Skip to main content

Full text of "Estudis de literatura catalana. Pròleg de Miquel S. Oliver"

See other formats


ESTUDIS DE LITERATURA CATALANA 



MANUEL DE MONTOLIU 



ESTUDIS 

DE 

PERATURA CATALANA 

Pròleg de Miquel S. Oliver 



PRIMERA SÈRIE 



BARCELONA 
Societat Catalana d'Edicions 



/ .' / 



■/i c--^/ 




oITY OV ^^^^ 



DRETS RESERVATS 



FRATRIBUS 
CARISSIMIS 



Scribendi recte, sapere est et principium 
et fons 

Horaci, ART POÈTICA, vers 309 



PRÒLEG 



PRÒLEG 



AQUEST bo d'en Manuel de Montoliu — que 
ara generosament s'empenya en associar- 
me a l'honor del seu llibre — el vaig conèixer, 
si la memòria no'm falla, fa cosa de quinze anys, 
anant a visitar un vespre l'orfeó Catalunya Nova, 
aleshores en plena vibració de patriotisme. 

Fou durant un viatge a Barcelona, que vaig 
fer pel Maig de 18Q7. Oh, el bell espectacle, l'es- 
pectacle únic d'aquells anys ! Més de dèu ne feia 
ja que, des de Mallorca, me tenia suspès el bate- 
gar de Catalunya, i que'l senyalava als hostils 
i als incrèduls de la meva terra com un anunci 
venturós o com una menaça, segons millor pre- 
ferissin. I, a l'arribar aquí llavores, Dèu meu, el 
vent que passava sobre'ls esperits ! Era l'instant 
de la pujada de les aigües : el començ de l'ona 



XII MIQUEL S. OLIVER 

que s'infla i munta, foragitant de ses velles posi- 
cions les colònies parasitàries del caciquisme 
i del pseude-intelectualisme, agotats de tot ideal, 
com una selva de que no'n quedaven més que'ls 
troncs revellits i les arrels mortes. Era el mo- 
ment de la conquesta i l'invasió a les corpora- 
cions científiques i econòmiques ; dels combats 
memorables, del famós discurs d'en Guimerà 
a l'Ateneu, dels primers grans èxits de l'Orfeó 
Català, del missatge al rei de Grècia, de les pri- 
meres corregudes i alarmes al carrer, del primer 
voleiar de banderes, desplegades per un buf de 
victorià, sobre les multituts delirants... 

I en el rebull d'aquesta febre o alta palpitació 
vaig trobar una nit en Montoliu, allà, en la sòr- 
dida botellería de Catalunya Nova, després que'ls 
coristes, conduïts per la batuta enèrgica d'en 
Morera, havien cantat els himnes de la pàtria 
d'ensomni, tenyits també de redempció proletà- 
ria i social, com un distintiu respecte de la vella 
ortodòxia catalana, simplement tradicional i anyo- 
radiça. 

En Montoliu acabava de sortir llavores de 
l'adolescència i era un estudiant ple d'alegria. 
Me sembla que portava el capell obligat dels 



PRÒLEG XIII 

personatges de Mürger i els cabells en corona, 
a la merovingia ; \ quasi m'atreveixo a assegurar 
que fumava la pipa simbòlica de l'artista boe- 
mi, del "germà de David,,, llançant el fum a la 
cara dels filisteus, astorats d'incomprensió. Sa 
figura, de bona alçada, tenia allavores la finor es- 
velta de la primera joventut ; i els ulls, nedant 
en lluminosa transparència, vessaven de la sim- 
patia coral que, per fortuna, no ha perdut amb 
el transcórrer del temps. Era afectuós i entusiasta, 
sense vehemències excessives; viu i abundant 
de conversa, sense l'incoherent versatilitat de la 
poca-solta, i tot anunciava en ell el temperament 
equilibrat, sanitós i armònic que es a l'hora 
d'ara. 

De què parlàrem aquella nit, enmitg del tu- 
multe dels obsequis, de les presentacions, de 
l'aura patriòtica que a tots ens emportava? No 
recordo els mots, ni tant sols els temes. Parla- 
ríem dels poetes mallorquins, de la seva mateixa 
avior mallorquina, com a fill que es d'una llus- 
tre dama insular ; parlaríem de projectes literaris 
i d'esperances polítiques pera un endemà que's 
presentava tant afalagador... No ho sé clarament. 
Lo que recordo ara es que me'n vaig portar a la 



XIV MIQUEL S. OLIVER 

meva terra l'impressió d'una gran força que se'ns 
venia a sobre, havent sentit a Barcelona i per 
tot Catalunya l'arribada o adveniment d'un nou 
esperit que, ni en entusiasme, ni en intensitat, 
ni en vivesa, tenia comparació possible amb cap 
dels simulacres de patriolisme espanyol a la vella 
usança que havia conegut fins aleshores ; men- 
tres el record d'en Montoliu me va quedar a la 
memòria com la concreció i el simbol de l'ex- 
trema joventut catalanista d'aquell moment, en 
el qual no s'havien destacat encara ni en Carner, 
ni l'Ors, ni els que venien més endarrera. 

Han passat quinze anys, més de quinze anys 
sobre la meva vida, amb la doble decepció de 
les ilusions personals i de les ilusions patriòti- 
ques, en gran part caigudes. 1 al presentarse-m 
ara en Montoliu, amb l'amable exigència d'unes 
quantes ratlles d'introducció pera'l seu llibre, for- 
çosament me revé a la memòria el record d'a- 
aquells dies de febre, que no's viuen més que un 
cop a la vida, i que, com un amor de princesa, 
el deixen a un hom incapas pera tota nova pas- 
sió digna d'aquest nom. Al qui ha respirat l'aire 
d'una causa nacional, al qui ha sentit un gran 
amor com el del ser o no ser de Catalunya, què 



I 



PRÒLEG XV 



poden dir-li ara aquestes altres passions vulgars 
i de marmanyera sobre república o monarquia, 
sobre lliberalisme o conservació, propries de tots 
els pobles i de totes les èpoques, encara les més 
mancades d'impuls heroic i extraordinari? 

D'aquell vent d'heroisme i esperança que bu- 
fava allavores, què'n resta avui, sinó l'amor a les 
lletres? A elles torna, pera cercar refugi, l'espe- 
rit català, després de les dissipacions polítiques 
i malgrat tots els sofismes piadosos que's fan 
pera simular-lo viu, fóra de les regions de l'art 
i de la poesia, o pera vestir de catalanisme les 
dèries més oposades i contradictòries en l'actua- 
ció política i social. No hi ha que fer-se ilusions: 
allò, així com ho vàrem conèixer allavores — 
com a pensament director i exclusiu, com a 
Musa única i sense rivals, — allò ha mort pera 
nosaltres, pera tota la nostra generació, entre- 
gada altra volta a la trivialitat de l'eterna polè- 
mica de dretes i esquerres, en que s'entretenen 
els pobles quan Deu els castiga privant-los d'un 
objectiu més alt o d'un alè més poderós a que 
dirigir-se o amb que manifestar-se. Això es: quan 
s'ha acabat pera elis "l'estat de poesia,, o infla- 
mació que suposen els plets nacionals propria- 



XVI MIQUEL S. OLIVER 

ment dits, plets substancials i d'essencia vora 
aquestes altres coses purament adjectives i quasi 
sempre sense contingut. 

Ditxós qui, com en Montoliu, per no haver 
perdut mai el contacte amb la poesia i l'activi- 
tat de les lletres ha pogut sortir d'aquell naufragi 
d'ilusions sense trobar-se estèril ni desorientat 
pera sempre. Ell s'ha reconcentrat tot sencer so- 
bre'ls estudis literaris, i a la seva personalitat de 
crític, 6! escriptor, en el sentit corrent de la pa- 
raula, n'hi ha anat afegint una altra menys fre- 
qüent i quasi desconeguda a la nostra terra : la 
d'especialista preparat segons tot el rigor i les 
exigències dels mètodes d'avui en dia. En Mon- 
toliu ha vingut a representar la transició entre 
dos moments de la vida literària a Catalunya : 
entre els aficionats o autodidactes, conduïts per 
l'instint, i els professionals, formats pacientment 
en una escola ; entre'l vell diletianüsme i la mo- 
derna preparació. 

De la primera fase n'ha conservat lo bastant 
pera que la seva personalitat se mantingui en 
una posició fonamentalment estètica. Això es : 
pera que pugui evitar els perills de la sequedat 
cieniifica, tot aprofitant-se dels nous utillatges, cri- 



I 



PRÒLEG XVII 

teris i procediments d'investigació. Respectant 
i admirant els esforços d'aquesta investigació del 
nostre temps i sentint-ne les fondes diferencies 
que la separen de \' erudició que va precedir-la, 
crec que la clau dels coneixements literaris o his- 
tòrics la té, en últim terme, l'artista. Com podrem 
parlar de les belles obres de l'esperit ru desen- 
tranyar els seus secrets més amagats si prescin- 
dim de l'emoció i de la forma ? Escriure sobre la 
bellesa es obra bella també, i per ventura inclou 
una gran equivocació no tractar-ne més que en 
forma d'esquema i classificació botànica. 

Ne comença a resultar d'això una mena de 
cercle viciós, i es que molta part d'aquesta cièn- 
cia literària nova no trascendeix i queda reclosa 
en sí mateixa, com un orde tancat del qual no 
s'alimenten més que'ls propris especialistes, que 
són, a la vegada, el seu públic esclusiu. La lite- 
ratura francesa de l'Edad mitjana, per exemple, 
ha sigut objecte d'estudis i publicacions monu- 
mentals que en definitiva l'han revisada i agotada 
tota sencera, des de les grans epopeies fins al 
darrer dels fabliaux. Avui se'n sab la neta de 
tots els elements de que's nodriren trovadors 
i trouvères, i's coneix la remota ascendència de 



XVIII MIQUEL S. OLIVER 

cada una de les faules de Lafontaine, a travers 
dels antics repertoris nacionals, fins al Pancha- 
tantra i els més allunyats orígens asiàtics. El 
roman de la Rose i el de Renart han sigut 
escindits i analisats al microscopi fibra per fibra, 
com la gesta de Roland i lo demés del cicle caro- 
lingi, o^e l'oriental i del bretó. 

1 no obstant, aquest treball immens i sense 
màcula ni defecte sembla haver quedat mort i en 
certa manera inexistent pera la literatura francesa 
viva i pera'l gran públic. No ha determinat la 
més lleugera desviació de les lletres actuals en 
sentit de ses arrels primitives i de la font de Ju- 
venci de lo popular, que, en aqueix sentit, la lite- 
ratura francesa es la menys popular de totes; 
i fins i quan la febre romàntica retorna a lo mitg- 
eval i cavalleresc, el romanticisme de França's 
nodreix de temes extrangers, d'exotisme, d'orien- 
talisme, d'inspiracions i assumptes espanyols, 
quedant pera sempre divorciades, i com igno- 
rant-se mutualment, la direcció dels alts estudis 
i la producció contemporània, l'Escola de Cartes 
i el llibre modern. En canvi, el reflorir de la poe- 
sia castellana, en formes diverses d'eruditisme 
i retorn a l'antic, que estem presenciant avui, no 




PRÒLEG XIX 

fa creure que'l pas d'en Menéndez i Pelayo i els 
grans pròlegs de V Antologia, o sigui la seva 
Historia de la poesia castellana en la Edad me- 
dia i la seva selecció de Berceo, de l'Arxipreste 
i de tots els primitius, hi tenen una part molt 
considerable i no han vingut en và? I si es així, 
com crec que no té dubte, a què's pot deure 
més que a no haver-se deshumanitzat el geni 
humanístic d'en Menéndez, mantenint-se cons- 
tantment en una posició estètica, artística, sense 
perjudici d'aprofitar tots els resultats de la cièn- 
cia pura i descarnada? 

L'anatomia, en aqueixes matèries, no s'ha 
d'entendre com un fi, sinó com un medi pera'l 
coneixement biològic o vital. I el sentit d'aquesta 
integració biològica, el sentit de la vida en lo 
poètic i artístic, hem de confessar i proclamar que 
queda perpetualment vinculat en Y escriptor. De 
manera que es un error i un perill, al meu enten- 
dre, estrangular l'escriptor en ares d'un criticis- 
me implacable i frígid i en comptes de depurar-lo, 
armar-lo d'instruments de precisió o fer-lo més 
sòlid, tot conservant a la crítica el caient de be- 
llesa en virtut de la qual acaba per venir inclosa 
dins les arts belles propriament dites, encara que 



XX MIQUEL S. OLIVER 

sigui en forma mixta d'utilitat i emoció, com 
l'oratoria i l'arquitectura. No s'ha pogut dir, en 
vista del caràcter repulsiu de bona part de la 
novela i de la dramatúrgia terroristes d'última 
hora, que l'amenitat, demanada per tots els temps 
i totes les races a la literatura, se refugia actual- 
ment en la crítica i en l'historia, molt més belles 
i, usant l'expressió vulgar, molt més divertides 
que aquells altres genres als quals està privati- 
vament assignada la funció de distreure i emba- 
dalir els ocis de la humanitat? 

Això ve a recordar la personalitat d'en Mon- 
toliu i el moment de confluència entre les dues 
corrents que representa i que suara recordava. Si 
ha arribat a temps pera assolir els treballs de se- 
minari i les fortes disciplines filològiques del 
modern romanisme a l'universitat extrangera, no 
fou sense haver passat pel període indòmit de la 
vocació entregada a sí mateixa ni pel dilettantis- 
me poètic que sol fer produir un volum de versos 
a cada crític de raça, com una preparació incons- 
cient que' Is fa posseïdors de la tècnica. Aquest 
volum de versos, quasi sempre desdenyat, dels 
escriptors predominantment crítics — Valera, Me- 
néndez, a Espanya; Sainte-Beuve, Gautier, Le- 



PRÒLEG XXI 

maitre, France — ve un dia que es exhumat i s'hi 
troben, moltes vegades, anticipacions sorpre- 
nentes i fins i tot l'impecable perfecció que ara's 
descobreix, per exemple, en els rims del gran 
Teòfil. I es que'l crític de veritable temperament 
s'anticipa, amb freqüència, al poeta per cert po- 
der d'iniciació, que l'altre aprofita i perfecciona 
amb les seves facultats d'executant. No poc 
d'això s'hi trobaria en les poesies primerenques 
d'en Montoliu, si ara les duguessim a judici de 
revisió. També havia d'observar-s'hi, tot d'una, 
el tracte de l'autor amb les obres primordials 
i eternes, que ja va portar-lo, fa anys, al pri- 
morós estudi i traducció de la Vifa nuova, i la 
familiaritat amb els clàssics, principalment els 
llatins, que li ha permès entendre i judicar, com 
ningú ho hagi fet fins ara a Catalunya, la signi- 
ficació d'en Costa i Llobera i les diferentes temp- 
tatives de resurrecció o aclimatació de la Musa 
antiga, unes conscients i ben encaminades, altres 
purament fictícies i vuides, com que no tenien 
cap fonament de coneixença de les llengües 
mortes i's feien per medi d'imitacions de l'imi- 
tació, cosa que l'ilustre cantor de les Horacianes 
havia calificat ja de "reproduccions en guix,,. 



XXll MIQUEL S. OLIVER 

De tot aquest procés se'n dona claricia en 
les planes del present volum. S'hi trobarà aquí 
com un àlbum de les principals figures dels da- 
rrers quinze anys i, encara millor, com una gale- 
ria o jardí poètic ont cada una d'aquelles hi té 
el seu bust o el seu medalló, executats sempre 
amb visible simpatia i cordialitat. El llibre d'en 
Montoliu serà un document indispensable i pre- 
ciós pera'l futur historiador literari, ja que li dona- 
rà el conjunt fins ara més complet de noms, de 
judicis, de valoracions, d'estats sentimentals i fins 
d'alucinacions momentànies d'aquest període. 
Les coses definitives hi abunden. Si el procedi- 
ment a voltes es el de \' instantània, propri del 
periodisme, altres voltes, les més, revela una 
llarga i lenta exposició. La fisonomia de la nos- 
tra època'n surt d'aquí clarament determinada, 
amb la seva juxtaposició d'escoles i generacions 
poètiques, des del vell floralisme ortodoxe i ro- 
màntic a l'impressionisme místic, al parnassianis- 
me sumptuós i als esforços clàssics i humanistes 
d'última hora. 

En Montoliu posseeix un temperament equi- 
librat i d'hermosa ponderació, dins de l'entusias- 
me. En sos primers estudis, sobre tot, tendeix al 



PRÒLEG XXIII 

to ditiràmbic del panegirista: es l'admirador o el 
deixeble, moltes vegades, qui pondera i agraeix 
la llum rebuda o la fruició que acaba d'experi- 
mentar, abans que'l crític descontent que regate- 
ja mèrits amb displicència de gastràlgic. Inclús 
quan tracta de poetes o d'escoles que ja estan 
fóra del seu gust personal o pertanyen a una 
altra modalitat i generació, s'esforça honrada- 
ment — així, per exemple, tractant de l'Apeles 
Mestres — en reconstituir l'hora espiritual en 
que's desclogueren i en exposar ies raons de ne- 
cessitat estètica que varen engendrar-los. 

Això fa que tothom pugui llegir amb gust 
aquest llibre, ple d'endevinacions, d'acerts i de 
competència literària, en el qual hi ha la prome- 
sa de molt pròxims treballs d'empenta. La forma 
es sucosa, sense arribar a grassa, fluida i massa 
lligada a voltes per sa continua ilació. Se diria 
que en Montoliu, des de que comença fins que 
acaba, escriu a la mateixa tensió, sense cap sacu- 
diment sòpit i inesperat. Ja sé que aquesta com- 
postura es una mena de reverencia modesta de l'au- 
tor, que tem faltar al seu públic i no vol pendre-s 
llibertats que's puguin creure indegudes petulàn- 
cies. Però això fa que l'escriptor innegable i só- 



XXIV MIQUEL S. OLIVER 

lid que hi ha en l'ànima d'en Manuel de Monto- 
liu quedi alguna volta inferior al crític i a l'home 
de pensament i clarvidencia, que ja té dret a 
rompre, amb un moviment més nerviós i bategant, 
la correcció de les seves clàusules colorides 
i musicals, però massa respectuoses en certs 
moments. 

Miquel S. Oliver 

25 de Juny de 1912 



ADVERTÈNCIA PRELIMINAR 



ADVERTÈNCIA PRELIMINAR 



LA sèrie d'estudis que ara surten a llum es formada, 
principalment, per una tria dels articles de crítica lite- 
rària eixits, entre'ls anys 1906 i 1911, en El Poble Català, 
en sa gran majoria, als quals, prèviament refundits, reto- 
cats i ampliats, he curat donar una unitat de criteri lo més 
perfecta posible dintre de l'evolució natural que en el curs 
d'aquests cinc anys han fet les meves idees. 

Aquesta advertència m'he cregut obligat a fer-la pera 
justificar l'examen incomplet i fragmentari de l'obra dels 
escriptors catalans aquí estudiats i la manca que'ls lectors 
trobaran, en aquesta sèrie, de molts noms que han donat 
i donen dies de glòria a la nostra literatura. Hi trobaran 
a mancar noms tant ilustres com els d'en Rusifiol, Igle- 
sias, Pous i Pagès, Massó i Torrents, Guanyabens i molts 
altres, vells i joves, que són mereixedors d'altes gloses 
crítiques. Ademés, en l'obra, revisada en aquest llibre, 
dels escriptors per mi estudiats no hi ha un estudi es- 
pecial de llibres tant definitius com les Marines i bos- 
catges, d'en Ruyra, de la Solitut, d'en Víctor Català i d'Els 
sots feréstegs, d'en Caselles, per no esmentar més que 



4 MANUEL DE MONTOLIU 

aquestes tres manifestacions capdals de la nostra literatura 
contemporània. Estudis de l'obra completa, o, si's vol, del 
conjunt de l'obra d'un autor, n'hi ha alguns en el meu 
llibre, tals són els d'en Costa, de l'Apeles Mestres, d'en 
Carner, etc. Tots aquests vuids i aquestes fallences que en 
mon llibre crític trobarà el llegidor són fills de la manera 
com se són produïts la majoria d'aquests treballs, destinats 
a donar compte periòdic en la prempsa de l'actualitat lite- 
rària de Catalunya, 

Proposant-me donar cada any a la llum pública un 
volum d'assaigs crítics sobre la nostra literatura, fàcilment 
podré, amb el temps, omplir aquests vuids; i tots aquells 
autors i aquelles obres que han guanyat celebritat en les 
nostres lletres que no figuren en el present volum podran 
així anar a les altres series anuals d'estudis crítics que se- 
guiran, així ho espero, an aquesta primera. 

Al mateix temps me proposo incloure entre aquests 
estudis de la nostra actualitat literària altres de retrospec- 
tius, de revisió crítica dels homes i obres de la nostra acti- 
vitat literària passada. 

Per això trobaràs aquí, amable lector, al costat dels 
judicis crítics sobre autors vivents, altres sobre homes 
ilustres qui ja són ombres glorioses i immortals en la 
memòria del nostre poble: Milà i Fontanals, Verdaguer, 
Teodor Llorente. 

Dediquem aquí un traut fraternal d'admiració i simpa- 
tia amarat de llàgrimes a la memòria d'aquells germans 
nostres que la mà d'un destí implacable acaba d'arrebaçar 
massa joves del nostre costat, marcint en flor tota una vida 
d'esperançadora prometença, tot un món de bellesa ja 
aponcellat, que anava a badar-se meravellosament damunt 
de les altres flors ja badades de llur geni. Parlo d'en 



LITERATURA CATALANA 5 

Caselles i d'en Maragall, els noms dels quals encapçalen 
dos dels meus modestíssims estudis. 

Abans he fet ja l'advertència que aquest recull d'estu- 
dis crítics comprenia el terme de cinc anys. En cinc anys 
el pensament de l'home varia i evoluciona; i per això no 
t'extranyarà, amic lector, trobar potser contradiccions en 
el meu llibre, que sols he curat d'unificar en una certa 
mida. Aquestes contradiccions, si les trobes, al teu judici 
les entrego, segur que no me'n faràs massa retret en grà- 
cia a la meva sinceritat, i convençut, com jo, que la vida 
de l'home savi no ha de ser una recta constant, sinó una 
constant rectificació. 

I finalment, amable lector, no't prenguis aquest llibre 
com l'obra d'un crític; pren-la més aviat com l'obra d'un 
gran amor a Catalunya i a la seva literatura; com la veu 
d'un solitari que ha pujat en silenci al cim d'una alta 
montanya aont no arriben les veus de les passions, fóra 
la d'aquell amor puríssim que ja t'he dit, i des d'allí con- 
templa i observa ferventment el navegar dels núvols i les 
tempestats, l'alternancia de les eixides i les postes dels 
astres, i els vaixells que naveguen mar endins amb veles 
desplegades en aquest món d'alta idealitat de la literatura 
catalana moderna que amb tanta majestat desplega sota'l 
meu cim les seves meravelles als meus ulls inquiets i sot- 
jadors. 



ESTUDIS SOBRE ESCRIPTORS CATALANS 



JOAN ALCOVER 



Es curiós d'observar com tots els elements ètnics 
principals que formen la base de l'actual raça ca- 
talana's manifesten diversament i d'una manera cla- 
ríssima en la poesia del nostre Renaixement literari. 
Hermós i trascendental estudi a fer per part del psicò- 
leg i del crític aquest de destriar en l'obra de cadascú 
dels poetes capdals de la nova Catalunya les supervi- 
vències espirituals de les distintes races que han vin- 
gut a dipositar un perdurable sediment en la íntima 
constitució del nostre poble al travers de totes les 
èpoques de l'historia. Un estudi com aquest contri- 
buiria en manera gran a fixar i a confirmar lo poc 
que sabem dels nostres més remots orígens ètnics 
i a ilustrar amb exemples eloqüents les fondes in- 
fluencies espirituals dels pobles invasors del nostre 
que s'han arribat a confondre amb sa propria vida. 
Convé que la crítica s'enlairi sempre, al pendre els 



10 MANUEL DE MONTOLIU 

punts de vista pera apreciar la literatura d'un poble, 
per damunt de l'individu, i's coloqui en punt favora- 
ble i prou elevat pera poder abastar el conjunt del 
seu caràcter històric i tenir en compte el sentiment 
ètnic de la raça, format per diverses corrents conver- 
gents, indígenes i forasteres, que poden donar la clau 
pera explicar el caràcter i l'esperit de cada gran poeta 
representatiu. 

Molt se parla entre nosaltres contra Taine i el seu 
sistema de crítica, basada en aquests punts de vista. 
Diuen que cal fer una reacció contra les seves teories, 
ja antiquades. Però jo'm permetré dir que aquesta re- 
acció seria justificada si ja tinguéssim una Historia de 
la Literatura Catalana concebuda sobre una sòlida 
base ètnica; la teoria tainiana de la raça i del medi, 
com explicació d'una literatura o d'un art, ha envellit, 
no per falsa, sinó per incompleta. De tots els fenò- 
mens d'una literatura nacional són molts, la majoria, 
els que's poden explicar i s'han explicat per medi de 
tal teoria; el naixement i l'influencia del Geni es un 
dels pocs fenòmens pera l'explicació dels quals resta 
impotent. Com es, doncs, que declamem contra 
aquest sistema de crítica, si encara no s'ha aplicat mai 
a la nostra historia literària antiga i moderna, si els 
fenòmens que pel seu medi's poden aclarir i expli- 
car en la nostra literatura no s'han explicat ni aclarit 
encara? L'influencia de Taine ha sigut molt grossa en 
el modern pensament català, però la seva metòdica 
aplicació a la crítica històrica- literària no ha tingut 



LITERATURA CATALANA 11 

encara realització. Abans de la nostra re- acció contra 
les teories crítiques de Taine cal que hagi existit la 
llur acció positiva i viventa entre nosaltres. Llavors 
veuriem, no vagament i en termes generals, sinó con- 
cretament i en aplicació a les nostres lletres, les seves 
tares, les seves deficiències; i's pot assegurar que la 
nostra crítica històrica -literària no farà res de sòlid ni 
de definitiu sense haver passat abans per l'etapa de 
l'aplicació rigurosa de les teories de Taine. Quin 
camp més immens ofereix a un investigador la revi- 
sió crítica de la nostra historia literària mirada des 
del punt de vista ètnic, presa com a manifestació del 
sentiment inconscient de la raça, considerada com 
a resultant de les múltiples corrents confluents que 
han abocat altres estirps humanes en les artèries de la 
nostra sava primitiva! 

Jo me l'he imaginada devegades a grans trets, 
a grans taques, aquesta Historia tainiana de la nostra 
literatura, quan he llegit en diferentes ocasions llumi- 
nosos articles del nostre cultíssim Miquel S. Oliver 
sobre algunes grans figures de la nostra literatura an- 
tiga i moderna, i quan he escoltat les lliçons i confe- 
rencies del nostre savi Rubió i Lluch sobre la nostra 
historia literària; i he deplorat sempre, i deploro en- 
cara, que tenint dos homes eminents tant preparats 
pera empendre una obra crítica de conjunt de tota la 
nostra literatura nacional, i tant imbuïts de les ense- 
nyances de Taine, hagi de restar indefinidament sense 
realització la magna obra que fora la base segura 



12 MANUEL DE MONTOLIU 

d'una nova i seriosa escola crítica nacional. Quan un 
veu en aquest món de la cultura alemanya de quina 
manera tant perfecta s'han estudiat, en infinitat de lli- 
bres, totes les grans literatures de l'Europa; quan un 
veu allí fins a quin punt són coneguts de tot el món 
estudiós tots els detalls de l'evolució d'aquestes lite- 
ratures, un se sent afligit i avergonyit de no poder 
mostrar als ulls de l'extranger algun monument crític 
complet de la literatura catalana que posi un terme 
a rignorancia en que allí's viu dels seus grans títols 
de noblesa, i de la seva contribució passada i present 
a l'obra de la civilisació europea. La literatura cata- 
lana, i perdoni-s la vulgaritat de la comparança, es un 
valor que no's cotisa en els centres mundials d'espe- 
culació literària : i la raó d'aquesta dissort, en opinió 
meva, no es la manca de vàlua positiva de les nostres 
accions; es la manca de propaganda sistemàtica, de 
reclam metodisat,d'//í/(9r//2ac/o crítica de caràcter inter- 
nacional que dongui clarament a conèixer el nostre 
veritable capital, la nostra riquesa espiritual, i fassi 
néixer la confiança en l'espiritualitat catalana per tot 
el gran mercat mundial literari. 

Jo me l'imagino, doncs, devegades, a grans trets, 
a grans taques, aquesta Historia crítica de la nostra 
literatura, aquesta obra de propaganda crítica de ca- 
ràcter internacional, i'm plau, al considerar les figu- 
res dels poetes moderns de la nostra terra, examinar 
la llur trascendencia espiritual desde'l punt de vista 
ètnic, com revelació de profonds i (.üvcrj^ents atavis- 



LITERATURA CATALANA 13 

mes de la nostra raça complexa. I veig clarament di- 
buixats i definits tres elements distints, tres sediments 
vivents en la sentimentalitat poètica nostra. L'autòcton 
o l'iber, representat en grau eminent per en Verda- 
guer; el llatí, representat pels poetes mallorquins; i el 
germànic, representat per l'Apeles Mestres i en Mara- 
gall, amb les llurs respectives escoles. L'esperit de la 
poesia d'en Verdaguer es, en el fons, irreductible amb 
l'esperit de llatina ponderació, del lucidus ordo hora- 
cià; si hagués viscut en Verdaguer en temps de l'in- 
vasió romana, hauria lluitat al costat d'Indivil i Man- 
doni ; fou un Ilergeta rediviu que renasqué com 
a poeta. El caràcter de la seva obra típica, la més per- 
sonal de totes les seves, L'Atlàntida, l'uneix íntima- 
ment al restant de l'espiritualitat ibèrica, generadora 
de desequilibrats genials : Santa Teresa, Quevedo, els 
grans dramàtics, el Oreco, Goya, etc. Quelcom de 
monstruós, d'inexpressable amb normes regulars, s'a- 
gita al fons d'aquest vell esperit ibèric que viu en 
aquests homes més representatius de la raça que'ls 
esforsos de classicisme espanyol. L'Atlàntida es un 
fenomen purament ibèric, incomprensible en qualse- 
vol poble més enllà dels Pirineus. 

Per altra banda, el cercle de supervivència germà- 
nica en la nostra poesia es per ara, sens dubte, el més 
extens. Es l'únic que per ara ha format veritable es- 
cola en la Catalunya continental, com se comprèn so- 
lament citant els dos noms de l'Apeles Mestres i d'en 
Maragall, aportador l'un a la nostra poesia del senti- 



14 MANUEL Df: MONTOLIU 

ment de la Balada i del Ued, característics del Nord, 
i l'altre del procediment estètic de la suggestió i de 
l'impressionisme, extranys a la llegítima sentimentali- 
tat mediterrània. L'importància que han tingut aques- 
tes supervivències germàniques en la nostra poesia 
moderna coincideixen perfectament, i s'expliquen en- 
sems, amb les ensenyances de l'historia i de la lin- 
güística. Es de tots sabut el profond sediment germà- 
nic del nostre poble, que fou el fonament de la seva 
actual nacionalitat. 1 d'altra part l'estudi de la nostra 
llengua revela, i això ja ha estat ^observat per savis 
filòlegs, que la llengua catalana ostenta l'influencia 
germànica comuna a les demés llengües novo- lla- 
tines. 

En fi, el tercer agrupament que he senyalat es el 
que més ha conservat l'herencia espirítual llatina en 
la nostra poesia, i es el verger mallorquí, el qual, per 
raons ètniques encara desconegudes, ha copsat el més 
sotil perfum de l'ànima mediterrània, i ha perllongat 
fins als nostres dies una evocació dels accents de l'an- 
tiga lira heleno- llatina, com si l'esperit d'aquelles 
grans civilisacions s'hagués anat dipositant sigle per 
sigle en les seves platges, portat per les ones de la 
mar cerulia que la volten per tots costats. 

Una d'aquestes supervivències més intenses del 
gran classicisme llatí la tenim en l'obra de l'exquisit 
poeta mallorquí Joan Alcover. 

Dels poetes se'n podria fer una classificació en 
dos grupus: poetes amb poder de creació, i poetes 



LITERATURA CATALANA 15 

amb poder d'expressió. Poetes que aporten frissons 
nouveaux a la nostra sensibilitat, i poetes que canten 
els sentiments eterns de l'humanitat, que no aporten 
cap nova frisança, però que expressen les velles d'una 
manera nova, infonent en les acostumades i invaria- 
bles sensacions de l'esperit humà una força de nova 
joventut. En un sentit podríem incloure en el tipus del 
poeta essencialment creador tot lo que signifiquem 
amb la paraula romàntic, i en el del poeta de l'expres- 
sió tot lo que signifiquem amb la paraula clàssic. 
L'esperit eminentment creador arriba al cim del seu 
ideal quan posa en pràctica aquell concell evangèlic: 
« Poseu el vi nou en bots nous». Sur des pensiers nou- 
veaux faisons de vers nouveaux, podrien dir aquests 
poetes, variant la frase de Chénier: Sur des pensiers 
nouveaux faisons de vers antigues, que podria ésser 
el lema dels creadors incomplerts. En canvi, els ex- 
pressius resumeixen la llur estètica en la frase mateixa 
invertida: Sur des pensiers antigues faisons de vers nou- 
veaux: es a dir: <expressem d'una manera nova els vells 
tòpics de la sensibilitat humana». I així ho fan i ho han 
fet sempre tots els poetes clàssics que viuen amb l'es- 
perit de l'època llur, car al costat d'ells hi ha també els 
falsos clàssics, que tot ho volen antic, pensaments i ver- 
sos, sentiments i expressió, fons i forma externa. 
Aquests són purament uns erudits i no sobreviuen a la 
posteritat. 

Atenent an aquesta norma i aplicant-la a l'esfera de 
la nostra poesia, podem dir que si algun dels nostres 



16 MANUEL DE MONTOLIU 

poetes encarna plenament el tipus perfecte del poeta 
amb un poder eminent d'expressió molt superior al 
d'invenció, es en Joan Alcover. Ell realment ha trobat 
una nova i arrobadora sonoritat pera expressar els 
vells sentiments del cor humà. Ha fet realment versos 
nous sobre pensaments antics. Ell no ha comès *el de- 
licte d'afegir a la lira la sèptima corda», com ell ma- 
teix diu amb tanta gentilesa en l'hermosíssima poesia 
L'hoste. Però de les velles cordes d'aquesta lira nostra 
catalana n'ha sabut arrencar sons tant profonds, tant 
nous, tant inesperats, que devegades, en un moment 
de suggestió, m'he arribat a demanar interiorment si 
aquella llengua divina de màgiques ressonàncies i de 
ritme corprenedor era la meva mateixa llengua catalana. 
L'Alcover, amb la seva exquisida obra de poeta, 
ha revelat al món una íntima, una secreta bellesa de la 
nostra llengua que fins ara ignoràvem. Tot un curs 
d'estètica lingüística brollaria del seus versos davant 
del qui tingués la perseverancia de voler cercar-hi el 
secret d'aquesta música insinuant de flauta frigia que 
mena la dança cadenciosa de les rimes i de les estro- 
fes alcoverines. Deixeu-me fruir un cop més amb 
aquella cadència extasiadora: 

Somni semblaria 

ei temps que ha volat 

de la vida mia 
sense les ferides que al cor ha deixat, 
sense les ferides que's tornen a obrí 

quan veig que no vessa 
ni canta ni plora la font del jardí. 



I 



, LITERATURA CATALANA 17 

El poder màgic, la virtut d'encís que té una llen- 
gua no's pot haver revelat mai d'una manera superior. 
I si se'm permet reproduir una vella frase, ell ha 
trobat en la seva llengua // dolce siil nuovo, ha revelat, 
amb la mateixa força del Dant i dels trescentistes ita- 
lians, fins ont pot arribar la música y l'eufonía d'una 
llengua considerada generalment com dura i ingrata. 

Però, deixant de banda tot lo referent an aquest 
aspecte, car totes les paraules que se m'acuden se 
podrien resumir simbòlicament en un immens punt 
d'admiració, del Cap al tard se desprèn una conse- 
qüència, que potser fins ara, que a la fi hem pogut 
veure reunida l'obra tant de temps dispersa del poeta, 
no'ns haviem formulat concretament: l'Alcover es el 
primer dels nostres elegíacs presents i passats de la 
nostra poesia renaixenta. Un nom me ve als llavis 
a l'escriure aquest mot: elegíacs; un nom que pera mi 
va voltat de l'auriola que volta la testa dels poetes 
segats per una mort prematura: Orlandis... Potser 
molts dels qui llegeixen aquest llibre no l'hauran 
sentit ni tant sols anomenar. Però aquell jove somnia- 
dor, mallorquí com l'Alcover, ens demostrà, amb la 
seva curta però exquisida obra de poeta, que, d'haver 
viscut, compartiria avui amb l'Alcover aquesta glòria, 
aquesta corona que an aquest havem assignat, corona 
de perpetuines sobre un front meditatiu. Les perles 
del volum Cap al tard se troben precisament en la 
secció intitulada Elegies. Un plor dolcissim i refrige- 
rant, com una rosada d'un mati de primavera, com una 



18 MANUEL DE MONTOLIU 

sacra unció imposada per una mà de sacerdotal dol- 
cesa damunt el dolor del viure flueix entre'l rodolar 
de perles dels versos dodecassílabs, tant característics 
i personals de l'Alcover, de les poesies La relíquia, 
Anyorança, La serra. Una melangia tota ovidiana plany, 
amb una suavitat corprenedora, al travers dels 

Pensaments, que volen com a caravanes 
de fulles empeses pels mateixos vents, 

al travers d'aquella ^melodia de tot lo que mor», que'I 
poeta sent vibrar tant intensament en els moments de 
gràcia de la seva vida de poeta. Realment no's troba 
punt de comparació, al recitar amb sentiment la melo- 
dia, la veritable melodia d'aquets versos, sinó amb el 
suavíssim Cum subit illius tristíssima noctis imago, 
d'Ovidi, o aquell sublim: E il naufragar m'è dolce in 
questo mare, de Leopardi. 

Molt ens plau senyalar, amb l'obra de l'Alcover, un 
rejoveniment de la nostra lírica que saludem amb tota 
l'efusió del nostre cor. No es que volguem dir amb 
això que fóra de l'Alcover la lírica catalana no tingui, 
al present, altres representants. Els nostres joves poe- 
tes, els de la nova plèiade, són una prova de que'I 
lirisme busca entre nosaltres noves vies i nous horit- 
zons. Però aquesta plèiade nostra cultiva un lirisme 
barrejat de parnassianisme. I lo notable del cas Alco- 
ver es que ha tornat a aixecar bandera pels furs del 
lirisme pur, del lirisme clàssic d'oda i d'elegia, del 
lirisme que reivindica la bellesa immortal de les velles 



LITERATURA CATALANA 19 

i eternes passions humanes, sense refinaments més 
o menys postiços i sense preciosismes i lastres psico- 
lògics, i no mirant aquest món de les passions des 
d'una altura en l'actitut d'un deu impassible, sinó en- 
fonsant-s'hi, amarant-s'hi tot en el dolor de l'exis- 
tència. 

Aquest es el lirisme autèntic que ha rejovenit l'Al- 
cover, allargant i acabant d'humanitzar l'obra del seu 
llustre coterrani en Costa, a qui els hàbits sacerdotals 
han donat una direcció especial al seu lirisme, digne 
d'esser estudiat. 



GABRIEL ALOMAR 



L'alomar es, sens dubte, el més intens i el més enèr- 
gic condensador de l'idealisme modern en la 
nostra Catalunya. Sense por de caure en el ridícol 
d'una lloança hiperbòlica, inspirada per un innoble 
esperit d'adulació, diré que l'Alomar fa actualment en 
el nostre petit clos de Catalunya la mateixa obra que 
feren Fitche a Alemanya; Carlyle a Anglaterra; Emer- 
son a Nord Amèrica, i Maeterlinck a França, o, més 
ben dit, en tot el radi de l'influencia intelectual fran- 
cesa. No's tracta aquí de la grandària de la seva figura: 
se tracta de la calitat, de la trascendencia espiritual de 
la seva obra dintre l'òrbita de sa influencia, dintre'ls 
límits de la familia humana ont ell exerceix la seva 
missió. Totes les corrents del gran Idealisme modern 
han convergit de tots costats en el seu potent cerebre, 
que, com un meravellós transmissor, ha vessat en 
l'organisme de la jove Catalunya totes les idees, totes 



22 MANUEL DE MONTOLIU 

les orientacions, totes les profecies i tots els oracles del 
món modern, convertits definitivament, per obra d'una 
meravellosa transfiguració imaginativa, en sang de la 
nostra sang i en carn de la nostra carn. 

Qualsevulga qui, àdhuc sense haver prèviament 
conegut ni estudiat l'historia o l'evolució de les idees 
del món modern, escolti atentament l'autor ú' El Futu- 
risme, pot compendre en la seva paraula càlida i vi- 
branta i pot assimilar-se d'un cop tota l'immensa i mul- 
tiforme palpitació de l'ànima del món actual. Corrents 
científiques i filològiques, noves i hardides teoritza- 
cions de les antigues mitologies, lliures interpretacions 
de la simbòlica cristiana, transformacions del sentit 
social del dret i de la justícia, novíssimes orientacions 
estètiques, sistematitzacions de la llei d'evolució en 
l'historia dels pobles, creació d'una nova metafísica 
sobre base antropomòrfica, tot lo que s'agita i bull en 
la formidable inquietut de l'ànima moderna, tot ha 
germinat en l'alta inteligencia de l'Alomar, tot hi ha 
deixat la seva feconda llevor, tot hi lia fructificat en 
una regia opulència d'imatges i conceptes servits en la 
copa duna llengua verge i rutilant, com feta d'un or 
recent brunyit i novament cisellat. 

A tot està present e! vast esperit del nostre Alomar: 
vibra amb totes les vibracions del món circumdant. Ell 
ha catalanitzat tota l'espiritualitat del món modern més 
aviat que modernitzat l'ingènita espiritualitat catalana. 
1 aquesta distinció, que sembla un joc de paraules, es, 
en realitat, important. Ell, en el meu concepte, no ha 



LITERATURA CATALANA 23 

afegit un nou factor, un nou i original valor català 
a Tànima mundial moderna. Ell més aviat ha tret el 
producte català de tots els factors externs d'aquesta 
immensa multiplicació de valors espirituals universals 
que feia anys restava irresolta davant de nosaltres, com 
una difícil operació aritmètica davant dels ulls astorats 
dels alumnes d'una escola, esperant que sortís de les 
nostres files algú amb prou clarvidencia pera resol- 
dre el problema pendent. La seva més forta caracterís- 
tica la veig no precisament en la major o menor origi- 
nalitat de ses teories o punts de vista, sinó en l'inspi- 
rada aplicació a la present catalanitat de totes les 
ideologies ja conegudes, de totes les teoritzacions 
estètiques, metafísiques i històriques que han renovat 
les fonts de la vida mental, sentimental i ètica del món 
modern. Ell no'ns ha fet veure un nou sentit de la 
vida, de l'art o de la ciència; ens ha fet veure, en canvi, 
el nou sentit de la nostra catalanitat, infosa i ungida del 
gran vent dels horitzons futurs evocat pel verb màgic 
dels grans idealistes moderns. Ell no ha portat cap 
nova aurora, cap nou dia, però ha obert, amb gest 
heroic, ben esbatanada la nostra finestra al dia esplèn- 
did d'afòra, que ja feia llarga estona brillava sobre'l 
món en festa. 

L'erudició de l'Alomar! La vastíssima erudició de 
l'Alomar! Heusaquí la seva llegítima originalitat. Sa- 
viesa dels altres convertida, assimilada en saviesa pro- 
pria. íntima compenetració espiritual amb el pensa- 
ment director de la gran Idealitat moderna. A la seva 



24 MANUEL DE MONTOLIU 

riolera costa mallorquina han vingut a visitarlo, en 
llarga i inacabable teoria i amb veles desplegades, al 
travers de la lluminosa mar llatina, estols de navilis 
carregats amb l'or de les idees recullit als quatre punts 
cardinals, en tots els temps i en tots els climes; ell 
devotament, com sacerdot d'unes noves Panatenees, 
ha suspès dels màstils el peplos esplèndid brodat per 
ell amb totes les infinides irisacions de la seva fantasia, 
i conduint la flota fins a la costa catalana, n'ha fet gra- 
ciós present a la nova Athene de la Ciutat Futura, al 
culte de la qual ell ha estat el primer en dedicar els 
seus himnes i en consagrar tota sa vida. 

Aquesta admirable erudició de l'Alomar és un 
deixar-se anar a la corrent més profonda de la riuada 
universal del Pensament, es un desplegar ben ampla 
tota la vela als vents de tots els horitzons de l'Esperit; 
es una re-creació continua d'idees i d'ideals flotants en 
el medi ambient de la cultura mundial. Per això es 
inexacte el nom d'erudició aplicat an aquest cas. Jo la 
definiria més aviat omnipresència del pensament en 
totes les esferes de la vida de l'esperit humà en busca 
d'un avenç en l'interrompuda exploració del futur. 
I Catalunya, seguint l'orientació d'aquest pensament, 
s'ha trobat definitivament polaritzada, ha trobat el 
Nord fixe, invariable, de la seva espiritualitat en mitg 
de la multitut de corrents heterogènies que la feien 
oscilar contínuament com una agulla mal imantada. 

L'Alomar, dins de la nostra Catalunya, realitza ple- 
nament el tipus de l'Home de Lletres tal com el definí 



LITERATURA CATALANA 25 

Carlyle en Els Hèroes, tal com el definí abans Fichte 
en la seva obra Ueber das Wesen des Gelehrten (Sobre 
la natura de l'Home de Lletres). Vegi-s quant exacta- 
ment se poden aplicar a l'Alomar i a la seva acció 
entre nosaltres aquestes paraules del gran idealista 
anglès: «Fichte nomena a l'Home de Lletres un Pro- 
feta, o, com ell s'estima més de calificar-lo, un Sacer- 
dot revelant contínuament lo Diví als homes: els 
Homes de Lletres són un perpetual Sacerdoci, ense- 
nyant a tots els homes, de generació en generació, que 
un Déu es encara present en llur vida... En el veritable 
Home de Lletres hi ha sempre, reconegut o no pel 
món, un caràcter sagrat: ell és la llum del món; 
guiant-lo com una Columna de Foc en son tenebrós 
pelegrinatge al travers del desert del Temps.» I no 
creieu que l'Alomar ens ha portat la llum, en aquesta 
part del món ont vivim els catalans? No creieu que 
es la nostra gran Columna de Foc...? 



Aquesta calificació de Columna de foc, ab que, ja 
fa alguns anys, vàrem batejar el verb de l'Alomar, ha 
estat triada posteriorment per ell mateix com a titol 
a l'aplec de les seves poesies. 

La poesia de l'Alomar es com un dels corcers de 
la seva Quadriga: té la fúria galopant d'una imagina- 
ció enlluernadora, i al mateix temps té'l fre d'or d'una 
paraula castigada i precisa; tota una gran potencia in- 



26 MANUEL DE MONTOLIU 

ventiva disciplinada pel lucidus ordo horacià. I amb 
això queden senyalades les dues més grans qualitats 
del nostre poeta. 

Mai la paraula catalana ha arribat, ni en temps 
antics ni moderns, a l'esplendor, a la fulguració que 
irradia en els sonets, en els Epigrammata del nostre 
Alomar. Jo crec que sols un altre verb poètic es com- 
parable al seu: el de Carducci. La tasca de l'Alomar 
en aquest sentit ha estat d'una immensa trascendencia. 
Dintre del cenacle mallorquí, en el qual la depuració 
de la forma poètica es tríMÜcional, l'Alomar se distin- 
geix per aquesta fulguració de gemma de la seva pa- 
raula, que sembla feta de pura flama i sembla posseïda 
d'un ímpetu ascendent. Realment, cada vers de l'Alo- 
mar sembla lo que ell ha escrit a la portada del seu 
llibre: una columna de foc La paraula de l'Alomar es 
una paraula amb ròssec. Aquest ròssec, fet de pompo- 
ses adjectivacions, es d'una riquesa de color extraor- 
dinària, d'un tornassoleig enlluernador; i al llegir un 
d'aquests magiu'fics sonets de l'Alomar sembla que'ns 
passi per davant dels ulls la pompa augusta del carro 
triomfal d'un capdill romà arrocegant les banderes 
i els tresors dels vençuts. 

El verb català en l'estre de l'Alomar ha arribat a la 
seva més alta transfiguració. L'obra del nostre poeta 
es com una custodia treballada en l'or més pur i en- 
castada de les pedres més fines, ont l'ostia santa del 
nostre verb resplendeix en mitg de l'auriola més 
fulgurant de la qual mai se l'hagi voltada. 'Jn dels 



LITERATURA CATALANA 27 

serveis més positius i de més vàlua que en aquest 
concepte ha fet l'Alomar a la nostra llengua literària 
es l'haver fixat d'una manera definitiva la forma d'una 
multitut de mots llatins catalanitzats, enriquint així el 
nostre lèxic i demostrant la potencia assimilativa de la 
nostra llengua. Jo no crec que en tot l'estol de les 
llengües cultes pugui trobar-se'n una altra de més 
pastada, més dúctil, més euritmica que la de l'Alomar. 
Esplèndida tasca la del poeta! Ell pren la llengua del 
nostre poble i li la retorna transfigurada, sublimada, 
ennoblida a l'hàlit de la seva inspiració creadora. I el 
poble que abans vivia en la mitja foscor d'una ex- 
pressió monòtona i sense matís, se troba com per en- 
cant amb una llengua de déus, apresa dels llavis ins- 
pirats del seu poeta. No ha estat aquesta l'historia de 
la nostra estimada llengua al travers de l'època glo- 
riosa de la seva renaixença? Hauria pogut sospitar 
aquestes divines fulguracions del verb català la musa 
que barbotejava penosament en l'Oda de l'Aribau? 

I ara parlem de l'altre aspecte de la personalitat 
poètica de l'Alomar : de la seva imaginació. Aquesta 
Imaginació que mereix els honors d'una abstracció 
de tant personal que es, que mereix passar a l'historia 
amb el calificatiu d'«Imaginació alomaresca», es un 
dels més grans tresors actuals de l'ànima catalana; 
tresor tant personal de la nostra espiritualitat, que en 
và cercaríeu la seva semblant en quaisevulga altra 
literatura del present. I això no ho dic solament per 
sa potencia, sinó també per sa qualitat. Aquesta ima- 



28 MANUEL DE-í MONTOLIU 

ginació que eleva aquest original monument o esclata 
en aquesta opulenta simfonia de Les Cabelleres es un 
exemplar únic en el món. Quan un llegeix els versos 
fulgurants, Tinagotable enfilall d'imatges meravello- 
ses de Les Cabelleres (que pera mi es lo més gros i lo 
més personal de l'Alomar), li sembla navegar en un 
món en formació, en una nebulosa agitada per la su- 
prema expansió creadora; l'esperit flota en el gran 
Tot, confós, perdut en la corrent torrencial de les for- 
ces ocultes de la vida. La simple forma d'una cabe- 
llera's transforma, per miracle de poesia, en un sím- 
bol universal; i el poeta, en un esforç suprem, al galop 
de sa imaginació desbordanta, entra en l'íntim esperit 
creador de les antigues mitologies i veu el món com 
en un somni cosmogònic, en que totes les coses 
jauen, viuen i fulguren en les ondulacions vibrants 
d'una cabellera infinida. El món es Déu; Déu es el 
món; per tot arreu la palpitació divina d'un misteri 
rutilant..., i el poeta acaba pert robar-se agenollat da- 
vant dels «cabells, radiosos com un astre,» de l'aima- 
da, altar ont s'ha revelat la visió transfigurada de la 
vida. Es un gran panteisme pagà, el de l'Alomar, que 
semblaria inspirat per les grans cosmogoníes dels an- 
tics filosops helènics. 

Aquestes creacions de pura imaginació, que en 
tants i tants poetes són obra morta, obra artificial, 
en l'Alomar són cosa viva i palpitant, encarnació es- 
pontània d'un anhel intern incontrastable que'l porta 
a volar per la vida universal. I lo mateix se pot dir de 



LITERATURA CATALANA 29 

la seva erudició portentosa. Altres haurien fet servir 
una erudició tant extraordinària pera fer obra deca- 
dent, pera construir i modelar afiligranades urnes ont 
estotgessin les reliquies cisellades d'un estudi fred 
i sense palpitació. En l'Alomar tot el saber se trans- 
figura, o al menys se volta d'un nimbe esplendorós 
de viventa poesia; i quan vola al travers de les èpo- 
ques passades i entreveu les verdors dels jardins en- 
cantats que voltaven els palaus de monarques i tirans, 
el poeta hi veu «fragments d'humanitat» que 

ploren, en l'ombra 
frescal de les tranquiles enramades, 
l'infinita tristor de l'existència. 

I es que l'Alomar, que té sa mirada aquilina fixa 
en tots els batecs de la vida humana, vuida en la seva 
urna de poeta tots els seus anhels i tots els seus ideals 
estètics, filosòfics, polítics i socials. No ho dubteu, el 
qui, en els temps futurs, voldrà estudiar el socialisme 
i els ideals polítics de l'Alomar, no sols no podrà 
prescindir, sinó que haurà de fer-se càrrec, en primer 
terme, de la magna oda A la Ciutat futura, aquesta 
sublim Catedral, en la portada de la qual, ell, amb 
una generositat que mai li agrairé prou, ha volguí 
gravar el meu nom modestíssim, voltant-lo així del 
resplendor de la seva immortalitat. Poble mil voltes 
venturós aquell qui troba en les hores supremes de 
les seves angunies i lluites per l'avenir un esperit 
heroic que, dalt, al cim de la montanya, li traça, amb 



30 MANUEL DE MONTOLIU 

mà ardida, la silueta encantada de la Ciutat ideal, i li 
conta, amb paraula de foc, les delícies de la terra de 
Promissió, ont els destins l'empenyen. En quant al 
mèrit artístic de La Ciutat futura, per què m'hauria 
d'entretenir en ponderar-lo i analisar-lo? No ha fet 
seva aquesta oda la nostra joventut, i no la canta en 
els seus dintres com l'himne gloriós dels seus ideals? 
L'obra del poeta que ha arribat an aquesta transfigu- 
ració popular cau més enllà dels límits de la crítica 
literària. 



PRUDENCI BERTRANA 



PERA ésser un escriptor d'aquells que deixen rastre 
en un cercle més o menys gran de l'humanitat 
no basta sentir fondo i pensar alt, no basta posseir 
una quantitat extraordinària de coneixements, obser- 
var fets singulars i fer nous descobriments; no basta 
tampoc estar dotat, ademés de totes les esmentades 
qualitats, d'una facultat refinada d'expressió que tra- 
dueixi el pensament i transmeti el sentiment en pa- 
raules vives, clares i precises, ordenades i harmonit- 
zades segons les lleis de la més perfecta llògica dintre 
un domini absolut de la llengua que li serveixi d'ins- 
trument d'expressió. Un escriptor podria ésser dotat 
de totes aquestes extraordinàries i precioses qualitats, 
i aquestes, emperò, no li garantirien l'immortalitat, si 
no les acompanyés una altra d'indispensable, comple- 
ment necessari de totes elles, virtut secreta que a totes 
les fa fecondes en fruits perdurables, revelació de lo 



32 MAMjyEL DE MONTOLIU 

més íntim i irreductible de la personalitat de l'escrip- 
tor: aquesta facultat complexa, indefinida, que's ca- 
peix més aviat amb el sentiment que amb el pensa- 
ment, que anomenem estil. Els coneixements, els fets, 
els descobriments, les expressions se prenen fàcil- 
ment, se transporten, i guanyen molt sovint passant 
d'unes mans a unes altres més hàbils que sàpiguen 
servir-se'n millor: «Totes aquestes coses són fóra de 
l'home; l'estil es de l'home mateix >, digué Buffon eii 
una frase devinguda cèlebre i que's repeteix com un 
axioma. 

Sens dubte, en totes les èpoques de la humanitat 
han existit homes superiors que han sentit més fondo 
i han pensat més alt que'ls demés, que han posseit 
una ciència extraordinària i han fet descobriments de 
gran vàlua en qualsevulga esfera de l'humana conei- 
xença; però les obres llurs, si són mancades d'estil, es 
a dir, mancades d'ànima, de personalitat, han mort 
estèrils i oblidades al travers de les generacions. Això 
es lo que passa, en el fons, en els origens de totes les 
literatures, que, si són obscurs i imprecisos, es perquè 
la manca d'estil, d'aquesta qualitat que no assoleix 
l'individu escriptor sinó al travers d'un laboriós i pro- 
gressiu perfeccionament de l'ànima del poble, ha mort 
en flor, fins al punt de no servar- se'n memòria (si un 
afortunat atzar no fa retrobar més tard els documents 
oblidats), els fruits vigorosos d'inteligencies excepcio- 
nals que brotaren solitàries en la vagarosa claror 
auroral que volta el despertar de l'ànima d'una raça. 



LITERATURA CATALANA 33 

Qui sab les poderoses inteligencies que hi va ha- 
ver entre'ls hebreus abans de Moisès, entre'ls grecs 
abans d'Homer, entre'ls llatins abans de Ennius, en- 
tre'ls italians abans dels poetes del dolce stil nuovo 
i del Dant? Quants noms d'ànimes grans i excepcio- 
nals hauran caigut així en l'abim de l'oblid absolut! 
I si algun ne conservem, gràcies a la sortosa troballa 
de documents, es solament objecte de la curiositat 
dels erudits, i la seva immortalitat no arriba a ésser 
plenament, universalment humana, ni arrela en l'en- 
tranya viva de la conciencia social del poble que l'en- 
gendra. Exemple d'això : tots els escriptors de l'època 
de la baixa llatinitat, nascuts en l'aurora de la forma- 
ció de les llengües novo-llatines, els noms i les obres 
dels quals cataloguen i examinen pacientment els eru- 
dits de totes les nacions civilitzades, treient de llur 
damunt la pols dels sigles, que'ls havia esborrat total- 
ment als nostres ulls i en la nostra memòria. 

Si afirmem el fet de que en els origens de totes les 
literatures la nota dominant es la manca d'estil de la 
majoria dels escriptors, raonant a l'inversa podrem dir 
que quan trobem una massa respectable d'escriptors 
sense estil serà senyal evident que aquests escriptors 
pertanyen a una literatura que no ha sortit de sa pri- 
mera infantesa, i, per consegüent, que no hi ha millor 
senyal pera reconèixer el progrés i la plenitut de força 
d'una literatura, en una època determinada, que l'a- 
bundor i la vàlua dels seus escriptors amb estil. Vegi-s 
la nostra literatura renaixenta; i, fent ràpidament, in 



34 MANUEL DE MONTOLIU 

mente, l'historia de la seva poesia i, més particular- 
ment, la de la seva novela, veurem com contrasten 
aquells primers tímids assaigs de prosa fada, insubs- 
tancial, sense nirvi i sense sang, que'ns llegaren els 
primers escriptors de la renaixença catalana amb els 
recents i ja nombrosos exemplars de prosa forta i ple- 
na, palpitant d'individualitat, moventse lliure i ardida 
a l'impuls d'un ritme personal, inconfundible en cada 
cas, que'ns ofereixen escriptors com en Ruyra, en Víc- 
tor Català, en Pous i Pagès, en Pin, en Massó... i, ade- 
més d'altres, en Prudenci Bertrana. 

Si, la lectura de les seves novel es /osa/af, Nàufregs 
i les Proses bàrbares ha sigut, pera mi, una veritable 
festa. No precisament pel plaer egoista que m'han do- 
nat, sinó per les reflexions falagueres que m'ha sugge- 
rit la troballa que hi he fet d'un estil, d'un gran i ro- 
bust estil, indicador de prometedores madureses en la 
nostra benvolguda literatura. I el que se'n vulgui con- 
vèncer, llegeixi VEpileg de la seva novela Nàufregs. 

Tinc una decidida predilecció pels escriptors que 
comencen tard a escriure. Hi ha una peculiar bellesa 
en el moment escullit per ells pera la revelació de la 
llur paraula; aquell moment de maduresa i plenitut 
que tant pocs joves tenen la virtut de saber esperar; 
aquell sant moment de la vida en que pensament 
i sentiment cristallitzen en verb definitiu, en ritme 
propri; aquell moment sagrat d'encarnació lluminosa 
que ha estat precedit d'un gran període de gestació 
oculta, d'un silenci fecond d'iniciació. En Bertrana s'ha 



LITERATURA CATALANA 35 

trobat, finida ja la joventut primera, amb ei miracle fet 
en els seus dintres després de llarga (i segurament no 
tant inconscienta com a primer cop d'ull podria sem- 
blar) incubació secreta i silenciosa. Bell gest el d'aquell 
que, esquinsant de cop l'ombra que l'envolcallava, 
s'avença cap als seus germans pera oferirlos, plena- 
ment madur, el fruit de la seva personalitat, aquest 
fruit tant cobejat per tots els joves i que tants cops 
ens presenten agre i verd encara per no saber refrenar 
la pruïja de producció i voler precipitar i violentar la 
natural i serena evolució de les facultats llurs, curant 
d'avençar per medis violents l'hora sagrada de la ple- 
nitut. 

I no es que vulgui dir, amb aquestes paraules, que 
en Bertrana hagi arribat, en les seves obres fins avui 
publicades, al grau summe de la perfecció. La perfec- 
ció ha d'esser tant interna com externa. Mes pera 
assolir aquesta perfecció externa de construcció i d'e- 
xecució, aquesta potencia màxima d'expressió artísti- 
ca, es condició prèvia i indispensable a l'escriptor 
haver concretat d'una manera definitiva el seu tempe- 
rament; haver colocat i fixat en un determinat angle 
de visió el seu esperit davant l'espectacle del món, 
haver trobat l'oculta llei espiritual de la seva constant 
relació amb la vida que'l volta; en una paraula, haver 
assolit la perfecció interna, el grau superior i infran- 
quejable de la seva evolució espiritual. Aquesta per- 
fecció interna consisteix, en totes les branques de l'art, 
en lo que diem posseir un temperament, en una mane- 



36 MANUfl. DE MONTOLIU 

ra de veure i de sentir les coses personal i caracterís- 
tica, si be aquesta manera no's pot concretar en una 
fórmula, sinó que's revela en les vibracions flotants 
i indefinibles del sentiment. I es aquesta perfecció 
interna, es aquest temperament, es aquesta peculiar 
manera de veure i de sentir les coses que tradueix en 
un ritme inconfundible amb cap altre la música de les 
sensacions, lo que s'endevina en el fons dels llibres 
d'en Bertrana. Ara manca que aquest poder de perso- 
nalitat que posseeix no reposi fins a atènyer la flor 
perfecta de l'expressió, el domini absolut dels elements 
externs de producció, i que acabi de fer esclatar en ra- 
diant plenitut aquest do de Vestil que ha revelat posseir. 

Baix aqueix pun^ de vista cal confessar que hi ha 
un gran progrés en Nàufregs i Proses bàrbares respec- 
te a Josafat. Aquesta darrera novela, esborronador 
poema de la luxúria i del fanatisme, es una concepció 
superba, digna d'haver niat i germinat en el cervell 
extraordinari d'en Barbey d'Aurevilly, que n'hauria 
pogut fer, amb el seu art meravellós, una més de les 
seves dotze Diabòliques. Però s\ Josafat no's pot com- 
parar, com a potencia de concepció, a Nàufregs, aques- 
ta novela, en canvi, mostra un grau superior d'execu- 
ció, un art més refinat en l'evolució interna del conflicte 
passional, una superior maduresa d'expressió i d'estil. 

Me permetré solament recordar, per ésser els frag- 
ments que més m'impressionaren, l'escena de mossèn 
Joaquim al balcó espiant a Cèlia en el seu jardí, l'ex- 
plosió franca de la passió d'aquell al trobar-se amb 



LITERATURA CATALANA 37 

Cèlia en la solitut de la cambra del germanet malalt, 
l'anada del capellà, foll de gelosia, al ball del poble, 
l'escena de mossèn Joaquim amb sa germana, revoltada 
per la seva conducta, l'arribada a l'ermita dels dos 
germans, que constitueix l'assumpte del bellíssim epí- 
leg. Tots aquests fragments, en els quals arriba a la seva 
màxima la tensió emocional del tràgic conflicte que 
forma el nirvi del llibre, deixen en l'esperit del lector 
una impressió fonda i inesborrable, són palpitants 
d'una gran i vera emoció, estan escrits amb aquella 
força màgica de suggestió que es el secret dels verita- 
bles artistes de la paraula i que brolla misteriosament, 
com un fluid subtil i penetrant, d'un cert i indefinible 
onejar de la frase, inflada de sentiment i moguda per 
un íntim impuls de la viva realitat, directament vista 
i sentida. 

Algunes tares crec trobar en la novela Nàufregs d'en 
Bertrana. Dos són, particularment, els defectes capdals 
que, en mon humil criteri, entelen la total bellesa del 
llibre. Se troba a mancar, en primer lloc, una gradació 
menys brusca en l'evolució de la passió de l'hèroe. 
Trobo, en un mot, que'l capellà s'entrega massa ràpi- 
dament a la seva passió naixenta, donats els prece- 
dents, que en ell suposa el novelista, d'un gran fervor 
religiós, dels seus afanys d'apostolat i del seu desitg 
de sacrifici; circumstancies que, si no suposen en ell 
una vocació innata i irresistible al sacerdoci, creen al 
menys en el seu interior una certa muralla d'idees i de 
sentiments prou ferma pera no deixar-se enderrocar 



38 MANUEL DE MONTOLIU 

sense una llarga i penosa lluita a l'escomesa d'una 
passió sobtada i violenta. I aquesta lluita tant humana 
entre la tirania d'una educació rígida i la tirania dels 
sentits i del cor desvetllats a la vida es la que trobo 
a faltar en les primeres planes del llibre d'en Bertrana. 
L'altre dels defectes es l'imprecisió, la vaguetat en 
que deixa el novelista la figura de Cèlia. Ja sé que se'm 
podrà objectar que, havent-se proposat l'autor repre- 
sentar en el personatge de Cèlia una ànima vulgar 
i d'una gran'pobresa d'espiritualitat, estava excusat, per 
aquest fet, de posar de relleu un caràcter que's distin- 
geix precisament per no tenirne cap. Jo crec, amb tot, 
que aquest criteri es equivocat. Tractant-se d'una figura 
de primer terme, com es la de Cèlia en la novela que 
estudiem, era d'imprescindible necessitat artística pera 
mantenir l'equilibri i l'harmoniosa ponderació de 
l'obra, que's mantingués tant ferma, tant viva, tant pal- 
pable com la del seu enamorat. Pera això no havia 
d'esser obstacle la seva insignificancia, la seva perfecta 
vulgaritat. Des del moment que'l conflicte tràgic de 
l'obra està plantejat entre aquests dos termes antitè- 
tics: — la rica espiritualitat de mossèn Joaquim i l'insig- 
nificant vulgaritat de Cèlia — aquesta vulgaritat reque- 
ria una psicologia tant detinguda i minuciosa com 
l'empleada pel novelista en l'estudi de l'altre perso- 
natge. I es que pera l'observador profond de les coses 
humanes no hi ha res, res, d'absolutament vulgar: tot 
té una significació, tot té un símbol més o menys clar 
i explicable. En Bertrana, en la descripció del caràcter 



LITERATURA CATALANA 39 

de Cèlia, fa constar un detall que li hauria pogut se- 
nyalar un camí en aquest detingut estudi psicològic de 
la seva figura que tant trobem a faltar; aquest detall es 
la malastruga interpretació que fa en el piano de 
Traümerei, de Schumann, el sentiment del qual no pot 
capir ni interpretar. Perquè no continuava el novelista 
per aquest camí en la creació de la figura de Cèlia, 
i per què la deixa de reco precisament quan ella s'ado- 
na de l'amor del seu cosí? Finalment, aquesta figura de 
Cèlia fa mal en l'epíleg. Es una llàstima que en Ber- 
trana no hagi sabut sustreure-s a la temptació de la 
sàtira i de la rialla escèptica, i hagi evocat, tant impor- 
tuna com desagrablement, la vulgaritat de Cèlia i de la 
seva amiga, trencant bruscament amb un estirabot 
aquella gran elevació de sentiment i aquella sublimitat 
de poesia que omple tot l'epíleg. 

El darrer llibre d'en Bertrana, Proses bàrbares, con- 
tinua la trajectòria iniciada en sa primera, /osa/a/. Les 
més robustes d'aquestes Proses bàrbares són les que'l 
revelen com un enamorat de la bellesa de tot lo 
monstruós. Les millors planes d"aquest llibre són les 
produïdes en moments en que, entregat inconscient- 
ment a la misteriosa activitat de sa fantasia, augmenta 
i ageganta en visions tormentoses la simple visió de la 
Natura. Proses bàrbares, després dejosafat, ens torna 
a confirmar an en Bertrana com afiliat definitiu a l'es- 
cola visionària, que fundada, se podria dir, pel genial 
Edgar Poe, tant eminents representants ha tingut en 
la literatura francesa. 



JOSEP CARNER 



S'ha dit, i no sense raó, que Vhumour era qualitat 
exclusiva de les races del nord d'Europa. Aquesta 
facultat de Vhumour, molt complexa i difícil de definir, 
es aquell estat d'esperit que, posant el poeta al centre 
del món, exalta el sentiment de la llibertat fins à con- 
vertir-la en arbitrarietat, en ares de la qual transforma, 
al seu lliure albir, la perspectiva del món i de la vida, 
mirant lo gran desde lo petit i viceversa i convertint 
lo sublim en ridícol i lo ridícol en sublim. El seu fona- 
ment moral es l'exacerbació de l'individualitat; el seu 
procediment favorit es el contrast i la paradoxa; la seva 
finalitat es provocar un riure amarg i ferir i destruir, 
servant, emperò, al travers de l'amargor un deix d'amor 
cap a lo mateix que fereix i enderroca. No s'ha de 
confondre Vhumour amh l'esperit còmic ni amb el satí- 
ric. L'humorisme, en mitg de les més grans extravagàn- 
cies, té sempre un caràcter trascendental i idealístic 
que va al fons, a l'ànima de les coses. 



42 MANUEL DE MONTOLIU 

Shaktspeare amb el seu Hamlet, aquest fill ator- 
mentat del Lliure Examen, ha estat el veritable pare 
i antecessor dels grans humoristes moderns. Tots hi 
han anat a beure: Byron, Heine, Carlyle, J. P. Richter, 
Gathe (en el seu Faust). Entre les races del nord es 
ont s'ha desenrotllat principalment aquesta singular 
qualitat, gràcies a la gran expansió que hi ha adquirit 
l'individualitat. La civilisació tendeix a diversificar més 
i mésiels esperits, a fer brotar per tot individualitats 
fortes i originals. D'aquí ve que l'aparició de l'humo- 
rista en qualsevol societat senyala el suprem grau de 
la seva civilisació, car l'humorisme suposa l'existencia 
d'una alta conciencia individual que se sent amb un va- 
lor propri, que se sent un organisme apart entremitg 
de la caòtica confusió de la colectivitat, de la qual pot, 
si així ho vol, declarar-se interiorment emancipat. Ve 
a ser un selvatgisme espiritual que's troba, en l'escala 
de l'evolució, a l'extrem oposat al que ocupa el selvat- 
gisme inicial, tot instintiu, fill de la manca absoluta 
de cultura. Per això si repassem totes les civilisacions, 
tant les dels pobles helènic-llatins com les septentrio- 
nals, trobem sempre, en el punt més alt de llur evolu- 
ció, el tipus de l'humorista en els pobles del nord i el 
seu equivalent en els del mitg-jorn. Així trobem 
a Grècia, Aristòfanes; a Roma, Marcial; a Holanda, 
Erasme; a Anglaterra, Byron; a Alemanya, Heine 
i Richter; a França, Voltaire; a Castella, Cervantes 
i Quevedo... 

Per això l'esperit se reconforta quan, mirant atén- 



LITERATURA CATALANA 43 

tament l'actual moviment literari de la nostra terra, ens 
trobem amb la primera florida d'humoristes, indicadors 
ja de l'incipient maduresa de la nostra cultura renai- 
xenta. 

El vell esperit railleur de la nostra raça, tant incli- 
nat de sí a la mofeta, dotat d'una facilitat i vivacitat 
extraordinàries pera atrapar el costat ridícol i la cari- 
catura de totes les coses, tant ric de fina ironia, tant 
propens a la sàtira intensa i dissimulada, qualitats que 
donen una fesomia personalíssima al nostre peculiar 
temperament, aquest esperit se va lentament ennoblint,, 
i ja'l veiem alguna vegada, en els nostres dies, trans- 
format en humour, vestit amb hàbit ciutadà i amb ade- 
mans de persona civilisada. Creiem amb tota fermesa 
que aquest aspecte personalissim del nostre caràcter 
nacional, depurat i refinat, ha d'esser amb el temps un 
dels més feconds en obres mestres en la nostra litera- 
tura. El vallfogonisme i el pitarrisme han mort definiti- 
vament en les nostres lletres. També ha passat la ma- 
nifestació, més refinada i culta, de la gràcia d'en Vila- 
nova, tota casolana i inofensiva. El malaguanyat Bar- 
trina's pot considerar com el veritable predecessor 
del novell humorisme català, representat per en Rom- 
peu Gener i pels joves n'Eugeni d'Ors i en Josep Car- 
ner, i potser per algun altre: humorisme ple d'un 
esperit filosòfic, altament especulatiu i trascendental. 

Un llibre de versos d'en Josep Carner, Fruits sabo- 
rosos, es el que'ns ha suggerit les precedents reflexions. 
L'humour d'en Carner es fi, quasi imperceptible, però 



44 MANUEL DE MONTOLIU 

insinuant, i sempre intencionat i reflexiu. Es el verita- 
ble poeta subtilis entre'ls nostres poetes. Fins en els 
temes més seriosos i tot, no l'abandona mai la mitja- 
rialla finament irònica, suaument escèptica que'l carac- 
teritza. Recordo un dels sonets d'aquella magnífica 
colecció titulada Corones, dedicat als Doctors, en el 
qual, en mitg d'una gran elevació religiosa i entre un 
ròssec de versos pomposos, exclama, amb una gran 
gravetat que deixa entreveure el mitg-somriure del 
qui ha encertat involuntàriament el tret caricaturesc 
d'una fesomia: 

sos llavis són exangües de tant parlà en llatí. 

En els Fruits saborosos hi sovintegen aquests tocs 
deliciosos d'un humour intencionat i sotil que uneix la 
nota sublim i la còmica en una harmonia original 
i inesperada. De Pandora, la nena que està cullint 
maduixes, diu el poeta: 

Per ella tot té un riure diví de claretat, 

i a continuació d'aquest vers, ple de vigorosa entona- 
ció, posa aquests dos, ont traspua la nota còmica i l'ins- 
tint de caricatura: 

Per ella el món ont sèu, amb l'esguard admirat, 
es petit i vermell i fresc con les maduixes. 

Vegi-s també en Les figues matinals la deliciosa 
simbolització d'aquests fruits en Neera, aquella viuda 
benigna i reposada, que diu ingènuament: 



LITERATURA CATALANA 45 

Cada dia al jardí me'n vinc dematinet 

a menjar figues; l'aigua de la font es molt sana: 

i passa l'aire com una carícia blana, 

i ara prenc una figa, ara prenc un glopet. 

En Egle i la cindria, aquelles comares que arriben 
a l'era esvalotades, portant una cindria que es la més 
gran de Fhort, una vegada partida aquesta i abans de 
menjar-la posa el poeta en boca d'Egle aquesta còmica 
invocació: 

No sigui per nosaltres la primera tallada, 
mes a la Lluna roja llancem-la en sacrifici; 
ara que d'innombrables estels amb un seguici 
com una cindria immensa s'aixeca per l'espai. 

Exemples ú'humour ben català els trobem igual- 
ment en Les nous del berenar, encantadora escena 
familiar; en Els aubercocs i les petites cullidores; en Les 
serbes endreçades, etc. 

El llibre es un aplec d'escenes clàssiques de la vida 
familiar, visions serenes que's desenrotllen en mitg de 
la lluminosa pau de paisatges arcadians, entre pulcres 
vellets, superbes matrones, ingènues donzelles i infants 
enjogaçats; vida dolça i plena, encertadament simbo- 
litzada en els més bells fruits del nostre verger llatí. 

No s'ha de suposar, després de tot lo dit, que tot 
el llibre està informat pel mateix esperit finament hu- 
morístic que havem senyalat. Hi ha una ferma halena- 
da lírica en Les magranes flamejants; el poeta es ten- 
drament idílic en Les cireres ingènues i en Les peres 



46 MANUEL DE MONTOLIU 

Jovenetes; poemàtic en Les prunes d'or i en Els raims 
immortals. Totes les poesies són molt modernes de 
factura i ensems d'un gran caràcter clàssic, de gran 
transparència en l'expressió, d'un caient ple de distin- 
ció fins en aquells assumptes presos de la vulgaritat. 
Però, apart d'aquestes altes qualitats que ornen la 
poesia d'en Carner, havem volgut principalment fer 
notar lo que, segons la nostra humil opinió, consti- 
tueix la seva més gran originalitat i presentaria com 
una molt típica encarnació de Vhumour català. 

En el darrer sonet del volum Sonets, en Carner 
pren comiat dels seus llegidors fent una doble pro- 
fessió de fe de parnassianisme i de decandentisme : 

Del bell instant efímer en tinc la gràcia viva 
lligada per un cercle de freda ostentació. 

i més avall, adreçant-se als seus Sonets: 

Com una cortisana qui vella i dolorida, 

els dits que s'cxtenúen amaga, avergonyida, 

amb els anells preciosos de sos amors llunyans, 

oculto així amb vosaltres l'eterna decadència, 

oblido així la fina tristor de l'existència, 

oh gotes de rosada que us heu tornats diamants! 

Es molt de tenir en compte l'autocrítica d'un poeta. 
Ell més que ningú's coneix el seu temperament. Ell 
més que ningú ens pot parlar dels seus ideals i de les 
seves tendències. Però pot ésser també que al tractar 
de definir-se prengui inadvertidament com elements 
innats i essencials del seu temperament les influencies 



LITERATURA CATALANA 47 

purament formals que ha rebut, durant la seva educa- 
ció poètica, de les diferentes escoles que al seu voltant 
s'agiten i que més hagi freqüentat. I en aquest cas 
s'errarà. Doncs be: aquest cas, en la meva opinió, es al 
que ha arribat en Josep Carner en aquesta definició 
que ell ens fa de la seva poesia. 

En primer lloc està molt lluny d'esser un perfecte 
parnassià.'ijEl parnassianisme es, en la poesia, l'objecti- 
visme portat fins a l'exageració, fins a les seves més 
extremes conseqüències. El parnassià tendeix, en totes 
ocasions, a donar una impressió completament imper- 
sonal de les coses que ell canta o descriu. I en aquest 
sentit aquesta escola es, en la poesia, el pendant del 
naturalisme en la novela: un corolari del credo estètic 
predicat per l'escola de Flaubert, segons el qual el 
creador s'ha de reduir a ésser un perfecte mirall de la 
realitat exterior, que no ha de deixar traspuar en la 
seva creació cap indici del seu treball personal, cap 
signe d'apassionament que vingui a torbar l'impressió 
de la realitat. Aquesta radical objectivació, ideal de la 
poesia parnassiana, obeeix al mateix esperit que infor- 
ma la poesia èpica, de la que's pot considerar com 
l'autèntica hereva dels temps moderns. Cosa sapiguda 
es, i es un fenomen molts cops observat i estudiat en 
els nostres dies, aquest quasi absolut estroncament de 
la vena èpica en la poesia moderna. Però com aquesta 
esfera de l'activitat poètica de l'esperit humà tenia per 
fonament certes facultats indestructibles de la nostra 
espiritualitat, no ha pogut desaparèixer amb l'evolució 



48 MANUEL DE MONTOLIU 

que ha fet caure en oblidança el genre èpic, i ha servit 
de plataforma a un nou aspecte de l'objectivisme, 
a l'art plàstic i sumptuari dels parnassians, que han 
recullit i incrustat en esquisits i afiligranats joiells totes 
les pedres precioses que s'han anat desgranant i des- 
prenent del vell i maciç adreç de l'epopeia. 

Respon la poesia d'en Carner an aquest ideal objec- 
tivista impersonal, primer article del credo estètic dels 
parnassians? La contestació a tal demanda ens la do- 
narà'l mateix Carner. En l'endreça a l'Ateneu Barcelo- 
nès que encapçala Sonets, diu que a l'Ateneu dèu 
«força part del seu ésser espiritual, i singularment la 
divina ironia». Amb aquestes paraules en Carner 
revela ingènuament ésser conscient d'una de les seves 
més efectives i intenses qualitats: l'ironia. L'ironia es 
una qualitat purament lirica, eminentment subjectiva, 
i quan es de bona llei es una expressió indirecta del 
sentiment d'admiració o es un vel sotil en el qual vol, 
per un exquisit rubor, anar amagada la pietat. I sobre 
tot quan l'ironia arriba a elevar-se fins a Yhumour, com 
li passa an en Carner moltes vegades, llavors l'ironia 
es la manifestació exacerbada d'una individualitat que 
imposa la seva llei peculiar al món extern com si fos 
el seu centre de gravitació. 

Ja's veu, doncs, que un esperit dotat del do de 
l'ironia està en les pitjors condicions pera ésser un 
perfecte parnassià. Al contrari, sempre que sigui fidel 
a la llei del seu temperament serà líric i subjectiu per 
excelencia. 



LITERATURA CATALANA 49 

Ademés, el parnassià veu principalment lo extern 
de les coses; totes les impressions de lo que descriu 
les torna plàstiques i les fa entrar en l'ànima per 
la única porta dels sentits; el seu procediment es una 
constant adjectivació de totes les sensacions; l'objecte 
que veu, sigui o no sigui animat, té valor poètic als 
seus ulls per les seves qualitats, pels seus accidents; no 
per la seva ànima, per la seva substància, ni pel seu 
aspecte metafísic o moral. En Carner, a l'inversa, usa 
com a procediment una constant substantivació de 
totes les sensacions que'l fan vibrar, i així veiem en ell 
una tendència irresistible (lo que es una de les seves 
notes més personals) a substantivar els verbs sense 
transformar-los en substantius; i així diu: <hi ha el vell 
fluir d'un aigua» quan un altre hauria dit, per exem- 
ple, «hi ha el vell raig d'un aigua». — «Volen... un 
somniar tot blau». — «El riure amb tota cosa». — «En 
la dolçor del viure», etc. Altres cops es fent un subs- 
tantiu de lo que en boca de la generalitat seria un ad- 
jectiu. Així diu: «Les tapies amaguen... suavitat de bra- 
ços qui's pengen» en comptes de «braços suaus, etc.» 
— «El camp... es tot reculliment» en comptes de «El 
camp... està tot recullit». — «Damunt l'esfumament de 
l'horitzó» per «Damunt de l'horitzó esfumat». I voleu 
més marcada aquesta irresistible tendència a substan- 
tivar que aquells dos exquisits versos del sonet Tretze 
anys: 

Ja hi ha una atenció divina 
en l'infantilitat del vostre cos ? 



50 



MANUEL Dí 



Concomitant d'aquesta tendència es la que mostra 
a trobar en tot espectacle el seu aspecte moral, el sím- 
bol dhumanitat que representa als seus ulls. 1 aquesta 
simbolització sentimental i humana la trobem i tot en 
els seus sonets més parnassians. Veu iniquitats a Ga- 
rraf, anyorança a Tamarit, pregaries a la pedrera roma- 
na i entre les branques dels garrofers, juraments i me- 
naçes a Ciurana, elegies a Salou; li sembla veure 
entremaliadures a Capdepera, sentir rondalles de por 
a Fornaluig, etc, etc. De manera que en el conjunt 
de la seva poesia impera el subjectivisme més absolut. 

Serà, potser, decadentista, com ell declara en el 
seu darrer sonet, al comparar la seva poesia amb una 
cortisona vella i dolorida? Ben fàcil me serà convence-l 
de que no té res de decadent en el fons de la seva 
poesia. Precisament si algun calificatiu li pot escaure 
es ei de Poeta del riure i de la claror. Es un món 
rient, es un món clar el que veu ell constantment. 
Riure i claror són les paraules que, amb totes les seves 
derivades, se repeteixen més en el transcurs de totes 
les seves composicions, i constitueixen com el to fona- 
mental de tota la música de la seva poesia. 1 aquesta 
sensació de claror que ell veu en l'espectacle del 
món i de la vida arriba a ésser en ell tant obsessio- 
nant, que'ns parla de silencis clars, de clares aleí^ríes, 
de quietuts daurades, d'esllanguiments rosats, de 
blanques lletanies, de clara bonesa, de gestes clars, de 
la blancor de les rústegues pietats, etc, donant-nos 
una impressió de la terra tota blanca, que de tant 



LITERATURA CATALANA 51 

blanca s'hi esblaimen tots els colors, y d'ont brollen 
onades de riures clars, riures argentins, riures fami- 
liars, somriures piadosos, riures infantins, riures blancs, 
rialles Jovençancs. Una poesia, doncs, que sent tant 
intensament la sensació de la claror, i que per tot i de 
tantes distintes maneres sent riure, no pot ésser vella 
i dolorida, sinó al contrari, jove i agradosa, com així 
resulta efectivament la d'en Carner. 

Vol dir tot això que no tingui res aquest poeta de 
parnassià i de decadent? Sí que'n té quelcom; però es 
purament formal, exterior. Es la tècnica (si podem 
aplicar propriament aquest mot a la poesia) lo que ha 
après en Carner dels parnassians i dels decadents. Ell 
ha aprofitat retalls dels pomposos ròssecs dels primers 
i de les esllanguides túniques dels segons, i al vestir 
amb ells la seva propria poesia, s'han enmotllat per- 
fectament al seu aire i a la seva actitut peculiars. 

Doncs, si no es ni parnassià ni decadent, a quina 
escola pertany? A mi'm sembla, amic lector, que a tu 
t'es molt indiferent aquesta qüestió; i jo t'afegiré que 
a mi igualment. 

Lo important es que sigui un dels nostres millors 
poetes i dels més personals. Al cap-d'avall per què 
havem d'aplicar entre nosaltres aquestes etiquetes 
inventades pera classificar les obres de literatures 
extrangeres? No formem, àdhuc amb totes les grans 
influencies espirituals que de les literatures extrangeres 
rebem, un sistema apart amb una llei d'evolució pro- 
pria i exclusiva que provoca, per consegüent, classifica- 



52 



MANUEL DE MONTOLIU 



cions que no tenen res que veure amb les establert^ 
fóra del nostre radi nacional? Precisament per la ra 
que aquesta nostra evolució està encara en son'b( 
principi, entenc que la corrent poètica nacional no hi 
arribat encara a desintegrar-se en multitut d'esco- 
les de tendències contradictòries. Formem una mena 
de nebulosa poètica encara molt poc desintegrada 
i amb pocs focus distints i vigorosos d'ideals fixes 
i determinats; i fóra de les grans i primitives distin- 
cions com les de clàssics i romàntics, objectius i sub- 
jectius, i altres per l'estil, es perillós entre nosaltres 
embrancar-se en altres més sotils classificacions. 

Totes aquestes qualitats del poeta Carner no han 
fet més que afermar-se i enrobustir-se en el seu darrer 
llibre El verger de les galanies, que'ns mostra al poeta 
en una nova modalitat. Un cert encarquerament que's 
notava en l'expressió poètica en els seus anteriors 
llibres ha acabat per desaparèixer en els versos 
d'aquest llibre, ont hi ha una suprema gràcia i ductibi- 
litat que ja revelen la mà del mestre. En la lenta for- 
mació de la llengua literària catalana, senyala el darrer 
llibre d'en Carner un moment definitiu. Hi ha compo- 
sicions com El sonet als braços en que no se sab què 
preuar més: si el ritme extern, model delegancia 
i sobrietat, o l'intern, en que'ls pensaments brillen 
com quatre perles sens màcula en el quàdruple es- 
toig del sonet. Altres composicions, com la Balada 
i la Cançó voluble, semblen rejovenir en els nostres 
temps l'insuperable mestria i habilitat dels antics tro- 



LITERATURA CATALANA 53 

vadors provençals en Tart d'entreteixir i brodar rimes 
i estrofes; i en quant al sentit, a l'esperit íntim del 
llibre, s'exhala de totes ses composicions un suau 
i discret aroma d'epicureisme de bon to que procedeix 
potser del venerable tinell de perfumat Foleon del 
vell Horaci, amb el qual el poeta haurà omplenada sa 
copa aquests anys darrers. 



RAIMOND CASELLAS 



EN el bell florir de les nostres lletres la prosa ha 
anat prenent cada dia un lloc més preeminent. El 
despertar de Tànima catalana fou obra dels poetes; 
ella tornà a obrir els ulls a la llum, breçada pels dol- 
ços acords de lires inspirades, i fins al dia en que ella 
pogué pendre conciencia del seu miraculós desvetlla- 
ment no sapigué expressar el seu estupor sinó amb 
el llenguatge diví de la poesia, amb el qual modulà el 
seu càntic de ressorgiment. 

Però ja fa temps que l'ànima catalana, serena, segura 
de sí mateixa, començà a empendre el camí salvador 
d'un pur ideal de llibertat i de cultura; i de llavors ençà 
ja no són exclusivament les veus dels seus poetes les qui 
l'acompanyen i encoratgen en sa gloriosa ascensió; es 
també la parla mateixa del poble, tal com brolla de 
llavis del més humil dels seus fills, desplegant sola- 
ment les seves internes espontànies harmonies, la qui 
vibra pels aires de la terra modulant revelacions de 



56 MANUEL DE MONTOLIU 

bellesa i escampant als quatre vents una lloança cons- 
tant al geni rediviu de la seva llengua. La nostra 
renaixenta literatura pot ja mostrar amb orgull un bell 
planter primerenc de models de prosa que fan a la 
nostra llengua un bé incalculable de depuració. Car 
no hi ha dubte que en totes les literatures la prosa 
posseeix un valor educatiu més extens i més efectiu 
que la mateixa poesia. L'influencia de la prosa s'exer- 
ceix directament sobre'l llenguatge corrent de la vida 
ordinària, i els seus models són sempre de fecondes 
ensenyances pera tots els ciutadans, que troben en ells 
la depuració de llur mateixa parla, i la modifiquen i la 
perfeccionen sense esforç i gradualment, seguint l'au- 
toritat dels escriptors cultes. 

La prosa no es originàriament un art, com la poe- 
sia. Es l'ús natural de la paraula articulada que fixa les 
idees. Però si no es un art, ho esdevé, d'igual manera 
que la construcció d'un edifici s'eleva a la dignitat d'un 
art quant, a l'intenció de construir un racer contra'l 
vent i la tempestat, s'hi afegeix l'esforç de donar a l'e- 
difici unes formes determinades que desvetllin deter- 
minades sensacions. Per això un poble civilitzat trans- 
forma tots els objectes que produeix amb fins mate- 
rials en instruments estètics, reveladors de l'ànima 
i del sentiment. Aquesta transformació de la prosa en 
art i dels objectes d'utilitat material en objectes estè- 
tics suposa un sobrant d'energia i una plenitut de vida 
cerebral en el poble que l'efectúa. Es per això que'l 
florir de la prosa, en totes les literatures, comença 



LITERATURA CATALANA 57 

sempre en el període de més aguda activitat de cons- 
trucció social, acompanyant sempre l'esplendor de les 
arts útils industrials. Es per això que'l període més 
brillant de la prosa helènica es el segle de Perícies, 
i es per això també que la nostra prosa ha començat 
a florir quan al fons de cada ànima catalana ha llam- 
bregat, amb la màgica llum d'un ideal ferventment 
invocat, un segle de Perícies, resplendint en un avenir 
no llunyà. 

En Pin i Soler, sotil i elegant; en Víctor Català, 
robust i cisellat; en Ruyra, de poètica i popular fres- 
cor; en Massó i Torrents, sobri i exquisit; en Pous 
i Pagès, fluid i abundós, són, entre altres que podríem 
citar, noms que glorifiquen aquest preludi esplèndid 
de la prosa catalana, fent pressentir en temps proper 
la plenitut de la seva florida. Podem dir que no passa 
any que no vegi la llum pública alguna obra mestra 
dels nostres prosistes. 

El nom d'en Raimond Casellas s'es fet merei- 
xedor d'esser escrit en el llibre d'or de la litera- 
tura catalana. El seu llibre Les multitufs es quelcom 
més que una bella mostra de prosa selecta; es quel- 
com de trascendental, d'original en les nostres lletres. 
En Casellas, amb les seves Multituts, va tocar un tema 
nou, va penetrar en un camp encara verge de la nos- 
tra literatura i va assolir, amb el seu llibre, fixar la seva 
personalitat d'una manera original i inconfundible. Les 
multituts constitueixen, en el nostre concepte, un esforç 
afortunat d' europeïtzació (diguem-ho així) de la nostra 



58 MANUEL DE MONTOLIU 

literatura. Les lliçons dels grans mestres de la novela 
moderna, Balzac, Dickens i Zola, aquests grans vi- 
dents de les multituts contemporànies, fructificaren 
esplèndidament en el llibre d'en Casellas, qui no sola- 
ment vegé amb potenta intuïció l'element etern i uni- 
versal en aquestes multituts que a tots nosaltres ens 
volten, sinó que també les integrà en alguns dels seus 
quadros ciutadans, dins la comunió del pobles capda- 
vanters de la civilització, i fins ha pressentit la vagosa 
remor de les multituts de la gran civitas futura cata- 
lana. 

Aquest caràcter modern del llibre d'en Casellas 
mereix totes-les nostres lloances. Brillant: aquest es el 
calificatiu que més escau a l'estil d'aquest escriptor; 
estil extraordinàriament pastós, mogut i vibrant, exe- 
cutat amb fermes pinzellades regalant materialment 
color, fins amb excés alguna vegada, i amb un dibuix 
de contorns vigorosos i opulents, respirant tot ell una 
plenitut de vida sensual que recorda la manera de 
Rubens. 

L'autor de Les multituts logra grans efectes valent- 
se d'un savi procediment de contrast, en el qual se 
manifesta mestre consumat; contrast de llum i d'om- 
bra que il•lumina i enfosqueix alternativament els mo- 
viments tempestuosos de les cegues multituts. En Les 
veremes de la por, a l'alegria de la vila, voltada «de les 
tendres verdors dels horts, de la virolada catifa dels 
pàmpols», tota plena d'una «remor de festa anunciant 
l'entrada del vi novell >, se juxtaposa amb tons om- 



LITERATURA CATALANA 50 

brívols l'arribada de les colles dels veremadors, «bruts 
i terrosos, estol immens de pobriçalla » que « fan ex- 
tremir de por als veíns darrera de les portes >. En Els 
miqueleis al convent, el remat esporuguit de les mon- 
ges, « grogues com la cera i amb segament de cames, 
arraulides per l'esglai vora'ls amagatalls de les gelo- 
sies » al veure entrar al pati del convent les colles dels 
temuts miquelets, contrasta bellament amb la nota ria- 
llera de la sobtada, involuntària « aparició de les dones 
blanques al travers del trocejat reixat de fusta» i el 
gest ample, joiós i assereríador de l'oficial que, « des- 
cobrint-se airosament», exclama, boi saludant-les: 
«Bones tardes tinguin». Tots els quadros del llibre 
prenen l'extraordinari relleu que'ls caracteritza mercè 
an aquest encertat joc de llum i ombra. 

Molt allargaríem aquest estudi si'ns entretingués- 
sim en analitzar la tècnica usada per l'autor en aquest 
llibre i els medis de que's val pera reforçar la taca 
de color. Solament farem notar algunes de les parti- 
cularitats del seu mètode descriptiu. En Casellas era 
poeta. I en aquest sentit no arriba mai a impersonalit- 
zar-se en les seves descripcions. Es una descripció 
sempre apassionada, entusiasta, la seva: s'hi veu l'ànima 
del poeta deixant-se arrocegar per les tèrboles onades 
de l'ànima de la multitut. I d'aquí les freqüents excla- 
macions líriques amb les quals interromp les seves des- 
cripcions: «Quin espectacle més brau!» « Quina bellu- 
gadiça més airosa!» «Qui era capaç de resistir?... 
«Quin lluitar desesperat era aquell!». 



60 MANUEL DE MONTOLIU 

Una altra característica del llibre d'en Casellas es 
la vaguetat del medi ambient que volta les seves 
visions, l'indeterminació del fons sobre'l qual fa moure 
les seves multituts. La vila de Fartanelles, de Les vere- 
mes de la por, i la dt Justícia del poble són unes viles 
qualsevulga de la nostra terra; són una mena d'abs- 
tracció de la vila agrícola catalana sense fesomia que 
les distingeixi. 

Les societats en que s'agiten l'artista de VExposi- 
cíó d'esculptures, l'orador del Meeting de leviíes, la 
cantant del Públic gelós, etc, són reflexes vagosos, di- 
fumació imprecisa de la nostra societat barcelonina. 
Els paisatges del Simulacre de guerra i de Deu-nos 
aigua, Majestat, resten boirosos i sense relleu. Les 
seves viles, les seves societats, els seus paisatges, 
són pures abstraccions de la realitat, arquetipus 
que's poden referir a totes les nostres viles, societats 
i paisatges. Sembla com si l'autor, absort per l'idea de 
donar tota l'amplitut possible als desordenats movi- 
ments de les multituts, hagués volgut desembraçar 
els seus quadros de tota mena d'obstacles que distrau- 
ríen l'atenció pera fer-los destacar amb violenta pinze- 
llada damunt d'un fons gris i uniforme. 

L'autor, conseqüent amb el seu procediment sintè- 
tic, desencarna el fet humà de tot l'element relatiu 
pera portar-lo a l'esfera de lo absolut i encarnar-hi una 
significació trascendent i universal i així fer reviure als 
nostres ulls, no la multitut aquesta o aquella, sinó la 
multitut-símbol. Es per això que'l llibre d'en Casellas 



LITERATURA CATALANA 61 

fa l'efecte de ser més aviat l'obra artística d'un ideòleg 
que la d'un observador, més aviat una reunió d'estu- 
dis psicològics preliminars a la concepció d'una gran 
obra que un recull de narracions o poemets en prosa, 
cadascú d'ells complet dins del seu cicle. 

Es una qualitat o un defecte aquesta vaguetat del 
medi ambient de les visions d'en Casellas? No'ns atre- 
vim a decidir. Ens acontentem amb fer ressortir la feso- 
mia original del llibre. Però sí que'ns atrevirem a dir 
que aquestes vigoroses Multitiits, que tant profonda- 
ment estudià i amb tanta potencia feu viure el verb 
fogós d'en Casellas, eren no més que la llevor d'altres 
concepcions futures, com estudis que havia de desen- 
rotllar amb tota l'amplitut, com síntesis que esperen un 
pacient anàlisi, com abstraccions que demanen ser in- 
terpretades segons una viva realitat d'un temps i lloc 
determinats i aplicades a fets concrets i vivents. En 
altres paraules, creiem que la Multitut no pot ser el 
personatge, l'hèroe, de cap obra artística. No hi ha res 
més antitètic que la Multitut i l'Hèroe. La Multitut es 
l'element cego, anònim, indistint, igual per tot arreu, 
es l'home pres com un de tants elements de la natura 
i subjugat per ella. L'Hèroe es l'apoteosi de l'indivi- 
dualitat, la flor suprema de la personalitat, lo essen- 
cialment original, distint de tot lo que'l volta, l'home 
subjectant el cosmos al seu imperi. 

La Multitut: heus-aquí el veritable fons de tota pin- 
tura de vida humana. Multitut i Natura: heus-aquí els 
dos telons de tonalitat uniforme sobre'ls quals l'artista 



62 MANUEL DE MONTOLIU 

té de fer ressortir, amb grandiosa violència, aquesta 
augusta exaltació i redempció de llurs forces brutals 
i caòtiques; l'individu, l'Hèroe, llançat a la conquesta 
d'una esfera super-liumana. Natura, Multitut, Hèroe: 
tres fases successives d'una mateixa gènesi; santa trini- 
tat d'una evolució cada cop més perfecta; arrels, tija 
i flors d'una mateixa planta. 

La mort ens ha arrebaçat, malhauradament, aquesta 
esperança de que en Caselles fes servir aquestes 
Multitiits com a fons grandiós d'una concepció consa- 
grada per la presencia de l'Hèroe; de que tracés en 
altres obres successives la resultant lluminosa d'aquest 
món tenebrós aont ens ha introduït; de que sortís de 
l'esfera de lo absolut i pastés, amb sa poderosa grapa, 
l'ànima d'aquestes multituts vivents, bategants, vibrants 
de la nostra Catalunya actual, sedentes de civilització, 
desficioses de progrés i més desficioses i sedentes 
encara de l'Hèroe promès que les ha de guiar per vies 
de benedicció. 



VÍCTOR CATALÀ 



RECORDO que en Maragall, en la crítica que va con- 
sagrar als Drames rurals, de Víctor Català, va 
fer notar amb molta justesa que reflexaven una visió 
fragmentaria de la vida, l'aspecte negre i tràgic de 
l'humanitat, deixant de banda absolutament l'aspecte 
lluminós i rialler, tant real com l'altre i el seu com- 
plement. Per altra part, el mateix autor de Drames 
rurals ho confessava explícitament en el pròleg d'a- 
quest llibre quan aconcellava a la «damisela ciuta- 
dana» que no'l llegís, pera que no l'ofenguessin <els 
colors massa crusos, les ratlles massa negres» de 
les seves creacions. Doncs be, sembla que aquesta 
visió fragmentaria, aquesta tefrible suggestió que'l 
costat tràgic, brutal, impietós de l'existència exerceix 
sobre l'esperit de l'ilustre escriptora catalana va res- 
tant com el segell definitiu, característic de la seva for- 
ta personalitat. I així ens ho vingué a confirmar el seu 
llibre Caires vius, ont s'accentúa i s'enfondeix amb la 



1 



64 MANUEL DE MONTOLIU 

mateixa força d'abans la negror sense consol de la 
misèria humana. 

Prou que la Víctor Català, donant mostres d'una 
perfecta coneixença del seu temperament i dels perills 
als quals l'abocava, va anunciar i va fer « un llibre gai, 
de marquesets i reines..., un llibre culte i frèvol com 
un país de vano> amb el seu llibre de versos titulat 
Llibre blanc. Prou que va intentar sortir de la monoto- 
nia a que la condemnava l'únic prisma que utilitzava 
pera mirar l'espectacle multiforme de la vida, fent un 
esforç en la seva novela Solitut pera abarcar en tota sa 
complexitat tràgica i idílica, atormentada i serena, la 
vida dels humans, l'ànima de la natura. Però aquells 
versos (fóra dels que havien sigut formats dintre dels 
motllos de la visió naturalista), eren no més que una 
confessió de l'impotència en que's veia llur autor de 
concebir una idealitat serena i plàcida, beguda direc- 
tament en les fonts de la realitat. Tota l'idealitat con- 
tinguda en les poesies del Llibre blanc es, en efecte, 
filla de l'artificiositat; una idealitat de país de vano 
completament superficial. I en quant a Solitut, la nota 
negra hi domina en definitiva, eclipsant dintre les te- 
nebres d'un destí implacable tota aquella natura deso- 
lada ont ha aparegut, com una visió fugitiva d'un 
altre món somniat, la meravellosa i serena figura del 
Pastor. 

Hi ha temperaments tant tranchés, tant d'una sola 
peça, que són immodificables. Hi ha ànimes que 
graviten amb una imantació tant forta cap a una sola 



LITERATURA CATALANA 65 

de les infinites orientacions possibles de l'espiritualitat 
humana, cap a un sentit determinat dels molts que's 
poden concebir en la nostra visió del món, que són 
inútils tots els esforços que elles puguin fer pera vio- 
lentar la llur espontània tendència i conseguir una 
efectiva desviació de l'instint llur. L'ànima de Víctor 
Català es d'aquestes. I així veiem que després de les 
infructuoses temptatives pera fer mostra de la seva 
adaptabilitat a altres ideals artístics, com l'agulla iman- 
tada després d'agitar-se un moment fóra del seu cen- 
tre, roman immòbil un altre cop, senyalant el nord 
invariable ont tendeix invenciblement el seu tempera- 
ment innat. I aquesta es la significació que té, en el 
meu concepte, el llibre Caires vius. 

Es un cas, el de Víctor Català, altament curiós 
i interessant, sumament útil pera estudiar i analitzar el 
mecanisme de l'evolució literària de la nostra terra. 
Podem dir que l'obra de Víctor Català representa el 
període de perfecta assimilació del naturalisme en la 
nostra literatura. Fins ara la corrent naturalista en les 
nostres lletres havia sigut exclusivament pera'ls nos- 
tres escriptors un instrument a posta pera revelar i 
treure a llum l'element típic, propriament nacional, de 
la nostra ànima popular; i aquest element típic i pin- 
toresc s'havia encarnat en un ruralisme estret, conven- 
cional, raquític, en el qual lo únic important, lo únic 
que mereixia ésser posat de relleu, era tot lo que la 
tradició consagrava com a característic del nostre poble, 
tot l'element pintoresc i superficial dels nostres cos- 



66 MANUEL DE MONTOLIU 

tums i de la nostra vida social. Però, en canvi, aquest 
ruralisme, entretingut en pintar el català cobert amb 
la seva berretina, bevent el seu porró, exhibint per tot 
la seva proverbial honradesa i la simplicitat natural 
dels seus costums en funcions d'avi, padrí, hereu, 
fadrí i bailet, i en forma de pagès, pastor, pescador, 
rabadà, etc, segons les circumstancies, i mai infringint 
el culte a les tradicions del bon temps de l'avior; 
aquest ruralisme s'havia oblidat d'observar i d'estu- 
diar l'home que bategava sota aquell català; s'havia 
descuidat d'escorcollar l'entranya viva de la seva hu- 
manitat i ens havia servit solament un maniquí, enfar- 
fegat, això sí, amb tots els atributs de la catalanitat, 
però dintre'l qual hi havia un vuid esglaiador. 

Aquest ruralisme era un fruit xorc i prematur del 
naturalisme. No hi corria la sava humana i universal, 
que es la vida de tota obra d'art i la primera condició 
de la seva feconditat. Però va venir la Víctor Català, 
i amb un gest heroic, d'un sol cop va tirar per terra 
tota aquella humanitat de cartó pintat amb que la po- 
bre fantasia dels seus antecessors havia poblat les nos- 
tres encontrades, i amb mà implacable va presentar 
als nostres ulls, viva i bategant, l'entranya del nostre 
poble, vessant tota la sang dels seus instints, vibrant 
amb tota la virulència de les seves passions incons- 
cients. El naturalisme, al cap de molts anys d'haver 
sigut exilat de totes les grans literatures de l'Europa, 
havia trobat, a la fi, el seu verb vivent entre nosaltres; 
s'havia trobat, finalment, un punt d'enllaç que'ns man- 



LITERATURA CATALANA 67 

cava, amb l'espiritualitat del món modern; una torren- 
tada d'humanitat, tempestuosa, desenfrenada, arroce- 
gant tot el tumult interior dels instints i de les pas- 
sions, ressonant de totes les veus tràgiques de la nos- 
tra existència, feia sobtada i triomfal irrupció en el 
camp de la nostra novela, com poc abans l'havia feta 
en la nostra poesia. 

Què hi fa, al costat d'aquesta gran victorià, que 
l'art de la Víctor Català no respongui, com fora de 
desitjar, a la complexitat de la vida, a l'infinitat d'as- 
pectes de l'ànima humana? No es prou haver-nos fet 
conèixer d'una manera viva, en la gent del nostre 
camp, la superba, l'indomable bèstia humana, amb 
tota la plenitut dels seus instints atàvics, amb tota l'in- 
consciencia i frenesí de la seva vida interior, amb tot 
el misteri que envolcalla la psicologia inextricable 
dels seus pensaments i les seves accions? Víctor Cata- 
là ha descobert realment un nou continent en aquest 
món encara desconegut de l'ànima del nostre poble. 
Aquest replec interior del cor de la nostra gent que 
ella ha descobert i ha mostrat al viu era verge i abso- 
lutament inexplorat abans d'ella. No'ns lamentem de 
que no'ns en hagi pogut mostrar altres replecs, tant 
importants i interessants com aquest. Al contrari, jo 
entenc que'ns havem de felicitar de que no intenti fer 
noves exploracions en diferent sentit i de que la seva 
darrera obra continuí en esperit la tendència de la 
primera. La gravitació, com ja havem dit, del tempe- 
rament de la nostra escriptora cap a un aspecte par- 



68 MANUEL DE MONTOLIU 

cial de la vida es invencible, sense vacilacions. Dor 
si es sincera no's preocuparà més d'enganyar-nos fei 
nos veure que també pot donar impressions rialler 
i serenes de l'existencia. Contenti-s amb el ,fragm( 
de veritat que pot veure en plenitut, donat el seu tei 
perament. La vida li ha posat davant per davant ui 
sola fesomia d'aquest monstre de cent cares que a 
dascú de nosaltres ens ne presenta una de distinta, 
li ha tocat en sort fitar constantment els ulls més oi 
brívols i esglaiosos de tots els que parpellegen en 
aquesta misteriosa esfinx de la vida, reveli-ns constant- 
ment tota la negror tràgica, tota la crudeltat implaca- 
ble que vagi descobrint en llur fons insondable, i dS 
xi pera una «damisela ciutadana >, que de segur vin- 
drà amb el temps, el treball de brodar llibres blancs 
i de somriure a totes les placideses i ventures de l'e- 
xistencia. 

Els Caires vius confirmen un cop més la forta per- 
sonalitat de l'ilustre escriptora. En aquesta època de la 
nostra literatura que'n podríem dir de transició, plena 
d'anhels futuristes, commoguda per una irresistible 
aspiració cap a un classicisme tot just vesllumat per un 
vagorós pressentiment, en aquest període d'assaig i de 
tanteig en el qual la nota dominant es la discreció 
literària, el bon gust naixent, la feconditat moderada, 
no dubtem en declarar que'l cas de Víctor Català cons- 
titueix la nota més forta i definitiva de la nostra actual 
literatura; es el fruit madur de la nostra època, la re- 
presentació completa de aquest moment de la vida de 



LITERATURA CATALANA 69 

la nostra societat. El nostre ruralisme, amb ella ha 
arribat al punt més alt de la seva evolució i es una flor 
perfecta digna de perfumar els aires de la Ciutat futu- 
ra que ara comencem a aixecar. 

Víctor Català, en el Pòrtic que va escriure al davant 
dels seus Caires vius, surt a la defensa del ruralisme 
amb la vivacitat i l'apassionament d'una persona direc- 
tament ferida en el seu amor propri. La campanya de 
civilisme que les noves joventuts catalanes han emprès 
amb tanta ardor ha arrocegat a molts fóra d'un límit 
raonable, i en els llurs entusiasmes pels nous ideals no 
han tingut escrúpol d'anatematitzar i ridiculitzar ten- 
dències que, com el ruralisme, predominaven potser 
en les anteriors generacions. I com el que això escriu 
ha parlat més d'una vegada contra un cert ruralisme, 
i tement, per altra part, que les meves paraules'i les 
meves intencions hagin estat mal interpretades, vull 
tornar a parlar sobre aquesta matèria, no fos cas que 
Víctor Català, en les alusions als crítics i als directors 
de l'opinió literària que fa en el seu Pòrtic, hagués 
inclòs in mente el meu modest nom en la llista del seus 
contradictors. 

El civilisme que sentim els joves (al menys molts 
de nosaltres) no suposa la ruina del ruralisme. No's 
dreça davant d'ell «com una enemistança, com una 
menaça formal » , com pretén Víctor Català. Al con- 
trari, se dreça davant d'ell com una norma, com una 
guia, com un ideal sintètic de tota la literatura, ideal 
que obre un gest imperial envers totes les seves mani- 



70 MANUEL DE MONTOLIU 



li 



festacions pera insuflar en elles un sentit informadoi 
d'alta idealitat i aixecar-les a un nivell de superior 
cultura. Es no més que una corrent que tot just s'ini- 
cia cap a l'organització estable de tots els elements de 
la nostra intelectualitat que fins ara havien anat disper- 
sos i esgarriats, mancats de cohesió i obeint al méd| 
anàrquic i inadmissible individualisme. I un cop con- 
vençuts de la necessitat apremiant d'endreçar i orga- 
nitzar tota la varietat d'aspectes de la nostra producció 
literària vers un ideal superior que a tots els acoblés 
per igual, han vist els joves d'avui que aquest ideal 
que havia d'ocupar el lloc central de tota la jerarquia 
de tendències i gustos literaris pera escampar i infon- 
dir en tots ells el seu esperit regulador i orientador, 
no podia ésser altre que'l que naturalment imposa en 
tots els ordres de la vida d'un poble organitzat la se- 
lecció social més elevada, l'aristocràcia de l'inteligen- 
cia, nucli i ànima veritable de la Ciutat. 

En totes les literatures cultes que han arribat a ple- 
nitut, l'esperit civil regula i presideix tota l'activitat 
literària, i baix la seva hegemonia conviuen i evolu- 
cionen, ordenades en una jerarquia natural, totes les 
tendències i totes les escoles, fins les més anàrquiques 
i les més desproveïdes en apariencia de civilitat, com 
es el ruralisme. Lo essencial pera una literatura que 
vol ésser culta no es que l'absorció de la ciutat arribi 
a anorrear tota tendència ruralista, sinó que tot aquell 
que pretengui influir intelectualment sobre'ls seus con- 
ciutadans i escrigui de re urbana o de re rurali sigui 



LITERATURA CATALANA 71 

un ciutadà en esperit, en el més alt i pur sentit de la 
paraula. Quan advoquem pel triomf- del civilisme en 
la nostra literatura, no volem pas dir que tota l'activi- 
tat l'havem de consagrar a assumptes exclusivament 
ciutadans, perquè podria donar-se'l cas (i no sé si ja 
s'ha donat alguna vegada) d ' una obra civil per la 
matèria i netament rural per l'esperit, en qual cas no 
tindria la més petita vàlua espiritual. 

I d'exemples pera ilustrar la matèria que estem 
discutint ne van plenes totes les literatures. Un dels 
més eloqüents es el que'ns ofereix en Zola. Pocs han 
arribat com ell a una intensitat tant gran de color i de 
sentiment en les descripcions que ell ha deixat en al- 
gunes de les seves noveles de la vida rural i en la psi- 
cologia de la gent camperola. I no obstant, quin espe- 
rit més eminentment civil batega en tota la seva obra! 
Ell ha sigut un dels hèroes i un dels martres més ad- 
mirables d'aquesta cavalleria moderna que se'n diu 
ciutadania, i el seu ideal d'alta civilitat el va portar 
a obrir aquell gest immortal amb el qual va enlairar la 
justícia trepitjada i escarnida i que restarà com un 
dels moments més solemnials en l'historia de l'huma- 
nitat. 

I aquí teniu una altra figura : en Mistral, el creador 
de Mireio, el poema rural més gran de l'època mo- 
derna. Us imagineu que aquesta portentosa creació 
l'hauria poguda realitzar un camperol de geni, mitjana- 
ment ilustrat, desproveït d'un fons respectable de cul- 
tura essencialment ciutadana? Potser encara no'ns do- 



72 MANUEL DE MONTOLIU 

nem prou compte de l'estreta relació que hi ha entre 
l'obra del gran poeta provençal i aquesta immensa 
radiació de cultura que, com un focus de llum inextin- 
gible, escampa per tots els àmbits de la terra la ciutat . 
de París, la ciutat més ciutat del món i de rhistoria.J| 
El geni d'en Mistral fou fecondat directament per l'es- 
perit lluminós de l'antiga Grècia, la primera mestra 
de civilitat que, durant alguns segles, ha informat cons- 
tantment i amb més o menys intensitat l'evolució deA 
la cultura francesa, i que, per raons especials ètniques™' 
i geogràfiques, s'es aclimatat especialment en les terres 
assoleiades de la Provença. m 

El ruralisme, com tota escola o tendència literària 
que té arrels en la vida i en la realitat, no mor mai ni 
pot morir en tot el procés d'evolució de qualsevol 
literatura. Ni en les èpoques clàssiques de les literatu- 
res, caracteritzades per un predomini exagerat dels 
assumptes ciutadans sobre'ls del camp, s'es eclipsat 
totalment el ruralisme; i així veiem en el sigle d'Au- 
gust, en aquell temps de la més esplendorosa prepo- 
tència de Roma, a Virgili escrivint les seves Geòrgi- 
ques i les seves Bucòliques, com abans el seu mestre 
Teòcrit escrigué els seus Idilis pastorals en la fastuosa 
cort dels Ptolomeus. I pera parlar de temps més re- 
cents, recordarem que a França, en ple sigle xvii, en 
l'època del pseudo-classicisme i dels poetes-cortisans, 
va sorgir la figura de Bernardí de Saint-Pierre, autor 
de l'admirable llibre Paul et Virginie, tot ell ple del 
més fresc i espontani sentiment de la natura. 



LITERATURA CATALANA 73 

Així, doncs, pot restar tranquila l'ilustre autora dels 
Drames rurals; el camp sempre tindrà els seus cantors, 
i la seva gent sempre servarà en el seu interior un 
misteri més pera explorar i pera atraure la curiositat 
i l'observació apassionada d'aquells esperits pera'ls 
quals el goig suprem consisteix en sorpendre els mò- 
bils secrets, els ressorts pregons de les accions i dels 
pensaments d'una ànima. I del civilisme que s'ha ini- 
ciat entre les joves generacions catalanes res ne temi, 
perquè lluny de voler destruir el ruralisme, té com fina- 
litat suprema elevar-lo cap a un ideal de més cultura 
i encabir-lo i orientar-lo dintre una concepció plena- 
ment orgànica de la nostra literatura. 



I 



MIQUEL COSTA I LLOBERA 



UNA llegenda de l'antiga Grècia conta que després 
d'haver mort Orfeu a mans de les Menades, el 
seu cap i la seva lira, llançats a la mar, havien arribat, 
empesos per les onades, a l'illa de Lesbos. De llavors 
en avant, el cant i la citarà tingueren un sojorn escu- 
llit en les ombrívoles valls d'aquesta illa, calificada 
pels poetes de «melodiosa entre totes >. Allí mostra- 
ven a l'extranger la tomba i el cap d'Orfeu, i deien els 
antics que'ls rossinyols refilaven en aquest indret més 
dolçament que enlloc. 

Aquesta llegenda s'es repetida entre nosaltres. 
Morta la Poesia de la nostra terra en mitg de la fatal 
dissort que, segles ha, destruí o be ofegà la vitalitat 
de la nostra raça, la seva citarà, muda i polsosa, llan- 
çada a la mar i a mercè de les onades, trobà a la fi un 
veritable refugi en una illa, en un sojorn encisat i ria- 
l'er, en una altra Lesbos voltada de blavors, isolada 
en l'immensitat, lluny de tot oratge de tempesta, expo- 



76 MANUEL DE MONTOLIU 

sada no més que a la carícia de tèbies halenades, sus- 
pesa com un niu, gronxada com un breçol sobre les 
rítmiques onades de la nostra mar llatina. Edem deli- 
tós d'eterna pau, cim afortunat de Tantic reialme 
d'Hesperos, respectat de lenvaïdora ona, que ombre^ 
ja l'olivera i que perfuma el taronger. ■ 

Sí: Mallorca es estada pera Catalunya l'estoig pre- 
ciós, l'urna sagrada, ont anà a ocultar-se el tresor de 
la Poesia clàssica quan tingué d'emigrar de la terra 
nadiua, fugint la fredor dels cors i l'estrèpit mai inter- 
romput de combats i de revoltes, que haurien acabat 
per trocejar-li les ales i ofegar-li la veu. L'eximi Costa 
i Llobera l'ha cantat, en estrofes de serena armonía, 
aquest sojorn de la lira grega a l'illa daurada, en el 
seu hermós poema La deixa del geni grec. 



Així dins tes entranyes retens, Illa daurada, 
l'eterna lira grega, dels genis envejada, 
do de l'antic monarca dels ideals cantors 
a la flor de ton poble, capaç de ses amors... 



1 

enta" 



1 heusaquí que quan els temps s'han presenta' 
propicis, aquesta urna oblidada s'es oberta com per 
encís, i, com del seu sepulcre, n'ha eixit la Poesia res- 
surgida, Iiuïnt encara fresques les exquisides gales de 
l'antigor i enlairant-se triomfant pel damunt de nos- 
tres caps. I nosaltres, els catalans de terra ferma, en 
veient la graciosa visió voleiant al damunt nostre, 
l'hem reconeguda, l'hem cridada, i li hem fet contar 
els secrets de la dolçor de la seva veu, de la graci^ 



LITERATURA CATALANA 77 

del seu gest, de l'exquisidesa de la seva dança. Nosal- 
tres érem homes tot acció, fets pera la lluita, endurits 
pel combat, de veus rogallades i actituts violentes. 
Però la visió ressurgida de l'illa germana ens ha se- 
duit des del primer moment amb els seus encants 
suaus i delicats, ens ha fet escoltar les melodies sotils 
i flotants de la seva citarà florida; i heu-nos-aquí, mer- 
cès a tant noble educatriu, redimits en part del pecat 
original de la nostra rudesa primitiva. 

Mallorca, en efecte, en Tesfera literària ha estat 
sempre la terra del bon gust. Com una bona germa- 
na, ha brindat a l'ànima poètica catalana, pletòrica de 
vida, un oportú dulcificant que ha reposat el ritme del 
seu pols i entonat la violència del seu gest. La Musa 
mallorquina ha fet sonar l'armonía frigia, dolça i sen- 
sual, en el festí de la nostra Renaixença poètica, ont 
vibrava solament l'austera armonía dòrica. Les notes 
insinuants de la flauta han vingut a filtrar-se entre les 
pulsacions quelcom dures de les cordes de la lira, en- 
llaçant i fonent els acords i els arpegis d'aquesta en 
l'efluvi del seu halè suavíssim. La jove generació cata- 
lana es plenament conscient d'aquesta benefactora in- 
fluencia, exercida sobre d'ella per l'escola poètica ma- 
llorquina, que ha estat el gresol ont se són esvaïdes 
i s'estan esvaint encara moltes de les impureses de la 
nostra inspiració. 

I be podem dir que aquesta providencial influen- 
cia, benfactora, per lo mateix que ha vingut de ger- 
mans d'un mateix casal, està tota encarnada en la 



ü 



78 MANUEL DE MONTOLIU 

serena figura del seu ilustre capitost, en Costa i Llo- 
bera. Esperit posseïdor d'una vasta i sòlida cultura 
clàssica, ha depurat, per medi d'un treball incessant, 
el seu estre en l'atmosfera lluminosa de la cultura he- 
lènica, s'ha encarnat el do diví de la gran serenitat 
homèrica i ha trobat el seciet de les més amagades 
armoníes, i de les més diàfanes transparències de la 
nostra llengua i de la nostra rítmica, fins al punt que 
se 11 poden aplicar aquelles paraules que'l poeta 
dello endreça a Virgili en el Purgatori del Dant: 

Oh glòria dei Latin... per cui 
mostro ciò che potea la lingua nostra. 

Aquesta cultura, aquest equilibrí, aquesta armonía^ 
que caracteritzen la personalitat poètica d'en Costa, el 
col•loquen en el punt central del nostre actual movi-J 
ment literarí. Es el centre equidistant de totes les ten- 
dències que tracen l'òrbita ideal del nostre esperit en 
l'esfera de la poesia. Es el punt de confluència ont se 
topen i's neutralitzen totes les corrents que empenyen 
actualment l'inspiració dels nostres poetes. Es la sín- 
tesi vivent i l'armonía perfecta de tots els ideals con- 
traposats que al seu voltant se topen i's combaten. Es 
el repòs en mitg de l'agitació, el medi entre'ls ex- 
trems, i, com a tal, un exemple vivent i un model ont 
havem d'anar a apendre tots els poetes, car la seva 
obra es ríca en lliçons profitoses pera totes les escoles, 
àdhuc les més extremades i les més irreductibles en 
apariencia. 



LITERATURA CATALANA 79 

En efecte: el nostre moviment poètic està divi- 
dit en dugués tendències contraries, entre les quals 
s'extenen gradualment tots els matisos intermediaris. 
D'una part, aquells que creuen que la poesia es una 
pura inspiració, una flama sorgida espontàniament del 
fons de l'esperit, a la qual s'ha de deixar en la més 
completa llibertat pera que pugui forjar les formes 
expressives del sentiment intern. Filla d'un acte pura- 
ment intuitiu, la poesia, segons aquests, rebutja els 
motllos, de qualsevol mena que sien; tot precepte, 
tota fórmula, no es més que un obstacle que priva la 
seva lliure volada. Surgint la paraula poètica en els 
moments raríssims de plenitut de vida espiritual, se 
l'ha de deixar tal com brolla, considerant com un crim 
tot treball de llima, i com un absurd el coneixement 
i l'estudi d'una tècnica especial de la poesia. Aquesta 
es el pur sentiment; la fantasia, la voluntat i l'inteli- 
gencia són facultats forasteres que no hi tenen res que 
veure, i que solament poden enterbolir amb llur con- 
tacte impur les transparents i ocultes déus de l'inspi- 
ració. 

An aquests contesten els contraris que, essent la 
poesia una revelació expressiva de l'ànima, necessita 
una forma, que, com a tal, es perfectible i pot ser ob- 
jecte d'estudi. Que per lo mateix que'l sentiment poè- 
tic necessita, pera manifestar-se, una expressió més o 
menys material, la poesia entra dins de l'esfera de les 
demés arts, i, com aquestes, posseeix una tècnica que 
requereix previ estudi i molt treball de cisell. Que 



80 MANUEL DE MONTOLIU 

l'obra del poeta no surt d'un tret, armada de totes ar- 
mes, com Athena del cap de Zeus, sinó que demana 
temps i treball incessant pera fer-la plenament expres- 
siva del sentiment que l'informa. Que en l'obra de 
l'artista en general i en la del poeta en particular no 
s'ha de pendre precisament, com a norma de criteri 
pera judicar del seu valor, l'intensitat suggestiva i 
emotiva de la sensació amb la qual ens remou l'espe- 
rit, sinó principalment la solidesa de la construcció 
del conjunt, el valor, per dir-ho així, arquitectural de 
la seva estructura, la disposició sàvia i ordenada de 
cascuna de les parts que l'integren. I aquestes dugués 
escoles, posades la una al davant de l'altra, han extre- 
mat les llurs teories, en aquests darrers temps, fins al 
punt que alguns dels primers proclamen com un dog- 
ma de llur credo estètic la necessitat d'admetre els 
versos coixos i mal-sonants, i entre'ls segons n'hi ha 
que arriben a alçar la veu pera'l prompte adveniment 
del culteranisme. A l'amorfisme dels nostres poetes 
revolucionaris s'oposa una imposant creuada de sone- 
tisme empresafpels^nostres joves parnassians. 

Entre'ls ultra-romàntics i els pseudo-clàssics, com 
un far enmitg d'una mar revolta, s'aixeca la serena 
figura d'en Costa, qui dona una mà a quiscun dels 
dos combatents. Es un místic com els primers, accepta 
plenament l'origen diví del foc sagrat de l'inspiració; 
cap estre com el seu està rublert d'aquesta misteriosa 
unció poètica, qui volta la paraula inspirada d'un cert 
murmuri august, inarticulat, revelador de l'infinit de 



LITERATURA CATALANA 81 

la nostra ànima. Ningú com ell posseeix en un grau 
tant suprem el poder evocador, que fa del poeta un 
oracle o un taumaturg. I accepta amb els segons el 
concepte clàssic de la forma, que cal llimar i cisellar 
sense repòs, però no per ella mateixa, sinó solament 
pera fer-ne una àmfora digna de copçar el vi veritable 
de l'inspiració. L'emoció de l'ànima del poeta forma 
el fons essencial de la seva obra; però aquesta emoció 
es solament el diamant en brut, que, treballat per 
mans hàbils i destres, irradiarà en tota sa potencia la 
llum que tanca dins de la seva entranya. Ell diu als 
primers, als revolucionaris, als iconoclastes, per boca 
d'un altre insigne mallorquí, l'exquisit poeta Joan Al- 
cover: 

«Jo no soc dels que creuen que la tècnica de les 
arts s'ha de simplificar fins al punt de reduir-se a una 
cartilla elemental d'ensenyança primària. Es precisa- 
ment indispensable el domini de la tècnica pera po- 
der-se'n deslligar i llançar-se a genials extralimita- 
cions. > 

I diu als segons, als parnassians, als culterans: « En 
bonhora posem a la lira cordes noves; vaporitzem la 
forma pera fer-la flexible i delicada; sorprenguem els 
secrets de laboratori; mes tot això sens perjudici de 
la nadiua originalitat. Refineu l'art, mes no tant que's 
quedi a la refinadora la part més saborosa i vital de la 
substància; voleu amunt pera mirar a vol d'aucell les 
destinacions humanes, no pera escriure èter amb èter 
damunt d'èter. » 



82 MANUEL DE MONTOLIU 

Passem ara a estudiar la seva obra i a admirar dl 
més aprop els meravellosos joiells de sa poesia. 

Si alguna definició's pogués donar d'en Costa, ont 
se resumís el conjunt de les notes característiques de 
la seva fesomia poètica, jo'n donaria aquesta: En Costa 
es el poeta de la Serenitat. I lo singular es que, baix 
aquest aspecte, no's poden arribar a distingir en la 
seva obra èpoques distintes; la mateixa maduresa, 
la mateixa plenitut espiritual ha revelat en Costa en 
les poesies de la seva joventut que en les que ha 
escrit d'home fet. Es una ànima de gran força passio- 
nal, però, de jove i tot, la passió, en els seus cants, se 
resol sempre en serenitat. Recordi-s aquell adéu, ama- 
rat de llàgrimes, que a l'infantesa perduda adressa en 
la poesia Joventut : 



Adéu! el sol ja se'n puja, 
rogent, per l'immensitat. 
Oh, que es de bella la vida! 
Oh, que n'es d'ample l'espai! 
Daume el bastó de romiatge, 
que es hora de caminar... 
Senyor, Senyor, beneïu-me ! 
Cor que bategues, avant! 



■ 



Aquesta dolça equanimitat, aquesta profonda bo- 
nança final que's fa en son ànima després de totes les 
agitacions tempestuoses del cor, es constant en en 
Costa, i ha estat el ritme intern que li ha dictat l'ar- 
mònica i ferma arquitectura dels seus cants més ori- 




LITERATURA CATALANA 83 

ginals. Es per això que les darreres estrofes de totes 
les grans poesies líriques del nostre poeta tenen una 
suggestió de calma infinida i donen aquesta sensació 
inefable que'ns produeix un esqueix de cel blau en- 
tre'ls núvols d'una tempestat passada. 

Mireu aquesta darrera estrofa de Cala gentil: 

...Què hi fa? D'aquesta cala opalina 
prou el misteri n'hauré gustat, 
mentre ara, a l'hora que'l sol declina, 
m'hi sento fondre dins la divina 

serenitat!... 
Oh dolç moment, oh glop d eternitat! 

Moments de mística comunió amb lo inefable de 
la vida els té sovint en Costa, àdhuc en aquelles poe- 
sies i tot en que, tant el tema com el to èpic amb que'l 
cant arrenca la volada, semblen allunyar-lo de l'esfera 
purament espiritual dels sentiments. Però tot, tot, fins 
els espectacles més selvatges de la natura, en que 
aquesta sembla divorciada de l'home, tot li suggereix, 
al cap-d'avall, un símbol vivent i passionant dels eter- 
nals problemes i conflictes del cor humà ; en les seves 
mans tot s'humanisa; roques i boscos, ones i coves 
vibren amb el seu dolor i la seva joia, i els incorpora, 
els assimila al seu esperit, com imatges fidels de les 
seves aspiracions i dels seus defalliments, en contra- 
posició al nostre Verdaguer, que té una tendència 
constant a atribuir a la natura una individualitat senti- 
mental distinta de la de l'home. 



84 MANUEL DE MONTOLIU 

Temps era temps en que'l boscà murmuri 
essent al d'ara igual , 
me sonava tant sols com un auguri 
de càntic triomfal. 

(Vagant pel bosc 

Oh penyals! sobre vosaltres s'agermana, 
amb sublim serenitat", l'horror potent... 
Ah! parleu, que vos entén la vida humana, 
perquè sou de la tragèdia el monument. 

(Costa brava de Mallorca) 

I qui no recorda, sense una tremolor de divina 
esgarrifança en tots els seus membres, aquell clam 
sublim amb que s'obre la seva magna poesia El pi de 
Formentor: «Mon cor estima un arbre»? Quina palpi- 
tació tant pregonament humana pren aquest arbre 
cantat pel Poeta per virtut de la taumaturgía, del seu 
verb, abrusat d'amor a les coses! 

La grandesa de la poesia d'en Costa prové princi- 
palment del pregon sentit que ell té de la vida. EI 
misteri sagrat de l'existència' el té constantment davant 
dels seus ulls. I quan ell s'aboca pantejant, afanyosa- 
ment interrogador, an aquest abisme esglaiador i in- 
sondable que l'inteligencia humana no pot omplir, 
surgeix sempre als seus ulls, omplint, com un halè 
inflamat, totes les esferes, la presencia inefable de la 
Divinitat. La religiositat d'en Costa es eminentment 
bíblica. La primavera més d'una vegada li suggereix 
el record del Paradís terrenal del Gènesi, i el fulgor 
de Jehovà i la veu tonant dels profetes d'Israel sur- 



LITERATURA CATALANA 85 

geixen en potents imatges davant d'ell, enmitg dels 
espectacles sublims de la natura. Dintre l'arquitectura 
majestuosa i robusta de les seves estrofes simètriques, 
esculpides, com columnes de catedral, l'inspiració d'en 
Costa canta com una música d'orgue. El sentiment 
de la Divinitat no l'abandona mai. 

Plers mai sentits a mi venen, 
efluvis dels cels oberts, 
i ara mos braços s'extenen 
pera abraçar l'univers. 

(Damunt l'altura) 

Que ma vida se torni desolada 
com un desert aquí, 
sols que hi senti la vida soleiada 
d'amor qui no té fi. , 

(Adorant) 

Al costat d'aquesta font bíblica de l'inspiració d'en 
Costa trobem, com complement inseparable, la clàs- 
sica, la que raja de l'immortal poesia helènica i lla- 
tina. Però no's cregui que aquest doble aspecte de 
l'estre de nostre poeta's manifesti amb duplicitat ; es 
a dir, que unes vegades la seva poesia es filla d'una 
imitació de la Biblia i d'altres d'una imitació dels clàs- 
sics. En ell res procedeix d'imitació retòrica i erudita. 
Particularment en el seu aspecte clàssic, l'influencia 
dels antics poetes greco-llatins sobre sa inspiració es 
oculta, fonda, més espiritual que formal. Salvat les 
seves Horacianes, en algunes de les quals se nota 
l'esforç eruditista, en totes les més correctes de les 



86 MANUEL DE MONTOLIU W 

seves poesies, el parentiu d'en Costa amb els clàssics 
resulta d'uua profonda semblança del seu esperit amb 
el que animava tot l'art, tota la poesia d'aquella im- 
mortal antiguitat; es el tò del seu cant, el ritme intern . 
de sa inspiració, l'arquitectura ponderada de les sevesj 
creacions, lo que, després de conèixer ses obres mes- 
tres, fa venir involuntàriament als llavis el mot: clàssic. 
Per això ell ha pogut apendre amb tant profit en les 
abundoses déus d'aquelles literatures. Per això el seu 
classicisme no resulta ai^càic ni constitueix cap passa- 
temps de refinat erudit, ans al contrari, es un classi- 
cisme tot modern, tot actual, en el qual ell ha vuidat, 
com en copa cisellada, totes les ànsies, totes les in- 
quietuts, tota la febre d'idea! que caracteritzen l'ànima 
moderna. I es que en Costa, a l'anar als clàssics, ja 
era clàssic. Tenia en la seva ànima la virtut indispen- 
sable pera assimilar-se les lliçons d'aquells mestres 
immortals, aquella virtut en la qual abans havem re- 
sumit totes les qualitats que'I caracteritzen, que'ls grecs 
coneixien amb el bell nom intraduible de sofrosine 
i que nosaltres podem nomenar, aproximadament, se- 
renitat. 

D'aquesta virtut interna, innata, es d'ont surten, 
no hi ha dubte, aquesta extraordinària correcció de 
forma, aquesta nitidesa sorprenent d'expressió que 
caracteritzen an en Costa, i que molts erradament 
podrien pendre com a resultats d'una gaia ciència 
freda i calculada, com filles d'un estudi pacient i mi- 
nuciós de la retòrica. 



LITERATURA CATALANA 87 

Per aquesta perfecta, definitiva cristalització del 
sentiment en una forma poètica sense precedents en 
la nostra poesia renaixenta, per aquesta depuració 
excepcional de la nostra llengua per ell realitzada, en 
Costa es realment un anticipat. Les generacions veni- 
dores, que posseiran en la nostra llengua un instru- 
ment d'expressió més afinat, gràcies a un treball secu- 
lar d'ennobliment progressiu, citaran an en Costa com 
el primer clàssic en la cronologia de la nostra re- 
naixença poètica. En la seva obra s'endevina lo que 
podrà arribar a ésser, de noble, elegant i eufònica, 
aquesta pobre llengua nostra, tant malmesa per l'incul- 
tura de tres segles, coberta de pols i pudridures que 
ha abocat sobre d'ella, sense interrupció, l'esperit de 
baixa vulgaritat, únic senyor d'ella durant tant espai 
de temps. 

Aquesta riquíssima eufonía de la nostra llengua, 
aquesta nítida*pulcritut d'expressió poètica, les troba- 
rem sobiranes en El gorc blau, una de les composi- 
cions més musicals del poeta, que podríem dir està 
concebuda sobre'l tema de nostra exquisida i dolcís- 
sima paraula blau, que sembla ungir de sa misteriosa 
suavitat tota la poesia i ordenar rítmicament tota la 
dança de ses rimes blanes i sotils que formen com 
una garlanda al seu entorn. 

Fora incomplet aquest estudi sobre la personalitat 
d'en Costa si al parlar del classicisme de la seva poesia 
solament ne parlés en un sentit general, en el sentit 
de la ponderació, de l'equilibri entre'l fons i la for- 



88 MANUEL DE MONTOLIU 



ma, i de la perfecció, tant interna com externa, qui 
brilla en la seva obra. Es sabut que aquest classicisme 
ha estat, en el gran poeta mallorquí, quelcom més que 
una tendència més o menys definida. Encara viu en 
el record de tots els esperits refinats, de tots els ado- 
radors de les literatures dites clàssiques per antono- 
màsia, la delectació inefable amb que assaboriren 
aquells fruits exquisits i suculents de poesia que'ns 
oferí en el seu volum d'Horacianes. Aquests repre- 
senten, en la literatura catalana, un esforç paralel 
i igualment victoriós al realitzat pel gran Carducci, 
dintre l'italiana, amb les seves Odi barbare. Les Hora- 
cianes constitueixen l'agenollament definitiu de l'es- 
perit català davant de la gran poesia heleno-Uatina, 
que al travers de les generacions encara eleva immor- 
tals davant de nosaltres els dogmes eternals del seu 
credo estètic. Són una confessió palesa de llatinisme 
conscient, segellada amb el nom del més alt i el més 
representatiu dels poetes mediterranis. Són el coro- 
nament esplèndid de la gran personalitat d'en Costa, 
sempre sedenta de perfecció, cada cop més segura de 
sí mateixa, cada cop més profondament infosa d'a- 
questa harmonia inefable, per ben pocs assolida, que 
constitueix el dò diví de la serenitat, dò raríssim, amb 
el qual Apol, pare de l'armonía, consagra amb pre- 
ferència els fronts inspirats que han begut la seva 
llum, reflexada en les blavors del Mediterrani i fil- 
trada entre'ls boscatges d'oliveres i tarongers que per- 
fumen i ombregen les seves vores. 



I 



LITERATURA CATALANA 89 

Com la canta aquesta mar nostra, en Mediterrània! 
E! ritme joganer de les seves onades, les diafanitats 
lluminoses de les seves blavors, la gràcia amorosida 
de les blanques viles, suspeses i breçolant-se en la 
seva immensitat, aquesta sensació tota amable i fra- 
ternal de rinfinit que'ns fa sentir en les seves vores 
perfumades, tot sembla viure com per 'virtut d'una 
màgica transfusió en les nítides estrofes d'aquesta oda 
sens precedent en la nostra literatura. 

El llibre d'Horacianes es l'arma meravellosament ci- 
sellada, amb la qual en Costa ha posat un coronament 
victoriós a la seva missió trascendental de reintegrar 
l'ànima poètica catalana, qui anava esgarriada i sense 
nort per extranyes esferes, a l'ànima llatina, la seva 
pàtria veritable, la llar ont trobarà l'escalf necessari 
pera la seva vida. 

Aquest aplec de poesies es, ademés, un símptoma 
infal•lible d'una rebrotada del gran arbre de la Re- 
naixença europea de principis de l'edat moderna. Es 
una repercussió tardana d'aquella gran vibració que 
commogué tota l'Europa davant del ressurgiment de 
la gran civilització helènica, repercussió que, travessant 
segles, ara ve a agitar l'ànima catalana, la qual, ador- 
mida i insensible a les veus que desvetllaren llavors 
tot el món civilitzat, ara obre els ulls i s'enlluerna da- 
vant l'espectacle d'aquella civilització única i immor- 
tal que a principis del temps moderns arrossegà toia 
l'Europa cap a noves vies de renovació. 

Car es menester declarar-ho ben alt, malgrat ha- 



90 MANUEL DE MONTOLIU fl 

abraçada tots els germans d'una mateixa llar. Ja era 
ver-se dit ja repetides vegades : Catalunya té de relli- 
gar la seva historia, interrompuda a l'alba dels temps 
moderns, en el punt precís en el qual ella's va es- 
troncar. No es possible posar-la d'un salt al nivell dels 
altres pobles civilitzats, l'evolució dels quals no ha 
sofert, com el nostre, crisis d'intermitència. Cal que 
l'evolució de la seva cultura arrenqui de la mateixa 
fita i's descapdelli amb el mateix procés ideal i mora' 
que'ls de la civilització general dels pobles moderns 
Per consegüent, si amb la Renaixença ens vàrem endor- 
mir, cal que amb la Renaixença ara ens despertem 
No hi ha altre medi pera assolir una perfecta comunic! 
amb l'esperit i amb els ideals de les societats modernes 
I l'ocasió no pot ser més favorable ni el medi am 
bient de la cultura general més propici pera empendr« 
el recomençament de la nostra cultura literària i pen 
evolucionar ràpidament des del punt de vista esmentat 
El gran arbre de la Renaixença torna a rebrota 
esponerós en tot el món civilitzat, i especialment er 
el món llatí. La nostra raça va entrant dins el concer 
de la civilització amb una veu cada dia més vibran 
i potent i amb més plena conciencia cada dia de I 
dignitat que li dona la glòria de sa gran tradició. 

Catalunya se sent avui irresistiblement atreta ver 
rincessant elaboració d'aquesta nova Renaixença, ver 
aquest hermós moviment de panllatinisme, que v 
a nodrir amb dolls frescals les deus mitg estroncade 
de la nostra cultura, i que té d'unir un dia en estret 



LITERATURA CATALANA 91 

hora que'ls llatins ens decidíssim a beure a bell raig, 
en la nostra propria cisellada copa, el vi generós de 
les nostres cullites i la mel de les nostres flors, en 
comptes d'anar-los a captar de l'extranger. Ja era hora 
que sentíssim la nostra superioritat ingènita, pera 
que, sobre'l ferm sentiment de la nostra dignitat, anem 
treballant sense treva en la perfecció de la nostra 
cultura, fins que arribi el dia en que'l món ens torni 
a reconèixer com dignes hereus de les civilitzacions 
més grans i perfectes de l'historia. Ja era hora que 
sortís d'entre nosaltres, els catalans, una veu ferma, 
que fos en la nostra terra el verb palpitant del nou 
ideal que arrossega a la gran família llatina i digués 
lo que tant bellament diu en Costa en sa oda Als Joves: 

Oh joves que ara mediteu, corpresos, 

quimeres hiperbories! 
Alluny, alluny aqueixa boira eterna, 

mortalla tenebrívola 
que nostre sol rebutja! No us imposi 

l'Esfinx sempre enigmàtica 
que posa obscur lo clar, i per profondes 

vol vendre coses tèrboles. 
Jovent..., aqueixa copa d'art vessànic 

i savis filtres, llença-la, 
que't brinda l'opi del Nirvana búdic 

o el vi de les Eumènides... 

Ah ! els forts venen de forts... alceu l'emblema 

de l'avior llegítima, 
que cada poble sols ateny son astre 

seguint per la seva òrbita. 



92 



MANUEL DE MONTOLIU 



Aquests nobles i virils accents, es la musa del n< 
tre Costa la que ara els fa sentir. I el poeta, no cor 
tent amb predicar, se presenta amb el front il•luminat, 
pera fer ofrena al geni de la raça llatina d'un enfila 
de creacions de definitiva bellesa, que venen a pe 
Catalunya costat per costat de ses germanes en \'\ 
roic combat que ara sostenen per la defensa i la 
niíicació del nostre gran art mediterrani. 

Seguim el noble exemple de nostre eximi poeií 
Desenterrem de les velles llibreries de les nostres 
cases pairals els llibres immortals de les civilitzacions 
clàssiques; enfonsem-nos en llur estudi, fem volar el 
nostre esperit per aquelles serenes esferes pera rebre- 
hi un salutífer bateig de fecond humanisme; forcem, 
violentem amb tot el nostre esforç aquesta nova bro- 
tada de la civilització mediterrània, i estiguem segurs 
que aquesta moderna Renaixença es l'aurora rialler^ 
del dia <;loriós que Catalunya, havent relligat y< 
seva interrompuda historia, se posarà un altre coj 
la davantera de la comunió dels pobles llatins. 



J 



ÀNGEL GUIMERÀ 



3E es veritat que's poden trobar, entre'ls poetes i li- 
terats de la nostra terra, altres personalitats de 
lèrit preeminent que ostenten grans qualitats, com- 
arables, si no superiors algunes d'elles, a les que 
uguin ornar el geni d'Àngel Guimerà. L'un li serà 
jperior per la facundia, Taltre per l'intensitat de sen- 
ment, aquest per la cultura literària, aquell pel refí- 
ament i la depuració de la forma; però a cap d'ells 
:ompanya en un grau tant alt com an en Guimerà, 
ntre un conjunt de facultats excepcionals, una condi- 
;ó, que es l'indispensable pera que'l nom i les obres 
'un escriptor traspassin les fronteres i rodin el món 
ivilitzat: la popularitat. 

La popularitat... Ja sé que a certs poetes decadents 
delicats de nirvis aquesta paraula forta els fa escrui- 
ir; ja sé que fugen amb un somrís de menyspreu del 
lamoreig de les multituts profanes pera anar a encas- 
;liar-se en llur torre d'ivori, ont, lluny de !a remor 



94 MANUEL DE MONTOLIU 

de les veus humanes, que'ls aixordaríen, viuen 
beata i perpetua comunió amb les visions deliqü( 
cents que en ells neixen i en ells moren. Però, m 
que pesi an aquests esperits reclosos en un etern soi 
Iogui, el contacte, la comunió del poeta amb el pob 
es una de les condicions indispensables, un d< 
símptomes infal•libles de tota vera poesia, la qual r 
es altra cosa que l'etern diàleg entre'l poeta i l'humaj 
nitat, l'hèroe i el chor, respectivament, d'una tragèdia 
perdurable... 

Es curiosa d'estudiar la personalitat d"en Guimei 
Ell encarna dues èpoques distintes i àdhuc contradii 
tories de la nostra renaixença literària. Ell ha fet 
millor drama romàntic del nostre Teatre, Mar i cc.\ 
i el nostre millor drama rural. Terra baixa. Entre'ls 
nostres poetes romàntics de la passada centúria, pocs, 
per no dir ningú més, han assolit la força d'expressió, 
cap ha arribat a la potencia de fantasia i a l'harmonia 
de construcció que revelen composicions com En el 
desert i L'any mil, que són veritables cliefs d'oeuvre 
dintre llur escola. Per altra banda, en el camp natura- 
lista, en Guimerà ha produit la flor suprema del nos- 
tre rusticisme en «Manelic», de Terra baixa, i ha es- 
tat un gran creador d'ànimes ingènues, de simplicitat 
primitiva, com es la «Nuri», del mateix drama, i altresi 
exemplars femenins de les seves obres. ' 

El primitiu drama romàntic d'en Guimerà (Gala. 
Placidia, Judith de Welph, L'ànima morta, etc.) no sortí 
fora dol patró comú que en aquella època dramàtica 



LITERATURA CATALANA 95 

popularitzaren per tot Europa Schiller i Víctor Hugo. 
Potser en les seves mans, donades la seva gran po- 
tencia imaginativa i la seva nadiua tendència a lo fan- 
tàstic, el drama romàntic hauria evolucionat d'una 
manera original. Però en Guimerà començà a es- 
criure a les acaballes del romanticisme. En el seu 
temps el moviment naturalista ja s'havia fet pas per 
tot el món civilitzat i imposava el seu imperi en totes 
les literatures. La nostra no's va escapar a la seva in- 
fluencia. Ben al contrari, malgrat tots els ensaigs de 
romanticisme, que entre nosaltres sempre s'era ressen- 
tit de cert encarcarament retòric i eruditista, i mai 
havia estat del tot espontani i popular, la nostra lite- 
ratura era camp abonat pera que arrelés i fruites me- 
ravellosament el naturalisme, si's té en compte que 
aquesta literatura era no més que l'expressió barbote- 
jant d'una societat sense cap mena de sentit aristocrà- 
tic per efecte d'una ineducació secular, i que tendia 
instintivament al culte de tot lo vulgar i rústeg. Com 
deia molt be l'ixart, «ont aqueix ^naturalisme havia 
d'encaixar com en son motllo natural fou en les imi- 
tacions de la poesia popular i els 'quadros de la vida 
pagesa». En efecte, d'aquelles imitacions ne sorti una 
nova branca de la poesia lírica catalana, i d'aquells 
quadros, el nou Teatre català. 

Així, doncs, en Guimerà ^adoptà la nova escola 
i abandonà el drama romàntic i en vers dels seus pri- 
mers temps. Fou una equivocació? Donades les grans 
condicions de fantasia d'en Guimerà, un se sent temp- 



96 MANUEL DE MONTOLIU 



tat de respondre afirmativament. Però havem d'aten 
dre als resultats i no a la nostra opinió. Els resultats 
ens diuen que la nova època d'en Guimerà fou de 
trascendental fecunditat. 

Jo tinc la ferma convicció que en Guimerà ha es- 
tat el real fundador del Teatre català. En Pitarra fou 
el primer, cronològicament: fou el fundador aparent. 
Però el que ha posat el vtv\idih\t fonament de! nostre 
Teatre ha estat en Guimerà. Aquest veritable fona- 
ment, creat pel nostre dramaturg, es l'ànima primitiva 
catalana, el fons obscur, inconscient, de l'instintivitat 
ètnica, que serven encara els nostres camperols i del 
qual tots els catalans, per cultes que siguem, ne par- 
ticipem en més o menys grau. D'aquesta veritable 
cèlula primitiva del tipus verge del caràcter català, 
arrencada viva i palpitant del nostre fons ètnic pel 
geni del nostre Guimerà, sense desfigurar-la amb 
convencions teatrals ni efectismes de mala llei, han 
de sortir, per una successiva i natural evolució, les 
ulteriors plasmacions d'aquest caràcter, cada cop més 
cultes i més refinades a mida que's vagi cristallitzant 
en una superior cultura la vida integral de la societat 
catalana. Serien inútils tots els esforços d'aquesta ge- 
neració nostra i de les següents pera crear en el nos- 
tre Teatre els tipus representatius de l'esperit català 
amb força d'humanitat suficient pera apassionar els 
públics de tot el món civilitzat, si aquests esforços 
no's realitzessin sobre la base fonamental de l'ànima 
inconscienta del nostre poble, les íntimes entranyes 



J 
I 



LITERATURA CATALANA 97 

del qual ha escorcollat, amb gran força de visió, el 
nostre Guimerà. 

Aquesta, segons la meva opinió, es la significació 
més important de l'obra del nostre eminent escriptor. 
Ell ha posat al nostre Teatre la base rústega i informe, 
però ferma i sòlida, pera que les generacions succes- 
sives vagin bastint al seu damunt les airoses voltes 
i elegants columnades, i, més endavant, les filigranes 
dels capitells i de les agulles, amb la plena confiança 
que'ls fonaments no'ls traïran, abans sostindran ferm 
el noble pes del gran bastiment, aixecat al travers de 
moltes generacions. 

I tota aquesta obra trascendental l'ha poguda fer 
en Guimerà gràcies a una condició: la d'esser poeta. 
Sense ella hauria inevitablement naufragat en la seva 
virada cap al naturalisme. Ell tingué la virtut de pen- 
dre aquest no més que com un instrument a posta 
pera expressar plenament les seves intuïcions de la 
força primitiva i de l'ingenuitat ancestral de l'ànima 
del seu poble. Mancat d'aquest instrument, no hauria 
arribat, servint-se del seu primer art romàntic, a en- 
carnar aquesta ànima en el seu «Manelic», de Terra 
baixa, que ara comença el seu romiatge pel món pera 
mostrar el tresor verge dels instints hereditaris i ca- 
racterístics de la nostra raça, que virtualment estotgen 
moltes de les nostres qualitats presents i futures. 

A darrera hora, però, en ses darreres produccions 
La Santa Espina, Andrònica, La reina vella i La reina 
jove vol retornar, com un infant pròdig retorna a sa 



98 MANUEL DE MONTOLIU 

llar primera, al romanticisme de la seva joventut. 
Però el tresor dramàtic i tràgic que ha descobert, du- 
rant la seva llarga carrera, en la visió directa de l'àni- 
ma del seu poble no'l pot ja abandonar. I ens ha do- 
nat, en conseqüència, obres en les quals lo fantàstic 
i lo popular hi campegen estretament lligats i har- 
monitzats. 



I 



TEODOR LLORENTE 



FORA molt curiós, i al mateix temps de gran interès, 
l'establir la diferenciació concreta i definida en- 
tre'ls diferents esperits locals que integren l'actual 
literatura catalana. Aquesta ens ofereix l'aspecte d'una 
extensíssima i variada flora, en la qual cada regió o 
comarca hi aporta una varietat característica que dona 
a la seva producció una fesomia personal. Moltes d'a- 
questes zones han florit esplèndidament i han donat 
fruits perdurables i perfectes a la nostra literatura. El 
Panadès, l'Empordà, la Plana de Vich, el Camp de 
Tarragona, la Costa de Llevant, el Pla de Barcelo- 
na, etc, han estat i són nius feconds de bons conreua- 
dors de la nostra llengua. Però, posseint tots el fons 
comú originari de la gran familia catalana, quant se- 
parades i distintes, amb tot, resten llurs respectives 
mentalitat i sentimentalitat! Se pot dir que l'ànima ca- 
talana, al trobar en la vida la seva realització expressiva, 
se descompon, com la llum blanca al travers d'un 



100 MANUEL DE MONTOLIU 

prisma, en una gamma d'infinits matisos. Dubto que 
en cap literatura, considerada relativament a l'extensió 
i població del seu país respectiu, hi pugui haver, din- 
tre d'una més forta unitat, una tant pasmosa varietat 
com la nostra, veritable microcosmos, espiritual orga- 
nisme complet, posseint, dins la seva constitució, els 
estat d'ànima més oposats, que, complementant-se uns 
amb altres, constitueixen un orgue admirable d'expres- 
sió integral de la vida. 

Tota aquesta sèrie infinida de matisos; tot aquest 
incalculable destriament de! sentiment estètic nacional 
en noves i distintes corrents, tota aquesta naixença 
mai interrompuda de noves zones distintes en el mapa 
del pensament català, zones indubtablement surgides 
del fons de la nostra terra en virtut d'una nova i sob- 
tada efervescència dels primitius elements ètnics, tant 
variats i heterogenis, que han contribuït a formar el 
tipus actual de l'ànima catalana; tota aquesta revolució 
psicològica i subconscient que commou i trasbalsa els 
fonaments de la nostra espiritualitat, un altre cop ac- 
tualment en ple període d'ignició, s'escampa cada dia 
més per tots els indrets de la nostra terra, extén les 
seves ondulacions fins als recons més apartats, esclata 
per tot eii flames de nova inspiració i en laves fecun- 
dadores, i enmitg d'aquesta grandiosa commoció i ge- 
neral arborament està la nostra civitas, rebent insa- 
ciable dins de la sevasina, com una fornal gegantina, 
totes les flamarades, totes les guspires del pensament 
català que en ella acabaran per fondre-s en una unitat 



LITERATURA CATALANA 101 

indestructible després d'una lenta i intensa purificació. 
Realment ara som tots nosaltres parts massa actives, 
elements massa integrants d'aquesta colossal elabora- 
ció pera poder situar-nos fóra d'ella i fer-ne una clas- 
sificació raonada i una crítica serena: veiem solament 
de preparar la via al futur crític que esbrínarà les lleis 
d'aquest món sortint del caos. 

Entre les comarques de la pàtria catalana que han 
sentit la general commoció i han vist sorgir de llurs 
entranyes la victoriosa flama de la nova poesia són 
dignes d'una especial atenció dugués que per molt 
temps havien semblat emancipades de la mare que'ls 
havia donat el ser: me refereixo a Valencià i a Mallor- 
ca. Extensions espirituals de Catalunya, fecundades an- 
tigament per la nostra sang, eren dugués branques 
de l'arbre de la pàtria mig corsecades, quan ja una 
nova corrent de sava verge havia fet reverdir amb nova 
ufana la branca principal, més forta que elles. Però la 
corrent d'aquesta sava generosa comença ja a filtrar-se 
per llurs fibres i ja's comencen a cobrir de verdors 
prometedores; i, sobre tot en la branca mallorquina, els 
rossinyols hi van a niuar en grans volades i hi deixen 
sentir la gran refiladiça. La poesia mallorquina, en 
efecte, ja canta amb veu propria, mostra una fesomia 
inconfundible i arriba a constituir una comarca natural 
i amb límits ben fixes dins del camp de la poesia 
pàtria. 

En la branca valenciana es més lenta i mandrosa 
l'eclosió de la nova primavera. No més dos rossinyols 



102 MANUEL DE MONTOLIU 

solitaris hi han despertat l'admiració general amb la 
dolçor de llurs cants: en Querol i en Llorente, ancque 
al present, sota les ales de llur inspiració ja s'hi cova 
una nova niuada. 

Del conjunt de poesies reunides en el volum de 
Poesies valencianes publicades per la Biblioteca popu- 
lar de < L'Avenç > se'n dedueix una immediata conse- 
qüència, filla d'una franca i invariable impressió. En- 
mitg de totes les apreciables qualitats que demostren 
els poetes donats a conèixer en l'esmentat volum, en- 
tre les quals sobressurt, en primer terme, una tendèn- 
cia natural i irresistible en tots ells al pur lirisme, que 
devegades degenera en sentimentalisme, enmitg de 
les envejables facultats de colorista, que donen varietat 
i amenitat devegades, per medi de vives descripcions, 
a la monotonia de l'entonació lírica emmotllada en si- 
mètriques i rígides estrofes d'alexandrins, el fons de 
l'inspiració de la musa moderna valenciana no ha pas- 
sat més enllà de la primera etapa de la renaixença lite- 
rària catalana. Els benemèrits conreadors de la poesia 
valenciana no s'han deslliurat encara de l'influencia de 
llur venerable patriarca, en Teodor Llorente, en el nu- 
men del qual cristallitzà d'una manera perfecta l'ideal 
felibrejant i floralesc dels primers temps de la nostra 
aurora literària. La Fe, la Pàtria i l'Amor, els tres an- 
gles del místic tríangle dels Jocs Florals, són gaire 
be els únics temes de l'inspiració dels poetes represen- 
tats en aquesta colecció. Àdhuc la forma i tot, està em- 
motllada en els mateixos cànons usats per la retòríca 



LITERATURA CATALANA 103 

dels nostres primers poetes, que mostraven una prefe- 
rència marcada pel romanç octossílab assonantat, o be 
per l'estrofa de versos rimats de catorze sílabes, rema- 
tats per l'indispensable hemistiqui final. 

Pertany dita poesia al període inicial del despertar 
d'un poble, en el qual domina el costat pintoresc i's 
conreua i's posa de relleu tot l'element típic heretat 
de l'avior, i en el qual se fa de la poesia l'instrument 
més poderós d'atavilatría, l'altar del culte a tot el 
passat de la raça i l'hostia de l'adoració a tots els ele- 
ments que depenen de la fatalitat de la terra, del me- 
di i de la herència. Aquesta poesia, excelent i indis- 
pensable pera despertar del seu són una llengua ador- 
mida durant segles, es d'interès purament local, pro- 
vinciana, o, si's vol, regionalista, i no pot traspassar els 
límits de la terra que l'ha engendrada. Pera nosaltres 
els catalans, es de suprem interès tot lo que han escrit 
els nostres poetes precursors del despertar del nostre 
poble; i en conseqüència també trobem una palpitació 
vital i profonda, mal que limitada i sense trascenden- 
cia, en aquests poetes valencians dels que tractem, que 
han perllongat fins als temps d'ara el període primitiu 
de la nostra nova historia literària. Ens fan l'efecte 
d'una inesperada supervivència d'aquells Aribau, Ba- 
laguer, Rubió i Ors, Adolf Blanch, i tants altres que 
amb tant d'heroisme aixecaren la nostra decaiguda 
llengua de labim de l'oblid en que jeia. Però, quin 
interès pot tenir la poesia d'aquests períodes, pera tot 
aquell que no la miri baix l'exclusiu punt de vista pa- 



104 MANUEL DE MONTOLIU 



II 



triòtic, pera l'extranger que cerca en tota obra d'art 
una bellesa universalment humana irradiant al travers 
de totes les peculiaritats de la raça i de tot l'interès de 
la localitat o de la regió? EI poeta, en aquests períodes 
primitius, pera que l'escolti el seu poble, adormit o in- 
diferent, cal que li parli d'ell, de la seva historia, de les 
seves belleses, de tot lo que li es peculiar i caracterís- 
tic i el distingeix dels altres pobles de la terra, i mal 
aniria, pera conseguir el seu ideal de lliberació de l'es- 
perit de la seva terra, si li parlés de la seva propria 
persona, dels seus sentiments purament individuals. 
Doncs, paralelament, en el segon període, la raça, ja 
desperta i plena de vigor, ha de parlar d'altres coses 
més que de sí mateixa a tota l'humanitat, si vol que 
aquesta l'escolti i no vol que la seva veu resti ofegada 
en el cercle de montanyes que la separen dels demés 
pobles de la terra. 

A mi'm sembla que'ls poetes valencians ja podrien 
donar-se el luxe de prescindir de cantar amb tanta 
constància la Barraca, frare mestre Vicent, V Horta, el 
Rat Penat, etc, totes aquestes relíquies venerables de 
llur culte patriòtic, tots aquests elements decoratius de 
llur regionalisme pintoresc, d'altra banda cantats d'una 
manera inimitable pels dos insignes precursors del res- 
surgiment literari valencià, en Llorente i en Querol, 
i en canvi fer entrar de ple llur instintiva potencia lí- 
rica en les corrents dels ideals moderns d'inspiració 
que precisament es d'una riquesa inagotable en l'esfe- 
ra de la lírica, i pot oferir una magnífica ocasió pera 



LITERATURA CATALANA 105 

demostrar llur general temperament poètic als descen- 
dents d'Ausíes Marc, el gran líric del segle xv. 

Entre tantes poesies reunides en aquest volum sols 
he trobat l'exemple d'un poeta valencià que hagi 
orientat el seu numen vers altres esferes que les tradi- 
cionals de la poesia moderna valenciana. Ens referim 
a La cançó de l'aire, den Joan Espian i Bellveser, que, 
amb tot i ésser d'una execució deficient i de poc sos- 
tinguda inspiració, demostra que'l seu autor ha com- 
bregat devotament en el temple de poesia dels temps 
moderns, d'aquesta poesia deslliurada de tot jou igno- 
miniós pel geni portentós de Víctor Hugo, del qual hi 
ha ressons evidents entre les estrofes de l'esmentada 
poesia. Si els poetes valencians seguissin en aquesta 
direcció, ben aviat la poesia valenciana perdria aquest 
accentuat caràcter d'arcaica i de purament local que la 
fa d'una trista inactualitat en els nostres temps. 

Quines causes poden ésser les que han produit 
aquest caràcter retardatari de la poesia valenciana mo- 
derna? Serà, potser, que'ls poetes d'aquella terra han 
arribat al lamentable estat de sentir i concebir la llen- 
.gua materna solament com un eco d'un passat que's 
va extingint, i solament se'n poden servir pera bastir 
-amb ella una tomba ont puguin enterrar les despulles 
d'aquest Passat i ont puguin anar a plorar inconsola- 
bles anyorances? Serà que així com se senten antics 
en valencià, se sentin moderns solament en castellà? 
Deu vulgui, pera'l bé de tota la raça catalana, que així no 
sigui, i creiem que així no dèu ésser, malgrat tot lo 



106 MANUEL DE MONTOLIU 

que en apariencia sembla deduir-se del caràcter d'a- 
questes poesies. I la manera més eloqüent com els 
poetes valencians podrien demostrar que senten llur 
llengua materna com instrument viu, integral i actua- 
lissim de l'espiritualitat d'un poble plenament modern, 
seria aquesta: que'ns poguessin oferir ben aviat una 
altra selecció de poesies valencianes d'esperit modern 
j d'interès universal. 

D'en Llorente he repassat, amb intensa fruició, al- 
gunes de les seves poesies catalanes amb molt acert 
triades i publicades en un tomet de la Biblioteca de 
«L'Avenç». La figura d'aquest poeta es, apart del seu. 
real valor, altament interessant, per ésser un dels pocs 
sobrevivents de la plèiade de poetes qui arrencà el vol 
a les primeres palpitacions de la nostra poesia renai- 
xenta. En ell notem un doble aspecte. Per una banda 
hi veiem el poeta d'època, combregant en les fórmu- 
les del nou Gai Saber, fervent adepte de la retòrica 
floralesca, enlairant amb arrebatades estrofes el romàn- 
tic triangle de la Pàtria, la Fe i l'Amor. Lo Rat Penat, 
La Barraca, A la Reina de la Festa, etc, pertanyen aflj 
aquest cicle de poesies que'n podem dir retòriques. iJr 
personalitat d'en Llorente baix aquest aspecte no's 
presenta de gran relleu; la seva fesomia com a poeta 
floralesc se confon amb la dels seus companys de 
creuada; l'ideal anacrònic i forçat que'ls inspirava sem- 
blava que'ls dongués a tots un aire de família, com ^ 
cobrís d'una màscara igual la fesomia de tots ells. 

Naturalment que fins i tot dintre d'aquesta escola 



■ 



LITERATURA CATALANA 107 

mostra qualitats que'l distingeixen. Però aquestes emi- 
nents qualitats no sobressurten i no prenen tot el 
relleu sinó quan ell canta lliure de tota fórmula artifi- 
ciosa, despreocupat de tota convenció literària, redimit 
de tot pecat retòric, quan deixa pas als seus sentiments 
íntims i deixa rajar en llibertat la font del seu cor; es 
llavors quan la seva inspiració recobra la volada pro- 
pria, personal. D'igual manera es en estat de llibertat 
i lluny de tot obstacle quan podem distingir el vol del 
pardal del de la gavina, i el vol de l'oreneta del de 
l'esparver. Quan el poeta no té en compte cap ciència 
de gai saber (cap d'aquestes receptes universals que 
recomanen pera fer supurar la glàndula de l'inspira- 
ció), es quan ell troba en sí mateix la seva llei i el seu 
ritme, car el poeta crea la seva propria retòrica. 

Això li passa an en Llorente en la majoria de les 
seves poesies íntimes. Suavitat en el sentiment, diafa- 
nitat en les imatges, fluïdesa erl^ l'expressió, pondera- 
ció en l'estructura, tals són les qualitats mestres que, 
al meu parer, el caracteritzen: rares qualitats que li 
reconeix també en R. D. Peres en el bell pròleg que 
posa a les seves poesies: «Quan ell escriu mogut per 
un sentiment fondo, ses estrofes solen ésser d'insupe- 
rable perfecció. Les belleses van acudint a sa ploma 
una darrera l'altra, sense vacilacions, ben espaiades, 
com grans d'un artístic rosari; i si cada estrofa es un 
polit bloc de marbre, la poesia, en conjunt, té la soli- 
desa i la majestat d'un temple o la gràcia d'una caseta 
de justes proporcions. » 



108 MANUEL DE MONTOLIU 

La poesia d'en Llorente es un veritable arquetipus 
de lo que fora la poesia valenciana si arribés a pendr'» 
volada: una revelació més de la riallera fecondit 
d'aquella terra privilegiada; una fruita més de brillant 
matís i de suavíssim gust d'aquella horta valenciana, 
reco oblidat de l'Edem; un reflexe més d'aquesta mtr 
llatina, tant diàfana i joganera. 

La poesia valenciana i la mallorquina venen a ésser 
una suavització de la nostra; la gràcia nascuda de la 
força; un suau perlejar de flautes frigies venint a fon- 
dre en un acord dolcíssim el puntejar un xic aspre dels 
nostres dits en les cordes de l'arpa pàtria. Potser sia 
l'influencia més perllongada de l'element oriental en 
aquelles terres o la natura més riallera lo qui hagi 
contribuií a neutralitzar allí la rudesa primitiva de la 
raça. Valencià, ademés d'aquesta influencia oriental 
possible, ha servat en el conjunt de ses manifestaciors 
artístiques un caràcteP més llatí que'i de les seves ger 
manes; i no més hi ha que recordar que Valencià fou 
la porta principal per ont «va penetrar tiomfalment 
a Espanya l'Italia literària i artística», i que «un raig 
de llum del Renaixement se reflexa en l'Atenes del 
Túria», com diu el mateix Llorente. Aquesta influencia 
potveure-s perpetuada encara en dugués poesies d'en 
Llorente: Cançoneta amorosa i Vora I barranc dels Al- 
gadins. Són una nova i espontània florida de la sotil 
i delicada stanza italiana heredada dels provençals. 

La poesia d'en Llorente es, en fi, un cas modern 
vivent de llatinisme en la nostra literatura; un mirall 



LITERATURA CATALANA 109 

de disciplina i de ponderació poètica ont ens convin- 
dria sovint mirar-nos; un exemple de forta supervi- 
'vencia de l'antic llevat clàssic de la nostra cultura, del 
qual ne podem treure ensenyances molt profitoses 
pera les noves orientacions de la nostra poesia. 



JOAN MARAGALL 



UN de!s signes més eloqüents de la robustesa de 
l'esperit nacional de la Catalunya present es que 
en sa activitat cultural produeix contrasts. En les esfe- 
res de la política, de la filosofia i de l'art han surgit 
i surgeixen en la nostra terra temperaments oposats, 
personalitats contradictòries, extrems radicals de pen- 
sar i de sentir que donen i resumeixen tota la gamma 
de colors intermediaris de la vida espiritual. Aquesta 
sana i feconda producció de contrasts es més patent 
encara, si's vol, en l'esfera de la nostra literatura. Re- 
cordo que quan va sortir l'Enllà, d'en Maragall, va 
coincidir sa publicació amb l'aparició del volum de 
les Poesies, d'en Costa i Llobera. Ja llavors vaig tenir 
ocasió de saludar, ple de joia, aquest surgir simultani 
del roig i del violeta de l'arc de la nostra poesia. Més 
tard, el mateix curiós fenomen torna a produir-se en 
el nostre cel poètic: l'estre roig de l'Alomar, arborant 
la seva Columna de foc, resplendeix ensems que l'es- 



112 MANUEL DE MONTOLIU 

tre violeta, l'estre místic d'en Maragall aportant l'aus- 
tera flama de ses Seqüències. I tota la gamma infinida 
de la poesia catalana s'extén entre aquests dos tons 
extrems. 

Maragall-Alomar... Aquest viu contrast es fecon- 
díssim en consideracions. Permeteu-me que les ex- 
posi. En aqueixa diada s'engendra una nova classifi- 
cació dels poetes i de la poesia de resultats trascen- 
dentals. Aquesta classificació que jo goso a proposar es 
la de poetes substantius i poetes adjectius. Els primers 
revelen amb la paraula la substància, l'essencia pura 
i misteriosa de la poesia; en els segons la paraula es 
un element juxtaposat, eminentment decoratiu, de la 
poesia; en aquells la paraula, per perfecta que sigui, 
té sempre una bellesa relativa a la de la poesia que 
expressa; en aquests la bellesa de la paraula té un valor 
per se, absolut, encara prescindint de la poesia per ella 
revJada; els primers són objectius-subjectius, això es, 
lirics; els segons són objectius purs (àdhuc en el cas 
que vulguin aparèixer com subjectius), això es, èpics; 
en els uns domina el sentiment, en els altres l'imagi- 
nació; aquells amb la paraula desencarnen, espiritua- 
litzen les sensacions; aquests amb la paraula les reen- 
carnen, les plasmen en forma superior i abstracta; els 
primers són dionisiacs, els segons apolinis; els primers, 
en el moment de poesia, són absolutament incons- 
cients i passius; els segons, en aquest mateix moment, 
plenament conscients i actius; els uns són concrets, els 
altres abstractes, això es, aquells vibren sempre amb 



LITERATURA CATALANA IIS 

l'impressió viva, directa, personal; aquests, en canvi, 
construeixen veritables sistemes poètics, es l'idea lo 
que'ls fa vibrar; els primers fonen la llur ànima en el 
món, són monistes; els segons drecen sempre sa per- 
sonalitat davant del tot, són dualistes; els uns són ori- 
ginals per llur manera de veure; els altres ho són per 
llur manera de fer... Voleu conèixer a quina d'eixes 
dugués famílies pertany qualsevol poeta? Les senyals 
són senzilles i fàcils de trobar. Els mateixos calificatius 
que hem donat a les dugués escoles n'indiquen el 
medi. Observeu amb quina mesura usa el poeta els 
adjectius en sa paraula poètica. Veieu, per exemple, 
que no hi ha vers ont no hi figuri un adjectiu al menys, 
que al poeta no li plau anomenar cap cosa o cap acció 
sense voltar-la de calificatius més o menys abstractes: 
en tal cas el poeta serà adjectiu. Noteu, en canvi, que'l 
poeta es sobri en ses adjectivacions, que no decora 
d'epítets les coses que veu: en tal cas es un poeta 
substantiu. Horaci, el Dant, Goethe, Musset, Maragall, 
són poetes substantius. Virgili, el Petrarca, Uhland^ 
Baudelaire, Alomar són poetes adjectius. En dugués 
series de setze versos respectivament de l'Alomar 
i d'en Maragall, triades a l'atzar, i les dugués contenint 
una descripció de la Natura, he trobat setze adjectius 
en l'Alomar contra sis no més en en Maragall. 

En el fons d'aquest dualisme hi ha l'eterna antinò- 
mia dels esperits, perpetuada en totes les edats de la 
poesia: l'eterna lluita de l'esperit apolínic amb l'esperit 
dionisíac; de la serenitat amb l'inquietut; de l'inspira- 



114 MANUEL DE MONTOLIU 

ció que troba en la forma poètica un llit de flors peral 
reposar-hi amb la que la tem com un llit de tortura! 
ont l'obliguen a revolcar-se; de l'estre que pren del 
misteri de l'exisíencia allò solament que pot deveni 
diàfan i transparent amb aquell que gosa arrencar de; 
l'etern enigma qualsevol vel de tenebres, sols pugui 
il•luminar-lo amb un ràpid llampec d'inspiració; del 
que veu el món i expressa la seva visió amb la pleni-i 
tut de gest i la rotunditat de veu de l'home fet, cons 
cient de la seva dignitat, amb el qui ho fa amb l'es- 
querpor i el barboteig d'un infant torbat i confós 
davant de l'august miracle de la vida. 

En Maragall es el nostre poeta dionisíac. Es el poe- 
ta inquiet: inquiet en el concebir, inquiet en l'execu- 
tar. La seva escola es l'escola de l'inquietut. Sedent de 
les més petites frisances de les coses, les recull i les 
torna amb una minúcia extraordinària, amb una fide- 
litat pasmosa, amb una força de suggestió irresistible. 
Tota la seva poesia es pura sensació: res de sentiment, 
res de fantasia, res d'idea. Vibrant solament a mercè 
de ses espontànies sensacions, desterra, com a obrer 
profà, de les misterioses fornals del foc poètic, l'esforç 
de la voluntat. Es el poeta en estat permanent de pas- 
sivitat, de receptivitat, de feminitat. La seva poesia es 
l'eterna fluctuació de l'esperit creador sobre la mar 
agitada de les sensacions, sense guia, sense nord que 
senyali la ruta de la nau abandonada. Es l'escola de 
les grans di vi nacions i de les grans incoerencies; dels 
grans enlairaments i de les grans caigudes. No reco- 



I 



LITERATURA CATALANA 115 

neix cap poder moderador, cap llei d'euritmia. Es Tn- 
briaguesa, en estat permanent, de l'esperit deixant-se 
esgarriar per les tenebroses boscuries de lo inconegut 
i trobant la suprema voluptat en aquest esgarriament 
i en la fusió de la personalitat dins de la gran vibra- 
ció del tot. 

Tots els inquiets dels nostres poetes han trobat en 
en Maragall el llur verb i el llur estandart. Però sense 
tenir la genialitat del llur capitost, cauen, la generalitat 
d'ells, en les aberracions del més desenfrenat indivi- 
dualisme poètic. Malgrat declarar-se emancipats de la 
tutela de tota llei poètica, l'agitació que produeixen es 
efímera i passatgera: i les lleis eternes de l'armonía 
(tant interna, com externa) resten en peu, com sem- 
pre, invulnerables als trets de qualsevol selvatge since- 
ritat, inviolables a totes les vulgaritats i extravagàncies 
de ringenuiíat desenfrenada. 

Lluny de ser revolucionaris, en Maragall i els seus 
deixebles són, en tot lo que no tenen de místics, els 
poetes de la nostra burgesia, ja tocada (en sa part mi és 
selecta) de desitg de refinament. Aquest desitg, quan 
se desperta, naixent de l'antic embrutiment del par- 
venu, s'aplica immediatament a l'horitzó de tot lo que 
es propri de la vida ordinària, de la vida casolana. 
La promesa, mes tard muller, els infants, la família, la 
llar, les vetlles, l'aucell engabiat, el test florit, l'hortet 
enfruitat, tot aquest món de petites coses familiars 
que envolten la nostra existència quotidiana, les úni- 
ques a les quals la nostra societat, en el seu primer 



116 MANUEL DE MONTOLIU 

pas cap a la cultura, pot aplicar els seus primers ins- 
tints de refinament, són els eterns termes d'aquesta 
escola poètica. 

El sentiment de la natura i l'esperit popular, que 
tant dominen en aquesta escola poètica i dels quals 
han nascut tants bells moments d'inspiració, són no 
més que un efecte d'aquest medi ambient social que 
ella representa. Tant la nostra burgesia com el nostre 
poble, i en general tota la nostra societat, s'han distin- 
git sempre per un sentiment d'atracció molt franca en- 
vers la nostra vida rural: es un complement indispen- 
sable de la nostra vida domèstica. Els poetes, doncs, 
no han tingut més que recullir aquesta tendència i con- 
reuar i depurar aquest primitiu sentiment. 

1 en un altre sentit són en Maragall i els de la seva 
escola el verb vivent de la nostra burgesia. Mancats de 
veritables classes directores, constituïm una societat 
incompleta, inorganitzada, incipient, en la qual la gran- 
desa de les aspiracions contrasta vivament amb l'in- 
decisió manifesta de llur realització. Tot es interí i ator- 
mentat, desde la nostra organització social en sos 
diferents aspectes fins a la organització i embelliment 
de la nostra ciutat. L'incoerencla, la falta d'armonía 
regnen tant en les construccions de la nostra mentali- 
tat com en els edificis dels nostres carrers. Anem en- 
cara a les palpentes. Ningú obeeix cap llei colectiva. 
Quiscú segueix ^ seva propria. Ens trobem encara en 
plena disgregació, en ple període atomístic. Heusaquí 
perquè els poetes d'aquesta societat no obeeixen tam- 



LITERATURA CATALANA 117 

poc més llei que la llur propria, perquè són incoerents 
i atormentats, indecisos i barbotejants, com si tingues- 
sin conciencia de l'impossibilitat de trobar l'indispen- 
sable serenitat interior i la definitiva forma d'expressió 
poètica en mitg d'una societat que no ha trobat la 
forma definitiva de la seva organització, ni la complerta 
expressió dels seus ideals. 

Passem, ara, a ! 'altra esfera. L'autor de les Hora- 
cianes es el nostre poeta apolínic. En Costa es alta- 
ment representatiu, i per lo mateix ha tingut una gran 
força d'atracció, i al voltant d'ell s'es format un altre 
cenacle de poetes. Invertim totes les qualitats que ha- 
vem senyalat a la musa d'en Maragall, i tindrem ben 
definit l'esperit de la del poeta mallorquí. La seva poe- 
sia es el resultat de l'armoniós concurs de totes les fa- 
cultats de l'esperit; es feta de la flama sotil del senti- 
ment, del vol de la fantasia, de la claror de l'idea, de 
l'esforç de la voluntat, de la diafanitat de l'expressió. 
La. faciindia i el lucidus ordo horacians són els segells 
de sa noblesa. Una sàvia arquitectura articula totes les 
parts de les seves construccions poètiques. La seva 
escola es l'escola del bon gust. Els seus poetes són els 
vers revolucionaris actuals. 

Ells fan la revolució dins del camp de les nostres 
lletres a base d'un ideal de perfecció i de refinament, 
en nom del qual volen enderrocar tot lo que resta de 
selvatgisme en els nostres poetes espontanis. Ells no 
respiren en l'atmosfera de la nostra actual societat. 
Són els cantors anticipats de la nostra societat futura, 



118 MANUEL DE MONTOLIU 

vista entre somnis, en !a qual ei refinament serà la 
norma de vida. Es per això que les grans civilitzacions 
del passat i del present tenen pera ells una atracci6 
tant irresistible, les imitacions i evocacions de les 
quals ells intenten aclimatar entre nosaltres. Per això 
giren els ulls amb tant fervent desitg a les que han es- 
tat cultures models en tots els temps, mestres per- 
petues de l'esperit: les cultures helènica i llatina. Per 
això ha madurat, dins del jardí clos d'aquesta escola, 
desafiant totes les inclemències de la nostra atmosfera 
present, avançant-se de molt a la gran brotada encara 
en flor, aquest fruit primerenc i rutilant de les Hora- 
cianes d'en Costa, que copça tota la pura llum de la 
nostra mar llatina i que han íecondat les fonts de 
Castalia i les cascates de Tibur, fruit encara exòtic en 
la nostra societat d'avui i que mereixerà els alts ho- 
nors que's tributen a totes les primícies en el banquet 
de les lletres de nostres futures generacions. 

Però en aquest alt valor representatiu de perfec- 
cions futures es ont, precisament, resideix el perill 
més imminent d'aquesta escola. Aquesta anticipació 
dels temps de refinament, aquesta set de perfecció 
pot conduir, i de fet condueix, a molts dels seus pros- 
sèlits a una esfera d'artificiaÜsme, sense cap base en la 
viva realitat, lo que es la tomba de tota poesia. Volen 
ser massa perfectes pera poder- ho conseguir en 
aquests temps de formació i de transició. No saben 
veure que'l medi ambient de la societat en la qual 
viuen no'ls dona l'instrument ni la base d'aquesta 



LITERATURA CATALANA 119 

somniada perfecció; l'instrument de la llengua, la base 
de l'ideal, ambdós imperfectes encara i en principis 
d'una gran evolució. I si ells, com passa amb la majo- 
ria, no se rhan creat a llur voltant, aquest medi am- 
bient de perfecció, convivint íntimament amb les lite- 
ratures de les grans cultures clàssiques, si no han 
tingut prou virtut pera seguir amb aquestes literatures 
l'antic precepte de iMoraci Nocturna versate manu, 
versate diürna, i malgrat això s'esforcen en fer obra per- 
fecta i definitiva, resultarà la llur, falsa i artificiosa, in- 
servible pera les actuals generacions, que res hi po- 
dran compendre; inservible pera les futures, pera les 
quals no serà prou perfecta. Tinguem la ferma persua- 
sió de que sense una sòlida cultura clàssica res po- 
drem reproduir de perfecte i de definitiu, en l'estat 
actual de la nostra poesia. 



Recordo que l'exquisida colecció pera piano, de 
Schumann, Escenes d'infants, se clou amb una suavís- 
sima divagació musical que porta per títol El poeta 
parla (Der Dichter spricht). Es un fragment d'inefables 
incoherències i de místiques turbacions que no's pot 
sentir sense íntimes frisances. El resum, l'essencia del 
Poeta es l'Infant: aquesta sembla ésser la filosofia in- 
terna d'aquesta deliciosa divagació musical. L'Infant 
en tot el seu més pur sentit etimològic, es a dir, El- 
qui-no-parla, i que al voler expressar la seva meravella 



120 MANUEL DE MONTOLIU 

pregona davant el miracle del món i de la vida, la re- 
vela amb sons entretallats, amb un barboteig tremolós 
d'inefables incoherències i d'armoníes insospitades, 
amb una perllongada exclamació ont ondula murmu- 
rant tot el pregon embadaliment del seu ensomni. «La 
meitat de la Poesia es l'Expressió», va dir Emerson. 
Però, segons l'estètica d'en Maragall, l'Expressió dèu, 
segurament, comptar com una quarta o quinta part 
dintre la creació del Poeta. « La Poesia no es l'expres- 
sió, es l'Esforç pera l'Expressió», segons el credo es- 
tètic, que's podria formular sobre les notes indefi- 
nibles i els vagorosos arpegis d'aquest fragment de 
Schumann. I aquest credo estètic sembla ésser el del 
nostre Maragall. 

La paraula nítida, l'expressió tersa, neta de tota 
taca de misteri i de tota ombra d'in-efable, no es pas 
lo que caracteritza el nostre gran poeta. La seva pa- 
raula sembla una música interrompuda de grans silen- 
cis beethovenians, en els quals se sent tronar fonda 
i indistinta la veu de l'Infinit. 

La Paraula Viva, d'en Maragall, es l'expressió 
completament cristall itzada; es l'expressió surgint pre- 
nyada encara de lo inexpressable, eixint a la llum 
encara sagnanta i palpitanta del part dolorós, mos- 
trant encara l'arrel càlida que la lliga indisolublement 
a l'entranya tenebrosa ont s'es complerta la misteriosa 
concepció, a l'antre insondable de l'esperit, que ha 
estat visitat i fecondat per un miracle. La Paraula Viva, 
d'en Maragall, no es l'espressió; es una super-expres- 



LITERATURA CATALANA 121 

sió, en que'l verb, encara en ignició, se volta i s'en- 
volcalla a sí mateix d'una auriola d'irradiacions i fluids 
impalpables i irreductibles a l'anàlisi dels laboratoris 
ont se manipula la Paraula humana. 

Fa algun temps un estimat company escriptor 
llançava un furiós anatema contra'ls punts suspensius 
en la poesia. En Maragall els llançà a mans besades 
els punts suspensius en ses poesies. Però, es que'ls 
hem d'interpretar sempre com una prova de manca 
d'expressió, com una revelació de m.anca de paraules 
:reatrius? Pera mi, no; aquests punts suspensius en 
n Maragall són silencis prenyats de misteri que in- 
terrompen bruscament el ritme de la paraula massa 
plena d'emoció; no són manca d'expressió, sinó la 
revelació d'aquest Esforç d'Expressió del qual parlà- 
vem; la revelació del tràgic desequilibri resultant de 
l'esclavatge fatal en que ha de viure el pensament 
i el sentiment respecte de sa expressió parlada. 

Aquest fatal esclavatge de l'esperit a la paraula feta 
arribà a fer dir a Nietzsche que les difereníes filosofies 
i religions dels pobles de la terra tenen llur darrera 
explicació en el sistema llògic de llur respectiu llen- 
guatge. La llengua condiciona i pasta en forma deter- 
minada les nostres idees. I per això hem de veure una 
missió sublim en la d'aquests poetes que, com el nostre 
Maragall, volen i s'esforcen en invertir aquest pro- 
cés, trencant l'intolerable jou que a la revelació de 
la nostra vida íntima posa la paraula i cercant en el 
lliure camp de la llengua una expressió parlada que 



1 



122 MANUEL DE MONTOLIU 

sigui esclava sotmesa del pensament. La tasca d'aquest 
poetes es cercar un llenguatge dels deus pera'ls homes 
Però s'estrellen contra l'impossible. L'eterna llei d 
l'encarnació de l'esperit, de la prostitució voluntari 
de l'esperit en la matèria (com diria Kurt Piper), que 
es norma de l'art humà, se superposa a llur gegant 
esforç, i d'aquí llur desequilibri i llur tragèdia. 

Pera mi no s'ha donat cas més tràgic en l'histori 
de la Poesia que aquest que'ns revela l'esforç titànic 
i sobrehumà que halena en el fons d'El comte Arnau, 
d'en Maragall. L'Esforç d'Expressió, un veritable es-JI 
forç de tità per escalar l'Oümp, dona un torment infi- 
nit, un desfici vertiginós al lector, com abans els donà 
al mateix poeta. Poema del Passat i del Futur, la seva« 
intenció sobrepassa els límits de l'art; i tota la fondà- 
ria del pensament sublim del poeta arriba als ulls hu- 
mans en visions ràpides i fragmentaries, en remors 
confoses de tempestat, en un llampegueig d'imatges 
tràgiques sense unitat plàstica. La veu del poeta san- 
glota i s'interromp, i, després de caure en terra, remun- 
ta altre cop el vol i's perd en un caos de formes mitg 
vesllumades, encara en plena gestació: en el caos ma- 
teix del gènesi misteriós de la -llegenda anònima en- 
carnada en l'ànima popular. Jo, al llegir i rellegir E[ 
comte l'Arnau, d'en Maragall, frisós debades pera 
concretar, en termes clars i precisos, el seu sentit, nom 
puc privar de pensar en el segon Faust, de Ooethe. 
Aquell gran front lluminós, el gran clàssic modern, 
l'adorador de la Forma, tingué també d'acabar per 



■ 



LITERATURA CATALANA 123 

reconèixer Timpotencia humana de revelar annòni- 
cament en la forma material del llenguatge iot el Diví 
Misteri del Món. Romanticisme, diran molts, davant 
d'aquest fet; romanticisme de punts suspensius. Però 
jo diré Misticisme, eterna afirmació de les forces ine- 
fables, inenarrables de la vida. I aquest es un dels 
títols del nostre Maragall; el títol de Místic, que du- 
rant una fase crítica de la seva obra se li ha d'aplicar. 
I no ho declara solemnialment ell mateix? No fa baixar 
el cel a la terra i veure en el nostre món la faç viventa 
de Deu? 

Aquest món, sia com sia, 



es ma pàtria, Senyor, i no podria 
ésser també ma pàtria celestial? 

Aquest esforç per alliberar-se del jou fatal de la pa- 
raula, aquest esforç de crear lliurement la paraula, es 
afavorit, principalment, en aquelles llengües que, sufi- 
cientment conreuades pera devenir instrumiCnts d'ex- 
pressió culta, no ho han estat empro fins a tal grau 
que hagin devingut un conjunt de frases estereotipa- 
des i de clixés d'expressió poètica. Encara més: arri- 
baria a dir que una llengua verge de literatura, una 
llengua en estat selvatge, la crec instrument més apro- 
priat i potent d'expressió poètica que una altra de su- 
mament treballada per una llarga sèrie de centúries 
literàries que hagin agotat amb una producció intensa 
la sava vital de les seves entranyes. Actualment jo no 
conec llengua més «apoètica» que la francesa. L'es- 



124 MANUEL DE MONTOLIU 

criptor francès, poeta o prosista, parla sempre ami 
frases fetes, frases pastades pel treball secular d'uní 
literatura refinada, en les quals s'emmotlla fatalment" 
el pensament creador del llenguatge. No conec res, 
més desesperadament monòton que la poesia moder-l 
na francesa. Quan comenceu un vers ja endevineu coi 
acabarà. Les escoles, i àdhuc les personalitats de li 
poesia fr.incesa actua! no's distingeixen miés que pei 
llur «ma:ierade dir>. Caldria que surgís un geni por- 
tentosanient revolucionari que creés una nosa llenguaj 
una nova i lliure expressió, pera que'l francès pogués 
tornar a ésser un instrument de poesia. I es aquest 
agrumoüament lamentable de la llengua en < frases 
fetes» que feia planye-s a l'eminent Gaston Paris so- 
bre l'immensa inferioritat del francès modern sobre'l 
francès antic com a instrument de poesia. 

Mireu, en canvi, les llengües joves o rejovenides 
en !a vida literària, com l'alemany i el nostre català. 
El seu mateix caràcter caòtic, el seu caràcter inculte, 
es una circumstancia altament propicia pera que'l 
poeta crei la seva propria expressió, la seva llengua 
individual. En la divina corrent de sa inspiració no's 
toparà amb aquells obstacles insuperables de les ex- 
pressions cultes crisíallitzades amb que una altra llen- 
gua refinada li sortirà a! pas. Té al davant un infinit 
horitzó inexplorat d'expressió poètica, una selva verge 
ont bastir, per sa propria mà, la divina morada de la 
seva paraula. Per això un dels primers Hèroes de tots 
els pobles ha estat el Poeta, perquè es el que crea 



I 



LITERATURA CATALANA 125 

i organitza la llengua com expressió universal de l'à- 
nima futura del poble. 

Tota la potencia poètica d'en Maragall ve d'aques- 
ta immensa i inextricable selva de la Paraula encara 
inculta del seu poble, que ell explora i conreua. Altres 
poetes, avençant-se potser un xic massa als temps, vo- 
len començar a tractar aquesta selva, encara inexplora- 
da, com un jardí; i fan el seu clos d'exquisitats, i s'hi 
tanquen i no volen saber res de l'immens misteri 
que'is envolta, i tanquen els oïds a la grandiosa remor 
del llenguatge inarticulat de l'ànima popular que'is 
circumda. No es la llur obra artificial? No tornarà 
a brotar, esponerosa, la selva en el llur mateix clos 
i no l'esborrarà per sempre més de la memòria dels 
homes? 

Encara n'hi ha ben be per un segle, de poetes ro- 
màntics entre nosaltres; romàntics en aquest sentit 
concret de tenir com a distintiu aquest treballós Esforç 
d'Expressió, aquest tràgic barbotejar d'infant merave- 
llat que té de fer caminar amb pena el seu Pensament 
al travers de la selva inexplorada d'una llengua jove. 



El nostre Maragall té una personalitat ben com- 
plexa, que no's pot abarcar fàcilment en una fórmula 
siniètica. Ha estat un dels nostres f armadors de joven- 
iuis més rics d'espiritualitat; i, en lo que al terreny 
concret de les nostres lletres se refereix, l'apr.rició del 



126 MANUEL DE MONTOLIU 

seu noiTi en la nostra historia literària senyala una ben] 
marcada fita de rejoveniment poètic. Altra cosa s'hauría| 
de dir, emperò, si en comptes de parlar dels efectes] 
immediats parléssim dels efectes remots del moviment 
poètic per ell iniciat. 

Un dels punts de vista més interessants que ofe- 
reix sa complexa personalitat es el seu doble aspecte 
de poeta i d'estètic. No content d'haver enriquit l'àni- 
ma catalana amb la nova corprenedora armonía dels 
seus cants, ha volgut llegar a la nostra terra una nova 
estètica. Ha volgut teoritzar i trascendentalitzar en fór- 
mules universals sa propria visió poètica del món i de 
la vida, ha cercat l'íntim fonament espiritual de sa 
propria sensibilitat, i d'aquí ses místiques teories d'el 
moment de gràcia i de la paraula viva en totes les llurs 
conseqüències i aplicacions. Quin valor s'ha d'atribuir 
an aquesta obra estètica d'en Maragall, paralela a sa 
obra poètica? 

El cas d'en Maragall es, en mon concepte, un cas 
de curiosa auto-suggestió. Ell volgué, i s'hi esforçà, 
amb una sagacitat i finesa admirables, indagar i des- 
cobrir el secret inefable de tota inspiració, la font 
oculta en i esperit d'ont raja tot el caudal de la poesia 
pura que ha surgit, en tots els llocs i en tots els temps, 
del cor de l'home, el filó d'or pur que corre al travers 
de totes les impureses literàries... I així com Colomb, 
en comptes de descobrir un nou camí de les índies, 
com era son designi, ens descobrí un nou món que 
no sospitava, així mateix, podríem dir, en Maragall, 



LITERATURA CATALANA 127 

en comptes de descobrir-nos un nou camí pera'ls 
poetes, constituint una nova estètica, no feu més que 
descobrir-nos el seu propri món interior. La seva estè- 
tica, les seves teories poètiques, en efecte, són pura- 
ment un preciós comentari de sa propria personalitat 
creadora, un magnífic estudi d'auto-psicología que'l 
crític futur de la present espiritualitat catalana li agrai- 
rà de tot cor, car li donarà la clau del seu tempera- 
ment, de la íntima estructura de sa personalitat, i li 
estalviarà moltes hores d'anàlisi de pacient recerca al 
travers de les seves obres purament poètiques. Ell, 
poeta espontani per excelencia, elevà a una fórmula 
abstracta, universal, aquesta seva espontanitat; i amb 
aquesta simplificació metafísica, absoluta, de totes les 
menes (moltes d'elles irreductibles) de poesia huma- 
na, no veu que arriba a un ideal de panteisme poètic 
que, d'esser realitat, suposaria que tots els poetes se- 
rien iguals, produint llurs obres amb les mateixes lleis 
fatals de la natura; serien un mateix poeta, i arriba- 
ríem així a la negació de l'individualitat, que es pre- 
cisament la font més essencial de la poesia humana. 
Si el ritme de tots els poetes transhumanats fos, com 
ell diu, «el mateix amb que la forma natural primitiva 
ens ha revelat l'esforç creador de Deu>, resultaria, 
evidentment, una igualtat, o millor, una identitat abso- 
luta de tots els poetes possibles. Això pot ésser l'ideal 
del místic, però mai el del poeta. Aquest ens ha de 
revelar solament el seu ritme propri, i no es el Poeta 
qui ha d'entrar en el ritme de Deu i de l'obra de Deu 



128 MANUEL DE MONTOLIU 

com una part passiva de la creació, sinó que es Deu 
mateix qui ha d'entrar en aquest ritme personal deí 
Poeta. 

En son Elogi de la Poesia s'esforça en Maragall en 
apuntalar i redreçar els punts més flacs de ses teories 
estètiques i donar un aire d'unitat a tots els punts de 
vista que havia escampat en sos diferents escrits. Me- 
reixen, en mon concepte, un detingut comentari les 
aplicacions que de sa estètica fa a la mètrica. 

El primer defecte que trobo en totes les aplicacions- 
que en Maragall fa a la mètrica es el concepte pura- 
ment metafísic i abstracte que's fa del ritme. Ritme, al 
contrari, es quelcom precís, concret, material, i l'home 
mai s'hauria format concepte del ritme si no hagués 
estat pels seus propris sentits. E! ritme, en el poeta,, 
mentres no estigui expressat en paraules clares, preci- 
ses, transparentes, que obeeixin a una llei igualment 
precisa, es encara caos, desarmonía, es aquest barbes- 
se/^ justament amb que ell defineix tota poesia i que m 
no conté encara cap ritme, perquè senyala el moment 
anterior a la veritable creació, barbosseig que, com 
abans hem vist, es l'Esforç de l'Expressió característic 
de la seva poesia, el barbosseig de la Paraula Viva. J 

Pera fundar una mètrica sobre noves bases estèti- ™ 
ques es precís, doncs, començar per estudiar el ritme 
o els ritmes naturals de la llengua que parla el poeta: 
i mal anirà el poeta que s'acontenti amb observar el 
barbosseig del ritme interior. La moderna Psicologia 
ha sentat les fermes bases d'aquest estudi del Ritme en 



I 
I 



I 



LITERATURA CATALANA \29 

les llengües; «les formes tradicionals (no pel fet d'es- 
ser tradicionals) són ja en sí inspiracions comunes del 
ritme natural en el sentit poètic de l'home, i lleis in- 
ternes... segons el geni de cada llengua», com ell ma- 
teix diu amb una interrogació. Es en nom d'aquestes 
lleis internes del ritme segons el geni de cada llengua 
que s'han de rebutjar absolutament totes les raons de 
caràcter místic amb que en Maragall vol excusar els 
versos coixos. «Perquè si la paraula forta trenca el 
motllo, val més que ella trenqui el motllo que nosaltres 
les paraules», diu en Maragall. Però jo'm demano: 
quina necessitat hi ha de posar aquest dilema? No hi 
ha necessitat de trencar cap llei de ritme ni de des- 
truir en cas contrari les nostres paraules. Ni una pa- 
raula, ni una expressió que «salti per damunt de la 
canal > deixa d'estar subjecta a una llei precisa, mate- 
rial de ritme pera'l veritable poeta. El secret del poeta 
està en descobrir, en endevinar aquesta llei de nou 
ritme amb la qual té d'encadenar a l'armonía general 
aquesta paraula, aquesta expressió revoltada i desobe- 
dient. I en tota veritable poesia no hi ha paraula ni 
expressió que salti i fugi per damunt de la llei gene- 
ral, sinó que totes van enllaçades íntimament en la 
sàvia i cadenciosa dança del verb poètic. Cap teoria 
mística pot fer reconciliar un vers coix amb la veri- 
table estètica. 

«Que's trenqui el motllo..., així es com justament 
els motllos se van renovant.» No: mai s'han renovat 
els motllos d'aquesta manera. I n'hi ha prou de tenir 



130 MANUEL DE MONTOLIU 

present l'historia de totes i cada una de Ics poesies na 
cionals de tots els pobles pera sortir-ne ben conven 
çut. Els motllos s'han renovat, les noves canals, filles 
de l'esperit de cada llengua, s'han anat descobrint, no 
concedint un insà llibertinatge a les paraules, sinó sub- ■ 
jectant-ies a noves lleis, a noves combinacions rítmi-M 
ques, a una dança més complicada o més senzilla, se- 
gons els casos, trencant convencions renyides amb _ 
l'estat actual devolució de la llengua respectiva i po-B 
sant immediatament en el lloc llur noves fórmules que 
s'emmotllin al nou sentiment de la llengua. Les revo- 
lucions mètriques realitzades a Alemanya per Klops- 
tock, a França per Chenier i Víctor Hugo, j^els deca- 
dents i els parnassians, i a Itàlia per Carducci i D'An- 
nunzio no s'han fet d'altra manera. El procediment 
especial adoptat per en Maragall pera obrir « les re- 
gueres de l'esdevenir» no poden portar més que al 
caos i a l'anarquia. 

El poeta de VEnllà es un esperit inquiet, i com 
tots els esperits inquiets, té videncies pregones dels 
mals que'l volten. Aquest crit de boja independència 
que esclata en les teories mètriques d'en Maragall es 
pera mi un signe revelador d'un mal real en el qual 
viu, sense adonar-se'n, la nostra poesia, potser desde fa 
segles. Aquest mal no es altre que'l desacord i la con- 
tradicció que existeix entre la llei rítmica dels motllos 
admesos i usats avui per la nostra llengua i l'esperít 
o el ritme natural daquesta. Permeteu-me, amics poe- 
tes, que ho afirmi amb una convicció quasi absoluta. 



I 



I 



LITERATURA CATALANA 131 

No s'oblidi que en qüestió de mètrica no tenim cap 
autonomia. Dençà de la fi de l'Edat Mitja vàrem tren- 
car la tradició provençal de la nostra poesia i adoptà- 
rem les fórmules italianas i castellanes, que usem enca- 
ra, junt amb algunes de franceses, tant renyides com 
aquelles amb el ritme natural de la nostra llengua. 
L'efecte es com si volguéssim fer sonar un instrument 
extrany i desconegut a nosaltres. Versos assonants, en- 
decassílabs, alexandrins, octossílabs, etc, heusaquí altres 
tantes formes de la nostra esclavitut poètica. Temptati- 
ves de renovació s'han fet ja notar, sobre tot per part de 
l'esbart dels poetes mallorquins. Però qui serà el defi- 
nitiu descobridor del ritme propri del nostre Verb? 
Que aquesta inquietut del nostre gran Maragall dintre 
d'aquest instrument de tortura de la nostra mètrica ac- 
tual sigui una inquietut profètica, un signe precursor 
de la veritable Paraula Viva i ensems Rítmica que'ns 
ha de revelar en el futur l'armonía més pregona de 
la nostra llengua. 



APELES MESTRES 



RES més compromès que'l revisar públicament amb 
els ulls de l'actual joventut intelecíual les figures 
eminents de l'anterior generació poètica. Aquesta revi- 
sió, aquest procés que en l'intimitat dels cenacles de 
les noves joventuts se fa del valor, de la fortuna espi- 
ritual llegada pels esperits selectes de les passades 
generacions, es cosa sumament delicada quan se vol 
manifestar en públic. La natural fogositat i l'impressio- 
nabilitat del jovent ha de prevenir-nos del perill que 
correm tots els joves d'esser injustos envers els qui 
ens han precedit. En general no'ns formem càrrec de 
les circumstancies en que van desenrotllar-se les jo- 
ventuts anteriors a la nostra; parlem sense haver estu- 
diat el medi ambient que abans de venir nosaltres se 
respirava; i d'aquí que no poguem conèixer, general- 
ment, els beneficis aportats i el positiu progrés rea- 
litzat pels qui ens han precedit. <Tot jove — diu Goe- 
the — creu que'l món ha començat amb ell.» I d'a- 



134 MANUEL DE MONTOLIU 

questa íntima il•lusió neix el menyspreu i la manca d 
respecte, molt freqüents, dels joves envers les genera 
cions passades. 

La joventut poètica actual no ha arribat an aquest 
extrems davant la personalitat de l'Apeles Mestres. 
Solament el té oblidat, el té arreconat. En el terme de 
quinze anys ha sofert un desplaçament tant considera- 
ble el centre de gravitació de l'inspiració dels poetes^Mj 
catalans, que be podem dir que la poesia nova gira™ 
per una òrbita separada per un abisme de la nebulosa 
ont s'es formada la poesia de l'Apeles Mestres. El ro- 
manticisme, sentimental i radicalment subjectivista, no 
ha trobat continuadors en les joves generacions del 
present. El classicisme, àdhuc amb les tendències par- 
nassianes més extremades, exerceix actualment una 
influencia predominant entre'ls poetes. L'únic reste 
del sentimentalisme de les generacions anteriors se 
conserva, encara que molt transformat, dintre l'es- 
cola d'en Maragall, hereu, no hi ha cap dubte, dels 
romàntics. Però aquesta nova escola romàntica ha 
destruit les fórmules i els tòpics del romanticisme 
tradicional, fundat en la visió purament subjectiva de 
la vida, que tant perfectament representa l'Apeles en 
els seus Cants íntims (ont ens parla d'una ona trista 
qui camina de pena inflada, i d'espigues que's fan pe- 
tons amb les roselles, d'un caragol que contempla 
i admira les planures i el daurat firmament), i en tota 
la seva obra lírica en conjunt, ont hi ha una transfusió 
completa, absoluta, dels sentiments humans en la na- 



I 



LITERATURA CATALANA 13S^ 

tura, la qual no es observada pel poeta per medi dels 
sentits, sinó al travers de la fantasia i d'un subjectivis- 
me a outrance que li fa cometre faltes d'observació 
tant importants com la de dotar de perfum a la rosella 
i de fer florir els atmetllers a l'abril. L'escola d'en Ma- 
ragall ho es també de subjectivista; però ho es passi- 
vament; no imposa el sentiment humà a les coses; al 
contrari, s'abandona a la llur vibració, transmesa amb 
tota fidelitat pe\s seni'As. Es el primer pas, el primer 
dogma del credo objectivista de l'estètica goethiana, 
però sense seguir-lo més avant. 

La única temptativa de continuació d'aquesta ten- 
dència radicalment subjectivista d'en Mestres ha estat 
la d'en Rusinol, en la seva primera època. Ell també 
ens presenta, com l'Apeles, el món al travers d'una 
visió simplista, d'un dualisme ben determinat: Poesia 
i Prosa, el Cel i l'Infern del poeta: amb ell tornen 
a reviure amb nou vigor les diades simbòliques, es- 
sencials en la poesia de l'Apeles: Espiga- Rosella, Ci- 
gala- Formiga, Treball -Cant, etc; solament que en 
Rusinol pren l'actitut d'apòstol de la Bellesa més aviat 
que la de cantor. Però inadaptable novament aquesta 
tendència ultra- romàntica al nou ambient que alesho- 
res se respirava en les nostres lletres, s'ofega a la pri- 
mera brotada, fins al* punt que en Rusifiol evoluciona 
després en sentit diametralment oposat. Aquests són 
els únics punts de contacte, molt lleugers, com se veu, 
que amb la poesia catalana actual conserva la de 
l'Apeles. Més enllà d'aquests punts les tendències clas- 



136 MANUEL DE MONTOLÍU 

sicistes que dirigeixen actualment l'evolució de la no 
tra poesia separen, com hem dit, per un abisme 
nostre mestre de les joves generacions. 

Es veritat, i això es un detall que l'honra mol 
que l'Apeles ha fet un esforç pera modernitzar-se, per, 
anar de costat amb els joves. Les seves Odes seren 
ne són la prova. En aquest llibre, sense renunciar 
seu ideal romàntic, tracta d'en!laçar-hi la serenitat d 
l'inspiració helènica. Així diu en el pròleg que's prO' 
posa < rejovenir la Poesia, revestint-la amb la túni 
hermosament senzilla de la vestal grega i perfumant- 
en l'exquisit incenser de la catedral gòtica». Però s'ha" 
de confessar que aquesta helenització volguda no l'h 
arribada a assolir. 1 quasi totes les odes del llibre só 
de color romàntic. No's muda d'ideal estètic com se 
muda de vestit. El que havem adoptat espontàniament 
en la nostra joventut informarà per sempre l'evolució 
del nostre temperament poètic, i sols es donat a ho- 
mes excepcionals, com Goethe, aquest miraculós tias- 
plantar-se, al seu albir, a tots els climes del Parnàs. 
Renegar del propri temperament es, pera mi, mancar 
a la sinceritat. L'Apeles se va enganyar a sí mateix 
creient-se capacitat pera fer odes serenes: no va ésser 
sincer. I es que la sinceritat poètica no s'ha d'entendre 
amb un concepte abstracte i metafísic. La sinceritat d'un 
poeta es sempre, baix un aspecte, relativa a la seva 
època. 

<La sensibilité d'une race refleurit perpetuellement», 
diu en Rémy de Oourmont. D'aquí que les formes, 



1 



■ 



LITERATURA CATALANA 137 

els motllos en que s'expressa una època de poesia, 
necessàriament han d'aparèixer mortes a les genera- 
cions posteriors. Basta que'l Poeta sigui la representa- 
ció viva d'una part de la sensibilitat de la seva època; 
no se li exigeix pas una continua readaptació a les 
noves condicions del sentiment humà. Essent la perso- 
nalitat la condició primera del poeta, lo essencial es 
que conservi la seva integritat de sentiment durant 
tota la seva vida, sense intentar desviar-se ni desmen- 
tir-se. Això es lo que no va tenir present l'Apeles 
a l'intentar unir en un consorci impossible l'ànima 
clàssica amb el seu estre essencialment romàntic, por- 
tat per un desitg molt lloable de modernitzar-se. 

Fins ara havem considerat la part negativa (per 
dir-ho així) de l'obra del nostre poeta. D'aquesta 
branca florida de l'arbre de la nostra renaixença ha- 
vem considerat solament les flors que, com una ven- 
tada, el pas dels anys ha esfullades i destruïdes, les 
flors del moment, boniques al néixer, però sense vir- 
tut suficient pera resistir els elements contraris i arri- 
bar a perpetuar-se en fruits. Ens resten per estudiar 
les flors fortes, els elements sans i feconds d'aquesta 
poesia que han arribat a plena fructificació i han enri- 
quit amb noves llevors els vergers del nostre Parnàs. 

S'ha de tenir present que si en conjunt l'obra de 
l'Apeles Mestres ens resulta antiquada, es per mor de 
l'increïble rapidesa amb que han evolucionat, en el 
terme de vint anys, els ideals de la nostra poesia. Qui 
vulgui convence-s d'aquesta increïble rapidesa no té 

10 



138 MANUEL DE MONTOLIU 

més que fullejar les coleccions dels anys 83 i 84 d 
L'Avenç, representant i porta-veu en aquell temps d 
les tendències més avençades dels intelectuals catalans 

comparar les tendències que revelen les poesies i 
prosa literària que allí s'imprimíen amb les tendencie 
actuals de la poesia catalana. La florida del romanti- 
cisme en les nostres lletres fou tant poderosa, que sem- 
blava haver-s'hi arrelat per temps indefinit; i en aque 
lla època més d'una figura prestigiosa entre'ls nostre 
poetes combregava ferventment amb els ideals de l'es 
tètica ultra-romàntica, ja en decadència en tots els po- 
bles civilitzats. I no's cregui que fossin tots els poetes 
d'aquesta generació gent regressiva, enamorada, idò- 
latra de l'Edat Mitjana, com ho foren els poetes de la 
generació anterior, precursors i fundadors de la nostra 
renaixença literària. No; la figura de l'Apeles es sufi- 
cient pera desmentir una suposició semblant. Home de 
la seva època, esperit modern i avençat, va saber en- 
carnar tota la sentimentalitat del seu temps en les vi- 
sions de l'època feudal i en els arpegis de l'arpa dels 
trovadors. Va fer una obra paralela a la de Heine a 
Alemanya i a la de Tennyson a Anglaterra, qui, com 
els pintors prerrafaelistes anglesos, vestiren la nova es- 
piritualitat inquieta, atormentada, sedenta d'ideal de 
l'època moderna amb els esplèndids ropatges dels 
temps mitg-evals i amb el misteriós encis de les lle- 
gendes. Qui s'havia d'imaginar, en aquella època en 
que l'Apeles escrivia les seves Balades, que la nostra 
poesia dintre de pocs anys havia de desanyorar-se de 



i 



I 



LITERATURA CATALANA 139 

la fada gòtica qui la tenia encisada pera girar-se re- 
soltament, exclusivament, a la natura i vibrar amb ella 
devotament, senzillament, sense recordar gestes del 
passat, sense predir les del futur, no escoltant sinó la 
veu interior de l'instant present i amatenta no més 
a agafar l'impressió fugitiva, la sensació passatgera del 
moment, com ha fet en Maragall i !a seva escola? Qui 
s'havia d'imaginar llavors que immediatament després 
de aquesta escola impressionista la nostra poesia s'ha- 
via d'enamorar dels ideals clàssics, arrossegada de sobte 
per la serena veu d'en Costa, i que havia d'esclatar en 
una immensa florida de sonets, amb una abundor ca- 
paç de fer enveja als mateixos poetes cinc-centistes 
italians? 

Crec que després de tot lo dit ningú's pot extra- 
nyar del fet de resultar actualment demodce la poesia 
mestriana, malgrat haver passat tants pocs anys des de 
la producció de les seves obres capdals i d'esser el 
nostre poeta un esperit modern. 

El qui estudii atentament l'època en que l'Apeles 
produí la flor de la seva obra el tindrà, segurament, 
com el poeta més modern del seu temps. Ell va repre- 
sentar en la seva joventut les tendències innovadores, 
les primeres veritables de la nostra poesia, decandida 
feia temps, malalta d'agut atac de floralisme. En efec- 
te, amb en Mestres va penetrar a Catalunya un ele- 
ment rejovenidor del vell romanticisme: el subjecti- 
visme humorista de la moderna poesia alemanya. 
L'esperit d'Heine va introduir-se llavors en la nostra 



14Ü MANUEL DE MONTOLIU 



I 



ae 



terra, reencarnat en l'Apeles Mestres. Això era u 
grossa novetat: i Catalunya, escoltant la veu del nost 
poeta, vibrà de ple amb la sentimentalitat europea^ 
i va descobrir nous horitzons a la seva poesia, car 
Heine aleshores senyalava una revolució poètica de 
les més trascendentals que hi ha hagut en l'historia 
la literatura. Fins aleshores la poesia catalana s'ha 
nodrit d'eiements autòctons, havia viscut reclosa 
sí mateixa. En Verdaguer fou com un nou Montserrat, 
surgit, com per virtut d'una revolució geològica, en el 
bell miíg ce la nostra terra i del fons de ses mateixes 
entranyes. Cap vegetació exòtica o forastera cobria 
aquesta montanya creada pel geni poètic de la nostra 
raça, ni c2Lp de les més baixes qui la voltaven. L'Ape- 
les Mestres fou l'atrevit qui trasplantà els boscos del 
septentrió en els vessants del nostre Parnàs i el qui 
començà a halenar sobre ell aires de fóra: ell fou el 
primer qui palpitant d'acord amb la sentimentalitat 
moderna va integrar la nostra poesia en la literatura 
europea. 

No es extrany, doncs, que l'Apeles hagi estat u: 
solitari i ua incomprès en aquella època en que encara 
perduraven els raptes patriòtics dels odistes cantelluts, 
evocadors sempiterns de les glòries del nostre passat, 
i els flàcids sospirs dels cantors d'ingenues ninetes, 
pagesetes o pastoretes, en les quals s'havia encarnat el 
migrat ideal de la nostra poesia eròtica. L'Apeles va 
introduir l'escàndol i l'espant enmitg del pacífic re- 
mat pasturant l'herba pansida dels prats de la tradició. 



il 



I 



LITERATURA CATALANA 141 

El declararen perillós i revolucionari i l'isolaren; 
i aquest isolament ens l'ha trasmès el mateix Apeles 
en queixes i invectives, freqüents en la seva obra. Re- 
cordem aquella contundent quarteta: 

Sols els meus, sols els trovaires 

de la terra breçol meu, I 

cellajunts i botzinaires, 

m*han rebut com un jueu. 

Per una natural reacció, no es extrany tampoc que'I 
cenacle reduit d'amics i devots de i'Apeles, dels deci- 
dits a eixamplar els horitzons de la nostra poesia, l'ha- 
guessin, durant la seva joventut, enlairat i encensat 
d'una manera hiperbòlica> veient en ell el renovador 
de la nostra poesia, com els de la generació immedia- 
ta varen fer amb en Maragall ; exageració que va arri- 
bar a l'extrem de que un crític del temps va comparar, 
com la cosa més natural del món, La nit al bosc, de 
I'Apeles, amb el Faust, volent donar an aquella obra 
una interpretació simbòlica i veient en quiscun dels 
seus personatges un sentiment ocult i enigmàtic. 

No crec que constitueixi cap atreviment ni pre- 
sumpció el dir que'ls contemporanis de I'Apeles, els 
uns per poc, els altres per massa, no estigueren en lo 
just de l'apreciació del valor representatiu del nostre 
poeta. Era precís arribar a la nostra generació pera 
apreciar a la deguda distancia la posició relativa de 
I'Apeles en el seu temps i pera col•locar-lo definitiva- 
ment en el lloc que li pertoca. Amb el camí que ha- 



142 MANUEL DE MONTOLIU 

vem fet des d'aquella època, podem veure clarameni 
des de l'altura la llei de colocació, el ritme i l'encade- 
nament que tenen en llur conjunt els cims capdals del 
la nostra poesia del sigle xix. No'ns serà, doncs, difí-| 
cil senyalar l'obra viva, permanent, de l'Apeles, la flor 
de la seva personalitat, el graó que ell va posar en l'as-j 
censió de la nostra poesia cap a noves idealitats. 

El subjectivisme humorista de l'Apeles, que en li 
meva humil opinió es la seva principal característica,! 
florí esplèndidament, encarnat duna manera perfecta* 
en l'especial temperament de la raça, en els seus Idilis. 
La poesia narrativa, amb punts de dramàtica i d'humo- 
rística i atnb assumpte modern, tal com la realitzà 
l'Apeles, íí;u una gran novetat en les nostres lletres. 
Am! Us el nostre poeta's constituí en un dels 

mesu j. Lc Vhumour català, d'aquest humour que du- 
rant e!s temps calamitosos de la poesia catalana tenia 
una trista substitució en la broma més barroera i re- 
pulsiva, virus corruptor del nostre teatre durant una 
llarga època. Ell lava civilitzar, aquesta inculta broma, 
i la va convertir en humour. La purificació del nostre 
baix ruraüsme literari es una de les notes més sim- 
pàtiques i un dels títols més meritoris de l'obra de 
l'Apeles. En els seus Idilis, al travers del camps i dels 
boscos, llisca, per primer cop en la nostra poesia, 
l'halè espiritual i ennoblidor de la Ciutat, de la ma- 
teixa manera que en els paisatges de les èglogues 
de Virgili s"hi veu l'ombra augusta dels trofeus i mo- 
numents de la Roma imperial. 



LITERATURA CATALANA 143 

Un esperit crític, una fina rialla d'escepticisme 
(mil vegades superior al de Campoamor), el dubte 
violador de tot temple, escrutador de tot dogma, be- 
gut de llavis d'Hamlet i de Mefistòfil, acaben de do- 
nar un agre-dolç de pura modernitat a l'obra de 
l'Apeles. 

Finalment, no havem d'oblidar, ara precisament 
que'ls nostres joves se senten presos del furor purista, 
que l'Apeles Mestres, malgrat haver viscut en una 
època de menyspreu absolut per totes les menuden- 
cies de la mètrica i de la rítmica, malgrat haver vist 
donar el mal exemple d'aquesta dessidia a algun dels 
més grans poetes de la nostra renaixença, ha sapigut, 
amb tot, sostreure-s an aquestes malsanes influencies 
i no ha caigut en el pecat de fer consonar v. g. flor 
amb amor. Aquest sentiment de la forma l'ha tingut 
sempre molt viu, i es un punt d'enllaç entre ell i la ge- 
neració present. 

Heusaquí, inventariada, la riquesa espiritual llega- 
gada a la posteritat pel nostre Apeles Mestres, heus- 
aquí els elements vius de la seva obra. I em sembla 
que n'hem trobat prou, de riquesa i de vida, pera rendir 
un tribut d'admiració a l'exquisit traductor de Vínter- 
mezzo d'Heine. 



MILÀ I FONTANALS 



Ala fi el nostre poble va a fer plena justicia a la 
memòria d'un gran home que, si no era del tot 
oblidat entre nosaltres, era recordat i venerat exclusi- 
vament pel reduit cenacle de devots que coneixen 
i estudien les seves obres immortals i saben tot lo que 
valen i signifiquen en el despertar de la nostra llengua 
i de la nostra literatura. El monument a punt d'aixe- 
car-se en honor de la gran figura literària d'en Milà 
indica ben clar que'l nostre poble arriba ja an aquell 
alt nivell de dignitat i de noblesa d'esperit que fa 
inclinar respectuosament els pobles verament civilit- 
zats davant de les manifestacions supremes de l'espe- 
rit, àdhuc sense compendre-les; indica que comença 
a estar iniciat en aquella alta disciplina social que's 
resol i's manifesta en Obediència a tot lo superior, 
conscient respecte i ennoblidora sotsmissió a la força 
espiritual encarnada en el verb dels grans homes, 
vivent culte dels Hèroes del passat i del present que 



146 MANUEL DE MONTOLIU 

es la més ferma garantia de la libèrrima i plena eclo- 
sió dels Hèroes futurs. 

La veig tant gran i d'una significació tant trascen-l 
dental la figura del nostre Milà dintre del cicle de la 
nostra renaixença, que debades fora que'm proposés, 
amb les meves escasses forces, escriure en honor seu 
un panegíric digne del seu altíssim valor. Jo no méS; 
voldria que la veu d'aquest modest literat sonés avui; 
com una crida fervorosa, com una prèdica fraternal 
que aplegués al seu entorn tota la joventut literària de 
la nostra terra, pera fer convergir totes ses mirades 
i totes ses aspiracions en l'ombra augusta d'aquell 
gran home i saludar-lo filialment des d'avui en avant 
i tots a la una amb la salutació del Dant a Virgili; 

Tu duca, tu signore, tu Maestro. 

Es hora ja de que'l nostre gran Milà, ja que no ho 
pogué veure realitzat en vida ni en tot el lapse de 
temps transcorregut des de sa mort fins ara, vegi, com 
sa més gran i positiva glòria pòstuma, formar-se defi-J 
nitivament, al voltant de ses sàvies ensenyances, la 
seva escola permanent i mai interrompuda, el seu 
cenacle de deixebles que transmetin i continuin, com 
àuria cadena, de generació en generació, la corrent 
inagotable de la seva excepcional sapiència. No es 
prou, no es proporcionat a la glòria que's mereix una 
figura com la d'en Milà, que hagi solament tingut 
i tingui encara un que altre deixeble isolat, guardador 




LITERATURA CATALANA 147 

.gelós de sa sagrada memòria i de ses fecondes lliçons. 
El temple de ciència aixecat per l'esforç heroic del 
venerable mestre es massa gran, es massa immens 
pera que'l seu culte sigui servit i la seva ensenyança 
predicada solament per uns quants sacerdots solitaris, 
sense acòlits ni feligresos. S'han d'obrir de bat a bat 
les portes del gran temple, i ses naus s'han d'inondar 
d'una multitut d'ànimes joves i ferventes que cuidin 
de servar encesa sempre la flama perdurable de sa- 
viesa que l'il•lumina, afegint, de generació en genera- 
ció, en el vas de la seva llàntia l'oli puríssim de noves 
coneixences. En terra altra que la nostra, un home de 
l'altíssim valer del nostre Milà hauria vist, encara en 
vida, formar-se al voltant seu l'escola nacional d'alts 
estudis literaris, amorosa continuació de la seva pa- 
raula, una florida de deixebles que ve a ésser pera'ls 
grans mestres una garantia segura, una ferma prome- 
sa de l'immortalitat futura de la llur obra; i no hauria 
estat víctima, com així va passar, dels dubtes i descon- 
fiances que l'atormentaven, segons conten els seus 
biògrafs, al deduir ell de certa indiferència i fredor de 
part del públic respecte de sa obra l'imminent obli- 
dança en que podien caure les seves lliçons en temps 
venidors. Fruit d'aquests vius temors que entenebra- 
ven el seu esperit fou la carta que pocs dies abans de 
morir escrigué al seu amat deixeble, el més gloriós 
de tots els seus, en Menéndez i Pelayo, encomanant-li 
el treball d'escriure la seva necrología, encàrrec que 
acceptà com altíssim honor el gran polígraf i que 



148 MANUEL DE MONTOLIU 

prometé solemnialment cumplir-lo amb tota amplitut 
quan declarà, en el seu Horacio enEspana, «que no sien- 
»do posible reducir a breves términos la figura litera- 
»ria de Milà, se reserva hablar de él en un libro en el 
>cual exponga largamente su vida de critico, de inves- m 
»tigadory de profesor, austera y laboriosa cual otra 
»ninguna de nuestros días». Aquest esplèndid home- 
natge del senyor Menéndez i Pelayo a la memòria del 
gran mestre es ja una realitat. 

Es hora, doncs, de fundar definitivament una vi- 
venta i perdurable Escola d'alts estudis literaris cata- 
lans al voltant de la noble figura del Mestre, escola 
que, recullint la llevor feconda de ses ensenyances, la 
sembri i la fassi granar a l'infinit per tota la nostra 
terra. 

Mes pera arribar an això es precís que la majoria 
dels que fem literatura ens acontentem, al menys du- 
rant alguns anys, amb fer d'obrers silenciosos d'aquest 
vastíssim organisme de la ciència, imposant silenci 
a la veu del nostre egoisme i no imaginant-nos que 
podem arribar a ésser efectivament Mestres per tres 
més premis que potser haurem guanyat en un con- 
curs literari, sinó en virtut d'un esforç tenacíssim en 
l'estudi i d'una subjecció constant a una dura discipli- 
na. La grandesa de l'obra de crítica i d'investigació 
literàries iniciada per en Milà requeria, pera fructificar 
i ampliar-se, un veritable exèrcit de pacients coadju- 
tors que treballesin, cadascú pel seu compte i units 
tots pel llaç d'un mètode rigurós, sobre cadascuna de 



LITERATURA CATALANA 149 

les admirables intuïcions que hi ha escampades en la 
seva obra, com nebuloses esperant el moment favora- 
ble de devenir altres móns amb òrbita propria. Deci- 
dim-nos, doncs, tots els que volem ésser quelcom més 
que dilettantis de la literatura, a formar d'una vegada 
al voltant de l'obra d'en Milà aquest exèrcit d'obrers 
hàbils i experts que'l Mestre tingué la dissort de no 
poder reunir en vida. No vull pas explicar la gran 
trascendencia de l'obra d'en Milà, no solament nacio- 
nal, sinó universal; sé que es tasca superior a les me- 
ves forces, i sé també que no sabria condensar en 
l'espai d'aquestes planes l'immensa riquesa de doctri- 
na que hi ha escampada en la seva obra en cap. La 
poesia heroico-popular castellana, aquest monument 
d'erudició literària i històrica, el principal mèrit de la 
qual es, al meu entendre, l'haver estat el primer 
i triomfant esforç fet a tota Espanya pera portar la pri- 
mitiva poesia èpica castellana a l'immens camp comú 
dels estudis comparatius sobre'ls origens de totes les 
literatures, estudis que, iniciats a Alemanya, en el 
segle xviii, per en Wolf amb les ardides teories de la 
seva obra Prolegomena ad Homerum, s'han extès ràpi- 
dament i han estat de feconda aplicació en totes les 
escoies erudites dels pobles civilitzats ^ 

Solament vull fer constar dues lliçons de gran 
aplicació pràctica a l'estat present de la nostra cultura 

1) De tanta trascendencia foren les teories exposades per en Milà en l'obra 
esmentada, que després de sa publicació, el mateix Gaston Paris va tenir de rec- 
tificar la seva opinió, expressada en la seva Histoirc poétique de Charl.magn:, 
negant l'exislencia de veritable poesia èpica popular a Espanya. 



150 MANUEL DE MONTOLIU 

intelectual, que's desprenen de l'obra i de la vida de! 
nostre savi Mestre: una lliçó de bon gust i una Uiçc: 
de silenci. Una lliçó de bon gust, car si estudiei 
la seva reduidíssima i modesta obra de poeta i crea- 
dor, i l'observem en el medi ambient de la literaturí 
catalana en aquella època primitiva de sa renaixença, 
ens sorpendrà trobar-la, enmitg del desenfrè de la^i 
tendència romàntica, llavors en el seu ple, infosa d'unafl 
rara serenitat, plena d'una excepcional ponderació, 
d'aquesta virtut espiritual que'ls grecs anomenaven 
sofrosine, que fa aparèixer an en Milà com un tempe- 
rador i un orientador enmitg del doble caos del 
romanticisme com a doctrina estètica i de la llengua 
catalana, llavors encara informe, com instrument d'ex- 
pressió artística. Baix aquest aspecte senyala una veri- 
table norma clàssica a la tèrbola corrent de l'escola 
romàntica victoriosa; i en el seu temps constituïren 
veritables meravelles de bon gust, tant per la factura 
com per la llengua, algunes de les seves poesies cata- 
lanes, tals com La cançó del Pros Bernat i La complan- 
ta d'en Guillem. Aquest íntim sentit de distinció que 
demostrava posseir a l'usar la nostra llengua, tant més 
admirable en quant s'havia educat enmitg del general 
abús d'un català grollerament arqueològic o del «ca- 
talà que ara's parla», li dictà aquestes paraules de 
sana doctrina, que semblen inspirades per les més 
noves orientacions de la nostra actual literatura: «El 
> poeta, inspiràndose en la poesia popular, que no es, 
»en manera alguna, la de los Vallfogonas ni la de los 



I 



LITERATURA CATALANA 151 

>Godoulis, debe devolver al pueblo, bien que enno- 

> blecido y purificació, en su misma lengua lo que del 

> pueblo recibe. > (Diario de Barcelona, 24 de janer 
de 1854.) Però aquest bon gust que'l salvà de conta- 
giar-se tots els vicis literaris de la seva època no era 
exclusivament fill espontani d'una facultat innata (que's 
fixi be en això la joventut d'ara, que té el bon gust 
com una de les més altes normes del seu criteri), sinó 
més encara, i en una gran part, fruit laboriós d'esforç, 
fruit d'estudi, fruit de ciència. 

Una lliçó de silenci... Conten els biògrafs del mes- 
tre Milà que cap a la meitat de la seva vida passà una 
època, una extranya època, d'esterilitat que durà uns 
tretze anys, i que precedí immediatament a l'època de 
més activitat i la més feconda en fruits definitius de 
ciència. I en Rubió i Ors, el seu íntim amic, del qual 
prenc aquestes noticies, un cop examinades i sospesa- 
des les diferentes causes possibles d'aquest fenomen, 
afirma resoltament que aquest vuid aparent en la vida 
literària del seu company s'ha d'atribuir al seu natural 
escrupulós i reflexiu, que, tant enemic de generalitzar 
com oposat a acceptar teories sense estar segur de 
llur certesa, l'induí, abans de !lançar-se a la febre 
d'escriure, a enfonsar-se en «profundos estudiós» 
i «dilatadas meditaciones, sobre todo en las particula- 
»res ramas de las bellas letras>. Avui, que en part de 
la nostra joventut regna un desenfrenat afany d'inven- 
tar teories (nova manifestació d'un romanticisme líric) 
i de llançar idees noves, amb la secreta i pueril il•lu- 



152 MANUEL DE MONTOUU 

sió, moltes vegades, d'aparentar davant dels altres 
una seguretat i una aplom que en realitat no's tenen^ 
no creieu que aquest llarg silenci del gran Mestre 
plana august damunt de nostres caps, lleugers i vani- 
tosos, i de la frivolitat i enganyosa ampulositat de] 
nostres paraules com un solemnial convit a restudij 
i a la meditació, com una paternal reconvenció a tots 
els que no haguem passat els nostres Quaranta Dies 
al desert abans de llançar-nos a la predicació de lesl 
«nostres idees >? Si aprofita aquestes lliçons i altres] 
infinites que tanca com tresors l'obra del gran Milà,| 
aquesta joventut literària que s'aplega avui davant de 
seva figura pera rendir-li homenatge constituirà el sei 
millor i més durable monument. 



El nostre gran Milà ja té el seu monument defini- 
tiu, més durable que'l bronzo, més immaculat que'l 
marbre dels altres monuments que se li erigeixen en 
aquests dies i que se li poden erigir en el futur. 
Aquest espiritual monument ens el descobriren, en la 
sala d'actes de l'Ateneu barcelonès, les pies mans d'en 
Menéndez Pelayo. I al descorre-s davant de les nostres 
ànimes el vel esplendent de sa paraula sàvia i fcrven- 
ta, en el qual envolcallava l'imatge augusta del seu 
inoblidable preceptor, vegérem tots, àdhuc aquells 
que no havem tingut la sort de conèixer an en Milà 
•en sa apariencia corporal, viure i palpitar aquella gran 



LITERATURA CATALANA 153 

figura, com si, tornant a !a vida en virtut d'una màgica 
evocació, sentíssim de bell nou fluir dels seus llavis 
mortals el nèctar immortal de saviesa que copçava 
aquella ànima excepcional i que escampà, com a Ue- 
vor eternalment feconda, en sa obra meritíssima. 

En Menéndez Pelayo tallà, amb mà d'artista con- 
sumat i amb tocs definitius, l'imatge veneranda del 
gran Mestre en la massa inflamada d'amor filial dels 
records inesborrables que d'ell servava; i transmutà la 
seva personal veneració en homenatge fervent de tot 
un poble, i sublimà la memòria d'un gran home, ado- 
rat fins aleshores tant sols per un cercle d'iniciats, fins 
a convertir-la en culte religiós d'un semi-deu, d'un 
oracle inspirat, que presidirà, des del cim del seu 
altar, els destins de la civilització catalana, desvetllada 
a nova i noble vida per les ensenyances de sa excep- 
cional saviesa. Car be podem dir que, així com Xeno- 
font amb la seva Apologia i les Memorables de Sòcra- 
tes reivindicà la memòria del seu mestre de les calum- 
nies i de les infàmies que sobre d'ell havia fet caure 
l'iniqua sentencia dels seus jutges i conseguí convertir 
l'aversió o prevenció del poble desorientat en amor 
i veneració envers aquella gran ànima, així en Menén- 
dez Pelayo, fent públic i solemnial homenatge a la 
gran figura del seu idolatrat Milà, redimí la seva me- 
mòria, si no d'odis i prevencions populars, que en 
aquest cas no hi cabien, d'aquest oblid vergonyós, 
d'aquesta indiferència depressiva envers un dels nos- 
tres més grans hèroes del pensament, que marca amb 



154 MANUEL DE íMONTOLIU 

un negre estigma les glòries de les generacions pos- 
teriors a la d'en Milà fins a la nostra. Orgullosos podeni| 
estar els catalans de la present generació d'haver, n( 
sols presenciat, sinó àdhuc colaborat an aquesta defi- 
nitiva i grandiosa reivindicació que, cumplint anti- 
gues promeses i sagrats deutes de gratitut, el més 
gran dels crítics hispànics acaba de realitzar. ■ 

Al voltant de la figura d'en Milà evocà en Menén- 
dez Pelayo, amb la poderosa màgica de sa paraula, la 
visió de la nostra Ciutat en plena gestació de la gran 
Renaixença, agitada fondament per la febre romàntica 
dels seus cenacles intelectuals, i presidida i secreta- 
ment orientada en el seu gran exaltament idealista 
per una veritable aristarquía d'esperits superiors, els 
Milà, els Piferrer, els Llorens, els Bofarull. Aquella 
Barcelona evocada per en Menéndez ens aparegué 
com una visió trascendental, com una nova Atenes en 
formació, amb les seves Acadèmies i els seus Liceus, 
ont parlavan rado con voci soavi varons savis i inco- 
rruptibles, units tots per una estreta solidaritat d'alta 
ciència, i ont, pera l'ulterior perpetuació de les escoles 
nacionals, no més mancava una més perfecta organit- 
zació social i una tradició de disciplina científica. 

Avui, al comparar aquella Barcelona intelectual 
d'aleshores amb la d'ara, s'ha de confessar (per què 
no dir noblement la veritat?) la nostra inferioritat, la 
nostra decadència... Moriren aquells homes excepcio- 
nals, i amb ells moriren llurs escoles, anc que no llurs 
ensenyances. El foc sagrat de llur saviesa, que havia. 



LITERATURA CATALANA 153 

d'esser patrimoni de llegions senceres de trebaiiadors 
silenciosos i infadigables, fou recullit piament per ab- 
negats solitaris que l'estotjaren religiosament en el 
fons de llur ànima. La tradició de la ciència nacional 
catalana com a organisme social, com a institució re- 
presentativa d'una civilització, s'interrompé brusca- 
ment amb la mort dels que posaren heroicament la 
seva primera pedra. La ciència arqueològica d'en 
Piferrer, la filosòfica d'en Llorens, l'històrica d'en 
BofaruU, la literària d'en Milà, tingueren ressonància 
universal, i eren una arrel fonda i sòlida que enllaçava 
vitalment la nostra alta cultura amb la ciència mo- 
derna de tot el món civilitzat. Enmitg de la desenfre- 
nada febre romàntica que inspirava les tendències 
generals de la literatura d'aquella època, aquell estol 
d'homes excepcionals realitzava, per la seva part, el 
somni d'una gran cultura clàssica, d'uR;i d'aques- 
tes cultures inspirades en un culte fervorós a toia 
ciència; ben al contrari d'avui, que, enmitg de les 
tendències clàssiques que floten pel medi ambient de 
la nostra actual literatura, podem calificar d'essencial- 
ment romàntics la majoria dels porta-veus de la nos- 
tra espiritualitat, esperits intuitius entregats a un vol 
brillant i desenfrenat d'idealismes i teories, rapsodes 
lírics d'idees i de sistemes, poetes de l'intelecte, molts 
d'ells de gran potencia de visió, impulsats i seduïts 
per l'aspecte estètic de les ideologies que preconitzen, 
més aviat que formats i educats en la rígida disciplina 
de la ciència que avui, entre nosaltres, no existeix com 



156 MANUEL DE MONTOLIU 

a institució civil, com a força social, sinó so!amen( 
com a manifestació individual, i, per lo tant, mancadí 
d'aquelia virtut representativa i educatriu que consti- 
tueix la seva força i trascendencia. 

No solament ens feu aparèixer, en Menéndez Pe- 
layo, l'interessant Barcelona intelectual dels nostres 
pares, sinó que, explorant tota la gran òrbita de la^ 
qual era centre espiritual la magna figura d'en Milà, 
ens dona una esplèndida impressió sintètica dels pri-^ 
mers temps de la nostra renaixença literària. I tant ' 
coneixedor se mostrà de les nostres coses, descobrí 
tants punts de vista nous i inexplorats en l'historia 
dels origens de la Renaixença catalana, traçà amb tàntal 
d'amor i amb tanta justesa de criteri la semblança de™ 
molts dels ínclits iniciadors del catalanisme, que sem- 
blava que'ns estigués parlant un dels nostres homes 
i no un savi foraster ple de simpatia per tot lo nostre; 
i aquesta ilusió arribava fins al punt, per lo que a mi 
toca, que alguns moments me semblava sentir la res- 
sonància de la nostra llengua en aquells nobles i aus- 
ters accents amb que surgía dels seus llavis la llengua 
castellana. I es que, efectivament, àdhuc havent viscut 
allunyat de nosaltres per tant llarg espai de temps, en 
Menéndez Pelayo es nostre, es cosa catalana, i tenim 
dret els catalans a reclamar-lo. Ell guardava Theren- 
cia espiritual de ciència i saviesa, rebuda directament, 
d'un dels més savis dels nostres avantpassats. D'a- 
questa herència ell es el dipositari; Ihereu es el nos- 
tre poble. 



J 



EUGEiNI D'ORS 



MOLTES vegades somnio (i qui no ho somnia algun 
cop, en aquesta febre d'idealitat de l'hora pre- 
sent?) amb la visió de la Catalunya futura, d'aquest i 
Catalunya rica i plena de totes les riqueses i de totes 
les plenituts, que viu constantment, intensament en el 
cervell i en el cor de tots els que portem el nostre 
esforç, gran o petit, mes sempre gran de passió, an 
aquesta refundició heroica i laboriosa de la Cultura 
catalana, màgica visió que guia tots els nostres 
passos i ens desbroça tots el nostres camins com estel 
d'una novella Epifania. I m'imagino també, mentres 
tinc el pensament dolçament submergit en aquest de- 
litós ensomni, que visc entre la fortunada generació 
dels nostres néts o dels nostres bisnéts, i que, en un 
impuls de natural agraïment i de curiositat, giren amb 
mi els ulls enrera, cap a la nostra època, cap an aques- 
ta generació nostra, que'ls ha llegat, mitjançant un al- 
truisme heroic i un sacrifici de cada hora i de cada 



153 MANUEL DE MONTOLIU 

dia, l'espiritual tresor d'una lievor sagrada de cultuí 
ra, salvada després de dura lluita del fons de mor-j 
tals tenebres, arrencada i sostinguda enlaire per man 
íebroses per damunt de les onades d'una tempesta 
horrible, pera transmetre-la a les mans salvatrius d'a 
quella generació venturosa que m'imagino veure al meu' 
voltant i que ja l'ha transformada en una flor perfect 
que exhala i espargeix per tot el món un intensíssi 
perfum d'humanitat. I veig com aquests futurs cata- 
lans dels meus somnis obren llibres de la nostra èpo- 
ca, esgrogueïts pels sigles, consulten, àvids, tota menaí 
de documents dels temps d'ara, diaris, revistes, follets 
arnats i polsosos, adormits en els prestatges de grans 
arxius i biblioteques públiques, i proven de refer 
l'historia de la nostra present intelectualitat, esforçant-s 
se en orientar-se entre'l laberíntic pulular de teories; 
polítiques, estètiques, socials, filosòfiques, que a cada; 
pas surgeixen del text d'aquelles planes consultades, 
i decidits a trobar en aquest caos aparent la llei sintè 
tica, comprensiva de tantes tendències, de tants pro- 
grames, de tants ideals, de tantes escoles que lluiten 
entre sí i creuen i confonen llurs òrbites ràpides i efí- 
meres, mes sempre deixant un ròssec de llum feconda 
i perdurable en l'esfera de la total evolució de la nos- 
tra espiritualitat. 

Doncs be, jo crec que pera remeiar aquesta des- 
orientació que a cop segur produiria en l'esperit dels 
nostres néts la complexitat suma del nostre present 
viure, sabria jo trobar-los un guia expert, un camí de 



lí 



LITERATURA CATALANA 159 

drecera, una eixida segura; i al damunt de tot l'emba- 
lum de documents heterogenis desplegats al davant 
delís pera l'àvida recerca, hi posaria els Glosaris de 
lEugeni d'Ors. I allavors jo crec que fàcilment po- 
drien començar a compendre el caràcter de la nostra 
actual generació. 

La deambulant lectura quotidiana dels Glosaris de 
rOrs, sota'ls fanals encesos dels carrers de Barcelona, 
entre'l plegar de la feina i el meu sopar de cada ves- 
pre, un dia entusiasmant-me, un altre desagradant-me, 
l'he feta sempre amb aquella passió, aquella avidesa 
que deixen per sempre impresa i indeleble en el nos- 
tre esperit l'essencia de les paraules que's llegeixen 
i que excusen tota ulterior lectura. ]o vaig posar tota la 
meva atenció en la < Taula onomàstica» de la seva 
primera Colecció de Glosaris, apareguda fa anys en 
forma d'un volum, i la vaig llegir des de la primera fins 
a la darrera lletra. Ademés dels noms familiars dels 
nostres pensadors, poetes i artistes nacionals més ano- 
menats i dels de terres extrangeres, trobareu en aques- 
ta Taula Sant Agustí al costat de Behring, Darwin al 
al costat de Bacon, Aristòtil al costat de Fra Angélico, 
Carlemany al costat de Carlyle, Em.pedocles al costat 
d'Ignasi de Loyola, metges barrejats amb pintors, filo- 
sops antics barrejats amb polítics moderns, sants do- 
nant-se la mà amb cantants i ballarines, savis enmitg 
de toreros i bandolers, etc, etc: un immens i multi- 
forme arsenal de fets i de doctrines, passats pel cedas 
del comentari, transformats en substància propria del 



160 MANUEL DE MONTOLIU 

pensar i del voler de la nostra generació, replega de^ 
forces per tots els infinits confins del pensament humà; 
pera fer d'elles, exclusivament, un sistema dinàmic, 
una viva màquina espiritual que porti a la nostra obra 
de reconstrucció nacional el concurs cosmopolita de 
tots els trascendentalismes passats i presents, i una 
nova lira d'Amfió que aboqui en el recinte sagrat de 
la nostra ciutat futura la música creadora de tots els 
ideals de pensa i voluntat que han aixecat les grans 
cultures de la terra. Tota aquesta enciclopèdia, tota 
aquesta ambiciosa i omnipresent curiositat de l'Ors 
tendeix a un fi pràctic, a un fi de Voluntat, com ell fa 
constar en el lema del seu llibre. Les seves teories, 
moltes d'elles, al menys, són prematures, en el grau 
actual i encara primitiu de la nostra civilització. Mes, 
què hi fa? Arbitrarisme i Imperialisme devenen en les 
seves mans, per llur mateixa prematuritat, enèrgics es- 
timulants en la nostra penosa marxa vers el futur; si 
són factors o resultats d'aquesta present Fatuitat cata- 
lana que tant ens han retret pensadors forasters, tenen 
en cambi (i això no ho pot compendre ningú sinó nos- 
altres mateixos), la íntima virtut de fer encendre en 
nosaltres la confiança en sí mateix, aquest orgull neces- 
sària les grans ambicions individuals i colectives que 
creen forces cada dia superiors a les de l'hora present. 
Amida la teva ambició a la mesura de les teves forces, 
diu el sentit comú. Aixeca les teves forces a la mida 
de la teva ambició, diu el sentit dels hèroes i dels 
forts. 1 això ho ha sentit fortament l'Ors, i amb mà 



II 



LITERATURA CATALANA 161 

ardida ho ha escampat i li ha donat vida en el nostre 
ambient social. Aquesta es la seva obra. 

L'Ors es una altra encarnació perfecta, al costat de 
l'Alomar, del tipus modern de l'Home de Lletres tras- 
cendentalitzat per Fichte i per Carlyle. Ell també es 
un revelador de lo diví actual entre'ls homes del seu 
poble. Ell recull, pels quatre punts cardinals de l'àni- 
ma moderna, les més vives i les més segretes palpi- 
tacions dels temps, i les assimila meravellosament al 
nostre organisme espiritual, les transforma en Cosa 
Catalana. En els Glosaris, de l'Ors, d'ençà que se'ns 
ha trencat l'auria cadena de les Sportula, de l'Alomar, 
tenim ara la única manifestació quotidiana de la ínfima 
ininterrompuda comunió de l'ànima catalana amb la 
cultura universal, l'únic espiritual teler ont, sense inte- 
rrupció, s'està urdint cada dia la tela complexa i colo- 
rida del pensament català, de l'idealitat catalana, feta 
de la trama dels fils més sotils i resistents. La cons- 
tància, la tenacitat in contrastable i verament extra- 
ordinària amb que aquest incansable obrer roman 
sempre impassible un dia i un altre dia davant del seu 
teler, atent a la seva tasca, enmitg del tumulte de la 
vida ciutadana, el transformen an ell en un veritable 
sacerdot, cumplint davant del seu altar un rite religiós 
i als seus Glosaris en versicles inspirats d'un Nou 
Testament de l'ànima catalana. 

Aquesta obra de l'Ors ve a demostrar plenament 
que havem definitivament sortit de l'època Romàntica, 
del Sentiment, de Desorganització, i que havem entrat 



162 MANUEL DE MONTOLIU 

de ple en el segon període, per excelencia polític, en 
el més alt sentit de la paraula, període d'activitat cultu- 
ral, periode de la Voluntat, d'Organització, que hauria 
d'esser coronat per la tercera època, la Clàssica, la del 
Pensament, en el qual serà l'orgue perfecte i definitiu 
de tota la nostra vida la Ciutat. Regió, Nació, Ciutat, 
segons la bella trinitat ideada per l'Alomar. Arrel, tija 
i flor de la mateixa planta. 

En aquest període d'Organització en que'ns tro- 
bem ara es precís formar, dintre del nostre poble, la 
gran llegió dels Silenciosos, obeïdors cecs a la llei de 
disciplina, hèroes anònims de la ciència pera que, en 
llur sagrat isolament i agermanats tots pel ritme uni- 
forme que'ls imprimeixi l'esperit rígid del Mètode, 
vagin elaborant amb tota serenitat els prolegòmens 
del llibre de la Saviesa nacional, que ha de donar-nos 
amb el temps el dret de ciutadania dins de la cultura 
universal. Cal que tots ens constituïm en apòstols 
d'aquesta nova creuada i que la generació que ve al 
darrera nostre aparegui ja totalment compacta i unida 
per un fort esperit de disciplina que'ls senyali a ca- 
dascú el seu lloc, la seva tasca, rígidament, imperati- 
vament. Llavors haurà finit aquest tràgic període que 
estem ara travessant en que tots hem de fer de tot, 
i tots hem de saber de omni re scibili, perquè tot ne- 
cessita el concurs de tots; període del qual es una de 
les més vives i representatives encarnacions l'Eugeni 
d'Ors, cas curiós de complexitat espiritual, car en ell 
l'home d'acció's dona les mans amb el filosop i el ted^ 



J 



LITERATURA CATALANA 163 

ritzador, fent-nos veure que's perpetua fins als nostres 
dies l'esperit de la raça d'en Ramon Llull... 

I ara, no't sembla, amic lector, que'ls Glosaris de 
l'Ors serien, es a dir, seran un guia excelent pera'ls 
catalans futurs que vulguin estudiar el present mo- 
ment espiritual de! nostre viure, tant complexe i deso- 
rientador pera'ls qui ara intentem deduir la resultant 
de tantes forces, de tantes tendències, de tantes esco- 
les, de tantes orientacions que lluiten i's confonen en 
totes les esferes de la nostra present activitat? Jo, des 
d'aquest reconet del temps present, recomano amb 
gran insistència els Glosaris de l'Ors al futur crític 
desconegut de les nostres Coses presents. 



I 



JOAQUIM RUYRA 



UNA planta rara i exquisida, amb arrels i tija indí- 
genes, però amb flor exòtica i forastera, va bro- 
tar en el jardí de les nostres lletres, constituint un 
original exemplar de feliç empelt i de perfecta assimi- 
lació d'elements poètics extrangers en la sava del nos- 
tre sentiment nacional amb l'aparició del poema d'en 
Ruyra El país del Pler. 

El poema cau de ple dintre del cicle romàntic de 
la nostra poesia, que tanta virtut d'atracció està per- 
dent actualment en els joves cenacles literaris. Però 
dins del romanticisme es una nota nova, i quasi m'a- 
treviré a dir sense precedents en l'historia de la nostra 
poesia. El poema d'en Ruyra senyala una lliberació de 
la nostra imaginació, que fins ara en totes les seves 
creacions poètiques, àdhuc les més hardides, no ha- 
via gosat a allunyar el vol de la realitat llògica de 
l'existència, emmotllant-se fidelment a la seva imatge 
i semblança. L'imaginació més potenta que fins ara 
havem tingut en la nostra Renaixença, Verdaguer, fins 



166 MANUEL DE MONTOLIU 

i tot en la seva obra més imaginativa, L'Atlàntida, no 
intenta mai donar, al descriure e! món del seu poema, 
una impressió distinta de la que rebríem de la matei- 
xa natura. Els cataclismes que tenen lloc en el poema 
són una portentosa divinació, o al menys aquest es 
l'efecte, de lo que deuen ésser les extraordinàries 
conflagracions de les forces còsmiques, i el sentiment 
de subümitat que desperten es el mateix que causaria 
l'espectacle de la realitat. En els paisatges encantats 
del «Somni de Gentil», del Canigó, ja s'hi nota un 
esforç pera rompre la tirana condicionalitat a que'ns 
condemnen els nostres sentits, ja que hi ha un intent 
de crear un nou món seguint l'arquetipus forjat per la 
lliure fantasia; però aquells jardins, amb totes les llurs 
meravelles, cauen dintre de lo versemblant, no són 
més que'l mateix món que tots veiem, embellit amb 
les més triades de les belleses naturals; no'ls volta, en 
un mot, aquella atmosfera de boira sotil i lluminosa 
que transfigura la realitat del món en la poesia dels 
pobles septentrionals. Les fades canigonenques no són 
fantasmes lluminoses, ombres flotants: són sers de 
carn i óssos dotats d'una bellesa superior. La concep- 
ció heleno-llatina dels sers divins, tant plàstica i pre- 
cisa, contrastant amb la musical vaguetat de les divi- 
nitats dels pobles del Nord, domina en els comptats 
intents deféerie que s'han assajat en la nostra poesia. 
Sembla com si, per llei de la íntima constitució de la 
nostra sentimentalitat ètnica, fóssim refractaris a deixar 
volar la nostra fantasia, en ales del diví furor poètic, 



LITERATURA CATALANA 167 

fóra de la realitat sensible, privant-la d'obeïr altra 
llei, altra disciplina que la que d'aquesta's desprèn. 
El nostre horror nacional a l'estat d'ubriaguesa no es 
més que un símbol d'aquesta manca de veritable mà- 
gica en el nostre folk-lore i de l'absencia d'humour en 
la nostra literatura. 

Per això es sorprenent i digne de registrar-se en els 
anals de la nostra crítica literària l'aparició entre nos- 
altres de la féerie veritable, aquest primer intent de 
creació d'un «paradís artificial >, concebut en un real 
estat d'ubriaguesa poètica pel nostre Ruyra. L'esfera 
sobrenatural d'ensomni, absent de la nostra poesia po- 
pular, en que'l poeta desenrotlla el seu poema fa pen- 
sar, per una involuntària associació d'impressions, en 
la poesia lírica anglesa, que des de Chaucer a Tenny- 
son s'es distinguida per la sentimental, sotilíssima^ 
etereal transfiguració al travers de la qual veu la rea- 
litat transportant la vida a una esfera extrahumana 
poblada d'ombres traslúcides i voltada de màgiques 
boirines — faint shadows, vapours lightly ciirled — que 
suavitzen i refinen al travers de sorprenents miratges 
les aspres angulositats del món dels sentits. Burne Jo- 
ncs, en aquest concepte, es, no sols el pintor, sinó el 
poeta més nacional de l'Anglaterra. 

En el poema d'en Ruyra es palpable una curiosa 
dualitat, una rara juxtaposició d'elements de creació 
poètica. L'un es el popular, l'indígena; l'altre es l'ad- 
quirit, el foraster, però perfectament assimilat al pri- 
mer. El poema comença com una de tantes de les nos- 



168 MANUEL DE MONTOLIU 

tres rondalles populars. Dos minyons, l'Escampa i en 
Barrufet, surten del seu poble després que « han pres 
un bany d'or — que ilusions daurades — fa néixer en 
son cor». Volen fruir amb tota llibertat de llur bona 
sort i's prometen fruir d'una « taula proveïda — llit en- 
cortinat> i fer «millor vida — que un abat mitrat». 
El rondallaire popular, amb aquest tema inicial, al fer 
passar els seus dos personatges del món real al món 
d'encantament, s'hauria apartat completament del camí 
emprès per en Ruyra; els dos camarades no haurien 
trobat enmitg de totes les inversemblances possibles 
més que l'abundor inexhausta de tots aquells bens 
materials que, donada llur poca cultura i curta edat, 
poden imaginar com a ideals de felicitat; hauria creat 
escenes i visions còmiques o grotesques, a les quals tant 
aficionat es el nostre folk-lore rondallístic. Però el nostre 
poeta, seguint diferent camí, fa d'aquests dos minyons 
dos esperits refinats, i els sortilegis amb que'ls vol 
encisar seran de lo més espiritual, de lo més enlairat, 
de lo més ideal que pugui concebir l'humana imagi- 
nació: la Bellesa i l'Amor, encarnats en visions «blan- 
ques, vaporoses com boires d'abril », habitant un «fan- 
tàstic palau — que lluny... lluny torreja — en l'horitzó 
blau> i del qual * les torretes fines — lluen com de 
gel — entre les boirines — fumoses del cel» i es «de 
vidre i d'ivori — 1 altiu bastiment; — teulats i cimbori — 
d'escates d'argent». 1 així es que, un cop dins de l'es- 
fera sobrenatural, el poeta deixa la senda de lo popu- 
lar que havia començat, pera entregar-se de ple a la 



LITERATURA CATALANA 169 

lliure creació individual de l'imaginació i del senti- 
ment. I llavors entren en la formació espiritual del seu 
poema les reminiscències d'altres cicles de poesia, asso- 
ciades i asimilades, indubtablement en virtut d'íntimes 
afinitats, al seu personal temperament poètic. 

L'encís d'aquell món tràgic ont se perden els dos 
companys protagonistes del poema no es purament 
exterior, no resulta d'una selecció refinada de les be- 
lleses naturals. Es l'ànima del paisatge d'ont surt la 
llei d'aquest món d'encís, ànima infosa en el món ex- 
terior que es la mateixa del poeta creador; i d'aquí 
que la vida de miracle que'ns presenta no sia super- 
ficial ni convencional, sinó que obeeix a un ritme, rit- 
me de la fantasia deslliurada de la relativitat del món 
visible. Escoltem-lo el poeta. 

Tots els tanys floreixen... 
Tot vessa perfum... 
Els rats penats deixen 
un rastre de llum... 
Màgica encontrada, 
dolça soletat 
gerda i amarada 
de serenitat! 

Fora cosa interminable citar tots els fragments del 
poema d'en Ruyra en que's descriu d'aquesta manera 
tant espiritual, tant intensa, tant suggestiva, el medi 
ambient de misteri que volta les seves escenes. La des- 
cripció del palau i la de les fades que l'habiten, la de 



170 MANUEL DE MONTOLIU 

la dança, la del paisatge desolat que's desplega al vol- 
tant de les runes del castell ensorrat, posen llur crea-j 
dor al cap de totes les imaginacions dels nostres poe-] 
tes per la seva potencia i la seva delicadesa, que a. 
moments arriba fins a recordar el sotil, insuperable^ 
Tennyson. 

Tot lo que es poesia de la visualitat, tot lo que es^ 
color, linia, moviment, es intensament sentit i exprés-^ 
sat per en Ruyra. No podem menys de citar en aquest ■ 
concepte aquella tràgica escena en que, havent mort 
de fred i de dolor l'un dels hèroes del poema, l'altre 
agafa el seu cadavre i se l'emporta montanya amuntiï 

Llavors a l'esquena 
se posa el difunt. 
Caminant amb pena 
puja amunt, amunt... 



Per fi proper lluca 

ja el casal del mont; 
ja a la porta truca 
picant-hi amb el front. 



Lo que hi trobem a mancar, al costat d'aquesta in- 
tensitat de visió, tant demostrada ja per en Ruyra en 
el seu memorable llibre Marines i boscaiges, es el sen- 
tit de la musicalitat. En el poema, l'encís del color es 
cent cops superior a l'encís del sò, de la música que 
brolla del món màgic en que'ns introdueix. Es un món 
que hauria de cantar més, un jardí encantat ont se tro- 
ben a faltar aquells certs « murmuris venint de les pra- 



J 



LITERATURA CATALANA 171 

des com ecos dels esperits tancats dins del món ^ , que 
diu Tennyson en aquests versos, d'encís intraduïble: 

Faint murmurs from the meadows come 
like hints and echoes ofthe v^orld 
to spirits folded in the womb. 

Un altre defecte del poema d'en Ruyra, i aquest 
es de forma, es l'adopció d'un mateix metre i d'una 
matejxa estrofa tant pobres de ritme i de rima com els 
empleats per ell pera tota l'extensió de la seva obra. 
No es que no posseeixin un cert encant, una certa grà- 
cia i lleugeresa de moviment sumament agradoses. 
Però el metre es tant poc ric, de musicalitat tant poc 
complexa, que a la llarga arriba a cansar. Entenem 
que a diversitat de situacions hi té d'haver diversitat 
de ritme, i anc que en Ruyra declari en el pròleg que 
«cap més vers, cap més orde ^de rima s'acordaven 
al diapassó de la música que se m'era comunicada >, 
creiem que aquesta invariabilitat de metre ha lligat al 
poeta en moltes ocasions, ha estat una mena de peu 
forçat que li ha privat de desplegar una volada d'ex- 
pressió més lliure quan així convenia. 



J. VERDAGUER 



EN Verdaguer constitueix un cas curiós en l'historia 
de les literatures. En la seva personalitat hi tro- 
bem una antinòmia, un contrast entre dos elements 
en aparença irreductibles, igualment forts i potents, 
puig igualment forta i potenía fou la revelació de l'un 
i de l'altre en la creació de l'obra total del nostre 
poeta. Aquests elements són el pagànic i el místic. 

La primera revelació del seu geni conté un robust 
sentit essencialment pagànic; manifesta una visió del 
món essencialment naturista; es una formulació inspi- 
rada d'un culte fervent a les forces naturals. L'hèroe 
principal de L'Atlàntida, Alcides o Heracles, es preci- 
sament un dels mites, un dels símbols més sintètics, 
més representatius, de l'esperit que informava tot el 
paganisme antropomòrfic de la religió helènica. 

Molts, potser, deixant-se guiar exclusivament pel 
caràcter de les imatges i per l'especial inflexió, a vol- 
tes ampulosa, del to dominant en les estrofes de l'es- 
mentat poema, podrien creure que la font espiritual 



174 MANUEL DE MONTOLIU 

de l'inspiració verdagueriana, al plasmar la seva grai 
concepció, fou la poesia dels llibres bíblics. Però 
una pura aparença. El sentit i el sentiment de la diví 
nitat llegats a la civilització pel poble hebreu, i perp 
tuats, com a part essencial del seu credo, per la teol 
gía cristiana, no traspuen enlloc en les planes de 1 
primera creació del nostre gran poeta. La concepci 
de Deu, únic creador i conservador de les forces d 
l'univers, hi està substituïda per la de l'home semi 
deu, encarnat en l'invencible fill d'Alcmena, domina- 
dor i ordenador de les forces cegues i increades de la 
natura, únic poder que en el món del poema infon 
deix ànima, sentit i armonía a la caòtica i inèrtil mass, 
de la matèria de l'univers. Prou sé que l'enfonsamen 
de l'Atlàntida es, en el poema, un acte d'expiació 
cruenta realitzat pel Creador, irat contra'ls pecats dels 
homes. Però aquesta expiació, concebuda dins l'espe- 
rit bíblic, resta en el poema en estat purament ideolò- 
gic, no's transforma en sentiment i no's transfondeix 
ni domina en tota la fulgurant descripció del cata- 
clisme, ont juguen com a únics combatents l'home 
i la natura. 

Es també digne d'observar-se en L'Atlàntida que 
aquest paganisme informador del seu esperit no es 
begut en l'antropomorfisme estètic dels temps clàssics 
de la civilització grega, llavors que, perduda ja la pri- 
mitiva i autèntica significança dels mites i símbols 
nacionals, aquests apareixien solament en l'aspecte fa- 
vorable a les creacions poètiques i artístiques d'aquell 



a 

I 



II 



LITERATURA CATALANA 175 

poble, que, consagrat principalment al culte de la 
Bellesa, ja havia fet evolucionar l'encarnació poètica 
i plàstica de les seves divinitats i dels seus hèroes fins 
a donar-li una aparença purament terrenal, fent-ne 
una reproducció sublimada dels gestes de l'ànima 
i del cos humanals. No: l'esperit pagànic de L'Atlànti- 
da es pre-dàssic, àdhuc amb l'intent de classicisme 
que s'hi nota en el Chor de les illes gregues. El poema 
podríem dir que es una cosmogonía en vers, una tra- 
gèdia còsmica en que'l veritable chor, en tota l'evolu- 
ció del conflicte, es constituït per les multiformes for- 
ces de la natura preses en llurs moments de cega 
fúria, i en la qual el veritable Hèroe, com ja havem 
dit, es l'home, dominador i harmonitzador d'aques- 
tes forces. Es hessiòdic i no homèric l'helenisme que's 
respira en les planes de L'Atlàníida. El lector del 
poema presencia l'espectacle d'una tempestuosa re- 
creació del món, d'una violenta reorganització de la 
matèria, en la qual l'aigua, l'aire, el foc i la terra 
(l'antic quadrivi dels elements naturals, fonaments de 
totes les cosmogoníes) juguen a llur lliure albir, pro- 
duint ferestes conflagracions, dominades per la mà 
i per l'inteligencia de l'home. Tal es el paganisme 
d'en Verdaguer a VAtlànfida: primitiu, cosmogònic, 
■pre-clàssic, profà absolutament a l'esperit politeísta 
i panteísía que'l feu evolucionar a Grecia^fins assolir 
la personalització i la divinització de les forces natu- 
rals. I potser sigui aquesta la raó per la qual pogue- 
ren subsistir la una al costat de l'altra, dins l'ànima 



176 MANUEL DE MONTOLIU 

d'en Verdaguer, aquestes dugués tendències tant anta- 
gòniques com el paganisme i el misticisme cristià. 

El primer, en efecte, es tot exterior en el nostre 
gran poeta; el segon, tot interior. Ell no'l té, el sentit^i 
místic de la natura, sentit d'ont neixen, com' dugués 
corrents divergentes, el politeísme i el panteisme de 
les primitives religions. No l'ha trobat a Deu en la 
natura, car el seu Deu es tot interior; i ha estat sola 
ment llavors que ha mirat dins el seu cor, llavors que 
ha cantat les seves emocions purament íntimes, quan 
ha trobat el seu Deu, com dintre un santuari del qual 
no li hagués plagut eixir pera infondre-s en tot lo 
que'l voltava. 

Aquest misticisme tot subjectiu, psicològic, moral 
i ascètic es el que posseía el nostre Verdaguer, que 
per aquest costat pertany plenament a l'escola delé _ 
místics castellans del xvi^ segle, més sentimentals que J 
metafísics, més moralistes que filosops. I es en aques- 
ta interioritat absoluta del sentit de lo diví; es en m 
aquesta permanència de la visió de Deu en «el dimi- f 
nuto cielo interno en que el alma halla à su Creador 
y al de la tierra>, com diu Santa Teresa^; es en la 
manca absoluta d'irradiació d'aquest sentit místic a 
fóra de l'esperit, i en l'absencia total de la tendència 
panteísta, ont se pot trobar l'explicació d'aquesta co- 
existència, al primer cop d'ull desconcertant, dins l'es- 
perit d'en Jacinte Verdaguer, de dos sentits tant dife- 
rents de la vida com el purament objectiu, exterior 

« Camino de perfección, c»p.XXWU\. 



I 




LITERATURA CATALANA 177 

i pagànic de L'Atlàntida, i el subjectiu, interior, cristià, 
de tota !a producció mística posterior. 

Realment, com ja havem dit abans, constitueix un 
cas raríssim en l'historia de la literatura l'exemple 
d'un poeta com en Verdaguer, que produeix, gaire 
be's pot dir al mateix temps, dugués obres de tonali- 
tat espiritual tant oposada com L'Atlànüda i els Idilis. 

Qualsevol podria creure, sorprès per aquesta anti- 
nòmia d'ideals estètics cohabitant en l'esperit d'en 
Verdaguer, que la corrent mística, que en els Idilis 
comença a invadir tota la seva ànima pera no abando- 
nar-la mai més, com diu ell mateix en la poesia titula- 
da Als estels: 

Com passareu que s'envellí en la molça, 
janiai de refilada mudaré; 

qualsevol podria creure, dic, que aquesta corrent mís- 
tica es filla d'un pur dilettantisme literari produit per 
la suggestió dels seus hàbits i carrera sacerdotal. Però 
s'enganya qui això pensi creient haver trobat la solu- 
ció a la contradicció esmentada. En Milà i Fontanals, 
amb la seva gran perspicàcia crítica, ja'l va preveure 
aquest errat prejudici, i el va desfer amb les paraules 
precises i lluminoses que estampà al davant dels Idilis: 
* El cantor de costums catalanes i de mitològiques lle- 
gendes — diu en Milà — se'ns presenta ara amb un 
aplec de versos d'altra mena... Què hi ha hagut de 
nou? Per ventura ha cercat un camí divers o ha mu- 
dat de gust o de conceptes literaris?... No hi ha hagut 



I 



178 MANUEL DE MONTOLIU 

cap canvi... Lo que s'ha proposat., ha estat presentar 
una tria de poesies que fossin fidel espill del fons de 
la seva ànima, de ses aspiracions més pures i de son 
més fervent amor; per les quals poesies no ha forçat 
sa imaginació a crear noves invencions que no sortis- 
sin per elles mateixes, no ha cercat sorprenents belle- 
ses (encara que tot n'està sembrat), no ha volgut 
donar obres mestres (i algunes n'hi ha), sinó que s'ha 
acontentatKi'escriure amb senzillesa lo que son cor li 
dictava. Ha intentat, en una paraula, seguir les petja- 
des de l'inspirat poeta dels Cantars i dels angèlics au- M 
tors de La llama de amor i Las moradas 

L'obra mística d'en Verdaguer se pot dividir en 
dos grans períodes. Pertany al primer la que produí 
en sa primera joventut, en plena serenitat d'esperit; 
misticisme rialler, plàcid i candorós com una Madona _, 
dels primitius florentins, fill de les pures emocions de i| 
l'infantesa i de l'adolescència, que té com a suprema 
manifestació el llibre dels Idilis. L'altre període està 
format per les obres concebudes en els sofriments de 
la seva ànima llatzerada, inspirades pels desenganys 
de la seva vida oratjosa; el misticisme que s'hi respira 
es ombrívol i agitat, com les figures ascètiques d'en 
Zurbaràn; els seus deliquis i arrobaments hi són inte- 
rromputs per vius esclats de plors ardents, per llasti- 
mosos planys i dures imprecacions que li arrenca el 
dolor de la seva ànima, inadaptada a la vida i incom- 
presa dels homes. La flor suprema d'aquesta segona 
època dolorosa es el poema Al Cel. 



I 




LITERATURA CATALANA 179 

Com molt be observa en Milà, en Verdaguer, en 
€ls seus Idilis, i generalment també en totes les obres 
místiques de la seva primera època, seguí com a fer- 
vorós neòfit les petjades del poeta dels Càntics. Una 
gran part de les poesies del seu primer flairós llibre 
místic podem dir que no són més que comentaris fer- 
vents d'aquell immortal breviari d"amor ont han anat 
a beure les ànimes enamorades de tots els climes i de 
totes les edats; no són més que ressons suavíssims, 
recullits i modulats per un dels seus deixebles, de la 
veu d'aquell mestre d'amor que ha llegat a totes les 
generacions venidores el més palpitant vocabulari de 
la passió, incorporat ja pera sempre més a la poesia 
de totes les llengües cultes, sempre chorejat, copiat 
i refós, i mai renovat ni substituït; no són més que 
flamejantes jaculatòries amb que esclata una ànima 
extasiada, tot resant la secular pregaria apresa dels 
llavis d'aquell qui exaltà l'expressió de l'amor humà 
fins a un grau tant sublim de força i d'idealitat que ha 
donat lloc, passant el temps, a que la judiquessin dig- 
na d'afectes superiors als terrenals, dictada per un 
amor diví i inspirada pel mateix Paràclit. 

Fins a tal punt arriba la compenetració de l'inspi- 
ració dels Idilis amb l'esperit del Càntic dels Càntics 
que, àdhuc sense haver-nos deixat en Verdaguer la 
traducció íntegra i directa d'aquell immortal idili, així 
i tot ens n'hauria deixat en els seus una glosa lliure 
i apassionada en la qual s'hi troben fragments d'una 
veritable i franca traducció. 



180 MANUEL DE MONTOLIU 

Voleu una traducció més directa del Càntic que 
aquests suavíssims versos d'Anyorança? 

Es com un Maig floridíssim, 
cella-ros, candi i gentil, 
bonic de cara i dolcíssim 
com a triat entre mil. 



Oh! Si'l veieu, al que anyoro, 
a la llum del jorn naixent, 
dieu-li, verges, que'm moro 
de mal d'enamf>rament. 



Què són aquestes estrofes sinó una glosa dels co- 
neguts versicles del capítol V del Càntic, que en la 
traducció d'en Verdaguer diuen: 

Oh filles de Solinia! jo us conjuro 
que si trobeu a l'Estimat de l'ànima 
li dieu que d'amor jo malaltejo. 



Mon Amat es vermell, candi i gentil, etc? 
En un altre lloc dels Idilis exclama: 

Cobriu-me de flors, 

que d'amors me moro; 
cobriu-me de flors, 
que'm moro d'amors; 

versos que constitueixen una variant d'aquell versicle 
del capítol II del Càntic, que'l nostre poeta tradueix 
així : 



I 



LITERATURA CATALANA 181 

Mes bones amigues, 
feu-me ploure flors; 
sosteniu-me amb pomes, 
que'm moro d'amor. 

En la poesia Somni de glòria apareix també la sug- 
gestió inefable de l'idili oriental en aquella descripció: 

Es d'or ton fonament, 

t ;" ;:ics són d'argent, etc, 

que recorda la de la llitera de Salomó, en el capítol III 
del Càntic: 

Són d'argent sos balustres i d'evori. 

El seu reclinatori es una crosta d'or, etc. 

No acabaríem mai si volguéssim esmentar una per 
una totes les imatges, totes les expressions de les poe- 
sies dels Idiíis preses directament del Càntic dels Càn- 
tics; Uevors vingudes dels vergers d'Orient que ger- 
minaren i floriren en e! cor del nostre poeta als raigs 
fecondants de la divina poesia del cantor de la bella 
Sulamitis. Les poesies Anyorança, Lo llit de flors, Lo 
llit d'espines, Somni de glòria. Les cinc roses i moltes 
d'altres que fora cosa llarga de citar, pertanyen an 
aquest cicle que'n podríem dir oriental de l'estre d'en 
Verdaguer, en el qual les místiques esposalles de 
Tànima amb Deu estan representades baix les formes 
i les imatges sensibles de l'amor humà, encarnant en 



182 



MANUEL DE MONTOLIU 



la voluptat dels sentits, ubriacs de plaer, les més pu- 
res delectances i els més enlairats arrobaments de l'à- 
nima durant la seva unió amb el seu «florit Espòs», 

Aquesta interpretació simbòlica dels amors passio- 
nals del Càntic dels Càntics, característica del primer 
període del misticisme verdaguerià, fa entrar de ple el 
nostre gran poeta en la familia dels antics poetes mís- 
tics castellans. Precisament l'ús característic que fan 
aquests del sensualisme simbòlic en imatges i expres- 
sions, begut directament del llibre d'amor del Vell 
Testament, es una de les notes que distingeixen el 
misticisme clàssic castellà del misticisme d'altres po- 
bles. En virtut d'aquesta influencia constant del Càntic, 
presenta l'escola mística castellana un caràcter espon- 
tani i sentimental que l'allunya del misticisme teològic 
i racionalista de l'escola francesa de Saint Víctor; un 
caràcter contemplatiu i líric que'l distingeix del profe- 
tisme apocalíptic de la majoria dels místics italians 
arrencant de des d'en Joaquim de Fiore; un caràcter 
psicològic i d'auto-observació que'I preserva del pan- 
teisme típic dels Boehme i dels Ruysbroeck i els altres 
antics místics alemanys. 

Així, doncs, l'element personal del misticisme del 
nostre Verdaguer en la seva primera època no'l tro- 
bem pas per aquest costat de les influencies orientals, 
que tant íntimament el lliguen amb la mística caste- 
llana. Tampoc el trobem en el seu aspecte purament 
líric, puig el seu lirisme, en aquest primer període de 
la seva obra, respira la serenitat clàssica de fra Lluís de 




LITERATURA CATALANA 185 

León. En els Idilis, les poesies de més volada lírica^ 
com Als estels, Volada de f ànima, etc, són concebudes 
i plasmades dintre la manera del famós poeta castellà, 
i el caient dels versos i de les estrofes i l'entonació 
poètica el recorden directament. Vegi-s el comença- 
ment de Volada de l'ànima: 

Ah! Quan serà que puga 

sortir d'eix envolcall que'm du a la tomba? 

que es una franca imitació d'aquella oda famosa de 
Lluís de León: 

iCuando serà que pueda, 

libre de esta prisión, volar al cielo? 

L'element original del misticisme verdaguerià, en 
aquesta primera època plàcida i riallera del seu misti- 
cisme, es realment el popular, el personal de tot el 
seu poble. I aquesta es la seva glòria més gran i més 
pura, la que Tha fet devenir el nostre poeta nacional 
per excelencia, puig la seva personalitat se confon 
amb la de tot el seu poble. Es de les seves inimitables 
poesies de caràcter popular-narratiu d'ont s'exhala 
l'aroma inconfondible del sentiment verdaguerià, cop- 
çat en les mateixes entranyes de l'ànima popular. Es 
en aquestes ingènues i candoroses fantasies sobre 
l'infantesa de Jesús i les vides dels sants, de que tant 
abundosa's va mostrar la vena del nostre poeta, ont 
se realitza plenament aquesta original infusió de l'ele- 
ment popular dins del místic, que constitueix la nota 



184 MANUEL DE MONTOLIU 

personal d'en Verdaguer. La fugida a Egipte, Santa 
Cecília, Rosalia, Sota Vombreta, Santa Maria Magda- 
lena, Sant Josep, heusaquí algunes de les poesies dels 
Idilis ont trobem l'element popular en tota sa puresa, 
ont trobem l'ànima d'en Verdaguer cantant, lliure de 
tota influencia, sord a tota ressonància de veus exter- 
nes, fóra de la del seu poble, que més aviat podríem 
dir que era interna i la portava dintre, com infosa en 
la seva ànima amb la primera cançó que sa mare li 
cantà en el seu breçol. 

De tot lo dit se desprèn que'l misticisme de la pri- 
mera època d'en Verdaguer no té cap característica 
netament individual, puig la que havem trobat es la 
popular, la nacional, la propria de la tradició de la 
nostra poesia mística-popular, tronc amb el qual ha 
vingut a embrancar la poesia verdagueriana. 

Més tard, durant l'evolució que, per efecte de les 
vicissituts doloroses de la seva vida accidentada, sofrí 
el seu misticisme, se nota una tendència cada dia més 
marcada cap a lindividuaiització del seu sentiment, 
que cada dia assoleix una expressió més patètica i apar 
una corrent que deriva cap als abims de l'Humilitat 
i de la Caritat, fugint dels claustres closos i isolats del 
misticisme espanyol pera anar a sojornar en la vall 
del misticisme franciscà, oberta i lluminosa, ont florei- 
xen juntes la vida activa i la contemplativa, i tota roen- 
ta de la soleiada d'un amor universal que fa bategar 
el sentiment de lo diví en cascuna de les criatures. 
Però no entra en el meu propòsit estudiar aquesta 



LITERATURA CATALANA 185 

segona etapa del misticisme d'en Verdaguer, i sola- 
ment avençaré la meva opinió de que aquest misticis- 
me no arribà a una individualització completa, a una 
perfeta autonomia, a un valor original suficient pera 
que poguem considerar el nostre gran poeta com a 
fundador d'una moderna escola mística catalana, dis- 
tinta en esperit de totes les altres fins ara conegudes 
■del món civilitzat. 

Es llògic i natural, d'altra banda, que en la figura 
<iel nostre poeta místic no trobem una diferenciació 
individual per damunt de la popular o nacional, que 
es la que'l distingeix dels poetes místics dels altres 
pobles. En Verdaguer es el geni de la nostra renai- 
xença poètica; i quan un poble neix o reneix, el pri- 
mer graó que puja la seva poesia es la rehabilitació, 
la reconquesta de la seva personalitat nacional, la rein- 
tegració de l'ànima popular. Aquesta fou l'obra d'en 
Verdaguer: ell tornà a la nostra poesia la seva fesomia 
propria, ell reinfongué en el seu cos la veritable sava 
popular de que tant sadolla tenia la seva ànima i de 
que tant aixut havia estat, en general, el primitiu tronc 
de la nostra renaixença poètica, corcat de malura retò- 
rica i eruditista. 

Doncs be: un cop reconquerida la personalitat na- 
cional de la nostra poesia, la diferenciació global del 
nostre sentiment popular respecte del dels altres po- 
bles, ens toca pujar el segon graó ont s'ha de realitzar 
Ja diferenciació individual, ont s'ha d'exercir, com 
a necessària reacció, l'influencia de l'individu sobre'l 

13 



186 



MANUEL DE MONTOLIU 



sentiment poètic popular, així com en el graó anterior 
ha estat aquest sentiment l'únic centre de gravitació 
de l'individu. Llavors se verificarà la desintegració de 
la nebulosa primitiva en individualitats independents 
amb llum i òrbita propries, sense deixar, per això, 
d'obeir a la llei d'unitat i armonía del sistema del qual 
formen part. 

Havem entrat ja en aquest període de desintegra- 
ció o ens trobem encara dintre de la nebulosa? Qui 
serà prou ardit pera respondre categòricament en Tun 
sentit en l'altre? Però les noves generacions pugen 
amb el gran secret de l'avenir ocult i invisible en els 
arcans de llur ànima encara muda i incompresa... Es- 
perem, esperem. 



JERONI ZANNÉ 



D'ensà que'l romanticisme encarnà meravellosa- 
ment, a mitg sigle passat, la sobtada renaixença 
espiritual del nostre poble, i devingué, per un llarg 
espai de temps, el verb plenament expressiu de la seva 
sentimentalitat en aquella època, podem dir que entre 
nosaltres no han viscut mai més veritables escoles li- 
teràries, i no hi ha hagut cap altra generació de ca- 
talans uniformement colorida i unànimament orientada 
en quant als principis estètics inspiradors. No basta una 
tendència determinada, un ideal de bellesa que visqui 
en uns quants individus, pera fundar una escola lite- 
rària. Aquesta sempre porta en sí un caràcter de du- 
rada, de permanència, un cert segell de cosa definitiva 
que marca amb la seva influencia vital la labor espiri- 
tual d'una generació, als menys, d'escriptors. Des del 
moment que aquesta influencia de l'ideal estètic es 
efímera i parcial, des del moment que no domina^ 
no més que sigui en un moment determinat, tota la 
espiritualitat d'una generació d'escriptors, ans al con- 



188 MANUEL DE MONTOLIU 

trari comparteix l'imperi per ell exercit amb el d'altres 
ideals i altres influencies, des del moment que no' 
continua més enllà de la vida de l'herald o apòstol qu( 
ha començat a pregonar-lo i a predicar-lo, aquest ideal' 
no dona origen a cap escola, a cap d'aquests períodes, 
netament dividits i diversificats els uns dels altres, que 
formen els diferents cicles de l'evolució d'una litera- 
tura, les diferentes cristal•litzacions successives de 
força poètica d'un poble. 

Això precisament es lo que ha esdevingut entrí 
nosaltres tant bon punt hagué passat el període pri- 
mitiu, plenament romàntic, de la nostra renaixença 
literària. Un cop l'impulsió formidable donada a laj 
nostra literatura pel romanticisme hagué provocat 
l'erupció del nostre fons autòcton, de la nostra espiri- 
tualitat purament indígena, que tant potenta esclatàfl 
principalment en l'obra èpica de Verdaguer, agotada, 
podríem dir, amb aquell esforç gegantí, la potencia 
creadora de la nostra raça, tots els que sobrevisqueren 
an aquella conflagració verdaguerína i els que vin- 
gueren després s'oríentaren, o, millor dit, se tornarenj 
a oríentar cap als ideals estètics que regnaven aleshore 
en el món civilitzat. El romanticisme havia ja finat er 
l'historía, i de sa definitiva descomposició nhavíen^ 
nascut, o estaven naixent sense treva, un nombre infinit 
de derivacions i de reaccions que més tard s'havien 
de convertir en escoles literaríes independents. Cada 
vibració d'aquestes de l'ànima moderna repercutí, amb 
diversos graus d'intensitat, en la nostra terra; cada veu 



en- 
eJ 



I 



LITERATURA CATALANA W} 

nova que s'alçava en el cor de l'Europa despertava aquí 
un eco feble o potent. El naturalisme i el simbolisme^ 
el neo-misticisme i el parnassianisme han tingut i tenen 
encara un ressò en els nostres cenacles literaris i re- 
flexen llurs iritzacions infinites en l'esfera actual de la 
nostra producció literària. D'ensà que'l nostre Apeles 
Mestres realitzà ja amb ses primeres obres el scj grau 
esforç de modernització de la nostra poesia no ha 
surgit escola literària al món civilitzat que aquí na 
tingués el seu prossèlit. Actualment, en la nostra gene- 
ració jove, aquesta corrent d'influenciació extrangera 
es arribada al màximum d'intensitat, havent aportat 
com nou tresor espiritual l'or cisellat dels grans poetes 
italians moderns. 

Tenim, doncs, representants de totes les escoles. 
Però tenim veritables escoles? Tenim, sí, poetes mís- 
tics, neo-pagans, deliqüescents, parnassians, etc. Però 
no'ns precipitem en deduir de l'existència d'aquestes 
individualitats de tendències diverses l'existència de 
veritables escoles literàries. Aquestes tendències i orien- 
tacions manquen, generalment (per efecte de viure 
d'un pur reflexe i no d'una corrent de sava propria), 
d'aquella fixesa, d'aquella estabilitat relativa que havem 
senyalat abans com caràcter essencial de tota escola li- 
terària. Ara mateix hi ha joves entusiastes que saluden 
l'adveniment del nostre classicisme, enlluernats per 
una corrent concreta i bastant general que s'es iniciada 
entre'is joves escriptors. Però no'ns enganyem. El que 
ara't parla, amic llegidor, també ha estat a punt, durant 



190 MANUEL DE MONTOLIU 

algun temps, de caure en l'engany. Que hi hagi actual| 
ment alguns poetes amb tendències clàssiques entr^ 
nosaltres no vol dir que hagi d'entrar la nostra literajj 
tura en una època de classicisme sobtat i prematur, 
qual mancaria el fonament d'una indispensable i sòlida 
tradició de cultura indígena. En cap poble s'es vi; 
l'adveniment d'una escola clàssica als cinquanta anj 
de nascuda o renascuda la seva llengua i la seva civU 
lització. I aquí prenem el mot «clàssic» no solamenj 
en el sentit de selecte, sinó també en el sentit d'uní 
norma i direcció conscient dels instints. Quan un di^ 
dèiem que potser encara hauríem d'intentar un « re 
màntic retorn a la Natura», no ho dèiem en sentit pu^ 
rament humorístic o paradoxal ; no, car creiem, cadí 
dia més fermament, que la Natura encara ens té d'en-j 
senyar moUes i trascendentals coses als catalans abans 
no poguem edificar sòlidament, definitivament, damunt 
d'ella la Ciutat dels nostres somnis. Encara resta oculta 
la font més pregona i abundosa de la nostra passiona^i 
litat ètnica pera que rebutjem amb un despectiu somríJI 
el poeta que vulgui escorcollar l'enigma sagrat de la 
germanor que'ns lliga als nostros boscos i a les nostres 
montanyes pera descobrir i fer aparèixer a flor de terra 
les més frescals i profondes corrents d'aquella font 
i escampar per tot, amb la seva paraula palpitant d'un 
sacre furor, l'onada tumultuosa d'un nou romanticisme 
llibertador i civilista en el més alt sentit, que devasti 
els jardins ont se baden les flors d'artifici d'una retò- 
rica superficial i falsament refinada. 



J 



LITERATURA CATALANA 191 

Avui que en les nostres lletres se sent el tumulte 
d'una fermentació immensa d'ideals i d'orientacions 
encontrades, avui que la jove generació s'abandona 
a la mercè de l'imitació i l'influencia de les més contra- 
dictòries escoles literaris del món modern, es tasca 
superior al crític predir per quin cantó derivaran les 
orientacions estètiques de la nostra literatura, perquè 
el senyalar aquestes orientacions es missió exclusiva de 
l'obra de les grans personalitats creadores. Admirem 
i exalcem els nostres poetes neo-clàssics com a mira- 
culoses excepcions i llunyans precursors d'un futur 
Classicisme català, entrevist no més que en somnis, 
però guardem-nos de voler fundar, per ara, una escola 
clàssica, que no més seria una efímera moda literària, 
sense arrels en la realitat de la nostra present cultura. 
Així com ja ha sonat en la nostra terra l'hora de les 
escoles en l'esfera de la ciència, no ha sonat encara 
en l'esfera de l'art i de la poesia. Potencia i origi- 
nalitat, individualisme absolut de l'inspiració, això es 
lo que'ns cal en aquesta esfera. Prou faran les joves 
generacions actuals en establir els principis generals 
de bon gust i en perfeccionar i refinar l'instrument 
del llenguatge, pera que totes les concepcions dels 
poetes futurs puguin assolir un nivell de perfecció 
externa superior a la de temps passats. 

Una d'aquestes rares excepcions de neo-classicis- 
me es l'exquisit poeta en Geroni Zanné. Es potser 
l'únic dels nostres poetes que s'es arribat a assimilar 
a la perfecció l'ideal estètic dels Parnassians, que ten- 



192 MANUEL DE MONTOLIU 

deix a una absoluta impassibilitat del poeta, a una 
radical objectivació de ses facultats, a una magnificació 
apoteòsica del món i de l'historia, transfigurats al tra- 
vers del vel d'un ritme majestuós i grandiloqüent 
i d'un <èmfasi de claror, de pompa i d'armonía>, com 
diu el mateix Zanné en un dels seus sonets. Aquesta 
tendència a l'objectivació es general en els nostres 
poetes joves; però tots són més o menys passionants 
subjectius, comparats amb aquesta impassibilitat 
magníficament glacial del nostre Zanné, que exalça 
amb igual magnificència de color la majestat dels deus 
olímpics i «la sàvia gentilesa del gran sigle xvin», les 
meravelles de l'art i les de la Natura, i que en molts 
dels seus sonets realitza el tipus del perfecte parnassià, 
magníficament resumit en aquestes paraules de Teòfil 
Oautier: «El poeta ha de veure les coses humanes com 
un deu de dalt del seu Olimp les veuria reflectint-se en 
ses fondes nines, i infondre en elles, amb una abne- 
gació perfecta, la vida superior de la forma.» Els sonets 
Ciutat morta, La Fornarina, Paolina Bonaparte, Un 
angelo che suona il violino, Les serenes, Rosa d infern,. 
Aramprunyà, Nocturn, Tarraco, Minuet, i altres, són 
veritables joiells d'art parnassià. EI volum de ses poe- 
sies completes senyalarà a les generacions venidores 
la plenitut d'una època típica de la nostra literatura, 
d'aquest període que ara estem passant d'intensa in- 
fluenciació extrangera. Realment en Zanné realitza el 
desideràtum del poeta universal en el concepte d'una 
perfecta desnacionalització del seu estre. Els seus so- 




LITERATURA CATALANA 193 

nets, en llur majoria, tant podrien ésser d'un poeta 
català, com d'un de castellà, italià o francès. Com la 
música, en cert sentit, l'art parnassià parla de la ma- 
teixa manera a tots els homes; despulla la visió del 
poeta de tota accidentalitat de raça i de circumstancies 
personals i històriques, i expressa, en una absoluta 
abstracció d'imatges, l'essencia, el fons universalment 
humà del món i de l'historia. S'ha d'aplaudir aquesta 
tendència? S'ha de condemnar? Es beneficiosa o per- 
niciosa? Amics meus, entrego aquesta interessant qües- 
tió a les vostres disputes. El cronista no vol teoritzar 
ni disputar. S'acontenta amb guardar els seus entusias- 
mes, pera deixar-los esclatar davant de qualsevulga 
obra viventa de positiva bellesa, sigui aquesta del 
genre que's vulgui. Per això avui vol desfullar les 
flors de sa admiració damunt l'obra del nostre Zanné,. 
que tant esplèndidament segueix aquell savi concell 
del poeta Chenier: «Sur des pensiers nouveaux — fai- 
sons des vers antiques.> 

En Zanné, ademés, encarna en la nostra terra 
aquesta gloriosa segona Renaixença pagana que té lloc 
en els paísos llatins. Causes semblants a la Renaixença 
del XVI segle l'han provocada. Són causes reflexes pro- 
vinents de la cultura cada dia superior de les altes 
capes socials. La llarga i pacient exhumació dels textes 
de les antigues literatures clàssiques, verificada pels 
humanistes durant l'Edat Mitjana, i l'estudi d'aquests 
llibres, tant sadoUs de profon sentit humà, establint el 
contacte entre aquella societat mitg-eval, sedenta de 






194 MANUEL DE MONTOLIU 

saber i de fruir, però encara en plenes tenebres, i l'eS' 
plendorosa civilització pagana, llavors per primer cop 
rediviva d'ençà de la seva desaparició, provocà, con 
en virtut d'una aproximació entre dos pols d'espiritua 
electricitat contraria, l'espurna vivificadora de renova 
ció que abrandà, en una immensa foguera, tot el mót 
civilitzat, destruint les velles fórmules corcades de h 
ciència, de l'art i de la vida. 

Les causes provocadores de la nova Renaixençj 
són semblants, però no iguals. Ara també l'estud 
i l'exhumació de moltes coses mortes en aparença hai 
estat el principi d'aquestes noves vies de progrés. So 
lament que ara no ha estat precisament el coneixemen 
de les literatures i de l'art helènic lo que ha encès ei 
els esperits la santa flama de renovació. Ha estat h 
Ciència la qui, subjectant als seus rigorosos mètode 
d'investigació i de comparació la llengua, l'art, la mi- 
tologia i la filosofia d'aquell antic poble helènic, en! 
l'ha presentat definitivament com un poble model, ve^ 
ritable miniatura d'una humanitat ideal, altament armò- 
nic i ponderat, i dotat de totes les finalitats individuals 
i socials necessàries pera desenrotllar i tancar en ell 
mateix un cicle complet de civilització. I es precisa- 
ment per aquest caràcter científic que l'infusió que 
s'està operant dels elements espirituals de l'ideal pagà 
en la circulació de la sang de la nostra societat es ara 
plenament conscient i no merament intuïtiva, com 
passava en la primera Renaixença. Aquesta conscien- 
ciació de les forces rejovenidores de la societat se déu 



LITERATURA CATALANA 195 

sobre tot an aquesta nova esplèndida ciència de la Mi- 
tologia, la qual, tot donant-nos la clau de l'interpreta- 
ció simbòlica, la única veritable, dels antics mithus, en 
contraposició a la purament alegòrica i moral, tant de 
moda als sigles xvii i xviii, ha revelat d'una manera 
evident la perpetuació, sense solució de continuïtat, 
des de les més remotes èpoques fins a la nostra, d'una 
religió naturista a base antropomòrfica, en la qual tots 
els homes combreguem encara, i que serà, en lo futur, 
el punt de fusió de totes les religions positives. 

Les senyals d'aquesta nova, integral Renaixença 
pagana són evidents en totes les esferes de l'humana 
activitat. Però es en el camp de la literatura ont veu- 
rem més realitzada la transfusió dels ideals pagans, 
que, sobre tot en els països llatins, treuen actualment 
una florida esponerosa, informant d'un esperit nou les 
corrents estètiques del dia. L'esperit patriòtic i viril 
d'Esparta, el sotil i refinat d'Atenes, el sensual i orgíac 
de les illes i costes de la Grècia asiàtica, el místic 
d'Alexandria, el decadent de Byzanci, tots aquests di- 
ferents aspectes de l'ànima helena han germinat en 
l'actual literatura dels pobles llatins. 

Sortadament (enmitg de la sordera general que en 
nostre país se pateix davant de les més marcades pal- 
pitacions dels temps) ja ha caigut en els nostres camps 
una bona llevor d'aquesta gran sembra de l'estètica 
pagana que està tenint lloc en tota l'Europa civilitzada. 
Aquesta llevor l'escampa en Geroni Zanné amb els 
seus llibres. 



196 MANUEL DE MONTOLIU 

En Zanné es un dels mestres fundadors del sone. 
català. Ell ha portat a una perfecció inesperada, dona- 
da la nostra general incultura, aquest genre poètic, 
tant difícil i relliscós, sotil i atrevida agulla amb la qual 
se remata l'edifici de totes les gran civilitzacions. En 
els seus llavis la llengua catalana se'ns presenta tot lo 
ennoblida i depurada que pot ésser en les primicies 
del seu rebrotar, pot ostentar amb orgull la dignitat de 
llenguatge poètic, i fins l'arribem a creure digna 
de tota la cerimoniosa cortisanía del segle xviii, que en 
Zanné tant se complau en evocar i glosar. El seu vir- 
tuosisme poètic ha produit veres meravelles de forma 
i plasticitat, com són els sonets: La Fornarina, La urbs 
ignota, Paoiina Bonaparte, El cavaller del Temple, 
Ciutat morta, etc. Dubtem que hi hagi entre nosaltres 
un esperit més culte i més profon coneixedor de la 
literatura contemporània. En la seva lira troben ressò 
fidel les veus serenes dels grans poetes neo-clàssics 
dels nostres dies. Mai seran prous els elogis que se li 
dediquin com a un dels més actius infusors de la cul- 
tura europea en l'ànima catalana. 

Però lo que per aquest costat guanya en cultura 
ho perd per l'altre en personalitat. Es el punt feble, 
necessari i fatal de tots els parnassians: la manca de 
personalitat. Defecte molt trascendental, sobre tot en 
un art com la poesia, en la qual tot el valor, tota la 
trascendencia de l'obra provenen de la revelació d'una 
individualitat inconfundible, d'una psiquis única al 
món, de la visió original que del món se projecta 



■ 



LITERATURA CATALANA 197 

al travers de l'especial sentimentalitat del poeta. Llegiu 
Les trophées, de l'Heredia, el gran sacerdot del temple 
parnassià: al travers d'aquelles esplèndides, però gla- 
cials visions de l'Historia i de la Llegenda no veureu 
una ànima, no sentireu el pas de la divina emoció crea- 
dora, essència de! poeta. Els parnassians doctrinaris 
d'avui han caigut en e! mateix perill en que varen 
caure els innombrables sonetistes italians de la Renai- 
xença del sigle xvi, de quals sonets diu un llustre crí- 
tic que «llegint-ne un s'havien llegit tots», i això per- 
què els manca !a vibració interna, mare inagotable de 
l'infinita gamma de modulacions que abarquen tota 
l'òrbita immensa del sentiment. 

No es un procés biològic el qui engendra les im- 
pecables nítides estrofes d'aquesta escola; es, per dir- 
ho així, un procés mecànic, purament de reflexió, ont 
no hi entra pera res l'instint. No són la creixença i el 
treball espontanis de la flor surgint d'ella mateixa, ves- 
tint-se per sí mateixa dels seus propris colors i de la 
seva propria forma, fills sempre de forces vives inte- 
riors, l'imatge que'ns explica la gènesi interna d'aques- 
ta poesia. Té més aviat la bellesa de la pedra preciosa 
.{pedra preciosa trobada en l'Historia o la Llegenda) 
qual esclat prové del treball purament mecànic i exte- 
rior de l'orfebre, qui li dona la forma arbitraria que 
més li plau, sens afegir-hi cap virtut intrínseca, car no 
ha intervingut pera res en la seva crístallització. 

Jo crec que'ls poetes parnassians, en general, mal- 
grat i ésser grans artistes, no són propriament poetes. 



198 



MANUEL DE MONTOLIU 



No ho són en el sentit etimològic de la paraula Poeta, 
es. adir, no són inventors, no són creadors. La seva 
literatura es una de tantes formes de la moderna Cri- 
tica. Són esperits crítics, sotils glosadors de temes 
poètics ja creats anteriorment pel geni o per la tradi- 
ció. No més citant els títols de les poesies d'en Zanné 
apareix clarament aquest caràcter crític i glosador dels 
' de la seva escola: Segle XVII, Tristany i Isolda, Venus 
tràgica, Lluís XIV, Auha mitgeval, Bizanci, etc, ett. 

Aquesta escola ha fet de la poesia una branca de 
les Arts decoratives i ha aplicat a la producció poètica 
tota la tècnica de l'orfebreria, d'igual manera que l'es- 
cola contraria fa entrar la poesia en l'esfera de la mú- 
sica. Tot són desviacions, tot són dislocacions; pera'ls 
uns tot es la forma, pera'ls altres tot es el fons. I en- 
tremitg d'aquesta lluita entre'ls dos extrems, la verita- 
ble ponderació dels dos elements generadors de la 
poesia, de l'intuició i la reflexió, l'inspiració i l'expres- 
sió, l'Esperit i el Verb, ponderació que constitueix el 
fons i l'essencia de tot l'art helènic, se troba molt lluny 
d'esser una realitat en molts dels poetes mateixos qui 
preconitzen els ideals estètics de les civilitzacions clàs- 
siques. 

Tenint per norma aquesta sana doctrina de la pon- 
deració, llegada pels helens, es com podrem distingir 
sense esforç totes les desviacions del modern paganis- 
me poètic. Jo les veig, principalment a França, en les 
corrents parnassianes, i principalment en els versos de 
l'Heredia. Ell es el representant d'un paganisme 




LITERATURA CATALANA 19^ 

de coleccionista i d'antiquari, pera'ls qui el suprem 
goig estètic es la fredor de mort d'un museu. 

No es a França, es a Itàlia ont trobem el veritable 
rebrot del paganisme en les creacions de sa moderna 
poesia; paganisme viu, palpitant, amb trascendencia 
d'actualitat, amb virils aspiracions vers el futur. Allí hi 
ha els dos vers i sencers poetes pagans moderns que's 
diuen Carducci i d'Annunzio. Ells són els inspirats qui 
han tornat un altre cop realitat viva el sentit profon de 
la vida i de la religió helèniques i han poblat els ver- 
gers i les rives de la mar llatina dels genis riallers qui 
ompliren en temps passat les frondoses valls de 
l'Hellas. Ells són dos grans profetes de la nova Renai- 
xença. 

Que'ls nostres poetes enamorats de la serenitat 
helènica segueixin les petjades d'aquests dos grans 
homes, i el seu helenisme fructificarà en fruits de be- 
nedicció. I girin resoltament l'esquena a la poesia 
parnassiana, cova encantada ornada de blanques i so- 
tils estalactites i de llacs blaus condormits, però ont 
regna la mort sobre'ls ideals fossilificats de la antigui- 
tat pagana. 



PERE COROMINAS 



UNA altra forta afirmació del regnat del Poeta entre 
nosaltres. Una altra manifestació d'aquella auba 
del nostre despertar que encara somriu amb un halè 
de joventut al fons del nostre camí, sense resoldre-s 
encara en la plenitut del dia. El Poeta entre nosaltres 
ha presidit fins ara tota l'evolució del nostre pensa- 
ment. Ell ha sigut successivament historiaire, filòleg^ 
sociòleg, estetista, filosop, polític, i avui, per fi, s'ha 
fet moralista i educador amb en Pere Corominas. No 
crec errar-me si dic que aquesta serà la darrera etapa 
del regnat de la Poesia en ei món de la nostra cultu- 
ra: una altra organització espiritual ens espera més 
enllà d'aquesta aurora que encara brilla a l'horitzó. 
Aquesta investidura d'educador que avui ha pres el 
Poeta en la persona d'en Corominas es característica 
en el despertar dels pobles. Es el Poeta el qui des- 
perta la primera consciència de l'ideal moral en la co- 
lectivitat, i es en la tremenda poesia dels profetes o en 
les visions de Moisès, es en els cants d'Homer i d'He- 

14 



202 MANUEL DE MONTOLIU 

siode, es en els versos sublims de la Divina comèdia, 
ont els pobles respectius han anat a cercar i a pouar 
la sava profonda de llur fortalesa moral i ont han tro- 
bat les normes i les orientacions pera'l cumpliment de 
llurs destins. 

Corominas ha fet obra suprema de poesia, tot vo- 
lent fer obra d'educació : i aquesta també l'ha realitza- 
da, perqu'í en el nostre estat present d'entusiasmesj 
jovenils no pot donar-se pera nosaltres norma moralí 
millor que la que's desprèn d'un ideal de bellesa visti 
en els ensomnis del Poeta. Ningú sinó el Poeta pot] 
ésser per ara entre nosaltres congriador de joventuts. 
Aquestes joventuts propulsores de l'ideal, aquestes 
joventuts que han estat i són el nostre orgull i la nos- 
tra salvació, han cristallitzat al verb d'un Maragall, 
d'un Alor.iar, d'un Didac Ruiz, i ara no dubto que'n 
cristallitza una de nova a l'irradiació de l'obra serena 
d'en Corominas, una joventut que s'imposarà per 
missió extendre i fer germinar per tots els dominis de 
la nostra societat aquesta força d'optimisme renovador 
i regenerador que palpita en les planes de La vida 
austera. Jo no dubto tampoc que Tobra d'en Coromi- 
nas provocarà, en més o menys temps, el sorgiment 
dels veritables educadors del nostre poble; hi ha en 
el seu llibre una font d'eterna joventut, una font de 
principis immortals d'educació sana i forta que no po- 
dran mai oblidar els futurs educadors, ja especialitzats, 
de les generacions catalanes. 

Voldria també dedicar dugués paraules a la català- 



LITERATURA CATALANA 203 

nitat, a la forta catalanitat del llibre. La tradició catala- 
na de ponderació, de mesura i d'armonía entre'ls dos 
móns, espiritual i material, se continua perfectament 
en l'obra d'en Corominas. Les sensacions aportades 
per la Realitat, per la mateixa Natura, reaccionen sem- 
pre en ell sobre la fúria primitiva de l'ideal i eviten 
les exageracions espiritualistes. El català sempre ha 
tingut aquesta tendència d'humanitzar tots els idealis- 
mes. Sabut es el caràcter humaníssim que dona valor 
a les nostres cròniques mitgevals, en contraposició 
a les d'altres pobles. Ausíes Marc humanitzà l'idealis- 
me retòric i quintaessenciat del Petrarca. Moderna- 
ment en Balmes es l'atenuador de Descartes i Male- 
branche, en Llorens, l'atenuador de Kant i els escoce- 
sos, i el llibre d'en Corominas, que ha pres posició 
entre la gloriosa plèiade dels mestres educadors del 
modern idealisme, ve a mitigar amb un bateig de rea- 
lisme les tendències paradoxals de l'escola. Aquest 
idealisme, formulat en l'obra excelsa dels Novalis i 
dels Ruskin, dels Carlyle i dels Emerson, dels Maeter- 
linck i dels Trine, dels Whitmann i EUen Keller, ha 
manifestat devegades una tendència al misticisme molt 
marcada, i porta generalment el segell de les races del 
Nord, somniadores i paradoxals, i estableix un opti- 
misme violent, fill d'una convicció imposada i resultat 
de raciocinis implacables més aviat que fruit natural 
d'una pau ingènita espiritual, d'una visió impertorba- 
ble de la vida com revelació d'armonía i de bellesa. 
La nostra catalanitat ha vingut a afegir an aquest idea- 



204 MANUEL DE MONTOLIU 

lisme trascendental nascut entre les boires del Nord,, 
la nostra diafanitat mediterrània, la nostra visió justa 
de la realitat, copçada en el serè optimisme que's des- 
prèn, com un perfum diví, de la bellesa constant de la 
natura que'ns volta i no d'un estat de concentració 
violenta de l'esperit, isolat enmitg d'un món sense 
encants i d'una natura enemiga. Aquest matís, diguem- 
ho així, naturalista, que l'obra d'en Corominas afegeix 
a la gamma de l'idealisme modern, serà per sempre 
més una glòria del pensament català, una mostra elo- 
qüent de que també la nostra raça té una individualitat 
espiritual i un mot a dir en aquesta gran assamblea 
de l'idealisme modern. 

Dels dos pols del pensament català, el del trascen- 
dentalisme, representat per en Ramon Llull, l'Arnau de 
Vilanova, en Rocatallada, Fr. Raimond de Tàrrega, en 
Sabunde, els Andreu i Tomàs, deixebles de Scott, en 
Servet, etc, i el de la ponderació o del realisme, repre- 
sentat per en Ramon de Penyafort, els cronistes, Au- 
síes Marc, Vives, i modernament per en Balmes, etc, 
ha mort definitivament el primer? Cosa difícil i aven- 
turada seria respondre categòricament a tal pregunta, 
però sí que podem fer l'asserció de que avui dia les 
corrents ens encaminen exclusivament per les vies del 
realisme filosòfic, com ho prova novament l'Obra d'en 
Corominas. 

Alguna petita observació pot fer-se a la part del 
llibre en que's tracta de la «Santedat humana». Pera 
en Corominas aquesta consisteix en un conjunt real- 



■ 



LITERATURA CATALANA 205 

ment extraordinari de condicions interiors i exteriors, 
espirituals i corporals, que solament han tingut plena 
realització en alguns homes" privilegiats: Rafael, Vinci, 
Goethe, etc. A mi'm fa l'efecte de que en aquest punt 
l'afany de naturalisme fa caure a l'autor en un idealis- 
me precisament exagerat i convencional. La «Sante- 
dat» es condició purament espiritual, i no's pot negar 
la possibilitat d'alcançar-la al que hagi tingu|la dissort 
de néixer lleig o de viure en la misèria. Aquest con- 
cepte fou una de les conquestes del Cristianisme, que 
podem dir definitiva i inquebrantable. Precisament 
estic ara llegint els llibres, realment meravellosos, d'a- 
quest portent de la natura que's diu Ellen Keller, 
aquesta escriptora iankí sorda-muda-cega que, amb 
tot i la fatalitat tràgica de là seva condició material, ha 
pogut triomfar de tantes tenebres i ha produit el credo 
de rOptimisme, el més sà i el més fort que potser mai 
s'hagi formulat. Ella ha arribat a la Santedat de la ma- 
teixa manera que hi va arribar Beethowen, amb tot i 
ses malhaurades condicions de temperament i de físic. 
Qui ha cantat amb veu més sublim i més serena la 
Santedat humana sinó l'autor d'aquells Adagios im- 
mortals? Jo crec precisament que són les naturaleses 
demoníaques que han conseguit la victorià sobre totes 
les altres potencies infernals i que han assolit la sere- 
nitat al travers del dolor de l'existència, les que s'han 
de presentar com a model humaníssim de santedat, en 
comptes d'aquells altres homes excepcionals que han 
estat en part fruit d'una rara coincidència de grans 



206 MANUEL DE MONTOLIU 

qualitats espirituals i de circumstancies exteriors favo- 
rables. Goethe, Vinci, Rafael els tindrem al davant 
sempre com ideals inaccessibles perquè ens infondei- 
xin llur dolça serenitat, un efluvi de llur vida feliç 
i riallera. Dant, Beethowen, Byron els tindrem en el 
nostre cor, llurs vides seran el nostre catecisme i en 
els llurs triomfs sobre la fatalitat hi apendrà la joven- 
tut les vJÉS d'un heroisme robust, l'exemple d'una 
Santedat del tot humana. No hem de posar com mo- 
del a l'invulnerable, a l'inaccessible als cops del destí 
per un raríssim privilegi del cel. El model etern de 
l'humanitat es Prometeu. L'invulnerabilitat, en els hè- 
roes d'Homer es cosa miraculosa, un do dels deus: 
de què hauria servit als guerrers l'imitar al privilegiat? 
Una força sobrehumana acompanya a l'invulnerable 
Aquiles: no es un model humà. En cambi la bravura 
d'Hèctor arrossega i sedueix, perquè es purament 
d'heroisme humà. Així es que devem posar-nos com 
objectes d'adoració i admiració els grans privilegiats 
dels deus, i, en cambi, com models a seguir, els hèroes 
purament humans que han assolit la victorià contra la 
fatalitat amb totes les circumstancies contra d'ells. El 
dia que surti un Plutarc dels nostres temps i fassi 
unes Vides paraleles dels Hèroes moderns se veurà 
ben palpable aquesta distinció. 

Aquest es l'únic punt que en les lluminoses planes 
de La vida austera trobo controvertible. Que la meva 
sinceritat excusi el meu atreviment de posar una ob- 
jecció a obra tant sana i trascendentaJ. 



LITERATURA CATALANA 207 



Les hores d'amor serenes, d'en Pere Corominas^ 
i La Ben-plantada, de l'Eugeni d'Ors, són dugués 
obres que representen, sota dos diferents aspectes, la 
concreció actual del nou humanisme que s'ha iniciat, 
d'algun temps ençà, en l'esfera de tota la nostra acti- 
vitat d'esperit. Però així com en el llibre de l'Eugeni 
d'Ors aquesta aspiració a humanitzar radicalment les 
nostres concepcions artístiques i literàries se manifesta 
i's glorifica en una abstracció simbòlica i en una en- 
carnació ideològica de l'eterna realitat, en el llibre 
d'en Pere Corominas, en canvi, la preconització de 
l'home com a centre i fi de tot art s'encarna en !a més 
concreta i immediata realitat, en una anècdota de la 
vida d'un home contada amb tots els seus detalls \ 
amb tota la seva senzillesa; i la figura en que pren cos 
la concepció del poeta no es una abstracció femenina; 
es la que ell ama, la companyona de la seva vida, es 
la Beatriu dantesca despullada de tot el simbolisme 
literari que feia obscura la seva interpretació. 

El llibre d'en Corominas ve a sentar de nou i en 
el camp de nostre art en general el problema mai 
resolt en pura teoria del valor estètic de lo Actual: 
i donem aquí a lo Actual un sentit ample de cosa con- 
creta de detall prosaic, de vulgaritat quotidiana, etc. 
La vàlua del llibre d'en Corominas està propriament 
en la glosa de les poesies que conté. El contingut líric 
d'aquestes poesies no hauria sigut de suficient calitat 



I 



208 MANUEL DE MONTOLIU 

pera despertar en el lector l'interès per l'home que hi 
ha en en Corominas. Creiem sincerament que, alleu- 
gerit el llibre del lastre d'aquestes divagacions líriques, 
no hauria i•ierdut res absolutament de l'intensitat del 
sentiment humà que's desprèn de la seva prosa. Però 
l'autor, enamorat de la vida en tota sa complexitat, ha 
cregut que havia de respectar aquests detalls de la 
seva vida d'enamorat, ha cregut que havia de conser- . 
var en sa virginitat aquestes concrecions en que cris-|B 
tallitzà el seu sentiment amorós, i ha posat en el lloc" 
correspone:it de la seva auto-biografía les susdites ma- 
nifestacions de lo actual, sense preocupar-se del seu 
valor estètic, convençut que la única estètica es la 
que's conté en una vida plenament humana. 

I lo que diem dels versos de l'escriptor, respectats 
per ell per ésser un viu episodi del seu amor, pot re- 
petir-se també de la multitut de detalls insignificants, 
de futeses en apariencia puerils que broten seguida- 
ment de la seva ploma en el relat i comentari d'aques- 
ta la seva Vida Nova. Sembla com si Amor hagi tor- 
nat a aparèixer a l'escriptor i li hagi repetit aquelles 
paraules que digué a l'Alighieri: Fili mi, tempus es ut 
proetermitar.fur simulata nostra: «Fill meu, ja es hora 
que deixem tota dissimulació. » Pera'l qui creu en la 
bellesa integral de la vida humana no pot haver-hi 
dubte; cap artifici, cap abstracció valdrà lo que val 
un detall viu, una concreció palpitan^, una manifesta- 
ció social cualsevulga de l'home en un dels moments 
en que viu la seva vida en plenitut. Tot queda digni- 




LITERATURA CATALANA 209 

ficat en aquestes grans altures. Aquesta fou la fe d'en 
Pere Corominas al posar-se a escriure un llibre de 
memòries íntimes. Es una fe tant absoluta i tant cega 
que més d'un lector quedarà atònit o insinuarà un 
mitg-riure escèptic davant l'ingenuitat de molts pas- 
satges del llibre. Però tota fe es ingènua; i en aquest 
sentit cal felicitar a l'escriptor perquè ha tingut el va- 
lor d'esser sincer i de presentar-se davant del públic 
amb tota la noble gosadia de les seves conviccions 
estètiques. Aquestes seran, i són, en el nostre concep- 
te, discutibles; però hi ha una gran franquesa en el 
gest d'un escriptor que allarga al lector la seva obra 
dient-li secament: «Aquí tens el llibre d'un home.» A 
quants i quants llibres, d'ençà que s'escriu en el món, 
ha salvat aquesta fe! 

Lo millor, lo més intens de la prosa de l'últim lli- 
bre d'en Pere Corominas ve a constituir una continua- 
ció, 0, millor dit, un escoli de les millors pàgines de 
La vida austera. La ciutat, sense distinció de matisos, 
ha de congratular-se de tenir entre'ls seus fills un varó 
com el nostre escriptor, que a l'incessant fluix i refluix 
de les nostres ingenuïtats presents ens aporta el gran 
tresor de l'inquietut moral, tant rara entre nosaltres, 
continuant la tradició espiritual llegada pel nostre 
plorat Maragall. Som una intelectualitat malalta d'es- 
tetisme; i si no fos que de tant en tant s'aixeca en els 
nostres cenacles alguna veu, tremola de les grans 
inquietuts morals dels nostres temps, ben tost ens 
abandonaríem definitivament per la pendent de mo- 



210 MANUEL DE MONTOLIU 

llesa estètica del nostre flàcid intelectualisme actual. 

Es bo que hi hagi entre nosaltres algun varó fort 
que somnií viure, en els nostres temps moderns, amb 
la noble senzillesa d'un hèroe de VIliada. Es bo que 
hi hagi entre nosaltres qui pensi, en aquests temps 
de tant banal democràcia, en fer llegir al seu fill, «en 
la calma del menjador de casa, una de les Vides de 
Plutarc>, sublim catecisme de les ànimes fortes. Es 
bo, en fi, que en aquest universal esfondrament pre- 
sent de les antigues virtuts guerreres, hi hagi qui pen- 
si en restablir l'antic culte als hèroes. 

Per tot això, davant de Les hores d'amor serenes 
preferim tancar els ulls als xocs desagradables que en 
molts dels seus passatges sofreix el nostre credo estè- 
tic, pera obrir-los i inundar l'ànima en la llum radiant 
d'un optimisme tant pregon i tant tenaç com el que 
viu en aquell cor generós que esbatega « com la ca- 
valcada d'un exèrcit en batalla >. Quina lliçó pregona 
pera l'individu i pera la raça la que'ns dona un home 
feliç amb ésser home! La robustesa, el tremp, l'ener- 
gia que manca a la nostra generació tornaran quan 
torni a un curt nombre d'elegits la pura alegria d'es- 
ser homes. I aleshores el nostre classicisme literari 
deixarà d'esser un pur ensaig, amb perill de conver- 
tir-se en parodia, com ho es actualment. 



TEORÍA LITERÀRIA I ORIENTACIONS 



L'ESPERIT CIENTÍFIC I LA LITERATURA 



Catalunya's troba actualment en un estat que fà- 
cilment pot enganyar al qui s'aturi a mirar sola- 
ment la superfície de les coses. Davant del gran mo- 
viment literari i artístic de la nostra terra qualsevol 
podria creure que estem definitivament integrats en 
la civilització moderna. Però si mirem més atenta- 
ment, si profonditzem més, veurem que encara existeix^ 
encara perdura el divorci entre la nostra cultura i la del 
món contemporani: i es que'l llaç d'unió definitiu en- 
tre la nostra espiritualitat i la del reste de l'Europa 
civilitzada encara manca d'una manera evident entre 
nosaltres. I sabeu quin es aquest llaç d'unió, aquest 
segell que marca i caracteritza tota la civilització mo- 
derna i ens fa falta a nosaltres? Es la cultura científica. 
Cada època té la seva característica, la. seva marca, 
que resumeix, que sintetitza el seu esperit en una idea, 
en una institució, devegades en un objecte material. 
I podem dir que així com en l'Edat Mitjana no hi ha- 
via cap cavaller que no portés l'espasa al costat, així 



214 MANUEL DE MONTOLIU 

mateix en la nostra època no hi pot haver cap ciutadà 
conscient que no vagi espiritualment armat amb totes 
aquelles nocions científiques indispensables del tot 
pera desenrotllar a llur màximum possible totes les 
energies de la seva individualitat. 

L'esperit científic manca a la nostra cultura en dos 
conceptes distints. En primer lloc el conreu exclusiu 
de la ciència, la cultura professional científica, està en- 
tre nosaltres en una gran desproporció amb la cultura 
literària i artística. Es natural, i estic segur que a tot 
arreu dèu passar lo mateix, que entre'l jovent fassi 
més adeptes el culte de la poesia que'l de la ciència. 

La manca d'un aprenentatge llarg, dur, metoditzat 
i rigorós com el que suposa tota disciplina científica, 
i per altra banda l'importància primordial que té l'in- 
nata intuïció en l'art de la poesia, es causa de que als 
joves de temperament imaginatiu i sensible els sembli 
més planer i més curt el camí que porta als cims as- 
soleiats del Parnas que'l que condueix a la boirosa 
i glaçada altura en la que'l Prometeu arrenca treba- 
llosament al deus la flama sagrada del pensament 
transformador de la matèria. Però aquest excés de 
versaires (no de poetes) sobre'ls altres obrers intelec- 
tuals, que trobem per tot arreu en la nostra terra i en- 
tre les files dels nostres adolescents, passa realment 
de la mida. 

Semblem un exèrcit desorganitzat en el qual tots els 
joves guerrers que hi van entrant corren adalerats a 
les avençades, seduits per l'indòmita carrera dels poe- 



LITERATURA CATALANA 215 

tes que en elles marxen a llur lüure albir, i tots ells 
ilusionats d'esser nous Tirteus que menin els comba- 
tents al sò de llurs cants inspirats. En cambi el centre, 
el nirvi, el cos veritable d'aquest exèrcit de la nostra 
cultura, que l'hauria de constituir la munió innombra- 
ble de modestos i incansables treballadors, units es- 
tretament en una sola massa per l'obediència a una 
rígida disciplina científica i endurits en un llarg apre- 
nentatge tècnic de totes les armes, de tot el complexe 
instrumental d'anàlisi i d'investigació, aquest centre 
vital resta entre nosaltres desamparat, abandonat, sen- 
se gent. I així passa que l'exèrcit que hauria d'avençar 
en un sol bloc, roman sempre en el lloc mateix, des- 
compost en correries "frenètiques i sense finalitat dels 
nostres innombrables cavallers errants, preocupats 
únicament en cantar llurs romàntics amors i en con- 
querir la lluna. 

Creiem que es arribada l'hora de senyalar aquests 
mals a les noves generacions que pugen pera veure 
d'evitar que's perpetuí indefinidament la fesomia pri- 
mitiva de la renaixença de la cultura catalana, que en 
els seus primers temps, com era natural, tenia els ulls 
fits exclusivament en les visions dels poetes que des- 
vetllaren l'esperit adormit de la nostra terra. Es hora de 
senyalar a tots els joves, encara indecisos respecte al 
camí que hauran d'empendre, tots els punts indefensos 
i desguarnits de la ciutadela de la nostra incipient cul- 
tura, pera que s'animin a anar a ocurpar-los i a fer- 
5'hi forts, fugint de les ilusions enganyoses que a la ma- 



216 MANUEL DE MONTOLIU 

joría d'ells fa concebir la vocació de poeta, que creuen 
de bona fe sentir. Cal dir-los d'una vegada i sense cir- 
cumloquis que es més difícil ésser Poeta que no home 
de ciència, contràriament a lo que s'imaginen; que per 
cada poeta veritable que pot sortir en una època qual- 
sevulga, poden sortir, mitjançant mètode i tenacitat en 
el treball, vint i més homes de ciència; que, en fi, la 
dignitat de poeta es un privilegi de naixença que no's 
pot comprar al preu d'una gran voluntat, mentres que 
a la ciència es plenament aplicable la frase: <Le génie 
d est la patience.> Aquests versos escrits amb la febre 
dels primers anys de llur joventut, en els quals ells 
posen l'ilusió d'una futura immortalitat, passats vint 
anys els semblaran, a la majoria de ells, cosa sense cap 
valor i una pura pèrdua de temps. El mateix Goethe, 
amb tot i que era el gran Goethe, conta que quan, 
a una edat avançada, repassava les seves primeres 
poesies de jovenet, va arribar a reduir a dèu versos 
poesies que'n tenien cinquanta o més. Reservin les 
precioses energies d'aquesta primera edat, en que lin- 
teligencia es verge i forta, pera aplicar-les al conreu 
pacient i perseverant de qualsevol branca de la ciència. 
No consumeixin tot el llur temps en desfogar aquests 
raptes d'inspiració tant ilusoris i superficials en l'etat 
llur. Que's convencin de que la poesia es l'activitat es- 
piritual que més experiència de la vida necessita pera 
esclatar en una sòlida i perdurable florida, i, per con- 
següent, aprenguin a esperar i servar silenci, amb la 
íntima persuació de que, si són realment poetes, no ho 



LITERATURA CATALANA 217 

demostraran pas dels quinze als vint anys, si no que, 
al contrari, es mes aviat comprensible una bona poesia 
feta als vuitanta que no als setze anys. I aquí escauran 
unes paraules justíssimes que J. P. Richter dedica an 
aquesta qüestió en la seva obra pedagògica La Levana: 
«No lli ha res més perillós pera l'art i pera^ cor que 
voler expressar massa aviat qualsevol sentiment. Més 
d'un geni poètic ha perdut el nirvi pera haver volgut 
assolir massa precoçment la font d'Hipocrene. Cal que 
tot sentiment resti secret en la conciencia del poeta, 
i que la rígida, la freda disciplina retingui la sang que 
vol fluir violentament, fins que sigui arribada la veri- 
table estació de la maduresa. Pope, de nen, escrigué 
poesies sentimentals; sols quan arribà a home fet es- 
crigué versos sentits. 

El discret llegidor no necessitarà, naturalment, que 
li declari que les meves paraules no tenen el sentit de 
voler posar una repressió sistemàtica a la revelació 
del geni poètic, sigui en l'època de la vida que's vul- 
gui. Però fins i tot en el cas de tractar-se d'un esperit 
jove, dotat d'un veritable instint creador, entenc que 
es una norma molt sana i de gran profit la d'orientar 
les verges energies de la seva inteligencia envers una 
rigorosa disciplina científica de qualsevol orde que 
sigui, majorment si's considera que, pera això fer, no 
cal absolutament distreure-l de la via que clarament li 
senyalen l'innata afició que pugui concebir per les re- 
velacions de la bellesa en les obres literàries. Dins de 
la literatura mateixa's pot exercir i aplicar l'esperit 

15 



218 MANUEL DE MONTOLIU 

científic que tant pocs representants compta en la nos- 
tra terra. La Filologia, l'Historia de les literatures, l'in- 
vestigació i la crítica literàries, la Mitologia i els alts 
estudis de poesia popular, heusaquí alguns dels molts 
camps d'activitat científica que's despleguen a tots els 
jovenets l|ue ara no s'ocupen més que en ordenar 
rimes i estrofes que ells mateixos, anticipant-se a l'obra 
del temps, cuidaran, quan coneguin la vida, de llançar 
a les flames. No es pas menester que estudiïn matemà- 
tiques ni química pera que fassin obra de profit sòlida 
i feconda dintre de la cultura catalana. Les seves ma- 
teixes aficions literàries, ben encaminades, els portaran 
an aquest nou camp d'activitat. 

Precisament a Catalunya hi ha una tradició d'alta 
ciència dintre la seva literatura que cal, amb tota ur- 
gència, relligar i continuar. Ens referim a l'obra del 
nostre eminent Milà i Fontanals, que tant oblidada 
tenim pera vergonya nostra. El qui arriba a formar-se 
càrrec de la grandesa de la tasca realitzada per aquell 
home extraordinari, s'extranya de que'ls seus llibres, 
tant plens de sòlida ciència, no hagin estat planters 
definitius de generacions ininterrompudes de deixebles 
aprofitats que continuessin, aniplificant-les i especialit- 
zant-les, les sàvies ensenyances d'un mestre tant excep- 
cional. Sortadament viu entre nosaltres el nostre esti- 
mat Rubió i Lluch, que junt amb una dotzena de 
treballadors modestos i infadigables guarden, com re- 
líquia santa, el foc sagrat de saviesa encès per aquella 
inteligencia escullida dins del temple de la nostra lite- 



■ 



LITERATURA CATALANA 219 

ratura. Apleguin-se, doncs, tots els joves que senten 
vocació per les lletres al voltant d'aquests comptats re- 
presentants de la nostra ciència literària, i constitueixin 
d'una vegada aquest planter d'homes d'estudi pera 
començar a solidificar la nostra incompleta i inorga- 
nitzada cultura catalana. 

Però no es precisament la desproporció material 
entre l'intensitat literària i la científica de la nostra 
terra el més gran mal que patim. Concretant més, tinc 
de declarar que entre'ls mateixos poetes i literats de la 
nostra terra's nota la manca d'aquesta base científica 
indispensable pera ésser home del nostre temps, ja he 
dit que la ciència era la característica de la nostra èpo- 
ca, la tònica que resumeix el seu esperit, la nota fona- 
mental de l'armonía de la present civilització. I quan 
dic ciència, no vull pas referir-me a la ciència en sen- 
tit estricte i concret. No vull suposar. Deu me'n guar- 
di, que'l poeta i l'artista tinguin de passar un curs de 
química, de física o d'astronomia. No. Ciència, en el 
cas concret de <|iue parlem, vol dir saber en general, 
vol dir conciencia, vol dir lo contrari de l'instint, vol 
dir el complement necessari de l'intuició. Quan diem 
que la ciència es necessària al poeta i a l'artista volem 
significar que tenen de viure dintre de la concepció 
concepcions del món formulades per la ciència con- 
temporània; que han de posseir aquell mínimum de 
nocions indispensable pera no posar-se en contradic- 
ció amb l'esperit de llur època; en una paraula: que no 
han de pensar-se que amb el sol instint n'hi hagi prou 



220 MANUEL DE MONTOLIU 

pera ésser un gran poeta o un gran artista, sinó que, 
al contrari, el que vol escriure ha de saber molt be 
moltes coses, perquè, excepte en el raríssim cas d'esser 
un escriptor exclusivament líric, purament subjectiu 
(i encara en aquest cas no sé fins a quin punt se podria 
afirmar), se trobarà amb que sempre que hagi de refe- 
rir-se a qualsevol esfera del món exterior, amb el sol 
instint no podrà conèixer la realitat del món amb la 
perfecció i armonía que ho faria demanant ajuda 
a la ciència i no podrà traduir aquesta realitat en be- 
llesa sense conèixer, no més que sigui en línies gene- 
rals, les lleis de la vida en cada cas. 

En totes les èpoques, des de les més remotes fins 
a les més pròximes, els grans escriptors i poetes han 
viscut en íntima armonía amb la ciència de llur temps. 

Esquií, Sòfocles i Eurípides ofereixen en llurs tra- 
gèdies una galeria completa de totes les doctrines de 
les escoles filosòfiques que s'agitaven en aquell temps. 
Horaci es un espill claríssim ont se reflexen les ten- 
dències del epicuris i dels estoics, les éues sectes filo- 
sòfiques més en boga en la Roma de l'ímperi. I si 
passem a l'època del cristianisme, encara són més clars, 
més eloqüents els exemples. Dant, el poeta de l'esco- 
làstica; Petrarca, el platonitzant; Bocacci, veritable ar- 
xiu de l'historia mitgeval; Rabelais, Montaigne, Ramon 
Llull, Ausíes Marc, etc, etc, fins arribar als grans lite- 
rats de l'època moderna, tots, tots invariablement se'ns 
presenten sòlidament fonamentats en la ciència del 
temps en que vivien. 



LITERATURA CATALANA 221 

I aquesta nota constant en tots els poetes i literats de 
valor universal s'acaba d'afermar d'una manera defini- 
tiva amb l'aparició de la figura del gran Goethe, en el 
qual se realitza el definitiu i perfecte maridatge de la 
ciència i de l'art, del saber i de la poesia, de la cons- 
ciència i de l'instint. El fruit etern de l'obra de Goethe 
es l'haver iniciat en la literatura una tendència, una 
orientació cada dia més constant vers la conscienciació 
de les forces espontànies de l'intuició creadora. El 
dever primordial que brolla de la moral resultant de la 
vida i de l'obra de Goethe, i que s'es incorporat defini- 
tivament en l'ètica social i individual del món modern, 
es el que'ns ordena, abans que tot altre acte d'altruisme, 
el fer créixer indefinidament el valor de la nostra pro- 
pria individualitat, posant al seu servei tots els elements 
de cultura que trobem escampats en els camins de la 
vida; dever que Carlyle va formular en aquell impe- 
ratiu vibrant que's llegeix en el seu Sartor Resartus: 
«Deixa d'esser un chaos; sigues un món; encara que 
figui un petit món.» 

La ciència en tots els seus infinits ordes, en totes 
ses innombrables derivacions, se presenta avui com 
l'element fonamental de la vida social, com l'instru- 
ment indispensable pera far créixer el valor de la nos- 
tra individualitat, com l'arma eficaç pera assegurar-nos 
la victorià en la lluita de l'inteligencia humana contra 
les forces tenebroses de la natura. Quin poeta, quin 
artista serà tant cec que refusi aquesta arma? Desgra- 
ciat d'ell si ho fa. Desgraciat d'ell si, refiat de la pura 



1 

I 



222 MANUEL DE MONTOLIU 

intuició, vol exercir, com Amfió, la màgica de la seva 
paraula sobre lo que'l circonda. Farà dançar, es cert, 
al seu lliure albir els homes i les coses, les idees i els ^ 
sentiments, i fins potser les mateixes estrelles i plane- ■ 
tes. Però la creació que resultarà del seu màgic poder ' 
no serà, certament, una altra Tebes, una ciutat armò- 
nica i orgànica; serà un amuntegament desordenat 
i confós, serà un veritable chaos que no deixarà cap 
rastre en l'humanitat. 

I examineu detingudament les grans figures de la 
literatura contemporània. No es que tots siguin uns 
savis, ni uns .homes de ciència. Però de l'obra de ca- 
dascú d'ells se'n desprèn aquesta ensenyança: que cada 
llibre que fan té la seva ciència ; cada obra que preparen 
necessita un estudi veritablement científic de I assumpte. 

I davant d'aquests exemples, què fem nosaltres? 
Desgraciadament no han entrat encara en la nostra 
conciencia les ensenyances que se'n desprenen; no'ns 
havem acabat d'incorporar en la corrent d'aquesta 
orientació. De la cultura, tal com avui s'entén en el 
món modern, no més n'havem après la paraula; però 
no'ns en havem assimilat l'esperit. La cultura de la 
gran majoria de nosaltres es pur efecte de la lectura 
ràpida, desordenada, sense finalitat, y no de l'estudi 
conscient, metòdic, perseverant, dirigit en cada cas a un 
fi concret. Aquí encara vivim en l'idea de que l'estudi 
ha d'esser monopoli exclusiu dels homes de ciència, 
i que pera fer un poema, una novela o un conte no hi 
ha més que agafar la ploma i deixar-la anar sobre'l 




LITERATURA CATALANA 223 

paper a la mercè de lo que'ns dicti la nostra fantasia 
excitada, i tot lo més preparada per algunes prèvies 
passejades vagatives. Ignorem encara que la més gran 
imaginació del sigle xix, el gran Edgar Pòe, l'home 
que ha creat la familia de literatura més original dels 
nostres temps, no hauria pogut crear les meravelles 
que'ns ha deixat sense l'auxili d'una curiositat cientí- 
fica portada al seu extrem més exagerat, i sense la 
qual aquella portentosa imaginació no hauria creat més 
que vanes bombolles de savó. No escarmentem encara 
amb els repetits exemples deplorables, que se'ns pre- 
senten cada dia davant nostre, de joves de grans fa- 
cultats que apareixen en el món de les lletres amb una 
terrible embranzida, i que passant el temps, a força 
d'alimentar-se exclusivament de sí mateixos, com pre- 
sos d'una autofagia insaciable, per no tenir l'educació 
necessària pera assimilar-se l'inagotable riquesa de les 
coses i de les vides que'ls circonda, acaben agotats 
i devenen estèrils, veient-se en la precisió de repetir 
en mil formes la mateixa invariable nota personal, veri- 
table llosa que cau sobre d'ells i els enterra definitiva- 
ment. 

Es hora, doncs, de sortir de la nostra apatia, es hora 
de que'ls poetes i escriptors se convencin de que, pera 
escriure en l'època moderna cal saber moltes coses, 
i es natural que pera saber moltes coses es precís estu- 
diar molt; es hora de que'ls catalans entrem d'una 
vegada i per sempre en aquest gran Reialme del Silen- 
ci, que deia Carlyle, que es el reialme de l'estudi i la 



224 MANUEL DE MONTOLIU 

meditació; es hora de que no'ns acontentem amb pro-j 
nunciar a totes hores la paraula «cultura», i de que 
la fem efectiva i viventa, procurant que cada vers, j 
que cada ratlla que brolli del nostre interior sigui fl 
el fruit de la màxima intensificació de totes les nostres * 
energies espirituals i del més gran conreu possible 
de totes les nostres facultats. Deixem d'esser d'una , 
vegada un conglomerat caòtic d'autodidactes, de mes-B 
tres de nosaltres mateixos; constituim-nos, formant ( 
una vasta colònia escolar, en deixebles d'aquesta uni- 
versitat de cultures superiors que'ns ofereix l'Europa; 
i una vegada ens haguem assimilat llurs ensenyances 
podrem bastir en breu temps, i presentar davant del 
món, una Cultura catalana que encara no existeix. 



ELS NOSTRES CLÀSSICS 



AMICS lectors, he decidit fer-vos participar dels 
dubtes que'm va despertar la lectura d'uns 
paràgrafs d'un llibre que més avall transcriuré, i pro- 
posar-vos ensems un dels molts problemes que's 
poden presentar en l'esfera de la nostra educació lite- 
rària, problema directament enllaçat amb qüestions 
apassionadament debatudes de poc temps entre nosal- 
tres. 

El gran poeta alemany J. P. Richter, en la seva 
gran obra d'educació La Levana, en el capítol sobre 
«L'educació del sentit de la Bellesa», després d'establir 
i provar que abans dels tretze o dels catorze anys 
no ha de començar la veritable educació poètica dels 
nois i noies, passa a tractar de la matèria, del contin- 
gut necessari d'aquesta educació un cop arribada l'edat 
oportuna, i pregunta: «Però quins poetes farà estudiar 
l'educador?» Y respon resoludament: «Els nostres! 
Ni grecs, ni romans, ni hebreus, ni indis, ni france- 



226 MANUEL DE MONTOLIU 

SOS, sinó alemanys. Que l'anglès trii entre'ls anglesos, 
i d'igual manera cada poble trii entre'ls seus. Sola- 
ment la pobresa dels segles passats, durant els quals 
semblava que no més la meravellosa vitalitat grega 
i romana podia esvair les tenebres i donar cos a les 
ombres en la nostra Alemanya, ens pot explicar aque- 
lla costum irracional, però encara molt seguida, segons 
la qual se tractava de formar i atemperar el sentit estè- 
tic, no per medi de les belleses literàries recentes 
i de casa nostra, sinó per medi de les obres capdals 
antigues i extrangeres.» 

Inútil fora continuar transcrivint els solidíssims 
arguments de caràcter pedagògic en els quals el gran 
escriptor alemany apoia la seva valenta afirmació. 
D'altra banda són ben sobrers entre nosaltres tots els 
arguments que's podrien allegar en una qüestió com 
aquesta, que aplicada al cas de la nostra propria edu- 
cació nacional, es prou intensament sentida dintre'l 
mateix esperit que ha dictat les paraules més amunt 
esmentades. Les mateixes raons pedagògiques que 
abonen l'ús de la llengua mare en l'educació i l'ins- 
trucció dels infants són aplicables exactament a apoiar 
l'ús de la literatura nacional com a medi d'educació. 

Així, doncs, tots estem d'acord en que han d'esser 
els nostres clàssics els models que s'han de posar 
al davant dels ulls de l'adolescent que comença la sego- 
na etapa de la seva educació. Ni grecs, ni romans, 
ni francesos, ni alemanys, sinó catalans; els nostres, 
es a dir, no solament els que'ns toquen en el concepte 




LITERATURA CATALANA 227 

de l'espai, els de la mateixa raça, sinó els que'ns toquen, 
ademés, en el concepte del temps, els de la mateixa 
època... 

Aquesta es la teoria. Ara passem a la pràctica. 
I ara m'imagino un mestre gelós de l'educació, treba- 
llant en fer la perfecta aplicació de la teoria. Clàssics 
grecs, llatins, francesos, castellans, tots van al calaix, 
per primera providencia; el nostre home va a procedir 
a fer un recull dels clàssics catalans del nostre temps; 
el nostre home té un criteri afinat, sab distingir per- 
fectament les obres literàries dolentes o mitjanes 
d'aquelles que, tant pel concepte del sentiment i de 
l'inspiració com pel concepte de la perfecció de la for- 
ma i de l'expressió's poden conceptuar com a clàssiques 
i són indicades pera servir de magnífics models de per- 
fecció i de bon gust a les inteligencies verges dels seus 
alumnes. 

Quins són els clàssics catalans del segle xix?, serà 
la primera interrogació que a sí mateix se farà el nos- 
tre institutor. Llarga meditació. Ell coneix, fil per ran- 
da, el nostre moviment literari de la renaixença. Ell 
sab quant joves som els catalans en la moderna repú- 
blica de les lletres. Un o dos noms solament el fan 
dubtar. Y posa fi a la seva llarga meditació, i amb 
la convicció més intima's diu a si mateix que no tenim 
clàssics moderns. 

Què fer, doncs?... Si fos home de mal gust o de pocs 
escrúpols, o animat d'un patriotisme desenfrenat, prou 
que hauria sortit aparentment de dificultats amunte- 



228 MANUEL DE MONTOLIU 

gant en una barrija-barreja monstruosa fragments 
de tots els poetes de la nostra renaixença i els hauria 
fet passar com a clàssics. Hauria repetit un cop més 
un assaig d'Antologia per l'estil de les que sortiren 
en temps passat, baix el nom de Els trovadors moderns 
i Els nous trovadors, i fins en una traducció alemanya, 
amb el nom de Catalanische Troubadours, en quals 
reculls per. cada cosa passadora n'hi ha cent que fan 
tancar els ulls d'horror. 

Però ell té massa consciència de lo que significa 
el mot clàssic pera cometre una monstruositat sem- fl 
blant. Ell sab que, com diu Sainte-Beuve, «alguns 
escriptors de talent, dotats d'originalitat i d'una força _ 
d'expressió excepcional, uns quants esforços brillants, If 
isolats, però sense suite, al moment interromputs, i que 
cal sempre recomençar, no són condicions suficients 
pera dotar una nació d'un fons sòlid i imposant 
de riquesa literaria>. Ell sab igualment que «l'idea de 
clàssic implica quelcom que té suite i consistència, que 
fa conjunt i tradició, que's compon, se transmet i dura», 
que «un veritable clàssic es un autor que ha enriquit 
l'esperit humà, que li ha fet fer un pas cap avant, que 
ha descobert alguna veritat moral indubitable o ha 
expressat alguna passió eterna en el nostre cor, en el 
qual tot semblava ja conegut i explorat; que ha traduit 
el seu pensament baix no importa quina forma, però 
sí ampla i gran, fina i ponderada, sana i bella en sí». 
Ell sab, ademés, que pera assolir aquesta forma am- 
pla i gran, fina i ponderada, la primera condició 



■ 



LITERATURA CATALANA 229 

indispensable es el posseir una llengua en un perfecte 
estat de puresa i d'autonomia, una llengua que no aca- 
bi de sortir d'un llarg període d'incultura i de deca- 
dència, una llengua, en fi, que no necessiti reunir 
Congressos pera procedir científicament a la seva 
redempció, depuració i completa independència. I el 
nostre institutor aplica aquests conceptes afcas present 
de la nostra literatura i s'aferma en la convicció de que 
no hi ha, de que no hi pot haver clàssics catalans 
moderns. 

I la convicció de l'institutor també es la meva, 
amables lectors. Ja sé que no mancarà qui atribueixi 
les meves paraules a l'afany d'empetitir les figures dels 
nostres poetes moderns. Però no tinc necessitat de 
justificar l'honradesa de les meves conviccions, escla- 
ves solament de lo que m'apar com ventat. Jo no puc 
enganyar-me a mi mateix calificant de clàssic el més 
alt poeta de la nostra renaixença: en Verdaguer (pres 
el nom clàssic en el llegítim sentit que li donen les 
lluminoses paraules abans transcrítes de Sainte-Beuve, 
sentit, d'altra banda, que li convé, sobre tot en l'aspecte 
educatiu i pedagògic de la qüestió, que es el que ara ens 
ocupa), en Verdaguer es una figura, una encarnació 
d'una època de ressorgiment, d'infantesa, de re-nai- 
xença, no d'una època de perfecció, de plenitut, de 
maduresa. La seva obra serà considerada per la crítica 
com un primer monument d'una literatura, com una 
nova Cançó de Roland, potenta i forta, contenint vir- 
tualment tota una literatura independent i original... 



230 MANUEL DÉ MONTOLIU 

Un solament, potser, entre'ls nostres poetes, ens fa ve- 
nir el mot clàssic als llavis. La seva obra es una antici- 
pació de maduresa en les nostres lletres, tant pel 
llenguatge com per lo acabat de la forma. Aquest 
es en Costa, a qui ja vàrem calificar dies passats de pri- 
mer clàssic català en la cronologia de la nostra poesia 
renaixenta. T*erò una oreneta no fa estiu, com diuen 
vulgarment, i malgrat en Costa hagi acoblat al seu 
entorn una plèiade de poetes que segueixen el seu 
rastre, els clàssics catalans no han encara aparegut, 
pera oferir-los com a models d'eterna, universal i defi- 
nitiva bellesa a les ànimes infants que comencen a obrir 
ai món i a la vida els ulls de l'inteligencia... 



He provat fins ara de convèncer als meus lectors de 
que no teníem clàssics en la nostra literatura moderna. 
Donant per ben provada la meva afirmació i per ben 
convençuts tots els que'm llegeixen (i perdonin-me la 
meva presumpció), ara preguntaré: Es possible precipi- 
tar amb els nostres esforços l'aparició dels nostres 
clàssics moderns? Es possible, depèn de la nostra 
voluntat evocar, com per virtut d'un conjur màgic, 
l'adveniment dels mestres definitius, eterns, de la lite- 
ratura catalana que ara vesllumem com ombres pàlides 
en el tenebrós misteri de l'avenir?... O, pera expressar- 
me amb més justesa, està en la nostra mà desbroçar 
el camí pera que aquestes ombres augustes puguin 




LITERATURA CATALANA 231 

venir més fàcilment, més ràpidament a fer hostatge en 
el camp de les nostres lletres? Amb tota l'ànima jo crec 
que sí. 

Però, en primer lloc, no voldria que s'interpretés la 
meva convicció en un sentit desviat. Tinc, en efecte, 
l'absoluta convicció que'l Geni es un fenomen que 
arriba a l'humanitat sense evocació, sense prèvia pre- 
paració. Ve quan ve, i no sempre quan, als ulls de la 
generalitat, es més necessària la seva aparició i la seva 
activitat. Tota la ciència crítica moderna es impotenta 
pera explicar l'adveniment d'un geni en una literatura, 
en una ciència, en una art. La famosa teoria taineana de 
la raça, el medi i el moment, tant satisfactòria i admissi- 
ble pera explicar raonablement la producció general 
de l'activitat espiritual humana, es un instrument inser- 
vible pera descobrir i analitzar les misterioses corrents, 
profondes, subterrànies, que han fet germinar, deve- 
gades en els moments més inesperats, la llevor d'un 
d'aquests arbres gegants de l'esperit humà que, rebent 
la mateixa llum, les mateixes pluges i els mateixos 
vents que'ls altres del seu voltant, han extès el porten- 
tós brancatge llur, atapait de fruits eternals de vida, al 
travers de tots els segles i de totes les races. El mateix 
Taine, quan, després de moltes i moltes planes de mi- 
nuciosa i exacta aplicació científica de la seva teoria 
a les primeres manifestacions de la literatura anglesa, 
se troba, de sobte, davant de Shakespeare, confessa 
amb noble franquesa la seva impotència, i amaga, ple 
de vergonya, el seu alambí d'anàlisi literari. Així, doncs, 



232 MANUEL DE MONTOLIU 

si l'historia ens ensenya que'l Geni ve sense prèvia 
preparació, talment que ell mateix té de fer molts cops, 
amb el seu propri esforç, una llarga i treballosa prepa- 
ració en el medi ambient hostil pera que les seves 
ensenyances o el seu exemple puguin fructificar molts 
anys i fins segles després de la seva mort, podem de- 
duir, llògicament, que amb els nostres treballs pera 
formar un ambient espiritual propici no conseguireni 
avençar l'adveniment dels nostres genis un minut més 
del temps que'Is hi senyala el misteriós rellotge del 
destí. 

Mes si no podem fer aparèixer, per dir-ho així, me- 
cànicament el Geni a l'hora que més necessari ens 
sigui; si no depèn precisament del camí que li haguem 
desbroçat amb els nostres braços el que de val li del 
no-res a la realitat i s'encarni en una de les generacions 
futures, calculada amb probabilitat aproximada, al 
menys ens es possible una cosa, això es: fer que'l 
Geni, quan vingui i quan sigui entre nosaltres en el 
moment determinat per linexcrutable destí, trobi al 
seu entorn una atmosfera propicia a la seva creixença 
i ala plenitut de la seva feconditat. Dos dolls d'aigua, 
igualment abundosos, que baixin de la montanyà a la 
vall, tindran molt distints efectes segons el llit pel qual 
corrin. Si l'enginy dels homes ha canalitzat inteligent- 
ment una d'aquestes corrents, les benediccions que 
escamparà al seu voltant seran totes les possibles. Si 
l'altre dels rius no troba en el seu camí més que lo 
que l'atzar de les circumstancies geogràfiques ha dis- 



I 



LITERATURA CATALANA 233 

posat, amb la mateixa força i majestat que'l primer, 
produirà, no obstant, no més que una petita part dels 
seus beneficis possibles. 

En aquest sentit tots els genis, si no han sigut pro- 
duïts pel medi ambient, han estat, al menys, influenciats 
per aquest medi, en un sentit o altre. Quan han trobat 
un medi hostil, han perdut en la lluita moltes forces 
que altrament, empleades en una tasca positiva, els 
haurien fet arribar a la màxima plenitut de la llur 
feconditat. 

Ara be: quins medis, quins procediments té al pre- 
sent la nostra generació literària pera formar i extendre 
aquesta atmosfera propicia al ple i màxim desenrot- 
llament espiritual del genis possibles de les nostres lle- 
tres, dels mestres definitius de la moderna literatura 
catalana, dels nostres clàssics, abocats potser en aquest 
moment al confós horitzó que separa lo possible de lo 
real, lo futur de lo present? 

El primer dels medis que tenim a la mà pera formar 
aquesta atmosfera propicia en la nostra societat literà- 
ria es el fomentar, en quant ens sigui possible, la cul- 
tura clàssica, l'estudi dels immortals mestres grecs 
i llatins, no al travers de traduccions i de referències 
indirectes, sinó en llurs mateixes fonts, en llurs textes 
originals, en llur mateixa llengua. Els que no estan 
convençuts de la plenitud màxima, incalculable, de la 
bellesa, i del profon i etern sentit d'humanisme que 
s'estotja en la tradició gloriosa de la literatura heleno- 
Uatina, i que fa d'ella l'arquetipus insuperable de per- 

16 



234 MANUEL DE MONTOLIU 

fecció artística i el cim més alt que ha assolit l'esperit 
humà en sa activitat creadora se riuran, segurament, 
d'aquesta adoració, d'aquesta mena d'idolatria de que 
s'ha fet objecte, en totes les èpoques, de part de pocs 
o de molts esperits, l'antiguitat clàssica, i creuran una 
subjecció, una esclavitut intolerable aquesta admiració 
secular que en la seva exageració i desviació ha posat 
el fonament de totes les retòriques i preceptives literà- 
ries. Però sense caure en les exageracions de molts 
erudits renaixenis del segle xv, sense necessitat d'elevar, 
com feu en Ficino, un altar al diví Plató pera oferir-li 
de genolls una adoració idolàtrica, be podem servar 
la nostra admiració dintre'ls límits que la llògica i el 
bon sentit imposen, i atenent-nos a lo que'ns ensenya 
l'experiència en l'historia de totes les literatures, assig- 
nar a la cultura clàssica la missió de guardar sempre 
encesa en el temple de l'art la flama de serenitat, de 
crear un medi ambient de bon gust, de mantenir 
viventa entre les files dels escriptors una sana discipli- 
na, no amb el fi d'esclavitzar i retenir el lliure vol de 
l'esperit, sinó amb el d'economitzar i guiar les forces 
creadores, que, sense norma ni fre, cauen moltes vega- 
des en l'abisme de lo monstruós. 

Tots els que coneixen les literatures extrangeres han 
pogut observar que, en termes generals, tots els escrip- 
tors, fins els de tercer i de quart orde, tenen en comú 
una qualitat primordial en l'art de les lletres que entre 
nosaltres manca molts cops, fins en escriptors de gran 
talent: el bon gust. En aquestes literatures tots els que 



■ 



LITERATURA CATALANA 235 

escriuen saben escriure. Aquí encara concebim un geni 
que no tingui ei domini de la llengua indispensable 
pera convertir-la en instrument afinat i precís d'ex- 
pressió estètica. El mal gust i l'esperit barroer taquen 
més d'una plana profondament concebuda i apassio- 
nadament sentida de molts dels nostres millors escrip- 
tors. Doncs, a què's dèu aquesta diferencia ? Senzilla- 
ment a que en les literatures extrangeres hi ha la 
tradició mai interrompuda de la cultura clàssica, ont 
s'han format i s'han abeurat, la una darrera l'altra, totes 
les generacions de poetes, mentres nosaltres, pobres de 
nosaltres, som, des de fa llarg temps, una legió d'auto- 
didactes, un eixam d'aucells selvatges que perdem 
les forces en voladuries frenètiques cap a les esferes 
ont ens porta el pur instint. Penseu que, sense aquesta 
cultura clàssica, podríem ara admirar aquells poetes 
i tot que semblen més instintius, com en Poe, en Byron, 
en Baudelaire, en Mistral, en Maeterlinck? Podem dir, 
amb tota seguretat, que en la moderna poesia francesa, 
tant feconda en personalitats, són raríssims els poetes 
que no posseeixin a la perfecció el grec i el llatí, i no 
coneguin, en llurs mateixes fonts, tots els tresors de 
l'antiguitat clàssica. 

Relliguem la tradició dels bons temps de la nostra 
literatura, que a l'aurora de la gran Renaixença dels 
temps moderns, seguint l'exemple d'Italia, produí una 
florida de savis i erudits consagrats heroicament a l'ex- 
humació de la gloriosa cultura de la clàssica antiguitat, 
tasca en la qual estava llavors ocupada la part més 



^6 Manuel dE Moníoliu 

escullida de l'humanitat. De les mans d'aquells Canals, 
Valentí, FenoUet, Lucas, Vilaregut, Alegre, Corella 
i altres sortiren admirables traduccions de les millors 
obres de la literatura llatina que per desgracia en llur 
majoria resten encara inèdites. 

Deu sab els fruits que segurament hauria produit la 
sembra d'aquestes sanes llevors en aquella època rea- 
litzada si no hagués estat la sobtada i fatal decadència 
política de la nostra raça, que arrossegà la de tots els 
altres ordes de la nostra activitat. El dia que les noves 
generacions dels nostres literats hagin conseguit enlla- 
çar i perllongar fins als nostres temps aquella àuria 
cadena interrompuda de la tradició de la nostra cultu- 
ra clàssica, la nostra literatura vindrà a ésser com un 
palau decorat, tapiçat i il•luminat com cal pera fer-lo 
digne d'esser habitat pel geni que pot venir a sojor- 
nar-hi el dia més inesperat. Altrament, si continuem 
indefinidament la tradició de la nostra incultura, si con- 
tinua havent entre les files dels nostres poetes i escrip- 
tors aquest menyspreu, aquesta repugnància envers tot 
lo que pertany a l'alt conreu de l'esperit, matarem en 
flor moltes plantes que, a no ésser així, haurien crescut 
ufanoses i fecondes, trobant al seu voltant nodriment 
espiritual, fort i triat. 

D'un altre instrument hauria encara de parlar, efica- 
císsim pera contribuir a formar aquesta atmosfera pro- 
picia de cultura literària de la qual venim parlant: 
l'estudi aprofondit dels nostres millors escriptors dels 
sigles XIV i XV, d'aquells mestres que foren com una 



d 



LITERATURA CATALANA 237 

aurora esplèndida d'un dia que, per decrets inexcruta- 
bles, no va acabar de sortir i brillar en tota sa plenitut 
pera la nostra malhaurada terra. Però ara els meus ulls 
han topat amb els volums de la colecció Histories 
d'altre temps, editats pel meu amic en Miquel i Planas, 
que contenen, entre altres models de prosa catalana, 
el deliciós Somni de Bernat Metge, aquesta obra «joiell 
de la prosa catalana», com digué en Rubió i Lluch, que 
fa a la nostra literatura < digna d'asseure-s al costat de 
l'italiana i de la castellana en llur més afortunada edat 
d'or>, i se'm presenta nova ocasió pera insistir altre 
cop sobre'l tema «Els nostres clàssics». 

Es digne d'observar-se que, d'un quant temps ençà, 
se ve notant en els nostres cenacles literaris una forta 
tendència, filla d'un instint de la conciencia colectiva, 
a vulgaritzar els textos dels bons temps de la nostra 
llengua, contrastant amb la tendència anterior que ha- 
vien mostrat els nostres erudits a fer de l'exhumació 
d'aquests antics monument literaris un article de luxe 
pera l'ús exclusiu d'un cercle de gent refinada i una 
delectació egoista pera un cenacle d'iniciats. Deu sab 
la riquesa de textes clàssics nacionals que hi ha escam- 
pada en esplèndides i exquisides edicions de bibliòfil 
i en publicacions pera l'ús exclusiu dels erudits, man- 
ques de tota noticia biogràfica i bibliogràfica que ser- 
vissin de guia al llegidor profà; edicions de difícil 
i costosa adquisició, que representen un esmersament 
de forces dignes d'una finalitat més ampla i d'un pro- 
fit més universal. 



238 MANUEL DE MONTOLIU 

Avui, sortadament, s'ha vist quan descarrerats ana- 
ven els erudits per aquell camí, i per diferents costats 
s'es començada una empresa seriosa de divulgació dels 
nostres vells tresors literaris, amb una sèrie de publi- 
cacions que fora de llarg esmentar i que no tenen altre 
fi que'l d'arribar a assimilar d'una manera viva en la 
nostra actual societat, tota la riquesa espiritual i lingüís- 
tica continguda en l'herencia literària dels nostres 
avant-passats. 

Aquesta tendència, que'ns porta a tots els de la 
present generació a estudiar i popularitzar el bon gust 
literari, mirant-nos en l'espill de les lletres catalanes 
dels temps d'or de la nostra terra, no es més, en el 
fons, que un de tants símptomes de l'aurora de civilitat 
que apunta en els nostres temps. Ara més que mai 
mirem amb ulls d'amor i admiració aquella literatura 
catalana dels sigles xiv i xv, que rebia no sols directa 
protecció, sinó també viu exemple de cultura de les 
Corts dels nostres monarques, savis i lletrats, com 
aquell en Pere el Cerimoniós, «bell escriptor, car mi- 
rava-s e presava-s en be escriure, encare que fos rei 
e fos ocupat en governar los regnes», segons diu be- 
llament el cronista Carbonell; com en Joan I, calificat 
per en Rubió de «August de la civilització catalana»; 
com Amfós V, que «sospengué una batalla i tractà de 
pau pel present que li feren d'un còdiç de Titus Livi». 

D'aquests llibres dels temps d'or de la nostra cul- 
tura rebran les presents generacions una lliçó viva de 
civilitat com no'n podrien rebre cap de semblant de 



LITERATURA CATALANA 239 

qualsevol altra literatura extrangera de l'època present. 
Es l'esperit de la nostra mateixa raça, arribada al cim 
d'una gran civilització, qui ens parla en aquestes obres 
a travers dels segles, fent-nos glatir amb el pressenti- 
ment de lo que podria ésser altre cop la nostra litera- 
tura si tornés a presidir en la seva evolució un alt sen- 
tit de distinció cívica, una constant i lliure norma de 
cultura que, al mateix temps que sotilitzés pera més 
altes adaptacions l'instrument del llenguatge, i lluny 
de ofegar la plena florida dels instints verges i creadors 
de l'ànima nacional, fos una sana educació, una bèn- 
factora disciplina pera'l desenrotllament armònic d'a- 
questes facultats innates del nostre geni peculiar. 

I es aquesta obra de civilitat lo que, en el meu 
humil parer, constitueix la vocació, la missió de les 
noves generacions dels nostres poetes i escriptors. 
D'aquí ve que al mateix temps que estudien febrosa- 
ment els nostres vells clàssics — els llibres d'aquell 
temps en que encara constituíem una Cultura — 
i senten l'ineludible necessitat de propagar llur conei- 
xença en el nostre públic, proven d'aplicar les ense- 
nyances d'ells rebudes a la vida actual de la nostra 
literatura, i, en armonía amb les condicions dels temps 
moderns, curen d'afinar el llenguatge i depurar l'estil, 
assajant formes més cultes d'expressió literària, enno- 
blint la forma poètica, en un mot, infondint el pressen- 
tin^nt d'una nova cultura en totes les manifesta- 
cions del nostre moviment literari. D'aquí també prové 
aquesta adoració a les formes més civils de poesia, com 



240 MANUEL DE MONTOLIU 

es el sonet, que s'observa en molts joves de les noves 
escoles, i així mateix totes les exageracions d'artificio- 
sitat pretenciosa i preciosisme primerenc, inevitables 
i sense veritable trascendencia. 

Naturalment que, com ja he fet constar en moltes 
ocasions, aquest classicisme es prematur, en termes 
generals, perquè no ha arribat la nostra actual cultura 
(i bon troç se n'hi falta) a la plenitut i maduresa 
indispensables pera la florida d'aquesta alta depuració 
del sentiment i de l'expressió, que són l'essencia de tot 
classicisme, i més estrictament perquè l'instrument del 
llenguatge no'l tenim encara prou afinat pera que's 
pugui prestar a la nacionalització perfecta de l'esperit 
clàssic. 

Però no judiquem aquesta temptativa empírica, arti- 
ficiosa ni perjudicial. Aquest assaig de classicisme que's 
nota en les nostres lletres, amb tot i concedir que en la 
majoria dels casos es equivocat, i en algun* f'ns ridícol, 
ha nascut, emperò, d'una instintiva evolució de la nos- 
tra literatura, d'una reacció absolutament espontània 
contra'l sentit estètic de les anteriors generacions lite- 
ràries. L'evolució d'una literatura, com la de qualsevol 
branca de l'activitat humana, mai procedeix per salts. 
Les successives èpoques literàries passen de l'una a l'al- 
tra gradualment; i molt sovint apareixen els primers 
símptomes d'una enmitg i tot de la plenitut de l'an- 
terior immediata. En aquest cas se troba ara la nostra 
literatura. No dubto que'ns troben encara en plena 
edat política, parlant segons la classificació d'en Car- 



LITERATURA CATALANA 241 

ducci. Però l'aurora de la següent comença ja a des- 
puntar pera una minoria d'esperits impacients, i la vi- 
sió de la nova Ciutat, torrejant entre'l boirós horitzó 
de l'avenir, ha ferit més d'una ànima i l'ha feta esclatar 
en cants arrebaçada per l'exaltació d'un furiós sentit 
futurista. 

Ja he dit que més que classicisme es un desitg, 
un assaig de classicisme el moviment que avui se nota 
en les nostres lletres. I si es veritat l'axioma corrent 
en biologia que la funció crea l'orgue, es indubitable 
que aquest desitg, aquest instint, aquest pre-sentiment 
clàssic que espontàniament s'es desvetllat en nostre 
fons espiritual, i que ha començat ja a actuar amb tots 
els caràcters d'una nova funció, crearà amb el temps 
el seu orgue adequat, es a dir, forjarà, al travers d'una 
sèrie més o menys llarga d'esforços i temptatives, una 
llengua a posta pera l'expressió dels nous sentiments, 
i anirà formant, generació per generació, segons la seva 
nova disciplina, una societat apta a compendre i assi- 
milar-se la clàssica expressió de l'ànima nacional, que 
després de aquesta llarga germinació esclatarà triom- 
fant i definitiva. 

Per totes aquestes raons crec jo que no's tracta 
de cap desviació en l'evòlució natural de les nostres 
lletres; es, si's vol, una desviació aparent, que no tren- 
ca, però, l'unitat i la final orientació de l'òrbita espon- 
tània d'aquesta evolució, com no's pot pendre com 
una real desviació la virada que fassi un vaixell pera 
millor atènyer la meta de la seva ruta. Una reacció 



242 MANUEL DE MONTOLIU 

natural contra'l sentit estètic de les generacions ante- 
riors, — romàntic-acadèmic i romàntic-naturista — ; el 
sentit de civilitat que evidentment comença a envair 
totes les esferes de la nostra vida social; l'exaltació 
de la nostra fe nacional, que'ns fa veure pròxims els 
temps de plenitut de lo nostra nova civilització; la con- 
solidació i l'influencia cada dia més preponderant del 
nucli intelectual mallorquí aportant a la nostra litera- 
tura un sentit de gràcia i armonía eminentment clàssic; 
l'entusiasme que, per secretes afinitats, desperten aquí 
les grans figures de les literatures novo-llatines actuals, 
orientades vers un neo-helenisme adaptat a l'ànima 
moderna; finalment, la vulgarització i l'estudi dels 
nostres vells clàssics, cada dia més estimats i assabo- 
rits pels nostres joves, ademés de moltes altres cir- 
cumstancies que fora cosa llarga de citar, són, en la 
meva modesta opinió, fets més que suficients pera 
explicar a satisfacció i justificar plenament aquest 
assaig de classicisme que caracteritza la nostra jove 
generació literària, i pera no atribuir-lo al caprici d'uns 
quants individus desarrelats de catalanitat, ni conside- 
rar-lo fill d'un empirisme, d'una arbitrarietat que aspira 
a convertir-se en dogma i d'una pura imitació dels 
classicismes forasters, No'n tenim de clàssics, torno 
a repetir, no'n podem tenir, encara; però molts 
dels esforços i tanteigs que realitzen els joves d'ara 
pera fer vibrar una corda nova en l'arpa rovellada dels 
romàntics trovadors d'altre temps, tots els esforços que 
siguin conscients i seriosos dirigits a avençar la nova 



I 




LITERATURA CATALANA 243 

era que ha de venir — l'era triomfanta de classicisme— 
són nobles i fecons (d'igual manera que són necessaris 
i espontanis), si no per la materialitat de llur resultat 
immediat, per llur alta significança i encoratjador 
exemple. 

Guardem-nos, tots els que fem crítica literària, 
d'esser esclaus de teories estètiques. Tinguem la virtut 
de no convertir en dogmes el nostre gust personal 
i les nostres preferències envers una escola determi- 
nada, condemnant i excomunicant, en nom d'una secta 
literària, els afiliats en la contraria. La crítica es, en el 
meu concepte, un observatori. I l'ofici del qui's troba 
dintre d'ell es senzillament observar les corrents i in- 
terpretar i predir llurs resultats. Ara els aparells d'aquest 
observatori acusen, ja fa temps, una forta corrent en 
sentit determinat, registrem-la, interpretem-la, preveiem 
sos resultats; que'ls vaixells que naveguen mar endins 
s'aprofitin, si volen, deies nostres observacions; i de 
segur se n'aprofitaran si aquelles són escrupuloses 
i veritables. Però guardem-nos, en tot cas, de dir: — 
Aquest vent està equivocat; hauria de venir del sud- 
oest en comptes del nord-est. — Haurien de bufar vents 
de romanticisme en lloc de bufar vents de classicis- 
me, viceversa.— I veurem que, bufi el vent que's vul- 
gui, de llevant o de ponent, del nort o del mitgdía, 
els vaixells que portin bons pilots i bones veles aprofi- 
taran sempre el vent regnant pera continuar majestuo- 
sament, serenament, la ruta que s'han proposada. 

Març 1907 



d 



DOS ARTICLES DEDICATS 
A DON ADOLF BONILLA 

I 

La presumpció catalana 



No sé si es una presumptuosa temeritat i una exces- 
siva confiança en les meves limitades forces el 
sentiment que avui m'impulsa, a mi, el darrer i l'ínfim 
soldat de les files intelectuals catalanes, a contestar 
i glosar el vostre notable article «De lingüística regio- 
nal y sus concomitancias», publicat fa alguns anys 
en La Espana Moderna. No més sé que en el fons 
d'aquest sentiment batega un desitg irresistible, un 
anhel vivíssim de contribuir, amb tot el meu poc valer, 
a l'obra de concòrdia i de mutual simpatia que amb 
tanta urgència tenim l'obligació d'empendre i de por- 
tar a bella fi tots els que intentem expressar i articular, 
en una o altra forma, les més altes palpitacions de l'es- 
piritualitat multiforme dels distints pobles ibèrics. 



246 MANUEL DE MONTOLIU 

I aquest noble desitg, pura sed de veritat, crec de bona 
fe que'm dona títol suficient pera entrar, al meu torn, 
a la palestra de la controvèrsia per vos iniciada, i que 
serà plena garantia de l'absoluta sinceritat de les meves 
paraules i excusa atendible de l'ardidesa que en mi su- 
posa el discutir d'igual a igual amb una personalitat 
com la vostra, tant eminent i tant justament respec- 
tada. 

Al fons de tot el conjunt de lloances i vituperis que 
en el vostre article endreceu a les coses catalanes 
hi vibra, com l'esperit inicial de les vostres paraules 
i com 1 anima de tots els vostres judicis, una acusació 
capdal, que deixeu caure com pesanta llosa damunt 
de la magnificència i vitalitat de la nostra renaixença, 
objecte dels vostres entusiastes ditirambes: l'acusació 
contra la nostra presumpció, contra la nostra petulàn- 
cia en l'esfera de la cultura intelectual. I ara potser vos 
sorpendrà, respectat mestre, com sorpendrà sens dub- 
te a més d'un dels meus compatricis, la confessió sin- 
cera que faig desde ara de que teniu tota la raó en 
aquest punt. Mes no creieu que sigui aquesta una opi- 
nió individual d'aquest modest literat; afortunadament 
hi ha una bona part de la nostra joventut que es ple- 
nament conscienta de tots els defectes de la nostra in- 
cipient cultura intelectual i que us podria informar 
i ilustrar, encara amb més coneixement de causa que'l 
que vos posseiu, sobre l'infinita vanitat d'algunes ma- 
nifestacions aparatoses i rimbombants de la nostra 
intelectualitat present. Res de nou pot dir-sean aques- 



LITERATURA CATALANA 247 

ta joventut en el capítol de la fatuitat catalana. Ella 
ia coneix i deplora més que ningú, ella la condemna, 
com digne producte del ridícol i mesquí chauvinisme 
que enterboleix el cap a molts dels nostres conciuta- 
dans, i causa principal de que en la nostra terra's con- 
fongui en una mateixa massa lo bo i lo dolent, lo exce- 
lent i lo detestable, lo seriós i lo ridícol, que pugen 
als ulls de la desorientada opinió, gràcies a les insen- 
sates encensades d'aquest chauvinisme, al mateix nivell 
de fama i de consideració social. Les alucinacions rea- 
litzades per aquest art de prestidigitació patriòtica són 
infinites; i vos mateix, respectat mestre, n'heu estat 
una de les víctimes, com se desprèn d'algunes referèn- 
cies fetes en el vostre article. 

Comprenc perfectament la vostra sorpresa i la vos- 
tra indignació davant de l'actitut d'alguns dels nostres, 
que pretenen erigir-se davant vostre en mestres de filo- 
logia, com si poguessin parlar en nom d'una filologia 
catalana, avui encara en estat embrionari malgrat tots 
els Congressos de llengua catalana que's puguin cele- 
brar. I no es que vulgui ponderar l'estat actual de la 
filologia castellana; solament vull fer constar que 
no podem, en aquesta matèria, riure-ns de la palla que 
vegem en l'ull del pròxim mentres en el nostre hi hagi 
una grossa viga. El meu amic en Pompeu Fabra, 
aquesta sòlida eminència filològica, us podria ilustrar 
una mica sobre l'estat d'aquesta ciència entre nosal- 
tres, camp obert a totes les lleugereses i pedanteries 
ont tothom se creu amb dret d'entrar i d'intervenir 



248 MANUEL DE MONTOLIU 

i actuar de magister, amb que sàpiga no més pronun- 
ciar correctament allò dels Setze jutges; mesquí instru- 
ment d'un patrioterisme sense solta que va propagar du- 
rant un temps en l'opinió el gran descobriment de que'l 
català no sols es la llengua més antiga, sinó la mare de 
les altres llengües novo-llatines; aula tumultuosa ont ca- 
da mestre improvisat vol imposar amb gran crits i amb 
grans gestes la seva sintaxi i la seva ortografia revolu- 
cionaries, sense arribar a entendre-s en qüestions tant 
essencials i desoint toçudament les poquíssimes veus 
autoritzades que prediquen en el desert; font inestron- 
cable de gramàtiques que ensenyen la ciència de par- 
lar i d'escriure incorrectament el català, d'antologies 
que propaguen el mal gust literari i de diccionaris que 
són com carros de drapaire, que recullen tot lo que tro- 
ben... Qui pot parlar amb orgull en nom d'aquesta 
filologia nostra, ont tot està per fer i ont solament tre- 
ballen amb seriositat i preparació deguda alguns po- 
quíssims compatricis nostres i altres savis extrangers? 
I posat a reconèixer la nostra presumpció, vull 
acabar d'omplir la mesura de la meva sinceritat, car 
malhauradament no són solament contra la filologia els 
pecats que'ns fa cometre la passió de vanitat de que'ns 
acuseu. Moltes altres manifestacions de la nostra acti- 
vitat intelectual se presenten tarades amb aquest ma- 
teix defecte. Aquí parlem ampulosament d'un teatre 
nacional català, i ja li projectem un magnífic i sumptuós 
palau, com si ja hagués arribat al súmmum de la per- 
fecció, de la potencia i de l'originalitat; quan tot just 



I 



LITERATURA CATALANA 249 

comença a apuntar-hi, com se destria la vaga mitja- 
claror d'un crepuscle matinal, un lleu principi d'essen- 
cial diferenciació psicològica entre l'esperit del nostre 
art dramàtic i el que anima el teatre castellà modern; 
quan encara en les nostres taules no s'ha vist, ni hi ha, 
per ara, la possibilitat de veure (malgrat els excelents 
dramaturgs amb que comptem), el tipus representatiu 
de catalanitat, de valor humà i universal, únic títol 
que'ns donaria el dret de plena beligerancia en el món 
dramàtic modern; quan no existeix encara entre nos- 
altres, i està molt lluny d'existir, una societat prou 
culta i refinida que'ns fes concebir l'esperança de sor- 
tir alguna vegada de l'estret cercle format pel teatre 
d'espardenya i de botigueta pera portar-nos a l'alta 
comèdia de costums o a l'alta tragèdia, aquesta noble 
expressió de l'esperit de les aristocràcies. Parlem vani- 
tosament de la novela catalana, quan tindríem de par- 
lar no més que de la mitja dotzena de noveles perfec- 
tes i d'interès universal que ha produit fins ara la 
nostra present literatura, i quan tot just comença 
a cristallitzar en forma bella i transparent i a adquirir 
personalitat la tèrbola i tumultuosa onada de la nostra 
prosa literària. Aquí, manifestant un sobirà menyspreu 
envers tot treball d'erudició, i creient-nos dotats amb 
l'intuició del geni, fem pomposes traduccions d'obres 
llatines, gregues, hebraiques, àrabes, sanskrites, etcè- 
tera, sense conèixer un borrall de la llengua en que 
foren escrites. Aquí basta que un escriptor qualsevol 
cobreixi les imbecilitats que brollen de la seva ploma 

17 



250 MANUEL DE MONTOLIU 

amb la capa del patriotisme pera que a l'instant tots 
els encensers brandin al seu voltant i el declarin glòria 
nacional catalana. Aquí tenim el nostre feminisme, 
aquí, ont se podrien comptar amb els dits les dones 
d'inteligencia cultivada que s'aixequen, com flors soli- 
tàries, sobre l'erm infinit de l'intelectualitat femenina. 
Tenim també, com un mantell esplèndid i roçagant de 
la nostra arrogància, el nostre civilisme, que no's 
redueix, pera molts de nosaltres, a significar una ten- 
dència sana i lloable vers una major intensitat de civi- 
lització, sinó un pretext pera simular l'elegància cursi 
i l'afectació impertinent d'un pagès vingut de cop 
a senyor. Tenim... En un mot, mirat el nostre present 
des d'un determinat punt de vista, sembla devegades 
que vivim en ple Tarascó. 

Sí, senyor Bonilla; som uns presumptuosos, uns 
fats, uns petulants. Però... (ah! aquest però té una 
trascendencia supina) aquesta presumpció tant gran té, 
si no una justificació, al menys una excusa, una ate- 
nuant. I es que aquesta vanitat de noi gran de la qual 
ens acuseu, aquesta fatuitat que porta dintre d'ell cada 
català del nostre temps, no es filla d'un sentiment indi- 
vidual de superioritat que despertés en cadascú de 
nosaltres quan se compara amb cadascú de vosaltres. 
Fins dono per concedit en absolut l'afirmació que feu 
de que no tenim a Catalunya cap savi com Ramon 
i Cajal, cap crític com Menéndez Pelayo, cap novelista 
com Galdós, cap autor dramàtic com Benavente, cap 
erudit com Rodríguez Marín, etc. D'acord, si voleu. 



4 



■ 



LITERATURA CATALANA 251 

Els nostres homes eminents són mitjaníes respecte als 
vostres. Però heusaquí lo important i lo que consti- 
tueix l'excusa dels nostres pecats: els vostres homes 
eminents, els vostres genis, s'eleven, isolats, enmitg de 
un pueblo de viejos exhaustos, sin entusiasmo y sin fe, 
grunonesy recelosos, segons vos mateix confesseu amb 
coratjosa sinceritat; mentres que les nostres mitjaníes 
se senten unides per arrels profondes a l'entranya viva 
d'un poble de joves d'inagotable energia, plens d'entu- 
siasme i de fe, optimistes i resolts (just girant la frase 
vostra a l'inrevés). I d'aquí que les nostres mitjaníes, 
atribuint inconscientment a la propria personalitat llur 
la superioritat vital de llur poble d'ànimes joves sobre'l 
vostre poble de vells exhaustes, i sentint ensems multi- 
plicada la força llur pel secret impuls que'ls dona aque- 
lla íntima, indisoluble comunió amb el poble, circums- 
tancia que us manca a vosaltres, d'aquí, dic, que siguin 
excusables els nostres fums de vanitat, ja's tradueixin en 
altaneríes filològiques, ja en literàries, polítiques o cien- 
tífiques. Perquè, no es veritat que, mirat baix el punt 
de vista del profit que'n pot treure la cultura en 
general i de l'interès pura i universalment humà, un 
poble despert, jove i entusiasta, però que sols produei- 
xi mitjaníes, té un valor infinitament superior al d'un 
geni portentós aixecant-se solitari per damunt d'un 
poble momificat? No es veritat que en la vital, interna 
agitació del primer poble palpiíen en el misteri llevors 
desconegudes d'individualitats gegants, d'energies de 
raça que inevitablement algun dia hauran de germinar 



252 MANUEL DE MONTOLIU 

en ànimes escullides? No es veritat que en el fons de 
la perspectiva ilimitada d'un gran futur brilla sempre, 
en tota realitat, una Terra promesa als ulls d'un poble 
resolt a seguir fins a la fi el seu èxode?... 

Haveu observat, mon respectat mestre, un noi 
quan tot just surt de l'infantesa i's troba en aquella 
edat, antipàtica entre totes, en que's tenen totes les^ 
pretensions d'home sense posseir-ne cap qualitat? L'j 
dolescent té, en general, una tendència a la fatuita^ 
i es que'ls primers símptomes del despertar de la sev^ 
inteligencia li sembla an ell que li donen el dret d'aí 
ternar amb les persones de saber i d'experiència i d^ 
donar sa opinió i tenir vot en totes les qüestions, àdhu( 
en aquelles que no ha pogut tenir el temps material 
d'estudiar i aprofondir. El poble català, en la vida dM 
l'alta cultura intelectual, no es més que un adolescent. 
La seva presumpció no es defecte de raça: es defecte 
d'edat, i, com a tal, passatger. Acabem de sortir de 
l'infantesa, l'edat del sentiment i de la poesia, i ara ens 
llancem, assedegats i frenètics, a tots els cims més es- 
padats de l'intelectualitat moderna, que demanen, pera 
ésser assolits, més reflexió que passió, més estudi que 
entusiasme. Ja anirà venint aquesta reflexió i aquest 
estudi i veureu com, a poc a poc, els fums de la nostra 
presumpció aniran esvaint-se en un gran silenci de tre- 
ball intens i d'estudi fervent. L'« Institut d'Estudis Ca- 
talans >, que vos amb tanta simpatia saludeu, es un dels 
símptomes més eloqüents d'aquest passatge d'una edat 
a l'altra que s'està operant en la nostra intelectualitat. 




LITERATURA CATALANA 253 

Passem d'una adolescència cridanera i presumptuosa 
a una joventut estudiosa i reflexiva. 

I això es lo principal que us volia dir, venerat 
mestre, tocant al defecte de presumpció de que'ns 
acuseu. I com el vostre article toca, ademés, moltes 
altres qüestions de gran interès, deixaré pera l'article 
següent els comentaris que, a mon judici, mereixen les 
vostres paraules. 



II 

Hem d'escriure en castellà? 



TOTS els escriptors castellans, amb raríssimes excep- 
cions, sempre que tracten de la qüestió catalana 
presenten, com a nota constant i invariable, un desco- 
neixement absolut fonamental d'un dels aspectes més 
interessants i essencials del problema: l'aspecte deia 
llengua. Tots reconeixen (ja era hora) que'l català 
es un idioma, que es un idioma viu, que'l parlen, 
en totes les ocasions de la vida, tots els estaments 
de la nostra societat; ii donen plena beiigerancia en 
tots els actes de la nostra vida privada i fins el reconei- 
xen com un llaç de relació social espiritualment indis- 
pensable en el tracte familiar de la nostra gent. Però 
arriben a l'aspecte literari de la nostra llengua, passen 
de l'esfera de la llengua parlada a la de la llengua es- 
crita, i allavors, trencant bruscament l'encadenament 
llògic de les conseqüències i de les deduccions, com 
si passessin a tractar d'una esfera diametralment opo- 
sada, neguen toçudament, i tots a la una, el fet viu del 




LITERATURA CATALANA 255 

nostre verb, que havien reconegut noblement en l'ús 
de la llengua parlada. «—Be,— semblen dir — d'acord 
que parleu el vostre català entre vosaltres, però per- 
què us entoçudiu en escriure exclusivament en català? 
No us havem donat, com herència secular d'educació 
intelectual, aquesta nostra esplèndida llengua castella- 
na, de valor mundial, instrument meravellós d'ex- 
pressió que podeu usar pera fer ressonar la vostra veu 
i els vostres ideals en una esfera infinitament més am- 
pla que la que us permet abarcar el vostre petit català?> 
« — Per què aquest empleu sistemàtic del català com 
a idioma literari? > exclameu vos, respectable senyor 
Bonilla. 

I així, sense donar-vos compte, deixant-vos empor- 
tar pel disgust que us causa l'oblid que noteu en 
nosaltres de la vostra llengua com instrument d'ex- 
pressió literària, no veieu l'absurditat en que caieu 
separant radicalment la llengua parlada de la llengua 
escrita, com si fossin dos móns distints, i atribuint in- 
conscientment a la literatura d'un poble un origen pu- 
rament arbitrari, un caràcter purament artificial de cosa 
volguda, com si tots els que escrivim en català ho fés- 
sim en virtut d'una idea preconcebuda, i no per un 
impuls irresistible del nostre íntim sentiment de raça. 
Heusaquí lo que desconeixeu, heusaquí el signe infa- 
lible de que no arribeu a sorpendre l'arrel oculta 
d'aquest arbre meravellós de la nostra renaixença lite- 
rària. 

Solament tenint en compte aquest error d'origen, 



256 MANUEL DE MONTOLIU 

aquest error primordial dels vostres judicis, es com 
se comprèn que vos, respectat mestre, hagueu pogut 
fer categòricament en el vostre article la declaració 
monstruosa d'atribuir aquest empleu sistemàtic (com 
vos dieu) del català com idioma literari «al impulso 
erudito de los Juegos Florales en la segunda mitad del 
siglo XIX». Oh, no, senyor Bonilla, mil vegades no! fl 
La vostra declaració (repetida mil cops, en una o altra ^ 
forma, com a veritat inconcusa) es un pur sofisma, 
en el qual partiu, es cert, de judicis veritables i d'ob- 
servacions justes pera involucrar-los en una asserció 
absolutament errada. L'origen de la nostra Renaixença 
i dels nostres Jocs es erudit, fixeu-vos-hi be, solament 
en el sentit de que'ls seus precursors i promotors 
foren uns erudits. Però aquests erudits eren homes, 
eren catalans, i fou en el fons i exclusivament l'impuls 
de la sang, la veu inconscient del geni de la raça, 
aquest nexus profon, invisible, de l'individu amb el seu 
poble, la causa determinant que'ls impulsà a deixar, 
en un moment d'heroica inspiració, d'escriure en una 
llengua mondial com la castellana, gran instrument 
fins allavors de la nostra poesia erudita, pera arrencar 
accents de vida a la llur pobre llengua, arreconada 
i oblidada en el món del pensament. I podem dir que 
aquests erudits varen posar la primera pedra de la nos- 
tra Renaixença literària en l'únic moment de la llur 
vida intelectual en que no foren erudits. D'aquest origen 
vital, sentimental, inscient, de la nostra literatura, són 
eloqüents testimonis totes les obres poètiques dels pri- 



LITERATURA CATALANA 257 

mers escriptors de la nostra Renaixença, essent digne 
d'observar-se que precisament tota manifestació eru- 
dita de la nostra poesia s'encarna en els poetes d'aquell 
temps quan escrivien en castellà; exemples: Roca i Cor- 
net, Aribau, Cabanyes, etc, mentres tot l'aspecte sen- 
timental i espontani de la nostra poesia apareix exclu- 
sivament en les llurs composicions catalanes; i fou 
solament més tard, allavors que les generacions poste- 
riors se convenceren de que la nostra llengua era ins- 
trument apte pera l'expressió artística en tots els seus 
aspectes, quan la poesia erudita s'ensenyorí de les 
nostres lletres, infondint en elles una marcada tendèn- 
cia arqueològica i retrospectiva. No pot donar-se res 
tant anti-erudit, en el fons i en l'esperit, com la cèlebre 
Oda de l' Aribau, el primer monument literari que se 
cita de la nostra Renaixença, malgrat estar-hi expres- 
sats en termes erudits molts dels sentiments espontanis 
que l'inspiraren. 

Tenint en compte tota aquesta sèrie d'observacions, 
amb les quals he procurat rectificar la vostra errada 
opinió sobre lo que judiqueu toçudería nostra de no 
voler escriure en castellà, tenint en compte aquest /ef 
viu de la nostra literatura indisoluble amb el fet viu 
de la nostra llengua parlada, es com també capireu, 
senyor Bonilla, l'infinita vanitat de tots els arguments, 
insinuacions, afalacs i mots amables, que'ns prodi- 
gueu, vos i tots els llustres confrares de la vostra te- 
rra, quan ens voleu convèncer de la nostra meravello^ 
sa (!) aptitut pera escriure magistralment en castellà. 



258 MANUEL DC MONTOLIU 

D'igual manera concedeixo que un francès emplci 
arguments idèntics als vostres pera persuadir-nos d'es- 
criure en la llengua de Molière. Perfectament, no ho 
poso en dubte, jo estic amb vos que «lo raro es encon- 
trar (entre'ls catalans), tratàndose de gente culta, 
quien no hable y escriba bien en castellano>. Però no's 
tracta d'això. Jo vull suposar que tots els catalans que 
han escrit en castellà durant els tres segles de la nos- 
tra decadència l'hagin escrit gramaticalment més cor- 
recte que no'is mateixos castellans. Però, quins genis 
han sortit de la massa dels nostres escriptors en caste- 
llà? Quins clàssics indiscutibles havem donat a la lite- 
ratura castellana?... Té la paraula el P. Blanco García 
en la seva Historia de la Literatura espanola en el si- 
gla XIX : «Y así se explica — diu — que, mientras Ca- 
taluna no produjo un solo poeta de primera fila ni en 
el siglo XVI ni en los dos siguientes, se enorgullezca 
hoy con un Verdaguer y un Guimerà. > 

Per què, doncs, aquesta tenacitat en voler fer-nos 
segons tercers en la vostra literatura, quan podem 
ésser els primers en la nostra? Oh, no'ns enlluerna 
ni ens enganya la migrada llista que vos citeu de noms 
ilustres catalans en l'historia literària castellana: Boscà, 
Capmany, Balmes, Cabanyes, Bartrina, Balaguer i Milà. 
Hi ha una historia a escriure, sobre aquests supo- 
sats clàssics catalans en llengua castellana, que si fos 
inspirada en un recte i imparcial criteri desfaria aques- 
ta fama mancada de fonament de la gran literatura 
castellana de Catalunya. I lo pitjor es que aquesta im- 



I 



LITERATURA CATALANA 259 

parcial historia crítica l'escriviu vosaltres, els escriptors 
castellans; n'escriviu fragments escampats, quan estam- 
peu els vostres judicis en la comunió de la vostra lite- 
ratura: llavors parla la vostra sinceritat, no deturada 
ni coibida per cap consideració. Però basta que us 
adreceu a nosaltres pera que varieu immediatament 
de tò i ens digueu, amb mots aduladors, que no hi ha 
ningú com els catalans pera escriure pulcrament la 
llengua de Cervantes, o alguna altra cosa per l'estil. 
Plens estan els llibres de crítica literària, escrits pels 
vostres primers mestres de la llengua, de judicis lauda- 
toris desfavorables sobre'ls nostres escriptors en cas- 
tellà, i puc dir, garantitzant la fidelitat de la meva 
memòria, que no hi ha un sol, dels més eminents 
d'aquests escriptors, que no'l trobeu tarat d'algun de- 
fecte capdal que'l priva de restar com a clàssic i model 
indiscutible. 

De Boscà ha dit el senyor Menéndez Pelayo que 
«tiene reputación, en parte merecida, de poeta duro 
y desalinado> (Horacio en Espana). De les Baladas, 
de Piferrer, critica el P. Blanco García «su factura às- 
pera y desagradable al oído castellano». En les Obser- 
vaciones, de Miquel Antoni Caro sobre la Poesia Ho- 
raciana, s'hi llegeix aquest judici sobre en Cabanyes: 
«Su sintaxis es imperfectísima, su mètrica informe y su 
poesia, por lo tanto, no pasa de esbozos». Quintana 
i Hermosilla, sobre tot aquest darrer, li criticaren els 
mateixos defectes, malgrat fer-lo objecte de grans 
lloances; en Menéndez Pelayo diu que «sus esfuerzos 



260 MANUEL DE MONTOLIU 

no son para imitados>, que equival a negar-li el nom 
de clàssic. D'en Milà i Fontanals ha dit el senyor Me- 
néndez Pelayo que «sus poesías castellanas son mu- 
chas menos, en número y en importància, que las 
catalanas>. Es sabut també lo que aquell exquisit home 
de lletres que fou el senyor Valera deia privadament 
als seus amics sobre en Balmes, confessant que sola- 
ment llegint-lo traduit al francès podia fruir la seva 
lectura, insoportable pera ell en castellà. D'en Pi 
i Margall i d'en Capmany s'ha criticat repetides voltes 
l'estil i la construcció, sense que ara pugui arribar 
a precisar en quins autors i en quins llibres ho he 
llegit. 

En un mot: dels nostres pretesos clàssics en caste- 
llà no'n resta cap en peu davant de les autoritats d'a- 
quella llengua germana. Tots els defectes, totes les 
tares que troben en l'estil llur són semblants i idèntics 
en el fons, car tots deriven de la mateixa causa, això 
es, de la tradució mental que fan interiorment de llur 
propria llengua, com reconeix el ja esmentat P. Blanco 
García quan diu que «los contados versificadores que 
se resuelven a abandonarlo (l'idioma català), piensan 
realmente en catalàn i traducen su verbo interior en 
frase castellana, con la premiosa dificultat de un hispa- 
nófilo extranjero». Fet que confessa sincerament el 
propri Cabanyes, aquest profond coneixedor de la 
llengua castellana, en 1' «Advertència» que precedeix 
a Los preludios de mi lira: «No encareceré — diu — las 
dificultades que un catalàn ha de vèncer para escribir 



I 




LITERATURA CATALANA 261 

en una lengua cuyo estudio le es tan çostoso como el 
de cualquier idioma extranjero.» 

I ja que'l senyor Bonilla tant aficionat se mostra 
als contes i ens relata aquell graciosíssim del portuguès 
presumptuós, jo també vull acabar contant-li'n un 
altre, el del savoiard candorós, el qual, segons conta 
Montaigne, exclamava: « — Si ce sot de roy de France 
eust sceu bien conduiré sa fortune, il estoit homme 
pour devenir maistre d'hotel de son duc; — son imagi- 
nation, (afegeix Montaigne, a faisó de comentari) ne 
concevoit aultre plus elevée grandeur que celle de son 
maistre.» Vos, senyor Bonilla, haveu fet, en aquesta 
ocasió, de savoiard: sense parar compte que nosaltres 
els catalans som reis dintre la nostra propria llengua, 
voldríeu convence-ns que'ns interessa més devenir 
maistres d'hotel de la vostra Cort. Grans mercès, po- 
dríem dir, però tenim més altes ambicions. I, com 
Cèsar, ens estimem, més ésser els primers en un poblet 
que no els segons en una gran ciutat, i ens pensem 
que sols amb aquesta noble ambició conseguirem un 
dia convertir aquest nostre poblet en una veritable 
Ciutat, si no gran per la seva extensió, gran per la seva 
intensitat de cultura i la seva irradiació d'idealitat. 



Juny 1907 



DE MÈTRICA CATALANA 

I 

El Ritme 



CONFESSO ingènuament que si m'hagués trobat en 
el cas de tenir d'escriure un tractat de versifica- 
ció m'hauría trobat en situació realment apurada. I la 
raó es senzilla: el tractat que escriuria fora tant breu, 
que tot el seu text cabria en un parell de fulls. M'acon- 
tentaria amb senyalar aquell mínimum de lleis gene- 
rals que han dictat el bon gust i el sentit comú en totes 
les èpoques i en tots els pobles que han florit en poe- 
sia, i fugiría d'establir regles i preceptes massa fixes 
i d'intentar un anàlisi complet i una sinopsi tancada 
de totes les varietats de metres i de ritmes coneguts. 
En un mot: escriuria un tractat de versificació que mai 
pogués envellir i ésser arreconat pels poetes futurs, que, 
amb una més genial intuïció de les lleis de l'euritmia 
i de l'armonía del llenguatge poguessin trobar noves 



264 MANUEL DE MONTOLIU 

combinacions insospitables, nous ritmes desconeguts, 
«noves lleis». Car hi ha un mínimum de lleis, dintre'l 
llenguatge inspirat dels poetes, que són eternes i uni- 
versals, i a les quals el Oeni mateix ha d'obeir, o, més 
ben dit, obeeix amb plena inconsciència. Però fóra 
d'aquestes, cada poeta, cada geni's fa, s'inventa les se- 
ves propries lleis d'expressió artística, que devegades 
romanen, per virtut, d'una general imitació, com ca- 
racterístiques d'escoles poètiques de llarga durada. 
Així es que l'art de la Versificació, àdhuc parlant de la 
propria de les llengües modernes, iniciada pels Trova- 
dors i profondament distanciada de les llengües anti- 
gues, es un art constantment renovat per l'esforç de 
l'inspiració individual dels poetes. En quin tractat de 
Versificació anterior al segle xix trobaríem les lleis 
de les novetats rítmiques, introduides per un Víctor 
Hugo, per un Veríaine, per un Carducci, per un 
D'Annunzio, o per un Rubén Darío? 

Per totes aquestes anteríors consideracions se com- 
pendrà l'instintiva prevenció amb que tinc de rebre 
qualsevol tractat de Versificació que'm caigui a les 
mans. No es un temperament revolucionari precisa- 
ment el que m'inspira aquesta prevenció ; no es que 
sigui un fanàtic de la llibertat de l'inspiració, i que 
cregui, com altres, que'l poeta pugui cantar amb abso- 
luta independència de tota llei i de tota regla i aban- 
donat a l'impuls de la més selvatge espontanitat. Crec 
fermament que la Poesia, com totes les altres Arts, té 
el seu métier, el seu ofïci, ofici dur i dificultós, des 



I 




LITERATURA CATALANA 265 

del moment que té d'expressar-se per un medi mate- 
rial com es la paraula. Tot Poeta es un Místic, es veri- 
tat; però no tot Místic es un Poeta, en la completa 
significació d'aquest nom. Però, si no cap negar l'exis- 
tència d'aquest métier de la poesia, entenc que les 
seves regles tenen un caràcter més individual que les 
de les altres arts. Cada poeta, es cert, se subjecta a una 
infinitat de regles materials; però són regles propries, 
personalíssimes, trobades per ell i absolutament in- 
transmissibles; i es que la Paraula, el Verb humà, es 
un instrument quasi espiritual d'expressió, i tant ínti- 
mament enllaçat amb el nostre món interior, i tant ex- 
clusiu de cada individu, que es vana empresa la d'aquell 
que intenta arrencar-la i separar-la de la seva arrel viva 
pera ferne cànons artificiosos de general i metòdica 
aplicació. 

Tot això anava pensant durant les estones que inte- 
rrompia la lectura del llibret de Esticología catalana, 
escrit per en Lluís Viladot, tot reconeixent que dintre 
del seu genre es un veritable model, i que constitueix 
el primer tractat complet i metoditzat de l'art de ver- 
sificar en la nostra llengua. Una mica fadigat, anava 
avençant entre aquell laberinte de noms tècnics i de 
regles minucioses amb que l'esperit escolàstic de l'au- 
tor tracta, massa sovint potser, de circumscriure l'intui- 
ció del poeta, quan vaig rebre una agradosa sorpresa. 
Aquesta me la donà l'ampli i trascendental concepte 
que del Ritme té l'autor; amb ell sembla que obri una 
eixida deslliuradora en aquell cercle estret i hermètica- 

18 



266 MANUEL DE MONTOLIU 

ment tancat de preceptes en que preté generalment 
encloure la lliure invenció poètica sacrificant-la en ares 
de la rància poètica de les escoles. Més amplies, més 
trascendentals conseqüències haguera pogut deduir 
encara d'aquesta concepció justa del Ritme, essència 
de la paraula poètica; però ja es prou digne d'aplaudi- 
ment aquell qui, com l'autor, diu, al tractar del sistema 
rítmic pur, que «les frases no perden son ritme tenint 
la mateixa distribució d'accents, encara que no tinguin 
igual nombre de sílabes» ; que «potser més tard... serà 
un dels ensajats amb més èxit»; i que «sobre'l par- 
ticular no's pot afirmar que en cap cas no's pugui sor- 
tir d'elles (de les regles), ja que, havent d'esser el 
ritme escaient a la poesia, pot haver-hi dins de la 
composició algun pensament que se surti de mare, en 
qual cas el ritme pot també apartar-se del general, per- 
què així li escau millor.» Aquests conceptes són nove- 
tats en tractats de versificació, i ens felicitem de tot cor 
veure-ls estampats en el llibre del senyor Viladot, puig 
coincideixen en absolut amb l'ampli concepte que de 
la forma o expressió poètica havem formulat al prin- 
cipi d'aquest article. 

Ens extranya, però, que'! senyor Viladot, en un 
paràgraf del seu llibret, negui rodonament l'origen 
musical del ritme poètic. Es ja indiscutible que, tant el 
sistema mètric de l'antiga poesia helènica, com el pa- 
ralelisme de la poesia hebraica, tenien una íntima rela- 
ció amb la música, que invariablement les acompanyava. 
La quantitat de les sílabes, sobre la qual els grecs funda- 



J 



LITERATURA CATALANA 267 

ven el seu sistema de versificació, estava estretament 
enllaçada en son origen amb els moviments de la 
dança i de la poesia cantada, i d'igual manera, com 
demostra Herder en el seu lluminós estudi sobre la 
Poesia dels Hebreus, aquesta era destinada a ésser 
cantada pels chors, que dialogaven les dues parts 
paraleles dels versicles. El mateix fet està demostrat 
respecte a la poesia dels primitius Trovadors. Precisa- 
ment, com fa constar en Milà en sa obra De los Trova- 
dores en Espana, els jotglars i els trovadors se distingien 
uns d'altres en que aquests eren autors de la lletra i de 
la música de les composicions, mentres que'ls primers 
tenien per ofici la llur execució; i en prova de que'ls 
trovadors inventaven la música adueix multitut de cites 
tretes de biografies originals. Sempre restarà una gran 
i profonda veritat aquella frase de Lessing en que ve 
a dir que la poesia i la música, més que germanes, 
semblen parts d'un sol i mateix art, que per dissort se 
són divorciades amb el temps, però que tant mateix 
no deixen mai de manifestar la tendència a realitzar de 
nou la llur antiga indisoluble unió. 

Ritme es la llei mare del sò inspirat, tant si es el 
pur musical com si es l'articulat en paraules; es el 
simbol i l'expressió estètica del doble moviment de 
sistole i diàstole del cor palpitant d'emoció, de Varsis 
i la thesis de la dança i de l'inspiració i aspiració de 
l'halenada, que es l'ànima de tot sò expressiu que bro- 
lli de boca humana. Ritme..., quin infinit, inagotable 
món de futurs Arts de versificar conté virtualment 



268 



MANUEL DE MONTOLIU 



aquesta màgica paraula! Aquell que assenti les bases 
de l'Esticología en el concepte del Ritme, farà obra 
que mai envellirà, i per això es sana i es feconda l'o- 
rientaciò iniciada pel senyor Viladot en el llibre que 
ha ofert als poetes catalans. 



■ 



II 
La Rima 



HAVEU llegit, amics poetes, el curiós Petit tractat 
de poesia francesa, de Teodor de Banville? Als 
qui no l'hagin llegit els el recomano amb tota l'ànima, 
car, malgrat ésser una exposició dogmàtica dels prin- 
cipis d'una escola literària molt esclusivista, conté mol- 
tes lliçons aprofitables pera tots els poetes. Una de les 
notes més accentuades d'aquest llibre la constitueix 
l'entusiasta defensa que allí's fa de la Rima, a la qual 
no dubta en proclamar com l'essencia, com l'ànima 
i el principi capdal de la poesia. Els dos atapaïts capí- 
tols que consagra a l'estudi de la Rima venen a ésser 
una glosa apasionada d'aquells versos de Ronsard 
amb els quals encapçala aquesta part del tractat : 

Rime, qui donnes leurs sons 

aux chansons ; 
Rime, l'insigne harmònic 
du vers, qui, sans tes accents 

fremissants 
serait muet au génie. 



270 MANUEL DE MONTOLIU 

I entre altres afirmacions fa aquestes, tant hardides 
i categòriques : « En un vers no se sent més que'l 
mot que serveix de rima, i aquest mot es l'únic que 
produeix l'efecte volgut pel poeta » ; «Si ets poeta, el 
mot-tipus se presentarà a ton esperit tot armat, es a dir, 
acompanyat de sa rima > ; « En tot poema la bona cons- 
trucció de la frase està en raó directa de la riquesa de 
la rima» ; « La rima es l'eina, l'instrument universal del 
vers; amb ella ho podeu fer tot i no podeu fer res 
sense ella >, etc, etc. 

Ara be: àdhuc concedint a la Rima tota l'impor- 
tància que té en la poesia moderna, hi ha raó d'adme- 
tre aquesta trascendencia exclusiva que li atribueix 
Banville fins al punt de confondre completament el 
seu concepte amb el de la poesia ? Jo crec que aquest 
exaltat entusiasme de l'escriptor francès envers la Ri- 
ma radica principalment en el caràcter peculiar de la 
llengua francesa, i no dubto en afirmar que fora com- 
pletament absurda l'aplicació exacta i literal de ses ca- 
tegòriques afirmacions a la poesia d'altres llengües, 
i especialment de la nostra. Se comprèn, ben mirat, 
que Banville jutgi la Rima com l'element generador 
del vers francès. La llengua francesa, mancada de ve- 
ritable accent prosòdic, necessita pera la seva poesia 
un punt d'apoi que vingui a marcar sensiblement el 
ritme del vers, un mot que vingui a omplir el vuid que 
hi ha per la manca d'accent ; i aquest punt d'apoi el 
supleix perfectament la Rima, que ve a fer l'ofici de 
cesura. Aquesta manca de ritme natural de la llengua 



I 



LITERATURA CATALANA 271 

francesa explica també els inútils esforços que han fet 
repetides vegades alguns poetes d'aquell país pera 
aclimatar en la poesia el vers blanc, que, si en altres 
llengües més rítmiques resulta d'una gran bellesa, en 
francès, en cambi, és d'un efecte tèrbol i monòton. 

Malgrat pugui semblar hardida i precipitada la meva 
opinió sobre tant interessant matèria, afirmaré rodona- 
ment que, respecte al cas particular de la nostra llen- 
gua, la Rima té una importància secundaria en la nos- 
tra poesia. La llengua catalana, contràriament a la 
francesa, és de ritme intensíssim, d'accentuació extra- 
ordinàriament enèrgica; i, per consegüent, aquest 
ritme natural tant ric i potent li permet assolir en el 
vers una armonía plena, una ondulació sensible de 
tons que's pot passar perfectament de l'auxili, con- 
vencional i artificiós en el seu origen, de la Rima. Qui 
no recorda les solemnials armoníes, les esplèndides 
modulacions dels versos d'aquelles dues meravello- 
ses poesies titulades La vaca cega, d'en Maragall, 
i L'arpa, d'en Costa, escrita la primera en versos 
blancs i la segona en assonants? Quina manca hi fan, 
en aquestes dues poesies, aquells famosos mots màgics 
que s'han de trobar precisament al final de cada vers, 
segons la teoria de Banville ? No són, totes i cada una 
de les paraules d'eixes dues composicions, centres 
irradiadors de màgica visió, talismans evocadors d'i- 
matges lluminoses? 

No : la llengua catalana no té necessitat de la Rima 
pera la poesia. Més encara: la nostra llengua és pobre 



272 MANUEL DE MONTOLIU 

de rimes, en darrer resultat. Entengui-s be : la única 
riquesa de rimes que posseeix es entre les paraules 
amb accent agut. Però l'ús excessiu de rimes agudes 
faria dura i monòtona la nostra poesia, i d'això se'n 
ressenten els poetes dels nostres temps clàssics. 
Aquesta riquesa de rimes agudes se converteix en 
evident pobresa si passem a les rimes planes, pobresa 
no en quant a combinacions de consonants en les sí- 
labes rimades, sinó en el concepte de que, enmitg 
d'aquestes infinites combinacions de consonants, do- 
minen exclusivament poquíssimes combinacions de 
sons vocals, que són l'ànima de la paraula, mentres 
que les consonants són el seu cos. Pera fer més inte- 
ligible la meva idea passi el lector els ulls per aquest 
quadro. Les sílabes finals rimades d'accent pla poden 
presentar aquestes diferentes combinacions de vocals, 
tònica la primera, àtona la segona, podent aquestes 
anar acompanyades de les consonants que's vulguin : 



I. 


à-a 


é-a 


è-a 


í-a 


ó-a 


ò-a 


ú-a 


II. 


à-e 


é-e 


è-e 


í-e 


ó-e 


ò-e 


ú-e 


III. 


à-i 


é-i 


è-i 


í-i 


ó-i 


ò-i 


ú-i 


IV. 


à-o 


é-o 


è-o 


í-o 


ó-o 


ò-o 


ú-o 


V. 


à-u 


é-u 


è-u 


í-u 


ó-u 


ò-u 


ú-u 



Exemples correlatius : 
branca, festa, vela, brilla, boca, porta, fusta, pacte, 
feble, recte, tigre, corre, poble, sutge, santuari, senti, 
imperi, navili, escolti, odi, nucli, vano, cego, pèsol, es- 




LITERATURA CATALANA 273 

pígol, totxo, Tòfol, rúfol, hiatus, nexus, fetus, tribu, 
glòbul, grupu. 

Les rimes perfectes o consonants catalanes se reclu- 
ten, en llur inmensa majoria, en els dos primers gru- 
pus d'assonancies, es a dir, a la base de a o e àtones; 
més aquests dos grupus, fonèticament, això es, en la 
realitat de la llengua parlada, se confonen en un tot 
sol, perquè a i e àtones sonen igual (branca-pacte). El 
tercer grupu, constituït principalment per paraules de 
procedència erudita reforçat amb els subjunctius dels 
verbs en la varietat del dialecte oriental {estimi, veges- 
sis), es d'extensió sumament limitada, i es ont els poe- 
tes poder fer lluir més llur destresa. El quart, en o fi- 
nal àtona, i el quint en u final àtona, se confonen en 
un mateix fonèticament, perquè o i u àtones sonen 
igual (espigol-tribu), i, malgrat llur mutual reforç, 
donen escassíssim contingent de rimes consonants, 
primer per l'instintiva tendència dels poetes a fugir 
d'aquest sò de u àtona final, que fa pensar en una co- 
rrupció de desinencia castiça castellana, i ademés per- 
què els mots del quart grupu, de pura soca catalana, 
tals com pèsol, espígol i altres, tenen raríssims conso- 
nants. Els mots que s'escriuen amb u àtona final són 
igualment pobres de consonants, per ésser, la genera- 
litat, d'origen savi ( individu, tribu, etc. ). 

Així, doncs, podem dir que la quasi totalitat de ri- 
mes consonants planes del català surten del grupu únic 
d'assonancies amb a o e àtona final. Resultat d'això : 
una gran pobresa i una gran monotonia en la rima 



«I 
274 MANUEL DE MONTOLIU 

catalana quan se fa amb paraules d'accent pla. I no 
cal parlar dels mots esdrújuls, escassíssims en la nostra 
llengua. Si voleu comprovar pràcticament aquesta po- 
bresa no teniu més que obrir qualsevol llibre de ver- 
sos dels poetes més destres en l'art de rimar, i veureu 
a l'instant la poca varietat d'assonancies vocals que 
contenen les rimes. En Josep Carner, que es un dels 
poetes que té més riquesa de rimes, en set planes 
d'una de ses obres que m'he entretingut en consultar, 
escrita tota en versos rimats, solament usa dues ve- 
gades, en les paraules rimades, assonancies vocals 
diferentes de les de la familia formada pel grupu 
en fl i e àtones. Veieu, en cambi, l'italià, quina ri- 
quesa, quina inagotable varietat, tant consonàntica 
com vocàlica, en les seves rimes ! He obert a l'atzar la 
Divina Commedia, i mireu quina varietat tant rica de 
combinacions vocals en les rimes de la primera plana 
que se m'es presentada: ó-e, é-e, í-e, à-o, ó-o, ú-e, é-i, 
é-o, é-a, ó-a, ó-i. No n'hi han dues d'iguals. EI castellà 
també es ric de rimes, però no en el grau de l'italià. 
I es que aquestes llengües no tenen la llei fonètica de 
les vocals àtones, que lleva a la nostra llengua un for- 
midable contingent de rimes vocals. 

Estem molt lluny de creure, com Voltaire, que'ls 
versos no tenen valor sinó amb la condició de que 
se'ls pugui despullar de les rimes i posar-los en prosa 
sense que perdin gens de sentit ni d'energia. La rima 
té un valor positiu en la poesia, i el « dó de rimar » 
brolla directament del dó d'inspiració. Però per les 




LITERATURA CATALANA 275 

qualitats especials de la nostra llengua que havem es- 
mentades, els poetes catalans la poden considerar com 
element d'importància secundaria, i la podrien sacri- 
ficar més sovint del que ho fan en ares de l'imperi 
exclusiu del ritme, tant ric i potent en la nostra llen- 
gua. Pensem, pera aconsolar-nos d'aquest sacrifici, que 
la Rima es flor de decadència. Els poetes clàssics lla- 
tins ja la conegueren ; se troben en llurs versos parau- 
les rimades amb massa freqüència pera que's puguin 
atribuir a la pura casualitat : però la rebutjaren com 
ornament frèvol i pueril, que distreia l'atenció de la 
gran música que eixia de la mateixa entranya de la 
paraula ritmada. Fou més tard, en les calamitoses èpo- 
ques de l'infantament de les llengües neo- llatines, 
quan se començà a rendir culte an aquesta nova ar- 
monía superficial, que feu sa aparició en poesies escri- 
tes en el llatí barbre d'alguns càntics religiosos, essent 
ja rebutjada pels més eminents tractadistes l'hipòtesi 
sostinguda anteriorment de l'origen aràbig de la Rima 
de la poesia europea. 

Jo confio, doncs, que a mesura que's depuri el 
gust dels nostres poetes s'aniran veient els grans de- 
fectes de la Rima catalana, i que l'avenir de la nostra 
poesia es del Ritme absolut, pur, alleugerit de tota ar- 
monía extrema i superficial. 

Maig 1908 



TAULA 

Pàgines 

Pròleg ix 

Advertència preliminar 1 

ESTUDIS SOBRE ESCRIPTORS CATALANS 

Joan Alcover 9 

Gabriel Alomar 21 

Prudenci Bertrana 31 

Josep Carner 41 

Raimond Casellas 55 

Víctor Català 63 

Miquel Costa i Llobera 75 

Àngel Guimerà 93 

Teodor Llorente 99 

Joan Maragall 111 

Apeles Mestres 133 

Milà i Fontanals 145 

Eugeni d'Ors 157 

Joaquim Ruyra 165 

J. Verdaguer 173 

Jeroni Zanné 187 

Pere Corominas 201 



TEORÍA LITERÀRIA I ORIENTACIONS 

l'esperit científic i la literatura. ... 213 
Els nostres clàssics 225 

DOS ARTICLES DEDICATS 
A DON ADOLF BON I LLA 

I.— La presumpció catalana 245 

II.— Hem d'escriure en castellà?. ... 254 

DE MÈTRICA CATALANA 

I.— El Ritme 263 

II.— La Rima 269 



■ 



CORRIGENDA 

Pàgines 

21 Fitche; s'ha de llegir: Fichte. 

28 pert robar; s'ha de llegir: per trobar. 

47 es al que ha arribat en Josep Carner; s'ha de llegir: es el 
que ha arribat an en Josep Carner. 

52 ductibilitat; s'ha de llegir: ductilitat. 

53 perfumat Foleon; s'ha de llegir: perfumat Falern. 
112 diada; s'ha de llegir: diada. 

120 La Paraula Viva d'en Maragall es l'expressió, etc; s'ha 
de llegir: La Paraula Viva d'en Maragall no es l'ex- 
pressió, etc. 

127 d'anàlisi de pacient recerca; s'ha de llegir: d'anàlisi i de 
pacient recerca. 

160 orgull necessària; s'ha de llegir: orgull necessari a. 

161 de la ínfima ininterrompuda comunió; s'ha de llegir: de 

la intima, etc. 
191 escoles literaris; s'ha de llegir: escoles literàries. 
208 d'aquesta la seva Vida Nova; s'ha de llegir: d'aquesta 

seva Vida Nova. 
208 proetermitantur; s'ha de llegir: prcetermittantur. 
208 Una manifestació social qualsevulga; s'ha de llegir: una 

manifestació qualsevulga. 
214 que trobem per tot arreu en nostra terra; s'ha de llegir: 

que trobem per tot arreu, en nostra terra. 



AQUEST LLIBRE D'EN MANUEL DE MONTOLIU 

FOU IMPRÈS EN L'OBRADOR GRÀFIC DE 

L'AVELÍ ARTÍS, DE BARCELONA, 

ACABANT-SE EL DIA 28 DE 

JUNY DE MCMXII, VIGÍLIA 

DE SANT PERE 

APÒSTOL 



iiiiLPii^u oto I . riAí ^ - íTOO 



PC Montoliu y de Togores, Manuel 

3911 de 

M59 Estudis de literatura 

catalana 



PLEASE DO NOT REMOVE 
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET 

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY