Skip to main content

Full text of "Historia de les ciencies naturals á Catalunya del sigle IX al sigle XVIII."

See other formats


This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 



at |http : //books . google . com/ 



jC^tz i^h'^O 



HARVARD 
COLLEGE 
LI 




FROM THE 



Subscription Fund 

BEGUN IN 1858 




/ 



HISTORIA 



DE bes 



CIÈNCIES NATURALS 



A CATALUNYA 



DEL SIGLE IX AL SIGLE XVÏH 

» ■ ' • " \ ' ' ' ■ , - ■ ■ ■ 

per 

Mossèn Horberl f (Mit y Sa^ué 

Professor de Geologia 
en els «M^mdls Uiplyersttsrls Catslàiis<* 



JB ABOKX^OJHA, li»08 



HISTORIA 

DE LES 



CIÈNCIES NATURALS 

A. OA.XA.X.XJN Y-Al 



HISTORIA 



DE LES 



CIÈNCIES NATURALS 

A CATALUNYA 

del sigle IX al sigle XVIII 

(Premiada en el Concurs celebrat V any 1905 per la Societat Econòmica 

d*Amichs del Pais de Barcelona) 
per 

JMOSSEN píORBERT j^ONT Y ^AGUÉ 

Professor de Geologia 
en els Estudis Universitaris Catalans 



(AB LLICENCIA) 



Sstampa de «L•ia Hormifira de Oro» 
1Q08 



W+Hn~^^ 



1^ 



KB ?é¥3£. 




^-v*-wC 



QUATRE MOTS 



Tot eaminant que emprèn fatigosa pujada pera assolir un cim 
enlayrat, de tant en tant s' atura per pendre alé y girantse esplaya 
sa mirada per les fondalades que ha dexat enrera, pèls pichs que 
tant li costaren de pujar y que ara veu al seu dessota, per la llu- 
nyana vall hont tot just s' ovira encalitjada la vila d* hont sortí à 
punta de dia; y el goig que li proporciona aytal espectacle, el 
pler que dona el trevall complert, en lloch de dexarlo satisfet y 
ferlo desistir de seguir avant, li dona nou alé, més entussiasme y 
forses, y coratjós reprèn la caminata vers V ideal que V atrau, V es- 
querp cimal que encara veu perdut allà d' enllà entre les boy res. 

Axis meteix, els pobles, veritables caminants que fan via vers 
el cim de un ideal, empesos per un sens fi de f orses misterioses, 
cal que de tant en tant s' aturen y giren la mirada per contemplar 
la tasca feta, la llur historia, hont troben noves energies, exemples 
y ensenyanses pera '1 pervindre. 

El moviment polítich de Catalunya determinà la aparició de la 
seua historia, la qual ha servit pera esperonar més y més son espe- 
rit; però si '1 renaxement català fou en un principi purament lite- 
rari ó histórich, avuy podem ja califlcarlo de integral, car s' es 
encomanat à totes les manifestacions de vida. El meteix moviment 
científich, ab tot y haver sigut dels darrers en manifestarse, pre- 
senta avuy una ufanosa y gerda brotada, precursora de fruyts po- 
sitius pera 1 dia de demà, y dintre de les metexes ciències, son 
les anomenades naturals les que més conreuhadors tenen cada dia, 
les que més prometen. 

Aquest fet no es nou. es la continuació de lo que sempre fou, 
car el dia que 's fassa la historia de la ciència catalana, se veurà 



— VI 



bè que la major proporcW correspon à les ciències de la natura y 
que fins les ciències més abstractes, els nostres passats les tracta 
ven ab veritable sentit naturalista. 

Semblant tendència no es pas un fet casual, sinó una conse- 
qüència de la personalitat intelectual de Catalunya, que pot sinte- 
tisarse en la següent fórmula: seny en les investigacions; la utilitat 
com d criteri; preferència d les veritats prdctiques. 

Aquesta es la deducció à que s' arriba després d' estudiar el 
moviment intelectual català al través de totes les èpoques de la 
seua historia. Ara bè, si una anàlisis detinguda ens dona semblant 
fórmula, ^jqué es lo que pot dirse a priori devant d' aquesta, ab 
relació al respectiu desenrotllo de les diverses ciències que integren 
un moviment intelectual? Que les més conreuhades y les més aven- 
sades hauran sigut sempre les que de preferència portin à veritats 
prdctiques, les que més utilitat pugan prestar en els diferents as- 
pectes de la vida. 

Y entre totes les ciències cap com les naturals tendeix à n' aquest 
fi, està mellor fonamentada en la veritat pràctica. 

Per çó les Ciències Naturals formen la brancada més colossal 
del moviment científich català, perquè son les que més lligan ab el 
caràcter pràctich y utilitari del poble català. Encara més, dintre 
les metexes ciències naturals les unes responen mellor que los al- 
tres à n' aquell doble caràcter, y aquestes precisament son les que 
més desenrotllo acquiriren, com evidentment resultarà de la expia- 
nació del nostre trevall. 

No tenim la pretensió de creure que aquest sia complert ni per- 
fecte, però sí creyém que es de interès pera la nostra historia poder 
presentar un aplech tan considerable de notes que, si no formen 
tot el moviment científich català del sigle ix al sigle xviii, son la 
part més important. 

Sens dupte que ho cregué aixís el digne Jurat del concurs obert 
per la Societat Econòmica d' Amichs del País, quan no sols 11 con- 
cedí el premi, sinó que aumentà la quantitat fixada pera facilitar 
la seua publicació. 

No hem sigut exclusivistes respecte à la iilclusió de matèries en 
aquesta historia, posanthi branques de la ciència que potser no en- 
tran de plé dins el tema proposat. L' ordre que havem seguit en el 
desenrotllo d' aquest es també arbitrari, per tractarse de matèries 
completament deslligades la una de les altres. 



— VII — 

Comencem per la Astrologia, à la que com à apèndix segueix la 
Cartografia; vé després la Medicina, de la que havem separat per 
son interès la Epidemiologia y la Menescalia, y com & apèndix la 
Ensenyança, que posem à continuació del conjunt de la medicina, 
perquè en els sigles passats aquesta era la única ciència natural 
que s' estudiava en les nostres Universitats. Segueix després la 
Alquímia com à introducció à la Quimica veritable y à la Far- 
màcia, y Juego vó la Historia Natural y les seues branques Agri- 
cultura y Botànica, dexant pera 1 paràgraf de Varia la zoologia 
y geologia que sols acquiriren desenrotllo à darrers del sigle xviii. 

Enquiscun d* aquets capítols, que son veritables monografies, 
hem procurat acoblar tot lo que en nostres biblioteques y arxius hi 
hà referent al assumpto, procurant sempre donar més preferència 
y extensió als manuscrits, dels que 'n presentem un bon nombre, 
alguns d' ells completament nous pera la bibliografia catalana. 

La empenta ja està donada, y del nostre trevall à la veritable 
Historia de les Ciències Naturals d Catalunya ab sa corresponent 
Bibliografia científica catalana, no hi hà més que un pas que pot 
donarse sense gayres dificultats. 

N. Font y Sagué, Pbre. 



Historia de les Ciències Naturals a Catalunya, del sigle XII al XVIII. 



Astrologia 



Els primers elements d* aquesta ciència, conreaada ja desde 
molt antich en les terres d^orient, venen à Catalunya importats pels 
alarbs, mitjantsant V intermedi dels jueus allavors nombrosíssims 
& totes les poblacions de importància. Filla la ciència astronòmica 
dels jueus, de la ciència aràbiga, no podia de cap modo veures lliu- 
re dels extravios que havia ja sofert aquella. «Tots els conexements . 
positius dels alarbs, escriu un autor modern, els corrompien perla 
llur inclinació à la ciència mística y cabalística; consumien fre- 
qüentment la seua salut y cabals en investigacions inútils darrera 1* 
«lixir de la vida y de la pedra filosofal: llurs prescripcions medici- 
nals se regien per 1* aspecte de les esteles; llur física era màgica, 
llur química degenerava en alquímia, llur astronomia en astrolo- 
gia.» 

Si la astrologia tingué tants partidaris fou per les aplicacions 
que pretenia tenir en combinació ab la medicina, y aquesta creen- 
cia era tan universal y estava tan arrelada, que la veurem en ho- 
mens eminents de totes les èpoques. La matexa escola de Salem, 
tan celebrada dintre la historia de la medicina, contribuhí à donar 
força à n* aquestes creencies indicant baix quins signes es bó pur- 
garse, sangrarse y practicar els demés remeys, y fins les coses de 
menor importància, com son afeytarse, tallarse *ls cabells, les un- 
gles, etc, com pot veures en aquestos versos del Eegimen sanitatis: 
«Nil capiti facies. Àries cum luna refulget; 

in manu minuas et balnea tutiús intres; 

non tangas nares, nec barbam rudere debes,» 
Quan la lluna sia en Àries no *t fasses afeytar ni tallar els ca- 
bells, sargrat de la mà y banyat sense por. 

«Arbor plantetur, cum luna Taurus habetur, 

sedificare potes, et spargas semina terrse, 

et medicus timeat cum ferro tangere collum.» 



Mentres la lluna sia en TauriLs, sembra, planta y edifica, mes lo 
metge no sangre del coll. 

En la Medicina Saïernitana s' aconsellaven pera sangrarse, & fi 
de viure llarch temps, els dies 3 de febrer, 1 de maig, 24 agost y 
11 novembre 

No obstant de tant en tant aparexien esperits independents que 
*s revelaven contra semblants creencies, especialment contra la as- 
trologia judiciaria que tan gran desenrotllo acquirí del sigles xin al 
XVI y XVII, fins al punt de que *1 Papa Sixte V donà en 1586 una 
Butlla en la que, després de un llarch preàmbul encaminat à fer 
compendre la inverosimilitut d* aquelles arts, disposava, entre al- 
tres coses, lo següent: 

«III. Prohibentes omnes, et singulos libros, opera et tractatus 
hujusmodi Judiciariae Astrologiae, Geomantise, Hydromantise, Py- 
romantiae, Oromantiae, Quiromantiae, Necromantise, Artis Magicae, 
aut in quibus sortilegia, venericia, auguria, auspicia, execrabiles 
incantationes, ac superstitiones continentur, ac ut supra in memo- 
ratse indice interdictos sub censuris et poenis in eo contentis à qui- 
buscumque Christi fidelibus legi, aut quomodolibet retineri, sed 
illos Episcopis, et Ordinariis locorum, vel Inquisitoribus praedictis 
presentari, et consignari debere. Et nihilominus eadem auctorita- 
te statuimus, et mandamus, ut contra scienter legentes, aut reti- 
nentes libros, et scripta hujusmodi, seu in quibus talia continentur, 
similiter eidem Inquisitore libere, et licite procedant, ac procedere, 
et poenis condignis punire, et coercere possint» 

Una prova evident de lo arrelades que estarien à Catalunya 
aquestes ciències la tenim en el fet d* haverse publicat aquesta 
Butlla en 1* Apèndix de les Constitucions Sinodals d' Urgell, im- 
preses à Barcelona 1* any 1748. 

Conforme ab lo que havémr dit que 'Is jueus foren els qui intrO' 
duiren à Catalunya la Astrologia, jueus son els qui sent naturals 
d* ella escriuen d* aquesta ciència, durant els sigles x, xi y xii. Se 
citen com als mes renombrats à 

Lúpittis, de Barcelona (sigle x) qui traduí del alarb al llatí un trac- 
tat d* astrologia. 

Oliva, monjo de Ripoll, famós per sos conexements astronómichs. 
Abràham (Ben R. Chija) jueu de Barcelona, qui nasqué en 1070; els 
seus 1* anomenaren Hanasi (princep) pels seus conexements en as- 
tronomia. Compongué un llibre d* aquesta ciència en hebreu que 



publicà per primera vegada Munster en 1546 alr el següent titol: 
€8phaera mundi, deacrihens figurant terrcbey dispositionemque or- 
Jnum caslestium et motus Hellarum^ auctore Robi Abraham hUpano 
fllio R, Haijde, Sebast. Munsterua. Quidquid difficüe in hébraismo 
apud auctorem istum invenitur, expUcatum est annotationibus nos- 
triSynelibrumnudum tibi, lector , traderemus. Basileoeper Henri- 
cum Petrum, 

Escrigué ademés altres obres tractant dels Planetes y de les dvs» 
esferes y del Calendari dels Orechs y dels Romans, 

R. Levi Barziti, jueu de Barcelona qui, segons Buxtorfi escri- 
gué el Hitthim 6 Sepher Hitthim, axó es, temps ó Llibre del temps, 
qui tracta de les estacions del any y dels signes y planetes. 

Abraham (Ben Meir Aben Hezra), anomenat pels seus Chacam 
(el sabi), nasqué en 1119, encara, que no es segur que sia català, 
el cert es que escrigué una obra d* astrologia judiciaria de la que 
existeix en la Biblioteca del Escorial una traducció catalana ab 
aquest titol: «Lo llibre dels juhins de les estelles^ y que segons 
resa fou escrita per ell en 1198. Alguns autors diuen que Aben 
Hezra va concorre al congrés d* astrolechs de 1186 hont s* anuncià 
pera abans de 7 anys, una conjucció de tots els planetes, de tan 
terribles conseqüències que *s creya arribada la fi del mon. 

La obra citada comensa axis: «En nom de nostre Senyor Jhesu 
Christ e de la Verge Maria comensa lo llibre dels Juhins de les 
estelles, lo qual ha fet Abraham avenaezra juheu^ lo qual feu en 
1' any de Nostre Senyor 1198.» (1) 

En el sigle xiii trobem les dues grans figures del pensament ca- 
talà, 1* Arnau de Vilanova y en Ramon Lull, esperits enciclope- 
dichs de vastissima ilustració, qui omplen tot el sigle y à qui deu- 
rem referimos en quiscun dels grupos de les Ciències Naturals, 
especialment en els tractats de la medicina, alquímia y farmàcia. 

Arnau de Vilanova professà la astrologia ja que en sa ^Nova 
expositio visionum quce fiunt in som^niis,-» se mostra molt perit en 
oneirocristica tractant dels graus del art de pronosticar y de les 
causes dels ensomnis. Admet la influencia planetària en 1' ànima 
humana ab tanta cruesa com els prescilianistes y dona regles pera 



(1) Memor. para ayudar à formar im Diccionario Critico de Escritores 
Catalanes, por Torres Amat. 



interpretar els somnis, lo qual ho anomena ocupació pròpia del 
metge. 

En Torres Amat diu que estant en París pels anys de 1310 es- 
crigué una obreta ab el titol «Z>« Jvdicii die,* en que volia deduhir 
de les observacions astrològiques, que havia d* ésser en 1* any 1376. 
Cita ademés, com à pertanyent à n* aquest autor una <iiA8trologia* 
manuscrita existent en la Biblioteca Real de Madrit (L. 69). 

Y en la edició de les seues obres feta à Basilea en 1565, entre 
les qui tracten d' alquímia y astrologia hi van compreses les se- 
güents: Sigilla duodecim pro totidem coèlestibíis signis. Capitula 
Astrologice de judiciis infirmitatum secundum raotum planetarum. 

Ramon LuU en cambi no sembla fós partidari de la Astrologia 
judiciaria, ja que en son oiArbor Scientice* condemna la seua vani- 
tat ab aquestes paraules; «Arles, Tauró y Geminis se burlen dels 
homens qui diuen que ells saben llurs natures... Heretge es aquell 
qui ha major temor de Geminis y de Càncer que de Deu...» Lo qual 
ho illustra ab 1' exemple de un astrònom, el qual digué en presen- 
eia del rey que havia de viure deu anys, y allavors un soldat ab la 
espasa que portava tallà el cap al astrònom, pera que 4 rey s* ale- 
grés y conegués que aquell astrònom habia mentit y també la seua 
ciència. (Apolech XXX del Arbor exemplificat,) 

Tampoch participava de les idees generals S. Pere Pasqual, qui 
en les derreries del sigle xiii escrigué el «Libro contra las fadas et 
ventura et aras minguadas et signos et planetas,» en que fa una 
eloqüent defensa de la llibertat humana: «...Et Dios mismo non 
quiso aver poderio sobre el ome, para le faser por fuerza seer bueno 
o malo. Pues (^cuanto menos querrie nin darie poderio à ningun 
planeta, nin ora, nin signo, nin fada, nin ninguna cosa de las so- 
bredichas, que oviesse poderio nin sennorio sobre el ome?» (1) 

Ab tot y aquestes veus isolades però representants de la sana 
rahò, ens trobem en el sigle xiv en que la astrologia invadeix els 
palaus dels reys y *1 clos del monastir y publica obres interessan- 
tíssimes y s* infiltra en totes les de medicina y cirujía. 

Protector decidit de la astrologia fou nostre rey En Pere III el 
Ceremoniòs, com ho demostra ab les següents cartes en que parla 
d' una obra d' astrologia que devia ferli en Dalmau Planes y cita 



(1) Citat per Menendez y Pelayo. Heterodoxos Espanoles, t. I, pi 592. 



de pàs varies obres de astrologia que ell posseix y que devien eer 
les matezes que conservava el rey Martí y consten en el Inven- 
tari que 's feu de la Biblioteca del últim rey de rassa catalana. 

«En Pere etc. Al feel nostre en P. dez Palau tinent les claus del 
nostre Archiu de les armes del Palau nostre de Barcelona. Salut et 
gràcia. Fem vos assaber que nos havem manat al íeel de Casa nos- 
tra en Dalmau çes Planes que ab los libres nostres d art destrologia 
qui son en lo dit Archiu nos faça alcuna obra de la dita Art segons 
que daço lanem informat. Perquè volem eus dehim eus manam que 
exceptats II libres qui son apellats Ali-Aben-ragel los quals per la 
dita raho no cal quel li liurets tots los altres libres de la dita art 
d Astrologia los quals lo dit en Dalmau vos demanava un après 
altre successivament ço es ell reten a vos lo que primerament li 
haurets liurat e vos liurau a ell un après altre liurets a ell per la 
dita raho recobrau en cascun liurament dels dits libres albarà o 
apocha dels libres que li liurets. Dada en Gerona a XXUU dies de 
Octobre en lany de la Nativitat de nostre Senyor MCCCLIX Rex 
Petrus=Dominus Rex misit signatum sua pròpia manu.» 

(Reg. n.^ 1071.— Fol. 76 v. Arx. Corona d' Aragó). 

«En Pere etc. Al feel de Casa nostra en Dalmau çes Planes salut ' 
e gràcia. Be sabets com vos e Maestre P. devets fer un libre dart 
d Estrologia del gual havets volguda haver informació de nos sil 
tendriets fins que nos fossem en la Ciutat de Barcelona si a tantost 
hi enteníem ésser o si lo dit libre nos trasmetriets açi a Cervera On 
com nos adés no entenam a tornar a Barcelona per ço volem eus 
dehim eus manam quel dit libre con perfet sia aço a Cervera o la 
on siam nos trametats sens tardança. Dada en Cervera a XXUU 
dies de Octobre en lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCLIX. 
Rex Petrus=Idem.» 

(Arxiu Cor. de Aragó. Reg. n.^ 1071. Fol. 177.) 

La obra de astrologia à que fà referència el Rey En Pere en 
abdues cartes es el «Tractat d' Astrologia o sciencia de les steles 
compost baix orde del Rey en Pere III lo Ceremoniós per Mestre 
Pere Gilbert y Dalmau Planas ab la colaboració del juheu Jacop 
Corsuno.— Barcelona 1890» tret de un manuscrit de principis del 
sigle XV, que era propietat de D. Joseph Paiggarí. 

En la espècie de Pròlech que precedeix al tractat fa V elogi y 
descriu els fins de la astrologia judiciaria portada fins à son darreír 
estrém: «E entre les sciencies purament naturals aquella que es de 



6 

maior noblea e de maior eccellencia es la sciencia de les steles, car 
per aquesta mijançant la influencia de la primera causa se fan los 
condiments e los fundaments dels regismes emperiais e reyals, e 
les duracions e transmutacions de sectes, regnes e senyories tempo- 
rals, les abundàncies^ caresties, guerres, paus, leyaltats, perdi- 
cions, justícies e iniusticíes, sequedats e epidèmies, mortalitats^ 
terretremols e pestilències terrenals segons que clarament apar en 
la part judiciaria de revolucions dels anys mundanals. Axí mateix 
per la dita sciencia segons la part de les nativitats e de les revo- 
lucions daquelles, se seguexen als homens tots los accidents parti- 
culars del dia de lur nativitat fins a la mort consegüents los actes 
corporals.» 

Esplica després com sentintse inclinat «a natura en amar, ser- 
car e investignar sciencies e en special de les Steles. E per actes e 
af fers consaguents nostre regne personalment no ayam pogut en- 
tendre en provar los moviments dels corssos celestials » deter- 
minà buscar persones competents qui ho fessin, y aquestes foren 
en Pere Gilbert, de qui diu que «ab struments geometricals axi 
com grans armillas migançeras e cominals com ab grans cadrants 
e Instruments liurats per lo bon Tholomeu ha investigat e verificat 
tots los lochs vertades de les steles fíxas segons lur longitut, latitut 
e magnitut e tots los vers lochs de les planetes e lurs auges e lurs 
latituts al mig jorn de la nostra ciutat de Barchinona.» Els altres 
dòs escullits foren en Dalmau Planas, dexeble del sobredit, qui 
«compli e perpetua lo dit almanach e compli les dites taules al mig 
jorn de la dita ciutat nostre de Barchinona» y V altre en Jacob Cor- 
suna, jueu d' Espanya. 
• Els capítols que formaven la obra son els 13 segttents. 

«Capitol primer com se trahen les unes eras de altres e com 
sabràs les feries dels anys e dels mesos. 

Capitol Segon es dels migs moviments de totes les planetes e en 
^ual manera se deuen levar a aquell temps que volrets e en qual 
manera se deuen egualar les ciutats en aquells que son mes orien- 
tals occidentals de la ciutat de Barchenona. 

Capitol terç, serà com s eguala lo sol e per saber sa declinacio e 
sa altitut meridiana de cascun die e saber la sua ombra. 

Capitol 5 es per saber 1 egualament de la luna e de son drago e 
sa altitut. 
« Capitol 6 es per saber 1 egualament de les 5 planetes. 



Capítol 7 es per saber la retrogradacio e la directio de les 5 pla- 
-netas e lurs moviments. 

Capítol 8 es per saber 1 ai eh del die e de la nit e les hores direc- 
tes e lors graus de les ineguals e de egualar los dies ab lors nits. 

Capítol 9 es per saber 1 asendent al mig cel de les hores passa- 
xles del die e de la nit e en egualar les 12 cases. 

Capítol 10 es per egualar la conversió e la opposicio del sol e 
<le la luna. 

Capítol 11 es per saber la diversitat de la luna en longitut e en 
latitut. 

Capítol 12 es per egualar los eclipsis axí solars com lunars. 

Capítol 13 es per saber les revolucions dels anys del mon e de 
tota res que haia comensament.» 

Com se veu por aquest índex se tracta de un tractadet d' astro- 
nomia pura, però les aplicacions & que anava endressat el feyan 
d' astrologia, à n' aquest objecte seguexen, després dels sobredits 
-cànons, una llarga sèrie de taules plenes de signes pera fer els 
càlculs y sapiguer els moviments del sol y la lluna ab relació als 
planetes y els d' aquestos matexos ab ses diverses posicions, y mol- 
tes altres. 

Agrabit quedaria el rey en Pere de la obra del seus astrólechs 
quan veyém que 22 anys després, en 1381, no sols passava una 
pensió à ^n Dalmau Planes sinó que li encomanava una altra obra 
de astrologia, conforme consta en la següent carta: 

«Tresorer. Ja sabets com nos havem feta assignació de XII... 
sobre la tersa part dels emoluments de la nostra tresoreria an Dal- 
mau Planes è aquellí li juram servar e fer servar per una gran obra 
e solemna destrologia quens ha feta no res menys lui manam ara 
fer alta així solemna com aquella encara necessària. Dada en Sera- 
^oza sots nostre segell secret lo derrer die de desembre del 
anyMCCCLXXXI.» 

A n' aquest mateix sigle pertany el Llibre de Poridat (1) qui 
H^omensa ab els signes dels planetes, tracta després dels àngels qui 
presidexen à quiscun, axis com dels qui fan sapiguer al home totes 
les coses y els destribueix y classifica per cels. No oblida la cura- 
ció d' algunes enfermetats per medi d' amulets. Aquestes primeres 
planes precedexen al verdader tractat que comensa axis: 



(1) Bibli. Barberina, còdex XMII, 135; Roma, còdex XIV.— Menendez 
Heterodoxos 1. 1 pi. 591. 



6 

maior noblea e de maior eccellencia es la sciencia de les steles, car 
per aquesta mijançant la influencia de la primera causa se fan los 
condiments e los fundaments dels regismes emperiais e reyals, e 
les duracions e transmutacions de sectes, regnes e senyories tempo- 
rals, les abundàncies, caresties, guerres, paus, leyaltats, perdi- 
cions, justícies e iniusticíes, sequedats e epidèmies, mortalitats, 
terretremols e pestilències terrenals segons que clarament apar en 
ta part judiciaria de revolucions dels anys mundanals. Axí mateix 
per la dita sciencia segons la part de les nativitats e de les revo- 
lucions daquelles, se seguexen als homens tots los accidents parti- 
culars del dia de lur nativitat fins a la mort consegüents los actes 
corporals.» 

Esplica després com sentintse inclinat «a natura en amar, ser- 
car e investígnar sciencies e en special de les Steles. E per actes e 
affers consaguents nostre regne personalment no ayam pogut en- 
tendre en provar los moviments dels corssos celestials » deter- 
minà buscar persones competents qui ho fessin, y aquestes foren 
en Pere Gilbert, de qui diu que «ab struments geometricals axi 
com grans armillas migançeras e cominals com ab grans cadrants 
e instruments liurats per lo bon Tholomeu ha investigat e verificat 
tots los lochs vertades de les steles fíxas segons lur longitut, latitut 
le magnitut e tots los vers lochs de les planetes e lurs auges e lurs 
latituts al mig jorn de la nostra ciutat de Barchinona.» Els altres 
dòs escullits foren en Dalmau Planas, dexeble del sobredit, qui 
«compli e perpetua lo dit almanach e compli les dites taules al mig 
jòm de la dita ciutat nostre de Barchinona» y V altre en Jacob Cor- 
suna, jueu d' Espanya. 
' Els capítols que formaven la obra son els 13 següents. 

«Capitol primer com se trahen les unes eras de altres e com 
sabràs les feries dels anys e dels mesos. 

Capitol Segon es dels migs moviments de totes les planetes e en 
^ual manera se deuen levar a aquell temps que volrets e en qual 
manera se deuen egualar les ciutats en aquells que son mes orien- 
tals o occidentals de la ciutat de Barchenona. 

Capitol terç, serà com s eguala lo sol e per saber sa declinacio e 
sa altitut meridiana de cascun die e saber la sua ombra. 

Capitol 5 es per saber 1 egualament de la luna e de son drago e 
sa altitut. 
« Capitol 6 es per saber 1 egualament de les 5 planetes. 



Capítol 7 es per saber la retrogradacio e la directio de les 5 pla- 
-netas e lurs moviments. 

Capítol 8 es per saber 1 ai eh del die e de la nit e les hores direc- 
tes e lors graus de les ineguals e de egaalar los dies ab lors nits. 

Capítol 9 es per saber 1 asendent al mig cel de les hores passa- 
ties del die e de la nit e en egaalar les 12 cases. 

Capítol 10 es per egaalar la conversió e la opposicío del sol e 
<le la lona. 

Capítol 11 es per saber la diversitat de la lana en longitut e en 
latitat. 

Capítol 12 es per egaalar los eclipsis axí solars com lanars. 

Capítol 13 es per saber les revolucions dels anys del mon e de 
tota res que haia comensament.» 

Com se veu por aquest índex se tracta de un tractadet d' astro- 
nomia pura, però les aplicacions à que anava endressat el feyan 
d' astrologia, à n' aquest objecte seguexen, després dels sobredits 
-cànons, una llarga sèrie de taules plenes de signes pera fer els 
càlculs y sapiguer els moviments del sol y la lluna ab relació als 
planetes y els d' aquestos matexos ab ses diverses posicions, y mol- 
tes altres. 

Agrahit quedaria el rey en Pere de la obra del seus astrólechs 
quan veyém que 22 anys després, en 1381, no sols passava una 
pensió à En Dalmau Planes sinó que li encomanava una altra obra 
de astrologia, conforme consta en la següent carta: 

«Tresorer. Ja sabets com nos havem feta assignació de XII... 
sobre la tersa part dels emoluments de la nostra tresoreria an Dal- 
mau Planes è aquelli li juram servar e fer servar per una gran obra 
e solemna destrologia quens ha feta no res menys lui manam ara 
fer alta així solemna com aquella encara necessària. Dada en Sera- 
^oza sots nostre segell secret lo derrer die de desembre del 
anyMCCCLXXXI.» 

A n' aquest mateix sigle pertany el Llibre de Poridat (1) qui 
H^omensa ab els signes dels planetes, tracta després dels àngels qui 
presidexen à quíscun, axis com dels qui fan sapiguer al home totes 
les coses y els destribueix y classifica per cels. No oblida la cura- 
ció d' algunes enfermetats per medi d' amulets. Aquestes primeres 
planes precedexen al verdader tractat que comensa axis: 



(1) Bibli. Barberina, còdex XMII, 135; Roma, còdex XIV.— Menendez 
Heterodoxos 1. 1 pi. 591. 



,8 

«In nom de nostre senhor, en aquest present tractat voiém haber 
parlament particular de las obras que son de maior puritat, en ha^ 
ber familiarment dels spirits e dds vents, etc.» 

Tot se redueix à unes taules de lletres y signes cabalístichs que 
's diu corresponen à certs influxos planetaris y à certs àngels. 

Conté ademés aquest còdex remeys pera molts dolors y calami- 
tats, receptes pera aumentar el diner: pera trobar 1' anell y altres 
coses perdudes, pera fer que plogui ó dexi de ploure en un Uoch 
determinat, filtres amatoris, ete. Tampoch hi falten observacions 
sobre la pedra filosofal y manera d' obtenirla. 

De darrers d' aquest sigle ó primàries del xv es també la obra 
d* astrologia del popular Fra Anselm Turmeda que se cita entre 'Is 
manuscrits de la Biblioteca del Escorial (N. I. 13) ab aquest títol: 
•De les coses que ha de esdevenir ^ segons alguns profetes, é dits de 
alguns estrólechs tant dels fets de la església é dels regidors de aque- 
lla^ é de lurs terres é provincies, etc.» 

Varis son els astrólechs catalans del sigle xv; entre ells sobres- 
surt en Bernat de Granollachs qui nasqué en 1421 à Vich y fou mes- 
tre d' Astrologia y Medicina à Barcelona- D' ell es el <^Llunari y 
repertori de temps de 1488 d 1550 tret per lo egregi é molt sabi astre- 
lech Mr, Bernat de Oranollachs ab anno 1488 à 1550.— Imprès à 
Barcelona en 1579 per Rosembach. 

Aquest es el repertori més antich que 's coneix, ja que s' imprimí 
per primera vegada en 1494 à Barcelona. 

Els càlculs de Granollachs estan arreglats al meridià de Barce- 
lona: el llunari comprèn les fases de la lluna y els eclipses desde 
1495 à 1550 ab gravats qui representen la part enfosquida del astre 
eclipsat. 

Lo mestre en Arts y Doctor en Medecina, Mossèn Joan Pere, es- 
crigué unes Taules astronòmiques en català, que foren impreses 
en 1489. 

També tingué fama d' astrólech el sabi de Lleyda Crexhas Abia- 
bar, que baté la catarata del ull dret à En Joan II d' Aragó; y n' 
Enrich de Villena, el darrer príncep de la línea masculina dels 
Comtes de Barcelona, fou anomenat V astrólech à Castella, ahont 
lo tingueren per nigromantichy valguentli aytal suposició lo veure 
cremats els llibres que tenia en més estima y que tant de trevall 11 
havia costat el reuniries. 

En un Catàlech manuscrit de la Biblioteca Universitària 



9 

(21, 1, 16) se troba la següent apnntació: «M. Joan de Paguera. — 
Calendari y Martirologi.»— (En el App. de la RL Bib. de Francia 
en un Cod. del principio del siglo xv. Bayer nota al 96, lib. 10, 
cap. II.) 

En el inventari de la Biblioteca del rey Martí s' hi troben ano- 
tats dos llibres d' astrologia manuscrits en català. L' un es de Ra- 
yell (Ali Aben) y 's titula: *8uma en romans: scrit en paper, que 
comensa: Ptolomeu diu, etc, y acaba: la figura del Cel.» 

L' altre es anònim: <i Summa de 9trólogiai en romans, scrit en 
paper. Comensa: En lo nom de N, Senyor: e faneix: deU sigles. 
Amen. » 

En el sigle xvi tingué lloch una transformació complerta dels 
principis astrològichs al demostrar Copèrnich la veritat del sis- 
tema planetari. Ab aquest motiu se suscitaren interessants qües- 
tions entre tots els astrólechs, y d' aquelles discusions tal volta pren- 
gué origen la afició progressiva que en T estudi de tan gran ciència 
se desenrotllà. 

Catalunya tingué en aquest sigle un gran nombre de fills qui 's 
dedicaren à V estudi de la ciència astrològica. 

A principis de sigle (1519) se imprimí à Barcelona la obra de 
Granollachs, ja citada, y surten de Vich dos astrólechs de nota, 
metges abdós, Molera y Alemany. 

Molera escrigué y publicà en 1533 de següent tractadet: «^Pro- 
nósiich per lany Mill DXXXIII e durarà en paH fins cerca del 
any MDXXXIV compost per lo reverent mestre Oaspar B 6 O (Ber- 
nat ó OuiUem) Molera^ msstre en arts y medecina, natural de la 
ciutat de Vich: e comença a tractar de la apparitio del cometa en 
lany prop passat». En aquesta, portSkdsL hi hà un grabat represen- 
tant el cometa y junt à ell la llegenda: Parce, Domine, populo tv^. 
Acaba el tractat: ^Fonch estampat y acabat lo present pronóstich 
en la insigne ciutat de Barcelona per Carles Amorós provençal a 
vint de febrer any MDXXXIII. 

En primer lloch fa la descripció del cometa en Uati «Apparuit 
cometa per octoginta dies anno Domini M. D. XXXII circa finem 
septembris mane quasi hora tertia eadem hora semper splenduit, et a 
multis vissus est usque ad medium decembris. Oriebatur ab orien- 
te vel sub solano versus meridiem in altum ràdios suos ascendens 
ad medium celi occidentemque caudam transiens. Erat octo cubi- 
torum in sua lon|>itudine colore citrino et igneo in croceum decli- 



10 

nante. Sed quia mane ante ortum solis apparuit: ideo significat 
cito venire illa que cojnmuniter minatur, etc» 

Després segueix en català: «Per servar la costuma dels anys pas- 
sats en los meus pronostichs y seguint lo mateix orde serà partit 
en los capítols següents: Lo primer de la figura del Cel y del senyor 
del any: lo segon dels quatre temps del any: lo tercer de les coses 
de la sancta fe catholica: lo quart dels prelats y ecclesiastichs: lo 
sinque dels Reys y prínceps y gent de estat: lo sisè del poble com- 
mu: lo setè de les malalties per dit any: lo vuitè de pau e guerra 
per dit any: lo novè dels fruyts de la terra: lo deze dels dotze me- 
sos del any.» 

En el capitol tercer pronostica la mort de Luter pera 1536 y ab 
tot aquest no morí fins al 1546. Diu axis: «Capitol III de les coses 
de la sancta fe catholica: Las cosas de la sancta fe catholica iran en 
molt gran rectificació tant contra infels com dels qui ab spirit dia- 
bolich han predicat contra aquella. Lo Luter sub specie sanctitatis 
ha perseverat en graves opinions contra sancta Mare Iglesia e con- 
tra nostre sanct Pare enganant prelats y ecclesiastichs en les part? 
de Alemanya y Itàlia. Comença a predicar lany MDXVII les sues 
coses han començat pendre cami de be, si perseverera demanant 
misericòrdia a Deu omnipotent aprofitarà per la remissió de la sua 
anima e de sos sequaçes e abans del estiu del any MDXXXVI cam- 
viara la vida ab la mort, y si nos serà smenat la sua mort serà tur- 
píssima y de sos adherents. Açó se mostre per las grans conjunctions 
passades e per los eclipsis passats y sdevenidors.» 

Com se veu, per lo que diu, Molera publicava un pronóstich 
quiscun any, si be no tenim noticia de cap altre edició. 

De un cometa escrigué també un altre vigatà, el Dr. Joseph 
Mico, catedràtich de Teologia de Barcelona, qual trevall fou pu- 
blicat en 1798 ab el següent titol: Diario y juicio del cometa que 
apareció a los 8 de noviembre de 1577. Barcelona 1798. D' aquest 
cometa parla el Dietari del Concell Barceloní de 1577: «En aquest 
die (8 novembre) aparegaé una cometa que la cola tirava entre le- 
vant y mitgjorn.» 

L* astrolech català de mes renom en el sigle XVI es el metje de 
Vich Joan Alemany qui escrigué un Llunari ó repertori del temps, 
del que^s feren varies edicions y que proVa lo avansada que, per son 
temps, estava la Astrologia à Catalunya Torres Amat cita una edi- 
tió del 1580 ab aquest titol: ^nLunaH o reportori del temps compost 



11 

per lo molt àbil astrolec Joan Alemany: bacheller en arts y doctor en 
m^ecina de natio català.,. En lo qual se trobaran las conjuntions.,, 
fins al any MDCV.., ara de nou vist per lo R P, F, Joan Salom 
del orde de Jesús, Estampat en Barcelona en casa de Jaume Cen- 
drat any MDLXXX. Venense en casa de Hieronim Pi. 

Nosaltres hem tingut à la vista la edició de 1577, qual titol es: 
Lunari ò repertori del temps compost per Joan Alemany doctor en 
Medicina, En lo qual se contenen Us Conjunctions y Oppositions 
de la Luna; fins a lany mil sis cents y deu. I ara novament corregit 
conforme d la mutatío dels deu dies per lo doctor en Arts y Medicina 
Victorian. Y traduit de Castella en Cathala, Ab licencia Estam- 
pat en Barcelona Casa de Jaume Cendrat Any del Senyor 
MDLXXXIIL 

En el fol. 2 després de la censura de Fr. Ramon Pasqual y de 
la aprovació del Bisbe de Barcelona Joan Dimas Loris, hi hà un 
paràgraf del traductor en que declara que entre *ls molts lunaris 
estampats s' ha aficionat ab ei d* Alemany per dues causes. «La 
una, per ser lo mes curiós y mes vertader. La segona, perquè lo 
meridiano de Valencià, ahont fonch calculat, no difereix al de 
Barcelona, sinó 9 minuts, que es molt poca. Per tant, la taula de las 
Ciutats, se restava de la matexa forma que lo dit autor la ha feta, 
sens reformació alguna, presuposant que ala hora que en Valencià 
es Conjuntio ó Oppositio, ho es en Barcelona: sens la qual correctio 
perla mutillacio dels deu dias, nos podian saber las conjuntions ni 
opositions de la Luna en qual dia eran, ni la Luna en que signe es- 
tava, ni saber las festas movibles en qual temps estavan. (1) Ab 
aquesta nova correctio feta en Valencià resta tot declarat y perfet 
fins al any de Mil sis cents y deu.» 

En la volta del foli: «Comença lo Lunari y Reportori dels temps: 
y primerament se declara quina cosa es temps: y en quantes parts 
se divideix.» 

En altres tants paràgrafs explica «Quina cosa es any» «Quina 
cosa es mes» «Que cosa es setmana» etc. 

Després porta la explicació dels planetes, posant el sol en el 
quart lloch «Del quart planeta qui es lo sol» anant acompanyat de 
un grabat hont el personatge símbol del planeta va en un carro 



(1) Aquesta mutillacio dels deu dias se refereix als 10 dies manats supri- 
mir en 1582 per la Correcció gregoriana. 



li 

l'•^yï^í* p*rÍA í*^!* ííCT^^ -i' *vií»«c X xi•?íí> «S-^-^ ç^ra saber 
*P*?* ^arv-^ t-ír q~La <^rat «*:ïi I«$ CTarr» r^j^iít^r L/j« quatre 

A -^ïitímaaefí^ p^^i et caí^cdfii d*£S ^ae^r-^. 4.rr2irímyat qaBs- 

eri fil^ j al> iníiyt^ud-xA de les *>perae:*:ns o *e d^^^^asc pr*?t3ear ete 
lOÈÇanrMc aaa* fer ei^emxle. et ei yLmer dia: «En í-^t^sí 3*^ de Ja- 
■er en ^ Ilitaa rell-» d-^-a* esporgar !•:•* ar•jres. mt-? pier*iet la falla, 
j traftpUntar k^ qií fan a tra«p>actar. en lo Ad^er.^ ?: n :Is haaras 
tra^pUntatu.. • eU:, 

A e^ntímaeíó en d fel. 18 hi ha la «Tiula temp-^raria* y €■ el 
líf kt «Feíteí moxíbíes.» 

Se^Teíx l«K3ÇO la de«<^peíó de les venes principals del eó», ab 
d''/* ^rarau ab índíeaeió de les pans hcnt $e deohen fer les sanaries 
y p'.^or les renirj«es, per i^?c lo qual doaa rebries m:It pfccises. 

Sejroe'xeii els eskpwAsz «Avisos per los phisichs. metges y cirar- 
^n^» «Lo qoe ha menester lo physieh» «Del temps apte pera sag- 
nar» «Del temps apte pera pendre Medíeines» El foli 23 esta ocopat 
per una figura hamana ab les eaxHats toréeica y abdomiíial obtf- 
t^, T'AeiíídA dels planetes y signes del zodiaeh. ab la segtent indi- 
eaeió: «Ab aquesta Ügun renrea sobre quin membre y cntnuiyes 
ten^m poder los set Planetes y los dotze signes». 

Ve hiego «Dels rayt r^its, ço es dels quatre principals, y dels 
altres qaatre eollaterals, y de ses qualitats • Els rents son Mi^rn, 
Trenmntana, Orient, Ponent, Greehs, Siroch, Mestrals, Lebeix, en- 
roltant ona lamina hont s' hi toI representar Àsia, Àfrica y En- 
ropa, 

A eontinnaeió: «Tanla de moltes eintats y Tilas insignes de Es- 
panya y altres parts» pera sap^no* qnant te lloch en elles la con- 
Jimeió. 

Segoexen In^o nnes curioses «Senyals de terremotos. Qnant 
laygoa dels pons, sense averhi trantollat dintre ix tèrbola y pn- 
denta, nígniúca terremoto. 



J3 

Quant los aucells se acosten als poblats, y alguns entren per les 
cases, ó en lo camp se posan espavordits senyal de terremoto. 

Si las coses que van en una nau se extremexen, sense averhi tem- 
pestat ó causa significa terremoto Y quant serà vist algun Cometa 
de color vert, ó negre, 6 vermell, senyal de terremoto. Y si los ani- 
mals que habitan per las covas de la terra yxen expavordits, se- 
nyal de terremoto. Los terremotos que venen en la nit son prop del 
alva: y los de dia, son prop de mig dia. Los terremotos, principal- 
ment son en lo autumne y los mes y en lochs de covas y montanyas 
y prop de mar.» Com se veu aquestes senyals, treta la seua part 
astrològica, son bastant ajustades é indican al menys observació. 

Seguexen després: «Taula pera conexer quals signes son bons, 
o mals, o indifferents pera traure sanc, o donar medicines laxati- 
vas.» «Taula pera sab^r en que signe va cada dia la Luna.» 

A continuació porta un curiosíssim «Tractat de la pronosticació 
natural de las mudanças de los temps: es a saber, de serenitat, llu- 
vias, vents, tempestats y frets, juntament ab senyals de terremotos, 
pestilències y caresties.» Després d* advertir que es fals lo que 
diuen casi tots els astrólechs sobre aquest punt, adverteix que lo 
més cert es lo fundat en les segones Esteles que son «les senyals 
que parexen en lo ayre, com son los Cometas, y los circuits que 
aparexen prop del Sol y de la Luna, y de totes les altres Estelas.» 

Vegis unes mostres: «Quan aparexera un Cometa prop del Sol, 
y ab espantós aspecte denota gran carestia en los fruyts de la terra 
y morts de Reys y de homens richs.» 

«Quan aparexera un Cometa de color vermell, y que te la cua 
larga y vermella, si apareix enves orient, y si tindrà lo cap abaix, 
denota falta de ayguas, y gran fam, y assolament de Regnes y ciu- 
tats, y molt crudels guerres y terremotos, majorment en Egipte, y 
en Àfrica y en alguns llochs de Occident.» 

Y axis per V istil son els altres cassos que porta fins à 11. 

«Declaració pera saber la hora de Conjuntio y Oppositio.» Ex- 
plica la manera de servirse de les taules. 

«Declaratio de les presents taules.» Cada taula correspon à un 
any comensant en 1584 y termenant en 1610, al final de quiscuna 
T^rta la lletra dominical que regirà y el dia en que s* escauran les 
festes movibles. 

Després porta la «Regla pera saber que cosa es Bigest.» «Decla- 
ració dels dias Caniculars.» «De algunes coses senyalades que han 
sucehit, las quals son dignas de memòria.» 



14 

Ocupa els darrers folis un capítol molt interessant titulat: «Se- 
guexense alguns senyals del temps y mudances, y alguns senyals 
de pluja, vents, serenitat, tempestats, trons, calabruxa, llamps y 
llampechs, trets de molt doctors.» Es una transcripció de les dife- 
rentes creencies sobre aquets fenòmens meteorológichs de diversos 
autors, especialment Beda, Aristotil, Tolomeu, etc. 

En el darrer foli perta «Las Firas més principals de Catalunya» 
y acaba: 

«Fonch estampat lo present Lunari en la noble y leal ciutat de 
Barcelona en casa de Jaume Cendrat Any de la nativitat de nostre 
Senyor Deu Jesu Christ MDLXXXIÜ.» 

Se coneix que aquesta obra de Alemany tingué una gran acep- 
tació pel gran nombre d' edicions que 's feren en català y en cas- 
tellà; una d' aquestes impresa en 1593 porta aquet titol: <iReportorio 
de los tiempos. Conpueato por Juan Alemany Doctor en Medicina. 
Contiene las Conjunciones^ Oposiciones y Quartos o Quinios de la 
Luna hasta el afío de mil y seyscientos y diez. Va afladído un juyzio 
Astronómico perpetuo. Àgora nuevamente corregido y emendadOy de 
los diez dias por el Doctor en Artés y Medicina Victorian Zarago- 
zano de la Puebla de Ahorton. Toledo 1593 por Juan Ruiz,y> 

Com en els sigles passats, trobem en aquest qui s* axeca contra 
les exageracions de la astrologia judiciaria. El Dr. Tomàs Roca, 
fill de Tarragona y metge del Almirant de Castella en Frederich 
Enriquez de Cabrera, emprengué una ferma campanya contra les 
^fatuidades de la Astrologia,^ com ell deya, publicant follets y 
propagant en públiques discusions els principis certs de la ciència. 
Son obres seues: <i.Mira prognosHcatio anni 1522.» 
« Utilis compilatio terminarum Astrologia cum regulis phisico 
practicanti utilihus in exhibitione medicinarum et phleotomia exe- 
quenda. 

^Epístola contra necromanticos, ubi de ortu scientiarum inci- 
denter, » 

^Epistola ad Ferdinandum de Concina Corsaris Cancellarium 
supremum.T^ 

Dos altres autors sonen en aquest siglc com à astrolechs; En Oe- 
roni Oirau de Tarragona qui fou nomenat geògraf del emperador 
Carles I, y en Lluis Joan de Vileta, catedràtich de filosofia de la 
Universitat de Barcelona qui publicà alguns tractats de meteorolo- 
gia que no bavém vist. 



15 

D' autor anònim se citen dues obres d' astrologia escrites en 
català durant aquest sigle. Es la una certa «^ Summa d' astrologia 
en romans» y IV altre el ^LunaH e repertori del temps* de que par- 
la Torres Amat fent notar que li falta la portada, y que fineix d' 
aquesta manera: «Mijansant la divina gràcia feneix lo lunari e re- 
pertori del temps novament estampat e correjit en la noble ciutat 
de Barcelona per Joan Rosembach Alemany, ensemps ab moltes 
noves addicions, e algunes subtils taules novament affegides, les 
quals no son estades per ningun temps en lo present tractat, e fonch 
acabat a X del mes de desembre any MDXIIII.» Segurament que 
mes que de una nova obra se tracta de una altra edició de la d* En 
Granollachs. Ja que, segons sembla, tant la obra d* aquest, com la 
de Alemany eren, com diriem ara, una espècie de Calendari que 's 
publicava tots els anys ab algunes modificacicms en el seu text, y 
en prova d' axó que ja à mitjans del sigle xvn, en 1640 trobem una 
nova edició de la obra d* En Alemany ab aquest titol: ^Repertori 
del temps y llunari perpetuo. Barcelona 1640 en 4rt, novament corre- 
git y allargat fins al any 1652 per lo Dr. Esteve Pujassol prébere,^ 

En el sigle xvn continua la astrologia preocupant no sols al vul- 
go de la g«it sinó à ilustrats y graves autors. En medicina sobre- 
tot exerceix una gran influencia regulantse casi sempre la aplica- 
ció dels medicaments pels moviments dels astres, en especial quan 
se tractava d* aplicar sangries. Encara que 'ns ocuparem deguda- 
ment d' aquest punt al parlar de la historia de la Medicina catala- 
na cal fer constar aquí, que la celebrada obra d' En Màs ^nOrde 
breu y regiment molt útil y profitós pera preservar y curar de Pestes 
si bé conté coses molt posades en rahó que no rebutjaria la medici- 
na moderna, en conjunt no es mes que una verdadera obra d* as- 
trologia en sa primera part, ja que adruet palesament la influencia 
dels astres com à causa de la peste, tant que en el prólech manifes- 
ta que '1 motiu que 1* ha mogut à escriure 4 llibre no es altre que 
la temensa en una pesta propera à causa de la conjunció que «en 
lo present Any de 1624 segons escriuen los Astrolechs se feu en 12 
dies del mes de Agost al punt del mig dia una conjunctio y ajunta- 
ment de les dos infortunes Mars y Saturno en lo signe del Lleó.» Y 
en el tractat primer «De les causes sobrenaturals, naturals, pròxi- 
mes y remotes de la Peste» admet com à sobrenaturals la influencia 
dels astres, fundantse en el comú sentir dels filosophs, metges y 
teòlechs, els quals poden alterar 1' ayre, y el que uns tingan la 



16 

peste y els altres no, ho explica perquè cno tots estam baix la in- 
fluencia de uns matexos Planetes, figures y formes d* Estrelles» y 
per la major disposició en les persones particulars. 

No faltà perxó qui s* axecà contra *ls qui concebien falsament 
la Astrologia y entre ells tenim al Doctor en Medicina, natural de 
Perpinyà, Francisco Carreras, qui publicà en llatí y pera tal ob- 
jecte la següent obra: *i>e vario omnique falso astrologies conceptu, 
Barcelona 1657 » en 4at. 

Com à obra curiosa pertanyent à n* aquesta època hem vist un 
manuscrit existent en la Biblioteca Episcopal Catalana y catalogat 
ab aquest titol: <íPetit tractat de Oenitura ó Art de dir la Planeta, » 
que mereix ser estudiat detingudament. Com à portada posa una 
figura ab una porció de signes, lletres y xifres entre les ratlles. 

Seguexen luego tres taules plenes de casilles ab signes extranys, 
xifres y abreviatures, de les que, à la veritat, no n* hem pogut 
traure V aygua clara, y lo mateix devem dir del text. Aquest co- 
mensa de la següent manera: 

«La present genitura contada y minutada baix del grau 42 poli 
segons les taules argolicas y oras estimables y per no haverse po- 
gut tanime mostra alguna es estat necessari per lo animodar, a tal 
que havent precehit la çf dels Uuminars en lo ii grau de piscis y 
taninthi la major fortuna la exaltació però per trobarse debaix dels 
raijx del sol es cremada y de mi dexada apart conformantme ab la 
major fortuna que del mateix senyal tenia lo domini y en la present 
genitura mira lo dit grau de tino encara que ell sie estable en la 
estachgio segona y per dit efecte valerós punt y potent conforme 
doctament scriu Crese Dosip en las revolucions ptolomeo de 
ast. lud. Planetíe... etc etc.» Y axis per 1* estil va seguint en un 
llenguatge incomprensible. Després al comensar a particularisar ja 
es més clar; axis al final del foli 3 diu: 

«Lo domini de la genitura possehida de Jove ab participació de 
Mercurio amostra lo nat noble, gloriós, honest, moderat en lo cami- 
nar, solicit, ingenios y graciós en lo parlar hom $ in ariete sempre 
grates et in bonu aspectu martis testimonium Jovis acendens acu- 
tos disputatores facit origenes par. 3. Cap. &.» 

Després de uns paràgrafs destinats à fer el judici «De germans 
y germanes» «De pares» y «Dels fills;» s'exten considerablement en 
aquest darrer punt cercant la planeta dels fills segons sia la seua 
genitura, usant sempre un Uenguatje enrevessat, inteligible sols per 



17 

qui estigués iniciat; axó sí, al final de cada planeta no 's descuida 
de dir: «conformantse y remetentse a nostre Seílor tota la espe- 
ransa com a donador de la vida y de qual tot vostre be depenja 
protestantme de conformarme en tot y per tot alio que de la Santa 
Mare Iglesia nos es permès.» 

Ve després com una segona part en que estudia la planeta 6 
vicissituts de la vida de una persona, any per any; comensa axis: 
«Per discórrer algun poch sobre las directions conegudas y que han 
de córrer breument dich que en lo temps del naxament sent lo as- 
cendent offes del menor de maleficos y sucsesivament anant ala 
quadratura de la (lluna) al nat li sobrevingué mal que per lo specte 
del vehere sen deslliura prest sucseiran desprès algunes directions 
no de molta consideratio, sols que del any segon fins lo quint lo nat 
gose bona salut y ocurrent lo any quint la opositio de llumina- 
rias causa al pare gastos y disgustos ab la mare...» y acaba la 
planeta de la següent manera: «Los anys següents sent deu servit 
de concehirlos seran variables per la varietat de las directions mes 
prest mals que bons perquè ames del mal de la vellesa la (lluna) en 
lo any 78 y següents anys amenassa molt però es necessari recórrer 
a Deu que com es primera Causa y moderador de totas las cosas 
ho pot mudar tot y a estàs vinerías no dari crèdit, diense solament 
per pasar lo oci conformanse ab Sta. Mare Iglesia a la qual tot se 
remet.» 

A continuació d' aquest Tractat de Oenitura seguexen uns 
quants folis de una obra semblant que porta 4 següent titol: 

«Declaració de les Direccions fetes en Roma de la Present Nati- 
vitat feta per lo P.re Uector jubilat Grabiell Saver del horde de 
S. Francisco de Paula.» que com à proemi ó aclaració diu: «Se ad- 
verteix que las estrellas no forsan la llibertat sinó que sols ineli- 
nan, y Deu queu Regeix tot Pot mudar y impedir los efectes axis 
en tot Cas se deu atribuir à Deu com à supremo seílor. Sols diré 
aquilo que las estrellas denotan y naturalment seiialan. 

Se adverteix que los af fectes algunes vegades tardan mes que 
la direcció senyala, y altres vegades se anticipa com la experièn- 
cia me ha ensenyat y los Drs. adverteixen lo que se deu advertk 
que si tarda no faltaran. 

Comensant a declarar la direcció que esta mes cerca per venir 
(dexant apart lo Passat) dich que als Coranta Anys cumplits de la 
edad deu mesos, y vint y quatre dies que serà als 9 de fabrer del 

2 



18 

any 1664 arriba la directio del grau ascendent al trino del sol, lo 
qual, significa (segons dinen graves autors) 

Sanitatem Corpòria et facúítatvm incrementa^ et Opescrement et 
flet copia major plus que natus venerabitur^ et muUos novos, et qui- 
dem non obscuros sibi consiliaòit amicos et fcuíiet itinera honorata 
juseu sui Principis vel cum suo Principe^ lucra et honoris at com- 
modata, vel officium ei demandaòitur opportunum, et abebit naius 
absqus sudore vel ob insperato lucrorum copiosa presidia et erit uUra 
modV'm felix hec gaunicus. 

Aplicant esta doctrina a la Present nativitat dich que convé 
molt ab la nativitat. Y que de les 9 de febrer de 1664 en avant se 
deu esperar grans dichas, honras, carrechs, amistats, de graus tant 
eclesiastichs com seculars, aumentara molt son patrimoni, y tindrà 
ocassio de fer molt be à sos parents.... etc » Y axis per 1* estil va 
seguint fins al any 1675 oferint ó pronosticant alegries, tristeses, 
sorts ó desgracies. El tractat aquest no sembla complert. Després 
segueix en un romans en castellà que comensa axis: 

«Servia en oran al Rey —un espanyol con dos lanças — y con el 
alma y la vida — à una gallarda africana» y imes «Notas de las 
Apocas si son fetas per rahó dels sensos» y en el darrer full unes 
regles perasapiguer en quina Planeta s* es nat y à quin Signe. 

En aquest mateix sigle XYII el tortosí Joseph Sesse escrigué 
(1619) una cosmografía general del mon, en castellà, y el prebere 
Esteve Casellas, ardiaca y mestrescola de la Seu de Lleyda, uns 
Discursos astrológicos de un cometa en 1668» . 

En el sigle XVIII continuen encara trobantse partidaris decidits 
de la Astrologia, especialment en la medicina que 'n podria anome- 
nar casulana y en la agricultura, però poch à poch predominen els 
autors que fan verdadera astronomia y altres que procuren deste- 
rrar les velles creencies en la influencia dels astres en totes les coses 
de la vida. 

En un manuscrit de la Biblioteca Provincial Universitària cata- 
logat ab aquest titol Misceldnea de Ciencias Nàturales hi havem tro 
bat un petit tractat d* astrologia en llatí, però que pel nom supo- 
sem d* autor català, y per 1* aspecte de la lletra es d* aquell sigle. 
Diu aixis: 

Mapa Astrològica Alsinet. 

«^Astrologia est sermó et ratio Astrorum: inquirit namque et per- 
tractat de CoBlorum, syderumque, sèrie, motu, etc.» 



19 

Conté els següents capítols; Nòmina et caracteres 7 Planetarum 
— De Syderibus seu fixis stellis.—DePartibiis seu spaeiis celi. . 

Acompanyant la relació ab taules hont estan dibuxats els signes 
y les seues relacions, encara que molt grollerament. En el fol 13 
porta les constelacións ab el nombre d* estrelles que contenen. 

En 1721 el caputxí Fr. N. Astari de Barcelona escrigué alguns 
tractats d* Astrologia que dexà inèdits. 

Com à demostració de lo que havem dit de que la influencia 
dels astres era encar cosa corrent en aquest sigle, vegis lo que diu 
el manuscrit: €Llibre de Remeis que se han aplicat per mals dei- 
xats per incurables desde lo any 1766, per Fr, Diego Font, religiós 
Franciscano.» 

Entre *ls titols de molts altres capítols s* hi llegeix el segtLent: 
<i Propietats del Freixe cullit al signe de León» y à continuació posa 
fins 21 propietats. 

En la recepta «Cranchs, compondrer los polvos per matarlos» 
diu: «La herba contra Càncer, se ha de cullir en lo mes de Abril, 
desde que la Lluna fa la quarta menguant fins lo girant. Lo Arum 
ó Serpentaria major a la mateixa positura de la lluna menguant. 
Y las hervas cullidas en lluna vella, sempre son millors, perquè la 
lluna sempre te domini ab semblant mal, y las hervas son mes 
fortas, y fan mes operació ab semblants malaltias.» 

En altre capítol diu: «Pedra serpentina. Pedra cobra, o Pedra 
Iman dels Venenos.» «Pren Polvos de Escorson 1 a, Polvos de Gk- 
lapats y de cranchs *|4 de cada cosa, preparats tots al temps que lo 
sol es en signe de León.,.» etc. 

En 1787 en Joseph Garriga escrigué sobre astronomia y mete- 
orologia, y en 1795 se publicà la obra d' en Sans: <íRecopilacion de 
varias tablas propias d la navegacion y astronomia, disptiestas y 
ordenadas por D. Manuel Sans, Piloto de altura, y segundo Maes- 
iro de la Escuela Nàutica de Barcelona por la Real Junta de Oo- 
bieumo del Comercio de Cataluüa. Barcelona, Por Juan Francisco 
Piferrer.^ 

Aquesta obra denota V avens cíentífich à que s* havia arribat à 
Catalunya à les derreries del sígle xviii, però no fou un fet aislat 
sinó que anà acompanyat y seguit de la aparició de dos noms emi- 
nents en la historia de la ciència catalana, Canyellas y Zafont. 

Fra Agustí Canyellas ompla els darrers anys del sigle; fou ca- 
tedràtich de nàutica del consulat de Barcelona, y un dels sabis que 



20 

calcularen la deumillonessima ava part de quadrant del meridià 
terrestre que passa per París, pera obtindré una mida universal, lo 
metre. En 1798 recorregué les montanyes dels voltants de Barcelona 
junt ab els físichs Melchair y Delombre practicant càlculs trigono- 
métrichs. 

El P. Joan de Zafont y de Ferrer, encara que fill del sigle xvin 
(1789) obtingué sa plenitut científica cap à mitjans del xix, y per 
tant no *ns ocuparem d* ell. 

Com à prova de que *1 nostre poble no havia perdut la afició als 
llunaris que se succeiren desde *ls temps de Grenollachs y d* Ale- 
many, pot citarse el d* en Roca publicat ja entrat el sigle xix: 
•Nou Uunari perpettLo portàtil publicat per primera vegada per 
Francisco Roca en Janer de 1834. i^etitf.» Es interessant perquè, 
com fa notar en el prólech, prescindeix per complert dels diversos 
aspectes de la lluna «perquè doctes y graves autors, molt entesos y 
pràctichs en la agricultura asseguran que no importa ques fassian 
en lluna nova, plena ó vella» recomanant als pagesos que *s dexen 
d* aquestes velles prescripcions sobre lo dia y 1 aspecte de les llunes. 

Uns quants anys més tart el P. Zafont publicà sos Anuaris 6 ca- 
lendaris (1843, 44 y 45) de caràcter purament científich. 

La transformació ja estava feta, però prous sigles que havia 
costat. 

Ademés dels autors ja citats ne trobem dos altres que també es- 
crigueren d* astrologia y astronomia, en Lleonart Ferrer, autor de 
la € Astronomia curiosa^ y Fr. Joan Montllor, monjo de Sant Jeroni 
de la Murtra, de les •Institutiones cosmographio^ et geographice.^ 



Cartografia 



A manera d' apèndix y per les relacions que te ab les ciències 
naturals, prescindint de sos altres aspectes, havem cregut no fora 
de més donar aqui compte dels principals cartògrafs que ha tingut 
Catalunya. 

Arnau de Vilanova y el beat Ramon Lull, el dos grans enciclo- 
pedichs catalans, ocupen el primer lloch. 

En el «iCatalogiie des ManuscHis de la Bihliotheque de Carpen- 
trasy> M. Lambert dona à conexer un llibre inèdit de Geometria 
pràctica compost per Arnau de Vilanova y copiat ó traduhit en 1405 
per Bertran Boysset agrimensor de la ciutat d' Arles. Cal ab tot fer 
constar que 's dupta entre 's bibliòfils de que sia obra real de 1* 
Arnau. 

Aquest llibre que conté aplicacions à la geografia y à, la astro- 
nomia es una nova mostra dels variadíssims conexements d' Arnau. 

En una grollera pitura se 1 presenta rebent de mans de N. S. J. 
els marchs 6 padrons de les mides, y en altra escrivint lo que dicta 
el rey de Nàpols. Després de un tractat de Boysset sobre les mesures 
d* Arles, seguexen els versos qui venen à continuació, una espècie 
de diàlech entre J. C. y 1* autor, els debers del agrimensor y dife- 
rentes circunstancies de la composició del llibre: 

«Et oy, senhors mieus et maistres 
Sapias tots per veritat 
Que yeu Arnant de Vilanova 
Doctor en leys et en decrets 
Et en sciensa de strolomia 
Et en 1* art de medecina 
Et en la santa teulogia 
En quaras mais en las VII arts 
Maistre per tots fuy apelats » 



22 

Diu ademés Lambert en el citat diccionari: «En la Biblioteca 
Mejana (fundada pel Marqués de Mejanes) de Aix hi hà un altre 
manuscrit menys complert d' aquesta obra: ^Llibre qu' ensenha de 
destrar^ de atermenar, d' afachonar e de scairar terròs et avtras 
possessions^ estracte de un llibre ordenat per Mestre Amaut de Vila- 
nova d la requesta del Rey RoheH et qu^a esta treslata en la ciutat 
d* Arle, etc.» (1) 

Son molts els autors qui suposen al beat Lull fundador del art de 
navegar ó de la moderna navegació d* altura per rumbo ó distan- 
cia. El cisterciense P. Pascual en son <íDescubrimiento de la aguja 
nàutica,* imprès en 1789, diu: «fué el primero que descubrió el 
secreto de dirigirse al polo la aguja tocada en el imàn y el uso de 
ella para la navegación. Fué el primero que por observación filo- 
sòfica conoció y escribió que en la parte occidental denuestro hemis- 
ferio hay continente de tierra opuesto al nuestro. Fué el primero 
que escribió el Arte de navegar; y con los descubrimientos propios 
dió el plan con que se ha adelantado el método de cruzar los mares 
con facilidad...» 

Aquesta obra que degué ser tan notable, segons els lulistes, 
V Art de navegar à que *8 refereix el P. Pascual, s' ha perdut com- 
plertament; ens queden, no obstant, altres obres del cèlebre filosoph 
mallorquí, entre elles V Ars magna, deduhintse d* elles que en 
nàutica era llech complertament, y que la ploma que escrigué els 
disbarats científichs que *s Uegexen en dits llibres, malament podia 
ésser inventor de un método bó pera creuar els mars ab facilitat. 

Com à confirmació d' axó veges un dels problemes de navega- 
ció que cregué resoldre en Lull, y es el següent: «Una nau que và 
cap al Sur, s' allunya doble del Est que altra nau que va ja pel 
Sudest; la rahó d* axó consisteix en el fet de que 4 Sudest està en 
mitj del Sur y del Est.» Ab aquestes paraulas en Lull sembla donar 
à compendre que la diferencia en longitut ó apartament, que alla- 
vors significaven lo mateix, per el rumbo Sur era el doble que se- 
guint el rumbo Sudest. La confusió no pot ser més gran, ja que de 
sigles anteriors se sabia que dos punts situats en el mateix meridià 
compten igual longitut. (2) 



(1) Citat per M. Milà y Fontanals.— Eevisia històrica latina, afio II, nú- 
mero 1. 

(2) Ricart y Giralt.— Crlstobal Colón cosmògrafo.-Ateneo Barcelonès. 
Conf. relat, al Descubrimiento de Amèrica. 



2:i 

Però si *1 beat LuU no fou realment 1* autor del art de navegar, 
ab rahó pot assegurarse que *ls navegants son deutors als mallor'^ 
quins de la perfecció que conseguí aquest art, ja que mallorquins 
son els verdaders cartògrafs coneguts de més antich. Viladestes A 
principis del sigle xv escrigué la famosa carta hidrogràfica, plana 
que poch després aumentà ab nous descubriments el geògraf ma- 
llorquí Gabriel Vallseca, y mallorquí y anterior & n* aquestos era 
en Jaume Ferrer; ademés Català conegué la inexactitut de les 
derrotes d' Espanya y costes de Coromandel y Bengala, y no sols- 
les corretjí, sinó que d* ordre superior feu les aplaudides cartes 
hidrogràfiques que han servit pera guia en el Mediterrani. 

El primer cartògraf de qui tenim noticia à Catalunya es el jueu 
Beuda Creqs, mallorquí molt instruït en geografia, com se prova 
per la següent noticia copiada del llibre Baldufari, còdex del Arxiu 
patrimonial de Palma, corresponent al any 1389 (1): «Se paga 60 
Uiuras 8 sous a Beuda Creqs jueu de Mallorques e foren per preu 
de un Mapa mundi que feu a ops del Sr. Rey ab letra sua ab son 
Sagell secret segellada que fou dada en Barcelona a 26 de maij de 
1* any 1387.» La quantitat que *s pagà a Creqs prova que *1 seu 
trevall devia ser excel•lent. 

Ochoa, en sa obra sobre *ls Manuscritos de la Biblioteca Real de 
Paris parla del Atlas català del sigle xiv allí existent. «De este 
preciosísimo Atlas catalàn, del aílo 1375, han publicado una excc- 
lente noticia acompaíiada del texto original, con la traducciòn al 
francès de todo lo que en él hay escrito, los Sres. Tastu y Buchon 
en el tomo XIV de la colecciòn titulada Notices et extraus des ma- 
nuscrits de la Bihliotheque du Roi dada à luz por el Instituto Real 
deFrancia.» 

L' Aties aquest consta de sis cartes y porta les descripcions de 
elles, venint a ser un resum dels conexements cosmogràfichs y as- 
trològichs d* aquella època. 

La primera carta teòrica que va després de les 4 geogràfiques, 
està escrita en quatre columnes; en les dues de la esquerra conté 
uns principis de cosmografia y de física general, segons el conexe- 
ments d* aquella època, fundats part en deduccions místiques tre- 
tes de la Bíblia, y part en els conexements grollers que allavors se 



(1) Bober. Bibl. escrítores baleares. 



34 

tfQníà de la doctrina d^ AristotLl, desenrotllantse en ells el sistema 
ptolemaich. Diu aixis: «Mapa mondi vol dir aytant com ymage del 
mon e de les diversas maneras de gens qui en ela habiten. E la 
dita ymage, ho figura, es redona a manera de pilota, e, a semblant 
d* ou departida per IV elaments. Car 1* ou tot es envirwiat de fora 
de la testa^ axí que la testa environa lo blanch que es dit àlbum, 
r àlbum environa lo vermell, e en lo vermell es formada la gota de 
la grexa de 1' ou. Axi lo mon de totes parts es environat del cel, 
axi com de testa; e lo pur aer es environat del cel, axí com 1* 
àlbum de 1* ou es environat de la testa; e 1* aer torbat es environat 
del pur aer, així com lo vermell es environat del blanch; e la terra 
es enclosa dins 1' aer, axí com la gota de la grexa es enclosa en lo 
vermell.» 

Explica luego la creació del mon en cinch maneres, y a conti- 
nuació els elements. «Los elaments volen aytant dir com ligament 
de ile; ile es matèria. Emperò los elaments del mon son IV, de les 
quals totes les coses del mon son; so es saber: foch, aer, aygua e 
terra, los quals son a manera de cercle, e se resolven en si mateis: 
car lo foch en aer, lo aer en aygua, la aygua en terra se conver- 
texen: hoc encara; la terra en aygua, la aygua en aer, lo aer en 
foch se muden... etc. (1), 

Hi hà també una descripció molt lleugera de lo que comprenen 
els mapes, ab molts erros y judicis infantils. Parla bastant de la 
lluna y de les marors que explica posanthi un diagrama y fa indi- 
cacions cabalístiques respecte à lo que *s pot fer o s' ha d* evitar 
en cada dia de la lluna, les constelacions que dominen en cada un 
y la influencia en les parts del cos, dibuxanthi un vell. Explica 
després el sistema de Ptolomeu y les combinacions del número 
aureo, deies hores, dies, etc. 

En les quatre cartes que son les que pròpiament formen 1* Aties 
els paissos visitats pe*ls catalans hi estan ben representats y tras- 
sats: Mediterrani y Atlantich de mes amunt d* Inglaterra fins mes 
avall de Canàries. 

Aquest Aties s' atribueix al geògraf mallorquí Viladestes. 

Del mateix autor era la carta plana de que parla el P. Villa- 
nueva (2) existia en 1804 a la Cartoxa de Val de Cristo prop de 



(1) Pera mes detalls vegis: Mem. de.la Acadèmia de Buenas Letras. t. II. 

(2) Viaje literario, tom. IV, pi. 24 y seg. 



25 

Segorbe que per lo que sembla no era mes que una fulla ó amplia- 
ció, tal volta copia, de una del Aties citat, ja que en abdos trevallsi 
s* hi troba la inscripció: «partich luxer dfi Jac Ferer per anar al 
riu del or al jorn de Seu Lorens qui es a X de agst y fo en lany 
MCCCXLI» ab lleugeres variants. 

D* aquesta xiarta diu el P. Villanueva que duya la següent ins- 
cripció en lletres d* or: ci/ecíd de Viladestes me fedt in anno 
MCCCXIII» y la descriu aixís: «El pergamino tiene cinco palmos 
de largo y cuatro de ancho. Comprende todo lo descubierto basta 
aquel tiempo, es à saber las costas de Europa y las de Àfrica hasta 
la Guinea, y los confines del Àsia: Por el occidente las Canarias é 
islas de Cabo Verde. Las costas de ï^spaila estan màs demarcadas 
que las otras. Pinta también en su lugar algunas constelaciones ce- 
lestes, y en cada reino el escudo de sus aimas, y en los de Àfrica 
y Àsia sus reyes con una noticia històrica sucinta de su poderío, 

costumbres, etc En la descripción de Albània dice lo siguiente: 

«En aquest desert ha axi grans cans, e forts de cors e de cor e axi 
fors com a toros; e fan batala ab los leones, els maten: e lo libre de 
Alexandrí diu quem li fo tarames un ca albanès, e fo mes en batala 
ab un leo e ab un porch sechlat et ab un alefant, e en mens de temps 
ho... acy tot vensut, e ay també se veu de nit com dedia.» 

Màs abajo de las islas de Cabo Verde pinta la embocadura de 
un rio que llaman del oro al cual en los mapas modemos no puede 
corresponder otro que el llamado Oamhia Enfrente à la embo- 
cadura de dicho rio pinta un barco con dos timones con la proa 
hacia el Àfrica y bajo de él estàs palabras, que se leen con alguna 
dificultad... «Lo uxer du Jacym Farrer per anar al riu de V or al 
iom de S. Lorens, qui es a X de agost y fo lany MCCCXVI.» 

Aquesta carta fou robada ó destruïda durant la guerra de la 
independència. D. Jaume Villanueva al parlar d* axó en el perio- 
dich «Ociós de los emigrades espaftoles.» Londres 1 de Abril de 
1824, diu que n* havia vist una altra en el monestir de Geronims 
de Sant Miquel dels Reys prop de Valencià. 

La carta d* en Viladestes es de les més antigues, si no la més an- 
tiga, coneguda al mon, y axó que segons opinió general les cartes 
planes foren inventades per 1* infant D. Enrich de Portugal y per 
la Acadèmia de Sagres (Portugal) en 1415, però molt abans ja se *n 
feyen à Catalujiya, Mallorca y Valencià, com ho prova la data 
(1413) de la d' en Viladestes. 



Í6 

Ademés se creya que *l8 dieppesos eren els descubridors de la 
costa de Gninea en 1365, però ja hem vist que tant en la carta de 
Val de Cristo com en 1* Atlas català de París hi hà la inscripció 
que indica el viatje d* en Jaume Ferrer à n* aquelles terres molt 
abans, en 1846. 

Aquest Jaume Ferrer era peritíssim en la nàutica, com ho afir- 
men 1' abat Andrés, Joan de Barros y Maffei. Masdéu y la «M^fo- 
taire general des boydges» asseguren que *l8 conexements de Jaume 
Ferrer, que també era mallorquí, en la ciència de nav^ar, 1* en- 
layraren en 1395 à director de la acadèmia de pilotatje dels Algar- 
bes, fundada en dit any per 1* infant D. Enrich en la vila de Sa- 
gres. En aquella escola y baix les enseny anses de Ferrer se 
formaren Cristòfol Colon y Americh Vespuci. Alguns escriptors 
afirmen que les primeres cartes y els primers instruments qui guia- 
ren als marins en llurs navegacions eren de Jaume Ferrer, conegut 
^itre 'Is portuguesos ab el nom de maese Jacome, D* aquest mateix 
existia un Tractat de matemàtica^^ manuscrit en la Biblioteca de 
Carmelites descalços de Barcelona (1). 

Continuador de la obra de Viladestes y de la seua glòria, com 
à un dels primers cartògrafs del mon, fou un altre mallorquí. En 
Gabriel de Valseca, nautich del sigle xv, autor de una exactíssima 
carta marítima y geogràfica escrita en català, en un pergamí de 5 
quarts de longltut ab 4 d' ample, que conté la noticia de lo cone- 
gut, fins arribar en la costa d' Àfrica a civitas Meli y riu d' or. 

£1 nom del autor apareix à un costat del pergamí ab aques- 
tos termes: «Gabriell de Valsequa la feta en Malorcha, any 
MCCCXXX.VIIII.» Al revés te una nota qui diu: «Questa ampsa, 
pesse di Giografia^ f u pagata da Amerigo Vespuci CXXX dueati de 
oro di marco.» En aquesta carta se donen àconexerles potencies 
que dominaven en totes les parts d' Europa y en lo demés del mon 
conegut, senyalantles ab son peno: els principals fets d' aquells 
temps se demostren ab figures iluminades y ab notes, contant les 
particularitats de moltes províncies y les costums de llurs habi- 
tants. En la part d' Àfrica corresponent al Mediterrani no dexa de 
descriure cap lloch ni port, com Melilla, Jafarins, Tavari, Oran, 
Mesegani, Alger, Bugía, Stora, Bona, Tunez, y lo demés de Grècia, 
Itàlia, França y Espanya, ab indicació de tots els accidents natu- 



(1) Boter. Obra cit. 



27 

rals, com caps, ports, baxos, etc. indicant també les illes y llurs 
derrotes ab molta exactitut. 

Lo mateix fà ab les costes occidentals d' Europa, y per la part 
d' Àfrica, fora del estret y en sa costa cap al S. s' hi noten: Arsi- 
lla, Laràn, Mamora, Salé, Rotuna, Tirale, Nife, Playas de Cosor, 
Zamor, Tetimesegan, Tetuzit, C. Zemende, Safi, C. Monogdat, 
Olein, Tastana, Guillosa, Zeledec, Cn. Deguer, Mensa, Aguilom, 
Algansiu, Sauratanat, Cn. de No, Cn. de Sable, Playas arenosas, 
Cn. Buyetder ó Buyetdor, Playas arenosas, Tisilgan, Tocoror, Ci- 
vitas Meli, Riu de Lor. Aqui acaba la descripció de la costa d' 
Àfrica al S. y junt al cercle que està al 0. pinta unes illes seguides 
d' aquesta nota: «Aquestes illes foren trobades per Diego de Gun- 
Uen Pelot del Rey de Portogall en lany M.CCCC.XXVII.» Després 
del C. Buyetdor à, les referides platjes arenoses nota: «Plajas are- 
nosas e molt grans, en la qual se troba maymorri per la moltitud 
dels Orifanys, qui en so mes.» Y afegeix altres coses que no poden 
llegirse. Encara que no 's designen els graus de longitut y latitut, 
se senyalen els vuit vents principals ab la distancia proporcionada, 
donantse à conexer d* aquesta manera la diferenta situació de les 
terres. (1) 

En el sigle xv tenim un altre cosmógraf distingit en Jaume Fe- 
rrer de Blanes, à qui consultaren els Reys Catolichs respecte à les 
noves terres descobertes per Colon. D' ell diu En Roig: «Hizo, como 
era tan excelente cosmógrafo (que era sin duda el màs insigne que 
habia en Espafta) aquella división por orden de los reyes católicos 
del mar Occeano entre sus Magestades y el rey de Portugal; desde 
Cabo Verde por la linea Occidental en el espacio de 3701eguas: y 
aunque dice el licenciado Bartolomé Bemardo de Argensola (en la 
historia de las Molucas lib, I p. 4 y 5) que las diferencias que acer- 
ca de esto habia entre los reyes, se acordaren por medio de Ruy de 
Sousa y D. Juan su hi jo, y de Arias de Almada sin acord arse ni 
hacer memòria de nuestro Blandense (traia el origen de Blanes), 
tengase por cierto que aunque aquelles portugueses dieron su voto, 
se estuvo al de Jaime Ferrer . » 

Y després de parlar d' algunes obres d' aquest diu: «El que gus- 
taré de ver estàs insignísimas obras, que ya no se hallan, venga à 



(1) Pera mes detalls vegis: Bover, Biblioteca de escritores baleares; Pi- 
ferrer, Mallorca. 



28 

mi, que yo se las enseiíaré impresas. Però lo que quizà hace míbs 
honor à este insigne cosmógrafo es el mapa ó forma mundi en fi- 
gura extensa, en que podran ver los dos emisferios, conViene à sa- 
ber el nuestro àrtico, y el oppósito antàrtico; Envio este mapa àlos 
Reyes católicos à principios del aíLo 1495, con ocasión de las nego- 
ciaciones que pendian con Portugal, acerca de la división del 
Oce^no entre aquel reino y el de Castilla, seiialada 370 leguas al 
poniente de Cabo-Verde por una bula del Papa Alexandre VI...» (1) 

El Sr. Navarrete (2) publicà algunes cartes interessants entre 
les quals hi hà la següent: 

«A nuestro especial amigo Jayme Ferrer el cardenal Despafta 
arzobispo de Toledo, etc. — Jayme Ferrer, especial amigo: nos que- 
rriamos fablar con Vos algunas cosas que cumplen: por ende roga- 
mos vos que vista esta letra nuestra partais y vengais aquí à Bar-, 
celona, y traed con Vos el mapa mundi, y otros instrumentes si 
teneis tocante à cosmografía. En Barcelona hoy lunes à 26 de 
Agosto de noventa é tres El cardenal.» 

«Letra feta als molt catholichs Reis de Espanya D. Fernando y 
Dona Isabel, per mossèn Jaume Ferrer acerca lo compartiment de 
que sas reals Altezas feren ab lo Rey de Portugal en lo . mar 
Oceano. Barcelona 27 de Enero de 1495.» 

En aquesta carta enviava Ferrer una «forma mundi en figura 
extensa, en que podran ver los dos emisferios àrtico y antàrtico, 
Círculo equinoccial, los dos trópicos y los siete climas, etc.» El 
Sr. Clemencin cregué haver trobat aquest mapa mundi en pergamí 
y pintat entre 'Is llibres que formaren la Biblioteca de Donya Isa- 
bel la Catòlica, y el Sr, Navarrete examinant una reducció d* aquest 
mapa, incluida en el text de la carta, discurreix sobre el seu tra- 
çat, suposant que estava fet baix la creencia de que la terra era 
aplanada cap al ecuador y prolongada cap als pols, creencia repro- 
duïda per Corsini à principis del sigle 18. 

«Lo vot y parer de mossèn Jaume Ferrer acerca la capitulació 
feta entre los molt catholichs Reis, y lo Rey de Portugal en que se 
demostra quant ere lo auctor gran cosmograf y mirablemente pràc- 
tichen la mar.» 



(1) Resumen hist. de Gerona, pi. 602. 

(2) Coleccióa de los viajes de Colón, t. 3, pi. 97. 



•29 

Segons sembla aquest vot fou remés als Eeys Católichs ab la 
carta anterior. Axis ho opina el Sr. Navarrete qui V ha reproduït en 
ses obres. 

Pertanyents al sigle xvi cita Ochoa com existents en la Biblioteca 
de Paris, manuscrits, 8 mapes catalans en fol. molt ben conservats. 
Darrera del últim s* hi llegeix: ^nAnbéltis me fecit in Mcmlia 1575. 
Le present livre esta Patron Cristobal Vignie.^ Després dels mapes 
seguexen tres planes de dibuxos ab ploma, mal fets, de la rosa 
nàutica y esplicacions dels quarts de la lluna. Ignorem si aquestos 
mapes son d* autor català. 

Durant aquest sigle y el següent se publicaren una porció de 
cartes geogràfiques de Catalunya, però totes elles d* autors estran- 
gers, alemanys y francesos. Ens cal arribar al sigle xvin pera tro- 
bar un nou cartògraf català, en Joseph Aparici; d* ell es la «Nueva 
descripción geogràfica del Principado de CataluíLa, por Joseph 
Aparici. Barcelona, 1720.» D* aquest n* hi hà una altra edició: 
«Mapa de Catalufla, por D. José Aparici. Dase otra vez al publico, 
aíLadidos algunos lugares, el presente aíLo de 1769.» 

D* aquest mateix sigle tenim: «Mapa del Obispado de Barcelona, 
por D. Francisco Xavier de Garma y Duran, 1774.» 

«Mapa del Principado de Catalufla, por D. Bernardo Espinalt y 
García, 1781.» 

Y en 1798, Mossèn Francisco Mirambell y Giol, publicà el «Mapa 
de S. Martín Sesgleyoles» ab la seua explicació y dos documents 
inèdits. 



CDedicina 



(1) . 



Les ciències que 's referexen al home han caminat sempre rela- 
cionades ab el sistema filosófich dominant en cada època; les ma- 
nifestacions de sa educació moral é intelectual, ó sia ses creencies 
religioses, ses relacions polítiques y la literatura, servexen pera 
reflexar en llurs manifestacions V esperit y les tendències del sis- 
tema que imperava, en qual atmosfera el geni devia desenrotllarse. 
Axis les ciències mèdiques han obehit també à n' aquesta Uey, y 
durant son desenrotllo les veyèm seguir les petjades de la filosofia 
dominant, marxant al compàs de sos mètodes y de ses conclusions, 
participar de ses veritats y errors, y cambiar de rumbo quan senya- 
laven nous horitzonts els qui també à la vegada s' ocupaven en 
r anàlisis de les facultats intelectuals. 

Y es que antigament la filosofia abrassava la universalitat dels 
conexements humans, y que durant el periodo primer de la medi- 
cina, que comensa ab els esforsos individuals pera curarse «es en- 
fermetats, y qual historia comensa tan lluny com poden conseguir- 
los les tradicions mes llunyanes, V art de curar, fill del instint de 
conservació, usava remeys que la casualitat y la experiència senya- 
laven com vacilacions. La rahó caminava darrera ó al costat deia 
experiència^ però no la adelantà fins que, enlluemantse els filosophs 
per la invariabilitat dels axiomes en matemàtiques ó de la certesa 
y esplendor de les veritats morals y naturals, que 's miraren com 
pures concepcions de la inteligencia, despreciaren la observació 



(1) Devem fer constar que la major part de datos d' aquest capítol ens 
han sigut facilitats per V erudltlssim metje Dr. Comenge, qui desinteresada- 
ment ens facilità sos manuscrits inèdits pera la Historia de la Medicina 
catalana. Al remerciarlo per semblant atenció fem vots una vegada més 
pera que prompte sia un fet la publicació de semblant treball. 



31 

pera buscar en la conciencia les lleys del univers, ab lo qual cay- 
^eren en una barreja d' especulacions imaginaries que dividiren 
als filosophs en sectes rivals y sentant axis extenses bases la contro- 
vèrsia, les disputes sembraren Uevors útils que utilisà el metge de 
Pérgam pera formar un cós de doctrina, considerat com el primer 
edifici médich verdader de la antiguetat. 

Vingueren les teories de Galeno que han sigut les dominants per 
espay de molts sigles, en el transcurs dels quals s' han fet intervenir 
nombrosos ingredients en la preparació dels medicaments, ab lii 
suposició de que sintetisarien aquestos la acció fisiològica y virtut 
medicinal dels components, sense que Is seus successors casi pre- 
tenguessen altra glòria que interpretar les asseveracions del mestre, 
ja que sols afegiren algunes observacions à la herència que se Is 
havia llegat. Arribà per fi la època del mètode inductiu, y un gran 
nombre de descubriments cambiaren V aspecte de la astronomia, 
de la física, química, medicina é historia natural. Afegit axó al 
descubriment de noves terres ab son contingent de datos importan- 
tíssims, à la invenció de la imprempta, à la perfecció dels microsco- 
pis, etc., etc., però sobretot al perfeccionament del esperit d' ob- 
servació dels fets de la naturalesa y à la investigació dels seus 
secrets, y gràcies à tot axó les ciències naturals, però molt especial- 
ment la medicina, pogueren avensar prodigiosament. 

Es induptable la existència de la Medicina à Catalunya 300 anys 
abans de Jesucrist, y no obstant rés en concret é important, apoyat 
en datos segurs, podem escriure relatiu als temps en que havia bri- 
llat ab intensitat la cultura mèdica d' Egipte, y les escoles grech- 
assiàtiques havien donat al mon sabis com Hipócrates de immortal 
renom. 

La imaginació s' enfonsa y confon al considerar els centenars de 
sigles qui foren necessaris pera transformar les primeres è instinti- 
ves pràctiques curatives en cós de conexements estrafalaris y erro- 
nis, si, però ja transmissibles de una à altra generació, com llegat 
de gran valor. No es possible senyalar ni aproximadamet la sèrie 
de sigles y de revolucions qui separen aquestos dos fets llunyans: 
la terapèutica instintiva y la inclusió de preceptes higiènichs en els 
ritos sagrats; solsament en la velluria de V humanitat podem tro- 
bar prous sigles hont posar els primers y pausats passos que *ls 
niortals donaren en el cami de la Medicina, avuy esborrats del tot. 

Catalunya en aquelles fosques etats estigué en freqüent relació 



32 

ab els pobles mes avensats y experts, amos de les terres colocades en 
els punts orientals del Mediterrani,y es de suposar que'ls immigrants 
que aquí arrivaren en diferentes èpoques, portarien elements de 
cultura mèdica ab els quals se fou elaborant trevallosament un nu- 
cle de conceptes y de pràctiques salutíferes en quals rudeses y pre- 
ocupacions forçosament havien de retratarse els rasgos mes visibles 
dels pobles constitutius del art en formació. 

L' origen de la Medicina no pertany à cap poble; nasqué de la 
necessitat, del instint de viure, de la rebelió contra '1 dolor, es fruyt 
de la inteligencia del home y el home es hu y ses manifestacions 
han de ser semblants en èpoques similars. 

No es just donchs, com observa V eminent historiador de la Me- 
dicina pàtria, el Dr. Comenge, admetre sense reserves la opinió de 
Méndez Silva, Morejón y alguns altres, segons la qual els primitius 
hesperis foren els fundadors de la medicina racional, sistemàtica, 
filosòfica, encara que Alibert apoye semblant creencia. La medici- 
na en Espanya, com en Catalunya com en el principi de tot poble, 
no fou art ni ciència, sinó merament cumpliment de una necessitat 
biològica per medi de practiques rutinàries y empíriques amalga- 
mades ab creencies nascudes de una teogonía inculta y de una ex- 
periència sense llógica, tot lo qual se anà purificant ab els sigles y 
el comers ab altres pobles mes avensats, qui conexedors ja de la es- 
criptura, de la fabricació del vidre, de la nàutica y de la astronomia, 
è instigats per llur interès comercial, relacionaren als ibers ab les 
nacions en que mes florien les arts y les ciències y axis s* anaren 
dilatant y pulint els conexements rudimentaris. 

Que 'Is habitants del Ebre consagraren llur atenció à la medici- 
na y que mostraren bones disposicions pera *1 comers del art de cu- 
rar, fou una creencia molt extesa en 1' antigor. Axis ho dona à com- 
pendre Horaci en ses odes; Merodots y Strati. Atribuexen als ibers 
avensos professionals que acceptaren els grechs; Plini el naturalista, 
concedí als ibers la primacia en el conexement de la botànica. 
Però si *s te en compte que dites referències encara que de molt 
valor, son posteriors à les grans immigracions, se veurà la certesa 
de nostra tessis, aço es, que 1* avens mèdich dels primitius ibers se 
degué mès que à la ci^icia pròpia dels indígenes, al.tracte ab els 
pobles d' Orient. 

Època RÇjiAN.^.— ïLeservada, fcasi muda, permaneixla historia 
en lo referent a Medicina catalana d' aquest període, durant el qual 



83 

sembla que no ocorr^gué en aquesta terra cap acontexement digne 
^* especial recort, à escepció dels fets militars y demcNStracions de 
patriotisme. 

Catalunya, per ser la primera que dominaren els romans y la da- 
irera que abandonaren fou la que mes rebé la seva influencia en to- 
>tes les ciencias y arts, y per tant la medicina ibero-romana alcansà 
mes perfecció. 

La medicina en Catalunya durant la dominació romana, tingué, 
rsens dupte, aspecte y avenç semblant als de Roma. Els professors 
^ui seguien als exercits, ^ qui cuidaven de la salut dels alts em- 
pleats, els metjes lliures qui aqüi vindrien, eistabliren ab els espa- 
nyols y especialment catalans, un doble moviment científicb. Pres- 
Ttaren els conquistadors als indígenes llurs conexements clínichs, 
.'«natòmicbs, quirurgichs, higienicbs y terapeutichs, en les obres 
mestres de grechs y alexandrins, y nostres compatricis correspon- 
drien ensenyant als invasors les virtuts de moltes plantes medici- 
nals, la preparació del opi hispà, 1' ús del aspalat, del fonoll contra 
-l3B8 oftàlmics, certa espècie de cargols pera provocar el vòmit, la 
:aygua de les cent herves que tanta fama conseguí, ell^ pol vos de la ví- 
^"vora caule contra la ràbia, la eficàcia d^ alguns manantials y, en 
una paraula, tots aquells conexements que per experiència y per 
tradició venien conservant com donatius de les races que precediren 
.als romans en la península. 

Es sapigut que Hipócrates no descrigué la ràbia de la que trac^ 
tà, potser el primer, el gran Aristótil. Donehs be: en V any 216 
abans de J. C. en ocasió d* estar les tropes romanes en terres de 
Puigcerdà, un legionari romà, mossegat per un cà rabiós curà grà- 
cies à un remey aplicat segons les costums del país. Aquest sem- 
bla ser un dels fets clínichs mes antiehs ocorreguts à Catalunya, de 
'que parla ab clar^;at la historia. ^ 

Es indiscutible que en aquelles centúries qui precediren à la in- 
vasió dels bàrbres, comptaren els catalans ab una doctrina y or- 
ganisació mèdiques ab estreta relació y consonància ab V art romà, 
y si la historia no *ns presenta datos concrets d' aquell temps es 
perquè allavors la metròpoli eclipsava per complert à les colònies. 

Durant la dominació goda els indígenes eren els qui eiercien ï' 
art de curar seguint el camí senyalat pèls antiehs. Pera la medici- 
na fou una verdadèra desgracia la arribada de les races delnort; 
no s' escriu ni un' llibre níitjanamènt passador; ni una nova opíera- 

3 



34 

<iió, ni nn descubriment se registra y els metges, gent de iglesia en 
sa majof part, se limitaren à segnir el camí senyalat en estractes y 
resums molt dolents. 

Aquella medicina tant potent deQaleno, Rufo, Celi, Aurèlia, 
Eristrat y altres cent, sofreix un llarch eclipse y casi *s pert el re^ 
cort de sa brillantor. En fi, la medicina goda, al menys en nostre 
pais, no sols quedà estacionada y adormida, sinó que donà un pa» 
de gegant cap als temps primitius, y hauria reculat encara més sL 
els iber-llatins no s' haguessen afanyat en conservar son antich es^ 
plendor. En aquest concepte son dignes de gratitut els monjos^ 
cristians qui, en mitj de tanta barbàrie, se cuidaren de conservar y 
transmetre les velles nocions. 

Medicina hispano-hebrea. — Els metges jueas^ aficionats' als es- 
tudis hipocràtichs, à totes les ciències naturals, à la astrologia y 
als viatges, tenien, segons parer de ilustrats autors, especial aptitut 
pera la medicina, que aprenien lo mateix en llurs escoles establer- 
tes en varis punts de Espanya que en les cristianes y àrabes y en 
les nacions • estrang'eres. Profons observador», consumats clínichs, 
hàbils operadors alguns, aprengueren directament de les obres gre- 
gues els principis de la filosofia y de la medicina, per el conexe- 
ment que tenien de la llengua grega. 

Llur medicina era la més antiga perquè derivava de la egipcia, 
y encara que no formaren escola especial y acceptaren el sistema 
de Galéno y dels mestres àrabes, foren entre 'Is metges de son 
temps els mes fidels guardadors dé les idees del vell de Coos. Do- 
taren à la medicina pàtria d' algunes obres importants, encara que . 
el caràcter propi de la rassa no *l8 induia à divulgar llurs conexe- 
ments, sinó que preferien la transmissió oral de llurs idees medi* 
ques y procuraven revestir V exercici clínich de cert ayre doctoral 
y misteriós que *ls valgué molt en la consideració que merexien 
del poble y fins dels grans y reys. 

Llur retraiment de la literatura mèdica s' accentuà de un modo 
mòlt marcat en el sigle xv per efecte de la contínua persecució que 
sofriren cada dia mes enèrgica. Ab la expulsió decretada pels Reys _ 
Católichs en 30 de Març de 1492 la medicina hispano-hebrea morí y 
la éiencia d* aquells metges espanyols se dif undí per nacions es- 
trangeres sense cap profit pera la nostra. 

Medicina hispano'drabe. — L* esplendor que acquirí la escola 
médjca dels àlarbs es una de les mes llegí tlmes glòries de la medi- 



35 

eina espanyola, perquè ella fou la que mes contribuí à la conser- 
vació y relatiu progrés de les ciències. 

Els alarbs no foren innovadors, llur missió fou la de conserva- 
dors de la ciència: acceptaren les idees dels antichs y les transme- 
teren & la posteritat. 

Fundaren els alarbs nombroses Universitats en Espanya: les 
escoles de Córdoba, Sevilla, Múrcia, Granada, Çaragoça y altres 
aoquiriren fama universal y &, elles acudien els estrangers y molts 
Jueus espanyols. 

Durant el sigle x Espanya era '1 centre principal de la medicina 
en Europa, y totes les obres que *s consultaven en 1' Occident eren 
érabes, perquè inclòs les dels clàssichs antichs, se conexien y estu- 
diaven per les traduccions y comentaris deguts, als metexos. 

Poques son les obres dels alarbs que *s conserven senseres pera 
jutjar llur valor, sols fragments traduits à varis idiomes, comenta- 
ris de gran nombre d* autors y *ls resums dels bibliògrafs servexen 
pera afermar la escassa importància de nostres antichs compatrio- 
tes, sen«e que cap detractor s* haja pres la molèstia d* estudiar els 
escassos manuscrits salvats de la destrucció. 

Les 70 biblioteques públiques que fundareu els alarbs à Espa- 
nya, algunes tan notables, com la de Córdoba, que en el sigle x te- 
nia més de *224.*XX) manuscrits de tota classe y el crescut nombre 
d* autors que escrigueren de medicina, proben el grau de ilustra- 
ció d* aquell poble. 

En quant al talent clínich d' aquell poble y à. llur sinceritat, 
com metges pràctichs, se demostren recordant les enfermetats que 
descrigueren com noves, per serho ó per haverles definit des vane- 
xentllur confusió ab altres antigues; ^y la franquesa ab que<M)n- 
fessen no haver observat alguns casos y llur falta de conexemepts 
quirúrgichs' deguda à les prescripcions de la religió mahometana. 

Foren els alarbs bons naturalistes en son temps, conreuaren la 
astrologia, l'estudi dels idiomes orientals, la, alquímia y altres 
branques del saber humà; Wxp: doctrina mèdica, encar<iue derivada 
d,e la de Hipócrates, se inclinava ab predilecció à les idees de Ga- 
leno modificades per Avieenna. 

Enriquiren la farmacologia ab multitut de medicaments dels 
r^nes animal y mineral y especialment del vegetal, describint 
^ran nombre de plantes à les quals atribuireu moltes virtuts medi- 
cinals; inventaren les tintures, xarops y altres preparats farma- 



86 

céuticlis y en la llur terapèutica concediren importància A la medi- 
cació activa y suau, y caygueren en el general defecte de s^ 
polifàrmachs; no donaren per consegüent al plan espectant la con- 
sideració que mereix, à pesar d* establir una dietètica minuciosa. 

Durant el sigle xv tingué lloch la decadència y total extinció 
de la escola hispano-àrabe y en el segUent s* acabà el predomint 
exclusiu de la medicina àrabe en les escoles d* Occident, guanyai 
no per dret de conquesta, sinó per continua laboriositat y pel 
saber d* uns homens tan despreciats com desconeguts en nostres 
temps. 

Medicina hispano-criMana. — Els metjes cristians espanyols 
contemporanis dels jueus y alarbs no tenien, per regla general, el 
talent clínich dels primers ni la vasta erudició dels darrers, si be 
en honor de la veritat deu dirse que *ls mancaven els medis d* es- 
tudi que uns y altres tenien: nostres universitats ó estudis generals 
no estaven à la altura dels establiments alarbs. 

Els capellans y frares no sols eren els posseïdors dels secrets 
mèdicbs, no sols eren els conservadors dels tresors cicntlfichs del 
art de curar, sinó que també exercien la medicina, però Ms concilis 
dels sigles xií y xiii prohibiren al alt clero 1* exercici de la medi- 
cina, y D. Alfons el Sabi, en el Códech de les Set Partides, pros- 
cribí igualment als eclesiàstichs la pràctica de que s* havien 
apoderat. 

Just es consignar, en demostració de que *ls religiosos no s* 
oposaren à la conservació de la medicina, que la majoria de les 
obres escrites per cristians ab anterioritat al sigle xv se deuen & 
frares, encara que *ls autors son en poch nombre. 

Durant el sigle xv desaparegueren d* Espanya les escoles medi- 
qués jueva y àrabe, però aquest fet si be tingué lloch de un modo 
soptat, no hauria dexat de venir ab el temps; en efecte, desde *1 
sigle XIII comensà la decadència de totes les escoles mèdiques, lo 
meteix en les espanyoles que en la tan celebrada de Salem: havia 
sonat la hora final del període de simple conservació, pera inaugu- 
rarse una nova era de progrés; els jueus y moroa havien sigut des- 
terrats, però llurs idees sols caigueren à Impulsos de la gran evo- 
' lució de la humanitat coneguda ab el nom úe Renaxement, è qual 
capoladora corrent de radical modificació no podia sotstraures la 
ciència mèdica. 

No calia esperar dels jueus un cambi en llurs condicions tradi- 



37 

eionals que 'Is fés útils à la humanitat per medi d' estudis desinte- 
ressats y lliures; tampoch era d' esperar que 48 alarbs prescindissen 
•de llurs preocupacions religioses y acceptessen les grans innova- 
cions que devia sufrir la medicina, ja que la destruïen ab llurs 
conquestes d* Orient y s* apagava 1* esplendo;* de llur civilisació 
•en Occident; els cristians no 's trobaven en mellors condicions; ca- 
lia una nova lievor, una nova sava que regenerés el decayjgut ar- 
bre de la medicina, convenia un impuls que mogués els obstacles 
que s* oposaven al progrés,' comensant por afermar les doctrines 
dels grechs, no perdudes però falsejades fins à cert punt. La llevor 
fou V estudi de la medicina; la sava^ la mellora de la ensenyança; 
1' impuls, el Renaxement ab V avenç que determinà en les ciències 
auxiliars de la medicina y en totes les branques del saber humà. 

Si ^s considera la indole especial de la medicina^ que necessita 
del concurs d' altres ciències; si 's te en compte el cambi radical 
que devia obrarse pera rompre ab tradicions arrelades àb els si- 
gles, si à n* axó s* hi afegeix que abans de tot devia modificarse 
el mètode de investigació adoptat, se compendrà que '1 renaxement 
de la medicina no podia ser obra de uu nombre limitat de sabis, 
sinó manifestació del avenç de una època; y axis s* explica que 
iniciat en el sígle xv no fossen complertament evidents sos resultats 
fins al sigle xvi. La primera influencia del Renaxement fou 1* afer- 
mament de les doctrines hipocrétiques; la segona, més trascenden- 
tal, el que nascut dels avensos de la anatomia, basat en la fisiolo- 
gia, abandonada per espay de tants sigles, produhi el cambi en la 
ensenyança mèdica, pera *1 qual els professors cuydaren menys de 
la metafisica y més de la física, menys de la psicologia y més de la 
fisiologia, menys de la astrologia y més de la higiene, menys de la 
dialèctica y més de la clínica, foren, en una paraula, no simples 
erudits, sinó metges. (1) 

Medicina catalana. — Desprès de les anteriors generalitats siobre 
la medicina espanyola en general y les seues diverses tendències, 
digressió necessària pera compendre mellor el desenrotllo de la 
catalana y les fonts ahont begué, just es que passem a ocuparnos 
d* aquesta en particular. 

Abarcant en conjunt el desenrotllo de la medicina en Catalunya 



(1) Baiaguer.^Algunas consideracioncs sobre la Medicina espafiolaen 
el giglo XV. 



S8 

durant la époea de la reconquesta, se 'ns presenta com humil re- 
broil en els sigles viii y ix; al arribar als xni y xiy, s* enlayra 
magestuós y creix ab relativa ufana com si en el sigle xn una mà 
invisible hagués remogut 1* obstacle que 4 privava de crexe. 

Brillà la medicina catalana esplendorosa en els sigles xni y xiv, 
y els seus homens figuraren al cap de la civilisació; 1* apagat ca- 
liu de la ciència grech-llatina s* avivà formant nn prerenaxement 
médich, gràcies à la influencia de la tradició clàssica sostinguda 
pèls cristians y empesa visiblement pèls islamites. 

Gradualment passà de mans d* alarbs y jueus à la dels cristians 
la ciència de curar, notantse un fet nou, y es, que en el sigle xv la 
medicina catalana si no *s detura, camina molt poch à poch y sos 
resplandors no corresponen ja als anys precedents. Y es que *ls 
metges d* aquesta centúria safrexen encara la presió del jou alarb 
en matèria de curar, sostenen lluyta desigual ab els jueus, amos de 
la confiança de ciutadans y gent del camp. la pedra filosofal y el 
art de fer or, fascina à les inteligencies ab més forsa que 1* estudi 
del cós humà y ab axó el temps vola, Bolpnia, Montpeller y París 
aumenten llur fama, la ciència avença à França é Itàlia, y els nos- 
tres giren els ulls cap allí y prenen per guions à Lafranc, Gordoni, 
Roger, Huch de Lucca, Bruno, Mondini, Saliceto, Gadesden, Guiu 
de Chauliac que, nodrits ab el saber de alarbs y jueus espanyols se. 
apoderaren del ceptre médich, dominaren 1* art y conquistaren jus- 
tament el títol de mestres, no per llur originalitat, no per lo verda- 
der de llurs teories, per llur habilitat en modernisar lo sapigut els 
uns y per la bona fe ab que altres seguiren V espinós camí dels es- 
tudis anatómichs y quirúrgichs que allavors tot just comensaven. 

Ademés de lo dit, sembla que 'Is catalans del sigle XV, com si 
entrevegessen els grandiosos acontexements pera la Medicina, se 
pararen y concentraren llurs potencies pera ajudar mellor à la tasca 
general de reconstruir Tart inspirantse en passades y quasi oblida- 
des ensenyances. 

Dintre de tan laudable propòsit ja 's dibuxaven tres tendències 
ó procediments: !.• Pendre dels clàssichs grechs la sana observa- 
ció despreciant els comentaris inútils y les interpretacions vicioses, 
però conservant al meteix temps les positives conquestes dels mo- 
derj»; 2.* pura contemplació de les obres de Hipócrates y Galeno 
"tmmmAmmiàt llur ciència poch menys que infalible, y 3.* fomentar 
^«SiccBfeKiivios de la rahó de alarbs y neollatins en lo referent à la 
kàbala y à la superstició en qüestions terapèutiques. 



9? 

La medicina catalana durant els primers anys de la reconques- 
ta fou exclussivament francesa perquè les hosts d' aquest país con- 
tribuhien à n' aquella y els Comtes forexi feudataris dels emperadors 
francesos y per tant la or^aní«iacl<) ^.^dica s^ría la de Montpeller 
fins à Jaume I, com ho demosftren Iç^ 4Qt^i*iuiii^çions d'aquest. 

Conquistada la terra, ab Ifi^.pa^.yiQgiué la restauració que en 
Catalunya se feu mitjansant dties cpri^^j», Ja cristiana y la mus- 
límich-israelita. .-. . 

La influencia àrabe en Catalunya fou joolt gr^n en aquest punt, 
però fou mes gran encara la jueva,. ,com. sç pot comprovar fàcil- 
ment citant alguns professors no cristians qui allavors se distingi- 
ren, tals eren entre altres: Abraham Ben Schemud Chasdaiy jueu 
natural de Barcelona que nasqué en el sigle XI y conquistà molt 
renom per son saber en ciències naturals. Abraham Ben Chija, 
qui nasqué à Barcelona en V a^iy 1070, segons sembla, escri- 
gpié moltes obres sobre astronomia, geografia, aritmètica y una 
en que tracte del origen, naturalesa y composició del cós del 
home; el jueu Rambau conegut ab V honrós nom de pare de la 
ciència, nasqué à Gerona en el sigle XII, fou dexeble del famós 
J3en ffezrray per antonomàsia, (Uraabi, morí en 1260 ilustrant abans 
la Medicina y altres ciències; Harap (Izchag Hacohen) natural de 
Gerona cap & 1245, fou insigne jurista y famós metge, dexant escrí- 
tes varies obres; Mahomed Albaviy alarb natural de Tortosa, qui 
conseguí gran fama en el sigle XII per son talent y escrits; Azarias 
Bonposch, natural de Barcelona, qui en el sígle XIV conreuà les 
ciències y traduhí del grech la patologia é higiene de Galeno y 
perçó pot considerarse com un dels erudits qui prepararen el re- 
naxement médich; el sabí Crexctms perit en la ciència y famós 
oculista qui operà les catarates à en Joan II d' Aragó. 

Pera compendre la influencia que la Medicina galeno-aràbiga 
practicada pels jueus, mestres dels alarbs y hereus de la seua fama, 
exercí en Europa y especialment en aquesta terra, s' ha de recor- 
dar que 'Is reys de Catalunya y Aragó protegiren ab decrets y afa- 
lagaren ab nombroses dàdives y privilegis ais metges jueus (1). 

Al crexe en la esfera de les riqueses, acquirides ab son infati- 
gable amor al trevall, crexíen també en la no menys solicitada de 
les ciències y les lletres, y aspirant potser à reculUr la herència 



(1) Arx. cor. Aragó. Rgs. 210 al 230. 



dels Hanoch, Hasdaï y Zacaries, s' extremaven en el afany del 
sapigaer, excitant la admiració y el respecte dels cristians. N^ 
altra cosa succehía, en veritat, ab Raò-l•i Isàhak Ahen-Reuben-ha•' 
Barkeloni y son dexeble Jéhvdúh BenrBarzüaï, ab BabM Aòrtihamf 
Aben-Hïydh y ab Rabbi Abraham Aben-Samuel, nascuts tots en la>. 
capital del futur Principat. Aquest darrer se dedicà als estudis de 
la filosofia natural y més tart al de la medicina, y Màhomad-Ben- 
Kalaph'ben'Maza'Alamar'Alavasi, natural de Colliure, qui morí en 
1161, escrigué una Confutació d la sentencia de Averroes de Equi- 
nocUo y <Z>e oculorum morbisT^. 

Els anteriors datos referents à metges jueus y alarbs de Cata- 
lunya demostren la seua influencia en els estudis científichs, si be- 
cal consignar que aquesta no fou efectiva fins à mitjans del si-' 
gle XIII; abans d' aquesta època ells eren els únichs metges y en 
les seues fonts s' abeuraria el primer geni català que ompla tot el 
sigle XIII, mestre Arnau de Vilanova, perla de tots els metges de 
son temps (omnium medicorum viventium gemma) com el calificava 
la escola de Montpeller. 

No se sap hont y com adquirí Arnau de Vilanova sos conexe- 
ments médichs y de ciències naturals. Champier afirma que à París, 
y ell de sos mestres en medicina anomena à Joan Casamida y à 
Pere de Musadi, elogiant al primer en el Breviarium practicm y al 
segon en el De modo prceparandi cibos. 

Aquí prescindirem dels seus títols alquímichs pera ocupamos 
solsament de sa personalitat com à metge. Sos llibres estan plens 
de observacions sabies y exactes; donà molta importància à la 
higiene, y entre *ls metges cristians de la etat mitja no hi ha cap 
nom que 1' ofegi, tant, que fins en el sigle XVI encara 's posava 
son nom al costat dels Hipócrates, Galeno, Avicenna y 's comen- 
taven extensament els seus llibres. Fullejant aquets se dedueix 
que, encara quel moll dels seus conexements professionals estava 
format per 1' alarb-galenisme, sapigué prescindir en no poques, 
ocasions de la tirania científica dels alarbs y que ensenyà à prac- 
ticar la medicina ab dignitat gran, circunstancia de valor super- 
latiu en aquells temps. 

El rey En Pere III d' Aragó el protegí y honrà molt, fentli al-^ 
guns donatius; propter multa aervitia quce recepimus et reciper& 
speramus à vobis dilecto physico mag, Arnado de Vilanova (1). 



U) Arx. Ooron, Aragó, Re«. 57, foi. 233 y Reg. 62fol. 147. 



El papa Clemeot V reclamà sos cuidados, y tmgitè relaotan» 
amistoses ab Bonifaci VIII y Be&et XI. Darant les sessions del 
eoncili general de Viena escrigué Clement V una encíclica à tota 
els l»sbes manantlos busquessen un llibre que Arnau havia proiaés 
à sa Saatetat, titulat: De re msdica. 

Se 1 ha considerat com al descubridor del àcit nítrich, muné- 
tich y sulfdrich, del alcobol y de les tintures alcohòliques. Els pri- 
mers enaajos regulars de la desttlació li han sigut acribuhits tam- 
bé, axis com el conexem^it de la essència de trementina y de ie»^ 
ratafies; per6 en aquest punt sols se li pot donar importància com 
a propagador é ilustrador dels conexements dels alarbs. En se» 
obres se troba descrita la composició del ungtLait de mercuri; parla 
del sublimat corrosiu, del art de mellorar el vi; preparà la tintarà 
de romaní que després se feu cèlebre ab el nom d' ayga de la reyna. 
de Hungria-, conegué el bismut y el emétieh, axis com els mal» 
efectes que produeix el carbó mal encès. Es autor de la confecció 
anacardina; el electuari purgant anomenat venecdita també V atri- 
bueix Vélez Arciniega à Arnau, de qual preparació diu aquell 
autor: «pondrase de los frutos del brusco y espàiTago sola la sir 
miente, que es lo que pide Arnaldo, y donde està escrito citri pusi- 
mos crociy porque ansi està en los códices verdaderos antiguos im- 
presos en Valencià en el aüo 1495, y este es un yerro muy fàciL..» 

Pera preparar els trocischs, diu Arnau que *1 temps mes con- 
venient es al estiu al dematí, ab ayre seré; perquè ab el temps 
humit del hivern se corrompen, y si 's fan en temps de calor se pert 
la seua virtut. 

Ademés de les preparacions citades trobem en sa obra ^íRosa- 
rius philaaophorum que diu: «Se fixa el sofre roig en les parets de 
la càmara, hont se vaporisa la mena del sofre ordinari, etc», lo que 
fa suposar à Hoefer si aquell sofre roig serà el seleni; en el Novum 
lumen fa menció del oxit roig de mercuri baix el nom de pedra roja 
ab aquestes paraulas: cper un calor fort se obté d^ aquesta cendra 
de mercuri una pedra roja;» en el De venenis y el De cognoscendi 
venena quasi no diu rés de nou, com no sia la indicació dols vene- 
nos séptichs; en el de virus manifesta grans conexements en química», 
tracta de la bonificació del vi per medi deb most coneefttrat, ja 
descrita per Plini y practicada pèls romans; de la preparació del 
Ayguardent que anomenà aqua vitoe, donantli entre altres virtuta 



4S 

-«la de conservar de podrirse els peixos» (1), parla també de les 
•essències, dels vins medicinals, etc , etc. . 

Diu 1' hi^oriador Chinchilla en sos cAnaks históricos de la 
Medicina espafiola» ab motiu del llibre . De phUieis ligaiuris de 
Arnau, lo següent: «En este libro, aunque varias veces habla (Ar- 
naldo) de las ligaduras para atajar el fiujo de 4a sangre de las 
heridas, deja, sin embargo, la duda de si wa 6 no en loé vasos, però 
'Cn el cap. 18 de la pràctica del Breviario, pàg. 15, se explica así: 
«Cum aou ferrea, argentea, vel »rea subtlli capias venam, et 
43ub ea diligenter tueatur, acus c^im filo serico, quod filum ab 
Alia parte ven» trahatur et vena ligetur cum duobus nadis ne 
«anguis possit ex hinde exire...» Esto prueba que no es moderna 
invención la de cohibir las hemorragias por la ligadura de los va- 
lsos.» Donchs bè, el llibre de les lligadures de Arnau sols tracta de 
les propietats maravelloses, fantàstiques, de certes substàncies, 
<5om amulets ó preservatius, y ens diu la propietat benèfica de por- 
tar penjant al coll el smaragdum y el jascinto: assegura que 20 
grans de civada penjats al coll guarden de somnis espahordidors; 
que *ls fems de llop curen el eólich; que 'Is peus de bé menjat pél 
llop, penjant de un fll> son bons pera certes malalties, etc, etc, 
però rés que fassi referència al lligament dels vasos. Per altra 
part el capitol 18 del Breviari tracta de les taques dels ulls y rés hi 
hà allí que s' assembli à lo que diu Chinchilla (2). 

Com se veu, es cosa corrent atribuir à Arnau fets y descubri- 
ments dels qui ell ni *n resa, y axó no sols pél vulgo dels escriptors, 
«ino per autors de tanta fama com Chinchilla. Lo meteix passa ab 
les obres atribuhintsenhi moltes en les que induptablement no hi 
tingué intervenció; lo meteix passa ab el beat Eamón Lulí y ab les 
49eue8 obres. 

Les obres d* Arnau de Vilanova foren molt nombroses, encara 
que curtes, y se poden dividir, prescindint de les teològiques, en 
mèdiques y químiques, si bè aquí ens ocuparem sols de les prime- 
res. Se publicaren coleccionades per primera vegada en Lyó, 1604, 
Ab un prefaci de Tomàs Murchi, genovès. Foren reimpreses en 
París, 1509; Venècia, 1514; Lyó, 1520 y 1532;^ y Basilea, 1585. 



(1) Thesauras Evonymíi de romedils secretis cum figuris.— Lugdunf, 
MDLV. 

(2) Comenge, Clínica egregla,— 1895, Barcelona, pi. 118. 



48 

Aquesta darrera edició, que es la més complerta, se titula: cAmaldi 

Vülanovani Philosophi et Medici summi Opera Omnia cum Nico- 

lai Taurelli Medici et Philosophi in quosdam libros Annotationibus. 

Indice item copiosissimo. Cum Gratia et Privilegio Caès. Maiest. 

Basilese ex of ftcina Pernea per Conradum Waldkirch, 1585.» Les 

obres de medicina que hi van incloses son: 

Speculum introductionum medidnalium, 

AphoHsmi de ingenus nocivis, curativis et prceservcUivis morborum, 
speciales eorporis, paries respidentes. 

De parte operativa, 

Z>e humido radicali. 

De conceptione. 

De simplicihus, 

Antidotarium. 

De phléboiomia. 

De dosibus theriacalibus. 

De gradationtbus medidnarum per artem compositarum • - 

De vints (sive de confectione vinorum). 

De aquis medicinalibus. 

De conferentibus et noceniibus príndpalibíis menibris nostri cor- 
poris. 

De physids Ugaiuris. 

JSkcposiiiones visionum, quce flunt in somniis. 

De diversis intentionibus medicorum. 

Regimen Sanitatis. 

De regimine castra seqttentium. 

De conservanda juventute et retardanda senectute. 

De bonitate memorice. 

De coitu. 

De considerationibus operis medicince. 

Medícationis parabolcB. . qv/Jí dictmtur d medicis regulce generales 
curationes morborum* 

Tabulce quce medicum informant spetialiter^ cum ignoratur cegri- 
tudo. 

Dreviarium practicce. 

J^ractica summaria seu Regimen, 

De ccíutélis med'.conim. 

Dè modo prceparandi dbosetpotus inflrmorum in cegritudine acuta. 

Compendium regímenti acutorum. 



Regida generales de febribtu, 

Regimen sive cofisUium quartanm» 

Consilium Hve curatio f ebris ectícce, 

ConsiUum sive regimen podagroí* 

De sterilitate. 

De signis leprosorum. 

De amore heroico. 

Remedia contra nudeficia. 

De venenis. 

De arte cognoscendi venena. 

Contra caL•ulum, 

Prmservativum contra catarrhum. 

De tumore cordis. 

De epilèpsia. 

De esu carnium, pro sustentaiione ordinis. 

Cartíisiensis contra Jacobitàs, 

Recepta electuarii. 

De ornatu muUerum. 

De decoratione. 

Nova explicatio súper canonera ^Vita brevis».., 

Expositio súper aphorismum Hippocratis, In mortis,,. etc. 

Súper libello de mala complex ione diversa (de Galeno). 

Qaasstiones súper eodem libro. 

Commentum súper ^ Regimen Salernitanum,^ 

De molts d* aquestos tractats n* hi ha diferentes edicions soltes^ 
axis com una porció de còdex en les biblioteques Vaticana, de Pa- 
rís, Nacional de Madrid y Escorial, si be la majoria ja estan publi- 
cats ó son traduccions. 

El comentari sobre '1 Regimen Saler nitanum es un tractat de 
higiene, el més conegut d' Arnau; ab éll fou el primer en enlayrar 
la celebritat del Regimen sanitatis de Salern, comentant sos precep- 
tes. Els versos comentats per Arnau no arriban à 400 (ni en les edi- 
cions més aumentades) y son els més genuins y auténtichs; y sos co- 
mentaris han sigut cent voltes reproduhits y à sa vegada comentats 
per varis escriptors. Van tan units desde la època de Arnau sos 
comentaris ab el text del Regimen, com que algdns arriben à tenir 
per autor d' aquest à son primer comentador. 

En el capítol especial de la Pestes ens ocuparem d' altres obres 
de r Arnau, especialment del manuscrit de la Bibl. Vaticana ^Regi- 
tnen quis deu tenir en temps de epidemia^^, üns avuy inèdit. 



45 

En el sigle xiii Fr. Thederich, à' origen francès, qui visqué en 
•temps d' En Jaume I, escrigué de Medicina, y les seues obres foren 
traduhides al català, tenintse noticia de les que comensen de la se- 
rgent manera: 

«Le comenzament del Ifbre le qual compila frare Thederich de 
r orde dels preicadors, explanat per Galien correjer de Mayorche, 
-et content al comensament quina cosa es cirugía.» 

En aquesta obra que tracta de la cirugía exposa el llibre de 
Huch de Luca, y al final hi afegeix un tractat del ^Súblimament del 
nrsénich* . 

Entre Is manuscrits de la Bibl. de Inglaterra se cita un titulat: 
-^Cirugía, id est chirurgia Fr, Teoderici ordinis predicatorum^ y del 
mateix autor sembla ser un altre tractat de la mateixa biblioteca 
ab aquest títol: ^TractaiU9 de vírtv/tibus aquce vitceper Fr, Theúdori- 
cum, or dinis predicatorum.» 

La obra de Cirugía, escrita en català, està traduhida al castellà 
•en la Bib. del Escorial ab lletra del sigle xv ab el següent títol: 
^Cirugía de Tedrico», però no es complerta. 

En el «Catalogo de las obras escritas en catalàn desde Jaime I,» 
manuscrit existent en la Bibl. provincial universitària de Barce- 
lona (Lig. 2Í-1-16), se cita també la obra deFr. Teodorich: «Fray 
Fredig ó Tuderico Domingo, cerca del aílo 126D.— De cirurgia, de 
Albejrtería, y del Cuydado de las aves, dedicado à D. Andrés Alba- 
lete obispo de Valencià » (Se hallaba en la Bibl. del rey de Francia. 
— Bayer. Bibl. lib. 8, cap. 4). 

De sa obra de Menescalía tractarem en el lloch pertinent. 

El sigle XIV fou de sanch y fibra mores; alarbs foren les doctri- 
nes, els errors, les disciplines, els fonaments de la llegislaeió pro- 
fessional y la policia sanitària, com les costums clíniques, els 
remeys, els procediments terapéutichs, la confecció dels farmacops 
y teories patogéníques, ab abundant llevat de la escola de Pérgam. 
Els textos dels cristians més celebrats d' aquell temps venen à ser, 
•en substància, comentaris galeno-aràbichs ab escàs bagatje d' ob- 
servacions pròpies. 

Gui de Chauliac, un dels cirurgians més eminents y de major 
Independència, cita en sa famosa Cirugía als cinch alarbs ínés acre- 
ditats en més de mil ocasions pera recomenar llurs concells. En la 
Universitat de Montpeller, mestra universal en aquell y més pro- 
pers temps, els autors alarbs ab Galeno presidien la enseyança mé- 



4^ 

dica,,dexant en lloch molt secundari à Hipócrates, ab oblit de Cels, 
dels comentaristes y dels autors més moderns. 

En 1309 el papa Clement V per consell de eminents professors, 
Guillerm de Brescia, Joan Alais y Arnau de Vilanova, senyalà en 
una Butlla els llibres de text que debíen conexer els aspirants à la 
llicenciatura de Medicina en Montpeller: de Galeno 10 llibres; de 
Hipócrates, 3; Aforismes, pronóstichs y Regiment de les ajudes; de 
Avicena els cànons, el Isagoge de Honaino, les Febres de Isaac; el 
Antidotari deRazes y les obres de Constantí. Segons els estatuts de 
la metexa Universitat en 1340, dels 10 cursos de medicina, sis y 
mitj s' explicaven ab textos galénichs, un y mitj se destinaven à 
llibres hipocràtichs, els restants als alarbs. 

Tai era la opinió ó estat general en aquest sigle y à n' ell no *s 
pogué sobstraure Catalunya. Es lley de la Historia que quan una 
nació gosa de poder, de pau y benestar, florexen també en ella 1^ 
arts, les lletres y les ciències, y à n' aquesta lley estigué sotmesa 
també nostra pàtria. El sigle de nostre Pere III difundí les llums 
de la ciència per tota la confederació catalana aragonesa; y si be 
respecte à una branca tan important del saber, com la Medicina, 
ha permanescut fins ara poch menys que muda la Historia, ab tot 
y el brill de la Universitat de Montpeller, de la antiquíssima y re- 
nomenada de Lleyda y de la escola de Barcelona, no es perquè 
semblant ciència estigués atrassada, sinó potser per la falta d', au- 
tors de importància que d' ella escriguessen. Pochs son, CA efecte, 
els catalans qui de Medicina tractaren en aquest sigle, com ja. veu- 
rem, però hi hà altres proves que 'ns demostren que *1 nivell inte- 
lectual en la ciència y en V art de curar no estava per dessota de 
les nacions de major cultura d' Europa. No altra cosa «ns demos- 
tren els fets que anem à apuntar: el permís que 's concedí eles Uni- 
versitats catalanes d* anatomisar en els cadavres, encarit que Ab 
moltes restriccions, V ús de la aygua esteriiisada com à medi preser- 
vatiu de certes malalties y la traducció al català de les més impor- 
tants obres de cirugía. i 

La major part del atràs de la Medicina en els sigles passats era 
degut, sens dupte, à la {alta de cone^ements anatómichs. Es axis 
meteix qxte rés ó casi rés pot dirse referent à les malalties y llurs 
medis de curació, com no siga propi del ^mpirisme y rutinarisme, 
si abans d' estudiar una y altres no 's coneix el funcionalisme fisio- 
lógich del home, la sèrie de transformacions y cambis dels texits 



47 

orgànichs^ ab una paraula, lo que constitueix la marxa armdnica 
y ordenada de la vida, que es el tipo fonamental en Medicina. 

Aquestos datos no poden ser coneguts sense la autòpsia, sense la 
dissecció, «ense V examen de leé diferentes parts del cós humà. N6- 
drirse ab aytals conexements^yoompaiÍBtrtós àb los qui resulten de 
les notables modificacions que en els ói^ans motivar les malalties» 
es el camí més recte pera arribar à posseir la^vèra^-Menífeià mèdica,, 
experimental per essència y pràctica' 'pèf ^ïropia>itïataralesa 

Perxó la medicina no havia ptogt^sarcasl•geDs^ns à%' aquesta 
època, perquè V experiment de dissècciól&m ptíchíméfayS queexcep- 
cional é imaginari. Però ja en 1373 veyém pertneseii les àutópsie» 
dels condempnats à mort en la Universitat de lüontpeUer, ^eèeàra 
que no falta qui afirma que tal permís, concedit pèl ducli Lluis de 
Anjou, «e tenia desde 30 anys abans Realment no 's seguia aquesta 
pràctica que establí ab severitat, en 1376, Carles éí M<d de Navarra 
é instàncies del seu metje el valencià Francisco Cunill, catedràtich 
de Montpeller. 

En 3 de Juny de 1391, la Universitat de Lleyda, que havia con- 
seguit no poca fama y que 's i*egiaper estatuts semblants als de 
Bolonia y Montpeller, solicità y conseguí un real decret firmat per* 
En Joan I, en que se li concedí el privilegi d' anatomiear els cada- 
vres dels condemnats à mort reclamats pèls metjes, ab la particü-^ 
laritat de -que abans d* obrir el cadavre devien Ücarlo al aygua (1). 
Que 'Is estudis pràctichs d*anatomfa continuaren en temps de N*An- 
fós V/ y que aquest privilegi degué ferse extensiu al Estudi generat 
de Barcelona, ens ho demostra el Llibre de algunes coses assenyala- 
des y el Dietari del Antich consell barceloní (2), al dir que en 1422 fou. 
penjat un valencià y son cadavre «fou lliíírat als metjes é barbe» 
À instància llur per ço que de aquell fessen natomía.» 
" La ünportancia à' aqu^ta millora, obtinguda molt abans que 
les altres escoles de la península, en tals temps, en mitj de les 
Idées dominaíits y del atràs dèl art, no'hi ha per que alabaria; baste 
recordar que als catalans se deu la glòria d' haver implantat à Es- 
panya els estudis pràcticbs de anatomia, base positiva, esplendòro^ 
sa y única de grans y posteriors conquestes. 



(1) Docum. ined. del Arxiu de la Corona de Aragó. 

(2) Vol. I. pi. 431 y següent. • 



te 

M conexement de les virlrtits de la estereüsació dels liquits, lo 
meteix en medicina que en eiragía y lo propi en higiene qne en te- 
«Mjpéutica, qne ^s consid^•a com nn dels mes grans descubriments 
<le la ciència moderna, el tenien ja en el sigle XIY éls professors 
<mtalans partidaris de les doctrines de Gni de Ghauliac, y én la cen- 
.tnria següent estava tan diínndlda aquella convicció científica, qne 
Ans el rey En Martí, en 1409, recotoenà per certes à, e(m^ll, qni esta- 
va & Sicilià, que, pera bè de son cos y de la salut, solt begué$ ay- 
gua bullida y després refredada, Y qne aqnest conodl paternal no 
fou casual ni ftll de la inspiració del moment, ho demostren les car- 
tes que *1 rey dirigí al metje del princ^, P. Soler, al servey que *1 
rodejava y al embaxador B. de Cabrera pera que pr^sgués 1* ay- 
^a bullida y refredada y ademés les pfldores de Rasis, que li en- 
'vià dintre de una caxa, considerades pnrgants y pròpies pera evi- 
tar les febres. IMu aixís la carta d* En Martí (1): 

«Lo Rey Daragó. Rey molt car primogènit en aquest instant 
havem escrit ab altres letres de nostra salut largament del fet Af\ 
«tol e socoi*s queus hauiem trametre ens qni estramet e daicunes al- 
tres coses de queus pregam tocants votra i)ersoBa, perquè a present 
«als nos escriuim que us pregam axí affectuosament com podem que 
per conservació de la salut de vostra persona e preservació de ma- 
laltías totes les aygues que benrets sien ben cuites et après refreda- 
des. E que usets daquelles pilloles queus trametem dins <ie una cap- 
«a prenent daquelles en les jornades e forma queus fa saber lotiel 
metje nostre mestre Soler perquè així es nessesary per lo destem- 
prat temps que acostuma fer aquí... Dada en Barcelona sots nostra 
segell secret aXXIIIIde Janer del any MCOCCVIIII. Rex Màrtinus.» 

Les dues obres de cirugía de més anomenada escrites «i 
aquesta època foren induptablement les de Gui de Chauliacyde 
Argelata; doncbs bé, abduesioren traduhides àl%at«lày publicades. 
JDe la primera n' hi ha un còdex migoLuscrit en full gran en la Bi- 
blioteca Vaticana (n.^ 4804) ab el següent titol: BúAmAari o Collec- 
tari de Cirugia,ede Medicina compilat e complit en V ^any 1S63, 
^er Ouido de ChavMac Cirurgià, Mestre en Arts e en Medicina en lo 
estudi de Monpayler, 

Com que no s* imprimí üns al sigle XV, ens ocuparem d* ella en 
«on lloch corresponent. 



(1) Arxiu C. de Ar. Regís. 2252, fol. xxx, v.* 



49 

Del gigle XrV ea elcodei català. de la Biblioteca Nacional de 
Madrid (4170-8.^) que comensa de la seient manera: 

; «Comença lo llibre de regiment de senyors que en altra manera 
es appeUat Secret de secrets, ordenats per Aristotil al gran rey 
Alexandre. «,» .. í 

. El llibre quint conté cinch capítols. El primer: «De la conserva- 
<íiò de sanitat.» £1. llibre sisè, sis capítols; el primer «dels Ull temps 
de r any.» El setè cinch capítols; el primer «De la cognicio 
dels Iin membrés.principals.» El vuyté, set capítols; el primer «De 
la c^nexença de mcAjars.» El nbyé dos capítols; el primer «De fer 
medicines.» El desè, tres capítols; el primer «De sagnia, Propietats 
de erbasy plantas,» etc. 

En el foli 89 diu: 

«Acabat es la tractat dels XII signes. ' 

- . Comença lo tractat de les viandes e dels beures, e primerament 
del forment....» Segueix desprès: «... del ordi, avena, mill, avena, 
arròs, fezols, lobins, llenties, faves, pezols, ciurons... etc.» Aques- 
ta obra no pot dirse que sia una obra de Medicina, sinó en part, 
pe4s capítols que hi dedica. 

Lo mateix deu dirse de altre còdex de la Biblioteca Nacional de 
Madrid (A. 113) en qual foli 122 hi ha el curiós tractat català inti- 
tulat: Aquestes son les virtuts de V aygua ardent. . (1) 

Del metje de càmara d' en Pere IV d' Aragó, en Pere Zaflor de 
Mallorca, era un còdex que el cronista Geroni d' Alemany assegura 
haver vist, contenint observacions de varies malalties, métodos 
que havia adoptat pera la seua curació y remeys que indicava pera 
\b, àe plagues canceroses, etc. (2). Aquest còdex, que seria de gran 
interès pera la historia de la Medicina catalana en el sigle XIY , se 
haurà perdut probablement; almenys, ignorem hont para actual- 
ment. 

Del mateix sigle XIV es la traducció del Regimen sanitatis de 
Arnau de Vilanova feta per R. Vidal de Quislad Krerkes, qual ma- 
nuscrit se troba en les biblioteques Vaticana y del Escorial. 

Y no tenim noticia de cap mes autor que escrigués de medicina 
à Catalunya en el sigle XIV. El qui *s fixés sols ab aquest detall, 
formaria un concepte equivocat del estat de la ciència, ja que, ade- 



(1) Massó, Manuscrits catalans de la B. N. de M. pi. 54 y 55. 
^2) Bover, Escritor es baleares. 



so 

més dels apuntats anteriorment, n' hi hà d' altres qme veurem al 
tractar de la «Farmàcia catalana» que proven no tenia un estat ru- 
tinari, sinó molt al contrari esplendorós y avençat. Lo que hi ha es 
que 1 sigle XIV es per Catalunya un sigle de renovació y d' en- 
grandiment material que 's feu sentir en tots els rams de la civilisa- 
ció catalana, rebent especial impuls les arts y les lletres é iniciantse 
una tendència als conexenents cientiflchs. No estigué Catalunya 
adormida ni aislada de les demés pot^icies en tal periodo,ni pog^é 
permanexer estranya al progrés d' allavors; ans al contrari, per na- 
tural impiüs y seguint les lleys de la historia, se vejé obligada à 
sost^iir ab acquisicions de la inteligcncia, la preeminència politich- 
militar. En conseqüència, la atmosfera mèdica del sig^e XIV en 
Europa ó mellor en els pobles llatins, havia de vivificar i, la insti- 
tució mèdica dels catalans; y com aquell ambent, no obstant el pre- 
domini galenich aràbich, el atràs de les ciències naturals^ la rudi- 
mentària anatomia, la etiologia lleugera y la convencional matèria 
mèdica, alimentà una Medicina que fou, en sintesis, tosca per la 
forma, irrisòria en algunes pràctiques, però moral en sa essència 
y reformista en son nervi, obligació tenim d' atribuir aquestos ca- 
ràcters à la professió mèdica de Catalunya, si à n* això no obli- 
guessen anteced^its de la llógica y els datos que havem exposat 
anteriorment. 

En el sigle XV se generalisà el método experimental, únich que 
pot produhir avensos positius en les ciències de la naturalesa; se fe- 
ren descubriments tan portentosos com la imprempta ab caràcters 
movibles, el gravat en fusta^ el telescopi, microscopi, etc., y les 
ciències totes, y «i especial la Medicina y la Farmàcia, reberen 
V impuls del general progrés. 

El decaïment de la influencia dels alarbs y la preponderància 
de les lletres grecoUatines; la extensió y prestigi de la Anatomia 
conquistats allí à Itàlia; el favorable impuls de les Universitats, 
la gran facilitat ab que 's r^roduien els textos, gràcies à les iin- 
premptes; les noticies botàniques que portaven els exploradors 
d* Amèrica; el establiment de les quarentenes à Mallorca; la crea- 
ció dds alcaldes de la lepra pera combatre aquest contagi; les mi- 
des adoptades pe*ls Eeys contra els intruses «i la professió; la or- 
ganisació de la medicina castrense; la rahonable preocupació en 
bè dels bojos; 1* establiment del protomedicat; la expulsió dels ju- 
heus, entre 'Is quals hi havia metjes molt acreditats,., etc, etc, tot 



61 

això fion íaetors mott intereseants que *s deuhen tenir en compte al 
sintelisar la historia de la Medicina catalana an aquest sigle. 

Al eomensax el sigle xv oren tres els orígens dels metjes espa- 
nyols considerats segons la llur raça y creencies religioses: juheus, 
moros y cristians; però & Catalunya predominaren els primers y els 
darrers^ qui encare que tenien qualitats semblants y adolíen de 
semblants defectes, la procedència exercia gran in^uencia, no sols 
en llurs condicions individuals d* estudi y pràctica, sinó (jue im- 
primia caràcter distintiu à la ciència. 

Podem íormamos idea de V estat de la Medicina en aquest sigle 
sapiguent quines obres formaven la biblioteca dels metjes més eru- 
dits; aquestes eran: reproduccions de les de sigles anteriors, aytals 
com les de Hipócrates y Galeno, traduhides y comentades peUs mo- 
ros y els juheus; les de Avicena, Averroes, Albucasis^ Avenzoar y 
altres autors alarbs; la Cirugía de Chauliac, els llibres d' Arnau de 
Vilanova, y poquissims escrits dels sigles xiv y xv. 

La anatomia estava aicara mok atrassada en el sigle xv à causa 
de les preocupacions dominants, que prohibien la necropsia, lo ma- 
teix p^a ^Is cassos en que convenia pera establir el diagnóstich de 
les malalties, que en els dirigits à la dissecció dels cadavres pera 
1' estudi dels <^gans y les llurs relacions. Els coneixements d* ana- 
tomia quedaven reduhits als de les obres de Galeno en sa part teò- 
rica y als qui s* acquiriren gràcies à les poques disseccions perme- 
ses à les Universitats de Montpeller, Lleyda y Barcelona y à la 
dissecció d' animals, que no pot calificarse en absolut de anatomia 
comparada, perquè ab relació al home faltava el coneixement d* 
aquest com tame de comparació. 

La veritable llibertat pera 1* estudi pràctich de la anatomia pa- 
tològica arrenca del privilegi concedit als metjes y cirugians del 
hospital de Santa Maria de Gracia, de ^aragoza, y als inscrits en 
la çofraria de Sant Cosme y Sant Damià de la mateixa, concedit 
per pragmàtica de D. Ferran el Católich, dictada en 1488, y s^ons 
la qual, sempre que per dits metjes «serà deliberado obrir ó anato- 
mizar algun cuerpo muerto en el dicho Spital, lo puedan obrir ó 
anatomizar todo ó en parte, àgora sea de hombre, àgora de mujer, 
tantas cuantas veces en cada un any à ellos serà visto; sin ser in- 
córrer en pena alguna y que en la tal anatomizacion ninguna 

persona, de cualquier estado, ó condicion sea, no presuma> ni osa 
poner empacho alguno, so pena de mil sueldos.» 



52 

Desde aquest fet la anatomia anà progressant per haver acabat 
la prohibició casi absoluta dels sigles anteriors. 

La fisiologia, ciència tan Íntimament unida ab la anatomia que 
ab ella forma una entitat única é inseparable, també quedà estan- 
cada per espay de molt temps. Semblava queGaleno, recopilant de 
un modo sistemàtich les idees de Aristótil y altres filosophs, havia 
dit la darrera paraula en aquesta ciència, y ses obres eren accepta- 
des com veritats inconcusses: Avicena, AveiToes y altres alarbs, 
els juheus y cristians qui escrigueren poquíssimes obres d* aquesta 
iciencia, no feren més que copiar els coneixements del metje de 
Pérgam, als qui afegiren molts pochs de nous y sens importància; 
ningú 8* atrevi à duptar del sistema dels quatre elements, els qua- 
tre humors y els temperaments, ni desvanesqué en lo més mínim els 
graves erros de tal doctrina. 

La patologia general, influïda pe'ls errors de la fisiologia, accep- 
tava el funest quatemon galénich y buscava la etiologia en la in- 
fiuencia dels astres, els poders sobrenaturals, la acció dels quatre 
elements, com les més importants causes externes, y explicava les 
internes, la fisiologia patològica, y basava el plan terapéutich en 
les pretingudes alteracions dels humors^ en el predomini de un òr- 
gan, en la somniada producció de humors nous y extranys al orga- 
nisme, en la metàstasis y un sens fi d^ erros, aumentat per la creen- 
cia en mil supersticions, tals com el significat dels somnis, els talis- 
mans y els enigmes. 

En mitj d' aquest atrassament teórich crida 1' atenció que pogués 
prosperar la clínica, y es més d* admirar si *s tè en compte la falta 
de medis d* observació comparats ab els que possehim en la actua- 
litat; donaven els metjes d* aquell temps gran importància al exa- 
men del pols, à la uroscopia simple y à quiscun dels escassos sin- 
tomes.que podien apreciar y arribaven à establir el diagnóstich de 
les.m^alaltíes que *ls hi eren conegudes ab tal precisió que la relació 
de les mateixes que han arribat fins à nosaltres no permeten duptar 
dels coneixements clinichs dels seus autors. Quan no *s limitaven 
à Ifi^ exposició de síntomes y designació clara y precisa de la ma- 
laitía observada ó descrita, sinó que la desconeixien ó pretenien 
explicar pa patogenia, entraven en el enredat laberinte de sutileses^ 
sV entretenien en averiguar quin era 1* humor dominant, deficient 
óf alterat, quina la seua modificació, pera sapiguer si s* havia con- 
vertit en calent, salat, crú, espès, etc, quin mal feya, 1* òrgan que 



53 

cansava- el trastorn, y queyen en els falsos conceptes de llur doc- 
trina. 

Hont la decadència era més evident es en la cimgia; despre-. 
ciada per molts metjes caygué en mans de profans especialistes en 
algunes operacions y à reduhit nombre de cirugians, en sa major 
part faltats de ilustració. Algo feren els alarbs pera conservaria 
ressucitant la pràctica de operacions obligades desde Cels, y just es 
tributalshi un recort encara que entre aquells mestres sobressurtiren 
linicament 1' atrevit Abulcasis y Avenzoar. Practicaren la opera- 
ció del trépan, coneguda ja per Hipócrates; la catarata, lo mateix 
que *ls juheus, per abatiment, encara que conexíen la extracció; la 
íístula llagrimal, que operaren per compressió; injeccions, catcte- 
risme (inventat per Avicena), perforació del unguis y cauterisa- 
ció, etc, etc. 

Els cirugians eran casi sempre simples auxiliars dels metjes ú 
operadors, qui desconexíen les regles del diagnóstich: aixís regnava 
en la patologia externa la confusió més gran, en totes les afeccions 
quirúrgiques. 

La farmacologia s* enriquí ab gran nombre de medicaments y 
substàncies, gràcies als estudis botànichs dels alarbs y à les inves- 
tigacions dels alquimistes, però la terapèutica fou empírica (1). 

La higiene era en conjunt y à darrers del sigle xv heterogènia 
reunió de datos y concells empírichs, inconexe art dirigit à la con- 
servació de la salut dels richs, dels favorescuts de la fortuna y 
quals regles abans se dedicaven al ben viure que à la racional pro- 
filaxis de les malalties. Y lo que à n' aquest darrer punt se referia 
constituía un inestricable embull per la falta de coneixements 
morbogénichs, que han de ser el més ferm carreu de la ciència de 
la salut. 

Basta fullejar els llibres del temps de Fracastor y posteriors pe- 
ra veure desseguida el laberinte de propietats amagades, de vapors 
corrompidors, alteracions de la pituita y de la atrabilis, d' espe- 
rits, fomes aeris, ferments, seminaris caustichs y maravelloses al- 
teracions humorals de que *s valien els antic hs pera explicar ma- 
lalties tan clares com la &ama, la tinya, la tisis, etc. 

Y es que allavors el microscopi no havia salvat encara 1' abisme 



(1) «Algunas consideraclones iobre la Medicina espafiola en el si- 
glo XV, « por D. José Balaguer y Oromi. 



54 

de lo invisible, no 's tenia noeió aproximada dels gèrmens pató- 
gens y faltava la colaboració dels sigles pera la demostració ex- 
perimental de la transmissió de les malalties En aquella situació 
caòtica s' alsà robusta y valenta la veu del metje de Verona, Fracas- 
tor, predicant conexements y avensant principis sobre 'la quals 
havia de construirse el mes sopérb edifici de la Medicina: la natu- 
ralesa de les malalties transmissibles y llur profilaxis. 

Presentat à grans pinzellades el quadro que oferia la ciència 
mèdica en el sigle xv als payssos mes civílisats en general y à Ca- 
talunya en particular, anem à veure quins foren els principals au- 
tors qui aquí escrigueren de semblant ciència. 

El jueu barceloní Bonpoc Bonflll (Azaries) traduhí à principis 
de sigle del àrabe y del grech les obres: Pathologice et hyggienes de 
Galeno y Is llibres de Hipócrates. Bayer diu que tenia un còdex 
manuscrit del sigle xv ab aquestes traduccions (1). 

Galab, jueu de Lleyda, de mitjans del sigle, escrigué: Antido- 
tarium^ obra impresa à Lió en 1508. 

Geroni Torrella, catedràtich y metje de En Ferran el Católich, 
en unió de Abarca y Villalobos, fou autor de varies obres de me- 
dicina, filosofia, astrologia y poesia. Com à metje deu ser conside- 
rat comentador de Hipócrates y Galeno. 

Gaspar Torrella, germà del anterior, fou ademés de metje de 
Alexandre. VI y Juli II, matemàtich y literat. Publicà en Roma sa 
mellor obra, la primera de autor espanyol que tracta de la sifiliSyy 
la denominà: ^Tractatus cum consiliis contra ptidendagram, Sbu 
morbum gallicum,cui adjicitur in fine.* M^es tart publicà €Dialo- 
gum de regimine sanitatis^ (Roma, 1506); ^ludicium generale de 
portentis prodigüs et ostentit ac solia et luna defectihus^ ac de Co- 
metis> (Roma, 1507), que es una obra d' astrologia, y altres varies. 

Pere Pintor, natural de Valencià com els dos anteriors y metje 
d' Alexandre VI, escrigué una obra publicada en 1499 en Roma, 
titulada: ^Aggregator Sententiarum Doctorum omnium de preser- 
vatione et curatione pestilentice.T^ , 

Encara que sense fetxa de impresió, pertany, segons parer de 
tots els bibliògrafs, à la literatura mèdica del final del xv la obra 
de Lluis Alcanyís, professor de Valencià, qual títol es ^Regiment 
preservatiu et curatiu de la pestilència^: en ella poden llegirse les 



(1) Nic. Ant. t. 2, 1. X, c. 16, pi. 355, nota. 



55 

idees que 's tenUtn en aquella època respecte à les epidèmies y de- 
duhir sa semblança ab les actuals. 

En el «Indice de Autores Catalanes de la Biblioteca Episcopal 
Catalana» manuscrit, hi havem trobat inclosa ona traducció cata- 
lana d' una obra d' Albert el Magne ab el següent titol: ^Fr. Al- 
bert Oran. — QueriU aperquena, en que declara lo autor maravello- 
808 secrets^ tan de les coses pertinents d la conservació de la vida é 
sanitat del homey qüani d la composició e fisonomia humana. — Bar- 
celona, 1449.^ ün vol. en 4t. Però no 'ns ha sigut possible trobar el 
llibre; una nota posada en el marge diu «No està.» 

Guillerm Caldentey, natural de Mallorca, metje distingit, cone- 
guent els errors que havia comès Huch de Sena en sa exposició de 
les obres de Galeno, s' encarregà de la correcció d* elles y escri- 
gué: ^Hugoni Senensis expositio, in libros tegni Microtegnon Oale- 
ni, cum quoestionibus: emmendata per Ouillelmum Caldentey, ma- 
joricensem hispanum, artium et medicince Doctorem, Impressa 
Papice per Magtstrum Antonium de Corchano^ liheralitate Mauritii 
Moretiy Brixiensis anno Christi 1496,* Un vol. en fol. Es una obra ra- 
ríssima que no havem pogut trobar. 

Antoni Amiguet, metje de Barcelona à final del sigle, escrigué 
ab mètodo clar y en català, à instància dels estudiants de la facul- 
tat, un Comentari del tractat del mestre Guidon sobre les postemes, 
imprès en 1501 à Barcelona. Al final de la obra diu: «Es estada es- 
tampada la present lectura dilluns à XV de Juny del any MDI. A 
despeses del reverent mestre Antoni Amiguet, mestre en Medicina, 
y del discret en Joan Valls cinu^à per mans den Joan Lurchner 
alamany en la insigne ciutat de Barcelona.» 

Bernat Casaldobol y Geroni Mas, Protofísichs del Senyor Rey, 
publicaren en un tomo in folio el ^Inventari ó Colectori de Cirurgia» 
que acaba: «Estampat en la Ciutat de Barcelona ab despeses de 
Mestre Pere Miquel Llibrater à 26 Septembre de 1492.» Segons un 
Catàlech manuscrit (Bibl. Prov. Univ. de Barcelona: Sig. 21-1-16) 
n' hi havia un exemplar en la Biblioteca de la Universitat de Cer- 
vera. Aquesta obra no es altra que V Inventari ó coHectori d* en 
Gtii de Chauliach, traduhit ó al menys revisat per dit autor y en 
Jeroni Mas Novell, conforme pot veures ab el troç que 'n copiem. 

La obra magna del sigle xv per lo que à la historia de la Medi- 
cina catalana fà referència, es la Cirugia de Gui de Chauliac, 
donchs encar que aquest no fós català, al català 's traduhi la seua 



56 

obra desseguida y fou la guia inseparable de un sens fi de genera- 
cions de metjes catalans; per aquest motiu en parlarem detinguda- 
ment. 

Comensa axis: 

«En nom de deu: comença lo inventari o coliectari en la part 
cirurjial de medicina compilat e complit lany de nostre senyor mil 
quatrecents sexante y tres per Guido de Cauliach mestre en medi- 
cina en lo famós studi de montpeller... 

Capitol singular en lo qual seran premeses coses comunes emolt 
necessàries acascu volent profitar en lart de cirurgia.» 

En aquest capitol dona la definició de cirugia segons Galeno, y 
una altra que diu axis: «Cirurgia es sciencia ensenyant la manera 
e qualitat de obrar principalment consolidant: e tallant: e altres 
operacions manuals exercitant sanant los homens segons que es pos- 
sible.» Dona concells als metjes sobre 'Is casos en que deuen obrar 
y lo que deuen evitar. Parla de les operacions dels cirugians, que 
son tres: tallar lo continuu e aiustar lo saparat: e extirpar o re- 
moure lo superfluu.» 

Parla dels instruments de cirugia, del criteri y ordre que 's deu 
seguir abans d* operar, considerant quina operació es, cóm deu 
aplicarse. y de quina manera mes dreta deu aplicarse. 

Posa r exemple de un hidrópich y va explicant la manera d' 
operarlo segons com se presente 1 càs. A continuació dona noticies 
dels fisichs mes notables de la antigor, y entre ells cita à Arnau de 
Vilanova: «En aquest temps mateix Arnau de Vilanova en cascuna 
facultat ho sciencia ha florit e feu moltes belles obres.» Parla de 
les sectes de la cirugia indicant els medis com volien curar: indica 
les condicions que 's requ^exen per ser un bon cirugia, que son 4: 
«La primera que sia letrat. La segona que sia spert. La terça que 
sia enginyós. La quarta que sia ben acostumat e nodrit.» Remarca 
molt que *1 cirugia deu conexer les coses naturals, majorment la 
anatomia, «car sens ella res no es fet en cirurgia segons que desús 
aparra.» 

Abans d' acabar el capitol exposa el plan de la obra, dient que 
si be deuria constar de tres tractats, «Mas perço que mes sia specifi- 
cat seran en aquesta obra VII tractats. Lo primer serà de anatho- 
mia: e del loch del subiecte Mas lo V següents seran de manera de 
aportar lo fi demanat en lo loch dels subiectes. E lo VII serà dels 
instruments ab los quals aportaran lo fi en lo loch dels subiecte» 
donchs aquest libre haurà VII tractats. 



5? 

Lo primer serà de anathomia. Lo segon de apostemacioipiSi Lo 
terç de nafres Lo quart de ulceres Lo V de fractures e de disloqua- 
cions Lo VI de totes altres malalties qui no son propiameut aposte- 
macions: ni ulceres: ni passions de ossos: per les quals malalties es 
agut recors al cirugia Lo VII serà lentidotari E en caseu tractat se- 
ran dues doctrines. E en cascuna doctrina seran VIII capítols; ho 
circa. E en cascun capítol seran tres coses les quals en lo terç de 
la terapeut. ha en sercar lo metje sanatium per ensenyament: ço es 
asaber la conexença de la cosa: e les causes delés quals les indica- 
sions causatives e curatives son presos los senyals e indicis dels 
quals les causes qui no son possibles: e aquelles qui son possibles 
an de ésser acabades. E encara las curacions ab les quals es de- 
mostrat ab quals: e en qual manera obreu. E aytal serà la orda en 
tot lo libre deu aiudant.» 

«Rubriques del primer libre 

En nom de deu misericordiós comensa lo tractat primer daquesta 
obra: e es anothomia continent dues doctrines. La doctrina prime- 
ra es de anothomia de membres comuns universals: e simples, 

La segona serà de membres propis e particulars: e composts, l-a 
doctrina primera haurà V capítols. ^^ 

Capitol primer: e es sermó universal de anothomia: e natura de; 
membres. 

Capitol segon de anothomia de la conna: e de la graxera dç Iji 
carn e dels muscles. 

Capitol terç de natura de nirvis ligaments e cordes. 

Capitol quart de anothomia de venes e artèries. 

Capitol V de anothomia de ossos de cartilages ungles: e pels. . 

Doctrina segona de anothomia de membres composts e propis 
avent VIII capítols. 

Capitol primer de anothomia de la olla del cap: e dels ossos de 
aquell. 

Capitol segon de anothomia dç la cara: e de las partidas de 
aquella. 

Capitol terç de anothomia del coll: e de les parts de la spina. 

Capitol quart de anothomia dels hompplats e dels brassos o grans 
mans. 

Capitol V de anothomia dels pits: e d^ les .parts daquell. 

Capitol VI de anothomia del ventre: e de les parts daquell. 

Capitol VII de anothomia de les anques: e de les parts daquelles,.. 



58 

Capítol VIII de anothomia deies cames: o dels grans peus,» 

Pera que 's veja la forma com tracta aquelles qüestions aquí en 
va una mostra: 

«Capítol quart de anothomia de venes: e de artèries. 

abrla venes artèries s^ons intenció de G en lo XVI de utilitat 
de partícules agen differencia quant als principis, car les venes 
naixen del fetge e de les artèries del cor. E en alguns lochs se se- 
para la vena de la artèria: axi com en la plegadura dels braços: en 
lo recte mirabile artèria: empro nenguna no ses atrobada sens vena: 
car en lo romanent del cors comunió an: e distribució semblant: e 
perço abasta al cirurgia ensemps fer sermó e axi ho feu... etc.» 

Capítol primer de anothomia del cap. 

Mes las parts de dintra contengudas no poras demostrar: a 

ull si lo craneum no es divisit ab alguna serra segons la redonesa: e 
lavores lavada la part Subirana la primera cosa qui occorra es la 
dura mater: e la pia mater: e son dos pannicols nervosos la un de 
part del craneum e altre de part del cervell embolcats e cobrin 
tota la substància de aquell. De la dura mater naix per comissures 
lo pericraneus. E de la pia mater es ínfús en lo cervell lo nodri- 
ment-e venen à elles les venes! e arterias dintra per los forats dels 
ossos insans: e de fora per les comissures dels ossos sobirans. En 
après se segueix deins elles la substància del cervell: e es molla e 
blancha de figura redona separades les addicions qui son en ell e 
la dimidíació de aquell segons longitut del mig avant son gemiates 
e doblats los sencítius e molts altres organichs perço que si la un 
delís soferia grenge que laltre no sostengues de fer son ofici: en 
lo VIII de utilitat. Lo cervell segons longitut ha tres ventricols e 
cascan ventricol ha dos parts e cascuna part es organitsada de una 
virtut. En la primera part del ventricol davant es asignat lo seny 
comú. En lo segon la ymaginatiwi e en lo mig ventricol es reituat 
la cogitativa e racional, mas en lo ventricol de tras la cervativa e 
la memorativa. Entre aquets ventricols lo damunt es maior: e lo 
mitía es menor e lo de tras migencer. E del un al altra son passa- 
ments per los quals passen los spirits » 

Eubriques del segon llibre. 

Comença lo tractat segon e es de apostemas: e pustules: e exi- 
dures del qual son dues doctrines..... 

Doctrina primera Capítol primer es sermó universal e es de 

apostemas pustules e exídures. 



59 

Capítol segon de flegmon vertader e apostemas sangaineas. ^ 

Capítol adminuculatiu al damunt dit e eg de carboncle e den- 
trax e erpestíomenus e daltres pustules males sangaineas. 

Capítol terç de herísípela e de apostemas coleriques. 

Capítol adminuculatiu al damunt dit de formiga herpesten e 
pustules coleriques. 

Capítol IIII de udemia e apostemas fleumatíques. 

Capítol adminículatiu de apostema yentosa. 

Capítol adminículatiu de apostema aquosa. 

Capítol adminículatiu de unas glàndules e scrophules de totes 
ex-crecencies fleumatíques. 

Capítol V de sephiros o sclírosis e de apostemas malencolíques. 

Capítol adminículatiu de sclírosis e de apostemas de malenco- 
lica no natural per congelació e endnració de fegmon engendrant. 

Capítol adminículatiu de apostema crancosa car de la ulcerada 
serà dit en lo IIII e de lebi^osia serà dit en lo VI. 

Doctrina segona de apostemas: exiduras en quant son en los 
membres compost.» 

Aquesta part conté vuyt capítols d* altres tantes parts del cós 
bont considera localísades les apostemes, indicant les senyals, cau- 
ses y curació d* elles. 

Es interessant lo que diu respecte la curació de les escrófules y 
bofis: «. . .sobre totes coses procure bona digestió guart se de habita- 
ció humida: e vallosa ço es de valls abondosa de males aygues lo 
seu beure sia de bon vi o aygua aluminosa 6 sui f urea. Car segons 
Aknau lo use de les aygues minerals maíorment de sabor de tàrtar 
no solament pot aflaquir los bosis de dintre mes los de fora,» 

El llibre tercer està dedicat à les nafres, seguint el mateix orde 
que en els anteriors. Com à mostra dels remeys vegis el que posa 
pera les nafres dels nirvis que diu ell: «Mas la medicina co vinent 
en tals nafres es lo ungüent dels vermens lo qual es R de centaurea 
menor de lengua de ca de lançolada de pelosella setge conzolda 
maior e menor de caseu una manada del cuchs de la terra mitia 
liura de oli una liura de vi una liura sien pastades ensemps: e sien 
nodrides aquelles coses per VII dies e après sien pastades ab aque- 
lles coses de seu de moltó mundat una liura pega negra de rasina 
ail un quart armoniach galbano appoponach dissolts en vinagre 
aiL V. z. sien fulits un poch fins que lo vi e lo vinagre sien consu- 
mits e sien colats. E après que serà quasi refredat sien hi aíustals 



60 

trementina mig quart encens mastech angelot aii ini z. çafra U z 
menant alba spatule sien fet ungüent car preciós es.» 

Al parlar de les nafres del cap porta 4 dibuix dels instruments 
ab que *s deu practicar la operació. 

El llibre quart esté dedicat à les úlceres. 

«Rubrica del quint llibre. 

Comença lo quint llibre de àlgebra e stacio: e restauració de 
ossos trencats: e deslogats dels quals son dues doctrines. Doctrina 
primera es de restauració dels ossos trencats. Doctrina s^fona es 
de restauració dels ossos deslogats.» 

Rúbrica del sisè llibre. 

«Comença el llibre V de totes malalties qui no son pròpiament 
apostemes ne úlceres: ne passions de ossos per les quals malalties 
es agut recorriment al cirurgia.» 

Aquest llibre es molt interessant per la varietat d* assumptes de 
que tracta com; gota, lebrosia, de la extencio e engrossaiment dels 
cossos dels membres, bari^gues, allopicia, blancura de cabells e 
mudament dels pels e de la tintura, embellir la cara, traure'n les 
macules, varioles^ etCi, cohiment dels pels, lupia, cataractes, pudor 
del alé, y de una porció de malalties de la boca. 

«Rubrica del VII llibre. 

Comença lo tractat VII qui antidotari es apellat continent dues 
doctrines. La primíera serà dels comuns atintoris. La segona serà 
dels particulars. 

La obra acaba de la següent manera: 

«Acaba lo inventari o collectori de cirurgia en vullgar català 
fet per maestre Guido de cauliach en arts e en medicina excellen- 
tissim doctor e dels cirurgians princep corregit per lo molt Reve- 
rent e sapientissim en arts e en medicina doctor maestre Bernat de 
casaldovol, protophisich del senyor Rey e canciller dol studi de 
arts e de medecina de la inclita ciutat de Barçalona ensemps ab lo 
discret maestre hieronim mas novell cirurgià doctissim, lo qual 
inventari e collectori es estat estampat en la dita ciutat de Barça- 
lona ab despeses de maestre Pere Miquel librater de dita ciutat 
a XXVI de Setembre, any de la nativitat de nostre senyor Jesu 
CristMil CCCCIXXXXIL» 

Tractat de cirurgia es el títol de una altre obra citada per To- 
rres Amat, manuscrit en foli que existeix en la biblioteca del Ca- 
bildo de Toledo, ab lletra del sigle xv. El index comensa d' aquesta 



61 

manera: cCapitol primer de la doctrina primera del tractat primer 
de la diferencia de cirugía. Cap. 2 del segon del tractat de las 
nafres del cap y de la anatomia de aquell. Cap. 1 del segon de las 
nafres que son fetes en la cara, e de las nafres del coyl y de la 
anatomia de aquell.» Encara que no tenim mes datos que aquestos, 
aquesta obra ens sembla una traducció de la d' en Chauliach. 

A darrers del sigle xv ó primers del xvi deu pertànyer un ma- 
nuscrit de la Biblioteca Provincial Universitària (Sig. 92—6—21) 
que està escrit en català y pot conçiderarse com un tractat de Me- 
dicina casulana. L' index comensa en el capitol 13 per faltarhi els 
primers folis y n' ocupa 6, y el text comensa en el foli XX y en 
tè Í06. 

Veuse aquí V Index dels capítols: 

13. ítem aclarificar la veu. 

14. ítem aguorir e a sanar tots renament e tiraments dels pits per 
qual se vulla rahó vinga. 

15. ítem a curar e guorir tota tos per antigua que siaí 

16. ítem a curar é sanar tot renament de pits. 

17. ítem a tobre tót vòmit per qual se vuUa manera vingua. 

18. ítem a ctírar e subvanir a tot mal que sia al cor. 

19. ítem a sanar e guarir tot mal que sia al Ien. 

20. ítem a subvanir e ajudar a tot mal que sia als ronyons o al 
fetje hoc encara en lo Ien. 

21. ítem a sanar e guarir tot mal que sia en la melsa. 

22. ítem a sanar e guorir la malaltia apellade nefrítica qui son 
vexigues ques fan en lo fetge o en lo Ien o en los Ronyons. 

23. ítem a sanar mai de strenguria e de stentirí e a tota dolor de 
budells. 

24. ítem a sanar tot mal de sincopin a cardiaca panio. 

25. ítem a matar a fer axis los cuchs qui sien dins lo cor de qual 
se vulla natura nen. 

26. ítem a sanar e curar aquella malaltia que ha nom allopicia. 

27. ítem a curar Iqs ydropichs e fer los tots dexunftar. 

28. ítem a curar e sanar tot mal de epilencia. 

29. ítem a curar e guarir aquells qui son etichs. 

30. ítem astancar lo ventre qui mana eix çoes per mal de xentiri. 

31. ítem afer purgar tota còlera de qualsevulla manera que sien 
dedins lo cor. 

32. ítem affer retenir la orina a persona qui massa pixa. 



62 

33. ítem a fer provocar e fer pixar aquelles persones qui no poden 
pixar sens nengon mal que non hauran. 

34. ítem a curar e perfetament guorir mal de pedra. 

35. ítem a curar e sanar tot mal que sie en los ooyllons ne ea lo 
membra* 

36. ítem a curar e guarir tot mal de coyllons. 

37. ítem a sanar e curar mal de puagre. 

38. It^i a íoftiíflcar los cabells e ter ne nexer la hon cahen. 

39. ítem a nedeyar e mundif flcar totes macules qui sien en la cara 
ne en la persona. 

40. ítem a relevar e fer passar tota embriaguesa qui yingue per 
raho del vin. 

41. ítem a guorir e sanar e fer fondre les escrófules o porcellanes. 

42. ítem alevar e curar tota aspredat que si en la leng^ua. 

43. ítem a sanar e curar totes naffras qui sien en lo bocha o en 
les genives. 

44. ítem affer durmir les malalts o los sans qui no poden dormir. 

45. ítem affer passar suor a tots aquells que massa suen en temps 
de malaltia. 

46. ítem a curar e fer passar tota febra de qualsevuUa manera sia 
ne per qual se vulla rahó. 

47. ítem a sanar e guarir tot tremolament qui sie en la persona ne 
en los nirvis. 

48. ítem a arrencar e curar perfetament tot ma de cranch. 

49. ítem amatar e arrencar aquella malaltia que hanom carboncle. 

50. ítem amatar e arrencar tot fích de qualsevol natura sia. 

51. ítem acurar e perfetament sanar totes fístoles. 

52. ítem acurar e guorir tota úlcera que si en la persona. 

53. ítem a curar e sanar totes nafres de qual se vulla manera sien. 

54. ítem a estancar sanch de qual se vulla partida de la persona 
ischa. 

55. ítem a curar e sanar perfetament tot mal de Gop. 

56. ítem ansatar e arrencar e curar tota mala buha. 

57. ítem acurar e guorir tot mal de morenes. 

58. ítem a curar e ajudar amal de lebrosia que non tembran res. 

59. ítem a guorir e sanar perfetament tot mal de tranchadura dels 
coyllons• 

60. ítem a fer axir les Sanguoneres de tots los lochs hon sien 
begudes. 



68 

61. ítem a levar e fer passar tota dolor que sia en la persona. 

62. ítem a guorir e guardar la persona de mal despasme. 

63. ítem a curar e guorir tot mal de cop e de cascadura. 

64. ítem a curar e guorir tot mal de formigué. 

65. ítem afer axir los demonis dels cossos dels homens que may 
noy tomen. 

66. ítem ha arradicar e ferne anar totes barrugues en qual sevulla 
loch de la persona que sien. 

67. ítem a sanar e guorir tota persona que sia picade de cucha 
verinosa o haje begut verí. 

68. ítem a curar e guorir tota cremadura de f och o de aygua ca- 
lenta. 

69. ítem a molliflcar tot mal aiustament. 

70. ítem a provocar coytum e fer vanir voluntat de jaure ab 
dones. 

71. ítem a fer venir let a aquellas dones qui alenten los infants 
petits. 

72. ítem a curar e guorir tot mal que sie en les mamelles de tote» 
les dones. 

73. ítem a curar e guarir tot mal de mare, lo qual han les dones.» 
Pera que 's veja la manera com son tractades aquesces dife- 

rentes qüestions o malalties posem a continuació dos cassos: 

c A sanar tot mal de Sincopin e cardíaca passió. 

Frenets de la flor Eomaní e picats la / e dats lin abeura ab 
viu continuant tantost serà guorit. 

ítem prenets de la dita flor del Eomaní / e coets la ab vin / e ab 
aygua ros tot mesclat / e de aquell vin e ab aygua ros tot mesclat / 
e de aquell vin axi cuyt dats ne ab pacient tantost serà guarit. 
Emperò dats lo li calentets cor lo Romaní es calt / e sech / Sapiats 
que ales dites malalties ço es Sincopin / e cardiacha passió / e tota 
fredor que sia en lo estomach es bastant de guorir la flor del ro- 
maní beguda tota solia / o segons la manera demunt dita ab vin. 

ítem prenets de la Erba que ha nom saxif ragua las espècies la 
conexen / e fets ne pólvora e de aquella pólvora dats lin abeure ab 
munyols de ous que no sien massa cuyts tota dolor qui vingua de 
ylica passió li farà passar.» 

€ A curar e guarir aquells qui son etichs. Prenets bona quantitat 
dels grans del cascayls blanchs e molets lo ben / e metets lo en 
oli rosat / e mesclats ho ben / e sentats ne per lespina / e per tot lo 



64 

cor aquells qui han seccatat en los membres que son' etiehs e coíi- 
tinuant guorran fret / e sech es en lo se^guon ^au.» * 

Com se reu, aquest tractat de medicina casúlana, receptari,- ó 
com se '1 vulla anomenar, es digne d' estudi y de ser pUbHcàt inte- 
gro, per ser molt racional y basat principalment en les propietats 
curatives de les plantes, fugint dels remeys estranys' y còmplica- 
díssims d* altres obres semblants. ; •^. * 

Ab el sigle xvi entrem de plé en la Època modernti de 'la Medi- 
cina* catalana que comprèn dos períodes: erudit f refoíniadbr. Él 
primer comprèn desde *1 descubriment d* Amèrica finí'lí'i^íSO. Du- 
rant el sigle XVI y primera mitat del xvii, la mediciïia catalana 
caminà à la par de la espanyola, cooperant en la tasca dcd'Renaxe- 
ment y de la experimentació, y encara que à' Catalunya,-' y durant 
aquest temps, no 's nota aquell grau de progrèè y de originalitat de 
altres regions espanyoles en assumptos mèdichs, tingué nd'bbstant 
homens eminents qui honraren à llur pàtria, aytals com r-aüàtómich 
Montanya de Montserrat, el físiólech Molera, el paidopat Miró, el 
doctíssim Bruguera, Eoca, Caxanes, Poll, etc, étc. 

En el curs del sigle xvii, en sa segona mitat, y gran part del 
XVIII, la Medicina catalana, com la del restant d' Éàpanya, ho tè la 
brillantor de la d' altros paissos y ab prou f eyneS si hi hànoms per 
posar devant ales eminències d' altros paissos, y son' escassos els 
llibres de Medicina d* aquells temps, que pugan seny'alarse com à 
obres de verdader mèrit y utilitat pera *1 progrés de la ciència. 
Ab tot brillaren professors tan renomenats coin Alós, Salvador, 
Morelló, Borrell, Amat, Moix y molts altres qui mantingueren la 
medicina catalana à un nivell honrós. ^ 

El segon periodo d' aquesta època comprèn més de ' rai sigle, 
comensant à mitjans del sigle xviii en que s' observà à Catalunya 
un poderós moviment de regeneració mèdica, com si la activitat* 
dels catalans, al sortir de un llarch ensopiment, volgués posar la 
medicina regional, de un salt, à la altura de la del paissos més 
avensats de la terra. Desde aquesta fetxa la medicina catalana 
comensà à axecarse majestuosa y à sobressortir entre les' demés de 
la Península. A Catalunya pertanyen T inmortal Salvà y Campillo, 
primer catedràtich de clínica à Barcelona, propagandista de la 
vacuna Jenneriana, escritor dè vasta ilustració y sòlida doctrina; 
els erudits Fomés, Janer, Amat y Capdevila; naturalistas com 
Quer, Garriga y Martí; els anatómichs Bonells y Lacaba, en qual 



65 

•exeelent llibie aprengueren Anatomia tots ois metjes-e•panyòlB per 
-esj^y.de mésdeòO anys; cirugians com Qàíis Qmefaltóv Ganivelli 
Puig, Vidal y Gimbemat; reformadors de la ensei^yaJbsà ' mèdica 
que emplearen Uur gran influencia, prop dels reyspèn "^ de la 
ciència; observadors com Figuillém, Barnades, Mitjavila, etc, de 
.QTícepcional cultura. Realment, confessa 1* erudit histoirikdor doctor 
Gomenge, Catalunya lia donat valiós concurà à • la * évòWci'ó deia 
medicina pàtria y especialment à la reforma y••pérfeíïcionàmeíit 
Hj«e en la metexa s' ha operat en el sigle xnt. ( * . . ? 

• Observa un historiador eminent que fins al àny. 1501 'la Medici- 
na', gafós gr^;a, greco-llatina, àrabe, neo-ílatina; 6 Màbich-galé- 
ni'ca, en essència fou una metexa cosa, galénica la Anatomia, la 
Cnrugía de Cels, érabe la Terapèutica y dé Pèrgam la Teoria; de 
«nànera que, fins molt avençat el sigle xvt,^ én Ió fonamental reò 
-cambia, però la evolució va progressant de manèía que en el si- 
^le XVII no queda rès del antich edifici. • : ' 

* Catalunya durant els sigles xvi y xvii, coin ja heiti dit, no pot 

iM•esentar autors de renom universal, sent escassos *eÍ8 Itumanistés 

yéiò anatómichs. Els qui volien conexer la estructura del cós humà 

:acudiren à Bolonia, Montpeller, Padua ó Paris, d' hont sortiren bons 

-Anatómichs. Defectuosos serian aytals estudis en tota -la' Peninsula 

quan el propi Montanya de Montserrat en el prefaci dè ía sèua obra 

^perdurable, diu que pera adquirir el conexiement dé ifi anatomia 

2iavia tingut d' acudir à les Universitats extrangeres'ó A Valladolid, 

hont se fundà dita càtedra eú J 550. Centre d' estudi^ anatómichs 

fòu tàmbè Valencià, d* ahont sortiren insignes professors catalans, 

pero no consta que à Catalunya despuntessen .ni sobr^ssortissen 

autors de llibres sobre anatomia, educats a^uí^. ,. • i -. 

. Anem à passar revista dels catalans qui ab liuf^ .fpti^ y escrits 

procuraren mantindré, ab mès ó menys sort, V esplev4<>^ ^®. ^^ ^®~ 

4icina regional. 

,;^. Bemadi Grenollachs, de Vich, hont nasqué à darrers del si- 
^le XV, fou mestre d' astrologia y medicina à BarcelaPA y escrigué 
e\ €LlunarÍT» de que havem parlat ja en son.Uoçh. conresponent. 

rjijJMçítjes y perits en astrologia, y fills de Vich^també, foren Gaspar 
JtfQlera, Mico y Alemany./ ri r-lt; : 

i:.í'£n Mico, el. cèlebre botànich, escrigué unaiiobratablaquest titol: 
àéAWvio. de sedientosyen. ^ cual 8$ trota ld*r^9€e$idí($é qék*t^nemo8*de, 
béber frio y refreacado con nievef y %a8 c49idici0iiès ^U^pàra eèU) €on 



menester, yeuàle» euerpos tlo pued^n libremenie eoportar. Bareéh^ 
na^ 1576, por Diego Oalvany. ün tomo en 8.^ dirifido al eoccelrni^ 
iiéimo 8r. Duque de Cardona y de Segorbe.^ 

Aquest Uibre se reimprimí & Barcelona en 1792 per Mateu Bar*^ 
celo. 

En el ^Lunari ó Repertori del temps, compost per Joan Alemanyy 
doctor en Medicina, Barcelona, lò82i^, ocupan uns quants folis les 
indicacions de cirugía. 

El 19 (volta) y 20 estan ocupats per dues figures humanes n4es 
qui porten senyalades les parts de totes les sangríes y els llochs 
hont se deuhea posar les ventoses, junt ab unes indicacions molt 
curioses; comensa: «La vena que es en mig del front, val a dolor 
de cap, y migranya, y postema dels ulls. En cada angula del mil, 
estÀ una vena, val a clarificar la vista. Dues venas estan dintre lo» 
lavis sobirans, valen à reuma, y k dolor de gola. Una vena esta 
devall del mento en lo fondo de la boca, val a dolor de ulls, y a 
infiadura de la cara, y a dolor de les barres...» y axis va seguint, 
denotant molt poch conexement del sistema circulatori y de les 
causes de les afeccions. No menys curioses son les indicacions de 
les ventoses que van à continuació: «Si la ventosa serà posada en 
lo mig del ci^, val a tota infiadura de cara, y a pudor de nÀs y 
pruyja dels alls. La ventosa posada en lo mig del bercoll, val a la 
iíjfladura de les celles y aclareix la vista. La ventosa posada en le» 
espalles val a mal de pits... etc.» 

Després dona indicacions de lo que 's deu tenir en compte y 
s' ha de practicar abans de sangrarse, y lo que deu tenir en compte 
y practicar lo sangrador. 

Porta lu^o uns «Avisos per los physichs, metges y círurgiatis» 
fundats en la influencia de la Lluna sobre 'Is humors del cós, reco- 
manant ab Hipócratés «mirar la primera lluna quant es plena, per- 
què Uevos crexen les humors en lo cos de la medulla.» 

En lo paràgraf sobre «Lo que ha menester lo physich» dona con- 
sells, molt posats en rahó la maj^r part, excepte els relacionats ab 
la influencia dels astrei^ sobre 1 oós humà. Lo mateix deu dirse 
«Del temps apte pera sagnar» que 1 funda en la situació dels astreft 
y «Del temps apte pera pendre medicines» que 1 funda en lo ma- 
teix, seguint al astrólech Albumazar. Gom 4 e^ntesis posa la lAmina. 
que ocupa el íúM 23^ hont hi ha un home ab les cavitats abdominal 
y visewal oterit», rodejat deto símbols dels planetes y del zodíteh 
en relació ab quiscana de les parts del cós. 



67 

Leonart Jacblno, natural d' Ampuries, catedràtich de Florència 
y Pisa, guanyà reputació de doctissim en Itàlia; fou galenista y 
enemich de les doctrines àrabes. Cardasi el considera com el més 
famós professor de son temps y sos llibres sobre Medicina, no menys 
de sis, alcançaren gran nombre d' edicions; en elles s' hi troben 
critiques de Rasis, Avicena y Hesué, comentaris & Gal^io y traduc- 
cions de la Precognitione y Purgatione del m6tje.de Pérgam. 

Martí Acàcia vivia À París en 1541, y escrigué entre altres obres: 
•OcUeni ars medica» y ^De morbis mtUieribtig Ubri dtio», ^Consüia 
medica.» 

Geroni Merola» de Balaguer, doctor en medicina y filosofia, de- 
xeble del gran Rondelet, y catedràtich de Barcelona, à la edat de 
50 anys escrigué un importantíssim llibre titulat: mBepMlica origi- 
nal treta del coe humà. En Barcelona, Pere Malo, MDLXXXYIl.» 
W hi hà una edició del 1595. En aquesta obra abunden les notieies 
interessants y sa idea fonamental es la que ha extés V histólech 
Purpin en el sigle xiz referent à la dependència mútua dels eie^ 
ments orgànielis. 

El tiractat «Està repartit en dos llibres: en lo primer representa 
el setial de la República; en lo segon tracta aquella tan afamada 
qüestió: quina de les dos facultats, si la Medicina ó la Legal, es més 
avenlatjada b<mrantles molt y fentles molt companyes.» Axis es 
la portada. 

Després de ki censura eclesiàstica segueix la dedicatòria al Sere- 
níssim Príncep Don Cark>s Emanuel Phillbert, Duc de Saboya, 
firmada à Barcelona als d9 de Mars de 1587. 

A continuació de 10 composicions poètiques hi ha el prólech y 
ItKgo el cótt del llibre ab 68 capítols, 37 de la primera part y 26 de 
la segona. Pera f«r la síntesis d' aquesta obra, diu el Dr. Valentí y 
Yivó (1), «estich tan persuadit que s' haurie de citar pot ser més de 
la tercera part de 1* obra, al fi de fer une exacte y complerte fo- 
tògrafa o un trasllat dels grans pensaments continguts en elle, en- 
demés de V habilitat enginyosa de dirho tot a son plaher, prenent 
sempre per e^cut de la part fUosófique a Sóerates, Xenofont, Plató, 
Aristòtdes ab bone relació lógique d' armonie ab els Evangelistes^ 
sant Patt^ sant AgUBtí y altres, no deixant aiay en la part pollti- 
que k» màtfAÈm atrti&ritats gregues reforçades ab les dels tòumi^ 



(1) Un mestre català metje antropólech delilgle xyi, Geroni ]|erol^ 



68 

Ciceró, Horaci, Juvenal, Lucano, Cati<}, Píüij^ Qvidi, etc., y ser- 
víntse per força dels cUssichs. gentils; pera tQcar les mes arriscades, 
q^üestípnsavuy. dites de Biologíe filosófique» al esbrinar ia Natura-^ 
lèse entere ab sas dps maneres d* exteriorisarse com univers el tot. 
y com micro-cosmos sa part mes alta, 1* hom.» Èl tír. Valentí y 
ViVó considerà a Merola com «al fupdàcior de 1* Antrópoipgíe legal 
y forense à Catalunya, à Espanya y Eurójpa. » 

En resttm podem dir que la obrà- de Merblà tracta dè provay* ab 
ideas méà 6 menys enginyoses y erudites al ús dèrseu temps, que 
el- cós Kumà es el model de una república tóú orgariisada, trobant- 
se en aquell tot lo que en aquesta, açó en la primera part; y en la 
segona defensa la facultat inédica y estableix sos honors y ven- 
tatjes, • » • '^ 

Bernart CaxcmeSy de Baròélona, fou dexeble de la escola valen- 
oiana, però inipugnador d^ ella y de quants abusaven* de les san- 
gries. Publicà la sejgüent obra: ? * •• 

i Adv&^síQS valentino8^ et quosdam aU9»ino$tri temperis msdicog: 
det ratione mittendi sanguini in febribus putridis libr, IIL Ad pi'C^s- 
tantissimum philosophum et medicum Hieronymum Mediona 8. C.,i 
et^ reg, ,mfij, iri pfincipsatu archidicUrum et. Univereitatis Bctrcino- 
neims vic^cancellarium, rrBaroínone eocioffl/çina Pauli Mali, 1592, , 

. , Eu ,ç,quós)ba obra çomba^ Çaxanesw ab ,. bastant^ íorça y molta: 
doctrina la costum dels metjes valencians y d' altres de gon tempsi. 
qui sangraven mo^t;, fins ^i^ l^ çalentuces pútrides, <^ les, que sola- 
m,ent vol quç se sangx^ en. certs yclj^tiermiçàts caasos. .... 

Gabriel Eosser, catedratiòh de QaraeJtona y metje . emi|iepat| es < 
altre comentarista de. Galepo. j, . ,• .» ii.i'a 

^.,E1 autor de uu .llibre fíf-n?iós, De.cvfrtjt'fí^rbi OaUici perlignwn 
éiiaiacum^ ^en^tijBp^ 153^,,— .Ba^^ie», l^^&.'^Lyon^ l^Oy eaquese 
tr^afíta de la ci^aci6, d€i la sífilis per,|[Aedi,del guay^ço,;-&7ïcoZdjf PoU^ 
es altre metje rçnppienat del siglp,Xyiy qw •s.diïi fou metje -del 
emçer.ador Carles V 4^AJen[ianya; encara que de pàtria duptosa,, 
t()t9,(çla4utoj;fi el, consideren fjatalà..^ / ., 

,(^ai^ naJjural^de.Tqrtpsa,^, «ae^^^ de Agn^ dç Bretanya, . 

reynç^ 4^ França^ y de ÇJàjadia, osposa 4e,Franc^^^ un 

llibre de' ^^ií^ti^pe.Teigimme.^%^^ amplissimi. ., 

TprQni in^fol^. jt^<a:nnevf> BQVffiftf ífl^^^ prec^wíinf w assu^ de pe- , 
diatría à Loveza de Àvila, Pérez Òasaíes, Ruicés, Fontecha, Nuftez 
y altres. 



69 

Brillà en aquest Bígle altre Gabriel Miró, també de Tortosa y 
oncle del anterior, qui arribà à ser metje de Carles Vin de França, 
en honor dé qual mestre sé grabà una làpida en els Estudis de 
Montpeller.^ 

Un altre Mr<j, de noín Frahcisco y fill del anterior, fou metje de 
càmara d< Enrich n y Carles IX. ' 

De Tortosa fou també el céíebre Geroni Amiguet, metje y literat. 

Distingit comentarista de Galeno, Hipócràtes y Avicena, fou 
Oabriél de Tàrrega, natúrardeí poble d' aquest nom, que fou cate- 
dràtich dé Burdeus y escrigué varies obres hont demostrà sa erudi- 
ció. En 1524 se imprimírèn en un volum quatre de les seves obres 
ab el titol Summa diversaràm qucéstionum; les obres contingudes 
son: Aggregatio de causis qaarumdam cegritudinum per modum 
summes. '-Textus Avicennm per ordinem alphabeii in sentenHce pér 
eundem reportaius cum quibusdam additionibus et concordatis Oa- 
lent et díiorum.^^ompendium eordm qucs súper techni arie Oaleni 
et aphorismis Hipocraíis scribuntur. — Figura amplissima rerum riàr 
turalium, nonndtüralium ét contra ncUuram.^ (Vide Nicol. Ant. 
p.390). 

Professor eminent en son temps fou Tomàs Roca de Gerona, metje 
del Almirant de Castella Frederich Enriquez de Cabrera, distingint- 
se pe*l valor ab que combaté la preocupació del vulgo médich refe- 
rent à la nigromancia y errors astrológichs; ses obres se publicaren 
reunides en 1525. 

Fill de Gerona fou també el Dr. AntichRoca, metje llustre y ca- 
tedràtich de Barcelona, gran humanista, matemàtich y poeta, qui 
escrigué y traduhí llibres que foren molt apreciats; entre ells hi ha 
el següent: Antichi Rochani Oerundensis raediciy in Aristotélis ar- 
chiphysicon organum dociissimíB et elegantissimcs prcelectiones.-^ 
Barcelona, Í578, 1 tom. en 4.** 

Onofre Bruguera y el doctissim com V anomenaven en son sigle, 
escrigué entre altres un llibre en 1653, en el que descriu la tercera 
epidèmia de Catarro que afligí la Europa. 

L' anatómich Montafía de Montserrat, de pàtria duptosa, en- 
cara que generalment se *1 creu fill de Catalunya, fou un dels met^ 
jes més llustres del sigle que estudiem. Dexeble de Padua y Bolonia 
arribà à metje de Carles V, y sent vell é impedit, assistia à Vallado- 
lid à la càtedra de anatomia que explicava Rodríguez de Guevara: 
demostrà ab sos escrits gran inteligencia y rara penetració en 



70 

mtsumptui» auatomich-fisioidgiohs. Son llibre Idiro de la anatomia 
del hombref y un cohquio del marquée de Mondejar D. Luie Surta- 
do de Mendoza con el autor acenxa de un susfío que tuvo el marqués 
de la generación, nacimiento y muerte del Jiombre: VaUadolid, por 
SebasiianMarHnez, 1550, avay rarissim, es un tractat de anatomia 
y fisiologia tan important, tan notable en mitj de les preocnpacións 
é incongruències del autor, que mereix un critlcb qui V estudie de- 
tingudament, manifeste les belleses que atresora y revele els gèr- 
mens y vesUums de no poques teories posteriors. U amor à les 
glòries pàtries induhí é. certs historiadors à presentar i Montaila 
com precursor de Harwey en el descubriment de la circulació. Tal 
apreciacióles exagerada; quan aquest autor tracta del cor y del 
cervell y llurs funcions posa de manifest Y error dels seus apolo- 
pistes. 

Joan Rafel Moix, natural de Gerona, fou dexeble del cèlebre 
Collado, professor valencià. Els defectes de la literatura mèdica de 
aquell sigle se posen de manifest en les obres d'aquest doctor ads- 
crit al dogmatisme y apologista de les sangries pera curar les ma- 
lalties pútrides y les de les dones. Publicà lasegtkent obra: JoannU 
Baphaelis Moxii gerundeneU methodi medendif per venm secíUo' 
nem morbós muLiébres acutos^ Libri qtcator. Qvibus accedit spicüe- 
gium eorum^ qtUB a variissunt scripta de curandi ratione per venae 
sectionem febres f quas humor putrescens accendit.^Colonicíe AUo- 
hraguny 1612». Un tom. en 8. Escrigué ademés dues obres sobre les 
sangries, Coloni» AUobrag. 1612, 8.^ de 1189 pi. y un Tractat de la 
peste, en català, Barcelona, 1587, 8.^ 

Bartomeu Moles escrigué la obra Spectdum sanítatis, sive de sa- 
Hitate conservanda liber, 1570. 

Antoni Agnüera, metje natural de Junquera. BjU la Biblioteca de 
escriptors de medicina de Mangeto se fa meucié de les tres obres 
segttents: Rudimentorum msdicinoe libri VIII, OomptuH, 1571, en 
fol, — Exposición sobre las composiciones 6 preparaciones de Mesué. 
Alcaid, 1869, en S.^-^De varia curandi ratione, manuacrit del ílsco- 
rial. 

Antoni Laporta, metje catedràtich, degà y c(mceUar de la Uni- 
versitat de Montpeller, qui morí cu 1573, de:s:à uu bon tractat deia 
ííumors que '1 Dr. Gras, metje de Li6, publicà després; ^De humo- 
ribus príBter naturam libri F.» Lyon, 1634 y 1641. Un tomo en 12.^ 

El sigle XVII es un sigle de poch esplendor per la historia de 



la Hedicina catalana que, eom la d' BspaBya 011 generat, té eom à 
«araeteríBtica la Imaginació desbordada dònantse la m& ab aiardea 
de emdició inoportuna y pedant: no semUa sine tfw 'lis nostres 
me^es havien perdat la aptitnt pe'ls estudis seris» reposats, írayt 
de la experiència anxiliada per la rahó. Axd íà que semblen grans 
«Is antors qne se mantingueren fidels i la tradició gloriosa y à les 
exigències de la Medicina, que alguns n' M hag^aeren, encara que 
poelis. 

En les darreries del sigle xví, quan la medicina ^panyola en- 
cara donava mostres brillants de son florexement, se li ocorregné 
é Felip II aquella cèlebre pragm&tica per la qual se oUigava als 
aspirants & met)e & sapignerse de memòria les InMtucioiMi, com^ 
pendi escrit pe'] cèlebre Llhis Mercado de orde de 8. M., y als ciru- 
ffians no se Is concedia el títol si no demostraven haverse après les 
In^Hhíciones dé CHrugia, petit llibre que, per manament del Rey, 
escrigué en poch temps el citat doctor (1). 

Durant els 100 anys que precediren & la reforma de la ensenyan- 
iça quirúrgica pe'l català Virgili, Espanya no tè noms que posar de- 
vast dels Aselli, Pecquet, Biuschio, Warton, Willis, Malpiji, Mor- 
f^agni y Levenhock, anatómichs: Marvey y Bellini inmortals, 
ciínichs com Boerahave, Baglivio y Sydenanim, círugians com Ga- 
rregost, Anel y altres. Catalunya pot presentar, si, gran nombre de 
liutors qui escrigueren de medicina en aquest sigle, però la inmen- 
sa nuïjoria no passaren de mitjanies. A continuació van les notts bi- 
bliogràfiques dels més assenyalats; 

De Monistrol es el Dr. Joan CarUt Afnai, metje y lit^at distin- 
4CÍt qui feu sos estudis en la Universitat^ de Valencià; bosl Ulbre: 
FríLctui mediciníB ex variis Oaleni locéé dscérp, lMg4wdy apud 
Jjudovieum: Prest, en 12.^, se reimprimí 4ns sis vegades, y el con- 
^derèm com un tractat elemental de patologia y terapèutica galè- 
niques, ab inclusió de aforismes hipocràtichs. liasexla edició se pu- 
blicà més aumentada y corretjida« portant al final els afotismes de 
fiipócrates cum meihodo qua nproximini in ceH^m oriine dijuU 
ét accurate diapositi exhibeniur^ y després la tarifa y preus de les 
medicines que manaven fer els senyors del real Consell « Aquesta 
edició se feu en Valencià per Macé en 1693. 



(1) Apuntes para la biografia de Pedró Virgili por Luii Oomenge^ 
Barcelona, 1893, pi. 71 y següents. 



19 

DMSa BmtntU iCtM^iHi^r del OrdP$bréu^^moU'úHl y profitós jmrd 
preservar y\c^rar>^p^ta^ ep» eo oeuparém extensament en el eav 
pitol especial de Pi».TSf. ...«. 

En i\n*# (%»rianj9|r9:.nataral de Vila^anca de Gcmflent, esc^rigné: 
In duos,lU^4>fi, 4;Lrtié iíuraitiva Qaleni ad Olauçanem oommentaria. 
Yalencií^y.ljS^^j^il tpqi% en 4t. en que tracta de les íel»^s ab niaj<^ 
extensió segoip^^ les t^cMies galéniques. 

Joan Francisco RoséU^ natural de Barcelona y catedràtich de sa 
Universitat, deinostri s^ erudició vastissinia en sa obra gafónica 
hujnoraljçntsis.lUbriept.Bobre causa y diferencia de les febres, qual 
titpl e^i íjí^texlibrof^giém de dif^renUiset cau$U f^ium. Aceeér 
serv/nt epi^eilç^^dv^, .un($ odAndrAamZiaurenHum 4n MontpeUsnti 
acadèmia^ (Mi^r^ ad Jeuannem de Carvo^al in Uccbo HispàUnsi, pu^ 
bZicot m^'Of^cB jí^ro/'^tfor^, Barcelona, 1627, in fol. per Sebastià 
Matherat. Sisarigué-'ademée! sobre peste y la Apropri$ formàüor 
rum mediearum, 1 tom. en 4.^ •.':*} 

Llqrm»ftçfr^ÇfúeTQXtosA, tou escriptor entès y pr&ctich, ha- 
yept dec(iQ4^t gran part de la seva activitat & combatre els abuso» 
de la san^ia y delspurgants seguint les ensenyanses de la «eva 
experiència; y els co^cell8 del famós valencià Esteve. L' historiador 
Morejon dí cita ab gran elogi. 

Joan AJtó9y:iia£tedEfAtieh de Barcelona, contribuí à propagar-eto 
descubrimen^ luiatómiohs y sobretot les teories déí ingté» Harvey^ 
Boibrt el eerole hemàtich (que no volien admetre alg^uns profeseolrs). 
Ses obres son: Pharmacomedicà éUnertoMb dè viperds trochUtUy 
Barcinon^t' W64} lA <fual disertació fou impugnada pe'l metje valen- 
cià Miqttd Vilftr;' p^Vb ell la defensi escrivint: Ch^Hcum apólage- 
>mà, in^0íòidteHn^defrúo9tr€dur pondera panis ad formaüdas Ache'- 
riaccde$pa!^iUtís/ exclusive et proportione ad pondus viperinaruth 
camiwm úíécipiènda^Bée exGaleni mente, lib. I de Antid, in 8*^, con- 
tra Rateràm Jàtricain D. Michaélis Vilaró medici valeniini, Bar- 
cinoney Í66b,'in 4.^ ^Pharmacopea catalana, éive antidotarium res- 
titutum, Ï666, í'tòiri'. in fol. Fou també autor de un éxcelent llibre 
de força tídin y ào menys utilitat en aquells temps, titulat: De corde 
hominià diàquCsitio phisiólogico-anathomica; Barcinone, 1694. 

Oeroni Pachf natural de Forcià, escrigué tm tractat sobre qües- 
tions médich-forenses relatives à la generació y al matrimoni que 
fou molt llegit: son autor revela tanta erudició com senzillesa y 
tàlfa de cbnexeménts ànatómich•fisiológichs• :. - 



78 

£1 hhrceloàí'Ft&neigco Morella, pfotom'ètje de 1' arníada^ impri- 
mí en Nàpols un llibre ^Medicinale patrodnium ih sanguinis ctrctt*- 
laÜonem^T^ 1678, dirigit à contradir les aflrmàefonii de 'Jdan de la 
Torre y Valcarcel, qui impugnà la doctrina de Haroco. 

.. M catedriticii de Barcelona JcudiUdAndreUf natural de Hos- 
takích, m^je d)e càmara de D. Joam de Àustria, paUicà en 1578 
una espècie de compendi llatí de Medicina pràctica, de ctu^ioter 
g^alénich-Mpòcràtich y pollíannach^ escrit ab método y conciüd, 
iqtaid títol és: ^Pradtícaeygtóiholaunorumpro. curandi$ humam eor^ 
peHs fkorbíSt des^ptae^jwsta medidnaerctHonalis leges^ qu(upo9^ 
Ufri$ commei^daiús reliqtteruhtliuíidiorà (uMquikUisltJtminaria Hyp' 
pocrates et Oaleníis; tomui primu$, Barchinone èx Typi9^Francúci 
£formMaa, p^ríVincentiüfn I^Hrú, í^ISm^ un tom. in fol; 

Fdix Osoma es autor de les obres: •Traetaius de febre màliffiià 
Vieewn famosa, etic.y Barcelona, l%2S»,y ^Appendix tràdaiuede 
febre, ^tc.y Gerona, 1700.» Aquestes obres, espfecialmentla primera, 
mourien gran reboxftbori entre la classe mèdica, ja que li sortiren 
"vans impugnadors, aytals com* el ^Mereutitu^ conspUaUtití^,ete,>, 
Barcelona; 1699, del Dr. ignaH Morena^ y les dues obres del Dr. Mur- 
isié Bomè de Yi^h: •AntOhomee ncM tractatus de febre mali^^n» 
^Vioenei famúàa, a DoHúté Fdiu Osona in lucem ediH.T^ •Dilucidú/- 
Ho terUaUe eoHdiorie citda sanguinis missiò'nem in privatis febn^ 
bus maUgnis a Dre, Marciano Homs, etc. Bareinons apud Figaerò, 
asmo 1699.9 

, Altres escriptors de medicina d^ aquest-sigle son: Joseph Afdio, 
.eateteàtich y degà de lieyéa, de qui «ita Alós en sa • Apologia la 
QhrAi •Fructus pharmaéomedicus e»uberrimo Qaieni horto lecttts.9 

IVimcisoo CkírreraíSide Perpinyà, €DesàUde ^míUium ttienda^w 

Francisco Feu, de Barcelona, ^Medicum prognosticum, et hujus 
ptesenUs anni 1676 universale judicium de ioígriHMniòus ac morbo- 
sh fLffedtbus, qui humana corpora nostra moíestare ^ifaltí^ant. Bavr 
dnone, Eiacialhi Andrsu, anno 1676.9 

^oan Fogtírólas^ de Arbucias: •Shíomen judioiari y dtda/rckcii 
éimaTUida del suprem/o tribunal de ApoUo, d instandas de Eipócr^ 
tes, Oaleno y Avicenna^ De y centra la errada idea de Mestre Pynanç 
der, Ent favor dd ús saJMbre de la fímrga leniütia en lo prindpi de 
febres dds vomos, originífdes ó eompUeades ab corruptela de alir 
^ments, 6 altres depravats humors de la primera regió. ^ En Barcer 
lona, per Rafel Figuwó, any 1676,. un tenu en :f(rà. 



74 

Vieem Moles es «utor de la ^Patht^gia de inarbie in eaeri§ Ut- 
terú. ifolrai, 1642.» 

Joan Vidée y Miró escrigué ^Medieinia y drugia nacional.% 
Zaragoza, X649. 

J>' aquest sigle sols hayétt trobat tres manuscrits iftédits de me- 
dicina; els tres son de la Biblioteca Provincial Unlrerdtoria; dos 
pertanyen à n' En Pujades: ^Trat^cUue de indieaiionibue em me^ 
todummedendi, 1682.» •Oomentaríi in 3libro$ Ordeni de moròo et 
^íousie marborum, 1670.» L' altre es de Joan lÀoM, cAii^iilisrit 
medicamsntorum deecripiionee HoepitéUe genereOie 8. Crwde Bar^ 
ainoneneie, 1677.» Adraiés En Torres Amat cita la * Anatomia dei 
«o« humúT^ d* Bn Eura* 

Y anem à entrar al sigle XTtií en que 'Is escriptors catalans dè 
Medicina abunden de un modo prodigiós» pam la hnnensa majoria 
no ían més que ccmtinuar la tasca pocli menys que inútil dris seus 
antepassats; la decadència era tan general & fiSpanya tota, espeeiid- 
ment en cirugia, que 's feu precís oontimctar al extranjer homens 
perits en aquella facultat p^a '1 serrey dels.^Ki^reits y de la m*- 
rina^ havent de sufrir els governs la vergonya de demanar als 
eiUxanjers homens qui supliesen nostre atmasàment» P^ro 6 mit jatts 
de sigle una metamorfosis compl^*ta s' opem en 1' art de la saluí, 
gràcies als colossals avenaos, fllls, en primer Uoch, del pro(prés de 
les ciències anxiliavs. 

Beflexe del avenç universal fou Catalunya, encara que no cbl tan 
alt grau en determinades qüestions. La medicina espanyola y la ca- 
tabma se troben tan íntimam^it unides en aquesta època, que no 
pot parlarse de la una sense menci^iar V altra, }a que 'Is metjes ca* 
talans foren els qui exetciren la pHncipal inüuencia en la medicina 
peninsular. 

Pera fer la historia de la Medicina catalana del sigle xvm ne- 
cessitariem escriure un volum tan extens com el conjunt que pre^ 
sentém; son innombrables els autors qui eecriguermi de totes ien 
branques de la ciència, y p«^ ens limitaarém & parlar ab a^^una 
extensió dels més renombrats ó menys oc»wguts, citant sols de 
passada les notes bibliogràfiques d' alguns atoes. 

Comensém per citar dos manuscrits de medicina casuiana pem 
que 's veje 1' estat d' aquest aspecte de la ciència ja en plé 
sigle XVIII, si b^ es el mateix de sempre, el d* ahir, el d^ avujr y 
probablement el de demà també. 



76 

£1 manuscrit de la Biblioteca ProYincúU Ui^ÀTeraltajria (Sign. 25, 
3, 9) entre altres cosas porta una sèrie de remeyu casulans en Uatí, 
qnals epígrafs son: Cepa, Certua, CerefMumf ÇeUrach ei Scoiopen- 
driumy Chamedrys, Camomilla, eto, A continuació hi hà una i^ota de 
lletra diferenta que diu: cHerba picotera« Al ^ún de Monseuy d« 
lluny a la nit se veu lluir y ab una caüa llairgit arribar a tocaria y 
altre seguint la caíla ab la ma cullirla y e^iaçJlajr La al qui e£# lluny 
perquè de prop nos veu lluir.» En el foj. 27 continuen els remeys 
casulans en català: cDe herbi»» Vinca per viaoa. Cura tot dolor de 
ventre aplicada sobre de ell. Una Sra. preSs penjie sancb, ^ oada 
cuixa li lligaren un menadet de tal herba y cura... 

Centinodia Sanguinària menor.— A uni^ dona que perdia ^aacb 
per lo nas, lligat lo dit gros del peu y la .herba aplicada al coll, 
curà. Picada y lligada al sech sota dels genolls cura las morena^* 

Cranchs. — B. ab igual porció de sal, polTOs d^ una herba que 's 
fa per vinyas o camps, que descansan, no molt altas de la teira sos 
rams y tall quadrat, la fulla ampla com l^n ral de plata, ab 4 o 5 
^nervis per part y fa poca punta casi roma que un Apotecari la 
imomena yeronica mas serpens terrestris y lo^ Autors diuen que fa 
la fulla algo llarga com lo serpillo y lo tall rodo ab una floreta 
H^ga ó blanca, ab que se veu casi coQtradiçcia. Mes deixant apart 
la qüestió de nom, aplica sobrel càncer polTOS de dita herba ab sali 
que ab algunas reiteracions lo mataràs y ;[i^enjada la carn mala, al 
quedar llimpia la llaga aplicaràs encamatius y al últim desecanta* 

Dita herba, crech es espècie de Menta afdgtma indica lo olor yM 
flor mes xica que la del tarrech, de color vo^p com vi claret. 

La Borrucaria que 's fa per los Camps «hi uns grans, com los del 
3olano o Morella, emperò nos fan vermells^, (a lo mateix.» 

Per r istil d' aquesta porta unes 10 receptes méa. 

En el mateix manuscrit y en el foli 52 comensa un altre trac^iar 
det de medicina titulat: •Avm medicat nudaj, pMra et.pvlchra invi- 
dice velo exaia^ a R. P. Fr. Maiheo AUhifit^. S, T. Lectore minorita 
jubilato.9 

Un car&cter més científich te un altre manuscrit de la Biblioteca 
del Dr. Comenge, titulat: ^Llibre de Eemei^qm se han apiieat per 
rnaie deixaJts per incurablee deede L• any 1766 per F. JHef^ Font^ 
religiós Franciscano.* 

Es inèdit encara, està escrit en català casi be tot, de 171 foL 
enquadernat en pergamí. Més que reoepta^j^es.u^ llibre de rem^ya 



76 

càsúlàhs' aplegats séni»e'ò^àí*e ni concert; abunden els remeys per 
le« àonies. Véginsè'n a%ah'es mostres: ' 

€ Conserva pér cónüérvar Ío Fet'd. Pendra 1 onsa de conserva 
de si'reràs'de Arbb's (f'éà falta de esta sé ni posarà de Gavarrer^i) 
polvos de treínentílla^ 'de Bitorta, de grana de Cannes mitja dragma 
de cada cóBa, aib *éafléient quantitat de Aixarop del Kermes. De tót 
lo dit sen farà la Cònseíva y sen pren la quantitat de una Ametíía 
ab Aygua de taroíi^na y en dejú. Ab assp curarà ajudant Deu. 
Poïips y CrancfeK ' 

8e curan ab ttVià "hetha, knomeiiàda Esòorpioides fet polvos y pon 
sada al Polipo ab un poòh de Alum cremat tot barrejat, posantM 
'pririfer'lií tintura^ de feWét ymel rosat de nafre, de asso ni posaràs 
sòvini y cWàrító. Per Ibs tJrandhs hi posaràs los Polvos^ y lo Pegat 
dè Balsém y curas. ' ' ^ 

Lía^s dólefattfsy 'Gavérnosàs. 

Coüraislèi arrel dü CSiitfenà'(o Cardenca) las rentaràs moltas ve- 
gàdas, lo qué làrf nètèjd?inòlt y curà... etc.,.etc.» 

En lo foli 76 hi &à idià' segona part que comensa: «Tractat díe 
Eitperiencias que de diversos mals ha observat Fr. t). Font.* Eài 
ellòòntinúa les feceples'ó remeys: entre ells hi hà el del «Elixir 
sàlutis EhilinentiSsiníi OÀMéiialis Cienfuegos t y altres de diferent 
autdrè. • ''' " '' ' * ' 

Dr. Joseph ÀUinéíiée Vilanova de Meyà, metje de Càmara del 
rey Carles UI, publicar *-^&et;o fkétodode curar flatok^ hipocondríac 
etcètera; Madrid, 177CÍ, en* 8.^ por Miguel Escribano.» D' aquesta 
obra se 'n feu una nova edició en 1794, y pot considerarse com nit 
extracte 'ytràdueclÓ'dfé! cèlebre Tractat dds afectes vaporosos d* 
a6cZo« «6íz^ eiscrit én trattéé^ per Mr. Pomme. M^Nueva^ vi,ilidaÀèè 
de la quina demo$Íradiúl pòr eí Dt. D, Joseph Alsinet^ etc. Madrid, 
1763, pòr Ànfonio Mtiflbz del Valle. # En ella exposa T autor el mé- 
todò de donar la quina-ènéí període dels paroxismes de les caleri- 
tures'intermitents. •AíHsòs 'àobre elmétodo de recetàr* Barcelona) 
ené.""^ 

Dr. Manel Abat, détàiiuèdits 10 toinos en 4.* ab el tttol •Opera 
ofiímia^, qual existéü'Mà ignorem. 

Carles Frandsçx>lJ^iiBÍst$£r, de Baròéíona, en qual Universitat 
estudià, fou metje de la armada y catedràtich de Càdiz durant 2^ 
anys; entre aftres òbtes publicà en 1800 una Memoi^a . descriptiva 
de la febre groga qiie fttttríà dàdiz. 



7? 

Fèlix Anton publicà: •Disertación sobre Idi lomhrices y porque 
^^uecen Icu narices. Burgos, 1761.» •' 

. Jaume Ardevol, de Vilella (Tarragona), ne graduà à Montpeller 
presentant la tesis: ^DisàertaUon ecowmicotchimiíM-m^dicàU irur 
la vigne^ le vinst quelques aulre$ de cee- .prad^its appHquée a la^ 
medicine et atix arte,T^ en que per primera vegada 's parlà.de la 
«xtracció ijlel alcohol del vi en la prim^w.d^atUació. En la obra 
€ Apuntes sobre de la cardite intertropiccU ^amafU^>vulgarm0nte fie» 
bre amarilla* diu quQ aquesta prové de. 9n gas que enyeuena la 
43anch inflamant el cor, y porta el m^todo curatiu de la metexa 
baix un punt de vista complertament nom 

Gaspar Armengol, de Tortoea y cirugià dels exercits, publicà 
també una memòria ^ Sobre la ftsbre amarüla• J una ^Historia mé- 
dico'prdctica que por dialogo manifiesta algunas medicinas^ que bajo 
4Í apelUdo de especifico remedio, obtienen en si unpoderoso veneno. 
Vich, 1772, en 4.*^» 

Jaume BoneUs é Ignasi Lacaba, fills ilústres de Barcelona, foren 
«Is mestres anatómichs de nostres escoles pér éspay de mitj sigle, 
y alsaren de una sola empenta, ab la seva Anatomia, la ensenyança 
de aquesta branca mèdica à la altura envejable de les Universitats 
estrangeres mes celebrades. La obra aquesta sé titula: ^Curso com- 
pleto de Anatomia del cuerpo humano, por el 2)r. D. JcUme Bo- 
neUs, etc, y por D, Ignacío Lacaba, etó. En Madrid afib MDCCXCIV 
aMDCCC.» Se distingeix per la claretaten la exposició^, ió apropiat 
«1 les veus, método excelent, exactitut en -les* «descripcions y el 
a^aetiu de la. narració; circunstanciesi que: fan •inolvidables als 
autors, sinó ho fossen ja pe4 gran. benefici que. reportaren à la 
humanitat' y à la ciència. Bonells y Lacaba^ .comprenent lo inòom- 
plert delp c^nexements anatómichs de la jièv^; època, pr^igueren 
per models els escrits recomenables detSataatieny Wi8low,'y tenint 
en compte les modernes afirmacious de De9aiit>en;:Osteología,i de 
Weitbreckt en lo referent à lligamontSi.del AlbUio en miologia, de 
Haller y Mascagni en angiología, de Vicq..^' Azir. en neurologia^ de 
Haller y Kunter en esplagnologia y consultant ab incansable ardor> 
ei cós humà, arribaren al terme de li urs propòsits «tonjaat à la es- 
tampa son Uibre de valor excepcional •cptcaiL9Qnanpia.ab 1' objecte 
y cpnexements d' aquells dies.^ A par|i^.,d49 taJL <^Mf9ntexement tipo- 
g];àfich els alumnes tingueren.una giU^tra 41ltjtrf ^I^WMtA^ y difíeila 
esjifyiis, y desde allavors ni Cataíunyajíii E8pfl^nya^ l^ap, prçdi^it una, 
altra obra de la matexa classe que puga justament eclipfíar ^€|r de, 
Monells y.Lacaba. ^ :;:r ,. r.!.»»-! .:, \ ,i. > .h ..,=•. 



TO 

Cristòfol Boleday de Tàrrega, pablicA: ^CSusMíi mééUco^moralf 
é$i que resolutiva y Mlt ikraMut• se disputa que tiempo sea d oportú- 
nopara^ministraf la eostremauneiòn; y se deftende ser en el que 
ü medico ordena ü viéHeo ai en fermo.., Seyilla, por Lucas Mar- 
tín, 17ia» 

MiqueU Bamades ^es Itiitor de la obra: ^Introdticción sobre lo 
arriesgado que es en eiertos ccísos enterrar d las personas sin cons- 
tar su muerte por oiràs^èefia^ mas que las vulgares, y sobre los me- 
dios mús convenienies para que vuelvan en si los anegados, ahoga- 
dos con Uuso, sofocados por humo de carbón, vàho de vino, vapor de 
poeos ú otro semejante,pasmados de frio, tocades del rayo, y las cria- 
turas que nacen amortecidas.* Precedeix nna noticia preliminar 
dds funerals de varies nacions antigues y modernes, en que refereix 
el tractament que han donat ais cadavres y el temps que han espe- 
rat per enterraries. La obra està dividida en dues parts: en la pri- 
mera se tracta de la falibilitat de les senyals vulgars de la mort, la 
que comprova ab gran nombre d' exemples de persones qui s' han 
tingut per mortes y liieg^ s' ha comprovat que no ho estaven. En la 
segona s' exposen els medis mes oportuns pera remediar V abús de 
abandonaries y enterraries abans de constar degudament que son 
mortes; distingeix les senyals certes de mort de les qui no ho boèï^ 
proposa algunes que poden inclinar à creure que encara hi ha vida 
amagada en detmmkiats cassos; y últimament dona isma instrucció 
sobre 'Is medis mes eonvenients pera que tomen en sí les persones 
que 's trobmi en els casses abans citats. 

Frandsco Oanivdl, de Barcelona, hont nasqué en 1731, publicà 
un Tratadode vemiajss ^1786) que servi de text molts anys, y un 
altre sobre ferides d' afOMs de foch, però la seua fama se funda A 
sonmétodo d^ ensenyança y enla seva habilitat excepcional, espé* 
cialmant en las operaetons motivades per càlculs vessicals. 

Antoni Capdevila es autor de un ManucU para el modo de tratat 
tos hsridas hedíos por mordeduras de animal rabiosos, por... etc, 
prim^ ayudante consultor de los ejércitos de S. M. y maestro del ' 
real colegio de cim^^ Barcelona.— Barcelona, 1787.» 

Bonaventura Ctísois escrigué: Descripcion de una enfermedad 
prooedentede la tenia, gusano Uamado vulgarmente d solitario, su 
origen, efeotospiíU^do més seguro para exterminarle. Barcdo^ ' 
na, 179e> 

ilnioni O^&ot, de execfpcional condició, conexedor dels trevallid 



79 

sobre química fisiològica y deiii descubrimeütB de LayoiBsier y al- 
tstel•lj escrigaè sobres 1' acció del oxigen y del hidrogen en el oós 
humà, sent potser aquestes monograffes (180Hl•1805) les més com^ 
plMtes que sobre tan importants y nous estudis se publicaren A Es- 
panya. Demostri ademés son Taler científich y fruccuosa aplicació 
edí ses int^essants memòries sobre la febra groga y al modo deta- 
llar y combatre les febres palúdiques. 

Fr^ndàto Carbonell y jBraw, encara que fill del sigle xviii, ac- 
quirí Éa r^omenada científica en el xix; però tractantse de un au- 
tor que tant honora la oieneia catalana el citem aquí. Apotecari y 
met}e disttegidíssim, llegí en l' acte de pendre la investidura de doc- 
tor en Medicina en la facultat de Moatpeller una memòria titulada: 
Dé chemiaé admediein<Mm af^caiUmU^ utti el ahusu disceptatio... 
efec., 1805», qual objectecapdal fou combatre Pextés sistema de Bau- 
mes y condemnar el tirànieh imperi de les doctrines quimiques- 
tnédiques que portaven à estimar als organismes vius y malalts 
com simples productes de imaginaries reaccions químiques. El mèrit 
d' aquesta monografia, que per la independència del autor es gran, 
al nostre parer se funda en la sagacitat y mètode ab que 'Isabi Car- 
bonell tritura als seus contraris y en la serenitat de judici ab que 
adopta les teories y descubriments químichs moderns, estableix la 
utilitat d' aquestos estudis y senyala ab franquesa els errors y exa* 
geracions en que incorregueren els partidaris de la nosologia y fi- 
siologia químiques. Conseqüent en ses conviccions escrigué Carbo^ 
nell un llibre impugnant les doctrines de Baumes referents al tifus 
ictirodes, malaltia produïda, segons el metje extranjer, per excés 
de gas hidro-carbono sobre açoetisat. Ja tomarem à ocupamos de 
àqtBiest autor, glòria de la cieneia catalana. 

Pért Domènech es autor de la obra; Observatdón de un pieado 
pot ta iardntúla^ Barcelona, 1788; en que parla extensament dels 
efectes de la música en certes malalties. 

Antoni de Otmhemat de Cambrils (1734), es una altra de les més 
Uegítimes glòries científiques de Catalunya; ell y Virgili foren els 
dos campions de la moderna cirugía y els reformadors de la 
^ua ensenyansa en tot Espanya. Estudià en Riudoms, filosofia à 
Cervera y£ús 2i anys anA A Cédis, hont fou admès de colegial in- 
tern en el Real Colegi de Cirugía iiont estaven establertes les cAte- 
dtes de matenÉitiques, física eitperimental, química y bot&nica ab 
xm jardí pera imantes medicinals. En 1762 fou nomenat catedrAticM 



de Anatomia.del Real Cplegi de Barcek>Ba eaUblert en 1760. Yol- 
guent el rey çstablir en Madrid Eeal Golegi de Cimgía mèdica, el 
nomenà en» 1774 «para qne en compaftía del çirujano de la Beal 
Armada y Catedràtica del. Beal: Colegio de Càdiz D. Mariano Riba$, 
pasara & París y observase ^deteni^amente la pr&otica y método 
que se seguia por los protesores de aquella capital en las pperaeio* 
nes y curaciones de los enfermos en la clase de Cirugía y después 
verifiçasen lo mismo en Londres, Edimburgo y en Holaada.j» 

;La seua ilustrada pràctica se dedueix pe^s seus metexoís manus- 
crits en que refereix alguna de les.^^ues cures; les operacions lito- 
thomiques fetes per éll ab el litothom ó botó y estenalla de la sena 
iuvenció; les dues operacions de la treneadura çrural que en 17.72 
y 7*ò féu à dues dones, qui .curaren perfectament haventles operat 
segons son nou método. En sos manusç^ts se veu que en .1765 havia 
llegit en junta pública de Catedràt;ichs <lel Real Golegi de Barceló- 
ne^ una observació sobre un abscós què. una dona de 3S anys d' etat 
§jufría en el fetje, à la quaLoperà y curà perfectament.. 

En 1777t assistint à la classe del cèlebre Hunter de Londres^i 
desprès de haver explicat aquest la operació de la treneadura cra- 
r.ali Gimbernat explicà el método inyentat per ell, que consisteix 
«en introdu^cir la sonda canalada por en,tre ,el intestino y el saco 
t^erniario hasta fientro de la cavidad, iuego dirigiria oblicuamente 
hasta hàcia dentro, y tenièndpla apoyada sobre el ramp del pubis 
^ una posición horizontal, y su c^nula vuelta de lado y hàcia den- 
tro, se introducQ por dicba cànula el bistjiirí recto, de mqdo que los 
planqs de la hoja correspondan uno Ipiàçi^a arriba, otrq hàcia abajo, 
c^dorso à la canalura de la sonda y el cpr^e. hàcia el pubis. De este 
mode se corta una porción 4e la expans.ión aponebrótica, del liga- 
lii^to de Paupart Jui\to à su ^tadur^ ^i^l^amo del pubis, sin oxpo- 
^erse en.ningún modo à cçrtar yaso aïguno, ni el cordón espermà- 
tico, ni tampoco el ligamento de Pai^part. JuB, incisión que de es^ 
manera se hace, dà una grc^Qde libertad para introducir el intestino 
çpn lamayor facilidad, como tengo ya e^perimentado (afegí Gim- 
bernat) en dos operaciones que por este método hice en Barcelona en 
h)^ aíLos de 1772 y 73 con el màs íeUz r^sultado.^ El Dr. Hunter 
aprobà públicament son interessant inye|it>' afirmant qu' ell el prao- 
tip^ia, y els profeasors francesos {lan 4epopiinat Lligqment O^im- 
ifijrnqtal replech fiJbrós que éll despub^t y forma l/àng;al ii^fprior 4^ 
çan^l crural.. ...'._ j ï ; ... . í;,* 




81 

En 1787 se verificà Ja obertura del Real Golegi de Cirugía de 
San Carlos en Madrid, y Gimbemat son fundador llegí una diser- 
taçió facultativa en la que tractà del bon, ús de les sutures y dels 
graves danys que se seguien dels abusos introduhits en llur 
pràctica. 

Trevallà moltíssim però conseguir la reforma de la ordinació 
del Real Golegi de Barcetlonay de la ensenyança en general, abo- 
gíant pera que ^Is. cirugians aprenguessen matemàtiques, química, 
botànica y física experimental, suprimint en absolut 1* estudi de la 
filosofia escolàstica «por ser enterament inútil para la perfecta jn- 
teligencia de las materias facultativas, pues ninguna influencia ni 
relación tiene con ellas; y cuantos profesoç^s de Girugía la estudia- 
ren, sienten haber perdido su tiempo en un estudio tan inútil à su 
profesión,» y proposà detingudament el mètode particular que deu- 
ran seguir els catedràtichs de física, de botànica y de química en 
la ensenyança d' aquestes ciències aplicades al art de curar. 

En un dictamen recomana en gran manera el trevall continuo 
eja la anatomia comparada y el fer escullides coleccions de prepa- 
racions anatòmiques de totes les parts del cós humà junt ab les 
pesses dels irracionals qui tingan més analogia ab les del home. 

Desde que sortí del Real Golegi de Gàdiz y comensà à practicar 
la cirugía, no parà de trevallar en alivi de la humanitat malalta, 
fent admirables cures, utilíssims descubriments é inventant mèto- 
des de operar ab més segur èxit, y millorant molts dels ja cone- 
guts, ideant instruments mes perfectes: desde la seva joventut se 
dedicà, y sempre seguí ab gran aplicació, à inspeccionar el cada- 
vre humà, son autor favorit, fins al punt d* haver fet mès dissec- 
cions que cap altre metje d* Europa, segons afirma 1* inglès Garlist. 

Entre *ls grans resultats que Gimbernat conseguí de la conti- 
nuada inspecció anatòmica dels cadavres humans, cal remarcar el 
conexement de la verdadera estructura del arch crural. 

Invents. Pera la sangría de la vena yugular, inventà un instru- 
ment que consisteix en una espècie d* arch de ferre que, deixant 
lliure la larinx pera no dificultar là respiració, permet comprimir 
gradualment el vàs per medi de un coxinet de drap posada en el 
lloch corresponent ales parts colaterals del coll: el qual invent tè 
el doble objecte de interceptar el curs de la sanch y favorir després 
la cicatrisació de la cisura, colocant demunt d* ella el coxinet. 

Pera fer ab més seguretat la operació de la catarata inventà 1' 

6 



82 

instrument anomenat anell ocular '^ inventà igualment les alg alies ^ 
un nou mètode de curar els hidroceles, el litothom ab estenalla, un 
catèter ó llanceta, etc, etc. Fou el primer en donar un remey segur 
pera curar una classe de úlceres dels ulls, etc, etc. (1) 

Son innombrables els manuscrits y obres publicades per D, An- 
toni de Gimbèrnat durant la seva aprofitada vida. Constaü deta- 
lladament en la biografia de son fill Agustí. 

Eki Carles Oimòemat, fill de 1' anterior, de qui ens haurem d' 
ocupar altres v^ades, escrigué també de medicina. 

Joseph Oarriga es autor dels dos follets s^tlents: •Descripción de 
un esqueleto muy grande y raro que se conserva en el gaòinete de His- 
toria Natural de Madrid»^ ^Diario de los nuevos descubrimientos en 
las ciència^ fisicas que tienen rèlación con el arte de curar. * 3 tom. 

Leonart Oalli^ de Tarragona, es autor del curiós follet: ^Diser- 
tación acer ca de una nifía que nació viva sin cerebro, cerebelo, ni 
médula oblongada, ilustrada con una memòria sobre los principios 
de la animalidad en la cual se dan varias razones de la posibüidad 
de este y otros fenómenos de la màquina animal. Barcelona, 1786.» 
D* ell son també les ^nNuevas indagactones sobre las fracturas de la. 
ròtula. Madrid, 1795.» 

Ignasi Lacaba fou el colaborador de Bonells en el «.Curso com- 
pleto de anatomia del cuerpo humano»; baix la seva direcció dibu- 
xà Isaura les estampes de tots els ossos del cós humà del tamany 
natural que figuren en dita obra. 

Joseph López, de Castelltersol, es autor de la «Maravillosa cu- 
ración antigua y moderna de las heridas en común y en particular. 
Madrid, 1730.» 

Antoni Monravdy famós metje català, natural de Pons y alumne 
de Lleyda, cridà molt la atenció ab els seus escrits. Metje dels 
e;8:ércits espanyols se traslladà à Lisboa hont fundà la Acadèmia 
físicoanatómica-médich-quirúrgica del hospital de Todos Santos, 
de la que fou president, obtenint unA càtedra de anatomia y per f£ 
la plassa de metje de càmara del rey Joan V. Es autor del «Breve 
discurso de cirujía^ Lisboa 1725; partidari del solidisme, en sa obra 
se noten procediments y paraules que afligexen al qui voldria pera 
sa pàtria obres mestres en sabiduría. 



(1) Pera mes detalls vegis: «Sucinta noticia del Dr. D. Antonio de Gim- 
bèrnat, por su hijo D. Agustin.» Barcelona, 1828. 



83 

Joseph Masdevallf de Figueras, metje de càmara de Carlos IV, 
autor de la famosa opiata que porta son nom, gran observador de 
epidèmies, higienista notable, escriptor que meresqué ser traduhit 
al italià y à qui '1 mon médich del seu temps anomenava Hipócra- 
tes modern y Baglivio català y Angél de la piscina. Sa campanya 
contra una epidèmia de calentures pútrides que s'experimentà en 
algunes comarques de Catalunya y que desaparexien de una ma- 
nera pasmosa, y la seua famosa opiata en la que entraven el tàrtar 
emétich y la quina, considerada aquella composició antifebril, 
axecà de tal manera la reputació del nostro clínich que formà escola 
y contà ab un nombrós estol de sectaris y apologistes. Les obres 
d'En Masdevall son: 

iLRelación de las epidemias de calenturas pútridas y maligna^ 
que en estos últimos ahos se han padecido en el principado de Ca- 
talufla, etc. por D. José de Masdevall. » 

€Dictamen del mismo profesor^ dado de orden del Rey, acerca de 
la salvòridad 6 insalvòridad de las fdbricas de algodón y lana, 
Madrid 1785-86.» 

«Disertación químico-médica sobre la opiata antifebril inventada 
por el llustre Sr. Dr. D. Joseph de Masdevall^ por D. Juan Sànchez 
y Sànchez. Màlaga.» 

Joseph Matas Coscoïl, de Olesa de Montserrat, publicà entre 
altres la següent obra: o^Ouia del Regimen sanitatis, Secretos natu- 
rales y varias receta^ experimentadas para destruir los venenos 
que desbarat an la màquina humana. Escribiolo D. Joseph de 
Matas Coscoll y Llimona, profesor de matemdticas, agrimensor, 
medidor de tierra^ y af orador de estos reinos y sehorias de Espafía, 
Madrid 1770, por Abat, en 8.^ 112 pi.» 

Està escrita en forma de cartes en que 's parla de una munió de 
malalties tant de persones com de animals doméstichs y manera de 
curaries. Al final hi va una llista de les herves citades en el text ab 
la equivalència de sos noms en català y en portuguès. 

Jaume Menós, ilustrat metje de Barcelona, de qui tindrem d'ocu- 
parnos detingudament en els tractats de Química y Botànica pe*ls 
importants trevalls que en abdues branques de la ciència feu. Pu- 
blicà una porció de memòries sobre diferents punts relacionats ab 
la medicina, distingintse pel seu caràcter batallador y crú. 

^Memòria contra el v^o del solimdn corrosivo y de la cicuta, con 
la traducción de la de Mr. Pibra^ch sobro lo mismo. Manresa 1773, en 



84 

4.'^« *3ítímoria contra la inoculación de las viruelas sacada de las 
dudas y disputas entre los A. A. Manresa 1785, en 4.^ por Abadal.» 
Aiiueates dues son les mes importants, però té ademés varies memò- 
ries polèmiques, 

Bonaventura MilanSy de BsLTcelonsL•f publicà: ^Sinopsis forniu- 
larum m&dicarum, 1 tom en 4.^» ^^De Disenteria Castrensi, Itom. en 

El Df\ Andr&u Piquer als 23 anys publicà la Medicina veius et no- 
r'T* atreviu tse à combatre als sistemàtichs galenistes, sostigué ab 
at^aestos una miipenyada controvèrsia; en 175 J publicà el ^Tratado 
dé cals7ifuras. » En el prefaci de les obres de Antoni Haen se conta 
al doctor Piquer entre 'Is metjes mes famosos que ha tingut el mon. 
La obra ? Tmtituciones médicas^ s*acceptà en Montpeller com à obra 
de text, y ses obres pòstumes se publicaren en 1785. 

Lluís FraiSy de Barcelona, es autor de la ^Observación de una 
enttritís iliacQ -traumàtica mortal en poco mds de 30 horas, Barce- 
lona 1798» 

L•luvià Pttigdollers, sostingué una polèmica ab el Dr, Menós y 
escrigué: ^Memòria en que se procura descubrir la verdadera 7iatu- 
rale:^a de ta epidèmia de enfermedades cutdneas agudas que sepade- 
ció entre l•is niílos en la ciudad de Manresa y otras partes en el aüo 
de Í78S y se propone juntamente su curación, Mataró.» 

Franciscà Puig, cirugià major del exèrcit; professor y vispre- 
sident del Reai Golegi de Cirugía de Barcelona, procurà infundir 
en la joventut la aíició als estudis anatómich-quirúrgichs ab varies 
obres: tina de les mes importants es el <íTratado teórico practico de 
las heridas por armas de fuego.i^ 1782 

Joseph Queraltó, cirugià de càmara de Carles IV, inventà un 
nou método de curar les ferides que ha sigut usat fins fa pochs 
anys, cobrintles ab unes sensilles desfiles, un vendatje y uns fo- 
ments 6 calmants quan ho exigia el dolor. 

Francísco Salvà y Campillo, de Barcelona; veuse aquí una altra 
figura que per sí sola honora la ciència de un poble y ompla tot 
un sigle; d* ell tindrem d*ocuparnos en altres tractats d'aquesta 
Memòria, perquè el seu geni colossal abarcà totes les ciències natu- 
rals y fíaíques, però aquí no podrem fer més que tractar, y encara 
ràpidament, de les seues obres mèdiques mes capdals; uii estudi 
complert d'aytal autor requiriría un gros volum. 

^Proceso de la inoculación^ presentado al tribunal <fí los sabios 



85 

para que lo juzguen. Barcelona 1777.» Aquesta obra es notable per 
la solidesa dels arguments y oportunitat de les reflexions que usa 
pera convencé de la importància de la inoculació de la verola y 
pera desvanexe els escrúpols morals en que fonamentaren llur de- 
cidida oposició els contraris d'aquell procediment. Quan, després 
de mes de un sigle, les modernes conquestes de la Panspermia 
venen à donar la rahó à nostre compatrici contra els seus adversa- 
ris, no 's pot menys de admirar la prodigiosa intuïció de Salvà y. 
son valor pera sortir à la defensa de idees que, en aquell temps, eren 
considerades per la majoria com à somnis y deliris. 

Traduí íntegra la impugnació del cèlebre de Haen pera refu- 
taria desseguida: ^Respuesta d la primera pieza que publicà contra 
la inoculación Antonio de Haen, medico, etc. Barcelona 1777.» 

Publicà també una ^Carta al Licenciado D. Vicente Ferrer y 
Oonaiz, Barcelona 1785,» defensant la inoculació que havia im- 
pugnat en una Memòria impresa à Pamplona. 

Contestà també en forma burlesca al Dr. Menós, contrari de la 
vacuna. 

El ^Método de inocular las viruelasi^ fou recomenat à S. M. pe*l 
primer metje de càmara, considerant sa publicació com el medi 
mes bó de fomentar y extendre pe* I Regne aquella pràctica. 

Consignat axó ja se sobreentén que Salvà fou un dels mes deci- 
dits partidaris y propagandistes de les doctrines y procediments 
del inmortal Jenner. 

, La ^Dísertación sobre el influjo del clima en las enfermedades y 
remedios7> ademés de ser de molta substància per lo que 's refereix 
à lo que 1 titol diu, conté un delicat elogi dels metjes estudiosos, 
y una rahonada llissó contra els qui no llegexen cap llibre y dis- 
culpen son descuyt acudint à lo del influxo del clima en el curs de 
les malalties. 

En altra disertació «iSoòre los saludables efectos de las fru£as, 
Barcelona 1777»*apareix Salvà molt pe4 demunt del nivell dels met- 
jes de son temps, combatent no poques preocupacions y errors, alla- 
vors molt corrents, sobre la pretesa acció patogenésica de les fruy- 
tes y acaba per demostrar que, lluny de ser perjudicials, son un 
aliment sà, y útils ademés, com à remey, en moltes malalties. . 

La Memòria de Salvà optant al premi ofert per la Societat de 
Medicina de París en 1787, fou la mellor del concurs y per conse- 
güent premiada. Obtingué menció honorifica la seua altra Memòria 



m 

suplfitiient de la anterior, que feya referència à la preparació del 
cdniUü coimiderada baix diferents aspectes. 

Kn 1790 í^iianyà el premi de la metexa societat ab la Memòria 
qiiü respon fa al tema: «Senyalar els inconvenients y les ventatjes 
dola |ïtn'(^iints y del ayre fresch en els diferents periòdos de la ve- 
i*olft tiiatHilada: y fins à quin punt el resultat de les investigacions 
fotos sobre at^u estes, pot aplicarse àla curació de les naturals.» 

^í^lc^1rre^m^ també al certamen del any 1792 y la seua Memòria 
fou la úniort que *s considerà digna de menció honorifica, publi- 
rntil^f? ilospròs ab el següent titol: ^Dt analogia inter scorbuium et 
quastitím ffhtr^- tentamen,^ Consta de dues parts: en la primera ex- 
pma V iiutor los seml:Jances entre V escorbut y les febres tifoidees. 
Lh sr^onA. pnqnament terapèutica, està enriquida ab datos clínichs 
pn'^pis. y í\h curiosos ensajos y experiments de medicació vegetal. 

rierol X ciUu^e una altra obra que proba lo predilecte que fou à 
8alvA r ostudi de les enfermetats infeccioses. Es la titulada: cOt>n- 
jMH*\ts Sr^rt /a causa y pronta curación de lasfiebres púfrideis.^ 

En U^nim dt^ Carta publicà en 1779 V estudi de un cas que, per 
aqiaoJt unnps, d^erué cridar poderosament la atenció. Me referexo à 
«/««f /jffi^i^ ifc ía decantada mwjVr de U^rona » Eln ella explica el 
r*t. 8íilviii el nvMio com pogué ser natural el èxtasis, el dejuni ex- 
tr^^vrvitti^ri y K^t lo demés que s' observà en la malaltia de la so- 
hreitiiA* que ^i^qué prop de dos mesos sense pendre cap aliment, ni 

*Tc*|v^in^fia tiW Ke»al Hv>spicio de mujeres de Barcelona, y epi- 
4«iiiiA$ oh$«r>nAda$ en él en 17S7 y ^.> Es una puntnalísima histo- 
ria de ilitií^ ei^uienues. *^Jl^\^lí«^^•fcí«•l.f*l^, se^rons tí autor, ab datos 
ímn^'^•^ iJe lei^ i^u$ífi$. e^uraioTer y mèt.xio euraiiu d' aquelles ^der- 

ArsQT ** ún^rier* per esar^r^yes n>:::« de te^ idees aneses pe*l 
*ft>4 ^*^4fc*NÍr*ï^^Vs t?iun «I aq;ie$44i ïaeai^da eria en alires varis tó- 
çTfi* tu 4»e ïïyir» vie ia í^br>^ ^irrv^rií, $clvr>f t,ní les sntes opinioiïs re- 
lat^ir» * ^ fm^<x^.\^ y ;íil oor^i^iin: |vrv> $^ bu: de ^:&;iar eis trevalls 
ci«fcl;^^>í# »*fcir.r er. v^o«tpíïe re54;iiï de I^ïs e^^sï.^Sesi cm la època en 
^*e js^"^'^ ^ r»fvíi:ïsa?>N:> r:»s ax5$^ r : es p^ss^rie sc^imr q•e Salvà 
4qh«7vtv eae t,'^* s»ct$i 'eíaí'r:::? «í^,^^. bs v**. :2l xx :b»iT;ad:r de primer 
^mài^ >r « V <; «^ tA Te^i*^:;.^ ;fcl ^v*«r^ >^ ^ielliüïi ie »:^ts anys à 
>** ^^^i^^.^m à€ )t, OfcKeC <» i;« .^ -^. :í:í: liiiriiírec à França y al- 



f 



87 

Té ademés Salvà una munió de traduccions, memòries y arti- 
cles publicats en el Aüo clínico. 

Al concedirse importància à les Observacions meteorològiques 
pera apreciar sa influencia en les malalties, escrigué Salvà un dis- 
curs hont demostra la utilitat dels diaris de meteorologia, y empren 
ell mateix les observacions, tres al dia, tasca que continuà més de 
40 anys y ses Taules meteorológiqvsSy que existexen en la Acadè- 
mia de Medicina de B^trcelona, son un verdader prodigi de exacti- 
tut, ab relació al estat de la metereología en aquella època. 

Escrigué ademés Salvà varies Memòries y tractadets sobre les 
aygues minerals, però d' ells ens en ocuparem en son iloch corres- 
ponent dintre la secció de Química (1). 

Francisco Sanponts de Barcelona, company y colaborador de 
Salvà en alguns estudis, publicà també una porció d* obres de di- 
ferentes matèries, sent de remarcar la Memòria premiada per la 
Keal societat de Medicina de París, baix el següent tema: «Indagar 
quines son les causes de la enfermetat aphtosa, anomenada comun- 
ment Muguet, Millet, Blanchet, à la qual estan subjectes els nens, 
especialment quan se reunexen en els hospitals desde el primer fins 
al tercer ó quart més del seu naxement: quals son els seus sínto- 
mes, qual sa naturalesa, son preservatiu y el modo de curaria.» A 
la Acadèmia de Medicina de Barcelona hi presentà: , «La observa- 
ción de una hemon*agia crítica que padeció un sujeto recién Uegado 
de la Habana^* en qual memòria tracta de les varies malalties que 
s* observaren als qui havían estat molt temps à Amèrica, y les 
• Observaciones de un muchacho de 8 aííos qvA tenia el abdomen 
abultado y duro como una piedra^^ y à qui curà perfectament ab 
r ús de r aygua del mar presa interiorment. 

El sçu germà Joseph Ignasi Sanponts^ fou també metje distiur 
git; publicà les següents obres: tJDisertacíón médico-pràctica en que 
se trata de las muertes aparentes de los recién nacidos^ anegadoSy 
ahogados por ellazo, sofocados por el vapor del carbón y del vino, 
pasmados del friOytocados del rayo, etc, y de los remedios para 
revocarlos d la vida. Al ftn de ella se da la descripción de una mà- 
quina para introducir el humo del tabacOy tan manual y portàtil ^ 
que cualquiera paedetraerla consigo, Barcelona i777,» € Observa- 



(1) Pera més dates vegis: El Dr* D. Francisco Salvà y Campillo. Apun- 
tes biogràficos ieidos por el Dr. D. Bertran Rubio.— Barcelona, 18S6. 



cionés de una nifía decuarenta dias atacada de una eòlica picto- 
rum>> 

Jaume Sold es autor de ^Medica et legalis contentio inter nobiles 
corporis partes.» Barcinone 1702. 

Domingo Vidal, natural de Vilaller (Tremp) professor del colegi 
de Càdiz y catedràtich del de Barcelona, fou home estudiós y ano- 
menat; escrigué una obra en dos tomos, de Cirugía, una altra con- 
sagrada à les qüestions médich-forenses, altre sobre les ferides y 
Hagués, y per fi en 1785 publicà son ^Tratado de las enfermedades 
de los ojos* molt apreciable compendi en vista del estat de la oftal- 
mologia allavors y el desitj del autor que no era altre que la ins- 
trucció dels estudiants. 

Ab Pere Virgili tanquem aquesta lleugera relació dels metjes y 
cirugians que mes brillaren en el sigle xviir, posant ben alt el nom 
de Catalunya, y en bona veritat que hauríem d' haver comensat 
per ell, ja que à n' ell mes que à ningú 's degué el gran desenrotllo 
que la ensenyança quirúrgica prengué à tota Espanya en aquest 
sigle. No se sap que Virgili escrigués cap obra, ab tot y atribuhimi 
dues en Torres Amat, però els seus fets valen induptablement més 
que les dues que hagués pogut escriure. La seua vida es una vida 
de trevall continuat al costat del malalt. En V art operatori arribà 
fins ahont no havia arribat cap metje en el seu temps, practicant 
les operacions mes perilloses, com la litotomia, per exemple, ab 
llestesa y èxit admirables. Enamorat de son art y desitjós de sapi* 
guer pera ensenyar mellor als seus oyentS; no 's limità à executar 
ab maestría les operacions recomenadespe^Is grans mestres, sinó 
que, verdader cirugià de ganeral intuïció, no s' espantava de vant 
dels complicats conflictes operatoris, espantadors per la urgència 
ab que demanen remey; y ab una sanch freda admirable, ab la se- 
rena decisió que naix de la sabiduría, promptitut y acert propis de 
les grans inteligencies, modificava els métodos segons el cas de 
moment ó inventava nous modos de operar en oposició à les velles 
preocupacions, sancionades per autoritats indiscutibles. 

Proba brillant de la seva genial inventiva en V art y de la seua 
independència en la pràctica, fou aquella operació famosa en els 
anals de la cirugía, realisada à Càdiz en un soldat y publicada en 
les Memoires de V Academie Royal de Chirurgie de Paris t operació 
que 20 anys mes tart dei publicada, en 1763, no s' atrevien encara 
els metjes francesos à practicaria. 



..iiJ_ 



89 

Però el mèrit capdal que adorna la augusta figura de Virgili fou 
sa qualitat de feliç reformador de la ensenyança quirúrgica en Es- 
panya. Perquè Virgili fou un d' aquestos homens extraordinaris 
que emplearen sa influencia, activitat y valer en bé del art; ell 
donà nou impuls y" força à la ciència nacional; aumentà el pres- 
tigi de la classe; axecà el nivell intelectual, en lo referent à ciru- 
gía, à una gran altura, y fou V iniciador dels Golegis de Cirugía de 
Càdiz y Barcelona, en els quals tants homens eminents se formaren. 

Després d' aquesta revista general de la ciència mèdica catalana 
del sigle xviii y dels seus homens, si entressem à fer 1' estudi del 
sigle XIX, veuríem com la llevor sembrada fructificà esplendorosa- 
ment, posantse la ciència catalana al costat de la dels paíssos mei 
avensats, imposant el seu criteri y els seus professors a tota, Es- 
panya. 



Epidemilogia 



Havem cregut convenient tractar per separat aquesta branca de 
la historia general de la Medicina catalana no sols per la seua im- 
portància, que 'n tingué moltíssima en la sèrie de sigles que estem 
estudiant, sinó també pe'l seu caràcter particular, perla munió de 
detalls que la acompanyen que fan que V historiador puga donarse 
mellor compte de la cultura científica del poble. 

innombrables son les epidèmies sofertes j-a, Catalunya del sigle 
XII al XVIII, de que 'ns parla la historia; la glànola ó peste bubònica 
sobre tot, fou freqüentíssima causant horroroses mortandats à Bar- 
celona, especialment en els sigles xiv y xv, y perçó no es d' es- 
tranyar que desde '1 rey y les autoritats fins al darrer metje se 
preocupessen seriament del mal cercant el seu remey, y avuy nos- 
altres estudiant les seues disposicions y els remeys usats, podem 
conexer V estat de les ciències naturals d' allavors. 

El primer autor català que trobem s' ha ocupat de la peste baix 
el punt de vista médich es 1* Arnau de Vilanova. Bastero en la 
Ci-uzca provenzale t: I p, 104 diu que la obra d' Arnau titulada: 
tBegiment quis deu tenir en temps de epidèmia^ se conserva M. S. 
en la Biblioteca Vaticana, còdex 4797 carta 287. 

Havem trovat una copia d' aquest Regiment en un manuscrit de 
la Biblioteca Provincial que porta, el titol ^Zibaldon le Provem.^ 
(Síg. 21-2-9) y que es un catàlech dels manuscrits catalans de la 
Biblioteca Vaticana. El còdex 4797 en que hi hà la obra delnostro 
Arnau conté ademés les següents obres: 

*Libre de Medecina intitulat Introducció del art de Signi, de 
Joaniscb.» 

iTractat de orines compost per Mestre Antoni Ricart.» 

■Tractat de conaxensa de polsos de Mestre Antoni Ricart.» 

■La Suma de Gordo.» 



91 

L' autor del Zibaldon fa la següent descripció del còdex hont 
hi ha aquestes obres catalanes de medicina, de la següent manera: 

«Aquest Codigo 4797 es in 4.^ enquadernat ab cubertas de va- 
queta vermella ab sine tatxas de llautó demunt de cada cuberta 
una al mig y las 4 alas cantonadas a modo de llibre de cor, y ab 
gafets de llautó lo caràcter es antich y format a manera de estampa 
antiga y los títols son de lletra vermella y las cap lletras també ver- 
mellas y un poc pintadas o miniadas. Y es escrit en paper molt do- 
ble com era lo que se usa en temps antic. En la part hon los llibra- 
ters solan fer lo titol hi ha un paper atacat ab lletra formada y 
quasi romanilla feta de un dels escriptors de la Vaticaua que ju- 
dico es de temps del papa Paulo V que da lo següent clntrodutt"^ 
deir arte del Segni di Joannitio et al tro.» 

El Zibaldon fà un estracte molt lleuger y molt incomplert de les 
mentades obres, però copia Íntegrament, segons sembla laobreta d' 
En Arnau sobre la pesta, que nosaltres transcribím aquí per trac- 
tarse de ser inèdita y de interès pera la historia de la Epidemilo- 
gia catalana: 

«En nom de deu sia e deia umill verge medona Santa Maria, Co- 
jnensa un patit tractat per lo Reverent mestra Arnau de Vilanova 
Sobra lo Regiment Quis deu tenir en temps de hepidemie ço es en 
temps de pestilència. 

En nom de deu e de la verja Maria la qual havem aplicar en to- 
tes nostres operacions y af fers per tant com es advocada dels pa- 
quetors || E primerament en tota congregació de gents deu ésser 
perf amade la case e la cambre en lo temps de ivem ab aquest per- 
fum II R8 labdonitz mira mastec ensens. an 3. y sandils musca 
cellini flor de romeni blanchis biancis. an 3. Y roses veimelles 3, 
1 niS 2 h. E si es potent mescles storachs calemita et lignum aloe 
an 3. y. musc et ambre an Y aygua ros. Esi es destíu fareu lo per- 
fum següent || RS roses vermelles tots los sandils flor de violes 
an Y 3 1 y E si es potent pot hi mesclar musc ambre an Y pes Ax 
metex pot portar un pom odoriferant fet axi del ambre. 3 y lignum 
aloes sandils vermells et murta fellinis an 3. 1 Y et canfora 3 1 Y 
E si es destiu hi pot ésser posat mes càmfora e sies divern menys. 
E la càmfora el ambre estiga un dia ab aygua ros et puys sien dise- 
cats et tot en semps sia ajustat et feta una massa ab labdemis sia 
format un pomell gran ho poc segons la velor delí portant. Deu ésser 
asquivat en tal temps moviments y trebals inmoderats escalsen et 



92 » 

reposen || pot husar moviments trempats fets en loc de tota in- 
mondicia deu esquivar. Axi mateix se deu guardar de tot cohit^ex- 
ssesiu com tal acta debelita lo cors el ascalfa el fa pus pasible de 
reebre infeccions || En tal temps deu ésser esquivat tota manera de 
fruytas com aquestàs aytals fan la sanc e les humos aygora perquè 
son pus dispostes ha putrefacció || E hus fruytes hasetoses axí com 
son megranes agres et cireres agres pot les menjar en pocha quan- 
titat. II E deu ésser asquivada verdura ecceptant borajes letugas 
y erba y verdolagas || Deu esquivar en tal temps tota vianda dolsa 
e en especial leyt y tota vianda de pasta y de farina exceptat or- 
diat 6 avenat. Deu esquivar carns grasses y viscoses axi com es 
carn de porc y osells daygua || Son elegidores carns de moltó jova 
y pols polletes y usells menuts y semblants || Deuen ésser esquivats 
als y sebes mostalla aruça y totes coses ajudes axi com salses gin- 
gebre y pebre Deu esquivar tota manera de pex si no alguns so els 
molls y lusos y alguns peys de roque preparats ab vinagra o agras. 
En totes ses viandes lo pa sia bo be cuyt y levat Dels vins se perta- 
nyen tal temps blanchs y subtils y no dolsos y sian del any E son 
esquivedos vins cuyts moscat melvesía y tots vins acuts E son es- 
quivedors vins torbats y mudats Deu ésser asquivada tota replec- 
cio mejorment de avols viandes ni deu pendre viandes fins que la 
primera sie digesta || Empro en tal temps no deu ésser soferta 
fam ni set sensible si son naturals y que non sia mendosa 
del dormir y del vetlar no deuen ésser in moderats lo molt 
dormir car umenta lo cors || Axi metex lo molt vetlar disecha y de- 
bilita lo cors per caseu de aquess sian fets trempadement Si es possi- 
ble lo dormir de dia es asquivador si no ho ha acustumat E levores 
sia poc e que aje poc temps del dinar || Dels accidents deia anima 
deu esquivar tristicias deu sercar goigs y alegrias y totes coses pla- 
sents y observar lo regiment desús dit com se pertany en la dieta 
II E encara si deu husar per com deia sua sanitat les medessines se- 
gents Primerament en lo mati abans que hischa de case deu pendre 
del boli armini ab un poc de vinagra grec ho blanc pot pendre del 
diptamus polverisat ab un poc de vinagra grec o blanc d% 1Y4. 
cascun meti pot pendra del ponsem candit o de la sua asetositat 
havent après un poc de vi amerat y pot pendre una torade mullada 
en Vinagra y en aygua ros = 

289.... E per amor de ha so com aquesta venositat nos no hi pu- 
gau donar se pròpia triaya Com ignoram la espessia de la sua veno 



93 

sitat devem husar la cosa triagall pues comuna contra tot veri axi 
com le pedra batzaar Mas en defellensa sua es lo maragda que tant 
en preservar com en curar ha gran propietat || E es la sua pres 
nou grans polverisats y après en deju ab aygua de escairosa y deu 
estar après VIIII ores de menjar || E jo dich que en aquells qui han 
lo bosí y bubo y la febra pestilenciall quels fosen donats aquestos 
defencius qui es contra tot veri y en especial en aquesta meleltia 
del bubo y de febra pestilenciall || Empro es mester que lo dit 
abeuratja sia donat al passient dins XV ores y 'es lo següent ES mar- 
garitarum etc. (creyem incomplert aques paràgraf). 

290 E per tal com enaquets accidents se esdevé avegades en loc 
ont noha metja serà posat así lo regiment curatiu de la febre pesti- 
lenciall. 

Regiment curatiu de la febra pestilenciall. 

Primerament sia avecuat lo cors per sagnia ho per medesina la- 
xativa per ab desos segons que apar al judici del metja no spe- 
rant digestió com le materie sia forsosa. Pot hesser xeropat ab jolep 
roset ho ab exerop asetos simple E feta la purgasio es bo pendra 
boliarmini ab julep ho ab brou E feu aquest cordiall || RS conlls ro- 
sarum boraginis et de buglossa y ascorsa de ponsem candida ab su- 
cra an h 2 etc. Après la case del melalt sovint sia rosada ab vi- 
nagra amerat ab aygua freda Esi era aygua ros mes valria y deu 
tanir en torn lo lit erbas fredas axi com murtra y fulles de canyas y 
de serments y de salser y roses frescas En la lur cambra noy entre 
molta gent Consolaria a si lo melalt no podrà dormir y aso per la 
-causa de la febra que te en lo cap que agen cadelons petits de ley t 
y feros per la espina sian posats en la sumitat del cap E axi metex hi 
son bons pollets petits hoc encara molt bo lo següent || RS una erba 
quesfa en la care de le aygua que ha le fulle axi con ha lantilla y 
dian li los species lantiginis agn, Esia pica ha nunc morter be E 
puys metenla ha nun drap que sia en guisa denpastra y sia ascalfat 
y sia posat en lo front quant sia un poc ascalfat y sia que tengua 
de pols ha pols y tentost dormirà 1| ítem per lo cas metex de dolor 
de cap que vinga per calor f eli lo ques segué || RS mastec que sia 
be polveiisat y suc de solatrum ho oli rosat y vinagra grec y sia fet 
de tot aço una pleta ben ampla que bast de pols ha pols y sia con- 
tinuat.» 

Com se veu la síntesis del anterior Regiment de 1* Arnau consis- 
teix en la desinfecció per medi de plantes ó substàncies aromàtiques 



8tí 

suplement de la anterior, que feya referència à la preparació del 
cànem considerada baix diferents aspectes. 

En 1790 ^anyà el premi de la metexa societat ab la Memòria 
que responia al tema; «Senyalar els inconvenients y les ventatjes 
dels purgants y del ayre fresch en els diferents periòdos de la ve- 
rda inoculada; y fins à quin punt el resultat de les investigacions 
fetes aobre aquestes, pot aplicarse àla curació de les naturals.» 

Concorregué també al certamen del any 1792 y la seua Memòria 
fou la única que 's considerà digna de menció honoHfica, publi- 
cautse després ab el següent titol: «Z)tí analogia inter scorbutum et 
quasdam febrer íentamen.* Consta de dues parts: en la primera ex- 
posa r autor les scmbjances entre V escorbut y les febres tifoidees. 
La segona, pròpiament terapèutica, està enriquida ab datos clínichs 
propis, y ab curiosos ensajos y experiments de medicació vegetal. 

Mereix citarae una altra obra que proba lo predilecte que fou à 
Salvà r estudi de les enfermetats infeccioses. Es la titulada: cCon- 
jeturas mbre la cau»a y pronta curación de la^fiébres púfridas.» 

En forma de Carta publicà en 1779 ï estudi de un càs que, per 
aquell temps, degué cridar poderosament la atenció. Me referexo à 
*La èxtasis de la decantada mujer de Llerona » Eú ella explica el 
Dr, Salvà el modo com pogué ser natural el èxtasis, el dejuni ex- 
traordinari y tot lo demés que s' observà en la malaltia de la so- 
bredíta, que visqué prop de dos mesos sense pendre cap aliment, ni 
beguda. 

♦Topografia del Keal Hospicio de mujeres de Barcelona, y epi- 
demias observadas en él en 1787 y 94.» Es una puntualísima histo- 
ria de dites epidèmies, sinoquea putrides, segons el autor, ab datos 
curiosos de les causes, caràcter y mètodo curatiu d' aquelles enfer- 
metats infeccioses. 

Avny se tindrien per estranyes moltes de les idees emeses pe*l 
sabi catedràticli, tant en aquesta memòria com en altres varis es- 
crits dQ que tractà de la febre groga, sobre tot les seues opinions re- 
latives à la patogeuia y al contagi; però s' han de jutjar els trevalls 
cieutífichs tenint en compte V estat de les ciències en la època en 
que aquells se realisaren. Fins axis, no es possible negar que Salvà 
apareix en tots sos escrits mèdichs com un observador de primer 
ordre; y en lo que fà relació al contagi s' adelanta de molts anys à 
les opinions deM, Castel que tan de nom tingueren à França y al- 
tres parts en ta primera mitat del sígle xix. 



87 

Té ademés Salvà una munió de traduccions, memòries y arti- 
cles publicats en el Afío clinico. 

Al concedirse importància à les Observacions meteorològiques 
pera apreciar sa influencia en les malalties, escrigué Salvà un dis- 
curs hont demostra la utilitat dels diaris de meteorologia, y empren 
ell mateix les observacions, tres al dia, tasca que continuà més de 
40 anys y ses Taules meteorològiques ^ que existexen en la Acadè- 
mia de Medicina de Barcelona, son un verdader prodigi de exacti- 
tut, ab relació al estat de la metereología en aquella època. 

Escrigué ademés Salvà varies Memòries y tractadets sobre les 
^ygues minerals, però d' ells ens en ocuparem en son Uoch corres- 
ponent dintre la secció de Química (1). 

Frandsco Sanponts de Barcelona, company y colaborador de 
Salvà en alguns estudis, publicà també una porció d* obres de di- 
f erentes matèries, sent de remarcar la Memòria premiada per la 
Real societat de Medicina de París, baix el segtLent tema: «Indagar 
quines son les causes de la eníermetat aphtosa, anomenada comun- 
ment Muguet, Millet, Blanchet, à la qual estan subjectes els nens, 
especialment quan se reunexen en els hospitals desde el primer fins 
al tercer ó quart més del seu naxement: quals son els seus sínto- 
mes, qual sa naturalesa, son preservatiu y el modo de curaria.» A 
la Acadèmia de Medicina de Barcelona hi presentà: . «La observa- 
ción de una hemon'agia crítica que padeció un sujeto recién Uegado 
de la IFaòanaf9 en qual memòria tracta de les varies malalties que 
s* observaren als qui havían estat molt temps à Amèrica, y les 
•Observaciones de un muchacho de 8 aüos que tenia el abdomen 
abultado y duro como una piedra» y à qui curà perfectament ab 
r ús de r aygua del mar presa interiorment. 

El s^u germà Joseph Ignasi Sanponts, fou també metje distin? 
git; publicà les següents obres: tDisertaciòn médico-prúctica en que 
se trata de las muertes aparentes de los recién nacidos, anegados^ 
ahogados por ellazo, sofocados por el vapor del carb&n y del vino, 
pasmados del frio, tocados del rayo, etc, y de los remedios para 
revocarlos d la vida. Al ftn de ella se da la descripciòn de una mà- 
quina para introducir el humo del tabaco, tan manual y portàtil , 
que cualqmera paede traerla consigo. Barcelona i777,> ^Observa- 



(1) Pera més datos vegis: El Dr. D. Francisco Salvà y Campillo. Apun- 
tes biogràfícos leidos por el Dr. D. Bertran Rubio.— Barcelona, 1686. 



I -li^'ih 



88 

cionéè de una nifía decuarenta dias atacada de una eòlica picto- 
rum,9 

Jaume Sold es autor de ^Medica et legalis contentio inter nobiles 
corporis partes.T* Barcinone 1702. 

Domingo Vidal, natural de Vilaller (Tremp) professor del colegi 
de Càdiz y catedràtich del de Barcelona, fou home estudiós y ano- 
menat; escrigué una obra en dos tomos, de Cirugía, una altra con- 
sagrada à les qüestions médich-forenses, altre sobre les ferides y 
Hagués, y per fi en 1785 publicà son ^Tratado de las enfermedades 
de los ojos* molt apreciable compendi en vista del estat de la oftal- 
mologia allavors y el desitj del autor que no era altre que la ins- 
trucció dels estudiants. 

Ab Pere Virgili tanquem aquesta lleugera relació dels metjes y 
cirugians que mes brillaren en el sigle xviir, posant ben alt el nom 
de Catalunya, y en bona veritat que hauríem d' haver comensat 
per ell, ja que à n' ell mes que à ningú 's degué el gran desenrotllo 
que la ensenyança quirúrgica prengué à tota Espanya en aquest 
sigle. No se sap que Virgili escrigués cap obra, ab tot y atribuhimi 
dues en Torres Amat, però els seus fets valen induptablement més 
que les dues que hagaés pogut escriure. La seua vida es una vida 
de trevall continuat al costat del malalt. En V art operatori arribà 
fins ahont no havia arribat cap metje en el seu temps, practicant 
les operacions mes perilloses, com la litotomia, per exemple, ab 
llestesa y èxit admirables. Enamorat de son art y desitjós de sapi- 
gaer pera ensenyar mellor als seus oyentS; no 's limità à executar 
ab maestría les operacions recomenadespe^Is grans mestres, sine 
que, verdader cirugià de ganeral intuïció, no s' espantava devant 
dels complicats conflictes operatoris, espantadors per la urgència 
ab que demanen remey; y ab una sanch freda admirable, ab la se- 
rena decisió que naix de la sabiduría, promptitut y acert propis de 
les grans mteligencies, modificava els métodos segons el cas de 
moment ó inventava nous modos de operar en oposició à les velles 
preocupacions, sancionades per autoritats indiscutibles. 

Proba brillant de la seva genial inventiva en V art y de la seua 
independència en la pràctica, fou aquella operació famosa en els 
anals de la cirugía, realisada à Càdiz en un soldat y publicada en 
les Memoires de V Academie Royal de Chirurgie de Paris , operació 
que 20 anys mes tart de publicada, en 1763, no s' atrevien encara 
els metjes francesos à practicaria. 



89 

Però el mèrit capdal que adorna la augusta figura de Virgili fou 
sa qualitat de feliç reformador de la ensenyança quirúrgica en Es- 
panya. Perquè Virgili fou un d' aquestos homens extraordinaris 
que emplearen sa influencia, activitat y valer en bé del art; ell 
donà nou impuls y" força à la ciència nacional; aumentà el pres- 
tigi de la classe; axecà el nivell intelectual, en lo reíerent à cim- 
gía, à una gran altura, y fou V iniciador dels Golegis de Ciruí^ía de 
Càdiz y Barcelona, en els quals tants homens eminents se formaren > 

Després d' aquesta revista general de la ciència mèdica catalana 
del sigle xviii y dels seus homens, si entressem à fer V estudi del 
sigle XIX, veuríem com la llevor sembrada fructificà esplendorosa - 
ment, posantse la ciència catalana al costat de la dels paíssos mea 
avensats, imposant el seu criteri y els seus professors à tota Es- 
panya. 



Epidemilogia 



Havem cregut convenient tractar per separat aquesta branca de 
la historia general de la Medicina catalana no sols per la seua im- 
portància, que 'n tingué moltíssima en la sèrie de sigles que estem 
estudiant, sinó també pe'l seu caràcter particular, per la munió de 
detalls que la acompanyen que fan que V historiador puga donarse 
mellor compte de la cultura científica del poble. 

Innombrables son les epidèmies sofertes j-^ Catalunya del sigle 
XII al XVIII, de que 'ns parla la historia; la glànola ó peste bubònica 
sobre tot, fou freqüentíssima causant horroroses mortandats à Bar- 
celona, especialment en els sigles xiv y xv, y perçó no es d' es- 
tranyar que desde '1 rey y les autoritats fins al darrer metje se 
preocupessen seriament del mal cercant el seu remey, y avuy nos- 
altres estudiant les seues disposicions y els remeys usats, podem 
conexer V estat de les ciències naturals d' allavors. 

El primer autor català que trobem s' ha ocupat de la peste baix 
el punt de vista médich es 1* Arnau de Vilanova. Bastero en la 
Ci'uzca provenzale t: I p. 104 diu que la obra d' Arnau titulada: 
^Regiment quis deu tenir en temps de epidèmia* se conserva M. S. 
en la Biblioteca Vaticana, còdex 4797 carta 287. 

Havem trovat una copia d' aquest Regiment en un manuscrit de 
la Biblioteca Provincial que j^orta el titol ^Zibaïdon le Provem. > 
(Sig. 21-2-9) y que es un catàlech dels manuscrits catalans de la 
Biblioteca Vaticana. El còdex 4797 en que hi hà la obra delnostro 
Arnau conté ademés les següents obres: 

cLibre de Medecina intitulat Introducció del art de Signi, de 
Joanisch.» 

iTractat de orines compost per Mestre Antoni Ricart.» 

cTractat de conaxensa de polsos de Mestre Antoni Ricart.» 

«La Suma de Gordo.» 



91 

L' autor del Zibaldon fa la següent descripció del còdex hont 
hi ha aquestes obres catalanes de medicina, de la següent manera: 

«Aquest Codigo 4797 es in 4.^ enquadernat ab cubertas de va- 
queta vermella ab sine tatxas de llautó demunt de cada cuberta 
una al mig y las 4 alas cantonadas a modo de llibre de cor, y ab 
gafets de llautó lo caràcter es antich y format a manera de estampa 
antiga y los títols son de lletra vermella y las cap lletras també ver- 
mellas y un poc pintadas o miniadas. Y es escrit en paper molt do- 
ble com era lo que se usa en temps antic. En la part hon los llibra- 
ters solan fer lo titol hi ha un paper atacat ab lletra formada y 
quasi romanilla feta de un dels escriptors de la Vaticaua que ju- 
dico es de temps del papa Paulo V que da lo següent clntrodutt"*' 
deir arte del Segni di Joannitio et al tro.» 

El Zibaldon fà un estracte molt lleuger y molt incomplert de les 
mentades obres, però copia Íntegrament, segons sembla la obreta d' 
En Arnau sobre la pesta, que nosaltres transcribím aquí per trac- 
tarse de ser inèdita y de interès pera la historia de la Epidemilo- 
gia catalana: 

«En nom de deu sia e deia umill verge medona Santa Maria, Co- 
jnensa un patit tractat per lo Eeverent mestra Arnau de Vilanova 
Sobra lo Regiment Quis deu tenir en temps de hepidemie ço es en 
temps de pestilència. 

En nom de deu e de la verja Maria la qual havem aplicar en to- 
tes nostres operacions y affers per tant com es advocada dels pa- 
quetors || E primerament en tota congregació de gents deu ésser 
perf amade la case e la cambre en lo temps de ivern ab aquest per- 
fum II R8 labdonitz mira mastec ensens. an 3. y sandils musca 
cellini flor de romeni blanchis biancis. an 3. Y roses veimelles 3, 
1 niS 2 h. E si es potent mescles storachs calemita et lignum aloe 
an 3. y. musc et ambre an Y aygua ros. Esi es destíu fareu lo per- 
fum següent || RS roses vermelles tots los sandils flor de violes 
an Y 3 1 y E si es potent pot hi mesclar musc ambre an Y pes Ax 
metex pot portar un pom odoriferant fet axi del ambre. 3 y lignum 
aloes sandils vermells et murta fellinis an 3. 1 Y et canfora 3 1 Y 
E si es destiu hi pot ésser posat mes càmfora e sies divern menys. 
E la càmfora el ambre estiga un dia ab aygua ros et puys sien dise- 
cats et tot en semps sia ajustat et feta una massa ab labdemis sia 
format un pomell gran ho poc segons la velor delí portant. Deu ésser 
asquivat en tal temps moviments y trebals inmoderats escalsen et 



92 I 

reposen || pot husar moviments trempats fets en loc de tota in- 
mondicia deu esquivar. Axi mateix se deu guardar de tot cohit-ex- 
ssesiu com tal acta debelita lo cors el ascalfa el fa pus pasible de 
reebre infeccions || En tal temps deu ésser esquivat tota manera de 
fruytas com aquestas aytals fan la sanc e les humos aygora perquè 
son pus dispostes ha putrefacció || E hus fruytes hasetoses axí com 
son megranes agres et cireres agres pot les menjar en pocha quan- 
titat. II E deu ésser asquivada verdura ecceptant borajes letugas 
y erba y verdolagas || Deu esquivar en tal temps tota vianda dolsa 
e en especial leyt y tota vianda de pasta y de farina exceptat or- 
diat 6 avenat. Deu esquivar carns grasses y viscoses axi com es 
carn de porc y osells daygua || Son elegidores carns de moltó jo va 
y pols poUetes y usells menuts y semblants || Deuen ésser esquivats 
als y sebes mostalla aruça y totes coses ajudes axi com salses gin- 
gebre y pebre Deu esquivar tota manera de pex si no alguns so els 
molls y lusos y alguns peys de roque preparats ab vinagra o agras. 
En totes ses viandes lo pa sia bo be cuyt y levat Dels vins se perta- 
nyen tal temps blanchs y subtils y no dolsos y sian del any E son 
esquivedos vins cuyts moscat melvesía y tots vins acuts E son es- 
quivedors vins torbats y mudats Deu ésser asquivada tota replec- 
cio mejorment de avols viandes ni deu pendre viandes fins que la 
primera sie digesta || Empro en tal temps no deu ésser soferta 
fam ni set sensible si son naturals y que non sia mendosa 
del dormir y del vetlar no deuen ésser in moderats lo molt 
dormir car umenta lo cors || Axi metex lo molt vetlar disecha y de- 
bilita lo cors per caseu de aquess sian fets trempadement Si es possi- 
ble lo dormir de dia es asquivador si no ho ha acustumat E levores 
sia poc e que aje poc temps del dinar 1| Dels accidents deia anima 
deu esquivar tristicias deu sercar goigs y alegrias y totes coses pla- 
sents y observar lo regiment desús dit com se pertany en la dieta 
II E encara si deu husar per com deia sua sanitat les medessines se- 
gents Primerament en lo mati abans que hischa de case deu pendre 
del bol i armini ab un poc de vinagra grec ho blanc pot pendre del 
diptamus polverisat ab un poc de vinagra grec o blanc d«lY4. 
cascun meti pot pendra del ponsem candit o de la sua asetositat 
havent après un poc de vi amerat y pot pendre una torade mullada 
en Vinagra y en aygua ros = 

289.... E per amor de ha so com a(^uesta venositat nos no hi pu- 
gau donar se pròpia triaya Com ignoram la espessia de la sua veno 



93 

sitat devem husar la cosa triagall pues comuna contra tot veri axi 
com le pedra batzaar Mas en defellensa sua es lo maragda que tant 
en preservar com en curar ha gran propietat || E es la sua pres 
nou grans polverisats y après en dejú ab aygua de escairosa y deu 
estar après VIIII ores de menjar || E jo dich que en aquells qui han 
lo bosí y bubo y la febra pestilenciall quels fosen donats aquestos 
defencius qui es contra tot veri y en especial en aquesta meleltia 
del bubo y de febra pestilenciall H Empro es mester que lo dit 
abeuratja sia donat al passient dins XV ores y 'es lo següent RS mar- 
garitarum etc. (creyem incomplert aques paràgraf). 

290 E per tal com enaquets accidents se esdevé avegades en loc 
ont noha metja serà posat así lo regiment curatiu de la febre pesti- 
lenciall. 

Regiment curatiu de la febra pestilenciall. 

Primerament sia avecuat lo cors per sagnia ho per medesina la- 
xativa per ab desos segons que apar al judici del metja no spe- 
rant digestió com le materie sia forsosa. Pot hesser xeropat ab jolep 
roset ho ab exerop asetos simple E feta la purgasio es bo pendra 
boliarmini ab julep ho ab brou E feu aquest cordiall || RS conlls ro- 
sarum boraginis et de buglossa y ascorsa de ponsem candida ab su- 
cra an h 2 etc. Après la case del melalt sovint sia rosada ab vi- 
nagra amerat ab aygua freda Esi era aygua ros mes valria y deu 
tanir en torn lo lit erbas fredas axi com murtra y fulles de canyas y 
de serments y de salser y roses frescas En la lur cambra noy entre 
molta gent Conselaria a si lo melalt no podrà dormir y aso per la 
-causa de la febra que te en lo cap que agen cadelons petits de ley t 
y feros per la espina sian posats en la sumitat del cap E axi metex hi 
son bons pollets petits hoc encara molt bo lo següent || RS una erba 
quesfa en la care de le aygua que ha le fulle axi con ha lantilla y 
dian li los species lantiginis agn, Esia pica ha nunc morter be E 
puys metenla ha nun drap que sia en guisa denpastra y sia ascalfat 
y sia posat en lo front quant sia un poc ascalfat y sia que tengua 
de pols ha pols y tentost dormirà 1| ítem per lo cas metex de dolor 
de cap que vinga per calor f eli lo ques segué || RS mastec que sia 
be polveiisat y suc de solatrum ho oli rosat y vinagra grec y sia fet 
de tot aço una pleta ben ampla que bast de pols ha pols y sia con- 
tinuat.» 

Com se veu la síntesis del emterior Regiment de 1* Arnau consis- 
teix en la desinfecció per medi de plantes ó substàncies aromàtiques 



94 

y especialment el vinagre, y la bona higiene corporal, condicions 
que son molt de remarcar per tractarse de una època en que no *s 
tenia cap conexement exacte de la verdadera causa deia epidè- 
mia. No obstant hi axó alguns dels concells que porta son els me- 
texos de la ciència moderna. 

Ün dels escriptors antichs qui més se preocupà y escrigué sobre 
la peste, fou en Pere Miquel Carbonell, com ja tindrem ocasió de 
anar veyent. En un còdex manuscrit del sigle xv regalat per ell à 
la Bibloteca de Sta. Maria de Jesús del ordre de frares menorets 
y existent avuy en la Provincial Universitària, s*hi enclouen entre 
altres, els següents tractats de peste del sigle xiv. 

€ Preservació contra pestüenda data per magistrum Johannem 
de Tornamira magistrum in medicina de montspesvXano anno a 
nat. domini MCCC septuagesim^* ocupa solsament dos folis ymitj 
y à continuació hi hà 4 folis ab un altre tractat qual titol es: ^Regi- 
m,en quo ad epidemiam editum per magistrum Johannem. Jacobí,^ 
que acaba de la següent manera: «Explícit regim^i quoad epide- 
miam sive pestilenciam datum per magistrum Johannem Jacobi 
magistrum in medicina montspesulani anno anat. dni. m^ccc^ sep- 
tuagesimo 1370». 

En 1348 la peste bubònica ó landre invadí Barcelona ocasionant 
una gran mortandat de vehins, y com sempre se buscà la seua cau- 
sa en els astres, secada, fam y altres motius estrafalaris; en prova 
d* axó que *1 governador del Rosselló y Cerdanya participà al rey 
En Pere d* Aragó que alguns malvats envenenaren les aygues, ver- 
dures y menjars à qual acte s* atribuïa la mortandat en aquelles co- 
marques. 

Devant del perill de la invasió. del morbo, com allavors s* ano- 
menava la pesta, les autoritats prenien tota mena de precaucions, 
obrant ab complerta independència, especialment les de Barcelona, 
per privilegi del rey En Pere III. Com es de suposar les precaucions 
adoptades pe*ls nostres concellers s* ajustaven sempre à les idees y 
doctrines dominants sobre la naturalesa de la malaltia y sobre *ls 
medis que *s consideraven propagadors d* ella. 

Quan la introducció de un aire corromput, inïecte, fou conside- 
rat com Tagent que la transportava de un punt à T altre y la conta- 
minació de la atmosfera de una localitat se cregué que era la causa 
de que se arrelés en ella y hi desplegués ses pahoroses activitats, la 
prohibició completa, absoluta, castigada ab pena de la vida d'entrar 



95 

en la ciutat rès ni ningú procedent de lloch infecte, era el medi pro- 
íilàtich à que*8 recurría pera guardar la ciutat del contagi mortífich. 

Mes tart ja 's troba establert Y us de algun desinfectant. Es que 
ha cambiat el concepte etiologich que 's té de la glànola. Ja no son 
solsament els astres y 1* aire alterat y corromput els qui originen 
^es epidèmies. Cert que exercexen en elles una influencia poderosa 
les llunes plenes y les llunes noves: cert que la època del equinocci 
se considera molt perillosa, per V increment de la malaltia, cert 
també que 1' aire de una població contaminada està plé, saturat, d* 
elements contagiosos, mes ja del cós del malalt no n* ixen sols 
emanacions vaporoses, subtils, volàtils y malèfiques que alteren les 
primeres, segones, terceres y fins quartes qualitats de la atmosfera, 
convertintla en agent engendrador de la peste llevantina. Es que *1 
suhor, la saliva, els excrements, orina, V aire expirat de un malalt 
de glànola porten llevors malignes, contagioses, que poden ésser 
transportades y escampades ab les robes del malalt, ab els objec- 
tes de son us, per los qui han estat en son quarto y per tots los qui 
ab ell han tingut directa ó indirectament contacte. El vinagre, el 
sol, r aygua salada, la ventilació, la cals viva y sobre tot el foch, 
son els enemichs mes poderosos d' aquexa Uevor. Les mides 
profilàctiques se modifiquen de conformitat ab el nou concepte 
de la peste bubònica. Les precaucions que s' adopten ab les perso- 
nes y ab les mercaderies procedents de punts infectats ja no son 
tan prohibitives. Si Y individuo, la roba, el blat, etc. son porta- 
dors de la llevor patógena, purificantlos, esterilisantlos (que diem 
avuy) destruint aquexa llevor, ja no son temibles; si *1 desinfectant 
es prou enérgich y ha exercit prou temps sa acció, la virulència y 
malignitat del agent contagiós s* extingexen. La observació qua- 
rentenaria y la desinfecció, donchs, substituexen al rebutj absolut 
de generós sospitosos y à la inmigració de persones procedents de 
llochs no absolutament indemnes, sostenintla no obstant pera tota 
mena de procedències de punts declaradament epidemiats. 

Per les disposicions que donaven, talment sembla que'lsConcellers 
d' allavors sabien ja lo que en aquestos darrers anys han averiguat 
les comissions científiques anades à la índia, es à dir, que'l sol y la 
ventilació secant la bacterià Kitassiana, li lleven la virulència y 
acaben per mataria. Mes tart, els objectes que per sa índole podien 
ésser sotmesos al foch eren passats per les flames ó per un forn ó 
com si diguessem per la moderna estufa seca. 



96 

Son nombrosíssims els autors catalans qui han po^rlat de la peste 
baix diferents aspectes, de manera que no podem fer mes que citar- 
los molt ràpidament, entretenintnos tan sols en els mes r^aomenats. 
,En 1475 se imprimí à Barcelona el primer llibre de epidemilo- 
gía espanyola, que fou la traducció catalana feta per Joan Villar 
de un llibre titulat: «Z>e epidèmia et peste magistri Valestii Taren- 
tini artium medicince que doctoris escimii.i^ 

En Pere Miquel Carbonell, qui visqué à darrers del sigte xv y 
principis del xvi, dexà curioses noticies y traduccions de tractats 
sobre la peste. Ja hem citat un còdex seu en que hi van dos tractats 
de peste en llatí, y en la Biblioteca Provincial Universitaiia n' hi 
ha un altre provinent del convent de Santa Caterina en que hi tro- 
bem intercalades les següents curioses notes que fan relació ab el 
nostre objecte. 

' «Vers compost per lo gran Phísich mestre Ferrando de Aerue 
Mestre en arts e en Medecina Ciutadà de Barcelona; natural de Vila 
de Eora del Regne de Valentia. En lo qual tracta de Fortuna. E fou 
fet stant pestilent la Ciutat de Barcelona. Es lo present vers scrit 
en una post ligada en les rexes del altar maior deia Seu de Barce- 
lona. En lo peu del qual hi trobareu continua lo nom del Auctor en 
quattre bordons composts e scrits per Pere Michael Carbonell Ar- 
chiver del Rey notre Sr. e notari publich de Barcelona. 

Tal indispost H qual so novell e tendre 
En la gentil || e polida sciença 
No recusant || mon treball per apendre 
He proposat || devant la reverença 
De tanta gent || e molt singular plaça 
Ver manifest || no lexant coblalguna 
Un petit vers || qui en part satisfaça 
Al qui saber || vol dadversa fortuna 
Destadversant || alguns duptes engruna 
Lo gran Albert || en lo segon dels phísichs 
Los proseguints || dels infaels la cuna 
Dels philosophs || e molts dels Methaphisichs 
For be reprèn || pui delia la qual pena 
Es temporal || de gran be privativa 
No han res dit || ab tot quen tal faena 
Es deu present || e causa perfectiva. 



97 

Accidental || e cosa delectiva 
Es lo que diu || esta fortunadversa 
Lo nom sens pus || te desser productiva 
Dalgun dan greu || veiau quant es perversa 
Fantasiant || dic que fortuna mala 
Ha tret los ulls || perço tot Ihom affuyta 
Los pobrellets || com los qui fan la gala 
Tots van dient || falses molt e no iusta. 
Corcades prou || com lanticada fusta 
Farsida molt || de pratica malvada. 
Mare de Deu || pus de tot be complida 
Sou en lo cel || qui es bell consistori 
Redreçau prest || Barcelona fligida 
E no trigueu || en lo seu adiutori. 
Auctoris nomen. per mi aiustat ut sup. 

Ferrando diu || detve qui ta polida 
Metje famós || devot de sanct Gregori 
Disidre sanct || los quals genollat crida 
daquest llagell || nos siam levatori. 

Com se veu, aquestos versos ab son estil enrevessat enclouen una 
súplica. 

En el metex còdex hi hà una plana que diu axis: «De peste sin 
•deveu fugir o no — Qui vol fugir del loch hon es la pestilència, o 
volra romandre: ho pot fer. Car no es prohibit en la sacra scrip- 
tura fugir o romandre: sinó com deu ho manava. Es veritat que a 
mi appar ésser millor a salut deies animes, no fugir delia hon es 
la peste si doncs deu nou manava o- revelava, ço es: o fugir o ro- 
mandre com se lig en la sacra Escriptura e no creure los Metjes e 
.phisichs qui consellen als altres lo fugir per que creen- ^s ser mal 
<ïontagios la peste: emperò aquest consell ells noi prenen per si ma- 
texos ne los Cirurgians ne apothecaris que may non fugen, ans 
Tolentes si mesclen en visitar, e pensar, e dar medicines als quen 
«on encontrats. En aquesta Ciutat de Barcelona o per costillatio 
<iuant se funda aquella, o per judici divinal, o per nostres pecats, 
ío per ayre infecte, o perquè a nostre Senyor deu axi plau han dit, 
« scrit los antichs que en qualsevol temps del any hi moren de peste, 
encara que nos conega fins es be encesa. E per ço no sens causa he 

7 



98 

oyt dir Jo, a altres: a mossèn Jàc Ros lo pus antich que en qualse- 
Tol temps del any trobes en Barcelona una glanola e una... alia. 
Axi on ha por, e creu que lo fugir sia medicina, no hi vulla habi- 
tar, vaies poblar en altra Ciutat, o loch, hon cregué si pusca 
salvar.» 

Sobre aquest metex assumpto escrigué la següent epístola pura- 
ment moral: ^Epístola P, Mich. Carhoneüi ad Franciscum Carbó- 
nellum Übi agit de consolatione pesUlentias beUoque ei fame additis- 
et an pestilentia vigente sit fugiendumt, 

Ademés en el manuscrit existent en la metexa Biblioteca Pro- 
vincial, Sig. 20-4-20, en son darrer foli hi ha una nota curiosa de 
Carbonell sobre una peste de Barcelona en el sigle xiii y del bisbe 
de ella que era allavors Gaibert germà de Ramon Berenguer. 

Al sigle XV pertany una altra obra escrita en català sobre la 
peste, pe*l metje valencià Alcanyís qui visqué pe^ls anys de 1474; 
se titula: ^Regiment preservatiu, è curatiu de la pestilència^ com- 
post per Mestre Luis Aloakyís, Mestre en Medicina* en 4t. sense 
fetxa: en ella poden ll'egirse les idees que 's tenien en aquella època 
respecte à les epidèmies, y deduhir la seua semblança àb les ac- 
tuals. 

A Mallorca hont s* establí la Morberia en 1471, el Dr, Llucid 
Cololmines escrigué un plan sanitari y 35 capítols, proposant els- 
medis pera preservar la illa de tota clase de contagi, en 1475. 

Pere Pintor, valencià, estudià medicina à Lleyda, essent son. 
mestre el docte Francisco Queralt, y en 1499 imprimí sa obra ^D$ 
prcBservatione curaiioneque pestilenticeT^ , hont conta una escena que 
te gran valor histórich pera conexer les antigues preocupacions- 
sobre la profilaxis de la peste; en ell confessa Pintor sa convicció 
respecte à la virtut profilàtica de la pedra ja^into contra les febres- 
pestilencials, y diu qiie havent visitat à la noble Sra. D.* Eufresina 
de Moncada en Villamarchante (Valencià) atacada de peste, notà. 
que 4 jacinto del anell que 4 Dr. portava en un dit de la mà esque- 
rra, mentres oia missa y després de la visita, se partí per la mitat 
ab una esquerda com un cabell, ab la particularitat de que açó^ 
passà mentres el sacerdot combregava, y causant à Pintor passat* 
jera però notable alteració. Atribuí el trencament de la pedra à la 
força del aire corromput y pestilencial; desde allavors tingué gran 
apreci al jacinto: ^ex tunc in màxima devotione jacinctum habuii, 
etcètera.» Si aquest era el parer de les persones més ilustrades,. 



99 

^qui s* estranyarà de que *! poble ignorant exagerés encara més? 

Durant el sigle xvi no trobem més que tres autors qui escrigues- 
sen de epidèmia, en Lleonart Jacas ab son •Methodus curandarum 
febriunit Pisa, 1615,» 1 tom. en 4t.; en Onofre Bruguera, ab son 
^Novae ac infestae destülationis, quae civitate barcinorunsi ac finú 
Hmi8 circiter hyemale solstitium anni a Christo noto 1562 accidit, 
brevis enarratio, Barcinone apud Claudium Bernat ^ 1568, > un tomo 
en 8.^; en aquesta obra descriu el catarro epidémich de 1562 ab 
exactitut; exposa els seus síntomes y causes, segons les doctrines 
del seu temps, y diu que 1 catarro aquest no fou contagiós. Sembla 
que deuria escriure alguna altra obra sobre la peste, ja que En Mas, 
en son ^ Ordre breu pera preservar y curar de la peste ^t^ al parlar de 
la preservació dels infants, diu: «Lo Dr. Onofre Bruguera en la pre- 
servació de la peste en les criatures petites, escriu que, etc» 

L' altre autor d' aquest sigle es En Lluis Fabra, autor del <cDis- 
curs sobre la pesta explicant la essència delia, causes, senyals, pro- 
nostic y curació, axi aloque toca en general a la pesta, com en 
particular acomodantlo a la concorrencia del any 1586 fins al pre- 
sent de 1589. Compost per Luis Fabra doctor en medicina habitant 
en Oerona. En Perpinyà ab llicentia, estampat en casa de Sampso 
Arbus 1589,% 

8i be en aquest sigle xvi tenim pochs autors qui tracten de la 
peste, en cambi els nostros Dietaris estan plens de ressenyes deta- 
llades de les que esdevingueren, explicant la manera com se trac- 
tava als malalts y les disposicions que 's prenien. 

En el sigle xvii son bastants més els autors qui s' ocuparen d' 
aquest assumpto, distingintse especialment En Màs y En Rossell. 

En Bernat Mas es autor de la següent obra qual mèrit principal 
consisteix en haver sigut com una mena de cartilla, que *n diem 
ara, la qual anant de ma en ma faria induptablement un bon 
servey à, la causa deia salut. El seu titol es: ^Orde breu y Re- 
giment moU útil y profitós pera preservar, y Curar de Peste. Fet y 
ordenat per Bernat Mas, en Arts y Medicina Doctor; natural de la 
ciutat de Manresa. Dirigit d Nostra Seüora Sanciissima de la Font 
de la Salut. Any 1625. Ab llicencia y Privilegi, En Barcelona per 
Esteve Liberós.» 

La importància d'aquesta obra ens obliga à ocupórnosen ab de- 
tenció. Després de la censura, aprobació y dedicatòria à la Ycrge, 
ve el Prólech en que, com ja havem dit en el cap. Astrologia, exposa 



JOO 

el mòtin que V ha mogut à escriure el llibre, que no es altre que la 
temensa en una peste propera à causa de la conjunció que «en lo 
present any de 1624 segons escriuen los Astrolecs se feu en 12 dies 
del mes de Agost al punt del mi^ dia una conjunctio y ajuntament 
de les dos infortunes Mars y Saturno en lo signe del Lleo.> 

El llibre està dividit en dos tractats: en el primer tracta de les 
causes de la peste y dona lo modo preservatiu tant general com 
particular, y els remeys més convenients y à propòsit, y en lo se- 
gon aporta lo modo millor de tots pera curar la peste y sos acci- 
dents. 

«Tractat primer de la preservatio de la Peste de les causes so- 
brenaturals, naturals, pròximes y remotes de la peste.» 

Com à causes sobrenaturals admet la influencia dels astres; com 
à causa natural, posa els àtoms del aire: «Aquestos atomos, que son 
uns cossos petits imperceptibles, y casi invisibles, que sols «e veu- 
hen en un raig del Sol quant entra en algun aposento, son los que 
aportan lo contagio de la Peste de hu en altre cos y Uoch; y per ço son 
anomenats seminari à semblança de la llevor; perquè ab sa qualitat 
maligne y empestiferada comunicada al ayre multiplica en tant 
gran excés com la experiència demonstra à manera de una mala 
llevor: perquè de altra manera lo contagio no podria anar ni ser 
aportada de un lloch à altre, perço que lo ayre no pot pudrirse ni 
perdrer sa pròpia naturalesa y substància, que à ser lo contrari sen 
seguirien mil inconvenients: y aixi com lo dit ayre no puga corrom- 
perse y los dits àtoms per ser cossos mixtos estigueu subjectes à la 
corruptio, se corrompen y podreixen, y servintlos lo ayre de medi 
son entrats dins de nosaltres mediant la respiratio y aportats de un 
lloch en altre, comunicant sa mala qualitat à nostros cossos y cor.» 

«De la preservatio universal, y comuna de la Peste, Capitol 2.» 

Els consells principals que dona son: «Primerament procuraran, 
que lo ayre en que estan sia pur, net y purgat dé tota corruptio, 
superfluytat y mala qualitat. Segonament, que lo cos estiga limpio 
y purgat de tota cruesa y excés de mal humor. Tercerament que lo 
xjos estiga fortificat, y provingut ab medicines preservatives, y cor- 
dials pera contra son enemich lo ayre empestiferat. Quartainent 
que fugen y lleven totes les ocasions de podridura y corruptio en 
los humors del cos. Y últimament que no donen lloch à tristeses, 
melancolies, temors, ni altres passions de animo.» 

Y à continuació porta la forma ab que *ls pares de la República 



101 

podran posar en execució els damunt dits avisos^ y desprès doíia 
orde, dicta y forma als pares de familia pera conseguir lo mateix. 

Als primers encarrega el cuydado d' esbrinar si la peste s* ha 
originat en sa Regió ó be si ha estat aportada de fora: els recomana 
la vigilància en aquest darrer càs. Si ha ocorregut lo primer, mana 
la rectificació y purificació del ayre per medi del foch: «y axí eix 
estàs ocasions faran encendrer grans fochs per lo derredor, plaças 
y carrers de la Ciutat, de aquelles coses, que ab propietat marave- 
llosa resisteixen à la empesti ferada qualitat del ayre; conforme son 
totes aquelles que tenen lo foch clar, ardent y olorós, com son Pi, 
Llorer, Olivera, Arbós, Ginebre, Alsina, Rourer, Ciprer, Murtra, 
Savina Garbons, Boix, Taronger, Romaní, Farigola, Espigol, Sàl- 
via, Donzell, Tomani, Broyda, y altres arbres y plantes sem- 
blants.» 

Després els mana que la ciutat estiga neta, limpia y purgada de 
coses corruptes, de mal olor y altres coses indecents y gastades, «no 
permetent que tantes bèsties mortes se detingan per los carrers», im- 
pe<^int «escurar las clavegueras, pous de aygues pudrides, mudar 
famers, traurer basses, amerar cànems y tenir cuyros dins la Ciu- 
tat, ni blanqueriaa si es possible. Les aygues detingudes en basses, 
pantanos, estanys y fossos de la ciutat, son malíssimes y es bé do- 
narlos aviament, ó reblirho de terra, no permetant en manera algu- 
na, que coses de mal olor pugan inficionar lo ayre. Deuse llevar los 
balls, cocos y joyes de sgrima, jochs de pilota y semblants sorts de 
exercici corporal, particularment en estiu » 

Recomana V aislament absolut de la part infestada; 1' establi- 
ment d' hospitals d' apestats en lloch adequat, cremació de les robes 
y mobles dels empestats, etc. Diu que 's disposeno falten medicines, 
ni aliments, indicant la classe y estat en que 's deuhen usar aques- 
tos, et)c. 

«De la preservatio universal pera les particulars persones,. 
Cap 3.» 

£1 formen 5 avisos: el primer conté tot lo referent à la purifica- 
ció del ayre, el segon lo relatiu als aliments y ordre de vida, el 
tercer lo referent à fortificar lo cor, indicant una porció de preser- 
vatius, com la triaga, banya de cervo, cànfora, coral vermell, fusta 
dealoes, pedra Bezar, alls crus, etc., etc; en el quart recomana que. 
suhi, que *» fassin fricciona y s* apliquin vexicatoris,, mai^xiules,., 
etcètera, y en el quint recomana traure tota passió d' animo. 



102 

cDe la preservatiu particular y singalar de la Peste, pera certes 
persones.» 

Conté dos avisos, V un pera les criatures y V altre pera les dones 
prenyades, ab els corresponents preservatius y modo d' usarlos. 

cDe la preservatio de la Peste, quant està en la Ciutat, Vila 6 
Lioch, Capit. 5.» 

Recomana V isolament, la netedat, la roba, portar en la boca 
unes píldores, y en la ma un pom de roses seques, fusta d' aloes, 
etcètera, ó una esponja plena d'aygua de ruda ó vinagre rosat, etc. 

«Capitol últim y Epílogo de tota la preservatio de la Peste.» Es 
una síntesis de tot lo anterior. 

cTractat segon de la curatio de la Peste.» «De la conexensa de 
la Peste, de les universals intensions en la cura, y de la electio del 
lloch ahont se ha de curar lo empestiferat, Capitol 1.» 

«De la conservatio de les forces en la ciira de la Peste. Cap. 2.» 

«Dels remeys universals per la cura de la Peste, y deia evacua- 
tio del humor causa de la dita malaltia, cap. 8.» En aquest capítol 
se mostra contrari de la sangría. 

^De la cura dels accidents de la Peste, Cap. 4.» En aquest parla 
de la manera de obrir la vertola ó apostema ab cauteri potencial ó 
ab llanceta. 

«De la cura del Carbuncle 6 malabua, Cap. 5.» Recomana obrir- 
la ab llanceta ó ab cauteri potencial de cals viva ab sebó negre. 

Després segueixen una sèrie de capítols en que parla de la cura 
de les Pigas, set y ardor del malalt, cambres, Vigilia, Desvari, Su- 
bet y un altre de síntesis de tota la segona part. 

Ho repetim; la obra d* En Mas, ab tot y les seues opinions d' as- 
trologia^ es una obra interessant que denota un gran avenç y que 
deuria fer un gran be en son temps. 

El Di\ Joan Francisco Rossell escrigué una altra obra de gran 
importància titulada: ^El verdadero conocímiento de la peste , sus 
causaSy seüales, preservación y curación, A los conselleres de Barce- 
lona..., 1632.» Aquesta obra fou escrita per encàrrech del Concell 
de Cent, el qual costejà sa impressió; se 'n tiraren 600 exemplars y 
se 'n donà un à cada hú dels cent jurats y un à cada oficial ó em- 
pleat del morbo, à fi de que sapiguessen lo que devien fer y evitar 
en r exercici del seu càrrech.; Sabia providencia de les nostres an- 
tigues y venerables autoritats qui tant vetllaven pe*ls seus súbdits! 

Una altra prova del interès que 's prenien per la salut pública 



103 

Ib, tenim QTí els tApuntaments per lo bon govern dels hospitals o 
Morharia^ donats per lo Collegi de Doctors en Medicina* ab motiu 
de la peste bubònica. 

Comensen de la següent manera: ^Te Ja V. S. feta electio de dos 
personas, una Eclesiàstica del molt llustre Capitol y altre Secular 
totas de las parts, christiandat y satisfactio, qual mereix la admi- 
nistratio tant Santa y Pia que han de exercitar, y perquè millor 
asserta lo Collegi dels Doctors en Medicina dona à V. S. los infra 
escrits apuntaments.» 

Aquestos formen una sèrie de 23 en que 's consigna tot lo refe- 
rent al bon ordre del hospital, separació de sexes que hi deu haver, 
visites que 's deuhen admetre, observacions religioses, llibre de 
entrades, incomunicació absoluta ab els de fora,etc. Son molt inte- 
ressants totes les observacions que 's fan respecto à la desinfecció 
rigurosa que deuhen sufrir quantes coses surten del Hospital, espe- 
cialment les robes que deuhen ser escaldades ab aygua de méR* y 
perfumades ab herbes oloroses. Disposen també el lloch y la ma- 
nera com deu ferse la purga, recoihanant en tot una assepsia é in- 
comunicació absolutes. 

El darrer foli, després de la censura, acaba: cAb llicencia: En 
Barcelona en casa de Joseph Forcada, al cantó de la Freneria. Any 
1652.» 

El Z>r. Fèlix Osona, de Vich, y D. Ignasi Moreta, també de 
Vich, sostingueren una polèmica en 1698 y 1699, respecte é, la ca- 
lentura maligna de Vich, publicant els tres follets de que ja havem 
parlat en els autors de Medicina del sigle xvii. 

Nombrosos son també els escriptors de medicina qui s' ocupa- 
ren de epidemilogia en el segle xvin; citarem tan sols els princi- 
pals. 

Juan Francisco Capelló es autor del ^Epilogo de maravillosos 
y experimentados antidotos contra la peste. Barcelona, 1721.» 

Joseph Fomés, de Hostalrich, catedràtich de Barcelona. Comis- 
sionat per la Junta de Sanitat d' aquesta capital pera estudiar la 
peste de Marsella en 1720, complí satisfactòriament la seua missió y 
publicà, 5 anys després ima extensa y curiosa relació d' aquella epi- 
dèmia, qual títol es: Tractatv^ de peste, prascipue gallo-provinciali 
et occitanica grassantij in Vpartes divisus: Cum annexis opúscuUs, 
jprceliminaribus, scilicet relationibus, dissertationibus, epistolis^etc, 
ad eumdem tractaium concernentibus. Barcinone, 1725.4- 



104 

En r arxia municipal d' aquesta ciutat existeixen documents ea 
que 's prova que '1 citat Pomes, els ilustrats Rafel Esteve, Fran- 
cisco Clarassó, Joan Plà y Geroni Badia, qui allavors formaven la 
plana major de la classe mèdica barcelonina, després de investigar 
lo que à Valencià, Zaragoza y Madrid se feya pera evitar la pro- 
pagació de la ti8Í8y dirigiren una comunicació al Ajuntament en la 
qual expressaren idees notables y molt encertades sobres el con^ 
tagi y profílaxis de tal malaltia. Degut à tal exposició, que indica- 
la ilustració d' aquells doctors y el interès que demonstraren en be 
de la salut pública, les autoritats implantaren un sistema enèrgich 
de desinfecció y altres mides dirigides à la extinció de la terrible 
malaltia, que ha sancionat la ciència moderna y que ja voldríem 
veure en pràctica avuy en dia (1). 

En el manuscrit titulat •Ll•bre de Remeis que se han aplicat, etc./ 
per Fr. Diego Font» de que ja havem parlat, com à exemple 
de %D que era la medicina casulana, ó mellor el curanderisme en el 
segle XVIII, s' hi troba la següent recepta que tà, pe*l nostre objectei 
«Vinagre antipestilencial. 

Vinagre, una maitadella. 

Ruda de bosch, un quarto. 

Flor deespigol, un quarto. 

Mata, un poch. 

Llorer, tres fuUas secas. 

Farigola, un brot. 

Romaní verge, la fulla un xabo. 

Canfora, mitja unsa. 

Alls, B Cabezas. 

Se pica, està un rato en infusió ab lo vinagre, se cola y despréa 
de colat si tira la canfora y desprès sen frotan las mans y los. 
polsos y se olorà ab forsa perquè entrí un poch en lo nàs.» 

En Joseph MasdevaJl, com à inspector de epidèmies de Catalu- 
nya, historià el curs de les calentures pútrides y malignes ocorre- 
gudes en 1783. Fou V autor de la cèlebre opiata y píldores que 
tanta fama acquiriren, y de que ja havem parlat en el capítol de 
Medicina. 

En Joan Sastre, un dels propagandistes del métod^Masdevall^^ 



(1) Pera més detalls vegis: <I.a tubereu'osis en Barcelona, por Luís 
Oomenge, 1892.» 



105 

publicà el següent trevall: ^Reflexiones inBtruciivO'apólogéticaSy 
sobre el eftcaz y seguro método de curar las Caleniuras pútridas y 
malignaSf inventado por el litre. Sr. Dr. D. Josef de Masdevall Medico 
de Cantarà con exercido de S. M, Catòlica, Dadas d luz por el 
Dr, D, Juan Sastre y Puig; dd Oremio y Claustro de la Universi- 
dad de Cervera, Medico de la ViUa de Taradell en el Pnncipado de 
Catalufía — Con licencia. Cervera, 1787 » Qual obra es tota una ala- 
bança al mètode del Dr. Masdevall. 

Manel Oliva, eatedràtlch de Cervera, publicà una Descripcion 
de la epidèmia de la villa de Sanpedor en mayo de 1783,* 

De la mateixa època y de molt interès es el següent follet: ^No- 
ticia de la epidèmia de terc^anas que se padeció en varios pueblos 
del Urgel y otros parages del Principado de Catalufía en el afío 
1785, formada de orden de la Real Junta de Sanidad... Barce- 
lona (1786).» 

Comensa manifestant la necessitat de que *s dongui publicitat à 
les noticies dels fets extraordinaris de la naturalesa com à medi 
pera traureu profitoses ensenyanses; diu que la epidèmia que sufrí 
r Urgell en 1785 pot oferirne moltes y perçó la Junta de Sanitat feu 
que r informe dels metjes comissionats se publiqués. 

La primera noticia de la epidèmia fou del poble de Fuliola, prop 
de Tàrrega, y s* atribuhí à les aygues envassades; explica els tre- 
valls que 's feren pera deturar el mal per la Junta de Sanitat y 
diu que 1 major conflicte ab que toparen fou la falta de bona 
quina. 

Desprès d' aqueix proemi segueix el dictamen que 'Is metjes 
comissionats pera 1' estudi de la epidèmia Dr. Gaspar Balaguer y 
Dr. Vicens Grasset presentaren à la Real Junta de Sanitat. En ell 
explican V estat en que trobaren al país, la classe de la malaltia, 
que califiquen de Calentarcís pútridobiliosas, la manera com s' 
havien curat (sangries, purgaiits y mixtura antimonial, y desprès 
la Opiata antifebril ó be Quina); donen compte del mètode que po- 
saren en pràctica, fent notar el bon resultat que s' obtingué 
ab el tàrtar emètich. Fan després un estudi detallat del des- 
enrotllo y conseqüències de la malaltia, la historia clínica de 
la mateixa y dels mètodes empleats en la seua curació. En el 
paràgraf XXXIV comensa V estudi de les causes generals y 
particulars de la epidèmia, que desprès de varies consideracions y 
de indicar lo que tingueren en compte per no equivocarse, fan pro- 



106 

Tenir del gran excés de humitat, provantho ab datos m^ereoló- 
gichs, histórich- naturals y etnogràfichs, y per fí indiquen els me- 
dis pera eritar noves epidèmies, que enclonhen nn plan cientifich 
y racional de assepsia y sanejament com no 's podria indicar 
mellor avuy. 

Altre dels entossiasies del Dr. Masdevall ydel seu mètode fou el 
Dr. Marti Bodan, qui publicà la •Rdaeion de las epidemias que han 
afligido d Cartagena^ eu» caustu y método curatitx>, y la exposicion 
del nuevo método especifico descubierto por el medico de cdmara de 
S. M. D, Josef MasdevaU, etc. Cartagena, 1784.» 

Francisco Pons, de Figueras, es autor de una ^M^moria pràc- 
tica sobre las calenturas pútridas del Ampurdan. Barcelona, 1790.» 

Per fí també tractaren de Epidemilogia els Drs. QuercUtó, 
OimbemcU y Civat, citats ja anteriorment. 



B|r ^w^'^^W^••^ 



CDenescalia 



Pochs autors catalans havem trovat qui escrigueasen de Menes- 
calia, mes no perçó havem de deixar de parlarne en capito! à part. 

En el sigle xiii tenim à Fr. Theodorichj qui en sa obra de 
Cirugia hi inclou uns tractats de Menescalía baix els següents 
titols: 

«Así comenza la cirugia dels cavals, per so que sien curats he 
nudrits, he engendrats secoas la sua valor, que li porteyin.» Aquest 
tractat te 160 capítols. L'altre tractat comensa aixis: *Aagi comenza 
lo libre de nudriment é de la cura dels ocels los quals ae portayeu 
ha cassa, id est, de cura accipitrum aviumque ancupura liber unue; 
in librum Isaaci filii Rege jubente Almassore scriptum, ex arabico 
translatum à Gallieao de Cremona.» Aquestes obres, segons Torres 
Amat, estan M. SS. en París en la biblioteca real escrites en perga- 
mí en fol. n. 7149, de lletra del sigle xiii, però no M trobem citat 
«n el Catalogo de Ochoa 

Nicolàs Ant. en sa Bib. Nova^ fol. 336, II, cita un Uibre de Al- 
òeyieria en català, qual titol es: •Libre que parla de las m(UaUia» 
dels cavalls é per guarirlos de totes les malalties quels esdavenenu H 
lo primer Capital parla del quil feu treslladar de llatí en romaTi^ 
Dn. Faderico fill del molt poderós Dn. Fernando Rey de Castilla b 
de etc. » 

Manel Diez, cavaller valencià pe*ls anys 1443 acompanyà al rey 
N* Anfós en la conquesta del Regne de Nàpols y escrigué el ^Lltòre 
de menescalie,* D* ell diu Ximeno (I): «Vió en roma esta obra 
M. S. D. Nicol. Anton entre otros M. S S. antiguos que el papa 
Alexandro VII avia jontado de varias partes. Y aunque él crey6 
que el idioma era Catalàn, y por aquí conjeturó que tamblen lo 



(1) Eicritorea del Reyno dé València, 



108 

seria su Autor, se engaiió; porque cualquiera que sepa la difereiicÍÉi. 
que ay del dialecuo del Reyno de Valeucia al de Cataluila, conoce- 
rà, por lo mismo que él copio del referido exemplar, que estaba 
escrito eu Valenciano. El titulo del libro era este, segan trasladd 
D. Nicol. Libro de la Menesccdla, composta per lo Noble Mossèn Ma- 
nuel Diez. Empieza: In nomfi sia de la Santa Trinitat, que es Pare^ 
e Fill et Sani Spirit, tot hum Deu, Com sia molt necessària cosa d 
tot Cavaller etc. Poco màs abaxo escribe: Perche yo Manuel Diez^ 
Majordom del molt alt et poderós Príncep, et victoriós Signior Don 
Alfonso Re de Ragona, etc. vull fer un llibre de Cavalls, per mos- 
trar als jovents Cavallers, etc. gran part de la practica, e de la 
conexenza dels Cavalls, et delurs malalties, e gran part de la part 
deies cures diaquells etc.» Este exemplar que D. Nicol. disfrutó en. 
Roma, sin duda fué escrito por aígun italiano. Porque estàs. paU- 
bras: libro, composto, in, nome, hum, perche, signior^ Re y di son . 
itajianas» y Ragona muy pareeida ó Aragona que dicen ellos: tqdo 
lo demàs, es valenciano puro sin mezcla de cataïàn. 

El referido libro (prosigue D. Nicol.) tiene tres partes. La prime- 
ra trata de los cavallos, la segunda de las mulas y la tercera de las 
enfermedades y curaciones de uno y otro genero de bestias. Però- 
esta tercera parte que es como un Apendiz, ó complemento de la 
obra, no le pareció à D, Nicol del mismo autor, sinó de otro, por- 
que es un lenguaje medio Castellano con resabios de Catalàn. Así 
empieza: Por tal que vos no haveis, sejçunt creo, mucha practica . 
del Art de Menescalia: Martin Martínez Dampiez, Hidalgo, natural ^ 
de la Villa de Sos en Aragón traduxo la referida Obra en Castella- 
no. De esta traducción correrian muchas copias manuscritas porque 
el mismo D Nicol. dice que avia una en la Biblioteca de la Santa , 
Iglesia de Sevilla; y D. ^ipólito de Samper póne otra en vitela, 
que tenia en su poder el Dr. Laureano Martínez de la Vega, Oidor 
de la Real Audiència de Valencià. 

De la referida traducción castellana se hicieron después fres 
impresiones. La primera se concluyó en Zaragoza à 16 de Octubre 
de 1499 en fol... La segunda en Barcelona, 1523 tàmbién in fol. la^ 
tercera en Zaragoza 1545 en 4.^ Vió alguno esta versión castellana, 
y no sabiendo que el autor de la obra la había escrito en Valencia- 
no, la traduxo en Catalan. Así consta de un exemplar en 4 de esta 
traducción que tiene D. Gregorio May ans, impreso en letra calde- 
rilla, sin lugar, ni afio de impresión, ni Impresor. Pues ea el Pró-^ 



109 

logo dice el traductor, cuyo nombre no se hàlla; £ H algun mal 
-tstil en lo present tractat trobarà, sia atribuït a mi^ que he traduU lo 
present tractat de lengua Castellana en lengud Catalana,-» 

D* aquesta obra d* En Diez n* hi ha un exemplar manuscrit en 
la Biblioteca de París que Y Ochoa (I) descriu de la següent ma- 
nera: ^Libro de Menescalia. Manuscrito en folio, en papel, bien con- 
servado, siglo xv, caracteres góticos, hojas 135. 

Este libro està en catalàn, y lleva al frente uü caballo bastante 
mal dibujado con pluma^ en el que se indican los sitios y los nom- 
bres de las enfermedades de este noble bruto. Carece de titulo; «n 
la primera hoja se lee: Taula del següent libre de la menescaHia 
i^ompost per L• noble Mos, Manuel Diez. Esta tabla ocupa tres hojas; 
luego empieza la obra «Açi comenza lo libre de la menescalia, com- 
post per lo noble Mos. Manuel Diez. En nom sia de la sancta Trinitat 
que es Pare e Fill é Sant Sperit, tot hum Deu* Com sia molt cosa 
necessària a tot Cavaller e Gentilhom e hom d' Estat, los quals han 
a,ffer les conquestes...» y concluye con una recetita: La mula com 
deu ésser ferrada. 

Consta la obra de tres partes, de las cuales la primera trata de 
los caballos, la segunda de las mulas y la tercera de otras bestias. 
Esta tercera parte falta en el códice que nos ocupa.» 

En quant à aquesta tercera part, tenint en compte lo que diu en 
Nicol Ant. del còdex del Vaticà, el no trobarse en el de París y el 
faltar en algunes edicions, podria molt ben ser que no fós d* en 
Diez, sinó afegida posteriorment. 

El primer llibre de la Menescalía d' En Diez tracta de la ana- 
tomia externa ó conformació exterior del cavall, qualitats que deu 
tenir el que s* escuUexi com à pare, sos pels, manera de criar al 
potro desde 3 íins à 6 anys, inétodo que s' ha de guardar ab el 
cavall en la guerra, en la pau, y c6m s* ha d* enfrenar y cuydar; 
acabant ab la historia de algunes malíHtíes. El segon tracta de la 
mula, de la seua hermosura y bones qualitats relatives al seu ex- 
terior, modo d' administralshi el menjar à 1* hivern, à 1* estiu y 
felshi agafar bon pas. 

Prescindint de algunes coses infanti voles que conté respecte à 
la higiene y terapèutica, tot lo demés es molt apreciable y 1* ordre 



<1) Cataloga razonado de los manuscritos espafioles existentes en la 
Dibl. real de Paris. 



Ji^*, 



110 

y método que se segueix es més racional y llógich que el que s'- 
observa en els escriptors moderns. 

En el catàlech de manuscrits de la Biblioteca Provincial Uni- 
versitària de Barcelona hi hem trobat la 8es:üent nota: «Diez (Ma- 
nuel) Mayordomo del Rey D. Alfonso de Aragón.— J^To* de mede- 
cines o receptes M. 8. curiosisimo de medicina y veterinària*, pera 
precisament la nota va sense signatura, lo que ha sigut causa de 
que no 's pogués trovar 1' exemplar, privantnos de parlame. 

En la Biblioteca de París hi ha un .altre manuscrit català de 
Menescalia descrit pe'l Sr. Ochoa (1) de la següent manera: cLibra 
de Menescalia, en catalàn. Manuscrito en 4.^, en papel muy recio^ 
regularmente conservado, letra semigótica, pequeíla y muy difícil 
de leer; folios 49, siglo xv; los títulos de los cap. estan en letra 
encarnada; .forrado de pergamino. 

Empieza: «Aquest llibre es estat trasladat d' un llibre quel Rey 
Don Alfonso de Castella mana fos e feyt dels cavalls e de lurs fai- 
sons e de lurs malalties, perquè los Reys ells prínceps » 

Y acaba: «Siali mes al coll unes costelles porque no puxa gratar 
ni escorxar tro sia guarit.» 

Divídese este libro en 192 cap. y se reduce à un tratado muy 
completo de las enfermedades de los caballos y medios de cu- 
raries. 

Este códice es traducción de la parte que trata de albeitería en 
un libro que mandó escribir Don Alfonso XI.» 

A continuació hi hà la taula dels capítols de un altre còdex que 
tracta del mateix ab lleugeres variants. La cita d' En Nicol. Ant. 
anotada més endarrera deu referirse à un d' aquestos còdex ó a 
altre de igual. 

En el sigle xv tenim un escriptor català de Menescalia, digne 
èmul d' Eu Diez, si be la seua obra havia passat desapercebuda 
de tots els historiadors y bibliòfils fins ara fa poch en que el senyor 
D. Joseph de Burgués, bibliòfil de Gerona, lo descabrí, y el senyor 
Francisco Vifias y Serra la donà à conèixer (2) ab la deguda ex- 
tensió, de manera que no farem més que resumir lo per ell dit. 

Es un manuscrit en foli de 160 fulles^ escrit en català sobre pa- 



(1) Obra citada. 

(2) Un libro inódlto de veterinària y equitación. Revista de Qerona 
1. 10, 1886, pi. 142. 



111 

per. La matèria que desenrotlla es à la vegada de veterinària y de 
equitació, ajustantse més à un criteri científich la part que 's refe- 
reix al art de tractar y montar un cavall, ja que relativament à la 
primera part, ó sia à la menescalía, no passa de ser un receptari 
empírich, ressentintse aixís del sabor de totes les obres de ciencie» 
mèdiques de la època en que fou escrit. 

En el prefaci dona idea del llibre, del seu plan y dels motius- 
que *1 obligaren à escriurel. Diu axis: 

«Lo present libre tracte de enfrenamens de cavals de la brida y 
criar los potros y de la forma imanera que deu tenir lo qui cria dit 
potro fina ha edat de sinch anys y lo cavaller com li deu donar loò^ 
primes sperons y de quina manera se deu metre en la sella y de 
metre les cames y peus y lo cos, aximateix tracte lo dit libre del& 
pels y colós dels cavals y de las condicions y boques dels dits cavals- 
y de las bridas que han mester per tenir les boques concertades pe* 
ratot exercissi de guera e de les malalties y mals qui venen anal& 
cavalls y las causas perquè venen dits mals e lo regiment que deu 
tenir lo cavaller en la criança del potro axi on lo menjar com en lo- 
beure e la manescalía de tots los mals quis mostren en lo cavall ea 
dit libre. Lo qual dit libre ha ordenat y compost mossèn hamat dè 
casses slutada domiciliat en la ciutat de gerona per servisi del molt 
alt y molt exscellent hi cristianissim lo rey don ferando rey de 
aragó y castellà y de les ylles y de les dues cissilies y de hierusa- 
lem vuy beneventuradament regnant y de inmortal memòria nro. 
senyor lo qual dit mossèn de cases vent los comensos y principis de 
guera per lo rey de fransa contra nro rey y senyor hi la pàtria qui 
per causa de la gran paciflcasio y grau que de gran temps era ab- 
dits reis vent los cavallers de la brida a causa del cavalcar de la 
gineta per so ha volgut compondre dit libre comensant en lo mes- 
dabril del any present que comtam Mil quatre cents noranta sis 
ques tenian las corts en Tortosa. A tots los qui veuran y legiran dit 
libre que sapian y entenen lo contengut daquell vuUen corregir y 
esmenaries faltes de aquell com se costuma entra ca valies y ho- 
mens de guera y menescals segons per ells serà ben vist.» 

A la veritat, hem de dir que *1 desenrotllo de la obra no corres- 
pon al seu titol: es metòdica, con deu serho tot trevall didàctich, 
però deixa molt que desitjar, si be suposa un gran trevall per lo que 
respecta à la part gràfica. El llibre invertint 1* ordre anunciat co- 
mensa per la anomenada menescalía; y aquesta consisteix sols eni 



112 

un receptari empírich que ocupa mes de 40 falles. De les prescrip- 
cions anotades algunes son molt racionals, però totes estàa fanda- 
des en el mes exagerat empirisme y entre elles se deixa veure el 
segell de la superstició, tant mes de sentir, qaant el trevall es obra 
d* autor que havem de suposar mes ó menys ilustrat, quant era 
possible en aquella època en el ram de veterinària. Baix aquest 
punt de vista es notable aquest detall, perquè 'ns dona una idea de 
son temps. Creyém que serà vista ab gust la reproducció dels en- 
salms que conté y que reproduhím à continuació: 

«Exarm peracucas provat e apropiatíssim pera qaalsevulla 
bèstia quen tinga. 

8B 8B 8B ^^ sabado sancto sancto era el viernes sancto sancto 
era el jueves sancto sancto era, el miercoles sancto sancto era el 
martes sancto sancto era el lunes sancto sancto era el doiningo 
sancto sancto era. 

E del exarm de dites cucas que damunt edit edireu cascuna vet 
gada que exarmareu tres patres nrs. e tres avemarias. E com auren 
<ïurat lo cavall fareu dir una misa a la Verge marià edareti üna 
liura doli a la lantia que crema devan lo cors preciós de ihs. xft-. 
•en reverencia de la santa trinitat easso de cascun cavall que 
guareu. i 

Exarm apropiat y aprovat per cualsevuUa tor9o que sia. 

Fendreu la orella dreta del cavall ab la ma e senyareu tres ver 
gadas lo cavall e direu axi: Quando xpus. natus fuit omnis dolot 
fugatus fuit^ fuge dolor, fuge langor quia xpus. te persequitur. £ 
asso direu tres vegadas e cascuna vegada senyarea per tres vega- 
das edireu tres pater nostres y tres avemarias e asso en reverencia 
de la sancta trinitat e guara sens dupte. 

Exarm pera cavall desferrat. 

Alraseu lo peu del cavall ab la ma he direu per tres vegadas lo 
prefaci ab lo prnr. e senyareu tres vegades esens dupte nos gostara 
lo peu del cavall,» 

Y axis per 1* estil segueixen una porció de exarms, com se veu, 
sense cap valor científich. 

Després d* haver tractat de les malalties ó de la meneacalia, 
passa à ocuparse del cavall en estat fisiológich, comensant per des- 
criure gràficament en 109 làmines altres tants frens. A cada làmina 
-acompanya una descripció y fà notar à quin genit de òavall eo- 
rrespon. 



113 

Després del tractat de bridas, enfrenamens, segaeix un quadro 
iiosol(ügich titulat, Memorial perquè venen los mals als cavalls, y 
^quí se indican les causes de algunes malalties, per cert ben pre- 
vistes Y estudiades. Es de poca extensió, però son dues pàgines en 
ique està condensada la doctrina que podria ocupar molts capítols. 

En altre capitol explica el mètode que deu seguir un cavaller de 
rey que tinga à son cuydado 50 ó 100 cavalls en una, dues ó mes 
quadres. 

Segueix una altra curiosa part del llibre en la que hi han dibu- 
xades 19 diferentes pintes de cavalls ab sos corresponents colors 
mes ó menys ben representats. Prescindint de castes, sols pel color 
•califica el genit y qualitat del cavall, y donat aquest, el fré que 11 
convé. Aquesta part del llibre que ocupa 40 planes acaba ab el 
dibuix de un cavall en el que hi hà marcades y expressades les 
venes del animal ab llur nomenclatura especial. Es lo que 'n po- 
driam dir la part anatòmica del tractat. 

En la darrera part del llibre se condensen alg^unes regles pera 
montar. 

Durant els sigles xvi y xvii no havem trobat cap autor català 
qui directament tractés de Menescalía, y fins à les darreries del xviii 
no *ns trobem ab la figura d' en Malats, verdader regenerador dels 
estudis de menescalía à Espanya. 

En Segimon Malais, natural de Vich, fou el primer Director de 
la Real Escola de Veterinària de Madrid, é inventor del cèlebre 
bàlsam del seu nom. 

Escrigué les següents obres, traduccions ó arreglos casi totes d^ 
les de Mr. Bourgelat:* 

<í Anatomia y patologia veterinària^, matèria mèdica y economia 
rural. Obra escrita en francès por Mr, Bour gelat, fundador de las 
escuélas de Veterinària de Francia. Traducida por I), Segismundo 
Malaia, Madrid, 1793-1795. Diez tomos en 4.^» 

Quatre tomos comprenen la Anatomia veterinària, tres la Pato- 
logia, dos la Matèria mèdica y un la Economia rural. 

•Elementos de veterinària que se han de ensenar d los alumnos 
del Real Colegio de Veterinària de Madrid, Por don Segismundo 
Malats, primer etc... Madrid, 1793-1794. 4 tom.» 

Contenen una descripció dels òrgans essencials del cavall; uns 
clements de patologia ó de malalties y els termes propis de la 
iarmacia pera la bona administració dels medicaments. 

8 



114 

^Nuevas observaciones físicas, concernientes d la economia tiiràlf 
cria, conservación y aumento del ganado cabaUar, con varios pun- 
to8 interesantes d la salud pública, Escritas por X>. Segismundo 
Malais,., etc. Madrid, 1793.» 

Tributa grans elogis à la Agricultura y , com conseqüència preci- 
sa, à la multiplicació y perfeccionament de les bones castes de 
cavalls y demés animals doméstichs. Diu respecte de la cria de 
cavalls, que es precis conexe y determinar be el clima que Ms 
convé, segons el servey à que s* hajan de destinar, perquè aquest 
pot ser de tres classes: pera caballería del exercit, pera carruatjes, 
trens d* artilleria y transport, y pera cotxes de luxo. Tracta des- 
prés de les deveses ó prats naturals y artificials, conreu y plantes 
mes apropiades pera la alimentació dels cavalls y demés animals 
doméstichs y successivament de la analogia del regne vegetal ab el 
animal, influencia del clima; perjudici» que resulten de una mala 
nutrició; etc, etc. 



Ensenyança 



Abans de que *ls estadis àrabes de Medicina haguessen alcansat 
aquella força y prosperitat de tots coneguda, à Catalunya existien, 
durant els sigles ix y x, escoles hont s* estudiaven ciències natu- 
rals, acreditades en Europa y à les que acudien homens de terres 
llunyanes. La biografia del Papa Silvestre II ho demostra. Era Sil- 
vestre monjo de un monastir de França; 1' atràs d* aquell país^ de 
Itàlia y Alemanya era tal, que son abat 1* envià à Catalunya pera 
que estudiés, recomanantlo al comte Borrell en la segona mitat del 
sigle x. Sortí Silvestre, abans Gerbert, peritíssim en ciències natu- 
rals baix la direcció de son mestre Athón, bisbe de Vich. Y com no 
es presumible que *1 Prelat organisés la ensenyança exclusivament 
pera un monjo y no es Uógich que únicament tingués un dexeble, 
sinó que aquest ab sa presencia sancionés la reputació de les velles 
escoles catalanes, natural es que aquella ensenyança la considerem 
com una llum permanent, y axis, ab un famós historiador, creyém 
que la escola de Vich brillava abans de Gerbert y continuà difun- 
dint els conexements. 

En les cartes de Silvestre II se parla de sabis catalans, dé llibres 
d* aquella època y *s dóna à entendre que en aquest país se gosava 
de tranquilitat pera *1 major conreu de les ciències. Hi ha rahons 
pera considerar que Teodulf , bisbe d* Orleans y conseller de Carle- 
Many, axis com Claudi, mestre de Ludovich Fio, si no foren cata- 
lans, degueren llur cultura à les escoles d' aquest país: lo meteix 
podríem dir de Galindo Prudenci, bisbe de Troyes, y del italià 
Gualter, qui tregué de Catalunya els conexements necessaris pera 
la fundació de ses' escoles en la península italiana. 

Que existissen ó no à Catalunya escoles antigues semblants à la 
de Vich, es una cosa que no podem afirmar ni combatre, però lo 
cert es que durant els sigles xi y xii à Gerona, Vich, Barcelona, 
Tarragona y Urgell, trobem escoles catedralicies, ab son mes- 



116 

trescola, propietat de conferir graus en tots sabers y mestres pagats 
pera estudiar ciències en altres punts, lo qual indica que aquestos 
centres, pares do les Universitats^ mantenien el caliu científich en 
aquells llunyans dies. 

Encara que no estiga probada la existència de càtedres de me- 
dicina durant els primere sigles à Catalunya, en el terreno pràc- 
tich, sembla que *ls alumnes després de la ensenyança general ó 
preparatòria se convertien, fins el siglè xiii al menys, en passants 
ó auxiliars dels metjes, al costat dels quals acquirien conexements 
teorich-pràctichs y llestesa y serenitat en la pràctica. 

La famosa Universitat de Montpeller, que tanta influencia tin- 
gué en el desenrotllo de la cultura científica de Catalunya fins al 
sigle XIX, data de principis del sigle xiii, es à dir, de la època en 
que estigué baix el domini de nostres comtes-reys. Desde el sigle an- 
terior s' ensenyava à Montpeller la medicina, però imperfectament, 
y en 1220 es quan la facultat de medicina d* aquella vila fou califi- 
cada ab el títol de Universitat y se la distingí de les altres tres 
facultats que en ella s* ensenyaren desde allavors en avant: la teo- 
logia escolàstica, el dret canónicb y civil y les arts lliberals. 

Les dues Universitats de Catalunya que més renom acquiriren 
foren les de Barcelona y Lleyda. 

Barcelona que à les darreries del sigle xi tenia ja escoles en la 
Seu y quals estudis de Medicina daten, al menys, del sigle xiii (ja 
que 4s concellers d* aquesta ciutat digueren als Pabers de Lleyda 
que tmolt abans del privilegi» donat à la Universitat ilerdense 
en 1300, ja s* explicava en la capital del Primpcipat la Medicina y 
altres ciències) sembla que, à principis del sigle xiv, en 1314, pos- 
seïa Estudis generals y acadèmies de Arts, hont consta s* ensenyava 
gramàtica, filosofia, teologia y medicina. En 1393 el rey En Pere 
d' Aragó concedí al filosopb Eximenis Tomàs son real palau de 
Barcelona pera escola y babitació seua y dels qui volguessen viure 
en sa companyia ab la condició de propagar la ciència luliana, noti» 
eia que bonora al rey y à la ciutat, ja que tal concessió enclou la 
llevor de sa Universitat. 

En 1402 ordenà el rey Martí als proboma de Barcelona que 
cuydeasen de la prosperitat del Studi de medicina fundat «axl per 
necessitat et utilitat de nostra persona com per bellesa et conserva^ 
cio de sanitat, singularment de vosaltres et dels habitants de la 
dita ciutat.» 



117 

A 3 d' Agost de 1403 el meteix Rey en document firmat à 8e- 
gorh (1) parlà Ja del regiment de dit Studi, senyalà atribucions ab 
objecte de traure duptes y evitar plets, mencionà els graus de bat- 
xiller, llicenciat y doctor ó mestre en medicina que *8 conferien en 
dita escola, els càrrechs de cancelari y degà, y aludi, per fi, à un 
altre Estudi anterior ó primitiu, en el qual sabem per confessió dels 
concellers de Barcelona que ja llegia medicina Pere Ganivet abans 
de 1346. 

Pretenia el rcy Martí elevar 1' Estudi de Barcelona à la catego- 
ria de Universitat', però sempre trobà la oposició dels concellers, qui 
temían que fossen més els perills y escàndols que se *n seguirien, 
que *ls profits y honors. No tardaren perçó en cambiar de opinió, y 
ells metexos demanaren à N* Anfós IV, en 1450, privilegi pera esta- 
blir un Estudi general, • gener ale sfudium in sacra teologia, jure 
canonico et civili morali et naturali philosophia septem liheraXis 
artibuB medicina aliisque scientiis et docirinis ac eüam facuLta- 
tibue^^ ab iguals prerrogatives y privilegis als qui disfrutaven les 
Universitats de Lleyda y Perpinyà. Aprobats els estudis pe *lRey, 
el papa Nicolàs V concedí à la Universitat de Barcelona els mete- 
xos privilegis que Tolosa. En la Facultat de medicina hi havia 5 
càtedres de medicina, 1 de cirugía y 1 de anatomia. 

En 1490 el doctor en medicina Antoni Amiguet establí à Barce- 
lona una escola especial de Cirugía, à la qual assistiren bastants 
dexebles. La cirugía s* ensenyava segons les doctrines de Gui de 
Chauliac, segons pot deduhirse de una obra del citat mestre y V al- 
tre professor titulada: € Lectura feta per lo reverent mestre en me- 
dicina» «sobre lo tractat segon de R. mestre Guido, lo qual tracta 
de apostemas en general,» que termina axis: «Es estampada la pre- 
sent lectura dilluns a 15 de juni del ani 1501 a despeses del reve- 
rent mestre Antoni Amiguet mestre en medicina y del discret en 
Johan Valls en cirugía, per mans de Joan Seschner alamani, en la 
insigne ciutat de Barcelona.» 

No obstant, la Universitat de Barcelona no alcançà en tot el 
sigle XVI un grau de prosperitat satisfactori, com ho indiquen els 
acorts del municipi durant aquella centúria. En 1559 el Concell de 
Cent se vejé en la precisió de nombrar à cinch concellers pera fo- 
mentar els estudis y reformar sos estatuts que *s publicaren en ca- 



(1) Arx. Cor. de Aragó. Regí». 5123, fot. 28; RegU. 206, fol. 62. 



118 

taU. Segons aquesta reforma s* establiren 7 facultats; la Medicina 
s* estudiava en tres anys, durant els quals els catedràtichs explica- 
ven alguns tractats de Hipócrates y Galeno, tenien que fer una ó 
dues disseccions en el cós humà y sortir certs dies à herborisar ab 
sos alumnes pera familiarisarlos ab el conexement de les plantes y 
llurs virtuts, segons la doctrina de Dioscórídes. La ensenyança 
d* aquesta facultat era enterament gratuïta. 

No degué progressar molt la institució quan en 1596, reformat 
altra vegada el reglament pera vigorisar els edtudis, se obriren no- 
ves càtedres que eren tres majors, la de Hipócrates, OcUenoy Pràc- 
tica, tres menors de natura hominis, de temperamento, y de causa y 
diferencia de les malalties: la de anatomia y cirugia estava à càr 
rrech de un' cirügià ab obligació de practicar dues disseccions al 
menys quíscun més. 

Per consegüent la escola de Barcelona no quedà definitivament 
organisada fins à les darreries del sigle xvi y fins allavors no molt 
fermes ses disciplines, ja que en 1610 els concellers qui entenien en 
el nombrament y jubilació de catedràtichs, tractaren ja de suprimir 
la càtedra de cirugia. 

La facultat de Medicina de Barcelona seguí perxó donant bons 
fruyts, fins que à les darreries del sigle xviu la fundació del col^i 
de Cirugia vingué à inaugurar uoa era feconda de gloriosos resul- 
tats pera la medicina catalana, à la qual contribuhí no poch la 
creació en 1801 de dues càtedres de clínica. 

El 1 de setembre de 1300, el rey En Jaume 11 de Aragó ordenà 
la creació de la Universitat de Lleyda, concedintli drets y furs que 
li donaren caràcter preponderant y nom extraordinari. No feya 
molt temps què s' havien creat à Espanya les Universitats castella- 
nes de Palènèia, Salamanca, Valladolid y Sevilla, quan s* instituhí 
la de Lleyda; que fòti desde son principi més avensada, més com- 
plerta, mellor organisada, ab més amples prerrogatives y més mar- 
cat esperit d' engrandiment. Fou la primera fundada à Catalunya, 
y el Sant Pare Bonifaci VIII li concedí à prech del Rey totes les 
gràcies y privilegià de que disfrutava la de Tolosa. Ab sa fundació 
ocupa el número 15' entre les d* Europa, y allavors encara no ^n 
tenien Alemanya, Suissa, Payssos Baixos y els Estats del Nort. El 
privilegi del Rey diu que en ella 6* hi ensenye el dret civil y canó- 
nich, la medicina, la filosofia, les arts y altres ciències aprovades, 
establint el régim-per que devia regirse. . 



119 

Ademés de les Universitats de Barcelona y Lleyda que, junt ab 
la de Montpeller, foren les capdevanteres del moviment científich 
català, s* establiren diferents estudis en les poblacions més impor- 
tants; entre altres cal citar : la Universitat de Perpinyà, erigida 
per pragmàtica d* en Pere el Ceremoniós en Abril de 1349, hont s' 
hi ensenyava la teologia, el dret y les arts lliberals; la de Valencià, 
que *s fundà en 1412, si bè tenia ja llibertat d* ensenyança pe*ls 
seus Furs (1250); la de Gerona, del Març de 1416, en que N* Anfós 
sent encara primcep, y à nom de son pare, autorisà als jurats de 
Oerona pera fundar un Estudi general en el que s* cnsenyessen 
moral, ciències naturals, cànons, Ueys y qualsevol altra facultat, 
ab els metexos privilegis que les altres Universitats d* Aragó, Va- 
lencià y Catalunya: 1* estudi de Reus ex;i8tia ja en 1500, el de Ta- 
rragona se fundà en 1572, el de Solsona en 1590, el de Manresa en 
1619, el de Tortosa en 1645, etc, etc. 

Es sapigut que totes les Universitats catalanes foren suprimides 
y refoses en la de Cervera. En el real despatx ab que Felip V erigí 
aquesta, diu referent à les càtedres de Medicina, única entre les 
ciències naturals que en ella s* ensenyava: «Para la medicina se 
estableceràn 6 càtedras, una de Prima y otra de Vísperas, otra de 
pronósticos, otra de método, otra de simple y la última de cirugía^ 
y anatòmica, para la cual no se admitirà el que no fuere cirujano 
latino practico.» 

Pochs, per no dir negatius, foren els resultats de la Universitat 
de Cervera en favor de les ciències naturals, mes per sort durà 
poch, y ab la creació ordenada per Carles III, en 1760, de un colegi 
de cirugía en Barcelona se inaugurà una era de progrés esplendo- 
rós que desde allavors ha anat crexent progressivament, y si no ha 
fet més ha sigut per les trabes que 1' Estat ha posat seguidament à 
la expansió de la ensenyança verament nacional. 



118 

taU. Segons aquesta reforma s* establiren 7 facultats; la Medicina 
s* estudiava en tres anys, durant els quals els catedfàtichs explica- 
ven alguns tractats de Hipócrates y Galeno, tenien que fer una 6 
dues disseccions en el cós humà y sortir certs dies à herborisar ab 
sos alumnes pera familiarisarlos ab el conexement de les plantes y 
llurs virtuts, segons la doctrina de Dioscórídes. La ensenyança 
d* aquesta facultat era enterament gratuïta. 

No degué progressar molt la institució quan en 1596, reformat 
altra vegada el reglament pera vigorisar els eàtudis, se obriren no- . 
ves càtedres que eren tres majors, la de Hipócrates, OcUenoy Pràc- 
tica, tres menors de natura hominis, de temperamento, y de causa y 
diferencia de les malalties: la de anatomia y cirugía estava à cà^ 
rrech de un cirtigià ab obligació de practicar dues disseccions al 
menys quíscun més. 

Per consegüent la escola de Barcelona no quedà definitivament 
organisada fins à les darreries del sigle xvi y fins allavors no molt 
fermes ses disciplines, ja que en 1610 els concellers qui entenien en 
el nombrament y jubilació de catedràtichs, tractaren ja de suprimir 
la càtedra de cirugia. 

La facultat de Medicina de Barcelona segui perxó donant bons 
fruyts, fins que à les darreries del sigle xviu la fundació del col^i 
de Cirugía vingué à inaugurar una era feconda de gloriosos resul- 
tats pera la medicina catalana, à la qual contribuhí no poch la 
creació en 1801 de dues càtedres de clinica. 

El 1 de setembre de 1300, el rey En Jaume 11 de Aragó ordenà 
la creació de la Universitat de Lleyda, concedintli drets y furs que 
li donaren caràcter preponderant y nom extraordinari. No feya 
molt temps qüé s' havien creat à Espanya les Universitats castella- 
nes de Palénèia, Salamanca, Valladolid y Sevilla, quan s* instituhí 
la de Lleyda; que foli desde son principi més avensada, més com- 
plerta, mellor organisada, ab més amples prerrogatives y més mar- 
cat esperit d' engrandiment. Fou la primera fundada à Catalunya, 
y el Sant Pare Bonifaci VIII li concedi à prech del Rey totes les 
gràcies y privilegià de que disfrutava la de Tolosa. Ab sa fundació 
ocupa el número 15' entre les d* Europa, y allavors encara no ^n 
tenien Alematijra, Suissa, Payssos Baixos y els Estats del Nort. El 
privilegi del Rey diu que en ella s* hi ensenye el dret civil y canó- 
nich, la medicina, la filosofia, les arts y altres ciències aprovades, 
establint el régim^per que devia regirse. 



119 

Ademés de les Universitats de Barcelona y Lleyda que, junt ab 
la de Montpeller, foren les capdevanteres del moviment cientiflch 
català, s* establiren diferents estudis en les poblacions més impor- 
tants; entre altres cal citar : la Universitat de Perpinyà, erigida 
per pragmàtica d* en Pere el Ceremoniós en Abril de 1349, hont s* 
hi ensenyava la teologia, el dret y les arts lliberals; la de Valencià, 
que *s fundà en 1412, si bè tenia ja llibertat d* ensenyança pe*ls 
seus Furs (1250); la de Gerona^ del Març de 1416, en que N* Anfós 
sent encara primcep, y à nom de son pare, autorisà als jurats de 
Oerona pera fundar un Estudi general en el que s* cnsenyessen 
moral, ciències naturals, cànons, lleys y qualsevol altra facultat, 
ab els metexos privilegis que les altres Universitats d* Aragó, Va- 
lencià y Catalunya: 1* estudi de Reus existia ja en 1500, el de Ta- 
rragona se fundà en 1572, el de Solsona en 1590, el de Manresa en 
1619, el de Tortosa en 1645, etc, etc. 

Es sapigut que totes les Universitats catalanes foren suprimides 
y refoses en la de Cervera. En el real despatx ab que Felip V erigí 
aquesta, diu referent à les càtedres de Medicina, única entre les 
ciències naturals que en ella s' ensenyava: «Para la medicina se 
estableceràn 6 càtedras, una de Prima y otra de Vísperas, otra de 
pronósticos, otra de método, otra de simple y la última de cirugía^ 
y anatòmica, para la cual no se admitirà el que no fuere cirujano 
latino practico.» 

Pochs, per no dir negatius, foren els resultats de la Universitat 
de Cervera en favor de les ciències naturals, mes per sort durà 
poch, y ab la creació ordenada per Carles III, en 1760, de un colegi 
de cirugía en Barcelona se inaugurà una era de progrés esplendo- 
rós que desde allavors ha anat crexent progressivament, y si no ha 
fet més ha sigut per les trabes que 1' Estat ha posat seguidament à 
la expansió de la ensenyança verament nacional. 



Alquímia 



Tal com comensarem per la Astrologia abans de parlar de la 
Medicinat ara comensém per V Alquimia abans de la Quimica y la 
Farmàcia; y lo metfeix que allí diguérem sobre 1* origen de la As- 
trologia à Catalunya ho podem aplicar al de la Alquimia. El tracte 
ab els pobles orientals y especialment ab els jueus ens dóna la 
clau de la introducció de la Alquimia à casa nostra, mes el per qué 
aquesta, diguemne pseudociencia, se desenrotllà tant entre *ls ca- 
talans, conseguint tants adeptes y no entre la gent ignorant, sinó 
entre *ls reys y sabis, es un fenomen de psicologia nacional que cal 
cercar en el caràcter del poble català. Aquest es eminentment 
pràctich y en aquest sentit mal li encaxen les lucubracions, diva- 
gacions y empirismes de la Alquimia, però en cambi es també emi- 
nentment utilitari, y aquesta condició ens podria donar la explica- 
ció de semblant fenomen. La utilitat, el negoci, el diner en últim 
resultat, era la força que feu dels catalans els primers comerciants 
^ viatjants del Mediterrani, llentsantlos à empreses arriscadisumes, 
y aquest deu ser també el secret que feu dels catalans els primers y 
més nombrosos alquimistes d' Espanya. 

T comensant la seua historia ens topem ab la genial figura de I' 
Arnau de Vilanova, de qui se^'n han dit tantes coses extranyes, 
atribuhintli experiències, com escriu Mariana, aytal com aquella 
que intentà, ab sement de homens y altres simples que barrejà en 
cert vàs, formar un cós humà. 

Ningú dupta, diu V erudit historiador Luanco (1) à qui segui- 
rem en aquest estudi d' en Vilanova, que Arnau fós alquimista, 
conegut el sèu afany pera entendre totes les ciències, però no 'I cre- 
yém autor dels nombrosos llibres que sobre la transmutació metàlica 
se liatribuexen. 



(1) La Alquimia en Espafia, por J. R. Lua co. 



121 

Per grans que semblin son estudi, activitat y saber, que sens 
dupte eran extraordinaris, no li consentien sa vida agitadíssima j 
les ntiytes que ab freqüència sostenia ab preàicadors, teólechs y 
frares, practicar, com se suposa, les entretingudes y fatigoses ope- 
racions de la Crisopeya, fins el desideràtum que 'Is alquimistes se 
proposaven, que en la pràctica no havia de ser altre que conseguir 
una semblansa ab que s* enganyaven unes vegades à sí metexoe y 
altres als demés. 

No obstant, creyém, sí, que son esperit investigador el portà à 
penetrar en les doctrines hermètiques, allavors tan generals, però 
la dificultat està en averiguar quan escrigué els llibres que passen 
per auténtichs y que realment resulten tals per son estil y doctrina. 
Pera axó no necessitava el cèlebre metje rodejarse de crisols, forns 
y demés eynes del ofici, y li era més fàcil discórrer ab desembraç, 
partint d' aquells principis més rahonables en que s' apoyava la 
anomenada verdadera ciència hermètica, molt distinta de la que 
sols buscava en la pràctica de secrets procediments transmesos 
misteriosament per adeptes ambulants, la consecució del metall 
somniat. ^Arribà Arnau à n' aquest fi tan desitjat, com alguns 
pretenen? No hi ha cap prova que ho conflrme. 

Les transmutacions que se li atribuexen y V or alquímich fet à 
Roma, no tenen cap fonament y son una de tantes falsetats de que 
està plena la historia dé les lucubracions hermètiques 

Baix un altre aspecte, que no es de la pràctica alquímica, anem 
à presentar les idees que sobre tal matèria dexà sentades el metje 
català, bebent en la font de sos escrits, que son els més inteligibles 
entre 'Is innombrables de sa classe que 's troban en les moltes edi- 
cions publicades à Itàlia, França, Inglaterra y Alemanya. 

Tant Menendez Pelayo, com en R. Luanco, confessen que es 
poch menys que impossible distingir els tractats compostos per 
Arnau dels escrits per altres autors; però el darrer, sense decla- 
rarho de nn modo absolut, se inclina a creure com llegítims els 
qui 's troben en la Bihliotheca chemica curiosa de Jo. Jacobi Man- 
geti, qui discretament omití els molts inclosos en altres colec- 
cions. 

La doctrina filosòfica d* Arnau en el punt concret de la Criso- 
peya y de les transmutacions metàliques, tal vegada en cap de lés 
seues obres se revela tant ó mellor com en el Semita Semitce, 
camí que condueix à la transmutació desitjada. La seua exposició 



122 

està fundada en principis que no rebutjarien els químichç d* avuy 
qui se inclinen & la hipòtesis de la matèria única. 

El Semita Semitce consta de tres . parts; son autor V anomena 
Tractaíulus brevis et compendiosuSy simvl et vMlis intéUigenti^ 
in quo principaliter pro parte prodit vegetabilem Lapidem ab aliis 
penitus absconditunif subtüiter intv^ndi. 

En aquesta obra Arnau reconeix que la matèria generadora 
dels metalls es una^ y que la seva varietat depenja del grau de pu^ 
resa d' aquella. Axis ho declara ab aquestes paraules: «No hi hà, 
donchs, més que una sola matèria primera dels metalls, la que, per 
una acció natural, més ó menys forta y segons sia el grau de cocció, 
ofereix diverses formes.» 

Després declara que pera fer la transmutació s* han de reduhir 
els cossos à sa primera matèria, y per axó aconsella la pràctica, 
que consisteix en decoccions, filtracions, concentracions y destila- 
cions fins arribar à la lluna (la plata), que es xm có^ imperfet, y 
el sol (r or), que es un cós perfet. 

Diu Arnau en favor de sa doctrina, que «tot lo que creix se 
multiplica segons la seva espècie, com passa ab els arbres, ab el9 
homes y les herbes. Un grà pot produhirne altres mil; luegp es pos- 
sible multiplicar les coses al infinit.» 

Altre llibre de Arnau es el Testament, que segons ell meteix 
declara V escrigué estant malalt. Comensa axis: «Incipit testamen- 
tum Magistri Arnaldi de Villa nova: Ego Amaldus de Villa nova, 
incipio istum librum in nomine Jesu Christi, quia breviter volo de- 
clararé veritatem de Lapide Philosophorum et dicere quod sit et 
quantura valet. .. etc. » 

El llibre està dividit en tres parts, que porten els següents anun- 
ciats: «Prima pars loquitur de Lapide Philosophorum qu^n nobis 
Deus dedit gratis.» «Secunda pars loquitur de Lapide Philosopho- 
rum, qui fit artificialiter » «Tertia pars loquitur et ostendit trans- 
mutationem de duobus metallis magis vilibus et infirmis in duo 
alio metalla nobilissima, videlicet de Saturno in Solem, et de Jove 
in Lunam.» 

En la primera part diu que la pedra filosofal ve de Deu, y que 
es el medi entre els metalls y el mercuri, com T esperit està en mitj 
del ànima y el cós. 

En la segona part discurreix sobre *1 modo de preparar la pedra 
filosofal,, que pot ferse per art, ja sia Ab substàncies minerals, ja 



128 

vegetals ó animals. D' aquestes darreres es curiós lo que diu del 
bassilisch: «Iste est vermis qui generatus est per putreíactioneu), 
qui occidit homines ex suo visu, et quando ipse mortus est combusr 
tus, et in pulverem reductus, tunc pulvis istius vermis habet virtu- 
tem transmutandi Lunam (plata) Venerem (coure) Satumum (plom) 
et Jovem (estany) in purum atque optissimum Solem (or) et non est 
frusta, quia experientiam habemus.* 

En la tercera part ensenya el modo de convertir els dos metalls 
vils Saturn y Júpiter en altres dos nobilíssims Sol x Lluna, y aquí 
usa r estil enrevessat y fosch de tots els alquimistes. 

Altre llibre: ^ThesaurtAs Theaaurorum et Eosanum Philo$opho• 
rum.9 Pochs son els tractats d' Alquímia escrits ab la senzillesa d' 
exposició y claretat d' estil d' aquest. 

L* autor el compongué com resum y compendi d' altres llibres 
més extensos, eo quod ipmm àbhreviari ex libris pJl•ilosophorum 
quantum potui melius, y perçó 1' anomenà Bosari, dividit en dues 
parts, que son la Teòrica y la Pràctica, jatjant la primera tan ne- 
cessària, que aquell que no la possehesca acudirà à la segona *i- 
cut asinus ad coenam. 

En 10 capítols exposa tot lo referent à la teòrica, seguint en ells 
un mètode filosófich dintre les extranyes doctrines en que 's funda^ 
ven els alquimistes. Valguentse de les paraules Argentum vivum 
(mercuri dels filosophs) et sulfuris súbsfant a (matèria sulfúrea) que 
impurifíca la naturalesa y propietat dels metalls perfectes, que son 
Ij 0v y la plata, està menys depurada que aquell, explica ab clare- 
tat relativa, desde la generació dels metalls fins acabar explicant 
qué es la pedra filosofal y cóm intervé en les operacions pera ser 
elixir complert. 

En la segona part d' aquest tractat, destinada à la Pràctica, se 
conseriFa el rigor de la exposició que s'adverteix en la Teòrica, però 
en sos 32 capítols, distribuhits en 4 maneres d* operar pera conse» 
guir el fi desitjat, que es la possessió del elixir ó pedra filosofal, 
qual virtut transnMitatoria creix y ^s multiplica fins al infinit, usa 
r autor aquell estil especial y fosch de sos adeptes, fent intervenir 
en les operacions els 4 elements de Aristóteles, separats per medi 
de successives dessecacions, calcinacions y destilacions, que no 
donen llum ni camí segar pera compendre el sentit de lo que de un 
modo tan enrevessat se pretén ensenyar. 

Altra obra: kEpisiola Magistri Arnaldi de Villanova huper aU 



124 

chimiam ad regem Napolitanum.* Tant En Menendez Pelayo com 
en Lnaneo atribuhexen ab dupte aquesta obra & V Aman. Tota la 
carta se reduheix 4 declarar que *l8 sabls revelaren llar obra en 
breus paraules, però que n' hi afegiren moltes de inútils pera que 
solsament ells les comprengtiessen. 

La pedra està composta dels quatre elements: foch, ayre, aygua 
y terra: es pedra en son aspecte y en son tacte, però no en sa natu- 
ralesa. Sa bondat creix y 's mellora ab el foch, lo que no passa 
axis ab altres coses que 's cremen en ell 

Son generadors de la pedra el mercuri filosófich y la magnèsia, 
però aquesta no es la que 's veu entre 1 vulgo. 

En la composició deia pedra ha d* entrarhi el Sol y la Lluna 
(or y plata) que son mellors que *1 sol y la lluna comuns. 

Altra obra: ^Liber perfeeti magisterii qui lumen luminum nun- 
cupalur... vocatur etiam Flos Florum.T^ Aquest llibre pot conside- 
rarse com una amplificació del Semita iemitcR, 

La mateixa exposició en la part teòrica é igual estil, quelcom 
enrevessat y fosch en la pràctica. 

Tota la doctrina d' aquest llibre pot resumirse en poques rat- 
lles. El primitiu element dels metalls es el mercuri filosófich y à 
n^ aquest s* han de reduhir pera que per la projecció que en ells se 
fassa quedin convertits en plata y or, segons fos 1* esperit, 1* elixir, 
la aygua de vida, el ferment qui ab ells se incorpora. Aquesta unió 
la compara ab la de P ànima, 1' esx>erit vital y el cos inanimat. 

Res pert el just renom del metje Arnau en ser 1* autor del Lu- 
men Luminum perquè no conexém, diu En Luanco, cap tractat d* 
Alquímia en el que s' exposi la doctrina de la transmutació metà- 
lica de una. manera tan filosòfica y ordenada com el llibre que aca- 
bem de recorre. La seva part teòrica no duptaràn en acceptaria els 
químichs qui avuy se senten inclinats à considerar tots els cossos 
de la Naturalesa com el resultat de forses atractives y repulsives, 
obrant sobre una matèria única y simple, per més que desconfien 
d^ arribar à ella, ni al present ni al pervindre; y en lo que toca à 
la part pràctica ^qné tè d' extrany que 's dexés portar de les idees 
de sa època, universalment acceptades? Però encara aquí guarda 
tal parsimònia y 's mostra tan sobri, que la seva relació es la de 
tots els adeptes sense les acostumades exageracions y protestes de 
posar en clar lo que ell meteix confessa que expressamient dexen 
fosch els filosopiïs hermétiehi9, donant una mostra de gran sinceri- 



126 

tat ab no afirmar que hagués fet per sí meteix cap transmutació; 
poderós argument contra els qui 'ns el presenten entregat à la Cri- 
sopeya y fundint barres d^ or à Roma en presencia de Ramon LluU 
que morí incrèdul en els resultats de la Alquímia. 

Les obres Novura Lumen y Practica magistri Arnaldi de Villa 
Nova ad quendam Papam ex libro dicto, Breviarius librorum Alchy- 
mice, no son probablement d' Arnau, sinó de dexebles seus. Lo 
meteix dea dirse del Speculum Alchimiaí y de la poesia qual títol 
es: Arnaldi de ViVa Nova Carmen, ab tot y consideraries d* Arnau 
bibliòfils tan reflexius com J. J. Mangeti y els espanyols Nicolàs 
Antonio, Rodríguez de Castro y Torres Amat. Lo meteix deu dirse 
de moltes altres obres atribuïdes à 1* Arnau. Sobre aquest punt diu 
En Luanco en son ja mentat llibre: 

En la lectura y 1* estudi dels llibres llegítims ó apòcrifs, havem 
buscat ab jahí seré el crèdit que merexen, y tenim la ferma con- 
vicció de que, cedint V insigne català à les idees de son temps y 
portat per 1' impuls de sos conexements enciclopédichs, dels qui 
ell meteix s' envanía, compongué aquells tractats als qui havem 
concedit major autenticitat; sense acceptar que li pertanyen la ma- 
jor part dels qui porten son nom; que mal s* avindrían son objecte, 
sa forma y son estil ab els del sapientíssim metje qui dexà escrits, 
ab sobrietat didàctica, el llibre De Regimine sanitatis, la Practica 
summaria, el tractat De venenia, el Commentum súper regimen sa- 
lernitanuTrif y el Speculum introductionum medicinaliuntj en el 
que estampà aquestes paraules que per cert no abonen sa creencia 
en 1* art transmutatoria: «Per quod ignorantia detegitur fatuorum 
alchimistarum, qui de potentia medicin» applicabilis ad mineralia 
non aliter indicant quam determinetur a Medicis corporum buma- 
norum.» «Per lo que *s descubreix la ignorància dels fatuos alqui- 
mistes que no indican de altra manera el poder de la medicina, 
aplicable als minerals, que seguint lo prescrit pe'ls metjes pera els 
cossos humans.» (1) 

En la biblioteca de D. Pau Gil y Gil, catedràtich de la Facultat 
de Filosofia y Lletres de Saragossa, figurava un llibre citat per En 
Luanco, ab aquest titol: •Rosario del Excellentisimo doctor Maes- 
tre Arnaido ds Villanueva sobre la piedra mayor^ traduzido M 
latin enlengua ca$tèllana por Johan de Tovftr,.. etc.» 



(1) Speculmn iutro4acti onum medicio^mm,: cap; xnxu 



126 

Aquesta tradncció res tè que veure ab el Tfiemurtis Thesauro- 
rum et Rosarium Philosophorum que ab el nom d* Arnau de Vila- 
nova figuran en la Biblioteca de Mangeti y en la colecció de Gra- 
tarolo. 

Més encara, diu el mentat autor: creyem fundats en el següent 
passatje, que aquest «Rosarium» no fou escrit pe*l cèlebre Arnau, 
puix diu en 1* exordi: «Recapitulé aqueste Rosario sacado de los 
secretos de los phos. y después por mi solo de grado en grado et de 
Capitulo en Capto, muchas vezes aprovado en la Ciudat de Mom- 
peglier en mi posada que era en el Campo nuevo para reposo de 
mis amados hijos Arnaldo et Johan de Villanueva por ruegos et 
requerimiento de ciertos hijos de Phia (filosofia) en el Anno de la 
encamation del Seíior de Mil et trezientos y treynta etseys»,en 
qual fetxa havia mort el renomenat metje y alquimista (Arnau morí 
en 1310 ó 1311). 

En Luanco, fundat en lo que diu en el foli 57 à propòsit de los 
Elexyres menores hont 1* autor s* anomena à sí mateix Pedró Ar- 
naldo de Villa nueva y en que '1 Sr. Lengi'et Dufresnoy (1) cita en- 
tre *ls alquimistes à un germà d* Arnau anomenat Pere, autor de 
un llibre titulat Rosarium, creu evident que aquest, y no el famós 
metje, es 1* autor del llibre traduhit per Joan de Tovar. 

En el còdex parisench, número 208, se troba una altra versió 
castellana del llibre titulat Rosari de Arnau de Vilanova, distinta 
de la traducció de Tovar. Comensa en el fol. 71 del còdex ab 
aquestes paraules: Incipit mm. tesiamenti, que acaba en el fol. 91 
volta; y desseguida: «Comienza el libro que fué compuesto de 
maéstro Arnaldo de Villanueva abreviado e muy verdadero tesoro 
de los tesoros e Rosario o rrosal de los philosofos secretto muy gran- 
de de todos los secretos qüe trata de la muy verdadera composicion 
de la piedra de la natural filosofia por la qua) piedía toda cosa 
menguada se redusce a perficion y desta cosa perfetta ^olifica o lu- 
nifica, etc.» 

Aquesta es la veritable traducció del text llatí del llibre que 
ab èl nom de Rosari corre com d' Arnau de Vilanova. 

Ens cal parlar ara de si *1 nostre beat Ramon Lull fou ó no al- 
quimista, un dels punts més disputats de les qüestions lulianes. L' 
ilustrat autor de La Tradició Catalana, Dr. Torras y Bages, y En 



(1) Histoire de la PhilofiOphie hermeti(ïue, tom. III, pi. 326. - 



127 

Luanco en una erudita Memòria, han tractat modernament aquesta 
qüestió y à ells s^^irém, extractant els seus treralls. 

Els antichs estaven discordants en aquesta qüestió; mes el gran 
lulià Salzinger, 1' home més en disposició de judicar de la còsà per 
el gran nombre de manuscrits lulians, molts d* ells en llengua ca- 
talana, que arribà à arreplegar, qui passà 20 anys en V estudi d' 
ells, y qui fins se comprometé à que, qualsevol manuscrit que se li 
presentàs, à la segona llegida diria si era ó no de Lull, defensà à 
peu yà cavall que Lull fou alquimista, y nosaltres estam plena- 
ment convensuts d* assó, diu el Dr. Torras, prenent aquest nom en 
la significació de' naturalista experimental. A molts dels antichs 
qui ho contrariaven els calificà Salzinger d* enemichs amicbs, puix 
considerant la alquímia com à superstició, nigromancia ó xarroteig 
vulgar y fins com art criminal pera objectes ilícits, com lo meteix 
Lull en alguna part la considera, creyen ofensiu à la santedat del 
gloriós màrtir de la fé cat<5lica una tal professió; mes Salzinger, na- 
turalista instruidissim, els provà que la alquímia es sa principal 
glòria científica. Prescindint de que molts tractats de coses natu- 
rals del nostre Doctor quedaren corromputs en les successives co- 
pies, com també passà ab els tractats filosófichs y teológichs, fi- 
cantshi rondalles y receptes nigromàntiques, es induptable que *1 
gran escriptor català fou naturalista y naturalista de primera po- 
tencia. La descendència científica es nombrosa é llustre, y lo reco- 
neix per pare y li atribueix ab rahó la defensa y sosteniment de la 
matèria prima, non illa peripateticorum metaphisica, sed chimico- 
íttm DuListarum phisica^ usant unes paraules de Salzinger; y ade- 
més V us y la ensenyança en alt grau de V anàlisis y de la síntesis 
química. Les aficions naturalistes son evidentes en diferents dels 
seus llibres indubitables, y existeix sobretot el llibre Chaos, que de- 
cideix la qüestió sens recórrer al de Quinta Essència y(\}iB al menys 
es probable fos escrit per ell en sa primera forma. Els antichs lu- 
liahs y algun escriptor modern, qui creyen seria una taca pe'l nos- 
tre Mestre la professió d* alquimista, atribuhien al jueu convers Ra- 
mon de Tàrrega, frare predicador, després relaps en gravíssims 
errors, la composició dels llibres catalans tractants d' alquímia: lo 
Salzinger desfà 1* argument y lo Pare Pasqual dóna la solució dis- 
tingint entre *là llibres d* àlquimia supersticiosos y vulgars y els 
. tractats ab fi científich, dels qtials, al menys dé alguns, deu afir- 
marse que procedexen de Lull pér la igualtat de sistema, la iden- 



128 

titat d' estil y la unitat de íí. El Sr, Sosselló ba .publicat el frag- 
ment del poema didàctich titulat: L• art d'^ oÀquhnia^ poema. Re- 
gles introductòries al Art demostratiu, que publicà en català Sal- 
zioger. 

Mes el llibre fonamental de la química luliana, T estel que ilu- 
mina à tota la escola naturalista, la font de ciència de tots aquells 
antichs y benemèrits escrutadors de la naturalesa material, el lli- 
bre qui posava sobre les estrelles lo Salzinger y que la mort no li 
dexà publicar, es el llibre «7)6 secretis naturce seu de Quinta Essen- 
tia,» més comunment conegut ab el nom de Llibre de Quinta Es- 
sentia.,. Es aquest llibre una llum esplendorosa en la foscor que en 
aquell temps dominava en la filosofia natural; tè, més que no pas 
els llibres metafísichs y teológichs del meteix autor, 1* esperit pràc- 
tich y de moderació fugint de la utopia; y si bè es cert que en algun 
punt, per exemple, estudiant lo remey universal ó sia la panacea, 
ja cercada dels grechs, s* aparta del caM plà, <jno va aquesta pre- 
tensió informada d* un alt esperit científich y no *s manifesta fins 
en els nostres dies? Per açó sentim que un distingit escriptor parle 
ab menys respecte del que *s merexen els dos benemèrits é Uustres 
lulians Salzinger y el nostre P. Fornes, els quals al tractar de les 
luaravelles químiques de Ramon LuU, ne parlen ab sentit científich 
en defensa dels furs dels estudis químichs que en la oenturia passa- 
da, en que ells escrivien, estava encara en els comensaments. La 
panacea de Lull, ó sia la quinta essència, es induptablement un 
principi científich del filosoph d j la unitat y de la armonía, com li 
diu En Menendez; es un element que concorda magníficament ab 
tot el sistema lulià, y que ell ingènuament enllaça ab els principis 
de la filosofia ab els següents termens: «sicut forma universalis 
liabet appetitum ad omnem formam, sic quinta essentia ad quam- 
cumque complexionem.» 

Una de les obres més interessants d* En Lull es el Fèlix 6 ma- 
ravellesy escrit en 1286; en ella s' ocupa de una manera bastant in- 
geniosa de moltes qüestions naturals y dedica un capítol, que es el 
IV del tractat sisè, à laAlquimia y als alquimistes. El parer d' en 
LuU sobre aquesta matèria està admirablement condensat en el se- 
-güent paragraph: «Après açó Fèlix demana al philosoph si alquímia 
es art per la qual hom puscha fer transmutació de un metall en al- 
tre; d lo philosoph respos e dix que en trançmutac^io de I element en 
tr^la se cove transmutació substaneif(l,e accidental^ ço es saber, que 



129 

la forma e la matèria se transmuden en tots lors accidents en subs- 
tància nova, composta de noves formes e matèries e accidents; e 
aytcU obraj bell amich, dix lo philosoph a Felix^ nos pot fer arti- 
FioiALMEKT, car natura hi ha mester toti sos poders.^ 

En elllibre: ^QtUBSliones per artem demonstrativam et inven- 
iivam solubilis* presenta la següent qüestió: «Utrum Alchymia sit 
in se vel in ratione tantum?» y contesta aixís: «Qnod nullus Artí- 
fex potest aliud animal transferre in aliud, vel aliam plantam in 
aliam, similiter nec Alchymista potest transmutaré aliam speciem 
metallí in aliam... et ideo patet, quod Alchymia non sit in veritate 
rei... secus autem est in operatione alchymistse conantis argentum 
transubstantiare in aurum, quia in specie argenti nunquam in ha- 
bitu et potentia fuit species Auri.» 

En bona veritat, no sabem compendre cóm, ab tot y els ante- 
riors textos en que tan palesament declara el beat Lúll la seua opi- 
nió sobre la alquímia transmutatoria, s' hajan atribuït à n' ell, 
segons afirma Lenglet-Dufresnoy (1), més de 500 volums sobre la 
ciència hermètica. 

No incluím aquí altres tractats d* alquímia atribuhits al beat 
Lull, de que parlarem després, per no créurels auténtichs y per 
seguir un ordre cronológich. 

El document més antich hont se parla de la presencia de alqui- 
mistes à Catalunya, es el publicat per Mossèn Joan Segura, tret 
del Manual de contractes de 1298, del Arxiu parroquial de Santa 
Coloma de Queralt (2), hont se parla de un Inglés que passà y esti- 
gué molts dies en la vila de Santa Coloma, menjant y bebent en 
casa d* En Pere Çavit, à fiar, pagant emperò ab bona y molta mo- 
neda, tan bon punt hagués arribat à trobar lo secret de fer or bo y 
veritable: mentres tant firmà lo present albarà: «Ego johannes an- 
glicus scriptor debeo vobis p** zavit de sta. columba -XXX- sol. 
barch. temi ratione convenationis et potationis; quos promito vo- 
bis solvere quandocumque quod des mihi lucrum alargengam ad 
faciendum aurium: et si forte aurium non esset verum nec bonum, 
quod ego tenear vobis solvere de aliquo lucro primo veniente; et si 
hoc non fecero, promito vobis tenere ostaticum in vil la Taraeone, 
et non exiam inde meis pedibus nec alienis sine llcencia vestra^ 



(1) Hist. de la Philosophie Hermetique, tom. III, pi. 224. 

(2) Jochs Florals de 1855, Barcelona. . ^ 



130 

idus januarii (de 1298)— Testes jacobus ff. et jacobus cirera et m. 
roqueta clericus. die luna.» 

Aquest no es pas un fet isolat, ja que, com diu un crítich mo- 
dern, els errors alquimistes havian invadit els palaus y els con- 
vents, les cases y les cabanyes. En vé el Papa Joan XII fulmina 
contra ells, segons certs escriptors, la butlla Spondent pariter en 
1317, y Carles V de França decreta indagatories en 1380, y En- 
rich IV de Inglaterra publica en 1404 un edicte tan concís com 
enérgich, condonant la enganyifa dels qui intentavan multiplicar 
1' or y la plata; y el Concell de Venècia imitava aquest exemple 
en 1418; donchs eran tals 1* embabiacament dels uns y la cobdícia 
dels altres, que ab res se lograva desarrelar tan dolenta creencia, 
y els adeptes conseguíen ab molt poch cost burlar el precepte y 
Bscaparse del càstich, trobant protectors y amichs en totes parts. 
Axis veyem que en 1401 la emperatriu Bàrbara, segona muller del 
emperador Segimon, practica en son palau 1* art sagrat de V al- 
químia, no fent en realitat altra cosa que rebaixar el valor de la 
moneda, alterant la seua lley sens notable disminució de son pés, 
y Enrich IV de Inglaterra intenta reparar son erari excitant als 
eclesiàstlchs, als nobles y als doctors à que trevallen en la crl- 
sopeya. 

Catalunya no *s vejé lliure, ni molt menys, de semblant febre 
d* ór; molt al contrari, els adeptes eran nombrosísslms y contaven 
quasi sempre ab la decidida protecció dels nostres Comtes-Reys, 
especialment En Pere IV, En Joan I y En Martí. A n* ells sembla 
dirigirse En Bximenis al dir los: c... E per tal deuen molt esquivar 
alquimistes qui comunament son orats e enganadors e guardadors 
del seu e null temps no venen a fi daço que volen e veense fondre 
e pendre e son axí encarnats en aquella pestilència que james no 
sen volen lunyar» (1). 

Nostre rey En Pere se coneix que tenia molt interès per les 
qüestions d* alquímia, pe'l contingut de les s^^ents cartes seues: 

«Lo Rey. — Per Maestre March metje de casa nostra nos esdat a 
entendre que I hom appellat Maestre Àngel de francha vila laltre 
dia en Tortosa presents lo dit Maestre March et vos obra dalqulmla 
de guisa que dargent sen feu argent fi qui tenc a cenrada del qual 
argent axl fet fo feta despuys I* taceta la qual vos havets. E ans 



(1) Regiment de prínceps o Dotzè del crestlà. Valencià. 1484, cap, 879. 



131 

mes dit lo dit Maestre March quel dit hom fa en la obra del argent 
I pés sobre CCC et del or I sobre C de les qaals coses som fort me- 
revellats. Per queus manam que encontinent per vostra letra quens 
aport lo portador de la present et letra sia de vostra ma nos certi- 
fiquets de la veritat del fet. E aço per rés no mudets ne triguets. 
Dada en Zaragoça sots nostre segell secret a XIIII dies dabril del 
any MCCC^LXXII.» (1) 

Del mcteix rey es el següent document en que dóna permís pera 
fer alquímia: 

cPetrus Dei gràcia Rex Aragonum Valencie Maioricarum Sardi- 
nle et Corsice Comesque Barcbinone Rossilionis et Ceritanie inclito 
ac magnifico infant Johanni primogenito nostro carissimo ac reg- 
norum et terrarum nostrarum generali Gobernatori pateme bene- 
dictionis plenitudinem cum salute necnon dilectis et fidelibus 
universis et singulis of ficialibus nostris vel eorum locatenentibus 
presentibus et futuris ad quos presentes pervenerint salutem et di- 
lectionem. Cum fldeles nostri Bemardus de Ulzinellis filius dilecti 
consiliarii et promotoris negociorum Curie nostre. Johannis de Ul- 
zinellis militis et Gabriel Mayol jurisperitus villi Montisalbi propo- 
suerint aliqua opera alchimie auri et argenti et aliorum etc. facere 
tam in eadem villa quam alibi ubi magis noverint oportunum. Nos- 
que non consueverimus volentes dicta opera vel similia experiri 
aliquatenus impediré vobis dicimua et mandamus quatenus pre- 
nominiUos permittatis operibus predictis uti ac ea experiri una 
cum cbristianis judels aut sarracenis qui cum eis in dictis operibus 
voluerint interesse totiescumque et ubicumque eis melius videbitur 
expediré. Datum in Villa Tamariti de Litaria sub nostro sigillo se- 
creto prima die aprilis anno a Nativitate Domini M^CCC^LXXXIIII^ 
—Rex Petrus» (2). 

En Joan I en la següent carta se mostra no sols aficionat, sinó 
també conexedor d' alquímia: 

«Lo Rey Darago. Mossèn Garau vostra letra havem rebuda é 
entès ço queus hi contenia responem vos que sil bisbe del qual nos 
fets menció sab la obra halquimia axi perfectament com deits a 
nos plaurà de fer li no solament los avantages e profits que deiets 
mas molts maiors. E aço dehim per tal com duptam que axi sia 



(1) Arx. Cor. Arag.— Regist. n. 1234, fol. 61 volta. 

(2) Arx. Cor. Arag.— Feix cartes reals. 



182 

lesta la sma obra com deits car moltes obres havem vistes que eren 
bones de pes e de color mas no tenien les de àur a ciment (en) les 

dargent a ceranda e nos havem recepte dargent fi passat per 

cenrada se fa argent qui es de pes dor fin e axi moll com or fi sinó 

la color e si ell lay saber dar entenem que pus altra ni millor 

obra se pogués fer. E per ço si ell ho sab vol vohcian fort sa 
venguda car no resmenys per ventura ell sab coses qui fallen a nos 
en aquesta art e nos ne sabem que asimateix ell ignora. E concluem 
que sil dit bisbe sab fer argent qui tenga a cenrada e or qui puxa 
tenir a ciment e que vos ne veiats a ull e nos ne puxam veure clara 
e certa experiència nos som apparellats de prestarli aquella digni- 
tat que demana E si per aventura no volia o no podia axi pres- 

tament venir fets quens trameta alguna pocha de la medicina pols 
pólvora de que ell sap obrar ab informació sobre quin metall serà 
gitada e en quina quantitat o pes de cascuna cosa de guisa quen 
puxam fer la prova. Dada en Saragoza sots nostre segell secret 
à XX dies dabril del any MCCCXCI. Rex Johannes.— Galcerando 
de Queralto» (1). 

Que En Joan I era entussiasta per la alquímia y que no sols ell 
s'hi dedicava, com se dedueix de la anterior carta, sinó que encarre- 
gava trevalls à altres, ens ho demostren les 5 cartes del Rey Marti, 
publicades pel Sr. Luanco, hont se tracta de cert Alquimista ano- 
menat Lustrach qui devia haver fet una obra d'alquimia per son 
antecessor y germà En Joan I, y à la cuenta no cumplí lo promès, 
motiu per el qual aquell el feu empresonar (2). 

En rinventari dels béns del meteix rey En Martí, pres per la 
Reyna D.* Margarita, sa muller, s'hi troba citada la següent obra 

d'alquimia: c Un altre libre apellat le art de alquímia, en lati, 

scrit en paper ab posts de paper engrutades cubert de cuyro vert 
ab dos tancadors de bagna lo qual comença en vermelló lucipit 
liber E en lo negre In hoc libro dicam. E faneix plenitudinem non 
laboranti.» 

Fr. Ramon de Tàrrega^ jueu convers y reiaps, qui morí en 1371, 
sembla que fou l'autor de dos tractats ^De secretis naturae* y <Z)e 



(1) Arx. Cor. Arag. Ragis. 1958, fol. 188. 

(2) Vegis: Memor« de la Real Ac. de Buenas Letras. Otro libro catalàn 
desconocido, por D. J. R. Luanco. T. IV, 1884. 



133 

alchimia.T^ axis tant En Menendez Pelayo com En Luanco el 
creuhen autor d'alguns escrits alquímichs que corren ab cl nom 
d'En Lull, jaqué Ramon Lull anomenan alguns al de Tàrrega, lo 
qual ha motivat que molts atribuissen al beat mallorquí culpes del 
heretje dominich, notable adepte de les ciències ocultes: ja'ns ocu- 
parem d'alguna obra pertanyent segurament à n'aquest. 

D' En Joan de Rupescissa (Peratallada), frare franciscà, quedan 
alguns tractats alquímichs que se li atribuexen, però no es fàcil 
separar els certs dels duptosos. 

També cal citar com à alquimista à n' Ea Poridat, de qui ens 
havem ocupat ja en el capítol de Astrologia. 

Ab la signatura R. 79 està marcat y 's guarda en la sala de 
manuscrits de la Biblioteca Nacional de Madrid un tomo in folio 
ab fulles de pergamí y vitela que conté varis tractats en llengua 
llatina, qual caràcter de lletra es dels sigles XIV y XV, entre 'Is 
quals n'hi ha un en que s'anuncia Tassumpto de la obra y el nom 
del autor ab aquestes paraules: «Incipit tractatus contra alchimis- 
cas editus et compositus per Patrem Bemardum Strucii monacus 
et abbas monasteri Sancti Stephani de Balneolis, ordinis Sancti Be- 
nedictí, diòcesis gerundensís, etc.» Al anunci del tema segueix 
una espècie de introducció difícil de llegir per lo borrós dels caràc- 
ters, en la que son autor confessa, al comensarla, que tota sabiduría 
vé de Deu; y luego refereix els móvíls que tingué pera compondre 
sa obra. Després del prólech ordena y estableix la seva argumen- 
tació sobre les 8 qüestions següents: 

cPrima qüestió est: aurum, argentum et làpides preciosi si in 
mundi principio habuerunt esse. 

Secunda qüestió est: aurum, argentum et làpides preciosi si post 
usque hodie habuerunt esse. 

Tertia qüestió est: aurum, argentum et làpides preciosi si per 
naturam et ubi habuerunt esse. 

Quarta qüestió est: aurum et argentum et làpides preciosi si 
partem habeut depuratam esse. 

Quinta qüestió est: aurum, argentum et làpides preciosi si par- 
tem possunt habere et esse in existència. 

Sexta qüestió est: aurum, argentum et làpides preciosi partem 
possunt habere et esse in aippariencia. 



134 

Septima qüestió est: auram, argentum et làpides preciosi que 
per artem habent appariencia si possamas illis utí licite per omnia. 

Octava qüestió est: si auxilio demonam hajusmodi ars possit esse 
in eficàcia.» 

Aquestes son les 8 qüestions que comprenen, à judici del abat 
Estruch, tota la ciència dels alquimistes del seu temps. Les con- 
testa una per una, sentant abans varies proposicions que condu- 
he^en à provar la falsetat del art transmutatoría. 

La argumentació es purament escolàstica, y de cap dels seus 
troços se *n deduheix que 1* autor tingués conexement de Filosofia 
natural. 

No obstant, son notables les paraules ab que termina son escrit. 
Diuhen aixís: cAttendant ergo alchimistse, attendant ad verbum 
ecclesiastico VIII mul tos perdidit aurum et argentum, et XXI qui 
aurum diligit non mistificabitur. Ergo dilige non aurum non argen- 
tum sed súper omnia Deum et creatorem omnium et largitorem 
bonorum. Cui sit laus et glòria in seculorum secula. Amen (1).» 

En la Biblioteca Nacional de París (fondo llatí antich, còdex 
3171) hi ha un llibre d* Eymerich titolat: ^Contra alchimistas;* 
existint una concordancia perfecta entre aquesta obra y la d* Es- 
truch. 

Comensa la obra d* Eymerich ab una epístola dirigida al «Re- 
verendo in Christo patri et Domino suo Dei gratia Abbati de Rosis, 
Decretorum Doctori,» segueix després un prólech y luego, incipit 
tractattLS, proposant les 8 qüestions metexes que conté la obra 
d* Estruch. 

També diu que *ls alquimistes son thesaurorum promissoreSf 
mendatiorum fabricatoreSf hominum deceptoreSf pauperum defrau- 
datores, fures et latrones. El seu final diu aixís: cExplicit tractatus 
contra alchimistas per me fratrem Nicolaum Eymericum, ordinis 
prsedicatorum et inquisitorem bsereticse pravitatis in Aragonia, 
compilatis Avinione, inceptus et consummatus anno Domini MCCC 
nonagesimo sexto, Pontificatus santissimi Domini nostri papse Be- 
nedictí tertiidecimi anno primo, relegationis vero mea3... pro fidel 
defensione et pravitatis hereticse extirpatione, aliquorüm Lullisto- 



(1) Luanco: «Uq libro m&s para el caU de los escrítores catalanes.» 
Memòria de la R., etc., de Buenas Letras, t. III. 



135 

ram bsereticorom yehementia et impalso, anno tertio, mense se- 
cundo.» 

En Luanco (1) cita on manuscrit, que pertenesqué à la biblio- 
teca del canonge Besora de Lleyda, qual títol es: cOcto ex libris 
magistri Raimundi Lulli Presas (paraula sobreposada à un altra) de 
arte transmutatoria. l.us spiritus metalli epistoia. 2. us de tintura 
perfecta et aquis salutiferis. S.us Ars operativa. 4.us Ars màgica. 
5.US doctrina intellectualis. 6.us apertorium. 7.u8 lapidarium. 
8.^8 fixatio et separatio sulphuris.» 

Està format per una reunió de tractats aplegats à principis del 
sigle XVI en un volum tot ell referent & Alquímia y 's diu que es 
tret de les obres d* En Ramon Lull. Els tractats uns son en llatí, 
altres en català y un en castellà. 

En català estan una recepta: «A congelar el mercuri y fixació 
del sofre» y cPer fer letres de or y de argent.» La Màgica de Ramon 
Lull està també en català, si bè comensa de la següent manera; 
«Perfectissima trinitas in unitate simplicissima. Incipit liber spiri- 
tus 5.e esentie qui a philosophis dicitur lapis et non lapis nec habet 
naturam lapidis, aliter màgica dicitur Raymundi Lull pbre.» 

Sapies fill que molts homens son per lo universal mon quis des- 
vien de la obra per defallença de enginy. Car philosofalment no 
son entesas las causas de hont venen los efectes que natura de* 
monstra a tot bon enteniment per que son molt exortats e alunyats 
de assó que tots jorns veen, etc.» 

Conté els següents capítols: «De la matèria de nostra medicina. 
— De la forma de sa conseqüentia.— De la forma e de sa diversitat. 
— ^La observatio de nostra miyana perfectiva homogenea » Després 
segueix un capítol que comensa: «Puig que es declarat que argent 
viu es causa de gran perfectio, etc. — ^Ve després: Lo començament 
de la practica: La sublimatio del nostre sofre y La fixatio de la 
nostra pedra* 

Al final del volum hi ha el Lapidari: «In nomine Majestatis patris 
et filii et sps. Amen. Incipit Lapidarium magistri Raymundi lull,? 
en 11 fol. Porta la composició ó sien els medis de fer les pedres 
precioses com el carbuncle, diamant, beril, rubí, zaflr, topaci, etc. 

Aquest manuscrit es una nova proba de la afició que à Catalu- 



(1) La Alquímia en Espafia. 



136 

Bjra regnava per la alquímia y els seus llibres. Ja hem vist que sé 
atribuheix à Ramon Lull, però lo més probable es que 1* autor fós 
1* altre Ramon Lull, en Ramon de Tàrrega. 

Lo meteix devem dir del manuscrit existent en la Biblioteca 
Universitfiíria catalogat ab el nom de Ramon Lull (Sign. 20-4-5): 
* Octo éx sui8 libris de Aríe transmutatoria* del sigle xv al xvi. 

En la Biblioteca Nacional de París hi ha un altre manuscrit de 
Alquímia atribuhit al beat mallorquí {Fond espagnól, núm. 289), 
que comença axis: cEn nom de Deu y de la Verge marià jo jalme 
mar de la vila de Baga comenso a traslladar lo llibre ques diu lo 
testament de mestre ramon lull qui tracta de obres molt altes i es- 
cures per los no sabent la pratica de les obres (hi ha dues paraules 
borrades) ello qt se tractan com se tenen a fer las pedras filoso- 
fals i llur montiplicasions i primerament comensa la primera part 
ques dita teoriqúa . » 

La segona part comensa en el fol. 99 ab aquestes paraules: cSe- 
gona part. Comensa la pratica et primerament de la definision 
qual cosa es alcimia. Alcimia es una partida selada de philosofia 
la íial mas neçesaria de la qual es constituïda un art lo qual no per 
a tots, qui ensenia de mudar totas pedras presiosas.» 

Acaba axis: «Del llibre de on se tralladat lo present bolum e 
trobat manco de qui en la que sirvi es estat, nom se si i falta molt, 
crec noi falta gaire: ab tant io fas grasias a Deu que ma fet grasia 
que laigué pugut tralladar il suplic que me vulle endresar en trau- 
reu frui. Amen.» (1) 

Cal advertir que 1 llibre atribuït al beat Ramon Lull que ^otio,- 
el nom de rgííamfnftím.. .y la fetxa de 1332 en Sta. Caterina de 
Londres, es evidentment apòcrif, ja que '1 beat mallorquí havia 
mort molt abans. 

Se veu que aquest manuscrit anà corrent per mans de catalans 
éntussiastes de la alquímia, ja que en el fol. 3 hi hà el nom de Juan 
Jusep Velar y la nota següent: «nota que diu renom luj que quant 
tu vules crear la pedra que no prenges dels primes elements ni dels 
deres car los primes son molt ximples é les deres son masa 
grosos.» 

El còdex aquest ademés de la copia d' En Mor conté un altre 



(1) Morei-Fatlo: Catalogue des manuscrits espagnols de la Blblioteque 
Nationale. 



187 

tractat català d' alquímia qual titol es: •lÀibrédefer los mercuids et 
eUixira daqtielU.» 

Ja hem vist que entre els alquimistes catalans més antichs hi 
havia un tal Eupescissa ó Peratallada ó Rocatallada; donchs bè, en 
la Biblioteca Nacional de Paris hi hà un llibre de aquest, escrit en 
català é inclòs en el còdex 289 (Fond espagnol) que comensa: € Lli- 
bre de Joan de Rupasissa, En nom de nostre sènior deu jhu xpt co- 
mensa lo llibre secret en filosofia revellat per los angells de nre sen- 
jor deu als omens evangelicals demostrat que la quinta esencia 
pot ésser treta de totes trensmitables é las grans operasions qs fan 
de las dita quinta esensia demostrant mes fer coses miraculoses que 
naturals segons lo magisteri avant en lo llibre mostrarem.» 

En el fol. 179 ^e troba: cLo tractat anomenat ymage de vida 
tret dels secrets des filòsofs a saber de la flor dalqulmia primera.» 
En el fol, 180: cLapis filosoforum per sol et lluna.» 
En el fol. 181, volta: «La obra e tractat de majer.» 
En el fol. 182: «Única recepta pera congelar lo m (mercuri) 
En el fol. 182: «Así tractaré dels dictats dels filòsofs segons ros- 
tano constansi diu e altres phs.» 

En el fol. 185: «Com dongues la generasio deia fír pedra aje 
mascle e famella abrasense e ajungese per amigable decosio.» 
En el fol. 192: «Llibre de enric alamani.» 
En el fol. 188: «Assy comensa lo llibre del gran magistery deies 
preparacions e Regiment deia pere philosophal.» 

En la Biblioteca Nacional de Madrid hi hà un còdex escrit à 
darrers del sigle xvi (Sign. x. 301) qual títol es: ^Incipit tractatus 
ductus Sermó, Eegi aragonum martino anno doni, MCOCXC qui 
nwncupatua est fènix, » * 

Aquest tractat se cita entre les obres d' Arnau de Vilanova ab 
la metexa dedicatòria y la fetxa de 1299. Lo probable es que aques- 
ta fós 1399, en la que regnava el rey Martí, però en la que no vivia 
ja Arnau, mort un sigle abans. 

Al final del meteix volum hi hà un tractat en català titulat: 
€Obra fenix'f que acaba Bxis: «Mas sapies así mon fill un gran 
secret lo qual saben fort pochs que de la lluna e de medesina sobre- 
dita que tant la pories coure que pugaria a dignitat iaperial ço es 
a perfecció e excelentia de fi or tenint a tot yuy e prova que puxa 
e ser feta segons yo he bist ya per esperiencia: finis.» 



138 

En la Biblioteca Provincial Universitària hi hà un manuscrit de 
518 planes, sense portada, ni nom d' autor: sols hi hà la fetxa de 
1687; està escrit molta part en català, si bè usa també 1* italià, el 
llatí y el castellà. 

Pot considerarse com una relació de procediments apuntats à 
mida que eren coneguts, però es induptable que *1 pensament pri- 
mordial era la transmutació metàlica, y en particular la Crisopeya 
y la Argiropeya. Pera guardar el secret de les operacions se val de 
una clau molt infantil, que està reduïda à representar les 5 vocals 
ab els números 1 al 5, les consonants *, I, m, n, ab els 0, 6, 7, 8, 
y devegades la r y la j ab el signe x. 

Conté 1.009 receptes, compreses les referents à Medicina^ Artsi 
etc. La primera fulla comensa axis: 

S2cr2ts d2 81t5rll28Í Id 84127 c4l4r27 15g2ndl7, que vol dir Se- 
creïs de naturalesa ad solem colorem augendam^ y es la primera de 
ses receptes alquímiques. 

La recepta quarta se refereix al mercuri y à la plata, y diu- 
«Aygua que disol 72rc5r3 y U5na (Aygua que disolt mercuri y 
lluna) Resipe una lliura de 53dr34l (vidriol) ó caparrós, que sie bo, 
sUp2trl (salpetra) una lliura, sal lrm4nSlc (armoniac) sie tot pol- 
vorisat y mesclat ferne aygua. 

Després de la recepta 15 posa els signes ab que 's representaren 
els set metalls coneguts desde antich, que son els que la Astrologia 
y després la Astronomia usà com à símbols del Sol, Lluna, Venus, 
Mercuri, Març, Jupiter y Saturn, y que en llenguatje alquímich 
equivalen al or, plata, coure, mercuri, ferro, estany y plom. 

Hi ha receptes sobre 1* OUum Antimonii, Sal fusiUe, Pera fer 
6657 (alum) negre. En Espanya se troba vora del mar uoa montanya 
que*8 diU Dagano en la qual si troba 016 (sal) tota negra y los Es- 
paniols li diuen alum S2gr2 (negre) y no crec que sie sal, però lo 
gran fllosoph la alaba molt, y à la hora de la mort la mostra à son fill 
y li encomena que la probas y ab aquest 1657 (alum) faràs 66581 
Oluna ó plata) y 046 (sol ú or; fin 3037 (finíssim) y si vol fe 046 
prem dos onses de 20^183 (estanys) y posa de aquest 1657 ò 016 
com un gra de blat y tornera 046 1^83037.» 

La recepta 200 confirma els intents alquímichs: «Pera fer de 
p647 046 (plom or). Pren una lliura de 53dr346 (vidriol) de c3pr2 
(chipre) y una lliura de aygua y destempla ab aquesta aygua y 
colal al filtro que sia fet a modo de piràmide y quant ages destilat 



139 

de aquest modo íesho destilar ab alambi: aquesta aygaa dona lo 
color al plom: guardala be en uü 510 82t (vas net), dempres pren 
4r de F5661 (or de fulla) que sia ben colorat una onsa y de lrg28t 
636 4801 (argent viu altra onsa) y posau ab un vas de t2rrl (terra) 
y feslo bullir y quant lo veges bollir posay demunt aquest 4r de 
F6661 (or de fulla) y subito traulo del focli, dempres pren una IHu- 
3ra de p647 (plom) ben purificat y destemprat y quant es destem- 
•prat posay dintre de aquell lrg28 t535 (argent viu) y aquell 4r 
•(or) que destemprares abans y posal al foc y mesclal sempre y 
•quant sie ben mesclat posay demunt una onsa de aquella aygua 
•que has feta demunt y dexau refredar.» 

Per r estil d* aquesta hi hà varies receptes. Seguexen després les 
de varis remeys pera curar malalties y fins «pera que lo vi no em- 
^riague y para fer aborrir lo vi al borratxo.» 

Després de una porció de receptes pera fer or ó aumentar el seu 
pés, axis com el de la plata, venen uns capítols de caràcter mar- 
cadament alquímich, en castellà, y luego una porció de noticies y 
regles de metalurgia que rés tenen que veure ja ab la alquímia, es- 
tant també en castellà. 

En Luanco en la obra citada (1) parla de un altre tractat d' al- 
químia escrit en llatí y de autor probablement català, ja que *s fir- 
ma Anònim Barcelonès, Es un manuscrit de 113 planes, en qual 
portada s' hi llegeix: 

«Pro-Arte Chymica — REPI — TÇSTOY BPE^O YS TENESQS 
— Sive— de Infantis Nativitate— epístola responsiva ad a-micum 
— per — Anonymum Bar— cinonen— sem.» 

La primera plana comença: «De hora nativitatis infantis, epís- 
tola responsiva ad amicum Anonymi Barcinonensis.» Sense que res 
indique qui fou V autor d* ella. Conté el secret de la. pedra filosofal ^ 
6 sia de la transmutació metàlica, que es lo que significa el naxe- 
ment del infant. Aquest tractat no conté rés nou, citant sempre el 
seu autor les obres d' ahont ho treu, especialment el Theatrum Ohe- 
micum. 

Acaba de la següent manera: «Etenim scientia haec, sive expe- 
riéntia^ non magis penetrari potest, quam sine punctis scriptura he- 



(1) La alquímia en Espafia. Tom. II, pi. 10. 



140 

braiea legi. Barcinone Kal. April. anno Domini MDCXXIX — Ano- 
nimus Barcihonènsis.» 

Axis acaba aquest singular escrit, en el qtie, al llegir alguna de 
les seués planes, semblava veures quelcom menys fosch que la gene- 
ralitat dels tractats alquímichs; però ve en últim terme à ser tan 
misteriós com tots ells, ja que beu en llurs fonts y copia lo que li 
convé, sense aclarirho; y lo únich que d* ell se infereix es, que en 
els primers anys del sigle itvii se conservava la creencia en la trans- 
mutació metàlica entre pereones de Barcelona que no eren faltades 
de instrucció y cultura, si s* ha de jutjar pèl llatí bastant correc- 
te en que la Epístola està escrita. 

En les nostres investigacions pera la redacció d* aquesta Histo- 
ria de Us Ciències Naturals d Catalunya, havem tingut la sort de 
trobar molt material desconegut y completament inèdit, del que 
anirem donant compte. Ara li toca el torn à un manuscrit, de pro- 
pietat particular, que diu: 

«Hic liber est de me Michaelis Bartroli Juvenis Pharmacopolo 
anno 1689.» Es una recopilació de diversos tractadets de farmàcia 
y medicina ab varies receptes en català, castellà y llatí, però s* hi 
contenen diverses formes alquímiques intercalades, sense formar 
un cós de doctrina, per dirho axis; véginse *n algunes mostres: 

«Per fer $ rubiflcat 
fes aigua fort de dos parts de vitriol roma y una part de sal nitra 
en la qual posaràs lo mércurio cru a disolre al fems calents per 12 
dias y quant serà disolt trau laygua y quedarà lo mércurio roig ab 
pólvora roja. 



Obra de S cosa gran. Calcinatio. 
Pren lo O y fes limalla y a 1 2 del dit S posaràs 3 $ y la de- 
xaras estar 7 dias y al cap del 7 dias ho posaràs dins un grasol al 
foc de carbó no massa fort y ab un basto de avellane o de pi ho 
aniràs remanant y quant veuràs que lo $ fuig ab fum en fortiras lo 
foch y Uamanti dins un poch de orpíment y remenau be ab un 
basto fins que lo orpiment sia consumit y tindràs % calcinat y an- 
tes noi traguias del foch lo grasol a de venir tot vermell y de dins 
a de ser com si fos sendra y com serà ab tal estat o posaràs dins 
aigua fresca clara ab gibrella de terra y rentau fins que vinga lai- 
gua clara y mira si trobas lo pes y si ni a de mes es senyal que lo 



141 

$ no sen es anat de tot, y o tomeras al íoch fins trobias lo pes y la 
cals sia ben neta...» etc, 

Elsdemés paràgrafs d'aquest tractat son cRabiflcatio del $», «Art 
verdader per redoir lo 24. en estat que nos disol sinó ab aigua fort en 
ques disol lo © y serà sol blanch y nota be estàs dos receptas», «Oli 
de sofra viu», «Destillatio del vinagre», «Rubifieatio de • fixa à 23 
quilats però no te lo pes de 6 sinó tens la tf fixa», «Preparatio de • 
fixa per dita obra» «Tincturanobilíssima», «Tintura de 6 é 24 q. so- 
bre ^», «Per congelar lo $ perfeta congelatio.» «Medicina per fer ^», 
4:Compositio de *» «Per fer # fina.» 

A continuació porta la manera de fer la pedra filosofal, comen- 
sant de la següent manera: «In nomine Dei et Beate Marie Yirginis 
et omnibus Sanctorum Amen Incipit modus faciendi lapidem philo- 
sophorum...» que no copiem per la seua molta extensió. 

Segueixen després: «Obra per multiplicar, •» «Modus calcinandi 
Mercurium», «Modo de treure la quinta esentia del Venus y Marte 
per lo 6», «Obra de Jupiter y Marte per 0», «Modo de disoldra en 
liquor la pedra philosophal sinó es prou fina.» 

Copiem el següent paràgraf per lo que diu del modo de obrar 
dels alquimistes: «Secrets philosophals per trasmutar convertir 
los metalls en plat y or. Antes que tractem nenguna cosa d'aquesta 
matèria es menaster saber que foran molts los homens insignes ydoc- 
tíssims que escrigueran de aquesta transmutatio dels metalls, però 
escrigueran tant obscurament amagat y ab tant secret, que tots 
aquells que han volgut studiar molts anys en llur scientia no han 
fet més que cansarse y gastant lo temps en va y consumir lo lur 
O y * sens profit ningú, y ala fi no apareix sinó que tota llur doc- 
trina es plena de disbarats y bogerias. altres escrigueran llur scien- 
cia ab lletra al revés y de aquexa manera ho diuan tots y no diuan 
res perquè lo an amagat de aquexa manera aparaxent bestias. al- 
tres ho han amagat parlant metafòricament y ab figuras conforma 
porta van y estan sos escrits plens. Ramon Uuy arnaldus de Vilano- 
va y altres per amagar la llur scientia foran persuadits usar algu- 
nas vegadas dels homs al revés y aquestos ho feran com si fos estat 
lo consentiment de tot. y axí deus llegir per vegetable tartra per 
aquila volant, sal armoniac per atrament, ó atramentum, orpiment 
per mestro regular ó magistro regulari, antimoni per spossa es- 
ponsa, tuthia per blonda, curcuma terra merita per mestra vitriol, 
per sofra dels philosops la escòria del ferro so es cagaferro, per so. 



U2 

lo or, per plata 9, per satarno plom, per stannum stany , per marts 
ferro, per venus aram, per mercurio argent viu, per 5 es piltra que 
es una espesia de matall que pareix estany y no es sinó piltra.» 

Posa després: «Modo de fer la sal elobrot», «Modo de fer oli fu-^ 
sible», «Sal vegetable ó de tarta», «rSal nitra verdader se fa dest 
modo», tOli detarta o vegetable», «Prepara tio dels metalls», «Per 
trasmudar la plata», «Modo de convertir lo venus en lluna», «Fixa~ 
cio del arsènic y modo de fixarlo», «Sofistich vertader,» «Per fer O.»- 

Y arribem al sigle xviii en que, per més que semble estrany, hi 
havia encara qui *s preocupava a n* aquí de les qüestions d* alqui- 
mia« Axis ens ho fa creure almenys un manuscrit de la Biblioteca 
Provincial Universitària (Sign. 21-3-40), qual titol es: 

• Tomé quart en lo qual se tracta de la purificació dels set metalU 
de varioa y differenta Augtora graves ah gran cuidado recuUitspei^.. 

apoticari, fet en la ciutat de Bn.^ lo any 1703,* Deixem el 

blanch corresponent al nom perquè 's coneix qué primitivament hi 
havia escrit Francesch (?) Borrell, que fou esborrat escribintse al 
demunt Miquel CarboneU, 

Basta el més lleuger examen del llibre aquest pera veui'e que *s 
tracta de un recull de receptes aplegades aquí y allà y anotades 
sense método. Entre *ls autors à qui cita ab més freqüència hi hà: 
Ramon Lull. — Castell. — Joan Lacava (francès). —Arnau de Vila- 
nova.— Company. —Paracels. — Fiorabanti. "Carbonell (apotecari de 
Vich)— Pare Coll de Sta. Caterina.— Llibre del Pare Pacià Coll.— 
Joan Vidal (francès).— Obra de Pedró Montalba per tinturar.— Llitis 
de Velasco.— Lluis de Gusman.-Dr. Galseran.— BoBch.— Joseph 
Cortés.— Pare Ramon Coll.— Cristòfol, apotecari de Cellent.— Pare 
Mestre Casals de St. Agustí.— Pare Rabascall.— Honofre Janer, et- 
cètera, etc. 

En les 60 fulle» en 4* que conté el llibre van transcrites 133 re- 
ceptes referents al or; del fol. 61 al 133 hi ha les receptes de la llu- 
na ó plata; segueix luego lo referent à Març, Mercuri, Júpiter, Ve- 
nus, etc. Volguer transcriure lo més important, lo més interessant 
d*aquest manuscrit seria feyna llarguissima que no es d'aquest lloch; 
ens cal advertir perçó que no tot en ell es alquímia veritable, sinó 
que hi ha intercalades receptes pera fer diverses pedres, com esme- 
raldes, amatistes, zaflr, etc. Vegis una mostra: «Esmeraldas de la 
dona. Pren cristall picat subtilíssim y sal de tarta en la quantitat 



143 

que vnllas ho incorporaràs tot junt ab urina de minyona que sie 
verge ne faràs una paeta à la qual ajastaràs per cada ansa de ma- 
tèria 15 ó 20 grans de verdet beu net... etc.» cPedras de cristall é 
modo de diamants » Faràs trevallar las pedras del cristall lo més 
net que podràs trobar y quan sien trevalladas las posaràs dins de un 
vas de vidra ab sperit de vi qae las cobre Calentaràs lo sperit de vi 
y quant serà calent y ajustaràs dos ó tres gotas de aigua fort y en- 
cendràs lo dit sperit de vi y remanaràs lo dit sperit de vi ab ditas 
pedras fins que serà fret, y quant serà fret trauràs las pedras las 
-posaràs en una cullera de plata ab oli comú y calentaràs la cullera 
y li deixaràs estar lo espay de dos ó tres credos las trauràs de la 
cullera y te las posaràs à la boca y de la boca las fr^aràs ab un 
drap molt net y tindràs pedras à la pròpia similitut dels diamants 
en transparència y duresa.» 

Les receptes verament alquímiques son les que més abunden, 
especialment les de fer V or, però no oferexen cap interès pràctich. 

Aquesta es la darrera obra d' Alquímia catalana que havem po- 
gut trobar, sent una vergonya que à principis del sigle xviii hi ha- 
gués encara qui s' ocupés de semblants qüestions ab la serietat ó 
interès que demostra el bon apotecari Borrell, autor d* aquest ma- 
nuscrit. 



Química 



S' ha dit ab molta rahó que la Alquímia era la mai*e de la Qui* 
mica f ja que les lucubracious dels alquimistes motivaren una 
munió de descubriments que encara avuy utilisa la Química; à 
més de que la sèrie de operacions à que s* entregaren aquells no 
totes eren purament alquímiques. 

Nostre beat Ramon LuU ha sigut considerat per molts com un 
gran químich, fins al punt de que Boerhave li atribueix 60 obres de 
química; se *1 considera també com à descubridor del àcit nítrich 
en 1225 y de la destilació alcohòlica; però com que es probat que 1* 
esperit de vi se conexía molt abans de la època d* En Lull, y res- 
pecte à V àcit nítrich ó aygua fort fins admetent la f etxa en que 
equivocadament suposen son descubriment, es aquesta anterior à 
la fetxa en que nasqué En Lull, resulta que no hi hà tals descubri- 
ments, y pot assegurarse que la major part d* autors se han copiat 
els uns als altres en aquest punt, reproduhint lo que diu la Ency- 
clopedie metodique y el Diccionari de Química de Klaproth, sense 
que *ls hagués cridat la atenció el silenci que guarden en llurs 
obres els francesos Foucrroy y Cadet, 1* inglés Henry y el suech 
Berzelius. 

La calcinació del tàrtar, la extracció de la sal de potasa de les 
cendres vegetals, la destilació de la orina, la preparació dels olis 
essencials, la copelació de la plata, la pr<eparació del fknch de cals 
y albúmina, el precipitat roig, el mercuri blanch (clorur), totes 
aquestes coses de que 's fa menció ab misteri en les obres que s* 
atribuexen à Lull, eren ja conegudes. Si el tractat titulat Esperi- 
menta, compost en 1330, fós d* en Lull com volen molts, aquest 
seria sens dupte V inventor del nitre dulcificat (àcit nítrich alcoho- 
lisat). 

Res de segur, donchs, podem afirmar per lo que *s refereix al 
estat de la Química à Catalunya en aquelles llunyanes èpoques; 



145 

tant ella com la ffsica, com la metexa historia natural^ eren del 
domini de la filosofia abstracta més que de les ciències d' aplica- 
ció, essent rudimentària y empírica. 

Hem d' arribar al sigle XV per trobar la primera obra de quí- 
mica aplicada* La cita Bayer com à manuscrit pertanyent a don 
Joan A. Mayans, ab aquest títol: Joan ó Jannot Vaíero Aragonès, 
Any 1491. Del art de Untar fil y pafíos, Sarjas de lli, llana y seda. 
Però no 'n tenim cap més noticia que aquesta, treta de un Catà- 
lech manuscrit de la Biblioteca provincial Universitària. (Sig. 21* 
1-16.) 

Una obra per V estil d' aquesta seria la publicada per Moya en 
el sigle xvii ab 1* anagrama de Ph«8io Mayo y aquest titol: •Rema- 
Uet de tintaràs y breu moda de donarlas d totas las robas de llanaf 
Mes y fil, ab lo moda de beneficiat' alguns ingredients necessaris per 
las arts de la tintura y perayria. Barcdona, 1691. 

Prescindint de dues obres de Hidrología dels sigles ivi y xvii, 
•de que parlarem després, hem d' arribar al sigle xviii per trobar- 
nos ab veritables tractats de química. Y per cert que en aquest 
sigle la florida fou esplendent, seguint molt de prop Catalunya 
éÍB avensos que en semblant branca de la ciència se f eyan é Fran- 
ça principalment, gràcies al patriotisme y cultura de la Junta de 
•Gom^s de Barcelona, vwitable Mecenas de tots els sabis catalans 
•de aquella època. 

Honra del sigle xvni que *ls vegé nexer son En Martí, En Car- 
bonell, En Gimbemat y En Salvà^ astres de primera magnitut en la 
Sistoria de la Ciència Catalana, de talent preclarissim y activitat 
prodigiosa, facultats que 4s permetien abarcar una porció d' estu- 
dis y qüestions, y no sols dominaries, sinó descubrirhi nous horit- 
zons y ferhi descubriments de gran trascendencia. D* alguns d* 
•ells ens en havem ocupat ja, y dels altres ens en tomarem à ocupar^ 
per tractarse de veritables enciclopedistes en Ciències Naturals. 

Eki Antoni de Martí, d* Altafulla, ademés de ser un gran botà- 
nich, fou un gran químibh; ell fou qui primer analisà ab exactitut 
r ayre atmosférich, corretjint à Lavoissier. Pot veures respecte à 
aquest punt sa preciosa Memòria sobre los varios métodos de medir 
la eantidad de aire vital de la atmosfera, presentada à la Real 
Acadèmia de Oienoias Naturals y Arts de Barcelona en 1790. D'ell 
•diu En Carbonell y Bravo en la nota que acompanya al cap. I de 
la traducció de la obra de Chaptal: «D. Antonio de Martí, Caballero 

10 



14G 

bacendado, natural de este principado de Cataloíia, que es el qne 
cita Chaptal en este lugar con el equivocado nombre de Mr. Ma* 
cariy, fné el prlmero que fljó la verdadera cantidad de oxigeno en 
el aire atmosféríco por medio de los sulfuratos hidrogenados ó hi- 
dro*sulfatos sulíurados, con anticipación à todos los demàs quimU 
cos, corrigiendo el calculo de Lavoissier, como consta en las obras- 
publicadas por el mismo Marti, de que se dió^ noticia en los diarios 
de física de Paris. 

Al mismo Sr. Martí se deben otros importantes originales y ca- 
pitales descubrimientos en la química y en la botànica...» 

«El Sr. D. Antonio de Martí cultivo con tal esmero (diu el ma- 
teix Carbonell) la parte química de la endiometría^ por su intima 
conexión y enlace con la fisiologia vegetal, objeto predilecto de 
sus investigaciones íísico-botànicas, que llego & dar la última per- 
fección à dicha parte química, fijando y perfeccionando por medio 
de los sulfurós hidrogenados un medio endiométrico, con el cual 
Uegó à demostrar la imperfección de un método anàlogo adoptado 
por el cèlebre Schielle, y corregir los resultados del anàlisis del 
aire publicado por el sabio é inmortal Levoisier y adoptado gene- 
ralmente por todoa los grandes químicos, quien había fijado à 0*2S 
la cantidad de oxigeno del aire, y à 0'72 la del àzoe del mismo; 
cuando después de asíduos experlmentos 4emostró y publico el 
sabio Martí que debía fijarse aquella cantidad en la de 0*^1 del 
primero y 0*70 del sQgundo: cuya opinión abrazaron unànimamente 
todos los grandes químicos de Europa, y es la que prevalece en el 
dia, con general aplauso, como asegura el sabio Thenard en su 
excelente Traiado elemental de química, 

Bajo la misma idea trabajó el Sr. Martí con igual esmero sobre 
la virtud absorbente que ejerce el agua con respecto à diversos 
gases, singularmente con relación al oxigeno, al àzoe, al Mdró- 
geno, etc, y sus diferentes mezclas; de lo que obtuvo un resultado 
tan eficaz que por medio de la fuerza absorbente del agua llego à 
conseguir el anàlisis del aire^ y por medio de un agua saturada de 
gas àzoe logró obtener del aire 0'21 de oxigeno, It) mismo que con- 
siguió por medio del sulfuro hidrogenado de cal, en confirmación 
de la anterior anàlisis; en cuya doctrina tuvo que rectificar y 
corregir varios datos ó resultados obtenidos por los célebrea 
Humbold y Gay Lussac.» 

Tal fou Martí com à químich; els seus trevalls en aquest ram 



147 

de la ciència son sudcients pera inmortalisar nu nom: ja yenrém 
com ais de fisiologia* botànica els passa lo meteix* 

En Carbonell y Bravo ademés de ser un gran metje fon un gran 
qnímich, com ho demostrà ab ses obres de química pura ó aplicada 
à la farmàcia y à la indústria Les obres més importants en aquest 
ram foren: 

«Disertación del àlçali volàtil. 1789.» 

«Pharmati» elementa chemi» recentioris fundamentis innixa. 
1796-» 

cDe chsemise ad medicinam applicationis usu ac abusu discep- 
tatio.» 

«Pintura al suero, ó noticia sobre un nuevo genero de pintura.» 

Entre les seues traduccions poden citarse: 
^ «Curso analítico de química escrito en italiano por D. L. Mayon.» 

«Discurso sobre la unión de la química y la farmàcia por 
M. Fourcroy.» 

«Química aplicada à las artes por Chaptal,» etc. 

JBn MAdor y Ouardia publicà també la traducció de uns Me- 
msi^w de Quimiea dé Mt. Mtàmmm Madrid^ 1786; y 

En Francisco PiguHUm la Filosofia quiímea é «•r«Í€M2«# fumdg^ 
mentales de química moderna por A. Furcroy, 1793.» 

En Agueii Oimbemat es autor de una obra de química agrícola 
traduhida del inglés, y son germà Carlee de Oimòemai fou també 
un gran quimich, però la majoria de ses obres pertanyen al 
siglexix. Lo meteix debem dir de ifonteU^, Soriguera, Oarrigny 
Roura, ab tot y haber nascut en el sigle xvni. 



Crida la atenció el gran nombre d' autors catalans qui s'han ocu- 
pat àe hidrología, com si aquesta branca de la química els fos ndé» 
agradable per les utilitats pràctiques que s'en reportaven. Ja en el 
sigle XVI se cita una Cteomeiria y perspectiva en. ejemploe y fígurae 
ymucha» mansras para buscar y haUar la^ aguas svòterrdneas y 
sacarlas, de Fr. Juan de Yich, obra que no'ns ha sigut possible 
trobar y que, si el text correspon al títol, la creyém la primera en 
son gtoero, no sols d'Espanya, sinó potsier d'Europa. 



148 

En el sigle xvii Fr. Bld$ de Verdú pablicà el ^Libro de la$ 
aguas potables y müagroeae de la fuenie de Ntpa. Sra* del Aveüd, 
que nace en el termino del lugar de Cati, reino de Valencià, Barce- 
lona, 1607.» 

£» Joan Piquer es autor de an petit tractat qual títol »e9: ^Apo- 
logia del agaa adduïa de Tortosa: Valencià, 1738, * que va inclóa eu 
la •Hidrologia ó tratado de las aguàs ferruginscis, rubias, vulgar- 
foente dichasdela Virgen de la Cinta de Tortosa, de sus admirables 
efectos y methodo para su buen uso: Valencià, 1738;* del metie de 
Ti^tosa Di\ Francisco Vinayma. 

Un Oeroni Verdier, metje d'Olot, publicà uua €Disertaci6n en 
forma de carta sobre la naturaleza, virtudes y "uso de las aguas 
ihermales deia Presta. Pour monsieur Maree, Dr. en medicina de Iq 
FaeuMad dePerpifídn,tTaduoidodel frcLTieés por Verdier . Olot, 1768. • 

Del mateix autor es el « Uso y abuso del vino y utilidad del agua, 
Gerona, 1770.» 

En Antoni Capdevila publicà en 1773 un follet de 40 planes ab 
els € Teoremas y problemas para examinar y saber v^sar cualesquiera 
aguas medicinals.» 

En Cristòfol Tomàs y Rosés, metje de Gerona, al doctorarse en 
Mòntpeller, presentà com à tesis un notable trevall sobre Tanàlisis 
de les aygues minerals, quel creyém, si no el primer, dels primers 
publicats à EiSpanya d'aquest asautnpto. Son títol es: ^JHssertatio 
ohymico-medica sistens analysin aquarum mineralium, quam Deo 
duce, et auspice Dei-Para in AugusHssimo Ludovicco Medico Mons- 
peliensi, publicis subjiciebai disputationïbu^, auctor Chrislophorus 
TJiomas, Gei^undensis apud Hispanos in Ootholaunia, PhilosophitB 
Baecalaureus Universitatis Cervariensts, CoUegii Medicina^ Oerundm 
Coüega, nec-non Medioínm Auditor in celebèrrima DhiversUate 
Monspeliensi, Die 3 Februarti, anni i785. Pro prima ApoUinarii 
laurea consequenda, Monspélii, Apud Joannem Martell natu ma- 
jorem, Regis, Occüamoe Comitiorum, üniversilatisque Tipogtafum 
Cofisuetum,9 

El trevall consta de tresí parts. En la primera tracta de la defi- 
nició^ divisió, substàncies que en les .ay;gueB se poden reconexe^ de^ 



149 

lo que hi ha que estudiar abans de procedir al anàlisis, de lo que's 
pot deduir de sos caràcters oi^anoléptichs y físichs, y pca* fi del tm 
dels reactius. 

En la segona part, que se intitula De methodo per i§nem, tracta 
del ús del foch. 

Y en la tercera se ocupa del examen de les substàncies fixes; 
Examen de substantiis fixis. En conjunt tè la obra LV proposicions. 

Veuse aquí la definició: 

«I. Minerales dicuntur aqu» quse principiïs nüneralibus im{Mreg- 
natse sunt, et eo quidem gradu, ut notabiliores ab his quam ab aqua 
communi mutationes inducuntur in humano corpore.» 

La divisió la formula en aquestos termes: 

*II. Antiqufssima est aquarum mineralium divisió in frigidas 
vel acidulas, et calidas seu thermales, et ab hodiemis tam Chemicis 
quàm Phisicis recepta. Has etiam reoentiores, dividunt in martiales^ 
sulphureas et alkalinas.* 

1^ altra proposició diu que les aygues poden contenir en sus^ 
pensió argila, sílice, calç, magnèsia, etc, y en disolució aire pur, 
fixo, sals alcalines, cals, magnèsia, alum, vidriol, matèries estaracti^ 
Tes de les plantes, fetje de sofre, y sofre flogisticat de Bergman. 

Encomana que abans de procedir ai anàlisis se investigfue ei 
gast, olor, color, vapors, temperatura, pés, sediments y quantitat 
de les aygues. Tot lo altre està en armonía ab 1' estat de la Quí- 
mica d* aquella f*poca, la qual no havia sofert encara la gran revo» 
lució que experimentà à darrers del sigle xviii. 

Posant en pràctica la teoria de sa tesis doctoral, feu V anàlisis 
de les aygues de Pedret y publicà son resultat en un follet ^ai 
títol es: tNoticia individiuü de las agUdS minerales de Pedret, eafh- 
tramuros de la ciudad de Oerona, en el Prindpado de Cataltèfía-^ 
anàlisis de siis elementos y constitucions estensión de sus virtvdes 
medicinales y método de tísarlas^ 6 modo de contrahacerlas, etc.» 
Gerona, 1787, en 8.*^ por Oliva. 

Després, de una introducció escrita en I* estil artificiós y rebui^ 
cat, que tan de moda estigué en els sigles xvii y xviii, entra de plt^ 
en 1* anàlisis. 

Proba la existència en les aygues de Pedret del gàs mefrítich 
(àcit carbónich) y demostra com varia la seua quantitat per efecte 
de moltes circunstancies. Tracta del modo de fer la evaporació, d,é 
les precaucions que *B deuhen pendre y dels primers cossos que pre- 



150 

cipiten pèl calor. Examinat el resídao que donaren dotse liiares 
d* ajr^a de Pedret, se veu que era de 4 escrúpols y mitj, descom- 
posantse de la següent manera, segons el resultat de V anàlisis: 

Be sal de Epsom 8 grans 

De cals aereada 16 » 

De vidriol ab magnèsia 25 » 

De sal marina 7 » 

De magnèsia aereada 34 > 

Pera procedir ab més acert remeté igual quantitat de residuu 
à M, Cbaptal pera que rectifiqués V anàlisis, qui li contestà dient: 
cHe examinat el residuu que V. me remeté y trobí que '1 meu exa- 
men se conforma ab el de Vostè,» 

Al tractar de les virtuts fa ressaltar la propietat que tenen de 
curar les afeccions del estómach, intestins y vies urinàries, sobre 
tqtquan hi hà un excés de secrecions mucoses y bilioses, restablint 
la normalitat de la digestió y de la secreció de la orina. Vol exten- 
dre també el seu ús à altres efectes, com à les tercianes, cuchs, clo- 
rosis y mals secrets, però duptém de que la experiència li haja donat 
la rahó en aquesta part. 

Quan parla dels efectes del gàs àcit carbónich se entussiasma y 
exalta , copiant tot lo que d* ell s' havia dit. 

En capítol apart tracta del método pera T ús y aprofitament de 
les aygues. Acaba el trevall donant compte del modo de contrafer 
les aygues minerals àcides, ^ sia el modo de procurarse lo que avuy 
ne diem una carbónica. 

Aquestos trevalls de Tomàs servirien d' estímul à altres metjes 
y químichs, ja que poch després veyém aparexe les publicacions 
de Menós, qui no sols feu 1' aaàlisis de les aygues de algunes fonts, 
sinó que 's proposava fer el de totes les de Catalunya. 

En Jaume Menés era fill de Barcelona y primer metje del exèr- 
cit; feu r anàlisis químich de les aygues de les fonts de la Espluga 
de fYancolí, Oroga, de Gavà y de Sant Hilari; farem un extracte 
de quiscuna. 

•Aíemoria 6 Breve Descripcion de las aguas minerales de la 
fuente de la villa de Espluga de Francolí en el Principado de Cata- 
lunya. Por el Doctor D. Jayme Menós y de Llena,... etc.» Barce- 
lona, 1786. Follet en 4 t de 28 pi. 

La obreta està dividida en tres capítols, à més de la introducció. 



151 

compi^nent sengles parts: en la primera tracta del origen, descil'• 
briment y situació de la font; en la segona la anàlisis químich de 
la aygna» y en la tercera dels sens efectes y yirtuts. 

En la segona part fa notar el tel que 's deposita en la superficle de 
la aygua, la seoa olor y el gast estíptich; tiranthi polvos de agalles 
se toma negra y tiranthi sal de tartrà fa efervescència. Evaporantla 
els resí duos son iguals al Mars soluble de Mu$grave. De la observa- 
ció y l' anàlisis dedueix que '1 component de les aygues «son un 
espiritu sutil, algo vitriólico y marcial, una cantidad de tierra cal- 
earia alcalina, con algunos betunes, y gran cantidad de ocra muy 
fina»» 

^Memòria 6 breve descripción de las aguas minercUes de la fuen- 
ie Oroga y de Oavd, en el Príncipado de Catalunya. Por el Doc- 
tor don Jayme Menés y de Llena .. En Manresa: Por Ignacio Àba- 
dal, 1790.» 

Després de un elogi à Barcelona descriu la sfituació de la 
Font groga en la vessant nort del Tibidabo, que fou descoberta 
en 1763 ó 64. Descriu sos caràcters organoléptichs, negant que 
tinga gust ferruginós. Passa à tractar de son anàlisis químich, pre, 
cedit de sis notes en que 's descriuen els métodos més essencials per 
trobar les principals substàncies minerals de la aygua, y d' ell de- 
dueix, fonamentantse en les notes, que no son cuddules, ni alcalines- 
ni sulfuroses, que no contenen ferre, ni base aluminosa, ni magnè- 
sia, ni terra argilosa, que tenen un poch d' àcit sulfúrich ab molt 
gds-dcidO'mefitieOf gds ventosum; descriu també V anàlisis fet en 
els sediments, y com à resultat final passa à deduir que «estàs 
aguas, salva conciencia, no se pueden recetar, cuenten las observa- 
ciones que quieran, y que son malas por el yeso y por nacer al 
norte.» Aquesta darrera causa la dedueix fonamentat en Hipócra- 
tes: «Pèssim» vero qu» ad austrum, atque inter sestivum ortum et 
occasum.» 

Parla després de la font de Gavà, describint la seua situació y 
analisantla segons el mètode anterior, deduhint que les aygues no 
son acídules, alcalines, ni ferruginoses, ni sulfuroses, però tenen 
molt àcit sulfdrich combinat ab terra argilosa. Com à resultat final 
dedueix que «nueve libras de agua de la fuente de Gavà contienen 
súlfate de alumine (alum) treinta granos; tierra absorbente, ottA 
iudisoluble para los àcidos diez y slete granos, con muy corta 
cantidad de ocre, y en el manantial muy poca cantidad de fierro 



152 

ó mejor oxide de flerro, azafrcm de Maríe (utringente, hruno 6 ama- 
rïllo.9 

•Memòria ó breve descripción de laa aguas minerals de la Fuen- 
te Picante de San Hilario Zacalm del Corregimiento de Vich, en el 
Principado de Cataluiía: y por incidència se trotarà de la que entre 
pefías destila en el Monte de la Virgen de Moncada d dos horas de 
Barcelona. For el Dr. D. Jayme Menés y de lAem^i^ primer Médicoj 
etcètera. Con licencia* Tortosa, por Josef Cid.» 

Se dol de que les aygues minerals de Catalunya estigan tan 
abandonades ab tot y ser mellors que les estrangeres; fà un detin- 
gut estudi de la font de Montcada, à la que dona poca importància,. 
y després enumera en una nota les principals de Catalunya: «Aquse 
minerales in nostra Catalonia: Caldas de Montbuy, Caldetas seu 
Caldas de Estarach, y en el intermedio de Caldetas y Arenys de 
Mar hay otra fuente en el territorio de Agustín Roselló y Raxac,. 
igualmente calien te que la de Caldetas, que i^egún el Doctor Milans 
es mejor aquella que esta, à quicn se debe la fama gran jeada por el 
conocimiento de las de Luca de Itàlia. 

En las faldas de los Pirineos las de San Juan de las Abadesas,. 
las de Ribas, San Hilario Zacalm; la Puda en Esparri^^uera, y en 
Olesa mejor; Espluga de Francolí en Poblet; las de la Virgen de 
Fuente Calda, màs allà .de Olot, especifica para tísicos, la picante. 
de Pedret de Gerona, y las de Caldas de Malavella, baílos que en 
tiempo de los Romanes eran de la mayor magnificència, y en el dia 
es un muladar, con el mayor abandono; las de Tortosa, llamadae^ 
Rojas, y las de San Vicente dels Horts; las de Caner en Cardona, 
en donde hay una gran extensión de terreno que alberga carbón de 
piedra; Gavà; Llor; Fuente Groga perniciosa; las de la Virgen de 
Moncada, y las calientes de Cerdaüa Francesa cerca de Llivia.» 

Després parla de la trovalla, situació de la Font picant y dels re- 
sultats obtinguts en els qui *n begueren; aquestos resultats diu que 
dimanen «del Ethereo, Elàstico y marcial principio » Fà després 
1' estudi organoléptich notant que les qualitats se perden al trans- 
portar la aygua lluny y aquesta may se gela en la font; segueix 
V anàlisis fonamentat en el método conegut en els follets anteriors, 
y per fi porta unes Observaciones Médico-Prdcticas en que cita les 
malalties curades ab aquesta aygua, si be afirma que també pro* 
duexen disenteríes. 



158 

En Pau Vidai y Feixàs eíerigtié unes ^Reflexiones sobre la 
rneinoria de las agitas mineraies de Espluga de Francolí que públi' 
có D. Jaime Menés ^ Barcelona^ por G^encias, 1789(?).» 

Mossèn Jo^n Broqueta^^ de CakLaa de Montbay, publici un 
4iTratado de las aguas termales de Càldee de Monibuy» Baree^ 
lona, 1790*» 

, Francisco Arnau, de Tortosa» es autor de una •Breve y compen- 
diqsa noticia de losprincipios, efectos y método de sacar las aguas 
miner ales ferrugineas de la Virgen de la Cinta , vvlgarmente Uamcl•- 
das del Hierro 6 Baixa del Huerto de Francisco Escofet, del comer- 
cio: Tortosa,, 1791 » 

En Francisco Sanponts publicà un interessant estudi de la font 
de Montcada, que val la pena ens en ocupem, com l^m fet ab els 
d' En Menós, perquè abdós autors foren els qui, desi^és d' En 
Tomàs de Grcrona, mellor tractaren semblant qüestió. El titol de la 
obra d' En Sanponts es: ^Anàlisis de las aguas minerales de Mon- 
c^da en el Frincipado de CküeAufía^ por el Dr. J>. F¥ancisco 8an^ 
pontSy Socio Residente de la Beal•Academia Médico-Prdctica de 
Barcelona, de la Real Acadèmia de Ciencias y Artés de la mtsma 
Ciudad, y de la Real Sociedad de Medicina de Pdris... etc. Barce- 
lona, 1792.» 

. En el prólech diu que lo que V ha mogut à fer V anàlisis ha 
sigut la mellora introduhida en la font pèl Bisbe Valladares y 
Mena, copiant la làpida que ab tal motiu hi posà. 

En el primer capítol: «Situación de la fuente,» descriu la seua 
posició en la vessant de Montcada, de la que diu: «Se presentan en 
ella pocos objetos.que considerar para un Naturalista: algun tomi^ 
llo^ espliego, trifolio, zarza, helecho, hinojo, llanten, cerraja, cardo 
de Maria, y otras hiervas comunes son las que erecen al rededor de 
la fuente. Algunas de las piedras que por allí se encuentran mani- 
fiestan mineral de hierro.» 

Seguexen luego una porció de observacions de les quals les pri- 
meres se referexen al aspecte del aygua al brollar del manantial y 
als sediments d' óxit ferros que depositen. 

Les observacions 6, 7, 8 y 9 se referexen als precipitats ocrosos 
que dexa la aygua en els vasos; la 10^ al seu gust; la 11, al olor; U 



154 

12, i la seua qualitat de no fer mal à. ningú; la 13» à la seoa tempe- 
ratura; la 14, al areómetre, y la 15 à la humitat del aire. A conti- 
nuació porta els corolaris, que son els següents* 

cl. La fuente de Moncada atendida su normal disposición, no 
corre riesgo de padecer alteración alguna en la virtud de sus aguas, 
ocasionada por lluvias y aguaceros. 

2. Unicamente alteran 6 disminúyen su transparència las re- 
voluciones metereológicas muy considerables de la atmosfera. 

3. La mutación accidental de las aguas de Moncada^ que es 
efecto de las revoluciones metereológicas, no disminuye sensible- 
mente su virtud. 

4. Las aguas de Moncada en el estado natural tienen las par- 
tículas minerales en perfecta disolución. 

5. Unicamente los agentes exteriores que disminúyen en todo 
ó en parte la fuerza de los disolventes que entran en ellas, pueden 
alterar el estado de aquella disolución. 

6. Uno de los principios que obran én las aguas de Moncada en 
calidad de disolvente es el gas àcido carbónico.» 

Segueix luego el cEnsayo analítico practicado en el agua de 
Moncada al sàlir del manantial,» que comprèn les observacions de 
la 16 à la 27, inclusius 5 corolaris. Es un ensaig molt lleuger. 

A continuació ve: «Ensayo analítico por medio de los reactives 
practicado en el agua de Moncada evaporada en parte con el auxi- 
lio del fuego,» que comprèn 10 observacions ab 6 corolaris. 

Després: cEkisayos practicades con el sedimento del agua de 
Moncada insiguiendo los varios grados de solubilidad de sus prin- 
cipies,» que comprèn de la observació 39 & la 47 ab 13 corolaris, 
essent el darrer el 30 que diu: cLas virtudes de las aguas de Mon- 
cada son anàlogas à las de las aguas de Qbyú,: esto es, depurantes, 
diluentes, aperitivas, diuréticas, tónicas y un poco purg^tes. En 
consecuencia pueden usarse y ser muy útlles en la curación de va- 
rias enfermedades, si se toman bajo la dirección y consejo de un 
Facultativo que indique el mètodo y circunstancias en que conviene 
usarlas.» 

El follet acaba àb unes « Advertehcias sobre el modo de condu- 
cir las aguas de Moncada.» 

El Dr. Salvà y Campillo prestà també el concurs de son talent 
y activitat al estudi de la hidrologia catalana, publicant una por^- 



155 

ció de trevalls, dels qui no farem més que donar éí titol, per no 
femos i;iterminables. 

•Memòria sobre los reaciivos y la manera de emplearlos en la 
anàlisis de las aguas mineroÀes (traducció). 

^Nuevos métodos de imitat las aguas de la^ fuenfes svlfúreas. 

•Memòria sobre las agiMS hepdticas ariiflciales. » 

•Ptd de las operacions qtie s^ han de practicar en lo anàlisis de 
la Font Oroga, y lo primer que deu fer se al arribar d la Font.^ 

•Plà de las provas de las aiguas gaseosas,:^ 

•Plan de las tentativas que han de hacerse para la anàlisis de 
las aguas de Caldcts.% 

•Anàlisis rigurosa de las aguas de Caldas.» 

«Código de totas las operacions que se han de executar en lo 
examen de las aiguas minerals; advertencias propias sobre lo anà- 
lisis; llista dels instruments que se necessitan; altre dels reactius, 
y las provas que s* han de fer en fret y en calent, etc. X789.» 



pat^maoia 



En 808 prim«*B temps la Farmàcia no ho fou pàs una ciència, 
però ja en la escola de Nàpols fundada en el siglè xi trobem la sesà 
ensenyança descansant en bases sòlides. L' estudi d' aquesta pro- 
fessió se trobava dividit en dues branques: els Hationarii qui ve- 
nien les drogues y medicaments magistrals, y els confeciionúHi 
qui no tenien mes missió que despatxar les fórmules prescrites pèls 
metjes; à uns y altres se 'Is lliurava un certificat de aptitnt. 

Durant tota la Etat Mitja y singularment en els districtes rurals 
y ciutats internades, ^els metjes solien encarregarse molt sovint de 
tota la assistència del malalt, no sols de la part clínica, si que també 
de la confecció y administració dels fórmacops, acquirint dels esp- 
peciers y herbolaris els simples y no poques confeccions de cone- 
guda composició. 

La comoditat que a tots reportava la divisió del trevall feu que 
en el primer període mitjeval els especiers ascendissen poch à poch 
de comerciants a tolerats auxiliars de la terapèutica, fentse des- 
prés imprescindibles per llurs conexements y relacions ab els pais- 
sos productors; y per lley natural y per mèrits propis y perquè 
omplia una necessitat de primer ordre, el primitiu fabricant de 
drogues y arrels se convertí en industrial, conquistà la representa- 
ció agremiada, solicità la protecció del Estat y el respecte de les 
autoritats pera ascendir à pràctich fiat, després à mestre y profes- 
sor, y constituir per últim una institució sabia y respectable. 

Tal fou la evolució d' aquesta branca de les Ciències Naturals. 
En el sigle xiii trobem encara confosos els oficis segons V art. 130 
dels Estatuts de Avinyó, de 1242, ratificat per un acort del Sínodo 
de dita ciutat; en les especíeríes y farmàcies se venien preparacions 
oficinals. 

A Catalunya, en el sigle xv, aixís com a França, els especiers 
preparaven remeys y exercien les funcions de apotecaris, però ja 



157 

ea al meteix sigle el rey En Martí firmà una disposició pera Valen- 
cià, segons la qual cap apotecari ni especier podia fer xarops ni 
confeccions de porgues» ni altres medicaments sense ser examinats 
y aprobats abans per metjes y dos i^[>otecaris ó especiers, els quals 
eren elegits quiscun any. A Barcelona, ja en 1257, aç6 es, eu 
el regnat d' En Jaume I, figuraven els speciayres en el Con- 
cell de Cent en nombre de 8, com a representants de la seua 
agrupació. El nom de apotecary el trobem ja citat en un do- 
cument del 1317 (1), però es encara molt usat el d' especier, indi-» 
cai^t que se dedicaven no sols i preparar medicines, sinó al com^rs 
de drogues, cera, espècies y altres articles, formant una classe mes 
mercantil que científica. En diferents paissos estaven ja agremiats 
desde 1 sigle xui y els hi concediren privilegis superiors als que 
disfrutaven altres mercaders, redactantse després ordenances par- 
ticulars que *ls posaven ab relació inmediata ab els metjes y baix 
la seua vigilància y dependència. En aquest meteix s%le se creguó 
ja necessari en alguns punts sotsmetrels i examen, abans dac do- 
narlos llicencia pera exercir la professió, y axó meteix demostra 
que 's reconexia ja superioritat entre ells y els especiers ordinaris, 
donchs aquestos podien parar tenda sense demostrar abans la seua 
aptitut. 

La primera confraria de apotecaris fundada A Espanya e« la de 
Valencià que en 1329 obtingué ja privilegi de n' Anfós pera expe- 
dir patents de Mestres apotecaris. També à Barcelona existia ab 
anterioritat el Oremi d' especiers^ y & mitjans del sigle xiv, E2q 
Pere IV li concedí privilegi pera anomenarse Còhftum, apotheca- 
riorum. 

No 'ns entretiAdrém en fer la historia d' aquestos Golegis y de 
les ordinacions per que 's regien, donchs ens apartariam d^ nostre 
objecte^ ja que eren purament administratives: ademés poden 
veures aquestos datos en la Historia de la Farmàcia de Chiarlone 
y Mallaina, y el qui els vulga ampliar per lo que 's refereix al gre- 
mi de Barcelona, pot consultar el ^ Llibre d* actes del gremi 4^ Apo- 
tecaris de Barcelona,:!^ manuscrit molt curiós pertanyent à la Bi^ 
l^lioteca Amer (Ateneo Barcelonès), en quals darrers folis 's hi t^oba 
la llista de apotecaris anteriors al comensament del llibre aquest 
d' actes, açó es, els colc^iats desde ï aijiy 1445 à 1531; comensa 



(1) Àrx. Municipal. Llibre de bans y. ordinacions. 



158 

axis: cEn lo any MCCCCXXXXV per ordinatio de la ciutat 
fou creat lo CoUe^ dels apotecaris en la present ciutat de bar-* 
celona y fou los dada potestat de elegir consols y fon feta ordina- 
tio que nigu paras botiga sens licentia de aquells y aci seran conti- 
nuats tots los qui ban aptlngude lissencia ab lo canalat del any 
dels consols... ctc*» 

Dexant dé banda tot lo que fà referència & la qüestió purament 
històrica, anéïn à estudiar la científica. Els dos mé& antichs à qui 
s' atribuexem trevalls relacionats ab la Farmàcia son V Arnau de 
Vilanova y el beat Ramon LuU, però es impossible precisar la cer- 
tesa dels fets que se *ls hi atribuexen fins «i obres mestres de sèrie* 
tat científica. 

A r Arnau de Vilanova se '1 creu inventor de la confecció ana•' 
cardina y benedicta purgant; se diu que empleà V or en terapèuti- 
ca, que conegué el precipitat roig, y potsei també el seleni, y que 
alçà la veu en pró de la simplicitat terapèutica pronunciant aque^ 
lles inolvidables paraules: *Pòtens mederi simplicihtAs frustra et 
dolòsse composita qucRrit.-h 

A En Ramon LuU se li atribuexen tMobè diferents procedi- 
meàts químichs y se A creu inventor de diversos compostos farma- 
céutichs com la aygua fort, la calcinació del tàrtar, y d' altres 
manipiBlaeioBs importants, però ja havem dit que no creyém en la 
certesa absoluta de semblants suposicions. 

Pera f ormarse idea dels simples usats en el sigle xnr pèls espe- 
ciers, apotecaris y herbolaris, copiarem una relació dels metexos 
treta del capitol Especiaria menuda y grosa del llibre ó Tarifa de 
gabeüas fet i Avinyó en 1397 y publicat per E. Nicaise junt ab la 
Orande Chirugie de Guy de Chauliac— Ambra grisa.— Argent 
vyu. — Aloé épetic— Alun escaillol e de pluma.— Alunde roca.-— 
Aluin menut. — Agarïc. — Arsènic. — Ayga rosa damasquina. — 
Anís en grana.— Amenla.—Arzica (Anos). — ^Amidon.— Auricelé— 
Avenat.—Armoniac.—Blactebizancia.— Borrall en peyra.— Borrail 
en pasta. — Boli arment.— Canella.— Cubebas.— Canfora.-^Ciera 
blanca.— Ciera rossa.— Conserva de citre an sucre.— Coillons de 
castor.— Coloquinquida. — Colofonia.— Coparoza.— Cofolli.— Carda- 
momi. — Carafístola. — Cartami.— Comin. — Cenres clavelladeà— 



169 

Coliandre crus.— Coliandre confits.— Dàtils.— Estraffizaca.-^Ernga. 
— Ensens.— Euforbi.— Dyaculon.— Fleurs de canellas.— Fostz de 
girofles— Festuc— Flor de camomilla•-^Feiia grec. — Flour de car- 
don.-^Folli gariofllorum.— Florea.— Fideis.r-Grana paradís.— Ga- 
lengal. — Gingibre.— Garbel de galengal.— Gengibre colombin. — 
Gengibre meqnin.— Garbel de gengibre.— Galbannm.— Grana bar- 
botina.— Galla de Romania•r— Goma arabica.— Gk)ma a far perfum. 
-GlatioL—Greza.— Grana de Fenoil. — Grana de limos.— Garipot 
— Gk)ma dragant. — Inde bayadel.— Inde Sacafl.— Inde de golfo.— 
Laedanom.— Litargiri.— Lignnm aioés. — Mannà granata.*- Mòmia* 
— Mirabolants condits.— Macis gros.— Mirram.— Macis menut. — 
Mondilla de vergi.— Masteges.— Mini.— Mostarda en grana.— Mel 
de totas razons.— Nosé moscada.— Nosé indica.— Opit tebait.— Oli 
de cade.— Ordiat.— Oli lorini.— Pols de sucre —Pols de cipré negre. 
— Pignons.— Punices.— PUétre. — Picis greca. — Peroyne.— Reobar- 
bari*— Regalicia. — Roqueta.— Rosas secas.— Risalíol. — Rais de 
glongol.— Razim de Romanie.— Sucre candit.— Sucre en pam — 
Safran.— Saflor dalixandra. — Saflor de Cataloiglia — Sandils àjus- 
tatellin.— Sandils vermeill. — Sandils blwic.— Spica settica.— Sca- 
monea — Serapin. — Sedoaria.— Spica nardi.— Sanc de dragon.— 
Sentuaría. — Squinenci. — Synopia.— Semen papaveri.— Sené én feni- 
He.— Sal armoniac.— Sal nitri.— Sal gema*— Sal petra.— Semensa 
de camy . — Sèmola. — Sumac. — Scotan.— Solpre. — Sérmontan.— Sto- 
rassi calamite.— Tiriacle de totas razos.— Teriotina de Venezia. — 
Termentina.— Turbit.— Tutia.— TamarinoL— ^Vergin colombin.» 

Un Receptari interessant pertanyent al sigle xiv t^iim à Cata- 
lunya; es el anomenat • Receptari de ManréBa^* que ha motivat la 
publicació de dos follets dels Drs. Comenge y Miró, ahont s^^i dóna 
compte per extens. Se guarda en 1' Arxiu municipal d' aquella ciu- 
tat ab el segtLent rótul en el llom: ^Libro . de ree^agf 1347. Manual 
de laVegueria y Baüia. 1416 à 1461.» Conté, donchs, dues parts: en 
la primera hi h& 230 fórmules que ocupan els 45 folis primers y els 
restants plens d' altres assumptes que no 'ns interessan. 

En les dues darreres planes hi hà V index alfabétich dels ràii* 
ple$ farmacéutichs y els seus graus terapéutichs, sejgons la o mUm 
y opinió d' aquell temps, però no està acabat, com tampoch ho està 
la çolecció de reeeptee. 

El llibre comensa d' aquesta manera: 

i «En nom de Deu sia e de la Verge Sancta Maria sia començada 



160 

aquesta obra, que aci sordonara ha profflt dels cossos e a salva- 
ment de lanima est llbre de receptes de medicina per mans de mes- 
tres e de bexeliers e daltres nobles e boas practichs e cimr^ans. 
Anno domini MCCCX.L.VII. lo primer jom de cuare^na. Bemar- 
dus des Pujol aphotecary.» 

Segons axó En Pujol sols Tolía transmetre à la posteritat una 
colecció de fórmules susorites per autorisats professors, y perçó 
devégades les acompanya del nom del autor. La transcripció dè les 
receptes, ab tot y les grans dificultats que representa, la feu el 
méntat Dr. Comenge. 

£s de gran importància pera la hiistoria de la Medicina y de la 
Faiteacia catalanes, que en tot el Receptari no s' hi troba cap fór- 
mula estrafalaria, ni cap reiney extravagant, com es tant comú en 
els llibres d* aquella època; res d' oracions supersticioses, ni parau- 
les misterioses, ni ossos de cap de tortuga, ni d' entranyes de llop, 
y si alguna estranyesa hi hà es filla del atraç científich, no d* altra 
causa. 

El ^Receptari de Híanresa^h diu el Dr. Comenge, demostra per sí 
sol que, al menys en lo que's refereix à dita comarca, la ciència mè- 
dica del sigle XIV no fou untexit de mentides, ni una polifarmacia 
anàrquica, ni un munt estrafalari de drogues y pràctiques supers- 
ticioses, segons coiifessen els historiadors passava ab altres pobles. 

Del mateix sigle xiv (any 1386) es un altre còdex català exis- 
tent en la Biblioteca Nacional de Madrid, qual títol eè: Secret de 
Secrets y hont s' hi troben també receptes per varies malalties. 

En nostra Biblioteca Provincial Universitària hi hà un preciós 
còdex gótich de 130 folis, en paper, qual títol es: Llibre de cone- 
xemes de species y drogises 1455 (Signatura 21-3-5). Pe'l nostre ob- 
jecte te interès la part en que parla de les drogues y espècies ob- 
jecte de comers y que servien pera proveir als especiers ó apote- 
caris. 

Desprès de tractar y posar de manifest les qualitats morals y 
materials que deuhen adornar à tot bon mercader, continua en el 
fol. 4: «Lo davant escrit es la present Robigna del libre decona- 
xensas e deremambransas e de moltes altres coses segons se sague- 
xen.^Alum de roqua.— Alum lupany.— AlcofolL— AÍcaranuÜa.— 
Argent viu.— Argent viu sofiimat.— Aguarich.— Almomguara.— 
Aygua cuyt. — Adzercho.— íAffor.— Atmoniaòh.— Arcenich blanch. 
— Arcenich groch.— Almyde ploma.— Angelot.— Aproponach. — An- 



161 

tofolls. — Ayguacuyt de peix. — Ancorqua — Adzar dacea. — Adzur 
de la may a. — Anaquarts . — Ambre. — Acef etida . — Alf f orbi . — Albo 
ffoi. — Alquena.— Bressill çeni.-— Bolo armini. — Batafalna. — Blan- 
quet.— Boraix pasta.— Boraix lavat.— Ben àlbum.— Ben rubén.— 
Benjuy. — Balansties. — Balsem. — Canella darteni.— Canella grossa. 
— Cassia fistola.— Carabe.-Calafonia. — Comí. — Comí barani.— Ca- 
pares. — Carns de glrofla.— Cardemony,- Caperis.— Caperis negra. 
— Cost. — Cost amarch. — Càmfora. — Carpo balsem. — Cubebas dum 
sticps.— Cubebas salvatjes.— Castor.— Calapoius aromatlch.— Cassà 
ligna.— Coloquinquides. - Caramida.— Espaltum.— E^nsens domes- 
quis, — Ensens alexedris. — Espich seltich.— Espich nardl. — Esmo- 
datills.— Esquinat.— Esquamonea.— Estoraxs calamits. — Estoraxs 
liqults.— Espodi.- Ensens tanrís.— Fustet.-Fastuchs. —Fideus. — 
Ferset.— Flor de canella.— Folli.— Flor de maris.— Ginebre baladi. 
Ginebre... etc.» y axis va citant ï index de 195 espècies de dro- 
gues. 

Els fol. 8, 9, 10 y 11 contenen V index de les demés matèries 
del llibre; aleacions de monedes, pesos y mesures de diferentes parts 
d.el mon, relacionats ab els de Barcelona, y una porció de datos 
per r estil interessantíssims, però que no fan pèl nostre objecte. 

En el foli 11, volta, comensa la descripció ó senyals de les dro- 
gues demunt apuntades, en aquesta forma: 

«Primerament alum de roqua, ha aytala conaxenxa que sian 
bells trossos e clas eque noy aia terra. 

Alum lupay ha aytalla conexensa que sia granat e ben blanch 
eque noy aia terra. 

AlcofoU ha aytalla conexensa que sian bells trossos e sia bella 
malla diiitra e dafora eque sia rovallat eque no tinga mena. 

Argent viu a aytalla conexensa que no sia en plomat e sin yolls 
provar penne en lama un poch e xaguex lo anar entre los dits e 
romandray la capa del plom. 

Argent viu soflimat a aytalla conexensa que sia blanch e lis per 
les vores del pa e aia bella malla e deu se trenquar volonter.» 

Y axis per 1' estil va seguint fins al fol. 36 assenyalant els ca- 
ràcters mes essencials pera distingir les diferentes drogues. Ade- 
més de lo dit, una gran part del còdex està destinada à pressupos- 
tos de diverses substàncies, ab molts detalls. 

Acaba el còdex en el fol. 130 d' aquesta manera: «Aquest libre 

11 



162 

es de mi... (el primitiu nom està borrat y al demunt hi ha escrit 
Johan pons dotor no) scrit deia mia ma pròpia acabat a XX de 
desembre any 1444.» 

El sigle XV deu ser marcat ab pedra blanca en la historia de la 
ciència farmacèutica catalana, ja que en ell Pere Benet Matheu es- 
crigué, sent apotecari de Barcelona, y acabà en 12 d' Octubre de 
1497, una farmacopea de gran mèrit que no fou publicada fins al 
any 1521 pèls seus fills. Aquesta obra pòstuma de Pere Benet es la 
primera farmacopea que 's coneix à Europa feta per un apotecari, 
y al meteix temps demostra de un modo irrevocable que 'Is apote- 
caris catalans foren els primers en escriure de la seua ciència. No 
es cert, per lo tant, lo que diuhen els Srs. Henry y Guibourt al par- 
lar de Miquel de Jean qui traduhí y comentà el Manual dels mirió- 
poles en V any 1656, ab les següents paraules: ces el primer farma- 
ceutich qui ha escrit de son art,» puix la obra d' En Pere Benet 
fou escrita 159 anys abans. També es anterior à la Defensa dels 
apotecaris que Pere Baillier publicà en Lyon en 1557. 

Prescindint de la Farmacopea oficial que, en 1487, manà redac- 
tar el gobern de Florència, correspon de dret à Barcelona la glòria 
de comptar entre sos fills distingits al primer apotecari, no sols d^ 
Espanya, sinó de tot el mon, que prescindint de velles costums es- 
crigué un tractat complert de Farmàcia. 

La portada d' aquesta obra diu axis: 

cLoculentísimi viri ac sacre apothecarie artis divini professoris, 
Petri benedictí mathei, Barchinonensis apothecarii. Liber in examen 
apothecariorum in multorum que etiam adolescentium eruditionem 
a filio eiusdem predicti petri benedictí mathei in Iticem traditus 
incipit.» 

Seguexen unes armes al voltant de les quals s* hi llegeix: 
«Cor mundum creat in me Deus, et spiritum rectum innovat in vis- 
ceribus meis.» Després de la dedicatòria entra en el cós de la obra; 
sos primers pàrrafos estan comensatsde la següent manera: «Incipit 
examen apothecariorum,» y en el primer tracta de quant vari y 
utilíssim es l'art del apotecari, prometent ocuparsedesseguida: pri- 
mer, de lo que s*entén per apotecari y les coses que aquest deu sapi- 
guer; segon, del examen y de quantes parts consta; y tercer, de les 
coses mes necessàries en que deu estar enterat aquell. 

Desseguida fa un nou paràgraf, y en ell defineix lo que deu en- 



163 

tendres per apotecari; en el paràgraf següent defineix V examen y 
les seues parts teòrica y pràctica; en el paràgraf tercer s' ocupa de 
les coses més necessàries en la teòrica y en la pràctica; y respecte 
à la primera diu: que el professor deu sapiguer els cànons de Eben 
(Joan Mesuó), els d' Arnau de Vilanova y alguns que tè al principi 
Nicolau. Eespecte à la segona, ò sia la pràctica, s' expressa axis: 
«Aliqua qu«e continentur in supradictiscanonibus et que continentur 
in simplicibus eben et in antidotario Arnaldi, et in aliquibus, etc.» 

Porta desseguida les parts de que 's compondrà la seua obra, 
que son vuyt, expressant à continuació les matèries que quiscuna 
conté. 

La primera part està dividida en 11 capítols. En el primer diu 
que les coses més necessàries que deu sapiguer V apotecari dels cà- 
nons de Eben, son, entre altres, que les medicines deuhen prepa- 
rarse abans d' entrar en els components: quals son els diferents 
graus ò temperaments dels medicaments; quals son laxatius, quals 
venenosos, y dona les regles ab que deuhen prepararse les medici- 
nes agudes. Més endévant inculca la necessitat de sapiguer bè els 
caràcters ab que 's distingexen les medicines, é indica entre altres 
el gust, del qual fà 8 diferencies en la forma següent: acutum, ama- 
rurriy salsum, untuosum, dulce, insipidum, stipticum, aceiosum. 
Distingeix les medicines en simples y compostes, y d' aquestes diu: 
«suplendum est per artem in quo natura nonfuerit.» En el f oi. 4 
parla del temps y lloch hont s* han de conservar. 

En el capitol segon diu: que V apotecari deu sapiguer, ademés 
de lo exposat, V origen de les coses venenoses, quals virtuts no es- 
tan manifestes perquè la naturalesa no les ensenya, y que pera evi- 
tar els mal efectes d' aquelles, es per lo que deu sapiguer còm han 
de prepararse. 

En el tercer se ocupa entre altres coses de donar regles ab les 
quals se corretgeix à les medicines sa maldat. En el quart se ocupa 
de quines preparacions se jutjen per més principals. En el quint 
diu que lo que deu sapiguer T apotecari es lo que porta Eben res- 
pecte al gust, olor^ etc. 

En el sisè s' expressa axis: «cum queritur quesum in isto capi- 
tulo digna apotecario scire respondeatur pro fine istius capituli quse 
nihil, quse de proportione medicinarum tractatur, et convenit et 
congruum est medico et non apothecario hoc scire.» 

En el setè que les operacions ab que artificialment se repri- 



164 

meix la malícia à les medicines solutives son, la decocció, loció, in- 
fusió y trituració; resol ademés una porció de qüestions interessants, 
y entre altres en quina quantitat d' aygua, vi ó altres liquits s' han 
de coure les substàncies pera obtindré coccions més ó menys carre- 
gades, segons r us à que 's destinen, y desseguida posa les regles 
ab que deu procedirse. 

En el vuyté se ocupa de la manera de rentar les medicines y per 
quines causes; seguint à Mesuó, exposa à continuació les rahons 
perquè s' executa aquesta operació. 

En el novè descriu V objecte de les infusions y diu que 's fan 
per dues rahons: ó ab el fi de obtindré les virtuts de les plantes que 
se infundexen, ó pera que 'Is medicaments prengueu la virtut dels 
altres en que aquelles se verifiquen, y cita à continuació alguns 
exemples, com la escamonea que se inf undeix ab such de codonys 
pera que aquella acquirexe les propietats d' aquest, etc. 

En el desè parla de la necessitat de la pulverisació. que, segons 
éll, te tres objectes: primer, la facilitat de fer mellor les barrejes; 
segon, que les medicines acquirexen alguna propietat diferenta de 
la que abans tenien, y tercer reprimir la seua malicia. Aconsella que 
quan aquella operació *s fasse, se tiren unes gotes d' oli demunt 
les substàncies que s' han de pulverisar. 

En el onsè s' expressa d' aquesta manera: «est notandum apo- 
thecario examinando si quis quaeret que sunt matres medicinarum 
agregantium in sua virtute constipationis tam simplicibus quam 
incompositis respondeat juxta formam positam ab eben, in isto capi- 
tulo et sum ex simplicibus ut mastic rosae.» 

En el dotsè, que convé que V apotecari sàpjga quins son els nar- 
cótichs de la triaca, etc. 

En la segona part de la obra tracta Pere Benet Matheu de quins 
son els simples, de la seua elecció, rectificació y d' algunes qüestions 
convenients à aytals medicines. 

En el capítol pi'imer parla del acíbar, del qual diu, que si algú 
pregunta cóm se fà, se respon: que «exprimitur herba et succus ex- 
presus ad ignem decoquitur et ad solem dessicatur,» y diu que se- 
gons Eben n* hi hà de quatre classes qual procedència atribueix als 
paissos d' àhont venen; no obstant, Matheu sols en dona & conexer 
tres, el sucotrí, epàtich y caballun, ensenyant la manera d' elegir- 
los y de la seua falsificació. Després proposa y resol una munió de 
qüestions, entre altres, si es lo meteix el acíbar rentat que sense 



165 

rentar, cóm s' ha de fer per rentarlo, ab quina ayg^ua, recomenant 
la que 's reculleix de la pluja que segueix à una gran tempestat, 
cóm s' ha de rectificar, cóm se fan ab ell les píldores y trocischs, 
per quant temps s' ha de coure, cóm s* ha de posar en els coliris y 
en altres composicions. 

En el capítol segon se ocupa, en la metexa forma, dels mirabo- 
lans; en el següent del ruibarbo, y en els demés, de la canya fístu- 
la, tamarindos, mannà, aygua de llet (suero), de les roses, violetes, 
etc, etc, etc. 

En la quarta part tracta dels cànons de Arnau. En el primer 
cànon diu: «quan te preguntin, que deu sapiguer 1* apotecari sobre 
*ls cànons d* Arnau, respon que convé que sàpiga que molts son 
els elements ó auxilis que usa el metge pera auxiliar la naturalesa, 
y que aquestos son 36, afó es: Ciborium, varietas, Electuaria, con- 
dita, Sirupi, Rob, Pillule, VersB (medicines sagrades) triffere, de- 
cocciones, Vomicetus, Injectiones, Elisteria, Peraria, Nassalia, Mas- 
ticationes, Dentriflcia, Gargarismata, Lohot, Suffuf (polvosmolt 
sutils compostos), Tiriache, Opiate, Trocisci, Balnea, embrocatio- 
nes, fomentationes, sinapismata, Fumigationes, sacellationes, Em- 
plastra, Cerota, Unguenta, Olea, Linimenta, Suspentiones, Colo- 
ramenta, et aJlia et manualis operatio...» A continuació defineix lo 
que s* entén per quiscuna d* aquelles, y dóna regles pera procedir. 

En el tercer cànon s* ocupa, més extensament de lo que ho feu 
en la primera part, del temps en que deuhen escuUirse les drogues 
medicinals, y després de algunes generalitats aconsella que les 
arrels deuhen cullirse després d' haver caigut les fulles de les plan- 
tes. En aquestos deu cànons s* hi contenen una munió de punts ja 
anteriorment. tractats, encara que aquí ho son ab més extensió, y 
baix alguns aspectes aquesta part de la obra presenta bastant inte- 
rès; per exemple, quan parlant del Uoch hont deuhen posarse els 
medicaments, diu: «locus sit separato a fumo, et a nimia calidita- 
te, et humiditate...» y després diu: «non sit distimperatus nec expo- 
situs vento meridionale,» ó quan parlant de les arrels diu: «bene 
ablute contutiendo cor ab eis separetur.» 

En la quinta part de la obra tracta de aquelles coses que deuhen 
anotarse en V antidotari d* Arnau. Aquí ens diu de quina manera 
se procedeix en la preparació de diferents electuaris, del sucre ro- 
sat, dels oximels, dels xarops, dels vomitias, dels trocischs, de la 
triaca, emplastes, ungüents y olis cuyts. 



166 

Ea la sexta s* ocupa del mitridat y triaca, de la manera d* ele- 
gir les substàncies que formen el mitridat, y dóna noticies circxms- 
tanciades de tots eJs simples que entren en aquesta preparació. 
Comensa ab 1* estorach, y quan parla d' alguiis ja citats se refereix 
à lo dit anteriorment. Després tracta de la triaca y segueix el ma- 
teix orde que en 1* anterior. Aquest tractat es dels més complerts. 

La séptima part es sobre els emplastes, ungtlents y altres elec- 
tuaris. El primer dels emplastes es el de Oribasi: descriu el litar- 
giri, la cera, la resina: parla de la elecció y de tots els altres sim- 
ples que entren en la preparació de aquell, com en els que va citant, 

Y per fi s* ocupa de diferents preparacions com suchs, medici- 
nes dels ulls, de la preparació del ferre, de la aygua de cibada, de 
les tissanes, de la aygua de sigrons, dels sigrons, de les médules, 
mantegues, diverses mels; y quan menciona aquí alguna de les 
substàncies ja citades anteriorment, hi fa referència. 

També tracta en aquesta part de les cendres, sals, dels pesos y 
mesures; defineix qué s* entén per dracma, unsa, óbol, etc, se- 
guint als salernitans, y acaba ab els llibres que deu tenir 1* apote- 
cari pera sapiguer y poguer fer bè les medicines, entre *ls que cita 
el de medicines simples de Avicena; el tractat de Serapion, que 
anomena agregador; Pere Cretense; les preparacions de Arnau; 
Plateari, perqueensenyacóm se conexen moltes sofisticacions; Dios- 
córides, etc, etc, fins à 19 autors. Els antidotaris que deu tenir 1* 
apotecari son, entre altres, el de Nicolàs major y el menor, el de 
Eben Mesue, el de Rasis y altres, fins 11 diferents, y acaba de 
aquesta manera: 

«Divina majestate auxilium prestante, ego Petrus benedictus 
matheus apothecariorum omnium minimus premaxime huius nos- 
tre Barchinone, duo decimo mensis octobris anno domini millessimo 
Quadragentessimo monagesimo septimo ad laudem redemptoris 
nostri eiusquse matricis ad meam et amicorum meorum utilitatem 
pressens opus absolvi. Deo gratias.» 

Després de la Rubrica acaba de la següent manera: 

«Fuit impresum hoc salutifere artis opus sumopere castigatum 
in cdibus Johannis rosembach alemani Barchinone editumquae fuit 
a Petro Mateo, Apotecario barchinonensi, filio auctoris quse multis 
peritis nedum adolescentibus per futurum sciebat prefectum tamen 
divina savente pietate: virginis auxilio: beatis hieronimo et onofrio 
intercedentibus. Anno a domini ortu MDXXI die vero XX octobris. 



167 

Sub stefano sercos alteris senol et Francisco rogee apothecariis 
hujus medendi artis consulibus.» 

Tal es en resum la famosa farmacopea catalana d' En Benet 
Mat heu, primera en son genero, y molt superior à moltes publica- 
des més tart. El mellor elogi que d* ell podem fer es dir que may 
més la Farmàcia catalana ha tingut una Farmacopea tan complerta 
y de tant avenç científlch dintre la seua època. 

Sigle de renaxement científlch fou el sigle xvi, y durant ell la 
Farmàcia catalana camina al devant de totes les nacions. Mentres 
que 'Is farmacéutichs extrangers rebian encara dels metjes for- 
mularis pera la preparació dels medicaments, els catalans havían 
ja sortit d^ aquesta tutela, gràcies à n* En Pere Benet Matheu y à 
son fill. Nostra ventatja no sols està demostrada en aquest fet, sinó 
també ab la publicació de la Concòrdia Pharmacopolarum barchi- 
nonensiumy impresa en 1511 y reimpresa en 1587. 

No hem pogut veure la primera edició de aquesta important 
obra^ que segons els autors de la Historia de la Farmàcia corres- 
pon al any 1535, però en el manuscrit de la Biblioteca Amer, ja 
citat, ^Llibre del Gremi de Apotecaris::^, hi havem trobat els següents 
actes, que ensemps que donen compte de la edició de 1511, demos- 
tran 1* interès gran d^ aquells apotecaris en posarse al corrent de 
tots els avensos y consignarlos en una nova edició. En el fol. 21 
(volta) 8* hi llegeix: 

«Estant consols los demunt dits mossèn Joan pedrosa e Joan 
latzer rossell del art y collegi dels apotecaris dilluns dia XXX de 
novembre any MDXXXIIII convidats tots los apotecaris col•legiats 

en la Església del palau del Senyor rey (cita els que hi 

concorregueren) los quals entesa la proposició per los consols feta 
en que sobre lo pensament agut en lo llibre apelat Concòrdia apo- 
tecariorum ço es que vist aquel ésser estat estampat per los nos- 
tres antepassats en lo any MDXI y vist aquell ésser estat per causa 
del estamper molt errat y encara mal corretgit y molts altres de- 
falliments segons la conconensa dels temps fou delliberat que los 
consols ab las personas que aquells fos be vist ne aguessen un de 
nou lo qual ab suma diligència corregissen y amendassen aventne 
perers dels doctors que las ores practicaven en la present Ciutat y 
altres personas que en semblants afers fossen abils y pratics y axi 
ab molta diligència y grans vigilias y astudi los dits consuls ab 



168 

molts apotecaris ne amendaren en tot de noa per patró del qual lle- 
varen y afegiren y amendat fou comunicat é, tots los apothecaris y 
doctors qui veurel volguesen. 

Dilluns per los demunt dits consols ha XXX de janer MDXXXV 
dia de sant pau foren convidats tots los apothecaris collegiats en 
la iglesia del Palau del Senyor rey ha hont se acostuman avistar 
(posa 'Is noms dels congregats). . . . Entessa la propo- 
sició per los demunt dits consols feta en se sobre lo adop se serà 
fet en lo llibre de munt dit de la Concòrdia per la Comissió los era 
dada en lo últim Concell selebrat ha XXX de noembra MDXXXUÍI 
fou feta deliberació que los dit consols fessen estampar aquell pre- 
gant los que treballassen en averne lo millor marcat que aells fos 
possible y los manco que poguessen y que estampats que fossen 
que quiscum apot. sia obligat en pendren un al preu que costarà y 
los restants sien posats ala caxa y pagats dels dines de aquella y 
que servesquen per los qui de aquí aldevant se examinaran y per 
qualsevol altres personas quin volran los quals ne aien apegar al- 
guna cosa mes del que costaran aconeguda dels Consols ela desme- 
sia o guany que sia per ops de la fabrica de la caxa nostro Senyor 
o encamin en be las animes de tots amen.» 

Com se veu, donchs, aquesta edició del 1535 no es la primera, 
sinó una correcció de la de 1511. Nosaltres hem tingut & la vista la 
edició de 1587 qual títol es: 

^Concòrdia Pharmacopolarum Barcinonensium de componendís 
medicamentis compositis quòrum in pharmacopolüs usus est súper 
accurate recogniia diligenter expurgata et antiqv^ae integritati flde- 
liter restituta. 

ConsuUbus Collegiis Pharmacopolarum Bernardo Domènech et 
Joanne Benedicto Pau. - Cum licentia et privilegio, Barcinone, Ty- 
pis Huherti Gotard, Anno a Nativi, Düi. 1587.» 

En aquesta edició els cònsols, después de un elogi à la Medicina 
y Farmàcia, expliquen els motius que havían tingut els seus ante- 
passats pera posarse d' acor^ ab els metjes à fi de que «ut qui bus 
medicamentis Medici uti vellent, ea numquam Pharmacopol» in- 
mutarent. Librum ediderunt, quem, quod ex amborum consensu 
collegiorum in lucem prodiret, Concordiam nominarunt. Nunc 
utrumque et Medicorum et Pharmacopolarum Collegium saepe 
emendavit; ei addidit, ab eo detraxit, quse pro temporum varietate 
addenda aut detrahenda videbantur. 



169 

Postremo cum jain multo ab hinc tempore, multum laboris et 
dili^entise in eo emendando sit ab utroque Collegio collocatum: 
(luibusdam rebus, quae supervacane» videbantur, detractis, qui- 
busdam quse desiderabantur, additis: quibusdam etiam in meliorem 
ordiuem reductis, ut Keipublicse inaxime sit utilitati, observato 
eodem antiquo Concordiae nomen, nostrum Pharinacopolaram 
CoUegium in lucem omniumque conspectum profert...» 

De manera que aquesta edició sortí novament corretgida, au- 
mentada y expurgada de fórmules ó procediments que*ls nous aven- 
sos ó pràctica sugerien als metjes y apotecaris, conservant per çó 
el nom primitiu. 

La obra conté els següents tractats, quiscun dels quals comprèn 
una porció de fórmules: «Confectiones opiatse.— Aromàtic» confec- 
tiones sive Electaria.— Tochisti sive Pastilli — Eclegmata Lohoc 
sive linctus.— Strupi Mine et Kob. — Infusió et decoctiones. — Solu- 
tivaeconfectiones.— Pilulse.— Pulveres.— Collyria.— Olea. — Unguen- 
ta. — Cerata. — Emplastra . » 



La serietat é interès científich que's traspua en tot V assumpte 
aquest de la Concòrdia ^ se manifesta també evidentment en el de la 
Caxa que pera guardar la Triaca y altres remeys escullits fundà 
el gremi dels Apotecaris en el meteix sigle XVI. Per curiositat 
transcribím els datos que sobre aquest punt porta el mencionat 
manuscrit ^Llibre d'actes del Gremi d'Apotecaris» de la biblioteca 
Amer (Ateneo Barcelonès). Comensa axis: 

«En nom de nostre senyor Deu Jesucrist sia, y de la gloriosísi- 
ma verge Maria mare sua Senyora nostra e de la gloriosa apostole- 
sa sancta maría magdalena patrona del art e coUegi de apothecaris 
nostre fonc comensat lo present libre stant consols e administradors 
del dit art e collegi los... en Joban bosqui e grabriell basaldu 
lany present y vuy dimecres que compta dotse de julioll any de la 
Nativitat de nostre senyor deu Mill Sine Cents trenta e hu en lo 
qual serà confirmada la fabrica de una caixa feta y ordenada per 
dit art y Collegi comensade la demon dite jornade per los predits 
consols e collegi la manera appar en la havant cat)itulacio e no re- 
manco totes aquelles coses que per nosaltres seran fetes en nostra 
anyade baix mateix serà seguit lo orde per los consols que cascun 
any seran trets en la casa de la present ciutat de barcelona. 
a 16 de Janer 1539. Estant consols los honor, en Johan Bosgui e 



170 

gabFiell basaldu de nobilíssim art e collegi dels appothecaris de la 
present ciutat de barcelona foren fetes les devant escrites ordena- 
cions. 

Sobre lo pensament sè es agut que lo art fes una caixa dins la 
cuall fossen recòndites algunes composicions poch usades e mes 
algunes simples de molta importància e difícils en lur coneixensa e 
mes pera evitar los abussos e grans perills en les consciències de 
moltes persones indoctes com son droguer 6 droguers persona o 
persones que atreveixen de feremblant compositio o composicions 
la qual y quals persones posien ésser reputades com se diu per in- 
doctes y de fet no posia compondre ninguna de dites composicions 
com per ells no sia estat exercit lart^nostre en la forma y manera 
que es manat per nostres ordinacions e previlegis lo qual importa 
lo compondre de les medicines aixís en no saber la forma de la 
collectio trituració decoctio, lavacio e conservació de aquelles per 
moltes altres preparacions necessàries asaber per la conservació 
de les substàncies dels simples entrants en les composicions poch 
tement deu y ab gran perill de la republicà se atreveixen compon- 
dre moltes medicines assignantment aquella tant Notabble compo- 
sitio de la triaga mayor Del gran andromaro et lo metridat de nico- 
lau lo qual es dit entre los altres per excellentia ésser mare de les 
altres composicions et per los grans efectes e operacions que fa et 
mes aquella composició dite Conff.® exchermes et altre, perlo 
semblant fossen dites composicions ultra les demon dites poch usa- 
des fossen fetes per dite art assi que quant alguns droguers o apot- 
hecaris forans o altres qualsevol persones tinguessen necessitat de 
semblants composicions agen maior opportunitat poderse proveir 
de tals y semblants compositions et per tan nosaltres en Johan 
Bosqui et Gabriell basaldu consols de dite art tenint tan bon pen- 
sament desliberaren applicar consell generall en lo palau del se- 
nyor rey vuy dilluns que compta XVI de jener de lany mill cinc 
cents trenta y hu per en pere joan y Barthomeu Nualgues sindichs 
del art e collegi nostre per lendema següent que era die del bena- 
venturat sanct anthoni et per dits sindichs feta relació o no ha- 
vie convidat tot lo art per la celebratio de dit consell. 

Dimarts a XVII de dit mes de jener congregat en la iglesia del 
palau del senyor rey tots los appothecaris o la maior part de 

aquells » Parla del assumpto de la reunió, que era la sobredita 

caixa, citant els noms dels qui hi assistiren, que foren 36. Després 



171 

de transcriure varies reunions en que 's tractà del mateix assump- 
te, assistinthi fins à 48 apothecaris, en la darrera porta el regla- 
ment per que 's regiria la caixa y les substàncies que hi deurien 
anar incloses, que eren les següents: 

«Les presents compositions son stades determinades ser ara per 
lo present en dite caixa. 

Primo Conff. anacarderia pm. eb." 

Aurea alexandrina N. 

Antidotum emagogum N. 

Alipta murcata N. 

Conff. excherms m.« 

Electe elecsorum m." 

Yera hermet. 

Oonff. gentilis de fulgenio ad malem. 

Galie alefangine m.*» 

Justini nicolai. 

Conff. de Jascinto z m usum modern 3rum. 

Indy minorum m.® 

Katartim imperiale m.*' 

Soch de pino. 

Metridatum n. 

Musa enea n. 

Oppopira mag n. 

Oleum balsamicum artiff, 

Oleum muscasellinum art. 

Oleum de latteribus m.® 

Conff. ramic m.® 

Tiriaca mag. 

Tiriaca thesaron. 

Teodoricon enperiston.» 

Com se veu, se tractava de un veritable monopoli, que diríem 
ara, però ab un fi purament humanitari y científich, com era el 
d' evitar els abusos y tenir la seguretat de que semblants remeys 
eren fets segons Uey. 

En el meteix sigle xvi tenim un apotecari català, digne de men- 
ció per haver escrit una obra digne d' elogi; es Fr. Antoni Castell, 
monjo del monestir de Montserrat, qui tingué à son càrrech per 
espay de molts anys la administració de la farmàcia que la Orde 
de Sant Benet tenia en el convent de Valladolid. 



172 

La obra 's titula: ^Theórica y pràctica de boticarioSy en que se 
trota de la arte y forma como se han de componer las confecciones 
ansi interiores como esteriores. Barcelona, 1592 » 

Te aquesta obra la particularitat de ser una de les primeres 
farmacopees escrita en castellà. Se troben al principi d* ella una 
munió de revisions y llicencies, tant de predicadors de la Orde com 
de metjes y autoritats. Està dividida en dos llibres, en els quals, 
segons r autor, estan escrits els remeys, axis interiors com exte- 
riors, els qui més comunment se preparen y tenen en les farmàcies: 
el primer llibre conté els interiors y està distribuhít en nou parts: 
la primera tracta de conserves; la segona, de suchs espessos y axa- 
rops, primer els simples, després els compostos, luego els solutíus; 
la tercera, de edegmes ó lamedors; la quarta, de pol vos aromàtichs 
y electuaris, axis sólits com líquits; la quinta, de opiates; la sexta, 
de electuaris suaus, axis alteratíus com solutíus; la séptima, de 
hieres; la octava, de píldores; la novena, de trocischs. 

El segon llibre conté els remeys exteriors, y està en tres divi- 
sions: la primera tracta dels olis, axis simples com compostos; la 
segona, dels ungüents, els calents per sí y els frets per sí, y dels 
cerats; la tercera y darrera, dels emplastes. 

En el principi de cada divisió bi ha un argument declarant en 
resum lo que significa el nom de la composició y per qué fou inven- 
tada. Ab una exposició al final de cada recepta, declarant qué es 
lo que fa cada simple y la seua virtut anomenada posse. Final- 
ment, la obra que 'ns ocupa tè un tractat de pesos y mesures, tot 
pera descans dels menys pràctichs apotecaris. També conté un 
tractadet de Quid pro Quo ab la declaració de alguns vocables. 

No duptém afirmar que la obra de Fra Castell es una de les mes 
rahonades y pràctiques del sigle xvi. 

En el sigle xvii no trobem cap autor català que 's puga mencio- 
nar ab elogi per haver tractat alguna qüestió farmacèutica. 

Campellas en son manuscrit ^Descripció de la grandesa y anit- 
quitats de la ciutat de Manresa» dedica els primers capítols à la 
peste que la ciutat sufrí en 1654, titulantlos «Llibre dels comptes de 
la pesta del any 1654. - Llibre de les cases empesta des'•. . 

Es curiós, pera conexer la farmacopea de aquest sigle y els re- 
meys morbàtichs, transcriure alguns noms dels qui contenen els 
comptes dels droguers y apotecaris. 



173 

«Cassia. — Nous moscades. — Pebra Uonch. — Agarich. — Eaforbi. 
— Espodi.— Espichnart. — Escordei. — Estorachs calamits. — Bolo ar- 
mini. — Polipodi. — Tamarindos. — Sandichs blanchs.— Senet de 
fulla.— Galbano.—Opoponachs.—Amoniach.— Sublimat.— Mirra -— 
Clavells —Canyella.— Llitarge— Blanquet.— Kiubarber.—Caiitari- 
das.— Perlas. — Esmeraldas. — Turbit. — Matafaluga.— Sumach.— 
Atzedraria.— Llevor de poncem.— Llevor de agrellas. — Flor de mas- 
sís.— Mirabolans. — Tragant. — Tudia.— Cànfora.— Such de rosas. — 
Ungüent apostolorum.— Storachs calamitis. — Benjui.— Ligno aloes. 
— Galange.— Almesch. — Pega grega —Coralina. — Castor. — Kel de 
salsafraig.— Gra de grana. —Argent viu.— Tabaco de pols.— Grex 
de gallina.-Astrología rodonay llarga.— Mini. — Cardemomi. — Sera- 
pini. — Dàtils.— Gra alexandrí. — Flos de esquinant.— Escamonea. — 
Mantega — Kel de pelitre.— Mastech.— Balanctres. — Gingebre.— 
Sini grech.—Sarzaparrilla.— Sucre de pols.— Trementina de avet. 
— Encens. — Sofre. — Arcenichs. — Vidriol romà. — Croca. —Goma 
blanca.— Oli de Uinós.— Such de llimona.— Sagapeni.— Pans de 
plata. — Pans de or. — Safrà fi. —Verdet. — Pega negra. — Sal de Car- 
dona.— Sanch de dragó.— Matxocant.—Eura. — Opi.— Escamonea. 
— Flor de esquinant —Safrà comú. — Dictamo.— Mangora.» 

Comparant aquesta llista ab les anteriorment transcrites de sim- 
ples farmacéutichs, si be se n* hi troben à faltar alguns y se n* hi 
veuhen molts de nous, potser ens atreviríem à dir que molts d' aques- 
tos, més que un avens, indiquen un retrocés científich, però no es 
possible jutjar per una sola llista de drogues, ja que moltes tant 
podien aplicarse pera remeys morbàtichs com pera una altra cosa. 
Es ab tot molt significatiu el que hi figuren les perles^ esmeraldes, 
sanch de dragó , etc. 

En Joan Pere Jutglar, farmacéutich, es autor de la obra: «Z>e 
postulis viperinis: dialogus apologeticus. Barcinone apud Matherat; 
anno 1664,» existent en la Biblioteca Episcopal Catalana. 

El manuscrit de- propietat particular de que havem ja parlat en 
el cap. Alquímia y que per tota portada diu: «Hic liber est de me 
Michaellis Bartroli Juvenis Pharmacopolo, anno 1689», es una reco- 
pilació de diferents tractats y receptes escrits en castellà, llatí y 
català. Comensa ab un tractat cQue es Botícario» à manera de pre- 
guntes y respostes, y en ell parla de les plantes, animals y mine- 



174 

rals, y manera de usar d' ells en farmàcia. Seguexen després «Que 
es preparación» «De trituratión» «De la election de los simples, t en 
que especifica les condicions que quiscun ha de tenir pera ser bo; 
«Cànones de Mesué», etc. Tot plegat fà l' efecte de uns apunts pre- 
sos à classe. 

Les receptes son en llatí y català, y moltes substàncies estón 
indicades per signes, com per exemple en la següent: 

cLapis seu Magnetis arsenicalis. 

Ke i crudi ^ x A^^í t^mo albí ò pulu. subtilissime lentoque 
igne llquefac, vase refrigerato eximitur matèria, que frigora indure 
cit. Usus ejus est in peste, ubi in forma periaptide collo suspenditur: 
ingreditur in súper emplastum magneticum herman.» 

Al final hi hà un curt tractat de cirugía retolat «Codern de Ciru- 
gia» y à continuació un «Epitome de Anatomia per preguntas y res- 
postas.» 

El sigle xviii es un sigle de transformació complerta en Farmà- 
cia. La perfecció que sapigueren introduhir en la botànica Tourne- 
fort, Linneu y els Jussieus, però sobre tot el segon qui abarcà ab son 
talent les tres grans parts de la Historia Natural; 1* entussiasme que 
sapigué inspirar el comte de Buf fon pera conreuar ab fruyt la zoo- 
logia, les expedicions àl nou mon que donaren à conexer, entre 
altres moltes substàncies, la quina y la ratania; la revolució prepa- 
rada per Boerhsave, Stahl, Priesthley y altres, y la verificada en 
la química pèl geni de Lavoisier; la eloqüent ploma del sabi Four- 
croy, tot açó y altres circunstancies, contribuireu à enriquir la far- 
màcia ab gran nombre de composicions enèrgiques, ajudantla à 
perfeccionar sos procediments è introduint en la seua pràctica mès 
senzillesa, precisió y exactitut. Les preparacions tretes del regne 
vegetal foren mellor estudiades; se rebutjaren poch à poch les 
barrejes polifarmaques; se corretgiren les tintures, els elixirs, els 
bàlsams espirituosos; se prepararen ab major cuydado els extractes, 
els suchs, els axarops, les conserves, les aygues destilades, els 
alcohols, els vinagres aromàtichs; tots els compostos quedaren sub- 
jectes en llur preparació à mètodes racionals, previstos moltes vega- 
des per els conexements teórichs, deduits de la historia natural, y 
de la química y física; la farmàcia en fi arribà à ser en el sigle xviii 
una veritable ciència, apoyada en gran part en datos positius y 
principis idénticament iguals als d* aquelles altres ciències que 
perçó s* anomenen auxiliars seues. 



176 

Catalunya devant d* aquest moviment d' avens cíentífich restà 
atrassada durant la primera meytat del sigle, sens dupte à causa 
de les alteracions polítiques que transformaren per complert sonmo- 
do de ser; però en la segona meytat se inicià una reacció que arri- 
bà à son coronament ab els trevalls y obres d' En Carbonell y En 
Fors. 

En Joseph BeíiWa, apotecari de Tortosa, descubrí un nou mètode 
para elaborar la magnèsia blanca, publicantlo en un follet qual 
títol es: €DÍ8Cur80 fisico-quimico sobre el mejor método de elaborar 
la Magnèsia blanca, ó Leche de tierra para conseguirla mds virtuo- 
sa, Zaragoza, por José Fort, 1750.» Respecte à aquest descubriment 
y pera defensar la seua prioritat, diu el Sr. Mitjavila en son semestre 
Medico chímico: «El Dr. José Black, catedràtico de química en la 
üniversidad de Edimburgo, ha merecido los mayores elogios por 
haberle creido los químicos descubridor de esta tierra singular 
(la magnèsia pura ó incalcàrea): però han de saber todos los espa- 
fioles que cinco afíos antes, poco màs ó menos, antes que él la había 
publicado D. José Belilla, boticario de la ciudad de Tortosa, como 
lo probó en un largo discurso sobre la magnèsia que en el afío de 
1788 leí en esta real Acadèmia mèdica de Barcelona, de modo que 
para honor del sefíor Belilla, y en confirmación de esta verdad, 
pondre aquí literalmente un apartado entero de mi sobredicho dis- 
curso, etc.» 

En Joseph Antoni Zaball, apotecari de Barcelona y catedràtich 
del Colegi de Sant Victoria, publicà en 1788 un ^Discurso sobre la 
neceèidad de una Farmacopea nueva en Catalufía,^ En ell se propo- 
sa manifestar el perill y danys que poden seguirse de la variació ó 
indeterminació en les composicions més crítiques y usuals per falla 
de Farmacopea, y ho prova ab Texemple d'altres nacions que de 
temps en temps procuren arreglar les seues; però les seues rahons 
no foren escoltades y avuy encara seguim sense una Farmacopea 
catalana, cosa extranya en la terra hont s* escrigué la primera del 
mon y hont els autors y continuadors de la cèlebre Concòrdia tan 
bon exemple ens dexaren. 

Y ari*ibém à la gran figura à^En Carbonell y Bravo, qui per si 
sol ompla les derreríes del sigle XVIII y primers del XIX; sabi 
de erudició verament enciclopèdica; la química y la farmàcia 
foren les seues ciències preferides, originant una veritable reacció, 
causa sens dupte del desenrotllo de la ciència catalana del sigle 



176 

XIX. Baix el punt de vista que estem estudiant ara aquesta, la 
obra d'En Carbonell que més trascendencia tingué fou la <iPharma- 
tiob demenia chemi<B recentioris fundamentis innixaj^k publicada en 
1796 pera ús dels alumnes qui concorrien à les seues explicacions. 

En ella sapigué reunir els conexements elementals de la facultat 
ab tot el rigor que corresponia al títol: claretat de idees, mètode en 
son desenrotllo, concisió en les explicacions, precisió en les defini- 
cions y divisions, exactitut en els preceptes y regles, tals son les 
condicions de aquesta obreta^ comparades ab Testat de la ciència en 
aquell temps. Aquesta obra verament famosa, diuhen els autors 
de la ^Historia de la Farmàcia,* única de sa classe per alguns anys 
à Espanya, que manifestà els conexements facultatius, la Uógica 
més exacta y la puresa de dicció del autor fou son primer títol de 
recomenació als ulls de tota la Europa: les corporacions literàries 
y els sabis mes eminents d'Espanya y de França la ompliren de 
elogis, particularment els distingits Deyeux y Morelot, catedrétichs 
de farmàcia à París, y la Acadèmia médico-pràctica de Barcelona. 

La doctrina consisteix en dividir la farmàcia en quatre parts 
principals: divisió, extracció, misíió y combinació, el quals quatre 
grupos comprenen respectivament ab bastanta exactitut totes les 
operacions per medi de les quals poden prepararse medicaments; 
y en altres parts accessòries, la elecció dels simples, hont hi hà in- 
closa la matèria farmacèutica y la reposició de simples y com- 
postos. 

Fou reimpresa varies vegades y traduída à varies llengües, ha- 
vent servit de' text en algunes escoles de França, honor no conse- 
guit fins allavors per cap llibre espanyol. 

Altres obres relacionades ab la Farmàcia escrigué en Carbonell, 
però à mes de pertànyer ja al sigle XIX cap tingué la trascenden- 
cia de la anterior, que serví de motllo à tota una generació de sabis. 

Altres autors podríem citar, fills de les derreríes del sigle XVIII, 
però conforme al plan que seguim no'ns en ocuparem per no haver 
arribat à la plenitut de sa vida intelectual fins al si^le XIX; entre 
tots ells descolla En Fors y Cornet, de Barcelona. 

Ab la revolució moguda per En Carbonell y la empenta d'aquest, 
la Farmàcia catalana ocupà el primer Uoch dintre el moviment 
cient ífich de tota Espanya. 

^ 



Historia ipiatural 



La Historia Natural en la forma en que se la considera avuy, 
com à ciència que té per objecte 1' estudi metódich de tots els sers 
de la natura, tant orgànlchs com inorgànichs, no existia en la edat 
mitja; hem de traslladamos à una època molt moderna pera véure- 
la afermarse sobre bases segures y desenrotllarse seguint un criteri 
verament científlch. Però açó no vol dir que en aquells temps 
no s* estudiessen els sers, al menys els mes principals, de la natura; 
molt al contrari, el geni de Aristótil els havia donat 1* exemple, 
mes per desgracia no sapigueren aprofitarsen prou bé y predominà 
la imaginació sobre la observació, y la Historia Natural fou una 
espècie de historia fabulosa en que tot hi cavía menys la veritat. 
No obstant, en aquelles coses que eren de utilitat pràctica, tant baix 
el punt de vista médich com industrial, se 'n tenien conexements 
mes clars y se *n aprofitaven y fins se descrivien, però sense caràc- 
ter científlch, sense altra classificació que la primitiva dels grans 
grupus naturals. Altres vegades, els sers de la natura que eren 
coneguts ó estudiats els servien de tipus, als antichs, pera personi- 
ficar diferents qualitats à fi de que servissen d* exemple al home. 

Fém aquesta aclaració pera que ningú s' extranye de que à Ca- 
talunya no trobem cap naturalista, en el sentit que *s dona avuy à 
aquesta paraula, fins en època, molt moderna; y en cambi trobarem 
diversos autors qui s* ocuparen dels sers naturals en particular, 
baix aspectes molt diferents, y d' ells parlarem perquè naturalistes 
eren, à la seua manera y segons la seua època, ja que tractaven de 
la natura encar que en termes molt generals y sense fixarse fins al 
detall en els objectes que 'Is rodejaven ó de que tractaven y sense 
fer les grans síntesis pròpies de la ciència actual. 

En aquest sentit ens cal parlar, com à primer naturalista català, 
del beat Ramon Lvll, ja que no se li poden negar conexements de 

12 



178 

Filosofia natural. Observador constant dels fets qui passen al de- 
vant seu, els refereix ab freqüència en totes ses obres, ja sia ci- 
tantlos com exemples pera que 's comprenga mellor la doctrina que 
explica, ja sia que aquestos metexos fets constituexen el tema ex- 
clusiu del séu discurs. Fàcil seria acumular cites y copiar troços 
que confirmen açó. En el prólech del Liher de Natura, escrit en la 
ciutat de Famagusta, à Xipre, en 13(H, diu En Lull: que 1* ente- 
niment humà se complau en conexer la naturalesa y que *s proposa 
en aquest llibre investigar artificialment sos secrets. Que Lull se 
consagrà al estudi dels fenòmens naturals ho confirma 1' antich 
epitafi escrit ab caràcters gótichs que estava en la paret del séu se- 
pulcre, entre quals versos llatins s' hi llegien els següents: 

«A vanis mundi convertens ad sua sancta, 
Atque docens prompte natura quod exigit omnis; 
Et quse secretò naturaque mira creavit.» 

Pertanyia nostre sabi compatriota à la escola aristotèlica, y per 
tant admet els quatre elements com principi dels sers existents, com 
tendència à xmirsè ó penetrarse, moguts per un apetit que equival 
à lo que altres anomenaren afinitat ó força atractiva. Y no s* acon- 
tenta ab apuntar aquesta idea, sinó que tracta de averiguar cóm 
estan els elements en els élementats 6 compostos; explica la gene- 
ració y la corrupció; discurreix sobre les propietats essencials dels 
elements, si poden 6 no transmudarse els uns en altres; coneix la 
facultat magnètica del ferre tocat del imà, que allavors se gira cap 
d tramontana y al mitjorn-, descriu alguns metalls, pedres, vegetals 
y animals, y per últim fixa la seua atenció en els meteors, procu- 
rant inquirir les causes de la pluja, els vents, el llamp, etc. Fins 
sembla que no se li havia amagat el calórich que 's desprèn quan 
el moviment s* aniquila; de manera que *ls fenòmens de la termo- 
dinàmica no passaren desapercebuts del tot al sabi mallorquí. 

Entre els llibres d' En Lull naturalista, que dehuen en primer 
terme cridar la atenció, sens dupte s* hi ha de posar el llibre Chaos, 
del qual volem copiar unes quantes ratlles que delectaran al lector 
instruït demostrantli la perspicàcia d* En Lull y el conexement que 
I>osseía de la natura material. 

<Hud siquidem Chaos est illud subjectum, in quo et de quo sunt 
omnia entia naturalia sub lunari circulo, continens in se omnia 
quinqué universalia vel prsedicabilia, et decem prsedicamenta, atque 



179 

omnia semina causalia, quae siqaidem omnia praedicta in instante 
creationis ipsius Chaos creata sunt, hòc sic intelligendum est, quod 
ista nihil possunt súper essentiam Chaos, sed ideo dicuntur creata 
in eo, qaia de eo possunt omnia fieri per diversas transmutationes.» 

^No *8 troba en aquest text lulià armonisada y concordada la 
idea del transformisme de la matèria ab la varietat de la Creació, 
dogma de la religió revelada y principi de tota racional filosofia? 
Els quatre elements son pèl nostre doctor «quatuor potentiae, cnm 
quibus Chaos in elementata suam infiuit essentiam,» y en altre lloch 
arriba al punt son realisme de afirmar «quod Oenus sit Ens reale,» 
per tot lo qual entussiasmat Salzinger de veure en aquell temps de 
abstracció filosòfica un tal enamorament de conexement immediat ó 
experimental del ser material exclama: «Quis unquam in philoso- 
phia peripatetica tradidit quidquam de Chaos?» 

Diu el sabi autor de La Tradició Catalana^ que la missió mes 
fructuosa d' En Lull (prescindint en 1* ordre sobrenatural de la 
doctrina mística y ascètica y de la santedat y del exemple) es la 
que complí com à naturalista; aleshores el veyém el veritable re- 
presentant de la nostra raça cercant el fonament racional de les 
coses; però pràctich amant del experiment humà, segons el Uen- 
guatje modern, donat al estudi de la matèria, part essencial de la 
nostra naturalesa; y essent, en una paraula, un dels mes llustres 
sabis qui en la edat mitjana, proclamant la excelencia del experi- 
ment y ensenyant la anàlisis y la síntesis químiques, posaren les 
pedres fonamentals de les ciències físiques y químiques, de qual 
monumental grandesa tant se 'n alaba lo present sigle; per lo qual 
à nostre entendre Salzinger y Fomes trevallaren molt discretament 
al posar com à base de la glòria de Lull la seua ciència química ó 
natural. 

El llibre hont se ^ns presenta En Lull com à naturalista ó cone- 
xedor de molts detalls de la naturalesa es el tLíbre apeUat Fèlix 
de les TnaraveUes del Mon, lo qual libre feu mestre Eamon LvU de 
McUorques estant en la ciutat de Paris, lany de la nativitat de nostre 
Senyor Deu JhesvAíhHst MCCLXXXVL» Veuse aquí els punts que 
tracta mes conformes ab el nostre objecte: 

cComensa la quarta part del libre de les Mara velles, la qual es 
dels elements. 

Cap. primer de la simplicitat e composició dels elements. 
» II. De la generació e corrupció dels elements. 



180 

Cap. III. Del moviment dels elements. 
> IV. Del lamp. 
» V. Del tro. 
» VI De les nuus. 
» VII De la pluja. 
» VIII De la neu e del glaç. 
» IX Dels vents. 
» X Del temps. 
Comensa la cinquena part del libre de les Maravellacr, la qual 
es de les plantes. 

Cap. I De la generatio de les plantes. 
» II De la corrupció dels arbres. 
» III De la virtut de les plantes. 

«Senyer, dix Fèlix, (íper qual virtut lo ruibarbe, qui es calt 
e sech, es bo a la calor e a la sequedat de fetje?» 

Dementre quel philosoph en axi parlava ab Fèlix 

de la virtut de les erbes, un ca vench menjar devant ells una erba, 
per la qual gita colres que en lo ventre tenia, per que molt se 
maravella Fèlix de la indústria de aquell can; e de la propietat 
daquella herba.» «Senyer dix Fèlix, gran ma- 
ravella me do de la virtut que natura ha en les erbes medicinals, 
car segons que he hoyt recomptar, la virtut de una erba mateixa 
serà bona a curar la malaltia de diversos membres, en axí com Ió 
ruibarbe, qui es bo a curar fetje escalfat, e a clarificar la vista e a 
mundar los ulls es fort profitable. Bell amich, dix lo philosoph, en 
aquest arbre en que vos vesets star fulles e flors, es diversificada la 
virtut vegetativa en diverses maneres; car en aytantes fulles e flors 
com ha en larbre, se diversifica en nombre la virtut vegetativa, no 
stant la una fulla laltre, ne la una flor stant laltre flor.» 

«Comensa la sisena part del libre de les Maravelles, la qual es 
dels metalls. 

Cap. I de la generació dels metalls. 

en la generació que los elements fan dels metalls, no ha 

mija, car ells mateys los engendren, sens que 1 metall no engendre 
laltre, mas les plantes, una planta engendra laltre, e en los animals 
1 animal engendra laltre; per aço sta generació pus forts en los 
metalls que en les plantes ne en los animals.» 

« E quant se sdeve que en aquell moviment hanengun 

empatxement per alguna grossa vapor quis met enfre lo percussi- 



181 

ment que lo firmament fa a la terra, adonchs se fa terratrèmol en 
aquelles partides hon es fet aquell empatxament.» 

Cap. II De la qüestió que fo entre lo ferre e largent. 
» III Del azamant e del ferre. 

En lazamant, dix lo philosoph, ha Deus posada tanta de sim- 
plicitat de terra, que lo ferre ha apetit a aquell; e per aço lazamant 
mou a si lo ferre per gran influencia de simplicitat de terra, a la 
qual se mou lo ferre naturalment; en lo qual ferre ha mes de simpli- 
citat de terra, que no ha en nengun dels altres metalls; per la qual 
major simplicitat es lo ferre pus fort que nengun dels altres 
metalls.» 

Ho repetim; qui parla de semblants assumptes y d' aquesta ma- 
nera, podrà anar equivocat, podrà no ser un naturalista classificar 
dor, però es un naturalista en la ampla acepció de aquesta paraula. 

Axis també considerem com a naturalistes als jueus M. Bar. 
ScUomonis Chercio, de Gerona, y R. Qerson Ben Selomoh, Al 
primer s' atribueix la obra: *De animalibtis volatüibtíSj d€ ierpen- 
HbtLS, de montilms, de cedia, de terra, de ventibua, igne est aquis, de 
nive, grandine, de nvbïbvs, de oaaibus et lapidïbusy et rationalibus.* 
y la «Z>€ natura alimentorum, de insensibilibus, vegetabilibus et 
rationalibíis.^ El segon escrigué una obra titulada: •Sàhar Hasa- 
maim (Porta del cel),» composta de 4 parts, la primera de les quals 
parla dels quatre elements, de les coses animades é inanimades, 
dels núvols, neu, pedra, arbres, pedres y demés vegetals. 

En la Biblioteca Provincial Universitària hi ha un preciós còdex 
gótich català que conté diversos textos de Sant Pere Pascual y 
entre ells n' hi ha un ab aquest titol: ^Aço es lo libre de natures ^. 
bèsties e daucells e de lur signi ficacio.i^ En ell V autor se fixa en un 
caràcter ó qualitat de un animal y en trau conseqüències d' ordre 
moral que aplica a V hom. 

El còdex comensa axis: ♦Bells senyors totes les coses que los 
homens daquest mon saben y poden saber saben per dues princi- 
pals rahons les quals son aquestes. La primera raho si es seny. La 
segona raho si es sciencia...» Els animals à que fa referència son: 
«formiga, abella, aranya, gall, lop, ase salvatge, sigala, cens, cha, 
vibra, çinya, corp, leó, mustela, calandri, serena, aprismi recatu- 
res, tigre, unicorn, pantera, yena, pago, oronella, erisso calcatx, 
vibra, peix qui sapella virgilia gran, pellica, castor, pigot, segon- 
ya, falco, voltor, àguila, cavall, colom, estura, ballena, volp 
c guineu, fènix, orifant, papagay, perdiu sparver.» 



182 

Vegis alguns exemples pera ferse càrrech de cóm tracta 1* 
assumpto: 

«Deia natura deia formiga e deia sua significatio. 

La formiga síes un petit verme deia qual los homens poden 
pendre vertader axempli car ella per cassa e aiusta destiu perquè 
puscha viure en livern. E com ella ha aiustat lo blat sab lo be 
gardar e sornar en guisa de sots la terra que nos pot grillar ni 
malmetre Car ella trenca lo ferment e al ordi leva lescorsa e atressi 
fa dels altres blats. E coneix be que si ella noi aparellave axi que 
ellal perdria. Aquesta formiga se demostra ésser molt curiosa e 
sàvia per quens mostra que nos devem cer curosos en esta vida en 
tots bons fets e no devem cer necligents de trevallar lo nostre cors 
per so que la nostra anima baia nodriment. Lo nodriment de la nos* 
tra anima son bones paraules dels evangelis e deies profecies, Axi 
com dix nostre senyor deu No tant solament de pa viu hom mas de 
les paraules de deu Savis devem cer en guisa que la nostra saviesa 
totes sia verdadera. Ço es asaber que tot quant bon fruyt nosaltres 
farem en aquest mon sapiam governar en tal guisa que no puscha 
ser perdut e quens reta fruyt e vida en la glòria celestial. Car diu 
nostre senyor deu en V avangeli fets vostro tresaur en terra pertal 
que noi puschats perdre en lo cel Donchs per que la formiga axi 
petita feu deu per tanta utilitat del hom be devem veure que lo 
camell qui es tan gran bèstia molt maiorment nos dona exímpli de 
be afer.» 

«De la natura del lop e de la sua significació. 

Lo lop si es una bèstia qui ha ensi de molts pròpies natures e es 
nomenat lop rabant per so car arrapa e viu de robería. E com ell 
vol entrar en algun loch per emblar vays molt suaument e molt 
guinyosa e si ell veu que los seus peus fassen brogit pren los se ab 
les dents e mort los se fortment. 

Encara ha una altra natura que si ell pot veser lome ans quel 
hom veia ell encontinent lome pert tota sa forsa. E si lom veu lo 
lop ans quel lop lo veia lo lop pert tota sa forsa. Encara diu hom 
que ha aytal natura quel mascle no pot engendrar mentre que lo 
pare sia viu ne la loba no pot concebre mentre que la mare sia vi- 
va, E aquesta es la raho perquè dels lops son menys que de les ove- 
lles. Car la ovella no ha pus de un flll lany e la loba fan pus que 
una cadella o tants. Encara ha una altra natura que ell ha tant fort 
lo coll que noi pot girar sinó ab los pits ensemps. 



183 
Aquest lop nos ensenya... etc.» 

«De la natura del calandri e de la sua significació. 

Lo calandri si es un alcell de que hom comte una nobla natura. 
Que com hom lo porta a veser algun malalt si lo calandri lo garde 
en la casa es senyal que deu garir. Esi lo calandri noi garda es se* 
nyal que deu morir. Aquest calandri podem comparar al savi con- 
íessador...» 

N' hi hà prou ab aquestos exemples pera veure que & pesar del 
seu títol no 's tracta de un llibre de historia natural, sinó mellor de 
un arreplech de notes folk loriques, creencies ó supersticions res- 
pecte à les propietats d' alguns animals. 

En el manuscrit del sigle xiv de que ja havem parlat en el ca- 
pítol de Medicina, existent en la Biblioteca Nacional de Madrid 
(4. 170-8.*), hi h& un tractat molt curiós que comensa en el foli 89 
de la següent manera: 

«Comença lo tractat de les viandes e dels beures, e primera- 
ment del íorment. . . 

Y segueix després: «...del ordi, avena, millavena, arròs, íezols, 
lobins, llenties, faves, pezols, ciurons... 

De les fruytes, primo de les figues... > 

Després segueix: «...rayms, rayms penjats e panses, mores, 
prunes^ sireres, pomes, peres, preseehs, magranes, holives, nous e 
avellanes, ametlles, festuchs e pinyons, codonys, ponsius, cogom- 
bres, carabases, naps, pestenagues, sparechs, girjoles, ravens, 
alls, sebes e porros, lletugues, verdolagues, cols, spinachs, borraja, 
fenoll, juyivert, blets e bledes. 

Del menjar que és dels animals, primerament de carn de porch, 
carn bovina, anyell, ovella, e moltó, cabrit, cabra e boch, llebre, 
servo... 

De les parts dels animals, primerament dels peus: ...cervell, 
moll, ventre e membres que en ells son, llet, formatje, sanch, au- 
celis, gallina, pollastres, gall, perdiu, guatles, colom, todons e 
tortres, pardals e altres aucells pochs, oques e anedes, hous, oli, 
vins, vinagre, aygues...» f^alten els folis 112 al 139, y en aquest y 
els següents hi han escrites algunes receptes. 

Del sigle XIV era també un manuscrit en vitela que en Cormi- 
nas cita com existent en la Biblioteca del Monestir de Ripoll, ti- 
toll•lt Liber reductorii moralii fr, Petri Benjori,» qual llibre vuyté 



184 

tractava de aquis et fluminibus^ y el novè de piscibus eé monstruú 
marinis. Ignorem hont haurà anat à, parar aquest manuscrit. 

Una prova de que la física natural tenia aficionats à Barcelona 
ó Catalunya en general ens la dona el fet de que en aquella ciutat 
se imprimí en 1482 la Phisica pauperum d' Albert, exemplar rarís- 
sim que comensa axis: ^Opus preclarissimum phia AJòerti nuncu- 
patum at phisica pauperum^ y acaba: cDecimaquarta Septembris 
MCCCCLXXXII Barchinone per Petrum posa presbiterum completa 
íuit phisica pauperum Deo gratias. Amen.» 

Com à naturalista considerem també à En Jaume Ferrer de 
Blanes, gran navegant y cosmógraf, ja que en la Letra de Mossèn 
Jaume Ferrer , feta al Almirante de las Indias Ghristofol CoL•Uy 
Burgos d 5 de agosto de 1495, escrita per ordre de la reyna Isabel, 
descriu ab gran erudició les riqueses naturals que 's troven à «la 
vuelta del equinoccio,^ fundantse, pera ferho, en sa molta pràctica 
en els mars de Llevant, Alcoire y Domas; en que era lapidari, y en 
la afició que sempre tingué à investigar aquelles parts: dona à co- 
nexe també el clima y provincià de hont venien els productes. Es 
també autor de un Tratado delas piedras finas hont se revela, sinó 
naturalista, un entès lapidari. 

En el sigle xvi comensa à escriures verdadera Historia natural 
à Catalunya; els autors Despuig y En Manescal parlen ja ab bas- 
tant detall de les belleses y productes naturals de Catalunya; y cap 
à fi de sigle el jesuita P. Gil escriu la primera Historia Natural de 
Catalunya ab plan y caràcter cientlfich. Anem à parlar de les obre& 
d' aquestos tres autors. 

En Despuig, de Tortosa, escrigué en 1557 una curiosa obra que 
no s' ha imprès fins al 1887, qual títol es: Los Col•loquis de la tTi- 
signe ciutat de Tortosa fets per Mossèn Cristòfol Despuig cavaUer. 
D* ella extractarem sols la part que f à referència à la Historia Na- 
tural de la comarca aquella. 

En lo «Colloqui sisè. En lo que se mostra la varietat de fruits y 
altres excelencies que dins los termeris de Tortosa se troben...» 
porta detalls molt interessants respecte à la historia natural de» 
aquella part de Catalunya, citant els noms vulgars de una munió 
de animals, tant de mar y de riu com de terra, y de plantes y pe-, 
dres. Vèginse 'n algunes mostres: 



185 

«... lo que en lo riu se pren son llampreses, sabugues, esturions, 
anguiles que competeixen en les llampreses, mujols, Uius, caluchs, 
llops, barbs, madrilles.» 

«... los llagostins, palaies, roms, arades, ostres, molls, tonynes, 
palomides, reigs, corballs, y tota laltra inflnitat de noms de peixos, 
que no tenen compte se prenen en lo mar, y en los estanys...» 

«... digaume Seftor en aqueixes lagunes o estanys y en aqueixa 
Ribera y prats crienihy ocells com en la nostra Albufera, per poder 
tirar ab escopeta ó ab arc? 

F. Infinitíssims. Es cosa pera no poderse creurer, y també es 
una altra lletania no menor que la passada la dels noms que tenen: 
allí hi ha primerament cygnes, flamenchs, fotges, oques, cardes- 
ques, oques franceses, anedes, caruces, cabirois morells, perisons, 
cabrelles, cops marins, aclaus, toros, frarets, movietes, galeres, 
corriolaigues, cirlots, galls marins dorals, pollets, garces reals, 
garces rubies^ garsotes, garces pardes, esplugabous, agrons, gavi- 
nes, gavilans, eixadelles, alcaravans, fumadells, àguiles pescate- 
res, carcatrassos, y los dos darrers son de rapifta...» 

«... Ay també en aquella mateixa marina grandíssima abun- 
dància de conills y de lliebres, y gentilíssima disposició de terra 
pera cazarles... ay grues, agraons, garces reals, garces rubies, gar- 
zotes, garces pardes, espluga bous, alcastivan, y altres infinits 
orcells, y pera astors molts francolins, perdius, musols..., fins & 
tortugues veres y pradenques trobam allí...» 

«... Así tenim primerament forment,... més avant ordis y altres 
pans menuts; cànem y llins, llavors de sebes, y de cols. y son estes 
dos semens así tan estremades que les porten per tot lo mon,... olis 
que mai se agoten... vins y molt bons^ especialment los clarets, 
figues, garrofes, mel y cera, peix en increïble quantitat; solsores 
pera sabó^ soses pera vidre, roisa pera tenyir, roldos pera adobar, 
gualda també pera tenyir, sal en gran abundància, seda, y va en 
grandissimalment, fusta en infinit número, y la millor, ó al menys 
la més fort d* Espanya, alquitrà, pega, trementina, carbó, llenyes 
ab gran fartura, palmes en grandíssima quantitat que posades en 
obra ne carreguen vaixells, aquestes son palmes bordes, també 
n' hi ha veres, moltes y molt bones, espart, y encara que poch mas 
es molt fort, hay també algeps pera obrar cases molt y molt bo,... 
aixís mateix hi ha guix pera posar é, la verema...» 

«... Allí primerament trobareu les més bellíssimes aigües de fomt 



186 

claríssimes y írigidissimes que sien en lo mon y especialment n' hi 
ha una que es la font Sendrosa de tan estrafla naturaleza que es 
per espantar y es que los divendres ó disapte de cada semana 
Ilansa la aigua tan turbia y tan cendrosa que pareix que la han 
remanada dins de una caldera de sendra y tots los altres dies la 
Ilansa clara com lo sol: allí se troben la major part de les erbes que 
han menester los apotecaris, allí son les flors montaíieses odoríferes 
en una cosa infinita^ allí fruites silvestres de moltes maneres fins à 
castaíies noi falten. 

... los llefiams que allí se crien es cosa brava: primerament pi 
vert, pi comú, sapi, roure, carrasca, oró, magranera borda y estos 
dos son molt singulars pera cadires, corniser, mopesa, allsahuch, 
faig, teix, boix, marfull, aladern, materselva, rataboschs, arbocer, 
ginebre bort y ver, espinal, avellaner, grevol, de ques fa lo visch, 
freixa, ginebre, sabinat, sabina; per altra part es montaíia tan 
grasa, que produeix mil altres regalos especialment bolets se fan^ 
allí una cosa admirable y de tantes maneres que es cosa de no 
creurer, y a rovellons, pebrasos, robiols, bateons, quademes, ca- 
brits, brunets, peuderrates, murugules, exerclons, criambres blan- 
ques, criambres pardes, aseroles, cadorles, tots aquestos son bonís- 
simes de menja, ni ha altres també que no son bons pera menjar, 
mas per altres coses son bons, só es criambres vermells, bolets de 
bou, mataparens, y també se troben allí truferes perquè no hi falta 
ningun genero de bolets, allí se troba bon jesmini molt y molt bo, 
atsabesa, argent viu, mina de ferro.» 

«Crianse també en aquella montaíia com jo he dit moltes salvat- 
jines mes de les que son assi baix en la ribera com son porchs sal- 
vatjes, cervos, cabrons montesos, cabriols, fatgines, ginetes, tei- 
xons, gats cervals, esquirols, arrions, conills, llebres,. •• llops 7 
raboses... també crien allí molts generós de ocells de rapina com 
son àguiles caudals, àguiles estorenyes, àguiles melioses, àguiles 
cerpeteres, falcons, astors, micles, alzotans, esparvers, ni tampoch 
hi falta allí pesquera de truches, de anguiles, de barbs, de madri- 
Ues,... allí hi ha mines de or y de argent... en una partida de 
aquest terme que 's diu la vall den Rubí se troben pedres precioses 
com son rubins, esmeraldes, jaccins, esmeragdes, granats...» 

Per més que la creyém exagerada en molts punts no dexa de 
ser curiosa aquesta relació de productes naturals de la comarca de 
Tortosa. 



187 

El distingit historiador En Franciscà Tarafa, de Granollers, 
escrigué en aquest sigle una obra catalana, qual títol era: ^Dels 
pobles, rius y montaüas de Espafía,» qual manuscrit cita en Serra 
y Postius (1), però no 'n tenim cap més noticia. 

El Dr, Onofre Manescal en son •Sermó vulgarment anom,enat 
del Serenissim Senyor Don Jaume segon, justicier y pacífic^ Rey de 
Aragó... etc. Predicat en la sancta iglesia de la insigne Ciuiat de 
Barcelona a4 de Noembre del Any 1597,» se ocupa també parcial- 
ment de la Historia Natural de Catalunya. En el fol. 59, volta, 
després de terminada la part purament històrica, comensa la geo- 
gràfica, histórich natural y ètnica de Catalunya. Els títols dels pa- 
ràgrafs son: cDe Cathalunya.» cRodalía de Cathalunya.» «Divisió 
de Cathalunya.» 

♦De&cripció breu y alabanças de la vila de la Selva del Camp 
de Tarragona.» En aquest capítol parla de les produccions natu- 
rals: «Perquè en aquest terme trobaran tanta varietat de cosas, y 
ab tanta abundància quanta ni haja en altra terra servada propor- 
ció. Callirse han en aquest terme sis milia, ó set milia quarteres de 
íorment, quatre milia quarteres de faves, de vi se cuUiran de cinch 
milia a si» milia carregues de oli quant la anyada ve bona de 
trenta mil a quaranta mil quartans, sens alguns altres grans, com 
son ordi, sivada, y alguns U^ums. Puys si volem parlar de les ave- 
llanes ques cullen en aquest terme (las quals seran cinc o sis milia 
quarteres lany) es cosa de admiració...» «... No faltan a esta vila 
ayguas: puys ames de moltas cisternas, y pous, y una font quey 
ha en lo mitj de la vila...» «los vins de la Selva poden competir no 
dich sols ab los de Mataró, Sitges, Rosselló y Benicarló, però en- 
cara ab los vins mes alabats de Castella, que son vins de Sanet 
Martin y vius de Yepes.» «... Loli de la Selva es del millor que 
tinga Cathalunya, les avellanes poden exir en competència ab les 
del Empurda, çilomenos en altres terres tenen per millors aquestes, 
que les del Ailipurdà.» 

«De les concas, plans, valls y boschs.» En aquest capítol cita 
el nom de 16 plans principals, de les conques y de les montanyes 
mes renombrades. Del Montserrat diu: «Estàs montanyas tenen 
pedra, que ja que no es fi jaspi, es molt semblant à ell.» 

«Dels promontoríà.» Ne cita 12 y 30 colls y ports. 



(1) Pròdig, y fínez. de los santes Ans^ole^. Barcelona, 1726 



188 

«Dels rius.» Cita primer 24 rius que ixen al mar y 22 que se 
junten ab altres rius. 

Després dedica altres tants paràgrafs à les vegaricu, comptats 
y vescomptixts y Baronias, als Linatjes de Cathalunya. 

Per la seua importància baix el punt de vista histórich-natural 
copiem els dos paràgrafs que seguexen. 

«De la Abundància y fertilitat de Cathalunya. 

Es Cathalunya terra feitilíssima, y abundantíssima, perquè dins 
Cathalunya se cullen les mes de les coses que son menester, per al 
sustento del home. Forment se cull en gran abundància, y molt bo 
en moltes parts de Cathalunya, en particular en Urgell, en lo Va- 
llès, en Vilafranca del Pauadés y en lo camp de Tarragona. Tota. 
manera de llegums se fan per tota Cathalunya, y grans, com siva- 
das, ordi y espeltas. Avellanes se cullen ab gran abundància en lo 
Bmpurda, y en la Selva del camp de Tarragona. 

Los vins de Cathalunya son los millors tinga Eispanya, perquè 
a mes de que en moltes parts se fan molts bons vins, en Rosselló se 
fa vi moscatell boníssim, sens altra manera de bons vins. En Mata- 
ró se fan vins clarets boníssims. En Sitjas se fa malvesía regalada 
y en Falset. En Benicarló se fan molts bons vins. En la camp de 
Tarragona se fan tota manera de vins, com son clarets, trobats, 
atzerims, santoli y macabeus, y en particular en la Selva que com 
tinch dit en asso en particular, com en moltes altres coses, porta 
gran ventatje a moltes parts. De Ametlles hi ha molta abundància 
en Urgell. En Igualada y Manrresa se fa molta mel y molt bona. 

Si volem tractar de fruytas no faltan estàs en Cathalunya, puys 
tota ella ne esta ben provehida. Los formatges de la Selva de Girona 
son en totas parts estimats. Los formatges de Capdella en Pa- 
llars son molt bons. Les carns de Cathalunya son molt bonàs en 
particular las del camp de Tarragona. Lo cànem de Tarragona es 
molt bo. Las figuas son moltas, y sobre totas las del Priorat. Vola- 
tería tenim gran abundància, en particular en Ampurda. De galls 
de índia, y pavos esta ple lo Velles, y tota Cathalunya de tota ma- 
nera de cassa. 

Lo que toca al peix no tinch que dir, puix tots veuen la abun- 
dància que nia en Barcelona, y per tota la costa, la pesca de tonyi- 
nas, llampugas, y altres pexos regalats, no faltan en Cathalunya. 
Las sabogas, asturions, llanpreas y altra manera de pexos tenim 
en lo riu de Tortosa. De truytas nia per molts rius de Cathalunya ab 



189 

molta abundància, peix que pot competir ab les liampogaes, y qual 
se vol altre peix de mar y de riu.» A continuació parla dels pror 
ductes mes senyalats de la indústria catalana. 

cCo&es notables quey ha en Catalunya. 

La montanya de Montjuich ahont creix la pedra. La sal de les 
montanyes de Cardona. La sal ques fa. en los Alfachs, y en moltes 
parts de Rosselló artificialment. En Canigó hi ha un estany en lo 
qual si hi tiran una pedra fa caure gran pedra. En Sant Culgat del 
Velles tenen faves, de les que floriren, y granaren en temps de 
sant Sever, que aura mes de noucents anys, ques conserven. En 
sant Magi hi ha aquella font miraculosa de aygua, per medi de la 
qual lomnipotent Deu tants miracles fa, y tanta gent resta curada. 
Laygua de Arles en Vallespir, es cosa digna de memòria que ix de 
una tomba, que esta en layre, ahont de part alguna noy pot entrar, 
y de allí sempre ne treuen. No es raho olvidarse de les aygues car 
lentas ques troben en Caldes de Mombuy, Caldes de Estorach, Cal* 
des de Malavella, y en altres llochs. En sant Miquel sobre Manrresa 
se troban glevas de terra, que creman en lo foch, com acarbo, y son 
com la terra de Flandes. En sant Llorens de Sardans tenen lo parpal 
que tirava Roldan molt luny. En Cervera .... De Montcada fins a 
Montgat, hi ha una cova gran. Prop Liminyana hi ha una cova ahont 
diuen hi ha grans tresors. Prop Manresa es la cova que diuen Si- 
manca. Prop Montsant se troba una cova encantada ahont entra A. 
Martorell pagès, y un argenter de Barcelona, la qual avia uberta 
micer Pellicer de Carcia, y après la torna a tancar.» 

Axis, ab aquesta barreja de productes naturals, artificials ó re- 
lacions fantàstiques se escrivia la historia natural, sense guardar 
cap método. 

De principis del sigle xvii es la primera y única Historia Natu- 
ral de Cathalunya coneguda, donchs encara que, com veurem mes 
endevant, s'han escrit altres ensaijos, cap tè la extensió, ni estava 
fet ab un criteri tan ample com la obra de que anem a parlar. 

Es son autor el P. Pere Gil, de Reus, qui en 1574 entrà en la 
Companyia de Jesús^ quan tenia 23 anys. Fou un autor fecon- 
díssim, trobantse entre les seves obres manuscrites la historia 
Natural j Eclesiàstica y Civil de Catalunya: d'elles diu En Serra y 
Postius: «El Padre Onofre Relles, en el índice de manuscritos que 
trae à la fin de su Historia de San Narciso, nos dize que el Padre 



190 

Pedró Gil escrivió la Historia Natural y Eclesiàstica de Oataluüa, 
y que tenia dichos manuscritos en sa poder; los qaales sabé Dios 
donde abrau parado.> 

Per sort els pressentiments d' En Serra y Postius no 's realísaren, 
y les tres histories del P. Gil s'han salvat y figuren avuy entre 'Is 
mannscrits de la antig^ia Biblioteca Episcopal Catalana. 

La Historia Natural forma un volum en 4. de 70 folis de lle- 
tra menuda y atapahidíssima, y si be no es una historia natural en 
el sentit en que 's pren avuy aquesta, conté datos interessantíssims 
dels productes naturals dels tres regnes que *d troben a Catalunya, 
ab exclusió de casi totes les faules, allavors tan freqüents al parlar 
de coses que no savien explicarse naturalment. 

Es impossible extractar la obra aquesta sense copiar la major 
part dels seus capítols, de manera que pera doname una idea trans- 
criurem sols els títols dels capítols y algun fragment peraque's vege 
cóm se desenrotlla. 

El títol es com segueix: €Li I, de la historia Cathalana en lo 
qual se tracta de Historia o descripció natural ço es de cosas ncUu- 
rals de Cathalufia»» 

L* Índex conté els següents capítols: 

«Cap 1. De las tres parts del Mon, Asía, Affríca, Europa, Del 
sití que te Espaúa en la part occidental de Europa. 

Cap. 2. Siti^ altura, Clima, templança, postura y sana que te lo 
Principat de Cathalutla en Espanya. 

Cap. 2. De la Longitut, latitut, figura, divisió y parts de Ga- 
thaluíLa. 

Cap. 3. Deia Mar, Estanys, y Rius que te y de que gosa Cata- 
lufia. 

Cap. 4. Delas Fonts principals y banys naturals que te Catha- 
lunya. 

Cap. 5. Dels Monts, Colls, Valls, y Plans de terra de Cathalu- 
nya: y dels ports de Mar principals que te lamar de Cathalufla. 

Cap. 6. Deia varietat, gentileza, excellencía y valor de pedres 
que te Cathalufla: tant per & edificar com per altres serveys y 
effectes: y de algunas pedras precíosas ques troban en Cathalunya. 

Cap. 7. De las Minas de Soffre, Coffoll, Salmítre^ Vidriol o Ca- 
parrós, Alum y altres minerals; y del Coral ques pesca en la mar 
de Cathalufla; y llavora en la mateixa Cathalufla. 

Cap. 8. Deia sal ques cull en las riberas del Mar; y delas minas 



191 

y montaftas grans y maravellosas de Sal de Cardona que estan 
casi en Mitj de Cathalunya. 

Cap. 9. De differents cosas y materials dels quals sefa la Pól- 
vora, Paper y color de draps y de sedàs y lo vidre specialment de 
las varietats y excellencias del vidre ques' fa en Cathaluflya. 

Oap 10. Delas Minas de ferro, Plom, Aram, Argent, Or y al- 
tres metalls: que se son trobats ó vuyduran en CathaluíLya. 

Cap. 11. Deia varietat y abundància de fusta que y ha per à 
edificar, y altres serveys; y de Galeras, Naus, Cofres, Archimesas, 
y altres coses que de fusta se fan en Cathalunya. 

Cap. 12. De lli, Cànem, llana y Seda ques cull; y dels draps 
ques fan de ditas cosas; en special draps de llana en CathaluíLya. 

Cap. ir,. Delas coUitas de pa, y altres grans y llegums, vi, oli, 
truytas, arroz, ceffrans y cosas semblants que y ha en Cathaluflya. 

Cap. 14. Delas herbas aromaticas y medicinals; y ayguas y 
olis dellas; delas drogas y Mannà y materials per à medicaments 
y medicinas: de la mel excel•lent y serà que y ha en Cathalunya: y 
de las confituras que en ella se fan. 

Cap. 15. Deia varietat y abundància de animals deia terra; 
domestichs y feréstechs, tant per à treball, com per al manteni- 
ment dels homens: y de la caça dels animals terrestres que y ha en 
Cathaluflya. 

Cap. 16. Deia varietat y abundància dels peyxos ques crian y 
pescan enla Mar, Rius y estaflys de Cathaluflya: dels quals no sols 
gosa ella, però encara las provincias y parts veyuas. 

Cap. 17. Deia varietat y abundància de ossells del ayre tant 
domestichs com feréstechs y de las differents caças de ossells ques 
usan en Cathaluflya en special cignes, francolins, etc. 

Cap. 18. Com Cathaluflya te sufficientment per à si mateyxa 
totas las cosas, útils y necessarias ala vida humana, y moltas de- 
llas en abundància pera comunicar à altres Provincias: y quant po- 
ques: y quines son las que li faltan. 

Cap. 19 De alguns seflyals y effectes naturals cels y elements 
més notables, tant generals à Espanya, com specials à Cataluflya, 
ques' te memòria haver succeyt desdel principi del mon fins ala 
Nativitat del Senyor per spay de 

Cap. 20. De alguns seflals y effectes naturals dels cels y ele- 
ments mes notables, tant generals à Espafla com specials à Catha- 
luflya que han succeyt desdela nativitat de X.® per spay de mil 
aflys fins al afly 1000 de nostre Redemptor. 



192 

Cap. 21. Dels Sefials y effectes natarals dels cels y elements 
mes notables que ban succeyt en Spaiia y Catbalufiya: desde '1 
afiy 1000 fins al aiiy 1500 de nostre Senyor. 

Cap. 22. Dels sefials y effectes naturals dels cels y elements 
mes notables que han succeyt en Spafia y particularment en Catba- 
lufiya, en aquest últim nostre Setgle ço es desdel any 1500 fins al 
any 1600 de nostre Redemptor. 

Cap. 23. Delas varias Complexions y condicions naturals à la 
gent y nació Catbalana: y dequinas maneras de gents y nacions es 
estada Catbalufiya babitada.» 

Pera que 's veja la manera com tracta les qüestions apuntades 
en els anteriors capitols, en copiarem un d' aquestos, el que fà re- 
ferència à la petrografla de Catalunya. 

«Cap. VI. — De la varietat, gentilesa, excellencia y valor de pe- 
dras que te Catbalufia tan per à edificar com per altres serveys y 
effectes: y de algunas pedras preciosas ques' troban en Catbalufia. 

Com Catbalufia conforme està dit en lo precedent capitol, casi 
tota ella, ó per la major part sia montuosa, de aqui es que casi en 
tota ella y ba abundància de pedras per à edificar y en alguns 
plans com son lo de Urgell, de Penades, de Vicb y de Cerda- 
nya etc. abont no y ba montanyas, tenen tan bona terra per à fer 
rajolas; y proveeixen se també de pedra de las montanyas veynas, 
y axí se fan en Cathalunya ordinàriament bellas Iglesias, y bells 
edificis de muralles, torres y cases. Tant que totas las ciutats que 
son 11 y totes les viles que son cap de Vegueries; y totas las vilas 
maritimas y las mes ó casi totas las vilas mediterraneas, y molts 
llocbs grans y petits, tenen murallas de pedra o de tapia molt bo- 
nàs, ab sas torras de defensa; com baix en lo llibre segon se dirà. 
Y com de certa manera de pedra cuyta se faça la calç y lo guix: y 
esta sia abundants en moltes part de Catbalufia. També com y baja 
en Catbalufia molta arena per rabo dels rius y rieras, y ribera del 
mar, de aqui es que los edificis se fan en Catbalunya ab mes como- 
ditat y millors que ab moltas altras provincias o regnes de Espafta 
ó de Europa. La varietat de pedra de Catbalunya, es cosa per alar 
bar al Senyor que es criador delia, perquè en lo camp de Tarra^ 
gona y altres parts de Catbalufia no obstant que y ba pedra per à 
edificar fortissima: però per altra part y ba pedra de saldo tan 
molla que la serran ab serra de ferro: y la llayoran y allisan ab 
tanta facilitat, que apenas los picapedrers tenen que cançarse en 
poliries y llev oraries. 



198 

En Montserrat, Girona y moltes altres parts, es la pedra fortis- 
8ima però de bon llustre, y molt acomodada per & edificis, y par- 
ticularment en Girona y ha pedra en abundància que ratira à pedra 
marbre però es un poc escura, la cual se Uavora Uisissima, y es 
bona per à fer picas de aygua beneyta, obras grans belles y acco- 
modades per à altars y coses semblants. 

La pedra que ses treta y se trau de la montanya de Montjuich 
la qual esta al costat de la ciutat de Barcelona, cosa es notissima 
à tota Cathalufla: la qual es estada y es en tanta abundància, sens 
disminució de dita montanya que molts diuen que se ha treta de 
Montjuich mes pedra que no eia tota la dita montanya, y així diuen 
que sens dupte ha crescut y creix dita pedra: y que si no cresquera 
ja dita montanya ó seria acabada ó al' menys notablement amin va - 
da. Es la pedra de Montjuich de difíerents maneras; alguna es 
molla que casi se podria serrar, altra es fort, y altre mes fort, y 
-altra fortíssima. Però tota ella se pica y poleix y llavora ab prou 
facilitat. Es pedra accomodadissima per à edificar tot genero de 
edificis, axis de torres, murallas, baluarts, Iglesias y palacios, com 
de casas particulars: las quals se fan de pedres de fil y seble; ab 
finestras, cantons y archs de pedra picada. 

Las molas dels molinets de ma ques fan desta pedra per à mol- 
rre, amellas, avellanas y arròs per à fer y aparellar à menjar es- 
cudellas regaladas. 

Las molas ja més grans ques fan per à molins de sanc pera & 
molrrer ab animals, sal, forment y ordi, y altres grans: per à fer 
sèmola ó farro, ó altres coses ó farina per al manteniment ordinari 
y necessari ala vida humana. 

Las molas grans ques fan de dita pedra per à molins de aygua 
y de vent, per & molrre sal y farina en abundància. 

Y las molas finalment encara mes grans que 's fan per à premp- 
sas y molins à obradors de oli, per à molrrer las olivas y romprer 
tots los pinyols dellas; y altras cosas semblants: són innumwa- 
bles y no sols en Catalunya se serveixca de molas de Montjuich però 
aportan delas preditas ab naus y altres vaixells per mar, à las islas 
de Mallorca, Menorca, Iviça, Serdenya, Cicilia, y ó. Itàlia, y & Va* 
lencia, Carthagena, Sevilla y altres parts d' Espanya. A Marcella 
y altres parts de França y aixi en lo moll de Barcelona sempre y 
ha molas aparelladas. 

Ames de las pedras comunas preditas y ha an Cathalufla altres 

13 



194 

pedres també per à edificar raríssimas y excellentíssimas les qnals 
si be son de valor y cost de Uavorar; però Uavoradas son per edifi- 
cis de Iglesies, Capellas, palaus Reals y Episcopals excellentíssimes 
y maravellosas. 

Una pedra nomenada llisos y ha en las montanyas cerca de 
Tarragona, la qual es fortíssima, y de color negre, però prou ac^ 
comodada per à allisarse y Uavorarse. Es molt millor que la pedra 
negra que ve de Girona. Es à modo de espècie de marbre, excepte 
que lo marbre es blanc y esta pedra es negra. Desta pedra esta em- 
pavimentat.alguna part del paviment de la seu de Tarragona; y 
estan fetas part de algunas capellas de dita seu: en especial las de 
Don Antonio August! y don Joan Teres Arcabisbes de Tarragona. 

Espècie de marbre blanc, com esta dit y ha en Girona; però e& 
escur, y no tan blanc com lo marbre ques talla y poleix en lo Ge- 
novesat. En las montanyas junt al monestir de Poblet y ha marbre 
blanc finíssim y blanquíssim, y al qual poca 6 casi ninguna ven- 
tatja fa lo marbre de Gènova. * 

Jaspe de diff erents colors se troba y trau en les montanyas cer- 
ca de Tarragona: y de dit jaspe se son fetas algunas columnas que 
estan en la seu de Tarragona en la dita capella del Sor. don Anto- 
ni Augusti. 

Però mes excellent jaspe se talla y trau de las montanyas junt 
à Tortosa: lo qual japse se nomena brocasello; perquè te ayguea 
onas y llavors a modo de Brocatello. De aquest jaspe se son 
fetas moltas columnas y pessas seftaladas, y una taula y altres- 
oses que estan en la casa de la Diputació de Barcelona, y en 
dita capella de don Antonio. De aquest jaspe se fan aras portàtils 
per altars molt excel•lents y agraciadas, que las aportan à molta» 
parts de Cathalufia y ÍE!spafia y Itàlia. 

Alabastre que es pedra blanca, clara y transparent se talla eu 
moltas parts de Cathalufia. En especial en las montanyas junt à 
Monblanch y Poblet, però aquest no es tan fort; en las montanyas- 
junt & Sant Magí es mes fort y mes fi lo alabastre. Serveix aquesta 
excellent pedra, per algunas comisas de capellas per algunas imat- 
ges de pedra la esculptura de las quals es & la vista molt agraciada. 
Per à vidrieras, perquè si 's tria de lo alabastre y se aprima be 
dona molta llum posantlo en finestras y vidrieras y encara que na 
dona tanta llum quanta lo vidre; però es de menys perill, y no ea 
de tant cost, y així en la Iglesia de Reus, y altres Iglesias del Camp 



195 

de Tarragona y de Cathalafta, y ha vidrieras de alabastre pinta- 
des, ó sens pintar, molt claras y molt agraciadas, y guardan mes 
del vent y fret qne no lo vidre. També se fan de pedra de alabastre 
haras portàtils per à altars molt bonàs y molt accomodadas. Sols 
tenen una falta que quan reben grans cops passen mes perill de 
trencarse que no las haras f etas de jaspe ó marbre: per ser mes bre- 
Yol y trencadissa la pedra de alabastre, que no de jaspe ó mar- 
bre, etc. 

Cristall molt bo se troba y talla en Cat)talufia; especialment en 
Montseny en la parròquia de Viladrau, y en las montanyas de las 
quals naix Llobregat junt à un lloch nomenat pobleta, lo qual cris- 
tall eucara que no es en tanta abundància ni te per ventura tots los 
graus de fino que te lo cristall que ve de Milà y de Nàpols: no perço 
deixa de ser molt fi y bo, y se veuria molt més sa finor sis donas- 
sen à traurel y beneficiarlo. 

Taho en la pefia de Cadaqués. 

Ni faltan à Catalunya Pedi-as preciosas. Perquè encara que nos 
troban en ella, los fins y preciosí ssims diamants que venen de 

Ni esmeraldas que venen de Ni Rubins flní«8ims; 

los qual son portats à Espaiia de Ni Coral lo qual se cull en 

lo mar de Sardenya. Ni perlas preciosas que venen de índia. Ni 
pedras basars que veuen també de índia Oriental y Occidental, 
etcètera. Però trobanse altres pedres les quals encara que sien de 
menys valor, no perço deixen deser precioses. 

Turqueses que son de color blau molt bonàs, se troban en mont 
negre y junt & Estalric, tenen sols una falta que ixen un poch es- 
caldades. 

Ametistas que son de color violaceo molt finas y bonàs se troban 
en Cathaluíia, y trauense de las montafias de 

Agaetas que tenen color mesclat de vias blancas, rojas y ne- 
gras, molt finas y agraciadas se troban en las montanyas de Tevis- 
sa y altres llochs de Catalunya. 

Comiolas que en llengua italiana se diuen Comelinas, y vulgar- 
ment en Cathaluíia se nomenan estronca sanchs per lo effecte que 
fan de estroncar la sanc quant algú te fiuix de sanc per lo nas 6 
boca, ó part occulta; se troban en Cathaluíia y molt finas, en las 
montanyas junt a la pobleta. 

Estàs se troban al present: y moltas altres pedras preciosas y 
per als cossos humans molt saludables, se trovarian, si y hagués 



196 

lapidaris intelligents y curiosos, que fessen diligència en cercarlas, 
y si tinguessen diners en ser trobadas per benefíciarlas; que esti- 
guessen accomodadas per à servir per sortijas, pectorals^ collars, 
sintaa, mitras, guarnicions de creus, adreços de Images, diademas 
y coronas dels sants, etc.» 

, . Com se veu, aquesta Historia Natural de Catalunya, ab tot y la 
època en que fou escrita, ofereix un gran interès y es digne de que 
sia publicada. 

En Pujades en sa «Coronica Universal del Principat de Catha- 
lunya.— Barcelona 1609», dedica els primers capítols, especialment 
els IV, V y. VI, à la descripció de alguns detalls histórich-naturals. 
En el cap. IV, «De la descripció de Espafia, siti y àmbit de aquella, 
pircumferencia, y contorns, y en particular parla de la montanya 
de Canigó,» després de senyalar els límits generals d' Espanya s' en- 
treté en detallar els de Catalunya, y al arribar al Canigó copia y 
tradueix lo que diu Luci Marineo d' aquesta montanya, que no es 
més que un aplech de llegendes fantàstiques é inexactituts. 

«Cap. V, Del circuyt de Espanya per lo principi dels monts Pyre- 
neus, y tracta de Montseny.» En ell descriu els límits ó noms dels 
ilochs per hont passa aquella serralada. Com é. braços ó rams dels 
Pirineus considera les montanyes de Montseny, Sant Llorens del 
Munt, Montserrat, Montsech y Montivem. Descriu lleugerament el 
Montseny, citant el salt de Gualba y el gorch negre, axis com les llcr 
gendes que son tan sabudes respecte ó. n' ell. Y acaba: «Finalment 
per acabar de dir algun poch, del molt ques podria dir desta mon- 
tanya, parlant delia Micer Hieronym Pau, escriu, que abunda de 
mines de or, argent, y marbres finíssims, y sobretot es abundantís- 
sima en Avets, y altres llenyes per la fabrica de les Galeres. 

«Cap. VI. Qui prosegueix lo circuit de Espanya, y parla dels 
rius Fluvià, y Lobregat, Muga y Ter.» En aquest capítol descriu els 
punts de la costa, y al trobar quiscun dels rius que hi desemboquen^ 
cita el seu origen y els Uochs principals del seu curs, no citant casi 
per rés els productes naturals, de manera que no es més que una 
descripció geogràfica ó física. 

En la Biblioteca Nacional de Madrid hi han dos manuscrits en 
castellà, quals títols son: tDescripcion de Rosellon y Cerdafla, Oue- 
rras entre Espafia y Francia, afio 1637» y ^Descnpcion de un 
monatruo de siete Cabezas que se halló en Catalufía, aüo 1654 ^i^ però 
no sabem de quin autor son. 



197 

En GanyeUes en son manuscrit: ^Orandesa y antiquitata de Man- 
reia^ dedica alguns capítols & la historia natural del terme: axis- 
dels rius diu: «Circuhida esta la Ciutat de Manresa de dos cauda- 
lorosos rius, lo un vulgarment anomenat Llobregat y lo altre Car- 
doner, y un per cada costat de la ciutat molt útils y de comoditat» 
pera tots los ciutadans de Manresa ja per la abundància del aygua 
com també per lo que dels dos caudalosos rius abunden y provehei- 
xen als ciutadans de peix fresch com son bachs, bàgaras, anguilas' 
y algunas truitas, lo qual peix es de lindíssim gust y sabor, y ma- 
jorment lo del riu Cardener, que com discurran ditas aiguas per lo 
Salí de la Vila de Cardona, cria lo peix fort y las anguilas ques 
crian en ell son alabadas per los qui las gustan.» 

En un altre paràgraf diu: «Fèrtil en aliments. Lo terme y terri- 
tori de la Ciutat de Manresa es abundantíssim y fèrtil de vi, oli, 
blat, sibada y la mel que se pot dir es tinguda per la millor, puis 
es de romaní, blanca, dolsa y de lindo gust y ab la abundància 
que sen cull, que basta pera regalar los Ciutadans de Barcelona,* 
Vich y Roma y altres parts.» 

El Dr. Andreu Bosch en son «iSi^mmarí, Index ó Bpitome dels 
admirables y nohüissims títols de Honor de Caíhalunyay Rosselló y 
Cerdanya, y de les grades, etc. Perpinyà 1628», se ocupa ab bastan- 
ta extensió de la historia natural dels llochs que descriu. 

En el Llibre primer hi hà el capítol XVII «De la situació, y su- 
maria descripció de Cathalunya, y dels Comtats de^Barcelona, Ros- 
selló y Cerdanya» hont comensa donant compte de la situació geo- 
gràflca de Catalunya; pondera la seua fertilitat corroborada per' 
tots els escriptors antichs: « ..emperò tantes y tan diferents, y co- 
munament ab abundància ninguna se li pot igualar feta proporció* 
de la tinència, y espay de la terra en la fertilitat de tota manera, 
y diversitat de fruits de totes espècies de estimació, y bondats de 
totes les differents ques alaban, de herbes, plantes fructíferes y 
medicinals, flors, arbres, animals aquatils, terrestres y volàtils,* 
mines y menes de or, plata, pedres amatistes, christall, coure, ferro 
y altres com es notori à tots, y cada dia experimentan y refereixen 
los Chronichs Cathalans.» 

«Cap. Vin. — Dels Monts Pirineus, y*dels títols de honor que per 
ells han restat a Cathalunya, Rosselló y Cerdanya, per la pau que 
per ells gosan.» 



198 

Diu que tot Catalunya, Rosselló y Cerdanya ab sos comptats 
estan situats dins la circunferencia dels monts Pirineus, que les 
atravessen ab ses branques per tots costats, servintlos de frontera; 
pondera la seua altura que fà de defensa natural; investiga V ori- 
gen del seu nom, que fà derivar del incendi que s' hi feu, citant lo 
de la fosa dels minerals. 

«Cap. XIX. — Dels noms y títols antichs y moderns de la terra 
que vuy te de Cathalunya, o dels Comtats de Barcelona, Rosselló 
y Cerdanya, y del origen, en particular de Rosselló y son Comtat, 
y sa descripció sumaria.» 

En la última part del capítol fà la descripció resumida del Ros- 
selló, detalla la seua situació, límits, mides, etc., ab la llista de les 
ciutats, castells, viles y Uochs de Rosselló y Vallespir; després diu: 

«Tota sa terra regan tres abundants rius Gli, Tet, Tech, ques 
desplQgan ab tantes seguies, y branques que la fan tota ella un 
jardi, tantes fonts, estanys, que de si donan abundància de peixos 
en particular truytes de tan preciat menjar, aygues calentes per 
banys, y fresques, y altres remeys, los Salins de Canet que donan 
abundància de Sal per provehir altres terres, fins los matexos es- 
tanys, que molts anys en sal se converteixen, exceptat lo de Sal- 
sas que per ser tan gran de circunferencia mes de sis llegues la 
mitat de Espanya y laltra de França, y done sa font sempre tanta 
copia de aygua, que molan molins de ella, resta sempre abundant. 
De ell se escriuhen coses maravelloses, les quals si be pensava 
dexarles emperò per serho tant me a aparegut seria estat falta, puig 
Autors de nacions tant estranyes ne fan menció, referiré algunes 
que ningun Historiador nostre ha encara escrites. 

Dit estany de Salses naix de dues fonts caudeloses que saltan 
del mitj de les penyes dels Pyrineus,lloch cerca ahont esta edificat lo 
ingeniós y inexpugnable Castell de Salsas, del qual pren lo nom lo 
Estany. La aygi^a es de mal sabor, emperò molt clara y cristalli- 
na, cria unes herbes anomenades Alga, que en ninguna altra part 
de Rosselló las hia, segons las fullas dels arbres aporta, naix del 
riu Oarona en França, distant mes de cinquanta llegues, ve dins 
les entranyes de les Montanyes a traure, cap aqui, quant es massa 
ple, y superbo se escorr al mar Mediterraneo quey confina distan- 
cia de vint y sine canas, abunda en gran manera de peix en parti- 
cular Hisses, y llobarros, que al Ivem se van retirar alli ahont 
naix la aygua en la font, y obran unes tanques los naturals, y ea 



1^ 

elles prenen tanta abundància per provehir tota la terra» y part de 
França Talent grans ducats de renda. 

Pomponio Mela, Athenao, Polibio^ Aristotil, Strabo, y ultimar 
ment Luys Nonio Escriptor Alemany, en la descripció de Espanya, 
escriuhen una cosa vertadera, y maravellosa, y per aquí no la sab 
apar faula; y es que en la Vila de Salses, ycircuní^rencla de aquell 
Estany, sis cava tres, o cuatre palms dins terra si troban peixos 
vius de extraordinària grandària, que ells anomenan Fossiles a 
uns, y a altres Cestries, y que tota dita terra es plena de dits pei- 
xos, tots los quals, o escriuhen com a cosa de admiració y certa lo 
que a la veritat, o es, y ho experimentam los naturals si be es de 
«sta manera que tota la terra es tinent, y laygua del Estany fa unes 
coves y balmes queentran molt dins terra, restant ella tova, y los 
peixos se crian aquí, y de sobre de peixen, y pasturan molt bes- 
tiar, y passan y conrean los naturals, si be algunes vegades bur- 
lats que sen entran, y se fa en la terra unes grans ubertures ahont 
nos troba fonso, los peixos hi prenen son Hisses, tenques y lloba- 
rros que dits Fossiles o Cestries no los coneixan alomenos ab aquei- 
xos noms.» 

Parla després de les produccions naturals tant vegetals, com 
animals y minerals, citant: «fonaents, sègols, ordis, civades, mills, 
vessa, nous, castanyes, pinyons, avellanes, melós, pressechs, me* 
lacotons, moscats, etc. Egües, vacas, ovelles, tocinos, cabres, ca^ 
valls, bous, moltons.» Com animals de cassa cita: cFrancolins, 
perdius, conills, llebres, javalins, servos^ etc.» Entre els minerals 
cita r or y la plata, referint 1* incendi dels Pirineus, el ferro cCou* 
re Aram, Plom, Sofre, y lo demés, també eseert se troba Christall 
ab abundància sinó que per may f altarli la neu en les congestes, y 
ésser tan espadades, nos pot traure sinó es ab molt g^an pwill y 
gasto. 

Pedres fines assenyaladament Amatistes fins casi a la plana a 
un tcMTcnt que es junt a Corbera sen troben moltes.» 

fCap. 20. Dels noms, y titols antichs y moderns de Cerdanya, 
y comtat de Cerdanya, y sa sumaria descripció particular.» 

Detalla la situació, límits, extensió y divisió de Cerdanya, po- 
sant la llista dels 191 castells, viles y llochs, incloenthi els de Ba* 
ridà y Vall de Bibas, que formavan part de sa vegueria, y luego 
parla de ses produccions naturals. «La fertilisan molts Eius y 
Estanys, assenyaladam^it lo famós Riu Segre que naix eo les 



200 

montaByes de Nuria^ y la travessa toca camí de la Seu de Urgell, 
dona abundància de peix, en particular les estimades Truytes, 
Banys y aygaes calentes y fresques que curan de moltes malal- 
ties ..» Parla de les pastures y del bestiar, de que hi hà c menes de 
or, plata, ferro y les demés en molta abundància^ en particular de 
cbristall...» Entre la cassa cita els cServos, Daynas, Jabalins, Ca- 
bràs de dos espècies, las unas de millor part anomenats Isarts, 
Martas las pells de las quals son tant estimades estes, nos te noti- 
cia ni aja en altre part de Espanya... perdius de tres espècies, unes 
blancas^ altres de color f osch, y les altres com les ordinàries y co- 
neppades, Pavos agrestes^ y Faysans...» 

Ǥ I. De Conflent, y son districte, y com tot ell es del Comtat de 
Cerdanya. 

tot ell es una vall de longitut de sis llegues, latitut no arri- 

ban à sine, son ses poblacions en los r^adius e y gosa de to- 
tes les fertilitats y abundàncies que se ha dit de Cerdanya y Rosse- 
lló y excedeix en moltes en particular en la fàbrica de ferros si 

be es terra montanyosa y freda, dona en tot abundància de oli y 
vi, fruytes de totes espècies, en son districte son las particularitats 
maravelloses y tan celebrades per los Escriptors antichs, en parti- 
cular la montanya tan alta dita de Canigó per la Oanieies y blan- 
cura que sempre esta cuberta de neu, Ivem y Estiu, y noy ha me- 
mòria de averla vista may sens ella prova certa de la multitut 

y abundància te de christall puix ell s^ons los naturals se cria de) 
glas y neu congelada, com prova S. Isidoro, y es comuna opinió/y 
la experiència ho amostra, que no sen troba en altres parts.» 

Cita després la llegenda corroborada pèls escriptors antichs, de 
les visions de dimonis y coses extranyes en la montanya, axis com 
dels pexos dels estanys qui fugen de la paella, fent notar que aques- 
tos estanys no son al Canigó sinó al altre part de la vall del Con- 
fiat. 

cCap. 21. Del titol, y nom de Cathalunya, ó Comtat de Barcelo- 
na, ó principat de Catalunya, y de son origen y titols antichs, y sa 
sumaria descripció particular.» 

En sa última part diu que per fer la descripció de Catalunya 
necessitaria escriure un tomo y que ademés ja ho han fet altres au- 
tors perçó diu: tsols en aquest Uoch me acontentaré posar lo que 
me apar han deixat los altris E^soriptors y es que la figura de Catha- 
lunya en sa planta es casi triangular, igual de tres puntes, la prime- 



201 

ra 63 de Cap de Creug, confins del Comtat de Rosselló y discorr 
sinquanta U^aes t^iint sempre lo Mar mediterraneo deves llevant, 
y migjorn, pnis à Ulldecona y Alcanar que confina ab lo Regne de 
Valencià; la segona pnnta de dit lloch discorrent per los confins de 
dit Regne de yalencia y de Aragó, tot Ponent fins à Les, y Bau, 
sent ala vall de Aran, camí de quaranta legaes; la tercera pnnta de 
dit lloch fins tornar à cap de Crens discurs de quaranta Ueguas con- 
frontant sempre ab França y Comtats de Rosselló y Cerdanya de- 
ves tramontaua casi ab la divisió dels Pirineus....* Cita les comar- 
ques naturals de Catalunya, y després fa advertir que la Vall 
d' Aran deu ser inclosa à Catalunya, lo metex que la Ribagorça. A 
continuació posa per ordre alfabétich els noms de 1628 ciutats, cas- 
tells, viles y Uochs de Catalunya. 

Esteve de Corbera en sa c Catalufía üustrada contiene au descrip- 
ciónencomun, y particular.., Nàpoles MDCLXX VIII,» se ocupa 
llargament de la historia natural de Catalunya. Donarem compte 
extractat dels capítols que més relació tenen ab el nostre objecte. 

«Cap. VII. Descripción Astrològica del Principado de Cata- 
lufía. 

El sitio y descripción del Principado de Catalufta se puede pre- 
suponer en dos maneras, ó Astrològica ó Geographica. La Astrolò- 
gica en cuanto se halla sugeta a las influencias del Cielo, y a los 
aspectes de los planetas que le predominan. La geographica segun 
elasiento que tiene en el orbe y globo terrestre.» Determina la si- 
tuació de Catalunya segons el primer aspecte; à continuació tracta 
de les influencies astrològiques d* aquesta situació com à determi 
nant del caràcter y modo d* ésser del poble català; però cal adver- 
tir que no creu en semblant influencia, ja que en el foli 32 diu: «Ve- 
mos generalmente en toda la Provincià de Catalufía la bondad y 
cortesia con que se procede entre los hombres, y el valor y honesti- 
dad que i*esplandece eïi las mugeres, no solo entre la gente noble y 
principal, però entre lo muy ordinario y comun, y havemos de de- 
zir que en estos excessos obran mas las malas compafiias que la ma- 
la naturaleza destas influencias . » 

«Cap. Vni. De la tabla y descripción Cosmographtca.» 

Comensa per situar à Catalunya ab sa longitut y latitut, y luego- 
diu: «Està en el extremo mas oriental delia (Esi^anya). Es como un 
muro que la cierra: su baluarte y defensa, y la escala universal de 



202 

Europa y Àsia. El Cielo y suelo, todo es admirable, todo obliga à 
respeto y amor. La clemència del Cielo y la beaignidad del Clima; 
Los vientos Septentrionales que baxan cob templanza de los montes 
y los enbates que salen frescos del mar, la hazen por extremo apa- 
zible y saludable.» 

Porta luego els seus límits generals y à continuació delinea la 
taula cosmogràfica de Catalunya demarcant la seva circunferencia 
y senyal[ant ets seus limits ab tota minuciositat, axis com les distan- 
cies. 

En el capitol IX: cDe los Rios que tiene, y de los lugares por 
dondepassan,» comensa elogiant la importància dels rius; creu que 
venen del mar per dintre terra y pujan à les montanyes hont ne- 
xen. Tracta en particular dels rius de Catalunya comensant per 
Textrem occidental d'ella y seguint sa costa, citant els noms dels 
llochs hont estan ó per hont passen, ab les distancies y longitui to- 
tal. Els rius que descriu son; Cenia. Ebre, Segre, Nogueras Riba- 
gorsana, Noguera Pallaresa, Flamicell, Zarroca, Garona. En el ca- 
pitol X continua la descripció dels següents: Francolí, Gayà, Foix, 
Lobregat, Cardoner, Noya, Besos, Tordera, Ter, Fluvià, Lamuga, 
Tec, Latet, La Gli. 

El capitol XI tracta «De los montes mas seiialados que tiene.» 
Com^isa ponderant V alsada dels Pirineus y creu que aquesta co- 
rrespon à la fondària del mar proper. Fa la descripció del Montse- 
rrat, qual pedra, diu, tes muy fuerte, y en muchas partes variada 
como Jaspe, aunque no tan fino como el de Tortosa.» Parla luego 
de la situació y altura del Montseny y de ses produccions: «Dizen 
autores graves que es muy abundante de minas de oro y plata: 
però estàs no se ven. Tambien dizen que hay canteras de marmoles 
finísimos aunque ahora ó no se saben ^ o no sirven. Lo que la expe- 
riència nos muestra os la riqueza que tiene de piedras preciosas, y 
seilaladamente de Topacios y Ametistas excellentíssimos en grande- 
za, fuerza y hermosura que se hallan cada dia en ella en notables 
cantidades. Abunda assi mismo de Abietesy otros varios àrboles que 
se emplean en la fabrica de las Galeras.» Parla del Salt de Gualba 
y de les supersticions del Gorch negre. Del Canigó diu: cEstà llena 
de minas inagotables de yerro como se ve en mas de cinquejita far- 
gas que se hallan en diferentes partes de sus vertientes,,que 9on las 
de Batera, de Vernet, de Escaro, de Guer, y las que ay azia Prats 
de Molló y otras muchas que proveen de hyerro no solo a Catalufta 



203 

y las Islas de Mallorca y Menorca, però Valencià, Marsella, Geoo^ 
va, Sicília y otros Reynos de Itàlia.» Ay no solo en sua faldas però 
hasta en lo alto, bosqaes espeeessimos de arboles avellanos, pinós, 
avetes, y otros arboles; y de plantas pereg^inas y saludables, cele- 
bradas de los Médicos Arabigos por muy provechosas à la conser- 
vación de la vida.» 

Després sols cita les mcmtanyes mes principals y les valls ó co- 
marques que dexen entre ells. A continuació parla dels boscos: 
cEstà Catalufta tan llena de varios àr boles que toda ella se puede 
dezir una floresta pues entre los riscos secos, y pelados de los mon- 
tes los ay en grandissima abundància, y con todo tiene algunos 
bosques que por grandes y asperos se les da nombre en particular 
entre los demàs. Estos son los bosques de Comiols, de Poblet, de 
Ancosa, de Conisch, de Gravalosa, de Malatosquera, de Valldaura, 
de Montalegre, de San Gerónimo, de Vallfornes, del Molar, de Torto- 
sa y otros muchos.» Porta després el nom dels Colls mes renomenats. 

Cap. XII. De su Fertilidad y hermosura. 

Tot ell està dedicat à parlar de les riques produccions de Cata- 
lunya y deies seues condicions climatériques immillorables. 

«El pan, vino, azeyte son los tres principales mantenimientos 
de nuestra vida pues ellos solos bastan para remediar la neçessidad 
común. No tienen que invidiar la fertilidad de Palla y Sicilià, los 
Campos deUrgel, de Tarragona, del Vallés, Panadés, Empurdàn, 
Segarra, Cerdaüa y Rossellon donde se coge trigo y otros granos en 
grandissima abundància...» Parla de les vinyes y de les dife- 
rentes classes de vins de mes nom à Catalunya y lo mateix fa ajb 
els olis; de la abundància de llegums y de les fiuytes ne parla ex- 
tensament. «En Balaguer y Solsona duraznos. En Puigcerdan Pe- 
ras, camuesas, y otras mànçanas, en Girona, y Vique. Membríllos, 
y granadas, en Lerida y Tortosa. Alcarchofas en Barcelona. Al- 
mendras en el campo de Urgel. Higos passades en los lugares del 
Priorato de la Religion de San Juan: Avellanas en la Selva, Campo 
de Tarragona y Anpurdan. Castaiias en Vique y Campredon. Pifio- 
nes en toda la costa, y tantos que bastan para el sustento del Rey- 
no, y para proveer los de Valencià, Múrcia, Granada y Andalu- 

zia De las frutas de agrio, como Naranjas, Cidras, Limas, Limo- 

nes, azanboas, naranjas pontiles, y otros de enxertos, y natura- 
leza diferentes, la mayor parte de la costa de CataluiLa esta llena 
dellas En sola Catalufia se coge mas Azafran que en muchas 



204 

partes de Espafia Las partes que mas Ilevan son los termino» 

de Cervera, Montblanc, Segarra y Conca de Odena.» 

Parla després de les hortalisses, de les herbes medicinals, de les 
flors, de la mel y cera, de la sal de Cardona, del bestiar, de la cas- 
sa, aucells, pexos del mar y especialment dels rius, y acaba ab el 
sacre, fent notar que se 'n podria cuUir y que à Tarragona s'hi 
plantaren canyes de sucre que sortiren molt bé. 

M capitol XIII se titula: «Deotras cosas naturales, y artificiosas 
que se crian y hazen en Cataluiia.» En ell parla de la varietat de 
arbres de les seues montanyes y de la aplicació que tenen en la 
construcció de vaxells; dels cànems de Tarragona, riberes del Ebre 
y Segre, Maldà y Banyoles, del lli de Capellades, Ehia, Tiurana, Za- 
nahuja, Guissona y Palamós, de la cria de la seda, dels minerals, 
de les ametistes y topacis del Montseny, dels jaspis y hematites de 
les fonts del Llobregat, del coral de Cadaqués; de les canteres de 
diferentes pedres, citant els jaspir. de Tortosa, els cristalls de Núria, 
els alabastres deZarreal, els marbres de Beuda, Tarragona y Ro- 
ses, etc, de les fonts y banys naturals; y acaba el capitol dient: 
cCon estos breves apuntamientos sacados de la misína verdad y 
evidencia de las cosas que cada dia se ven, y tocan con las manos, 
se maniflesta claramente como todo lo mas necessario a la vida hu- 
mana, se halla con gran f ertilidad y abundància en Cataluiia, y que 
no le queda que apetecer al deseo, pues tiene todo lo que puede ser 
de comodidad y gusto para el sustento y para el regalo, y que si 
Dios la cercarà de una muralla podria passar por si sola, sin ha- 
ver menester riquezas, artificiós ni provissiones agenas que es una 
de lasmayores illustraciones.» 

Axó metex vé à dir En Marti y Vüadamor en la ^i^Noticia Uni- 
versal de Cathalufiah al exclamar: tEl principado pues de Catalu- 
fia y Condado de Rossellon y Cerdafla constituyen en una Provin- 
cià un pequefLo mundo, donde lo apazlble de su sitío, lo suave de 
su clima, lo rico de sus opulencias, lo proceloso de sus mares, lo 
rapido de sus rios, lo sonoro de sus fuentes, lo dulce de sus aguas, 
lo témplado de sus ayres, lo encumbrado de sus cerros, montes y 
laderas, el parto de sus minas, la amenidad de selvas, la abundàn- 
cia de frutos, la diversidad de flores, la muchedumbre de varios 
animales, la disposición de sus habitadores » 

Bn Pere de Marca en sa t Mar ca Hispànica sive Limes Hispani- 
ciw, hoc est geographica et històrica descriptio Cataioni(»y Riiscino- 



205 

ni8 et circumjacentium populorum. Pansits MDCLXZXVIIIy* se 
ocupa també en sa primera part de alguns punts de la Historia Na- 
tural de Catalunya 

En el capítol II comensa expressant la necessitat que hi ha de 
descriure els llochs objecte de controvèrsia, y ho fa comensant per 
la descripció de la via de Narbona à Salses, hont comensa el Ros- 
selló, fa després la de la via de Salses à Perpinyà, qual ciutat des- 
criu, axis com la pLana, el Canigó, els Pirineus, y el comtat de 
Conflent ab V origen del Tet 

En el capítol VI tracta: «De f onte Salsularum et de piscibus fos- 
silibus.» Diu aixís: «Ne quid tamen omittamus eorum qu» ad istius 
or« claritatem scripta sunt a veteribus, observíuidum est Salsula- 
rum fon tem, cujus supra meminimus, a Mela commemorari, qui 
ait juxta esse campum minuta arundine gracilique perviridem 
stagno subeunte suspensum. De vasto illo stagno loquitur quod in- 
digense vocant stagnum Leucatse et Salsularum, quodque ad ima 
palustris illius campi penetraré oculi sunt testes, exundante alicubi 
aqua per hiatus. Mox irridet eorum credulitatem qui hic capi pisces 
fossiles sibi persuaderi patiuntur. Undre Graiis, inquit, nostrisque 
etiam auctoribus, verine ignorantia, an prudentibus, etiam men- 
tiendi libidine, visum est tradere posteris in ea regionem piscem è 
t^rra penitüs erui, qui ubi ex alto buc usque penetravit, per ea fo- 
ramina ictu captantium interfectus extrahitur. Hic sanè in àlveo 
fontis est piscium satis copiosa captura, cum pisces primò vero ex 
mari per stagnum ad fontes scaturigines accedunt; neque prodigii 
esset simile si quis pisces per aquas ad ima campi subeuntes ef fos- 
sione facta caperet.» 

En el capítol XIV de la sej^ona part, fol. 151, descriu el Plà de 
Barcelona: «Sita est illa in litore maris, modico intervallo à colle 
quodam proerumpto et perennis lapicinse sequè^ ad frugum feraci, 
cujus quoque radicis marinis fluctibus tunduntur... 

Àger suburbanus planitiem hinc ad Rubricatum fluvium, illinc 
ad flumen Bisaucium vulgo Besòs dictum, expandit, ubere glebse 
felicem, olivis et malis citriis omatam, villis...» Parla després de 
les ostres del litoral de Barcelona, celebrades ja pèls romans, y 
diu: «Nulla ferè hodie est ostreorum inibi captura, licèt eorum 
numerum ingentem radicibus tum montis Judaici, tum aliis scopu- 
lis in ora atque in mari latentibus non procul ab urbe adhs6rere 
didicerimus ex Massilien^ium piscatorum relatione et captura;. 



206 

qnam ne facere pergerent, nt et reliquorum piscium, prohibiti stint 
quserelis...» 

En el capítol XVI diu del Vallés: «frecnens vicis, íixigiim, olei, 
atque vini foecnndus, jngis eminentibus in orbem einctus...» Y de 
Caldes de Montbuy: «... hinc pagi Vallcnsis amsenos campis oIítís, 
et vitibus consitos atque tritici feraces prospectat, illinc montium 
juga Tlneis et pinetis l»ta. Illic est aquarum callidarum copiosa 
scaturigo, qu» odore suo per meatus sulphure infectos se fluere 
testantur...» 

En el capítol XXI parla d' Olot y dels seus, y en el XXII diu 
de la plana de Vich: «Urbs est partim clementi colliculo insidens, 
partim per devexa pendens in rus suburbanum tritici ferax, sed 
vino cruciario infelix, vicis frequens, coUiculis distructum... Àger 
omnis, quem tezerus ad Eodam secat, montibus undequaque eoro- 
natur, ad meridiem monte Signio, vulgo Monsein^ qui gemnis to- 
pasiis et amethystis, quas intra víscera sua gignit, clarus, culmine 
et lateribus expansis per hibernas ni ves elarior...» 

En ei capítol XXIV parla de les Salines de Carddha: «Gardonsei 
castrum, ut diximus, impositum est monti, et jigis prseterea all- 
quot circumdatum. Hoec juga sale nativo constant, levi quadan^ 
superfície incrustata, unde sal in massas et glebas ferro caeditur, 
hincque reditus domino castri satis lautus. Est quod in eo mirere. 
Nam cum Plinius affírmet omnem locum in quo reperitur sal sponte 
anscens esse sterilem nihilque gignere in totum, in Cardonse jugo 
consitae sunt vinese feracis vini quod salsuginem quandam redolet 
non ingratam; videasque cum voluptate inter vitium instertitia 
fastigiatos candidi salis cuneos erumpere protrusos exteriús vi ge- 
nitali. Alterius jugi latus integrum apertum est; unde sal purpurei 

coloris cum cseruleo, alto, et nigro permisti resplendens emicat 

In specu autem qui intra collis alterius víscera penetrat cseduntur 
fragmenta pellucidfssimi salis et penè translucentis, ex quibus 
multa sacrse et prof anae supellectilis vasa affabrè poliuntur. > 

El capítol XXV està tot ell dedicat à la descripció del Montse- 
rrat, del qui fa notar la forma columnar, la exuberant vegetació y 
la seua partició pel torrent de Vallmala. 

En el capítol XXVII parla de la sal de Gerri dient: «Ibi sal ex 
fonte salso conficitur, aqua in areas deducta, quae flagrantis aestivi 
solis calore siccatur absque ullo ignis adjumento.» 

Com se veu, es molt poch y molt lleuger lo que En Marca diu 
respecte à la Historia Natural de Catalunya; de tots els autors del 



207 

sigle XYii, En Cortera fou qai tractà ab més extensió semblant 
punt, encara qne molt à la lleugera també. 

En el sigle xviii continua el moviment iniciat en el sigle ante- 
Hor, però no pren gran desenrotllo fins a la s^ona mitat, en que 
la historia natural pren una nova fase, s* espeeialisa, es més cièn- 
cia, en una paraula, però ciència catalana, ja que desde aquest 
desvetllament la immensa majoria dels naturalistes catalans 
dirigiren tots llurs esforços al conexement dels diferents sers qui 
poblen Catalunya. 

A n' axó hi contribuhi en primer terme la Real Junta de Comers 
y més tart la Acadèmia de ciències naturals y arts, fundada en 18 
de Janer de 1764 ab el nom de Conferencia de física experimentaly 
per 18 aymants de la ciència, cambiant després, en 1770, son nom 
primitiu per V actual. 

Com que per V estudi de les ciències naturals son indispensables 
els museos ó gabinets, la primitiva Real Conferencia de Física ja 
establí lo convenient, disposant en sos estatuts que la Direcció de 
Historia Natural tingués a son càrrech començar y continuar a 
proporció dels cabals que se li destinessen, un gabinet de Historia 
Natural.* En quant al modo de formarlo se previngué ab molt bon 
acert que s' havia de comensar «con los mixtos que de los tres 
reinos de la naturaleza produce esta provincià de Catalufta, prosi- 
guiendo con los de los demàs de los dominics del rey y comple- 
tàndolo con los mixtos extranjeros.» 

Ab molta calma s' anà formant el museo de Historia Natural. 
Segons acta del 20 de juliol de 1768 se sab que no s' havia donat 
encara empleo fins allavors a la partida de cinquanta lliures con- 
signades pera la Direcció de Historia Natural. Una àguila y V ano- 
menat vulgarment duch foren probablement els primers exemplars 
zoológichs acquirits per la Acadèmia. En la referida fetxa la Junta 
acordà compraries pèl preu del transport desde els Pirineus que 
costà 12 pessetes y fer construir dues gàbies. Per espay d' alguns 
anys continuà sent molt precari V estat del Museo, segons se des- 
prèn de la acta de la junta de 6 d* agost de 1776 en que la Direcció 
de Historia Natural feu present à la Acadèmia la necessitat que 
tenia de fer colecció de productes naturals pera poguer trevallar 
en son ram, y per açó eran menester cabals, en vista de lo qual 
acordà la Acadèmia lliurarli fins a 50 lliures. Els primers qui con- 
tribuhirai a fomentar el Museo foren, en quant a la part mineraló* 



208 

gica, D. Francisco Mirambell, rector de Prats de Llossanés, y en 
la part entomológica y botànica Fr. Mauro Ametller, monjo de 
Montserrat. 

Migrades eren aquestes iniciatives, però de elles se aprofitaren 
una gran muni6 de sabis, qui ja en plé sigle xix posaren la ciència 
catalana a una honrosa altura. 

En la Biblioteca Nacional de Madrid hi ha una s^ie de manus- 
crits en castellà que fan referència à Catalunya y que poden ser 
inclosos en aquest grapo, però son d' autors desconeguts. 

Els seus títols son com seguexen: 

«Descripción del condado de Conflent.» (Ha 111)* 

cDescripción del corregimiento deGerona.» (V. 65). 

cMataró. — Su descripción, con un mapa de su cori^gimiento.» 
(T. 82). 

cDescripción del corregimiento de Tarragona con su mapa 
iluminado.» (T. 81). 

En la metexa Biblioteca hi ha manuscrita una «iHistoria natu- 
ral del principado de CatcUuüa.* (Ee. 87) y un tractat de 22 folis, 
entre altres papers' que te per títol: « Singalaridades de la -Historia 
Natural del principado de Caialuna» que fou escrit pel Dr. Clabas- 
soL cap à mitjans de sigle, ja que en una cita diu: «aüo 1737 gran 
sequedad pérdida de frutos menos en las cercanías de Olot.» 

En tres capítols tracta dels animals, vegetals y minerals, y te 
ademés una introducció y un capítol final. En donarem una lleu- 
gera idea. El capítol I cDel Reyno Animal» te 5 pàrrafes. En el pri- 
mer parla d^e Animales Quadrupedo8,ç\teLïit «veuados como Ciervos, 
Gamos, Cabràs salvajes, Jabalíes, Lobos de dos espècies, que los 
unes tienen el ossico como el ciervo que por esto se llama en catha- 
là Llop cervé, Ossos, Texos y Zorras y universalmente es general la 
caza de Llebres y Conejos con la particularidad, que trahidos estos 
del bosque y domesticados, varían de colores. Enquentranse tam- 
bién Oatos silvestres y Zibatinos o de Argalia. Otros animales que 
en catalan se llaman Foginas y hay de tres espècies unos de magni- 
tud de zorras, otros como conejos, de pelo màs fino y color zenizien- 
to llamados Martas y otros como Urones o Comadrejas y algunas 
Ardillas, de cuya espècie se hallan algunas blancas en las moDtafias 
de Andorra,» 

El paràgraf segon parla dels rèptils, citant les vi vores de Cer-- 
vera, Urgell y altres. «El jET^^^morroiaCathalanNoya... serpientes 



209 

blancas ó sin manchas que en defecto de las vívoras sirren para 
las enfermedades cutàneas.... Salamandraa terrestres negras, con 
manchas amaríllas en Bosques Vezinos à esta Ciudad. Muchos La- 
gartos diversamente variegados y Lagartijas, que no dudo son muy 
comunes.» 

El paràgraf tercer parla dels insectes: cDelnsectos à màs de los 
que supongo universales (como Moscas, Cigarras, Langostas, Abe- 
Jas, Avispas, etc.» Ay Escarabajos de diferentes espècies, unos Es- 
tercorarios. Otros graveólentes^ otros armados de una punta en la 
frente, y otros de dos puntas semejantes à las de los Ciervos, que 
por esto se Uaman ScaraboRus Cervarius, Una espècie de Langostas 
sin alas, Cathalan PatanganaSy que hacen mucho daflo & los trigos 
y ubas. 

Otros con quatro alas y dos puntas o astas nodosas y negras ti- 
radas assi atràs mas largas que todo el cuerpo Cathalan Bafía 
Riquer con tanta fuerza en los dientes, que penetra en lo duro del 
tronco del Roble y de la Encina. 

Otras que van volando sobre las aguas Latiné Perla Cathalan 
Cavalls de Serp. Otras Latinè Mantes Cathalan Pregadeu sin duda 
porque tocàndoles levantan las manos y las une como que quiere 
besarlas, Cigarras de tres espècies, unas que cantan seiialadas con 
dos círcuios baxo el pecho, otras que no cantan y sin seiías^ y otras 
pequeíLas por su naturaleza. Moscas, à mas de las regularos hay de 
muy grandes, de pequeiías y varias en sus colores y Cantàridas en 
las montailas frías de Chatalufla y màs en donde ay f resnos por ser 
amantes de dicho arbol. 

Arafias de muchas espècies mas ó menos venenosas, però no de 
pèssima qualidad. Infinidad de diferentes Sabandijas que por no 
haver cosa, particular las omito. Alacranes de negros y blancos. 
Scolopendra terrestris Cathalan escorpina o Galera, por la multitud 
de piemas comoremos degaleras, siguense abundar asimismo de 
Maríposas ya tot sunt erucarum speties, quod papiliorum. Grillos 
muchos, no menos caracoles grandes y pequeftos, en particular, 
unos de quatro y zinco veces mas grandes que los regulares, estos 
son en Torroella de Montgií, quatro horas de Gerona.» 

El paràgraf quart tracta dels anfibis, cita el Mus aquatilis^ en ca- 
talà Eatbuf. cGalapagos o tortugas terrestres y lacustres. Cierta es- 
pècie de Salamandras que buscan siempre el domicilio en aguas y 
íuentes mejores de suerte que es crédito de la agua cuando en ella se 

14 



210 

encuentran Salamandras, estàs no son manchadas y la cola es mas 
ancha... La Nutria, Latiné Lutra animal qoadmpedo magnitud de 
un gato, que para nadar le ha provehido natoraleza de nna mem- 
brana entre los dedos como à los Patos.» 

El paràgraf quint tracta «de los Volatiles,* com segueix: «Va- 
rias son las Aves que en Catalufia se encuentran como Gisnes, Fia- 
mencos, Oansos silvestres, Patos de diferentes tamaflos, Infinito nú- 
mero de Gallos de variedad de colores, que en unas Campailas junto 
à Tortosa se detienen por mucho tiempo. Aves de rapiüa hay el 
Ossífrangus et Accipiter ò Alcon accipiter Palumbarius et AccipiUr 
FrangüariíLs et Milvus. Mochuelos de tres espècies unos grandes^ 
otros corniculares con dos puntas y otros sin ellas, con mancha» 
nigricantes por el Cuerpo único para la caza de los Pajaritos. El 
Buho Cathalan Duch. El Avis pugnax Cathalan Bitóf Sigtbefías, Fran- 
colines, Latine Atagón en las partes deLérida y Tortosa, Perdices 
de varios colores, pues amas de las regulares hay las blancas, otras 
de color pardillo Cathalan xerras, y otras Cathalan rascLus, que son 
rubias y todas estàs en los Montes fríos de los Pirineos. 

El Ave Ispida Cathalan Martinet hermoso por sus colores. Ei 
Sturnus ó Sturnio, con mucha abundància. Buytres y Aguilas en la 
montafía de Mont-Sant Corregimiento de Montblanch, Gallos y Ga- 
llinas salvajes en las Montafias de Puigcerdà. Otras muchas que 
solo pasan en el hinvierno, que por esso las omito, y solo pondre 
las Ardeas semejantes à las Ciguefias, però de muchas espècies, y el 
Phenicoptero por la singularidad que en la refleccsión se dirà. Pàja- 
ros cantores vernaculos al Pahís varios y muchos, como Calan- 
drias, Guilgueros, etc, y assi mismo de transportades y de passa» 

Segueix després un paràgraf, titulat «Refleccsión» en que parla 
de algunes singularitats ó propietats que la fantasia popular atri- 
bueix à alguns animals, com lo que*s diu de la salamandra que 
tirantla al foch 1* apaga, si be diu «però nuestro pharmaceutico Sal- 
vador, me ha referido él que havia hecho la prueva y que no se le 
apago, però sí que se detuvo la Salamandra en morir mucho maa 
de lo regular.» 

El capítol segon està dedicat al «Reyno Vegetable» y en el pa- 
ragraf primer parla dels arbres, citant els següents: Coriltis Silves- 
tris prop de Barcelona, Therebinthus en Montserrat, el Ahies en 
Montseny, Puigcerdà y altres parts; el Alnus, en català Vern, de 
la que hi hà un altra espècie en el Montseny anomenada Alnus efi- 
gie Sanato folio mayor segons Tournefort; la Tilia en el Montseny y 



211 

altres parts; alsines, moreres, acàcia vera y castanyers en les parts 
fredes. Cita després molts arbres transportats, com les Cidras, Lli- 
mones, Tarongers, el Pomum adami en català Naronger, etc, etc. 
«El Fistacea comun en el Reino de Nàpoles, lo hay en el Jardín de 
nuestro curioso Salvador en donde havia también el Platano cogido 
del mismo monte Líbano, qual poco ha se desgracio f... etc. 

El paràgraf segon tracta dels cArbusculos y Subfrutices.» Cita 
com à freqüent el Rhamnus ex quo coronatus fuit Christus à Bellan, 
que serveix pera tencar el camps y horts; «de las hojas del Aloe 
Americana se hacen encajes muy primorosos que aqui llaman pun- 
tas de pita.» 

En el paràgraf tercer «de Verduras» parla de una «espècie de 
maluminsanum que vino la semilla de Ceylan, en seis granos, que el 
hermano Boarhaave remitió à nuestro Salvador y los primeros aftos 
hicieron el fruto como unos melones grandes y aun que han dismi- 
nuido, però todavía son mayores que otros que aquí llamamos Be- 
renguenas Castellanas..* etc.» 

Els paràgrafs quart y quint estan dedicats à les herves y à 
les flors. 

Ve à continuació la Reflexión y en ella parla del castanyer de la 
vila de Sort en la vall d*Aràn, del que diu: «me han remitido la 
medida del circulo del tronco, y tiene totalmente quarenta y dos 
palmos que no se ha visto igual en los terrenos propios de dicho 
arbol.» 

El capitol tercer parla «del Reyno Mineral» y en el paràgraf 
primer dels metalls, citant entre altres Talum de Falset, ferro de la 
Seu d'ürgell, Puigcerdà, etc, plom de Falset, ermita del Coll, etc, 
vidriol y caparrós de les riberes del Ebre, etc . 

En el paràgraf segon, dedicat a les pedres, cita les de Mont- 
juich, Gerona, jaspis de Tortosa, negre de Scala Dei, Alabastrum de 
Sagaró en el Empurdà, Selenitis, Glosopetra ó pedra de llengua de 
serp, en Montjuich y Mallorca; «en el Museo de nuestro Salvador 
se guarda una màs grande que cuantas han venido de Malta y pro- 
cede de Montjuich... etc Petroleum naturale que no de mucho 
tiempo à esta parte se ha descubierto, esto se halla en el Monte 
dicho Mont-Sant junto à Scala Dei en cuyo monte hay unas peíias 
altas que destilan dicho aceite que con arte y màfia se procura à 
recoger, y no menos el que cae en el suelo destilàndole primero 
para que sirva al uso mèdica.» 



212 

En el paràgraf tercer «De Tierras» cita la creta, almagre, 
boló, de escudillas, Saponàcea de Coll de Jou, etc. 

En el paràgraf quart «De aguasminerales» cita les de Esparra- 
guerra, Olesa, Torelló, Ribas, Tortosa (ferruginoses), acídules en 
Costarroja, Sant Hilari; termals en Caldes de Montbuy, Caldes de 
Malavella, Caldetes, Sacaldes prop Puigcerdà, Escaldas de An- 
dorra y La Garriga. 

El pai'agraf quint parla dels estanys, el sisè de les fonts y el 
setè del ayre, ahont exposa una teoria sobre els Bufadors d'Olot, y 
acaba ab la corresponent Reflexión, * 

El darrer capítol tracta de «Curiosidades Marítimas»; el parà- 
graf primer «De Peces» parla dels fluviàtils, marítims, de passa, 
sedentaris, crustacis, testacis, cargols, etc. El paràgraf segon 
tracta dels insectes marins, incloent com & tals als equinits y zoo- 
flts; y el paràgraf tercer de «Hierbas marítimas» acabant ab una 
«Reflexión». 

Com s'ha pogut veure, aquest tractadet ab tot y el seu caràcter 
cientifich no revela pas en el sèu autor conexements molt sólits de 
historia natural, ja que ab molta freqüència confon els grupus; mès 
que la obra de un especialista sembla de un aficionat. 

Continuant ab els manuscrits devem citar el que porta En Torres 
Amat, com pertanyent à un tal Fluix y que's trobava en la biblio- 
teca de carmelites descalsos, número 334, ab el següent títol: «fitV- 
toria Natural» , si be no diu la fetxa à que pertany, ni indica si es 
un tractat general ó particular; no*n tenim cap més noticia. 

En Serra y Postius en sa obra «Prodigiós y flnezas de los Santos 
Angeles, etc.v cita un manuscrit original sèu ab aquest títol: ^Ma- 
ravillas de Dio8 y de la naturaleza del Príncipado de Catalufía^y 
però com tants altres s'haurà perdut induptablement. 

En Colmeiro en sa obra «La Botànica y los botànicos, etc.» 
cita un manuscrit en 4.t, conservat en la biblioteca de D. Benito 
Maestre de Madrid, qual títol era: «Proyecto de Historia natural y 
civil de Catalufia por Ignacio Campserver.-» La primera part, titu- 
lada Historia natural del Principado, conté tretze capítols, els 
quals tracten successivament del nom, límits, extensió, mines^ 
montanyes, rius y llachs més notables; partits, districtes y juris- 
diccions; produccions naturals, etc, etc. 

En la Biblioteca de la Acadèmia de la Historia de Madrid hi ha 



213 

un manuscrit anònim del sigle XVIII, que forma un volum en 4.*, 
de 408 planes, titulat ^Historia natural de Catalufla.• En Colmeiro 
el creu original del jesuita Aymerich, ja que hi ha conformitat 
entre lo que diu de sí l*autor y lo que consta en la biografia del 
metex, segons se veu en les Memorias de Torres Amat. El llibre 
segon tracta del cReyno vegetable» donant noticies dels arbres sil- 
vestres y conreuats, axis com de varis arbustos y herbes, silvestres 
6 no; però en conjunt ofereix poch interès botànich y les espècies 
estan designades ab els noms castellans, afeginthi poques vegades 
els catalans. Al fi hi ha quatre llistes de plantes medicinals ab 
noms llatins anti-lineans, sent açó lo més important del trevall. 

Cal citar també entre els autors de manuscrits de Historia Na- 
tural à Fr, Francisco Llobet, monjo benet qui foa elegit soci de la 
Acadèmia de Ciències y Arts en 1766 y escrigué un Diccionari de 
Historia Natural, que creyém dels primers, sinó el primer de 
que*s te noticia. En la sessió del 22 de Juliol de 1836, de la citada 
Acadèmia, En Llobet y Vall-Llosera presentà els manuscrits ori- 
ginals, que creyém perduts. 

Prescindint d'aquesta sèrie de manuscrits que demostren Tin • 
terés que*ls nostres antepassats tenían per la Historia Natural, es- 
pecialment la de Catalunya, no trobem cap autor que publiqués 
algun trevall de caràcter general, y fins les monografies son rarís- 
simes, com veurem més endevant, fins arribar à principis del 
sigle XIX en que En Agustí Yailez feu per sí sol més de lo que 
havien fet tots els autors en un sigle. 

Però la afició dels catalans pera la Historia Natural se revela 
no sols en les obres manuscrites mencionades, sinó en altres que 
tractant de altres paíssos publicaren. 

Tal es, per exemple, la, tDescripción del mundo compuesta y es- 
crita por Estevan Cortils, natural de la ciudad de Mataró, afío 
1717*, la xStoria natural delV Isola d^Ivizan, publicada à Ferrarà, 
per Pròsper Martí, natural de Balsareny, y el €Ensayo sobre la 
historia natural de Chaco. Faenza 1789», del jesuita Joseph Jolis, 

Entre aquestos deu ser també posat en Bernat Espinalt, de 
Santpedor, qui escrigué el ^Atlante espafiol 6 descripdon general 
geogràfica é històrica de Espafía... etc.,» hont ademés de la part 
purament històrica ó descriptiva dóna compte de les produccions 
naturals dels punts de que parla. 



214 

Seguint el plan adoptat, sòls ens falta ara donar compte dels 
autors qui nasqueren en el sigle xvni y arribaren en el xix à la ple- 
Hitut de son desenrotllo científich. Per lo que *s refereix à la Histo- 
ria Natural foren: 

En Domingo Badia y Lebrich (Ali'Bey)^ prou conegut per sos 
viatjes científichs, que semblan més aviat llegendes que realitats. 

Fra Mauro Ametller^ monjo de Montserrat, que à darrers de si- 
gle organisà un museo ab les més rares belleses en plantes é insectes 
de la montanya. 

JEhi Joan Domingo y Arnau ^ de Tarragona, apotecari, que sent 
visitador de farmàcies en 1802 reculli els productes naturals del 
districte visitat, que fou tota la part occidental de Catalunya, or- 
ganisant un museo que arribà à ser molt nombrós y escullit ab la 
adquisició de minerals de varis punts del globo, fòssils, moluschs 
del Assia, esquelets de cetacis y altres animals, exemplars d' amfi- 
bis, pexos y aucells de Amèrica, etc, junt ab un riquíssim herba- 
ri; sent tot destruhit en el siti de Tarragona de 1811. 

En Carles de Oimhemat, naturalista eminent, qui recorregué 
casi tots els payssos d* Europa, dedicant especial preferència à la 
mineralogia é hidrología, y recolectant nombrosíssims exemplars 
que figuren en el Museo de Historia Natural de Madrid y en el del 
Seminari de Barcelona. 

En Agustí Tafíez, autor de la primera (1820) obra didàctica 
que s' ha publicat à Espanya comprenent els tres regnes de la na- 
turalesa, y un sens fi de monografies de geologia, mineralogia, 
zoologia, quimica y meteorologia, que comprenen un periodo de 
més de 40 anys. 

Molts y molts altres foren els autors qui s' ocuparen de la His- 
toria Natural general ó de alguna de les seues branques, però la 
majoria de les seues obres no passaren de lleugeres Memòries ó 
ÍDisertacions, llegides en les sessions de la Real Acadèmia de Cièn- 
cies Naturals y Arts, hont estava concentrat tot el moviment cien- 
tifich en les derreríes del sigle. Per lo tant, à fi de que 's veje la 
importància del movimenV cientiflch d' aquesta corporació, posa- 
rem després à modo de apèndix la relació de les Memòries que so- 
bre Historia Natural s* hi llegiren à darrers de sigle. 



AgriGaltat^a 



En els primers sigles no tenim noticia de cap autor qui escri- 
gués de agricultura; aquesta no era més que un art rudimentari, 
quals principis y pràctiques se succehien de pares à fills per tradi- 
ció, sense que formessen cós de doctrina; fins sembla que s' havia 
perdut el recort de la obra de Columela. 

En la Biblioteca Nacional de París (n.** 291) hi ha un manuscrit 
ei\ català, sense nom d' autor ni cap indicació de la fetxa ó època 
à que pertany, ni del poble en que fou escrit; es una copia incom- 
plerta de un tractat de agricultura, si bè falten el títol, el final y 
probablement també algunes fulles al principi. Al devant de la 
primera plana està escrit en mayúscules: ^De re rústica,* però res 
prova que aquest siga el veritable títol que V autor donà à la seua 
obra. 

Aquesta està dividida en tres parts. En la primera parla del 
empelt, de la plantació dels arbres, de la vinya, de la conservació 
dels vins, de les conserves dels fruyts, dels polls y capons, etc , 
comensant d' aquesta manera; «Aquest empelt sapella paluxo...» 

La segona part titulada: «De Agricultura Paladi» comensa: 
«Noe com fou scapat del general diluvi;» aquesta part no es una 
traducció del tractat de Palladius com podria fer creure *1 títol, 
sinó que conté observacions personals y fa referència seguidament 
à la primera part. 

La tercera part: «De agricultura, altra obra,» es una compilació 
que tracta de la plantació dels arbres y de la vinya, de la cria de 
diferents animals y de la preparació de molts remeys. 

Per trobar el primer llibre de agricultura català imprès hem 
d' arribar à primers del sigle xvii, en que apareix el ^Llibre dels 
Secrets de AgricvUura, ó casa rústica y pastoril... per Fra Agusti 
Prior.., Barcelona, 1617* in tol. 



216 

Una síntesis d' aquesta obra ens la dóna el mateix autor en la 
«Recopilació breva de las materias, que lo autor tracta, y ensenya, 
en los tres llibres dels Secrets de Agricultura, Oaea Rústica y Pas- 
toril, dexant assi en quiscun argument moltes curiositats ques tro- 
baran llegint lo dit llibre.» 

Diu axis: 

«Lo primer llibre tracta y ensenya al pare de familia de la casa 
Rústica, los presagis de les mutacions del temps per poder treballar 
y condoyr ses coses segons convé: Lo curar de malalties la fami- 
lia Rústica: Fer horts ab les herbes de menjar, de olors y les herbes 
medicinals mes conegudes y usades^ ab llurs virtuts: Y un tractat 
de sembrar y plantar flors, y ferne de totes colors, y pera tenime 
de conservades tot lany: Y lo modo de sembrar, conrear y curar 
de malalties totes sorts de arbres de fruyta: Empeltar aquells ab 
diversos modos, y fer composicions de fruytes ab lo empeltar, y 
ab altres modos, y com se han de cullir, conservar y confitar les 
fruytes: Destruir dels horts y altres parts les Erugues, Formigues, 
Polls, Talpas, Caragols, Llimachs, Corchs del arbres. Rates, Serps, 
Escorpins y altres animalets que danyen les herbes, arbres y fruy- 
tes: Lo conrear, femar, y sembrar les terres per totes sorts de for- 
ments, llegums y altres grans. Y conservar aquells, axí en gra com 
en farina, y un breu discurs del moldre los grans, pastar, coure lo 
pa, y de la naturalesa y calitat del pa, y coses de nudriment, y lo 
fer prats, boscos y arbres pera fusta, pera obrar com pera cremar, 
ab moltes altres curiositats. 

Lo segon tracta y ensenya lo modo de plantar, conrear y podar 
les vinyes, fer diverses maneres de vins, de rayms, de herbes y de 
fruytes, axi pera beure y gustar, com per medicinar, conservar y 
remediar los gastats, fer vinagres de repente, y un discurs breu de 
la invenció, naturalesa, facultat, diferencias y necessitat del vi; 
Per lo oli de oliva y de altres fruytes y sements, lo modo de fer 
bàlsams pera curar nafres y destilar ayguas medicinals, de olors, 
de perfum, y pera pulir la cara mans y dents, y per llevar les llen- 
tilles y senyals de verola, y altras tacas de la cara, carn y pell, y 
lo collir, conservar y confitar herbas, fiors, raels, escorses, fruytes 
enteres y en pasta: Y lo modo de mesurar y canejar les peses de 
terra de qualsevol forma ó figura que sian, ab moltes altres curio- 
sitats. 

Lo tercer tracta y ensenya lo modo ae ha de tenir en fabricar la 
casa Rústica pera la salut de la familia y altera conservació de ses 



217 

coses ab tres modos y sas figuras pera ximineyas, perquè tragaei> 
lo fum per alt sens tornar abaix per qualsevol padastre o vent que 
fassa, y com se ha de fer judici en trobar les aygues dels pous,^ 
fonts, y de la calitat, salubritat y bondat de les aygues: Y lo dis- 
curs del ofici pastorily ço es lo nodrir totas maneras de animals 
doméstichs, axí terrestres com volàtils, ab la descripció de quiscu 
en particular, y las menescalías pera curarlos a tots de llurs ma- 
laltías, com son Bous, Vacas, Vadells, Cavalls regalats y de tre- 
vall^ Euguas, Pollins, Matxos, Mulas^ Asens, Someras, Moltons, 
Ovdllas, Anyells, Cabràs, Cabrits^ Cans de la guarda de casa, y 
del bestiar, Conills del corral y de la devesa, Gallinas y Pollam, 
Galls y Gallinas de las Indias, Pagos, Flaysants, Coloms del colo- 
mer, y de silvestres. Perdius, Tórtoras, Guatllas, Ocàs, Anechs, 
Signes y altres aucells de aygua, y la cria de las Avellas, y de las 
Cucas de fer Seia, y de las utilitats de quiscu de dits animals, pera 
profit de la casa Rústica; Y lo fer formatjes, mantega, mel y cera: 
Y un breu discurs de las virtuts y facultats de las dos planetas llu- 
minars del Sol y Lluna, que governan la major part de las mate- 
rias Rusticas, com son animals, plantas, arbres, herbas y altres, 
pera que millor les pugan tractar, manejar y conduyr, segons 
convé; y per la policia de la casa Rústica, com se han de destruir 
les xinxes, lladelles, puces, y defensarse dels mosquits que pican, 
y los secrets pera pescar peixos ab moltes altres curiositats,» 

De verdadera enciclopèdia agrícola pot calificarse la obra del 
Prior Agustí, ja que tracta totes les qüestions que en aquella època 
podien presentarse en forma casulana, pagesa, per dirho axis, y ab 
molt poch caràcter científlch, abundanthi en cambi les supers- 
ticions astrològiques y les creencles verament puerils. No obs- 
tant açó, encaxé tant ab les necessitats de aquella època y les se- 
güents, que cinch anys després de la primera edició el meteix 
autor ne feu una altra traduhida al castellà ab algunes adicions. 
Son títol es: ^Libro de los Secretos de agricultura^ casa de campo y 
pastoril; traducido de Lengua Catalana en Castellano, por Fray 
Mígíiel Agustin, Prior.,, Y ahora con addición del quinto Libro y 
otras curiosidades; y un Vocabulario de seys lenguas para declara- 
ción de los vocablos de dicho Libro: y alfln de él se hallardn las ma- 
terias de que el autor trata, con una Rueda perpetua, para conocer 
los afios abundantes ó estériles. Afío 1722, Barcelona.* 

El quint llibre que diu afegit à la primera edició tracta segons 
el meteix autor: «de criar y adiestrar los perros de caza, y de 



218 

cazar los animales terrestres y volàtiles; y de la cria y goblerno 
de las aves de la alconera, las qnales son diez aves de rapifia, en 
general y en particular; y de cazar y matar los animalejos de la 
Casa de Campo, por la policia de ella; y de la caza ó pesca de el 
pescado, con muchas curiosidades; con un Vocabulario de seis 
Lenguas, y al fin una Rueda perpetua, para ballar los Aiios fértiles 
y estériles, así los venideros como los pasados.» 

La mellor prova del èxit obtingut per la obra aquesta, la tenim 
en les onse edicions que d' ella s* han fet, segons nostres datos, en 
els llochs y fetxes següents: Barcelona, 1617; Zaragoza, 1625; Per- 
pinyà, 1626; Zaragoza^ 1636 y 1702; Barcelona, 1722; Madrid, 1731; 
Zaragoza, 1746; Barcelona, 1749; Madrid, 1762 y 1781. 

L* exemple donat per Fr. Agustí tingué imitadors, donchs poch 
després veyém aparexe, en 1626, la obra d* En Oüaberty titulada: 
4í Agricultura pràctica con la cual puede uno llegar d ser perfecta 
Agricultor^ en lo mds necesario pçira la vida humana, en qualquier 
tierra que estuviese. Dirigida por un padre de familias a sus colo- 
nes grangeros, Hallada entre los papéles de don Francisco Olla- 
bert, Oentil hombre de boca del Rey nuestro seüor, domiciliado en la 
vil•la de Tamarite de Litera, escrita de su pròpia mano. Afío 1626. 
Barcelona, 1^ 

La obra aquesta va dividida en 8 tractats. En el primer parla 
de la calitat del Art de agricultura y manera de conreuar les terres 
de pà, y de la conservació d' aquest. 

En el segon, del plantar y conreuar les vinyes, fer y conservar 
el vi. 

En el tercer, de plantar y conreuar les oliveres y fer 1* oli. 

En el quart, de la ganaderia, anexa à la agricultura. 

En el quint refuta els pronóstichs judiciaris, y en particular els 
perpetuus. 

En el sisè declara alguns refrans catalans trets en benefici de 
la agricultura. 

En el setè, porta 1' art de fer ab un meteix arbre dues cullites 
de seda à Pany. 

, En el vuyté una exhortació al pagès pera servir à Deu y repri- 
mir els seus vicis. 

Quiscun d* aquestqs tractats està dividit en varis capítols de 
interès per la claretat de la seua exposició, importància delassump- 



219 

to y manera pràctica de exposarlo, f agint de exageracions y empi- 
rismes. 

La inmensa majoria de les seues observacions y consells poden 
ser donats avuy com & medi pràctich de fomentar la agricultura. 

Encara que no consta en lloch que *1 seu autor sia català^ nos- 
altres li creyém pe4 seu apellido y perquè transcriu alguns refrans 
catalans referents à la agricultura, com per exemple: «Tart ó tem- 
prà, ab sahó sembra ton pà.» «Qui femege no famegei», etc, etc, 
posant la seua explicació en castellà y les conseqüències que d* ell 
se *n deduhexen. 

De interès pera la agricultura seria la obra d* En Queraltó, 
qual traducció castellana se titula: ^Discurso en el que se advierten 
los modos y trazas que ha usado la ciudad de Lérida y sus lugares 
vecinos para exterminar la langosta en los afíos de 1685 y 1686 ^ y en 
elpresente de 1687 ^ por el Dr. Ramon Queraltó^ catedrdtico de Có- 
digo y Phaer segundo de Lérida^ que se estampo en dicho aiïo y Ciu- 
dad. Traducido del cataldn al espaüol por D. Anionio Plana,,. ^ 

En el sigle xviii, y especialment en sa segona mitat, la agri- 
cultura acquirí un gran desenrotllo, com ho demostren la munió de 
publicacions que tractant d* ella sortiren, acquirint un caràcter 
científich lo que fins allavors no havia passat de ser un art rudi- 
mentari. A Carles III se deu en gran part lo que en aquest sentit se 
feu en tota Espanya; 

Catalunya pot presentar escriptors eruditíssims que*s dedicaren 
de preferència al conreu y à la divulgació dels conexements agrí- 
coles per medi de Memòries y monografies. Citarem sols els més 
principals. 

ün manuscrit molt curiós hem trobat referent à aquest assump- 
to en la Biblioteca Episcopal Catalana; es un veritable tractat de 
agricultura pràctica escrit en català per un pagès que amaga el 
Hom, qui vivia en el Priorat, segons diu en varis passatges del lli- 
bre, y tenia ja 60 anys. Comensa de la següent manera: «En nom 
de Sma. Trinitat. Si lo qui pot manar, manava que cadau en son 
hofici, en tenir 40 anys, tingués obligació de. escriure lo que àuria 
experimentat de son ofici y escriure un tractat de les coses mes cu- 
rioses que àuria esperimentat, y enviaries tots ason respective cap 
de partit, y aquells tans tractats que per sí sols tindrien poch gust 
lo llegirlos, per no ser la maijor part de ells estudiatius, encaraque 



220 

yauria en alguns alguna cosa de substància; y un erudit senyalat 
per fer cada 10 anys del resumen de aquells tractats una obra que 
de presís fora útil àla sosietat y donaria ala ynprenpta...» Després 
diu que haventse dedicat tota la vida à la Agricultura, com à 
amant de la seua Pàtria vol dexar apuntat lo que la experiència li 
ha ensenyat, escrivintho en forma senzilla y en sa llengua; diu que 
ha vist algun autor que escriu de agricultura universal «y es un 
disbarat, que ya molta diferencia del conreu de unes terres en al- 
tres», y per provarho diu la diversitat de conreus y d' eynes que 
s' acostumen à Catalunya segons les comarques; perçó ell vol ex- 
plicar 1* agricultura del Priorat. 

«Capitol 1 de Agricultura en que se explicarà com es lo mes 
noble lo mes antich y lo mes dilatat.» 

cCapitol 2 en que explicaré quina es la terra de primera calitat 
de Catalunya ho la millo.» En aquest capitol explica per medi del 
diluvi biblich la deposició de les terres més bones en el fons dels 
valls y prop del mar aplicantho à les comarques de Catalunya, 

«Capitol 3 en que explicaré les terres apartades del mar y rius 
caudalosos quines son de primera 2.* y 3.* calitat.» Parla de les 
condicions de la terra arenosa, pedregosa y Uicorosa, judicant me- 
llor aquesta darrera; diu que les montanyes se composen general- 
men de Uecorell, soldo y cala; diu que la aygua provinent del lleco- 
rell es mellor que cap altra y ho prova V exemple del Priorat, fent 
varies consideracions pràctiques sobre la bondat d' aquelles tres 
classes de terreno. 

€ Capitol 4 en que parlarem de les terres planes y ses calitats per 
tení coneixemen de ellas encara que no sie pagès. 

«Capitol 5 en que parlarem del nesesari que son lo fer los mar- 
ges ala terra y la calitat de arbres que sian de planta per dar més 
profit.» 

«Capitol 6 en que explicaré segons la terra los arbres que reque- 
reix plantari y la forma de plantarlos.» Parla de casi tots els arbres 
fruyters y bons per fusta. 

«Capitol 7 de plantar les vinyes.» 

«Capitol 10 en que explicaré com se deu portar lo paiges per fer 
bo lo vi y demés circunstancies per mantenirlo per resultarli mes 
profit.» 

Aquest capitol conté un sens fi de observacions, fruyt de una 
llarga pràctica, la majoria de les quals no duptaria firmar el pagé& 
mes ilustrat d' avuy. 



221 

cCapitol 11 en que vos explicaré com aveu de plantar les vinyes 
y en quin temps de plantaries per ser mesaviat criadas.» 

«Capitol 12 en que explicarem com sean de fer los plansons per 
plantar los arbres y forma de plantarlos y en quines calitats de 
terra provaran ho donaran mes fruit.» 

«Capitol 13 en que explicaré com aveu de conrear los abres en 
les muntanyes y plans y en quin tems.» 

«Capitol 14 en que explicaré com y en quin temps se deuen es- 
porgar los abres de totes calitats.» 

«Capitol 15 en que explicaré la forma de esporgar los demés 
abres.» 

«Capitol 16 en que explicaré la forma de sembrar los blats y 
altres Uaos de las que ya en Catalunya y en quin tems las deurem 
sembrar segons la terra.» 

«Capitol 17 per ensenyarvos com deveu custodiar los fems y 
quina espècie de fems son de primera calitat y demés.» 

«Capitol 18 en que explicaré com sean de empelta los abres y 
en quin tems y de quantes maneres.» 

«Capitol 19 en que explicaré lo engany que pateixen mols en la 
lluna vella y en la lluna nova y demés.» Tot aquest capítol va diri- 
git à negar la influencia de la lluna en tot lo referent à la agricul- 
tura y especialment al tallar els arbres, demostrantho ab exemples 
pràctichs y experiències particulars y buscant explicació à lo que 
s' atribueix à influencia llunar. Aquest capítol es una nova proba 
del esperit observador y pràctich del nostre anònim pagès. 

«Capitol 20 en que explicaré alguns remeys per los abres que 
estan malais y altres que tenen detrimen.» 

«Capitol 21 en que explicaré un ramey universal per la malaltia 
que pateyxan les terres despues de molt aver trevallat y tornarlas 
en son primer estat.» 

«Capitol 22 en que advertiré al duenyo ho senyor de les terres 
les advertències nesesaries que lo masove noi deyxe conten y en- 
ganyat.» 

«Capitol 23 en que explicaré laconomia que deu tenir lo masove 
per venirli les coses ben governades.» 

«Capitol 24 en que explicaré lo que toca cuydar la masovera per 
conservar la casa.» 

«Capitol 25 en que hos donaré unes atvertencies que poden apro- 
fitar per lo masove y mes per los paigesos dels pobles ho viles» 

«Capitol 26 en que explicaré la obligació que te la mulle del pa- 



214 

Seguint el plan adoptat, sòls ens falta ara donar compte dels 
autors qui nasqueren en el sigle xvm y arribaren en el xix à la ple- 
Hitut de son desenrotllo científlch. Per lo que *s refereix à la Histo- 
ria Natural foren: 

En Domingo Badia y Lebrich (All•Bey)^ prou conegut per sos 
viatjes científichs, que semblan més aviat llegendes que realitats. 

Fra Mauro Ametller y monjo de Montserrat, que à darrers de si- 
gle organisà un museo ab les més rares belleses en plantes é insectes 
de la montanya. 

JEhi Joan Domingo y Arnau^ de Tarragona, apotecari, que sent 
visitador de farmàcies en 1802 reculli els productes naturals del 
districte visitat, que fou tota la part occidental de Catalunya, or- 
ganisant un museo que arribà à ser molt nombrós y escullit ab la 
adquisició de minerals de varis punts del globo, fòssils, moluschs 
del Assia, esquelets de cetacis y altres animals, exemplars d' amfi- 
bis, pexos y aucells de Amèrica, etc, junt ab un riquíssim herba- 
ri; sent tot destruhit en el siti de Tarragona de 1811. 

En Carles de Oimbernat, naturalista eminent, qui recorregué 
casi tots els payssos d' Europa, dedicant especial preferència à la 
mineralogia é hidrología, y recolectant nombrosíssims exemplars 
que figuren en el Museo de Historia Natural de Madrid y en el del 
Seminari de Barcelona. 

En Agustí Tafíez, autor de la primera (1820) obra didàctica 
que s' ha publicat à Espanya comprenent els tres regnes de la na- 
turalesa, y un sens fi de monografies de geologia, mineralogia, 
zoologia, química y meteorologia, que comprenen un período de 
més de 40 anys. 

Molts y molts altres foren els autors qui s' ocuparen de la His- 
toria Natural general ó de alguna de les seues branques, però la 
majoria de les seues obres no passaren de lleugeres Memòries ó 
ÍDisertacions, llegides en les sessions de la Real Acadèmia de Cièn- 
cies Naturals y Arts, hont estava concentrat tot el moviment cíen- 
tíftch en les derreries del sigle. Per lo tant, à fi de que 's veje la 
importància del movimenV científich d' aquesta corporació, posa- 
rem després à modo de apèndix la relació de les Memòries que so- 
bre Historia Natural s' hi llegiren à darrers de sigle. 



Rgfiealtafa 



En els primers sigles no tenim noticia de cap autor qui escri- 
gués de agricultura; aquesta no era més que un art rudimentari, 
quals principis y pràctiques se succehien de pares à fills per tradi- 
ció, sense que formessen cós de doctrina; fins sembla que s' havia 
perdut el recort de la obra de Columela. 

En la Biblioteca Nacional de París (n.** 291) hi ha un manuscrit 
ei\ català, sense nom d' autor ni cap indicació de la fetxa ó època 
à que pertany, ni del poble en que fou escrit; es una copia incom- 
plerta de un tractat de agricultura, si bè falten el títol, el final y 
probablement també algunes fulles al principi. Al devant de la 
primera plana està escrit en mayúscules: «Z>e re rústica,^ però res 
prova que aquest siga el veritable títol que V autor donà à la seua 
obra. 

Aquesta està dividida en tres parts. En la primera parla del 
empelt, de la plantació dels arbres, de la vinya, de la conservació 
dels vins, de les conserves dels fruyts, dels polls y capons, etc , 
comensant d* aquesta manera: «Aquest empelt sapella paluxo...» 

La segona part titulada: «De Agricultura Paladí» comensa: 
«Noe com fou scapat del general diluvi;» aquesta part no es una 
traducció del tractat de Palladius com podria fer creure '1 títol, 
sinó que conté observacions personals y fa referència seguidament 
à la primera part. 

La tercera part: «De agricultura, altra obra,» es una compilació 
que tracta de la plantació dels arbres y de la vinya, de la cria de 
diferents animals y de la preparació de molts remeys. 

Per trobar el primer llibre de agricultura català imprès hem 
d' arribar à primers del sigle xvii, en que apareix el ^Llibre dels 
Secrets de AgricvUura, 6 casa rústica y pastoril,., per Fra Agustí 
Prior,., Barcelona j 1617* in fol. 



216 

Una síntesis d' aquesta obra ens la dóna el mateix autor en la 
«Recopilació breva de las materias, que lo autor tracta, y ensenya, 
en los tres llibres dels Secrets de Agricultura, Oasa Rústica y Pas- 
toril, dexant assi en quiscun argument moltes curiositats ques tro- 
baran llegint lo dit llibre.» 

Diu axis: 

cLo primer llibre tracta y ensenya al pare de familia de la casa 
Rústica, los presagis de les mutacions del temps per poder treballar 
y condoyr ses coses segons convé: Lo curar de malalties la fami- 
lia Rústica: Fer horts ab les herbes de menjar, de olors y les herbes 
medicinals mes conegudes y usades, ab llurs virtuts: Y un tractat 
de sembrar y plantar flors, y ferne de totes colors, y pera tenime 
de conservades tot lany: Y lo modo de sembrar, conrear y curar 
de malalties totes sorts de arbres de fruyta: Empeltar aquells ab 
diversos modos, y fer composicions de fruytes ab lo empeltar, y 
ab altres modos, y com se han de cullir, conservar y confitar les 
fruytes: Destruir dels horts y altres parts les Erugues, Formigues, 
Polls, Talpas, Caragols, Llimachs, Corchs del arbres. Rates, Serps, 
Escorpins y altres animalets que danyen les herbes, arbres y fruy- 
tes: Lo conrear, femar, y sembrar les terres per totes sorts de for- 
ments, llegums y altres grans. Y conservar aquells, axí en gra com 
en farina, y un breu discurs del moldre los grans, pastar, coure lo 
pa, y de la naturalesa y calitat del pa, y coses de nudriment, y lo 
fer prats, boscos y arbres pera fusta, pera obrar com pera cremar, 
ab moltes altres curiositats. 

Lo segon tracta y ensenya lo modo de plantar, conrear y podar 
les vinyes, fer diverses maneres de vins, de rayms, de herbes y de 
fruytes, axi pera beure y gustar, com per medicinar, conservar y 
remediar los gastats, fer vinagres de repente, y un discurs breu de 
la invenció, naturalesa, facultat, diferencias y necessitat del vi; 
Per lo oli de oliva y de altres fruytes y sements, lo modo de fer 
bàlsams pera curar nafres y destilar ayguas medicinals, de olors, 
de perfum, y pera pulir la cara mans y dents, y per llevar les llen- 
tilles y senyals de verola, y altras tacas de la cara, carn y pell, y 
lo collir, conservar y confitar herbas, fiors, raels, escorses, fruytes 
enteres y en pasta: Y lo modo de mesurar y canejar les peses de 
terra de qualsevol forma ó figura que sian, ab moltes altres curio- 
sitats. 

Lo tercer tracta y ensenya lo modo ae ha de tenir en fabricar la 
casa Rústica pera la salut de la familia y altera conservació de ses 



217 

coses ab tres modos y sas figuras pera ximineyas, perquè tragaei> 
lo fum per alt seus toruar abaix per qualsevol padastre o vent que 
fassa, y com se ha de fer judici eu trobar les aygues dels pous^ 
fonts, y de la calitat, salubritat y bondat de les aygues: Y lo dis- 
curs del ofici pastoril, ço es lo nodrir totas maneras de animals 
doméstichs, axi terrestres com volàtils, ab la descripció de quiscu 
en particular, y las menescalías pera curarlos a tots de llurs ma- 
laltías, com son Bous, Vacas, Yadells, Cavalls regalats y de tre- 
vall^ Euguas, Pollins, Matxos, Mulas^ Asens, Someras, Moltons, 
Ovellas, Anyells, Cabràs, Cabrits, Cans de la guarda de casa, y 
del bestiar. Conills del corral y de la devesa, Gallinas y Pollam, 
Galls y Gallinas de las Indias, Pagos, Flaysants, Coloms del colo- 
mer, y de silvestres, Perdius, Tórtoras, Guatllas, Ocàs, Anechs, 
Signes y altres aucells de aygua, y la cria de las Avellas, y de las 
Cucas de fer Seia, y de las utilitats de quiscu de dits animals, pera 
profit de la casa Rústica; Y lo fer formatjes, mantega, mel y cera: 
Y un breu discurs de las virtuts y facultats de las dos planetas llu- 
minars del Sol y Lluna, que governan la major part de las mate- 
rias Rusticas, com son animals, plantas, arbres, herbas y altres, 
pera que millor les pugan tractar, manejar y conduyr, segons 
convé; y per la policia de la casa Rústica, com se han de destruir 
les xinxes, lladelles, puces, y defensarse dels mosquits que pican, 
y los secrets pera pescar peixos ab moltes altres curiositats.» 

De verdadera enciclopèdia agrícola pot calificarse la obra del 
Prior Agustí, ja que tracta totes les qüestions que en aquella època 
podien presentarse en forma casulana, pagesa, per dirho axis, y ab 
molt poch caràcter científlch, abundant hi en cambi les supers- 
ticions astrològiques y les creencies verament puerils. No obs- 
tant açó, encaxé tant ab les necessitats de aquella època y les se- 
güents, que cinch anys després de la primera edició el meteix 
autor ne feu una altra traduhida al castellà ab algunes adicions. 
Son titol es: ^Libro de los Secretos de agricultura^ casa de campo y 
pastoril; iraducido de Lengua Catalana en Castellano, por Fray 
MigtLel Agustin, Prior.., Y ahora con addición del quinto Libro y 
otras curiosidades; y un Vocabulario de seys lenguas para declara- 
ción de los vocaòlos de dicho Libro: y alfln de él se hallardn las ma- 
terias de que el autor trata, con una Rueda perpetua^ para conocer 
los afíos abundantes ó estériles. Afío 1722, Barcelona.^ 

El quint llibre que diu afegit à la primera edició tracta segons 
el meteix autor: «de criar y adiestrar los perros de caza, y de 



218 

cazar los animales terrestres y volàtiles; y de la cria y gobierno 
de las aves de la alconera, las quales son diez aves de rapiüa, en 
general y en particular; y de cazar y matar los animalejos de la 
Casa de Campo, por la policia de ella; y de la caza ó pesca de el 
pescado, con muchas curiosidades; con un Vocabulario de seis 
Lenguas, y al fin una Rueda perpetua, para ballar los Aiios fértiles 
y estériles, así los venideros como lospasados.» 

La mellor prova del èxit obtingut per la obra aquesta, la tenim 
en les onse edicions que d' ella s* ban fet, segons nostres datos, en 
els llochs y fetxes següents: Barcelona, 1617; Zaragoza, 1625; Per- 
pinyà, 1626; Zaragoza, 1636 y 1702; Barcelona, 1722; Madrid, 1731; 
Zaragoza, 1746; Barcelona, 1749; Madrid, 1762 y 1781. 

L* exemple donat per Fr. Agustí tingué imitadors, donchs poch 
després veyém aparexe, en 1626, la obra d* En Gilabert, titulada: 
ií Agricultura pràctica con la cual puede uno llegar d ser perfecta 
Agricultor j en lo rads necesario pçira la vida humana, en qualquier 
tierra que estuviese. Dirigida por un padre de farailias a sus colo- 
nes grangeros, Hallada entre los papeles de don Francisco Gila- 
bert , Gentil hombre de boca del Rey nuestro seüor, domiciliado en la 
Villa de Tamarite de Litera^ escrita de su pròpia mano. Afío 1626. 
Barcelona. > 

La obra aquesta va dividida en 8 tractats. En el primer parla 
de la calitat del Art de agricultura y manera de conreuar les terres 
de pé,, y de la conservació d' aquest. 

En el segon, del plantar y conreuar les vinyes, fer y conservar 
el vi. 

En el tercer, de plantar y conreuar les oliveres y fer 1* oli. 

En el quart, de la ganaderia, anexa à la agricultura. 

En el quint refuta els pronóstichs judiciaris, y en particular els 
perpetuus. 

En el sisè declara alguns refrans catalans trets en benefici de 
la agricultura. 

En el setè, porta 1' art de fer ab un meteix arbre dues cuUites 
de seda à Pany. 

, En el vuyté una exhortació al pagès pera servir à Deu y repri- 
mir els seus vicis. 

Quiscun d* aquestqs tractats està dividit en varis capítols de 
interès per la claretat de la seua exposició, importància delassump- 



219 

to y manera pràctica de exposarlo, f agint de exageracions y empi- 
rismes. 

La inmensa majoria de les seues observacions y consells poden 
ser donats avuy com à medi pràctich de fomentar la agricultora. 

Encara que no consta en lloch que *1 seu autor sia català^ nos- 
altres li creyém pe 4 seu apellido y perquè transcriu alguns refrans 
catalans referents à la agricultura, com per exemple: «Tart ó tem- 
prà, ab sahó sembra ton pà.» «Qui femege no famege», etc, etc, 
posant la seua explicació en castellà y les conseqüències que d* ell 
se 'n deduhexen. 

De interès pera la agricultura seria la obra d* En Queraltó, 
qual traducció castellana se titula: ^Discurso en el que se advierten 
los modos y trazas que ha usado la ciudad de Lérida y sus lugares 
vecinos para exterminar la langosta en los afíos de 1685 y 1686 ^ y en 
el presente de 1687, por el Dr, Ramon Queralíóf catedrdtico de Có- 
digo y Phaer segundo de Lérida, que se estampo en dicho aüo y Ciu- 
dad. Traducido del cataldn al espaüol por D, Antonio Plana,,.* 

En el sigle xviii, y especialment en sa segona mitat, la agri* 
cultura acquirí un gran desenrotllo, com ho demostren la munió de 
publicacions que tractant d* ella sortiren, acquirint un caràcter 
científich lo que fins allavors no havia padsat de ser un art rudi- 
mentari. A Carles III se deu en gran part lo que en aquest sentit se 
feu en tota Espanya; 

Catalunya pot presentar escriptors eruditissims que*s dedicaren 
de preferència al conreu y à la divulgació dels conexements agrí- 
coles per medi de Memòries y monografies. Citarem sols els més 
principals. 

ün manuscrit molt curiós hem trobat referent à aquest assump- 
to en la Biblioteca Episcopal Catalana; es un veritable tractat de 
agricultura pràctica escrit en català per un pagès que amaga el 
Hom, qui vivia en el Priorat, segons diu en varis passatges del lli- 
bre, y tenia ja 60 anys. Comensa de la següent manera: «En nom 
de Sma. Trinitat. Si lo qui pot manar, manava que cadau en son 
hoflci, en tenir 40 anys, tingués obligació de. escriure lo que àuria 
experimentat de son ofici y escriure un tractat de les coses mes cu- 
rioses que àuria esperimentat, y enviaries tots ason respective cap 
de partit, y aquells tans tractats que per si sols tindrien poch gust 
lo Uegirlos, per no ser la maijor part de ells estudiatius, encaraque 



220 

yauria en algans alguna cosa de substància; y un erudit senyalat 
per fer cada 10 anys del resumen de aquells tractats una obra que 
de presís fora útil àla sosietat y donaria ala ynprenpta...» Després 
diu que haventse dedicat tota la vida à la Agricultura, com à 
amant de la seua Pàtria vol dexar apuntat lo que la experiència li 
ha ensenyat, escrivintho en forma senzilla y en sa llengua; diu que 
ha vist algun autor que escriu de agricultura universal «y es un 
disbarat, que ya molta diferencia del conreu de unes terres en al- 
tres», y per provarho diu la diversitat de conreus y d' eynes que 
s' acostumen à Catalunya segons les comarques; perçó ell vol ex- 
plicar 1* agricultura del Priorat. 

«Capitol 1 de Agricultura en que se explicarà com es lo mes 
noble lo mes antich y lo mes dilatat.» 

«Capitol 2 en que explicaré quina es la terra de primera calitat 
de Catalunya ho la millo.» En aquest capitol explica per medi del 
diluvi biblich la deposició de les terres més bones en el fons dels 
valls y prop del mar aplicantho à les comarques de Catalunya. 

«Capitol 3 en que explicaré les terres apartades del mar y rius 
caudalosos quines son de primera 2.* y 3.* calitat.» Parla de les 
condicions de la terra arenosa, pedregosa y llicorosa, judicant me- 
llor aquesta darrera; diu que les montanyes se composen general- 
men de Uecorell, soldo y cala; diu que la aygua provinent del Ueco- 
rell es mellor que cap altra y ho prova V exemple del Priorat, fent 
varies consideracions pràctiques sobre la bondat d' aquelles tres 
classes de terreno. 

«Capitol 4 en que parlarem de les terres planes y ses calitats per 
tení coneixemen de ellas encara que no sie pagès. 

«Capitol 5 en que parlarem del nesesari que son lo fer los mar- 
ges ala terra y la calitat de arbres que sian de planta per dar més 
profit.» 

«Capitol 6 en que explicaré segons la terra los arbres que reque- 
reix plantari y la forma de plantarlos.» Parla de casi tots els arbres 
fruyters y bons per fusta. 

«Capitol 7 de plantar les vinyes.» 

«Capitol 10 en que explicaré com se deu portar lo paiges per fer 
bo lo vi y demés circunstancies per mantenirlo per resultarli mes 
profit.» 

Aquest capitol conté un sens fi de observacions, fruyt de una 
llarga pràctica, la majoria de les quals no duptaria firmar el pagéa 
mes ilustrat d' avuy. 



221 

«Capítol 11 en que vos explicaré com aveu de plantar les vinyes 
y en quin temps de plantaries per ser mesaviat criadas.» 

«Capitol 12 en que explicarem com sean de fer los plansons per 
plantar los arbres y forma de plantarlos y en quines calitats de 
terra provaran ho donaran mes fruit.» 

«Capitol 13 en que explicaré com aveu de conrear los abres en 
les muntanyes y plans y en quin tems.» 

«Capitol 14 en que explicaré com y en quin temps se deuen es- 
porgar los abres de totes calitats.» 

«Capitol 15 en que explicaré la forma de esporgar los demés 
abres.» 

«Capitol 16 en que explicaré la forma de sembrar los blats y 
altres llaos de las que ya en Catalunya y en quin tems las deurem 
sembrar segons la terra.» 

«Capitol 17 per ensenyarvos com deveu custodiar los fems y 
quina espècie de fems son de primera calitat y demés.» 

«Capitol 18 en que explicaré com sean de empelta los abres y 
en quin tems y de quantes maneres.» 

«Capitol 19 en que explicaré lo engany que pateixen mols en là 
lluna vella y en la lluna nova y demés.» Tot aquest capítol va diri- 
git à negar la influencia de la lluna en tot lo referent à la agricul- 
tura y especialment al tallar els arbres, demostrantho ab exemples 
pràctichs y experiències particulars y buscant explicació à lo que 
s' atribueix & influencia llunar. Aquest capitol es una nova proba 
del esperit observador y pràctich del nostre anònim pagès. 

«Capitol 20 en que explicaré alguns remeys per los abres que 
estan malais y altres que tenen detrimen.» 

«Capitol 21 en que explicaré un ramey universal per la malaltia 
que pateyxan les terres despues de molt aver trevallat y tornarlas 
en son primer estat.» 

«Capitol 22 en que advertiré al duenyo ho senyor de les terres 
les advertències nesesaries que lo masove noi deyxe conten y en- 
ganyat.» 

«Capitol 23 en que explicaré laconomia que deu tenir lo masove 
per venirli les coses ben governades.» 

«Capitol 24 en que explicaré lo que toca cuydar la masovera per 
conservar la casa.» 

«Capítol 25 en que hos donaré unes atvertencies que poden apro- 
fitar per lo masove y mes per los paigesos dels pobles ho viles» 

«Capitol 26 en que explicaré la obligació que te la muUe del pa- 



222 

ges y masove per aumentar la casa.» Després de algunes advertèn- 
cies d' ordre purament moral y económlch, tracta de la cria dels 
animals doméstichs, extenentse principalment en la dels cuchs de 
seda, explicant totes les operacions que s' han de fer. 

Ho repetim una vegada més; la obra del anònim pagès del Prio- 
rat es superior à la seua época^ no per la elevació de doctrina, sinó 
pe'l seny que revela en totes les qüestions, fugint de empirismes y 
no apartantse may del exemple pràctich y la aplicació comarcal. 

Cap mes manuscrit inèdit havem trobat referent à Agricultura 
d' aquest sigle; les obres publicades son casi bè totes monografies 
de dif eren tes classes de plantes de interès industrial. Donarem 
compte de les més interessants solsament. 

El distingit botànich Antoni Palau, de qui tornarem à parlar, 
llegí en Abril de 1777 en la Societat Econòmica Matritense una 
^Memòria sobre la planta llamada pipirigaUo i* en que ÍSL una inte- 
ressant descripció de la planta y després manifesta lo acceptada que 
ha sigut en altres paissos pera '1 nodriment del bestiar y sa gran in- 
fluencia en el desenrotllo de la riquesa pequaria. Dona compte de 
una nova espècie ó varietat conreuada allavors en el Botànich de 
Madrid y de les grans ventatjes que en son concepte ofereix aquesta 
planta sobre la coneguda. 

En la metexa Societat llegí una altra Memòria sobre la planta 
Anthoxantum ó flor de flores. 

Mossèn Francisco Vida publicà en 1778 unes Conversaciones ins- 
tructivas en que se trata de fomentar la agricultura por medio del 
riego de las tierras, etc. 

Mossèn Francisco Valenti Constans, de Puigcerdà, concorregué 
à un certamen obert per la Econòmica Matritense ab unes MemoHas 
rélativas al problema.,, sobre los medios de adelantarlos pastos, en 
la qual manifesta que es perjudicial desglevar les montanyes en- 
layrades, perquè 's destrueix la herba ja glevada y antiga sens 
obtindré utilitat, y s' ocasionen molts danys perquè les plujes to- 
rrencials axargallen la terra. 

En Joan Pau Canals y Marti, químich distingidíssim natural 
de Barcelona, qui promogué en Espanya V art de la tintoreria y 
dexà alguns escrits que fan relació à la Agricultura tecnològica. 
La Rubia V ocupà especialment y respecte à n' ella hi ha la seua 
^Colección de lo perteneciente alram>o deia rubia ó granza.,, ete. Ma- 
drid, 1779,» hont resumeix tot quant convé sapiguer d' aquella 



223 

planta baix els aspectes agronómich, administratiu, mercantil é in- 
dustrial; dóna compte deies diverses espècies que 's conexen, de la 
manera de formar un rubial, etc., etc. Ja abans havia traduhit les 
Memòries de Duhamel sobre la metexa planta que ab una Noticia 
dels varis experiments executats ab el Dividivi, fruyt de la pro- 
vincià de Caracas, redactada per Canals, forma un opúscol publi- 
cat à Madrid en 1763. 

Escrigué ademés una Memòria sobre 'Is prats artificials y un 
Informe sobre les gomes, resines y gomoresines, principalment de 
les índies occidentals, trevalls que 's troben en el tom. III de les 
«Memorias de la Sociedad Econòmica de Madrid* en 1787. També 
se deu al meteix Canals un escrit sobre la Orana Kermes de Espa- 
fia, y sembla que dexà inèdites altres Memòries sobre la Orchüla de 
Mallorca, Cartagena, Asturias, etc, sobre la planta llamada Pastel, 
que es el Isatis, sobre la Ouàlda y sobre los drboles de Algodón de 
Cumand, Nueva Barcelona y altres parat jes de les índies. 

En Matas Coscoll y Llimona publicà en 1786 una Ouia general 
de Idbradores para reformar engaflos. Se divideix en 23 cartes, la 
primera de les quals es un discurs moral en que recomana la ne- 
cessitat que tè r home de pensar en sí. Se declara el autor enemicb 
de que 's llauri ab mules. Després de varies observacions sobre 'Is 
trevalls y sembres, tracta de la divisió; del nudriment de les plan- 
tes en r interior de la terra; dels varis modos de llaurar; de les 
herbes dolentes; del cambi de llevors de la sembra del blat pera 
que naxi en tres dies; de la curació de les malalties de aquest gra 
y de la seva conservació; acabant ab una carta sobre V ofals ano- 
menat médich, y altre sobre '1 conreu dels naps, rabes, xiri- 
bies, etc. 

Eti Joseph Castellnou es autor de una ^Memoriz sobre la prefe- 
rència que por su calidad se debe dar al buey respecto de la mula 
para la labranza, Madrid, 1787,» en que proposa els obstacles que 
s' oposen à la introducció dels bous pera 'Is conreus, y constitueix 
à n* aquestos com principi de totes les abundàncies y riqueses de 
un pays: y al contrari à la mula com manantial de totes les misè- 
ries y calamitats que li sobre venen. 

Altre dels qui més trevallaren en favor de la agricultura ab ses 
publicacions fou En Joseph Navarro y Mds; d' ell son els segpüents 
trevalls: 

Memòria sobre el cultivo de la Colza y modo de extraer el aceite 
de la semilla» 



224 

Introdv^cción 6 Memòria sobre la aUmbra, cnUivo, cosecha y con- 
^ervación de la nueva planta llamada la raiz de la misèria. (1788). 

Memòria sobre la bonificación de los vinos en el íiempo de su fer- 
^mentación y sobre la teòrica y pràctica del arte de hacer el vino. 

Memòria sobre la vifía, su plantaeiónf propagadón, reparación, 
^tc, en elprincipado de Catalufla (1797). Aquesta obra es la pri- 
mera en son genero que s' ha publicat à casa nostra. 

Ml Manel Barba y Roca, de Vilafranca del Panadés, s' ocupà 
també d' agricultura, llegint varies disertacions en V Acadèmia de 
Ciències Naturals y Arts de Barcelona, sent de remarcar les que 
tracten Sobre el plantio de los drboles y les Observaciones generales 
sobre el estado actual de la agricultura en Catalufla, 

Escriptors notabilíssims, però de qui no 'ns ocuparem per ha- 
irerse publicat llurs obres en els principis del sigle xix, foren 

Mossèn Francisco Mirambell y Biol, naturalista distingit, autor 
4e una munió de interessants monografies sobre agricultura. 

JSn Joan Bta* Galobardas. 

En Carbonell y Bravo, qui escrigué diversos trevalls de química 
agrícola. 

En Joan Francisco Bahi, el gran botànich y expert agricultor. 

En Antoni Oimbematj qui s' ocupà també de agricultura pràc- 
tica. 

Y Fr. Manel Blasco, monjo de Montserrat. 



Botàníea 



La botànica dels pobles primitias era purament utilitària, les 
plantes eren conegudes y estudiades per les seues propietats medi- 
cinals ó industrials. A tal orde sols pertanyen les plantes citades 
en la Biblia. La poesia y la mitologia dels primers pobles contenen 
una porció gran de noms de plantes, Homer y els egipcis sobre tot. 

En el llibre Sobre la naturalesa (llepi xuSaeoc) de Empédocles 
aparexen les primeres nocions de fltología. Aristótil, aquest geni 
verament enciclopédich, escrigué sa teoria de les plantes que 
no ha arribat fins à nosaltres; sols s* han salvat uns fragments de 
fltología vecullits per Wimmer {Phytólogice aristotéliccB fragmenta^ 
Breslau, 1838). Entre 'Is dexebles de Aristótil qui 's dedicaren & la 
botànica se distingiren Phanias, Dicercque y Theophrast, ab sa 
Historia de les plantes. 

Entre Us romans Cató 1' Antich, qui en sa obra De re rústica cita 
fins 120 espècies; Varron; Columela, qui en 13 llibres De re rústica 
parla de una munió de plantes útils. 

Desde '1 principi de nostra era fins à la edat mitja sobressurten 
dues figures, Dioscórides y Plini 1* Antich; el primer en son Tractat 
de matèria medicat (llepi üXïjç• laipex^ç") cita gran munió d* espècies 
vegetals, y el segon en sa Historia naturalis dedica al regne vege- 
tal del llibre 12 al 28. 

Es exclusivament per la seua relació ab la medicina que 'Is 
alarbs, més aviat poetes que observadors, estudiaren la botànica. 
Els escrits de Mesué, de Ehasés, de Ibn-Baïthar, de Avicena, de 
Averr5es, de Avenzoar, etc, ho testifiquen. De tots els metjes àra- 
bes, Abd-Allatif sembla ésser el sol qui demostrà conexements fon- 
dos de les principals espècies vegetals, describintne una porció. 

Durant la edat mitja els escrits de Dioscórides y de Plini dexa- 
ven ja satisfets als pochs homens instruïts qui als primers ó darrers 
se dedicaven, segons estaven més ó menys versats en la llengua 
grega ó en la llatina^ sense que nous descubriments científichs con- 
duissen la Botànica pe4 camí del progrés. 

15 



226 

Encara que durant la segona mey tat del sigle xv veuhen la llum 
pública diferentes obres de fltografía y en elles van intercalats al- 
guns dibuxos, per espay de molts anjrs els aficionats se dedicaven, 
més que à estudiar les espècies abans descrites, à comentar les 
obres, y si Leonicó cons^uí rectificar alguns errors de Plini, en 
general s' aplicaren ú. altres, suposantles dotades de les metexes 
propietats y originant axis una gran confusió. 

A mitjans del sigle xvi renaxen altra vegada 1* entussiasme y 
la observació, se crean & Itàlia els primers jardins botànichs, s* 
emprenen viatjes pera exploracions científiques à diferents payssos 
y son impreses algunes obres ab làmines ja regulars. Els descubri- 
ments posaren en evidencia qu* era molt incomplert el sistema de 
Theofrast, y dolent el de Plini y altres, pera la determinació de les 
plantes. Gesner, Dodcnseus, etc, donen à conexer varies espècies, 
fundant sistemes diferents pera la determinació; Bauhin y Ray 
tantejaren ja una classificació natural; estudiant Cesalpí la estruc- 
tura dels órguens de molts vegetals, obrí els fonaments pera *ls 
mètodes avuy més coneguts, y Zahsziansky encaminà principal- 
ment ses exploracions als órguens reproductors de les plantes, quals 
flors unisexuals y hermafrodites distingia. 

Durant el meteix sigle xvi se funda en Aranjuez el primer jardí 
botànich espanyol de plantes rares y medicinals; se imprimexen 
obres en que, ja *s comenten els antichs, ja *s divulga y avensa la 
ciència, y compatriotes atrevits, buscant els objectes naturals, se 
endinsen en Assia y Amèrica. 

El descubriment del microscopi pogué haver infinit després en 
el progrés, però «si en el siglo xvi los espafioles ansiosos de glòria 
habían marchado à remotos países, después de conocido el suyo, 
para estudiar sus producciones naturales, en el siguiente los natu- 
ralistas extranjeros tenían que venir à Espafla si querían conocer 
las de ella. Solo en medio de tal abatimiento podemos contemplar 
con alegria à Jaime Salvador, el primero de los botànicos de esta 
família de sabios farmacéuticos, à quien Tournefort denomino Fè- 
nix de los espafioles para honra suya y mengua de Espaíía... à cu- 
yos esfuerzos se debió que empezase à nacer entre nosotros la afi- 
ción à esta ciència...» (1) 



(l) Gasana: Progresos de las ciencias físicas en Espafia. Díscurso inau* 
gural, 1864. 



227 

Les exploracions dels Salvador; la aparició de la obra del bo- 
tànich de Aix, Joseph Pitton de Toumefort, qui havia viatjat prin- 
cipalment per t^rança y Espanya, en qual obra se consignava una 
classificació bastant bona; la senzillesa del sistema sexual ab els 
cambis immensos y notables variacions introduLides en la cienoia 
per 1* insigne naturalista de Rashut (Suècia) Carles Linneo, y la 
fundació del Jardí Botànich de Madrid, son els punts de partida 
durant el sigle xvni del renaxement de la Botànica en Espanya, 
en la qual sobressurten en primer terme els catalans Quer, Palau, 
Minuart y Bamades. 

De totes les ciències naturals pures, la botànica ha sigut la que 
més y més notables conreuadors ha tingut entre *ls catalans, com 
anirem veyent en el desenrotllo d* aquest capítol y com ho demos- 
tra la següent llista de generós dedicats à botànichs catalans per 
celebritats forasteres qui d* aquesta manera testimoniaren als nos- 
tres la seua admiració pe4s llurs trevalls. 
JBa^ia^Lag.— Bahí (Joan Francisco). 
Bamadesia 4 fil.— Bamades (Miquel, pare). 
CampdeHa Leig. )^ , . , 

OimberncUia R. et Pav. Gimbemat (Antoni). 

Masdevallia R. et Pav. Masdevall (Joseph). 

Mecardonia R. et Pav. Meca y Cardona (Antoni), protector de la 

botànica en Barcelona, qui cedí el terreno pera jardí 

botànich. 
Miconia R. et Pav. ) _ _. , ,„ 
JftcontaLapeyr. j Micó (Francisco) 

Mintiartia Loeffl. Minuar (Joan) 

Palatia Cav. ) 

Pàlaua R. et. Pav. > Palau (Antoni) 

Palavia Msench. | 

Qvsria Loeffl. ' ) 

QueHa GaòTta. j Quer ( Josph) 

Salvadora L. Salvador (Jaume) 

Y comensant la ressenya dels botànichs catalans havem de par- 
lar en primer lloch de mestre Arnau de Vilanova à qui se cita com 
à tal ab gran elogi en la majoria d' obres, però lo més probable es 
que no sia autor de cap obra titulada Herbarius, Hortus sanitaUs 6 



228 

cosa semblant com alguns han cregut; el meteix Decandolle en sa 
Teoria ELementcA sembla haver incorregut en aquesta equivocació 
quan atribueix al nostre Vilanova la més antiga classificació dels 
vegetals per ordre alfabétich, publicada en 1508. £1 Herbarius 
imprès à Maguncia en 1484 està dispost per ordre alfabétich com 
els successius^ y V autor de aquest llibre, reimprés moltes vegades, 
fou Jacobo de Dondis, anomenat Aggegator patavinus. 

Lo que Vilanova escrigué De saluòri hortensium usu, res tè que 
veure ab les obres titulades Hortus sanitatis. 

Varis son els manuscrits antichs de botànica que 's citen de 
Catalunya. En Torres Amat parla d' En Sales (Magistri), manus- 
crit •Sobre materias botdnicas y de Farmàcia* que està sobre perga- 
mino, escrito en el siglo xiv, en un vol. en 4.**; faltan muchas hojas; 
se halla en el monasterio de Ripoll.» Ignorem quina ha sigut la fi 
d' aquest llibre. 

En la Biblioteca del Rey Martí hi figurava un manuscrit ab 
aquest titol: •Propietat de les plantes^. 

En la Biblioteca Nacional de París hi figura el s^^ent còdex 
català (núm. 210): •Libre appeylat Maser, lo qual parlz de les vir- 
tuts de les erbes e de les espècies e dels legums e deies fruytes e deies 
carns qui son bones e profitoses, y^ Comensa: cDonzell es una erba en 
quaix de calent natura e es f ortment amarga.» Un segon titol d* 
aquesta obra es: «Lo libre del bon maestre de medicina Maçer de les 
virtuts de les erbes.* 

El P. Villanueva (1) parla de un altre manuscrit ab aquest títol: 
•Llibre apellat Macer* existent en 1* arxiu de la Catedral de Valen- 
cià, del que diu conté un tractat de les plantes y llurs virtuts, de 
que podrien aprofitarse ab utilitat els botànichs moderns. 

En Corominas cita també com existent en el monastir de Scala 
Dei una botànica en vitela ab moltes estampes de plantes ilumi- 
nades. 

El primer botànich auténtich català de qui 's tè noticia es el 
Dr, Francisco Mico, natural de Vich, hont nasqué en 1528. Se dedi- 
cà al estudi de la botànica; trobà varies y curioses plantes en mol- 
tes parts de Catalunya; herborisà també per Castella y Extrema« 



(1) Viaje nterario à las Igl. de Esp. T. 4. p. 140. 



229 

dnra, particolarment en les serres de Guadalupe; diboxà moltes 
plantes que donà à conexer & Delachamp, sent ona d* elles la des* 
coneguda y hermosa que anomenà AurictUa ursi Miconii y Linneo 
després Venniscum Miconii, incloentla aquell en sa «Historia gene- 
ralis plantarum», Lyon, 1578, jont ab altres 30, ab elogis merescuts 
pera el botànich de Vich, qui allavors exercia la medicina en Bar- 
celona, y íelicitantio pe'l séu descubriment. Richard dedicà després 
aquesta planta, cambiantli el nom y posanthi el del sèu compatrio- 
ta Ramond; però el traductor de Richard En Pere Felip Monlau en 
una nota posada à la plana 213 del tom. 2.^ (Barcelona, 1831) ha 
demostrat aquesta usurpació, apoyantse en les regles que dtoa 
Linneo, y cita el meteix Decandolle en sa Teoria de la Botànica 
pera la formació de generós nous ab les espècies dels antichs. No 
obstant axó, el meteix Decandolle confirmà el robo anomenant 
Eamondia pyrenaica al VervoBcum Miconi de Linneo, anomenada 
vulgarment €Herba morenera ú OreUa d' ós*. Els botànichs del 
Perú y Chile donaren el nom de Miconia à un genero nou de la 
decandria, del que descrigueren quatre espècies. 

El sigle xvn es el sigle de la Botànica catalana. La íamilia Sal- 
vador, En Joan, son fill Jaume y sos néts Joan y Joseph, omplen 
tot el sigle y part del següent, poguentse considerar com els veri- 
tables iniciadors del renaxement botànich espanyol. Aquestos dis- 
tingits naturalistes han sigut ja estudiats en erudites biografies, 
però el sèu elogi complert està encara per fer; cal estudiaria mellor 
la seua obra meritisslma. Nosaltres no podem fer més aquí que pre- 
sentar una síntesis d' ella. 

En Joan Salvador y Boacd fou el primer qui obtingué nom cien- 
tífich. Nasqué à Calella en 1698; en 1616 estudià farmàcia à Barce- 
lona, sent dexeble de Mico, à qui ajudà en 1' estudi de les plantes 
de Montserrat y Valencià enviades à Delachamp: fou tal el sèu 
afany pera el conexement de les plantes y la seua afició A 
les peregrinacions botàniques, que à principi del 1622 donà la 
volta à tota Espanya, sens dexar de visitar les localitats del 
interior; empresa de gegant pera aquell temps. Ab tot y les 
seues ocupacions d' apotecari, jamay abandonà 1* estudi de les 
plantes, que li proporcionà ocasions pera donarse à conexer à molts 
sabis extraogers ab qui tingué correspondència, especialment ab 



230 

el Pare Barrellier, autor de una excelent obra hont M ha descrites 
y dibuxades moltes plantes espanyoles. 

En Jaume Salvador y Pedrol, el Salvador per exceleneia, estu- 
dià la farmàcia à Barcelona de ho»t era fill (1649), y quan ja cone- 
xia casi totes les plantes de sa terra, gràcies à Pon gran talent y 
aflció, marxà à França pera perfeccionarse en les ciències à que s* 
havia dedicat; els professors de Montpeller el tractaren, no com à 
dexeble, sinó com à company; d* allí passà à Marsella y després à 
Tolosa, dexant en totes pariïs tants bons recorts del sèu gran talent 
que quan Tournefort, estudiant allavors de Montpeller, vingué per 
primera vegada à herborisar à Catalunya, portà per ell cartes de 
recomenació dels sabis del sèu país. Quan Toumefort, abans d' 
anar à París, sortí de Montpeller en 1681 pera recórrer els Pirineus, 
la part de Catalunya que encara no conexia y el regne de Valencià, 
Salvador 1* acompanyà per tot arreu, herborisant junts. 

Ab els viatjes aumentà el museo de Historia Natural que ell co- 
mensà à formar y sobretot V herbari. D* aquest diu E3n Costa (1), 
qui encara pogué estudiarlo abans de la seua pèrdua total: «El 
herbario verdaderamente importante para la Flora catalana es el 
que creo Juan Salvador hace dos siglos, aunque principalmente 
enriquecido por su hijo Jaime y el. hijo de este Juan, ambos con- 
temporàneos y corresponsales del cèlebre Toumefort. Dicho herba- 
rio es, sin duda, la mejor, por no decir la única joya del museo de 
los Salvadores, bien que el tiempo y otras causas hayan producido 
verdaderos estragos en sus ejemplares. Contiene esta colección un 
número de plantas vasculares catalanas (màs de 600) recogidas, 
preparadas y determinadas por sus autores, con datos circunstan- 
ciados y exactos sobre su habitación, estaciones y filiación de las 
mismas; contiene ademàs la colección completa de las plantas pro- 
cedentes del viaje científlco que en 1700 hizo Toumefort al Levante 
por encargo de Luis XIV; otra del Jardín y Flora de Montpeller, 
muchas espècies del Jardín de París, del de Lyon, etc, proporcio- 
nadas varias veces por los Toumefort, Jussieu, Vaillant y otros 
cèlebres naturalistas ó bien recogidas por los mismos Salvadores. 

Existen ademàs en dicho herbario numerosos ejemplares proce- 
dentes del viaje botànico que hicieron pop la Península en 1776 



(1) Introduccíón à la Flora de Oataiufia, Barcelona, 1864. 



231 

Juan Salvador con Antonio y Bemardo Jussieu, habiendo ya en 
1711 herborizado el primero en las Baleares, fonnando por junto 
entre todas una colección de màs de 5.000 espècies, ordenadas y 
determinadas primero por Jaime con arreglo al Pinax de G. Bau- 
hino y después por Juan su hijo, con sujeción al método ó Institu- 
tiones rei herbariae de Toumefort. 

En 1793 aíladió el abaté Pourret al pié de las papeletas escri- 
tas por Juan Salvador los nombres genérico y especifico de la no- 
menclatura Linneana, mereciendo censura primero de Lagasca, 
que también dejó notas sueltas en dicho herbario en 1851, y des- 
pués de Col meiro sobre la manera poco respetable de invadir las 
papeletas originales de Salvador. 

El herbario Salvador fué para el Sr. Colmeiro la fuente princi- 
pal de las citas en todos sentides que entran à formar su trabajo, 
pues en la mayoría de los casos transcribe dicho seiior los datos de 
localidad, terreno, època de florescencia, etc, que constan en el 
mismo herbario,» 

Una altra obra de gran trascendencia portada à cap per En 
Jaume Salvador fou el cèlebre jardí botànich format en sa masia de 
Sant Joan Despí, que era, si no el primer, el mésrich que s* havia 
conegut fins allavors à Espanya. Reuní y conservà en ell moltes 
plantes indígenes y exòtiques, tant de les útils à la medicina y à la 
agricultura, com de les que oferien un interès purament botànich. 
Aquest jardí arribà à ser després molt més curiós^ pe*l cuidado que 
tingué son fill Joan en enriquirlo ab quantes preciositats y rareses 
pogué trobar en varis jardins d* Europa que visità. Axis hi hagué 
temps en que *s parlava d*ell com de una maravella fins entre *ls 
floristes. 

«Jo tinguí el gust de veurel, diu Pourret, per primera vegada en 
1783, y vaig quedar sorprès de la multitut de plantes y arbres ex- 
tranjers que encara quedaven, mes per desgracia els frets del hi- 
vern de 1783 à 84 gelaren la major part, y avuy (1796) sols se 
conserva ab cuidado lo que perdonaren els gels. 

Vejí allavors alguns individuos del Molle (Shintis molle L.) 
grossos com roures, el aguacate (Laurus Persea L.) que donava 
fruyt; una espècie de xirimoya que per ses fulles semblava ser la 
Annona reticulata L.; la Ghiayacana ò sia Diospyros Lotus, encara 
que no convinga del tot ab la descripció de Linneo; varies espècies 
de Mimosa de L., entre ellas la Acàcia Famesiana, el Julibrisin, et- 



282 

cétera; algunes cacies, entre altres la tomentosat de la que me 'n 
vaig endur llevor pera *1 real Jardí de París, hont no era con^uda; 
en fl una sèrie molt crescuda de Ghíranium, Cactus^ Aloe, Orasstda, 
Mesenbrianthemum, Cotyledon^ Sedum^ Sempervivumf etc, sense 
comptar altres moltes plantes liliàcees, llenyoses y herMcees, etc., 
qual catàlech seria molt nombrós.» 

Segons En Colmeiro, encara existien alguns recorts vius de 
aquest jardí de Salvador en 1844, entre ells una Chamcerops humi- 
lia, notable per la seua altura. 

La fama d' En Jaume Salvador s' extengué per tota Europa. El 
príncep de la Catòlica li escrivia molt sovint consultantli assump- 
tos de botànica; el cèlebre Joan Ruiz, que l*havía conegut à Barce- 
lona, prenia els seus concells desde Inglaterra, y Pau Boccone li 
r^alava ses obres acompanyades de les plantes de Sicilià. 

Quan arribà son fill Joan à Barcelona de retorn de ses glorioses 
expedicions, se trobava allí la Cort del Arxiduch Carles, qui després 
fou emperador d* Àustria, y se sorprengué nostre Joan al veure 
convertit el museo de son pare en una acadèmia hont se discutien 
pe* Is facultatius del arxiduch y de les nacions aliades que hi acu- 
dien, punts de farmàcia, de medicina, de botànica, de literatura y 
matemàtiques, quiscun en la seua llengua. 

En Joan Salvador y Riera, fill gran d* En Jaume, nasqué à 
Barcelona en 1683, y heretà de son pare y avi llur afició à la histo- 
ria natural. En Queren fa un elogi molt gran, però els fets en que 
*s funda son tan equivocats que es precís aclararlos en honor à la 
memòria d* En Jaume Salvador, perquè à n* aquest deuhen princi- 
palment els Salvador la seua fama. 

En Joseph Quer diu, traduhint V elogi curt, però sublim, que fà 
Toumefort en son Isagoge de Jaume Salvador, à qui anomena 
Oentis 8U(B Phoenix, «que D. Juan mereció del rey cristianísimo el 
titulo de explorador y compafiero de Tournefort, en la exploración 
de Espafia y Portugal y aun en la de Levante, à la que los negocios 
de su casa no le dieron lugar, lo que sintió mucho el dicho Tour- 
nefort, por la falta de tan amable y docta compaiiía.» (1) 

Es d' advertir que no fou Joan y sí Jaume son pare qui herbo- 
risà ab Toumefort en Catalunya y re^ne de Valencià, y que '1 



(1) Flor. Espafi. 1. 1, pi. 246. 



238 

primer no havia nascut encara quan el botànich francès vingué & 
dits Uochs, y quan tomà en 1688 à visitar la part d' Espanya que 
encara no couexía, tenia En Joan 5 anys solament. La primera 
vegada que Toumefort y Joan se conegueren fou en París en 1705, 
axó es, tres anys després d' haver tomat el primer de son viatje à 
Llevant: queda, donchs, demostrada la equivocació de Quer. 

Joan Salvador se graduà de mestre en arts en la Universitat de 
Barcelona en 170), dedicantse desde allavors al estudi de la farmà- 
cia y de la historia natural, qual gust havia mamat al costat de 
son pare, y feu ab aquest varis viatjes y herborisacions à fi de 
distraures de las ocupacions del laboratori. Jaume V envià à estu- 
diar la química, la botànica y la anatomia à Montpeller, ahont ac- 
quirí un crèdit extraordinari entre estudiants y professors; allí 
formà un herbari casi complert del jardí y de la flora de Montpe- 
ller. Aprofitant la temporada de vacacions feu un viatje per tota la 
Provença en companyia de Mr. Garidel y M. Feuques ab tant fruyt 
que son pare resolgué enviarlo à París al costat de Toumefort, qui 
'1 festejà è ilustrà durant els 5 mesos que estigué à son costat, re- 
galantli entre altres coses la colecció casi complerta de les plantes 
recullides en son viatje à Llevant. A Paris conegué molts acadé- 
michs notables y conservà desde allavors estretes relacions ab Ju- 
ssieu, Vaillant, Danti d' Isnarel, y altres; després viatjà per casi 
tota la Itàlia, tomant à Barcelona ab un itinerari de son viatje, plé 
de observacions, y una gran cantitat de plantes, minerals, petrifi- 
cacions, etc. 

En 1712 herborisà per les illes Balears, sent el primer que ho 
feya, y les plantes recuUides les publicà Boerhaave en el Index alr 
fer plantarum qtUB in Horio Academico Lugduno-Baiavo aluntur. 
^Leiden, 1720. Però 's deu trobar una noticia més complerta segu- 
rament en el Catàiogus plantarum variorum in insulis Balearicis 
anno 1712 ohservatarum, manuscrit de la biblioteca dels Jussieu. 

En 1715 la Acadèmia de Ciencias de París el nombrà acadé- 
mich-corresponsal à proposta de Jussieu, y al any següent acom- 
panyà à n* aquest en son viatje per Espanya y Portugal. 

Salvador Eiera adoptà la nomenclatura de Jussieu, que sembla 
la posà en son darrer herbari, sens altra adició que V habitat de 
cada planta, si bè pera son ús particular formà un itinerari català, 
en el que reuní totes les particularitats de son viatje que no perta- 
nyien à la botànica y que existia manuscrit en la biblioteca del 



234 

Museo Salvador ab aquest títol: «Viatje de Espanya y Portugal fet 
per ordre de S. M. Christianissima Lluis XV y de Monsenyor lo 
Duc de Orleans Regent de França desde lo mes de Octubre de 1716, 
fins lo mes de Maig de 1717, inclusive; essent per companys M. An- 
toine de Jussieu Doctor en Medicina de la facultad de París, De- 
monstrador de Plantas en lo Jardí Real de París, de la Acadèmia 
de Ciencias de París, etc; Mr. Philippe Simoneau, Gravador de la 
Acadèmia; Joan Salvador Apothecari de Barcelona; y Bemard de 
Jussieu, germà de Mr. lo Doctor, estudiant de Medicina. Havent 
fet diferents observacions Botànicas, Médicas y altres per la His- 
toria Natural ab algunas de Geometria.» 

Com fins aquest període de la seua vida sols havia tingut temps 
de recullir, procurà desseguida posar en ordre les seues coleccions. 
Refundí T antick herbari de son pare en el sèu, y seguí escrupulo- 
sament les institucions de Tournefort, sense oblidar tots els sinò- 
nims que porta aquest autor; afegí à cada planta el lloch de son 
naxement ó de la persona que li havia comunicat, y alguns cops el 
temps en que floria; qual trevall material degué ser molt llarch y 
penós, donchs tot ho escrigué de la seua mà. 

Es molt extrany que no 's trobi en tot V herbari cap observació 
sobre les plantes rares que conté, lo que fa sospitar la existència 
de un registre separat que tampoch se coneix, y sí sols alguns ca- 
tàlechs, entre 4s que hi havia un paper escrit ab lletra del propi 
Joan Salvador y que indica un projecte ó un fragment de una obra 
perduda, que deya axis: «Botanomasticon Catalonicum, sive cata- 
logus Plantarum, quse in Catalonise Montibus, Sylvis, Pratis, Cam- 
pis et maritimis sponte nascuntur; tum illarum quse aliqua cultura 
indigent... Cum denominatione locorum^ ubi proveniunt, ac men- 
siúm quibus vigent et florent... Nec non virtutes juxta neoterico- 
rum principia a celeberrimis Auctoribus dessumptse, complurim»- 
que propio experimento confirmatse breviter exponuntur.,... Variis 
iconibus descriptionibusque illustratur Auctore » 

Ademés d' açó els únichs manuscrits que *s citen com perta- 
nyents à En Joan Salvador, son un ^Catàlogus plantarum, qu<B 
in herbariis meis demonstrantur* que 's conservaba en la biblioteca 
de la família; el tCatalogus plantarum variorum in insults Balea- 
ribus anno 1712 observatarum,* que existia en la biblioteca de Jus- 
sieu; y unes « Observaciones sobre varias plantas raras que se crian 
en la montafía de Montserrat y otros parajes de Catalufía.^ Manus- 
crit del Jardí Botànich de París que s* atribueix à Joan Salvador. 



236 

En Joseph Salvador y Rieray fill d' En Jaume, fou també un 
distingit botànich; se graduà de apotecari en 1718 y anà à Montpe- 
ller à estudiar la química, la anatomia y la botànica. En 1725 anà 
à herborisar à la illa de Menorca, de hont portà moltes plantes que 
no havia trobat son germà en altra època; també viatjà per Itàlia. 

Aquesta es resumida la historia científica dels Salvador; es en 
và que el bibliòfil busqui noticies de les seues publicacions perquè 
no les trobarà; tot lo més trobarà les anteriors noticies dels manus- 
crits, però r historiador^ al meditar sobre la obra dels Salvador, hi 
veu els fonaments de tot un renaxement científich. Ells no publi- 
caren rés, però facilitaren à tothom llurs observacions y sobretot 
infiltraren en V esperit de molts V amor à l' estudi de la naturalesa 
y ab son Museo facilitaren V estudi à varies generacions. 

Com à naturalista botànich podem considerar al jesuita P. Fran- 
CÍ8C0 Colin de Ripoll, qui morí à Filipinas en 1660, y tres anys des- 
prés se publicà una obra seua titulada Labor evangèlica^ que es la 
Historia de la Companyia de Jesús en Filipines, y en ella hi hà al- 
gunes noticies de les plantes més útils d' aquelles illes. En 1866 se 
publicà en Madrid la Índia Sacra del meteix autor que, entre al- 
tres coses, tracta de varies produccions vegetals mencionades en 1* 
Antich Testament. 

Dexeble d* En Jaume Salvador fou En Joan Mínuarty nascut à 
Barcelona en 1693; fou apotecari de Sant Cugat del Vallés, y des- 
prés del exèrcit. Se dedicà especialment à la botànica, comensant 
à Barcelona y continuant sos estudis à Itàlia y à França al costat 
de distingits naturalistes; herborisà en tots aquestos punts, en els 
voltants de Madrid, en Sierra de Àvila, Pedroches de Córdoba, y 
montanyes de Catalunya, sol unes vegades y altres en companyia 
de Quer, Bolós y Vélez, formant un rich herbari; tingué relacions 
ab els botànichs notables de la seua època, entre ells ab el gran 
Linneo qui 1* aprecià molt y admeté en son obsequi el genero Mi- 
nuartia, de la classe triandria y ordre triginia que li havia dedicat 
Loeffling. 

Al establirse el Real Jardí Botànich de Madrid en la horta de 
Migas Calientes, fou destinat per real orde de 23 de novembre de 
1755 pera segon professor de botànica, sent el primer D. Joseph 
Quer, y continuà en dit càrrech fins que morí en 1768. 



Les obres que publicà son les següents: 

^Cerviana sub ati$piciis ülustrissinU viri D. Josephi Cervi. Ma- 
drid, 1739.» 

^Cotyledon hispànica. Madrid, 1739.» 

Son tants els autors catalans qui escrigueren de botànica du- 
rant el sigle xviii y s* ocuparen de punts tan variats, qu* es impos- 
sible estudiarlos seguint un criteri científich, y perçó els anirem 
transcribint per ordre alfabétich simplement. 

Creyém català, encar que no 'ns consta exactament el sèu ori- 
gen, al botànich En Pere Abat, qui es autor de les següents obres: 

i^Disertadón botànica de la utïlidad y método més ordenado de 
practicar las herborizadones. Por Pedró Abat. Mem. de la Real So- 
ciedad mèdica de Sevilla, tom. VIII, 1787.» Les considera com me- 
di d* arribar à reunir materials pera completar la Flora espanyola, 
però entra en pochs detalls sobre les metexes. 

^DisciM*so sobre el origen, progreso y necesidad de la Botànica. 
Por Pedró Abad. 1788.» 

^Demostradón botànica de algunas plantas del Jardin de la 
Real Sociedad de Medicina de Sevilla por Pedró Abat, 1788.» Conté 
la exposició y recomenació del sistema de Linneo. 

^Discurso botànico en continuación de la defensa del sistema 
sexual de Linneo, Por Pedró Abat. 1791.» 

Ea Miquel Barnades, de Puigcerdà, fou metje de Carles III y 
botànich distingit; morí en 1771, després d* haver ocupat per opo- 
sició el lloch d* En Quer en el Jardí Botànich de Madrid. Fou el 
primer à qui *s deuhen uns aPrincipios de Botànica, sacados de L•s 
mejores escritores y puestos en len^ua co^teZ^na... Madrid, 1767.» 
Aquesta obra es la primera part de una que *s proposà escriure, 
pensant exposar en la segona «todo lo concerniente al método de 
conocer clara y distintamente las plantas y nombrarlas con pro- 
piedad.» En ella hauria establert una classificació ó distribució me- 
tòdica de les plantes, fundada principalment en la regularitat ó 
irregularitat de les flors, com ho indica en la pi. 121 de la primera 
part, única publicada. Forma aquesta un tractat de Organografía 
y Fisiologia molt bó pera la seua època, que mereix ser consultat 
encara, no per adoptar molts dels termes ab que son autor pre- 
tengué formar el llenguatge botànich espanyol, però sí pera resta- 
blime alguns potser preferibles à altres avuy usats. També *s tro- 



287 

ben en la obra de Barnades yaris noms vulgars de plantes que 
conTé conexer. Es de notar sobre tot lo inclinat qne Barnades se. 
mostraya à la classificació de les plantes segons les senes semblan- 
ses naturals, com se dedueix d' alguns troços del sèu llibre. Diyidi 
la botànica en hiH&rica (descriptiva), fisico-quivUca (anatomia y 
fisiologia) y médic<heconómiea (aplicada), distribució que essencial- 
ment es la admesa avuy. 

Havent visitat la illa de Mallorca y moltes províncies de la Pe- 
nínsula, preparava també pera la seua publicació un Specimen 
FlorcB Hispaniccty que contenia la descripció de 2.000 plantes, 
moltes noves, obra ilustrada ab més de 120 dibuxos que heretà son 
fill, que no la arribà à publicar, encara que sembla se ocupà en 
aumentarla y perfeccionaria. 

«Con el titulo de Herbarium pictum hüpanicum, diu Colmeiro, 
en seis volúmenes in folio, con 1.383 dibujos de plantas, siendo de 
texto manuscrito uno de los volúmenes, se anuncio en Londres en 
un catalogo del librero Salvà, correspondiente al afio 1829, una 
obra estimada en 140 libras esterlinas, arreglada por La Gasca, 
quien la presentaba como parte de la Flora espafíola de Barnades. 
Aüadióle La Gasca un prefacio y un indice de los dibujos, «con los 
nombres botànicos màs usuales. Ademàs, en otro indice puso, or- 
denadas por familias^ despues de los caracteres genéricos y especí- 
ficos de las plantas, los nombres espafioles de ellas y los parajes de 
Espafia en que crecen. Esta obra parece que la habia comprado 
La Gasca en Madrid à la condesa de Casa Valencià, que la poseía 
en 1817, después de la muerte del Conde, quien la habia adquirido 
de los herederos de Barnades. Però falta saber quién posee actual- 
mente estos manuscritos y dibujos, que es probable hayan quedado 
en Inglaterra. 

Del herbario de Barnades solo quedan algunas plantas, que pa- 
saron à poder de Pavon y del de éste al de otros botànicos y al de 
la Acadèmia de Ciencias naturales de Barcelona.^ 

S' atribuheix ademés à Barnades una ^HUtoria de la Botànica,» 
de la que no t^iim noticia. 

Fill de r anterior y hereu de sos conexements y manuscrits, 
fou En Miguel Barnades y Claris, que arribà à ser segon càtedra- 
tich del Jardí Botànich de Madrid, succehint à Palau en 1793. Ha- 
bia fet un viatje en 1785 per Valencià y Múrcia ab V objecte de 
estudiar aquella vegetació, donant compte dels resultats en un ma^* 



238 

nuscrit que 's conserva en el meteix Jardí Botónich; trevall que 's 
tingué en compte pera ser colocat son autor en V establiment sense 
oposició: el manuscrit aquest tè tres plechs comuns, ó síen 6 folis 
ab un altre foli al comensament; conté una llista de 310 plantes y 
porta el següent títol: «Viaje de Hadrid à Aranjuez, Albacete, To- 
barra, Cieza, Múrcia, Cartagena, Guardamar, por la marina y la 
Gola, é, Alicante, à Mariola por Jijona, Elche, Orihuela, Múrcia, 
Jumilla, Tobarra, y por el mismo camino de Albacete à Madrid: 
desde primeros de mayo hasta mediados de junio de 1786.» 

Antecessor d'En Francisco Xavier Bolós y com ell botànich 
distingidíssim, fou V olotí Un Antoni Bolós, apotecari, qui fou 
corresponent del Jardí Botànich de Madrid y estigué relacionat ab 
nostres primers botànichs, desde Gómez Ortega fins'à La Gasca, y 
també ab alguns extranjers, particularment ab els qui visitaren 
els Pirineus, entre ells Ehidress, comissionat per una societat botà- 
nica de Wurtemberg; fou també gran amich de Quer y de Minuart, 
als qui acompanyà V any 1741 en una llarga herborisació que prac- 
ticaren, per el Montseny y Pirineus. 

No obstant tot açò y d' haver format un bon herbari, res va 
publicar sobre les plantes pirenenques, encara que dexà manuscrit 
un Catdlech de les que crexen prop d' Olot. 

En Joseph Bausüi y Salamanca, apotecari de Igualada en 1778; 
queden d' ell un catàlech de plantes, un herbari y una llibreta de 
sinònims. 

El Catdlech d' espècies vegetals està escrit ab el criteri y tè la 
extensió que pot deduhirse del títol que diu: ^Flora AqtuikUense. 
«Contiene las plantas del termino y vecindario de Igualada, exami- 
nadas y dispuestas por clases, ordenes, generós, espècies y varie- 
dades segun el sistema sexual del Caballero Carlos Linneo.» 

Del quadro fitostàtich que acompanya el catàlech se deduheix 
que la flora aqualatense conté 74 ordes, 338 generós, 562 espècies, 
d' elles 452 espontànies y 110 conreuades. 

L' herbari està format principalment per les espècies del Catà 
lech, estant representades per un ó més exemplars; la seua classifi- 
cació es correcta. 

Per lo que 's refereix à la Llibreta de sinònims, vejes lo escrit en 
la primera plana à manera de portada: *LibeUula in qua continen- 



239 

tur varia nòmina diversarum planiarum, ad usum Josephi Bauiüi 
et Salamanca, Aqualatensis^ 1773.* 

Com à exemple del método seguit al redactaria, vejes una de 
les notes: 

«Fol.,15. — Llatí: Ononis. — Anonis, — Ononis spinosa florepur- 
pureo, — Restaòovis, — ReHabovis viUgare flore purpureo et alba api- 
nosa. — Rèmora aratri, — Català: 6a5ns. — Restabous. — Esta planta 
es la qne serveix pera fer la sal.» 

Bausili tè 1 mèrit d' haver sigut dels primers qui adoptaren & 
Espanya les opinions de Linneo y se sab que en son jardí particu- 
lar cuydà certes plantes à fi de sorpréndreles en varies manifesta- 
cions de la vida. 

ün altre apotecari, JE?n Joan Domingo y Arnau, de Tarragona, 
hont nasqué en 1768, fou també botànich distingit, dexant un 
nombrós herbari, producte de ses excursions per Catalunya, però 
se perdé en 1811. 

Carles de Oimbemat, V eminent naturalista, s* ocupà també de 
botànica, redactant desde Londres en 1792 unes tinstrucciones para 
el arreglo de unjardin botdnico,* les que 's publicaren al final de 
la obra «Elementos de nomenclatura botànica y sistema sexual de 
las plantas,» de Plenk, traduhits per Joan Francisco Bahí y publi- 
cats en 1802. 

£n les Instrucciones aquestes fa Gimbernat una descripció de- 
tallada de lo que deu ser un jardí botànich y de les ventatjes que 
reporta à tothom, especialment à metjes y agricultors. Després de 
la divisió primària en dos parts, una pera *Js vegetals indígenes y 
altra pera 'Is exótichs, diu que tot jardí botànich s' ha d' arreglar 
segons els 3 respectes següents: «Primero: Con respecto à la histo- 
ria natural. Segundo: Con relacion à la medicina. Tercero: Con 
destino à la agricultura.» Y aquestos grupos els subdivideix en al- 
tres; axis el tercer el divideix en 4 espays: «Primero: plantas pro- 
vechosas para la agricultura, por ej., la Medicago hortense. Se- 
gundo: plantas que daüan à la agricultura, como la Centaurea 
nigra y la Correhuela de los campos. Tercero: plantas cuyos frutos 
son comestibles, como las Manzanas. Cuarto: hortalizas que sirven 
à nuestro alimento, como la Lechuga comun.» Parla també de les 
espècies exòtiques que 's poden aclimatar y de les ventatjes que 



240 

86 'n trauria; de la disposició que s' ha de donar al Jardí segons se 
tracte de plantes alpines, de Uochs pedregosos ó hnmits, de les 
aquàtiques, de les estufes, etc, etc., indicant que cada espècie deu 
portar el nom científich y el vulgar. La disposició general es treta 
del Jardí Botànich de Oxford; cita ademés els de Bromton, Eew, 
Hanimersmich, etc. 

Antoni Martras, apotecari de Barcelona y militar després, viat- 
jà molt per Espanya, França é Itàlia, fent observacions relatives à 
la Botànica y demés parts de la Historia Natural aplicades à la 
Farmàcia. A mitjans del sigle xvni escrigué una obra titulada ei)!- 
latcuUi Historia y Diccionario de animcUes, plantcís y minerales^ 
però sols acabà el tomo primer, que comprèn la lletra A y se con- 
serva inèdit ab molts dibuxos en la Biblioteca del Museo de Cien- 
cias Naturales de Madrid. Ofereix bastant interès botànich, diu En 
Colmeiro, y demostra que Martras havia tingut afició à observar 
les plantes. 

Hem de ocupamos altra vegada del eminent naturalista Antoni 
de Marti, de Tarragona, més conegut, si cap, per sos estudis de 
fisiologia vegetal, que per sos trevalls en química. «La fisiologia 
vegetal, diu D. Agustí Yaiiez, fué la parte que cultivo Marti con 
màs esmero, repitiendo desde luego los experimentos y observacio- 
nes de Sennebier y Ingenhonos, Duhamel, y demàs sabios del ulti- 
mo tercio del siglo pasado. La doctrina de los sexos y fecundación 
de los vegetales establecida por el gran Linneo, fué [controvertida 
entonces por naturalistas de primer orden, entre los cuales la com- 
batió el cèlebre Spallanzanl con experimentos al parecer decisivos 
practicades en el càflamo, en la sandía, en la calabacera de bone- 
tillos, y en la esplnaca; la escrupulosidad con que este autor hizo 
y refirió sus ensayos, y el crédito de que disfrutaba justamente en 
el mundo literario iban à decidir la cuestión contra la universali- 
dad de la teoria del profesor de Upsal, cuando nuestro Marti repi- 
tió con màs exactitud los mismos experimentos; manifesto hasta la 
evidencia que estos cuatro vegetales signen en su fecundación la 
misma ley que los restantes; descubrió que las plantas unisexuales 
tienen muy comunmente algunas flores hermafroditas, verdad des- 
conocida hasta entonces: desentrafló las causas que podian haber 
hecho ilusión al naturalista de Pavia, deshizo experimentalmente 
las objeciones de este autor, y aumentó la teoria linneana sobra 



241 

bases tan sólidas que no han dado logar à dudas posteriores.» El 
resultat de ses experiències consta en el folleto: ^Experimentos y 
observacionea sobre los sexos y fecundación de las plantas, Presen- 
tados ú la Real Acadèmia de Medicina de Barcelona,.. 1791.» 

Feu també una munió d' ensajos pera obtindré la producció ar- 
tificial dels y^etals per la organisació de la matèria inorgànica; 
havent conseguit formar à son arbitri, segons els seus biograte, 
varies conferves, tremoles, y altres plantes celulars. Trevallé tam- 
bé molt en la fisiologia de les plantes criptógames. cCon sus traba- 
joSy diu un cèlebre naturalista, sobre estàs plantas sumamente pre- 
ciosas y singulares, había llegado & conocer à punto fijo los ele- 
mentos que entraban en su composición, d lo menos de muchas de 
ellas, los agentes que cooperaban à su formación, el modo de 
esta cooperación, el tiempo que necesitaban para formarse, y de 
consiguiente había llegado à saber formarlas, como en efecto las 
formaba siempre que quería, ya màs à prisa, ya màs poco à poco, 
ya grandes, ya pequefias, yaunas, ya otras, según le acomodaba. 
Convertia unas criptógamas en otras, formaba fibras, membranas y 
parénquimas vegetales, y de estàs pasaba à formar algunas plan- 
tas, etc.» 

Es una llàstima que no 's publiquessen els interessants experi- 
ments de Martí pera glòria de la ciència catalana, ja que 'Is ma- 
nuscrits hont estaven consignats creyém s* hauran perdut. 

El químich JEn Jaume Menós de Llena fou també distingit botà- 
nich; d* ell és el ^Catalogo de las plantas enviadas al Jardin botà- 
nico de la ciudad de San Carlos.,, Barcelona, 1791.» L* encarr^at 
de formar y dirigir aquest jardí botànich de San Carlos en Cata- 
lunya en temps del ministre Floridablanca, fou el metje Ignasi Ar- 
mengol, segons s* adverteix en el meteix catàlech. També era d* En 
Menós un manuscrit avuy perdut qual titol era: ^Memòria hoc est 
Diotionarium botanicumi^ 1780, que no se imprimí per no haverlo 
aprobat els professors que allavors ho eran del Jardí Botànich de 
Madrid. 

Botànich de gran empenta fou Ihi Antoni Palau y Verdera^ na- 
tural de Tordera, qui fou segon catedràtich del Jardí de Madrid, 
quan Gómez Ortega era el primer. Intervingué Palau en la forma- 
ció del ^Ourso elemental de Botànica* publicat per aquell en 1785, 

16 



242 

y se li deu molt principalment que les doctrines de Linneo s' ha- 
guessen generalisat prompte à Espanya, gràcies & haver traduhit 
y comentat molts dels seus escrits. D' ell son la ^Explicación de la 
Filosofia y Fundamenios botdnicos de Linneo, Madrid, 1778», y la 
^PaHe prdctica de la Botànica del Caballero Carlos Ltnneo... Ma- 
drid, 1784-1788», que es una traducció de la Species plantarum, ha- 
venthi afegit els noms vulgars y les localitats espanyoles de moltes 
plantes per éll observades al recorre Catalunya y els voltants de 
Madrid. Es aquesta una obra, diu En Colmeiro, de la qual no deu 
prescindir qui *s dedique 4 la Botànica en Espanya, fins després 
dels cambis y avensos que aquesta ciència ha fet. 

Del contingut de la dedicatòria se *n dedueix que el llibre fou 
traduhit per orde de Floridablanca, ministre de Carles III. En la 
Razón de la obra exposa els objectes de la Botànica que son cone- 
xer les espècies vegetals y averiguar les seues propietats. Exposa 
lo que s* ha d* entendre per espècie, varietat y genero; indica els 
varis sistemes botànichs, explicant luego els principis del sistema 
sexual de Linneo, que serveix de base à tota la obra, que, com hem 
dit, desenrotlla la descripció y classificació de les espècies allavors 
conegudes en 9 voluminosos tomos. 

La enumeració de les propietats de les plantes es un trevall tan 
complert com ho permetia la època en que fou escrit, y té de reco- 
manable per nosaltres que estan citades les localitats catalanes 
hont crexen les espècies y el nom vulgar català. 

En els darrers tomos de la obra que estem ressenyant hi incluhí 
aquesta altra, traduhida del francès, deguda al insigne botànich 
Gouan de Montpeller: 

^Explicación del sistema botdnico del Caballero Carlos Linneoy 
para que sirva de introducción al estudio de la Botànica.* 

Y ademés: 

^Condu^iones públicas de Botànica que en la escuela del real 
jardin botdnico de Madrid cuatro discipvlos defendieron bajo la 
dirección de su catedràtico Palau.^ 

üiLa vida de Linneo» escrita por el mismo. 

Memòria sobre las plantas pipirigallo y antoxantum ó flor de 
flores. 

SisUma de los vegetales ó resumen de la parte pràctica de la Bo- 
tànica del Caballero Carlos Linneo.» 

Les memòries sobre el pipirigallo y el antoxantum foren inclo-, 



243 

ses en les de la Sociedad Econòmica matritense en 1780. També se 
troba en elles la ^Descripción de la planta qus llama Lysimachia el 
Padre Fray Santiago de San AntoniOy hecha por el mismo Palau.* 

Junt ab Gómez Ortega publicà en el Memorial literario de Ma- 
drid (Abril 1787) una ^Descripeión històrica de la planta que 
Leonardo Fuchaio llama Seriphium Absinthium,* 

En 1784 havia publicat en el meteix periodich ab la colaboració 
també de Ortega, la ^Descripción del Dracocephalum canariense,% 

Publicà la planta anomenada Aloysia citrodora herba-lluisa, 
qual estampa se troba al final dels volums de la Parte pràctica de 
la Botànica, 

El botànich Palau, ab tot y son mèrit, no arribà à obtindré fora 
d* Espanya tanta reputació com alguns dels seus contemporanis, 
potser perquè en sos escrits se proposà com objecte especial la pro- 
pagació dels conexements botànichs entre *ls seus compatriotes; 
però à nosaltres deu semos tan agradosa sa memòria com si hagués 
axamplat molt els límits de la ciència, publicant mes plantes que la 
citada herba-lluisa ó AloyHa citrodora. 

D* ell diu En Joan Francisco Bahí en la Memòria que acompa- 
nya sa traducció dels «Elementos de la nomenclatura botànica y 
sistema sexual de las plantas,» dePlenk: 

«íQue gusto me dió en este ultimo verano ver cultivada y abun- 
dante en Pineda, Malgrat y demas vecindarios de Blanes, mi pàtria 
en Cataluíia,la planta del Sen {Cassia senna Lin), remedio purgante 
que en otro tiempo nos venia de Egipto y otras partes, extrayéndo- 
nos así algun caudal de nuestro Reyno. ; Y cuanto màs avivo mi 
corazon el recuerdo del que la propago y enseíLó é cultivar à aque- 
llas gentes, mi buen paisauo y compatricio el SefLor Palau, dignísi- 
mo Gatedràtico que fué de Botànica en el Real Jardín de Madrid! 
aquel anciano que contaba casi toda su vida en la exploración de 
los vegetales^ y que sin estimulo de interès ni ascenso, pasaba sus 
días en los campos, rios y montaüas de Gatalufla; aquel que tanto 
mereció del Seflor Floridablanca; y aquel por fiu que ha sido el 
honor de su pàtria, inmortalizàndose con dar à entender y publi- 
car en Espaüa el sistema de Linneo.» 

Digne de sei mencionat aquí es també 1* herbolari de Barcelona 
En Joseph Peix^ que *s distingí dels de la seua professió pèls co- 
nexements y pràctica botànica que tenia, havent merescut ser co- 



244 

rresponent del Jardí Botànich de Madrid en temps de Gómez Ortega 
y. Palau, ó igaalment en els posteriors. Formà Peix un petit herbari 
que revisà Pourret quan estigué à Barcelona y que en temps d* En 
Colmeiro se conservava en la Biblioteca pública de Barcelona. 

En la Biblioteca del Centre Excursionista de Catalunya (F 1-4) 
hi ha una obra d* aquest ilustrat herbolari, ab el segtlent titol: 
€Planta8 usuals iluminadas perJoseph Peix.* Es un manuscrit de 
303 folis contenint altres tants dibuxos de plantes iluminades cuy- 
dadosament ab llurs colors naturals; es un trevall verament 
científlch y artístich à la vegada. Cada dibuix porta el nom cientí- 
flch llatí en sa part superior, y el vulgar català en la inferior, en 
aquesta forma: 

— Canna sive Cannacorus variis Autoribus.— Cat. Sabonetas. — 
— Blitum. Variis Autoribus.— Cat. Bets. etc, etc. 

Si anassem per ordre de mèrit ó importància en aquesta relació, 
ens caldria posar en un dels primers llochs à En Joseph Quer, nat 
à Perpinyà en 1695. Estudià cirugia portat de sa tendència à les 
ciències naturals, especialment à la botànica; fou cirugià major del 
exèrcit, viatjà per Catalunya, Aragó y Valencià en 1728 y aprofità 
totes les ocasions pera cullir les plantes que trobava; herborisà per 
la costa de Àfrica en 1732 y luego per Alacant, Valencià y Múrcia. 
Eln 1733 viatjà ab 1* exèrcit per Itàlia, herborisant molt fins 1737; 
totes aquestes coleccions se perderen à causa de un naufragi. 

Herborisà pèls voltants de Barcelona en 1741 y per els Pirineus 
ab Minuart y Bolós. En 1742 tomà à recórrer Itàlia. 

De retorn à Madrid en 1746 conreuà les llevors recullides en un 
jardí. Recorregué les serres d* Extremadura. Gredos y Àvila. Son 
jardí serví de base al botànich que s* establí per real orde de Fe- 
rran VI en 21 de octubre de 1755, en Migas-Calientes. Quer fou 
nombrat primer professor y Minuart segon, abdós catalans. 

En 1761 feu noves exploracions per Burgos, León, Asturias y 
Galícia, recuUint datos pera la publicació de la obra que de temps 
somniava y que comensà en 1762, ab aquest títol: 

^Flora espaflola ó Historia de las plantas que se crian en Espa- 
fia por José Quer,* El tomo primer porta la fetxa de 1762 y el quart 
la de 1764. La continuació d* aquesta obra foa escrita per Gómez 
Ortega y conté 2 tomos més; Madrid 1784. 

Aquesta Flora es la primera obra publicada en Espanya ab un 



245 

titol que podria convenirli mellor, si 1* autor hagués seguit les pet- 
jades del home superior qui tingué la idea felís d'aplicar la denomi- 
nació de flora à la historia dels vegetals de un país determinat. Des- 
criure les plantes espanyoles per orde alfabétich, com ho feu, fou 
proscriure tot mètode é impossibilitar que les reconegués qui no 
sàpigues llur nom. Preferir una innecessària é inoportuna difusió al 
llenguatje concís y clar del reformador de la Botànica, quan ja 
regnaven les idees de Linneo, fou af^r noves dificultats y deslluir 
un trevall que baix altres aspectes es molt apreciable. La suma de 
datos que conté, fruyt dels viatjes y laboriositat de Quer, serà molt 
útil pera formar la veritable Flora espanyola. 

El tomo II conté, altres coses un Diccionario àlfahético^ en que 
se explican los términos y voces mds usuales de la Botànica, la Ex- 
plicación de varias voces griegas y laünas pertenecíentes d la Botà- 
nica y un Catalogo de los autores espafioles que han escrito historia 
natural. La Flora comensa en la plana 129 del meteix tomo II, es- 
tant el I destinat al Isagoge de Tournefort y à un Discurso analiti- 
co sobre los métodos hotdnicoSy anant precedit tot de un Uarch pró- 
lechple de noticies històriques. 

D*En Quer es també un manuscrit que *s conserva en el Jardí 
Botànich de Madrid formant un tomo en 4t de 344 pi ab aquest títol: 

^Praelectiones botanicae quibus plantarum et estirpium natura 
virtutesque loculentissimè describuntur in medicorum commodum 
et pharmaceuticorum usum, dictatae d D. Josepho Quer primo Be- 
gis Hïspaniarum botanico professore et d Blassio de Lamo, minimo 
tanti viri discipulo transcHpfae^ anno 1762.» 

Després de unes Ueugeríssimes nocions generals, estan enume- 
rades les plantes conforme a la classificació de Tournefort; per lo 
comú no hi ha noms vulgars, ni noticies de localitats, però *s troben 
indicats els usos medicinals. 

Publicà ademés dues disertacions sobre Uba ursi 6 Oayuba en 
1763 y l'altra sobre la Cicuta en 1764, però abdúes, com la ante- 
rior, tenen caràcter médich més que botànich. Morí sense poguer 
acabar sa Flora Espafíola, 

D* En Marti Bodon, metje del hospital militar de Cartagena, es 
nn €l>iscurso pronunciado en los ejercicios públicos de botànica, ce- 
lebrados el 3 de noviembre de 1798 en el jardin botanico de dicha 
Ciudad,» 



246 

En Cavanillas cita un Francisco Sala qui en unió de Joan Amet- 
ller estudiava les plantes del Montserrat, y En Antoni Sala^ apote- 
cari de Barcelona, publicà en 1786 una ^Memòria sobre el Avmca 
de los montes,* 

Com à autors forasters qui s* ocuparen de la botànica catalana 
en el sigle xviii, podem citar: 

Estem Boutelou, de qui es un manuscrit citat per En Colmeiro: 
•Plantas que se crían en Montserrat ^^ en el que ademés dels noms 
científlch en posa alguns de catalans; ^Plantas observada^ en el ca- 
mino de Barcelona d Monistrol ^i^ que no es més que una llista alfa - 
bética manuscrita. 

El cèlebre Pourret herborisà també per Catalunya, escribint 
ademés: « ^oyage botanique au Montserrat» y ^Itineraire pour 
herboriser dans les Pyren4es* obres inèdites que s^han perdut, y un 
^Extrait de la Chloris narbonensis, renfermée dans la relation d* un 
voyage fait de puis Narbone jusque au Montserrat par les Pyrénées.T^ 

D* En Llorens Villers, es un manuscrit que cita Colmeiro ab 
aquest títol: ^Plantas que se crían en el valle de Aran^ montafías de 
Venasque y de Castanesa.» 

Com à botànichs distingidíssims de principis de sigle xix y que 
per lo tant ja no entren dins el nostre tema, però que no son més 
que una continuació del renaxement que acabem de transcriure, 
podem citar: 

En Joan Francisco Bàhi, traductor de la obra d* En Penk y de 
varis follets. 

En Francisco Xavier Bólós, el distingit geolech y no menys eru- 
dit botànich, qui formà un herbari de més de 6,000 espècies. 

En Francisco Oampderd^ qui escrigué ' la monografia dels 
Eumex, 

En Jaume Llansó, Mossèn Francisco Mirambell y En Francis- 
co Oliveres escrigueren també diversos trevalls relacionats ab la 
botànica 

Tal es la historia del moviment botànich català, historia esplen- 
dorosa, com no la pot presentar igual cap més regió d* Espanya; 
als botànichs catalans se deu el renaxement de aquesta ciència, ja 
que ells forea els primers en estudiaria y ensenyaria als demés. , 



Varia 



En les altres branques de la Historia Natural, la Zoologia y la 
Mineralogia, pot presentar també Catalunya un nombrós estol de 
conrehuadors, però cal advertir que es sols desde la segona mitat 
del sigle xviii. com passa ab tots els pobles, ja que fins allavors no 
acquiriren fixesa y caràcter verament científlch aytals estudis. 

Com à obra trascendental en semblants estudis no se 'n publicà 
cap durant el sigle xvin, però hi hà una munió de Memòries y Di- 
sertacions sobre variats assumptos, que demostren l' interès que 'Is 
nostres passats tenien per aquelles noves ciències. En Geologia 
meteix, els noms d* En Martí, d* En Gimbernat y d* En Bolós 
representen per Catalunya, no els origens indecisos de una ciència 
nova encara, sinó la plenitut de la seua vida. El primer ab sa teoria 
cosmogónica s' adelantà de una porció d' anys als qui després pro- 
clamaren que 'Is dies de la creació no eren tals dies naturals, sinó 
èpoques indefinides; En Gimbernat fou un petrograf distingit y un 
hidrólech peritíssim, y En Bolós fou el qui primer descubrí y deS' 
crigué els terrenos volcànichs de la regió de Olot. No 'ns exteném 
apariar d' aquestos tre valls perquè foren publicats ja en el sigle xix. 

El moviment científich histórich-natural de Catalunya durant la 
segona mitat del sigle xviu està concentrat en la Real Acadèmia 
de Ciències y Arts de Barcelona, hont se celebraven sessions ab 
molta freqüència, lleginthi trevalls que demostren la intensitat y 
varietat d* aquell. En prova d* açó y com à síntesis del avenç 
científich català en dita època, anem à transcriure per grupos els 
titols de les qüestions histórich-naturals que en dita corporació se 
llegiren. 

Hijstoirla. Na.tii.ira.1 

— Discurso sobre la utilidad de que se escribiese la Historia 
Natural del Principado de Cataluíia, por D. Pedró Diaz Valdés 
(23 febrero (1791). 



248 

— Disertación para probar que naaa han adelantado en este 
siglo las ciencias naturales, por el Dr. D. Anastasio Pinós (21 di^ 
ciembre 1791). 

—Memòria sobre el estado actual de la agricultura en Cata- 
luiia y medios de mejorarla, por D. Manuel Barba y Roca (11 , 
abril 1787). 

— Memòria sobre las venta jas y utilidades del cultivo y uso de 
las patatas, por el Dr. D. Mariano Oliveras (11 julio 1787). 

— Memòria sobre las ventajas de la Agricultura, por el Dr. don 
Miguel Solà (19 noviembre 1788). 

—Memòria sobre la plantación de àrboles, por el Dr D. Manuel 
Barba (1 abril 1789). 

— Discurso sobre el método como debía formarse y conservarse 
un prado artificial, por D. José Navarro (28 nov. 1792). 

— Memòria sobre los medios de sacar la mejor utilidad de la 
tierra, por el Dr. D. Mariano Oliveras (11 mayo 1796). 

— Carta del Dr. Navarro & D. Domingo Jacinto de Vera sobre 
el cultivo de las viilas y método de hacer el vino (8 marzo 1797). 

— ^Memòria sobre el cultivo de las viflas, por D. José Navarro 
(18 octubre 1797). 

—Memòria sobre las ventajas de la labor profunda para el me- 
jor producto de las tierras, etc, por el Dr. D. Mariano Oliveras 
(16 octubre 1799). 

GS-eolofiTía y B£iiiex>alofi:iA 

— Relación de las operaciones que hicieron en la mina de car- 
bon de Isona, el dia 27 de Setiembre, los conferentes Fr. Prancisco 
Llobet y D. Juan Antonio Desvalls (5 octubre 1768). 

— Memòria sobre la montafla de Montjuich, por D. José Comes 
(11 enero 1780). 

—Disertación sobre los terremotos, por Alfarràs (11 junio 1783). 

—Informe sobre el carbón de piedra de Tàrrega (22 febrero 
de 1786). 

— Memòria sobre el carbón de piedra, por D. José Comes (6 ju- 
lio 1786). 

— Memòria sobre las saHnas de Cardona, por D. José Comes 
(20 diciembre 1786). 



249 

— Memòria sobre los ametistos de la montanya de Monseny, 
por D. Jaan Antonio de Fivaller (25 abril 1787). 
* — Disertación sobre el modo como se prodace la sal en la mon- 
taíLa de Cardona, por D. José Comes (19 diciemlH*e 1787). 

—Disertación sobre las clases, generós y espècies en que se di- 
viàe la tien'a, considerada como primera parte de la Mineralogia, 
por D. Juan Antonio de Fivaller (30 abril 1788). 

—Memòria sobre la calidad del metal llamado platino, del modo 
como se extrae de sus minas y de algunas de sus propiedades, por 
D. Francisco de Dusay y Marí (11 junio 1788). 

—Disertación sobre la naturaleza de las petriflcaciones de San 
Miguel del Fay, por el Dr. D. Antonio Tàmaro (17 diciembre 
de 1788). 

—Memòria sobre la montaila de Montserrat, por D. José Co- 
mes (6 mayo 1789). 

—Memòria sobre el origen, esencia y formación del salitre, ex- 
plicando el modo de extraerlo, por D. José Ignacio Mollar (18 oc- 
tubre 1789). 

—Memòria sobre los aluviones, por D. José Subiràs (17 junio 
(de 1790). 

—Memòria sobre la nomenclatura espailola, las cualidades (ísi- 
cas y químicas de la alabandina y usos que puede tener en las ar- 
tes, por el Dr. D. Francisco Llorens (22 octubre 1791). 

—Memòria sobre el origen, formación y naturaleza de las pie- 
dras, por el Marqués de Villel (24 abril 1793). 

—Memòria sobre la cristalización de las sales, por D. José Ig- 
nacio Mollar (10 enero 1798). 

—Memòria sobre la verdadera causa de los terremotos que atri- 
buyó al fluí do eléctrico, por D. José Antonio Sabater y Anglada 
(13 febrero 1799). 

— Disertación sobre la verdadera causa de las erupciones vol- 
cànicas, por D. Salvador Sanjoan y Fuster (13 marzo 1799). 

Bot;<Uiiea 

— Discurso sobre Botànica, oración gratulatoria por el Dr. don 
Benito Paltor (1 abril 1772). 

— Disertación sobre las utilidades y uso del colzat^ planta de 
que se saca un aceite muy bueno, por el Dr. Navarro (21 octu- 
bre 1772). 



250 

—Memòria sobre una nueva espècie de quina conocida con el 
nombre de quina cunaurima de Guayana, por D. Benito Paltor y 
Fiter (15 diciembre 1772). 

— Memòria sobre los caracteres y propiedades de la yerba me- 
dicinal Uamada Amica de tos montss, por D. Antonio Sala (28 oc- 
tubre 1786). 

—Informe sobre la siembra de una yerba pròpia para prados 
artificiales (10 enero 1787). 

— Disertación sobre la antigüedad, progresos y utilidad de la 
Botànica, por D. Francisco Morer (9 mayo 1787). 

— Memòria sobre el aire vital de las plantas, por D. Antonio 
Martí (10 octubre 1787). 

— Memòria sobre el conocimiento de los vegetales, por D. Anto- 
nio Sala (24 octubre 1787). 

—Memòria sobre el estado actual de la Botànica, por D. Fran- 
cisco Morer (7 mayo 1788). 

— Memòria sobre los geranios de Catalufia, por D. Antonio Sala 
(22 octubre 1788). 

—Memòria sobre la calidad, usos y resistència de las maderas 
del país que se emplean comunmente en los artefactos, por D. Fe- 
lipe de Amat (5 noviembre 1788). 

— Memòria sobre la inspiración y espiración de las plantas, cote- 
jadas con la de los animales, por D. Francisco Morer (28 octbre 1789). 

—Memòria sobre la cafla de Indias, por D. Mariano Oliveras 
(24 noviembre 1790). 

— Memòria sobre el influjo de la electricidad en la vegetación 
de las plantas, por el Dr. D. Antonio Juclà (27 abril 1791). 

— Memòria histórico-químioa-botànica sobre la rosa, por don 
Francisco Mcrer (11 mayo 1791). 

— Memòria sobre las observaciones que deben hacer los botàni- 
cos, por el licenciado D. José Garriga (6 junio 1781). 

—Memòria sobre la opinión de que la tierra no tiene por sí vir- 
tud para influir en la vegetación, por ei Dr. D. Mariano Oliveras 
(23 noviembre 1791). 

—Memòria sobre la Botànica, considerada 'en división de qui- 
mico-física-botànica, médico-económica é històrica, por D. Fran- 
cisco Morer (23 mayo 1792). 

— Memòria sobre el cultivo del Onobriche, por D. José Navarro 
(30 febrero 1793). 



251 

—Memòria sobre la yerba de prado llamada Primpreneile de 
Inglaterra, por el Dr. D. Mariano Oliveras (12 octubre 1793). 

—Memòria sobre el modo de encontrar el método natural para 
el perfecto conocimiento de las plantas, por D. Francisco Morer 
(20 noviembre 1793). 

— Disertación sobre el caràcter de las diferentes espècies de la 
planta llamada Geranio, por D. Antonio Sala (19 noviembre 1794). 

—Memòria spbre el medio de fijar los caracteres naturales de 
las plantas y los nombres de las mismas, por D. Francisco Morer 
(18 noviembre 1795). 

— Disertación sobre la utilidad de la Botànica, por D. Antonio 
Sala (16 noviembre 1796). 

— ^Memòria sobre los sistemas botànicos, por D. Francisco Mo- 
rer (9 mayo 1798). 

—Memòria sobre la utilidad de la botànica y clasificación de 
las plantas, por D. Antonio Sala (21 noviembre 1798). 

—Memòria sobre la Botànica considerada como médico-econó- 
mica, por D. Francisco Morer (13 noviembre 1799). 

Zoologia. 

—Memòria sobre la figura material y mecanismo del gusano de 
seda (27 junio 1700). 

—Dictamen sobre el fomento de la cria de ganados en Catalu- 
£La (1770), por Comes. 

—Memòria sobre el modo de criar las abejas, por D. José Co- 
mes (1 mayo 1771). 

—Sobre la cochinilla. Informe de D. Juan Pablo Canals (1773). 

—Memòria sobre la cria del gusano de seda, por D. Domingo 
Sociats (18 julio 1789). 

— Memòria sobre una arafia, por D. José Comes (11 noviembre 
de 1789). 

— Memòria sobre los cetàceos, por D. Juan Antonio de Fivaller 
(28 abril 1790). 

—Memòria sobre un lince, por D. José Comes (15 diciembre 
de 1790). 

—Memòria sobre las causas físicas à que debe atribuirse la va- 
riedad del color en la espècie humana, por D. José Comes (11 
abrU 1792). 

— ^Disertación sobre las calidades del coral, su pesca y modo de 



252 

manufacturarlo para los usos de la sociedad, por el Dr. D. Antonio 
Tàmaro (25 abril 1792). 

—Memòria en la que se da noticia de un nuevo insecto que for- 
ma capullos de algodón muy fino, remitida por el socio residente 
en Lérida, Dr. D. Anastasio Pinós (13 setiembre 1798). 

— Disertación sobre la analogia de la vida vegetal y animal, 
por el Dr. D. Ramon Maria Sala (8 mayo 1799). 

Ab la anterior llista pot ferse qualsevol ben be càrrech de T es- 
tat dels estudis de Historia natural à Catalunya en els darrers anys 
del sigle xviu, però la sèrie no s' interromp, ans al contrari, con- 
tinua sent més abundosa, variada é interessant en el xix, fent de 
Barcelona el primer centre de cultura científica d' Espanya. 



insTDEx: 



deis autors catalans qui s' hnn ocupat 
de Ciències Naturals 



lÈL• 

Abat, Manel 76 

Abat, Pere 236 

Acàcia, Marti 67 

Aguilera, Antoni 70 

Agustí, Fr Miquel 215 

Alemany, Joan 10, U, 66 

Alsinet 18,75 

Alsínet, Joseph . 76 

Albavi, Mahomed 39 

Alavasl 40 

Alcanyís, Lluis 54,98 

Alós, Joan 72 

Alfarràs 248 

Amat, Felip de. 26U 

Amiguet, Antoni 55 

Amiguet, Geroni 69 

Amat, Joan Carles 71 

Ametller, Carles Francisco. . . 76 

Ametller, Mauro 214 

Andreu, Jascinto 73 

Antón, Fèlix 77 

Aparici, Joseph. ...... 29 

Ardevol, Jaume 77 

Ardio, Joseph 73 

Armengol, Gaspar 77 

Arnau, Francisco 153 

Astari 19 

Aymerich 213 

Barziti, B Levi 3 

Barkeloni, Isahak Aben-Beu- 

ben-ha 40 

Barzilaï(YehudahBen). ... 40 

Barnades, Miquel 236 

Bamades y Claris, Miquel. . . 237 

Bartroll, Miquel 130, 173 

Bftdia, Domingo 214 

Barba, Maneh .-.•... 224, 248 



Bahi, Francisco 224, 246 

Bamades y Claris, Miquel. . . 78 

Bausili, Joseph 238 

Benet Matheu, Pere 162 

Belilla, Joseph 175 

Benoóri, Petrus 183 

Blasco, Manel 224 

Bonposch. Azarlas 39-84 

Bonells, Jaume 77 

Boleda, Cristòfol 78 

Borrell, Francesch. ..... 142 

Bosch, Andreu 197 

Bolós, Antoni 238 

Bolós, Francisco 246 

Boutelou, Esteve 246 

Bruguera, Onofre 69, 99 

Broquetas, Joan 153 

Carreras, Francisco. ... 16, 73 

Casellas, Esteve. 18 

Caldentey, Guillerm 55 

Casaldobol, Bernat 55 

Caxanes, Bernat 68 

Camanes, Pere 72 

Cani vell, Francisco 78 

Capdevila, Antoni 78, 148 

Casals, Bonaventura 78 

Carbonell, Francisco. 79, 147,175, 224 
Carbonell, Pere Miquel. . . 94, 96 
Capelló, Joan Francisco. ... 103 

Casses, Bernat de 

Castell, Antoni 171 

Canyellas. 19, 147 

Campserver, Ignasi 212 

Castellnou, Joseph 223 

Campderà, Francisco 246 

Canals, Pau 222, 251 



254. 



Ghasdai, Abraham 39 

Chija, Abraham 2-39 

Chercio 181 

Civat, Antoni 78 

Clarassol. . .' 208 

Corsuno, Jacop 5 

Gololmines, Llucià 98 

Corbera, Esteve de 201 

Cortils, Esteve 213 

Colin, Francísco. , 235 

Comes, Joseph. . . . 248, 249, 251 

Greqs, Beuda 23 

Crexkas, Abraham 8-39 

Despnig, Cristòfol 184 

Díaz, Pere. 247 

Diez, Manel 107 

Domènech, Pere. ..... 79 

Domingo, Joan. .... 214, 239 

Dusay, Francisco. 249 

Espinal, Bernat. ..... 29, 213 

Estruch, Bernat. : 133 

Eura. ; . : 74 

EymeriCh. . '. 133 

Fabra, Lluis. í 99 

Febrer, Lleonart 20 

Ferrer, Jaume 26 

Ferrer de Blanes, Jaume. . 27, 184 

Feu, Francisco 73 

Fivailer, Joan Antoni. . . 249, 251 

Fluix 212 

Font, Diego.. .... 19, 75, 104 

Fogarolas, Joan. 73 

Fomés, Joseph. ....... 103 

Fors 176 

Garriga, Joseph 82, 250 

Garriga, Joseph 19 

Garma, Francisco 29 

Galap. , 54 

Galli, Lleonart 82 

Gaiobardas, Joan Bta. ... 224 

Gilbert, Pere. 5 

Gil, Pere 189 

Gilabert, Francisco 218 



Gimbernat, Antoni de. . . 79, 224 
Gimbemat, Carles. . . 52, 214, 239 

Gimbernat, Agustí 147 

Girau, Geronl 14 

GranoUachs, Bernat. ... 8, 65 

•Grasset, Vicens 105 

Guardia, Melcior 197 

Harap 39 

Hezra 3 

Hiyàh 40 

Homs, Marcià. . 73 

Jacas. Lleonart 99 

Jachino, Lleonart 67 

Jolis, Joseph ....... 213 

Juclà, Antoni. . , 250 

Jutgiar, Joan Pere 173 

Laporta, Antoni 70 

Lacaba, Ignasi 77, 82 

Llobet, Joan. ..«.,,. 74 
Llobet, Francisco. . . . 213. 3i8 

Llansó, Jaume. ; 246 

Llorens, Francisco .... 249 
Lull, Ramon. 4, 22, 126, 144, ir.8, 177 

Lupitus 2 

López, Joseph. ..:.... 82 

Més, Bernat.. ..... 15,72,99 

Màs, Geroni 55 

Masdevail, Joseph 83, 1' 4 

Matas Coscoll, Joseph. . . 83, 223 

Malats, Segimon 113 

Mayo 145 

Marti, Antoni de. . . 145.240,250 

Manescal, Onofre 187 

Marti y Viladamor 204 

Marca, Pere de. 204 

Maser .228 

Martras. Antoni. ...... 240 

Marti, Pròsper. 213 

Menós, Jaume 83,150,241 

Merola, Geroni 67 

Mico, Joseph 10 

Mico, Francisco 65. 228 



255 



Mirambell, Francisco . 29, 224, 246 

Miró, Gabriel 68 

Miró, Francisco. ...;.. 69 

Milàns, Bonaventura. .... 84 

Minnart, Joan. ....... 236 

Molera 9 

Montllor, Joan 20 

Montserrat, Montanya de. . . 69 

Moix, Joan Rafel 70 

Moles, Bartnmen 70 

Morelló. Francisco. , . . . . 73 

Moreta^ Ignasi 73,103 

Moles, Vicens 74 

MonravA, Antoni 82 

Montells. . 137 

Mollar, Joseph Ignasi. . . . . 249 

Morer, Francisco 250 

Navarro, Joseph. • 223, S48, 249. 250 

Oliva 2 

Oliva, Mauel 105 

Oliveras, Francisco. 246, 248, 250, 251 
Osona, Fèlix 73, 103 

Pascual, S. Pere 1 

Palau, Antoni 222, 241 

Paltor, Benet 249, 250 

Paguera, Joan de 9 

Peix, Joseph 243 

Pere, Joan 8 

Pinós, Anastasi. .... 248, 252 
Pintor, Pere. ...... 54. 98 

Piquer, Joan 148 

Prior, Agustí 215 

Planes, Dalmau 4 

Poridat 7,133 

Poll, Nicolau 68 

Pach, Geroni 72 

Pujades 74, 196 

Piquer, Andreu 84 

Prats, Lluis 84 

Puigdollers, Llucià 84 

Puig, Francisco 84 

Pons, Francisco 106 

Peratallada 133,137 



Presas 153 

Pujol 160 

Pourret 246 

Quer, Joseph 244 

Queraltó, Joseph 84 

Queraltó, Ramon ...... 219 

Rayell, Aliaben 9 

Rambau 39 

Roca, Tomàs. ...... 14-69 

Roca, Francisco 20 

Rosser, Gabriel 68 

Rossell , Joan Francisco. . . 72, 102 

Romeo, Llorens 72 

Rodon, Marti 106,245 

Roura 147 

Roca. Anticb 69 

Samuel Abraham Aben. ... 40 

Sans, Manel 19 

SalvA, Francisco 84, 154 

Sanpons, Francisco 87, 153 

Sanpons, Joseph Ignasi. ... 87 

Sastre, Joan 104 

Sales, Magister 228 

Salvador, Joan 229 

Salvador, Jaume 230 

Salvador, Joan 232 

Salvador, Joseph 235 

Sala, Antoni 246, 250 

Sabater, Joseph Antoni. ... 249 

Sanjoan, Salvador 249 

Sala, Ramon M.* 254 

Sesse, Joseph i8 

Solà, Jaume 88 

Solà, Miquel 248 

Soriguera 147 

Sociats, Domingo 251 

Selomoh, Gerson ben 181 

Subiràs, Joseph 249 

Tàrrega, Gabriel de 69 

Tàrrega, Ramon de 182 

Tarafa, Francisco. ..... 187 

Tàmaro, Antoni .... 249. 252 

Thederich 45, 107 



256 



Pag. 

Torrella. Geroni. ....*. 54 

Torrella, Gaspar 54 

Tomàs, Cristòfol 148 

Tormeda, Anselm 8 

Valls, Joan 55 

Vallseca, Gabriel 26 

Valero, Joan. .145 

Valent!^ Francisco 222 

Verdú, Blas de. 148 

Vilanova, Arnau de. 3, 21, 40, 90, 120, 

158,227 

VUeta, Lluis Joan de 14 

Viladestes . 24 

Vidós, Joan 74 



Vidal, Domingo 88 

Virgili, Pere 88 

Vich, Joan de 147 

Vinaima, Francisco. ... 148 

Vidal, Pau 153 

Vida, Francisco 222 

Villar, Joan 96 

VlUers.. 246 

Vülel 24» 

Verdier, Geroni 148 

Tafiez, Agustí 214 

Zaball, Joseph Antoni.. ... 175 

Zafont, Joan de 20 



Inde^ de maternes 



Quatre mots V 

Astrologia 1 

Cartografia 21 

Medicina 30 

Epidemiologia 90 

Menescalia 107 

Ensenyança .'.... Ii5 

Alquímia. 120 

Quimica 144 

Farmàcia. 156 

Historia Natural 177 

Agricultura.. 215 

Botànica • 225 

Varia 247 

Autors catalans qui han escrit de Ciències Naturals 253 



2307. — Inop. Carrer Nou de Sant Francisco, 17. 



VICARIAT GENERAL 

DE LA 

DIÒCESIS DE BARCELONA 



^ 



Per lo que à Nos toca, concedim Nostre 
permís pera publicarse '1 llibre titolat Historia 
de les Ciències Naturals i Catalunya del sigle IX 
ai sigle XVIII, escrit per Mossèn Norbert Font 
y Sagué, mediant que de Nostra ordre ha 
estat examinat, y no conté, segons la censura, 
cap cosa contraria al dogma católich y à la 
sana moral. Imprimesques aquesta llicencia 
al principi ó al final del llibre, y entreguense 
dos exemplars d' aquest rubricats pèl Censor, 
à la Secretaria de Cambra y Gobern d' aquest 
Bisbat. 

Barcelona, Octubre 1908. 



Lo YicABi General, 
f Hicàrdo, Bisbed' EudoQCia, 



Per mandat de Sa Senyoria, 
Llic. Mand Ferndndez, Scri. Canc. 



Del méteix dufòr 



Excursió espeleològica à là Bancó^ les Bàrbotes y Singles 
deBertí. 

Catàleçh espeleológich de Catalunya. 

Un descubríment espeleológich. (Teoria de la Font d' Ar- 
mena). 

^tateïra.L 

Sota terra. II, 

Sota torra. III. \ 

Lo Vallés. GircuMtançies naturals é històriques que deter- 
minen aquesta comarca. 

Historia de Catalunya, (Segona edició). \ 

V excursionisme cieiítíflch. 

Cui:s de geologia dinàmica yestratigràflca aplicada à Cata- 
lunya. 



.v^.^^iiirWlTÜfffffll 



HPI 



HU E0P3 I 
\ 



I 



This book shoiUd t)e retximçd to 
the Library on or befor© the last dat© 
atamped below, 

A flne of flve oente a day íb inoiirred 
by r^taining it beyond the specifled 
time. 

Please return promptly. 



I