Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona : [premis]"

See other formats

This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 

at |http : //books . google . com/ 


»-,••>•• \ 


F Hom.l\\lJ 

Síaibarïi (ffoUcgE EíbrarB. 



íu llurvurd Collegc, iSi6^iS54, TJiJs wiU n^quircs 

t!ie income licibccxpended far IxK^ks '* in Üie 

Sp^níih kiig^ige or for IXMiki il- • 

Iiutr»ti¥c òf Spuaiih hbtory 

Éod literaturie." 


í'l ^vo 













D K 




D. Àngel Guimerà, Presidefit. 

D. Joan J. Pcrmanyer. 
» Fidel de Sagarminaga. 
» Isidro Raventós. 
D Joaquim Botet y Sisó. 
» Joaquim Cabot y Rovira. 
» Bonaventura Bassegoda, Secretari, 



PRo-ni. 2kVI 






D. Àngel GvmEKi, Presideftt. 

D. Joan J. Pcrmanyer. 
» Fidel de Sagarminaga. 
» Isidro Reventós. 
» Joaquim Botet y Sisó. 
» Joaquim Cabot y Rovira. 
» Bonaventura Bassegoda, Secretari. 






f Excm. Sr. D. Manel Milà y Fogtanals, President. 

ExcM. Sr. d. Víctor Balagubr. D. Miquel Victorià Amer. 
D. Joaquim Rubió y Ors. » J. Lluís Pons y Gallar/a. 

f » Joan Cortada. o Antoni de Bofarull, Secretari. 


Dona Maria Mendçifa de Vives. 


f Excm. Sr. D. Francisco Permanycr y Tuyet, President. 

j D. Joaquim Roca y Cornet, f D. M. Flotats y Comabella. 
f » J. A. Llobet y Vall-llosera. > Joan Manyé y Flaquer. 
f » Vicens Joaquim Bastús. f » Adolf Blanch, Secretari. 


Dona Elissea Lluch de Rubió» 


i D. Lluís Gonzaga de Pons y de Fuster President, 

D Joaquim Rubió y Ors. + D. Pau Estorch y Siqués. 

+ • Antoni Bergnes. » Joseph Leopold Feu. 

» Lluís Cutchet. » Manel Lasarte, Secretari, 


t Dona Carme de BofarulL 

ANY 1889 7 


7 D. Joan Illas y Vidal, President. 

D. Marian Aguiló v Fuster fD Manel Angclon. 

f » Joseph Coll y Vchí. f » Joseph Llausàs. 

f » Miquel Anton Martí. Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, 




t Dona Maria Josefa Massanes de Gon^ale^. 


f D. Braull Fox, President, 

D. Tcrenci Thos y Codina. f D. Manel Anglasell. 

t Excm. Sr. D. Manel Milày Fon- 

tanals. f » Joseph Subirana. 

Excm. Sr. D, Víctor Balaguer. f )> Eussebi Pascual, Secretari, 


Senyora esposa del Excel•lentíssim Senyor Gobernador Civil 

en representació de 

S.^. la Sereníssima Sra, Duquesa de Montpensier, 


+ D. Joan Cortada, President, 

D. Celestí Barallat. D. Gregori Amado Larrosa 

» Miquel Victorià Amer. t » Narcís Gay. 

i» Antoni Camps y Fabrés. >» Damàs Calvet, Secretari. 


Dona Victoria Penya d" Amer, 


D. Antoni de Bofarull, President. 

7 D. Adolf Blanch. D. Francisco Muns. 

» Geroni Rosselló. » Damàs Calvbt. 

t » Lluís Roca y Florejachs. » Víctor Gebhart, Secretari. 


Dona Elena Cavaller de Roca, 



t D. Pau Valls, President. 
f D. Francisco Morera. D. Silvino Thos y Codina. 

» Teodòr Llorente. » Eduart Vidal y Valenciano. 

» Víctor Gebhardt. t » Robert Robert, Secretari. 


Dona Manela Luna Aíendej de Vigo, 


D. Marian Aguiló y Fuster , President. 

D. Gayetà Vidal y Valenciano. + D. Robert Robert 

n F. Romaní y Puigdengolas. » Marian Fons. 

f » Joaquim Sitjar y Bulcegura. » F. Maspons y Labrós, Scri. 


Dona Dolors Llopart de Muns, 


ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer, President. 

D. Jascinto Labaila. D. Frederich Soler. 

n Felip Bertran » Francisco Maspons y Labrós 

» Felip Jascinto Sala. » F. Miquel Badia, Secretari. 


Dona Carme Mercader. 


f D. Adolf Blanch y Cortada, President. 

f D. Eussebi Anglora. D. Joseph Roca y Roca. 

D Joseph Maria Arnau » Francisco Miquel y Badia. 

Mossèn Jascinto Verdaguer. » Pere de Rosselló, Secretari. 


Donya Mercè Estrada, 

JKNY 1889 I 


D. JosEPH Lluís Pons y Galt.arza, President. 

f Mossèn Salvador Mestres. D. Joaquim Riera y Bertran. 

D. Ignasi Rapon Miró. » Pere de Rosselló. 

» Joseph Puiggarf. » Joseph de Palau, Secretari. 


Dona Franciscà Nanot-Rénart, 


I D Estanislao Reynals y Rabassa, President 

D. Miquel Victorià Amer. t D. Xavier Llorens y Barba. 

f » Joseph d' ArguUol y Serra. » Joseph de Palau y Huguet. 

Rafel P'errer y Bigné. » Joan Montserrat, Secretari. 


Dona Antònia Sacanella de Blanch. 


D. Joseph de Letamendi, President. 

7D Manel Angelon. D. Vicens W. Querol. 

» Fèlix Maria Falguera. Mossèn Ferran Sellarés. 

» Joan Montserrat y Archs. D. Joseph Coroleu, Secretari. 


Dona Maria Hubert. 


D. Geroni Rosselló, President. 

D. Marian Aguiló y Fuster: f D. Antoni Camps y Fabrés. 

t» Lluís Roca y Florejachs. » Joseph Coroleu. 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana. Mossèn Jaume Collell, Secret 


Excma. Srà. Dona Oriola de Quintana y Serra. > 



Excm. Sr. D. Albert de (Quintana, President. 

D. Marian Aguiló y Fuster. D. F. Masferrer y Arquimbau 

7 «Antoni Camps y Fabrés. + » Pere Nanot-Renart. 

t » Joseph Coll y Vchí. » J. Sardà y Lloret, Secretari, 


Dona Antònia übackjr Gutierre^, 


D. Francbsch Pelay Briz, President, 

T D. Adolf Blanch y Cortada. D. Antoni Aulestia y Pijoan. 
» Celestí Barallat y Falguera, n Joaquim Fontanals del Castillo 
» Joseph Balarl y Jovany » J. Roca y Roca, Secretari. 


Dona Rosa Pigrau. 


D. Lluís Cutchet, President. 

D. Antoni de BofaruU. D. Enrich Claudi Girbal. 

Damàs Calvet. d Joseph Roca y Roca. 

» Pere de Rosselló. » J. Blanch y Piera, Secretari. 


t Dona Emilia Palau y Gon^ale^ de Quijano. 


t Excm. Sr. D. Antoni Ros d' Olano, President. 

t D. Gonzalo Serraclara. f D. Andreu Balaguer y Merino. 

-^ » Vicens Boix. » Joseph Blanch y Piera. 

» Francisco Miquel y Badia. » J. Riera y Bertran, Secretari. 


Dona Josefina Sabater d* Aldavert. 

ANY 1889 II 


D. JosBPH Lluís Pons y Gallarza, President. 

f D. Adolf Blanch. D. Joseph Coroleu. 

» Frbderich Solkr. » Joaquim Riera y Bertran 

• Fhancesch U BACH Y Vinyeta » Àngel Güiurra, Secretari. 


Excma. Sra, Dona Carme Cendra de Domingo. 


f D. Gonzalo Serraclara, President, 

D Damàs Calvet. D. Manel Lasarte 

fi Narcís Roca. >) Joseph Pella y Forgas 

i> Àngel Guimerà. » Emili Vilanova, Secretari. 


Dona Teresa de Cosset. 


D. Teodor Llorente, President. 

i'D. Ramon de Siscar. D. Conrat Roure. 

Joan Sardi. » Àlvar Verdaguer. 

i> Emili Vilanova. » Francesch Matheu, Secretari. 


Donya Ciotiide Paris. 


MossEN Jascinto Verdaguer, President. 

D Ramon Picó y Campamar. D. Lluís Domènech. 

» Francesch Matheü. n Jascinto Torres y Reyetó. 

» Jascinto Laporta. •> Narcís Oller, Secretari. 


t litre, Sra. Dona Dolors Caballero de Mercader, 
Comtesa de Bell•llodi. 



D. Frbderich Soler President. 

fD. Manel Angelon. D. Arthur Gallard. 

n Joan B Ferrer. » Narcís Oller. 

» Joseph Feliu y Codina. » Cat\csV\roizin\y Secrftari. 


Dona Àurea Clavé de Ferrer. 


-{• Excm. Sr. D. Manel Milè y Fontanals, President. 

D. Joseph Lluís Pons yGallarza. D. Marian Aguiló. 
Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, i» Carles Pirozzini 
D. Geroni Rosselló. » Antoni de BofaruU, Secretari 

rí;yna de la festa 
Dona Jose/a Salvat d' Onyós. 


Excm. Sr. D. Manel Duran y Bas, President. 

D. Antoni de Bofarull. , D. Honorat de Saleta. 

» Justin Pepratx. » Antoni Rubió y Lluch, 

it Joseph Masriera. » Joseph Franquesa y Gomis, 



Dona Irene Archer de Sanromd. 


D. Vicens Wenceslao Querol, President. 

7 D. Marian Masponsy Labrós. D. FranciscoBartrinade Aixemús 
j) Joseph M.« Vallés y Ribot. » Francisco Manel Pau. 
» Joseph Franquesa y Gomis. » Joseph Ixart, Secretari. 


Dona Isabel Lope^ de Güell. 

ANY 1889 l3 


D. Valentí Almirall, President, 

D Francisco Maspons y Labrós. D Pau Bertran y Bros. 
» Ramon Picó y Campamar. r Gayetà Cornet y Mas. 

»> Joseph Ixart y Moragas. » César August Torras, Secret, 


Dona Rosa Marqués de üyd. 


Rvnt. Dr, D. Jaumic Collbll, President. 

D. Joseph M » Arnau D. Ramon Aràbia y Solanas 

Excm. Sr. D. Bcrnard Torroja. .^ Ramon Enrich Bassegoda. ^ 
D Cessar August Torras. )> Pau Sans y Guitart, Secretari. 


Dona Dolors de Carles de Robert. 


D. Marian Aguiló y Fuster, President, 

Lo Baró D. Carles deTourtoulon. D. Àngel Guimerà. 
D Marcel! Menendez Pelayo. » Pau Sans y Guitart. 

MossEN Jascinto Vekdagukr. d Joaquim Cabot y Rovira, Se- 



5. M. Dona Maria Cristina dü Habsburg ^ Lorena, 
Reina Regenta d* Espanya, Comtesa de Barcelona. 



Ezctn. Sr. D. Víctor Balaguer^ proclamat en 20 de Juny de 1861. 
D. Geroni Rosselló, proclamat en 4 de Ma^g de 1862. 

« Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig t863. 

D Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de t866. 

» Joseph Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de 1867, 
V» Adolf Blanch y Cortada, proclamat en 3 de Maig de 1868, 

» Franccsch Pclay Briz, proclamat en 2 de Maig de i86g, 

» Jaume CoUelt y Bancells, proclamat en 7 de Maig de i8yi, 

• Thomàs Forteza, proclamat en 5 de Maig de i8y3, 

Fraocesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 1874 

a Frederich Soler y Hubcrt, proclamat en 2 de Maig de 187S. . 

» Àngel Guimeri, proclamat en 6 de Maig de 1877. 

» Damàs Cal vet, proclamat en 3 de Maig de 1878. 

» Jascinto Verdaguer, proclamat en 2 de Maig de 1880. 

• Joseph Franquesa y Gomis, proclamat en 6 de Maig de i883, 
n Ramon Picó y Campamar, proclamat en 3 de Maig de 188S. 

» Terenci Thos y Codina, proclamat en t de Maig de 1887, 



t D.» Isabel de Villamartin 2 

> Dolors Moncerdà de Macià i 

D. Marian Aguiló y Fqstbr 4 

t» Thomàs Aguiló 1 

AKY 1889 X5 

D. Ferran Agulló 2 

B Miquel Victorià Amer i 

ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer 1 

D. Francísco Bartrina 1 

1^ Ramon E. Bassegoda. i 

» Pau Bertran y Bros i 

■{- fl Adolf Blanch y Cortada 4 

• Francbsch Pblay Briz 3 

» DamasCalvet " 3 

t» Antoni Camps y Fabrés i 

D Emili Coca. . i 

» Jaume Collell 4 

1) Marian Fons r 

» ThomAs Fortkza 3 

» JosEPH Franquesa y Gomis 3 

» Martí Genis y Aguilar r 

A Angbl Guimerà 4 

« Joseph Martí Folguera f 

» Artur Masriera y Colomer 2 

» Francesch Matheu y Fornells 2 

» Apeles Mestres 2 

» Anicet de Pagès de Puig i 

» Ramon Picó V Campamar. . 4 

» Joseph LluÍs Pons y Gallarza 3 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana. 1 

D. Isidro Reventós i 

» Joaquim Riera y Bertran 2 

7 » Lluís Roca y Florejachs 1 

D Geroni Rosselló 3 

t Joaquim Rubió y Ors 3 

Frederich Soler -4 

9 SÜYino Thos y Codina . .1 

» Therenci Thos Y Codina 3 

B Jascinto Torres y Reyetó 2 

» Francesch Ubach y Vinyeta 3 

» Jascinto Verdaguer 




D.* Maria de BelMloch 

i » Josefa Massanes de Gonzalez . . 

» Victoria Penya d* Amer. ... 

D. Antoni Auiestia y Pijoan 

ExcM. Sr. D. VÍCTOR Balaguer 

t. D. Joaquim M. Bartrina 

» Ramon E. Bassegoda y Amigo 

» Pau Bertran y Bros 

f » Adolf Blanch Cortada 

D. Antoni de BofaruU 

» Uabbé Joseph Bonafont 

7 • Antoni Camps y Fabrés 

Lo Cançoner de Miramar. . 

D. Antoni Careta 

D Jaume Collell 

» Joseph Coroleu .... 

Srs. Coroleu y Pella 

tD. Salvador Estrada 

» Joan B. Ferrer 

» Àlvar Font 

» Thomàs Forteza 

» Joseph Garriga y Lliró 

D. Joseph Ixart 

» Víctor Gebhart 

» Martí Genis y Aguilar 

7» Joan Guiraud 

» Víctor Lieutaud 

• Joseph Marcí y Folguera 

i> Francisco Masferrer y Arquimbau 

» Francesch Matheu y Fornells 2 

» Apeles Mestres 

t Excm. Sr. D. Manel Milà y Fontanals 

ANY 1889 17 

D. Antoni Molins y Sirera 1 

j> Joan Montserrat y Archs 1 

o Lluís B. Nadal 3 

"> Matheu Obrador Bennassar 1 

• Narcís Oller 3 

» Anicet de Pqgés de Puig > 

»< Joseph de Palau y Huguet .... \ 

• Pere d* Alcàntara Penya i 

• Ramon Picó y Campamau 1 

» JosEPK Lluís Pons y Gallarza 1 

»> Joan Pons y Massaveu 2 

» Joseph Puig y Cadafalch 1 

» Joseph Puig y Cadafalch. — Cassimiro Brugués y Escuder. . 1 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana i 

D. Jaume Ramon y Vidalés i 

n Isidro Reventós .3 

• Manel Ribot y Serra 1 

i> Joaquim Riera y Bertran. ... 

-7 » Lluís Roca y Florejachs 

» Geroni Rosselló 1 

» Joaquim Rubió y Ors .... 4 

rt Salvador Sampere y Miquel i 

» Frederich Soler ... 3 

^ Mossèn Joan Segura. Pbre t 

ft Therenci Thos y Codina .3 

Jascinto Torres y Rey etó 2 

» Francesh Ubach Y Vinyeta 9 

MosSBN Jascinto Verdaguer 4 

D. Eduart Vidal y Valenciano 2 

» Gayeté Vidal y Valenciano ... 3 

.> Emili Vilanova. ... 1 




D.» Maria de Bell-lloch. ...» i 

» Dolors Moncerdà 4 

» Victoria Penya d* Amer 5 

Mme. Rosa Anaïs de Roumanille i 

tD. Thotnàs Aguiló i 

» Ferrand Agulló y Vidal 4 

» Miquel Victorià Amer i 

» Víctor Amor i 

Y í) Joscph d' Argullol y Serra i 

» Antoni Aulestia y Pijoan i 

ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer 3 

D. Ramon E. Bassegoda y Amigo .... 4 

» Pau Bertran y Bros 1 

Y » Adolf Blanch Y Cortada 2 

» Antoni de Bofarull 8 

» Antoni Bori y Fontestà 2 

>' Francgsh Pelay Briz 3 

» Damàs Calvet 3 

7 n Antoni Camps y Fabrés ... 8 

7» Francisco Casas y Amigo 4 

D Enrich Castelnau . 1 

CdeM I 

Lo Cançoner de Vilatort i 

D. Emili Coca y Collado 7 

» Jaume Collell y Baucells 1 

» Joseph Coroleu é loglada 2 

D Miquel Costa y Llobera i 

7» Pere Courtais 1 

7» Salvador Estrada i 

Un fadrí de Montanya i 

D. Bartomeu Ferrà y Perelló 2 

» Marian Fonts 3 

ANY 1889 19 

i:l>. Guillem Forteza ^ . ... i 

I» Thomàs Forteza 2 

» JosEPH Franquesa y Gomis ... 4 

n Joseph Franquet y Serra i 

M Arthur Gallard 2 

« Martí Genis y Aguilar i 

» Salvador Genis ....... i 

>» Angkl Guimerà i 

7» Joan Guiraud.^ 1 

Jordi 3 

D. Manel Lasarte 1 

7» Gabr.el Llebres y Quintana i 

» Tcodor Llorente i 

» Joseph Martí y Folguera 1 5 

» Ramon Masifern i 

» Arthur Masriera y Colomer 4 

f> Francesch Matheu y Fornells 4 

9 Gabriel Maura i 

Apeles Mestres 3 

» Antoni Molins y Sirera. i . . 2 

» Joan Monné i 

Armengol de Montsech \ 

D. Joan Montserrat y Archs 2 

»> Francisco Muns i 

7 oPere Nanot Renart i 

« Lluís B. Nadal. . 2 

» Joan Nebot y Casas .... i 

>' Matheu Obrador y Bennasar . . 2 

" Anicet de Pagès de Puig 7 

«/ Pere d' Alcàntara Penya y Nicolau. 1 

Pere Pi y Parera 4 

D. Ramon Picó y Campamar. 6 

fn Felip Pirozzini y Martí 3 

- Fèlix Pizcueta 2 

• Joan Planas y Feliu 2 

» Carles Pont de Ginebreda i 

** JossPH Lluís Pons y Gam.arza ... 2 

Joan Pons y Massaveu . ... r 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana 2 

Dr. Frederich Rahola ... i 

» Isidro Reventós y Amiguet 3 

í. Manuel Ribot y Serra 2 

I) Joaquim Riera y Bertran 10 

7 > Lluís Roca y Florejachs. ... f 


D. Joseph Roca y Roca 3 

» Joaquim Rubió y Ors ; i 

» Frederich Soler 5 

E.T.deM , 2 

D. Joseph Taronjí y Cortés 2 

» Thbrenci Thos y Codina 4 

n Jascinto Torres y Reyctó 3 

n Fra NCESCH ÜBACH Y Vinyeta .... 14 

>» Agustí Valls y Vicens 5 

rt Pere Antoni Ventalló 2 

• Jascinto Verdaguer ... 4 

f D. Joseph Verdú 1 

» Gayetà Vidal y Valenciano i 

» Pere Ramon Vidal 2 

Miquel Zavaleta r 

Anònims 12 


Excm. Ajuntament de Barcelona. 

Ezcma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excma Diputació provincial de Gerona 

Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Excma. Diputació provincial de Lleyda. 

Excma. Diputació provincial de las Balears. 

Excma. Diputació provincial d^ Alacant. 

M. I. Sr. Rector d* esta Universitat. 

M. I. Sr President de la Acadèmia de la Llengua Catalana. 

M. I. Sr. President de la Acadèmia de Bones Lletres. 

Los Mestres en Gay Saber. 

ANY 1889 



Sr. Comte de Bell•lloch 
n Marqués de Castellbell. 

D. Manuel FargueH. 
» Ignasi Fontrodona. 
» Eussehl Güell. 

Sr. Marqués de Comtllas. 
D. Ferran de Miró d' OrtafFé. 

ï> Ferran Puig. 

'» Carles Salvador. 


Abella y Cirera, Pere. 

Agramunt y Carreras, Josepb. 

Aguiló, Plàcit. 

Alcayde, Francisco de P 

Aldavert, Pere. 

Aldrich, Albert. 

Alemany, Joseph. 

Aleu. Antoni de P 

Alió, Francisco.. 

Almirall, Joan. 

Alomar, Evarist. 

Alsina, Ferran. ^ 

Amat, Gervasi 

Amell, Manuel. 

Amigo de Cabo, Pere. 

Armengol, Joseph M.« 

Arnet y Vives, Romén. 

Amó, Pere. 

Arolas, Jaume. 
Arteman, Miquel. 
Arumí, Joaquim 
Arús y Arderiu, Rossendo 
Arús y Boada, Alfons. 
Arrau. Miquel Cassimir. 
Auléstia, Antoni 
Bach de Portolà, Antoni. 
Bagunyd, Jaume. 
Balaguer y Merino, Jaume. 
Balaguer y Torné, Andreu. 
Balansó, Llorens. 
Balari, Joseph. 
Balart, Pere. 
Baixeras, Ignasi. 
Barallat, Celestí. 
Bàrbara, Lluís. 
Barba, Lluís. 



Bardera, Joseph. 
Bardera, Ramon. 
Bartrina, Francisco. 
Bas, Angel. 
Bassols y Prim, Joan. 
Basté y Ferrer, Andreu. 
Batlle, Llorens. 
Batlló, Enrich. 
BatUó, Frederich. 
Bertran, Felip. 
Bertran y Bros, Pau 
Bertran y Rubio, Edu«<rt. 
Blanch y Mora, Joan. 
Blanch y Piera, Joseph. 
Blanch y Romaní, Joseph. 
Bonay, Alfons. 
Bonay, Frederich. 
Bordas, Frederich. 
Borràs, Valentí. 
Borrell, Pascual. 
Borrell y Soler, Joseph M.» 
Boter, Francesch de 
Bozzo, Jaume. 
Brocà, Guillem M » de 
Brossa y Roger, Jaume. 
Brossa y Sangerman, Víctor. 
Brugués y Escuder, Lluís. 
Brunet é Illa, Ramon. 
Buigas y Monràvà, Gayetà. 
Bulbena, Arihur. 
Bulbena y Tusell, Antoni. 
Caballé, Joan. 
Cabanach, Joseph. 
Cabot y Moliné, Ricart. 
Cabrer y Sagau, Ramon. 
Calvet, Joseph. 
Camarasa, Esteve. 
Camin, Àlvar M.* de 
Campmany, Antoni de P. 
Camprodon, Joan. 
Canals, Emili. 
Canal, Joseph. 
Canyellas, Joseph, 
Capdevila, Bonaventura. 

Capdevila, Millan de la C. 

Capella, Bonaventura. 

Capella, Timoteu. 

Carbó, Albert. 

Carbó, Ferren. 

Carlotta, Adolf. 

Carreras, Joaquim. 

Carreras, Joseph. 

Casades, Miquel. 

Casades y Gramatxes, Pelegrí. 

Casademunt, Adrià. 

Casarramona, Joan. 

Casas, Pere. 

Casas y Font, Francisco. 

Casas y Rubiol, Melcior. ' 

Cascante, Joseph. 

Cassanyes, Joseph. 

Castellet y Samsó, Joseph. 

Castellvell, Isaach. 

Ceballos, Ignasi de 

Civil, Pere. 

Cirisi, Joseph. 

Clapers y Berenguer, Joseph. 

Coll, Lluis. 

CoUasso, Enrich. 

Colom, Gabriel. 

Colomer y Coll, Francisco 

Coma y Xarpell, Antoni. 

Comas, Enrich. 

Comas, Ramon. 

Corbella, Joseph. 

Corominas, Joan Bta. 

Cortada, Gonzalo. 

Cortéí, Lluís. 

Costa y Camp, Francisco. 

Costa y Pujol, Joseph 

Cruells, Emili. 

Cuadras, Manuel. 

Cuadras y Feliu, Antoni. 

Cus^^achs, Andreu. 

Cutxet, Lluis. 

Danès, Joseph. 

Daniel, Eussebi. 

Daurella, Joseph. 




Delàs, Ferrdn de 
Domènech, Eduart 
Domènech, Lluís 
Duran, Joaquim. 
Duran y Bas, Manuel. 
Duran y Ventosa, Ramon. 
Elías, Joan. 
Elías y Dou, Esteve 
Escuder, Antoni. 
Escuder, Manuel. 
Escubós, Albert. 
Esquirol y Soler, Miquel. 
Estalella, Anton. 
Estanyol, Joseph. 
Estassen, Lluis. 
Fébrega y Cortés, Magí. 
Fàbregas, Antoni M. 
Fàbregas, Francisco. 
Fàbregas, Joan. 
Falguera, Fèlix M.» 
Farnés, Sebastià. 
Feliu y Codina, Joan. 
Ferrer, Joaquim. 
Ferrer y Graner, Àngel. 
Ferrer y Vidal, Joseph. 
Figuerola, Francisco. 
Fina y Girbau, Eussebi 
Fiter é Inglés, Joseph. 
Flós y Calcat, Francisco. 
Folguera y Duran, Manuel. 
Fonolleda, Jaume. 
Font, Joan. 
Font, Pío. 
Font, Víctor. 
Font de Rubinat, Pau. 
Fontanals, Tomàs. 
Fontanals y Joch, Manuel. 
Formiguera, Emili. 
Fornell, Ramon. 
Franquet, Enrich. 
Franzi Roncoroni, Jaume. 
Freixa, Arthur. 
Freixas y Freixas, Joan. 
Fttllà, Francisco. 

Fumanya, Carles 
Fuster y Domingo, Narcís. 
Galí, Pau. 
Galobart, Joan. 
Gallart, Arthur. 
Gamborino, Cast. 
Gambús, Joseph. 
García Vilamala, Carles. 
Garriga, Joseph. 
Gassol y Millé, Joseph. 
Gatius y Duran, Just 
Gaza, Alfret. 
Gibert, Salvador. 
Gibert y Riera, EJuart. 
Ginesta, Joseph. 
Giralt, Manuel. 
Girona, Ignasi. 
Gironès, Mateu 
Gorchs. Ceferí 
Grifell, Pere. 
Guasch, Joaquim M."* 
Gubern, Joan. 
Guilera, Jaume. 
Gurguí, Pere. 
Hita, Felip de 
Holgado, Enrich 
Illa, Jaume 
Imbert, Eduart 
Jaumandreu, Francisco 
Jordà, Anton 
Julià, Lluis 
Lacambra, Joan 
Laporta, Jascinto 
Lorenzale, Ricart 
Llagostera, Lluis 
Llavalloll, Teodor 
Lleó, Modest 
Lligé, Joan 
Llopis, Baldomero 
Llopis, Manuel 
Llorens, Jaume 
Llorens y Riu, Francisco 
Llorens y Riu, Joseph 
Macià, Eussebi 



Malagrída, Alfons 

Malla, Jautne 

Maluquer y Viladot, Joaq 

Manonville, Joseph 

Manyosas, Ricart 

Manté, Emili 

Marlés, Gumersindo 

Maríezcurrena, Heribert 

Maristany, Agustí 

Maristany y Fàbregas, Fèlix 

Maristany y Oliver, Pere Grau 

Marqués, Manuel 

Marsal, Joseph 

Marsillach, Joaquim 

Martí, Julià 

Martí yAltisent,J. 

Martí y Casas, Joseph 

Martí y Fuster, Joan 

Martí y Sagristà, Miquel 

Martí y Gelabert, Pere 

Martí y Vich, Joseph 

Martorell, Bernardi 

Martorell, Joan 

Mas y Amell, Joan 

Mas y Ramis, Domingo 

Maspons, Francisco 

Masriera, Frederich 

Masriera, Joseph 

Massó, Fèlix G 

Matas y Burgués, Miquel 

Matas y Picanyol, Joseph 

Matheu. Emili 

Matheu y Fornells, Francesch 

Matheu y Fornells, Joaquim 

Milà, Tomàs A. 

Millet. Joan 

Millet y Millet, Jaume 

Millet y Pagès, Francisco 

Miquel y Badia, Francisco 

Miquelerena, Pelay de 

Mirabent, Joseph 

Miret y Serra, Joan 

Mitjans, Juli 

Moliné, Geroni 

Molins y Sirera, Antoni 

Monclús, Joseph 

Monfort y Arxer, Ramir 

Montserrat, Joan 

Montaner, Damià 

Moragas y Barret, Francesch 

MoruU, Joseph 

Mundi y Giró, Jaume 

Muntadas, Bernart, 

Nadal y Jordana, Felip. 

Negre, Pau 

Nicolau, Joaquim 

Noguera y Vila, Lluií 

Nogués y Polo, Lluis 

Nogués y Taulet, Jaume 

Novellas de Molins, Jaume 

Obradors, Sebastià 

Oller, Narcís 

Orriols, Joan B. 

Padrals, Arthur 

Padrós, Marian 

Pagès, Pere 

Palau Gonzalez, Pere 

Parés, Eduart. 

Pascual. Anton 

Pascual y Nin, Joan 

Pau, Francisco Manel 

Payarols, Anton 

Pella, Joseph 

Pepratx, Justí 

Peres, Ramon D. 

Perpinyà, Ferran 

Perpinyà, Joan 

Pi, Enrich 

Pi y Solanas, Joseph 

Piè, Gayetà 

Pigrau, Carles 

Pinós, Joseph 

Pirozzini, Carles 

Plà y Soler, Magí 

Planas, Francisco 

Planella, Macari 

Pol y Baralt, Joaquim de 

Pons y Massaveu, Joan 

ANY 1889 


Pons y Tusquets, Joseph LI. 

Porcar y Tió, Manuel 

Porta, Oscar 

Prim, Miquel 

Puig, Leopold 

Puig y Cadafalch, Joseph 

Puig y Mauri, Ferran 

Puig y Valls, Narcís 

Puigpiqué, Francisco 

ÍJuet, Manuel 

Quintana, Sixt 

Quintas, Joseph 

Ravell, Rafel 

Recanyo, Anton 

Renaud-Germain, Emili. 

Reventós, Joseph 

Reventós, Ramon 

Reventós y Jener, Joseph 

Riba y Lledó, Francisco 

Ribalta, Miquel 

Ribas y Fargas, Joseph 

Ribot y Climent. Francisco 

Ribot y Serra, Manuel 

Ricart F. de Còrdova, Felip 

Ricart y Caralt, Ramon 

Riera, Enrich 

Riera, Jaume 

Riera y Bertran, Joaquim 

Riera y Penosa, Jaume 

Riera y Rubió, Emili 

Rigualt, Tomés de A 

Riquer, Alexandre de 

Riu, Sebastià 

Rius y Taulet, Francisco de P 

Rius, Leopold 

Rívera, Joaquim 

Robert, Agustí 

Robert, Joseph 

Roca, Arthur 

Roca y Roca, Joseph 

Roca y Sans, Ramon 

Rocafort, Àngel 

Rocamora, Manuel 

Rodet, Enrich 

Roger, Martí 
Roig, Jaume 
Roig y Punyed, Joseph 
Romanyd, Francisco 
Romeu y Ribot, Ferrin 
Rosselló, Pere de 
Rubió Bartomeu 
Rubió y Lluch, Antoni 
Sabater, Joseph M.* 
Sadó, Pau 
Sagrera, Conrat 
Sala, Felip Jascinto 
Sala, Francisco de P 
Salvat Xivixell, Francisco 
Sandiumenge, Magí 
Sanllehy, Ramon 
Sanromà, Domingo 
Sans, Ramon 
Sans y Guitart, Pau 
S^ntaló, Pere 
Sardà, Joan 
Seix, Jaume 
Selva y Rubí, Emili 
Sensat y Millet, Grau 
Senties, Miquel 
Serra, Frederich 
Serra, Jaume 
Serra y Boniol, Joseph 
Serra y Sulé, Joan 
Serra y Tarruella, Pere 
Serra, Ramon A. 
Serrahima, Maurici 
Serrallés, Pere 
Serrat, Francisco 
Sert, Domingo 
Sitjar y Coca, Manuel 
Soriano, Ramon 
Sunyer^ Lluis 
Sunyol, Anton 
Sunyol, Marcelí 
Sunyol, Ramon 
Sunyol y Botey, Esteve 
Tarré, Emili 



Taulet, Baltasar 

Tayà, Joseph 

Teli y Lafont, Guillem 

Tintoré, Francisco M 

Tintoré, Joaquim M 

Tintoré, Lluis M 

Tifttoré, Rafel 

Thomàs, Avclí 

Thomés y Bigas, Joseph 

Tobella, Francisco X 

Tolrà, Joseph 

Torent, Lluis 

Torent, Rafel 

Torra, Avelí 

Torraba delia, Manuel 

Torras, Cessar A 

Torrents, Pere 

Torres y Reyetó, Jascinto , 

Torres y Vilaró, Ramir 

Torrescassana, Hermenegild 

Trilla, Vifred 

Tusquets, Joan 

Ubach y Vinyeta, Joseph 

Urgellés de Tovar, Agustí 

Uriach, Joseph 

Valls, Agustí 

Valls, Timoteo 

Valls y Vicens, Agustí 

Valls y Vicens, Joseph M.* 
Vallés y Ribot, Joseph M.» 
Vehils, Antoni 
Ventosa, Andreu 
Verdaguer, Àlvar 
Verdaguer y Callis, Narcís 
Verdú y Puigjané, Manuel 
Vergés, Francisco de P 
Vergés, Pere Nolasch 
Viader, Lluis 
Vial, Joan 
Vidal, Enrich X 
Vidal, Lluis Marian 
Vidal, Maurici 
Vidal, Modest 
Vila, Andreu 
Vila y Lletjos, Francisco 
Vilanova, Emili 
Vilaseca y Mogas, Joseph 
Vilumara, Ricart 
Vives, Alfred 
Vives, Magí 
Viza, Vicens de P. 
Viza y Martí, Joan 
Ward, Benjamí 
Ysart, Joaquim 
Yxart, Joseph 
Ximeno, Joseph 

ANY 1889 


Ferrer, Joan B. 

Sant Celoni. 
Draper, Miquel 

Ramon Vidales, Jaume 

La Garriga. 
Rosselló, Joseph de 

Palma de Mallorca. 

Aguiló, Jbseph Lluis 
Forteza, Francisco 
Maura, Gabríel. 





Als experts tròyadors y honorables escriptors de Ca- 
talunya y de tots los antichs comtats y realmes, ahont la 
nostra llengua es pariada ó coneguda, los vii Mantenedors 
del Consistori dels Jochs Florals de Barcelona en V any 
XXXI de sa restauració, salut: 

A fi de donar bon compliment a la honrosa comanda 
que 'i respectable Cos d' Adjunts nos feu lo dia 26 de 
Novembre del any prop passat, vos convidàm à pendre 
part en los Jochs Florals d' enguany, que en conformitat 
als Estatuts y bonàs costums establerts se regiran per lo 


Lo primer diumenje de Maig vinent, que s' escau 
enguany al dia 5, festa de la Mare de Deu de Montserrat 
Patrona de Catalunya, se celebrarà la poètica festa, en 
la que seran adjudicats als autors de las tres mellors poe- 


sias que hi obten, los tres Premis ordinaris que ofereix 
cada any lo Excelentíssim Ajuntament de Barcelona, 
protector y ja de temps antich aymador de la Gaya 

Lo primer premi qu' es una Englantina <V or, serà 
donat al autor de la mellor poesia sobre fets histórichs ó 
gestas gloriosas de Catalunya, ó be sobre usatges y cos- 
tums de nostra benvolguda terra, essent preferida en 
igualtat de 'mèrit la escrita en forma de romans ó lle- 

De la segona joya, la Viola d' or y argent, se 'n 
farà entrega al autor de la mellor poesia lírica, moral ó 
religiosa. ' 

• Lo tercer premi, anomenat de honor y cortesia, con- 
sistent en una Flor natural, s^ adjudicarà à la mellor 
composició en vers, sobre punt que 's deixa al bon gust y 
franch àrbitre del autor. Seguint la bella costum d' antich 
establerta, lo qui obtinga aquest premi deurà ferne pre- 
sent à la dama de sa elecció, la qual, proclamada Repta 
de la festa, entregarà desde son seti presidencial tots los 
altres premis al^ guanyadors. 

De més à més, lo Consistori ha rebut pera adjudicar 
en la mateixa festa los següents 


Una joya artistica-religiosa d" argent, ofrena del 
Excm. é llim. Sr. Bisbe de Barcelona, s' adjudicarà al 
poeta que mellor canti la festa de la Coronació de la 
Mare de Deu de la Mercè. 

Un objecte d^ art, ofert per la Excma. Diputació pro- 
vincial de Girona, al autor d' un poemet en que 's descri- 
gan costums populars de dita provincià 

ANY 18S9 3í 

Un objecte d" art, ofert per la Lliga de Catalunya, à 
la mellor «colecció de biografias populars, ea forma 
concisa y animada, de personatges de la antígüa historia 
de Catalunya que s' hajan distingit en defensa dels drets 
y llibertats de nostra terra.» 

Una obra d" art^ ofrena de la Associació Catalanista 
d' Excursions Científicas, al autor de la mellor mono- 
grafia d' un monument, població ó encontrada de Cata- 

La colecció complerta de las obras publicadas per la 
Associació d' excursions Catalana luxosament enquader^ 
nadas, dó de la mateixa, al autor del mellor «Estudi his- 
tórich descriptiu de las festas majors dels pobles de las 
comarcas compresas en V antich Realme d' Aragó, essent 
preferit lo qui donga datos de més pobles.» 

Una rosa d' argent, ofrena del Sr. D. Justí Pepratx, 
à la mellor poesia referent à la actual germanó entre M 
Rosselló y Catalunya, ó altre assumpto referent al Ros- 
selló, exceptuant sols los que toquen à la política ó al? 
fets que 'n son conseqüència. 

Una copa d' argent y or, oferta per la distingida 
escriptora D' Dolors Monserdà de Macià, à la mellor 
poesia que ab complerta llibertat de forma, cante à la 
virtuosa dama é inspirada poetisa catalana D." Maria 
Josepha Massanes. 

Un objecte d'' art, ofert per lo Centre Català de 
Sabadell, à la més genial poesia en pocas estrofas y de 
conceptes valents, enérgichs y precisos, que, interpretant 
lo més pur esperit catalanista, siga pròpia pera consti- 
tuhir, posada en musica, V «Himne Nacional de Cata- 

Una obra literària luxosament editada y enquader^ 
nada^ donatiu d' Un Catalanista, al mellor travall en vers 
de caràcter marcadament festiu-humoristich y de més es- 
cull ida forma literària. 

Un cuadro al carbó^ obra del distingit artista D. Bal- 


domero Galofré, qui V ofereix pera la mellor elegia al 
inmortal pintor Fortuny. 

En conformitat ab los Estatuts dels Jochs Florals po- 
dran concedirse los accèssits y mencions honoríficas que 
'Is Mantenedors judiquen merescuts. 

Totas las composicions deuran ésser rigurosament 
inéditas y estar escritas en antich ó modern català de est 
principat, de Mallorca y Valencià, 6 en qualsevol dels 
dialectes del Mitjorn de Fransa, ab tal que Ms autors 
fassan per manera d^ escríurelas à semblansa del antich 
provensal ó català literari. 

Lo Consistori se reserva per un any, à comptar del 
dia de la festa, la propietat de las obras premíadas. 

Tots los traballs deuran ésser remesos à la Secretaria 
del Consistori (Carrer mes baix de St. Pere, 2 bis, 3.''} 
abans de mitjdia del i d' Abril vinent, acompanyats del 
plech clos que continga lo nom de V autor y duga en lo 
sobrescrit lo títol y lema de la respectiva composició. 

Los plechs que contíngan los noms dels autors no 
premiats se cremaran com de costum, al acte mateix de 
la festa. 

Que M Senyor vos done llum d' inspiració per cantar 
ab esperit verament català la Pàtria, la Fé yV Amor, 
y à nosaltres discreció en jutjar y acert en premiar als 
més dignes. 

Fou escrit y firmat lo present cartell en la ciutat de 
Barcelona, al primer dia de Janer del any 1889, per los 
VII Mantenedors: Àngel Guimerà, President, — Joan 
Permanyer. — Fidel de Sagarmínaga. — Isidro Reventós. 
— ^Joaquim Botet y Sisó, — Joaquim Cabot y Rovira. — 
Bonaventura Bassegoda, Secretari, 

ANY 1889 33 


Ab posterioritat à la convocatòria escrita y firmada 
en I.*'' de Janer d' enguany, s' han ofert los següents 
premis que seran adjudicats en lo pròxim Certamen de 5 
de Maig. . 

Una flor de lliri de plata y or, donatiu de la Exce- 
lentíssima Diputació Provincial de Lleyda, à la mellor 
composició, en prosa ó vers, dedicada a conmemorar un 
fet gloriós portat à cap per catalans en terra extrangera* 

Una sempreviva d' or, oferta per la Excelentíssima 
Diputació Provincial de Tarragona, à la mellor oda de- 
dicada al héroe dels Castillejos, general Prim. 

Pera dits premis se fan extensivas las mateixas pres- 
cripcions donadas en lo abans dit Cartell que firmaren 
los VII Mantenedors en i.'*" de Janer. 

Barcelona 26 Janer 1889. — Lo President^ Àngel 
Guimerà. — Lo Secretari, Bonaventura Bassegoda. 



Número i. Lafilosa iPobrepare!— 2. A Catalunya. iDes- 
pcrta ferro! — 3. V adéu del emigrant, \0h Pàtria! — 4. Lafi- 
losa. Soleta... — 5. Himne à la nació catalana. Tot per la pà- 
tria. — 6. Infidelitat, Dona un fruyt: lo remordiment etc. — 7. 
Mon aucellet. Es joliu.— 8. /Paíria meva/ Alenta Catalunya... 
— 9. Somni. íiMaria!! — 10. Dona de glaç, |Tant se val! — 11. 
A la parla catalana. Llohor. — 12. Bes sempitern. Osculetur 
me osculo oris sui. (Sal. Cant. de cant. c. i, v. i). — 13. Nit 
d'' istiu. Dolsa. — 14. Lo santer de la montanya. Aucell de 
bosch... — 1 5. La masia ampurdanesa. Pàtria, Fides, Amor — 
16. La tradició. Pàtria. — 17. Primavera. — 18. Cansons d* 
amor. Epígramas. — 19. No deixarse enganyar.,,— 20. Amor. 
Amor, viva guspira que devallas de Deu omnipotent. — 21. 
Catalunya... n Avant!! Qui 't deture ja farà prou. — 22. Can- 
sons deis aucèlls per Nadal. Cantau, cantau aucells. — 23. 
Canso. Deu ens guart d' un ja està fet. — 24. Flors primeras. 
Donan vida. — 25. Himne. Endavant. — 26. Empurdanesa. Del 
natural. — 27. La canso del jovent. jAvant! — 28. Lo pardal 
enamorat. Lo pardal quan s' acotxava... (Popular). — 29. Nu' 
mantia. Mas quiso ser quemada que vencida. — 3o. LOr esposa 


■ • I. t .1 I !!■ ■ I .1 

del Senyor. Mon cor es una arpa. (J. Verdaguer). — 3t, A 
Roger de Flor, Fou un héroe — 32 V oliva de casalot. — 33. 
Desvari. Tinch son y no dormo — tnc'n priva l'amor (J. Ver- 
daguer). — 34. La gota d^ aygua, Gutta, gutta, cavat lapidem. 
— 35. Cants d* hivern. Que rumor léjos suena. (Espronceda), 
— 36. Lo toch de somatent. Vivos voco, mortuos plango, ful- 
gura frango.— 37. La mort del monjo, |Deu V hagi perdonat! 
— 38. ; Desesperació! jUn llamp, Senyor, que à tots nos fassi 
cendra! (Guimerà). — 39, Lo cap de la riuhada. Tempestat. — 
40. jiCent anys!! Secula seculorum. — 41 . La bossa de Judas. 
Entre vosaltres està '1 traydor,.— 42. Mitja edat. Trenta vuyt 
ó trenta nou, à la rava de quararita. — 43. La maduixaire , 
Qui... — 44. V enterro d^ una nina. La marionette est casée. 
— 45. Voltaire. Voltaire el impio por antonomàsia. — 46. Lo 
tonto presumit. Nihil novum sub soIe. — ^47. Lo desert. Si ves 
venir una masa parda . — 48. Gelosia. Amorosa. — 49. Al 
inmortal Fortuny. Llohor al compatriota. — 5o. Als meus 
amichs. Ex abundantia cordis loquitur os. — 5í. V última 
pena ; Perdó! — 52. A V escriptora Maria Josepha Massanes. 
llustre.— 53. V odi y T amor. jVictoria! — 54 A Maria, Ce- 
leste regina de la nostra pàtria. Catalunya es de Maria. — 55. 
La canso delsjerrers. jCors de ferre! — 56. Contrast. Ditxo- 
s'os. — 57. La cercavila Costums de Palamós. — 58. A un nen. 
Bonitas. — 59. A toch d* esquella. Màrtirs del trava 11 — 60. 
Ripoll. Bressol de la pàtria. — 61. La cançó del sàbat é. Sabaté 
de pega, etc— 62 A nostres pares un recort L' ban volguda 
tirà à terra, may ho han pogut lograr. (J. Pepratx). — 63. 
Himne nacional de Catalunya. Pau y llibertat — 64, La mar- 
garidoya. Jo 'm moro d' amors, si ab arnors no m' aconso- 
lan. — 65. La caputxa. Blanca, polida, somfisent, bledana. 
(T. Llorente). — 66. Himne à Catalunya. jJoventut! iJoventutl 
oh, jflam^ ardental don' ayre à mos pulmons. (B. Bassegoda). 
--67. Trench d' auba. Revivalla — 08. La granfatxada deia 
Seu de Barcelona. Lamentacions, etc. — 69. Arnau à Ada- 
laysa. Amour, le seul peché que vaille qu'on se damne. 
F. Gautier. — 70. Pa de casa. Deu n' hi dó. — j\. Los màrtirs 
catalans. Fides. — 72. De mi à tu. L'experiència... — 73. La 
Verge de la Mercè. Honorificentia populi nostri.-•-74. Lo Fill 
del Sol. iSalut! — 75. Una passada d^ amor. Cansons — 76. Lo 
Compte petit. Lo bressol de ma infantesa— ^com se diu y com 

ANY 1889 37 

se deya? cic— 77. Himne català. Avant; visca la terra. — 78. 
Los Àngels de Nadal. Nàixer per patir.— 79. Amorosa. Re- 
corts. — 80. Flour de Véuno. iVàlgam Deu! (Pocmei). — 81. Lo 
confessor. (Girona-1409).— 82. Avant y enrera. Deus nom 
irrideiur.— 83, /Pobre llengua! Si haig d' aborrirte que se 'm 
tanque M Cel. (Ad. Blanch).— 84. Patrifl, Foch.— 85. Corcor. 
— 86. Lo Rey Sabi. I435•i436. — 87. Joguina. Amor. — 88. 
Lo riu encantat. Amor, circulus, est bonus, etc. (Hieroteo). 
— ig. Missatge. iEn nom del Rey! — 90. Lo Retaula. — 91. 
Génessis social. Amor te llama y é mayores glorias. (L. de 
^rgtn%o\ú].^g2. Al monastir dé Ripoll. Deu y Pàtria. — 93. 
Josepha Massanes. Cóntans ]ay! sa darrera hora, etc (J. Ver- 
daguer).— 94. Conquesta de Barcelona. Possint aut Barchi- 
nona luos fere, etc. — 95. Bodas de Fel. — 96. Pr/m. Ni sols 
vuyi pams de miserable terra, etc— 97. /Catalunya y avant! 
(Himne patriótich de la nació catalana). — 98. Lo Bon Pastor. 
Egosum pastor bonus. — 99. A Deu. Quia tu es, Deus, fortitu- 
domea. — 100. /Escolta! Veu del catalanisme. —loi. 5/mi7. Ni 
mes ni menos. — 102. Clar y català. Al pa, pà y al vi, vi. — 
io3. La veu del cor 4 A la mà tinch un tresor, etc, — 104. Dos 
amors. Llegenda del sigie xv. — io5. Lo Desterrat. Desterrat, 
lluny de la pàtria qué faré sinó plorar? — 106. Cant de V es- 
posa que va en busca del espòs. Perquè, digas, t' has mar- 
xat, eic. — 107. Lou Papaioun e la Vieuleto. — 108. La voto. 
Tan travaiha pouhin, per se pausa rousin. — 109. //Impresions 
à Maria!! Del cor al cor, — no. ^Qué? Pàtria. Fides, Amor. — 
1 1 1. 7.0 Roselló à sas germanas, Catalunya, Valencià jr Ma- 
llorca. Cant de germanó. — 112. La Primavera. iQuín espec- 
tacle tan bell j — ii3 Lo Conqueridor. A rescatar les catives, 
Maria guiaume vos, etc. (J. Verdaguer).— 114. Salvos fac, 
iervos tuos. Saltn 69. — 11 5. Recorts de Na Maria Josepha 
Massanes. Y aquesta boca que canta, etc. (M. J. Massanes) — 
I ]6 Los estudiants de Tolosa, Mireu si 'n causan las ninas, 
mireu si 'n causan de dany. — 1 17. La tria. Tois iguals. — 1 18. 
Lo somni d* una verge. í Estava de Deu! — 1 19. /Mare! Qui té 
mare...— / 20. ^Qué es amor? Jesucrist. — i2f. Al Progrés. 
Avant, — 122. Catalunya al Àfrica. Gestes modernes. — 123. 
Lo Dret de la terra. «...Prima quia sum leo.. » (Phedrus) — 
\2^. Un perfil de la pàtria. | Avant! i Avant! — 125. Lo toch 
de penediment. iQuants n' hi hauria!. . — 126. A Montjuich. 


Pàtria. — 127. V amor dels amors. Del últim poeta I' últim 
cant d' amor. (A Blanch). — 128. La primera comunió. — 129. 
IJ hereu Passigaina. No '1 cregueu pas may de res, etc. — 
i3o. Llegenda de la creu, Fé. — i3r. Nit serena. Mar endins. 
— 132. Renaixensa, Pàtria, Fides, Amor. — 133. Lo primer 
íimor. Poemet. — 134. Eternitat d"" amor. Sempre. — 135. Al 
Roselló. Fraternitas. — ï36. ^Hont es Deu? Tenen uUsy no hi 
veuhen. — 137. La messo d* amour. A la memòria de Teodor 
Aubanel.— 138. jBe n' haja! jGracias à Deu!— 139. Extassis. 
Ales, ales, Senyor... — 140. gD* hont ets, fill trovador? Pàtria. 
— 141. Lo Saló de Cent. Penes y glòries recordant ensemps. 
\\ Blanch) — 142. La Concourdo. De toun rai divin, vene m' 
assoula. — 143. Ma Culido. L' amistanço trais, li flour, li mai 
bello. — 144. Mon Cant. jAy Castella, castellana! — 145. La 
Campana. Himne. Nanch, nanch, nanch. — 146. Lo Cant. 
Himne. Qui canta sos mals espanta. — 147. Les animes pures. 
Aplaca Senyor tu enojo. — 148. Desertor. Loreley. — 149. Ca- 
talanesca. Nova. — i5o. La mort de V Avia. — i5i A la pà- 
tria. No n' es moria, no; sols està dormída. (Balaguer). — 152. 
L' abet del penjat. — 153. A la memòria de Na Josepha Mas- 
sanés. Al cel la poguém veure — 154. La madrastra. Ho fou 
de la pàtria.— 155 Lo vell mariner. MsíTIuÍí. — 156. Amor de 
fill. Fé y esperansa. — 157. A. Fortuny. Elegia. Glòria. — 158. 
C esperit català. Himne. Avant. — 159 La refiada. \k\xó 
plà! — 160. L' usurer de Montesquiu. {Bona justicia! — 161. 
Uuyta del dia. \0 \tvc\povQi\ iO mores! — 162. Pit de rocay 
cap de seny. iO temples nostres!... — 163. La papallona y V 
ànima. Càntich de fé. — 1 64. La campana dels somatents. Vi vos 
voco, etc. — 165. Lo dupte y la fé. La fé salva. — 1&6. ;A I 
a\ard! iBauie:{ard! Desiranço. — 167. La moneda. Quan lo 
roch surt de la ma, no sap hom và.— 168. /Color de ce/.' Con- 
sol. — 169. La clau. Mes val giny que forsa. — 170. Los amos. 
Ni un núvol en lo seu cel.— 171. Una llàgrima à Fortuny. 
Donà r ànima à Deu, la fama al mon. etc. — 172/ A la mort 
í/e 'n ForíMw;^. Elegia, i La pàtria no val tant!... — 173. Tot- 
poderós. Fides. — 174. Pàtria. jVisca lliure Catalunya! via 
fora, catalans!— 175. A Catalunya. Sempre, sempre catalans! 
— 176. Lo saqueig de Palamós. iS^Z. — 177. Lavorabi in ge- 
nitu meo. Salm S.-^iyS. Montserrat. Catedral de las mon- 
lanyas, qui te amés ab iot lo cor!... — 179. Fruyta del temps. 

ANY 1889 39 

Lo positiu.— 180. Ctf/vv^ípre. Tristor. — 181. Epissodi de la 
historia del Rosselló. iSjo. — 182. A la Mar ia- Antònia, Jo ^ 
pecador, me confesso ab vos... — 183. Pàtria. Avant sempre. 
— li^. Anant à captar. — 185. La Fontada. jApa! — 186. Ca- 
talanesca. Avans, ara, sempre. — 187. Lo desertor. Pugna pro 
pàtria. — 188. La creu del terme, |Ah quan hi penso! — 189. 
Lo brill del or. Donzellas preneu exemple. — 190. La vinguda 
del bon temps, Idili. — 191. Cuadro de guerra. FíüiIutí, — 
192. Un noy à la moda,. {Quants, com aquest! — 198. Lo Boig 
d* Agullagrossa. Una historia moll vera, etc. — 194. Lo mer-- 
cat d^ amor, A la plassa hi ha ballades, etc. — 195. Féyamor, 
Per r àlbum de la senyoreta D.*,.. — 196. Capítols matrimo^ 
nials.'^i^j. Un bateig à un poble. Com lo Vallés, no hi ha 
res. — 198. La poesia catalana, Renaixensa. — 199, /Alsat 
Llàt:^er! Deu, amor y llibertat. — 200. Los dos amors. Terra y 
cel.^201. Escornalbou. Pàtria. — 202. La victorià del amor. 
Pax vobis. — 2o3. La professió. Es arribada V hora. — 204. L 
anyada al mas. Sant treball. — 2o5. Dos camins, ^Quín es lo 
bó? — 206. V agulla. Visca V agulla. — 207. La comanda del 
penjat, «Paeie, non dolet». — 208. La festa de la coronació de$ 
la Mare de Deu de la Mercè, Estel de Barcelona, etc. — 209. 
A la Pàtria. Tot per ella. — 210. Cobles arromançades, Re- 
gina Cathaloniae: ora pro nobis.— 211. Lo Roser. — 212. Z' 
Univers, Solo Dios basta.— 21 3. Catalunya à Montserrat, 
Recorts. — 214. La Historia y la TVarf/cio. Inseparables — 
2 1 5. Lletra. Als de sempre. — 216. Lo Cant del or. Lo rey del 
mon. — 217. Maria Josepha Massanes. Glòria catalana. — 218. 
.^morojtf. Sempre. — 219. Lo plany de la fulla. ;Quién sabé 
dó và? (Espronceda).^22o. Los restauradors dels Jochs Flo^ 
rals. Al peu del llit. — 221. Recorts. Multa renascentur qua^ 
jam cecidere.— 222. Diàlech, Ira de rey.— 223. La missa, Do- 
mioc, dilexi decorem dom us tuae, etc. — 224. jUn de tants/ \y 
toca y canta! — 225. La qu' estima. Eternitat. — 226. La pagesa 
yH poeta. Ala qu' es simbol perfet de la terra catalana. — 
227. A Fortuny, El varon amado de los dioses muere pron- 
to... — 228. V hermità de la cova. Cuan presto pasa el pla- 
cer, etc. (Manrique). — 229. Estrofas. Lux facta est.^23o. 
Poesia, L' etern femení, nos atrau vers lo cel. (Goethe).— 23i. 
La madrastra. Odi à mort. — 232. Lo desterrat. Anyorament. 
— 233. Na Maria Josepha Massanes. En el preciso instan- 


te, etc. (D. Monserdà). — 234. Coronació de la Verge de la 
Mercè. Virgo potens, Salve. — 235. Jurament. «lP to pàxríam. 
— 236. Lo primer //lír^.— 237.. Rosa de tot V any. Flor ce- 
lestial. — 238. Lo darrer trovador. Adéu, pàtria catalana. — 

239. La tornada à la pàtria. Una fulleta de la englantina. — 

240. /Recortl iCom passa M temps! — 241. Alegoria. iFuig ben 
llunyl — 242. Vint anys. iRecort! — 243. A la terra. iPàtria! — 
244. Hivern. E$glay. — 245. Pàtria. jüDesperta ferro!!! — 246. 
La nevada, W íon^. — 247. Lo bosch.y la mar. Missatge. — 
248. Tot bressant. Sant Joan, íéulo ben gran. — 249. Duas 
fullas. Vida y mort. — 25o. La flor y V estel. Amor-Fé. — 25 r. 
/Pobreia! Adéu, me *n vaig al cel!— 252. /^ Tot somriu. — 
253, Catalunya. Encara tens fills. — 254. Lo vell amich. --255. 
V apocat. Entre la vergonya mon amor floreix. (J. Roca). — 
256. Col•loqui, De sol à sol. — 257. Pardals. — 258. Z.' inspi- 
ració. iRetorna!... — 259. Lo lleó famolench. Si ja sols me 'n 
queda un, etc (V. Balaguer). — 260. V argent viu, íToi passa! 
— 261. La festa de ca 'n Mqy. Suene la gaita, ruede la danza. 
(Piferrer), — 262. Deliri. Jo sento en mon pit viure, eic. (Tor- 
res y Reyató). — 263. La Boja de Sabassona... dà à mi pincel 
fatídicos colores... (Herrera). — 264. La Coronació de la Mare 
de Deu de la Mercè. Devalla al cor..., etc. — 265. Casoris. 
Home casat... (Poble). — 266. V escó. Del tirano engano- 
so..., etc. (Quintana, «D. Peiayo»). — 267. La mort del rey. 
Llamas, dolores, guerras, etc. (L. de León). — 268. U arxi- 
duquesa. La clemència es la piedra..., etc. — 269. V hereu Pi, 
Sacrilegi. — 270. A la bona memòria de Na Maria Josepha 
Massanes. Per esta vall, etc. — 271. La Coronació de la Mare 
de Deu de la Mercè. La Mare de Deu un jorn..., etc— 272, 
Al compte de Reus, hèroe de Castillejos. Preclars fills de la 
pàtria, etc. — 273. Anyoransa. Ensempssuranpe'lsayrcs, etc. 
— 274. Amor. — 275, Somni del bes. Lo camí del cel. — 276. 
Elegia als meus amors. Remembcr. — 277. Cantars. Tal com 
raja. — 278. Mon testament. Cumplescas. — 279. Canso nova. 
Canso vella. — 280. Recort. Dos amors.^28i• A la Verge de 
Montserrat, Salve Regina. — 282. Notes arquitectòniques so- 
bre les esglésies de Sant Pere de Tarrassa. Resurgçt — 283. 
Tia Sió, Cot. — 2Í^.LoJester. Recorts.— 285. A Europa.-^ 
286. Coronació, Excelsior. 


En la ciutat de Barcelona à la una de la tarde del 
dia 5, primer diumenge de Maig de mil vuytcents vuytan- 
ta noii, festa de la Mare de Deu de Montserrat patrona de 
tot Catalunya, se celebrà en la gran sala de la Llotja be- 
llament engalanada la solemne festa dels Jochs Florals en 
lo XXXI any de sa restauració. 

Entre Ms pendons de Catalunya que penjavan del en- 
teixinat, ne sobressortía un que mostrava damunt de la 
Creu de St. Jordi, una tarja ab la inscripció: aLleys ci- 
vils» y estava cubert y orlat de negras glassas en senyal 
de dol. 

Lo Consistori de Mantenedors, acompanyat de las res- 
pectables Comissions del Excm. Ajuntament y Excma. Di- 
putació Provincial, presidida la primera per T Excm. 
Sr. Alcalde Constitucional, del Excm. é Iltm. Sr. Bisbe 
de la Diócessis, ab lo M. L S. Secretari de Cambra, y de- 
més representants d' altras Corporacions, passà à ocupar 
los setials d' honor de V estrado destinat al honorable Cos 


d'Adjunts, als acorts de la banda municipal situada en lo 

Una volta acomodadas las citadas comissions en sos 
llochs respectius com y també los Srs. Adjunts y demés 
concurrència, V Excm. Sr. Alcalde D. Francisco de Paula 
Rius y Taulet, Marqués d' Olèrdola, que presidia la festa 
pronuncià 'Is següents mots: 

«Se comensa la festa del Jochs Florals de mil vuytcents 
vuy tanta nou; lo Sr. President del Consistori se servirà 
donar lectura del Discurs Presidencial» y lo Sr. D. Àngel 
Guimerà V entregà à D. Joseph Blanch que devia ésser 
llegidor de dit Discurs (I). 

Acabada la lectura, interrompuda moltíssímas vegadas 
per los frenétichs aplaudiments del concurs, cresqué V 
aplauso y '1 Sr. Guimerà tingué d' alsarse de son lloch 
pera regraciar als que V aclamavan. 

Seguidament V infrascrit secretari llegí sa Memòria (I!) 
y acabada que fou aquesta, obrí los plechs que tancavan 
los noms dels autors de las composicions premiadas en lo 
següent ordre y forma: 

De la poesia premiada ab la Flor natural (hermós ra- 
mell de cinch flors: Clivia nobilis. Rosa hybrida, Aloes 
vulgaris, Cypripedium barbatum é Iris Germànica) tito- 
lada Joguina {}l\) ne resultà guanyador D. Jascinto Tor- 
res Y Reyetó qui acompanyat dels Srs. ManteHedors D. 
Joan Permanyer y D. Fidel de Sagarminaga passà à ferne 
present à la Sra. D.* Maria Assumpta Sabé de Brossa en 
mitj dels picaments de mans y dels sons de la marxa de 
Schiller de Meyerbeer qu' executava la música y després 
d^ asseguda dita Senyora en la cadira presidencial sota un 
bell y florit dosser digué lo Sr. Guimerà que '1 Consist.ori 
la proclamava Reyna deia festa. Llegí la poesia D. Narcís 
Verdaguer y Callis y fou molt justament aplaudit. 

Lo primer Accèssit à la Flor natural correspongué à 
D. Rajvíon Masífern, autor de la poesia jRecort! (IV) y M 
segon, conferit à la poesia Lo Fester (V), resultà de D. 
Ferran Agulló y Vidal. 


La poesia Lletra (VI) guanyadora de la Englantina d' 
or, també fou de D. Ferran Agulló qui pregà al senyor 
Blanch ne dongués lectura com aixís ho feu aquest y fou 
molt aplaudit, tant entremitj com al final de la composició. 

Del primer Accèssit Lo Desertor [Vil) resulta autor 
D Francesch Ubach y Vinyeta y del segon V Abet del 
penjat (VIII) D. Agustí Valls y Vicens. 

D' aquest mateix Sr. D. Agustí Valls era la poesia 
La primera Comunió (IX) premiada ab lo primer accèssit 
ala Viola d' or y argent^ resultant anònima la poesia 
La Iria (X) guanyadora del segon Accèssit. 

Passant als premis extraordinaris, s' obrí M plech que 
tancava lo nom del autor premiat ab lo present del Excm. 
é llim. Sr. Bisbe de Barcelona, que resultà ésser D. Ma- 
nuel RíBOT y Serra qui donà ell mateix lectura de sa poe- 
sia La Coronació de la Mare de Deu de la Mercè (XI) 
com y lambé fou del Sr. Ribot la guanyadora del únich 
Accèssit (XÍI) La Coronació de la Mare de Deu de la 

La poesia Tia Sió^ distingida ab lo premi de la Exma. 
Diputació Provincial de Girona, siguè de D. Joaquim 
Riera y Bertran qui també llegí ell mateix sa composi- 
ció (XIII). 

Lo premi de la Excma. Diputació de Lleyda, fou ad- 
judicat à la poesia (XIV) Lo Rey Sabi, que resultà pertà- 
nyer à D. Francesch Ubach y Vinyeta, Mestre en Gay 
Saber. Llegí la poesia D, Jaume Novellas de Molins. 

D. JosEPH Puig y Cadafalch, fou lo guanyador del 
premi ofert per la Associació Catalanista d' Excursions 
Cienttficas, per sa monografia Notes arquitectòniques 
sobre les Esglésies de St. Pere de Tarrassa. (XV) 

Guanyà lo premi ofert per D. Justí Pepratx, la poesia 
(XVI) Lo Rosselló d sas germanas Catalunya, Valencià 
y Mallorca, de la que 'n resultà autor L' abbè Joseph 
Bonafont (Lo Pastorellet de la Vall d' Arles) y Dona Do- 
lors Monserda de MacïA guanyà V accèssit à aquest pre- 


mi per sa composició (XVII) Epissodi de la Historia del 

D. Joan Pons y Massaveu, fou guanyador del premi 
ofert per un catalanista ab sa poesia (XVIII) A la Afarta 
Antònia, que llegí V infrascrit Secretari à prechs de son 
autor, y sigué molt celebrada. 

Del mateix Sr. Pons y Massaveu, sigué V accèssit al 
mateix premi que s' havia adjudicat à la poesia (XIX) Lo 
Toch de Penediment, 

Cobles arromançades d honor de Madona Sancta 
Maria de Ripoll, (XX) se titula la poesia à que s' adjudi- 
cà '1 premi ofert per la Societat patriòtica de Bilbao Eus~ 
kal-erria y son autor sigué lo mestre en Gay Saber D. 
Therenci Thos y Codína, que donà seguidament lectura 
de sa composició que meresqué molts aplaudiments. 

Finalment, mentres se cremavan los plechs dels noms 
d' autors no premiats, lo Mantenedor D. Isidro Reventós 
passà à llegir son Parlament de Gracias (XXI) després 
del que y mentres ressonavan encara Ms picaments de 
mans que havia arrancat sa lectura, lo Sr. Alcalde decla- 
rà terminada la solemnitat à un quart de cinch de la tar- 
de, retirantse tot seguit lo Consistori y autoritats, com 
també la concurrència molt complascuda dels Jochs Flo- 
rals d' enguany. 

De qual festa y tots sos detalls y en qualitat de Secre- 
tari del Consistori, dono fé ab la present Acta que firmo 
en lo lloch y data més amunt expressats. 

Bonaventura B asseguda. 



II. — ^MEMORIA DEL Secretari del Consistori, D, Bo- 
ftaventura Bassegoda. 


Catalunya no ha mort. Cada any, tal dia com avuy, à 
propis y à estranys, als germans y als que no volen serho, 
als fills d' Espanya tota y als de més enlla del reyalme, 
se 'Is hi diu ben alt desde aquesta sala: Catalunya no ha 

No ha mort, no, la filla dels aspadats Pirineus que 
devallà fins à Ta mar en la corrent d' or fos de sas mon- 
tanyas; la que tingué per bressol un lleny d' Aníbal 
y engronxaren ab sos cants de guerra Indibil y Mandoni; 
la que 's nodrí en los pits de la lloba romana, fentli de 
bolquers la porpra dels Céssars; la que posant la ma en la 
ma de Recaret, aprengué de senyarse; la que s' adormia 
y 's despertava ab las rondallas d' Osman y de Lampe- 
gia, de Otjer y de Rolant; la que s^ ensinestrà à caminar 
sostenintse eo la espasa de Jofre y en la llansa de Borrell; 
la que tingué per mestres als Berenguers y lletrejà y con- 
fegí en lo Llibre dels Usatjes; la robadora de 1 cor del 
alt en Jaume, per ell coronada ab lo roure de Mallorca y 
ab la palma de Valencià; la sentenciada en Ca^p y enmat- 
zinada per la Reyna madrastra; la que Ms saycns d' un 
Felip escupiren y assotaren, y 'Is sayons d' un altre aixe- 
caren en la creu de Santa Eulària; la Catalunya de nos- 


tres amors, de nostre anyorament y de nostras esperan- 
sas^ no ha mort, no. Viu al fons d^ un castell, en presó 
solitària, privada de la honra y de la llum del sol, com la 
emperatriu d* Alemania de la nostra llegenda, esperant 
frisosa '1 Berenguer que li torni '1 bon nom y la llibertat. 
Per assó cada any los Jochs Florals de Barcelona fan d' 
heralt de la empresonada Catalunya, venint à anunciar 
als cuatre vents ab son vell clarí que havia estat de guer- 
ra, lo judici de Deu, qual camp es obert al que sia prou 
agosat y prou magnànim pera trucar ab sa llapsa de 
combat en V escut de la captiva. 

íY sabeu, senyors, lo que diu T heralt ab lo llenguatje de 
r anima, tal dia com avuy cada any, als que vulgan y 
sàpigan sentirlo? Donchs los hi diu: Jo soch lo portant- 
veus del poble mes infortunat de la terra. De la cima de 
sa grandesa ha anat devallant de grahó en grahó, al fons 
de la mes negre desventura. Refiat en sa forsa, en^sa vir- 
tut y en la justicia de sa causa, anava cumplint sa missió 
damunt de la terra, omplint las planas d^ or de sa histo- 
ria ab sas gestas gloriosas. Y tantost brandant la espasa 
de Sant Martí ó la llansa de Sant Jordi esventava ab T 
esbufech de son cavall de guerra las tayfas de Mahoma, ó 
empunyant lo timó de sas galeras y taridas duya à totas 
las platjas sa llengua, sas empresas y '1 travall Uavorat 
per sos gremis, com s* assentava à recomptar tresors y 
victorias à V ombra de sas Ilotjas y dressanas, ó en sas 
casas comunals y en los ascons de sas Corts y Parlaments 
à dictar lleys sàbias y patriarcals à sos pobles; sempre 
sota la bandera de groch y vermell barrada, que, lassa 
d' onejar al vent del Canigó, del Etna y del Vesubi, repo- 
sava a voltas esllanguida, esperant V espinguet de nacras 
y de grallas pera remoure sos plechs, reinílarse altre cop 
y espetegar al ayre. 

Mes vingué un temps en que aquell que es gufa sobre 
reys y pobles volgué posar à proba lo braó de la rassa 
catalana. Un dia las campanas de totas las ciutats y vilas 


de la terra tocaren à agonia; los cors s' embolcallaren en 
tenebras; ploraren los ulls, y fins en los altars los sants 
de Catalunya s' estremiren. Y aquell dol y aquella mortal 
angoixa no se P ha tret may més de sobre 1' ànima la 
nissaga de Catalunya: que al cloure Ms ulls lo rey Martí 
devallà de la cadira real y pera sempre la dinastia de 
nostres comtes-reys pera jassentarshi la dinastia caste- 

Humà li digueren al rey Martí: humà hauria sigut 
si, disposant son testament, hagués llegat las coronas 
dels estats d' Aragó à aquell qüe, sens estroncar ni un sol 
cop la sava de la branca mascla, à dreta lley li pertocava: 
més callà, arronsanlse d' espatllas al morir à Valldon- 
zella, y M ceptre de tants reyalmes y comtats anà à mans, 
per primer cop en la terra, d' un primpcep que descen- 
dia de catalans tan sols per una dona; y per primer cop 
ta inju&ticia, en la persona d' un Trastamara, s^ assentà 
en la cadira gloriosa de 'n Pere M Católich, de 'n Jaume 
M Conqueridor y d' en Pere dels Francesos. No li digueu 
pas mes V humà al últim rey llegítim de la terra catalana. 

Ell, en lo tribunal de Deu, en aquell tribunal v^ual 
balansa no cau al pes del or ni de la espasa, ja ha 
donat compte de sa feblesa; com V han donada també de 
la seva parcialitat tots los que en lo tràfech de Casp inter- 
vingueren: que, ay, al aixecar lo sacerdot en la missa la 
hòstia y M càlzer lo dia en que proclamaren lo triomf de 
la mentida per damunt de la rahó, de la veritat y de la 
justicia, no tan sols sacrificava U cos y la sanch de Jesús, 
sinó també U cos y la sanch de Catalunya. 

Pujaren al trono de la confederació aragonesa segui- 
dament tres reys; tots tres tacats d' extrangeria. En Fer- 
ran d' Antequera, en Alfons lo de Nàpols, en Joan lo de 
Navarra. Tots tres nascuts en terra castellana; tots tres 
fills de pare y mare castellans; tots tres casats ab dona 
castellana; tots tres parlant del bressol al sepulcre no mes 
la seva llengua castellana. Los dos primers, portant en 


una ma 'I ceptre d' Aragó y en V altra las claus de la pre- 
só de 'n Jaume d' Urgell, lo comte desditxat, V hereu de 
la corona. L' últim dels tres posant sobre Us Evangelis, 
pera jurar las lleys de la terra, aquellas mateixas mans ab 
que havia ofegat traydorament al màrtir de Xàtiva. Tots 
tres pugnant per rompre la fe jurada als pobles: tots tres 
odiats dels catalans. En Ferran, fugint de Barcelona hu- 
miliat en sa soperbia; retrayent contra de la ciutat las 
lleys de sa terra nadiva; alsant lo puny clos y amenas- 
santla. N' Alfons, fugint de Catalunya y de sas Corts, cla- 
mant enorgullit y encegat de ira las lleys de sa nissaga; 
tacantse de sanch à Terol y à Zaragoza, pera anarse a 
rentar en lo vil llot de las passions de Itàlia. En Joan se- 
gon, fugint de V un al altre reyalme aragonès; traydor 
sempre a la fe jurada; alsantli M coure à son pas los po- 
bles y las vilas; fent corre a rius la sanch catalana; perse- 
guit anys y mes anys per sos vassalls com à-cà maligne, 
tornat rabiós^ potser, ab la nupcial besada de la reyna 

Y s' acosta la unió dels estats castellans als estats ara- 
gonesos. ^Y sabeu, senyors, per quins camins se va à 
aquesta trompetejada y mal girbada y mísera avinensa.?^ 
Donchs s' hi va, no per camins sembrats de flors en que 
s' obrisscn pas los dos prímpceps reals pel mitj de sos 
pobles, victorejantlos y estenentlos als peus sas vestidu- 
ras, si no per vias sembradas d' oprobi, saltant per da- 
munt de totas las consideracions divinas y humanas. 

Inespugnables obstacles s' aixecan entre las duas ras- 
sas: tots caygueren fets pols; y la calumnia y las metzinas 
cumpliren la missió que I' infern los hi ha marcat sobre 
la terra. A Castella la primpcesa Joana, la excelent senyo- 
ra, fou tancada en lo fons d^ un claustre; lo primpcep 
Alfons en lo buyt d' un sepulcre. A Aragó la terra s' obrí 
pera engolir lo cos y '1 cel 1' esperit d' aquell ser purís- 
sim, idolatrat dels catalans, d* aquell sanct Karles pri- 
moginit d" Aragó é de Sicilie. Dignas eran la una de la 


altra las duas coronas. Enllà del Ebro un pare disfamava 
à sa filla y s' esquitxava U front ab la pròpia deshonra... 
Ensà del Ebro un fill rebia la mort per voluntat d' un al- 
tre pare. Ja no hi havia obstacles: ja U sacerdot podia 
benehir las esposallas. 

^Y sabeu ara, senyors, cóm s' arribà à consumar 
aquest matrimoni ab tant afany arrenjat per grollers é 
interessats intermediaris? Donchs s' hi arribà, no tampoch 
per lo camí ral de las nobles causas, sinó saltant marges 
y barranchs, com aquell que no pot donar la cara à la 
llum del sol y s'amaga de la vista dels homes. jEll, lo rey 
de Sicilià, V hereu prepotent de la casa d' Aragó... ell, 
disfressant ab humil ropatje la seva grandesa; ell, anant à 
trobar de nit, com criminal, à la que havia d' ésser la se- 
va esposa! i Ell, celebrant las esposallas per sorpresa dels 
dos estats, V aragonès y U castellà; ignorantho las Corts 
y 'Is pobles dels dos regnes! 

No la portàrem, no, nosaltres, los estats de la confe- 
deració aragonesa, la unió de las duas coronas. La dig- 
nitat aragonesa y la dignitat catalana no haurian consen- 
ut, com ho consentí y firmà '1 fill de la reyna Joana, que 
'1 rey de Aragó 's comprometés à viure sempre en terra 
de Castella, no sortintne may sense 'I consentiment ex- 
prés de la seva esposa. Com tampoch hauria consentit lo 
pacte vergonyós de que las armas de Castella y de Lleó 
anessin sempre davant de las armas d' Aragó y de Sicilià. 

Desde allavors lo rey Ferran passà à ésser lo pubill 
de Castella: mes no '1 pubill que porta à la casa forastera 
mes patrimoni que no pas lo que hi troba en ella per sa 
esposa; sinó '1 pubill pobre à qui 's trepitja y s' arrecona, 
3' à qui à cada hora se li retrau sa condició humiliant y 
miserable. Y això, senyors, va ser lo primer dia y 1' en- 
demà yl' altre... y fins ara dura! Y no es to; encara, Fer- 
ran jurà també que dintre 'Is cuatre mesos del matrimoni 
s' enviarian à Isabel cent mil florins d' or de la nostra 
hisenda; que à aquest preu comprà la mà d' una reyna* 


íMes, all, senyors, que fins avuy no han passat cuatre me- 
so<i, sinó cuatre sigles, y encara van à Castella rius y mes 
riu» d' or, com sí may sortís lo compte d' aquells cent 
mil ílorins i qual preu compràrem la nostra desventura! 

Pobles de Castella, benehiu la memòria de la vostra 
rcyna, que sapigué vetllar per vostras llibertats, tenint sem- 
pre à ratlla la ambició de son espòs. Ella vos estimà so- 
bre tots los amors de la vida; y al morir disposava que 
portessin lo seu cadavre ahont ordenés enterrarse M seu 
marit, sempre que fos en terra de Castella. Mes no glori- 
fiqueu, |oh pobles de Catalunya! la memòria del rey Fer- 
ran, esparver aixalat per las estisoras d' una dona; caygut 
y pres en Ins tclas d' una noblesa ensoperbida y esvolota- 
dora que V aborría; dos cops rompent las mallas pera 
pendre la volada cap à Catalunya; dos cops tornant à càu- 
rehi pera morir en ellas. Sa ambició 'ns tntregà à la cob- 
dícia d' altre poble. En ell hi dormí en vida; en ell hi 
dorm en mort, girat d' esquena à Catalunya. 

Desde aquell temps, senyors, se va fer dreta y franca 
la persecució contra tot lo que donava color y vida à 
aquesta rassa: y un dia darrera T altre, los estats aragone- 
sos, com un arbre que pcrt sas flors, sos fruyts y fins sas 
fullas, han anat perdent tot lo que constituhía sa exube- 
rant naturalesa. La riuhada del temps tot s' ho ha anat 
enduyent cap a la fossa; y en aquesta riuhada, sovint roja 
de ta sanch vessada en los sitis y en los camps de batalla, 
hi hem vist passar los llibres de las nostras Ueys fets à 
trOvSsos, los ropatjes dels nostres diputats y consellers es- 
quinsats y acribillais per las balas, los ascons de nostras 
casas payrals, los altars de nostres temples; tot fet estellas 
y socarrat pel foch dels incendis: y en mitj de tantas glo- 
riosas despullas hi hem vist passar, emportats per aquesta 
riuhada del temps, los cadavres de prelats y jurisconsults, 
guerrers ilustres y ciutadans honrats, y menestrals y pa- 
gesos, morts en las presons, en la emigració, en lo dester- 
ro, ó à tall d' espasa al peu de sa bandera; tots ab los ulls 


oberts y mirant ab angoixa la terra que Ms hi fugia. Y en 
mitj de la riuhada, trayent lo cap per sobre de tots, enca- 
ra preta al coll la corda de la forca, hi hem vist passar à 
aquell exemple de patricis, à aquell Bach de Roda, cri- 
dant ab veu planyenta que se n' entra à V ànima: 

No *m matan per ser traydor 
ni tampoch per esser lladre, 
sinó per haver volgut 
que visca sempre la pàtria. 

Y arrivém, senyors, al present sigle: y en mitj del ter- 
ratrèmol pahorós de la guerra francesa probà Gatalun3'a 
d^ alsar lo front que ab lo pés de tantas humiliacions s^ 
ajupia, y recobrar sa perduda grandesa. Prou la veyém 
un instant rompre sas cadenas ab sobta estrebada y, lliu- 
res sos brassos, entumiïsy totper lo captiveri, retxassarT 
eixam de las famolencas aligas que devallavan esglayosas 
sobre sos pobles y vilatjes. Lliure M català com en millors 
dias de glòria, despertava '1 ferro en sas mans al toch del 
somatent de sas campanas. Lliures é independents se de- 
clararen las juntas de defensa de la terra; y '1 cor de tots los 
fills de net Ilinatje catalanesch s' estremí de goig al aple- 
garse un parlament à l'arragona, ahont per darrera ve- 
gada fins avuy, los diputats d^ aquell parlament juraren 
respectar y fer respectar y defensar los furs, constitucions 
y llibertats de Catalunya. Mes i^ acabà la guerra; y als 
héroes del Bruch y de Girona se 'Is hi pagà '1 martiri 
tornant à rcpendre ab mes coratje encara la persecució de 
tota la Pàtria. Y d' allavors fins avuy se li han furtat à 
Catalunya son dret penal, sa llegislació mercantil, son 
consulat de mar, sa escola de còrners y sos gremis d' arts 
y oficis. Se li ha imposat lo servey de las quintas, aquesta 
rifa d' homes que fins à nostres pares may ni s' Jiavia 
arribat à proposar sota '1 peno de las cuatre barras. Y s\ 
ha escuarterat lo cos de Catalunya, obrintio en provincias, 
pera que aixfs, fet à trossos, las discordias lo refredin 


mes depressa, com pa que han tret del forn pera satisfer 
sa gola. Mes la calor que en ell cobava, malgrat à tot y à 
tothom, hi es ara y encara. 

Y avuy mateix, senyors, à las darrerías del sigle xix, 
al so del himne de la llibertat, han gosat posar la ma 
barrpera sobre del llibre de nostra llegislació civil, es- 
queixant sos fulls! Lo que no s' atreviren ni à intentar 
los dos Felips que atropellaren a Catalunya després d' 
haver pres à cops de canó à la rebelada Barcelona, s' ha 
perpretat avuy, després dels cops de canó ab que la fidel 
Barcelona ha festejat à la Reina Regenta! 

^Ahóntson los descendents d' aquells que per boca del 
comte de Prades digueren à en Joan segon y en sa ma- 
teixa cara, que Us catalans tenian lleys y practicas molt 
apartadas de las lleys de Castella, y que ans de veures 
gobernats per lleys castellanas perdrian las hisendas, las 
vidas, y fins las animasl 

Això es, senyors, lo que crida cada any desde aquest 
lloch r heralt de la Pàtria; això es lo que fa trentaun 
anys, los primers ab parla emborbollada y tremolosa , 
los que Ms seguiren ab accent mes clar y precís y Ms dar- 
rers, com lo present, ab veu ben alta y termenant y ferma 
vos diuhen los Jochs Florals, d' aquesta Catalunya, de la 
qual podem exclamar ab lo profeta de las lamentacions 
eternas. «Era gran entre las nacions y s! ha tornat com à 
viuda. Era senyora de provincias y 's mira tributaria. 
Sos enemichs s' han fet cap. Los que V aborreixen pros- 
peraren. Tots obriren sobre d' ella sa boca, xisclaren y 
cruixiren de dents, y digueren: devorémla, que cert es 
que es aquest lo dia que esperavam.» 

Mes no ha arrivat, no, aquest esperat darrer dia pera 
Catalunya, com hi arrivà pera la Jerusalem captiva. No 
r han espremuda encara fins à la última gota de la seva 
sanch sota sos peus, com lo rahim en lo cup lo jorn de la 
verema; no V han llensada encara al fons del sepulcre, 
deixant caure a sobre la pesanta llamborda. Que, si al 


aparèixer la institució dels Jochs Florals de Barcelona, 
arreplegant las quatre espurnas que esmortuhidas coba- 
van sota de las cendras d* aquells privilegis de ciutats y 
de particulars otorgats per nostre estimat rey Carles III 
d' Àustria, pochs foren los bons patricis que s^ ajuntaren 
a la Sala del Consell de Cent dé Barcelona pera donàr- 
loshi la benvinguda, ja V escalf va anar creixent desde 
aquell dia, de cor à cor, d* anyada en anyada, per toias 
las ciutats y vilas y llogarets de la terra; arrivant fins 
avuy en que 'I despertament del esperit regenerador es 
complert; no trobantse una vall, ni una cayent de mon- 
tanya ahont no se senti afeixugadora la càrrega de tants 
oprobis; ahont no s' anyori ab la mes fonda de las triste- 
sas tot lo que li donava vida d' altesa y de llibertat à la 
nostra nissaga. Y avuy lo pagès quan remou los terros- 
sos, la mà en la arada, ja sab bé prou que aquella terra 
es tota d' ell, guanyada per sos^ avis de la gent africana, 
defensada pam à pam dels que vingueren després à aten- 
tar contra la seva independència; y sab que deu defensar- , 
la ab sa vida, perquè es la herència de sos fills y ella te de 
cubrir un dia sas despullas com va cubrir las dels seus 
pares. Y avuy lo fill de la antigua y senyorial masia tor- 
na à mirar ab amor la caixa de núvia que guarda *ls per- 
gamins de la seva ascendència y la cadira de brassos es- 
balandrada, en que, ferit y tot, va bótre d' ira V avi de 
cabellera blanca al veure la mà del butxí com engrillona- 
va la ganiveta en la taula. Y avuy lo sacerdot en la missa, 
al girarse al poble, sab be prou quin era V esperit que 
animava à aquells venerables sacerdots que dormen de- 
vant d^ ells la son eterna, devall de las llosanas del tem- 
ple; y sab també be prou qué volen dir y qué demanan 
aquells forats de bala en la porta gran de la iglesia que 
com uns ulls lo miran. 

jY grat sia à Deu que ja comensa à donar sos fruyts 
aquesta sanitosa rebrotada! Mireu per tot en nostra ciutat 
benvolguda. A la porta del municipi de Barcelona hi ha 


en un costat la estàtua del gran rey, dihent al pobíe: re* 
cordat de lo que eras, del lloch ahont jo 't vaig alsar, de 
tot lo que 't guanyares y f has deixat pendre: ensenya a 
tos fills à rescatarho. Y en V altre costat la estàtua del 
noble ciutadà dihent als reys: paréu esment que Ms cata- 
lans demanan sas lleys, y que vostres passats varen jurar 
respectarlas; ensenyeu à vostres fills à tornarlas y à cum- 
plirlas; recordéuvos que jo y 'Is meus vos férem de la pols 
y que à la pols podem tornarvos. Los carrers de la nova 
ciutat que s' estenen per ahont rodolavan los canons dels 
enemichs de Catalunya, quan per sas golas d' infern es- 
bravavan sa ira contra d' ella, portan avuy los noms ve- 
nerats de sos héroes y de sos màrtirs. L' un recorda als 
vivents y als que vindran, aquell últim comte d' Urgell, 
r altre aquell últim comte de Pallars, tanys arrencats 
de la bona soca catalana: y 'Is Tamarits, y Ms Fontane- 
llas, y Ms Borrells, y Ms Llurias, y Ms Claris, y Ms Casa- 
novas, s' encreuhan y 's lligan amorosament ab los car- 
rers qjue 's diuhen Aragó y Mallorca, Valencià y Córcega, 
Nàpols y Cerdenya, Rosselló y Sicilià y tants d' altres, 
pedras finas de la corona aragonesa, massa gran pera Is 
sers desnerits que després com à garlanda de joglar la 
duyan. Lo catafalch de pedra, à qual peu visqué amarra- 
da Barcelona, la espantosa y aborrida Ciutadela, ha cay- 
gut pera sempre, y nosaltres, los catalans d' avuy, hem 
purificat aquell lloch de >encuniosas venjansas fenthi 
abrassar assobre d' ell totas las nacions de la terra. Y Ms 
cuartels que 's deyan del infant Felip y del primpcep 
Pio, s' anomenan ara de'n Jaume I y de'n Roger de Llu- 
rin, noms mes grats, molt mes grats que aquells à la terra 
catalana. Caygué M baluart de las Dressanas, després d' 
haverse girat cent cops contra Barcelona baix lo fuhet 
dels virreys Santa Coloma, y en sa plassa s' ha aixecat 
fins als núvols prepotent columna, desmentint la venda de 
las joyas d' Isabel, y donant testimoni de com, no tro- 
bantse à Castella un grapat d' or à baratas d' un mon. 


va ser la corona aragonesa qui ab son propi tresor V 
arrencà de la mar del olvit pera regalarlo à Espanya. A 
aquesta Espanya de Castella que agrahí '1 present d' un 
món, mereixedor tan sols de rcbrel un Deu, privant à Ca- 
talunya de comerciar ab Amèrica. 

Per tot arreu la idea de pàtria s' ha fet home. Romeus 
convensuts de la causa salvadora, van los catalans recor- 
rent en fervorós pelegrina tje las runas dels profanats mo- 
numents de la pàtria. Las associacions inspiradas en V 
amor à la terra naixen y 's propagan; nostres germans se 
reconeixen y s^ abrassan, se donan la benvinguda y ^s 
confian sos temors y sas esperansas. Y en representació 
palpable de tota aquesta onada redemptora, s' aixeca altra 
vegada, com despertant d' una llarga y febrosa dormjda, 
lo panteó dels comtes de la nissaga catalana, lo venera- 
ble casal de Ripoll, símbol august de la independència de 
la Pàtria, que s' endiumenja tornantseà posar sas millors 
galas, pera consagrar un altre cop, després d' una desena 
de centurias, la reconquista de nostra Catalunya del jou 
dels successors d^ aquellas mateixas càfilas morescas. 

Ah, SI, senyors; no ha acabat la persecució, mes ha 
comensat la resistència: no ha acabat de foragitar lo Ve- 
subi la lava de sa ira, però nosaltres, ab nostras mans, 
removem las cendras enduridas, y anem descubrint à las 
besadas del sol de la llibertat aquesta inmensa Pompeya 
tant temps soterrada, que 's diu Catalunya. Van cayent 
encara, perfidiosas, sobre d' ella las cendras abrusadas, 
però nosaltres fem mes feyna; y al descubrir las soleras y 
las runas del que va ser lo barri de Ribera, hem dtjt V 
esperit d* aquell temps, que Y hem trobat redós y arraulit 
en lo que foren llars payrals, per tota Catalunya; y hem 
enmotllat ab nostras mans amorosas la figura del venerat 
Casanova, com hi enmotllarém demà, posanthi en la fosa 
la essència de nostra vida, la figura del venerat Claris, 
pera fer un altre dia ab lo president de la diputació cata- 
lana lo que va fer ahir la nostra joventut entussiasta ab 


r 61titn conceller en cap de Barcelona: coronarlo de flors 
y arresserarlo de las pedregadas de Ponent darrera del 
nostre pit y sota 'Is plechs de nostra bandera. 

Mes si foren los Jochs Florals de Barcelona ab sa ex- 
clusiva é íntima forsa Ms que donaren cos en sa naixensa 
à la gloriosa protesta que ja avuy s' ha fet seva tota la 
terra, altre element de grans resultats ha vingut a centu- 
plicar las energías de nostre cor pera enderrocar à la fi la 
pesanta muralla; y es la incessanta y crudel y despietada 
persecució contra tot lo que es genuí de la Pàtria; contra 
nostras lleys, contra nostras costums, contra nostra llen- 
gua, contra nostre comers, contra nostra agricultura, 
contra nostra indústria, contra tot lo que arrela en lo 
mes profotis de nostre sér; esponja xopa de fel y de vina* 
gre que ahir, avuy, demà, y sempre se *ns refrega pe Ms 
llabis, encenentnos la sanch y fentla corre desbocada per 
nostras venas, encomanantnos fortalesa contra tanta hu- 
miliació suferta d' un poble sobre altre poble, ab aquest 
etern: beu, beu sí ^t plau per forsa, Catalunya! dit en la 
llengua forastera que desde 1 nàixer al morir ressona 
com fatídich udol al fons de la nostra anima. 

La llengua de Castella!... Encisadora y plena d* ar- 
monias quan surt d' uns llabis generosos alia en las ver- 
benas de Sant Joan y en los romiatjes de Sant Isidro; 
entre 'Is sembrats de Valladolid y de Zamora; en las firas 
de Sevilla y de Granada; alia, d' ells ab ells, en boca d' 
una dona que estima; d' una mare que plora; d' un sacer- 
dot que resa; d' un infant que somnia ab los àngels. Es- 
querpa y esglayadora à Catalunya quan la sent lo cor 
tendre del nen en nostras escolas, à qui se M castiga per- 
què sa mare en lo bressol no li ensenyà à parlaria. Trista 
y ferrenya, quan la escolta, arrencat de la terra nadiva, H 
jove quintat, del cabo ó del sargento que T arrenglera y U 
mida, y que '1 desperta de nit, quan somnia en sa esti- 
mada y en sa mare, pera posarli en las mans lo fusell y 
un grapat de cartutxos dihentli : pronunciat, apunta. 


mata. Repugnant y odiosa, quan lo cap de casa la sent 
de! investigador y del comissionat d' apremis, plaga dels 
erms de la Manxa que cau sobre dels pobles à desfer à 
espatllas dels goberns los nusos de la corda ab que la hi- 
senda agarrota al pagès, at industrial, à tothom, desde 
J\ mes rich al mes pobre. A horrible y desesperant quan 
anem à morir, y '1 notari la imposa en nostra boca fins 
en aquell acte mes íntim en que fem entrega dels bens de 
la terra y anem à donar la darrer adéu als fills y à la Pà- 
tria Fins al instant de la mort, senyors, se 'ns persegueix 
ab aquesta condició humiliant; y bon goig que 'Is goberns 
no disposan à sa fantasia de la Iglesia, que si 'n dispo- 
sessin qui sab si íntentarian barrarnos la porta del Cel 
exigint al sacerdot que 'ns negués la absolució si no li de- 
manavan en sa llengual 

j Ah, senyors, si nostres gloriosos passats tornessin! jAh, 
si Ms capdills y Ms prelats que son pols à Ripoll, à Poblet 
y à Santas Creus reprenguessin sa carnal vestidura! jAh, 
si 's removia la terra en las sagreras dels pobles y en los 
camps de batalla y s' aixecavan las llosanas del claustre de 
la Seu de Barcelona y de tots los temples, pera donar pas 
als ciutadans dignes y als honrats menestrals! |Ah, si del 
sepulcre de marbre en que dorm en la catedral de Tarra- 
gona s' aixecava '1 gran rey y M gran pare de Catalunya! 
jCom tots al veure la servitut y baixesa de la terra, cap- 
tant avora de sa pròpia taula laengrunas que se li negan, 
y sols onejant y de gayrell al damunt d' ella un tros de sa 
bandera, com tots se tornarian à morir de vergonya! 

Cal, donchs, senyors, que no la interrompem ni un 
sols instant aquesta xardorosa campanya comensada. 
Fem com nostre rey en Jaume que jurà en lo puig de 
Santa Maria no anarsen del davant de Valencià fins ha- 
berla vensuda. No reposem sinó Ms moments precisos 
de pendre alé y recomptar las forsas que venen de per tot 
à engroixir la nostra causa. Ella es noble y justa, y Deu 
està ab ella; com està sempre al costat de tot lo que es 


justícia y noblesa. Ab lo cap ben alt podem exigir de 
Casiella, dels goberns de Castella, que 's tracti à Cala- 
talunya com per justícia y fins per agrahiment à la nostra 
nacionalitat deu ésser tractada. Per justícia: perquè no 's 
te dret à que un poble, à que tota una rassa a la que 's va 
amoixar un dia ab paraulas de germandat entri à cops de 
mall en un motllo en que no hi cap; ni 's te dret a estraferlo 
posantli agenas vestiduras quan aquest poble no vol con- 
sentir que seM disfressi; y Catalunya fa sigles que protesta 
ja en pau, ja en guerra, que es y que vol ésser catalana. 

Y per agrahiment, senyors, y per agrahiment, no deu, 
ni pot Castella atentar à la vida de Catalunya. ^Com gosa 
aqueixa nacionalitat olvidarse de tot lo que es deutora à 
la nostra? En aquest temps ipcr qui sinó per Catalunya 
y per alguna altra regió ibèrica representa tota Espanya M 
paper de nació àvansada en lo concert xlels pobles d' 
Europa? Si la tenen per rebelda, que no pot ser que li 
tingan, diguéuloshi que fassin ab Catalunya com Deu 
que rebutjà de son costat als esperits que 's rebelaren; y 
en tant que Fransa 's trobaria en mitj de duas Bélgicas, 
ells, perduda una de las àncoras que Ms amarra à Eu- 
ropa, '1 dia d' un mal vent navegarian cap al Àfrica. 

Y tornant à remoure M passat: ^cóm pot ésser Castella 
ingrata ab Catalunya y ab tots los estats de la confede- 
ració aragonesa? Castella los hi té de agrahir tot: fins la 
seva independència. May, may V Aragó ab tot son inmens 
poder ambicionà la possessió de Castella. Sia per respecte 
al vehí y al germà, sia per témer que M seu domini sobre 
M poble de Castella li podria ésser fatal, enmatzinant son 
caràcter, ni en la fantasia dels somnis pensà en subjec- 
tarlo. Tots los seus ideals de conquista se giravan de cara 
à V Orient: à Sicília, à Milà, à Alger, à Nàpols, à Grècia, 
à Terra Santa; may, may cap à las terras ponentinas. 
Anà à Castella, si, M poder de la casa aragonesa: va cór- 
rer y s' enxopà en sas planuras y montanyas la sanch 
generosa de sas venas: mes va ser no mes pera defensaria 


de sos enemichs: després repassava satisfeta la ratlla y se 'n 
tornava à reposar en sas llars. Que ho digui Almeria; 
que ho digui Cuenca; que ho diguin las Navas. Sols li 
hauria calgut al Aragó pera apoderarse de Castella girar- 
hi 'Is ulls y esténdrehi la mà assobre. No ho va fer y... 
en cambi li regalà un regne: '1 de Múrcia. ; Ara 'ns ho paga! 

Si, 'ns ho paga, valentse de la vida en que la dei- 
xarem, pera lligar à la seva voluntat à aquest poble. lAh, 
senyors! Los pobles s' enllassan ab V or puríssim del 
amor y del respecte, y han volgut soldar los grillons ab 
lo metall mes vast, ab lo plom del odi y de la enveja: 
plom à la íi de las balas del sitis jLa unió de las pàtrias! 
Hermosa, augusta hauria sigut feta com la d' aquells 
companys de guerra que 's lligavan pel cos à una cadena 
pera combatre per una mateixa idea y viure ó morir en 
ferm germanatge. No com s' ha perpetrat aquesta unió 
revessa: la d' aquells que s' odían y lligantse pels caps 
d' una faixa, bregan y 's revolcan ferintse fins que P un ó 
tots dos perden la vida. May aquesta unió entre 'Is dos 
pobles: may la del cranch al cos pera envenenarli la 
sanch, arrelar en la carn viva y matarlo. 

Vosaltres, municipis de la terra catalana, vosaltres 
que heu recuUit la migrada herència d' aquells nobilís- 
sims consells contra 'Is quals s' esmicolava la arrogant 
embranzida del despotisme: ja que no las gramallas sobre 
del pit, porteu à dintre '1 cor altra vegada V esperit sim- 
bolisat per ellas. Torneu à valervos de la llengua nadiva 
en tots los actes de la vida los que heu deixat de par- 
laria. Ja heu sigut prou V instrument dels qqe fan servir 
las vostras espatllas d' escambell de la seva copdicia y 
que al pujar al Uoch que ambicionan desde ell vos escar- 
neixen y 'us escupen. Sigueu tan sols municipis de Cata- 
lunya. No sigueu may corporacions bordas à la mare 
terra. Mes que '1 camí de ferro que envà pidoleu y '1 pont 
que no se 'us dona, nos cal à tots lo camí que 'ns porti à 
millors dias; lo pont que uneixi al passat lo porvenir de 


Catalunya. Y vos, municipi d' aquesta Barcelona que es 
lo cap de la Pàtria, sian vostres evangelis los dietaris 
gloriosos de la ciutat; inspireuvos en sas planas, que ellas 
vos parlan à crits lo llenguatje de la honradesa, de la 
dignitat y del heroisme. Heu posat als carrers de la nova 
Barcelona los noms dels comtats y dels homes que repre- 
sentan la protesta de Catalunya contra 'Is que atentavan 
d sos furs y rosegavan sa independència: Pallars, Urgell, 
Claris, Casanova y cent d' altres. Si 'Is seus magnànims 
sentiments los teniu al cor tinguéulos també als Uabis. 
No es de catalans lo fingiment, ni la cobardia. 

Y vos, r episcopat de la terra catalana: no transigiu 
may ab la tirania de la pàtria. Si poguesseu olvidarvos 
de vostra niissió a Catalunya, la historia de la Iglesia 
vindria à recordàrvosla y 'Is temples del vell Primpcipat 
s' estremirían desde Ms fonaments à la cima de sas torres. 
Pera que '1 prech del católich puga arrivar à las plantas 
de Deu, cal que son esperit avans s' assereni; y, ay, que 
quan V anima està emboyrada, la oració no brolla pura 
de la font dels llabis y la ma que ha deixat pera descan- 
sar lo fusell ó la espasa se sent balba pera desgranar las 
denas del rosari. Episcopat de Catalunya; gireu los ulls 
al episcopat de Polònia y de Irlanda. Sou los pastors; no 
es tancant los ulls, no, com se guardan las ovellas. Que 
ab las ventadas que arriban d' allà hont lo sol s' amaga 
no bambolegi may en vostre cap la mitra de Sant Ola- 
guer; ni se us trenqui en las mans la crossa de la Seu de 
Barcelona que, pura y sens lorsarse, vos deixà M bisbe 

Y vosaltres catalans tots, tan los que goberneu aquei- 
xos palaus de la indústria damunt dels quals la ma d' Es- 
panya hi ha plantat bandera d' extrangería, com los que 
conserveu lo tirat catalanesch en las senzillasy senyorials 
masías à despit dels que las empobreixen; tant los que 
arrossegueu per totas las mars las despullas de nostra 
colossal marina, avuy sepulturas flotants del geni comer- 


cial de Catalunya, com los que viviu reposadament de 
las vostras rendas en las ciutats y vilas populosas, y com 
los que aleneu ab lo travall del dia, honrats menes- 
trals y pagesos de mans enduridas y de cor de cera; tant 
los que en los temples y en las aulas y al voltant del 
bressol ensenyeu los camins del cel y de la terra, com los 
que sou infantesa y joventut y esperansa de la Pàtria; 
per sobre tot y tothom estimeu à Catalunya, en qual 
tcrrer no cau ni una fulla que no sia damunt de cendra 
de patricis, y ahont no 's remou un alé d' ayre que no 
duga de passadas generacions clams y sospirs y gemechs 
y besadas. 

Units tots hem d' arribar fins allà hont voldrem, com 
en altres dias hi arribàrem. Y no hi anirem sols, que hi 
anirem enllassats ab altras rassas d' Espanya que també 
viuhen oprimidas, formant avuy ab nosaltres los grans 
madurs d' aquesta magrana que per cent llochs esclata. 
Ells valen com nosaltres, ells com nosaltres fan vida 
miserable. Ells ja V han vist també lo camí que anem 
desbrossant, y 'ns surten al pas estenentnos amorosa- 
ment los brassos. Jo, desde aquest lloch, per tots los 
bons catalans los envio la salutació de germanatge que ^m 
surt de V ànima; los hi dono la benvinguda y estretament 
los abrasso. 

Jo saludo à Basconia, mare desconhortada que s" 
abrassa com à la creu de Jesús al arbre sant de Guernica, 
que arryela en lo sepulcre de sos héroes y en qual bran- 
catje fan niu sas esperansas. Sos fills un dia vingueren à 
Catalunya a ajudarnos à treure als alarbs de nostras en- 
contradas. Junts hem lluytat. Si un dia'ns perdéssim per 
lo- soroll de. las armas nos reconeixeríam . 

Jo saludo à Navarra, un temps sota la mateixa corona 
que Catalunya. Ella idolatrava com nosaltres à en Carles 
de Viana. Ella engronxà son bressol; nosaltres cloguérem 
sa sepultura. Las duas sentim encara en la boca V amar- 
gor del verí que li serviren. Junts hem plorat. Sí un dia 


ab las llàgritnas no ^ns veyéssim, per los gemechs nos 

Jo saludo à Galícia, anyoradissa y suferta com Cata- 
lunya, una y altra motejadas d' egóistas y d' avaras mise- 
rables; una y altra disfressadas per ells ab los mateixos 
ropatjes pera eixir apallasadas y ridículas en las taulas 
de sos teatros. Junts hem sqfcrt y sufrim. Si un dia 'ns 
olvidessim per sas rialladas nos reconeixeriam 

Y jo saludo també à la nació aragonesa, a Mallorca, à 
Valencià que dormen entant que vetlla Catalunya rebent 
la besada de Judas. Que dormen, ab tot y que senten per 
nostres ideals batre son cor, com si escoltéssim trotar, 
acosiantshi, M cavall del Rey en Jaume. Elías se desper- 
taran ben prompte pera dirnos: ja som aquí, germana; ja 
M Rey Conqueridor ha arrivat altra volta. 

Y jo us saludo à vosaltres també, desgraciats pobles 
de Castella. A tu, Castella, si, que 't mors d' inanició y de 
fam, sens ideals que C endolseixin las tristesas. Giras los 
ulls a la terra y la veus erma y arrugosa com cara de de- 
crèpit; los giras al cel y te M cubreixen nüvols de llagosta. 
Los teus fills se t' abrassan als genolls demanante pa, y 
veus passar, calmosas y buydas las pesantas carretas. Es- 
coltas, y sents com se 'n van los rius cap a la mar sense 
regar la terra ni ajupir la esquena al jou de la indústria, 
ensenyant no mes lo camí de la emigració y de las llagri- 
mas, entant que t' arriban de lluny en estrepitós consorci 
la gatzara escandalosa dels parlaments y dels toros Y 
de mes lluny encara las imprecacions de tots los pobles d* 
Espanya, y portats per las onas del Mediterrani que ahir 
servian pera traginar en sas espatllas los triomfadors na- 
vilis catalans, t' arriba no mes que '1 clamoreig d' altres 
pobles desgobernats, que aborreixen als castilas. Y vosal- 
tres no la teniu tota la culpa; ni es contra de vosaltres, 
pobres fills de la nació castellana, contra qui ha d^ ésser 
la cridòria de las altras nacions espanyolas. Culpables sou 
tan sòls d' haver fet mansament donació en vida del vostre 
esperit y de totas vostras energias en un grapat d^ homes 


que portan vostre nom, que 'us han arrencat las enira- 
nyas y que à Madrid han aixecat tan altas sas cadiras que 
fan ombra al trono. Víctimas sou com nosaltres de sas 
maiífetas. Un temps, la llansa al bras, ventejareu fíns à la 
mar las turbas de Mahoma; un altre temps, la ma en 
la espasa, cremavau las naus, ensenyorintvos del cor de la 
Amèrica: y avuy se 'us troba assentats ab la ploma en la 
orella en totas las ciutats y vilas d' Espanya. Catalunya 
quan crida no es pas contra vosaltras; ni ambiciona po- 
sarvos sa llengua, ni sas lleys, ni fervos à sa imatje. Si- 
gueu com sou íins a la consumació dels sigles, mes dintre 
de casa vostra; y que se 'ns deixi a nosaltres ser tal com 
éram. Mes esteu al cor del hivern y aneu à la mort; y 
nosaltres ja entrem al bon temps, que 'ns du à la regene- 
ració y à la llibertat del que està en plena vida. 

y vosaltres gobernants de Madrid, los que disposeu 
com de terra abjecta de totas las antigas nacionalitats d' 
Espanya, seguiu tapantvos las orellas als seus clams de 
desesperació. Res vos ha fet que sigles y mes sigles Cata- 
lunya 's queixi, s' irriti, prengui las armas, caygui ferida y 
's torni à alsar pera comensar altra volta la llarga via de 
son calvari. Res vos fa à vosaltres; acabeu d' esqueixar lo 
llibre de sas lleys civils: tota la terra, de primer ha juntat 
las mans suplicant, després indignada ha aixecat lo bras 
en so de protesta: vosaltres li heu contestat ab lo despreci 
del silenci, y heu rebatut los fulls del llibre sagrat al ros- 
tre de Catalunya. 

Tot es tranquil: I03 Jochs Florals de Barcelona celebran 
avuy un altra de las sevas solemnials diadas Lo trono està 
preparat pera la reyna de la festa; las flors aroman V 
espay; lo dia es rialler y expléndit; lo sol cau à dojo per 
valls y montanyas. Mes en dias com lo d' avuy es quan s' 
aixecant de la terra, callats é invisibles à la vista del 
home, los vapors que demà s' han de condensar en núvols 
pera caure altre cop en pluja y tempestat purificant V ayre 
y assahonant la terra. 


Tot, tot crida contra de vosaltres: los antichs estats es- 
panyols vos aborreixen, los estats extrangers vos despfe- 
cían. Y si no 'n teniu prou, pregunteu si volen tornar à 
csser gobernats per vosaltres, à aqueixos trossos que ahir 
dintre de la península eran pàtria espanyola y que en lo 
naufragi d^ aquesta esvahida nació s' han acullit a altras 
platjas. Preguntéuli à Gibraltar, preguntéuli al Rosselló, 
preguntéuli à Portugal si anyoran la pàtria espanyola; y 
's pendràn la pregunta per un insult y aixecaran mes 
altas las sevas banderas. 

Senyors de Madrid, heu desnivellat las balansas de la 
jusiicia, y en la una hi poseu vostres vicis y en V altre la 
sanch y T or de Catalunya. Senyors de Madrid, heu fet 
trossos de la espasa de la lley, y la heu llensada al Ebro, en- 
tre Ms dos pobles. Mes f Ebro la escup, y aqueixos trossos 
punxan y tallan. Heu encès la llàntia del rey de Moreria, 
la llàntia del ódi que crema davant de la Verge de Mont- 
serrat, y Deu va privar que la encenguessin. Donchs jo 'us 
dich enfront d' aqueixa Santa Verge, posant ma ànima 
en Deu y mon cor en la Pàtria, jo 'us dich davant d' ella 
que porta en son cap la corona de Catalunya, esperant las 
mans amorosas que la recullin pera tornaria al front de 
la captiva, jo 'us dich, senyors de Madrid: la terra està 
conturbada y plora ab llàgrimas de desesperació y de ira; 
Claris y Casanova trucan en sas sepulturas; vibran las 
campanas dels somatents, y las armas se mouhen solas 
sobre la espona del llit de nostres pagesos. 

Ah, senyors de Madrid que la paciència de Cata- 
lunya s^ acaba! 

-jAp^guéu aqueixa llàntia, 
sinó '1 mon s' enfonzaré! 

He dit. 




Acabeu d' aplaudir y d' admirar una volta mes los 
eloqüentíssims mots patriótichs de nostre President. Vos 
trobeu encara gosant tot recordantlos; jo vinch à esborrar 
aquest agradós deliqui a que vos haveu entregat y ab 
tremolosa paraula y ab cor frenétich, vinch à fervos sabe- 
dors del veredicte que M Consistori de Mantenedors ha 
pronunciat en los Joch Florals d' enguany. 

Mes abans permetéume curts insiants, permetéume 
que vos digui, en que vos ne pervinga cansament, quina 
munió d' emocions y de sentiments diversos me contor- 
ban en aquesta solemne festa. 

Ja fa molts d' anys qu' en aquest temps mateix, lla- 
voras qu' en aquesta gran sala, (sojorn de nostra grandesa 
passada,) hi brotan ensemps que pe Ms camps las flors y 
s' esbadian poncellas y tot un Maig d' aromas de rosas y 
clavells perfuman V ayre, y s' endauran las ginesteras en 
los marges, y V aucellada picaroleja al despertar y al col- 
garse "1 sol, y M cor del català ve aletejant pera rabeja rse 
en In humida tebior de la primavera y la sala que 'ns 
acull se deixonda de son anyal somni y 's despertan pre- 


nent volada dins d' ella los recorts gloriosos de nostras 
gestas passadas, quan la primavera se ^n entra per eixas 
portas donant la mà a la Poesia catalana y fentla asseure 
triomfalment sota aqueix dòsser que han honorat en 
trentaun anys de regnats gloriosos, la humil esposa ab sa 
modèstia, la bona mare ab sa virtut, la rimayre inspirada 
ab lo brill de son geni y ab sa altesa augusta la mateixa 
comptesa de Barcelona quan, finalment, laslletrascatala- 
nas celebran sa benvinguda festa major, fa molts d' anys 
(com ja vos he dit) que jo, vergonyós, tremolant de febre 
de glòria y d' emulació, darrera c^e tot de las últimas 
renglas d' aquest corieig d' honor qu' exten sos dos brns- 
sos à banda y banda del trono real, com si la poesia que 
desd' ell hi regna cerqués nous defensors que V ampares- 
sen, jo desd' allí ^m sentia enamorat ab amor cego y ar- 
dent, de la noble institució dels Jochs Florals, de la poe- 
sin catalana, de la pàtria perduda. 

Y heus aqui com de sobte, mentres cobava encara ab 
gelosia dins de mon pit, com en reliquiari venerat, V in- 
mensitat de ma passió pera la poesia catalana, veniu à 
posarme davant per davant de la meva enamorada, feu 
que la miri fit à fit, que m' enlluherni son maternal es- 
guart, me feu. asseure en aqueix lloch en que 's mostra 
ben clara ia meva mesquinesa y voleu que li parli vora 
Ms grahons de la regia cadira, per acabar ab quina orfa- 
ncsa he de dirvos ben pocas paraulas y grat y gracias si 
no me 'n priva lo tremolor de 1' emoció. Seré donchs 
molt curt, mes no lant com voldria vostra afanyosa im- 

Benhaja, senyors, una y mil voltas lo qui va inspirar 
als restauradors dels Jochs Floralsl! jBenhajan los que 
aixecant poch à poquet la cnsarjada mortalla de nostra 
literatura, varen anar recullini ab afanys d' arqueólech 
enamoradís, los pochs joyells salvats de la profanació, 
salvats, sens dupte perquè 'I temps n' havia hagut pietat 
y Ms havia enlletjít ab embolcall rónech y disfressador de 


son brilleigl Benhajan! Ells nos mostraren la via de nos- 
tra regeneració y grat sia à Deu, tots V anem seguint, ve- 
nerant la llengua y la poesia catalanas. 

Ara fa poch celebrarem lo cinquantenari del naixe- 
ment à la claror del dia de la primera poesia catalana y 
per3 galejar a nostre venerable gayter del Llobregat s' 
aplegaren en brillant esbart poeías vells y joves, contem- 
poranis y deixebles del inspirat mestre en Gay saber. Y 
això demostra que tan li son grats a la literatura de la 
pàtria, los vells com la fadrinalla; Catalunya 'n vol dels 
uns lo talent y V esperiencia, y dels altres T impetuosa 
flamarada. Tan necessita lo terrer T espessa nevada que 
r assahona fondament, com la soleyada d' Agost qu' en- 
mela la fruyta. 

Y te d' és3er aixis y ho serà; perquè aquesta idea nos- 
tra com totas las grans ideas, no es sols patrimoni d^ una 
època de la vida y te de passar de generació en gene- 
ració. Nostres antecessors han fet que beguessem en las 
fonts de la poesia y de la pàtria, nosaltres V hem re- 
buda r herència dels trovadors nous y la trametem al 
jovent mes primerench y novell; aquest després à son 
torn cuydarà à perpetuaria. Aixís cumplirém com à bons 
fills ab la pàtria. 

Perquè Ms poetas catalans fem certa la faula grega 
d' Orfeó bastint los murs de Troya al só de la lyra. Los 
Jochs Florals ab los cants que fan brollar novament cada 
any, extenen, propagan y renovellan V amor à las cosas 
de la terra, T anyoransa de sa antiga significació y M desitj 
fervent de reivindicaria y al só de V armoniosa y bene- 
hida lyra catalana se van reconstruhint (poch à poch, es 
cert, mes ab constància y fé,) los murs restaurats de la 
casa payral dels catalans, damunt dels antichs fonaments 
no tots esllabissats, ab los mateixos carréus escampats assí 
y alia y ben units T un ab T altre ab beuradas de sanch 
dels cors aymants. 

Veus aquí lo que ha fet la poesia catalana, lo que han 


fet los Jochs Florals. Pera celebrar las bellesas de nostra 
mare, la creuhada dels poetas V ha volguda conèixer pam 
à pam, delectantse en totas sas encontradas y admirant 
sos bells paissatjes, recullint 1as despuilas esgarriadas^ y 
copsant ab lo cor d' artista lo dols regalim de cansons 
populars que vessa dels llavis benehits de T avior, fent 
retrunyir sas covas ahont s' ania la tradició, ab sos crits 
d' amor, com lo fill devant del cadavre de la mare, se ra- 
beja ab desficiosa follia, besantla en front, en galtas, en 
mans, en Jos mateixos llavis tot cridantla esperansat de 
despertaria del són eternal. 

D' això ha nascut altra idea que abuy per abuy es sol 
ardent de noble calor: es V excursionisme que tants bons 
apòstols ha fet pera predicar V honrat amor à la terra. 
Ella es filla del renaixement literari. 

A més à més, inspirantse en los fets gloriosos cantats 
en los Jochs Florals d* aquells que ennoblintse ab sas ges- 
tes «ennoblian a la pàtria, r art de Catalunya rebrolla, 
ignoscent, frescal y 's fan admirar abuy las obras regio- 
nals, la canso, las pinturas, los marbres, las restauracions 
de nostres antichs monuments. 

Y tot això es degut a nostra institució benhaurada. 
Y encara més; encara se va encomanant lo foch del amor 
à la terra; com V incendi en bosch inmens, sens límits. 
Tots nosaltres ab lo cor inflamat travallém pera la rege- 
neració nacional y nostra santa idea s' escampa a altras 
regions, fins las mes llunyanas que ja comensan à com- 
pendre nostra comuna causa y ab ella s' agermanan y 's 
deixondan à nova vida de recorts y d' esperansas. 

Darrera Ms Pirineus,. al cim del Canigó, la Catalunya 
de Fransa s' aboca à mirarnos y "ns allarga las mans ofe- 
rintnos son cor; orejadas per la marinada d' Itàlia, las 
onas blavencas del mar de Sardenya nos besan lo rostre 
en nom de V illa que en ell se gronxa, cenyida ab lo fer- 
reny cinter de castells catalans que dominan los pobles 
ahont en nostra llengua 's prega al Deu de misericòrdia. 


Y à més à lïiés, ara al toparnos en nostra via de progrés 
y de germanor, ab los monts de terra que Us segles y V 
oblit del sant deber, havian apilat entre mitj de nosaltres 
y 'Is que un jòrri lluytaren à nostre costat, havem traves- 
sat la montanya que 'ns tapava la , vista y à mitj camí 
com al fer las grans foradadas que V enginy obra per las 
vias internacionals, al mitj mateix hi havem trobat un 
poble germà que travallava ab la mateixa- fé y la mateixa 
anyoransa pera recobrar son passat y M clam d' alegria y 
r abrassada de germanor de Basconia y Catalunya al es- 
borrar las fitas de son allunyament, ressona encara aquí. 

Aquesta germanor T ha ben mostrada la noble Etds^ 
kal-erria de Bilbao en la present festa. Ha honrat al Con- 
sistori ab la vinguda del seu fundador y apòstol de nos- 
tras doctrinas en Biscaya, que en aquests moments y con- 
templant las arcadas esbeltíssimas d' aquest saló cobertas 
de palma y de llorer, deu recordarse ben segur del secular 
Guernicako-arbola sota del que s' aplegavan los antichs 
Regiments, com nosaltres una volta al any sota M dosser 
florit de la poesia catalana. Y à mes arrencant del pit dels 
seus poetas una medalla d' or dels seus Jochs Florals, n' 
ha fet ab ella valiós present als Jochs Florals de Barcelona 
pera que fos reservada al qui d' aquests ne fos mes digne. 

Veyéu si te importància y ressò la nostra festa y si he 
fet be d' implorar las mes altas benhauransas pera sos 

He finit de parlarvos de mas emocions y ara per ma 
boca sentireu 1a veu del Consistori. 

Los Jochs Florals d' enguany se distingeixen per lo 
gran número de composicions, número de bon tros supe- 
rior als demés anys otdinaris. Y aqueix aument, podriam 
dir de producció, que à primer cop d' ull sembla un pro- 
grés pera la nostra literatura li es certament desfavorable 
baix r aspecte académich. En cambi la inspiració s' ha 
mostrat, encara que incorrecta, enèrgica y valenta, y com 
si Ms poetas catalans ferits també al mitj del cor ab la 


mortal punyida que ha rebut Catalunya, haguéssen sentit 
palpitar sos sentiments filials, en totas las poesias fins en 
aquellas en que menys podria esperarse donat lo tema, 
hi ha brillat la nota patriòtica ben sentida, franca, si be 
mal expressada a voltas demostrant la perturbació del 
estat d' ànim del poeta. Domina per altra part y en lo 
conjunt de poesias rebudas en quant à mèrit una ponde- 
ració tan equilibrada que M Consistori ha trovat molt di- 
ficultosa la seva honrosa tasca de fer extricta justicia; mes 
à aconseguir aqueix fi ha encaminat tots sos esforsos. Si 
ho havem lograt, vosaltres ben prompte ho demostrareu. 
Las composicions rebudas han sigut 286 de las quals 
n' han entrat en concurs 281. D' aquesias lo Consistori 
després de sospesar equitativament los respectius mèrits 
n' ha extret las que a son judici podían aspirar à distinció 
y ha otorgat los premis atenent a lo manat en lo Cartell 
es a dir judicant per los mèrits relatius de las poesias mes 
sempre y à major honor y en bè dels Jochs Florals, esta- 
blint un terme à aquesta relativitat que no perjudiqués 
al ben nom de la nostra literatura. Aixís donchs no ha 
deixat predominar à la forma per damunt de la idea, com 
tampoch aquesta ha sigut preferida à la poètica y al llen- 
guatge, perquè M Consistori no pot oblidar que 'Is Jochs 
Florals foren restaurats pera M mellor y més adequat con- 
reu de nostra ben aymada llengua nacional. Y ara que 
sabeu lo criteri que ha informat nostre judici ascoltéu lo 
nostre veredicte. 


Lo premi d' honor y cortesia qu* enguany es una cli^ 
via nobilis del Àfrica Austral, T ha guanyat per majoria 
de vots la poesia num. 87, Joguina, lema: tAmor.» Al 
triar aquesta d' entre mitj de las iio composicions que 
aspiravan al premi ho ha fet lo Consistori per la ingenui- 
tat del seu pensament, qu' encara que de poca volada es 


en cert modo nou y à més à més està desarrollat en estro- 
fas ben apropiadas al assumpto y plenas de vida y mohi- 
ment en certs passatges; la senzilles y elegància que res- 
pira y la armonía entre U fondo y la forma son qualitats 
que atenuan los defectes que puga presentar davant d' un 
judici absolut, en extrem rigurós. 

Las poesías núm. 240, jRecort!, lema: «Com passa '1 
temps,» y núm. 284, Lo fester, lema: «Recorts,» han 
sigut distingidas ab primer y segon accèssit respectiva- 
ment, perquè encara que no pugan posarse davant per 
davant de la premiada ab la flor natural per la falta de 
novetat del argument y sos defectes de forma, han sobre- 
pujat à totas las que 's disputavar lo premi. 

En lo jRecort! hi palpita un sentiment ja descrit mol- 
tas vegadas, més qu' està ben expressat ab llenguatge de 
la terra, ab color y ab descripcions animadas. La del 
segon accèssit revela un poeta més dçstre emperò no bri- 
llan tant en ella las imatges com en la anterior. 

Se mencionan honorificament en primer lloch y espe- 
cial, r aplech de poesías provensals núm. 80, Flour de 
Véuno, lema: «Vàlgam Deu,» que à tenir relació unas ab 
altras las poesías que '1 forman hauria merescut tal volta 
major recompensa; num. lü^ Lo primer amor, poemet 
sentit per un veritable poeta però d^ extensió sobrada y 
ab certas repeticions d' ideas y vaguetat en lo plan. Los 
Estudiants de Joiosa, imitada massa directament de la 
canso popular d' aquest nom y ab versos é imatges de la 
mateixa; La Poesia catalana d^ assumpto agradable y Lo 
Fill del sol ab molt color local. 


Obtavan à aquestpremi 54 composicions y '1 Consis- 
tori ï! ha. adjudicat per majoria à la núm. 21 5, Lletra, 
lema: «Als de sempre.» Es una poesia que sosté desde U 


principi ai fi un enlayrat sentiment patriótich desarrollat en 
correctíssimas estrofas y ab llenguatge cuydadós. Hi Uu- 
heixen en ella algunas imatges gràficas y una valentia 
notable. La perjudica cert desordre en lo plan y alguna 
petita impropietat en la expressió. 

Propera en mèrit íí la anterior, ha obtingut lo primer 
accèssit la poesfa històrica num. 187, Lo Desertor, tPug- 
na pro Pàtria», d^ assumpto nou y ben versificada, mes 
en la que predomina la veritat històrica à la inspiració. 

Lo segon accèssit s' ha adjudicat a la núm. i52, L* 
abet del penjat, poesia encara qu' incorrecta, ab imatges 
brillants y d' un tò fréstech adecuat a V assumpto qu' es 
completament llegendari. 


Examinadàs detingudament totas las 57 composicions 
que aspiravan à esta joya, lo Consistori passà primer de 
tot à judicar si d^ entre totas ellas n' hi havia alguna que 
'n fòs mereixedora. Mes com entre totas las del aplech no 
se 'n trovaren de superiors en mèrit relatiu al qu^ en son 
concepte devia constituhir lo límit de la benvolensa y '1 , 
comens del rigorísme favorable à la Institució dels Jochs 
Florals, s' acordà per majoria no adjudicar lo premi, con- 
cedintse també per majoria dos accèssits à las duas poe- 
sias que sobressortissen als ulls del Consistori, no reunint 
emperò prou condicions pera guanyar un premi ordinari. 

La poesia núm. i%9>^ La primera Comunió ha obtin- 
gut lo primer accèssit y ^s distingeix per lo sentiment 
relligiòs que T ha inspirada, per la justesa de las descrip- 
cions fetas en estrofas ben versiíicadas encara que à vol- 
tas no resulte prou expontànea y concisa la manera 
de dir. 

Del segon accèssit à aquest mateix premi se n^ ha fet 
mereixedora à nostres ulls, la poesia núm. 117, La Tria, ^ 
lema: «Tots iguals,» qu' encara que es de poca extensió 


mostra ben sentit lo tendre amor maternal; esta ben con- 
cebuda y ben versificada, essent de plànyer alguns des- 
cuyts de llenguatge qu' en ella 's notan. 

Se mencionàn honoríficament las poesias Llegenda de 
la Creu y Lo Plany de la fulla. 


Premi dei, Excm. é Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona. — 
De las 6 poesias que M pretenian V ha guanyat la núm. 
221 que porta per títol: La Coronació de lo mare de Deu 
de la Mercè, y per lema: iLa Mare de Deu un jorn vol- 
gué ferse catalana.» Romans ben pensat, de descripcions 
animadas y de notable frescor, essent molt recomanable 
la invocació ab que acaba, plena de patriotisipe y fé. 

La poesia núm. 264, La Coronació de la Mare de 
Deu de la Mercè, lema: «Devalla al cor la mística alegria,» 
ha obtingut V únich accèssit per lo ben versificada y sos- 
tinguda y encare que de menys inspiració que la anterior 
hi té semblansa en algunas imatges. 

Premi de la Excma. Diputació Provincial de Girona. 
— S' ha concedit a la poesia núm. 283, Tia Sió, lema: 
«Cor,» que ab tot y no entrar de plé dins del tema pro- 
posat, hi fou inclosa per extensió y votada per majoria: 
es un petit poema d' assumpto agradós y tendre, si be 
poch nou, més desarroUat ab correctas estrofas y ab llen- 
guaije apropiat als quadrets qu' en ella presenta V autor. 

Premi de la Excma. Diputació Provincial de Lleyda. 
— Duas composicions se '1 dísputavan, havent preferit lo 
(lonsistori la de núm. 86, Lo Rey sabi. Romans histó- 
rich de las guerres d' Anfós d' Aragó en Itàlia, en que 'Is 
fets se descriuhen ab color d' època y coneixement del 
assunapto, tractat à m*és à més ab bona versificació y 

']^ MÈliOttlÀ bEL SR. SECRBTAKt 

Premi de la Associació Catalanista d' excursions 
ciENTíFiCAs. — Un sol travall hi obtava y '1 Consistori T hi 
ha concedit per unanimitat. Es la monografia núm. 282, 
Notes arquitectòniques sobre les esglésies de Tarrassa, 
lem»: «Resurget,» que 's distingeix per la erudició ab 
que discuteix sobre V època visigòtica, lo bon sentit artís- 
tich que té V autor y V ardenta afició à nostres monu- 
ments de que fa gala y la correcció ab que esta escrita, 
gens malbaratada per la cruesa del tecnicisme. Es ade- 
més d' això molt copiosa constituhint una bona fulla pera 
r historia de V art arquitectónich en Catalunya. 

Premi de D. Justí Pepratx. — Cinch composicions 
aspiravan à guanyar lo premi ofert per V entussiasta ca- 
talanista de Perpinyà. L' ha guanyat la poesia número 
1 1 1 , Lo Rosselló à sas germanas Catalunya^ Valencià y 
Mallorca^ que com son lema ho indica, es un verdader 
Cíjwf rfe^ermíi«d/de pocas estrofas, ab imatges poéticas 
y escrit en català rossellonès encara que incorrecte. 

Pròxima en mèrit à T anterior ha guanyat T accèssit 
à aquest premi la poesia núm. 181, Epissodi de la historia 
del Rosselló, (1670) romanset histórich ben escrit y ab 
una tornada poètica y adequada al tema demanat. 

Premi d' un Catalanista. — S' ha concedit per majoria 
ala poesia núm. 182, A la Maria Antònia, lema: «Jo 
pecador me confesso ab vos,» que '1 Consistori ha cregut 
la millor de las que aspiravan al premi de la poesfa festi- 
va La n' han feta mereixedora lo bon genero à que 
pertany, V humorisme de que està plena, lo sabor literari 
y lo ben trobat de sa tornada S' ha concedit un accèssit 
à la poesfa núm. 128, Lo ioch de Penediment, lema: 
«Quants n' hi hauria,» menys recomanable que V ante- 
rior en quant à la part literària y que te ademès certas 
vulgaritats de llenguatje. 


Premi de La Eüskal-erria. — Lo Consistori rebé d' 
aquesta nobilíssitna societat de Bilbao un afectuós ofici 
acompanyant rica medalla d' or de las mateixas que dona 
en sos Jochs Florals, ab la comanda de ferne present, 
sense traurers à concurs, al guanyador del premi de la 
«Lliga de Catalunya» ó à la poesia que estimés lo Consis- 
tori que 'n fos digne, donant aixís una mostra de frater- 
nal amor als Jochs Florals y à la «Lliga.» No haventse 
adjudicat lo premi d' aquesta, lo Consistori acordà con- 
cedir la medalla d' or à la poesia nüm. 210, Cobles 
arromançades, lema: «Regina, etc », creyent interpretar 
aixís los desitjós de La Euskal-erria. Es la poesia pre- 
miada una invocació à Sta. Maria de Ripoll, plena d' 
amor à la pàtria que sobreix abundant de sas cuydadas 
estrofas fetas à manera de goigs. 

No s' han adjudicat los premis oferts per la Excelen- 
tíssima Diputació Provincial de Tarragona, per la Lliga 
de Catalunya, per la Associació d' excursions catalana, 
per Dona Dolors Monserdà de Macià, per lo Centre Ca- 
talà de Sabadell y per D. Baldomero Galofré. 

Aquest es nostre veredicte que sotmetem à la sanció 
de tots vosaltres. Mes abans d' acabar: 

Aixís com al cor endolat per las pérduas dels sers 
volguts ó per la amarga anyoransa, li fa mal V avalot de 
músioas y festas y son brugit li fa pensar més fondament 
en sa desventura, jo no puch oblidar en aquestos instants 
en que ab alegre daler espereu la aclamació dels poetas y 
de la Reyna de las flors, no puch oblidar als que honra- 
ren à sa pàtria y ab nosaltres formaren en las renglas del 
art y de la literatura catalana. 

Dediquem un recort als que foren: al arquitecte català 
en Miquel Garriga y Roca, representant genuí d' una 


època de la arquitectura en Barcelona y à qui devem la 
conservació d' una part principalíssima del Casal de nos- 
tra antiga Diputació General de Catalunya. 

Al mestre venerable de tots los que abuy honran la 
música en nostra terra En Marian Obiols, a V autor d' 
obras inspiradíssimas y obras didàcticas. 

A en Ramon de Siscar qü' enlayrà ab son talent las 
nostras lletras, à qui haviau anys ha, senyalat un lloch en 
lo Consistori y à qui 's deu la traducció de las Georgicas 
de Virgili. 

A n' Eduart Tamaro, infatigable excursionista, erudit 
arqueolech, ex-president de la Associació Catalanista d' ex- 
cursions Científicas y autor detravallsnotabilíssims sobre 
la nostra Seu y la de Manresa. 

A n' Eduart Vallarino, català del Rosselló qu' era tot 
nostre de cor y qu' acompanyava en sas benfactoras ex- 
cursions à la Patriòtica Estudiantina Catalana de Per- 

A n' Antoni Vidal y Verdaguer, ferm y valent catala- 
nista qual patriotisme no mimvà la neu dels anys. Mes 
de vuytanta ^n tenia quan estampà son nom al peu del 
missatje que T any passat envià la Lliga de Catalunya à 
S. M. r arxiduquesa Maria Cristina, Comtesa de Barce- 
lona, y que ara ha mort malehint ab mots de verdader 
català la pèrdua de nostras lleys civils. 

Plorémlos à tots senyors y plorem encara més abuy 
ab llàgrimas de foch la pèrdua traydora del arbre de nos- 
tra llegislació que han mort al esclat d' aquesta Primavera 
prenyada de ponen tadas. Lo jovent caramel layre va tro- 
barlo la nit de Pascua voltat d' estranys llenyaters, qual 
roba era encara xopa y fangosa de passar Y Ebro, ab la 
cara coberta per la foscor de la nit que no era prou per 
amagar lo brilleig de las destrals. Espahordit reculà nos- 
tre jovent per por de no véurehi cap català en la sinistre 
colla. Corrents tornà al poble à portar la trista nova y 
quan las pabordessas del Roser ballavan garlandas en 


nostras plassas y Ms nins captavan lo dineret de la Santa 
Creu (aquest any com escolans en dia de sentencia,) y 'Is 
fadrins la rosa a V aurella, anavan per plantar V arbre 
florit del Maig, trobaren lo tronch de nostre Dret este- 
nellat y als destralers ab estrèpits de disbauxa. 

Plorem la seva mort, ajuntem son estandart cobert de 
glassas de dol, al de nostras perdudas riquesas industrials 
y ja tindrem los endolats gonfanons pera la Professo del 
Sant Enterro de la Pàtria. 

Mes qui sab! Los Jochs Florals faran potser lo mira- 
cle que 'ns salví de la mort. 

Tinguem fé y esperansa, fé pera no deixarnos pendre 
demà ó Taltre, nostra llengua estimada, esperansa pera V 
aubada d' or y rosa ab que somnia Catalunya, V aubada 
de las grans restitucions. 

He dit. 


III.— JOGUINA, de D. Jascinto Torres ^ Reyetó. 
IV.— iRECORT! de D. Ramon Masifern. 
V.— LO FESTER, de D. Ferran Agulló y Vidal. 


M'entres V Istiu folgava 
damunt sas garbas d' or, 
tapat d^ ullets corria 
pels camps lo noy Amor. 

Ohia crits alegres 
y en quatre salts hi acut; 
al mitj d' una sardana 
ja juga à la puput. 

Jugant y fent gatzara 
creixia son esfors: 
ab r un, després ab V altre, 
jugava ab tots los cors* 

Tal vull y tal fereixo 
iquína esma! dit y fet: 
posat à tret de fletxa 
no errava ni un sol tret. 

Quan feya millor tasca 
la deixa poch à poch; 
I rampell de quitxalleta, 
que 's cansa de tot joch! 



La vena qu' als ulls duya, 
al fi s' ha deslligat, 
y son buyrach y fletxas 
per terra han rodolat. 

— |Àixó es de mal auguri! 
murmura pensatiu;— 
y '1 Temps que V escoltava 
tot fent camí somriu, 

y cull la vena hermosa 
color de rúsa y cel, 
y un feix d* agudas íletxas 
de punta d' or y mel. 

L' Amor, batxiller sempre, 
mirantsho ab gran afany, 
pregunta que pregunta 
à son vellet company: 

— ^Per que vena y sagetas 
lo teu enginy remou.^ 
^'vols ferme*n una altre ala 
si ab duas ja 'n tinch prou? 

Vols ferme *n una vela, 
que *s plegue ab jonchs d* or fi, 
ó un timonet que 's moga 
com cúa de dufí?— 

Com no ha lograt resposta, 
encar va preguntant, 
y '1 Temps, que encar travalla, 
respoiï tot travallant. 

— Vaig fente una joguina, 
joguina ben gentil, 
que d^ una petxineta 
tindrà escayent perfil.— 

Frisós r Amor la espera 
ab ulls prou atrevits: 
ja veu format un vano, 
ja hi ha posat los dits, 


ja 'I plega y '1 desplega, 
rihent ab suaus murmuUs; 
ja sab i la seva ombra 
mitj amagar los ulls. 

—Bona arma, diu, bona arma 
per vence 'Is cors de roch: 
ventant y ventant sempre, 
sabré fer creixe 1 foch. 

Com la ala d' una fada 
sovint la bressaré 
per dur, à ventadetas, 
de mos sospirs V alé. — 

Tal esclamava alegre 
rihent de bó y millor, 
y '1 Temps deya ab racansa, 
negats los ulls en plor: 

— -iQué vell me trobo sempre 
quan sempre 't veig noyet!... — 
Y encar V Amor se *n reya 
ventantse y fent V ullet. 


iGoiD passa '1 tempsL.. 


Quan de ma curta vida reya V edat hermosa, 
si *1 ingrat plor venia mos ulls à entervolf, 
la mare me besava la galta vermellosa, 
y una promesa *m feya, com sempre bondadosa 
mon goig fent reílorf. 

Les scues prometenses V oblit may les borrava: 
sembrat de flors venia lo jorn de Santa Creu: 
muntar al feixuch carro mon pare 'ns ajudava, 
y ab lo somrís als llavis, al Cel m* encomanava, 
creuhant mon front de neu. 

Sotraque^ava '1 carro damunt V asprosa via; 
de tant en tant sonava lo petador fuet; 
conversa plahentera lo carreter seguia 
donantnos, y, pels ayres fendint, sa melodia 
trenava 1' aucellet. 

i Quin pler mon cor sentia veyent les belles prades 
del Ampurdé, y les viles, boních ramell de àos, 
los camps que verdejavan, les vinyes rebrotades, 
la gran bellugadissa de gent de les contrades 
ab aquell pas ayrósl 

88 írecort! 

Dintre mon pit d' infant saltava *1 cor alegre: 
1* hermosa perspectiva guaytava, enamorat! 
en cada pich que s* alsa, com borralló de gebre 
blanquía un fresch vilatje ísemblava allò un pessebre 
al cel estintolat! 

En lo mar blau suravan les Medes alteroses, 
daurades per 1' antorxa d' un sol de bon matí; 
com iay ferreny qu* esmenta ses lluytes glorioses, 
à quatre-vents mostrava ses runes tremoloses 
lo castell de Montgrí. 

Y avall, seguint la costa, voltades de riveres 
les feixes verdejavan, del Pld de Castelló; 
y, ja propet dels marges de la gentil Figueres 
jab qttín gust, de la mare les galtes rialleres 
sellava ab un petól 

Si anant mon goig floria, cofoy m* extassiava 
veyent, per la Plasseta, V estol de mercaders: 
parades de joguines à cada pas trobava... 
y '1 plech de la faldilla de la mare tirava, 
quelcom perquè 'm firés. 

iQuína bellugadissa de rojes barretines, 
y de caputxes blanques, y mocadors morats! 
jY quin arol més tendre d* encisadores nines! 
Semblava un hort espléndit d' enceses clavellines 
y brotoaets daurats! 

En mitj la Passejada, musica y trons s* ohian: 
la pastoril Sardana s* hi veya voltejar; 
de ball més pur y noble les fraus del mon no *n crian, 
qu* en jorn de festa... [tn massa! los catalans podrian 
agermanats rodar! 



Avuy, quan jo 't contemplo ^oh Fira de Figueres! 
m* apars desconeguda (quí t* ha vist y qui *t veu! 
Ni un sol encant hi trovo de mes edats primeres; 
de mos vint anys debades les hores enciseres 
hi cerca lo cor meu! 

Aquells companys alegres que, roigs, à les ballades, 
ayrosos puntejavan sens acabà U delit, 
los que r amor trenavan ab ses enamorades, 
blanchs de cabell los trovo, les galtes arrugades 
y '1 front entervolit! 

Ab los dits comptaria les blanques caputxetes; 
de«ro)es barretines no 'n veig tanta abundor; 
com ram de ílors boniques lo temps les ha desfetes .. 
íOh poble! Tu 't despullas de les mellors floretes 
del teu jardí d* amoi! 

jOh riolera ciutat, Figueres bella, 
rosa florida al cor del Anxpurdé, 
cel lluminós de ma enfosquida estrella, 
ditxós iayl qui pogués, com V aurenella, 
al niu de grats recorts de nou covà!... 

]Lo niu de grats recorts!... Quan jo trobava 
lo cel de ma esperansa sempre obert; 
quan encolzat ab la que més aymava 
en \ospunt$ del timbal, que repicava, 
ningú, ningú com jo hi tenia acert!... 

•jAvuy ja só vellet!... L' alé.se 'm cansa 
si ab la Sardana ayrosa donch girvols .. 
y encare {làs de m(! plé de recansa, 
les ales del cor sento que à la Dansa 
voleyan, quan refila 'I tenor dols! 

90 jrecort! 

Ktcs íay! del trist hivern les neus derrere$, 
quina gebrada al cor que 'm van deixà*!... 
j Y qué anyorat m^ hi sent* dins de Figueres!... 
'iCom passa '1 temps jDeu meu! {oh edats primeres! 
^Per qué fugireu sens donarm' la m&?... 



Esperaosas y alegrias 
de ma dolsa joventut;' 
com las horas, com los dias, 
heu passat y os he perdut. 

. iAy adéu festas y ballasi 
heu fugit massa aviat! 
De las nostres esposallas 
^'per qué, viudo, m* heu deixat! 

L' anyoransa al cor s' aferra 
y 'm moro d' anyorament» 
com un peix llevat à terra 
me revolco inútilment. 

Com un arbre que descalsa 
r embestida del ayguat, 
prou mon cap encare s' alsa 
mes r arrel, es desterrat. 

Mon cabell al temps s' avansa 
y entre 'Is negres n' hi ha d' argent; 
cada un d* ells, una esperansa 
qu' es morf d* anyorament. 


De ma joventut que 's passa 
quedan, recorts del ahir, 
lo fester en mitj la plassa 
y una creu al cementir. 

jOh festerl qu' es lluny lo dia 
que per mi vares brillar! 
ta testa, com s* encenia 
quin cruixir, quin espurnar! 

Las flamas caragoladas 
llengotejayan al vent 
y briliadoras cascadas 
queyan de ton sí rohent. 

A tos peus acompassada 
la sardana, quin voltar! 
y al jovent de la encontrada 
que Is hi esqueya *1 puntejar! 

Per la plassa s' extenfa 
caragolantse al bell mitj, 
se desfeya y s' estrenyia 
sense ü com lo desitj. 

Serp gegant de cent anellas 
s* enroscava porxo endins, . 
robadora de donzellas, 
xucladora de fadrins. 

Y juntats fadrins y ninas 
puntejant festejadors 
iqutn saltar las barretinas! 
quin volar los mocadors! 

Oh sardana delitosa 
que 'm plavia *1 puntejar: 
en ta roda neguitosa 
avuy no 'm puch barrejar. 

Ni los peus saltironejan 
ni bat com avans lo cor 
{las tenoras quan s* assejan 
no me parlan de 1* amor! 


Fresca, hermosa y riallera, 
poncelleta à mitj badar, 
la que un jorn ma ditxa n* era 
ja no hi vé é plassa à ballar. 

Ha fugit d' una volada 

ha fugit per sempre més! 

estrelleta platejada 

que llú un punt y 's fon desprésl 

Y ab ella plahers, ventura, 
tot ha passat y ha fugit, 
menys V amor qu* encare dura 
sense esperansa en mon pit! 

Quan ja à plassa las balladas 
y la fressa s* ha acabat 
y las alegres canta das 
carré avall s^ han escolat. 

A la finestra abocantme 
fits los ulls en la foscor 
ploro fel, tot recordantme 
d' altre temps de goig y amor. 

La roja fiama brilleja 
del fester abandonat 
y *1 vent per terra rastreja 
las guspiías qu' ha furtat. 

Quan la flama s' esparvilla 
enrogeix tot lo voltant, 
y are brilla, are no brilla 
poch à poch se va apagant. 

Cau del foch V última engruna 
r arrossega en terra *1 vent 
y entre 'Is plechs de la nit bruna 
lo fester se va perdent. 

Llavoras, per mon martiri, 
entre 1* ombra, lo cor veu 
en la plassa un cementiri 
en lo fester una creu. 



Y en íilera, ab sas mortallas 
veu passar en ]a foscor 
balls y rams y aplechs y ballas 
ilusions y goigs del cor. 


VI.— LLETRA, de D. Ferran Agulló y Vidal. 

VIL — LO DESERTOR, de D. Francesch Ubach y 

VIIL— L' ABET DEL PENJAT, de D. Agustí Valls r 


Als de sempre. 

Deheu estar ben satisfets: ^-qué us manca? 
ja no som res los catalans del dia, 
primer un brot, d* un brot tota una branca, 
arç, la soca; destralers, feu via. 

Feu via sí; depressa; que no rcste 

del roure hermós ni un branquilló per senya 

tothom qui al poble çatalé deteste 

que vlnga prest; 1* arbre es caygut, feu llenya. 

Primer un sant, després un rey, y arc 
un odi d' impotència 'ns cau à sobre 
som morts^ estem perduts, y sort encare 
si un Deu vosfassa bé, doneu al pobre. 

Com deu gosar allà en l' infern hont crema 

lo Rey Felíph de trista recordansa! 

— ftJa ha arribat, — deu pensar— ma hora suprema, 

i>ja no hi ha catalans, ja he hagut venjansa. 

p}q 'Is vatg lligar, poruch, la gavineta 
sïjo 'fs vaig tlevar los furs ab traydoria, 
i^jo al arbre 1* hi vaig fer la corretjeta;» 
r arbre ha caygut; jbeneyta V hora 'n sia! 


\U arbre ha caygut, oh sí! mes las ventadas 
no r han tombat, que fort per ellas era, 
que, may, ni *ls llamps ni *ls vents de las gropadas 
han fet sotmoure son fullam sisquera. 

L' heura amorosa que arrapantshi un dia 
germà và dirli, V ha tombat traydora 
li ha xuclat mica en mica sa ufania 
s' ha nodrit de sa sa va benfactora. 

Mes jay d* ella! si dava bó de veure 
en la soca potenta embranquellada, 
mort r arbre, com viurà la pobre heura 
si en terra ab ell, haurà caigut juntadaP 

Mes que li fà! alegreuvos, jsort ditxosa! 
ja s' ha enfonzat la nau en la nit bruna; 
per las rocas y platjas, alevosa, 
r ona ha esbandit engruna per engruna. 

Ja Catalunya ha mort! son fret cadavre 
estès y enterch podeu mirar joyosos, 
la tomba oberta, y al costat lo marbre 
ahont recorda à sos fills sos fets gloriosos. 

Mes encar no n^ hi ha prou; en son front porta 
joyells d* un temps que varen respectaria, 
prenéulos donchs y no temeu, qu' es morta, 
despuUàula de tot ans d' enterraria. 

Tot, tot nos ho haveu pres: poder, riquesa, 
y avuy lo Dret nos roba vostre fúria; 
recort del benestar en la pobresa, 
ilusions del jovent en la velluria. 

Allà en lo cor podrit de la Castella 
r heu sorprès de traydor en 1' emboscada ; 
ja '1 teniu en grillons dins la capella, 
ja en la plassa teniu la forca alsada. 

Morirà com lo Just lo dret dels avis 
en la Creu del despit las mans clavadas; 
fel y vinagre li daréu als llavis 
espinas en lo front y al cor Ui^^sadas. 


jQue hi fé que torne en nit la llum del dia, 
pel crim horrorisada, la natura! 
mentres sentiu lo ronch de s* agonia 
als daus vos jugareu sa vestidura. 

Mes vindrà '1 jorn ditxós per tots nosaltres 
que ressussite ab ell la pàtria aymada. 
íAy llavors dels botxins! jay de vosaltres! 
la víctima ignocent serà venjada. 

Lo jorn prou pot trigar, mes la guspira 
ja es al paller y calarà en sent hora; 
feu vent, feu vent, mitj cegos per la ira, 
ja brillarà la flama destructora. 

Y à son brill, malàstruchs, veureu potenta 
alsarse de sas cendras Catalunya, 

r odi, en los cors set de venjansa alenta, 
lo dol, dels bons la compassió n' allunya. 

Y '1 dol y la venjansa ja 's congrian 
y la tempesta esclatarà furiosa 

]Ay dels qu* en nostre humil repòs confian: 
som com V aygua del riu en la resclosa! 

Guardeus del jorn qu* esbandirem la riva: 
malgrat de tot ha de surà eixa terra, 
^'voléu la pau? lliureu à la captiva, 
^voléu la guerra? idonchs tindreu la guerra? 

Mentres callem, goseu y trepitjéunos 
com à feras cercadas perseguíunos 
^no 'n teniu prou encar? {foragitéunosl 
^aixequem massa ^l cap? donchs destruíunos. 

Sia com vulla, V hora venturosa 
ab pler lo català sent acostarse. 
iCom més V empresoneu en la resclosa 
més forsa tindrà '1 riu al desbordarse. 



PugDt pro Pàtria. 

Fà U corn à la campana 
y la campana al vent: 
— Traydors petjan la terra: 
íA r arma!... {Sometent!.. . 

Com un reguer de sofra 
que *1 llamp hi posés foch, 
arreu lo crit s* escampa 
d^ un Uoch al altre lloch. 

No hi ha ciutat ni vila 
ni casalot ni mas, 
que de T host forastera 
no vulgan eixí al pàs. 

Qui lo trabuch despenja, 
qui empunya la destral; 
la gent và à corrioladas 
avall pel camí ral. 

Com més avall s* arrisca n 
r estol va fentse gros; 
V un escomet à V altre 
parlantli coratjós. 

'02 to DESERTOR 

3 fi una bandera enlayran, 
ja s* han sagramentats: 
— I Morir avans que *ns roben 
las pàtrias llibertats!... 

Y 'Is corns sona que sona 
la nova trametent, 
y vinga las campanas 
tocar à sometent!... 

D* ^quellas veus al eco, 
lo capiti Borrell 
sent una idea horrible 
passarli pel cervell. 

Un jurament lo lliga 
del Rey com à soldat 
y '1 Rey, de Catalunya 
als furs ara ha mancat. 

Ben promte me V envian 
las armas à esgrimir, 
del Com te- Du eh al carro 
la Pàtria per junyir. 

La febra *\ cap li arbola, 
la sanch li esbotza *1 cor; 
butxí ó traydor té d' esse: 
joh Deul... iButxí ó traydor! 

La veu de la campana 
li diu:— ^No ets català? 
jcontra lley de natura 
com pots, esquerp, anà! 

Sentint plànyer la mare, 
mal fill es qui no 's mou: 
un monstre qui la escolta 
del enemich fi sou. 


Rebutx de sa nissaga» 
escarni faràn d' ell!... 
^No ^t mous?... ^'Encara duptas 
lo Capità Borrell?... 

Ja no! Trenca la espasa, 
salta à caball, parteix... 
Ja no es soldat d' Espanya: 
lo català reneix. 

Per bé de Catalunya 
presenta 's à 'n Claris: 
—Mon bràs preneu per ella, 
ma yida, si es precís! 

Y dels marjals de Xerta 
al pont de Martorell, 
ben promte tothom parla 
del Capità Borrell. 

Com un lleó barreja 
del enemich lo camp; 
son bràs un martell sembla, 
la espasa sembla un* llamp. 

Y encalsa, fereix, mata 
cridant:— jA mi, à mi! 
si avans era dels vostres 
avuy no us puch sufrí. 

Al Rey la fé he trencada 
com éll la trencà als furs; 
si jo he comes perjuri, 
abdós serem perjurs. 

Mes éll per traydoria, 

jo per sagrada lley: 

ila Pàtria es més que '1 trono! 

{la mare avans que '1 Rey! 


En lo Portel un dia 
ja *1 voltan de traydor: 
— Lo desertor es nostre, 
{que muyra *l desertor! 

—De desertor ne fóra 
contra los meus lluytant: 
vora la llar dels pares 
sempre 'Is bons fills cauran! 

Y al dir això embestia 
contra tothom frisós; 
ja 'n tomba un de cadavre, 
ben promte 'n cauhen dos. 

Li diuhen que *s rendeixi, 
éll los respon: — j Feriu!... 
la sanch un toll formava, 
lo toll se torna un riu. 

Mes tantas son las armas 
brandidas contra d* éll, 
que cau plé de feridas 
lo Capità Borrell. 

De son caball qu* espira 
ténse dei-rera fort, 
encara *1 bras aixeca, 
mes li deté la Mort. 

Lo derrer mot que deya 

ja may s^ ha d' e&tinjir: 

— Primer que *l Rey, la Pàtria! 

primer qu' esclau, morir! 


Sant Joan del Erm. com guarda,— lo té al devant plantat, 

quan los romeus, hi pujan,— pel juny. cansons cantant, 

de sobte s' esborronan— al veure allí aixecars' 

sa soca revellida — mes negre que *1 pecat, 

de dalt à baix ratllada — per lo fuet del llamp. 

i Mes s' esferahirian— vcyéntsel al devant 

al cor de la hivernada — de neu embolcallat, 

com una calavera— que alsantse del fossar 

los hi allargués los brassos-> nüosos y pelats! 

— Si sol, tot sol, t' aixecas, calabre descarnat 
que fins los corchs rebutjan— y U tall de la destral, 
sens que ni 1* eura vulga— ta soca abrigallar 
ni en tú V aucell s^ aturi— é refilà un instant, 
alegrat en bon-hora— que avuy tindrés company; 
joyosa ta brancada — ben prompte '1 sostindrà 
y al teu entorn Ilavores — {quin cop d' aletejar 
aucells de negres ales— que fins t' aixordarànl — 
Així al cayent de tarda, — vigilia de tots Sants, 
voltat dels valents Mossos — parlava *1 cabo Mas. 
— Vina, «grabat Pcllayre» — míral que trist està, 
itant temps que s' anyorava!— tú '1 seu company seràs; 
joydà! y que has de veure— desde son cim mes alt 
venir per les dresscres — pastors y richs marxants, 
{com buydaràs ses bosses— ab tes sagnoses mans!— 


Ab la mirada baixa — lo rostre trasmudat, 

punys closos y petantli — caixals y dents, d' esglay, 

lo vil «gra bat Pellayre»— T horror d' aquelles valls, 

com ck tement la vara— F escolta tremolant, 

mentre un dels de la Esquadra— pel tronch s* es enfilat, 

com dalt del arbre mestre— se 'n munta *1 gat de mar, 

tos altres ab ses faixes — li aparian lo dogal. 

Ja r al&an tres ó quatre — ja va pen}im-pen)àm, 

ja treu on pam de llengua— rebat los peus y mans, 

r abet sembla reviure — ses branques agitant... 

Àl cap de curta estona— no branda ja 1 penjat. 

L' infern degué alegràrsen— gran festa ha disposat; 

desplega "1 torb ses ales— rompent en trons y llamps, 

fent trontollar les serres — als llops trayent dels caus, 

posant en lluyta enorme — rengleres de gegants, 

abcts y pins selvatjes— que abrahonantse van. 

La neu amortallàntlo— entant espessa cau, 

no passa be mitj hora — que tot ja V ha abrigat, 

no *n passa un altre mitja — que es tot un tros de glas; 

llavores les ventades— s* hi posan à jugar, 

d' assí y d^ allé i rebaten — y volejant tot llarch, 

V abet sembla una entena— ell, un gallardet blanch. 

Los Mossos qu' en finestra— lo surten à guaytar, 

díuhen que aixís al véurel — i la claror dels llamps 

tornaren à barraria— de por esgarrifats! 

De soca revellida— mes negre que '1 pecat, 

r abet del penjat s' alsa — sencer avuy encar, 

sj en la cncontrada aquella — rebrota algun malvat, 

ja sab hom té la forca — ja sab qui la estrené! 


IX.— LA PRIMERA COMUNIÓ, de D. Agustí Valls 
Y Vicens. 

X.— LA TRIA, Anònima. 


La cara esgroguehida, 
la vista estnortuhida, 
jemegant en un llit del hospital, 
escolta dona impúdica la veu amorosida 
d^ un àngel queia vetlla en lo capsal. 

La que 'Is plahers cercava, 

la que al mon se llensava 

y que ara ioh insensat! )a la aborreix, 

y la que dcspreciantlo la creu sols abrassava, 

en eix instant, un sostre igual cubreix. 

Floreta montanyana, 

un )om bella y galana 

que lo baf de les viles va marcir, 

en son cruel desfici, aquella, ara demana 

que li acabi la mort lo seu sufrir. 

Espill de gentilesa, 

bell lliri de puresa 

la monja que '1 suhor li va aixugant, 

d* un altre mon li parla, d* un Deu que es tot bonesa 

lo Sant Crist à sos llavis acostant. 

M' ha malehit lo pare, 

fins m' ha oblidat la mare 

y r escarni he sigut dels meus germans, 

no tinch perdó, no, — exclama— y '1 plor sos ulls amara 

tapantse U rostre ab ses febroses mans. 


Prenéntleshi amorosa 

las dú r altre commosa 

à son cor, que batega fortament, 

—Jo ta germana soch— abràssam carinyosa, 

ton Pare es Deu que en eix instant te sent. 

Es Deu, que sempre 'ns ama 

y al escoltarte exclama: 

no temis, filla, no, confia en mi 

vétal aquí mon cor tornat ardenta flama, 

vina à abrusarte en aqueix foch diví. 

D* Ell, donchs, no has d* apartarte 

que es hora de salvarte; 

vaig à buscar depressa '1 sacerdot, 

que vingan mes germanes lo llit à apariarte 

y à guarní aquí un altar ab ílors y tot. 

Mentres V altar guarneixen 

y *ls ciris resplandeixen, 

dels aucells que à joch van, s' ou murmuU gran 

y en la teulada aquella, sentintlos, li apareixen 

canturies d' àngels que à cercaria van. 

Ab fe la més sencera, 

la comunió primera 

feya després joyosa la infelís, 

la comunió primera qu' ensemps fou la darrera 

y les portes li obrí del paradís! 

Al se* à la matinada 

al carro fou Uensada 

que al fossar dú 'Is cadavres rebregats, 

son llit ja r esperava un altre desditxada... 

Ay si aquets sers quedessin del cel abandonats! 


Tots Iguals. 

— De tos íillets, tendra mare, 
^quín es lo qu^ estimas adés? 
—En veritat no ho sé encare; 
cadascú d* ells igual m^ es. 

-»-^Per tots ells tens una mida? 
^no té graus lo teu amor? 
—Tots son brancas de ma vida; 
tots son trossos del meu cor. 

— ^'Cap d' ells en vénce s* esforsa? 
^cap d* ells del altre es rival? 
— A tots me *ls estimo forsa; 
à tots me 'Is estimo igual. 

— |6enhaja ton amor tendre, 
tan igual per tots tos fills! 
— Sols per mf voldria pendre 
sas penas y sos perills. 

Ja se sab: 
com r amor de mare, cap. 

í!2 LA TRIA 

Passan dias, jiassan dias; 
tras la llum ve la foscor; 
4arrera las alegrías, 
es tnés forta la tristor. 

Al cel de la vida humana 
sempre lo bon temps no hi Uú; 
de vegadas ve tirana 
la tempesta y se V endú. 

D' aquella tendra mareta 
un dels fills s' enmalalteiz, 
y ella sospira jpobretal 
y^l cor se li mitj -parteix. 

Va creixent la malaltia, 
y per coronar lo mal, 
ve la Mort, que sega impía 
aquella flor tan frescal. 

Y la flor 
envia al cel son olor. 

La mare desesperada 
contemplant al seu fill mort, 
en llàgrimas anegada 
plany la seva trista sort. 

Y axis als que la voltavan 
deya la mare després. 
—^•Recordeu que 'm demanavan 
d quin fill m' estimo mes? 

Jo vaig respondre aquell dia 
que à tots m' estimava igual; 
ara veig que no ho sabia; 
sols are ja ho sé com cal. 



Y senyalant al qu^ estava 
en la caixa estès y fret: 
aLo fill que més estimava 
— va dir la mare — es aquet.» 

Ja se sab: 
com r amor de mare, cap. 



LA MERCÈ, de D. Manuel Ribot j^ Serra. 

LA MERCÈ, de D. Manuel Ribot y Serra. 

XIII. — LA TIA SIO, de D. Joaquim Riera y Bertran. 

XIV. — LO REY sabí, de D. Francesch Ubach y 

TALUNYA, de rabbé D. Joseph Bona font. 

LLÓ, de D.° Dolors Monserdd de Macià. 

y Masfiaveu. 

Pons V Massa'Peti. 

D. Iherenci Thos y Codina. 



La Mare de Dea ud jorn 
volgné ferse catalana. 

La Mare de Deu un jorn 
volgué ferse catalana, 
y per redimir captius 
devallà à la nostra pétria. 
Quan devallava del cel 
la vegé 'I gran rey En Jaume, 
y ab Ramon de Penyafort, 
Pere Nolasch va ovirarla. 
A tots tres los hi inspirà 
la Santa Ordre Mercenària, 
y la fundaren tots tres 
tal com la Verge ho manava. 
Li donà U Conqueridor 
per escut las sevas armas, 
y '1 Capítol de la Séu 
va donarli la creu blanca. 
Pera rescatar captius 
captavan pe 1 món sos frares; 
si 'Is mancavan los diners 
en rescat ells s' entregavan. 
Tot lo mon aclamà ab goig 
la Santa Ordre Catalana 
que la Verge va inspirar 
als tres sants que van fundaria; 


que si à Noiasch y à Ramon 
lo cel per sants los aclama, 
al rey Jaume T hem fet sant 
en la terra catalana. 

La Verge de la Mercè 

ja per tot es venerada, 

y Barcelona ab amor 

per Patrona la proclama. 

Si r amor dels fills es gran 

es mes gran V amor de mare; 

Ella vetlla desde '1 cel 

per sa ciutat ben aymada; 

may li manca son socors, 

de la peste va lliuraria 

y '1 Concell de la ciutat 

li oferí un trono de plata. 

Desde '1 seu devallament 

sis centurias son passadas; 

que r amor no ha pas minvat 

Barcelona ara ho proclama. 

Totas las nacions del món 

en son sí té congregadas, 

y en V Universal concurs 

li han dit qu' es lo cor d' Espanya. 

Si en la festa del travall 

ja *ls ha demostrat qu* es pàtria^ 

be 'Is demostra son amor 

ab son fraternal hostatje. 

Testimoni de sa fé * 

vol donarlos à tots ara, 

coronant solemnement 

à la Verge Sobirana. 

Com un riu eixit de mare 
la gent va à la Catedral; 
ni los grans en la magrana 
no hi estan tan ajustats. 
Llum inmensa U temple inunda; 
llengotejan mils de üams; 
ique be mostran las arcadas 
sa esbeltesa y magestatl 


íQue be mostra sa puresa! 
icóm rumbeja sos calats! 
com un cel lo temple brilla; 
com un sol brilla V altar. 
Ab solemnitat y pompa 
celebran T Ofici Sant, 
y r encens s' enlayra en núvols 
entre armonías y cants. 
Bri^a r Hòstia consagrada 
en mans de nostre Prelat, 
lo successor honorable 
de *n Berenguer de Palau. 
Tan bon punt V Ofici acaba 
ja ve r acte solemnial; 
beneheixen las coronas 
de la Verge y son Infant; 
richs joyells d' orfebreria 
que costeja la ciutat; 
per la Verge va captarlas 
com sos frares pe *ls esclaus. - 
Lo Prelat pren la corona 
y à la edícula ha pujat; 
jtant r ha cor-prés V alegria 
que li tremolan las mans! 
Al cenyir la testa hermosa 
de la Verge celestial, 
tot un cel baixa à la terra 
inundantla d* amor sant. 
S' ompla r espay d* armonías, 
s' entonan dolcfssims cants; 
r encens espargeix aromas 
brodant un vel nacarat; 
los crits de Visca la Verge 
ixen dels cors abrusants, 
las llàgrimas d' alegria 
rosan los ulls encisats 
y r ànima emprèn volada 
V ayre del cel respirant. 
[Cóm esplicar la grandesa 
d' aquell acte solemnial, 
si *ls que per ditxa '1 gosaren 
se creuhen qu^ ho han somniat! 


Barcelona endiumeDJada 
Üors y galas se vesteix; 
lluminarías esplen^entas 
hermosejan sos carrers. 
Los omplena tot un poble 
ab deliri febrosench, 
pera veure à sa Patrona 
passejada triomfalment. 
Ja la professo solemne 
ix ab pompa de la Seu; 
pera honrar la Santa Mare 
los fills hi van é milers. 
S* extenen de banda à banda 
dos rius de üams expien dents: 
desplega '1 vent las banderas 
qu' onejan per tot arreu; 
de músicas armoniosas 
esclata un gentil concert 
y 'Is cors s* omplen d' alegria 
contemplant tan gran aplech. 
L* encens espargint aromas 
va enlayrantse cap al cel; 
es que la Flor va acostantse 
y sa üayre ^s percibeix 
En gótich sitial sentada, 
à espatllas dels mariners 
es portada en tabernacle 
la Santa Reyna del Cel. 
Los bons frares Mercenaris 
la cercan ab amor ver, 
los Mitrats li fan escolta, 
tot un poble la segueix. 
Entre üors y cants y aromas 
ha arrivat à la Mercè, 
y, al posar la Imatje santa 
en son altar resplandent, 
los crits de visca la Verge 
ressonan per tot arreu 
y à besar sa mà Divina 
corren tots ab vera fé. 
Brolla en los cors V entussiasme, 
rosa 'is ulls lo plor ardent, 
y tot un cel d' alegria 
devalla al cor dels fidels. 


Barcelona, ciutat noble, 
he has dat mostra de ta fé; 
ja en lo front de ta Patrona 
la corona hi resplandeix. 
A la Verge venerada 
no la oblidis ni un moment; 
per ta glòria y ta grandesa 
Ella vetlla desde 'I cel. 

jOh Verge de la Mercél 

Rey na del cel estimada, 

Vos devallàreu al món 

pera fervos catalana. 

Desde *1 cel sempre heu vetllat 

per nostra volguda Pàtria... 

no 'ns desamparéu avuy 

y escolteu nostra pregaria. 

No son pas los sarrahins 

los que 'ns fan captius ah sanya, 

ni *ns portan engrillonats 

cap à las presons de V Àfrica; 

los qui *ns üagellan avuy 

s* aoomenan gent cristiana, 

y ab grillons de llivertat 

nos fan captius dins de casa. 

Captivant la nostra indústria 

nos han prés lo pà de taula, 

y han empobrit al pagès 

ab los fruyts de terra extranya. 

Los pochs baixells que tenim 

van à platjas llunyadanas, 

no hi portan pas nostres fruyts, 

sinó '1 jovent de la pàtria; 

aquest jovent enardit 

qu^ es tota nostra esperansa 

y cerca en T emigració 

lo pà que no troba à casa. 

Com si M jou no fos prou dur 

altra volta 'ns amenassan; 

íde las nostras santas lleys 

volen ferne taula rasa! 

Catalunya aixeca '1 clam, 

mes r ofegan ab rialladas; 


si la terra li fa *1 sort 
pot sé U cel voldrà escoltaria. 
jOh Verge de la Mercè! 
escoltàu nostra pregaria; 
pera lliurar als captius 
inspiràreu al Rey Jaume. 
Ja qu* avuy los catalans 
som captius à dins dé casa, 
per la nostra redempció 
inspiràunos, Verge Santa. 


Devalla al cor la mística alegria.. 

Oblidant los embats que li fan guerra 
Barcelona ha bastit un bell palau, 
y ha convidat als pobles de la terra 
per celebrar la festa de la pau. 

En aplech fraternal la celebraren, 
y al enlayrar la copa en lo festí, 
à la gentil Comtesa n* aclamaren 
y aixís ab dols afany li varen dí: 

— Si lluytas constantment ab la tempesta 
que f ho pren tot ab envçjós dalé, 
pera seguir lluytant ^quin* arma 't resta? 
— La que no 'm pendràn may; la santa fé. 

Sa íiama resta avuy mitj apagada; 
la combaten mals vents per tot arreu; 
mes )o la servo encar enamorada... 
^La voleu veure flamejfir.'^ Mireu — 

Feta un pà d' or la Séu barcelonina 
mostra sas galas rabejantse en llum; 
pera besar sa volta gegantina 
r encens s' enlayra en espirals de fum. 


Música dolsa que *ls sentits delecta 
celestials armonias va escampant, 
y en sas notas hermosas hi reiiecta 
r esperit místich del Ofici Sant. 

Lo blau encens ab la claró *s rabeja 
fent una boyra de daurat polsim, 
y r Hòstia Santa entre son vel brilleja 
y gosa ^1 cor en èxtasis sublim. 

Dotse Prelats devant lo Pi de vida 
humilian sa crossa Pastoral, 
y als prechs del poble V oració hi va unida 
de augusta Dama de nissaga real. 

Tal com devall la gegantina arcada 
se confonen las boyras del encens, 
se confonen los cors de la gentada 
en deliquis de místichs sentiments. 

Y rabejantse en célica armonia 
dolsos perfums y mars de resplandor 
se 'n puja al cel V ar denta fantasia 
y en onadas de mel s* esponja '1 cor. 

*i Espectacle sublim! Ja ha arribat 1* hora 
esperada ab afany y ab ver dalé, 
de honorar à la Excelsa fundadora 
del Ordre redemptor de la Mercè. 

Duas coronas d* or y pedreria 
polsim de sol escampan brillejant, 
es lo tribut de fé que *1 poble envia 
é la Mare de Deu y é son infant. 

Es lo present d^ honor que Barcelona 
ofereix à la Verge ab viu amor; 
pera cenyir lo front de la Patrona 
ja espera la rosada del Senyor. 


Ab vera unció lo bon Prelat V hi envia 

benebiQÜa joyós y plé d' anhel 

y, al coronar la testa de Maria, 

la Séu &' inunda en devassalls de cel. 

Boyra d' encens s* enlayra à las arcadas 
vessant perfums de celestial encís, 
y vihran dolsos cants com à passadas 
de rossinyols baixats del Paradís. 

Devoila al cor la mística alegria 
que brolla de la b^esca de la fé, 
y ressonan mil viscas à Maria, 
à la Verge gentil de la Mercè. 

Y tots los cors febrosos aletejan 
aspirant lo perfum del Infinit, 
y en tots [os ulls las Uégrimas perlejan 
encesas per lo goig del esperit 

Al caure de la tarde la gentada 
inunda los carrers ab afany grat; 
vol veure à sa Patrona coronada 
passejada en triomf per la ciutat. 

Tot sot tlors y perfums y lluminarias, 
apar que refloreix lo mes d* Abril, 
y entre cants, armonias y pregarias 
acompanyen la Verge al camaril. 

!% de la ?éu la professo fastuosa 
com rosari de flams que *s va extenent, 
y va seguint sa via magestuosa 
obrÍRtse pas per entre mars de gent. 

L' obrer y '1 potentat en companyia 
honoran a la Verge ab viu amor, 
assaborint lo goig y V alegria 
de tots los cors que creuhen ab fervor. 


Entre *ls frares del Ordre Mercenari 
es portada la Verge ab pura fé, 
com fent de glòria al lluminós rosari 
que s* exten de la Sé\i à la Mercè. 

Entra al temple la imatje venerada 
anegantse en un mar de resplandor; 
|ah quin goig 'a contempla la gentada! 
{com espurnan los ullsl iconi bat lo cor! 

Tot son cants y perfums, goig y alegria 
y víctors à la Verge tutelar .. 
{ni en desvari 1' ardenta fantasia 
tan grandiós espectacle pot somniar! 

La noble Barcelona, *1 cor en festa, 

als pobles forasters digué llavors: 

— Ja heu vist pera lluytar quin' arma *m resta; 

ja heu vist hont resideix tot mon esfors. 

La santa fé me donarà guiatje 
pera fer à mon poble gran y fort; 
ella en la Uuyta *m donaré coratje 
com m' ha dat esperansa en la dissort. 

Dexéume revifar eixa guspira 

que 'Is vents del món no *m poden apagar; 

ab ella faré un jorn V inmensa pira 

qu' en amor à mos fills ha d' abrusar. 

Passaran los hiverns; la Primavera 
tornarà per ma terra à reflorir; 
llavors tornaré à ser lo qu' avans era; 
llo poble que té fé no pot morirl 

Mars de 1889. 








Nasqué pera sofrir: la sort impía 
que, de noya, la feu desventurada, 
donà à sa jover\tut sols V alegria 
de mirar altra gent afortunada. 

Malaltissa cresqué. ttjPobra criatura!» 
deya tothom mirant ab fonda pena 
tanta precocitat en V amargura 
com revelava '1 rostre de In nena. 

jQuín contrast ab la sort de sa germana, 
qual ditxa primerenca arreu üuhía; 
roseret de tot V any, sadoll d* ufana, 
de poncellas y rosas se vestia! 

Semblava qu' atragués claror aposta 
per' inspirar d' amor dolsas fal-leras, 
com atreyan besadas per resposta 
sas rialletas gentils y falagueras. 

Tot era la més gran, la Narciseta; 
plens n' anavan lo poble y la encontrada: 
no hi havia més maca pubilleta, 
ni, de recort de vells, s' hi era espigada. 


Pla 's veya que, ab lo temps, bonicor franca, 
fins massa be de Deu ajuntaria: 
del arbre de Mas- Vell florida branca, 
esplet encisador de la masia. 


Y aixís sigué: bell punt fou casadora, 
casadors la 'n rondaren à desdir: 
agraciada y pubilla tentadora, 
i quins afanys per mereixen un bon «sí»! 

]J enlleminat jovent del curt vilatje 
y dels voltants, per ella adalerats, 
pera férsen voler seguí en romiatje 
festas y aplechs y firas y mercats. 

L' un li 'n treya corrandas y follías; 
r altre, extremant migrada devoció, 
cercava rumbejar en pabordías 
fentse arreu trobadís ab lo Rectó'. 

L* un s^ anava à adestrà\ en festivas diadas, 
ab sardanista vell y de partit; 
r altre escribía cartas retocadas 
per senyor Mestre jove y aixcrit. 

Prometent à la Sisa vassallatje 
de llurs sentits y fermas voluntats, 
tots dalían per goigs de pubillatje, 
quasi tots de la noya enamorats, 

Com no tenia mare la Narcisa, 
al consell de son pare üectà *1 cor; 
senyor oncle vetllava y fou sumisa, 
casantse amant ab lo galan mellor. 

TIA SIÓ 129 


Anys capdellaren anys De la masia 
faltava *1 veltet pare, qu* al cel sia. 
i Un home de be menys! La sort ho imposa: 
{los pobres vells al mon solen fer nosa! 
No n* hi feya aquell home ]oh! no n* hi feya: 
en un àngel nascut per sa alegria, 
en sa neta bonica y galindoya 
lo bon vell s* extasiava y plorós deya: 
«iCóm à la dona 's sembla aquesta noya!» 

Y *s fonia estimantla ab la ubriaquesa 
ab qu* estiman llurs netas tots los avis: 
rescabalanthi ditxas d' infantesa, 
cercant los llavis sechs frescor de llabis. 

Mori y, com si del avi fos la vida 
secret de la salut may decandida 
de la manyaga nena, esta va raure 
en seguit de dohencia perfidiosa 
fins é perdre colors, restà ullerosa 
y en sospitesa alarmadora caure. 


La Sió, la fadrina dissortada, 
que llanguia visquent en la masia 
(per tan que hi fos volguda y ben tractada,) 
senti en son cor desconhortant desfeta 
al morirseli '1 pare, y per la neta 
sa estimació 's tornà en idolatria. 
No plangué, de llavors, per amor d' ella, 
afany ni sacrifici la donzella. 
S' enmalalti també la bona mare, 
y alashoras la tia més encara 
adorà à la petita, puig llavoras 
r abnegació que li absorvi las horas, 
la por de veure morta à «sa estrelleta». 


r imaginar qu' en ella 's vinculava 
la salut de la trista nevodeta, 
més r amor li exaltà. La contemplava 
ab ulls guspirejants de passió intensa, 
y per ella sovint li febrejava, 
igual que *1 cor, la conturbada pensa. 
«Com al morir sod avi, enmalaltida 
tot seguit se *ns posà, si jo faltava 
del seu costat ^qué fora de sa vida?.. » 

Pensant aixís, creguentho ab fé sincera, 
passaren anys; mes jay! sens revení' 
al rostre de la nena la riallera 
qu* ab la mort de son avi s^ esvaní. 

Passaren anys... La joventut fugia 
quan V aturà V amor d* un home honrat... 
— «Estímam, Sió: mon cor no 't coneixia.. 
Ara 't coneix y 't vol enamorat.» — 

Lo cassador n* era gentil de mena 
y comprovà lo cert de son amor. 
— «Te juro voluntat; ; trau me de pena! 
La mare 't vol sabent qu' ets un tresor.»— 

Lo cor de la fadrina va deixàrsen 
dominar pe U sagrat del jurament, 
y del galant rendit més va agradàrsen: 
com més brolla, més clara es la corrent. 


Feya vetlla d' hivern: la llar encesa 
expandia al entorn blana escalfor, 
quan, donant cumpliment à sa promesa, 
va arrivarhi ab sa mare V aymador. 

TtA STÓ l3l 

Convalescenta yora 1 foch s' estava 
la pubilla, en sa falta arredossant 
à la nena; '1 pubill la acaronava, 
la Sió la mirava pantejant. 

A son mirar la nena responia 
ab ardents ulls clavats com per encís. 
Semblava dir: «{No te me 'n vagis, tia! 
Lo meu amor es tan anyoradísi... 

a Esmenta '1 trist posat que fa '1 meu pare 
al pensar que prop meo ja no 't tindré. 
Malalta esté, com jo, la meva mare: 
^fcóm yols que, sense tú, vaji per bé.\..> 

Mare y íill al escón varen sentarse; 
donat cóm va y cóm ve, enmudí tothom; 
després, mitjrient la mare va esplicarse 
en nom de son hereu y en propi nom. 

— «... Y en fi, pe '1 noy demano la fadrina; 
s^ agradan ells y *m ve de grat à mf: 
del bon blat be *n treurém guapa farina: 
diguéume si *us convé '1 nostre molí.» — 

— «Ella ho ha de dir;»— fa lo pubill... Inquieta 
la Sió, diu: — «iPerdó!»— S* alsa ab ardor, 
y, abrassant fortament à la noyeta, 
exclama: — «jPrimer tú, cor del meu corl» — 

LO REY sabí 




Tant falt de manteniments 

r Espínola arriva d veure's, 

que foragitar dels murs 

jays, donas y nins ordena. 

No pot son orgull sufrir 

que haja d' entregar Gaeta 

al Rey n* Anfós d' Aragó, 

que la estreny y li vol pendre 

y ab tot y ferli avinent 

que U treurer la gent aquella, 

es com enviaria à morir 

del d' Aragó à las trinxeras; 

quants de ferits ab estoch 

ó destral, son mancats d* esma, 

al camp del aragonès 

sens gota dubtarho, llénsals. 

A plassa los junta à tots 

fosca nit la soldadesca, 

y dret al portal del mur 

ab las llansas los empenyan. 


En va ploran los petits, 

en va los jays se defensan 

ab las crossas y, corrent 

ab la cabellera estesa, 

volen las donas salvarse 

y allargan diners ó pregan; 

à mitj vestir treuhen uns, 

los altres à rosseguentas, 

bona pila mal ferits... 

y aquella gentada inmensa, 

sembla un devassall d' infern 

sobreixidor d' amunt terra, 

quins crits de ràbia y enuig 

r horror de la fosca aumenta. 

— ^Qué es això? preguntà '1 Rey 

d' Aragó, desde sa tenda, 

la remor al avansar 

dels que d' ell la mort esperan. 

— Senyor, son germà respon, 

somriguent ab joya fera, 

son los síntomas primers 

de la rendició: no tenen 

manteniments per donà'ls 

y *ls brassos inútils llensan. 

Manàu abocà 'Is canons 

sobre aqueix torb de misèria, 

y torne dintre per fer 

que mes prompte se 'ns rendeixcan. 

—Calleu, mon germà V Infant, 

diu n* Anfós, y ab tota pressa, 

per veure la gent que ve 

munta al cim de la trinxera, 

quan al llunyadà horitzó 

r auba à clarejar comensa. 

—{Misericòrdia!... iPietat!...— 

claman tots, tan tost lo veuhen. 

— [La vida, Senyorl...— Als nina 

las mares en 1* ayre aixecan; 

los jays, cayguts de genolls, 

las mans suplicant extenen 

y '1 Rey d' Aragó, los ulls 

ab lo puny d* amagat fregà*s. 

— Y donchs, Senyor, ^qué farem? 

diu r Infant. — Que Us acuUescan. 

LO REY sabí i 35 

—D' aquest modo V enemich 

ne surt guanyador. — No 'm reca, 

que als homes la guerra faig 

y si la ciutat veig meva, 

no te de ser pas ferint 

als pobres que Ilensan d' ella. 

— Vülla 'I Cel no 'us penediu 

d' aquest excés de clemència. 

—Si queya en semblant afront, 

llavors, germà meu, planyeumel 


Mercès al bon cor del Rey 
la plassa aguantà tan ferma, 
que al genovès donà espay 
à cridar un* altra lleva; 
la lleva tan gran ha eixit 
que romp V host aragonesa. 
Presoner al bon Rey fan, 
al Infant, al Duch de Sesse 
y la flor dels cavallers 
que segueixen sas banderas. 
— M' haguesseu cregut. Senyor, 
r Infant à son germà deya, 
rugós lo front, quan las naus 
que Us trasportavan à Gènova 
de Isxia al frescal oreig 
sentian inflars las velas. 
— De fer bé mal ne pervé, 
sef^uf dihent, y à coberta 
presentantse '1 Capità 
que '1 navili aquell goberna, 
signant de T Illa al castell, 
eú quina cima desplega 
r ore'g marí, '1 bell peno 
de la catalana terra, 
diu al Rey: —Maneu plegar, 
Senyor, là bandera aquella. 
Mira '1 n' Anfós fit à fit, 
somriu després y contesta: 


— Sapigueu, bon Capità, 
que aquella plassa no es meva 
sinó jo d' ella y ben cert 
no *m creurian, si tal feya. 
Rabiós, clou I* Infant los punys, 
baixa U Capità la testa 
y '1 Rey, mirant à tots dos, 
la seva ufanós redressa, 
mentres las naus van deixant 
de Isxia la mar inquieta. 


Quan à Milà s* ha sabut 
que à n' Anfós presoner tenen, 
fins los espanta la sdrt 
ab temors de la revenja. 
Aixis que arriva à ciutat, 
lo Duch llibertarlo ordena; 
mes éll son rescat promet, 
com també '1 de la gent seva, 
y torna à empunyar V acer 
y torna à sitiar Gaeta. 
Sicilià li envia naus, 
Catalunya gent d' empresa 
y éll, de Senats à despit. 
Papàs, Reys y Duchs. enjega 
sos canons contra del mur 
hont r Espínola 1' espera, 
si no ab mes furor que avans. 
ab mes desitjós de venceU. 
Crida '1 genovès als seus: 
— Feriu sens pietat ni treva, 
que es la venjansa d^ un Rey 
qui vol entrar dins Gaeta... 
y trascant d' assí d' allà, 
com acorralada fera 
dels cans al senti '1 Uadruch, 
que ^1. senyal d' embestf esperan; 
tan tost apuntà un canó 
com empareda una bretxa, 

LO RE^ sabí i 37 

aquí rebat un assalt 
y allà una estacada crema. 
Mes tot es en và; los murs 
se desploman pedra à pedra 
y fentne escala, dret dalt 
n* Anfós sos valents s* en mena, 
com un torrental furiós ' 
que tot quant trova arrossega. 
—Germà, diu V Infant al Rey, 
al íi assolim la revenja! 
Nostra es la plassa, Senyor; 
mes ^qué penseu fer de Gaeta 
y de la gent per qui pres 
vos heu vist? —Ja Senyor d' ella, 
fa 'I Rey, perdonarlos vull 
perquè d' estimarme aprengan. 
— Penseu, Senyor, en 1* afront. 
— Tinguem neta la conciencia 
y may, per molt que baixem , 
la desgracia podrà ofendrens. 
En això ja dalt del mur 
lo peno del Rey desplegan 
y fa aquest, als capitans 
que ferint, cap dins se *n entran: 
— Muyra qui matàns voldré; 
mes salvats als altres veja 
ab honra y cabals tothom, 
qu* es aquesta ma revenja: 
vensut r enemich, no cal 
mes ódi, sinó clemència. 




«(Podria may lo Ro8»e)ló oblidar los digDÍssims fills de 
«la docta, inteligenta y valerosa Catalunya, los de la 
«herinoafssima Valencià, y los de las tres illas que 
«gronxa com tres testos plens de flors la conca de Ve- 
vnus, que han vingut é Banyuls, per exaltar y glorificar 
«ab nosaltres, però ab més talent que nosaltres, la cara 
»y benvolguda llengua catalana?».~JusTi Pepratx. 

(Certamen de Banyuls de 1887}, 

Vos oblidar!... Benhaja la cadena 
que, d Banyuls, relligà los nostres cors! 
Vos oblidar!... Avuy no m' es agena 
la vostra veu; y mon pit ara alena 
de us cantar mils amors. 

Jo vos oblidaré, quan la mia Montanya, 
mirall dels monts vehins, serà viuda de neu; 
y quan ma presumida y üorida Cerdanya 

ab sa bellesa estranya 
no encisarà més mos ulls à tot arreu. 

No vos oblidaré, quan la verdosa Albera 

ne veurà herms y sechs sos boscos y sos prats; 

y quan, endintre mnr los turons de Cerbera, 

fugint llur termenera, 
ab horrorós trontoll se seran capbussats. 


Jo VOS oblidaré, quan la rosa que 's bada 

no més exhalarà sos perfums al matí; 

y quan, coUets amunt de ma vall regalada, 

la brisa embalsamada 
no voldrà més robar olors al romaní. 

Jo vos oblidaré, quan de sa blava vesta 
la violeta humil pe '1 Mars no 's cobrirà; 
y quan, per coronar vostra esplendenta testa, 

als jorns de pàtria festa, 
sos rams tant somniats lo llorer negarà. 

Jo vos oblidaré, quan en mas comaladas, 
no garlejarà més la merla son dols cant; 
y quan del rossinyol las llargas reiiladas 

pe 'Is ayres escampadas 
no cativaràn més lo cor del caminant. 

Jo vos oblidaré, quan las mias donzellas 
de catalans de rassa ab goig no 's prendaràn; 
y quan los fadrinets, clavellinas vermellas 

y senzillas rosellas 
per llur enamorada ab despler culliràn. 

Jo vos oblidaré, quan r.aEstudiaqtina» 
no arreplegarà mes cansons del avior; 
y quan sa gaya colla ab roja barretina 

polsant la mandolina, 
no més irà captant pe Is pobres plata y or. 

Jo vos oblidaré, quan la sagrada herència 

que m* ha llegada Deu, jo foragitaré; 

y quan del meu parlar, ab impía demència, 

rebolls de decadència, 
los meus fills ó *ls meus nets faran befa y malbé. 

Jo vos oblidaré, quan, làs de sa carrera, 

lo sol s' adormirà' al peu del Canigó; 

y quan del meu blau mar la onada darrera 

grontxantlo, falaguera, 
no més vos portarà mon cant de germanó. 

Cant de germano 141 

Vos oblidar!. Benhaja la cadena 
que, é Banyuls, relligà los nostres cors! 
Vos oblidarl... Avuy no m* es agena 
la vostra veu; y mon pit ara alena 
de us cantar mils amors. 


Valenta Catalunya, y tú Valencià hermosa, 
y tú que, com sultana, en mars de tant encís 
te miras, oh Mallorca: heus aquí V amistosa 
cantada que, ahir, y ab sa veu melosa, 
me dictava per vos mon dols, mon dols país. 

PerpinyA, dia 35 de Mars de 1889. 


(i 570) 

Alguns han dit que al Assia 

hi hagué lo paradís; 

los que tal cosa diuhen 

lo Rosselló no han vist: 

no saben de sos boscos 

los rehinosos pins, 

ni aquellas valls pregonas 

qu^ en vé se 'n cerca *1 íi; 

que per auberch les fades 

apar han escull it, 

deixant entre llurs arbres 

r alé de son encís. 
No han vist sos prats inmensos 

com explendent jardí 

cubrir la fosca terra 

de violers y llirs, 

ni aquelles aspres serres 

com é gegants altius, 

d' hont hi devalla V aygua 

formant dolls crestallins, ' 

que alegres serpentejan 

pe '1 mitj del prat joliu, 

dant sava als verns frondosos 

enjoyellats de nius. 

Si heu vist lo Montserrat, 
veyéu lo Canigó: 
un cel es Catalunya, 
un astre '1 Rosselló. 


Mes íay! no es la hermosura 
de sos vergers florits, 
ni lo seu cel espléndit, 
ni sos joganers rius, 
ni menys V embaumat ayre 
que aixampla cor y pit, 
lo que à ses serres dona 
son mes preuhat encís; 
sa mes flayrant bellesa, 
r estel de major brill, 
lo te en la fé que alenta 
lo cor de sos braus íills. 

Allí dins de cada énima 
com encenser gentil, 
hi crema per Maria 
lo flam d* amor sens fi 
[Mireu com astorades 
les mares, à llurs íills 
los mostran la tempesta 
que '1 mon ne ve assolirl 
Al nort s* es congriada, 
d* allà ve son verí, 
de los inferns la flama 
dins d' ella 's veu lluhir. 

Si heu vist lo Montserrat 

veyéu lo Canigó; 

un cel es Catalunya, 

un astre *1 Rosselló. 

La nuvolada avansa 
com monstre malehit; 
é Alemania nascuda 
pe '1 mon va fent camí: 
ja à r Inglaterra ^s para 
als peus del rey Enrich; 
I lo llot de sa heretjia 
no taparà sos crims!... 
Nafrada la Inglaterra, 
n^ avansa fins Paris: 
;ay! bons rossellonesos 
[SÍ arriva fins aquí! 

Los prechs en las esglésies, 
no paran dia y nit; 


los vells treuhea les armes 
que empunyan los fadrins: 
lo pare 'Is encoratja; 
la mare entre sospirs, 
la creu de Jesús penja 
dessobre de son pit; 
la nina *1 plor amaga 
darrera d* un somrís; 
primer que amor y vida, 
la fé de Jesucrist 

Si heu vist lo Montserrat 

veyéu lo Canigó; 

un cel es Catalunya, 

un astre '1 Rosselló. 

La tempestat s* acosta: 

los hugonots à mils 

al Rosselló s* atansan 

per fe en ses serres niu. 

; Les forses de Lutero 

Iluytant ab alé vil 

per arrencà é Maria 

son sitial diví! 

Les valls rosselloneses 

ijamay veuran tal crim! 

per defensar la Mare 

^-qué no faran llurs fills? 
De Font-Romeu Madona 

{vulléulos benehir! 

Si poderosa y forta 

es 1' host del enemich 

més poderosa sia 

la fé d* aqueixos pits, 

que jSalve! jSalvel 'us diuhen 

al arrivar la nit 

y al despuntar del auba 

lo cèrcol purpurí. 

]Un nou miracle; oh Verge, 

pe 'Is iills d* aquest paisl 

Si heu vist lo Montserrat 
veyéu lo Canigó : 
un cel es Catalunya, 
un astre '1 Rosselló. 


■ ' ■ " ■ . ' ■ ■ ■ 

Los hugonots s^ atansan 
portats per braus capdills: 
per ferlos tornà enrera 
son cent en contra mil. 
Germans de Catalunya 
^•qué feu, que no vctniu? 
Eix clam que sutt de V ànima, 
ben prompte ha estat sentit; 
ne fa '1 Virrey la crida 
{ben poch los te que dirl 
al Rosselló *ls esperan 
jDonchs vèncer ó morir! 

Los catalans exèrcits 
acuden à son crit, 
ab homes de paratje 
y 'Is nobles mes ardits. 
Lo mot de fé y de pàtria, 
à tots los fa enardir: 
als bons rossellonesos 
ija se *ls aixampla *1 pit! 
Ab tan valenta ajuda 
ab glòria n' han d' eixir; 
ab Deu y sa bravesa 
|ay! trist del enemich! 

Si heu vist lo Montserrat 

veyéu lo Canigó; 

un cel es Catalunya 

un astre 1 Rosselló. 

A son encontre surten 
ab esforsat delit: 
demunt de V host contraria 
s^ hi llensan à desdir, 
com riu qu* esmica y sega 
quant troba en son camí. 
Lo fcrt de sa acomesa 
n' aterra al enemich: 
ja veu qu' allí no arrela 
lo grà de son verí, 
y d' Estagel, ab ràbia 
retorna vers Paris. 

iOh, valls rossellonesas 
trossets de paradís! 


no son ni tes bo<curies 

ni tos vergers florits, 

lo que à tes serres lliga 

lo COS. y r esperit: 

ta joya mes preuhada, 

la flor de mes encís, 

la tens en la fé viva 

que ab dolls de sanch ha escrit, 

r adoració à Marfa 

dels fills d' aquest país. 

19 Abril de 1889. 

Saü-»*íS ,AW' 


Jo, pecador, me confesso ab vos.. 

Per los etzars de la vida 
diuhen que tothom té an* hora... 
No 'm deuhen comptar del joch, 
ja que la meva... no sona. 

Potser no l'.haja sentida, 

entevanat per caborias, 

mes... *|tant se vall .. Puig n' hi ha duas, 

prou sé que 'm tocà... la tontal... 

Lo cor me tracta de ingrat, 
y no sé que s' empatolla, 
tot retrayentme à na tú... 
tot retornantme alashoras! 

Ara fos à fer... 
Maria- Antònia!... 

Sosté que, à fer «ambo» ab tú, 
fins me pondria la rossa! 
Podrà ser que hi toqui al viu; 
però .• no me 'n dono compte!. 


Y no es que, vell y rebech, 
tretzeji per punts ó comas; 
puig, per eixirme del joch, 
no ^m cal pas ferbi la embroUa! 

^Hont ets?... Que t' ho vull contar 
í cau d^ orella, y é solas; 
ferm y ardit, com anys enrera, 
quan tombejavam la polkal... 

Ara fos é fer. . . 
Ara fos à fer 
Maria- Antònia!... 

Del aplech de Sant Medir 
vam saltar à la Font Groga... 
iQuin aygua, filla!... |Y quin vespre!. 
|Ni núbols pera una glorial 

Arrebossats per la lluna, 
nos recolsavam à un roure... 
{Ah!... Si 'Is rossinyols parlessin, 
que 'n garlarian de cosas!... 

Jo *t deya, frisant:— Fes tria!... 
jO 1 Quim ó jo!... |Au!... \Wà bola!... 
jT' ho deya de genollons!... 
íY no me 'n dono vergonya!... 

Ara fos afer... 
Ara fos à fer 

Per ferme perdré V a oremus» 
tú 't vas dé un punt à la boca.., 
{Ay!... íSi atino que ab petons 
te la podia descloure!... 

Poch m^ era ensopit la múrria, 
ni tornat com una mòmia, 
sech y groch, fet un pellingo 
rebutjable fins per torna!... 


Mes, com la lley que jo *t duya, 
es la que 'ns dictan de Roma, 
eras, per mi, tant sagrada, 
com la mateixa Custodia!... 

Ara fos à fer. . 
Ara fos à fer 
Maria- Antònia!... 

Jo anava derrera téu 
com los pollets ab la lloca: 
sinó 'n van treure '1 romanso, 
poch hi mancaren las coblas!... 

Aquellas coblas de ^n Quim, 
que s* empescà la Badora, 
motejante de a coqueta»; 
titUantme de Carnestoltas!... 

Sinó per tú» jo *t rejuro 
que las hi posava en «olfa... 
\y al plé mateix de las galtas 
per ensabírlashi totasl... 

Ara fos à fer... . 
Ara fos à fer 

|Ay, senyor!... Quan ja tenia 
la «grua» arran de las boyras, 
ab un traydor apedra y íiU 
me la esgarrià la Badoral... 

— ^Quí es en Pau?— Và pertenirte. 
jNi posat al sol treu ombra! 
^Y *1 Quim.^.. iFilla!... Un tocinayre 
que... {resi... jMesura ab la boca!... 

Y embaucada ab la cantúria 
de «dida. cambrera y cotxe», 
al fi, per fcrte de pencas, 
vas desnonar à aquest pobre! .. 

Ara fos à fer... 
Ara fos à fer 


Si jo vaig erraria de uii punt 
'itú vas ben treure la grossa!... 
Mentres jo desava 'I bútzem, 
tú, dali que dali ab 1' orgal... 

Al sapiguer tas trajerias 
;fins se ^m feu aygua la boca!.. 
Mes, cap ensà, quan la tunda. 
Alió., {no m* agradé gota!... 

Encar que, desividits, 
no tinch per cor una esponja, 
y, malgrat tot, eras tú 
aquella de la Font Groga!... 

Ara fos à fer. . 
Ara fos à fer 
Maria -Antònia!.. 

Quan se 'm fongué la quimera 
fou allavors» per las bombas, 
llavors que deyan si en Quim 
tenia un nus à la. gola... 

iQuins afalachs al peixarlo!... 
íQuín tréurel al sol, per fora, 
del bras y d* esquena al vent, 
tot deixondintlo ab tas bromas!. 

Alguns, al sobtarvos, deyan; 
«{Això son marit y molla!...» 
Jo 'Is escoltava... ^y, no sé!. . 
isentia un as pessigoUasl. . 

Ara fos à fer. . 
Ara fos à fer 

Però, ^ahont ets?... ^Cóm la passas?... 
^Ets casada.^.. ^Viuda?... Ó... {morta!. 
Quinz* anys de ferme ab los negres 
tot m* ho han posat é las foscasf... 


Si encara vius; si es que ets lliure; 
sinó refujas d un home, 
passat, mes, no tant pels anys 
com pels roséchs d* alashoras... 

Apressat, que t* ho vull dir... 
Sento que. 'I cor se m' anyora.. 
Y... vell y sol... sense tú, 
dfgam, qui 'Is ulls m' ha de cloure?. 

Ara fos à fer... 
Ara fos à fer 



iQaiDts n* hi baurial.. 

Tant la porrona enlayrà 
lo baladre de Puigreny 
per las íiras de Molla, 
que, trontollant, perdé U seny. 
Y aquesta crida va fer, 
ajegut, y is punys en corn: 
ujOiats!... Marit ó muller 
que '1 jou pretengau desfer, 
obriu r ull, que *us toca i torn!. 
Puig com se sia dictat 
que *s deslliuri à tot casat 
si é Roma, penedit, và, 
si à n' algú '1 parió desplau, 
qu* aparihi *1 fato... y aul... 

iOh...s£l... iOh...llà!... 
i arri, tatàl...» 

— -|Je... je... je!... {Quina gatzara!. 
^Quín tàbach vos ha picat^.. 
^Qué *1 riu s' es eixit de mare?... 
^Qué terratrema i poblat?... 
Ni al só de la gralla é plassa, 
ni 1 torb ab llur remolí 
capgirellan ab mes trassa; 
^qué pot ser s' ha extés la passa 


de Sant Vfcto/1 ballarí?... 
Tot just enllesto la crida 
Y, com si *Is hes dat sa dida 
fos argent-viu é mamà, 
ja tot lo poble fresseja, 
y frisa, y buíl, y cspingucja: 

lOh... síl... joh.. llél... 
iArri, tatél... 

Eoíitats del pà de casa 
glateíxen pe '1 del vehinat. 
Vol cambíar de cénia V ase!... 
Lo gurmant vol mudà '1 plat!... 
Aducb sobta maravella 
la crida ha obrat en la gent; 
cego hi ha que *s veu V orella; 
coix mes inquiet qu^ una abella; 
sort que pessigollas sent!.., 
Descoblats marits y mollas 
la vila rondan à collas, 
uns enlU, altres ensé : 
desitjant' que toquin «diana» 
per cridé M ruch que s' agrana: 

iOh... sí!... ioh...llà! .. 
jArri, taté!... 

íQuín xibarril... ^Qué s* alocan.^.. 
{Ja *s coneix que farà vent!... 
— ^'Hont van?... — A Roma, que tocan 
lo seny del penediment!...— 

Y s' ompla la carretera... 

Y pujan los alarits... 

Y s' alsa la polsaguera... 

Y Uú U sol per la cinglera, 
escaldant als penedits... 

Y entre U faràm del que bregan, 
cauhen, topan ó *s masegan 
per tal formiguer humà, 

los ruchs, impenitents, braman, 
escarnint las veus que claman: 
jOh... síl... ioh... llà!... 
(Arri, tatàl... 


Ai girar per la Sagrera 
aixís los repta '1 rector: 
cper vostra totza fal•lera 
tan es que sonin com nó. 
Eterns esclaus del pecat, 
^qué guanyareu ab la brata?... 
Serà *1 gelós mal pensat; 
cap-vert lo desenfeynat; 
un cor de suro la ingrata. 
Joguinas de la passió, 
sempre '1 roséch d' un corcó» 
vostra joya agreujarà... 
Diu: — Y '1 formiguer, en tant, 
s* esgargamella udolant: 

jOh. .sí!.,, ioh... Uà!... 
i Arri, tatà!.., 

— Prou be 'I mossèn vos ho xafa!... 

i Si no hi podreu viure en pau!... 

Tot lo del tros vos embafa... 

íSoIs lo vedat vos complau!... 

Son al comens de 1* anada 

y ja ni '1 batlle hi pot res!... 

Tres ronda n à la Pigada, 

per lo garrell rebutjada, 

y ella, clar!... no hi troba *1 pésl... 

Sí aixís ja va U tripijoch, 

quan més s' embulli '1 munyoch, 

^-quí r embolich desferé?... 

Y encegats ab sa follia, 
reprenent de nou, fent via: 

iOh... sí!... joh... llà!... 
ijArri, tatà!... 

Dit y fet!... Al se' à la plana 

ja s* esgarria '1 convoy. 

Úns diuhen: «jCau foch, carana!...» 

Altres: a-jM' afogo, renoy!...» 

Y tots, ilur escó esguardant, 
ja Ms sembla Roma tan lluny, 
que, garlant y bogejant, 
tant s* hi entretenen y tant, 


que '1 Batlle ja Is clou lo puny. 
«Per arrivar amatent 
al toch de penediment. — 
Diu: —No es aixís com se va!... 
Y menant enrera al ruch, 
esclata, seguit pe *l buch: 

iOh...sí...!ioh... llàl... 
i Arri, tatà!... 

Calla *1 nunci de Puigreny; 
s' adressa; palpa, y sobtat, 
«^Hónt ets? .. — diu ab tó reny.— 
jSió!... ;tú també t* has tocat?. .» 
Frégas los ulls, y é la espona 
del llit, ajeguda veu 
é sa muller, pobrissona!... 
Que per vctllarli la mona 
la nit ha passat en creu!... 
Conmós, ensemps que sorprès, 
sospitant que M somni ha entès, 
un ferm abrés li vol dà; 
mes ella , desconcertada^ 
li diu, desfent 1* abrassada: 

iOh...sí!... ioh... Ilé! .. 
I Arri, tatà!... 




Regina Cathalonice: ora pro nobis. 
lavocació nova pera la lletania deU 


Puig lo poble que 'us invoca 
sempre treva en Vos pietat: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

Mil anys fa que nostra Pàtria, 
feta escUua dels alarbs, 
per les mans del compte Guifré 
ens la vàreu retornar. 

Avuy, donchs, que 'ns 1* engrillonan 
altra volta *ls castellans: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

D* eix dosser de la montanya 
del Fresser y '1 Ter orlat 
nostra gent vejereu créixer 
com riuhada vers la mar. 

Are que 'ns volen minvaria 
d* injusticia ab greus dictats: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 


Si per Vos los nostres Comptes 
n* eran fills enamorats, 
per nosaltres foren pares, 
pares, oy, ben anyorats. 

Avuy que d* ells ne som órfens 
iquí 'Is pogués ressucitar! 
Regina de Catalunya, 
toméunos la llibertat. 

Ells alsaren vostre temple, 
ells bastiren nostres llars, 
drets y usatges per pujaries 
nos los varen respectar. 

Avuy que 'ns los enderrocan 
llevantnos lo Dret sagrat: 
Regina de Catalunya, 
tornéunos la llibertat. 

Pera un poble '1 Dret es vida, 
r homicidi greu pecat: 
Qui trau dret y vida à un poble 
peca envers V Esperit-Sant. 

Avuy que *1 Dret nos colltorsan 
com si fos un criminal: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

Catalans y aragonesos 
varen viure tres cents anys 
avinguts com gent honrada, 
ben units com bons germans. 

Avuy donchs, puig que Castella 
no sab viure en germandat: 
Regina de Catalunya, 
tornéunos la llibertat. 

|Rey En Jaume, rey En Jaume, 
y també tú 'N Pere '1 Gran, 
quin neguit y quin desfici 
dins la tomba heu de passar! 

Are, donchs, que é sa íillada 
no *ns poden allargà '1 bras: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 


Quan lo Rey Martí ml^ría 
sa nissaga s' estroncà; 
sa cadira en presentalla 
à la Seu varen portar. 

Are qu^ en recort s* hi assenta 
vostre fill en magestat: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

La corona d* Isabela 
quan s* unf ab la d^ En Ferran 
tant se val—deya la una, 
r altra deya— Tant se val. 

Are que 'ns han fos la nostra 
trencantnos tot lo pactat: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

;Vàlgans Deu! si n' ha patides 
eixa terra de maldats: 
iValgans Deu! si n* ha portades 
lo ponent de tempestats. 

Are que *ns du la darrera 
Que 'ns mancava per íinar. 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

Pobra Pàtria: tot li han presa, 
res li queda del passat, 
r esma y tot li han capgirada 
perquè no 's sàpia queixar. 

Ara que havem d^ enterraria 
si un miracle vos no obrau: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

(2om Polònia y com 1* Irlanda 
som un poble esclavisat. 
{Sants del cel, fills d* eixa terra, 
amparéunos, si vos plau! 
Y Vos, Verge Sobirana, 
corredemptríu dels esclaus, 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 




Puig lo poble que *us invoca 
sempre trova en Vos pietat: 
Regina de Catalunya, 
tornàunos la llibertat. 

II de Mars de i88ò. 



glésies DE St. Pere de Tarrassa, de D Joseph Puig 
y Cadafalch. 






Sortint de ]a ciutat de Tarrassa passem un pont extés 
sobre 1' avench obert durant segles pel torrent de Vall-para- 
dís y arribem é una llenca de terra que respectaren les ay- 
gues, centre pot ser de la antiga acròpolis d' Egara, y que 
avuy guarda restes preuhats pera la historia del art monu- 
mental de nostra Catalunya. 

Traspassem lo marxapeu d' un portal sobremontat de 
gòtica creu y entrem à una plasseta al mitj de la que s' axeca 
la pedra del terme antiga. 

Una església à un costat ensenya sa romànica portalada: 
es la parròquia de St. Pere de Tarrassa, vila crescuda sobre 
les runes de V antiga Egara; à V altre banda un barri dona 
entrada à un tancat ahont mostran sa rònega fatxa altres dues 
esglésies, Sant Miquel y Sta. Maria, mitj colgades pel ter- 
rer d^ un cementiri que inflan cada jorn les despulles que 
abundosament li regala la mort y confoses ab modernes cons- 


truccions, no menys rònegues, que donan al llocb aquella 
extranya poesia dels cementiris dels vilatges, ahont sempre 
s' ajermanan les despulles del home ab les de ses obres anti- 
gues que s* enrunan. 

L' excursionista que hi entra, al trovarse voltat de lo que 
bastiren antigues nissagues, ombrejat pel místich xiprer y lo 
llorer de la glòria que s* alimenta, per sort malestruga, de 
•les cendres de la glòria humana; trepitjant la somoguda terra 
del fossar; contemplant los colrats frontispicis dels monu- 
ments; lo que entra en son humit racer y veu sa volta íexuga 
* reposant sobre robustos murs, y devalla a la cripta fosca de 
la església de St. Miquel, ahont lo guia li contarà les angu- 
nies de cent martres que s^ hi arreceraren fugint de la desteta 
persecució fentli sentir quelcom del espectacle de les cate- 
cumbes; se sent possehit d' aquella mena de sentiment, bac- 
reja d' amor al present y anyoransa de V avior, que fà que 
r ànima s* hi trobi be entre les despulles dels segles que han 

Per amor à exes ruines antigues, per amor à la fé dels 
avis y à la pàtria catalana, escrivim aquexes notes arquitec- 
tòniques sobre les esglésies de 3t! Pere, St. Miquel y Sta. 
Maria axecades demunt de les ruines de la catedral d' Egara. 

Intentem en elles estudiar lo que resta de la catedral ega- 
resa, cercar lo que hi basti en lo segle ix la influencia franca, 
lo que s* hi reconstruhí en lo segle xi y, comparant exes 
diverses construccions, entrevéurer quelcom dels origetis y 
desenrotllo de V arquitectura romànica en nostra pàtria cata- 
lana, portant axis una pedreta à la historia de nostre art 

La invasió dels pobles bàrbres en lo mon llati fou cnusa* 
de cambis socials trascendentalissims. Les onades de vàn- 
dals, suevos y alans, verdader ramat de salvatges als que 
seguian la fam y la pesta, ensemps que dexavan sembrat lo 
camí que feyan d* enderrochs d' antichs monutn^nts ahont 
havia desplegat son luxo V art romà, destruhian també la 
manera de ser social del mon antich. 

Ells prepararen la terra pera noves institucions, sembra- 
des de temps desde U Calvari, més que necessitavan que un 
fet providencial vingués à xercolarla, pera que, brotant y 
crexent ufanoses, poguessen donar en lo pervindre abundós 
explet decivilisació. 

Lo poble vissigoth debia acabar la obra en nostra Cata- 
lunya, y si be Roma conservà durant anys son nominal im- 
perí sobre nosaltres, no *s pot negar que'l paganisme, al baxar 
à la tomba, se n* endugué les institucions ab ell nascudes 
pera dexar que les que novament esclatavan tornessen à fer 
cercolar la sanch en les venes escolades del mon civilisat. 

Tot havia de cambiar: lleys, ciències, llenguatje, costums, 
arts y gobern, perquè havia cambiat lo més fonamental de la 
societat: la religió. A sa influencia debia transformarse 1' estil 
arquitectónich pera expressar nous ideals; modificarse lo plan 
dels edificis pera adaptarse à necessitats noves; cambiar lo sis- 
tema constructiu pera engendrar una nova arquitectura. 

Una d* exes institucions que en lo domini goth prengué 
volada, fou la del episcopat, que, de pastor del ramat que 
delmavan sovint les persecucions, com fou en temps del Im- 
peri, passi & assentarse al costat del monarca, en los Concilis 


toledans, pera decidir en les més altes qüestions del gobern 
del Estat. 

A exa institució se degué la importància en aquells jorns 
de la església egaresa y del temple migrat que U romà muni- 
cipi bastí en lo recés del locum sacrum (i) aprofitant les co- 
lumnes y entaulaments, los marbres y carreus de les cons- 
truccions hont s' hi adorava la matèria divinisada. 

Gran degué ser lo nombre de faels que en ella *s congre- 
gaven quan en 450 meresqué ser elegida per Nundinari, 
bisbe de Barcelona, per cap d^ un nou bisbat. «Aquest prelat 
preferint la facilitat del aliment espiritual de sos feligresos, 
diu lo P. Risco, é la extensió de sa autoritat y jurisdicció, y 
desitjant conexer mellor à ses ovelles visitantles personal- 
ment, sens r impediment de la distancia dels pobles en les 
diócessis massa grans, volgué reduhir la seva establint altre 

(i) Es axó una conjetura que la fà verosfmil lo trobarse en les 
actuals esglésies de St. Pere de Tarrassa làpides, columnes, frisos y 
carreus que portan la senyal de la qua d' oronella que Ms unia, d* 
induptable procedència romana. Estudiarem després les canyes y 
capitells que 's troban en la església de St. Miquel, debent fer notar 
ara tant sols lo iris adornat ab elegants volutes de fulles d' acanthus 
que *s troba en un dels brancals de la de Sta. Maria, ornamentació 
freqüentment usada en les construccions de Roma. En exa esglé- 
sia son de veurer dues làpides dedicades respectivament à Adrià y 
à L. Granius duumvir d^ Egara (Hübner. Corpus inscripcionum lati- 
narurti; núm. 4494 y 4493.) Aprop d' cxes esglésies fou trobada 
també per la Associació d' excursions catalana la de Titinia Basto- 
gauninis estudiada pel P. Fita (Anuari de 1881.) En les matexes se 
troban trossos de marbre jaspejat en los grahons del presbiteri sens 
contar lo sens nombre de carreus empleats en les lligades qual pro- 
cedència romana no pot duptarse. Es també romà lo bany que 
serveix de pila baptismal en la església de St. Pere. 

La costum de colocar lo temple cristià en lo lloch hont fou lo 
temple idòlatra es molt comuna en orient y en occident. La situació 
topogràfica de la major part de nostres catedrals ve à comfirmarho 
com succehí en Barcelona abla antiga basílica de Sta. Creu colocada 
al costat matex dels pórtichs del temple anomenat d* Hércul. Vé à 
comprobarho lo fet de trobarse casi eempre en lo recés de nostres 
esglésies les ares romanes com es de veurer en Caldas de Montbuy, 
Mataró, etc, etc. 


bisbat, previ consentiment der metropolità de Tarragona y 
dels bisbes co-provincials.» (i) 

La església d' Egara, consagrada al apòstol St. Pere, se 
vejé llavors honrada ab la sagrada càtedra ahont se assenta- 
ren desde lo virtuós Ireneo, tot 1' estol de prelats que en 
aquell temps de liuyta sapigueren guiar als faels per entre *ls 
esculls del error y de la heretgia. 

Pera demostració d' axó basta citar la carta que Ms bisbes 
de la província eclesiàstica de Tarragona escrigueren al St. 
Pare Hilari (2) ahont diuhen que '1 sant bisbe Nundinari 
«havia nombrat à son venerable jermà Ireneo bisbe d^ un 
municipi propi del territori de sa diócessis.» Ara bé ^quin 
podia ser aquet municipi? Lo matex P. Risco en sos erudits 
estudis nos treu de dupte. Desde allavoras lo nom d^ Egara 
apareix en les actes dels concilis. En les del de Tarragona 
celebrat en 5i6 trobem la firma de son successor Nebridi. 
Nebridius in Christi nomine minimus Sacerdotum constitu-- 
tionem sanctorum canonum subscripsi Sanctce Eclesice Ega- 
rensis minister; que axis deu ser llegida y no ab lo nom 
d' Agagrense, com llegí Joan Vaseo, ni deu interpretarse com 
à bisbe de Bigerra en lo Llenguadoch, ni de la sede Agat- 
hense, com feu Ambrós de Morales, perquè les dificultats 
de lectura de lo sobredit còdex venen aclarades per les actes 
de concilis posteriors, com en la del segon de Toledo en que 
'1 bisbe d' Egara firma: Nebridius in Christi nomine nostrce 
Eclesice Egarensis Episcopus... 

Mes tart. fins à últims del sigle vii, la Sede episcopal de 
Sant Pere d* Egara es ocupada sens interrupció. Los noms de 
sos prelats se troban en les actes dels concilis que *s celebran, 
perpetuant axis la memòria de la antigua Església que estu- 

^'Çap dupte sobre M lloch d' Espanya ahont s' axecà la ca- 
tedral d' Egara?^Lo document que s^ atribuheix à Wamba so- 
bre la divisió dels bisbats senyala Ms limits de la Sede egaresa 
de la següent manera: Egara hoc teneat; de Bordel usque 

(1) P. M. Fr. M. Risco, Espana sagrada, vol. xlii, tractat 79, 
cap. segon. 

(2) Apèndix al vol. xxv de la Espana sagrada del P. M. Flores. 


Paladeïa; de Montesa usque Portellam; y comparant exos lí- 
mits ab los que senyala als bisbats de Barcelona, Girona y 
Tortosa, se deduhex que exa Egara està situada entre dites 
ciutats. Mes per axó no ha faltat qui, confós pels errors dels 
copistas dels códices, ha cregut trobaria en Exea de los Ca- 
balleros, à la vora de Zaragoza. Una de les làpides romanes 
trobada en la església de Santa Maria de Tarrassa, ahont se 
llegeix perfectament lo nom del il-lustre Municipi, y les es- 
critures antigues referents é fundacions de la etat mitja pOsan 
fora de dupte la qtiestió. 

Lo P. Risco, à qui seguim en tot aquex article preli- 
minar, y abans qu' ell Esteva Balusio de Tudela en una dis- 
sertació que dirigí à Felip Labbé, escrita en i663, ho dexa- 
ren completament probat. (i) «En una escritura, diuhen, que 
existeix encara en lo Monàstir de* Santa Maria qu* està à la 
vora de Tarrassa, 's diu que en 1' any 1096 arribà '1 bisbe de 
Barcelona anomenat Folch, à instància de Gerbert Uch y sa 
muller Leigarda, al lloch de Sorvet en lo terme de Tarrassa, 
y que consagrà V església de Sant Martí, de la qual se diu qu* 
estava dintre '1 terme de Sant Pere àt Egara à qual jurisdicció 
havia pertenescut desde temps antich la dita església de Sant 
Martí» (2). 

«En r apèndix de la Marca Hispànica núm. CCCXLVI 
se llegeix altre document, tret del arxiu del priorat de Santa 
Maria de Tarrassa, en lo que 's determina ab tota la claretat 
que pot desitjarse, lo lloch d* Egara y sa Sede. Fà referència à 
que lo venerable bisbe de Barcelona Ramon Guillem acom- 
panyat d' alguns canonjes, clergues, gran multitut de poble y 
nobles guerrers, anà à consagrar la església de Santa Maria de 

(i) Pot Uegirsc en la Historia de Tarrassa de Joseph Ventalló, 
pég 6, 1886. 

(2) Diu axis: Atvenit Dominus Fulco venerandus Barchinonen- 
sis Episcopus Terratiam in locum vocatum antiquitus Sorvet stipa- 
tus jam dictae Sedis canonicorum Colegio. Consacravit in prs&dicto 
loco Eclesiam in honorem Sancti Martini à praedictis habitatoribus 
fundatam in Episcopatu Barchinonensis infra términos S. Petri 
Egarensis Eclesía cui ipsa Eclesise ab antiquo tempore erat súbdita 
salvo in omnibus jure Egarensis Eclesia. 


Tarrassa, en lo comptat de Barcelona, junta la església parro- 
quial de Sant Pere, en io lloch ahont en lo temps vell hi hagué 
la catedral d' Egara» (i). 

Mes cites podriam aduhir estrayentles dels escrits citats y 
de les que porta en Pujades. (2) Mes pera nostre objecte queda 
suficientment demostrat que, en lo lloch ahont hi ha actual- 
ment les tres esglésies de Sant Pere de Tarrassa, s' axecà un 
jorn en la època visigòtica, à la meyiat del sigle v, V antiga 
catedral de temps desaparescuda, mes qual nom ha arribat 
fins é nostres dias en làpides y documents, y en la tradició del 

Sa importància, durant los anys que existí, la demostra, é 
mes de la constant assistència de sos bisbes als concilis llavors 
celebrats, lo haver tingut V honor de reunir dintre sos murs, 
en 614, tercer del Vegnat de Sisebut, lo mes escuUit dels pre- 
lats que regiren les diócessis d' Espanya, pera firmar les actes 
del celebrat en Huesca en V any 398 establint regles pera la 
vida y'honesiitai dels preberes y clergues d' ordre inferior. 

Fins aquí los precedents necessaris pera nostre objecte.* 

Anem ara à investigar formes arquitectòniques y à compa- 
rar elements artístichs Entenem qu* en ells hi ha escrita, en 
lletres pot ser encara no ben desxifrades, la crònica de la 
marxa social de les èpoques passades. Elles, que son resultat 
de lo més íntim del cor del home, sinteiisan ses costums, sos 
ideals, sa rassa y en geroglífichs nos contan lo que no 'ns po- 
den dir les cròniques ni les histories antigues. Si la ciència ha 
pogut llegir en la seca closca, trobada en lo fons de la cova 
prehistòrica, lo que foren les nissagues abans desconegudes; 
si niedint estatures y anguls facials, fent inventari del color y 
la fatxa dels individuos y anotant ses preocupacions, ses ron- 
dalles, tradicions y costums s* ha tret pera la historia lo que 
havian callat pergamins y làpides; si de V anàlisis de la pa- 
raiila n^ ha sortit T arbre geneològich de la humanitat, ^qué 

(1) Comitatu barchinonensi -in termino Tarratias, juxta 
Eclesiam Parroquialem S. Petri in loco eodem ubi antiquitus Ega* 
rensis Sedes erat con structa. . 

(2) Crònica de Catalunya, cip. L; llibre XIV; cap. XXXIII 
y LIV. 


no sortirà, quan inventariades les formes artístiques, agrupa- 
des per èpoques y regions, deduhides les Ileys queies regexen 
y coneguda la historia de la evolució del sentiment se pu^a 
trobar lo que lliga la rassa, les creencies, les idees, la educa- 
ció, lo clima y lo terrer, ab la concepció de la obra artística? 

Anem à estudiar, entrant en nostre concret punt de vista, 
les esglésies de Sant Pere de Tarrassa. 


^Qué *n resta de la antiga església vissigótica d' Egara? 

Per contestar é exa pregunta hem de precisar qué fou Tart 
que '1 poble ghot desenrrotUà en nostra Catalunya, quina sa 
teoria, si la tingué, y quines ses formes artistiques. Problema 
es aquest discutit per arqueólechs y arquitectes y quals opi- 
nions debém nosaltres exposar pera axecar la nostra demunt 
segurs fonaments respecte lo que queda de Sant Pere d' Egara. 

Los escriptors d* aquell temps, per sort del art ja acabat en 
nostre pais, en que V arquitectura debia subjectarse é les regles 
sòbradament migrades y raquitiques dels que é sa manera in- 
terpretavan les ensenyanses trameses per en Vitruvi, anome- 
naren despreciativament gòtiques totes les obres que no s' 
adaptavan à llur estètica exclussivista, desde *1 barbre capitell 
del segle v, extrafçt de les obres romanes, fins à la flamejant 
arcada de principis del segle xvi, extranya nomenclatura con- 
servada encara en lo llengatje artistich d* algunes terres que 
indica no més que la falta completa d' investigació sobre í' art 
de la etat mitja. 

Al costat d^ aquest amplissim criteri que confon èpoques 
tant separades, hi ha qui, com Jovellanos (i), considera vuyda 
pera la historia de la arquitectura aquella època, negant la 
possibilitat de conexer sa fesomia; no mancant per sort qui, 
regirant cròniques y estudiant monuments, ha sentat sos ca- 
ràcters, procurant enllassar la època romana ab les obres ja 
mes conegudes dels segles ix y x que existexen en Asturias, 

(i) Elogio de D. Ventura Rodríguez. 


Ambrós de Morales (i) havia fet notar ja la semblansa ab 
aquestos dels monuments vissigoths que tingué ocasió de veu- 
rer y arribà fins à alabar «sos riquíssims marbres y rutilants 
jaspiis;» mes seguint l' istil dels historiayresdeson temps, sens 
entrar en la crítica artística dels matexos. D. Joan Miquel de 
Inclan Valdés (2) senyalà alguns monuments com actualment 
existents citats casi tots avans per en Cean Bermúdez (3) apo- 
yantse en la autoritat del P. Yepes. 

D. Manuel d' Assas ha sigut qui ha sentat los caràcters ar- 
tístichs d* aquesta arquitectura (4) classificant los elements de 
tal procedència existents en Toledo, distingintlos dels mes 
antichs y dels posteriors, preparant axis lo camí pera que lo 
docte arquitecte D. Joseph Caveda (5), ab erudita y sòlida ar- 
gumentació, pogués entreveurer quelcom de lo que foren aque- 
lles obres, admirades pels alarbs, exagerades pot ser, mes 
qual importància arqueològica no 's pot desconexer. De pro- 
cedencia llatina, influïda per Bissansi, modificada per la igno- 
rància del temps, la presenta no com un tipo original d' aquell 
poble sinó com à transició al art romànich de les esglésies d 
Asturias dels segles ix y x. 

Lo senyor Assas creyent també, com en Caveda, en la no 
existència d' edificis sencers d' aquella època y buscant per 
semblants procediments los caràcters de sa arquitectura, ha 
anat mes enllà, sentani en erudits articles la existència de dos 
istils: un llatí pur y V altre llatí bisantí, essent aquest últim 
peculiar de nostre península (6). 

Los que han seguit verificant estudis sobre 'Is monuments 
d' aquests segles han repetit y confirmat lo sentat per aquestos 
doctes arquitectes (7). De conformitat ab ells en lo conjunt, 

(i) Crònica general de Èspaíía, iSyS. 

(2) Apuntes para la historia de la arquitectura i883, n.^ 54y 53. 

(3) Noticia de los arquitectos y de la arquitectura de Espa- 
iía, 1829. 

(4) Àlbum artístico de Toledo, 1848. 

(5) Ensayo histórico sobre los diversos generós de arquitectura 
empleados en Espaha, 1849. 

(6) Nociones fisionómico-históricas de la arquitectura en Es- 
paiía, Semanario pintoresco espahol, 1857. 

(7) Pot consultarse les següents obres: Joseph Amador de los 


anétn à resumir ses doctrines per alguns devegades exagera- 
des, redubintles à tessis concretes que procufarém demostrar. 
De son esclariment sortirà ab tota claretat qué es lo que 'n 
resta d' aquesta època en les esglésies de Tarrassa. 

L' arquitectura vissigóthica representa la transició del art 
romà al romànich d' Asturias dels segles ix y x; es en lo con- 
junt T art de les últimes èpoques de Roma modificat per la 
ignorància del poble goth, cambiats en algunes regions sos 
detalls per la influencia bissantina. 

Posada en dubte es, com hem dit^ per distingits arqueó 
lechs la actual existència de edifícis vissigoths en Espanya; 
rodonament ho afirmaren en Jovellanos y desprès en Caveda, 
y la veritat es que la major part dels que se 'Is hi han atribuit 
presentan formes, cotr\ los archs de ferradura, que no sens 
objeccions, à pesar dels arguments d' en Madrazo, pot sen- 
tarse que haguessen sigut ja atmesos en nostra arquitectura 
llatina avans del segle viii. No n* hi ha prou d' una lépida que 
recordi un rey goth fundador, ni de la autoritat d* un cronista 
que ha regirat arxius, ni de la tradició seguida llarchs anys; 
es necessari la semblansa de ses formes ab les que al mateix 
temps bastian los pobles subjectes à anàlogues influencies. Es 
necessari que totes elles tíngan explicació satisfactòria en les 
lleys may fallides de la historia del art monumental. ^Quantes 
voltes una làpida no 's serva d' una construcció al altre? ^Quí 
assegura que sucessives reconstruccions no hajan cambiat'sa 
extructura pera que, per un sol document epigràfích, pogàm 
deduhir la època d* un monument, quan axó porta no 'ben 
fundades innovacions en les lleys artístiques? 

Mes per axó no hem de considerar, com en Jovellanos, que 
aquexa època siga buyda per V art, sens que, per cap medi, 
puga aquest buyt ompiirse. Per sort nos restan monuments d^ 
època posterior produhits per una nacionalitat que conservà 
durant anys les costums gòtiques, que's considerà com succes- 

Rios: El arte latino bi^antino y las Coronas de Guarrajar 1861; — 
Violler-le-Duc: Entretiens sur C Architecture, 1 863, vol. !.•', estu- 
di VI;— Joan de Deu Rada y Delgado; Monografia sobre la basílica 
de Sant Joan Bta. en lo lloch de Baúos de Cerrato, publicada en lo 
«Museo artfstico espanoU vol. I, y Los monumentos arquitectónicos 
de Espaüay publicació del ministeri de Foment. 


sora de V antiga monarquia y quals reys s* anomenaren goths 
com los que bastiren los monuments de la època arquitectò- 
nica que 'ns ocupa, com ho fa constar lo monjo d* Albelda es- 
criptor contemporani (i). Tal fou la monarquia asturiana. 

L' arquitectura no 's modifica sinó per evolucions succes- 
sives sens que s* interrompi la liey de continuïtat. Axis es fàcil 
descobrir, en les obres d' una època donada, quines son les 
fonts d* hont han brollat tots los elements que presentan. Lo 
problema es aquí encara més senzill: conexèm una de les 
evolucions del art, V arquitectura del segle ix; conexèm la 
font primera d* ahont ha brollat aquesta arquitectura: T art de 
Roma, y hem de reconstruhir V art de la Espanya gòtica que 
es lo pas, la transició d* una al altre.- 

Que r art de Ro . a fou ahont apre.ngué V arquitectura lo 
poble vissigoth ho demostra senzilla consideració històrica. 
Tenim un poble nòmada, qual casa es un carro, qual propie- 
tat un ramat, qual temple lo lloch ahont clava la sagrada es- 
pasa; que dexa les vores del Euxin pera acampar en les ribes 
del Danubi fronterisses del Imperi romà. Després d' haver 
rebut allí durant anys lo primer barnís de civilisació, empay- 
tat pels Huns entra en lo Imperi, forma part de les legions 
romanes, passejà per la Itàlia, contempla sos monuments, 
aprèn son llengatje, admira sa riquesa y son luxo, enveja sos 
plahers y, quan toca 1' hora d' atravessar les Galies y venir à 
Espanya à fer d' exèrcit del Emperador, quan vè 1 jorn de 
constítuhirse com à monarquia autònoma, no es romà perquè 
conserva en ses venes sancb d* altre rassa, perquè vivint entre 
lluytes y revoltes no capeix aquella civilisació decadent mes 
en lo possible pretent imitar aquell Imperi. Sos lletrats es- 
criuhen en llatí, sos reys se vanagloria n de que ses embaxades 
rajin ab la llenga del Laci, ^còm no habia de ser romà son art 
arquitectònich? Be ho diuhen los preceptes de Cassiodor, mi- 
nistre de Teodorich, manant conservar los restes dels edificis 
romans: columnes, pilastres, entaulaments, ares y làpides que 
abundavan en les ruines de que havia sembrat la Espanya la 
torrentada de Vàndals, Suevos, Alans y Silingos en aquells 
jorns de desgracia (2). 

(i) Caveda; obra citada, cap. III y IV. 
(2) Caveda, obra citada, cap. III. 


Axis, lo plan de ses esglésies fou lo de la bassílica roma- 
na, ab son absis ara quadrangular, com en la d* Herculanum, 
ara semicircolar com en lo de la bassílica Uipia de Roma, ab 
ses columnes sobremontades de les impostes llatines; ab ses 
finestres semicircolars; ara cobertes ab sostre, ara ab volta de 
canó. Tals principis degueren seguir los arquitectes vissigoths, 
com lo§ seguiren, en quant sa ignorància ho permetia, los del 
poble franch, com los pobladors nous de la vella Itàlia. Era 
la marxa general del art, y totes les rasses, variant dintre una 
unitat, lo transformaren caminant per continuades evolucions. 
Lo caràcter de les formes à que vingueren à pacar ensenya lo 
camí seguit en la transformació. 

La influencia de Bissanci en lo conjunt es nula. La cúpula 
ab petxines, estradossada esféricament ó en forma piramidal, 
no rompé la horisontal de sos edificis. Un dels més antichs 
assaigs que 's feu en Occident d' aquex element arquitectónich 
es, segons en Viollei-le-Duc (i), la de Sant Ferreol, en la isla 
de Sant Honorat, construhida probablement en lo segle vii ó 
VIII, mes ex invent no arribà al poble vissigptb, com no arribà 
à sa imitadora la arquitectura asturiana del segle ix, si fem 
excepció de la avuy desaparescuda, de Sant Miquel de Lino 
de que parla en Morales, com no havia arribat à la majorpart 
de les regions occidentals. Lo conjunt fou, donchs, en 1' art 
vissigoth purament llatí. 

Ara bé, tota la construcció de las esglésies de Tarrassa en 
sa part més antiga se subjecta à la cúpula bissantina. L* absis 
de la església de Sant Pere, los de. la de Sant Miquel, tant lo 
de la superior, com lo de la cripta, se desenrotUan adaptantse 
à aquex element. D' aquí *s deduheix que ni son plan, ni son 
alsat procedexen de l'antiga catedral que hi basti lo poble vis- 
sigoth. Enderrocada en los cataclismes perquè passà nostra Ca- 
talunya, al reconstruiria, se prescindí del antich plan, adop- 
tantsen altre que vingué à satisfer idees avans desconegudes 
seguint les corrents arquitectòniques que à elles s* adaptavan. 
Lo plan y 1' alsat que avuy en restan responen à teories que 
no sapigueren los pobles goth y asturià anterior al segle x» é 
indican noves influencies en lo art català que li donaren propi 
caràcter dintre *ls coetanis d* ensà dels Pirineus. 

(i) Dictionoaire raisonné de T Architecture française du xi au 
XVI sièclc.— Coupole. 


Passem à estudiar com forjà los detalls dels edificis T ar- 
quitectura vissigótica. Los enderrochs de Sant Pere d* Egara, 
aprofitats en les construccions posteriors, vindran à confirmar 
lo que les cròniques y documents nos diuhen de la vella cate- 
dral, contantnos ensemps lo caràcter dels detalls artístichs de 
nostres edificis anteriors al segle viii. 

Hem citat ja lo decret de Cassiodor manant conservar los 
restes dels edificis romans per emplearlosen los que novament 
s'erigissen» y afegirem ara que en los segles de decadència fou 
general exa costum. En Santa Sofia de Constantinopla. en 
les bassíliques de Roma, en la matexa Aljama de Córdoba la 
trobaríam repetida y, sens mourens de Catalunya, veurem 
com los elements romans, servats en les esglésies, arriban fins 
à nosaltres pera contarnos la decadència à que arribà V art 
que 's vejé obligat à recórrer als elements antichs no sabent 
inventar ni executar una ornamentació més adequada. 

Conservats de la catedral vissigótica, empleats després en 
altres construccions, restan encara los elements romans que 
hem citat al comensar nostre estudi, y, entre 'Is més notables, 
los capitells y canyes de la església de Sant Miquel. 

Lloch es aquest d* estudiarlos, y de sa comparació ab los 
elements vissigoths semblants que hi trobarem, deduhir com 
les< formes romanes se tornaren barbres en mans dels escultors 
del Nort, com se transformaren los capitells fentlos sobremon- 
tar d' elements nous que havian de perpetuarse cambiats pera 
donar caràcter à nostre istil romànlcb. 

Lo capitell corinti fou en Roma lo que en Grècia havia 


sfgot lo capitell dórich. La elegant echina espressà tot lo que 
fou lO poble grech. A les fastuoses fulles d^ achantus, als flexi- 
bles rínxols, à les delicades volutes, à les luxoses estrelles es- 
tava destinat expressar la pompa del Imperi que dominà al 

Les rasses barbres que volgueren imitarlo colocaren en ses 
obres los que trobavan en les runes dels antichs temples, ó ja 
sos escultors s' atrevían temerosament à imitarlos, transfor- 
mant després, sens voler, son esperit íins à engendrar formes 

Lès tres evolucions se troban en la església de Sant Miquel 
de Tarrassa. Romans son los dos capitells de pilastra que 
aguantan los ànguls del cimbori inmediats al absis y los dos 
de columna que tenen rompudes llurs fulles d^ achantus in- 
feriors pera avenirse al estret diàmetre de les canyes que so- 
bremuntan. Vissigoths, imitació del capitell corinti, son los 
que aguantan lo centre de les cares de llevant y ponent. Vls- 
sígoths derivats del antich compost, cisellats ab barbre lliber- 
tat y oblidada la forma clàssica que pretenen imitar, son los 
colocats en los ànguls propers à V antiga entrada à ponent del 

Lo estl•ldi dels mateixos demostrarà nostra afirmació. 

Comprenguem la idea que lo escultor romà vol espressar 
en lo capitell corinti; recordem la bella tradició que trameté 
en Vitrubi al voler fer sentir la idea que, en la concepció de 
tal forma arquitectònica, debia tenir present lo arquitecte de 
son temps Aquell cistellet que guardava les joguines de la 
hermosa filla de Chorinte, morta al dexar les ilusions de la 
infantesa y entregarse en esposalles à son gentil aymador^ re- 
cobert per les fulles d' achantus avivades ab la sava xuclada 
de son sepulcre, no les oblidava V escultor al imprimir en la 
pedra tota la poesia de la imaginació grega. Lo tambor del ca- 
pitell recordant lo cistellet de la faula; V abach recordant la 
Ueujera teulada que axaplugava les joguines; les fulles d' 
achantus doblegantse flexibles à son entorn, los rínxols, cau- 
licols y estrelles torsats sota la volada del abach, se mostran 
en les variades formes que la imaginació del Laci sapigué do- 
nar à aquex element arquitectónich. Quan la escarpra co- 
mensava à esboscassar la forma en lo carreu, quan lo cisell 
perfilava cada un dels elements, no s' oblidava la idea, y en 


los capitells de columna corintia, trossejats per ma ignorant, 
de Sant Mi^quel de Tarrassa; en ses formes, no acabades en- 
cara, s' hi veu tot r esperit del art clàssich. L' abach cobreix 
tot lo tambor del capitell, cilíndrich primer, prenent en sa 
part superior suau forma acampanada; lo tros ahont s' ha de 
destacar la estrella, que embellí tant V art de Roma, se mani- 
festa resolt; los caulícols surten de la pedra; les volutes mos- 
tran decididament sa forma en hèlix, y les fulles ensenyan les 
dues parts de la làmina que separa lo nervi central. ^ 

Exos matexos elements; la rutinària aíició à la simetria 
del art romà; la estètica aquella que no rahonava la ornamen- 
tació; que divorciava les formes decoratives de les constructi- 
ves, los adaptà à les quatre caras del pilar, engendrant los dos 
capitells que adornaren romà edifici, fins que qui no entenia 
de simetries, ni sa ignorància li permetia conèixer rutinàries 
lleys, los colocà pera termenar fexuga y desproporcionada 
canya de columna que debia aguantar la cúpula bisantina de 
la església de Sant Miquel de Tarrassa. 

Que r art vissigoth imità exos elements, ho demostrà lo 
distingit arquitecte D. Lluis Domènech y Montaner en una 
conferencia que donà en lo de Mars de 1874 en la Associació 
catalanista d^ Excursions científiques (• ), ahont mostrà dues 
fotografies de capitells procedents de la catedral de Córdoba, 
r un corinti-romà y V altre imitació complerta, encara que ' 
barbre y mal girbada, del matex. Que '1 primer es de proce- 
dència romana ho demostra lo delicat de son trevall: «format 
d' un sol rengle de fulles d' achantus y sustituhits los cauli- 
cols per fulles y rosetes finíssimes en los ànguls y per rinxols, 
no menys fins, en lo centre», recorda bé les formes diverses 
que prengué aquex element del art romà en los jorns de sa 
decadència. Lo segon «de marbre vermell, panxut, sens cap 
mena d' art ni trassa^ es V únich que porta lo símbol de la 
creu, picat, per befa probablement, y està colocat ab altres 
semblants en la entrada principal de la antiga Mesquita, com 
per escarni y trofeu del temple cristià al qual pertanyería.» 
Era un dels capitells que, segons Ruderich de Toledo y Al- 
Mackar, s^ hi portaren de Tortosa, de Santiago de Galicia y 

(1) L' arquitectura anomenada llatina-bizantina y la mezquita 
de Córdoba.— L• Excursionista, núm. 65. 


de la Metròpoli gòtica, era un reste d' aquell art que admirà 
lo poble invasor que venia de les planes de V Aràbia, V art, 
en fi, que U poble vissigoth formà en Espanya aS les despu- 
lles romanes modificades per la ignorància y decadència de 
son temps. 

Imitació del corinti-romà foren la major part dels capi- 
tells que 's cisellaren llavors en Europa, y ja siga que 'Is mo- 
delos no fossen acabats, com los qu' hem descrit, )a siga que 
r art barruer no permetia més, la major part d' ells presentan 
tan sols la massa general faltanthi los detalls. Axis se'n troban 
à Córdoba, en la catedral; (i) à Toledo, en la capella del Sant 
Christ de la Llum; en lo lloch de Baüos de Cerrato, en la 
basílica de St. Joan Baptista. Tal es la forma que imitaren 
los alarbs en la me:(quita que en lo segle viii bastiren en Cór- 
doba; tal es la en que cisellaren segles després, conservant lo 
conjunt, exuberant ornamentació bizantina; es la íorma de 
nostres capitells dels segles x, xi y xii, dels que aguantan lo 
cimbori de St. Pere de les Puelles, dels de les naus de Santa 
Maria de Ripoll, dels del absis doble de St. Pere de Besalú, 
dels del creuher de Sta. Maria de la matexa vila, es la que 's 
reproduheix en nostres claustres romànichs fins à tramétrerla 
als capitells en forma de plomall de les dues primeres épo-» 
ques del art ojival, interrompentse sols quan en los segles xvi 
y xvii les fulles s' enroscaren en lo capitell pera renaxer poch 
després, ab sa puresa primitiva, com una forma especifica que 
reviu à despit dels segles y de les inoculacions extranyes. 

Ella *s troba en los dos capitells de columna citats del 
monument qu' e;studiém, imitació exacta dels dos romans 
descrits, ab ells fàcils de coníondrer, en que, ab tot y axó, un 
atent examen hi troba lo desconexement del fons artístich 
que vol expressa rsh i y la falta de destresa de la ma del escul- 
tor. La curva de les cares del abach s' endinsa sortint sos ex- 
trems y en son centre la pedra en que ha de cisellarse la 
estrella central, presentant V origen d' aquells tres daus colo- 
cats sota V abach que 's veuhen en los capitells romànichs de 
St. Colgat del Vallés, de la Seu de Girona, de Galligans, etc. 

(i) Vegis: Pere Madrazo, Espana, sus monumentos, etc, volú- 
men de Córdoba.'^Monumentos arquitectónicos de Espana.^^o^a 
de Deu Rada y Delgado: monografia citada. 


La massa ahont la estrella ha de cisellarse es més petita, surt 
sobre 'I tambor, no rompent, com en los romans, la ratlla 
que *1 termina; los caulicols s' enganxan en aquell, temerós lo 
cisell de separarlos; cambian ses proporcions desprenentse los 
rinxols més amunt que en los romans descrits; les volutes son 
espirals gravades en cares planes, no les hèlix romanes que 's 
desiacan atrevides; les fulles se mostran arrodonides sens que 
s* acusin les dues parts en que les divideix lo nervi central. 

L' oblit de r amiga forma no s' hi veu encara; aquest se 
mostra en los dos que anem à descriurer, sostinguts també per 
groixudes canyes, en los ànguls de la entrada tapiada del tem' 
ple. Res hi ha en ells que no vulga ser imitació romana; tots 
los elements del capitell compost s^ hi troban^ mes hi manca 
la proporció, s' hi veu la falta de modelo y la completa deca- 
dència que anava produhint la transició al art de segles pos- 
teriors. Abdós son imitació barbre d' aquell típich capitell 
que engendrà T art romà agermanant les fulles corinties ab 
les volutes jóniques; abdós presentan marcades les volutes 
cobrint los ous jónichs; abdós portan V elegant collaret de 
perles; un rengle de rudimentàries fulles sustituheix en abdós 
les delicades que mostran los capitells compostos de 1' antiga 
Roma, pera venir després en 1' un V astragal y en 1* altre tres 
bocells que 'Is uniren à les canyes. 

La demostració de sa procedència vissigótica nos la dona 
feta la sòlida argumentació ab que D. Manuel d' Assas [i| 
probà que tal era la procedència de semblants elements tro- 
bats en Toledo. Inútil seria aquí entretenirnos, com fa lo 
docte autor que acabem de citar, demostrant que no procede- 
xen del art clàssich. De sobras se veu que V art que 'Is engen- 
drà no es lo que mor consumit per la decadència del bon 
gust, companya de la riquesa y de la exuberància d' orna- 
ments, sinó r art que naix volent imitar models que no com- 
pren. «Tampoch son d' una època posterior al segle vii. direm 
ab lo senyor d' Assas, pera poderlosatribuhiral poble aràbich 
ó als bizantins; no als primers perquè com volgueren ser 
originals, apartantse dels models grechs, donaren als capitells 
una forma exclussivament seva y les fulles ab que 'Is revesti- 
ren eran agudes y picades en les vores ab extremada minu- 

( I ) Àlbum artístico de Toledo. 


ciositat, à la vegada que 'Is rebaxos se distingian pels seus 
clots fondos fentles ressaltar sobre U tambor (i); no als segons, 
perquè, à més de que à dretes volgueren mostrar una orna- 
mentació enterament oriental y al Occident desconeguda, los 
modelaren d' una manera extranya y capritxosa, y en Uoch 
del tambor cilíndrich grech-romé, emplearen altre en forma 
de campana invertida qual part superior semblava massa gran 
en proporció de la inferior més recuUida. (2) 

La manera com se troban en la església de St. Miquel 
comproba nostra afirmació. Les canyes que 'Is aguantan son 
d' un diàmetre molt superior al d'e son astragal, lo que proba 
que exos capitells no foren cisellats pera les canyes que so- 
bremontan; d' ahont se deduheix que foren aprofitats d' una 
construcció anterior à T actual. Ara bé; tenim probes sufi- 
cients, com després direm, pera afirmar que St. Miquel de 
Tarrassa procedeix del segle ix, d' ahont *l)em d'inferir que 
la construcció per la que 's cisellaren tals capitells es al menys 
anterior é aquesta fetxa. Durant lo segle viii res ó casi res 
produheix V art en nostre Catalunya dominada per exèrcits 
extranjers. Nostra terra sufreix les conseqüències de laboriosa 
reconquesta, sos monuments no 's reconstruhexen, ni cisella 
casi res la mé del escultor: d' aquí deduhirém que *ls capitells 
que acabem de descriurer procedexen d' època anterior al 
segle viii y d' aquells jorns en que V arquitectura oblidava ja 
le3 formes clàssiques per engendrar migrades composicions 
pobrement executades, de qual matexa pobresa y llibertat 
havian de sortir les primeres obres del art romànich. La 
semblansa que presentan ab los coetanis francesos é italians 
que transcriuhen en Caumont, (3) en Viollet-le-Duc (4) y en 
Aguicourt (5) coníirman nostra téssis. 

En los capitells que acabem d' estudiar s* observa ja queT 
astragal, aquella motllursí essencialment romana, abandona 
la canya per unirse al capitell j pràctica que seguiren los escul- 
li) Vegis r article: Estudio sobre los capiteles drabes^ publicat 
en lo Museo artístico espanol de antigüedades, vol. V. 

(2) Consultis U art by^antine, per C. Bayet. 

(3) AbécédairS ou Rudiment d*Archéologíe. 

(4) Diccionnaire de TArchitedure. 

(5) Histoire de l'art. 


tors dels segles següents. Costum es aquexa no sempre obser- 
vada pel poble goth, com hem vist en los altres capitells 
descrits y podriam comprobarho sens mourens de nostra Ca- 
talunya, en los de la portada de Sant Pau del Camp de Barce- 
lona y en lo de la Colegiata de Lladó que copia en Pella y 
Forgas (i). Ho esplicariam nosaltres en lo empleo que 'sieu 
sovint de les canyes romanes que portavan cisellada tal mot- 
llura, lo que permetia prescindir d' ella al escultor mentres 
que, quan era precís trevallar la canya per estalviar feyna y 
material, la unia al capitell. 

Extranya historia semblarà aquesta que nota lo que sem- 
bla baladí y minuciós, mes nosaltres creyémque exos cambis 
en los procediments de les arts, exes simplificacions busca- 
des, retratan la decadència social més que les batalles guanya- 
des ó perdudes, més que les gestes de la política de que feren 
dependrer exclusivament la' vida dels pobles los historiayres 
d' altres èpoques. Nosaltres en una pobre motllura volem lle- 
girhi V oblit d' antigues tradicions y la transició à noves èpo- 
ques pausada més contínuament feta. 

De nova manera V artista goth colocà *ls capitells en sa 
bassílica. L' arch adovellat s' introduhí en la arquitectura ro- 
mana sota r entaulament que sostenian les clàssiques colum- 
nes. La transició à la arquitectura en arch axis debia íerse. 
Un jorn una mà atrevida rompé la llinda consagrada per egip- 
ciachs, grechs y romans; V arch trencà la ratlla horisontal y 
pujà demunt V entaulament; lo capitell en lloch de sostenir à 
aquest comcnsà à apoyar à aquell, mes no sens que, com à 
recort d* antigues costums, quedés entre M rasament y Tabach 
quelcom del arquitrau, lo fris y la cornisa, engendrant les im- 
posies de les bassíliques dels últims anys del Imperi. Vé V ar- 
tista goth y esborra com inútils lo fris y V arquitrau, dexant 
tant sols la cornisa, reduhintla ara à una sèrie de bocells, ara 
à un plà mal travallat, dant lloch à exos elements que en 
Sant Miquel de Tarrassa aprofità lo arquitecte del segle ix, 
pera trametrer al esdevenidor la idea dels exagerats abachs 
que, apoyantse sobre les delicades fulles dels capitells, origi- 
naren la típica forma que prengué ex element en lo art ro- 

(1) El Ampurdan, vol. IV. 


Los elements vissigoths trobats en Sant Miquel de Tarrassa 
pertanyen à la escola llatina de les dues que D. Manel d' Assas 
probà que existiren en la Espanya gòtica. Conseqüència pot 
ser es axó de lo arrelada que estigué aquí la dominació ro- 
mana, que feu que Catalunya, fins en plé regnat d' Eurich, 
no dexà de considerarse com à part del Imperi que li doné sa 
parla, ses costums y ses arts; mes no vol dir axó que no arri- 
bés ja llavors fins à nosaltres la influencia del art oriental, in- 
troduhint fins en los detalls los típichs entrellassats, cordes y 
estrelles que donaren caràcter à la ornamentació vissigótica y 
que 's troban en algunes afraus de nostra terra. 

Les estrelles, cordes y entrellassats que ornamentan les im- 
postes de la portada de Sant Pau del Camp de Barcelona, 
semblants à molts fragments ornamentats que 's conservan en 
los museus de Córdoba procedents de les antigues bassíliques, 
com feu notar lo senyor Domènech y Montaner; lo fragment 
en que 's gravà la làpida sepulcral de Xixilona filla de Guifré 
'I pelós que 's conserva en la capella de Nostra Senyora del 
Camí en la Garriga^ que descrigué nostre amich lo senyor Gis- 
pert en la Associació catalanista d' Excursions científícas (i), 
comproban lo que venim dihent. 

Si *ns hi fíxém una mica veurem la evolució que va fent 
r art. Hem notat com V arch pujà demunt de la columna, 
com del entaulament sortí la imposta y d* aquesta Tabach ro- 
ménich; hem fet veurer en un dels capitells de Sant Miquel 
r origen d' aquells tres daus colocats sota 1' abach d' alguns 
capitells del segle xi, y en lo mancament del arch gotb trobem 
també com desaparesqué la euritmia grega pera sortir la 
varietat de capitells y la llibertat de modulació romàni- 

L' art grech colocava un matex ordre en cada frontispici 
y, si alguna volta, com en lo temple d' Egina, li era precís su- 
perposar pisos, la unitat dels ordres no 's rompia. L' art romà 
comensà per superposar distints ordres arquitectónichs y aca- 
bà, quan obligat per la decadència aprofità elements d' altres 
construccions, per prescindir de la igualtat de capitells en un 
matex pis del edifici, com se nota en la bassílica de Sant Pau 

(i) L' excursionista, vol. II, pàg. 483. 


de Roma, mes conservant en lo possible la igualtat de modu- 
lació. L'art vissigotb anà més enllà y aplegà en la bassílica d' 
Egara columnes de mòdul distint^ escursà canyes y trossejà 
capitells introduhint la llibertat en les proporcions de la co- 
lumna que entronisà com à principi de sa teoria nostre art 


La època arquitectònica que bastí la catedral d* Egara aca- 
ba ab la entrada d' aquella barreja heterogénea de fills del de- 
sert que venia à extendrer los dominis del profeta perles terres 
que anys havia mirava ab enveja desde T altre banda del mar. 
En ses excursions eran sovint respectades les ciutats que fran- 
cament los hi obrian les portes, mes no eran escasses les ve- 
gades en que lo temple del Senyor era profanat per la folla 
muliituí, sobre tot per les colles de berebers idólatras y ado- 
radors dels astres, aplech de fanàtichs que formava part del 
exèrcit conqueridor. Los pobles no sempre esperavan ab cal- 
ma la arribada del extranger exèrcit; les emigracions eran fre- 
qüents y lo terratrèmol de tota modificació social dexava sen- 
tirse de sobres en tots los indrets de nostra pàtria. La mort 
del art era sa conseqüència. Lo segle viii, com diu D. An* 
toni Aulestia (i), «fou època de lluytes incessants, ocupant 
successivament lo país alarbs y cristians;, ni 'Is uns ni 'Is altres 
podian dedicarse ab calma al desenrotllament de les arts y é 
alsar edificis suntuosos. Los escasíssims monuments alarbs à 
Catalunya deuhen colocarse posteriorment, y de cristians, sols 
per referència d' antigues escriptures, consta la reconstrucció 
d'algunes esglésies com les de Urgell, y de monastirs entre Ms 
que 's citan los de Banyolas, Arles de Rosselló y Amer. Los 
pobles ja 'n tenian prou ab los vells y fortíssims edificis y bas- 
síliques romanes per lo servey de la relligió y les necessitats 
públiques, y si Us assetjes, los incendis y les destruccions los 
enderrocavan, dexavan les ruines per alsarlos en temps mi- 
ll) Historia de Catalunya, vol. I, 1887. 


llors, preparant axis, inconscientment, materials pera la nova 
forma del art monumental, V istil romànich, que debia exten- 
drers ab la reconquesta.» 

En aquexes convulsions de la pàtria desaparesqué lo mu- 
nicipi romà y la catedral vissigótica; s'^borrà del llengatje del 
poble lo nom d' Egara, que honraren gestes glorioses, y en lo 
lloch ahont s' axecaren preuhats edificis restaren sols pobres 
masies amparades per un castell. Lo feudalisme en sos orígens 
més remots portat per la necessitat d* un època conmoguda. 

Carles lo Calvo, en lo diploma donat en 844 en lo mo* 
nàstir de Sant Sadurní à la vora de Tolosa, en que confirmà 
y amplià los privilegis concedits per Carlemany y Lluis lo 
Piadós à exes terres, al anomenar lo lloch que cobrexen los 
enderrochs d' Egara, no fà esnient de la catedral egaresa com 
los bisbes que firmavan les actes dels concilis, ni de la parrò- 
quia de Sant Pere com los documents d' anys després, sinó 
del castell de Tarrassa: Gothos sive HispanoSy los hi diu, intra 
Barchinonam famosi nominis civitatem vel Tarrasium Caste- 
llum (i). 

Mes poch temps desapareix la església qual gloriosa anti- 
guitat trametian al esdevenidor los preuhats diplomes, y en lo 
matex segle ix trobem altre volta refetes les parets, axecades 
les ares sagrades ahont tornan à elevarse al cel los sacrificis y 
pregaries. «En ï any 874 tenim un testimoni comprobatiu, 
diu lo P. Risco, de que la església d* Egara permanexía com 
à parròquia sufragànea de Barcelona. Se llegeix en les capitu- 
lars de Carles lo Calvo que '1 bisbe de Barcelona anà al palau 
Attiniach y presentantse al sobredit prímpcep li exposà varies 
quexes dels perjudicis que 's feyan contra sos propis drets. 
La segona d' exes quexes fou relativa al territori d' Egara, y 
per ella feu present que un prebere, valentse de la protecció 
d' un magnat anomenat Bayó, é induhit de sa pròpia insolèn- 
cia, usurpava per sí la jurisdicció del castell de Tarrassa que 
pertanyia al bisbe de Barcelona» (2). Desde exa fetxa trobem 
la església de Tarrassa en documents interessants per la histo- 
ria. En 970 r abat Cessàreo proposa la restitució de sa sede 

(i) Pujades, Crònica de Catalunya, cap. V, llib. XI. 

(2) Espana sagrada, vol. XLIL, tract. 79, cap. 3, pàgr.199. 


episcopal y en los anys 979, 991, 997, 1096 fins à 1112 (0,en 
que noves construccions venen à refer les antigues, veyém tra- 
més son nom y junt ab ell la manera de ser de aquells segles 
en lo que contan los vells y polsosos pergamins. 

Tenim probada, donchs, la existència de la església de 
Tarrassa en lo segle ix. Hem vist la escassetat d' edificis axecats 
en lo segle viii y aquestos encara en los recons del Piri- 
neu ó en V alta Catalunya ahont arribaven les armes dels con- 
queridors franchs, no en Tarrassa massa propera à les fronte- 
res dels alarbs. <iQué en resta d* aquestes construccions? Quina 
íou la forma artística y constructiva ab que *s desenrotllaren? 
^Confirma aquesta les conjetures fetes ab los documents his- 

No duptém gens en afirmar que procedexen d' aquexa 
època lo absis de la església de Sant Pere, la part exterior del 
de Santa Maria y la església de Sant Miquel. 

Probém de demostrarho. L' aparell dels murs de les tres, 
igual enterament, format de petits carreus separats per capes 
groxudes de morté, intercalats ab mahons, com los usats en 
les esglésies carlovingies (2), distints dels que en Catalunya 's 
servan en lo portal de Santa Tecla de Tarragona, en Sant Col- 
gat del Vallés, en Sant Benet de Bajes y en Sant Pere de Be- 
salú, suposa igual època arquitectònica y aquesta coeténea de 
la que en Fransa bastí les esglésies de Chavant, de Sant Cris- 
tòfol de Suevres, de Bugles, etc, etc. 

Si axò proba aquest detall constructiu, més y més ho con- 
firma lo examen del plan y abat de Sant Pere y Sant Miquel. 

Axis com al parlar de la època vissigótica hem notat que 
la influencia bissantina se reduhía als detalls sens penetraren 
lo fonamental de la construcció, bé podem afirmar que en lo 
segle IX aquexa arribà en les esglésies de Tarrassa à cambiar 
tot lo sistema arquitectónich, dexant sols que quedés en los 
detalls r art que havia nascut en Roma y que desde allavors 
devia sols conservarse enmaridat ab la arquitectura de Bis- 

£n les obres que ^ns ocupan aquest maridatje no s' ha ve- 

(1) Risco: Obra citada.— Pujades: Obra citada.— Ventalló: Obra 

(2) Caumont: Obra citada. Architecture religiense, 1886. 


riScat. En arquitectura comensan sempre les transformacions 
volent imitar objectes artístichs vinguts d' altres terres, y alia- 
vors cambian los detalls arquitectónicbs, com bem vist en la 
època dels gotbs; després se pretén imitar los monuments es- 
trangers seguint exactament sa forma artística, y llavors se mo- 
difica lo conjunt, verifícantse la juxtaposició primer y la com- 
plerta fusió després d' heterogénees concepcions. 

En les esglésies de que parlem bi ha la imitació de les 
obres de Bissanci; la fusió d* exos elements ab los llatins la 
trobarem al estudiar lo que resta en Tarrassa del segle xi ó 
principis del xii. 

Cada istil arquitectónich té un element predominant al 
que ^s subjectan tots los demés. Lo coneixement d^ ell es la 
clau de la teoria artística que M informa, ell ho sintetisa tot, 
y plan y alsat à ell s' adaptan com à element principal als ulls 
del arquitecte. La llinda fou ex element en la arquitectura 
grega; la volta de canó ho fou en V art romànich; la volta oji- 
val, en la arquitectura impròpiament anomenada gòtica; la 
volta ab petxinas ho fou per Tart de Bissanci. 

La volta esfèrica que en Roma cubria la atrevida rotonda 
del panteó d' Agrippa, que havia servit en los palaus de la 
Assiria pera axaplugar les luxoses sales dels Sardanapals, passà 
al Imperi oriental, primer cobrint les rotondes, forma que s' 
adoptà per les primitives esglésies, desprès lo plan rectangular 
de la bassílica llatina, sostenintse ara sobre pedres encabalca- 
des que simulavan les trompes, ara per altre segment d' esfera 
de radi major que tallava los murs rectes axecats sobre de la 
planta, simbolisant la volta blava del cel adornada de mo- 
saichs riquíssims de fons daurat en que 's dibuxavan los sa- 
grats misteris. 

Tal es lo caràcter de les esglésies de segle ix de St. Pere y 
St. Miquel de Tarrassa. Entrem en la església de St. Pere; 
atravessém la nau de construcció posterior de que després 
parlarem; dirigimnos à son extrem oriental; passem per sota 
r arcada de triomf que precedeix al santuari, com abaos pre- 
cedí al lloch ahont se sentava lo tribunal en les bassíliques 
romanes y observem com lo antich absis se converteix en un 
quadrat en tres de quals cares s' obran ninxos.esférichs que 
permeten aumentar fins à tres lo número d' altars. Son los 
transceptum terminats en hemicicles com en les bassíliques 


de Bethlem 7 de St. Nasari de Milan, que s* han escursat fins 
é engendrar aquelles formes, usades ja en Roma en lo segle iii 
en St. Damàs y en lo cementiri Calixto, y que prengueren 
carta de naturalesa en les de Deipara de Bissanci y en la de 
Hebessa (i) construhides en los segles v y vi y que trobem en 
nostra Catalunya en lo segle ix en la església desaparescuda 
de St. Vicens de Torelló {2) y en construccions posteriors com 
en les esglésies de Montgrony y en St. Nicolau de Girona. 

Lo plan del absis de la església de St. Pere respon ja à tradi- 
cions bizantines, mes lo alsat confirmarà plenament nostra 
afirmació. Una volta vaida cobreix lo quadrat de la planta y 
en aquexa, con en Sta.[Sofía, s' obra la típica cúpula que, si be 
modificada per segles molt posteriors, (3) presenta en son 
conjunt la fatxa ab que la contemplarian la gent del segle ix, 
axaplugant los tres altars del santuari. Aquest se presentava 
dèbilment il•luminat per tres estretes finestres que avuy enca- 
ra *s conservan, «una en honor del Pare, altre en honor del 
Fill y la tercera en honor del Esperit Sant» recordant lo 
manament del àngel als arquitectes que bastiren lo grandiós 
temple de Justinià. Com en los temples orientals, en fi, 
los mosaichs, opus musivum, adornavan lo Uoch ahont 
s' axecava V altar principal, dèbil memòria dels que orna- 
mentavan los temples de Bissanci y dels que encara en resta 
un tros darrera del altar major. 

Exa forma lobulada s' acusa perfectament al exterior pre- 
sentant la degradació de teulades com en les esglésies d^ 

Mes que en la que acabem de descriurer, ahont trobarem 
la copia perfecta de les esglésies orientals es en la de St. 
Miquel. Estudiem son plan completament bizantí. Es en son 
conjunt un quadrat, endolsits sos anguls interiors per quarts 
de circunferencia, ab la porta é la part occidental, ab son 
absis semlcircular interiorment, poligonal per fora, costum 
oriental reproduhida en alguns absis antichs de Catalunya, 

(i) La Messe. Etudes archèologiques sur ses monuments per 
Ch. Rohault de Fleury. 

(2) Olivó y Formentí.— Conferencies sobre V art romànich à 
Catalunya.— L' excursionista, pag. 323. 

(3) Probablement al serhi colocat V altar actual. 


com en un de St. Colgat del Vallés. Una creu grega vé mar- 
cada completament en son interior, axecantse en lo quadrat 
de son centre les vuyt columnes descrites, quatre de robustes 
en los anguls, quatre de més dèbils en lo centre de sos costats 
per sostenir lo cimbori. Recorda en petitíssima escala la de 
Sta. Sofia y es semblant à la de Kapnícarea d^ Atenas y en tot 
subjecte à la escola bizantina. 

Murs de petit carreu tancan lo perímetre; archs semicirco- 
lars, que s' apoyan en los murs y en les columnes del centre, 
aguantan les voltes de quart d' esfera en los anguls y d' aresta 
en los brassos de la creu, seguint també tradicions de la escola 
oriental. Demunt d' exa construcció, descansant sobre vuyt 
archs peraltats que estreban sobre les columnes citades, s* 
axeca lo cimbori, quadrat en sa base, cobert per la oriental 
cúpula y enllassat ab ella per quatre trompes. Tot es en ella 
bizantí. Com à Sta. Sofia de Constantinopla, les columnes pro- 
cedexen de distintes construccions, y si allí los diferents tem- 
ples d' orient y occident hi enviaren lo tresor de sos marbres, 
ses canyes robustes y luxosos capitells, à St. Miquel de 
Tarrassa V art romà y V art vissigoth hi trameteren sos ele- 
ments pera sostenir la cúpula, migrada y pobre si 's vol, més 
que venia à recordar als cristians de ponent la pompa dels 
edificis que s* axecavan en lo Baix Imperi. Com allí la diver- 
sitat de bases de procedència llatina, barbarament tallades, 
formades de bocells y filets, variades en altura segons ho exi- 
gia la canya à que debian adaptarse; com en V art bizantí, la 
senzilla motllura senyala lo rasament dels archs y de les vol- 
tes; com en ell, un quart d' esfera cobreix V absis, com en ell, 
en fi, tres finestres obertes en aquet iluminan lo santuari. 

Baxém per una escala moderna à lo que està dçscobert 
de la antiga cripta. Un corredor humit dona entrada é un 
absis que recorda les cubiculce de les catecumbes, que es lo 
que resta de la església sotarriana extesa antigament, segons 
nostra manera de véurer, per sota la església superior. Si lo 
examinem veurem la reproducció en son plan del absis antich 
de St. Pere, cobert ab volta vaida, presentant també les típiques 
finestres, avuy tapades pel fossar donantli tétrich caràcter, 
fent acudir recordanses d* aquells jorns de viva fé en que lo 
sacerdot debía en lo fosch recés aconhortar als faels, allí hont 



no arribava lo brugit de les armes y ahont sembla perdrers la 
memòria del mon agitat per les tempestats del vici. 

Si contemplem exa església en son exterior, observarem 
la degradació de teulades, acusant la creu grega central; lo 
típich cimbori recobert de piramidal teulada, com en Sant 
Vital de Ràvena, dominant completament la simetria y la 
ratlla horisontal. Tenim, donchs, que les esglésies de Tar- 
rassa senyalan la vinguda en lo» segle ix d' una influencia 
bizantina, influencia que *s fa notar en altres semblants cons- 
truccions y que continua durant lo segle x, com es de vcurer 
en les retondes de Tona, Llussà y Pobla de Lillet; en la creu 
grega del plan y en lo cimbori de St. Pere de les Puelles, y en 
lo plan de St. Pau del Camp; trascendint en lo art roménich 
del segle xi, com ho proban la rotonda de Vich, los absis de 
Montgrony y St. Feliu de Girona, los cimboris de la major 
part de nostres temples y la ornamentació casi tota oriental. 

La influencia bizantina que acabem de senyalar en les 
construccions del segle ix de St. Pere de Tarrassa, distingeix 
perfectament nostra arquitectura de la coetànea d' Astúries, 
ahont no apareix la cúpula oriental, si exceptuem la de Sant 
Miquel de Lino, citada per Ambrós de Morales de que hem 
fet ja esmenty ahont aquella influencia se concreta à la orna- 
mentació, per r istil de 1* arquitectura del poble goth. Santa 
Maria de Naranco, St. Salvador de Priesca, St. Salvador de 
Valdediós, Sta. Maria de Sariego, St. Miquel d' Escalada, la 
església de Villardoveyo, St. Pere de Montes, la de Compluto, 
la de Pehalva, la de St. Pere de las Rocas, St. Joan de Pra- 
via, avuy destruhida descrita per en Carvallo, y St. Julià de 
Santillana çomproban nostra afirmació. 

La explicació d' aquest fet en la historia de nostre art 
monumental la treurém nosaltres de la influencia d* un po- 
ble que intervingué durant anys en nostra manera de ser y 
que no conseguí infiltrarse ab tanta intensitat en la monarquia 
asturiana. Tal fou la influencia del poble Franch. 

Los exèrcits de Carlemany ha vian arribat ja fins à Cata- 
lunya. Son fill Lluis lo Piadós extengué son domini fins à 
Barcelona; les principals encontrades de nostra terra foren 
posades baix lo gobern d' un comte, origen després del feu- 
dalisme; la església baix sa protecció extengué les ales cobrint 
tots los recons de la pàtria catalana; renasqueren à son escalf 
les antigues esglésies y monastirs; Barcelona, Vich y Girona 
reconstruhiren llurs antigues diòcesis; Urgell reedificà sa 
Seu, y Gerri y St. Quirse de Culera aixecaren sos murs pera 
recullir als fills de St. Benet. 


En aquest punt Guifré lo pelós apareix en la historia, lo- 
gram llegar à sos fills la terra catalana lliure de franchsy d^ 
alarbsy refeta y prompte à llensarse per los camins gloriosos 
que li senyala la Providencia. La primera construcció de 
Sta. Maria de Ripoll fou lo monument que debia recordar 
exos temps de la qaxensa de la pàtria; ella ha desaparescut y 
d' aquelles èpoques fosquíssimes casi res queda. Sort que la 
petja dels demés segles no ha esborrat la que en Tarrassa 
dexà lo poble franch en les esglésies que 'ns ocupan. 

La intensitat d^ aquexa influencia franca, y sobre tot la 
permanència de la [matexa en los segles posteriors, ha estat 
tractada ab singular erudició per nostre sabi amich en Joseph 
Serra y Campdelacreu (i), y de conformitat ab ell en conside- 
rar la independència de nostr^ art en lo, temps d' Oliva, hem 
de dexar sentat que no fou axis en la època en que 's basti- 
ren les esglésies de Tarra3sa que hem descrit. La existència d* 
aquesta influencia en nostra vida social, momenténea ó no, 
nos la demostra lo erudit arqueólech vigaté en la cita que fa 
del P. Villanueva. (2) «Sabuda es, diu, lo llustre excursio- 
nista del segle passat, la dependència ó sia lo mirament ó 
respecte ab que miravan los reys de Fransa les esglésies de 
Catalunya, senyaladament la de Vich que devia à Odon lo 
senyoriu d* exa ciutat ab altres privilegis. Ningú ignora tam- 
poch la subjecció de les matexes à la de Narbona, com à sa 
metròpoli, durant casi quatre segles » 

«Teniam peraqui. continua, gran part de la Uegislació 
francesa; nostres comtes se protestaren feudataris d* aquells 
reys al menys fins entrat lo segle x; tots buscavan llavors la 
confirmació de ses possessions en los privilegis d' aquells reys 
que anomenavan proecepta; fins al fi del segle xii se calenda- 
ren nostres escriptures ab los anys de llurs regnats; la lletra 
francesa se ^ns ficà à casa en la meytat del segle ix, abolida la 
gòtica; nostres bisbes anavan y venian per tot à Narbona com 
ó sa metròpoli.» (3) 

(1) Observacion final à las notas arqueológicas de M. Didelot, 
vmdicando la independència del arte regional y considerando al 
obispo Oliva como arquitecto de Ripoll.— Articles en publicació en 
La Plana de VicK, 

(2) Vegis La Plana de Vichy núm. 73. 

(3) Viaje à las Iglesias de Espana.— Tomo VI, pégs. 90 y 92. 


No desconexém lo pes de les rabons aduhides per nostre 
amich pera demostrar la tendència de Catalunya à emancipar- 
se de la influencia francesa, mes axó ve à confirmar la exis* 
tencia més ó menys duradera de la matexa. A axó, afegirem 
nosaltres, lo sens fí d' esglésies y hermitatjes que la tradició 
suposa fundats per Carlemany; lo fet d' haver sigut aquest 
rey venerat com à sant fins à nostres dies en la catedral de 
Girona; les innombrables rondalles en que lo poderós mo- 
narca ó sos soldats hi representan la part principal, tot demos- 
tra lo fet de la influencia que nosaltres pretenem comprobar 
en les esglésies de Tarrassa. 

En efecte ,?quina arquitectura podian portarnos nostres 
vehins? aQuan los barbres invadiren les Galies lo terrer era 
rublert d^ edificis romans; la ppblació indígena s' havia fet à 
la vida roinana. Foren necessaris tres segles de desastres per 
fer oblidar les tradicions antigues. En lo segle vi exístian en- 
cara en les ciutats galo-romanes edificis mitj enrunats perla 
devastació y V incendi, mes les arts ja no existian, ni hi havia 
qui sàpigues com s^ havian axecat los monuments ro- 
mans.» (1) 

Aquexes paraules del sabi mestre en VioUet-le-Duc pintan 
r estat d* aquells segles que en Fransa foren de gran decadèn- 
cia, fins al punt de tenir d' ordenar sacerdots que ni sabian 
llegir, mes en mitj de la ignorància, si desconexian lo fons 
dels monuments romans, be sabian copiar sa forma. Les es- 
glésies se construhían imitant les basíliques romanes; les co- 
lumnes volian recordar les del art clàssich, y en una forma 
barbre, que indicava V estat miserable y decadent, se conscr- 
bava la tradició. 

«Carlemany, continua lo sabi arquitecte, sortí en mitj d* 
aquest caos, intentant ab sols la potencia de son geni establir 
una mena d' unitat administrativa, reprenent lo fil trencat de 
la civilisació per relligarlo. Carlemany volgué fer una rena- 
xensa. Les arts modernes deurian aprofitarse d' aquex su- 
prem esfors, no per seguir lo camí marcat per aquest gran 
geni, sinó apropiantse los elements nous que va anar à cercar 
al Orient. Carlemany comprengué que les Ueys y la forsa 

(1) Dictionnaire de Tarchitecture.— -ArcAi/er/Mre.— Origencs de 
r architecture française. 


material son impotents pera reformar y organisar los pobles 
ignorants y barbres sinó 's comensa per instruhirlos. Com- 
prengué que les arts y les lletres son un dels medis més pode- 
rosos que oposar à Iq barbàrie Mes en Occident los medis li 
mancavan; temps feya que 'Is últims recorts de les arts anti- 
gues bavian desaparegut. L* Imperi d' Orient, que no havia 
sigut invadit pels pobles barbres, conservava ses arts y sa in- 
dústria. En lo segle viii be faltava cercar qui sàpigues la 
pràctica de. les ans. De temps Carlemany havia tingut fre- 
qüents tractes ab V emperador d* Orient, se trobava en bones 
relacions ab lo califa Hauroun que li cedí en 8oi la Terra 
Santa. Després de 777 Carlemany havia fet un tractat d' 
aliansa ab los reyalmes moros de Saragossa y Huesca. Per 
aquexes alianses tingué medi^de saber lo desenrotllo de sos 
conexements cientííichs y artístichs. En aquexa època los 
moros d/ Espanya, com los de Sirià, estavan molt avansats en 
ciències matemàtiques y en la pràctica de totes les arts, y en- 
cara que 's diu que Carlemany envià à Roma en 787 gramà- 
tichs, músichs y matemàiichs de Fransa, es més verossímil 
que 'Is enviés à sos aliats de Sirià y Espanya, perquè podem 
judicar pels monuments romans d* aquexa època à quin grau 
d' ignorància havian arribat los constructors de la capital del 
mon cristià. 

Mes per tradició, pera Carlemany tot devia venir de Roma; 
era primer que tot emperador d' Occident, no podia creurer 
que la llum pogués venir de cap lloch més. Àxí, à la rena- 
xensa romana que volia fer, tingué dé barrejarhi, per la forsa 
de les circunstancies, elements extrangers que devian promp- 
te fer apartar les arts del camí per hont volia portaries. L* 
emperador podia retornar à les tradicions del gobern romà, fer 
les lleys totes romanes, forjar una administració còpia de la 
administració romana, més, per poderós que fos, no podia 
decretar un art. Per ensenyar dibuix als pintors y matemàti- 
ques als arquitectes era' necessari fer venir professors de Bis- 
sanci. 4e Damasch y de Córdoba^ y aquexes llevors exòtiques 
portades à Occident entre 'Is pobles que tenian rassa pròpia, 
devian engendrar un art, que no fou V art romà ni V art d' 
Orient,^ mes que venint d' abdós orígens, devia produhir un 
nou tronch ab tanta vida que extengué ses branques fins à 
les encontrades d' ahont havia vingut la llevor.» 


D' aquí 's deduheix que la influencia dels franchs en nos- 
tra Catalunya no serví més que d^ intermedi per portarnos V 
art que 's desenrotllava en Bissanci y en Córdoba, art que si 
desprésy unit en esposalles ab lo llatí, engendrà lo de la època 
romànica, de moment bastí esglésies, com les de que parlem, 
ahont la planta y lo alsat senyalan en la historia de 1 arqui- 
tectura los jorns en que aquest maridatje no s' havia verifícat 

Ara bé, i' arquitectura del poble alarb durant. 1' època en 
que pogué influir en la renaxensa iniciada per Carlemany 
era una barreja d' elements romans y bizantins, sens haver 
engendrat encara los caràcters^ típichs d' aquell art filigranat 
que decorà los encantadors palaus d' Andalucía. 

L' art que *ns portaren los francesos no fou, donchs, ni 
podia ser més que aquell format de les despulles del Occident 
influit per les construccions dels antichs imperis orientals y 
que sapigué armonisar la cúpula ab lo plan quadrat y ador- 
nar los elements del edifici ab aquell sens fi d- entrellassats y 
policromar los llisos paraments ab la riquesa de sos mosaichs, 
logrant torser lo camí seguit fins allavors per 1* art arquitec- 
tónich y fent que '1 mon cristià acudís à Sta. Sofia per bastir 
nous temples al Senyor. 

L' arquitectura que bastí la església d' Aquisgran, que 
construhí los palaus de Nimega, Ingelheim y Waltorf, la que 
axecava los absis trilobulats de les vores del Rhin, la trobem 
també en Catalunya portada per Carlemany, Lluis lo Piadós 
y Carles lo Calvo en les esglésies de Tarrassa, esperant V hora 
de fóndrers en una unitat ab V art llatí per engendrar nostra 
arquitectura dels segles x, xi y xii. 


^A qué *s degué la existència de la església de St. Miquel 
al costat de V axecada sobre *ls fonaments de T antiga cate- 
dral d* Egara? Fou ella en realitat destinada à baptisteri? 

Les opinions més extranyes s^ han sostingut devant d' exa 
església bizantina. Qui hi ha vist un temple semblant al Pan- 
teó de Roma; qui una sinagoga; qui restes arabichs no sabem 
de quina mena. Nosaltres hem procurat fonamentar la nostra 
y no creyétrr del cas entretenirnos en refutaries. La tradició 
popular de suposaria baptisteri la fa verossímil lo trobarse en 
la església de St. Pere un antich bany romà, sens tenir que 
citar com à proba lo morter hidràulich, fet probablement 
barrejant cals grassa y puiolanay semblant potser al astràcum 
de que parla St. Isidor en ses Etimologies^ que forma lo pavi- 
ment de la església superior y que s' axeca alguns centímetres 
sobre terra en la cripta. Aquexa circunstancia feu supo- 
sar à alguns que servia per contenir Y aygua en ella deposita- 
da, convertint axis en raríssima pica baptismal tot un temple 
prescindint de la litúrgia y oblidant les costums generalment 
seguides. No ignorem lo dels banys litúrgichs usats en la etat 
mitjana (i), mes sa forma de absis reservada al santuari; lo 
haverhi restes d' Un altar; la necessitat de la assistència del 
bisbe ó sacerdot per inmergir lo neòfit, ungir son front, colo- 
car sobre sa testa lo vel y revestirlo de blanca túnica, demos- 
tran lo infundat de tal proposició. (2) 

(i) Martigni. — Dictionnaire des antiquités chrétiennes. 1887, 

(2) Martigoy, obra citada, Baptème. 


Lo reduhit nombre d' altars en les esglésies antigues (en 
St. Pere n' hi havia tres) exigia sovint, quan lo poble volia 
venerar la imatje d' altres sants, la construcció de noves es- 
glésies. Sens móurens de Catalunya, en la Pobla de Lillet, 
n' hi trobem dues de juntes al comensar lo segle xi. Al peu 
de la catedral, en Tarragona, s^ hi construhí la capella de Sta. 
Tecla; en Barcelona, la de les Santes Martres, etc, etc. Era 
axó r origen d* aquella costum que exigí ó cada confraria y 
à cada gremi un altar, que rodejà V absis central d' absis se- 
cundaris, per engendrar més tart, en la època ojival, les cape- 
lles que ompliren los absis y les naus de les esglésies. 

La devoció à St. Miquel, en los segles ix y x la demostran 
lo sens nombre d* esglésies y hermitatjes d' aquexos segles de- 
dicades é dit sant. St. Miquel del Fay, St. Miquel de Montser- 
rat, St. Miquel de la Pobla, St. Miquel d' Exalada, St. Mi- 
quel de Cuxa y St. Miquel d' Olérdula son d' aquexa època. 

A exa causa atribuhim la erecció de la església de que 
parlem. Sovint exes esglésies s^ utilisavan com à baptisteris, 
y be podian les dues esglésies de St. Miquel servir à tal fi 
establint la separació que 'Is cànons exigian al baptisteri d^ 
homes y de dones. La proximitat à la església de St. Pere se 
prestava à les ceremonies, y be podia lo bany romà cita't uti- 
lisarse per servir de piscina, com tants altres banys y sepul- 
cres serviren en la església de Jesucrist, ja per guardar cen- 
dres cristianes ja per les necessitats de la litúrgia. 

Fins aqui V estudi analitich dels elements del segle ix que 
restan à Tarrassa; precis es ara sintetisar y refer 1' aspecte que 
presentarian los antichs temples en aquella època. 

Lo pelegri del segle ix que hagués arribat à Tarrassa hau- 
ria contemplat la església de St. Pere ab son absis trilobulat, 
ab la nau coberta ab volta de canó, construhida de petit car- 
reu; una porta quadrangular, sobremontada lo llindar del 
romà arch de descarga, daria entrada al interior, ahont tres 
altars, simbol de la Trinitat Santíssima, en lo presbiteri de- 
corat de rich mosaich, atraurian la vista dels faels. 

Lo poble d' aquells entorns quantes voltes degué pregar 
devani d' aquest absis, so^a les mateixes arcades que avuy 
conteiçplém, pera lo esdevenidor de la pàtria que naxia! Al 
costat, ab igual fatxa que avuy, axecaria sos bizantins fron- 
tispicis la església de St. Miquel, ab sa porta yers T occident, 


ab son altar à llevant, seguint les tradicions velles, ab sa 
rònega cripta vcrdader recort de les catecumbcs. 

Elles han arribat fins é nosaltres y avuy, qui passeja per 
r herbam que creix en lo fossar que les rodeja, respira V ayre 
del segle ix, sent exa veu que parla en les rònegues pedres, 
que aconorta V ànima fentli anyorar la bellesa ab que 's pre- 
senten al magí los jorns de la naxensa de la pàtria, unint 
passat y esdevenidor en un sol pensament, fentli sospirar per 
altres temps, que forja lo desitj, vestintlos d' ideal colorayna 
que enamora. 


Hem vist 1' art romànich en sos orígens, hem contemplat 
la corrent d' origen oriental que vingué à barrejar ses aygues 
ab les llatines, anem à estudiar* sens mourens de les esglésies 
de Tarrassa, lo que fou la arquitectura quan abdós istils se 
fongueren en un engendrant nostre art romànich del segle xi. 

^Qué en resta d' aquexa època en les esglésies de Tarrassa? 

Hem citat ja la acta de consagració de la església de Sta. 
Maria. «En l'any de la Encarnació del Senyor 1112, diu, 
era iiSo, à quatre de les non^^de Janer, pera utilitat pública, 
Ramon, per voluntat de Deu, bisbe de Barcelona, la reunió 
de canonjes infrascrits à ell sotmesos ab gran nombre de 
clergues, poble y nobles guerrers, se congregaren pera la con- 
sagració de la casa de Deu, en honor de sa Mare Sta. Maria 
en lo Comptat de Barcelona, terme de Tarrassa, vora la es- 
glésia parroquial de St. Pere, en lo matex lloch ahont anti- 
gament estava la catedral d' Egara, etc.» 

Tenim, donchs, la existència à principis del segle xii de 
les esglésies de St. Pere y Sta. Maria de Tarrassa. 

Han passat més de dos segles y mit) désde que Us habi- 
tans de les pobres masies que poblavan les runes de la Egara 
antiga havian bastit les esglésies de St. Pere y St. Miquel. En 
exos anys lo geni de la guerra havia cent vegades agitat ses 
ales negres. Almanzor havia fet tremolar la terra; les lluytes 
de tot poble jove s' havian dexat sentir en tots los indrets de 
Catalunya. En tan les velles pajesies anavan arrenglerantse 
formant los carrers de primitiva vila y al arribar lo segle xi la 
església de St. Pere no servia ja per la gentada que hi anava à 
dirigir ses pregaries al Senyor. 


Observem les modificacions que s' hi introdubexen. Sa 
nau coberta ab volta apuntada, encar que lleujerament; son 
portal format de quatre arxivoltes; son fris decorat ab motius 
de la fauna y de la flora, y les carteles sostenint U barbacana, 
son caràcters de la segona època del art romànich. 

Contemplem sa part exterior. Venint de Tarrassa observa- 
rem les vessants de la teulada perfectament acusades, en lo 
pinyó la típica espadanya terminant lo trontispici. En ell 
deuria obrirs*hi lo portal, mes la precisió de consiruhir un 
chor ahont ressonés la severa armonía del cant sagrat, feu que 
r arquitecte lo coloqués en una de las fatxades laterals com 
en ses contemporanees St. Nicolau de Girona y Montgrony. 
Quatre arxivoltes en degradació son tot lo ornament que hi 
destina V arquitecte. La empenta de les voltes exigia les parets 
de gran gruxaria; lo mal estat dels camins no permetia trans- 
portar los gegantins carreus de la època romana, y d'aquestes 
condicions, imposades per la necessitat, tragué T art romànich 
la lipica ornamentació dels portals de les esglésies. L' arch de 
descarga resguardant la llinda de Sta. Maria de Besalú y de 
la del claustre de la catedral de Tarragona desapareix aquí; 

V artista compren que V arch sol basta pera sostenir la cons- 
trucció y, atrevit, dexa que al arribar al rasament s* allargui 
en forma de pilastra fins é terra. Si la gruxaria del mur 
exigeix que aumenti fins a quatre les arxivoltes, vol no mentir 
la obra, vol que de la veritat surti la bellesa, y manifesta lo 
sistema constructiu posantles en degradació, engendrant la 
forma del portal característica d' aquexa època. En sa senzi- 
llesa elemental se mostra en St. Pere de Tarrassa, lo matex 
que en ses coetànees de Serinyà, St. Jaume de Frontanyà y 

La inspiració lliure en exes èpoques, motejades de exclus- 
sivistes y raquítiques, introduheix totes les variants; ja les 
arxivoltes s* apoyan sobre columnes, com en les de Porqueras 

Y Abrera; ja alternan en lo ofici de sostenir columnes y pilas- 
tres, com en St. Pere de Cercada; ja les arxivoltes s' orna- 
mcntan ab motllures, fulles y cntrellassats, com en la de 
Ripoll; ja sembla que robustos bocells sostinguts per columnes 
reforsan les arxivoltes de secció rectangular, com en Sta. Eu- 
gènia de Berga y St. Feliu de Buxalleu, fins que s' arriba à 
perdrer la idea primitiva, abusantse del material, donantli 


formes impròpies, sobre tot en la època de la tranzició, com 
en la porta dels Infants de la catedral de Lleyda, en la de Vall- 
bona de les Monjes y en la lateral de St. Vicens de Besalú. 

Dos finestres semicircolars, àxaplugades per senzilla pes- 
unya, rompen lo parament del mur, ahont se mostra V opus 
spicatum, recort de la construcció romana no oblidada encar 
etl lo segle xi. 

Senzill coronisament termina *1 frontispici. Caps esbos- 
cassats en la pedra, com los del claustre de St. Colgat del 
Vallés y St. Pere de Galligans de Girona, aguantan decorada 
imposta. Heterogénea barreja de figures, los monstres que 
inventà la fantasia, la fauna dels pays, les flors, les ofrenes 
que à Deu se feyan, omplenan la llargaruda faxa en que s' 
apoya la teulada, recort dels frisos luxosos dels temples ro- 
mans que ressucitan en V art nascut al alé del cristianisme. 

Donem volta à la fexuga clau, fem cruxir lo forrellat an- 
tich, obrim la porta de construcció semblant à la romànica y 
entrem en la nau de la església de St. Pere. Les parets llises 
s^ axecan, torsan de sopte la vertical y engendran la volta 
apuntada dexant sols que una motUura plana elemental 
senyali son rasament. Es la volta de canó romana, cambiada 
tot just la curva que la engendra, pera pendrer la forma apun- 
tada que temps à venir debia sustituhir à la semicircolar en 
tots los eljBments constructius y decoratius. 

La manera com se presentan los dos archs torals que re* 
forsan exa^volta; les motUures que Ms adornan, V una per- 
fectament romànica y V altre semblant à les vissigótiques qu' 
hem vist en Sant Miquel y à les que 's troban en la porta de 
Sant Pau del Camp, indican de sobras la existència de dues 
construccions enllassades. Abdues les hem descrites, mes de 
sa relativa posició en surt una conseqüència que 'ns dirà lo 
plan de la obra del segle xi y V ordre ab que *s procedí en la 

Los pobles al refer sos temples servavan V absis ahont du- 
rant la obra, que era cosa d' anys, se celebravan les ceremo- 
nies santes. Molt sovint la falta de recursos no dexa va aca- 
baria y r absis de la construcció vella restava per sort de V art 
y de la arqueologia. Aytal se verificà en la església de que 
parlem. Al arribar al creuher, quan s' havia disposat ja la 
lligada dels murs en lo transceptum que s^ observa en la part 


exterior, degueren fdltar los recursos ab que contava la obra 
de la església y 's tingué aquella de sospendrer unintla com se 
pogué. ab lo absis antich y donantli la forma llargaruda que 
presenia. Axis s' explican los archs torals casi juxtaposats y 
la diferencia de gruxaria dels murs en les dues parts del 

Lo altar del segle xi, qual taula encara 's conserva apare- 
dada en V ara moderna, passà à ocupar lo centre del veli san- 
tuari mostrant sa senzilla forma entre les ratlles curves de 
fatxa bissantina del segle ix. Son de veurer en ella les firmes 
dels que assistiren ó la consagració, fetes de mà pròpia, de la 
metexa manera que 's troba en altres altars de que pària en 
Martigny (i). 

Si volem contemplar sencera la forma arquitectònica de 
les esglésies del segle xi es precís que estudiem la de Santa 

No falta qui d* un document del any 979, citat per en Pu- 
jades, en que 's diu que una dona anomenada Levogodos 
donà uns camps als clergues y à Santa Maria de la catedral d' 
Egara, clero et Sanctce Marice sedes Egarensis, ha volgut de- 
duhir la existència d* exa església en temps més antichs. Axó 
vindria à indicar lo aparell del absis que no duptém en' clas- 
sificarlo com à obra del segle ix, sens que sentém quin havia 
sigut 1' objecte de tal construcció en aquexa època. No igno- 
rem que en lo segle ix eran rectangulars los absis en les esglé- 
sies d' Asturias, ni que exa forma no es desconeguda en Ca- 
talunya en èpoques posteriors, com ho proban lo deia església 
de Santes Creus y lo de la capella del Priorat de Ciarà, entre 
Argentona y Orrius. Mes' tot axó no es prou per sentar que 
r absis de la església de Santa Maria hagués sigut construhit 
pera tal en lo segle ix. 

Prescindirem nosaltres d' aquexa obra y entrarem à estu- 
diar lo que 's construhí durant la època inmediata al any 1112 
de sa consagració. 

Examinem soa frontispici. Senzillíssim portal sobremon- 
tat d' un guardapols de mahó, al us bissantí, es la entrada de 
la església. La tipica creu oriental, tancada en lo simbólich 
cercle, pintada en la clau, recorda aquelles que cisellades en 

(i) .Obra citada. -"-AuteL Pelerinages. 


la llinda, com en Sant Pau del Camp, en miij de la alfa y la 
omega evocavan al que hi entrava la magestat infinita de Deu. 

Sis fuxes lomburdes que sostenen cegats arquets, com les 
pilusires romanes sostenian les llindes, decoran lo parament. 
Kn son centre s' obra la reduhida finestreta en forma de creu, 
forma no desconeguda en Catalunya, origen remot de les 
luxoses finestres de la cpoca de transició y dels trevallats ros- 
seions de la arquitectura ojival. 

S:mblunt divisió per faxes lombardes observarem en les 
fatxudes dels costats, presentant en axó notables semblanses 
ab sj coeiànea de Sant Pons de Vallirana. 

Si entrtim en son recés, després de passar per sota la volta 
de canó del chor, veurem los murs llisos, sens cap mena d'or- 
nament, axecarse contornejant lo plan de creu llatina per 
arroJonirsc dintre *1 perímetre exterior rectangular del absis. 
Demunt d* ells contemplarem enlayrarse les voltes scmicirco- 
brs en la nau, lleugerament apuntades en lo transceptum 
marcant son rasament per senzilla motllura, apoyantse sobre 
archs loraU, allargantse cap al absis després de traspassar lo 
arch triomtal per acabar en quart d' esfera cobrint lo hemícide 
del santuari. Per sobre d' elles, apoyai en los arcbs torals del 
creuher, s* axeca lo cimbori cobert ab volta vayda, quadrat 
en sa base. vuytuvai després, com la major part en Catalunya, 
adornat en sa part exterior per arquets cegats y sobremontat 
per quadrat campana, com lo de Santa Eugènia de Berga. 

tsiudiém aquest típich element que dona caràcter à la 
construcció relligiosa. Veurem una torre quadrada que s* cn- 
layra» foradada en ses quatre cares per finestres senzilles ca 
un pis, bessones demunt, coberta per una volta en forma de 
piràmide ea íntrados y éxtnidos, com los que en terra francesa 
basii \<> sc^le xi» de que parla ea Viollet-le-Duc. 

K;i exa es^Usia observarem també la .taula del anticb altar, 
requadrada per una motllura, semblant à la de la església de 
Sani Pire, tramesa d' ïia segle al altre servint de llosa 4 ua 
sepulcre de venerades relíquies* 

Dexém lo ío^sar que envolta les esglésies de Sant Pere de 
Tartas^ y trasladem nos al pati de la actual rectoria que cor- 
respon a la fatxada del costat del Evangeli de la església de 
Saiua Maria, ahouc en la major part dels temples s* alsava 'I 
claustre Lo de Saaca Maria de Tarrassa ha casi desaparegut 


restantne sols algunes arcades que donan idea de son caràcter. 
Son sistema constructiu es lo matex que hem estudiat en la 
porta de la església de Sant Pere. Res de les columnetes apa- 
rellades, res d* aquells capitells que omplí la més extranya 
barreja d^ elements, res d' aquelles combinacions de flors y de 
fuUatje, de cintes que s* entrellassan, d* alimanyes somiades 
en nits de desvari, ni d' aquells capitells imitació del corinti, 
ni de les formes cúbiques de Bissanci. Pobre com lo restant 
de la construcció, sostinguts los archs per robusts pilans, 
fou semblant à aquell que, en la Pobla de Lillet, cons- 
truhiren los monjos de Ripoll y presenta lo matex caràcter 
rónech y fexucb. 

Hem dit que les necessitats de la crexent parròquia ha- 
vian originat la reconstrucció de la església de St. Pere. ^A 
qué fou deguda la erecció ó' total reedifícació de la de Santa 
Maria? Hi hagué en la etat mitja una institució providencial- 
ment nascuda pera convertir en planter de civilísació als po- 
bles baxats de les geleres del Nort y verificar la complerta 
transició de la etat antiga à la moderna. Tal fou lo monastir. 
Entre lo castell feudal y la parròquia s* axecavan les parets 
de la sumptuosa abadia ó del modest príorat, mena de noble- 
sa sortida del poble y enlayrada per la ciència y la virtut^ que 
representava M primer pas que dava lo vassall pera igualarse ab 
lo senyor y susiituhir temps à venir la torre del homenatje 
ab la Casa del Concell. 

Lo poble y lo monastir eran ab tot dues institucions dife- 
rentes, y si la una estava simbolisada per la església parro- 
quial, r altre venia perfectament representada per la església 
monacal y son cfaustre. Los monjos necessitavan sa pròpia 
església, y lo poble, que anava adquirint sos drets y llibertats, 
formant los gremis y fundant les confraries, necessitava també 
altars ahont venerar à sos Patrons. Tal es V origen deia esglé- 
sia de Sta. Maria al costat de la parròquia deSt. Pere. L'ilustrís- 
sim Feliu Torres Amat ho demostrà en la memòria que sobre 
les antiguitats d* Egara envià à la Acadèmia de la Historia en 
lo any 1817. En ella probà que los cànon jes regulars de Sant 
Agustí de la Congregació de St. Rufo (i) que habitavan en 

(f) Copia part d' exa memòria D Joseph Ventalló en sa Tar» 
rossa antigua y moderna^ 1879 


St. Àdrié del Besòs, se trasladaren en t it2 à la església deSta. 
Maria de Tarrassa ahont desd' allavors habità la venerable 
Congregació monacal que servà en sos arxius los preuhats re- 
corts per la historia que, copiats per erudits viatjers, han arri- 
bat fins à nosaltres à despit de guerres y vandalismes. 

Examinem ara la procedència dels elements arquitectó- 
nichs que hem descrit y les modificacions en ells introduhi- 
des pera contemplar com evolucioíia la concepció artística. 

Lo plan de la bassílica romana, suprimides les naus late- 
rals, ha engendrat la creu llatina, ab sos absis semicircolar 
y ab son claustre recort del atrium antich; la volta de canó 
etrusca ha donat origen à la volta apuntada; les portes y fines* 
tres semicircolars les hem vistes aquí reproduhides, los en-" 
taulaments ab los antichs modillons y ab los frisos decorats 
s' han conservat del temple pagà. 

La arquitectura de Bissanci hi ha portat també sos princi- 
pis artístichs, dexanthi los cimboris que, en,semps que enllas- 
saren les voltes de les naus y les del transceptum fent que 
aquelles no haguessen de tenir exagerada altura, expressaren 
també simbolismes orientals. Les finestres bessones y los 
mahons empleats pera formar les pestanyes deies finestres 
los trobem encara en la obra del segle xi. 

Tenim, donchs, en lo matex edifici, los elements llatins 
y bizantins barrejats, contribuhint tots à la estructura del mo- 
nument, mes sens presentarse cap d' ells com en los estils de 
que procedexen. 

Ni '1 plan es lo matex que s^ usà en les bassíliques de 
Roma, ni la volta de canó presenta la construcció romana 
ni r entexinai que sovint la decorava, ni nostres cimboris 
son com los de Bissanci, ni la ornamentació de nostres edi- 
ficis es la seva. Es un nou estil format ab los elements de 
temps antich vinguts à Catalunya; es un art nascut de llevors 
extrangeres, mes al que han conseguit donar fesomia pròpia 
lo caràcter de nostra terra, nostre clima, la sanch que bull en 
nostres venes y fins lo modo d* ésser de nostres institucions* 

La obra pobre de Sta. Maria de Tarrassa, construhida 
aprofitant les ruines d* altres construccions, ab escasses de 
material, ab falta de recursos, es, no obstant, producte d* un 
estil, y en sa fesomia hi trobarem la matexa escola que bastí 
les esglésies catalanes contemporànees. Aquelles naus altíssi- 


mes que devallan fins à terra sens que una imposta trenqui 
la severitat de ses ratlles; aquelles arcades sostingudes per 
pilars rectangulars nusos de tot ornament; aquelles naus 
estretes que contrarestan, ab ses voltes de canó de quart de 
cercle, la empenta de la de la nau central, que 's iroban à 
Ripoll, à Besalú y en tots los recons del Piríneu, son V art 
que en més petita escala se desenrotlla en les esglésies de Sant 
Pere y Sta. Maria. Elles son lo retrato en pedra d' aquells 
temps en que lo poble català, sever senzill y enemich de luxós 
inútils, sabia capir la bellesa arquitectònica en les seques rat- 
lles d* una volta de canó, d' un cimbori ó de un absis senzi- 

Desde aquest punt marcat en la historia pel segle en que*s 
consagrà la església de Sta. Maria, comensa una època artis- 
tica fundada en distints principis. Ella en son temps de deca- 
dència ha portat també elements à las esglésies objecte de 
nostre estudi, més son conexement no té cap importància per 
nostre concret punt de vista. 


Hem contemplat en les esglésies de Tarrassa P art vissi- 
goth en ses evolucions; hem vist palpablemeot la influencia 
bisantina arribada )a à Catalunya, y, corrent aygues avall en 
lo riu de la historia del art hem trobat juntades les de proce- 
dència llatina de les vingudes de fonts orientals formant nostre 
art romànich. 

Excursionistes no més, aficionats à dexar la ciutat per 
gosar de la pau de les solitàries ruines, festejadors constants 
de la bellesa arquitectònica, agradosos de sentir sa veu que, 
com la de Deu*, sols ressona en la soletat, hem seguit monts- 
nyes y vilatjes amagats en los recons de nostre pàtria, hem 
passat hores en lo oblidat recés de la antiga església colgnda 
per les cases de les ciutats y al venir de nostres excursions, 
hem apuntat lo que hem sabut llegir en les colrades parets 
bastides segles endarrera pera portar quelcom à la historia de 
nostra arquitectura. 

Recorts de nin, ímpresions rebudes en la infantesa nos 
han portat à escorcollar lo que Ms segles dexaren en les 
esglésies qual estudi acabem de fer. 

Si algú llegeix aquestes ratlles y detura per elles algun 
jorn la cayguda de las parets rònegues del antich monument, 
haurem fet per les esglésies de Tarrassa lo que lo jovencel que 
dona '1 bras al jayo que U delectà contantli rondalles en los 
jorns de sa infantesa. 

XXL— DISCURS DE GRÀCIES, de b. Isidro Re- 


Rebuda de mos companys de Consistori la honrosa 
comanda de remerciar la presencia vostra en la festa anyal 
de la literatura pàtria, en veritat he de gaudirme'n perquè 
à rhora niaiexa que podré expressar la alegria y agrahiment 
deguts per vostra constància en avalorar esta poètica festa, 
me dona ocasió pera expansionarme sobres un motiu que 
gayre bé en cap lloch més adequadament fructiíicaria<]ue 
en aquest aplech d' aymadors y sobre tot d' aymadores de 
les coses de la terra. 

Lo sentiment que ennardeix los actes del catalanisme 
y sobre tot lo sentit pràctich que 'Is honora no s' acon- 
tenten pas ab lo cabal alcansat fins ara, si bé en donam 
gràcies à Deu, y cercan quelcom més pera la epopeya de 
la renaxensa patriòtica que responga justament y clara a 
la altesa de sop modo d' essef y a la grandesa de la Jeru- 
salem de nostres entussiasmes. 

Si M despertament català té d' ésser alguna cosa més 
que un renaxement literari fins al present mes enlluher- 
nador que no pas sólit, ó bé si aquest es la expressió pri- 
merenca y més natural de una aspiració popular, produyt 
de idees, creencies, sentiments y recorts imborrables en la 
concíencia de Catalunya; pera que avence en son camí lo 


oiohiment^ cal quQ bi aporte Id valua de $a ajuda, lo que 
mes sa y més pur nos queda de la vella Pàtria: la dona 

Es la dona catalana, talment com hereva directa de 
les dones bíbliques, lo fonament de la llar. De cap clar y 
de cor sa, son esperit la fa à posta per al gobernament de 
la familia, y d' ella y sa influencia nos prevé aquella 
amor à casa de ahont derivan les majors virtuts de nos- 
tre poble y 'ns fa ünichs en les rasses dels mitx dia, com 
axis mateix aquell sentiment tant original de nostra terra, 
la anyoransa, que tant poques llengües en tenen lo nom en 
llur diccionari, y que es la font més pura de V amor à la 
Pàtria. Esperança dels pares, consellera del espòs y guarda 
dels fills, per^si sola omple M casal y en les hores de proba 
hont lo sacrifici y la dolor santifican los caràcters, sos actes 
converteixen en santuari V alberch de la familia; no havent 
pas menester per heure V alt siii, ni Ms conexemenis, ni la 
riquesa, bastanli les rares condicions ab que V ha dotada 
la naturalesa y la serena amor que sent y que inspira; y 
si en los estaments més encumbrats arreu la mostran com 
joya que 'Is honra, la boca se 'Is lomple entre pobressalla, 
al retràurela à cada pas anomenantla genèricament per 
la de casa. 

Lo català ha fet justícia à sa companyona axecantla à 
son nivell, reconeguentla apte per ocupar los Ilochs més 
dignes, lo de cap de casa talment com à senyora y majora, 
y en les costums y les lleys nostres pot fer y desfer de lo 
propi sense més aturador que sa conciencia ab la matexa 
llibertat per als hòmens instituhida. 

Essent tal la nostra dona y constituhint la meytat de 
la vida de la nostra terra; ensinestrada de segles en la 
pràctica dels debers socials, fora de doldre que en V hora 
solemnial en que tot desperta, sinó renaix en ella, pera la 
reconquesta de una existència anyorada abans que clara- 
ment coneguda, no hi aportàs sa ajuda, essent, com ha- 
vem dit, lo més sa y més pur que 'ns queda de nostra 
vellura gloriosa. 


No cal pas dir que sos quefers en la empresa han de 
ser ben diferents que 'Is propis y encomenats als hòmens; 
precisament una de les rares condicions ó virtuts si *s vol 
que adornan à nostra companyona, es lo saber ocupar 
lo lloch que li pertoca y no serà qui la éanta y exalça qui 
pensàs en tràurenia pera desfressarla ab atributs que no 
li escaurían ni en traballs que desnaturalisarian ses apti- 
tuts tradicionals. 

Per als hómens lo treball en la vida pública, pera les 
dones lo treball en la maysó; per als uns la vida de Iluyta 
intermitent y llampegant, pera les altres la tasca, serena, 
;:onstant y recullida; los uns pera foguejar lo cervell, les 
altres pera aerenar V esperit; y certament que si arriba à 
port lo catalanisme, més se deurà al treball fet en los es- 
cons de les llars que no pas a les tasques duytes à cap en 
los colisseus y places públiques. 

Los catalans debem refernos y purificarnos de pecats 
propis y de foranes influencies; després de la Iluyta ge- 
gantesca del comensament del darrer segle, be sia pe'' 
cansanci, lo descoratjament ó la postració, vejetaren nos- 
tres antecessors en una atmosfera de indiferència vers lo 
més alt en la vida dels pobles, que avuy per avuy encara 
en sentim les ressagadesenmollidores: ni la heroica Iluyta 
de independència de nostra centúria, pogué vèncer Tenso- 
piment en la dignitat patriòtica y arribà Catalunya fíns al 
cayre de Tabisme, ahont d'estimbarshi devia castellanisarse 
pera sempre més; lo Deu dels oprimits la 'n salvà, més 
d* aquell pecat si bé en som perdonats, en devem purifi-. 
carnós; per altra part la mastralada del cosmopolitisme 
bufa dessobre nostre, com pera Ms altres pobles sofridors, 
tendint ab ses reixades i la unificació de nacions y races y 
probant de esborrar arreu la natural fesomia y vària con- 
dició històrica de les encontrades, y ab la xerrameca de 
un progrés ensoperbit, furga en les forteleses de la idea 
ab columnies y ridiculismes y bat ferotja les tradicions ab 
la catapulta d' unes mentides, noves llibertats, que no 
son noves ó be no son llibertats. 


Pecat dels avis fou lo primer y es pecat nostre lo se- 
gon, afanyosos fins avuy en amar lo fora més que lo pro- 
pi, sense regoneixer enmelades les metzines que 'ns enco- 
manavan; y per al bon servey de la pàtria, cal purificarnos 
de r un y guarirnos de V altre, y M remey únich y M Jordà 
purificador, no son pas altre que la llar. Ab la casa hem 
de salvarnos y per la casa serà salva la Pàtria. 

Derrera de les tanques del casal hi hà una pàtria petita 
y condensada hont les consuetuts, costums y pràctiques de 
cada dia, forman los caràcters que han de mostrarse en 
la societat; aqui té sa tasca la dona en nostra terra: for- 
mar lo caràcter dels catalans del porvenir; al propi temps, 
dins del casal es de ahont se resisteixen mellor.les fredes 
alenades del uniformisme, à V escalf de la llar y més que 
no pas que pe M foch que hi crema, per V amor que hi 
patpita, es ahont se refà V esperit miscreyent, renaixeni à 
la vida de la llum y la veritat, à la influencia de la pau y 
serenitat que '1 volta, nodriotse tant del sanitós pa de ca- 
sa com de recorts, tradicions y bons exemples, essent la 
aviona ó la mare, la filla ó la germana, les constants 
belles goridores dels esperits malalts. 

Si s' arriba à salvar lo catalanisme naxent de utopies 
socials, vagues en lo voler y destructores en lo fer, y no 
cal pas duptarne, mentres en peu quede la llar catalana y 
la dona per honraria, purificaria y omplenarla, lo desper- 
tament patriótich prosseguirà son camí y sinó es una ge- 
neració serà una altra que arribarà à la terra promesa y 
à r hora profetisada de la redempció de Catalunya. 

Per avuy lo que podia donar la actual generació ó bé 
n' ha fet entrega ó be ho te à peu d' obra: s' ha cuydat de 
desbrossar lo camí de nostra historia abans intransitable 
y ara sabem* qui som y d' hont venim; si no s' ha enriquit 
la llengua, se coneix sa vàlua y es com may estimada y 
conreuhada y donarà de si; ja no caldrà com en temps 
molt propers respirar molta polç d' archiu pera traure en 
clar nostre cabal de glòria. T altesa de llinatje y la ferme- 
sa de drets no caducats; ab lo que se te enllestit n' hi hà 


prou per estendre un alegat irrebatible; tot està preparat 
per una nova empenta; V hora gran de Catalunya s* 

En vetlla per al demà es que precisa la ajuda de la 
dona desde la llar; les idees més fermes y Ms sentiments 
més duraders allí tenen sa deu; cal educar à la íillada per 
una vida de reparació y de sacrifici; lo gran català si no 
ha nascut, està per naxer; los qui pujan han de ferli costat; 
precisa que les mares catalanes formen no solzament ho- 
mens sinó patricis, no solzament bons fills sinó inmello* 
ràbies ciutadans; quan desde la infantesa s' endrcssan la 
fantasia y Is amors cap un. ideal gloriós que en la crexen- 
sa resulta comprobat, no perilla pas que en la edat viril 
cap debilitat torse los sentiments; sí no al contrari, que 
ab los anys crexen los entussiasmes y que no termene si* 
no ab la vida lo que ab la vida ha comensat. 

Oh dones catalanes, cantades y exalsades constant-^ 
ment y tradicional en nostra terra; lo porvenir d' ella, en 
gran part pertany à vosaltres; à cap de les petites nacio- 
nalitats, per la gràcia de Deu renascudes ó rehabilitades^ 
li ha faltada V amor y abnegació de ses filles; clarament 
han comprés sos debers pera la pàtria y han complert 
com les hi calia. Polònia, Irlanda, Hungrfa, en ses des- 
gracies, en ses lluytes y en ses victòries, mostran en los 
fets de llur despertament, al bell costat del heroisme de 
sos fills, la abnegació de ses filles. ^*Serà Catalunya mes 
poch afortunada? no es pas de creurer; ni la nostra mis* 
sió es tant arriscada com la de certs pobles infortunats^ 
ni encara que ho fos, duptarfa de que sabés estar en son 
lloch la dona de 1^ terra. 

Senyora: al fervos acatament y remerciarvos, com 
à les altes autoritats y nobles corporacions que han 
honorat la festa agrupades al vostre entorn, cal fervos 
avinent que à més dels mèrits propis y personals que 
hajen pogut aydarvos à pujar à V alt siti desde hont tant 
bellament nos presidiu; hi sou axis mateix en represen- 


tació de la dona catalana. Desde sa instauració fa segles 
y desde sa restauració després, sempre los Jochs Florals 
han estat comanats y dirigits per una dama, volguent 
significar de esta manera son instaurador y restaura- 
dors la alta vàlua en que tenian à la bella companyona 
de la vida. L' aplech de dames que devall de est ente- 
xinat vos fan com de Cort y vos matexa, Senyora, ha- 
veu vingut cridades, no solzament per V hermosor artís- 
tica de la lluyta poètica, si que també impulsades per 
amor à la pàtria. Jo vos en prech. Senyora, à vos y à la 
vostra Cort, que un colp passat lo fresch ramoreig de llo- 
rer que 'ns embriaga assí de dins y esmortit lo perfum 
de les flors y acabades las armoníes y perdut lo ressò de 
la festa, vos recordeu de que la renaxensa de la pàtria de- 
•candida te més hores de tristesa que no pas de alegria y 
de que hi ha qui en vos creu y en vos espera y que us 
canta joyell de la terra, fonament de la llar y propagado- 
ra de la rassa. 

He dit. 



Convocatòria 29 

Llista de las composicions rebudas 35 

Acta de la festa « 41 

Discurs del Sr. President del Consistori, D. Àngel Guimerà. 47 
Memòria del Sr. Secretari del Consistori, D. Bonaventura 

Bassegoda • 67 

Joguina, de D. Jascinto Torres y Reyetó 83 

jRecort!, de D. Ramon Masifern 87 

Lo Fester, de D Ferran Agulló y Vidal gi 

Lletra, de D. Ferran Agulló y Vidal 97 

Lo Desertor, de D. Francesch Ubach y Vinyeta 101 

L' Abet del Penjat, de D. Agustí Valls y Vicens 10!) 

La primera comunió, de D. Agustí Valls y Vicens. ... 109 

La Tria, Anònima 1 1 1 

La coronació de la mare de Deu de la Mercè, de D. Manuel 

Ribot y Serra 117 

La coronació de la mare de Deu de la Mercè, de D. Manuel 

Ribot y Serra * i23 

Tia'Sió. de D. Joaquim Riera y Bertrén 127 

Lo rey sabi, de p. Francesch Ubach y Vinyeta i33 

Lo Rosselló, de D. Joseph Bonafont, Pbre. ...... iSg 

Epissodi de la historia del Rosselló, de D*. Dolors Monserdà 

de Macià 143 

À la Maria-Antonia, de D. Joan Ponsy Massaveu. ... 149 

Lo toch de Penediment, de D. Joan Pons y Massaveu. . . 1 55 

Cobles arromançades, de D. Therenci Thos y Codina. . . 1 59 
Notes arquitectóqiques, sobre les esglésies de Sant Pere de 

Tarrassa, de D. Joseph Puig y Cadafalch i65 

Discurs de gràcies, de D. Isidro Reventós 21 3 


^S FLo. 











D. Joaquim Rubió y Ors, President. 
D. Manuel Murguia. 
» Enrich X. Vidal y Valenciano. 
» Martí Genis y Aguilar. 
» Joseph Maria Valls y Vicens. 
» Bonaventura Bassegoda. 
» Sebastià Farnés, Secretari. 






•J- Exctn. Sr. D. Manel. Milà y Fontanals, President, 

ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer. D. Miquel Victorià Amer. 
D. Joaquim Rubió y Oks. » J. Lluís Pons y Gallar/a. 

f » Joan Cortada. « Antoni de Bofarull, Secretari. 


Dona Maria Mendoja de Vives. 


f Excm. Sr. D. Francisco Permanyer y Tuyet, President, 

f D. Joaquim Roca y Cornet, f D. M. Flotats y Comabella. 
f » J A. Llobet y Vall-llosera. » Joan Manyé y Flaquer. 
t » Vicens Joaquim Bastús. f » Adolf Blanch, Secretari, 


Dona Elissea Lluch de Rubió, 


f D. Lluís Gonzagà de Pons y de Fuster- President. 

D. Joaquim Rubíó y Ors. + D Pau Elstorch y Siqués. 

J- 1 Antoni Bergnes. » Joseph Leopold Feu. 

» Lluís Cutchet. » Manel Lasarte, Secretari, 


t Dona Carme de BofarulL 

ANV 1890 


f D. Joan Illasy Vidal, President, 

D. Marian Aguiló y Fuster t^. Manel Angelon. 

f » Joseph Coll, y Vehí. f ^ Joseph Llausís. 

+ » Miquel Anton Martí. Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, 

, Secretari. 


t Dona Maria Josefa Massanes de Gon^ale^. 


+ D. Brauli Fox, President. 

D Terenci Thos y Codjna. f D. Manel Anglasell. 

t Exom. Sr. D. Manel Milè y Fon- 
tanals, f » Joseph Subirana. 
ExcM. Sr. D. VÍCTOR Balaguer. f » Eussebi Pascual, Secretari. 


Senyora esposa del Excel -lentíssim Senyor Gohernador Civil 

en representació de 

S. A, la Sereníssima Sra. Duquesa de Montpensier. 


+ D. Joan Cortada, President. 

D. Celestí Barallat. i* D Gregori Amado Larrosa. 

» Miquel Victorià Amer. t» Narcís Gay. 

t»* Antoni Camps y Fabrés. » Damàs Calvet, Secretari. 


Dona Victoria Penya i' Amer. 


D. Antoni de BofaruU, President. 

D. Adolf Blanch. D. Francisco Muns. 

» Geroni RoesELLÓ. » Damas Calvet. 

» Lluís Roca y Florejachs. » Víctor Gebhart, Secretari. 


Dona Elena Cavaller de f^oca. 



t D. Pau Valls, President. 

7 D. Francisco Morera. D. Silvino Thos-y Codina. 

» Teodor Llorente. » Eduart Vidal y Valenciano. 

» Víctor Gebhardt. f » Robert Robert, Secretari, 


Dona Manela Luna Mende^ de Vigo. 


D. Marian Aguiló y Fuster, President, 

D. Gayetà Vidal y Valenciano. t D. Robert Robert 
D F. Romaní y Puigdengolas. 7 » Marian Foiits. 

f Joaquim Sitjar y Bulcegura. » F. Maspons y Labrós, Scri. 


Dona Dolors Llopart de Muns. 


ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer, President. 

D. Jascinto Labaila. D. Frederich- Soler. 

» Felip Bertran. » Francisco Maspons y Labrós. 

» Felip Jascinto Sala. » F. Miquel Badia, Secretari. 


Dona Carme Mercader. 



f D. Adolf Blanch y Cortada, President. 

i D. Eussebi Anglora. D. Joseph Roca y Roca. 

» Joseph Maria Arnau » Francisco Miquel y Badia. 

Mossèn Jascinto Verdaguer. 7 » Pere de Rosselló, Secretari. 


Donya Mercè Estrada. 

ANY 1890 g 


D. JosEPH Lluís Pons y Gallarza, Presidenta 

•f- Mossèn Salvador Mestres. D. Joaquim Riera y Bertran. 

D. Ignasi Ramon Miró. f » Pere de Rosselló. 

» Joseph Puiggarí. » Joscph de Palau, Secretari. 


Dona Franciscà Nanot-Renart, 


t D Estanislao Reynals y Rabassa; President, 

D Miquel Victorià Amer. + D. Xavier Llorens y Barba, 

f » Joseph d* Argullol y Serra. » Joseph de Palau y Huguet. 

» Rafel Ferrer y Bigné. » Joan Montserrat, Secretari, 


Dona Antoni X Sacanella de Blanch. 


D. Joseph de Letamendi, President, 

•j-D. Manel Angelon. y D. Vicens W. Querol. 

» Fèlix Maria Falguera. Mossèn Ferran Sellarés. 

p Joan Montserrat y Archs. D. Joseph Coroleu, Secretari, 


Dona Maria Hubert. 


D. Geroni Rosselló, President, 

D. Makian Aguiló y Fuster. f D. Antoni Camps y Fabrés. 

+ » Lluís Roca y F*lorejachs. » Joseph Coroleu. 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana. Mossen Jaume Collell, Secret. 


Excma. Sra, Dona Oriola de Quintana y Serra, 



Excm. Sr. D. Albert de Quintana, President, 

D. Marian Aguiló y Fuster. D. F. Masferrer y Arquimbau 

f D Antoni Camps y Fabrés. f n Pere Nanot-Rcnart. 

t Joscph Coll y Vehí. » J. Sardà y Lloret, Secretari 


Dona Antònia Ubachy Gutierre^. 


^ D.Francesch Pelay Briz, President, 

7 D. Adolf Blanch y Cortada. D. Antoni Aulestia y Pijoan. 
» Celestí Barallat y Falguera. » Joaquim Fontanals del Castillo 
j) Joseph Balari y Jovany. » J. Roca y Roca, Secretari, 


Dona Rosa Pigrau, 


D. Lluís Cutchet, President, 

D. Antoni de BofaruU. D. Enrich Claudi Girbal. 

» Damàs Calvet. n Joseph Roca y Roca. 

f) Pere de Rosselló. » J Blanch y Piera, Secretari, 


t Dona Emilia Palau y Gomçale^ de Quijano, 


t E^cm. Sr. D. Antoni Ros d' Olano, President, 

f D. Gonzalo Serraclara. f D. Andreu Balaguer y Merino 

•5- D Vicens Boix. » Joseph Blanch y Piera. 

» Francisco Miquel y Badia* » J. Riera y Bertran, Secretari, 


Dona Josefina Sabater d^ Aldavert, 

• ANY 1890 I I 


D, JosEPH Lluís Pons y Gallarza, President. 

+ D. Adolf Blanch. D. Joseph |^->roleu. 

» Frederich Soler. » Joaquim\ ^ Bertran. 

» Francesch U BACH Y Vinyeta » Àngel GuV. Secretari. 


Excma. Sra. Dona Carme Cendra de Domingo. 


+ D. Gonzalo Serraclara, President. 

D. Damas Calvet. d. Manel Lasarte 

Narcís Roca. » Joseph Pella y Forgas. 

f* Àngel Guimerà. d Emili Vilanova^ Secretari. 


Dona Teresa de Gasset. 


D. Teodor Llorente, President. 

T D. Ramon de Siscar. D. Conrat Roure. 

» Joan Sardà. « Àlvar Verdaguer. 

» Emili Vilanova. » Francesch Matheu, Secretari. 


Donya Clotilde París. 


Mossèn Jascinto Verdaguer, President. 

D. Ramon Picó y Campamar. D. Lluís Domènech. 

p Francesch Matheu. « Jascínto Torres y Reyetó. 

• Jascinto Laporta. » Narcís Oller, Secretari. 


t litre. Sra. Dona Dolors Caballero de Mercader, 
Comtesa de Beli-lloch. 



D. Frederích Soler President, 

fD. Manel Angelon. D. Arthur Gallard. 

» Joan B Ferrer. » Narcís Oller. 

» Joseph Feliu y Codina. » Carles Pi rozzin i, Secre/tfrí. 


Dona Aurea Çlavé de Ferrer. 


+ Excm. Sr. D. Manel Milà y Fontanals, President. 

D. JosEPH Lluís Pons yGam.arza. D Makian Aguiló. 
Excm. Sr. D. Víctor Balaguer. » Carles Pirozzini. 
D. Gkroni Rosselló. » Antoni de feofarull, Secretari. 

REYNA de la festa 

Dona Josefa Salvat d' Onyós. 


Excm. Sr. D. Manel Duran y Bas, President. 

D. Antoni de Bofarull. D. Honorat de Saleta. 

D Justin Pepratx. » Antoni Rubió y Lluch. 

» Joseph Masriera. » Joseph Franquesa y Gomis. 



Dona Irene Archer de Sanromd. 


f D. Vicens Wenceslao Querol, President. 

f D. Marian Maspons y Lahrós. D. FranciscoBartrína de Aixetnús 
» Joseph M.» Vallés y Ribot. » Francisco Manel Pau. 
» Joseph Franquesa y Gomis. » Joseph Ixart. Secretari. 


Dona Isabel Lope^f de Güell, 

ANY 1890 1 3 


D. Valentí Almirall, President. 

D. Francisco Maspons y Labrós. D Pau Bertran y Bros. 
rt Ramon Picó y Campamar. * Gayetà Cornet y Mas. 

» Joseph Ixart y Moragas. » César August Torras, Secret. 


Dona Rosa Marqués de Uyd, 


Rvnt. Dr D Jaume Collell, President 

D Joseph M* Arnau D. Ramon Aràbia y Solanas 

Excm. Sr. D. Bcrnard Torroja. « Ramon Enrich Bassegoda 
D. Cessar August Torras. » Pau Sans y Guitart, Secretari. 


Dona Dolors de Carles de Robert. 


D. Marian Aguiló y Fuster, President. 

Lo Baró D. Carles deTourtoulon. D, Àngel Guimerà. 
D Marcelí Menen dez Pelayo. » Pau Sans y Guitart. 

Mossèn Jascin to Vekdagukr. » Joaquim Cabot y Rovira» Se- 



5. M. Dona Maria Cristina d* Habsburg - Lorena. 
Reina Regenta d* Espanya, Comtesa de Barcelona. 


D. Angel Guimerà, President. 

D. Joan J. Permanyer D. Joaquim Botet y Sisó. 

» Fidel de Sagarminaga. n Joaquim Cabot y Rovira. 

» Isidro Reventós » Bonaventura Bassegoda, Se- 



Dona Maria Assumpta Sabé de Brossa, 



Excm Sr. D. Vfctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de i86r. 

D. Gerani Rosselló, proclamat en 4 de Ma*g de 1862. 
» Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig 18 63, 
» Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de 1866. 
» Joseph Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de 186/. 

7» Adolf Blanch y Cortada, proclamat en J de Maig de 1 868. 

70 Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de i86g. 
») Jaume Collell y Bancells« proclamat en 7 de Maig de 18-; t . 
i Thomàs Forteza, proclamat en 5 de Maig de 1873, 
» Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 18 j 4 
D Frcderich Soler y Hubert, proclamat en 2 de Maig de i8y5. 
» Àngel Guimerà, proclamat en 6 de Maig de 1877, 
ï> Damàs Calvet, prodamat en 5 de Maig de 1878. 
» Jascinto Verdaguer, proclamat en 2 de Maig de 1880. 
» Joseph Franquesa y Gomis, proclamat en 6 de Maig de i883. 
» Ramon Picó y Campamar, proclamat en 3 de Maig de i885. 
» Terenci Thos y Godina, proclamat en i de Maig de 1887. 
Joaquim Riera y Bertran, proclamat en j i de Maig en iSgo, 
X Jascinto Torres y Reyetó^ proclamat en r i de Maig de i8go. 



•7 D.» Isabel de Vill^martin 2 

» Dolors Moncerdà de Macià i 

D. Marian Aguiló y Fuster 4 

t« Thomàs Aguiló i 

ANY 1890 I 5 

D. Ferran Agulló 2 

» Miquel Victorià Amer i 

ExcK. Sr. d. Víctor Balaguer. ...... i 

D. Francisco Bartrina i 

)^ Ramon E. Bassegoda .... i 

» Pau Bertran y Bros i 

7 n Adolf Blanch Y Cortada . . 4 

fo Fkancesch Pelay Briz 3 

D Damas Calvet 3 

t» Antoni Camps y Fabrés i 

» Emili Coca. i 

» Jaume CoLLBLL 4 

7 ) Marian Fonts i 

ThomAs Forteza 3 

» JosEPH Franquesa v Gomis 3 

» Martí Genis y Aguilar, i 

D Angbl Guimerà 4 

» Joseph Martí Folguera 2 

» Artur Masriera y Colomer 2 

tt Francesch Matheu y Fornells 2 

» Apeles Mestres 2 

» Anicet de Pagès de Puig i 

D Ramon Picó y Campamar 4 

« JosEPH Lluís Pons y Gallarza. .3 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana i 

D. Isidro Reventós i 

n Joaquim Riera y Bertran 3 

7 • Lluís Roca y Florejachs 1 

/) Geroni Rosselló 3 

• Joaquim Rubió y Ors 3 

t) Frederich Soler 4 

» Silvino Thos y Codina i 

» Therenci Thos y CodiKa 3 

i> Jascinto Torres y Reyetó 3 

» Francesch Ubach y Vinyeta 3 

» Jascinto Verdaguer 3 






D.* Maria de Bell-lïoch . .... 
■fn Josefa Massanes de Gonzalez., . . 

A Victoria Penya d' Amer. * . . 
D. Antoni Aulestra y Pijoan . , , . 
ExHM, Sr d. Víctor Balagukr . 

V D. Joaquim M. Baririna , 

i) Ramon E. Bas^egoda y Amigo, * 
li Pau Bertran y Bros. , . . . , 

f n Aooi.i'' Blanch Cortada 

D. Antoni de Bofarull 

fí L*abhé Joseph Bonafoni 

■f i Antoni Camps y Fabrés 

Lo Cançoner de Mï*^amar. ..... 

D. Antoni Careta 

ji Franccsch Carreras y Candf 

*^ Jaume CoLLFtJ 

Ji Joseph Coroleu 

Srs. Coroleu y Pella 

*]'D. Salvador Estrada. 

* Joan Bh Ferrer 

jí Àlvar Font. 

» Tkomas Forteza- ....... 

* Josepli Garriga y Lliró. ..... 

tt Joseph Ixart 

M Víctor Gebhart . 

M Martí Genis y Aguilar 

-|'o Joan Guiraud. 

n Víctor Lieutaud. ..... 

,t Joseph Maní y Folguera. , . . 

fi Francisco Masferrer y Arquimbaü. . 

n Francesch Matheu y Fornells. . . 

B Apeles Mestres 

t Excm, Sr. D Manel Miliy Fonianals. 

ANY 1890 17 

D. Antoni Molins y Sircra i 

» Joan Montserrat y Archs m 

« Lluís B. Nadal . 3 

» Matheu Obrador Bennassar i 

• Narcís Oller 3 

» Anicet de Pagès de Puig 2 

» Joseph de Palau y Huguet i 

• Pere d* Alcàntara Penya i 

• Ramon Picó y Campamar. . . . , i 

» Jaume Pomar y Fusté i 

JosEPH Lluís Pons Y Gallarza i 

» Joan Pons y Massaveu 3 

A Joseph Puig y Cadafalch i 

» Joseph Puig y Cadafalch-Cassimiro Brugués y Escuder. . 2 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana i 

D. Jaume Ramon y Vidales i 

» Isidro Reventós . . 3 

» Manel Ribot y Serra 2 

» Joaquim Riera y Bertran 6 

+ n Lluis Roca y Florejachs 2 

D Geroni Rosselló 1 

» Joaquim Rubió y Ors 4 

D Salvador Samperey Miquel 3 

» Frederich Soler 3 

» Mossèn Joan Segura, Pbre i 

» Therenci Thos y Codina y . 3 

» Jascinto Torres y Reyetó 2 

» Francbsch U BACH Y Vinyeta 10 

Mossèn Jascinto Verdaguer 4 

O. Eduart Vidal y Valenciano 2 

» Gayeté Vidal y Valenciano 3 

» Emili Vilanova 3 





D.« Maria de Bell-lloch i 

yt Dolors Moncerdd 4 

Victoria Penya d' Amer 6 

Mme, Rosa Anaïs de Roumanille i 

tD, ThomSs Aguiló i 

a Ferran Agulló y Vidal 4 

1^ Miquel Victorià Amer .....* 1 

>* Víctor Amor i 

f ji Joseph d' Argulloly Serra.. . i 

ti Antoni Aulestia y Pijoan i 

EscM. Sr. d. Víctor Balaguer 3 

D- Ramon E. Bassegoda y Amigo 4 

» Pau Bertran y Bros i 

f j> Adolf Blanch Y Cortada 2 

ï> Antoni de Bofarull 8 

» Antoni Bori y Fontestà . 2 

t^^ Fhancesch Pelay Briz 3 

n Damas Calvet 5 

f a Antoni Camps y Fabrés 8 

-J-fl Francísco Casas y Amigo 4 

» Enrich Castelnau 1 

CdeM I 

Lo Cançoner de Vilatort i 

D* Emili Coca y Collado 7 

» Jaume Collell y Bancells i 

I! Joseph Coroleu é Inglada. 2 

p Miquel Costa y Llobera i 

-^íi Pere Courtais i 

7 í^ Salvador Estrada i 

UnfadrideMontanya i 

D. Bartomeu Ferrà y Perelló 2 

f ft Marian Fonts 5 

NY 1890 19 


tD. Guillem Forteza. - . i 

D Thomàs Forteza 2 

D JosEPH Franquesa Y Gomis ... 5 

» Joseph Franquet y Serra 1 

Arthur Gallard " . . . . 2 

1) Martí Genis y Aguilar i 

» Salvador Genis ........ i 

Àngel Guimerà i 

t» Joan Guiraud 1 

Jordi 3 

D. Manel Lasarte 1 

D Gabriel Llebres y Quintana 1 

» Teodor Llorente i 

> Joseph Martí y Folguera lò 

* Ramon Masifern i 

» Arthur Masriera y Colomer 4 

» Francesch Matheu y Fornells 4 

• Gabriel Maura i 

» Apeles Mestres 3 

* D Antoni Molins y Sir^ra 2 

» Joan Monné 1 

Armengol de Montsech i 

D. Joan Montserrat y Archs. . 2 

, ï) Francisco Muns 1 

*;• »Pere Nanot Renart 1 

D Lluís B. Nadal 3 

» Joan Nebot y Casas i 

n Jaume Novellas de Mohns 1 

i) Matheu Obrador y Ben nasar 2 

» Anicet de Pagès de Puig 7 

» Pere d' Alcàntara Penya y Nicolau i 

Pere Pi y Parera 4 

D. Ramon Picó y Campamar 6 

t» Felip Pirozzini y Martí. 3 

» Fèlix Pizcueta 2 

j) Joan Planas y Feliu 2 

» Carles Pons dé Ginebreda i 

.» Joseph Lluís Pons y Gallarza . . . 2 

9 Joan Pons y Massaveu i 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana 2 

Dr. Frederich Rahola. . 1 

n Isidro Reventós y Amiguet 3 

u Manuel Ribot y Serra 2 

Joaquim Riera y Bertran 12 


f » Lluís RocB y Florejachs : . . 4 

D. Joseph Roca y Roca 2 

n Joaquim Rubïó y Ors i 

fl Freoerich Soler 5 

E.T.deM , 2 

jD. Joseph Taronjf y Cortés 2 

i> Therencí Tho5 y Codtna 4 

í> Jascinto Torres y Revetó 4 

fl Sebastià Trullol y Plana .-,. . ... i 

n Fhancssch Udach Y Vinyeta • . . . . j5 

n Agustí Valls y Vicens 5 

fl Pere Antoni Ventalló ^ 

1 Jasgikto Verdaguer. .>.*.. 4 

tD, Joseph Verdú 1 

« Gayetà Vidal y Valenciano i 

» Pere Ramon Vidal 2 

T» Miquel Zavaleta i 

Anònims,. 12 


Eicm. Ajuntament de Barcelona* 

Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excma Diputació provincial de Gcrona. 

Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Excma. Diputació provincial de Lleyda. 

Eicma. Diputació provincial de las Balears. 

Excma. Diputació provincial d* Alacant. 

M. I. Sr. Rector d* esta Universitat. 

M. L Sr. President de ïa Acadèmia de Za Llengua Catalana. 

M. L Sr President de la Acadèmia de Bonàs Lletras. 

Los Mestkes f,n Gay Saber. 

ANY 1890 



Sr. Comte de Bell-lloch. 

» Marqués de Castellbell. 
D. Manuel Farguell. 

» Eussebi Güell. 

Sr. Marqués de Comillas. 
D. Ferren de Miró d' Ortaffà. 

i> Ferran Puig. 

» Carles Salvador. 


Abella y Cirera, Pere. 
Abras y Xifre, Eduart 
Aguiló, Placit 
Alcayde, Francisco de P. 
Aldavert, Pere. 
Aldrich, Albert. 
Aleu, Antoni de P. 
Alió, Francisco. 
Almirall, Joan. 
Alomar, Evarist. 
Alsina, Ferran. 
Amat, Gervasi. 
Amell, Manuel. 
Amigo de Cabo, Pere. 
Andreu y Serra, Ramon. 
Arissó y Gacia, Lluis. 
Arnet, Lluis. 
Arno, Pere. 

Arolas, Jaume. 
Arteman, Miquel. 
Arumf, Joaquim. 
Arús y Arderiu, Rossendo 
Arús y Boada, Alfons. 
Arrau, Miquel Cassimir. 
Auléstia, Antoni. 
Bach de Portolà, Antoni. 
Bagunyà, Jaume. 
Balaguer y Merino, Jaume. 
Balaguer y Torner, Andreu 
Balansó, Llorens. 
Balari, Joseph. 
Balil, Jaume. 
Baixeras, Ignasi. 
Barallat, Celestí. 
Bardera, Joseph. 
Bardera, Ramon. 



Bartolí, Pau. 

Bartrina, Francisco. 

Bas, Àngel. 

Bassols y Prim, Joan. 

Basté y Ferrer, Andreu. 

Batlle, Llorens. 

Batlió, Enrich. 

Batlló, Frederich. 

Bertran, Felip. 

Bertran y Brós, Pau. 

Bertran y Rubio, Eduart 

Blanch y Mora, Joan. 

Blanch y Piera, Joseph. 

Blanch y Romaní, Joseph. 

Bonay, Frederich. 

Bordas, Frederich. 

Borràs, Valentí. 

Boter, Francescb de. 

Bou, Jaume. 

Bozzo, Jaume. 

Brocà, Guillem M.* de 

Brossa y Roger, Jaume. 

Brossa y Sangerman, Víctor. 

Buigas y Munravà, Gayetà. 
Bulbena, Arthur. 
Bulbena y Tusell, Antoni. 
Caballé, Joan. 
Cabot y Moliné, Ricart. 
Cabot y Rovira, Joaquim 
Calvet, Joseph. 
Camarasa, Esteve. 
Camin, Àlvar M <^ de 
Campmany, Antoni de P. 
Camprodon, Joan. 
Canals, Emili. 
Canyellas, Joseph. 
Capdevila, Bonaventura. 
Capdevila, Millan deia C. 
Capella, B.onaventura. 
(Capella, Timoteu. 
Carbó, Albert. 
Carbó, Ferran. 
Carles, Emili. 
Carreras, Joaquim. 

Carreras, Joseph. 
Casades, Miquel. 
Casademunt, Adrià. 
Casaramona, Joan. 
Casas y Font, Enrich. 
Casas y Font, Francisco. 
Casas y Rubiol, Melcior. 
Cascante, Joseph. 
Cassanyes, Joseph. 
Castellet y Samsó, Joseph. 
Castellvell, Isaach. 
Cavarocas, Florenci. 
Ceballos, Ignasi de. 
Civil, Pere. 

Clapers y Berenguer, Joseph. 
Coll, Lluis. 
Coll y Escofet, Pere. 
Collado, Enrich. 
Colom, Gabriel. 
Colomer y Coll, Francisco. 
Coma y Xarpell, Antoni. 
Comas, Enrich. 
Comas, Ramon. 
Cornet, Magí. 
Corominas, Joan Bta. 
Cortada, Gonzalo. 
Costa y Camp, Francisco. 
Costa y Pujol, Joseph. 
Cuadras, Manuel. 
Cuadras y Feliu, Antoni. 
Cussachs, Andreu. 
Cutxet, Lluis. 
Danès, Joseph. 
Daniel, Eussebi. 
Delàs, Ferran de 
Domènech, Antoni, 
Domènech, Eduart. 
Domènech, Lluis. 
Duran, Joaquim. 
Duran y Bas, Manuel. 
Duran y Folguera, Modest. 
Duran y Ventosa, Ramon. 
Elias, Joan. 
Elías y Dou, Esteve. 

ANY 1890 


Escuder, Antoni. 
Escuder, Manuel. 
Escubós, Albert. 
Esquirol y Soler, Miquel. 
Estalella, Anton. 
» Estanyol, Joseph. 
Estassen, Lluis. 
Fàbrega y Cortés, Magí. 
Fàbregas, Anton M » 
Fàbregas, Francisco. 
Falguera, Fèlix M.» 
Feliu y Codina, Joan 
Ferrer y Graner, Àngel. 
Ferrer y Vidal, Joseph. 
Figuerola, Francisco. 
Fina y Girbau, Eussebi. 
Fiter é Inglés, Joseph. 
Flos y Calcat, Francisco 
Folguera y Duran. Manuel 
FonoUeda, Jaume 
Font, Joan. 
Font, Pio. 
Font, Víctor. 
Font de Rubinat, Pau. 
Fontanals, Tomàs. 
Fontanals, Manuel. 
Formiguera, Emili. 
Fornells, Ramon. 
Franci Roncoroni, Jaume. 
Freixa, Arthur. 
Freixas y Freixas, Joan. 
Fulla, Francisco. 
Fumanya, Carles. 
Fuster y Domingo, Narcís. 
Galí, Pau. 
Galobart, Joan. 
Gallart, Arthur. 
Gamborino, Cast. 
Gambús, Joseph. 
García Vilamala, Carles. 
Garriga, Joseph. 
Gassol y Millé, Joseph. 
Gatius y Duran, Just. 
Gazza, Alfred. 

Gibert, Salvador. 
Gibert y Riera, Eduart. 
Giralt, Manuel 
Giralt, Modest. 
Gironès, Mateu. 
Gispert, Manuel. ^ 
Gorchs, Ceferí. 
Grifcll, Pere. 
Guvern, Joan. 
Guilera, Jaume. 
Gurguí, Pere. 
Hita, Felip de. 
Hita, Felip Miquel de. 
Illa, Jaume. 
Imbert, Eduart. 
Jaumandreu, Francisco. 
Julià, Lluís. 
Lacambra, Joan. 
Laporta, Jascinto. 
Lorenzale, Ricart. 
Llagostera, Lluís. 
Llavallol, Teodor. 
Lleó, Modest. 
Lligé, Joan. 
Llopis, Baldomero. 
Llopis, Manuel. 
Llorens, Jaume. 
Llorens y Riu, Francisco 
Llorens y Riu, Joseph. 
Macià, Eussebi. 
Malagrida, Alfons. 
Maluquer y Viladot, Joan. 
Mallofré, Joseph. 
Manonville, Joseph. 
Manté, Emili. 
Marlés, Gumersindo. 
Maristany, Agustí. 
Maristany y Fàbregas, Fèlix. 
Maristany y Olivé, Pere Grau 
Marqués, Manuel. 
Marsal, Joseph. 
Marsillach, Joaquim. 
Martí, Julià. 
Martí y Altisent, J . 



Martf Y Casas, Joseph. 
Martí Y Fuster, Joan. 
Marti Y Sagrisià, Miquel. 
Maní y Gelabert, Pere, 
Martorell.^ BernardL 
Martorelli Joseph. 
Mas y Amell, Joan. 
Mas y Ramis f Domingo. 
Maspons, Francisco, 
Masriera, Frederich* 
Masriera, Joseph. 
Mas6, FéliKG. 
Masó y Torrents, Jaume, 
Matas y Burgués, Miquel. 
Matas y Picanyol^ Joseph, 
Matheu, Emili, 

Matheu y Fornells, Fraacesch. 
Matheu y Fornells, Joaquim, 
Milà^ Tomés A, 
Millet, Joan. 
Millet, Francisco- 
Millet y Millet, Jaume. 
Miquel Y Badia, Francisco. 
Miquelereoa, Pelay de 
Mirabent, Joseph. 
Miret y Serra, Joan. 
Mitjans, Juli, 
Molinc, GeroíiL 
Molins Y Sirera, Antoni, 
Monclús^ Joseph, 
Montserrat» Joan, 
Moragas y Barret, Franccsch. 
Mundí y Giró, Jaume, 
Muntadas, Bernat. 
Nadal y Jordana, Felip. 
Negre, Pau. 
Nicolau, Joaquín. 
Noguera y Vila, Lluís. 
Nogués y Polo, Lluís. 
Nogués y Taulet, Jaume. 
Novetlas de Molins, Jaume. 
Obradors, Sebastià. 
Oller, Narcís. 
Orriols^ Joan 8. 

Pagès, Pere. 
Parés, Eduart. 
Pascual, Anton. 
Pascual y Nin, Joan. 
Pau, Francisco Manel. 
Payerols, Anton. 
Pella, Joseph. 
Pepratx, Justí. 
Peres, Ramon D. 
Permanyer, Joan. 
Perpinyà, Ferran. 
Perpinyà, Joan. 
Pí, Enrich. 
Pigrau, Carles. 
Pin y Soler, Joseph. 
Pirozzini, Carles. 
Pla y Soler, Mají. 
PlaocUa, Macari. 
Poi y Baralt, Joaquim de 
Ponsy Massaveu, Joan. 
Pons y Tusquets, Joseph. 
Porcar y Tió. Manuel. 
Porta, Oscar. 
Prat de la Riba, Enrich. 
Prim, Miquel. 
Puig y Cadafalch, Joseph. 
Puigly Mauri, Ferran, 
Puïgy Valls, Narcís. 
Puigpiqué, Francisco. 
Puigventós, Jaume. 
Quet, Manuel. 
Quintana, Sixt. 
Quintas, Joseph. 
Ravell, Rafael. 
Recanyo, Anton. 
Renaud-Germain, Emili. 
Rcventós, Joseph. 
Re ventós, Isidro. 
Reventós y Jener, Joseph. 
Riba y Lledó, Francisco. 
Ribalta, Miquel. 
Ribas y Fargas, Joseph. 
Ribas y Serra, Joseph. 

ANY 1890 


Riboi y Clement, Francisco. 
Ribot y Serra, Manuel. 
Ricart F. de Córdoba, Felip. 
Ricart y Caralt, Ramon 
Riera, Enrich. 
• Riera, Jaume. 
Riera y Guardiola, Eduart, 
Riera y Penosa, Jaume. 
Riera y Rubió, Emili. 
Rigualt, Tomàs de A. 
Riquer, Alexandre. 
Riu, Sebastià. 

Rius y Tauleta Francisco de P. 
Ríusr, Leopolt. 
Ribera, Joaquim. 
Robert, Agustí. 
Roca, Arthur. 
Roca, Joseph M.« 
Roca y Sans, Ramon 
Rocafort, Àngel. 
Rocamora, Manuel. 
Rodés, Enrich. 
Rogent, Elías 
Roger, Martí. 
Roger, Miquel. 
Roig, Jaume. 
Roig y Punyet, Joseph. 
Romanyà, Francisco. 
Romeu y Ribot, Ferran. 
Rubió, Bartomeu. 
Rubió y Lluch, Antoni. 
Sabater, Joseph M.* 
Sadó, Pau. 
Sagrera^ Conrat. 
Sala, Francisco de P. 
Sala, Pere. 

Salvat Xivixell, Francisco. 
Sandiumenje, Magí. 
Sacromà, Domingo. 
Sans, Ramon. 
Sans y Guitart, Pau. 
San taló, Pere. 
Sardà, Joan. 
Seix, Jaume. 

Selva y Rubí, Emili. 

Sensat y Millet, Grau. 

Senties, Miquel. 

Serra, Jaume. 

Serra y Boniol, Joseph. 

Serra y Sulé, Joan.. 

Serra y Torroella, Pere. 

Serrahima, Maurici. 

Serrallés, Pere. 

Sert, Domingo. 

Sitjar y Coca, Manuel. 

Solà, Baldomero. 

Soriano, Ramon. 

Sunyer, Lluis 

Sunyol, Anton. 

Sunyol, Marcelí. 

Sunyol, Ramon. 

Sunyol y Botey, Esteve. 

Tarré, Emili. 

Taulet, Baltasar. 

Tayà, Joseph. 

Teli y Lafont, Guillem. 

Tintorer, Francisco M. 

Tintorer, Joaquim M. 

Tintorer, Lluis M. 

Tintorer, Rafel. 

Thomàs, Avelí. 

Thomàs y Bigas, Joseph. 

Tobella, Francisco X. 

Torrent, Lluis. 

Torrent, Rafel. 

Torrabadella, Manuel. 

Torras, Cessar A. 

Torrents, Pere. 

Torres y Vilaró, Ramon, 

Torrescassana, Hermenegildo. 

Trilla, Vifred. 

Tusquets, Joan. 

Ubach y Vinyeta, Joseph. 

Urgelles de Tovar, Agustí. 

Uriach, Joseph. 

Valls, Agustí. 

Valls, Timoteo. 

Valls y Molas, Pere. 



Valls y Pallerola, Joaquim. 
Valls y Vicents, Agustí. 
Vallés y Ribot, Joseph Maria. 
Vchils, Antoni. 
Ventosa, Andreu. 
Verdaguer, Alvar. 
Verdaguer y Callis, Narcís. 
Verdú y Puigjaner, Manuel. 
Vergés, Francisco de P. 
Vergés, Pere Nolasch. 
Viader, Lluis. 
Vial, Joan. 
Vidal. Lluis Marian 

Vidal, Maurici. 

Vila, Andreu. 

Vila y Lletjos, Francisco. 

Vilanova, Emili. 

Vilaseca y Mogas, Joseph. 

Vilumara, Ricart, 

Vives, Alfred. 

Vives, Magí. 

Viza y Martí, Joan. 

Ward, Benjamí. 

Ximeno, Joseph. 

Ysart, Joaquim. 

Yxart, Joseph. 


Ger ona. 
Ferrer, Joan B. 

Sant Cdoni. 
Drapcr, Miquel. 

La Garriga. 
Rosselló, Joseph de 
Ramon Vidales, Jaume 




Als experts trovadors y honorables escriptors de Ca- 
talunya y de tots los antichs comtats y realmes ahont la 
nostra llengua es parlada ó coneguda, los vii Mantene- 
dors del Consistori dels Jochs Florals de Barcelona, en 1' 
any xxxii de llur restauració, salut. 

A fi de donar bon cumpliment à la honrosa comanda 
que M respectable Cos d' A'djunts nos feu lo dia i5 de 
Novembre del any prop-passat, vos convidam à pendre 
part en los Jochs Florals d' enguany que en conformitat 
als Estatuts y bonàs costums establerts se regiran per lo 


Lo primer diumenge de Maig vinent, que s' escau 
enguany al dia 4, se celebrarà la poètica festa, en la que 
seran adjudicats als autors de las tres millors poesías que 
hi obten, los tres Premis ordinaris que ofereix cada any 



r Excm, Ajuntament de Barcelona, protector y ja de 
temps antich aymador de la Gàya Ciència. 

Lo primer premi que es una Englantina d' or, serà 
donat al autor de la millor poesia sobre fets histórichs ó 
gestas gloriosus de Catalunya, ó bé sobre usatges y cos- 
tums de nostra benvolguda terra, essent preferida en 
igualtat de mèrit la escrita en forma de romans ó llegenda. 

De la segona joya, la Viola d' or y d' argent, se 'n 
farà entrega al autor de la millor poesia lírica, religiosa 
ó moral. 

Lo tercer premi anomenat d' honor y cortesia, consis- 
tent en una Flor natural, s* adjudicarà a la millor com- 
posició en vers sobre punt que 's deixa al bon gust y 
franch àrbitre del autor. Seguint la bella costum d' antich 
establerta, lo qui obtinga aquest premi deurà ferne 
present à la dama de sa elecció, la qual, proclamada 
Reyna de la festa, entregarà desde son seti presidencial 
tots los altres premis als guanyadors. 

De més à més, lo Consistori ha rebut pera adjudicar 
en la mateixa festa los següents: 


Un objecte d' ari, ofrena del Excm. é Ilm. senyor 
Bisbe de Barcelona, s' adjudicarà à la millor composició 
en prosa que referescí lo brillant período histórich que 
determina i' establiment definitiu dels Comtes de Barce- 
lona en r antich palau dels Bisbes de la mateixa ciutat y 
la traslació dels prelats barcelonins al lloch que avuy los 
hi serveix de morada. 

Un objecte d' art, ofert per la «Lliga de Catalunya», 
à la millor oColecció de biografías populars, en forma 

ANY 18^0 29 

concisa y animada, de personatjes de la antiga Historia 
de Catalunya que s^ hajan distingit en defensa dels drets 
y llibertats de nostra terra,» 

La colecció complerta de las obras publicadas per la 
Associació d' exxursious Catalanaj luxosameni encua- 
dernadas, dó de ia mateixa, al autor dei mellor «Estudi 
hisEÓrich descriptiu de las festas majors dels pobles de las 
comarcas compresas en T antich Realme d' Aragó, essent 
preferit lo qui donga datos de més pobles, n 

Una copa d' argent y or, oferta per la distingida es- 
criptora donya Dolors Moncerdà de Macià, a la mellor 
poesia que ab complerta llibertat de forma, cante à h 
virtuosa damaé inspirada poeiisa catalana donya Maria 
Josepha Massanes. 

Un objecte d' art, ofert per lo «Centre Català de Sa- 
badelln, a la mes genial poesia en pocas esirofas y de 
conceptes valents, cnérgichs y precisos, que, interpretant 
lo més pur esperit catalanista, sia pròpia pera constituhir^ 
posada en musica, T «Himne Nacional de Catalunya.* 

Un objecte d' art, donatiu de * Alguns Catalanistasjj 
al mellor trevall en vers de caràcter festiu-humorislich y 
de més escullida forma literària. 

Un objecte d' art^ ofrena de! «Centre Català Agrícola 
é Industrial de Vich y sa comarca», al autor de la mellor 
memòria que ab mira de propaganda desenrotlli *1 se- 
güent tema: «Com deu organisarse '1 Catalanisme per in- 
tluhir fortament en la política espanyola a favor de las 
reivindicacions de Catalunya « 

Un objecte d' art, que ofereix lo «Centre escolar Cata- 
lanista!* de Barcelona, al autor d' un «Estudi Cíentffich 
sobre M regionalisme en general, que reuneixi las condi- 
cions propias pera servir de medi de propaganda en las 
Universitats de las altres regions d' Espanya. w 

En conformitat ab los Estatuts dels Jochs Florals po- 
dran concedirse 'Is accésits y mencions honóríficas que Us 
Mantenedors judiquin merescuts. 


Totas las composicions deuran ésser rigorosament 
inéditas y estar escritas en antich ó modern català d' 
aquest Primpcipat, de Mallorca y V^alcncia, ó en qualse- 
vol dels dialectes del mitjorn de Fransa, ab tal que 'Is au- 
tors fassin per manera d' escríurelas a semblansa del 
antich provensal ó català literari. 

Lo Consistori se reserva per un any, à comptaf del 
dia de la festa, la propietat de lasobras premiadas* 

Tots los tra valls deuran ésser remeses à la Secretaria 
del Consistori (Trafalgar^ 21 lercer) avans de mitjdia del 
I de Abril vinent, acompanyats del plech clos que con- 
tinguí to nom del autor y duga en lo sobrescrit lo títol 
y lema de la respectiva composició. 

Los plechs que continguin los noms dels autors no 
premiats se cremaran, com de costum, al acte mateix de 
la festa. 

Que M Senyor vos doni llum d' inspiració per cantar 
ab esperit verament català lú Pàtria, la Fé y P AínoFr y 
a nosaltres discreció en judicar y acert en premiar als més 

Fou escrit y firmat lo present cartell en la ciutat de 
Barcelona al primer dia de Janer del any 1890, per I05 
VII Manlenedors: Joaquim Rub[Ó y Ors, President, — 
Manuel Mürguía. — Martí Genís y Aguilar. — Enrtch X. 
Vidal y Valeng[ano. — JosEl•l•l M." Valls y Vicens. — 
Bonaventura Bassegoda. — Sebastíà F arnés, Secretari, 


ANY 1890 3 I 


Desprès de la convocatòria escrita y firmada per aquest 
Consistori en i*'. del corrent, han sigut oferts los següents 
premis pera adjudicarse en la festa que ^s celebrarà U 4 de 
Maig vinent. 

Un quadro al carbó^ obra del distingit artista don 
Baldomero Galofré^ qui la ofereix al autor de la mellor 
elegia al inmortal Fortuny. 

Una ploma d' or, oferta del Sr. D. Justí Pepratx a la 
mellor oda que cèlebre y glorifique la Reyna dels Jochs 
Florals de 1888 Dona Maria Cristina, Reyna Regent d' 
Espanya y Comtesa de Barcelona. 

Un exemplar de la obra Les ages prehistòriques de V 
Espagne et du Portugal de Emili Cartailhac, que ofereix 
la «Associació Catalanista d' Excursions Científicas» al 
autor de la mellor Monografia d* art ó d^ historia de la 
nostra terra, 

. Un objecte d' art, ofert pel Excm- Ajuntament de 
Reus a la mellor poesia catalana dedicada à enahir un fet 
notable de la provincià de Tarragona, y especialment de 
la mateixa ciutat de Reus. 

Una sempreviva d' or, ofrena de la Excma, Diputació 
Provincial de Tarragona à la millor oda dedicada al hé- 
roe dels Castillejos, general Prim. 

Pera aquests premis se fan extensivas las mateixas 
prescripcions donadas en lo abans dit Cartell que firma- 
ren los VII Mantenedors en i"'. del corrent. 

Barcelona 3i de Jener de i8qo. — Lo President, Joa- 
quim Rubió y Ors. — Lo Secretari, Sebastià Farnés. 



Ab posterioritat à la publicació del cartell, I" Excm. 
Ajuntament Constitucional d* aquesta ciutat, en consisto- 
ri del dia 4 del corrent s* ha servit oferir lo següent pre- 
mi extraordinari: 

Una medalla d' Of% encunyada ab lo troqucU que 
posseheix aquella Corporació protectora de la Institució, 
ab to nom del autor que resulti serho de la poesia que 
millor glorifiqae la Exposició Universal, y ademés mil 
pessctas de gratificació* 

Se concediran dos accéssiis à las poesías que seguixin 
en mèrit a la que obtinga M premi, consistent lo primer 
en una medaila de plata com la anterior y cínch centas 
pessctas de gratificació, y 7 segon en igual medalla de 
bronze y gratificació de duas centas cinquanta pessetas. 

Las poesías que obten à n^ aquest premi extraordi- 
nari deuran prcsentarse abans del mitf dia del i5d' Abril 
prop vinent en las condicions mateixas consignadas en lo 
Cartell publicat en primer de Janer d' enguany. 

Barcelona 10 de Mars de iSgo.^ — Lo President Jox-^ 
QULM Rubió y Ors. — Lo Secretari Sebastià Farpïés- 



Núniero i.— Las ires violeïas. Píacia à Deu que broten. — 
2, A la parla catalana. Uahor, Uakor à tú, — 3* Patriòtica, 
Dei í:t?r.— 4- Missatge d' amor. Lo qui guanyador ne sia^ etc. 
— 5. Nil serena. On the sea, — 6. L' amor dels amors, Mater 
misericòrdia Salve. — 7, Resignació. Fè. — S* La canso del 
jovenL Avant, — 9. Lo carradó ampurdanés, lAy d' aquell 
que aborreix P eyna del trevalL — ro. Hivern, Fé y Espe- 
ransa. — 11. A T aymía, Recort, — 12. Conquesta de Barce- 
lona. Poy^mr aut Barchinone tuos fcre, etc^ — r3< La fé 
catalana. Qui enfonsa ò aha als pobles es Deu que 7j ha 
creat. (Verdaguer). — 14. Lo llum de ganxo. Llum de ganxo 
català — símbol ets de dolsa pau. — 15. Contemplació. Dos 
sentiments tan soh bastarian al lioine, etc. — ió. La Ciuia- 
dela, L^ Arquitecte municipal senyor Falqués feu entrega 
anit, etc^ («La Renaíxcnsa» i5. Febrer, 1890) — ij. Lo bes 
darrer. R. I, P, — r8. Las cansons de ma pàtria. Eixa es ma 
pàtria. — tq. La nostra festa. Pàtria. — 20. Cercant la diixa* 
^,Hont es? — 2[. Jesús, iFill meu, dónam lo teu cor, (Jesu- 
crísi),— 23. Als meus fills. Fills del meu cor. -^2 3. Lo can 
del or. Lo rey del wíoíï — 24, Sol Ueat, Revivalla.—'2S, Lo 


crim. Càstich. — 26. Desertor. Això rajr. (M. Aguiló). — 27. 
Las Bellas Arts. Descende coelo et dic^ age, tibià. — 28. Em- 
pordanesa. Poncella, flor, — 29. Filial. Aniversari.^Zo, A 
un obrer català. Catalunya, — 3i. Lo confessor. Gerona^ 
7^09.— 3*2. La Bandera de Santa Eulària. In hoc signo 
vinces.— 33. Cap d' any. Quel suon^ etc. — 34. La mort del avi. 
Quadret,-'35, Amor patri. Tot per la Pàtria! /Res pera V 
Rey! — 36. Cansoneta. Dónam ton amor nineta-^la de las 
mitjas reixadas. (Rubió). — 37. jL' últim! Amorosa. — 38. Per 
Sant Joan. Com cèrcol de bruixas, etc. (Rubió). — 39. Lo 
peno de la terra. Bandera vella honra de capità. — 40. Aj 
clar de la lluna. Estiuhejant. — 41. Joan IL Darrerias. — 
42. Lo cap y U cor. Lluyta, — 43. Na Maria Josepha Massa- 
nes. Recorts, — 44. Oda en alabansa y glòria de la Reyna de 
la^Festa dels Jochs Florals de 18S8. Agrahiment, — 45. Pas- 
torel•la. Recorts tristos y dolsos. (Balaguer). — 46. La Mar- 
garidoya. Jo 'm moro d* amors si ab amors no m' aconsolan. 
— ^47. L' Hereu del Mas vell. Tothom lo coneix, — 48. jAys 
del corl /Ditxós del que estima!,.. — 49. Fortuny. Es el idea^ 
li:{ador de la matèria^ el poeta de lo inanimado. (Ixari). — 
5o. Epístola catalana. Pro aris ei focis. — 5i. Himne nocio- 
nal de Catalunya. Visca la senyera — dels quatre pals!, — 52. 
iCría! jCría! Mal antich ^qui 7 curarà? — ^^53. Lo plany de 
r avia. Adéu siau. — 54. Rondalla. Los ulls que la culpa 
tanca, etc. (Francesch Carroç).-r55. A Na Maria Cristina. 
Per la gràcia de Deu, etc. — 56. Lo cant de Catalunya. Des- 
perta ferro. — 57. Lo Retaula. Semper semperque. — 58. Lo 
puntal del català. May més. — 59. Ignocencia. Recort. — 60. 
Del cor. Al cor. — 61. Goig y pena. Sempre, — 62. Fé. Ditxós 
qui f arrel sagrada — dins son cor té — 63. La batuda del 
francès. Dies iroe dies illa. — 64. A ma pàtria catalana. Surge 
et ambula.^ 65. Via fora. Avant per sempre ava«/.— 66. 
Otger. (Escenas patrióticasJ.Sj. A la mort d' En Fortuny. 
Un vel cubreix al Art en dol del Mestre. — 68. Amorosa. 
Fulla d^ àlbum. — 69. Lo baixell dels emigrants. Terra, la 
que arribar vejas, etc. — 70. La creu trencada. Estos, Fabio, 
jay dolor! que ves ahora... — 71. Senyora Pubilla. Ceguedat. 
— 72. Crida de Rey. Lo qui falti à la lley ja sab lo càstich. — 
73. Pàtria ^dorms? Pàtria, Fides, Amor. — 74. A la virtuosa 
dama é inspirada poetisa catalana donya Maria Josepha 

ANY 1890 35 

Massanes. Virtut jr geni. — 75. Idíli. Contrast.'^'j6.' hXSv, 
President del Cansisiori dels Jochs Florals de Barcelona. 
Molt Sr. meu.^jj. Roncesvalles. La escena passa^ etc. — 78. 
No 'm cap é la barretina. Monólech, — 79. A la Poesia. Filla 
del Cel. — 80 L' aplech de la Pietat. En lo plà s' alsa la 
ermita. — 81. Preliminars de casament. Costums de Catalu- 
/y^a.— 82. Cansons d' hivern. Neu, — 83. Les ànimes pures. 
Aplaca^ Senar, tu enojo, — 84. La veu de las campanas. To- 
cant à morts, — 85. Fora de temps. Quan ja ma jovenesa resta 
enrera, — 86. Primera amonestació. Ha caygut com una bom^ 
ba.-^Sy. Un lleó. ^Qui no 7 conezjc?— 88. Un de tants. J5o5- 
queig d^ hivern.—Sg. Mal net. Pobres vellets. — 90. La missa 
matinal. Sursum corda. — 91. Lo sach de gemechs de Breda. 
Que vagin sonant los músichs, ^g2. Fira de dots. Fruyta del 
Temps. — 93. Lo Sant Patró de Catalunya. (7, Juliol, 986.) Sayit 
Jordi^ Jiram, firam. — 94. Xarradissa, Chor humorístich. Sen- 
se lema. — 95 He fet bé. Amor loco, etc. — 96. L' avi. Pàtria y 
fé. — 97. Tardor. Je vois mes ràpides années, etc, (Lamartine). 
— 98. Plany d'un expatriat. Pàtria bella ^quan té podré ovirar? 
— 99. Un jorn de glòria. En lo recort de passadas glorias s^ 
abeura nostre present. — 100. La Fes^a de Sant Antoni. Porteu 
flors à Sant Antoni galindaynas de la vila. — ioi.|La darrera 
gramalla. // de Setembre de 1714. — 102. En memòria de 
Na Maria Josepha Massanes. Cantant darà consols à las 
criaturas — y à vos llahors. (Rubió). — io3. L' ideal. A/^ 4 
aquella llum divina — nos hi podem atansar. ---iQ^. Lo castell 
y la masia. Mort jr vida. — io5. Flor del meu amor. Princesa 
dels meus sentits. — 106. La mort del vell... Qui manet in 
charitate in Deo manet. (Sant Joan). — 107. La font del Gat. 
Rondalleta. — 108. Las tres colomas. Fé, Esperansa y Cari- 
tat. -r^iog. Lo serpent. Lux. — 110. Apocament. '^Cóm expli- 
ctrte lo que mon cor sent? — iii. Perdó. Que Ell te perdone, 
com te perdono jo. — 112. L* aplech de ma xerra. /Quin goig 
fan ab les cistelles! etc. — ii3. Tarragona en 181 1. Dias 
d^ horror.— 1 14. A Fortuny. Glòria. — 1 15. A la bona memò- 
ria de Na Maria Josepha Massanes. Virtut de valerosa — amà, 
lluytà, sufri y ha triunfat. (Dolors Moncerdà). — ri6. La 
festa de Sant Jordi. Be ^n té d'^ anomenada.-^iiy. A Fortuny. 
G/orza.— 118. La última fulla. Recorts. — 119. La vida y la 
mort. Aparienciay realitat. ^\ 20. Magdalena. Penediment. 



— t2r. Homenaige à la virtuosa dama é il-lustre poetisa 
danya Maria Josephü Massanes. Al cel sia. — 122. La Majo- 
rala, Fesia major. — 12 3. La copa d' or. Lo mateix que '/ 
desconsol també mata la alegria. — 124. Elegia. A la bona 
memòria de la poetisa cristiana Maria Josepha Massanes. 

— [25. Prim en C^sirUejos. Vir. — 126. Inspiració. ^Qui 
soch? — Í27. Planys de pare. Ell era la llum^ la vida. — 128. 
Amor y té. ;Alsat, Llàtzer! — 129 La Molinera d* Alfar. 
Vullne ésser català. — r3o Las fadas. Bons averanys. — i3i. 
L* home y V uucell. Llibertat y esclavitiit, — 132. Lo punyal 
del rey En Pere. Signe de mort. — 133. Castillejos. El conde 
de Reus. . siempre primer o en el peligro. (O'Donnell). — 134. 
L' amor malalt. De Uarga malaltia. --i35. La primera vola- 
da. Una reixa separava. — 136. Lo mal feyner. /Pobre mi- 
nyól — 137. La nit deU moris. Eix jorn com en pena las àni- 
mas van. — 138 Pürentís, Parientes y trastos viejos... (refran 
popular). — 139. Llegenda. Redempció. — 140 Missal je. /Obriu 
prompte!- — 141, La sardana. Ayres del Ampurdà. — 142. Idili. 
D*ú naturaL — 143- La Bonaventura. Los tractats de còrners 
han acabat d^ acïapir ta nostra agricultura^ etc. — 144. Gan- 
so Bella de vos som amorós,— ja fosseu mia. (Pere Serà fi). 
— 145» La sabateta al balcó. Reges Arabum et Saba dona 
abducent. (Psalm LXXÏ). — 146. La mori del soldat. /Guerra 
malehida! — 147. — Las cansons de la terra. /Vergonya! — 148. 
Himne Nacional de Catalunya. Pàtria y Llibertat. — 149. Lo 
caní de la sirena- /X^ rassa dels héroes que ja s' ha extingit? 

— I 5o. A Montjuich, Pàtria. — i5i. La mar y la montanya. 
Misteri. — 153, AS, M. C, Donya Maria Cristina Reyna d' Es- 
paiiya^ etc. La grandesa d' animo es un dotj etc, — 153. A la 
disiingida é inspirada poetisa catalana Donya Maria Josepha 
Massanes. Lo geni es digne d"* encomi. — 154. D. Joan Prim, 
marqués de los CasTillcjos en lo parch de Barcelona. La terra 
està en lo ce! com la Creu del Sur. (Flammarion). — 155. La 
Ptiiria íé y amor. Satus populi suprema lex est, — 156. Re- 
cort. No 'm matan per ser traidor, — ni tampoch per ser cap 
lladre, (Bach de RoJa). — i5j. Marina. Amor. — 158. La 
Tapera, Quelcom del agre del ttrrer. — 159. Lo somni de 
Sant Joseph, Et Verbum caro factum est — 160. Estisoradas. 
^Qué no ho saps? — rói. Dansa. C^re5.— 162. No es bon 
casat. A qui pujant la serra^sab olvidar lo mon. f Canso 


ANY 1890 37 

popular), — 163. Al grandiós Certamen Internacional de 
Barcelona. La nostra Exposició Universal glorifica à la 
Espanya, etc, — 164. A la Exposició Universal de Barcelona 
del any 1888. Siendo estos parques y jardines bellos, — 165. 
Com deu organisarse *1 Catalanisme pera influhir fortament 
en la política espanyola a favor de las reivindicacions de 
Catalunya. Ningú *m guardarà millor — que ma pròpia lli-, 
bertat. (D. V. G.) — 166. Diàlech. Lo rey y 7 general. — 167. 
Los castells de Montserrat, ^-f/í tú feréstech héroe^d^ atlè- 
tica figura. (Ad. Blanch). — 168. Resignació. Cal patV en 
la terra — per guanyar lo cel, — 169. Vida per vida. A tal 
mestre tal deixeble. — 170. Lo mas. Semper semperque. — 171. 
A Maria. Amor. — Í72. La Sardana. Ayre. — 173. Panissars. 
Pro pàtria. — 174. Lo bateig. Costums del Vallés. — 175. La 
edat de pedra. Fecit illum ad similitudinem suam. — 176. Vi- 
sió. Fides.^ijj. Fi desconsoladora. Fides.^-iyS. V hermità 
de la cova. Fides. — 179. Las orenetas. Esperansa. — 180. Lo 
Palau de la Poesia. Lux. — 18(. L' arbre centenari. Pàtria, fié 
y amor. — 182. L* arpa y la espasa. Lo, sentiment y la/orsa. 
— 183. Las duas horas V una curta V altra llarga. — 184. 
Fé y amor. A la Srta. D.'... — 185. Ripoll. Vivos voco. Mor- 
tuos plango. Fulgura frango. — 186." Intima. iOh quin bon 
temps! — 187. Quadret. — 188. A la bona memòria de Donya 
Maria Josepha Massanes. Per esta vall Junesta — de plors y 
doL (Maria Josepha Massanes). — 189. Maria Josepha Mas- 
sanes. Son cor era un verger de dolsaflayre. — f90. Josepha 
^Asisseinés, Poetisay dama. — 191. Selos. Qui no^nté. — 192. 
Recansas y anyors. •• — 1^3. A Catalunya. Paíritf.— 194. 
Anècdota. Dama Fortuna.-^igS. U ingraia. ^Qui es ella?-^ 
196. Himne. Tot per Catalunya. — 197. Lo temps. J'^ — 198: 
Himne de Renaixement català. Surge.'—igg. La Exposició 
Universal de Barcelona. Catalunya /ora més endevant si no 
tingués que arrossegar tanta càrrega, etc. — 200. La Expo- 
sició de Barcelona. Pàtria, avant, avant. — 201. La corona 
de dol. Jochs Flora/s, i8go. — 202. A la Exposició Universal 
de Barcelona. Labor improbus omnia vincit. — 2o3. Barce- 
lona, 1888.— 204. A Catalunya. Mentres reb de la pluja las 
fuetadas — lo papalló sens murmurà su/reix, etc. (Rubió). — 
2o5. La batalla de la pau. Pro aris etfocis... — 206. L' esmo- 
let. Anyorament, -—207, Cant à la Exposició Universal de 


Barcelona. Lús exposiciones son templos al^ados al trabajo. 
^208. A Barcelona en 1888. Ara y encara.— 209. Penas y 
^lorias. De IJ14 à iSSS. — 210. La primera Exposició Uni- 
versal de Barcelona. ^Glòria! — 211. Glòria caialana. Verda- 
derameni fou una glòria per Catalunya, etc, — 212. A la 
Exposició Universal de Barcelona. A cantarte m' atreveixo 
— jo l^ últim dels catalans, etc, — 21 3. Glòria à la Exposició 
Universal de Barcelona. Cantar jo voldria, oh pàtria esti- 
maddf etc. [Eusebi Pascual).— 214. L* Exposició de Barce- 
lona. Glòria. — 2 1 5. Recort de la Exposició Universal de 
Barcelona de 1888. — 216. Glòria à la Exposició. lyiS-iSSS. 
— ^17. A Barcelona ab motiu de la Exposició Universal de 
i888,— 218. Progrés. Barcelona^ avant^ avant!! — 219. Ala 
primera Exposició Universal de Barcelona. Glòria y gran- 
desa, — 220. La bandera catalana. Glòria, laus^ honor. — 221. 
La fesia de la Pau. La /e Aa vensut al dupie. 

Barcelona 16 d'Abril de 1890.— Lo Secretari, Sebastià 


A dos quarts de duas de la tarde del dia 1 1 de Maig 
de 1890 (i) SC celebrà en la gran sala de contractacions de 
la Llotja de Barcelona la solemne Festa dels Jochs Flo- 
rals que fou la xxxii de llur restauració. Als sons de la 
marxa del Rey En Joan executada per la banda munici- 
pal situada en la galeria de la sala, feu sa entrada en ella 
per la porta del passeig d' Isabel lí la comitiva oficial 
composta del Consistori y lo delegat del Excm. Sr. Go- 
vernador Civil de la provincià D. J. de Sotomayor, 
Excm. Sr. Alcalde constitucional D. Fèlix Macià y 
Bonaplata, D. Joan Plà y Moreu síndich, D. Cirilo 
Gualdo y D. Joan Marti y Thomàs en representació 
del Excm. Ajuntament d' aquesta ciutat, D. Eduart Vi- 

(i) Ab motiu de las circunstancias extraordinarias per que atra- 
vessava la ciutat, lo Consistori ab anuencia del Excm. Sr. Alcalde 
President de la Corporació municipal protectora de la Institució 
acordà aplassar fíns al segon diumenge de Maig la Festa que devia 
celebrarse '1 primer diumenge, dia 4, à tenor de lo que disposan los 



dal y Valencjano y D. Joseph Torent per la Diputa- 
ció Provincial de Barcelona, D. Gayetà Vidal de Valen- 
ciano, President de la Acadèmia de Bonàs Lletras, y V 
Excm. é Ktm. Sr. Bisbe d' aquesta diòcesis, acompanyat 
del iiustre canonge mossèn Joseph Casas y del reverent 
mossèn Thomas Rigualt, ademés del ilustrat poeta ale- 
many Excm, Sr. D. Joan Fasienrath vingui expressament 
de Colònia pera assistir à la nostra poètica Festa. 

Arribada la comitiva al estrado prengueren seti à la 
dreta los mantenedors y a la esquerra las autoritats. Al 
fons del estrado s' alsava '1 trono sota bell dosser destinat 
à ia Reyna de la Festa y à cada banda d' ell se destacavan 
duas endoladas tarjas ab los noms dels poetas, artistas y 
patriotas de nostra terra morts durant lo present any, 
ocupant los setis d' un y altre costafdel estrado V hono- 
rable Cos d' adjunts. En lloch preferent de la Sala ocupa- 
ran seti las i lustres damas que en anys anteriors foren 
proclamadas Reynas de la Festa y lo restant V omplia 
distingida y nombrosa concuVrencia, composta en gran 
part de bellíssimas y distingidas damas à quinas s' havLa 
fet prcscní al entrar d' un artístich pom de flors com es 
de consuetut en aquesta Festa. 

L' Excm. Sr. D. Fèlix Macià y Bonaplata obrí la Festa 
improvisant un breuy entussiasta parlament en nostra llen- 
gua (I) que fou molt aplaudit; lo President del Consistori 
D Joaquim Rubió y Ors encomanà la lectura del discurs 
presidencial (TI) à D Joseph Blanch y Piera, interromput 
molts cops y coronat al final ab salvas d* aplaudiments y 
mostras d* aprobació. 

Desseguida I' infrascrit Secretari llegí la memòria re- 
glamentaria, donant compte del veredicte del Consisto- 
ri (III). 

A invitació del Sr. President, D. Joseph Roca y Roca 
llegí La Canso de Mestre Jan (IV) de D. Franccsch Pelay 
Briz, Mestre en Gay Saber que las lleiras catalanas han 
perdut aquest any, composició rebuda pel püblich ab ex- 
pontani entussiasme. 


Passant tot seguit à obrir lo plech corresponent a la 
composició premiada ab la Flor natural (Strelitiia regi- 
na) titulada La mar y la montanya (V) resultà esserne 
autor D. Joseph Martí y Folguera, ausent de ciutat, qui 
delega al Consistori pera que elegfs en son nom Reyna 
de la Festa à la Excma. Sra. Dona Lluísa Goldmann de 
Fastenrath, à qui fou oferta la Flor per una comissió pre- 
sidida per dos mantenedors. Als acorts de la marxa del 
Rey En Joan y en mitj d^ una entussiasta ovació passa 
aquella llustre dama à ocupar lo sitial; seguidament un 
chor de noys y noyas situat en la galeria entonà la bellís- 
sima canso Lo pardal, homenatge tributat à la musa po- 
pular catalana al ésser proclamada la Reyna de la Festa. 

Llegí la poesia premiada D. Joseph Blanch y Piera, 
arrancant à cada estrofa expontàneas mostras d^ aproba*- 
ció y estrepitosos aplaudiments al final. 

Lo primer accèssit Primera amonestació (VI) resulta 
ésser de D. Jascinto Torres ,y Reyetó, qui passà à recullir 
de mans de la Reyna la distinció obtinguda. 

Lo segon accèssit A la poesia (VII), de Dona Victoria 
Penya de Amer à qui una comissió anà à cercar en lo 
lloch preferent de las ex-Reynas de la Festa, y la acom* 
panyà entre picament de mans à rebre M premi, quedant- 
se al costat de la Reyna, com s^ acostuma. 

Resultà ésser autor de la poesia A un obrer català 
(VIII) guanyadora de la Englantina Don Joaquim Riera 
y Bertran, qui la llegí ell mateix obtenint repetits y gene- 
rals aplaudiments. 

Guanyà M primer accèssit Don Joseph Martí y Folgue- 
ra absa poesia Vida per vida (IX) y *1 segon D. Lluis B, 
Nadal, autor de La darrera gramalla (X) abdos ausents 
de Barcelona. 

La Viola d* or y argent adjudicada à la poesia Lh' 
genda (XI) resultà haverla guanyada D. Jascinto Torres 
y Reyetó, y fou llegida per encàrrech seu per D. Joseph 


Blanch y Piera qui alcansa del pubüch írenéiichs y gene- 
rals aplauJimeuts, ^ 

Los primer y segon accçssit oblinguts per las poesíaí 
Soh\\ent (XII) y Cap d' anr (XIII) foren guanyats per son 
autor D. Joaquim Riera y Bertran, y M tercer alcansat 
per la composició La creu trencada (XIV) lo passà a re- 
cullir de mans de la Reyna D. Jaume Novellas de Mo* 
iíns que resulta esserne ï autor. 

* Tot seguit y atenent à que D. Joaquim Riera y Ber- 
tran y D. Jascinto Torres y Reyetó navían obtingut los 
tres premis ordinaris que fixan los Estatuts pera la ob- 
tenció del mestratge, foren proclamats pel President del 
Consistori mestres en Gay Saber entre Ms aplaudiments 
repetits de la concurrència y als dolsos acorts del Vivo^ 
lay de Montserrat que 'I chor entonà de dalt de la gale- 
ria estant. 

Obert seguiJament lo plech corresponent a la poesia 
titulada /í la virtuosa dama é ijispírada poctisa catalana 
dona Maria Josepha Massanes {XV ) gn any adora del 
premi ofert per la ilustre escriptora Dona Dolors Mon- 
cerdà de Macia, resultà esserne autor D* Jaume Pomar y 
Fuster, que la llegí eil mateix ab grans mostras d' apro- 
bació del püblich. 

Del accèssit obtingut per la poes]Q.Eleffia (XVI) resultà 
ser ne autor D, Francesch Ubach y Vinyeta. 

De la poesia distingida ab lo premi ofert per «Alguns 
CatalanistasD titulada Lo sach de gemechs de Breda (XVil) 
resulta esserne autor D. Joan Pons y Massaveu qui la 
dongué a llegirà Don Francisco Salvat, obtenint aplau- 
diments repetits y unanims. 

Obert lo plecli corresponent à la monografia Los Cas- 
tells de Moni serrat (XVII I) que havia obtingut lo premi 
ofert per la Associació Catalanista d' Excursions Cienií- 
ficas, ne resulta autor Don Francesch Carreras y Candi 
qui passà a recullir lo premi de mans de la Reyna entre 
'Is aplaudiments del püblich. 

Resultà ésser autor de la poesia Prim en Castillejos 


(XIX) guanyadora del premt ofert per la Excma, Dipu- 
tació provincial de Tarragona Don Francesch Ubach y 
Vinyeta, y sa lectura feta per Don Joseph Roca y Roca 
meresqué 'ís aplaudiments y mostras d' aprobació de tot lo 

De la poesia Recort de la Exposició Universal de 
Barcelona de 1888 (XX) premiada ab lo primer accèssit 
del premi ofert per T Excm. Ajuntament de Barcelona, 
resultà esserne autor Don Joseph Franquesa y Gomis, 
qui\ després d^ haver rebut la distinció de mans de la 
Reyna entre aplaudiments dongué a llegir la composició 
al mantenedor Don Bonaventura Bassegoda; à cada es- 
trofa redoblaren los aplaudiments y al final se feu una 
veritable ovació al autor. 

Tot seguit fou obert lo plech corresponent a la poesfa 
La batalla de la pau (XXI) premiada ablo segon accèssit, 
resultantne autor Don Sebastià Trullol y Plana qui entre 
aplaudiments passa a recullirlo. 

Don Narcís Verdaguer y Callis llegf perencarrech del 
mantenedor Don Manuel Murguia lo discurs de gracias 
(XXII) que '1 públích rebé ab indescriptible entussiasme. 

L' Excm. Sr. Don Fèlix Macià y Bonaplaia declarà 
termenada la Festa ab breus y sentidas paraulas en nos- 
tre idioma nacional pronunciadas, y als acorts de la mú- 
sica ^s cremaren los plechs que contenian los noms dels 
autors no premiats. Eran à prop de las quatre. 

De tot lo qual T infrascrit secretari ne prengué la pre- 
sent acta en lo Iloch y data damunt dits. 

Sebastià Farnés- 

L — DISCURS DEL ExCM. Sr. Alcalde de Barcelona 
/). Fèlix Macià v Bonaplala. 

IL — DISCURS DEL President del Consistori, D. Joa' 
quim Rubio y Ors, 

III. — MEMÒRIA DEL Secretaei del Consistori D, Se- 
bastià Farnés. 


Àb tot r entussiasme de que esta possehit lo meu cor 
de català, entussiasme que no sabria expressar ab la 
vivor y forsa ab que ho feu vosaltres, jo vos saludo, tro- 
vadors catalans, avuy que encara una vegada mes veniu à 
donar esclat y prestigi à la Festa de la Gaya Ciència. 

Fa ja trenta dos anys que, lluny de la terra catalana 
per las exigencias de ma carrera, trovantme à Madrid, 
mos amichs d^ aquí me trameteren la nova de la restau- 
ració dels Jochs Florals. 

Allunyat y tot de Catalunya, y tal vegada ab mes 
forsa per rahó del anyorament, vareig celebrar la renai- 
xensa de aquesta gloriosa institució, y ab goig indescrip- 
tible prenguí part en la festa que celebrarem després 
entre amichs pera obsequiar als primers poétas lloreiais, 
alguns dels quals veig avuy encara entre nosaltres. 

Trenta dos anys han transcorregut, y anyalment s' ha 
celebrat aquesta patriòtica Festa, y cada any hi he assis- 
tit, ab lo cor ja que no podia serhi personalment: conteu 
si hi ha goig comparable al meu enguany que linch la 
honra de presidir aquesta Festa per rahó del carrech pú- 
blich ab que m' ha distingit lo vot de mos conciutadans. 



Per això, al declararia oberta, no puch menys que 
expressar, en que sia d' una manera vaga y esblaymada, 
tot lo afecte que sento per nostra institacíó, afecte que, 
com vos acabo de dir, no 'm vé de nou à mi, President 
enguany de la Excma. Corporació que densa de sa res- 
tauració la protegeix. 

Senyors: jo faig vots pera que vísca, ab la plenitut de 
vida que te avuy, y mes encara, tant temps com li desitjo 
de vida a la nostra benvolguda pàtria catalana. 

Queda oberta la Festa dels Jochs Florals de Bar- 



Hi ha en nostra ciutat benvolguda y, segons opinió 
de un antich estrellayre, en constelació be fortunada cons- 
truhida, tres monuments, entre molts altres, baix quals 
góiichs trespols may penetro sens sentirme lo cor greu- 
ment ferit per lo dol de la anyoransa dels temps que 
foren; y son lo claustre de la nostra hermosa Seu, lo Saló 
dp Cent, y aqueixa cambra magestuosa, com de gegantí 
palau, en la qual, per lloabilíssim acort de un dels pas- 
sats consistoris, celebrem^ fa ja alguns anys, la sempre 
tan cobejada com benvinguda festa major de la nostra 
poesia. Y es que lo primer, — deixant per un moment 
apart los qui en la anima desperta sentiments religiosos 
— ab sos modestíssims carners, venerables depósits de 
las despullas mortals dels nostres avis; ab llurs llosas, 
ja mitj gastadas pel trepitj de las generacions, y en las 
quals s' hi veuhen esculpidas al bell costat de las blasso- 
nadas armas de alguns dels nostres llinatges, los qui 
podríam anomenar heràldichs escuts, no per humils me- 
nos respectables, de la nostra menestralia, so es, las esti- 
soras del sastre en unas, en altras la pala del forner, lo 



ribot ü serra del fuster en las de més enllà; ab sos mo- 
descíssims carners, repetesch, nos retrahuen à la memò- 
ria, no tan sols la nívelladora igualtat de la mort, sinó, 
y principalment, aquella vertadera igualtat democràtica, 
per tant com era verament cristiana, dels nostres antichs 
estaments, los nobles, los caballers y los menestrals, tan 
agermanats en la mort dins llurs sepulturas, com de son 
vivent ho estigueren en llurs setials de cuyro, aixís en lo 
palau de la Diputació, ó devant de la Cort del Veguer, 
com en lo Concell de Cent, ó en lo de Vint, hont tenían 
dits estaments llur representació deguda. 

Y es que lo segon monument, ó sia lo Saló de Cent, 
ab lo recort de aquells jurats als qui tant los hi esque- 
yan aquellas llurs magestuosas y honradas grama'las, 
per lo mateix que ab tan bon seny y ab cor tan net las 
portavan; y per !o mateix quepreferían véurelas esqueixa- 
das qu' envilidas, desperta à tota hora en la nostra memò- 
ria aquellas tan sabias com poch aparatosas deliberacions, 
quals actas senzillíssimas cabían en mitja plana dels lli- 
bres hont s' escrivían; que se honravan en presidir algú- 
nas vegadas los nostres reys; en las quals se prenían ab 
freqüència lan grans acorts ab tan breus paraulas, y que 
sembla com que 'ns fa viure ab aquells consellers que, 
senzills, discrets y sobre tota ponderació económichs dels 
bens del comú, com dels seus ho eran dins de llur pròpia 
casa, quant de honrar y enaltir Barcelona se tractava, 
ja en sas festas civils y religiosas, ja en las recepcions de 
Iturs monarcas, sabían ésser generosos, bé que sens pecar 
may de pródichs; ni sufrían qu' en res patissen detri- 
ment ilurs privilegis, ni permetían que ocupàs, dels reys 
abaix ningú, lo tloch qu' en las esmentadas festas ó 
solemnitats de dret los pertocava. 

Y es que aqueix saló, — despulla, però despulla vera- 
ment grandiosa del antich edifici gótich sobre quals en- 
derrocats murs fou aqueixa nova llotja edificada; en lo 
qual tantas y tan solemnes y vistosas festas per espay de 
quatre segles s' hi han celebradas, ademés de recordar lo 


vell monument del qui formava part y qual fatxada de la 
part de sol ixeni s^ enmirallava en las ayguas de son 
pon que venían à besar, deixantla blanquejada ab llur 
escuma, la platja sobre la qual se aixecava, si sempre 
hermosa per sa severitat arquitectònica, encisadora quant 
en nits de allimarias s' hi reflectia iMuminada per los 
centenars de fanalets de colors que festonejavan las nom- 
brosas finestrelas de son segon pis y *ls marlets que 
coronaven sa teulada: y es que aqueix saló, Iloch de cita 
dels mercaders de totas las llotjas de còrners del Medi* 
terra, ademés de una munió de recorts pertanyents à la 
historia del vell edifici, en res inferior, si es qu' en gran- 
diositat y bellesa no *Is aventatjava, a sas germanas que 
han lingut la sort de sobrevíurela^ las llotjas de Palma 
y de Valencià, desperta en la imaginació, no manco qu' 
en tot cor verament català, molts altres no menos fala- 
guers d aqueix y agradosos a aquella, com alberch, ó per 
millor dir, com palau dels nostres respectables consols de 
mar y del no manco que 'I de Cent, famós Consell de 
Vint, ab sa constitució, aquesta també verament demo- 
cràtica; ab sos jurats elejits per sort, ocupantse única- 
ment en jutjar dels aters judicials atanyents à assumptos 
mercantivolsy en lo que al aumenty perfecció de las varia- 
das industrias represeníadas pels nostres famosos gremis 
se referia: dels nostres famosos gremis, element llavors 
ensemps que de riquesa, de forsa, y que sí un jorn acu- 
dían a la veu dels concellers a fer respectuós homenatje à 
llurs estimats comptes-reys, desfilant dcvant d' ells ab 
llurs pcnóns y llurs entremesos, corrían altres jorns fri- 
sosos al toch del somatent pera agruparse baix los pleclis 
de la bandera de Sta. Eulària, quant de defensar llurs 
drets contra qu.ilsevulla qui fos se tractava; ab sos jurats 
per fi, al igual que los prohoms de la Diputació y del Con- 
celi de Cent, en la gestió econòmica dels interessos de 
llurs representants tan prudents que, — recordant qu' eran 
de aquells administradors tan sols, no propietaris, — 
jamay se propassavan à fer un gasto, sisquera fos pera 


comprar una escribanía de plata ó un cobretaula de 
vellut, que no tinguessen ja riïcullils los diners ab que 
pagarlos. (i) 

Ara bé donchs, compreneu que no poguen manco de 
sentirse lo cor oprimit per la anyoransa del temps del 
avior tots los qui, coneixent poch ó mok la historia de 
Ins esmentadas institucions, trepitjat! lo sol dels vells 
edificis que directa ó indirectament los recordan, y que. 
si alguna volta los han vist impresos, no Is vínguen a 
la memòria aquells celebrats versos que 's llegeixen en 
la seu de Valladoüt en to epitafi de son compte Pere An- 
surez (ï), y que traduïts mot per mot en català, dihuen: 

Y ja rals nos som tornats 
Que *l recordar als finats 
Es uQ ultraije als ti vents. 

Y en això pensavam, y en aquellas nostras antigas 
institucions, de tots tan greument anyoradas, leníam po- 
sadas la memòria y lo cor; y en despertar més y més llur 
recort, y ab ell la racansa de haverlas perdudas, y ab 
eixa tan llegítima com desvetiladora racansa lo desitj 
sant de fernos dignes d' ellas pera, en lo que fos possible 
restaurarks, los qui donarem per divisa als Jochs Flo- 
rals los tres mots de Pair ta, Fides, AtJtor; obrint ah 
aqueixos tres mots, — no vells, ni histórichs, com han cre- 
gut y crehuen encara molts aixís de dins com de fora de 
casa, — las tres més enlayradas y sanitosas fonts hont 
p^guessen sadollarse de inspiració los nous trobadors: jj 
que tota poesia si ha de merèixer lo nom de tal; si no ha 
de tacar sas puríssimas alas en la pols de !a terra y en lo 
llot de las baixas passions humanas, en aquells tres vocal* 

[í) Veges los llibres de las üeliberacíóas del Consell de Vint que 
se guardan en lo arxiu de la Casa Llotja. 

(3) Lo publicàl•l entre altres, Cuadrado en lo volum de Recuer- 
dos y bellc^as de Espana referent à Vaüadolit, Palència y Zamora, 
p£g. 29. 


bles presos en llur sentit més noble, — ^y perquè nodirho? 
— en llur sentit Verament cristià, té forsosament que ins- 

De aqueixa poesia, vertadera filla del cel, y de que 
ella fos la única en quals resplandors més que angélichs 
y en quals flamas qual de foch increat se il-luminassen y 
escalfassen lo enginy y '1 cor dels nostres poetas al cantar 
en la nostra estimadíssima llengua, n' han parlat, reco- 
manantla una y altre vegada ab més clar enteniment y 
iiiraciívol llenguatge que sabria jo ferho, alguns dels qui, 
ab majors mèrits que jo, s' han sentat en eixa cadira 
de honor per mi avuy ocupada 

De r alta significació y trascendental importància 
de la obra benhaurada del nostre renaixement, — avuy ja 
objecte de lloa y veneració d' estranys y propis, — no ja 
tan sols en lo que té de literari, sinó en las que ha des- 
pertat afalagadoras aspiracions, dintre de las fitas de lo 
possible, à la renovació de la vida del nostre poble, n' 
han dit també no poch ab ensisadora eloqüència altres 
de mos predecessors en llurs discrets y hermosos parla- 
ments. Mes ^s' ha dit ja sobre dos de aquells vocables — 
so és, sobre Ms de Pàtria y Fé, — tot lo que d' ells debia 
tlírse? y concentrant nostre pensament en aquella glosa 
del primer dels esmentats vocables del exími poeta Que- 
rol, que ab frenétichs picaments de mans rebcreu al ésser 
en eix lloch per primera vegada llegida, y que sens dupte 
escoltareu avuy ab sant respecte, com veu que surt de un 
sepulcre fa pochs mesos sagellat per la freda ma de la 
mort, y que diu: 

Jovent de Catalunya, nous trobadors, del nostre 
Sagrat avior siaune, jo us prech, custodis fels 
Si r arbre boscà aixeca fins al blau cel les branques, 
Hont los aucells s* aturen y esclaten les ílors blanques, 
Es perquè enfonza raels; 

;se ha pres sempre pels nostres poetas aquell hermós vo- 
cable en sa significació més alta, y sobre tot més apropiada 


y més atanyent à aquellas aspiracions à que susara 
me referia? ^Se ha comprés sempre bé quinas arrels con- 
venia que principalment enfonzàs més endintre en lo sol 
■de la nostra benvolguda pàtria, pera més fàcilment arri- 
bar a sa regeneració, lo arbre del sagrat avior? 

Y concentrant de nou lo nostre pensament en la no 
ménos inspirada glosa de la paraula Fé, del mateix poeta, 
que diu aixís: 

May com avuy que U dupte glassa 'Is cors, y que brollen ' 
Per tot foQts d' impuresa hont beu lo poble à doll; 
May com avuy n* es digne qui diu la oració tendra, 
Y en las desertas aras, lo front cubert de cendra 
Dobla *l cap y el genoll; 

jhan tingut sempre present los nous aymadors de mado- 
na la Gaya Ciència, la qui en sas antigas festas, — bó es 
recordarho, — principalment als qui cantavan la fé prodi- 
gava sas joyas; han tingut sempre present al ínspirarse en 
aquella virtut,— ménos sovint per desgracia que al bé de 
las novas y futuras generacions convenia, «la qiial, com 
escriu lo príncep dels moderns historiadors portuguesos, 
Herculano^ junt ab lo idioma, son las duas cadenas de 
bronze qu' en lo transcurs dels segles uneixen las gene- 
racions passadas ab las presents, y que aqueixos llassos, 
aUargantse al través de las edats, son los que consti- 
tuheixen la patriapa ; Han tingut sempre present que per la 
fé podríam encara restaurar lo tresor de las virtuts anti- 
gas, que anam de jorn en jorn malbaratant; que es la lle- 
vor engendradora dels caràcters virils, en altres temps 
tant nombrosos, y que van avuy desapareixent ó mim- 
banc a proporció que mimba ó s' esmortueix aquella? 

Y tornant à la paraula pàtria; johl no cal dir si n' han 
begut de inspiracions los nostres poetas en eixa que figura 
en nostre sagelt com la primera de las fonts de la poesia! 
jOhí no cal ponderar si. 

^i li. m uw i |i 


Heralts de llurs grafidesas, los fulls de nostra historia, 

Han fet trucà à tota hora 
La veu dels avís en lo pit dels nets, 

com deya en sa oda capdal, La veu de Iíís ruinas^ lo nos- 
tre may prou plorat poeta Adolf Blanch* 

No cal dir si n' havem vist desfilar per devant de la 
nostra fantasia de recorts de gestas homéricas, portadas a 
venturós acabament en honra de sa aymada pàtria, pels 
nombrosos estols dels nostres héroes, — ji per estols podem 
contarlos, — y com sobirans y may retuts capdills d* ells, 
pels nostres comptes y reys, desde Jofre lo Pelós fins al- 
últim dels monarcas de! gloriós casal de Aragó! No cal 
recordar si n' havem visc de vegadas aparèixer devant 
nostre en aqueix histórich saló las gegantinas figuras de 
Alfons lo Batallador, dels dos Peres, lo de las Navas y !o 
dets Francesos, de Jaume Ío Conqueridor, no ménos co- 
ratjosos que los héroes de la Iliada, no ménos arriscats y 
forts que 'Is paladins dels Nibelungens, no ménos nobles 
y despreciadors de perills que 'Is caballers de la Taula 
Rodona! Avuy per avuy, després de sols cinquanta anys 
de renaixement, — ^ho podem dir ab orgull, — no 'ns fora 
difícil reunir un aplech de romansos y ilegendas histó- 
ricas no ménos nombrós, si bé, — ;per qué no ccnfes- 
sarho? — no de tanta vàlua, com lo que à forsa de segles, 
ha iograt juntar la literatura de Castella. 

Dei pler immens ab que, tots, vells y joves, y fins las 
nostras cncisadoras damas, sempre acuIÜrem y tot sovint 
aplaudirem ab frcnétich entussiasme y ab Ilegitim orgull, 
com hereus que som de llurs glorias, aquells recorts dels 
nostres antichs héroes y de llurs maravellosas gestas, tant 
bellament narrades pels nostre^ més capdals poetas, no 
hi ha perquè ferne esment. Ben viva n' està llur memòria 
en la fantasia de tots, cotn en tots los cors dura encara lo 
grat panteig ab que foren escoltadas. 

Mes ;ah! no os sembla que ab tant ceiebrar als nostres 
héroes de armadura de ferro, havem tal vegada deixat un 


poch massa en lo oblit, — fora alguna que altre lloable 
excepció, — als nostres héroes de graoialla? ^No òs sembla 
que pera cantar ab lo entussiasme poétich, de que tant 
dignes ne son, los alts fets de armas dels nostres caballers 
y marins, ja en las fèrtils planuras sicilianas, ja devant 
dels murs de las morescas ciutats de Mallorca y Valencià; 
un jorn en la cordillera del Taurus ó en los histórichs 
camps de Natolia y de Grècia; avuy en las ayguas de Ni- 
cotera y de Constantinopla, tal vegada havem deixat 
massa que dormen en lo fondo dels nostres arxius los re- 
corts de altras gesras portadas à cap pels nostres antichs 
jurats y prohoms en lo camp clos, per dirho aixís, de las 
severascambras del Diputat General, de la Casa de la Ciu- 
tat y de aqueix edifici, no per modestas ménos dignas 
de lloa y recordansa eternas que los esmentats fets de 
armas? tSian lo nostre evangeli los nostres vells dietaris,* 
os deya poch ha en aqueix mateix lloch un dels nostres 
més granats poetas (i). Jo no os diré ni tant ni tant poch, 
ja que pera mi no basta aquell sol evangeli; mes si os 
aconsellaré, — y a vosaltres me dirigesch especialment 
poetas; à vosaltres especialment os ho recomano, historia- 
dors de la nostra benvolguda pàtria, — que puig ha passat 
per aqueixa lo temps de sas homéricas batallas; puig que 
lo que avuy per avuy nos pertoca es, no despenjar dels 
vells murs la rovellada espasa ni la feixuga llansa dels 
nostres avis, y si retraure lo recort y fer que renaixe en 
tota sa primitiva ufanor lo arbre frondós de llurs virtuts 
püblicas y privadas; que evocant també, ab més fre- 
qüència que ho haveu fet fins ara, las venerables sombras 
de aquells nostres antichs consellers, diputats y cònsols; 
recordant un jorn y altre jorn, per escrit y de paraula al 
nostre poble, — tant necessitat avuy de alts exemples y de 
sanitosas ensenyansas en mitj del avilicpent dels caràc- 
ters; en mitj d' eixas sempre creixents onadas de tota 


(i) Don Àngel Guimeré en son parlament dels Jochs- Florals del 
any prop passat. 


mena d' egoismes; en mitj de las enliotadas corrents en 
que viu y ab las quals s' envenena, — que aixís com eran 
modelos de crístianas virtuts en Ío sí de ílurs patriarcals 
fam i Has, de feynera laboriositat dins de flurs modestos 
tallers, de escrupulosa é intacable honradesa en llurs pac- 
tes; en lo tracte familiars humils ab dignitat ab llurs 
iguals, y ab llurs superiors respectuosos sense baixesa, en 
quant se vestían la toga de diputats ó la gramaüa de con- 
cellcrs, unint à aquellas modestas virtuts las que los im* 
posa van íos debers de llurs càrrechs, sabían sacrificar las 
dolsas gaubansas de la llar domestica, llurs particulars 
afectes^ y si era precís fins llur vida^ al bé comunal, a la 
conservació de llurs furs, y a la defensa de la justícia y de 
la independència y enaltiment de la pàtria; jamay en pro- 
fit de interessos egoistas, ni de afectes personals, ni de 
rufns banderías, ni d' eixa set de honors y distincions, 
en los que pateixen desaforadament d^ ella indici de 
petitesa d' esperit y de escàs valer propi, motiu molts 
sovint de transaccions poch honrosas entre los qui las 
cobejan y los qui las concedeixen. Y tot això cal recor- 
darho, fins si es necessari, ab insistent perfidia, pera arre- 
lar més y més en lo cor dels que ja las afalagan; per fer- 
las nàixer en los dels qui no las han sentidas encara, las 
aspiracions a tornur à ésser lo que fórem; à continuar 
avuy, nuant de nou, per dirho aixís, lo casi romput fil d' 
or de la nostra historia civil, las casi mortas tradicions 
del avior. 

Per fortuna pera arrivar à aqueixa restauració histó* 
rica tenim |a obert lo camí, sinó únich, un dels més pla- 
ners que à ella conduheixen, so es, la restauració de ía 
llengua* Y eixa restauració, després de cinquanta anys 
de iraballar en ella, ha arrivat a tal punt, que ja no hi ha 
avuy qui se atrevesca à motejaria de dialecte; que se li 
dona ja^ ab generai aplaudiment, honrós setiat en lo aris 
tocràtich areópago dels idiamas moderns, y fins,^quí 
ho hauria dit pochs anys enderrera? — un dels crftichs 


madrilenys de més autoritat çn materias literarias, y que 
no fa gayre mirava encara ab cert recel la nostra renai- 
xensa literària, avuy troba just que visca, floresque y pros- 
pere una llengua que, com la nostra, després de son 
renaixement, torna à tenir historiadors, publicistas, no- 
velistas, y sobre tot, egregis poetas. Si, escriptors; si, tro- 
badors; si^ periodista^ de Castella, don Joan Valera, qu' es 
lo críticb à que feya referència, lo mateix que en altra 
ocasió deya que «Camoens havfa fet més per la indepen- 
dència de Portugal ab sas Luisladas que los goberns ab 
llurs tractats y protocols», os diu palesament avuy que 
la llengua catalana, no tan sols te dret à viure, sinó que 
ademés te dret à floreixer y a prosperar; a conseqüència 
de qual declaració, be podem afegir nosaltres, discor- 
rent lògicament, que te dret també à que se li obren de 
bat a bat las portas de las nostras escolas; à que se li 
obren los cancells dels nostres tribunals, com després de 
mitj segle de Iluytas se han obert unas y altres à la llen- 
gua flamenca en Bèlgica; y fins que se li obren de nou 
las envellutadas mamparas dels palaus dels nostres reys, 
mamparas que tenim grans esperansas que li obrirà al- 
gun jorn la nostra Reyna regenta, com ha obert també al 
flamench una altra reyna las de son palau de Bruselas. 
;Y cóm negarli aytals drets à la casi morta de ahir, quant, 
gracias à las obras capdals de que ab tota justícia pot 
enorguUirse, te ja conquistat lo que es superior à tots 
ells, ó sia lo dret à la immortalitat; y quant lo temps, de 
qui se compon aqueixa, ha fet y està fent conquestas nom- 
brosas y que arrelan més endins en la terra que las que 
feren los Alexandres, los Carlesmanys y los Napoleóns? 
Qui llengua té à Roma vd, prengué per divisa de sa 
creuhada catalanista lo nostre inolvidable Pelay Briz. 
També nosaltres creyem que la llengua es camí pera arri- 
bar à la nostra Roma, que es, — ^^perqué no declararho? — 
la restauració de las nostras antigas institucions dins de 
la unitat de la pàtria, sinó ab tota llur autonomia, ab la 
major quantitat d^ ella que permeté la organisació dels 


estats moderns; sols que creyétn també que la llengua es 
un dels camins més planers, com deyam suara, no lo 
ünich pera anar à ella. No: no es la llengua sóIa; es ella 
unida ala fé las que, segons lo bell dictat del Herculano, 
— permeteu que os ho repetesca, — son los dos llassos 
que, allargantse al través de las edats, constitueixen la 

La llengua! ^No os sembla, — y be sab Deu quant me 
raça dirigirvos aqueixa pregunta; — no os sembla que des- 
prés de haberla transformada sos primers aymadors de 
la cendrosa de la casa, qu' era, en gentil y noble dama, y 
digna de sentarse, per lo ben enjoyellada y ricament ves- 
tida, en las cadiras de las cambras més aristocraticas, ha 
sigut per alguns de llurs cultivadors rebaixada, no ja tan 
sols als humils oficis, sinó à cosas més ruins dels à qui 
estava en aquella sa trista condició condemnada? ^No os 
sembla queavuy ja no podriam sos més preuhats ayma- 
dors dir d' ella, ab tota veritat, lo que de la mateixa afir- 
mava ara fa vint anys un dels presidents d^ eixa festa, so 
es, que «les lletres filles d' ella retiran al avior d' hont son 
eixides, puig son fermes, aspres y valentes com les colla- 
des ahont s^ aixecan nostres masies; riques de més seny, 
de més veritat, de més sanitosa tendència moral que mol- 
tes de les literatures d^ aqueix temps, (i)» després que 
alguns altres dels qui la conreuhan, — moltpochs per for- 
tuna; mes plagués à Deu que fossen menos y no tan es- 
coltats com ho son, — despullantla de aquells arreus de 
gran -senyora que tant be li escauhen, y vestintla» no ja 
del pobre faldellí y espellifat gipó de cendrosa, sinó dis- 
fressantla de jutglar, la arrossegan bruta y envilida per 
lo fanch de las passions més baixas; y fentse fins à cert 
punt còmplices dels qui la profanan y embrutan ab las 
més repugnants blasfemias, la fan servir pera trucar ab 
llurs escrits à las portas dels pobres alberchs dels menes- 

(I) D. Lluís Pons y Gallarza, parlament dels Jochs Florals de 


irals y dels pagesos, — de quals llars de cada dia més se 
veuhen desterradas las nostras encisadoras y tendres c<tn- 
sóns populars pera ésser substituidas pels cants corrup- 
tors de la moderna sarzuela; — pera ensenyarlos que la 
felicitat es filla del or y 1' or fill de la forsa; pera sembrar 
en llurs cors envejas congriadoras de odis; pera escarnir 
tot lo que hi ha en lo cel de més sant y de més digne de 
respecte en la terra, y per fi, pera tancar als qui 's diu- 
hent desheretats de la fortuna las portas del paradís, y 
arrancar de llurs esperits tota esperansa de gaubansas 

Aixís donchs, y tenint com tenim la ferma certesa de 
que la llengua es un dels camins mes expedits, com os 
deya, per arribar à la nostra Roma, ó sia a la realisació 
de aquellas aspiracions nostras, traballant de cada jorn 
ab més constància y més fé en sa completa restauració, 
netejém aquell camí de la brossa y pedregàm de que 
aquells la estan sembrant; emperò al mateix temps treba- 
llem també ab més fé y major constància en la nostra 
restauració històrica, principalment en lo sentit de que os 
parlava fa pochs moments; y sobre iot, y com camí mes 
dret per arribarhi, en la restauració de la que en lo nos- 
tre sagrat lema es com lo anell de or que uneix los dos 
grans mots de Pàtria y Amor, ó sia de la Fé. 

Lo famós escriptor francès Le Play, que com pochs 
publícistas hi hage, havia estudiat y coneixia los mals de 
las modernas societats, fills en gran part de aqueix dupte, 
del qual per boca de Querol os deya que glassa més que 
may los cors; fills de que lo poble veu à doll en las fonts 
d' impuresa que brollan per tot arreu, no trobava en los 
darrers temps de la sua vida, y no senyalava en sas úlii- 
mas obras més remeys pera curarlos que tornar à las 
costums antigas y al Decàlech. Ara be; permetaume que 
fentme un escut de la autoritat de aquell exími escriptor, 
os digué igualment, si be cambiant en una preposició la 
conjunció que uneix los dos vocables de aquell seu afo- 


risme, que no crech que haje més camí per arribar à la 
restauració de las nostras históricas institucions que tor- 
nar à las antigas costums pel Decàlech. Si quant los pre- 
ceptes de aqueix se oblidan; si quant s' enderrocan los 
altars ó be son menos los qui doblegan los genolls devant 
d' ells, ó s' enderrocan ó caminan à llur ruina los pobles; 
^cóm voleu que tornen à la vida institucions que flores- 
queren a la ombra dels vells altars y per la observancia 
dels preceptes dç aquell diví códich, quant son de cada 
)orn menos los qui, oblidats aquells sobirans preceptes, 
doblegan llurs genolls devant de la ara santa, y se pro- 
jecta menos viviíicadora la sua ombra sobre lo poble que 
pretén restaurarlas?... 

Lluny de mi tota intenció de matar — qué dich de 
matar? — de refredar ni de un sol grau sisquera las ence- 
sas aspiracions en que se abrusan los vostres cors de cata- 
lans, y en las quals. — os ho asseguro, — se abrusa lo meu, 
anyoradís tant com estarho puguen los vostres de las 
nostras vellas institucions. Nascut en aqueix segle, pro- 
fessor fa ja molts anys de Historia, fill de la nostra santa 
religió, à la qui deuhen las modernas societats la major 
part de las institucions engendradoras de llur poder y de 
llur glòria, crech, com los qui més, en lo progrés dels 
pobles. Mes encara; crech que per los camins assenya- 
lats podrem tornarà ésser lo que fórem. Perp quant gi- 
rant los ulls à xexanta anys enderrera, — que son los que 
tinch d' experiència pròpia, — veig que per gran que sia 
la transformació que ha sofert aqueixa ciutat, — que esti- 
mo com mare qu' es meva, — ensa part material, es molt 
major lo cambi qu' en sa part moral ha experimentat; y 
no per lo que haje ascendit, sinó per lo qu' en ella ha 
baixat son nivell; quant veig que à cada pas que donem 
en avant més nos allunyem de las virtuts dels nostres 
pares; que, sens fer esment de las privadas pera tan sols 
recordar las publicas, à la antiga virilitat dels caràcters, 
de que en ma infantesa vegi encara no pochs exemples y 


ne conservo grats recorts, ha succehit, ab contadas excep- 
cions, un general rebaixement d' ells; al valerós compli- 
ment dels debers de ciutadans, un de cada jorn, ja sia 
per egoisme ó cobardfa, major oblit de dits debers; à la 
fé en los principis poKtichs, fins del mas sagrars, lo més 
repugnant descreiment; quant se veu, de cada instant més, 
que los alts càrrechs y las més senyaladas honras, en 
lloch de serho dels més dignes, son patrimoni dels més 
bellugadissos y dels més atrevits; quant se veu que son 
de cada vegada més los qui, posant un mos a la boca de 
la conciencia y fent del badell d' or lo objecte de llur 
adoració, converteixen lo pals, ja comprant ó ja venent, 
en una immensa llotja de comers; quant se veuhen tantas 
ignominias, y altras moltas de que no fas esment per 
no aumentar la vergonya que 'm faria à mf lo dirlas y à 
vosaltres lo escoltarlas, ;se pot abrigar grans esperansas, 
per més que sentim la trista anyoransa d^ elias^ de que 
caminam à la restauració dé las nostras gloriosas insti- 
tucions? Y en cas que per un voler de Deu ó pels nostres 
propis esforsos poguessem un jorn ferlas reviure, ;quí 
'ns diu, que als véurelas per nosaltres mateixos ó pels 
nostres fills, orfens de las virtuts dels qui las crearen, 
envilidas no 'ns dolgués haverlas restauradas? 

Un jorn, — fou en los temps en que Roma era acabat 
exemple de virtuts religiosas y cívicas, — a un heralt de 
Pirro, que allavors li feya la guerra, al presentarse de- 
vant del seu Senat pera negociar una treva en nom de 
son amo, li pareixia veure en aquell una asamblea de 
divinitats. Un altre jorn, en que Salusti havia pogut 
escriure de aquella ciutat qu' era una clavaguera de im- 
mundicias. Tiberi al presidir son Senat s' enujava y 
avergonyia d' éll perquè lo trobava més degradat encara 
de lo que hauria volgut. Ara be; ^no os sembla que no 
podent tenir jurats y prohoms com los senadors del temps 
de Pirro, y haventlos de tenir com los senadors del temps 
de Tiberi val més no tenirlos? Jo de mi os puch dir, re- 


trayentvos un exSmple de la nostra casa, que si de tní de- 
pendís lo ressucitar las nostras Corts catalanas, y una 
volta tornadas à la vida haguessen d' ésser lo que son los 
parlaments moderns^ jo que tant las admiro, jo que tant 
las anyoro perquè conech llur liistoria, jo no las ressuci- 



jCom s' aixampla 'I pit dels fills de Catalunya al arri- 
bar cada any aquesta diada! jCóm s' aconhorta V ànima 
entristida per la realitat de las cosas, bebent avuy à pler 
en la màgica copa de la Poesia bells^ recorts à dojo y afa- 
lagadoras esperansas sens mida I 

Enguany encara, aplegats en familia, retrayem la 
vella, la antiquíssima rondalla del Castell encantat. 

jQuí sab lo temps que jeya fet un muntd'enderrochs, 
convertit en niu d' esparvers y alberch de malfactors! 

Lo poble honrat se 'n allunyava, tot contantse las ge- 
neracions com entremitj d' aquellas runas hi havia un 
rich tresor amagat. 

Pera trovarlo calia anarhi la nit de Sant Joan, la nit 
de la bona ventura, a la hora que granan las falgueras: 
allavors los tresors amagats se remouhen en las entran- 
yas de la terra y 's fan sentir d' aquell que Ms cerca. 

Un pobre pastor proba fortuna en tal nit; ab una 
antorxa encesa penetrà en lo Castell encantat. jCom devia 
maravellar la seva ardidesa als aucellots y als malfactors 
si se'n adonaren! 

Escorcollant, escorcollant se trobà dintre una antiga 


cambra del vell Palau: davant d' ell, recolzada en brodat 
coixí jeya inmóvil geniil dama: lo temps, mespiadós que 
Is homens, ti havia fet una mortalla ab un atapahit Ilen- 
sol de pols, 

S' hi acosta V ardit pastor pera millor contemplar à la 
que creu morta, y una guspira cau sobre '1 pit de la da- 
ma, y aquesta 's remou, obra Ms ulls, batega sj^n cor y 

;Nó es veritat, senyors, que la nostra renaixensa te 
quelcom de la vella rondalla? S^ ha trencat V encantament 
per màgica guspira, y Catalunya, la que creyan morta 
obra 'Is ulls, se treu de sobre la mortalla de pols y fa 
sentir sa veu. 

;No la sentiu encara vosaltres los que 'us apoderareu 
del seu patrimoni? ^ Dubteu encara si es morta ó viva? 
Veniu 3 la nostra festa, veniu aquí, que hi ha '1 cor de 
Catalunya, y sentireu com batega fort, rublert de vida. 

Retrayemla, senyors, avuy, la vella rondalla; trencat 
ja V encantament, à la veu de la Primpcesa, lo Castell se 
reconstruheix; per màgich poder s' alsan las tnurallas, se 
clouhen los portells y en mitj del terratrèmol fugen espa- 
vordits malfactors y esparvers. 

Catalunya parla. ^Cóm podem nosaltres dubtar del 
magich poder de sa veu? L' encantament que la tenia 
tants anys ha ensopida comensa à trencarse y ja 's deixa 
sentir lo terratrèmol anunciador de la reedificació del 
vell casal patri... 

La destructora forsa de las encantarias no ho ha pas 
malmès tot. Que parli la Primpcesa, y que parli ben alt: 
quan ella vuiga, quan ella ho mani, s' obrarà la marave- 
lla y sobre Ms fonaments de la Catalunya vella s' alsara 
magestuosa y riolera la Catalunya nova. 

Poetas catalans, los que veniu enguany à cenyir coro- 
nas, los que 'us disposeu à guanyarlas en lo successiu, 
acosteuvos ben aprop de la desvalguda Primpcesa, que 
caygan sobre son pit las xardorosas guspiras de vostres 


inspirats cants, perquè son ellas las que han de tornarli 
la vida y ab ella la llibertat. 

Bon premi tindrà k vostra ardidesa: íquín tresor de 
mes vàlua podeu trobar entre Us enderrochs del vell 
casal, que la condormida Primpcesa, la vostra anyorada 

Heus aquí, senyors, perquè troba V ànima entristida 
grat conhort en la diada d' avuy; perquè conmemorem 
un fet y refermem una esperansa: lo fet es la resurrecció, 
la regeneració del patri idioma; la esperansa es la que en 
tots los cors catalans s' aferra mes y mes de la resurrecció, 
de la regeneració de Catalunya, lliure, mestressa de tot lo 
seu, vivint en pau y armonía baix un peu d^ igualtat ab 
los pobles germans seus per sa historia. 

Ben be proban, senyors, que es un fet la resurrecció 
del nostre idioma lo nombre y la vàlua de las composi- 
cions rebudas enguany pera optar als premis anunciats 
pel Consistori. No es, no, una escola literària, sinó tota 
una literatura, lo que ^s revela en las 221 composicions 
rebudas, quals notas caracterfsticas son lo conreu del 
llenguatge, lo poliment de la forma poètica y '1 cuit fer- 
vorós à la Pàtria. 

Permeteu que sense mes preàmbuls entre de ple à 
ressenyar lo veredicte del Consistori. 


Aquest premi anomenat d^ honor y cortesia que es 
enguany un ramell de i>traltt:{ia regtna, Rosa fragans 
y Fuxia Cócctnea s' ha adjudicat à la composició 
núm. léi La mar y la montanya, que dü per lema «Mis- 
teri». Al escullirla entre las 80 poesías que obtavan à n' 
aquest premi U Consistori ha tingut en compte la gran- 
diositat del assumpto, la sobrietat y naturalitat de son 
desenrotllo y lo magestuós relleu del final. 

Ha sigut distingida ab lo primer accèssit la poesia 
núm. 86 Primera amonestació, romans de molt bon sa- 


bor popular, y s' ha concedit lo segon accèssit à la que 
porta U nüm. 79 A la poesia, oda d' estil classich ben 
concebuda y executada ab art. 

Deu ferse honorífich esment de las composicions nú- 
meros 34 La mort del Avi; lyS La edat de pedra y 1 18 
La última fulla. 


41 composicions se la disputavan, havenise adjudicat 
à la de núm. 3o A un obrer català, lema «Catalunya», 
rublertade sentiment patri de bona mena, enclohent una 
ensenyansa profitosa pera una bona part del poble català, 
que tant de bo fes son camí. 

S' han concedit los primer y segon accèssit respectiva- 
ment à las poesías núm. 169 Vida per vida, per la mane- 
ra brillant y sòbria ab que 's descriuhen algunas escenas 
de Palau de la època visigoda y al núm. loi La darrera 
gramalla^ viva y encertada descripció dels moments d' 
agonia de las llibertats catalanas. 

Lo Consistori fa honorífich esment de las poesías nú- 
meros 22 Als meus fills, 140 Missatge, 69 Lo baixell dels 
emigrants, 5o Epístola catalana y i2> La fé catalana. 


De las 29 composicions que optavan al premi V ha 
merescut, en concepte del Consistori, laquetèM núm. 189 
Llegenda, lema «Redempció», qual assumpto es una an- 
tiga y poètica tradició del arbre de la Creu no portada 
fins avuy à la poesia catalana, de vigorosa expressió y de 
senzilla y sòbria interpretació. 

Los accèssits s' han concedit al núm. i/^Solixent, me- 
ditació plena de tendrissims afectes; al núm. 32>Capd'anr, 
expressió d' una lloable confiansa en la fè, en bellas y 
agradosas estrofas, y al núm. 70 La creu trencada, com- 
posició que conté imatges de delicats contorns. 


Cal fer honorífich esment de las poesías núm, 29 Fi- 
' liah núm, go La Missa matinaly nüm, 106 La mort del 
Vell y nüm. 83 Las ànimas pur as. 


Premi de la distingida escriptora Donya Dolors Mon- 
cerdà de Macià Se V han disputat 10 composicions, ha- 
vent) o obtingut la de nüm. 74 yl /íï pirtitosa dama é ins- 
pirada poetisa catalana Donya Maria Josepha Massanes^ 
* y un accèssit la núm. 124 Elegia d la bona memòria de 
la poetisa cristiana Maria Josepha Mass amis, inspirats 
homenatges, tant la una com V altra à las virtuts d^ aque- 
lla noble senyora, qual mort ploran encara las pàtrías 

lletras. ^ 


Premi d' Alguns Catalanistas. De las 1 r connposicions 
que hi optavan s' ha judicat mereixedora del premi la de 
núm, 9L Lo sach de gemechs de Breda, pintura d' un 
tipo popular ben dibuixat y d' una lloable intenció moral 
que 's transparenta al través de son to cómich general. 

Premi de la ^Associació Catalanista d^ Excursions 
Cieniíficas.rï L' ha guanyat i£t monografia Los castells de 
Montserrat, únich travall que hi optava, conciensut es- 
tudi hi^tórich crítich que entra de ple en lo rema propo- 
sat per la Associació ofcrtora. 

Premi de la Excma. Diputació Provincial de Tarra- 
gona. De las 3 composicions presentadas V ha merescut 
la de n/ I25 Prim en Castillejos^ valenta descripció d' 
aquella gloriosa jornada, ahont s' hi destaca la noble figu- 
ra del héroe català. 

Premi del Excm, Ajuntament de Barcelona. 22 com- 
posicions s^ han presentat optant al premí y accèssits 
alerts per V Excm Ajuntament de Barcelona, mes no ha 


trobat lo Consistori que cap d^ ellas estigués à la altura 
del assumpto, degut sens dubte a la falta de temps. Ha 
cregut, no obstant, del seu deber adjudicar lo primer 
f ccéssit à la composició n.* 21 5, Recort de la Exposició 
Universal de Barcelona de 1888 per sa elevació poètica, 
esperit verament català y vigor d' imatges; y M segon a la 
n.** 2o5 La batalla de la pau, per la sobrietat y delicadesa 
ab que descriu nostre Certamen internacional. 

No s' han judicat ó han quedat deserts los premis 
oferts per 1 Excm. é Ilm. Sr. Bisbe d' aquesta diócessis, 
per la Lliga de Catalunya, per la Associació d' Excur- 
sions Catalana, pel Centre Català de Sabadell, pel Centre 
Català Agrícola é Industrial de Vich y sa Comarca, pel 
Centre Escolar Catalanista, per Don Baldomero Galofré, 
per Don Justí Pepratx y per T Excm. Ajuntament de 

No han pogut entrar en concurs per haver vingut fora 
de las condicions exigidas en lo Cartell, las composicions 
números 76, 77, 78, 87, 201, 206 y 220. 

Aquí terminaria la meva^tasca si no'm veges precisat, 
en cumpliment d' un sagrat deber, d' abusar encara curts 
instants més de vostra benevolensa. 

Tots nos hem aplegat avuy, com de costum en tal 
diada, pera festejar à la Pàtria ab tendres cants plens d' 
amor y d' esperansa; mes al asséurens al ascon, vora la* 
llar encesa que 'ns reanima y conforta, al contarnos de 
nou, si veyem ab goig molt més nombrós encara enguany 
r estol catalanista, sentim al cor fonda punyida al notarhi 
la falta d^ alguns germans benvolguts. 

Y enguany la Mort, la implacable y traydora Mort ha 
fet en nostres rengles una brava aclarida. 

Los que mancan avuy al costat nostre, los que han 
deixat de lluytar pel bell ideal que nostra venerada Insti- 


tució amanyaga, bé mereixen un tendre recort, una frase 
sisquera que servescaensemps pera esbargir un xich la 
pena que la seva ausencia'ns fa experimentar. Tributem, 
donchs, un recort als nostres companys de causa que 
avuy, diada de la Festa que tants cops celebrarem Junts, 
trobem me's anyora; mentres la pàtria promet agrahiment 
et'Crn pels que consagraren llur vida tota à son servey, 
nosaltres recordémlos. 

Vicens Wenceslau Querol, lo delicat y tendre poeta 
valencià, honra de las musas de Castella y joya y explen- 
dor de las catalanas; encara sembla que 'is tornaveus d' 
aquesta sala repeteixen los brillants pensaments y las fra- 
ses vigorosas de son parlament al presidir la nostra Festa 
r any i885, de la que ja n' havia estat mantenedor V 
any 1872, y en tots los cors verament catalans hi troba 
grat y suau ressò sa capdalt poesia Pàtria, Fides, Amor. 

En Víctor Iranzo y Simón, aragonès de naixensa, va- 
lencià d' adopció, de tot cor poeta, una de las més llegí- 
timas glorias del Rat-Penat de Val.encia. 

Mossèn Joseph Taronjí, lo bon sacerdot de Mallorca, 
de caràcter sencer y de tendres y delicats sentiments, lo 
trobayre mallorquí tant amanyagat pel cel ab tresors d' 
inspiració y de virtuts, com probat ab lluytas inconcebi- 
bles y miserias despreciables per la terra. 

En Alexandre Oliva, lo gran esculptor de la Catalu- 
nya de Fransa; V inspirat artista, rosisellonés y català de 
cor y d' ànima, fins en lo seti enlayrat de sa glòria. 

Lo jove poeta y entussiasta catalanista d' Arenys En 
Lluís López Oms, de qui la Pàtria renascuda esperava 
tant y tant, essent lo poch y bo que deixa testimoni valiós 
de lo que à las lletras catalanas prometia. 

En Francisco Xavier de Febrer, lo jove catalanista de 
Vich, ànima y vida del esclat de renaixensa que floreix 
en lo cor de Catalunya. 

Ert Joseph Maria Borrell y Soler, jove encara y ja 
glòria del. foro català, V entussiasta defensor de nostras 


institucions civils, V infatigable propagandista de la nova 

En Marian Fonts, lo llorejat poeta de Reus, lo distin- 
git escriptor y '1 precursor de la idea catalanista del Camp. 

En Joseph Planella, lo pintor escenógrafo tant cele- 
brat que ab son pinzell dongué color y vida als mellors 
quadros y à las més culminants escenas de nostre modern 
Teatre català. 

En Pere de Rosselló, lo coratjós vallesa qual amor à 
la terra M colocà en lo Consistori dels Jochs Florals en 
tres distints anys, y li feu representar en nostra Diputació 
Provincial al districte de Granollers; encara 'ns sembla 
sentirlo en la manifestació de protesta contra 'I Códich 
castellà organisada per la capital del seu districte, com 
defensava la justesa de las nostras revindicacions ab fran- 
quesa tota catalana que no conseguiren desarrelar las aíi- 
cions políiicas. 

En Francesch Pelay Briz, lo nostre mestre en catala- 
nisme, lo patriota intranzigent, V apòstol de las nostras re- 
vindicacions, quals inspiradas rimas meresqueren aplau- 
diments y llors y 'I mestratge en la Gaya Ciència; sa 
proclamació fou feta en 2 de Maig de 1869 y en 1875 nos 
dirigia sa autorisada y carinyosa veu desde la Presidència 
del Consistori... 

Y tants y tants altres, modestos soldats del gran estol 
patriótich que lluyta per la conquista de la llibertat y de 
la honra de la terra, qual enumeració sola faria intermi- 
nable aquesta llista fúnebre. 

La Mort s' hi ha esbravat, certament, en nostres ren- 

La pàtria plora enguany la pèrdua de valerosos fills 
seus de las quatre parts de la nació catalana: Valencià, 
Mallorca, Rosselló y Catalunya han sentit totas la grapa 
implacable de la Mort. 

Plorem també pels que foren nostres companys; mes 
sense perdre alé en mitj del nostre dol, perquè ells no 'ns 
ho perdonarían. 


Ells tenían fé en V èxit de la gran obra à qual comens 
expléndit contribuhiren, y Ms ha tocat morir à ja meytat 
de la jornada, al entreveure la terra de Promissió per en- 
tre las boyras calitxosas del esdevenir. 

Abans de morir nos encoratjavan ab son exemple: 
«i Avant!» nos deyan, y «; Avant!» nos cridan de part d' 
enllà de la tomba ab lo preuhat tresor de las obras que 
'ns han deixat. Si 'Is hi es permès allà enllà de la Mort 
girà 'Is ulls envers la terra que abandonaren no ho dub- 
teu, tots ells mantenen fixo son esguart sobre aquest po- 
ble que feyneja en la Península Ibèrica, sentat en V 
enlayrat soli del Pirineu y abocat al Mediterrà que cons- 
tantment canta las glorias de nostra rassa. 

Son esperit es nostre esperit; son afany es nostre 
afany: sens dubte, per això, al deixar la terra, terminada 
sa missió, al contemplar de lluny y per damunt de las 
miserias humanas aquest Mediterrà y aquest Pirineu, 
degueren veure millor encara la justicia de la campanya 
en que esmersàren llur vida pera la reconquista de la lli- 
bertat de Catalunya: aqueix trono soberch, aquest mira- 
dor expléndit no serveixen pera fronteras, pera murallas 
descompartidoras; sa missió es més noble y enlayrada y 
la comprèn perfectament lo poble català, extenent sos 
brassos envers Ponent, Tramontana y Llevant, cridanthi 
afectuós y expansiu als pobles germans per son origen, 
fets pera estimarse y travallar en comú pera '1 progrés. 

jAh! jQuína abrassada més tendra y forta 's donaran 
los pobles llatins, convidàntloshi Catalunya, U dia que la 
nostra pàtria sia lliure com fou un temps y com té dret 
à serho! 

He dit. 

IV.— LA CANSO DE MESTRE JAN, de D. Francesch 
Pelay Bri:{. 


Mestre Jan es de la farga, 
de la farga de San Joan. 
Camprodon lo té à la esquerra 
y Ripoll lo té al derant. 
Martinet, aixafa '1 ferro, 
que llatí roda '1 volant. 

jPam! ipaml 

i'Pam! ipaml 
Visca la farga! visca la far gal 

iPam! /pam! 

iPam! ípatnl 
Visca la farga y Mestre Janl 

Mestre Jan cantava un dia, 
n' era un dia de bon sol; 
per cantar cansons bonicas 
Mestre Jan s' hi pinta sol . 
Martinet, aixafa U ferro, 
que 'I volant ja dóna '1 vol 
jPaml ;patn! etc. 

l;i canso di: hestrí:: jan 

— ^Quina vida es com la nostra 
més que siga ab greu trevall^ 
Lo renom de nostra farga 
prou s' exten ben per avall. 
Martinet) aixafa *1 ferro, 
que 1' està esperant lo mall. 
fPam jpam! etc. 

Sense fargas no hi hauria 
cap enginy de guerra ó pau, 
que del mon y sas entranyas 
sols lo ferro 'n te la clau. 
Martinet, pica y repica, 
que à r enclusa be li plau. 
iPam! /pam/ etc. 

No hi hauria tampoch rellas, 
ni '1 goret fora llaurat; 
ni hi hauria espurch pels arbres, 
ni tampoch sega pel blat. 
Martinet pica y repica, 
ton remo à 1* orella es grat. 
/Pam! /pam! etc. 

Minyons meus, anem depressa, 
que de ferro llest no 'n tinch: 
los ferrers s* estan en vaga, 
de senti Us queixà ara vinch. 
Martinet, pica y repica, 
fes que senti lo teu trinch. 
/Pam! /pam! etc. 

Si me 'n feu pulida feyna 
la canso jo 'us cantaré, 
la canso que vos agrada, 
la canso que jo vaig fé. 
Martinet, maséga U ferro: 
Martinet, maségal' bé. 

/Pam! /pam! etc. 


Burxadors, preneu la burxa; 
fonedors, vora '1 fornal. 
Tots mà à r eyna, y bona via; 
travalleume tots com cal, 
qu' ara va la cansoneta , 
la canso de la destral. 

jPam! /pam! 

jPaml /pam! 
Visca la farga! visca la farga! 

/Pam! /pam! 

/Pam! /pam! 
Visca la farga y Mestre Jan! 

Fa molts anys, quan se sentian 
somatents per tot arreu, 
quan la pobre Catalunya 
del francès duya la creu, 
va sortir d* aquí '1 meu pare 
ab cap baix y lleugé '1 peu. 
/Paml /pam! etc. 

Ganivet duya à la faixa, 
é la dreta una destral; 
la destral ;que aquí fou feta 
lo que es dírvosho no cal, 
va sortir d' aquesta farga, 
la va fondre eixa fornal. 

/Pam! /pam! etc. 

Tot lo tall la enrivetava 
lo millor çer que 's sol fe*; . 
!o tascó|n' era*obra mestra 
y lo ménech de freixe. 
Si pesava tretze Uiuras 
be ho pot di' '1 balans que té. 
!Pam! /pam! elc. 



Una filla qu^ ell tenia 
diu qu' algú li va robar: 
quan mon pare va saberho 
la destral ne va forjar, 
y una fresca matinada 
feyna y farga va deixar. 

I Pam! jpam\ etc. 

Passa ubagas y solanas, 
passa afraus, travessa ponts; 
en las baumas no hi reposa, 
no fa cas d' omtíras ni fonts. 
Si càu pluja s* hi rabeja, 
res li fan los llamps ni 4s trons. 
\Pam\ \pam\ etc. 

Dés del cim de la carena 
un poblet ovira al pla. 
Es cap tart, campanas tocan, 
lo sol post fa temps es ja, 
y ell davalla que davalla, 
cap al poble dret se 'n va. 
i Pam! \pam\ etc 

Quan del poble un carré* enfila, 
li ha semblat senti* una veu. 
i Verge Santa! si es aquella, 
prou tindran de plantar creu. 
Com qu' es fosca la vetllada, 
mes queguayta, res ell veu. 
\Pam\ \pam\ etc. 

D* una xica finestreta 
ne mitg bada '1 finestró: 
la finestra es enreixada; 
r ull hi passa, si '1 cos nó. 
Del que véu dins de la cambra 
ja n* hi ve greu tremolo^. 
\Pain\ \pam\ etc. 


Pren V anella de la porta; 
son truch fa de mai sentf. 
Al ters truch la porta s' obra... 
Gran remor dintre s' ohí. 
L' endemà ^s parla pel poble 
d' un francès mort qué hi ha allí. 
\Pam\ \pam\ etc. 

Quan la aubada clarejava 
lo meu avi 'm despertà, 
à la porta de la farga 
lo meu pare va trucà*: 
la destral que à la mà duya 
d' aquell clau la ve penja'. 
\Paml ipaml etc. 

Si la vora n' era oscada 
no 'u estranyarà ningú; 
quan hi ha un grop dintre la fusta 
no hi ha tall ni tremp segú'. 
Era negra de la vora, 
qu' era sanch ne va di' algú. 
\Pam\ \pam\ etc. 

De germana si 'n tenia 
los meus pares ho sabran. 
Si algun cop ne féyam festa , 
me porta van à Sant Joan; 
una monja quan me veya 
se posava à fé* un gros plant. 

\Pam\ \pam\ 

\Pam\ \pam\ 
Visca lafarga\ visca la farga\ 

\Pam\ \pam\ 

\Pam\ \pam\ 
Visca la farga y Mestre Jan\ 



V.— LA MAR Y LA MONTANYA, de D. Joseph 
Martí Y Folguera. 

Torres y Reyetó. 

VIL— A LA POESIA, de Dona Victoria Penya de 




La mar y la montanya 's van parlar 
com amigas que son montanya y mar. 

La una té la veu de las onadas, 
y r aspra veu dels boscos V altra té; 
son duas veus gegants per Déu posadas 
perquè las duas s* entenguessin bé. 

Dés de que '1 mon es mon, mar y montanya 
omplen V espay ab sos remors tan braus: 
feréstechs quan la ràbia 'Is acompanya, 
y dolsos quan la calma 'Is fa suaus. 

L* una à V altra s' envian son missatje, 
ja en lo clar dia. ja en la fosca nit. 
^ Voleu entendre donchs lo seu llenguatge!^ 
jo os lo puch traduhir; jo V he sentit. 

La mar y la montanya 's van parlar 
com amigas que son montanya y mar. 




Jo $• la imatge eterna de la rida, 
lo meu panteíg no para, no, jamay; 
ja brava, ja furiosa, ja endolsida, 
sempre ma veu ressona per 1* espay. 

Si r astre-rey tot lo sant dia ^m daura, 
me plateja la lluna cada nit; 
si per suspir tinch la remor de V aura, 
tinch també en cambi V huracà per crit. 

Al fons de mas entranyes tenebrosas 
jque o' hi ha de vaxells tots destrossats! 
joh, qué *n guardo d^ historias horrorosas! 
iqué 'n tanco de recorts de fers combats! 

Al capdevall de mas foscors inmensas 
sa tomba gran la humanitat hi té; 
allí à milers generacions extensas 
allí reposan sens que ^Is torbi ré. 

Mes al costat de las memorias tristas, 
dessota ma planura de crestal), 
també guardo riquesas jamay vistas, 
monts de perlas ab boscos de corall. 

So la eterna, la gran, la misteriosa, 
la que à travers dels segles s' obre pas; 
sols tinch per fre la veu imperiosa 
que 'm va dihent: aD* aquí no passaràs.» 



Y jo tan gran com tú, ma companyona. 
molt mes enllà dels núvols also '1 front, 
y en ell hi ttnch per esplendent corona 
la neu més blanca que ha caygut al mon. 

Es neu pura que filtra per mas venas 
y que va degotant per mon rgcam, 
y 's va desfent en trencadissas trenas 
de fonts y rius pera regar lo camp. 

Son fonts y rius que cap à tú devallan, 
y rebs en ells, oh mar, ton aliment; 
son fonts y rius que pera tú trevallan; 
jo so la que t' alleto eternament. 

Tú al cap-derall de tas foscors inmensas 
tens monts de perlas, boscos de corall; 
jotinch en mas entranyas tan extensas 
la superba riquesa del metall. 

En mos tossals V humanitat hi troba 
lo puríssim alé que viure fa; 
en mos rahinosos boscos se renova 
r ayre viciat que 'm va pujant del pla. 

jOh calma gran, solempne, magestuosa 
la que regna en mos pichs! (Oh sant anhel 
lo que inspiro é la pensa neguitosa! 
iOh com es cert que atanso V home al cel! 

Cap al cel, cap al cel prench la branzida 
ab mos turons altius, buscant ma sort; 


\y es que allà dalt hi ha 1 regne de la vidaf 
ly es que allà baix hi ha '1 regae de la mortln 

La mar y la montanya vaa callar 
ea calma fantasiant montanya y mar. 

Las onas ablanidas relliscavan 
per las escletxas del rocam a$pr6s, 
y 'Is pins y las alzinas murmuravan 
misteri osas prcgarias de repòs. 

Lo sol ponent vermellejant las onas 
las hi anava plegant lo mantell blau! 
y la nit, enn^rint las valb pregonas, 
semblava que sortís de son palau. 

Las paraulas del mar y la montanya 
ressonavan al fonzo de mon cor^ 
m' omplia à dolls melancolfa estranya, 
y alsava 'Is ulls ab religiós amor. 

Y allà, mar y montanya devant meu 
semblavan projectar 1* ombra de Déu 


Hà cftygiit com üna bombj* 

Avuy toihoni m* escomet 
y enrotlla ntme y feat tabola 
diu qu' ab tant de goig que tlnchf 
faig lo cara mes rodona. 

La pubilla de Puig-Vert 
no n* esta poch de cofoya; 
[y ab aquell somrís traydor 
qué me ^n diu de cosas dolsas! 

Tan se val rompre d' un cop 
fent saber la alegra nova: 
ja 'ns ha tirat trona avall 
lo rector de ïa parròquia. 

Encara 'm sembla que '1 veig: 
ple de gaitas, mans grassonas, 
acostantse 'ï papé al nàs 
tot llegint mala lletrota. 

Primera amonestació 
ha caygut com una bomba; 
jbé n' ha mogut d' enrenou 
!o rector dés de la trona! 


. lY que n' ha fet escapsar 
d* oracions y parenostres! 
iQuin xiu-xiu y bellugueig 
entre vellas y minyonas! 

MóIts fadrins, de tant subtats, 
han obert un pam la boca 
y algun jayo ha fet V ull viu 
desde '1 banch corcat de la Obra. 

Com avuy no he trobat may 
la veu del rector tan bona, 
y de tot lo que ha llegit 
no n' he perdut ni una coma. 

Mon pit. respirant joyós, 
s' ha estufat com una esponja 
y fins lo cor m* ha semblat 
amarat d^ ayga de rosas. 

M' he sentit fora del món 
com si '1 cel m' obris sas portas 
y r amor ab mi ha passat 
lo rosari llarga estona. 

Un suspir é cada gré, 
una ilusió & cada glòria, 
y un bés y un sant jurament 
damunt la creuheta groga. 

t Prou m' ha vist y bé m' ha entès 

la que té de ser ma esposa, 
que *ls rosaris ha besat 
fent igual que )o la almoyna. 

La ayga beneyta, al sortir, 
li he donat tant à la vora, 
que ab la empenta d' uns baylets 
à sa mà he fet passigollas. 

jàscinto torres reyetó 91 

Bona finor hi he trobat: 
ni que fos ala de tórtra, 
ó coixinet de satí 
travallat de mans de monja 

Al ser fora del portal 
íquin alé de festa grossa!: 
la plassa» vessant de gent; 
lo cel, pur, sense una boyra. 

Las albaSy al sol d' abril 
fent la aleta ab fulla nova; 
voleyant pels camps de blat, 
à pareils las papallonas; 

Per tot, alegres colors; 
lo meu magí, sense una ombra; 
y à mon costat, rumbejant 
aquell pamet qu' ennamora... 

Entre amichs y entre parents 
nos han fet anar endoyna 
donant corda al bon humor 
tot parlant del jorn de boda. 

Un marxant m' ha dit, rihent 
y signant ma companyona: 
-•ÍÀpa. noy! d' aquest pé blanch 
ni per un remey se 'n troba! — 

Ella fent com qui no ho sent 
me parlava vergonyosa: 
ísi li esqueya al baixà ^Is ulls 
aquella rojor de poma! 

Acompanyantla é Puig-Vert 
hem trobat joves à collas 
y un mitj riure, mal mirant, 
es lo Deu vos guart que *ns donan. 



Aquell mirflr de rehull 
iquin verí d' enveja porta!: 
si la enveja 'Is fa picó 
que 's raspallin ab gatosas... 

N* hi ha que fentse *1 desentès 
may parlan de ma xicota, 
per dissimulà U caliu 
de gelosia que cóvan. 

Algú estrafent la guineu, 
diu qu' es massa jovenota; 
y 'Is fadrins carbassejats 
la retallan à tot' hora. 

Això de mon casament 

es clar que 'Is fa mala sombra 

y tot fent mals averanys 

me 'n parlan com qui no hi toca. 

Diuhen ells qu' ab peus de plom 
s' ha d* anà' al buscarse dona; 
que la meva, ab lo seu dot, 
voldrà ser massa senyora... 

Y es parer de certa gent, 
enfeynada en mil conxorxas, 
que no 'm deixa aclucar 1' ull 
aquell dot de tantas doblas. 

— Tals parers, diu mon padrí, 
son paraulas de cotorra: 
puig que ab dot ó sense dot 
lo tresor milió' es la noya; 

Que al ser vell, si un queda sol 
y la fam truca à la porta, 
dels que donan tals parers 
no se 'n reb ni un plat de sopas.- 



Tampoch faltan quatre gats, 
que tornantse'ls mel la boca 
diuhen que ma dolsa amor 
es tota una reyal mossa; 

Que si al ésser ma muller 
se sembla en tot à ma sogra, 
à Núria no haurem d' anar 
per íicà '1 cap dintre la olla... 

Lo cert es qu^ estich frisós 
esperant hora per hora 
qi^e al tenir casal parat 
y à punt d^ encendre llar nova; 

Quan r oreig gronxant més nius 
y més lliris y més rosas 
siga à r hora un bés d* olors 
y un himne d' alegras notas, 

Lo rectó ab un cop de mà 
acabi tantas cabórias 
y ab son cant lo rossinyol 
nos donga la enhorabona. 



Pilla del Cel. 

^Perquè ^m dexas, amiga» perquè *(n dexas 
Si lluny de tú m' acora greu dolor? 
^Cóm aspriva te mostras, de que 't quexas 
Si jo 't doní la vida de V amor? 

Lo dols escalf de ton abras sentia, 
Donava 'm joventut lo teu alé, 
Era la nit alegre com lo dia 

Y ab tú ^m trobava nit y dia à plé. 

Torna, torna germana benvolguda. 
Que de mos ulls la vida s* estingeix, 
Torna, torna à mon cor, dona 'm ajuda, 
Que r esperit de pena defalleix. 

Alegres pujarem dalt la montanya 

Y r eixida del sol contemplarem, 

Fins que I veurem com en la mar se banya 
Adintre la ciutat no tornarem. 

Ensemps per praderies solitàries 
Tot removent la terra d' asseguts 
Petxines trobarem de formes varies 
Que nos remembraràn los temps perduts. 

Q6 A la P0E8ÍA 

Trescarem per vcrgers, fent rams flayrosos 
Fins i trobar la flor de.r infinit 
Qui mostrant sos emblemes misteriosos 
Encendrà en santa amor lo nostre pit. 

Tu 'm contaràs les gestes ab bell ayre. 
Perquè les puga noblement caniar, 
De dames qui morian de desayre, 
De nines qui vivian per aymar. 

Porta 'm lo teu cavall, lo qui recorre 
Llest com sageta '1 blau del firmament. 
Lo qui al Cel puja y dins V abís s' escorre 
Portat de lo seu rol omnipotent. 

Anem d' un cel al altre y podrem veure 
Baii nostres peus aurores boreals, 

Y sobre daurats núvols podrem seure 
Essent nostres carrosses ideals 

Porta *m allí hont les aygues se congelan 
Allí hont arranca *1 llamp y romp lo tró, 
Allí hont Uuytan los vents quan se rebelan, 
Allí hont nasqué dels ecos lo ressò. 

Volem d' un pol al altre de la terra. 
Del mar baxém al fons si així te plau, 
Sabrem si Ms reys marins se fan la guerra 

Y ahont de Faraó V exèrcit jau. 

Anem, anem al temple hont Deu habita 
Bells psalms com lo sant Rey per entonar, 
Que si ab tú lo meu númen resucita 
Com ell devant de V Arca vull ballar. 

Porta 'm allí hont te placia, sols que puga 
Cxir del meu mortal defalliment; 
Triat es lo mon, la vida fort fexuga, 
Mes ay! pitjo es morir d' anyorament 



M' 9caba '1 desconort de ton desayre. 
Torna ^m, torna *m ta noble inspiració, 
Dexa 'm sentir de ta virtut la flayre 
Que jo sens ella no puch viure, no. 

De tú va!* enamorí ja en V infantesa 

Y sempre mes y mes t' be anat aymant, 
L* essència veig en tú de la bellesa, 
Filla de Deu, com Ell tens lo semblant. 

De los bens que ^m regali la fortuna 
Lluny de tú, vida mia, que 'n faré? 
Les corones dels Reys una per una 
Me les mir com les lloses d' un carné. 

La que tú portas sí que m* enamora, 
No pesa sobre M cap ni sobre '1 cor, 
Bella sens may marcirse no 's desflora 

Y brilla mes que les de plata y or. 

Al seu contacte al punt tot se fondria 

Lo gel qui *m paralisa per dissort 

Cenyéixmela un instant, aymada mia, 

Y ressucitaré d' aquesta mort. 


VIIL— A UN OBRER CATALÀ, de D. Joaquim Riera 
y Bertran 

IX.— VIDA PER VIDA, de D. Joseph Marti r Fal- 

X -LA DARRERA GRAM ALL \, de D. Lluis B. 

Nadal. ' 



iCóm m' afligeix mtrarte obrim els brassos, 
de bat-à-bat y ei tendre la ma destra 
per encaixar ob gents sens Deu ni Pàtria 
que Iky te venen pressentíntne escarnil 

Nïn, sempre nin, encara rondallayres 
d' enginy rublert de pols y fullaraca 
creure te fan en devassalls de dïtias 
com si ells pQguessen capgiraria terra 

Fatals sirenas d' una mar traydora ' 

que s' ha engolits tants i(çnoccnts remayrcs, 
capbussaran ton lleny on as que avansan 
qual Huny t' atrau ab i Has d' or mentidas 

jTos drctsl ^Quí *Is ama ab ver amor? ^Quí en orri 
sempre Us fa anar, d aquell que no Us encén sa 
esvalotat y esvalotant^jAy trista» 
trista de V honra que al encant va à raurel 

Deus avansar.. ^-Ho nega algú que senti 
devers d* amor y de vergonya é 1' ànima? 
Dens avansar com ria que fertilisa, 
nó com torrent eixalabrat qu'' ensorra 


Avansai obrer, perquè nasqueret home; 
mes |ay, si esclau de febrejant delirí, 
volent senrir la humanitat, serveixes 
i V ambició d* algú ressech d' entranyas. 

Vells mariners de nostra Catalunya 
bé t* ho diran: pera salvar la mota, 
cal menà' à port la fusta en que navega. 
^Va à fons la nau? A fons va la esperansa. 

Nó llum mesquina de progrés: antorxa 
ben flamejant pots manejar, si ab ella 
vols adarir ton pas honrat y privas 
als criminals de perpetrar incendis 

Tens Pàtria vella: la ufanor que anhela 
ta dignitat, enlli de las centurias 
florí y llevi: magnats, guerrers y sabis 
ú son escalf de llar s* hi revingueren. 

Era volguda de tothom perquè era 
fre de passions que han ubríacat y afollan 
tants Uegoters y desditxats apòstols, 
ombras mortals per qui de cor t' estima. 

Santa moral, congriada en lo Calvari 
per expandirse com ruixada dolsa, 
feya brotar las lleys, y tu gaudías 
del sant terrer la delitosa üruyta. 

Trulls de llicencia y desalens trastoman 
avuy ton seny; lluytar per la existència 
ja no es dever qu' en V auba veus somriure: 
cistich y afront te sembla y V enfeilona. 

Proa ab afany la Llibertat per mare 
vas invocant: sovint t' es vil madrastra. 
No *t guia als cims hont la claró 's fa*pura; 
va acompanyante à abismes que negrejan. 


D* ells surts plorós y macilent... ^Y poden 
volerte atxís: aizut de fe en ta rassa, 
desamorat de tot la sanch prenéntset 
dins la fredor de neu que t* enrevolta? 

Sí; aizfs te volen: miserable presa 
d* etzas costums que *ns du la ponentada; 
boca-badat per la lascívia impúdica 
qu* en r espectacle criminós domina. 

Sí; així Ms hi agrada *1 poble: reflexantne 
flamencas trassas, riallas desínvoltas, 
mots de parodia, ideas enliordidas, 
seny emboyrat, decrepitut abjecta. 

Convé à llur fi de gaudició allunyarlo 
del temple august, com de la llar de casa, 
y que 1* indigni la virtut severa 
que *1 lent suicidi de son cor reprova. 

La gent de bé que 'us plany, perquè s* inspira 
en ver amor al amor vostre, es turba 
de íaritzeus, es escamot d* hipócritas 
inquisició, afrontós obscurantisme. 

Cal aixordar ab mots de requincalla, 
cal avesarvos be é befas impuras 
de lo més just y sant; la gran victorià 
té més esclat quan alsa més brumera. 


D* aquella unió, de la virtut de rassa 
que *t conduhfa al clos fraterp dels gremis, 
y coratjós esperansat y digne 
t' hi anava fent, ta Llibertat no *n resa. 

Per altra unió, ferment de vilipendis, 
serveizes més: unió que fa dels pobles 
comparsa gran que va seguint sens esma 
flamants penons de vellas tiranías. 


\Bé han assolit llurs descastats propósts 
fentvos plegar los estandarts gloriosos! 
Sacra Igualtat clamaren, y vosaltres 
per fals amor 1* amor payral fugíreu. 

[Progrés! No ho es, no, aqueix que n* enderroca 
pe '[ plaher trist d* enderrocar, y arruna 
cabals y joyas d* antigor per odi 
à magestats de secular presencia 

No ho es no, aqueix que *1 cor tremolós mira 
(^uan^ en sos ulls la enveja espurne|anthi, 
sÒh per lo triomf de la matèria clama 
y sòls pe '1 goig de lo sensual alena. 

Ell, degradant sa túnica d' apòstol. 
quan t^ ha besat somríhent la esquerpa mira 
sòls ha tinguda, oh poble, d' entregarte 
al pes de no vas é infa mants cadenas. 

Rómplas d'(un cop: serénat,lpénsa, escolta 
de ta conciencia 'I remordir... Tens Pàtria 
que 't doné M cel: amantla, has de sentirne 
impuls que *t lliure de creixents escarnis. 

Viu Catalunya pera tú; suspira 
per véuret digne de la lley que *t guarda, 
y redímintse de sa sort feixuga, 
mirarte à tu^ben redimit ab ella. 

^Quint més no valen d' amor cert los brassos 
que *l5 de la sombra d* un colós que juga 
ab honra y vida?. . Encaixi ta ma destra 
la de germans;*aixéca *1 cap y \i V obra! 

;A V obra fíU de Catalunya! jAíényat 
trevallador! Renasque, ab la Fé antiga, 
r amor que 't deus com lo respir; renasquin 
glorías fecundas de més altas glorias. 


Fuig d* un seguit de desenganys; ampérat 
en eixa Mare suspirant; conséllathi; 
estreny la lley que cels y terra *t dictan, 
y lloharón tos íills ta recordansa. 




A t«l mestre tal dezeble. 


Fosca es la nit; en sa espayosa cambra 

dorm Turismon; 
als respirs qae/1 rey dona, ab veu feresta 

lo tró hi respon. 

De quan en quan com una serp lluhenta 

brilla '1 Uampech; 
à vora '1 rey un nin de por tremola 

y aixeca un prech« 

Un tró, més fort que tots, del rey destorba 

la son de pau, 
y fíns fi que belluguin las murallas 

del gran palau. 

Lo rey abrassa al nin; gelat lo troba 

de por y fret. 
a^Tú qu* ets tan bó y tan pur, de por tremolas? 

dorm, germanet. 


Deü no crida ab la veu de las tempestas 

als ignoscents; 
tú, dorm en pau, germà; deix que tremolin 

sols los dolents. » 

Lo rey y '1 nin abrassadets s* adormen 

en santa pau; 
y en la fosca y la calma altra vegada 

resta U palau. 


De sopte, embolicat fins à las cellas 

en Ilarch mantell, 
à la claror del llamp, é la gran cambra 

entra un donzell. 

Dansa '1 mantell; un arma desen veyna 

lo criminal; 
no nou llampech rastreja per la fulla 

d' aquell punyal. 

Demunt del rey 1' esdevingut se tira, 

r estreny ab por» 
y desseguit lò vil punyal li clava 

al mitj del cor. 

Lo nin y *1 rey al despertarse *\ cridan: 

a^'Qué fàs, germà?» 
«(Jo duré la corona que tú portas, 

dés de demà.» 

\ glops brolla la sanch de la ferida; 

lo rey s' ajau, 
se retors, fà un sospir, y quiet per sempre, 

à terra cau. 



Teodorích riu com foll; ó la tempesta 

s' hi mostra sort; 
y '1 nin Eurich, tot treo^olant encara, 

resa pe 1 mort. 


A r endemà als carrers de Barcelona 

noble y plebey 
cridavan tots ab goig y ab entussiasme: 

a I Visca U nou Reyl» 

Per una porta del palau sortia 

gent ab lo mort; 
y al mort lo poble ingrat no li guardava 

ni un sol recort. 

Per r altra porta del palau hi entravan 

nobles traydors 
y '1 poble y los soldats al fratricida 

cobrint de flors. 

Ja no hi havia à V espayosa cambra 

tacas de sanch, 
sinó lo trono d* or y argent dessota 

d* un doss^r blanch. 

Però *1 nou rey las tacas las tenia 

dintre del cor; 
allí hi havia la nit fosca, en cambi 

del bri 11 del or. 

Eurich dés d' un reco de la gran sala 

mirava al rey, 
y aquell nin aprenia com los homes 

forjan la lley. 



Deu anys després lo rey es à Tolosa 

en son palau, 
entre mítj de sas glorias y sas galas 

dormint en pau. 

Trista es la nit; com una serp lluhenta 

brilla U llampech; 
no hi ha cap nin que à vora del rey sia 

y axequi un prech. 

De sopte, embolicat fins à las cellas 

en llarch mantell, 
à la claror del llamp, é la gran cambra 

entra un donzell. 

Llansa V abrich; un' arma desen veyna 

lo criminal; 
un nou llampech rastreja per la fulla 

d' aquell punyal. 

L' enfonza al cor del rey; est se desperta: 
a^Qué fàs, germé?» 

(f Jo duré la corona que tú portas, 
dés de demà. 

^Qué! ^ja de Turismon no te 'n recordas.^ 

Jo *m faig la lley. 
Tú m' ensenyares lo camí més recte 

pera ser rey.» 



II dt de 1714. 

Ja la ciutat no es ciutat, 
es campament y fossana; 
les cases son enderrochs, 
los carrers camps de batalla, 
les esglésies hospitals, 
Montjuich fera tancada 
que ab la veu de sos canons 
se plany del dol de la Pàtria 
y en la sala del Concell 
tot son veus enregullades 
que als Ileals diuhen traidors, 
que traicions de tots bescantan, 
cercant en mitj del brujit 
de tanta cridòria vana, 
als llims dels desesperats 
la raig darrer d* esperança. 

No ha aíluxat lo de Berwick 
lo setje qu' estreny la plaça; 
les bretxes del Portal Nou 
deixan entrar la metralla 
y per damunt, com esclat 
d' espantosa turbonada, 
delman als braus defensors 


d* aquelles runes sangnantes, 

les bombes à centenars 

y à milers les bales rases. 

^'Qué qi^eda, donchs, ja per fer? 

La fam los cors aclapara, 

los cervells ha entorbolit, 

los braços més ferms fa abatre. 

^Qué queda à fer? qué farén, 

si s' entenen, los que manan? 

La febre Villaroél 

guarda encara de sa nafra 

y Casanova en son llit 

de la sang que li deixaren 

sent la veu brava y Ueal 

que r atia é la venjança 

per ferlo més inpotent 

del desvari entre las malles. 

Prou fou valent y arriscat 

en Plasència entre las bales 

de les mans del Conceller, 

sangnoses y desmayades, 

arrancant en un instant 

lo peno de Santa Eulària 

quan, com urpes d' esparver, 

los soldats maleyts de França 

li ensenyavan los unglots 

de llurs férrees alabardes: 

mes d* aquell pas solament 

se 'n tragué V honor sens màcula. 

llampech la victorià fou 

y la nit de la desgracia, 

com la nit del condempnat, 

no tindrà terme ni albada. 

'^Salvació! nom sens sentit, 

{esperança! veu qu' enganya, 

V home donaria no pot, 

Déu no escolta les pregaries. 

De fora ningú vindrà 

à desfé ab empenta brava 

lo cinyell ab que Berwick 

lluís B. NADAL T I 3 

ha endogalat i la plaça. 

Pel Llussanés corre en Bach 

qu' en vi U caliu vol fer brasa; 

la pluja de botiflers 

ha apagat la flama santa. 

A Cardona *1 de Poal 

resisteix ab sa maynada, 

mes en los pobles dels vols, 

frets com gel, son foch s* apaga, 

com en le& aygues del mar 

los rius bullents de la lava. 

Ningú trencarà '1 cinyell. 

ningú pot entrà en la plaça, 

com no sia algun Ueal 

que à buscar la mort hi vaja. 

En la sala del Concell 
fogosa arenga fa .un frare. 
— S^ ha parlat de rendició. . 
imalhaja la paraulada! 
Fins é dar la poca sanch 
qu* en les venes corre encara 
bé 'ns quedaran temps y pit, 
bé pot tornar V esperança! 
—{Esperança! Y bé ^de qué? — 
encarantshi diuhen altres 
—^esperança de morir 
de fam, en lloch de les bales? 
Val mes rendirse ab honor, 
fer pas à la rierada 
y entre 1 goig del que ha vençut 
forjà en secret la venjança.» 
Seca rialla d' orat 
als llavis del frare esclata. 
—{La venjança! 'L de Berwick 
bona fornal vos prepara! 
Foqaràn la seva 'Is cuchs 
rosegant vostres cadavres. 
Entre morí arrenglerats, 
ó lligats igual que lladres 
val més morir dalt del mur 



ó pels carrers } les places, 
matant de tort y de dret, 
dos botxins ab cada bala. 
Lo poble té fam ^-sentiu? 
Dauli '1 menjar que li falta, 
francesos y botiflers; 
y si no {mala negada! 
en la malehida carn 
dels traidors sabrà saciarse. — 

En Feliu, lo Concelier, 
presideix la junta magna. 
Espessa boyra de dol 
se passeja per sa cara 
y en sos ulls, severs y franchs, 
1' alba apunta de las llàgrimas 
Lo cap diu que es delirar 
•fer la defensa més llarga; 
lo cor li parla ardorós 
de Sagunto y de Numancia. 
• Ah! si no fos Concelier, 
com entremitx de les masses 
parlarfa*de morir 
entre runes y entre flames 
ans que veure menyspreats 
los furs sagrats de la Pàtria! 
Mes al ferlo del Concell 
les mans y M cor li lligéren. 
En Casanova ferit, 
de la ciutat ell es pare 
y *ls ulls li escalda ^1 pensar 
en la sort de sa ullada. 
Del frare V encesa veu 
li arriva al bell fons de V ànima. 
(Com r hauria ell abraçat, 
ab quina ferma abraçada, 
ara fa un any, quan rihent 
veya tothom V esperança! 
Ja per tots de mal sentir 
son tant ardentes paraules, 
veyent tants y tans ingrats, 

lluís B. NADAL Il5 

després de tantes infàmies. 

Enèrgica imprecació 

al Conceller se li escapa: 

— Infern de mal agrahits 

s* ha ficat en nostra causa, 

lo primer 1* Emperador 

que M nom de rey li servàrem. 

|0h! y que 'ns ne costa de sanch, 

catalans, vostre entussiasmel 

jMalhaja '1 jorn que la sort 

posàrem de nostra Pàtria 

en mans de traidors é ingrats 

que no son bons ni per plànyens!- 

Y, feréstech y plorós, 

fa miques de la gramalla. 

Aquelles quatre parets, 
com nostres Lleys centenàries, 
de la ferma imprecació 
lo ressò guardan encara . 
Si hi entrau, lo sentireu 
que 'us arri va fins à T ànima, 
y, si sou algun traydor, 
vos farà abaixar la cara. 
Desd* aleshores no han vist 
aquelles altes arcades 
llampegar nostres penons, 
vermellejar les gramalles. 
Des qu' en Feliu 1' esqueixà 
per que '1 botxí no 'n fes gala, 
ningú may més s' ha vestit 
eixa vesta respectada. 
Cent setanta anys han passat 
y encara es viva la liaga, 
y 's veuhen llums d' un jorn nou 
y 's senten crits de venjança. 
En la sala del Concell 
serem encara nosaltres; 
la gramalla de ^n Feliu 
no es la darrera gramalla . 



l'I ■» Mi 


XI.— LLEGENDA, de D. Jascinto Torres y Reyetó. 

XII.— SOLIXENT, de D. Joaquim Riera r Bertran 

XIII —CAP D' ANY, de D. Joaquim Riera r Bertran. 

XIV.— LA CREU TRENCADA, de D. Jaume Novellas 
de Molins. 



De temps remot, al cim d' una montanya 
que vetlla *ls murs de Ston, 
hi jau un tronch negrench de fusta estranya 
arrebassat d' una altra part del món. 

Las onas del Diluvi van bressarlo 
de llevant à ponent, 
y sobre 'I mateix cim volguent deíxarlo, 
tantost hi fou minvaren de repent. 

Queixós y sospirant lo vent V assota 
y '1 sol, tot plé d' esglay, 
va fent per damunt d* ell sa via ignota 
y surt y 's pon sens darli escalf jamay. 

No hi van los papallons, ni las aucellas 
hi paran may lo vol; 
y allunya d' ell als )oves y donzellas 
sa soletat y son color de dol. 

No *1 besa M suau ruixím de la rosada, 
ni r emblanqueix la neu: 
com si li fos expressament negada 
la paternal benedicció de Deu. 


Un dia contemplantlo U rey-profeta, 
vol feroe un arxitrau 
y que r arrastren tot seguit, decreta, 
per^ adornà' una cambra del palau. 

Ja U lligan y V estiran forsuts brassos; 
{quin bellugós tragí! 
no cessan may los crits dels capatassos 
y afeixugat lo tronch no *s mou d* allí 

Parells de bous hi ajuntan sens tardansa, 
lo poble en pés hi acut, 
las sogas van rompentse y van mudantse:.. 
y ab tant d* esfors lo tronch no s* ha mogut. 

Y allí quedà. Y quan cenyí corona 
r egregi Salomó, 
son manament per la ciutat ressona, 
y en tots indrets, en forma de pregó: 

— aLo trono s* ha de fer, lo rey ho mana 
y '1 vol talment format, 
que donga al mòn idea soberana 
de forsa prepotent y magestat. 

Per çó no hi ha millor qu* aquella fusta 
de tan revessa lley: 
s^ ha de cumplir la voluntat augusta; 
no torna enrera lo voler del rey » - 

Feynejan los fusters y de la feyna 
ni *n queda la senyal: 
per travallà aquell tronch no hi val cap eyna, 
ni *1 tall ben esmolat de la destral. ' 

No hi logran rés, obrers que '1 rey ajusta 
de totas parts del món; 
ni saben donar nom à aquella fusta 
los més experts de Tir y de Sidoo , 


Las eynas s' hi han oscat fentse mitj vellas 
probantla pam-à-pam, 
y *s diu qu* aquella fusta no fa estellas 
si per tascó lo cel no hi clava un Ham... 

Encara jeya allí quan lo psalteri, 
entre queixosas veus, 
plorava en Babilonia *1 cautiveri ( 

y anyorament dels desterrats juheus. 

Jerusalem entera /i coneixia 

lo tronch tot ennegrit: 
per vellas tradicions ella sabia 
que de V Edèn fou 1' arbre prohibit... 

Y vola *i temps. Y una gentada inmensa 

s* agita y va cridant, 
y sembla, lo cruixit qu* aquell tronch llensa, 
lo despertar d' un ensopit gegant. 

Y de fatal decret s* acosta la hora 

jno més li falta un pas! 
ja brama '1 poble ab veu esglayadora: 
«i Morí Jesús y visca Barrabés!» 

Y entre maror de gent y horrible fressa 

retrona y creix la veu: 
y aquella fusta negra y tant revessa 
ija 's deixa travallfir y 'n fan la Creu! 

Ressona en ella, al fi, la martellada 

que hi deixa al Christ clavat: 
y es ja un roser la Creu tota ensangnada, 
que s* alsa hont jeya '1 tronch agegantat 

Com r arbre de 1* Edèn, al món s* aferra, 
y es lo més ferm grahó 
qu* ha de servir als pobles de la terra 
pera escalar un Paradís milió*. 




La hora primera es gaya com riure d^ infantesa 
que r esperit convida à angélich fantasiar, 
y 'Is sons de la campana excelsan la tendresa 
del mon que s' extasia servint al cel d' altar. 

Dintre '1 casal dels avis la vida *m sembla vida, 
y nó un seguit de mofas d* una tristesa greu; 
r ayre frescal de 1' alba sento jogà ó la eixida 
ah flors que la engarlandan, é hi íé ressò '1 cor meu. 

La claretat primera, flameíg de puras rosas, 
va amanyagantme V ànima del mateix cel endins; 
los primers cants de festa d' aucellas venturosas 
retrauhen la alegria qu* envolta als serafíns. 

Tota remor qu' oneja n' es dolsa y regalada, 
y mos sentits delecta ab amorós encant; 
tots los alens de vida sadolls son de rosada, 
y r ànima suspenen en un deliqui sant. 

^'Serà que 'm regenera broüeig de salut nova, 
car mon trahut de penas t* ha condolgut, Senyor, 
ó es ta pietat inmensa qu* ara dins meu renova 
lo pasme dels Apòstols ullpresos pe '1 Tabor? ... 


No, no es salut novella la que i mas sanchs arríva, 

la que mon pit fa móurer ab bategant dalit: 
es la salut primera que. retornantme, aviva 

un temps que mort contava quan sòls era adormit 


Aquí se 'm r&viscolan las horas anyorudas, 
perquè la Fé rebrolla de la estroncada deu; 
aquí 'Is sentits no esveran horrendas sotragadas: 
r énima sent y espera, lo cor estima y creu 

Y prego amant, y sento cóm creix la mara vella: 
las bonicors d* enfora me 'n causan de mellors: 

lo mon de la infantesa, jardí que s* aponcella, 
ompla ma fantasia de llum y de colors. 

Mare que m* afalaga ullviva y amorosa, 
que aclata ab mans besadas mon cap dcmunt son sí; 
Pare que é honrar m* ensenya tota virtut y glosa 
las màximas que al Avi jamay feren desdí; 

Promesas y conüansas de ser àngel puríssim 
sentintme benehida la testa pe *1 confés; 
ayre que m' ubriacava quan del altar santíssim 
purificat eixia per estimarme més; 

Esgarrifansas dolsas de goig sentint retreure 
fets bells del un y V altre en platjeriós concert; 
delicia regalada del confià* y del creure, 
veyentho tot sens ombras, sabentho tot de cert: 

iQuànts de recorts tendríssims qu* en celestial riallera 
amoixa la pregaria que 'm feyan dir d* infant! 
Tots, com las aurenetas quan riu la primavera, 
s' ajuntan y festosos voleyan cantejant. 

Y fraternals designis reencenen la Esperansa. 
íQuíh esponjarse tota d* amor y agrahimentl 
jCóm esbargeix depressa tot núvol de venjansa! 
{Quina serena V ànima, quin resplandir V Orient! 


Resfldas manyagoyas que gronxan lo fullatge 
y tremoleigs de joya arréu van deixondint; 
corrents que serpentejan en cantador romiatge, 
y com més via corren més cel van reflectint; 

Dia explendent que t' alsas pe '1 mon, magnificència 
que tot ho senyorejas al enardirte '1 sol, 
Deu vol que magnifiques del home la conciencia 
portanthi alens de vida y gèrmens de consol. 

Lo Deu que ma infantesa feu lluminosa suara 
es qui *m convida à viure sense trovarla à anyor; 
Ell, que retorna '1 dia y cels y terra aclara, 
es qui en trench d' alba pura va embolcallantme '1 cor. 

{Oh, diada que *t desplegas dins 1* esperit, oh pura 
delicia d' aquest viure que sab d^ hont ve y ahont va, 
la nit que ha de seguirte, per freda y per obscura, 
no enfosquirà ma vista ni 'I cor me gelaré! 

Ren'^ixeré per sempre de ma virtut la forsa; 
seràn^mas bonàs obras seguit d* un pensament 
qu' en Deu tenint fermansa, no *s pol rendir ni *s torsa; 
qu^ en Deu posant sa vida, no aclucarà *i ponent. 



Al eminent escriptor en Joan Fastenrath. 

No: ab V any íinat no es morta la santa independència 

que d^ afront m* ha lliurat: 
com ahC adalerada }• 'm sento la conciencia 

per tot lo bell y honrat. 

Any nou, {benehit sías! ^Podrías dur mancansa 

de vida al honor meu? 
^'Seràs vil per coUtórcer la flor de ma esperansa 

que vol mirar à Deu? 

^Covas monstres de dupte per m(? Si 'm guardas penas, 

^ma fé no 'n venceré? 
La sanch de bona rassa que corra per mas venas 

^podrías aixorcàV 

Agenollat te 'n prego, Any que U nou sol corona: 

no *m fassas mancament; 
vúllam digne de viure; à ma existència dona 

més virior de çreyent. 

128 CAP d' any 

Fés que mos ulls admiren, en terra y mar inniensa, 

divina resplendor, 
llíuram lo cor y 'Is Uabis de superbiosa ofensa 

al Centre del Amor. 

No asseques de mon ànima aquesta gran dolcesa 

del creure y V esperar. 
La ingratitut iqué trista! [qué horrible la orfanesa 

sentint fam d^ estimar! 

Veure las ossamentas dels arbres despullades, 

y creure etern llur doll 
Sentir de la tempesta las udolants ratxadas, 

y no pensà^ en lo sol! 

Mirar T. Hivern que atia nevada matinera 

agromoUantla arreu, 
y no esperà' en tomada de gaya Primavera 

beguent aygua de neu! 

Soptar la negra fosca ja al trench de matinada 

per ofegar la llum! 
Llanguir y corsecarse la flor tot just badada. 

perdent colo' y perfum! 

Dintre clars ulls, que avivan tendresas, espiarhi 

guspireig infernal! 
En la paraula humana lo deix sempre escoltarhi 

del esperit del mal! 

Arreu soptà^ esglayosa fatalitat que dempna 

la humanitat à mort, 
y respirar sens trevas lo baf d' una condempna 

que no mereix conhort!... 

lAh, nó! Tu no has de durme, Any nou, eix miserable 

rebroll de mal etern! 
Anyada de Deu pura seràs, y no any del diable 

que va agrandint V infern. 


Mon pit bat ab fermesa de soldat vell; ma testa 

no acota vent impur; 
las més desamparadas virtuts més goigs de festa 

à ma casa han de dur. 

Quan r hivernada fible, las hi obriré la porta 

pera rébren llur bes, 
y vora la llar dolsa, que V ànima aconhorta, 

aconhortàrmhi més. 

Me daliré en llur rostre qu* enrogirà la ardencia 

del flamejar ditxós, 
y gustaré, fonentme en llurs dictats, la essència 

de tot lo venturós. 

Y *s sentirà per ellas la meva llar segura 

contra infamants perills, 
al veure refer marshi la angelical ventura 

de la esposa y dels fills. 

L* esperit dels qui foren s' enjoyarà mi ran tn os 

arracerats de cor, 
y 'ns somriuran llurs ombras amigas, contemplantnos 

fidels al seu amor. 

Si aíxís r Hivern dolceja, la Primavera pia 

^per mi qué no serà? 
^'Cóm pot desamoràrmen la màgica alegria 

del florí' y verdejà? 

Cada brot sa rialleta m' envia; las poncellas, 

moguent llur caparró, 
atrauhen ma mirada als nius de las aucellas 

acotxats de verdó*. 

Las fonts acorriolantse al riu, que se n^ anyora, 

cantejan gayament; 
lo venti jol, que vola d* ací-d'-allà, no plora: 

ria amorosament. 


I 3o CAP d' any 

Prats y vergers s^ ubriacan de perlejant rosada: 

ubriaquesa gentil 
qu* ea erolars de terra lluhir fà una estrellada 

soleyantlos 1' Abril. 

^•Podrà V Estiu renéixer ingrat ab mare tendra 
que '1 posa en mon tan bell? 

No: hi viurà aquella vida d* amor que amor engendra, 
y jo hi viuré com ell. 

Resseguiré sas gestas rumbosas: en sas glorias 

nodriré 1* esperit, 
contemplant en la expléndida cohort de sas victorias 

las d* un Deu infinit. 

Blavor inmensa y nítida del cel, grandiosa fada 

que *m té robat lo cor; 
boscurias en qual ombra folguejan aucellada 

y remat belador; 

Rechs vorejats d' arbreda, camps rossejants d* espigas, 

alegroys dels aucells, 
pausada fumarel-la que trauhen las artigas 

covant amors novells; 

Fruyterars aromosos de colorayna encesa 

en fosquejant verdor, 
iqué bé me la heu tinguda vostra galan promesa 

de quan erau en flor! 

Enmorenida Sega brandant la fals àyrosa 

que *1 sol fà espurnejar, 
la era per tú ab faldada de garbas iqué ditxosa 

al escórreshi *\ grà! 

Més enllà la Verema de pàmpols coronada, 

llabi rosat y ull viu, 
cantant las tardanías de la terra agradada 

encara del Estiu. 


Del home que la estima de cor jamay se 'n cansa: 
sembrem à raig, sembrem! 

Si en la Bondat divina s* arrela la Esperansa. 
à dolls aplegarem. 

A tant» esclats de vida, Any nou, gentil resposta * 

fà r esperit creyent. 
De la Fé que V embauma y enllà-d*-allà 1' acosta 

jo te 'n faig sagrament. 

Sí; jo 't juro serviria nit y jorn per guardarme 

de vil desllealtat; 
jo 't juro qu' en las lluytas del mon sabrà guiarme 

com peno al vell soldat. 

Tú afinaràs un dia, Any nou: la teva estrella 

se fondrà en negra nit, 
mes ab ta mort segura no pot morírsem ella 

que té un viure infinit 


h à> 


Estos, Fabio jay dolor! que ves ahora.. 

Que 'cn plau venir é seurer, al caure la vesprada, 
al peu de tas despullas que ^ temps fa eomorenir, 
mentres 1* oreig suavíssitn que 's pert en la dotada 
d* un rnon dormit en V ombra, trasmet V últim sospir. 

Llavors que dolsas passan, las horas silenciosas! 
com r esperit s^ enlayra en boyras de perfumi 
la terra jque erma y trista; sas valls, que pahorosasl 
lo cel íque hermós s' ostenta banyat de tèbia llum! 

Mes ayl que s' encadenan uns anys derrera 'Is altres 
y en mitj de las tenebras s^ adorman de la nit, 
\à sol de la esperansa no ha eixit pera nosaltres 
que va rodant encare pels móns del infinit. 


Tdl volta un jorn s' esqueixi V espessa nuvolada 
que 'ns mostri cara à cara d* eix sol la magestat; 
llavors potser abaixi son cap, enlluernada 
y al veure't torni à alsarte la folla humanitat. 

Lo segle ara *t trosseja y *t deixa y f abandona 
y 's riu de tas despullas que venerava ahir; 
foh santa creu cayguda! lo càstich que are 't dona 
Peu fassa que no 's torni contra ell en 1* avenir 

En )orns de més ventura f alsares magestuosa 
per sobre la encontrada los brassos extenent 
y 'Is pobles ab los pobles junyias carinyosa 
perquè é tots alentava no més que un sentiment. 

Vingué la turbonada que 't va Uensar per terra 
saltant per los congostos del ample Pirineu 
y U coure de las vilas donà lo crit de guerra 
fent oblidar als homens que tots som fills de Deu 

Y obrint sas alas negras, las àligas passaren 
per sobre las boyradas ahont jau la tempestat 
y baix sos peus, las runas dels pobles hi deixaren, 
sentantse demunt d' ellas la trista soletat. 

També avuy ve à sentarshi la soletat ditxosa 

al peu de tas despullas, imatge de la mort; 

tothom V ha abandonada, sols ella carinyosa 

ve aquí à contart' sas penas. sos planys y desconhort. 

Digaume, explendents astres, la ma que ab traydorfa 

arrebassà per terra lo símbol cristià, 

tal volta porta encare sagell d* extrangería, 

puig may pogué aterraria lo poble català. 

{Oh poble de mos avis! també à tu 't castigaren 
com à eixa creu ignota que 'Is segles han trencat; 
perderes lleys un dia y 'Is furs ;y 't trossejaren!: 
la fe los homs perderen y ;oh creu, t' han trossejat! 



Resta oblidada en terra, creu satita y venerada, 
que dormin tas despulias en brassos de la nit, 
mes quan arrivi ^1 dia que apunti en la serrada 
de llibertat y glòria la resplandent aubada, 
aixecat y contempla lo poble redimit. 



SEPHA MASSANES, de D. Jaume Pomar y 


MASSANES, de D. Francesch Ubachy Vinyeta. 

D. Joan Ponsy Massaveu. 

D. Francesch Carreras y Candi. 

XIX. — PRIM EN CASTILLEJOS, de D. Francesch 

Ubach Y Vinyeta. 


DE BARCELONA DE 1888, de D. Joseph 
Franquesa y Gomis. 

XXI. —LA BATALLA DE LA PAU, de D. Sebastià 
Trullol y Plana. 





Virtut y geni. 

Batent ab lleugeresa —las amplas alas bellas 
tres àngels del cel baixan^PossÍA, Fà y Amor: 
se perden sos ropatjes — per entre las estrellas, 
r inmensa volta omplenan — de viva resplandor. 

Vegeu la Fél Las alas— ne dú de papallona; 
sa faç de rosa y lliri — coronan cabells rulls; 
està en mitj dels dos Genis «llurs blancas mans els dona, 
y ab bena d' or y seda— tapats porta 'Is seus ulls! 

Miràu rialler al éngel^hermós de la Poesia! 
texida ab flors ondetja -sa cabellera d' or; 
brufada està sa vesta — d' argent y pedreria, 
y à cada só de s^ arpa— batega lo seu cór! 

L' Amor!... demunt sa testa— se mou flama divina, 
penjats porta à V espatlla— 1' arch y '1 carcaix d' acer: 
bolcat entre 'Is plechs fondos— de gassa carmesina 
agita en la ma esquerra — la copa del plahér! .. 


Los Àngels ja travessan — las blancas nuboladas, 
llur^ Jormas se confonan — dins la claror del sól... 
|a arríban à la terra ..—las alas ja han plegadas... 
ja son à Catalunya . — ja voltan un bressol... 

Nmeta encisadora — dins lo bressol somnia, 
ponsella íT odors plena, -*-coloma sensa fé'. . 
los Àngels la contemplan...— qui sap si algun voldria 
quedà ab ella à la terra - ea lloch de tornà al cél! 

La Fà lo front li besa» — y i sa besada ardenta 
la nina s' ha desperta.— s' alegra axis que 'Is veu — 
— ïLofoch Je ma besada — ta fé y virtut sostente 
(diu r Àngel sonriguentli) — hermosa nina. . ;créu! ...» 

L' Aunk cerca la fletxa— del seu carcaix més prima; 
doblega r arch flexible...— ja cruix la corda d* ór... 
y digüenili ah tendresa:— «Ten fé y amor. . jcstima!» 
encesa li despara- la fletxa al mitj de) cór! 

L' Àngel de la Poesía — li entrega V arpa santa: 
contra el pit cstrenyentla — li dona fort abràç. 
y Jíu: (Bella nineta,— estima, creu y... jcanta! 
mentres cregués y estimes— inspiració tindràs!». . 

Ja lorna estar dormida—p' els tres Àngels gronxada; 
mes qu' un somni de nina— sembla amorós dcsmay.. 
sens íer remor la besan -per última vegada 
y desplegant llurs alas — se'llansan al espayl 

Llohítda ta memòria— llohada sempre sia, 
oh glòria de ma pàtria! — insigne Massanes! 
fa en lo bressol te daren— sa lira la Poesía, 
r Amor encesa fletxa, -la Fé lo sagrat bés! 


De goig lo pit oraplenan^tas dolsas melodfas, 
tas bellas reüladas,— ta veu, tendre sospir.^, 
qui eix Mon oblidar vulga^Uegesca tas poesfas 
y axecarà sa pensa— fins al celest Empir! 

Oh, si, Musa espanyola— t' alada fantasia 
remunta sa volada,— com àguila capdal, 
y ja sobre las boyras— guaytact V estel del dià 
admira cels y terras— demunt 1' altiu penyal! 

Tresor son tas poesías— d' inspiració celesta: 
del Art fores dehesa, — modelo d* amistat, 
creyent, humil, amable,— simpàtica, modesta .. 
jamay dins tú abrigares— orgull ni vanitat! 

Oh llum de nostras lletras!— al remembrar ta vida 
veyente filla tendra — y casta esposa amant 
no sé perquè admirarte: — per tas virtuts sens mida 
ó per los bells encisos— y forsa del teu cant. .! 

Qu' hermós es 1' acoplarse — dins P ànima cristiana 
de carinyosa dona — lo geni y la virtut! 
Que gran seria Sapho — V impúdica lesbiana 
si hagués vensut heroica- s* ardenta joventut! 

Oh poetas que bolcantvos — dins lo fangal del vici 
r inspiració y altesa— cercau alluny de Deu, 
cauran los vostros llibres— dins fondo precipici 
d' infern, y en sa foguera — vosaltres cremareu! .. 

Tu nó, virtuosa dama,— il•lustre cantadora; 
tu e&tàs }a entre los àngels— del Paradís gosant: 
poetisa catalana,— ta lira qu' enamora 
llurs notas ja barreja— dels serafins al cant! 

Mes, dexa que recorde— y alabe ta memòria, 
dexa que s' envanesca— la Pàtria ah lo nom teu, 
. que quan V Art se corone — ab ton llorer de glòria 
li diga Catalunya— «aquest llorer es meu!» - 


Oh Massanes! oh Musa!~la paria de Castella 
apar sia en ta boca^^un r^ig de dolsa mel; 
la parla llemosina^ quan V usas tu es tan bella 
que dins mon pit ressona— com música del Cel. 

Ja atmiras la Naturai-^poética, encisera; 
)a cantas nostras glorías— ab magestat genial; 
ja 'Is vicis escarneixes— satírica, riallera; 
ja à Deu te dirigeixes— sublim, angelical...! 

La música, la ritmica,— dels versos teus encanta; 
jamay un fet indigne— ta lira ha conmogut; 
me fas, llegint tas glosas, * sentir enveja santa; 
me fàs, llegint tas trobas,— aymar à la virtut! 

Y ab gratas harmonfas— arriban à ma orella 
quan has lograt alsarme — del Art à las regions 
murmuris de fontetas, — sospirs d* una donsella, 
lo xiulo de las ólibas,— r udol de los lleons, 

Las trobas voluptuosas— de las huris divinas, 
lo dolç epitalami— los besos de las flors, 
lo cant de las sirenas,— la veu de las Ondinàs, 
de las nou Musas bellas — los entusiastes chors, 

Las oracions ardentas — de V ànima anguniada, 
las gracias qu* à Deu dona — la Mare de Samuel, 
las dolças besadetas— d* esposa enamorada, 
los plors de trista filla— que té la mare al cel, 

L* interessant conversa— dels nobles personatges 
qu^ han vist la Santa Verge,— somniant, de la Mercè, 
sacrflegas blasfemias— d' aquells botxins seuvatges 
qu' encreuhan tota núa — la Mértir de la Fé, 

Lo buf de la ventada — que trenca las ausinas, 
d* arcàngels y de verges — los psalms de cast amor, 
la marxa de los setgles — demunt las vellas ruinas 
y fins la veu solemne— y augusta del Creador!. . 


Oh hermosa Catalunya— verger de puras flayrasl 
oh terra de las festas— y Jochs del Gay Saber! 
oh pàtria benvolguda—dels inspirats Tròbayres! 
oh paradís ombrívol— del Art y del plaher! 

La noble trobadora -*qu* el meu cantar inspira 
ta filla es benaymada,— tú li has gronxat lo brés; 
y ha puntetjat las cordas — melííluas de sa lira 
pera cantar tas glorias^Josepha Massanes! 

L' amor, la fé y la pàtria— llurs glosas inspira van, 
y al fer vibrar las cordas— de la séua arpa d' or 
los serafíns sonreyan, — los mestres 1' ascoltavan, 
y per mellor sentiria— no bategava el cor; 

Puix sol r imatge súa— và ésser V Orfeu de Tracia 
qu^ als monstres y à las feras— amansa ab sa cançó, 
qu' à Promoteu y à Tàntal— conhorta en sa desgracia, 
qu' atura ab sa musica— la roda d' Ixiói... 

També estimava, Pàtria,— tas gestas y ta historia 
la roja barretina, — las barras de Wifréu... 
y deya enamorada — de tú: — n glòria y més glòria 
al llibre de ma pàtria — no més hi trobareu!» 

Lo crit de Ren aixensa -«sentí en la nostra festa 
y en eixa gaya Uuyta— també và pendre part: 
vegérem coronada— la séua noble testa 
ab gloriosa diadema— de flors que texí V Art!... 

La séua recordança— no oblidarà la Historia... 
llahór à tú, Maria ->Josepha Massanes!... 
Amor y Fé y Poesia— dexant del cel la glòria 
ja en lo bressol te daren— cad' un son divf bésl 


Per ç6 aclamada fores— Regina de la Festa 
y úc la Gaya seien eia --muntares al sitial! 
De vivas entussiastas— en mitx de la tempesta 
brilléres magestuosa — sota el dosser reyal! 

Mts jay! d* entre nosaltres— la Mort crudel, impía, 
i' arrebassd, llançantne— ton cos dins lo fossar; 
y al cel i' ànima tcua— volà ab santa alegria .. 
qui sap d allà hi faltava — cualqu* àngel per cantar! 

Mes ;no! tú vius encara!— Uohada sempre sía^l 
puií mentres tinga V home— un cor qu' estima y sent 
y cl lemps conserv tas dolças — magnfficrS poesías, 
oh Massanes illustre!— viuràs eternament!! . 



a la bona memòria de la poetisa cristiana 
Maria Josepha Massanes. 

No ab Uàgrimas als ulls y veu queizosa, 
ma bona amiga, irreverent aixeco 
lo genoll que flectí demunt ta llosa 
y ab clams inútils à la Mort impreco. 

Cristià com tú, la voluntat divina 
acato humil; mes ab V aroma al Uabi 
de la oració que al Cel ma fé encamina, 
deixam al manco que ton nom alabi. 

íQué val lo estar segú que sí podias 
la ma encare aixecar que '1 plectre anyora, 
à clourer en mos Uabis la duri as 
lo mot que ab ton carinyo s* enfervoral 

Del cor à la estrevada irresistible 
cedeix la voluntat, y en recordansa 
de glorias y virtuts que no es possible 
oblidar, allà vola en ta llobansa. 


■ *t^VPl^* 


Com ratxa de sospirs que U dolor vessa 
y del xiprer en la brancada obscura 
ta pobre lira trossejada bressa, 
ton nom caríssim tristament murmura. 

Flors y llorers catifa de ta planta 
sigueren, {ay! allà en la Primavera, 
quan ab la veu del rossinyol que canta 
la seva U geni concertar espera. 

Palmas y víctors ta valenta trova 
després, à las gentadas mereixia, 
quan en son pit la flamarada nova 
del patri amor, reviscolars sentia. 

Y à cada vibració que *n torn brollavan 
las àureas cordas de ta lira bella, 

més fortas en ta testa Uampegavan 
las resplandors de la divina estrella. 

Mes tantas flors y tanta glòria, encara 
ton càlzer d* amargura no endolciren, 
y sols ioh lassa! de tos dols avara, 
per amagarlos d* «11 profà 't serviren. 

No així aquellas mellors, per ta constància 
de la virtut en lo jardí cullidas, 
que ni T Hivern n^ acaba la fragància 
ni la tempesta las abat marcidas. 

U amor filial, la caritat cristiana 
r afany envers al pròxim sens ventura; 
aquella fé que tot ho vens y aplana, 
V impuls al bé que cap perill atura 

Y r óbol| la oració, la bondadosa 
carícia, per tu sempre prodigable: 
]bon Deu, quina florida, quina hermosa 
corona, per ta testa venerable! 


{Cóm d' eix present al muntà al Cel la oferta, 
à rébrerte los àngels surtirian, 
y avis y pares à la fi curaplerta 
ta esperansa mes bella deixarien!... 

Lo bès paríssim del amor de mare 
que ab lletras de brillants eternisares, 
{com gosarías al sonà en ta cara 
un' altre volta... tant que 1' anyorares!.. 

Sia tonhort al manco ta ventura, 
à qui enganya las horas de 1' ausetocia 
cercant en tas estrofas la dolsura 
de ta bondat, de tas virtuts essència. 

Hel patri sentiment enaltidoras, 
dels cors Has amorós que 'Is agermana, 
à la orella sonant falagadoras, 
r himne concertan de la glòria humana. * 

Las que à la fé degueres, frase tendre 
de càntichs més sublims per tà glosada. 
d' un aleteig fan la remor entendre 
al esperit, d^ allà d* allà baixada. 

Y com r oreig que 'n la bullenta arena 
revifa ab sos alens la mústia palma, 
bàlsam son juntas que condorm sa pena, 
tornantli à V hora la torvada calma. 

No 'ns pendrà, no, ab la pols de ta despulla 
la mà del temps, de ton renom la glòria: 
fins que V últim llorer, morta la fulla 
derrera perdi, 'n guardarem memòria. 

Y ensemps que à tas virtuts fent homenatje 
al geni inspirador que t' enaltia, 

de ta musa cristiana en lo llenguatje, 
al Cel la oració nostra farà via. 


Que vagin sonant los múslchs... 

Müsich era lo meu pare, 
Músich dels de bona Uey; 
Tot r any ab la boça buyda; 
Mes ab la rialla tot temps!... 
Sols jó, al ízer de la esdóvia, 
Vaig enmustiarli '1 somrís; 
Ja éram set à la llocada 
Y... es clarl... aquella pifiada 
Destarotà al infelís. 
Per no tocarse de V ala. 
Guarní son gaytó de gala: 
y entoné: 

La gueri'gueri, 

La gueri^ga 

Qui hafet avuy 

Fer d demd\... 

De la colla dels Bagarros 

Passi ^s als Esquenadrets. 

«|Pas t' hi vuy!.. — à ne mi 'm dejta. 

'i Val més que *t fassan mossèn! *> 

Mes com, per tirar per bisbe, 


Me vejé tan tou y llús, 
Qu* aprés de córrer las aulas, 
Ni aconseguia las «taulas» 
Ni passava del c Jesús;» 
Ab un reny de fonda pena 
M* encabí '1 bot à la esquena 
Y... «Au!... — cridà: 

La gueri'gueriy 

La gueri'gd; ' 

Qui ha fet avuy 

Fer d demdl,..^ 

Un cop íinat lo meu pare 
Llencí la catxutxa al vent. 
«Blayl... {A correria!...» — vaig dirme. 
Boy enflocant los boixets. 
Y embarrassat ab la «truja » 
Xop d' aygua, quan no de suor. 
Dormint al llom d* una soca, 
O fentme creus à la boca 
Per esbargí... '1 mal de cor: 
Vaig seguir la rodalia, 
Infla y bufa tot lo dia 
Per soné 

La gueri'gueri, 

La gueri'gd; 

\Quí ha fet avuy 

Ferd demd\,.. 

Al apuntàm las garro/as 

hV ensopí '1 penediment. 

«Blayl.. Blayl... Si ara fosses bisbe. 

Pas fores. . sach de gemechsl... 

Ni cara tens per signarte; 

Ni una malla al butxacó; 

Ni un amich que se t* arrimi; 

Ni una rooça que t' estimi; 

Ni un races, que Deu n' hi dó! .» 

Volguí rebatrer la «truja...» 


Mes, ay! .. De pa no 'n vé pluja... 
Yestàclà'l .. 
La gueri'gueri. 
La gueri'-gd; 
Qui ha Jet avuy 
Ferd demdl... 

D* ensà que 'm vegf fet home 
íQuín neguit, lo neguit meu. 
Boy rebregant las tarot as 
Per firas, plassas y aplechs!... 
Enduts pel só de la música, 
Aparellats ó bé solts, 
Estrenyentshi en abraçada, 
O amscanthi una besada 
Tot trencant los giravolts; 
Axis la gent hi johía, 
Mentres jo, sol, m^ aburría 
de bufà 

La gueri'gueri^ 

La guert'gà 

Qui ha fet avuy 

Ferd demà... 

Per la diada de St! Iscle 
Acabí de fondre ^1 greix. 
{Quina moca la Tecleta!... 
i Alió era un bocí de celi... 
Ab uns ulls... {Rey na Santíssima!.. 
jFins la veya en la foscó*!... 
-|Ab una boca més nana!... 
Axis!. . com una avellana... 
{Si nó hi cabia un petó!... 
iAb uns devants, y uns darreras, 
Y uns ayres, y unas maneras 
Per dançé 

La gueri'gneri^ 

La gueri'gd; 

Qui ha fet avuy 

Ferd demd\,,. 


Aquell jorn, per setze voltas 

Và perdre '1 punt lo jovent. 

y^Quí fèm, Blay?... ^Qué f espifías?...)> 

mAu, Blay; aguanta V alé!...» 

—^Encara més?... — jo 'Is pregava. 

La Tecla 's mirava '1 bot, 

Y jo, & toms y à posadas, 
Vaig parlarli d' arracadas, 
De fills, de casam's, de totl... 

— /Y aquesta.^. — 'm va dir— fent pacte., 
— f-La boca?... Açò rayl... Y en V acte 
Vaig xiulà 

La gueri'gueriy 

La gueri'gd; 

\Qui ha fet avuy 

Ferd demd\,.. 

Jo prou que vaig conformarmhi; 
Mes ella, ay!... no s' hi avingué. 
—Tant que jo t* estimaria!...— 
Vaig dirli^petant de dents. 
— |De danças y farandolas 
Ningú 'n viu!..— ella afegí. — 
Lo ball desperta la gana, 

Y no es à só de pa vana 
Com he pensat de morí!..— 
No sé si rahó tindria... 
Mes ]0 y lo sach aquell dia, 

Quin plorà 
La gueri'gueri 
La gueri'gd 
Qui ha fet avuy 
Ferd demd\... 

Com un mussol à la muda 

Axis me posà aquell fet... 

,Qufn copl... Al igual qu' un rèuma, 

Encara 'n sento 'Is rosechs! .. 

No hi vé pas la Tecla à ballas!... 

Però hi venen sos xicots; 

** • •f•'.^-p•.^l ■ 


Aits Y ferms com un' alziaa; 
Nou pams sens la barretina; 
jDe tal soca tals rebrotsí... 
Al véurels me dich: «fTèus foren!.,. 
íTous, Blay!...» Mes los ulls me ploran 
Y.., Be'm fi 

Lu gueri-gugrï^ 

La gueri^gdi 

Qtti ha fet ayuy 

Ferd denta. 

Aih la cobla ho advera, 
Mes, ay!,„ So jayo, y no hi crech,,^ 
Gat vell que de casa visca... 
{Jesús, quin badall me vé!... 
Lo bot es un tel de ceba„ 
Sovint se m' estronca 1 huf... 
Ja no 'm vól la fadrinalla... 
Ja m* empayta la quitxalla.., 
^La misèria íi tan tufL.. 
iDeu meul .. Mentre 1 jayo alentí, 
Fèu que lo sach no 's reventí!,.. 
Per tocà 

La gueri-gueri^ 

La gueri-gd.., * 

^Quihafet avuy, 

Ferd, demd?... 




^Ets tú, feréstech héroe 
d' atlètica figuri, 
r altm senyor y àrbitre, 
que desde aquesta altura 
sa voluntat indòmita, 
dava per lley al pli? 

(Adolf Blanch. -Lo castell feudalj 


Era l\any i883 al que molts catalans no oblidarem men- 
tres Deu nosdongui vida. 

La alegria y V entussiasme qu* esclatà de tots los pits, re- 
trunyint de cim en cim dels turons de Montserrat als demés 
de nostra terra, son ressò era escoltat ab enveja, enllà, enllà de 

Ella, la piadosa Reina y Comptesa, visitant en la Catedral 
de las montanyas à nostra Montanya catedral, fonch, ab sa 
visita, la causa d' aquell goig universal, d' aquell excés d' en- 
tussiasme y afecte. 

-r >uvp* 



Sí val alguna cosa, que no ho sé ni bo crech, aquest fill 
de mon trevall, permeteu^ Senyora, vos ne fasst pobre ofrena, 
pera^ ab ella, satisfer un desïíj del ànima, hont, d* aleshores, 
conservo agermanats formant un sol y grat recort, lo de la 
sacrosanta Menta nya Santuari y M vostre. 

No pot csscr més humil ía ofrena; pró no inútilment repe- 
tim com à vritaí^ que, qui dona lo que té, no està obligat 
à més, 

" L* Autor. 


La serra de Montserrat, ampar y salvaguarda de las quatre 
provincias catalanas, de las que n' es Reyna y Senyora, desde 
segles remotíssims sempre ha estat habitada, y sos pobladors, 
no deixan may d* imprimir lo segell desa gloriosa existència 
en laspéginas de nostra historia pàtria. 

Remontantnos als temps prehistórichs, en la que 's convé 
en anomenar etat de pedra, hi tenim provas evidents del pàs 
de aquellas desconegudas generacions. Entre altras trovallas, 
no sapigudas de nosaltres, que hi hagen esdevingut, notifica- 
rem la ocorreguda no fa pas molts anys, en lo poble del 
Bruch. En la masia coneguda per ca '1 Vallés, un quart avans 
de la Vila y en uns enterraments, s* hi descubriren diferents 
objectes de pedra trevallada dels quins, al visitar Santa Maria 
del Bruch en 1889, son Rector ne conservaba alguns remar- 
cables exemplars, entre ells dos destrals de sílex, una puli- 
mentada y V altre no. Los objectes trovats à ca '1 Vallés^ s* es- 
camparen à diferents posseedors, essent impossible son exa- 

Apartindrén à altre època prehistòrica, à la etat de coure 
y bron^çe^ 6 del metall, unas sepuliuras de la encontrada de 
Marganell, à resultar comprobada la opinió qu*emiteix Emili 
Carthailac (Les Ages Prehistòriques de V Espagne et du Por- 
tugal), deixant à ell, prou competent à mon judici, la respon- 


sabilitat complerta en cas negatiu. Descriu, aquest autor, 
qnas de Portugal, exactament iguals à las per nosaltres exa- 
minadas en \o Serrat dels Morts (i) Traduint à Carthailac 
cumplirém millor nostra tasca que pretenentne donar una de 
pròpia. Mes ensemps hi anotarem alguna observació especial. 

Després de dir Carthailac que pertanyen à un período de 
transició respecte al que falta molt a apendre, afegeix: 

«Las tombas, é alguna fondària emplasadas, tenían forma 
de caixas, hont sis Uossanas, y de vegadas mes, constituían 
sas caras, ab aquesta disposició: 

y altres llossas guarnían lò fons, y las tapavan per damunt. 
Capd^ ellas era trevallada, limitantse à escuUir de la regió, 
los blochs naturals mes apropiats à dit us. Las sepulturas 
tenían uns o.5o m. d' alsada per 2 de llargada. Lo cantó del 
cap era una mica mes ample que T altre,» (Las del Serrat 
dels Morts solen estar de cara à Orient y en sa major part, à 
sols un ó dos palms dessota terra.) «Aquestos compartiments, 
aquestos c/^/5, com diuhen los arquéolechs inglesos, ocupan 
generalment los serrats; ells poden no ésser mes qu' una dis- 

(i) Damunt la Riera de Marganell (que 's forma al peu del 
Montserrat) à uns 1 10 metres de la romànica capella de St. Pere de 
Vilamarits ó Vilamalichs, antigament quadra de Vilamalichs*di\\xY 
terme de Monistrol, y en ventejada carena, se trova lo Serrat dels 
Morts, Entre ell y la Capella, passa lo camí vell de ferradura de 
Manresa à Montserrat. Vilamalichs es antiquíssim, sabentse qu^ en 
928, lo comte d* Urgell Sunyer, germà del de Barcelona, lo donà al 
Monastir de Montserrat. 

A cosa de 410 metres del Serrat dels Morts ^ hi ha una cova na- 
tural, coneguda en lo país per la Cova Santa, puig es tradició qu' 
allí ocorrcguéla trovalla de la imatge de St. Pere, després venerada 
à Vilamarits. Las parets de pedra que forman la cova, tenen: de 
llargada 8 m.; d' amplada varia de 2 à 4 m.; de alsada, també 
varia de 2 à 4 m. Se diu qu' en temps de guerras ó invasions, los 
vehins d' aquella Quadra s* hi amagavan ab sos )oyells, per estar 
situada en Uoch ocult y poch accesible. 


minució de las criptas megalíticas. Entre uns y altres, en dit 
país, hi han monuments de transició.» En las del nostre Ser- 
rat, son propietari Joseph Vila y Vila, intel•ligent pagès de 
Vilamarits, hi reculli un anell llis de metall. 

En lo terme del Bruch ó millor de St. Pau de la Guardíj 
y en la carena del Bisbal ó serrat de can Cametas, com també 
en lo serrat del March, s* hi han trovat caixas sepulcrals de la 
mateixa forma y disposició. Com també en lo Plà de Roldós, 
terme municipal de Marganell, una hora distant del serrat 
dels Morts, anant Riera amunt. 

Ço relatat, fixem nostre esguart en segles més ó menys 
coneguts de la historia, y fent salt de gegant nos deturarem en 
los anys en que '1 nostre Montserrat era centinella vetllant de 
la encontrada Lacetana, que, per aquell costat, se conjectua 
no passaria enllà de Olesa, Monistrol y la Unia del Llobregat. 
Ptolomeó dona més poblacions als lacetans qu' à moltas al- 
tres encontradas celtibéricas; escriu poseian las de: Telobis, 
lespus, Lissa, Bacassis, Ceressus, Udura, Setelsis, Anabis, 
Ascerrís y Cinna, las quals, segons Marca y Flores, corrcs- 
pondrían à las modernas de Martorell, Igualada, Lussé, Ba- 
ges, Santa Coloma de Queralt, Cardona, Solsona, Tàrrega, 
Sagarra y Guissona. No es de nostre propòsit, ni pertany ó la 
present monografia, apreciar la major ó menor exactitut en la 
equivalència d* unas ab altres; com ells nos ho diuhen ho 
trametem, tant sols pera donar idea de la situació del Moni-^ 
serrat dins eix conjunt de poblacions. 

La importància de Lacetania, està manifestada ab los apu- 
ros en que posà à las legions consulars romanas. Juntament 
ab so$ vehins los Ilergetas y comandats per Indibil y Mando- 
ni, intervingueren en las guerras Púnicas, y aprofitantse de 
contratemps y aliansas, no restaren may en la inanició. Pos- 
teriorment acreditan de nou son poderiu y valiment, en pri- 
mer lloch, quan la vinguda à la Tarraconense del consul 
March Ponci.Cató. Sempre insubordinada à sa autoritat, per 
tres vegadas fonch necesari que *I Consul, emprengués altres 
tantas expedicions y campanyas, derruint fortalesas y casti- 
gant severament als pobles rebelats. Durant las guerras Ser- 
torianas (segle i avans de J. C.) y en altres diferents ocasions, 
s' oposà al pas del exercit de Roma, fins restar vensuda per 
Pompey. Y més endevant encara prenent part activa en la 


guerra civil romana en favor de Sext Pompey, derrota à Cari- 
nates, cabdill Cessaria. 

De aquí, donchs, comensarém à abandonar la regió, pera 
ocuparnos exclusivament de la Montanya. Deixo à Muntadas 
la responsabilitat de la següent afirmació: que lo primer nom 
com apar coneguda per generacions precedents à Jesu-Christ, 
fonch lo de Mont Cells^ d' origen caldeu, significant, conjunt 
heterogeni, aglomeració. Afegeix que «no havia pogut averi- 
guar quina idea se formaren de aquesta Montanya los ro- 
mans, y per lo mateix no atina lo significat de la paraula 
Carraf ab la qual la distingiren de las demés.» Llàstima 
que lo abad Muntadas, suposantlo beuria en bonàs fonts, 
no diga d' hont li pervingué conèixer aquestas denomina- 
cions, qu' en lo segle xvii escaparen à las investigacions d* 
Argaiz, y à las de la Serra y Postius en lo xviii. Balaguer 
igualment relata en la «Guia de Montserrat,» que «després 
de la invasió romana sembla era conegut per Carrafat.i^ 

Y prossegueix Muntadas, que,' cclos contemporanis àlla 
mort del Redemptor la anomenaren Mont Estorcil (quasi 
^ortus.» Per consegtient entenem nosaltres, que, Carraf, 
s' usaria tal vegada en los primers anys de formar part la 
Lacetania, de la provincià Tarraconense. La llengua romana 
aleshores no enderrocà ni sustituhí à la indígena dels hispans 
ó celtíbers, sinó qu' aquesta, sots sa dominació, imperava en 
lo us vulgar; y més encara: los noms propis, un tant llatinis- 
sats, se perpetuaren en aquella, en tots los escrits hont preci- 
sava anomenarlos. Autors y làpidas llegim parlan de Ausa, 
Iluro, Betulo, Emporias, Ilerda, Rubricatus, etc, y de tants 
altres noms de pobles, rius y montanyas genuïnament ante- 
riors. En conseqüència, ^no suposarem à Carraf com un 
d* aquestos? Si alguna probabilitat té d' ésser certa dita deno- 
minació, à més de afirmaria Balaguer y Muntadas, es la eti- 
mologia qu* en V éuskaro, sola font hont podem endres- 
sarnos ab alguna esperansa d* èxit, per la creencia de 
conservarse verge y hereva de nostra parla primitiva, té 
Carraf; visible degeneració de la paraula garra^ 6 gara,'axó 
es elevació. No seria nova en Catalunya, ni esclusiva del 
Montserrat, puig altre feréstega serra d' entre Castelldefaels y 
Sitjes, porta vuy dia, nom comsemblant, Garraf, 

La opinió de que mort lo Redemptor tingué per nom 


Estorcily Argaiz la copia de Liberato y aquet del geógrafo 
Plini. Argaiz lo judica derivatiu del verb llatí /or^MCO (lor- 
çérs,) sinònim de montanya extravagant. 

Diu lo «Chronicon Hispalense» de Liberato, ^ruit tem- 
plum Veneri, dicatum in Monte-Secto olim Storcilis^ y per 
tant descubreix una segona denominació coetània à la d' Es- 
torcil sí sa afirmació resulta veritable. Monte-Secto^ traduhit, 
correspon é mont partit ó tallat^ 

Mes no son aquestas solas: Romey ne dona tercera de la 
pròpia època romana: h de Medulius Móns, que tal podria 
equivaldré à mont del cor, ó mont estimat. 

Tra^iició arrelada y' admesa com à certa é indubítable pels 
historiadors de tots los segles, es la de que, la capritxosa y 
retallada forma de sos enesprats turons, fonch filla del esglay 
y terratrèmol ab que la naturalesa manifesté son condol al 
espirar, en lo Calvari, lo fill de Deu. AI aceptarla, no tots 
mostran la franquesa y sinceritat de Balaguer, indispensables 
a la vritat de la historia, quan nos diu: «creguin alguns en 
bona hora, que la capritxosa divisió dels singles es deguda à 
un volcan, creguin altres fill son origen del diluvi. A nosaltres 
.poetas cristians, nos plau admetre la esmentada tradició: 
;Pot havenhi cap, més poètica y mèssantapj» Segons ne depenja 
d' Argaiz, ella nasqué en lo Chronicon Hispalense, Lo autor 
de «La Perla de Cataluíxa» pretén donarli més íorsa y s' 
aventura é inventar: «La primera forma y estructura fou la 
d' un rocam pesat, lletj y estrany... Que ab aquesta forma y 
condició passà quatre mil anys..,» Iniítil es refutarlo per 
quan no apoya en res sas aseveracións: de la mateixa manera 
podia dir deu mil anys, que quatre, ó que dos cents mil. 

Poètich, com en tot lo seu, y just, sens ésser científich, 
estigué lo gran Zorrilla, respecte esta particular formació, en 
son prólech de la llegenda montserratina «Líi i4^Mc^na 5//- 
vestre.i> (Leycndas. — Barcelona, 1884.) «Es una corona de 
rocas apilonadas y capritjosament encaxonadas unas en 
altres pel inconcebible poderiu d* una íórsa soterrania, qu' al 
realisar lo cataclisme que la produhí, dexà vuydada la mon- 
tanya dessota de sas singleras, per un miracle d* equilibri. 
Es un rocam pintoresch fins à lo maravellós, qu' un jorn feu 
brollar en una plana, la mateixa mé que partí un dia lo 
penyal de Gibraltar.^» 


Los avensos de la geologia, ab sos científicbs fonaments, 
venen à desfer tantas hipòtesis gratuitas. Nostre erudit é 
infatigable geólech Dr. Almera, en sos «Estudis geológichs 
sobre la constitució, origen, antiguetat y pefvenir de la mon- 
tanya de Montserrat,» dedica un capítul à averiguar «Quinas 
causas han contribuhit à aislar esta Montanya y à donarli 
lo capritxós y original aspecte que presenta.» A aquestos 
Estudis atrassém à nostres llegidors que *n vuUan tenir cabal 
coneixement. Aquí nos permetem reproduhir son pàrraío 
final, per donarne complerta idea. «però en la estructura de 
tant capritxosa y original figura, han contribuhit varias 
circunstancias: i.'la naturalesa caliza de sos conglomerats 
que sempre se alteran per la denudació de una manera sem* 
blant; 2.*, la estretesa, aislament y altura de la mateixa sobre 
sos encontorns. Aquesta última ha impedit que las ayguas 
correguessen en gran quantitat y per molt temps en sa super- 
fície, veyentse, en virtut de axó, reduhits los agents erosius 
à la acció de las fortas plujas, del aygua congelada y de las 
corrents y humitats de la atmosfera, los quals no han pogut 
fer altra cosa que emportarsen é poch à poch y proporcional- 
ment é sa resistència, los materials que faltan en petits frag- 
ments. De aquesta manera de obrar han resultat exa espècie 
de torres y fexos de gegantinas pilastras que per sa semblansa, 
vista de lluny la montanya, à las dents d' una serra, han fet 
que r home li donés lo nom que porta.» 

Prosseguint avant en la comensada historia, la nova que 
seguidament donarem, es també deguda à Liberato y per tant 
d^ origen sospitós. Es ella, qu* existia en Montserrat, un 
temple dedicat à Venus, edificat T any 187 y enderrocat en 
253, subsistint tant sols 56 anys. Argaíz intenta aumentar 
los atractius de la narració, é despit de la vritat, afegint de sa 
cuUita: «Tinch fonament per creure (sic) que, qui derruhí lo 
temple de Venus fonch V Arcàngel Sant Miquel, perquè en 
escripturas del Arxiu he llegit era son patró... y no essent 
probable que després de la trovalla de la Santa Imatge se 
hagués de pendre à la Verge lo títol de Patrona, es conse-v 
qüencia que lo Patronat lo tingué Sant Miquel molt avans 
del descubriment.» Funda est enderrocament del temple pel 
Arcàngel, en la advocació de la antiquissima capella de Sant 
Miquel la primera de que's té esment, de las varias edificada^ 


en lo Montserrat, {Per venEura es cosa nova en aquells segles, 
venerar dins las Ciutats y en suptuosos temples, als Sants 
Apòstols Pere y Pau, y en humils capellas foranas, per mon- 
lanyas y llochs solitaris, à Sant Miquel? ^Y lo sens nombre 
de Santuaris, que sots V advocació d' aquest, existeixen, exer- 
cim son patronal en tantas regions y pobles de Catalunya? 
Opinem com lo Arcedid de Tornay [Fiandres) Miquel Naveo, 
qui nos refereix, que, la dedicació à Sani Miquel Arcàngei, 
de capellas situadas en cims y llochs altarosos pera, d'allí 
millor guardar y vigilar la enconirada, sígué C05túm general 
en ayials temps. Per consegüent, à la cosa més natural, no 
podem assenyalarli origen sobrenatural ó miraculós, sense 
poderós motiu en que basarlo y sols pera esdevenir més 

En lo segle vj, Quírich ó Quirse erigí, al peu de la. mon- 
tanya, un petit Monasitr, en lo Uoch honts' anà formant ab lo 
temps lo poble de Monistrol \Monasteriolmn en un principi). 
No està definitivament probat si la vida heremítica comensà 
ensemps qu* aquell monasiir, ó en època posterior, 

Arrivà aquella hora farai pera la Espanya Visigotha, Co- 
mensava lo segle viii, quan una irrupció de geni del Miij-dÍa 
s'apoderà de nostre país, subjecte, alguns segles feya, pel 
mateix dret de conquesta, al domini de la gent del Nort, La 
antiga Lacetania esdevingué novament teatre de devastació 
y enrunaments per aqueilas iríbus africanas y asiàticas, que 
per segona vegada desde que tenim exactitut en las afirma- 
cions hisióricas, envahíren la Península, reduhfntia fàcilment 
à sa potestat. Alguns historiadors atïrman, que los religiosos 
del Monasteriolum desde las fragositats de la serra, contem- 
plaren la destrucció de son mouasiir. Dedicats, després à la 
vida heremítica, fundan diferents capellas, pels entorns de 
Sani Iscle y de Sant MiqueL 

Se diu, per Balaguer y Muniadas, que los sarrahíns 
donaren à la montanya lo nom de Gi^iaus^ quin significat 
aclareix lo segon com equivalent à h\b. idea d' unas rocas 
sempre en vetlla, sempre de guardià^ sempre vigilants.» Cap 
dels aniichs historiadors dona compte de la nominació ala- 
rébiga. Com aquella traducció ó inierpretació de Gis-taus es 
tan indecisa, havem ínqijirit respecte d' ella» y nos diuhen, 
qu' en r alarb, pot provenir d^ jebel ó djebai y Tamu^, ó ú^ 



montanya del mes de Juliol (imontanya florida?) idea diferent 
à la que suposa Muntadas. Llàstima tampoch sapiguem la 
font d' hont tregueren ayial nomenclatura, ignorància que 
impossibilita ferne exacte judici. 

La dominació sarrahina fonch de curta durada en esta 
regió catalana, y ab ella tampoch pretengueren lo impossible 
d' assimilar abdós oposias rassas. En vilas, rius y monianyas, 
com en tantas altres cosas, subsistiren los noms hispano- 
romans ó visigoths qu' avans lenían. ^No podria preexistir, 
Gis-taus, à la invasió (en cas d' ésser dit nom cert) y aleshores 
arrencar d' un origen visigoth, ja que no hispano-romà? 
A títol de curiositat consignarem una estimología, trovada en 
idioma d* origen saxó (com també ho fonch lo goih), qu' à 
més s' avé ab lo significat de Muntadas. Las dos paraulas del 
inglés'Keep y house, ajuntadas pel article indeterminat visi- 
goth et, Keep et house, nos resultan pronunciarse Kip-t-aus 
(Kip taus) y com à significat, la casa vigilant. 

Quan conquistà Carle Many lo pais, prenent als moros 
nostra montanya, conta Muntadas, qu* al clavarhi son estan- 
dart, lo gran Emperador li donà M nom de Mont-siat, ó siga 
lo actual de Montserrat. No creyém en semblants origens, 
puix no era costum batejar à las poblacions reconquistadas. 
ni menys à las montanyas. Lo naixement d' aytal nom, remot 
si, fora expontani, sortit del ús vulgar y sancionat pel mateix. 

Las revoltas y lluytas intestinas dels cristians catalans ab 
los franchs en los primers anys de la Reconquesta, a causa de 
antagonismes de rassas, y majorment d' entre ellas, la cabdal 
insurrecció del valerós noble cavaller goth-caialà Aissó, (de 
quin patriotisme s' ha jutjat ab excessiva severitat no sols 
pels Anals de Fulda, si que també per altres més moderns 
historiadors) coniribuhiren à perdres novament lo territori 
del Montserrat. Jofre '1 Pjlós en sa afortunada campanya, 
recobral ab aument. D' aquí arrencan las novas históricas 
positivas, que dels diferents indrets de la nostra montanya 
existeixen arreu acampadas y sens conexió. Recullidas, apli- 
cadas y jutjadas per quiscun autor, segons son criteri, ó 
segons la de que volia aprofiíarse, n' han resultat: manifestas 
contradiccions faliadas d' estudi, en uns; en altres, lleuge- 
resa en la investigació, puix àrbitres de molts documents no 



los interpretaren com deurían; y en los més, un esperit de 
copia, sols endressat à exir del país lo més depressa possible. 
Dels antichs pergamins de restos ó runas que 's conservan 
ó s' han vist, y de diferents tradicions enjoyant los uns y las 
altres, se té esment d' existir en lo Montserrat varios castells. 
Conforme ab la manera de guerrejar de la Etat Mitjana, 
lloch més apropiat pera assentarlos difícilment se 'n trovaría. 
Com havem arrivat al comens del desenrotllo del tema qu' 
ocasiona aquesta mal girbada monografia, y ja prou extens lo 
breu esguart histórich als primitius temps de la montanya, 
en aquest lloch havem de terminarlo, puix tot quant segueix 
perimdrà à la historia particular de sos Castells. 




Després de la conquesta d* esta montanya per Carie Many 
las fonts hístóricas no s' han mostrat tan escasas. 

«La tradició primitiva diu, qu* en aquesta montanya exis- 
tiren cínq castells edificats pels primers esíorsats capdills qu' 
emprengueren la reconquesta de Catalunya en temps dels mo- 
rosft (Balaj^uer— Guia de Montserrat.) No es la tradició la que 
^ns ho diu: ella sols parla de dos: un en las més altas singleras, 
damunt del Monastir, y 1' altre en lo poble de Collbató. Dels 
tres restants, no 'n resa, ni se 'n recorda; y si no tos pel gran 
historiógrafo Montserrat! Argaiz, qui regirant lo arxiu del 
Monastir, tan rich y rublert de documents, nos los feu conèi- 
xer en lo segle xvii, tal vegada '1 nom y recort d' estos cas- 
tells, estaria en las horàs d^ ara, amagat en escripturas, cartu- 
laris y registres de nostres Arxius. 

Que provingan los castells de la reconquesta cristiana, 
com assegura n Balaguer y altres, no passa de conjecturas. 
Pró aiesa la importància del Montserrat y estratègia 
de sas singleras pera esdevenir fàcilment inexpugnables, nos 
adelaniarém a creure ésser rahó suficient pera que algun n^ 
existís avansde nostra gloriosa epopeya. Lo propi Balaguer se 
coneradíu manifestament: «Lo quart castell se deya Marro ó 
de Santa Cecília. Es fama que '1 prengué als moros lo comte 
Jofre '1 Pilós.» Mes als texts de Balaguer no hi devem donar 
massa importància, limitantse en dita obra, à fer un trevall 
de copia deU precedents autors; y ell mateix, ab una fran- 


quesa que '1 honra y fi perdonable, manifesta, no escrigué ab 
lo cuydado y depuració que requerexen aytals estudis, (i) 

Avans de publicarse La perla de Cataluna, res hi havia 
aplegat respecte dits castells. Las inquisicions precedents, 
se referían sols al cuit de la Santíssima Verge Maria y à sa 
historia, pró no à la de la serra y enconirada, Argaiz passa 
més enllà y deixa obert nou camp à las investigacions, mes 
ningú U segueix. Tots los seus successors se concretan à 
aceptar com à bonàs, las novas per ell comunicadas* Pró com 
la feyna que s* imposà Argaiz no íonch poca, ni menys lo 
desitj y pressas de sos contemporanis pera que vegé»la llum 
pública promptament; com los datos aplegats en lo arxiu de 
Montserrat no los aumentà, ni comprobà, ab prou feynas uns 
ab altres y menys ab los existents en los demés arxius; y com 
en lo segle xvii era costum escriure la historia molt à la lleu- 
gera, ningú estranyarà se trobin en son trevall grans imper- 
feccions, ni qu* en ell evidenciem contradiccions y suposi- 
cions aventuradas, fiilas las més de son boa desitj, pró que 
vuy precisa espurgarne quelcom ab severa crítica, segurament 
superior à nostras forsas. Per lo dit se. compren que Mestre 
Argaiz ocupi en nostra monografia^ com també sempre que 
d* historiar Montserrat se tracti, lloch prominent, à despit 
de aquells erros y fins invencions, no suficients à eclipsar lo 
molt qu' à ell devem. 

Aquest autor relata, y després d' ell tots los que 4 succe- 
híren fan lo propi, que los castells erigits en la montanya 
foren en nombre de cinq. Los noms qu' assegura tingueren, 
son los següents: Otgari ú Otger, Collbató, Guardia ó Bonífa' 
ei. Marro ó de Santa Cecilia y Mohtserrat. De cada hú d' ells . 
tractarem ab V ordre en que nos los presenta, pró descar- 
tantne desde '1 comens al que jamay ha existit, y es lo qu 
anomena Montserrat. 

(]) «Per desgracia no es axó lo únich de que tinch qu' acusarme 
ab la precipitació ab que he tingut sempre que donar mas obras à 
la estampa, pera guanyar mon modest sustent y *1 de ma família y> 
Balaguer.— Guia de Monserrat. 



Reso!udamcnt afirma Mestre Argaiz, qu' era !o costell 
Montserrat^ lo erigit en los turons hont avuy se conservj 
enrunada una hermíïa, qu' en losc^le xv se'n dcya del Cas- 
tell, ensemps que de Súnt Dimas. Com de igual manera ho 
üsseguran à ulls cluchs los demés autors, nos veyem precisats 
a negar per primera vegada sa existència, es dir, no la d' un 
castell en aytal sínglera, sinó la d' anomenarse aquest j^o«/- 

Que Sant Dimas fonch castell^ avans qu' Argaí;s nos ho 
diu ïepes en [609, al copiar lo següent fragment de la obra 
del Abad Burgos del t5 12, «En aquest mateix cim solia ha- 
verhi antigament un castell, que sols tenia entrada per dqs 
ponts llevants, y en axecantlos, quedavan precipicis espanto- 
sos per fosso y barb^icana, ab quina fortificació podia tenir la 
major seguretat lo fort mes grjn del mon.» Argaiz s' exten un 
poch mes en esta descripció com expresarém en lo capitul V. 
La ressenya del P. Burgos omiteíx dir qu' en son temps tin- 
gués aquest 6 T altre nom, lo castell de que ell parla. 

Lo text d* Argaiz que comunica designarse per Montserrai, 
es lo següent: «Lo qtiint castell fonch lo qu' anomenaren de 
Montserrat, Alguns observadors diverieixen en adjudicarli lo 
sití qu' ocupava, dient era en lo poble de Monistrol: mes la 
antiga tradició lo assenyala junt a la hermita de Sant Dïmas 
Ao bon lladre, y axó es la vritat; y vuy anomenan la dita her- 
mita, la Hermita del Castell, perquè quan lo comte Jofre 'i 
Pilós, en lo any 888, feu donació al Monastir de Santa Maria 
de Ripoll, del lloch de Montserrat ab sas quatre hermitas, no 
hi havia poble de Moïiístrol, ni 's poblà ab aquells cinquanta 
anys. Menys pot creures que fossin las torras existents en dit 
punt, particularment la del Puig, sabentse que V aixeca lo 
Prior Frd Vicens de Ripis en T any 1408. De modo que '1 
castell de Montserrat fonch d' hom prengueren nom los ca- 
vallers d' aquet linatje, los quals hagueren sa veritable casa 
payralf en las runas qu' aparexen damunt la hermita de Sani 
Dimas. t 


Pocas y gens convincents son estàs rahons donadas, resu- 
mtntse à dos: 

i/ Per axis manifestarho antiga tradició. Assentat, lo cas- 
tell, en lo centre del Montserrat, y en sos mes enesprats cims, 
quan segles feya era desaparescut y comensava à borrars del 
recort dels homes, de son ver nom oblidada la tradició, jàsols 
trametia '1 fet, de qu' en lo passat un castell allí s* alsà; y icóm 
r havia de designar si no ab lo de la montanya hont estigué? 
<no era costum nomenar als que 's trovaban à Sardanyola, 
Moncada, Ourb, Tona etc, ab los noms de sos respectius 
llochs? ^pot admétres ó la tradició per sí sola, com article de 
fé històrica? 

2.* Pretén haverhi uns cavallers titulats Montserrat, 
fent, en conseqüència, indispensable, la existència d* un cas* 
teli del propi nom d' hont aquells lo prenguessin, com acos- 
tumava sucsehir en nostres segles mitjos. Aquest argument 
nos obliga à examinar quins son dits cavallers; y pobre re- 
sultat dona nostre examen en favor seu. 

1201-1228 — Lo primer que trovem, Guillem de Montser- 
rat, es senyor dels castells de la Guardia y de Collbató y des- 
cendent de la familia dels Vescomtes de Barcelona posseidors 
de tota la montanya. Lo creyém fill ó net del Guillem de 
Guardia, Vescomte de Barcelona en 1146, sucsessor directe 
dels Vescomtes Udalarts. 

i25i — Altre document de D. Jaume que parla d' haver 

celebrat ikcuriam apud Barchinonam in qua fuerunt pre^ 

sentes » y porta la firma de "6 principals personatjes, entre 

Bisbes, Abats y Senyors: lo penúltim es B. Montserrat. (Mar- 
ca Hispànica). Aquest serà lo Berenguer senyor del castell de 
la Guardia en 1249, segons Argaiz (del qual parlarem en lo 
capitul V), y del de Collbató en 1260, segons Muntadas (com 
direm en lo capitul IV). Es digne d' observars, qu' en lo 1 227 
parla Muntadas de Albert de Guardia y son fill Berenguer 
(notis no 's deyan pas Montserrat); qu' en 1249 Argaiz nos 
menta à Berenguer de Guardia; y qu* en 1260 Berenguer de 
Montserrat era, à més, senyor de Collbató. Dihém amés, puig 
no tenim dato contradictori de que fós altre diferent senyor de 
la Guardia y de Collbató. La firma del i25i nos lo presenu, 
à nostre entendre, com essent aquell any senyor de Collbató, 



ja que quan sols ho eran de la Guardia no usaban del nom 

1273 — ^Lo ters y derrer de qui tenim esment es Guillem de 
Moniserrat, setiyor deia Guardia^ (vegis lo capítul V) y pro- 
bablement també de Collbató puig no sabem qu* en estos anys 
ho siga altre persona. 

Per ara donchs^ los únichs que se 'ns presentan^ son sen- 
yors de la Guardia y de Collbató, abdós castells eran únichs, 
en lo segle xm, en dita montanya, ab caràcter de feudaïs ó 
senyorials. La conseqüència qu' en depenjém no pot ésser 
més senzilla: al passar aquestos à una sola persona, son posse- 
ssor, senyor del Llevant y Ponent del Montserrat, (no parlant 
de ïo que fos dels monjos) se creuria ab dret pera usar del 
nom de la montanya, consideranrlo més honorífich que U par- 
cial de qualsevol defs dos castcllsj per la gran nomenada qu* 
en lo segle xut comensava a pendrc, à conseqüència del cuit y 
miracles de la Santíssima Verge qu' en ella 's veneraba. 

Res més se necesita pera negar la existència del suposat 
castell Montserrat, una volra dcsfeis los dos arguments d' Ar- 
gaiz, à no ésser provar que T existent à Sant Dimas, fonch lo 
anomenat Murro^ ensemps que aquesi, may radicà en lo gens 
estratégich lloch de Santa Cecilia^ com creu Argaiz. Extensa- 
ment nos en ocuparem en lo capítul VI. 



Gregori de Argaiz investigant los documents del arxiu de 
Montserrat, trova fundada la existència d' un castell Othgari 
ú Oijer. Son text es, fins al present, la primera y dcrrera pa- 
raula escrita sobre la matèria, no havent cuidat, cap mes his- 
toriador, afegirhi, tràurehi ó estudiarbi, à lo asentat per ell, 
à fi <1^ aclarir ó reformar algun dels desiligats extrems que 

Comensa per esplicar com li recorda son nom à aquell no- 
ble cavaller Ótjer Catazlon. Li apar que fonch lo primer dels 
castells edificats en la montanya perquè no tenia termes ab 
qui partirlos; pró no cita la prova hont consta no *ls tingués. 
Lo situa entre *1 castell de Collbató y la quadra de Sant Mi- 
quel, mes desconeixent lo lloch precis hont s* axecà; nosaltres 
judiquem, per alguns documents, que dita Quadra formava 
part de son territori. 

Y afegeix: <Me parlan d' ell tres escripturas del arxiu de 
Montserrat. La primera es del any mil quaranta dos, en la 
qual Guislabert Bisbe, dona una quadra ó porció de terra à 
Joan Udalart, citant sas confrontacions ab aquestas paraulas: 
Wilibertus Ponti/ex et Joannes Udalardus, damus de ipso 
Afonte quadrant unam, prout terminatur de parte Orientes 
in alvo LupricatOj et de Meridie ascendit ad ipsas pennas 
quas vocant Castrum Otgario, et pervadit ad ipsas pennas 
usque infundum de ipso Valle quem dicunt Foradada^ et de 
Occiduo sic ascendit per ipsum vaile in jam dictum, et c. XIII 


Caí Julti anno VL Enrici Reges. Es dit any lo de mil qua- 
ranta dos« (i) 

La segona es del any mil dos cents once, any trenta hu de 
Felip segon rey de Fransa. En ella, Guillem de Montseirat y 
sa muller Beairíu, à la Nonas d' Abril, atenent é que posseían 
sens dret la quadra de Sant Miquel, la restitueixen; y al fixar 
sos límirs díuhen: aQuíF afrontat prcedicta Quadra terrw de 
Oriente in Jlumine Lubricati, De Meridie in terminis firma- 
tis in collo de A ibareda, et ascendit per ipsas petras signatas 
de crucibus in ets factis^ et ascendit et pervadit per ipsum 
serradal de Castel OTGKR.usque in viam quce trànsit Eccles. 
S. Miir. Montis Serràti,i> 

Es la tercera una restitució de D.* Beatriu de Salforis v 
son marit Ramon, feia à la Verge de Montserrat y al Prior 
D, Arnau, que pleïejavan V alou de Vall-mala y Rovirola y 
al donar las confrontacions, diu lo restitueixen, Sicut exten- 
ditur de terminis firmatis. Et de Castell Otger in antea 
versus arnobium S. Marice.9 Y mes avall, Sicut extenditur 
de Castelló Otger et terminis fixis in antea versus dictum 
Monasíerium Sanct^r Marice. Actum secundo nonas Augusti 

[i) Aquesta escriptura ve copiada pel P. Villanueva en lo Via- 
jg liierario d tas iglesias de Espana, Son text est4 en contradicció 
ab Argaiz, puig diu: nDamus nos domina vice Comi tissa Rachelis, 
cumfiliis meis, hac esl, Dominus Wislibertus, Ponti/ex, et Johan- 

nes de ipso mont quadra I » Joan, fill d* Udalart vescomte, es un 

dels donadors, no lo adquisidor com aquell relata 

De hs confrontacions ne resulta lo coneixement de noms de la 
TDontanya y útil, creyém serà, completar las del autor de aLa Perla 
de ÍJataluna» «-.... de par te horientis in auleo Lubricato, et de me-- 
ridie sicut ascendit ad ipsas pennas que vocant castro Otgario et sic 
pervadit per ipsas pennas usque infundus de ipsa valle que vocant 
Foradada. Et de ocaduo sic ascendit per ipsa valle iam dicta usque 
ad Paiomera. Et pervadit ad ipso Saljil. De parte però circii reso- 
nat ad ipsa cella, et descendit usque in terminum de Sancta Marta. 
Et sic descendit per ipso torrent de Vallmala usque in alvo LubrC' 
gad. Sic damus hoc quot isti termini resonat totum cum omni genC" 
ra arborum Et sic dami^s caput masueria, qui fuit de honorat con- 
dam cum fer ras et vineas et cum omni gènere arborum, et est in 
Amennoleles que dicunt, et affrontat de. parte horientis in ipso muge 
vel ipsa vinea de Sancti Cucufati, De meridie in alod de Sancta 
Ceciiia, De occí duo in saxa que est in torrent Mal. De parte circii 
in straia publica vel in tarrent MaLi^ 


MCCXV. Aquestos recorts quedan d' aquell Cavaller Otger 
Cacazlon qu' eatench fonch ascendent de la casa de Mon- 

Equivocat esià en aquest ters document en !o nom de Ra- 
mon donai aï mari[ de Beatriu, que deu csser Guillem. 

No podem atmeçre U suposició de restar^ ditcaaíell, recort 
(ó funduí] d' Otger Cutazlon, com axis també ho afirma BaLi- 
guer. A part de la dubtosa existència de nostre llegendari 
Cavaller, en la detallada relació que de sas gestas fa Esteva 
de Corbera» (Cataluna Uustrada) assenyala lo itinerari seguit 
en 733 pels nou Varons de la Fama, en sa marxa iriomfal de 
desUiurameni de Catalunya, fins al 735 en que^ segons Çuri- 
ta, morí Oijcr, y diu es; «Entrà per la vall d' Aran, passà to 
port de Pedras Blancas y en la terra vuy nomenada Pallars, 
guanyà los castells de Valencià y d* Esterri y per la valt d' 
Aneo se 'n entrà més dins d' Espanya.» Del Urgell passà à la 
Cerdanya, y posada sa mira à Girona, attavessant per Cam- 
prodon las vertents Pircnàícas, baixà als catnps de la Junque- 
ra y sitiant à Ampurías, li sobrevingué la malaltia de que 
morí, tHont, la suposada vida de nostre héroc, nos recorda à 

Lo nom Otjer no sígué patrimoni exclusiu del de que 
parlem, puix altres nos tramet Id historia assenyaladament en 
aquestos temps (i); axis es que sense recórrer à Caialon, po- 
dria cualsevol altre, haver donat sa denominació i nostre 

Desgraciadament, repetim, no existeix document qu' espe- 
cifiqui los límits del Castell; pro restantne escrípcuras hont 
s' assenyalan los dels Marro y CoUbatój situats à una y altre 
banda de aquell, ne deduirem, qu* entre abdds límits, vin- 
drfan compresos los del Othgari. En la del et de Mars de 
TTi3, ó si^a la donació que, lo Vescomte de Barcelona Gila- 
bert y sos fiUs Pere Udalart y Berenguer, fan del castell de 

(t) En la Marca Hispànica vé copiada d* un antich cartulari de 
Sant Pere de Roda una escriptura del any 86g per la qual Carles lo 
Calvo concedeix tfideïi nústro Odoni vas so prasdicti fidel is nostri 
O TG ttR 1 1» qu asda m res ju r h nostvi $ i i as infra Septima n ia reg num, 
in pago Rossilionense id est villulam quce vçcaiur Prunetus, cum 
suúvillare Domnúlino.n 


Collbató & Ermessendis, filla y germana respectivament dels 
dits, y à Bartomeu son marit, estableixen que confronta tde 
Circio cum ipsa Ugosa vel in fondos Sanctoe (i) En 
la del any 871, qu' es la venda del castell Marro, (copiada 
Íntegrament en lo apèndix n."* i) fixa sos termes dihent: 
^affrontai ah Oriente in medio flumine Lubricati sive in Valle 
quoe dicunt MalaM ascendit per medium torrentem usque in 
cacumine Montisserrati.* Dt manera que, pot conjecturars 
fonch lo territori comprés entre una y altre, lo del castell Qft- 

S' entenia per Vall Mala ó Vall Mal lo torrent que par- 
teix en dos lo Montserrat pel cantó del riu; y durant molts 
segles limità als bisbats de Vich y de Barcelona (fins lo nou 
arreglo qu* en lo XIX adjudica tota la montan>a al segon), 
conegut vuy dia per torrent de Santa Maria. Li digueren 
Vall Mal, perquè «era molt salvatje lo camí per hont passa y 
s' havia de passar, pera anar d* un Castell, fabricat molts anys 
hà, à la quadra de Sant Miquel, à Collbató y ó Vilafranca» 
(Argaiz) També per Vall Mal s* entengué una de las quadras 
ó alodi del castell Othgari, situada segurament en las voras 
del torrent, com ne depenja de la esmentada escriptura del 
121 5. Pró per regla general, quan sols se diu Vall Mal se fà 
referència al torrent de Santa Maria. 


Devem buscarlo en un dels punts altarosos de la regió 
que 'Is hermitans conegueren per Tebas. Argaiz no cuida in- 
dagar hont fós, y deixa en T aire tant important qüestió. Y a 
ell es à qui 's deu V unich dato publicat que 'ns pot guiar, no 
pera resoldre y concloure'ab tota certesa lo problema sinó per 
septar respecte d^ ell, alguna hipòtesis fonamentada. 

(j) La font qu* antigament se digué de Santa Maria es la ano- 
menada dtspTésfont'Secay aparedada vuy dia. Se trova à Collbató, 
prop del torrent de Santa Catharina, qu^ es lo format en las rocas 
hoDt existia la hermita dedicada à aquella Santa. 


Allí hont construhíren la hermita de Santa Maria Madale- 
na, 's té recort d' haverhi estat un Castell. Consisteix lo recort, 
en una partida del llibre del arxiu de Montserrat «De refor- 
matione hujus Monasterii,» feta en 1498, que diu: aln repa- 
ratione et ampliatione Hceremitorium Castelli Sarictce Mag- 
dalence et Sancti Antonii qui omnino destructce erant^» 
(Argaiz.) Aquesta hermita situada en lloch aspedat y difícil- 
ment asequible, quasi al mitj del territori d* entre lo torrent 
de Santa Catharina y la Vall Mal, aumenta la possibilitat 
d' ésser, un jorn, allí, nostre castell Othgari. A més que las 
escripturasque d* ell nos parlan sé refereixen sempre à aquells 

Desprovehída de fonament es la opinió de Muntadas^ 
qui suposa estigué /uitf ^ la capella de Sant Miquel, conse- 
qüència de confondre lo significat de las escripturas que par- 
lan de dita capella y quadra, ensemps que fan referència al 
castell Othgari hont radicavan. També s' hi oposa lo poch 
estratégich del lloch, condició primordialment atesa en tot 
castell, tant aleshores com ara y sempre. Quadra y capella de 
de Sant Miquel, la quadra de Vall Mal, alodi de Rovirola y 
alguns altres, que per ara no coneixem, formaren las terras 
pertanyents al Othgari. 


En los segles x, xi y xii en que adquirí predomini y pode- 
riu la tamilia dels Vescomtes de Barcelona, qu' un de sos 
individus ocupà la Sede episcopal de la Capital del Principat, 
altre casà ab la filla de son Soberà, altre ab la viuda d* un dels 
Comtes de Barcelona y tots obtingueren lloch prominent en la 
Cort Catalana, constan entre sas propietats, los castells de la 
Guardia, de Collbató y tota la montanya de Montserrat, excep- 
tuantne, à bon segur, las terras del castell Marro desde '1 
segle X pertanyents al monastir de Santa Cicilia. 

HI han indicis per creure que, lo castell Othgari (que apar 
desaparescut en lo segle xi, puix las escripturas ne parlan 
com de cosa passada) y sas quadras y territori, eran també 
dels mateixos Vescomtes. Està priacipalment fundada nostra 


afirmació, en que, algunas d' aquestas pertinencias, figuran 
en sa jurisdicció de la Guardia, y tal vegada altras estén 
enclosas en la de Collbató; y la escriptura del I2i5, de que 
parlarem, nos monstra una renuncia als drets y jurisdicció 
d' aquet Castell, per part dels més inmediats successors dels 

Novament devem ocuparnos del esmentat document de 
1042. Argaiz, en lo capítul XIV, se corretjeix y desfà lo dit 
en lo VI qu* avans hèm copiat: la donació de la quadra ó 
porció de terra prop las rocas del castell Othgari, feta à Joan 
Udalart, es aquí contradita y diu que, «lo bisbe de Barcelona 
Guislabert y Joan Udalart, donan à Sant Miquel una heretat, 
que la anomenan Quadra, quins límits per tots quatre costats 
detalla. Era Joan Udalart fill d' Udalart vescomte de Barce- 
lona.» Nos demostra, per consegüent, la devoció de la familia 
Vescomtal é la capella de Sant Miquel, ja anteriorment ma- 
nifestada en la escriptura del 999 (de la que parlarem en lo 
capítul .V,) hont Udalart y Riquilda li donan varias terras y 
vinyas. Y no trovém pas igualment endressada esta devoció, 
à Santa Cicilia, essent esglessia més important: es que tothom 
desitja veure honrat y en prosperitat lo que 's seu, y d' ells 
era Sant Miquel, com esplícitament ho diu lo testament del 
bisbe Guislabert, del any V^de Felip, ó sia '1 io65 (vegis 
r apèndix n.^ III) en sas paraulas: tNovament concedesch ó 
la casa de Sant Miquel de Montserrat la mateixa esglessia de 
Amenolellas y V altra esglessia de Sant Corneli qu* està à 
Collbató segons ja tenim predit... Y la susdita esglessia de 
Sant Miquel de Montserrat y la mateixa esglessia de Ameno- 
lellas y r altra esglessia de Sant Corneli qu' està à Collbató, 
segons ja havem susdit, ab sos termes, aixís concedesch à 
Deu nostre Senyor y als canonges de Santa Creu y Santa 
Eulàlia.» Més tart, en 1090, ho confirma altra escriptura, al 
expressar que, los Vescomtes, possehíren la quadra de Sant 
Miquel, junt ab sa pròpia capella, manifestantho clarament 
sas paraulas: «ab lo mateix Solar y ab sos vasos (ó calçers) 
majors y menors » Trametérem senser lo document del 1090, 
tal com nos lo dona traduhit al castellà, Argaiz. 

«Jo Gilbert (Gilibert ó Gelabert) Vescomte, junt ab ma 
muller la Vescomtesa Hermessendis, tenint de fer una dona- 
ció à Deu y à la Esglessia de Nostre Senyora de Montserrat, 


per la present escriptura dooàm à Nostre Senyor y al dit 
lloch de Santa Maria, la esglessia de Sant Miquel, fundada 
en lo dit Montserrat, qu' es de nostre lliure Senyoriu per 
heretament de mos Pares, y í mi Hermessendís Vescomtesa, 
per dret de ma deçima ó per qualsevol vegada que 'm corres- 
ponguía. Quina Esglessia cau dintre lo Comtat de Barcelona, 
terme y castell de la Guardia situat y axecat en la dita Mon- 
tanya. La donem donchs é la esmentada Esglessia y als Mon- . 
jos qu' estén servint é Deu en dit lloch, ab tots sos termenais 
y anexions, alous cultivats ó herms, arbres de portar y de no 
portar fruyt, casas y casals, y horts, ab lo mateix Solar, ab 
sos vasos majors y menors, ab totas sas pertinencias, termes 
y confrontacions, entradas y sortidas, sense forsa ni engany 
de persona de cap mena y estat, sinó que tot ho donóm y 
venem pel preu de vuyt unsas d' or de nostra ciutat de 
Valencià. Això ho donàm al esmentat lloch y à sos monjos, à 
fi de que 's reedifiqui y adobi lo que fos necessari y en ell 
stga glorificat nostre Deu y Senyor y siga honorat per tots los 
creyents. De nostra potestat, donchs y senyoriu, ho entregàm, 
concedim y donàm à Santa Maria y al Sr. Prior Don Ramon, 
y als Germans qu' estan sots son domini en lo propi lloch, 
axis presents com esdevenidors... Fada caria donationis 
atque venditionis viu Idus Januarii anno xxx Regnante Phi^ 
lipo.» Firman la donació lo vescomte Gelabert y Hermes- 
sendís. «Testimonis Ramon Geribert Ugó. y Ramon Udalart 
qui debia tenir dret Je patronat à dita iglesia y é la déçima de 
Hermenessendis, perquè diu Signum Raimundi (Jdalardi, 
qui donator sum. Y li dona lo delme d* un moli a^iomenat 
Salforis que confessa ésser de la esglessia de Sant Miquel. Y 
segueixen altres testimonis, Jofre, Ramon, Berenguer, Bon- 
Hll, etc D 

Aquesta escriptura contradiu à Diago (Historia de los 
Condes de Barcelona) al comunicar que 1 Vescomte Udalart 
Bernat, de son matrimoni ab Guisla viuda del Comte Ramon 
Berenguer I, tingué «quan menys un fill anomenat Gelabert 
Udalart, à qui donà lo Vescomtat de Barcelona Ramon 
Berenguer III, à 26 de Setembre del terç any del regnat de 
Lluis lo Gras, que íonch en lo de 11 12.» Quan per nostra 
escriptura resulta tenir dit Vescomtat, en 1090. A més, Diago 
tampoch ajusta lo compte dels anys de Lluís lo Gras, qui 


comensà à regnar à 2 d' Agost de 1108, y per tant correspon 
lo Setembre de son any III, al de 1 1 10. 

1 20 ï . — Guillem de Montserrat, successor de la família Ves- 
comtal, y sa muller Beatriu de Salforis (lo nom Salforis coin- 
cideix ab lo del molí donat en io38 per Ramon Udalart) 
Senyors de la Guardia y de Collbató, confessan qu* injusta y 
maliciosament pletejavan ab lo Prior de Montserrat Arnau, 
la Quadra de Sant Miquel, y per lo tant, qu' abandonan sa 
pretensió, confessant haver rebut del Monastir, à aques^ 
intent, la quantitat de tres cents sous. (Argaiz.) 

[21 r. — Segurament continuarían las pretensions de Gui- 
llem y Beatriu à la Quadra de Sant Miquel, per quan d* 
aquesta data es altra renuncia à, ellas. (Argaiz.) 

121 5. — Nova escriptura, de 6 d* Agost, de Guillem y 
Beatriu, renunciant en favor de la Mare de Deu de Montser- 
rat y de son Prior Arnau, lo plet interposi sobre la jurisdic- 
ció, senyoriu y demés drets del castell Othgari, en los q.uals 
segurament fundavan sas pretensions é la quadra de Sant Mi- 
quel (Argaiz.) Extractes d* ella son los retalls esmentats pel 
autor de la «Perla de Catalunya» al donar las provas en que 
fundava la existència del castell Othgari. Serra y Postius 
assenyala à aquesta escriptura la fetxa de I2i3. 

No pot dubtarse quasi gens de la pertinència del castell 
Othgari als vescomtes de Barcelona. Lo edifici, abandonat 
segurament en los primers segles de la Reconquesta, prompte 
desapareixeria, puix del contrari no creyém passés, son terri- 
tori, à vincularse ó ajuntarse ab lo dels altres vehins castells. 
Per donacions parcials, vindria é parar é Sant Miquel y à 
Santa Maria, consolidant la obra en favor del Monastir, la 
renuncia de Guillem de Montserrat y Beatriu de Salforis, à 
la jurisdicció, senyoriu y demés drets que tenian en lo castell 
Othgari. Després de 121 5, no vé mentat ni en documents, ni 
en confrontacions, ni en cap autor. 



Diu Argaiz: «Lo segon castell s' anomenà de Collbató, 
per trovarse dintre U terme d' aquest nom. Està col-locat en 
una ipolt forta roca, de dificultosa y descubertd pujada d^ un 
y altre costat, no tenint cap padrastre, sobre tot pels temps en 
que s* usaban armas de mà, y haver segura retirada per la 
mohtanya; y V ayga que 's trova entre d' ell y la serra, molt 
prop y alta, està tota cuberta, qu* allí es per hont, desde *1 
Castell, se podia y pot guardars* ab seguretat, y sos habita- 
dors, ab cuidado, fer las sevas sortidas y retirarshi. Jo sospito 
qu' aquest fonch obra d' algun Capità, Senyor d'aquell terri- 
tori, anomenat Gattó 6 Aggatton y com la G gòtica s'assem- 
bla molt à la B, la gent passaren à dirli Collbató. Los confins 
d'aquesta montanya (i) los manifesta una antiga escriptura 
dihent: A parte Orientis in medio flumine Lubricati^ et in 
termino Espargarie. A Meridie in termino à Pyrola. De 
Occiduo in termino Sanet oe Marioe del Bruch, Et de Circio 
cum ipsa Ugosa vel in fonctce Sanctoe Marice. Es la escrip- 
tura una donació per modo de venda, en la qual, lo Vescomte 
de Barcelona Gilibert y sos filis Pere Udalart y Berenguer 
Udalart, diuhen, qu' aquest Castell, tal com resa en las con- 
frontacions, lo donan à Ermessendis, filla y germana dels dits, 
y à son marit Berthomeu... La data es del onse de Mars del 

(i) Dèu volguer dir los del Castell. Argaiz se mostra molt difús 
en esta seva relació y nos obliga també à esserho en la traducció. 


any V del Regnat de Lluís (i). Lo heredaren los Cavallers 
del nom Montserrat, per via de matrimoni, per descendir d^ 
Ermessendis y de Berthomeu.» 

Comensa contradintse en esta relació, al manifestar prové 
son nom, de trovarse dins lo terme de Collbató (com passa 
vuy dia y en temps d' aquell autor, pro no al principi del 
Castell), y afegeix després, lo prengué d' un cabdill Aggattó 
que fundà *l Castell. Justa es la apreciació de Balaguer (Guia 
de Montserrat) en sas següents paraulas, y nosaltres d' acort 
ab ell: aLa època de la fundació del poble es desconeguda per 
complert, comensant sens dubte é formarse, com tants y tants, 
per casas y cabanyas, que 'is pobres pagesos y vassalls, anirían 
construint al ampar del castell protector de sos Senyors.» (2). 

La aseveració de que «heredaren aquest castell los cava- 
llers de nom Montserrat per vía de matrimoni,» creyém inú- 
til retutarla, resultant apòcrifa la existència d' aytal nom pa- 
tronímich d' antichs cavallers catalans, segons expresém en 
lo capítul IL 


La de Argaiz es aceptada y propagada per tots los htsto- 
riógrafos de Montserrat y no se 'n dóna d' altre. ^En què la 

(i) No s' atreveiȈ posar lo any de nostra era, equivalent al V 
del rey Lluís, segurament dubtant entre los dos d* aquet nom reg- 
nants en Fransa al comensar lo segle xii Lluís lo Gras, comensant 
d gobernar lo 2 d' Agost de 1 108, se redueix son any V al 1 1 1 3. 
Lluís lo Jove pujà al trono en 1 d' Agost de i iSy; correspon son V 
anyal 1142. Lo 1142 no 'I podem admetre perquè, com veurem 
més endevant, en lo capítul V, en i iSg era Reverter Vescomte de 
Barcelona. Per tant assenyalarem é dita escriptura la fetxa del 1 1 de 
Mars de 1 1 13. 

(2) Lo geòmetra y arquitecte F. Renard, medi en 1789, la dis- 
tancia que hi ha de Collbató al Monastir, y trové que, passant pel 
camí de ferradura, es de 5,i3i canas y i païm y voltant la Monta- 
nya per la carretera que passa pel Bruch, càn Massana y Santa Ce- 
cilia, 12 447 canas 5 palms (Pascual Madoz-Diccionario Geogréfíco, 
Estadístico Histórico). 


funda? Clarament nos ho diu, en una sospita, 6 en altres ter- 
mes, en una hipòtesis En la possibilitat d' haverhi hagut en 
temps passat, un capità Aggattó^ del que ningú sab existí en 
cap època, qui fundés un castelK com tantasvegadassuccehía. 

Muntadas, al adoptaria com à veritable, ab molt bona fé 
afegeix: «No existeix à Collbató cap casa qu^ afirmi ésser la 
primitiva del baró Gató ó Agatón; pro si *s glòria lo poble, 
de tenir son origen de tant noble Senyor y de portar son nom 
de Coll de Gató 6 Agató.» 

^No poJém, en lo sígle xix, ajudats per las llums de la 
historia, sentar també nostra hipòtesis, usant del mateix dret 
qu' Argaiz, pró basant aquella en datos certs de personatjes 

* Al aparèixer lo nom Collbató en los primitius temps de la 
Reconquesta Catalana, es com llegat de precedents genera- 
cions Axó es tot quan sabem. La dificultat està en desentra- 
nyar de la íosquedat de temps precedents; tasca difícil de 
resóldres ab complerta seguretat, per no dir del tot imposible. 

Entre los fets histórichs més culminants esdevinguts en la 
antiga regió Lacetana, no podem menys de fixar nostra aten- 
ció ab lo de que, en 1' any 195 avans de Jesuchríst, coman- 
dant à las legions romanas de la Tarraconense March Porci 
Cató, molt hagués de batallar ab los indòmits lacetans, em- 
prenent contra d' ells, varlas activas y severas campanyas. Diu 
Tito Livi, que després de desarmarne gran nombre y ender- 
rocar murallas y íortalesas, perserveraren ells en la guerra, 
precisant una segona campanya del Cónsul Romà. 

^No podria restar perpetualisat en aquell coll, lo nom y 
recort del auster Cató, ja sia per establirhi pretori ó punt mi- 
litar que li aseguràs la encontrada mentres combatia als pobles 
Bergitans, ó ja per haverhi destruït ó construït alguna forta- 
lesa ó escarmentat en ell als inquiets y valerosos lacetans? Si 
en realitat tenim al cabdill, relacionat ab la encontrada del 
Castell, quina existència vè comprobada per la historia ^nece- 
sitarém crearne ó aceptarne un d' imaginari? A més que de 
Cató no fora pas aquet lo sol recort servat de son pas per nos- 
tra terra, puix escriu Balaguer (Las calles de Barcelona vo- 
lum I pàg. i65) parlant del castell Vesçomtal de nostra Ca- 
pital: «Entre los antiquaris hÍ3tòriadors, diu Bofarull, s' ha 
anomenat sempre aquet castell torra de Cató, per creures que 



després de la guerra dels lacetans, durant la que estigué March 
Porci Cató à Barcelona, volgué aquest, profítant la pau, il- 
lustrar la Ciutat ab edificis que recordaran son nom, essent 
hu d* ells, y tal vegada V únich, lo gran castell.» 

Per consegüent, refusarem la existència del capità Gatió ó 
Aggattón y molt més encara la rebuscada semblansa de la G 
y B góticasy adoptant com més natural, racional é hístórich, 
que '1 nom Collbató pugui provenir del sigle 11 avans de Je- 
suchrist, y qu' un CoUis Catonis de la època romana, nou ó 
deu segles després se conservaba encara en llemosí, si bé V us 
y la trasmutació inherents al transcurs del temps lo conver- 
tiren en lo de Collbató. 


May s' ha tingut dubte ni equivocació en assenyaiarli un 
lloch per altre. Sas despullas, perpetualisadas fins nostres 
dias, son evidentíssimas, y segurament en temps d^ Argaiz 
més importants encara, per lo que ni ell, ni sos copiadors, 
cregueren necessari descríureias. Y es de plànyer, puix nos 
priva saber detalls de sa construcció, avuy més perduts qu' 
ahir, demà més desaparescuts qu* avuy. Sols Balaguer (Guia 
de Montserrat) ne fà esta breu descripció: «De aquest Castell 
se 'n veuhen vestigis damunt una aspedada montanya que 
domina *1 poble: se veuhen encara trossos de muralla, la torra 
d' homenatge y un soterrani. Lo poble anomena aquestas ru- 
nas, la torra del Moro, emperò no son més que restes del 
Castell de Coll Gatón, de que 's parlà al comens, etc.» 

Procurarem ressenyar del millor'modo que sapiguem, lo 
que d* aquella centenaire construcció ne resta, per si losaven* 
sos del segle no tardessin en fer desaparèixer. Estesa de llarch 
à Darch en un coll de la altarosa y ventejada serra, dita de las 
Aubagas, se trova la Vila. En un de sos extrems, envers lo 
Bruch, té construida sa iglesia parroquial' de Sant Corneli; y 
en r altre, més proper al Llobregat y Esparraguera, en lloch 
un tant enlairat, una torra refeta, utílisada en las guerras y 
revolucions de nostre segle, coneguda per torra del Moro, 
Als voltants de la torra, repartits en diferents indrets y sepa- 


rats uns J' altres, se manifestan encara varios restes que donan 
idea d' una vasta construcció: era lo antich Castell. Nosaltres 
ïo conceptuem, per sa extensió, lo més important de tots los 
de Montserrat. 

En la vertent d' enfront las cèlebres covas, hi han tres 
cambras mitj soterradas, consiruidas de robusts archs de pe- 
dra, anomenadas soterrani per Balaguer. Las ovira contínua- 
ment lo excursionista que percorre lo camí de la cova del Sa- 
litre. Resistent mur las clou, deixant entremitj un pati de 
regular extensió. La muralla prosegueix envers lo Llobregat, 
acabant en éngul recte y dirígintse amunt de la montanya ab 
propòsit d' envoltar lo puig. A abdós costats de la paret que 
forma 1' óngul, s' obran dos quadradas y petitas portellas per 
las quals sols hi pot passar un home, y que sortirían al camp. 
Retornant envers lo poble, nos mostra, lo terrer, bastants 
vestigis de parets. En la primera de las casas (cantó d'enfront 
las Covas), sensera y petita torra rodona, ensenya quin fonch, 
segurament, lo. límit del circuit exterior de murallas, puix un 
aguant, ó contrafort, triangular inmediat, formant part inte- 
grant d' una paret de la mateixa casa. confirma no passavan 
més enllà. En lo cantó opost al de que parlem, ó sia en lo que 
guaita à la carretera de Martorell à Igualada y Manresa, esta 
lo més interessant fragment d* aytals despuUas, sense contar 
la torra que s' alsa al cim del puig. Es la que fonch porta 
principal d^ entrada del Castçll per sota quinas voltas passan 
vuy dia los vehins y pagesos de Collbató. No sols sa posició 
topogràfica demonstra nostre afirmació, si que també la cons- 
trucció especial qu* afecta: passat lo dintell, sorprèn al obser- 
vador un ample, cubért, y quadrat estrado, en tres de quinas 
caras s' hi obriren espayosas arcadas: una pel ingrés, seguida- 
ment la segona per la sortida, y la tercera à mà dreta (actual- 
ment aparedada) conduint, pel interior de la muralla, à la 
part alta del Castell, ó sia envers la torra, que, suposa Bala- 
guer, del bomenatje. La existència de pont de balansa en la 
primera de ditas arcadas, està comprobada per dos grossas y 
resistents pedras, sortidas enfora, à abdés costats superiors, 
mostrant amples y rodons forats, per hont un jorn passarían 
las cadenas de ferro. No creyém ja conduent descriure frag- 
ments importants de muralla, qu^ al entorn d' aquesta porta 
se presentan encara robustas y desafiant més segles, puix tor- 


naríatn per demés enujosai esta descripció, sobradament llarga. 
Lo dity es suficient pera judicar de sa importància, donada la 
molta estensió de son perímetre. 


Reconstituir la historia del castell de Collbató no es pas 
posible Sols datos aplegats d* aquí y d'allà presentarem en 
aquesta y en las subsegüents pobres ressenyes dels Castells de 
Montserrat. Tal vegada altres, ab mes fortuna, que no ab mes 
bona voluntat, podran un jorn omplir y completar los grans 
vuyts qu' aquí hi restaren, per proposarnos tractar matèria 
qu* hasta 1 present quedà poch menys qu' abandonada de 

Lo castell de Collbató, en lo segle x, pertindría als Ves- 
comtes de Barcelona; axis ho depèn jàm dels datos parcials 
anotats en los diferents Castells, com també de veure en lo 
segle XI (io65) ésser sos diferents esglessias de Sant Corneli 
de Amenolellas, y si *s vol de Sant Miquel de Montserrat, 
propietat del Bisbe Guislabert, fill del Vescomte Geribert, 
qui en son testament, nos manifesta, que*l susdit alou de Coll- 
bató qu' ell concedeix als canonjes de Barcelona, lo tenia son 
nebot Ermengaudo Joan, seguiament fill de Joan Udalart. 
(vegis apèndix n.° III). 

La iglesia de Amenolellas, Monolellas ó Manoellas, qu'ab 
tots tres noips ha estat coneguda, existeix encara, pertanyent 
à la família Fosalba, qui serva com recort, que sos passats 
propietaris hagueren títol de Baró y que sis cents anys enrera 
's coneixia per MasDolor, Encar que no ho trovém, per ara, 
confirmat, ho relatem essent axó lo que 's diu en loUoch de 
Collbató. Capella y masia estan situadas à mitja hora de la 
Vila, confrontant ab Esparreguera, Pierola y Collbató. 

Amenolellas tal vegada formaria quadra separada; axis 
sembla depenjarse del P. Vilanueva (document XLVIII del 
volum XVIII del Viaje literario) hont se esmenta é una ma- 
soveria iícum terras et vineas et cum omni gènere arborum et 
est in Amennoleles que dicunt.» Esta escriptura es la mateixa 
del 1042 de que parlem en lo capitul III. 


■ . ■ .1 , .1 ..^ 

iii3— (ii de Mars) Lo vescomte de Barcelona Gelabert y 
sos fills Pere Udalart y Berenguer Udalart, al donar Collbató, 
à sa filla y germana respectiva, Ermessendis, à son marit Ber- 
thomeu y à tota sa posteritat, coníessan haver rebut una 
mula molt bona valorada en 70 maravedius y fixan los termes 
que compienía lo Castell en la forma ja dita al principi. Afe- 
girem qu* à poca diferencia comprenia, lo que vuy dia la 
Vila. Firman la escriptura, Berenguer Gelabert, Ramon Be- 
renguer, Ramon Guillem, Pere Bernat Vicari de Cervelló, y 
Guillem Beremon subdiaca. 

1211 — Los senyors de Collbató, Guillem de Montserrat y 
sa muller Beatriu de Salforis, que també ho eran del castell 
de la Guardia, restitueixen al monastir de Santa Maria de 
Montserrat^ la quadra de Sant Miquel que posseían injusta- 

1228— Segons Muntadas, Guillem de Montserrat y son 
fill, donan lo Castellnou de la Marca^ en la Sagarra, al Mo- 
nastir. Y afirma qu'en lo propi any, Arnau, fill del Senyor 
de Collbató, fa donació d' una pessa de terra, en lo lloch ano- 
menat Viver, en dit poble. 

1 25 c — 1260— Se sab qu' era Senyor de Collbató, Beren- 
guer de Montserrat, qui donà al Monastir la masia Selforts 
iSelforis?) del propi terme (Muntadas). Firma en i25i impor- 
tant document com tenim dit en lo capitul II. 

i323 — Pertanyia *1 castell à Romeu Durfort, existint d' 
aquest any un document (apèndix n.* VIII) qu' es una orde 
reyal pera no procehir contra dit Romeu. Morí aquest senyor 
de Collbató é i3 d' Octubre de 1324, essent enterrat en lo por- 
xo, davant V esglessia de Santa Maria de Montserrat. La tomba 
mostra per escut un tabler d* escachs y una serra. Era la fa- 
mília Durfort antiga é il•lustre: en 1199 Guillem Durfort 
compra los banys alarbs de Barcelona que hi havían junt al 
castell Nou Vescomtal, en lo qu* es ara carrer dels Banys 
Nous; tn 1239, Berenguer Durfort fonch Batlle General de 
la illa de Mallorca y en un document del i25i firmat per 
molts principals senyors de Catalunya que copia Villanueva 
(Viaje lit. por laslgl. de Esp. vol. XVII document n.*LXII), 
s' hi llegeix à R. Durfort. 

1 359 — En lo cens dels fochs de sos Regnes fet per Pere 



in d' Aragó, CoUbaió vé mentat eti los pobles de la Vegueria 
de Vilafranca, de la scguern manera; 

Castell de Collbató, d' esgleya, 43 fochs. Podem supo- 
sar que tindria aproximadament uns 25o é 3oo habitants. 

j3j2 — Lo dcrrcr senyor fonch Guillem Dufort, Eti son 
testament llegé al Monestir, lo Castell y poble de Collbató y la 
quadra de Monolellas fMuntadas). Tenim confirmada tiostra 
opinió de que Monolellas formava quadra apart, 

i3;7 — (27 de Janer) Segons conta Argaíz, Fri Pere Ri- 
gaudi Abad de Montserrat, pren possessió en nom del Con- 
ventf del castell de Collbató, clavantíii un estandart ab las 
armas del Monastiry usant de las demés cerimonias acostu* 
madas en aitals actes públichs. 

Aquesta fetxa sembla estar en contjadicció ab la prece- 
dent, donada per Muniodas; no hi trovém més avenencia pos- 
sible, sinó que lo 1372 fós T any en que testà Guillem 
Dufort, y lo i3jy quan, per mort del tescador, s^ incorporà, 
lo monastir de Montserrat, de dit llegat, 

[38o(i de Desembre).^ — Possehint, los Monjos, la propie- 
tat del Castell, tractaren d' adquirir sa jurisdicció» que perta- 
nyia als Comtes de Barcelona y Reis d' Aragó, Lo infant 
Don Joan, ven, al Prior de Montserrat» pel preu de cinq mil 
sous, tota la dita jurisdicció. (Liber Patrimonü Regü,) 

i38i. — Lo llibre del Reyftl Patrimoni, afegeix qu' aquest 
any y en lo 8 de Maig, dit infant Don Joan, tractà de redimir 
la jurisdicció, y mana al Vicari de Piera, que de nou se *n in- 
corpori. Lo qual no succehiría, puix à 3o de Maig, per segona 
vegada, Pere (U ven al Prior, lo mer y mixt imperi y la ju- 
risdicció civil y criminal de Collbató, pel preu de deu mil 
sous barceloneses, quantitat rebuda per son procurador Pere 
Desvalls; confirmant la venda lo propi primogènit Don Joan, 
à iS de Sepiembre de i382. 

Totas las pocas novas que 's tenen del Castell, acaban ab 
lo segle riv. 



Una, poch important y petita, tradició, recullida per 
Argaiz, existeix d^ aquest Castell, la qual esplica ab las se- 
gdents paraulas: «Lo torrent de Santa Catharina, axis ano- 
menat per formarse en las rocas hont s' axeca la hermita d' 
aquet nom, va à p^rar al camí ral de Barcelona y é la 
font que 'Is passats ne deyan de Santa Marla^ y los moderns 
Font Seca; es tradició que s' assecà en condol de que los 
Senyors del castell de Collbató, feyan pagar una quantitat 
per quiscun canti que d' ella 'n treyan, no sols als monjos, 
si que també als romeus que visitavan é la Mare de Deu. 
Quina font, encara vuy dia, apareix, al mitj del camí. Y en- 
semps qu' aquesta s' assecà, fèu Deu broUarne altre de franca 
y lliure, davant la porta del Monastir, per lo que ne digueren 
del Miracle.» Sapígut es que la del Miracle, no es font, sinó 
cisterna bont se recull V aiga que degota de las rocas pro- 



Son varios los castells de Catalunya qu* usaren del gréfich 
nom de la Guardia, Podem anotar los següents, arrivats à 
nostre coneixement: lo de la Guardia de Montserrat 6 Boni- 
faci, la Guardia en lo antich comtat de Pallars, altre de la 
Guardia en lo d' Ausona, Guardia-lata é Cervera, Guardia 
Pelosa en la Sagarra, Guardia des Prats cap é Montblanch y 
la torra de la Guardia prop de Gavà. A més, un document 
del any 1173 copiat per Marca, fa creure existí un castell de 
la Guardia cap al Puigmal, prop de Ripoll. 

Seguint lo método establert en la present monografia, 
comensarém copiant lo text d' Argaiz que del nostre castell 
parla: «Lo terç Castell guardant la Montanya, era lo de la 
Guardia, qu' en escripturas del Arxiu vé anomenat Benefaci 
( I ) pel gran bé que d^ ell ne resultava ab sa guarda, estenentse 
à molta terra, per estar assentat en lloch d* hont descubría y 
defensava las encontradas d' Igualada, Calaf y Manresa, que 
quasi bé tenen per aquest camí son passatge; donantli lo 
temps també '1 nom de Guardia, pel servey que feya de guar- 
dar, ab lo que descubría, T espay de quasi vint Ueguas à la 
rodona. Que haje sigut aytal Castell baluart contra Ms moros, 
se guarda en la tradició conservada en los vehins vells de 

(i) Alguna escriptura diu Bonifaci, altres Benefaci. Haveothi 
en ellas disparitat, nos atenem à la opinió d^ Argaiz, no desprovista 
de fonament. 


Manresa, la qual referintse é sí aquella Ciutat fonch presa 
pels sarrahÍDs, diu, qu' aquestos s' apoderairen del Castell y 
vingueren à cansaria de tal manera, qu* é la fi apoderantsen, 
ne cremaren las antiguitats que contenia. Sembla ésser axó 
vritat, per una escriptura del any mil y vint, que diu: Tem- 
pore Raymundi Commitis persecutione Paganorum Civitas 
Minorisa destructa fuit: et ejtis Ecclesice à fundamentis 
dirutcs. Apar succebí lo fet pels anys de nou cents noranta.» 
Dels dos noms que d* est castell se té recort, lo de la 
Guardia fonch modern; del de Bonifaci ó Benefaci, sols 
sabem, qu' en escriptura del any 973 se U tro va existent y 
com si comensés é desusarse, puix lo anomena Bonifaci, 
apodat La Guardia (Villanueva. — Viaje lit. à las igl. de 
Esp.) Lo predomini del sobrenom Guardia sobre son primi- 
tiu fle Bonifaci dataria del segle x. Del de Bonifaci rès podem 
per ara, dir ni assegurar. 


Aquest no ha estat may, ni es fécil ho siga, motiu de con- 
trovèrsia. Damunt del histórich casal de can Massana, à vint 
y cinq minuts de pujada, en lo cim d' aspedat puig, centi- 
nella avansat de la serra del Montserrat ab la que està lli- 
gada, se veuhen blanquejar unas runas Son lasde la iglesia 
parroquial de Sant Pau, aixecada en lo segle xiv, en lo propi 
llocb hont avans estigué assentat lo castell de la Guardia. 
D* aquest, sols ne quedan vestigis ran de terra, assenyalant 
distribucions interiors, y alguns petits restes de murs, en los 
voltants de la capella. Unas escalas ó grahons oberts en la 
roca viva, en lo que seria cami de pujarhi, poden també 
pertànyer à la època de la primera construcció. 


973.— -Al segle X se remontan las primeras novas, degudas 
à una escriptura de Villanueva, (Viaje lit. à las Igl. de Esp.) 
en la que lo abat Cesarl, cèlebre en son temps per titularse 


Arquebisbe de Tarragona y eríjir en independent de Ripoll 
sa Abadia de Santa Cecilia de Montserrat, esiableii à Come- 
mir y à sa muller S-peçiosa, un alou en lo castell de Bonifaci, 
apodat la Guardia. Deixa entreveure una existència anterior 
al segle x, asta dualitat de noms de que nos havem ocupat al 
principi del capítul. Perquè sí no íós antích là qué vindria 
tenir ensemps del nom un motiu pera designarlo? 

985.— Nos conïa Argaiz que «Quan los moros derruhíren 
Barcelona, pels anys de g66 poch roés 6 menys, teníao seu 
lo casieli de la Guardia; perquè diu una escrípiura del nio- 
nastir de Sani Pere de las Puellas, que tot lo que no crema- 
ren y era preciós, à eïl ho apartaren; Instrumenta quoquB 
Cartalliumj ac diversa volumino librorum, paríem consump- 
serè igne^ et par tem deporíaverunt secum ad Guardiam.* 
Aquesta cita referintse indubtablement à la presa de Barce- 
lona per Almanzor, correspon, segons los moderns hisioría- 
dors, al any 9S5 

ggo.— Seguim copiant d* Argüíz: tEn aquestos temps los 
moros possehíun lo Castell de la Guardia y sortint contra la 
Ciutat de Manresa, la enderrocaren, enrunant sas iglesias. 
V haventlo recobrat los crisïians, novament lo perderen^ 
essent desiruhii pels inoros.» 

Lo enderrocament del castell en algun d* aquestos anys, 
ve confirmat en altra escriptura del I025^ referida per 
Argair com existent en lo arxiu de Sant Cugat del Vallés, 
Los comtes Berenguer y Ermessendis^ al plorar lo que pati- 
ren dels alarbs quan verificaren diferents entradas en son 
Regne, derruhint alguns castells, diuhen; wQuod gladius 
Paganorum nos diu ionge ingrassatus sit^ nullus penne 
hujus nostrce Regionis inhabitator ignorat; nam destructis 
CasíelUSj depopulatis Villis, àirutis Ecclessüs^ terra tandent 
ad heremum redacta^ testatur inter costera à Paganis per- 
pretata maia^ Castellum de Guardia, quod i ta depopuiatuni 
estf ut penne nullus inhabitator existat.^ Aquet document 
del I025, fa referència à un fet precedent, ^;Molt precedcnt- 
mcni succehii? No ho sabem. A ésser certa la opinió de 
Bofaruïl, (Hist. de Cat.) qu' en contraposició i la d' alires 
historiadors nega la existència d' irrupcions sarrahínas esde- 
vingudas à Cai^ilunya durant lo regnat de Berenguer I, lo 
bauríam de creure anterior a 1018. 


Una petíti é insignificant tradició, referent à aquestos 
temps, se conserva entre los pagesos de Marganell, d' hont la 
havem recullida: Equidistant del antich castell de la Guar- 
dia y del monastir de Santa Cecilia, en una carena, estriba- 
cións del Montserrat qu* arrenca de quasi dessota la Cova 
Rojay hi ha lo lloch anomenat Roca Morella, pertanyent à 
la masia Casot, Diu que 'I nom V ha servat, per tenirshi allí 
lo derrer dels combats haguts entre moros y cristians, en las 
montanyas de Montserrat, al ésser los primers desallotjats 
d' ellas. 

999. — Avans d* acabar lo segle x, se té esment de pertindre 
lo Castell, als Vescomtes de Barcelona. Lo autor de «La Per- 
la de Cataluna» relatant una donació dels Vescomtes Udalart 
y Riquilda, de vinyas y terras del lloch dit Torrello^ situat 
«en lo terme del CasicW Bene/aci que 'n deyan Guardia^i^ à 
la casa ó capella de Sant Miquel, diu qu* ho posseían per 
herència ó possessió de sos passats (^lo tindria ja Sunifret Ves* 
comte en 858?) •£( advertit nobiSj et ad me Udalardum Vice- 
comitem, per genitores meoSy et ad me Riquildam Vicecomi- 
tissam per meum decimum. Facta is ta donatione, tertio Nonas 
Martil anno tertio regnante Roberto Rege.r^ Encar que la 
cita d* Argaiz fà referència à una sola de las propietats del 
Castell, creyém qu* aquest pertindría à aytal familia en temps 
remot, axis cora seguim vejentlo vinculat en sos hereus en 
los anys succesius. 

Udalart, era fill del Vescomte Geribert qu(, à consecuen- 
cia d' una excomunió, en 986, arrepentit, tornà à la esglessia 
una hisenda, causa d* aquella (Bofarull. Hist. de Cat ); era 
net del Vescomte Guitart (Marca Hisp.) y lo conjecturem des- 
cendent del Vescomte Sunifret. Fonch pare de Guislabert 
bisbe de Barcelona, de Bernat, y de Joan Udalart del que 'ns 
ocupem en lo capítul III. La sucsessió en los honors Ves- 
comtals, passà à Udalart Bernat son net fill de Bernat (Oiago). 

1042 — En la escriptura, esmentada en dit capítul III, de 
donació feta per la Vescomtesa de Barcelona Rachel ó Ri- 
quilda y sos fills lo bisbe Guislabert y Joan, d' una quadra 
limitada per las rocas del castell Othgarí, la vall Foradada^ la 
Palomera, Sal\il y torrent Vall Mal fins al Llobregat, y de la 
hisenda de Amennoleles, s' estableix, que no hi siga permès 
altre senyoríu, que *1 dels Senyors de la Guardia «...f/tf ut non 
liceat ihi alium senioraticum facere, nisi ipsos dominós de 

192 LOS CASTELLS DE MONTSERRAT Firma la escriptura, à més dels donadors, 
Udalart Bernat Vescomte de Barcelona y segurament senyor 
de la Guardia Notarem de pas, com s^ ha perdut ja lo nom 
Bonifaci que tingué M Castell. Riquílda seria d'etat avansada, 
per figurar en altre donació del 999, en companyia de son 
marit lo Vescomte Udalart. 

Argaiz al parlar d' estos fets y personas, se confon entre 
abdós Udalarts, pare y net: «Los hi donà Deu vida per véu- 
reia acabada (la capella de Sant Miquel) y 1* any 1042 à 14 
de Juny, la consagrà M bisbe de Barcelona Guislabert, en pre- 
sencia d' Udalart y de Riquilda y de Joan Udalart que sem- 
bla ésser son fill. Y fentli algunas donacions, anomena al Sant 
Arcàngel patró de la montanya. Està en lo mateix llibre foli 7, 
y à foli 38 se llegeix qu' en V any 1048, fulminà censuras y 
malediccions contra 'Is qu^ usurpessin bens de dita Esglessia, 
indici de que la tenian ben dotada; lo qual mogué à dos va- 
róns virtuosos, anomenats Transuari y Gari, de servir al Sant, 
fent en ella vida solitària; y admetentho sos patrons, los Ves- 
comtes Udalart y Viva (^Guisla?), los hi donaren terras y pos- 
sessions pera sustentarse, en V any io63 à i5 de Septembre. 
Y aquestos foren los primers hermitans qu' en aquesta her- 
mita se conegueren, després de Frà Joan Gari lo primer.» 
Aceptant, Argaiz, com autèntica, la coneguda tradició de 
Joan Gari, no comprenem perquè tracta de buscar à un Gari 
imaginari y anterior, del qual no 's té cap coneixement bistó- 
rich, y no la refereix al esmentat company de Transuari, 
abandonant la suposició d' ésser contemporànea al comte Jo- 
fre '1 Pilós. 

io63. — Marca, Florez y altres, ei tan una escriptura de dit 
any, hont Udalart y Guísla donan à Gari lo castro de Guar^ 
dia 6 Bonifacio. Apoyats en ella, estableixen la hipòtesis, d' 
ésser, lo vescomte Udalart Bernat, un dels protagonistas de 
la tant sapigudia tradició de Joan Gari, fundats en que, lo per- 
gami del arxiu de Montserrat hont se trovà escrita, no declarà, 
ni la època del fet, ni *1 nom del Comte que hi intervingué, 
y per tant son autor, ab poca escrupulositat, no establiria di- 
ferencias entre las paraulas Comte y Vescomte, seguint apo- 
yantho en altres rahonaments ab los que no devem aquiallar- 
garnos. Bofarull (Historia de Catalunya) al evidenciar las 
exageracions é inverosimilituts d' esta tradició, acaba negant 

FRANCESCH carrí:r\s y c»m: 

lo fet. Nosaltres creurem puga teaír, en lo ^n$. gaf-'i-nir ut 
cert, difícil, per no dir imposible, d' apreciar c3 cus zdh^— 
tesca, atesa la extensió que hi ha pres la pMn iL•i'L^zst 7 .^ 
inseguras novas de fets tant llunyans. Pró .-^a ii- Emir 11- 
gats, ab esta època de la historia de nostra ^nri-r -i.. t^- ' ^- 
comtes de Barcelona mostranthi sa prciLecrií. a i;i 3^7 =:- 
jecte d' ofrenas y donacions y per lani de cdus^ústa^.- z^ 
part d' estos Senyors, y fins à la propií FJ^z^Lz^ ±^ jü 
Comte de Barcelona, Borrell H y muiitz 5£l V^n.•rifc: 1 -is- 
lart, que si no funda un monastir dcfusllsi. tsiL ú^ m r>- 

dició, reconstrueix una iglesia iopoòéiz bi ^ ■■- 

puix la dotà llargjEiment), com se sab ítz L•i jíi& bL•.'z i..^-:i 

Després del io63, la més gran íoszx rt^ja rr ^ z^ztzmí 
del Castell, qu* es de suposar seguiria ir-.z.zL•^• sr sj 2^':. 
dels Vescomtes de Barcelona. Piria I>_xi os i-s Ist^i-r- 
Udalart, entrà en possessió del Vc*::5ii.:íí- ^í iri it ürrr^ir- 1 
de 1112. Argaiz dissenteix làciurscTi': üt Z^.à^. m ^r^^ar 
ésser Gelabert Udalart y sa muHír ETDriríx^i. '-sz-jrrt 
de Barcelona en T any 1090. SiUíiit^ «:. " ,^.-- ^-^^ 
pare de Gelabert, era Vcscomie ce :í,.^ s ^íi-:^. -i * .-.^ 
nió de Diago, lo salt de pare à £.. -^-^ _- ^.: ^r^. .% .• ..^ 
nat. Mentres no vingan ulieri:>rt x'"- <í «.-.-i^r: . 
d' Argaiz que nos apar mé» Jbi.'irLií:^ 

ii37 — Lo llibre «FcudorL3 "^ .-^-u -t 1*:-.. .- -, vrj 
fa avinent qu' en los idus de >vvrr .-1 *- r- 
regnat de Lluis {ii37) íooLi: 1::-, 2i.--:_. --r . ^^ r--..-?. 
ler, Vescomte de Barcelonsi \ J>r-r-- -- ■ ^ ., ^ 

lo castell de la Guardia a 0:- -ixr-: -*ir. : .< r -: -r 

iiSg — Un documesi 1^ ^r:. ^ ^ » 1., .-, " 

manifesta que '1 comte Pí.n «1 i-r-r^ ^ ^ -ts < 

donà en feu los castt.ji ai ^ir-. '^ ■ .^t, ' . -^ 

afegeix, qu' entrega a Pçvrr•r- -« ,.- - - ,^ , 

comitatum Barchínone cmt ;f-r» " - ^ ^^ 

iui altquo modo períinçr.z , ^j0r r..^^ , .^ 

illum habuit et íettuí: n - * >»*^ 

Raimundum Bereng^i, 
certa manera dit óyztmn 
lo vescomrat de ^ 
Comte se 'n ir 
Vesconne, e 




— ^ -^ 

• -* 

''-^-^ . 




'í' • 


-■-i • 



* ■i••i-*' 

.*■ ^' 


• ^. 


.^itr ^ 

■5?* .* 



r* « 



#■ ,-_ 



: • , 


^ -# 




I d' Agost de 1 140) y després lo concedi é Guillem de Guar- 
dia fill de Reverter.» Oiago s* equivoca al creure à Guillem, 
fill de Reverter, esscntli nebot. 

Lo vescomte Reverter sabem tingué també los castells de 
Granera, Pierola, Castell-iort y Castell -nou. 

Dugas canas del vescomte Reverter existeixen conservadas 
en lo Arxiu de la Corona d' Aragó, endresadas à son Senyor, 
lo comte Ramon Berenguer, essent son contingut molt impor- 
tant. En la primera, estant Reverter absent, envia son dele-- 
gat, Robert, pera arreglar algunas qüestions que tenia en sos 
teus. Y després que parla dels de Granera y Apiera, afegeix 
las següents paraulas referents à la Guardia: «£*/ sciatis quia 
Robertoad imparare Zaguardia et se ego non poseo à tuo 
Servicio tenere illas quas sed mihi testes ut deribet illa,» Res 
mes hi ha digne de notarse à nostre intent. 

Més remarcable es la segona carta, puix monstra esplíci- 
tament, que Reverter estava en terra sarrahina y de soo text 
sembla deduirse *n qu* hi residia habitualment ^Fora en lo 
regne de Valencià hont ell habitava? Quasi tenim motius per 
creure que sí, per lo que direm més avant. Diu esta carta, 
que si en lo seu honor hi hagués algú que resistís cumplir lo 
que '1 Comte disposés, ^accipite eum, et mititeeum inmanicis 
ferreis^ et mitite eum ad me ad marrochs, et ibi facio vobis 
dir cctum que vobis placuerit.M Se queixa y à més, dels danys 
que Guillem li ocasiona en dit Castell, motiu principal d* es- 
criure la carta; y entre moltas altres cosas qu' à est particular 
escriu, copiarem: fiEt rogo vos sènior pro Dei amore et sum- 
ma amicicia de meos nepotos qui sunt captos in traditione ut 
sit vestra mercede ut recuperetis eos et mihi donetis quia ego 
scio sènior quia nepoti mei non sunt membrati et sunt stulti 
et/ollií» .... cLut non rememorent de isia antiqua tradicione 
et de ipsa parabula quot Raimundus de Castelet vobis dixit 
ex mea parte non demando vobis per meum servicium sed per 
'meliorare ad vestrum servicium^ etc.» En aquestas derreras 
paraulas fà referència à la usurpació del vescomtat de que 
havem parlat en iiSg. Malhauradament ditas cartas no por- 
tan fetxa: pró seran posteriors al any derrerament anotat. 

1 146 — Lo Comte de Barcelona, encomana à Guillem de 
Guardia, Vescomte, los castells de Piera y Cabrera ab sas 
jurisdiccions, que foren tinguts en feu pels anteriors Vescom- 


tes. Comensa aquesta escriptura'' del arxiu de la Corona d' 
Aragó: ^Hoec est convenientia quce est fada inter Raymuri'- 
dum Comitem Barchinonenscm et Aragonensium Principem 
et Guillelmum de Guardia vicecomitem. In primis comendat 
Raymundus Comesy prephato Guillelmo, ipsam castlaniam 
de Apiera sicut avus ejus Guilabertus Udalardus^ melius ha- 
buit eam et tenuit in vita sua. ...» Guillem es lo primer Se- 
nyor de aquest Castell, que *s presenta usant del nom de la 
Guardia, é més del de Vescomte. Era net de Gelabert Uda- 
lart. En la succesíó d^ aquets derrers Vescomtes hi observem, 
qu' à Gelabert, sucsehí, no M pare de Guillem, sinó son oncle 
Reverter; à Reverter, tampoch son fill Berenguer, sinó son 
nebot Guillem; y per fi, à aquest, lo fill de Reverter, qui jà no 
s' anomena Vescomte. 

1 154— Guillem dona à la Verge de Montserrat, en lliure 
y franch alou, la masia Llacuna, en Jo Bruch; y eíi 1161 la 
masia Gausack del propi terme. 

1 156 (3 de Mars). — Està en lo arxiu de la Corona d* Ara- 
gó, una escriptura de venda del castell de la Guardia mcum 
toto ipso Montis Serrati in quo hedijicatum est,M feta per Be- 
renguer Ça Guardia, fill del Vescomte Reverter, en favor del 
Comte de Barcelona Ramon Berenguer, pel preu de tres cents 
morabatíns d' or, un cavall y una mula. La firma del Senyor 
de la Guardia continuada al peu de la escriptura, es la de Be- 
renguer ben Reverter (ben sinònim dtjill) y en lletras sarra- 
hinas. Esta firma, guarda relació ab lo que consignàrem en lo 
capítul III, en 1& donació per modo de venda, feta per los 
Vescomtes Gelabert y Ermessendis, (any 1090) hont se lle- 
geix «pel preu de vuyt unsas d* or de nostra ciutat de Valen- 
cià.» Quina expresió fà esclamar à Argaiz, que no atína per 
quin titol anomenan seva à aytal Ciutat, «à no ésser fo^sen 
Cavallers Mosalarbs y naturals de Valencià, los Vescomtes 
Udalarts, puix en V any rogo, no estava guanyada pel Cid, 
sinó que la tenia son rey Aben Texufin, y possei fins lo (O49.» 
Tot lo qual lliga perfectament ab lo dit al parlar de Reverter, 
y ab la nova donada pel llibre Feudorum Vicar, Cath, quun 
comunica un testament fet per Berenguer al anàrsen fnad Reg- 
no de à i5 de Novembre de 1187 (Appendíx nú- 
mero V). Finalment per altre cita del dit llibre, sabem, qu' 
ingressà Reverter, en la orde del Temple. Ho expresa la es- 


criptura del 1207 hont Pons de Montiscalius, en nom propi y 
en lo de sos germans templaris, dóna, al Rey d* Aragó, tots 
los drets y pertinencias qu* en son testament Ms hi deixà Be- 
renguer Ça Guardia, é qui anomena ipsis fratribus^ y entre 
ells eran, M morabatins empenyorats en lo castell de la Guar- 
dia (Liber Feudorum Vicariarum Cathaloniae volum I foli yy). 

1157.— Berenguer fill de Reverter y de Arsendis, à 28 de 
Juliol, jurà faeltat, al Comte de Barcelona, pel castell de la 
Guardia y sas terras de Montserrat. Firma ab las mateixas He- 
tras sarrahínas que lo anterior del 11 56, com fà notar Bofa- 
rull en sa compilació de documents. 

1 1 59 (5 de Juliol). — Ramon Berenguer dóna en fèu à Be^ 
renguer de Guardia, fill de Reverter, lo castell de la Guardia, 
reservantse '1 senyoríu y bona part de sas rendas. 

1 1 64.-^ Pere de Guardia y Guisla sa muller, dónan al mo- 
nastir de Montserrat, una masia en lo terme de Manolellas ó 
Amennoleles (Muntadas). 

Ti65 — Cita Argaiz, que Berenguer, traspassà, baix certas 
condicions, la castlanía de la Guardia à son cosí Guillem, à 

9 de Novembre del any 28 del rey Llufs. ^Es Guillem, lo 
Vescomte de Barcelona qu' en vida de Reverter fonch cas- 
tellà de la Guardia, ó bé un seu fill? La circunstancia d^ ad- 
venir, avans, lo Castell, à mans de Berenguer, junt ab U de 
no nsar. aquest segon Guillem, V honorífích títol de Vescom- 
te, nos inclinan à creure lo últim. Aytal perpetualisació del 
nom Guillem, priva de deslligar à las personas, de la con- 
fusió històrica que las envolta. 

Ï177. — Guillem de Guardia dona al monastir de Mont- 
serrat, una pessa de terra junt al torrent de Moxerigues. en 

10 Bruch. 

Ï187. — (i5 kal. Novem). — Berenguer de Guardia al 
partir à terra de moros, fiu testament. (Apèndix n.* V.) 
Diu lo Llibre Patr. Reg. que cedí los castells de la Guardia y 
de Apiera y la parròquia del Bruch, à Arbert de Castell-vell, 
deixantli també los de Granera, Castell-tort. y Castell-nou 
de Bages, que Ms hi tenia Bernat de Bell-lloch de la Roca 

1192. — (4 nonas Septem.) Arbert de Castell-vell adquirí 
lo castell y terme de Falceí, que fonch de Berenguer de 
Guardia; y à més, tidictus Arbertus dat et cedit dicto Regi, 
honorem de Guardia, et jus petendi dictum honorem.» (Liber 


Patrimonii Regii.) En el entremitj del 1187 al 1192 hauria 
mort, segurament, Berenguer. 

1 193. — {2 de Febrer.) Existeix un conveni entre lo rey 
Anfós I y Guillem de Guardia, sobre la potestat de dit Cas- 
tell. (Lib. Patr. Reg.) 

1 195 (segons Argaíz) 6 i2o5 (segons Muntadas.) Ramon 
de Guardia, é qui M primer suposa Senyor d* Esparraguera. 
dóna pera la tercera llóntia que cremava davant la Verge de 
Montserrat, lo mas Mitjans d* Esparraguera. Encara que dit 
Ramon pot no relacionarse ab los Senyors de la Guardia, 
consignem lo fet tractantse d' un lloch vehí. 

i2ri. —Guillem de Montserrat y Beatriu, renuncían à las 
pretensions que desde 1201 venían mantenint sobre la Qua- 
dra de Sunt Miquel. (Argaiz.) 

I2i3.— Guillem de la Guardia cedeix al Monastir lo mas 
Sobirats en lo Bruch. 

1214 — Senyor molt principal seria dit Guillem, quan fir- 
ma ab los nobles y senyors més importants de nostra terra, lo 
document •Constitutio pacis et treugce Domini Regis Jacobí 
primi apud Villafrancham.% Per distingirse d* altre Gmllelmi 
de Guardia cohlocat junt als Senyors dels llochs de Santa 
Eugènia, Savassonay Gurb pertanyents à la regió Ausonense^ 
s* anomena Guillelmi de Guardia Montis-serrati, La plura- 
litat de Senyors de Guardia, ocasionada per los nombrosos 
Castells que portan* est nom, y la circunstancia de trovarse 
pocas vegadas la distinció de Guardia Montis-Serrati^ nos 
privan de seguir y anotar altras migradas novas qu^ encara 
nos suminístraría la historia. 

i220.*-Guillém de la Guardia ofereix al Monastir los cas- 
tells que tenia en lo Bruch y la Guardia, son Senyoríu 
directe y alodial y tot lo demés que li podia pertànyer (Mun- 

1226. — Guillem de Montserrat, regoncix ésser, lo castell 
de la Guardia, dels antecessors del rey D. Jaume I y li torna. 
Davant sa faeltat y generositat, Don Jaume, à i5 de Juny, 
novament li concedeix per ell y tota sa descendència, lo Cas- 
tell, emperò reservantse alguns drets y rendas. Argaiz diu, 
qu' ademés, Guillem era Senyor de Collbató, com resulta 
també comprobat per capituls precedents 

Y227.— Albert de Guardia y son fill Berenguer, dónan al 


Monastir, la mósía Oiàn del Bruch (Muatadas.} <!No podria 
heretar Albert lo castell de la Guardia per mon de Guillem? 
ly aleshores ésser aquesta donació, cumplimeni d' una dispo- 
sició testamentària? 

i23o — Argaiz nos menta una escriptura del 25 d' Abril, 
otorgant lo Senyor de la Guardia, (quin nom no cita) al mo* 
nastir de Montserrat, diferents honors y heretaments, excep* 
tuantne algunas aus de cassa, que quedan pel Senyor Major» 
«pel que jo entench lo Prelat de Montserrat ó de Rippll. 
Exceptum de A vibus et de Odconibus et Falconibus, atque 
Esparveros^ qiice sunt de Sènior Major, i^ Mes no es pas aliís. 
Si bé la escriptura del Arxiu de Montserrat qu* ell cita, qo *ns 
ha pervingut, trovém en lo interessant llibre «Feudorum 
Vicariarum Cathalonioe,» la còpia d' un important document 
de la època en que nostres Vescomtes possehían la montanya 
y que no es altra cosa que la separació dels drets pertocant al 
Senyor Major de la Guardia y als Castellans, essent dit Se- 
nyoriu dels Vescomtes de Barcelona y citantse allí precisa- 
ment lo pàrrafo copiat per Argaiz, ab las mateizis paraulas. 
Resulta per demés gratuita la suposició d' ésser Senyor Major 
lo dit Prelat. 

i249^Segons Argaiz, Berengiver de Guardia cedeix al 
Monastir los delmes del Bruch y Vílaclara, confirmant 
mes tart la cesió lo rey D. Jaume. Com havem dit en lo 
capitul II, Berenguer reuní la propietat dels castells de [Coll- 
bato y de la Guardia. 

1262— Lo Senyor de la Guardia (quin nom omiíeix lo 
Lib. Patr. Reg. del qu* extractem la nova) dona à la casa de 
Santa Maria de Montserrat y Abad de Ripoll, la deçima de 
sas rendas. 

T264 — En una carta confirmant las donacions fetas en 
1262, hi consta que lo fncastrum de Brucho situm montaneis 
Aíontiserraliy et de Villacïara^ sunt feuda domini Regisn 
(Lib Patr. Reg.) 

1278— (Juny) Guillem de Montserrat. Senyor de la Guar- 
dia, pren part en lo siti del Castell de Ponts (i) Seria est 

(1) continetur quod tempore domini Regís Petri Júnior is 

videlicet pridie iius Junii anno domini MCCLXXVIII in obsiJio- 
ne Castri de Ponts G. de Montesserrato noverit fuerint per féudis 


Guillem, sucsesor de Berenguer, y cab lo dubte de sí beredà 
ó posseí ensemps, lo castell de Collbató com son antecessor. 

Argaiz parla de donacions fetas en aquest propi any per 
Porcella de Guardia, muller de Ramon de Guardia, al Mo- 
nastir de Montserrat. 

I2g5— Que seguian essent importantíssimas las rendas 
que percibía lo Monasiir en los termes del Bruch y de la 
Guardia, se desprèn d* una escriptura poch notable, del arxiu 
de la Corona d' Aragó. 

Amés s'hi llegeixen estàs paraulas: « ah hominibus 

nostris de Bruch et Berengarius de Castro Eulino castlano 
ejusdem loci. ...,.* venint en coneixement qu* era castlà del 
Bruch, (y segurament també de la Guardia) Berenguer de 

í3o7 — D' alguns convenis entre '1 Rey y lo Comte de Car- 
dona, se sab qu' aquest li presiava homenatje pel castell de la 
Guardia, que suposem era M del Montserrat (Lib. Patr. Reg.) 

i3o8^(i6 Juliol) Lo procurador Reyal Berenguer de Fo- 
nollar y *1 noble G. (Guillem) de Guardia, firmaren conveni 
sobre *1 mer y mixt imperi del fiterminis loci de ça Guardiaí> 
(Reg. MCXLII fol. LXVIII arxiu de la Corona d* Aragó.) 

Del propi any es lo registre d* una escriptura per la que 's 
ve en coneixement de que'ls.vehins de la Guardia y del Bruch 
tenían concedits certs privilegis del temps del rey D. Jaume I 
(apèndix n.* VI) 

i3i5— En una compilació de ías rendas reyals, existent 
en lo arxiu de Corona d' Aragó, ve consignada la següent 

«Bruch et Ça Guardia — Les rendes dels Castells de Bruch 

et de Saguardia, poden valer cascun any tro à Les quals 

rendes té à violari En Ramonet de Mediona.» 

Observis lo creximent del poble del Bruch en los segles 
XIII y XIV, quan vé mentat en primer terme y avans que Y 
antich nom del teu. Com també la particularitat de conti- 
nuarse en plural la paraula Castells, pera lo que fem referèn- 
cia al capitul VII. 

i322 — Havent estat atropellats los privilegis de que disfru- 

i' Apierola et de Guardia (Liber Feudorum Vicar. Cathai volum 
I fol LXXVL) 



lavan los vehins del Bruch y la Guardia, lo rey D. Jaunie II, 
regoneíxentios novament, disposa sian respectats (apèndix 
número VII) 

j323.— En lo regnat de Jaume II se té esment de que Be- 
renguer de Castellolí era castlà de la Guardia y lo castell 
pertanyia à Guillem de Guardia (Reg. 224 fol. ii3 Arx. Cór. 
d' Aragó.) 

i 327.— Lo 6 de Janer, Pere de Castellolí presia homenatje 
del castell y lloch de Ça Guardia y des Bruch al Rey d' 

i332-i333.— 'Pletejaren Ramon de Castellolí y lo Batlle 
del Reyal Patrimoni certs drets que Ramon usrurpà al Rey, 
-acabant ab un conveni en que Castellolí los regoneix. (Lib. 
Patr. Reg.) 

1 336. — Ramon de Castellolí presta homenatje al rey Pere 
III del Castell y lloch de la* Guardia y del Bruch. (Lib. Feud. 
Vicar. Cathal.) 

1347.— Lo procurador del rey D. Pere III ven, à violari, 
à Arnau, Guillem y Ramon Ça Bastida, los termes de Ça 
Guardia y lo Bruch. No *s parla de castells ni castlanias, los 
quals suposem radicarian en la familia Castellolí, referintse 
sols à las rendas reyals qu^ en i3i5 sabem tenia, à violari 
també» En Ramonet de Mediona. (Lib. Patr. Reg.) 

i352.— En lo Janer íonch posat embarg reyal en lo castell 
y castlanía de la Guardia y del Bruch, pertanyent à Berenguer 
de Castellolí y del qual n' era procurador Jaume Vilella ciu- 
tadà de Manresa. A 18 de Desembre, acabadas, per conveni, 
las qüestions hagudas, en penyora y garantia del cumpllment 
de las clàusulas contractadas y drets del Senyor Rey, entregà 
mil sous, Jaume Vilella. (Lib. Patr. Reg.) 

i3'í3.— (28 Febrer.) Venda feta pels Ça Bastida de las 
rendas del Bruch y la Guardia, compradas al Rey d^ Aragó, 
per i35osous, (Lib. Pair. Reg.) 

1354. — Consta seguir posseint la castlanía dels castells y 
llochs de la Guardia y del Bruch, Berenguer de Castellolí. 
(Lib. Patr. Reg.) 

i358 (24 d' Octubre,) Pere III d' Aragó ven, à Bernat de 
Torres vehí de Manresa y à sos hereus, mcastrum de Guardia 
in loco et parròquia de Bruchv ab son mer y mixt imperi y 
loia jurisdicció, pel preu de i5oo florins. (Lib. Patr. Reg.) 


Aquest Torres poseía, del any 1349, lo castell anomenat Cas- 
trum Galiniutn ó siga Castellgalí. 

1359. — ^" ^o curiós cens de Pere III, està la Guardia en 
la Vegueria de Vilafranca ab lo nom de Castell de la Guardia 
des Bruch y li corresponían 43 fochs y per tant representava 
aproximadament uns 25o habitants. 

ï366. — Al confiscarse los bens de Bernat de Torres, lo féu 
de la Guardia, s^ incorporà à la Corona, obtenintlo Perot 
Vilella, ciutadà de Manresa, (Líb. Patr. Reg.) 

1369. — Retornats los bens embargats à Bernat de Torres, 
rebé novament lo feu de la- Guardia, reservantse lo Rey, al- 
guns drets y jurisdicció. (Lib. Patr. Reg ) 

1370. — Mort Bernat, sos hereus compraren al Rey per 
36ooo sous, tota la jurisdicció y drets Reyals del castro de 
Guardia et parrochia de Bruch^ per sols lo termini de deu 
anys, accedint Pere líl à aquesta venda, per necessitats del 
regne de Sardenya. Mes com ne ressultessin enujats y perju- 
dicats los vassalls, pels maltractaments que rebian, Pere Des- 
vall, tresorer del Rey, desfé '1 tracte, tornàntloshi part de la 
quantitat rebuda. (Lib Patr. Reg.) 

Argaíz nos diu, qu^ en aquest any, lo Prior de Montserrat, 
comprà per trpnta sis mil sous al rey D. Pere, «lo castell y 
terme de la Guardia y lo lloch y parròquia del Bruch» ab to- 
ta sa jurisdicció, drets y rendas. Los drets del despatx, sellos 
y demés actes, costaren 49 lliuras 7 sous. {Ho adquiriria U 
Prior, quan se desfà '1 tracte ab los hereus de Bernat de 

1375: — Margarida, muller de Jaume Vilella, y son fill Pe- 
rot, donaren à Guillem de Letona prior de Montserrat, molts 
censos y drets que poseían en lo féu de la Guardia y del 
Bruch. (Lib. Patr. Reg ) 

Consta també, que '1 batlle general del Reyal Patrimoni 
Bernat Serra, manà al Prior de Montserrat, que tenia en féu 
lo castell de la Guardia del Bruch ab sos termes y pertinen- 
cias, presentés los titols corresponents dintre '1 termini de deu 
dias, baix pena d' embarg Reyal. (Lib. Patr. Reg.) 

1396.— Frà Vicens de Ripis prior de Montserrat, dona à 
Vicens de Prat, lo castell de la Guardia, en fèu honorat, 
equivalent à dir ab regoneixement y sense tribut. Argaíz, tra- 
dueix íntegra la escriptura, qu' es com segueix: 



«Lo Venerable Senyor (encara que de menor etat) Joan de 
Prat, fill y hereu universal de Ausbert de Prat (qu' antiga- 
ment fonch també Senyor) compareixent personalment davant 
díl R. Senyor Frà Vicens de Ripis Prior 'del Monasiir de 
Santa Maria de Montserrat, en la Torra qu' està damunt del 
mateix Monastir, atenent à que son Pare féu complert home- 
natje y jurament de faeltat ais antecesors del dit Senyor Prior, 
pel féu y altres dominis que tenia vincufats, y deu tenir y 
^guardar al Monastir, en lo Castell de la Guardia. Per tant, 
suplicant, demanà al dit Senyor Prior, li donàs la investidura 
y lo confirmàs en dit féu ab tots sos drets, protestant, lo es- 
mentat Senyor Joan de Prat, estar aparellat à fer y servar tot 
quan de sa part convingués; Y després, lo propi Venerable 
Prat, regoneixeni que tot lo enumerat ho tenia en Fèu, pel 
Reverent Senyor Prior, en lo susdit castell de la Guardia, à 
nom de son Monasiir, pel predit Castell li prestà jurament de 
faeltat damunt dels Sants quatre Evangelis, que tocà real y 
palpablement ab sas mans, y també lo plé bomenatje ab mans 
y boca, segons los Usa tjes de Catalunya. .En virtut de quin 
homenatje se regonegué vassall del dit Senyor Prior y de son 
Monastir, pel expresat Fèu y prometé, ab la deguda faeltat, 
servar, guardar y servir com à bon vassall. Visi lo qual pel 
esmentat Senyor Prior, confirmant al Venerable Joan de Prat 
lo dit Fèu, lo constituí en ell ab tots sos drets, per la entrega 
d^ una espasa nua que li posà en las mans, salvant en tot, son 
dret. Fet y otorgat à quinçe de Deçembre del any mil ires 
cents noranta sis. Essent testimonis Frà A.rnau de Portalegiis, 
Superior, Nicolau Tintoré, Monjo, y lo Venerable Albert de 
Mories, Domiciliari, pregats y cridats.» 

Es la derrera nova que del Castell existeix. Ne depenja la 
complerta propietat y senyoríu qu* en ell y son territori tenia 
lo Monastir. Joan de Prat. serà lo derrer de sos castlàns, puix 
del segle xv suposem arrencaria la desaparició del Castell, y 
construcció de la esglessia de Sant Pau en son mateix solar. 
En 1677, quan Argaiz escribía tLa Perla de Cataluna,» no 
n' exístian d* ell més que los fonaments, ni més ni menys que 
vuy dia, los quals, diu, se trovaban «hont està assentada la 
iglesia parroquial, per ésser iglesia encastellada.» 



Sant Pau Vell, qu* es com vuy dia 's coneix en la encon- 
trada é la antiga Parròquia, no es més qu* un pilot de runas 
que fan ofici de pedrera als vehíns de la Guardia. Quan hi es- 
tiguérem, en 1889, se mantenían en peu, fragments de volta 
upuntada ab arrebosats y motUuras de guix. La volta, mons- 
trava V absència de las tradicions del art romànich é influencia 
del gótich dominant, per lo qual no creyém fos esta antiga 
capella del Castell, com suposa Argaiz, sinó altre que '1 subs- 
tituí edificada dels Monjos pera millor omplenar las necesi- 
tats del cuit católích en lo vehinat. Lo que nos hauria il•lus- 
trat respecte à ella, ó siga T arxiu Parroquial, fonch cremat 
en 1810, per un destacament del exèrcit Napoleónich, junta- 
ment ab la nova Esglessia. De manera que, sols per deducció, 
podrem venir en coneixement de la època en que s' erigiren 
las, vella y nova, esglessias de Sant Pau en sa conversió. 

Existeix una tradició en lo lloch de la Guardia, segons la 
qual, enrunada la esglessia de Sant Pau Vell, los Monjos pre- 
tengueren incautarse de las campanas, emprendats de son ex- 
cel•lent metall. Fets los preparatius y acudint à cercarlas, tots 
los esforsos practicats pera e m'porta rsel as foren infructuosos. 
Cert es que devallaren del puig, mes sempre, dirigintse en- 
vers Ponent, hont s' edificava *1 nou temple, junt à la anti- 
guísima masia d' Elías, masia esmentada ja, en documents del 
segle XI (apèndix n.*^ IV) Los monjos davant sa impotència 
y de la voluntat manifesta de las campanas que volían pe- 
rennement avisar à aquells feligresos ab son só, renunciaren 
à aytal intent, deixantlas pel lís de la nova esglessia de Sant 
Pau, hont existeixen en la actualitat. 

Sense fixarnos en las qüestions hagudas entre U Monastir 
y los parroquians de la Guardia, que nos manifesta la esmen- 
tada tradició, dirigirem nostra atenció à ditas campanas, sola 
reliquia parlant que resta de la antiga esglessia de Sant Pau 
Vell, Una d* ellas omplena per complert nostras aspiracions, 
donantnos, en una inscripció gòtica que la envolta, la íetxa 
de 1 398, que concorda perfectament ab nostras suposicions, 



axó es, que la iglesia, continuadora del Castell, datava de las 
derrerías del segle xiv ó comensos del xv; y també coincideix 
ab la última escriptura à ell referent 

Creyém, que '1 gran casalot, dit can Massana, aquell que 
tant brillant paper juga en la historia de nostre segle, seria, 
un tempSf V habitació rectoral, no sòls perquè no hi ha ras- 
tre de que la tinguessen junt à la capella, sinó que can 
Massana era la casa més propera, y pertanyia als Mon- 
jos, com damunt lo portal *ns ho ensenya encara, lo 
escut del Abat de Montserrat junt à la fetxa de 1791. Avuy 
es propietat del Estat y per sa situació en lo embrancament 
de dos carreteras y lluny de poblat, presta servey d' hostal. 
Proper à ell, s' alsa un quadrat fortí ab torras rodonas à sos 
ànguls. £n las vehinas alturas del puig Ferran (20 minuts) 
existeixen dos petitas fortalesas, hont en temps de guerra ó 
disturbis populars, hi acampan patrulias del exèrcit. La im- 
portància estratègica del lloch, segueix essent taiit regoneguda 
avuy, com ho fonch mil anys enrera. 




Ha estat generalment atmesa, la que, d^ una manera indi- 
recta, estableix Argaiz, quan nos diu s* axecava '1 Castell^ en 
•una ladera ómarrada» de la montanya. Muntadas, un dels 
que més extensament ho comenta, suposa V obtingué, per tro- 
varse «damunt del camí de ferradura que venia de Manresa, 
y que» per no ésser dressera com alguns d* altres, se anome- 
nava marrada ó Uarch.» No *ns fixarem^ per ara, en lo que 
més avant serà objecte de severa crítica, ó siga en lo Uoch de 
son emplassament, fonament exclussiu d* aquella etimologia, 
ni tampoch si en lo segle ix existia ó no dit camí de ferradu- 
ra, ni si era llemosina ó usada aleshores, la paraula marrada. 
Per nostre intent, cal observar la època en que comensà é 
usarse Marro. Se ^ns presenta durant lo segle ix, com exis- 
tint de temps anterior y ja segurament de quan los moros 
envahíren à Espanya, perdentse son origen, en la foscor de 
passats segles. Considerant una vulgaritat lo de la marrada 
y no donant com à bona aquella etimologia, haurem de 
buscarne altre, igualment guiats per semblansas de nom, mes 
procuraat ajudarnos en lo possible, de las fonts históricas. 

La radical mar de Marro, la observem també en Aíarga- 
fiell, antiquíssim terme Montserratí, part del qual fonch, en 
lo segle IX, pertinència del Castell. Símílitutque pot assenya- 
lar identitat etimològica. 


Resulta indubitable la antiguitat del Castell, no sols pel 
document del 871 (apèndix n."" I) hont se fà referència à 
anys precedents, si que també per estàs paraulas del altre, del 
942 (apèndix n.** II,) ipsa porta antigua.» Lo remot ori- 
gen del poble de Marganell, vé probat en una escriptura del 
any 967 tramesa íntrega per Villanueva, (i) 

Nom completament forasté à Catalunya, com es lo de 
Marro, existeix igual: en la regió Cantàbrica, hont prop de 
Laredo '1 porta un poble del interior; y en la Gallega, hom 
son l'res las vilas que *1 tenen, una à Pontevedra, altre à Cas- 
tro de Rey y altre en la vall de Salués jurisdicció de Camba- 
dos. De modo, qu' en la Hispània, lo tingueren, tres pobla- 
cions no llunyanas de la Provincià Lusitana, país dels 
Asiurs, y dos molt separadas de la Tarraconense, una en 
Lacetania y altre en Cantàbria. (2) Dels de fora Catalunya 
n* bavèm pogut obtenir las novas segtients: del poble Marro 
(Marron diuben ells) de la avuy provincià de Santander y son 
castell de Sant Matheu, que 's perden enllà del segle ix; 
(3) dels tres de Galícia, segons dato facilitat pel erudit regio- 
nafista Sr. Branas que son de reconeguda procedència celta, 

(1) Villanueva. Viaje literarío por las Iglesias de Espana, tomo 
VI) v..,ego in Deo domini Wadamirus episcopus, dono atque trado 
vobis ...alaudem unum nomine Cerdanos cum decimis et primtciis ei 
thaschis et cum alium suum servitium quod procedere exinde debet, 
et Afarganello similiter cum benèfica's suis, et ipsas parrochias de 
Oristidano, etc.n Y à aquest propòsit explica Villanueva, que tro - 
vantse malalt lo bisbe de Vich Wadamir, sos canonjes li demanaren 
restauràs la canonicata destruhída y .dissipada per descuit; y d* acort 
ab lo Comte Borrell y son germà Miró, y aconsellat d' Eimerich 
arquebisbe de Narbona, y dels bisbes Wilarano àe Barcelona y 
Arnulf de Girona, 'Is concedeix los alous de Cerdàns (en las Guille- 
rías, entre Viladrau y Arbucias) y Marganell, etc. Un y altre no 
serían alous, en lo signifícat de masia ó propietat riiral, sinó en lo 
més extens, sinònim de territori poblat; del contrari no parlaria de , 
(tdecimis, primiciis et thaschis et alium servitium.i> 

(2) De més i més podem citar una petita encontrada del comtat 
d* Aberdeen en la Escòcia, entre los rius Don y Dee, que s' ano- 
mena Marr, 

(3) Creyém interessants las novas comunicadas pel Rt. Emili 
Hidalgo Pre. referents à aquell lloch de Santander. En lo segle pas- 
sat existían algunas minas pertanyents al Castell, vuy dia desapares- 
cudas. En lo segle ix hi fonch educat en eix castell de Sant Matheu, 


Ab aquestos precedents, y tenint de nostre Castell lo de 
perdres en la etat antiga, nos aventurem à assenyalarli remot 
origen, y à buscar sa etimologia en la llenga eúskara, font 
comú als cinq, que nos la dona bastant complerta: 

Margantli i dt las dps paraulas eúskaras mar (i), flimií, 
ratlla^ frontera) y gan (damunt) y de la celta il (castell,) ó 
sia castell damunt del limit, ó de la frontera. 

Marro, de la dita paraula mar. 

La pregunta que naturalment s' origina, es la següent: ^A 
qué vindrà aquí una ratlla ó frontera, hont V un castell esti- 
gués edificat, y un altre construït més enllà y separat d' ella, 
si la etimologia trovada ha de tenir rahó d' ésser? Lo pàrrafo 
següent, de Cornet y Mas (Tres dias en Montserrat), bastaria 
pera fundarho, si no fés referència à època en que las radicals 
vascas no 's poden aceptar com à bonàs. «En la mateixa es- 
criptura, retferintlo que dona, se dia: et in ipsa Marcha (lo 
comtat d' Urgell) et in alio loco in ipsa marcha juxta civitatem 
Tarragonam, et in alio loco in ipsa marcha locum quem 
nominans Montesserrato ecclessia etc, per lo que 's veu que 
la frontera ó marca en aquell temps, era venint.pel costat d' 
Urgell, en la Sagarra (2) fins Montserrat Axó resulta mes 

lo comte Ferran Gonzalez, per lo que *s creu era esta encontrada 
propietat dels Duchs de Cantàbria. Confirma que fonch ell notable, 
la trovalla feta en son solar, de sepulcres d* importants personatjes; 
y la tradició assegura serví de refugi à Don Pelayo Al castell substi- 
tuhí una hermita à Sant March, y à aquesta un temple à la Verge, 
sots V advocació de la Bien Apareciia. Lo riu Asón^ límit deMarron 
pel N y E, en guerras civils ha esdevingut lo límit dels ext^rcits ene- 
michs y constituheix una línia divisòria fundada ca la orografia del 
terrer. La que, juntament à la carència de ponts en los passats 
segles, y à pertànyer los pobles de 1* altre vorada à las provincias 
Vascas, si res segur prova, fa suposar que V esmentat riu fonch lo 
límit, majorment quan son s* ha contat may com formant 
part de las ditas Provincias. 

(i) d* aquesta mateixa paraula s'originarà tal vegada la de 
marca que després donà lloch à la de marqués, 

(2) Expresament traduím Sagarra y no Segarra com diu aquell 
autor, puix à nostre entendre no es altre son propi nom, tota vega- 
da que pot originars de la paraula éuskara Sagarra equivalent à 
poma, y fora dels dubtes y controversias de postres gramàtichs 
sobre la 6 y la a. 

'^■^^51^ ■' 


clar ab la inspecció del terrer. puix del lloch hont se trova 
situat can Massana, hont estigué lo castell de la Guardia, se- 
gueix una serralada de montanyas en la qual se conservan los 
que 's diuhen castells de la Sagarra, qu' assenyalavan la 
marca ó frontera insinuada en la escriptura del comte Jofre, 
tot lo qual està d' acort ab lo que diuhen nostres historiadors » 
Suposant, al Castell anterior à la vinguda dels alarbs, y al 
nom Marro, per sa similituí ab los quatre altres aniichs po- 
bles d' Espanya y per sa etimologia, d' una època antiga ó 
celta, havem d* examinar si hi ha motiu d' existir, aleshores, 
un límit ó frontera en lo Montserrat. Esplicada y coneguda la 
situació de la Montanya en Lacetania (capitul I), conjecturan 
los autors, que limitava allí la regió poch mes ó menys lo Llo- 
bregat y per consegüent, quedant, dit castell, en la frontera. 
També'l curs del riu, en la volta de Castell-bell à Monistrol, 
deixa un tant enllà (hora y mitja ó dos] à Marganell, restant, 
axis, separat ó damunt d' aquella frontera. 


Ab bastant lleugeresa resulta fixat pels historiadors, lo 
lloch hont s' axecava. Segons Argaiz, lo castell Marro y per 
altre nom de Santa Cecília (nom que no figura absolutament 
may en cap de las escripturas que d' ell parlan y resulta evi- 
dent invenció del esmentat autor) es dels mes antichs, y en 
872 edificaren lo monastir d' aquella Santa, junt al Castell. 
L* any 872, es lo següent al de la escriptura copiada al final. 
y lo suposaria Argaiz, pretenent ésser lógich, considerant qu' 
Ansulfy Druda, comprat que fonch lo castell Marro à Ro- 
dulí, hi edificaren la primera esglessia de Santa Cecilia, cm- 
pleanthi en sa construcció V espay d' un any. La mateixa es- 
criptura del 871, que Argaiz cuidà llegir molt per alt. des- 
trueix dita hipòtesis. Després d' expresar la venda del Castell 

y sas terras, afegeix: v sic vindo vobis integriter simul cum 

ipso loco inquo edificata est ecclessia nuncupata Sancta Cce- 
cilia, cum decimis et primiciisj^ Per consegtieni la esglessia 
estava ja edificada y ho era en lloch diferent del solar del Cas- 
tell, puix à fornciar part d' aquet, no seria fàcil V anomenés 


assenyaladament y després de consignar tot lo dem.és que po- 
dia trovarse dins sa encontrada ó jurisdicció. 

Muntadas, encar qu* atenentse à sas indicacions, li busca 
un altre emplassament y diu: «Suposat qu' avuy ja no exis- 
teix lo castell Marro, tant famós en la historia de Catalunya 
(sic) y especialment en la de Montserrat, havem cregut oportú 
consignar aquí fixament lo lloch hont se trovaba, ja que tin- 
guérem la satisfacció de que, vells del país, dignesde tot crè- 
dit, qu' en sa joventut han vist en peu alguns de sos restos, 
nos r ensenyaren. La església de Santa Cecilia, la casa ano- 
menada la Calsina, la font de Santa Cecilia y la carretera de 
can Mas&ana, serén los punts principals que *ns guiaran. En- 
tre la esglessia- y la carretera, hi ha un viarany que deixa 
aquella à la dreta y la carretera à la esquerra. Aquet viarany, 
faldejant la montanya, y quedant damunt, é sa esquerra, la 
font y carretera esmentadas, proseguint entre Nort y Orieiit, 
porta à la Calsina. Donchs be/acabant de faldejar la monta- 
nya, en unas terras con resadas (quintanas en la encontrada) 
é 1760 metres de la dita esglessia y als 20 de la derrera penya 
per entre Mitj-dia y Ponent s' alsava lo famós Castell Marro.» 

Muntadas ha pretengut enmotUar la poch estudiada tesis 
d' Argaizy à una opinió seva tant infundada com aquella, no 
sols per arrencar, abdós, del mateix punt de sortida (col-locar, 
al Castell, baix y en una marrada) ú que també per la se- 
güent y especial consideració: ^Cóm es posible, que, si vells 
del segle xix, vegeren en peu estàs runas, los del xvii, qu' en 
temps d* Argaiz recordavan la existència de torras en lo castell 
qu* ell suposa Montserrat^ no tinguessin esment dels restes 
de prop Santa Cecilia, quan no podrían ésser massa poca cosa 
puix encara havían de resistir la fúria de dos segles? 

Si lo autor de la Perla de Cataluna, hagués estudiat 
detingudament las escripturas originals de las vendas del 
castell Marro, y la posició topogràfica que d' ellas ne depenja, 
no encorrería en aquest erro, ni interpretaria la venda par- 
cial dél 942, com total del castell, ni menys creuria à la igle- 
sia part integrant del edifici d* aquest. 

Las esmentadas escripturas dels segles ix y x, per fortuna 
coleccionadas pel bearnés Bisbe Marca, en loaplech que 'n for- 
mà durant sa estada à Catalunya, nos son conegudas à despit 
del incendi del Monastir de Montserrat, que las feu desapa- 



rcixer. Elías han de donar llum complerta, per lo qual, à 
més de coptarlas íntegras al final, traduirem aquí lo més in- 
teressant per aclarir lo punt de que tractem. 

«En nom de Deu nostre Senyor etern y nostre Salvador 
Jesucrist. Jo Radulf soch venedor à tú Ansulf y à ta muller 
anomenada Druda^ Per aquesta meva escriptura de venda, 
vench à vosaltres, totas aquellas cosas de ma pertenencia si- 
luadas en lo comtat de Manresa, axó es, lo castell que té per 
nom Marro asentat à un cantó del Montserrat, ab las sevas 
casas, edificis, prats, selvas, boscurias, pasts, voradas, rocas, 
pedras grans y petitas, aygas, torrents, montanyas, y plans y 
lois los seus límits, axis com també los molins. Totas las in- 
dicadas cosas, íntegrament, ab sos propis tc.rmenals y confins, 
à lú Ansült y à ta muller Druda, de propi, franch y lliure 
alouj à cuansevol ús qu* hi disposeu fer, per aquesta meva es- 
criptura y autoritat, vcnch y faelment trameto de ma juris- 
dicció à vostra jurisdicció y domini, pel preu de cinq lliuras 
de la millor plata .. Vingueren, donchs, à mi, totas las avans 
referidas propietats, per donació de mon Senyor lo gloriosí- 
sim rey Carles. Las quals confrontan, per Llevant, al mitj del 
riu Llobregat en la vall que diuhen Mala y puja pel centre 
del torrent fins al cim del Montserrat. Y pel Mitj-dia, con- 
fronta ab las rocas més altas de la esmentada serra y passa 
pels turons del anomenat Montserrat, fins al coll damunt del 
qu' està una roca que li diuhen Corbero (serà roca corbera, 
corva^ ó de! corb) (i) y d* hont devalla al lloch conegut per 

(i) Aqvícsta roca del Corb no pot pas ésser la que, en una «Vis- 
ta del Montserrat tomada desde la estación de MonistroU feta per 
Jaume Estella, à mitat d^ aquest segle xix hont constan los noms dels 
principals Uochs y rocas de la montanya, vé consignada com roca 
de!s Corbs y està en la dressera de Monistrol al Monastir, puix en 
eix càsi lo límit retornaria envers lo riu, per quasi U mateix camí. 
Podem suposar seria la qu' avuy 's coneix per punta del Lloro. 
Notis que la escriptura parla d* un coll qu* hi passa per sota, y à 
aquetSj los havem de buscar per las alturas. A més, sa semblansa ab 
lo cap del lloro, que li ha donat son nom modern, podrían alesho- 
res trovarla, ab lo cap y encorvat pich del corb, ja que no tenim 
noticia exístfs, en lo segle ix, lo nom d* aquell aucell parlador, y 
quan comcnsan las primeras novas que d' ells se té à Catalunya, en 
temps delfi reys d' Aragó, es ab lo de papagay. 


serra de Dolador; ab allà confronta per Ponent, baixant al 
torrent de Fathel y segueix pel mateix torrent 'fins arrivar 
dessota la plana de Midians. Ab allí contronta per Tramon- 
tana, puja per cert torrent, passa pel coll de la Oliva (i) y axis 
se 'n baixa pel torrent del Riu Sech (2) anant à parar al mitj 
del Llobregat. Tot quan aquestas confrontacions enclouen y 
sos termenals envolten, axis vos ho vench íntegrament, junt 
ab aquell lloch hont hi està edificada la esglessia de Santa 
Cecilia, ab sos deimes y primicias... Fet en lo any de la En- 
carnació de Crist 871. Indicció IV. IV Kalendas de Maig del 
any III del regnat del rey Lluis.» 

Tant Marca com Villanueva vàn d* acort en judicar equi* 
vocada la fetxa d' aquesta escriptura, y diu lo segon, que, «en 
efecte, deu haverhi equivocació respecte als anys del rey 
Lluís, que qualsevol que siga dels de aquest nom, no confron- 
lan ab los de Chrisi 871, que constantment s' escriu en Y ori- 
ginal y en las copias y ab quin també hi escau la indicció IV. 
La coincidència d' abdós notas obliga à creure que la escrip- 
tura es d* aquest any y no del 941 à que la atrasa Baluzio en 
la Marca Hispànica; puix si en tot cas volia reduiria al any III 
de Lluís Ultramarí degué posaria al gSg.» 

(i) Vuy dia subsisteix ab lo nom del Oliver de Marganell. La 
masia 's conserva ab sa típica y primitiva construcció del segle ix: es 
un casal raríssim à Catalunya. Las ennegridas voltas romànicas fetas 
de pedra, y son sol, may enrajolat, format en alguns indrets per lo 
lljt natural de pedra, li donan aspecte feréstech y encisador. Pocas 
vegadas pot contemplars' en cap qu' estigui conservada en tota sa 
puresa com sucseheíx ab aquesta. 

(2) Muntadas al parlar de las casas pairals qu' à Marganell con- 
tan segles d' existència, diu: «De la de Riu Sech, de quin arxiu se 'n^ 
han facilitat caballerosament datos, podem afirmar ha cambiat de 
nom moltas vegadas, dientsc avuy Olzina lo seu propietari, si bé la 
casa pairal es coneguda per lo Piteu » 

En conseqüència, podrem saber quin era lo torrent del Riu Sech, 
es à saber, '1 que pasa per junt à aquesta casa. Naix dessota lo mi- 
rador ó cim de Sant Geroni, y fins à Santa Cecília, s' anomena 
barranch de Sant Geroni; de Santa Ceciüa als horts de la Calsina, 
pren lo nom de torrent de Santa Cecília; y dels dits horts en avall 
fins al Llobregat, torrent del Piteu, deixant ara de tenir un nom sol 
y determinat. 


Havem manífestai avans, que d^ aquesta esTÍptura, ne 
ded.uím, la separació ó allunysmeni dels dos edificis: lo cas- 
tell Marro y la e^^lessia de Santa Ceciíía. S* assenyala, en clU^ 
la estensió del territori possessió del Castell, que comprenia, 
desde M torrent de Santa Maria ó Vall Mal (limii à nostre en* 
tendre, d* est ab lo Oihgarí) fins la carena del Oliver prop de 
la Roca foradada (roca que limitava los dos Bisbats, de Bar- 
celona y de Vich pel cantó del Bruch) es dir que quasi com* 
prenia la sola part del Montserrat que fonch bisbat de Vich, 
fins V arreglo d' abdós diócpsis en nostre segle que I* adiudicà 
al de Barcelona. Las diferents sinuositats descrítas en T es- 
criptura, no poden lixars ab cïaretat, per haverse perdut la 
major part dels noms en ús aleshores. 

Dintre aquest espay, lo document sols hi esmenta una es- 
glessia, pro no cap altre edifici castell^ cotn indubtablement 
hauria de sucsehír si M que s* axecava en lo cim de Sant Di- 
mas, existís simultaneament ab lo Marro de junt al cx-Mo- 
nastir, segons Argaiz y *ls demés escriptors pretenen. Duali- 
tat de castells que tampoch resulta provoda d' ulteriors escríp- 
luras, puix may se parla d' havernhi hagut à Santa CeciUa. 

Assentada la existència de sols un castell en est territori, y 
que no hi trovém provas estigués juni à Santa Cecília, (íhoni 
estaria donchs? Acabarà de donar llum complerta T altre es- 
criptura de venda de la esglessia de Santa Cecilia feta en 9421 
que copiem ab tota integritat al final, tcaduintneseguidflmeTU 
lo mes important íragment- 

«En nom del Senyor. Jo Druda dóna, y mon fill Ansulf, 
som venedors à lú, prébere Cesari, mon nebot, ó cosí del prt- 
dit meu fill, d' una part de nostre tranch alou, axó es, lerras 
cultivadas ó hermasp junt ab sas masías, v ab aquella ca^a 
que *n diuhen Santa Cecília y ab los boscos qu' estan en lo 
mateix lloch; las quals nos han pervingui, à mi Druda, per 
compra, y à mi Ansulf, per voluntat paterna, Y estan tot s 
ellas, en lo comtat de Manresa, en lo castell anomenat Marro, 
axis com segueix: de la mateixa porta amiga ó vella del Cas- 
tell citat, fins la roca de Bernal 6 en lo torrent, y en aquesta 
conformitat baixa pel mateix torrent fins la roca que li diu* 
hen Roja, y transita per las rocas aquellas qu'estin damunt 
del lloch anomenat Monistrol, y axis retorna à la roca de 
nom Carol, y d' aquí devalla al torrent que baixa per la font 


de Santa Ceciiia pujant pel mateix torrent fins à la ja dita porta 
del esmentat Castell. Tot quan aquestos termenals voltan y 
enclouen, t' ho venem, per lo qu' en vulgas fer, axis com sos 
delmes y primicias, pel preu de deu unsas de bon or, y axis 
ho passam de la nostra jurisdicció, domini y potestat, àla teva 
per complert, propi, franch y lliure. Emperò tot lo castell 
anomenat Marro, ab sos fruits, possessions y pertinencias, 
axis com tot quan al predit Castell pertany ó pertindrà, ex- 
ceptiiantne lo que del terme d' aytal Castell te venem, des- 
prés de nostra mort, ho donem, legàm y deixem é Deu nostre 
Senyor y à la casa de Santa Ceciiia, situada en lo terme del 
predit castell, en sufragi de mon marit Ansulf y en favor de 
la nostra ànima.... Fonch fet V any de la Encarnació de 942, 
en lo dia de las Kalendas de Juny.» 

Clara se presenta la escriptura. Druda y Ansulf venen é 
Cesari, una part, tant sols, de quan hi poseían en las inme* 
diacions de Santa Cecila. Lo restant, ab lo mateix Castell, ho 
llegan, pera després de la mort d' abdós, à dita casa monacal. 
Que *1 castell Marro no estava en Santa Ceciiia, ni hont su- 
posa Muntadas, *ns ho expresa també la escriptura al parlar 
dels límits de la part venuda. De la porta vella del Castell (y 
tan podria ella obrirse en son recinte interior ó inmediat, 
com en altre mes extern y separat} passa à la roca d* en Ber- 
nat (vuy cavall Bernat) y baixa pel torrent de junt é ella. 
,;Com, é ésser en lo ex-Monastir, se trasladaría al cavall Ber^ 
natf sense empendre uha notable pujada, quan V escriptura 
parla sols de baixar? ^No 's refereix à lloch que per forsa deu 
mantenirse é equivalent altura que la famosa roca, y per tant 
en cualsevol dels turons vehins, pró may en una baixa vo- 

Dintre del circuit marcat en la escriptura del 871, 1* unich 
siti hont podia estar emplassat, es, hont positivament sabem 
qu' hi hagué un castell, ó siga en la hermita de Sant Dimas, 
majorment tenint demostrat qu' eix no podia anomenarse 
Montserrat, com pretenen los historiadors. Per la descripció 
que *n dona Argai2 judicarem de sa importància; nos diu, 
queia existència d' un castell en aquella singlera, la demos- 
tran: «las cisternas cavadas en las penyas, las senyals de ponts 
de balansa, las parets ab sos ampits que no fa pas molt allí 
s* hi veyan; y una penya mes alta que la hermita, hont hi ha 


un calvari, era destinada é ferhi guardià; y los monjos vells 
de vuy dia, diuhen, qu'oygueren à sos passats, qu^ bavían 
vist lo Castell en tota forma, ab dugas torras ja malparadas, 
trossos de ponts de balansa, y lo mur molt alsat.» Llàstima 
que Burgos, contemporani à la època en que las torras s* al- 
sarían, omiteixi sa descripció al relatar la tradició dels lladres 
que copiarem mes avant, puix sols nos diu, com referírem 
en lo capítul II, s* hi entrava per dos ponts de balansa 

Per últim, mentarém algunas referencias del segle xii, 
endressadas é acabar tot dubte. Diu Argaiz: «Se trova en 
r Arxiu, que '1 rey Pere d' Aragó, no especifica quin dels 
quatre Peres, lo manà reconstruir; qu\en ell hi tenia guarni- 
ció ed temps de guerra, d' hont se feyan fogatas y fumeras, 
quan per la mar ó atalayas marinas 's descubría que 'n feyan, 
y axis, ab poch temps, podia avisarsc tota la terra.» En aques- 
tas paraulas, fa referència al castell que *s trovaba en lo solar 
de la hermita de Sant Dimas. 

En lo cens fet per Pere III en iSSg hi vé mentat lo cas- 
tell Marro. Ven 1364, lliga completament ab la nova tramesa 
per Argaiz, la disposició de Pere IV, copiada per Villanueva, 
establint, que Us vehins de Marganell, devían acullirse al cas- 
tell Marro en temps de guerra, y seguir son sometent. Prova 
de que *s trovaba en bon estat. ^Cóm podrían aveniïse, las 
doscitas, ab la opinió d' estar nostre Castell à Santa Cecilía, 
quan entre las moltas novas referents al segle xiv que^s tenen 
de la dita Iglesia y Monastir, en cap se consigna fos aleshores 



Avans del any 871, la historia del castell Marro resta 
amagada y perduda sens que res se ^n tralluheixi. Muntadas nos 
relata una porció de fets imaginaris y gens fundats, segura- 
ment producte de sa imaginació. Explica qu' en 780, lo Cas- 
tell fonch abandonat després de defensarse, sa guarnició, per 
espay d' onze anys contra 'Is alarbs; la que 's salvà, afuntantse 
à las dels altres castells Montsiat, Otger y Collgató. Qua- 
ranta y tants anys restà en poder dels moros, fins que vingué 


Carie Many y «ab sa tàctica militar atrau als enemichs fora 
de las murallas y en lo siti hont vuy està T esglessia, s* em- 
penyà '1 combat, essent tant lo valor dels cristians, que no 
sols los vencereu si que també desallotjaren del castell Marro, 
quedant lliure d^ enemichs tota la montanya y encontrada. 
Era M dia 22 de Novembre de 797; y al donar, Carles, gracias 
à Deu per tan assenyalada victorià, feu vot d' aixecar en lo 
mateix lloch, un temple à Santa Cecilia, à quin cuit dedica 
la Esglessia lo dia aquell; y en lo mateix camp feu donació 
del territori y futur temple, à Rodulf, un dels valents capdills 
que més se dístínjí, en premi de son valor. Los descendents 
de Rodulf, impulsats per son exemple, seguiren al exèrcit 
com à cavallers; y descuidant son Castell, à despit d' es- 
sels'hi tant honorííich y de grata recordansa, resolgueren 
vendre'l ab sa Esglessia y Mas junts, en T any 871.» No 
donem absolutament cap valor histórich à aital relació, trans- 
crivintla sols com à curiositat, per guardar relació ab nostra 

871. — En la escriptura del 871 llegim possehirlo Radulf, 
per donació de son rey Carles, qu' aquí no pot ésser més que 
Carles lo Calvo, regnant en Fransa del 840 al 876. — Radulf 
lo ven à Ansulf y Druda. 

942. — En aquesta data, mort Ansulf, la seva viuda Druda 
(que seria d* una etat respectable) y son fill Ansulf com lo 
pare, trameten Santa Cecilia y una porció de territori, al 
prebere Cesari, llegant à esta santa Casa, pera després de 
sa mort, tot lo restant del castell Marro. 

Posteriorment al 942 res més se sab. ^Suposarem que 
passant, lo Castell, à mans de la comunitat de Santa Cecilia, 
restaria abandonat, caiguent en la inacció oblit y fins en son 
enrunament? Sols vé esmentat en la escriptura, hont, lo comte 
Sunyer, confirma la donació de las esglessias de Montserrat 
à Santa Maria de Ripoll, y alli diu, segons Argaiz: «Per la part 
de Mitj-dia và pel torrent Vall Mal, baixa del cim mateix del 
Montserrat y entra en lo riu Llobregat. Pel Ponent, passa 
per las penyas del Montserrat, axó es per la serralada que 
pervé de Sant Iscle y topa ab lo Riu Sech que vé del castell 
Marro » (i) 

(1) Los límits d* aitals esglesias quan Jofre I en 888 las donà al 
monastir de Ripoll, segons la «Marca Hispànica» soa I09 s^&ents: 


iSSg.— Durant quatre segles no trovém cap recort del 
Castell. En aquest »ny, consta, en lo cens fet per Pere III lo 
Ceremoniós, com pertanyent à la Vegueria, de Manresa. 
Èerga y Bergadà: «Santa Cilia de Montserrat ab Castell 
Marro, 6 focbs.» Poca cosa aleshores seria lo territori qu' 
abarcava, à judicar d* est detall. 

1364. — Existeix una disposició de Pere IV, segons la qual, 
los vehins de Marganell, en temps de guerra, devían acullirse 
al castell Marro y seguir son sometent (Villanueva. — Viaje 
lit por las Igl. de Esp.) 

Cornet y Mas, inseguint també la opinió d' Argaiz de 
creure '1 Castell formant un sol conjunt ab Santa Cecília, nos 
parla del Senyoriu qu' exercia son Abat, derrera resquicia 
de la jurisdicció que tingué en lo Castell Marro, en las 
següents paraulas: «Per ocupar, lo monastir de Santa Ce- 
cilia, ïo esmentat castell, tenia son Abat, presó, grillóns, ca- 
denas y çep pels delinqüents, ab privilegi d' el-lejir Batlle en 
dita parròquia y terme y pendre plé homenatge à sos vassalls, 
percíbintne d' ells, delmes, censos, tercias, lluismes, alça- 
balas, y altres prestacions feudals y senyoríals.» 

En lo actual segle y à despit de las novas lleys que han 
anat cambiant nostre antich modo d' ésser, se constatan 
encara los drets del ex-Monastir, en lo segell de que 's serveix 
lo poble de Marganell. En l'any i835 y encara en lo de 
i85o, n* usavan un de petit y circular, ab inscripcions al 
voltant y al mitj que deyan: Sta. Cecília jr Margll de Mt. 
(Santa Cecilia y Marganell de Montserrat.) Lo que *1 substi- 
luhí, pels volts del 1860, y qu' encara està vigent, porta? 
al mitj, una imatje de la Santa, y al voltant, la inscripció 
Ayuntamiento de Santa Cecília de Montserrat. 


Lligada ab la desaparició y enderrocament del Castell, se 
conserva, una bastant important tradició, relatada en lo llibre 

nJíabbent affrontationes per ipsa serra de Moleïla, sicut aquas ver" 
gunt contra ipsas Ecclessias et venit in rio Mexanos et infunditin 
Lubrigado. De alia vero parte descendit de cacumine montis et 
venit per ipsa Molella. Et per serra quce vergit in rio Sicco et 
in/undit Lubrigado,» 


V de la obra qu' en i5i2 escrigué T Abat Burgos, copiada 
íntegra per Yepes en 1609 (Crònica General de San Benito,) 
y tramesa després per tots los demés historiadors. Diu Burgos; 
«En lo mateix cim hont està ediiicada T hermita de Sant 
Dimas, antigament s* hi assentà un Castell, al qual tant sols 
s' hi entrava per dos ponts: en aixecantlos, quedavan espan- 
tosas singleras per fosso y barbacana, ab quina defensa, 
podia tenir la major seguretat, lo més important fort del mon. 
Conegueren, aital disposició y fortalesa, trenta lladres, y 
semblantloshi lloch molt apropiat per exercir sa miserable 
indústria, s* hi acuUiren, insultant y robant, sense que ningú 
hi pogués ab ells, essentne enutjada tota la regió, no perdo- 
nant al mateix Monastir de la Mare de Deu, puix moltas 
vegadas l'apedregaren del cim d'una roca molt gran, qu' 
està damunt d^ ell, exijint provisions y tot quan volían. Axis 
eran senyors del camp, sortian secretament, robavan. assessi- 
navan y quan la nova era arrivada als pobles y estos s' apare- 
llavan à la defensa, los trobavan ja retirats à son niu. Tenían 
esperuguits y atropellats als habitants dels entorns, íins que, 
sis ó set homes decidits, los espiaren, y quan sols n^ hi que- 
davan dos ó tres dins (qu' eran los deixats per guardarlo,) 
pujaren per lo espedat del single perillós, valentse de matas y 
arbres; y sense ésset sentits, entraren dins y s* apoderaren del 
castell. Alguns foren morts, altres empresonats, desterrant axis 
la por que tant atemordits teríía à aquells pagesos. Manà des- 
prés, r Abat d' aquesta Santa Casa, enderrocar lo Castell y 
edifícarhi la hermita en honor y reverencia de Sant Dimas.» 

Aquesta tradició, referintse à època no llunyana de quan 
fonch escrita per Burgos, poch li faltarà pera ésser del tot his- 
tòrica; en efecte. 

Que '1 Castell estava en peu en 1364, es evident de la dis- 
posició de Pere IV; y seria molt probable, que seguiria con- 
servantse alguns anys després; si tant sols fossen aquestos 36 
(cosa gens difícil), nos trovém entrant en lo segle xv. Burgos, 
al relatar sa tradició en i5i2, no la variaria de com resultava 
formada al íinalisar lo segle xv ó sia dotze anys avans. De la 
hermita de Sant Dimas sols sabem qu* existia en 1499 (pel 
llibre «Z>e re/ormatione hujus Monasterih) y ab lo cognom 
d' hermita del Castell, y per tant servanine d* aquest un re^- 
cort inmediat. Conseqüència, que la tradició, contaria tot lo 


més, cent anys d* existència, y quan tant propera se *ns pre- 
senta, per regla general hi té més part la historia que la fà- 
bula. Finalment, la advocació del bon lladre^ Sant Dimas, 
que prengué la nova hermita ^no es lògica conseqüència fós 
en expiació d* un fet, hont los lladres jugaren lo principal 

Estàs consideracions nos indueixen à opinar que comen- 
saría lo segle xv ab 1* enderrocament del castell Marro, retugi 
d' una quadrilla de bandolers, reemplasantlo ab una hermita. 
Serà necesari, com epílech de la historia d^ aquell, relatar los 
principals fets esdevinguts à sa hereva y continuadora en lo 
propi cim, la hermita de Sant Dimas, durant los cinq segles 
de sa existència. 


Argaiz suposa, que la vida heremítica à Montserrat, co- 
mensà en temps dels Goths. L* admiració qu' envers aquells 
solitaris sentiren sempre los cristians, excità la general curio- 
sitat y veneració pels qu' en romiatje visitavan à la Verge, 
poetisantla detalls de tal ó qual heremitori, que *s trametia U 
poble ab respecte. Segurament lo més general y que molt 
donà à parlar, era, lo modo com tenían amansitsalsausellets, 
restantne curiosas relacions. No hi ha historiador que deixi d' 
ocuparsen; y lo bisbe d' Orense Frà Agustí Eura, en sa des- 
criptiva oda à Montserrat, hi'dedica lo següent vers: 

Los aucellets gracioses, 
Viuhen allí sens susto y sens cuidado, 
Puix veuràs qu* amorosos 
Se posan sobre '1 muscle ab desenfado; 
Y à escusas d' un pinyó que los provoca, 
Mil voltas ab lo bech, besan la boca. 

1 522.— En una de las dos capellas de la herfnita, feu sa 
confessió general, Sant Ignasi de Loyola, avans de fundar la 
Companyia de Jesús (Cornet y Mas. — Tres dtas en Sfoní- 


1578. — Dintre sas pobres parets, passà d' aquesta vida à 
altre millor, una figura remarcable en la historia eclesiàstica 
de Montserrat. Serra y Postíus, ab concís estil, narra sa vida 
de la segtient manera: «Essent Abat Fra Pere de Burgos', 
arrivà pobre pagès à Montserrat ab uns angareUs: en un can- 
tó bí duya un cabrit y en 1' altre à un noyet fill seu. Presentà 
los angareUs al Sacristà, qui prenent lo cabrit digué al Pare 
se 'n portàs lo noy; pró no lograva convencé *1, puix insistia 
repetint, qu' ell tot ho oferia à la Mare de Deu. Lo Sacristà 
ne donà coneixement al Abat, baixant à veure lo present; y 
y contemplant al noy, ne formà tal concepte, que no passant 
de set anys, V admeté en lo nombre del escolans. Als setse 
[havent après tot quan li ensenyaren), vesti 1* hàbit de Monjo, 
y tant bé profítà '1 temps en santetat é ilustració, elegintloper 
Abat, emprenent lo que molts ne deyan un imposible, y 
fonch, comensar la obra del sumptuós temple del Monastir. 
Contan qu' essent escolà, tenia aquets agitadissims pensa- 
ments. Acostumava dh jak! si jo pogués /ària à la Mare de 
Deu una gran Iglesia. Y \o quQ. quan noy repetia, disposà, 
la Verge, ho cumplis de vell. £l-legit Abat per segona vega- 
da, continuà esforsadament son desitjat temple. Mes coneixent 
se li acostava la mort, pujà à la hermita de Sant Dimas, bont 
hi feu vida verament santa fins qu^ acabà sos dias.» Aquest 
era Frà Barthomeu Garriga. Sa curiosa historia, Balaguer V 
ha poetisada en son aplech de tradicions Montserratinas 

Fins al segle XIX uns hermítants se sucsehiren als altres, 
sempre subjectes al Abat; puix desde '1 1493 professavan y fe- 
yan iguals vots que Ms Monjos, diferentsiantse en la color de 
son hàbit, qu* era roig. 

1808. — Alterada la tranquiiitat y repòs de nostra Pàtria, 
fins la dels Uochs mes quiets y aparcats, com eran nostras 
hermitas; davant la profanació de temples é imatjes pels ban- 
dolers que *s deyan soldats del Imperi, per lliurar de tot dany 
à la sagrada imatje de Maria, judicaren necesari amagaria, 
escullin com à propòsit, una paret del hort de la hermita de 
Sant Dimas. L* Abat Muntadas narra de la següent manera, 
la trovalla de la Imatge pels invasors. «En las vaiias excur- 
sions fetas pels francesos per la montanya durant la tempora- 
da qu* ocuparen à Montserrat, dos soldats descubrlren la 
Santa Imatge, qu* estava en una de las parets del hort qu* hi 


ha al peu de la hermita de Sant Dímas; la despullaren dels 
vestits y joyells que la adornavan, conçibint després, lo sacrí- 
lech projecte de penjaria. Tal com fonch pensat fonch practi- 
cat. Al peu del camí que puja à la hermita, hi havia una al- 
sina centenària, de la que vuy en dia (any 1866) s^ en conservo 
encara una part, Uigarentli una corda al coll, y un d' ells pujà 
al arbre pera estiraria, quedant V altre dessota ajudant à aixecar 
la imatje. De sobte 4 de dalt cau à terra mort y fret. Estamor- 
dit lo segon, pren la Santa Imatje y la retorna, plorant, à 
son siti. Mes avant, aquest soldat anà à Tarragona, confessà 
son delicte, y facultà al confés de publicarlo als monjos de 
Montserrat y aquestos 'ns ho han contat mil vegadas, espe- 
cialment quan essent noys, passavam per junt à dita alstna.» 

1812. — Abandonat per las tropas Napoleónicas lo monas- 
tir de- Santa Maria de Montserrat, V ocupà seguidament un 
cos de tropas del exercit espanyol y aliat. Lo coronel inglés 
Eduart Green, presa determinació de fortificarshi en sas sin- 
gleras, esculli com estratègica, la mateixa que mil anys enre- 
ra, ab més rahó qu' ara, aparexía inexpugnable à. aquells 
reconquistadors de la Pàtria Relata'l fet Muntadas y diu: 
«Lo gobernador Green s'aferrà ab T idea de fortificarse à 
Sant Dimas; lo qual sapigut pels francesos, destacaren contra 
d' ell una no insignificant columna qu' hi pujà lo 28 de Ju- 
liol, col-locà una pessa d' artilleria à pochs passos de lo que 
Green ne deya fortalesa, pel cantó de la hermita de la Trini- 
tat, intimantli rendirse, no li quedà altre recurs que ferho; 
pró los mes de sa companyia, anomenada d* anglo -catalans, 
despenjantse, ab perill de la vida, pel barranch que cau da- 
munt lo cami dels Degotalls, lo 3o del mateix Juliol, pogue- 
ren salvarse.» 

Deslliurada Catalunya, restablert lo cuit de nostra religió 
y obertas las Esglessias, Montserrat retornà à sa vida habi- 
tual, per breu temps suspesa durant aquells calamitosos anys. 
Sols cinq de sas hermiías foren habilitadas de nou, y entre 
ellas, li tocà en sort à la de Sant Dimas. 

1822. — No més set anys, ó cosa axi. durà la vida heremi- 
tica en nostra època. Discordias civils obligaren à retirarse de 
sas soletats à monjos y hermitants, y en 28 de Desembre ne 
fonch tancat lo Monasiir. Transportada à Barcelona la Santa 


Imatje* hi romangué fins lo 3 de Juny de 1824, restituïda é 
son Santuari. 

D' aleshores, sempre mes desert y solitari ha restat aquell 
turó, desprès de, Deu sab quants anys feya, fonch freqüentat 
y habitat per innombrables generacions. Ja no óu veus de 
comandament; ni M fresseig de las armas topant ab vestimen- 
tas de ferro; ni 'Is cants, jochs é imprecacions de ballesters y 
gent de guerra, que fins lo segle xiv lo guardaren; ni las 
malediccions y renechs dels bandolers duenyos de la fortalesa 
en sas derrerías. Ja no percibeix los ardorosos prechs, que, 
contrastant ab sa primera etapa, per espay de prop cinq cents 
anys, sentí axecarse al Omnipotent, junt ab los himnes y ala- 
bansas de la naturalesa tota, y allí més singularment, dels 
amansits aucellets; ni los sanglotants plors de penediment del 
mundanal pecador, al escuUir, confiant, aytal soletat, com lo 
més segur camí d' arrivar à la benaventuransa eterna. Fins las 
aus, faltantloshi las engrunas sobreras d* uns y altres, han 
desertat de la casa pairal. Al present, lo sol remor qu*ab uni- 
formitat sobift ressona dalt d* eix aspedat cim, es lo del vent 
que s' encaixona per rocas y parets, acompanyat de tant en 
quan, pel de las pedras, poch é poch despresas de son ciment, 
que com si també cansadas de tanta soletat, pretenguessin 
desertar d' aquell lloch rodolant singlera avall. En temps gens 
llunyà, quedaré desaparescut per sempre, lo qu' ara nos serva 
lo recort del hermité qu* allí hi feya santa vida xexanta vuyt 
anys enrera, de la mateixa manera qu' enguany s' ha esborrat 
per complert, tot quan podia assenyalarnos T existència del 
castell Marro, qu' allí axecó sas enmarletadas murallas y 
altiuas torras d* homenatge. 




Restos de parets conservats en lo turó de Sant Geroní, 
han fet nàixer la suposició de que antany sigues, atalaya ó 
castell. Difícil nos apar la segona hipòtesis, per abundar 
sobradament los llochs estratégichsen la Montanya, no essent 
precís recórrer a un que tantas incomoditats ajuntava: lluny 
d 2 poblats, ventejat, fret, fatigosa pujada etc. En cambi era 
apropiadíssim com à sençiiia atalaya, per dominarse d' allí 
mitj Catalunya. 

Argaiz, r infatigable investigador Montserrat! es qui nos 
en parla: «Té la hermita de Sant Geroni, dos bonicas cister- 
nas y dos gayas plasetas, que la una li serveix de mirador y 
juntament de baluart y es creible fós atalaya en temps de la 
destrucció d* Espanya. La hermita estigué molts anys desfeta. 
Se reedificà en iSgo, com resulta d' un escrit que diu: Cape- 
lla Sancti leronymi in excelsa parte montis istius Monas- 
terii, quce à multis annis diruta in totum erat, nec aliquam 
habitaculi formam habebat, reedificata fuit anno MDXC et 
in illius erectione expensas putamus fuisse quingentas libras 
et amplius.M 

Poch, ó rés més, podem afegir à aquest particular, per 
quan los anticbs escrits no hi fan referència de cap mena. Per 


tant, sr 's tractés d* ésser castell lo primitiu edifici, ha de per-, 
tanyer é època molt llunyana y del quin cap recort 'ns ba esde- 
vingut; mes si sols atalaya, podria dependir de qualsevol 
dels tres castells Collbató, la Guardia, ó Marro, ja que ab 
tots ells podia comunicar *s fàcilment. 


Ploblema es aquet originat per los texts aplegats en lo 
capitul V y referents à la Guardia. Alguns d* ells semblan 
evidenciar la'ezistencia d* un castell, mentres qu' altres asse- 
nyalan lo contrari. Los primitius documents parlan de la 
Guardia y del Bruch, en sentit de formar una sola jurisdic- 
ció, ó pertinència territorial, del Senyor de la Guardia. 

Las primeras sospitas de si en lo Bruch existí castell, per 
ço dependent y formant part del de la Guardia, apareixen 
en lo segle XIII. Compendiarem, lo mes possible las citas 
históricas que fan nàixer est dubte, com també, algunas de 
las que '1 resolen negativament, per ésser esmentadas en lo 
capitul V. 

1 220. — Guillem ofereix al monastir, los castells que tenia 
en lo Bruch j la Guardia. --^1264 •castrum de Brucho situm 
montaneis Montisserrati et de Villaclara, sunt feuda domini 
Regis». — 1295 ...«vW habere nolumus ab hominibus nostris 
de Bruch et Berengarius de Castro Eulino, castlano ejusdem 
loci ...» — i3i5. Les rendes dels castells del Bruch et de 
Saguardia— 1^54. Posehia la castlania dels Castells y Llochs 
de la Guardia y del Bruch. 

Y en cambi durant los mateixos segles destruheixen la 
suposició, texts com los que 's continuan: 1327. — Homenatge 
que presta Castelloli del castell y Uoch de Ça Guardia y des 
Bruch y lo mateix se repeteix en i336, i352, i358 y i375 — 
1359. En lo cens de Pere IV, Castell de la Guardia des 
Bruch:— 1370— coj/rarfe Guardia et parrochia de Bruch. etc. 

Com no coneixem restes ó runas, de més ó menys impor- 
tància, qu' en lo Bruch, pugan fernos sospitar V existència 
del castell, y à més, cap de las qpoltas escripturas que d 
aquesta època restan, nos en parla positivament, nos limitem 


à consignar lo dubte, tal com 'ns ha previngut, deizaat, sa 
solució, à altres més afortunats ó més coneixedors del punt 
que tractem. 


La torra del Puig, construhída per defensa del llocb de 
Monistrol, ni té historia ni importància. Se sab perfectament, 
qu* en 1408, lo prior de Montserrat Frà Vicens de Ripis, la 
manà edificar, (Argaiz). La fetxa de sa erecció» coincidint ab 
la de la època en que suposem esdevingueren las^depredacións 
dels bandolers del castell Marro (capitul VI,) nos induheix à 
pensar, si V un fet, podria guardar relació ab V altre, puix 
del contrari no atiném à que 's deuria esta construcció en lo 
segle XV y en Uoch tan poch apropósit com es aquell estant 
dessota mateix de las altas singleras Montserratinas. 


871 . — Escriptura de venda del castell Marro à A nsulf y 
DrMrfj.— (Document LXXVII de la Marca Hispànica.) 

In nomine Domini Dei oeterni et saivatorís nostri Jesu 
Christi. Ego Radulfus vinditur sum tibi Ansulfo et uxori. 
tuoe nomine Druda. Per hanc scripturam vinditionis mece 
vindo vobis quasdam res juris mei sitas in comitatu Mino- 
risse, id est, castrum nuncupatum Marroe, in latere Montis- 
serrati positum, cum domibus, oedificiis, pratis, silvis, nemo<» 
ribus, pascuis, adjacentiis, rochis, petris maximis vel mini- 
mis, aquis aquarumve decursibus, montibus sive planibus, et 
omnibus suís íinibus, necnon et molendinis. Supratàxatas 
quoque ressubomni integritate cum propriis terminis propiis 
que earum finibus, tibi Ansulfo uxorique tuoe Druda ad pro- 
prium alaudium franchum et liberum ad quicquid decrevé- 
ritis fatiendum per hanc meoe auctoritatis conscriptionem 
vindo et de meo jure in jus et potestatem vestram fideliter 
trado propter pretium librarum quinqué obtimoe platoe. Ita 
videlicet ut quicquid ab hodierno die et tempore exinde jure 
proprietatis facere decreveritis, liberam et firmissimam in om- 
nibus habeatis potestatem faciendi, tam donandi, vendendi 
quam et commutandi, necnon etiam heredibus vestris relin- 
quendi. Advenerunt autem mihi proefata hoec omnia ob lar- 
gitione domini mei gloriosissimi Regis Charoli. Supra tacta 


quoque omnia affrontat ab oriente in medio flumine Lubri- 
cati sivein valle quoe dicunt Mala, et ascendit per medium 
torrentem usque in cacumine Montisserrati. Et a meridie 
affrontat in supperiores roccas proedicti montis, et vadit per 
cacumine nuncupati Montisserratis usque in collo súper 
quandam rocham quoe vocatur Corbero; et de hinc descendit 
in loco vocato serra de Doiador; ibique aifrontat ab occiduo; 
et de hinc descendit in torrente de Fathel, et vertit per ipsum 
torrentem usque in jungentes subtus planam de Midians. Et 
ibi affrontat a parte circii et ascendit per quendam alium 
torrentem et trànsit in collo de Oliva; sicque descendit in tor- 
rentem de Rivo sicco et graditur in medio fluminis Lubri- 
cat!. Quantum hoec affrontationes includunt et termini 
ambiunt, sic vindo vobis integriter simul cum ípso loco in 
quo edificata est ecciesia nuncupata Sancta Caecilia, cum 
decimis e< primitiis. Quod si ego vinditor aut ullusque bomo 
utriusque sexus, qui contra banc vinditionem pro inrum- 
pendum venerit, non hoc valeat vindicaré, sed componat hoec 
omnia superius scripta in duplo, et in antea ista venditio in 
omnibus habeatfirmitatem. Actum est hoc anno incarnatio- 
nis Chrisii DCCCLXXI Indictione IIII. IIII Kalendas Maii, 
anno III regnante Ledoycus Rex. Rodulfus qui hoc firmo et 
testes firmaré rogo. S. Geraldi. Wifredus Comes confirmo. 
S. Petri. S. Gudalli. S. Preciosi Presbyteri. S. Gerardi. S Be- 
rengarii Raymundi. Sancius sacerdos* Teudericus, -Teobadií, 
Ricardus sacerdos, qui hoec scripsit die et anno quo supra. 


942. — Escriptura de venda de la iglesia de Santa Cecilia 
en lo castell Marro, al prébere Cesari, (Document LXXVI II 
de la Marca Hispànica). 

In nomine Domini. Ego Druda faemina et fílius meus 
Ansulfus, vinditores sumus tibi Coesario presbytero nepoti 
meo sive consobrino proedicti fili! mei aliquid de nostroalau- 


dio francho, id sunt terras cultas vel incuhas simul cum ipsas 
casas et cum ipsa domo quce dicitur Sancta Ccecilia et cum 
ipsos boscos qui ibidem sunt; qui nobis advenerunt ad me 
Druda per meam emptionem, et ad me Ànsulíus, per pater- 
nam vocem. Et est hoec omnia in Comitatu Menresa, sive in 
Castro quem dicunt Marroe, sicut pergit de ipsa porta ^anti- 
gua prcescripti castri quem vocant Marroe, usque in rupibus 
Bernardi sive in torrenie, et sic descendit per ipsum torren- 
tem usque in rocha quoe dicitur Rubia et trànsit per ipsas ro- 
.chas quoe sunt súper ipsum locum qui dicitur Monasteriol, 
et sic revertitur ad ipsam rocam nominatam Cherol, et de 
hinc descendit in torrente qui descendit ab ipsa fonte Sanctoe 
Coecilioe et ascendit per ipsum torrentem usque in proedicta 
porta nuncupati castri. Quantu isti termini ambiunt et circum- 
cunt, sic vendimus tibi ad quicquid facere volueris, simul cum 
decimiset primitiis, propter pretium uncias decem boni auri; 
et src de nostro jure in tuo tradimus dominio et protestate ad 
luum plenissimum proprium franchum etliberum.Totum ve- 
rocastrum vocatum Marrce cum onrnibus suis fructibus et te- 
nedonibus at que pertinentiis sive cum omnibus quoe ad proe- 
dictum castrum pertinent vel pertinere debent, exceptus illud 
quod de termine hujus castri tibi vendimus, postobitum nos- 
trum donamus, relinquimus, sive açcordamus Domino Deo 
et domui Sanctoe Coecilioe siioe in termino prefati castri prop- 
ter rcmedium viri mei Ansulfi bonoe mcmorioe ei propter 
animam nostram, sicut in carta nostroe emtionis resonat; ita 
ut ab hodierno die et tempore exinde memorata domus hono- 
rats permaneat et est manifestum. Si quis hoc disrumpere 
voluerit, nuUo facere possit. Sed quisquis fecerit, supradicta 
in duplo componat cum omni sua meliorationej et insuper 
hoc superiüs scriptum semper maneat firmum. Acta sunt 
enim hoec anno incarnationi verbi DCCCCXLII, die Kalend. 
Junií, S. Druda. Ansulfus, nos qui hoec fecimuset firmamus, 
S. Cirici, S. Baldunigio^S. Varco, S. Raymundi, Reofrctus 
sacerdos. Donadeus Presbyter, qui hoc scripsi, die et anno 
quò supra. 



I oGS,-— Testament del bisbe de Barcelona Guislabert,fill 
del Vescomte Geribert. («Antiquitatem eccle. Cathed.» Lib. 
nil fol. XCIV. -Arxiu de la Cathedral de Barcelona.) 


Condiciones sacramentorum ad quarum ex ordinationem 
residebat iudex Guisadus et sacerdotes sive levite com- 
prehensi. In presencia Gaucefredi uriaiis sacerdotis et Guí- 
llelmi Ramiri sacerdotis et Remundí levite et aliorum mul- 
torum quòrum nòmina exparte annotata sunt. Testificati 
sunt testes Reimundus presbiter u Ermemirus sacerdos 
de Minorisa quos ad testimonium pretuleret Berengarius 
archidiachonis et Dalmatius Geriberti et Poncius Erme et 
Petri sacrista et Remundus Seniofredi et Isovardus Guadalli 
manumissores Guilaberti episcopi ad comprobandam ulti* 
mam volutatem Guislaberti episcopi per suum testamentum 
editam qui iurejurando testificat! sunt ita dicentes. Juramus 
nos testes primum per Deum patrem omnipotentem et per 
Jhesum Christum fílium ejus atque per Sanctum Spiritum 
confitentes banc trinitatem unum et verum Deum csse per 
altare consecratum Sancti Clementis martiris quod est funda, 
tum in ecclessia Sancte Marie de ipso Pino quod nos vidimus 
qualiter Guislibertus episcopus iacebat in sua egritudioe et 
ordinavit suam ultimam voluntatem per suum testamentum 
vel per suis verbis. Que tunc precepit per suum testamentum 
vel per suis verbis suis elemosinariis iàm dictis quem mors 
illi advenisse plenam potestatem habuissent ad distribuere 
omne suum habere pro anima sua sicut ille ipse injuncxit. 
In primis iusit ut íuissent solutos omnes suos debitos. Que 
item concessit ad calicem Sancti Crucis Sancti que Eulalie 
uncies XL auri puri. Que ad tabula iamdicic sedis uncias X. 
Et concessit ad canonicam Sancti Crucis suos ciphos meliores 
argenteos. Que ad Sanctum Michelem de Barchinona ad 



crucem faciendam L mancussos. Que concessit ad iamdictam 
canonicam ipsa sua conca simul cum ipso suo urceo. Que 
ípsas suas calleras et padellas et cupas et tonnas et omnia 
vascla et mapas et tovalas. Iterutn concessit ad domum .:j 

Sancti Michaeli de Monteserrato ipsam ecclessíam de Ame- ."^ 

noiellas et aliam ecclessiam Sancti Corneli! qui est in Collo * J 

Betone sicut iam supradictum est cum eorum terminis et | 

adjacentiis cum ipsas ecclessias qui ibidem sunt cum decímis ^ 

et primitiis et oblationibus et illorum alodiis et cum omnes A 

censos et exios quod supradictis locis existerunt aut exíste '■'} 

debent. Et supradictam ecclessiam Sancti Micbaelis de Mon- | 

tesserrato et ipsam ecclessiam de Amenolellas et aliam eccles- 
siam Sancti Cornelíi qui est in Collo Betone sicut iam supra- 
dictum est cum illorum terminis: sic concessit domino Deo 
et canonice Sancti Crucis sanctíque Eulalie et canonici 
faciant cantaré et illuminare supradictas ecclessias. Quem 
supradictum alodium Collis Betoni concessit tenetErmen- 
gaudo Johannjs suo nepoti. Tali ratione ut habeat eum per 

manum canonicorum Sancti Crucis Sanctíque Eulalie dum 

vivus íuisse et fideliter dedisse tascham ipsius alodii iam 

dicte canonice et predictis canonícis. Que ipse iam dictus 

Ermengaudus firmasse iamdictum alodium et omnino di- 

misisse in potestatc prefaie canonice et iamdictorum canoni- 
corum. Si autem noluisse firmaré predictum alodium hunc 

donum dimissionis níchi illi vaíiat neque habeat se solide 

fuisse et libe iam dicte canonice. Per mortem vcro iam- 

dicti Ermengaudi si sicut suprascriptum est predictus Ermen- 

gjudus íirmaverit et attendit remansissent suprascriptu omnia 

ad iam dictam canonicam. Que concessit ad Sanctum Cucu- 

phatem caminis Barchinona V uncias auri Barchinone ad 

crucem faciendam. Que concessit ad Mironem Guilaberti 

mulum suum meliorem. Que ad Fulconem Guisadi uncias 

V auífi. Que ad Guitardum Vitalis I. Que ad Isovardum 

Guadaldi L numos auri monete Barchinone. Que ad Guilel- 

mum Ricardi mancusos VV auri. Que ad Isarnum unam 

unciam auri. Que ad Tedmundum mancusos VI. Que ad 

fratrem suum I. Et ad Ferrandum VV numos. Que ad 

Mariam Apiarie dono voiam numos IIII. Que ad Bernardum 

üuarini uncias V. Que ad Fruia numos V. Que concessit ad 

Remundum Seniofredi Rivo Rubü L numos auret moneiç 


barchinooe. Que concessit ad presbiteros per missas C man- 
cusos auri. Que concessit ad canonícam Sancti Crucis ipsum 
alodium Civitatis Fracte quod tenet Sicardis Castri Vetuli, 
et habcat eum Miro Guilaberii per manum predictorum 
caoonicorum dum vivit. Que concessit ad Sanctem Cucu- 
phatem ccenobii Octaviensis uncias V auri. Que ad Sanctum 
Petrum cenobii Puellarum V uncias auri. Et ad Ermemi- 
rum Eldemari unciam I auri excepto debito quod illi debe- 
bat quod voluit ut illi fuísse redditum. Et ad famulam suum 
ministrum Apiarie et ad uxorem eius X nuraos auri. Que 
concessit ad Dalmatiunn Gueriberti suam peliitiam cum 
superpeilitio et cotam. Que concessit ad Sedem Sancte Cru- 
cem suum botonem, et suum anulum melíorem et carn- 
pittam ut tiabuisse hei succesor suus qui post mortem ilHus 
venturus esset semper in servitio domini et ipsius Sancte 
Cruels tali tenore et ordine ut semper habeat hoc supradic- 
lum in hac Sancti Crucis Sanctique Eulalie sede et interdicto 
excomunicationis preceptum ut non fuísse ausus extrahere 
extra hanc Barchinone Civiíatem. Et concessit Berengarium 
Archidiachonum suum peliiconem verum. Que ad Remun- 
dum Seniofredi suam capam veram. Que concessit ad Guifré 
dum Seniofredi clerigum suam pelliciacn meiiorem arme- 
niam. Que ad Remundum Seniofredi fratrem eius suas copas 
argenteas. Que concessit ad Poncium Sacristas uncias V 
auri. Et ad Mironem Goltredi unciam I auri. Et ad Miro- 
nem Guilelmi aliam unciam. Et ad Aibertum Bergíta- 
nensis mancuros III. Et ad compagnum Tudiscli suum 
superpelliíium. Que concessit ad Tedmundus de ipsa Gra- 
nata parilium unum bovís quod ilium tenebat. Et suum 
capellum cebellinum concessit ad successorem suum. Et 
concessit ad Mironem Peiri mancussos I II I. Et concessit ad 
Pontíus Sacristas suam peliitiam vulpinam ut faciat cantaré 
per anima sua C missas et dua tapetia sua meliora concessit 
ad Sanctam Crucem et ad Sanctam Eulaliam. Et ad Remun- 
dum Seniofredi concessit supralectum suum meiiorem et 
pelles suas lupi cervarii et bolzas meliores cum salma et 
estrai. Alium supralectum ad Sanctem Cucuphatem camini 
Barchinonoe. Inter Petrum monachum et sororem eius Er- 
mengardam monacham VV mancusos. Et ad Isovardum 
Guadaldi asinum I cum bolzis et salma Supradicta omnia 

pràncesch carreras y candi 23 i 

que concessit ad Remundum Seniofredi ea convencione 
habeat ut faciat cantaré pro anima sua C missas. Et concessit 
ad Sanctum Laurentium suum mulum que vocant Zarafa. 
Et ad baronem Tudiscli alium mulum quem ipse habebat 
eo tenore ut dedisse suis elemosinariis uncias V. Et si sua 
volunias fuisse accepisset ex eis V. Et ad Remundum Vitalis 
suum barbacium. Que ad Poncíum Olivé suas robas pelleas. 
Et ad Albertum de foncheres capam suam.Sancti Onissii. 
ítem con^e^it ad íilium suum Minorem et ad íiliam suam 
Ermesindoem eius sororem castrum que vocant Cabrera 
atque illud que vocitant Castellet cum íllorum terminis 
atque cum eorum oronibus pertinenciis, Iterum petiit suos 
seniores preclarisimi Domno Remundo comiti et Dómna 
Almodts comitissa ut ita fuissent adiutores de Cabrera et de 
Castelet et de illo omni quod habent ad Mironem filium 
suum et ad Ermessindem eius sororem sicut illis illi permis- 
serant. Que Miro et sorores illius iussit ut fuissent in baillia 
et patrocinio Dei et illis sicut erat illi íidutia in dominum et 
in illis. Que concessit ad Sanctam Crucem et Sanctam Eula- 
liam cunctos suos libros quos habebat et obnize rogavit 
dominam suam Almodem Comitissam ut restauraret suum 
librum indicium sue ecclessie ^Matis? Que nimium petiit 
dilectíssimis domine et seniores per caritatem dicti et per eam 
fidutiam quam semper in illos habuit ut illud omnie suum 
habere quod illi debebant et àdhuc debitores erant ita 
supradictis helemosinariis suis dedissent ita ut possint exinde 
voluntatem eius facere sicut eis ille injuncxit ad servitium 
Dei. ítem que obsecravit amantissimi seniores ut illud omne 
suum habere quod invenirè potuissent in potestate aliorum 
hominum a.ut per debitum aut per comendationem quod 
sit ex eius iure ut cunctum requierant et faciant illud venire 
in prefatorum helemosinariorum suorum potestate ut sicut 
eis precepit ita possint dare per animam eius. Aliud omnie 
mobilium rerum quod ullorum invenirè potuissent dedissent 
per anima sua inquibuscumque rebus melius videant in ser- 
vitio Dei et Sancti Crucis Sanctique Euialie. Priusquam 
autem hec omnia ordinavit memoriam integram atque men- 
tem bonam habens coníirmavit suum testamentum manu 
pròpia nomen suum scribendo III nonas Dezembris et vixit 
prius modum usque nonas Dezembris quem etiam die oblit. 


Actum est hoc nonas Junii anno V Regni regis Phílippr 
S + Reimundus Presbiter. Ermemiri Sacerdotí, Qui hoc 
iure iurando testiíicati sit secundum modum supenus com- 
prehensum per suprafixum iuramentum. 5+ Gaucefredus 
sacerdos S + Guilelmus presbiter. S + Reimundi levitc 
S + Reimundi ievite. S + G«ilaberti ieviíe. S -[- Ricul6 
levite. S 4~ Ermengaudi Ri clerici. Isti sunt hutus rcí audi- 
tores. Guisadus judex. S -\- Poncii subdiaconi qui hec 
scripsit cum omnibus suprapositís quibusdam extírrciis die et 
anno + ^^^ supra Ermengaudus Johannis confirmat sedi 
DONATiONEM ALODii DE CoLLEBBTONi. A nomine Domlni. Ego 
Ermengaudus Johannis firmaior et difinitor aique donaior 
sive dímissor: sum Domino Deo et canonice atque canonicis 
sedis Sancti Crucis Santique Eulalie. Est etiam sacis maní- 
festum quod Guilabertus prefate sedis episcopus dcdít aique 
concessit' ad suam ultimam voluntatem per testamentum 
editam Deo et prenominate canonice ecclessiam Sancti Mi~ 
chaelis que posita est in Monte Serrato et ecclessiam de 
Amenolellis et aliam ecclessiam Sancti Cornelii que posiía 
est in CoUe Betonis. Has etiam prefatas ecclessias cum omni- 
bus earum undique terminis et pretermiciis atque adiacennís 
cum decimis et primiciis et oblationibus atque aladiís univer* 
siis et cum cunctis censibus et redítibus qui quomlibet modo 
exeunt vel exire debent ex supradictis iocis, concessit preno- 
menatus Guilabertus episcopus patruus meus Deo et pres- 
cripte canonice per suum et in suo testamento in quo etiam 
dixit ut ego qui erat suus ipsius propinquos qui fuerat Johan* 
nis fratris iilius íilius tenet supradictus alodius Collís Betoní 
tali videiicet modo atque rationè ut habent iliud dum vjvem 
per manum canonicorum canonice prenomenate et daret 
fídeliter omne tempore tascham ipsius alodii prescripte cano- 
nice et predicte canonice canonicis. ídem quo predícius 
patruus meus iussit in eodem testamento suo ui ego fírfnarem 
predictum alodium et omnino dimitterem atque deHbajem 
in potestate atque dominio prefate canonice et canonicorum 
eisdem. Quod si nollet firmaré atque dimitterc prescripium 
alodium in illorum dominium extraneus eadem atque alien us 
a prefato alodio atque dimissionis dono se solide atque delibe 
essetprefatum alodium iuris prenomenate canonice. Postobi- 
tum meum precepit ut predictus alodius cum suprascripds om- 


nibus remaneat ad iatn dictatn canonicam sí íirmaret i>redi- 
tum alodium sicut suprascriptum est et attendet prefati 
patrum mihi iussionem. Unc ego firmo et trado atque delibe 
dimitto universum prenominatutn alodium sicut superius est 
comprehensUs In ius atque dominium prenominate canonice 
et canonicorum eíusdem secundum quod idem Guislabertus 
patruus meis iussit atque concesstt in suo testamento ut ab 
hodierno die et tempore sint universus prescriptus alodius 
juris atque dominii prefate canonice et canonicorum eiussoli- 
de atque delibe. Facta scriptura dimissionis sive firmatibnis 
III nonas januari anno VII regni regis Philippi. S + n. Er- 
mengaudi Johannis qui hancdimissionem atque delibationem 
fecit et punctis solitis roboravit et testibus eam roborari roga- 
vit. S 4~ "• Guiilelmi Bernardi» S -f- n Remundi Guiilelmi. 
S + n. Geralli Mironis. S -)- n. Bernardi Eldemaris G. Petri 
Desparagera qui dimisltfilio suo Arnallo mansum Bernardi 
de Geraldes. et. ip. dr, fuit canonicus et deditfedi eum. 


^Segle XII? — Registre hont se copia una escriptura^ sense 
fetxa, assenyalant los drets y pertinencias del Senyor Major 
y Castlàns de la Guardia. Liber Feudorum Vicariarum 
Cathaloníüe, Volum I folio LXXVII). 

ítem in eodem libro et folio est carta testimonialis súper 
iuribus Castri de Guardia Inter sènior maior et Castulanos et 
est manifestum quod est de sènior maior dominio totum de 
Bruch cum totis suis terminis et intus in istos terminos su- 
prascriptos nomine de Bruch, Castulanos maiores vel mino- 
res non habeant nullam rem tolta m nec forcia, neque chestia, 
neque acaptés neque per precos neque alberges, neque trobes, 
nec stachamenta, nec placitos, nec íova, neque nuUum manda- 
mentum, nec districtum, sint dominio de seniore maiore, ex- 
ceptus solas decimas quod tenebant R. Bn. et A. Bn. pro vice- 


comitem exceptus ipsam pertiaentiam quod ecclessiam Sancta 
Maria habet in decimas; et terminat de parte Orientis in Co- 
ma de Matosa, et in Rocha de Palomera et intus in Grado de 
Valle Arnalli et terminatam sicuti singla. Cingle vadit usque 
ad Molela et pervadit usque ad Castello-tort et terminat in 
Rocha de Grairea et dividit cum termine de Appierola; et 
etiam de sènior maior montem de Monte serrati ut non ha- 
bent ibi nullam rem Castellanos maiores vel minores et quan- 
tas vices quod vicecomes veniatad castrum de Guardia die ac 
notte non demandet potestatem ad seniores minores et maio- 
res sed accipiat- Castrum pro sua statica et sunt totas ipsas 
tascas de sènior maior et totas ipsas exorquias et medietatem 
de placítos èt medietatem de trobes et habet mansos in domi- 
nico in primis Sancti Simonis et Ulamges et ^Reverterius? et 
Comtalles et manso de Elies et manso de A. Bernat et soler 
vicecomital et dominio de Sancti Adon et hoc totum sunt 
súper scriptum etc. Et est de sènior maior et etiam de castlano 
maior manso de Anglada et manso de Cher et de Cher istos 
sunt suos dominio exceptus taschas et decimas et etiam de 
castlanos totas decimas exceptus directus de ecclessias et ha- 
bent medietatem de loce et stachamentos et medietatem de 
placitos et medietatem de trobes exceptis de avíbus et de 
odtovibus et falconíbus atque sperveros qui sunt de sènior 
maior et hec sint súper scriptum et sunt directos de castula- 
nos et in alia honore de Castrum de Guardia non habent 
chestia neque iova neque partem non habent. Chestia quod 
faciat sènior maior et hoc sint súper scriptum cum vlderunt 
et audierunt atque receperunt per baiuliam nomine A. Rai- 
mundus Rafart et P. Gomballi isti fuerunt baiuli de viceco- 
mite et Bernardi Isarni qua accepit decimas et primicias pro 
ecclessias Sancti Pauli et hoc fccerunt scribere istos supras- 
criptos et íirmaverunt et testes hodie sunt quia sicut supras- 
criptum est ^eum vere? et si opus fueritfaciant hoc quod testes 
fecere debuerunt. 

(També està copiada en lo llibre •Instrumentorum de 
FeudiSjW volum II, qu* està en lo arxiu de la Batllía del Re- 
yal Patrimoni.) 


1 1 87. — Registre del viatje y testament de Berenguer de 
Guardia^ (Liber Fcudorum Vicariarum Cathalonioe. — Vo- 
lum I folio LXXVIII). 

Et in eodem libro, folio CCCLVI est charta qua Berenga- 
rius de Guardia pergens in Ispania ad- Regno de Marrochs 
íecit testamentum in quo, inter alia, dímissit Castrum de 
Gnardia et Castrum de Apiera que teneret per dominum Re- 
gem Aragonum et parrochiam de Bruch per alodium. ítem 
Bertrandus de Casteileto castrum de Apierola per alodium. 
ítem dicto Arberto Castrum Tortum et Castrum Novum de 
Bages et Castrum de Granera et decem cavallerías terre 
quem tenebat per eum Bn. de 3ell-loch de Rocha. Et fuit 
factum testamentum XV Kalendas Novembris anno domini 


i3o8. — Anotació re/erent als privilegis dels vehins del 
Bruch y de la Guardia (Registre CXLII folio CLIX del Arxiu 
de la Corona d* Aragó.) 

Fidelis suo Baiulo de Brucho et de ça Guardia etc. Ex 
parte hominum nostrorum dictorum locorum fuit expositum 
coram nobis quod iiustrísimus dominis Rex Jacobus felicis 
memorie avus noster dedit et concessít quoddam privilegium 
quod est comune inter ipsos et quoscumque alios habitantes 
infra terminos ipsos qui diversorum dominorum existunt 
iubent se et utuntur eodem privilegio in expcnsis et missió- 


nibus que íiunt pro defendendis et obtinendis concessis in 
privilegio supradicto contradicunt inaliciose solvere partem 
suam verum cum iiis ad quos emolumentum spectat honus 
similiter debeat pertinere vobis dicimus et mandamus quate- 
nus si predicta veritate nitantur prefatos hominos habitantes 
in terminis dictorum castrorum seu locorum et quamliter ex 
eis ac bona sua ad solvendum partem suam in dictis expensis 
et missionibus prout de ratione fatiendum fuerit coactione 
debita compellatis malitiis ac difugiis pretermissis. Datum 
Barchinona XV Kal. aprilis anno predicto. 



1 3 22. —Co|?ia de la disposició de D. Jaume 11 pera que 's 
servin y no s^ atropellin los privilegis dels vehins de la Guar- 
dia y del Bruch. (Registre CLXXVIII folio CCLXVI del Ar- 
xiu de la Corona d^ Aragó.) 

Jacobus etc. fidelibus suis Vicario Bagiarum Bergui et 
Berguitano ac Baiullo Minorisoe vel eorum loca tenentibus 
etc. Cum dominus Rex Jacobus incliter recordationis avus 
noster receperit sub speciali protectione faomines et fceminas 
Castri de Guardia de Montesserrato et de parròquia des Bruch 
presentes pariter et futuros. Ita quod nullgs sub certa pena 
in ibidem apponita esset aussus ipsos aut bona seu res eorum 
seu ipsorum aliquem agravare, pignoraredesturbare impediré 
molestaré seu in aliquo detlnere pro ullo alieno debito vel 
delicto nisi principales debitores íuissent vel pío aliis fídeius- 
sorio nomine obligati prout hec et alia in quodam privilegio 
per eos inde obtento et per nos etiam reparato lacius et plu- 
rius dicitur contineri homines de Minorisa non attento dicto 
privilegio ipsos homines castri de Guardia et parròquia des 
Bruch molestaré pignorare et perturbare súper quibusdam 
debitis licet principales debitores non sint vel fiduiusario 
nomine obligati. Quapropter fuit nobishumiliter supplicatur 


eísdem súper boc de justícia provideri. Qua suppUcationead- 
missa vobis dicimus et exprese mandamus quatenus obser- 
vando et observar! faciendo ipsis hominibus privilegium 
antedictum juzta sui tenorem eosdem non gravetis seu per- 
mittatis in aliquo contra justitiam agravarí seu aliquatenus 
molestar!. In hüs taliter vos babendo quod dicti homines ob 
vestri culpam seu negligentiam ad nos non cogantur ratione 
predicta iterato redire. Datum Barchinona V Idus Februari 
anno domini MCCCXXIL— Bernardus de Vallo pro infras- 


1 323. — Orde pera no procesar à Romeu Durfort, senyor 
de Collbató (Registre CCXXIV foli LXVIII del Arxiu de la 
Corona d' Aragó). 

Jacobus etc fidel! suo G* Luppeti jureperito Villefran- 
che, etc. Noveritis quod cum ad nostrum pervenissetauditum 
Romeum Durfortis cujus est locus de Collebetone damna de- 
disse et intulisse Romie de Muredine contra usaticum inci- 
pientem. Auctoritate et rogatu dictam Romiam in nostra 
cúria existentem dictus que Romeus esset in civitate Barchi- 
nonse presentialiter constitutus mandamus dilecto Alguatzi- 
dio vestro Ferrari! de Villafranca ut dictum Romeum pre- 
dicta de causa in nostra cúria retineret et processu pauci 
temporis ipsum Romeum concessimus trad! manulevare pos- 
tea vero ad supplicationem quorumdam manuleutam absolvi 
mandamus remittere dicto Romeo et suis complicibus quic- 
quid acciones vobis pertineret contra eos ex causa premissa 
ratione usatici supradicti Qua ratione vobis dicimus et man- 
damus quatenus pretextis mandat! per nobilem Otbonem de 
Montecateno comitem... in procuratione Cathalonioe sub in- 
clito Infante Petro carisimo nato nostro Comitè Rippacurtíe 
vobis facti súper procedendo per vos contra dictum Romeum 


seu homines castri et termini de Collebctone ex causa prc- 
missa minime in aliquo procedatis immo si in aliquo post 
díctum mandatum vobis factum processistis id ad statum 
prtstiaum continuo reducatis Datum Barchinonae V Kal. 
Ottobris anno Domini MCCCXX tercio. Pctrus Luppeii 
mandato Regis. 


1042. — Donació feta per Guislabert bisbe de Barcelona, y 
sos parents, à la esglessia de Sant Miquel de Mont- 
serrat (Villanueva. — «Viaje lit. à las igl. de Esp.»— • 
Volum XVII. doc. XLVIII). 
Segle XII. — Carta de Reverter vescomte de Barcelona, à son 
soberà lo Comte, anunciant V envio de son vassall 
Robert per arreglar certas qüestions hagudas en 
sos íèus (Bofarull. — «Colección de documentos iné- 
ditos del Archivo General de la Corona de Aragón.» 
Volum IV, doc. CXLII). 
Segle xii. — Segona carta de Reverter al Comte, queixantse 
dels danys qu* en lo castell de la Guardia li ocasiona 
son nebot Guillem (Bofarull. — «Colección de docu- 
mentos, etc.» volum IV, doc. CLVII). 

II 56. — Venda del castell de la Guardia ab tota la monta- 
nya de Montserrat, feta ó favor del Comte de Barce- 
lona per Berenguer Ça Guardia, fill de Reverter. 
(Bofarull. — «Colección de documentos, etc.» vo- 
lum IV, doc. LXXXIX). 

1 157. — Jurament de faeltat que Berenguer prestà al Com- 
te, pel castell de Guardia y montanya de Montserrat. 
(Bofarull. — «Colección de documentos, etc.» vo- 
lum IV, doc. CIV). 

1 159. — Enfeudació del castell de Guardia feta pel Comte 
à favor de Berenguer *fíll de Reverter. (Bofarull. — 
«Colección de documentos, etc.» volum IV, doc. 




Del clarí belicós la veu potents 

los ecos deixondeix; alsa 's la terra 

y de la Libia ardenta, 

ajita als pobles ronch clamor de guerra. 

Mal ferida en V honor Espanya '1 Uansa. 
allargant à sos fills de set centurias 
r acer de la venjansa, 
fiagellador de greuges y de injurias; 

Y tópanse stmóan y tramontana 
cara-empenyent dos pobles rencuniosos, 
que 'n la vall africana 
de Castillejos s* han trobat reclosos; 

Y en mitg lo bufarut de sanch tigresa 

y lava pirenenca abrusadora, 

del héfoe s' es estesa 

la espasa fulminaLt llampegadora. 




|Upa y avant! .. Com V arbre mestre sura 
del baixell combatut, demunt 1* onatjc 
qu* esgavella! procura, 
per rebatren los trossos d la platja; 

Ab bras herculi lo pendó tremola 

d' Espanya en alt, que res ajeu ni plega, 

y avansa, corra, vola, 

ficantse hont ab més fúria '1 glavi pega. 

No es sols virtut del tremp lo que fa bona 

la toledana fulla, ni metralla 

qui al vencedor condona 

lo llorer disputat en la batalla. 

Lo mallador que forja la corassa, 
trenca lo dau també demunt V enclusa 
que sa gruxuria passa, 
quan V alenada dels canons 1* abrusa. 

Ferro 's rebat ab ferro; valentia 

no esllansa ni destral; es cor, empresa... 

en Prim lo corcé atfa 

y fins la Mort resta un moment sorpresa! 

Tres voltas topetantse van y venen 
las renglas enemigas feridoras, 
que abandonan y prenen 
las cimas, are hispanas, are moras 

La quarta, als batallons la impedimenta 
lo brau capdíU fentlos deixar en terra, 
é mort escalà intenta 
derrera volta V abruptosa serra 

Y '1 marroquí tot son poder hi aboca; 
r una cabila é 1* altre al combat crida .. 
y cada pam de roca, 
cada bri d^ herba costa à un brau la vida; 



Fins que la seva en Prim à la balansa 
tirant arrebatat, d^ una pitrada 
ah la Mort encarantse, 
lo cim torna é guanyar altra vegada, 

Y pega, delma, mata, s' abrahona 
al cor de I* avalanxa marroquina .. 
y à Espanya '1 llorer dona, 

que la glòria é son front gojosa inclina! 

Pàlit y aterrador, en la cayruda 
espatlla esgarrifant de la cinglera, 
mort lo caball, torsuda 
la espasa y feta esquinsos la bandera, 

Mira '1 de lluny, fujint à la escampada, 
la xurma del islam esporuguida, 
pels darts de sa mirada 
encara à camps- travessa perseguida. 

Y mena lo caball ran terra *1 ventre 
corrent, lo fujitiu à qui ré atura; 

r aduar veu, ja hi entra, 

ferma la porta y de la sort murmura. 

— ^Quín es, quin lo perill que al RifFatrapaP .. 
deménanli los seus ab énsia viva; 
respónloshir^La grapa 
del lleó d* Espanya, qui hasta aquí )a arriba! 

D* una nissaga V esperit fet home 

quin^ ombra inmensa fins al cel al creixe, 

per sempre de Mahoma 

la Mitja-Uuna descornada deixa! .. 

Y del augur la predicció funesta, 

del Calp al Sàhara com lo llamp corria, 

r Atlas baixà la testa 

y r Àfrica aterrada 's conmovía. 



DE 1888 


La he vist com en mos somnis! Sublimada 
pels raigs divins d* una claror qu^ çnlluherna, 
lliure al fi de la túnica endolada, 
y al cim de son Tabor transfigurada 
mostrant al mon sa joventut eterna. 

Lo Maig duya à son front besos de rosa, 
rajavan de sos ulls goigs y dolcesas, 
entre archs triomfals passava magestuòsa 
ab un róssech de reys y de príncesas 
y ab son corteig d^ embaxadors dels pobles 
magnats y caballers, mitrats y nobles; 
tribut d' honor cent realmes li portavan 
orejant sos penons que ílamejavan, 
y entre un brugit de festa y d* alegria 
al ressonar dels coures que brandavan 
un cant de glòria! los espays omplia. 


Y de la mar sobtada 

sota estrany bosch d^ antenas ajupida 
y ab gallarets de tots colors guarnida, 
al axecars V onada brumerosa, 
per l' espetech horrible trontollada, 
d' ardents canons de gola enrugallada 
semblava dir à tal esplet de vida • 

en que las ramors totas se concertaa; 
— »Axis es com las reynas se despertan 
després dos sigles de mortal dormida!»— 

Y era ella, la pubilla 

del mar mediterré, que revifada 
de sos passats martiris y desastres, 
quan tots la creyan morta, 
redressantse com may altiva y forta 
cridava al mon à festa assenyalada 
per mostrar sa claror no en manllevada, 
surgint de las tenebras, com los astres 

Era nostra adorada Bercelona, 
no ja dintre son cercle ab murs reclosa 
com donzella à qui cóssa y empresona 
la ferrada cotilla, 
sinó lliure, potent y generosa 
qu' oferint à tothom sa llar senzilla, 
per donar de sa vida prova certa, 
engarlandava sa planura hermosa 
de bat à bat à tots los vents oberta. 

{Sant poder del Traball! Alli hont mes fera 
clavà sa grapa *l corb del despotisme, 
sobre *l Barri mateix de la Ribera 
desfet en flama y pols, en runa y quera, 
de nostres pares sagellant V heroisme, 
allí mateix per inmortal exemple 
lo Geni català ha axecat son temple; 
trofeus de Pau las amplas naus guarnexen 
cada indústria un altar, cad^ art un' ara. 

Dolsos jardins los negres camps cobrexen 
sent delicia dels ulls sas verdors tendres 



que la rosada amara, 

y 'Is nnurals han tornat en fresca ubaga, 

la fumera en aroma que hi divaga; 

las presons en palaus se convertexen, 

y'ls baluarts son museus, font 1' aspra torra, 

r infamant Ciutadela ample cascata, 

bells monuments las forcas espantosas, 

los fossos y fortíns paners de rosas, 

y hont era camp de mort la vida esclata 

y fins del vell fossa' han Horit las cendras! 

Deport del rossinyol que amors hi trova 
de cada branca brolla una caricia 
y ^h agravis passats son cant esborra, 
y '1 Temps, ministre august de la Justicia, 
obrintnos los portells de via nova, 
confon de Felip Quint 1' ombra avorrida, 
y entre llorers axeca redimida 
1' estàtua d^ En Rafel de Casanova. 

Barcelona gentil vo! nova vida 
y de sos darrers murs la fita trenca, 
amassona que Uensa la corassa, 
y sa mortalla ab noble erguU arrenca 
y als pobles crida, y al venf 'Is abrassa. 

Y han vingut! Al ressò de sa veu pura 
la gent de tots colors, rassa: c idiomas, 
à oir son cant qu' alegra y qu^ agermana 
saltaren à la platja catalana. 

L' Indi lleuger, febrós, de pell rostida, 
mitj home mitj aucell, guarnit de plomas, 
y, net dels braus Normands d' heroica vida 
lo mariner dels gels d' Escandinavia, 
y anyorant son ciball, verge de brida, 
fentlos costat, 1* errant pastor d^ Aràbia. 

Poderós com la mar que '1 mon domina 
lo fill de la temuda Gran Bretanya, 
d* entre las boyras trayent llum divina 
qui, artista y savi, enlayra 1' Alemanya, 
y ab sos vestits de varietat vistosa 
los nobles fills dels realmes tots d* Espanya 


Lo qui d* Itàlia en la regió xacnosa, 
jardí del Art. begué 1' aura sagrada, 
lo qui atrau al mon tot desde son Sena, 
y r Araucà de cara bronzejada, 
y U Rús altiu, y '1 Grech de faç serena. 

Lo qui del Gran Occeà en V esquerpa onada 
lo compte pert de son rosari d* illas, 
lo qui rebé sobre sas negres galtas 
lo bes de foch del sol de las Antillas, 
y *1 fill de Budha, de faccions malaltas, 
sens esma ni colo*, ab vista poruga, 
clos en son cau, com al capoll 1* oruga. 

Tots en fusió fraterna y armoniosa 
la Comtesa han honrat, que contemplantlos 
sentintse com un temps gran y ditxosa, 
y per igual à tots afalagant! os 
axis los diu ab veu melodiosa; 

~« Fills escullits de nostre Mare Terra, 
jo os he cridat à ma modesta estada 
per declarà^ en lo mon, guerra é la guerra, 
feot del Traball la sola Uuyta honrada 

«Ab la suor del front, rassas guerreras, 
y no ab la sang del cor ganyéu batallas, 
y vejan nostres nets las armas feras 
als museus de racons y d' antigallas. 

«Quan soterrada 'm creyau jo texia, 
ó remava pel mar y 'Is camps solcava, 
vetllant de dia y nit mos goigs guarnia, 
quan me cansava traballant, cantava. 

«Sols axis he alcansat ma nova glòria: 
ja he avorrit los odis y conquestas, 
los joy&s que he afanyat son ma victorià, 
veyéuselas aquí, que son aquestas: — 

Y descorrent la màgica cortina 

los mostra son palau, jardí de fadas 


hont de la Indústria cada fló' és joguina; 

al veure tants tresors en munió inmensa 

no saben hont girarse las miradas. 

Jochs d^ or y seda» florejats tapissos, 

telas subtils ab que al infant s* agensa, 

de flonja llana *ls virolats matissos 

qu' han de vetllà 'Is encants de V hermosura, 

V arca polida que tallà ab llestesa 

lo ferreny forjador, V ampla arquimesa, 

mosaichs de marbre, Uantias argentadas, 

y, obrint carrers entre brillants rengleras 

ó axecantse en pilastres y en arcadas, 

lo diamant que colora la llum pura 

y era avans carbó negre, 

la campana que brunz, del temple amiga, 

lo llibre qu' instruheix, la pell qu' abriga, 

1' orga que plora y '1 bon vi qu* alegra. 

Laberínticas salas qu' embellexen 

en estivas llensats ó en restelleras, 

fruyts del enginy qu' en mobles voluptuosos 

torna '1 socàm de roures y noueras, 

cisella '1 coure, esprem los suchs rehinosos, 

pasta '1 crestall y '1 ferro en fils destria. 

Tresors sens fi abocats à fantasia 

en temple de ventura 

que 'Is raigs del sol gelós dauran y pexen, 

y hont com al cel la llum sempre fulgura, 

puix quan las nits sas voltas ennegrexen 

d' elèctrica claror se revestexen 

eternisantshi '1 dia. 

Los enginys del pàgés enllà 'Is ensenya 
que trauhen dolsos fruyts dels durs terrossos, 
y 'Is ormeigs de las naus que van à estrenye 
lo Has dels móns que ^l mar parteix à trossos, 
y ensà de 1' antigó' 'Is porta à sa vista 
rehquias qu' ab afany desencaxona 
com sos bonichs de núvia una matrona, 
y 'Is minerals del cor de las montanyas 
de virginal puresa 


que ^Is nous ciclops han tret de sas cntranyas, 
per fer de vil matèria, com V artista, 
lo clar metall, la joya, la bellesa. 

Y avansa *1 pas, obrintlos, xardorosa 
de las màquinas V alta galeria 
hont r obrer català Us mostra que gosa. 
com si fos sa armonia, 
lo terratrèmol infernal que '1 volta, 
mentre atia 6 detura en sa revolta 
lo forn que bull, la prempsa que jemega, 
r ardent vapor que xiscla ; que renega, 
la turbina que gruny, bombas que ruxen, 
y torns que rodan y telers que cuxen. 

Esplèndida ramó' en que tot se accorda 
lo cant dolcíssim y *1 sotrach qu* axorda! 
Ab sa veu cada indústria allí rondina 
fent juntas V himne que al Progrés venera 
com cada aucell te un cant en la bosquina 
y junts fan lo concert de Primavera. 

Religiosa quietut fa cloure '1 llavi 
allà hont la Ciència son alberch exposa 
y hont sos estudis ha apuntat lo sabi, 
y ensà riu de las Arts la mansió pura 
en que 4s pintors la llum de la hermosura 
sucao en las paletas 
y r esculptor al fang la vida dona, 
y hont, dolsa y melodiosa, 
per r ampla sala ab sos acorts ressona 
la lira engarlandada dels poetas! 

Afadigats per tantas maravellas 
d' entussiasme bullint, de febre encesos, 
los misatgers de las nacions, sospresos, 
à qui Ms ha dut à tal prodigi aclaman, 
y al gran concurs abocan sas ofrenas 
qui à almostas, qui à faldadas, qui à naus plenas. 


Y nous tresors per lo Palau s' enraman, 
y altras índustrias, produccions novellas 
omplan 1* Exposició qu' à tots assooibra, 
y lluhen d' un plegat y à la barreja 
las riquesas d' Espanya y extrangeras 
y U vent que las oneja 
d^ un sol bes besa à totas la banderas. 

No ho esbrineu quina es primera entre ellas! 
quan 1' Abril de verdors los camps alfombra 
qui s' atura à comptar sas üors mes bellas? 
No un raig de Glòria, tots sos flams rayonan, 
per lo concurs que creix y que *s dilata, 
com en sublim, inmensa catarata 
cent archs de Sant Martí sas fonts coronan. 

Bullen festas per tot, y entre la noble 
frenètica expansió de tot lo poble 
y en mitj de professóns magestüosas 
cabalgadas y Orfeons y llums vistosas, 
la Comtesa somriu digne y senzilla 
y à son trono de flors acompanyada 
sent qu' una ^eu li diu, muntant la grada; 
— (t|Com los cors generosos sabs atraure! 
del oblit en que 't creyan t' has venjada; 
sempre s^ axeca be qui be sab caurel»— 

Y en sa corona brilla 
al front 1* estel del Art ab reverencia 
y es un rubí cada sagrada ciència, 
y lo sceptre qu* empunya, 
ofrena dels fills tots de Catalunya, 
fet d' or y roure, es del Traball penyora 
y es volant y es trident y es llansadora. 

Mes ay! qu' entra '1 festí ningú s* adona 
que de tots los tresors de sa corona 
manca 4 brillant mellor à la Comtesa 
y que '1 cor la ennuvola una tristesa: 



la joya de sos Drets que al caure en runa 
lo dèspota furtà, y n^ hi volen pendre 
encara avuy íins la darrera engruna! 
Mes tornarànl Que en bona Iluyta 'Is guanya 
qui d' honors que son d' ella, 's sab despendre 
perquè ab ells s* ennoblexi ^1 nom d^ Espanya! 

Bella Ciutat, hermosa Barcelona, 
qu^ en V ampla plana avànsas cada dia 
de riu à riu, del mar à la montanya, 
voltante d' aygua per que has nat de 1' ona, 
y seguexes ta via 

com si ton cor empès per febre estranya 
endevinés que Deu es sols qui 't guia; 

Tú alcansarés lo preu de la victorià 
puix la Fé 't salva, y per tas lleys reginte 
un dia rediminte 
de tas injustas penas 
fins los sèchs borraràs de tas cadenas. 

Llavors seran las festas; de ta glòria 
brillarà '1 sol que un núvol ara 'ns roba, 
Montjuich esbombarà la bona nova, 
y estrenyerém los brassos 
ab tots lòs regnes mes potents y nobles 
y à Exposició complerta y nomenada 
al rebre als missatgers de tots los pobles, 
ben lliures al fi 'Is brassos, 
qu' ardenta y gran serà nostra abrassada! 

Aucella real pera volar nascuda 
y al volar pochs han vist qu' estàs fermada, 
tú has mostrat ton alè à la gent vinguda 
y ton sol aleteig ja 'Is ha admirada. 
Oh! *ls qui envejantli sas vistosas galas' 
ab vil menyspreu tothora contempleula 
dubtant si '1 tenips lí ha decandit las alas .. 
^• Voleu veure ahont arriva?.... jDeslligueulal 





Pro arit et focis. 

Com música que passa, com ratxa que s* allunya 
portant entre ses glaces efluvis y cansons, 
encare s' ouhen ecos de glòria i Catalunya 
com s* ouhen en un somni los cants de les visions. 

Y 's veu entre la boyra que *n V horizont s' apila 
banderes que fuetejan, navilis que se 'n vàn, 
un mon de sers íantàstichs solemnement desfila 
y 's pert espays'endintre mentres se và allunyant 

^'D* hont vé aquesta gentada duguent derrera d* ella 
camells carregats d' arques com los tres reys d' Orient? 
^'pot ser dels dias bíblichs han vist lluhir 1* estrella 
y es que are la segueixen pels mars del firmament? 


jSon les legions de Xerxes tornades i la vida 
anant à la conquesta de móns desconeguts^ 
^les gòtiques manades cayguent à tota brida 
al cim dels pobles làcis per ells un jorn batutsP 

^Son fills del fals Profeta que van en romiatje 
à béurer T aygua santa del temple d* El-Haram? 
^son los creuhats que tornan d' aquell fabulós viatje 
à terres d' ells may vistes, seguides pam & pam? 

^Per qué no duhen armes si son legions guerreres? ' 
^per qué no vàn ab malles vestits de cap à peus? 
^per qué no duhen taques de sanch en les banderes? 
Si son legions devotes ^per qué no portan creus? 

No vàn à la conquesta ni tornan de la guerra, 

ni son visions fantàstiques d* un temps qu* enrera cau; 

es lo Progrés que passa fent aplaudir la terra 

ab fregadís de palmes y càntigues de pau. 

Son les nacions que tornan de veure à una germana 
que, com cancell de casa, sos murs Us và aplanar, 
son races que ja saben que en llengua catalana 
s* hi pot lo mon enténdrers, les ciències enrahonar. 

Veniu, los digué un dia, vos crida Barcelona 
en nom de tota Espanya, veniu de tot lo moo; 
de lo trevall al temple portéuhi una corona 
y jo 'us ne daré un altre que osglorifíque '1 front; 

ja t'uch la casa oberta per darvos V abrassada, 
per dirvos si os estimo no sé trovar los mots; 
veniu, la taula es ample, la llar de bona estada 
y en lo festí solemne hi podrem cabre tots. 

Y ^heu vist à la Comptesa? Com ceptre d' una fada 
al cim de terres hermes và esténdrer lo seu dit, 
y ab sos petons de verge la terra fecundada 
và germinar de sopte florint en una nit. 


Eixiren de son ventre ab les llevors florides 
les fonts que desmayaban com palmes de cristall, 
s* ompliren de cantúries les verdejants eixides 
que s' emportaba V aura per despertar la vall. 

Per fer jardins y rambles aterra les muralles 
y les presons escombra que Felip quint alsà, 
d* aquella trista torre s^ emporta les deixalles 
per conreuarhi ab elles les roses que plantà. 

Y ^s veya com creixían nodrits de bona sava, 
abets y cartellatjes y ginebrons del nort * 

y ab sos olors de selva lo camp purifícaba 

cobrint de flors les tombes dels condamnats à mort. 

íSi U rey de sanch francesa pogués tornà' à la vida 

alsat de son sepulcre al só de sos timbals, 

y com s' entristiria mirant eixa florida 

que và invadint sa casa pe *ls desplombats portals! 

Com Uaga cancerosa que de curars fà avia, 
r antich baluart qu* es taca en mitj de tantes flors, 
s' amaga y và estrenyentse un xich dia per dia 
avergonyit, trovantse tan vell y tan xacrós. 

Are hi ha aucells que cantan y fonts que remorejan 
al caure en les piscines com pluja de diamants, 
en r aygua tremolosa los cisnes s' hi rabejan 
com gòndoles d' ivori dels prímpceps venecians. 

Y en i* argilós calvari, en aquell camp de guerra 
hont à Us traïdors y à 'Is màrtres seguían sos botxins, 
hi espera la Comptesa à *ls pobles de la terra 

per dils: jo he fet per valtres dels catafalchs jardins. 

Mes no n* hi ha prou encare; les races estrangeres 
per ferli la visita duran sos fruyts mellors, 
^-y hont plantarà quan vingan ses nacionals banderes 
y hont guardarà acs arques curulles de tresors? 


Que vingan, ses riqueses serén ben recatades, 
bastits com en un somni à plena llum sonrient, 
ja té palaus y pórtichs, terrats y balconades 
que vàn eixir de terra per art d* encantament. 

^Qué vingan.^ Donchs ja venen; mireu com formiguejan 
volades de navilis per los camins del mar, 
terres enllà miréules les gents com anguilejan 
com venen apressades per serhi al comensar. 

De los confins de V índia un poble enter avansa 
ab trajos de fíloja de sedes y domàs, 
de Xina la familia mon à través se llansa 
després que ses muralles inmenses li han fet pas. 

Per felshi devantera los oceànichs deixan 

les selves de sa pàtria, ses illes verdejants, 

sos mars que sempre cantan, sos boscos que apareixen 

los boscos legendaris d' un poble de gegants 

Les tribus de V Argelia d^ aràbiga covada 

desde *1 mitjdia pujan en pintoresch estol, 

son nets de rassa jueva pe 'Is vents d' Orient cambiada 

pel simoun encesos y enmorenits del sol. 

Del Occident ne venen banderes estrellades, 
aquella gent que portan V avens sobre son front, 
per arrivà à nosaltres fendeixen les onades 
y ab les tempestes bregan del mar més gran del mon. 

Vé dels antichs reyalmes V esplèndida gentada 
r exèrcit innombrable del poble de les arts, 
del sol rihent d* Espanya V ardenta flamarada 
encén de llum les sedes y 1* or dels estandarts. 

Ja son a^uí li diuhen à la Comptesa 'Is patjes, 
fins reys y tot senyora per véureos han vingut, 
ab los tresors que portan omplenan ses estatjes; 
alséus, veniu y entreuhi: mireu lo que os han dut. 


Del cor mateix de 1' Assta han dut les porcellanes 
los bronzos hont s' hi veuhen à 'Is ídols cargolats, 
han dut plenes d* aromes les ubriacantes granes 
y de marfil y nacre joyers talment bro4ats. 

D* Egipte y Terra. Santa, la pétria de les roses, 
han dut perfums y perles d^ esmortuits destells, 
del mon que un jorn fou nostre les fustes oloroses 
la seda poncellada, les fruytes y 'Is aucells. 

Mireu, del Nort d* Amèrica han dut les maquinaries 
que perquè Us morts parlessen vi rumià^ Edisson, 
aquella gent que tenen, si volen lluminàries, 
la Llibertat mateixa iluminant al mon* 

Albió hi ha dut ses robes, telers y pedreria 

com per mostrà à una núvia V escreix de lo seu dot, 

ses arpes agegudes Elvética hi envia, 

Danubi ha dut ses àmfores y Fransa ho ha dut tot. 

Seguiu, seguiu V estrada: Bohèmia la cantora 
la nostre mitj germana vos porta sos miralls 
sa pisa florejada d* antiga invenzió mora 
y Bèlgica ses blondes, sos ferros y cristalls. 

D' Itàlia, d' eixa terra de 1* art y la poesia 
veyeu sos alabastres, mireu sos diamants, 
lo ferro que ^n Florència à cops de mall floria, 
y los mosàichs de Roma, y 'Is vidres venecians. 

Mes are feu que sàpigan que à lo progrés que vola 
d' un cap de mon al altre aqui V heu aturat, 
que vegen ja que os miran, qu' heu fet vos tota sola 
ab vostres mans de dama lo que ià '1 mon plegat. 

De sos palaus leshores obri les portalades 
y allà comparegueren los pobles forasters, 
portaban en sos llavis les rialles amagades 
dels que en saver y traf a se creuhen ser primers. 



Y la Comptesa 'Is deya, à Pèrsia: )o teixeixo 
tan bé com tú catifas tapissos y crespons; 
Damasch, de forjar armes lo teu secret coneixo 
les dagues de Toledo travessan los blindons; 

Japó, no t* envaneixes, si has dut tes porcellanes 
jo tinch aprop les teves les meves del Retir; 
Albió <fqué son tes randes?, mes filles catalanes 
r escuma de les ones hi saven estargir. 

Jo tinch telers que cruixan com tú, les llensadores 
d' un cap de dia al altre no paran de cantar; 
Venècia la dels vidres recordat de leshores 
que juntes apreníam V ofici al peu del mar. 

Jo faig com tú, Germania, les arpes de cent cordes 
que cantan y sospiran ab argentades veus; 
jo tinch esqueys de jaspis, de mírbre tinch llambordes 
tan blanch com lo de Paros, dessota *ls Pirineus. 

Mes jo tinch més encare: jo tinch recorts de glòria, 
les armes de combatre de nostres reys cristians 
que encare duhen sobre V olor de la victorià 
les taques de sanch presa y '1 petja de les mans. 

Jo tinch com à relíquia de Sant Ferrant V espasa, 
de Na Isabel primera lo llibre d' oració, 
jo tinch vestits de guerra ab resplandors'de brasa, 
tinch r helm del Drach que duya don Jaume d' Aragó. 

L' acer de don Joan d' Àustria, de Carles Quint les malles, 
y '1 trono hont hi rebia I* acato de mit^ mon, 
tinch lo pitral de bronzo que duya en les batalles 
aquell colós dels segles, lo rey Felip segon. 

Seguíume, que si creyau que sentne teixidora, 
pagesa ó marinera feya llinatje apart, 
veureu que també sento là flama abrusadora 
que crea, ab la paraula omnipotent del art. 


He dat vida à V historia, les teles he omplenades, 
que aquí veyeu esteses, de càntichs inmortals: 
ab sanch dada é la pàtria y llàgrimes vessades 
hi he escrit himnes de glòria y glosas funerals. 

Y mentres les riqueses ab dignitat sencera 
anaba la Comptesa à Us pobles ensenyant, 
los pobles que se 'n rey'an avans de saver qui era 
lo un redera V altre V anaban abrassant. 

Mes jo que *t coneixia, Comptesa Barcelona, 
devant de tanta glòria no vaig quedar sorprès; 
lo suor que 1 front t^ amara no 't taca la corona 
que '1 suor es lo babtisme, lo bàlsam del Progrés. 

Sentí à ton resurrexit que '1 ferro s* estremia, 
vegi, monstres de flames, com fatigats lleons / 
les màquines feixugues ruílar pel ferro-via 
per 'queixa troca inmensa que ülan les nacions. 

Jo sé que no ü aturan ni dols ni mala anyada 
ni engratituts ni agravis; tan gran es ton voler 
que sempre que altres pobles te feren desgraciada 
vas tení' una grandesa: la de saberho ser. 

Tot just quan ajuntares à V univers, portabas 
lo plom d' una injusticia clavat à dintre '1 pit, 
y com totes tes llàgrimes de part de dins plorabas 
ab tot y estar tan trista ningú ho hauria dit. 

Bé ho deuran créurer are després d' aqueixa festa 
que pots com les gran rasses senti* creure' y pensar! 
Bé ho deuran creuioer are que per blincar ta testa 
del cim de tes espatlles V hauran de fer saltar! 

Bé ho deuran creure, oh pàtria, los que en presó H posaban 
que no pot ser .esclava qui aixís se fà obeir! 
Bé ho deuran creurer are aquells que 't motejaban 
que per parlarte y oirte no s' han d' avergonyir! 



Aquells que varen dirte que ab ton llenguatje feyas 
rondalles / corrandes, mes no estatuts y lleys, 
que no era bó pe '1 tracte dels prímpceps com tú 't creyas 
de tú ^qué diran are, que hi has parlat als reys? 

Per víurer entre 'Is homes tens la virtut primera, 
la del trevall; en V ànima, la fé porta ta veu, 
y al poble que ab fermesa trevalla creu y espera 
los homes no V enfonsan; no més lo mata Deu. 



Ja ara més que may!... perquè si avans m' eran esti- 
mats la terra y Ms pensaments que floreixen dessota d' 
aquest cel, desde que he respirat los ayres de lasplanuras 
catalanas y ha arribat a mas orellas la remor de las onas 
de vostre Mediterrà, sembla que m' hage unit à vosaltres 
en cos y ànima, dihentme à mi mateix: jY això per sem- 

iPer sempre, donchs!... y que tant manifesta confes- 
sió de nostra confraternitat y tant palesa afirmació dels 
ideals comuns siga d' aquí endavant per tots, com ho es 
per mi, una y perdurable! 

Ja, senyors, no quecla ni temps sisquera perquè jo 
cumpleixi M carrech agradosament acceptat de donar gra- 
cias à quants s' han dignat concorrerà! Certamen literari, 
en que, baix una forma modesta en apariencia, afirmeu 
anyalment la vostra nacionalitat y dihéu que sou avuy 
ahont érau ahir y ahont vos trobareu sempre. Felisment 
per mi aquest deber de cortesia me concedeix la honra 
desusada de dirigirme a vosaltres en nom de mos com- 
panys de Consistori, en nom de nostra estimada Catalu- 
nya y en cert modo també, en nom d^ aquell hermós país 


de Galícia, tant de la meva ànima, y ja tant de vostre cor 
que es com si en realitat las duas regions fossen una sola, 
puix que senten los mateixos dolors, cobejan iguals reivin- 
dicacions y van derrera dels mateixos ideals. 

Permetéume, no obstant, que al dirvos: — Gracias — 
per la sanció que ab Vostra presencia doneu als pensa- 
ments que donan vida y llegitimitat a eixos certàmens, 
feconds en obras de bona voluntat, afegeixi que deveu 
estar orgullosos de concórrer à unas festas en que tot lo 
que es privatiu se manifesta, resplandeix, s' afirma y casi 
podria afegirshí se perpetua y triomfa. Això deu bastar- 
vos y sé que vos basta. Coneixeu de sobres vostres debers 
de fills amantfssims de la pàtria catalana, y de bon grat 
cumplíu àb ells. Es una felicitat de que may podran pri- 
varvos los egoismes centralistas, que miran ab rezel y fins 
ab notori enuig lo que per tots nosaltres — los que viviu 
arran de las blavas onas mediterràneas, com los que ohím 
lo llarch gemech y V esclat de las onas del mar Atlàntich — 
es ineludible y sagrat. 

Però mentres dura la peregrinació, mentres lo desen 
nos separa de la terra de promissió, celebreu, senyors, 
aquests Jochs del Gay Saber, afegiu à ells y déuloshi ab 
vostra presencia la solemnitat que necessitan perquè sian 
més efettius, perquè aixis es com probau à tots que sou 
un poble que và paulatina y constantment no sols à la re- 
conquesta de las perdudas llibertats, no sols à assegurar 
las que encara teniu, sinó també à afirmar la autonomia 
regional à que vos dona dret tant V haverla possehit com 
los gloriosos recorts de vostra historia y fins lo trist re- 
cort de las desventuras sofertas que portaren la ruina de 
lo que tant estimeu, y que no es necessari anomenar aquí 
perquè lots ho porteu escrit en vostre cor ab caràcters in- 

Dit això sembla que rés me queda per dir; aixis fora, 
certament, si un deber d' agrahiment no m' obligués, fins 
exposantme à cansar vostra atenció, à pronunciar algunas 



paraulas més, paraules que essent la sincera expressió de 
^mon agrahimcnt, per las deferencias de que vos soch deu» 
tor, serveixin, ensemps, de publica manifestació dels de- 
sitjós que m^ animan y fins a cert punt excusan ma pre* 
sencia en aquest lloch. 

Bé entench, senyors, que la honra otorgada no es tant 
a mi à qui la concedíau, com à un país que adora 'I ma- 
teix altar que 'I poble de Catalunya; no al qui teniu en 
vostra presencia, sinó a la terra en nom de la qual vos 
parla^ y que al concedirme un lloch a vostre costat salu- 
deu à Galícia en quin nom vos retorno 'i més caririyós 
dels saludos. Y en veritat vos dich que haventia escullida 
no podíau mellor ensopegarho, perquè també alia se sen- 
ten las fervorosas aspiracions de vostre cor, també allà s* 
ha de refer una nacionalitat perduda, consagrar un idio- 
ma, ressucitar una literatura, afirmar una vida anterior, 
conquerir lo que alia y aquí tots desitjém, en una pa- 
raula, aixecar per sempre *ls patris altars, en los quals 
hagin d' oferirse diàriament las eternas libacions en nom 
del amor sens macula, P amor à la regió nadiua. 

Y, ja que 'ns uneix un pensament igual, y ^ns alen- 
tan las mateixasespéransas. tant que alia sentim vostres 
sospirs y aquí repercuteixen nostres dolors, escolteu la 
veu germana que os diu que en las platjas del Occea que 
esclata impetuós en las costas gallegas, ara esquerpas y 
desoladas, ara hermosas y rioleras com ben pocas, teniu 
qui combrega ab vosaltres en la mateixa religió de la pà- 
tria, qui vos acompanya en vostra marxa, qui uneix son 
pensament al vostre, qui, en fi, com aquells creuhats que, 
partint de tots los pobles de la cristiandat, sens altre ob- 
jecte que combàirer per Jesucrist y rescatar los sants 
llochs que regà ab sa sanch lo Redemptor, acut à la veu 
amiga que '1 crida, y 's disposa per aquella generosa 
Uuyta, derrera la qual està, no ho dubteu, la victorià més 
estimada del cor dels catalans y dels gallegos. 

Això no es d' avuy: un misteriós Ilàs nos uneix fa 


molt temps, puix que ja en lo sigle xvri homes de llengua 
gallega combateren al mateix temps que vosaltres per sa 
nacionalitat y un (ill d' aquella pàtria reivindicada, contà 
ab la severa concissió de Tàcit y tal com esqueya à nostre 
caràcter la Historia de la rebelión de Cataluna, en qui- 
nas planas inmortals feu justicia al valor y abnegació de 
que llavoras los catalans donaren probas. 

Ja no 's renovaran aquells successos perquè las con- 
qucstas del dre: se fàn avuy pacíficament, però tinch la 
seguritat que vostre dia està pròxim y aquest dia serà 
també '1 nostre dia. Bastarà per això que no desdiguéu 
en lo camí emprés; que seguiu usant y exaltant vostre 
idioma, perquè si no es aquest P únich signe d' una na- 
cionalitat distinta, en cambi constituheix sa afirmació més 
clara; que estimeu vostres poetas regionals y sa obra 
reivindicativa, perquè en sas venas s' enclou P ànima del 
poble català é hi palpita tota sa vida particular y quantes 
genial en vosaltres; que conreheu la historia, perquè en 
sos recorts trobareu la rahó y llegiíimitat dè la pacífica 
resistència que ^Is pobles ab passat autonómich oposan à 
las invasions del centralisme: en una paraula, que esti- 
meu tot lo vostre, perquè quant més gran sia V amor que 
en això poseu tant més avansaréu la esperada victorià. 

He dit. 



Convocatòria 27 

Llisu de las composicíoas rebudas 33 

Acu de la festa 39 

Discurs del Eicm. Sr. Alcalde de Barcelona, D. Fèlix Macià 

y Bonaplata 47 

Discurs del Sr. President del fonsistori D. Joaquim Ru- 
bió y Ors 49 

Memòria del Sr. Secretari del Consistori, D. Sebastià Far- 

nés 65 

La canso de Mestre Jan, de D. Francesch Pelay Briz. . . 77 

La Mar y la mohtanya, de D. Joseph Martí Folguera. • . 85 

Primera Amonestació, de D. Jascinto Torres y Reyetó» • 89 

A la Poesia, de D.« Victoria Penya de Amer. ..... 95 

A un Obrer català, de D. Joaquim Riera y Bertran. . . loi 

Vida per Vida, de D. Joseph Martí y Folguera 107 

La Darrera Gramalla, de D. Lluis B. Nadal 11 1 

Llegenda, de D. Jascinto Torres y Reyetó 119 

Solixent, de D. Joaquim Riera y Bertran i23 

Cap d' Any, de D. Joaquim Riera y Bertran 127 

La Creà trencada, de D. Jaume Novellas de Molins.. . . i33 
A la virtuosa dama é inspirada poetisa D.« Maria Josegha 

Massanes, de D. Jaume Pomar y Fuster 139 

Elegia à la bona memòria de la poetisa cristiana Maria 

Josepha Massanes, de D. Francesch Ubach y Vinyeta. . 145 
Lo sach de Gemechs de Breda, de D. Joan Pons y Mas- 

saveu 149 

Los Castells de Montserrat, ensaig critich histórich, de 

D. Francesch Carreras y Candi i55 

Prim en Castillejos, de D. Francesch Ubach y Vinyeta. . 241 
Recort de la Exposició Universal de Barcelona de 1888, de 

D. Joseph Franquesa y Gomis 245 

La Batalla de la Pau, de D. Sebastià Trullol y Plana. . . 253 

Discurs de gracias, de D. Manuel Murguia 263 


f, "T'í 

/ • r % 



9bi Vi-.