Fauna ictiológica de Catalunya. Catálech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolçes catalanes

Gibert y Oliver, Agustí
Maria Sa

Fauna ictiologica de
Ca talunya

'AUNA ICTIOLÓGICA
DE CATALUNYA —

PER

AGUSTÍ M." GIBERT

i iduu correspcnent de la Reyal Academia de Ciencies y Arts de Barcelona:
Soct honorari de l'Institució Catalana d'Historia Natural, etc.

PARCELONA
Imp. de J. Bartra Laborde

Santa Agna, núm. 20
(213

aeris Ui : i
da daca ent es

336 j
fecal
Mecot

en
A (eta

ai

Y.

a 1
dE RT
Sa

FAUNA ICTIOLÓGICA
— DE CATALUNYA —

Catàlech rahonat dels peixos observats en

el litoral y en les aygues dolçes catalanes

PER

AGUSTI M.' GIBERT

Individug corresponent de la Reyal Academia de Ciencies y Arts de Barcelona:
Soci honorarí de l'Instítució Catalana d'Historia Natural, etc.

4

BARCELONA
Imp. de J. Bartra Laborde

Santa Agna, núm. 20
(913

-— aC aC la aC 5n
— a sc 5C es mol

PROLECH

SIAL dirho. L'estat de nostra Íctiología, una de les parts
si mes descuidada de la Fauna Catalana, fa ja alguns anys
ens hi feu fixar les mirades y'ns mogué à empendrer
amb mes bona voluntat que confiança en les nostres es-
3 casses forçes, l'estudi d'aquesta importantíssima branca
I de la Zoología, amb el propósit de publicar amb temps
y paciencia'l fruyt cullidor de nostres llargues y peno-
bl ses investigacions, treball el mes complert possible so-
7 bre "Is peixos de nostra aymada Patria que s'extén avuy
Tall desde'l Cap Cervera fins al ríu Cenia, y de la costa al
Noguera Ribagorzana vers l'interior. Empresa sembra-
da d' esculls que vé à esvair moltíssimes confusions y
' arrodoneix passats esforços.

En 1853, en Marian Graells citava 98 especies (Anales de la
Academia de Ciencias de Madrid): en Ferran VVeiler en 1854, ne
nombra 90 ( Topografia físico-médica de las Baleares, Palma), en
Francesch Barceló comprén en .el seu catàlech aparegut 4 Madrid en
1868, 247 especies habitantes en les clàssiques costes de les Mallor-
ques y ordenades segons la classificació del Princep de Canino y Mu-
signano, Carles Bonaparte, en Laure4 Pérez Arcas durant el seu
pas per nostra Universitat ne coleccionà y catalogà 147: en Antoni

— Sànchez Comendador afegí 4 l'anterior Catdlech altres especies que

adquirí y estudià, sumant en conjunt 190 especies y darrerament en
Jaume Ferrer y Aledo en el Catàlech dels peixos de l'illa de Menorca
publicat en 1906, n' hi enclou, amb les varietats, unes 224,

6 Prólech

Nosaltres, descomptant les varietats, que Son bastantes, ne citem
322 especies, moltes d'elles noves per Catalunya, altres noves en el

Mediterrà, una de nova per Europa, y poques, molt poques per classi-.

ficar.

Pera fixar bé y amb seguretat les especies, hi acompanyem la
complexa sinonimia científica de totes elles, car. es molt comú veurer
especies repetides amb distinta denominació, y à continuació del nom
de género y especie hi posem els diferents noms vulgars tan comar-
cals com de localitat, referencies de gran utilitat en els casos de di-
tícil ó duptosa classificació que fan planer el camí y treuhen l'espessa
brolla que l'amaga.

No son tan pochs, com se diu, els noms vulgars del conjunt de
peixos coneguts. Lo que hi ha es que en les transaccions mercantívo-
les, una especie ó conjunt d' especies científiques pren denomina-
cions especials, la quantitat moltes vegades fa la denominació comer-
cial, veusen aquí nota, per exemple:

, Bastina que compren tots els Selàcits.

Llus.

Llenguado (y réniols).

Mollera (y mollera brótola). —

Raps.

Gatneu.

Peix blau: sardina, aladroch ó seitó, amploia ó meleta, latría ó.

sardina alatxa, alatxes ó sabogues, agulles, surell, surella, barat,
cavalla, palomides, verderols, pampols, etc.

Raballa: molls, lluernes, refet, peona, borratxo, xuriguers, ju-
rioles, malarmat, panegal, rata, aranyes, escorpores ó polles, pela-
yes, pagells, bogaravell, pagres, serrans, xucles, jerrets, boga,
galls, etc.

Moixoss.

Llússara ó maira.

Pelut (Part del): pelut d'escata, caps sechs ó claus, pixotes ver-
melles, y "1 peix petit de tota mena. l

Aquestes son les denominacions especials ó mercantívoles pel peix
agatat ú la vaca y al bou, sens compendri'l que's torna à llençar à la
mar, com son: cavalls marins, titolots, trompeters, gallets de mar,
musichs, llampreses, etc.

La classificació que havém adoptat és la del Dr. en E. Moreau
que divideix els peixos en tres subclasses, basantla en la disposició

boi X
ar ami a dr

a a: P EUR, P A ps
3 h V

Prolech 7

de llur aparell branquial: Hiobranquis, Marsipobranquis y Faringo-

branquis.
Aixís, donchs, els géneros y especies que composen aquest Catà-
lech, son:
L l
I. Hiobranquis Géneros 139 Especies 318
Il. Marsipobranquis Li I 2 3
III. Faringobranquis ) I L 1

Total Géneros 141 Especies 322

Entre aquestes especies hi ha l'nostre Cerna (Epinephelus) Catha-
lonica, nova per Europa: diferentes especies no assenyalades com
habitantes en el Mediterrà: Sel/ache ma.rimus, Cuv., Nerophis lum-
briciformis, Bp., Lota molua, Bp., Motella tricirrata, Giúnth.,
Pleuronectes hirtus, Abildgaard, Sa/mo Salar, Linn., y una munió
d'especies encar que del Mediterrà, no citades fins ara en les nostres
aygues y que junt amb algunes d'aygua dolca's troben anotades en
el cós de nostre treball.

Malgrat nostra perseverancia y esforç no pensem oferir una obra
complerta ó del tot acabada. De les mateixes observacions consta-

des en el curs d'ella pot palesament col-legirse que han romàs bas-
ries coses encara per esbrinar.
— Dolçament satistets de servir ú la Ciencia y ú la Patria, mancans,
per fí, expressar nostra gratitut envers nostre bon amich en Felip
Ferrer y Vert de l'Institució Catalana d'Historia Natural y'ls qui
amables en aquestes anyades s'han dignat enviarnos desinteressada-
ment noticies, referencies, y exemplars d'especies rares, ú tots sense
distinció, moltes, moltíssimes mercés.

Tarragona, l": d'Octubre, de 1910.

ES ip

d

Ar,

al dni ca als Sl

4

4

o —— Catàlech rahonat dels peixos observats
oo en el litoral y en les aygues dolses catalanes
SER

E

Sub-elasse dels HIOBRANQUIS.
Divisió l. BRANQUIOCERS ó CERATOBRANQUIS. /:
Secció Íl. PLAGIOSTOMS.
Ordre Í. SELACIENCHS (Sel/acha),
Sub-ordre, SQUALITS (Squa//). xi
i Tribu dels SQUALITS HIPOPTERIENCHS.
Sub-tribu dels SQUALIENCHS (SQUALII.

— (Nom vulgar: Bastina).
Familia dels SCYLLIDAE.

Genero. SCYLLIUM, Cuv.

Sepllium Canieula, Cuv.

Synonimia: Sgualus catulus, Linn., Bloch, Riss., Blainville: Squa-
lus canicula, Riss., J. Miller et J. Henle, C. Bonaparte, Aug. Du-
meril, Barboza de Bocage et G. de Brito Capello, A. Giinther, Ca-
nestrini, Galeus stellaris major, Bellon.

Nom vulgar: Gat, Barcelona, Tarragona, Gat ver, Goles de l'
Ebre, Gató, Menorca.

Sevllium catulus, Cuv.

EE R Syn.: Sevllium stellare, CBp., Gúinth., Canestr., Sgualus ste-
o dlMarís, Linn., Lacep., Riss., Blainv., Sevi/lium stellarís, Riss., Scp-

10 Fauna ictiológica de Catalunya

llium catulus, Múll. et Henl., A. Dumer., Bocage et Capello, Sgua-

lus caniculus, Bloch: Canicula saxatilis, Rond., Galeus stellaris
minor, Bell.
Nom vulgar: Gatvayra, Tarragona, Barcelona, Goles de l'Ebre,
Menorca.
Genero, PRISTIURUS, Bp.
Pristiurus melanostomus, CBp.

Syn.: Pristiurus, Artedi, Bocage et Capello, Sgualus melanos:
tomus, Blainv., Pristiurus melanostomus, Miúll. et Henl., Agass.,
A. Dumer., Giinth., Canestr., Sgualus Delarochianus, Blainv.: Sey-
llum, Artedi, Riss., Sgqualus Catulus, Riss.

Nom vulgar: Muxina, Tarragona.

Especie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya pero
molt coneguda de tots els nostres pescaires y sobre tot de la nostra
pobrissalla, car el seu baix preu y abundor extraordinaria fan que
molts díes 4 Phivern siga'l seu plat escullit.

P. Familia dels ALOPECIDAE.
Genero, ALOPIAS, Rafin.
Aloptas vulpes, Bp.-

Syn.: Alopecias vulpes, Ginth., Alopias vulpes, Mill. et Henl.,
A. Dumer., Bocage etCapello, Canestr.: Carcharias vulpes, Riss.:
Squalus vulpes, Lacep., Riss., Blainv., Vulpecula, Salviani, Vul:
pes, Rond., Simmía, Bell.

Nom vulgar: Peix espasa per confondrel amb el Prístfis antiquo:
rum, Latham y amb el Xiphias 2ladius, Linn. L'únich exemplar que
havem vist y del quí servem la cua fou pescat à l'art en 17 de Maig
de 1911, y pesave 10 ilograms.

Familia dels ODONTASPIDAE.
Genero. ODONTASPIS, Agass.
Odontaspis feroxr, Agass.

Syn.: Triglochis feroa, Canestr., Odontaspis çero.v, Mull. et
Henl., A. Dumer., Giinth., CBp. :
Nom vulgar: Salroig, Barcelona.

a DR A a pb: de PE. a é
SN de Da a ra PE i TG

NE, A ei POT A

Hiobranquis 11

Familia dels LAMNIDAE.
Genero, LAMNA, Cuv.
Lamna cornubica, Cuv.

dl ala

a

Syn.: Sgualus cornubieus, Blainv., Cuv., Lacep., Riss.: Lamna
cornubica, Cuv., Agass., Múll. et Henl., A. Dumer., Bocage et
Capello, Ginth., Canestr., CBp.

Nom vulgar: no'n té. Un sol exemplar n'havem vist pescat à l'art
en 25 de Maig de 1911.

Genero, OXYRHINA, Agass.
Orvrhina Spallanzanii, Bp.

: Syn.: Lamna Spallanzanii, Giúinth., O.rvrhina Spallanzani,
I Agass., A. Dumer., Canestr., O.rvrhina somphodon, Múll. et Henl.,
I Bocage et Capello.

L Nom vulgar: Solratj, Tarragona. Especie nova per Catalunya.
Genero, CARCHARODON. l a
Carceharodon Lamia, Bp.

dr

Syn.:: Careharodon Rondeleti, Miill. et Henl., A. Dumer,,
— Gúnth., Canestr., Carcharodon Lamia, Agass., Careharias lamia,
Riss.: Squalus Carcharias, Riss., Lamiía, Rond.

Nom vulgar: Ca-marí, Tarragona, Marraco, Barcelona, Salproix,
Menorca.

Peixos gurmants aquest y l'anterior que sostenen mortals lluytes
amb el peix Emperador (Prístís antiquorum, Latham), escometen y
atueixen les moles de tunyines y son ensemps objecte d'una preocu-
pació popular, bastant extesa, car llurs peçes dentaries aconduhides
en bossetes les pengen al coll dels infantons pera facilitarios la den-
tició y gorirlos de la bava en les seves multiples modalitats patoló-

— giques.

qu

,
4
,
De €
vi
I
L-
a
4

Genero, SELACHE, Cuv. A
Selache marimus, Cuv.

Syn.: Squalus elephas, Lesueur, Selache maaimus, Mill. et
Henl., CBp., A. Dumer., Bocage et Capel., Giinth. Canestr., Sgua-
lus ma.rimus, Lacep., Linn., Agass.

12 Fauna ictiológica de Catalunya

Nom vulgar: (Pelerin à France). Especie no citada com habitant
en el Mediterrà. En Juny de 1901 se va trobar un d'aquests esqualits
en les costes catalanes. (Butlletí de l'Institució Catalana d'Historia
Natural, Octubre de 1907) y sabem la presencia de dos mes: l'un
agaiat ú Savary y l'altre ú Saint Tropez en les costes de Pro-

vença.
Genero, Mic oar ió

Mustelus vulgaris, Mill. et Henl.

Syn.: Mustelus plebeius, CBp., Canestr., Mustelus vulgaris,
A. Dumer., Bocage et Capello, Giinth., Sgqualus hinnulus, Blainv.:

Selache maximus, Cuv.

Mustelus stellatus, Riss., Squalus mustelns, Riss., Galeus hinnu-
Jus, Bell.
Nom vulgar: Mussola vera, Tarragona, Mussola, Bien ós Me-
norca.
Mustelus laevís, Riss.

Syn.: Mustelus equestris, CBp., Canestr., Mustelus punctula-
tus, Múll. et Henl.: Mustelus laevis, Mill. et Henl., A. Dumer., Ca-
pello, Gunth., Riss.: Squalus laevis, Blainv., Galeus laevís, Rond.

Nom vulgar: Mussola, Barcelona, Tarragona, Menorca. Especies

1 eta Hiobranquis 13

menys abundantes que la Pristiurus melanostomus, CBp. (Muxina).
3 Llur carn, particularment la de.la vera, ingerida, es indigesta, produ-
heix mareig ó una mena de borratxera acompanyada de mal de cap ó
de dolor de polços (Cetalalgia Ssuborbitaria).

Familia dels GALEIDAE.
Genero, GALEUS, Cuv.
Galeus Canís, Rond.

Syn.: Carcharias galeus, Riss., Squalus galeus, Linn., Bloch,
Lacep., Riss., Blainv., Cuv.: Galeus Canis, Múll. et Henl., A. Du-
mer., Bocag. et Capel., Ginth., CBp., Canestr., Rond., Carnis ga-

. deus, Salvian. /
Nom vulgar: Caçó, Tarragona, Gat, Barcelona, Camarí, Me-
norca. l

it a — LL ms Que Ú
4

Familia dels ZYGAENIDAE.
Genero, ZYGAENA, Cuy.
Zvoaena malleus, Valenc.

Ú.

— Syn.: Cestracion zvgaena, A. Dumer., Sphiyrna zpgaena, Ratin.,
Múll. et Henl., Bocag. et Capel., OBp., Canestr., Squalus zpgaena,
Lacep., Riss., Linn., Zvgaena-malleus, Riss., Agass., Gúnth., Li-
BELLA, Bell.

Nom vulgar: Llunada, Guardia civil, Tarragona, Barcelona, Llu-
nada, Cornuda, Menorca.

Familia dels CARCHARIDZ.
Género, CARCHARIAS, Cuv.
Carcharias glaucus, Agass.

7 Syn.: Prionodon glaucus, Bocag. et Capel., Canestr., Car-
o ehartas glaucus, Mill. et Henle, A. Dumer., Ginth., Sgualus
o cernleus, Blainv,, Sgualus glaucus, Cuv., Lacep., Riss., B'ainv.,
o Linn., Bloch, CBp.:, Galeus glauczs, Duham., Rond.

Nom vulgar: Ca-marí, Tarragona: Tiburó, Menorca. Lo mateix
que les dugues seguents especies, moltes vegades se venen en els
mercats per peix espasa.

14 Fauna ictiológica de Catalunya
Varcharias lamia, Mill. et Henl.
Syn.: Prionodon lamia, Bocag. et Capel.: Carcharias ( Priono-
don) lamia, A. Dumer., Giinth.

Nom vulgar: Ca-marí, Tauró, Tintorera, Tarragona. Especie
nova per Catalunya.

Carcharias Milbertí, Val.

Syn.: Prionodon Milberti, Canestr., Eulamía Milbertí, Gill.:
Squalus plumbeus, Nardó, Lamna caudata, Delay: Carcharias

ceruleus, Delay, Carcharias Milbertí, Valenc., Prionodon, A. Du-

mer., Ginth., Giglioli, Doderlein, Perugia.

Nom vulgar: Ca-marí, Tauró, Tintorera, Tarragona. Especie
nova per Catalunya.

En 28 de Maig de 1910 vegerem un petit mascle y en 18 de Juny

del mateix any en la mateixa Pescatería de Tarragona una femella
molt més grossa.

— Sub-tribu dels NOTIDANIENCHS.
Familia dels NOTIDANIDAE.
Genero, HEXANCHUS, Rafin.
Hexranchus griseus, Rafin.

Syn.: Notidanus 2riseus, CBp., Agass., Giinth., Canestr., Bocag.

et Capel.: He.ranchus griseus, Mill. et Henl., A. Dumer.: Nofi-

danus monge, Riss., Squalus 2riseus, Lacep., Riss., Cuv., Blainv.

Nom vulgar, Boca dolç ó Boca dolça. Peix xovato. Especie nova
per Catalunya.

Genero, HEPTANCHUS, Miill. et Henl.

Syn.: Notidanus cinereus, CBp., Giinth.: Heptanchus cinereus,
A. Dumer., Canestr., Heptanchus cinereus, Ratin., CBP.: Squa-
lus cinereus, Lacep. Riss. Blainv., Cuv.
Nom vulgar: Boca dolç ó Boca dolor: Peix xovato. Grecia nova
per Catalunya, més rara que l'anterior.

Hiobranquis 15

Tribu dels SQUALITS ANHIPOPTERIENCHS.
Familia dels SPINACIDA.
Genero, ACANTHIAS, Bp.
Acanthias vulgaris, Riss.

Syn.: Sgualus acanthias, Lacep., Riss., :Blainv., Linn., Bloch:
Acanthias vulgaris. Múll. et Henl., CBp., A. Dumer., Giúnth.,
Bocag. et Capel., Canestr., Mustelus soina.r, Bel.

Nom vulgar: Agullat, Tarragona, Quissona, Menorca.

Acanthias Blainville, Riss.

Syn.: Acanthias Blainvillei, CBp., Acanthias Blainvillii, Mill.
et Henl., A. Dumer., Bocag. et Capel., Giinth., Canestr., Spina.r
Blainvillei, Agass., Riss. l

Nom vulgar: Agullat xato, Tarragona, Quissona, Menorca.

Genero, SPINAX, Bp.
Spinar niger, H. Cloquet.

Syn.: Acanthias soina.r, Riss., Squalus spinar, Linn., Galeus
acanthias seu spina.r fuscus, VViligh., Spina.r niger, Agass., Mill.
et Henl., A. Dumer, Giinth., CBp., Canestr.

Nom vulgar: Negret, Negritu, Tarragona. Peix xovato.

Genero, CENTROPHORUS, Mill. et Henl.
Centrophorus granulosus, Mill. et Henl.

Syn.: Acanthotinus granulosus, Blainv.: Centrophorus granu-

— losus, Guichenot, A. Dumer., Ginth., Bocag. et Capel., Canestr.

Nom vulgar: Porch marí, Gutxu, Tarragona. Especie nova per
Catalunya.

Genero, CENTROSCYMNUS, Bocag. et Capel.
Centrosevmnus coelolepis, Bocag. et Capel.
Syn.: Centroscyvmnus coelolepis, Brit. et Capel., Vaillant, Cen-
trophorus coelolepis, Giinth.
Nom vulgar: Porch marí, Gutxu, Tarragona. Especie nova per

16 Fauna ictiológica de Catalunya

Catalunya. En 25 de Juny de 1910 en la Pescatería de Tarragona
n'examinarem tres exemplars pescats à palangre.

Genero, CENTRINA, CuV.
Centrina vulpecula, Bel.

Syn.: Orpnotus centrina, Rafin., A. Dumer., Centrina Sal-
víani, Riss., Múll. et Henl., CBp., Bocag. et Capel., Giinth., Ca-
nestr.: Sgualus centrina, Lacep., Riss., Blainv., Linn., Bloch: Cern-
trina, Salvian., Rond., Vulpecula, Bel. ,

Nom vulgar: Porch marí, Barcelona, Menorca: Truja, Tarragona,
Torredembarra. Peix xovato. Del tetje en moltes localitats se'n
acostuma fer oli.

Familia dels SCYMNIDAE.
Genero, SCYMNUS.
Sepmnus lichia, Mill. et Henl.

Syn.: Sgualus nicaensis, Riss., Squalus americanus, Linn.,
Lacep., Blainv., Sevmnus nicaeensis, Riss., Sevmnus, Cuv., Seym-
nus lichia, Agass., A. Dumer., Bocag. et Capel., Gúnth., CBp.,
Canestr.: Liehia, Brousson, Duham. /

Nom vulgar: Negret, Negritu, Tarragona. Especie nova per
Catalunya. I

Familia dels SQUATINIDAE.
Genero, SQUATINA Ó RHINA.
Squatina angelus, Riss.

Syn.: Rhina squatina, A. Dumer., Gúinth., Sguatina angelus,
Blainv., CBp., Canestr.: Sguatina vulgaris, Riss., Mill. et Henl.,
Bocag. et Capel., Squalus squatina, Lacep., Linn., Bloch, Sgua-
tina, Bel., Salvian.

Nom vulgar: Escat ó Angel, Tarragona, Menorca, Angel, Barce-
lona, Costa de Llevant.

Var. Squatfina oculata, Bp.

Syn.: Rhina acunleata, A. Dumer., Squatina oculata, Canestr.,
Squatina fimbriata, Múll. et Henl.

Nom vulgar: Escat ó Angel, Tarragona, Escat vegigal, Menorca.
Es bastant rara.

es. P dr a pa, 04" sap,

dj
be "a Ú

ha A
" Las.

EI len 8794

Hiobranquis — 17

Sub-ordre dels RAITS.
Tribu dels SQUATINORAITS.
Familia dels PRISTIDAE.
Genero, PRISTIS, Latham.
Pristis antiquorum, Latham.

Syn.: Pristis anticuorum, Blainv., Mill. et Heni., A. Dumer.,
CBp., Giinth., Canestr.: Zig'aena prístis, Linn.
Nom vulgar: Emperador, Tarragona. Especie no citada en cap

—Catàlech de peixos de Catalunya pero prou coneguda de la nostra

gent de mar: es el peix que suara havem dit entaula carnívora y
feréstega lluyta amb les especies Oxyrhina Spallanzani, Bp. y Car-
charodon Lamia, Bp.

Tribu dels BATIDITS.
Familia dels TORPEDIDAE.
Genero,. TORPEDO, C. Dumer.
Torpedo marmorata. Riss.

Syn.: Raia torpedo. Linn., Blainv.: Torpedo, Couch, Bel., Tor-
pedo Galvanii, CBp., Canestr., Riss.i Torpedo marmorata, Mill.

et Henl., A. Dumer., Giinth., Blainv., Cuv.

Nom vulgar: Vaca, Barcelona, Tarragona, Tremuloya, Costa de
Llevant: Tremuló, Menorca,

Torpedo oculata, Bel.

Syn.: Torpedo narce, CBp., Giúnth., Canestr., Torpedo uni-
maculata, Riss., Blainv., Torpedo Narfhe, Riss., Raia torpedo,
Bloch: Torpedo oculata, Múll. et Henl., A. Dumer., Torpedo,
Salvian. $ l
o Nom vulgar: Vaca, Barcelona, Tarragona. Moltes d'aquestes va
ques no mostren cap taca, altres solçament ne presenten una ó cinch
y d'entre moltíssimes d'examinades no més n'havem trobat quatre
amb quatre y tres amb tres.

Torpedo nobíiliana, Bp.

Syn.: Torpedo Hebetans, Giinth., Torpedo nobiliana, A. Du:
mer., Canestr., Torpedo nigra, Guichenot: Torpedo VValshii,

— Thompson,

2

18 Fauna ictiológica de Catalunya

Nom vulgar: Vaca, Tarragona. Especie nova per Catalunya.
En 9 d'Abril de 1910 n'adquirirem un exemplar pescat al bou que
midía 0:90 m. de llarch XX 0:60 m. d'ampla,'l 20 del mateix mes ne
vegerem una altra de tremenda més del doble més grossa y en 18 de
Janer de 1911 una altra.

Existeix la preocupació de que subjectant les vaques amb ia mú
esquerra y mossegantse la llengua, un se deslliura dels tremolins ó
sacudides eléctriques que descarreguen totes elles. l

Familia dels RAIDAE.
Genero, RAIA, Cuv.
Raia clavata, Rond.

Syn.: Dasybatis clavata, CBp., Canestr., Raia elavata, Mill.
et Henl., A. Dumer., Giinth., Lacep., Riss., Blainv., Raia propia
dicta, Bell. l /

Nom vulgar: Rajada. La var. ocellata: Rajada vera, Tarragona,
Clavellada, Costa de Llevant, Clavell, Menorca.

Raia falsavela, A. Dumer.

Syn.: Raia cireularis. Couch, A. Dumer., Giúinth., Raia naevus,
Múll. et Henl., A. Dumer., Raia rubus, Lacep., Raia falsavela,
CBp., Ginentri

Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Especie no clledà en
cap Catàlech de peixos de Catalunya pero coneguda de nostres pes-
caires.

El

Raia naevus, Mill. et Henl.

Syn.: Raia circularis, Couch, A. Dumer., Giinth., Raja naevts,
A. Dumer.: Raia falsavela, CBp., A. Dumer. Darèste Raia ru-
DUS, EES

Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Especie no citada en-
cara lo mateix que l'anterior.

Raia cireularis, Couch.

Syn.: Raia falsavela, OBp., A. Dumer., Canestr., Raia naevus,
Mill. et Henl., A. Dumer.: Raia cireularis, A. Dumer., Giinth.:
Raia rubus, Lacep. /

Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Especie com les dugues
anteriors no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya.

Bad MO, Pa A by

A du da
dl Ai

. PV At

-

Hiobranquis — 19

Raia flossada, Riss.

Syn.: Dasybalis aspera, CBp., Raia coridcea, Lacep., Raia
ehagrinea, Montag., A. Dumer., Raia /fullonica, Linn., Ascanius,
Mill. et Henl., Giinth., Riss., Raia aspera nostres, VVillugh.

Nom vulgar: Rajada, Tarragona: Clavellada, Costa de Llevant:
Clavell-Borrell. Menorca. l

Laeviraja Orvrhynchus, CBp.

è Syn.: Raia Salviani, Múll. et Henl., A. Dumer., Capel.: Raia
oo Oorvrhivnchus, Blainv., Gúinth., Linn.: Laeviraja o.rvrhvnehus, Ca-
nestr.: Raia rostrata, Riss,: Flassade, Rond.
Nom vulgar: Caputxo, Tarragona, Rajada, Menorca.

Laeviraja Macrorhynehius, CBp.

Syn.: Raia rostrata, Blainv., Laeviraja macrorhynehus, Ca-
o mestr.s, Raia macrorhynehus, Rafin., Gúnth., A. Dumer.: Lenti-
3 llade, Rond.
Nom vulgar: Moranell, Tarragona, Rajada, Barcelona. Pel mes
- de Janer es quan se'n agafen més.

Raia batís, Linn.

Syn.: Dasvbatis Batis, CBp., Raia batis, Bloch, Blainv., Mill.

et Henl., A. Dumer., Ginth. /
o Nom vulgar: Ruiicuera ó Romaguera, Tarragona. Especie prou
coneguda de tots els nostres pescaires, pero no citada en cap Caté-

lech de peixos de Catalunya. Al bou se'n pesquen que pesen més
- Ide 700 Rilograms.

Raria alba, Lacep.

v Syn., Laeviraja bramante, Sassi, Canestr., Raia alba, Blainv.:
4 Raia bicolor, Riss., Raia laevís major, Duham.

É. Nom vulgar: Cardaire, Tarragona. Com l'anterior especie prou
É coneguda y no indicada encara.

4 Se'n agafen de tan ó més grosses que les Rumigueres.

È Raia marginata, Múll. et Henl.

Syn.: Raia rostellata, Riss., Raia marginata, A. Dumer., Giinth.,
I CBp., Canestr., Lacep., Elahiv.. Riss.

Nom vulgar: Escrita blanca, Tarcagona: Rajada, Batcdèr: Cla-
ellada, Costa de Llevant: Clavell, Menorca,

20 Fauna ictiológica de Catalunya
/ Raia radula, Del.

Syn.: Batis radula, CBp., Canestr., Raia virgata, Geof. St. Hil.,
Raia radula, Cuv., Blainv., Riss., Múll. et Henl. Guichen., A. Du-
mer., Gúnth.

Nom vulgar: Rajada, Batcelona, Tarragona: Clavellada, Costa
de Llevant: Rajada peluda, Menorca.

Raia miraletus, Rond.

Syn.: Laeviraja miraletus, Bell., Raia miratetus, Riss., Blainv.,
Linn, Múll. et Henl., A. Dumer., Gantt CBp., Canestr.

Nom vulgar: Escrita vera, Tarragona, Rajada vestideta, Barce-

lona, Clavellada, Costa de Llevant, Rajada, Menorca.
Raia Quadrimaculata, Riss.

Syn.: Raia quadrimaculata, CBp., Canestr.
Nom vulgar: Escrita Vera, Tarragona: Rajada de taques, Barce-
lona.

Raia punetata, Riss.

Syn.: Dasibatis asterias, CBp., Canestr., A'aia Sehultii, Múll.
et Heni., A. Dumer.: Raia punelata, Ginth., Raia asterias, Del.,
Blainv., Asterias sive stellata raia, Bell.

Nom vulgar: Escrita. La var. ocellata Escrita vera, Tarragana:
Rajada, Barcelona, Clavellada, Costa de Llevant, Rajada boca de
rosa, Menorca.

Raia asterias. Rond.

Syn.: Raia maculata, Montag., Blainv., CBp., Canestr., Raia

asterias, Múll. et Henl., A. Dumer., Gúnth.
Nom vulgar: Escrita, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

Raia fullonica, Rond.

Syn.: Dasvsatis fullonica, CBp,, Canestr., , Rata fullonica.
Blainv., Riss., A. Dumer., Capel.

Nom vulgar: Rajada, Tarragona, Menorca: Clavellada, Costa de
Llevant.

Raia mosaica, Lacep.

Syn.: Paia undulata, Múll. et Henl., A. Dumer., CBp.. Giinth.
Canestr,, Cuv., Raia mosaica, Blainv.

dB PPT et EU

Hiobranquis — 21

Nom vulgar: Escrita vera, Tarragona: Rajada, Barcelona, Clave-

llada, Costa de Llevant.
4
Tribu dels CEPHALOP'lfERIENCHS.

Familia dels CEPHALOPTERIDA.
Género, CEPHALOPTERA, C. Dumer.
Cephaloptera Massena, Riss.

Syn.: Cephaloptera Massena, A. Dumer.: Cephalopterus Mas-
sena, Riss.

Nom vulgar: Manta, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

N'havem vist un sol exemplar pescat al bou d'uns 10 Xilograms de
pes, peró n'hi ha de molt més grosses que assoleixen més de 3 metres
d'envergadura y dificulten moltes vegades el remolch als quillats
(barques de bou modernes).

Familia dels MYLIOBATIDZAE:.
Género, MYLIOBATIS, C. Dumer.
Mvliobatis Aquila, C. Dumer.

Syn.: Mv/robatis nócetula, CBp., Canestr., Raia aquila, Lacep.,
Riss., Blainv.. Linn , Bloch: Mv/iobatis aquila, Cuv., Riss., Miill.
et Henl., Guichen., A. Dumer., Capel., Giinth., Aguila de Provença,

Duham.: Aqui/a, Salvian., Gloriosa, Rond., Agqui/a marina, Bell.

Nom vulgar: Milà, Tarragona: Totana ó Totina, Goles de l'Ebre:

- Milana, Barcelona, Viuda, Menorca.

Familia dels TRYGONID £.
Género, TRYGON,
Trveon vulgaris, Riss.

Syn.: Trvgon pastínaca, Mill. et Henl., A. Dumer., Gúinth., CBp.,
Canestr., Raia pastinaca, Lacep., Riss., Cuv., Blainv., Linn., Pas-
tinaca bruco, Salvian., Rond., Pastinaca marina, Bell.

Nom vulgar: Totana ó Totina, Milà, Tarragona, Escursó, Barce-

lona, Totana ó Totina, Goles de l'Ebre, Escursana, Ferrassa, Me-

norca.
, I Trygon víolacea, Bp.
Syn.: Trvgon violacea, Múll. et Henl., A. Dumer., Giinth., Ca-

nestr.
Nom vulgar: Totana 6 Totina, Milà, Tarragona, Totana ó Totina,

a : Goles de l'Ebre, Escursó, Barcelona, Escursana, Menorca.

99 0 Fauna ictiológica de Catalunya

La classificació d'aquesta familia's fa molt ditícil per la precaució
que adopten els pescaires de tallar la-cua d'aquesta Bastina al tirarla
ú bordo é causa de lo temible y perillosa que resulta la punxada de
la pua dentada que té demunt de la cua y que produheix à vegades
accidents mortals.

Algunes n'havem examinat que per les dimensions de la cua'ns
semblaren, la 7rvgon Brucco, Bp., peró no l'incloím en el Catàlech
pel dupte de poguer esser una mutilació.

Ordre de les CHIMZERES.
(Holocephals, J. Miiller, C. Bonap.)
Familia dels CHIMCGERIDZ.
Género CHIMGERA.
Chimera monstruosa, Lin.

Syn.: Artic Chimera, Couch, Chimera mediterrànea, Riss.,
Chimera monstruosa, Lacep., Riss., Cuv., Bloch, A. Dumer., CBp.:
Capel., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Caro, Tarragona: Guineu, Torredembarra: Ull vert,
Costa de Llevant.

En 23 de Desembre de 1910 ne vegerem é Tarragona una mola
de petits ó de cria, tots llarchs d'uns 0'20 m. pescats ú l'arrastre
(Bou) y en 20 de Janer de 1911 una altra mola de cría.

Secció dels GANOIDES.
Ordre dels ESTURIONITS.
Familia dels ACIPENSERIDZ,
Género, ACIPENSER, Arted.
Acipenser Sturío, Linn.

Syn.: Acipenser sturio, Blanchard, Cuv., Riss., Lacep., Bloch,
CBp., A. Dumer., Giinth., Canestr., Hecxel, Siebold, S/uzrío, Bell.
Nom vulgar: Esturió. Tarragona, Barcelona, Costa de Llevant.
Peix de carn exquisita, y que dels ovaris se'n prepara en altres pays-

— Sos el famós Caviar.

Abunda en l'Ampolla y'1 Fangar (Goles de l'Ebre): à la Primave-
ra y Estiu se'n pesquen molts de 2 Filograms de pes y à vegades de
més grossos. Ríu amunt arriva fins à Xerta. Se'l pesca també en el
Cap de Creus y en altres indrets del litoral.

L3
P
4

Hiobranquis — 23

Secció de peixos ICHTHYOSTES.
(OSSoSsos)
(Teleosteencts, J. Miller.)
Ordre dels LOPHOBRANQUIS, Cuv.
Familia dels SYNGNATHIDZ.
Sub-familia dels HIPPOCAMPINI, Bp.
Género, HIPPOCAMPUS, Cuv.
Hippocampus Guttulatus, Cuv.
Syn.: Svngnathus hippocampus, Bloch: Hippocampus guttula-
tus, Raup., CBp., A. Dumer., Giinth., Canestr.
Nom vulgar: Cavall marí, Barcelona, Tarragona: Cavallet de mar,
Menorca. i
Hippocampus brevirostris, Cuv.

Syn.: Hippocampus antiquorum, Gúnth.: Hippocampus Beeve
rostríis, Raup., CBp., A. Dumer., Canestr.

Nom vulgar: Cavall marí, Burcelode: Tarragona, Cavallet de
mar, Menorca.

Entre la nostra gent de mar els cavalls marins Son objecte d' es-
pecial preocupació, car se creu que posantsels sota la gorra ó entre'ls
plechs del mocador del cap curen la migranya, les neuralgies tacials
y/l mal de cap (Cefalalgia).

Sub-familia dels SYNGNATHINI.
Género, SYNGNATHUS.
— Svngnathus rubescens, Riss.

Syn.: Spngnathus rubescens, Raup, A. Dumer., Canestr., Sí-

— phostoma rubescens, CBp.

Nom vulgar: Agulla, Se Tarragona. Especie nova per Ca-
talunya.
Svngnathus tenuirostris, Rathe.
Syn.: Svngnatus tenuirostríis, Nordmann, Raup, A. Dumer.,,

, Canestr.

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Especie nova per Ca:
talunya.
: Svngnathus Ethon, Riss.

Syn.: Siphostoma Ethon, CBp.
Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Especie nova per Ca-

tal unya.

94 Fauna ictiológica de Catalunya
Spnonatus Abaster, Riss.

Syn.: Spngnathus acus, Riss., Svngnathus Abaster, Raup,
A. Dumer., Giúnth., Canestr., Síp/iostora Abaster, CBp.

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Especie nova per Ca
talunya.

Género, SIPHONOSTOMA.
Siphionostoma argentatum, A. Dumer.

Syn.: Siphonostomus tpphle, Canestr.:. Siplhonostomus argen-
taius, Raup, Svngnatus argentatus, Pallas, Rathe, Nordmann.

Nom vulgar: Aguila, Serp, Tarragona. Especie nova pers Ca-
talunya. Bastant rara.

Siphonostoma Rondeletii, Raup.
Syn.: Spnonathus víiridis, Riss., Svngnathus Ro deletíi, Bel..
Siphionostoma Rondeletii, Canestr., A. Dumer.

Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona, Musich, Barcelona: Serp
d'en terra ó de costa, Costa de Llevant: Peix bade Menorca.

Var. Siptionostoma pvrois, A. Dunrer.

Syn.: Spngnathus pvrois, Riss., Sipionostomus pyrois, Raup.
Nom vulgar: Agulla, Serp, le bar Musich, Barcelona, Serp
d'en terra 6 de costa, Costa de Llevant.

Sub-familia dels NEROPHINI.
GGénero, NEROPHIS, RAFIN.

Nerophis lumbriciformis, Bp.

Syn.: Acus lumbriciformiís aut serpentinus, VVillugh., Nero
phis lumbriciformis, Raup, A. Dumer., Giinth.
Nom vulgar: Serpeta, Tarragena. Especie nova en el Mediterrà

de la qual ne servem un exemplar, l'unich que havem vist, deciet é
l'artet el primer de Abril de 1911.

Nerophis Optidion, Bp.

Syn.: Spnonathus Ophidion, Linn., Riss., Sepphius littoralis,
Riss., Nerophis óphidion, Raup, A. Dumer., Ginth.. Canestr.

DEA Gamiamee n
RN ds ea a a Ra Ut al

3
8
3
xi
—

i a)

nat

. Hiobranquis — 25

Nom vulgar: Serpeta, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

El Siphostoma acus, L. que cita en el seu Catàlech en Sanchez
Comendador, Si es el Svngnathius acus, L., devém contesar que no
l'havém pogut trobar, serà tal vegada alguna de les especies suara
citades.

Ordre dels PLECTOGNATHS.
Sub-ordre dels GYMNODONTS, Cuv.
Familia dels ORTHAGORISCIDAE.
Género ORTHAGORISCUS.
Orihagoriseus Mola, Sehneid.

— Syn.: Diodon Mola, Pallas, Orthagoriseus spinosus, Bl. Sch:
neid., Cuv., Gatchets Mola aculeata, Ròireuter: Mola aspera
CBp., Cephalus orthagoriseus, Riss., Cephalus mola, Riss.: Or-
lhagorisecus mola, Lacep., Giinth., Canestr.: Tefrodon mola, L'ens

— Bloch: BR i mola Salvian., Duham. Rond.

Nom vulgar: Bot, Barcelona, Tarragona. Els magres y'Ís budells
— d'aquest peix son molt estimats dels gurmets.

En 18 de Juny de 1910 l'art de la Platja del Miracle (Tarragona)
en un sol vol n'agatà tretze y altres tants al día seguent y n'havém
— vist de tan grossos y vells que les barques no'ls poden issar sobre
cuberta y tenen de remolcarlos y treurels arrastrats per cavalleríes:
el cos d'alguns d'ells està recubert de vistoses algués y moluschs
com el plà o'ls fons bruts d'un vaixell.

Sub-ordre dels SCLERODERMS.
Familia dels BALISTIDZ.
Género, BALISTES, Linn.
pa capriscus, Linn.

$yn:: Balistes lunalatus, Riss., Balistes Buniva, Lacep., Riss.:
Balistes capriscus, Gml.. Agass., Giinth., CBp., Olutètr, Hollard,
Lacep., Riss., Capriscus, Salvian. XNVillugh.s Caper, Salvian.: Porc,
Rond.

Nom vulgar: Ballesta, Tarragona. Especie rara. Servem la pell
d'un d'aquests peixos agafat ú l'almadrava que's calava anys enrera

——éla punta de Pó-roig del roquer de Salou que ben bé podría ferse
— servir de capell, y pescat 4 l'art prop de la Torra de la Mora 4 6 de

Maig de 1911 n'adquirirem un altre exemplar que servem preparat.

96 Fauna ictiológica de Catalunya

Ordre dels CHORIGNATHS.
Sub-ordre dels ACANTHOPTERYGIS.
Tribu dels ACANTHOPTERYGIS JUGULARS.
Familia dels TRACHINIDZ.
Género, URANOSCOPUS, Linn.
Uranoscopus scaber, Linn.

Syn.: Uranoscopus seaber, Cuv. et Valenc., Cuv., Guichen.,
Lacep., Riss., Bloch, Giúinth., CBp., Canestr., Uranoscopus, Sal.
vian.: Callionimus sive uranoscopus, Bell.

Nom vulgar: Rata, Tarragona, Barcelona: Salteperdisa, Rata,
Menorca.

Género, TRACHINUS, Arted.
Trachinus vipera, Cuv.

Syn.: Viper VVeever, Couch, Traclunus vipera, Giúinth., CBp.,
Canestr., Cuv. et Valenc., Araneola. Duham.

Nom quiet: Aranyó. Especle no citada en cap Catàlech de pei-.

xos de Catalunya pero coneguda de nostres pescaires.

Trachinus draco, Lin.

Syn.: Trachinus vividus, Lacep., Trachinus draco, Cuv. et .

Valenc., Giinth., CBp., Canestr., Riss., Vive, Duham., Rond.: Draco

marinus, Bell.
Nom vulgar: Aranya, Barcelona, Tarragona, Aranya blanca,

Dragó, Menorca. Í

Trachinus radiatus, Cuv.

Syn.: Trachinus draco, Brunnich, Trachinus radiatus, CBp.,

Giúinth., Canestr., Trachinus lineatus, Bel.
Nom vulgar: Aranya, Tarragona, Aranya capsuda, Barcelona:
Aranya de cap negre, Menorca.

Trachinus araneus, Cuv.

Syn.: Draco major,, Salvian, VVillugh., Trachinus araneus,
CBp., Gúnth., Canéstr., Agass.
Nom sulgar: Aranya, Barcelona, Tarragona, Aranya fragata,

Menorca.
Les punxades de les Aranyes ocasionen greus accidents: inila-

macions, eixidures (flemons) y úà vegades erissipeles gangrenoses

Ac a ea OA a 2) :

- Hiobranquis 97

(tlemons difusos). Segons els pescaires son més verinoses en lluna
nova y amb les correnties de llevant.

Familia dels BLENNIIDA.
Género, BLENNIUS, Arted.
Blennius Pavo, Riss.

LA i do. H
tl a Dl a dE al de a Per
d dl sa j El I
d'E dut ei he :
h se" SA el TO P AE
Na exe
ue un
Ma
ul

Syn.: Jehthyocoris Pavo, CBp., Blennius galerita, Lacep.,
Riss.: Blennius pavo, Gúinth., Canestr., Cuv. et Valenc., Ga/e-
rita, Rond.

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona: Capsigrany, Barcelona, Fu-.
tarra, Bavosa, Costa de Llevant: Gallerbu, Menorca.

i
di
x.
e pl
4
P

— Blennius palmicornis, C. V.

o Syn.: Blennius Pholis, Riss., Blennius sanguinolentus, Pallas,
R: o Ginth., Blennius palmicornis, CBp., Canestr.

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona, Capsigrany, Llepissós, Bar-
b celona: Futarra, Bavosa, Costa de Llevant, Rabosa, Menorca.

Blennius Cagnota, Valenc.

o Syn.: Blennius varus, Gúnth., Blennius vulgaris, Ginth., Ca-
nestr.: Iehthyocoris anticolus, CBp.: lehnthyocoris Cagnota, CBp.: .
/ lohthyocoris varus, CBP.., Blenniús alpestris, Blanch.: Blennius
—Cagnota, Hectel et Rner, Cuy. et Valenc. , Blanch.: Sa/urias varus,
Et. Riss., Blennius sujefianus, Riss.
ge E Nom vulgar: Barb caní, Comarques gironines. Especie nova per
: Catalunya, més ben dit, no indicada en cap Catàlech de peixos de
Catalunya.
En el Laboratori ictiogènich del Parlt de la Ciutadela de Barce-
—— lona "ns la mostrà d'aquesta procedencia i seu director en Francesch
— d'A. Darder.

Blenvius gattorugine, Lacep.

Pd

Syn.: Gattorugine, Couch, VVillugh., Blennius gatltorugine,
o Riss., Cnv. et Valenc., Guichen,, Brunnichii, CBp., Giúnth.,
In Canestr.

Nom vulgar: Dormilega roija ó de fang, Tarragona, Capsigrany,
Barcelona: Futarra, Babosa, Costa de Llevant: Rabosa, Menorca.

28 Fauna ictiológica de Catalunyd

Blennius tentaculàrís, Brunn.

Syn.: Blennius Brea, Riss., Blennius cornutus, Riss., Blen:

nius punetulatus, Riss., Blenníus tentaculatus, Lacep., Riss.:
Blennius tenlacularis, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp.,Giinth.,
Canestr.

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona, Capsigrany, Barcelona: Fu-
tarra, Babosa, Costa de Llevant: Rabosa, Menorca.

Blennius ocellaris, Linn.

Syn.: Blennius vel eapola, Bell., Blennus, Salvian., Blennus
Salviani, VVillugh.: Blennius ocellaris, Bloch, CBp., Gúnth.,
Canestr., Lacep., Riss., Cuv. et Valenc. . —

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona: Capsigrany, Ase mossegai:
re, Barcelona: Futarra, Bavosa, Costa de Llevant, Rabosa. Menorca.

Blennius Ervthrocephalus, Riss.

Syn.: /ehthiyocoris rubriceps, CBp.: Blennius rubriceps, Cuv.
et Valenc., Blennius ervihrocephalus, Gúinth., Canestr., Riss.

Nom vulgar: Dormilega de cap roig, Tarragona, Capsigrany.
Barcelona: Futarra, Babosa, Costa de Llevant: Rabosa, Menorca.

3

Blenníus Sphins, Valenc.

Syn.: Blennius spin, CBp., Giúinth., Canestr., Cuv. et Va-

lenc., Guichen.
Nom vulgar: Dormileèga petita ó de roca, Tarragona. Especie
nova per Catalunya.

Blennius inequalis, Valenc.

Syn.: Blennius inequalis, Cuv. et Valenc., CBp.

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona. Especie nova per Catalunya.
Servém tres exemplars recullits en 1.er d'Agost de 1910 d'una
— especie nova ó varietat de l'especie anterior, però sense'ls tentàculs
de les celles y dels forats nassals. Tenen 0,04 m. de llarch y llur
pell no es tan llepissosa, liur color à poca diferencia es el mateix y
la dorsal es desigual, amb el mateix número de ratjs forts y molls,
així com l'anal y les ventrals, emprò la caudal te més de deu ratjs.
Les peçes dentaries. dalt y baix, son iguales. Podríen ser també pe-
tits exemplars de la B/ennius basíliscus, Valenc.

Hiobranquis — 29

Familia dels CALLIONYMID.G, Bp.
Género, CALLIONYMUS, Linn.
Callionymus Ivra, Linn.

(Mascle gran.)

Syn.: Galicia nus Iyra, Lacep., Cuv. et Valenc, Guichen, CBp.,
Giinth., Canestr.

(Femella.)

Es Syn : Callionymus dracunculue, Lacep., Bloch, Cuv. et Valenc.,
o Guichen.

Nom vulgar: Guineu vermella, Tarragona: Dragó, Menorca. Es-
si pecie rara.

La Callionymus elegans,Lesueur: es la petita ó de cria (Callio
o nimus Sueurii, Cuv. et Valenc.)

Es

a a

A
B.-
Le.

Callionymus maculatus, Rafin.

d

Re Syn.: Callionymus cithara, Cuv. et Valenc., Callionymus
OO lyra, Riss.: Callionymus maculatux, CBp., Giinth., Canestr.: Ca-
lionymus Dracunculux, Brunn.

Re m vulgar: Guineu, Tarragona, Pau, Barcelona, Ferrepedres,
o Menorca.
er Callionymus Dracunculus, CBp.

E.. t Levi. Callionymux lacerta, Cuv. et Valenc., Guichen.:, Callio-
En. nymus Dracunculus, Canestr., Callionymus d'Eisira DIR Riss.:

l h Callionymus pusillus, Del., Bis. Callionymus festivus, Pallas,
, Nordmann, Dracunculus, Gièduer, VVillugh., Rond.

I Nom vulgar: Guineu, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

Es
a

Callhionymus Belenus, CBp.

É — Syn.: Callionymus Morissonii, Riss., Canestr.: Callionymus
o Risso, Lesueur, Cuv. et Valenc., Callionvmus Belenus, Giinth.
La: Canestr., Cuv. et Valenc., Riss., Callionymus sagitta, Riss.: Belen
ET s, Rond.:, Blennus vel, Gina: Gesner.

o Nom vulgar: Guineu, Tarragona: Pau, Barcelona: Cabot en ban-
ges, Menorca.

Lov Se'n troben bastantes entre 'l Xanguet ò Carmelo ros (Apòia
puc Moreau,)

30 Fauna ictiológica de Catalunya

Familia dels LOPHuIDZ.
Género LOPHIUS, Arted.
Lophiius piscatorius, Linn.

Syn.: Batrachus píscatorius, Riss., Rana marina, Bell., Ga-
langa, Rond., Rana piscatrir, VVilugh., Lophius piscatorius,
Riss., Cuv. et Valenc., Lacep., Bloch, CBp., Canestr., Giinth.

Nom vulgar: Rap, Barcelona, Tarragona, Rap, Buldroi, Me-
norca.

Lophius Budegassa, Spinola.

yn.: Lophius parvipinnis, Cuv., Lophius Budegessa, Riss,
CBp., Ginth., Canestr.

Nom vulgar: Rap futaire, Tarragona: Rap, Barcelona.

En el pahidor d'alguns raps els hi havem trobat sencer el mo-
lusch, Scaphander lignarius, Linn. l

Tribu dels ACANTHOPTERYGIS
thoracichs. :
Familia dels GOBIDZ.
Género, GOBIUS, Arted.
Gobius Jozo, Linn.

Syn.: Gobíus nebulosus, Riss., Gobius tertius, VVillugh., Gobius

Jozo, Cuv. et Valenc., Lacep., Riss., CBp., Canestr., Giinth.

Nom vulgar: Ruch d'alga, Tarragona, Burru, Barcelona, Gobit .

ar dic Costa de Llevant, Cabot d'alga, Menorca.
Var. Gobius longiradiatus, CBp.,

Syn.: Gobius longiradiatus, Riss., Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Buriil Barcelona, Gobit, Cua
de Llevant, Cabot mucós, Menorca.

Gobius lota, Valenc.

Sun t Gobius ophiocephalus, Pallas, Giinth.: Gobius lota, CBp.,
Canestr., Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Ruch, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

Gobius Gultatus, Cuv. et Valenc.

Syn.: Gobius gultatus, CBp., Canestr.
Nom vulgar: Ruch de roca, Tarragona, Gobit de roca, Costa de
Llevant, Cabot de roca, Menorca.

a a a ep Sea Re ADE

sac mn a ò

Hiobranquis 31

Gobius eruentatus, Gml.

Syn.: Gobius eruentatus, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Gui-
chen., Linn., CBp., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Burru, Barcelona, Gobit, SoRa
de Llevant, Cabot inglés, Menorca:

es

Gobius quadrímaculatus, Valenc.

3 Syn.: Gobius aphia, Riss., Gobius quadrimaculatus, Cuv. et
: Valenc., Guichen., CBp., Canestr..
Nom vulgar: Ruch, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

Gobius minutus, Cuv. et Valenc.

Syn.:: Gobius elongatus, Canestr., Gobius minutus, CBp.,
Giúnth., Guichen.

Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Gobit, Costa de Llevant, Cabot,
o Menorca.

Gobius auratus, Riss.

Syn.: Gobius auratus, Cuv. et Valenc., CBp., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Buch, Tarragona. Especie nova per Catalunya.
T Se'n troben molts entre'l carmelo (Meletfa Plalerica, M., Alau-
o sa Pilehardus, Cuv. et Valenc.)

Gobius geniporus, Valenc.

dÀ Syn.: Gobius geniporus, CBp., Giúnth., Canestr., Cuv. et
o Valenc.
: Nom vuigar: Ruch, Tarragona, Cabot, Menorca.

'Gobius Paganellus, Lina.

o Syn.: Gobius punetípinnis, Canestr., Paganellus Venetorum,
— VVillugh.s Gobius paganellus, Cuv. et Valenc., Guichen., EE,
CBp.

- Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Burru, Ed doleni: Gobit, Costa

Gobius niger, Linn.

— Syn.: Gobius niger, Cuv. et Valenc., Bloch, CBp., Giinth.
Nom vulgar: Ruch de roca, Tarragona: Gobit de roca, Costa de
— Llevant, Cabot de roca, Menorca.

a a ml

38 Fauna ictiológica de Catalunya

Gobius Falla.r, Satato.

Nom vuigar: Ruch, Tarragona, Cabot Berrubes, Menorca.

Género, APHIA, Riss.
Aphia Pellucida, Moreau.

Syn.. Aiherina minuta, Riss.: Latrunculus pellucidus, Giúnth.:
Gobius albus, Canestr., Braehvochirus Aphia, CBp., Brachyochi-
rus Pellucidus, Nardo, Gobius Pel/ucidus, Ressler, Nardo, Aphia
meridionalis, Riss

Nom vulgar: Xanguet, Bancloies Carmelo ros, Tarragona, Llen-
queta, Torredembarra, Roseti, Menorca.

Especie coneguda de tothom y no indicada en cap Catalech de
ae ipS de Catalunya. /

Familia dels MULLIDZ.
Género, MULLUS, Linn.
Mullus surmuletus, Linn.

Syn.: Surmuletus, Couch, Mallus surmuletus, Cuv. et Valenc.
Lacep., Riss., Bloch, CBp., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Roger, Rogeret, Costa de Llevant, Moll-tangué, Ta-
rragona, Moll ve, Menorca.

Mullus fuscatus, Ratin.

Syn.: Mullus fuscus, Riss.
Nom vulgar: Moll, Tarragona, Menorca: Roger, Rogeret, Costa:
de Llevant.

Mullus Baipitis. VVillgh. ,

Syn.: Mullus ruber, Riss., Mullus, Salvian., Mullus barbatus,
Cuv. et Valenc:, Lacep., Liun:, Bloch, CBp., Giinth., Canestr. l
Nom vulgar: Roger, Rogeret, Costa de Llevant Moli roquer,
Tarragona, Moll cranqué, Menorca. / /

En 13 d'Agost de 1910 vejerem un petit moll roquer deformat:
presentava un gep ben marcat y n'adquirirem un altre de semblant —
en 29 d'Octubre del mateix any: abdos patien una malaltia ó incorva-
ció de la columna vertebral, mes ben dit, una de les dugues formes
de l'afecció anomenada cip/osis ó.siga la ciphosis arciforme (juve-
nil) raquítica, no la spondílica angular ó ciphosis de Pott.

PS P DAR d'e aus 4 P R -
DG EC pd Es a d'el DP ra a 124

Hiobranquis 33

Familia dels TRIGLIDZ.
Género, DACTYLOPTERUS, Lacep.
Daetvlopteras volitans, CBp.

alia ada a ia
L3

— Syn.: Daetplopterus pirapeda, Lacep., Riss.: Dactvlopterus
volitans, Giinth., Canestr., Cuv. et Valenc., Guichen., 7rígla vo-
litans, Linn., Bloch, M//vus, Bell.

Nom vulgar: Xuriguer, Tarragona, Xuriguer, Marmota, Barce-
lona: Juriola voladora, Costa de Llevant: Xorich volador, Menorca.

Género, PERISTEDION, Lacep.
Peristedion Cataphractum, CBp.

Syn.: Peristelhus eataphractum, Gúinth., Peristedion cata-
phractum, Brit., Canestr., Peristedion cataphractus, Riss., Peris-
tedion malarmat, Lacep., Riss., Peristedion ehabrontera, Lacep.,
Riss.: Trígla chabrontera, Bonnat., Trigla cataphracta, Linn.,
Bloch, Brunn.: Ma/armat, Bell., Rond., Duham., Bonnat., Cuv. et
, Valenc.

i Nom vulgar: Malarmat, Barcelona, Tarragona, Burru, Costa de
Llevant: Armat, Menorca. Peix de fonera. /

Va TE Vi,"

Género, TRIGLA, Arted.
Trigla píni, Bloch.
: Syn.: Trigla pini, Lacep., Riss., Gúinth.
i Nom vulgar: Peona, Tarragona: Lluerna pogona, Barcelona: Ga-
llineta, Menorca.
Trigla lineata, Vall.

Syn.: Trigla adriàtica, Gml., Riss., Trígla lineata, Bloch,
l CBp., Giúnth., Canestr., /mbríago, Rond., Trígla (Lastoviza),
H Brunn., Lacep.
Ll Nom vulgar: Borratxo, Tarragona, Rafalet, Menorca.

Trigla cuculus, Rond.

Syn.: Trígla lucerna, Cuv. et Valenc., Guichen., Brunn., Riss.y
Trigla cuculus ,Riss., Trígla obscura, Linn., CBp.,Gúnth., Canestr.
Nom vulgar: Lluerna, Baicelona, Tarragona, Gallineta, Menorca.

Trigla gurnardus, Linn.

Syn.: Trigla gurnardus, Cuv. et Valenc., Bloch, CBp., Ginth.,

Canestr.: Trígla gurndu, Lacep., Riss.
3

34 0 Fauna ictiológica de Catalunya

Nom vulgar: Refet, Retetó, Tarragona, Lluerna, Biret, Bar
celona.

Al Refetó petit o Refetonet se li dona'l nom de: Pelut, Capsech,
Clau, Tarragona: Clavilló, Costa de Llevant, Goles de l'Ebre.

Var. Trigla milvus, CBp.

Syn.: Trigla cuculus, Cuv. et Valenc., Bloch, Ginth.: Trigla
hirundo, Brunn., Trígla milvus, Canestr., Res," 4 Milvus, Rol:
Nom vulgar: Lluerna, Tarragona. Var. nova per Catalunya.

Trigla Lyra, Lacep.

Syn.: Trigla Lyra, Cuv. et Valenc., Riss., Guichen., Bonnat.,
Linn., Bloch, CBp., Canestr., Giinth., Lvra, Rond.

Nom vulgar: Gatneu, Tarragona, Garnen, Barcelona, Costa de
Llevant: Ase, Menorca, :

Al petit o de cria se li dona'l nom mer Gatneu iutaire, com si fos
una especie distinta.

Peix de fonera, molt abundant Y que com en el Rap li havém
trobat sencer en el seu pahidor el molusch Scaphander lignarius,
Linn.

Trigla corar, CBp.:

Syn.: Trígla cora.r, Canestr., Triola microlepidota, Riss., Tríi-
gla corvus, Riss., Trigla hirundo, Cuv. et Valenc., Lacep., Gui-
chen., Bloch, Giinth., 7río/a cuculus, Brunn., Corax, Rond.

Nom vulgar: Juriola, Tarragona, Costa de Llevant, Menorca,
Lluerna, Barcelona.

La petita o de cria es la:

Trigla peciloptera, Valenc.

Syn.: Triola peciloptera, Guichen., Giinth.

Nom vulgar: Lluerneta, Juriola de cria, Tarragona, Oriola, Me-
norca.

Avans de perdre-s la navegació costera a la vela y deter el
nombre de les barques. de pesca, abundava moltissim més que'n nos-
tres díes.

Fi rigla cavillone, Lacep.
Syn.: Lepidotrigla aspera, Ginth., Sauvage: Triola aspera,

Hiobranquis — 35

CBp., Canestr., Viviani, Cuv. et Valenc., Guichen., Trigla caví-

— dlone, Riss.: Mullus asper, Rond.

Nom vulgar: Pelut d'escata, Tarragona: Gaceta Goles del Ebre,
Clavilló, Costa de Llevant.

Peix de fonera abundant com el Gatneu y encara que de baix
pes no menys estimat pera menjar a la brasa.

Sub-familia dels COTTINI.
Género, COTTUS, Arted.
Cottus Lobio, Vi.

Syn.: Gobius fluvialis alter, Bell.: Cabot, Rond., Duham., Va-
llot: Cotíuzs 2'obio, Bloch, Jurine, CBp., Giinth., Canestr., Hecxel et
Rner., Siebold, Gehin, Lacep., Riss., Cuv. et. Valenc., Blanch.,
Soland. l

Nom vulgar: Cullereta, Canal d'Urgell. Especie nova per Cata-
lunya.

Sub-familia dels SCORPZNINI.
Género SCORP Z£NA Linn.
Scorpeena, scropha Linn.

Syn.: Scorpius, Salvian.: Scorpio marinus, Bell., Seorpeena
serofa, Bloch, Brunn., Costa, CBp., Gúnth., Canestr., Lovve, Sau-
vage, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen.

Nom vulgar: Polla, Escórpora dels bruts, Escórpora de fang,
Tarragona, Polla, Barcelona, Cap roig, Menorca.

Var. Scorpeena lutea, Riss.
— Nom vulgar: Escorpora groga, Tarragona. Nova per Cata-
lunya. Rara ,
Scorpena porcus, Linn.

Syn.: Seorpena poreus, Cuv. et Valenc., Guichen., Lacep., Riss.,
Bloch, Brunn., Costa, CBp., Giinth., Omesti,, Bimdene: Seorpena,
Bell.

Nom vulgar: Escórpora de roquer, Tarragona, Barcelona, Ras:
cla, Menorca.

Scorpena ustulata, Lovve.

Syn.: Seorpena Amadeo p a Gata tsmulata, Gúnth.,
Giglioli, Belloti.

36 Fauna ictiológica de Catalunya

Nom vulgar: Escórpora de roquer, Tarragona: Cap-tinyós, Uot,
Menorca.

Les punxades de les Escórpores son dolentes, però no tan com
les de les Aranyes ( Trachinus). Amb la fosca y les correntíes de
llevant, son aquestes més verinoses.

En Desembre de 1909 adquirirem un petit exemplar de Scorpena
que segurament es una varietat de la S. usfu/ata, Lome, car en
lloch de presentar 18 o 19 ratjs en les pectorals, no més ne té 13
0 14 y la coloració es d'un hermós color de cendre amb grans taques
blanques y negres, Sobre tot una de blanca a la basa o arrancada de
la cua y les puntes de les aletes son vermelloses, No la considerém
especie nova per haver arribat a les nostres mans molts exemplars
de Scorpena ustulata, Love, amb 16 ratjs en lès pectorals.

Género, SEBASTES, Cuv.
Sebastes Dactyptopterus, Giinth.

Syn.: Sebastes imperialis, CBp., Canestr. , Seorpena dactylop-
tera, Laroche, Riss.: Serranus imperialis, Cuv. et Valenc., Gui-
chen. y dels Mallorquins. l l

Nom vulgar: Rufina, Costa de Llevant, Panegal, Tarragona, Pa-
negall, Barcelona, Serrà imperial, Menorca.

Peix de fonera, molt abundant.

Familia dels BERYGIDZ.
Género, HOPLOSTETHUS, Cuv.
Hoplostetus mediterraneus, Cuv. et Valenc.

Syn.: Trachichinys pretiosus, Lovve, Trachichthys australis,
Costa, Trachichihys mediterraneus, CBp., Hoplostethus medite-
rraneus, Guichen., Gúinth., Canestr.

Nom vulgar: no'n té. Espècie molt rara y nova per Catalueya:
N'havèm vist dos exemplars procedents de Badalona, en casa de nos-
tre amich el naturalista preparador en Lluis Soler y Pujol, de Bar-
celona.

Familia del PERCIDZ.
Género, LABRAX, Cuv.
Labrar Lupus, Cuv.

Syn.: Centropomus, Lacep. , Perca Labra., Riss., Linn., Brunn.,
Labrar lupus, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Giúnth., Canestr.,

Hiobranquis —37

Brit. Capel.: Bar, Duham., Scigena diacantha, Bloch, Lupus, Bell.,
Rond., Bonnat.

Nom vulgar: Llubarro, Llubina, Barcelona, Tarragona, Menorca:
Llop, Goles y riberes de l'Ebre, Menorca,

En 29 d'Abril de 1910, dintre'l port de Tarragona, se'n pescà amb
am un d'aquests peixos de mes de un metre de llarch.

Labrae.r punetatus, B. C

Syn.: Labrar punetatus, L. Vaillant.
Nom vulgar: Baila, Tarragona: Llop, Menorca.

Sub - familia dels SERRANINI.
Género, POLYPRION, Cuv.
Polvprion cernium, Valenc.

Syn.: Seiaena aquila, Rosenthal, Polvprion Massiliense, Costa:
Polvprion cernier, Lovxve, Polvprion cernium, CBp., Giúnth., Ca-
nestr., Cuv. et Valenc., Holocentrus Gulo, Riss., Seorpaena mas:
siliensis, Riss.: Meru del Cap Breton, Duham.

Nom vulgar: Rascés, Tarragona, Dot, Barcelona, Pampol, Ras-
cés. Menorca.

Se'l veu quasi sempre en alta mar, junt a ss desferres d'embar-
cacions y fustes surants.

Género, SERRANUS
Serranus Seriba, CBp.

Syn.: Lutjanus seriptura, Lacep., Riss.: Holocentrus marinus,
Lacep., Del., Riss., Holocentrus argus, Riss.: Serranus Seriba,
Cuv. et Valenc., Guichen., Giinth., Canestr.: Perca marina, Sal-
vian., VVillugh., Brunn.

Nom vulgar: Vaca Serrà, Barcelona, Tarragona:. Vaca serrana,
Goles de l'Ebre: Vaca, Menorca,

Serranus cabrilla, CBp.

Syn.: Holocentrus virescens, Bloch, Holocentrus chanus, La-
cep.: Hólocentrus flavus, Riss., Bodianus hiatula, Lacep., Serra-
nus cabrílla, Riss., Cuv. et Valenc., Giinth., Canestr., Perca ma
rina, Brunn., Perca cabrilla, Linn., Hiatula, Salvian., Comber,
Couch.

Nom vulgar: Serrà, Barcelona, Tarragona, Menorca.

38 Fauna ictiológica de Catalunya
Serranus hepatus, CBp.

Syn.: Centropristis hepatus, Gúinth., Serranus hepatus, Ca-
nestr., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen.: Holocentrus hepatus,
Riss., Holocentrus siagonolus, Del., Lutjanus adriaticus, Lacep.,
Holobeniras striatus, Bloch, Labras, Brunn., Labrus MPa,
Linn., Lacep., Sachettus Venetorum, VVillugh.

Nom vulgar: Inflaconys, Tarragona: Serrà, Barcelona, Vaca se-
rrana, Menorca.

Género, CERNA, Bp. (EPINEPHELUS, Bloch.)
Cerna 2igus, CBp.

Syn.: Epinephelus 2igas, Vaill., Br.i: Serranus gigas, Gúinth.,
Canestr., L. Vaillant, Cuv. et Valenc., Guichen., Riss., Geof.
St. Hil.: Holocentrus, Blainv., Holocentrus meru, Lacep., Riss.,
Perca giges, Bonnat., Brunn., Linn., Serratus marginatus fimbria
tus, Lovve, Cernna 2igas, Costa, Perca cernua, Aradas.

Nom vulgar: Meru, Tarragona, Meru, Neru, Baregipra, Cela
de Llevant, Anfós, Menorca.

Peix de carn delicada, molt recercat péls gurmets.

LJ
Cerna catalònica, Gibert, esp. nova.

Cerna catalònica, Gibert.

Nom vulgar: Abadeco ratllat, Tarragona. .

La forma de la cúa es el caràcter de classificació més essencial
del genero Merti. o Epinephelus, Bloch (Cerna, Bp.). Cal, per tant,
modificar el quadro y afegir-hi, a mes dels de cúa' rodona y de cúa
partida, els dé eúa recta ó quadrada. l

Aquesta especie no es cap Serró, pera serho li manca presentar
la vora interior del preopercul dentellada en la seva meytat posterior
y les escates de la línea mitja dels costats, ciliades Y no llises.

Hiobranquis 89

Sobra, per tant, dir que siga una varietat del Vaca-Serrà (Serra-
nus seriba, Cuv. et Valenc.) que té la cúa recta o quadrada.

Per ésser el Plectropoma fasciatum, Costa (Cerna alexandrina,
Doderl,, Serranus alexrandrinus, C. V., Serranus acutirostris,
Perugia), li manca à nostra Cerna, en primer lloch: portar é l'angle
del preopercul les dents més ó menys grosses que dirigides oblicua
ment endevant constituheixen el caràctér del género Plecfropome,
Cuv., y en segón lloch, tenir la cúa lleugerament partida.

La Cerna catalónica (fusciata, recticerca) es un peix de la fa-
milia dels Serranienchs, té'l preopercul dentellat y les barres (man:
díbula) escatoses, es per tant més una Cerna ó Epinephelus que un
Serró. Té la vora inferior del preopercul, recta y sense dentellons.
Veusen aquí els seus caràcters:

Dorsal, 11/16: Anal, 3/8 ó 7, Pectorals, 15: Ventrals, 1/5. Dels
cinch exemplars recullits en tres anys, no més ne serven. tres, dos de :
preparats y la fotogratía d'un altre, tots no passen gayre de 0'22 ó
0:23 m. de llarch, l'alçaria del cos es de 004 m., la llargada del cap
de 0/06 m. ó siga ',, mes llarch que la alçaria y compresa encara no,
quatre vegades en la llargaria total, té ademés de les dents en
carda, dos ullals dalt y baix. El ratj fort o punxós de les ventrals es
més llarch que la meytat del ratj Segúent: la vora interior del subo-
percul no es dentada, les dents de l'angle interior del preopercul son
desiguals: la caudal es sempre recta ó quadrada. Aquests son els
caràcters principals d'aquesta nova especie per Europa, a la que'ns
havèm permès posar el nom de Cerna catalónica. El color del cos

— es roijós ab 5 ratlles blavench negroses longitudinals en els costats,

y 2 del mateix color obliqiies en el preopèrcul.

Cerita Canina, Doderl.

40 Fauna ictiológica de Catalunya

Cerna canina, Doderl.

Syn.: Serranus caninus, Val., Cerna gigas, Gthr., Stdehnr.,
Serranus cernioides, B. Capel.

Nom vulgar: Meru, Tarragona: Gernera, Gerna, Menorca. Es-
pecie nova per Catalunya:

El día 10 de Maig de 1911 ens arribà a les mans un bell exemplar
de Meru, qual caràcter essenciai de diferenciació respecte'ls altres,
consistia en tenir la cúa recta o quadrada. El peix adquireix grans
proporcions, car el nostre exemplar midía 0,50 m. de llarch XX 0123
m. d'alt, y pesava 1,500 grams. 3

Aquesta nova especie no deu confondre-s amb la nostra Cerna
catalónica, puix que es ratllada y sempre de més petites dimen-
sions, ni amb la Cerna 2igas, CBp., ni amb l'Epinephelus acutí-
rostríis, C. et V., car la C. gigas té la caudal rodona y'l darrer la té
partida. Els caràcters son quasi'ls mateixos de l'especie Gig'as, però
com ja tením índicat, té la caudal recta ó quadrada: els dentellons
angulars del preopèrcul son quasi iguals y la vora interior del subo-
percul es finament dentellonada. El color es poch més ó menys el de
la Cerna Gigas Bp.: el no ésser com havèm dit ratllat, el diferencía
de la C. catalónica, G., y el comptar no més amb 8 ratjs molls en
en l'anal, fà que no se la pugui confondre amb l'E. acutirostris,
C. et V. que constantment ne té 11 y ensemps la cúa partida,

Br. 7—D. 11/15: A. 3/9, C. 15: P. 17, V. 1/5.

Unicament pot confondre s amb la:

Cerna sicana, Doderl.

Ld

Syn.: Centroprístimero et Cerna nigrita, Jordan et Eigemann.

Nom vugar: Gernera, Gerna, Menorca.

Especie d'un color gris vermellós que no més assoleix 0:86 m.,
però que té la cúa recta ó quadrada y l'extremitat de les alelea ribe-
tejada de blanch.

D. 10/15: A. 8/9. .
Epinephelus acutirostris, C.et V.

Syn.: Serranus nudulosus. Steindachn.: Serranus acutirostrís,
Giinth., Gigl., Cuv. et Valenc., Guichen., Serranus nebolosus,
Cocco: Serranus tinca, Cantraine, Serranus fuscus, Lovve, Steiti-

i
La

Hiobranquis 41

dachn.: Cerna nebulosa, CBp., Verany, Serranns macrogenis,
Sassi, Gigl.

Nom vulgar: Abadeco, Tarragona. Esssèn rara.

Abunda mes vers les aygues de Ponent y de l'Estret.

No ha arribat a les nostres mans y per tant no havèm pogut examinar
cap exemplar de l'especie de cúa lleugerament partida color pardo amb
bandes en el cos y cap, y taques vert-groguenques en els costats y
d'un tò més clar en el ventre, que cita en Jaume Ferrer Aledo, en el
Catàlech dels peixos de l'illa de Menorca. (Observaciones, pé-
gina 40), peró creyèm no pot relacionarse amb el Plectropoma fas-
ciatum, Costa, ni amb la Cerna Chrvsótaenia, Doderl., ni ésser
una varietat del Serranus cabrilla, Linn., cat totes elles, encara
que tinguin la cúa partida, no més tenen 3/8 ratjs en l'anal, essent
així que aquesta especie'n té 3/12.

Género, ANTHIAS.
Anthias sacer, Bloch.

Syn.: Avlopon lvicae, A. hispanus, A. Rissoí, A. Nicensis,
A. Algeriensis, Guichen.: Serranus anthias, Cuv. et Valenc., Gui-
chen., Avl/opon anthias, Riss., Ratin., Guichen., Lutjanus anthias,
Lacep., Riss.: Anthiias sacer, CBp., Loxve, Giinth., Canestr.: La-
brus anthias, Linn.

Nom vulgar: Rexet, Barcelona: Somera, Costa de Llevant, Den-
tó, Menorca.

Sub-famllia dels APOGONINI.
Género, APOGON, Lacep.
Apogon imberbís, Gúnth.

Syn.: Apogon re.r, Lovve, Apogon rer mullorum, Cuv, et Va-
lenc., Gúnth.: Mullus imberbis o Apogon, Cuv., Apogon ruber,
Rafin., Lacep.,. Riss., Perca pusilla, Del.,. Centropomus rubens,
Spinola: Mullus imberbís, Bonnat., Mullus imberbís sive re mu-
llorum, VVillugh.: Corvulus, Gésner.

Nom vulgar, Rey, Reyet, Tarragona: Moll reyal, Anfós, Barce-
lona: Mare d'anfós, Muret vermell, Menorca.

42 0 Fauna ictiológica de Catalunya

Familia dels SCLENIDZ
Género, UMBRINA, Cuv.
Umbrina Cirrosa, Riss.

Syn.: Umbrina,Yarr., Couch, Umbrina cirrhosa, CBp., Giinth.,
Canestr.: Umbrina vulgaris, Cuv. et Valenc., Guichen., Perca um-
bra, Lacep.: Sciena cirrhosa, Linn., Bloch, Agass.: Coracinus,
Salvian., Chromis, Bell, Gesner. : l

Nom vulgar: Corvall. Barcelona, Tarragona: Red, Reig, Me.
norça.

Seiena aguila, Cuv.

Syn.: Seiena, Couch.: Seiena umbra, CBp., Seiena aquila,
Giinth., Canestr., H. Sehlegel, Cuv. et Valenc., Guichen., Riss.,
Perca Vanloo, REé Cheilodiptera aquila, Lacens Umbrina. Sal-
vian., Umbra marina, Bell.

Nom vulgar: Retx, Tarragona.: MS TM

Especie prou coneguda de tots els nostres Regats però no
citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya... ....

N'havèm vist exemplars .pescats. é. l'art (8, d'Abril de 1910) de
més de 30 tilograms de pes.

Corvína Àrorà:

Syn.: Corvina nigra, CBp., Canestr., Gunth., Cuv. et. Valenc.:
Seieena niora, Bloch, Seiena umbra, Lacep., Riss., Linn., Rosen-
thal, Coracinus nixer, Salvian., VVillugh.: Coracinus, Rond.

Nom vulgar: Corva, Corvina, Tarragona, Corva, Barcelona, Es-
curbai, Menorca.

Género, PRISTIPOMA, Cuv.
Pristipoma Bennettii, Love.

Syn.: Pristipomaronehus, Valenc., Guichen., ioga Ben-
nettii, Valenc., Guichen., Ginth., Steidachner, Rochebrune..

Nom vulgars Rencadors Tarrigar:

— Especie nova per Catalunya. El Roncador no es raro, car en 2 de
Juliol de 1910 ne vejerem 12 de junts à la pescatería de Tarragona,
pescats ú les xarxes, y son 0 PROIPEl els: piEs ea se'n aponció al
palangró. / I

aa a Ei a a La

nn
Las

MUME ea VU Eg

al a ad di a a ai Ll all

ae as eL LE al

es A IT OA PES 4

xy
dan
La
h-
4
Es
4

Hiobranquis 43:

Familia dels SCOMBRIDZA:.
eco o Sub-familia dels SCOMBRINI.
Lo GENOero, SCOMBER.
lgi Seomber Seomber, Linn.

Syn.: Scomber Seombrus, OBp., Lacep.: Seomber Seomber,
Bonnat., Riss., Cuv. et Valenc., Brunn., Bloch., Giinth., Schlegel,
Canestr.

Nom vulgar: Baràt o Verat, Barcelona, Tarragona, Merorèf

Abunda molt. En una Bo g i ú ee se'n Pa més.
de 2.000 at ee ra

dE da Colias, Dei

ini) . 2 I l
Syn.: Seomber macrophthalmus, Ratin., CBp., Scomber pneu-
matopiorus, CBp., Guichen., Cuv. et Valènc., Dels: Seomber Co-
lias, Cuv. et Valenc., Riss., Gmf, Cera Dg de Colias, Rond.,
. Lacep.
Nom vulgar: Cavall. Bisst, Barat d'ull gros, Tatralties Barat
o Verat, Barcelona, Menorca: Bissu, Costa de Llevant.
El Barat petit ó d2 cria es l'especie ger ra per: - EE

,Scomber. pneumatophorus, Delaroche.. ds -

Nom vulgar: Gallimó, Tarragona.

Les especies Seomber colias, Linn.: Denter maèrophtalmus,
Cuv, et Valenc., y Cvprinus macrophtalmus, Lacep. (Long-Tsing-
Yu, Aquarium del ParE de la Ciutadela de Barcelona) ofereixen
certa hipertrofia ocular, y caldría estudiar Si existeix reducció del
nervi óptich. :Serà tal volta efecte d'una adaptació especial, per
passar o haver passat temporalment 4 viurer o habitar en un nou

o medi fosch, forçant per tant llur organ visual é fí d'aprofitar éls fé-

bles ratjs de llum que hi arriven, com Job ds animals caver-
nícols de la fosca

Género, AUXIS.
Auis BiSus. CBp.

Syn.:. Au.rís Rochei, Gúnth., Canestr., Auzis vulgaris, Cuv. et
Valenc.: Tiynnuas Rocheanus, Rieé 8domber enti: Ratin., Bize,
Duham. de

44 Fauna ictiológica de Catalunya

Nom vulgar: Melva, Barcelona, Tarragona, Baldufa, Costa de
Llevant. /

Quan se calaven peces surants a fonera per no existir aleshores
navegació a vapor, se'n agataven moltíssimes inés que ara y avuy
encara a la Torredembarra se'n pesquen bastantes, à la bolitxa.

Género, THYNNUS.
Tiiynnus Thunnina, CBp.

Syn.:. Thyanus thunnina, Ginth., Canestr., Cuv. et Valenc.,
Thvnnus Leachianus, Riss.: Seomber Commersonrii, Riss.

Nom vulgar: Arbecona, Tarragona, Tunyina, Barcelona, Albe:
cora, Costa de Llevant, Bacoretes, Goles de l'Ebre.

Thynnus tivnnus, Giinth.

Syn.: Thynnus vulgaris, CBp.. Canestr., Cuv, et Valenc., Gui-
chen.y TApnnus mediterraneus, Riss. Scomber thpnnus, Lacep.,
Riss., Bonnat., Linn., Bloch, Brunn.: 74ynnus, Duham., Bell.

Nom vulgar: Tunyina, Barcelona, Tarragona.

A les petites ó de cria, vulgarment se les coneix ab el nom de
Golfés. É

En l'almadraba del cap del terme, Hospitalet-Atmetlla (Tarra-
gona), pél Malg se'n pesquen moltes de 1 Rilogram de pes y pél
Septembre escassament de mítj Hilogram: aixó é4 part de la ma-
tansa que segons les anyades, com en l'almadraba de Rosas, se'n fà
de moit més grosses: llevades de 200, 300 y 600.

Tvnnus alalonga, Cuv. et Valenc.

Syn.: Oreynus alalonga, Riss., CBp., Canestr., Gúinth., Scom-
ber alalonga, Riss., Bonnat., Seomber germo, Lacep., Germon,
Duham., A/i/angh, Duham.:. Alalungha, Cetti. gat

Nom vulgar: Zanja, Goles de l'Ebre.

Especie molt rara, nova per Catalunya. Abunda: més vers les
aygues de Ponent y de l'Estret.

Género, PELAMYS.
Pelamis sarda, Cuv. et Valenc,

Syn.: Pelamis sarda, Guichen., VVillugh., CBp., Gúnth., Ca-———
nestr.: TApnnus sardus, Riss.. TApnnus pelamis, Riss., Brunn.:

,
4
I
1

Hiobranquis 45

Seomber mediterraneus, Del. Scomber sarda, Lacep., Riss.,
Bioch, Rosenthal: Pelamíis, Salvian.. Bell.

Nom vulgar: Bonitu, Barcelona, Tàrrepiótn: Bonitol, Menorca.

A darrers d'Agost y à primers de Septembre se'n pesquen mol:
tíssims é Vart.

Sub-familia dels Carangini.
Género, TRACHURUS, Cuv.
Trachurus Trachurus, Gúinth.

Syn.: Caranr trachurus, CBp., Schlegel, Lacep., Riss.: Tra-

ehurus, Canestr., Seomber trachurus, Bonnat., Linn., Bloch,

Brunn., Trachurus, Rond., Bell., Salvian., VVillugh., Gesner.

Nom vulgar: Surell, Surelló'l petit, Tarragona, Barcelona, Me-
norca.

Abunda molt. El Surell dies al bou te 0:40 m. o 0:50 m. de
llarch.

Género, CARANX, Cuv.
Caranr Fusus, Geot. St. Hil.

Syn.: Der als: Cuv. et Valenc., Giinth.

Nom vulgar: Surell, Barcelona, Tarragona: Especie nova per
Catalunya. Abundant y conegudíssima. En Amador Romaní y Gue-
rra, de Capellades, l'observà y classiticà en 1909.

Caran.r suareus, Riss.

Syn.: Caran.r suareus, Cuv. et Valenc.

Nom vulgar: Surella, Tarragona.

Especie nova per Catalunya. En Febrer y Mars de 1911 se'n pes-
caren moltes en les aygues de la part occidental de Harrimya,

Sub-familia dels Centronotini.
Género, NAUCRATES, Rafin.
Nauerates duetor, Cuv. et Valenc.

Syn.: Naucrates duetor, CBp., Giúnth., Canestr., Guichen.,
Naucrates fanfarus, Ratin., Centronotus conductor, Lacep., Riss.,
Gasterosteus duetor, Bonnat., Linn., Brunn., Seomber ducetor,
Bloch.

46 0 dfFauna ictiológica de Catalunya

Nom vuigar: Bairó, Tarragona, Pampol, Barcelona, Menorca,
Biró, Costa de Llevant.

Aquest petit peix, guia y fidel company del dia. segueix als
barcos de navegació d'altura y al arrivar a port embesteix com es.
maperdut a les platjes y fins se deixa agafar amb les mans.

Género, LICHIA, Cuv.
Lichia glatcus, Cuv. et Valenc.

Syn.: Lichia glauca, Ginth., Canestr., Liíehia 2glaucus, CBp.,
Lichia glavcos, Riss.: Centronotus glapcos, Riss., Caranr qae
eus, Lacep., Glaueus (Detbio), Rond. :

Nom vulgar: Palomida, Tarragona, Columida, Barcelona, Palo
mida, Palomina, Menorca.

Lichia amia, Cuv. et Valenc.

Syn.: Lichia amía, Guichen., Agass., CBp., Giúnth., Canestr.,
Liehia Ivzan, Lacep., Riss., Centronotus vadigo, Lacep., Caranr
amia, Lacep., Scomber amíia, Linn., Amia, de tags ed Pes
Bell.

Nom vulgar: Palomida, Tarragona, Colomida, ncia Palo-
mida, Surell de penya, Menorca.

Lichia vadigo, Qui et Valenc.

Syn.: Gentronotus vadigo, Riss., Liehia vadigo, Riss., CBp.,
Giinth., Canestr., Centronotus glaycos, Lacep.
Nom vulgar: Lexola, Tarragona, Lexa, Costa de Llevant. Espe-

cie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. A vegades
se'n agafen moltes a palangra. 3

Género, SERIOLA, Cuv.
Seriola Dumerilit, Riss.

Syn.:, Seriola Dumerilii, Ginth., CBp., Canestr., Cuv. et Va-
lenc., Guichen.: Caran.r Dumerilii, Riss.

Nom TE Verderol, Tarragona, Sirvia,. Sisviole, Verderol,
Menorca.

J
4
4

-
es
.

Hiobranquis —47

Género, TEMNODON, Cuv. et Valenc.
Temnodon saltator, Cuv.

Syn.: Scomber plumbeus, Mitehill: Gasterosteus saltatrir,
Linn., Bonnat,, Pomatomus, SRib, Lacep., Oheilodipterus hepta-
canthus, Lacep.: Saltatrix, Catesby., Temnodon saltator, Valenc,,
S. Berthel., Guichen., Nordm., CBp., Giinth., Verany., Steindachn. si
Canestr., Brit. Capel., Gigllónis Perugia.

Nom vulgar: Tsernia, Tarragona. Especie nova per Catalunya.
En pochs díes de diferencia (Agost 1910) en la pescatería de Ta-
rragona, ne vegerem dos exemplars pescats a les xarxes, que pesa-
ven quiscun 15 Rilogram.

Sub-familia dels. Zeini.
Género, ZEUS, Arted.
se Zeus faber, Linn.
Syn.: Zeus faber, Bloch, Rosenthal, Agass., CBp., Gúnth.,
Schlel., Canestr., Bonnat., Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen.
Nom vulgar: Gall. Barcelona, Tarragona, Gall de St. Pere, Me-
norca. / dis

Zeus pungio, Cuv. et Valenc,

Zeus pungío, Cuv, et Valenc.

Sans Zeus pungio, CBp., Ginth., Guichen.
Nom vulgar: Gall, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Pes.
cat a l'art, en 10 de Juny de 1911, n'adquirirem un bell exemplar.

48 0 Fauna ictiolégica de Catalunya

Sub:-familia dels Caprini.
Género, CAPROS, -Lacep.
Capros aper, Lacep.

Syn.: Capros aper, CBp., Giúinth., Canestr.: Riss., Guichen.:
Perca pusilla, Brunn., Zeus aper, Linn., Aper Rondeletic, VVillugh.
Nom vulgar: Gallet, Barcelona, Xavo, Tarragona.

Sub-familia dels LAMPRINI.
Género, LAMPRIS, Retzius.
Lampris guttatus, Retzius.

Syn.: Lampris luna, Ginth., Canestr., Lamprís lauta, Lovve:
Chrvsotosus Luna, Lacep., Riss., Lamprís Suttatus, Cuv. et Va-
lenc., CBp., Schleg.

Nom vulgar: Llampuga, Tarragona. Especie rara y nova per Ca-
talunya. Abunda en aygues de les Mallorques.

Sub-familia dels BRAMINMI.
Género, BRAMA. Schneid.
Brama Raií, Schneid.

Syn.: Sparus castaneola, Laceps Riss..: Brama Raid, Riss.,
Bloch. Rosenthal, CBp., Giinth., Canestr.: Sparus brama, Bounnat.:
Brama marina cauda forcipata, VVillugh.

Nom vulgar: Castanyola, Barcelona, Tarragona.

Peix de fonera abundant, que te de pescarse a fons fixo d'aygues,
ni mes ni menys. Desapareix o emigra una llarga série d'anyades y
retorna després altra vegada. Dintre la seva massa muscular, quas
en tots ells hi viu un tricocefal tal volta nou: verm nematodes en
forina de petita carabassa vinatera, llarch de 0:07 m., glutinós y de.
color blanch-groch de canari. ,

Sub-familia dels CENTROLOPHINI
Género, CENTROLOPHUS.
Centrolophus pompilus, CBp.

Syn.: Centralophus morio, Cuv. et Valenc.: Centroloptius ni-
ger, CBp., Lacep.: Centrolophius pompilus, Ginth., Canestr., Gui-
chen., Cuv. et Valenc.: Centrolopiius pompilius, Riss., Pompilus,
Couch, Rond.: Corpphena pompilus, Lacep., Riss., Linn.: Serrà de
Provença, Duham.

l
l

Hiobranquis —49

Nom vulgar: Trotllu, peix de brom, Barcelona, Negret, Negritu,
Tarragona.

S'en agafen pel Mars y Abril barrejats entre les moles de surell.

Género, STROMATEUS.
Stromateus Fiatola, Linn.

Syn.: Chrvsostomus fiatoloides, Lacep., Stromateus fiatola,
Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Bonnat., CBp., Giinth.,
Canestr.: Hepalus, Gesner, Sfromateus, Rond., Gesner, Aldrov.,
VVillugh.: Fiatola, Rond., Gesner:, Callpehtfiys, Bell.

Nom vulgar: Palomida, Barcelona, Tarragona.

Stromateus Microchirus, Giinth.

Syn.: Fietola fasciata, Riss., Seserinus microchirus, Cuv. et
Valenc.: Seserinus Rondeletii, Cuv. et Valenc., Cuv., Sfromateus

mierochirus, CBp., Canestr., Centrolophus microchirus, Bonelli,

Seserinus, Rond., Gesner.

Nom vulgar: Pampol pudent, Tarragona. Especie nova per Cata-
lunya.

Sub-familia dels CORYPHZNINI.
Género, CORYPHZNA.
Corvphena hippurus, Riss. .

Syn.: Corvphena pelégica, CBp., Giinth., Canestr., Riss.,
Lampugus pelagiceus,, Cuv. et Valenc., Corpphena hippurus,
Lacep.,Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Linn., Bloch, CBp., Gúinth.,
Canestr.: Equíselís, Rond.

Nom vulgar: Doradu, Tarragona, Llempuga, Menorca.

Sub-familia dels Xipheini.
Género XIPHIAS.
Xiphias gladius, Linn.

Syn.: Aiphias gladius, Cuv. et Valenc., Guichen., Lacep., Bloch,
Rosenthal, CBp., Giinth., Schleg., Canestr., Xiphias píscis, VVi-
lugh., Xiphius, Bell.: G/adius, Salvian.

Nom vulgar: Peix espasa, Tarragona, Emperador, peix espasa,
Menorca.

4

50 Fauna ictiológica de Catalunya

Sub-iamilia dels Echeneini.
Género, ECHENEIS, Arted.
Echeneis remora, Linn.

Syn.: A'emora, Couch., Yarr., Rond., Aldrov.: Echeneis remora,
Lacep., Riss.. Bonnat., Bloch, Ratin., Cuv., Rosenthal, Costa, CBp.,
Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Pegas, Tarragona, Rémora, Barcelona.

Havem vist qualques pie momificats procedents de la To-
rredembarra.

Familia dels TrichAiuridae.
Género, LEPIDOPUS, Goiian.
Lepidopus argenteus, Bonnat.

Syn.: Lepiaopus caudatus, Ginth., Canestr., Lepidopus ensi-
formis, CBp., Lepidopus, Agass.: Dèpidop0S argvreus, Cuv. et
Valenc., Guichen.: Lepidopus 2uanianus, Lacep., Riss.: Lepidopus
Peronii, Riss., Lepidopus argenteus, Bonnat.: Trichiaras cauda-
Ins, Euphras., Arted., Lepidopus, Goian.

Nom vulgar: Serra, Serreta, Tarragona. Especie nova per Cata-
tunya. En 24 de Mars de 1910 n'adquirirem un hermós exemplar pes-
cat a palangre de més de 2 metros de llarch. 5

Familia dels Taníoide. À
-—— Sub-familia. dels Cepoliní. :
———Género, CEPOLA, Linn.
Cepola Rubescens, Linn.

Syn.: Cepola Rubescens, Cuv. et Valenc., Guichen., Riss.,
Brunn., CBp., Giinth., Canestr.: Cepola serpentiformis, Lacep.,
Cepola tenia, Bloch, Riss., Tenia rubra, VVillugh., Merus alter
Sive serpens rubescens, Rond., Aldrov.

Nom vulgar: Pixota vermella, Llígas-cames, Tarragona: Beta,
Barcelona: Làtigo, Costa de Llevant, Flàmula, Menorca.

Género, REGALECUS, Brunn.
Resgalecus s'ladius, Ginth.

Sym.: Gvmnetrus longiradiatus, Riss.i Gvnnetrus g'ladius,
Cuv. et Valenc.: Regalecus gladius, Canestr.

Nom vulgar: No'n té. Especie molt rara y nova per Catalunya.
No ia massa temps, en Lluis Soler y Pujol, naturalista preparador de

Mes OMTQEeEIET DS PE 0, 200 Ú

Hiobranquis 51

Barcelona 'n va tenir un LS: lies eds en aygues de Vilanova
y Geltrú.

J Gènero, TRACHYPTERUS, Goiian.
Traehypterus Falr, Cuv. et Valenc.

Syn.: Trachvpterus tenia, Costà., CBp., Ginth., Canestr.,
Gvmnetrus cepedianus, Riss., Fal.r, Bell. :
Nom: vulgar: Fleuma, Miéàorcal Especie rara.
El 20 de Desembre de 1912 ne vegerem un exemplar d'1/40 m.,
pescat a palangre, que l'adquirí un capità de la marina mercant:

Trachvpterus leiopterus, Gúinth.

Syn.. Trachvplerus leiopterus, Cu v. et Valenc.

Nom vulgar: Faixa, Tarragona. Rara.

El 15 de Desembre de 1911 n'examinarem un exemplar pescat a
palangre, fet malbé al desenteririo y bastant descompost, quals pro-

porcions eren: llariraria total. 1:50 m., alcaria O'145 m., doblaria
0,012 metros.

Trachvpterus cristatus, Bonelli.

Si. Trachvpterus crístatus, Gúinth., :Trachvpterus Bonelle,
Cuv. et Valenc.

Nom vulgar: Cardenal, Tarragona. Especie rara.

Familia dels Sparide:.
Sub-familia dels Sargini,
Género, SARGUS, Cuv.
Sargus vulgaris, Geot. St. Hil.

Syn.: Sargus vulgaris, Gúinth., Brit., Sargus Salviani, CBp.,
Canestr., Cuv. et Valenc., Qiieben: Sargus puntazzo, Riss., Spa-
rus sargus, Brunn., Sargus, Bell. l

Nom vulgar: Variada, Tarragona, Menorca, Sarg, Barcelona,
Barada, Costa de Llevant,

Sargus Rondeletit, Cuv. et Valene:

Syn.: Sargus sargus, Riss., Sparus sargus, Riss., Sarg'us Ron-
deletii, CBp., Giúinth., Canestr., Sargus raueus, Geot. St. Hil.,
Sparus variatus, Bonnat., Lacep:, Sparus, Bell.

Nom vulgar: Sard, Tarragona, Menorca: Sarg, Barcelona.

52 Fauna ictiológica de Catalunya

. Sargus vetula, CBp.

Syn.: Sargus vetula, Ginth., Cuv. et Valenc., Guichen.: Scarus
onias Rondeletii, VVillugh., Searus, Rond.
Nom vulgar: Sard, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Rara.

Sargus annularis, Geot. St. Hil.

Syn.: Sargus annularis, CBp., Gúinth., Canestr., Guichen.,
Cuv. et Valenc., Aurafa annularis, Riss., Sparus haffara, Riss.,
Sparus sparalus, Lacep., Sparus smaris, Brunn., Sparus annula-
ris, Linn., Del.

Nom vulgar: Esparrall, Esparralló, Pinta, Tarragona, Esparrall,
Esparrai, Barcelona, Menorca.

Género, CHARAX, Riss.
Chara.r Pantazzo, Cuv. et Valenc.

Syn.: Charar acutirostris, Riss., Sparus puntazzo, Riss., Spa-

rus acutirostris, Del., Ohara.r puntazzo, Guichen., CBp., Giinth.,

Canestr.: Puntazzo, Celti., Sparus, Aldrov.
Nom vulgar: Morruda, Tarragona, Menorca, Auradeta, Bar-
celona.

Sub-familia dels Ob/adini.
Género, BÓx, CBp.
Bor Boops, Cuv.

Syn.: Borvulgaris, Ginth., Capel., Cuv. et Valenc., Guichen.,
Bor boops, Canestr.,: Boops vulgaris, Riss., Sparus boops, La-
cep., Riss., Bonnat., Linn., Brunn., Ratin., Boga, Duham., Rond.,
Boops Rondeletii primus, NVillugh., Boces vel Boopes, Bell.

Nom vulgar: Boga, Bogarró, Barcelona, Tarragona, Menorca,
Molt abundant. l

Aquest peix, la Mabre (Pagellus mormyrus, Linn.) y 'ls Torts
(Labrus y Crenilabrus) son els mes atacats pel crustaci Neroci/a bi-
vittata, Edv. anomenat poll de mar.

Bor salpa, Cuv. et Valenc.
Syn.: Boops salpa, Riss., Sparus salpa, Linn., Bloch, Brunn.,
Rafin., Lacep., Riss.: Bo.r salpa, Guichen., CBp., Giinth., Canestr.,
Salpa, Bell., Salvian., VVillugh., Rond., Duham.

am ad lis a

Hiobranquis 58

Nom vulgar: Salpa, Barcelona, Tarragona, Menorca.

Aquesta especie s'alimenta quasi exclusivament d'herba cancrera
(Ulva lactuca, Linn.), alga marina verda de la familia de les Conter-
vaceas. Ú

Género, OBLADA.
Oblada melanura, BCp.

Syn.: Boops melanurus, Riss.: Oblada melanura, Cuv. et Va-
lenc., Guichen., Giinth., Canestr.: Sparus melanurus, Riss., Linn.,
Brunn., Ratin.: Sparus Oblada, Lacep.: Oblada, Duham., Melanu-
rus, Bell.

Nom vulgar: Oblada, Barcelona, Tarragona, Menorca.

Sub-iamilia dels Sparini.
Género, PAGELLUS, Cuv.
Pagellus ervthrinus, Cuv. et Valenc.

Syn.: Ervthirinns, Couch., Pagellus erythrinus, Guichen., CBp.,
Giinth., Canestr., Pàgrus ervihrinus, Riss., Sparus ervlhrints,
Lacep., Riss., Bonnat., Bloch, Brunn.

Nom vulgar: Pagell, Barcelona, Tarragona: Pitjell, Menorca.

Cinquanta anys enrera, avans de generalisarse la pesca à l'arras-
tre y començarse é no respectar les vedes y les lleys de pesca,
aquesta especie abundave moltíssim mes, amb l'arrastre s'han des-
truit les pastures y tot plegat ha portat la crisis perpétua en que viu
la classe pescadora.

En el sigle XIV el prelat tarragoní, l'infant en Joan d'Aragó, ob-
tingué del seu germà 'l comte de Prades que no exigís als pescadors
de Tarragona que anaven ú pescar vers la costa del coll de Balaguer
el tribut de 50 peixelis ó llur vàlua en diner en concepte de dret de
riberatge.

: Pagellus breviceps, CBp.
Syn.: Pagellus breviceps, Guichen., Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Pixano, Tarrragona: Pitjell, Menorca.
Aquest peixet y'l Chromíis castanea, Cuv,, son les especies que
animen mes les encalmades aygues de nostres cales y ports.

Pagellus Bogaraveo, CBp.
Syn.: Pagrus Bugaravella, Riss., Pagellus bogaraveo, Gúinth.,

54 Fauna ictiológica de Catalunya

Guichen., Canestr., Cuv. et Valenc., Sparus bogaraveo, Lacep.,
Riss., Bonasto) Brunn., Pilonneau 6 Lagadec, Duhani., RS Ra-
vel, Rond.

Nom vugar: Bogaravell, Carel dis Menòrca.
Pagellus mormvyrus, Linn.

Syn.: Pagrus mormyrus, Geot. St. Hil., Riss., Pagellus mor-
myrus, Cuv. et Valenc., Guichen., Ginth., Daenire: 4 Sparus mor-
myrus, Riss., Lacep., CBp., Brunn., Ratin., Morme, Rond., Dant 3
Bonnat.: Mormyrus, Bell., Salvian.

Maió vulgar: Mabre, Darèiicia: Tarragona, Menorca.

Pagellus acarne, CBp.

Syn.: Pagrus acarne, Riss.: Pagellus acarne, Ginth., Guichen.,
Canestr., Cuv. et Valenc.: Sparus berda, Riss., Acarne, Rond.

Nom vulgar: Quelet, Tarragona, Besuch, Barcelona, Menorca.

Avans abundave moltíssim, mes en nostres díes sembla haverse
retirat de les aygues de la Camina occidental vers dels xa Barce-
lona y de llevant.

El Pagellus centrodontus, CBp. (Besugo) que tots els díes se
ven en nostres mercats, procedeix del mar Cantàbrich. /

Género, PAGRUS.
Pagrus vulgaris, Cuv. et Valenc,

Syn.: Sparus argenteus, Del.: Pagrus arg'enteus, Riss., Dol
grus pagrus, Lacep., Riss., Linn., Ratin., Paogrus vulgaris,
Guichen., CBp., Giúinth., Canestr.: Pagrus, Rond.

Nom vulgar: Data Barcelona, St ucier Menorca, Pargo,
Pargotí, Goles de l'Ebre.

Pagrus Orphus, CBp.

Syn.: Auraeta Orphius, Riss.:. Sparus pugrus, Brumn., Paga
Orphus, Cuv. et Valenc., Ganth.

Nom vulgar: Pagre, aiambeó Menorca, Pargo, Pargotí, Goles
de l'Ebre. Especie rara, ç1

l Género, CHRYSOPHRIS.
Cirysoptiris aurata, Ginth.

S yn.: Aurata semilunata, Riss., Svarus aurata, Lacep., R/96

ut .

Hiobranquis — 55

Linn., Bloch, Brunn., CBp.i Chrpsoptrís aurata, Canestr., Cuv. et
Valenc., Guichen.: A erieó Bell., Salvian., VVillugh.

Nom vulgar: Orada:6 Auràda, Auradella, Barcelona, Tarragona,
Menorca: Moxarra, Goles de P Ebre. i

. Chrvsophris. Crassirostris, Giinth.

Sap Gar Grassirostris, BS Crrvsophris Crassir ostriS,
Cuv. et Valenc. l

Nom vulgar: Orada ó Ai tel Auradella, Tartifegims Meriorcas
Moxarra, Goles de l'Ebre.

Sub -familia dels Cantharini.
Género, CANTHARUS, CuV.
MU Cantharus SARA, Cuv. et Pelem,

T Sen. Cantharus lineatus, Giinth.. Cicó.: Cantharus vulga
ris, CBp., Cuv. et Valenc., Guichen., patis linealus, Montagu,
Cantharus tanuda, Riss.: Para Cantbàris, Lacep., Li. Riss.,
Cantheno, Rond.

Nom vulgar: Cantara, Barcelona, Ta iugoid Costa de Llevant,
Menorca.

Es taires Edu Cuv. et Valenc.

Syn.: Cantharus brama, CBp., Giinth., Guichen.
Nom vulgar: Càntara, Tarragona. Especie nova per Catalun-
ya. Rara.

Cantharas Orbicnlaris. Cúv. et Valenc..

CI

sr amg Cohitir ds orbicularis, CBp., Ginth.. Canestr.
— Nom vulgar: Xopa, Tiitragonó: Càntara. Menorca.

Sub-familia dels Denfieini.
Género, DENTEX. Cuv,
Denter vulgaris, Cuy.

Syr.: Sparus dentes, Lacep. b Riss., Linn.. Brunn., Rafin.: Den-
tervulgaris, CBp., Giinth., Brit, Capel., Canestr., Riss. a Quy, et
Valenc., Guichen.. Denfer, Salvian., Couch, Rond.: SURARIES,
Bell.

Nom vulgar: Dento, Tarragona, Déntol, Barcelona, Eno ca.

56 Fauna ictiológica de Catalunya

Denter Macrophthalmus, Cuv. et Valenc.

Syn.: Denter ervihrostoma, Riss., Denter macrophithalmus,
CBp., Giinth., Brit. Capel., Canestr., Guichen., Sparus macropAt-
halmus, Lacep., Riss., Bloch, Dentalis 6 Dente.r, Bell.

Nom vulgar: Pagell Dento, Tarragonu: Dentol, Barcelona, Me-
norca. Especie molt rara ú la qual cal també aplicar lo que havem
dit referent ú las especies: Seomber Colias, Linn. y Cvprinus ma-
crophihalmus, Linn.

Dente.r Svnodon, Riss.

Syn.: Sparus 2Zibbosus, Ratin., Dente.r gibbosus, Cocco.
Nom vulgar: Corcovada, Tarragona. Especie nova per Catalun-
ya. Molt rara, abunda més, vers les aygues de Ponent y de l'Estret.

Familia dels Maenide.
Género, MZNA, Cuv.
Mena vulgaris, Cuv. et Valenc.

Syn.: Sparus mena, Linn., Brunn., Lacep., Riss., SMmaris mena,
Riss.: Mena vulgaris, Guichen., CBp., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Mata soldats, Xucla vermella, Tarragona, Xucla
d'Hivern, Menorca.

Mena Osbecfii, Cuv. et Valenc.

Syn.: Mena zebra, Gúinth., Mena Osbecfii, Guichen., CBp.,
Canestr.: Sparus tricuspidatus, Max. Spinola: Smarís Zora, Riss.,
Sparus Osbecfrii, Riss.

Nom vulgar: Xucla guindana, Xucla d'Estiu, Tarragona: Xucla,
Barcelona: Mora, Menorca.

Mena fuseulum, Cuv. et Valenc.

Syn.: Mena Jusculum, CBp., Canestr.: Mendole, Rond.

Nom vulgar: Mata soldats, Xucla d'Hivern, Tarragona, Xucla,
Barcelona, Menorca.

A les peces, el 15 de Juliol de 1911, se'n pescaren é Tarragona
més de 150 Xilograms. l

dut let as le dd a Na Dl

a A i all

VA TU ES

aa dl al De iaia dal dites

Hiobranquis 57

Mena vomerina, Cuv. et Valenc.

Syn.: Mena vomerina, CBp., Giinth.
Nom vulgar: Xucla vera, Barcelona, Tarragona.

Género, SMARIS, Cuv.
Smaris vulgaris, Cuv, et Valenc.

— Syn.: Mena smaris, Canestr., Smaris vulgaris, CBp.
Nom vulgar: Jerret, Barcelona, Tarragona, Menorca.

Smaris Àleedo, Cuv. et Valenc.
Syn.: Mena alcedo, Canestr., Smaris smarís, Riss., Sparus al-
cedo, Riss., Smaris alcedo, CBp., Giinth., Guichen.
Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Jerret, Mata soldats, Barcelona,
Jjerret mascle, Menorca.
Smaris Mauríi, CBp.

Syn.: Mena gracilis, Canestr., Mena Maurii, Canestr., Smarís
Maurii, Gúinth., Smarís 2racilis, CBp., Ginth., Sparus smaris,
Del.

Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Jerret de Sant Pere, Menorca.
Especie rara.
Smaris Chrvselis, Cuv. et Valenc.
Syn.: Smaris gagarella, Cuv. et Valenc., CBp., Smarís Chiry-
selis, CBp.
Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Xucla blanca, Barcelona.

Smaris insidiator, Cuv. et Valenc.

Syn.: Mena insidiator, Canestr., Smaris insidiator, CBp.,
Ginth., Brit. Capel.

Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Jerret inglés, Menorca.

Familia dels Labride.
Género, LABRUS, Arted.
Labrus Turdus, Lin.

Syn.: Labrus turdus, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen.,
CBp., Canestr.

58 Fauna ictiológica de Catalunya

Nom vulgar: Tort vert,. Tarragona, Barcelona, Massot, Me
norca.

Labrus merula, Lin.

-é

Syn.: Labrus ceruleus, Riss., Labrus Líbens, Btunn.: Labrus
merula, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., CBp., Giinth., Canestr.,
Turdus niger, VVillugh., Merula, Salvian., Aldrov.

Nom vulgar: Tort negre, Barcelona, Tarragona, Tort massot,
Menorca. OB Les 3) REL

Var. Labrus lividus, Cuv. et Valenc,

Nom vulgar: Tort negre, Tarragona. Varietat nova per Cata-
lunya. / /

— Var. Labrus limbatus, Cuv. et Valenc. : i
Nom vulgar: Tort, Tarragona: Tort vert, Griva, Barcelona.
Labrus lineolatus, Cuv. et Valenc.

Syn.: Labrus lineolatus, Canestr.
Nom vulgar: Tort, Tarragona, Massot, Menorca.

Labrus festivus, Riss.

Syn.: Labrus turdus, Brunn., Labrus festivus, CBp., Ginth.,
Canestr., Cuv. et Valenc.: Turdus oblongus fuscus maculosus,
VVillugh.

Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Menorca.

Labrus luscus, Linn.

Syn.: Labrus luseus, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Grivia, Tarragona: Massot, Menorca.

Labrus virídis, Linn.

Syn.: Labrus turdus, Riss., Labrus psittacus, Lacep.: Labrus
viridis, Cuv. et Valenc., Riss., CBp., Turdus viridis major, VVi-
Nugh. : an ad

Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Massot. Menorca.

Hiobranquis — 58

Var.. Labrus nereus, Riss.

Syn.: Labrus nereus, Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Grivia, Datregorr: Egpecre nova per Catalunya /

de Labrus mietus, Linmit o T sols
(Mascle)

Syn.: Labrus varíegatus, Lacep., Riss., Labrus velu/a, Bloch,
Labrus ceruleus, Bonhat.: Labrus tinèatus, Bonnat., Lacep. Riss.:
Labrus mirtus, Cuv. et VIC, Guichen., CBp., Ginth., Oer.:
Turdus major varius precedenti similis, VVillugh.: Turdus perbe-
le pictus, VVillugh.

(Femella)

Labrus quadrimaculatus, Cuv. et Valenc., Guichen.: Labrus

trimaculatus, Lacep., Riss., Bonnat., Pennant, Donovan: Labrus
, Carneus, Ascanius, Bloch, CBp., eres mixtus, Relés:: et Els-
tròm. a

Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Tort blanch, acciones Besde:
naga, Menorca. ..

En 20 de Maig de 1910, adquirirem un may vist y bellíssi exem-
plar: era un mascle que midia 0:30 m. de llarch y tenía un vistós
color de salmó o ataronjat amb el cap, la cua y'l comensament de les
aletes dorsal y anal y les puntes de les ventrals d'un blau celest pu-

ríssim.
rd

Labrus sa.rorum, Cuv. et Valenc.

Syn.: Labrus saxorum, CBp.
Nom vulgar: Tort, Tarragona: Ull de perdiu, Menorca.

Género, CRENILABRUS, Cuv.
Crenilabrus ocellatus, Nomann. /

Syn.: Labrus ocellatus, Forslzal, Bonnat.: Lutjanus ocella-
tus, Riss., Lacep.: Crenilabrus ocellatus, Riss., Cuy. et Valenc.,
Guichen., CBp., Giinth., Canestr. I

Nom vulgar: Tort, Barcel ona, Tarragona: Roquer, Ruqué,
norca.

60 Fauna ictiológica de Catalunya

Crenilabrus Roissalí, Riss.

Syn.: Labrus, Brunn.: Lutjanus Roissali, Riss.,. Lutjanus va-
rius, L. Alberti, Riss., Crenilabrus Roissali, Cr. varius, Riss.i Cre-
nilabrus Roissalii, Cuv. et Valenc., CBp., Canestr.

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona, Ruqué, Menorca.

Var. Crenilabrus quinquemaculatus, Riss.

Syn.: Crenilabrus quinquemaculatus, Ginth., Cuy. et Valenc.
Non: vulgar: Tort, Tarragona, Temburé, Menorca.

Crenilabrus tiorinus, Riss.

Syn.: Labrus eruginosus, Nordmann.
Nom vulgar: Tort, Tarragona, Ruqué, Menorca.

Crenilabrus melops, Riss.

Syn.: Labrus melops, Linn., Bonnat., Lacep., Crenilabrus me-
lops, CBp., Ginth., Cuv. et Valenc., Guichen., Crenilabrus Dono-
vaní, Cuv. et Valenc., Guichen., Crenilabrus Oouchii, Cuv. et Va-
lenc.: Crenilabrus noruegicus, Cuv. et Valenc., Lutjanus melops,
Riss., Labrus cornubius, Donov., Lutjanus noruegiceus, Lacep.,
Bloch.

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona.

Crenilabrus melanocercus, Riss.

Syn.: Lutjanus melanocer cus, Riss., Crenilabrus melanocer-

cus, CBp.. Giinth., Canestr., Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Tort, Llambrega, Barcelona: Tort, Tarragona.

Crenilabrus Ceeruleus, Riss.

Syn.: Crenilabrus ceruleuns, CBp., Cuv. et Valenc., Ginth.
Nom vulgar: Tort, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

Creniltabrus Bailloní, Valenc.

. Syn.: Orenilabrus Bailloni, CBp., Giinth., Brit. Capel., Cuv.
et Valenc. " )
Nom vulgar: Tort, Tarragona, Ruqué, Menorca.

Al

Hiobranquis 61

En Moreau no cita aquesta especie com habitante del Mediterró,
pero abunda bastant en les aygues de Tarragona.

Crenilabrus mediterraneus, CBp.

Syn.. Perea mediterranea, Linn.i Lutjanus mediterraneus,
Lacep., Riss.: Crenilabrus mediterraneus, Riss., Cuv. et Valenc.,
Guichen., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Tort, Canari, Barcelona, Tort, Tarragona, Tort
ruqué. Menorca.

Var. Orenilabrus Boryanus, Riss.

Syn.: Orenilabrus nigrescens, Riss., Orenilabrus boryanus,
Cuv. et Valenc., Crenilabrus Pittima, CBp.
Nom vulgar: Tort, Mariquita, Barcelona, Tort, Tarragona.

Var. Crenilabrus Brunnichii, Riss.

Syn.: Lutjanus bidens, Bloch, Labrus Serpentinus, Bonnat.,
Lutjanus Brunnichii, Lacep., Riss., Crenilabrus Brunnichii, Cuv.
et Valenc., CBp.: Labrí, especies obscuriores, Brunni.

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona.

Crenilabrus Tinca, CBp.

Syn.: Labrus tinca, Brunn., Lutjanus tínca, Riss., Lutjanus
Cotta, Riss., Crenilabrus Cotta, Riss., Orenilabrus tinca, Riss.,
Cuv. et Valenc., Guichen., Ginth., Canestr. a

Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona: Satx, Ruqué, Menorca.

Crenilabrus arcuatus, Riss.

Syn.: Crenilabrus arcuatus, CBp., Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Tort, Tarragona. Especie nova per Catalunya.

Crenilabrus Chlborosochrus, Riss.

Syn.: Lutjanus Chlorosochrus, Riss., Crenilabrus Chloroso-
ehrus, CBp., Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: Mariquita, Tort, Barcelona, Tort, Tarragona.

Crenilabrus pavo, CBp.
Syn.: Pavo, Salvian., Labrus pavo, Brunn:, Bonnat., Lacep.,

62. Fauna ictiológica de Catalunya

Lutjanus Geofroyius, Riss.,, Lutjanus lapina, Riss.s: Crenilabrus
lapina, Cr. Geoftroi, Riss.i Orenilabrus pavo, Cuv. et Valenc.,
Guichen., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Tott, Barcelona, Tarragona: Llabió, Costa de Lle-
vant, Satx, Menorcà.

Crenilabrus Massa, Riss.

Syn.: Orenilabrus oriseus, Ginth., Canestr., Lutjanus massa,
Riss., Labrus, Brunn.: Lutjanus cinereus, Riss., Lutjants cornu-
bicus. Riss., Crenidabrus massa, Or. Cote., CBp., Crenilabrus
cornubicus, Riss.: Crenilabrus massa. Cuv. et Valenc.: Crenila-
brus Cottee, Cuv. et Valenc.

Nom vulgar: Tort, Barcelona: Tarragona: Teniburés Menorca.

Els Làbrits. lo mateis que la Boga (Box Boops, Bp.) y la Mabra
(Pagellus mormyrus, Linn.) son els peixos mes perseguits pel poll de
mar, Nerocila bivittata Edv. que arriva a menjarsels les aletes y ú
toradarlos la pellsposant al descubert llut capa muscular.

Els pescayres crethen que qualques Torts son hibrits de Llobarro
y de Grivia.

Ab un atent estudi podrien establirse molt més varietats no indi-
cades en les obres.

Género, CORICUS, Cuv.
Corieus rostratus, Notdmann,

Syn.: Lutjanus rostratus, Bloch, Lacep., Lutjanus virescens,
Riss.: Lutjanus Lamarcniti, Riss., Corieus virescens, OC. Lamarcxii,
C. rubescens, Riss., Corieus virescens, CBp., Corieus rostratus,
Cuv. et Valenc., 'Guichen., CBp., Crenilabrus rostratus, Giinth.,
Canestr.

Nom vulgar: Grivieta, Tarragona, Donzelleta, Barcelona, Pe-
tarch, Costa de Llevant: Trujeta, Menorca.

El Coriceus otereix les coloracions: sis verda, roija y Deipe s
lo que ha fet pensar a molts si seríen especies distintes.

Género, CTENOLABRUS, Valenc. A
Ctenolabrus rupestris, Cuv. et Valenc.

Syn.: Labrus rupestris, Linn., Arted., Fries et Eltstròm.: Lut-

de

d'i a da ea a ad a

DT ds PLE ND OO ee P

Hiobranquis —63

janus rupestris, Bloch: Ctenolabrus gerres, Guichen., CBp.,
Giinth.

Nom vulgar: Gripau. Barcelona. Erra rara.
Cienolabrus fris, CBp.

Syn.: Vtenolabris iris, Cuv. et Valenc., Gúinth., Canestr.

Nom vulgar: Gripau, Barcelona.

N'havém vist de 0:30 m. de llarch amb tres taques negres: una al
comensament dels ratjs molls de la dorsal: altra al final dela matei-
xa y la tercera damunt la base de la cua. I ensemps amb tretze ratjs
molls en la dorsal y onze en l'anal.

Género, ACANTHOLABRUS, Valenc.
Acantholabrus Palloni, Cuv. et Valenc.

Syn.: Orenilabrus e.roletus, Riss., Lutjanus Palloni, Riss.,
Acantiolabrus Palloni, CBp., Giinth., Canestr.

Nom vulgar. Tae rocas, Menorca.

En 16 de Juny de 1910 a la pescataría de Tarragona ne vegerem
moltíssims exemplars pescats a l'artet.

Género, JuLis, Cuv. l
Julis vulgaris, Cuv. et Valenc.

Syn.: Coris Julis, Guinth., Judís mediterraneus, CBp., Riss.,
Julis rés Guichen., Cinòtib, Labrus Julis, Bonnat., Lacep.,

— Riss., Linn., Brunn., Bloch: Julís, Bell., Salvian.

Nom vulgar: Doisenà: Tarragona, Meilaren: Senyoreta, Donze-
lla, Barcelona: Senyoreta, Giiula, Costa de Llevant.

Var. Julis speciosa, Riss.

Syn.: Julís speciosa, Cuv. et Valenc., Guichen.
Nom vulgar: Donzelia, Tarragona, Menorca: Senyoreta, Donze-
lla, Barcelona: Senyoreta, Gúiula, Costa de Llevant.

Julis Giofredi, CBp.

Syn.: Labrus: Julís, Brunn., Labrus Giofredí, Riss,, Julis Gio-
fredí, Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Canestr.i Coris Giofredí,
Giúnth.

Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca, Senyoreta, Donze-
zella, Barcelona: Senyoreta, Gúiula, Costa de Lle vant.

64 Fauna ictiológica de Catalunya

Var. Julis festiva, Valenc.

Syn.: Julis festiva, Cuv. et Valenc., Guichen.

Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca, Senyoreta, Giiiula,
Costa de Llevant,

Julis pavo, Gúnth.

Syn.: Labrus pavo, Lacep., Hasselquist, Labrus hebraicus,
Riss.: Julis furcica, Riss., Lovve, Canestr., Julis pavo, Cu, et
Valenc. Guichen., Chloricthes pavo, CBp.

Noi vulgar: DodzAifEl Tarragona, Senyoreta, Giúiula, Costa de
Llevant: Vit d'en Gahona, Menorca.

Género, XYRICHTHYS, Cuv.

Xvrichthiys novacula, Lin.

Syn.: Novacula cultrata, Ginth., Rason, Cuv., Xvrichithys cul-

tratus, Cuv. et Valenc., Guichen.: Novacu/a corvpheena, Riss.: Co:

rvpheena novacula, Lacep., Bonnat., Linn., Rosenthal: Novacula pís-

Cis,Gesner, VVillugh. : Novacula, Rond.: Xvyrichthps novacula, CBp.,
Canestr.

Nom vulgar: Rahó, Barcelona, Tarragona, Costa de Llevant,
Menorca.
Familia dels Pomacentride..
Género, CHROMIS, Cuv.
Ohromis Castanea, Cuv.

Syn.: Heliases Chromís, CBp., Heliastes Chromíiís, Ginth.:
Chromis Castanea, Nordmann, H. Schinz, Riss., Guichen., He-

liases limbatus, Cuv. et Valenc., Sparus Ctromís, Lacep., Riss.,:

Bonnat., Linn., CAromis, Rond., Gesner, VVillugh.: Castaneus pís-
Cis, Bell. /

Nom vulgar: Castanyoleta, Tarragona: Cigala, Barcelona, Mu-
ret, Menorca. ,

El Pixano (Pagellus breviceps. CBp.) y aquest peixet son,
com tènim dit, els que mes alegren les manses aygues de nostres
cales y ports.

Hiobranquis 65

Tribu dels Acuntnoptervgienchs Abdominals.
Familia dels Gasterosteidee, CBp.
Género, GASTEROSTEUS, Linn.
Sub-género, GASTEROSTEUS.
Gasterosteus leiuras, Cuav. et Valenc.

( Var. del. Gasterosteus acnleatus, Linn. )

Syn.: Gasterosteus elegans, Blanch., Sauv.i. Gaslerosteus ar-
gentatíssimus, Blanch., Sauv., Gasterosteus Bailloni, Blanch.,
Sauv.: Gasterosteus leiurus, Blanch., Soland, CBp., Gehin, Sau-
vage.

Nom vulgar: Surell, Banyoles. Varietat nova per Catalunya, ha-

. bita en la Cequia Comtal y aygua:molls de Càn Tunis (Barcelona),
tolls y rechs del Baix Vallés, sobre tot, en els gorchs de poca fonda-
ria y rechs llotosos y plens d'herba, escassejant en les corrents, ríus
Besós y Tenes, entre Mollet y Montmeló, etz.

Familia dels Aulostomide..
Género, CENTRISCUS, Linn,
Centrisecus secolapar, Lin.

Syn.: Solenostomus seolapa.r, Riss., Centriseus seolapa.r, La-
cep., Riss., Brunn., Bloch, Cuv., Rosenthal, CBp., Giinth., Ca- .
nestr.: Sco/apa.r, Aldrov., VVilluhgh., Becada, Rond., Bonnat.

Nom vulgar: Trompeté, Tarragona, Barcelona, Menorca, Musich,
Torredembarra, Menorca.

— Familia deis Muoilide.
Género, MUGIL, Arted.
5 Mugil cephalus, Cuv. et Valenc.

su da ia Da a at al Ll.

P

Syn.: Mugil provensalis, Riss., Cabot, Rond., Mugil cephalus,
Riss., Del., Agass., CBp., Giinth., Canestr., Blanch., Guichen.

Nom vulgar: Llissa llubarrera, Tarragona: Llissara llubarrera,
Barcelona: Llissa, Taberner, Menorca.

ed alta

rial

Mugil auratus, Riss.

Syn.: Mugil auratus, CBp., Lovve, Ginth., Canestr., Cuv. et
Valenc., Guichen.

Nom vulgar: Galta roig Tarragona, Menorca, Llissara, Barce-
lona. I

5

.-

Fauna ictiológica de Catalunya

Anys enrera, a l'encanyiçada en una Sola llevada a vegades se'n
pescaven d'aquestes llisses més de 2,000 Rilograms.

Mugil capito, Cuv. et Valenc.

Syn.: Mugil octoradiatus. Ginth., Mugil ramada, Riss., Rama:
do, Riss., Mugil capito, CBp., Giinth., Canestr., Guichen., Blanch.

Nom vari Capsut, Llissa de roquer, Tarragona, Llíssara, Bar.
celona, Llissa agut, Llissa cap pla, Menorca.

Mugil saliens, CBp.

Syn.: Mugil saliens, Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Gúnth.,
Canestr. ú
Nom vulgar: Sama, Tarragona. Especie nova per Catalunya..

Mugil labeo, Cuv. et Valenc.

Syn.: Mugil provençalis, Riss., Mugil Sabounie, var., Riss.,
Mugil labeo, CBp., Gúinth., Canestr.

Nom vulgar: Caluga, Tarragona, Llissara, Barcelona: Llissa-Ga-
lubet, Menorca.

i Mugil Chelo, Cuv.

Syn.: Mugil septentrionalis, Ginth., Mugil labrosus, Riss.,
Mugil cephalus, Riss., Mugil cephalus, var. B, Delaroche: Cha-
Inc, Rond.: Mugil Chelo, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Giinth.,
Schlegel, Canestr.

Nom vulgar: Llissa vera, Tarragona, Menorca: Llissara, Bar-
celona.
A la Llissa petita o de cria se li dona a Tarragona'l nom de Llis- —
Só ya Barcelona'l de Tomba navics.

Familia dels AIRE TE
Género, ATHERINA.
Atherina hepsetus, Linn.

. Syn.: Aherina hepsetus, Cuv. et Valenc., Guichen., Lacep.,
Riss., Bloch, Del., CBp., Giinth., Canestr.: Sauclés, Rond. :

Nom vulgar: Pd sense sang, Tartàgones: Xanguet. Resclels
Barcelona: Joell, Costa de Llevant: Serclet, Menorca.

a dial a

Hiobranquis —67

Atherína Boyeri, Riss.

Syn.: Atherina Boveri, CBp., Giinth., Canestr., Cuv. et Valenc.,
Guichen.: Alherina hepsetus, var. 3 Delaroche, Joel, Rond.

Nom vulgar: Asa, Aseta, Tarragona, Xanguet, Barcelona, Ca-
bessuda, Menorca.

Atherina Mochon, Cuv. et Valenc.

Syn.: Atherina Mochon, Gúinth., CBp., Canestr., Guichen.,
Atherina hepsetus, var. 2 Delaroche.

Nom vulgar: Peix sense sang, Tarragona, Joell, Costa de Lle-
vant: Muxó, Menorca.

Familia dels SpAvraenide..
Género, SPHYRAENA, Eleín.
Sphivraena Spet, Lacep.

Syn.: Spiivraena vulgaris, Ginth., Canestr., Cuv. et Valenc.,
Guichen.: Spfiivraena Spet, CBp., Riss.: Eso.r sphipraena, Linn.
Bloch, Brunn.: Spef, Rond.: Sphivraena, Bell., Salvian.

Nom vulgar: Espet, Tarragona, Menorca.

Sub-ordre dels Ma/acoptervgienchs. :
Tribu dels Malacoptervgienchs Pseudapodes.
Familia dels Ammodvtidae.

Género, AMMODY TES, Arted.
Ammodytes cicerellus, Ratin.

Syn.: Ammodvtes tobianus, Costa, Canestr., Riss., Ammodrtis
Siculus, Svvainson, CBp., Gúinth., Ammodvtes argenteus, Riss.:
Cicerellus messaniensis, P. Boccone.

Nom vulgar: Sonsu, Trencavits, Barcelona: Eniú, Menorca. Es.
pecie rara.

L'A. tobianus, Linn, que cita en Sànchez Comendador, proba
blement serà l'A. cicerellus, Rafin.

Familia dels Op/tiidiidae
Género, OPHIDIUM. Arted.
Ophidium barbatum, Linn.

Syn.: Ophidium Barbatum, Cuv., Guichen., Lacep., Riss., Bon-
nat., Brunn., Broussonet, Bloch, Rosenthal, Agass., J. Miller, CBp.,

Lj

68 Fauna ictiológica de Catalunya

Raup, Gúnth., Costa, Jobert, Canestr., Grillus vulgaris, Bell.
Nom vulgar: Pixota blanca, Barcelona, Tarragona, Metge, Costa
de Llevant, Pamtont, Congre dolç, Menorca.

- Ophidium Vassallii, Riss.

Syn.:: Ophidium barjatum, Costa, Ophidium Broussonetii,
J. Miller, Optidium Vassallic, J. Miller, CBp., Raup, Giinth.,
Canestr., Cuv., Guichen.

Nom clèatt Pixota, Tarragona: Metge, Costa de Llevant: Pam-
tont vermey, Menorca.

Género, FIERASFER, Cuv.
Fierasfer imberbis, CBp.

Syn.: Fleras/er acus, Raup, Giúinth., Canestr., Fierasfer Fon-
tanesii, Costa, Fierasfer imberbis, j. Miller, Ophidium imberbe,
Cuv., Linn., Ophidium Fierasfer, Riss., Notopterus Fontanesit,
Riss.: Gomhotus acus, Brunn.: Ophidium flavum vel ophidium im-
berbe, Rond.

Nom vulgar: Pixota de llanguet ó de carall de Jan, Tarragona,
Fi de Murena mansa, Menorca.

Aquesta especie viu paràssita dintre l'holoturit pedata de la fa-
milia dels Aspidochirote, Stichopus regalis, Cuv. (Llanguet). No
l'havem trobat dintre l'Ho/otiuria tubulosa, GmL. (Carall de Jan)
de la mateixa familia, ni dintre la Cuceumaria Cucumíis, Riss. (Co-
hombre mari) de la familia dels Dendrochirote,

Tribu dels Mal/acopterygienehs Sub-branquials.
Familia dels Gadide-.
Sub-familia dels Gadrni.
Género, GADUS.
Gadus minutus, Lin.

Syn.: Morua capelanus, Riss.: Gadus luseus var., Delatoche:
Asellus mollis minor, VVillugh,, Gades minutus, Brunn., Bloch,
Costa, Fries et EEstròm, Nilsson, CBp., Giinth., Canestr.

Nom vulgar: Móllera, Barcelona, Tarràpona: Capellà, Costa de

Llevant, Menorca. Abtnda molt.

Mt DG CA Ter LA

hd

Hiobranquis —69

Género, MERLANGUS, Cuv.
Merlangus Poutassou, Riss.

Syn.: Merlangus vernalis, Canestr., Merlangus melanosto-
mus, Valenc., Merlangus communis, Costa, Canestr., Merlangus
voutasson, CBp., Gúinth., Gadus merlangus, Riss.

Nom vulgar: Llússara, Tarragona, Maira, Torredembarra: Peix
Rey, Menorca. Peix de fonera.

Merlangus ai genteus, Vaill.

Syn.: Gadiculus argenteus, Guichen., Ginth., Giglioli, Gadus
argenteus, Belloti, Giinth.

Nom vulgar: Ulls, Tarragona. Peix de fonera. Especie nova per
Catalunya. /

Sub-familia dels Moriní.
Género, MORA, Riss.
Mora Mediterranea, CBp.

Syn.: Gadus moro, Riss., Mora mediterranea, Riss., Gúnth.,
'Canestr., Brit. Capel.

Nom vulgar: Mollera moranella, Tarragona Especie molt rara,
nova per Catalunya.

Sub-família dels Merlucini.
Género, MERLUCIUS, Cuv.
Merlucius vulgaris, Costa.

Syn.: Merlucius esculentus, CBp., Canestr., Riss., Mer/ucius
vulgaris, CBp., Giinth., Cuv., Gadus merlucius, Linn., Brunn.,
Bloch, Schlegel, Lacep., Riss., Ase/lus, Salvian., VVillugh., Aldrov.

Nom vulgar: Llús, Barcelona, Tarragona, Menorca. Abunda
molt. Havem vist llussos pescats 4 palangre de 10 y mes Rilograms
de pes.

Com especie ó varietat nova, en 1909 ens presentaren un exem-
plar que tenía un color de palla brillant, nacari, amb les aletes rosses
com un fil d'or (Llus ros), y no resultà pas uixi, car el peix patía

70 Fauna ictiológica de Catalunya

una aglobulia ó forta anemia, amb alteració pigmentaria per insufi-

ciencia de l'hematosis, puix li trobarem à dreta y esquerra agarrats:
fortament ú les branquies fins à set cuquets purpurins (Femella del
crustaci siphonostomit Lernea branchialis, Linn., de 0/010 4 0'012
m. de llargaria que à faisó de sangoneres li xuclaven la sang,
cuquets que també havem trobat examinant altres llussos en aparien-
cia Sans, pero amb nuclis indurits y decoloració de l'extrem lliure de
les branquies à causa d'inflamacions intersticialS localisades y cró-
niques.

Género, URALEPTUS, Costa. h
Uraleptus maraldi, Costa.

Syn.: Gadus maraldí, Riss., Merlucius maraldi, Riss.. Uralep-
tus maraldi, CBp., Giúinth., Canestr.

Nom vulgar: No'n te.

L'Institució Catalana" d'Historia Natural ne serva un exemplar
pescat a Tarragona'l 9 de Novembre de 1910 y nosaltres ne servem:
qualques altres pescats é l'artet el 8 de Juliol de 1911.

Sub-iamilia dels Lodini.
Género, LOTA, Cuv.
Lota molva, CBp.

Syn.: Molva vulgaris, Ginth., Gadus molva, Lacep.,Linn., Bloch,
Schlegel: Asel/us longus, VVillugh.

Nom vulgar: Llengua de bacallà. Peix de fonera. Especie nova
en el Mediterrà. Era pel mes de Janer de 1910 que a la Pescateria
de Tarragona 'ns crida l'atenció un peix de 14 Rilograms que no po-
guerem adquirir, car el venien a terces o Rilos. Aquest peix, per la
seva forma y dimensions no podia ser mes que aquesta especie,
yi 31 de Maig del propi any sortosament ne poguerem adquirir un

exemplar de 15 Xilograms, agafat com l'altre a palangre, que vingué
a confirmar plenament les nostres sospites. Haviem sentit parlar als,

vells palangrers de la llengua de bacallà, mes no s'ens havía presen-
tat ocasió fins allavors de poguerla veurer.

Lota elongata, Riss.

Syn.: Molva elongata, Gúinth., Canestr.: Lota molva, Costa,
Lota elongata, CBp., Canestr.: Gadus molva, Riss.

b
Í
/
1

Hiobranquis — 71
Nom vujgar: Escolà, Barcelona, Tarragona. Peix de fonera.

Género, PHYCIS, Arted.
Phveis blennoides, Giinth.

Syn.: Phiveis blennoides, Canestr., Riss., BI. Schneid., CBp.,
Phveis blennioide, Guichen.: Phiveis furcatus, CBp., Phiveis Gme-
liní, Riss., Batrachoides Gmelini, Riss., Blennius g'adoides, La-
cep., Riss.: Piiveis tinca, Bl. Scheid., Gadus blennoides, Brunn.

Nom vulgar: Mollera Brótola, Tarragona, Móllera pigada, Barce-
lona: Mollera, Menorca. Peix de fonera.

Phiveis mediterraneus, Delaroche.

Syn.: PAyeis finca, CBp., Phveis limbatus, Valenc., Blennius
phveis, Riss., Phiveis mediterraneus, Riss., Guichen., Costa, Lovve,
Giinth., Canestr., Tenca marina, Cuv., Salvian., VVillugh.

Nom vulgar: Móllera roquera, Barcelona, Tarragona: Mollera,
Menorca.

Ç sa Género, MOTELLA, CtV.

Motella tricirrata, Giinth.

Syn.: Onos mustella, Riss., Gadus mustella, Riss., Gadus trí-
cirratus, Bloch, Mustella marina, VVillugh.
o Nom vulgar: Fura, Tarragona. Especie nova à Catalunya y no en
el Mediterrà com tenim dit.

El primer exemplar el vegerem el 21 de Juny de 1910 y d'allavors
ençà n'havem examinat qualques altres, tots pescats a l'artet, la ma-
jor part en aygues de la Platja llarga de Tarragona.

Motella maculata, Costa.

Syn.: Motella communis, Canestr., Motella maculata, Ginth.,
Riss.: Motella mediterranea, CBp., Onos maculala, Riss.

72 Fauna ictiológica d' Catalunya

Nom vulgar: Fura blanca, Tarragona, Palayó, Barcelona, Gui-
neu, Costa de Llevant: Mollera borda, Menorca.

Motella fusca, CBp.

Syn.: Motella communis, Costa, AG: fusca, Riss., Motella
fusca, Riss. , En

Nom vulgar: Fura negra, Tarr :gonà, Patayó, Barcelona, Guineu

Costa de dèbit Mollera aire MEnorca.

Familia dels Met sirói dim:
Género, MACROURUS, Bloch.
Macrourus Ce: orynehus, CBp.

Syn. certa US Celorhivnchus, Guichen, i Riss: i vMa-
crourus celorhvnchus, Costa, Ginth., Canestr. 23 1

Nom vulgar: Titulot, Peix de om: Especie nova per Gin,
lunya.

Els exemplars que havem examinats en tres anys, tots estavein
bruts del llot de l'arrastre. El 28 de Janer de 1913 Ínos poguerem
convencer que aquesta especie no es tan rara com es aixó, car hi ha-

via a la Pescateria de Tarragens tot un vol agaiat al bou que pesa- -

ria uns 10 Rilograms.

i FR

A onoment dindi Gi Erra tl

Syn.:: Macrourus trachvrhiynehus, Canestr., Lepidoleprus tra-
chvrhivncehus, Guichen., Cuv., CBp., Canestr., Riss., O.rpcephas
seabrus, Ratin': Mvsticetus, Aldrov.

Nom vulgar: Titulot, Tarragona. Peix de fonera. Especie nova
per Catalunya.

L'Institució Catalana d'Historia Natural ne serva un exemplar
momificat, ad quirit per nosaltres a Tarragona'l 8 d'Abril de 1910.

Familia dels Pleuronectide..
Género, LIMANDA, Gottsche.
Limanda vulgaris, Gottsche.

—

Syn.: Limanda oceanica, CBp., Platessa limanda, Cuv.: Pleu-
roneetes limanda, Lacep., Linn., Bloch, Giinth., Sehlegel, Limanda,
Bell., Rond., Duitadits Bonnat. l

/
/
I
1
:
i
i
i
I

ME PA re"

Hiobranquis — 78

Nom vulgar: no'n té. Sabém 'no mes, per referencies, que se la

senyala en les nostres aygues, peró en Moreau no la cita en el Me-
diterrà.

Género, FLESUS.

Flesus vulgaris, Moreau.

Syn.: Pleuronectes flesus, Blanch., Lacep., Bonnat., Linn.,
Bloch, Nilsson, Giinth., Schlegel, P/atessa flesus, Gottsche, CBp.
Siebold, P/euronectes passer, Bioch, Passer fluviatilis, Bell.

Nom vulgar: Rèmol de riu. Especie.nova en el Mediterrà. En
Moreau no la senyala en les nostres aygues marines.

- Els pochs exemplars examinats se distingeixen de l'especie se-
guent, car la línea lateral, quasi en tot el seu trajecte, està vorejada
d'ascates molt aspres, la cua te menys alçaria que llargaria y l'anal
amb 41 ratgs, essent aixís que la del F. passer, M., ne te quant me-
nys 43. a

Flesus Passer, Moreau.

Syn.: Pleuronectes italcus, Gúinth, Platessa passer, CBp.,
Costa, Canestr.: Pleuronectes passer, Riss., Pleuronectes flesus
var., Delaroche: Passer, Rond.

Nom vulgar: Rèmol de riu. Tarragona, Desembocadura del Fran-
colí, etz.

714 Fauna ictiológica de Catalunya

Género, SOLEA, Cuv.
So/ea vulgaris, Gottsche.

Syn.: Solea vulgaris, Riss., CBp., Canestr., Gúinth., Pleuronec-

tes solea, Lacep., Riss., Binats Linn., Brunn., Bloch: Solea, Bell.,
Rond., Duham.

Num vulgar: Llenguado, Pelayíl petit, Barcelona, Tarragona,
Menorca.

Sofea Lascaris, CBP.. sas
Syn.: Rbla: impar, Ginth.: Soleà aurantiaca, Giinth.: Solea
nasuta, Nordm., CBp., Raup: ed Lascaris, Canestr., Ginth.,
Riss., Guichen., Pleuronectes nasutus, Pallas, Pleuronectes Las-
carís, Riss. aa i va
Nom vulgar: Llenguado. Pelayí'l petit, Barcelona, Tarragona:
Menorca.

Solea Rleinii, CBp.

Syn.: Rhombus Rleinii. Riss.: Solea Rleinii, Costa, Raup, Ca-

nestr., Giinth.
Nom vulgar: Llenguado, Pelayíl petit, Barcelona, Tarragona,
Menorca. l

Solea oculata, NVillugh.

Syn.: Solea ocellata, Gúinth., Canestr., So/ea oculata, Riss.,
Valenc., Guichen.. CBp., Canestr., Rond., Duham., Pleuronectes
ocellatus, Riss., Pleuronectes pegusa, Lacen.

Nom vulgar: Llenguado, Pelayí'l petit, a PgAE: Llengua de
Sant Pau, Menorca.

Havem observat una var. que'n lloch de presentar set taques ne-

gres, arrodonides y enrevoltades de puntets grochs, no mes ne pre-

senta cinch, coneixéntsela vulgarment a Mahó amb el nom de Perdiu
de Sant Pere.

3 -

Hiobranquis. — 79

Sub-género, MICROCHIRUS. CBp.
Mierochirus luteus, CBp.
Syn.: Sol/ea luted, CBp., Canestr., Gúinth., Pleuronectes li,
teus, Riss.: Rhombus luteus, Riss.
Nom vulgar: Llenguado, Pelayí'i petit, Barcelona, Tarragona.

Microchirus variegatus, Moreau.

Syn.: Solea variegata, Giúinth., Solea mangili, CBp., Canestr.,
Monochirus microchirus, Guichen.s Microchirus lingula, CBp.,
Riombus mangili, Riss., Pl: uronectes mangiti, Riss.i Pleuronec-
tes microchirus, Delaroche,

Nom vulgar: Llenguado d'arena, Tarràgona, Peiuda, Menorca.

Sub-género, MONOCHIRUS, Rafin.

Monochirus hispidus, Rafin,

Syn.: Monoctirus hispidus, CBp., Costa, Solegd Monochrmr ,
CBp., Giinth., Canestr.: Monoehirus pegusa, Riss., Guichen.: P/eu-
roneetes pegusa, Riss.

Nom vulgar: Llenguado de fonera, Barcelona, Sanremus, Me-
norca. Ne servéim un curiós exemplar pescat el 18 de Febrer c2 1911
que ofereix en la meytat posterior del costat dret quatre taquetes
rodones, simetriques y negres enrevoltades de puntets blanquíssims.
Sobre'l dors o cara dreta de qualques Llenguados hi havem trobat ef
petit molusch Modíola discrepans, Lm. hi.

16 Fauna ictioléa ca ce Catalunya

Género. PLEURONECTES,

,
Ei

DES BR ee DD EE SC CA

ver ——
A :

Pleuronectes Hirtus, Abilgaard.

Syn.:: Rhombus punetatus, Ginth., RRombus hirtus, Nilsson.,
Scophthalmus hirlus. CBp., Zengopterus hirtus, Gottsche,

Nom vulgar: no'n té. Especie nova en el Mediterrà. Moreau no la
senyala en nostre mar, pero nosaltres n'havem adquirit tres exem- l
plars, dos d'ells pescats a l'artet a sol-ixent de Tarragona, prop ta
Torra de la Mora (Platja llarga) 'l 20 de Juny de 1910 y l'altre segu-
rament del Bou, recullit a la. Pescatería'l 12 del prop-vinent Novem-
bre y que serva l'Institució Catalana d'Historia Natural.

Pleuronectes unimaculatus, Moreau.

Syn.: Pleuronectes punetatus, Bloch, Bonnat., Piirvnorhombus
unimaculatus, Gúnth., Canestr., Seophthalmus punetatus, CBp.,
Riss., Nilsson.

Nom vulgar: Pelaya miseries, Tarragona, Serrandell, Goles de
l'Ebre. . : i

EE ea a EE VIA

Hiobranquis — 17
Pleuronectes Grohmanni, CBp.—

Syn.: Arnoglossus Grohmanni, Giinth., Canestr., Pleuronectes
Grofimanni, Canestr.

Nom vulgar: Pelaya rossa, Tarragona, Serrandell, Goles de
l'Ebre: Llenguado, Menorca.

Pleuronectes arnoglossus, CBp.

Syn.: Arnoglossus laterna, Gúinth., Canestr., Pleuronectes ar-
noglossus, Canestr., Rhombus nudus, Riss., Pleuronectes Leotar-
di, Riss.: Pleuronectes casurus, Pennant, CBp., Pleuronectes la-
terna, Arted., Arnoglossus, Gesn., VVillugh.

Nom vulgar: Pelaya rossa, Barcelona, Tarragona: Serrandell, .
Goles de l'Ebre.

Pleuronectes conspersus, Canestr.

Syn.: Pleuronectes conspersus, Gúnth.. Brit. Capel.
Nom vulgar: Pelaya-miseries, Tarragona: Serrandell, Goles de
l'Ebre. Especie nova per Catalunya.

Pleuronectes Boseii, CBp.

Syn.: Arnoglossús Boscit, Giinth., Brit. Capel., Canestr.: Pleu-
ronectes Boscíií, Riss., Canestr., Cuv., Hipoglossus Bosceií, Riss.

Nom vulgar: Pelaya-bruixa, Tarragona, Costa de Llevant: Se-
rrandell, Goles de l'Ebre. Especie nova per Catalunya.

Pleuroneetes megastoma, Donov.

Syn.: Rhombus megastoma, Nilsson, Giinth., Pleuronectes me-
gastomus, CBp., Pleuronectes megastoma, Sehlegel, Pleuronectes
cardina, Cuv., Grande Calimande, Duham.

Nom vulgar: Pelaya bruixa, Tarragona, Costa de Llevant, Se-
rrandell, Goles de l'Ebre, Capellà, Menorca.

Pleuronectes Citharus, CBp.

Syn.: Citharus linguatula, Gúnth., Canestr., Hipoglossus ci-
thharus, Costa, Riss.i Hipoglossus macrolepidotus, Cuv,: Pleuro-

78 Fauna ictiológica de Catalunya

nectes citharus, Max. Spinola: Pleuronectes macrolepidotus,
Del., CBp., Canestr., C/tharus, Rond., Gesner, VVillugh.

Nom vulgar: Pelaya-guarda la vida, Tarragona, Pelaya, Barce-

lona, Capellà, Rémol, Menorca.

(GGénero, RHOMBUS, Riein.
Rhombus marimus, Riss.

Syn.: Psefta ma.rima, CBp., Rhombus marimus, CBp., Costa,
Canestr., Gunth.: Pleuronectes maximus, Lacep., Riss., Linn.,
Brunr., Bloch, Schlegel, A40ombus acu/eatus, Duham., Rond., Ges-
ner, VVillugh., :Gottsche: Zurbot, Bonnat., Cuv., Guichen.: R/072-
bus, Bell.

Nom vulgar: Rémol empetxinat, Tarragona. Especie comuníssi-
ma y que abunda en els mercats, y no citada en cap catàlech de pei-
xos que's refereixi a Catalunya.

Rhombus leevís, Rond.

Syn.: Psetta rhombus, CBp., Rhombus vulgaris, RT A Rhom-
bus barbatus, Riss., Pleuronectes rhombus, Lacep., Riss., Bonnat.,
Linn., Brunn., Bloch, Schlegel, Rnombus Leevis, Gesner, VVillugh.,
Gottsche, CBp., Canestr., Giinth., R/hombus alter Gallicus, Bell.

Nom vulgar: Rémol, Barcelona, Tarragona, Rom, Costa de
Llevant.

Existeix una var. que presenta la particularitat de tindrer menys
dividits els ses ai ratgs de la dorsal.

Género, BHOTUS, CBp.
Bothus rhomboides, CBp.

Syn.: Rhomboidichthvs mancus, Ginth., Canestr., Rhombus
rhomboides, CBp., Canestr., Rhombus maneus, Riss., Guichen:
Pleuronectes mancus, Riss.: I a Rond.

Nom vulgar: Puput, Tarragona, Rémol, Barcelona, Pedàs, Me-

norca. Notarém que un exemplar d'aquesta especie adquirit el 15 de
Maig de 1910 tenia iguals les dugues carés, aixó es, com la del cos-
tat esquerra o dels ulls.

: Bothus podas, a
- SyN.: Rhomboidichthvs podas, Ginth., Canestr., Rhombus po-

bla as

Hiobranquis — 79

das, CBp., Costa, Guichèn., Canestr.: Rhombus Gesneri, Riss.,
Pleuronectes argus, Riss., Pleuronectes podes, Del. I
Nom vulgar: Puput. Tarragona, Rèmol, Barcelona, Pedas, Me-
norca.

Género, PLAGUSIA.
Plagusia lactea, CBp.

Syn.: Plagusia lutea, Canesti., Costa: Ammopleurops lacteus,
Ginth.

Nom vulgar: Rèmol blanch, Tarragona. Especie nova per Cata-
lunya.

Familia dels Cvelopterida..
Sub-familia del OCvclopterini.
Género, LEPADOGASTER, Goidan.
Lepadogaster Gotianii, Lacep.

Syn.: Lepadoxaster biciliatus, Riss., Nordm., Lepadogaster
Balbis, Rosenthal, Costa, CBp., Riss.: Lepadogaster Godanii,
Riss., Cuv., Guichen., Costa, CBp.: Brisout de Barneville, Gúinth.,
Canestr., Lepadogaster rostratus, Bl. Schneid., CBp., Cvelopterus
lepadogaster, Bonnat.

Nom vulgar: Xucladó, pega roques, Tarragona, Peix porch,
Barcelona: Xucla dit, Cabot xuclador, Menorca. Especie rara.

Lepadozaster Candolii, Riss

Syn.: Mirbelia Decandollii, Canestr., Lepadagoster Rafines-
quii, Costa: Lepadogaster olivaceus,Riss.: Lepadogaster Jussiení,
Riss.: Lepadogaster Candolii, Cuv., Guichen., Brisout, Giinth.

Nom vulgar: Xucladó, Pega-roques, Tarragona: peix porch, Bar-
celona, Menorca. Especie rara.

Lepadogaster bimaculatus, Flem.

Syn.: Lepadogaster reticulatus, Riss., Mirbelia Desfontainii,
Canestr.: Lepadogaster Mirbelti, Riss.: Lepadogaster Desfontai-
nii, Risss Lepadogaster ocellatus, Riss., Guichen.: Lepadogaster
bimaculatus, CBp., Brisout, Nilsson, Giúinth., Cvelopterus bimacu-
latus, Lacep.. Bounnat., Pennant.

80 — Fauna ictiológica de Catalunya

Nom. vulgar: Xucladó,. Pega-roques, Tarragona, Peix porch,
Barcelona. an

Tribu dels Malacoptervgienchs abdeminals.
Familia dels Cpprinide.
Sub-familia dels Cvprínine, CBp.
Género, CYPRINUS.

Subgénero, CARPA (CYPRINUS)
Cvprinus Carpio Linn.

Syn.: Cyprinus Carpio, Cuy. et Valenc.. Blanch., Lacep.,
Bloch, Costa, CBp., Nilsson, HecXel et Rner, Siebold, Canestr.,
Gunth., Schlegel.

Nom vulgar: Carpa d'Holanda.

Var. Cyprinus specularis, Lacep.

Syn.: Coprinas rer evprinorum, Blanch., Bonnat. sOuprinus ma-
crolepidola, Hartmann.
Nom vulgar: Carpa de mirall.

Var. Cvprinus hungarieus, Hectel.
Nom vulgar: Carpa de Bohèmia.
Var. Cvprinus Hi Goí.
Nom vulgar: Carpa del Japó.
Var. Crprinus hollarii, Hecluel et Rner.

Syn.: Cuprinus Rollarii, CBp., Cuv. et Valenc., Blanch., Ge-
hin, Ovprinus striatus, Holandre, Selys- Longehamps, CBp.

Nom vulgar: Carpa de Franconia, Carpa de Turinga.

Amb aquesta especie y varietats, totes de l'Aquarium Yy labora-
tori ictiogènich del Parhi de la Ciudadela de Barcelona, s'ha emprès
baix la entesa direcció d'en Francesch d'A. Darder la repoblació pis-

cícola en. diferents indrets de Catalunya: Estany de Banyoles, de

Tarrasa (Guitart), de Lleyda, rius, Llobregat, Cardoner y altres de

Lleyda, etz.

i dar SES lo ders

Hiobranquis 81

Sub-género CARASSIUS, Nilsson.. —/
Carassius vulgaris, Nilsson.

Syn.: Cvprinus carassius, Cuv. et Valenc., Bonnat., Lacep.,
Linn., Bloch, Hermann, Fries, ERstròm et Sundevall, Schlegel: Ca-
rassius Linei, CBp., Carassius vulgaris, Nordmann, Hechel et .
Rner, Siebold, Canestr., Ginth., CGarassius, VVillugh.

Nom vulgar: Carpa carassina. Aquarium y Laboratori ictioge- .
nich del Part de Barcelona, y espargida en els mateixos indrets.

Carassius auratus, Gúnth.

Syn.: Carassius auratus, Canestr.: Cvprinopsis auratus,
Bianch., Gehin, Soland, OCrprinus auratus. Cuv. et Valenc., Vallot,
Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Bloch.

Nom vulgar: Peix de bassa (Ring-yu.) Peixeres, basses, surti:
dors, etz. I

Dintre'l mar, pescat a l'artet pel Maig de 1911, adquirirem un
raro exemplar que servem, no sabem si de aygua dolça o del mar.
car poch dies avans havia plogut y baixat els rius y'ls barranchs. Els
pescayres el confonen donantli'l nom de Tenca.

Es de un hermos color d'or vell y ofereix la particularitat de tin-
drer les anals pariones com les ventrals y pectorals. Mideix 0:18 m.
de llargaria XX 0:6 m. de passo d'alçaria: 'l diàmetre de l'ull 01008 m.,
l'espay interorbitari 0'018 m. y'l cap 0'04 m., la dorsal te 3/19,
pero'l primer y segon raigs forts rudimentaris lo mateix que'l pri-
mer y segón de les anals.

Género, BARBUS, Cuv.
Barbus fluvialilis, Agass.

Syn.: Oeprinus barbus, Linn., Bloch, Schlegel, Barbus fuviati-
lis, Cuv. et Valenc., Blanch., CBp., Hecltel et Rner, Siebold, Ca-
nestr., Giinth., Barbus, Rond., Duham., Bonnat., Lacep., BiiEner,
Vallot. l
Nom vulgar: Barb. General en els nostres rius y estanys.

Barbus meridionalis, Riss.

Syn.: Barbus caninus, CBp., Heceel et Rner, Canestr., Giinth.,
At / 6

82 0 Fauna ictiológica de Catalunya

Cuv. et Valenc., Barbus. merídionalis, Blanch., Ovprinus barbus,
Riss.
Nom vulgar: Barb. Mes limitada que l'especie anterior.

Género, TINCA, Cuv.
Tinca vulgaris, Cuv.

Syn.: Tinca itélica, CBp., Tinca vulgaris, Costa, CBp., He-
cel et Rner, Siebold, Canestr., Gúinth., Cuv. et Valenc., Blanch.
Tinca Chrvsitis, Agass., Selys-Longchamps, CBp.: Cvprinas tin-
cauratus, Lacep., Cvprinus finca, Lacep., Linn., Bloch, Schlegel,
Cvprinus tinca—auratus, Bloch, Bonnat., Vallot, 7inca aurata,
Sehinzs Tanca, Bell., Salvian., Duham., Bonnat., Jurine, Vallot.

Nom vulgar: Tenca. Riu Ebre, estanys de Banyolas, d'Ibars y
altres de Lleyda, etz.

Se creu fundadament que les tenques dels estanys de Lleyda hi
foren tirades pels frares avans de l'any 1835.

La Tenca (viridescens) verda o del Céàucas y la (rurata) roija 6
de Mongolia amb la 1 ostra, provinentes totes de l'Aquarium y La:
boratori ictiogénich del Parc de Barcelona, persany en al sie
d'especies repobladores.

S'han llençat també en qualques indrets les especies: G/obio /u-
viatilis, Agass., Abramis Brama, Agass., Alburnus lucidus, He
cel et Rner, Scardinius ervihrosthalmus, Hecxel et ner: Idus
melanotus, Hectel et Rner y Cobitis fossitis, Linn.

Sub- familia dels Lejc cie: dd 458 Ú Ti
Género, SQUALIUS.
PARES cie ts Blanch.

Syn.: Leuciseus cephalus, Giinth. 'Squaiius clathratus, Blanch.,
Squalius meridionalis, Blanch., Sgualius cephalus, Blanch., So-
land, Lunel, Siebold: Lentiscns dobula, Bert, Cuv. et Valene,
Marcotte, Agass., Selys-L.ongehamps, Leuciseus latifrons, Nilsson,
Squalius dobula, Hecxel et Rner, Sgualius cavedanus, CBp., He-
cxel et Rner, Canestr.: Leuciscus cavedanus, Cuv. et Valenc.,
CBp., Filippi/ Leuciscus cavede, Riss., Gardonus cephalus, CBp.,
Uvprinus dobula, Vallot: Cvprinus Jeses, Jurine, Vvprinus chup,
Bonnat.: Cpprinus idus, Bloch, Cvprinus eephalus, Linn., Fries et
ERistròm: Cephalus fluviatilis, Rond.

Hiobranquis —88

Nom vulgar: Beere) Sant Joan de les Abadesas, Ripoll, To-
relló, etz.

Squalius leuciseus, Hecxel et Rner.

Syn.: Leuciseus vulguris, Ginth., Cuv. et Valenc., Charvet, .
Squalius leuciscus, Blanch., Siebold, Gehin: Squalius Bearnensis,
Blanch., Leuciseus Grislagine, Nilsson: Squalias Dobula. CBp.,
Leuceiseus argenteus, CBp., Agass., Selys-Longehamps, Marcotte,
Covprinus mugilis, Vallot, Ovprinus . leuciseus, Bonnat., Lacep.,
Linn., Bloch: Cvprinus grislagine, Linn., Fries et ERstròm, Cppri-
nus dobula, Linn., Bloch: Ovprinus, Arted., Leuciscus, Bell.

Nom vulgar: Bagre, Vilarodona (Riu Gayà), Madrilla, Xerta,
Mora d'Ebre, García (Riu Ebre), Artesa de Segre (Riu Segre) Y po-
bles del Canal d'Urgell, etz.

Especie, encar que prou coneguda, nova per Catalunya. La Ba-
gre de Vilarodona potser siga una Var., car exceptuant el color, pel
tamany y la disposició dels raigs de les aletes se sèmbla a la
S. Souffia, Moreau.

Familia dels Cvprinodontfidae
Género, CYPRINODON, Lacep.
Cvprinodon iberus, Cuv. et Valenc.

(mascle) I (femella) l

Syn.: Fundulus hispanicus,

Nom vulgar: no'n té. Canalissos y rechs de Prat de Llobregat,
estanys y aygues salobres de la Marina, estanys y cequies del Recó
de Salou. Caldria observar si aquest Cuprinodon ingerit produeix
mareig, basca, mal de ventre y vomits y si'ls petits mamífers
(gats y gossos) al menjarló, moren enmatzinats. El Cvprinodon
iberus, Cuv. et Valenc, te moltíssima ressemblança amb el Fun-
dulus Letourneurí, Sauvage, que habita'ls estanys de l'illa de
Creta. Te: Br. 4. Anal amb 11 y 12 raigs: coloració: olivacea

84 Fauna ictiológica de Catalunya

amb munes 18 faixes negroses transversals en el mascle y unes
faixes negroses longitudinals o en el sentit de la linea lateral en
la femella. L'alçaria del cos passa de 3 '/, en la femella y 4 en el
mascle y la llargaria del cap es de 4 '/, a 59, respecte la llargaria to-
tal que es de 0:036 m. en el mascle y de 0/040 m. en la femella, negre-
jant solçament l'extremitat de la dorsal y de l'anal en el mascle.

No pot confondres amb las especies Cpprinodon calaritanus,
Belloti p C. /asciatus, Martens, car no te'l color de la primera, ni
l'anal amb 8 raigs com la segona.

Familia dels Clupeide.
Género, MELETTA. és
Meletta Phalerica, Moteau.

Syn.. Aphya Phalerica: Rond., Clupanodon phalerica, Riss.:
Meletta mediterranea, Cuv. et Valenc.: Clupea phalerica, CBp.:
Alausa papalina, Canestr.

Nom vulgar: Amploia, Meleta, Tarragona, Patoya, Caramelo, la
petita o de cria.

No havem vist la Sprate/la pumila, Valenc., serà segurament la
Meletta phalerica, Moreau o M. mediterranea, Cuv. et Valenc.

Género, SARDINELLA, Valenc.
Sardinella aurita, Cuv. et Valenc.

Syn.: Clupea Maderensis, Gunth.y Clupea aurita, Gunth., En-
graulis Desmaresti, Riss., Sardinella aurita, Canestr.

— Nom vulgar: Latria, Sardina alatxa, Tarragona: Sardina, Alatxa,
Barcelona: Alatxa, Alatxa-pixota, Menorca. Aquest peix salta de
l'art com les llisses.

Género. ALOSA, Cuv.
Alosa vulgaris, Troschel.

Syn.: Alausa vulgaris, Hecxel et Rner, Siebold, Canestr., Codi
et Valenc., Selys-Longcehamps., Guichen., Marcotte, Blanch. , Afausa
communis, CBp., Clupanodon alosa, Riss., Clupea alosa, Lacep.,
Riss., Linn., Giinth., Schlegel.

Nom vulgar: Alatxa, Saboga, Tarragona: seda Riveres de
l'Ebre: Guerxa, Costa de Llevant. i

EE PE

Hiobranquis —85

Especie no citada y que abunda'en les aygues de l'Ebre fins a
l'açut de Xerta y se la pesca a vegades en el de Flix. Pescat a la
roija en la desembocadura del Francolí'l 14 de Setembre de 1910,
adquirirem un bell exemplar de 0'52 m. de llarch.

Alosa Finta, Marcotte.

Syn.: Clupea Finta, Giinth., Cuv. et Valenc., Alausa Finta,
Blanch., Selys-Longehamps, CBp., Troschel, Siebold: C/upea fallar,
Lacep.: Clupea alosa, Bloch.

Nom vulgar: Alatxa, Tarragona, Saboga, Alosa, Barcelona, Sa-
boga, Riveres de l'Ebre, Guerxa, Costa de Llevant.

Mes tardana que l'anterior abunda en les aygues del mateix riu.

La Llampresa (Petfromyzon fluviatilis, Blaiv.), ataca les sabo-
gues. La saboga llampresada no te l'estima de l'altra, car està mes
magra y la seva carn no te tan bon gust. i

Alausa Pilehardus, Cuv, et Valenc.

Syn.: Clupea sardina, CBp., Cuv., Alausa pilehardus, Mat-
cotte, Guichen., C. Millet, C/upea pilehardus, Cuv., Arted.,
Bloch, CBp., Giinth., C/upea spratus, Brunn., Harengus minor seu
pilehardus, VVillugh., Sardina, Bell, Cetti, Rond., Duham.,Bonnat..

Nom vulgar: Sardina, Sardineta, Patoya, Caramelo, la petita o
de cría, Tarragona: Sardina, Barcelona, Sardina, Junqueti, la petita
0 de cria, Menorca.

Abunda molt. Pels mesos d'Abril, Maig y Juny, els arts y els
sardinals n'agafen segons els dies, en un sol vol mes de 1.000 Eilo-
grams. Part d'aquest peix, després de Sant Joan Baptista's torna
cego, d'aquí ve la dita dels sardinalers: d'armar per anar a la cega o
a les cegues. La ceguera no creyem que siga cap constelació epidé-
mica, ni cap congestió oftàlmica ocasionada pels esforços que fa'l
peix al veures enmallat, ja que es quan la Sardina va a les acaballes,
es a dir, quan es mes grossa y està mes grassa, Probablement es
una oftalmia parassitaria produhida per un crustaci parassit de la fa
milia dels Lernaeidae.

Género, ENGRAULIS, Cuv.
Engraulis encrasieholus, CBp.

Syn.: Engraulis enerasieholus,Gúinth., Schlegel, Canestr., Cuv.

86 Fauna ictiológica de Catalunya

Cuv. et Valenc., Riss., Selys Longehamps, Guichen.: Engraules
Meletta, Cuv., CBp.: Clupea enerasieholus, Lacep., Riss., Bon-
nat., Linn., Bloch, Brunn.

Nom vulgar: Aladroch, Seitó, Tarragona, Seitó, Barcelona: Ala-
droch, Menorca. Abunda molt y se'n prepara l'anxova, industria de
certa importancia en determinades localitats de la costa catalana.

Familia dels Erocaefidae.
Sub-familia dels Be/onini.
Género, BELONE, Cuv.

Belone vulgaris, Cuv. et Valenc. 8

Syn.: Belone rostrata, Faber, CBp., Belone vulgaris (Orphia
vulgar), Marcotte: Belone vulgaris (Orphia comuna), Selys-Long-
champs, Giinth., Sehlegel, Eso.z belone, Lacep., Bonnat., Linn.,
Bloch, Rosenthal.

Nom vulgar: Agulla, Barcelona, Tarragona, Agua, Menorca.

Belone acus, Riss.

Syn.: Belone acus, CBp., Giinth., Canestr.: Belone aeus,
(Orphia agulla) Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Eso.x belone,
Riss., Brunn. :

Nom vulgar: Agulla, Barcelona, Tarragona, Agua, Menorca.

D'aquesta y de' l'anterior especie d'Agulles se'n agaten grans
cantitats amb l'agullera (Art especial).

Belone imperialis, Moreau.

— Syn.: Belone cantrainii, Guinth., Cuv. et Valenc., Tvlosurus
imperialis, CBp., Canestr., Tvlosurus cantrainii, Cocco, Esou
imperialis, Ratin. l

Nom vulgar: Agulla, Tarragona. Especie nova per Catalunya.
Pescat al llum el 5 de Juliol de 1910 n'adquiriren un bon exemplar
de 1200 grams de pes y 0'/90 m. de llarch.

Sub familia dels E.rocaetidae.
Género, EXOCAETUS, Linn.
Erocaetus volitans, Linn.

Syn.: Exocaetus volitans, Cuv. et Vàlenc., Guichen., Gúnth.,

Hiobranquis —87

Canestr., LutRen: Exocaetus e.riliens, Bloch, CBp.: Hirando,
Salvian. ds I
Nom vulgar: Barat volador, Tarragona, Uranyola, Barcelona:

Erocaetus Evolans, Linn.

Syn.: Emeaetus obtusirostris, Gúnth., Lutlen: —Erocaetus
evolans, Cuv. et Valenc., Bloch, CBp., Giinth., Canestr., LutRen,
Bonnat.: Euocaetus volitans, Lacep., Riss.

Nom vulgar: Barat volador, Barcelona, Tarragona, Oronyola,
Menorca.

Familia dels Scopelidae.

Subfamilia dels Seope/ini.

Género, SCOPELUS, Cuv.
Sceopelus Pseudo crocodilus, Moreau.

Syn.: Scopelus resplandens, Gigl., Sceopelus caudispinosus,

Gigl., Sceopelus elongatus, Giglioli, Steindachn., Vinciguerra,
Belloti, Scopelus crocodilus, Cuv. et Valenc.

Nom vulgar: Maire d'Amplova, (Catalunya francesa.) Especie
nova per Catalunya. l l

Pel pescador del lloch de Clarà (Torredembarra) en Pau Merca-
der, reberem de Calafell pel recader de Tarragona a Barcelona, pes-
cats en alta mar, el 15 de Juny de 1910, els dos únichs exemplars que
havem vist y que serva l'Institució Catalana de Historia Natural.

Ofereixen la particularitat, ademés dels caracters que'ls assignen
els autors, de presentar un punt daurat en quiscuna de les branquies
del maxilar superior casi a la mateixa sínfisis, com el del Scopelus
Humboldtí, Riss.

Género, MAUROLICUS, Cocco.
Mauroliecus dPomerie, Giúinth. :

Syn.: Scopelus Pomeriee, Cuv. et Valenc., Gonostomus Pome:
rie, Cocco, lehthvococus Poveriee. CBp., Mauroliecus Pomeriee,
Canestr., Giglioli.

Nom vulgar: No'n té. Especie excesivament rara y nova per Ca-
talunya, citada com a marítima y viu en les aygues salmústigues de
l'estany y cequies del Recó de Salou, Mideix fins ú l'arrancada de la

s8 Fauna ictiológica de Catalunya

cita 0:030 m.: el cap 0:009 m. Te dugues dorsals, la primera comensa
al bell mitg del cos, amb 6 raigs y la segona amb 11 6 12. Les ventrals
comensen allí hont acaben les pectorals y l'anal amb 11 ó 12 raigs
allí hont acaben les ventrals.

Género, SAURUS, Cuv. È
Saurus fasciulus, Riss. i

Syn.: Saurus lacerta, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Ca
nestr., Saurus trivirgatus, Valenc.: Saurus 2riseus, Lovve, SQurus
mediterraneus, Costa: Osmerus fasciatus, Riss., Osmerus SQurus:
Ratfin., Lacep., Salmo saurus, Bonnat., Linn.: Suurus, Salvían.,

VVillugh.

Nom vulgar: Dragó, Barcelona, Tarragona, Menorca.

Género, AULOPUS, Cuv.
Aulopus filamentosus, CBp.

Syn.: Aulopus filamentosus, Cuv. et Valenc., Guichen., Gúnth.,
Costa, Canestr., Au/opus maculatus, (£.), Valenc., Aulopus filifer
(m.), Valenc.i Saurus lacertà, Love, Riss., Osmerus lacerta,
Riss., Salmo tirus, Ratin., Salmo filamentosus, Bloch. —

Nom vulgar: Lluert, dorredimieni: Salte muradas, Serpentí,
Escalum, Menorca.

Aulopus Agassizi, Vaill.

pe er le a ç Mg. im 848. tat i

: Chloroptithalmus Agassizi, CBp., Costa, Giinth., Ca-
Lira "Giglioli Aulopus Agassizi, Cuv. et Valenc.
Nom vulgar: No'n té. Especie excessivament rara ey nova per
Catalunya. i
El 18 de Febrer de 1913 adquirirem els tres únichs exemplars que I
havém vist y serva l'Institució Catalana. d' Historia Natural.

— Familia del Sa/monidae.
Género, SALMO.
Sub-género, SALMO.
Salmo salar, Linn.

Syn.: Salmo salar, Marcotte, Blanch., Soland, roges Fre. Oge
rien, Bonnat., Cuv., Vallot, Bloch, Rosenthal, Nordmann, Selys-

Hiobranquis —89

Longehamps, CBp., Hecter et Rner, Nilsson, Giinth., Gehin, Schle-
gel: Truita salar, Siebold: Salmo Salmo, Cuv. et Valeiè:: 4: Salmo,
Yarr., Couch: Sa/mo vel Sulmo, Bell.

Nom vulgar: Salmó, Tarragona.

En les aygues del port de Tarragona el 9 de. Maig de 1910 pes-
caren a la roija un Salmó de 5'50 Rilograms que compraren els
PP. Cartoixos de la Chartreuse, es l'única o una de les poques vega-
des que pot citarse aquesta especie en el mediterrà. Probablement
seguiria l'estela del vapor anglés Badebey que carregat de carbó
mineral hi fondejà'l día avans procedent de Svvansea.

La carn del Salmó es en els mercats la mes cara de totes pa-
gantse a voltes a preus fabulosos.

Salmo Fario, Linn.

Syn.: Trutta variabilis, Lunel: Trutta fario, Blanch., Siebold,
Canestr., Gehin: Trul/a lacustris, Blanch.: Sa/ar Aisònic Cuv.
et Valenc.. Hectel et Rner, Marcotte: Fario Lemanus, Cuv. et
Valenc.: Salmo trutta, Agass., Lacep., Riss., Bonnat., Jurine:
Salmo fario, Cuv., Vallot, Riss., Crespon, Bonnat., Bloch, Selys-
Longchamps, Agass., CBp., Ginth., Schlegel: Trutfta fuviatilis,
Duham. l

Nom vulgar: Truyta: truyta salmonada la de carn roija. Rius
Ebre, Noguera Ribagorçana, Noguera Pallaresa, Segre, Fresser,
Ter, Estanys del Pallars, de Carança, etz.

El Director de l'Aquarium y Laboratori SOL: del Parl de
Barcelona en Francesch d'A. Darder, ha introduit en les aygues
dolces de qualques indrets de Catalunya, a mes del Salmo levener-
sis, G. (Salmó d'Escocia), el (Salmo) fontinalis, Salvelinus fonti-
nalis, Mitchil, (Salmó de California, Broot Tront) y'l Salmo irí-
dens, Gibbons, (Salmó Arch de St. Martí d'América). Ignorém els
resultats d'aquestes tentatives, més es probable que la repoblació
tingui éxit, car Son salmónits que viuhen fins a termalitats de 249,
pero no deu per aixó descuidarse la conservació de les especies que
viuhen naturalment en nostres aygues.

Género, ARGENTINA,
Argentina sphivraena, Linn.

Syn.: Gontosoma argentinum, Costa, Argentina Cuvieri, Cuv.

90 Fauna ictiológica de Catalunya

et Valenc.: Argentina sphvraena, Cuv., Lacep., Riss., Bonnat.,
Brunn., CBp., Giinth., Canestr.: Argentina, Duham., VVillugh.

Nom vulgar: Moixó, Tarragona. Peix de fonera conegudíssim
pero encara no citat.

- No tenim noticies que s'aprofiti, com se fa en altres paysos, el
pigment argentat de la bufeta natatoria y que recubreix el cos
d'aquesta especie, anomenat (Essencia d'Orient) que s'emplea enla
fabricació de perles falses, lo mateix que's fa amb la materia argen-
tílera que revesteix la part de dintre de les escates de la Breca
(Alburnus lucidus, Hechel et Ener).

Ordre dels APODES.
Familia dels Anguillidae.
Género, ANGUILLA.
Anguilla acutirostris, Raup.

Syn.: Anguilla vulgaris, CBp., Costa, Siebold, Canestr., Gehin,
Schlegel, Giinth., C. Dareste, Blanch., Soland, Lunel, Cuv., Mar-
cotte: Anguilla fluviatilis, Agass., Hectel et Rner: Anguilla medio
rostrís, Blanch., Riss., Anguilla oblongirostris, Blanch., Anguilla
acutirostris, Riss., Selys-Longchamps, Blanch.: Anguilla o.rvee-
phala, De la Pylaie, Anguilla, Bell... Murena aneuilla, Lacep.,
Riss., Crespon, F.re Ogerien, Linn., Bloch, Jurine, Vallot.

/ Nom vulgar: Anguila, EM P Tarragona, Lleyda y Girona:
Anguila vera, Menorca.

L'anguila no's troba en el riu Ter ans de l ayguabarreig de Ripoll,
ignorem la causa, però'ns sembla que mes serà per la mancansa de
llot que per les baixes temperatures y mineralisació de les aygues.

Var. Anguilla latirostris, Raup.

Syn.: Anguilla macrocephala, De la Pylaie: Anguilla Cloa-
cina, CBp., Anguilla Cuvieri, Raup, Anguilla latirostris, Blanch.,
Selys: Longcehamps, Giúnth., Riss.

Nom vulgar: Anguila de mar, Barcelona, Tarragona: Anguila
cabotera, Menorca.

Var. Anguilla microptera, Raup.
Nom vulgar: Anguila, Tarragona, Anguila roija, Menorca.
Var. Anguilla capitone, Raup.

Nom vulgar: Anguila, Tarragona, Anguila punyegral, Menorca.

. Hiobranquis 91

S'han trobat anguiles d'aygua dolça, fetes o adultes, transparents:
O mancades de pigment, particularitat deguda a un desenrotllament
incomplert y a servar els caracters de cuch o larva. Aquestes àngui-
les no poden constituhir una nova especie, car aixó es propi del medi
o mes be d'un dels quatre medis en que s'agita la vida Soterrania,
amb analogíes, així com diferencies amb les cavernes propiament:
dites y amb llurs aygues corrents o estancades.

El descoloriment o despigmentació dels ulls, de la pell y dels pels
per la mancansa de pigment (ocular, cutani, pilós) o materia orgà-
nica particular colorada en negre o en roig, es un dels caracters
propis dels animals soterranis y no pot fins al present explicarse,
evidentment prové de l'absencia de la llum, de l'atebliment d'absor-.
ció dels raigs lluminosos que suprimeixen certes reaccions fisiológi-
ques, peró s'ignora per quin fenómen exacte's produheixen.

Género, CONGER, Cuv.
Conger vulgaris, Cuv:

Syn.: Conger vulgaris, CBp., Raup, Gúnth., Schlegel, Ca-
nestr., Selys-Longehamps, Guichen., Marcotte, Cong'er verus, Riss.y
Muraena conger, Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Blochi Conger,
Rond., Bell., Salvian.: Muraena supremo margine pinnae dorsalis
nigra, Arted.

Nom vulgar: Congre blanch, Congre de fang, Tarragona: Con-
gre, Barcelona, Menorca.

Var. Conger niger, Raup.

Syn.: Muraena nigra, Riss., Conger niger, Riss., Guichen.,
CBp. /

Nom vulgar: Congre negre, Congre d'alguer, Congre de roquer,.
Congre de forat. Tarragona.

Leptocephalus Morrisii, Lacep.

— Syn.: Leptocephalus Spallanzani, Raup, Riss., Leplocephalus
pellucidus, CBp., Canestr., Riss., Leptocephalus candidissimus,
Costa: Helmietís punctatus, Rafino, Leptocephalus Morrísit, BI.
Schneid., CBp., Raup, Giinth.: Leplocephalus lineatus, Bonnat.

982 Fauna ictiológica de Catalunya

Nom vulgar: Congret, Tarragona: Flamula, Menorca. Es el con-
Nre petit o de cria.
N'havem examinat moltíssims. Tots de 0:12 m. XX 0'006 m. de

llargaria y alçaria: tenen l'iris argentat y una senyal unguicular ne-.
gra en la part superior de l'órbita, en la linea lateral, de dos en dos:

0 de tres en tres, presenten una serie de puntets negres que també
se'ls hi veuhen a un costat y altre del dors y del ventre, no se'ls co-
neixen les aletes, pero en el punt corresponent a les pectorals, la
pell està com una mica alçada.

Se'l troba barrejat amb el Caramelo (Me/etta phalerica, M.,
Alausa Pilchardus. Cuv. et Valenc,) y no l'havem vist indicat en
cap Catàlech de peixos que's refereixhi a Catalunya.

Conger. Balearicus, CBp.

vs
Syn.: Oonger murgena balearica, Ginth., Raup: Conger ba-
dlearicus, C. Dareste, Conger Cassini, Riss., Guichen., Muraena
Cassini, Riss., Muraena balearica, Delaroche.
Nom vulgar: Congre. Congre serpeté, Tarragona. Especie nova
per Catalunya.

ta Conger Mysta.r, Riss.

Syn.: Congromuraena Mvsta.r, Ginth., Conger muraena mys-
tar, Raup: Ophídium imberbe, Riss., Conger mysta.r, CBp., Ca-
nestr., Muraena mvysta.r, Delaroche. l

Nom vulgar: Congre Serpeté, Tarragena: Pillet de platja, Con:
gre dolç o de sucre, Menorca.

Familia dels Myridae.
Género, MyRUS, Raup.
Myrus vulgaris, Raup.

Syn.: Conger myrus, Costa, CBp., Canestr., Riss., Cuv.. Gui:
chen.: Mvrus vulgaris, Gúinth.,, Muraena myrus, Lacep., Riss.,
Bonnat., Linn., Brunn., Serpens marinus alter cauda compressa,
VVillugh.i Muraena rostro acuto, lituris albidis vario, margine
pinnae dorsalis nigro, Arted.

Nom vulgar: Serp, Congre deri Barcelona, Tiimetolars Cule-
bra, Duradu, Menorca.

Hiobranquis —93:

Familia dels Muraenidae.
Género, MURENA.
Muraena Helena, Linn.

Syn.: Murena, Couch, Bell., Salvian., VVillugh., Rond., Mu-
rena Helena, Guichen., Cuv. et Valenc., Riss., Bonnat., Brunn. ,
Bloch, Rafin.,Rosenthal, CBp., Costa, Raup, Gúnth., Canestr., Mu:
raena guitata, Riss., Muraena fulva, Riss., Muraenophis fulva,
Riss., Muraenofis helena, Riss., Maraena pinnis pectoralibus ca-
rens, Arted.

Nom vulgar: Murena, Barcelona, Tarragona, Menorca.

Muraena unicolor, Cuv.

Syn.: Muraenophis unicolor, Delarochei Muraenophis Cris-
tini, Riss.:. Muraena Crístini, Riss., Muraena unicolor, Guichen.,
CBo., Giinth., Canestr.: TAhprsoidea unicolor, Raup.

Nom vulgar: Murena, Barcelona, Tarragona, Muret, Menorca,
Rara.

Les: mossegades de les Murenes son tan fortes, segons la gent de:
mar, que arriven a deixar senyals en el ferro y altres metalls.

Familia dels Op/isuride.
Género, OPHISURUS, Lacep.
Ophisurus Serpens, Lacep.

Syn.: Ophichthys serpens, Gúnth., Ophisurus serpens, CBp..
Costa, Raup, Canestr., Riss., Guichen./ Muraena eracte teres,
cauda acuta apterygia, Atès: Serpens marinus, Bell., Salvian.,
VVillugh., Rond.

Nom vulgar: Serp de mar, Barcelona, Tarragona, Culebra de la
mar, Menorca.

Ophisurus hispanus, Belloti.

Syn.:: Ophisurus hispanus, Gúunth., Ophichthes hispanus,
Gintb.

Nom vulgar: Serp de mar, Tarragona. Especie nova Avi Cata-
Junya.

4 0 Fauna ictiológica de Catalunya

Familia dels Sphagebranchido.
Género, SPHAGEBRANCHUS, Bloch.
Sphagebranchus imberbís, Delaroche.

Syn.: Ophichthps imberbis, Ginth., Leptocephalus Spallanzani,
Riss.: Sp/hagebranehus imberbís, Riss., Costa, de Raup, Ca.
nestr.: Sphagebranchus oculatus, Riss.:

Nóni vulgar: Serp de desa Tarragona, Menorca: Cuca serp, Bar:
celona. qo Es

Sphagebranchus cecus, :Bl, Sehneid.

Syn.: Ophichthys coecus, Ginth., Aplerichihys coecus, Raup,
Delaroche, Sphagebranchus Spallanzani, Costa, Sphagebranchius
Serpa, Riss., Sphagebranchus bimaculatus, Riss., Sphagebran-
chus coecus, Riss., CBp., Canestr., Coecilia Branderiana, Lacep.,
Rafin., Muraena coeca, Linn., Beanat:

Nom vulgar: Serp de mar, Barcelona, Tarrègonàa: Muns Me
norca.

L'atrotia íncomplerta dels organs visuals que presenta l'especie
S. coecus, Bl. Schneid, es un del caracters afecte a les bestioles so-
terranies y crepusculars y lo mateix que'l nostre Gammarus putea-
nus, Dòflein de la cova dels Hams (Ílla de Mallorca), modificació
adaptiva del G. Pale.r, Lam, en les cavernes, per adaptació provo-
cada per la pressió, la temperatura, la nudrició, la fosca, etz. Tam-
bé's troba en els animals dels abims o profonditats de la mar. Í en
compliment de la lley natural de compensació o excitació funcional
d'en Lamarci o'i principi d'equilibri dels organs d'en Geoffroy-Saint
Hilaire deu presentar hipertrofia o extensió considerable dels Da
del tacte, de l'olfat y de l'oido.

Sub-classe dels Mardiccòrène tes
Ordre dels Ciclostórmnits.
Sub-ordre dels Pefromyzons.
Familia dels Pe/romyzonidae.
Género, PETROMYZON: Arted.
: Ep dra rimen, Linn.

Si Selomsden marinus, O. Born, Vallot, Riss., Blain-

de a ti til a Ada a alat

4
i MB Meca ss R :/
Data aa a dd a dd ta a CMS dl

Hiobranquis —95

ville, Marcotte, Blanch., Soland, Lacep., Bonnat., Bloch, Selys-
Longchamps, CBp., Nilsson, HecRel et Rner, Sièbold, Canestr.,
Bert, Gehin, Ginth., Schlegel: Mustela sive Lampetra, Bell., Sal-
vian., VVillugh., .Pe/romyzon maculosus, etz., Arted.

Nom vulgar: Llampresa de mar, Barcelona, Tarragona, Ferre-
timò, Xuclador, Menorca. ,

Petromvzon fluviatilis, Linn.

Syn.: Petromyzon argenteus, Bloch, Lacep:, Couch, Petromy-
zon sep'aeil, Lacep.: Petromvzon niger, Lacep., Petromyzon flu-
viatilis, Cuv., Blainville, Marcotte, Blanch., Soland, Lacep., Bonnat.,
Bioch, Selys-Longehamps, CBp., Nilsson, Hectel et Rner, Siebold,
Canestr., Gehin, Gúinth., Schlegel, Lampetra parva el fluviatilis,
VVillugh., Pefromyvzon, Arted., Lampetra, Salvian., Mustela flu-
viatilis minor, Bell.

Nom vulgar: Llampresa de riu. General.

Petromyzon Planeri Marcotte.

Syn.: Petromyzon Planerí, Bloch, Selys-Longchamps, CBp.,
Nilsson, Hectel et Rner, Giinth., Siebold, Canestr., Bonnat., La-
cep., Omalius de Halloys, Cuv., Blainville, Marcotte, Blanch., Pe-
tromuzon sanguisuga, Lacep.

Nom vulgar: Llampresa petita o marina, Tarragona. Especie
nova per Catalunya.

Ammocoetes branehialis, Lin.

Syn.: Petromyzon ruber, Lacep.í Ammocoetus, C. Dumeril,
Lampetra coeca, VVillugh, Pefromyzon branchialis, Bloch, Giinth.,
Bonnat., Lacep., Omalius de Halloys, Ammocoetes branchialis,
Selys-Longchamps, CBp., Nilsson, Marcotte,

Nom vulgar: Cuch de gleva, Clapissà, Tarragona. No l'havem
vist citat en cap catàlech que's refereixi a Catalunya y es prou co-
negut dels nostres palangrers y aficionats a la pesca, car se'l consi-
dera com a un dels millors esquers.

Es la larva o cuch del Petromyzon que moltes vegades se troba
a les platjes formant bolichs sobre l'Asperococeus compressus,

96 Fauna ictiológica de Catalunya

Griffith (Coleta) alga morena de la familia de les Pheospóreacees
escupida pel mar.

Sub-classe dels Pharvngobranchis.
Ordre dels Amphiiorienehs.
/ Familia dels Branehiiostomidoe,
Género, BRANCHIOSTOMA, Costa.
Amphiorus lanceolatus, Yart.

Syn.: Amphiorus lanceolatus, Rolliter, Sundevvall, Goodsir,
Quatretages, RovvalevvsEy, P. Bert, E. Moreau, Huxley, Bran-
ehiostoma lanceolatum, Costa, Branchiostoma lubricum, Costa,
J. Miller, Marcúsen, Canestr., Lima.r lanceolatus, Pallas.

Nom vulgar: no'n te. Hepeció nova per EEES abunda en el
Golf de Rosas.

SI aa Dc È dc tr ti baró

ADDENDA

Familia dels 77y2'onifs.
Género, PTEROPLATEA, Múll. et Henl.
Pteroplatea Altavela, Múll, et Henl.

Syn.: Trvgon Altavela, CBp., Pleroplatea canariensis, Gui-
chen.: Pleroplatea altavela, CBp., Bruch, A. Dumer., Giinth., Ca-
nestr., Brit. Capel., Giglioli, Doderl., Perugia, Dasvbatis altavilla,
Rafin.: Raia pestinaca altavela, Bonnat., Lacep., Raia altavella,
Linn.: Aquila autoris Prior, Aldrov., Pastinaca marina altera,
altavela dieta, VVillughb.

Nom vulgar: Vaca, Barcelona: Milà, Totina, ei ea Especie
nova per Catalunya.

N'havem vist pochs exemplars. Pel Desembre A 1905, en Ama-
dor Romaní y Guerra, de Capellades, en veigé un exemplar en casa -
Lluis Soler, naturalista preparador de Barcelona, quals dimensions
eren: 0:52 m. de llargaria XX 0:99 m. d'amplaria.

Familia dels Bleniide.
Género, BLENNIUS, Arted.
Blennius Basiliseus, Valenc.

Syn.: Blennius Basiliscus, Ginth., Canestr., Cuv. et Valenc.:
Ichthvoris Basiliscus, CBp.

Nom vulgar: Dormilega, Tarragona. Especie rara y nova per Ca-
talunya. En 30 de Janer de 1913 ne recullirem dos exemplars.

Família dels Callionymidee.
Género, CALLIONYMUS, Linn.
Callionymus Phaeton, Giinth

Syn.: Callionymus Morisonii, CBp., Callionymeas festivus,
CBp., Canestr.: Callionymus Phaeton, Giglioli, Vaill.

II

Nom vulgar: Guineu vermella, Tarragona. Especie nova per Ca-
talunya.

En 20 de Febrer de 1912 ens- vingueren à les mans dos exemplars
mascles: l'un de 0'15 m. y l'altre de 0:12 m. qui presentaven la parti-
cularitat de que l'allargament de llur preopercul en lloch d'estar ar-
mat de tres punxes, no mes ne tenia dugues, l'una dirigida cap a dalt
y endevant y l'altra no mes cap à dalt.

El 28 de Janer de 1913 recullirem un exemplar de 77ig/a cavi-

l/one, Lacep., amb dos Beps, un al començament de la dorsal y.

altre à l'acabament.

El 24 de Febrer de 1913 tinguerem el goig de veurer pescats al
bou 4 Tarragona, tot un vol de Hoplostelhus mediterraneus, Cuv.
et Valenc., peró tenien la dorsal amb 7/14 raigs y l'anal 3/11 y no
amb 6/12 6 13 y 3/10 raigs y'ls bucliers de la base de les ventrals é
ú l'Anus, com la major part de les C/upees, eren en número de 8, no
en número variable, car n'hi havía de 0:12 m., 0:15 m. y 0:18 de llar-
garia y totes presentaven 8 buc/iers.

Familia dels Gasferosteidae.
Género, GASTEROSTEUS, Linn.
Gasterosteus semiloricatus, Cuv. et Valenc.
(Var. del Gasterosteus aculeatus, Linn.)

Syn.: Gasterosteus Neustrianus, Blanch., Sauv., Gasterosteus
semiloricatus, Blanch., Soland, CBp., Ginth.

Viu en companyia del Cvprinodon iberus, Cuv. et Valenc. y del
Maurolicus Pomvericee, Ginth. en les aygues salmàstigues de l'estany
y cequies del Recó de Salou. (1)

(i) Amb el llarch temps que ha durat la publicació de aquest trevall en el cBut-
lletí de l'Institució Catalana d'Historia Naturab, son moltes mes que les indicades en
el Prólech, les especies y varietats noves, y aixís mateix pel motiu de publicarse en
plechs é part, no havem pogut adoptar les noves normes ortogràfiques com hauría
sigut nostre desitg.

da dE ns diada SA GL

ns EL a a as

da a as Dl

INDEX

dels noms vulgars

A ç
Abadeco... —.. . a ui Gaia al OO Anguila Pola. . calia 90
Abadeco ratllat. ... . . 88-89 0 dAnguila vera. . . . . . . 90
DUN re a aj ti ARCO: ATADyAS ee a aa LE re 3 RO
DN A ia a pa ERO ATrADyS DISBCR dació vos cel DO
DE ac menes Caga Ja ona ATaDnya CADBUAR, dronia. é tat dó
Agullat xato. . . .. . . . 10 o Aranya de capnegre . . , . 26
Aladroch. . . . . . . 89-86 Aranya fragata. .. . . . . 26
BIBLEN a a da, is EE OR DO ATADYÒS. dg a ia a A
IAEER DiXOIS. . Le ada DE OOADOCONS, . Qi, a AMA
CORS air i SS Cra — A rimdta ca QS a Ni cin P
OE Galiiaió, "esc a DO — GABO Sénia. i a EA
Amphiogus . . . . . . 4. 96 Ase mossegayre. . . . . . 28
iaia OE SONA CE s.a iaia i A
ade IE a, an il. AIS CE ao ao a ds BO
are aca SS i NE UPS. OO. qataitei an
a a ge ai A Ad O la Qi dc
AUQUUS CO MORO Lia ei VO. AUTOR Oi. due E

Anguila punyegral. .. . . . 90

Dacoreta ,. 4. ec P) GD VAL — 'Balduma, . . . . sic 49:
MOQTE ea a ea cr OU NC C.F CEN Eli Ui da a
Molla sie A Dr ET, a Ll
DairÓ ..— . a QUE DU D'UNA DE Qi o SE I OQS81

II

Nom vulgar: Guineu vermella, Tarragona. Especie nova per Ca-
talunya.

En 20 de Febrer de 1912 ens- vingueren à les mans dos exemplars
mascles: l'un de 0'15 m. y l'altre de 0:12 m. qui presentaven la parti-
cularitat de que l'allargament de llur preopercul en lloch d'estar ar-
mat de tres punxes, no mes ne tenia dugues, l'una dirigida cap a dalt
y endevant y l'altra no mes cap à dalt.

El 28 de Janer de 1913 recullirem un exemplar de 77i8/a cavi-

llone, Lacep., amb dos Beps, un al començament de la dorsal y.

altre à l'acabament.

El 24 de Febrer de 1913 tinguerem el goig de veurer pegcats al
bou é Tarragona, tot un vol de Hoplostethius mediterraneus, Cuv.
et Valenc., peró tenien la dorsal amb 7/14 raígs y l'anal 3/11 y no
amb 6/12 6 13 y 3/10 raigs y'ls bucliers de la base de les ventrals à
é l'Anus, com la major part de les C/upees, eren en número de 8, no
en número variable, car n'hi havía de 0:12 m., 0:15 m. y 0:18 de llar-
garia y totes presentaven 8 bucliers.

Familia dels Gasterosteide.
Género, GASTEROSTEUS, Linn.
Gasterosteus semiloricatus, Cuv. et Valenc.
(Var. del Gasterosteus aculeatus, Linn.)

Syn.: Gasterosteus Neustrianus, Blanch., Sauv., Gasterosteus
semiloricatus, Blanch., Soland, CBp., Giinth.

Viu en companyia del Opprinodon iberus, Cuv. et Valent: y del
Maurolicus Poverice, Ginth. en les aygues salmàstigues de l'estany
y cequies del Recó de Salou. (1)

(i) Amb el llarch temps que ha durat la publicació de aquest trevall en el cBut-
lletí de l'Institució Catalana d'Historia Natural, son moltes mes que les indicades en
el Prólech, les especies y varietats noves, y aixís mateix pel motiu de publicarse en
plechs ú part, no havem pogut adoptar les noves normes ortogràfiques com hauría

sigut nostre desitg.

Ll

de Ulls veia RES AE

a

Vs ll dP ed 8 di al DE ON a
— —
a re EE -

dels noms vulgars

Abadeco .
Abadeco ratllat.
Agua. .
Agulla.
Agullat. .
Agullat xato.
Aladroch .
Alatxa. 3
Alatxa pixota. .
Albecora .
Alosa .
Amphiogus .
Amploia .
Anfós .

Angel .
Anguila .
Anguila de mar. .

Anguila punyegral. .

Bacoreta .
Bagre .
Baila
Bairó .

INDEX

A

. 40-41 0 Anguila roija.
. 38-39 0 —Anguila vera.

86 Aranya.

23-86 —Aranya blanca .

15 0Aranya capsuda. 4
. 19 ÒAranya de capnegre .
85-86 Aranya fragata. ..

84-85 —Aranyò.

84 —Arbecona.

43-44 Armat.
85 Ase. .

96 —Ase mossegayre. .

84 —0Aseta .

38-41 —Aulopus. .

16 Auruda. .
90 Auradella.
90 —Auradeta.
90

EB

43-44 —Baldufa. .
83 — Ballesta. .

, 81 0—Barada.
45-46. —Barb. .

IV

Pàgs. Pàgs.
Barb caní. . 21 —Bissu . : a LP
Barat. Pes 43 — Boca dolça . 14
— Barat d'ull gros 43 0 Boga . : Bes
Barat volador . 86-87 — Bogaravell . 54
Bastina . serra se BOLSEEÓ: . . 52
Bavosa 21-28 Bonito. ,. 44-45
Bestenaga . 59 — Bonitol 44-45.
BOSUCh: ea 2. 54 —Borratxo. 33
Beta . 50 Bot. 95
Biret . 84 Buldroi . 80
Biró. . 45-46 —Burru 30-31-3383
c
Cabessuda . . . . . . . 67 Carpa de Bohemia. . 80 .
Cabot ES ec Sl Carpa de Francomas 80
Cabot Berrubes. . . . . . 82 0 Carpa d'Holanda . 80
Cabot d'alga l 30 Carpa del Japó. 80
Cabot de roca . . 31 Carpa de mirall 80
Cabot en banyes : 29 — Carpa de Turinga. - 80 i
Cabot inglés. . 31 —yCastanyola . 48 :
Cabot mueós. . . . 30 . Castanyoleta 64 L
Cabot xuelador. . 79 — Cavalla . 43
Cacó . 183 Cavall de mar . 23
Caluga. . . . 66 Cavell marí. 28
Camarí. . 11-13-14 —Cigala. 64
Canari. 61 Clavell. . sa 19
Céntara . . 55 Clavellada. . 19-20-21
Capellà 68-18 Clavell Borrell. a 8
Capsech . 34 0Clapissé . 95
Capsigrany . 21-28 Clau. . 34
Cap roig. 835 —Clavilló.:. 34-85
Capsut 60 —Columida. 46
Captinyós 36 —Congre 92
Caputxo . 19 —Congre dolç. 68-92
Caramelo. 84-85. Congre blanch. . 91
Caramelo ros . 832 —Congre d'alguer . 91
Cardaire . 19 Congre de fang 91
Cardenal . 51 yCongre negre . 91
CIÓ i es a de 22 —vCongre de forat . 91
Carpa carassina. . . 81 —Congre de sucre . 92

Congre de roquer.
Congre serpeté
Congret . i
Corcovada .
Cornuda .

COrVE. o. a
Corvall .

Dentó.
Dento.
Dentol
Donzella. .
Donzelleta .
Doradu 1
Dormilega .

Enfú . 3
Emperador .
Escalúm .
Escat .

. Escat vegigal .

Escatós
Escolé. .

Escorpora dels bruts. .

Escorpora de fang
Escorpora groga . .
Escorpora de roquer.

Faixa. .
Ferrassa ,
Ferre pedres
Ferre timó ,

Fi de murena mansa. .

Flamula . .. ,

. Pàgs.
91 Corvina 3
92. Cuca serp
92. Cuch de gleva .
56 —Culebra . A
13 —Culebra de la mar.
42 —Cullereta.
42. Cyprinodon.
D
41 —Dormilega de cap roig .

Dormilega de fang .
Dormilega de roca
Dormilega roija .

OO Lot. ': tes
49-92. Dormilega petita .
21-23-A —Dragó.
E
67 —Esparrai .
17-49 —Esparrall. .
88 —Esparralló. .
16 —Espet .
16 Escrita. .
85 — Escrita blanca.
711 — Escrita vera.
85 —Escurbai.
35 —Escursana. .
. do 0. ESCUurSÓ .
80-36 —Esturió .
F
591 Fleuma .
21 0 Fura .
29 0 Fura blanca.
95 —Fura negra.
. 68 , Futarra .
50-92

VI

DOR a ad a ME

G
Pàgs.
GQalta roig 4 so. luesbe ab BG GQernera .
GTS i NS) OA
Gall de St. Pere . .. . —.. . 471 yGobitd'alga. .
Gallerbu.. . . . . . Qi 21. Gobit de roca. .
Gallimó le. i rodar gr GQOIGSs
Gallinete. ES ee Es 383 —Gripau.
GaNot say mat da 48 0 Griva .
Garneu . 34 o Grivia.
Gasterosteus LL Lo A Grivieta .
GAS Si a deia NATA VI S
Gatneu . , 34 —Guerxa. .
Gatneu futaire. 34 Gúiula
Gató. . 9 Guineu
Gatvaire. 10. Guineu vermella .
Gat ver . NE dE 'ESEN CI ia d'i Eren ceMtees
GGrDA, ia di Lo AL dl
fs
Hoplostelhus . . . . . . 86 vInfilaconys .
JOpROL LL. Lo. disid at DE anqueti,
— dJerretinglés . . . vs 4r DT OJuriola :
. Jerret de St. Pere. . . . .. 51 dJuriola de cría.
Jerret mascle . . . . .. .. 971 Juriola voladora .

DD Sac Ui ae ne a la OE D

Pe À

Ring-yu. 81

Bi
Dia. in A REI SO JORDI:
ESURO. id SER ENG,

$

Es É £ 8

Da da int led

EE

pr

, L:
Bes le dl a da

Llabió.
Llambrega
Llampresa marina

Llampresa de mar. .
Llampresa petita .

Llampresa de riu.
Llampuga. .

Llengua de bacallé. .
Llengua de St. Pau .

Llenguado. .

Llenguado d'arena. .

Llenqueta .
Llepissós
Lligues cames.
Llissa .

Llissa agut .
Llissa cap pla.

Mabre.

Madrilla .

Maira . i
Maira d'amplova .
Malarmat
Marmota .

Manta ere.
Mare d'Anfós .
Mariquita

Massot. . .
Mata soldats.
Maurolicus .
Meleta

Melva.

Menja muxines
Meru,.

Metge.

Milé. .

EI El

ae C3

62. —Llissa galubet.

60. —Llissó. . . .
95 —Llissa llubarrera .
95 — Llissa de roquer .
95 — Llissa vera .

95 . Llissara .

48-49 —Llíssara llnbarrera .

10 — Llop

14 —Llubarro .
14-15 —Lluhina .

15 —Lluerna..

32 — Lluerneta

27 vLluerna pogona .
50 —Lluert.

65 —Llunada .

66 —Llus. .

66 " Llússara .

MM
54 —Milana.
83 — Moll

69 — Moll cranqué .

87. Moll fangué.

33 — Moll reyal

33 — Moll roqué .

21 —Moll ve

41 —Mollera.

61. —Mollera brótola.
. 58 —Mollera borda .
56-57 —Mollera moranella

87 — Mollera inglesa

84 —Mollera pigada.

44 —Mollera roquera
de Ma Mora. o.
35-40 —Moranell,

68 —Morruda
21-A —0Moxarra .

VII

VIII

Muret. 4
Muret vermell.
Murena .
Murer.
Musich. .

Negret
Negritu .

Oblada. .
Orada .

Pagell. :
Pagell dento. .
Pagre .
Palayó. .
Palomida.
Palomina.
Pamfíont .

Pamfont vermell .

Pampol

Pampol pudent. .

Panegal .
Pane gall.
Pargo. :

. Pargotí. .
Patoya. .

Pau. 7.

Pedés .

Pegas.

Pega roques.
Peix bade. . .
Peix de brom .

Pàgs.

64-98
41
983
. 94
24-65

MN

15-16-49

. 15-16-49

O

53
DO

Mussola .
Mussola vera. .
Muxina .
Muxó

Neru .

.

Oriola.
Oronyola.

Peix de bassa .
Peix espasa.

Peix Porch .

Peix rey.

Peix sense sang. .
Pelaya.

Pelaya bruixa .
Pelaya guarda.la vida .

. Pelaya miseries. .

Pelaya rossa.
Pelayí.
Pelerín. .
Peluda.

Pelut.

Pelut d'escata .
Petarch

Peona.

- Pleuronectes :
- Pillet de platja. - .
— Pinta . i

Pitxell.

Pàgs
Pixano. . 68 — Pixota vermella s,
Pixota. 68 —Polla .
Pixota blanca . . o. . 68 - Porch marí .
Pixota de carall de Jr . 68 0 Puput.
Pixota de llanguet . 68
Q
Quelet. . 55 —Quissona.
Re
Rabosa. . 21-28. Rémol eppetxipat.:
Rafalet. . 33 —Rémora .
Rahó. ss o 646, Rémol de-riu.., ...
Rajada 3 . 18-19-20-21 —Retx .
Rajada boca de rosa. 20. —Rexet.
Rajada peluda. 20 Rey. .
Rajada vera. - 18 —Reyet.
Rajada vestideta . 20. Roger.
Rap i, .. 30 —Rogeret .
Rap futaire . 30 Rom. .
Rascla. 35 —Romaguera.
Rascés 837 —Roncador.
— Rata 26 —Roseti.
Red. 42 Roquer
Refet 84 Ruch.
Refetó. 34 Ruch d'alga.
Regalecus 50 Ruch de roca. .
Reig . 42 — Rufina.
Rémol. . . , 18-19 —Rumiguera. .
Rémol blanch . 19 —Ruqué. .
s
saboga. . . 84-85 —Salroig. . I
Salmó. . - 88-89 — Salte murades .
Salpa , — 58 — Salteperdisa.

11 Sama.

59-60-61

15

78
50

73.

42

41

41

41

32

32

78

19

42

32

59
30-31-32
, s80
30-31

36

19

Sanremus. .
Sard. .
Sardina .

Sardina alatxa.

Sardineta
Sarg .
Satx. .
Seitó .
Senyoreta
Serclet. .
Serp. .
Serpeta .

Serp de costa .
Serp d'en terra.

Serpentí.

Taberner.
Tae roques. .
Tauró .
Temburé.
Tenca .
Tiburó. .
Tintorera
Titulot.

Tomba navíos .

Tort.

Tort blanch.
Tort massot.
Tort negre .
Tort ruqué .

Ull de perdiu .

Ulls.
Ull vert .

Serp de mar.
Serrà . ,
Serra . 8
Serré imperial .
Serrandell. .
Serreta. .
Sirvia.
Sirviola .
Solraig. .
Somera
sonsu.
Surell..
Surella
Surelló

Surell de penya .

T
65 — Tort vert.
63 —Totana. .
. 14 Totina.
60-62. 'Tremuló .
, 82 Tremuloya .
183 Trenca vits .
14 —Trompetè. .
12 Trotllu. .
ec ae i EL DOL. DS
58-59-60-61-62. Trujeta
59: Truyta.: Sud
58 Truyta salmonada. .
58 Tsernia .
61 0Tunyina.
9)
59. —Uot. :
69 — Uraleptus. .
22 —Uranyola.

36
aa s AL
86-87

VOS
Vaca serróú .

Vaca serrana. .

Variada . ,

Xanguet..
Xasclet .
Xavo .

Xopa .
Xorich volador
Xuela.

Xuela blanca .

Xuela dit.

RV
Pàgs.
17-18-837-A —Verat .
81 —Verderol
31-38 Viuda EES REIS
51 —Vit d'en Gahona..
p 4
32-66-6717. —Xucladó .
. 66. Xuela d'estiu . .
48 0Xucla guindana .
55 —Xuecla d'hivern.
33. —Xuela vermella
56 —Xucla vera .
51 Xuriguer.
19
Z
Zanja . 41

ea CE:

XI:

Pàgs"

43
46:
21
64

19-80-95
56
56:
56
56
57
833.

An

Ber dera

ali
ra

1
pa
31
ss

3
en
Vs

LE

5
i

A
y

PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCHXET

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY

Gibert y Oliver, Agustí
4 4
Maria i
Fauna ictiologica de
Catelunya