Skip to main content

Full text of "Fauna ictiológica de Catalunya. Catálech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolçes catalanes"

See other formats


'iHStí 



AUNA ICTIOLÓGICA 
DE CATALUNYA = 



PER 



AGUSTÍ M/ GIBERT 

rdiv!cluu correspcnent de la Rey al Acadèmia de Ciències y Arts de Barcelona; 
Soci honorari de lUnstitucíó Catalana d'Hístoría Natural» etc* 



^ 



ywSm 


BARCELONA 




^^^m 


Imp. de J. Bartra Uabordo 




^^Mp 


Sar.ta Aíína, iiúni. 20 




É^^^P 


1913 




B 




'■ 



FAUNA ICTIOLOGICA DE CATALUNYA 



FAUNA ICTIOLÓGICA 
= DE CATALUNYA = 

Catalech rahonat dels peixos observats en 
el litoral y en les aygues dolces catalanes 



PER 



AGUSTÍ M/ GIBERT 

Individuu corresponent de la Reyal Acadèmia de Ciències y Arts de Barcelona; 
Soci honorari de l'Institució Catalana d'Historia Nataral» etc. 



^ 



BARCELONA 
Innp. de J. Bartra L•abord' 

Santa Agna, núm. 20 
1913 






LIBRÀRY 

720983 

UNIVERSITY OF TORONTO 



PROLECH 




AL dirho. L'estat de nostra Ictiologia, una de les parts 
mes descuidada de la Fauna Catalana, fa ja alguns anys 
ens hi feu fixar les mirades y'ns mogué à empendrer 
amb mes bona voluntat que confiança en les nostres es- 
casses forces, l'estudi d'aquesta importantíssima branca 
de la Zoologia, amb el propòsit de publicar amb temps 
y paciència'l fruyt cullidor de nostres llargues y peno- 
ses investigacions, treball el mes complert possible so- 
bre *ls peixos de nostra aymada Pàtria que s'extén avuy 
desde'l Cap Cervera fins al riu Cenia, y de la costa al 
Noguera Ribagorzana vers l'interior. Empresa sembra- 
da d' esculls que vé à esvair moltíssimes confusions y 
arrodoneix passats esforços. 
En 1<S53, en Marian Graells citava 98 espècies (Anales de la 
Acadcmia de Ciencias de Madrid); ^x\ Ferran Weiler en 1854, ne 
nombra 90 { Topografia fisico-médica de las Balear es. Palma); en 
Francesch Barceló comprèn en .el seu catàlech aparegut à Madrid en 
1868, 247 espècies habitantes en les clàssiques costes de les Mallor- 
ques y ordenades segons la classificació del Príncep de Canino y Mu- 
signano, Carles Bonaparte; en Laureé Pérez Arcas durant el seu 
pas per nostra Universitat ne coleccionà y catalogà 147: en Antoni 
Sénchez Comendador afegí à l'anterior Católech altres espècies que 
adquirí y estudià, sumant en conjunt 190 espècies y darrerament en 
Jaume Ferrer y Aledo en el Catàlech deispeixos de l'illa de Menorca 
publicat en IfíOn, n' hi enclou, amb les varietats, unes 224. 



6 Prólech 

Nosaltres, descomptant les varietats, que son bastantes, ne citem 
322 espècies, moltes d'elles noves per Catalunya, altres noves en el 
Mediterrà, una de nova per Europa, y poques^ molt poques per classi- 
ficar. 

Pera fixar bé y amb seguretat les espècies, hi acompanyem la 
complexa sinonimia científica de totes elles, car es molt comú veurer 
espècies repetides amb distinta denominació; y à continuació del nom 
de genero y espècie hi posem els diferents noms vulgars tan comar- 
cals com de localitat, referències de gran utilitat en els casos de di- 
fícil ó duptosa classificació que fan planer el camí y treuhen Kespessa 
brolla que l'amaga. 

No son tan pochs, com se diu, els noms vulgars del conjunt de 
peixos coneguts. Lo que hi ha es que en les transaccions mercantívo- 
les, una esperie ó conjunt d' espècies científiques pren denomina- 
cions especials/la quantitat moltes vegades fa la denominació comer- 
cial; veusen aquí nota^ per exemple: 

Bastina que compren tots els Selàcits. 

Llus. 

Llenguado (y rémols). 

Mòllera (y mòllera brótola). 

Raps. 

Gatneu. 

Peix blau: sardina, aladroch ó seitó, amploia ó meleta, latría ó 
sardina alatxa, alatxes ó sabogues, agulles, surell, surella, barat, 
cavalla, palomides, verderols, pàmpols, etc. 

Raballa: molls, lluernes, refet, peona, borratxo, xuriguers, ju- 
rioles, malarmat, panegal^ rata, aranyes, escorpores ó polles, pela- 
yes, pagells, bogaravell, pagres, serrans, xucles, jerrets, boga, 
galls, etc. 

Moixons. 

Llússara ó maira. 

Pelut (Part del): pelut d'escata, caps sechs ó claus, pixotes ver- 
melles, y ^\ peix petit de tota mena. 

Aquestes son les denominacions especials ó mercantívoles pel peix 
agafat à la vaca y al bou, sens compendri*^! que's torna à llençar à la 
mar, com son: cavalls marins, titolots, trompeters, gallets de mar, 
musichs, Uampreses, etc. 

La classificació que havem adoptat és la del Dr. en E. Moreau 
que divideix els peixos en tres subclasses, basantla en la disposició 



Prolech 7 

de llur aparell branquial; Hiobranquls, Marsipobranquis y Faringo- 

branquis. 

Aixís, donchs, els generós y espècies que composen aquest Catà- 
lech, son: 

I. Hiobranquis Generós 139 Espècies 318 

II. Marsipobranquis » 1 » 3 

III. Faringobranquis » 1 » 1 

Total Generós 141 Espècies 322 

Entre aquestes espècies hi ha VnostreCerna(Epínephelus)Gai/ia- 
lonica, nova per Europa; diferentes espècies no assenyalades com 
habitantes en el Mediterrà: Selache maximiis, Cuv.; Nerophis liim- 
briciformis, Bp.; Lota molua, Bp.; Motella tricirrata, Günth.; 
Pleiironectes hirtus, Abildgaard; Salmó Salar, Linn., y una munió 
d*especies encar que del Mediterrà, no citades fins ara en les nostres 
aygues y que junt amb algunes d'aygua dolca's troben anotades en 
el cós de nostre treball. 

Malgrat nostra perseverancia y esforç no pensem oferir una obra 
complerta ó del tot acabada. De les mateixes observacions consta- 
tades en el curs d*ella pot palesament col-legirse que han romàs bas- 
tantes coses encara per esbrinar. 

Dolçament satisfets de servir à la Ciència y à la Pàtria, mancans, 
per fi, expressar nostra gratitut envers nostre bon amich en Felip 
Ferrer y Vert de l•Institució Catalana d'Historia Natural y'ls qui 
amables en aquestes anyades s'han dignat enviarnos desinteressada- 
ment noticies, referències, y exemplars d'especies rares; à tots sense 
distinció, moltes, moltíssimes mercès. 

Tarragona, l^'• d'Octubre, de 1910. 



^^-^^n^^Tc^-^^ 



'-ç^^ 




Catàlech rahonat dels peixos observats 
en el litoral y en les aygues dolses catalanes 



Sub-classe dels Hiobranquis. 
Divisió I. Branquiocers ó Ceratobranquis. 
Secció I . Plagiostoms . 
Ordre I. Selacienchs (Selacha). 

Sub-ordre, Squalits (Squalí). • 

Tribu dels Squalits Hipopterienchs. 
Sub-tribu dels Squalienchs (Squalii). 

(Nom vulgar: Bastiria). 

Familia dels Scylliidae. 
Genero. Scyllium^ Cuv. 
Scyllium Caniciila, Cuv. 

Synonimia: Squalus catiilus, Linn., Bloch, Riss., Blainville; Squa- 
llis canícula, Riss., J. Muller et J. Henle, C. Bonaparte, Aug. Du- 
meril, Barboza de Bocage et Q. de Brito Capello, A. Günther, Ca- 
nestrini; Galeus stellaris major, Bellon. 

Nom vulgar: Gat, Barcelona, Tarragona; Gat ver, Goles de 1' 
Ebre; Gató, Menorca. 

ScYllium cat ullis, Cuv. 

Syn.: Scyllium stellare, CBp., Günth., Canestr.; Squalus sle 
llaris, Linn., Lacep., Riss., Blainv.; Scyllium stellaris, Riss.; Bcy- 



10 Fauna ictiológica de Catalunya 

llium catulus, Müll. et Henl., A. Dumer., Bocage et Capello; Sqiia- 
lus caniculiis, Bloch; Canícula sajratilis, Rond.; Galeus stellaris 
minor, Bell. 

Nom vulgar: Gatvayra, Tarragona, Barcelona, Goles de l'Ebre, 
Menorca. 

Genero, 'Pristiurus, Bp. 
Pristiurus melanostomus, CBp. 

Syn.: Pristiurus, Artedi, Bocage et Capello; 2qualus melanos 
tomus.BXmnv.; Pristiurus melanostomus, Müll. et Henl., Agass., 
A. Dumer., Günth., Canestr.; SquaiusDe/arochianus, Blainv.; Scy- 
llium, Artedi, Riss.; Squalus Catuíus, Riss. 

Nom vulgar: Muxina, Tarragona. 

Espècie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya però 
molt coneguda de tots els nostres pescaires y sobre tot de la nostra 
pobrissalla, car el seu baix preu y abundor extraordinària fan que 
molts dies à l'hivern siga'l seu plat escullit. 

' Familia dels Alopecidae. 

Genero, Alopias, Rafin. 
Alopias vulpes, Bp. 

Syn.: Alopecias vulpes, Günth.; Alopias vulpes, Müll. et Henl., 
A. Dumer., Bocage etCapello, Canestr.; Car charias vulpes, Riss.; 
Squalus vulpes, Lacep., Riss., Blainv.; Vulpecula, Salviani; Vul- 
DeSy Rond.; Simia, Bell. 

Nom vulgar: Peix espasa per confondrel amb el Pristis antiquo- 
rum, Latham y amb el Xiphias gladius, Linn. L'únich exemplar que 
havem vist y del qui servem la cua fou pescat à Tart en 17 de Maig 
de 1911, y pesave 10 kilograms. 

Familia dels Odontaspidae. 

Genero. Odontaspis, Agass. 

Odontaspis ferox, Agass. 

Syn.: Triglochis ferox, Canestr.; Odontaspis ferox, Mull. et 
Henl., A. Dumer., Günth., CBp. 
Nom vulgar: Salroig, Barcelona. 



Hío^íranquis 1 1 

Família dels Lamnidae. 

Genero, Lamna, Cuv. 

Lamna corniihica, Cuv. 

Syn.: Squalus cornubicus, Blainv., Cuv.,Lacep., Riss.; Lamna 
cornubica, Cuv., Agass., Müll. et Henl., A. Dumer., Bocage et 
Capello, Günth., Canestr., CBp. 

Nom vulgar: no'n té. Un sol exemplar n'havem vist pescat à l'art 
en 25 de Maig de 1911. 

Genero, Oxyrhina, Agass. 
Oxyrhina Spallanzanii, Bp. 

Syn.: Lamna Spallanzanii, Günth.; Oxyrhina Spallanzani, 
Agass., A. Dumer., Canestr.; Oxyrhina gompliodon, Müll. et Henl., 
Bocage et Capello. 

Nom vulgar: Solratj, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Genero, Carcharodon. 
Carcharodon Lamia, Bp. 

Syn.: Carcharodon Rondeleti,' Müll. et Henl., A. Dumer., 
Günth., Canestr.; Carcharodon Lamia, Agass.; Carcharias lamia, 
Riss.; Squalus Carcharias, Riss.; Lamia, Rond. 

Nom vulgar: Ca-marí, Tarragona; Marraco, Barcelona; Salproix, 
Menorca. 

Peixos gurmants aquest y l'anterior que sostenen mortals lluytes 
amb el peix Emperador (Pristis antiquorum, Latham), escometen y 
atueixen les moles de tunyines y son ensemps objecte d'una preocu- 
pació popular, bastant extesa, car llurs peces dentaries aconduhides 
en bossetes les pengen al coll dels infantons pera facilitaries la den- 
tició y gorirlos de la bava en les seves múltiples modalitats patolò- 
giques. 

Genero, Selache, Cuv. 
Selache maximus, Cuv. 

Syn.: Squalus elephas, Lesueur; Selache majiimus,l•A\x\\. et 
Henl., CBp., A. Dumer., Bocage et Capel., Günth. Canestr.; Squa- 
lus maximus, Lacep., Linn., Agass. 



12 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: (Pelerin à France). Espècie no citada com habitant 
en el Mediterrà. En Juny de 1901 se va trobar un d'aquests esqualits 
en les costes catalanes. (Butlletí de l'Institució Catalana d'Historia 
Natural^ Octubre de 1907) y sabem la presencia de dos mes: l'un 
agafat à Savary y l'altre à Saint Tropez en les costes de Pro- 
vença. 

Genero, Mustelus. 
Mustelus vulgaris, Müll. et Henl. 

Syn. : Mnsielus plebe/us, CBp., Canestr.; Mustelus vulgar is, 
A. Dumer., Bocage et Capello, Qünth.; Squalus hinnulus, Blainv.; 




Selache maximus, Cuv. 

Mustelus stellatus, Riss.; Squalus mustelus, Riss.; Galeus hinnu- 
lus. Bell. 

Nom vulgar; Mussola vera, Tarragona; Mussola, Barcelona, Me- 
norca. 

Mustelus laevis, Riss. 

Syn.: Mustelus equestris, CBp., Canestr.; Mustelus punctula- 
tus, Müll. et Henl.; Mustelus laevis, Müll. et Henl., A. Dumer., Ca- 
pello, Qunth., Riss.; Squalus laevis, Blainv.; Galeus laevis, Rond. 

Nom vulgar: Mussola, Barcelona, Tarragona, Menorca. Espècies 



Hiobranquis 13 

menys abundantes que la Pristiurus melanostomus, CBp. (Muxina). 
Llur carn, particularment la de la vera;, ingerida, es indigesta, produ- 
heix mareig ó una mena de borratxera acompanyada de mal de cap ó 
de dolor de polços (Cefalalgia suborbitaria). 

Familia dels Galeidae. 
Genero, Galeus, Cuv. 
Gal ens Cani^, Rond. 

Syn.: Carcharias galeus, Riss.; Squaliis galeus, Linn., Bloch, 
Lacep., í^iss., Blainv., Cuv.: Galeus Cants, Müll. et Henl., A. Du- 
mer., Bocag. et Capel., Günth., CBp., Canestr., Rond.; Cants ga- 
leus, Salvian. 

Nom vulgar: Caço, Tarragona; Gat, Barcelona; Camarí, Me- 
norca. 

Familia dels Zyqaenidae. 
Genero, Zygaena, Cuv. 
Zygaena malleus, Valenc. 

Syn.: Cestracion zygaena, A. Dumer.; Sphyrna zygaena, Raün., 
Müll. et Henl., Bocag. et Capel., CBp., Canestr.; Squalus zygaena, 
Lacep., Riss., Linn.; Zygaena-malleus, Riss., Agass., Günth.; Li- 
BELLA, Bell. 

Nom vulgar: Llunada, Guardia civil, Tarragona, Barcelona; Llu- 
nada, Cornuda, Menorca. 

Familia dels Carcharid;e. 
Genero, Carcharias, Cuv. 
Carcharias glaucus, Agass. 

Syn.: Prionodon glaucus, Bocag. et Capel. , Canestr.; Car- 
charias glaucus, Müll. et Henle, A. Dumer., Günth.; Squaliïs 
ca?r///e//.ç, Blainv,; Squalus glaucus, Cuv., Lacep., Riss., Blainv., 
Linn., Bloch, CBp.; Galeus glaucus, Duham., Rond. 

Nom vulgar: Ca-marí, Tarragona; Tiburó, Menorca. Lo mateix 
que les dugués següents espècies, moltes vegades se venen en els 
mercats per peix espasa. 



k 



14 Fauna ictiológica de Catalunya 

Carcharias lamia, Müll. et Henl. 

Syn.; Prionodon lamia, Bocag. et Capel.; Carcharias (Priono- 
don) lamia, A. Dumer., Günth. 

Nom vulgar: Ca-marí, Tauró, Tintorera, Tarragona. Espècie 
nova per Catalunya. 

Carcharias Milberti, Val. 

Syn.: Prionodon Milberti, Canestr.; Eulamía Milherti, Gili.; 
Squalus pliimbeus, Nardó; Lamna caudata, Dekay; Carcharias 
cceruleus, Dekay; Carcharias Aíilberti, Yalencr, Prionodon, A. Du- 
mer., Günth., Giglioli, Doderlein, Perugia. 

Nom vulgar: Ca-marí, Tauró, Tintorera, Tarragona. Espècie 
nova per Catalunya. 

En 28 de Maig de 1910 vegerem un petit mascle y en 18 de Juny 
del mateix any en la mateixa Pescatería de Tarragona una femella 
molt més grossa. 

Sub-tribu dels Notidanienchs. 

Familia dels NotidaniDíG. 
Genero, Hexanchus, Rafin. 

Hexanchus griseus, Rafin. 

Syn.: Mtidanus griseus,CB^.,kgaiS?,.,Q\xni\i., Canestr., Bocag. 
et Capel.; Hexanchus griseus, Müll. et Henl., A. Dumer.; Noti- 
danus monge, Riss.; Sgualus griseus, Lacep., Riss., Cuv., Blainv. 

Nom vulgar; Boca dolç ó Boca dolça. Peix xovato. Espècie nova 
per Catalunya. 

Genero, Heptanchus, Müll. et Henl. 

Syn.: Notidanus cinereus, CBp.; Günth.; Heptanchus cinereus, 
A. Dumer., Canestr.; Heptanchus cinereus, Rafin., CBP.; Squa- 
lus cinereus, Lacep. Riss. Blainv., Cuv. 

Nom vulgar: Boca dolç ó Boca dolça. Peix xovato. Espècie nova 
per Catalunya, més rara que l'anterior. 



Hiobranquis 15 

Tribu dels Squalits Anhipopterienchs. 
Família dels SpinaciDíE. 
Genero, Acanthias, Bp. 
Acanthias vulgar is, Riss. 

Syx\.: Sqiialus acanthias, Lacep., Riss., ;Blainv., Linn., Bloch* 
Acanthias vulgaris, Müll. et Henl., CBp., A. Dumer.^ Günth., 
Bocag. etCapel., Canestr.; Mustelus svinax. Bel. 

Nom vulgar: Agullat, Tarragona; Quissona, Menorca. 

Acanthias Blainville, Riss. 

Syn.: Acanthias Blainvillei, CBp.; Acanthias Blainvillii, Müll- 
et Henl., A. Dumer., Bocag. et Capel., Günth., Canestr.; 5/?//zíZ»r 
Blainvillei, Agass., Riss. 

Nom vulgar: Agullat xato, Tarragona; Quissona, Menorca. 

Genero, Spinax, Bp. 
Spinax niger, H. Cloquet. 

Syn.: i4í?í7/7//f/V^5 5^7//zí7^, Riss.; Sqiialus spinax, Linn.; Galeus 
acanthias seu spinax fuscus, Willgh.; Spinax niger ^ kgdiss., Müll. 
et Henl., A. Dumer, Günth., CBp., Canestr. 

Nom vulgar: Negret, Negritu, Tarragona. Peix xovato. 

Genero, Centrophorus, Müll. et Henl. 
Centrophorus granulosus, Müll. et Henl. 

Syn.: Acanthotinus granulosus, Blainv.; Centrophorus granu* 
losus, Guichenot, A. Dumer., Günth., Bocag. et Capel., Canestr. 

Nom vulgar: Porch marí, Gutxu, Tarragona. Espècie nova per 
Catalunya. 

Genero, Centroscymnus, Bocag. et Capel. 
Centroscymnus coelolepis, Bocag. et Capel. 

Syn.: Centroscymnus coelolepis, Brit. et Capel., Vaillant; Cen- 
trophorus coelolepis\ Günth. 

Nom vulgar: Porch marí, Gutxu, Tarragona. Espècie nova per 



1(3 Fauna ictiológica de Cataluny^i 

Catalunya. En 25 de Juny de 1910 en la Pescatería de Tarragona 
n'examinarem tres exemplars pescats à palangre. 

Genero, Centrina, Cuv. 
Centrina viilpeciila, Bel. 

Syn.: Oxynoíus centrina, Rafin., A. Dumer.; Centrina Sal- 
víani, Riss., Müll. et Henl., CBp., Bocag. et Capel., Günth., Ca- 
nestr.; Squahis centrina, Lacep., Riss., Blainv., Linn., Bloch; Cen- 
trina^ Salvian., Rond.; Vulpecula, Bel. 

Nom vulgar: Porch marí, Barcelona, Menorca; Truja^ Tarragona, 
Torredembarra. Peix xovato. Del fetje en moltes localitats se'n 
acostuma fer oli. 

Familia dels Scymnidae. 

Genero, Scymnus. 

Scymnus lichia, Müll. et Henl. 

Syn.: Sqiialus nicaensis, Riss.; Sqiialus americanus, Linn., 
Lacep. j, Blainv.; Scymnus nicaeensis, Riss.; Scymnus, Cuv.; Scym- 
nus lichia, Agass., A. Dumer. ^ Bocag. et Capel., Günth., CBp., 
Canestr.; Lichia, Brousson, Duham. 

Nom vulgar: Negret, Negritu, Tarragona. Espècie nova per 
Catalunya. 

Familia dels Squatinidae. 

Genero, Squatina ó Rhina. 

Squaiina angelus, Riss. 

Syn.\ Rhina squatina, A. Dumer., Günth.; Squatina angeíus, 
Blainv., CBp., Canestr.; Squaiina vulgaris, Riss., Müll. et Henl., 
Bocag. et Capel.; Squalus squatina, Lacep., Linn., Bloch; Squa- 
tina, Bel., Salvian. 

Nom vulgar: Escat ó Àngel, Tarragona, Menorca; Àngel, Barce- 
lona, Costa de Llevant. 

Var. Squatina ocuíata, Bp. 

Syr\.\ Rhina aculeata, k. Dumer.; Squatina oc u lata, Canestr.; 
Squatina fimbriata, Müll. et Henl. 

Nom vulgar: Escat ó Àngel, Tarragona; Escat vegigal, Menorca. 
Es bastant rara. 



Hiobranqilis 17 

Sub-ordre dels Raits. 

Tribu dels Squatinoraits. 

Família dels Pristidae. 

Genero, Pristis^ Lathani. 

Pristís antiquoriim, Latham. 

Syn.: Pristis anticuorum, Blainv., Müll. et Heni., A. Dumer-, 
CBp., Giinth., Canestr.: Zigaena pristis, L\x\x\. 

Nom vulgar: Emperador, Tarragona. Espècie no citada en cap 
Catàlech de peixos de Catalunya però prou coneguda de la nostra 
gent de mar; es el peix que suara havem dit entaula carnívora y 
feréstega lluyta amb les espècies Oxyrhina Spallanzani, Bp. y Car- 
charodon Lamia, Bp. 

Tribu dels Batidits. 

Família dels Torpedidae. 

Genero. Torpedo, C. Dumer. 

1 or pe do marmorata- Riss. 

Syn.: Raia torpedo. Linn., Blainv.; Torpedo, Couch, Bel.; Tb/*- 
/7t^í/oG£//i'í//z//, CBp.. Canestr., Riss.; Torpedo marmorata, l•AixW. 
et Henl., A. Dumer., Günth., Blainv., Cuv. 

Nom vulgar: Vaca, Barcelona, Tarragona; Tremuloya, Costa de 
Llevant; Tremuló, Menorca, 

Torpedo oculata, Bel. 

Syn.: Torpedo narce, CBp., Günth., Canestr.; Torpedo uni- 
maciilata, Riss., Blainv.; Torpedo Narke, Riss.; Raia torpedo. 
Bloch: Torpedo oculata, Müll. et Henl., A. Dumer.; Toroedo, 
Salvian. 

Nom vulgar: Vaca, Barcelona, Tarragona. Moltes d'aquestes va 
ques no mostren cnp taci. altres solçament ne presenten una ó cínch 
y d'entre moltíssímes d'examinades no més n'havem trobat quatre 
amb quatre y tres amb tres. 

Torpedo nobiliària, Bp. 

Syn.: Torpedo Hchetans, Günth.; Torpedo notiiliana, A. Du- 
mer., Canestr.; Torpedo nigra, Guíchenot: Torpedo Wa/s/jü, 
Thompson. 



18 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: Vaca, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 
En 9 d'^Abril de 1910 n'adquirirem un exemplar pescat al bou que 
midía 0'90 m. de llarch X 0'60 m. d'ampla, '1 20 del mateix mes ne 
vegerem una altra de tremenda més del doble més grossa y en 18 de 
Janer de 1911 una altra. 

Existeix la preocupació de que subjectant les vaques amb la mà 
esquerra y mossegantse la llengua^ un se deslliura dels tremolins ó 
sacudides elèctriques que descarreguen totes elles. 

Familia dels Raiidae. 
Genero, Raia, Cuv. 
Raia clavata, Rond. 

Syn.: Dasybatís clavata, CBp., Canestr.; Raia clavata, Müll. 
et Henl., A. Dumer., Qünth., Lacep., Riss., Blainv.; Raia pròpia 
dicta, Bell. 

Nom vulgar: Rajada. Lavar. ocellata: Rajada vera, Tarragona; 
Clavellada, Costa de Llevant; Clavell^ Menorca. 

Raia falsavela, A. Dumer. 

Syn.: Raia circiilari:.. Couch, A. Dumer-, Günth.; Raia naevus, 
Müll. et Henl., A. Dumer.; Raia rubus, Lacep.; Raia falsavela, 
CBp., Canestr. 

Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Espècie no citada en 
cap Catàlech de peixos de Catalunya però coneguda de nostres pes- 
caires. 

Raia naevus.WiW. ç^íHqxú. 

Syn..' Raia circular is, Couch, A. Dumer., Günth.; Raia naeviis, 
A. Dumer.; Raia falsavela, CBp., A. Dumer., Canestr.; Raia ru- 
bus, Lacep. 

Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Espècie no citada en- 
cara lo mateix que l'anterior. 

Raia circular is, Couch. 

Syn.: Raia falsav ela, CBp., A. Dumer., Canestr.; Raia naevus, 
Müll. et Henl., A. Dumer.; Raia circularis, A. Dumer., Günth.; 
Raia rubus, Lacep. 

Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona Espècie com les dugués 
anteriors no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. 



Hiobranquis 10 

Raia fi ossada, Riss. 

Syn.: Dasybatis aspera, CBp.; Raia coriàcea, Lacep.; Raia 
chagrinea, Montag., A. Dumer.; Raia fiillonicay Linn., Ascanius, 
Müll. et Henl., Günth., Riss.; Raia aspera nostras, Willugh. 

Nom vulgar: Rajada, Tarragona; Clavellada, Costa de Llevant; 
Clavell-Borrell. Menorca. 

Laeviraja OxyrhyncMs, CBp. 

Syn.: Raia Sa Iviani, Müll. et Henl., A. Dumer., Capel.; Raia 
oxyrfiynchus, Blainv., Günth., Linn.; Laeviraja ojryrhynchus, Cdi- 
nestr.; Raia rostrata, Riss.; Flassade, Rond. 

Nom vulgar: Caputxo, Tarragona; Rajada, Menorca. 

Laeviraja Macrorhynchus, CBp. 

Syn.: Raia rostrata, Blainv.; Laeviraja macrorhynelius, Ca- 
nestr.; Raia macrorhynchus, Rafin., Gúnth., A. Dumer.; Lenti- 
llade, Rond. 

Nom vulgar: Moranell, Tarragona; Rajada, Barcelona. Pel mes 
de Janer es quan se'n agafen més. 

Raia batis, Linn. 

Syn.: Dasybatis Batis, CBp.; Raia batis, Bloch, Blainv., Müll. 
et Henl., A. Dumer., Günth. 

Nom vulgar: Rumiguera ó Romaguera, Tarragona. Espècie prou 
coneguda de tots els nostres pescaires, però no citada en cap Catà- 
lech de peixos de Catalunya. Al bou se'n pesquen que pesen més 
Ide 700 kilograms. 

Raia alba, Lacep. 

Syn.; Laeviraja br a manté, SaQsl, Canestr.; Raia alba , Blainv.; 
Raia bicolor, Riss.; Raia laevis major, Duham. 

Nom vulgar: Cardaire, Tarragona. Com l'anterior espècie prou 
coneguda y no indicada encara. 

Se'n agafen de tan ó més grosses que les Rumigueres. 

Raia marginata, Müll. et Henl. 

Syn.: Raia rostellata, Riss.; Raia marginata,A. Dumer., Günth., 
CBp., Canestr., Lacep., Blainv., Riss. 

Nom vulgar: Escrita blanca, Tarragona; Rajada, Barcelona; Cla- 
ellada. Costa de Llevant; Clavell, Menorca, 



20 Fauna ictiológica de Catalunya 

Raia r adula, Del. 

Syn.: Batis r adula, CBp.,Canestr.;i?í7/V/ virgata,(àç^(ò\, St. Hil.; 
Raia radula, Cuv., Blainv., Riss., Müll. et Henl. Guichen., A. Du 
mer., Günth. 

Nom vulgar: Rajada, Barcelona, Tarragona; Clavellada, Costa 
de Llevant; Rajada peluda, Menorca. 

Baia miraletuSy Rond. 

Syn.: Laeviraja miraletus, BeW.; Raia miralefus, Riss., Blainv., 
Linn, Müll. et Henl., A. Dumer., Günth., CBp., Canestr. 

Nom vulgar: Escrita vera, Tarragona; Rajada vestideta, Barce- 
lona; Clavellada, Costa de Llevant; Rajada, Menorca. 

Raia Quadrimaculata, Riss. 

Syn.: Raia quadrimaculata, CBp., Canestr. 
Nom vulgar: Escrita Vera, Tarragona; Rajada de taques, Barce- 
lona. 

Raia punctata, Riss. 

Syn.: Dasibalis asterias, CBp., Canestr.; /y'aia Schultii, Müll. 
et Henl., A. Dumer.; Raia punclata, Günth.; Raia asterias, Del., 
Blainv.; Asterias sive stellata raia. Bell. 

Nom vulgar: Escrita. La var. ocellata Escrita vera, Tarragona; 
Rajada, Barcelona; Clavellada, Costa de Llevant; Rajada boca de 
rosa, Menorca. 

Raia asterias, Rond. 

Syn.: Raia macu lata, !Aontag., Blainv, CBp., Canestr.; Raia 
asterias, Müll. et Henl., A. Dumer., Günth. 

Nom vulgar: Escrita, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Raia fui Iònica, Rond. 

Syn.: Dasybatis fullonica, CBp., Canestr.; Raia fullonica. 
Blainv., Riss., A. Dumer., Capel. 

Nom vulgar: Rajada, Tarragona, Menorca; Clavellada, Costa de 
Llevant. 

Raia mosaicafLacep. 

Syn.: Raia undulata, Müll. et Henl., A. Dumer., CBp.. Günth., 
Canestr., Cuv.; Raia mosaica, Blainv. 



Hiobranquis 21 

Nom vulgar: Escrita vera, Tarragona: Rajada, Barcelona; Clave- 
llada. Costa de Llevant. 

Tribu dels Cephalopterienchs. 
Familia dels Cephalopterid.e. 
Genero, Cephaloptera, C. Dumer. 
Cephaloptera Massena, Riss. 

Syn.: Cephaloptera Massena, A. Dumer.; Gephaloptenis Mas- 
sena^ Riss. 

Nom vulgar: Manta Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

N'havem vist un sol exemplar pescat al bou d'uns 10 kilograms ae 
pes, però n*iii ha de molt més grosses que assoleixen més de 3 metres 
d'envergadura y dificulten moltes vegades ei remolch als quillats 
(barques de bou modernes). 

Familia dels MyliobatiDíE. 

Genero, Mvliobatis, C. Dumer. 

Mylíobatís Aqiiila, C. Dumer. 

Syn.: Myliobaiis nóctula, CBp., Canestr.; Raia aquila, Lacep., 
Riss., Blainv.. Linn , Bloch; Mvliobatis aquila, Cuv., Riss., Müll. 
et Henl., Guichen., A. Dumer., Capel., Günth.; Aqiiila de Provença, 
Duham.; Aqiiila, Salvian.; Gloriosa, Rond.; Aquila marina. Bell. 

Nom vulgar: Milà, Tarragona; Totana ó Totina, Goles de TEbre; 
Milana, Barcelona; Viuda. Menorca. 

Familia dels TrygoniDíE. 

Genero, Trygon. 
Trv^on vitl^aris, Riss. 

Syn.: Trygon pastinacaMWW. et Henl.. A. Dumer., Günth., CBp., 
Canestr.; Raia pastinaca, Lacep., Riss., Cuv., Blainv., Linn.; Pas- 
tinaca briíco, Salvian., Rond.; Pastinaca marina. Bell. 

Nom vulgar: Totana ó Totina, Milà, Tarragona; Escursó, Barce- 
lona; Totana ó Totina, Goles de l'Ebre; Escursana, Ferrassa. Me- 
norca. 

Trygon violacea, Bp. 

Syn.: Tryí^oii violacea, Müll. et Henl., A. Dumer., Günth., Ca- 
nestr. 

Nom vulgar: Totana ó Totina, Milà, Tarragona; Totana ó Totina, 
Goles de l'Ebre; Escursó, Barcelona; Escursana, Menorca. 



22 Fauna ictio lògica de Catalunya 

La classificació d'aquesta familia's fa molt difícil per la precaució 
que adopten els pescaires de tallar la cua d'aquesta Bastina al tiraria 
à bordo à causa de lo temible y perillosa que resulta la punxada de 
la pua dentada que té demunt de la cua y que produheix à vegades 
accidents mortals. 

Algunes n'havem examinat que per les dimensions de la cua'ns 
semblaren, la Trygon Brucco, Bp,, però no l'incloím en el Catàlech 
pel dupte de poguer ésser una mutilació. 

Ordre de les ChimvEres. 

(Holocephals, J. Muller, C. Bonap.) 

Familia dels ChimceriDíE. 

Genero Chimcera. 

Chimcera monstruosa, Linn. 

Syn.: Àrtic Chimcera, Couch; Chimoera mediterranea, Riss., 
Chimcera monstruosa, Lacep., Riss., Cuv,, Bloch, A. Dumer., CBp.; 
Capel., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Caro, Tarragona; Guineu^ Torredembarra; Ull vert, 
Costa de Llevant. 

En 23 de Desembre de 1910 ne vegerem à Tarragona una mola 
de petits ó de cria, tots llarchs d^uns 020 m. pescats a l^arrastre 
(Bou) y en 20 de Janer de 191 1 una altra mola de cria. 

Secció dels Ganoides. 

Ordre dels Esturionits. 
Familia dels AcipenseridíE. 
Genero^ Acipenser, Arted. 

Acipenser Sturio, Linn. 

Syn.: Acipenser sturio, Blanchard, Cuv. , Riss., Lacep., Bloch, 
CBp., A. Dumer., Günth., Canestr., Heckel, Siebold; Sturio, Bell. 

Nom vulgar: Esturió. Tarragona, Barcelona, Costa de Llevant. 
Peix de carn exquisita^ y que dels ovaris se^n prepara en altres pays- 
sos el famós Caviar. 

Abunda en TAmpolla y'l Fangar (Goles de l'Ebre); à la Primave- 
ra y Estiu se'n pesquen molts de 2 kilograms de pes y à vegades de 
més grossos. Riu amunt arriva fins à Xerta. Se 1 pesca també en el 
Cap de Creus y en altres indrets del litoral. 



Hiobranquis 23 

Secció de peixos Ichthyostes. 
fossosos) 
{Teleosteenchs, J. Muller.) 
Ordre dels Lophobranquis, Cuv. 

Família dels SYNQNATHiD.e. 

Sub-familia dels Hippocampini, Bp, 

Genero, Hippocampus, Cuv. 

Hippocampus Giittulatus, Cuv. 

3yn.: Syngnathus hippocampus, Bloch; Hippocampus guttula- 

tus, Kaup., CBp., A. Dumer., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Cavall marí, Barcelona, Tarragona; Cavallet de mar, 
Menorca. 

Hippocampus brevirostris, Cuv. 

Syn.: Hippocampus antiquorum, Günth.; Hippocampus brevi- 
rostriS; Kaup., CBp., A. Dumer., Canestr. 

Nom vulgar: Cavall marí^ Barcelona, Tarragona; Cavallet de 
mar, Menorca. 

Entre la nostra gent de mar els cavalls marins son objecte d-es- 
pecial preocupació, car se creu que posantsels sota la gorra ó entre^s 
plechs del mocador del cap curen la migranya, les neuralgies facials 
y'l mal de cap (Cefalalgia). 

Sub-familia dels Syngnathini. 

Genero, Syngnathus. 
Syngnathus rubescens, Riss. 

Syn.: Syngnathus rubescens, Kaup, A. Dumer., Canestr.; Si- 
nhostoma rubescens, CBp. 

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Espècie nova per Ca- 
talunya. 

Syngnathus tenuirostri^, Rathke. 

Syn.: Syngnatus tenuirostris, Nordmann, Kaup, A. Dumer., 
Canestr. 

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Espècie nova per Ca- 
talunya. 

Syngnathus Ethon, Riss. 

Syn.: Siphostoma Ethon, CBp. 

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Espècie nova per Ca 
talunya. 



24 l'Huna ictiológica de Catalunya 

Syngnatus Abaster, Riss. 

Syn.: Syngnathus aciis, Riss.; Syngnathus Abasten, Kaup, 
A. Dumer., Qünth., Canestr.; Síphostoma Abasfer, CBp. 

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Espècie nova per Ca 
talunya. 

Genero, Siphonostoma. 
Siphonostoma argentatiim, A. Dumer. 

Syn.: Sip/ionostomus typhle, Canestr.; Siphonostomus argen 
fatus, Kaup; Syngnatus argcntatus, Pallas, Rathke, Nordmann. 

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Espècie nova per Ca- 
talunya. Bastant rara. 

Siphonostoma Rondeletii, Kaup. 

Syn.: Syngnatíius viridis, Riss.; Syngnathus Ro del et i i\ Bel.; 
Siphonostoma Rondeletii, Canestr., A. Dumer. 

Nom vulgar: Agulla^ Serp, Tarragona; Musich, Barcelona; Serp 
d'en terra ó de costa, Costa de Llevant; Peix bade Menorca. 

Var. Siphonostoma pyrois, A. Dumer. 

Syn.: Syngnathus pyrois, Riss.; Siphonostomus pyrois, Kaup. 
Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona; Musich, Barcelona; Serp 
d'en terra ó de costa. Costa de Llevant. 

Sub-familia delsNEROPHiNi. 
Genero, Nerophis, Rafin. 



Nerophis lumbriciformis, Bp. 

Syn.: Acus lumbriciformis aut serpentinus, Willugh.; Nero 
phis lumbriciformis, Kaup, A. Dumer., Güiith. 

Nom vulgar: Serpeta, Tarragona. Espècie nova en el Mediterra 
de la qual ne servem un exemplar, Tunich que havem vist, pescat à 
Tartet el primer de Abril de 1911. 

herophis Ophidion^ Bp. 

Syn.: Syngnathus Ophidion, Linn., Riss.; Scyphius littoralis, 
Riss.; Nerophis óphidwn^ Kaup, A. Dumer., Günth.. Canestr. 



Hiobranquis 25 

Nom vulgar: Serpeta, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

El Siphostoma aciis, L. que cita en el seu Catalech en Sanchez 
Comendador, si es el Syngnathus acus, L., devem confesar que no 
Phavéni pogut trobar, serà tal vegada alguna de les espècies suara 
citades. 

Ordre dels Plectognaths. 

Sub-ordre dels Gymnodonts, Cuv. 

Familia dels Orthaqoriscidae. 

Genero Orthagoriscus. 

Orthagoriscus Mola, Schneid. 

Syn.: Diodon Mola, Pallas; Orthagoriscus spínosus, Bl. Sch 
neid., Cuv., Gatchet: Mola aculeata, Kolreuter; Mola aspera 
CBp.; Cephaliis orthagoriscus, Riss.: Cephalus mola, Riss.; Or 
Ihagoriscus mola, Lacep., Günth., Oanestr.: Tetrodon mola, Linn., 
Bloch; Luna ó mola, Salvian., Duhani. Rond. 

Nom vulgar: Bot, Barcelona, Tarragona. Eis magres y'ls budells 
d'aquest peix son molt estimats dels gurmets. 

En 18 de Juny de 1910 l'art de la Platja del Miracle (Tarragona) 
en un sol vol n'agafa tretze y altres tants al dia següent y n'havéni 
vist de tan grossos y vells que les barques noMs poden issar sobre 
cuberta y tenen de remolcarlos y treurels arrastrats per cavalleries; 
el cos d'alguns d'ells està recubert de vistoses algues y moluschs 
com el plà o'ls fons bruts d'un vaixell. 

Sub-ordre dels Scleroderms. 
Familia dels BalistiDíE. 
Genero, Balistes, Linn. 
Batistes capriscus, Linn. 

Syn.: Batistes lunulatus, Riss.; Batistes Buniva, Lacep., Riss.; 
Batistes capriscus, Gml.. Agass., Günth., CBp., Canestr., Hollard, 
Lacep., Riss.; Cí//7m67/.s, Salvian., Wi i lugh.; Cí//7e/% Salvian. ; /^o/' i-, 
Rond. 

Nom vulgar: Ballesta, Tarragona. Espècie rara. Servem ia pell 
d'un d'aquests peixos agafat à Talmadrava que's calava anys enrera 
à la punta de Pó-roig del roquer de Sdlou que ben bé podria ferse 
servir de capell, y pescat à l'art prop de la Torra de la Mora à 6 de 
.V\aigdel911 n'adquirirem un altre exemplar que servem preparat. 



26 Fauna Ictiológka de Catalunya 

Ordre dels Chorignaths. 

Sub ordre dels Acanthopterygis. 

Tribu dels Acanthopterygis jugulars. 

Família dels TrachiniDíE. 

Genero, Uranoscopus, Linn. 

Uranoscopus scaber, Linn. 

Syn.: Uranoscopus scaber,C\x\. et Valenc, Cuv., Guichen., 
Lacep., Riss., Bloch^ Günth., CBp., Canestr.; Uranoscopus, Sal 
vian.; Callionimus sive uranoscopus, Bell. 

Nom vulgar: Rata, Tarragona, Barcelona; Salteperdisa, Rata, 
Menorca. 

Genero, Trachinus, Arted. 
Trachinus vipera, Cuv. 

Syn.: Viper Weever, Couch; Trachinus vipera, Günth., CBp., 
Canestr., Cuv. et Valenc; Araneola. Duham. 

Nom vulgar: Aranyó. Espècie no citada en cap Catàlech de pei- 
xos de Catalunya però coneguda de nostres pescaires. 

Trachinus draco, Linn. 

Syn.: Trachinus vividus, Lacep.; Trachinus draco, Cuv. et 
Valenc, Günth., CBp., Canestr., Riss.; WVe, Duham. j Rond.; Draco 
marinus. Bell. 

Nom vulgar: Aranya^ Barcelona, Tarragona; Aranya blanca. 
Dragó, Menorca. 

Trachinus radiatus, Cuv. 

Syn.: Trachinus draco, Brunnich; Trachinus radiafus, CBp., 
Günth., Canestr.; Trachinus /ineafus, Be]. 

Nom vulgar: Aranya, Tarragona; Aranya capsuda, Barcelona; 
Aranya de cap negre, Menorca. 

Trachinus ara neus, Cuv. 

Syn.: Draco major,. Sal vian, Willugh.; Trachinus araneus, 
CBp.; Günth., Canestr., Agass. 

Nom vulgar: Aranya, Barcelona, Tarragona; Aranya fragata, 
Menorca. 

Les punxades de les Aranyes ocasionen greus accidents: infla- 
macions, eixidures (flemons) y à vegades erissipeles gangreuoses 



Hiobranquis 'àH 

(flemons difusos). Segons els pescaires son més verinoses en lluna 
nova y amb les correnties de llevant. 

Família dels Blenniid^g. 

Genero, Blennius, Arted. 

Blennius Pavo, Riss. 

Syn.: íchthyocoris Pavo, CBp.; Blennius ^s^aler'ita, Lacep., 
Riss.; Blennius pavo, Güntli., Canestr., Cuv. et Valenc; Gale- 
ritu, Rond. 

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona; Capsigrany, Barcelona; Fu- 
tarra, Bavosa, Costa de Llevant; Gallerbu, Menorca. 

Blennius palmicornis, C. V. 

Syn.: Blennius Pholis, Riss.; Blennius sanguinolentus, Pallas, 
Günth.; Blennius palmicornis, CBp., Canestr. 

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona; Capsigrany, Llepissós, Bar- 
celona; Futarra, Bavosa, Costa de Llevant; Rabosa, Menorca. 

Blennius Cagnota, Valenc. 

Syïi.: Blennius vam s,Qviï\i\\.\ Blennius vulgaris, Günth., Ca- 
nestr.; íchthyocoris anticolus, CBp.; Iclithyocoris Cagnota, CBp.; 
Ichtíiyocoris varus, CBP.; Blennius alpestris, Blanch.; Blennius 
Cagnota, Heckel et Kner, Cuv. et Valenc, Blanch.; Salar ias varus, 
Riss.; Blennius su/e/ianus, Riss. 

Nom vulgar: Barb caní. Comarques gironines. Espècie nova per 
Catalunya, més ben dit, no indicada en cap Catàlech de peixos de 
Catalunya. 

En el Laboratori ictiogènich del Park de la Ciutadela de Barce- 
lona 'ns la mostré d'aquesta procedència *1 seu director en Francesch 
d'A. Darder. 

Blennius gattorugin e , Lacep . 

Syn.: Gattorugine, Couch, Willugh,; Blennius gattoruginc, 
Riss., Cnv. et Valenc, Guichen.\ Brunnichii, CBp., Günth., 
Canestr. 

Nom vulgar: Dormilega roija ó de fang, Tarragona; Capsigrany, 
Barcelona: Futarra, Babosa, Costa de Llevant; Rabosa, Menorca. 



28 Fauna Ictiológica de Catalunya 

Blennius tcnfacularis, Brunn. 

Syn.: Blennius Brea, Riss.; Blennius cornutus, Riss.; Blen 
nius punctulatus, Riss.; Blennius teniaculatus, Lacep., Riss.; 
Blennius tenlacularis, Cuv. et Valenc, Quichen., CBp.,Günth., 
Canestr. 

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona; Capsigrany, Barcelona; Fu- 
tarra, Babosa, Costa de Llevant; Rabosa, Menorca. 

Blennius ocellaris, Linn. 

Syn.: Blennius vel ccepola. Bell.; Blennus, Salvian.; Blennus 
Salviani, Willugh.; Blennius ocellaris, Bloch, CBp., Günth., 
Canestr., Lacep., Riss., Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona; Capsigrany, Ase mossegai 
re, Barcelona; Futarra, Bavosa, Costa de Llevant; Rabosa, Menorca. 

Blennius Erythrocephalus, Riss. 

Syn.: Ichthyocoris rubriceps, CBp.; Blennius rubriceps, Cuv. 
et Valenc; Blennius erythrocephalus, Günth., Canestr.^ Riss. 

Nom vulgar: Dormilega de cap roig, Tarragona; Capsigrany. 
Barcelona; Futarra, Babosa, Costa de Llevant; Rabosa, Menorca. 

Blennius Sphinx, Valenc. 

Syn.: Blennius sphinx, CBp., Günth., Canestr., Cuv. et Va- 
lenc, Guichen. 

Nom vulgar: Dormilega petita ó de roca, Tarragona. Espècie 
nova per Catalunya. 

Blennius incequalis, Valenc. 

Syn.: Blennius inczqualis, Cuv. et Valenc, CBp. 

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Servem tres exemplars recullits en 1 .'^'' d'^Agost de 1910 d'una 
espècie nova ó varietat de Tespecie anterior, però sense'ls tentàculs 
de les celles y dels forats nassals. Tenen 0,04 m. de llarch y llur 
pell no es tan llepissosa; liur color à poca diferencia es el mateix y 
la dorsal es desigual, amb el mateix número de ratjs forts y molls^ 
així com l'anal y les ventrals, empro la caudal te més de deu ratjs. 
Les peces dentaries. dalt y baix, son iguales. Podrien ser també pe 
tits exemplars de la Blennius basí li seus, Valenc. 



Hiobranquis 29 

Familia dels CallionymiDíC, Bp. 
Genero, Callionymus, Linn. 
Callionymus lyríL Linn. 

(Mascle gran.) 

Syn.: Callionymus Zyrí7,Lacep., Cuv. et Valenc, Guichen, CBp., 
Günth., Canestr. 

(Femella.) 

Syn : Callionymus dracunculuí, Lacep., Bloch, Cuv. et Valenc, 
Guichen. 

Nom vulgar: Guineu vermella, Tarragona; Dragó, Menorca. Es- 
pècie rara. 

La Callionymuií eleganx, L^sueur; es la petita ó de cria {Callio 
nimuít Sueurii, Cuv. et Valenc.) 

Callionymus maculatufi, Rafin. 

Syn.: Callionymus cithara, Cuv. et Valenc; Callionymus 
lyra, Riss.: Callionymus maculatus, CBp., Günth., Canestr.; Ca- 
llionymus Dracuncvlu!<, Brunn. 

Nom vulgar: (juineu, Tarragona; Pau, Barcelona; Ferrepedres^ 
.\\enorca. 

Callionymus Dracunculus, CBp. 

Syn.: Callionymus Incerta, Cuv. et Valenc, Guichen.; Callio- 
nymus Dracunculus, Canestr.; Callionymus admirahilis, Riss ; 
Callionymus pusillus, Del., Riss.; Callionymus festivus, Pallas, 
Nordmann; Dracunculus, Gesner, Willugh., Rond. 

Nom vulgar: Guineu, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Callionymus Belenus, CBp. 

Syn.: Callionymus Mon'ssoni/, Riss., Canestr.; Callionymus 
Risso, Lesueur, Cuv. et Valenc; Callionymus Belenus, Günth. 
Canestr., Cuv. et Valenc, Riss.; Callionymus sa^itla, Riss.; Belen 
nus, Rond.; Blennus vel, Belennus, Gesner. 

Nom vulgar: Guineu, Tarragona; Pau, Barcelona; Clabot en ban- 
yes, Menorca. 

Se 'n troben bastantes entre '1 Xanguet ò Carmelo ros {Ap'nia 
pel lúcida, Moreau.) 



30 Fauna íctiológica de Catalunya 

Família dels LophiiDíE. 

Genero Lophius, Arted. 

Lophius piscatorius, Linn. 

Syn.: Batrachus píscatorius, Riss.; Rana marina. Bell.; Qa- 
langa, Rond.; Rana pïscatrix, Willugh.; Lophius piscatorius, 
Riss., Cuv. et Valenc, Lacep., Bloch, CBp., Canestr., Günth. 

Nom vulgar: Rap, Barcelona, Tarragona; Rap, Buldroi, Me- 
norca. 

Lophius Budegassa, Spinola. 

Syn.: Lophius parvipinnis, Cuv.; Lophius Budegassa, Riss, 
CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Rap futaire, Tarragona; Rap, Barcelona. 

En el pahidor d'alguns raps els hi havem trobat sencer el mo- 
lusch, Scaphander lignarius, Linn. 

Tribu dels Acanthopteryqis 

thoracichs. 

Família dels GobiidíE. 

Genero, Gobius, Arted. 

Gobius Jozo, Linn. 

Syn.: Gobius nehulosus, Riss.; Gobius tertius, Willugh.; Gobius 
Jozo, Cuv. et Valenc, Lacep., Riss., CBp., Canestr., Günth. 

Nom vulgar: Ruch d'alga, Tarragona; Burru, Barcelona; Gobit 
d'alga, Costa de Llevant; Cabot d'alga, Menorca. 

Var. Gobius longiradiatus, CBp. 

Syn.: Gobius longïradiatus, Riss., Cuv. et Valenc. 
Nom vulgar: Ruch, Tarragona; Burru, Barcelona; Gobit, Costa 
de Llevant; Cabot mucós, Menorca. 

Gobius iota, Valenc. 

Syn.: Gobius ophiocephalus, Fallas, Günth.; Gobius Iota, CBp., 
Canestr., Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Ruch, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Gobius Guttatus, Cuv. et Valenc. 
Syx\.: Gobius guttatus,CQ^',CsiX\Q%ir. 

Nom vulgar: Ruch de roca, Tarragona; Gobit de roca, Costa de 
Llevant; Cabot de roca, Menorca. 



Hiobranquis 31 

Gobius cruentatus, Gml . 

Syn.: Gobius cruentatus, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, Gui- 
chen., Linn., CBp.,Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Ruch, Tarragona; Burru, Barcelona; Gobit, Costa 
de Llevant; Cabot inglés, Menorca- 

Gobius quadrímaculatus, Valenc. 

Syn.: Gobius aphia, Riss.; Gobius quadrimaculatus, Cuv. et 
Valenc, Guichen., CBp., Canestr. 

Nom vulgar: Ruch, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Gobius minutus^ Cuv. et Valenc. 

Syn.: Gobius elongatus, Canestr.; Gobius minutus, CBp., 
Günth., Guichen. 

Nom vulgar: Ruch, Tarragona; Gobit^ Costa de Llevant; Cabot, 
Menorca. 

Gobius auratus, Riss. 

Syn.: Gobius auratus, Cuv. et Valenc, CBp., Günth., Canestr. 
Nom vulgar: Buch, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 
Se'n troben molts entre'l carmelo {Meletta Phalerica, M.; Alau- 
sa Pilchardus, Cuv. et Valenc.) 

Gobius geniporus, Valenc 

Syn.: Gobius geniporus, CBp., Günth., Canestr.^ Cuv. et 
Valenc 

Nom vuigar: Ruch, Tarragona; Cabot, Menorca. 

Gobius Paganellus, Linn. 

Syn.: Gobius punctípinnis, Canestr.; Paganellus Venetorum, 
Willugh.; Gobius paganellus, Cuv. et Valenc, Guichen., Brunn., 
CBp. 

Nom vulgar: Ruch, Tarragona; Burru, Barcelona; Gobit, Costa 
de Llevant; Cabot, Menorca. 

Gobius niger, Linn. 

Syn.: Gobius nigcr, Cuv. et Valenc, Bloch, CBp., Günth. 
Nom vulgar: Ruch de roca, Tarragona; Gobit de roca. Costa de 
Llevant, Cabot de roca, Menorca. 



32 Fauna ictiológica de Catalunya 

GobiííS Fallax, Sarato. 
Nom vulgar: Ruch, Tarragona; Cabot Berrubes, Menorca. 

Genero, Aphia, Riss. 
Aphia Pe I lúcida, Moreau. 

Syn.. Aiherina minuta, Riss.: Latriin iiliís pellucidus, Günth.: 
Gobius albiís, Canestr.; Brachvochiriis Aphia, CBp.; Brachvochi- 
riis Pelliicidüs, Nardo: Gobius Pellucidus, Kessler, Nardo; Aphia 
meridíonalis, Riss 

Nom vulgar: Xanguet^ Barcelona; Carmeio ros, Tarragona; Llen- 
queta, Torredembarra; Roseti. Menorca. 

Espècie coneguda de tothom y no indicada en cap Catalech de 
peixos de Catalunya. 

Família dels Mullid^. 

Genero, Mullus, Linn. 

Mullus surmuletus, Linn. 

Syn.: Surmuletus, Couch; Mullus surmuletus, Cuv. et Valenc. 
Lacep., Riss., Bioch, CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Roger, Rogeret, Costa de Llevant; Moll-fangué, Ta- 
rragona; Moll ve, Menorca. 

Mullus fuscatus, Rafin. 

Syn -.Mullus fu seus, Riss. 

Nom vulgar: Moll, Tarragona, Menorca; Roger, Rogeret, Costa 
de Llevant. 

Mullus Barbatus, Willgh. 

Syn.: Mullus ruber, Riss.; Mullus, Sa\v'ian.\ Mullus barbafus, 
Cuv. et Valenc, Lacep., Linn., Bloch, CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Roger, Rogeret, Costa de Llevant; Moll roquer, 
Tarragona; Moll cranqué, Menorca. 

En 13 d'Agost de 1910 vejerem un petit moll roquer deformat: 
presentava un gep ben marcat y n'adquirirem un altre de semblant 
en 22 d'Octubre del mateix any; abdos patien una malaltia ó incorva- 
ció deia columna vertebral, mes ben dit, una de les dugués formes 
de l'afecció anomenada eiphosis ó-siga la ciphosis arciforme {inve- 
nil) raquítica, no la spondílica angular ó ciphosis de Poll. 



Hiobranquis 33 

Família dels Triglid^. 

Genero, Dactylopterus, Lacep. 

Dactylopteriis volitans, CBp. 

Syn.: Dactylopterus pirapcda, Lacep., Riss.; Dactylopterus 
volitans, Günth., Canestr., Cuv. et Valenc, Guichen.; Trigla vo- 
litans, Linn., Bioch; Milviis, Bell. 

Nom vulgar: Xuriguer, Tarragona; Xuriguer, Marmota, Barce- 
lona; Juriola voladora, Costa de Llevant; Xorich volador, Menorca. 

Genero, Peristedion, Lacep. 
Perisiedion Cataphractum, CBp. 

Syn.: Peristethus cataphractum, Günth.; Peristedion cata- 
phracium, Brit., Canestr.; Peristedion cataphractus, Riss.; Peris- 
tedion ma/armat, Lacep., Riss.; Peristedion chabrontera, Lacep., 
Riss.; Trigla chahrontera, Bonnat.; Trigla cataphracta, Linn., 
Bloch, Brunn.; Malarmat, Bell., Rond., Duham., Bonnat., Cuv. et 
Valenc. 

Nom vulgar: Malarmat, Barcelona, Tarragona; Burru, Costa de 
Llevant; Armat, Menorca. Peix de fonera. 

Genero, Trigla, Arted. 
Trigla pini, Bloch. 

Syn.: Trigla pini, Lacep., Riss., Günth. 

Nom vulgar: Peona, Tarragona; Lluerna pogona, Barcelona; Ga- 
Uineta, Menorca. 

Trigla lineata, Wall. 

Syn.: Trigla adriàtica, Gml., Riss.; Trigla lineata, Bloch, 
CBp., Günth., Canestr.; ImbriagOy Rond.; Trigla (Lastoviza), 
Brunn., Lacep. 

Nom vulgar: Borratxo, Tarragona; Rafalet, Menorca. 

Trigla cuculus, Rond. 

Syn.: Trilla lucerna, Cuv. et Valenc, Guichen., Brunn., Riss.,- 

Trigla cucu tus, Riss.; Trigla obscura, Linn., CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Lluerna, Baicelona, Tarragona; Gallineta, Menorca. 

Trigla gurnardus, Linn. 

Syn.: Trigla gurnardus, Cuv. et Valenc, Bloch, CBp., Günth., 
Canestr.; Trigla giirnau Lacep., Riss. 



34 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: Refet, Refetó, Tarragona; Lluerna, Biret, Bar 
celona. 

Al Refetó petit o Refetonet se li dona'l nom de: Pelut, Capsech, 
Clau, Tarragona; Clavillo, Costa de Llevant, Goles de TEbre. 

Var. Trigla mihnis, CBp. 

Syn.: Trigla cuculus, Cuv. et Valenc, Bloch, Günth.; Trigla 
hiriindo, Brunn.; Trigla milviis, Canestr., Riss.; Milviis, Rond. 
Nom vulgar: Lluerna, Tarragona. Var. nova per Catalunya. 

Trigla Lyra, Lacep. 

Syn.: Trigla Lyra, Cuv. et Valenc, Riss., Guichen., Bonnat., 
Linn., Bloch, CBp., Canestr., Günth.; Lyra, Rond. 

Nom vulgar: Gatneu, Tarragona; Garneu, Barcelona, Costa de 
Llevant; Ase, Menorca. 

Al petit o de cria se li dona'l nom de Gatneu futaire, com si fos 
una espècie distinta. 

Peix de fonera, molt abundant y que com en el Rap li havem 
trobat sencer en el seu pahidor el molusch Scophander lignarius, 
Linn. 

Trigla eorax, CBp. 

Syn.: Trigla corax, Canestr.: Trigla microlepidota,'R\ss.: Tri- 
gla corvus.Rxss. \ Trigla hirundo, Cuv. et Valenc, Lacep., Gui 
chen., Bloch, Günth.; Trigla cuculus, Brunn.; Corax, Rond. 

Nom vulgar: Juriola, Tarragona, Costa de Llevant, Menorca; 
Lluerna, Barcelona. 

La petita o de cria es la: 

Trigla pceciloptera, Valenc 

Syn.: Trigla pceciloptera, Guichen., Günth. 

Nom vulgar: Lluerneta, Juriola de cria, Tarragona; Oriola, Me- 
.norca. 

Avans de perdre-s la navegació costera a la vela y d'aumentar el 
nombre de les barques de pesca, abundava moltissim més que'n nos- 
tres dies. 

Trigla cavillone, Lacep. 
Syn.: Lepidotrigla aspersi, Günth., Sauvage; Trigla aspera, 



Hiobranquis 35 

CBp., Canestr., Viviani, Cav. et Valenc, Guichen.; Triglacaví- 
llone, Riss.: Mul I us asper, Rond. 

Nom vulgar: Pelut d'escata, Tarragona; Escatós, Goles de l'Ebre; 
Clavillo, Costa de Llevant. 

Peix de fonera abundant com el Gatneu y encara que de baix 
preu. no menys estimat pera menjar a la brasa. 

Sub-familia dels Cottini. 

Genero, Cottus, Arted. 

Cottusgobio, Linn. 

Syn.: Gobius fluvialis alter, Bell.; Chabot, Rond., Duham., Va- 
llot; Cottus gobio, Bloch, Jurine, CBp., Qünth., Canestr., Heckel et 
Kner., Siebold, Gehin, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, Blanch., 
Soland. 

Nom vulgar: Cullereta, Canal d'Urgell. Espècie nova per Cata- 
lunya. 

Sub-familia dels ScorPíEnini. 
Genero ScorPíENA Linn. 
Scorpaena, scropha Linn. 

Syn.: Scorpius, Salvian.: Scorpio marinus. Bell.; Scorpazna 
scrofa, Bloch, Brunn., Costa, CBp., Günth., Canestr., Lowe, Sau- 
vage, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, Guichen. 

Nom vulgar: Polla, Escórpora dels bruts, Escórpora de fang, 
Tarragona; Polla, Barcelona; Cap roig, Menorca. 

Var. Scorpaena lutea, Riss. 

Nom vulgar: Escórpora groga, Tarragona. Nova per Cata- 
lunya. Rara 

Scorpcena por cus, Linn. 

Syn.: Scorpcena porcus.Cxxv . et Valenc, Guichen., Lacep., Riss.. 
Bloch, Brunn., Costa, CBp., Günth., Canestr., Sauvage; Scorpcena, 
Bell. 

Nom vulgar: Escórpora de roquer, Tarragona, Barcelona; Ras 
ela, Menorca. 

• Scorpcena ustulata, Lowe. 

Syn.: Scorpocna por cus, Costa; Scorpcena usiulaia, Günth , 
Giglioli, Belloti. 



36 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: Escórpora de roquer, Tarragona; Cap-tinyós, Uot, 
Menorca. 

Les punxades de les Escórpores son dolentes, però no tan com 
les de les Aranyes (Trachiniis), Amb la fosca y les correntíes de 
llevant, son aquestes més verinoses. 

En Desembre de 1909 adquirirem un petit exemplar de Scorpoena 
que segurament es una varietat de la S. nstulata, Lowe, car en 
lloch de presentar 18 o 19 ratjs en les pectorals, no més ne té 13 
14 y la coloració es d'un hermós color de cendre amb grans taques 
blanques y negres, sobre tot una de blanca a la basa o arrancada de 
la cua y les puntes de les aletes son vermelloses, No la considerem 
espècie nova per haver arribat a les nostres mans molts exemplars 
de Scorpcena ustulata, Lowe, amb 16 ratjs en les pectorals. 

Genero, Sebastes, Cuv. 
Sebasies Dactytopterus, Qünth. 

Syn.: Sebastes imperialis, CBp., Canesir. \ Scorpcena dactylop 
/^ríz, Laroche, Riss.; Berranus imperialis, Cuv. et Valenc, Gui- 
chen. y dels Mallorquins. 

Nom vulgar: Rufina, Costa de Llevant; Panegal, Tarragona; Pa- 
negall, Barcelona; Serrà imperial, Menorca. 

Peix de fonera, molt abundant. 

Familia dels BervciDíE. 

Genero, Hoplostethus, Cuv. 

Hoplostetus mediterraneiis, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Trachichthys pretiosus, Lowe; Trachichthys aiistralis, 
Costa; Trachichthys mediterraneus, CBp.; Hoplostethus medite- 
rraneus, Guichen., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: no'n té. Espècie molt rara y nova per Catalunya. 
N'havèm vist dos exemplars procedents de Badalona, en casa de nos- 
tre amich el naturalista preparador en Lluis Soler y Pujol, de Bar- 
celona. 

Familia del Percid^. 

Genero, Labrax, Cuv. 

Labrax Lupus, Cuv. 

Syn.: Centropomus, Lacep. ; Pe rea Labrax, Riss., Linn., Brunn.; 
Labrax lupiis, Cuv. et Valenc, Guichen., CBp., Günth., Canestr., 



Hiobraiiquis 37 

Brit. Capel.: Bar, Duham.; Sciacna diacantha, Bloch; Z.///7Í/5, Bell., 
Rond., Bonnat. 

Nom vulgar: Llubarro. Llubina, Barcelona, Tarragona, Menorca; 
Llop, Goles y riberes de TEbre, Menorca. 

En 29 d*Abrii de 1910, dintre'l port de Tarragona, se'n pescà amb 
am un d'aquests peixos de mes de un metre de llarch. 

LabrQxpiínctatiis, B. C 

Syn.: Labraxpunctatiis, L. Vaillant. 

Nom vulgar: Baila, Tarragona; Llop, Menorca. 

Sub - família dels Serranini. 

Genero, Polyprion, Cuv. 

Polyprioii cernium, Valenc. 

Syn.: Sciaena aquila, Rosenthal; Polyprion Massiliense, Costa; 
Polyprion cernier, Lowe; Polyprion cerniíim, CBp., Günth., Ca 
nestr., Cuv. et Valenc; Holocentrus Guio, Riss.; Scorpaena mas 
siliensis, Ris'S.: Meru del Cap Breton, Duham. 

Nom vulgar: Rascàs, Tarragona; Dot, Barcelona; Pàmpol^ Ras- 
càs Menorca. 

Se'l veu quasi sempre en alta mar, junt a les desferres d'embar- 
cacions y fustes surants. 

Genero, Serranus 
Serra nas Scriba, CBp. 

Syn.: Liitjanus scriptura, Lacep., Riss.: Holocentrus marinus, 
Lacep., Del., Riss.: Holocentrus argus, Riss.; Serranus Scriba, 
Cuv. et Valenc, Guichen., Günth., Canestr.; Pe rea marina, SaX- 
vian., Willugh., Brunn. 

Nom vulgar: Vaca Serrà, Barcelona, Tarragona; Vaca serrana, 
Goles de l'Ebre; Vaca, Menorca, 

Serranus cabrilla, CBp. 

Syn.: Holocentrus virescens, E\oq\\\ Holocentrus chanus, La- 
cep.: Holocentrus flavus, Riss.; Bodianus hiatula, Lacep.; Serra- 
nus cabrílla, Riss., Cuv. et Valenc, Günth., Canestr.; Perca ma 
rina, Brunn.; Perca cabrilía, Linn.: Hiatula, Sal vian.; Comber, 
Couch, 

Nom vulgar: Serrà, Barcelona, Tarragona, Menorca. 



38 Fauna ictiológica de Catalunya 

Serranus hepatiis, CBp. 

Syn.: Centropristis hepatiis, Güiith.; Serranus hepaius, Ca- 
nestr., Riss-, Cuv. et Valenc.^ Quichen.; Holocentriis hepatus, 
Riss.; Holocentrus siagonotus, Del.; Lutjanus adriaticiis, Lacep.; 
Holocenirus striatUs, Bloch; Labrus, Brunn.; Labriis hepatus, 
Linn., Lacep.; Sachettiïs Veneioriim, Willugh. 

Nom vulgar: Inflaconys, Tarragona; Serrà, Barcelona; Vaca se- 
rrana^ Menorca. 

Genero, Cerna, Bp. (Epinephelus, Bloch.) 
Cerna gigas, CBp. 

Syn.\ Ep/nepheííis gígas,Va\\\',Br.; Serranus gigas, Günth., 
Canestr., L. Vaillant, Cuv. et Vaienc, Guichen., Riss., Geof. 
St. Hil.; Holocentrus, Blainv.; No/ocentrus meru, Lacep., Riss.; 
Percagigas, Bonnat., Brunn., Linn.; Serratus marginatus fimbria 
tus, Lowe; Cernna gigas, Costa; Pe rea ce r nua, Aradas. 

Nom vulgar: Meru, Tarragona; Meru, Neru, Barcelona, Costa 
de Llevant; Anfós^ Menorca. 

Peix de carn delicada, molt recercat pels gurmets. 




Cerna catalònica, Gibert, esp. nova. 

Cerna catalònica, Gibert. 

Nom vulgar: Abadeco ratllat, Tarragona. 

La forma de la cúa es el caràcter de classificació més essencial 
del genero Meru o Epinephelus, Bloch (Cerna, Bp.). Cal, per tant, 
modificar el quadro y afegir hi, a mes dels de cúa rodona y de cúa 
partida, els de cúa recta ó quadrada. 

Aquesta espècie no es cap Serrà; pera serho li manca presentar 
la vora inferior del preopercul dentellada en la seva meytat posterior 
y les escates -de la línea mitja dels costats, ciliades y no llises. 



Hiobranquis 39 

Sobrà, per tant, dir que siga una varietat del Vaca-Serrà (Serra- 
nus scn'ba, Cuv. et Valenc.) que té la cúa recta o quadrada. 

Per ésser el Plectropoma fasciatum. Costa (Cerna alexandrina, 
DoderL\ Ser r amis alexandrí nus, C. V.;Serranus aciitirostris, 
Penigia), li manca à nostra Cerna y en primer lloch: portar à T angle 
del preopercul les dents més ó menys grosses que dirigides oblicua 
ment endevant constituheixen el caràcter del genero Plectropoma, 
Cuv., y en segon lloch, tenir la cúa lleugerament partida. 

La Cerna catalónica {fusciata, recticerca) es un peix de la fa- 
mília dels Serranienchs; té'l preopercul dentellat y les barres (man- 
díbula) escatoses; es per tant més una Cerna ó Epinephelus que un 
Serrà. Té la vora inferior del preopercul, recta y sense dentellons. 
Veusen aquí els seus caràcters; 

Dorsal, 11/16; Anal, 3/8 ó 7; Rectorals, 15; Ventrals, 1/5. Dels 
cinch exemplars recullits en tres anys, no més ne serven tres, dos de 
preparats y la fotografia d'un altre, tots no passen gayre de 0'22 ó 
023 m. de llarch; l'alçaria del cos e§ de OW m.; la llargada del cap 
de 0^06 m. ó siga V^ mes llarch que la alçaria y compresa encara no, 
quatre vegades en la llargària total; té ademés de les dents en 
carda, dos ullals dalt y baix. El ratj fort o punxós de les ventrals es 
més llarch que la meytat del ratj següent; la vora inferior del subo 
percul no es dentada; les dents de l'angle inferior del preopercul son 
desiguals; la caudal es sempre recta ó quadrada. Aquests son els 
caràcters principals d'aquesta nova espècie per Europa, a la que'ns 
havem permès posar el nom de Cerna catalónica. El color del cos 
es roijós ab 5 ratlles blavench negroses longitudinals en els costats, 
y 2 del mateix color obliqües en el preopercul. 




i;í//jrt, Doderl. 



40 Fauna ictiológica de Catalunya 

Cerna canina, Doderl. 

Syn. : Serranus caninas, Val.; Cerna gígas, Gthr., Stdchnr.; 
Serranus cernioides, B. Capel. 

Nom vulgar: Meru, Tarragona; Gernera, Qerna, Menorca. Es- 
pècie nova per Catalunya. 

El dia 10 de Maig de 1911 ens arribà a les mans un bell exemplar 
de Meru, qual caràcter essencial de diferenciació respecte'ls altres, 
consistia en tenir la cúa recta o quadrada. El peix adquireix grans 
proporcions, car el nostre exemplar midia 0,50 m. de llarch X 0*23 
m. d'alt;, y pesava 1,5C0 grams. 

Aquesta nova espècie no deu confondre-s amb la nostra Cerna 
catalónica, puix que es ratllada y sempre de més petites dimen- 
sions, ni amb la Cerna gigas, CBp., ni amb VEpinephelus acuti- 
rostris, C. et V., car la C. gigas té la caudal rodona y'l darrer la té 
partida. Els caràcters son quasi'ls mateixos de l'especie Gigas, però 
com ja tenim indicat, té la caudal recta ó quadrada; els dentellons 
angulars del preopèrcul son quasi iguals y la vora inferior del subo- 
percul es finament dentellonada. El color es poch més ó menys el de 
la Cerna Gigas Bp.\ el no ésser com havem dit ratllat, el diferencia 
de la C. catalónica, C, y el comptar no més amb 8 ratjs molls en 
en l'anal, fa que no se la pugui confondre amb VE. acutirostris, 
G. et V. que constantment ne té 1 1 y ensemps la cúa partida, 
Br. 7-D. 11/15; A. 3/9; C. 15- P. 17; V. 15. 

Únicament pot confondre s amb la: 

Cerna sicana, Doderl. 

Syn.: Centropristimero et Cerna nigrita, Jordan et Eigemann. 

Nom vugar: Gernera, Gerna, Menorca. 

Espècie d'un color gris vermellós que no més assoleix 0'86 m., 
però que té la cúa recta ó quadrada y l'extremitat de les aletes ribe- 
tejada de blanch. 

D. 10/15; A. 3/9. 
Epinephelíis acutirostris, C. et V. 

Syn.: Serranus nudalosus. Steindachn.; Serranus acutirostris, 
Qünth., Gigl., Cuv. et Valenc, Guichen.; Serranus nebolosus, 
Cocco; Serranus tinca, Cantraine; Serranus fuscus, Lowe, Stein- 



Hiobranquis 41 

dachn.; Cerna nebulosa. CBp., Verany; Serranns macro^enis, 
Sassi, Gigl. 

Nom vulgar: Abadeco, Tarragona. Espècie rara. 

Abunda mes vers les aygues de Ponent y de l'Estret. 

No ha arribat a les nostres mansy per tant no havem pogut examinar 
cap exemplar dePespecie de cua lleugerament partida color pardoamb 
bandes en el cos y cap, y taques vert-groguenques en els costats y 
d'un tò més clar en el ventre, que cita en Jaume Ferrer Aledo, en el 
Catàlech deís peixos de l'illa de Menorca. (Observaciones, pà- 
gina 40), però creyèm no pot relacionarse amb el Plectropoma fas- 
ciatiim. Costa, ni amb la Cerna Chrysótaenia, Doderl., ni ésser 
una varietat del Serranus cabrilla, Linn., car totes elles, encara 
que tinguin la cúa partida, no més tenen 3/8 ratjs en Tanal, essent 
així que aquesta especie'n té 3/12. 

Genero, Anthias. 
Anthias sacer, Bloch. 

Syn.: Aylopon Ivicae; A. hispaniis; A. Rissoí\ A. Nicensis\ 
A. AlgeriensíS, Guichen.; Serranus anthias, Cuv.et Valenc, Gui- 
chen ; Aylopon anthias, Riss., Rafin., Guichen.,- Lutjanus anthias, 
Lacep., Riss.; Anthias sacer, CBp., Lowe, Günth., Canestr.: La- 
brus anthias, Linn. 

Nom vulgar: Rexet, Barcelona; Somera, Costa de Llevant; Den- 
tó, Menorca. 



Sub-famllia dels Apogonini. 

Genero, Apogon, Lacep. 

Apogon imberbis, Günth. 

Syn.: Apogon rex, Lowe; Apogon rex mullorum. Cuv. et Va- 
lenc, Günth.: Mullus imberbis o Apogon, Cuv.; Apogon ruber, 
Rafin., Lacep., Riss.; Pcrca pu:,illa. Del.; Centropomus rubens, 
Spinola: Mullus imberbis, Bonnat.; Mullus imberbis sive rex mu- 
llorum, Willugh,; Corvulus, Gésner. 

Nom vulgar; Rey, Reyet, Tarragona: Moll reyal. Anfós, Barce- 
lona: Mare d'anfós, Muret vermell, Menorca. 



42 Fauna ictiológica de Catalunya 

Família dels ScIíENID^ 

Genero, Umbrina, Cuv. 

Ümbrina Cirrosa, Riss. 

Syn.: Umbrina, N^xx., Couch; Umbrina cirrhosa, CBp., Günth., 
Canestr.; Umbrina viilgaris, Cuv. et Valenc, Guichen.; Perca iim- 
hra, Lacep.; Sciena cirrhosa, Linn., Bloch, Agass.; Coraciniis, 
Salvian.; Chromis^ Bell, Gesner. 

Nom vulgar: Corvall. Barcelona, Tarragona; Red, Reig, Me 
norça. 

Scioena àguila, Cuv. 

Syn.: Seicena, Couch.; Scioena timbra, CBp.; Scicena agui/a, 
Günth., Canestr., H. Schlegei, Cuv. et Valenc, Guichen., Riss.; 
Perca Vanloo, Riss.; Gfieilodiptera àguila, Lacep.; Umbrina, S^\- 
\\an.; Umbra marina, Bq\\. 

Nom vulgar: Retx, Tarragona. 

Espècie prou coneguda de tots els nostres pescaires, però no 
citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. 

N'havèm vist exemplars pescats à Fart (28 d'Abril de 1910j de 
més de 30kilograms de pes. 

Corvina ni gra. 

Syn.: Corvina nigra, CBp., Canestr., Gunth., Cuv. et Valenc; 
Scioena nigra, Bloch; Scioena umhra, Lacep., Riss., Linn., Rosen- 
i\\?í\\ Coracinus niger, Salvian., Willugh.; Coracinus, Rond. 

Nom vulgar: Corva, Corvina, Tarragona; Corva, Barcelona; Es- 
curbai, Menorca. 

Genero, Pristipoma, Cuv. 

PrisHpoma Bcnnettii, Lowe. 

Syn.: Pristipoma ronchus, Valenc, Guichen.; Pristipoma Ben- 
nettii, Valenc, Guichen., Günth., Steidachner, Rochebrune. 

Nom vulgar: Roncador, Tarragona. 

Espècie nova per Catalunya. El Roncador no es raro, car en 2 de 
Juliol de 1910 ne vejerem 12 de junts à la pescatería de Tarragona, 
pescats à les xarxes, y son molts els dies que se'n agafen al 
palangró. 



Hiobranqiiis 43 

Familia dels ScombriDíE. 

Sub-familia dels Scombrini. 

Genero, Scomber. 

Scomber Scomber, Linn. 

8yn.: Scomber Scombrus, CBp., Lacep.; Scomber Scomber, 
Bonnat., Riss., Cuv. et Valenc, Brurin., Bloch., Qünth., Schlegel, 
Canestr. 

Nom vulgar: Barat o Vera*, Barcelona, Tarragona, Menorca. 

Abunda molt. En una sola llevada^ à vegades se'n pesquen més 
de 2.000 kilograms. 

Scomber Colias , Linn. 

Syn.: Scomber macrophthalmus, Rafin., CBp.; Scomber pneii- 
matophoriis, CBp., Guichen., Cuv. et Valenc, Del.; Scomber Co- 
lias, Cuv. et Valenc, Riss., Gml.^Günth., Canestr.; Colias, Rond., 
Lacep. 

Nom vulgar: Cavalla, Bissr., Barat d'ull gros, Tarragona; Barat 
o Verat, Barcelona, Menorca; Bissu, Costa de Llevant. 

El Barat petit ó de cria es l'especie coneguda per: - 

Scomber pneumatophorus, Delaroche.. 

Nom vulgar: Gallimó, Tarragona. 

Les espècies Scomber colias ^ Linn.; Dentex macrophtalmus, 
Cuv. et Valenc, y Cypriniis macrophtalmiis, Lacep. (Long-Tsing- 
Yu, Aquàrium del Park de la Ciutadela de Barcelona) ofereixen 
certa hipertròfia ocular; y caldria estudiar si existeix reducció del 
nervi óptich. (iSerà tal volta efecto. d'una adaptació especial, per 
passar o haver passat temporalment à viurer o habitar en un nou 
medi fosch, forçant per tant llur òrgan visual à fi d'aprofitar éls fe- 
bles ratjs de llum que hi arriven, com succeheix als animals caver- 
nícols de la fosca? 

Genero, Auxis. 
Auxis Bisus. CBp. 

Syn.: Auxis Rochei, Günth., Canestr.; Auxis vulgaris, Cuv. et 
Valenc: Thynnas Rocheanus, Riss.; Scomber fíisus, Rafln.; BizCy 
Duham. 



44 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: Melva, Barcelona, Tarragona; Baldufa, Costa de 
Llevant. 

Quan se calaven peces surants a fonera per no existir aleshores 
navegació a vapor, se'n agafaven moltíssimes inés que ara y avuy 
encara a la Torredembarra se'n pesquen bastantes, à la bolitxa. 

Genero, Thynnus. 
Thynniís Thunnina, CBp. 

Syn.: Thynnus thunnina, Qünth., Canestr., Cuv. et Valenc, 
Ihynnus Leachianiis, Riss.: Scomber Commersonii, Riss. 

Nom vulgar: Arbecona, Tarragona; Tunyina, Barcelona; Albe 
•cera, Costa de Llevant; Bacoretes, Goles de l'Ebre. 

Thynnus thynnus, Günth. 

Syn.: Thynnus vnlgaris, CBp.. Canestr., Cuv. et Valenc, Gui- 
chen.; Thynnus mediterraneus, Riss.; Scomber thynnus, Lacep., 
Kiss., Bonnat., Linn., Bloch, Brunn.; Thynnus, Duham., Bell. 

Nom vulgar: Tunyina, Barcelona, Tarragona. 

A les petites ó de cria, vulgarment se les coneix ab el nom de 
Golfàs. 

En Talmadraba del cap del terme, Hospitalet-Atmetlla (Tarra- 
gona), pel Maig se'n pesquen moltes de 1 kilogram de pes y pel 
Septembre escassament de mítj kilogram; això à part de la ma- 
tansa que segons les anyades, com en l'almadraba de Rosas, se'n fà 
4e molt més grosses: llevades de 200, 300 y 600. 

Tynnus alalonga, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Orcynus alalonga, Riss.. CBp., Canestr., Günth.; Scom- 
òer alalonga, Riss., Bonnat.; Scomber germo, Lacep.; Germon, 
Duham.; Alilangh, Duham.; Alilungha, Cetti. 

Nom vulgar: Zanja, Goles de l'Ebre. 

Espècie molt rara, nova per Catalunya. Abunda més vers les 
aygues de Ponent y de l'Estret. 

Genero, Pelamys. 
Pel amis sarda, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Pelamis sarda, Gu'chen., Willugh., CBp., Günth., Ca- 
snestr.; Thynnus sardus, Riss.: Thynnus pelamis, Riss., Brunn.; 



Hiobranquis 45 

Scomber mediterraneuSy Del.; Scomber sarda, Lacep., Riss.^ 
Bloch, Rosenthal; Pelamis, Salvian., Bell. 

Nom vulgar: Bonitu, Barcelona, Tarragona; Bonítol, Menorca. 

A darrers d'Agost y à primers de Septembre se'n pesquen mol 
tíssims à l'art. 

Sub-familia dels Carangini. 

Genero^ Trachurus, Cuv. 

Trachnrus Trachurus, Günth. 

Syn.: Caranx trachurus, CBp., Schlegel, Lacep., Riss.; Tra- 
churus, Canestr.; Scomber trachurus, Bonnat., Linn., Bloch, 
Brunn.; Trachurus, Rond., Bell., Salvian., Willugh., Gesner. 

Nom vulgar: Surell, Surelló'l petit, Tarragona, Barcelona, Me- 
norca. 

Abunda molt. El Surell pescat al bou te 0'40 m. o 0'50 m. de 
llarch. 

Genero, Caranx, Cuv. 
Caranx Fusus, Geof. St. Hil. 

Syn.: CaranxFusus, Cuv. et Valenc, Günth. 

Nom vulgar: Surell, Barcelona, Tarragona. Espècie nova per 
Catalunya. Abundant y conegudíssima. En Amador Romaní y Gue- 
rra, de Capellades, l'observà y classificà en 1909. 

Caranx suareus, Riss. 

Syn.: Caranx suar eus, Cuv. et Valenc. 
Nom vulgar: Surella, Tarragona. 

Espècie nova per Catalunya. En Febrer y Mars de 1911 se'n pes- 
caren moltes en les aygues de la part occidental de Catalunya. 

Sub-familia dels Centronotini. 

Genero, naucrates, Rafin. 

Nauc rates ductor, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Naucrates ductor, CBp., Günth., Canestr., Guichen.; 
Naucrates fanfarus, Ratin.; Centronntus conductor, Lacep., Riss.; 
Gasterosteas ductor, Bonnat., Linn., Brunn.; Scomber ductor, 
Bloch. 



Il• Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: Bairó, Tarragona; Pàmpol, Barcelona, Menorca; 
Biró, Costa de Llevant. 

Aquest petit peix, guia y fidel company del tauró, segueix als 
barcos de navegació d'altura y al arri var a port embesteix com es 
maperdut a les platjes y fins se deixa agafar amb les mans. 

Genero, LiCHiA, Cuv. 
Lichia glauciïs, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Lichia glauca, Qünth., Canestr.; Lichia glaiiciis, CBp., 
Lichia glaycos, R\ss. ; Cenfronotus glaycos, Riss.; Caranx glau- 
cas, Lacep.; Glaucus (Derbio),' Rond. 

Nom vulgar: Palomida, Tarragona; Columida, Barcelona; Palo 
mida, Palomina, Menorca. 

Lichia amia, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Lichia amía, Guichen., Agass., CBp., Günth., Canestr.; 
Lichia lyzan, Lacep., Riss.; Centronotus vadigo, Lacep.; Caranx 
amia, Lacep.; Scomber amia, Linn.; Amia^ Salvian.; Lampitga, 
Bell. 

Nom vulgar: Palomida, Tarragona; Colomida, Barcelona; Palo- 
mida, Surell de penya, Menorca. 

Lichia vadigo, Cuv. et Valenc. 

Syn..' Centronotüs vadigo, Riss.; Lichia vadigo, Riss., CBp., 
Günth,, Canestr.; Ce/z/ro/zo/í/s^/ízvííos, Lacep. 

Nom vulgar: Lexola, Tarragona; Lexa, Costa de Llevant. Espè- 
cie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. A vegades 
se'n agafen moltes a palangra. 

Genero, Seriola, Cuv. 
Serio la Dumerilii, Riss. 

Syn.: Seriola Dumerilii, Günth., CBp., Canestr., Cuv. et Va- 
lenc, Guichen.; Caranx Dumerilii, Riss. 

Nom vulgar: Verderol, Tarragona; Sirvia, Sirviola, Verderol, 
Menorca. 



Hiobranquis 47 

Genero, Temnodon, Cuv. et Valenc. 
Temnodon saltator, Cuv. 

Syn.: Scomber plumbeiis, Mitchill; Gasterosteus saltatrix, 
Linn., Bonnat.; Pomatomus, Skib, Lacep.: Cheilodipterus hepta- 
canthus, Lacep.; Saltatri.v, Catesby.; Temnodon saltator, Valenc, 
S. Berthel., Quichen., Nordm., CBp., üünth., Verany., Steindachn., 
Canestr., Brit. Capel., Qiglion., Perugia. 

Nom vulgar: Tsernia, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 
En pochs dies de diferencia (Agost 1910) en la pescatería de Ta- 
rragona^ ne vegerem dos exemplars pescats a les xarxes, que pesa- 
ven quiscun 15 kilogram. 

Sub-familia dels Zeini. 
Genero, Zeus, Arted. 
Zeiis faber, Linn. 
Syn.: Zeus faber, Bloch, Rosenthal, Agass.^ CBp., Günth., 
Schlel., Canestr., Bonnat., Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, Guichen. 
Nom vulgar: Gall, Barcelona, Tarragona; Gall de St. Pere, Me- 
norca. 




Zeua pungio, Cuv. et Valenc. 

Zeus pungio, Cuv. et Valenc. 
Syn.: Zeus pungio, CBp., Günth., Guichen. 
Nom vulgar: Gall, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. Pes 
cat a l'art, en 10 de Juny de 1911, n'adquirirem un bell exemplar. 



48 Fauna ictiolégica de Catalunya 

Sub família dels Caprini. 

Genero, Capros, Lacep. 

Cap ros aper, Lacep. 

Syn.: Capros aper, CBp., Güntli., Canestr.; Riss., Guichen.; 
Perca pusilla^ Brunn.; Zeus aper, Linn.; Aper Rondeletii, Willugh. 
Nom vulgar: Gallet, Barcelona; Xavo, Tarragona. 

Sub-familia dels Lamprini. 

Genero, Lampris, Retzius. 

Lampris guttatus, Retzius. 

Syr[.'. Lampris luna, Günth., Canestr.; Lampris lauia, Lowe; 
Chrysotosus Luna, Lacep., Riss.; Lampris ^uttatíis, Cuv. et Va- 
lenc, CBp., Schleg. 

Nom vulgar: Llampuga, Tarragona. Espècie rara y nova per Ca- 
talunya. Abunda en aygues de les Mallorques. 

Sub-familia dels Bramim. 

Genero, Brama. íSchneid. 

Brama Rai i, Schneid. 

Syn.: Sparus casfaneola, Lacep., Riss ; Brama Raii, Riss., 
Bloch. Rosenthal, CBp., Günth., Canestr.: Sparus brama, Bounat.; 
Brama marina cauda forcipata, Willugh. 

Nom vulgar: Castanyola, Barcelona, Tarragona. 

Peix de fonera abundant, que te de pescarse a fons fixo d'aygues, 
ni mes ni menys. Desapareix o emigra una llarga sèrie d'anyades y 
retorna després altra vegada. Dintre la seva massa muscular, quas 
en tots ells hi viu un tricocefal tal volta nou: verm nematodes en 
forma de petita carabassa vinatera, llarch de 0'07 m., glutinós y de 
color blanch-groch de canari. 

Sub-familia dels Centrolophini 
GénerOj Centrolophus. 
Centrolophus pompilus, CBp. 

Syn.: Centrolophus morio, Cuv. et Valenc; Centrolophus ni- 
ger, CBp., Lacep.; Centrolophus pompilus, Günth., Canestr., Gui- 
chen., Cuv. et Valenc; Centrolophus pompilius, Riss.; Pompilus, 
Couch, Rond.; Coryphczna pompilus, Lacep. ^ Riss., Linn.; Serrà de 
Provenpa, Duham. 



Hiobranquis 49 

Nom vulgar: Trotllu, peix de brom, Barcelona; Negret, Negritu. 
Tarragona. 

S' 'n agafen pel Mars y Abril barrejats entre les moles de surell. 

Genero, Strom ateus. 
Stromateiis Fiatola, Linn. 

Syn.: Chrysostomus fiatoloideSy Lacep.; Stromateus fiatola^ 
Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, Guichen., Bonnat., CBp., Günth., 
Canestr.; Hepatiis, Gesner; Stromateus, Rond., Gesner, Aldrov., 
Willugh.: Fiatola, Rond., Gesner; Callychthys, Bell. 

Nom vulgar: Palomida, Barcelona, Tarragona. 

Stromateus Microchirus, Günth. 

Syn.: Fietoía fasciata, Riss.; Seserinus microchirus, Cuv. et 
Valenc: Seserinus Rondeletii, Cuv. et Valenc, Cuv.; Stromateus 
microchirus, CBp., Canestr.; Centrolophus microchirus, Bonelli; 
Seserinus, Rond., Gesner. 

Nom vulgar: Pàmpol pudent, Tarragona. Espècie nova per Cata- 
lunya. 

Sub-familia dels CoRVPHyENiNi. 
Genero, Coryph^na. 
Coryphcena hippnrus, Riss. ; 

Syn.: Coryphoena peldgica, CBp., Günth., Canestr., Riss.; 
Lampugus pelagicus,, Cuv. et Valenc; Coryphcena hippurus, 
Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, Guichen., Linn., Bloch,CBp., Günth., 
Canestr.: Equiselis, Rond. 

Nom vulgar: Doradu, Tarragona; Llempuga, Menorca. 

Sub-familia dels Xipheini. 

Genero Xiphias. 

Xiphias gladiuSy Linn. 

Syn.: Xiphias g/adius, Cuv. et Valenc, Guichen., Lacep., Bloch, 
Rosenthal, CBp., Günth., Schleg., Canestr.; Xiphias piscis, Wi- 
llugh.; Xiphius, Bell.; G/adius, Salvian. 

Nom vulgar: Peix espasa, Tarragona/ Emperador, peix espasa^ 
Menorca. 



50 Fainia ictinlógica de Catalunya 

Sub-familia dels Echeneini. 

Genero, Echeneis, Arted. 

Echeneis rèmora, Linn. 

Syn.: h'emora, Coiich., Yarr.,Rond., Aldrov.; Echeneis rèmora, 
Lacep., Riss.. Bonnat., Bloch, Rafin., Cuv.,Rosenthal, Costa, CBp., 
Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Pegas, Tarragona; Rèmora, Barcelona. 

Havem vist qualques exemplars momificats procedents de la To- 
rredembarra. 

Familia dels Trichiiiridae. 

Genero, Lepidopus, Goüan. 

Lepidopiis argent ens, Bonnat. 

Syn.: Lep/aopiís caiidafíis, Günth., Canestr,; Lepidopns ensi- 
formis, CBp.; Lepidopns, Agass.; Lepidopus argyrens, Cuv. et 
Valenc. , Guichen.: Lepidopns gnanianus, Lacep., Riss.; Lepidopus 
Peronii,R\^?>.\ Lepidopns argentens, Bonnat.; Trichinrns canda- 
UíS, Euphras., Arted.; Lepidopns, Goüan. 

Nom vulgar: Serra, Serreta, Tarragona. Espècie nova per Cata- 
/unya. En 24 de Mars de 1910 n'adquirirem un hermós exemplar pes- 
cat a palangre de més de 2 metros de llarch. 

Familia dels Tcenioidce. . 
Sub-familia dels Cepolini. 

Genero, Cepola, Linn. 
Cepola Rnhescens, Linn. 

Syn.: Cepola Rnhescens, Cuv. et Valenc, Guichen., Riss., 
Brunn., CBp., Günth., Canestr.; Cepola serpentiformis, LdiC^p,\ 
Cepola tmnia, Bloch, Riss.; Tccnia rubra, Willugh.; Myrns alter 
sive serpens mbescens^Rond., Aldrov. 

Nom vulgar: Pixota vermella, Lligas-cames, Tarragona; Beta, 
Barcelona; Làtigo, Costa de Llevant; Flàmula, Menorca. 

Genero, Reqalecus, Brunn. 
Regalecus gladius, Günth. 

Sym.: Gvmnetrns longiradiatus, Riss.; Gvmnetrus gladius, 
Cuv. et Valenc; Regalecus gladins, Canestr. 

Nom vulgar: No'n té. Espècie molt rara y nova per Catalunya. 
No fa massa temps, en Lluis Soler y Pujol, naturalista preparador de 



Hiobranquis 51 

Barcelona 'n va tenir un exemplar pescat en aygues de Vilanova 
y Geltrú. 

Genero, TrAchvpterus, Goüan. 
Tríwhyptcrus FaLr, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Trachypterns Ivenia, Costa., CBp., Günth., Canestr.; 
Gymnetrus ccpedianiis, Riss.; FliI.i% Bell. 

Nom vulgar: Fleuma^ Menorca. Espècie rara. 

El 20 de Desembre de 1912 ne vegerem un exemplar d*lHO m., 
pescat a palangre, que l'adquirí un capità de la marina mercant. 

Trachypterns leiopterus^ Günth. 

Syn.. Trachypterns leiopteriis, Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Faixa, Tarragona. Rara. 

El 15 de Desembre de 1911 n'examinarem un exemplar pescat a 
palangre, fet malbé al desenferirlo y bastant descompost, quals pro- 
porcions eren: llançaria total. 1*50 m. , alçaria 0M45 m., doblaria 
a,01 2 metros. 

Trachypterns cristatns, Bonelli. 

Syn.: Trachypterns cristatns^ Günth.; \Trachypterns Bonelli, 
Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Cardenal, Tarragona. Espècie rara. 

Familia dels Sparidce. 

Sub-familia dels Sargint, 

Genero, Sargus, Cuv. 

Sargns vnlgaris, Geof. St. Hil. 

Syn.: Sargns vnlgaris, Günth., Brit.; Sargns Salviani, CBp., 
Canestr., Cuv. et Valenc, Guichen.; Sargns pnntazzo, Riss.; Spa- 
rus sargns, Brunn.; Sargns, Bell. 

Nom vulgar: Variada, Tarragona, Menorca; Sarg, Barcelona; 
Barada. Tí.ctM de Llevant, 

Sargns Rondeletü, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Sargus sargus, Riss ; Sparus sargns, Riss.; Sargus Ron- 
deletii, CBp.> Günth., Canestr.; Sargus raucus, Geof. St. Hil.; 
Sparus varíatus, Bonnat., Lacep.; Sparus, Bell. 

Nom vulgar: Sard, Tarragona, Menorca; Sarg, Barcebna. 



52 Fauna ictiológica de Catalunya 

Sarga s ve tala, CBp. 

Syn.: Sargus vetula, Günth., Cuv. et Valenc, Quichen.; Scariis 
onias Rondeletii, Willugh.; Scarus^ Rond. 

Nom vulgar: Sard, Tarragona. Espècie nova per^Catalunya. Rara. 

Sargus annularis, Qeof. St. Hil. 

Syn.: Sargus annularis, CBp., Günth., Canestr., Guichen., 
Cuv. et Valenc; Aurata annularis, Riss.; Sparus haffara, Riss.; 
Sparus sparalus, Lacep.; Sparus smar/s, Brunn.; Sparus annula- 
ris, Linn., Del. 

Nom vulgar: Esparrall, Esparralló, Pinta, Tarragona; Esparrall, 
Esparrai^ Barcelona, Menorca. 

Genero, Charax, Riss. 
Charax Punta zzo, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Charax acutirostr is, Riss.; Sparus puntazzo, Riss.; Spa- 
rus acutirostris. Del.; Charax puntazzo, Guichen., CBp., Günth., 
Canestr.; Puntazzo, Celti.; Sparus, Aldrov. 

Nom vulgar: Morruda, Tarragona, Menorca; Auradeta, Bar- 
celona. 

Sub-familia dels Obladini. 

Genero, Bóx, CBp. 

Box Boops, Cuv. 

Syn.: Box vulgar is, Günth., Capel., Cuv. et Valenc, Guichen.; 
Box boops, Canestr.; Boops vulgar is, Riss.; Sparus boops, La- 
cep., Riss.^ Bonnat., Linn., Brunn., Rafin.; Boga, Duham., Rond.; 
Boops Rondeletii primus, Willugh.; Boces vel Boopes, Bell. 

Nom vulgar: Boga, Bogarró, Barcelona, Tarragona, Menorca; 
Molt abundant. 

Aquest peix, la Mabre (Pagellus mormyrus, Linn.) y 1s Torts 
(Labrus y Crenilabrus) son els mes atacats pel crustaci Nerocila bi- 
vittata, Edv. anomenat poll de mar. 

Box salpa, Cuv. et Valenc 

Syn.: Boops salpa, Riss.; Sparus salpa, Linn., Bloch, Brunn., 
Rafin., Lacep., Riss.; Box salpa, Guichen., CBp., Günth., Canestr.; 
Salpa, Bell., Salvian., Willugh., Rond., Duham. 



Hiobranquis 53 

Nom vulgar: Salpa, Barcelona, Tarragona, Menorca. 

Aquesta espècie s'alimenta quasi exclusivament d'herba cancrera 
{Ulva lactiicíi. Linn.), alga marina verda de la familia de les Confer- 
vaceas. 

Genero, Oblada. 
Oblada melaniira, BCp. 

Syn.: Boops melanurus, Riss.: Oblada melaniira, Cuv. et Va- 
lenc, Guichen., Günth., Canestr.: Sparns melaniiritSy Riss., Linn., 
Brunn., Rafin.; Sparus Oblada, Lacep.: Oblada, Duham.; Melanii- 
rus. Bell. 

Nom vulgar: Oblada, Barcelona, Tarragona, Menorca. 

Sub-familia dels Sparini. 

Genero, Pagellus^ Cuv. 

Pagellus erythrinus, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Erythrinns, Couch.; Pagellus erythrinus, Guichen., CBp., 
Günth., Canestr.; Pagrus erythrinus, Riss.; Sparus erythrinus, 
Lacep., Riss., Bonnat., Bloch, Brunn. 

Nom vulgar: Pagell, Barcelona, Tarragona; PitjeII, Menorca. 

Cinquanta anys enrera, avans de generalisarse la pesca à l'arras- 
tre y començarse à no respectar les vedes y les lleys de pesca, 
aquesta espècie abundave moltíssim mes; amb l'arrastre s'han des- 
truit les pastures y tot plegat ha portat la crisis perpètua en que viu 
la classe pescadora. 

En el sigle XIV el prelat tarragoní, l'infant en Joan d'Aragó, ob- 
tingué del seu germà '1 comte de Prades que no exigís als pescadors 
de Tarragona que anaven a pescar vers la costa del coll de Balaguer 
el tribut de 50 peixells ó llur vàlua en diner en concepte de dret de 
riberat2:e. 

Pagellus hreviceps, CBp. 

Syn.: Pagellus breviceps, Guichen., Cuv. et Valenc. 
Nom vulgar: Pixano, Tarrragona; PitjeII, Menorca. 
Aquest peixet y'l Chr ornis castanca, Cuv., son les espècies que 
animen mes les encalmades aygues de nostres cales y ports. 

Pagellus Bngaraveo, CBp. 
Syn.: Pagrus Bugaravella, Riss.; Pagellus bogaraveo, Günth., 



54 Fauna ictiológica de CatalunyH 

Guichen., Canestr., Cuv. et Valenc; Spa rus boga rave o, Lacep., 
Riss., Bonnat., Brunn.; Pilonneaii ó Lagadec, Duhani.; Bogue Ea- 
vely Rond. 

Nom vugar: Bogaravell, Tarragona, Menorca. 

Pagelliis mormyruSy Linn. 

Syn.: PagriLs mor my rus, Geof. St. Hil., Riss.; Pagelliis mor- 
myriis^ Cuv. et Valenc, Guichen., Günth., Canestr.; Spariis mor- 
myrus, Riss., Lacep., CBp., Brunn., Rafin.; Mor me, Rond., Duham., 
Bonnat.; Mormyrus, Bell., Salvian. 

Nom vulgar: Mabre, Barcelona, Tarragona, Menorca. 

Pagellus acarne, CBp. 

Syn.: Pagras acarne, Riss.; Pageííiis acarne, Günth.. Guichen., 
Canestr., Cuv. et Valenc; Spariis herda, Riss.; Àcar ne ^ Rond. 

Nom vulgar: Quelet, Tarragona; Besuch, Barcelona, Menorca. 

Avans abundave moltíssim, mes en nostres dies sembla haverse 
retirat de les aygues de la Catalunya occidental vers les de Barce- 
lona y de llevant. 

El Pagellus centrodontus, CBp. (Besugo) que tots els dies se 
ven en nostres mercats, procedeix del mar Cantàbrich. 

Genero, Pagrus. 
Pagrus vulgan's, Cuv. et Valenc^ 

Syn.: Sparus argenteus,Be\.: Pagrus argenteus, Riss.; Spa- 
grus pagrus, Lacep., Riss., Linn., Rafin.; Pagrus vulgaris, 
Guichen., CBp., Günth., Canestr.; Pagrus, Ro\\(\. 

Nom vulgar: Pagre, Barcelona, Tarragona, Menorca; Pargo, 
Pargotí, Goles de l'Ebre. 

Pagrus Orphus, CBp. 

Syn.: Aurata Orphus, Riss.; Sparus pagrus, Brunn.; Pagrus 
Orphus, Cuv. et Valenc, Gúnth. 

Nom vulgar: Pagre, Tarragona, Menorca; Pargo, Pargotí, Goles 
de l'Ebre. Espècie rara. 

Genero, Chrysophris. 
> Chrysophris aurata y Günth. 

S yn.: Aurata semilunata, Riss.; Soarus aurata, Lacep,, R/<^é' 



Hiobrairqtus- 5d 

Linn., Bloch, Brunn., CBp.; Chrysophrís aiiraÍLi, Canestr., Cnv. et 
Valenc, Guichen.; Aii/'ü/ü, Bell.. Salvian., Willugh. 

Nom vulgar: Orada ó Aurada, Auradeila, Barcelona, Tarragona,. 
Menorca: Moxarra, Goles de TEbre. 

. Chrysophris Crassirostrís^ Günth. 

Syn.: Spariis Crassirostrís, CBp.: Chrysophris Crass/rostrts, 
Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Orada ó Aurada. Auradeila, Tarragona, Menorca; 
Moxarra, Goles de l'Ebre. 

Sub -família deis Cantharini. 

Genero, Cantharus, Cuv. 

Cüntharns í^riseus, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Cantharus lineatiis, Günth., Canestr.; Cant hams vn/ga- 
ris, CBp., Cuv. et Valenc, Guichen.; Spariis lineatiis, Montagu;. 
Cantharus taniida. Riss.: Sparus 07/7//?í?/7/.s, Lacep., Linn., Riss.; 
Cantheao, Rond. 

Nom vulgar: Cantarà, Barcelona, Tarragona, Costa de Llevant, 
Menorca. 

Cantharus Brama, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Cantharus brama, CBp., Günth., Guichen. 
Nom vulgar: Cantarà, Tarragona. Espècie nova per Catalun- 
ya. Rara. 

Cantharus Orhicnlaris, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Cantharus orhicularis, CBp., Günth.. Canestr. 
Nom vulgar: Xopa, Tarragona; Cantarà. Menorca. 

Sub-fainilia dels Dcnticini. 

Genero, Dentex. Cuv, 

Dent ex vulgar i:,, Cuv. 

Syn.: Sparus dentex, Lacep., Riss., Linn.. Brunn., Raíin.; Dert- 
texvulgaris, CBp., Günth., Brit. Capel., Canestr., Riss., Cuv. et 
Valenc, Guichen.: Dcntcx, vSalvian., Coucli, Rond.: Svnagris, 
P>ell. 

Nom vulgar: Dento, Tarragona; Déntol, Barcelona, Menoica. 



56 Fauna ictiologica de Catalunya 

Dentex MacrophthalmiiSy Cuv. et Valenc. 

Syn.: Dentex erythrostoma, Riss.: Dentex macrophthalmiis^ 
CBp., Günth., Brit. Capel., Canestr-, Quichen.; Sparus macropht- 
halmiis, Lacep., Riss., Bloch; Dentalis ó Dentex, Bell. 

Nom vulgar: Pagell Dento, Tarragona; Dentol, Barcelona, Me- 
norca. Espècie molt rara à la qual cal també aplicar lo que havem 
dit referent à las espècies: Scomber Colias, Linn, y Cypriniis ma- 
crophthalmiís, Linn. 

Dentex Synodon, Riss. 

Syn.: Sparus gibbosus, Rafin.; Dentex gíbbosas, Cocco. 
Nom vulgar: Corcovada, Tarragona. Espècie nova per Catalun- 
ya. Molt rara; abunda més, vers les aygues de Ponent y de l'Estret. 

Família dels Moenidce. 

Genero, M^ena, Cuv. 

Mcena vulgar is, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Sparus moena, Linn., Brunn., Lacep. ^ K\ss.\SmaríS moena^ 
Riss.; Mcena vulgaris, Quichen., CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Mata soldats, Xucla vermella, Tarragona; Xucla 
d'Hivern, Menorca. 

McBna Osbeckíí\ Cuv. et Valenc. 

Syn.: Moena zebra, Günth.; Mmna Osbeckii, Guichen., CBp., 
Canestr.; Sparus tricuspidatus, Max. Spinola; Smaris gora,R\ss.\ 
Sparus Osbeckii, Riss. 

Nom vulgar: Xucla guindana, Xucla d'Estiu, Tarragona: Xucla, 
Barcelona; Mora, Menorca. 

Mcena Jusculum, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Mcena Jusculum, CBp., Canestr.; Mendole, Rond. 

Nom vulgar: Mata^ soldats, Xucla d'Hivern, Tarragona; Xucla, 
Barcelona, Menorca. 

A les peces, el 15 de Juliol de 1911, se'n pescaren à Tarragona 
més de 150kilograms. 



Hiobranquis 57 



Moena vomerinGy Cuv. et Valenc. 

Syn.: i}/(fr/2avo/7/e/•//7í/, CBp., Qiinth. 

Nom vulgar: Xucla vera, Barcelona, Tarragona. 

Genero, Smaris, Cuv. 
Smaris vulgar is, Cuv. et Valenc. 

íSyn.: Mcena smaris, Canestr.; Smaris vulgaris, CBp. 
Nom vulgar: Jerret, Barcelona, Tarragona, Menorca. 

Smaris Alcedo, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Mcena alcedo, Canestr.; Smaris smaris, Riss.; Sparusal- 
cedo, Riss.; Smaris alcedo, CBp., Qünth., Quichen. 

Nom vulgar: Jerret, Tarragona; Jerret, Mata soldats, Barcelona; 
Jerret mascle, Menorca. 

Smaris Mauríi, CBp. 

Syn.: Mcena gracilis, Canestr.; Moena Maurii, Canestr.; Smaris 
Maiirii, Giinth.; Smaris gràcil is, CBp., Qünth.; Spariis smaris, 
Del. 

Nom vulgar: Jerret, Tarragona; Jerret de Sant Pere^ Menorca. 
Espècie rara. 

Smaris Chryselis, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Smaris gagarella, Cuv. et Valenc, CBp.; Smaris Chry- 
se /is, CBp. 

Nom vulgar: Jerret, Tarragona; Xucla blanca, Barcelona. 

Smaris insidiator, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Mcena insidiator, Canestr.; Smaris insidiator, CBp., 
Günth., Brit. Capel. 

Nom vulgar: Jerret, Tarragona; Jerret inglés, Menorca. 

Família dels Labridce, 

Genero, Labrus, Arted. 

Lahriis Tu r d us, Linn. 

Syn.: Labrus turdus, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, Guichen., 
CBp , Canestr. 



58 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: Tort vert, Tarragona. Barcelona; Massot, Me 
norca. 

Labnis merula, Linn. 

Syn.: Labriis c(jcriileiis, Riss.; Lahriis Líbens, Brunn.: Labriis 
merula, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc, CBp., Qünth., Canestr.; 
Tiirdiis niger , Willugh.; Meriila, Salvian., Aldrov. 

Nom vulgar: Tort negre, Barcelona, Tarragona; Tort massot^ 
Menor í?a. 

Var. Labriis Ihndus, Cuv. et Valenc, 

Nom vulgar: Tort negre, Tarragona. Varietat nova per Cata- 
lunya. 

Var. Labrus limhatus, Cuv. et Valenc, - 

Nom vulgar: Tort, Tarragona; Tort vert, Griva, Barcelona. 

Labrus lineolatus, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Labrus lineolatus, Canestr. 

Nom vulgar: Tort, Tarragona; Massot, Menorca. 

Labrus festivus, Riss. 

Syn.: Labrus fur dus, Brunn.; Labrus feslivus, CBp., Günth., 
Canestr., Cuv. et Valenc; Turdus oblongus fuscus maculosus, 
Willugh. 

Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Menorca. 

Labrus I u seus, Linn. 

Syn.: Labrus luseus, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc. 
Nom vulgar: Grivia, Tarragona; Massot, Menorca. 

Labrus viridis, Linn. 

Syn.: Labrus furdus, Riss.; Labrus psittacus, Lacep.: Labrus 
viridis, Cuv. et Valenc, Riss., CBp.; Turdus viridis major, Wi- 
llugh. 

Nom vulgar: Grivia, Tarragona; Massot. Menorca. 



Hiobranquis 59 

Var. Lahriis wcrciis, Riss. 

S\n.: Lühriis nereus, Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Grivia. Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

L ah rus m/,r/iis , L i n n . 
Mascle) 

Syn.: Labrus variegatus, Lacep., Riss.; Labriis vetiila, Bloch; 
Labrus ccenileas, Bonnat.; Labrus lineatits, Bonnat., Lacep., Riss.; 
Labrus mixtiis, Cuv. et Valenc, Quichen., CBp., Günth., Canestr.; 
Turdus major varius prcecedenti simiUs^ Willugh.; Jurdus perbe- 
lle pictus, Willugh. 

^Femella) 

Labrus quadrimaculatus, Cuv. et Valenc, Guichen.; Labrus 
trimaculaius, Lacep., Riss., Bonnat., Pennant, Donovan; ÍMbrus 
carneus, Ascanius, Bloch, CBp.; Labrus mixtus, Fries et Eks- 
tròm. 

Nom vulgar: Grivia, Tarragona; Tort blanch, Barcelona: Beste- 
naga, Menorca. 

En 20 de Maig de 1910. adquirirem un niay vist y bellíssim exem- 
plar: era un mascle que midia 0'30 m. de llarch y tenia un vistós 
color de salmó o ataronjat amb el cap, la cua y'l comensament de les 
aletes dorsal y anal y les puntes de les ventrals d'un blau celest pa- 
ríssim. 

Labrus saxorum, Cuv. et Valenc 

Syn.: Labrus saxorum, CBp. 

Nom vulgar: Tort, Tarragona; Ull de perdiu, Menorca. 

Genero, Crenilabrus, Cuv. 
Crenilabru^ ocellatus, Nomann. 

Hyn: Labrus oce/iaius, Forskaï, Bonnat.: Lutjanus occí la- 
tus, Riss., Lacep.; Crenilabrus oí?e/Zí//£íS, Riss., Cuv. et Valenc, 
Quichen., CBp., Günth., Canestr. 

Nom vu/gar: Tort, Barce ona, Tarragona; Roquer, Ruqué, 

norca. 



60 Fauna ictiológica de Catalunya 

Crenilabriis Roissali, Riss. 

Syn.: Labrus,Br\xn\\.\ Lutjanus Roissali,R\s>s.\ Lutjaniis va- 
rius, L. Alberti, Riss.; Crenilabriis Roissali, Cr. varius, Riss.; Cre- 
nilabrus Roissalii, Cuv. et Valenc, CBp., Canestr. 

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona; Ruqué, Menorca. 

Var. Crenilabriis quinquemaculatus, Riss. 

Syn.: Crenilabriis quinquemaciilatiis, Günth., Cuv. et Valenc. 
Nom vulgar: Tort, Tarragona; Temburé^ Menorca. 

Crenilabrus tigrinus, Riss. 

Syn.: Labriis mriiginosus, Nordmann. 

Nom vulgar: Tort, Tarragona; Ruqué, Menorca. 

Crenilabrus melops^ Riss. 

Syn.: Labrus melops, Linn.^ Bonnat., Lacep.; Crenilabrus me- 
lops, CBp., Günth., Cuv. et Valenc, Quichen.; Crenilabrus Dono- 
vani, Cuv. et Valenc, Guichen.; Crenilabrus Couchii, Cuv. et Va- 
lenc; Crenilabrus noruegicus, Cuv. et Valenc; Lutjanus melops, 
Riss.; Labrus cornubius,Donov. \ Luf/anus noruegicus, Lacep., 
Bloch. 

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona. 

Crenilabrus melanocercus, Riss. 

Syn.: Lutjanus melanocet cus, Riss.; Crenilabrus melanocer- 
cus, CBp.. Günth., Canestr., Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Tort, Liambrega, Barcelona: Tort, Tarragona. 

Crenilabrus Cmruleus, Riss. 

Syn.: Crenilabrus coeruleus, CBp., Cuv. et Valenc, Günth. 
Nom vulgar: Tort, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Crenilabrus Bailloní, Valenc 

Syn.: Crenilabrus Bailloni, CBp., Günth., Brit. Capel., Cuv. 
et Valenc. 

Nom vulgar: Tort, Tarragona; Ruqué, Menorca. 



Hiobranquis 61 

En Moreau -no cita aquesta espècie com habitante del Mediterrà, 
pero abunda bastant en les aygues de Tarragona. 

Crenilabrus mediterraneiis, CBp. 

Syn..- Perca mediterranea, Linn.; Liitjaniis mediterraneiis, 
Lacep., Riss.; Crenilabrus mediterraneus, Riss., Cuv. et Valenc.» 
Guichen., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Tort, Canari, Barcelona; Tort, Tarragona; Tort 
ruqué. Menorca. 

Var. Crenilabrus Boryanus, Riss. 

Syn.: Crenilabrus nigrescens, Riss.; Crenilabrus boryanus, 
Cuv. et Valenc; Crenilabrus Pittima, CBp. 

Nom vulgar: Tort, Mariquita, Barcelona; Tort, Tarragona. 

Var. Crenilabrus Brunnichii^ Riss. 

Syn.: Lutjanus bidens, Bloch; Labrus SerpentinuSy Bonnat.; 
Lutjanus Brunnichii, Lacep., Riss.; Crenilabrus Brunnichii, Cuv» 
et Valenc, CBp.; Labri, espècies obscur ior es, Brunni. 

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona. 

Crenilabrus Tinca, CBp. 

Syn.: Labrus tinca, Brunn.; Lutjanus tinca, Riss.; Lutjanus 
Cotía, Riss.; Crenilabrus Cotta, Riss.; Crenilabrus tinca, Riss., 
Cuv. et Valenc, Guichen., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona; Satx, Ruqué, Menorca. 

Crenilabrus arcuatus, Riss. 

Syn.: Crenilabrus arcuatus, CBp., Cuv. et Valenc 

Nom vulgar: Tort, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Crenilabrus Chhrosochrus, Riss. 

Syn.: Lutjanus Chlorosochrus, Riss.; Crenilabrus Chloroso- 
chrus, CBp., Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Mariquita, Tort, Barcelona; Tort, Tarragona. 

Crenilabrus pavo, CBp. 
Syn.: Pavo, Silvian.; Labrus pavo, Brunn-, Bonnat., Lacep.; 



62 Fauna ictiológica de Catalunya 

Lutjciniis Geofroyiiis, Riss.; Lutjaniis lapina, Riss.; Crenilabrns 
lapina, Cr. Qeoffroi, Riss.; Crenilabrns pavo, Cuv. et Valenc.^ 
Guichen., Qünth., Canestr. 

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona; Llabió, Costa de Lle- 
vant; Satx. Menorca. 

Crenilabrns Massa, Riss. 

Syn.: Crenilabrns ^riseus, Giinth., Canestr.; Lntjanns massa, 
Riss.; Labriis, Brunn.; Lntjanns cinerens, Riss.; Lntjanns cornn- 
bicus. Riss.; Crenilabrns massa, Cr. Cotae., CBp.; Crenilabrns 
cornnbicns, Riss.; Crenilabrns massa. Cuv. et Valenc; Crenila- 
brns Cottw, Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Tort, Barcelona- Tarragona; Temburé, Menorca. 

Els Làbrits, lo mateis que la Boga (Box Boops, Bp.) y la Mabra 
(Pagelius mormyrus, Linn.) son els peixos mes perseguits pel poll de 
mar, Ncrocila bivittata Edv. que arriva a menjarsels les aletes y a 
foradarlos la pell,:posant al descubert llur capa muscular. 

Els pescayres creuhen que qualques Torts son hibrits de Llobarro 
y de Qrivia. 

Ab un atent estudi podrien establirse molt més varietats no indi- 
cades en les obres. 

Genero, Coricus, Cuv. 
Cor iens rostratns, Nordmann. 

Syn.: Lutjanus rostratus, Bloch, Lacep.; Lutjanus virescens, 
Riss.; Lntjanns Lamarckii, Riss.; Coricns virescens, C. Lamarckii, 
C. rubescens, Riss.; Coricns virescens, CBp.; Coricus rostratus, 
Cuv. et Valenc, Guichen., CBp.; Crenilabrns rostratns, Günth., 
Canestr. 

Nom vulgar: Grivieta, Tarragona; Donzelleta, Barcelona; Pe- 
tarch^ Costa de Llevant; Trujeta, Menorca. 

El Coricns ofereix les coloracions: blava, verda, roija y variada, 
lo que ha fet pensar a molts si serien espècies distintes. 

Genero, Ctenolabrus, Valenc. 
Ctenolabrus rupestris, Ciiv. et Valenc. 

Syn.: Labrus rnpestris, Linn., Arted., Fries et Ekstròm.; Lut- 



Hiobranquis 03 

hinus rupestris, Bloch; Ctenolabrus rupesfris, Guichen., CBp., 
Günth. 

Nom vulgar: Gripau. Barcelona. Espècie rara. 
Ctenolabrus In's, CBp. 

8yn.: CtenoUibris iris, Cuv. et Valenc, Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Gripau, Barcelona. 

N'havém vist de0'30 m. de llarch amb tres taques negres: una al 
comensament dels ratjs molls de la dorsal: altra al final de la matei- 
xa y la tercera damunt la base de la cua. I ensemps amb tretze ratjs 
molls en la dorsal y onze en Tanal. 

Genero, Acantholabrus, Valenc. 
Acantholabrus Palloni, Cuv. et Valenc. 

Syii.: Crenilabrus exoletus, Riss.: Lutjanus Palloni, Riss.; 
Acciniholabriis Palloni, CBp., Günth.. Canestr. 

Nom vulgar; Tae rocas, Menorca. 

En 16 de Juny de 1910 a la pescataría de Tarragona ne vegerem 
moltíssims exemplars pescats a l'artet. 

Genero, Julis, Cuv. 
Julis vulgar is, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Cor is Julis, Günth.: Julis mediterraneus, CBp., Riss.; 
Julis vulgaris, Guichen., Canestr.; Lubrus Julis, Bonnat., Lacep., 
Riss., Linn., Brunn., Bloch: /í///^, Bell., Salvian. 

Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca; Senyoreta. Donze- 
lla, Barcelona: Senyoreta, Güiula, Costa de Llevant. 

Var. Julis speciosüj Riss. 

Syn.: Julis speciosa, Cuv. et Valenc, Guichen. 
Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca; Senyoreta, Donze- 
lla, Barcelona" Senyoreta, Güiula, Costa de Llevant. 

Julis Giofredi, CBp. 

Syn.: Labrus Julis, Brunn.; Labrus Giofredi, Riss.; Julis Gio- 
fredi, Riss., Cuv. et Valenc, Guichen., Canestr.; Coris Giofredi, 
Günth. 

Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca; Senyoreta, Donze- 
zella, Barcelona; Senyoreta, Güiula, Costa de Llevant. 



64 Fauna ictiológica de Catalunya 

V^r. JuHs festiva, Valenc. 

Syn.: Jiilis festiva, Cuv. et Valenc, Quichen. 
Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca; Senyoreta, Güiula, 
Costa de Llevant, 

Julis pavo, Qünth. 

Syn.: Labrus pavo, Lacep., Hasselquist; Labriis hebraicus, 
Riss.; Julis turcica, Riss., Lowe, Canestr.; Julis pavo, Cuv. et 
Valenc, Guichen.; Ghloricthvs pavo, CBp. 

Nom vulgar: Donzella, Tarragona; Senyoreta, Güiula^ Costa de 
Llevant; Vitd'en Gahona, Menorca. 

Genero, Xyrichthys, Cuv. 
Xyrichthys novacula^L'mn. 

Syn.: Novacula cultrata, Günth.; Rason, Cuv.; Xyrichthys cul- 
tratus, Cuv. et Valenc, Guichen.; Novacula coryphíBtia, Riss.;Co- 
ryphmna novacula, Lacep., Bonnat., Linn.,Rosenthal: Novacula pis- 
m,Gesner, Willugh.; Novacula, Rond.; Xyrichthys novacula, CB^.y 
Canestr. 

Nom vulgar: Rahó, Barcelona, Tarragona, Costa de Llevant» 
Menorca. 

Família dels Pomacentridce . 
Genero^ Chromis, Cuv. 
Chr ornis Castanea, Cuv. 

Syn.: Heliases Chromis, CBp.; He llastes Chromis, Günth.; 
Chromis Castanea, Nordmann, H. Schinz, Riss., Guichen.; He- 
liases limbatus, Cuv. et Valenc; Sparus Chromis, Lacep., Riss., 
Bonnat.^ Linn.,- Chromis, Rond., Gesner, Willugh.; Castaneus pis- 
cis. Bell. 

Nom vulgar: Castanyoleta, Tarragona; Cigala, Barcelona; Mu- 
ret, Menorca. 

El Pixano {Pagellus breviceps. CBp.) y aquest peixet son, 
com tenim dit, els que mes alegren les manses aygues de nostres 
cales y ports. 



Hiobranquis Bo 

Tribu dels Acünthopiervgienchs Abdominals. 

Familia dels Gasferostenfoo, CBp. 

Genero, Gasterosteus, Linn. 

Sub-género, Gasterosteus. 

(jüsterosteiís /eiiiríis, Cuv. et Valenc. 

( Var. del Güsterosíeiis acu/eaius^Xmn.) 

Syn.: Gasterosteus elegans, Blanch.. Sauv.; Gasterosteus ar- 
gentatíssimus, Blanch., Sauv.; Gasterosteus Bailloni, Blanch., 
Sauv.: Gasterosteus leiuras, Blanch., Soland, CBp., Gehin, Sau- 
vage. 

Nom vulgar: Surell, Banyoles. Varietat nova per Catalunya; ha- 
bita en la Cequia Comtal y aygua molls de Can Tunis (Barcelona), 
tolls y rechs del Baix Vallés, sobre tot, en els gorchs de poca fondà- 
ria y rechs llotosos y plens d'herba, escassejant en les corrents; rius 
Besòs y Tenes, entre Mollet y iMontmeló, etz. 

Familia dels Àulostomidos. 

Genero, Centriscus, Linn, 

Centrtscus scolapax, Linn. 

8yn.: Solenostomus scolapax, Riss.; Centriscus scolapax, La- 
cep., Riss.. Brunn., Bloch, Cuv., Rosenthal, CBp., Günth., Ca- 
nestr.: Scolapax, Aldrov., y^'\\\\x\\^.\Becada, Rond., Bonnat. 

Nom vulgar: Trompeté, Tarragona, Barcelona, Menorca; Musich, 
Torredembarra, Menorca. 

Familia dtis Mugilida\ 

Genero, MuGiL, Arted. 

Mugil cephalus, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Mugil provensalis, Riss ; Cabot, Rond.; Mugit cephalus^ 
Riss., Del., Agass., (JBp., Günth., Canestr., Blanch., Guichen. 

Nom vulgar: Llissa llubarrera, Tarragona; Llissara llubarrera,^ 
Barcelona: Llissa, Taberner, Menorca. 

Mugit aura fus , R i ss . 

Syn.: Mugit auratus, CBp., Lowe, Günth., Canestr., Cuv. et 
Valenc, Guichen. 

Nom vulgar: Galta roig Tarragona, Menorca; Llissara, Barce- 
lona. 

5 



Fauna ictiolójíica de Catalunya 

Anys enrera, a l'encanyiçada en una sola llevada a vegades se'n 
pescaven d'aquestes Hisses més de 2,000 kilograms. 

Miigil capito, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Miigil octortídiatus. Günth.; Mugil ramacIcK Riss.; Rama 
do, Riss.; Miigil capiio, CBp., Günth., Canestr., Quichen., Blanch. 

Nom vnlgar: Capsut, Llissa de roquer, Tarragona; Llíssara, Bar- 
celona; Llissa agut, Llissa cap pla, Menorca. 

Mugí I sa /iens, CBp. 

Syn.: Mugí/ sa/íens, Riss., Cuv. et Valenc, Guichen., Gúnth., 
Canestr. 

Nom vulgar: Sarna, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Miigi/ /abeo, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Miigi/ provenga/is, Riss.; Mugí/ Saboiinie, var., Riss.; 
Mugí/ /abeo, CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Caluga, Tarragona; Llíssara, Barcelona; Llíssa-Ga- 
lubet, Menorca. 

Mugí/ Che/o, Cuv. 

Syn.: Mugí/ septentríona/ís, Günth.; Mugí/ /abrosus, Riss.; 
Mugí/ cep/?a/us, R\s£.; Mugí/ cep/ia/us, var. B, De\aroche; C/ia- 
ínc, Rond.; Mugí/ C/je/o, Cuv. et Valenc, Guichen., CBp., Günth., 
Schlegel, Canestr. 

Nom vulgar: Llissa vera, Tarragona, Menorca; Llíssara, Bar- 
celona. 

A la Llissa petita o de cria se li dona a Tarragona'l nom de Llis- 
só y a Barcelona'l de Tomba navios. 

Familia dels A//ierínídw. 

Genero, Atherina. 
Atlierína l•iepsetus, Linn. 

Syn.: Atherina l•iepsetus, Cuv. et Valenc, Guichen., Lacep.^ 
Riss., Bloch, Del., CBp., Günth. ^ Canestr.; Sauc/és, Rond. 

Nom vulgar: Peix sense sang, Tarragona; Xanguet, Xasclet, 
Barcelona; Joell, Costa de Llevant: Serclet, Menorca. 



Hiobranqnis tíl 



Atherína Boyen\ Riss. 



Syn.: Atherina Bover i, CBp., Günth., Canestr., Cuv. et Valenc, 
Guichen.: Atherina hepsetus, var. 3 Delaroche; /oe/, Rond. 

Nom vulgar: Asa, Aseta, Tarragona; Xanguet, Barcelona; Ca- 
bessuda. Menorca. 

Atherina Mochon, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Atherina Mochm, Günth., CBp., Canestr., Guichen.; 
Atherina hepseiii$, var. 2 Delaroche. 

Nom vulgar: Peix sense sang, Tarragona; Joell, Costa dç Lle- 
vant; Muxó, Menorca. 

Família dels Sphyraenictce. 

Genero, Sphyraena^ Klein. 

Sphyraena Spet, Lacep. 

Syn.: Sphyraena vulgaris, Günth., Canestr., Cuv- et Valenc, 
Guichen.: Sphyraena Spet, CBp., Riss.; Esox sphyraena, Linn.* 
Bloch, Brunn.: Spet, Rond.: Sphyraena^ Bell., Salvian. 

Nom vulgar: Espet, Tarragona, Menorca. 

Sub-ordre dels Malacopterygienchs . 

Tribu dels Malacopterygienchs Pseiidapodes. 

Família dels Ammodytidae. 

Genero, Ammodytes, Arted. 

Ammodytes cicerelliis, Rafin. 

Syn.: Ammodytes tohianns. Costa, Canestr., Riss.; >1/;z/;7oí//7/6• 
Siciilüs, .Swaínson, CBp., Günth.; Ammodytes argenteus, Riss.; 
Cicerelliis messaniensis, P. Boccone. 

Nom vulg^ar: Sonsu, Trencavíts, Barcelona; Enfü, Menorca. Es- 
pècie rara. 

VA. tobianns, Linn, que cita en Sànchez Comendador, proba 
blement serà \' A. cicerelliis, Rafin. 

Família dels Ophidiidae 

Genero, Ofhidium. Arted. 

Ophidium harbatiim, Linn. 

Syn.: Ophidium Barbatum,C\x\., Guichen., Lacep., Riss., Bon- 
nat., Brunn., Broussonet, Bloch, RosenthaI, Agass., J. Muller, CBp., 



68 Fauna ictiológica de Catalunya 

Kaup, Qünth., Costa^ Jobert, Canestr.; Grillusviílgaris^ Bell. 

Nom vulgar: Pixota blanca, Barcelona^ Tarragona; Metge^ Costa 
de Llevant; Pamfont^ Congre dolç, Menorca. 

Ophidiíim Vas sal Ui, Riss. 

Syn.: Ophidiíim harbatum. Costa; Ophidium Broiissonetiiy 
J. Muller; Ophidium Vassallii, J. Muller, CBp., Kaup, Günth., 
Canestr., Cuv., Guichen. 

Nom vulgar: Pixota, Tarragona; Metge^ Costa de Llevant; Pam- 
font vermey, Menorca. 

Genero, Fierasfer, Cuv. 
Fi er as fer imherbis, CBp. 

Syn.: Fierasfer acus, Kaup, Günth., Canestr.; Fierasfer Fon- 
tanesii. Costa; Fierasfer imberbis, J. Muller; Ophidium imberbe ^ 
Cuv., Linn.; Ophidium Fierasfer, Riss.; hotopierus Fontanesii, 
Riss.; Gymnoius acus, Brunn.; Ophidium flavum vel ophidium im- 
berbe, Rond. 

Nom vulgar: Pixota de llanguet ó de carall de Jan, Tarragona; 
Fi de Murena mansa, Menorca. 

Aquesta espècie viu paràssita dintre l'holoturit pedata de la fa- 
mília dels Aspidochirotce, Stichopus regalis, Cuv. (Llanguet). No 
l'havem trobat dintre VHolothuria tubulosa, Gml. (Carall de Jan) 
de la mateixa familia, ni dintre la Cucumaria Cucumis, Riss. (Co- 
hombre marí) de la familia dels Dendrochirotce. 

Tribu dels Malacopterygienchs Sub-branquials. 

Familia d^ls Gadidce. 

Sub-familia dels Gadini, 

Genero, Gadus. 

Gadus minutus, Linn. 

Syn.: Morua capelanus, Riss.: Gadus luscus var.^D^XRXooht; 
Asellus mollis minor, Willugh,; Gadus minutas, Brunn., Bloch, 
Costa, Fries et Ekstròm, Nilsson, CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Mòllera, Barcelona^ Tarragona; Capellà, Costa de 
Llevant, Menorca. Abunda molt. 



Hiobranquis 69 

Genero, Merlangus, Cuv. 
Merlangus Poiitassou, Riss. 

Syn.: Merlangus vernalis, Canestr.; Merlangus melanosto- 
muSfValenc; Aíerlangus communis, Costa, Canestr.; Merlangus 
ooutassou, CBp., Qünth.; Gadus merlangus, Riss. 

Nom vulgar: Llússara, Tarragona; Maira, Torredembarra: Peix 
Rey, Menorca. Peix de fonera. 

Merlangus argenteus,Va'ú\. 

Syn." Gadículus argenteus, Guichen., Günth., Giglioli; Gadus 
argenteus, Belloti, Günth. 

Nom vulgar: Ulls, Tarragona. Peix de fonera. Espècie nova per 
Catalunya. 

Sub-faiTiilia dels Mor in i. 

Genero, Mora, Riss. 

Mora Medíterranea, CBp. 

Syn.: Gadus moro, Riss.; Mora mediterranea, Riss., Günth., 
CJanestr., Brit. Capel. 

Nom vulg^ar: Mòllera moranella. Tarragona. Espècie molt rara, 
nova per Catalunya. 

Sub-familia dels Merlucini. 

Genero, Merlucius, Cuv. 
Merlucius vulgar is, Costa. 

Syn.: Merlucius esculentus, CBp., Canestr., Riss.; Merlucius 
vulgaris, CBp., Günth. ^ Cuv.; Gadus merlucius, Linn.. Brunn., 
Bloch, Schlegel, Lacep., Riss.; Asellus, Salvian., Willugh., Aldrov. 

Nom vulgar: Llús, Barcelona, Tarragona, Menorca. Abunda 
molt. Havem vist llussos pescats à palangre de 10 y mes kilograms 
de pes. 

Com espècie ó varietat nova, en 1909 ens presentaren un exem- 
plar que tenia un color de palla brillant, nacari, amb les aletes rosses 
com un fil d'or {L•lus ros), y no resultà pas aixi, car el peix patíéi 



70 Fauna ictiológica de Catalunya 

una aglobulia ó forta anèmia, amb alteració pigmentaria per insufi- 
ciència de l'hematosis, puix li trobarem à dreta y esquerra agarrats- 
fortament à les branquies fins à set cuquets purpurins (Femella del 
crustaci siphonostomit Lernma branchialis, Linn., de O'OlOi^ 0•012 
m. de llargària que à faisó de sangoneres li xuclaven la sang, 
cuquets que també havem trobat examinant altres llussos en aparien- 
cia sans, però amb nuclis indurits y decoloració de l'extrem lliure de 
les branquies à causa d'inflamacions intersticials localisades y crò- 
niques. 

Genero, Uraleptus, Costa. » 

Uraleptiis maraldi. Costa. 

•Syn.: Gadiis maraldi, Riss.; Merluciíis maraldi, Riss.; Uralep- 
tus maraldi. CBp., Günth., Canestr. 

Nom vulgar: No'n te. 

L'Institució Catalana d'Historia Natural ne serva un exemplar 
pescat a Tarragona'l 9 de Novembre de 1910 y nosaltres ne servem 
qualques altres pescats à l'artet el 8 de Juliol de 1911. 

Sub-familia dels Lotini. 
Genero^ LOTA, Cuv. 
Lota molva, CBp. 

Syn.: Molva vulgar is ^G\xwi\\.\ Gadus malva, Lacep.^Linn., Bloch,. 
Schlegel; Asellus longus, Willugh. 

Nom vulgar: Llengua de bacallà. Peix de fonera. Espècie nova 
en el Mediterrà. Era pel mes de Janer de 1910 que a la Pescateria 
de Tarragona 'ns crida Fatenció un peix de 14 kilograms que no po- 
guérem adquirir, car el venien a terces o kilos. Aquest peix, per la 
seva forma y dimensions no podia ser mes que aquesta espècie, 
y'l 31 de Maig del propi any sortosament ne poguérem adquirir un 
exemplar de 15 kilograms, agafat com l'altre a palangre, que vingué 
a confirmar plenament les nostres sospites. Haviem sentit parlar als 
vells palangrers de la llengua de bacallà, mes no s'ens havia presen- 
tat ocasió fins allavors de poguerla veurer. 

Lota elongata, Riss. 

Syn.: Molva elongata, Günth., Canestr.; Lota molva, Costa; 
Lota elongata, CBp., Canestr.; Gadus molva, Riss. 



Hiobranquis 71 

Nom vulgar: Escolà, Barcelona, Tarragona. Peix de fonera. 

Genero, Phycis, Arted. 
Phycis hlennoides, Qünth. 

Syn.: Phycis blennoides, Canestr., Riss., Bl. Schneid., CBp.; 
Phycis hlennioicie, Guichen.; Phycis furcatus, CBp.; Phycis Gme- 
I i ni, Riss.; Batrachoides Gmclini, Riss.; Blenniíis gadoides, La- 
cep., Riss.; Phycis ünca, Bl. Scheid.; Gadiis blennoides, Briïnn. 

Nom vulgar: Mòllera Brótola, Tarragona: Mòllera pigada, Barce- 
lona; Mòllera, Menorca. Peix de fonera. 

Phycis meditcrraneiis, Delaroche. 

Syn.: Phycis tinca, CBp.; Phycis limbatiis, Valenc; Blennius 
phycis, R\ss.; Phycis mediterranciis, Riss., Guichen., Costa, Lowe, 
Giinth., Canestr.; Tenca marina, Cuv., Salvian., Willugh. 

Nom vulgar: Mòllera roquera, Barcelona, Tarragona: Mòllera, 
Menorca. 

Genero, "Motella, Ctiv. 




Motella tricirraia, Güntli. 

Syn.: Onos mustclla, Riss.; Gadiis miistclla, Riss.; Gadiis tri- 
cirrutiis, Blorh; Miiste lla marina, Willugli. 

Nom vulgar: Fura, Tarragona. Espècie nova à Catalunya y no en 
el Mediterrà com tenim dit. 

El primer exemplar el vegereniel21 de Juny de 1910 y d'aliavors 
ençà n'havem examinat qualques altres, tots pescats a l'artet, la ma- 
jor part en aygues de la Platja llarga de Tarragona. 

MnfcUa maciilata. Costa. 

Syn.: h\^iclla commiïnis, Canestr.; Motella maciilata, (íünth., 
Ris.s.: Motella mediter ranca ^ CBp ; Onos maculala, Riss. 



72 Fauna ictiológica d Catalunya 

Nom vulgar: Fura blanca, Tarragona; Palayó, Barcelona; Gui- 
neu, Costa de Llevant: Mòllera borda, Menorca. 

Motel la fil SC a, CBp. 

Syn.: Motella communis, Costa; Onos fiisca, Riss.; Motella 
fil SC a, Riss. 

Nom vulgar: Fura negra, Tarragona; Palayó, Barcelona; Guinea 
Costa de Llevant; Mòllera inglesa, Menorca. 

Família dels Macroiiridce . 

Genero, Macrourus, Bloch. 

Macroiiriis Coa'orynchus, CBpc 

Syn.: Lepidolep-us cmlorhynclnis, Guichen., Cuv., Riss; Ma- 
crourus ccelorhynchiïs, Costa, Günth., Canestr. 

Nom vulgar: Titulot. Peix de fonera. Espècie nova per Cata- 
lunya. 

Els exemplars que havem examinats en tres anys, tots estàvem 
bruts del llot de l'arrastre. El 28 de Janer de 1913 ^nos poguérem 
convèncer que aquesta espècie no es tan rara com es això, car hi ha- 
via a la Pescateria de Tarragona tot un vol agafat al bou que pesa- 
ria uns 10 kilograms. 

Macrourus Trachyrhyiwhus, Günth. 

Syn . : Macrourus trachyrhynchus , Canestr. ; Lepidoleprus tra- 
chyrhynchus, Guichen., Cuv., CBp., Canestr., Riss., Oxycephas 
scahrus, Rafin*: Mysticetus, Aldrov. 

Nom vulgar: Titulot, Tarragona. Peix de fonera. Espècie nova 
per Catalunya. 

L'Institució Catalana d'Historia Natural ne serva un exemplar 
momificat, adquirit per nosaltres a Tarragona'l 8 d'Abril de 1910. 

Faniilia dels Pleuronectidoe. 

Genero, LiMANDA, Gottsche. 

Limanda vulfi^aris, Gottsche. 

Syn.: Linianda oceànica, CBp.; Platessa limanda, Cuv.; Pleu- 
ronectes limanda, Lacep.^ Linn.^ Bloch, Günth., ^c\\\^gQ\; Limanda, 
Bell., Rond., Duham., Bonnat. 



Hiobranqtàs 7'^ 

Nom vulgar: no'n té. Sabem no mes, per referències, que se la 
senyala en les nostres aygues, però en Moreau no la cita en el Me- 
diterrà. 

Genero. Flesus. 




F/esíis vulgar/ s, Moreau. 

Syn.: Pleuronectes flesiis, Blanch., Lacep., Bonnat., Linn., 
Bloch, Nilsson, Giinth., Schlegel; Platessa flesus, Gottsche, CBp. 
Siebold; Pleuronectes passer, Bloch; Passer fluviatilis. Bell. 

Nom vulgar: Rèmol de riu. Espècie nova en el Mediterra. En 
Moreau no la senyala en les nostres aygues marines. 

Els pochs exemplars examinats se distingeixen de l'especie se- 
güent, car la línea lateral, quasi en tot el seu trajecte, està vorejada 
d'ascates molt aspres, la cua te menys alçaria que llargària y l'ana! 
amb 41 ratgs, essent aids que la del F. passar, M., ne te quant me- 
nys 43. 

Flesus Passer, Moreau. 

Syn.: Pleuronectes italcus, Günth; Platessa passer, CBp., 
Costa. Canestr.; Pleuronectes passer, Riss.; Pleuronectes flesus 
var., Dtílaroche; Passer, Rond. 

Nom vulgar: Rèmol de riu. Tarragona, Desembocadura del Fran- 
colí, etz. 



74 Fauna ictiológica de Catalunya 



Genero, Solea, Cuv. 
Solea viil^'uris, Gottsche. 

Syn.: Solea viilgaris, Riss., CBp., Canestr., Günth.; Pleiironec- 
tes solea, Lacep. , Riss., Bonnat.. Linn.. Brunn., Bloch; Solea, Bell.» 
Rond., Duham. 

Num vulgar: Llenguado, Pelayí'l petit, Barcelona, Tarragona» 
Menorca. 

Solea Lasvaris, CBp. 

Syn.: Solea impar, Günth.; Solea aurantiaca, Günth.; Solea 
nasutay Nordm., CBp., Kaup; Solea Lascan's, Canestr., Günth., 
Riss., Guichen.; Pleiironectes nasiitiis, Pallas; Pleiironectes LaS" 
car is, Riss. 

Nom vulgar: Llenguado- Pelayí'l petit, Barcelona, Tarragona> 
Menorca. 

Solea Kle/nn, CBp. 

Syn.: Rhotnbiis Kleinii. Riss.í Solea Kleinii, Costa, Kaup, Ca- 
nestr., Günth. 

Nom vulgar: Llenguado, Pelayí'l petit, Barcelona, Tarragona^ 
Menorca. 

Solea ociílata, Willugh. 

Syn.: Solea ocellata, Günth , Canestr.: Solea ociílata, Riss.^ 
Valenc, Guichen.. CBp., Canestr., Rond-, Duham.; Pleiironectes 
ocellatiis, Riss.; Pleuronectes pegiisa, Lacep. 

Nom vulgar: Llenguado, Pelayí'l petit, Tarragona: Llengua de 
Sant Pau, Menorca. 

Havem observat una var. que'n lioch de presentar set taques ne- 
gres, arrodonides y enrevoltades de puntets grochs, no mes ne pre- 
senta cinch, coneixéntseia vulgarment a Mahó amb el nom de Perdiu 
de Sant Pere. 



Hiobraiiquis l'y 

Sub-género, Microchirus. CBp. 
Microchiriis Intens, CBp. 

Syn.: Soleu Intea, CBp., Canestr., Qünth.; Plenronectes lu^ 
tens, Riss.: Rhomhns Intens, Riss. 

Nom vulgar: Llenguado, Pelayí'i petit. Barcelona, Tarragona. 

Microchirus van'ci^'dtus, Moreau. 

Syn.: Solea variegata, Güiith.; Solea mangiliy CBp., Canestr.; 
Monochirns microchírns, Guichen.; Microcíiirns lingnla, CBp.: 
Rhomhns mangili, Riss.; PLnronectes mangili, Riss.; Plenronec- 
tes microchirus, Delaroche, 

Nom vulgar: Llenguado d'arena, Tarragona; Peluda, Menorca. 

Sub-género, M<:>nochirus, Rafiíi. 




Monochirns hispidus , Raf i n , 

Syn.: Monochirns hispidns, CBp., Costa; Solca Monochir^ 
CBp., Günth., Canestr.; Monochirns pegnsa, Riss., Guichen.: Plen- 
ronectes pegnsii, Riss. 

Nom vulgar: Llenguado de fonera, Barcelona; Sanremus, Me- 
norca. Ne servem un curiós exemplar pescat el 18 de Febrer Cà 191 1 
que ofereix en la meytat posterior del costat dret quatre taquetes 
rodones, simètriques y negres enrevoltades de puntets blanquíssims. 
Sobre'l dors o cara dreta de qualques Llenguados hi havem trobat eí 
petit molusch Modioln di\rrrn :n^ fjn. k. 



U] Faiihíi iClioity ju i c Cat;;!ui)y;i 

Genero. Pledronectes. 




..^■^ 



Pleiiroiiectcs Hirtiis, Abilgaard. 

Syn.: Rhombiis punctatiis, Günth.; Rhomhiis hirins, Nilsson.; 
Scophihalmiis hirliis. ^^Bp.; Zengoptenis htrtus, Grottsche, 

Nom vulgar: no n té. Espècie nova en el Mediterrà. Moreau no la 
senyala en nostre mar, però nosaltres n'havem adquirit tres exem- 
plars, dos d'ells pescats a l'artet a sol-ixent de Tarragona, prop la 
Torra de la Mora (Platja llarga) '1 20 de Juny de 1910 y Taltre segu- 
rament del Bou, recullit a la Pescatería'l 12 del prop- vinent Novem- 
bre y que serva l'Institució Catalana d'Historia Natural. 

Pleiironectes unimuciílaíus, Moreau. 

Syn.: Pleiironectes piinctatiis,^\QQ.\\, Bonnat.; Phrvnorhombiis 
nnimaculatus, Güiith., Canestr.; Scop/ifha/mus piincfatus, CBp., 
Riss., Nilsson. 

Nom vulgar: Pelaya misèries, Tarragona; Serrandell, Goles de 
l'Ebre. 



Hiobranquis 77 

Plcuroncctes Grohmanni, CBp. 

Syn.: Arnoglossus Grohmanni, Qünth., Canestr.; Pleuronectes 
Grohmanni, Canestr. 

Nom vulgar: Pelaya rossa, Tarragona; Serrandell, Goles de 
l'Ebre; Llenguado, Menorca. 

Pleuronectes arnoglossiis, CBp. 

Syn.: Arnoglossiis laterna, Güntli., Canestr.; Pleuronectes ar- 
noglossns, Canestr.; Rhombns niidus, Riss.; Pleuronectes Leotar- 
di, Riss.; Pleuronectes casurus, Pennant, CBp.; Pleuronectes la- 
terna, Arted.; Arnoglossus, Gesn., Willugh. 

Nom vulgar: Pelaya rossa, Barcelona, Tarragona; Serrandell,. 
Goles de l'Ebre. 

Pleuronectes conspersus, Canestr. 

Syn.: Pleuronectes conspersus, Günth.. Brit. Capel. 
Nom vulgar: Pelaya-miseries, Tarragona; Serrandell, Goles de 
TEbre. Espècie nova per Catalunya. 

Pleuronecte:, Boscíí, CBp. 

Syn.: Arnoglossus Boscn\ Günth., Brit. Capel., Canestr.; P/er/- 
ronectes Boscíí, Riss., Canestr., Cuv.; Hipoglossus Boscií, Riss. 

Nom vulgar: Pelaya-bruixa, Tarragona, Costa de Llevant; Se- 
rrandell, Goles de l'Ebre. Espècie nova per Catalunya. 

Pleuronectes megastoma, Donov. 

Syn.: Rhombus megastoma, Nilsson, Günth.; Pleuronectes me- 
gastomus,. CBp.; Pleuronectes megastoma, Schlegel; Pleuronectes 
cardina, Cuv.: Grande Calimande, Duham. 

Nom vulgar: Pelaya bruixa, Tarragona, Costa de Llevant; Se- 
rrandell» Goles de l'Ebre; Capella, Menorca. 

Pleuronectes Citharus, CBp. 

Syn.: Citharus linguatula, Günth., Canestr.; Hipoglossus ei- 
tharus. Costa, Riss.: Hipoglossus macrolepidotus, C\\\.; Pleuro- 



78 Fauna ictiolójíica de Catalunya 

nectes cithanis, Max. Spinola: Pleiironcctes macrolepidotus^ 
Del., CBp., Canestr.; Cithanis, Rond., Gesner, Willugh. 

Nom vulgar: Pelaya-gjuarda la vida, Tarragona; Pelaya, Barce- 
lona; Capellà, Rémol, Menorca. 

Genero, Rhombus, Kiein. 
Rhomhüs maximiis, Riss. 

Syn.: Psetta màxima. CBp.: Rhombus maximiis, CBp., Costa, 
Canestr., Gunth.: Pleuronectes maximiis, Lacep., Riss., Linn., 
Brunn., Bloch, Schlegel; Rhombus aculeatus, Duham.^ Rond., Ges- 
ner. Willugh., tGottsche: Turbot, Boiinat., Cuv., Guichen.: Rhom- 
bus. Bell. 

Nom vulgar: Rémol empetxinat, Tarragona. Espècie comuníssi- 
ma y que abunda en els mercats, y no citada en cap catàlech de pei- 
xos que's refereixi a Catalunya. 

Rhombus Icevis, Rond. 

Syn.: Psetta rhombus, CBp.; Rhombus vulgar is, Costa; Rhom- 
bus barbatus, Riss.; Pleuronectes rhombus, Lacep,, Riss., Bonnat., 
Linn., Brunn., Bloch, Schlegel; Rhombus Loevis, Gesner, Willugh., 
Qottsche, CBp., Canestr., Günth.; Rhombus alter Gallieus, Bell. 

Nom vulgar: Rémol, Barcelona, Tarragona; Rom, Costa de 
Llevant. 

Existeix una var. que presenta la particularitat de tindrer menys 
dividits els primers ratgs de la dorsal. 

Genero^ Bhotus, CBp. 
Bothus rhomboides, CBp. 

Syn.: Rhomboidichthys mancus, Günth., Canestr.; Rhombus 
ríiomboides, CBp., Canestr.; Rhombus mancus, Riss., Guichen; 
Pleuronectes mancus, Riss.; Rhomboides, Rond. 

Nom vulgar: Puput, Tarragona; Rémol, Barcelona; Pedàs^ Me- 
norca. Notarem que un exemplar d'aquesta espècie adquirit el 15 de 
Maig de 11)10 tenia iguals les dugués cares, això es, com la del cos- 
tat esquerra o dels ulls. 

Bothus poda s, CBp. 

Syn.: Rhomboidichthys podas, Günth., Canestr.; Rhombus po- 



Hii)bra!iquis 79 

das, CBp., Costa, Guichèn., Oanestr.; Rhombiis Gesneri, Riss.; 
Pleiironectes argus, Riss.; Pleiironectcs podcis. Del. 

Nom vulgar: Puput. Tarragona; Rèmol, Barcelona; Pedas, Me- 
norca. 

Genero, Plagusia. 
Plagiisíü Uictea, CBp. 

Syn.: Plagusia lutca, Canesti., Costa: Ammopleurops lacteus, 
Günth. 

Nom vulgar: Rèmol blanch, Tarragona. Espècie nova per Cata- 
lunya. 

Familia úelsCyc/opferídoc. 
Sub-familia del Cyclopterini . 
Genero, Lepadogasteh, Goüan. 
Lepadogaster Goüanii, Lacep. 

Syn.: Lepadogaster bictliatus,, Riss., Nordm.; Le,padogaster 
Balhis, Rosenthal, Costa, CBp., Riss.; Lepadogaster Goüanii, 
Riss., Cuv., Guichen., Costa, CBp.; Brisout de Barneville, Günth., 
Canestr.; Lepadogaster rostratuSy BI. Schneid., CBp.; Cyclopterus 
lepadogaster, Bonnat. 

Nom vulgar: Xucladó, pega roques, Tarragona; Peix porch, 
Barcelona: Xucla dit, Cabot xuclador, Menorca. Espècie rara. 

Lepadogaster Candolii, Riss 

Syx\.: Mir he I ta Decandollii, Canestr.; Lepadagoster Rafines- 
quii. Costa: Lepadogaster olivaceus,R\ss.'- Lepadogaster Jussieni, 
Riss.; Lepadogaster Candolii, Cuv., Uuichen., Brisout, Günth. 

Nom vulgar: Xucladó, Pega-roques, Tarragona; peix porch, Bar- 
celona, Menorca. Espècie rara. 

Lepadogaster himaculmus, Fiem. 

Syn.: Lepadogaster reticulatus, Riss.; Mirbelia Desfontainti, 
Canestr.; Lepadogaster Mirfielii, Riss.; Lepadogaster Desfontai- 
nii, Riss.; Lepadogaster ocellafus, Riss., Guichen.; Lepadogaster 
bimaculatus, CBp., Brisout, Niisson, Günth.; Cyclopterus bimacu- 
lat us, Lacep.. Boi mat., Pennant. 



80 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom. vulgar: Xucladó, Pega-roques, Tarragona; Peix porch^ 
Barcelona. 

Tribu dels Malacoptervgienchs abdominals. 

Familia dels Cypr'midce. 

Sub-familia dels Cvprinini, CBp. 

Genero, Cyprinus. 

Subgénero, Carpa (Cyprinus) 

Cyprinus Car pi o Linn. 

Syn.: Cyprinus Carpio, Cuv. et Valenc Blanch., Lacep.^ 
Bloch^ Costa, CBp., Nilsson, Heckel et Kner, Siebold, Canestr.^ 
Gunth., Schlegel. 

Nom vulgar; Carpa d'Holanda. 

Var. Cyprinus spccularis, Lacep. 

Syn.: Cyprinus rex cyprinorum, Blanch., Bonnat.;(7i'/?rà//s ma- 
crolepidoià, Hartmann. 

Nom vulgar: Carpa de mirall. 

Var. Cyprinus hungaricus, Heckel. 

Nom vulgar: Cafpa de Bohomia. 

Var. Cyprinus Hi Got. 

Nom vulgar: Carpa del Japó. 

Var. Cyprinus Kollarii, Heckel et Kner. 

Syn.: Cyprinus Kol/arii, CBp., Cuv. et Valenc, Blanch.. Ge- 
hin; Cyprinus striatus, Holandre, Selys-Longchamps, CBp. 

•Nom vulgar: Carpa de Franconia, Carpa de Turinga. 

Amb aquesta espècie y varietats, totes de l'Aquarium y labora- 
tori ictiogènich del Park de la Ciudadela de Barcelona, s'ha emprès 
baix la entesa direcció d'en Francesch d'A. Darder la repoblació pis- 
cícola en diferents indrets de Catalunya: Estany de Banyoles, de 
Tarrasa (Guitart), de Lleyda; rius, Llobregat, Cardoner y altres de 
Lleyda, etz. 



Hiobranquis 81 

Sub-género CarassiuSjNíIssoíi. 
Carassius vulgaris^ Nilsson. 

Syn.: Cyprinus carassius, Cuv. et Valenc, Bonnat., Lacep., 
Linn., Bloch, Hermann, Fries, Ekstrom et Sundevall, Schlegel; Ca- 
rassius Lincei, CBp.; Carassius vulgar is, Nordmann, Heckel et 
Kner, Siebold, Canestr., Günth.; Carassius, Willugh. 

Nom vulgar: Carpa carassina. Aquàrium y Laboratori ictioge- 
nich del Park de Barcelona, y espargida en els mateixos indrets. 

Carassius auratus, Günth. 

Syn.: Carassius auratus, Canestr.; Cyprinopsis auratus, 
Blanch., Gehin, Soland; Cyprinus auratus- Cuv. et Valenc, Vallot, 
Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Bloch. 

Nom vulgar: Peix de bassa (King-yu.) Peixeres, basses, surti 
dors, etz. 

Dintre'l mar, pescat a l'artet pel Maig de 1911, adquirirem un 
raro exemplar que servem, no sabem si de aygua dolça o del mar. 
car poch dies avans havia plogut y baixat els rius y'ls barranchs. Els 
pescayres el confonen donantli'l nom de Tenca. 

Es de un hermos color d'or vell y ofereix la particularitat de tin- 
drer les anals pariones com les ventrals y pectorals. Mideix 0'18 m. 
de llargària XO'6 m. de passo d'alçaria; 'I diàmetre de l'ull 0W8 m.; 
l'espay interorbitari 0'0l8 m. y'l cap 0*04 m.; la dorsal te 3/19, 
pero'l primer y segon raigs forts rudimentaris lo mateix que'l pri- 
mer y segon de les anals. 

Genero, Barbus, Cuv. 
Barhus fluviatilis, Agass. 

Syn.: Cyprinus barbus, Linn., Bloch, Schlegel; Barhus fluviati- 
//5, Cuv. et Valenc, Blanch., CBp., Heckel et Kner, Siebold, Ca» 
nestr., Günth.; Barbus, Rond., Duham., Bonnat., Lacep., Bükner, 
Vallot. 

Nom vulgar: Barb. General en els nostres rius y estanys. 

Barbus meridionalis, Riss. 
Syn.: Barbus caninas, CBp., Heckel et Kner, Canestr., Günth,, 

6 



82 Fauna Ictiológica de Catalunya 

Cuv. et Valenc; ^íí/'^//^ meridionalís, Blanch.; Gyprinus barbus, 
Riss. 

Nom vulgar: Barb. Mes limitada que l'especie anterior. 

Genero, Tinca, Cuv. 
Tinca vulgar is, Cuv. 

Syn.: Tinca itàlica, CBp.; Tinca vulgaris, Costa, CBp., He- 
ckel et Kner, Slebold, Canestr.^ Günth., Cuv. et Valenc, Blanch.; 
Tinca Chrysiíis, Agass., Selys-Longchamps, CBp.; Cyprinus tin- 
cauratus, Lacep.; Cyprinus tinca, Lacep., Linn., Bloch, Schlegel; 
Cyprinus tinca— auratus, Bloch, Bonnat., Vallot; Tinca aurata, 
Schinz; Tmca, Bell., Salvian., Duham., Bonnat., Jurine, Vallot. 

Nom vulgar: Tenca. Riu Ebre, estanys de Banyolas, d'Ibars y 
altres de Lleyda, etz. 

Se creu fundadament que les tenques dels estanys de Lleyda hi 
foren tirades pels frares avans de l'any 1835. 

La Tenca {viridescens) verda o del Càucas y la (rurata) roija ó 
de Mongòlia amb la i ostra, provinentes totes de l'Aquarium y La 
boratori ictiogénich del Park de Barcelona, pertanyen al nombre 
d'especies repobladores. 

S'han llençat també en qualques indrets les espècies: Glohio fiu 
viatilis, Agass.; Abramis Brama, Agass.; Alburnus lucidus, He 
ckel et Kner; Scardinius erythrosthalmus, Heckel et Kner; /dus 
melanotus, Heckel et Kner y Cobitis fossilis, Linn. 

Sub-familiadels Leuciscini. 

Genero, Squalius. 
Squalius Cephalus, Blanch. 

Syn.: Leuciscus cephalus, Günth. ;Squalius clathratus, Blanch.; 
Squalius meridionalis^ BXanch.; Squalius cephalus, Blanch., So- 
land, Lunel, Siebold; Leuciscus dobula, Bert, Cuv. et Valenc, 
Màrcotte, Agass., Selys-Longchamps; Leuciscus latifrons, Nilsson; 
Squalius dobula, Heckel et Kner; Squalius cavedanus, CBp., He- 
ckel et Kner, Canestr.; Leuciscus cavedanus, Cuv. et Valenc, 
CBp., Filippi; Leuciscus cavede, Riss.; Gardonus cephalus, CBp.; 
Cyprinus dobula, Vallot; Cyprinus Jeses, Jurine; Cyprinus chup, 
Bonnat.; Cyprinus i dus, Bloch; Cyprinus cephalus, L•lnn.^ Fries et 
EKstròm; Cephalus fluviatilis, Rond. 



Hiobranquis 83 

Nom vulgar: Bagre, Sant Joan de les Abadesas, Ripoll, To- 
relló, etz. 

Squalius leuciscus, Heckel et Kner. 

Syn.: Leuciscus vulgar es, Günth.^ Cuv. et Valenc, Charvet; 
Squalius leuciscus, Blanch., Siebold, Qehin: Squalius Bearnensis, 
Blanch.; Leuciscus Grislagine, Nilsson; Squalius Dobula. CBp.; 
Leuciscus argenteu s, CBp., Agass., Selys-Longchamps, Marcotte; 
Cyprinus mugilis, Vallot; Ck/'/'^'/zz^^ /ez/í?/5í?zys, Bonnat., Lacep., 
Linn., Bloch: Cyprinus grislagine, Linn., Fries et EKstrOm; Cypri- 
nus dobula, Linn., Bloch; Cyprinus, Arted.; Leuciscus, BeW. 

Nom vulgar: Bagre, Vilarodona (Riu Qayà); Madrilla, Xerta, 
Mora d'Ebre, García (Riu Ebre), Artesa de Segre (Riu Segre) y po- 
bles del Canal d'Urgell, etz. 

Espècie, encar que prou coneguda, nova per Catalunya. La Ba- 
gre de Vilarodona potser siga una Var., car exceptuant el color, pel 
tamany y la disposició dels raigs de les aletes se sembla a la 
5. Sou/fia, Moreau. 

Família dels Cyprinodontidae 

Genero, Cyprinodon, Lacep. 

Cyprinodon iber us, Cuv. et Valenc. 



-4 






1 , 


1^' 




(mascle) 






(femeila) 



Syn.: Fundulus hispanicus. 

Nom vulgar: no'n té. Canalissos y rechs de Prat de Llobregat, 
estanys y aygues salobres de la Marina; estanys y cequies del Reco 
de Salou. Caldria observar si aquest Cyprinodon ingerit produeix 
mareig, basca, mal de ventre y vòmits y si'ls petits mamífers 
(gats y gossos) al menjarlo, moren enmatzinats. El Cyprinodon 
iberus, Cuv. et Valenc. te moltíssima ressembJança amb el Fun- 
dulus Letourneujti, Sauvage, que habita'ls estanys de l'illa de 
Creta. Te: Br. 4. Anal amb 11 y 12 raigs; coloració olivacca 



84 Fauna ictiológica de Catalunya 

amb unes 18 faixes negroses transversals en el mascle y unes 
faixes negroses longitudinals o en el sentit de la linea lateral en 
la femella. L'alçaria del cos passa de 3 V4 en la femella y 4 en el 
mascle y la llargària del cap es de 4 Ve a 5, respecte la llargària to- 
tal que es de 0'036 m. en el mascle y de 0*040 m. en la femella, negre- 
jant solçament l'extremitat de la dorsal y de l'anal en el mascle. 

No pot confondres amb las espècies Cyprinodon calaritanus, 
Belloti y C. fasciatus, Martens, car no te'l color de la primera, ni 
l'anal amb 8 raigs com la segona. 

Familia dels Clupeidce. 

Genero, Meletta. 

Meletta Phalerica, Moreau. 

Syn.. Aphya Phalerica^ Rond.; Clupanodon phaletica, Riss.; 
Meletta mediterranea,C\xv. et Waienc. ; C/iipea pfiaterica, CBp.\ 
Àlausa papalina, Canestr. 

Nom vulgar: Amploia, Meleta, Tarragona; Patoya, Caramelo, la 
petita de cria. 

No havem vist la Spratella pumila, Valenc; serà segurament la 
Meletta phalerica, Moreau o M. mediterranea, Cuv. et Valenc. 

Genero, Sardinella, Valenc. 
Sardinella aiirita, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Clupea Maderensis, Günth.; Clupea aurita, Günth.; En- 
graulis Desmaresti, Riss.; Sardinella aiirita, Canestr. 

Nom vulgar; Latria, Sardina alatxa, Tarragona; Sardina, Alatxa, 
Barcelona; Alatxa, Alatxa-pixota, Menorca. Aquest peix salta de 
Part com les Hisses. 

Genero. Alosa, Cuv. 
Alosa vülgaris, Troschel. 

Syn.: Alausa vulgar/s, Heckel et Kner^ Siebold, Canestr., Cuv. 
et Valenc, Selys-Longchamps., Guichen., Marcotte, Blanch.; Alausa 
communis, CBp.; Clupanodon alosa, Riss.; Clupea alosa, Lacep., 
Riss., Linn., Günth., Schlegel. 

Nom vulgar: Alatxa, Saboga, Tarragona; Saboga, Riveres de 
l'Ebre; Guerxa, Costa de Llevant. 



Hiobranquis 85 

Espècie no citada y que abunda en les aygues de l'Ebre fins a 
Vaçut de Xerta y se la pesca a vegades en ei de Flix. Pescat a la 
roija en la desembocadura del Francolí'l 14 de Setembre de 1910, 
adquirirem un bell exemplar de 0'52 m. de llarch. 

Alosa Finta, Marcotte. 

Syn.: Ctupea Finta, Qünth., Cuv. et Valenc; Alausa Finta, 
Blanch., Selys-Longchamps, CBp., Troschel. Siebold: Clupeafallax, 
Lacep.; Clupea alosa, Bloch. 

Nom vulgar: Alatxa, Tarragona; Saboga, Alosa, Barcelona; Sa- 
boga, Riveres de l'Ebre; Guerxa, Costa de Llevant. 

Mes tardana que Tanterior abunda en les aygues del mateix riu. 

La Llampresa (Petromyzon fluviatilis, Blaiv.), ataca les sabo- 
gues. La saboga llampresada no te l'estima de l'altra, car està mes 
magra y la seva carn no te tan bon gust. 

Alausa Pilchardiis, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Clupea sardina, CBp., Cuv.; Alausa pilehardus, Mar- 
cotte, Guichen., C. Millet; Clupea pilchardus, Cuv., Arted., 
Bloch, CBp., Günth.; Clupea spratus, Brunn.; Harengus minor seu 
pilchardus, Willugh.; Sardina, Bell, Cetti, Rond., Duham.,Bonnat.. 

Nom vulgar: Sardina, Sardineta, Patoya, Caramelo, la petita o 
de cria, Tarragona; Sardina, Barcelona; Sardina,. Junqueti, la petita 
o de cria, Menorca. 

Abunda molt. Pels mesos d'Abril, Maig y Juny, els arts y els 
sardinals n'agafen segons els dies, en un sol vol mes de 1.000 kilo- 
grams. Part d'aquest peix, després de Sant Joan Baptista 's torna 
cego, d'aquí ve la dita dels sardinalers: d'armar per anar a la cega o 
a les cegues. La ceguera no creyem que siga cap constelació epidè- 
mica, ni cap congestió oftàlmica ocasionada pels esforços que fa'l 
peix al veures enniallat, ja que es quan la sardina va a les acaballes, 
es a dir, quan es mes grossa y està mes grassa. Probablement es 
una oftalmia parassitaria produhida per un crustaci parassit de la fa 
milia dels Lernaeidae- 

Genero, Engraulis, Cuv. 
Engraulis encrasicholus, CBp. 

Syn.: Engraulis encrasic/iolus, Günih., Schlegel,Canestr., Cuv. 



86 Fauna ictiológica de Catalunya 

Cuv. et Valenc, Riss., Selys Longchamps, Quichen.; Engraiilts 
Meletta, Cuv., CBp.: Cliipea encrasicholus, Lacep., Riss., Bon- 
nat., Linn.^ Bloch, Brunn. 

Nom vulgar: Aladroch, Seitó, Tarragona; Seitó, Barcelona; Ala- 
droch, Menorca. Abunda molt y se'n prepara l'anxova, indústria de 
certa importància en determinades localitats de la costa catalana. 

Familia dels Exocaetidae. 

Sub-familia dels Belonini. 

Genero, Belone, Cuv. 

Belone vulgar is, Cuv. et Valenc. 

Syn.: Belone rostrata,¥aihe.v, C\^\).\ Belone viilgaris (Orphia 
vulgar), Marcotte; Belone vulgaris (Orphia comuna), Selys-Long- 
champs, Günth., Schlegel; Esox belone, Lacep., Bonnat., Linn., 
Bloch, Rosenthal. 

Nom vulgar: Agulla, Barcelona, Tarragona; Agua, Menorca. 

Belone acus, Riss. 

Syn.: Belone acus, CBp., Günth., Canestr.; Belone aciis, 
(Orphia agulla) Riss., Cuv. et Valenc, Guichen.; Esoj: belone^ 
Riss.^ Brunn. 

Nom vulgar: Agulla, Barcelona, Tarragona; Agua, Menorca. 

D'aquesta y de l'anterior espècie d'Agulles se'n agafen grans 
cantitats amb l'agullera (Art especial). 

Belone imperialis, Moreau. 

Syn.: Belone cantrainii, Günth., Cuv. et Valenc; Tylosurus 
imper talis, CBp., Canestr.; Tylosurus cantrainii, Cocco; Esoji 
imperialis, Rafin. 

Nom vulgar: Agulla, Tarragona. Espècie nova per Catalunya. 

Pescat al llum el 5 de Juliol de 1910 n'adquiriren un bon exemplar 
de 1200 grams de pes y 0'90 m. de Uarch. 

Sub familia dels Exocaetidae, 
Genero, Exocaetus, Linn. 
Exocaetüs volitans, Linn. 

Syn.: Exocaetus volitans, Cuv. et Valenc, Guichen., Günth., 



Hiobranquis 87 

Canestr., Lutken; Exocaetüs exiliens, Bloch, CBp.; Hirundo, 
Salvian. 

Nom vulgar: Barat volador, Tarragona; Uranyola, Barcelona* 

Exocaetüs Evo/ans, Linn. 

Syn.: Exocaetüs obtusirostris, Qünth., Lutken; Exocaetüs 
evo/ans, Cuv. et Valenc, Bloch, CBp., Qünth., Canestr., Lutken, 
Bonnat.; Euocaetiis volitans, Lacep , Riss. 

Nom vulgar: Barat volador, Barcelona, Tarragona; Oronyola, 
Menorca. 

Familia dels Scopetidae. 

Subfamilia dels Scopelini. 

Genero, Scopelus, Cuv. 

Scopelus Pseudo crocodilus, Moreau. 

Syn.: Scopelus resplandens, Qigi.; Scopelus caudispinosus, 
Gigl.; Scopelus elongatus, Giglioli, Steindachn., Vinciguerra, 
Belloti; Scopelus crocodilus, Cuv. et Valenc. 

Nom vulgar: Maire d'Amplova, (Catalunya francesa.) Espècie 
nova per Catalunya. 

Pel pescador del lloch de Clara (Torredembarra) en Pau Merca- 
der, reberem de Calafell pel recader de Tarragona a Barcelona, pes- 
cats en alta mar, el 15 de Juny de 1910, els dos únichs exemplars que 
havem vist y que serva l'Institució Catalana de Historia Natural. 

Ofereixen la particularitat, ademés dels caràcters que'ls assignen 
els autors, de presentar un punt daurat en quiscuna de les branquies 
del maxilar superior casi a la mateixa sínfisis, com el del Scopelus 
Humholdtiy Riss. 

Genero, Maurolicus^ Cocco. 
Maurolicus Power ioe, Günth. • 

Syn.: ScopelusPowericc, Cuv. et Valenc; Gonostomus Powe 
rict, Cocco; Ichthyococus Power i ce. CBp.; Maurolicus Powerioò, 
Canestr.. Giglioli. 

Nom vulgar: No'n té. Espècie excesivament rara y nova per Ca- 
talunya, citada com a marítima y viu en les aygues salmàstigues de 
l'estany y cequies del Reco de Salou. Mideix fins à l'arrancada de la 



88 Fauna ictiológica de Catalunya 

cua 0'03ü m.; el cap 0'009 ni. Te dugués dorsals, la primera comensa 
al bell mitg del cos, amb 6 raigs y la segona amb 110 12. Les ventrais 
comensen allí hont acaben les pectorals y l'anal amb 11 ó 12 raigs 
allí hont acaben les ventrais. 

Genero, Saurus, Cuv. 
Sau rus /'asciatus, Riss. 

Syn.: Saurus laccría, Cuv. et Valenc, Guichen., CBp., Ca 
nestr.; Saurus trivirgütus, Valenc; Saurus griseus, Lowe; Saurus 
mediterraneus. Costa; Osmerus f asciatus, Riss.; Osmerus saurus. 
Rafin., Lacep.; Salmó saurus, Bonxxdii., Linn.; Saurus, Salvían., 
Willugh. 

Nom vulgar: Dragó, Barcelona, Tarragona, Menorca. 

Genero, Aulopus, Cuv. 
Aulopus filamentosus, CBp. 

Syn.: Aulopus filamentosus, Cuv. et Valenc, Guichen., Gtinth., 
Costa, Canestri; Aulopus maculatus, (f.), Valenc; Aulopus filifer 
(m.), Valenc; Saurus lacerta, Lowe, Riss.; Osmerus lacerta, 
Riss.; Salmó tírus, Rafin.; Salmó filamentosus, Bloch. 

Nom vulgar: Lluert, Torredenbarra; Salte muradas, Serpentí, 
Escalum, Menorca. 

Aulopus Agassizi, Vaill. 

Syn.: Chlorophthalmus Agassizi, CBp., Costa, Günth., Ca- 
nestr., Giglioli; Aulopus Agassizi, Cuv. et Valenc 

Nom vulgar: No'n té. Espècie excessivament rara y nova per 
Catalunya. 

El 18 de Febrer de 1913 adquirirem els tres únichs exemplars que 
havem vist y serva l'Institució Catalana d'Historia Natural. 

Família del Salmonidce. 

Genero, Salmó. 

Sub-género, Salmó. 

Salmó salar, Linn. 

Syn.: Salmó salar, Marcotte, Blanch., Soland, Lacep., F»'e. Oge 
rien, Bonnat., Cuv., Vallot, Bloch, RosenthaI, Nordmann, Selys- 



Hiobranquis 89 

Longchanips, CBp., Hecker et Kner, Nilsson, Qünth., Qehin, Schle- 
gel; Truita salar, Siebold; Salmó Salmó, Cuv. et Valenc; Salmó, 
Yarr., Coach; Salmó vel Sulmo, Bell. 

Nom vulgar: Salmó, Tarragona. 

En les aygues del port de Tarragona el 9 de Maig de 1910 pes- 
caren a la roija un Salmó de 5'50 kilograms que compraren els 
PP. Cartoixos de la Chartreuse; es l'única o una de les poques vega- 
des que pot citarse aquesta espècie en el mediterrà. Probablement 
seguiria l'estela del vapor anglès Badebey que carregat de carbó 
mineral hi fondejà'l dia avans procedent de Swansea. 

La carn del Salmó es en els mercats la mes cara de totes pa- 
gantse a voltes a preus fabulosos. 

Salmó Fario, Linn. 

Syn.: Truita variabilis, Lunel; Truita fario, Blanch., Siebold, 
Canestr., Gehin; Truita lacusiris, Blanch.; Salar Ausonii, Cuv. 
^t Valenc, Heckel et Kner, Marcotte; Fario Lemanus, Cuv. et 
Valenc; Salmó truita, Agass., Lacep., Riss., Bonnat.^ Jurine; 
Salmó fario, Cuv., Vallot, Riss., Crespon, Bonnat., Bloch, Selys 
Longchamps, Agass., CBp., Günth., Schlegel; Truita fluviatilis, 
Duham. 

Nom vulgar: Truyta: truyta salmonada la de carn roija. Rius 
Ebre, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre, Fresser, 
Ter, Estanys del Pallars, de Carança, etz. 

El Director de l'Aquarium y Laboiatori ictiogénich del Park de 
Barcelona en Francesch d'A. Darder, ha introduït en les aygues 
dolces de qualques indrets de Catalunya, a mes del Salmó levenen- 
sis, G. (Salmó d'Escocia), el (Salmó) /'oniínalís, Salvelinus fonti- 
nalis, Mitchil, (Salmó de Califòrnia, Brootk Tront) y'l Salmó iri- 
dens, Gibbons, (Salmó Arch de St. Martí d' Amèrica). Ignorem els 
resultats d'aquestes tentatives, més es probable que la repoblació 
tingui èxit, car son salmónits que viuhen fins a termalitats de 24°, 
però no deu per això descuidarse la conservació de les espècies que 
viuhen naturalment en nostres aygues. 

Genero, ArüF':ntina. 
Argentina sphyraena^ Linn. 

Syii.: hotiio.soma argentinum. Costa; Arf^entina Cuvicri, Cuv. 



90 Fauna ictiológica de Catalunya 

et Valenc: Argentina sphyraena, Cuv., Lacep., Riss., Bonnat., 
Brunn., CBp., Günth., Canestr.; Argentina, Duham., Willugh. 

Nom vulgar: Moixó, Tarragona. Peix de fonera conegudíssim 
però encara no citat. 

No tenim noticies que s'aprofiti, com se fa en altres paysos, el 
pigment argentat de la bufeta natatoría y que recubreix el cos 
d'aquesta espècie, anomenat (Essència d'Orient) que s'emplea en la 
fabricació de perles falses, lo mateix que's fa amb la matèria argen- 
tífera que revesteix la part de dintre de les escates de la Breca 
(Alburnus liicidus, Heckel et Kner). 

Ordre dels Apodes. 

Familia dels Angiiillidae. 

Genero, Anguilla. 

Anguilla acütirostris, Kaup. 

Syn.: Anguilla vulgaris, CBp., Costa, Siebold, Canestr., Qehin, 
Schlegel, Günth., C. Dareste, Blanch., Soland, Lunel. Cuv., Mar- 
cotte: Anguilla fluviaiilis, Agass., Heckel et Kner; Anguilla me dio 
rostris, Blanch., Riss.; Anguilla ohlongirostris, Blanch.; Anguilla 
acutirostris, Riss., Selys-Longchamps, Blanch.; Anguilla oxyce- 
phala. De la Pylaie; Anguilla, Bell.; Murena anguilla^ Lacep., 
Riss., Crespon, FJ^ Ogerien, Linn., Bloch, Jurine, Vallot. 

Nom vulgar: Anguila, Barcelona, Tarragona, Lleyda y Girona: 
Anguila vera, Menorca. 

L'anguila no's troba en el riu Ter ans de l'ayguabarreig de Ripoll, 
ignorem la causa, però'ns sembla que mes serà per la mancansa de 
llot que per les baixes temperatures y mineralisació de les aygues. 

Var. Anguilla latirostris, Kaup. 

Syn.: Anguilla macrocephala. De la Pylaie; Anguilla Cloa- 
eina, CBp.; Anguilla Cuvieri, Kaup; Anguilla latirostris, Blanch.^ 
Selys-Longchamps, Günth., Riss. 

Nom vulgar: Anguila de mar, Barcelona, Tarragona; Anguila 
cabotera, Menorca. 

Var. Anguilla microptera, Kaup. 
Nom vulgar: Anguila, Tarragona; Anguila roija, Menorca. 
Var. Anguilla capitone, Kaup. 

Nom vulgar: Anguila, Tarragona; Anguila punyegral, Menorca. 



Hiobranquis 91 

S'han trobat anguiles d'aygua dolça, fetes o adultes^ transparents- 
o mancades de pigment, particularitat deguda a un desenrotllament 
incomplert y a servar els caràcters de cuch o larva. Aquestes angui- 
les no poden constituhir una nova espècie, car això es propi del medi 
o mes be d'un dels quatre medis en que s'agita la vida soterrania, 
amb analogies, així com diferencies amb les cavernes pròpiament 
dites y amb llurs aygues corrents o estancades. 

El descoloriment o despigmentació dels ulls, de la pell y dels pels 
per la mancansa de pigment (ocular, cutani, pilós) o matèria orgà- 
nica particular colorada en negre o en roig, es un dels caràcters 
propis dels animals soterranis y no pot fins al present explicarse; 
evidentment prové de l'absencia de la llum, de l'afebliment d'absor- 
ció dels raigs lluminosos que suprimeixen certes reaccions fisiològi- 
ques, però s'ignora per quin fenomen exacte's produheixen. 

Genero, Conger, Cuv. 
Conger vulgaris, Cdv. 

Syn.: Conger vulgaris, CBp., Kaup, Günth., Schlegel, Ca- 
nestr., Selys Longchamps, Quichen.,Marcotte; Conger verus, Riss-r 
Muraena conger, Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Bloch; Conger, 
Rond., Bell., Salvian.; Muraena supremo margine pinnae dor salis 
nigra, Arted. 

Nom vulgar: Congre blanch, Congre de fang, Tarragona; Con- 
gre, Barcelona^ Menorca. 

Var. Conger niger, Kaup. 

Syn.: Muraena nigra, Riss.; Conger niger, Riss., Guichen., 
CBp. 

Nom vulgar: Congre negre. Congre d'alguer, Congre de roquer, 
Congre de forat. Tarragona. 

Leptocephalus Morrisii, Lacep. 

Syn.: Leptocephalus Spallanzani, Kaup, Riss.; Leptocephalus 
pellucidus, CBp., Canestr., R'\ss.\ Leptocephalus candidissimus^ 
Costa; helmictis punctatus, Rafino; Leptocephalus Morrisii,h\.. 
Schneid., CBp., Kaup, Günth.; Leptocephalus lineatus, Bonnat. 



92 Fauna ictiológica de Catalunya 

Nom vulgar: Congret, Tarragona; Flamula, Menorca. Es el con- 
gre petit o de cria. 

N'havem examinat moltíssims. Tots de 0'12 m. X 0'006 m. de 
llargària y alçaria; tenen l'iris argentat y una senyal unguicular ne- 
gra en la part superior de l'órbita; en la linea lateral, de dos en dos 
de tres en tres, presenten una sèrie de puntets negres que també 
se'ls hi veuhen a un costat y altre del dors y del ventre; no se'ls co- 
neixen les aletes, però en el punt corresponent a les pectorals, la 
pell està com una mica alçada. 

íSe'l troba barrejat amb el Caramelo {Meletta phalerica, M., 
Alausa Pilchardiis- Cuv. et Valenc.) y no l'havem vist indicat en 
-cap Catàlech de peixos que's refereixhi a Catalunya. 

Conger Balearicus, CBp. 

Syn ; Conger miiraena halearica, Qünth., Kaup: Conger fya- 
learicus, C. Dareste; Gonger Cassíní, Riss-, Quichen.; Muraena 
•Cassiní, Riss.; Muraena balearica^ Delaroche. 

Nom vulgar: Congre. Congre serpeté, Tarragona. Espècie nova 
per Catalunya. 

Conger Mystax, Riss. 

Syn.: Congromiiraena Mystajr, Qünth.; Conger muraena mys- 
iax, Kaup; Ophidium imberbe, Riss.; Conger myxitax, CBp., Ca- 
nestr.; Muraena mystaa-, Delaroche. 

Nom vulgar: Congre Serpeté, Tarragona; Pillet de platja, Con 
-gre dolç o de sucre, Menorca. 

Familia dels Myridae. 

Genero, Myrus, Kaup. 

Myrus vulgar is, Kaup. 

Syn.: Conger myrus, Costa, CBp., Canestr., Riss., Cuv.. Qui 
chen.; Myrus vulgaris, Qixxúh.',, Muraena myrus, Lacep., Riss., 
Bonnat., Linn., Brunn.; Serpens marinus alter cauda compressa, 
Willugh.; Muraena rostro aculo, liluris alhidis vario, margine 
pinnae dor salis nigro, Arted. 

Nom vulgar: Serp, Congre serpeté, Barcelona, Tarragona; Cule- 
bra, Duradu, Menorca. 



Hiobranquis 93- 

Fatnilia dels Muraenidae. 

Genero, Murena. 

Muraena Helena, Linn. 

Syn.: Murcena, Couch, Bell., Salvian., Willugh., Rond.; Ma 
rotna Helena^ Quichen., Cuv. et Valenc, Riss., Bonnat., Brunn.,, 
Bloch, Rafin.,Rosenthal, CBp., Costa, Kaup, GQnth., Canestr.; Mii 
raena guttata, Riss.; Muraena fulva, Riss.; Muraenophis fulva, 
Riss.; Muraenofis helena^ Riss.; Muraena pinnis pectoralibus ca- 
rens, Arted. 

Nom vulgar: Murena, Barcelona, Tarragona, Menorca. 

Muraena unicolor, Cuv. 

Syn.: Muraenophis unicolor, Delaroche; Muraenophis Cris- 
tini, Riss.; Muraena Cristini, Riss.; Muraena unicolor, Guichen.;. 
CBp.. Günth., Canestr ; Thyrsoidea unicolor, Kaup. 

Nom vulgar: Murena, Barcelona, Tarragona; Muret, Menorca,. 
Rara. 

Les mossegades de les Murenes son tan fortes, segons la gent de 
mar, que arriven a deixar senyals en el ferro y altres metalls. 

Familia dels Ophisuridce. 

Genero, Ophisurus, Lacep. 

Ophisurus Serpens, Lacep. 

Syn.: Ophichthys serpens, Günth.; Ophisurus serpens, CBp.,. 
Costa, Kaup, Canestr., Riss., Guichen.; Muraena exacte feres,, 
cauda acula apteryf^ia, Arted.; Serpens marinus,Be\\. , Salvian., 
Willugh., Rond. 

Nom vulgar: Serp de mar, Barcelona, Tarragona; Culebra de la* 
mar, Menorca. 

Ophisurus hispunus, Belloti. 

Syn.: Ophisurus hispà nus, Günth.; Ophichthys hispanus, 
íiünth. 

Nom vulgar: Serp de mar, Tarragona. Espècie nova per Cata- 
lunya. 



I 



4 Fauna ictiológica de Catalunya 

Família dels Sphagebranchidce. 

Genero, Sphaqebranchus, Bloch. 

Sphagebranchus tmberbis, Delaroche. 

Syn.: Ophichthys imberbis,Qmi\\.\ Leptocephalus Spallanzaniy 
-Riss.; Sphagebranchus imberbis, Riss., Costa, CBp., Kaup, Ga- 
nestr.; Sphagebranchus oculatus, Riss. 

Nom vulgar: Serp de mar, Tarragona^ Menorca; Cuca serp, Bar- 
celona. 

Sphagebranchus ccecus, BL Schneid. 

Syn.: Ophichthys coecus, Qünth.; Apterichthys coecus, Kaup, 
Delaroche; Sphagebranchus Spallanzani, Costa; Sphagebranchus 
serpa, Riss.; Sphagebranchus bimaculatuSj Riss.; Sphagebran- 
chus coecus, Riss., CBp., Canestr.; Coecilía Branderiana, Lacep., 
Rafin.; Muraena coeca, Linn.^, Bonnat. 

Nom vulgar: Serp de mar, Barcelona, Tarragona; Murer, Me- 
norca. 

L'atrofia íncomplerta dels òrgans visuals que presenta l'especie 
*S". coecus, Bl. Schneid, es un del caràcters afecte a les bestioles so- 
terranies y crepusculars y lo mateix que'l nostre Gammarus putea- 
nus, Doflein de la cova dels Hams (Illa de Mallorca), modificació 
adaptiva del G. Palex^ Lam, en les cavernes, per adaptació provo- 
cada per la pressió, la temperatura, la nudrició, la fosca, etz. Tam- 
bé's troba en els animals dels abims o profonditats de la mar, I en 
compliment de la lley natural de compensació o excitació funcional 
<Í'en Lamarck o'l principi d'equilibri dels òrgans d'en Geoffroy-Saint 
Hilaire deu presentar hipertròfia o extensió considerable dels òrgans 
•del tacte^ de l'olfat y de l'oido. 

Sub-classe dels Marsipobranchis. 

Ordre dels Ciclostómiis. 

Sub-ordre dels Petromyzons. 

Familia dels Petromyzonidae. 

Genero, PetromyzoiÍ, Arted. 

Petromyzon marinus, Linn. 

Syn.: Petromyzon marinus, Cuv., Born, Vallot, Riss., Blain- 



Hiobranquis 95 

ville, Marcotte, Blanch.. Soland, Lacep., Bonnat., Bloch, Selys- 
Longchamps, CBp., Nilsson, Heckel et Kner, Sièbold, Canestr., 
Bert, Gehin, Günth., Schlegel: Mustela sive Lampetra, Bell., Sal- 
vian., Willugh.; Petromyzon macuiosus, etz., Arted. 

Nom vulgar: Llampresa de mar, Barcelona, Tarragona; Ferre- 
timò, Xuclador, Menorca. 

Petromyzon fluviatilis, Linn. 

Syn.: Petromyzon argenteus, Bloch, Lacep., Couch; Petromy- 
zon sep-aeil, Lacep.: Petromyzon niger, Lacep.; Petromyzon flu- 
viatilis, Cuv., BlainviIIe,Marcotte, Blanch., Soland, Lacep., Bonnat., 
Bloch, Selys-Longchamps, CBp., Nilsson, Heckel et Kner^ Siebold, 
Canestr., Gehin, Günth., Schlegel; Lampetra parva et fluviatilis, 
Willugh.; Petromyzon, Arted.; Lampetra, Salvian.; Mustela flu- 
viatilis minor. Bell. 

Nom vulgar: Llampresa de riu. General. 

Petromyzon Planeri lAdíXcoiie. 

Syn.: Petromyzon Planer i, Bloch, Selys-Longchamps, CBp., 
Nilsson, Heckel et Kner, Günth., Siebold, Canestr., Bonnat., La- 
cep., Omalms de Halloys, Cuv., Blainville, Marcotte, Blanch.; P<?- 
tromxizon sanguisuga, Lacep. 

Nom vulgar: Llampresa petita o marina, Tarragona. Espècie 
nova per Catalunya. 

Ammocoetes branchialis, Linn. 

Syn.: Petromyzon ruber, Lacep.; Ammocoetus, C. Dumeril; 
Lampetra coeca, Willugh; Petromyzon branchialis, Bloch, Günth., 
Bonnat., Lacep., Omalius de Halloys; Ammocoetes branchialis, 
Selys-Longchamps, CBp., Nilsson, Marcotte. 

Nom vulgar: Cuch de gleva, Clapissà, Tarragona. No l'havem 
vist citat en cap catàlech que's refereixi a Catalunya y es prou co- 
negut dels nostres palangrers y aficionats a la pesca, car se'l consi- 
dera com a un dels millors esquers. 

Es la larva o cuch del Petromyzon que moltes vegades se troba 
a les platjes formant boltchs sobre VAsperococcus compressus, 



96 Fauna ictiológica de Catalunya 

Griffith (Goleta) alga morena de la família de les Pheospóreacees 
escupida pel mar. 

Sub-classe dels Pharyngobranchis, 

Ordre dels Amphioxienchs, 

Familia dels Branchiostomidoe , 

Genero, Branchiostoma, Costa. 

Amphiojrus lanceolatus, Yarr. 

Syn.: Amphioxus lanceolatus, Kolliker, Sundewall, Goodsir, 
Quatrefages, Kowalewsky, P. Bert, E. Moreau, Huxley; Bran- 
chiostoma lanceolatum, Costa; Branchiostoma liibricum, Costa, 
J. Muller, Marcüsen, Canestr.; Limajr lanceolatus, Pallas. 

Nom vulgar: no'n te. Espècie nova per Catalunya; abunda en el 
Golf de Rosas. 



■^k^-CL^»^ 



ADDENDA 



Família dels Trygonits. 

Genero, Pteroplatea, Müll. et Henl. 

Pteroplatea Alt av ela, Müll, et Henl. 

Syn.: Trygon Altavela, CBp.; Pteroplatea canariensis, Qm- 
chen.; Pteroplatea altaveïa, CBp., Bruch, A. Dumer., Günth., Ca- 
nestr,, Brit. Capel., Qiglioli, Doderl., Perugia; Dasybatis altavilla, 
Rafin.: Raia pastinaca altaveïa, Bonnat., Lacep.; Raia altavella, 
Linn.; Àguila autor is Prior, Aldrov.; Pastinaca marina altera, 
altaveïa dicta, Willughb. 

Nom vulgar: Vaca, Barcelona; Milà, Totina, Tarragona. Espècie 
nova per Catalunya. 

N'havem vist pochs exemplars. Pel Desembre de 1905, en Ama- 
dor Romaní y Guerra, de Capellades, en veigé un exemplar en casa 
Lluis Soler, naturalista preparador de Barcelona, quals dimensions 
eren: 0'52 m. de llargària X 0'99 m. d'amplaria. 

Familia dels Bleniidce. 

Genero, Blennius, Arted. 

Blennius Basi Useu s, Valenc. 

Syn.: Blennius Basiliscus, Günth., Canestr., Cuv. et Valenc; 
Ichthyoris Basi I i seus, CBp. 

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona. Espècie rara y nova per Ca- 
talunya. En 30 de Janer de 1913 ne recullirem dos exemplars. 

Família de\s Callionymidce. 

Genero, Callionymus, Linn. 

Callionymus Phaeton, Günth 

Syn.: Callionymus Mor i soni i, CBp.; Callionymus festivus, 
CBp.» Canestr.; Callionymus Phaeton, Giglioli, Vaill. 



II 

Nom vulgar: Guineu vermella, Tarragona. Espècie nova per Ca- 
talunya. 

En 20 de Febrer de 1912 ens vingueren à les mans dos exemplars 
mascles: Tun de 0'15 m. y Taltre de 0*12 m. qui presentaven la parti- 
cularitat de que l'allargament de llur preopercul en lloch d'estar ar- 
mat de tres punxes, no mes ne tenia dugués, l'una dirigida cap a dalt 
y endevant y l'altra no mes cap à dalt. 

E128dejaner de 1913 recullirem un exemplar de Triglacavi- 
llone, Lacep., amb dos geps, un al començament de la dorsal y 
altre à l'acabament. 

El 24 de Febrer de 1913 tinguérem el goig de veurer pescatsal 
bou à Tarragona, tot un vol de Hoplostethus mediterraneus, Cuv. 
et Valenc, però tenien la dorsal amb 7/14 raigs y Tanal 3/11 y no 
amb 6/12 ó 13 y 3/10 raigs y'ls bucliers de la base de les ventrals à 
à VAnuSj com la major part de les Glupees, eren en número de 8, no 
en número variable, car n'hi havia de 0' 12 m., 0' 15 m. yO'lS de llar- 
gària y totes presentaven 8 bucliers. 

Familia dels Gasterosteidce. 

Genero, Gasterosteus, Linn. 

Gasterosteiis semiloricatus, Cuv. et Valenc. 

(Var. del Gasterosteus aculeatus, Linn.) 

Syn.: Gasterosteus Neustrianus, Blanch., Sauv.; Gasterosteus 
semiloricatus, Blanch., Soland, CBp., Günth. 

Viu en companyia del Cyprinodon iberus, Cuv. et Valenc. y del 
Maurolicus Power ice, Günth. en les aygues salmàstigues de l'estany 
y cequies del Reco de Salou. (1) 



(1) Amb el March temps que ha durat la publicació de aquest trevali en el «But- 
lletí de l'Institució Catalana d'Historia Natural», son moltes mes que les indicades en 
el Prólech, les espècies y varietats noves, y aixís mateix pel motiu de publlcarse en 
plechs à part, no havem pogut adoptar les noves normes ortogràfiques com hauria 
sigut nostre desitg. 



I iNj D e: X 

dele n o nn s vulgars 



Pàgs. 

Abadeco 40-41 

Abadeco ratllat 38-39 

Agua 86 

Agulla 23-86 

Agullat 15 

Agullat xato 15 

Aladroch 85-86 

Alatxa 84-85 

Alatxa pixota 84 

Albecora 43-44 

Alosa 85 

Amphioxus 96 

Amploia 84 

Anfós 38-41 

Àngel 16 

Anguila 90 

Anguila de mar 90 

Anguila punyegral 90 



Pàgs. 

Anguila roija 90 

Anguila vera 90 

Aranya 26 

Aranya blanca 26 

Aranya capsuda .26 

Aranya de capnegre .... 26 

Aranya fragata. 26 

Aranyò 26 

Arbecona 43-44 

Armat 33 

Ase 34-6T 

Ase mossegayre 28 

Aseta 67 

Aulo'pus 88 

Aurada 55 

Auradella 55 

Auradeta 52 



Bacoreta 
Bagre 
Baila 
Bairó . 



43-44 Baldufa 43-44 

. 83 Ballesta 25 

. 31 Barada 51 

45-46 Barb 80-81 



II 

Nom vulgar: Guineu vermella, Tarragona. Espècie nova per Ca- 
talunya. 

En 20 de Febrer de 1912 ens vingueren à les mans dos exemplars 
mascles: Tun de 0'15 m. y Taltre de 0'12 m. qui presentaven la parti- 
<:ularitat de que l'allargament de llur preopercul en lloch d'estar ar- 
mat de tres punxes, no mes ne tenia dugués, l'una dirigida cap a dalt 
y endevant y l'altra no mes cap à dalt. 

E128dejaner de 1913 recullirem un exemplar de Triglacavi- 
llone, Lacep., amb dos geps, un al començament de la dorsal y 
altre à l'acabament. 

El 24 de Febrer de 1913 tinguérem el goig de veurer pescatsai 
bou à Tarragona, tot un vol de Hoplostethus mediterraneus, Cuv. 
et Valenc, però tenien la dorsal amb 7/14 raigs y Tanal 3/11 y no 
amb 6/12 ó 13 y 3/10 raigs y'ls bucliers de la base de les ventrals à 
à VAnuSf com la major part de les Glupees, eren en número de 8, no 
en número variable, car n'hi havia de0'12 m., 0'15 m. y()Í8 de llar- 
gada y totes presentaven 8 bucliers. 

Familia dels Gasterosteidce. 

Genero, Gasterosteus, Linn. 

Gasterosteus semiloricatus, Cuv. et Valenc. 

(Var. del Gasterosteus aculeatus, Linn.) 

Syn.: Gasterosteus Neustrianus, Blanch., Sauv.; Gasterosteus 
semiloricatüs, Blanch., Soland, CBp., Günth. 

Viu en companyia del Cyprinodon iberus, Cuv. et Valenc. y del 
Maurolicus Power ice, Günth. en les aygues salmàstigues de l'estany 
y cequies del Reco de Salou. (1) 



(1) Amb el March temps que ha durat la publicació de aquest trevall en el <^<But- 
Uetí de l'Institució Catalana d'Historia Natural», son moltes mes que les indicades en 
el Prólech, les espècies y varietats noves, y aixís mateix pel motiu de publlcarse en 
plechs à part. no havem pogut adoptar les noves normes ortogràfiques com hauria 
sigut nostre desitg. 



I N D e: X 

ciel3 noms vulg3r3 



Abadeco 40 

Abadeco ratllat 38 

Ag-ua 

Agulla 23 

Agullat 

Agullat xato 

Aladroch 85- 

Alatxa 84- 

Alatxa pixota 

Albecora ....... 43 

Alosa 

Amphioxus 

Amploia 

Anfós 38- 

Angel 

Angruila 

Anguila de mar 

Anguila punyegral 



Pàgs. Pàgs. 

•41 Anguila roija 90 

39 Anguila vera 90 

86 Aranya 26 

-86 Aranya blanca 26 

15 Aranya capsuda .26 

15 Aranya de capnegre .... 26 

•86 Aranya fragata 26 

•85 Aranyò 26 

84 Arbecona 43-44 

■44 Armat 33 

85 Ase 34-6•7 

96 Ase mossegayre 28 

84 Aseta 67 

41 Aulopns 88 

16 Aurada 55 

90 Auradella 55 

90 Auradeta 52 

90 



Bacoreta 
Bagrp 
Baila 
Bairó . 



43-44 Baldufa 43-44 

. 83 Ballesta 25 

. 37 Barada 51 

45-46 Barb 80-81 



IV 



Pàgs- 

Barb caní 27 

Barat. ....... 43 

Barat d'ull gros ..... 43 

Barat volador 86-87 

Bastina 9 

Bavosa 27-28 

Bestenaga 59 

Besuch 54 

Beta 50 

Biret 34 



Pàgs. 

Bissu 43 

Boca dolça 14 

Boga 52 

Bogaravell 54 

Bogarró 52 

Bonito. , 44-45 

Bonítol 44-45 

Borratxo 33 

Bot 25 

Buldroi 30 



Bíró. 



45-46 Biirru 



30-31-33 



Cabessuda 67 

Cabot 31 

Cabot Berrubes 32 

Cabot d^alga 30 

Cabot de roca ...... 31 

Cabot en banyes ..... 29 

Cabot ínglés 31 

Cabot mucós 30 

Cabot xuclador 79 

Caço 13 

Caluga 66 

Camarí 11-13-14 

Canari 61 

Cantarà 55 

Capellà .... . . 68-78 

Capsech 34 

Capsigrany 27-28 

Cap roig ........ 35 

Capsut 60 

Captinyós 36 

Caputxo 19 

Cara meló 84-85 

Caramelo ros ...... . 32 

Cardaíre 19 

Cardenal 51 

Caro 22 

Carpa carassína 81 



Carpa de Bohèmia. . 
Carpa de Franconia . 
Carpa d'Holanda . . 
Carpa del Japó . . . 
Carpa de mirall . . 
Carpa de Turínga. . 
Castanyola .... 
Castanyoleta . . . 

Cavall a 

Cavall de mar . . . 
Cavpll marí . . • . 

Cigala 

Clavell 

Clavellada 

Clavell Borrell. . . 

Clapissà 

Clau 

Clavillo. 34 

Columida 

Congre 

Congre dolç 68 

Congre blanch 

Congre d*^alguer 

Congre de fang 

Congre negre 

Congre de forat 

Congre de sucre 



[9-20 



80 



80 
80 
80 
48 
64 
43 
23 
23 
64 
19 
-21 
19 
95 
34 
-35 
46 
92 
92 
91 
91 
91 
91 
91 
92 



Pàgs. 

Congre de roquer 91 

Congre serpeté 92 

Congret 92 

Corcovada 56 

Cornuda 13 

Corva 42 

Corvall 42 



V 

Pàgs. 

Corvina 42 

Cuca serp 94 

Cuch de gleva 95 

Culebra 92 

Culebra de la mar 93 

Cullereta 35 

Cyprinodon 83 



Dentó. ........ 41 

Dento 55 

Dentol 55 

Donzella 63-64 

Donzelleta 62 

Doradu 49-92 

Dormilega 27-23-A 

Enfú ei 

Emperador 17-49 

Escalúm 88 

Escat 16 

Escat vegi gal 16 

Escatós 35 

Escolà. 71 

Escorpora dels bruts.* ... 35 
Escorpora de fang .... 35 

Escorpora groga 35 

Escorpora de roquer . . . 35-36 



FmIx:. . . 51 

Ferrassa ... 21 

Ferré pedres 29 

Ferré timó 95 

Fi de rourena mansa. 68 

Flamula . 50-92 



Dormilega de cap roig ... 28 

Dormilega de fang .... 27 

Dormilega de roca ... 28 

Dormilega roija 27 

Dot 37 

Dormilega petita 28 

Dragó 26-29 

Esparrai 52 

Esparrall 52 

Esparralló 52 

Espet 67 

Escrita 20 

Escrita blanca 19 

Escrita vera 20-21 

Escurbai 42 

Escursana 21 

Escursó 21 

Esturió 22 

R 

Fleuma 51 

Fura 71 

Fura blanca 72 

Fura negra 72 

. Futarra 27-28 



VI 



Pàgs. 



Galta roig .... 


. . . 65 


Gall 


. . . 47 


Gall de St. Pere . . 


. . . 47 


Gallerbu 


. . . 27 


Gallimó 


. . . 43 


Gallinets 


. . . 33 


Gallet. ..... 


. . 48 


Garneu 


... 34 


Gasterosteus . . . 


. . . A 


Gat 


. . . 9-13 


Gatiieu 


. . . 34 


Gatneu futaire. . . 


. . . 34 


Gató 


9 


Gatvaire 


. . . 10 


Gat ver . . . . 


. . 9 


Gema 


. . . 40 



Pàgs.. 

Gernera 40 

Gobit 30-31 

Goblt d'alga. 3o 

Gobit de roca 30-31 

Golfàs 44 

Gripau 62-63 

Griva 58 

Grivia 58-59 

Grivieta 62 

Guardia civil 13 

Guerxa 84-85 

Güiula 63-64 

Guineu 22-29-72 

Guineu vermella .... 29-A 
Gutxu. 15 



Hoplostethus 36 Inflaconys 



38 



Jerret 57 

Jerretinglés 57 

Jerret de St. Pere 57 

Jerret mascle 57 

Joel] 66-67 



Junqueti. ...... 85- 

Juriola 34 

Juriola de cria 34 

Juriola voladora 33 



King-yu ........ 81 



Latría 84 Lexola. 

Làtigo 50 Limanda. 

Lexa 46 



46 

7a 



VII 



L•L 



Pàgs. 

Llabió 62 

Llambrega 60 

Llampresa marina 95 

Llampresa de mar 95 

Llampresa petita 95 

Llampresa de riu 95 

Llampuga 48-49 

Llengua de banal lé. .... 70 

Llengua de St. Pau .... 74 

Llenguado 74-75 

Llenguado d'arena 75 

Llenqueta 32 

Llepissós 27 

Lligues cames 50 

Llissa 65 

Uissa agut 66 

Llissa cap pla 66 ' 



Pàgs. 

Llissa galubet 66 

Llissó 66 

Llissa llubarrera .... 65 

Llissa de roquer 66 

Llissa vera . 66 

Llíssara 65-66 

Llíssara llubarrera 65 

Llop 37 

Llubarro 37 

Lluhina 37 

Lluerna ;^3-34 

Lluerneta 34 

Lluerna pogona 33 

Lluert 88 

Llunada 14 

Llus. 69 

Llússara 69 



IVl 



Mabre. . 
Madrilla . . 
Maira ... 
Ma ira d'amplova 
Malarmat . . 
Marmota . . . 
Manta ... 
Mare d'Anfós . 
Mariíjuita 
Míi.-^sot. . 
Mata soldats. . 
Aíaurolicvx 
Meleta 

Mel va. . . . 
M'Tija muxines 



Milà. 



54 Milana 21 

83 Moll 32 

69 Moll cranqué 32 

87. Moll fangué 32 

33 MoUreyal 41 

. 33 Mollroqué 32 

21 Moll ve 32 

41 Mòllera 68-71 

61 Mòllera brótola 71 

58 Mòllera borda 72 

56-57 Mòllera moranella 69 

87 Mòllera inglesa . . .72 

84 Mòllera pigada. 71 

44 VíoUera roquera 71 

\í^ Mora 56 

35-40 Moranell 19 

68 Morruda 52 

21 -A Moxarrii . .55 



VIII 

Pàgs. 

Muret • . . . 64-93 

Muret vermell 41 

Murena 93 

Murer 94 

Musich 24-65 



Pàgs. 

Mussola 12 

Mussola vera 12 

Muxina ........ 10 

Muxó 67-89-90 



IM 



Negret 15-16^49 

Ne^ritu 15-16-49 



Neru 



38 



Oblada 53 Oriola. . 

Orada 55 Oronyola . 



34 

87 



Pagell. 53 

Pagell dento 56 

Pagre 54 

Palayó. . . *. 72 

Palomida 46-49 

Palomina 49 

Pamfont 68 

Pam font vermell 68 

Pàmpol ....... 37-66 

Pàmpol pudent 49 

Panegal 36 

Panegall. ....... 36 

Pargo . ; 54 

Pargotí 54 

Patoya 84-85 

Pau 29 

Pedàs 78-79 

Pegas . . 50 

Pega roques. ...... 79-80 

Peixbade. 24 

Peix de brom 49 



Peix de bassa 81 

Peix espasa 10-49 

PeixPorch 79-80 

Peix rey 69 

Peix sense sang 66-67 

Pelaya 78 

Pelaya bruixa 77 

Pelaya guarda-la vida ... 78 
Pelaya misèries. . . . 76-77 

Pelaya rossa 77 

Pelayi 74-75 

Pelerin 12 

Peluda 75 

Pelut 34 

Pelut d'escata 35 

Petarch 62 

Peona 33 

Pleuronectes 76 

Pillet de platja. ...... 92 

Pinta 52 

Pitxell 53 



Pàgs. 

Pixano 68 

Pixota. 6S 

Pixota blanca ...... 68 

Pixota de carall de Jan. . . 68 

Pixota de llanguet .... 68 



IX 

Pàgs. 

Pixota vermella 50 

Polla 35 

Porch marí . . . . 15-16 

Puput. ....... 18-79 



Quelet. 



Q 

55 Quissona. 



15 



Rabosa 27-28 

Rafalet 33 

Rahó . 64 

Rajada 18-19-20-21 

Rajada boca de rosa. ... 20 

Rajada peluda 20 

Rajada vera 18 

Rajada vestideta 20 

Rap 30 

Rap futaire 30 

Rascla 35 

Rascés 37 

Rata 26 

Red 42 

Refet 34 

Refetó 34 

Regalecus 50 

Keií,^ 42 

Rémol 18-79 

Rémol bla n eh 79 



Rémol empetxinat 78 

Rèmora 50 

Rémol de riu. 73 . 

Retx 42 

Rexet 4] 

Rey 41 

Reyet 41 

Roger 32 

Rogeret 32 

Rom 78 

Romaguera ....... 19 

Roncador 42 

Roseti 32 

Roquer . 59 

Rucli 30-31-32 

Ruch d'alga 30 

Ruch de roca. . . . . . 30-31 

Ruflna 36 

Rumiguera 19 

Ruqué 59-60-61 



Saboga. 
Salmó. 
Salpa , 
Salprolx. 



84-ív> .Sulroig 10 

88-89 Sal te murades 88 

53 Salteperdisa. • . 26 

11 Sama <)6 



X 

Pàgs. 

Sanremiis 75 

Sard 51-52 

Sardina ....... 84-85 

Sardina alatxa 84 

Sardineta 85 

Sarg 51 

Satx 61-62 

Seitó 85-86 

Senyoreta 63-64 

Serclet 66 

Serp 23-24-92 

Serpeta 24-25 

Serp de costa 24 

Serp d'en terra 24 

Serpentí 88 



Pàgs. 

Serp de mar 93-94 

Serra . , 3'7-38 

Serra 50 

Serrà imperial 36 

Serrandell 76-77 

Serreta 50 

Sirvia 46 

Sirviola 46 

Solraig 11 

Somera 41 

Sonsu 67 

Surell 45-65 

Surella ........ 48 

Surelló 45 

Surell de penya 46 



Taberner 65 

Tae roques 63 

Tauró 14 

Temburé 60-62 

Tanca 82 

Tiburó 13 

Tintorera 14 

Titulot 72 

Tomba navíos 66 

Tort 58-59-60-61-62 

Tort blanch 59 

Tort massot 58 

Tort negre 58 

Tort ruqué 61 



Tortvert 58 

Totana 21 

Totina . ' 21-A 

Tremuló 17 

Tremuloya 17 

Trenca vits 67 

Trompetè 65 

Trotllu 49 

Truja 16 

Trujeta 62 

Truyta 89 

Truyta salmonada 89 

Tsernia 47 

Tunyina 44 



u 



Ull de perdiu 59 

Ulls 69 

Ullvert 22 



Uot 36 

Uraleptus 70 

Uranyola 86-87 



xi; 



Pàgs. 

Vaca ir-lS-ST-A 

Vaca serrà 37 

Vacaserrana 37-38 

Variada 51 



Pags- 

Verat 43 

Verderol 46 

Viuda 21 

Vit d'en Gahona 64 



Xanguet 32-66-67 

Xasclet 66 

Xavo 48 

Xopa 55 

Xorich volador 33 

Xucla 56 

Xucla blanca 57 

Xucla dit 79 



Xucladó 79-80-95 

Xucla d'estiu 56 

Xucla guindana 56 

Xucla d^hiverri 56 

Xucla vermella 56 

Xucla vera 57 

Xuriguer 33 



Zanja 



44 



io_j^3- 



i 

«ü•ii•ifi•Si 






— N 



PLEASE DO NOT REMOVE 
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET 

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY 



618 
k Medica! 



Gibert y Oliver, Agasti 
Maria 

Faiona ictiologica de 
Catalunya