Skip to main content

Full text of "Historiografia de Catalunya: en Catala durant l'epoca nacional"

See other formats 


This is a digital copy of a book that was preserved for générations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the public domain. A public domain book is one that was never subject 
to copyright or whose légal copyright term has expired. Whether a book is in the public domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that 's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia présent in the original volume will appear in this file - a reminder of this book' s long journey from the 
publisher to a library and finally to y ou. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize public domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
public and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we hâve taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that y ou: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use thèse files for 
Personal, non-commercial purposes. 

+ Refrain from automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's System: If you are conducting research on machine 
translation, optical character récognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of public domain materials for thèse purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it. 

+ Keep it légal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is légal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the public domain for users in the United States, that the work is also in the public domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any spécifie use of 
any spécifie book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
anywhere in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 



at |http : //books . google . corn/ 




A propos de ce livre 

Ceci est une copie numérique d'un ouvrage conservé depuis des générations dans les rayonnages d'une bibliothèque avant d'être numérisé avec 
précaution par Google dans le cadre d'un projet visant à permettre aux internautes de découvrir l'ensemble du patrimoine littéraire mondial en 
ligne. 

Ce livre étant relativement ancien, il n'est plus protégé par la loi sur les droits d'auteur et appartient à présent au domaine public. L'expression 
"appartenir au domaine public" signifie que le livre en question n'a jamais été soumis aux droits d'auteur ou que ses droits légaux sont arrivés à 
expiration. Les conditions requises pour qu'un livre tombe dans le domaine public peuvent varier d'un pays à l'autre. Les livres libres de droit sont 
autant de liens avec le passé. Ils sont les témoins de la richesse de notre histoire, de notre patrimoine culturel et de la connaissance humaine et sont 
trop souvent difficilement accessibles au public. 

Les notes de bas de page et autres annotations en marge du texte présentes dans le volume original sont reprises dans ce fichier, comme un souvenir 
du long chemin parcouru par l'ouvrage depuis la maison d'édition en passant par la bibliothèque pour finalement se retrouver entre vos mains. 

Consignes d'utilisation 

Google est fier de travailler en partenariat avec des bibliothèques à la numérisation des ouvrages appartenant au domaine public et de les rendre 
ainsi accessibles à tous. Ces livres sont en effet la propriété de tous et de toutes et nous sommes tout simplement les gardiens de ce patrimoine. 
Il s'agit toutefois d'un projet coûteux. Par conséquent et en vue de poursuivre la diffusion de ces ressources inépuisables, nous avons pris les 
dispositions nécessaires afin de prévenir les éventuels abus auxquels pourraient se livrer des sites marchands tiers, notamment en instaurant des 
contraintes techniques relatives aux requêtes automatisées. 

Nous vous demandons également de: 

+ Ne pas utiliser les fichiers à des fins commerciales Nous avons conçu le programme Google Recherche de Livres à l'usage des particuliers. 
Nous vous demandons donc d'utiliser uniquement ces fichiers à des fins personnelles. Ils ne sauraient en effet être employés dans un 
quelconque but commercial. 

+ Ne pas procéder à des requêtes automatisées N'envoyez aucune requête automatisée quelle qu'elle soit au système Google. Si vous effectuez 
des recherches concernant les logiciels de traduction, la reconnaissance optique de caractères ou tout autre domaine nécessitant de disposer 
d'importantes quantités de texte, n'hésitez pas à nous contacter. Nous encourageons pour la réalisation de ce type de travaux l'utilisation des 
ouvrages et documents appartenant au domaine public et serions heureux de vous être utile. 

+ Ne pas supprimer r attribution Le filigrane Google contenu dans chaque fichier est indispensable pour informer les internautes de notre projet 
et leur permettre d'accéder à davantage de documents par l'intermédiaire du Programme Google Recherche de Livres. Ne le supprimez en 
aucun cas. 

+ Rester dans la légalité Quelle que soit l'utilisation que vous comptez faire des fichiers, n'oubliez pas qu'il est de votre responsabilité de 
veiller à respecter la loi. Si un ouvrage appartient au domaine public américain, n'en déduisez pas pour autant qu'il en va de même dans 
les autres pays. La durée légale des droits d'auteur d'un livre varie d'un pays à l'autre. Nous ne sommes donc pas en mesure de répertorier 
les ouvrages dont l'utilisation est autorisée et ceux dont elle ne l'est pas. Ne croyez pas que le simple fait d'afficher un livre sur Google 
Recherche de Livres signifie que celui-ci peut être utilisé de quelque façon que ce soit dans le monde entier. La condamnation à laquelle vous 
vous exposeriez en cas de violation des droits d'auteur peut être sévère. 

À propos du service Google Recherche de Livres 

En favorisant la recherche et l'accès à un nombre croissant de livres disponibles dans de nombreuses langues, dont le français, Google souhaite 
contribuer à promouvoir la diversité culturelle grâce à Google Recherche de Livres. En effet, le Programme Google Recherche de Livres permet 
aux internautes de découvrir le patrimoine littéraire mondial, tout en aidant les auteurs et les éditeurs à élargir leur public. Vous pouvez effectuer 



des recherches en ligne dans le texte intégral de cet ouvrage à l'adresse ] ht tp : //books .google . corn 



&^<^in H'i-nï^j 




A^4i4ij ^ vinhhiViit^^ 



HARVARD COLLEGE LIBRARY 

FROM THE INCOMEOF 

AFUNDLEFTBY 

LESTER B.STRUTHERS/1910 




V 

ï 



J. MASSO TORRENTS 



HISTORIOGRAFIA 

DE CATALUNYA EN CATALÀ 
DURANT L'EPOCA NACIONAL 



Extrait de la Revue Hispanique, tome XV 



NEW YORK, PARIS 
1906 






*. 



\4^ 






r 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 

EN CATALÀ , 
DURANT L'EPOCA NACIONAL 



J. MASSÔ TORRENTS 



Solament prenem nota de rhistoriografia réfèrent a Catalunya, 
de manera que de les obres historiques traduides al català que 
no interessin, en tôt o en partida, l'historia catalana, rio sen 
trobarà aqui cap relaciô, perquè no ha entrât ara en el nostre 
proposit. 

El présent treball no té res de definitiu : ben al contrari, 
sdeixem encara forces punts sensé resoldre. No hem intentât sinô 
pendre inventari d'una part important, la mes nacional, de la 
nostra literatura. Aixi i tôt, haurem tingut ocasiô de presentar 
en conjunt una bona série d'obres que no s'havien vist prece- 
dentment reunides', algunes de les quais apareixen per primera 
vegada davant dels erudits. Presentem molt desiguals les des- 
cripcionsdels manuscrits i ens-e sab greu presentar-les aixî : aixô 
depèn de que els hem haguts d'examinar en époques distanciades 
i en condicions diferentes i de que algun d'ells no Them pogut 
encara veure, havent-nos de refiar de descripcions fêtes per altri. 

I 

LÉS PRIMERES CRONIQUES 

I'. l'epoca comtal. 2. l'escola historica de ripoll 

3. LA LLENGUA VULGAR 

De la fundaciô de la casa comtal de Barcelona arrenca l'histo- 
ria propria de Catalunya. La Uegenda envolta molt aviat el seu 
fundador Guifre 1 Pilôs, com si algun cant epic, del quai no ns 



ï. M. Alf. Morel-Fatio, en la seva Katalanische Litteratur (Grundriss der 
romanischm Philologie dQnGràhQVy t. II, 2» part, pp. 70-128), publicada en 1893, 
es el qui primer présenta un bon conjunt de Thistoriografia catalana (pp. 1 14- 
121), que avui en dia résulta . incomplet. També es apreciable el fet pel 
Dr. Otto Denk en sa Einfûhrung in die Geschichte der aJtcatalanischen Litteratur 
(Munich, 1893, pp. 1-37 i 1 19-126). 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 



ha arribat rastre, hagués perpétuât i desfîgurat el personatge 
real, que no podem estudiar en els primers documents literaris, 
sinô solament en les actes i en els documents fefaenis. Mes 
endavant, a mesura que avança 1 temps i s'engrandeix el com- 
tat, ja les nostres primeres croniques dibuixen millor les figures 
dels magnats fins a representar-nos-els amb aquella vivor que no 
s troba mai en la fredor de les actes i documents oficials. 

En l'historia de la nostra cultura marca una fita, en el segle x^, 
Ja vingùda de Gerbert, mes tart papa Silvestre II, a Ausona, 
pera apendre-hi matematiques seguint el conseil del comte Bor- 
rell, qui va encarregar al bisbe de Vich Atton I » de la seva ins- 
trucciô. Uns très anys va durar Testada de Gerbert a Catalunya, 
i quan en 970 el comte Borrell va anar a Roma, l'acompanya- 
ren el bisbe Atton i el mateix Gerbert^, qui sempre mes va 
recordar amb amor els anys passats a les nostres escoles. 

Pero es en el segle segùent, i al monastir de Santa Maria de 
Ripoll, ont han de cercar-se Is primers rostres de la nostra histo- 
riografia. Aquell cenobi, l'historia del quai va tant lligada a la dels 
primers comtes beneficiaris de Barcelona ; on reposaven les des- 
pulles del comte que s considerava fundador del Uinatge català, 
se trobava régentât per una figura eminent, Oliva, qui, com a 
fill d'Oliva Cabreta, comte de Besalù i de Cerdanya, era prop 
parent de la familia régnant, Oliva no es solament el construc- 
tor de la nova basilica, Tautor de l'intéressant poema dedicat a 
Ripoll i als comtes alli enterrats antecessors seus^ sinô que 



1. Moncada. Episcopologio de Vich, 1. 1 (Vich, 1891), p. 147. 

2. Havet, Lettres de Gerbert (Paris, 1889), p. vi. 

3. Villanueva, Viage literario d las iglesias de Es/Kinûy t. VI, Viquc, 1806, 
p. 306. Ni aquest autor, ni P^llicery Pages, ni Montsalvatje, s'han adonatque 
aquest poema es rimât. 

Hoc adicns templww genitricis virginis almww, 
Fac venias mundus, humili spiramine (ultus. 



Septimus ipse sequor, qui nunc su m carminis auf tor. 



J. MASSÔ TORRENTS 



mante relacions politiques amb un rei no veî com Sanç el 
Major de Navarra, i relacions literaries amb abadies tant apar- 
tades com Sant Benêt de Fleury en el centre de la França. La 
correspondencia literaria entre Oliva, abat de Ripoll (1008), de 
Sant Miquel de Cuixà (ion) i de Sant Marti de Canigô 
(1014 0> bisbe de Vich (1018), i Gauzlin, bisbe de Bourges i abat 
de Sant Benêt de Fleury, prova un cambi de manuscrits histo- 
rics entre Is dos monastirs que aviat sera posât en clar per M. Au- 
gust Vidier en una obra que prépara tractant de Thistoriografia a 
Fleury del Loira, on se servaven les despulles de Felip I. Sobre 
la figura d'Oliva s'ha escrit bastant ', perô encara s fa esperar 
l'erudit al quai tempti fer-ne un estudi mes complet i mes lite- 
rari que Is que fins ara han sortit ; encara resten per estudiar els 
manuscrits del temps d'aquell abat, que, havent-se pogut salvar 
del foc i d'altres éléments destructors, se guarden al nostre Arxiu 
de la Corona d'Aragô. Oliva dévia saber triar-se bons com- 
panys ; coneixem un altre monjo del mateix cognom, també 
escriptor. Quan va trobar auxiliars para la construcciô de tantes 
obres arqui tectoniques com la basilica de les set absis, Tesplendida 
portada i el gran mosaic de Ripoll, els cloquers de Cuixà i de 
Vich ; quins altros ajudants ignorats dévia haver-se percaçat pera 
Tadquisiciô i copia i cambi dels preciosos setanta un manuscrits 
amb els quais va augmentar la biblioteca del monastir durant el 
seu abaciat-, reglamentant lo scriptorium i amenaçant amb exco- 



Conditur hic primtt^ Gûifredus marchio cels«^, 
Qui cornes atque poti-wj fulsit in orbe manews. 
Aquest poenia es poiser la primera obra d'historia nostra. 

1. Baluze ide Marca, Mana hispanica (Pslus, 1688); Histoire littéraire de la 
France/Vll, pp. 366-368; Villanueva, Via^e literario, VI, pp. 181-193, 302- 
310; Pellicer y Pages, Santa Maria de Ripoll (Girona, 1878, i Matarô, 1888); 
Monsalvatje, Noticias bistoricas, t. IX (Olot, 1899), pp. 34-63. 

2. Eguren, Metnoria descriptiva de los côdices notables conservados en los archi- 
vos eclesiâsticos de E spam (Madrid y 1859), P- l"- 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 



muniô al qui s'incautés d'una sola d'aquelles maravelles ! L'es- 
cola historica estava fundada i dévia durar fins als primers reis 
d'Aragô de la casa de Barcelona. 

Ja en les actes mes antigues ' se veuen transparentar entre 1 
llati dels documents els noms geografics en forma vulgar, no 
llatinisats, en nombre bastant considérable; pero, partint del 
segle XI*, compareixen frases senceres i noms d'utensilis de la 
vida quotidiana, quasi en la mateixa forma que 1 nostre català 
actual. En Milà ja havia observât alguns trets fisonomics del 
nostre vulgar^ que 1 distingien completament dels diversos 
llenguatges del mig-dia de França, Corberes enllà, unies usats pels 
poètes catalans. Aquests, per aixô, se traeixen en els segles xi* i 
xii*" per bastants catalanismes, sobre tôt en la rima, lo que 
indica una diferenciaciô de la fonetica catalana en aquelles 
époques reculades pel desenrotUament artistic de la llengua. Els 
trovadors origlnaris de terres catalanes resulten mes bons 
rimaires aplicant-los la pronunciaciô normal actual que no pas la 
provençal antiga. En el segle xii* i primeria del xiii* els docu- 
ments ja contenen troços de certa Uargada en vulgar que ns 
permeten estudiar Testât de la llengua ^ El primer document 
que sens présenta tôt ell escrit en català es la capitulaciô del 



1. Vegi-sTacta de la dedicaciô de la Seu d'Urgell, de 839, que publica en 
Villanueva (Viage literariOy t. IX, p. 285) i que reprodueix enGrandia en sa 
Gramatica elimologica catalana (Barcelona, 1901). 

2. De los trovadores en Espana, t. II de les Ohras com/^/^/as (Barcelona, 1889), 
p. 482. 

3. Diversos autors han publicat colleccions de documents en els quais sovin- 
tegen les frases catalanes. Vegin-se : Alart, Documents sur la langue catalane 
des anciens comtés de Roussillon et de Cerdagne (en els anys 1873 a 1877 delà 
Revue des Langues romanes ^ de Montpeller, ien vol.apart, Paris, 1881) ; Milà y 
Fontanals, Notas de primitiva lengua catalana (en la Revista Historica, Barcelona, 
any III, 1876); Balari, Origenes histôricos de Cataluna (Barcelona, 1899 molt 
especialment en la p. 572); perô sobre tôt la récent den Miret i Sans en la 
Revista de Bihliografia catalana, any IV, 1904, pp. 5-47. 



lO J. MASSÔ TORRENTS 



castell deLlorençen 121 1, publicat per primera vegada prl scnyor 
Miret i Sans ', que ha ringut la bona fortuna de trobar el mes 
antic document literari català, que també, com succeeix en altres 
literatures romaniques, es un fragment d'unes homilies dels 
diumenges de Quaresma, que s'acosta molt, si no la precedeix, a 
la data del document anterior *. Tant com avença 1 s^le Tus del 
català escrit va generalisanr-se, que se l'endevina quasi sempre 
acostant-se tant al que s parlava que, adhuc avui en dia, un 
català poc doae s^uirà millor la leaura d'una obra del segle 
XIII' i la trobarà mes clara que no pas la dels nostres classics 
dels s^les xiv* i xv*, époques en que ja s'havien format els 
estilistes i en que uns certs vicis de forma s'havien apoderat 
de la llengua escrita que l'havien apartada, potser massa, de la 
parlada. 

4. Cronka dels comtes de Barcelona e dels rds d'Arago. 

S'ha dit sovint, de la reconstrucciô ^ ençà, que 1 monastir de 
Ripoll era 1 breçol de la naciô catalana. Alli s guardaven les 
cendres dels nostres comtes i els monjos hi anotaven les gestes 
mes principals de cada un ; tant bon punt la tradiciô historica 
formada, s'hi seguiren apuntant els fets capitals dels nostres pri- 
mers reis, fins que sembla trencar-se amb els darrers anys del 
xiiT" s^le, quan ja aquell Hoc havia deixat d'esser panteô reial. 
Ripoll era pels sobirans de Catalunya lo que 1 monastir de Sant 
Denis fou pels reis de França. De les diverses notes analistiques 
que Is monjos devien pendre, sensé altres de perdudes, en tenim 
el Cbronicon Rwipullense^ del quai sembla que varen naixer els 

1. Invtstigaciân historica sobre el Vi;;conJaJo de Casiellhô (Barcelona, 1900), 
p. 107. 

2. Vegin-se les repnxJuccions fotodpiques que acompanyen el treball del 
Sr. Miret en la Revista de Bihliografia catalana, vol. IV, 1904. 

3. Va com{4etar-se Tany 1888, sota Is auspicis del bisbe de Vich Dr. Josep 
Morgades i la direcdô de Farquitecte Elies Rogent, interprétant les traces de la 
basUica oUvana. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA II 

anals de Sant Victor de Marsella, que acaba en 1191 i va esscr 
publicat per Villanueva \ 

Perô la cronica que mes anomenada hadonat el monastir es la 
de les Gesta comitum Barcinonensium, publicada per Baluzç en la 
Marca hispanica * i completada amb uns fragments trets de 
manuscrits que n Marca no va veure, per M. Barrau-Dihigo ^ : per 
aquests fragments se sab que 1 redactor de la cronica va aturar-la 
Tany 1299. Aquesta cronica va esser considerada sempre com la 
oficial en lo que s refereix a l'historia dels comtes de Barcelona, 
fins que, mes tart, va esser substituida per altres croniques mes 
gênerais que acullen molta mes llegenda que no pas la de 
Ripoll, la mes digna de fe i la de mes antiga redacciô entre les 
conservades. 

Tant com es conegut el text llatî, sobre tôt desde la seva 
publicaciô en Tobra de Tarquebisbe de Paris Père de Marca, es 
desconegut el text català, completament inédit i del quai no 
sàbem que ningù hagi escrit un mot malgrat els quatre manu- 
scrits que ns el conserven, tots prou remenats per diversos 
investigadors. 

Cinc manuscrits ens donen el text llatî •* : 

A, el lat. 3941 de la Biblioteca Nacional de Paris, en per- 
gami, dels primers anys del segle XIV*^ ; es provinent de Ripoll i 
es el que va servir d'original al publicat en Marca Hispanica ; 

B, el lat. 5132 del mateix deposit, que també prové de Ripoll i 
sembla degut a diverses mans, totes del xiii^" segle ; 

C, un de lletra del segle xiv*, proprietat del Sr. Sanpere i 
Miquel, de Barcelona ; 



1. Viage literario^ V, pp. 241-249. 

2. Columnes 537 a 580. 

3 . Fragments inédits des « Gesta comitum Barcinonensium et regum Aragonix 
en la Revue Hispanique^ t. IX (1902), pp. 472-484. M. Barrau Dihigo prépara 
una ediciô definitiva del text. 

4. Segueixo,en la nota dels mss. llatins, a M. Barrau-Dihigo, quels porta ben 
estudiats. Creu que Is mss. ABCDE representen très redaccions diferentes de 
les Gesta. 



12 J. MASSÔ TORRENTS 



D, elque porta la signatura G. 211 a la Biblioteca Nacional 
de Madrid, copia fêta pera D. Gaspar Galceran d'Urrea, comte 
de Guimerà ; 

E, el manuscrit E. 2 de la mateixa biblioteca anterior, copia 
treta per en Monfar i Sors d'una altra copia fêta a RipoU en 
1 600 per en Jaume Ramon Vila ; 

F, No sabem ont haurà anat a raure un manuscrit del segle 
xv^ que, segons en Pi y Arimon % existia a Barcelona en lalli- 
breria del Sr. Josep Anton Llobet i Vall-llosera, que duia la 
mateixa inscripciô del publicat en la Marca Hispanicay aixô es : 
« Gesta comitum Barchinonensium scripta à monacho quon- 
dam Rivipullensi circa annum 1 190 ». 

Els manuscrits que ns han conservât el text català son els 
segûents : 

A', se troba en el Llibre d'Usatges i Privilegis format per 
encarrec del Conseil de Barcelona pel seu escrivà Ramon Ferrer 
en 1335; 

B', en el volum primer del Llibre vert, que, com Tanterior, se 
troba en TArxiu Municipal de Barcelona i va esser format pel 
mateix compilador. Se pot dir que A' va servir d'original a gran part 
de B', per mes que Is dos textes se separin per Ueugeres variants. Tots 
dos son magnifies llibres escrits en hermosa lletra sobre pergami, pie 
el B' de preciosissimes miniatures. En Ramon Ferrer, que era 
escrivà del Conseil desde 1335, va posar, al davant de la compi- 
laciô dels privilegis de la ciutat, aquesta cronica comtal que es la 
unica en vulgar que porta el recull. S'obre 1 Llibre vert de Barce- 
lona, després de la taula i de l'acort de 1345 del Conseil que a 
ta composiciô del llibre fa referencia, pel kalendari, i segueixen 
un extracte dels quatre evangelis, una genealogia biblica d'Adam 



I. Barcelona antigua y moderna, 1854, vol. II, p. 1105. « Es, aunque muy 
aumentado y corregido, el mismo tratado qjue el arzobispo Marca puso en el 
apéndice â su Marca hispanica. » No sembla esser aquest el mateix C, posseft 
pel Sr. Sanpere, com s'assegura en el Boîetin de la R, Acadeniia de la Historia, 
XXX, 1897, p. 69. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA I3 

a Jesucrist, una cronica dels emperadors romans i altra dels pon- 
tifies acabant a Clément VI, que sembla treta de Martî de Trop- 
pau, i una Cronica regum Francie, que tôt just arriba fins a Lluîs 
el Gras en i io8. Tots aquests textes son llatins i de seguit ve, al 
foli xxvj verso, col. 2*, la Cronica comitum barchinone et regum ara- 
gonum, no tenint en llatî altra cosa que aquest epigraf, com ho 
son tots els del llibre. En acabat ve la recopilaciô començant pels 
Usatges ^ 

C, se troba en el ms. 21-2-17 de la nostra Biblioteca 
Provincial i Universitaria, escrit tôt ell de ma del xiv*^" segle, de 
295 X 225 mm., en paper. El ms. estàprecedit per alguns fuUs 
sensé foliar que contenen très poèmes coneguts ^, i comença la 
part foliada am la versiô catalana de les Gesta, que abraça Is dèu 
folis primers ; segueix la cronica den Desclot fins al capitol 
cxxxiv de les edicioris impreses, aturant-se al foli cxxi pera 
empendre 1 Muntaner desde 1 capitol cxix fins a la fi ; el 
darrer foli del llibre es el cccviii. 

D', es el G.. 160 (ara n° 647) de la Biblioteca Nacional de 
Madrid. En primer Hoc hi han els folis i i 2 am notes analis- 
tiques que van de 1204 a 1334 ; al foli 3 comença 1 text de les 
Gesta, que abraça fins al foli 13, on comença 1 Desclot, que ocupa 
tôt el manuscrit. Es escrit de ma del xiv" segle, a dues columnes, 
i té 234 folis '. 

F. En l'Arxiu de la Corona d'Aragô hi ha una copia de G', 
fêta en el segle xvii*-', procèdent del couvent de la Mercè de Bar- 
celona; comença al foH 697. Vegi-s lo que diem d'aquest manu- 
scrit en IIiJ i en II2K. 



1. Vaig publicar, en companyia del meu malaguanyat amie Lluis Lopez 
Oms, una noticia del Llibre vert i el començament de les Gesta en català, en 
UAvenÇy vol. I (1882- 1883), pp. 107, 122 i 154. 

2. Vegi-s la Revue Hispanique^ IX, p. 240 : Dos poèmes sobre la vida de la 
gent de niar, on vaig donar una curta nota d'aquest manuscrit. 

3 . Vegi-s el meu Cataleg : Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de 
Madrid (Barcelona, 1896), p. 137. 



14 J. MASSÔ TORRENTS 



Aquesta importantissima cronica, com hem dit, va fmir sem- 
pre de molt crédit entre Is nostres historiadors i es la que 
menys part deira a la llegenda, entre totes les que s'escrigueren 
posteriorment, sobre l'epoca comtal. El qui mes sovint 
l'esmenta, junt amb altres Uibres que havia vist a Ripoll, es en 
Bernât Boades, que escrivia en 1420. Seguint l'unica edicio 
impresa ', trobem que ns parla d'un liçonari de gran antiquitat 
(p. 37), (ïunsi chroniquamoU vella(jp, 121); a proposit de Bor- 
rell II ne parla segons en scripUires de Ripoll he trobat récitât 
(p. 172); s'ocupa de Ramon Berenguer IV segons reciien alguns 
scrits del monestir de Ripoll (p. 199) i de la mort d'aquest comte 
segons se troba recort en un libre vell del monestir de Ripoll (p. 212). 
En Gabriel Turell, que escriu en 1476, cita algunes vegades les 
Canoniques dels comtes e reys, perô no deu referir-se a les Gesta^ 
sin6 a una altra cronica compilada a les darreries del xiv«" segle, 
de la quai tractarem mes endavant. Els mateixos que feien les 
copies solien capsar les Gesta am la consabuda frase : « Genea- 
logiea comitum Barcinone, Urgelli et aliorum comitatum, ab 
archivo monasterii Rivipulli a quondam vetustissimo libro pergame- 
neo abstracta », o altra per l'estil. El titol del text català de A' i 
B' ja l'hem dit ; -G' i D' comencen am la segûent inscripciô, que 
es la mateixa del proleg llati de A : « Aquest libre mostra veritat 
del primer comte de Barchinona e de tots los altres qui son ven- 
guts après d'ell, e del hordonament de tots los comtats de Cata- 
lunya e 1 temps d'aquells qui ho an tengut los uns après los 
altres ; E 1 regisme d'Aragô com vench ne fon ajustât ab lo com- 
tat de Barcelona e dels fets recaptoses e grans qui son stats fets 
per comtes e per reys en lur temps. » 

Parteix del text vulgar de les Gesta la croniqueta que figura 
al principi de les Constitucions de Catalunya, p. e. les edicions de 
1588 i de 1704 ; d'ella s'han extret nombroses généalogies escam- 



I. Libre dels feyts d armes de Catalunya (Barcelona, 1873- 1904.) 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA I5 

pades en diverses manuscrits, com p. e. la d'un de Vich publi- 
cada en 1902 per la Veu del Montserrat, Les Gesta se solien posar 
al principi d'obres historiques mes especials de regnats succes- 
sius : A' i B' precedien al reçu 11 dels privilegis de la ciutat de 
Barcelona; C a una combinaciô, de la quai tenim altres 
exemples, de les croniques den Desclot i den Muntaner ; D' a 
un Desclot; F precedia a un Tomich, lo que ja es mes estrany, 
perquè a les croniques del segle xv*' les acostuma precedir la 
coneguda sota 1 nom de cronica de Sant Joan de la Penya. 

En el cas de que les Gesta, conformément am la tradiciô, fossin 
escrites per un sol monjo, dévia utilisar materials que contenien 
descripcions de vista dels darrers comtes : els retrats de Ramon 
Berenguer III i de Ramon Berenguer IV delaten una coneixença 
Personal. En cambi, amb ocasiô de l'ajustament de la casa de 
Barcelona amb el reialme d'Aragô, se parla sumariament de la 
fundaciô d'aquest i dels reis anteriors a Tuniô d'una manera 
vaga i llegendaria. Per altra part, sabem que, en el text llati, 
Tautor parla en certa manera com a testimoni de vista de l'inva- 
siô de Felip TArdit en 1285, i no podia, per lo tant, aconse- 
guir els darrers comtes. El text català no arriba tant Uuny, per 
que C i D' acaben a la mort de Pcre 1 Catolic am semblants 
paraules : « ...no per ço que ell fos en ajuda de negun hom par- 
tit de la fe crestiana en la quai ell fonch leyal e catolic sens tôt 
dupte tots temps de la sua vida ». A' i B' porten ademés el capitol 
réfèrent al comtat d'Urgell en temps de Père 1 Catolic i el de 
Jaume I sota 1 seguent epigraf : Del senyor Rey en Jâcme e de sos 
fets honrats e cabaloses. Acabat aquest capitol, ve la nota dels seus 
fills i filles, sensé mentar la mort den Jaume i tractant com 
infant a Père 1 Gran. Les darreres paraules son aquestes : « ...e 
Helisabet qui fo muyler den Phelip fiU de Ledohic, Rey de 
França, e dona Maria qui mori sens infant ». Parlant de Père 1 
Catolic hi ha en dos moments nota personal del cronista : hoy 
dir i hoy per veritat, El text català comença aixi, despreciant lleu- 
gerissimes variants, en els quatre manuscrits que ns-e Than con- 



l6 J. MASSÔ TORRENTS 



servat : « Del castell d'Arrià, que es en Catalunya el territori de 
Comflent, costa lo flum que es apellat Tet, era un cavalier rich, 
bon d'armes e de gran conseyl, per nom en GuifFre ». 

Els textes Uati i català, fora algunes variants de poca importan- 
cia, se segueixen molt d'aprop. La primera qùestiô es aquesta : 
quin es l'original i quin la traducciô? Perô es un problema-que 
fade mal resoldre abans de disposar de l'ediciô critica dels textes 11a- 
tins que prépara M. Barrau-Dihigo, sensé la quai caminem a les 
fosquesenl'esclarimentd'aquestproblema. El text català té tots els 
aspectes dels escrits del xiii'^" segle i corre molt seguit ; el llati es 
mes dificil, un xic glosât ino sempre Is noms catalans apareixen 
llatinisats ' . Ocorren també algunes preguntes que no sabem contes- 
tar. i Per que en Ramon Ferrer, al procedir en 1 345 a la confecciô 
del Libre vert y no va utilisar el text llati, com ho eren els demés que 
va reunir ?çî Per que, trobant-se ja en el régnât de Père III de les 
Cérémonies, en Ramon Ferrer va servir-se d'un text que aca- 
bava a Jaunie I, deixant enlaire l'historia de quatre reis, dos dels 
quais s'haurien inclôs si bagués utilisât les Gesta en llati, que ter- 
menen en 1299? El text català contenia totes les Gesta} En 
aquest cas, per que els C i D' s'aturen mes aviat que no pas A' i 
B' ? Pot ser perquè precedeixen a un text de la cronica den Des- 
clot, qui ja parla am certa extensio de Jaume I. Tots els punts 
dubtosos que ns podriem posar foren de dificil resposta ; perô 
estem temtats de creure que 1 text català es traducciô d'un text 
llati de Ripoll, que abraçaria, a mes dels comtes, el primer comte- 
rei a tôt estirar ; que a Ripoll era costum afegir la gesta de cada 
nou rei, la cronica essent, doncs, deguda a la ma de diferents 
monjos ; que la traducciô i redacciô del text català, acabant am 
la gesta de Jaume 1 Conqueridor, se féu en el terç quart del 
segle xiii^ ; i que aquesta cronica catalana fou la que 1 monjo de 



I. « Ermengardus de Moyenica », « Castro faciem de Trencatayla », « Arnal- 
di de Craxell », a equitis de Ampurdà », « Rogerius de Lttria almirayl » o almi- 
rall, segons els manuscrits. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 

f 



Ripoll, présent a Tinvasiô de Catalunya per Felip TArdit, tornà 
al llatî, completant-la fins poc mes de la mort d'Amfôs itancant-la 
en 1299. 

5 . Croniqua de Espanya. 

Una* altra cronica gênerai del xiii*" segle, contemporania de 
Jaume I el Conqueridor, sens conserva en un manuscrit del 
segle XV* de la Biblioteca Nacional de Paris. Porta la cota esp. 13 
i té 1 n*» 121 en el cataleg de M. Alf. Morel-Fatio ', qui n fa 
una descripciô tant superficial que sols troba una « Chronique 
universelle depuis la création du monde jusqu'à Alphonse V 
d'Aragon », quan el manuscrit conté dèu textes historics dife- 
rents. Ara no mes fa al cas el que s troba en sise Hoc, que 
comença al foli 68 verso i acaba al foU 80 d'aquest preciôs 
recuU d'historiés Testudi de quais fonts séria del mes ait interès. 
Com que tinc aquesta cronica per desconeguda, dono la taula : 

Açi coraensen les Rubriques de aquest libre de la croniqua de Spanya. 

Com trobaren la generacio daquells qui primerament poblaren Spaya e com 
fïb conquesta per grechs e per los romans £ com fo edifîcada Terraguona e 
com los guots reeberen la fe de Ihesuchrist E com los guots conqueriren 
Spaya E com fo Spanya conquesta per moros E com fo ffinida la gloria dels 
guots E com Caries magnes intra en Spanya contra los serrayns E de la gene- 
racio dels reys de Castella E dels reys de Nauarra E del liyatge del rey dAraguo 
E com lo comptât de Barcelona fo ajustât ab 16 reyalnle dAraguo axi com tro- 
baretz avant per lo dit libre. 

De la generacio daquells qui primerament poblaren Spanya. 

Com los grechs conqueriren Spanya. 

Com los romans conqueriren Spanya e n gitaren los grechs. 

Com Terraguona fo edificada per Cipio Africha. 

Com los guots reberen la fe de Ihesuchrist axi com o recomta. 

Com los guots conqueriren Spanya. 

Com los moros conqueriren Spanya. 

Com ffo ffinida la gloria dels guots. 

I. Catalogue des manuscrits espagnols et des manuscrits portugais (Paris, 1892), 
p. 41. 



l8 J. MASSÔ TORRENTS 



Con Caries magnes emperador de Roraa he Rey de França entra en Spanya 
contra los serrahins. 

De la gentalogia o linatge del reysde Castella. 

De la genealogia o linatge dels reys de Navarra. 

Com lo Comptât de Barcelona fo hunit ab lo Rey al me dAraguo. » 

Com se veu, se tracta d'una aplicaciô de la cronica llatina del 
arquebisbe Rodrigo de Toledo (m. 1 247) pocs anys després de 
composta i divulgada, amb interpolacions en lo pertocant a Cata- 
lunya. Mes endavant parlarem d'altres aplicacions. Trauré alguns 
troços que fan referencia a la composiciô del llibre. 

Foli 70 v°, sobre Ercul : « E aquell qui moites gentz havie 
mortes ell mateix se ocis. E la raho empero de la sua mort foren 
fenibres qui 1 metzinaren e a no res lo aportaren. del temps 
empero que Ercules régna e edificades les ciutats dessus dites, ço 
es, Xibilia, Tnrassona e Balaguer, Vich e Barcelona tro al temps de 
ara del any MxcAxxvijy son passats ij milia.ccc.lxxx. anys e aço 
ans que Roma fos edifîcada prop ccclx anys la quai Ciutat de 
Roma fo edificadaans del aveniment de Ihesuchrist Dcclij. anys ». 

Foli 71 v°, sobre Tedificaciô de Tarragona : « E d'aquest temps 
tro en aquest qui corre Mxc.lxviij ha passats Mcccclxx anys. » 

Foli 76 V*», la llegenda, potser per primera vegada en un text 
vulgar, de Tentrada de Carlemany a Catalunya, finalisant : « E 
com totcs les provincies acli desliurades passa los muntz Piraneus 
E vench a Gerona e a Barcelona e près tota la terra ffins en 
Leyda e moites esgleyes edificha e dota segons que s troba en 
los privalegis antichs ». 

Fol. 77, la llegenda de Tenfranquiment del comtat de Barce- 
lona fet pel rei de França al comte Guifre, « qui edificha lo 
monestirde santa Maria de Ripoll ». 

Peso a continuaciô tôt el capitol de com lo comptât de barche- 
lonafo a unit ab lo reaime de Araguo, queocupa 1 foU 80. 

« E lo dit Remiro qui era monge fort gitat del monestir per los rich 
homens dAraguo, e fo fet rey e coronat en la ciutat de Hoscha, e donaren 1 
per muller la germana del comte de Payteus, de la quai ach una filla qui ach 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA I9 

nom Patronilla mas depuys ach nom Hurracha, la quai donâ per muUer al 
noble Comte de Barchenona en R. Berenguer. E com lo matrimoni fo solcm- 
nitzat ell ssen [tornà] al monestir e vestis 1 abit. Empero dementre ell tench lo 
règne ell dota lo monestir de moites riqueses les quais pocesexen vuy en Ara- 
guo. e fo axi mateix lo règne mentre ell lo tench molt struch en batalles e als 
sens fort libéral e bénigne axi que moites viles e castells donà als richs homens 
d Araguo e moltz privalegis los feu que vuy encara husen. e axi fo fêta unio 
del comptât de Barcelona ab lo règne d Araguo lo qiiaî vuy encara dura régnant 
en Jachme. Engenrra lo compte de Barcelona en sa mu lier na Hurracha e ach 
dos fills ij «s filles, ço es Alfonso e Sanxo e na Dolca. e aquest Comte de Barce- 
lona fo molt fort he struch en ffet darmes e en tots temps ab los serrains tolch 
los Tortosa e Leyda e Fragua e mori en lany de MCXII. e fon soterrat en lo 
monestir de Ri poil. E regnà son fiU Ildefonsus qui fo primer rey d Araguo E 
comte de Barcelona. E aquest fon molt llarch en dons mas sobre los serrains 
no ach ventura, mes lo règne e lo comtat en pau he tench per XL anys que el 
regnà, e mori a perpenya en 1 any de MCXCVI. En lo dia de ssent Matheu le 
jau en lo monastir de Poblet. E com ell fo mort regnà son fill en Père qui 
regnà .XX. E aquest fo coronat per Ignocent Papa terç e donà sa germana 
per muller al Emperador Fraderich. Aquest fo molt llarch en dons sens tôt 
comte E molt bon darmes E moltz Castells tolch a serrayns e fo a la vensso de 
la batalla dUbeda. E a la profi ajudava al Comte de Tholosa contra los françe- 
sos E assetja lo Castell de Morell E aqui fo mort en 1 any de nostro senyor 
.Mccxiij. E jau al monestir de Saxena. Aquest ach per muller dona Maria de 
Muntpaller, de la quai ach un fill qui ach nom en Jachme, qui fo Rey après 
dell. Aquest rey en Jachme fo molt struch contra moros axi que Is tolch les 
illes de Mallorques e lo règne de Valencia e aquell de Murcia e fo fet llarch e 
franc. — Deo gracias. » 

Ens trobem, doncs, en presencia d'una obra en la quai se fa 
constar que s'escriu en 1277 (potser Toriginal deia 1267) i en 
1268 i régnant en Jaume I. Els collectors ' devien copiar un 
original del xiii*" segle que prou se transparenta pel llenguatge, 
i no deu esser altra sinô la versiô fêta per en Père Ribera de Perpejà, 
posant-la al dia en 1266 (?) de la quai porta Nicolau Antonio * 



1. El manuscrit apareix escrit per dues mans, una d'elles molt acostada a 
les darreries del segle xiv«, sensé comptar les notes marginals, de diverses 
époques. 

2. Bibliotheca hispana vêtus (Madrid, 1788), t. Il, p. 58. 



20 J. MASSO TORRENTS 

la segiient sotascripcio, que no té la copia de Paris : « Aquesta 
obra fo fêta en lany de la encarnaciô de Jesu Christ MCCXLIII, 
en lany que on contava de la era MCCLXXXL en la veyntisisè 
any del Rey Ferrando ; e fo fêta en Romans per en P. Ribera de 
Perpejà, que le feune segons son poder en lany que on contava 
de Jesu Christ MCCLXVI. en temps del Rey noble en Jacme 
Daragô & de Valencia & de Mallorca, lo quai mori en lo terç de 
S. Jacme de Joliol en la ciutat de Valencia ». El mateix Antonio 
diu que 1 manuscrit era de D. Francisco de Gurrea, cronista 
d'Aragô, qui 1 va traspassar al seu successor D. Francisco Andrés 
Ustarroz; i que Zurita observa les interpolacions del traductor. 
Cambouliu ' suposa que aquest manuscrit se troba a TEscurial, 
mes en una visita récent al monestir no li hem sabut veure. 

6. El segle xiii* fou un segle fort per Tespandiment de la nos- 
tra llengua : en ell va aixecar-se 1 gran monument de la Cronica 
den Jaume I el Conqueridor, perô al seu voltant no mancaven 
croniques en vulgar pera sostenir-lo i fonamentar-lo. Si la mes 
gran partida dels textes d'aquella gran epoca, que era de plena 
jovenesa pera la nostra literatura, sens han perpétuât en copies 
del XIV*" segle, fou perquè en aquest darrer les escoles caligra- 
fiques eren mes formades i, tant bon punt copiats, devien des- 
preciar-se com a borradors els manuscrits del segle précèdent 
escrits en lletra correguda que no fossin iluminats. Perô també 
ha vingut fins a nosaltres un text vulgar del mateix xiii*" segle, 
que citarem de passada no mes com acomprovant. En la Biblioteca 
de Sam Llorenç de l'Escurial, am la signatura P-ij-i8, hiha una 
traducciô de la resumida cronica llatina de Marti de Troppau, 
portada al nostro idioma, potser primer que a cap altre, de 
segur al cap de ben pocs anys d'haver-se divulgat l'original 
(1268-1277 ?), a judicar per Taspecte total del llibre, el seu 
paper enterc i la seva escriptura. Té 280 X 210 mm. i 87 folis 
marcats am llapiç, sensé comptar très folis preliminars que conte- 



I. Essai sur Vhistoirede la littérature catalane (Parfs, 1858), p. 30. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 21 

nen les rubriques, tots ells escrits a dues columnes en Uetra 
correguda i titols vermeils. 

Foli I prel. : « Comencen les Rubriques dels Apostolis ». 

Foli I : « Caroniques dells Apostolis et dells Emperadors de 
diverses gestes daquelles compilades per frare Marti del ordre dells 
preycadors, penitenciari et capella del senyor papa ». 

Foli 46 : « Aci comencen les Rubriques dels Emperadors ». 

Foli 47 : « Comencen lubriques dels Emperadors », mes lo que 
comença es el text, que fineix aixi : « ...qui malalt era partit de 
França vinen en Sicilia mori aqui ». El darrer papa es Qiment 
IV (1265-1276) i el darrer emperador Frédéric II (1198-1215). 

En la segona meitat del segle s'imposa la conveniencia de 
redactar en català Is codis juridics i se manifesta Tafany de divul- 
gaciôde tota ciencia, que es potser el distintiu que mes caracté- 
risa la literatura catalana mig-eval, afany sintetisat pels dos grans 
esperits inquiets d'Arnal de Vilanova i de Ramon Lull. D'aquests 
temps tenim notes analistiques autentiques en vulgar ' i fou el 
que historiaren en Desclot totalment i en Muntaner en bona 
part. Ramon Lull, qui sols barbotega 1 llatî, escriu en la llengua 
vulgar, am la mes gran naturalitat del mon, tants llibres que 
sembla impossible haver pogut enllestir-se en vida d'home, am 
tôt i que la seva va esser llarga (1235-1315). 

II 

LES QUATRE GRANS CRONIQUES 

Un autor prou coneixent * ha dit que les quatre perles de la 
literatura catalana eren les quatre croniques admirables de 



1 . Arxiu Municipal de Barcelona, Libre de di/erents Constitucions del Rey en 
Père e altreSy fol. xxxiiii a xxxvi. La darrera nota es de l'any 1238. 

2. Alf. Morel-Fatio, KatalaniscJye Litteratnr, p. 1 18. 



22 J- MASSÔ TORRENTS 

Jaume I, de Bernât Desclot, de Ramon Muntaner i de Bernât 
Descoll-Pere III (IV d'Aragô). Amb aquestes produccions la nos- 
tra, sensé por d'exagerar, pot posar-se al costat de qualsevol altra 
literatura mig-eval. 

Ens porten lluny de les croniques gênerais, de caracter mona- 
cal, i ens donen Thistoria viscuda, ens conten les grans empreses 
am grandiosa senzillesa, ens fan assistir a les batalles i a les festes, 
ens parlen els heroes mateixos de les propries victories; en aques- 
tes quatre croniques hi Uegim en période ascendent les gestes dels 
nostres passats, elles canten l'epopeia catalana i ens la canten en 
català, i la llengua llur es natural, précisa, fêta, desplegaht-se en 
tota sa plenitut. 

Les anomenem grans no certament per la llur extensiô 
(alguna posseim mes extensa), sinô per les llurs qualitats i per 
que representen Tesforç mes considérable en Thistoriografia de 
Catalunya. 

I. JaCME I EL CONaUERIDOR 

No coneixem cap altra obra de Tedat mitjana que tinga un 
caracter tant personal com la cronica d'aquest rei extraordinari. 
Jaume I ténia una idea clara del llibre que s proposava escriure. 
Acaba 1 proleg amb aquestes nobles paraules : « E per tal quels 
homens coneguessen e sabessen can haurien passada aquesta 
vida mortal, ço que nos hauriem feyt ajudan-nos lo Senyor pode- 
ros, en qui es vera trinitat, lexam aquest libre per memoria a aquels 
qui volran hoir de les gracies que nostro Senyor nos ha feytes, 
e per dar exempli a tots los altres homens del mon, que facen ço 
que nos havem feyt de mètre sa fe en aquest Senyor qui es tan 
poderos ». En altra ocasiô diu : « aqmst libre es aytal que coses de 
menuderies no y deu hom mètre, lexam-nos de comptar moites coses 
que y foren, e volent dir les majors per ço quel libre no s'hagues 
malt a alongar ; mas de les coses que foren grans e bones d'aqueles 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 23 

volem tocar e parlar » (p. 308) '. Algunes vegades s'escusa d'es- 
criure, car serien longues noves (p. 377) o be per abreujar les noves 
car serien longues derecomptar (p. 414). Essent a Mallorca, diu que 
les partides de l'illa son quinze per tal que u sapien aquels qui 
aquest libre veuran (p. 116). 

En quina epoca dévia compondre 1 llibre? Evidentment en els 
seus darrers anys, quan, ja vell, contempla en conjunt elsfetses- 
devinguts durant el seu llarg régnât, sa vida plena i atrafe- 
gada, la filera de reis, de prélats i de cavaliers que ha vist pujar 
i caure i morir, les sèves glorioses conquestes ; per aixô ell, que era 
lletrat i entenia que Is reis havien d'esser-ho, convençut del seu 
dret i de la missiô providencial que als reis toca complir al 
Uur pas per la terra, se posa a escriure 1 llibre dels fets esdevinguts 
durant la sevn vida. El Sr. Gabriel LIabrés ^ creu que la redacciô va 
fer-la probablement en el période de repos que va deixar-li 1 gover- 
nament dels seus estats envers 1272, retirât en la seva possessiô 
de les vessants del Moncayo. Mr. Darwin Swift ' observa que la 
darrera part ha d'esser escrita després de 1273, perquè fent senyal 
a la nau del sacrisla de Leyda^ diu que/o puys bisbe Dosca (p. 477), 
i aquest individu, Jacme Çaroca, fou elegit al bisbat precisament 
en 1273, no prenent-ne possessiô fins a lany segùent. El rei 
mateix tracta alguna vegada del moment en que esta escrivint : 
« papa Innocent fo el meylor apostoli que de la saoquefaem aquest 
libre en .c. anys passats no hac tan bon apostoli en la esgiesia 
de Roma » (p. 18), i també : « don G. de Puyo pare d aquest 
G. de Puyo qui era ab nos quant fayem aquest libre » (p. 26), que 
es, aquest darrer, un fet que té la seva importancia. Sembla mogut 



1. Totes les planes que marqu^m entre perentesi se refereixeii a les de 
l'ediciô de la Cronica fêta per en Marian Aguilô en 1873, prologada pel seu fiU 
n'Angel Aguilô en 1904. 

2. Bernardo Dei-Colî (Extret de h Revista de Archivas , Bibliotecas y Museos), 

Madrid, 1903, p. 18. 

3. The life and times of James tl)e First(0\(ord, 1894), p. 281. 



24 J. MASSÔ TORRENTS 

per un cert desig de descans que 1 Conqueridor concedeix, en 
1274, ^^^ ^ï^ys abans de sa mort, al seu bon fill rinjant en 
JacniCy plena facultat i autoritat pera régir en el seu nom The- 
rencia de Mallorca, Montpeller, Rossellô i Cerdanya i la vila de 
Montpeller, am les sèves jurisdiccions i drets tal com podia fer-ho 
el mateix rei '. Tôt porta a creure que li vingués en enteniment 
de deixar per memoria 1 Uibre dels fets que li haurien esdevin- 
gut en sa vida, justament en els seus darrersanys, i que, deixant- 
lo enlaire a la fi, una ma piadosa l'hagués complétât i una altra 
ma anotat la data de la mort de Tegregi escriptor. 

El libre dels feyts se considéra dividit en quatre parts : la i*, 
desde la seva infancia fins després de la conquesta de Mallorca, 
la 2* comprèn la conquesta de Valencia, la 3* la guerra de Mur- 
cia, i la 4* s'acaba amb els darrers anys del régnât. Per la lectura 
atentiva de la Cronica s*adquireix el convenciment de que en 
Jaume escriu de memoria i escriu en edat madura : no desen- 
rotUa notes preses aprop dels esdeveniments : els recorts van 
refrescant-se-li a mesura que escriu i compareixen i a voltes s'atro- 
pellen, desenrotUant mes llargament uns fets insignificants i unes 
converses que se li havien gravât mes pregonament a la memoria. 
Especialment quan el vell tracta de la seva infantesa, els recorts 
pèrsonals se barregen am les dites de sa mare i de la gent que 
rhavia voltat durant els seus primers anys, i ho fa constar aixi. 
Malgrat haver-se traçât algun pla de Tobra, cosa molt possible en 
un diplomatie de la seva altura, tracta de les propries conquestes 
com un engranatge de recorts pèrsonals que van entrelligant-se Is 
uns amb els altres. Per aixô en aquest Uibre s'expliquen algunes 
sensibles omissions que poden esser involuntaries, com la del trac- 
tât de Corbell : altres deuen esser intencionades, com Tultratge al 
bisbe de Girona. 



I. Publica I document « datum Perpiniani XI kalendas julii anno Domini 
MoCCoLXXo quarto », el canonge RocChabas, en El Archiva (Valencia ^ 1893), 
t. VII, p. 358, tretdel Arxiu de la Corona d'Aragô (reg. 19, fol. 139). 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 25 

En els diverses sermons veiem que, com era costum, els 
comença amb algutia autoritat de la Escriptura i sovint posa 
exemples que proven que era home afectat a la lectura i que 
obrava sempre amb el seu compte i raô. Una sola vegada parla 
d'una apariciô, i encara de referencia, després de la presa de la 
ciutat de Mallorques : « E segons que Is sarrains nos comiareriy 
deyen que viren entrar primer a caval .i. cavaler blanch ab armes 
blanques, e aço deu esser nostra creensa que fos sent Jordi, car 
en estories trobam que en altres batayles Tan vist de chrestians e 
de sarrains moites vegades » (p. 134). En Jacme tracta am mes 
consideraciô als que tenen anomenada de savi que no pas als 
cavaliers. Es el cas quan les negociacions pera la rendiciô de 
Xativa : Talcaît li envia « un savi moro qui havia nom Almo- 
soys, e era el pus savi de Xativa e dels meylors homens » ; es 
d' observar com el tracta 1 rei i el llenguatge pie de consideraciô 
que li gasta : « Almosoys, vos sots savi hom, e sembla ho per 
dues coses, la una per la fama que n'havets, e l'altra per que 
mostrats be vostra raho » (p. 361). 

Tôt sovint fa parlar als personatges no catalans el seu propri 
llenguatge. Els moros, el rei de Castella, alguns aragonesos, i una 
vegada el seu propri fill l'infant en Père, després rei d'Aragô, li 
parlen castella; N'Atbran, de Montpeller, llenguadocià ; adhuc, 
quan el setge de Valencia, fa un joc de paraules sobre lo que 
li diu el Mestre del Temple, Hue de Forcalquier : « Je hi die 
aytant por moy^ que la parola siet bona ab que haja de menjar la 
ost, mas a moy sembla que aquel loch de la torre de Muntcada que 
es sobre près de les turs de Valencia. E nos dixem : Maestre, en 
esta terra no ha turcs » (p. 244). Tôt cavalcant pels carrers de 
Liô, retreu una frase en francès. « E isquem nos defora, e caval- 
gam en nostre caval, e era hi Johan de Grili. E al brocar que nos 
faem lo caval faem li fer una gran parada, e dixeren los franceses : 
El Rey no es tan veyl con \\om dexia, que encora poria doner a .i. 
turc una gran laïuea » (p. 3^3)- Se vol un toc mes personal ? 
Arriba fins al punt que durant la conquesta de Mallorca se li 



26 J. MASSÔ TORRENTS 

escapa algun mallorquinisme, com dues vegades Tus de Tarticle ça 
i « cridaren tots a una vou » ; durant la conquesia de Murcia, 
resentint-se del tracte am castellans, se li escapen alguns mots en 
castellà : querer, sobrinOy so tio i so ermano. 

En el seu Uibre tant natural podem seguir al gran rei en els sens 
moments d'angunia i de malaltia. Poe abans de la presa de Ma- 
Uorca ns diu : « E vetlam m. dies e m. nuyts : que quan nos nos 
cuydavem adurmir, venien missatges d aquels qui havien mester 
nostre conseyl, e can nos nos voliem adurmir nou podiem fer, car 
eretn tan sentibles que quant s'acostaven a la tenda ja u sentiem » 
(p. 131). Als cavaliers que progecten una cavalgada en esiiu, 
els respon : « E nos no haviem estât de bona sao... Anar hi em 
de bon grat, mas havem estât malaute, e ara som en juliol, e si ns 
prenia una calor, havem paor que ns pejoras la malaltia » (p. 253). 
També durant el setge de Valencia diu : « E nos lavores haviem 
mal als uyls, e no Is podiem obrir menys d aygua calda que Is 
nos lavavem » (p. 298). Perô res indica niillor el seu malestar i 
la seva angunia, al saber que Is nobles intenten abandonar el 
Puig, comaquest paragraf : « Ab tant anam nosgitar... eja fos 
en temps de gêner que fa gran fret, contornam-nos la nuyt 
mes de .c. vegades el lit de la una part e de Taltra, e suavem 
tambecom si fossem en un bany » (p. 281). 

Esta Tobra plena de judicis, tant rapids com justos, sobre una 
porciô nombrosa de personatges, i de conjunt sobre Is cavaliers, 
que sempre demanen, sobre Is nobles aragonesos, que son dura 
gent a entendre la raô, sobre Is castellans, que son de gran ujana e 
erguyloses i que en una ocasiô 1 feren exir de mesura i en quai pais 
les aidées son toies menys de vall e de mur i pot entrar-s'hi axi con 
ho farta hom per un camp. Haurem de retreure 1 net orguU am 
que, am motiu de la mort de Père 1 Catolic a Muret, ens diu : 
« E aqui mori nostre pare, car axi ho ha usât totstemps nostre 
linatge, de vençre morir »? ; de la noble ilusiô am que ns parla 
de ses primeres armes ? de la franquesa sobre Is seus anys primers 
del régnât, en « que no haviem aquel seny que sabessem dar 
conseyl a nos ne a altruy » ? 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 27 

Pero on supera 1 régi cronista es en la preparaciô i descripciô 
de les batalles. Ens fa saber quan pateix fam i set ; quan un moro 
li porta un présent de raims que « eren aytals que Is aduyen en 
sachs e no s trencaven ne s' afolaven »; les discussions en 
els conseils amb els cavaliers i els prélats; com se manifesta 
contrari al parer dels nobles que primer volen apoderar-se 
dels llocs entorn de Valencia, per medi de la grafica frase : 
« axi haurem la galina e puys los polets » ; com contesta als 
nobles, sorpresos del seu talent estrategic, que endevina les 
operacions de Tenemic, « mes val qui ho devina que qui ho 
cerca ». I ja a cada pas apareix Tescriptor i el poeta, amb una 
brillantor que encanta, al contemplar el gran nombre de vêles 
acoblades a Salou pera la conquesta de Mallorca de que iota la 
mar semblava blancdy tant gran era Vestol ; quan, veient-se Testol 
descompartit per la tempesta, endressa una oraciô sublim al Deu 
que l'envia al punt en que 1 rei d'Aragô va a conquérir tôt un 
reialme a la fe cristiana ; en Tepica escena entre ell i en Guillem 
de Mediona; quan plora la mort dels Moncades; quan explica 
am reial delicadesa Tepisodi de Tentrada a Borriana : « e quan 
venc que n volguem levar la ost, una oreneta havia feyt niu 
prop de la escudela en lo tendal, e manam que no u levassen la 
tenda tro que ella se n fos anada ab sos fiyls, pus en nostrafe era 
venguda »; i quan el lleô se veu ferit d*una sageta per un ballester 
moro, per acostar-se ell massa als murs de Valencia en defensa 
dels seus i diu que 1 bàtut li donà « en lo cap ab lo dayrel del 
front ; e Deus que ho vole no traspassà lo test, e exins be a la 
meytat de la testa la punta de la sageta ; e nos ab ira que haguem 
donam tal de la ma en la sageta que trencam la, e exia ns la sanch 
per la cara a enjus, e ab lo mantel de sendat que nos aduyem 
torcavem nos la sanch, e veniem rient per tal que la ost no sen 
esmayas : eentram nos en .i. Reyal en que nos posavem, e engros- 
sans tota la cara els uyls, si que del uyl de la part on nos erem 
ferit no poguem veer per .un. o per .v. dies. E quan la cara nos 
fo dexinflada, cavalgam per tota la ost per tal que la gent no fos 



28 J. MASSÔ TORRENTS 

tota desconortada »(p. 306). O bé quan veu la sevasenyeraonejar 
dalt de les torres de Valencia, ens diu que descavalga, se posa de 
cara a orient, plora i besa la terra per la gran mercè que Deu li 
ha fêta. 

S'ha posât en dubte l'autenticitat d'aquesta cronica. A nos- 
altres catalans, que ns trobem parlant avui en dia la Uengua que 
menys variacions ha sofert en el transcurs dels segles entre totes 
les neollatines (potser am Texcepciô unica de la toscana), que 
Uegim correntment la cronica del rei en Jacme quasi com si fos 
acabada d'escriure, ens costa molt de no creure que sia escrita 
pel mateix rei sensé intervenciô d'altre persona. El document 
té Is aires d'esser tant veridic en totes ses parts que les mateixes 
omissions, errades i faites de memoria ns proven encara mes la 
seva autenticitat. Ens hem talment acostumat a veure la figura 
del Conqueridor en la cronica, que sens destaca am tôt el relleu al 
través de les sèves planes; no comprenem com una obra de tocs 
tant personals com els que havem tret per via d'exemple, pugui 
encarregar-se a un altre peia que l'escrigui. Comprenem els apas- 
sionats arguments en contra de Tautoritat de la cronica real 
posats per Villarroya ', suficientment réduits a nient per M. de 
Tourtoulon -, perô no ns expliqueni els dubtes de M. Morel- 
Fatio 5 i de M. Aug. Molinier +, que 1 segueix. Els autors que 
han hagut d'estudiar la cronica per dintre 5 no n dubten gens. 



1 . Coleccion de cartas histôrico-criticas en que se convence que el Rey D. Jayme I 
de Aragon no fuè el verdadero autor de la cronica à comentarios que cor r en d su 
nombre (Valencia, 1800). 

2. Etudes sur la maison de Barcelone. Jacme I le Conquérant (Montpeller, 
1863-67), 2 vols., II, p. 531. Traducciô castellana (Valencia, 1874), 2 vols., I, 
p. 351. 

3. Katalanische Litteratur, p. 119. 

4. Les sources de Vhistoire de France. Première partie : Des origines aux guerres 
d'Italie, III (Paris, 1903), p. 163. 

5. John Forster, que va traduir el « Libre dels feyts », The Chronicle of 
James I, King ofAragoft, surnamed the Conqueror (written by himselj\ 2 vols. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 2$ 

Aquesta joia sens ha conservât en els manuscrits segûents : 
A, en la biblioteca del comte d'Ay amans, a Palma de Ma- 
Uorca, provinentde la de Mn. Guillem Terrasa(m. 1778), i avui 
dia en venda. Es escrit a dos corondells en bona lletra sobre per- 
gami; pot veure-s un facsimil réduit de la primera plana en el 
Reperiori dels noms propris igeografics citais en la cronica dejaumel\ 
Va fer-la fer Père 1 Cerimoniôs a Barcelona en 1380 per mans de 
Johan de Barbastre, segons diu la sotascripcio final : « Mandatus 
Serenissimi Domini Pétri Dei gratia régis Aragonura, Valenciae, 
Majoricarum, Sardiniae et Corsicae, Comitîsque Barchinonae, 
Rossilionis et Ceritaniae, cujus ingenio, gratia dei praeunte, 
Petrus Rex Castellae, crudelissimus, a regno ipsius durante guerra 
inter ipsius Reges fuit debustatus et regressus manu lUustris 
Henrici postea Castellae régis intra Castellam fuit gladio lacera- 
tus : Ego lohannes de Barbastro de scribania predicti domini 
Régis Aragonum, oriundus Cesaraugustae scripsi Ciuitate Bar- 
chinonae Anno a Nativitate Dmi. M°. CCC**. octuagesimo scri- 
psi : X ». Copiem aquesta nota final de la que porta 1 senyor 
Llabrés *, que diu que aquest ms. té alguna apostilla i senyals 
marginals del rei en Père. S'obra am Tepigraf : « Aquest es lo 
començament del prolech sobre 1 libre que feu el Rey en Jacme 
per la gracia de Deu Rey Darago e de Mallorques e de Valencia, 
comte de Barcelona e Durgell e senyor de Montpesler, de tots 
los feyts e de les gracies que nostre Senyor U feu en la sua vida », 
i els primers mots del proleg son : « Recompte mossenyer sent 
Jacme que fe senes obres morta es... », quais titol i principi son 
els mateixos del ms. B i del perdut original que s guardava en 



(Londres, 1883), vol. i, p. xxxi. L' introducciô, notes, glossari, etc., son de 
D. Pascualde Gayangos. — F. Darwin Swift, obra citada, p. 283. 

1. Barcelona, 1905. Es, encara que en la portada no consti, tiratge apart de 
la Revista de Bihliografia cataîana, on sols va insertar-s'hi el facsimil del 
manuscrit. 

2. Obra citada, p. 22. 



30 J. MASSÔ TORRENTS 

TArxiu real d'armes deBarcelona '. Daquest ms. va servir-se Vi- 
liarroya pera atacar Tautenticitat de la cronica real ^. 

B, es el que porta la signatura 2-F-i de la Biblioteca Real de 
Madrid, del qualvarem donar noticia en 1888 K Té 114 folis de 
paper sensé marca, escrits a dues columnes am Uetra que sembla 
de la primeria del segle xv* ; els nou folis de la fi estan ocupats 
per una « Vida del gloriôs martir monsenyer Sant Jordi ». Té 
el mateix principi que 1 ms. précèdent : « Aquest es lo comença- 
ment del prolech sobre lo libre que feu lo gloriôs Rey en 
Jacme... », i segueix : « Incipit prologus. Recomta monsenyor 
sanct iacme que fe sens obres morta es... », perô no té a l'acaba- 
ment cap nota de copista. Aquest ms. podria esser el que Is 
jurats de Valencia varen remetre a Felip II després d'haver-sen 
servit pera Tediciô de 1357, que alguns bibliografs han cercat a 
TEscurial. 

C, es el que avui se troba en la Biblioteca Nacional de Madrid 
sota la signatura L-81, provinent de la biblioteca del duc 
d'Osuna, en la quai el va veure TAmador de los Rios ^. Escrita 



1 . Balaguer y Merino, Un document inédit relatif à la Chronique catalane du 
roi Jacme /«^ d'Aragon, en la Revue des Langues romanes, de Montpeller, t. XII, 
1877, p. 166. 

2. Vegi-s també sobre aquest ras : Quadrado, Historia de la conquista de Ma- 
llorca (Palma, 1850), p. 13 ; Bovqt, Biblioteca de escritores baleares (Palma, 1868), 
I, p. 394. Sen deu trobar mes llarga referencia en la Bibliothèque de VÉcole des 
Chartes, XLIII, pp. 476, 490-491, 495-497, que no he visi i quai nota trec de 
Aug. Molinier, op. cit., III, p. 163. 

3. Manuscritos catalanes de la Biblioteca de S. M. (Barcelona, 1888), p. 9-11. 

4. Historia de la literatura espaftola, (Madrid, 1863), t. III, 611, nota2«. Diu 
aixi : « Advertiremos... que para el examen de este primer fruto de la histo- 
ria en el romance catalan, nos hemos valido del bellisimo Ms. que en la libre- 
ria del senor Duque de Osuna Ueva este ti'tulo : « Libre que feu lo gloriôs 
Rey En Jaume, per la gratia de Deu, rey Darago, de Mallorques, e de 
Valentia, comte de Barcelona e de Urgell, e de Muntpeller, de tots los fets 
e de les graties que nostre Senor li feu en la sua vida ». No hem vist aquest 
manuscrit. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 3I 

al segle xv« a dues columnes sobre pergami, de 316 X 241 mm ; 
té 1 10 folis sensé marcar. Comença al foli i : « Aquest es lo 
començament del prolech sobre lo libre que feu lo glorios rey 
en Jaume, per la gratia de Deu rey d'Arago, de Mallorques ede 
Valencia, comte de Barcelona e de Urgell, e de Muntpeller, de 
tots los fets e de les graties que nostre senyor li feu en la sua 
vida. » El text s obre aixi : « Reconta mon senyor sanct Jacme 
que fe sens obres morta es... » Acaba tota la cronica am la 
anotaciô afegida usualment : « Visque lo rey en Jacme après 
que hac presa Valentia, xxxvij anys, era de Lxxi anys quant 
mori « ». 

D. El ms. Y-1111-3 de la biblioteca de TEscurial conté no mes 
que quaranta cinc paragrafs referents a la conquesta de Valencia. 
Es de Uetra del xv^ segle i té 68 folis de paper marcats am 
Uapiç, de 280 X 215 mm. Conté en primer Hoc la cronica den 
Puigpardines, que abraça fins al foli 46 ; venen després dos folis 
blancs, i ocupa 1 48 v** una cronologia dels reis d'Aragô que acaba 
am la mort del princep de Viana ; el fragment de la cronica real 
vacapçat al foli 42 amb un p^ragraf que comença : « Sapiatsque 
tornat lo Rey en Jacme de Mallorques... » ; acaba al foli 68 v** : 
« E que fini sos dares dies en les calendes dagost any m.cclxxvi 
l'anima del quai repos en parays. Amen. » El text fa acostar 
aquest fragment al dels anteriors manuscrits. 

E, es el de la biblioteca Nacional de Madrid, que duia la 
signatura F. 67 i ara 1 num. 893. Es copia exacta de A, fêta en 
el segle xvii*, am la mateixa sotascripciô final del copista de 
1380 Johan de Barbastre. La part de la conquista de Valencia 
s'ha substituit amb els plegs del Aureum Opus imprès a Valen- 
cia en 1515. Els 149 folis de paper que té van distribuits aixi : 
45 manuscrits, 22 impresos, 73 manuscrits de la cronica i 9 mes 
que contenen el testament del Conqueridor. 



I. Mario SchifF, La BibliotMqtu du Marquis de SantiUane (Paris, Bouillon, 
1905), p. 404. 



32 j. MASSÔ TORRENTS 

F, es elque l'abat Ponç de Ccponsva fer escriure en 1343, que 
s guarda ara en la Biblioteca Provincial Universitaria de Barce- 
lona ani la signatura 21-2-2. Es, doncs, el manuscrit mes antic 
que ha arribat fins a nosaltres i el de mes anomenada. Es tôt 
escrit ricament sobre pergami am bones miniatures; té 201 
folisde 278 X 189 mm. ; va servir pera Tediciô que en Marian 
Aguilô va fer en 1873 i que ha complétât el seu fill en 1904, 
recullint en un proleg diverses questions debatudes sobre aquest 
i els altres manuscrits de la cronica. Aquest apareix modificat 
am bastantes variants de ma del copista, la primera a l'obrir el 
proleg del rei, sensé titol, que posa Retrau on de segur el ms. que 
va servir-li d'original, el que s guardava per tradiciô en TAnciu 
d'armes del Palau real de Barcelona i tots els demés, deia 
Recamta. L'acabament esta aixi concebut : « Aquest libre feu 
escriure 1 onrat en Ponç de Copons per la gracia de Deu abbat 
del honrat Monestir de sancta Maria de Poblet : en lo quai 
Monestir jau lo molt ait senyor Rey en Jacme, aqueyl de que 
aquest libre parla dells feyts que feu ni li endeuengueren en la 
sua uida. E fo escrit en lo dit Monestir de Poblet de la ma den 
Celesti Destorrens, e fo acabat lo dia de sent Lambert a. xvij. 
dies del mes de setembre, en lany de M.CCC.XLIII ». Les pri- 
meres paraules del prolec, dintre d'orla amb inicial représentant 
el rei agenoUat, son : « Retrau mon seyor sent Jacme que fe 
sens obres morta es... » Té una miniatura al foli xxvii, repm- 
duida en l'ediciô del Sr. Aguilô ; n'hi havia una altra al foli lxv, 
que manca. En Serra i Postius * va veure en aquest ms. una 
anotaciô, avui arrencaJa, del canonge de Lleida Geroni Besora, 
en quai biblioteca se trobava allavores, que deia aixi : « Esta son 
original recondit en lo Monestî de Santa Maria de Poblet, del 
Orde Cisterciense, de el quai se es copiât aquest exemplar en 
lo mateix Monesti, situât en aquest Principat de Catalunya, en 



I. Prodigiosy Fineias de los SS. Angeles en el Principado de Cataluna (Barce- 
lona, 1726), p. 329. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 33 

lo any al fi del présent Llibre curiosament per lo copista notât. 
Ex Bibliotheca Doctoris José. Hieron. Besora ». 

G. En la mateixa Biblioteca Universitaria de Barcelona, sota la 
signatura 21 -2-1, hi hauna copia del précèdent manuscrit, fêta 
fer en 16 19 per Terudit Jaume Ramon Vila, en ocasiô en quel 
manuscrit fet a Poblet en 1343 se trobava en possessiô del noble 
barceloni Joaquim Llatzer Bolet, qui Thavia rebut del seu pare 
Père Pau Bolet \ Pare i fill haviendeixat an en Jaume Ramon Vila 
altres manuscrits per copiar, com veurem mes endavant. Aquesta 
copia porta una llarga nota explicativa de la procedencia de 
l'original del quai se servia, com solia fer-ho en Jaume Ramon 
Vila sempre que feia fer una copia ; se reprodueixen les dues 
miniatures que hi havien en el den Destorrens; té 188 folis i 
la portada : « Historia del molt ait y invictissim senyor lo Rey 
Don Jayme de Aragô primer de aquest nom cognomenat lo 
gran Conquistador. Composta y Ordenada per lo mateix Rey 
que la escrigué de sa propia ma [Escut de les barres]. Escrita en 
Barcelona per Jaume Farrera, studiant, natural de GronoUers, en 
lo any 16 19. Per orde y manament del senyor Jaume Ramon 
Vila, Sacerdot ». 

H. En la Biblioteca del Sr. Baldiri Carreras (Vireina), de Bar- 
celona, se troba una copia fêta en el segle xvni* de la que feu a 
principis del précèdent en Jaume Ramon Vila, que hem descrit 
en G. Al relligar-se s'afegiren molts fulls blancs al principi i a la 
fi; té 682 planes utils de 296 x 198 mm., sensé comptar les 
8 del « Prolec de laume Ramon Vila Sacerdot » am que s'obra; 
no té titol, i en la plana primera diu : « Comensa la historia del 
molt ait Sôr lo Rey Don lacme de Arago primer de aquest nom, 
nomenat lo conques tador e venturos », i tôt seguit el proleg de 



I. Vegi-s el fragment que n dona u'Angel Aguilô en el proleg de Tediciô de 
son pare, p. xv. 

3 



34 J- MASSÔ TORRENTS 



lobra : « Retrau mon sôr sent lacnie que fe, cens obras, morta 
es ». En l'enquadernaciô, perô soit, hi ha un mémorial en castellà, 
anonim, en el quai se refuten els arguments den Villaroya. 

J. En TArxiu de la Corona d'Aragô, entre Is manuscrits pro- 
cedents del convent de la Mercc de Barcelona, amb el n° 90. Va 
del foli 241 al 869, de 310 X 220 mm. Es copia sencera de F 
fêta fer pel P. Ribera, precedida per una altra copia del Marsili, 
que va desde 1 foli i al 239, quedant enlaire a mitjan capitol : 
« De ocupatione Rugafa et exitu Zahen Régis contra Regem ». 
Segueix desde 1 fol. 697 copia del manuscrit de la biblioteca de 
la nostra Universitat, el qualsenyalemen I4C', perô que s'acaba 
al primer terç den Desclot. Aquesta colleccio de copies sembla 
del segles xvii-xviii. 

Tenim, doncs, la cronica real, en nou manuscrits de diverses 
époques. Entre Is perduts hi ha 1 que s conservava al Palau 
Real de Barcelona, segons el document de 1371 trobat i publicat 
per en Balaguer i Merino. ABCDE segueixen el que s conservava 
al Palau Real, que per tradiciô s creia escrit en pergami per ma 
del mateix rei en Jaçme; en F el monjo de Poblet Celesti Destor- 
rens va introduir-hi algunes variants ; GHJ son declaradament 
copies mes o menys [itérais de F. El rei Père el Cerimoniôs, qui 
fpu el constructor de la Biblioteca de Poblet, ténia Tintencio de- 
dur-hî tots els llibres que posseîa la casa real \ queam tal afany pro- 
curava augmentar * ; per cartes del mateix rei sabem que ja havia 
trasladat llibres a Poblet i que entre ells hi havia un liber vitae 
saticii Régis lacobe, in latino ^ ; pero Texemplar original en vul- 
gar de la cronica real, que s trobava a Barcelona segons el docu- 



I. Coroleu, Documents historichs catalans del sigle X/F (Barcelona, 1889), 
p. 33. Documents de 1381 i 1382. 

2 Id. id., p. 54. Entre altres, rinteressantissim document datait de 1361. 

5. Ribera, Real Patronatode la Merced (BaLTCclonHy 1725), p. 72; Serra y Pos- 
tius, op. cit.^ p. 292. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 35 

îïient notarial de 1371 ', no s'hi trobava en 1410, quan se va, 
procedîr a Tinventari dels bens mobles del rei Marti *. El 
manuscrit de que va servir-se en Destorrents pera fer-ne la 
copia luxosa de F dévia esser un altre exemplar an tic que va 
retocar. S'han perdut, segons tota probabilitat, dos manuscrits 
anteriors a la copia fêta a Poblet en 1343 K Diu el Sr. Llabrés* 
que coneix nou manuscrits de la cronica sensé Is retocs den Des- 
torrents, mes no indica on se troben. 

De la cronica real se n'han fet les edicions : 

I. La part réfèrent a la conquesta de Valencia ocupa 21 folis 
en Tobra compilada pel notari de Valencia Lluîs Alanya baix el 
titol : Aureum opus regalium privilegiorum civitatis et Regni 
Valeniie cum historia cristianissimi Régis lacobi ipsius primi cm- 
quistatoris. Al foli CCXLVI, que es el penultim, hi.halcolofô : 
ImpressumqTi in nobili ac magnifica Ciuiiate Valencie arte et indus- 
tria humilis Didaci de Gumiel : sub anno incarnatianis dominice. 
M.D.XF. die vero XXX, mensis octobris, régnante potentissimo 
Ferdinando rege aragonum valen ^... 

IL Primera ediciô compléta. Chronicay commentari del glorio- 
sissinty e invictissim Rey en lacme per la gracia de Deus Rey de 
AragOy de Mallorques, e de Valencia^ Compte de Barcelona, e de 
Frgelly e de Muntpesller : feyta e scrita per aquell en sa llengua 
naturaly e treyta del Archiu del nwlt Magnifich Rational de la 
insigne ciutat de Valencia bon staua custodida... En Falencia, En 



I. Balaguery Merîno, op. cit., p. 166. 

i, Varem publicar aquest Inventari en la Revue Hispanique^ XII, pp. 413-520. 

3. El Uibre que porta 1 num. 209 en V Inventari, quai titol es « De letres del 
Rey en Jacme », podria esser un recull d'obres poétiques de Jaume II ; aixi 
ho fa pensar Testar escrit en limosi ; si s tractés de Jaume I segurament duria l 
qualifîcatiu de sant, com era costum anomenar-lo eu els llibres. 

4. Op. cit., p. 22, nota 2«. 

5. Serrano y Morales, Diccionario de las Imprentas que Jjan existido en Valen- 
cia (Valencia, 1898-99), p. 208. 



36 J. MASSÔ TORRENTS 



casa de la biuda de Joan Mey flandro ijjy '. Alguns exemplars 
porten Tescut impérial, altres el real d'Aragô. En el colofô consta 
que Timpressiô se h de prouisio dels niolt Magnifichs senyors Jurais. 

III. Chronica o comentaris del gloriosissim e invictissim Rey en 
Jacme ^imery Rey DaragOy de Mallorques e de Valenciày Compte de 
Barcelona e de Montpesler Dictada per aquell en sa llengua natural, 
e de non feyta esiampar per Marian Aguilô y Fuster. Barcelona^ Any 
M.DCCC.LXXIIL En aquesta data fou publicat el text, perô la 
poriada i el proleg de n'Angel Aguilô no s'ha fet fins en 1904, 
sensé que enlloc s'indiqui. Es una bona impressiô del text de 
F (Poblet, 1343), anant al baix de la plana les variants que 1 
separen de Tediciô de 1557 i, per consegûent, de la major par- 
tida de manuscrits ; forma part de la renomenada colecciô Biblio- 
teca catalana. 

IV. Cronica comentaris del gloriosissim y invictissim Rey en 
Jaume /, Rey d^Aragô, de Mallorca y Falencia, comte de Barcelona, 
£ Ûrgell y de Montpeller, escrita per ell mateix en sa llengua natural. 
Barcelona... i^oj. Dos volums que formen el primei* i segon 
d una Biblioteca classica Catalana que publica en Ferrer i Vidal. 
Es una ediciô popular, molt util, que no s'ha fet en vista de 
nous manuscrits que millorin Tediciô de TAguilô, sino calcant 
aquesta, perô abandonant les variants de Tediciô de 1557, que, 
am tôt i ses errades, Tacostaven al text del régi escriptor. S'han 
posât epigrafs a cada paragraf, que ha sigut una bona idea de 
l'editor. 

La Cronica del rei en Jaume va esser traduida al Uati a la 
primeria del xiv^" segle. Aleshores, en el llenguatge planer i natu- 
ral del militar, la clerecia, i mes especialment l'ordre dels frares 
predicadors, hi veien rudesa i incultura; també, per tractar-se de 
rei tant illustre, mereixia 1 monument vulgar esser aixecat a 



I. El Sr. Angel Aguilô, en son Repertori dHndexs esmentat, dôna un fac- 
simil de la portada. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 37 

lelegancia llatina. El dia de la festa de la Trinitat de Tany 13 14, 
fra Père Marsili va entregar al rei Jaume II, en ocasiô en que 
aquest acabava d oir missa en el convent dels Predicadors de 
iValencia, un llibre escrit en pergami, am Hêtres d'or i am minia- 
tures, segons el mateix rei havia encarregat que s fes donant-ne 
ordre al seu tresorer. Era la traducciô llatina de la cronica de 
Jaume I. El seu net Jaume II, tant protector de les Hêtres, va 
rebre 1 llibre am molta satisfacciô, en presencia de nobles i mili- 
tars va acceptar-lo, i, agafant el llibre tant bellament présentât, va 
llegir-ne un capitol tôt passejant-se pel claustre. Totes aquestes 
circumstancies se detallen en unes notes que precedeixen el 
manuscrit original de Père Marsili, unie complet, que s guarda 
en la Biblioteca Provincial Universitaria de Barcelona sota la 
signatura 20-2-20. S'ha perdut el preciôs ms. caplletrat o histo- 
riat que 1 rei Jaume II havia ordenat que s fes i que 1 mateix 
Marsili va entregar-li en mans. Per Tinventari de 1410 se veu que 
en la llibreria dels reis d'Aragô n'hi havien dosexemplars, tots dos 
am Tinsçripciô final d'esser acabats en 13 13 \i sensé 1 proleg ni 
les anotacions primeres den MarsiH, que va donar a coneixer el 
P. Villanueva *. En un manuscrit que prové del convent de la 
Mercède Barcelona i que s guarda en TArxiu de la Corona d'Aragô 
(el que hem marcat J), precedeix a la cronica real una copia 
fêta en el segle xvii* del Marsili de TUniversitat, que s'atura al bo 



1. Vegi-senla Revue Hispanique, loc.cit. Num. 56 : Item vnaltre libre appel 
lat Vida del sant Rey en Jacme en lati scrit en pergamins ab posts de fust cubert 
de cuyro vermeil empremptat sens tancadors lo quai comença en la rubrica de 
vermello « Incipiunt capitula » e en lo nègre « De conjunccione domus impe- 
ratoris » efaneix « M^CCCo tercio decimo quarto nonas Aprilis ». Num. 237 : 
Item vn altre libre appellat Vida del Sant Rey en Jacme en lati scrit en paper ab 
posts de fust cubert de cuyro vert ab un tancador de cuyro vermeil lo quai 
comença en vermello « Incipiunt Capitula » e en lo nègre « De coniunccione 
domus Imperatoris » e faneix en la darrera carta « Anno domini MoCCCoxiijo. 
Nonas aprilis ». 

2. Viage literario,,. t. XVIII, p. 215. 



38 J. MASSÔ TORRENTS 



de la conquestade Valencia amb el foli 239, en el capitol « De ocu- 
patione Rugafa et exitu Zahen Régis contra Regem ». A Ma- 
Uorca se conserven dos manuscrits que no mes contenen del 
Marsili que 1 segon llibre, o sigui la part réfèrent a la conquesta 
d'aquell règne : Tun es a larxiu de la catedral de Palma, l'altre 
a l'arxiu del Règne de Mallorca. Tenen la notable particularitat 
de que a la traducciô den Marsili hi segueix una traducciô del 
Marsili al català fêta en el segle xiv*. El Sr. Quadrado va publicar 
aquest fragment de la llatina den Marsili traduida al castcllà i la 
versiô catalana de la llatina den Marsili tal com se troba en els 
manuscrits '. 

A la poca coneixença o a l'ignorancia del llatî devem el que Is 
homes d'acciô o grans militars o diplomaties sentissin la pruija 
d'escriure llurs fets heroics en la llengua parlada; el menyspreu 
de la llengua duia als clergues, gramatics i altra gent que s pre- 
ciava per docta, a transportar les croniques de la terra a la llengua 
savia, que no era entesa sinô per una certa aristocracia literaria. 
Diu en Père Marsili, en el seu proleg, que tradueix del text en 
llengua vulgar que s guarda desde temps en Tarxiu de la casa 
real *, i sembla oferir el seu treball als clergues i als frares ^ En 
Marsili divideix l'obra en els quatre Uibres sabuts, divisiô que no 
solen tenir els manuscrits en catalâ i que apareix potser per pri- 
mera vegada en l'ediciô de 1557. Dona titol del contingut de 



1. Historia de la conquista de Mallorca. Crônicas méditas de Marsilio y de 
Desclot en su testo lemosirty veriida la primera al castellano, y adicionada con 
numerosas notas y documentos (Palma, 1850). 

2. «... ut victoriossisimi avî sui gesta pristinis temporibus veraci stilo sed 
vulgari collecta, ac in archîvis doinus regiae ad perpétuait! suae fselicitatis mémo- 
riam reposita reducerentur in médium, atque latino sermone diserta, et per 
capitula juxta conclusionum varietatem distincta, unum ystorialem et croni- 
cum redderent codicem... » 

3. «... et' quamvis rudi, veraci tamen stilo percurro, credens me Deo praes- 
tare obsequium, cum ipsius memoriam quasi altero Josiae, in compositionem 
odoris factam, et opus pigmentarii, odorandam clericis etdaustralibusofFero... » 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 39 

cada Capitol, i aquests s6n : pel llibre primer, 26; pel segon, 49; 
pel terç, 78, i pel quart, 59. Segueix sempre I text original, para- 
frasejant-lo devegades, am les modificacions naturals d'estil, pero 
el rei, en Hoc de parlar en primera persona, en Marsili 1 fa parlar 
en tercera. 

, En el mateix xiv*° segle va fer-se una traducciô d'una bona 
part de la cronica den Jaume I al castellà en sa varietat aragonesa. 
Va fer-se per ordre de Joan Fernaridez de Heredia (1310-1396), 
que fou desde 1377 gran mestrede Tordre de THospital, formant 
la darrera part de la gran compilaciô Cronicas de los Ccmqueridores^ 
que comprèn abans una porciô de biografîes de personatges de 
Tantigùetat i de Tedat mitjana, essent Sant Ferran de Castellà 
Timmediat abans de la del Conquistador ' . Mr. Swift demostra que 
Fernandez de Heredia segueix exactament el text vulgar de la 
cronica i no la versiô Uatina, per medi de la confrontaciô d'un 
mateix troc de la cronica real de la traducciô de THeredia i de 
la Uatina den Marsili *. D'aquesta compilaciô del gran mestre de 
THospital, estimulador de diverses altres obres traduides a Tara- 
gonès, ne posseien un exemplar els reis d'Aragô en sa rica biblio- 
teca 5. 

La traducciô compléta al castellà se deu als Srs. Flotats i 
BofaruU. Es la Historia del Rey don Jaitne /, el Conquistador^ 
escriia en lenwsin por el mismo monarca; traducida al castellanoy 
anotada por Mariano Flotats y Antonio de Bofarull. Fàlencia. . . 1848. 

També n'existeix una traducciô inglesa fêta per John Forster 



1. Els demés son : Antoni, August, Tiberi, Trajà, Severus, Constantf, Téo- 
dosi, Teodoric, Atila, Caries Martell, Caries Maynes, Vespasià, Titus, Tarîk i 
Musa. 

2. Op. cit., p. 300. 

3 . Vegi-s el num. 1 7 5 de Tesmentat inventari de 1 410 (Revue Hispanique, XII) : 
Item vn altre libre gros appellat La Sagona partida de les Crortiqnes dels Con- 
queridors de Spanya scriten pergamins ab posts de fust cubert de cuyro vermeil 
lo quai comença en vermello « In nomine domini nostri Jhesu-Christi » e en 
lo nègre « Esta es la taula » e faneix « gloria perdu rablc Amen ». 



40 J. MASSÔ TORRENTS 

i publicada en dos volums després de sa mort, am notes, intro- 
ducciô i index per D. Pascual de Gayangos. Diu aixi la portada : 
The Chronicle of James /, king of Aragon^ surnamed the Conqueror 
(written by himself). Translated from the Catalan by the late John 
Forstefy esq... With an Historical Introduction y NoteSy.Appendixy 
Glossary and gênerai Index, by Pascual de Gayangos... Londan, 
i88}. 

Son inspirades en la mateixa cronica i en son en bona part 
una parafrasis, Tobra de Beraardi Gomez Miedes, De vita et 
rébus gestis Jacobi I. Régis Aragonum... VaUntia, is82y i sa tra- 
ducciô castellana, La historia del... Rey Don Jayme de Aragon... 
Falencia, is^4> i també el Sumario de la vida y ha^anosos hechos 
del Rey D. Jaime el I de Aragon, llamado el Conquistador... por 
D. Juan Tornamira de Soto... Pamplona, 1622. 

Pera acabar, posarem per ordre cronologic les dates que an 
aquest importantissim text se refereixen, durant el segle xiv^. 

IJ13. El rei Jaunie II tramet al rei Sanxo de Mallorca un 
manuscrit de la cronica de Uur avi comù Jaume I^ que li havia 
demanat *. Era un exemplar de la cronica en vulgar ? era de la 
traducciô Uatina den Marsili qui, segons els dos exemplars per- 
duts de la biblioteca del rei Marti, s'havien complétât tôt just 
un mes abans de l'esmentada carta ? Ens manca trobar la carta 
del rei Sanxo demanant el llibre. 



I . « Illustri principi Sanccio Dei gratia Régi Maioricarum, Comiti Rossilionis 
et Ceritanie, ac domino Montispesulani, karissimo consanguineo suo Jacobus per 
eandcm Rex Aragonum, etc. Recepta littera vestra super mittcndo ad vos libro 
actuutn felicis recordationis Régis Jacobi avi cornu nis. Significamus vobis quod 
jam ipsum librum transcribi mandaveramus, et nunc, post recepcionem vestre 
littere supradicte, translatum libri ipsius perfici fecimus ac etiam comprobari, 
per cuius perfectionem et comprobationem cursor vester usque nunc habuit 
remanere. Sicque mittimus vobis translatum dicti libri comprobatum per curso- 
rem predictum. Data Barchinone III nonas madii anno Domini MCCCXIII » 
(Arxiu de la Corona d'Aragô, reg. 240, fol. 200 vo). Publica 1 primer aquest 
important document, comunicat pel Sr. Giménez Soler, el Sr. Llabrés en la i?«/î5/a 

HuescOy num. i, p. 9. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 4I 

IJ14. En Marsili présenta al rei Jaume II un exemplar caplle- 
trat i historiat de la se va traducciô de la cronica real. 

i)2j'ij30. En Ramon Muntaner, que comença 1 seu Uibre en 
la primera d'aquestes dates, fa les segûents referencies a llibres 
escrits sobre les gestes de Jaume I, sensé mai donar a entendre 
quel mateix rei fos autor d'un d'ells. D'aquest fet no sen pot 
deduir llei en pro ni en contra de lautenticitat de la cronica real, 
car en l'edatmitjana s veu repetides vegades citar els llibres sensé 
anomenar llurs autors, per importants personatges que aquests 
siguin; no obstant, justament en Muntaner cita una sola vegada 
el nom de Tautor d'una cronica perduda \ com veurem mes 
endavant. « E podets ho veure en lo libre de les conquestes que 
per lo rey vostre pare se son feytes », cap. xxxvi; « En après, 
per ço que cascu entena les grans gracies que Deu feu al senyor 
en Jaume Darago en sa vida; que no ho vull comptar par ordre, 
e per ço men estich, com ya sen son feyts molts libres de la sua vida 
e de les sues conquestes e asaigs e proeses », cap vu; « segons que 
porets entendre en lo libre qui s feu de la preso de Mallorques », 
cap. vu; « ... en lo libre qui esfeyt de la conquesta {de Valencia) 
ho trobarets ». 

1^4). S'acaba d'escriure 1 manuscrit de Poblet fet per orde 
de l'abat Ponç de Copons. 

1344. El rei en Père III (IV d'Aragô), en la cronica que de la 
seva vida, pensant en la de Jaume I, feu ajudant-se en part per en 
DescoU, referint-se a la data anterior, diu : « E legint lo libre 
cronica del senyor Rey en Jaume tresavi nostre * ». 

1371. Se forma 1 document notarial publicat pel Sr. Balaguer 
i Menno de que ja hem parlât. 

Molt podem esperar de noves investigacions. 



1. Galceran de Vilanova, a qui cita en el cap. CLXxni de les edicions 
împreses. 

2. Vegi-s Tediciô de la cronica de Père 1 Cerimoniôs publicada per Antoni de 
Bofarull (Barcelona, 1850), p. 233. 



42 J. MASSÔ TORRENTS 

Cap dels nostres cronistes del segle xv* sembla haver conegutla 
cronicaden Jaume I : ni en Boades, ni en Tomic, ni en Turell, que 
solen citar altres Uibres, hi hn referencia. No té res d'estrany que 
no n parli en Desclot perquè no retreu un sol Uibre en tota sa 
cronica : totes les sèves referencies se concreten a la frase sabuda 
diu lo conte. D'en Muntaner ja n'hem extret els passatges que poden 
referir-se a la cronica real. De Père 1 Cerimoniôs ja es sabut que 
fa escriure 1 seu llibre am Tobgecte de que restés als esdeveni- 
dors una historia autobiografica de sa vida a semblança de la que 
eil solia llegir de Jaunie I. 

2. Bernât Desclot 

En Bernât Desclot es el cronista model de l'edat mitjana. EU 
desapareix completament de Tescena, i, com si tingués una idea 
moderna de l'historia, no 1 preocupa sinô la manera justa i vera 
de relatar els fets. El seu estil es sever, i quan s'aixeca es perquè 
la grandor mateixa dels fets ho comporta. La seva llengua es pré- 
cisa, nèta, trasmet les converses i els dits mémorables dels perso- 
natges tal com segurament les pronunciaren, i mai ne treu conse- 
qûencies : els fets parlaran bé prou. EU escriu el Uibre, i un cop 
Uest no es Tautor, es el llibre qui parla; son ben tipiques les 
expressions tant usuals al final dels seus capitols : ard lexa a 
parlât lo liore de tal cosa e torna a parlar de tal altra. 

L'objecte den Desclot es fer un llibre sobre 1 rei Père 1 Gran, 
quifonch lo segon Alexàndri per cavalleria e per conquesta^ segons ell 
Tanomena en el proleg. I en bona veritat aquest rei, que sols 
regnà nouanys (1276-1285), sens destaca en aquesta cronica am 
mes relleu que n totes les demés * ; en Père d'Aragô, quai fama de 
noble i generôs cavalier s'encarrega de perpetuar el Dant ^, el 



1. Gesta comitum Barcinonensium, Montâner, Nicolau Specialis, etc. 

2. Divina commedia, Purg., c. 7, v. m. . 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 43 

Boccaci ' i en Shakspeare ^ L'historia de Père 1 Gran Thafeta en 
Desclot amb una imparcialitat que no s retroba en altre cronista 
mig-eval i no calla Is fets que puguin macular el bon nom del 
seu heroe; exemple, quan enel cap. clxvi nosamagadedirquel 
rei i^^u treure Is ulls a doscents seixanta presoners francesos, deî- 
xant-ne un de borni per tal que menas los alires ; en Muntaner se 
guarda molt bé d'esmentar aquest fet, com altres, que puguin esser 
en despresttgi del casai d'Âragô. La croniqi acaba am la mort de 
Père 1 Gran, que reconta en noble estil d'una manera que impres- 
siona al lector, gastant per xo poques paraules, essent les darreres : 
« Tant fo plant que sol no poria esser dit ne contât lo dol ne l 
desconort que romas en la terra. » 

Propris i estranys han reconegut la veracitat den Desclot. 
L'Amari ^ n'admira la gravetat historica, la dignitat del seu estil, 
la seva bona informaciô, el bon ordonament en la narraciô dels 
fets; i observa am moka justesa que porta compendiats alguns 
documents que responen fidelment als originals publicats molt 
temps després en altres paisos. 

S'ha dit que escrivia envers Tany 1300, perô no n sabem res del 
cert : en Desclot sembla que no ns ha deixat mes que l seu llibre ; 
cap altre document s'ha trobat que ns indiqui un sol acte de sa 
vida. Ens consta que fou testimoni presencial de Tinvasiô de 
Felip TArdit, si no fos per laspecte gênerai de la cronica, 
sempre tant impersonal, per Tunica vegada en que ns parla com 
a testimoni de vista, que per esser una sola val la pena donar-la 
aqui sencera. En el capitol CLix parla molt detalladament de 
rencontre del rei i dels sens cavaliers am la host del rei de 
França i entre Is colps que s donen de part i d'altra, se troba l 
segtient episodi : « E entre Is altres vench hun navarrès qui era 
ab los cavaliers francesos e vestia hun esberch de ferre ab son 



1. Decamerotte, joraada 10*, novella 7*. 

2. Much ado about nothing. 

3. Un période di Storie Siciliane al secolo XIII (Palerm, 1842), apendix. 



44 J- MASSÔ TORRENTS 



capmall e ab una cervellera en son cap. E viu que 1 rey d'Aragô 
los feya gran mal de ses mans, e acostas a ell e tramesli huna 
escona muntera qui aportava en la ma, e dona li tal colp en 1 arço 
de la sella devant que de Taltra li n passa be hun dit. E no plach 
a Deu que li fes negun dan ne mal, car be sapiats que si dos dits 
fos venguda pus alta la esquona, e lo rey noerabenguarnit, départ 
a part lo baguera -tôt passât sens tôt si. E lo rey près la escona ab la 
ma, e tira la tant fort que dos troços feu del ferre, si que n lo arço ne 
romas be très dits. E de aço fa testimoni cell qui aço recomta en aquest 
libre, qui vehe la sella del rey eel ferre qm yera romas, E pux lo rey 
. puny son cavall dels espérons e acostas poderosament vers aquell 
qui la escona li havia tramesa, e dona li tal colp de la massa de 
coure sus al cap, que sempre lo abaté a terra mig mort per lo 
coU del cavall ». 

Abans d'entrar a relatar les gestes del seu heroe, en Desclot 
destina Is primers cinquanta capitols a traciar del bon comte de 
Barcelona (Ramon BerenguerlV) d'una manera vaga i Ilegendaria, 
d' Alfons i de Père 1 Catolic rapidament, i de Jaunie 1 Conque- 
ridor ja detalladament, am senyals évidents de coneixer i seguir 
en diversos indrets la cronica real, perô donant mes dates. En 
Desclot es qui primer inserta la llegenda de la deslliurança i escu- 
saciô de Temperadriu d'Alamanya pel comte de Barcelona en 
batalla campai, per quai fêta va obtenir el marquesat de Provença. 
Aquesta llegenda va perpetuar-se en la casa real d'Aragô, car la 
esmenta com a cosa corrent el rei Marti en sa proposiciô de les 
Corts de Perpinyà de 1406. Ocupa quatre capitols (vu a x de 
les edicions impreses), i, malgrat els aires d'esser una interpolaciô 
en la cronica, en la quai sembla fora de Hoc, tots els manuscrits 
la porten. No obstant, el cronista Bernât Boades, qui posseia un 
manuscrit de Desclôt i Muntaner % confessa treure aquesta 



I. «... del quai (Desclot) he un bon traslat e molt leyal en la mia libreria, 
hon també ni ha alguns scrits de mossen Ramon Muntaner », p. 122 de 
Tediciô esmentada. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 43 

mateixa Uegenda, a mes den Desclot, dels Uibres de RipolP. Com, 
on i per qui va forjar-se o trasplantar-se aquesta interessantis- 
sima Uegenda ? 

De la cronica den Bernât Desclot ne coneixem dèu manuscrits, 
que son aqyests : 

A, se troba en la Biblioteca de l'Escurial, M-i-29 ; té 203 folis 
de 274x206 mm. en paper i alguns pocs en pergami, escrit en 
el segle xiv* a tota plana, amb els titols vermeils. Desde 1 prin- 
cipi fins a mitjan foli 15, hi ha un fragment del Libre de doctrina 
o de la Saviesa de Jaume I; en aquest mateix foli comença 1 
Desclot, que ocupa 1 manuscrit fins al darrer foli. La cronica 
débuta aixi : « Aci comença lo linatge dell bon comte de barçe- 
lona. Aquest es lo libre dells Noblles feits d armes e de conquestes 
que feren sobre sarains e sobre altres gents los Noblles Reys 
que ach en Arago qui foren dell ait linatge del Noblle comte de 
barcelona lo quai ach vna germana molt bella e de grant vallor 
e donalla per muUer ail emperador de Castella... » Acaba : 
«... tant fo plant que sol no poria esser dit lo dol ne Idesconort 
que Romas en la terra ». 

B. Es el manuscrit G. léo (ara n° 647) de la Biblioteca Nacio- 
nal de Madrid, del quai hem parlât en I 4 D i en altra banda *. 
Convé, no obstant, reunir les variants dels titols. En la segona 
columna del foli 13 comencen les rubriques, després vetot seguit 
posât com a proleg el que figura capitol segon en les edicions, i 
en el foli 23 comença propriament la cronica d'aquesta manera : 
« En nom de nostre senyor Deus e de madona Sancta Maria 
comença lo libre del rey en Père, lo quai compos e hordena en 
Bernât Desclot dicta e scrivi. Aci comença lo libre del Rey en 
Père, den Bernât Desclot, que dicta e scrivi lo dit Bernât Desclot 



1. « Tôt lo quai axi com aci us ho he récitât ho recitan molts libres veîls que 
sen troben en Catalunya, mes qm mes en Varchiu del monasUr de Ripoll », p. 289. 

2. Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid (Barcelona, 1896), 
p. 136. 



46 J. MASSÔ TORRENTS 



del Rey Darago de alguns qui son sdevenguts en Spanya, axi 
com del bon comte de Barcelona, qui avia una germana... » 
Acaba com i'anterior manuscrit. 

C, se troba en la Biblioteca publica Episcopal de Barcelona, 
instalada en el Seminari Conciliar. Té 312X230 mm. i consta de 
96 folis de pergami escrits a dues columnes en Uetra del segle 
XIV*, i de 63 folis escrits sobre paper en lletra de principis del 
segle xviii*, pera completar la copia antiga, que restava manca ; 
la part antiga s'atura a mitjan capitol cix de les edicions i reprèn 
la moderna amb el capitol segûent, continuant fins a la fi de 
Tobra. Al davant hi ha una portada moderna : « Caronicas, o, 
Conquestas dels dos darrers comtes de Barcelona, e dels primers 
quatre Reis de Aragô, post unionem, compostes e ordenades per 
en Bernât Desclot. En lo quai Uibre se tracta Uargament de la 
presa de Mallorca com consta de fol. 17 fins en fol 33 ». Després 
hi ha les notes : « CoUegii Barcinonensis Soc. Jesu ex dono 
P. Relies. — Es de la Biblioteca Catalana publica Episcopal de 
Barcelona », seguides d'algunes signatures de colocaciô. El titolde 
la part escrita de ma del segle xiv*^ es aixi : « En nom de nostre 
senyor e de la verge molt humil santa Maria mare del seu beneset 
car fiyl senyor Jhesu Christ. Assi comensa lo libre qui parla de 
les grans nobleses e dels grans feyts darmes e de les grans con- 
questes que han feytes sobre sarrahins e sobre altres gents los 
nobles senyors Reys dArago... » Elcopista modem, pera comple- 
tar el manuscrit en pergami, se coneix que s'aprofita d'un bon 
text, perô omet sovint alguns mots; a la fi va intentar posar 
una taula que no acabà de formar. 

D. Adquisicîô récent del Sr. Alexandre Cortada, provi- 
nent del difunt Sr. Ramon Soriano, de Barcelona. El manuscrit es 
incomplet a la fi, té 116 folis de 312x214 mm. de paper, de 
ma de les darreries de la xiV centuria o de principis de la 
segûent. Al davant hi van 7 folis de taula, mancant-hi 1 primer. 
El manuscrit s'obre d'aquesta manera : « En nom de nostro. 
Senyor Deus qui feu lo sel e la terra e la mar e tôt quant es, e 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 47 

de la Verga molt humil Madona Sancta Maria mare del seu beneyt 
car fill nostre Senyor Jhesu Christ. Assi comensa lo libre quen 
Bernât Desclot dicta e scrivi de las grans nobbleses e dels grans 
fets darmes e de lies grans conquestes que faheren sobra sarrayns e 
sobra altres gents los nobles reys que hach en Arago qui foren 
del ait lynatgedel comte de Barselona ». S'atura aquest manu- 
scrit en part del capitol cxxx de les edicions impreses, perô 
am variants de consideraciô. 

E. Ja s'ha dit quelcom d'aquest manuscrit, que s troba am la 
cota 2 1-2- 17 a laBiblioteca Provincial Universitaria de Barcelona, 
en I4C. La cronica den Desclot va desde 1 foli x fins al foli 
cxxi, en que, deixant-la a Tacabament del capitol cxxxvi de 
les edicions, emprèn la cronica den Muntaner en el Hoc on veu- 
rem. Eltitol apareix aixi : c< Assi comensa lo libre que en Bernât 
Desclot dicta e escrivi dell rey de arego dellscuns fets qui son 
esdevenguts en Aspanya axi com del bon comte de Barcelona qui 
avie I* germane e dona, le en 1 enperador de Castella per muller.. . » 

F. es el esp. 328 de la Biblioteca Nacional de Paris; es copia 
fêta en el segle xv* en paper '. Va servir-se d'aquest manuscrit, 
M. Buchon al publicar la primera ediciô de Tobra den Desclot. El 
titol es : « Libre del rey en Père de Arago e dels sexxè anteçessors ». 

G. Se guarda en la Biblioteca Provincial Universitaria de Bar- 
celona, portant la signatura 21-1-10; té 300x220 mm. i va escrit 
sobre paper a dues columnes am Uetra correguda de la segona 
meitat del segle xv*. Prové de la llibreria del canonge Besora, de 
Lleida. Conté i', la cronica den Tomich, que acaba al foli éi, man- 
cant-hi Is capitols 52 i 53; 2", una série de notes analistiques i 
altres apuntacions, de diverses mans del segles xv* i xvi*^, que 
ocupen quatre folis; 3% un manuscrit de i64folis, d'aspecte sem- 
blant a l'anterior, perô que s veu que s'hi ha ajuntat al procedir-se 
a la relligadura ; desde 1 foli i al Ixiiij la foliaciô es romana, del 



I. Morel-Fatio, Manuscrits espagnols.,,, p. 107, num. 388. 



48 J. MASSÔ TORRENTS 



65 fins al darrer, 164, es de guarisme; conté en primer Hoc la 
cronica den Desclot, que débuta : « Assi comensa lo libre que en 
bernât desclot dicta e scrivi de les grans nobleses e dels 
grans fets d armes e de les grans conquestes que feran sobre 
serrayns e sobre altres gents dos nobles Reys que hac en 
Arago qui foren del ait linatge del compte de barselona. » Acaba 
al foli 1 5 5 amb els mots prou coneguts i després : « Assi feneix 
lo libre del Rey en père dels bons feyts d armes que ell feu sobra 
serrahins e altres gents e com mori ». 4% desde 1 verso del mateix 
foli vénen uns capitols den Muntaner, que 1 Sr. Sanpere i Miquel 
va creure que eren nous capitols de l'obra den Desclot *. 

H. Se troba avui en TArxiu de la Corona d'Aragô amb el 
num. 115 dels manuscrits provinents del couvent de la Mercè. 
De lletra de principis del xv*" segle, escrit sobre paper de 34SX 
255 mm., a dues columnes, i epigrafs vermeils, amb alguns espais 
blancs destinats a illuminacions que no varen fer-se. Manca de 
principi i de final; el primer foli que apareix es el xxvii i el darrer 
el clxviiij; manquen els folis xxxv a Lxxi, Ixxxii a cviij. Comença 
« ne ualges me moris cant uench an la nit », que pertany al Capi- 
tol XL de les edicions. El darrer capitol es : « Com an roger de 
luria ab la armade del Rey darago e de sicillia desbarataran lastol 
del Rey de France ». Que es el capitol clxvi de les edicions, i el 
deixa am les paraules « XXV galleras del Rey de France que 
vanian ». Aquest text té la notable particularitat de contenir 
alguna interpolaciô réfèrent a Sant Père Nolasc i a la fundaciô 
de Tordre dels frares mercenaris. 



I. Va publicar-los en la seva Revista de Cienctas histâricaSy t. I (1880), p. 45 : 
Cronica de B. Desclot^ fragmente inédito. M. Morel-Fatio va observar-li que no 
eren ni podien esser den Desclot i que eren capitols den Muntaner modificats 
ressentint-se d*altres influencies desconegudes, twRomania, X (1881), pp. 233- 
238 : Sur un prétendu fragment inédit de Desclot. Tots els capitols que segueixen 
en aquest manuscrit, que 1 Sr. Sanpere no va publicar, son den Muntaner. 
Vegi-s el nostre capitol dedicat an aquest cronista. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 49 

J. Se tracta d'una copia fêta fer en 1600 per Jaume Ramon 
Vila, de 205 folis de paper de 270x205mm., treta d'un bon 
text antïc, que s troba en la biblioteca Carreras, de Barcelona. Una 
portada en tinta vermella es aixi : « Caronicas o conquestas dds 
dos darrers comtes de Barcelona e dels primers quatre Reys 
Darago post unionem, compostes e ordenades per en Bernât 
Desclot, fêtes copiar de un libre antich de pregamî per lo molt 
R"^ senyor Jaume Ramon Vila, Prevere. Scrites per mi Antoni 
Arbona, Mallorqui, en los mesos de Juliol y Agost del any 
1600 ». A sota hi apareix lexlibris del Dr. Miquel Cuyas y Devesa, 
prevere de Barcelona, de lletra del segle xviii*. Al foli i*" : « Tran- 
sumpto del libre que scrigue Bernât Desclot de les historiés de 
alguns comptes de Barcelona y Reys de Aragô, faelment fet copiar 
paraula per paraula, per mi Jaume Ramon Vila, Prevera, en lo 
Any Mil sis Cens. Lo quai es del ténor segûent. Parla lo Auctor 
de quins Comtes y Reys tractara en la présent chronica. Aci 
comença lo Libre que n Bernât Dezclot dicta e scrich... » Acaba 1 
text al foli 198, de la manera sabuda : «... no poria esser dit ne 
comptât lo dol e desconfort que romas en la terra. Deo gratias. 
Finito Libro sit laus gloriaque Christo Amen ». Al verso del 
mateix foli se llegeix aquesta sotascripciô : « Fonc scrit lo présent 
Llibre per mi Anton Arbona Mallorqui per orde del molt R°* 
sefior Jaume Ramon Vila Prevera, lo quai lo trague de un libre 
Antich de Pregamî scrit de ma per no esser estât may dit llibre 
imprimit fins lo dia de vuy e fonch scrit ab menys de dos Mesos, 
ço es desde dos de Juliol fins a 23 de Agost del any 1600 ». La 
taula ocupa desde 1 foli segûent fins al 203 v**, que es el darrerdel 
llibre. La semblança de la portada moderna de C, fa pensar que 
aquell qui va completar la copia manca del xiv*" segle, s'hagués 
servit de la fêta fer per en Vila. 

K. Ja hem senyalat en II ij la coliecciô de copies de textes 
historiés fêtes fer pel mercenari P. Ribera, que avui se troba en 
l'Arxiu de la Corona d'Aragô amb el numéro 90 dels manuscrits^ 
procedents del convent de la Mercè. En el foli 693 se llegeix : 



50 J. MASSÔ TORRENTS 

« Cronica de Cataluna que dictaua en Bernât Desclot », perô se 
tracta d'un text català de les Gesta, quai començament se repe- 
teix al foli 697. On comença propriament el Desclot es al foli 
717 : « Assi comença lo llibre que en bernât Desclot dicta y 
escriu dell Rey deArego... » Se deixà enlaire la copia àl fol. 803, 
al principi del capitol Li. 

La primera, i quasi s pot dir unica, ediciô de la cronica den 
Desclot, va fer-la M. Buchon servint-se del manuscrit F, que no 
es pas certament dels millors. Dévia ajudar-se, en la publicaciô, 
de la coneixença del català del seu colaborador en altres treballs el 
rossellonès Tastû. Forma part del volum Chroniques étrangères rela- 
tives aux expéditions françaises pendant le XIII^ siècle (Pzris, 1840), 
refeta, amb el sol cambi de la portada datada d'Orléans, 1875, en 
la collecciô Panthéon littéraire; agafa desde la plana 565 a la 73e, 
duent el titôl : « Cronica del rey en Père e dels seus antecessors 
passats, per Bernât d'Esclot ». La noticia s troba en la p. lxix. 
En 1885 va reimprimir-se a Barcelona Tediciôd'en Buchon, mul- 
tiplicant-ne considérablement les errades, malgrat haver pogut 
tenir a ma diversos bons manuscrits; forma part de la collecciô 
Arxiii A/5/ôr/c/? amb aquest titol : Cronica del rey en Père e dels seus 
antecessors passats, per Bernât Desclot^ ab un prefaci sobre Is cronistes 
catalans per Joseph Coroleu... Barcelona, « La Renaixensa », 1885. 
El prefaci no ensenya res de nou. En 1850, el Sr. Joseph M. Qua- 
drado va publicar a Palma el fragment que fa referencia a la 
conquesta de Mallorca pera confrontar-se am la cronica de Jaume I 
en la versiô den Marsili; ocupa les planes 351 a 402, del llibre 
que porta 1 titol : Historiu de la conquista de Mallorca. Crônicas 
inéditas de Marsilio y de Desclot en su texto lemosin, vertida la pri- 
mera al caslellano y adicionada con numerosas notas y documentos. 

D'aquesta obra se n'han fet dugues traduccîons : al castellà i a 
Titalià. La primera es aquesta : Historia de Cataluna, compuesta 
pjr Bernardo Desclot, cavalkro catalan, de las empresas hechas en sus 
t'empos por los Reyes de Aragon hasta la muerte de Pedro el Grande^ 
îecerodeste nombre, Rey de Aragon y de Sicilia, conde de Barcelona. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 5I 

Traducida de su antigua lengua catalana en romance casiellano por 
Raphaël Cervera, ciudadano honrado de Barcelona y receptor de officia- 
de maestre Racional de la casa y Carte del Rey ntiestro sehor de la corona 
de Aragon. Ano 1616. En Barcelona, D aquesta traducciô castellana 
se n va fer an extracte am Tintent de fer propaganda en contra 
de la França revolucionaria en aquesta forma : Relacian historica de 
la famosa invasion del exercito y armada de Francia en Cataluna en 
128s ; y de la vaterosa resistencia de las Catalanes, Aragoneses y 
ValencianoSy con su Rey Don Pedro, hicieron a las enemigos en el 
Rosellon y el Ampurdan por tierra y por mar. Trasladada literal- 
mente de la Historia de sus tiempos que escribiô Bernardo Desclot, 
caballero catalan, testigo de vista de las mémorables sucesos de aquella 
feH:( campana. Madrid, /79J. La traduccic italiana va fer-la a 
Florença en 1844 en Filippo Moisè, am força conciencia, acom- 
panyant-la de notes i documents. Forma la segona part, o millor 
volum, de .les sèves Cronache catalane del secolo XIII e XIV, una di 
Raimondo Muntaner, Valtra di Bernardo Desclot. Prima tradu:^ione 
italiana, servint-se de lediciô Buchon, que havia sortit quatre 
anys abans. 

En Desclot es potser, dels nostres cronistes, aquell del quai 
mes se fa esperar una ediciô critica fêta a la vista de forces manu- 
scrits. 

3. Ramon Muntaner 

Si un autor pot entendre l'art d'escriure Tbistoria d una manera 
oposada an en Desclot, es en Muntaner : l'atzar i les qualitats 
positives, si bé diverses, d amdôs autors, han ajuntat sovint llurs 
noms. També en bona part han tractât uns mateixos aconteixe- 
ments; perô aixî com l'objecte capital de la cronica den Desclot 
es el régnât del rei Père 1 Gran, en Muntaner es propriament el 
cronista de la gran companyia dels catalans a Orient. Parla de lo 
que veu, de lo que recorda, de lo que sab per bon conducte, d'una 
manera plena i escalfada; cisella Is personatges am gran relleu, 
conta Is episodis amb una vivor extraordinaria, sobre tôt aquells 



s 2 J. MASSÔ TORRENTS 



que son gloriosos pel casai d'Aragô, queell tant estima; comobra 
d'un tempérament entusîasta amie de ponderar, el seu estil es 
sempre trasparent, clar, perô mogut, viu, saturât d'animaciô. Es 
perquè en Muntaner es Tescriptor nacional per excelencia; 
mentre el vell escriu sembla que senti darrera d'ell tôt un 
poble de catalans que ha dut a terme tota mena de proeses 
am les quais no sospitava que degués deturar-se : encongit a 
Catalunya i Rossellé^ s'espandeix per les Balears i per Valencia; 
en Muntaner té ben présenta la figura gran i noble del rei Con- 
queridor d'aquells reaimes : ell era un noi, el rei era vell i s'hos- 
tatjà una nit en sa casa pairal de Peralada. En Muntaner, que 
passa quasi tota sa vida corrent mon, i troba catalans per tôt arreu, 
deixa anar Tafirmaciô de que d un lenguatge sol de negunes qenîs 
non son tantes com catalans i vol demostrar-ho. L'alta idea que de 
la llengua té 1 cronista traspua sovint per les planes del seu Uibre; 
p. e. quan fa constar el bell catalanesch que parlaven en Roger de 
Lluria i en Corral Llança, que no eren catalans, perô que s'havien 
nodrit a Gitalunya; quant ens diu que a Murcià s parlava bon 
català. Aquella confiança en els catalans que s'observa en la cro- 
nica del Conqueridor, que continua en la den Desclot, s'aferma 
i s'accentua en la den Muntaner, deixant una porta oberta al per- 
vindre, té una esperança continuada de millorament. En altres 
paisos els ries seran mes ries que a Qtalunya, ens ve a dir, perô 
ehUochi ha menys pobres; altres reis hi haurà mes poderosos, 
perô cap altre com el rei d'Aragô es de tracte franc envers el 
gran i el poc, ni governa un poble tant Uiure. No hem llegit cap 
altra cronica en cap llengua neollatina que tinga tota ella un 
caracter tant marcadament nacional. L'amor i la llealtat al casa 
d'Aragô, que manifesta en Muntaner a cadapas, estanaprova de 
desenganys : no hi ha contrarietat que puga sotraquejar-les. Sempre 
en Muntaner es mogut per aquest amor i aquesta llealtat ; té bon 
compte de callar tôt allô que no puga convenir-li a l'objecte pel 
quai declaradament escriu el llibre; observa justament Moisè que 
per en Muntaner la raô sempre esta de la seva banda : els ene- 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 53 

mies no n tenen mai. Repetides vegades recalca que diu veritat; 
si alguna vegada se n'allunya un xic massa, es quan no parla com 
a testimoni de vista. 

La cronica den Muntaner abraça desde la naîxença del reî 
Jaume I (1204) fins al coronament d'Anfôs el Bénigne (1327). 
En la manera de tancar el Uibre se separen força en Desclot i en 
Muntaner : el primer acaba tragicament am la mort del seu 
heroe, el segon acaba am la descripciô d'una gran festaça en 
la quai cantaren en Rotnaset e en Comi jutglars. Tracta aquesta 
cronica den Jaume I i den Père 1 Gran, am diverses notes de 
recorts personals ; perô on Tautor entra propriament a fer en 
certa manera de protagonista es desde 1 capitol cxcix, al 
començar a tractarde Texpediciô de Romania, de laquai es el cro- 
nista mes complet que hi ha. Malgrat la part molt principal que 
li pertoca, resta modesti no gasta 1 temps en propries alabances; 
lo que diu dell es pie de seny i de noblesa; se veu bé que 
no es d'ell (que té una idea nèta del bé) de qui li toca parlar, 
sinô que lo que 1 preocupa es fer un llibre patriotic, que siga de 
profitosa lectura als que vindran, i que canti pera sempre Is alts 
fets que Is catalans i els reis d'Aragô acompliren i que 1 cronista 
tingué la fortuna d'aconseguir en sa llarga i aventurera vida '. 

Aixi com en Desclot no ns ensenya res de sa vida, la biogra- 
fia d'en Muntaner resurt quasi compléta en la seva obra, i, com a 
personatge important que era, se conserven prous documents pera 
completar-la bastanticada dia sen van trobant de nous^ Men- 



1. Tots els que assisti'rera, durant el curs passât, a la classe d'Historia de la 
Uteratura catalana que dôna 1 Dr. Rubiô y Lluch en els « Estudis Universi- 
taris catalans », recordem les mémorables lliçons que dedicà a l'estudi de les 
croniques den Desclot i den Muntaner. Si aquestes lliçons, que varen durar 
prop de très mesos, s^haguessin iraprès, el meu gust fora esmeniai-le sovint; no 
podria presentar millor aquests dos cronistesque emmatllevant-ne troços. 

2. Estanislau Aguilô, Alguna noticia mes sohreen Ramon Muntaner i safamiîia, 
en la Revista de Bihliografia catalana, t. III (1903), pp. 26-38. El Sr. Rubiô i 
Lluch té reunida una bona collecciô de documents que s prépara a publicar. El 
Sr. Almarche, a Valencia, també n té alguns d'acoblats. 



54 J- MASSÔ TORRENTS 



trestant els documents callen respecte en Desclot, al menys fins alla 
ont han pogut abastar per ara Is esforços de Tinvestigaciô. Segons 
les noticies que ns facilita 1 mateix Muntaner al principi del seu 
llibre, deduirem que va neixer a Peralada Tany 1265, i per 
document sabem que va morir a l'illa d'Ibissa en 1336. Als 
trenta cinc anys se promet a Valencia, ont havia passât ara son 
pare desde la destrucciô de sa vila natal pels francesos en 1283 ; 
passa quinze anys durant els quais assisteix a trenta dues bata- 
lles de mar i de terra, i als seixanta, estant en la seva alqueria de 
Xilvella, prop de Valencia, comença a escriure 1 seu llibre. En 
Muntaner es un militar sensat que dôna interessantissims judicis 
sobre Is fets de guerra, judicis fills de la seva gran experiencia i 
d'una traça innata ; mes es també un poeta i un home pie de bonesa, 
de quais sensacions, que foren tantes, conserva pregondissima 
memoria ; quais afeccions eren tant fermes que no les torcien els 
desagraiments de Thumana natura. Es bonica i es de poeta la visiô 
del prohom vell vestit de blanc que ns conta que se li aparegué 
perdues vegadesen somni, excitant-lo a que escrigués el llibre; a 
la segona apariciô, en Muntaner s'aixeca i comença a escriure En 
nom de nostre Senyor ver Deu. On millor veiem Thome, mes 
encara que en sa gloriosa defensa de Galipol, es quan trasporta 
Torfanet infant en Jacme, mes tart Jaume III de Mallorca, 
desde Catania a Perpinyà, ont el deixa en mans de la seva avia 
Esclarmonda ; la delicada i tendra relaciô d'aquest viatge, pie de 
perills, Tanyorament que li pren quan se sépara d'aquest fiU de 
reis de pocs mesos, excita totes les simpaties envers l'home, Tes- 
criptor i el poeta. En Père 1 Cerimoniôs, Nicolau Specialis i 
altres cronistes esmenten aquest passatge de que n Muntaner 
estigué encarregat. El lector li perdona de bon cor les sèves exa- 
geracions, explicables en un militar, i algunes inexactituts. Un 
dels troços mes intéressants es el Sermô en vers que va endreçar 
al rei Jaume II com conseil donat a l'infant Anfôs pera 1 passatge 
de Sardenya de 1323 : es un poema de dotze cobles de vint ver- 
sos monorims de catorz^ sillabes, que es el darrer exemple de 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 55 

mètre epic que sens conserva també en el Testament den Ser- 
veri de Girona i en dos dels mes notables poèmes den Ramon 
Lull. 

Aquests son els manuscrits que ns han conservât la cronica, dels 
quais tenim coneixença : 

, A. Es el K-i-6 de la Biblioteca de TEscuriàl. Es escrit de ma 
del segle \iw^ a dues columnes, i, trobant-se manco, s'ha com- 
plétât el text en el segle xvn^ a tota plana, tenint en conjunt 
199 folis marcats am llapiç. La part antiga es de paper enterc 
que sembla de Xativa, de dues mides : la mes gran, de tôt el for- 
mat del llibre, té 360 X 268 mm. ; els fulls curts solen tenir 
sobre uns 525 X 255 mm. ; les af.gidures modernes son de 
vegades de format encara mes réduit. Al foli 107, columna 2*, 
se nota un cambi de ma : la lletra es mes correguda, pero de la 
mateixa epoca, fins que s'acaben els folis antics. Els folis inter- 
polats en el segle xvii* s6n els 4, 5, 12, 51, 62, 63 i del 169 
fins al 199, que es el darrer; els folis antics curts son els i, 2, 3, 
13, 14, 15, 27, 38, 73, 74, 86, 87 i 98. El foli primer conté una 
curiosa pintura que représenta en Muntaner escrivint els primers 
mots de sa cronica: « En nom de nostrosenyor deus ». Comença 
tôt seguit el llibre amb una A historiada : « An nom de nostro 
senyor uer deus Ihesu Christ e de la sua beneyta mara madona 
santa maria e de tots los sens beneyts sants e santés Amen. Per 
ço con deure es que cascun rete gracies a deu... » El troc que fa 
referencia a la composiciô del llibre es aixi : « Per que huuyl que 
sapiats que con yo exi del dit loch de paralada que no hauia encara 
cor xi. anys conplits. E con fiu aquest libre e 1 començe era en 
temps a deu merçes de .Ix. anys. Lo quai libre yo començe a 
XV. jorns del mes de maig en 1 ayn de la Incarnacio de nostro 
senyor deus Ihesu Christ. M. CCC. XXV. estant yo en una 
alcaria per nom xilueyla qui es en la orta de ualencia. » La pri- 
mera afegidura moderna repeteix el proleg i els primers capitols, 
pero les demés completen el text, exceptuant la darrera, que no 
s'acabà de copiar i deixa la cronica enlaire en el capitol 



s 6 J. MASSÔ TORRENTS 



ccLXXxv de les edicions impreses, deturant-se en les primeres 
paraules «... trames companya la hon la ». 

B. Tinc una noticia molt încompleta d'un manuscrit de la 
Biblioteca Universitaria de Catania. Conté les obres segûents : i% 
text provençal de Tepistola de Riambau de Vaqueres al marques 
de Montferrat ; 2", la Cronica de Ramon Muntaner amb un retrat 
que deu esser per l'eslil del d'A ; 3% les Profecies d'Ancelm 
Turmeda; 4*, Dispensaciô de la senyora deMoxen, envers, i 5*, 
el bonic poema de Jacme March estant en lo setge de Mor- 
vedre. 

C. Se troba en la Biblioteca Nacional de Madrid, signatura 
P. 13 (ara n° 1803), gran foli, escrit en paper en Tany 1342, 
segons Texplicit que copiarem. Té 314 folis. Comença, després 
de 7 folis de taula, amb una E capital dintre una plana orlada : 
« Lo prolech que en Ramon Muntaner feu. En nom de nostre 
senyoruer deus... » Acaba : « Axi placia a deu Amen Amen. 
Qui aquest libre ha escrit de Deu beneyt sia e de la sua mara 
madona sancta Maria e de tots los sens beneyts sancts e sanctes 
enguarda e n comanda e ab la sua beneyta companyia ara e per 
tots temps Amen Amen. Iste liber fuit scriptus et splicitus die 
veneris qui fuit tercio kalendas septembris anno domini Mille- 
simo CCC°... esimo secundo » '. Segueixen an aquesta cronica 1 
Mémorial den Johan Francesc Boscà i les Ordinacions den 
Sanctacilià. 

D. Se troba a Barcelona en la biblioteca del Sr. Baldiri Car- 
reras. Tôt ell es escrit a dues columnes i acabat en 1353, sobre 
paper enterc, de 284 X 216 mm., am titols vermeils i algunes 
mitges planes en blanc sens dubte destinades a contenir illustra- 
cions. El manuscrit havia contingut el Desclot abans del Mun- 
taner al procedir-se a Tenquadernaciô, que es la tipica de la 
biblioteca que Don Pedro de Aragon donà a Poblet; ara va 



I . Vegi-s Amador de los Ri'os, Historia critica de la îiteratura espanola, t . IV, 
p. 1 27 ; Mass6 Torrents, Manuscrits catalans de la Bihl. Nacional de Madrid^ p. 141 . 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 57 

del foli cccvîj al dlxij, que es el darrer. Hi manca, doncs, tôt el 
Desclot i part den Muntaner que s'emprèn a mitjan capitol cxlvj 
en els mots : « vallas en terra mas ell tôt sol e que a le galea 
no lexas en nuyll hom acostar... » El sermô se troba al foli dx, 
i aquest es el seu epigraf : « Con an Muntaner ordona .1. sermo 
rimât lo quai feu al al Senyor Rey darago qui feya be per lo 
passatge de Serdenya ». Al foli dlxij recto, primera columna, 
acaba la cronica : «.... ab salut an son Régna E que governt ab 
dret e ab seyoria e ab pau e ab concordia ab tota crastiandat 
Amen. » En la columna del costat s'hi Uegeix el segiient inté- 
ressant explicit : « Aquest libra feu an muntaner e an clôt E aye 
del libra den clôt antro a la mort del bon Rey an P. darago lo 
quai conques lo Régna de Ciçilia e molts daltres bons fets que 
açi hoyirats. E 1 altre qui s saguex e sappos an muntaner an que 
parla de molts altres ben fets que an fet los altres Reys qui pri- 
mes vengueren e puys après la mort del Rey en P. darago. 
Aquest libra sa acaba an layn que hom comta de h navitat de 
nostro senyor ver deus del ayn de MCCCLIIJ disapte a .xx. 
del mes de juyol ». 

E. Es el mateix manuscrit 21-2-17 de la Biblioteca Provin- 
cial Universitaria de Barcelona de que hem parlât en I2 C i en 
II2E. També, com el manuscrit précèdent contenia, conté una 
combinaciô de les dues croniques den Desclot i den Munta- 
ner, mes sensé nota final que ho indiqui. El foli cxxi deixa 
trencat el Desclot i emprèn el Muntaner en el Hoc on diu : « Con 
lo rey de França ach hordonades de fer les gualeres e fêtes e 
aparellar viandes per tôt Tolza e Carcusses e Baderres e Nerbones 
e encare al port de Marcella. . . », que es el capitol cxix de les 
edicions . En el segle xvii^ algun erudit va adonar-se del cambi 
de cronista i se posaren les dues notes segùents, de ma diversa : 
« Assi muda la Historia y de dexant indecisa la de Bernât Des- 
clot insegueix la Je Ramon Muntaner comensant la apendre al 
capitol cxviiii° », « Assi muda la Historia de bernât desclot y 
pren la de Ramon Muntaner al cap** 119 ». Al foli cclxxiii 



58 J. MASSÔ TORRENTS 



comença i Sermô i acaba la cronica al foli cccviii v° : «... Tots 
viurem alegres e pagats aytant com aquest mon viscam. Amen. 
Ffinito libro sit laus et gloria Christo. Amen. Qui scripsit scribat 
semper cum domino vivat. Amen ». Després segueixen cinc folis, 
escrits de la mateixa ma, en els quais se troben uns capitols que 
no porten epigrafs, sens dubte obra den Muntaner, que tracten 
principalment del matrimoni del rei Anfôs el Bénigne : foren 
publicats pel Sr. Sanpere i Miquel en sa Revista de ciencias histo- 
ricas en 1880 ^ Acaben a mitjan foli, i en segueix un altro mar- 
cat 306, que conté una copia de ma del segle xvii* d'un fragment 
del penultim capitol conegut de la cronica. 

F, Hem parlât d'aquest manuscrit, que s guarda també en la 
nostra Biblioteca Provincial Universitaria, en II2G. En el foli 
155 v° se Uegeix en vermellô : « Assi comenssa la preso de la 
ylla de serdenya la quai illa feu conquérir lo Rey en Jachme fill 
que fodel Rey en P. de qui fo feyt aquest libra a son fill Nanfos 
lo quai Nanfos fon après la mort del Rey en Jacme son pare Rey 
Darago e Cerdenya », i segueixen sens epigrafs setze apartats que 
porten en blanc Tespai destinât al vermellô ; els quatre primers 
varen esser publicats pel Sr. Sanpere i Miquel, com indiquem en 
II2G, creient-los nous capitols den Desclot, sens dubte per tro- 
bar-se a continuaciô de sa cronica ; M. Morel-Fatio va anotar que 
corresponien als capitols cclxxi i seguents den Muntaner, am 
variants d'importancia que interessen la redacciô. Els capitols 
seguents, que no va publicar el Sr. Sanpere, corresponen am 
bastanta exactitut als capitols cclxxvii cclxxxviii, i 
ccLXXXiv a ccxc de les edicions, no seguint bé la divisiô 
dels paragrafs ; el darrer es : « E com los dits officiais lo noble en 
Barenguer Garros ab sa companya... », que correspon al segon 
paragraf del capitol ccxc i acaba tôt el manuscrit amb els 
mots : «... e dir vos he en quai manera ne com », que es del sise 
paragraf del mateîx capitol. 

I. Tom. I, pp. 1 54-161, Cronica de Muntaner, fragmento inédite. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 59 

G. En la Biblioteca pùblica episcopal instalada en el Seminari 
de Barcelona hi ha un llibre escrit en el segle xv*, el quai deta- 
larem al tractar del cronista segûent, que, entremig de la cron*ca 
dita de Sant Johan de la Penya i dé la de Père el Cerimoniôs, 
se troben copiats els sis capitols darrers den Muntaner, no por- 
tant epigrafs sinô dos, que son en el foli lxxxv : « Com la cort 
se ajusta en la ciutat de Saragoça per coronar Rey darago lo 
senyor Infant namfos o, que comença : « Ara us tornaré a parlar 
del senyor Rey namfos... », que pertany al capitol ccxciii, i 
continuen els très segùents sensé altra separaciô. En el foli 
Lxxxviiir, el capitol ccxcvii, que du aquest titol : « Com lo 
Senyor Infant namfos fou coronat Rey del Reaime Darago ». 
S'ha d'advertir que 1 foli xc esta relligat fora de Hoc i se troba 
entre Is folis cvi i cvii. Enfront de la cronica dita de Sant 
Johan de la Penya hi ha aquesta nota en lletra de principis 
del segle xix* : e Lo autor de aquest llibre se creu ques Ramon 
Muntaner lo qui escrigue la Cronica impressa del Rey Don 
Jaume lo Conquistador, y Çurita tom. 2 lib. 7 cap. i del Anals 
de Arago cita a Muntaner qui diu que en la coronacio del Rey 
Don Alonso 4 en Caragosa ell si trobave com a sindic de la 
Ciutat de Valencia y que hi avja xxx mil cavalls, y de Valen- 
cia y Murcia cent cavaliers : tôt lo quai diu aquest libre en los 
dos cap. de la coronacio del Rey Alfonso fol. lxxxv. y fol. lxxx 
viiîj, y son paraula per paraula com los 6 ultims cap. de la cro- 
nica dels Reys de Arago que feu Ramon Muntaner ». En la pri- 
mera plana de la rubrica hi ha altra nota del segle xviii* que 
diu aixi : « Lo qui compongue esta istoria an 1328 era valencia 
com consta fol. 86 1/2 et 82 1/2 et 92 col. 2 ». 

D'aquesta cronica se n'han fet fins ara cinc edicions, per6 en- 
cara s fa esperar una de satisfactoria. 

I. Chronica descripcio dels fets e haianyes del Inclyt Rey don Jaume primer ^ 
Rey Darago, de Mallorqties e de Valencia, compte de Barcelona e de Munipesller, 
e de molts de sos descendens. Fêta per lo magnifich en Ramon Muntaner, lo quai 
servi axi al dit Inclyt Rey don Jaume, com a sos jills, e descendents; e s troba présent 



6o J. MASSÔ TORRENTS 



a lescoses conten^ttdes en la présent historia. Es llihre moît antichy e ah tota verita 
scrity e digne desser vist per aquells qui àb tota veritat desijen saler los de la coronna 
d*Aragô, e del règne de Sicilia. Ara novament stampat En Valencia. En casa de la 
Viuda dejoan Mey frandrOy iys8..En foli, de 255-16 ff. 

II. Chronicay descripcio dels fets, e ha:(anyes del inclyt Rey Don Javme primer 
'^Hey DaragOy de Mallorqties, e de Valencia : Compte de Barcelona, e de Muntpesller : 

:e de malts de sos descendents. Feia per lo Magnifich en Ramon Muntaner, lo quat 
serui axi al dit Inclyt Rey don Jaume, com a sos fills, e descendents : e^ troiba présent 
a les coses contengudes en la présent historia. Aquï la maica de Timpressor. En 
Barcelona, En casa de Jautne Cortey Librater-Any 1S62. A la fi ; Fonch stampada 
y ah ntolta diligencia reuista la présent chronica dels Reys de Arago fêta per Ramon 
Muntaner autor de vista en la insigne cititat de Barcelona, per Jaume Cortey impres- 
sor, en lany M.D.LXII. En 4S 248 ff. La portada dintre d*una orla. El text es 
copiât de l'ediciô anterior. 

III. Chonik desedlen En Ramon Muntaner. Herausgegehen von Dr. Karl Lan:(. 
Stuttgart, gedrtickt aufkosten des literarischen Vereins. 1844. Text català copiât 
de Tediciô de Valencia de 1558. 

IV. Crônica catalana de Ramon Muntaner; texto original y traducciofi castellana 
acompanada de numerosas notas, por Antonio de Bofarull, traductor de la crônica de 
Jaime I y de la de Pedro IV. Ohra dedicada d la Excma. Diputacion Provincial 
de Barcelona. Barcelona. Imprenla de Jaime Jepûs. 1860. 

V. Crônica d'en Ramon Muntaner, ah un prefaci per Joseph Coroleu... Barcelona, 
Imprenta « La Renaixtnsa ». 1886. Forma part de la poc curosa collecciô 
Arxiu historich. 

S'ha imprès fragmentariament en 

VI. DelV antica Letteratura Catalana. Studii diEnrico Cardona. Seguiti dal testa 
e dalla traduT^ione délia vita di Giacomo I tolta dalla Cronaca Catalana di Ramon 
Muntaner. Napoli. 1878. 

VII. El notable Sermô, que tant confosament se perpetuava i complicava en 
les précédents edicions, va republicar-lo 1 Sr. Manuel Milà i Fontanals, acla- 
rint moltissims punts foscos, servint-se dels manuscrits C i D : lo sermô den 
Muntaner en la Revue des Langues romanes, de Montpeller (t. XVI, 1879, 
pp. 218-231; t. XVII, 1880, pp. 38-41). Seguint després una observaciô del 
Sr. Sanpere i Miquol (Revista de Ciencias histôricas, II (1880), p. 78) va publi- 
car una lluminosa Adiciô en la mateixa Revu£ des Langues romanes (t. XIX, 
pp. 5-12, 1881) afegint les variants de E. 

La crônica den Muntaner ha estât traduida en sa totalitat al 
castellà dues vegades, i una al francès, a l'alemany i a l'italià. 
La mes antiga es la castellana, fêta a les darreries del segle xvi* i 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 6l 

quai manuscrit original se conserva a la biblioteca de TEscurial 
am la signatura J-iij-25. Es escrita en paper de 218 X 152 mm, 
i té 195 folis; el primer fa de portada, que esta aixî concebuda : 
(< Chronica o Descripcion de los hechos, y hazaiias Del inclyto 
Rey D. Jayme prim°. Rey de Aragon, de Mallorca y de Valencia, 
conde Barcelona, y de Monpeller, y de muchos de sus descen- 
dientes. Hecha por el magnifico Ramon Muntaner, el quai siruio 
assial inclyto Rey Don Jayme, como a sus hijos, y descendientes, 
y se hallo présente a las cosas contenidas en la présente historia. 
Vertida de lengua catalana en castellana por Miguel Monterde 
RectordeVillanueua de la Guerba y Racionerode la seo de Cara- 
goca ». D'altra ma hi ha una nota de possessiô de 1593. Com se 
veu per aquesta portada, la traducciô es fêta sobre Tediciô de 
Valencia de 1558 (I). La traducciô es sencera, malgrat lo que fa 
suposar la nota den Gallardo en son Ensayo de una Biblioteca espa- 
nota de lihros raros y curiosos, t. III, col. 857 ; lo que manca es el 
proleg. Comença al foli 2 : « Como estando en la cama Ramon 
Muntaner vido vna vision que le persuadio a començar esta histo- 
ria. Cap. I. Vn dia estando en la huerta de Valencia... » Acaba 
al fol. 195 v° : (( ... quiso alegrarlosy consolarlos de tal manera, 
que con el fabor de Dios, todos viuiran alegres y contentos 
quanto la uida les durare Amen. Laus Deo ». Diu en Torres 
Amat que va imprimir-se aquesta traducciô en 1595, pero no 
n'hem pogut adquirir altra noticia. 

La moderna traducciô castellana fêta pel Sr. Antoni de Bofa- 
ruU en 1860, acompanya 1 text original senyalat amb el IV. 

La traducciô francesa se deu a M. Buchon en 1827, i forma 
part de la Collection de Chroniques nationales françaises y vols V i VI. 
Chronique de Ramon Muntaner ^ traduite pour la première fois du 
catalan, avec notes et éclaircissements, par /. A. Buchon. Paris, 
Verdiere libraire, M.DCCCXXVIL 2 toms. El mateix traductor, a 
quai no satisfeia la seva feina, va refer la traducciô i publicar-la a 
Paris en 1840, sota 1 titol Chroniques étrangères relatives aux 
expéditions françaises, pp. 217-560, formant part del Panthéon litté- 
raire-, i, mudant la portada, Orléans 1875. 



62 J. MASSÔ TORRENTS 



Segueix en ordre la traducciô alemanya fêta en 1842 pel 
mateix editor del text català original senyalat aqui III. Porta 
aquesttitol : Chronik desedlen en Ranwn Munlatier. Aus dem Cata- 
lànischen der vier:^ehnten Jahrhunderis ubersetT^t von Dr. K. Fr, W. 
Lan:(^. Letp:(tg... 1842. 2 volums. 

L'italiana va esser obra del Sgr. Moisè, qui va publicar-la junt 
am la de la cronica den Desclot : Cronache Catalane del secolo XIII 
e XlVy una di Raimondo Munianer^ Valora di Bernardo d'Escloi. 
Prima tradu:^ione Italiana di Ftlippo Moisèy con note, studj e docu- 
nunti...Firen:^ey coi tipi délia Galileiana aspesedel Traduttore, 1844. 
2 toms. Ja hem esmentat la traducciô fragmentaria d'Enrico Car- 
dona, de 1878 (VI). 

Basada i inspirada en aquesta cronica, es lobra de Francisco de 
Moncada, Expedicion de Catalanes y Aragoneses contra Turcos y 
Grie^oSy que s'ha anant considérant classica dintre Testilistica 
casiellana. La primera ediciô va fer-se a Barcelona en 1623, la 
segona es de Madrid, fêta a can Sancha en 1805 ; després s'ha reim- 
près diverses vegades. Pensant potser en l'obra den Moncada, 
M. Gustave Schlumberger va publicar en 1902 un Uibre d'estil 
empalagôs i de poc valer amb el titol : Expédition des « Almuga- 
vares » ou routiers catalans en Orient de Van i}02 à l'an ijii, 
Com se comprèn, l'expediciô a Orient ha donat Hoc a di versos 
poèmes catalans inspiratsprincipalmenten la lecturadenMuntaner; 
dintre Thistoria del nostre renaixement literari tenen real impor- 
tancia Roudor de Llobregat (1842), den Joaquim Rubi6 i Ors que s 
firmava el Gaiterdel Llobregat, ïLa Orientada (1881), den Fran- 
cesc Pelagi Briz. L'obra decisiva i abundosanient documentada 
que tots els catalans esperem fa temps sobre la famosa expediciô 
es la que prépara 1 qui tant la té estudiada, el nostre amie 
Sr. Rubiô i Lluch». 



I. Mentrestant se poden consultar am fruit els treballs que porta publicats 
obre l'expediciô : Noticia geograjica de VOrient serons en Mttntaner (Butlleti del 
Centre Excursionisia de Cataîunya, I, pp. 139-147, 224-235; II, pp. 31-40), La 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 63 



4. PeRE L CERIMONIÔS. BeRNAT DeSCOLL. 

El rei en Père III (IV d'Aragô), que era de natural curiôs 
d'apendre i de saber tota ciencia, ténia una aficiô decidida per 
l'historia i se preocupava molt de deixar una bona anomenada 
de savi als seus successors. El Sr. Rubiô y Lluch, tractant de la 
cultura literaria d'aquest rei S resumeix en poques paraules 
una série de fets trets de la seva immensa i sempre sucosa corres- 
pondencia. En 1339, als vint anys, ja desitjava llegir llibres 
francesos, i poc temps després llegia la cronica den Jaume I el 
Conqueridor; en 1349 demanava amb urgencia les croniques dels 
reys de Castella^ de Navarra e Portugal ; en 1 361 encarregava an en 
Francesch de Perillôs que li percacés a Paris un Uibre de les 
croniques del rey de França que ell ténia i havia perdut, posant-li 
de memoria 1 començament ; en 1367 manava transmetre al 
monastir de RipoU lo libre de les istories dels reys Dara^o e comtes 
de Barcelona ; en 1370 el Castellà d'Emposta (Fernandez de Here- 
dia) li deixava Tobra de Paulus Eutropius i rissidorus tnajor e 
tnenor; el mateix any desitjava an gran interès Tadquisiciô de les 
Croniques del Reys d'Ongria, de Dacia, de Noruega. 

Cada dia poden saltar dels nombrosos registres d'aquest régnât, 
tant pie d aconteixements deguts a la real activitat, nous fets 
importants pera l'historia literaria de Catalunya. Una gran part 



expediciôn y domitmciôn de los Catalanes en Oriente ju:(gadas por los Griegos (Me- 
morias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona^ t. IV, 1887, pp. 5- 
123), La llengua ila cultura catalana a Grecia (en el seu llibre r^c^nx. Catalunya 
a Grecia (1906), pp. 68-102). 

I. Aquesta notable conferencia va dcmar-la en la sessiô de TAcademia de 
Bones Lletres de Barcelona del 2 de Marc de 1906. No havent-se encara publi- 
cat en el Botlletf de TAcademia, me serveixo dels extractes de la premsa dia- 
ria. Algunes de les lletres de Père III a que s fa referencia han estât publi- 
cades per en Coroleu en sa obra esmentada Documents historichs catalans^ mes 
la major partida permaneixen inédites. 



64 J. MASSÔ TORRENTS 



dels Uibres historics que figuren en l'Inventari de 14 lo, que 
diverses voltes hem citât, eren adquisicions fêtes per Père 1 
Cerimoniôs, que s comproven per la seva propria corresponden- 
cia. Totes les adquisicions de Uibres aixi sèves com dels seus avant- 
passats les destinava a la biblioteca de Poblet, per ell construida 
am volta pera que Is Uibres no s poguessin consumar, que volia 
portés Tinscripciô Aquesta es la libreria del Rey en Père III \ 
Ja va enviar-hi efectivament molts Uibres, perô volia dur-hi tots 
els que ténia, en qualsevol Hoc que fossin*. 

Deixant de banda totes les obres que 1 Cerimoniôs va fer i 
va impulsar, hem de concretar-nos a la cronica del seu régnât, 
tinguda per autobiografia fins que 1 Sr. Coroleu va publicar en 
1887 5 les interessantissimes instruccions donades pel rei an en 
Bernât Descoll. Desde aleshores s'han publicat dos bons treballs 
que avencen i resolen tanta cosa réfèrent a la cronica de Père III 
que quasi ja no ns manca mes que una ediciô critica en vista dels 
manuscrits. El primer va esser publicat en 1889 per M. Amédée 
Pages 4, Taltre pel Sr. Gabriel Llabrés en 1903 5 ; amdôs autors 



1 . «... e principalment que la libraria fos acabada ab volta de pedra 
picada, que fos honor de Deu e nostra qui la fem fer a decoraciô d aquex 
monastir. . . E per res no mudets que no sia de volta, per ço que null temps 
pusca venir a menys, ne Is libres no s poguessen consumar, e que façats fer^ 
vers la claustra ab nostre timbre e que ab bones letres e grosses sia escrit : 
Aquesta es la libreria del Rey en Père Hl. en diferencia dels Reys altres qui han 
aqui nom Père, e fets hi fer bells banchs ab senyals Reyals ab moites cadenes, 
a fi que nos hi façam clavar los libres e davant nos si posen abans que n partes- 
cam e hi façam venir los altres libres qui son en Barchinona. « Lletra a 
l'abat de Poblet desde Valencia, 20 agost 1382. V. Coroleu, op. cit., p. 34. 

2. « Car nos volem e havem acordat que tots nostres libres, on que sien, 
hi sien posais e conservais. » Çaragoça, 7 maig 1381. Id. id. 

3. El vetdadero autor de la cronica de Pedro el Ceremonioso, en la re vista la 
E spam Régional, t. III, pp. 530-536. 

4. Recherches sur la Chronique Catalane attribuée à Pierre /F d'Aragon, en 
Romania, XVIII, pp. 233-280. 

5. Bernardo Dei-Colles el autor de la Cronica catalana de Pedro IV el Cere- 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 65 

prometen una ediciô de la cronica que prou se fa esperar. M. 
Pages descriu per primera vegada très manuscrits de la cronica ; 
el Sr. Llabrés aporta un bon nombre de documents i présenta I 
primer una biografia den Descoll, complétant bastant les relacions 
entre 1 reii el seu escrivent. Pels mateixos documents publicats se 
veu que la feina den Bernât Descoll se reduia a ben poca cosa, 
perquè les instruccions del rei descendien als mes infims détails^ 
i la redacciô d'un capitol un cop llesta, el rei dévia retocar de 
valent abans de deixar-lo per bo ; un dels encarrecs que fa es que 
deixi paper blanc pera les correccions. Al rei Père III no li venia 
d'escriure un llibre mes o menys, perô tingué tant atrafegada la 
vida que li calia un colaborador pera la composiciô de sa pro- 
pria historia : va triar el seu fidel Descoll, el quai potser s'apro- 
fitavadels neguits del rei de veure acabada l'obra, entretenint-s'hi 
intencionadament a fi d'obtenir mes favors i diners. Am tôt i el 
llarg espai de temps que destinava en Descoll a la cronica (25 
anys segons el Sr. Llabrés) degué morir sens acabar-la ; els docu- 
ments produits fins ara i Testât en el quai la cronica ens ha per- 
vingut, aixî ho fan suposar. 

Qui va donar l'idea al rei Père d'escriure el seu llibre dels 
fets, fou el seu gloriôs rebesavi en Jaume 1 Conqueridor, al 
quai donava 1 dictât de sant. Especialment en el proleg s'hi sent 
l'imitaciô : els erudits que l'han estudiat .han contrapuntat els 
paragrafs d'una i altra cronica. Aquest proleg es ben bé de la ma 
den Père del Punyalet : té el mateix aire que qualsevol de les 
sèves proposicions de Corts i de les sèves arengues que inserta 
en sa propria cronica. En Père del Punyalet ténia traça de teoleg 
en justificar-se de tots els seus actes ; era rei, i Déu sempre Thavia 
guiat i l'havia tret en bé de totes les dificultats ; el seu reialme 
havia crescut, incorporant-se Is que 1 rei Jaume I havia dividit 



monioso de Aragon^ que fué escrita por los arios de i^6j à 1S90, tesi doctoral 
publicada en la Revista de Archivas , Bibliotecas y Museos, t. VII, pp. 331-347; 
VIII, pp. 90-110, 194-202. 



66, J. MASSÔ TORRENTS 



per testament. Era diplomatie perfidies i presumit que mirava 
Uuny : no hi havia crudeltat que Tentrebanqués pera la conse- 
cuciô dels seus fins ; TorguU li feiatrobar just l'acte mes indigne, i 
elfacomparar-se amDavi * : aixi ho diu en un dels moments que 
millor ens el fan coneixer. Vol que 1 titol sigui aquest : Libre 
en que s contmen tots los gratis fets que son entrevenguts en nostra casa 
dins lo temps ik la nostra vida^ començant los a nostra nativitat. En 
el titol i en la dedicatoria, de força menys amplitui, imita decla- 
radament el seu illustre antepassat, mossenyer sant Jaume en la 
sua crmica. Hem tingut Hoc de senyalar en II i, com en 1344 
llegia lo libre cronica del senyor Rey en Jaume tresavi seu, 

Segons les referides instruccions donades pel rei en Père en 
1375 an en Bernât Descoll, el Uibre dévia contenir setcapitols, 
que 1 Sr. Llabrés présenta aixi en forma esquematica : I, Succes- 
sors de Jaume II, Coronaciô d'Alfons IV (III de Barcelona), 



I. «E aço si guardâm los grâns fets qui son stâts en lo règne de Arâgô, en 
temps nostre, com axi com altre David al quai stech dit (secundo Regum^ XII) : 
Non recédât gladius de domo tua ; axi en lo temps del nostre régiment, quaix 
continuadament coltell de enemich, o de strany, o de vassaU, o privât nô es 
partit de nostra casa. E be primerament les guerres o tribulations nostres son 
stades figurades per les guerres e afFanys de David com ell no solament hac ab 
los reys vehins seus guerres, mas ab lo seu poble qui s leva contra ell ab Absalon 
son fin ; axi no solament. havem haudes guerres ab los reys qui han reynat ab 
Nos e han los règnes continguus ab lo de Aragô, mas encara ab lo nostre 
poble propri, qui fayen capitans de rtostre sanch, ço es, de nostres frares 
germans. E axi com la bondat del Creador deliurà David de la ma de Saul 
rey dels Philisteus e de la ma de Absalon, e del poble qui s era levât contra 
ell, axi la misericordia del Senyor ha deliurat Nos e nostres règnes de la ma 
de tots nostres enemichs ; perque podem Nos dir ab David aquella paraula 
qui es scrita (Primo Regum^ XVII) : Dominus eripuit me de ore Leonis et de ma- 
nu Urci ; com Deus nos ha delliurat de la ma del rey de Castella qui era leo 
dévorant per sa mala conditiô e proprietat, e per son senyal com en sa bandera 
fa leô ; e de la ma de l\)rs qui es animal inmunda e significa persones enve- 
jdses e malicioses que per llur malicia se levaren contra Nos e nostre règne, 
dels quais la larga e misericordiosa bondat de Deu delliurà Nos e nostra 
casa. » Ediciô Boiarull,p.20. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 67 

conquesta de Sardenya (13 19-1335) ; H, Coronaciô i primers 
actes del rei (13 36-1 344); III, Usurpaciô del règne de Mallorca 
(134^-1345); IV, la Uniô a Aragô i a Valencia (1348-1350); 

V, Confederaciô dels venecians contra Genova (1352-1355); 

VI, Guerres am Castella (1356-1366) ; VII, vint noticies soltes 
sensé ilaciô (i 374-1 380). Dels darrers set anys de la vida del rei 
no ns en diu res la cronica, i no s desprèn dels documents que 
en Descoll, que va viure très anys mes que 1 rei, deixés enllestida 
la real comanda. El proleg, on se veu la ma del rei, ha d'esser 
escrit després de les guerres de Castella que fan l'objecte del 
Capitol VI. 

Diu en Père Miquel Carbonell, cronista de poca valua de les 
darreries del xv*" segle, que sentia una especial predilecciô per 
Père del Punyalet ' i primer publicador de la cronica, que 1 rei 
scrivl e ordenà de ma sua huna gran hystoria Chronica del Rey 
Alfonsopare seu, Com que en Carbonell té 1 dô d'escriure con- 
fosament, no sabem si aquesta gran historia era 1 capitol primer 
de la cronica coneguda o si n'es sols un resum o si s tracta d'una 
altra obra que desconeixem per ara. Aquesta nota den Carbonell 
ha de Uigar-se am l'interessantissim document publicat per 
M. Pages i pel Sr. Hurtebise \ 

Passem ara revista als manuscrits en que sens ha conservât la 
cronica del rei Cerimoniôs. 

A. Aquest i els dos segûents manuscrits foren descrits per 
M. Pages en el seu esmentat treball i marcats am les mateixes 
Hêtres que ara Is donem. Se troba en la Biblioteca de la R. Aca- 
demia de la Historia de Madrid, G. 35 de la collecciô Salazar. 
Escrit en paper de 265 X 195 mm. a tota plana a la primeria 
del XV" segle ; té i74folis. En laguarda, a sota d'una nota sobre 1 
contingut, n'hi ha una altra aixi : Las margenes y sehales que ay 
en este libro son de Geronimo Çurita. En el foli i comença la cronica : 

1. Foli C verso, columna 2«deredici6 que descriurem aviat. 

2. Revista de Bibliografia cataîana, vol. IV, 1904, pp. 188-214. 



68 J. MASSÔ TORRENTS 



« Non nobis Domine non nobis sed nomini tuo da gloriam. Psalm 
CXIII ». Apart : « Aquestes paraules nos en P. per la gratia de 
deu Rey darago de Valença de Mallorques de Cerdenya de 
Corcega e comte de Barcelona de Rossello e de Cerdanya pro- 
priament podem pendre en lo començament daquest libre... » 
El Capitol segon comença al foli xxii, el Tercer capital al xxxv v°, 
el Quart capital al xci, el Capitol quint al cix, i el Capital sise, 
al foli cxxii v°. Acaba 1 text de la cronica al foli clv am les 
paraules : « a les gents nostres com nos volien tantost retre a la 
sua senyoria ocient car no perdonave Eui sexui vel etati » ; de 
manera que aquest text no conté la vintena de notes que havien 
de formar part del capitol setè que contenia 1 manuscrit que va 
reproduir en Carbonell ^ Aquest manuscrit porta encara Is 
textes segûents : 2", una lletra d'amor en castellà al foli clv w° ; 
3% la Proposiciô del rei Marti a les Corts de Çaragoça de 1398, 
la Resposta de Garcia de Heredia, arquebisbe de Çaragoça, la 
Resposta del Rei a larquebisbe, la Proposiciô del dit arquebisbe 
ila Resposta en nom del rei a Tarquebisbe de Çaragoça, per Hue 
bisbe de Valencia ; tôt lo quai ocupa desde 1 foli clvi v° fins 
al recto del foli clxx; 4% Del injani epitus, que va del foli 
CLXXi al CLXXiiii v° ; text que fou publicat per M. Pages *. Seguei- 
xen sis folis inutils, part dels quais esta ocupat per unes notes 
généalogiques en Uatî sobre Is reis de Navarra. 

B. Se troba en el mateix deposit i collecciô, al costat de l'an- 
terior,i porta la signatura G. 36. Es també, si fa o no fa, d'escrip- 
tura del mateix temps que 1 G. 35, en paper de 284 X 212 
mm., té 162 folis .marcats modernament que no cpntenen altra 
cosa que la cronica, que comença al foli I d'aquesta manera : 
« Non nobis domine non nobis sed nomini tuo da gloria Ps. 
CXIII. questes paraules nos en Père per la gracia de deu Rey de 



1. Vegi-s la p. 387 de Tediciô Bofarull. 

2. La version catalane de V Enfant sage, en Études romanes dédiées à Gaston 
Paris (Paris, Bouillon, 1901), pp. 181-194. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 69 

Arago de Valencia de malorques de Cerdenya de Çorega e comte 
de barçelona de rossello e de serdanya propriament podem pendre 
en lo començament d aquest libre... » El Capitol segon comença 
al foli 22 v°; el Tercer capital al 36, el Quart capital al 96, el 
Capitol quint al foli 117 i el Capitol sise al 130. Acaba al foli 162 
v° : «... a les gents nostres com nos volien tantost retre a la 
sua senyoria ocient car no perdonave eui sexui vel etati. »; 
tançant, doncs, la cronica, com el précèdent manuscrit, a la fi del 
Capitol sise. 

C. Es el 92-6-12 de la Biblioteca Universitaria de Valen- 
cia, escrit en paper de 285 X 230 mm., a lesdarreries del xv*° 
segle ; 296 folis utils ; capUetres colorides ; notes marginals en 
català. En el recto del segon fuU de guarda hi han aquests dos 
titols : « Historia de Aragô. Cronica del Rey Don Père el Cere- 
monios Escrita per ell Mateys », i al damunt Tex-libris « Ex 
Bibliotheca, quam D.D. Vincentius Blasco Academiae Valentinae 
Rector perpetuus, eidem testamento legavit ». Heus-aqui Is 
textes que conté : i% foli i, una croniqueta dels reis de Sicilia 
acabant am les recomanacions de Frédéric al seu fill Corral ; 2", 
foli VI, notes de dates desde 1 començament del mon fins a Jesu- 
crist; 3% foli vu, la llegenda d'Otger Catalô; 4*, foli vu v°, una 
croniqueta de la conquesta de Barçelona per Ludovic i de la 
llegenda de la fundaciô de Sant Père de les Puelles; 5^, fol x, una 
obra Uatina que comença : « Iheronimianum hoc opus per Johan- 
nem Andrée urgente devotione compositum... » ; 6^, fol. xii v'' : 
« Aquesta es la neologia del rey de França... »; se tracta no 
mes d'una llista de reis amb el nombre d'anys que va durar cada 
régnât, sensé dates, acabant en Felip l'Hardit am la de la seva 
entrada a Catalunya i de la seva mort; 7% fol. xiii: « Aquesta es 
la neologia dels reys Darago... », cronologia pura desde Alfons I 
de Barçelona fins a la mort de Ferran d'Antequera; després 
segueix la taula de la cronica dita de Sant Johan de la Penya ; 
8*, fol. XIV : « Quai es appellada la primera Spanya e quai la 
segona e quai la terça... » ; 9% fol. xv, la cronica dita moderna- 



70 J. MASSÔ TORRENTS 



ment de Sant Joan de la Penya ; lo*, fol. lxxi v° ; a continuaciô 
de la cronica anterior hi ha una nota sobre la campanya de Sar- 
denya de Père 1 Cerimoniôs, que comença : « E mort lo dit Rey 
Namtos succehi en los dits règnes... », e acaba : « ...per noure e 
contrestar al dit Rey en lo dit Règne de Serdenya vengueren » . 
1 1% foli Lxxij, ve la cronica del Cerimoniôs : « Aci comensen les 
Canoniques del Rey en Père en que fa mencio de son pare lo rey 
Namfos. Capitol primer. Non nobis Domine... » Aquest text, 
que sembla esser el que va utilisar en Carbonell, conté les notes 
saldates que havien de formar part del capitol setè ; després ve 
una nota de la mort del rei, quais primeres paraules son: « Fins aci 
foren los actes per lo Rey en Père fets... », i les darreres : « ...en 
laesglesia del monastir de Poblet, eu jus. anima in pace requiescat. 
Amen. » Segueixen després les croniques segùents : 12*, fol. 
CCLXXXI v° : « Del rey en Johan, primer fiU del dit rey En Père 
terç »; 13®, fol. cclxxxv v** : « Del rey en Marti, segon fiU del 
dit rey en Père terç e germa del dit rey En Joan. » ; 14*, foli 
ccLXXxvii v° : « Del rey en Ferrando primer net del dit rey 
en Père terç, e nebot dels propdits reys En Johan e en Marti de 
Arago qui per eleccio fon tret de Castella per esser rey Darago » ; 
15*, lo ultim que conté 1 manuscrit es els dosdarrers capitolsden 
Muntaner referents a la coronacio d'Alfons el Bénigne, precedits 
al foli ccLxxxxn per aquesta nota : « En lo libre de Ramon 
Muntaner, lo quai te en Lobet, son continuades les coses dejus 
escrites e siguents en que lo dit Ramon Muntaner fo personal- 
ment. Com la cort se ajusta en Caragoça... » Resta enlaire 1 text 
a la fi del manuscrit, foli ccxxxx v° : « E après seyen tots los 
cavaliers novells qui en aquell dia se eren têts. E lo senyor rey 
sehia en ». En el capitol vinent ens tocarà tractar de la primera 
part d'aquest manuscrit, aixi com del segûent. 

D. Se conserva en la Biblioteca publica Episcopal instalada en 
el Seminari de Barcelona. Es el mateix que hem senyalat en II 3 
G, que no han conegut M. Pages ni 1 Sr. Llabrés. S'ha format 
relligant ensembla dos manuscrits ; el primer, en paper, es el que 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 7I 

ens intéressa; el segon, en paper i pergami son els ensenyaments de 
bana parleria que formen la primera part del llibre terç del Trésor 
de Mestre Bruneto Latini, publicats, d aquest mateix manuscrit, 
pel. Dr. Joan Codina '. Escrit a dues columnes en el xv*" segle, 
té 280 X 210 mm. i 124 folis marcats. 1% foli i, hi han les 
Rubriques, i en el foli m el text de la cronica anomenada per 
Çurita de Sant Joan de la Penya ; 2**, al foli lxxxv vénen els 
capitols den Muntaner que hem senyalat en II 3 G ; y y foli xcv : 
« Aci comencen les Canoniques del Rey en P, terç de quefà mencio de 
son pare h Rey namfos ». Aquest text delà cronica es abreviat, no 
abraçantsinô 88 1/2 columnes no gaire espesses; del proleg no 
hi ha sinô 1 primer i darrer paragrafs, i encara réduits, suprimint 
la referencia al salm que li serveix de tema. No hi ha divisiô de 
capitols, pero sen parla ; les variants son moites i les reduccions 
que podriem indicar omplirien molt espai. Acaba al foli cxv am 
la guerra de Castella : « Apres proseguint totstemps la guerra » ; 
essent les darreres paraules del paragraf : «... e per que no 
batala fas asi fi ^ki Se tracta efectivament d'una reducciô o bé 
d'una copia duna primera redaccîô del rei abans d'encarregar 
an en Descoll la coUaboraciô ? El manuscrit conté també 1 para- 
graf de 04% foli XXVI v° : « Fins aci foren los actes per lo dit 
Rey en P. fets en la vida mas encara ne fan a specificar... », que 
termena : « après fon trasladat en la sglesia del monestir de 
Poblet. Anima ei Regnum dei Requiescat in pace Amen ». 
Segueixen les mateixes croniquetes dels regnats successius que 
i troben en C. 5*, foli cxvii v° : << Del Rey en Johan primer 
fill del dit Rey en P. terç » ; 6*, foli cxx : « Del Rey en marti fill 
del dit Rey en P. terç e germa del dit Rey en Johan » ; i 7* 
foli cxxu V*» : « Del Rey en ferrando Primer net del dit Rey 
en P. terç nebot dels prop dits lo rey en Johan e en Marti de 



I. BoJetin de la Real Académie de Bttenas Letras de Barcehnay t. I, pp. 181- 
185, 246-21)0, 515-323» 377-380,424-425, t- n, pp. 52-55, 94-103, 157-168, 
203-216, 279.287,427-435 i 475-483- 



72 J. MASSÔ TORRENTS 



de Arago qui per eleccio fon tret de Castella per esser Rey de 
Arago ». 

Ja hem dit que 1 primer editor de la cronica del rei Père III 
va esser en Père Miquel Carbonell. Es aquest el titol del seu 
llibre on la va insertar : 

I. — Chroniques de Es paya fins aci no diuulgades : que tracta dis 
No I blés e Inuictiffims Reys dels Gots : y gestes / de aquells : y dels 
Côtes de Barcelona : e Reys / de Arago : ab moites coses dignes de 
perpétua / memoria. Compilàdaper lo honorable y discret / mossen Père 
Miquel Carbonell : Efcriua y Ar / chiner del Rey nostre senyor e 
Notari publich / de Barcelona. Nouament imprimida en lany / M. 
D. XLVIL [Els mots de cursiva son en tinta vermella ; a la fi hi ha 
aquest colofon : ] « ^ lahor ygloria de nostre fenyor deujesuchrist :yde la 
humil I verge Maria : es acabada la présent hobra de las Chroniques dje 
Cathaj lunya tretas del Archiu Real per lo honorable e difcret mossen 
Pe I re Miquel Carbonell q, Archiuer Real e notari publich de Bar j 
celona. Y estampât en la infigne Ciutat de Barcelona per / Caries Amo- 
ros y hà despesas de nyossen Jàu j me manescal : y mossen Raphaël deu- 
der major ysmossen Jonot gordiola : y mossen Jonot/ trinxer Mercaders 
de libres Ciutâ / dans de la dita Ciutat de Barce j lona a XV de Nœmbre 
Any. M. D. XXXXVL.. Tôt el llibre imprès en Uetra gotica a 
dues columes, plegat in-fol. i de ccLvn folis, sensé Is quatre 
de portada i taula i el final de Texplicit. La cronica ocupa desde 
el foli CI al ccii. En Carbonell copia gran part de la cronica que 
precedeix i de les que segueixen a la del rei del Punyalet, que- 
dant reduida a ben pocacosa la part propria original. Duia 1 pre- 
sumit arxiver un afecte tan gran a la memoria d'aquest rei que 
portava sempre un punyalet, veient am certa fruiciô que la gent 
el motegés també de Père del punyalet an ell ^ En Carbonell 



I . «Aquest Rey en Père fo cognomenat en sa vida per sos Vassallos lo Rey 
en Père del Punyalet, par ço con tostemps portava en la correya penjat un 
Punyal molt petit. E per semblant yo dit Archiuer he delliberat portar punya- 
let tant cora viuré e ja 1 començ portar encara quen sia motejat del punyalet. » 



HISTORIOGRAFIA DE CAT^LUNYA 73 

dels sis capitols de loriginal ne fa sis Uibres, que divideix en capi- 
tols d aquesta manera : el primer Uibre en cinquanta capitols, el 
segon en vintisis, el terç en trenta très, el quart en nou, el 
quint en cinc, i el sise en dotze. 

IL — Crônica del rey d^ Aragon D. Pedro IV el Ceremonioso, à del 
Punyalety escrità en lemosin por el mismo monarca^ traducida al cas- 
iellano y anotada por Antonio de Bofarull. Barulona^ iSjo. El Sr. 
Bofarull, sensé servir-se de cap manuscrit, va reproduir el text 
den Carbonell, abandonant la seva classificaciô en Uibres i en 
capitols. Posa pel seu compte un proleg, algunes notes intéres- 
sants i set documents. 

ni: — Crônica del rey d'Aragô en Père IV lo Ceremoniôs o del Punya- 
lety escrita par lo màteix monarca ab un prôlech de Joseph Coroleu, 
corresponent de la Academia de la Historia, Barcelona, Imprenta (^ La 
Renaixensa » iSSS- Pertany a la collecciô gens famosa del Arxiu 
historich i es copia exacta de la den Bofarull. 

De traducciô no se n'ha publicat altra que la ja esmentada 
del Sr. Bofarull al castellà. 

m 

LES CRONIQUES GENERALS O HISTORIES 
I. Père l cerimoniôs : 

Crônica dels reys d'Aragô e comtes de Barcelona 

Aquest titol es el que sol portar la crônica dita de Sant Joan 
de la Penya, per creure en Geroni Zurita (l'autor qui va donar-li 
notorietat) que fou escrita per un monjo d'aquell monastir ara- 
gônès. El Sr. Gabriel Llabrés, a Tatribuir aquesta crônica a Ber- 
nât Descoll seguint el manament de Père del Punyalet % fa un 
resum dels motius pels quais se li donà aquella atribuciô desde n 



I. Quién es el autor de la Crônica de San Juan de la Pena, en el numéro I de 
la Revista de Huesca (marc i abril de 1903). 



74 J' MASSÔ TORRENTS 



Zurita en els seus Anales fins a Tediciô que féu el Sr. Gimenez de 
Embun dels textes Uati i aragonès ; fa també Thistoria del ma- 
nuscrit que Fr. Mateu Suman, de Çaragoça, va regalar a Sant 
Joan de la Penya. 

Es ben cert que l Sr. Llabrés flaira bé, i que la sevaorientaciô es 
bona ho vea comprovar el manuscrit D del nostre article anterior, 
que ell no coneixia^ i l'important document publicatpitMi Pogèc ' 
+ pêl Sr. Gonzalez Hurtebise ^ en que 1 rei escriu a l'abat de RipoU 
en 1366 fent-li saber que li tramet copia d'un Uibre de les 
Croniques dels reys d'Aragô e Comtes de Barcelôna que ell mateix 
ha fet e tret de diverses Croniques e ystorias entigues les quais contenen 
veritat. En Père 1 Cerimoniôs justifica la remesa per diverses 
raons, com solia : « per tal com lo Monastir de RipoU es dels 
pus solemnes e antichs monastirs » que Is seus « predecessors 
han hedificats » i vol que « hi sia hauda memoria dels Reys 
d'Aragô e Comtes de Barcelôna » ; « per ço com » les croniques 
de Ripoll (sens dubte les Gesta) « no son tèn complides ne ten 
be ordonades » com les per ell escrites; finalment, perquè vol 
que en aquell monastir se vagi continuant la seva obra escrivint- 
hi Is monjos les sèves propries gestes i les dels reis que vindran 
després d'ell. 

Nosaltres creiem que 1 llibre de que 1 rei parla es la cronica 
dita de Sant Joan de la Penya, pels motius segûents : 

r, per la seva propria declaraciô en una epoca en que no se 
sab que se servis den DescoU com secretari o redactor auxiliar. 
Té mes força que 1 rei Père digui en 1366 nos havem fet e tret que 
no pas que 1 seu fill Joan digui en lletra de 1394 a l'abat de 
Sant Joan de la Penya « libro que el senyor Rey nuestro 
padre, que Dios haya, fi:^o fer de la Genealogia de los Reyes de 
Aragon » ' referint-se al text llatî. 

1. Recherchas sur la chronique catalane attribuée à Pierre IV d^Aragon^ en 
/?owa«/a, XVIII, p. 238. 

2. Revista de Bihliografia catalana, 1904, La Crônica gênerai escrija por Pedro 

IV de Aragon, p, 190. AqHêtt flwtnr al Hnm rmn JHidit. ^' "^J^^JUf , 's^rrr^^^i^**^ 

3. Llabrés, loc. cit., p. 12. / 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 75 

2", perquè s troba en dos manuscrits, el C (de 1' Universitat 
de Valencia) i el D (del Seminari de Barcelona), precedint a la 
cronica del seu régnât, que va fer escriure, baix sa estreta direcciô, 
per en Descoll. 

3', pel text mateix de la cronica, escrit sempre en primera 
persona del plural ; per Telogi que fa « del sant rey en Jacme », 
per les observacions personals que hi sovintegen ; per la manera 
com parla sempre que pot de tots els reis de Mallorca, com si 
tractés de justificar la se va propria conducta valent-se dels fets 
anteriors. 

4*, perquè la cronica dita de Sant Joan de la Penya acaba just 
am la mort del seu pare Amfôs el Bénigne, tal com escriu en sa 
lletra a l'abat de Ripoll. 

5*^, perquè la cronica del sens avi i pare, Jaume II i Amfôs el 
Bénigne, que confessa baver escrit, se troba quasi am les mateixes 
paraules en els dos darrers capitols de la cronica gênerai de que 
parlem i en el primer capitol de la cronica del seu régnât, que, 
com ja se sab, tracta d'amdôs mateixos reis d'Aragô. No com- 
prenem com a ningù se li hagi ocorregut fer aqueixa confron- 
taciô. Sortint-nos del marc que ns hem traçât en aquest treball, 
solament en gracia a Timportancia dels textes, triem dos troços a 
Tatzar. 

Cronica gênerai Cronica de Père III 

Tengudes les corts, lo dit Rey en E continuant lo dit viatge> stant lo 

Jacme d'Arago sen vench a Tarra- dit rey En Jacme en Tarragona, que 

gona, e aquf près per muller dona près per muller dona Eliccen de Mun- 

Elisen de Muntcada, sor del noble cada, sor del dit noble Not de Mun- 

Not de Muntcada, lo dia de nadal en cada, lo dia de Nadal, aquell dia raa- 

lany de nostre senyor Deu i322.Een teix lo infant Nanfos nostre pare, 

aquell mateix dia Namfos fill seu, para el standart a Barcelona per lo dit 

para Testandart en Barcelona per lo viatgede Sardenya... 

fahedor viatge de Sardenya. . . En lo dit mes de niaig, lo dit 

En aquest mateix mes lo dit Namfos senyor infant Nanfôs parti de la ciu- 

parti de la ciutat de Barchinona ab 20 tat de Barcelona ab vint galères, e ab 



76 



J. MASSÔ TORRENTS 



galeas e ab molt altre navili de naus, 
quoques, e alires vexells per venir a 
Portfangôs bon hauia asignat dia de 
recullir a totes les companyes ; bon 
lo Rey en Jacme fo personalment e 
tots SOS fills e prélats, e ricbs homens 
de Catbalunya e d'Aragô e del Règne 
de Valencia. E aqui vencb lo noble 
en Francescb, almirall de 20 galeas 
qui^e^en armades en Valencia. E axi 
mateix bi vencb Nuguet de Totzô, 
almirall del Rey Sancbo de Mallor- 
cba, ab 20 galeas qui s'eren armades 
en les marines sues. E molt d'altra 
navili per portar cavalls, cavaliers, 
bomens de peu e apparellament de 
combatre. 

(Cronica gênerai, segons el Manuscrit 
C, foîi 68,) 



altre navili de naus e quoques e altres 
veixells par venir a Portfangôs, bon 
bavia assignat dia de recullir a totes 
les companyies ; bon lo senyor rey 
En Jaume fo personalment, e los 
infants fills seus e molts prélats e 
cavaliers e barons e altres molts ricbs 
homens del comtat de Catalunya e 
del règne de Aragô e del règne de 
Valencia. E aqui vencb lo noble En 
Francescb Carroç, almiral del senyor 
rey ab vint galères qui seren armades 
en Valencia : e semblantment bi 
vencb Huguet de Tozo almiral del 
rey En Sancbo de Mallorques ab vint 
galères qui seren armades en les 
maritimes del dit rey en Sancbo. 
Encara bic vengueren altres navilis, e 
moites naus e quoques e vexeills de 
la ciutat de Barcelona, axi mateix de 
la ciutat de Valencia^ de Mallorques, 
los quais lo dit senyor infant bavia 
fets noliejar per portar cavalls e cava- 
liers e barons e altres molts bomens 
de peu, e trabucbs e amesos e altres 
molts apparellaments de combatre. 

(Cronica de Père el Cerimoniôs, 
ediciô Bofarull, pp. 36.) 



Multiplicant els exemples podriem retrobar quasi sencers els 
dos darrers capitols de la Cronica gênerai en el primer capitol de 
la cronica den Père del Punyalet ; talment com si aquest rei, un 
cop acabada la seva cronica dels reis d'Arago i comtes de Barce- 
lona, sentint la pruija de deixar del seu régnât una cronica per 
l'estil de la que ell solia llegir del Conqueridor, hagués volgut 
començar-la tractant del seu avi i del seu pare, com per acabar 
d'imitar mes encara la cronica del mes illustre dels seus predeces- 
sors : per executar-ho, va refer, amplificant-los, els dos dar- 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 77 

rers capitols de la cronica que ja ténia escrita. Segons els 
documents publicats pel Sr. Hurtebise, ens consta que 1 rei va 
enviar en 1359, a l'abat de Poblet, un exemplar de les « Cro- 
niques dels Reys Daragô entro que nos començam a regnar les 
quais son en pergamî e scrites en lati » ; i que ja en 1349 duia 
escrita una partida de la seva cronica autobiografica i que volia 
continuar-la escrivint. 

Essent la cronica de que ns ocupem eixida de mans del rei, 
se comprèn que Is copistes la posessin davant la del seu propri 
régnât, aixi com la difusiô dels manuscrits i la seva traduccio al 
Uati i a l'aragonès, fêta fer aquesta pel mateix rei en 1372 com 
un obsequi al mestre Fernandez de Heredia. Perô també havia de 
contribuir a donar-li anomenada 1 fet de que no existia altra 
cronica gênerai dels reis d'Aragô tant compléta, com ja confes- 
sava el mateix rei, perquè les Gesta de Ripoll passaven molt 
per ait les gestes dels reis d'Arago ante unionem, i s'aturaven a 
Père 1 Gran en el seu text Uati refet. La nova cronica venia, 
doncs, a umplir un buid. 

Quines devien esser les croniques ystorias entigues qui contenen 
veritat, d'ont el rei va treure la seva obra ? En lo réfèrent alcomtat 
de BarceLona, no begué en altra font que en les Gesta comitutn 
Barcinonensium : no cal mes que Uegir-la. Per lo que toca a Aragô, 
potser podria haver-se servit d'alguna cronica, ignorada, redac- 
tada pels monjos de Sant Joan de la Penya, perô no n sabem res 
El rei era afectat a citar les sèves fonts i obre la cronica am la 
coneguda frase : Segons que havem legit en molts libres. Després de 
la desfeta del rei don Rodrigo, afegeix : « segons que les cano- 
niques de Castella ho dien pus largament en altre volum del libre 
bon a sment de la dita batalla y> (foli 17 v° del ms. C) \ Parlant 



I. Segons rinventari dels bens mobles del rei Martf, de 1410, en la Revtu 
Hispanique, XII, en la llibreria del rei d' Aragô hi havien « Croniques de 
Castella », num. 208, « La Sagona part de les Croniques de Spanya », num. 
173, i « La terça part de la gran Cronica de Spanya », num. 176. El num. 172, 
« Istorias de Castella », degué adquirir-se en temps de Joan I o de Martf. 



78 J. MASSÔ TORRENTS 



de Tedificaciô de Sant Joan de la Penya per Vot i Feliu, esmenta 
que « Deus los appellà al règne celestial, segons que pus larga- 
ment escontengut en lur vida » (fol. 18 v**) ^ Tractant delrei 
Ramirl, diu que « rahonable cosa es que daquest e de sos succe- 
hidors que sens nuia regnaren en Aragô, canonicas jassam sens de 
nengunaltra adiciô » (fol. 25). Usasovint les frases « es atrobat », 
« diu se », « en veritat vos dehim » i alguna observaciô que ns 
fa pensar en el Cerimoniôs que apareix en les cartes, com la 
segûent : « jatsesia quel dit comte SifFre bagués germa Noliba 
Cabreta, comte de Besuldù e de Serdanya qui, segons versem- 
blant, deguera mills succehir al dit comte Siffre en lo dit comtat 
de Barchinona que no son cosingerma en Borrell. Empero no 
sabem la rahô per que s feu, per que axi com trobam en escrit ho 
notificam » (fol. 32 v°). Diverses vegades se refereix a altres 
passatges de la mateixa cronica : « segons que dessus havem 
recomptât », segons que davall recomptarem pus largament », 
« segons que per avant hoirets », o remet a la vida que ha fet o 
farà de tal o tal personatge. 

Passem ara en revista Is manuscrits que ns han conservât 
aquesta obra. 

A. Es el 2-1-2 de la Biblioteca Real del palau a Madrid, des- 
crita detalladament pel Sr. R. Menéndez Pidal *. Te 66 folis de 
277 X 210 mm., tots de pergamî, escrits a mitjan xiv^" segle, a 
dues columnes, exceptuat el recto del primer foli, que es orlat i 
miniaturat am figures de sis angels, quatre profetes, i Sant Jordi 
deslliurant la donzella del drac ; dos escuts, el de les barres i la 
creu d'Inyigo Aresta ; i dos pagons i un gall. Hi ha també minia- 



1. Sobre aquesta font i alguna altra vegi-s l'ediciô de la Cronica de San Juan 
de la Pena (Çaragoça, 1876), p. xi; i Llabrés, loc. cit., p. 9. 

2. Catdlogo de la Real Biblioteca. Manuscritos. Crônicas générales descritas par 
Ramôn Menénde^ Pidal, con Idminas hechas sobre fotografias del conde de Bernar, 
Madrid : MDCCCXCVIII. Nuni 17. En 1887, que m'ocupava en la confecciô 
d'un cataleg dels manuscrits catalans d'aquest deposit, no vaig veure aquest. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 79 

tura en els folis 17 v** i 25, la primera de les quais reprodueix el 
Sr. Menéndez Pidal. Tôt fa pensar que aquest manuscrit es el 
que 1 rei Père del Punyalet va trametre a Ripoll en 1366. Es 
el mes antic de la cronica, i el seu aspecte recorda 1 de la 
Cronica de Jaume I fet fer per ordre del mateix rei en Père ; el 
text es complet i acaba am la mort d'Alfons el Bénigne 
de la manera acostumada ; sembla que Is monjos de Ripoll, 
exécutant el desig manifestât pel rei en la carta de que 
hem parlât, continuaren el régnât de Père i el de Joan I, que 
apareixen escrits am lletra de les darreries del segle. Encara que 
un ex-libris fassi constar que porta 1 numéro 83 « de la Biblio- 
theca del Colegio May or de Cuenca », s'hi veuen très notes de 
preses d'habit a Ripoll de ma del segle XVI^ En un estudi que 
no trigarà a publicar el Sr. Gonzalez Hurtebise, se prôvarà 
l'afecte que en Père III duia a la memoria d'Inyigo Aresta, a 
qui ténia per primer rei d'Aragô ; aquest afecte explica que en la 
orla d'aquest notable manuscrit posi la seva creu al costat de les 
barres, senyal real de la casa d'Aragô al moment d'escriure-s el 
Uibre. En les fulles preliminars hi ha un calendari del xiv*"* segle 
que porta Is anys del cicle solar desde M .XLIIII a M.CCCCXLVIII, 
anant en tinta vermella lany M.CCCLII. Una fulla porta escrita, 
am la mateixa lletra del text, el titol <» Croniques dels reys darago 
e dels comtes de barchelona ». Comença aixi la cronica : « De 
la poblacio despanya e per que hac nom axi. Segons que hauem 
lest en molts libres lo primer hom que s pobla en espanya hac 
nomTubal... » Acaba al foli 64 v*", col. i* : « E fon soterraten lo 
monestir dels frares menors de la dita ciutat. E puys fo trelladat 
en lo monestir dels frares menors de la ciutat de Leyda ». 
Segueix tôt seguit en lletra un xic posterior : « Iste fuit cogno- 
minatus benignus ex eo quod fuit curialis in uerbis z familiari- 
tate eius subditis quod tanquam socius erat eis ». Després 
segueixen les croniquetes de Père III i de Joan I, que acaben al 
fol. 66 v°, col. 2*, amb els mots : « E mori en lo loch de toxaen 
ampurda a xviiij° dias de maig del any. M° CGC. LXXXXVP E 



80 J. MASSÔ TORRENTS 



fo soterrat en la Seu de barchelona e puys treladat en lo Monas- 
tir de poblet ». Com que tenim aquest pel text millor i enviât 
pel mateix rei a Ripoll, aquest es el que ha de servir de model 
a Tediciô que tant convé que s fassi. 

B. Es el G. 120 de la Biblioteca Nacional de Madrid, que 
varem descriure en el nostre cataleg dels manuscrits catalans 
d'aquell deposit'. Es escrit sobre 64 folis de pergami a les dar- 
reries del xiv®" segle. En temps del cronista Carbonell se tro- 
bava aquest manuscrit en TArxiu de la Corona d'Aragô, aixi 
com en temps de l'Arxiver Antoni Viladamor (1553), també 
cronista : den Carbonell hi ha notes d aquelles am les quais solia 
empastifar tots els Uibres que li venien a les mans, fossin sens o 
dels altres ; den Viladamor no hi ha sinô la firma en les guardes 
finals. Segons una propria declaraciô, en 1621 era en mans de 
D. Gaspar Galceran Pinôs, comte de Guimerà. Aquest manuscrit 
ens dôna una lliçô un xic diferent de la cronica, perô que no pro- 
cedeix d'una redacciô distinta de A ; les variants son de détail i 
s'hi noten alguns escursaments : la primera apareix en el titol i 
en la forma de la tercera persona legit en Hoc de lest : « Cro- 
niques de totes les nacions qui s poblaren en Espanya E après de 
totes las nacions que y vengren tro al Rey Rodrigo, qui fon lo 
derrer Rey de la nacio dels gots en Espanya e en après dels Reys 
darago e del Comtes de Barcelona. Segons que havem legit en 
molts libres, lo prinier hom qui s pobla en Espanya havia nom 
Tubal... » Acaba am la mort d'Alfons el Bénigne : « E fon soter- 
rat en lo monestir del ffrares menors de la ciutat de Leyda ». 

C. Es el manuscrit 92-6-12 de l'Uni versitat de Valencia que 
hem descrit en l'article anterior, am la mateixa Uetra désignât. 
La cronica que estudiem segueix a unes croniques de Sicilia i 
precedeix a la del régnât de Père 1 Cerimonios. Va desde 1 foli 
XIII (mes propriament desde 1 xv) al lxxi. El text s'acosta al 

I. Manuscrits Catalans de la Biblioteca Nacional de Madrid, (Bsircclona, 1896), 
num. XLII. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 8l 

de A, i comença aixi : « Del primer hom qui pobla Spanya. 
Segons que havem lest en molts libres lo primer [hom] que 
pobla en Spanya hac nom Tubal... », i acaba : « E fon soterrat 
en lo monestir de les menoretes a la dita ciutat E puys fon tras- 
ladat en lo monestir de les menoretes de leyda la ciutat. E 
governa son Régna e contats 8 anys ». Ja hem dit que s tracta 
d'una copia d'ultims del xv^" segle. Les croniquetes afegides de 
Père III i de Joan I no tenen res que veure am les de A ; a mes 
s'ha continuât la del rei Marti. La circumstancia d'esser prece- 
dida aquesta cronica d'una altra de Sicilia, ha fet creure al Sr. 
Llabrés que tôt fos obra den DescoU'. 

D. Es el del Seminari de Barcelona que en l'article précèdent 
hem senyalat ani la mateixa lletra. Es també escrit al segle xv* i, 
lo mateix que en C, precedeix a la cronica del régnât del Ceri- 
monios. La cronica gênerai obra 1 Uibre i abraça desde 1 foli i 
fins al Lxxxiiii v°, seguint el text de B. Els dos primers folis son 
ocupats per la taula, i en el terç comença d'aquesta manera : 
« Croniques de totes les nacions quis poblaren en Spanya hi 
après de totes les altres nacions que hi vengueren tro al Rey 
d arago ; qui fou lo darrer Rey de la nacio dels gots en Spanya 
hi en après dels Reys darago e dels comptes de Barcelona. Segons 
que avem legit en molts libres lo primer qui s pobla en Spanya 
avia nom Tubal... » Acaba am la mort del pare del rei Ceri- 
moniôs : « e fou soterrat en lo monestir dels frares menors de 
la ciutat de Leyda » . Una part del primer capitol fou publi- 
cada pel Sr. Antoni de Bofarull, servint-se d'aquest manus- 
crit *. 

E. El Sr. Don Joaquim Traggia, en la seva Ilustracion del rey- 
nado de don Ramiro II de Aragon % descriu un manuscrit que 



1. Op. cit., p. 12. 

2. EstiidioSy sistema gramatical y crestomatia de la Lengiia catalana (Barce- 
lona, 1864), p. 161. 

3. En las Memorias de la Real Academia delà Historia^ t. III (Madrid, 1799), 
pp. 551 i 562. 



82 J. MASSÔ TORRENTS 



Fr, Mateu Suman, de Çarngoça, va recullir de les deixalles d'un 
cclesiastic i que després va regalar al monastir de Sant Joan de 
la Piiiya : ara no se sab ont ha anat a raure. Ténia 38 folis i duia 
a la fi l nom de Tescrivent : « Michael Marcus vocatur qui 
scripsit.... » ; 1 titol era aixi : « Rubrice coroniquar Regnum 
Aragonie, et comiium Barcinonensi ». El Sr. R. Menéndez 
Pidal* ha comprovat els troços donats per Traggia amb el 
manuscrit A i els ha trobat exactes. Traggia es l'autor que pri- 
mer va olorar que 1 text català era l'original. 
-F. El Sr. R. Menéndez Pidal ^ descriu el manuscrit 2-LI-1 
de la Biblioteca del Palau Real que conté una versiô catalana 
treta de la llatina, fêta mes tart de 1460 per en Gaspar Tala- 
nianca. El proieg del traductor, que s troba cusit després del foli 
32, explica que 1 cavalier Talamanca, en ocasiô de trobar-se a 
Koma per espai d'uns très mesos, en embaixada del seu senyor el 
rei de Sicilia Ferran de Napols, topà am la cronica llatina tôt exa- 
minant els 1 libres del cardenal Rodrigo de Borja, mes tart papa 
Alexandre VI, i, després de fullejar-la, va demanar pera traduir- 
la, enduent-se-la a casa seva. El manuscrit, en paper de 275 X 
204 mm., té 64 foiis, sensé aquest del proieg, que s troba fora 
del seii Hoc, mancant-n'hi 17 al principi. Comença al fol. 18 : 
t« de la dita ciutat de Osca per veure de quina part li poria dar 
lo conbat. . . » Acaba al foli 81 : « e après per son fill lo Rey don 
pédro de Àrago fo trasladat al monestir de frares menors de la 
ciutat de leyda e fo lany Mil CGC LXVI1IJ° ». Gom la major 
part de manuscrits Uatins, fa constar aquest que n'es traduit, 
que fou en Père III qui féu la traslaciô del cadavre del seu 
pare, com també 1 segûent. 

G. Es el que a la Biblioteca Nacional de Madrid porta la cota 
G. 17 (ara n° 1814), que se sépara en molts indrets bastant del 
text de la cronica. Té la particularitat d'esser escrita en castellà 



1. Op. cit., p. 61. 

2. Op. cit., num. iS, 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 83 

fins al començament del régnât de Père 1 Gran, desde on con- 
tinua en català fins a la fi, com si Tautor hagués ensajat de 
traduir Tobra al castellà i al bo de la feina se n'hagués can- 
çat. Perô 1 mateix text català s'aparta un xic dels demés textes i 
segueix mes d'aprop al text llati publicat, perô anib interpola- 
cions. El manuscrit es del xv*^" segle i té 207 folis de paper, 
mancant-n'hi algun al principi. Comença en castellà : « Quando 
Ercoles entro en Spana edifico villas y castillos y specialmente 
edifico Balaguer. . . » Se torna c?talà desde 1 foli clxxx, am 
les paraules : « E mes seya lo dit rey Caries e los francesos 
oppremien e faeren moites injuries e vilanies als nobles e cava- 
liers e populars de Sicilia. . . » Acaba al foli ccvij : «E puis 
fonch transladat al monestir de frares menors de la ciutat de 
Leyda a xvij dias de abril del any M. CCCLXVIIIJ. per son 
fiU Rey en Père. Qui scripsit scribat semper cum domino* 
vivat ». Al verso d'aquest foli hi ha escrita una columna en 
castellà, no réfèrent a la cronica, i després, am lletra del segle 
XVII*, se llegeix : « Juan Frances, de Barcelona, fata en cas- 
tellano ». Aquesta nota va induir-ns*, sensé fonament, a 
crcure que la que aquest manuscrit contenia era la cronica de 
voan Francesch, que aleshores desconeixiem. Malgrat algunes 
Jariants, no cal dubtar que s tracta de la mateixa cronica 
dita de Sant Joan de la Penya, la quai se segueix constant- 
ment, sobre tôt en la part catalana. Podria esser que aquesta 
fos una nova versiô del text llati, distinta de la de F, perô no 
es probable. 

El mateix rei en Père dévia fer-se traduir la seva obra al 
llati ;sabem que aquesta traducciô ja estava llesta en 1359, en 
que la trametia a l'abat de Poblet. No es de pensar que 1 mateix 
rei estes en el cas d'escriure-la en llati, quan escriu en vulgar 
la cronica del seu régnât i en vulgar fa escriure la grossa compi- 
laciô de, Fra Jacme Domenec. El Sr. Llabrés interpréta un 

I . Manuscrits catalans de la Biblioteca Nacionaî de Madrid. Num. XLIII, p. 162 . 



1 



84 ■ J' MASSÔ TORRENTS 



document que publica de Joan I endreçat a l'abat de Sant Joan 
de la Penya, en el sentit de que Is monjos d'aquest monastir ara- 
gonès foren els encarregats de fer la versiô Uatina. 

Ens consta que 1 Cerimoniôs regalà un exemplar de la traducciô 
llatina al monastir de Poblet en 1359, i un altre, no sabem 
si català o llati, al bisbe de Valencia en 1372. En la llibreria 
dels reis d'Aragô, segons Tlnventari dels bens mobles del rei 
Marti de 1410', n'hihavia també un altre que duia 1 titol « Cro- 
nice Regum Aragonum et comitum Barchinone », que comen- 
çava « Secundum ea que in diversis libris » i acabava « Regem 
Petrum ». En Traggia descriu els dos exemplars, l'un en paper 
i laltre en pergami, que s guardaven al monastir de Sant 
Joan de la Penya, i dôna les notes posades de ma den Zurita 
i den Blancas i fa un xic l'historia de llurs possessors segurs 
i probables : no se sab ara on se troben *. Havent desaparegut 
aquests diversos codices de la versiô llatina, i no havent-se 
pogut utilisar pera l'ediciô de 1876 sinô copies modernes (la 
F-72 de la Biblioteca Nacional i la A- 17 de l'Academia de 
THistoria, a Madrid), dono aqui una lleugera noticia de dos 
altres manuscrits, els mes vells per ara que contenen el text 
llatî i no sabem que hagin sigut descrits. 

A', del quai alguns autors han senyalat l'existencia, se troba 
en la Biblioteca capitolar de la Seu valentina. Es tôt escrit 
sobre pergami de 340 X 250 mm. en lletra grossai bonica de la 
primera meitat del segle xv^; caplletres blaves o vermelles, al 
foli I una S grossa i de bona ma. Té lxxx folis marcats que con- 
tenen la Cronica sencera, sensé quatre folis preliminars que con- 
tenen un arbre généalogie dels senyors i reis de Sicilia « Incipiendo 
a Ruberto bistardi et Rogerio fratribus eius, pjr tractando usque 
ad Serenissimum dominum Martinum Regem Sicilie quartum 
decimum et primogenitum Regni Aragonum ». Acaba am la 



1. Revue Hispanique, XII, p. 418, nuin. 25. 

2. Op. cit., p. 552. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 85 

mort d'aquest en 1409 i segueix una nota am la declaraciô de 
Joana de Napols, adoptant com fill i hereu a Alfons V d'Aragô en 
142 1. El 3 prel. conté la mbrica de la Cronica i el segùent una 
« Genologia Regum aragonum et comitum Barchinone », de 
lletra bastant posterior, que acaba am Joan II ; el verso esta en 
blanc. Comença propriament la cronica al foli 1 d'aquesta manera : 
« VndequeTuball fuit primus qui populauit se in spanîa. Secun- 
dum ea que in diuersis libris legimus Primus homo qui se popu- 
lauit in Spania vocatus fuit Tu bal... ». Acaba al verso del darrer 
foli : « Et sepultus in mcnasterio fratrem minorum barchinone. 
Et postea fuit translatus ad monasterium fratrem minorum ciui- 
tates Ilerde xvii. die aprilis. Anno a natiuita domini Millesimo 
CGC® sexentesimo nono per suum filio Regem petrum. Deo gra- 
cias. Ffinito libro sit laus gloria Christo. Amen ». Un altre ma- 
nuscrit semblant an aquest havia format part de la biblioteca den 
Zurita, segons Donner, Progresos Je la Historia en el Reyno de Ara- 
gon (Çaragoça, léSo, p. 63). 

B'. Es el manuscrit 15-2-9 de la Biblioteca Provincial Univer- 
sitaria de Barcelona. Sens dubte per una mala inteligencia 1 
cataleg manuscrit senyala un Cronicon Rivipullense en Hoc de 
una copia sensé valor de la cronica de que parlem, que abraça Is 
darrers 1 5 folis d'aquest groixut i espès manuscrit tôt de ma de 
Fra Esteve Rollà, de Torde dels predicadors, envers l'any 1500. 
En la mateixa Biblioteca se conserven altres borradors del 
mateix curiôs frare(sign. t 5-2-10 a 12), un dels quais porta l'ex- 
plicit : « Fuit scriptum hoc opus per me fratrem Stephani 
Rollan ordinis predicatorum et consumatum xx. mensis novem- 
bris anno domine Incarnacionis M°D°I°. Mémento mei Deus in 
bonum ». La copia esta plena d'interpolacions de fr. Rollà, qui s 
diu abreujador de les croniques que comencen aixi : « Incipiunt 
cronice regum Aragonum et comitum Barchinone et populacio- 
nis Hyspanie. Secundum que legimus in multis et diversis libris 
et cronicis primus qui populavit hyspania dictus est Tubal qui 
fuit filius Jàphet et nepos Noe... » Acaba allargaçada fins a la 



86 J. MASSO TORRENTS 



mort de Joan II i Texaltaçiô a la cadira real de Ferran el Catolic, 
i tôt seguit el segùent explicit : « Ad honorem Dei et gloriam et 
preconium excellentissimorum reguni Aragonum et comitum 
barchinone et nacionis nostre inclite Cathalane expliciunt cronice 
ipsorum abreviate per fratris Stephanus RoUam ordinis predicato- 
rum ». Les afegidures consisteixen principalment en citacionsden 
Tomich i en Tintrusiô d'algunes llegendes com la d'Otger Catalon. 
El manuscrit té en conjunt 243 folis sens marcar, de 304 X 
218 mm., icomprèn copies d obres de Sant Antoni de Florencia, 
Marti de Polonya, Vicens de Beauvais i fragments d'alguna cro- 
nica local intéressant. 

Latraducciô ^ragonesa, en 1372, la fa fer el mateix en Père III 
(IV d'Aragô), com un obsequi al castellà d'Amposta, fra Fernan- 
dez de Heredia, el quai les nécessita va pera incluir-la en les Cro- 
niques d'Espanya que estava treballant ^ La retrobem enllnven- 
tari dels bens mobles del rei Marti *. Era tôt escrit en pergamins 
i duia 1 titol « Croniques del Rey d*Aragô », i començava 
« Segunt que havemus leido », i acabava per Testil del text llatî 
« El Rey Don Pedro ». Malgrat el titol, un altre llibre de la biblio- 
teca reial fa pensar en el text aragonès, perô sens dubte deu trac- 
tar-se d'alguna cronica castellana que, per ara, no ns ha arribat : 
el llibre s titolava « Canoniques del Rey de Castellà ' », començava 
« Segunt queleyemus », i acabava « de M. CGC. XX VII Jany os ». Ara 
no s coneix altre manuscrit de la traducciô aragonesa que una 
copia de ma del xvi*"" segle que s conserva en la Biblioteca Nacio- 
nal de Madrid, G. 119, que es la que va utilisar-se en Tediciô. 
Ocupa 93 folis i té algunes déplorables Uacunes que en Tediciô 
s'ompliren en castellà traduint del text Uati ; comença : « Segunt 
que havemos leydo en muytos libros el primero hombre que se 



1. Gonzalez Hurtebise, op. cit., en la Revisia de Btbliografia catàlana, 
1904, p. 198. 

2. Revue Hispanique, XII, p. 448, num. 246. 

3. Id. id., p. 424, num. 72. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 87 

poblo en Espana havia nombre Tubal... », i acaba am la mort 
d'Alfons el Bénigne, sensé constar la data de la trasiaciô del 
cadavre, fêta pel seu fiU, d'aquesta manera, « et fue soterrado en 
el monesterio de los freyres menores de la dita ciudat et despues 
fue trasiatado en el monesterio de los freyres menores de la ciu- 
dat de Lerida ». 

L'ediciô del text català, sens dubte l'original i el mes intéressant 
de tots, esta encara per fer. Les traduccions llatina i aragonesa 
s'imprimiren en el volum primer de la collecciô de li Diputaciô de 
Çaragoça, amb aquest titol : Historia de la Corona de Aragon (la 
tms antigua de qiie se tiene noticia) conocida generalmente con el 
nombre de Crônica de San Juan de la Pena, impresa ahora por pri- 
mera ve;( y publicada por la Excelentisivia Diputacion Provincial de 
Zarago:(a. Zarago^a^ Imprenta del Hospicio, iSyé. Va esser fêta la 
introducciô, en la que s confonen mes encara alguns conceptes 
dcls cronistes aragonesos sensé que s'aporti un sol dato nou, per 
D. Tomas Ximenez de Embun; els textes llati i ar.jgonès van 
publicats de costat. 

2. Francesch, Libre de les nobleses 
dels reys. 

Se pot ben dif que aquesta cronica es desconeguda perquè no s 
té idea del scu contingut. Nicolau Antonio, en sa Bibliotheca 
hispana vêtus ', va donar noticia d'un manuscrit de la biblioteca 
del marques . de Mondéjar a Madrid, reproduint el titol amb 
algunes errades évidents. No sabem aquest manuscrit ont ha anat 
a raure a bores d'ara, perô hem pogut examinar el que s conserva 
a la rica biblioteca de Dalmases a Barcelona, que, sensé cap fona- 
meht, esmenta en Torres Amat * com resumit. Aquest manuscrit 



1. T. II, p. 242. 

2. Memorias para ayudar d fortnar un Diccionario critico de los Escriiores 
Catalanes (Barcelona, 1836), p. 266. 



88 J. MASSÔ TORRENTS 



es el mateix que va veure n'Esteve de Corbera * en poder del 
senyor d'Anyer, suposant-lo provinent del castell d'Oleta, per- 
que porta en una guarda la nota segùent : « Vuy aïs 4 de noembre 
1618 lo Sr. tomas de banyuls Sr. de aner me a dexat lo présent 
llibre a my Alexandre de Cartellà per a quel dexas veure al doc- 
tor Jeronim pujades y Uegit que ley tornas. Ioan Franges de 
Barcelona. m°. » De manera que qui primer ha parlât de l*au- 
tor i de Tobra, completament inedita, fou en Corbera. 

No tenim noticia de cap document que faci referencia an en 
Francesch, ni tampoc el començament de Tobra justifica que fos 
Joan el seu nom de fonts. Comença aixi : « En nom de nostre 
senyor Jhesu christ Salvador he redemptor del humanal linatge e 
de la beneyta nostra dona sancta maria e de la verge Martir sancta 
eularia governadora e defenedora de la molt noble ciutat de bar- 
selona; la cal ciutat es cap e comensament de catelunya. Com sia 
cose natural que tota persona desige saber e hoyr nobles fets, per 
raho dasso lo Francesch comens a dichtar e ordonar questa hobra 
la cal es appellade libre de les nobleses dels Reys, s(3 es, dels nobles 
fetse valenties e cavelleries que feren en fet darmes e de conquestes 
Reys e comtes e cavaliers e valents servents e nobles barons ; per- 
que Comens assi a parlar del primer Rey qui hanch fo al mon lo 
cal avienom ambrot Senyor de troya ». 

Uobra den Francesch apareix dividida en 503^ capitols sensé 
numerar; totsels que no tracten de Catalunya o dels reis d'Aragô 
fins a Alfons el Bénigne, que es on satura la cronica, en gênerai 
curtegen, agafant poques vegadas l'espai dun foli; perô quan 
Tautor tracta de lo de casa i s'acosta al temps en que escriu arriba 
a esser devegades molt extens. La seva manera habituai d'ence- 
tar els capitols es Diu la Istoria o Devets saber, o, quan copia an 
en Muntaner (que es quasi sempre envers la fi), reritat es; 
perô no hem vist mai que citi cap autor ni cap obra. L'estudi de 



1. Catahma iUvstrada (Nâpoh, 16} 8), p. 250. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 89 

les fonts on va heure fora dels mes intéressants pera aclarir les 
influencies i entrada a Catalunya dels poèmes i de les Uegendes 
franceses. En Francesch pren gust en contar, i la seva cronica 
sembla per moments un llibre de cavalleries. Comença parlant 
« del primer Rey qui hanc fo al mon e dels altres, qui vengren 
après», amies Uegendes mig-evals de les fundacions de Troya i 
Roma i de la destrucciô de la primera i la partida d'Ercul cap a 
Sicilia i la fundaciô per ell de ciutats a la Toscana, a la Llombar- 
dia i a Espanya, ont edifica « dos Siutats, so es, Calis e Terassona » ; 
Uiga rheroe am les fundacions fabuloses de la Seu d'Urgell, 
Vich i Barcelona, on mor. Després emprèn les croniques llegen- 
daries dels reis de França merovingis, interrompent-les ami la del 
rei Vamba ; de Taixecament de Pelagi, seguit d'un capitol que 
titula Perque son los catalans apellats caielans e don ixen, on inserta 
(potser per primera vegada en els nostres llibres) la llegenda del 
castell Catalô, situât a Gascunya, que té un cavalier que am sa 
companya conquesta Barcelona ; el nom d'aquest cavalier i el dels 
seus cpmpanys, qfUe s tornen nou varons de la fama, no apareixen 
en les nostres croniques fins entrât el xv*''* segle, am tots els aires 
d'esser forjada la llegenda amb intèrès nobiliari. En Francesch fa 
cara d'escriure en el xiv*° segle, encara que am bastanta posterio- 
ritat a la relaciô de la coronaciô d'Alfons el Bénigne, am la quai 
acaba 1 llibre, emmanllevant-la an en Muntaner. Segueix am molt 
détail la gesta de Carlemany, de RoUan, d'Oliver, de Turpi i 
demés heroes del cicle carlovingi ; l'historia d'Amich i Melis ; les 
relacions de Ledovic am Barcelona i la fundaciô del comtat. 
Emprèn després a tractar del comtat de Barcelona i dels demés 
comtats catalans, i no s'oblida de pendre an en Desclot la llegenda 
de la deslliurança de Temperadriu d'Alamanya, falsament incul- 
pada, pel comte Ramon Berenguer, que ocupa dèu capitols; 
abraçant-ne cent vuitanta tôt lo près o inspirât en les Uegendes 
carlovingies. Passa depressa Is reis d'Aragô ante unionem, perô 
desd'aquest punt endavant els dedica mes de trescents capitols, 
justament els mes llargs. Tracta am certa extensiô de Jaume I, 



90 J. MASSÔ TORRENTS 



i treu molt de Desclot en lo que pertoca a Père 1 Gran ; s'entreté 
Uargament a tractar dels assumptes de Sicilia ; en lo refirent a la 
companyia d'Orient copia capitols sencers den Muntaner sensé 
altra modificaciô que posar-Io en tercera persona. Aixi mateix els 
capitols que tracten de la vida i mort de Jaume II i de la corona- 
cio del seu fiU (que es el darrer) no son mes que una parafrasi 
dels ultims capitols de la cronica den Ramon Muntaner. 

El manuscrit que hem utilisât se troba, com hem dit, en la 
biblioteca particular de casa Dalmases, de Barcelona, formada en 
gran partida per l'erudit en Pau Ignasi de Dalmases i Ros ' ; porta 1 
numéro 1 1 1 en un cataleg provisional ; es escrit a tota plana en 
la primera meitat del xv*" segle, sobre paper de 295 X 212 mm. 
Té 15 folis preliminars de taula sensé marcar, i cccxii folis de 
text, en el quai no s'han escrit en vermellô els epigrafs dels capi- 
tols que s troben tots complets en la taula. Aquesta comença aixi : 
« Rubrica del libre apellat de les nobleses e proeses dels Reys e 
dels nobles barons, e en especial parle dels fets de Caries 
Maynes Rey de France hi Emperador de Roma e de Alamanya, 
e de altres singulars fets ». El recto del primer foli del text porta 
una orla que al marge exterior té un guerrer sostenint un escut de 
dos puigs flordelisats partits per una banda i un juglar en 
actitut de tocar una arpeta ; als marges superior i inferior, aus ; 
tôt toscament dibuixat, amb escasses taques de color. Després de 
la mena de proleg que hem transcrit, es aixi 1 capitol primer : 
« Deuets saber que despuys que nostra senyor deu ach créât lo 
mon hen lo quai corria hom dels temps passats dos milia ce iiij 
anys, he asso fou abans que nostra senyor Jhesu Christ vingues 
en la verge maria, Nambrot fo lo primer Rey qui anch fo en lo 
mon lo quai era de edat de xxvij anys, so es assaber, en la 
Ciut[at] de Babilonia, lo quai près muller e hac ne .viii. fiUs los 
cals agueren nom : lo primer Bivero, lo segon Cres, e los altres 



n 



I. Mort en 1718. Torres Amat, op. cit., p. 195. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 9I 

fills moriren pocs ; lo cal nembrot régna .Ix. anys e. vi. mesos ». 
Tots els capitols comencen am caplletra vermella o blava alter- 
nades. Pera que millor puga establir-se la comparaciô amb en 
Muntaner, dono 1 titol dels cinc darrers capitols : 
« Com la senyora Infanta, muller del senyor Infant, passa 

desta vida. 
Com lo Senyor Rey en Jachme darago mori. 
Com lo Senyor Rey Namfos desUibera coronarse en Saragossa a 

la festa de pasca e com hi vengren los barons dessa terra. 
Com lo senyor Rey Namfos, per honrar la festa de la sua coro- 

nacio, feu molts cauallers e molts nobles e los dona molts 

dons e moites gracias, eh ell mateix se feu caualler. 
Com lo senyor Rey Namfos, près la corona e de les Sarimonies e 

festes que y foren fêtes aquell dia de la sua coronacio e de la 

sua cauellêria. » 

Aquest darrer capitol comença aixi al capdavall del foli cccxx° v° : 
« Ara vos vull comtar que com lo Senyor Rey Namfos près la 
corona e caualleria, en quina manera uench lo dissapte de pascha 
vetUar a la esgleya de sent saluador, qui es la Seu de Saragossa... » 
Compari-s aquest començament amb el del capitol penultim den 
Muntaner. I/obra den Francesch acaba al foli cccxii d'aquesta 
manera, que recorda també força l final de la den Muntaner : « he 
veus aquest glorios Rey com alegra tots sos sotmesos lo jorn de 
pascha qui estauen trists per la mort de son pare lo Rey en 
Jàchme, e, axi com Jhesu Christ alegra los seus apostols e dexebles 
lo jorn de pascha per la sua resurrechsio, axi aquest Rey conforta 
SOS vassalls lo jorn de pascha ». Com que 1 text acaba molt arran 
de la plana i fa pensar que pugui continuar, dues mans dife- 
rentes de les darreries del xvi*" segle hi posaren aquestes notes : 
Lo Rey it Alonso iiij mori en Bar""^ a ^ de Febrer. ijjj », « Fin » 
i « esta cabal este libre ». 



92 J. MASSÔ TORRENTS 



3. Fra Jaume Domenech, Compendi historial, 

Aquesta es una altra obra, que potser no s'arribà a completar, 
deguda a l'incansable activitat literaria den Père 1 Cerimoniôs ', 
EU treballava ja desde Tany 1349 en la cronica dels sens propris 
fets, i ténia acabada en 1459 la cronica gênerai dels reis d'Aragô, 
perô volia encara una cronica universal escrita en el nostre vulgar 
i va encarregar aquesta grossa tasca a fra Jacme Domenech, 
inquisidor de Mallorca. Sembla que aquesta obra va començar-la 
a Perpinyà envers 1360. Dotze anys mes tart el rei demana que s 
rellevi d'assistir al capitol gênerai al religios e amat nostre 
Mestre Jacme Domenech, enquisidor de Mallorches », perquè 
« a instencia e prechs nostres ha em parada de fer una obra de .1. 
libre la quai nos tenim fort a cor e veem que s hauria a leguiar » 
si no pogués deixar d'acudir-hi *. En Domenech era mort en 
1386, perquè en lletra de 4 de juliol el rei encarrega a fra 
Antoni de Genebreda que « complesca la obra del Compendi isto- 
rial » començat per « Jacme Domenech, quondam » ^ 

En Villanueva + va veure en el couvent de Predicadors de 
Valencia dos volums manuscrits contenint la primera i segona 
part del Compendi^ que tôt just arriben a la concepciô de Crist, i que 
no son en gran part sinô tretes del Spéculum Historiale de Vicens 
de Beauvais. Perô en Villanueva no Is descriu, com tampoc 
la terça part, arribant a Tany 626, que va veure en la biblioteca 
del Carme descalç de Barcelona K No sabem on s6n ara, ni Is 



1. El Sr. Rubiô y Lluch, en un llibre que esta imprimint (Documents sobre Ja 
cultiira litererara catalana en el XIV^^ ^<^^0> porta mes de cent documents lite- 
raris d'aquest rei. 

2. Arxiu de la Corona d'Aragô, registre 1234, foli 13. El document 
no porta data ; el précèdent es de 17 Marc 1372 i el segùent es del 23 dels 
mateixos mes i any. 

3. Arxiu de la Corona d'Aragô, registre 1109, fol. 76. 

4. Viaje îitenirio, t. IV, p. 141 

5. Id. id., t. XVIII, p. 233. Bover, Biblioteca de Escritores Baléares (PsAm^iy 
1868), p. 248, no fa sinô copiar lo den Villanueva. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 93 

dos de Valencia ni 1 de Barcelona. En la Biblioteca Nacional de 
Paris, esp. i8é, hi ha una copia de la segona part fêta al segle 
XVIII ^ El titol d'aquesta copia es aixi : « Resumen historial o 
compilaciô abreviada de les historiés quasi de tota Europa, e de 
algunes de Assia, e de Africa fins al Reyne de el Rey En Père el 
Quart de Aragô : que de manament de dit Seiiyor Rey escrigué 
lo Révèrent Pare Frare Jaume Domenec, Mestre en Theologia, 
Inquisidor de Mallorca Ord. Pred. » 

No ns consta 1 punt ont en Domenech va deixar la tasca al 
morir, ni si en Genebreda, el conegut traductor de Boeci, empren- 
gué la continuaciô i si va completar Tobra. La consideraciô de que 1 
Compendi, un cop llest, havia d'abraçar fins al régnât del Cere- 
moniôs es la sola que ns l'ha fet incloure en el présent estudi ^. 

4. Croniques de Sicilia. 

L'historia de Sicilia era tant lligada a la casa d'Aragô desde 
1282, que s comprèn que Is nostres reis ne volguessin estar infor- 
mats. No hi ha dubte que algunes croniques catalanes se degueren 
escriure, estimulades pels mateixos reis, que per ara hem de con- 
siderar perdudes. 

Diu en Muntaner parlant de les conquestes fêtes en la Cala- 
bria : vi E negu no s maravell com axi en suma vos parle d'aquestes 
grans conquestes, per ço com ho fas, com ja n son feyts libres qui 
pàrticularment parlen de cascuns d'aquests lochs com se prenien ' ». 
Potser podria referir-se a obres no escrites en català, perô es poc 



1. Morel-Fatio, Catalogue des manuscrits espagnols .,. num. 122. En 
la transcripciô del titol i principi dels manuscrits s'escaparen alguns castella- 
nismes que en el manuscrit no hi son , p. e. sangre per sanch. 

2. A la mort del rei Martf hi havia en sa biblioteca dos llibres que haurien 
pogut servir peral Conlpendi den Domenech ; el num. 243, Vincent Istorial, 
en llatf, i el num. 216, Istoria de tôt lo Mon, en francès. Revue Hispanique, XII, 
pp. 448 i. 444. 

3. Cap. cxvi de les edicions impreses. 



94 J- MASSO TORRENTS 



probable. En Bernât Boades, tractant de la sortida de Sicilia den 
Caries d'Anjou, diu que hi hagué « molts débats, axi com reciten 
en Muntaner e en Desclot en lurs libres que n an feyts, e altres 
que se n iroben scrtts » \ 

El rei en Père 1 Cerimoniôs, tant afectat als Uibres historics i 
constant encoratjador de tota mena de treballs literaris, escrivia 
en 1381 an en Père Desvalls la segûent Uetra : « temps ha que 
manam esser donats cent florins an G. Nicholau, capellà nostre, 
per treballs que sostench in trasladar les Croniques de Aragô e de Sici- 
lia; E com per causa vullam.haver prestament les dites croniques 
de Sicilidy les quais ell te envers si, dehim vos e us manam que 
li paguets los dits cent florins e;'^(?^e/5 les dites croniques, e aquelles 
nos trametats de continent » *. Quina era aquesta obra que 1 rei. 
se feia trasladar, segurament del Uati, per en Guillem Nicolau ? 

En la Uibreria dels reis d' Aragô, segons l'Inventari del rei 
Marti, tantes voltes citât, hi havien duesobres Uatines sobre coses 
de Sicilia : luna, potser tractant exclusivament delfet del Vespre 
Sicilià, l'escrivent va donar-li 1 titol : De la discordia dels Sicilians 
contra els jrancesos 5; l'altre, titolat Canoniques de Sicilia ■^, podria 
esser un exemplar d'una primera part del Chronicon Siciliee^ 
conegut per l'Anonin sicilià, publicat en diverses colleccions 
(Martène, Muratori), perô mes correctament per Gregorio 5. 
Aquesta cronica agafa fins a 1343 en alguns manuscrits, compre- 
nent un seu continuador ; per la seva serietat dévia esser la mes 
estimada a Catalunya, perquè d'entre totes les croniques, originals 
o traduides, que deviem tenir, no sabem que se n'hagi conservât 
cap sinô très manuscrits d'aquesta sola que passem a descriure. 



1. P. 345 de Tediciô. 

2. Arxiu de la Corona d' Aragô, reg. 131, fol 27. Publicat per en Torres 
Amat, op. cit., p. 441. 

3. Revue Hispanique, XII, p. 421, nuni. 46. 



1 



4. Id. id., p. 423, num. 60. 

5. Biblioth. Scrip. Aragon. , t. II. pp. 107-267. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 95 

un que havem vist i els dos per referencia. Hem de recordar 
abans,que 1 concienciôs historiador aragonès GeroniZurita posseia 
un exemplar de TAnonim, que no dévia esser cap dels très de 
que tenim noticia, que en Dormer' descriu aixi : « Otra historia 
antigua de Sicilia, que tiene su principio en el Imperio de los 
Griegos, y acaba en la muerte del Key Andres de Napoles; no 
tiene nombre de Autor, y toda ella se compone de io8 hojas 
en folio, y los capitulos en letras de bermellon ; escriviose pri- 
merô en Catalan, y despues en Italiano, porque en la hoja 8 donde 
se dize, que Federico fue nieto de Manfredo, advierte Zurita, que 
nebot en lenguage catalan quiere decir sobrino, y assi trasladô mal este 
autor, diTiiendo nieto; tambien advierte, que se escriviô esta his- 
toria en el ano de 1337 ». Entre al très manuscrits referents a 
Sicilia, en Zurita en ténia un de « La historia antigua de Sicilia 
que se publicô en tiempo del Rey D. Jayme II ». 

A. Se troba en possessiô d'un dels fiUs del difunt Sr. Joaquim 
Rojas, a Alacant, o en una finca dels encontorns. El canonge Roc 
Chabas.ne féu una descripciô i donà la llista de tots els capitols 
en El Archivo ^. Es un manuscrit del xiv*^" segle, en paper, de 
120 folis, mancant-hi la rubrica i els tr^is primers. Comença ara 
amb els mots après aço en el capitol que tracta de la vinguda dels 
normans a Sicilia, am Droblet, Roger i els seus très germans. El 
primer capitol que apareix es : De la mort del dtich droblet; els dos 
darrers son : foli cxv. De la .X, venguda dels enemichs a Sicilia a 
envehir la ciutat de Meçina (1345) i foli cxx, De la mort del Rey 
Andreu. 

B. Es el manuscrit que duu la signatura I-78 en la Biblioteca 
Nacional de Madrid. Va esser estudiat per Isidor Carini i com- 
provat amb el text de TAnonim Sicilia que dona 1 Gregorio '. Té 

1. Progresos de la Historia en el Reyno de Aragon v Elogios de Geronimo 
Zurita^ su primer Coronista (Caragoça, 1680), p. 63. 

2. Valencia, 1893, t. VII, p. 343. 

3. Gîi Archivi e le Bihlioteche di Spagna in rapporto alla storia d'Italia 
in générale e di Sicilia in particolare (Palermo, 1886- 1897). 

Els qui s'encarregaren dels seus papers publicaren en la série 2«, p. 280, 



96 J. MASSÔ TORRENTS 



123 folis de paper, sensé comptar els 12 ocupats per la taula; 
abans d'ella hi ha escrit : « Este libro no esta prohibido trata de 
las conquistas que hicieron los reyes de Aragon de la isla de Sici- 
lia en lengua catalana en lengua siciliana. » El titol que apareix 
en el llibre es : « Libre de les conquestes de la illa de Sicilia com 
los Reyes de Arago de loable^memoria an subjugat a la sua senyo- 
ria la dita illa de Sicilia segunt se signe en lo présent libre. En 
nom del sobiran senyor de tots Jhesus sia e de la piadosa humil 
e dolça verges maria, començ a lahor sua lo présent libre huy que 
tenim .xxx. de Janer del any 14 13 de vespre, pregantellsa servey 
lur lo puga menar a fi ». Sembla que A i B procedexin de dues 
traduccions diferentes d'algun text Uati. La classificaciô dels capi- 
tols présenta variants : tôt lo que A tança dintre 1 capitol De la 
tnort del dit Emperador ffredarich, en B marca ademés De la ins- 
inicciofeta per l emperador ffedrich a sonfill coral segon i Del testa- 
ment que feu Vemperador ffederich, La redacciô dels capitols iguals 
présenta algunes diferencies, p. e. : A Dels clams del dit Corral 
fats ah princeps dalemanya (foli xiiij), B Dels clams de corali fets 
alprincep de Alajnanya (foli xiij). 

C, es el manuscrit 92-6-12 de l'Universitat de Valencia que 
hem désignât am la mateixa lletra en II4 i en III i. Abraça els cinc 
primers folis, no duu epigrafs de capitols i en Hoc de titol de Tobra 
hi ha la nota segùent : « En la obra desus scrita se troba la Geneo- 
logia dels Reys de Sicilia. » No conté aquest manuscrit sino uns 
vint primers capitols de l'Anonim sicilia, deixant-lo en lo Hoc que 
hem citât en A i B, aixô es, en el capitol de les instruccions que 



un document llatf que sembla que no porten els manuscrits llatins de l'Ano- 
nim sicilia, copiât per en Carini de B, que porta aquest epigraf : « Letra tra- 
mesa al duch de mila per los Genovesos ». On se troben mes noticies den 
Carini sobre aquest ms. català es en sa correspondencia. Vegi-s Giuseppe 
Silvestri, Isidoro Carini e la Sua missione archivistica nella Spagna (Palermo, 
^^95)> PP- 49» 85 ) 8^9 90 (ont el descriu i dôna 1 titol esUavissant-s'hi algunes 
errades), 101 i 113. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 97 

dona Temperador Frédéric al seu fiU, sensé contenir el testament. 
Comença aixi aquesta copia fragmentaria : « Apres lo noble 
Menalau Rey de Ytalia e de la illa de Sicilia, la quai illa en temps 
del Règne del dit Rey era appellada Trinaclia... », i acaben les 
instruccions de Temperador Frédéric am les paraules : « aquella 
obra demana de conseil los homes bons e vuUes esser informat de 
conseils e providencia daquells ». 

En Miquel Amari ' fa un bonic elogi de TAnonim. Per la seva 
exactitut, pels documents que porta compendiats, té un cert deix 
que fa pensar en el nostre Desclot. Per tôt el période que historîa, 
per la manera com el tracta, havia d'esser Uegit am gust pels 
catalans, entre quais cronistes faria un bon paper aquest descone- 
gut autor. 

5. Genealogia dels comtes de Barcelona 
e dels reys d'Aragô. 

Malgrat el titol, sens ha conservât en dos manuscrits del segle 
xvii^ una croniqueta de certa extensiô redactada a RipoU a la pri- 
meria del xv*^" segle o darreria del précèdent. Comença tractant dels 
reis d'Aragô i de Navara per Inygo Aresta i acaba amb el régnât 
de Joan I, sensé dir res del rei Marti. Els epigrafs dels capitols 
solen consistir en el nom del rei seguit del qualificatiu, excep- 
tuant a Joan I; p. e. « Reys de Aragô e comptes de Barcelona. 
Del Rey Namfôs lo Cast, Del Rey en Père lo Catolich, Del Rey en 
Jacme lo Conquistador, Del Rey en Père dels Francesos, Del Rey 
Namfos lo larch, Del Rey en Jacme lo justicier, Del Rey Namfôs 
lo bénigne, Lo Rey en Père del Punyalet » i « Del Rey Joan 
primer ». La primera redacciô d'aquesta cronica sembla la llatina, 
que precedeix a les dues copies que esmentem i que ademés sen 
té una altra copia en el manuscrit R. *9i de la Biblioteca Nacio- 



I. La guerra del Vespro Siciliano (nova ediciô, Milà, Hoepli, 1886), volum 
III, p. 224. 

7 




98 J. MASSÔ TORRENTS 



nal de Madrid. En el mateix deposit hi han les dues copies del 
text català. 

A. Es el ms. G. 21 1 (aranum. 1609) de la Biblioteca Nacional 
de Madrid. Es una copia fêta de ma de Terudit Jaume Ramon 
Vila Tany léoo ; en paper en 8" , de 406 planes, la meitat de les 
quais son en blanc. Ames dels textes Uati i català, hi ha de la plana 
364 a la 406 una « Genealogia dels comptes de Barcelona y reys 
de Arago, treta de altre libre antic del archiu de RipoU », que 
acaba am « Ramon Berenguer, princep de Aragô ». El text Uatî 
porta aquesta capçana : « Genealogia comitum Barcinone ad anti- 
quissimus libris monasterii Rivipulli abstracta per ad modum 
Revern. Dnum. Jacobum Vila Presbiterum, mense Maio anno 
Millessimo Sexcentesimo ». 

B. Es el K. 159 (ara num. 2013) de la mateixa Biblioteca, 
copia de 103 folis, de paper en 8" , treta de Tanterior per l'histo- 
riador Monfar y Sors, segons resa 1 titol : « Genealogias dels 
Comptes de Barcelona y Reys de Aragô, abans e après de la uniô. 
Treta en lo any Mil siscents dels libres del archiu de RipoU per 
lo Illustre Sor. Jaume Ramon Vila, y en lo any 1632 copiadas per 
mi Diego Monfar y Sors ». La versiô catalana dévia fer-se en la 
segona meitat del xv*" segle, o va afegir-s'hi en aquest temps 
una nota al principi, sensé que formi part de la croniqueta, am 
la Uegenda, de conveniencia nobiliaria, dels nou barons de la 
fama. El titol que apareixen el foli 82 es ; « Genealogia dels comtes 
de Barcelona e dels Reys de Aragô e de Navarra, feelment treta 
de altre libre antich del archiu de Ripoll per lo dit Senyor Jaume 
Ramon Vila, prevere, en lo mes de matg 1600, y per mi Diego 
Monfar y Sors, ciutadà, copiada en lo any M.DC.XXXII ». La 
Uegenda afegida d'Otger Catalô ocupa dos foUs i comença pro- 
priament la cronicaal foli 84. Acaba amb aquesta nota : « Die Sti. 
Gregorii 1632 transcrivere complevi ego Didacus Monfar & Sors 
hune librum. » 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 99 

6. Flos mundi. 

Es una Uastima que un autor qiie ns ddna nota personal de 
les fonts on beu, a Tempendre una cronica universal, que suposa 
un treball considérable, no ns hagi deixat el nom. Potser que s 
trobi perdut en algun passatge del text, que no ns ha Uegut exami- 
nar ; potser se trobava escrit al final que no ns ha arribat, perquè 
aquesta obra, que sols ens ha perpétuât un manuscrit i que havia 
de compendre al menys tôt el régnât de Joan I, se trenca am la 
relacio del desafiament de Bordeu entre Père 1 Gran i Caries 
d'Anjou. 

L'anonim autor, en un llarg i molt intéressant prefaci, ano- 
mena Is autors en els quais s'inspira o segueix, i exposa 1 plan de 
la seva obra d'aquesta manera : « Sera servada, migansant 
la divinal gracia, en les dites istories la orda per Eusebio Cesa- 
riensis, per sent Jeronim, per Sigisbert Gemblensi (Gembla- 
censi), monge, e de fra Guillem del monestir de Sent Dionis de 
Ffranca, monge, los quais an sobiranament tractât, e son stats 
soberans istoriografos dels actes temporals ; mas perço com 
aquests no son stats spanyols, no an curât de texir la ystoria de 
Spanya, sino superficialment. lo empero, qui son spanyol, 
texiré e reglaré la dita istoria, contemporant uns feyts ab altres, 
tant com ma industria sostenir porà ». 

L*obra apareix dividida en sis partides i l'autor déclara conti- 
nuar-la fins al papa « Benêt tretze, qui vuy seu en la cadira 
romana » i al « rey Marti qui vuy poseex la corona d'Aragô ». 
Tal com indica en el proleg, a cada pas interpola Is fets de Cata- 
lunya i d'Espanya en Thistoria universal. La manera usual com 
enceta Is capitols que ns interessen es : En aquest temps. 

Se veu que l'exemple donat per en Père del Punyalet fent 
compondre una cronica universal per fra Jacme Domenech, 
havia fetescola durant el régnât del seu fiU segon. 

El sol manuscrit conegut del Flos mundi se troba avui en dia 
a Paris, en la Biblioteca Nacional, marcat Esp. ii, i esta molt 



lOO J. MASSÔ TORRENTS 



ben descrit per M. Alf. Morel-Fatio en el seu Catalogue ', de 
quai descripciô hem tret bona part de les notes précédents. Té 
361 folis de 397 X 285 mm., en paper y pergami, escrits potser 
pel mateix compilador o per algun copista coetani. Els dèu folis 
primers contenen la taula, que tampoc es sencera ; al foli 18 
comença 1 text amb el proleg de que hem parlât. La Uetra es 
espessa, omplint dugues Uargues columnes. Els folis 72 i 345 van 
relligats fora de Hoc. M. Morel-Fatio porta notes curioses 
sobre Is erudits catalans que tingueren a les mans aquest manu- 
scrit i sen serviren : en Rafel Cervera, en Jaume Ramon Vila i en 
Diego Monfar i Sors; aquest darrer aixî ho déclara en nota 
marginal. 

7. Memories historials de Catalunya, 141 8. 

Hi ha en la Biblioteca Nacional de Madrid, sign. H. 165 (ara 
num. 2.639), una cronica gênerai incompleta que, tôt i fent pen- 
sar un xic am la que hem senyalat en III i, se n'aparta sempre. 
Don Gaspar de Gurrea y de Aragon dôna aquest titol a Tobra en 
una portada que va posar-hi, i aquest nom li hem deixat. Diu 
aixi : « Memorias historiales de Catalvna. Deuense estimar 
porque ay en ellas algunas particularidades muy considérables 
para la Historia de la Restauracion de Cataluna : no e podido 
sauer su Autor. Fecha en Çaragoça a 1° de Marco 1629. Don Gas- 
par de Gurrea y Aragon. Escribiose ano 14 18. Vide fol. 9. » 

Es un llibret en 8" de 60 folis escrits en paper; se tracta pro- 
bablement d'un original. Comença aixi : « Canoniques en quina 
manera se potbla spanya ni de quines nacions ». I tôt seguit 
emprèn a parlar dels set fills de Noè i dels pobles que n descen- 
deixen, i en acabat diu de Tubal : « Lo demunt dit tubal, fiU 
V* de jafet, se potblà en espanya en los munts perineus, dell quall 
isqueren la generaciô dells yberos, segons sidonius e jeronimus. 

I. Num. 120» p. 40. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA lOI 

E foren apellats cetubals, e per huna stela qui s a nom sperus qui 
s pon après lo sol, fo mes nom a la terra, speria; e aso fo après 
dell diluui MCCLXXIII ». Aquest paragraf es el que mes recorda 
la cronica fêta pel rei Père 1 Cerimoniôs, coneguda per de Sant 
Joan de la Penya. Després inclou Tautor les Uegendes de la vin- 
guda d'Ercul a Espanya i de sa fundaciô de diverses ciutats, entre- 
tenint-se mes en la de Barcelona, on ve 1 paragraf unie en que s 
fa mencio de la data de la composicio del llibre : « E hac dell 
temps que ercules edificà les dites ciutats fins ara que tenim délia 
naîiuiiatihesu christ MCCCCXVIII II PMCXXXIIII anys » . Tracta 
de la vinguda dels ghots, després de la de Carlemany i de la 
presa de Barcelona; s'entreté Tautor a tractar de Navarra i del 
comtat d'Aragô, amb influencies quasi évidents de la cronica dita 
de Sant Joan de la Penya. El copista no ha marcat capitols, perô 
de tart en tart apareix el rastre d'un epigraf. En alguns punts les 
noticies se redueixen a notes cronologiques; mes, a partir de 
Enyego Aresta, la cronica s'extén, no deixant-se gaires Uegendes, 
perô essent molt intéressant per Aragô ante unionem. Porta la 
llegenda de la campana de Osca. Quan comença a tractar del 
comtat de Barcelona, el manuscrit, que havia d'esser força mes 
llarg, falla; no resa res de la llegenda d'Otger Catalô ; parla de 
Guifre d'Arrià i del seu fiU Guifre 1 Pelôs, seguint les Gesta de 
Ripoll ; restant enlaire al bo d explicar la llegenda de Tentronca- 
ment flamencde la casa de Barcelona am les paraules : « e de fet 
lo comte de Barcelona ana a Paris e aqui près la filya del comte 
de Flandes, e feren gran festa. Estant axi lo conte hach hoyt 
que moros li tolien tota la terra, e dix al Rey de Fransa quell 
sogoregés de haver ede gent; e lo Rey de Fransa dix que no ho 
podie fer mas atorgali que si ell ho podia conquérir la... » 

8. Bernât Boades. Libre dels feyts d'armes de Catalunya, 1420. 

En Boades fa donar un bon pas a Thistoriografia catalana : la 
seva cronica es ben concebuda i apareix escrita en un estil natu- 



n 



102 J. MASSÔ TORRENTS 



rai i molt agradable. Eli obra 1 llibre fent-nos saber que es rec- 
tor de Blanes i batxeller en décrets, i Tacaba am la data, com es 
degut; a niés, am tôt i que Tobra hagi sigut poc aprofitada pels 
cronistes que vingueren després, coneixem el personatge per un 
bon nombre de documents. Ja en la seva obra sens présenta 
quasi suficientment : es el nostre primer cronista antiquari; es 
un apassionat per les lapides i monedes. « D'aquest March Cato 
(diu en la p. 17 de Tedicio) n'he vist molts recorts scrits en 
pedres marbres que en lo dia de vuy sen troben en alguns lochs 
de Catalunya ». Compra tants Uibres com pot, i, alla ont ell nohi 
pot abastar, troba una persona que Tajuda a engroixir-li la 
« libreria, que n es prou bona e men costa de pecunia moka, 
mercès e gracies a mossenyer molt révèrent e molt noble e molt 
virtuos en Dalmau de Mur, bisbe de Gerona, que veyent la mia 
molt gran afFecciô en cercar antiquita.ts per unes bandes e altres, 
men ha molt be socorregut e men socorre per haver libres, car 
yo sol no hi poria bastar » (p. 31). 

El llibre quai titol capça aquestes ratlles se pot dir haver-se 
escapat del perill de perdre-s mercès a una copia que n féu fer el 
célèbre cosmograf blanenc Jaume Ferrer amb intenciô de fer-la 
estampar; mes, i quès'hauran fet els dos altres llibres que segura- 
ment va deixar escrits, un sobre les antiguetats romanes de 
Catalunya, un altre sobre 1 desgraciat darrer comte Jaume 
d'Urgell ? Ell mateix ens parla del primer (p. 17) : « edaquestes 
(inscripcions) e moites d'altres n*he pensament de fer ne un gran 
libre bon attira la declaraciô de aquelles scriptures, é de les infini- 
des fnonedes que n iench aplegades de aquell temps, e perço non 
dich aqui res e no fas mes que tocar-ho ». Mes endavant ne 
parla am mes precisiô (p. 18) : « e dalguns de aquells governa- 
dors que hic vengueren après sen troben recordances en pedres 
marbres en alguns loclis de Catalunya, e tambe sen son tro- 
bades d'altres personatges, conforme veurets en lo meu libre que 
stich en pensament de faer-ne^ e ja Vhe començat a ordonar ». De 
Taltre llibre, que tant bé dévia retratar Testât d'esperit dels cata- 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA IO3 

lans en aquell moment historic, ne parla d'aquesta manera 
(p. 442) : « E d'aquesta determinaciô (la del Parlament de Casp) 
se n'an seguits molts grans dampnatges en Catalunya per ço quel 
dessus dit rey en Ferrando no sabia les leys e privilegis de Cata- 
lunya, e a ell e Is seus castellans, qui non son enfranquits axi 
com nos ho som per la gran valor dels nostros e gran bonea dels 
comtes de Barcelona e après dels Reys d'Aragô, los paria mal la 
nostragran libertat; per lo quai, com tots los que vuy son en 
Catalunya ho saben molt be, se n han succehit molts desastres 
de moltissimes crueltats que se n han feytes, de les quais moites ne 
îinch scrites en altrapart per recordança, e noes be mètre aquiy e totes 
concertadament les he observades, que be sen trobaran ». 

De l'espessa boira que cobria Is périodes preromà i romà en 
les obres dels historiografs catalans, se n'ha esvait un xic. En 
Boades resta un cronista mig-eval, perô comença a esser un his- 
toriador dels temps modems. Quan historla, tôt i creient moka 
cosa, sent la critica delsfets ité disposiciô pera aclarir embroUs; 
mes creix sobre tôt quan fa de cronista, quan parla del seu pro- 
pri temps ; els darrers capitols del Libre dels feyts de Catalunya 
tenen un real valor historic i literari. L'autor sembla pressentir 
que s'apropen temps dificils pera Catalunya, i el seu sentiment de 
patriota, trobant-sen ferit, li fa dir coses crues al rei castellà, 
encara que am tota mena de miraments. 

En Boades es afectat a citar els autors que aprofita, que eren 
molts, car llegia Is antics grecs i llatins en Uur propria Uengua ; 
parla sovint dels llibres que ell posseeix, del célébrât arxiu his- 
toric de RipoU, i dels de Cuixà, Sant Père de Galligans, Sant 
Esteve de Banyoles, Sant Père de Besalù, Sant Cugat del Vallès ; 
devegades adhuc d6na documents; havia treballat a la biblio- 
teca del Vaticà. Va neixer poc abans de 1370 i va finar en 1444. 

L'autor que primer va cridar latenciô sobre mossen Beniat 
Boades fou el seu paisà Fra Roig y Jalpi \ perô abans laltre 

I . Resumen historial de las grande^as y aniiguedades de la ciudad de Gerona 
fBarcelona, 1678), p. 503. 



104 J- MASSÔ TORRENTS 



illustre fiU de Blanes en Jaume Ferrer, cosmograf dels reis Cato- 
lics, ne féu fer una copia que duu la segûent inscripciô : « Tret del 
seu propi original per mi Rafel Ferrer Coll per manament de 
Mossen Jaume Ferrer de Blanes, Clavari dels vescomtats de 
Cabrera e Bas, a fi com sia obra molt util e profitosa Ion vol faer 
stampar ' ». 

A. Aixî com no tenîm el manuscrit original, tampoc sabem ont 
anà a parar la copia fêta fer per en Jaume Ferrer, que n Roig i 
Jalpî va trobar en molt mal estât a casa d'un notari de Blanes ; 
perô s conserva en la biblioteca Dalmases, de Barcelona, la copia 
que n féu en Roig y Jalpi, acompanyant-la d'una traducciô 
castellana. El manuscrit porta 1 numéro 82 del cataleg, es en 
foli, escrit en paper; té 146 folis a dues columnes, la primera 
contenint la traducciô i la segona 1 text original. El Sr. Angel 
Aguilô creu que la copia la féu en Roig després de 1666. 
Havia format part de la llibreria del couvent de Sant Francesc 
de Barcelona. 

B. En Bartomeu J. Gallardo * senyala un manuscrit en là 
biblioteca Campomanes que duu aquest titol : « Livre intitulât 
Dels fets de armes de Catalunya, escrit y compost per lo Véné- 
rable Bernât Boades, Doctor en Décrets, y Rector de la iglesia 
parrochial de Santa Maria de la antigua vila de Blanes, natural 
de la parrochia de Santa Maria de la Salit j a, del bisbat de 
Girona. Ilustrat ab notas marginals molt curioses, y a ell neces- 
saries, que en ell son Autor tracta per F. Juan Gaspar Roig y 
Jalpî, -del orde dels minims, chronista de sa Maj estât en la 
corona de Aragon ». 

G. Se guarda en la Biblioteca Provincial Universitaria de Bar- 
celona baix les signs. 21-2-5 i ^> escrita en la segona meitat del 
segle xvii*' en dos esplendids volums de 328 i 389 planes, am 
portada orlada. 

I. Prolec de l'ediciô fêta per en Marian Aguilô, p. viii. 
. 2. Ensayo de una biblioteca de libres raros y curiosos^ t. II (Madrid, 1866), 
col. 96, num. 1403. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA IO5 

D. En la biblioteca particular formada per en Marian Aguilô, 
hi ha un manuscrit, també del xvii" segle, de 49 folis escrits am 
Uetra apretada a tota plana. 

De la versiô castellana den Roig i Jalpî, a mes del manuscrit 
A, n hi ha un altre en la mateixa biblioteca Dalmases que no 
porta 1 text català. Té 112 folis i després del text s'hi llegeix 
aquesta nota del possessor : « Y yo D. Pablo Ignacio de Dalma- 
ses y Ros he acabado de copiar este libro a 4 Junio 1697. El 
original junto con el catalan antiguo se hallarà en la libreria de 
S. Francisco dePaula desta ciudad de Barcelona ». 

El Sr. Marian Aguilô i Fuster va publicar aquesia obra en la 
seva Biblioteca Catalana, sota aquest titol : Libre dels feyts darmes 
de Catalunya, compost per Mossen Bernât Boades, rector de Santa 
Maria de la vila de Blanes, del bisbat de Gerona e del vescomptat de 
Cabrera. Ara per primera volta estampades baix la direcciô £en 
Marian Aguilô y Fuster. Barcelona, any M.DCCC.LXXIIL 
Malgrat aquest milessim en que va imprimir-se 1 text, la por- 
tada, el Proleg d'Angel Aguilô i uiïes molt curioses Noticies Mo- 
gràfiques de Mossen Bernât BoadeSy rector de Blanes y autpr dels 
Feyts darmes de Catalunya, endreçades a rCen Marian Aguilô y 
Fuster per lo R. P. D. Fidel Fita y Colomer S. /. de les Reals Aca- 
démies Espanyola y de là Historia, han estât impreses en 1904. 
En el proleg se dona noticia dels manuscrits i d'ella ns hem ser- 
vit en bona part pera establir la nostra. 

9. Berenguer de Puigpardines. Sumari d^Espanya. 

Entre les croniques que acaben amb el régnât del Magnanim, 
cap com aquesta porta madures totes les Uegendes que s'han anat 
formant en époques précédents, i encara se n'hi afegeixen de 
noves. En la cronica suposada den Berenguer de Puigpardines 
hi ha mes fantasia que en les demés, perquè es una producciô 
de pur interès nobiliari, digna pariona de la que va fabricar-se a 



1 



I06 J. MASSÔ TORRENTS 



Valencia en el xvi*" segle amb el niateix objecte ^ Aïs nobles 
catalans els calia cercar Torige de Uurs Uinatges en Tepoca de 
Carlemany, de la mateixa manera que Is nobles valencians havien 
de trobar-lo en la conquesta de Valencia per Jacme I d'Aragô. 

El proleg té tots els aires d'una mistificaciô i s'hi indica cla- 
rament l'objecte que ha presidit a la confeccié del llibre, i 
adhuc sembla transparentar-se que 1 compilador s'hagi amparat 
darrera 1 nom d'un personatge real pera donar major aspecte de 
veritat a les sèves Uegendes nobiliaries, que intenten deixar 
satisfets lo mateix als grans senyors comtes de la terra com als 
homens de paratge i als ciutadans honrats. Se suposa que l'autor 
fou en Berenguer de Puigpardines, « nat en lo meu castell apel- 
lat de Puigpardines, situât en lo vezcondat de Bas, lo quai cas- 
tell los meus edificaren en la primera conquesta del principat de 
Catalunya com entraren ab Otger de Catalo e ab los .viiij. 
barons, on entraren dos germans de mon cochnom, de on pro- 
crearen mon avior e mon linatge en lo dit principat, perque n 
fae infinides gracies a nostre senyor Deu com de tan bona gent e 
antigua me ha fet descendre, qui m poguera fer pages e per la 
sua molta clemencia so yo huy gentilhom ; e los meus han con- 
servât la procreaciô de mi en tal manera que... me trob gentilhom 
de quatre senyeres ». Intenta escriure en temps del comte de Bar- 
celona Ramon Berenguer III (1096-1131), el quai, a les darreries 
del XI*" segle i primeria del segûent, perquè veu « que los actes 
seguits en Espanya hi en lo principat de Catalunya se van obli- 
dant, posât ni haja alguns llibres, pero per quant lo dit senyor 
volria que fossen en memoria, principalment los actes de Cata- 
lunya » i « majorment perque veu que en son temps van prete- 
rint los linatges de gent d estât de la terra, perço que molts gen- 

1 . Trohes de Mossen Jaunie Fehrer, cavalier y en que tracta dels Linyatges y 
Scuts de Armes dels que assisteren al Senyor Rey en Jaurne en la Conqnista de la 
Ciutat y Règne de Valencia y foren heretats en ella per sa Noble^a y Valor, 
N'existeixen diverses manuscrits dels segles xvii© i xviiie i dues impres- 
sions : una de Valencia de 1796 i altra de Palma de 1848. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA IO7 

tils homens per no tenir eretatges se n entren per hâbitar en les 
çiutats, viles e lochs e renuncien a gentilesa fense ciutadans, 
joristes, hi escrivans e encara menestrals e altres vils oficis, fins 
acoltivadôs de lurs propries mans », i perquè considéra que si 
aquest estât dura « no s'auria recort dels linatges », ja que la 
gentilesa va en « decayment »; encarrega an en Berenguer de 
Puigpardines « que faça un sumari de la poblaciô d'Espanya e de 
les conquestes de Catalunya e de on devallen los comptes de 
Barcelona ». Vol el comte Ramon Arnau Berenguer « que espe- 
cificadament sien fiomenades les casades de aquells barons nobles 
e varvesôs, cavallés, e gentils homens que lavôs entraren en dites 
conquestes ». Seguint la ficciô, calia recorrer a França a la 
recerca dels actes de Carlemany; aixi, mentre en Berenguer de 
Puigpardines mirava « tots los actes antichs » dels llibres que 
havia « trobats en los archius del dit senyor », tornava proveit 
d^altres llibres que posava a la seva disposiciô « miçer Père de 
Altell, doctor », que havia portats de Paris, « on lo dit senyor lo 
trames per saber veritat ». L'autor desitja que « sie coneguda la 
diferencia dels linatges de la primera, e segona, e tercera 
entrada en Catalunya, ço es la primera de Oger Catalo, al 
segona de Caries maynes, la tercera de Leouis fill de Caries 
maynes ab los homens de patatge, qui créa lo egregi princep 
en Borrell compte de Barcelona »... « per que nostre senyor 
Deu en los angels ha volgut donar dignitat ha uns mes que a 
altres ». 

La Uegenda del castell Catalô de Gascunya, que tôt just hem 
vist apuntada en la cronicà den Francesch, aquî ja obeeix a con- 
veniencies dels grans casais de Catalunya. El capitol 33, que li 
va destinât, duu aquest epigraf : « Aci veuras la gloriosa empresa 
de Oger galant Catalo, nebot del rey Pipi, lo quai per tornar la 
terra dels goths a la fe cristiana entra en Catalunya, en compa- 
nyia del quai entraren nou barons e molts nobles cavallés, e 
gentils homens, e molta altra gent ». El capitol précèdent, en el 
quai se cita una font, diu aixi : « Açi s mostra com se leva 



I08 J. MASSÔ TORRENTS 



aquella bestia malvada de Mafomet ab la çuna morisca, copilada 
per Nicolau d'Espanya >>. Tôt té Is aires d'una redacciô del darrer 
terç del xv*° segle, lo mateix en l'estil que en el contingut. Trac- 
tant del propri comte Ramon Berenguer III, porta la Uegenda de 
la deslliurança de l'emperadriu d'Alamanya ; es aquest i'epigraf : 
« Apres regnà en lo dit comdat de Barçelona en Ramon Arnau 
Berenguer, fill del comte en Ramon Berenguer; aquest comte 
fou lo valerôs cavalier del mon, t delliurà la emperadriuy e feu fer 
aquesta recordaçiô dels actes de Catalunya ». Malgrat aixô, la cro- 
nica continua, amb el mateix tirât de llengua, acusant una sola i 
seguida redacciô, fins al darrer capitol, que tracta d'Alfons V, quai 
epigraf es : « Apres regnà don Alfonso fill del Rey don Fer- 
rando, lo quai es estât lo pus excellent rey de cristians, valerôs 
conquistador, e senyor de les dues Ceçilies de ça far e de la 
far ». 

Alguns creuen en una primera redacciô d'una cronica llatina, 
fêta per en Berenguer de Puigpardines, personatge real de Tepoca 
de Ramon Berenguer III, reformada i interpolada en el segle xv*. 
Nosaltres creiem que la redacciô se féu, intencionadament, per 
fins d'afavoriment de nobles que traspuen en tota la cronica, al 
darrer terç del xv^" segle, en que era certa la pintura del « decay- 
ment » de la noblesa que s fa en el proleg. No resta res en là 
cronica den Puigpardines que puga semblar aprofitament de 
materials - acoblats entre Is segles xi* i xii*. Lo estrany es que 
D. Felipe Benicio Navarro, qui primer va donar-ne la taula i 
alguns capitols, asseguri amb aplom que utilisaren la cronica den 
Puigpardines l'autor de les Gesta i en Desclot. En tota la part 
posterior al comte Ramon Berenguer el Gran, reconeix per xo 
la semblança d'aquesta cronica am la den Tomich ^ 

Se conserven dos manuscrits d'aquesta cronica, segurament 
els unies, en la Biblioteca de Sant Llorenç de l'Escurial. 

A. Porta la sign. Y-111-4 i té 143 folis de paper de 278 X 



1 



I. Revista de Ciencias histàricas, t. II, p. 327. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA IO9 

200 mm. En el primer foli s'hi llegeixen, en Uetra dels segles 
xvi-xvn*, les dues notes segûents : « Aquest libre se apella sumari 
despanya hon es la poblacio de tota Cathalunya e les leys des- 
panya e de Caualleria axi de guerra com dels Castells com de 
batalles de totes maneres de Cauallers » i « Lo présent libre 
compri yo Luis matoses notari en la Ciutat de Barcelona costam 
quatre pacifichs d'or ». La cronica den Puigpardines va del foli 2 
al 47 ; vénen després, desde 1 foli 5 3 fins a la fi, escrites a dues 
columnes, les Lleys d'Espanya de que parla 1 titol, les mes tra- 
duides al català i algunes copiades d'un original castellà. El 
text de la cronica en qûestiô sembla, com la ma diversa que va 
escriure lo restant del manuscrit, de finals del segle xv*. Co- 
mença al foli 2 : « En nom de deu e. de la gloriosa mare sua 
nostra dona senta maria yo berenguer de puigpardines Caua- 
Uer... » En el foli segûent, acabat el proleg i un titol, comença 1 
text : « Nostre senyor deu omnipotent Increat e principi de tôt 
per ell créât axi com a original crehador... » Fineix tota la cro- 
nica : « ... e quel soplicassen volgues tornar a Uoch dita ordina- 
cio e passats darago nols se oblidauen e après de moites con- 
goxes ell se feu axi que 1 rey don alfonso los complagué ». Se 
refereixen an aquest manuscrit Nicolau Antonio-Bayer \ Torres 
Amat * i Muiioz y Romero ^. 

B. Porta la sign. Y-111-5 i també sembla escrit, com l'anterior, 
per una ma de finals del xv*" segle o principis del segûent ; a tota 
plana, sobre paper de 280 X 215 mm. Té 68 folis tôt el manu- 
scrit, que conté en primer Hoc la cronica den Puigpardines, sensé 
proleg ni titol, començant al foli I : « .ostre senyor omnipotent 
increat... », iacabant al foli 46, deixant enlaire la darrera frase : 
« ... e que 1 suplicassen ». Té després el ms. dos folis blancs, i al 



1. Bîbîiotheca hispaha vêtus, t. II, p. 18, nota. 

2. Diccionario critico de los Escritores catalanes y p. 509. 

3 . Diccionario bibliogrdfico-hîstôrico de los antiguos reines, provincias y du- 
dades de Espana (Madrid, 1858), p. 87. 



IIO J. MASSÔ TORRENTS 



48 V** hi ha una cronologia dels reis d'Aragô desde Tuniô fins a 
la mort del princep de Viana. Desde 1 foli 49 al 68 v" hi van 
escrits els capitols de la cronica del rei Jaume I referents a la 
conquesta de Valencia i el final. 

C. Traggia (1799) se serveix d'una « copia de Don Manuel 
de Abella, encargado por S. M. de la coleccion diplomatica de 
Espana ». 

Don Felipe Benicio Navarro va publicar en la Revista de Cien- 
cias histôricas de Barcelona, en el tom II, pp. 326 a 379, lataula 
de tots els capitols de la cronica, el proleg i sencers els capitols 
34, 35, 36, 38, 40 al 55, fent-los precedir d'una fluixa noticia 
sobre l'autenticitat de la cronica i d'una descripciô dels manu- 
scrits A i B, dels quais se serveix pera establir el text dels capitols 
que dôna. Molt abans D. Joaquim Traggia havia publicat dos 
capitols que corresponen als 30 i 54 de la numeraciô del Sr. 
Benicio Navarro, qui al republicar el darrer ignorava que 
s'hagués publicat precedentment ; fou en el tom III de les 
Memorias de la Real Academia de la Historia (Madrid, 1799), 
pp. 558 a 561. El Sr. Francisco Monsalvatje, en el tom V de ses 
Noticias histôricas , que tracta A" El vi:(condado de Bas (Olot, 1893), 
fa sens alguns paragrafs de l'estudi del Sr. Benicio Navarro i 
reprodueix el proleg, la taulai el capitol 41. 

10. Cronicas de mestre Rodrigo de ToUdo. 

Una nova versiô d'un compendi i extracte dels sis primers lli- 
bres de De rébus Hispaniœ, de l'arquebisbe Roderich de Toledo, 
continuât per un anonim autor fins al rei Alfons V d'Aragô, 
sens ha conservât en un manuscrit de la Biblioteca del Sr. Baldiri 
Carreras de Barcelona. Té 62 folis no marcats de 187 X 133 mm., 
escrits sobre paper am lletra del xv*° segle, am caplletres i algun 
titol vermeil. La cronica ocupa Is 48 primers folis; en el 

49 v°, ocupant-lo fins a la fi, hi ha traduides la « Letra de Reyals 
costums tramesa per misser Francesch Petrarcha a mossen 
Nicholau Adzerol ». 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA III 

Porta intercalada, i en el seu darrer estât de formaciô, la Uegenda 
d'Otger Catalô i dels nou barons. Els reis d'Aragô després de 
luniô ocupen escassament dèu folis, i desde Jaume 1 Conqueri- 
dor, deixant la den Rodrigo, s'emprèn Tadaptaciô d'una cronica 
que no es cap de les que portera descrites. 

Com hem fet en I5 per Tadaptaciô i traducciô den Père 
Ribera de Perpejà, donarem el titol dels capitols fins ont acaba el 
Uibre vi* de la cronica d'Espanyade Tarquebisbe de Toledo. 

Foli I , « Aquesta ohra es stada treta de les cronicas de mesire Rodrigo Archa- 
bishe de Toledo en les quais es breuniettt atrohat h estament de Spanya del cotnença- 
ment del mon al die présent qui ns e quais primeps la han posseida. Com entre les 
altres partides e provincies del mon sia Spanya en Nobleyda de moites riqueses 
e de grans nobleses de que fa testimoni un philosofF apellat Lucha... » 

Foli 2, « Com los fiUs e la Generacio de Jaffet poblaren Spanya ». 

Foli 3, (c Per quina forma Erchules subjugà a si Spanya ». 

Foli 5 vo, « Com los Romans conqueriren e possehiren Spanya lonch 
temps ». 

Foli 9, « De la natura dels Gots e com subjugaren a si Spanya ». 

Foli II, « Com preseren los Gots laley de Jesu Christ ». 

Foli 12, « Per quina forma Erchules subjugà a* si Spanya ». 

Foli 13 v«, « Com los Romans conqueriren e possehiren Spanya lonch 
temps ». Repetits aquest tiiol i Tanterior. 

Foli 24, « Com hoger Cathalo entra en Cathalunya, En lo temps quells Sar- 
rayns tenien lo prîncipat de Cathalunya e grani part e lia major de Spanya, en 
terra de Cathalunya un gran capità vinent de Ffrança, lo quai havia nom 
hoger... ». Se troba sempre am les mateixes o semblants paraules la redacciô 
d'aquesta Uegenda, completada i escrita pera afavorir als nobles catalans. Pot 
veure-s el ms. num. 2013 de la Biblioteca Nacional de Madrid, foli 82 ; Tesp. 
13 de la Nacional de Paris, fol. 108, que la contenen sens formar continuaciô 
d'altra cronica. Els cronistes de la segona meitat del segle xv^ i dels segûents 
se la solen recopiar els uns dels altres am poques variacions. 

Foli 26 vo, « Com Caries Maynes entra en Spanya ». 

Foli 30, a De la Neologia e naxement dels Reys de Castella. Ara tornem 
als Reys de Castella... » 

Foli 33, « De la Neologia dels Reys de Navarra ». 

Foli 36, sensé titol : « Pus havem parlât dessus dels Reys de Navarra los 
quak per gran noblesa en moites batalles foren exalçats, mas com de lur 
linatge dels Reys de Navarra los Reys Darago isqueren, al Rey de Navarra 
apellat Sanxo major retornem... » 



112 J. MASSÔ TORRENTS 



En el foli 48 se comença a tractar d'Alfons V amb aquests 
mots : « Aquest Alfonso fonch lo XII* Rey d'Arago lo quai fonch 
fill del damunt dit Rey en Ferrando... », i acaba 1 capitol i la 
cronica al foli 49, aixi : « ...E lo demont dit Infant Enrich hac per 
muller la Infanta dona Caterina filla del Rey don Anrich de 
Castella e germana de la Reyna dona Maria Reyna d Aragô. » 

II. Gabriel Turell. Recort, 1476. 

L'obra den Turell es un compendi, bastant ben proporcionat, 
de rhistoria de Catalunya. El seu estil es treballat i conceptuôs 
de tant polit, tôt i volent esser modest, ressentint-se de les influen- 
cies de l'hiperbaton llati, fill de lalectura i de riraitaciô dels clas- 
sics ; recorda molt l'estil del seu contemporani 1 classicista Fran- 
cesc Alegre, sensé arribar, perxô, ni l'un ni Taltro, a les exagéra- 
cions dels autors valencians de Tepoca. 

En Turell déclara que anomena 1 seu compendi Recort i que 
escriu a Barcelona Tany 1476. Respecte a les sèves fonts prin- 
cipals, diu aixi : « E per fer la materia al mes que he pogut ver- 
tedera, he fet de très registres lo fonament : en los fets de Spanya, 
de aquel hystorial archahisbe de Toledo nomenat Rodrigo \ en los 
actts de França, del Secretari de Karles maynes^ prudent e de gran 
abtesa Philomena ; en les coses de Cathalunya, de les canoniques 
dels Comtes e Reys, ab tôt que per altres Scriptures se demostra ». 
Diu també que de l'obra n fa « quatre departiments ; primer 
dels pobladors de Spanya, quais gents foren; lo segon, dels 
Reys de Spanya, e Senyors com se causaren; lo terç, dels 
Reys de França e sos successors ; quart, dels Comtes de Bar- 
celona e Senyors de Cathalunya com vengueren, e encara dels 
actes que en ella se seguiren ». Com se comprèn, aquesta quarta 
part es la mes extensa ; ella sola ocupa dos terços de Tobra. Cap 
dels quatre departiments apareix en l'obra, que va dividida en 
125 paragrafs de diferenta mida, encara que tots tirant a cur- 
tejar. El darrer paragraf es en lloança del régnât d'Alfons V, 






HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA II3 

excusant-se de tractar-ne. Un cop entra al seu temps devé 
intéressant aquest cronista ; té nobles frases com les que dedica 
a la mort de Tinfant Marti, rei de Sicilia, « car en aquell jorn se 
perde tota la prosperitat de la naciô catalana ». En Turell es amie 
de fer una mena de comentaris, que titula reprehensionsy a diverses 
fets dels que relata, plens d'admiratius, que li permeten fer gala 
del seu estil ampulos, com pera reposar-se de la narraciô pelada. 
Dues vegades déclara (paragrafs 23 i 30) que ténia la « hystoria » 
d'un fet déterminât « scrita per glosa », perô que li ha paregut 
millor mudar de parer. 

Cinc anys abans del Recort en Turell havia escrit un tractât 
d'armeria que s troba en la Biblioteca Carreras de Barcelona, potser 
en son manuscrit original, que té 73 folis de paper de 303 X 
202 mm. Porta per titol : « Tractât fet per en Gabriel Turell de 
la Ciutat de Barcelona En lany MCCCC.LXXJ ». Divideix la 
« Obra en très parts : La primera qœ virtut e noblesa son ensemps, 
La çegona del art de Armaria e blason de armes, La terça de les set 
honors del mon e orde de aquellas ». 

Tenim notes de quatre manuscrits del Recort, très dels quais 
pogueren utilisar-se en Tediciô que n varem fer, on ja sen donà 
una Ueugera descripciô. 

A. El mes antic, de Uetra de les darreries del xv*" segle, estava 
en possessiô del Sr. Ramon Soriano, de Barcelona, i poc temps 
després de la seva mort va passar a mans del nostre amie 
Alexandre Cortada. Es escrit en paper de 20 X 14 cm. i té 92 folis 
sensé marcar. El paragraf 50 es afegit al marge am la mateixa 
Uetra; en el paragraf 72 hi manca un foli. En algunes notes 
marginals s'hi marquen els fets referents a la casa de Moncada. 

B. Se troba en la Biblioteca Nacional de Paris, esp. 123. 
M. Morel-Fatio el descriu en el num. 386 del seu Catalogue. Es 
una copia fêta en 1 5 18, segons resa la sotascripciô final : « La pré- 
sent obra s es scrita de ma de mi Miquel Vila, home darmes del 
rey n'® s^ en lo alotjament de Versa. A se acabade a vu de 
octubre any 1518 »• Aquest manuscrit conté en el foli 44 v*» una 



114 J- MASSÔ TORRENTS 

aprobaciô de « Francisco de Castellô, cavalier, conseller de les 
catoliques majestats de la reyna e rey de Espanya n'" s", e pré- 
sident de la regia caméra de la sumaria en aquest règne de 
Napols »), que no duenels altros manuscrits. Té 282 X 213 mm. 
i 45 folis. 

C. Estava en possessiô del difunt Sr. Jaume Andreu, de Barce- 
lona, perô n'hem perdut el rastre. Ténia 71 folis de paper sensé 
marcar, de 20 X 14 cm., i era escrit en clara lletra del segle xvii*. 
Hi mancava 1 paragraf 5 o i els 1 1 3 a 1 1 7, que, tractant del Parlament 
de dsp, havien sigut arrencats. 

D. En Torres Amat ' diu que 1 qui després fou el seu conti- 
nuador, el Dr. Joan Corminas, li havia facilitât una copia del 
Recort den Turell, en la quai se constata que fou « transcripta y 
fidelissimament copiada de son original antic, que, conserva y 
guarda en poder del illustre senyor D. José de Pinôs y Çarriera, 
marques de Barbara, en lo any de la nativitat de Nostre Senyor 
Jesu Christ 1740 ». Era un ms. en 4' de 20 folis; l'obra ténia 
121 paragrafs, el darrer contenint els paragrafs 121 a 125 de A, 
El titul que duia era : « Recort historial de algunas antiguitats de 
Catalunya, Espanya y França, dignas de eterna memoria ». 

La portada de l'ediciô impresaesaixi : Recorty obrafetaper Gabriel 
Turell y de la Ciutai de Barcelona en Vany 1476. Ediciô acompa- 
nyada d'un Prefaci i dun Index alfàbetic. — Barcelona, Biblioteca 
de « VAvenç », 18^4, xvi-172 pp. de 19 X 13 cm. Firmen el 
Prefaci J. Casas Carbô i J. Massé Torrents. 

12. Père Tomich. Historiés e Conquestes del reyalme dAragô e 
principat de Catalunya. 

Seguint l'ordre cronologic que hem intentât establir en aquesta 
dotzena de croniques gênerais, a la den Tomich li tocaria un 
Hoc abans de la suposada escrita per en Berenguer de Puigpar- 



I. Op. cit., p.633. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA II5 

dînes, cronica formada en bona part am retalls-de aquella. Creiem 
que la cronica de l'honorable mossen Père Tomich fou conclosa 
en 1438, tal com ell mateix ho manifesta en la dedicatoria an en 
Dalmau de Mur i tal com la duen els manuscrits ; escrivia, per 
consegùent, durant el régnât d'Alfons V amb els primers fets del 
quai acaba propriament la relaciô. Perô va succeir que Tobra den 
Tomich fou una de les que va fruir de mes ventura, sens dubte 
per les nombroses noticies sobre cavaliers que porta, fins al punt 
que s troba anomenada o discutida per quasi tots els historiadors 
que vingueren després ; que en les très edicions que sen feren en 
1493, 15 19 i 1534, s'hi continuaren alguns regnats (sobre tôt en 
la darrera), que arriben. a la data de 1516 i que quasi es 
impossible que sîguin escrits per la mateixa ma que en 1438, o 
^ia setanta vuit anys enrera, estava en edat d'acabar i d'endreçar 
una obra que suposa estudi Uarg. La mateixa declaracio de Tedi- 
ciô de 1534, « affegida la historia del excellentissim e catholich 
Rey de Hespanya don Ferrando », no presuposa que Tafegidura 
sigui obra den Tomich. 

Un malentès ha fet pensar an alguns erudits en dues redac- 
cions de la mateixa cronica, perô sens poder partir d altre fet que 
1 de la dedicatoria de 1438 (segons els manuscrits) o 1448 
(equivocaciô de data de la primera edicio repetida en lesdemés), 
unica redacciô de la quai tinguem un text cert. En Tomich no 
intentava fer altra cosa que un petit mémorial de algunes historiés e 
fets antichsy i tal va fesultar-li amb els 47 capitols am que apareix 
Tobra en els manuscrits ; si després va venir una altra ma i va 
retocar el darrer capitol del Tomich i afegir-n-hi très mes, no perx6 
va deixar de compendre-s que l'obra ténia Taire d'un compendi> 
perquè les ultimes paraules del régnât de Ferran el Catolic, excu- 
sant-se de tractar-lo tant breument, son aquestes : « E per quant 
dels dos Chrestianissims invictes e gloriosos Rey e Reyna parti- 
cular historia tan vera com copiosa se troba, sera àquesta la 
summa, o com diuen los Grechs epitome ; asi com dels superiors 
Comtes de Barcelona (com mostra lo mes copias historic Montaner) 



Il6 J. MASSÔ TORRENTS 



manco se scriu en les conquestas, del que tan admirables y heroics 
Princeps se podia narrar ». G)m si diguessim : corn que en 
Tomich tracta en resum dels comtes de Barcelona i dels reis 
d'Aragô, també tracto en curt lo que hi he afegit. 

La cronica den Tomich va esser, com hem dit, la que mes crit 
va tenir i la que fou mes seguida pels historiadors durant segles, 
de totes les nostres croniques gênerais. Durant molt temps, 
totes les Uegendes del période comtal havien d'esser cregudes com 
article de fe. En Tomich ho donava tôt fet, i donava encara un 
devassall de noticies, que inutilment se cercarien en cap altre 
Hoc, sobre un gran nombre de personatges de relleu, els fets dels 
nobles, détails dels Uurs matrimonis ; noticies que com mes s'acosten 
al temps en que l'autor escriu, son mes précises i apreciables. 
Aixô explica per que Is manuscrits se multiplicaven, per que en 
l'espai de menys de quaranta anys sen feren très edicions, i 
per que va traduir-se a l'italià i al castellà. 

El célèbre personatge en Dalmau de Mur, al quai, essent 
arquebisbe de Çaragoça, en Tomich endreça Tobra, tôt recalcant la 
seva competencia en estudis historics, es el mateix a qui un 
altre cronista, en Bernât Boades, confessa deure favors i faci- 
litats pera l'adquisiciô de llibres i monedes i objectes antics. 
Havia començat la carrera essent rector de Valls i mes tart 
cononge de Girona, quai mitra va portar desde 141 5 a 1420; 
d'allî va passar a arquebisbe de Tarragona fins a 143 1, en que va 
passar a ocupar la cadira metropolitana de Çaragoça fins a sa 
mort en i2deSetembre de 1456. A tôt arreu va deixar rastre de 
la seva ilustraciô i amor als llibres i de la seva empenta cons- 
truint l'atrevida nau de la Seu de Girona i acabant el .magnifie 
retaule de marbre de la catedral de Tarragona. 

Anem ara a passar revista dels manuscrits que hem trobat de 
la cronica den Père Tomich. 

A. Esta en la Biblioteca Nacional de Paris, esp. 542 ; adquisi- 
ciô posterior a la publicaciô del Catalogue de M. Morel-Fatio. Deu 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA II7 

esser el mateix manuscrit que va veure en Torres Amat « en 
poder del Sr. Sabater, comte de Capmany. Escrit en el xv*" segle, 
en paper de 292 X 212 mm. Els folis van de i a cxli. La relli- 
gadura es antiga preservada en capsa de cartrô. En el 2" foli de 
guarda hi ha 1 nom Dr. Giovanni Tolomei i el d'un possessor 
barcelonès, esborrat. El titol en el foli i es : « Istories e con- 
questes del Reyalme Darago e principai de Cathalunya compilades per 
io honorable mossen Père thomich Cavalier, les quais trames al Révè- 
rent Archabisbe de Çaragoça. Al molt révèrent senyor lo senyor en 
Dalmau de mur per gracia divina.... » Acaba al verso Tendreça : 
« E fou fet lo dit mémorial en la vila de Bagà a .x. dies del 
mes de Noembre del Any Mil. CCCC.XXXVIII ». Segueîx la 
taula ; el foli 5 es en blanc, en el 6 comença 1 text : « Deueu 
saber que nostre senyor Deu... » L'ultim capitol del text i de la 
taula es el « Capitol .xxxxvij. com don Alfonço, fiU del dit Ffer- 
rando, fou lo .XXII*. Rey darago e Comte deBarçalona jo. Acaba 
en el foli cxli v** : «... Encara hi fou la nobla Ciutat de Bar- 
celona e Is consellers e Sindichs de la dita ciutat e tots ensemps 
acordaren de anar en la Ciutat de Valencia a hon lo Rey era en 
aquell temps e que supplicassen. De virgo mater rerum da mîchi 
scribere verum. Fenex ». Al marge hi han algunes anotacions 
italianes de mots i locucions catalanes. 

B. Porta la signatura 2-D-4, en la Biblioteca del Palau real 
de Madrid i ha sigut molt ben descrit per D. Ramôn Menéndez 
Pidal ^. Es de paper i pergami, de lletra del segle xv* ; té 7 folis 
de titol, endreça i taula sensé marcar, i 128 de text que tenen 
275 X 203 mm. Comença : « Historiés e conquestes del reahrie 
darago eprincipat de Catalunya Compilades per lo honorabble mossen 
père thomich caualler. Les quais trames al molt Reuerent arquebisbe 
de Çaragoça. Al molt Reuerent Senyor lo senyor en dalmau 
de mur... » La data de la dedicatoria es, com en A, « a deu 

1. Op. cit., p. 622. 

2. Op. cit., p. 104. 



Il8 J. MASSÔ TORRENTS 



dies del mes de Nouembre del any Mil Quatre cents treynta; 
huyt ». El darrer Capitol, en el fol. 127, es el « Capitol xxxxvij. 
tracta com don Alfonso fiU del dit don fferrando fo lo dotzen Rey 
daragô e comte de barchelona. Mort lo excellent Rey don ffer- 
rando dessus dit... » Acaba aquest capitol i l'obra lo mateix que 
A : «... E tots ensemps acordaren de anar en la Ciutat de valen- 
Tcia, o lia bon lo Rey era en aquell temps, e quel supplicassen ». 

C. Es el Dd. 191 (ara num. 9568) de la Biblioteca Nacional 
de Madrid. Es de finals del xv"segle, en paperen 4s i té 155 folis 
escrits a dues columnes. S'obra aixi : « Esta es la taula del pré- 
sent Librey lo quall es appallat les Cmquestes despanya, en lo quai 
libre resita larguament tots los actes fets per aquells gloriosos comtes 
de Barquanona, fet e hardenat per en Père Thomich, Al molt Révè- 
rent Senyor en Dalmau de Mur... » La sotascripciô d'aquesta 
endreça es : « Fou fet lo dit mémorial en la vila de Bagua, a x 
dies del mes de noembre del any de la nativitat de nostre senyor 
Ihesuchrist M. CCCC.XXXVIIJ ». El darrer capitol, com els dos 
anteriors mss., es el 47, que tracta d' Alfons V, i acaba delà mateixa 
manera : «... e tots ensemps accordaren de anar a la ciutat de 
Valencia, ho la bon lo rey era en aquell temps, e que 11 supli- 
cassen ». 

D. Se troba a l'Escurial am la signatura x-ii-io. Es escrit 
a dues columnes en 1493, sobre 66 folis de paper, de 
296 X 210 mm. No té titol i comença al foli i am la dedica- 
toria : « Al molt révèrent senyor lo Senyor En Dalmau de 
mur... », am la mateixa data dels mss. anteriors. Acaba en la 2* 
coluncna del foli 66 : «... E tots ensemps acordaren de anar en 
la ciutat de Valencia ahon lo rey ère en aquell temps e que 1 
suplicasen. Deo gracias ». Al marge inferior hi ha aquest colo- 
fon : « Qui scripsit hune librum se videat in paradisum. ludouicus 
ribells doctor utriusquem juris vocatur qui scripsit benedicatur. 
Fuit perfectus iste liber per me ludouicum ribells in Villafrancha 
penitensis VII mensis Febroarij, anno a natiuitate domini 
M°.CCCC°. nonagessimo tercio ». 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA II9 

£. hn la biblioteca desfeta del Sr. Josep Anton Llobet y 
Vall-Uosera, hi havia un manuscrit del segle xv^ que contenia 
les « Istorias e conquestas del Reyalme de Aragô e Principat de Catha- 
lunya, complides per lo honorable MossenPera Tomich cavaV ... », 
segons en Pi y Arimon \ 

F. Es un manuscrit del segle xvi*^ que s troba marcat 92-4-24 en 
U Biblioteca Universitaria de Valencia. Té 95 folis de paper de 
26e X 188 mm., que contenen Tobra den Tomich continuada per 
un anonim diferent del de les edicions. Després segueixen 25 folis 
que contenen un text de Flor de virtudes en castellà. Cap al 
centre del llibre la tinta s'ha menjat el paper, que sen va a tiretes 
i va fent-se polç. En un foli preliminar hi ha escrit : « Este libro es 
del uso de P. P'^^ Fr. Jayme Villanueva : el quai lo compro por 
60 r* V" y lo regalo a esta Biblioteca ». En el foli i^ en Uetra 
antiga, « Les Ystories de espanya », i en Uetra del segle xviii^, entre 
altres notes : « Pedro Tomic continuado por anonimo. Acabo 
Tomic estaobra 10 Nov. 1448 ». No hi ha dedicatoria ni taula 
ni epigrafs, començant pel primer capitol : « Devets saber que 
nostre senyor deu qui es començament de totes coses... ». El 
capitol réfèrent a Alfons V apareix modificat a la fi i després 
segueix : « Mort lo excellent Rey don Alfonso lo quai en sa tots 
los sens nomenaven-lo ab lo bonet en la ma... » Acaba Tobra am 
la seva continuaciô al verso del foli lxxxxv, tractant de Ferran II 
el Catolic : « ...feu la via de tanil qui es vila prop la Ciutat 
de Granada a très lègues de aquella » . 

G. Es també del segle xvi* i se conserva en la Biblioteca Pro- 
vincial Universitaria de Barcelona am la sign. 21-1-10. L'obra 
den Tomich, molt interpolada, precedeix a un Desclot ; n'hem 
parlât, doncs, en II 2 G. Els quatre folis primers no marcats con- 
tenen el proleg i la taula ; en el primer hi han les segûents notes : 
« Ex bibliotheca D*'' José. Hiero. Besorae. », « Lo Présent libre 

I. Barcelona antigtia y moderna, pp. 226 i 1105, i també aquf mateix III * 
lE. 



I20 J. MASSÔ TORRENTS 



manoscrit ère de Miquel Figuera tirador de or. Conte les Anti- 
galles de Père Tomich y Bernât Desclot » i « Aquest libre es estam- 
pât, y es en aquesta Llibreria Lit. M. 408 ». Comença tôt seguit 
el Tomich am Tendreça : « Al molt révèrent senyor en Dalmau 
de Mur... » La data apareix aixi : « E tramet lo dit mémorial a 
vostra senyoria e fou fet lo dit mémorial en la vila de Begà a x 
dies delmesdeNohembredelany MilCCCCXXXVIIJ ». Segueix 
la rubrica : la divisiô dels capitols es alterada; els capitols 9 i 60, 
deixats pel copista, son afegits a la taula per una ma mes moderna. 
En el foli i comença 1 text : « Devets saber que nostra senyor deu 
que es comensament de totes cosas... » Acaba al foli 61 amb el 
Capitol 62 (47 de ABCD). « aquest Alfonso fou lo XIJ Rey 
d'Arago... », que termena : « ...hach per mullerla infanta dona 
Catarina filla del rey don Anrich de Castella e de la germana de 
la Reyna dona maria Reyna de Arago », final igual al de la cro- 
nica que hem descrit en III 10. En el text hi manquen els capitols 
52 i 53. Se Uegeixen afegides afgunes notes curioses marginals 
d'una ma del segle xvii«, al foli i i al 45 ; el darrer paragraf de 
la primera es aixi : « Del capitol quint enllà no va tant en creurer o 
deixar de creurer, axi lo que diu aquest historiador, com lo que 
després ha escrit son gran contrari Père Miquel Carbonell en la 
Chronica, o Historia de Espana, qui procura desacreditarlo en 
les coses gestes en Espana ans del primer Compte de Barcelona. 
Los dos son bons Catalans : molts imitadors dells trobassem «. 

H. En el numéro 19 de VInventari del libres de la Senyora 
Donna Maria, Reyna de les Sicilies e de Aragô\ kt en 1458, hi 
ha via unes « Conquestes Darago fet per mossen Tomich Cavalier », 
que comença va « Al molt révèrent senyor lo senyor don Dalmau 
de Mur » i finia « e que supplicassen ». 

Quatre vegades s'ha imprès la cronica den Père Tomich. 



I. Publicat pel Sr. Velasco en la Revis ta de Archives, Bibîiotecas y Museos, 
I* epoca, t. II (Madrid, 1872), pp. 11, 28. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 121 

I. Aci començen les historiés e conquestes del Reys de Arago e Comtes de Barçelona, 
compilades per h honorable mossen Père Tomic, caualler; les quais trames al 
molt Reuerent Archahishe de Saragossa. A la fi : -<4 laor e gloria de nostro senyor 
Deu e honor dels gloriosos Reys de Arago, comtes de Barcelona e de nostra nacio 
catalana, esstat estampât lo présent libre en lanoble ciutat de Barcelona per mi mestre 
Johan Rosemhachy Alamany, a iiij del me de Juny Mil.CCCC.LKXXXV, 72 folis. 
Esta dividida en 47 capitols i va afegit, sobre de lo que apareix en els 
manuscrits, fins la mort de Joan II (1479). ^" ^ dedicatoria an en Dalmau de 
Mur va mudar-sela data de 1438 en i448,potser per una errada, que han perpé- 
tuât les demés edicions. Aixô ha donat Hoc a algunes contradiccions de biblio- 
grafs. 

II. Conquestes e historiés dels Reys de Arago e comtes de Barcelona Nouement 
estampais, Titol vermeil i escut real d*Aragô en nègre. A la fi : -4 laor e gloria 
de nostre senyor deu e honor dels gloriosos reys de Arago comtes de Barçalona e de 
nostra nacio Catalana es stat stanpat lo présent libre. En la noble ciutat de Barce- 
lona per Mestre Johan Rosembacht Alamany a XX. del mes de Febrer Mil. D. XIX, 
En nègre, lo mateix que la raarca de l'impressor. 6 folis sensé marcar de por- 
tada, dedicatoria i taula, 100 folis de text i i de colofô. Plegatge en &\ menys 
els plegs primer i darrer, que sols tenen 6 folis. 

III. Historias e conquestas dels excellentissims e catholics reys de Arago e de lurs 
anteçessors los Comtes de Barcelona, compilades per lo honorable historic mossen 
Père Tomic, caualler, Ajfegida la historia del excellentissim e catholic de Hespanya 
don Ferrando. A la fi : -4 laor e gloria de nostre senyor Deu Jesu Christ, qui es 
donador de victorias, e a immortalilat dels gloriosos Comtes de Barcelona e de lurs 
successors los Reys de Arago e Comtes de Barcelona, e a honor de nostra nacio Catha- 
lana, es corregida e ab privilegi per cinc anys estampada la présent obra, régnant lo 
inuicte Emperador dels Romans don Caries y la serenissima Emperadriu dona Isabel, 
Catljolics Reys de Hespanya ; en la insigne e noble ciutat de Barcelona per Caries 
Amoros, Provençal, a xij de Marc any de Mil D. XXXIIIJ. Aquesta ediciô, 
com indica la portada, porta afegit el régnât del rey Ferran II el Catolic, per 
Martf de Ivarra, i una Epistola al Spectàble senyor don Galçeran de Cardona, Letra 
de Marti de luarra, tramesa en las corts de Monço. 

IV. ElSr. Antoni Bulbena Tusell va reimprimir aquesta darrerra ediciô am la 
mateixa portada, posant-t'hi les variants mes importants que la separen de la 
primera. A Barcelona. Estampa « La Renaixensa » Xuclà, i^ baixos, 1886, xvi- 
303 pp. en 8n . 

En la Biblioteca Nacional de Madrid, signs. G. 151, 152! 153, hi 
ha manuscrita « una Suma de las Cronicas de Aragon y Principado 
de Cataluiia, traducidas del lemosin en castellano por J. Pedro 
Pellicer». Seglexvn*. 



122 J. MASSÔ TORRENTS 



La cronica den Tomich intéressa prou Vhistoria de Sicilia i de 
Sardenya i s'hi anomenen bon nombre de personatges italians. 
En la Biblioteca Comunal de Palerm s'hi guarda, sign. Qq. G. 
91, una traducciô italiana, fêta en 17 17, sobre una copia de 
Tediciô de 15 19 (II), executada poc temps abans. El nostre bon 
amie Sr. Rubiô i Lluch me comunica uns articles del Sr. I. 
La Lumia, publicats en VArcUvio storico Siciliano (La Cronaca 
catalatM di Pietro Tomich, I, 1873, pp. 370-375, i II, 1874, 
p. 107), en els quais se tracta també de Tadquisiciô dels dos 
manuscrits. La traducciô duu aquest titol : « Tomic. Conquiste e 
istorie di Aragona, delli re di Âragona e conti di Barcellona, 
tradotte in lingua italiana ». Vegi-s també / Manoscritti délia 
Biblioteca comunale di PalermOy del Sac. Luigi Boglino (vol. I, 
1884, p. 87). 

IV 

CRONIQUES ESPECIALS. DIETARIS 

I. Les CHRONiaUES perdudes. 

No es empresa tant facil com pot semblar al primer cop d uU 
separar, de les moites mencions de Uibres que fan els nostres 
cronistes, les que fan referencia a obres que s'han perpétuât de 
les que indiquen obres de les quais fins ara no n sabem res. Ja 
hem fet algun que altre extracte den Muntaner al tractar den 
Jaume I (II i), den Desclot (II 2) i de les croniques de Sicilia 
(ni 4), notes que no sdn massa précises. En Muntaner, que cita 
diversos Uibres, no cita sinô un sol nom de cronista, i aquest si 
que rhem d'enregistrar. Referint-se 1 tractât de Tarascô, diu clara- 
ment : « E qui voira saber los noms dels missatgers e tôt ço quel 
cardenal los dix de part del Pare Sant... vajen-se a la Gesta quen 
Galceran de Vilanova ne feu, e lia trobar-ho han per orda » 
(cap. CLxxiij de les edicions). Tenim, doncs, un autor d'una cro- 
nica especial dels temps d'Anfôs el Lliberal (i 285-1291), es a dir. 



HISTORIOGRAFIA PE CATALUNYA I23 

del xiii*"segle. I^ seva obra era escrita en Uati o en vulgar ? No n 
sabem altra cosa, per ara, que aquesta cita den Muntaner, que ja 
anotaren en Zurita i en Torres Amat. 

Un fragment d'una cronica mes extensa de Jaume II se troba 
en el registre 55, fol. 31, de l'Arxiu de la Corona d'Aragô. Ne 
donen a coneixer una part els Srs. Coroleu i Pella en Las Cartes 
Catalanas (Bsircdona, 1876), pp. 165-168. 

2. La fi del comte ifUrgell. 

Aquesta obra notable restava amagada i desconeguda abans 
de publicar-se en 1889. Es cert que havia estât utilisada, inspirant- 
li Is darrers capitols, per en Monfar i Sors \ i que n'havia donat 
un fragment en nota a una poesia el Sr. Picô i Campamar * ; perô 
fins al moment de la seva publicaciôno li va esser donada impor- 
tancia; tôt seguit de llegida i coneguda va adquirir un relleu 
extraordinari a Catalunya. Les conseqûencies del Parlament de 
Casp encara resulten d'actualitat entre nosaltres, i en aquesta 
obra, fêta per un català que veu am fonda amargor la decaden- 
cia de la personalitat de Catalunya, hi son pintades am molta 
traça les desgracies del pretenent a la corona d'Arago que Is 
catalans desitjaven i creien que am mes dret podia dur-la. 

Aquesta cronica, molt ben escrita, ve a esser principalment un 
allegat en favor del dret den Jaume d^Urgell ; va desde la mort 
del rei Marti (1410) a la del comte d'Urgell (1433), en Testât 
incomplet en que ns ha pervingut. Millor que cronica es una 
apologia, informada per un sentiment patriotic, escrita potser 
durant el desgraciât période de les guerres de Joan IL En ella 
l'anonim autor pren com a fets indubitables totes les Uegeiides i 
rondalles que se solen formar moites vegades arran mateix dels 



1. Historia de îos Condes de Urgely toms. IX i X dels Docutnentos inéditos 
del Archiva de la Corona de Aragon (Barcelona, 1853). 

2. Très englantines 18^4-1884-188;, Poésies,., Barcelona, 1886, p. 71. 



124 J. MASSÔ TORRENTS 



aconteixements (i Tepoca s prestava a que sen formessin) ; s*hi 
Uegeix lo que s dévia contar per places i carrers, résultat dels 
cambis de vida politica que havia dut el cambi de dinastia. Pendre 
tota la relaciô d'aquesta cronica al peu de la Uetra es una igno- 
cencia, perô Uevar-li tôt valor i dir-li libelo, com s'ha fet, es una 
gran exageraciô. Aquesta obra, am tôt i els seus tristos apassio- 
naments, ens retrata fidelment un estât d'esperit i d opiniô real 
entre la gent catalana d'aquell moment historié, conformément 
am lo que ns relaten altres cronistes de Tepoca, com en Boades 
i en Turell. Després, no tôt lo que s diu que s deia hem de consi- 
iderar-ho mentida perquè no consta en els documents oficials. 
Es una obra patriotica de merit literari, perô també de valor his- 
toric. 

La Scriptura privada, o sia k .^ del del comte d' Urgell, sens ha 
conservât en très manuscrits del segle xvii^, copiats d'un origi- 
nal que no ténia principi ni fi, de manera que no podem esbri- 
nar la seva extensiô real. 

No obstant, no podia mancar-hi gaire, perquè abans d'encetar 
la parabola de Sant Vicents Ferrer, que resta enlaire, diu : « Per 
donar conclusiô a la présent obra solament vull commemorar lo 
que ohi diversas vegades narrar a un honorable Prom Mercader 
de Barcelona, qui fo mestre e preceptor meu e, per sa gran benig- 
nitat, me tragué de la casa de ma mare viuda, e per très anys 
continuos me nodri en ma fadrinesa en sa casa... » Algun temps 
haviem pensât si aquesta obra fos la que n Bernât Boades con- 
fessa escriure sobre Is mateixos successos, perô hem abandonat 
completament aquesta idea. 

El Sr. Gimenez Soler va dedicar un article a negar els fets 
d'aquesta cronica % i mes tart va publicar un estudi sobre 1 comte 
Jaume d'Urgell, acompanyant-lo d'una copiosa collecciô d'inte- 



I. Revista critica de historiay literatura, t. IV (Madrid, 1899), pp. 1-9. 






HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA I25 

ressants documents % que es l'obra on se fa mes Hum sobre 1 des- 
ditxàt princep. 

Heus-aqui els manuscrits. 

A. Existeix en la biblioteca de la R. Academia de la Historia, 
de Madrid, on no li hem sabut trobar, per ignorar-ne la cota de 
coUocaciô. Es una copia fêta per en Monfar i Sors en 163 1, 
Tunica que conté un interessantissim proleg den Jaunie Ramon 
Vila ^ 

B. Porta 1 num. 8306 en la Biblioteca de l'Arsenal, de Paris. 
Té 98 folis de paper, de 206 X 145 mm. Lletra grossa i clara 
del segle xvii% El foli I fa de portada : « Historia de D" Jacme 
d'Aragô ultim comte de Urgell ». En el foli 2, comença un 
titol : « Historia y succès llamentable de Don Jayme de Aragô 
comte de Vrgell, segonde aquest nom, cognomenat lo desditxat», 
i tôt seguit el text : « Pensa que isques ê fahes reverencia al 
novell Rey elegit, qui ja entrava per Aragô, e de fet li isque 
a cami... » Estan ben marcats els troços que mancaven en l'ori- 
ginal, i acaba 1 text foli 97 : « ...e en aquell Sermô ohi que lo 
dit Mestre Vincens tragué una pa (foli 97 v®) rabola ab la que 
invuhi que dins un cofre estave. Aqui acaba ». Ve tôt seguit 
la segùent : « Nota. Lo eruditissim Jaume Vila Sacerdot, qui 
deixà lo Uibre de ahont se ha tret esta copia, al Monastir de S* 
Hieronim de la Murtra, diu en sas notas, que lo feu copiar en 
loany 1626. de copias tretas del original, que la hi deixà Llotxim 
Llatzer Bolet, cavalier, y la altre Rafaël Cervera, ciutadà hon- 
rat da Barcelona, un y altre personas doctas, ben instruidas en 
las historias, principalment de Catalunya, y que tenian precio- 
sos Uibres impressos, y manuscrits. En lo original hi faltavan 



1. Don Jaime de Aragon, uUimo conde de Urgel, en el t. Vil de les 
Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (1901), pp. 
125-443. Se publiquen 281 documents. 

2. Morel-Fatio, Katahnische Litteratur, p. 120. 



126 J. MASSÔ TORRENTS 



alguns fuUs (foli 98) que algun politich los ne tragué, y altres 
fuUs estavan esqueixats en part : En las copias se trelladà fidel- 
ment lo que se n podia llegir de la manera que estava en lo ori- 
ginal ». 

C. Porta la cota esp. 554 en la Biblioteca Nacional de Paris, 
essent adquisiciô posterior a la publicaciô del Catalogue d^ M. A. 
Morel-Fatio. Es el mateix que, quan formava part de la venuda 
Biblioteca del Sr. Miquel Victoria Amer, de Barcelona, va servir 
d'original pera Timpressiô. Té 63 folis de paper de 300 X 2 1 5 mm., 
escrits en el xvii*° segle. El foli i porta 1 titul « Libre de diferents 
Notîcias de Papas Emperadors, Reys Comptas de Barcelona ». 
Diverses notes î copia d'un tractadet dévot ; l'obfa que ns ocupa 
va del foli 3 al 26. Comença d'aquesta manera : « Copia de una 
scriptura privada que me es vinguda a mans sobre del fet de la 
destrucciô del Compte de Urgell en que se amostren que falten 
algunes fuUes y altres en part de elles estan scrits y part squin- 
zats, del ténor seguent ». Al marge, am diferenta lletra : « D" Fer- 
nando de Castilla en 14 12 », i comença 1 text : « Pensa que 
isquese fahes reuerencia al novell Rey elegit... », que acaba al 
foli 26 : « ...lo dit mestre Viçens tragues una parabola abla quai 
învui que dîns un cofre stave ». El verso d'aquest foli i els 27 î 
28 son blancs ; al 29 comença un cataleg dels comtes de Aragô 
i de Barcelona desde 1 comte Aznar fins Felip IV, datât de 1648 ; 
al foli 39 un cataleg dels Papes; al 42 un altre dels Emperadors; 
al 46 un altre dels reis de França ; al 5 1 v*» la carta de Felip II als 
consellers de Barcelona notificant-los la mort del seu pare ; i desde 1 
fol. 52 fins a la fi tretze poésies castellanes i dues cartes d'amor i 
una poesia en català. 

D. El Sr. Elias de Molins ' fa una referencia al manuscrit 
copiât en 1624 per en Jaume Ramon Vila. La treu d'una ressenya 
dels manuscrits que existien al monastîr de Sant Geroni de la 



I. Revista critica de historiay Hteratura, t. V (Madrid, 1900), p. 367. 



J 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA I27 

Murta fêta per Josep de Mora y Catà, i es aixi : « Libro en octavo 
copiado por el mismo Vila, en que prueba, aunque tambîen apa- 
sionadamente, con antiquisimos manuscritos, la injusticia que se 
hizo a D. Jaime de Aragon, segundo de este nombre, conde de 
Urgel, cuando en las cortes de Caspe eligieron los nueve dipu- 
tados, por muerte del infante don Fernando de Castilla, las grandes 
persecuciones que este nuevo rey y su hijo hicieron contra el 
conde de Urgel y su familia. Las injurias que padeciô en la 
carcel, la muerte que le dieron los hermanos del rey D. Alfonso, 
hijo de D. Fernando, y varias noticias que callan o truecan los 
au tores », 

Dues edicions s'han fet d'aquesta obra : la primera, seguint la 
copia manuscrita C, fou fêta per mossen Jaume CoUell i publi- 
cada com a folleti de hRevista Catalanaque ell dirigia. Laportada 
diu aixi : Biblioieca de la Revista Catalana, La fi del comte d'Urgell. 
Cronica de autor anonitn del segle XV, fins al présent inedita. Barce- 
lona^ Estampa de Fidel Girôy i88p. Es un fasc. de 64 pp. de 21 X 
13 cm. i porta una nota previa recalcant Timportancia del texti 
descrivint el manuscrit. Mes endevant sen va publicar una ediciô 
de propaganda am Uenguatge modernisât. Es aquesta : Biblioteca 
de la Veu de Catalunya. La fi del comte^d'Urgell, segans cronica del 
sigle XV. Ara novament ptélicada ab la ortografia actual per un 
redactor de la Veu de Catalunya. Barcelona, Estampa « La Cata- 
lana », de J. Puigventôs... 18^7. Fasc. de m pp. de 22 X 
15 cm. 

3 . Dietàri d*un capellà d'Alfons V. 

El P. Villanueva ' havia donat algun fragment tret del manu- 
scrit original d'aquest notable dietari que s conservava en el cou- 
vent de Predicadors de Valencia. Nosaltres, que no havem pogut 
veure-1, hem vist una copia fêta en 1742 que s troba en la Biblioteca 

I. FidjeUterario, t. II (Madrid, 1804), ?• 230. 



128 J. MASSÔ TORRENTS 



Universitaria de Valencia, sign. 87-6-18, que té 771 planes de 
paperde 314x215 mm. 

S'obre 1 dietari per una cronica gênerai quais principals inspi- 
racions han de cercar-se en la que senyalem en III i en la cro- 
nica del mon que ns sol donar el Genesi deScriptura % les fonts de 
la quai han estât tant ben estudiades per Hermann Suchier i per 
Paul Rohde *. El manuscrit duu una portada aixi concebuda : 
« Dietari de varies coses sucseides en lo Reyne de Valencia y en 
altres parts escrites per un Capellâ del Rey don Alfonso V. de 
Aragô fins al any 1478. Anadides altres Memories Diaries desde 
1516 hasta 1586. Lease el Prologo ». Comença aixî la plana i* : 
« Abuit principio nostro Gloriosa Virgo Maria. Canoniques de 
Espanya dels Reys de Aragô é dels Comptes de Barcelona, é de la 
hunitat de Arago ab lo Compdat de Barcelona, e memoria de les 
coses, ê fets antichs, ê pasats, ê dels présents. Aquesta obra fou 
treta de les Canoniques e Libres dels passats e antichs en les quais 
es breument atrobat 1 estament de Espanya, del començament del 
Mon tro al dia présent, quales Cents e quais Princeps, e Senyors 
han posehida senyorejada e governada ». Al foli 32 comença a 
tractar delsreis d' Aragô; al 38, dels comtes de Barcelona; al 60, 
de « Com se coronen los Reys » ; al 77, de l'edificaciô de Troya ; 
i al foli 143, « De la coronacio del Rey en Marti », comença pro- 
priament el copiôs Dietari, que tracta am prou détail de les questions 
concernents al Parlament de Casp, de tôt el régnât d'Àlfons V 
i de les guerres de Catalunya de Joan II, aturant-se en 1478. El 
capellà acaba en la p. 645, i vénen altres noticies curioses, 
començantper la sentencia den Joan de Canyamàs, en 12 desembre 
de 1503 ; acaba, com s'ha dit, en 1588. Tança 1 Uibre la 
seguent nota de copia : « Acabosse de Copiar dia 18 de Julio 



1. Publicat per M. V. Amer en k Biblioteca Catalana del Sr. Aguilô y Fus- 
ter (Barcelona, 1873). 

2. Suchier, Denkmàler der prcveniaîischer LiUratur und Sprache. (Halle, 
1883), p. 589. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA I29 



aiio 1743. El Original queda en el Archive de este Real Con*° de 
Pred** de Valencia ». 



4. JoAN Francesc Bosca. Mémorial, 

Si dediquem un numéro especial an aquesta obra, no es pel 
seu merit real literari, que es ben petit, sinô per lanomenada 
que li han donat les cites den Zurita amb el nom de Memorias 
de Juan Francès Boscan * i den Bayer, que li dôna 1 titol impor- 
tant d'Annales tirbis Barcinonensis ^.Nosaltres férem en 1896 una 
descripciô insuficient del text historic ^ i M. Alf. Morel-Fatio va 
completar-me-la ^, tôt lo quai se troba compendiat, amb una 
excellent descripciô del manuscrit i un estudi del text, per 
M. Joseph Calmette en sa Notice sur la seconde partie du manuscrit 
catalan P. 13 de la Bibliothèque Nationale de Madrid 5. 

Se tracta de 46 folis que vénen després del Muntaner, onze 
dels quais son blancs. Diu en el i" foli : « Lo présent mémo- 
rial es scrit a etterna memoria e per relatio dels antichs ». 
Segueixen els limits de Catalunya i l'enumeraciô de les dotze ciu- 
tats; una llista dels reis, ducs i comtes que reconeixen el papat, 
copiada en llati d'algun original del segle xw"" ; una cronologia 
dels comtes de Barcelona, reis d'Aragô i de Sicilia, amb abundoses 
notes marginals en llati, que fa pensar en les que hem citât del 
manuscrit de Vich, principalment derivades de les Gesta comitum, 
Desde 1 foli 3, ont el compilador déclara que se serveix del 
« archiu de la casa de la ciutat de Barcelona », no hi ha sinô les 
Uistes dels consellers elegits cada any sensé notes analistiques 
d'importancia ; perô desde Tany 1461 (foU 16), en que s nota que s 



1. Anales de Aragon, t. III, p. 153 vo; IV, 10 i 45 vo. 

2. Nicolau Antonio, Bibliotheca hispana vêtus, t. II, p. 242. 

3. Manuscrits catalans de la Bibliotheca Nacional de Madrid, p. 141 

4. Annales du Midi, t. VIII (Tolosa, 1896), p. 369. 

5. Bibliothèque de r École des Chartes, t. LXIII, 1902. 



130 J. MASSÔ TORRENTS 



comença « rebellar la ciutat de Barcelona », les noticies cronolo- 
giques sovintegen mes i son mes intéressants, perquè Is Boscans 
pare i fiU eren decidits partidaris del rei Joan IL Al foli 18*^ se 
nota un cambi de ma en la nota segùent : « En aquest présent 
trienni plague a Nostre Senyor Deu apellar de aquesta présent 
vida al senyor mon pare En Johan Francesch Boschà, lo quai 
mori dissapte après mig jom que comptavem cinch de febrer del 
any 1480, dia de Santa Agata, per mort del quai vacà lo ofBci 
de Racional de la Deputaciô ». La mateixa ma ha continuât les 
llistes dels concellers i alguna nota fins a Tany 1488. Desde 1 
foli 43* hi ha una copia de les ordinacions den Sanaacilia. 

Observa M. Calmette que tôt l'interès d aquests anals queda 
réduit a les notes den Johan Francesch Boschà, que van de 
146 1 a 1473, que fan referencia a la Revoluciô catalana contra 
Joan II d'Aragô. La major part del text es de ma den Joan Fran- 
cesch Boschà ; els vuît anys de Uetra del seu fill les notes perden 
Tinterès. Gida vegada que s'hi nomena un Boscà se marca amb 
una creueta. 

5. Altres dietaris. 

Els dietaris del segle xv*, generalment aixuts, fugen del nostre 
marc. Per memoria, que tant com es petit el Uur merit literari es 
gran l'interès historic que tenen, ne citarem alguns de passada. 

El Manual de novells ardits vulgarment apellat Dietâri del Antkh 
conseil Barceloni^ rica coUecciô del nostre Arxiu Municipal, se va 
publicant per TAjuntament de Barcelona desde 1892. Els très 
primers toms publicats comprenen tôt el période desde 1390 a ' 
1499. 

En TArxiu de la Corona d'Aragô se guarden els interessantissims 
Dietaris de la Generalitat de Catalunya, que comencen en 14 12 i 
esperen encara la llur publicaciô. El Sr. Josep Coroleu va publi- 
car-ne un resum traduit al castellà, reproduint algunes vinyetes, 
en la Biblioteca de « La Vanguardia », diari de Barcelona, en 
1889. 



HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA I3I 

En la Biblioteca Provincial Universitaria de Barcelona, sign. 
21-1-4, hi ha un Cataleg dels concellers de Barcelona, am notes 
cronologiques intéressants de les guerres de Joan II d'Aragô a 
Catalunya. 

El P. Villanueva senyala unes notes cronologiques de Johan 
Buada ', naten 1423, i que es un tneniorial que s trobava al 
monastir de Sant Salvador de Breda, seguint a un « Régiment 
de Princeps », que abraça Isanys 1473-1476. 

En el Libre de algunes coses assenyalades succehides en Barcelona 
y en alires parts *, format per en Père Joan Comes en 1383, 
s'utilisaren principalment materials historics del XV*° segle, entre 
ells la Historta de Joan Fivaller, probablement redactada durant el 
régnât de Joan II d'Aragô. Se conserva 1 manuscrit original den 
Comes en TArxiu Municipal de Barcelona i una copia de princi- 
pis del segle xvii* en la biblioteca de l'Ateneu Barcelonès \ 

CONCLUSIÔ 

Hem acabat la nostra tasca. D'aquest lleuger examen sen pot 

reure tacilment la conseqûencia de que l'historiografia forma 

una secciô important de la nostra historia literaria i que, per tant, 

convé estudiar-la mes a fons pera aclarir encara tants punts que 

resten a l'ombra. 

El période segûent, que podriem batejar de décadent, no perxo 
deixa d'esser molt intéressant, perquè Is esforços dels nostres 
autors pera descorrer un xic mes el vel de lo desconegut son 
apreciables i tots, en gênerai, fan de bona fe Is sens estudis i 
redacten sensé pretensions les sèves historiés. Les edicions que 



1. Op. cit., XIV, t. pp. 208 i 300. 

2. Publicat per en Joseph Puiggari com a folletf de la revista La Renaixensa 
(Barcelona, 1878). 

3. Vegi-s el nostre Cataleg dels Manuscrits d*aquesta biblioteca, tirage à part de 
la Revista de Btbliografia catalana (Barcelona, 1902), p. 72. 



132 HISTORIOGRAFIA DE CATALUNYA 

divulguen els autors classics els faciliten també una feina que 
havîa estât molt mes costosa als cronistes migevals. Es évident 
que l'historia sens va aclarint, en certs aspectes, durant el période 
que va desde n Père Miquel Carbonell (Fautor que marca mes la 
decadencia catalana tant pel seu esperit com pel seu estil) fins 
an en Geroni Pujades, passant per en Tarafa, en Beuter, en Vilada- 
mor i tants altres. 

Si aquest resum pot servir als erudits i pot esser util sobre 
tôt als estudiosos catalans, ens ne donarem per ben satisfets. 
Lo que desitjem es poder-nos rectificar. 

J. Massô Torrents. 



INDEX ALFABETIC 



Abella, Manuel de, iio. 
Aguilo, Angel, 23, 29, 33, 36, 105. 
Aguilô, Estanislau, 53. 
Aguilô^ Marian, 23, 36, 104. 
Alacant : 

Biblioteca del Sr. Joaquim Rojas, 96. 
Alanya, Lluis, 35. 
Alart, Julien-Bernard, 9. 
Alegre, Francesch, 112. 
Almarche, 53. 
Altell, Père de, 56. 
Amari, Miquel, 43, 97. 
Amer, Miquel Victoria, 126, 128. 
Amfôsel Bénigne, rey d'Aragô, 53, 75. 
Amfôs elMagnanim, rey d'Aragô, 108, iio, 127. 
Andreu, Jaume, 114. 
Annales urbis Barcinonensis, 129. 
Anonimo Siciliano, 93-97. 
Antonio, Nicolau, 19, 87, 109, 129. 
Aragon, Don Pedro de, 56. 
Arbona, Anton, 49. 
Art de Armaria e blason d* armes, 1 1 3 . 
Atton I, bisbe de Vich, 7. 
Ayamans, Comte de, 29. 
Balaguer y Merino, Andreu, 30. 
Balari Jovany, Joseph, 9. 
Baluze, Etienne, 8. 



134 INDEX ALFABETIC 



Baiiyuls, Tomas de, 88. 
Barbastre, Johan de, 29, 31. 
Barcelona : 

Arxiii de la Corona d'Aragô, 13, 37, 48, 49. 

Arxiu Municipal, 12, 21. 

Biblioteca publica Episcopal, 46, 59, 70, 81. 

Biblioteca provincial ^Universitaria, 13, 32, 33, 37, 47, 56, 
S7. 58,85, 104, 119. 

Biblioteca del Sr. Aguilô, 103. 

Biblioteca Dalmases, 87, 104, 105. 

Biblioteca del Sr. Baldiri Carreras, 33, 49, 56, iio, 113. 

Biblioteca del Sr. Sanpere i Miquel, 11. 

Ex-biblioteca del Carme descalç, 92. 

Ex-biblioteca Llobet y Vall-llosera, 12, 118. 
Barrau-Dihigo, L., 11, 16. 
Btnet XIIP, antipapa, 99. 
Benicio Navarro, Felipe, 108. 
Besora, Geroni, 32, 47, 119. 
Beuter, Antoni, 132. 
Blasco, Vicent, 69. 

Boades, Bernât, 14, 44, 94, 101-105, 124. 
BofaruU, Antoni de, 39, 60, 61, 73, 81. 
Boglino, Luigi, 122. 
Bolet, Joaquim Llatzer, 33, 125. 
Bolet, Père Pau, 33. 

Borja, Rodrigo de, papa Alexandre VI^, 82 . 
Borrell, comte de Barcelona, 7. 
Boscà, Joan Francesc, 56, 129. 
Bover, Joaquim M*, 30, 92. 
Briz, Francesc Pelagi, 62. 
Bruneto Latin i, 71. 
Buada, Johan, 131. 
Buchon, J.A.C., 47, 50, 61. 
Bulbena Tusell, Antoni, 121. 



INDEX ALFABETIC 133 



Gilmette, Joseph, 129. 

Canigô, Sant Marti de, 8. 

Canoniques dels Apostolis et dels EmperadorSy 21. 

Catwniques de Castelhy 77. 

Canoniques del rey de Castella, 86. 

Canoniques del Rey en \Pere en que fa menciô de son pare lo Rey 

rCAnjôSy 71. 
Carbonell, Père Miquel, 67, 70, 72, 80, 120, 132. 
Cardona, Enrico, 60. 
Carini, Isidor, 95. 
Carlemany, 89. 
Carreras, Baldiri, 33. 
Cartellà, Alexandre de, 88. 
Casas-Carbô, Joaquim, 114. 
Castellô, Francisco de, 114. 
Catania : 

Biblioteca Universitaria, 56, 119. 
Cervera, Rafel, 51, 100, 125. 
Chabas, Roc, 24, 95. 
Chronica del Rey Alfonso, 67. 
Chronicâ Descripcion de las hechos y ha^^anas del inclyio Rey 

D. Jayme I... y de muchos de sus descendienteSy 61. 
Chronicon Rivipullense, 10, 83. 
Chronicon Siciliœ, 94. 
Codina, Joan, 71. 
CoUell, Jaume, 127. 
G)mes, Père Joan, 131. 
Compendi historialy 92-93. 
Constitucions de Catalunyà, 14. 
Copons, Ponç de, 32. 
Corbera, Esteve de, 88. 
Corminas, Joan, 114. 

Coroleu, Josep, 34, 30, 60, 63, 73, 123, 130. 
Cortada, Alexandre, 46, 113. 



136 INDEX ALFABETIC 



Cronica den Ramon Muntanery 51-62. 

Cronica dels comtes de Barcelona e dels reys d'Aragôy 10-17.., 

Cronica dels reys d'Aragô e comtes de Barcelona^ 73-87. 

Cronica regum Frandcy 13. 

Cronicas de los Conqueridores, 39. 

Cronicas de mestre Rodrigo de Toledo, i lo-i 12. 

Cl onice regum Aragonum et cimiitum Barchinonœ, 87. 

Croniqua de Espanya, 17. 

Croniques dels reys de Çastella, de Navarra e Portugal, 63. 

Croniques del rey de França, 63. 

Croniques de Sicilia, 93-97. 

Croniques dels Reys d'Ongria, de Dada, de Noruega, 63. 

Cuenca, 79. 

Cuixà, Sant Miquel de, 8. 

Guy as Devesa, Miquel, 49. 

Çaroca, Jacme, 23. 

Dalmases y de Ros, Pau Ignaside, 90, 104. 

De letres del Rey en Jacme , 3 5 . 

Del infant Epitus, 68. 

Denk, Otto, 6. 

Desclot, Beraat, 42-31, 56, 58. 

DescoU, Bernât, 63-73. 

Destorrens, Celesti, 32. 

Desvalls, Père, 94. 

Dietari del Antich conseil Barceloni, 130. 

Dietari d'un capellà SAlfons F, 125-129. 

Dietaris de la Generalitat de Catahinya, 130. 

Domenech, Jacme, 83, 92-93. 

Dormer, Diego Josef, 85, 95. 

Eguren, José M* de, 8. 

Elias de Molins, Antonio, 126. 

Ensenyaments de bona parleria, 71. 

Enyego Aresta, 78. 



INDEX ALFABETIC 137 



ESCURIAL : 

Biblioteca de Sant Llorenç, 20, 31, 45, 55» 61, io8> 109, 
118. 
Farrera, Jaume, 33, 
Febrer, Jaume, 106. 
Felip TArdit, rei de Françâ, 15, 43 > 69. 
Felip II, rei d'Espanya, 30, 126. 
Ferran d'Antequera, reid'Aragô, 70,71. 
Ferrer, Sant Vicent, 124. 
Ferrer de Blanes, Jaume, 102, 104. 
Ferrer CoU, Rafel, 104. 
Ferrer, Ramon, 12, 
Ferrer y Vidal, 36. 
Figuera, Joan, 131. 
Fitay Colomé, Fidel, 105. 
Fivaller, Joan, 131. 
Fleury, Sant Benêt de, 8. 
Flor de Virtudes, 119. 
Flos mundi, 99-100. 
Flotats, Mariano, 39. 
Forster, John, 28, 40. 
Francesch, Joan, 83, 87-91. 
Galceran de Pinôs, Gaspar, 80. 
Galceran de Villanova, 122. 
Galceran d'Urrea, Gaspar, 12. 
Gallardo, Bartolomé J., 104. 
Gauzlin, abat de Fleury, 8. 
Gayangos, Pascual de, 40. 
Genebreda, Antoni de, 92. 

Genealogia dels comtes de Banelona e dels reys d'Aragô, 97-98, 
Gerbert, papa Silvestre II, 7. 
Gesta comitum Barcinonensiutn et regum Aragonix^ 10-17, 42, 77, 

129. 
Gesta den Galceran de Filanova^ 122, 



138 INDEX ALFABETIC 



Giménez Soler, Andreu, 124. 

Gomez Miedes, Bemardî, 40. 

Gregorio, Ro^rio, 94. 

Guifre el Pilôs, 6, 8. 

Gurreay Aragon, Gaspar, 100. 

Gurrea, Francisco, 20. 

Heredia, Joan Fernandez de, 39, 77, 86. 

Historia (TAmich e Melis, 89. 

Historia de Joan Fivaller, 131. 

Historiés e conquestes del reyalme d'Aragô e principat de Catalunya^ 

1 14-122. 
Hurtebîse, Eduardo Fernandez, 67, 74, 79, 86. 
Inventari dels hens tnobles del Rey Marti, 35, 37, 39, 77, 84, 86, 

93> 96. 
Inventari dels libres de la Senyora Donna Maria, 120. 
Issidorus major e menor, 63. 
Ivarra, Marti de, 127. 

Jaume I, el Conqueridor, rei d'Aragô, 15, 17, 22-42, 45, 65. 
Jaumell, rei d'Aragô, 37, 40, 75, 123. 
Jaume, comte d'Urgell, 102, 123-127. 
Joan I, rei d'Aragô, 70, 71. 
Joan II, rei d'Aragô, 130, 131. 
La Lumia, I, 122. 
Lanz, Karl, 60, 62. 
La fi del comte d'Urgell y 123-127. 
Les Ystoriesde Espanya, 119. 
Libre de doctrina, 45, 51. 
Libre de algunes coses assenyalades, 131. 
Libre de diferents Noticias de Papas, Emperadors, Reys comptas de 

Barcelona, 126. 
Libre de diferents constitucions del Rey en Père, 21. 
Libre dels feyts d'armes de Catalunya, 101-105. 
Libre dels feyts del Rey en Jacme, 23-42. 
Libre de les istories dels reys d'Aragô e comtes de Barcelona, 63, 73*87. 



INDEX ALFABETIC I39 



Libre de les nobleses dels reySy 87-91. 

Libre dels nobles feyts d^armesede conquestes que fer en sobre sarrains 

e sobre altres gents los nobles reys que ach en Aragô qm foren del 

ait linaîge del noble comte de Barcelona, 42-5 1 . 
Libre en que s contenen tots los grans fets que son entrevenguts en 

nostra casa dins lo temps de nostra vida^ 63-7 3 . 
Libre (TUsatges ePrivilrgis, 12. 
Libre Vert ^ de Barcelona, 12. 
Llabrés, Gabriel, 23, 29, 35, 64, 73, 74. 
Llobet y ValHlosera, Josep Anton, 12, 119. 
Llorenç, castell, 10. 
Lobet, en, 70. 
Lull, Ramon, 21, 55. ' 
Madrid : 

Biblioteca Nacional, 12, 13, 30, 31, 39, 80, 82, 95, 98, 

100, 118, 121. 
Biblioteca del Palau Real, 30, 78, 82, 117. 
Biblioteca de la R. Âcademia delaHistoria, 67, 69, 125. 
Ex-biblioteca dmpomanes, 104. 
Ex-biblioteca Mondejar, 19, 87. 
Manual de novells ardits, 130. 
Manuscrits. Vegi-s Alacant, Barcelona, Catania, Escurial, Madrid, 

Palerm, Palma, Paris i Valencia. 
Marca, Père de, 8, ii , 
March, Jacme, 56. 
Marcus, Michael, 82. 
Marsili, Père, 37. 

Marti, rei d' Aragô, 44, 68, 70, 71, 77, 99. 
Marti de Troppau, 13, 20-21, 86. 
Massô Torrents, Jaume, 13, 56, 83, 114. 
Matoses, Lluis, 109. 
Mémorial, 129. 

Memories Jnstorials de Catalunya, 100. 
Menéndez Pidal, Ramon, 78, 82, 117. 



140 INDEX ALFABETIC 



Mercader, 124. 

Milà y Fontanals, Manuel, 9, 60. 

Miret i Sans, Joaquim, 9> lO- 

Moisè, Filippo, 51, 62. 

Molinier, Auguste, 28. 

Moncada, Francisco de, 62. 

Monfar y Sors, Diego, 12, 98, 100, 123, 125. 

Monsalvatge y Fossas, Francisco, 8, 1 10. 

Monterde, Miguel, 61. 

Mora y Catà, Joseph de, 125. 

Morel-Fatio, Alfred, 6, 17, 21, 28, 48, 58, 93, 100, 113, 125, 

126, 129. 
Muiioz y Romero, Tomas, 109. 

Muntaner, Ramon, 41, 47, 48, 51-62, 70, 88, 93, 122, 
Mur, Dalmau de, 102, 116. 
Neohgia del rey de França, 69. 
Neologia dels reys SAragô^ 69. 
Nicholau Guillem, 94. 
Nicolau, d'Espanya, 108. 
Oliva, abat de RipoU, 7, 8. 
Oliva Cabreta, comte de Besalii, 8. 
OtgerCatalô, 69, 86, 89, 98, 106, ni. 
Pages, Amédée, 64, 67, 68, 74. 
Palerm : 

Biblioteca Comunal, 122. 
Palma de Mallorca : 

Arxiu del Règne, 38. 

Arxiu de la Catedral, 38. 

Biblioteca Ayamans, 29. 
Paris : 

Biblioteca Nacional, 11, 17, 47, 93, 99, 113, 116, 126. 

Biblioteca de l'Arsenal, 125. 

Biblioteca del Sr. Cortada,. 46, 11 3» 
Paulus EutropiuSy 63. 



INDEX ALFABETIC I4I 



Pella y Forgas, Josep, 123. 

Pellicer, J. Pedro, 121. 

Pellicer y Pages, 8. 

Penya, Sant Joan de la, 59, 69, 73-87, loi. 

Peralada, 52. 

Père el Catolic, rei d'Aragô, 15. . , 

Père el Gran, rei d'Aragô, 42, 

Père el Cerimoniôs o del Punyalet, rei d'Aragô, 29, 34, 59, 63- 

87, 92, 94, toi. 
Père Nolasc, Sant, 48. 
Petrarca, Francesco, iio. 
Pi y Arimon, Andreu Areli, 12, 119. . 
Picô y Campamar, Ramon, 123. 
Pinôs y Çarriera, José de, 114. 
PoBLET, Santa Maria de, 32, 64, 77, 84. 

Profecies dtAncelm Turmeday 56. . ' 

Puelles, Sant Père de les, 69. 
Puiggari, Josep, 131. 

Puigpardines, Berenguer de 31, 105-110, 114, 
Pujades, Geroni, 88, 132. 
Puyo, Guillem de, 23. 
Quadrado, José M*, 30, 38, 50, 
Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, 15, 106. 
Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, 15, 44. 
Recorty 112. 
Relies, P., 46. 
Riambau de Vaqueres, 56. 
Ribells, Ludovicum, 118. 
Ribera, P., 34, 49. 

Ribera de Perpejà, Père, 17-20, m. . 
Rios, José Amador de los, 30, 56. 
RiPOLL, Santa Maria de, 7, 10-17, 74, 79, 97. 
Roderic Ximenez de la Rada, arquebisbe de Toledo, 17-20, 

110-112. 



142 INDEX ALFABETIC 



Rohde, Paul, 128. 

Roig y Jalpi, 103. 

Rollà, Esteve, 85, 92. 

RubiôyLluch, Antoni, 5, 53, 62, 63, 92, 122. 

Rubiô y Ors, Joaquim, 62. 

Sabater, comte de Capmany, 117. 

Sanç el Major, rei de Navarra, 8. 

Sanctacilia, Ordinacions dm, 56. 

Sanpere y Miquel, Salvador, 12, 48, 58, 60. 

Schiflf, Mario, 31. 

Schlumberger, Gustave, 62. 

Scriptura privadùy 123-127, 

Sertnô dm Muntaner, 54. 

Serra y Postius, 32. 

Serrano y Morales, José Enrique, 3$. 

Serveri de Girona, 55. 

SiciUA, 84, 93. 

Silvestri, Giuseppe, 96. 

Soriano, Ramon, 46, 113. 

Specialis, Nicolau, 54. 

Spéculum historiaU^ 92. 

Suchier, Hermann, 128. 

Suman, Mateu, 74, 82, 

Sumari d^Espanya, 105. 

Swift, Darwin, 23, 39. 

Talamanca, Gaspar, 82. 

Tarafa, Francesc, 132, 

Tastù, Josep, 50. 

Terrasa, Guillem, 29. 

Testament den Serveri ^ 53. 

Tolomei, Giovanni, 117. 

Tomich, Père, 14, 47, 86, 108, 1 14-122. 

Tomamira de Soto, Juan, 40. 

Torres Amat, Félix, 87, 94, 109, 114, 117, 123. 



INDEX ALFABETIC I43 



Tourtoulon, Charles de, 28. 
Traggia, Joaquin, 81, iio. 
Turell, Gabriel, 11 2- 114. 
Turmeda, Anselm, 56. 
Urgell, la Seu de, 9. 
Ustarroz, Francisco Andrés, 20. 
Valencia, 54 : 

Biblîoteca Universitaria, 69, 96. 

Biblioteca Capitolar, 84. 

Ex-biblioteca del convent de Predicadors, 92. 
Velasco, 120. 
Versa, 113. 
Vicens de Beauvais, 86. 
ViCH, 7. 

Fida del gloriôs martir mossmyer sant Jordiy 30. 
Fida del sant Reyenjacme, 37. 
Vidier, Auguste, 8. 

Vila, Jaume Ramon, 12, 33, 49, 98, 100, 125, 126. 
Vila, Miquel, 113. 
Viladamor, Antoni, 80, 132. 
Vilanova, Arnal de, 21. 
Vilanova, Galceran de, 
Villanueva, Jaime, 7, 8, 9, 37, 92, 127, 131. 
Villarroya, Josef, 28, 30, 34. 
XiLVELLA, 54. 
Ximenez de Embun, 74, 87. 
Zurita, Geronimo, 20, 67, 73, 85, 95, 123, 129. 



TAULA 



I. Ixs primeres croniques 5 

1. L'epoca comtal 6 

2. L'escola historica de Ripoll 7 

3. La llengua vulgar 9 

4. Cronica dels comtes de Barcelona e dels reis 

d'Aragô , 10 

5. Croniqua de Espanya 17 

6. El XIII- segle 20 

II. Les quatre grans croniques 21 

1. Jacme I el Conqueridor 22 

2. Bernât Desclot 42 

3. Ramon Muntaner 51 

4. Père 1 Cerimoniôs, Bernât Descoll 63 

III. Les croniques gênerais historiés 

1. Père 1 Cerimoniôs : Cronica dels reys d'Aragô e 

comtes de Barcelona 73 

2. Francesch : Libre de les nobleses dels reys — 87 

3. Fra Jaume Domenech : Compendi historial. . 92 

4. Croniques de Sicilia 93 

5. Genealogîa dels comtes de Barcelona e dels reys 

d'Aragô 97 

6. Flos mundi 99 

7. Memories historials de Catalunya, 141 8 100 

8. Bernât Boades : Libre dels feyts d'armes de 

Catalunya, 1420 loi 

9. Berenguer de Puigpardines : Sumari d'Espanya 105 
10. Cronicas de mestre Rodrigo de Toledo iio 



146 TAULA 



11. Gabriel Turell : Recort, 1476 112 

12. Père Tomich : Historiés e Conquestes del 
Reyalme d'Aragô e principal de Catalunya. . 114 

IV. Croniques especials. Dietaris. 

1. Les croniques perdudes 122 

2. La fi del comte d'Urgell 123 

3. Dietari d'un capellà d*Alfons V 127 

4. Joan t^rancesc Boscà : Mémorial 129 

5. Altres dietaris 130 

Condusiô 131 

Index alfabetic 133 

Taula 145 



MAÇON, PROTAT FRÈRES, IMPRIMEURS. 



ERRADES 1 CORRECCIONS 



Pag. 


Ratlla 


Diu 


Ha de dir 


6 


7 


S deixem 


deixem 


12 


28 


ta 


la 


29 


7 


fer-la 


fer-lo 


30 


5 


niarca 


marcar 


30 


17 


L-81 


Ii-8i 


53 


30 


esmentar-le 


esmentar-les 


57 


5 


.1. 


.1. 


60 


I 


verita 


veritat 


62 


8 


alora 


ultra 


66 


4 


Davi 


David 


71 


4 


pel. 


pel 


71 


10 


abreviat 


abreujat 


71 


21 


C4' 


C.4' 


72 


19 


ysmossen 


y îfiosseti 


72 


31 


par 


ver 


73 


22 


I. Perr L Cerimoniôs: 


I. Père t: Cerimoxios 


78 


5 


nuia 


mijà 


83 


21 


voan 


Joan 


83 


22 


Jariants 


variants 


92 


5 


1459 


1359 


92 


12 


instencia 


instancia 


93 


26 


dels manuscrits 


del text 


. 94 


21 


l'Anonin 


l'Anonim 


96 


18 


fats 


fils 


97 


19 


Navara 


Navarra 


lOI 


II 


ghots 


gots 


121 


6 


me 


mes 


122 


17 


CHRONIQUES 


CRONIQUKS 


124 


II 


iderar-ho 


derar-ho 


124 


14 


del del 


Fi del 



MvS 



ERRADF5 l CriHECCIDXS 






Ra::^ 



Hadedîj 






lUi î 



R;^ : - ;o. -v:^ ;. : 



c m: : o= ^ r 












le Ce » 's.. 



Avcl: 
rc-i. i'-r. ^^^r-K±f so4>re 1 

!•: cr. ; *.* 2, en «ri qzzjI y^r 
rcxt 

ar de 



^ :-,-cr>^ JcsOi: . irr 


















Tnt:r c:r jrr-j^-jc 1 






.^. V 






TXiT 


zn 


.Tusr^ * 


-3=. 


i=> 


Ttr» "^ Aâj-i- 


.»i T».r-i 


-. ,asL I-rri, 


-::5- 


.:ï: 


r^-TazIn:^ je 


*-*■' 


■^ - 





Sibliotheca hist>anica 

I. — Comedia de Calisto z Melibea (Unico texto auténtico de la Celesthia). 
Reimpresiôn publicada por R. Foulché-Delbosc lo pesetas. 

II. — Vida del soldado espanol Miguel de Castro (1593-1611), escrita por 
él mismo y publicada por A. Paz y Mélia 15 pesetas. 

III. — La vida de Lazarillo de Tormes, y de sus fortunas y aduersidades. 
Restituciôn de la ediciôn principe por R. Foulché-Delbosc 5 pesetas. 

Tirage sur grand papier du Japon (n°» t à 25) 25 pesetas, 

IV. — Diego de Negueruela. Farsa llamada Ardamisa. Réimpression publiée 
par Léo Rouanet 4 pesetas. 

V. VI, VII, VIII. — Colecciôn de Autos, Farsas, y Coloquios del siglo XVI, 
publiée par Léo Rouanet. Les quatre volumes 60 pesetas. 

IX. — Obres poétiques de Jordi de Sant Jordi (segles xivc-xve), recuUides i 
publicades per J. Massô Torrents 4 pesetas. 

Tirage sur grand papier du Japon (n°* i à 12) épuisé 

X. — Pedro Manuel de Urrea. Penitencia de amor (Burgos, 15 14). Reim- 
presiôn publicada porR. Foulché-Delbosc 5 pesetas. 

XI. — Jorge Manrrique. Copias por ia muerte de su padre. Primera ediciôn 
critica. Publicala R. Foulché-Delbosc 5 pesetas. 

Tirage sur grand papier du Japon (n"» i à 25 ) 20 pesetas. 

XII. — Comedia de Calisto z Melibea (Burgos, 1499). Reimpresiôn publicada 
por R. Foulché-Delbosc 11 pesetas 50 cent. 

Tirage sur grand papier du Japon (n*» i à 25) 50 pesetas. 

XIII. — Peràlvarez de Ayllôn y Luis Hurtado de Toledo. Comedia Tibalda, 
ahora por primera vez publicada segûn la forma original por Adolfo Bonilla y 
San Martin 5 pesetas. 

XIV. — Libro de los enganos z los asayamientos de las mugeres. Publicalo 
Adolfo Bonilla y San Martin 5 pesetas . 

XV. — Diego de San Pedro. Carcel de amor (Sevilla, 1492). . . 5 pesetas. 

Tirage sur grand papier du Japon (n"* i à 12) 25 pesetas. 

XVI. XVII. — Obras poéticas de D. Luis de Gongora, publicadas por 
R. Foulché-Delbosc Sous presse. 

XVIII. — Spill o Libre de les Dones per Mestre Jacme Roig. Ediciôn critica 
con las variantes de todas las publicadas y las del Ms. de la Vaiicana, prôlogo 
estudios y comentarios por Roque Chabâs 20 pesetas. 

Les volumes de la Bihliotheca htspanica sont en vente à Barcelone (Librairie 
de « L'Avenç », Ronda de TUniversitat, 20), et à Madrid (Librairie de 
M. Murillo, Alcald, 7). 



CONDITIONS ET MODE DE PUBLICATION 



La Revue Hispanique, fondée en 1894, paraît tous les trois 
mois ; elle forme chaque année deux volumes de six cents 
pages chacun. 

Le prix de l'abonnement à Tannée courante est de vingt 
FRANCS pour tous les pays faisant partie de l'Union postale. 
Aucun numéro n'est vendu séparément. 

Le prix de chacune des années antérieures est de vingt francs. 



LuRevu^ Hispanique annonce ou analyse les livres, brochures 
ou périodiques dont un exemplaire est adressé directement à 
M. R. Foulché-Delbosc, boulevard Malesherbes, 156, à Paris. 



Tout ce qui concerne la rédaction et les échanges de la Revue 
Hispanique doit être adressé à M. R. Foulché-Delbosc, boulevard 
Malesherbes, 156, à Paris. 

Tout ce qui concerne les abonnements doit être adressé : 

pour l'Amérique, à M. le Secrétaire de The Hispanic Society 
of America, Audubon Park, West 156 *'' Street, New York City ; 

pour l'Europe, à la librairie C. Klincksieck, 11, rue de Lille, 
à Paris. 



Sibliotheca hist>anica 

Voir à la page 3 de la couverture 



i 



MAÇON, PROTAT FRÈRES, IMPRIMEURS. 



i 



I?r7 



This book should be returned to 
the Library on or before the last date 
stamped below. 

A fine is incurred by retaining it 
beyond the specified time. 

Please return promptly. 



i'tfb, 



r