This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project
to make the world's books discoverable online.
It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for
personal, non-commercial purposes.
+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web
at |http : //books . google . com/
I . ' i-
••:; ifc '.v'
A^ A^
;^V''.
- V^t5
PlíerwuZ^X/
^arbarlï íTüllrgc líbraru
KiíOM THE
SALES FUND
in H^irvaní Caile^» tSn^iS54, The wïlJ neqiiires
tiiíí iiicomc lo be «.^xpcnderd fur bíioks ** in the
Spnïiijih lAtïgua^p or for hnM^ks iJlus*
tratíve of Siïanlsh hbtnry
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
JOCHS FLORALS
DE
BARCELONA
ANY XLIX DE SA RESTAURACIÓ
MCMVII
^.tX
BARCELONA
Estampa La Rknaixen.sa
MCMVÍI
V '•?
r ,
X
JOCHS FLORALS
DK
BARCELONA
CONSISTORI DK MCMVII
MANTENEDORS
Dr. D. Antoni Rubió y Lluch, President.
D. Joaquim Casas-Carbó.
O. Jacinio Laporta.
D. Ramon Miquel y Planas.
D. Joseph Carner.
D. Pompeu Creuhet.
D. Joseph Morató, Secretari.
REYNA DE LA FESTA
S«TA. D.» ÀGATA SANLLEHV Y GIRONA
EX-MANTENEDORS
(>)
Abadal
Ramon de
M. 1898
tAoUlLÓ Y FUSTKR
Marlvn
P. 1867, 1888-
M. 1862,
1874,
1883
Agulló" Y Vidal
Ferran
M. 1906
Alcover
Antoni M.*'*
M. 19a5
Alió
Franc i SCO
M. \m2
vAlmiralI
Valentí
P. 1886
Almirall y Forasté
Joan
S. 1895-M. 1896
Amer
Miquel V.
M. ia59, 18í>4, 1871, 1885
vAngelon
Manuel
M. 18(>2, 1872
vAnglasell
Manuel
M. lSíi5
tAnglora
Eussebi
M. 1869
; Aràbia y Solanas
Ramon
M. 1887
tArgullol y Serra
Joseph de
M. 1871
Arnau
Josepli M."
M. 18(39, 1887
Aulestia y Pijoan
Antoni
M. 1875, 1900
-; Balagukk
Víctor
P. 18()8-S. 18(í2-
M. 1859,
18í)3,
ias3
tBalaguer y Merino
Andreu
M. 1877
l-Balari y Jovany
Joseph
P. 1894-M. 1875
; Barallat y Falguera
Celestí
M. 1864, 1875
Baró
Teodor
M. 1896
Barrés
Maurici
M. 1895
Bartrina d Aixemús
Francisco
M. 1885, 1894
Bassegoda y Amigo
Bonaventura
S. 1889-M. 18^X)
Bassegoda y Amigo
Ramon li.
M. 1887
'\ Bastús
Vicents J.
M. 1860
fBergnes
Antoni
M. 1861
Bertran
Felip
M. 1868
l-Bertran y Bròs
Pau
M. 1886
i Blanch y Cortada
Adolf
P. 18(59-S. 1860-
M. 1863,
1875,
1878
vBlanch y Piera
Joseph
S. 1876-M. 1877
tBofarull
Antoni de
P. 1865-S. 1859,
1883-
M.
1876,
1884
Boix
Vicents
M. 1877
Bori y Fontestà
Antoni
S. 1903-M. 1904
Botet y Sisó
Joaquim
M. 1889, 1904
(() Abreviatures: f Mort.— M. Manicoedor.— P. President.- S. Secretari. — Los
noms en Ueira vcrsaleta son de Mestres en Gny saber.
fBraflas
fBRIZ
Brossa y Sangerman
Brugués
fBrunet y Bellet
Cabot y Rovira
i Calvet
Campion
fCamps y Fabrés
Capmany
Casades y Gramatxes
Casellas
vColl y Vehí
COLLELL Y BaNCELLS
tCornet y Mas
iCoroleu
tCortada
Costa y Llobera
Creuhet
tCutchet
Denk
Domènech y Muntaner
vDuràn y Bas
Duran y Ventosa
Echegaray
Estanyol y Colom
Estorch y Sisqués
tFalguera
Farnés
t Feliu y Codina
i Ferrer
iFerrer y Bigné
Feu
tFlotats y Comabella
Font de Rubinat
tFontanals del Castillo
tFonts
■jFoz
Franquesa y Gomis
Galvany y Farladé
Gallard
tGallissà
iGay
rGebliardt
Genis y Aguilar
ïGirbal
any 1907
7
Alfred
M. 1895
F. Pelay
P. 1875
Víctor
M. 1902
Cassimir
M. 1894
Joseph
M. 1897
Joaquim
S. ISSSM. 18S9
Damas
S. 1864-M. 1865, 1876, 1879
Arthur
M. 1891
Antoni
M. 1861, 1873, 1874
Antoni de P.
M. 1891
Pelegrí
S. 189S-M. 1899
Raymond
M. 1896
Joseph
M. 1862, 1874
Jaume
P. 1887-S. 1873
Gayetà
M. 1886
Joseph
S. 1872-M. 1873, 1878, 1893
Joan
P. 1864-M. 1859
Miquel
P. 1903
Pom peu
S. 1903
Lluís
P. 1876-M. 1861
Otto
M. 1894
Lluís
P. 1895.M. 1881
Manuel
P. 1884
Lluís
S. 1897-M, 1898
Joseph de
M. 1896
Joseph
M. 1893
Pau
M. 1861
Fèlix M."
M. 1872
Sebastià
S. 1890-M. 1891
Joseph
M. 1882
JoanB.
M. 1882
Rafel
M. 1871
Joseph L.
M. 1861
M.
M. 1860
Pau
M. 1892
Joaquim
M. 1875
Marian
M. 186r
Brauli
P. 1863
Joseph
P. 1903-S. 1884-
M. 1885, 1893, 1901
Joseph
M. 1903
Arthur
M. 1882
Antoni
S. 1896-M. 1897
Narcís
M. 1864
Víctor
S. 1863-M. 1866
Martí
M. 1890
Enrich C.
M. 1876
lOCHS FLORALS DE BARCELONA
Güell y Bacijíalupi
Eussebi
P. 1900
Gl'lMKRÀ
Àngel
P. 1889-S.
1878-
M.
1879, 1888
Ir^lesias
Ignasi
M. 1901
; Ittas y Vidal
Joan
P. 1862
Jxart y Moragas
Joseph
S. 188S-M.
1886
fLabaila
Jac in to
M. 1868
Laporta
Jacinto
M. 1881
Laporta
Miquel
M. 1905
fLarrosa
Gregori A.
M. 1864
1 Lasarte
Manuel
S. 1861-M.
1879
vLetamendl
Joseph de
P. 1872
Llanas
Albert
M. 1898
vLlausés
Joseph
M. 1862
vLlobety Vall-llosera
P. A.
M. 1860
[ Llorens y Barba
Xavier
M. 1871
Llorente
Teodor
P. 1880-M
1866
l-Maflé y Flaquer
Joan
M. 1860
Mar \G ALL
JOAX
M. 1897
rMartí
Miquel A.
M. 1862
Martí y Folguera
Joseph
M. 1899
vMasferrer y Arquimbau
Francesch
M. 1874
tMaspons y Labrós
Francisco
P. 1897-S.
1867-
M.
1888, 188/
fMaspons y Labrós
Marión
M. 1885
Masriera
Joseph
M. 1884
Massó y Torrents
Jaume
M. 1899
Matheu
Francesch
P. r902-S.
1880-
M.
1888, 1899
Menéndez Pelayo
Marcelí
M. 1888
tMestres
Salvador
M. 187U
f Milà y Fontanals
Manuel
P. 1859, 1885-M.
1865
Millet y Pagès
Lluís
M. 1899
tMiquel y Badia
Francisco
S. 186S-M.
1869,
1877
Miret y Sans
Joaquim
M. 1903
tMiró
Ignasi R.
M. 1870
Moliné y Brases
Ernest
S. 1892-M.
1895
Montoliu
Manuel de
S. 1904
fMontserrat y Archs
Joan
S. 1871-M.
1872
Moragas
Vicents de
M. 1904
Morera
Enrich
M. 1900
"i-Morera
Francisco
M. 1866
fMorgades y Gili Exm. y Iltm. Joseph
P. 1893
fMuns
Francisco
M. 1865
Murguía
Manuel
M. 1890
Nadal
Lluís B.
M. 1906
tNanot-Renart
Pere
M. 1874
ANY 1907
Oliver
Olorlz
Oller
Palau y de Huguet
T Pascual y Casas
tPau
Pella y Forgas
vPepratx
•i Pereda
Permanyer
Permanyer
V Permanyer y Tuyet
Picó y Campamar
Pin y Soler
Pirozzini
iPi y Margall
Planas y Font
i Pons y de Fuster
VPONS Y QaLLARZA
Pons y Massa veu
Pous y Pagès
Puig y Cadafalch
vPuiggarí
tOuerol
Querol
Quintana
iRamon y Vidales
iRenyé y Viladot
Reventós y Amiguet
fReynals y Rabassa
Ribot y Serra
Riera y Bertran
Rierola
Riquer
tRobert
Roca
tRoca y Cornet
f Roca y Farreras
fRoca y Florejachs
Roca y Roca
Rocamora
Romaní y Puigdengolas
; Ros de Olano
t Rosselló
fRosselld
Roure
Miquel S.
Hermili de
Narcís
Joseph de
Eussebi
Fco. Manel
Joseph
Justin
M.
M.
P.
S.
S.
M.
M.
M.
Joseph M.^de M.
Joan J.
Ricart
Francisco
Ramon
Joseph
Carles
Francisco
Claudi
Lluís G. de
P.
M.
P.
P.
M.
S.
P.
s.
p.
Joseph Lluís P.
Joan
Joseph
Joseph
Joseph
Vicents W.
Ferran de
Albert de
Jaume
Frederich
Isidro
Estanislau
Manuel
Joaquim
M,
M
S.
M
P.
M,
P.
M.
M.
M.
P.
M
P.
1897
1895
1896-S. 1881-M. 1882
1870-M. 1871
1863
1885
1879
1884
1892
1891-M. 1889
1901
1860
18e2-M. 1881, 1886, 1900
1892
1882-iV^. 1883
1901
1899-M. 1900
1861
1870. 1878-M. 1859, 1883
1895
1906
1893
1870
1885-M. 1872
1904
1874-M. 1873
1895
1894
Francesch M,
Ale;(andrede M.
Robert
Joseph M.*
Joaquim
Narcís
Lluís
Joseph
Manuel
Francisco
Antoni
Geroni
Pere de
Conrat
S.
M.
M.
M.
M.
S.
S.
p.
p.
p.
s.
M.
1871
1905
1904-S. 1877-
M. 1870, 1878, 1900
1897
1898
1866-M. 1867
1902
1860
1879
1865, 1873
1873-M. 1860, 1876
1894-M. 1895
1898-M. 1867
1877
1873-M. 1865, 1883
1869-M. 1870, 1876
1880
10
jOCHS FLORALS OB BARCELONA
Rubió y Lluch
Rubió y Ors
Rusifíol
rSagarmínaga
tSala
Saleta
fSansy Guitait
f Sardà y Lloret
Sellarés
fSerra y Campdelacreu
Serra y Pagès
tSerraclara
vSIscar
tSitjar y Bulcegura
tSOLER Y HUMBÇRT
fSubirana
Tell n Lafont
Thos y Codina
tTl•los Y Codina
Tobella
Torras
Torras y Bages Iltm. y Rvdm.
Torres y Reyetó
Torroja
Tourtoulon
Trullol y Plana
Ubach y Vinyeta
Urgell
Vallès y Ribot
vValls
Valls y Vicens
tVayreda
Verdaguer
tVerdaguer
Verdaguer y Callis
tVidal y Valenciano
Vidal y Valenciano
t Vidal y Valenciano
t Vilanova
Vilaregut
Zanné
Antoni
M. 1884
Joaquim
P. 1890-M. 1859, 1861
Jaume
M. 1894
Fidel de
M. 1889
Felip Jacinto M. 1868
Honorat de
M. 1884
Pau
S. 1887-M. 1888
Joan
S. 1874-M. 1880
Ferran
M. 1872
Joseph
M. 1896
Rossendo
S. 1905
Gonzalo
P. 1879-M. 1877
Ramon de
M. 1880
Joaquim
M. 1867
Frederich
P. 1882-M. 1868, 1878
Joseph
M. 1863
Guillem A.
M. 1902
Silvíno
M. 1866
Terencï
M. 1865
Francisco X.
M. 1891
Cèsar A.
S. 1886-M. 1887
Joseph
P. 1899
Jacinto
M. 1881, 1891, 1901
Bernart
M. 1887
Carles de
M. 1888
Sebastià
S. 1900-M. 1901
Francesch
P. 1905-M. 1878
Modest
M. 1902
Joseph M.»
M. 1885
Pau
P. 1866
Joseph M.*^
M. 1890
Marian
M. 1902
Àlvar
M. 1880
Jacinto
P. 1881-M. 1869, 1888
Narcís
S. 1891-M. 1892
Eduart
M. 1866
Enrich X.
M. 1890
Gayetà
M. 1867
Emili
S. 1879-M. 1880, 1901
Salvador
S. 1901-M. 1902
Geroni
M. 1906
EX-REYNES DE LA FESTA
1859 1 Donya María Mendoza de Vives.
1860 1 » EHsea Lluch de Rubió.
1861 1 » Carme de Bofarull.
1862 1 » Maria Josefa Massanes de Gonzólez.
1865 S. A. la Sereníssima Sra. Duquesa de Mont-
pensier,
1864 V Donya Victoria Penya d'Amer.
1865 t » Elena Cavaller de Roca.
1866 » Manuela Luna Méndez de Vi${o.
1867 » Dolors Llopart de Muns.
1868 » Carme Mercader.
1869 » Mercè Estrada.
1870 » Franciscà Nanot Renart.
1871 » Antònia Sacanetia de Blanch.
1872 » María Ubert.
1875 Excma. Sra. » Oriola de Quintana y Serra.
1874 » Antònia Ubach y Gutiérrez.
1875 » Rosa Pigrau.
1876 1 » Emilia Palau y Gonzólez de Quijano.
1877 » Josefina Sabater d'Aldavert.
1878 Excma. Sra. » Carme Cendra de Domingo.
1879 » Teresa de Gasset.
1880 » Clotilde Paris.
1881 1 litre. Sra. » Dolors Caballero de Mercader, Comtesa de
BelNloch.
1882 » Aurea Clavé de Ferrer.
1885 » Josefa Salvat d'Onyós.
1884 » Irene Archer de Sanromà.
1885 » Isabel López de Gflell.
1886 1 » Rosa Marquès d'Uyè.
1887 » Dolors de Carles de Robert.
1888 S. M. » María'Cristina d'Absburg-Lorena, Reyna Re-
gent d'Espanya, Comtesa de Barcelona,
1889 » Maria Assumpta Sabé de Brossa.
1890 Excma. Sra. » Lluisa Goldman de Fastenrath.
1891 » Isabel Güell y López.
1892 » Franciscà Bonnemaison y Farriols.
1895 » María del Carme Joval.
1894 f> Lluisa Llorach y Dolsa.
1895 » Elissa Planas y Font.
12 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
1896 Excma. Sra. Donya Maria del Pilar de Puig de Fonsdeviela,
Marquesa de la Torre.
1897
Senyoreta
»
Maria Oller y Rabnssa.
1898t
»
»
Maria Pemianyer y Permanyer.
1899t
»
»
Pilar de Febrer y Cunill.
1900
Senyora
»
Teresa Novellas de Molins de Teli.
1901 1
litre. Sia.
»
Pilar de Sarriera, Marquesa de
Nuevo.
1902
»
Maria de la Concepció Picó de Riera
1905
»
Rosa M. Pratjusà de Villar.
1904
»
Clara Noble de Maragall.
1905
»
Pelegrina Benet d'Alandi.
1906
»
Carme Amat y Matas.
Puerto
MESTRES EN GAY SABER
tExcM. Sr. d. Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de 186 L
tD. Qeroni Rosselló, proclamat en 4 de Maig de 1862,
t » Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig de 1863.
t » Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de 1866,
■\ » JosENH Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de 1867
t » Adolf Blanch y Cortada, proclamat en 3 de Maig de 1868.
7 » Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de 1869.
Mossèn Jaume Collell y Bancells. proclamat en 7 de Maig de 1871
tD. ThomAs Forteza, proclamat en 5 de Maig de 1873.
» Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 1874.
t » Frederich Soler y Humbert, proclamat en 2 de Maig de 1875.
» Àngel GuimerA, proclamat en 6 de Maig de 1877.
t » Damas Calvet, proclamat en 5 de Maig de 1878.
tMossEN Jacinto Verdagver, proclamat en 2 de Maig de 1880.
D. JosEPH Franquesa y Gomis, proclamat en 6 de Maig de 1883.
» Ramon Picó y Campamar, proclamat en 3 de Maig de 1885.
i » Terenci Thos y Codina, proclamat en 1 de Maig de 1887.
» Joaquim Riera y Bertran, proclamat en 11 de Maig de 1890.
» Jacinto Torres y Reyetó, prrclamat en 11 de Maig de 1890.
» Joseph Martí y Folguera, proclamat en 8 de Maig de 1892.
» Ferran Agulló y Vidal, proclamat en 7 de Maig de 1897 .
t » Anicet de Pagès de Puig, proclamat en 3 de Maig de 1896.
» Francesch Matheu y Fornells, proclamat en 2 de Maig de 1897
» Guillem Amgust Tell y Lafont, proclamat en 6 de Maig de 1900
Mossèn Miquel Costa y Llobera, proclamat en 11 de Novembre de
1902.
D. Joan Maragall y Gorina, proclamat en 1 de Maig de 1904.
» Arthur Masriera y Colomer, proclamat en 7 de Maig de 1905.
AUTORS PREMIATS
Ady
ANtar
Premi
I8<9 D.^ Isabel Villamartín
Flor natural
»
» Victoria PeSa
Accèssit
»
D, Albert de Quintana
ídem
>»
» DamAs Calvet
Englantina d or
V
» Salvador Estrada
Accèssit
»
» Adolf Blanch
ídem
»
» Ídem
Viola (Tor y argent
»
» Marian Fonts
Accèssit
»
» Manuel lasarte
ídem
»
» Anyoni Camps y Fabrés
Extraordinari
»
» Guillem Forteza
ídem
»
» Salvador Estrada
ídem
I8é0 D. SiLViNO Thos y Codina
Flor natural
»
» Víctor Balaguer
Accèssit
»
» Marian Fonts
ídem
»
» Joaquim Rubió y Ors
Englantina d'or
y>
» Albert de Quintana
Accèssit
»
» Joseph Coroleu
ídem
»
» Marian Fonts
Viola (Tor y argent
»
» Joaquim Rubió y Ors
Accèssit
»
» Lluís Roca y Florejachs
ídem
»
» Víctor Balaguer
Extraordinari
I8él
D. Antoni Camps y Fabrés
Flor natural
»
» Antoni de Bofarull
Accèssit
»
» Terenci Thos y Codina
ídem
»
» Víctor Balaguer
Englantina d'or
»
» Antoni de Bofarull
Accèssit
»
» Geroni Rosselló
Extraordinari
»
D.*^ Isabel de Villamartín
Viola d'or y argent
»
D. Víctor Balaguer
Accèssit
»
» Antoni Camps y Fabrés
ídem
»
» Víctor Balaguer
Extraordinari
lfté2 D. Qeroni Rosselló
Flor natural
»
» Teodor Llorente.
Accèssit
»
» Terenci Thos
ídem
»
» Geroni Rosselló
Englantina d'or
»
» Antoni Camps y Fabrés
Accèssit
»
» Terenci Thos
ídem
14
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Aiy
AHtor
PrMl
I8é2 D. Joaquim Rubió y Ors
» » DamAs Cal vet
» » Antoni Camps y Fabrés
» » Joaquim Rubió y Ors
» » Terenci Thos
» » Genís Domingo Re ventós
» » JosEPH Lluís Pons y Gallarza
» » Lluís Roca y Florejachs
IftéJ D. Damàs Calvet
» y> Lluís Roca
y> » Francesch Pelay Briz
» » Joaquim Rubió y Ors
» » Antoni de Bofarull
» » Antoni Camps y Fabrés
» » Ídem
» » Marian Fonts
» » Lluís Roca
» » Joaquim Rubió y Ors
» » Lluís Roca
» » Antoni de Bofarull
» » Joaquim Rubió y Ors
» » GayetA Vidal
I8é4 D. Marian Acuiló y Fuster
» » Lluís Roca y Florejachs
» » Jordi (pseudònim)
» » Terenci Thos y Codina
» » E. T. DE M.
» » Antoni de Bofarull
» » Lluís Roca y Florejachs
» » Jordi Dos
» » Lo Cansoner de Miramar
» D." Rosa Anaïs Roumanille d'Avignon
» D. E. T. DE M.
» » Antoni de Bofarull
» D.* María Josefa Massanes de Gonzàlez
» D. Terenci Thos y Codina
» » Antoni de Bofarull
I8é5 D. Francesch Pelay Briz
» . » Miquel Zav aleta
» » Joseph Lluís Pons y Gallarza .
» » TomAs Aguiló
» » Jacinto Verdaguer
» > Miquel VictoriA Amer
» » Jacinto Verdaguer
Viola (tor y argent
Accèssit
/dem
Extraordinari
Accèssit
ídem
Extraordinari
Accèssit
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Accèssit a la Viola
Accèssit
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
(Treball en prosa)
/</. Id.
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Viola d'argent
accèssits a la Viola
Extraordinari
Accèssit
ídem
Extraordinari
ídem
Premi de prosa
Extraordinari
Flor natural
Accèssit
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Viola d'or y argent
Extraordinari
AíiY 1907.
15
Apy
Aator
PreMi
IM5 D. Manuel MilA y Fontanals
» D.* Victoria Peíïa d'Amer
I8éé D. Marian Aguiló y Fuster
» » Damàs Calvet
y> Anònim
» » Lluís Pons y Qallarza
» » Antoni Camps y Fabrés
» » Jacinto Verdaguer
» * Marian Aguiló y Fuster
» » Jacinto Verdaguer
» » Joan Montserrat y Archs
» » QayetA Vidal
» a FrANCISCO MUNS
» Antoni de Bofarull
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» » Jacinto Verdaguer
ISé7 D. JosBPH Lluís Pons y Qallarza
» X Armengol DE MoNTSECH
» » Pere d'AlcAntara Penya
y> )> Adolf Blanch y Cortada
» * JosEPH Lluís Pons y Gallarza
» »tDAMAs Calvet
» » TomAs Aguiló
» » Miquel VictoriA Amer
» » Adolf Blanch y Cortada
» » Ídem
» » Pere d'AlcAntara Penya
» » JosEPH Lluís Pons y Gallarza
» » Antoni Molins y Sirera
» » Ramon Picó y Campamar
» » Antoni de Bofarull
» » JosEPH DE Palau y d'Huguet
» » Guillem Forteza
» » Joaquim Riera y Bertran
l8èS D. Adolf Blanch y Cortada
» » Pere Antoni Ventalló
» » Gabriel Maura
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» ♦ JosEPH Roca y Roca
» » Ramon Picó y Campamar
» » Francesch Pelay Briz
^ * Fèlix Pizcueta
« » Pere d'AlcAntara Penya y Nicolau
» » Ramon Picó y Campamar
> ♦ Antoni Camps y Fabrés
Extraordinari
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina dor
Accèssit
ídem
Viola d or y argent
Accèssit
ídem
Extraordinari
ídem
ídem
Accèssit
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d*or
Accèssit
ídem
Viola d or y argent
Accèssit
ídem
Extraordinari
Accèssit
ídem
Extraordinari
Accèssit
ídem
Extraordinari
Accèssit
ídem
flor natural
Accèssit
ídem
Englantina dor
Accèssit
ídem
Accèssit a la Viola
ídem
Extraordinari
Accèssit
ídem
16
Aiy
JOCHS PL0RALS DB BARCELONA
ANtar
Premi
1868 D. Víctor Qebhardt
Extraordinari
(Treball en prosa)
»
» Joaquim Riera y Bertran
íd, Id.
1869 D. Francesch Pelay Briz
Flor natural
»
)> Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
»
» Damàs Calvet
ídem
»
» Jaume Collell, Pbre.
Englantina d*or
»
* Albert de Quintana
Accèssit
^
» Francesch Pelay Briz
ídem
»
» Francesch Ubach y Vinyeta
Ídem
»
» Ftancesch Pelay Briz
Viola d* or V argent
»
» Anicet de Pagès de Puig
Accèssit
>
» Jaume Collell y Bancrli^, Pbre.
ídem
»
» Tomàs Forteza
Extraordinari
»
> Francesch Ubach y Vinyeta
2 accèssits a idem
)>
» Joaquim Riera y Bertran
Accèssit a idem
1870 D. Jaume Collell, Pbre,
Flor natural
»
» Ramon Picó y Campamar
Accèssit
»
» Bartomeu Ferrà
ídem
» i
\lbert de Quintana
Englantina d'or
»
Tomàs Forteza
Accèssit
»
» Pere Antoni Ventalló
ídeih
»
» Cançoner de Vilatort
Accèssit a la Viola
»
Anònim
ídem
»
» Jaume Collell, Pbre.
Extraordinari
»
» Damàs Calvet
Accèssit
»
* Pere Nanot Renart
ídem
»
» Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
>
» Ramon Picó y Campamar
Accèssit
»
Anònim
ídem
>
» Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
»
Anònim
Accèssit
»
» Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
* Anicet de Pagès y de Puig
Extraordinari
»
» Antoni Molins y Sirera
Accèssit
»
» JosEPH Roca y Roca
ídem
1871
1 D. Francesch Pelay Briz
Flor natural
»
» Ramon Picó y Campamar
Accèssit
»
» Bartomeu Ferrà y Perelló
ídem
»
» Jaume Collell y Bancells, Pbre.
Englantina d'or
»
» Antoni Camps y Fabrés
Accèssit
»
> Frederich Soler
ídem
»
» Tomàs Forteza
Viola d'or y argent
»
» Joseph Martí y Folguera
Accèssit
»
» Anicet de Pagès de Puig
ídem
ANY 1907
17
Any
Aitor
Premi
1871
D. Tomàs Forteza
Extraordinari
»
» Pere d'AlcAntara Penya y Nicolau
Accèssit
if
» Matheu Obrador y Bennassar
ídem
»
* JosEPH Martí y Folguera
Extraordinari
i>
» JosEPH Taronjí y Cortés
2 Accèssits
1872 D. Prederich Soler
Flor natural
ï>
» Francesch Ubach y Vinyeta
Englantina d'or
9
» Pere d'AlcAntara Penya
Accèssit
i*
> Felip Pirozzini y Martí
ídem
'}
» JosEPH Martí y Folguera
Extraordinari
»
» Antoni de Bofarull
ídem
>/
i> Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
>
» JosEPH Martí Y Folguera
Accèssit
>
* JosEPH Argullol y Serra
ídem
■>
» JosEPH Martí y Folguera
ídem
1873 D. TomAs Fokteza
Flor natural
>
D.^ Victoria Penya d'Amer
Accèssit
JO
D. Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
>
» TomAs Forteza
Englantina d'or
/>
» Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
»
» Joan Nebot y Casas
ídem
>
* Jacinto Verdaguer, Pbre.
Viola d'or y argent
»
» Anicet de Pagès de Puig
Accèssit
4^
» Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
» Joseph Martí y Folguera
Extraordinari
3»
» Francesch Matheu y Fornells
Accèssit
4r
» Isidro Reventós y Amiguet
Extraordinari
»
» Anicet de Pagès de Puig
Accèssit
»
> Isidro Reventós y Amiguet
ídem
»
» Jacinto Verdaguer, Pbre.
Extraordinari
»
* Francesch Matheu y Forneli^s
Accèssit
»
» Ramon Picó y Camp amar
Extraordinari
»
» TomAs Forteza
Accèssit
>
» Bartomeu FerrA
ídem
1874 D. Francesch Ubach y Vinyeta
Flor natural
»
» Francesch Matheu y Fornells
Accèssit
»
» Felip Pirozzini y Martí
ídem
»
» Ramon Picó y Camp amar
Englantina d'or
»
» C. D. M.
Accèssit
»
» Matheu Obrador y Bennassar
ídem
^
» Jacinto Verdaguer, Pbre.
Viola d'or
í>
» Miquel Costa y Llobera
Accèssit
»
» Anicet de Pagès de Puig
ídem
»
» Isidro Reventós y Amiguet
Extraordinari
>
» Ídem
ídem
18
JOCHS florals de BARCELONA
Any
Aator
Premi
1874 D. AxiONi AuLESTiA Y Pijoan
Extraordinari
1875 D. Frederich Soler y Humbert
Flor natural
»
» IsiDRO Reventós y Amiguet
Accèssit
»
>^ Emili Coca y Collado
ídem
»
» Frederich Soler y Humbert
Englantina d'or y argent
»
» Ídem
Accèssits (I, <^'• y 2,1)
»
* Anicet de Pagès de Puig
Viola d'or y argent
»
» Ídem
Accèssit
..
» Jacinto Torres y Reyetó
ídem
»
» Joaquim Riera y Bertran
Extraordinari
,>
D.^ María de Bell-lloch
Accèssit
»
D. Eduart Vidal y Valenciano
Extraordinari
í>
* Joaquim Riera y Bertran
Accèssit
»
» Ídem
ídem
»
» Frederich Soler
Extraordinari
»
y> Joan Baptista Ferrer
ídem
»
» Joaquim Riera y Bertran
Accèssit
>>
> Frederich Soler
Extraordinari
»
» Àngel GuimerA
Accèssit
I87é D. Àngel Guimerà
Flor natural
»
» Joan Munné
Accèssit
>?
» Salvador Qenís
ídem
»
» IsiDRO Reventós
Englantina d*or
»
V Pere Ramon Vidal
Accèssit
»
» Carles Pons de Ginebrkda
ídem
»
» Emili Coca y Collado
Viola d'or y argent
>>
» Joaquim Riera y Bertran
Accèssit
^>
» JosEPH Franquesa
ídem
»
» Apeles Mestres
Extraordinari
»
> Jacinto Torres y Reyetó
ídem
')
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
,>
» Pere Ramon Vidal
Accèssit
»
» Felip Pirozzini y Martí
ídem
}>
-' JosEPH Martí y Folguera
Extraordinari
»
^ Joaquim María Bartrina
ídem
>
» JosEPH Martí y Folguera
Accèssit
M
» Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
»
» JosEPH Martí y Folguera
Accèssit
»
» Anònim
ídem
'>
» Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
^> JosEPH CoROLEU Y D. JosEPH Pklla Extraordinari
.»
» Antoni Aulestia y Pijoan
Accèssit
-»
>• Antoni Careta y Vidal
Extraordinari
»
» Martí Genís y Aguilar
Accèssit
1877 D. Àngel GuimerA
Bor natural
ANY 1907
10
Any
Aator
Premi
187;
r D. JosEPH Franquesa y Gomis
Accèssit
</
» Anicet de Pagès de Puig
ídem
»
» Àngel Guimerà
Englantina d'or
»
» Pere Pi y Parera
Accèssit
»
» JosKPH Martí y Folguera
ídem
»
» Àngel GuimerA
Viola d'or y argent
V
» Eboli Coca y Collado
Accèssit
»
» Anicet de Pagès de Puig
Extraordinari
»
» Jacinto Verdaguer, Pbrk.
ídem (L'AtlAntida)
1878 D. Martí Qenís y Aguilar
Ftor natural
V
í> JosEPH Martí y Folguera
Accèssit
i»
)* Anònim
ídem
>;
» Damas Calvet
Englantina d or
;>
» JosEPH Martí y Folguera
Accèssit
,>
D.*^ Dolors Moncerdà de MaciA
ídem
V
D. Jacinto Torres y Reyetó
Viola d'or y argent
»
/> Anònim
Accèssit
»
» Joseph Franquesa y Gomis
ídem
»
» Joseph Martí y Folguera
Extraordinari
>?
> Artur Gallart
Accèssit
»
> Matheu Obrador y Bennassar
Extraordinari
fl
i> Joseph Martí y Fol(;uera
Accèssit
Ídem
Extraordinari
»
» Ídem
ídem
>
i> Anònim
ídem
4^
» Joseph Martí y Folguera
Isr y 2,n accèssit
^
» Martí Genís y Aguilar
Extraordinari
1871
> D. Frederich Soler y Humbert
Flor natural
>
» Emili Coca y Collado
Accèssit
>
» Artur Gallart
ídem
V
í> Emili Coca y Collado
ídem
V
/> Joseph Franquesa y Gomis
Englantina d'or
*
i> Frederich Soler
Accèssit
»
^ Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
» Joseph Martí y Folguera
ídem
>>
» Ídem
Viola d'or y argent
»
» Emili Coca y Collado
Accèssit
i>
» Ídem
ídem
»
» Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
»
* Joseph Martí y Folguera
Accèssit
»
» Salvador Sanpere y Miquel
Extraordinari
M
/> Joseph Yxart
ídem
»
* Narcís Oller
ídem
if
í> Francesch Ubach v Vixvkta
ídem
»
» Frederich Soler
ídem
20
A«y
1881 D.
»
D.
»
D.
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
y>
»
»
»
»
»
»
»
D.
»
D.
»
»
»
4f
1881
D.
»
»
»
»
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Aator
»
»
1882 D.
»
»
»
»
»
D.
»
D.
»
»
»
D.
»
D.
»
»
1883 D.
»
D.
»
D.
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
D.
»
D.
JosEPH Franquesa y Gomis
,^ Victoria PeRa d'Amer
Joan Planas y Feliu
Frederich Rahola
Jacinto Verdaguer, Pbre.
Marian Aguiló y Fuster
Ramon E. Bassegoda y Amigo
JOSEPH Martí y Folguera
Francesch Ubach y Vinyeta
Pau Bertran y Brós
Víctor Lieutaud
Francesch Ubach y Vinyeta
* Marí A de Bell-lloch
GayetA Vidal y Valenciano
Narcís Oller y Moragas
Salvador Sanpere y Miquel
D. Artur Masriera y Colomer
JosEPH Verdú
Artur Masriera
Ídem
Joan Montserrat y Archs
Ídem
Artur Masriera y Colomer
Joan Planas y Feliu
Lluís B. Nadal
Ídem
Joaquim Riera y Bertran
Artur Masriera
Eboli Coca
^ Dolors Moncerda de Macià
Ramon E. Bassegoda y Amigo
Joseph Franquesa y Gomis
* Dolors MoncerdA de MaciA
Francesch Ubach y Vinyeta
Emili Vilanova
Apeles Mestres
^ Dolors Moncerda de Macià
Ferran Agulló Vidal
Joseph Franquesa y Gomis
Francesch Ubach y Vinyeta
Agustí Valls y Vicens
Artur Masriera y Colomer
Joaquim Riera y Bertran
^ Victoria Pe5ía d* Amer
Jacinto Verdaguer, Pbre.
Preni
flor natural
Accèssit
ídem
ídem
Engtantina dor
Viola d'or y argent
Accèssit
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
ídem
ídem
ídem
Ror natural
Accèssit
ídem
Id, d la Engtantina
ídem d ta Viola
Extraordinari
Accèssit
ídem
ídem
Extraordinari
Flor natural
Accèssit
ídem
Engtantina d'or
Accèssit
ídem a ta Viola
ídem
Extraordinari
ídem
flor natural
Accèssit
ídem
Engtantina d'or
Accèssit
ídem
Viola d'or
Accèssit
ídem
Extraordinari
ANY 190"
21
Kmy
Aatar
Preai
IM3 D. Antoni Molins y Sirera
Accèssit
»
» JosEPH Garriga y Lliró
Extraordinari
-»
» Jaume Ramon y Vidales
ídem
IM4 D. Francesch Matheu
Flor natural
»
» Ramon E. Bassegoda y Amigo
Accèssit
»
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
y> Ramon Picó y Campamar
Englantina d'or
»
» Frederich Soler y Humbert
Accèssit
»
Anònim
Ídem
)>
» Apeles Mestres
Viola d'or y argent
»
» Pau Bertran y Brós
Accèssit
»
» Ferran Agulló y Vida;.
ídem
»
» Ramon E. Bassegoda
Extraordinari
»
» Pere Courtais
Accèssit
»
» Jaume Collell, Pbre.
Extraordinari
»
» Emili Vilanova
ídem
»
» Narcís Oller y Moragas
ídem
1885 D. Pau Bertran y Brós
Ror natural
»
» Apeles Mestres
Accèssit
y>
» Ídem
ídem
»
» Ramon Picó y Campamar
Englantina d'or
»
» Jacinto Torres y Reyetó
Accèssit
»
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
» Ramon E. Bassegoda
Viola d'or y argent
»
» Antoni Bori y Fontesta
Accèssit
»
» Francesch Matheu
Extraordinari
»
» Joan Segura, Pbre.
ídem
I88é D. Francisco Bartrina
Flor natural
»
» J. Enrich Castellnau
Accèssit
a
D.* Victoria Pe5ía d* Amer
ídem
»
D. Terenci Thos y Codina
Englantina d'or
»
» Francisco Casas y Amigo
Accèssit
»
» Víctor Amor
ídem
»
» Apeles Mestres
Accèssit a la Viola
»
» Ferran Agulló
ídem
»
» Manuel Ribot y Serra
Extraordinari
»
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
» Lluís B. Nadal
ídem
»
» Joseph Coroleu
ídem
»
» Emili Vilanova
ídem
1887 D. Ferran Agulló
Flor natural
»
» Francisco Casas y Amigo
Accèssit
»
Anònim
ídem
»
» Joaquim Riera y Bertran
Englantina d'or
»
» Francisco Casas y Amigo
Accèssit
22
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Aay
Aator
Premi
1887 D. Antoni Bori y FontestA
Accèssit
>^
/> Terenci Thos y Codina
Viola d*or y argent
»
» Francisco Casas y Amigo
Accèssit
»
» Joan Guiraud, Pbre.
ídem
/>
» Ídem
Extraordinari
»
» Martí Genís y Aguilar
ídem
»
» Joan Pons y Massaveu
ídem
1888 D. Jaume Collell, Pbre.
fíor natural
>^
» JosEPH Franquet y Serra
Accèssit
»
/> JosEPH Martí y Folguera
ídem
»
/> Francesch Matheu y Fornells
Englantina d'or
»
» Ramon E. Bassegoda
Accèssit
»
» Manuel Ribot y Serra
ídem
»
» Ramon Picó y Campamar
Viola d'or y argent
>^
» Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
»
» Jacinto Torres y Reyetó
ídem
»
> Agustí Valls y Vicens
ídem
»
» Jacinto Torres y Reyetó
Extraordinari
»
» Francisco Masferrer
ídem
»
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
» Lluís B. Nadal
Accèssit
»
» Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
»
» JosEPH Martí y Folguera
ídem
>^
» JosEPH Puig y Cadafalch
Y D. Cassimir Brugués
ídem
»
» Pau Bertran y Brós
ídem
»
A Lluís B. Nadal
ídem
»
» Joan Alcover
ídem
»
» Jaume Collell, Pbre.
ídem
»
^ Agustí Valls y Vicens
Accèssit
»
» Joseph Puig y Cadafalch
Y D. Cassimir Bruííuhs
Extraordinari
»
» Joseph Coroleu
Accèssit
»
» Gabriel Llebres y Quintana
ídem
/f
» Salvador Sanpere y Miquel
Extraordinari
9
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
1889 D. Jacinto Torres y Reyetó
Flor natural
íT
^> Ramon Masifern
Accèssit
»
» Ferran Agulló y Vidal
ídem
»
» Ídem
Englantina d'or
)>
» Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
»
j> Agustí Valls y Vicens
ídem
<>
V Ídem
Accèssit a la Viola
>
Anònim
Accèssit
«
» Manuel Ribot y Serra
Extraordinari
ANY 1907
23
Any
Aator
V D
» D.
» »
» »
1890 D.
» D
V D
> >
1889 D. Manuel Ribot y Serra
* » Joaquim Riera y Bertran
» í> Francesch Ubach y Vinyeta
* » Joseph Puig y Cadafalch
» í> Joseph Bonafont
^ Dolors MoncerdA de MaciA
Joan Pons y Massaveu
Ídem
Terenci Thos y Codina
Joseph Martí y Folguera
Jacinto Torres y Reyetó
*^ Victoria Peíïa d'Amer
Joaquim Riera y Bertran
Joseph Martí y Folguera
Lluís B. Nadal
Jacinto Torres y Reyetó
Joaquim Riera y Bertran
Ídem
Jaume Novellas de Molins
Jaume Pomar y Fuster
Francesch Ubach y Vinyeta
Joan Pons y Massaveu
Francesch Carreras y Candi
Francesch Ubach y Vinyeta
Joseph Franquesa y Gomis
Sebastià Trullol y Plana
Jaume Novellas de Molins
Ernest Soler de las Casas
® Dolors MoncerdA de MaciA
Francesch Ubach y Vinyeta
Ídem
Bonaventura Bassegoda
Víctor Brossa y Sangerman
* Dolors MoncerdA de MaciA
Martí Genís y Aguilar
Antoni Careta y Vidal
Joseph Martí y Folguera
Jaume Pomar y Fuster
Francesch Carreras y Candi
Ernest Soler de las Casas
Ramon Masifern
* Dolors MoncerdA de MaciA
Claudi Planas y Font
Joseph Martí y Folguera
Anònim
1891 D.
»
»
»
D.
>>
D.
»
»
»
»
>>
»
»
D.
*
D.
»
»
»
»
>
>
»
»
»
»
1892 D.
»
D.
»
D.
»
»
Premí
Accèssit
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
Accèssit
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Viola d'or y argent
Accèssit
ídem
ídem
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
ídem
ídem
Accèssit
ídem
Ror natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
ídem
Viola d'or v argent
Accèssit
ídem
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
1893
»
»
»
24 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Aiy Aator
I8f2 D.* Dolors MoncerdA de MaciA
» D. Martí Qenís
» » Emili Coca y Collado
» » Lluís Charrase
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» Francesch Carreras y Candi
D. Ferran Agulló
'> Ídem
D.* Agnès Armengol de Badía
D. Ferran Agulló
i> Martí Genís y Aguilar
* » Fèlix Descourt
» » Jacinto Torres y Reyetó
» » Agustí Valls y Vicens
» » Ramon Nonat Comas
» » Joseph Torras y Bages, Pbre.
1894 D. Jaume Collell, Pbre.
» » Guillem A. Tell y Lafont
» » Jaume Novellas de Mouns
» » Joan Maragall
/> » Pere Muntanyola
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» » Ramon Colom y Virgili
» » Lluís Bard
» » Jaume Ramon
» » Salvador Bové y Salvador
» » Marian Escriu y Fortuny
» » Jaume Ramon
» * Norbert Font y Sagué
1895 D. Claudi Planas y Font
» » Sebastià Trullol y Plana
* Antoni Bori y FontestA
» Lluís B. Nadal
» Frederich Rahola y Trèmols
» Frederich Renyé y Viladot
» Guillem A. Tell y Lafont
D.* Dolors MoncerdA de MaciA
D. Joan Majíuel Casademunt
x> Joseph Blanch y Romaní
» Joaquim Ruyra y Homs
» Ídem
» Norbert Font y Sagué
» Ídem
» Salvador Bové y Salvador
» Pbre Nubiola y Espinós
Preni
Accèssit
Vioia (tor y argent
Accèssit
ídem
Extraordinari
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Accèssit a la Viola
Accèssit
Extraordinari
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Accèssit a la Viola
Accèssit
Extraordinari
ídem
ídem
Extraordinari
Accèssit
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Vioia d'or y argent
Accèssit
ídem
ídem
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
ANY 1907
25
Any
Autor
Premi
1895 D. Francesch Carreras y Caxdi
Accéssii
»
D.** Dolors Monxerda de Macià
Extraordinari
'>
D. JosEPH M.^ Serra y Valls
ídem
.}
» JosEPH Ricart y Giralt
Accèssit
»
i> Joan Ribas y Carreras
ídem
,>
)> Sebastià Sans y Bori
Extraordinari
»
» Salvador Sanpere y Miquel
ídem
»
» Jaume Serra y Iglesias
ídem
»
» Frederich Clascar y Sanou
ídem .
»
» Francesch Matheu y Fornells
ídem
189é D. AxNiCET DE Pagès de Puig
Flor natural
t>
» Joaquim Ruyra
Accèssit
»
» Antoni Bori y FoxtestA
ídem
»
^ Anicet de Pagès de Puig
Englantina d'or
»
> Lluís B. Nadal
Accèssit
»
» Joan Maragall
Viola d'or y argent
i>
» Lluís Bard
Accèssit
*>
» Manuel Rocamora
ídem
o
» Joaquim Ruyra
Extraordinari
)>
» Enrich de Fuentes
Accèssit
»
» Anicet de Pagès de Puig
Extraordinari
»
» Pompeu Fabra
Accèssit
»
» Gabriel Llebres y Quintana
Extraordinari
»
» Jaume Ramon y Vidales
ídem
»
» Frederich Clascar
Y D. Norbert Font y Sagué
ídem
»
» Salvador Bové, Pbre.
ídem
189:
J D. Francesch Matheu y Fornells
Flor nataral
»
» Guillem A. Tell y Lafont
Accèssit
»
» Adrià Gual
ídem
»
» Frederich Rahola
Englantina d'or
»
D.^ Dolors MoncerdA de MaciA
Accèssit
»
D. Jaume Collell, Pbre.
ídem
»
» Pere Palau GonzAlez de Quijano
Viola dor Y argent
»
à Antoni Vicens y Santandreu
Accèssit
»
» Francisco TomAs y Estruch
ídem
>
» Claudi Planas y Font
Extraordinari
>
» Joaquim Ruyra
Accèssit
*
» AdriA Gual
ídem
»
» Enrich de Fuentes
ídem
»
» Antoni Borí y FontestA
ídem
»
» Manuel Folch y Torres
Extraordinari
»
» Cosme Vidal
ídem
/>
» Antoni Vila y Sala, Pbre.
ídem
»
» JOSEPH GUDIOL Y CUNILL, PbRE.
Accèssit
26
Any
JOCHS. FLORALS DE BARCELONA
Autnr
1897 D. NoRBERT Font y Sagué
1898 D. Antoni Bori y FontestA
» » Guillem A. Tell y La font
» » Anicet de Pagès de Puig
» » Adrià Gual
» » Antoni Bori y FontestA
» » Anicet de Pagès de Puig
» » AdkiA Gual
>> » Joan Manuel Casademunt
» •> Guillem A. Tell y Lafont
» » Raymond Casellas
> * Alfons Damians y Manté
» » Lluís Vía
» » Anicet de Pagès de Puig
» » Jaume Boloix
» » Ídem
> » joseph gudiol
» V Francesch Ubach y Vinyeta
> » Enrich Prat de la Riba
V » Anicet de Pagès de Puig
> » Jaume Boloix
V » JoSEPH SURRIBAS Y RiERA
» » Ramon N. Comas
» » Artur Masriera
1899 D. Lluís B. Nadal
» » Emili Coca y Collado
» » Antoni Bori y FontestA
ÍDEM
>^ V Guillem A. Tell y Lafont
» » Martí Genís y Aguilar
•> » Anicet de Pagès de Puig
» >' Jaume Collell, Pbre.
» » JosEPH Carner
» » Anicet de Pagès de Puig
» -> Manuel Folch y Torres
»^ * Guillem A. Tell y Lafont
» > Marian Vayreda
» Jacinto Capella
» D/ Emília Sureda
» D. Lluís B. Nadal
»* V Manuel Folch y Torres
V Anickt de Pagès de Puig
1900 D. Guillem August Tell y Lafont
> «^ Joan M.** Guasch
» V Antoni Bori y FontestA
Premi
Extraordinari
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
Viola d'or p argent
Accèssit
ídem
Extraordinari
Accèssit
ídem
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
ídem
ídem
ídem
Accèssit
Extraordinari
ídem
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
ídem
Englantina d" or
Accèssit
ídem
Viola d'or y argent
Accèssit
ídem
ídem
ídem
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
ídem
. ídem
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
ANV 1907
27
Any
Autor
Premi
1900 D. Joan M.* Guasch
Accèssit
)f
» Ídem
Englantina d'or
»
» Artur Masriera
Accèssit
>
» Jaume Collell, Pere.
Ídem
»
A> Miquel Costa y Llobera, Pbrf.
Viola d or y argent
»
» JosEPH Carner
Accèssit
»
Anònim
ídem
»
» Matheu Rotger y Capllonch, Pbre.
Extraordinari
»
» Manuel Folch y Torres
ídem
»
» JosEPH Paradeda y Serra
ídem
if
» Artur Masriera y Colomer
ídem
»
» Apeles Mestres
ídem
1901 D. Anicet de Pagès de Puig
Flor natural
/>
> Antoni Bori y Fontesta
Accèssit
»
» Ídem
ídem
»
D.^ Dolors Moncerdà de MaciA
ídem
»
D. Claudi Omar y Barrera Englantina <for y argent
i»
» Antoni Bori y Fontesta
Accèssit
»
» Frederich Rahola
ídem
»
À^ Antoni Busquets y Punset
ídem
»
» Pere Palau GonzAlez de Quijano
Viola d'or y argent
»
» Adrià Gual
Accèssit
>
» Manuel Rocamora
ídem
»
D.^ Dolors Moncerdà de Macià
ídem
»
D. Enrich de Fuentes
Accèssit
(ai premi de prosa)
»
» Joseph Carner
ídem
»
» Antoni Bori y FontestA
Extraordinari
»
» Ídem
ídem
1902 D. Miquel Costa y Llobera, Pbre.
Flor natural
a
» Joseph Carner
Accèssit
})
» Antoni Bori y FontestA
ídem
»
» Miquel Costa y Llobera, Pbre.
Englantina d'or
»
» Joseph Carner
Accèssit
»
» Frederich Rahola
ídem
»
» Joseph Carner
Accèssit a la Viola
»
» Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
» Joaquim Ruyra y Oms
Extraordinari
»
» Joseph Sala Bonfill
ídem
»
» Antoni Bori y FontestA
ídem
>
» Ídem
ídem
»
» Joseph Carner
ídem
»
» Claudi Planas y Font
ídem
»
» Antoni Bori y FontestA
Accèssit
1903 D. Francesch PtjOLb
Flor natural
28
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Any
Autor
Premi
1903 D. Francesch Pujols
Accèssit
»
í> Joan M." Guasch
ídem
»
» Ramon SurlSíach y Sentíes
ídem
»
» Jacinto Verdaguer, Pbre.
Englantina d'or y argent
»
» Gabriel Alomar
Accèssit
»
» Jules Delpont
ídem
»
» JosEPH Carner
Viola d'or y argent
»
» Joaquim Ruyra
Accèssit
»
» JosErH Carner
ídem
*
» Manuel Folch y Torres
ídem
»
» Víctor CatalA
Extraordinari
»
» Joseph M.^ Folch y Torres
Accèssit
»
» Àngel Garriga y Boixader, Pbre. Extraordinari
»
D.** Dolors Moncerdà de MaciA
Accèssit
»
D. Manuel Rocamora
ídem
1904
D. Joan Maragall y Gorina
flor natural
»
» Joseph Carner
Accèssit
»
» Jaume Bofill y Matas
ídem
»
» Joan Llongueras
ídem
»
> Miquel FerrA
Englantina d'or y argent
ò
» Antoni Busquets y Punset
Accèssit
»
» Oriol Martorell
ídem
>»
» Joseph Carner
Viola d'or y argent
»
> Joseph Paradeda y Sala, Pbre.
Accèssit
»
» Joan M.^ Guasch
ídem
»
» JosKPH M.^ Folch y Torres
Extraordinari
/>
» Ídem
Accèssit
>
» Idkm
ídem
)>
- Gabriel Alomar
Extraordinari
»
> Jaume Novellas de Molins
Accèssit
/>
>> Ernest Soler de las Casas
Extraordinari
?>
* Antoni Busquets y Punset
Accèssit
»
» Llorens Ribk y Campins
Extraordinari
j>
» Joseph Carner
Accèssit
»
» Ramon SuriNach y Sentíes
Extraordinari
»
» Joaquim Rosselló y Roure
Accèssit
»
» Joseph Gudiol y Cuxill, Pbre.
Extraordinari
1905 D. Joan Alcover
Flor natural
>>
A Gabriel Alomar
Accèssit
»
» Joseph Carner
ídem
<»>
M Antoni Bori y Fontesta
Englantina d'or
»
» Artur Masriera
Viola d'or y argent
,)
» Martí Genis y Aguilar
Accèssit
»
.> Lluís B. Nadal
ídem
»
» Manuel Dcran y Duran
Extraordinari
ANY 1907 29
Aoy Autor Premi
1905 D. Miquel Roger y Crosa Accèssit
» » Pere Palau Gonzalez de Quijano Extraordinari
» » Manuel Folch y Torres ídem
» » Àngel Garriga y BoIXader, Pbre. ídem
1906 D. Francisco Xavier Viurà Flor natural
» » Manuel Folch Y. Torres Accèssit
» » Eduart Girbal y Jaume Accèssit a la Englantina
» » Gabriel Alomar Accèssit a la Viola d'or y argent
» » Manuel Folch y Torres Accèssit
» » JosEPH Morató Extraordinari
» » Manuel Folch y Torres /dem
» » JosEPH M.® Folch y Torres ídem
» Iltre. Sr. d. Jaume Collell, Pbre. /dem
» D. Francesch Xavier Viurà /dem
» » Joseph Paradeda y Sala, Pbre. Accèssit
ADJUNTS HONORARIS
Excm. Ajuntament de Barcelona.
Excma. Diputació provincial de Barcelona.
Excma. Diputació provincial de Gerona.
Excma. Diputació provincial de Tarragona.
Excma. Diputació provincial de Lleyda.
Excma. Diputació provincial de les Balears.
M. I. Sr. Rector d'esta Universitat.
M. I. Sr. President de TAcademia de Bones Lletres.
Los Mestres en Gay Saber.
adjunts protectors
1874 D. Eussebi Güell y Bacigalupi.
1880 Sr. Marquès de Castellbell.
1881 » Marquès de Comiilas.
1895 D. Enrich Batlló.
» » Isidro Bonsoms.
'W JüCHS FLORALS DE BARCELONA
18Ü5 Sra. Marquesa de Castellar.
'^ D. Joseph Carreras.
>> » Joan Coll y Pujol.
'> » Joan üirona.
^> » Camilo Mulleras.
» » Alexandre M," Pons y Serra.
» Sr. Marquès de Santa Isabel.
» » Duch de Solferino.
» D, Pere de Sotoloni^o.
189H D." Concepció Dolsa. Vda. de Llorach.
» D. Joseph Mansana.
» » Pere Grau Maristany.
» » Joseph O. Marti y Ballés.
» » Joaquhn Pena y Costa.
18^>7 Lli^a Regional de Manresa.
» Ajuntament de Mataró.
> » de Tarrassa.
» > de Sabadell.
» >^ de Vich.
1898 Ateneo Barcelonès.
/> D. Ramon Montaner.
1900 Diputació provincial de Tarraviona.
» Ajuntament de Manresa.
^^ > de Figueres.
/ » de Tarravíona.
» ScK'iedad Econòmica Barcelonesa de Ami^os del País.
» Fomento del Trabajo Nacional.
^> Lli^a Regionalista de Barcelona.
» D. Lluís Marian Vidal.
1901 Sr, Baró de Quadras.
» Agrupació Catalanista del Casino Mercantil.
/> Ajuntament de Sarrià.
Unió Catalanista.
1905 D. Enrich Turull y Comadràn.
190t> > Manuel üirona y Vidal.
ADJUNTS NUMERARIS
1898 Abadaly Calderó, Raymondde 1905 Alcover, Antoni M.^
1»79 Abella y Vinyas, Pere 187U Aldavert, Pere
1 9 LU Agrupació Catalanista de 1 H88 A Idr ic h , Al be r t
Vilassar de Mar l?579 Aleu, Antoni de P.
UHJl .^j^uiló y Miro, Au^cl liiHri Altoní>o y Sans, Anto.ii
lyu* Alandi y Caucla, Joan Un^hj Altouso y Quintanill, Manuel
]SV> Alcaydu. FiauLisco de P. l."y^5 Alio, hrancísco
ANY 1%7
31
1880 Almirall y Forasté, Joan
1906 Alós, Joseph M.» de
1906 Alós, Ramon M.* de
1888 Alsina, Ferran
1860 Amat, Gervasi
1896 Amat y Lloveras, Jaume
1850 Amer, Miquel Victorià
1880 Amigo de Cabo, Pere
1905 ^lech Catalanista
1893 Aràjol, Ramon
1905 Argimon y Sabates, Miquel
1906 Armenté, Sebastià
1884 Arno y Maristany, Pere
1901 Arqués y Arrufat, Ramon
1902 Arumf, Joan
1888 Arús y Boada, Alfons
1905 Associació Catalanista (ííGent
Mova» de Badalona
1905 Associació Protectora de la
Ensenyansa Catalana
1907 Associació Catalunya Vella,
de Vich
1875 Aulestía, Antoni
1888 Bach de Portolà, Antoni
1888 Balansó, Llorens
1907 Balanyà y Gelabert, Miquel
1899 Bardera, Joan
1879 Bardera, Ramon
1892 Bartolí, Joan
1864 Bartrina Francisco
1902 Bartrina, Lluís
1888 Bas, Àngel
1886 Bassegoda, Bonaventura
1896 Bassegoda, Ramon E.
1899 Basté, Jaume
1905 Basté y Fugaroias, Pere
1901 Batlle, Joan Bautista
1895 Batlles y Fontanet, Joseph
1880 Batitó, Frederích
1904 Bedós, Francisco de P.
1862 Bertran y d* Amat, Felip
1880 Bertran y Rubio, Eduart
1902 Blanxart, Miquel
1906 Boada y Güell, Joan
1899 Bofill y Matas, Jaume
1898 Bonet, Àngel
1869 Bordas, Ftederich
1888 Borràs, Valentí
1881 Boter, Francesch de
1888 Bozzo y Rius, Jaume
1905 Boix, Frederich
1888 Brocà, Guillem M.^ de
1887 Brosa y Sangerman, Víctor
1902 Brugarolas, Jaume
1894 Brugués, Cassimir
1879 Buibena, Artur
1899 Bultó y Sert, Francisco
1900 Burjalés y Solà, Adolf
1908 Buxeda y Birba, Joseph
1884 Cabot y Rovira, Joaquim
1901 Calvet, Pere
1889 Camin, Àlvar M/ de
1888 Campmany, Antoni de P.
1880 Camprodon, Joan
1880 Canals, Emili
1880 Capdevila, J. Millan de la C.
1879 Capella, Bonaventura
1900 Capella, Joseph Manuel
1905 Capmany y Farrés, Aureli
1907 Carbonell, J. Francisco
1899 Cardús y Arqué, Joseph
1890 Caries, Emili
1891 Carreras y Candi, Francesch
1900 Casademunt, Joan Manuel
1903 Casajoana y Gaset, Joan
1907 Casajoana y Gaset, Joseph
1907 Casals, Joan
1895 Casas y Carbó, Joaquim
1890 Casas y Font, Enrich
1888 Casas y Font, Francisco
1896 Casellas, Raymond
1888 Castellvell, Jaume
1905 Centre Català de Sabadell
1905 Círculo Sabadellés
1889 Clapés, Pbre. Joan
1889 Clapers y Berenguer, Joseph
1890 Coll y Escofet, Pere
1889 Collaso, Enrich
1888 Colom, Gabriel
1899 Colomer y Tutau, Antoni
1907 Conill, Bonaventura
189Í) Cortés y Pla, Gumersind
1888 Costa y Camp, Francisco
1901 Costa y Avellaneda, Antoni
32
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
1903 Costa y Deu. Joan
1904 Cruells y Jornet, Pere
1889 Cuadras y Feliu, Antoni de
1880 Cucurella, Joseph
1904 Cuffi y Corominas, Joan
1888 Daniel, Eussebi
1901 Daroca y Carulla, Andreu
1879 Delàs, Ferran de
1901 Dolsa y Ramon, Lluís
1888 Domènech, Eduart
1877 Domènech, Lluís
1905 Doría y Bonaplata, Evelí
1889 Duran, Joaquim
1890 Duran y Folguera, Modest
1894 Duran y Ventosa, Lluís
1889 Escuder, Manuel
1877 Escubós, Albert
1898 Estany, Martí
1888 Estanyol, Joseph
1907 Estapà, Lluís
1895 Estapé, Guerau
1899 Estrany y Laserna, Geroni
1900 Estrany y Laserna, Celestí
1888 Fàbregas, Francisco
1907 Fàbregas y Santamaría, Lluís
1903 Fages y Vila, Feliu
1904 Federació Escolar Catalana
1901 Feliu, Antoni
1898 Ferrer y Bàrbara, Joseph
1894 Ferrer-Vidal y Soler, Lluís G.
1901 Ferrer y Parellada, Jaume
1906 Figueras y Civil, Rafel
1888 Flos y Calcat, Francisco
1886 Folguera y Duran, Manuel
1888 Font de Rubinat, Pau
1902 Fort y Romeu, Joan
1904 Forés y Castias, Manuel
1888 Freixas y Freixas, Joan
1899 Freginals, Cristòfol
1888 Fulla, Francisco
1883 Fuster y Domingo, Narcís
1894 Galbany y Parladè, Joseph
1899 Gallardo y Martínez, Antoni
1876 Gallart, Artur
1906 Gallissà y Codina, Joseph M.
1888 Gambús, Joseph
1898 García y Mira, Francisco
1905 Garreta, Joseph
1904 Garriga y Boixader, Pbre.,
Àngel.
1906 Garrigosa y Borrell, Joseph
1902 Gaspar, Miquel
1888 Gatius y Duran, Just
1877 Gaza y Rosselló, Alfret
1896 Genis y Aguilar, Martí
1899 Giralt y Verdaguer, Joaquim
1868 Girona, Ignasi
1888 Gorchs y Esteve, Ceferí
1907 Gorchs y Solanllonch, Ceferí
1898 Grau y Gosa, Felip
1901 Grau y Sàbat, Joseph
1907 Gómez y Carbonell, J.
1905 Griera y Cruz, Pau
1894 Guasch, Joan M/'
1900 Gudiol y Cunill, Pbre., Joseph
1888 Hill y Feliu, Jaume
1907 Jané y Baques, Joan
1900 Humbert, Florentí
1876 Imbert, Eduart
1907 Horta, Joaquim
1903 Janer y de Milà de la Roca,
Ignasi de
1902 Laporta, Jacinto
1891 Llacuna, Esteve
1885 Llagostera, Lluís
1905 Lliga Regionalista de Saba-
dell,
1871 Lligè, Joaquim
1888 Llopis y Bofill, Joan
1889 Llopis, Manuel
1889 Llorens, Jaume
1901 Lluhí y Rissech, Joaquim
1896 Macià, Narcís
1898 Malla y Grané, Ramon
1890 Mallofré, Joseph
1875 Maluquer y Viladot, Joan
1902 Manau y Taberner, Pere
1905 Manau y Avellanet, Lluís
1907 Manyach, Pere
1890 Maristany, Fèlix
1883 Marquès, Manuel
1907 Marquet y Ricart, Ramon
1896 Marsans, Lluís
1888 Martí, Julià
ANY 1907
33
1896 Martí y Beya, Miquel
1901 Martí y Julià, Domingo
1906 Martí y Marull, Jaume
1905 Martí y Peydro, Pere
1896 Martínez, Arnau
1907 Martorell, Bemardf
1900 Marxuach y Solo, Jaume
1885 Mas y Ramis, Domingo
1900 Masalias, Agustí
1902 Maspons y Anglasell, Fran-
cisco de P.
1906Masramon y Vilalta, Joseph
Maria
1867 Masriera, Joseph
1890 Massó y Torrens, Jaume
1879 Matas y Burgués, Miquel
1884 Matas y Picanyol, Joseph
1881 Matheu y Fornells, Joaquim
1884 Milà, Tomàs A.
1838 Millet, Francisco
1885 Millet, Joan
1898 Millet, Lluís
1894 Millet y Villa, Pere A.
1907 Miquel y de Bassols, Joaquim
de
1904 Miquel y Planas, Ramon •
1885 Miquelerena, Pelay de
1906 Mir y Ràfols, Pere
1905 Miret y Sans, Joaquim
1891 Moliné y Brases, Ernest
1870 Molins y Sirera, Antoni
1895 Mon y Bascos, Joan
1907 Monegal y Nogués, Ramon
1900 Monegal y Nogués, Trinitat
1892 Montanyola, Pere
1907 Monteys, Santiago
1906 Mora, Artur
1902 Mora, Joseph
1898 Moragas y Barret, Francesch
1896 Moragas y Rodes, Vicents de
1907 Mundó y Freixas, Manuel
1896 Nadal, Lluís B.
18S8 Nicolau, Antoni
1899 Nicolau, Joaquim
1887 Noguera y Vila, Lluís
1887 Novellas de Molins, Jaume
1907 Nuet y Andreu, Juli
1898 Olivar, Antoni
1906 Oliver, Miquel dels S.
1877 Oller, Narcís
1898 Orfeó Català
1867 Palau y de Huguet, J. de
1892 Papirer y Portabella, Carles
1902 Perdigó y Cortés, Manuel
1868 Permanyer, Joan
1895 Permanyer, Ricart
1879 Perpinyà y Pujol, Ferran
1871 Perpinyà y Pujol, Joan
1907 Peyri y Rabascall, Joseph
1897 Pibernat, Artur
1898 Piera, Joseph
1890 Pin y Soler, Joseph
1870 Pirozzini, Carles
1902 Pla y Deniel, Nards
1895 Planas y Font, Claudi
4906 Planas y Serrabassa, Antoni
1905 Plans y Colomer, Joan
1904 Poch y Mogas, Lluís
1876 Pons y Massaveu, Joan
1875 Porcar y Tió, Manuel
1906 Prat y Maignou, Joseph LI.
1890 Prat de la Riba, Enrich
1904 Prenafeta, Sebastià
1901 Puig, Hermenegild
1905 Puig y Alfonso, Francesch
1889 Puig y Cadafalch, Joseph
1905 Puig y Deulof eu, Eudalt
1895 Puigdollers, Joseph
1906 Puigmal y Caudal, Cosme
1892 Puigsamper y de Maynar, Fre*
derich de
1888 Puigpiqué, Francisco
1907 Quer, Lluís
1907 Queraltó, Jaume
1880 Quintana, Sixt
1900 Rahola y Trèmols, Frederich
1888 Ravell, Rafel
1877 Reventós, Joseph
1877 Reventós y Janer, Joseph
1906 Riba y Quer. Pere
1890 Ribas y Serra, Joseph
1906 Ribelles, Baró de
1882 Ribot y Serra, Manuel
1888 Rivera, Joaquim
5
34
rOCH.S FLORALS DE BARCELONA
188S Robert, Aj^ustí
1900 Roca, JosephM.''
1907 Roca y Forgas, Pere
1885 Rocamora, Manuel
1901 Rodon, Pau
1888 Rogent, Joseph
1906 Roger y Crosa, Miquel
1888 Roig, Jaume
1886 Roig y Punyet, Joseph
1861 Romaní y Puigdengolas, Fr.co
1895 Romaní y Romaní, Antoni
1907 Rosich y Rubiera, Joseph
1902 Roura y Peypoch, Llorens
1901 Roura y Rocasalbas, Frederich
1898 Roviralta, Joseph
1888 Rubió y Lluch, Antoni
1894 Rusifíol, Jaume
1894 Sagnier, Leopold
1896 SaltoryLavall, Gil
1905 Salvat y Espasa, Ramon
1879 Sandiumenge, Magí
1906 Sanmartí, Primitiu
1904 Sanpere, Víctor
1887 Sans, Ramon
1901 Sans, Jaume
1871 Santaló, Pere
1868 Santasusagna, Joan
1906 Santasusagna y Gasset, Juan
1898 San ton ja, Joseph
1888 Selva y Rubí, Emili
1888 Senties, Miquel
1869 Serra, Jaume
1902 Serra, Joseph
1895 Serra, Marian
1905 Serra y Pagès, Rossendo
1907 Serra y Puiguriguer, Pere
1905 Serrahima y de Camfn, Lluís
1878 Serrallés, Pere
1906 Sindreu y Òliba, Joseph
1905 Societat Barcelonesa de
Amichs de la Instrucció .
1800 Solà, Baldomer
1888 Soler y Palet, Joseph
lfï02 Soler y Escofet, Ignasi
1887Sunyol, Antoni
1888 Sunyol, Marcelí
1901 Sunyol y Casanovas, Ildefons
1904 Suflol y Alcalde, Lluís
1888 Surribas y Riera, Joseph
1904 Tarragó y Lostaló, Joseph
1885 Tayà, Joseph
1887 Terré, Emili
1879 Tintorer, Rafel
1871 Thomàs y Bigas, Joseph
1861 Thos y Codina, Silvino
1882 Torent y Garrigoles, Rafel
1875 Torras, César A.
1900 Torras y Pujalt, Joaquim
1888 Torres y Vilaró, Ramir
1907 Torrus y Aràbia, Joseph
1899Trabal, Lluís
18f)6 Trabal, Jaume
1905 Trabal y Balasch, Vicens
1888 Trilla, Wifret
1902 Trin;<et, Antoni
J880 Tusquets, Joan
1869 Ubach y Vinyeta, Joseph
1901 Uyà y Solernou, Frederich de
1877 Valls, Agustí
1904 Valls, Manuel
1888 Valls, Timoteu
1875 Valls y Vicens, Joseph M.^
189^ Valls y Vicens, Agustí
1880 Vallès y Ribot, Joseph M.^
1906 Vendrell y Sala, Joseph
1900 Ventosa y Roig, Joseph
1867 Verdaguer, Àlvar
1888 Verdaguer y Callis, Narcís
1889 Verdú y Puigjener, Manuel
1895 Via, Lluís
1859 Vidal, Enrich X.
1880 Vila y Vilaplana, Andreu
1906 Vila y Marieges, Enrich
1905 Vilajeliu, Joseph
lílOl Vilanova, Joan
1907 Vilanova, Antoni
1901 Vilaregut y Martí, Salvador
1900 Vilaró, Ramon
1900 Vi lasecayMagarre, Joseph M.*
1888 Vilumara, Ricart
1894 Vintró, Juli
1888 Vives, Alf ret
1906 Vives y Juncosa, Ricart
ANV 1Q07 35
ADJUNT FORA
Sant Celoni
1874 Draper, Miquel
CONSISTORI
DELS
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
CONVOCATÒRIA PER ELS DBL ANY 1907
Als poetes y prosadors de Catalunya y de tots els terri-
toris ahont la nostra llengua es parlada ò coneguda, els VII
Mantenedors del Consistori dels Jochs Florals de Barcelo-
na, en Pany XLIX de llur restauració, salut.
Pera cumplír la honrosa comanda que'l honorable Cos
d'Adjunts nos feu el dia 22 d'Octubre d'aquest any, vos con-
vidam à pendre part en els Jochs Florals de 1907, que, se-
gons els Estatuts y bones costums establertes, se regiran
per el següent
CARTELL
El primer diumenge de Maig, que s'escau el dia 5, se ce-
lebrarà la poètica festa, en la qual seran adjudicats als au-
tors de les mellors poesies que hi obten, ek Premis ordina-
ris, (que ofereix cada any l'Excm. Ajuntament de Barcelo-
na, protector y ja de temps aymador de la Gaya Ciència,)
ó sien: la Englantina, la Viola y la Flor Natural, que cor-
responen als mots que formen el lema de la Institució.
La Englantina d'or se donarà al autor de la mellor poe-
sia de caràcter patriótich ó sobre fets histórichs, usatges y
costums de la Nació Catalana.
De la Violeta d*or y argent se'n farà entrega al autor
de la mellor poesia relligiosa ó moral.
La Flor Natural, premi anomenat d'honor y cortesia,
38 TOCHS FLORALS OR BARCKLüNA
s'adjudicarà à la mellor composició en vers sobre tema que's
dexa al bon gust y franch àrbitre del autor. Segons la bella
costum d'antich establerta, el qui obtinga aquest premi deu-
rà ferne present a la dama de sa elecció, la qual, proclama-
da Reyna de la Fhsta, entregaràUs premis als qui gua-
nyadors ne sien.
PREMIS DEL CONSISTORI
Una copa akxística que ofereix el Consistori à la mellor
composició en prosa sobre tema y genero literari que's dexa
al bon gust del autor.
Ofereix també Mil pessbtbs al autor de la mellor obra
dramàtica, sense limitació de genero, ni d*extensió, renun-
ciant el CoLsistori al dret de propietat de la obra que sia
premiada, y rcservant&e solament publicaria en el volum
corresponent.
Atorgats els premis anteriors, el Consistori disposa, pera
adjudicarlos à les composicions en vers ó en prosa, que'n se-
ran merexedores, dels següents
PREMIS EXTI^AORDINAKIS
Un objecte d'art, que ofereix PEmm. y Rvdm. Sr. Car-
denal Casafias, Bisbe de la Diócessis.
(Jn relleu artístich, ofrena del Emm. y Rvdm. senyor
Cardenal Fra Joseph de Calasanz Vives.
El Sagbll de la Unió Catalanista incrustat en or so-
bre planxa d^acer, ofrena de la Junta Permanent de la Unió
Catalanista.
Un objecte d'art v 'l títol de soci de mèrit de la
Associació de Lectura Catalana.
D*acort ab els Estatuts dels Jochs Florals, podran con-
cedirse ademés els accèssits y mencions honorifiques queU
Consistori judiqui ben merescuts.
Totes les composicions deuran ésser rigorosament inèdi-
tes y escrites en antich ó modern català ó en qualsevol de
ses varietats dialectals, d'aquest Primpcipat, de les Illes Ba-
lears, de Valencià, del Rosselló ó de la Sardenya.
ANY 1^)1 ^?Q
Tots els treballs, ab lletra clara é inteligíble, se reme-
tran al CoDsistori, carrer dels Templaris, núcn. 3, (bussó à la
entrada) abans del mitjdía del dfa 15 de Mars vinent, janta-
ment ab un plech clos que contindrà'l nom del autor y durà
demunt escrit el títol y lema de la composició.
Els premis ó accèssits que no sien retirats abans de la re-
novació del Consistori s'entendrà que son renunciats per llurs
guanyadors.
El Consistori's reserva per un any la exclusiva propietat
de les obres premiades, exceptuant la de la obra dramàtica,
entenentse que la publicació total ó parcial d'alguna compo-
sició premiada, abans de la celebració de la festa, implica la
renuncia al premi y als honors que del meteix s'esdevindràn.
Que'l Senyor vos dongui inspiració pera cantar ab espe-
rit verament català, la Pàtria, la Fè y YAmor, y à nosaltres
discreció en judicar y acert en premiar als més dignes.
Fou escrit el present Cartell en la ciutat de Barcelona als
5 dies del mes de Desembre de 1906, per els Vil Mantene*
dors.— Antoni Rubió y Lluch, President ,—R?Lmon Miquel y
Planas. — Joaquim Casas y Carbó. — Jacinto Laporta. — Jo-
seph Carner.— Pompeu Creuhet.— Joseph Morató, Secretari.
CARTELL EXTRAORDINARI
Se fa avinent, que ab posterioritat à la publicació del
Cartell de Convocatòria dels Jochs Florals d'enguan}^, han
sigut oferts els dos següents premis:
Cbnt PBSSB7ES, per el Dr. N'Antoni de P. Aleu, resident
à Buenos Aires, à la mellor poesia satírica de caràcter festiu
y moralisador.
Una ploma d'or, ofrena del Dr. Joan Fastenrath, de
Colonya, à la poesia que ab més inspiració canti'l VIT Cente-
nari del natalici de Sta. Isabel d'Hungria.
Les condicions son les fixadfs en el Cartell de Convoca
toria.
Barcelona, Febrer 1907. — P. A. del C. — El Secretari,
Joseph Morató.
COMPOSICIONS REBUDES EN SECRETARÍA
1. L'enemic; lema: Recorts.— 2. Maria; lema: Stella ma-
ris. — 3. Recorts d'estiu; lema: Contrast.— 4. Cançó dels bebè-
dors; lema: La vida prompte passa.— 3. Sacrifici; lema: Dels
temps passats.-^ò. En la mort de mon amic Joan Messegaer;
lema: Ets mort?— 7. Llar felís; lema: Rève. — 8. Als tristos; le-
ma: Y no permetau que nosaltres caygam en la tentació. — 9.
La festa de Maria; lema: Mater amabilis. — 10. Enlayre; lema:
En les desertes cimes. — 11. S*acosta l'hora; lema: Catalunya,
Catalunya!— 12. La grsLn Sardana; lema: Solidaritat Ibérica.
—13. La llegenda de la reyna; lema: Tradició barcelonina. —
14. La llumanera; lema: Recordances del temps vell.— 15.
Cançó dels pardals; lema: Cants del espai. — 16. Primavera;
lema: Naturalesa.— 17. La Capella del Santíssim; lema: Jo
sé una capelleta entre les branques CVerdaguerJ.^18. A la
Verge de Misericòrdia en sa venerada Imatge de Canet; le-
ma: Himne.— 19. Amors; lema: Sursum.-'20. Lo Cant d'un
poeta; lema: Dilectus meus mihi et ego illi... etc. — 21. A
Barcelona; lema: Tornarà a ser rica y plena.— 22. Dintre'l
convent; lema: Visió.— 23. Els Titans; lema: Revolta.— 24.
Anem a les montanyes; lema: Farem una cabanya...— 25.
Rondalles y cansons; lema: Flors de la terra.— 26. Els po-
brets; lema: Pensémhi.— 27. Temps heróichs; lema: Apolo-
gos.— 28. Erato; lema: Amor.— 29. Eros; lema: Intimes.—
30. Instantànies; lema: Quadrets.— 31. Pere de Luna; lema:
Benedictus XIII. --32. Altres Horitzons; lema: Del ramell de
les virtuts— Caritat es la més bella,— Puig que guanya a
més del Cel —El cor del home, en la terra.— 33. Lo roure
vell; lema: Salus populi suprema lex esto.— 34. Ramellet; le-
ma: De tot temps.— 35. Hores tristes; lema: Hodiemihi eras
tibi.- 36. La tísica; lema: A reveure.— 37. Al peu de la fos-
sa; lema: Complanta.— 38. Tardor en primavera; lema: Dei-
42 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
xant lo llit.— 39. Johan Garí; lema: Luxúria.— 40. Jo t'esti-
mo; lema: Del Montsant hermós n'era pastoreta.— 41. Los
Desposóris de Maria; lema: Auba.— 42. Pels Cantayres; le-
ma: Jochs Florals.— 43. La mort del lliri blau; lema: Cassà
d*amori che TAmor avviva; calice & (Cançone), -- 4A. El
bosc; lema: Ed ecco un lustro subito trascorse— da tulte
parti per la gran foresta (Dant e). —45. Solidaritat; lema: Es
la saba catalana que ha d*enmirallar la Iberia.— 46. L'etern
poema; lema: Amor.— 47. Escoltant; lema: Música.— 48. La
Creació d-'ls àngels; lema: Fiat.— 49. Camperola; lema: Po
pular.— 50. Eroxandre & Lydia.— 51. La Fè; lema: Arrel de
fruyt etern.— 52. Ton casal; lema: Notes.'-53. La Santetat;
lema: Elevació.— 54. El Progrés fOrawa).— 55. Sileta; le-
ma: ... ab els de l'ànima, hi veig (la felicitat 1—56. Mitjdiada;
lema: Aparició.— 57. Oasis; lema: Riquesa.— 58. Pel mar;
lema: Alegórica. — 59. Llansament; lema: iPobretsI — 60.
Fraternal; lema: Pàtria y Llibertat. — 61. iGloria à Deu!;
lema: Quoniam tu solus Sanctus... etc. — 62. Al Golf de
Rosas; lema: Ets lo full més gentil de nostra historia.—
63. Els pastorets; lema: Idili. — 64. Cant a la Pàtria; le-
ma: Odes eternes.— 65. La Gàbia. (Drama en tres actes).
— òb. Tardor; lema: Agonia d'Estiu. — 67. Cançó; lema:
Fiat lux.— 68. La malalteta; lema: Que trist es veure caure
de la branca... etc— 69. Goig y dolor.— 70. Odes; lema: Pul-
chrum sub forma pulchra.— 71. Tres sonets; lema: Amor,
Natura, Deu. (Goethe. Faust,)— 72. Profanació; lema: * * *—
73. Sant Gcroni; lema: Mirador de Catalunya. — 74. Sonets
lema: Varia.— 75. Visió; lema: Horaciana. — 76. L'últim da
llayre; lema: Ha mort el blat y ab ell l'amor.— 77. Comunió
lema: Fides. —78. Herodias; lema: Tradició. — 79. Olimpi
ques; lema: Me sembla que no es mal sà ni inútil pera l'idio
ma... etc— 80. Els Pares (quadro dramàtich); lema: Del na
tural. — 81. La petja inesborrable; lema: (Setcentisme Isabe
li). Tu honoriíicencia populi nostri. ffudith, 15 10).- 82. Get
.cemeni; lema: Fides. — 83. Quietuts divines; lema: Diptic —
84. Comiat; lema: A un amich.— 85. Notes d'estiu; lema: Cla
rors.— 86. Pirenenca; lema: Semper.— 87. Noces d'or; lema
Del agre de la terra.— 88. Lo Deu de Grècia; lema: Hiper
lírica. — 89. Si fóspossiblel; lema: El meu ideal.— 90. Filla
del poble; lema: Labor prima virtus.— 91. Qui era?; lema
Hermosa ingrata...! —92. Greciana; lema: Visió. — 93. Lo
ANY 1907 43
Presoner; lema: Per què m^heu tsmcat? — 94, Postals; lema:
X. Y. Z. — 95. Anyorances; lema: De monunya. — %. Pal-
mes; lema: Benaventurat el qui escolta les paraules de les
proiecies. (Apoc. Sant Joan. III).— 97. Lletra satírica; lema:
Espill.— 98. Aucellada; lema: Juny.— 99. El mal dels pobles;
lema: Eniià. — 100. L'angunia. (Drama en quatre actes y en
prosa).— 101. Oírena; lema: A vos senyora. — 102. No male-
hin; lema: Alà es gran y generós y magnànim.— 103. Amor;
lema: Quinze Abrils.—- 104. Pàtria; lema: Sonriu, Catalunya
aymada.— 105. Jbl Cant ael Llaurador. — 106. El Marqués de
Canyamàs. (Quadret dramatich).— 107. La tempestat del Ti-
berUdes; lema: Ego dormio et cor meum vigilat.— 108. A la
Senyera de les quatre Barre&; lema: Care luce, sua ve confor-
to... etc— 109. A mon pare (Q. C. S.); lema: Despedida eter-
na.— HO. Pianador; lema: Versiculs.— 111. lAmunty avant
y sempre!; lema: L'esperit de la Pàtria. — 112. La guitarra
de TAiguayre; lema: Drinch, drinch, drinch. — 113. A una
dami^ela casadora. — 114. Aiucinats; lema: Amor iux pacis
inter homines.— 115. Ei goç perdut; lema: Veritas.— 116. El
claustre; lema: De les revoltes mundanais els ecos^s* esva-
neixen y moren.— 117. De la Musa popular; lema: Gloses.—
118. Els caminants de la nit. (Idili dramàticb). — 119. Natu-
ra; lema: Per un violer.— 120. Confessió; lema: Amor.— 121.
Hans Meyer; lema: ... y jo, de Beocia, ab l'art de la guerra,
els jochs de la pau. — 122. La pubill^ del castell de.-.; lema:
Visca la sardana, sagell de Catalunya. — 123. Amorosa; le-
ma: A 1a Verge de Montserrat.— 124. Lluny de ma llar; le-
ma: Anyoransa. — 125. Triptich; lema: ... Morí me denique
coges... etc.— 126. Memento; lema: Qui salfar atta nasafar
tachub.— 127. L•is Oassis; lema: Vital.— 128. i Via Foral; le-
ma: Fruyts del xorch decadentisme.— 129. L'enginy nou; le-
ma: Gegants y pigmeus. — 130. Del camp y de la ciutat; le-
ma: La pietat de la posta. Idiii.— Dessotal &ol qui'ns aclapa-
ra. — A un adroguer. — Yo triumfel etc— 131. Buydor; lema:
Solitut. — 132. Ei present de la dea; lema: Oh ditxal — 133.
Planys d'un orfe; iema: Tristos recorts. — 134. L'aixalabrat.
(Quadro escónicb). — 135. Ferro fret. (Drama lirich en dos
actes).— 136. Les Uevors; lema: Reexcelsior 1—137. Los qua-
tre aymadors; lema: Balada. — 138. Ombres eternes; lema:
Àngels y diables.— 139. Germanor; lema: Catalunya.— 140.
A la Bellesa; lema: Oh si et pogués cantar tal com et sentol
44 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
—141. La Capital; lema: Las Papallonas. (Drama entres ac-
tes). ^ 142. Anima inquieta; lema: Reflorida. — 143. A una
mística donzella; lema: Y sentiments vitals de joya (aràn
créixer el seu cos de regina. — 144, L'enemich. (Drama en
tres actes).— 145. En Robert; lema: lAlalluyta!— 146. dViva
ó morta?; lema: iMisteril— 147. Papellones; lema: Vola, vola,
papellona... etc.--148. La Senyora; lema: Trànzit.— 149. Sa-
labroses; lema: En faci de la mar. (Jlíistral).^\r)0, La bona-
ventura; lema: ^Vols que te la díga, ressalada?— 151. Lidia;
lema: Fragments. — 152. Els tres petons d'una primpcesa;
lema: ... havia una princesa qui era de les pus belles dones
del mon, etc— 153. Pere del punyalet; lema: ... ío justa cosa
que aquells qui l'havian feta fer beguessen, etc. — 154. Ecce
Homo; lema: Germandat.— 155. Visions; lema: D*hivern.—
156. Corpus; lema: Al bon Rey d* Aragó Deu li dó glòria;
mes lo Rey y Senyor, etc. — 157. Monestiriak; lema: Je ne
fais V amour, qu' aux beautés de la Croiz.— 158. Nostra mar;
lema: Cant. - 159. La dèria d*En Rialla; lema: Tot meu.—
160. La Companjía; lema: Posta. — 161. Dos amors; lema:
Cos y ànima. — 162. El cavallet dels somnis rosa; lema: Cal-
vari.— 163. Remembrança; lema: A Taymada. — - 164. Vi&ió
de Juny; lema: Corpus.— 165. Llobrtgatana; lema: Càntichs.
— 166. Idealismes; lema: Somnis.— 167. A Montserrat; lema:
Les Anyorances en son Recordances.— 168. £1 Paradís obli-
dat; lema: Et sur ses ^aiïs írappés d'une auguste beauté...
etc— 169. A Vos...; lema: Viveni les roses nouvcUesI— 170.
L*hoste; lema: Semblança.— 171. Les apariencíes enganyen;
lema: Errat sastrel— 172. Les tres Verges; lema: Antipendi.
—173. Primavera); lema: Y en la fria región, dura y desier*
ta... etc. -- 174. Misèries socials; lema: Quan la demanda es
justa, els cors nobles cedeixen.— 175. Stramps à Uahor de
la Mare de Deu de Sant Salvador; lema: Felanitx.— 176. Les
tombes velles. — 177. La clavellina morta; lema Buydor.—
178. A Sant Cabrit y à Sant Bassa defensors del Castell d*
Alaró; lema: L'eco's cansà de dir: Desperta ferro!— 179. Lo
palau nevat; lema: Alegoría. — 180. Les Danaides; lema:
Amor y Mort.— 181. La cabellera de Berenice.— 182. Pressen-
tint unes llàgrimes; lema: Melangia. — lb3. Lo Perayre; le-
ma: Imitació a la cacçó popular.— 184. Elegia; lema: Y el
temps va cremat.- 185. La carretera; lema: Contagis.— 186.
Els desheretats; lema: Brots.— lvS7. Filla de Marc; lema: Ile-
ANY 1907 45
renda. — 188. Bíblica; lema: Jo veig. — 189. La Claueta del
Sacrari; lema: Retorn.— 190. El Naixement del Hereu; lema:
Perpetuïtat.— 191. La Corona d'Aragó; lema: May va temeU
poder d'élla... eic— 192. La Lletja; lema: Sic fata voluere.—
193. La balada de la presó; lema: Trifolium.— 194. Poema;
lema: Flors. — 195. El misteri dels pastors. — 1%. Maror y
calma; lema: Misteri.— 197. Impremeditació; lema: Miserere.
— 198. Lo meu tros; lema: Descriptiva.— 199. Cançons esco-
lars: lema: Avuy, noys; demà, ciutadans.— 200. De ma ter-
ra; lema: Barcelona.— 201. Rafel de Casanova; lema: Cata-
lunya, en altre temps. -202. L'oració del hort; lema: Primer
misteri de dolor. — 203. La primera violeta; lema: Que
tri&tas son las cosas que s'en van.— 204. Redempció; lema:
Com que es verídica no pot ser poètica*— 2<)5. Aubada triom-
fal.— 206. Suum cuique; lema: Marina. — 207. La Misericor-
diosa; lema: Dilige proximum sicut te ipsum.- 208. Visió ex-
tranya; lema: Enigma.— 209. Tempesta; lema: Tempestes
intimes son les de 1' àninu, a l'home mouhenilo... etc— 210.
Albors de Primavera; lema: Les mimves del Janer.— 211.
Nocturn; lema: Melangies.— 212. El Crepuscle; lema: Aquell
encantament de cap al tan.- 213. Tres gloses; lema: Violes.
—214. Les estrelles; lema: Ebtrelles del cel... etc— 215. Cel
perdut. (Drama). — 216. Contrast; lema: Escenes de U vida.
—217. Els Sembradors. — 218. Heretgia; lema: Tota mala
acció té son càstich.— 219. Les abelles; lema: Laus.— 220. La
flor de la vida; lema: Tres cors. — 221. Septentrional.— 222.
E>esprés de les noces; lema: A la meva esposa. — 223. Sens
timó; lema: De ciutat.— 224. Els Mesquins.— 225. Els amants;
lema: Balada.— 226. Cants de Pàtria; lema: Mare y filla. —
L'27. A una Magestat; lema: Eli, Eli, Lamma Sabacthaní.—
228. Visió; lema: This is the very cdnage oi your brain.
(Shakespeare). — 229. El pres; lema: Benaventurats els qui
ploren, qu*ells seran consolats.- 230. Notes; lema: Serenitat.
—231. L'avia; lema: Honor de la llar.— 232. A Monijuich;
lema: Recordançes. — 233. Excelsituts; lema: Elegies sere-
nes.— 234. Florida.- 235. Pròlech; lema: Sub umbfa alarum
tuartun protege me. (Psalms. Salomó,) — 236. Lo gran poe-
ma; lema: Sempre gran.— 237. Els cimals; lema: * * * — 238.
Germana de Foix; lema: 1506 • 1509. — 239. El nou Romeu;
lema: Perdó. — 240» Pàtria Futura; lema: Seràs.— 241. So-
miant ab la grandesa yU poder de Deu; lema: Barcelona re-
46 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
crea la vista... etc. — 242. Les Uàgrímes del Maig; leoia:
Rondalla. —243. Sacra herència; lema: Parla de reys, de
sants, de irovadors y sabis... etc.*-244. L'hivern del Pastor;
lema: Cançó trista.— 245. Tres Sonets; lema: EI poeta parla.
—246. Enrunant de Barcelona; lema: Ta daves dachs A Ate-
nes y comtes à Provensa. (Verdaguer').— 2M . Maternitat;
lema: Benedicius írnctns ventris tni. — 24d. Insolació; lema:
Messidor. — 249. Al bon Jesús; lema: Jo vos estimo fins al
cel.— 250. Maravellades; lema: A Tú y à Vos. — 251. La ba-
talla de Cap Orland. — 252. La Nit de Nadal; lema: Qai no
canta aqueixa nit... etc. — 253. La poesia doble de les coses;
lema: Parsifal. — 254. A la ciutat Futura; lema: Fiiia.— 255.
La vida, la vida; lema: Espera. — 256. El cant de les turbes;
lema: Çà iràl —257. Odes d'Horaci; lema: Credite, po&teri.
CHoraci. Odes XIX, c. IL) — 258. La lliçó de Diofant; lenuí:
Solrosinia.— 259. Canidia; lema: S. P. Q. R. — 260. La torre
d'ivori; lema: Tnrris eburnea. — 261. Segle Nou; lema: Cro-
nos.~262. Per les selves; lema: Nostra nec erubuit silvas ha-
bitaré. (Thalia Virgili. Egloga VL)— 263. De la Montanya
nostra; lema: Pedreries.— 264. Monocuidcs; lema: Visions.—
265. Santa Isabel d HuDgrfa; lema: Resignació.— 266. La fi-
lla del marxant; lema: Recorts de glòria y dol.— 267. Malai-
\ia llarga; lema: Drama vulgar. — 268. A Madona Bellesa;
lema: Spiritualis unctio.— 269. Refeia; lema: Jugar T esperit
d un home... etc— 270. Dol; lema: Consolació.* 271. La rey-
na de les virtuts; lema: Contra enveja, caritat.— 272. El bar-
cu embarrancat; lema: £xcelsior. — 273. La font dels Mole-
tons; lema: T'e&tim perque*m recorda» liurs ventiu*as.— 274.
iEsiimo... y nmgú^m voli; lema: Soch cegueta y solal -275.
El Ram de les núvies; lema: Parlament.— 276. La Batalla de
la Pau; lema: A les Regions hispanes. — 277. Ei primer dia;
lema: Qa'hermós debia' serl— 278. Idili etern; lema: Camf
d'espines. — 279. Diumenges primaverals.— 280. Visions. —
281. Deizondiment; lema: L'odi es mort.- 282. A la qu*esti-
mo; lema: Endressa.— 283. Cant de la llum; lema: Victonal
—284. Clixés marins; lema: X. — 285. Copes; lema: Necdum
illis labra admovi, sed condita servo. (Virgili, Egloga III.)
—286. Esclats d*amor; lema: Amor es vida y amor es mort.
— '287. El gran Cartaginés.-288. De ciutat; lema: Cinch no-
tes. - 289. Vides frívoles; lema: Tédi.-290. Psalm XXII
(Vulgata XXI); lema: Deus, Deus meus, respice in me.—
ANY 1Q07 47
291. Les tres Marles.— 292. Vellesa. — 293. A la Pau; lema:
Carmen saeculare.
S*ha rebnt, a més, el trevall Magdalena; lema: ''Cristall
trencat que no s'afegeix, pero's fa non...„ sense plech d^au-
tor; una poesia, que hi falta*l primer full y'l plech del autor ,
y una composició escrita en francès.
ACTA DE LA FESTA
En la Ciutat de Barcelona als dotze dies del mes de Maig^
del anj mil noucents set, y essent dos quarts de dotze del
matí, se reuniren a la Casa de la Llotja del Mar, pera cele-
brar la XLIX festa dels Jochs Florals, els Excms. senyors
D. Domingo J S-ínllehy, Alcalde President del Ajuntament
d*aqaesta Ciutat; D. Rnrich Prat de la Riba, President de la
Excma. Diputació Provincial; l•litre. Sr, Dr. D. Joseph
Vailet, Pbre. Canonge, en delegació del Eminentfssim y R%-
verendíssim Sr. Cardenal C^safias, Bisbe de la Diòcessis; el
Senador del Regne, Excm. Sr. D. Albert Rusifiol; l'Excelen-
tíssim Ajuntament en corporació, representat pels regidors
litres. Srs. Magriftà, Puig, Pla y Deniel, Rubió, Rovira,
Rahola, Peris, Borrell y Sol, Fuster, Cararach, Pijoan, Ga-
lí, López, Layret, Nubiola y Rogent; la Excma. Diputació
Provincial, representada pels diputats litres. Srs. Albó, Far-
guell, Pi y Sufier, Plaja, Gubern, Pericas y Badia y Andreu;
els senyors Jo vany, Martínez y Vilaró, delegats per V2xce-
lentíssim Ajuntament de Gerona; el Sr. Alcalde del Ajunta-
ment de Sarrià; els representants del Municipi y de la Aca-
dèmia dels Jochs Florals de Toulouse, Mrs. François Tres-
serre y litre. Baró de Sazard de Montgaillard, y delegacions
de la "Société d'Études Catalanes» de Perpinyà, de la Aca-
dèmia de Belles Arts, de la litre. Acadèmia de Jurisprudèn-
cia y Llegislació, del Col•legi d'Advocats, del Ateneo Bar-
celonès, de la Societat Econòmica d'Amichs del País, dels
Estudis Universitaris Catalans, de la Lliga Regionalista, del
Centre Nacionalista Republicà, de la Associació de Lectura
Catalana y d*altres entitats literàries y catalanistes; conco*
STJ ÍOCHS FLORALS DE BARCELONA
rrent cl Consistori dels Jochs Florals, presidit pel senyor
Dr. D. Antoni Rubió y Lluch, y'ls senyors mantenedors don
Joaquim Casas Carbó, D. Ramon Miquel y Planas, don Ja-
cinto Laporta, D. Pompeu Creuhet, D. Joseph Carner y
rinfrascrit Secretari y un nombre considerable d'Adjunts.
Un nombrosíssim concurs omplia la gran sala, ocupant
Ics grahonad^s dels ratafalchs que a dreta, esquerra y da-
rrera del setial de la Reyna de la Festa y del estrado pera
les presidències y corporacions convidades s'havfan disposat.
Se donà comensament al acte ab les següents paraules di-
tes pel Sr. Alcalde:
"Senyors: Me considero altament honrat en presidir aques-
ta hermosa festa de les lletres, de la poesia y del amor, que
tant a fons encarna'l sentiment poètich de nostra ciutat.
Aquesta festa, que conta ja casi mitx sigle desde la seva res-
tauració y que encara sembla que sentim ressonar — en aquest
immens y històrich saló de Llotja, model del nostre sever es-
til de TEtat Mitja— la veu y'ls conceptes dels nostres aymants
poetes que la restauraren. Aquesta festa que d'any en any
t^ més importància y que ara la té més que may per l'intens
renaxement literari que en aquests últims temps se manifesta
a nostra terra.
Per aquesta rahó y per altres més intimes que no tinch
necessitat de diries, però que tots les compreneu, me sento
profondament emocionat y tinch un viu y grandisstm plaer
en pronunciar les clàssiques y tradicionals paraules: s'obre
la festa. ^
Apaybagats els aplaudiments ab que foren acullits aytals
conceptes, pujà a la tribuna'l Sr. President del Consistori,
qui llcgi'l discurs de consuetut, essent aplaudit durant sa
lectura, y al acabarse la matexa (I), seguidament, l'infras-
crit Secretari, Wegi la Memòria y*l veredicte del Consistori,
dedicant, segons costum, un recort a la bona memòria dels
més notables patricis que durant la darrera anyada han de-
xat d'existir (11).
vSe procedi després a descloure'ls plechs que contenian els
noms dels autors premiats, comensant pel de la Flor Natu-
ral, resultant ésser guanyador d'aquest premi, consistent en
UI pom de PivónicS' Z^móbia (família de les Ranunculd-
ANy 1%7 51
cees), Mossèn Llorens Rib4 y Campins, Pbre., qui, al presen-
tarse a recullirlo, fou rebut ab grans aplaudiments, conver-
tintse en ovació quan ei poeta, assistit dels mantenedors se-
nyors Creubet y Carner, acompanyà fins al trono a la dami-
seia elegida Reyna de la Festa, ocupant aquesta, juntament
ab vuyi damiseies més que íormavan sa Cort d'amor, els se-
tis preparats al mitx del estrado.
AUavors ei President del Consistori digué: "" Queda pro-
clamada Reyna de la Festa la senyoreta Àgata Sanllehy y
Girona. „
Tot ei concurs saludà ab gran entusiasme a la gentilissima
Reyna y a les hermobes Dames d'honor que la acompanya-
van, senyoretes Teresa y Carme Escubós, Pilar Llibre, Mer-
cè Febrer, Pura y Mercè Baixeras, Maria Fiol y Mercè
Ponsich, babiiiades totes ab la més exquisida elegància y
lluhint riquissimes mantellines -blanques.
El mantenedor D. Joseph Carner llegí la poesia, pre-
miada ab la 7*7or iVa/f#ra/^ que porta per lema: ^'La cabe-
llera de Berenice„ (111).
Oberts els plechs que contenian els noms dels autors que
havian obtingut els dos accèssits concedits al premi de la
Flor, resultaren ésser, respectivament, D. Miquel Ferrà,
per la poesia ""Diumenges primaverals^ (IV), y D. Jaume
Bofill y Matas, per la composició poètica ""Notes^ (V).
Guanyà'l premi de la Englantina d'or, per la poesia tito-
lada ""^Salabroses,,, D. Joseph M.' Tous y Maroto, essent lle-
gida pel Sr. Tallada (VI).
Dei primer accèssit a aquest premi resultà esserne gua-
nyador D. Frederich Rabola y Trèmols, per sa composició
"*Ei golf de Roses„ (Vil). El nom d*aqueix poeta fou acuUit
ab xardorosos aplaudiments que Tobligaren, trencant la cos-
tum establerta, a llegir la poesia, lo que efectuà son autor.
Obtingué*! segon accèssit Tabans esmentat D. Jaume Bo-
fill y Matas» per la poesia "El Bosch„ (Vlll), y'l tercer ac-
cèssit D. Laureà Dalmau, pel trevall ""EI misteri dels pas-
tors„ (IX).
Acte seguit, obert el plech que contenia'l nom del autor
premiat ab la Viola d*or y argent, resultà esserne D. Joan
Alcover, llegint ell mateix la composició premiada, que por-
ta per títol "Dol^ (X).
Del únich accèssit concedit a aquest premi ne fou guanya-
52 JOCHS FLORALS DB BARCELONA
dor el Sr. Bofill y Matas per sa composició '^ A Madona Be-
llcsa„ (XI).
El premi extraordinari de la Copa Artística fon guanyat
per D. Joan Oller y Rabassa, ab son traball en prosa ''La
carretera^ (XII), y Taccèssit únich, concedit a les composi-
cions en prosa, resultà obtingut per D. Joseph M.* López
Picó, pel traball "Vides íríroles„ (XIII).
Del premi ofert per I Eminent fssim y* Reverendfssim Se-
nyor Cardenal Casafias, ne fou guanyador Mossèn Llorens
Ribé y Campins, Pbre., ab sos ''Stramps a Uahor de la Mare
de Deu de Sant Salvador,, (XIV), composició que fou llegida
pel mantenedor senyor Carner.
Obert el plech del autor premiat ab el Relleu artlstich,
ofrena del Eminentissim y Reverendfssim Senyor Cardenal
Vives, resultà haverlo obtingut per la poesia ^A una Ma-
gestat„ (XV), D. Manel Folch y Torres, qui llegí la compo-
sició premiada.
Del premi ofert per la Unió Catalanista resultà esserne
guanyador D. Gabriel Alomar, per la composició ^'La torre
d*ivori„ (XVI), y Tiinich accèssit concedit a aquest premi
fou adjudicat a D. Joseph Aladern, pel traball "La S^nyo
ra„ (XVII).
IJObgecte d* art y'l títol de soci de mèrit de la Associa
ció de Lectura Catalana fou guanyat per Mossèn Joseph Pa-
radeda y Sala, Pbre., ab la composició "Copes„ (XVIIl),
que fou llegida per Mossèn Ramon Garriga, Pbre., y Tac-
cèssit a aquest premi se concedí al autor de la composició
«Maravelladcs„ (XIX), D. Eduart Girbal y Jaume.
Resultà ésser autor de la poesia premiada ab cent pesse-
tes, ofrena del Dr. D. Antoni de Padua Alcu, de Baenos-
Aires, D. Vicens Balanzó y Echevarría, per la composició
"Del camp y de la ciutat „ (XX), que la llegí ell mateix.
Y, per últim, els dos premis extraordinaris creats pel
Consistori foren adjudicats, respectivament, a les poesies
"Eroxandre & Lydia„ (XXI), son autor D. Alfons Maseras,
y «Traduccions d'Odes d'Horaci„ (XXII), de D. Gabriel Alo-
mar, essent llegides, la primera, per sa forma dialogada,
pels actors del teatre Principal senyoreta Antònia Baró y'l
senyor Tor, y la segona pel senyor Puiggari, també actor
del mateix teatre.
Tant al presentarse a recuUir els premis de mans de la
ANY 1907 53
Reyna de la Festa els autors de les composicions que'ls ob-
tingueren, com al llegirse aquestes, el concurs aplaudí for-
tament.
Acte seguit el poeta tolosà Mr. Treserre s^avansà salu-
dant a la Reyna de la Festa, a les autoritats, corporacions,
Consistori y Cos d'Adjunts, llegint un breu parlament que
fou acuUit ab grans aplaudiments, y passà, junt ab el senyor
Baró de Sazard de Montgaillard, a fer acatament a la Rey-
na, besantli la mà.
Finalment, el mantenedor senyor Carner llegi*l parla-
ment de comiat (XXIIT).
El senyor Alcalde donà per acabada la festa ab els mots
de consuetut.
De tot lo qual formaliso la present Acta.
El Secretari Mantenedor,
JosBPH Morató.
L — DISCURS DEL PRBSIDBNT DEL CONSISTORI, Dr, dOH
A ttoni Rubió y Lluch,
II. — MEMÒRIA DEL SBCRBrARI DBL CONSISTORI, O. fo-
seph Morató.
EXCMS. SBNYORS:
Sbnyorbs y sbnyors:
Permeteame que les meves primeres paraules siguia de
dol 7 d^anyoransa; que'l sagrat tribut del amor fillial prece-
dezi a tot altre impuls. S^m molts els que aquí trobem el re-
cort d^alguna amarga llàgrima vessada sobre les cendres de
la nostra llar; mes pochs de vosaltres estareu tan lligats com
jo a n'aquesta festa, pels dolsos y estrets llassos del cor y de
la sang. Al veurem enlayrat a aquest Uocb d'honor imme-
rescut, les dues ombres més estimades del meu passat
sembla que s'alsin davant meu, evocades ab emoció in
tensa y espontània. En el que serà dins breus moments el
trono de pau y d'amor de la Reyna de la poesia, s*hi assegué
fa quaranta vuyt anys, en el plè de sa jovenesa, Tanyorada
meva mare, ab senzilla y endolada vestidura, baxos els ulls
com una verge de Rafael. El seu seti reyal fou llavors ben
modeit, sense altre dosser que Tentexinat de Taustera sala
del nostre antích Concell de Cent. En aquells temps els cata-
lans no havíem alsat encara a la primpcesa ideal dels nostres
amors, el trono explèndit que li hem bastit després pera que
en ell pogués mostrarse ab el recort de magestat passada.
La meva mare fou la primera flor catalana de la garlanda
triomfal de regines de la festa que han coronat als vercedors
sota aquest poètich dosser, y la humil perpetuina que avuy
el fill consagra a la que ompli d'amors, de pau y de virtuts el
tranquil escó payral, pot barrejarse ab Phomenatge fervent
8
!>S DISCURS DEL SR. PRESIDENT
d'uQ català a la primera Clemència haurà, filla de la nostra
terra,.. (1)
Fa disset anys quel meu pare, desde aqueix meteix llocb,
vos endressava son discurs presidencial, que'l pes dels anys
no dezà confegir a sa veu apagada y tremolosa. Permetèame
també que'I meu cor de fill relligui en aquest moment, ab un
sol Has d^amor, la humil perpetuina consagrada a la meva
mare, y el modest brot de llorer que oferescb a la memòria
d*aquell vell venerable, que dedicà sa vida entera a les dues
santes causes de Deu y de la Pàtria. Ell fou el primer trova-
dor de la nostra terra. La maror política que ell meteix con-
tribubl a congriar ab sos patriòtichs cants, y que avuy se'ns
endú a tots y ocupa totes nostres energies, fa semblar a la
actual generació injusta y desconexenta ab els pares de la
Renaxensa. Emperò estich cert de que després del combat
els hi girarem els ulls ab més tendresa que may, yUs assenya-
larem a tots el lloch d'honor queMs hi pertoqui.
. La atrevida tasca de refer la corona de la Pàtria (2) que
(i) La primera Rcyna dels Jochs Florals de Barcelona fou la inspirada poe-
tisa andalusa, Donya Maria Mendoza, nascuda a Ordales (Màlaga), de la qual
m'aprenguí de cor, en la meva infantesa, més d'una de les seves bermoses poe-
sies; emperò sols per son matrimoni ab D.Ramon Vives, natural de Figueres,
podria considerürsela, en el sentit jurídich, com catalana.
(2) Aquestes paraules estan tretes de la poesia Mos cantars de mon ditunt pa-
re, I). Joaquim Rubió y Ors, la qual vegé la llum en el Diario de Barcelona de 39
de Juliol de 1830, y fou el primer ressò que en la joventut de la època trobà Tano-
menada Oda a la Pàtria d*en Bonaventura C. Aribau. La primera estroía, de la
que s'han copiat en el text del discurs els mots subratllats, diu axis:
Si ab mos senzills cantars, oh pàtria mia.
Terra sagrada hont mon bressol sens gales
Balandrejà al trist sò de ses balades
Una mare ab amor;
Si ab mos cants Uemosins jo puch un día
Ta corona refer que fulla a fulla,
Espargi per tes planes regalades
Dels segles lo rigor:
De tos pells trobadors la muda lira
Jo arrancaré de llurs humits sepulcres
Y al geni que, plorós entre llurs lloses
Divaga, invocaré;
Y despertant se les que'l mon admira
Sombres sagrades, noms cenyits de glòria
Tos comtes y antichs reys y llurs famoses
Gestes te cantaré.
Aquesta poesia es el primer cant anyoradis de renaxensa que s'ha escrit en la
nostra parla. En ella el poeta, prenent decididament el posat de trobador de Ca-
talunya, enclou el programa patriòtich de son desvetllament, que TAribau no sa-
bé formular clarament en la seva famosa oda.
DR. D. ANTONI RUBIÓ Y LLUCH W
en 1839 intentà*! matinejador Gayter, es la que en 1859 em-
prengueren els Jochs Florals ab el concurs de tots els seus
fills. Eren massa dèbils les seves forses pera alsapremar tot
sol la llossana del oblit sota la qual jeya aparentment mor*
ta la Reyna dels seus amors, però ell desvetllà ab sos cants
un esbart de rossinyols que ben prompte respongueren a les
seves refilades desde les vores del Besòs, del Ter, del Fran-
colí y del Segre, saludant ab alegria la nova aubada.
Catalnnya*s dexondi llavors a la independència literària,
a la manera com ho feu abans a la política en sa lluyta
contra'ls sarrabins, ab la reconquesta isolada dels antichs
comtats. Cada poeta imitant el modest nom de batalla del
cantor del Llobregat, y fins les tonades de sa gayta, volgué
ésser capdill ò iniciador pel seu compte d'una restauració li-
terària local. Y així com tots els comtats catalans s'anaren
unint paulatinament al de Barcelona, de la metexa manera
tots els desvetllaments poètichs parcials de les regions cata-
lanes, vingueren a confondres per últim en Tample areny dels
Jochs Florals, que sagellaren la unió literària de tota la nos-
tra terra. Més tart la Renaxensa anà escampant arreu les
seves llevors y omplí de florits vergers de les Mases tots els
indrets hont la nostra llengua fou parlada y coneguda. Els
triomfs de la poesia renovellaven en els nostres temps les
empreses del alt rey En Jaume, quan ab la seva espasa ven-
cedora feya sortir de la terra y de les ones altres reyalmcs
en els quals estampà amorosament la semblansa de Cata-
lunya.
Y ara, senyors, £què podré dirvos jo dels Jochs Florals
que no s%agi dit aquí, ab més autoritat y elocuencia dotzenes
de vegades, desde aquesta tribuna hont ha ressonat la ven
flamejanta dels homes més preclars de la terra catalana? Y no
obstant, pel pes imperiós de les circunstancies, jo no puch
parlarvos d'altra cosa que d'aquesta festa tradicional. El meu
honrós nomenament de president coincidí ab un moviment
d'una part de la opinió catalanista, més ò menys justificat,
mes sempre respectable, contra d'ella, tal com ve existint, y
fins en absolut contra la seva existència, considerantla inade-
cuada al esperit dels temps moderns. Y es per axò que jo'm
60 DISCURS DEL SR. PRESIDENT
veig obligat a parlarvos d*algunes de les rahons y fins dels
títols de glòria que, a mon parer, justifiquen a la plena aquesta
existència. Per de prompte he de manifestarvos que no es la
primera vegada que'l problema*s planteja; que es tan antich
com els metexos Jochs Florals, y que desde'l bell punt de sa
fundació ha anat seguint y acompanyantlos, any per any,
com l*ombra segueix al cos.
Deu anys després de la seva naxensa, en Víctor Balaguer
defensava a la vegada elocuentment, la nostra Institució, de
la que fou un dels apòstols més entusiastes, y lo que allavors
se'n deya problema del provincialisme, y vinticinch més
tart, en 1883, preguntava l'eminent Milà y Fontanals als
seus enemichs si sentien ''res semblant al ayre romàoich
d'una presó ò a la pudor d'un carner „, mentres l'Antoni Bo-
farull, ab la impetuositat pròpia del seu caràcter, se redres-
sava ayrat ''contra la doctorería orgullosa que combatia com
a rància vellura*l restabliment dels Jochs„.
Jo no sé si perquè la neu dels anys blanqueja ja'ls meus
cabells, ò perque'l recort dels Jochs va barrejat ab els més
dolsos del meu cor y de la meva infantesa, ò perquè he po-
gut estrènyer encara una per una les mans dels seus funda-
dors, els pares y mestres de la Renaxensa, abans de devallar
a la tomba; però es lo cert que jo no puch parlar d'aquesta
festa sinó ab una mena de pietat patriòtica, y casi podria dir
d'intensa amor fillial. Tal vegada'ls que pertenexin a una altra
generació y no estiguin corpresos del prestigi que té pera
l'home tot lo passat, els podran judicar d'una manera més se-
rena y reflexiva. Lluny de mi, donchs, el creure que'ls mo-
guin als seus enemichs ò reformadors, mesquinesa d'esperit ò
desamor a la terra. Jo no voldria que en les meves paraules
hi vegessin res de mortificant. En ma vida he sentit la dèria
de donar Uissons à ningú, y may com avuy serien més in-
oportunes les de patriotisme, ja que, gràcies a Deu, té arrels
ben fondes y fortes en els cors de tots els catalans.
Els Jochs Florals se'm presenten en el meu esperit d'una
manera semblant a n'aquells sentiments que coven intensa-
ment en el fons de la nostra ànima, sense demanats el per
què misteriós de la seva existència. Desde noy no he dexat
d'assistir may al espectacle de Thermosa brotada de la pri-
mavera poètica de Catalunya. Quan apenes obria'ls meus
ulls a la rahó, '1 meu pare m*hi dugué y després ningú més
DR. D. ANTONI RUBIÓ Y LLUCH 61
ha tingut d'acompanyarmhi. El meu cor m'hi ha portat
sempre amorosament. Si alguna vegada no m*ha llegut la
avinentesa d'assistirhi, m'ha semblat que sentia un buyt al
cor, ò que per descuyt se'm passava un any sense cants
de rossinyols, sense les suaus alenades del mes de Maig.
En la meva memòria d'infant s'hi barreja'l recort de les
violes y englantines guanyades pel meu anyorat pare, ab
el de les flors y papellones dels jardins hont llavors trisca-
va, y la blavor del cel y'l sol d'aquells Uunyadans dies, ab
els esplendors de la poesia catalana vestida de clarors y co-
lors de primavera. La marxa del rey E>on Joan me semblava
la més triomf ao ta y magestuosa de quantes havia oides,y en-
cara avuy els seus acorts confosos per la maror de la curiose-
janta multitut, me duen dolses esgarrifanses de temps mi-
llors, com el suau embat de la marinada'ns sembla dur, é, cau
d'orella, venturosos secrets de la infantesa. La imatge de la
glòria se*m va presentar al meu enteniment per primera vega-
da, ensemps humil y enlluernadora, quan pel Saló sever dels
nostres Consellers vaig veure avensarse ab ayre modest y
encongit é, rebre'l premi de la inspiració, a n'aquell f adri de
montanya, que més tart fou l'immortal mossèn Cinto Verda
guer. Després, ja jove, vegi trasladarse nostra festa de la
Gaya Ciència del temple dels nostres Consellers, a n'aquest
august palau, desde hont els nostres Cónsuls de Mar dona-
ven Ileys a tots els ports del Mediterrani, y no cal dirvos si
cresquè pera mi l'auriola d'aquesia solemnitat. Semblava'm
que en ella's barrejaven los amors de la pàtria ab les ilusions
de la meva joventut; que la primavera hi havia abocat tota
la seva florida, y'l regne de la Bellesa totes les seves fades,
que llavors com avuy, omplien aquesta sala. Jo no sé què de
confortador, de suau y d*ardent aqui dins se respirava,
que'm feya bategar fortament mon pit, y'm comunicava una
alegria expansiva, satisfeta, triomfadora. Y al sortir per la
Muralla de Mar amarada de claror, desd'hont s'ovirava la
blava planura d*un mar estàtich, y al tombar per les Rambles
verdejantes, ab el cor enlayrat y plè d'ilusions, jo'm creya
més ditxòs y superior que aquella multitut que passava indi-
ferent, frech a frech meu, en mitx de la axordadora remor de
la ciutat frisosa y agitada. Y es que jo portava dins del cor
la visió lluminosa de la meva pàtria, que aprengui a estimar
y adnúrar sota aquestes voltes. Jo no comprenia llavors la
62 DISCURS DSL SR. PRESIDENT
indiferència d*aqueUa Barcelona, desconexenta, que no ha-
via pogat encabirse, ni ho havia intentat tan sols, dintre
d*aquest palan hontles fades de la poesia anaven texint lenta-
nr ent, any per any, el mantell destrossat de la Regina dels nos-
tres amors. Allí dins, de la meteixa manera que en amagades
grutes, obertes sols al ull del Creador, se formen marave-
lloses construccions d^stalactites, s*anava bastint el palau
de la Ventafochs de les parles llatines, ahont magistrats y
illustres ciutadans, poetes y sabis, gobernants y represen-
tants dels pobles, prínceps de la Iglesia y de la milicia, da-
mes y regines bavian d'honraria solemnialment. D'aquesta
ara oculta, mirada ab indiferència quan no ab despreci, pels
esperits practichs y positius,^ ahont cremava cada any el
sagrat focb de tres flames de la Pàtria, de la Fè y del
Amor, sortiren les guspires que prenent de cor en cor, ha
vien d'abrusar temps a venir, tota sencera, aquella Barceló
na, dormida per V ideal, aquella Catalunya feynera, ignorant
ta deia seva historia, que vivien part enfora del Temple dels
Jochs Florals.
Els seus enemichs de sempre son els que no han tingut ea
compte aquest fet; son els que s*han empenyat en considerar
la nostra institució principalment com una festa merament
literària; els que hi han vist en ella més la essència del Art
que l'ànima de Catalunya. Com va dir molt bé un dels Presi*
dents d*aquesta festa, l'inspirat Mestre En Picó y Campa-
mar, à n'els restauradors mes els movia la set de la Pàtria
que la de Poesia, y ben clarament ho deixà compendre en
1861 en Ponsy Fuster al exclamar enèrgicament: "no deixeu
morir la llengua, si voleu que visca la Pàtria^. Lo que ells
tractaren d'alsar abans de tot fou el casal de V ànima cata-
lana, y encara que la poesia es sempre la que més freturc ja
de la llengua pròpia, perquè es Taroma més intim y espontani
del cor, ben prompte aquell patriòtich delit, els feu obrir de
bat a bat les portes del temple que de primer exclusivament
volgueren consagrar a la poesia, perquè en ell hi entrés tot
el pensament, tot Tesperit de la terra catalana. Ells com-
prengueren ab el generós instint del amor filial, que tota llen-
gua que sols se conreui poèticament se converteix en un dia-
lecte artificial y académich, que a la curta o a la llarga ha
de desaparexer. Si ha de viure es precís que's trempi y robus-
texi ab totes les manifestacions de la inteligencia, que s'en.
DR. D. ANTONI RUBIÓ Y LKUCH tó
riqaexi ab tols els dialectes técnichs, que bategui en una pa-
raula, ab el ritme armoniós y total de la ciència y de la vida.
Les aygues mes abundoses y frescals de la font Castalla, y
de totes les deus del Parnàs no serien bastantes a salvar
Tarbre del idioma, sino'l vivifiquessin al mateix temps la lle-
cor del terrer, y la calor del sol de la realitat. Axis ho va
expressar ab vigorosa concisió, en 1971, un dels més preclars
pensadors catalans, En Reynals y Rabassa, mostrant quan
equivocats anaven els qui creyen que la nativa parla deuria
ésser tan sols la llengua dels poetes catalans. ''Sia nos-
tra llengua, deya, de tots y per tots; sigui no tan sols una
amoreta, sinó tota una vida de recte pensar y de nobles de-
Uts„.
Y aquesta es la tasca que anyalment han fet els Jochs
Florals, que no han estat una amoreta, síno tota la vida men-
tal, y tot el noble sentir del nostre poble. Orfanes y desam-
parades se trovaven la prosa y la ciència catalanes; truca-
ven a les portes de les acadèmies ò corporacions oficials y
no oficials de tots els indrets de Catalunya; y arreu les tro
vaven barrades, y sols se*ls hi obrien, quan se pressentaven
ab emanllevada vestidura. {Qaè havia, donchs, de fer la nos-
tra Institució creada ab filial instint pera salvar la llengua,
sinó acullir en sos brassos com mare amorosa a n'aquestes fi-
lles desvalgudes? Els inconscients ò els refinats, cechs adora-
dors d'un art aristocràtich, n'han fet d'això una nota d'escar
ni, quan es cabalment un hermòs titol de glòria. Y veus aqui
perquè al calor d'aquesta encesa fornal, nasqueren ben
prompte la prosa narrativa, de la que'n doDà'l meu sortòs pa
re'l primer exemple, y la prosa crítica de la que alsà el gran
Milà un monument que n'es model encara en la nostra histo-
ria literària; y nasqueren després la novela pagesa catalana
ab en Vidal y Valenciano, y'l cuadro de costums barceloni-
nes ab l'anyorat Vilanova; y darrera'ls genres literaris vin-
gueren els cíeniífichs; les monografies històriques, els es-
tudis critichs de Dret, el Folklore, la Arquitectura, la His-
toria eclesiàstica, la Arqueologia, la Filosofia, la Gramàti-
ca, y en una paraula, tot el pensament, tota la erudició, tota
la ciència de Catalunya que gràcies als Jochs, han parlat en
català. iBenehida tasca la seva que ha fet que jamay la llen-
gua ni la terra faltessin a la nostra literatura nacional I iBe-
nehida tasca que ha impedit quels seus poetes s'alcessin soli-
64 DISCURS DEL SR. PRESIDENT
taris 7 iocompresos en mitx de les multitots, com Cabanyes,
cantor sense Itengaa, ò com Místral, cantor sense poble.
En cap banda els certàmens han sigut el camí més dretu-
rer pera prodnir una. literatura. La poesí) no*s crida, ni*s
forma ab reclams anyals, ni ab Testimul dels premis. Es lliu-
re y esquerpa, y reparteix moltes voltes els seus dons als qui
menys la soliciten. Sols a Catalunya ha viscut y florit, per
rara escepció, una institució que portava el doble perill de lo
arcaich ò lo acadèmich, y que en la meteixa època de sa fun-
dació y primera vida, en els XIV«" y XV*" sigles, no produí
més que f rujrts migrats y estantissos. Mes si*l novell rebrot ha
viscut, ha estat cabalment perquè del antich tronch no ha xu-
clat la sava, y s*ha contentat ab vestirse ab les flors externes
del arbre mitjeval; perquè ha empeltat el seu esperit en la
realitat contemporània. Res devem afortunadament als Jochs
Florals del Rey Joan I, per més que per un piadòs respecte
patriòtich coronés el nostre pros Müh el seu bust en la vinti-
cinquena festa de llur restauració, y en commemoréssim en
1893 el seu cinquè centenari. De les festes mitjevals de la Gat
ya Ciència en nasqué una poesia artificiosa, y en granpar-
tancada al esperit popular y històrich català. Els grans poe-
tes de la nostra rassa, com roriginalíssim y tempestuós Au-
sias March, se formaren generalment lluny de la seva òrbita.
Un concepte fals y aristocràtich, y millor diríem, purament
técnich del art, convertí llavors la poesia en un exercici me-
cànich, subjecte à retgles y motUos fixos, dintre*ls quals s*es-
bravava tota inspiració. Era una malura general de la època,
de la que sols se*n escapa Itàlia que havia trovat en el Dant
y en el Petrarca, els accents de la poesia moderna. Per
aquells pseudo -mestres de la Gaya Ciència, tot Pesfors, y*l
mèrit consistien en la tècnica, tota la tècnica en la dificultat.
Si nosaltres girarem la vista a n*aquest passat, no fou
certament per cercar en ell models de bon gust, ni pera resu-
citar aquella poètica acrobàtica de les Leys d'Amor de Moli-
nicr, sinó pera justificar ab la tradició, com sempre ho ha fet
el poble català, una novetat que semblava, a les hores, renyi-
da ab el seu caràcter a la vegada pràctich y seriós. No era
realment la imatje de Joan I, la que'ls restauradors posaren
DR. D. ANTONI RUBIÓ Y LLUCH 66
a la capsalera del Saló de Cent, la qae vetllava y presidia la
festa, sinó la Mare Catalunya, que la mirava ab agrahit y
amorós esguart y ab profètica visió rublerta d*esperan-
ces. P^r axó ben prompte la Reyna de la festa, es a dir,
el símbol via de la nostra terra, s*anà enlayrant d'any en
any en un trono més esplendorós, y arreconant del tot la
obscura imatje del Rey Joan, que res deya al cor de les mul-
tituts.
Sense'ls Jochs haguérem tingut poesia y literatura, com la
tenen els flamenchs, els grechs, els polonesos y tants d'altres
pobles, que no han coneguda una institució consemblant. La
ejüstencia de la nostra literatura, no dependi al principi de la
nostra Renaxensa, ni dependeix ara, de la dels Jochs Flo-
rals. Abans de llur aparició ja s'havien donat a conèixer tots
els restauradors. Tots els renaxements locals dintre de la
nostra terra, y aduch fora d'ella, estaven abans del any 1859
ben clarament determinats, lo meteix al Roselló, que a Va-
lencià y a Mallorca.
En les dugués antologies anteriors a la restauració, Los
trovadors nous y Los trovadors moderns hi figuren ja'ls
noms d'uns cinquanta dos poetes. Les personalitats que més
influencia han tingut en el cami que segui la Renaxensa, fins
que nasqué la generació formada pels Jochs, presentaven al
aparexer aquestos, sa fesomia ben marcada. En Milà y Fon-
tanals, havia publicat son Romancerillo català^ que empeltà
la sa va popular al arbre ja florit de la nostra poesia; l'Agui-
ló havia escrit la seva notable Bibliografia catalana; en
Balaguer havia imprès al moviment restaurador sa orienta-
ció politica; comensava en Briz sa frissosa propaganda cata-
lanista; en Clavé havia fundat els seus chors populars, un
dels més poderosos alsaprems del Renaxement; havien ini-
ciat entre altres el Teatre català abans de que sorgis el seu
verdader creador, els Angelon, y'ls Sales Vidal, y encara
que fora del impuls de la corrent renovadora, s'hàvien estam-
pades en la nostra parla catalana p^rop d'una cinquentena
d'obres mistiques, en l'espay dels vint anys compresos desde
1840 a 1860, que constituexen, a mon entendre, les fites del
que podriem anomenar periode dels Trovadors, preliminar
de la nostra moderna literatura.
Tenia, donchs, rahó en Milà y Fontanals quan deya en
1883, que al restablirse la Gaya Ciència estava ja formada la
9
(V) DISCURS DEL SK. PRESIDENT
poesia catalaon. Lo que no pot negarse es que mercès a n'ella
lo que era sols una escola poètica, s* ha convertit en una po-
derosa y rica literatura.
Tots be sabem y de cor tenim apresa la historia gloriosa
de la nostra institució. Tots recordem les seves diades més
assenyalades; les seves festes majors, com la de 1868, en que
per primera volta s*arreplegaren ai entorn del trono de la
nostra poesia els poetes de Provença y de Castella, els Mts-
tral, els Zorrilla y'ls Nnflez d'Arce; com la del segon aplech
de 1887, en que catalans, provensals, llenguedocians y rosse-
llonesos beveren plegats el vi de la germanor en la copa sim-
bòlica de Provença, y aquella esplèndida apoteosis de la Ex-
posició Universal, en que una Sobirana nostra, doblement au-
gusta per la majestat y la desgracia, cenyi son front reyal
ab les simbòliques flors dels Jardins de Tolosa; y aquelles
commemoracions de 1883 y 1893 de la vinticinquena anyada
de la restauració y del cinquè centenari, y la tendra festa de
1902, en que com una fada del Canigó, la nostra Regina ba-
ratà son palau de flors per un altre de neus junt a les sagra-
des mines del monestir del gran Oliva.
Tots hem sentit Timmens prestigi de la renovellada Ga-
ya Ciència regint ab ceptre simbòlich els cors de tots els ca-
talans. Els metezos que ab escarni havien girats la vista a
n'aquesta ara d*amor, hi vingueren després a cremarhi Uor
encens. Els que més allunyats se creyen del temple, acabaren
per entrarhi. A n'aquest palench han vingut a lluytar boma-
dors de totes menes y de les escoles més distintes; a ningú
se li ha barrat el pàs; a ningú se li ha demanat la seva exe-
cutòria, ni se li ha preguntat en quin ideal combregava. Es
la llar de tots; el casal de la pàtria, ab les seves portes sem-
pre obertes al sol del mitxdia, com una rialla d'amor, y ab el
signe de la pau en el seu llindar.
Totes les literatures de les nostres regions germanes de
Taltra banda del Ebre y del altre costat del Piríneu, han ro-
dejat aquest arbre de la Renaxensa, y li han feta per tom
guardià d'honor. La primera encaxada de germanor ens
arribà de la dolsa Pmvença, per mans del cantor inunortal
DR. D. ANTONI RUBIÓ Y LLUCH 67
de Mireyo, que en la seva ardenta salutació recordava als
Troubaire caialan, que
Pronvenço e Catalongno, uoido per Pamour
Mescleron sonn parla, si constami é si mour.
Ben aviat TAragó, que donà*l nom a la nostra confedera-
ció gloriosa /ns envià al seu ilustre patrici Brauli Foz, que
fou el primer President foraster del nostre Consistori, y ce-
lebrà per la veu den Geroci Borao'ls triomfs dels moderns
trovadors catalans. Més endevant vingueren els fills de la
heròyca Nabarra/ls Hermili Olóriz y Arthur Campión, re-
cordant que'ls navarresos feren reverdir a TOrient les gestes
llegendàries de Roger de Flor; que*ls dos pobles uniren llurs
plants sobre la tomba del malhaurat Príncep de Viana, y
que un meteix riu rega les dugués terres germanes. La Bas-
conia no volgué faltar a la festa major de la nostra poesia
y^ns dugué sa representació en Fidel de Sagarminaga,*l da-
rrer diputat foral d'aquella patriarcal regió. Ens feren sen
tir els batechs del cor germà de Galicia aquell jove tan ar-
dorós com malaguanyat, TAlfred Braftas, defensor entusias-
ta del regionalisme en la seva terra, y'l seriós historiador
Manuel Murguía, qual nom ens recorda aquella tendríssima
poctisa, Rosalia Castro, que en sos Cantares gallegos robà
a la Musa popular la seva llengua ingènua y amorivola, y
a la seva nissaga cèltica, aquell poder elegiach que omplí de
llàgrimes el poema patriòtich de Camoens.
També'ns ha enviat Castella la seva representació, y no
migrada y escassa, sinó honrosa y sovintejada. Boyres de
desconfiansa s' han alsat més d' una volta entre ella y nosal-
tres, quan ab cor plè d'amargures hem vist que enganyado-
res sirenes s'obstinaven en íerli creure que ha d'esser per
nosaltres Uey comuna,! sacrilech baratar d'ànimes, y que
era un odiós prívilegi'i volguer conservar la única que Deu
ens ha donada; més cal també reconexer que homes eminen-
tíssims d'aquella gloriosa terra germana nostra, han jurat
ab nosaltres devant d'aquesta ara sagrada de pau y d'amor
ahont tants odis s'han apagat, aquell pacte de respecte y dig-
nitat, que en el generós esperit de la civilisació moderna, es
Iley de tots els pobles. Combregant en aquestos ideals, por-
tantnos els sentiments de germanor, d*una terra ab que na-
naturalment ens unexen una matexa llar geogràfica y tants
I
68 DISCURS DEL SR. PRESIDENT
vincles històrichs, axis ens han vingut a parlar els Echega-
ray, els Pereda, el Menendez Pelayo. Encara^m sembla ohir
tant nobles aspiracions expressades per la paraula autorisa-
da del maravellòs apòstol y mestre de la nova Espanya iote-
lectual. Encara^m sembla ohir brollar de sos llabis, com si
un cor cata1à*ls mogués, la nostra parla materna, saludantla
generosament y proclamant les seves glòries y*I seu dret sa-
grat a la existència, devant del doble trono de la reyaltat y
de la poesia.
Axis meteix revocació del passat, me porta ara'l ressò,
dut pel vent gelat d*una tomba, no fa gayre oberta, de la
veu simpàtica del gran Pereda, el més notable y més apas-
sionat dels noveladors regionalistes: d'aquell home tot cor,
tot sinceritat, defensant aqui també'ls nostres ideals. Res pot
compararse a Pacullida que li feu*l seu poble de Santander,
al retornar en 1892 dels nostres Jochs Florals, dels quals fou
mantenedor. Les músiques y orfeons li sortiren al seu en-
contre; els Alcaldes el saludaren en totes les parades del seu
viatge; les Corporacions de la capital càntabra li donaven la
benvinguda. Se'l va rebre com un capdill qui ve de la victo-
rià. Y aquesta abrassada de tot un poble a un dels seus es-
criptors més estimats, no sols es un testimoni commovedor
de la popularitat immensa que va arribar a atènyer en el cor
de sos conciutadans, el autor de Sotilesa; sinó que ho es tam-
bé del prestigi de la nostra Institució fora de Catalunya, y
de lo molt que va agrahirli la Montanya, la honor que a un
fill seu se li havia dispensada. iDéu fassi que a n*aquesta
abrassada de germanor del noble poble montanyès, y dels
demés que s'asseuen als peus del Pirineu ò a la vora del mar
cantàbrich, seguexin en les nostres festes poètiques del es-
devenidor altres y altres no menys simpàtiques y estretes de
les demés regions de la nostra península 1 Llavors aixecarem
tots triomfalment una nova Espanya gloriosa y unida per
l'amor, com aquell poètich reyalme pirinench cantat pel nos-
tre gran poeta Maragall. Llavors podrem repetir ab ell:
"7b/s ens obrim els brassos, quan ens diem germans, ^i
Ah senjorsl quina historia tan triomfanta y expansiva la
dels Jochs Florals tan injustament motejats d'exclusivismel
DR. D. ANTONI RUBIÓ Y LLUCH 69
Es ana epopeya nacional quals cants escriu un any darrera
Taltrei cor amaat d'un poble enter, y, al meteix temps, es
una sardana poètica de germanor, que s'es extesa de primer
d*un cap al altre de la nostra terra, y per les terres germa-
nes dins del mar y a la vora del Túria; després per la major
part de les ciutats d*Espanya; més tart per les nacions d'Eu-
ropa; y per últim per les dugués Amèriques anglesa y espa-
nyola. Lo que'ls Jochs Ollmpichs foren en l'antiga gloriosa
Helada, axò han esdevingut les festes de la Gaya Ciència
pera la nova Catalonia; si aquells mantingueren Tesperit
d*unió de la federació helènica, aquestes Than relligada y
conservada en els pobles de nissaga catalana, que hi han acu
dit afanyosos pera enlayrar llur inspiració y vigorisar llur
esperit. Tot el casal d'Aragó s'ha congregat en elles, y no
sembla sinó que en el front grntil de la nostra Regina ha
tomat a relluir la corona imperial del alt Rey En Jaume.
Y axis com els antichs trovadors provensals se passeja-
ren triomfants per totes les corts de la Occitania, vessant
arreu les flors del amor y les mels de la galantería, axis les
cansons dels nostres moderns reys del arpa, s*han escampat
per un mon encara més extens, y han rebrotat en el meteix
cor de la vella Europa. El Rhin y el Llobregat han unides
llurs veus y desde 1899 junt a les riberes del llegendari riu
hont s'emmirallen les alteroses agulles de la Catedral de Co-
lonya, deeses d'hermosura cenyexen el front del geni ab el
sagrat llorer de la poesia. Jo saludo desde aquest lloch ab el
cor emocionat la nostra filla de cabells daurats y ulls de bla-
vors de cel de la Roma d'Alemanya, que avuy alsa al meteix
temps que nosaltres la cisellada copa del art en el fe&ti de la
poesia. Mercès a son exemple el regnat de la Clemència Isau-
ra llatina s'ha extès arreu en les regions del ideal germànich.
Dresde te ya'ls seus Jochs Florals; Berlín la seva festa de les
corones (Kronzpielc); Horgria, Holanda y Itàlia desitjen tam-
bé tenirlos. Sembla que un nou embat de romanticisme oreja
el front fatigat dtl vell mon, y que les seves alenades atra-
vessant les ones del mar tenebrós, van a desvetllar el somni
de la poesia en el cor de pobles hont no hi te'ls temples ni'ls
sacerdots fervents de la antiga Europa. Les veus dels Min-
nesinger, dels cantors de l'amor, han ressonat també a Bal-
timore y en la poderosa Nova York, y'ls jardins de la Gaya
Ciència han florit fins al cim meteix dels Andes, vestits de
70 DISCURS DEL SR. PRESIDENT
neus y empenatxats de foch, en la patriarcal Bogotà, hont les
àlignes hi feren un niu y les armes espanyoles hi bastiren on
imperí.
Ah senyors! no un discurs, en que tot per forsa ha d^esser
esbossat, sinó un llibre*s necessitaria pera escriure la historia
esplendorosa dels nostres Jochs Floralsl Mercès a n'elts la
renazensa literària del nostre poble ha tingut aquella genial
volada, que en igualtat de circumstancies, y segons testimo-
nis de nostres propis enemichs, cap altre poble la ha tinguda.
Mes com totes les institucions humanes no han estat, ni de
molt estan, lliures de defectes; però si algunes voltes han fal-
tat en les regions serenes del Art, esteune ben convensuts de
que ha sigut principalment pel seu intens amor a la terra nos*
trada. Perdoneulos, donchs, per lo molt que Than estimada.
Mes no'ls motejeu, no sigueu injustos ab ells; ni'ls amiden ab
el racer ab que's judiquen institucions literaríes consemblants.
Si tenen defectes, posem tots el nostre cor, el nostre seny, la
nostra voluntat y*l nostre patriotisme pera esmenarlos. Mi-
llorem, enlayrem, ennoblim en lo que calgui més y més,
aquesta festa encisadora, que ha posat arrels tan fondes en
el cor de tots els catalans. No allunyem d'ella ni al geni, ni a
la bellesa. Y pera conseguirho, asserenem el seu cel brillant,
molt més ara que may, en que tants camps y de tant amples
horitzons se'ns han obert, pera lluytar per les nostres reivin-
dicacions. No convertim un jardí de flors, en camp de Iluytes
polítiques, ni en fornal d'enceses passions.
Veniu, donchs, a cobrir com sempre de corones l'altar de
la pàtria, quan se vesteix la primavera de totes les seves ga-
les! Veniu en peregrinatje d^amor y de gratitut, a saludar
aquí com Rey na nostra, la llengua catalana foragitada enca-
ra dels santuaris de la ciència y de tants y tants altres llochs,
y lo que es aduch més trist dels cors de tants desditxats ca-
talans, que en fan un signe de distinció'l no parlaria, men-
tres ella's venja del llur menyspreu deformant en els seus 11a-
bis la llengua emmanllevada. Seguim lluytant aquí per la nos-
tra creuada ab cansons de pau y de bellesa, fins que Deu tre-
gui a n'els nostres enemichs la vena de la ignorància dels seus
ulls, el verí de la injasticia dels seus cors. Qae's convencin
aquí de quant fondament estimem aquesta llengua nostra sa-
grada, y de que es tasca vana e inútil, volerla arrencar dels
nostres cors, perquè es Deu meteix qui en ells ens l'ha es-
DR. D. ANTONI RUBIÓ Y LLUCH 71
crita. Per axò restimem ab emoció tan intensa, ab pietat tant
filial, com s^estima ab deliri la mare benvolguda, sens odiar
per axò les mares dels altres. Desd'aqoest august temple es
hont aquesta llengua ha parlat ab veu més profètica, plorant
unes vegades com Jeremíes sobre les runes del passat, fitant
altres com Daniel ab ulls lluminosos y esperansat el pervenir.
En aquest palau encantat Pha guardada prop de mitx sigle,
com sagrat Palladion, Testol gentil de les Muses; y desde aquí
ha desvetllat al nostre poble que per falta de memòria havia
perdut la seva consciència, corrent adelerat a vestirse ab ro-
ba foraster?. Desde aquí li ha retornat la seva veu, la seva
ànima, la seva vida. Desde aquí ab llurs besades d'amor Tha
aconortat; li ha donat a entendre que encara vivia, que enca-
ra era curable; y tot parlantli de la seva herència perduda,
de les joyes y pergamins que estotjava en el passat, el seu
gloriós casal, li mostrava 1' horitzó illuminat ab les resplan-
dors d' aubades triomfals. Mantinguem ferm, donchs, per la
nostra Ileogua aquest fort castell, que es el baluart més inex-
pugnable de la nostra causa. Y mentres no poguem alsar
com sobirana aquesta llengua nostra tan estimada, en tots
els indrets de Catalunya, y en tots els cors dels catalans,
reservemli al menys una vegada al any el simbólich trono de
Regina dels Jochs Florals.
Hb dit.
Sbnyorbs y Sbnyors:
La tasca del Secretari porta sempre a la festa dels Jochs
Florals un frisament d'angunia y de tristor: d'angunia per-
què allarga una espera; de tristor perquè en aquesta festa de
la vida fa surar per un moment la imatge dels que'ns han
dexat.
Ho vol la costum y no tinch de ser jo qui dexi de seguiria.
Y ^còm podria serho, si entre'ls morts del any n'hi trobo de
tan eminents com en Duran y Bas y de tan benvolguts com
en Francesch Manel Pau? Tots dos — el jurisconsult ilustre
y'l notable escriptor— els estimavan els Jochs Florals. En
Duran y Bas n'havia estat un dels adjunts fundadors y, més
tart, ab tot y haverse entregat en cos y ànima a la feyna
trascendental de fer reviure'l nostre Dret en la càtedra, en
el llibre y en tots els afers propis de la seva carrera, encara
va trobar lleure y temps pera ocupar la presidència d'aquest
aplech de la poesia... El Dret encarna l'ànima del poble; en
Duran y Bas va dedicar tota una vida de treball concient y
fructífer a la resurrecció del nostre Dret; donchs venerem la
memòria d'en Duran y Bas com la d'un dels homes que més
han fet pera tomar a Catalunya la conciencia de si matexa.
Venerem també la d'en Francesch Manel Pau com la de
un dels primers escriptors que en l'actual renaxement varen
ressucitar la prosa narrativa catalana, avuy tan gloriosa. Ab
en Manel Pau hem perdut un bon amich, un bon escriptor y
un home d'empresa. Eli va pendre una part activa en les tas-
ques de la gran Exposició del 1888 que tant ha contribuhit a
transformar Barcelona; ell s*ocupava, alsorpèndrel la mort,
74 MEMÒRIA DEL SECKETAKI
en estudiar la millor manera de realisar la que tots somiem
pera d'aquí pochs anys, y ab tota la fè y tot l'entusiasme de
un enamorat en idear plans de reforma dels Jochs, pera sot-
mètrels a la Junta reformadora de la que formava part.
iCòm Tany oraran en el sopar d'aquest vespre tots els que li
solían tenir de company!
Altre mort de Tanyada es D. Albert de Quintana, pre-
miat ja en els primers Jocbs Florals. Va ser un dels nostres
capdevanters més honorables, però la politicaU va pendre a
la poesia, després d'haver ocupat la presidència dels Jochs
Pany 1874. Ab tot, més tart s'havia retirat de tota palestra.
Quelcom d'axò pot dirse del mallorquí Gabriel Maura,
poeta distingit y prosista ferm. El seu volum de noveletes
acoblades ab el títol ií Aigo-forts el va colocar en molt bon
Uoch a la primera fila dels literats catalans.
La generació jove ha estat també escapsada en la per-
sona del desgraciat Antoni Isern, que va cercar en la mort
voluntària'l repòs de la seva ànima inquieta, amargada tal
volta per la topada dels seus somnis ab la realitat y emmat-
zinada potser pel verí que certes doctrines habillades d'art
podessin dexar en el seu cor verge.
Y no s'acaba encara aqui la llista dels que'ns han dezat.
Hi bà en Joan Palou, autor del drama La campana de la Al-
mudaina; hi hà l'eminent arquitecte Martorell; hi hà l'Oc-
tavi Pell Cuffi, altre poeta jove que comensava a adquirir
una personalitat; hi bà en Blanch y Piera, reputat metge y
enamorat dels Jochs Florals, en els que solia pendre part ac-
tiva com a lector; y hi hà, finalment, el pintor Caba, y, ara
de poch, D.*^ Pilar Maspons y Labrós, distingida escriptora
que havia fet popular entre la gent de lletres el sobrenom de
Maria de Bell lloch. Implorem pera tots ells la divina miseri-
còrdia.
Y ara que ja he complert el de ver més penós del meu cà*
rrech, vaig a complir el de donar compte de les tasques del
Consistori, prometentvos esmersarhi tan poch temps com
me sigui possible.
El nombre de composicions vingudes a concurs ha estat
si fa ò no fa'l de sempre. El de poesies ha estat potser major,
puix que, feta totjust la primera tria, 'ns vàrem adonar de
que'ns mancavan premis pera distingir totes les que a judici
nostre n*eran merexedores.
JOSBPH MORATÓ 75
Axis, al tractar d'adjudicar la Flor natural, totseguit
vàrem desglosame dues com a dignes de tal distinció. Una
part del Consistori se decantava per La Cabellera de Bere-
nice y una altra pel diàlech poètich Eroxandre y Lídia.
Després de llarga discussió va prevaldreu criteri favorable a
la primera, però*s va acordar per aclamació crear un premi
extraordinari pera la segona.
Lo mateix ens va succehir ab la Viola. Les poesies que
suravan eran tres: Dol, A una Magestat y Stramps a llaor
de la Mare de Deu de Sant Salvador, totes tres dignes de
premi al nostre judici. Per axò vàrem desglosar els Stramps
destinantlo al del Cardenal CasaAas, concretant la discussió
a les dues primeres, fins que, triomfant el Dol, vàrem distin-
gir A una Magestat ab el premi del Cardenal Vives.
Pera la Englantina vàrem adoptar respecte al tema un
criteri molt ampli que'ns va permetre ferhi entrar la colecció
que du per títol Salabroses, y que al capde-vall no dexa de
referirse a aspectes de la nostra Pàtria.
Però com que hi havia encara altres composicions que
optavan als premis ordinaris y que eran considerades pel
Consistori com a merexedores de distinció, vàrem afegir dos
accèssits a la Flor natural ab les poesies Diumenges pri-
maverals y Notes; un a la Viola ab A Madona Bellesa, y
tres a la Englanlina ab Al golf de Roses, El bosch y El
misteri dels pastors,
Ab el premi de prosa'ns va passar com ab la Viola y la
Flor natural. També vàrem considerar totseguit dignes de
premi dues composicions: La carretera y La torra d'Ivori.
Per axò, concedida la Copa a la primera, vàrem reservar
pera la segona'l premi de la "Unió Catalanista „, afegint a
cada composició un accèssit, que varen recaure respectiva-
ment en Vides frívoles y La senyora. Ademés va acordarse
esmentar honorificament la noveleta Suum cuique.
Pera'l premi de la "Associació de Lectura Catalana» se
va designar sense discussió la parella de sonets Copes, y pe-
ra accèssit únich un petit aplech titolat Maravellades,
També sense discussió se va concedir al aplech Del camp
y de la ciutat el prenni destinat pel doctor Aleu a la poesia
de caràcter humor istich.
Finalment, trobant nos ab unes magnifiques traduccions
ànodes d'Horaci, y no haventhi premi adecuat, no vàrem
76 MEMÒRIA DEL SECRETARI
dubtar gens a crearne un a fi d'encoratjar als escriptors ca-
talans a portar a la nostra literatura, per medi de bones tra-
duccions, les obres capdals d'altres literatures y d'altres
temps.
Els demés premis oferts no ha cregut el Consistori poder-
los concedir en bona conciencia.
Veusaquí lleugerament explicada la nostra tasca.
Com a impresió general, creu'l Consistori que la cullita
ha estat abundosa, ab fruyts assahonats y ben exquisides
flors. Del volum d*aquest any se'n despendrà, si no'ns errem,
un fort alè de poesia. Y axò pot ser una bona resposta pera'ls
que predican la mort dels Jochs Florals. Perquè jo entench
que tant com el seu impuls fassi florir poesia, 'Is Jochs Flo-
rals no poden morir y molt menys ser morts premedita-
dament.
Ha DIT.
FLOR NATURAL
TII.-LA CABELLERA DE BERENICE, del Rvnt. don
Llorens Ribé y Campins, Pbre.
IV.-DIUMENGES PRIMAVERALS, de D. Miquel Fe-
rrà,
V.— NOTES, de D. Jaume Bofill y Matas.
PREMI DE LA FLOR NATURAL
LA CABELLERA DE BERENICE
Ombra sagrada de Calimach, salve!
Quina deesa te dezava ròaíz
hont estojava sos ungüents olimpichs
incorruptibles,
ò prodigantlos llargament, n^omplfa
rànfora oberta de ta pensa grega,
hont rabejares los cabells esplèndits
de Berenice?
De sacrilegi temerós, al pendre
tema que ungires ab deífich bàlsam,
brassos estesos y genolls en terra,
rinvocaría.
Freda Talcora nupcial dexava,
niu d*esperances y verger de dolsos
epitalamis, Ptolomeu per vèncer
TAssia superba.
Y Berenice adolescent, novella
Reyna d'Egipte, prometia a Venus
si retornava Ptolomea, joyosa
sa cabellera,
sa cabellera imperial, corona
que s'empinava sobre*l front, qu'esplèadit
irradiava majestat, Uuhía
de jovenesa.
so LA CABELLERA DE BERENICE
sa cabellera que inondava a flonges
ones de seda sa rosenca espatla,
sa cabellera fulgarant y densa,
rica d'aromes.
Rica d*aroniesI Inodora sempre
fou pentinada per ses mans innnptes;
més I de casada, ab afició morosa
la perfumava.
Rica d*aromes y frescals efluvis
com els que ragen de ta copa plena,
pi de Cibeles, gentilissim arbre
tot cabellera.
Desde llavores més y més crexian
pel sacrifici les votives trenes:
cèlica mayna que l'intons ApoMon
manllevaria.
Venus benigna prosperà les armes
egipcianes; y la Reyna jove
Tàurea garba de cabells oferta
duya a son temple.
Com un cometa de rossor sedosa
orna aquell temple la despulla regia,
fios que ayl un vespre despareix robada...
Oh sacrilegi!
Sempre en els astres la mirada fixa
un matemàtic h desde Tal ta Samos,
acompanyava de la nit augusta
la somnolència.
Donchs aquell vespre'l des vet lat astrònom,
entre PArcturus y'l Bover esplèndits
veu espandirse los cabells promesos
de Berenice.
Tota anyorosa la odorant despulla
se dilatava fluctuant, y presos
entre sa malla, romanian trèmols
astres altíssims.
RVNT, LLORENS. KlBÉ Y CAMPINS 81
Deas y deeses a compàs solemne
baxan a veure la sublim despulla...
Sota llars plantes sacsejava tèrbol
tot rhemisferi.
Tot rhemisferi palpitant d'estrelles
tal com la petja de Taacell que azampla
l'ala plegada fa extremir un dèbil
brot de ginesta.
No satisfeta ab honra tal, suspira
per Berenice y per sa testa núa,
la cabellera, per favor de Venus
tant sublimada,
y baxaría de bon grat, encara
que, pertorbada Tharmonía cèlica,
pròxima a Leo el Bover pasturi
Tàurea remada.
PRIMER ACCÈSSIT A LA FLOR NATURAL
DIUMENGES PRIMAVERALS
Diumenges primaverals
de llunyanes primaveres,
melangies volanderes
de les hores capvesprals...
Com vos recortl Vagorosa
la brisa extenía'l vol,
dels sembrats banyats de sol
en la calma lluminosa.
Un subtil estremiment
qui corria en fresques ones
els blats tendres per estones
arrissava dolçament.
Y vora'ls blats qui bevían
la carícia de la llum,
alenant ab lleu perfum
els favars se descloían.
Surava*! secret encant
d'un alè d'adolescència
en la vaga eflorescencia
de mon esperit d'infant.
Ones tranquiles de vida
y de sava sense bulls
84 DIUMENGES PRIMAVERALS
qui in*emboyravaa els ulls
plens d'ana són esquisida.
Qu'era dolça d'aqaell sol
la tebior peresosa,
per dins Fhora ambrosiosa
amarada de consoli
Les esquelles escampades
d'una guarda pasturant
sonavan pel vent, flotant
en llunyanies daurades.
Jo escoltava ab els sentits
oberts a la primavera
y a sa música lleugera
de vagorosos brugits.
Veya ombres qui projectavan
demunt la fresca verdor
el bellugueig torbador
d'uns fullatges qui daasavan;
insectes guspirejant
en la llum esmeragdina...
y'l casal dins la boyrina
soleyosa dels voltants,
devant, la carrera closa
per pedrissos y llenyíis
voretjats de violés
y mates de vauma rosa.
Papelloneig somnolent
dels brins, del sol y del ayrc,
y, d'una anyorosa flayre
perfumantme vagament,
la gràcia d'unes pageses
feyneljant baix del parral,
MIQUEL FERRÀ 85
dins un march primaveral
de divines rustiqueses.
Efluvis primers del cor
plens de frescor infantina,
somnis daurats en polsina
de mon esperit en flor...
Jo us anyor. Jo adoraria
vostres perfums esvahits,
quan, besantme'ls ulls humits
ahont el recort s'extasia,
torna la llum jovenil,
y en la verda llunytanansa
sent flotar vostra anyoransa
per demnnt els camps d^ Abril,
melangies volanderes
de les hores capvesprals,
diumenges primaverals
de llunyanes primaveres...
SEGON ACCÈSSIT A LA FLOR NATURAL
NOTES
Serenitat.
Qain pler me dona, sobre^l tou de Pherba
ben ajegat j ab na comens de sòn,
endevinar darreraUs closos parpres
un cel immens, de rutilant blavor.
Y sentiU pes d*aquella mar tan fonda
sobre tot el meu cos, sobre tot jo,
y buydarme tot jo dins ses entranyes
ab un esllanguiment sense dolor.
Y recordar ab vaguetats d'ensomni
que aquell cel tan feizuch, d'un blau tan fort,
se fa tan esblaymat, tan apacible,
al desmayarse enllà dels horitzons...
Ab la bellesa d'una mare forta
qui als fills alleta somrient callada,
ubèrrima, senzilla, dilatada,
sota'l camí vehinal reposa l'horta.
De presseguers dolcíssims clapejada,
exhala una frescor qui reconforta,
y de sos camps la gradació variada
omplena'l march de la cayguda porta.
88 NOTES
Els corriols resgayan fonedissos,
els rechs ab simetria Tatravessan,
les verdures s'hi enjoyan d*an vert sà,
els màrg^ens ben cuydats forman pedrissos,
d'ocultes deus els regalims hi vessan
y en Payre hi flota un suau perfum de pà.
Quan s'es dexat de ploure
íquina riquesa'ls vertsl
Les fulles son lluentes
y'ls horitzons oberts.
Per cada greny destila
suavíssim fontinyol.
En cada esquitx de pluja
hi parpalleja un sol.
Tot regalima d'aygua
com màgich degotall,
per hont les gotes lliscan
estalactita avall.
Un grat perfum de gleves
s'escampa ubriagadd.
La terra es amarada
de fecondant sabó.
Ni un clap de boyra entela
de la blavor l'estany.
El sol es nitidíssim
com al sortir d'un bany.
CAMINS PERDUTS
De la fageda en l'espessò
camins s'hi troban esborrats
qui verts paratges ignorats
portan com màgich guiadó.
JAUME BOFILL Y MATAS 89
Es llur secret dols esperó
pera^s sentits purificats
qni esperan sempre, extasiats,
una mellor revelació.
De llur encís plè de misteri
com la musica d'un psalteri,
brolla dolcíssima amarguesa.
Ells son qui portan, bosch endins,
del horitzó vers los confins
hont sols impera la Bellesa.
Les montanyes son totes fortalesa.
Les collades son dòcils, gracioses,
y ab llur alè despertan vagoroses
suavitats mesclades de grandesa.
Les montanyes son altes, serioses,
y l'orgull se revela en llur nuesa.
Les collades son totes desitjoses
d'afegir nous encants a llur bellesa.
Les montanyes esguardan la planura
ab esguarts de menyspreu y de tristura,
mes devenen humils y enriolades
al doblegarse al jou de les collades,
car les collades, d'elegància plenes,
son lo més femení de les carenes.
TARDORAL
Oh la selecta melangia
de les boscuries tardorals
quan d'una plàcida ironia .
fugen Us pompes estivals!
Quan es vermella la montanya
del sech fullam que no ha caygut.
% NOTES
qaan bnyda's mostra la cabanya
y encar es tèbia de TÍrtat.
Qaan les catifes crnzidores
dauran els màrgens dels camins
y de les fonts brollan sonores
lamentacions de violins.
Qnan la natora s'extasia
deyant Tenigma del hivern
com pressentint la poesia
d'aquell hermós finar extern.
ENGLANTINA
VI.— SALOBROSES, de D, Joseph Mfi Tous y Maroto.
VII.-AL GOLF DE ROSES, de D. Frederich Rakola
y Trèmols.
VIIL— EL BOSCH, de D. Jaume Bofill y Matas.
IX.-EL MISTERI DELS PASTORS, de D. Laureà
Dalmau.
PREMI A LA ENGLANTINA D'OR
SALOBROSES
(I)
En fabi de la mar
(^fisiral)
NIT DE LLUNA
Tancani els esplendors de la badia
Palma allà al fons, lluhint com desposada
finissim vel de boyra« se destria
baix del atzur del cel adormiscada;
mcntres la mar lluerna la balada
del etern remoreig, ab melangia,
canta a la lluna plena, qu*cncantada
un riu de somnis lluminós li envia.
Els pins esbelts, ab calma concirosa
beuhen a dolls exa claror somniosa
helènichs paisatges evocant.
Y en processó fantàstica de veles
ab renou sort y sens dexar esteles
les barques dels gambers van desfilant.
MITJA NIT
La lluna s'cniayra y torna petita
y tornan les fondes estrelles llucntes:
la mar gemegosa ja en somnis s'irrita
y CDvcst com sonjmbula les roques valentes.
Y passan les barques tranquilcs, callades,
les veles negrenques al vent desplegades,
semblant aus marines d'erràtich estol.
iQue lluny han de veure* Texida del sol!
(i) Pera poderse publicar íntegrament aquesta composició, ha estat indispensable ferho
rn la present forma, un tan anòmala, a causA d'haversc esgarriat roriginal, deventse obtenir
del autor una cúpia, vinguda ab considerable retart, (^ue ha obligat a refer el present full.
94 SALOBROSES
El vent porta onades de flayres salines.
També els pins ne vessan a exa hora mes fines
ccnyintse llurs copes de raigs argentins
cayguts de la lluna que luig cel endins.
S'escampa un efluvi de pau infinita,
y passa un'au grisa de flonjo volar,
y al jorn qui s'acosta scrvintli de fita
se senten les dotze de lluny ressonar.
III
EL FAR
No sé què té qu'es trista la pupila
del rlgit far que dins la nit vigila.
Tal volta reflecteix l'esgarrifansa
de lo qu'ovira endins, allà hom no alcansa
cansada nostra vista...
BenhajaM far de la mirada trista!
Fn pulsació de llum, par que hi batega
un cor tot caritat pel qui navega.
A voltes es rogent
com símbol del coratge y ardiment,
mentres a voltes sa blancor figura
defalliments d'esglay y de paúra...
Y sempre ardit vigila
igual en nit d'horror y en nit tranquila.
Ell apareix tant dols a la mirada
del qui torna a la pàtria desitjada,
que son cor irradia
com ab llum del Estel d'Epifania.
Ell en nits de feresta turbonada
llansa, impotent, al nàufrech qui s'anega
sols un raig impalpable, que llanega
per l'horror de la mar avalotada
com un csguart de la fortuna cega.
IV
MATINADA
Quan lluu dematinera la mar sos tons suaus
be sembla, tota plana, un camp de lliris blaus.
Una boyrina blanca arreu se'n veu exir,
surant com flayra dolça del meteix camp de llir.
Els esponjats turons de la vorera
demunt l'abisme espléndit ajupits,
semblan monstres de membres dolorits
que s'estassían a la llum primera.
Y's dexondeix el sol de vcsta purpurina:
no creman, qu'afalagan sos tebis resplandors;
com reguerò de sanch dins l'aygua en stallina
prest cauen, y's transforman en mils de lluentors.
JOSEPH M.* TOUS Y MAROTO 95
Y qualque barqueta
de vela llatina
y qualque gavina
que và rondinant,
demunt Taygua neta
qu'a penes breçola,
fan la loraiola
el peix espiant.
Y riuen mar y cel al sol brillant.
MITJDÍA
De tota la naiura fcbrosa axubecada,
l'únich halè de vida n*es ara l'embatol,
qu'a les sorreres ones, ab dolsa bressolada
lluir fa toQS metàlichs, de màgich tornassol.
Y caotan des-y-ara una canso pausada
qu'emperesida puja pel roquissar gegant,
y seca la garriga demunt la serralada
s'adorm, s'adorm al ritme del soporífích cant.
f >ins la calanca, a Thora, la barca ja amarrada
si's brcssoletja a voltes, sembla becar umbé;
y a l'ombra de la vela, sovint apedassa 'a,
les salobroses xerxes adoba't marínc*.
Rebull sobre les aygues Tarden ta soleada
dantsanthi arreu bellumes com a llampeigs en flor,
y a les rogenques penyes les puja gran cabrada
y Tcmbatol se mor.
VI
EL COVAL
Jo sé un coval a la vorera
hont l'aycfua hi entra joguinera
y sanglotant,
fugint del sol que l'enlluerna,
puig reyna allà frescor eterna
y etern encant.
Dins exa cova somni'osa
bé fila en tasca peresosa
rajolins d'aygua el degotis;
y a sa boca, per flors de taparera,
va a cercarhi l'abcUa matinera
nèctar dolcissim de sa bresca encís.
Els blaus coloms al pic de la diada
asprius hi solen fer llarga restada.
y de llurs ales fortes el remoreig potent
retrona baix la volta com un udol del vent.
% SALOBROSES
Y l'aygua, molt endins, com engorcada
verJosa y transparent
una esmeragda sembla qu*encastada
al gran anell de roca dcxà romnipotcnt.
{Mügich coval de la ribera
d'ombra suau,
albcrch d'aquella fada volandera
quc's diu la Paal
Al neguiteig del mon porta tancada.
jQuIn dols estar!
Sols mida el temps, ib fonda sanglotada,
de tart en tart, la mar.
La mar que dexa enfora la feresa
y'ls blanchs cavalls rdulls,
y se dorm aquí dins, tota dolcesa,
dins un bressol d'esculls.
Al neguiteig del mon porta tancada.
iQuin dols estar!
Aquí lluny del brugit y soleada
plau somniar.
Vil
CAP AL TART
Cap al port la nau camina,
cl vent ríssa vela y floch,
y. allunyantsc, el sol declina
poch a poch...
El cel y les aygues se pintan de foch.
Quan el sol es a la posta,
sembla un oliu acorat.
Ja la nau al port s'acosta...
La ciutat,
cobricelen boyres de tò nacarat.
Ab la remor de les ones
com un cant indefinit
par qu'arribi per estones
al sentit,
revelant misteris del mar y la nit.
Lentament ja la pregaria
toca lluny un campanar,
y com llàntia solitària
l'estel del cap-vcspre comensa a brillar.
L'estel par que resi., y s'adorm la mar.
PRIMER ACCÈSSIT À LA ENGLANTINA D'OR
AL GOLF DE ROSES
Ets lo full més gentil de nostra historia
Si podia colcnna de les ones
retornarnos les yeus arraplegades
d^aqaeiza mar en les quietuts pregones,
les remors qu'hi romanen encantades
d'ensà qne foren en llunyanes eres
pe'ls homes y les coses escampades;
;com exirien de ton sí, parleres,
remembrant altre gent j altres centúries
ja tràgiques, ja tristes, ja rioleres!
Mes d'un cop recalcat n*el moll d'Ampuries
he sentit barrejats en ta cridòria
ab los himnes triomfals sacres canturies,
ab los planys dels vensuts crits de victorià,
la remor dels firals y*ls cants de guerra,
com si passés la fressa de l'historia
de nostra dolsa y benaymada terra.
iOh cercle sempre blau, ple d'armonía,
s'arrapa en tes fondàries Taha serra
que desde lluny els seus esguarts t'enria.
|0h reco copdiciat quels ulls encanta,
joyell del mar llatí, goig del Mitjdía,
que dels pobles més grans guardas la planta.
En la curra de clàssica figura
enmotllares les platjes endaurades
que son el cinturó de t'hermosura,
«3
98 AL GOLF DE ROSES
exes plat jes que fermen les onades
hont lo remat mari tresca y pastura.
Tes boyres trasparentes y lleugeres,
qu'arrossen^aU llaveig ab ses ratxades,
no paran fíos trobarse en les cingleres
del Puigmal, hont s^ajassan fatigades;
si al estiu son lo flam de la tempesta,
en arribant les llargues invernadcs
s'acoplan ab les neus de la congesta
que l'home no ha tacat ab ses petjades-
iQaina armonia guardan manifesta
dos golfs tan dissemblants en sa natura!
Prop del Golf de Lleó, sempre feresta,
es lo racer en que la calma hi dura;
en aquell lo mestral pren embranzida
lluytant ab ton oratge qn'aconorta
de sos udols de fera malferida
que no més lo Juliol la son comporta.
Al veure't se comprèn perquè corpresa
la grega gent, que a tot arreu cercaren
la vida maridada ab la bellesa,
al ésser devant teu se deturaren:
rodejats de tes gràcies falaguert s
varen fruir a la primera ullada
la armonfa vivent de tes riberes.
Minces relíquies queden de Testada
d'aquell poble de l'art y la sabiesa,
que en tot lo mon antich tan sagellada
la norma va dexar de la bellesa.
Mes que les coses ferms, encara duran
els noms que van donar plens de dolcesa
als penyals que n'el mar sembla que suran.
iQuí no 's sent escomés per la tristesa
quan enmitx del sorral guayta enrunades
les muralles d'Emporion tan famoses,
hont gemejant reboten les onades,
FREDERICH RAHOLA. Y TRÈMOLS 99
desenterrant les ànfores zamoses
y les monedes segles fà colgades?
Me conmoa l'esperit la sola idea
de qu'un jorn van sentirse en ton paratge
de la Ilíada'ls cants y l'Odisea
en son mateix original llenguatge.
May pús tes hores ideals, serenes
han tornat ab sos raigs de bella glòria,
qnan eras un bocí del mon d* Atenes
qa'encara viu en Tart, ple de victorià.
(Oh dolses plat jes, altres temps helenes
son lo full més gentil de nostra historia!
Vora aqneix mar tan blau, que'l cel en ve j fi,
lo teu passat s'axeca en ma memòria
mentres sento l'oreig que remoreja;
lo que fores mon ànima endevina
quan la pols morta de Tavior sacseja
el vent que tos sorrals mou y tragina.
Allavors, com espectre queH festeja*
se m'apareix la grega barretina
qn'a ton entorn fa segles que flameja.
Com Heros a Leandre V aspre costa
a la platja d'enllà dolsament tira
y cada any més y més lo riu s'acosta
al vell Nofeu que per mirarlo's gira.
Les ones y'l sorral se fan la guerra,
el mar plé de recansa se retira
y l'invadeix lo plà qu'endins s'aferra.
Aqueix avens constant que res detura
es com un símbol de la nostra terra
que creix ab una empenta ben segura.
iQue vuUa Deu al engrandir la plana
mantenir l'armonía y l'hermosura
que com llum celestial del Golf emana
y dona nova gràcia y fortalesa
al geni de la rassa soberana
qu'un jorn va dominar sobre t'amplesa.
SEGON ACCÈSSIT A LA ENGLaNTINA D*0R
EL BOSCH
Eii ecco un lusiro subito trascorse
da tuite parti per la gran forcsta,...
(Dantb.)
GÈNESI
Plaume Tngar per la boscurin, sol. •
llnny de pobUt y fora de camí,
obrintme jo mateix un corriol
qni's tanca apenes ha servit per mi.
Car la mare Natura es indulgent
y als qui la cercan ab filial amor
lluminosa seUs fa al enteniment
y'ls deixa plens d^espiritual dolsor.
No hi van axis los homens de Ciutat
qui sols la cercan per fressats camins.
Mes tampoch seUs hi mostran la yritat
y la bellesa qu^hi reposan dins.
No hi he sentit pas may l'isolament
de la boscuria en los secrets obscurs:
no més aquell suau deseximent
de les Ciutats y dels negocis llurs.
Car la selva no es com un cementir
hont regna el xnclament de la buydO.
102 EL BOSCH
Es com el verb de misteriós respir
hont de Fessencia impera Tatracció.
íOh de la seWa concepció integral!
La terra en un excés de plenitut,
al foch de la paraula divínal
esbategà en Timmensa solitat.
Y d'ones ab concèntrichs remolins
de les arrels l'enigme sorprengué
y's prodigà com els ciclons marins
de tronchs variats en abundós planté.
Y'ls tronchs, ab llur empenta de gegants,
s'allargaren en branques y rebrots,
subtilisantse en fulles elegants
qui s'agitavan tremoles com mots.
Y els mots se desprengueren a la fi
de papellons en innombrable estol,
y per volta primera s'extremí
l'espay al ritme de llur màgich vol.
D'aleshores que'l bosch purificant
xucla de terra el delicat perfum
y te pels cors son admirable cant
y pels esguarts sa misteriosa llum.
CONCEPCIÓ ORIENTAL
Com una eterna emanació de Brahma
Aditi la feconda se dilata
y en l'anorreament de son nirvana
de Surga beu en la superba tassa.
Sa pell morena que Savitri inflama
prompte adquireix tonalitats daurades
y els bells Maruts en son halè cavalca n
y en sos replechs s'hi oculten els Rakchasas.
JAUME BOFILL Y MATAvS 103
Y Aditi jau en sa nuesa plàcida
qne vetlla dia y nit VaruDa casta,
y a cada part es més feconda mare
y anmenta ensemps de plenitut y gràcia.
^^es tan replena de vital ufana
que de sos pits torrents de llet regalan
y en lo mar de sa llet esdevé blanca
y a raig de font els elefants la maman.
En la magnificència sobirana
de sos cabells qui tomban en cascates
nian rèptils y aucells de totes castes
y dels Asuras les legions s'hi encalsan.
Y Bramhma's mira en la nuesa plàcida
de la feconda Aditi car n'es pare:
y trova Tunitat en lo mirvana
de ses emanacions multiplicades.
Y s'extremeix de complacencia tanta
que vibra PUnivers en ses entranyes,
com al fugir d'un llargandaix, la mare,
vibran els pits sota la tela blanca.
El més potent y filosoph dels ratjas
es una bòlva del respir de Brahma
qui en los cabells de Aditi al emboscarse
se fon de nou dins l'unitat sagrada.
CONCEPCIÓ PAGANA
La forsa y la bellesa
lluytant engendran el plaher
la forsa luxuriant ab la mirada opresa
y la bellesa ab un perfum lleuger.
Els faunes son la forsa
de les arrels y'ls tronchs, brutal,
104 EL BOSCH
qui plora regalims de sava per Tescorsa
ab un deliqui horriblement sensual.
Les ninfes son la gràcia
dels papellons multicolors
qui, mentres al etern voler de Zeus placia, .
coronaran lo front dels aymadors.
Els faunes son Pimatge
dels grans penyals abonyegats
qui reclinantse al pit de la terra selvalje
coven nius de voltors en llurs baumats.
Les ninfes son les blanques,
flonges escumes de les déus
y els cèfirs indiscrets qu'amanyaguen les branques
ab un eròtich ziuxinelx de veus-
Els faunes son el signe
del mascle etern, Findòmit boch,
ab els llabis humits d'una brumera indigne
queUs regalima com retràctil moch.
Les ninfes somrosades
son Petern femení, bell y caygut,
y brillan en Tespay, soltes y arrahimades,
ab un engronzament de lassitut.
Els faunes luzuriosos
cercan les ninfes incitants
y perseguintles folls s'hi arrapan Ilefiscosos
afalagantles ab grolleres mans...
Del bosch les maravelles
son el palau de l'inquietut
y de Forgía als crits ressonan totes elles
com la sonora caza d'un llahut.
JAUME BOFILL Y MATAS 105
CICLE FORESTAL
INTRODUCCIÓ
iOh llegendes ignotes d'aquell temps mitjeyal
qni en vostre detallisme bellament pintoresch
eihalayau Fessencia d'un mon cayallercsch
amich de les tenebres, devot de Pideal.
Quelcom de primitiu, quelcom de sepulcral
agitava aquell mon mitj llatí, mitj tudesch.
Teniau Fignocencia, la nuditat d'un fresch
y engendràreu fecondes un cicle forestal.
I Oh cicle forestal d'inezhausta riquesa!
dexam escorcollar ton ànima incompresa
qui més pura roman com més en l'ombra's pert.
Com PArca de Noè devinguéres la grana
d*un microscòpich món qui esclatà ple d*nfana
ab tota la bellesa d'un ideal complert.
ELS PENITENTS
Dins la caverna al bosch perduda
fan penitencia els Penitents:
els baza un àngel la beguda,
pujan a Deu llurs pensaments.
Un cap de mort es llur breviari
hont hi contemplan fit a fit
el geroglífich llegendari
per la mateza Mort escrit.
Humils enfonsan mans y rostre
de Taspre terra dintre el f anch
y de la cova fins al sostre
esquitzs arrivan de llur sanch.
Els llops els donen lo bon dia
y les guineus la santa nit
14
106 EL BOSCH
y cada aacell els hi aparia
ab una brossa el jas del llit.
Dins la caverna solitària
fan penitencia els Penitents,
y a Deu endressan llar pregaria
enamorats y macilents.
Parlan no més que ab llar presencia:
llur pell ja sembla un pergamí,
ab les grogors de l'abstinència,
ab les arrugues del pat!.
Ja no s'arrapan yoloptuosos
els ulls axuts de tant plorà:
son transparents y lluminosos
de la claror que a dins hi hà.
Encén llurs galtes la florida
d'una rosada brillantor
qui mostra be no es estingida
la flama interna del amor.
En la boscuria centenària
fan penitencia els Penitents
y ab la yirtut de llur pregaria
dexen els boscos ignocents.
LES PAYTIDES
jOh les Paytides decadentes,
flor de l'escuma capyespral,
qui de les tardes macilentes
decoran Turna sepulcral I
Brollan de Taygua qui destila
pels fontinyols en regalims,
tenen l'aroma de l'argila
y la mirada dels abims.
Son glacials y son malaltes
d'un excessiu esllanguiment;
JAUME BOFILL Y MATAS 107
la palidesa de llurs s^altes
beu rhnmitat del firmament.
Son porcelanea transparentes
d'un tò yerdós y esgrognebit
les qui psalmejen dtspHcentes
ab un remor indefinit.
La cabellera els baza llisa
sumisament y llargament
y les perllonga y feminisa
y les poleix complidament.
Llur cara es fina y estirada,
el coll esbelt y nacarat
y']s brassos llarcbs, d^ana llargada
qui faig de Tordre acostumat.
Delícuescents estalactites,
penjan els pits en la buydor
y de rosades infinites
ploran els fils ab tremolor.
Y les falgueres les coronan
y els arrelams desconeguts
les amanyagan y apetonan
com uns tentacles diminuts.
Son les donzelles perllongades
fins a l'escuma dels bassals
com TAfrodita en les onades
qui la cerclavan pels cuxals.
Mes dels bassals la transparència
deixa entreveure ab art subtil
d'aquelles formes Texcel•lencia
com una cua de rèptil,
qui en espiral recargolada,
palpa lasciva les parets
106 EL BOSCH
fins encauarse en ririsada
grxLxh de ilim y de palets.
I Oh les Pnytidea decadentes
d'an hibridisme esdevingut,
ombres qui Unhen macilentes
del jorn qnt fina en la quietnl!
Son 1(1 florida malaltissa
d*an estrabisme germinal,
son d^un inquiet cervell qui írissa
la suspirada vertical.
LES FADES
Quan Papacible aubada entre les fulles
allarga'ls dits que en la buydor tremolan
y enriqueix la boscuria endormiscada,
ab els detalls de la policromia,
florexen dins lo benestar dels àmbits
imperceptibles vibracions eròtiques
y ab un esboyrament més atractivol
que la metexa realitat, somriuhen
boscuria enllà les temptadores Fades.
jOh les tímides PadesI Son la gebra,
son la neu, son el glas, son la blancura
feta carn impalpable y somrosada.
Flotan llurs trenes indolents y mostran
l'auri fích gu$piretj de les espigues,
de la rosada matutina Tiris.
Tenen l'esguart d'una blavor extranya;
com la del cel enlluhernadora y pura,
com la dels gorchs hipòcrita y sinistra.
Els llabis son com pètals de rosella
de tan vermells, tan delicats y trèmols.
Y s'arquejan llurs brassos selectíssims
com d'una àmfora helènica les anses.
Y son els pits com dues fonts de nèctar
qui degotan suaument; les papellones
hi volan al entorn enlleminides
JAUME BOFILL Y MATAS 109
formant com nna bojrra escabellada
qui de les Fades la cintura oculta
dezant venre no més Texquisidesa
d*ans pens rosats qni demant Therba flotan.
íOh les tremoles filles de Taubada,
netes del sol, amigues de Tescuma,
qui dominan la selva ab la potencia
de llur gran timidesa femenina!
Es llur potencia llur meteixa gràcia,
y aquella carn tan lluminosa y buyda
y aquell halè tan fresch, tan aromàtich
y aquell mirar darrera un vel de llàgrimes.
i Oh'l foch de llur presencia! Elles, les (1 mides,
les qui d*una ombra esporuguides fujen,
encísan als pastors de cor de roca
y ab llurs penets trepit jan els gayatos
y de tocar lo floviol aprenen
a frech mateix dels babejosos llabis...
Y'ls braus pastors de cor de roca oblidan
els remats llurs y'l jas de llurs barraques
y apedregan irats al gos d'atura
perquè fidel, no'ls hi seguesca'ls passos
quan ells seguexen bosch endins les Fades.
ELS GLORIOSOS CAVALLERS
jOh la copa de Jesús qui l'imperi reculli
d'aquells llabis amarats del aroma divinall
lOh la copa de Jesúst {Oh'l misteri del Sant Graal
qui per sobre dels abets centenaris resplandfl
Un estol de Cavallers de mirada triomfal
ab lo ritme del trepitj les boscuries extremí.
Devallavan d'un castell qui semblava un monastt
ab les torres y'ls marlets y l'escut senyorial.
Devallavan a lluytar per l'honor y la virtut
y eran armes immortals llur cuyrassa y llur escut,
y brandava als quatre vents la cimera del car mall.
110 EL BOSCH
y cegava llar acer y era blanch el llur cayall,
y era tan sagrat llur nom d'hont rebtan la potencia,
que'ls guardava en lo secret la rahó de l'existència.
LES BRUXES
Al pant de mitja nit se desxondan les Bratxes
ab els esgoarts de sòa vermells com les maduxes
pel mes de Juliol. Brollan de les esquerdes
de penjarells vestint com de trenyines verdes:
y ab els cabells humits dansan al clar de lluna,
ab els cabells anèmichs com algues de llacuna.
Vora els camina deserts s'arremolinan Hordes
y retruny un seguit de riallades sordes
qui als vianants esglayan. S'encalsan afollades
rostos avall, cercant les aygues encalmades
dels gorchs d'hont a les vores horribles se despuUan-
{Ab quin plaher s'engronxan! lAb quin platxeri's mullen!
De ventre amunt sobrixen en les negres onades
les filles de la lluna. Son velles y xuclades
com un munyoch d^arrels. Y'ls hi lluen les nines
com d'unes estisores les fulles diamantines.
YUs hi brandan els pits a cada sacsejada
com pellingots inútils. La dura carcanada
dels gr ps, apunta sota la pell negra y peluda.
£1 nas, inverossímil, ressech. La fas cayguda.
Les galtes enfonsades. La llengua viperina
de la gola sortint com una llarga espina
pel mitj d'aquella boca d'hont la mala bravada
senyala el pudriment d'una ànima dempnada.
lOh les malignes Bruxes, frenètiques y velles,
qui en la fosca s'empaytan ab bots y tamborellesl
Als vianants qui passan escometen incertes
ab les urpes apunt y les goles obertes.
Y prest els enlluernan ab fortes llambregades
y dansan al entorn com les rates pi d jades.
Y el vianant poruch no sab si's pampellugan
sos ulls esbadocats ò les Bruxes qui jugan.
JAUME BOFILL V MATAS lli
{Les BruxesI La potencia de les ombres callades,
el poder de lo horrible qui ab ales desplegades
s*aferra al cor de rhome dexaathi la pahura,
microscòpica larva qui poch a poch madura
parint després els yerms qai'l rosegan calmosos...
Bell punt somriu l'anbada, la dels dits tremolosos,
que les Bruxes se fonen, esquerpes y yensudes,
dins les negres escletxes de soques retorsudes
y de penyals decrèpits, hont tenen jas y estable
y alquimies, hont aprenen de llur mestre el diable,
y hont passa n lo sant dia, presoneres a colles,
plorant d'esgarrifanses, rihent de pessigolles.
EL DIABLE
El diable de la selva es vert
y cap-viu com un Uargandaix.
Escanya Paucellet que naix.
Amoxa Tescorsó llibert.
Espia arrupit y despert
y murmura de baix en baix.
Treballa més que cap bastaix,
mes dintre la selva s'hi pert.
Escomet a les porcayroles
y entabana als jovens pastors.
Es amich de les xerinoles.-
No li desplauen els amors.
TastaU pa moresch y'l vi vert...
mes dintre la selva s'hi pert-
CONCEPCIÓ CRISTIANA
1
Magnifica al Senyor la gran boscuria
obrintse com un temple gegantí
112 EL BOSCH
oriiJit ab els trofeus de la Telluria
y*ls emblemas ocults del peryeni.
Els vents qu*hi passan ab respecte y fúria
les orgues ideals fan extremi
y plana llur feréstega canturia
mfstica y sòbria com un res llatí.
Y dels tronchs les honrades fesomies
somriuhen al f ullat je de les voltes
d*hont penjan irisades tremolors
qu*en Tinfinita suavitat dels dies
ab les bolves de llum brillan revoltes
formant alegoríes de colors.
II
Magnifica al Senyor la gran boscuría
com un palau de místiques amors
d*hont n'apartan el baf de la luxúria
de rincorrupta llenya les olors.
No es el plaher qui enganyador convida
es Deu que hi parla car Tinstint regeix.
Per xò la selva es una font de vida
que cap concupiscència enterboleix.
Per xò en eterna joventut perdura,
y esdevé mare conservantse pura
y ses amors son castes y fecoodes.
Deu qui ho fa tot ab ordre y ab mesura
posà del equilibri la dolsura
als brots més alts y a les arrels més fondes.
III
Magnifica al Senyor la gran boscuria
car del Senyor les maravelles canta
JAUME BOFILL Y MATAS 113
ab les notes vibrants de la caniuria,
del ritme intern ab Parmonia santa.
Canta el poder que en ses arrels traspua,
]a Bellesa qní engendra sa harmonia,
l'Amor qui aucells y papellons congria,
la Trinitat que en símbols perpetua.
De la Natura en lo castíssim pit,
sembla talment una esmeragda fina
reflectint les blavors del infinit.
Y'l Senyor s'hi emmiralla embadalit
y al home de ciutat li crida:— iVina!—
Y frega Tesmeragda ab el seu dit.
LA GRAN DESOLACIÓ DE LA NATURA
La selva milenaria s'es cremada.
Ni un tronch en peu les flames han dexat,
Talment l'Ira divina hi es passada
en lo corcer de l'impetuositat.
S'axeca la sinistra fumerada
de les runes que'i íoch ha respectat
en espirals de buyda magestat
encresponant lo blau de l'estelada.
Ei sol vetlla l'horror d'aquelles cendres
ab una llum qu'aumenta llur trístura.
Més sota el càstich qui fatal engendras'
y que'ls pagesos miran ab pahura,
al cor mateix d'aquella terra dura,
s'infla el llevat de les boscuries tendres- .
i5
TERCER ACCESSJT A LA ENGLASTÍNA D'OR
EL MISTERI DELS PASTORS
La vida dels pastors té ritmes florezents
de postes y d'anbades, de ílayres y de vents;
té Payre asserenat dels cims més alterosos
y la suau dolsor dels horitzons blavosos:
la vida dels pastors, ben pròdiga d'encants,
té f rnhicions divines y anhels d'amors humans*
Son riure es aquell riure dels çcos percutits;
sos plors son el murmuri dels rius batent sos llits:
retrunyen les tempestes del cel dintre sos cors,
y'l sol y les estrelles son sos més grans tresors.
Dominan la esplanada com un reyalme esclau:
disposan del silenci: *ls arracera'l blau:
s'entranyan dins la testa la idea d'infinit,
y senten la grandesa covant son esperit.
Comensa'l jorn al fondres el pàlit primé estel:
d'un jorn serè y explèndit pels cims regna l'anhel:
la fosca encar entranya diformes fantasies;
els vels de Tombra hi planan com noves profecies
de màgiques belleses y esplets de llum y sol;
)'l gran silenci encara hi té posat el vol-
Al Orient la tènue blavor difusa, obscura,
texcíx una armonia de llum tota insegura;
s'hi axeca una boyrina rosada ab taques d'or;
la llum hi preludia tonalitats en flor;
un blau immens de glòria per l'àmbit s'irradia;
116 EL MISTERI DELS PASTORS
excelsa serenor festejat naze'l dia;
suaus colors diyergen del fons blau- cel del mar;
matissos insondables ílorexen al etzar;
aurioles infinides de Unm hi son encetes,
y'l mòn torna a ser bell, y esclatan ses grandeses.
Qae en mitz del explendor vibrant de tal misteri,
s'azeca lentament el Sol, ab son imperi
radiós, d'innombres tintes d'esclats espurnejants,
fent rhora més augusta dels espectacles sants:
s'eleva un clam de glòria que vibra acompassat;
la forma de les coses recobra llur esclat:
s'encenen els colors al bès de la llum nova:
l'ambient de goig vital fecondisant s'arroba:
la llum, ja prodigada, es clara en tot l'espay,
y arreu batega'l dia més explendent que may.
V'l Sol cursa, pausat, sa via omnipotenta:
flameja a tota llum que esclata aurifluenta:
devallan de sa alsaria cascates rutilants
de vibracions eternes de f och y diamants;
y entranya sa potencia l'esclat august de vida
que's sent aletejar prenent nova esbranzida.
Eh vells pastors conexen la egregia claretat;
se l'han sentida al dintre en llur serenitat:
y esguardan fixament la evolució dorada
de llums y de colors que va creant l'aubada-
L'han vista tots els dies del cim del turó esquerp,
y fins de cor ja sabeu aquest instant superb;
que viu en sa memòria tot l'ordre dels colors:
recordan els tons pàlits que van florint millots;
y ja dintre la pensa contemplan els futurs
avans de que's prodiguin veladament ó purs.
Qn' ells viuhen la dolsesa de la futuritat,
y senten son poder arran de voluntat.
Al naixe'l Sol contemplan sa via esplendorosa,
y esguardan sa crexensa tan pura y lluminosa;
y,'l cor humil, de pensa divagan sa oració,
qu'c s un perfum de vida planant en l'horitzó.
—Oh Sol, oh Sol immens que creuhas l'ampla volta
en un etern festi d'amor: escolta, escolta;
LAUREÀ DALMAU 117
ma vista es apagada baix tanta claretat;
tan gran magnificència atran ma voluntat;
jo*m sento humil y feble dessota tes proeses:
de flors, aucells y esclats, pressento les promeses
glosant en Payre tebi Pacció de ton esprii:
y sé que tes remades d'estrelles, a la nit,
son més nombroses sempre que*ls claps, que a ma rodona,
son prompte a mon xiulet, ò al raig del cop de fona;
y sé que ab ton esguart d'augusta claretat,
dominas, sempitern, el món y la ciutat!
íOh Sol, escolta, escolta! quan siguis al zenit,
recull, en ma mirada, Panhel de mon esprit:
y aturat sobre'l pla de la ciutat immensa,
y atraula ab tu, entranyantla a dintre de ma pensat
que soch adorador d'aquella gran ciutat
que yiu dintre mos somnis d'abstreta soletat;
y es l'ideal sublim que alena en ma mirada
quan cerco un grat repòs per sobre l'esplanada...—
I Ay la ciutat, que sempre fou'l discret misteri!
Els vells pastors contem plan lo gran que deu haverhi
a dins sa fantasia, boyrosa y ferestal:
y pujan al mitxdía fins al cimall més alt,
per veure la clariana que esclata dèbilment
al fons dels horitzons, més lluny que a sol-ponent!
Y'ls ulls els hi brillejan ab ansta inconeguda;
la boca tota oberta; la fona als peus cayguda;
y esclatan sordament en un frissar de goig
que riu en tot son gest y a dintre'l Uabi roig.
Y viuhen en sa pensa d'aquells discrets relats
y del imaginar en cims assoleyats
aquell batech de vida que la ciutat entranya;
aquelles veus alegres no nades a montanya:
palaus fantasiats que lluhen, indiscrets,
y que, dintre sa testa, de neu y d'or son fets:
mormulls inacabables de goig y d'alegries:
milers de vianapts cursant ses amples vies
ab l'ansia inextingible de vida y de colors:
aquell perfum de roses y aquell ambient de flors:
l'ubriach encis del viure intens, ab rapidesa:
sonoritats del or que dringan ab cruesa:
118 EL MISTERI DELS PASTORS
gemechs de dol y angoxa y notes de viríut:
clamors que no s'entenen d'un ayre corromput:
febleses y grandeses passant no apercebudes:
derrotes que's redressan y vides ja caygudes:
udols del pernabatre y planys d'alta clemència:
clarors que prest s'apagan al buf de sa impotència:
blasfèmies coratjoses: sublims malediccions:
onades sorolloses y ritmes de cansons:
la glòria d'una vida segada sota'ls peus:
aquell verf de ditxa que gustes y no beus:
els plers immaculats que hi vibran ab feblesa:
les corves temptadores que ofrenan sa nuesa:
les gorjes nacarades que passan triomfals:
els ulls, cabells y Uabts que aniuhan ideals:
gosars inacabibles de llum, esferehidors,
y'l gran batech que entranyan sos pròdíchs resplandors-
I Ay la ciutat del viure sublim, inezpressat,
que té'l misteri enígmich de la sonoritat!
Els vells pastors la senten tan bella y cadenciosa,
que l'ayman més que als cims y que a la neu mitx fosa:
y senten l'atracció demunt sos humils cors
que'ls fa trovar son regne mesquí d'ambient y flors.
Y dòcils en mirar la titlla que'ls ubriaga
enllà del lluny, com volva de llum que may s'apaga,
son rostre s'acieasa en compungit esguard:
y senten la tristesa sublim del cap-al-tart,
que branda entre'l conjunt de ses idees mortes;
y quan reviu la vida dins ses penses absortes
y esguardan el sol d'or, claríssim, al zenit,
un gran desítx se senten florir a dintre'l pit:
de fe' ab el Sol la via; creuhar l'immensitat,
passant, en la volada, per sobre la ciutat.
VIOLA
X.— DOL, de D, Joan Alcover,
XI. -A MADONA BELLESA, de D. Jaume Bofill y
Matas,
PREMI A LA VIOLA D*OR Y D'ARGENT
DOL
I
Sé d'una vella concirosa
a qui sos fills varen dezar
per la fortuna fabulosa
de Taltra banda de la mar.
Com la grisó' d'un ull d^oracle
mira la fonda soHtut,
esperant l'hora del miracle
que li retorni'l be perdut...
Com ella guayta la marina,
mon pensament vel-la, abocat;
mes la finestra ahont s'inclina
s'obri devant l'eternitat.
Arriba un jorn que nostra vida
ja no veu rès en l'avenir;
mes al hivern, rejovenida,
en la dels fills toma florir*
Tèbia dolsesa'ls ulls amoxa,
de pressentir la tendra mà
que en acabant l'última angoxa,
piadosament els tancarà.
Y de llur vida l'auriola
ens sembla veure, en lo futur,
i6
122 DOL
que nostres cendres agombola
assoleyant el vas oscar.
Però si can llar jovenesa
j se'ns adaca Tideal,
£qaè n*ha de fer de sa vellesa
l'àrida soca paternal?
Cap a Tabisme que*os espera
mon pensament amolla'l ímyt,
com el brancàm d'ana figaera
tota penjada sobre'l bayt.
Llam de recorts passa allà enfora,
pluja d'estels en la negror...
No me'n sé anar, nó, de la vora
de mon terrible mirador.
Com en el fons d'an vell retaale
Uiscan els dos adolescents;
passan alls cluchs, sense paraola,
com a sonàmbals somrients.
Passa la flor de l'amor mía;
passan en crea aquelles mans
que ma tendresa copdicia
pera besaries com abans.
De la foscor may esplorada
pujan alens d'oratge fret,
que ma existència amenassada
fan tremolar com un llumet.
cCal defensar la flama incerta
d'aquest llumet feble y morent?
£Pera tancar la porta oberta
cal que forceji contra'l vent?
i Entri la ratxa que'm perfuma
ab la ietor d'un món podrit;
munti l'oreig que du l'escuma
de les rompents del infinit!...
II
lOmbra divina, protectora
de l'alïansa dels dos móns,
JOAN ALCOVER 123
jo torn à tu; mon cor anyora
les oblidades oracionsl
Aqní tot parla de Pimperi
ahont jejòrnan els difunts;
aquí batega el gran misteri
que vius y morts escalfa junts.
Sols la fredO d'aquestes lloses
calma la febre de mon front,
devant les úlceres descloses
del enclavat en creu d'afront.
Els qui duím Tànima ferida,
com els captayres afollats,
entre el tumulte de la vida
ens hi trobem desamparats.
Mes en el temple que il•lumina
com un estel la llàntia d'or,
Teternitat s'hi sent vehína,
afalagant el nostre cor.
Y'ls endolats, al peu de l'ara,
sentim els morts més avinent,
y a axugà' els plors de nostra cara
ve la carícia de l'ausent.
ACCÈSSIT A LA VIOLA D*OR Y D'ARGENT
A MADONA BELLESA
Spiriíualis unciio
Del esperit la forestal horrura
tornas pietat, al circnmdà* una prada
qui baxa ab ana molt suan bazada
de graderia pura.
lOh la prada tot Pany esmeras^dina
de la caricia de blavors serenes!
la teva pau Tenterboleix apenes
la marinada fina.
Brota de (u, com un desitj, la blanca
tija d*una alba de contades fulles
qui retallan el cel. Sols te remullas
d'una fontana estanca.
Del sol-ixent t'arriva 1' escomesa
de baix a dalt. Y en mitj de tu, sentada
hi ha la Bellesa Anímica humanada
del esperit primpcesa.
Sota'l dosser, miniaturat de fulles
y claps de cel hont may el trò ressona,
vetlla, apacible com una Madona,
les forestals despulles.
iCasta Bellesa del Esprit! alada
psiquis, sortint del pensament, flamejas
126 A MADONA BELLESA
y trovas, per demunt de les envejes,
la Bellesa Increada.
En ta contemplació Tesprit s^aqiiieta
car no hi ha en tu caducitats de fornia;
ets sobirana de la teva norma,
sobirana discreta*
Quan la Bellesa Corporal t'admira,
aduch servant la nnditat més casta,
com, per capirte, son esguart no basta,
avergonyida el gira.
Sols al Poeta't manifestas, pura,
per transparències corporals, per fines
intuicions* Les teves mans divines
exaltan la Natura
com un diví present, casta Bellesa.
També les meves t'ofereizen, tosques,
en rítmica garlanda, l'incompresa
tremolor de les fosques
boscuries qui't circumdan. Llur horrura
plaume, atrevit, pouar. Dins llur misteri
de castell enrunat, be pot haver hi
selvàtica dolsura.
PREMIS EXTRAORDINARIS
XII.— LA CARRETERA, de D. Joan Oller y Rabassa.
XUL— VIDES FRÍVOLES, de D. Josepk M.<^ López
Picó.
XIV.-STRAMPS A LLAHOR DE LA MARE DE
DEU DE SANT SALVADOR, del Rvnt. don
Llorens Ribé y Campins.
XV.-A UNA MAGESTAT, de D. Manuel Folch y
Torres.
XVI. -LA TORRE D'IVORI, de D. Gabriel Alomar.
XVII -LA SENYORA, de D. Joseph Aladern.
XVIII.— COPES, del Rvnt. D. Joseph Paradeda y Sala.
XIX.— MARAVELLADES, de D. Eduart Girbal y
Jaume.
XX.-DEL CAMP Y DE LA CIUTAT, de D. Vicens
Balansó y Echevarria.
XXI.— EROXANDRE & LYDIA, de D. Alfons Maseras.
XXII. -TRADUCCIONS D'ODES DHORACI, de don
Gabriel Alomar.
PREMI DE LA COPA
LA CARRETERA
Contagis.
1
Un*ampla ventada va passar udolant...
En la carretera la Pepa, dóna del peó caminer, va tenir
de saltar al fons del rech pera apartarse dels matxos d*nn ca-
rro encallat que, esquivats per la pluja de garrotades que'ls
hi queja al demnnt, no poguentlo arrencar, anavan d'un cos-
tat a Taltre de camí esgratinyant la terra Ilefiscosa.
— lOxquel... lOxquel...— cridavaM carreter ab una veu po-
tent y abari tonada que'l vent desfeya totseguit; y encare una
de les bèsties no duptava un xich en obebirli'l crit, que ja
l'home, recargolant una blasfèmia qu'adressava, a la una, les
orelles dels quatre matxos y, agafant la vara ab les dues
mans, deixava anar damunt del desobedient mitja dotzena de
garrotades planes, llarch a llarch del còs, que'l feyan arron-
sar de dolor y estrebar ab follia. Més res per axò; el formi-
dable carro d'alta y punxaguda vela, farsit de sachs de blat
y bocoys que li sobreixfen abonyegadament pels costats y'l
darrera, permanexía immóvil, com clavat a terra, un xich
entregirat y enfonsada una roda dos pams en la trilla fan-
gosa.
^lAu, aul^no callava de cridar el carreter, fentse de
boig y a garrotada £èca contra les cames del matxo de vares
qu'alli, agarrotat, suant y tremolant, s' esforsava desespera-
dament.
17
Iv30 LA CARRETERA
— lAul, aul... iMalehída sigui la sanch qu*os aguantal —
cridava fora de si aquell home; y en sa follia, per no haver
de corre d*un cap a Taltre de la tirallonga de matxos, s'hi
feya a cops de pedra^ ab la cantelluda grava de les vores.
— lEp un xích de compte si os plau!— va cridar la Pepa al
sentir caure aprop d^ella, de rebot del ventre d*un dels mat-
xos, una pedra.
El carreter la mirà.
— I Ah maliatsiga; es la peoneral... A vos y al vostre ho-
me y a tots os voldria tenir aqui enganxats ab els matxos.
(Mitxa hora fa que no'm puch moure y més amunt ja he tin-
gut un'altre encalladal. .. Y donchs £per què serveix la grava,
per què no la tireu als sots ab el cap qu'os aguanta?
— No^n té pas la culpa ell. Digueuho als que manan axò.
—Si; els que mananl Y vosaltres que cobreu pera no tre-
ballar y....
—No es pas veritat £3entiu?
—I Apa, apal. Vaja, no volgueu pledejar, mestressa, y
aneusen a fer corre'ls dits per les hortes, que ja's fà fosch
y es la vostra feynal —
Y totseguit revenint a les bèsties altre vegada, va cri-
dar:
—{Arrií.. Remalehida sigui la vostra sanchl... —
Y petaren de nou les garrotades com contra bots de vil
La Pepa'l va dexar y, sense tombarse, va marxar lleuge-
ra, esverada per lo que li acabava de dir el carreter. {Aviat
ho sabria tothom qu'ella anava per les hortes a arrabassar
lo que podia al ferse fosch! Mes ben aviat va recobrar la se-
renitat. Havia de deixar morir de gana als seus vuyt fills,
acontentantse ab les tres pessetes de jornal del peó? Després,
que tampoch feya gran mal, avuy aqui, demà allà, prenent
una capsa de bròquil, un parell de cols ò dos grapats de pa-
tates. Ella no havia pas nascut pera fer axò, ni'ls seus pares
li havian ensenyat, y si are s'arriscava "a fer córrer els dits„,
com li havia dit el carreter, era perquè no li quedava altre
rcmey pera satisfer aquelles vuyt boques de casa, sempre
obertes a punt d'engolirsho tot.
Axis pensant, aquella dóna seca com un clau, espellifada
de roba y desgrenyada de cabells, sense mitges a les cames,
calsats els peus per unes espardenyes tapades, ja velles y ab
traus, s'escorria, com una dayna, per la vora de la destruhi-
JOAN OLLBR Y RABASSA l3l
da carretera, sentintse, de tant en tant, empesa per les rat-
xes de tramontana.
Vent, vent de dalt s'havia girat aquell cap-altart pera
escombrar les nuvolades que cada jorn ho amaravan tot ab
xàfechs tardorals. Vent, vent de tramontana s'havia girat!
Damunt les esfumades montanyes del lluny, s'hi ajeya una
atapahida boyra color de cendra molla, tallada horitzontal-
ment, a dret fil, un xich escabellada no més en sos extrems;
y damunt la boyra un espay rà^, eteri y brillant com argent
en fusió, vibrava igual que si naxés alií aquell ayre impetuós
y ample, incansable y seguit que galopava de cap a cap de
plana, estremint totjast les vinyes nues, fent onejar a grans
masses el delicat fullatge dels rengles d'oliveres y mante-
nint en viu tremolor els branquillons més alts dels garro-
fers, gegantins y apomats, pròdichs alguns, fins a dexar cau-
re ses branques casi arran de terra.
Axis la Pepa anava fent cami sense parar esment en la
ventada. Més encara no havia donat dues centes passes que
ja va sentir, qui sab hont, esmortuhits per l'amplitut dels ay-
res y entre- trercats pels esbufechs de^vent, els crits d'altre
carreter ab el carro encallat. De tant lluny semblavan ali-
rets desesperats de dolor, d'aussili. Y es que, de cap a cap,
aquella carretera, axis de nits com de dies, era un plany, una
eterna quexa. Per tot la quietut a les tranquiles remors del
camp a la tardor. No més en el cami ral, en el caritatiu cami
que ha de portar a tothom a terme, que ha d'unir un poble
ab Taltre ab abraçada fraternal, no més en el cami els crits
irats, les blasfèmies y les selvatges y folles garrotades!
Y l'abandonada carretera, pelada d'arbres vorers, més
fonda del mitx que dels rechs laterals, s'estiragassava fan-
gosa y enllotada, ab roderes de pam y roca-llisos rcssaltats,
semblant, de nits, una gran veta de negrenca bruticia, re-
pugnant com si fos una llaga immonda... A l'un costat, de
tant en tant, raquitichs muntets de grava, ab sarcàstica pre-
visió, íeya cinch anys que hi eran!
La Pepa ja estava a punt de trencar cap a les hortes d'un
Mas proper quan, a les febles transparències dels dos fos-
cans, vegé venir, lentament, per l'altra banda del cami, a
un home que li semblà'l seu marit. Ja d'un tros lluny:
—Pepa, Pepa!— va grunyir el peó ab veu adolorida.—
Avuy no hi vagis, sents?... Totho.Ti ho sab,'y si arriba a ore-
132 LA CARRETERA
lles de Teoginyer ò'l sobrestant, ens fosqueràn al mitx del
camí sense contemplacions.
—Calla, poruch — va rondinar a mitja veu aquella doneta
seca y nerviosa, engallantse decidida.— Axò sf que estaria
bé!... Més roban ells que jo!
—Però... què'n treuràs si manan?
—Què'n treure? Donchs per axò, que si no t'apujan el
jornal, jo no haig pas de dexar morir als meus fills de gana,
ni'ls haig de fer anar nusos. Ves què m*hi dius?—
El peó, un homenàs alt y sapit, ab apariencies atlètiques,
però calmós y fret com un bou, s'arronsà d'espatlles y feu
voltar la pala que duya al coll...
Més allavors va sentirse traqueteig de. carros, y en el ca-
mí, mitx fosa en la fosca, hi va aparèixer una taca, una om-
bra immensa que se'n venia lentament.
—Au, vesten donchsl — rondinà'l peó.— Y fes que no't ve-
gin els carreters que pugen...—
La Pepa, sense badar la boca, va saltar a una vinya, y
seguint acotada un rengle d'olivers, atormentadament one-
jats per la ventada, dçsaparesqué engolida per la nit.
Ell, en Miquel, va apretar el pas. No volia que l'aconse-
guissin els carreters que venían, pera no haverne d'aguantar
ni una indirecta, si havian vist a la seva dóna, ò perquè no
li sortissin ab la canso de quan tiraria la grava al camí, fent-
lo mal parlar de l'enginjer y'l sobrestant que's ficavan a la
butxaca lo que'l Govern pagava. Al bon Miquel, peó de to-
ta la vida y fill de peons, li dolia esserho d' aquell camí mal-
haurat del que'n tenia de contemplar la destrucció sense po-
guerhi fer rès de profit. Aquella tarde matexa £quia bon
temps no era pera tirar grava als sots y taparia ab terra mo-
lla? Donchs, pera fer quelcom, havia tingut de pèrdrela ne-
tejant els rechs d'herbotes; |els rechs axuts qu'eren més alts
que'l centre de la carretera I
Caminant, caminant, va trobar el carro qu'havia fet sal-
tar del camí a sa muller. Estava encallat en el meteix lloch,
un xich entregirat, ab la roda més enfonsada encare al sot
Uotós, tot ell pesadament caygut cap a una banda. Els matxos,
ab les orelles dretes y girades enrera, com esperant el crit,
xops de fumosa suhor, permanexian inmòvils. Ningú*ls atiava.
A n'en Miquel el va estranyar aquella quietut, no sentir
ni veure al Cucu, el carreter.
JOAN OLLER Y RABASSA Í33
— iCucuI— va cridar. Y no iingué resposta. Mirà, remirà,
sota les rodes, a dalt del carro, y res enlloch! Tot d'una, el
matxo del mitx, un matxo blanch, alt y sech, va alsarse de
gropes y esbitzà, en soptats secudiments, una ratxa de co*
sses sà y enllà, y allavors, en Miquel va veure, un xich allu-
nyat de les bèsties, mitx ajegnt en un munt de grava, a un
home que*s removia ab lentituts de do!or.
— Cucu £qoè teniu?— cridà bo y correnthi.
Ben aviat ho va entendre lo que tenia. Segur qu* aquell
home, en sa follia, havia passat per sota'ls tirants, confiant
en la mansuetut de ses bèsties castigades; més al sentirlo la
blanca, en un rampell de por, va deixar anar una ratxa de
pot adés y Tatrarà.
— Aquet Cucu malehitl— va rondinar en Miquel — sempre
volguent anar de nits y tot soll—
Més el carreter axis que'l va veure li va allargar el bras
tot suspirant:
— Ajudèume...—
El peól va ajudar a axecarse y*I palpà, no trobantli
sarch enlloch; però*l carreter se senyalava*! pit y totjust ar-
ticulava:
— M'ha tapat, m'ha tapat la mala bèstia!
-Si os hi feu tan de boig!... Però vaja, no espantarse.
Are pujan de buyt en Cisquet y*n Garlanda qu'os treuràn el
carro, mentres vos vindreu a casa y os faré una frega.—
El Cucu no va respondre, però's dexà guiar. Ben aviat
va sentirse'l socatreig dels carros d'cn Cisquet y'n Garlanda,
mentres un'ampla ventada bagolava üànguidament.
Cap a mar, una clapa de rovell, era com una darrera ga-
nyota trista del dia agonitzant, y a un ters de cel hi va apa-
rexer, clara y vaporosa, l'estrella de la nit.
II
En Miquel vivia a tret d'escopeta de poblat en un casalot
revellit que li llogaren per un duro al mes. Al davant de
Tampla porta una era rodona de rajols recordava qu'aquella
desferra en sos temps havia sigut un Mas. Més are les vinyes
que s'extenian a T entorn de les runoses parets, no hi tenian
res que veure ab la casa vella. En l'era no s'hi batia; tansols
134 LA CARRRTERA
]a Pepa, després de les bogades, hi extenia la roba. Y allf's
veya volejar, entre daes estaques velles y mitx caygudes, una
tirallonga de camisoles, devantals y mitxes, de colors passats
y de totes mides.
Ja d'un tros lluny, al acostarse a la casa del peó, qu*era un
xich decantada del camí, se sentia la gatzara de la caoalla,
perquè, tant al hivern com al estiu, may se tancava res en
aquella casa, y per cada overturia s*escapava un crit ò un
plor. Y com si la fam els excités a n'els menuts, el dia que'ls
hi donava per dir, en havent esmorzat, que tenian gana y có-
rrer buscant rosegons de pà al fons dels calaxos, la Pepa,
ab el cor trencat de dolor per no poguerlos satisfer, tenia de
prodigar lessurres: sols axis hi havia pauI íVuyt de tinguts,
vuyt en vida, y sort encare de que cap malaltegésl £Qui li ha-
via de dir a la Pepa deu anys enrera, quan se va casar, que
portaria tants fills al mon? A n'ella, la.mosseta prima y ba-
lladora, alegra com un picarol, la més vistosa de totes les
d'aquell poblet arredossat als peus de les immenses serralades
pirinenques £qui li havia de dir que dexaría son poble nadiu
per anàrsen lluny a passar penes y misèries? £Qui li havia de
dir quan festejava ab tanta d'alegria, quan, pera ajadar a
mantenir a la seva mare vella y ferida, trevallava a la fàbri-
ca de filats?
Anant y venint de la fàbrica per la blanca carretera que
vorejava el riu fressejayre, la Pepa va enamorar al péo. A
rhivern quants cops ell, en el plè esclat de sos vint y cinch
anys, adolorits els ronyons y les espatlles y'ls brassos de tan
manejar el mall pesant esmicolant els rochs pera ferne gra-
va, espitregada la camisa sens témer l'ayre jeliu que baixava
de les montanyes, tot just entelades de neu les properes, les
de més enllà blanques y irradiants com si fossin de marbre,
quants cops al veure venir per la carretera qu'ell cuydava la
graciosa minyona de caminar rumbós, tota tapada com pera
defensar ses carns delicades de les crues brusquetats del cli-
ma violent, quants cops ell se sentia muntar una tendresa del
fons del pit que li treya totes les forses y sols li dictava pa-
raules joganeres!
— dQu'estàs cansat, Miquel?— li demanava ella ja d'un tros
lluny al vèurel aturarse en la feyna.
—No, però pensava que no pesarias tant tu com aquest
mall!
JOAN OLLER Y RABASSA 135
— lYare!... {Com ho sabs si may m^has sospesada?— de-
manava ella Uensantli una mirada de fresca picardia.
— iTens rahòl... Potser qu'ho probessim are?— saltava ell,
abalantsantse cap a la noya, excitat per Tinvitació. Ella ales-
hores arrencava a corre fent un xiscle que al cap d*en Mi-
quel ressonava ab mil veus de tentació. Més totseguit el xi-
cot se revenia, y ab un deix de tendre cobdicia, amenassantla
somrient mentres ella's girava encare a mirarlo un tros en-
llà, rondinava de baix en baix:
— lAy'l dia que't pugui haver!—
Y ella tornava a riure sorollosament en les soletats del ca-
mi. Y tot anantsen cap à casa's rumiava que si un jorn aquell
xicot li demanava relacions fora cosa de dir li sí.
Per fi'n Miquel se va decidir, y en la carretera's varen en-
tendre. Al cap de poch la mort de la mare de la noya va
avensarho tot.
Un cop casats, la Pepa va passar a viure ab els pares
d'en Miquel, en la casa dels peons. Era una caseta lluny de
poblat, nova perquè la carretera també ho era, arredossada
a la montanya y ab unes fexes d'horta al derrera. Allí varen
passar en Miquel y la Pepa uns anys felissos, allí varen co-
mensar a venir fills y fills, un cada tardor. No s'encaparrà'l
felís y coofiat matrimoni per axò; ell se refiava de la bona
feyna dels seus brassos pera no ésser despedit; ella, com que
la sogra li menava la quitxalla, podia anar encare a la fà-
brica.
Més de cop y volta's va reduir a la meytat el personal que
tenia de conservar la carretera, y'ls joves foren despedits pe-
ra dexar els llochs als vells. A n'en Miquel li dongueren fey-
na cap a les vores de TEbre, y un senyor del seu poble li va
fer unes ratlles recomanantlo a l'enginyer de Tarragona.
Quan en Miquel se va trobar per primera volta davant
d'aquella carretera abandonada, tan ampla y tan plana, pe-
rò tan destruhida, va pressentir tristeses y va sentir anyo-
ransa.
La Pepa, al entrar a la casota que passaren a habitar, al
vèurela tan runosa, p'.ena de goteres y de rates, també va
sentir anyoransa. Allí ella's va comensar a trobar sola quan
el seu home era al treball, sense la companyia de la sogra
que l'ajudés a portar la casa; allí, com qu'ella no podia anar
136 LA CARRRTERA
a ]a fàbrica, y tenian de pagar ]a casa» y'ls noys crexian, y
cada dia costavan més de mantenir, y no tenian ni ona migra-
da fexa de terra, ni Tajuda dels dos vellets, la Pepa va comen-
sar a veure venir la freda y cnidel misèria, va veure com els
assetjava y estrenyia igual que si volgués acabar per ofe-
gar los.
El darrer infant el tingueren alli, però no n'havian de te-
nir cap més. Per el matrimoni comensà una vida de lluyta
sorda contra la misèria. Els caràcters s'agrejaren. Ella va
sofrir aquell despullament misteriós d^encants y gràcies de
la dóna quan, encare que jove, ha sentit apagarse en son si*l
flam de Tamor, s'aflaqui y encorbà, y Talegra nervíositat
d*abans esdevingué una frisansa, una quietut malhumorada.
Ell s'apagà com metall que s'entela; però ab pacifica resigna-
ció esperà millors dies.
Ab lo qu'ell guanyava no s'arribava al gasto. Per axò sa
muller moltes voltes s'irritava al vèurel tan mansament re-
signat a la sort.
^Anèmsen d'aqui— cridava— que a mi se'm trenca'l cor
al veure com pnjèm a aquestes criatures sense vestiries ni
atiparlesi
— íY ahont anirem?— li deya ell mancat d'alè.
—Al poble!
—Si? Y què hi ferèm?
— Tú trevallaràs de qualsevol cosa; jo tornaré entrarà
la fàbrica, y'ls teus pares ens faran costat... —
Però'l peó rodava'l cap, qu'allò era impossible. £De què
faria ell si no tenia altre ofici que'l de peó? S'havian d' estar
alli y anar aguantant, no patian pas tant tampoch; anar
aguantant fins que'ls noys fossin grans. Per sort el primer era
home y aviat podria guanyar quelcom... "(Els fills veuen ab
un pà sota Taxellal,, rondinava sentenciosament.
Però la Pepa no's dexava convèncer. Sentia no poguer
pujar als seus petits tan bé com hauria volgut.
Una tarde d'Agost la Pepa, venint de rentar, va veure en
una vinya uns moscatells temptayres que Uuhian en la quieta
manyaga del sol de foch, alegrament daurats. ''Si n'agafés
pels meus petits! „ va demanarse. Y saltà a la vinya xardoro-
sa. No hi havia ningú, no més abelles llemineres... Un, dos,
tres, d'un cep a l'altre, va omplir una f aldada de raims. "Ve-
JOAN OLLER Y RABASSA 137
taqui festa major a casal „ Al arribarhi als dos (oscans, va
dexar anar la faldada damunt de la taula, mentres la canalla
la voltava alegrament. Però la Pepa rondinava:
— I Au, aul... Fugiu d^aquí grandassots, que ja os la sabeu
camparl... Pels petits, pels petitsl— S\ pels menuts qu^alsa-
van les mans j obrian els ulls.
En Miquel, assegut vora la porta tot prenent la calma del
cap vespre, somreja. Per ff va dir, ab veu baxa, asa muller:
—Sembla que n'has dut molts... ^Not'haurài pas vist?
—No... Y si m'haguessin vist iquè?... Aquella vinya n'es-
tà pleníssima. —
Més axò*s va repetir cinch y sis voltes, y després dels
raims la Pepa va comensar a tirar demunt de la taula falda-
des de figues, fins qu'un dia hi rodolaren dos melons fexuchs,
azecant una gran gatzara d'alegria entre'ls brivalls.
En Miquel al vèureho obri'ls ulls esparveradament.
-jPepal... iQvLb t'has ficat en un hort?— cridà ab tò de
censura. Més sa muller li va respondre encalabrinantse:
—Sil... Y no t'alarmis, que ningú m'ha vistl
—Però t*hi poden veure I
—Be, no hi tornaré més, dòsI- va dir la Pepa ab ayre d'ac-
cedir perquè sí.
Però'n Miquel no se'n va refiar, y al notar que a casa seva
la bona verdura anava abundant, la va vigilar. Ylavegé
qu'arribava un vespre y l'altre, sempre ab la faldada plena!
—Pepa, Pepa... que'ns perderàs a tots!— li rondinava ab
tristesa. -iPtr què ho fas axò?
— dQu'ha d'anar despullada la quitxalla a l'hivern? {Què
vols que se't morin de fret y gana?
—Es que...
— Encare no hi vivim de caritat y les tínch de pagar les
coses que compro... ^M'entens?
— Be, però... £y Texemple?... La taca que'tposas al damunt
si un dia se sab, perquè tu robas...
—^Robo?— saltava ella indignantse.— També roban els ca-
rreters, que a l'hora d'esmorzar afanan tot lo que poden, y
l'enginyer y'l sobrestantl No tinguis escrúpols, que no faig
cap gran mal jo.—
Y totes les converses que tenian marit y muller eran axis
curtes y fiblants.
18
138 LA CARRETERA
Més desde la vetlla que'n Miqael va trobar al Cucu extés
al camí, des qu*aquell carreter esquerp y mal carat que
(eya'ls viatjes sempre de nit y sempre sol, en mostra d'agra-
himent als aussilis qu*havía rebut del peó, baixava de tant en
tant a casa d'ell pera feria petar una mica, les raspositats
entre marit y muller s'accentuaren més y més. Si, per-
que'l Cucu, ab aquella cara bonyeguda y xata y aquells ulls
sempre mitj cluchs y aquells Uabis oberts com morro de ga-
rrinet y aquell cuarteler sempre apagat y mastegat, deixava
entre- veure qu'estava enterat de les penalitats d^aquella fa-
mília y donava la rabò a la Pepa de fer azò que feya.
— Sí, maliatsiga tot! Sí no's pot ni menjar, que^s fòligatot
el mon! (Que escrúpols ni miraments!— deya.— No s'hi miren
pas a robar els de més amunt, desde*ls menistres fins al so-
brestant d'aquet camí. Les vegades que li he malehit els
ossos y la sanch podrida! {El fato que s*avaría ab els so-
trachs, la suhor que'm costa cada hivern aquesta melehida
carretera!... Si home, si aquí a Espanya tothom roba ò cobra
de sota mà y qui no ho fà es perquè no pot!... —
A la primeria la Pepa no Tescoltava ab gens de gust. Ell
sí qu'era un mala sanch ab aquell cor tan dur per tractar a
les bèsties! Més fós com fós, ella hi trobava una defensa con-
tra les recriminacions del seu marit y se'n va comensar a
valdré. Perquè a la Pepa Tanar a les hortes aviat li esdevin-
gué una passió, com si'n aUò hi hagués quelcom de sorda ven-
jansa, d'imitació desesperada... ^'Jo depench de lladres y tinch
de morirme de fam?„ se deya tot sovint... Y de nits, ab lles-
tesa felina, ella feya sa presa.
Fins qu*un matí'l Cucu, que revenia de buyt, deixant el
carro arrambat à una vora de la carretera, s'arriba a cal
peó.
—Pepa!
—Deu vos guard, Cucu.
—Y'l vostre home?... A treure pols £oy? (Mireu qu'es
prou! Aquesta nit pujava ab cent quaranta quintars, y m'he
estat un quart encallat altre vegada. iMaliatsiga'l cap que'ls
aguanta! Be però, va ja, pel cas es lo mateix. No'l venia pas
a veure a n'ell, que no hi pot fer res; a vos voldria dirvos una
paraula...
—Digueu.
— Qu'anèu ab compte! El masover del Mas de Dalt ja fa
JOAN OLLER Y RABASSA 139
unes qaantes nits qti^os espera, y si os enxampa te ganes de
portarvos davant del Jntje! —
La Pepa sentí que la sanch li pujava a les galtes.
— Anèa malament — seguí*l carreter — aneu malament.
S^han de fer més amagades les coses. Y es un dir, però si
passeu misèria es perquè voleu, ò, millor, perque'l vostre ho-
me vol.
— íY axò?—
El Cucu va obrir tan com pogué*ls ulls petits y aclucadís-
sos, color de llargandaix.
— Ab la casa que teniu, en tan bon lloch, me caso ab....
Tota aquesta quitxalla treuría més color y no aniria tan bru-
ta y espellifada.
—Com?
— Vaja, no'm volguèu fer parlar, que prou ho sabeu dóna I
— No entench...—
El Cucu va escupir a terra y llensà'l cigarro ab forsa.
— lY que no*s passa matuta a Vilallots com per tot el
mon?,.. I Y ja he parlat massal Arriba, adiòs,,. y aneu ab
compte qu*es mal payoU masover de daltt—
La Pepa restà uns minuts atontada. El masover?... el
frau? Mes ben aviat va comensar a vèurehi. Lo del Mas de
Dalt no ananthi estaria acabat, però lo del Cucu, £en què
consistiria, cò.n se tenia de fer, ab qui s'havian d'enten-
dre? iFora exposat? Perquè si*l seu marit tenia de corre de
nits com els paquetayres fronterisos, resoltament ni pensar-
hi. Perori Cucu havia parlat de la casa! Potser consistiria
en quelcom que no fós perillós y que podria dexar algun
quartet. Si fos axis £per què no pensarhi?
Esperà al Miquel ab ànsia pera parlarne.
Fou després de dinar quan tingueren la senlada; a dalt
en la cambra dels petits, ahont s'hi veyan tres catres arren-
glerats.
— iNoI... No me*n parlis més, Pepa!— cridà en Miquel des-
près d'haverla escoltada.
— Però, malvinatjerhome!... Si hosabs, digam lo que tin-
driam de fer!
—No ho vulguis saber. Prou!
—Arri allà! Sempre tot ho veus negre; ni home semblasi
— Y tu no tens seny, ni miras res!
—Prou miro; miro que si n'hem dut vuyt en aquet mon de
140 LA CARRETERA
misèries vuyt n'hem de pujar y qa*are'ls veig créixer ab penal
La Pepa va callar y una llàgrima li pujà als ulls mentres
ell acotavaM cap. ijàera ben cert que feyan llàstima'ls petitsl
iCòm se Thavían creat aquell desastre?... Y en Miquel,
axecant la mirada, va clavaria'n sa muller cercant hi la dóna
d'avans. Y la vegé cambiada, com (ruyta que s'ha assecat,
la vegé pansida y plena de dolor, y va semblarli qu^are'n
la pena no la tractava ab tan d*amor, com abans en l'ale-
gría!
—Pepa, vinam aquí, que no vull que ploris ni una llàgri-
ma! — va cridar bruscament engrapantli un bras.—Faré lo
que vulguis... Quan torni a pujar el Cucu li diré que si, però
tu no vagis més a les hortes.
Ella allavors volgué sapiguer en què consistiria'l frau.
Res; un petit dipòsit ab el que omplirían paquets que'l Cucu
passaria a buscar. Y al veure lo senzilla y quieta qu*era
aquella salvació, ella, pera refermar el propòsit al seu marit,
li ensenyà punt per punt la miseria'n que estavan. Els petits
ja no tenian robes pera abrigarse aquell hivern: ella ni unes
sabates ni unes enagües. Tot, tot s'ho enduyan aquells xava-
lets destrossayres y que may se veyan tips, qu'estripavan Ilen-
sols y trencavan catres y esbotzavan màrfegues y esmicola-
van plats. No més de durlos a tallar els cavells la Pepa se'n
feya mitj jornal 1
— iPer ells Miquel, per ells!—
Més l'endemà dissapte'l peó va anar a cobrar y'l capatàs,
al entregarli la soldada, li digué:
—S'han queixat de que la vostra dóna afanatot lo que pot
per les hortes vehines; poseuhí remey, ò sinó os en ferèu la
plassa!—
En Miquel, plè de vergonya, nosapigué respondre y s'es-
cabulli tan aviat com va poguer del davant d'aquell home. Ja
era nit y caminava per la carretera, anantsen cap a casa ab
una grapa ofegadora al cor. i Ja la tenia al damunt la vergo-
nya que preveya, la desgracia que temia! Més no! iProu! Al
arribar a casa diria a sa muller qu'estava decidit a no dexar*
li fer més lo qu'havia consentit fins are; qu'estava determinat
a contestar que no y cent vegades no a n'el Cucu; que d'are'n
avant passarian la vida ab misèria, ab sofriments, tan dura
com se presentés, però no havent d'abjixar el cap may per nin-
JOAN OLLER Y RABASSA 141
gú. iQae vingués la fam, que passessin els mals dfe&! Ell sem-
pre, després de les tempestes bavía vist Iluhir el soll
Y axis bullint d'ira feya camí per la fosca carretera. Are
venia un carro lent y pesant ab tracateig fexuch. De primer
se senlian els cops dels botons contra les cli vil•les dels fusells,
després el somort trepit j dels matxos y totseguit surgia de la
fosca*! primer animal; surgia com un espectre endormiscat y
trist, caminant a pleret, cota la te&ta, caygudes les orelles,
ab ajres de supliciat. Al veure Tombra del peó, les llargues
orelles de la bèstia s'axecavan un instant, atentes; més totse-
guit queyan altra vegada mortes. Y darrera aquella bèstia
que passava com una fantasma que no tingués més vida que
pera caminar lentament, ne venia un*altre, igualment trista
y resignada... y un*altre... y un^altre y totes axecavan les
orelles un instant pera dexarles caure altra regada mortes,
totes anavan caminant, a poch a poch, a compàs, seguint, el
per elles incomprensible suplici, de tirar sempre avant...
avant. Per fi, al darrera veniaU carro immens, mort, tamba-
lejantse fexugament per damunt dels sots formidables, que-
xantse ab son tracateig de la pena del seu cami... Y al carre-
ter no se 1 veya enlloch, adormit, de segur, a dalt dels fatos,
sota la vela polsosa, com barbre César d*aquella carrossa pe-
santa tan fatalment arrossegada entre la fosca. Y una lleu-
gera sentor de garrofes ò vi embaumava Tay re uns instants.
Quan aquell carro havia passat, més enl!à ja se^n ohia
venir un altre.
En Miquel anava fent son camí sense parar esment en la
feiuga y trencada currúa de carros retrassats, quan al ésser
ja molt lluny de poblat, entre'ls ofegats alírets d'un carreter,
que qui sab hont teniaM carro encallat, va semblarli sentir
una veu d'espignet que parlava ab fúria, dintre unes vinyes,
endavant.
^Per què*s va aturar y*s senti batre'l cor? Endevades
obrí'ls ulls esperverats tractant de sondejar les ombres: sota
aquella acampanada volta callada y plena d'estrelles xispe-
jants, no's podia mirar llunjl (Com més la vista s'esforsava,
més atapahides, més de sutxe esdevenian les negrors!
I^erò l'espignet caminava; j:i's sentia damunt de la carre-
tera, ja s'anava acostant y junt ab ell comensava a ohírshi
una veu baixa y fondji que timbalejava sorda. De cop en Mi-
quel arrenc;\ a corre: havia conegut la veu de sa muller:
142 LA CARRETERA
— iDexeumel... iDexeumel — xisclava. Ell va llensar an
crit ab tota la forsa del seu pit trasbalsat, y correguè més
encare. Aleshores tot se calirà y una gran quietut ompli de
pau les ombres.
En Miquel corria, corria, quant damunt d'una pila de
grava va veurehi com una taca ab forma humana, arrupida.
—Pepa!.. jPepal— repcti acostantshi-£Qüè t'ha passat?—
Sa muller no ïi va respondre. Plorava.
—iQní ha sigut? ^Cap ahont ha tirat, diga6?~demarà'l
peó desitjós de fer a miques a n'algú.
— Voüa durme a Vilallots are mateixl — confegí la Pepa
ennuegantse y... y perquè no The volgut seguir, m*ba donat
dues grapades a Tespatlla que m*ha dexat mitj morta iMala
fi tinguiU condemnat!
— tY qui era?
—El masover de Mas-Nena. —
En Miquel allavores va sentir que una llansa se li clavava
al cor. I Aquell masover precisament, el que tothom retreya
com a home més benigne y honrat!
— Estàs contenta are? — va exclamar ab dolor— Aqui ho
tens lo que't venia predicant. El Capatàs avuy m'ha amenas-
sat: desd'are pots comptar qu'haurèti de marxar d' aqoil Y
molta sort tindriam si*l de Mas-Nena callés y'ns escapéssim
de la Justicia.
iMira si'ls n'has fet de be als teus fills! -
La Pepa no va respondre y s'amagà la cara entre les
mans.
—Anem, que no'ns hi ha de trobar ningú a n'aquü— va
rondinar en Miquel.
Y marxaren: ell al davant mut y cap-cot; ella un xich re-
rassagada, somicant com un nen. Mes aviat varen dexar la
carretera pera atravessar vinyes. Havian sentit traquetejar
un carro, un renéch y petar una garrotada f urienta: era'l Cu-
cu, y'n Miquel no'l volia veure.— Ni sent irlo!— rondinà fent un
gesto que va anar de cel a terra. Y totseguit, girantse a la
Pepa, va afegir:
— Desd'are, primer allargar la mà demanant un rosegó,
qu'haver d'abaxar els ulls per res!—
Ella no va respondre.
Un llumet, trist, rojench, parpellejava darrera un rengle
de negres garrofers alli, davant seu. Eral de sa casa y'ls
JOAN OLLER Y RABASSA 143
nens Thavían encès esperantlos. Y en Miquel al veurel, y al
pensar que si arríban a seguir els consells del Cucu fins allí
haurían portat la corrupció que semblava axecarse, com un
baf contagiós, d'aquella inmonda carretera, apretà^l pas pe-
ra arribarhi més d'hora.
III
El de Mas-Nena no va tenir pietat. Deya que la Pepa ha-
via obert ab una clau falsa una porteta de Thort, se queixa-
va de lo desvergonyida qu'havía estat ab ell, de la resistèn-
cia qu' havia fet pera no deixarse agafar, y assegurava que,
a no e£ser dóna, d'un cop de vara Thauria feta caure a terra
carago*ada de dolor. Si s'hagués portat d'altre manera, ell,
fentií dexar lo qu'havia pres y amenassantia un xich, s'hau-
ria quedat content. Però are no; are volia veure si seria tan
desvergonyida davant del Jut je.
Axis la Pepa va anar a mans de la Justícia, que, tenint en
compte la fama universal de que aquella dòna's dedicava a
fer axó de qu'era acusada, malgrat y qu'ella ho hagués negat
lot, preventivament l'empresonà.
En Miquel la va plorar com si li haguessin morta.
Per sort no hi estigué molts dies a la presó, y un matí va
comparèixer a sa casa quan encare ningú li esperava. Al véu-
rela, la quixalla la voltà abrassantia y juganthi esbojarrada-
ment. Tots cridavan, tots reyan, menys els dos grandets,
que, aturats en els brancals de la porta, quan sa mare va anar
a abrassarlos, la miraren presos d'un refrededor esglay.
iVenia de la presó!
—I Y'l pare?... £Ahont el teniu, al camí?... iCorreu a avi-
sarlo!—
Quan en Miquel la va veure quedà parat.
— iCòm ha sigut?— va demanarli ab estranyesa. Ella
s'arronsà d^espatlles.
— lOhI... Aquet mati m'han dit que ja podia marxar men-
tres me presentés cada quinze dies.^
El peó abaxà'ls ulls y pegà un coi>de peu a terra.
—I Jo que ja me'n volia anar per sempre d'aquestes terres!
— ^Qu'has trobat feyna lluny d'aquí?— demanà ella ab dalè.
En Miquel va rodar el cap:
144 ^ LA CARRETERA
—No, pcro com que'l capatàs m'ha donat els despidos...
— ija?... Y per lo meu coj?— demanà ella ab una mirada
d'indignació.
-Si.
— lOh!... lY ells ens treuhen?... Ells, Miquel que...!— cridà
la Pepa.
— Què hi feràs sí ningú'ls porta davant del Jatjel— va dir
interrompentla'l seu marit.
Y abdós acotaren el cap considerant llur malhauransa.
Van marxar, van marxar al cap de poch temps perqae a
n*en Miquel li havian dit que al Port de Tarragona potser
trobaria feyna.
Pera llogar el carro que'ls hi tenia de dur els mobles y
pera poguer viure uns quants dies si la feyna no sortia totse-
guit, varen haver de vendre un llit, uns matalassos y una
taula: lo únich que*ls hi restava que no fós bó pera llensar.
Més van marxar. Van marxar un bon mati de sol, d'ayre
encalmat. Varen marxar ab un carro carregat a curull de ca-
dires y catres, matelassos y farsells, tirat per un cavall sech,
ossut y vell, plè de nafres y tristesa, que seguia macilent a un
ruquet gris, ranco d'una pota. El carro cruxia, tambalejant-
se al enfonsar una roda en un sot profon ò al axecarne un'al-
tre per un roca llis relliscayre. A cada sotrach les dues bès-
ties s'atura van casi, pera poder vèncer la resistència, més un
cop passat, seguian el cami lentament, a passes petites, fe-
bles. En M'quel duya de la brida al vell cavall com pera aní-
marlo'n la feyna; la Pepa, ab una vara, de tant en tant tusta-
va la gropa ossuda del ruquet garneu, que caminava a voltes
sens estirar gens ni mica. Y un xich endarrera la quitxalla'ls
anava seguint, cada un ab el seu paquet, y tots silenciosos y
tristos perquè ja havian comprès la seva malhauransa.
— Y dels fills, Miquel ^què'n farem si alli no trobas feyna?
— demaoà tot d'una la dóna.
—Els durem al hospici!— li contestà ell secament, sense
miraria.
Ella no va insistir, y tragant una glopada de fel, mirà en-
llà, ab un suspir. •
Enllà!.. . Al capde vall de la carretera, ahonf s'axecavan
unes torres color de sucarrim, damunt la viva blavor del mar
y la més pàlida del cel. Allà, a Tarragona, y sinó, qui sab
JOAN OLLER Y RABASSA 145
ahont ne trobarian de feyna. .. potser a Taitre banda d'aquella
mar tan blava, tan llisa y tan immensal... lY si tornessin al
seu poble? Més allavores no podia ésser, que cada quinze dies
tenia d*anar a Vilallotsl
Però'n Miquel, boy caminant, no mirava tan lluny, no
axecavaUs ulls de la carretera abandonada. Y li va semblar
que als extrems del cami mal tractat hi havia dues sangone-
res que xuclavan tranquilament; y, a tot lo llarch, altres de
petites coi:n el Cucu, y que tant a les unes com a les altres,
ningú 'Is hi girava les espatlles!
Y una tartana que venia ab alegre dringueig de picarols,
encarrilada'n les roderes fondes, el va revenir de ses cabila-
cions. Va girarse pera signar a la canalla que s' apartessin y
agafà de la brida al vell cavall fadigat d*alé calenta.
—Olla, olla!
La tartana ni tantsols retingué'l trot, y, fent saltirons, to-
ta ella tremoladissa, va passar furienta. Darrera un vel de
pols varen veure a dos senyors que se'ls miravan ab interès.
— Parel... L'amo! -cridaren els menuts.
Si, l'enginyer, l'enginyer. Havia passat, y la Pepa al vòu-
rel mormolà ab odi:
— Míratel que tranquil! lEII no va a les hortes no's mou
del seu despaigl^
En Miquel no va respondre...
Y la trista caravana va seguir son cami, son cami per la
carretera d'Espanya, la abandonada, la que una renglera
inacable de pals negres de telèfon, feya més trista y més
Quan aquella tartana va ésser com un punt sobre la ca-
rretera blanca, si*n Miquel els hagués sentit als de dins!
— Res;--deya l'enginyer — no hi ha cosa que'ls exalti més
a n'aquets pagesos com que'ls robin.
— Se compren— feu sense interès l'altre senyor, no enso-
pegant a dissimular el malhumor que li donava l'incomoditat
del cami.
— Però, per altre part -seguia l'enginyer— no sé qui'ls
hi feya tenir tans fills a n'aquets peons siguent tan pobres.—
El senyor arrugà'l front, perquè creya que d'allò no se*n
podia parlar.
—La moral...— digué. Mes nova poguer seguir. Un so-
19
146 LA CARRETERA
trach violent el va fer botar del seti segantli la paraula.
L'enginyer al adonarsen:
—Pepet, no corris tant— s*af any à a rondinar al tartaner.
Y girantse cap al seu amich, va afegir:— Es un trosset de
mal camí. Hi ha tan trahut per aquesta carretera!... Figuris
que l'any passat hi vàrem tirar cinch mil carretades de gra-
va y no s'hi coneix gensl
—Si qu*es particular I— va exclamar Tamich arrugant un
xich el front y ab un esfumat somrís als llavis.— Ningú ho
dirial
...Y la tartana va seguir botant!
ACCÈSSIT A LA COPA
VIDES FRÍVOLES
Tedi
PRIMERA PART
I
Tota frísosa, acabà d^habíUarse depressa. Per tercera ve-
gada mirà'l rellotje d'or que tenia demunt de la tauleta y, do-
nant a terra ah el peu un copet molt lleuger d'impaciència,
mormolà entre dents: deuhen haver tocat les dotze y hauria
d'esser a casa la Terestta...
Tancà l'armari quedantse un* moment embadalida devant
del mirall. ^'Aquexes presses tota m'hin feta acalorar» pensà
al veures tant rogeta de galtes, y, oblidant el neguit qu'aca-
bava de donarlí la por de fer tart, senti fortes ganes de riure
al rebutjar l'idea qu'havia tingut de posarse polvos per ama-
gar el seu acalorament. ^Estant com estava entressuada, se
li enganxarian a la pell y faria una fila,,,; desde lluny la
veurian venir... „
No arribà a riure. Una fina rialleta &e li quedà joguine-
jant mandrosament pels llavis, y, al tornarse a mirar, va
agradarse tal com era. El nou pentinat queya be ab la forma
d' aquell vestit y fins la feya semblar més jove.
S'allunyà una mica del mirall pera mirarshi de lluny; n'es-
tava satisfeta de poguer seguir tota la linea del seu bust en
r imatje que's reflectava perfecte en el cristall marcant las
148 VÍDES FRÍVOLES
ondalacions suaus y proporcionades del seu cos jove. Ella
anava tombantse are d'un costat, are de Taltre, ab lleugeresa,
admirant els plecbs escayents de la faldilla, sentint la vanitat
dels seus moviments distingits proporcionadament armo-
nichs, 7 quan els seus ulls encertaren a posarse demunt de la
tauleta, tota ella semblà perdre la placèvola serenitat de mo-
ments avans al adonarse del rellotjet que li recordava la
pressa ab que s'havia arreglada, Tangunia de fer tart, lo des-
pacientada que debía estar la Teresíta espcrantla... y en el
seu cervell, pocb acostumat a idees iixes, se barrejavan aque-
xos pensaments ab el recort grotesch de la seva cara entre-
ssuada plena de polvos, ab Pimat je agradosa de Túltim gest
qu'havía fet devant del mirall del que s'allunyava...
Y ab pas decidit sortí del quarto.
No trigà a tornarhi. S'había descuidat el mocador. Va
agafarlo axugantshi'ls llavis; cambià dos 6 tres coses de
Uoch per costum, sense cap necesitat; olorà un pom de viole-
tes que tenia demunt del pentinador, y després de restar in-
decisa un moment, va pensar que lo mellor era no endúrsela-
sen. ^'Sortir de casa ab flors no deya gajre; en tot cas ja'n
compraria pe'l carrer».
Avans de marxar, va mirarse al mirall altre vegada sen-
se pararshi devant, no més al passar y encare de reüll... Anà
sortint pocb a poquet com si tingués recança d'allunyarse
del mirall, com si en ell dexès quelcom seu.
A la porta'ls nens 1' esperavan acompanyats del mestre.
Volían dirli adiés,
— d Vosaltres aquí, fills? Ja ban estudiat força, Sr. For-
cada? —
El professor es un jove alt, prim, d ulls brillants, somnia-
dors y somriure benèvol, que sempre diu que si quan se
tracta d'afavorir als noys. Acaronant al petit, respon a la
senyora que tots dos han sigut bons minyons. En Joseph M.^,
ha fet ja una multiplicació tot sol, y en Lluís ha llegit sense
cap equivocació tota una pàgina d'Historia Sagrada.
-~^De veras?... Veniu, veniu aquí ab la mamà.—
Els agafa Tun després de Taltre; els hi petoneja'ls ulls, el
front, les galtones carnoses y rosades, els hi promet caramel-
los y dolços; fins els dexa jugar una mica ab els dijes del seu
brassalet.
— iQuè vols que't degui, Pcpir?; ^bollos de crema?... ^Y
JOSKPII M.'^ LÓPEZ PICÓ U^
tu, Liti^... £an d'aquells caballets plens de bombons que tant
t'agradan?
— Si, mawà, si. —
Tots alegrojs se li agafan a les faldilles demanantli un
altre petó, un altre... y un altre encare ...""Mamà bufona,
t*estinr)em més...; mira mira„. V ab las manetas li tiran pe
tons sorollosos entre rialla y rialla.
Ella novament els acarona ab força, gayrebé ab nirviosi-
tat, dièatloshi amoretes exagerades, frívoles. Està tant ria-
llera, que sembla havèrseli fet encomanadissa Talegria bu-
lliciosa d*ells.
De sobte'ls aparta; li han rebregat les faldilles de tant
agafarshi; no se'n havia adonat avans.
—Prou. Tota m'heu embrutada... Are, senyor Forcada,
qu'escriguin una mica— diu a n'el mestre.
Y als noys:
— No fen enfadar al vostre professor que tant fa per vo-
saltres. Ja os portaré alguna cosa, ja sabeu que os estimo.—
Y al veure qu'ells tornan a apropàrseli:
— Prou,—- repeteix ab veu d'autoritat,— ja m'heu entretin-
gut massa. En començant, arribeu a ser molestos... —
Ells se la miran estranyats del seu cambi, ab els ulls molt
oberts y la boca closa.
. .Y la veuhen obrir la porta y anarsen sense dilshi res
més.
Per l'escala pensà que la Teresita, cansada d'esperaria,
hauria sortit ja de casa. "Entretenthi ab la canalla; sempre't
desfan els plans, y a més a més te masegan embrutante tot el
vestit „.
Contrariada, passejà'ls ulls a lo llarch de*l carrer restant
un momet inmòvil a la porta. Després, agafantse ab gràcia
les (andilles, marxà, y un cop al carrer va possessionarse ben
aviat d'ella l'animació de l'hora. Camb'à tot seguit de pensa-
ments y li entrà la curiositat, la gran curiositat de les peti-
tes coses que la dominava sempre. Els seus ulls, plens
d'aqueixa curiositat, s' animavan al anar d'aquí enllà ràpida-
ment, sense aturarse gayre en les persones ò en els objectes
com si d'uns y altres volguessin recuUirne tantsols l'impre-
sió d'un detall, com si volguessin conservarne d'aquella visió
un recort indefinit, boyrós, del que's destaqués ab precisió una
nota lluminosa, de color, alegre, potser un xich cridanera...
150 VIDES FRÍVOLES
De tant en quant dezava caure suaument les parpelles, te-
nint els ulls mitj clttchs una bona estona com sí volguessin
descansar d' aquell seguit d'anades y vingudes d'un cantó a
Paltre. Aleshores momentàneament se li aparexfan en desor-
denada barreja les imatjes de persones y objectes qu'havfa
vist, y per demunt de totes la seva pròpia imatje esbelta,
atrayenta ab el nou pentinat que tant esqueya ab la forma
del vestit fentla semblar més jove.
Després tornava a mirar entorn, gosant de totes les coses.
Y axis, distreta, somrienta, felis, arribà a casa la Teresi-
ta. A la porta pensà que s*hi excusaria ab un dels seus acu-
dits que tant agrada van a Tamiga. Pujant l'escala'! trobà
aqueix acudit.
Aludint a la seva toilette li diria:
— -Noya, envellir no costa gens...; els anjs passan depre-
ssa, y nosaltres no'ns en adonem... {Te fa entristir axò? Are
ray qu'he trobat la manera de rejuvenirme. Mira: ab dugués
hores m'he tret cinch anys del demunt... per xò he fet tart...
Després d'axò, l'abrassaría ab forsa, la besaria sense de-
xarli dir rès...
Trucà'l timbre.
II
Quan Pamiga desde*l replà de la porta del pis, va dirli
per tercera vegada: ''Adéu y que no fassis dalir tant les te-
ves visites», ella va tombarse lleugerament y, fent ab el bras
un gest molt lleuger d'amenassa, digué mitx somrienta allar-
gant les paraules:— iMira rapatanial... Tanca desseguit, que
passa ayre... Ja vindré més sovint £sents?... Adíós. —
Y seguí baxant.
L'estada havia sigut llarga y amistosa. Ab expansiva
abundor de paraules s'havian fet mútua confessió de les vi-
des llurs, explicantse fins els més petits detalls de la seva
existència ab el desordre propi d'aquexes converses d'amiga
sostingudes després de molt temps de no veures llargament;
endinsantse en frívoles consideracions y en recorts insignifi-
cants que més d'uoa vegada les feren enriolar ab enjogassa-
ment de col•legiales entremaliades.
JOSEPH M.* LÓPEZ PICÓ 151
A risabel encare li traspuava l'aiegría d'aquella íntima
conversa y are se'n anava a casa delectantse ab el seu re-
cort, combínantlo alhora ab altres recorts més llunyans d'un
passat lluminós qu'ella no retenia complertament, però que li
agradava reconstruhir a la seva manera combinant fantasio-
sament detalls isçlats que'n servava encare.
Ella no'l teníaM caràcter de recordarho tot. Fins— sense
sentirne pena — s'havia adonat de que las grans emocions
s'esvahian en son interior més promptament que'ls petits de-
talls de coses sense importància. Recordava, per exemple, del
col•legi la graciosa figureta d'aquella monja petita y plena
que semblava una miniatura; dels primers anys de joventut
ne retenia'l recort de cualques amigues: l'Enriqueta, que vo-
lia casarse ab un jove que sàpigues forses idiomes, la Maria
Lluísa, que teya remarcar, pronunciantles ab un deix delicio-
sissim, les zetes dels noms castellans, y la Teresiia, l'insepara-
ble companya entremaliada y maliciosa, que devant de la mi-
nyona parlava sempre en francès perquè no poguessin entèn-
drela. De més tart, quan va prometres, també'n tenia encare
una lleugera remembransa. L'Enrich li duya bomboneres y
flors; ella li arreglava la corbata cada dia, y quan ell, vol-
guentse aprofitar d'aquexa intimitat, comensava a parlarli
d'idealitats amoroses, l•Isabel— ho recordava are com si fos
d'ahir— li deya movent el cap ab contrarietat y donantli ab la
punta dels dits un pessich al bras:
—Calla, pesat, no veus qu'axò ja no es moda. .—
Y res més. Tots els seus recorts se perdian en aqueix con-
junt de frivoles vaguetats que tant l'encisavan.
Y axò que n'hauria pogut servar un bell nombre de re-
corts del passat. Però no hi podia fer més. Era axis, y sempre
havia sigut igual.
Fins aleshores en la seva vida, no hi havia hagut res ferm
y durader. Dotada desde'ls primers anys d'un bell instint de
dóna mondana, no s' habia desenrotllat en ella més qu'una fi-
na coqueteria que ab el temps arribà a serli natural. Y aque<
xa coqueteria va influir sempre en totes les seves coses, re-
vestintles d'una superficialitat fina y el-legant que'n ella era
força escayenta.
Mentres va poguer, vesti de curt. Primeta y ajrrosa com
era aleshores, trobava escayent el trajo y pentinats de noya
de setze anys... Ademés de que la divertia molt dexar indcfi-
152 VJDES FRÍVOLES
nida la seva edat y semblar als ulls dels demés qae may cam-
biava.
Els istius— els deliciosos istius tant anyorats per ella,
eran un veritable triompb. A ciatat, entre les altres noyes
vistoses també, llsabel s'hi perdia devegades, passant desa-
percebuda als ulls de tothom; però a fora e;i els cercles limi-
tats d'amichs que constituexen les colònies forasteres era
sempre la primera. Tots parlavan d*ella; els joves la voltavan;
les altres noyes tenian en molt la seva companyia, y fins
als vespres per Tombra dels paseitjos, aquietats a n'aquella
hora/Is devagats s*entretenian en mormolar baix, molt baix,
com s'estila als pobles estiuhenchs entre la gent forastera...
Tot axó renorgulllia a l•Isabel. i Quina vanitat ne sentia
de vèures tant enaltida, perquè fins els que*n malparlavan,
reconexian al ferbo, la seva superioritat.
Y per no pérdrela aquexa superioritat, l'Isabel no volgué
may anar més de dos anys seguits a un mateix poble estiu-
bench. S'estimava més la varietat; recorre tots els balnea-
ris més concorreguts, dexant en ells la llegenda de la seva
gentilesa y'l bon recort dels seus capritxos y enginys.
D'aquexa manera al cap de temps tothom la conexia y a
ciutat ja se'n parlava d'ella, ja se la senyalava ab el dit di-
bent: aquexa es la noya aquella dels estius, ITsabel tant ala-
bada... Potser també's deyan altres coses; però ella no'n feya
cas ab el desitj d'esser més coneguda encar. Sentia també
l'encis de varietat en totes les coses y s'entregava a la volu-
bilitat de ratxes diferentes. Devegades les donava pel cant ò
la música; devegades per la poesia ò l'esport, y, sempre segui-
da d'una cort nodrida d'admiradors incondicionals que la vol-
tavan, feya son cami florit sense entrebanchs, somrient a tot.
Y en aqueix cami fàcil y lleuger trobà al Enrich. Y va
aficionarshi, no perquè sentis cap estimació fonda, sinó per-
que'l trobava simpàtich ab el trajo elegant, el coll alt, y la
corbata diferenta cada dia de ta setmana...
Més tart, un cop se varen conexer més fondament y
l'amistat entre ells se feu més intima, comprengué totseguit
que l'Enrich estava enamorat d*ella, y ab trassa ben estu-
diada va jugar ün quant temps ab aqueix enamorament, fent
com qui vol y dol, bromejant alhora ab altres joves..., fins
que la cosa acabà per formalisarse y seguir tot endavant.
Aleshores n'estigué satisfeta per vanitat d'anar ab ell,
JOSIÍl'll M/* LÓPEZ PICÓ 153
de veares obsequiada y galanament servida , perquè sabia
que les amigues y conegudes li envejarían la sort d'haver tro-
vat un novio tant distingit y simpàticb; y distreta primer en
aquexes coses y després en fersels vestits y coleccionar els
presents de boda, no va pararshi ni un moment a pensar si
l'estimava de veres al Enrich ò si tot era ilusió de moment.
Res d'axò. Ella en el seu maridatje, no hi veya més que*l
trousseau, el vestit de núvia tot de seda blanca ab una llarga
cola, Texposició dels obsequis que tothom aniria a veure y
admirar. .; y com a terme'l soroll de la festa, l'animació del
casament y el viatje de nuvis, aquell viatje per desconegudes
terres y entre gent nova...
...Y va passar el casament, y passaren un any, dos anys...
molt temps sense que l'Isabel cambiés de caràcter. Alegre,
enjogassada sempre, la frivolitat l'acompanyà de casada com
l'havia acompanyada de soltera . Tingué nn nen y va sentirne
gran alegria— -una alegria semblant a la que sentia quan li
feyan un bon present.— En ell hi vegé un bibeloi. El vestiria
ben bufó de blanch; li compraria unes gorretes de puntes
guarnides ab Ilassos blau y rosa...
Al cap de dos anys més tingué un altre nen. Azò va con-
trariaria. Hauria volgut una nena que fos com una nineta pe-
ra poguerla ensenyar als coneguts, qu'encisats haurian dit:
— iquina monada!; {oh, es bufona a tot serho!...—
Més no hi havia remey ; tenia de pèndreho com havia vin-
gut y no calia amohinarshi...
Abdòs nens se feren grandets, y are'ls estimava perquè
tenian els cabells rissats y bonichs, perquè feyan goig ele-
gantment vestits al seu costat y perquè la distreyan a esto
nes ab ses adorables entremaliadures.
Y aqueix amor de Tlsabel, era ben superficial; se satisfe-
ya solsament posant bells diminutius a n'els fills; anomenant-
los Lili y Pepin y compràntloshi bomboms y dolsos.
Per lo demés no se'n cuydava pas gens;... ija tenian el seu
mestre que* Is instruhia y educava alhora...
Llsabel arribà a casa sense adonarsen. Pensant en el pa-
ssat, s'havia distret de comprar lo promès als nens. Tornà
enrera, entrà a una pasteleria que tenia tres ò quatre portes
més emunt de casa, comprant cualques lleminadores...
Després pujà l'escala...
154 VIDES FRÍVOLES
III
Dexà'ls guants, Tombrela y*I paquetet de dolços que da-
ya a la ma demunt d^una cadira, y per la porteta d'escape
entrà suaument sense fer soroll al despaig del seu marit. Po-
quet a poquet anà atansantshi fins colocarse al bell derrera
del Enrích, y alashores, tapantli'ls ulls ab les mans— aquelles
hermoses mans de primpcesa, petites y alabastrines— li di
gué ab veu insegura perquè se li escapa vai riure:
— ^A que no*m coneixes? —
Y redressantse tota, se feu un xich enllà cap el costat. Els
ulls li espurnejavan maliciosos y una fina rialleta totjust
apuntada en Parquet perfecte dels llavis, dibuxava en les se-
ves galtes carnoses dos clot ets escayents.
L' Enrich va miràrsela, y al vèurela tant picarescament
gentil, no gosà renyaria. Se contenta ab arronsar les espat-
lles y dir defallidament:
— iSempre seràs la matexal...—
Després, cambíant sobtadament de tó y mentres enretira-
va enrera*! sillò fentli donar mitx giravol fins colocarlo de
vant per devant d'ella:
—Seu,— li digué,— acabo de rebre carta del teu germà.
— <iSi?... dquè t'escriu? £que la seva dona ha tingut un
altre noy?— respongué ella asseyentse.
— iSempre seràs la mateixa!, tornà a dir l'Enrich, aquexa
vegada més molestat per Tenjogassament de l'Isabel. Y des-
prés d'una llarga pausa, continuà ab to planyivol:
—Ja està ben arreglat el pobre Albert ab la seva dona!
Afigurat qu'are la Maria les ha donades per capficarse y
no volguer sortir en tot lo dia de casa ni rebre visites de
ningú. Ja conexes al Albert y pots contar com estarà ell,
tant ben acostumat al bon viure ordenat d'una vida sense
emocions fortes. No deu saber lo que li passa... Té, mira, lle-
geix tu matexa, y veuràs...; encare que l'Albert, sens dubte
per delicadesa no'n diu res del seu ensopiment.—
L'Enrich callà fent un fort sospir y allargà a la seva do
na la lletra qu'acabavs» de rebre. Després se recolzà en la
butaca aclucant els ulls com preocupat per una idea impor-
tant.
JOSEPH M.^ LÓPEZ PICÓ 155
L'Isabel llegí la carta depressa, y, tornantla al seu marit:
— Si que deu ser un bon amohino—mormolà distretament
jugant ab la cadeneta del rellotje.
Restaren abdòs en un silenci que s'hauria fet molest si
risabel no Thagués trencat preguntant ab ajre resolt:
—Bé, iquè pensas fer tu are?
— Sabs lo que pensava, axísperenlayre, en principi solsa-
ment... que potser li far fam un gran bé al Albert ananthi
una temporada a ferli companyia... Tu estàs alegre, comuni
cativa... y potser animarias un xích a la Maria, que ben nece-
ssitada deu estarne de distraccions. —
L•Isabel, que al comensament no havia posat atenció al es
paraules del seu marit, semblà quedarne ben impresionada
del projecte. No digué res; però, fent ab el cap una lleugera
senyal d'aprobacíó, va demostrar al Enrich que podia seguir
parlantne perquè Pinteressava.
—-Agafem els nens y ens els enduyèm ab nosaltres; alli ja
trovaràn companyia; fins podriam anarhi sense'l mestre. Els
fills de l'Albert ja tenen el seu preceptor y per un quant temps
tant li fora cuydarse de tres com de cinch, ^no't sembla? Ade-
més podem fer una cosa, no'ls escribim ni'ls en dihem res, y
axis, sense cap avis, comparexem un dia tots plegats a casa
seva...—
A risabel, amatenta sempre d'entremaliadures, aquexa
idea d'anarhi ab tot el caràcter de sorpresa va acabaria de
decidir. Sense contestar directament al seu marit, s'axecà to-
ta contenta, y ab fresca ingenuïtat, passejantse de banda a
banda del despaig, anà dihent:
— iMagnifichí Es una cosa ben pensada arribar alli sen-
se qu'ens esperin. Ja veuràs còm ho arreglaré. Ho hem de
preparar ben preparat. lY quina alegria! —
Ja no veya més que'l tràfech dels preparatius, la distrac-
ció del vfatje y la varietat de festes qu'en desordenada barre-
ja bullian pel seu cervell.
—Serà una cosa divertida... iQae contents estaran els nos-
tres nensl Dexam analsho a dir desseguida.— Y sorti de la
sala cridant:— Pepín, Lili, escolteu, escollèu...—
L'Enrích prou volgué deturar aquell moviment expontani
d'alegria sorollosa; però ella s'havia allunyada ja,y ab prou
feynes se sentian ofegats per les catifes el fru-fru dels vestits
y'ls passos ayrosos de l'Isabel al lluny.
loò VIDKS FRÍVOLES
L'Enrich, ab ayre de cansament, creuhàMs brassos demnnt
de la taula, abandonantse tot ell al repòs d*aqaeza posició
fàcil. L•Isabel Tatolondrava ab les seves coses...
Are mateix, £per què havia hagut de sortir tant sobtada-
ment, fent ostentació d*una sorollosa alegria fora de lloch?
iNo hauria valgut més parlar serenament del projecte, de-
terminar el còm y el quant de la seva realisació, d'acort ells
dos, veyent les ventat jes y*ls inconvenients d'aquella sorti-
da; no hauria valgut més azò que dexarse impresionar per
un detall insignificant, y prepararho tot a correcuyta, gbe-
hint a la sugestió d'aqueix detall, com faria are la seva dona?
I Per quèl tenia aqueix caràcter l'Isabel? £per què no po-
dia ésser més reposada y amatenta de coses formals? Tenia
vintinou anys, en feya set qu'cran casats, y encare no l'havia
vista ni una sola vegada tal com Thauria volguda. Alegre si,
però placèvolament ab una alegria que no fos incompatible
ab la serietat de tots els quefers casolans.
L'Enrich quan va casarse era un pobre minyó sense ex
periència. Fill d'uns honrats menestrals mitjanament acomo-
dats, tota la seva aspiració havia sigut donar llustre a la
familia. Per axò estudià Ueys ab més bona voluntat que dis-
posició. Els seus amohinos passava per treure Taprovadet
(alguns anys fins bueno ò notable) de fi de curs. Peiò axò no
hi feya rès; era tant bonich estudiarl... i A la seva familia no
n'hi havia hagut cap d'home de carrera!
Ab quin orgull se'l miravan els seus pares quan sortia
cada demati cap a classe tot elegant, ab el seu coll alt y la
seva corbata de moda!
A la mare, sobretot, axò dels colls y corbates de moda la
tenian encantada. lEl seu fill vestir com els fills de casa bona
y tenirlos per companys d'Universitat! Tota la vanitat de
mare tenia complida satisfacció en el seu fill. lY com ne par-
lava ella a les conegudes de TEnrich que ab el temps arriba-
ria a tenir despaig, anar a l'Audiència y qui sab si al Con-
grés, y tot perquè no era pas d'una lley diferent dels altres
el noy.
A TEnrich tot axò l'afalagava y desenrotllà en ell una
punteta de vanitat. Educat en un ambent que no era'l seu,
havia tingut empro la sort de sabershi acomodar, al menys
aparentment.
Tenia als vintidós anys elegant figura y distingits modals.
JOSEPH M.* LÓPEZ PICÓ 157
Per altra bandí, acabada ja la carrera, no l'amohinava gay-
reM pervindre, perquè d'alguna cosa havian de servirli les
anses arreconade^ a casa... Per axò totsfgaít pensà en ca-
sarse, y aixís ho feu saber ais seus pares, que no varen posar-
li cap obstacle. Molt al contrari, satisfets de poguer veure al
seu fill casat ab una noya distingida, li digueren que faria
molt santament no trigant gayre en decidirse.
Fou aleshores quan conegué a Tlsabel, y, sugestionat per
Tadmiració que la noya despeitava a tothom, va creure que
fora un triomf per ell y per la familia si podia casarsbi. Prou
la veya frívola y coqueta, però fins trobava que les noyes de
casa bona havian de ser aixís, y per altra banda ja*s torna-
ria més quieta ab el te.tips...
No ho medità prou bé^ Va feria demanar, y, més atret ca-
da dia per la superficialitat enganyosa de Tlsabel, va casarse
ab ella ben enamorat, però capritxosament tantsols.
Mentres visqueren ab els seus parcs tots foren completa-
ment felissos. Però després TEnrich comprengué ben aviat la
seva equivocació. De lès va servir li'l bany de distinció y ele-
gància adquirit ab l'educació en un ambent que no li corres-
ponia. Faltat per la mort dels seus pares de totes les consi-
deracions que aquells li tenian, sentí com dintre seu anava
despertantse de mica en mica un sentiment nou, primer in-
comprès, més tart ben definit y ferm. Anyorava, anyorava*!
passat quiet, quiet y casolà d'una vida de bon menestral.
L'Isabel, ab tot y haver tingut els dos nens, no cambiava.
Era com sempre, y TEnrich, a casa seva, en mitx d'aquella
alegria no interrompuda, s'hi trobava estrany. L'entussiasme
primer del seu caprítxo havia passat, y, massa tari pera evi-
taria, comprenia la seva equivocació.
iCòm l'anyorava l'ordre dins de casa, y còm hauria volgut
tornarhi a la placèvola serenitat d'un viure sense emocions
sorolloses en que tota la distinció y elegància consistim tant
solden dur coll alt y corbata de modal
iQue car el pagava'l desitj d'aparentar més de lo que era!
Per un puntet de vanitat s'havia perdut. La seva gran
falta havia estat creure que fora felis en un ambent que no
era'l seu y fins pensar qu'era necessari sortirsen per enalti-
ment de la familia.
Ell no va pensarhi en que podian morirseli'ls pares y
cambiar la seva manera de viure. Ell no vejé que l'Isabel
158 VIDES FRÍVOLES
era tota exterior y sense fons y ab un cor molt petit, en el
que sols hi cabían sensacions y no sentiments.
Mes tart, quan ja no hi havia remey, ho va compendre,
y, acostumat a la nova existència, per por a la lluyta primer,
per inacció després, no va sentirse ab prou forses per cam-
biar les coses.
Decidí, donchs, dexarbo tot com estava.
A n*aquexa decisió hi arribà de mica en mica després de
seguides lluytes interiors. Per un cantó volia acabarho y
cambiar de vida, encare que fos anantsen lluny de ciutat, al
camp, hont podria al menys educar als fills sòlidament y pu
jarlos d'una manera ben diferenta. Per altre cantó no se sen
tia prou fort per ferho. Tot ell havia anat perdent, sense ado
narsen, la voluntat dins d'aquella atmosfera frívola que res
pirava, y quan volgué servírse d'aquexa \oluntat, se trobà
perdut, espantat de si mateix. Mirà entorn com buscant qui
Tajudés, y no va trovarlo. Ab l•Isabel no podia contarhi y
menys ab els de fora casa, que res tenian que vèurehi en
aquexa qüestió. Ademés, en el fons ell sentia— encare per va-
nitat—la £ujestió de la seva dóna elegant, distingida, admi-
rada de tothom. Era una sugestió sense'ls entussiasmes del
primer enamorament, però més perillosa perquè era més
arrelada. {Què fer, donchs?
Dexar passar dies y més dies fins que l'egoisme del propi
benestar s'anés ensenyorint d'ell. Calia fer com els altres: re-
nunciar a !o que li quedés de voluntat pròpia per seguir la
voluntat de classe; arreglar la seva existència de conformitat
ab la buydor d'altres existències mundanes.
Y axis ho feu. Are ks relacions entre TEnrich y la seva
dóna estavan deslligades per complert de tota lley d'afectes
pregons. Per ells transcorria l'existència ab una mansuetut
fredament correcta, fonamentada tantsols en la costum y*l
respecte galant y complascent que l'un tenia a l'altre. Res de
lligams estrets que'ls unissin juntant llurs sentiments en una
sola voluntat y aspiració; res d'aquella armonia que neix de
la comunitat d'idees y d'una matexa finalitat en el obrar. Ca-
da hú seguia'l seu camí, y si cualque vegada per etzar se tro-
bavan en l'encrehuament dels dos camins, no sentian per xò
goig ni pena. Seguian junts ab natural indiferència, fins que'l
mateix etzar que'ls va jantar tornava a separarlos.
Es veritat que hi havia'ls fills; pei ò ella per temperament
JOSEPH M.'^ LÓPEZ ric*') 15Q
y ell per por, se*n varen descarregar tots dos. Primer la dida,
després una cambrera, més tart el preceptor, foren els en-
carregats, no sols de cuydarlos, sinó fins d*instruírlos y edu-
carlos.
No es que visquessin allunyats dels seus fills TEnrich y
risabet. Molt al contrari: ja sortían ab ells y se'ls endujan a
passeig y fins a casa mateix hi passa van llargues estones...
Però aiò era tot. May havían procurat demostralshi un amor
pacient, constant y abnegat. La seva estimació se reduhía a
ferlos anar bonichs, obsequiarlos ab llemínadures, mimarlos
ab contemplacions exagerades y proporcíonalshi — com si
volguessin enlluherna ríos— tota mena de diversions, fossin ò
no escayentes a la seva edat.
Axò es clar queMs engrescava a n'els noys; però res més.
En ells sols se desenrotllava envers els seus pares una esti-
mació qu'estava en rahó directa dels favors que d^ells re-
bían. Res ferm y arrelat, tot estantis, exterior, que*s comen-
sava y acabava dihent: papà, mamà vos estimem més,,, y
fent quatre posturas.
L'Enrich ja ho comprenia tot axò, sentíntne dintre seu
com un remordiment de sa conducta. Però era estèril aqueix
remordiment. En ell no tenia més influencia que la d'entris-
tirlo fentli sentir tedi insoportable de totes les coses...
Ptrr xò y res més que per xòM molestavan les alegries de
l'Isabel. En totes elles veya una constant acusació a la seva
passivitat, de la qu'hauria volgut allunyar fins el recort.
Y com que lí per ferho era prou fort, s'enganyava ell
mateix ab son decandiment, repetint per consuetut aquexes
paraules ab les que, procurant descarregarse de tota culpa,
ofegava a tothora'ls seus remordiments:
— I Sempre seràs la matexa, Isabel, sempre seràs la ma-
texal...
Esvahít ja l'atolondrament que en ell havia dexat la soro
llosa sortida de l'Isabel, pensà l'Enrich que potser era mal fet
el comparexer a casa*l seu cunyat sense avisarlo per ende-
vant... iQ\xi sab si se'n ofendria d'aqueix abús de franque
sa?... ^No fora millor escriure primer perquè no'ls vingués
tant de nou y poguessin fer els preparatius necessaris pera
hostatjarlos?
L'Enrich agafà un full de papery ccmensà a escrirre.
IhO VIDES FRÍVOLES
Ab prou feynes havia passat endevant del Querido her-
mano, quan se li ocorregué pensar que potser l•lsabel s^enía-
daria de que fes allò. iN'estava tant contenta ella de presen-
ta rshi sense dir resi
Estripà^l paper y, nerviosament, com empipat ab ell ma-
teix, Uensà per terra d*una revolada tots els trossos. Després,
duptant encare, va passar una llarga estona.
£Però ja estava prou be anar tots quatre a casa de TAI-
bert sense que*ls hi demanessin? £No valdria més dexarbo co-
rre tot?
...Axò de cap manera. També hi entrava unxich dVgois-
me personal per part d*ell en aqueix projecte. Al mateix
temps que distraurían al Albert, ell també podria distreures
una mica. Potser axis li passaria*! tedi qu'are'l tenia domi-
nat.
Per altre banda, TEnrich n'havia sentit per boca del seu
cunyat mateix tants elogis de Porganisació que tenia aquell
en la seva familía, que, francament, desitjava vèureho d'a-
prop y fins estudiar cualque imitació pera introduhirla des-
prés dins de sa casa.
Al últim, després de molt dubtar— perquè en el fons del
seu temperament hi havia una eterna indecisió queU feya
dubtar sempre— va dirse ab resolució:
— Res, ja està ben determinat. Hi hem d'anar, y com més
aviat millor. Nois escriuré, ni'ls ho faré saber per altres
medis. Ens hauran de pendre tal com arribarem
JOSEriI M.* LÓPEZ PICÓ 161
SEGONA PART
I
Cada dia, després de. dinar, tenia TAlbert la costum de
passarhi ona bella estona en aquell salonet que s^havia fet
arreglar al extrem de la galeria tapada, assegut en un silló
de vlmechs devant d'una antiga tauleta de forma rodona que
tenia pintat al mitx un paisatje de tons esblaymats y*ls vol-
tants adornats ab incrustacions de nacre.
Alli's feya dur el cafè que, abocantse ell mateix de la ca-
fetera russa, prenia, saborejantlo a petits glopetsj delectant-
se de tant en quant en sucarhi terrossets de sucre que's fica-
va sensers a la boca, recolzantse aleshores en el silló y aclu-
cant els ulls com si volgués assaborir millor la dolçor incom-
parable d'aquella lleminadura...
Al ésser a mitja tasseta de cafè s'axecava, obria un ca-
laix de l'armari que tenia en aquella habitació y treya un ha-
bano y Tàlbum— un gran àlbum de segells.
Tornava a seure y encenia l'habano ab gran cuydado com
si's tractés d'una trascendental operació, dexant escapar des-
cuydadament una uUadeta al mirall... iLi agradava tant vèu-
res en aquell moment!... Després d'encès el cigarro, se'l tre-
ya de la boca fiayrantio pera aspirar l'aroma d'aquell fum
blavós que s'enfilava enlayre fent caragolets capritxosos, en-
trantli pe'ls narins ab pessigolleig suau, dolçament tebiò...
Tornava a donar una lleugera pipadeta y a aspirar l'aroma
del fum.
Algun dia feya venir els noys, que comparexian acompa-
nyats del preceptor, y, al entrar, li preguotavan maquinal-
ment, sempre ab las matexas paraulas:
— iHa dinat de gust, papà?—
Ell complascut, responia:
—Axis m'agrada, que sigueu reposats y vos interesseu
pér vostres pares... ij^ ho heu preguntat a la mamà?—
S:nsc esperar contesta, 'Is feya apropar doBàntloshi un
162 VIDES FRÍVOLES
terrosset de sucre sucat ab cafè. Després de felshi un petó al
front, els asseya un a cada costat seu, y, cridant al preceptor
que fins aleshores s'havia estat dret a la porta:
— Don Joan, ja pot entrar, ja... ino sé per què ha d*esser
axisl... Podia haver pres una cadira... Vaja asseguis devant
meu al altre costat de tauleta -deja força satisfet y vanito-
sament emocionat del respecte que li tenia'l mestre dels
noys.
Després, quan tots estavan ja ben colocats aprop seu,
s'entretenia en coleccionar els segells ensenyàntloshi l'al-
bum, explicàotloshi de tots els paissos les curiositats històri-
ques ò geogràfiques qu'ell havia llegides en cualque revista ò
diccionari enciclpèdich, la repetició de les quals li agradava
fer per Uuhir devant del preceptor la superficialitat d'aquells
coneixements tant frívolament apresos y perquè'ls noys ve-
jessin qu'ell no era pas inferior à D. Joan, que tantes coses
sabia...
Al tocar quatre hores tothom s'axecava; besavan els
noys la mà al seu pare, qui, amatent sempre d'impresionarlos
ab exterioritats, redressantse'Is feya la senyal de la Creu -
com quan se'n anavan al llit— dihèntloshi ab veu reposada:
—Deu vos fassi bons minyons.—
Y'ls dexava sortir després d'aconsellar al preceptor:
— Qu'estudihin força, D. Joan. —
Restava alashores un moment passejantse amunt y avall
de la saleta, tancava Talbum fuUejantlo encareab satisfacció
dues 6 tres vegades, fins que, sobtadament, com si s'enrecor-
dés d'una ocupació precisa, '1 desava depressa; donava dues 6
tres pipadetes al cigarro dexantlo estar en el cendreret des-
prés de trèuren l'anella pera posàrsela al dit xich, y sortia
auantsen a Taltre extrem de casa bont tenia'l despaig.
En un dels escriptoris hi trobava ja'l dependent, qui, al
vèurel entrar, li donava la correspondència.
Ell obria totes les cartes fent com qui les llegeix, però
conten tantse ab passarhi'ls ulls y mirar la firma. Al cap d'un
ratet, tornantles al dependent li deya mirantse'I rellotje com
tenia costum de fer sempre que parlava de negocis:
—Esta bé; vostè mateix tòrniles a llegir y cuydis de tot.
Jo tinch tantes ocupacions, que no puch baxar a detalls com
aqueix ni entretenir me en coses de poca importància. —
En aquell moment fias ell mateix s'ho creya que tenia
JOSEPH M.* LÓPEZ PICÓ 163
moltes ocupacions importants, y ab decandiment, com si es-
tigués cansat, affgf:
—Li dono amplies facultats; ja ho sab, raentres no sigui
en contra meu, obri com vulgui...—
Y fent un gran sospir deslliurador, sortia del despaig,
content de no haverhi de tornar en tot lo dia.
Sol, ò acompanyat de la Maria, se n^anava a passeig ò a
fer visites 6n5 a Thora de sopar.
De tant en quant s^estimava més sortir sol perque*ls
amichs vejessin que també sabia emanciparse de la dóna...
II
Aquell dia, avans de sortir del despaig, TAIbert digué al
dependent:
—Fassi'l favor de telefonar al Picadero,.. D'aqui mitja
hora que m' envihin el cotxe.—
Després se'n anà al seu quarto lavabo. Un cop a dins va
mirarse de cap a peus. Tregué'l rel!otje, y, veycnt, sens dub-
te, que a quarts de cinch ja no deya gayre '1 trajo que duya,
decidi cambiàrsel. ^
<[Quin se posaria?
Tornà a mirar el rellotje, y, després de pensarho detingu-
dament una estoneta, cregué que'l més apropiat foraM gris.
Feta aquexa decisió important íssima trucàU timbre.
Comparesqué la minyona tota polida ab devantal blanch.
—Llamaba el seüoritoP
^Si, búsqueme usted dentro el armario el traje gris.
--f^'Cual, elsencillo ó el otroP
—El sencillo,
— Estdbien.—
Ja la cambrera Thavia tret del armari quan TAIbert, re-
pensat mellor, va dirli.
— No; deme usted el listado.-—
Un xich conlrariada la minyona, va buscar Taltre, y, des-
prés de dezar els pantalons y la hermilla demunt d'una cadi-
ra y Tamericana en el penjarrobes, va preguntar ab veu
aspre.
—Manda algo mds?
lf>4 VIDES FRÍVOLES
— No, ya llamaré dentro de un roto, y entonces vendrà
usted d calBarme las botas. — «
L'Albert s'anà vestint molt pausadament ab gran cuyda-
do, somrient ab vanitat satisfeta y admirantse ell mateix de
la trassa ab que sabia ferho.
Quan estigué llest, tornà a cridar a la minyona perquè li
cordés les botes. Després va pentinarse, se posà la hermilla
y Tamericana y tregué d'un estotx que duya a la butxaca una
pinteta per allisarse'l bigoti. Un cop llest, agafà un mocador,
se'l posà a la butxaca de Tamericana dexant sortir estudia-
dament la punta, y per la porta petita passà a la habitació del
costat hont la seva dóna tenía*l pentínador.
No trovanthi ningú, va pensar quelaMiría no*s devia
haver mogut del seu dormitiri, y, escoltant per la paret, va
sentir efectivament com enrahonava ab la Míss.
Molt correctament, molt suaument trucà a la porta ab les
puntes dels dits preguntant complimentosament.
— Se pot entrar?
— No, esperat una mica — respongueren de dins.
Ell aleshores s'assegué molt tranquilament en una cadira,
encengué un cigarret egipci y comensà a contar:
— Dos y dos, quatre; quatre y quatre, vuyt, y dos, deu.—
Faltavan deu dies per l'inauguració dels Concerts classichs
al Casino,
Més que asseguda, enclotada en aquella ample butaca,
vista de lluny la Maria semblava una baldufa a l'inrevés. Per.
damunt d*una bola de carn que formavan en indefinida barreja
el ventre y el pit, sobressortia porugament el cap, un capar-
ronet petitó, ab la cara incxpresiva, d*uUs rodons, immòvils
y com assustats de tot.
Davant per davant de la Maria seya la Míss, alta, seca
y encartronada, ab ulleres d'or y un Afio Cristiano tancat a
les mans.
Entorn de la Miss y en tamborets, mitx endormiscades,
seyen tres nenes que si fa o no fa devian durse any y mitx de
diferencia. La més gran ne tenia set.
Fins aleshores la inglesa havia llegit. Ara, fadigada, ja
donya Maria feu parar la lectura y volgué parlar una estona
treyentne profitoses ensenyances.
—Si ho sàpigues, Miss— deya— el gran bé que'm fan
JOSEPH M,* LÓPEZ PICÓ IfiT)
aqueixes lectures! Tantmateix quan s*han tingut dèu fills una
comerç i a saber lo que es la vida. Vostè no ho sabloque
costan dèu fills, y'l cúmul d*obligacions que's tenen pera pu-
jarlos com cal. Jo quan hi penso tota m*esgarrifo. Ss necessi-
ta una voluntat de ferro pera governar una familia tant nom-
brosa y fer que tot vagi bé. Per xò, jo, que sento moltes
vf gades grans defalliments, m'aconsolo ab la lectura d'aque-
xes vides de sants que son per mi com un bàlsem. —
La Míss anava fent que sí ab el cap, encara que no n^en-
tenia res de tot aqueix parlament.
Perquè ella no hi veya cap relació entre les vides de sants
y tenir dèu fills y menys encara entre tenir dèu fills y ser bo-
na mare y bona senyora de casa. Però iquan donya Maria ho
deyal...
Les nenes, totes ensopides, s>scoltavan a la seva mare ab
la boqueta oberta, sense entendren tampoch rès de lo que
deya:
— Pobres àngels, pobres caparronets rossos, seguí la se-
nyora ab to planyi vol! Vosaltres no'n compreneu rès de lo
que jo ara parlo. Sou massa petites; més ja vindr<\ dia en que
veureu els sacrificis que jo he fet per vosaltres. —
Altre truch més enèrgich de TAlbert interroropéU discurs
de donya Maria. Ella, aleshores tota mortificada, mormola
entre dents y a mitja veu:
—Mare de Déu quina impaciència! No sé per què ha de
venir a destorbar en aquexes hores!—
Però, com arrepentida de lo que acabava de dir, afegi ab
to conciliador y més alt, que ell pogués sentirho:
—Entra, home, entra.—
L'Albert saludà ab un correcte buenas tardes, dirígintse
a la Miss va dirli en inglès quatre mots complimentosos, y,
encarantse després ab la seva dóna:
— Còm te trobas?— li preguntà amablement.
— Jo't diré... cansada, molt cansada. No veus que'ls amo*
hinos no s'acaban may...—
Les nenes, estranyades de que'l seu pare no'ls hi hagués
dit rès encara, s'hi anaren apropant y comensavan ja a jugar
ab la seva mà fentli pessigolles.
Al vèureles, donya Maria, redressantse, cridà ab veu de
autoritat:
—Nenes lao sabeu que quan el papà y la mamà enrabo-
166 VIDES FRÍVOLES
nan lo prudent es anarsen?... Miss: fassim el favor; endú-
^esseles d'aquí. —
Totes moxes s*aproparen les tres als seus pares, els hi be-
saren fredament la mà y sortiren del quarto sense dir rès...
Quedaren sols TAlbert y la seva dóna dins d'aquella cam-
bra que tenia un ayre malaltís, en la que'ls passos se perdían
ofegats per les catifes y la veu s'afeblia entrenis cortinatges...
III
Per TAlbert, els recorts del passat se perdían esfumant-
se boyrosament allà cap als seus nou ò deu anys.
Retenia viva en la memòria la imatje del seu pare, alt,
ben plantat, bigoti y llarga barba blanca, mirada dominado-
ra y geste senyorívol. De la seva mare no se'n recordava
gayre. |Havía viscut tant allunyat d'ella I... {Prou feynateoía
la pobre senyora en cuydarse de la noja y feria lluhir!...
El seu pare no volgué saberhi may res ab les dones, com
deya ell referíntse a mare y filla. Que s'arreglessin fent la
seva voluntat, y a n'ell que li dexessin el noy . Volia pujàrsel
y edncàrsel tot sol sense cap ajuda.
Per xò'l tingué sempre al seu costat al Albert y no deixà
que's comuniqués massa íntimament ab la seva mare ni ab
ningú.
Axis anà crexent el noy ab un gran respecte y veneració
pel pare; un respecte y veneració que's confonían ab la por
que li tenia sense quedar may ben difinit ahont acabavan
aquells y comensava aquexa.
Tímit per temperament, tot ell s'arà fent gran en un quie-
tísme absolut que's traduhía fins en les coses insignificants
de la seva vida. Acostumat ja desde'ls primers anys a jochs
reposats, un cop anà crexent totes les seves aficións se redu-
hian a entretenirse pacientment ab distraccions quietes.
Ell escribía poch a poch y feya molt bona lletra, copiava
'Is dibuxos dels llibres y ho coleccionava tot, fins papers de
diferents colors.
El seu pare n'estava satisfet del temperament del Albert
y feya els més grans esforsos pera afermarli, defínintbo ben
clarament.
JOSEPH M.^ LÓPEZ PICÓ 167
Un cop va semblarli qae ja havia lograt el seu propòsit,
decidí portarlo a un colegi tancantlo a pensió. Allíl tingué
sis anys mentres durà'l batxillerat. Sols als estius el dexava
tornar a casa y encare tenintli un mestre que li repassés las
lliçons y Tajudés a fer els treballs que al comensar èl curs li
demanarlan els padres.
Ab tot axò 1* Albert acabà'l batxillerat als disset anys.
Era aleshores un noy tot encongit, sense voluntat pròpia,
que sols sabia fer lo que'l seu pare li deya. La por qu'avans
tenia a tot s'anà convertint en freda indiferència per totes
les coses. Sense donàrsen compte ell mateix, el respecte y
veneració qu'avans sentia pel seu pare s'anaren reduhint a
una senzilla obediència passiva. Tant se li endonava de tot y
no's preocupava de res. Van dirli que li convindria pel seu
caràcter ser enginyer, y, arronsant les espatlles, contestà
que bueno.
Y fou enginyer.
Aleshores el seu pare volgué acabar l'obra educativa em-
presa y buscà pel seu fill la representació d'una casa alema-
nya de màquines agrícoles. Conseguit axò decidí casarlo.
Després de moltes consultes y llargues meditacions, un
dia va dirli:
—Noy, jo'm faig vell y no voldria morirme sense dexar-
te ben establert y encarrilat per tota la vida. Si jo'm morís
aviat, tu't quedarias ab les dones de casa, y axò no pot pas
ser. He pensat que't casis.— Expressat en aquexa forma*! pen-
sament del pare, era gayre be uaa imposició. Comprenentho
axis, l'Albert va convenir ab ell que s'havia de casar.
—Perquè vegis que'm capfico molt per tu,— seguí aquell
clavant en el seu fill una ferma mirada dominadora— fins he
trobat la dóna que*t convínJría. Bona, agradosa y ben aco
modada. Se diu Maria, y demà podràs conéxerla. ^T'està be?
—Si, m'està molt bé.
— Donchs cosa feta.—
[Que n'era d*espavilat el pare del Albertl
EU, a la callada, sense dirne res a ningú, de molt temps
ençà venia buscantla una noya que fes pel seu fill.
Ja n'havia trovades moltes que no eran despreciables; pe-
rò... no acabavan d'agradarli. Ell era molt exigent en aqueix
punt, y avans de determinarse va pensarho ben detinguda-
168 VIDES fk/voles
ment. Al últim trobà tot lo que boscava, y tant be, qae ni fet
d*encàrrecb.
La Maria era una bona noya, sense pare ni mare (excelent
condició als ulls de D. Ramon), d*uns noranta a cent mil du
ros de dot (condició excelentissima també), y educada per uns
oncles ab gran senzillesa y recalliment sever (indispensable
requisit perquè una dòoa fassi felis al seu marit).
Y ab tot y azò, potser a<|fueix era Túnich defecte de la Ma-
ria. Massa isolada de tracte social, s*havia feta gran ab un
desconexement complert de la vida, sense més impresíóns
que les recnllidesen Tlglesia ò en lectures devotes, sense sa-
ber del mon res més que lo que li*n contava la tia.
Pobra tial Còm s*escarrassava en repelirli sempre que la
joventuf axalabrada tot ho invadia y era precis lliurarsen
d'aquella invasió! Còm posava especial interès en ferli avi-
nent que calia anar ab compte en dexarse enganyar enamo-
rantse del primer desenfeynat que iés paradetes sota*l balcó
ò sabés dir coses boniques!...
Y sobretot, còn li parlava del gran compromis qn'eraM
matrimoni y de les moltes càrregues que'ls casats tenian de
munti— Moltes noyes d'avuy dia— deya la bona senyora— se
creuhen qne*l cambiar d'estat es cambiar de vestit, y van a
casarse ab la matexa tranquilitat qu'anirian al teatre... Per
xò surt lo que surt; està clar. Després no saben cuydarse de
casa. Tot el dia son fora... els fiils els fan nosa. Quan n*han
tingut dos, tres, ja no'n voldrian més... —
Influïda d'aquexes idees, que si be en el fons eran veritats,
emperò estavan expressades ab massa exageració, la Maria
s*aDà formant del matrimoni y de la familia un concepte es-
trany y confós. Casarse, per ella era fer de victima, anar al
sacrifici. Baix Timpresió de cualques detalls que servava de
les explicacions de la tia, anà imaginantse la vida de familia
com uoa qüestió de mètode y de número. Per ellaU ser mare
veritablement digna consistia en tenir molts fills, y'l saber
dirigir una casa ho reduhia a tenir distribuhits els serveys
entre moltes minyones. La pau de la llar y'l benestar dins
de la familia eran per la Maria molt semblants al quietisme
dels temples ò a la fredor severa dels convents. Tot havia d'es-
tar subjecte a un ordre metòdich y a una combinació externa
y sistemàtica. Per altre banda, ella al marit se l'imaginava
tal com li havian pintat per model: uq bon home a tot serho.
|OSEl»ll M. * LOl'EZ 1»JCÜ lf)0
lOh el bon home marit de les explicacions de la tíal Havia
d'esser quiet, molt reposat, vergonyós y rígit; una mena de
jove ab ànima de vell; un noy que tingués sentencies de sabi
y consells de senectut, sense iniciatives pròpies ni més volun-
tat que la dels altres. Un d'aquells noj s que quan son casats
— deya la tia— fan lo que la dona'ls fa fer...
Ja se*n trobavan alguns d'homes axis entre la joventut di-
sipada dels temps que corren; però es ta van amagats com
l'or y sols sabían trobarlos aquells que tenen per tota ocupa-
ció la d'arreglar casaments.
Perquè aquexa era un' altre condició indispensable de fe-
licitat, segons els oncles de la Maria. De cap manera podia
seguir una noya la natural y enganyosa inclinació del cor per
estimar. Era precis arreglarlos els casaments; feyna de cap
y de res més. La estimació prou que vindria. De moment,
mirar si fulano convindria. En cas de que fos axis, conexes
depressa, tres mesos de relacions (mentres a la noya li feyan
les robes) y totseguit... Deu els fassi ben casats.
Axis ho feyan les persones sèries y que no voli an enga-
nyarse. Lo demés eran males costums d'un sigle corromput
que calia allunyar.
El pare del Albert també era d'aquexos, y ja'ls conexia
ben be a tots els que com ell pensavan.
Per xò no dubtà ni un moment de que la Maria era un bon
partit pe'l seu fill, y sabent a demés, com sabia, que'l marit
que desit javan els oncles de la noya era si fa ò no fa un home
com l'Albert, sense dirne res a ningú, molt a la quieta, feu
que*ls parlessin de que hi havia un jove axis que convindria
a la Maria... Preparat ja'l terrero, ell mateix s'hi presentà,
no trigant gayre en posarse d'acort, dexantho tot a punt
L'Albert y la Maria varen conexes, y sols per aquest fet
van considerarse promesos. Ell, indiferent a tot, va dir al seu
pare que la noya ja li estava be. dQuè n'hauria tret de lo con-
trari? Si tampoch tenia caràcter de revoltarse y obrar per
pròpia iniciatival Lo millor era posarse en actitut pasiva y
dexar que'is altres anessin fent. La Maria vejé en l'Albert 1'
home bo a tot serho de que tant li havian parlat, y com a tal
va estimarlo. dCòm no si'l seu promès era un model encarc
entrc'ls escullits? Ell anava a vèurela dues vegades a la set-
mana, els dimecres y diumenges: més sovint no, perquè ca-
lia evitar els perills d'un tracte massi seguit.
170 VIDES FRÍVOLES
La tia ja li deya:
El homhre es fucgo,
La mujer estopa,,.
Llega el diablo
y los sopla...
Quan hi anava feya estades curtetes, sense enrahonar
gayre ni manifestar may desitjós de quels dexessin un mo-
ment sols per poguerse dir paraules vanes que^ vent s^em*
porta...
Si prenian alguna decisió, ell deya sempre que primer ho
consultaria ab el papà, y ni una sola vegada volgué adelan-
tar el seu parer sense ferho.
En una paraula, era tot lo que*s podia desitjar...
El casament va ferse molt senzill, sense soroll, dematinet
y so^s de familia.
Quan l'Albert y la Maria prengueren el tren pera fer el
viatje de nuvis, els oncles de la noya, axugantse cualques
llàgrimes indiscretes, que descobrian ben clarament la seva
emoció, van abrassarse ab força.
Y ab aquella abrassada volgueren dirse que havían com-
plert dignament la missió que'ls pares de la Maria'ls cor fia-
ren al morir.
Podian estarne contents de sa obra educadora.
Com si hagués acabat ja la seva tasca en aqueix mon, el
pare del Albert morí al poch temps de realisat el casament
del seu fill ab la Maria.
Ab pochs anys de diferencia s*anaren morint tambéls on-
cles de la noya y la mare del Albert.
Quedaren sols, la seva germana Isabel casada de poch ab
TEnrich, y ells ab dos nens qu^havían tingut. Per exigències
de la feyna tingueren de separarse anant a viure a ciutats
diferentas.
Y aleshores fou quan, asserenat ja de totes les tribula-
cions y definitivament establert, pogué l'Albert ferse càrrech
de la seva situació.
Era ben lliure. El passat, aquell passat que cada vegada
s*allunyava més d'ell, no havia sigut més qu'un mal somni.
JOSEPH M.* LÓPEZ PICÓ 171
Podia are revenjarse y viure plenament a voluntat. Sols els
vincles de la nova familia establerta'l retenían, però d*una
manera ben diferenta.
L* Albert ne quedà com entontit del seu estat. Un altre
potser se n'hauria omplert de joya al considerarse indepen-
dent, y, fins ubriagat de nova vida lliure, s*hauría llensat a la
reconquesta del temps perdut en un quietisme estèril.
Però TAlbert noÜ tenia aqueix temperament. La educa-
ció de ferro a queU tingué subjecte*! seu pare, dexà en el
fons del seu caràcter la eterna passivitat qu havíi d'acompa-
nyarlo tota la vida. Y per efecte d'aquexa matexa passivitat
no acabà de resòldres a cambiar les coses, contentantse ab
donalshi noves exterioritats vistoses.
D*axò sí que'n tenia necessitat íeya temps. Fins alesho-
res, al costat del seu pare, havia passat desapercebut sem-
pre, anulat complertament als ulls de tothom. Fins ell mateix
arribà a creure en la seva insuficiència... Però are de lo més
pregon de 1 ànima li exía un desitj de rehabilitació. Calia re-
viscolar totes Ics facultats adormides y fer quelcom propi
lluny de l'ombra protectora del pare.
Per xò tots els seus actes obehirenilesd'aqueix moment al
propòsit ferm de donarse a conexer.
Passaren anys, y TAlbert, ajudat pel concepte que del
matrimoni y la familia tenia la seva dóna, organisà la casa
ab tot Tordre sistemàtich d'un hotel en petit. Distribuhí'ls
serveys entre les minyones y feu venir de Paris un cuyner ex-
pert. Els seus fills petits tenian dida a casa ò esta van cuy-
dats per la seva cambrera. Als més grans els buscà precep-
tor pels noys, y Miss, vinguda expressament d'Anglaterra,
per les noyes. Tot ho metodisà ab aquella riquesa de detalls
pròpia de la educació quieta que havia rebut y de les aficions
repos;.des que s'havian desenrotllat en ell desde la infante-
sa. A casa seva tot anava per hores y ordenadament distri-
buhit. Per dinar tothom tenia la seva tauleta: ell ab la Ma-
ria; el preceptor ab els noys; la Miss ab les noyes. Tantsols
els dijous y diumenges el qu'havia sigut més bon minyó men-
java ab els pares...
Tot axò a la Maria la tenia encisada. En el seu marit ve:
ya perfectament realisat l'ideal d'home bo qu'allà en la seva
primera jovenesa havia somniat fervorosament.
Y tota ella s'hi abandonà a n'aquexa vida sistemàtica.
172 VJDES FRÍVOLES
Fins el raxement dels fills semblà acomodarse a la distribució
ordenada de tots els actes de la vida, donchs tenia Uoch re-
gularment cada any y mitj...
i Quina vanitat més gran ne sentia dintre seu la Maria de
tenir tants fiUsI Axò la enaltia, dignificantla als seus propis
ulls. La seva representació de mare digna y respectable s^en-
robustia y refermava més cada dia. Per xòella anava també
acomodantse de mica en mica al platonisme de la pròpia ad-
miració, que Tallunyava cada vegada més de tots els quefers
casolans.
Pausadament, per gradació esglahonada, arribà a no cuy-
darse més que de si mateixa, erganyantse alhora ab tiivials
apariencies.
Ella parlava a tothom dels grossos amohinos que repre-
senta la direcció d una casa sense saberne res, donchs per la
Maria tota la feyna's rcdubfa a dur s'empre les claus dels ar-
maris dexantles a la Mi&s ò a les minyones quan ne tenian ne-
cessitat y a fer&e presentar pel cuyner una llista dels gastos
diaris, que per res consultava. Enclotada tot lo dia en un silló
del seu quarto, anà adoptant poses de decandiment combina
des ab exaltacions d^amor malaltis pels seus fills.
Atothora s^exclamava dels molts sacrificis de la materni-
tat, considerantse indigna d^aquella benedicció de Deu, que
no havia merescut. Devegades cridava a tots els filis, els fe-
ya asseure aprop d'ella fèatloshi llargues consideracions so-
bre lo molt que'ls estimava y lo molt que per ells feya, els
aconsellava ella matexa que donguessin mercès a Déu per-
que'ls hi havia donat uns pares tant bons com pochs nens els
tenian, y, veyent que la pobre canalla s'impacientava aviat
comensant a fer entremaliadures, els allunyava aleshores a
crits, que desdeyan forsa de les proves d'afecte que havia vol-
gut donalshi ab son entussiasme amorós de moments avans.
De tot axò se'n parlava fora de casa, y com que per altre
banda TAlbert, ab el sol desitj de figurar, era soci de les
Conferencies, titol honorari del Casino CatólicOj secretari de
la junta de Padres de família, la gent, enlluhernada, no
veya més qu'aqueixes exterioritats, y s'arribà a fer una lle-
genda del bon viure d'aquella familia, a la que tothom posa-
va com a model de bona organisació.
L'Albert estava content. Axò era lo que volia. En el
fons era'l mateix d'a vans, indiferent a tot, aficionat a coses
JOSEPH M.^ LÓPEZ PICÓ 173
quietes (are les havia donades per coleccionar segells), no
preocupantse de res, amagant, emperò, la seva passivitat ab
apariencies l'ampantcs y vistoses, de manera que tothom po
gués dir :
—Oh Don Alberto, si tots els homes fossin com Don Al-
berto!,,.
Les seves relacions ab la dóna y*Is fills eran també exte-
riors tantsols. Moltes consideracions, molt i<npresionarlos ab
cops d'efecte; però res més. A n*ell queU dexessin llevar tart,
mudarse de vestit dues ò tres vegades al dia, arreglar els
segells tot prenent cafè y fumant l'habano després de dinar,
y fer el viatje, que pomposament en deya comercial, al es-
tranger, cada roitx any... Y ja estava content...
La familia, la família... ^què més podia demanàrseli? £No
mantenia ab tota comoditat— perquè, com era natural, els
cent mil duros de la Maria are eran seus— als fills y a la dó-
na? £Es que tal volta faltava res a casa seva? Ell ja vigilava.
De tant en tant feya series consideracions al preceptor, par-
lantli del compromis que representava la educació dels noys
y fentli avinent que en ell tenia tota la confiansa. Y lo ma-
teix deya a la Miss quan la ocasió s*ho portava...
Ab tot y axó, els que*n patian més d'aqueixa organisació
y manera d*obrar eran els noys.
Relacionats ab els seus pares tantsols per un formulisme
exterior y vistós, trobavan a faltar Tescalf d*un amor in-
tens y constant, y, no trobantlo en els seus pares, el cerca-
van arreu sense trobarlo enlloch, perquè T Albert y la Maria
tenian també forsa cuydado de que'ls seus fills visquessin iso-
lats, sense més tracte que ab les persones de casa.
Y aqueix isolament, queMs privava de cercar fora de la
familia Tamor intens que tothom necessita als primers anys
de la vida, els feu crexer esquerps, malhumorats y rancu-
niosos.
Dominats molt sovint per cualque forta emoció, s'entrega-
van cegament a un odi inexplicable queUs feya avorrirho
tot, Uensantlos als refinaments més cruJels d'una maldat es-
tudiada y conscient. Aleshores odiavan ab tota l'ànima y fe-
yan mal ab p!è coneixement sols per mortificar als seus pa-
res, al preceptor ò als criats.
Axis se revenjavan de la falta d'amor que sentian en lo
més pregon del cor, fins que, abatuts y dominats per la forsa,
174 VIDES FRÍVOLES
anavan decandintse altre cop y aqaietantse a una obediència,
aparent tantsols, perquè dintre seu seguian covant tots els
odis y totes les rancúnies inexplicables dels noys que passan
l'infantesa amargada per la falta de sentiments...
De res d'axò*n feya esment TAlbert, atribuhintho tot lo
més al poch seny dels fills ò a mal caràcter, que caldria cor-
rétgir quan foren grans.
Per alira banda iquí ho sabia? Devant dels altres apa-
rexian sempre ben educats en companyia del preceptor ò de
la Miss. Y la gent encare^s quedava embadalida envejant la
sort d^aquells noys, que tenian uns pares tant bons y ama-
tents de donalshi bona criansa.
IV
A PAlbert se li acabava aviat la conversa ab la seva dó-
na. Sense facilitat de recursos per allargar les poques esto-
nes que passava fentli companyia, quedava sempre enmudít
quan ab prou feynes havia comensat a dir quelcom.
Are mateix feya ja una llarga estona qu^estava seriós de-
vant d*ella, buscant tema de conversa sense acabarlo de tro-
var may. ^De què podia parlar?... Quexarse del temps, la ve-
ritat, no ho trobava oportú... Convidaria a passejar sembla-
ria una burla...
Pensant ab el passeig, s'enrecordà de que1 cotxe debfa
esperarlo a la porta, y, axecantse resolut, digué ab cumpli-
mentós respecte:
—Si no manas lo contrari me*n aniré a donar un tom. Des*
pres, a quarts de set, tenim junta a la Associació de Pares de
familia y m^hi dexaré caure. No t*he dit avans que sortiria
perquè he cregut que tampoch estàs encare per acompa-
nyarme.
— Y qu'he d'estar, home, qu'he d'cstarl... Me convé molt
repòs... A veure si axis puch restablirme una miqueta. Ja
pots sortir; però no triguis. A les vuyt a casa. Ben puntual,
£sents?
~ Prou sabs que de puntualitat sempre n'he donat exem-
ple—respongué ell ab convenciment. Feu una lUugera incli-
nació de cap, y mormolà un Adéu tot baxet.
JOSEPH M.*'* LÓPEZ PICÓ 175
Després se'n anà de puntetes sense fer soroll per no ma-
rejaria, mentres ella'l seguia ab els ulls, acomps n jantlo ab
un llarch sospir fins a la porta.
Quan estigué sola aclucà'ls ulls, y, creubant els brassos
demunt del pit, digué ab ferm convenciment:
— iQu'es bo'l meu Albert, qu'es bo! —
Al ser al replà de l'escala, sentí l'Albert gran burgit de
gent que pujava. Tregué'l cap per demunt de la barana, y li
semblà conexer aquelles cares. S*hi fixà més, y restà parat
com si fos un somni lo que veya .
Una fresca rialla de dóna va convencel de que era tot ve-
ritat.
L'Isabel, atansantshi y donantlí una estreta abrassada, va
dirli tota trapacera:
— Tant hem cambiat que ja no'ns conexes?—
Y veyent qu'ell dubtava encare, no resolguentse a dir res,
afegí encaràntseli devant per dcvant:
—Si, home, si, som nosaltres qu'hem volgut donarte una
sorpresa. Dich jo, a menys qu'are no'ns vulguis reconexer. —
Aleshores TAlbert dVsma va abrassarla a n*ella y al seu
cunyat. Agafant els nens els petonejà ab forsa, y, passat
aqueix primer moment de sorpresa silenciosa, va desferse en
exclamacions d*entussiasme sorollós.
— iQuina alegria!... Poch pensava en vosaltres arel
^Donchs, còm ha sigut azò? Ben segur qu'es una pensada de
l'Isabel... i Veritat que sí?... Y aquexos nens tant hermososl
Jo no'ls conexía encare... iCòm se diuhen? Crech que m'ho
vàreu escriure... Pepin y Lilí. Si, si, ja m'enrecordo. Mirèa
com riuhen els tremendos, Vaja, vaja... ja os dich jo! Tant-
mateix podíau escriure y se vos hauria rebut mellor... {Qui
havia de pensar en vosaltres! Mireu, are jo me'n anava. ..ja'l
debeu haber vist a baix el cotxe qu'estava esperantme. —
L'Enrich, alarmat, preguntà interronpentlo:
— íQu'està malament la teva dóna?
— Nò, si fa ò no fa sempre lo mateix. £Qaè potser ho de-
yas pel cotxe? Ahl, no'n fassis cas. Aquí els que tenim certa
representació social hem de mantenir aquexos luxós, £sabs?
— ija m'hi dexaràs venir ab tú a passeig? — preguntà
risabel ab fina ironip. — (Noy deu ser més booich anar en
cotxe!—
176 VIDES FRÍVOLES
L'Albert, sense respondre, li feu ab la mà un gest d'ame
nassa com volguent dir: {Ah dolentotal
Després, adonantsen de que feya massa estona que roma-
nían parats al replà de l'escala, digué convidantlos a que pu-
jessin:
—Dispenseu, noys, que ab Teraoció un se descuyda lo
més elemental y urgent... Tantmateix axò podfau haverho
dit també dins de casa. —
Y trucà.
Sortí la cambrera, quedant parada d^aquella arribada ex-
traordinària. iHi estavan tant poch acostumats a rebre vi-
sites...!
L'Albert, veyent que no's movia de la porta, tingué de
dirli ab to de renj :
— Be què hi fa aquí parada? Vagi y avisi a la senyora
que hi ha la meva germana ab el seu marit y nens.
Després baxi a baix ab la Ramona y en Mateo y pugin
l'equipatge... —
Y dirigintse a l'Isabel, seguí:
~£Debeu durlo requipatje, veritat?
...Dich axò de que baxin a buscarlo, perquè no m'agrada
que pugi a casa gent estranya y menys encare'ls dels cotxes
d'estació.—
Tornà la cambrera dihent que la senyora 's trobava molt
cansada y no's veya ab prou forsas per sortir fins a la porta.
Pregava que la dispensessin, esperant que no's pendrian la
cosa com un desayre y entrarian al seu quarto, hont tindria
molt plaher en poguerlos veure y abrassar.
A risabel va mortificaria una mica. Ella no s*imaginava
que fos tant molest arribarsefins a la porta. Emperò no digué
res perque'l seu marit, apropantshi, li havia fet una senyal,
com avisantla de que dexés passar la cosa despercebuda-
ment.
L'Albert, força contrariat, excusà a la Maria dihent que
estava molt decandida y havia sigut imprevisió seva la de
ferli dir que sortís. Emperò no calia preocuparsen. D'allí a la
seva habitació no hi havia pas gran distancia...
Tots plegats varen anarhi. Al vèurels entrar, la Maria,
apoyantse als brassos de la butaca, va axecarse y avensà
dues passes... Ells aleshores van voltaria abrassantla efussi-
vament y aturdintla ab alegres ingenuïtats...
JOSEni M.^ LOPEX 1*1CÓ 177
Reposats ji d^aqaexos expansius entussiasmes, varen
asseures, interessantse els ans pels altres, preguntantse coses
del passat..
iFeya tant temps que no s*havían vist! La Maria encare
no conexíaMs nens de la seva cunyada...
Els feu apropar preguntàatloshi si'ls estimavan forsa als
seus pares, si creyan, si eran ben bons.
— íYMs teus, hont els tens?— preguntà l'Isabel a la Maria,
fent una mitja rialleta. Gayre be'n deus haver perdut el comp-
te. Fins per conexels deus preguntalshi cada vegada que'ls
veus còm se diuhen. O potser ja duben al coll uns Uassets de
diferents colors?—
La Maria somrigué pietosament com si'n sentis llàstima
de risabel, y, fent un llarch sospir, respongué ab gran pausa
allargant les paraules:
—Ja'ls faré venir. Les nenes deuhen estar trevallant ab
la Miss, y els nens ab D. Joan qu'es el seu mestre... Els grans
els tenim a pensió. Ja'm sab greu ja, (>era es necessari... Are
mateix penso que aviat n'hi haurem d'enviar dos més... Tu
no sabs, Isabel, lo que costan tants fills!... Y encare qui sab si
Deu te destinat concedirnosen d'altres... Respectant sempre
la divina voluntat, t'he de dir que devegades li demano que's
compadexi de mi y no me'n envihi cap més... perquè es un
compromís tant gros pujar be tants fills... Axò sense contar
la direcció de la casa... y'ls altres petits amohinos, que may
faUan per desgracia...
L'Isabel ja no se la escoltava. Complertament distreta,
s*entretenia en contar les claus de tots els armaris que teniJi
la Maria demunt d'una tauleta. Veyent que la seva cunyada
no deya res més, estigué temptada de preguntarli: £Has aca-
bat ja?... Però no s'atrevi. Se contenta ab creuhar els brassos
y mormolar a mitja veu, tot alsant mitx en broma beatifica-
ment els ulls.— Ja es ben veritat ja... Tu, Maria, ets una san-
ta.—
Del fons del cor li pujà a la Maria una onada de vanitat.
Satisfeta, tota ella s'extremi de satisfacció dins de la butaca
en que estava enclotada, y, baxant els ulls en actitut humil y
resignada, respongué:
—No tant, no tant! S'ha de fer lo que's pot. —
En aquell moment entrà l'Albert, qu'bavia sortit per avi-
sar als seus fills... Derrera d'ell venian la Miss severa y en-
23
178 VIDES FRÍVOLES
cartronada ab les tres nenes y* I preceptor ab els noys...
Tots parats s'arrengleraren simètricament com si*ls pas-
sessin revista. La Maria aleshores els digué:
— cQuè no'ls conexen als vostres oncles? Dièaloshi algu-
na cosa .. Yls cosinets... no'ls veyeu que bufons! —
La Miss, agafant les nenes, les dugué devant de TEnrich
y l'Isabel, y en castellà dolent, barrejat ab paraules ingleses,
els digué:
—No saben còm deuhen portarse les nenes ben educades
devant dels seus oncles? —
Sense esperar qu*elles contestessin ab una freda fórmula
d'urbanitat, l'Isabel va agafaries d'una en una petonejamles
y dihèntleshi alhora amoretes frívoles.
— lOh quina preciositat! Semblan uns angelets d'aquells
tant rossos, tan bufons y axeritsl ^Veritat que serèti ami-
gues? Ja veureu, ja. iVos ensenyaré més coses!... També
m'agrada a mi jugar... Vosaltres i\ros endebeu fer uns tipsl...
Y'ls nens, per què no s'apropan?... Veniu, veniu, també
aqui ab la tia... Sembleu uns homenets tots sèrios. £Tú, còm
te dius? Albert, com el papà, un nom ben bonich... <iNo t'agra-
darà ser militar?... Sembla qu'Albert fa militar. . ^Y tú? Qui-
na cara de murri! iQuè vols ser tu? advocat ^eb?... Força dis-
cursos... ^Seüores: el respeto debido d las circunstancias.,,„
Apa, (es un discurs aqui devant de tots... iMireu'l petit com
riu! Tu no estàs per discursos... De moment t'agrada més
menjar bombons... veritat?... Are foras confiter si pogues-
sis... —
Tota l'habitació s'havia omplert d*alegría. L'Isabel reya,
y aquelles rialles fresques, qu'haurían pogut fer un gran be a
tots, tenian alli dins un ressò bujt. Al Enrich, que tant tip
n*estava de tanta expansió sorollosa,'! cansava y als noys
els dexava a tots sorpresos aquella expontània efusió d'afec
tes a que no estavan acostumats. La Miss y'l preceptor se-
guian impertorbables; la M^ría (eya anar els brassos com si
l'ofegués tanta alegria, y sols l'Albert restava tranquil som-
rient ab cortesania als acudits de la seva germana.
— ^A tots vosaltres vos portem cualques obsequis... Ja
veureu, ja, quines joguines!...—
Veyent que la Maria comensava a neguitejarse, TEnrich
tallà en sech la conversa, pregant a la seva dóna:
—Isabel: no enrahonis, que la Maria està molt fadigada...
JOSEPH M.^ LÓPEZ PICÓ 179
—No --respongué aquella per compliment,— sols que com
no hi eslich acostumada a llargues converses...—
Y ab to de superioritat, redressantse una mica, afegí:
— Còm se coneix, Isabel, que no tens els meus amohinos! —
Després tornà a enclotarse en la butaca. L* Albert ales-
hores fou del parer de que .'ortissin. Els ensenyaria la casa,
distribuhíría les habitacions en que tenian d'hostatjarse y
podrian descansar una estona...
Sortiren tots, y la Maria quedà sola pensant ab santa va-
nitat:
—Quina diferencial Ella dos fills, y jo deu...!
L'Enrich matinejà.
Veyent que tots descansavan encare, va ficarse a la sala
de billar que hi havia a un eztièm de casa, y decidí passarhi
un ratet.
Eran les set. Distretament agafà les boles de marfil y
s^entretingué llarga estona fentles corre de taula a taula.
Després, cansat ja d^aqueiz joch, s'assegué còmodament
fuIU jint l'album panoràmich que trobà demunt d'una tauleta.
En aquexa feyna'l sorprengué PAlbert, y tant interessat
devia estar hi, que no se'n adonà de que'l seu cunyat hagués
entrat, fins que, donantli ab la mà un amistós copet a la es-
quena, aquell li digué fent una rialleta:
— Matinejèm, noy, matinejèml
— lOlal Tú per aquí?
—Què vols dir que no es hora? Y no't creguis; no acostu-
mo a ilevarme tant demati; però avuy he pensat: dexam ser
puntual y avisar a les minyones que tot ho tinguin preparat
per quan a^uW/s se llevin... Afè que no esperava trovarte
alsat encare. dQue no has descansat bé?
— Si, però la costum... A més de que descansar no vol dir
pas dormir, y en quant a dormjr... ja sabs tu io que passa
quan un cambia de llit.
—Be, home, be, sortim d'aquí. Un hi està tot ensopit a
n*aquexa hora dins de la sala billar. Sembla que diu més pa-
ssarhi l'estona de part de vespre... Vina ab mi que anirem a
180 VIDES FRÍVOLES
la galeria. Allí al menys estarem ab més comoditat y tia-
drem més claror.
—Com millor te sembli. -
Sortiren, y, atravessant la casa per un llarch corredor
qne comunicavaMs devants ab Taltre part extrema, sortiren
a la galeria tapada, instalantse en el quartet que TAlbert
s^hi havia fet arreglar.
— Tantmateix axò es un'altra cosa—, digué TEnrich ve
rament emprendat d*aqueU lloch.
— dNo t*ho deya jo?— respongué'l seu cunyat assejentse.
Y, treyent de la butxaca la cigarrera de plata, Toferí al En-
rích pregant li:
— Fuma, noy; suposo que no't fa res fumar en dejú; ença-
re que, ben mirat, ja es una mala costum.—
Encengueren el cigarret y restaren un moment silenciosos.
L'Enrich prou volia iniciar una conversa intima en la
queU seu cunyat pogués corfiàrseli obrintli'l cor pera que po-
gués llegir en ell totes les angoxes, tots els tedis que Tapre-
tavan, j donarli consol, alleugerintlo y aconhortantlo per evi-
tarli defalliments malaltísos... iPerò no sabia còm comensarl
Ptr altra banda, la tranquilitat ab que se li aparexia TAI.
bert el dexava desconcertat. O molt s'equivocava, ò1 germà
de la seva dóna, per un excés de delicadesa, fingia admirable
ment una normalitat equilibrada quVstava lluny de possehir.
Perquè de la lletra qu'bavia rebuda be se*n desprenia que
TAlbert necessitava companyia y distraccions, a menjsqu*ell
ho hagués entès d*altre manera... Però, no; ja era de suposar
qu'un home no havia pas d'escriurelshi: "veniu, que*m trobo
faltat de companyia y m'aborrexp...„
Ab una discreta exposició dels fets n'hi havia prou per
compendre lo que íeya al cas...
Aprofitant un moment en que PAlbert estava distret con-
templant el jardi per derreraMs vidres, l'Enrich, compadit,
Tabrigà ab una mirada penetrant y protectora. Després sem-
blà arrepentirsen al veure que en aquella cara plàcida y sere-
na ni la més petita arruga, ni la més insignificant senyal de-
latavan cap sofriment intern.
El silenci comensava a ferse molest. Totjust s'havían vist
de la vigilia y semblava ja que no tinguessin res per dirse.
Decidit TEnrich a dexar com més aviat millor aclarida
la cosa, rinicià porugament preguntant ab tò misteriós:
JOSEPH M.* LÓPEZ PICÓ 181
^lY be, qu*es axó de la Maria?
— (jEl què de la Maria, preguntà també a son torn TAI-
bert, estranyat ingènuament del tò del seu cunyat.
— Home, tu diràs. Me sembla que vols fer massa'l cor fort
per ro amargantar nostra estada, y tu no sabs qu*hem vingut,
entre altres motius, perquè va alarmarnos molt la teva lletra,
y volíam aconhortarte.—
Aquexa vegada si que no sabia 1* Albert de què li parla-
van. Arronsant les espatlles y mirant fixament al seu cunyat,
tingué de con f essarü :
— Noy, francament, no sé a què't referexes. —
Y en l*accent de la veu se li conexía que deya veritat.
L'Enrich aleshores va explicarli còm havia anat la cosay
lo molt que varen alarmarse al tenir males noves de la Ma-
ria y la decisió d*anar a distrèurels portant alegria a n'aque-
lla casa, que, segons creyan, devia estarne faltada.
L'Albert confessà que, no tenint l'intent de pintar la si-
tuació ab tons sinistres, escrigué tal com va semblarli, expli
cant el cas com hauria pugut explicar un'altre cosa, una ses
sió del Cassino, per exemple. Ademés de que no era pas nou
aqueix estat de la Maria. Tot sovint s'hi trobava ipobrel...
Res tenia d'estrany ab els amohinos que doaan tants fills y la
direcció d'una casa! Per altre banda ell ja ho tenia tot orga-
nisat y distribuhít correctament de manera que may faltés
l'ordre dms de la familia.
Axò ho digué redressantse com tenia per costum quan
parlava d'ell, allargant pausadament les paraules com si
s'escoltés y interrompentse tot sovint ab una tosseta estudia-
da ò ab un £eh? força expressiu.
Després restaren altre cop silenciosos.
L'Enrich, com avergonyit d'una falta greu, no gosava
dir res ni mirarse fit a fit al seu cunyat, al que creya haver
ofès dubtant del seu coratje y voluntariosa energia. Vaga-
ment, d'esma, passejà'ls ulls entorn, fixantlos en els qua*
dros que hi havia penjats a la paret.
Un d'aquexos cuadros va interessarlo més que'ls altres.
Per vèurel d'aprop s'hi atamà una mica.
Era una tela petita pintada al oli. Representava al Al-
bert ab trajo d'apòstol y aurèola de Sant. A sota, escrita en
caràcters gòtichs y en un llati macarrònich y mal construiht
s'hi llegia aquexa inscripció:
182 VIDES FRÍVOLES
^Santus Albertus, pater decent filius (aquí un expressiu
interrogant com per indicar la possibilitat de que'l número
fos variable) maritus modelus egregius et preclaros cives,
magisier onnices disciplinas domesticas,„
Embadalit devant d*aqueixa pintura, TEnrich hauria pas-
sat una llarga estona si*l seu cunyat, rihent, no li hagués dit:
— £Qaè fas home? Déxaho estar; es una tontería qu'un
amich va regalarme pel meu sant. Jo volia arrecouarho, pe-
rò la Maria volgué de totes passades que's quedés aquí.—
En el fons TAlbert n^estava satisfet de queU seu cunyat
s*hi embadoqués devant d'aquell cuadret, perquè axò era se-
nyal de que l'interessava, dexantlo admirat alhora. Un altre
s^hauría posat a riure. L'Enrich, que comensava a sentir la
sujestió d'aquell home tant alabat de tothom, va veure en
aquella tela una fidel expressió del sentir de la gent, y, tro-
bantse petit al costat del Albert, de qui fins feya poch havia
dubtat, resolgué imitarlo y pendre exemple de totes ses co-
ses per després organisar la familía dignament, tant digna-
ment com la tenia organisadaU seu cunyat.
Aqueix foraU fruyt d'aquella visita inesperada. Al tornar
a casa aniria plè de profitoses ensenyanses y sabies reso
lucioDS. Comensaría una vida nova, ben diferenta de la
d'a vans.
Un devasall de propòsits arrelava en son cor, y ell se sen-
tia alegre d'aquexa renovació. Tant alegre, que fins estigué
temptat d'abrassar al Albert dihentli ab veu conmosa:
— iTu'm salvasl... Déu t'ho pagui! —
No arribà a ferho. L* Albert, coneguent qu'en l'ànima del
Enrich hi passava quelcom extraordinari, havia sortit de-
xantlo sol.
Ell també estava content. Potser era la primera vegada
qu'inspitava una admiració tant gran. Aresi queU veya lluny
el passat, aquell passat protegit per Tombra del pare. Els
seus esforsos triomfavan. Ja havia fet quelcom...
Al cap d'una estoneta tornà a entrar.
— Dispensam, noy; he anat a dir que poden servírnos ja'l
cafè ab llet— digué naturalment.
Y seguiren conversant de coses indiferents.
JOSEPH M.* LÓPEZ PICÓ 183
VI
Reposats ja dels tràfechs dels primers dies, tots sembla-
vati havershi acostumat a les exigències de la nova vida.
Els dies transcorrían normalment y no semblava sinó que
a n*aquell pas aviat disfrutarían tots les ventat jesd*una com-
panyia franca, expansiva y confiada, veritable vida de fami-
lia, que per be de tots calia empendre.
L'Enrich fins va somniaria un quant temps aquexa com*
penetració de voluntats. Ell no veya que sols eran artificials
els vincles que'Is unian. Ell no endevinava sota d'aquella apa-
riencia de normalitat, els verdaders movies que regian les ac-
cions de quiscun d'ells.
Atret per la sujestió del Albert y esperansat ab Tidea de
que al escalf d'una atmosfera ben confortadora, ben casola-
na—com crcya ell qu'era la d'aquella casa— l'Isabel pogués
cambiar insensiblement per inflaencia y per costum, conver-
tintse, a exemple de la Maria, en dóna reposada, amatenta
dels fills y de la casa, TEnrich s'havia llensat ple d'entiissias-
mes impremeditats a la realisació del seu ideal.
Y aqueix ideal no era pas d de tots.
Ell, desde'l dia que en un reco de la galeria tapada havia
vist el retrat del Al•bert, d'aquella manera original que pot-
ser a n'els demés sols els hauria fet riure, però que a n'ell li
semblava un exacte comentari del modo de pensar general,
s'havia proposat pendre per model al seu cunyat y imitarlo,
treyent de la seva exemplar conducta profitoses ensenyanses
que li servírian després per la nova organisació que al tornar
a casa donaria a la seva família.
Tots els seus actes se reduhian a un estudi seguit y a una
imitació constant del Albert.
Fins li semblava com si'l seu cunyat, —ab una delicadesa
digna de forsa agrahiment— haventse adonat dels seus bons
desitjós d'imitarlo, se li oferis més obertament, tal com era,
serse amagarli cap de les seves cualitats y posantles alhora
totes de relleu, ab naturalitat, sense ferne ostentació, sols per
desitj de complàurel sense ofèndrel.
Y aquexa delicades^i y natural desitj que l'Enrich veya
184 VIDES FRÍVOLES
en son cunyat, no eran més que rexteriorisació refinadíssima
d^una fonda vanitat satisfeta.
L'Albert havia trobat l'admirador que de molt temps en-
çà desitjava, y, satisfet d'axò, feya tots els possibles per
mantenir sempre crexent aquexa admiració expontània y
fonda que per ell sentia TEnrich.
Y sense adonàrsen, de mica en mica, fias ell mateix ana-
va adquirint el convenciment de que era més gran de lo que's
creya la seva obra. D'aquells temps passats no'n restava res,
y risabel, quels conexía, podria veure que tota aquella timi-
desa y passivitat qu*avans eran lley de la seva vida s'havim
convertit en esforços individuals y energies aprofitades pera
la bona organisació de la familia.
Y ho creya de bona fè axò, sense compondre que sols ba
via exagerat més encare les seves exterioritats llampantes y
aparatoses, sense veure .qu'ell, com avans, restava creuhat
de brassos devant de tot, encarregant als demés totes les
obligacions y serveys.
Per xò, ben mirat, tot se redubia a cridar d'un cantó al
altre de la casa, donant ordres aprofitant els moments en
que'l seu cunyat ò la seva germana podian sentirlo; a fer
llargues amonestacions al preceptor ò a la Miss pregàntelshi
molta severitat y vigilància pels fills, ó a sortir ab TAlbert
perquè vejés que al Cassino, a PAssociació de pares de fami-
Ua, per tot, el tenian en molta consideració y Thonravan
complimentosament ab grans elogis.
Ell parlava de negocis, fingia estar molt capficat de totes
les coses y somreya a tot benèvolament ab gran satisfacció,
com sentint la superioritat d'home digne y serè qu'en mitx
dels afers de la vida no pert may Tequilibri moral.
Aquexa era la seva conducta exterior, encare que dintre
seu hi restava com sempre una gran passivitat è inacció. No
li arribava res al cor: tot se quedava enfora, y's reduhia a
sujestionadores apariencies, que al Enrich el tenian enllu-
hernat, fins al punt de trobarse humiliat per la seva petitesa
al costat del Albert, per qui, més que admiració, sentia res-
pecte, un respecte quiet, contemplatiu, com una mena de ve-
neració ò idolatria.
En cambi, l'Isabel ab prou feynes si s'adonava de res.
Tenia prou feyna en satisfer les petites curiositats que des-
pertava en ella la novetat de les coses. No veya més que
JOSEPII M,^ LÓPEZ PICÓ 185
ana vida diferenta, ana ciutat diferenta, unes cares y cos-
tums diíerentes també, y s*hi llensava complertament, aban-
donantse al encís d'aquexa nova existència ab el delit y fres-
ca alegria que en ella despertava sempre lo inconegut.
Tot lo dia era fora de casa, seguint la ciutat, encantantse
arreu, perdentse entre les multituts qu^omplenavan els car-
rers, y recuUint de totes les coses les notes de color, les im-
presions dels detalls...
Després tornava a casa plena d'alegria y no*s parava a
considerar l'organisació ni a íixarse en res. {Tenia prou fey-
na en cxpansionarse y donar sortida a la satisfacció contin-
guda algunes horesl Ab pintoresca abundor de paraules y
fresques rialles, explicava lo vist, preguntava lo que hi ha •
via per veure, volia que tots participessin de la seva alegria,
y, extranyada de que no fos axis, s' aconsolava pensant que
encare no se li havia acabat la tasca y quedava molt per
veure.
A la Maria, de moment, va sobtaria'l caràcter de la seva
cunyada. Quedà com entontida devant d'ella y sense parau-
les per deturar el desbordament d'alegria comunicativa que
risabel havia dut a n'aquella casa. Restava en silenci, mi-
ràntsela fit a fit ab els seus ulls rodons, inexpressius.
Després s'anà desvetllant d'aqueix entontiment, y alesho-
res iou quan de lo més pregon del cor li exí una pietosa llàs-
tima envers l'Isabel, tant enjogassada, tant frívola.
Y aquexa llàstima, qu'anava acompanyada de certa ex-
tranyesa,— perquè ella no conexía gayres caràcters fora dels
de casa— li feu recordar la seva educació, els seus oncles, y'l
seu passat...
Ab aqueix recort li agafà un suau entendriment y donà
gracias a Deu perquè la havia feta tal com era. Després
s'entretingué en compararse ab l'Isabel, y tota ella sentí la
vanitat de trovarse superior, molt mellor que la seva cu-
nyada.
Axis fou com a la llàstima pietosa que li tenia s'hi ajuntà
també un cert menyspreu lleuger, finíssim, gayre be imper-
ceptible, qu'anà convertint les relacions d'una ab Taltre en
tracte fret y correcte de superior a inferior.
Tot axò tenia Uoch molt a la callada.
Aparentment tothom semblava havershi acostumat a les
exigències de la nova vida, y fias i'Enrich somniava a esto
24
ISb VIDES FRÍVOLES
nes les properes ventatjes d'una vida de (amilia fonamentada
en ks relacions franques, expansives y confiades de tots...
VII
PassàM temps, y Tlsabel comensà a cansarse. Ja ho havia
vist tot; ja havia viscut totes les sensacions. Are la vida te-
nia per ella una trista monotonia. La costum— Timplacable
enemiga de sempre — ordenava totes les coses y1s dies
transcorrian massa iguals perquè l•Isabel pogués confor-
marsbi.
Ella havia volgut distreure a la Maria organisant festes,
excursions y passeigs, emperò la seva cunyada no's dexà
convèncer y*s contenta ab dir que no's trobava encare prou
be per permetres expansions com aquelles... lAdemés de que
ab deu fills!...
L•Isabel aleshores pensà distréures ab els nens. Passava
llargues estones ab ells, els entretenia juganthi, explicàntlos-
hi rondalles, duyentlos a passeig... S*interessava per totes les
seves coses, y, colocada en un nivell igual, participava de
les petites penes dels seus cors 6 reya ab ells, perquè s'havia
fet com ells petita.
iQue contents n'estavan d'axò! Ben prompte s'hi abando-
naren al encis d'aquella vida, y aviat estimaren a l'Isabel
com may havian estimat a la seva mare.
Volian anar ab ella, estar sempre ab ella; més no d'aque-
lla manera freda y correcte com havian d'estar ab la mamà,
sinó confiadament, a plena voluntat...
L•Isabel havia comensat per no establir divisions entre'ls
noys y noyes. A tots volia ab ella... iNo faltava més!... ^Per
què eran germans, donchb? ^Per què may se diguessin una pa-
raula y visquessin allunyats uns dels altres? Els junta, tenint-
los sempre aprop seu, y la pobre canalla, assustada primer y
com encongida d'aquell cambi, s'hi arà acostumant. A les
reserves, pors y vacilacións dels primers dies, succehi un
ampli y confiat abandonament, que dugué als seus cors una
alegria nova, inconeguda, un desitj d'expansió boja y soro-
llosa, com si volgués revenjarse ab la festa d'un riure seguit
de totes les angoxes de la vida estreta d'avans, com si per
JOSKPH M.* LÓPEZ PICÓ 187
ella comensés aleshores la veritable infantesa triomfant y
lliure en p!ena llum.
Ab axò tots els odis, totes les rancnnies inexplicables
que'ls fills de TAlbert covavan en son cor, anaren desapare-
xent de mica en mica... Y no es que Tlsabel hi posés especial
solicitut en lograrho. Resd^axò; ella s'havia contentat ab en-
comanalshi la seva alegria; però, inconscienment, ab aquexa
alegria els havia dut també la lievor d'amor.
PerqueUs nens potser era la primera vegada qu'estima*
van de veres.
A l'Isabel no li teoian por. S*hi entregavan complerta-
ment, 7 ella corresponia a n'aquexes proves d'afecte satis-
fent tots els seus desitjós y curiositats, explicàntloshi'l sentit
de les coses y fent crexer y encaminar el sentiment d'estima-
ció que en sos cors havia nascut.
Es clar que, donat el caràcter y manera d'esser de l'Isa-
bel, axó tenia lloch desordenadament y sense obehir a cap
plar. Era més aviat impulsiu y espontani que producte d'un
plan educatiu preconcebut y meditat...
Per xò fora estèril.
Però'ls noys y fins l'Isabel matexa, £què'n sabian de tot
axò?
Ells veyan sols la novetat de la cosa y s'hi llensavan, ale-
gres, esbojarrats. Havian vist la llum, y, felissos, voleyavan
al seu entorn...
En cambi Is fills de l'Isabel, atrets també per la novetat
de la vida, s'havfan al'unyat dels seus cosinets y no s'entre-
gavan com ells a les expansions d'una alegria a la qu'esta-
van ja massa fets. Are'ls era més plahent passar el dia ab el
seu oncle Albert, que anava acostumantlos a diversions quie-
tes, a jochs reposats, tot explicàntloshi histories y exemples
per trèaren una Hisso ò donalshi un consell.
De primer moment se'l miraren ab recansa al Albert. Es*
tavan indecisos: els seus ulls se desviavan vagament d'un
cantó al altre, asustats, com cercant quelcom, y fins tots ells,
desorientats, estranys, semblava que trovessin a faltar el de-
sordre esbojarrat, la estimació sorollosa y externa de la sewt
mare.
Més tart s'hi trobaren bé en la pau d'aquella quietnt a
que1s acostumava'l seu oncle. Per ells, que sols havian sentit
188 VIDES FRÍVOLES
sempre paraules d*amor lleuger, voluble, expressat en dimi-
nutius, tenían una gran forsals rahonaments ab que TAlbert
els parlava dels sacrificis dels pares, del dever dels fills y de
les obligacions de la vida.
Es clar que cap dels dos n'entenia res d*axò, perquè eran
massa petits encare. Però'l seu cor, tancat fins aleshores a
tot sentiment, s'obrfa a impulsos d'una gratitut fonda envers
aquell bon oncle que passava ab ells— sols ab ells— tantes ho-
res y deya tantes coses noves may sentides...
A tot axò la M iria restà extranya un quant temps; més
quan vejé que l'Isabel havia acostumat als nens a trencar els
lligams de la disciplina freda y severa que'ls subjectava; quan
s'adonà de que la autoritat de la Miss y del preceptor havlan
quedat un xich mal parades, de que'ls seus fills sols obehían
als impulsos de la pròpia voluntat indisciplinada y de que
l'Albert semblava preocuparse més dels dos nebodets que
dels seus fills, decidí acabarho, no consentint ni un moment
més aquell escàndol.
La pietosa llàstima y'l lleuger menyspreu que sentia per
la seva cunyada s'anaren convertint en recansa primer y en
rancúnia indomable més tart.
Prou educada per evitar la violència d*un rompimcnt so-
rollós, buscà un pretext per tornar a son lloch totes les coses.
Calia que TEnrich y l'Isabel v( jessin els adelantos dels seus
fills, y la mellor manera de lograrho era orgaoisant com uns
petits exàmens familiars.
Avisà al preceptor y a la Miss que'ls preparessin, y, sa-
tisfeta del seu enginy, vejé com efectivament tot marxà altre
vegada ab ordre.
El preceptor s'havia apoderat dels noys y la Miss de les
noyes, separantlos de l'Isabel, no a la forsa, sinó de bon grat,
perquè tots volgueren prepararse molt be perquè la tieta ve-
jés lo que sabian y n'estigués contenta... Després tornarian
a viure...
En aquella casa hi havia entrat la febre del estudi.
JOSEPH M.* LQPEZ PICÓ 18Q
VUl
Avans dels exàmens familiars, vuyt días d'espera, que a
l•lsabei se li feren inacabables.
Sense la distracció dels nens, y tenint, com tenia, ben vis-
tes totes les coses, ella*s frisava de no saber què fer.
Ab la seva canyada no podia enrahonathi ni passarhi gay-
res estones, perquè ab la diferencia de caràcter que les sepa-
rava y les sabudes lamentacions a que*s reduhia tota la con-
versa de la Maria, Tlsabel s*hi neguitejava més encare y hau-
ria arribat al extrem de provocar el rompiment, que, per lo
mateix que temia, procurava evitar de totes passades. Per
altre banda l'Albert la violentava tant ab Timportancia que*s
dona val... iCom si ella noU conegués desde petit al seu ger-
mà; com si ella no vejés que tot era comèdia aquell bon or-
dre y excelent organisaciól... ^Per què corre d'un cantó a Tal-
tre donant ordres, fent Penfeynat y revestintse d'un ayre
d'importància que als ulls de qui'l conexia servian sols per
posarlo en ridicol?... ^EU, l'Albert quietò y mansoy d altres
temps, volguerlos énlluhernar a tots ab energies de catàcter
dominador!... No s'ho explicava aiò l•lsabei, que may havia
sapigut fingir, que sempre s'havia presentat tal com era ab
tots els defectes y ab totes les bones qualitats, sense amagar
cap d'aquells ni fer esforsos pera posar aquexes de relleu...
Y lo que més angunia li feya era que'l seu marit s'hagués
quedat tant embadocat devant del Albert, al que no dexava
ni un moment... Ni que li haguessin jurat hauria arribat a
creure que l'Enrích tingués tant poch talent y's dexés snjes-
tionar tant fortament per un home que sols tenia la gran cua-
litat d'inflar totes les coses revestinlles de pompositat encar-
carada y vistosa.
L'Isabel volgué deturar l'influencia del seu germà sobre
l'Enricb; però aqueix havia arribat a un extrem tant gran
d'obcecació, que foren inútils tots els e&forsos. Va contestar
secament a la seva dóna qu'ell sabia lo que's feya y que no
n'havia de donar explicacions a ningú...
Ella aleshores insinuà la conveniència de tornar a casa
com haurian hagut de fer totseguit al veure que l'estat de la
Maria era normal y no inspirava cap rezel; pera TEnrich s'hi
190 VIDES FRÍVOLES
oposà, arribant fins a enfadarshí... iNo faltava mésl ^Tant ma-
lament s*hi estava ab ua germà que de molts anys no havían
vist?...
L*únich remej era, donchs, arronsarse d'espatlles y espe-
rar els vnyt dies que íaltavan pels exàmens dels noys. Des*
pres... Deu diria...
Llsabel s^aconsolà escrivint a la Teresita•-l•inseparable
amiga d*infantesa—y explicantli lo molt que s'aborrfa y lo
penedida qu*estava d'haverse mogut de casa...
iNi may que l'haguessin fet aquell viatgel...
iGracias a DeuI, va pensar aquell dfa Tlsabel al llevarse.
A l'úHim havia arribat Thora dels exàmens casolans.
Dintre de poch el tribunal familiar judicaria'ls avensos dels
noys, y passat aqueix moment de violent formulisme, ella po-
dria encarregarse altre vegada dels nens, que devian anjorar
ja Talegria de viure a que'ls havia acostumat...
Feya bo. Per derrera'ls vidres l•Isabel mirà un moment el
cel blau y les flors del jardi humitejades encare de la rosada.
Després els seus ulls vagaren llargament d*un cantó a l'altre
contemplant la grisor indecisa y lleument emboyrada encare
de les montanyes llunyanes ò encantantse en aquell estany
quiet hont el sol reya esp^èndit reflexantse en matissos d'or.
...Y sense saber per qué, senti tristesa; una fonda tristesa
de pensar que en aquella hora'ls noys devian estar impa-
cients y que la joya d'un dia tant hermós se perdria per ells
entre las parets de la casa...
Dominada per aquexa idea, s'acabà de vestir. Després
obri de bat a bat el balcó, y, cordantse encare'ls botons del
matinée, sort i fora.
Atravessant els corredors de la casa, senti per primera
vegada curiositat de fíxarse més en la distribució de les ha-
bitacions y en l'ordenació de totes les coses. Fins aleshores
sols s*havia fixat en l'impresíó general de freda tristesa que's
sentia alli dins y en alguns detalls cridaners que l'havian in-
teressada. Are, sense saber per què, quietament, gayrebé de
puntetes, com si tingués por ò se'n dongués vergonya, ana-
va seguint tota la casa procurant retenir fins la distribució
arquitectònica de la matexa.
Feya un quadrat perfecte. Les habitacions estavan dts-
tribuhides tant ordenament, que s'haurian pogut numerar.
JOSEPH M.' LOI>EZ PICÓ 191
Per la banda del derrera dona van a la galeria tapada, y pels
devants al carrer. Un dels costats tenia sortida al jardí y Fal-
tre estava aparedat, y sols per la cuyna s*obria an petit cel-
obert hont dona van les finestres d*aquella casa y de la vehina.
En la distribució de les habitacions s*havía procurat tenir
ben separats els nens de les nenes, y tant uns com altres ben
lluny dels pares (les noyes entre la Míss y les minyones y4s
noys al costat del preceptor), perquè TAlbert ho disposà axis
per evitar disgustos y fatigues a la seva dóna.
iQuina pena li feya a Tlsabel seguir aquella casa que sem-
blava un convent!... Al passar pel devant del quart o dels
noys, senti qu*un d'aquexos preguntava al seu mestre ab tó
llastimós si en els exàmens li faria fer cap regla de tres, y es-
tigué temptada d'entrar y endúrselen lluny d'aUi pera dis*
trèurel...
No ho feu. Ab el cor oprimit com si demunt del pit hi tin-
gués un pès que li anés estrenyent, s'allunyà depressa cap el
jardi. Necessitava respirar.
Una alenada d'ayre matinal, fresca y perfumada, va aca-
ronaria al sortir. Ella va aspiraria ab força y semb!à reani-
marse tota. Després, més animada, passejà pel jardi entrete-
nintse en cuUir flors per feme un ram.
— Tieta, tie ta! —cridà desde un dels balcons una de les
nenes.
L'Isabel, ab una rosa que acabava de cullir entrels dits,
se girà amatenta milx amagada per les fulles de les plantes
vehines y vejé una careta ensonyada que somreya bellament
coronada per una cabellera rossa, sedosa y rissada cayent*
sense pentinar demunt les espatlles.
-*01a, maca! £Tant demati t'has llevat?... £Vols venir ab
mi? Si, baixa, baixa, que farèn un ram totes dues!... Mira...—
digué ensenyant a la nena les flors cullides. Y veyent que
aquexa no's movia, s'atansà al balcó.
—No puch venir perquè la Miss me renyaria y després
ho diria a la mamà .. Avuy son els exàmens y hem d'estudiar
encare una estoneta — respongué tota tristoya la nena.
— Dèxala estar a la Miss y'ls exàmens. Vina, ja li diré jo
a li mamà... —
En aquell moment Tinglesa, que havia sortit del quarto,
tornà a entrarhi, y al veure a la nena al balcó, cridà desde
dins en inglès:
192 VIDES FRÍVOLES
—Què vol costipars'*? (La Miss y'l preceptor tcnian ordre
severa de parlar de vostè als nens). ^Axó es cosa de fer de
bon dematí?... Vaya, a dins y estudiar. Les seves germanes
ja eslàn esperantla.—
Y per acabarse d*íaiposar, s*apropà finsaagaíarla del
bràs.
Aleshores s'adocà de qae la nena estava ab la seva tia,
y, tota escorreguda, mormolà en castellà:
—Perdone, yo me figuraba.,.—Y més animada, segui:
De todas maneras Vd, no desconocerd que la disciplina.., —
Llsabel estigué a punt de contestar ab un descaro que
espontàoeament li exí del cor; més per educadors retingué,
limitantse a dir:
—Te rahó. Nena: ves ab la Miss. Després dels exàmens
ja jugarem. —
Y asseyentse en un banch, vejé penosament com la Miss
tancava'l balcó enduyentsen a la nena.
Lentament anà fent el ram mentres la casa restava si-
lenciosa y trista y'l sol l'iluminava de plè.
—Potser que comensessim,— havia dit la Maria, veycnt
qu'estavan a punt de tocar les deu al rellotje del menjjidor.
Y com si aqueixa indicació fos un manament, tots s'axe-
caren de taula dírigintse cap al cuartet de la galeria tapada,
hont s'havian de celebrar els exàmens.
La Maria s'apoyava al bras de l'Isabel y potser fou aque-
xa la única vegada que s'hi abandonà confiadament.
—Ja veuràs— li deya entrant al quarto— , ja veuràs els
avensos dels nens... iTenen un mestre més bo!... Fíxathi
com s'emociona en els exàmens. Se sent eccongit y respec-
tuosament conmós en actes com aqueixos. Mira al Albert,
me mira a mi, després als nens, y somriu, somriu satisfet y
emocionat al veure que'ls seus esforsos han sigut al menys
profitosos... Es curiosa y simpàtica aquexa emoció del pre-
ceptor... —
L'Isabel no se l'escoltava. Distretament pensava en que
aquell professor, sever y rigit als vint anys, correctament ves-
tit de negre y ab ulleres d'or, devia ser un torturat... Per f or-
sa havia de serli estranya la vida que duya. Devegades havia
sorprès en els seus ulls mirades distretes que vaga van d'un
cantó al altre perdentse allà d'enllà ò qui sab ahont? Y quan
JOSEPII M.* LÓPEZ PICÓ 193
havia de subjectar als noys a Testreta lley d'una disciplina
obligada, patia y donava les ordres ab una veu estranya que
no era la seva, com si complis per forsa les indicacions del
Albert y la Maria... Pensava que aqueix preceptor era ben
diferent del qu'ella tenia pels seus noys; pensava...
Llsabel no volgué pensar res més. .S'assegué en una ca*
dirà al costat de la Maria, y esperà.
Derrera d'elles entraren TAlbert y TEnrich. Discutian la
conveniència d'acostumar als noys a distraccions quietes.
Al ser a la porta, l'Albert havia fet aturar al seu cunyat
dihentli ab gran suficiència:
^Veus: jo mateix els aficiono a coleccionar segells; cada
un te'l seu petit àlbum. —
L'Enrich contestà donantli un amistós copet a l'espatlla :
—Be, molt be, tu ets un gran home.—
Ho digué ab convenciment.
Y entrant, s'assegueren també a un extrem de la sala, un
xich allunyats de l'Isabel y la Maria.
Els fills no's feren esperar.
Comparesqueren les nenes acompanyades de la Miss, rígi-
da y encartronada, y després els noys ab el preceptor.
S'assegueren en cadires arrenglerades devant de la taula
del tribunal, que varen formar la Miss y'l preceptor presidits
per l'Albert. Els fills de l'Enrich s'assegueren apart aprop
del seu pare.
Y comensàl'acte...
La novetat de la cosa encuriosí a Tlsabel. Fins semblà in-
teressarshi una estoneta mentres durà l'examen de les noyes
y la Miss anà ensenyant les labors fetes en aquell any 6 exer-
citantles en pràctiques d'inglés.
La distreya veure la cara que hi posa van totes elles y les
ganyotes que feyan ab la boca pera acomodaria a la pronun-
ciació inglesa; la distreya, arribant a conmóurela alhora, la
suavitat y dolcesa que les nenes posavan en la manera de dir.
Semblava que ho fessin per ella, perquè vejés com eran
aplicades y treballadores. Devegades, tot fent un tema o al
acabament de cualque exercici, quan la Miss els deya ab im-
pertorbable sequedat: Bien, y'l seu pare ab una lleu inclina-
ció de cap aprovava l'elogi, elles se quedavan encantades
mirantse la tieta ab aquells ulls suaus que semblavan ínon-
daise de claretats divines y somreyan, somreyan al veure
25
1^4 VIDES FRÍVOLES
qne Tlsabcl, contenta, també premiava'l seu esforç enviant-
lesbi ab la punta dels dits la joya dels seus petons...
Aqueixa primera impresió Lu de poca durada. L•Isabel
pensava que després d*axò ja s'hauria acabat tot y les nenes
podrian anar ab ella a distreures, a jugar, a corre pd jardí,
deixondintse d'aquell ensopiment, entregantse ji sense re-
zels ni pors de cap mena a l'expansíva alegria d'un dia d'ay-
re y de sol... Y no fou aixís.
Are l'Albert comensa va a feisbi preguntes de Doctrina,
d'Historia Sagrada, de Gramàtica y de Política, espantant-
les ab tants detalls com els exigia, aturdintles de tant feries
passar d'una cosa a l'altra, omplint el ieu caparró ab aquella
varietat d'assumptos que a n'ellas devían aparèixelsbi en des-
ordenada y confosa barreja.
Y encare més. La Maria també volgué fer cualques pre
guntes, y aleshores si que l•Isabel comensà a neguitejarse de
veres al veure la satisfacció ab que la seva cunyada sem-
blava entretenirse en allargar aquell acte, que si bé al co-
mensapent l'havia interessada, are li semblava insoportable
y ridicola moxiganga.
Les nenes s'impacienta van. Ja no sabian estar quietes;
mira van esverades a un cantó y al altre, buscant quelcom:
potser una mica d'aquella alegria que duya'l sol escolantse
tranquil per una escletxa, potser el gest aconhortador de la
tieta que procurava consolaries ab la prometensa de joyes
complides...
La Maria de res d'axò s'adonava. Contenta y felissa de
veure aquella glorificació del bon ordre, seguia preguntant,
segura de si matexa y vanitosament complascuda de veure
com les nenes Uuhian davant dels seus oncles l'educació re-
buda. Y cosa extranya! De mica en mica anà creixent dintre
seu el ferm convenciment de que tot era obra seva, de que,
si les nenes sabian, era perquè ella ho havia lograt axis des'
pres de grans esforços y sacrificis. Y pera assaborir millor
la delicia d'aquexa creença, deià de preguntar y aclucà'ls
ulls com encegada de tanta glòria justament merescuda...
Llsabel respirà. Axecantse instintivament, descorregué
la cortineta que tapava la vista de les cases vehines, donant
a l'habitació una tonalitat igual y esmortuida.
Y la llum entrà triomfanta ab bella brusquetat. Totes les
coses semblaren pendre coatorns definitius, y les ombres ju •
JOSEPH M.^ LÓPEZ PICÓ 195
garen coquetament ab els objectes, y*l sol, inondant la sa-
la, brillà persistent en les motUuries daurades dels quadros
qoe^s matisaren de tons cridaners y esplèndits. Les nenes
miraren enfora àvidament ab els ulls molt oberts, com si de
una ullada volguessin dominar tota la visió d'aquells dar-
reras riallers a Phora feynera, com si fos nova per elles
aquella riquesa de color en una atmosfera nítida, lleument
empolsinada d'or...
Y varen encantarse un moment, sols un moment, perquè
totseguit se dexà sentir la veu autoritària y pesanta de la
Maria que manava:
—Prou distréures. Qae cloguin les cortinetes y seguim els
exàmens... A seure tots... Vosaltres, nenes, estigueu ben
quietes y escolteu... També s'aptèn sentint als noys com s'ex-
plican.—
L'Isabel estava tant distreta mirant enfora, que de mo-
ment ni va adonarse de que tornessin a tirar les cortines.
Fins passada una estoneta no*n tingué esment. Aleshores
trobà a faltar quelcom; sentí dintre seu una impresió de buy-
dor com si s'allunyés d'ella una alegria, y, esverada, mirà
entorn.
Altra volta una grisor indefinida, una monotonia de llum
diràS de la sala.
L'Isabel, del tot nerviosa, no podia estarse quieta. Vol-
gué escoltar una mica, y li foa> impossible. Tota ella sentia
com un pessigolleig persistent y molest. Clogué'ls ulls, tomà
a obrirlos fixantlos en els nens que restavan porugament
asseguts devant del seu pare, y aquexa visió va molestaria,
perquè li semblà que'ls nens s'anavan empetitint en aquelles
cadires hont seyan. S'empetitian tant, que fins tingué por de
que arribessin a fondres...
Inconscientment tornà a tancar els ulls y dintre seu sen-
ti que s'axecava contra allò una protesta sorda que anava
crexent, inflantse com una onada qu*amenassava endúrsen-
ho tot.
Y seguían els exàmens.
Després de la Gramàtica, la Geografia y l'Historia, que
permeteren al Albert lluhir tota la seva ciència superficial de
diccionari enciclofèdich y endinzarse en fantasioses divaga-
cions sobre Viriato pastor lusitana, Don Favila despedesa-
do por un oso y'ls viatjes de Co!ón en las carabelas la Pin*
1% VIDES FRÍVOLES
iUj la NiUay la Santa Maria. Després 1* Aritmètica, la terri-
ble Aritmètica, que tanta por feya als nens.
El més gran d*aquexos estava tot capficat resolent un
problema.
El pobre nen tenia IVnunciat als dits. Se Thavía fet llegir,
y després ell mateix Thavía llegit una, dnes, tres vegades,
sense trènren res en clar.
L'Isabel escoltava. Un obrero ha recibido 10 pesetas por
el transport e de 20 kilos d 500 metros de distancia,,,
Y ja no sentia res més. Prou vo'ía íérsen càrrech, estar
ben atenta, emperò en el seu cap comensavan a ballar núme-
ros y més números, tants, qu^arribaren a neguitejaria.
Volgué esvahirlos pensant altres coses. Feyna inútil! £Is
rúmeros segufan ballant, y hm ííwx^í el obrero transporta-
dor s*anà convertint en vint, cinquanta, en un centenar, dos
centenars, en un miler d^obrers transportadors, que desde
lluny se reyan de Tlsabel, dels nens, dels exaipens y de tot,
fent llengotes, rient bojament y transportant pesos fabulosos:
primer de la taula a la porta, després al sostre, més tart enllà
d*enllà a llunyanes boyroses, grises com les cortinetes... Al
últim els obrers se declararen en vaga, una vaga formidable,
amenassadora. De lluny axecavan els pesos y feyan l'acció
de llensarlos; s'apilotavan apropantse en desordenada barre-
ja, atabalant ab una gran cridòria ronca y estrident... Ja eran
aprop. Ja sels distingia ben» be... Entre tots agafa van una
pedra grossa, immensa, la sosteni m enlayre, y anavan a llen-
sarla demunt d'ells pera xafarlos...
L'Isabel feu un crit, va axecarse, y, desencaxada, ab els
ulls molt oberts y sortits enfora, comensà a passejarse amunt
y avall de la sala...
Tots callavan.
La vejeren pantejant dirigirse al balcó, descorre altre cop
les cortinetes, ab forsa, d'una revolada, y obrir de bat a bat.
—I Ja n'hi ha prou!— exclamà després de cualques segons.
£Es que Deu vos ha donat els fills perquè'ls martiritzeu
d'aquexa manera?... Exàmens, estudis minuciosos, disciplines
de ferro, tot s'ha d'acabar I... A la canalla donguèuelshi llum,
ayre, jochs y vida de llivertat. Que corrin forsa, que's passe-
jin y sentin dintre seu l'alegria de totes les coses... £Què hi fa
que vosaltres en sortiu molestats y tingueu de mortificarvos,
si ells gosan y crexen forts y amorosos?—
JOSEPH M.* LÓPEZ PICÓ 197
Parlava depressa y desordenadament. Les seves paraules
eran d^una gran sinceritat y vibra van acusadores dins d'aque-
lla sala hont tots callavan sobtadament esporuguits.
La Maria, lívida/s removia en la seva cadira sense saber
què dir. Una rialleta de burla sagnant, lleument dibuxada en
sos llavis destengits, accentuava més encare la fredor d'aque-
lla cara inexpressiva. Emperò en els ulls guspirejava Todi.
L*Enricb havia corregut al costat de la seva dóna, y, aga-
fant la del bras:
— Callal— li havia dit secament.
Feyna inú'il.
L'Isabel, sense fer cas del seu marit ni de la Maria, ana-
va enrahorant.
L'Albert la mirava arronsat d'espatlles, tot allisantsc'l
bigoti. La Miss y'l preceptor impertorbables.
Els nens d'ella, agafantla de la mà; els nebodets voltantla
amatents.
Axò fou lo que acabà d^encendre a la Maria. Al veure'ls
seus fil!s aprop de la tieta, s'axecà també, y, cridant ab veu
descomposta, digué:
— £Qu'es axò? Nens: tots al vostre lloch. Han d*acabar els
exàmens.—
Y veyent que ningú's movia:
— £Qu'cs axò?— torçà a dir.— Nens: £què no he manat res?
— Es inútil,— interrompé l'Isabel. Jo me'ls enduch al jardi
perque*s distreguin. £No veus quin dia més bonich? Mira'l sol
com amoroseix totes les coses!.. ^Aném, noys?
—Si, si.—
Y sortiren.
— Nens! Nens! Isabel! Isabel! cridavan l'Enrichy l'Albert
correiit derrera, mentres la Maria, dexantse caure demunt
d'una cadira, sanglotejava ab veu ronca:
- lS*ha vist poca vergonya! —
Y la Miss y'l preceptor restavan drets esperant ordres.
{Qaines ha\ian d'esser aquexes ordres si totes serian inú-
tils?
Perquè, per primera vegada, l'impu's natural havia ven-
sutalaforsa en aquella casa, y'ls nens ab la seva tieta co-
rrian ja pel jardi dísfrutant sense lligams de cap mena la jo*
ya d'un dia d or sota un cel blau sense limits.
19R VIDES FRÍVOLES
IX
L'impresíó qae en la Maria dezà aquest fet fou sobtada y
punyenta, com una mena de dolor físich que va predisposaria
de moment a una gran excitació nirviosa, a un neguitós ma-
lestar, que per forsa tenia de resoldres violentament a crits y
insults.
Emperò aquexa impressió passà depressa. Mitj per tempe-
rament reflexiu, mitj per por de perdre ab una exaltació d'ira
cega tot el prestigi treballosament adquirit y tota la superio-
ritat moral d*aquella aparent serenitat equilibrada ab que
aparexía enfront totes les coses, la Maria s*anà aquietant, y,
convensuda de que al últim ella arribaria a imposarse, per
que disposava de tots els medis indispensables, abandonà les
solucions extremes ab que de bell principi volia resòMreho
tot pera entregarse a un sentiment de llàstima amagada ab
les apariencies d'un absolut abatiment produhit pel disgust.
Y, en mitx d'aqueix abatiment, fiogia grans moments
d'abnegació, en que, oblidant tot lo passat, obria'ls brassos
benèvolament, amplament, perquè en ells se dexés caure l'Isa-
bel, "aquella pobre esbojarrada ab bon cor„, com deya la
Maria, y les coses quedessin com avans.
L'Isabel, després de tots aquells esforsos, havia quedat
inútil, en complerta lassitut. Are ja res la distreya. S'havia
allunyat dels nens perquè comensavan a cansaria. Per ells
havia fet massa. Si no hagués arribat a un moment de vio-
lència; si per sostenir aquell punt d'amor propi no'ls hagués
conduhit fins un acte d'ostensible insubordinació que no te-
nia prous f orses per sostenir, potser ença re haurian durat
molt les seves relacions intimes ab els nòys. No havent sigut
axis, la cosa era del tot impossible. Havia expremut absolu-
tament aquella sensació, dexantla sense cap encis. Are era
massa vella y calia buscarne d'altres. ^Ahont?... iQuí sabí
Potser lluny! A casa seva tal volta!
Al interrompre'ls exàmens y endursen ab ella tots els
nens, havia tingut un moment de sinceritat. Del f jns de l'àni-
ma anaren exintli totes aquelles paraules acusadores tb que
volgué convèncer a la Miria, de que la canalla, més que dis-
ciplines de ferro, necessita amor, llum y ajre. Després
JOSEPH M/ LÓPEZ PICÓ 1^9
d'aqueix esfors, massa gros- per ella, s*anà refredant el pri-
mer entussiasme, y la sinceritat quedà ofegada pel desitx de
varietat, que tornà a ensenyorirse d^ella. En un moment llu-
minós comprengué que no havia parlat ab el convenciment
que dona una pràctica constant de tota la vida. Havia parlat
d*amor, d'abnegació y del deber de sacrificarse pels fills. Y
ab quin dret n'b avia parlat? £Tal vegada era aquexa la seva
conducta? Ab; noi Sols en aquell instant de sinceritat supre-
ma s'havia sentit ab forses per proclamar la veritat neta.
Are aquexa veritat Tespantava. Era massa feble pera donar
Texemple y seguir el cami emprés. Els seus nebots conserva-
rían d'ella un grat recort, una impresió potser brusca d'ale-
gria lluminosa que se1s havia encomanat, redimintlos dels
passats ensopiments y de les rancúnies. Res més. Si axò ha-
gués sigut ordenat y durable,'l profit hauria sigut també més
pràctich. Are tot se reduhiria a la suavitat d*un dols recort,
que a estones alleugeriria les penes dels nens quan tornessin
a caure en els exagerats odis y embrutiments d'avans.
Endinzantse en aquexes consideracions, l•Isabel s'entris-
tia, dexantse dominar d'un neguit malaltis gens propi d'ella.
La Maria aprofitava aqueix abatiment de la seva cunya-
da pera aparexer generosament pròdiga en oblidarho tot, fins
alex'.rèm de contribuhir ella mateia a retornar l'alegria
perduda a Tlsabel.
Es lo que li deya:— Jo no*nsoch pas contraria de l'alegria
dels altres. Lo que no m'agrada es l'esbojarrament impreme-
ditat y l'irreflexiu entussíasme momentani. Tú, si no fos per
xò, serias una gran dóna, T'has de corretgir, y veuràs. —
Tot axò ho deya ab to protector, fent una mitja rialleta
desde'l fons d'aquell silló hont seya enclotada, y Tlsabel ne
quedava més molestada encare, perquè veya que no sabian
entendre'l seu caràcter, perquè volian cambiar la seva fri-
volitat censurable, però alegra y expontania, ab un altra fri-
voli tat estudiadament amagada sota les apariencies d*una
respectuosa severitat y d'una freda ostentació ridicoles.
L'Enrich, al contrari, veyent en el neguitós abatiment de
la seva dóna una senyal de regeneració que calia aprofitar,
atiava al Albert y a la Maria perquè anessin estrenyent
aquell cercle de consideracions reflexives y màximes educa-
dores en el que havian tancat a l'Isabel, cregut de qu^ aque*
xa aniria acomodantse a les exigències d'una nova organisa-
200 VIDES FRÍVOLES
ció ordenada, mercès a la constància ab qne procuravan fer-
li veure les seves ventat je?.
Aqueix estat de coses hauria durat indefinidament si un
incident imprevist no'ls hagués obligat a cambiarlo a corre-
cujta j ab molta energia.
L'escena violenta que de molt temps ensà venia amena
ssant la bona armonía entre ells, y que ab tants esforsos se
logTà conjurar després dels exàmens, esclatà al últim ab tota
la seva forsa, cruament, sense atenuacions de cap mena.
Un dia volgué la Maria avensar fins més enllà de lo acos-
tumat en les consideracions y consells. Animada per la pa-
ciència ab que Tlsabel semblava escoltaria, s'endinzà en Tas-
pre camp de les censures y recriminacions, atacant sense pie-
tat aquell enjogassament que tant desdeya de la concepció
formulista y mecànica qu'ella s'havia format de la vida, fent
una Uohansa de la pròpia conducta y deprimint, després
d'una odiosa comparació, la de l•Isabel, tant lleugera, tant
fàcil y desordenada al costat de la seva.
Ofesa , l'Isabel no pogué contindres, y aleshores fou ella
la que comensà les censures y critiques. Apressurades li
exían de la boca les paraules, y ella les pronunciava ab un
deix especial, ab una mena de menyspreu instintiu que sem-
blava provocació. També sapigué dirli ala Maria que la ver-
daderament frivola era ella ab les seves coses ridícoles y
aparatoses. També va acusaria d'haver matat en flor tots els
sentiments generosos dels fills, acostumantlos a una educació
artificial molt més dolenta de la que ella donava als seus.
També va tenir una burla per tota l'organisació d'aquella ca
sa insoportable y freda.
Un cop en aqueix punt, la Uuyta's va reduhir a mútues
acusacions. Ni l'una ni l'altre tractavan de defensarse. Sols
miravan d'aclapararse ab més sagnants acusacions, ab un au-
ment progressiu dels defectes exposats en aquella fórmula
tant vulgar de ^Has dit que jo era axò?; donchs tú encare ho
ets mé5„, y acompanyats de gesticulacions nervioses y d'un
tò ronch y ofensiu de la veu.
L'Isabel fou la que ho acabà en sech.
—Prou, digué de sobte redressantse. Te creus tenir sobre
mi cap superioritat?... Mira: ja veig qu'es impossible enten-
drens, y lo millor es que cada una resti a casa seva y Deu en
la de tots. Demà ens entomarem.—
JOSEPH M/^ LOl'KZ PICÓ 201
Y a tota pressa, desordenadament y com si ho fessin d'es-
ma, Tendemà marxaren.
L•Isabel al trobarse en el tren respirà ab forsa\ com si des-
prés de molt temps de patir se tregués del cor una fonda pe-
na. Y satisfeta perquè tornava a la vida d'avans, recolzà suau-
ment el cap y dexà queMs seus ulls vaguessin llargament peU
paisatje que ab rapidesa s*anava desenrotllant devant d'ella.
Estimà'l vagó que la duya a casa, estimà la terra que, amo-
rosida, semblava somríureli, y estimà aquella llum alegre y
triomfant ab esclats de color que tot ho inondava.
L'Enrich, conmós, tingué d'axugarse'ls ulls que li humite-
javan, y tot el camí restà silenciós y capficat.
Pensava en l'Albert, en la Maria, en els nens y nenes tant
ben cuydats y atesos... Pensava en aquella familia que dexa-
van, y s'entristia.
S'entristia perquè a casa seva no la trobaria una organi-
sació tant perfecte; perquè ni ell, ab tot y haver fet tot lo po-
ssib'e per assemblarshi forsa, tindria may tanta energia y
voluntat com l'Albert, ni l'Isabel sabria portarse tant digna-
ment com la Maria.
Mes £qui sab? Potser lluny de la casa del seu germà tro-
baria a faltar Tlsabel l'ordre y la pau casolana a que s'havia
mitx acostumat, però que no havia pogut apreciar, tal volta
per tenirla massa aprop.
Ab aquexa esperansa arribaren a casa.
...Y veyent que res cambiava, l'Enrich volgué tenir ona
severa explicació ab la seva dóna.
Se li queixà tristament de la seva conducta, de la vida
írivola que duya y a la que fins a n'ell Tarrossegava. Li pre-
gà que pensés forsa en el seu germà, en la seva cunyada, en
l'organisació y bon viure d'aquella familia. Li pregà coral-
ment ab llàgrimes als ulls, fentli veure la necessitat d'imitar-
los en tot...
L'Isabel aleshores, redressantse, respongué ab convenci-
ment, tota seriosa, tant com fins potser may ho havia estada,
26
202 VIDES FRÍVOLES
que no calia imitar ni amohinarshi. Li parlà de que s'havia
deixat enllnhernar per apariencies, y ab convincents parau-
les li feu veure que la vida de T Albert era tant frivola com
la que ells duyan, emperò més disfressada.
Aclaparat, vensut, TEnrích acotà'l cap; Volgué encare
defensar a T Albert y a n'ell mateix; però no sapigué còm.
Clarament veya la rahó de la seva dóna: tant la dels uns
com la dels altres eran sols vides frívoles...
Com tenia per costum, volgué enganyarse ell mateix
carregant a la seva dóna la culpa de tot.
Y ab defalliment mormolà, posant en les paraules tota
l'amargor de la seva ànima feble:
— Isabell Sempre seràs la matexal —
PHEMI DEL EMINENTJsSIM Y REVM. SENYOR CARDENAL CASANAS
STRAMPS
A LLAHOR
DE LA MARE DE DEU DE SANT SALVADOR
Felanitx
I
Pujada son amunt, Santa Maria!
Còm vos hi trob en tota bella altura
molt més amuot queMs pins harmoniosos,
que'ls romanins en flor, y les estepes
entre subtils perfums, randes de boyra,
y oratjes alts y esbarts de volatines
y vius estels qu'emperlan de rosada
celestial la cabellera vostra?
II
Vos tira més la terra ò Fona blava?
Voleu ésser pagesa ò marinera?
La morenor de vostra faç colrada
rencengué'l sol queU sech terrer esbrella?
Y rindec(s llambreig del vestit vostro
es salebror de temporal qui afúa
els bastiments a l'espadada costa,
roncant, roncant, mentres les dones resen?
204 STRAMPS A LLAHOR DE LA MARH Dlï DEÜ DE ST. SALVADOR
III
No som d'aquí; més jo'us estfm, oh Verge!
El poble us diu: la Mare de Deu noslra.
Jo vos diré altrament: oh lluna blanca
de pescadors amiga y de pagesos,
oh romaní florit dins una encletxa,
bella sarment en flor y en fruyt, oh espiga
qui va granar un blat diví qui íorma
un pà tot blanch y qu'assacía sempre!
IV
Daurat de sol y d'antigor un trono
teniu aquí: reploma y se repenja
com una flor de pedra qui s'esglaya
y palideix al cayre del abisme.
Els pins cansats, ans d'arribar, ja's reten
y endarrerits y pantexant romanen
a bells redols; y al vent qui hi puja, donan
a refrescar llurs suoroses testes.
Ah el pinar bell qui vest vostra montanya
dalt fins abaix, y té la cabellera
exuberant d'or jove y de reines.
Els pins d'abaix son mundanals y us parlan
de joventut plena de nius y cantichs
de fecondant polsim que'l vent transporta
y d'un gegant qui per agui passava
posant els peus hont hom posa la vista,
VI
Anau pujant, y'ls pins icòm se depuran
y'ns van dihent que saben cloure llagucs
de ferre dur, ab indulgent reina;
que saben ja la lletania eterna
de processons anyals qui pujcn lentes
RVNT. LLORENS RIBÉ Y CAMPINS 205
y penitents, per guia la creu alta;
y qu^han resat a chor el Sant Rosari
y emborbollat la mal apresa Salvel
VII
PeròMs pins d*alt contemplatius culminan.
Del mon llunyà no'n saben res, y adoran
d'éztasi plens. Oh Stramp! si hi arribasses
volant, volant, Texcelsitut serena
y Tailterós repòs adormírían
aqueix calfret que fa estufar tes plomes,
y culminant, eztàtich, planarías
ales en creu, tot enrampat è imnòvil.
VIII
Els pins cansats ans d'arribar ja's reten.
Hi puja'l vent; y obrint de llur alatje
l'ample velàm qui cruix, tallant ratmòj>fera,
voltors suprems fent espirals hi muntan.
Fulgura amunt el cel com un cimbori,
y a bells estols, com uns aucells qui cantan
y a tot arreu duhen frescor, Marfa,
de vostres mans se'n volen els miracles.
IX
De vostres ulls s'escapan les mirades
que son demunt la mar calmes augustes,
que son demunt el camp espigues rosses,
que son demunt el vert de l'olivera
mayna de flor y oliva ambrosienca,
que son demunt les flors la pau feconda,
que son demunt els fronts claror serena,
que son demunt els cors amors qui duran.
Scnyorial y august se mor el dfa,
y'l campanar, ab sa crismada llengua,
2(X) STRAMPS A LLAHOR DE LA MARE DE DEU DE ST. SALVADOR
ja diu al mon que'l dia es ona rosa
que dins el mar cau sa derrera fulla.
Reposa tot: bufan frescors ignotes,
ja plora el grí, ja dormen les cigales,
y pels camins tan enasprats se*n venen
com un remat nocturn les ombres mudes.
XI
Magrada'l lloch y Thora. Cor meu: pujat
Clara y frescal la vasta nit s^abriga
ab son mantell de reina solitària...
La boyra fuig d^aquexa cima excelsa...
Serenitat ja vola sense núvol,
se sumergeix el mon dins un mar d^èxtasis,
y somniant tant baxan les estrelles
qu^un infantó ab sa mà*ls abastaria...
PREMI DEL EMINENTÍSSIM Y REVM. SENYOR CARDENAL VIVES
A UNA MAGESTAT
Eli, Eli, lamma sabacthani
(Math. Cap. XXVII, p. 46)
En el vostre santuari
envolcallat de negró\
vaig corpendrem al entrarhi
d' una trista devoció
Perfídiosos en la fosca
anaren mos ulls furgant
fins a vostra imatje tosca
loh Jesús agonitzantl
Encortinat de penombra,
agensat de soliiut,
ab el cap coronat d'ombra
yU cos en lo incert perdut.
En vostra faç esblaymada,
el cabell esllenegat
s'hi escorria ab la besada
d'una immensa pïetat.
208 A UNA MAGESTAT
Estrafeya'ls vostres llavis
la ganyota del tortnent,
més que dels passats agravis,
de la solitut present.
lAy! Del vostre tabernacle
els vells fervors n'han fngit,
y en vostres mans el miracle
ja may més ha reílorit.
Sols a Tantiga esculptnra
veu en vos el desamor,
y devant vostra figura
els nins palexen d'horror.
Y s'olvidan les mil menes
de prodigis qu'heu obrat,
y als ex- vots y a les ofrenes
fins la pols ja s'hi ha glassat.
Anys y anys que a la llum pura
no ha pogut véureus ningú;
hi ha molsa de floridura
arreu del vostre cos nú.
Y en vostra testa divina,
contrapuntats en l'afront,
hi teniu per cada espina
un corch que us furga en el front.
Ja les turbes afollades
no aclama n vostres virtuts,
y en les terres clivellades
hi sejornen els axuts.
En els sembrats les malures
s'espandexen triomfals,
y en son poltro d'amargures
hi blasfem an els malalts.
MANEL FOLCH Y TORRES 209
lOh Magcstat solitària
del hermitatge perdut»
que no oiu altra pregaria
que'ls brueis del bnfarut!
En vostra faç dolorida
aquell cUm ha perdurat:
—Oh Senyo' y Deu de ma vida,
iper qué m'has abandonat?
27
PREMI DE LA UNIÓ CA TALANISTA
LA TORRE D'IVORI
Tunis eburnea
Una vera flor d'artifici, exquisida y torbadora. En la seva
poesia se trobava Tessencia de la semidivinítat que han asso-
lit els homes a travers els milenis. Y quan passava, a Tatzar
del camí, entre les formes vulgars y fredes, inexpressives
peraMs allres, en Lluís sentia'l batech d'una vida sols a ell re-
velada, la reanimació dels vells gents del lloch, el panteig
de les ninfes condormides. Després, com un vident, trasme-
tía al món, ab paraula immortal, definitiva, les sensacions
recullides en la marxa distreta sobre la pols de totes les
rutes.
cExistia pera ell Thumanitat? Un mur de pedra granítica,
el mur de la Torre dl vori, s'interposava entre ell y les multi-
tuts. Reclòs en el seu paradís artificial, en Lluís creava y
subtilisava infinitament.
La veritat no era pera ell una essència única; prenia for-
mes noves a cada visió ò després de cada emoció ressentida.
L'ànima de les coses sols n'era fuyta en apariencia, y se des-
vetllava de sobte davant ell, com se mostran les Verges a
les escuUides, en el reco del bosch, ò com sorprenian les fades
a les dorzelles, vora la font, en el bell temps de la Poesia.
Tot llegint, percebia sobre les r^gin^s Tesperit meteix del
poeta, que'ls lectors vulgars no sabran may sentir; el perce-
bia com un aroma de flor retingut entre les fulles d*un devo-
212 LA TORRB D^IVORI
cionari, perfumant la divagació meteiza de la lectura, des-
prenentse ab suavitat mística. La poesia dels poetas y la poe-
sia de les coses, després de llargues contemplacions, li ha-
vian format una ànima nova, ab la qual havia sofert delicio-
sament els suplicis clàssichs j plorat de goig ab les grans
idealisacions; havia begut el sagrat misteri de les llegendes,
rabejantse en la ventada de les cultures extingides. Se sentia
viure; imaginava despendre un hàlit de vitalitat qui ressuci
taria les coses després d'anys infinits de mort, evocant la for-
ça adormida qui hi batega calladament, com l*amor entreUs
plechs de la terra quan granan les llevors. £Què importava
que aquestes sensacions no li revelassen una veritat? |Oh Val-
ta y pura ezcelencia dels esperits, la de saber veure* en les
coses lo que no hi es realment, y destriarhí matiços nous,
dorarles de fantasia, colorejarles d^ensomni, de dolces men-
tides, ferhi arribar la poesia ausent, la poesia del contempla-
dor! La veritat no sabria feries més belles. Y axis la bellesa
se trobava per tot, com Tessencia divina, quan la voluntat
del contemplador sabia infòndrela, imposaria com una nova
animació. La troballa d'una veritat no valia la pèrdua d*un
misteri, mutilació dolorosa que sols se compensava ab l'eclo-
sió d'un misteri nou.
Clarejava. Y repenjantse sobre la galeria, en Lluis res-
pirà amplament.
-A la fil-
Tot just, els darrers intims acabavan de sortir. Aquell
vespre, en Lluís els havia llegit son poema, acabat el meteix
dia: £1 triomf de Prometeu, Jamay l'estre del poeta era
arribat tan amunt. Romania en la sala deserta una com a
ressonància de les estrofes llegides, una ardor de les sensa-
cions despertades, un perfil difós de les imatges suggerides.
El poema era magnifich;s'hi consagrava la victorià romàntica
de l'home sobre'ls déus, el final gloriós de Tera tràgica, y
com en visió apoteòtica, coronii va'ls darrers versos una con-
templació de les ciutatsfiors, en que la cultura del nou Déu-
Home s'espandiria un jorn, y's veya desfilar per l'amplitut
de les vies triomfals la teoria d'unes noves panatenayques.
GABRIEL ALOMAR 213
L•aubada era d'una pau iamensa. Per la galeria, oberta a
la purificació suprema d*aquella hora, entrava, per moments,
un ventijol a penes sensible. Un panorama amplíssim se
destriava en la dolça claretat, indecís. En primer terme, una
extcsa de cases blanques, noves, qui mostra van en la discor-
dant arquitectura Timprovisació d'aquella ciutat acabada de
sorgir sobre Tantiga soca de la vila tradicional, adormida
sota un mantell de centúries. Més enllà se deixava veure*!
ple de la ciutat nova, ab Tarrenglerament geomètricb de les
vies sens terme, creuantse segons la fredor dels plans buró-
cràticbs, ab la regularitat glacial dels pisos idèntichs, linies
inexpressives y monòtones, sense una curva, sense un des-
cuyt qui'n rompés la simetria desesperant. Tota una casta
hi havia imprès el seu ideal. Més lluny, la ciutat vella, colra-
da y decrèpita, descollant sobre la multitut opresa dels edifi-
cis Tesbeltesa vigilant dels cloquers. Més enfora encare,
Tarrabal obrer, perdut en la calitja matinal, sense forma
precisa, alçant sobre un fons de boyra carbonosa les prosay-
ques xemeneyes, d'ahont s'arrastravan pesadament els restes
de la fumassa esvahida, com Thalenada d'un monstre ador-
mit. En darrer terme, a l'infinit, la mar, la mar eternament
igual y sempre diversa, ab la fonda persistència de tot sobre
l'eterna mutació aparent de les coses.
Y aleshores, en la fantasiosa solitut, un desficiós afany
s'apoderà d'cn Lluis. El gran buyt de la seva vida se
badà com un avench; davant els seus ulls va sentir, com
Faust, un dia més, un dia més encare, pesar damunt el
feix dels seus días. Qualque cosa d'essencial y fonamental en
la seva existència va transfigurarse y una segona vida co*
roerçà pera ell. Li parlava la veu de les conversions y de les
penitencies. Com una traspersonalitat, fins aleshores oculta,
se despertava dins ell y li parlava ab veu may sentida, una
veu que era y no era sa pròpia veu. Un desdoblament de sf
meteix s'alçava en l'ombra, devora ell, y s'inclinava ab ell a
contemplar l'aubadn, a aspirar l'emanació infinita, composta
d infinites emanacions, qui's desprenia de la ciutat.
May havia vist més intensament passar la pròpia vida per
davant els seus ulls. Una batalla's debatia en la seva con*
ciència. Dues forces se'l disputavan. Una Tatreya encare a
la Torre dl vori, als refinaments, elegàncies y pulcrituts de
l'exquisit, qui's separa del món pera no tocarse de realitat y
214 LA TORRB d'ivori
d'humanitat. L'altra Tatreya a la vida, a barrejarse entre les
turbes de la plaça y durlos com una ofrena la paraula y
ridea, qui son carn pròpia, troços palpitants de la persona
Una set d'emocions may sentides Tabrusava com una febre
No era ja la febre d'art per la que transfigurava continua
ment les coses a fi de no vèureles may com ja han estat vis
tes una volta. Era una febre d'acció y no de contemplació
Era Tespera anguniosa d'un naixement, la florida de la divi
na llevor, la reencarnació del déu que tots portem dintre.
Va acomètrel un remordiment sens fi per delictes no co-
mesos directament, un esglay, com un vèrtich, davant preci-
picis entrevists, qui s'obrían vagament sota les seves passes.
Escoltava, absort, el ressò de crits llunyans que li demana-
van auxili, y's quedava atònit davant la visió de braços qui
s'extenían capa ell, implorantlo. L'axordava l'eco de ge*
mechs esgarrifosos. Sentia, com Dante, desde'l cim d' ona
montanya malehida, pujar el chor etern del sofriment.
Per la miranda oberta la llum crexía per instants. Una
coloració vermella, vagament aurifíca, s'extenía sobre la
mar. Una remor apagada s'elevava de la gran urb. ^No era'l
plany inmens del remat, els desdeny ats eterns, odres de
sanch indignes de la vida y l'amor, no eran ells qui, un mo-
ment encare, clamavan misericòrdia? <[No'ls veya? íNo'ls sen-
tia? Se despertavan, per aixams, per rahims, els qui passan
la nit en els grahons de les esglésies tancades, sobre'ls llin-
dars dels palaus fredament adormits. Eran ells, els infants
qui ploren en els recons abandonats y allargan la mà a n'els
indiferents qui passegen llur inconciencia per les grans vies.
Eran elis, els desesperats qui contemplan, sota l'enlluherna-
ment dels fanals, en les nits de neu, Texhibició insultant de la
felicitat y la bellesa, y clavan els ulls, hipnòtichs, en el pas
dels carruatges hont se recolzen entre pells y randes les da'
miseles incorpòries; els qui s'obsessionen ab la visió dels fu-
turs assessinats y s'extremeixen ab l'espetech dels futurs
derrumbaments.
Y tots els vells idealismes del dolor no eran ja simbols
vans, pobres alegories, delicia de poetas.. Era'l ver Prome-
teu, clamant desde les cambres d'estudi oblidades en els bar-
ris humils. Era Sisif, pantejant sobre'ls camps de conreu, da-
munt el solch acabat d'obrir. Era Ixió, amarrat als volants
de les fàbriques y suhant la vida davant les fornals rohentes.
GABRIEL ALOMAR 215
Eran les Danaydes, giravoltant sens fi en els obradors de les
grans viles, banyats d*ombra malaltiça y desolada. El vell
càQticb, mil voltes entonat, reprenia Pestrofa, y Teco s'es-
pargia, terrible y potent, per tot el món.
I Ah, que bé ho veyal La Torre d'Ivori s*enfonzava; la To-
rre d'Ivori tancada als qnatre vents, la tomba granítica hont
dormen els déus morts esperant Thora en que les seves cen-
dres serien esventades, retornantles a Pimmensa circulació
de la vida. Ell era el vensut, el fallit, el fracassat. Ni tant
sols havia tingut la glòria de caure en el campament, sota
l'escut de guerra. Sufria la sensació d'una cayguda en un
buyt sense fi; presenciava com Tagotament de l'infinit.
Però no. Quedava la vida. Tota una epopeya de futura
acció se mostrava devant ell. El mur de la Torre d'Ivori s'en-
runava y per l'esbaldrech obert penetra van l'esclat de la llum
del sol, el brunzir de les turbes humanes. En llunyedar sense
terme, s'obría él més enllà de totes les coses. En Lluís sentia
dins el seu cap, com un toch de sometent, un brandeig pro-
íón de campanes, grans ones de vibració que li removian
Tànima. Sonava el clam d'auxili de tot un món. Una flama
reveladora iluminava, en els recons obscurs de l'esperit d'en
Lluis, Tevidencia del dolor y la tristesa, però no l'ímpotencia
absoluta del consol.
Y en Lluis comprenia, fruintlo, el darrer privilegi de la
seva superioritat: el remordiment pels crims sense nombre,
per les brutalitats passades, per les brutalitats futures, no co-
meses per ell. En la seva memòria, mil coses inanimades,
una volta més cobravan sobtada vida. Del fons de les biblio-
teques, de la pols dels museus, sorgia una processó de fantas-
mes qui'l contemplavan ab ulls esglayosos hont clarejava la
conexensa de lo absolut y de la mort. Passavan, en desfilada
horrible, com els reys davant Macbeth, les multituts huma-
nes desaparegudes, les glòries afrontoses de totes les pàtries,
les victòries vergonyoses y repugnants de tots els héroes. Y
tot li retreya l'inculpació de la pròpia complicitat en tots els
crims, en totes les prostitucions, en totes les crudeltats ocul-
tes en el temps qui passà, en el temps futur que's traslluía
proíèticament a travers aquell crepuscle matinal, més enllà
de la lluminosa trasparencia de llevant. Ensaboría per derre-
ra volta la seva desoladora súper- humanitat, y volia ferse dig-
ne del coratje de viure, superior al coratje de morir. Plorava
216 LA TORRB d'ivori
dins ell la ruina de tot nn culte, la desilusió de tot un encant,
Pesflorament de tot un somni. De senú-Den passava a ésser
home; més axò no li semblava una decadència. Darrera ell
hi havia un temple, però devant ell, defora, s'extenía un mon,
El prestigi de l'hora, aquella hora hont l'art de tots els temps
ha vist el símbol mfstich d'una elevació, d'un holocauste, el
penetrava deliciosament.
Un raig de sol se posà, fulgurant, sobre el vitratje d'una
claraboya. Era el dia. En simfònica barreja munta van de la
ciutat les remors del matí: retrò de carros, cansons indeci-
ses, gemechs de sirenes de vapors y fàbriques, xiulets de lo-
comotores, vibracions de cornetes, brandeig de campanes.
Una gran bavor de vida s'elevava. Les xemeneyes fumeja-
van dolsament.
Desd'aquell dia en Lluís se posà a l'obra. Passà, rodejat
d'un esbart d'apòstols, entre la negror fumosa dels barris
obrers, als arravals de les grans metròpolis. La seva pa-
raula de redenció va sonar en les plasses públiques j en les
sales humils dels cenacles proletaris. La fumassa de sutja de
les xemeneyes l'envoltà com una carícia, ungintlo d'un nou
crisma. El baf de les calderes li colrà la cara. La trepídació
de les màquines ritmà els seus pensaments a l'atzar de la se-
va propaganda. Els periòdichs s'ompliren del seu nom. For-
mà una escola ab un ista darrera el seu Uinatje. Y ben aviat
la sang dels seus fanàtichs fertilisà les terres opreses, dexant*
hi la lievor de revoltes futures, creà una llegenda gloriosa y
tenyi les pàgines d'un nou martirologi Uuminich. La multitut
Taclamà per llibertador, no perqu'ell fós un Mesias predesti-
nat, ò com un vell Profeta, sinó perquè les turbes troba van
en aquella predicació el pa de vida del moment. Va plorar
ab el dolor de tots; per la seva boca va parlar la voluntat in-
formulada de tots; en el seu pensament se va congriar l'ideal
confós de tots. Fou el Verb. Portà la sagrada almoyna de la
bellesa a n'els incapassos de sentiria, y poetisà per primera
volta les coses tradicionalment indignes, anatematisades pels
segles. Desxifrà el sentit ocult de les eynes detraball, y des-
cubri la bellesa inexpressada dels novells enginys, rodes olio-
GABRIEL ALOMAR 217
ses y bategants, fogaynes fumoses, engranatjes brunyits,
telers immensos y retronadors.
Però, en el fons de sí mateix, Thome d'abans romania.
Va ésser un mitj dia reverberant pera les multituts. Pro-
nuncià paraules queM n^ón no ba^ ía may sentides y que exta*
siaren d^admiració els dexebles y les turbes. Y tot passant,
va creuar la seva mirada ab Tesguart indiferent dels venja-
dors terribles qui a Tendemà bavían d*estremir la terra ab
un sol acte y dexar llur nom com un llegat d'horror al per-
venir.
Més, en Tinterior de la conciencia, el vell dubte romàntich
s'obstinava. La veritat li aparexia sempre una cosa múltiple;
la vida plena una cosa indigna d'esser viscuda. Any ora va
Vhaschischdelsi Torre d'Ivori. Comprengué que la poesia
sembrada per ell queya com una pluja sobre un sorral y que
la llevor espargida pel seu verb se perdia entre el pedreny
incult. No l'entenian. Yel defalliment el corprengué.
Un capvespre se passejava ab el seu dexeble predilecte
per l'extensió d'un camp desolat. Una fàbrica morta, com
una catedral abandonada, jeya dins una vall. En aquella bo-
ra en Lluis va compendre qu'era arribat el moment dolorós
de les confessions. Y va parlar. La desilusió'l vencia. Tot era
inútil. La sang dels calvaris era axuta, infructuosa, perduda
llastimosament. Ell sentia l'infeconditat del dolor. Els bra-
ssos li tombavan de cansament. No volia, no podia pujar una
volta més el penyal de Sisif . No li quedava ni el consol de
morir sobre el Nebo, perqu'ls seus ulls no sabian destriar
l'extensió maravellosa de la terra promesa. Sols veya tene-
bres al seu davant. Ansiava tornar definitivament a tancarse
dins la Torre d'Ivori. L'art, el seu art, seria ja pera ell l'única
delectació.
El moment fou solemnial. Mestre y dexeble sentian be
qu'aquell era Túltim instant en que's veurian. Anavan a ha-
bitar dos móns. Impossible trobarse may més.
Y el dexeble parlà:
—Si. Tórnaten. Tómaten a la Torre d'Ivori. Ets com un
déu dues voltes caygut. D'avuy endavant, ja que l'antorxa
28
'J18 LA TOKR£ d'ivori
te cau de les mans, ens ílaminarà el resplandor de la teva
obra. La teva obra passada es superior a tu. La bellesa de
la teva obra futura serà com la d^ona Venos motilada: en-
llohemadora, però sense brassos. Volías espiritnalisar y ele-
var les turbes, y te qnexes de que no sían espirituals ni dig-
nes! No f entenen! Si t'entenguessen, £hi hauria necessitat de
batejarlos, com deyas, en el ten foch y en el teu esperit? iLa
nostra snperioritatl t^^ verament una superioritat la que se
complau en sentirse superior? Ja ets altra vegada un inútil,
però, permès que íasses, no deturaràs la crexensa de Tar-
bre qui demà soplujarà les tribus noves, corpreses del teu
propi pensament! —
Allà enfora, sobre la ciutat grandiosa, pesava nni nnvo*
lada de plom; y els raigs de sol ponent, ferintla, cor va van so-
bre Textesa caòtica dels casals l'en volada d'un iris. La terra,
humida y rabejada de les darreres plujes, infantava callada-
ment, en la sopor d'un repòs contemplatiu y extàtich. El cel,
vers el camp, era nftid, ab tons inefables, fervents, rojors de
galta femenina. Una pau immensa tombava sobre el món.
— Adéu, — digué el dexeble.
—Adéu,— respongué el mestre.
—Per sempre...
— Per sempre!
ACCÈSSIT AL PRESfl DE LA VNIÓ CATALANISTA
LA SENYORA
Trànzít
A LA VILA
Tants anjs que fa que no The vist, tant petitet que era
quan me*l mirava ab ulls d'infant, y aquell Castell de La Mo-
rella encareM veig destacantse ab tot reileu y tota realitat
en el fons del meu pensament, com una visió més real y més
potcnta que Iotes les imatges vives que envà ara s'interposan
entre ell y mon ser pera atrèarem la mirada. OhI, y que hi
cntran de fondo en Tànima les impresions de la nostra infan-
tesa I No son, no, com les visions de més tart, de quan Thome
es ja refet y cuyt en les lluytes de la vida; en debades busca
un retenirles; Tanima n'està ja plena, s'ha cremoUat ja de les
de l'infantesa, totes playenteres y agradoses, y després, al
rebren de noves, passa com si tiressen aygua a una copa ja
plena: la que hi tirin no hi fa estada, sobrix, cau, y sols res-
ta al fons Taygua més antiga, la que Tha omplert quan la co-
pa estava buyda: axis la copa de Tànima humana sols reté
en son fons les primeres impresions que reb al vindré ala
vida, pura y esbadellada com un lliri.
*
L'Esglesia y'l Castell eran els dos edificis sagrats de la vi-
220 LA SENYORA
la: a la EsglesiaU poble hi adorava al seu Deu; al Castell hi
venerava al seu Senyor. Enfront Tnn de Taltre, construhits
tots dos en una matexa època y al amparo d*ua meteíx Rey
y Senyor, la naxenta monarquia catalana fità allfl seu poder
consagrant un temple a la seva relligió y alçant un castell al
noble capdill que havia reconquistat la terra, pera que'ls ho-
mes de paratge acullits devall la seva sombra poguessen
empriuar aquell camp plè de les morelles que li havian do-
nat nom. Alli començava la nova societat catalana de l'Edat
Mitja que avuy desapareix.
Lo Castell era un edifici gran, una casa verament senyo-
ria!, ab cantons y baxos de pedra picada de raldò fins a l'al-
sada d* un home y grans panys de paret de tapia que de tant
en tant badavan aspitUeres y finestres, coronat per minarets
de cresta dentallada. Los nous senyors, desitjosos de més*
llum, havian convertit moltes aspitlleres en finestres y mol-
tes finestres en moderns balcons de ferro que desfiguravan el
seu ayre de casa vella y venerable.
Dues cares del Castell donavan a la plaça, en una de les
quals, la que mirava a TEsglesia, s'obrla una gran portalada
ab portes ferrades ab punzagudes llances en forma de fulles
de cars punzosos y clavatejades ab claus de cabota cantellu-
da com els que ela van mans y peus dels Crístos del Renaixe-
ment. A un costat y altre de portalada s*allargava un pe-
driç d*obra, encayronat ab llambordes de pedra llosera, que
semblavan pedres litogràfiques de tan fregades y refrega-
dés per els vellets y la maynada que alli prenia'l sol a l'hi-
vern, tot entretenintse en sos jochs infantils la canalla y tot
desgranant el rosari dels seus recors els tulits vellets.
Les altres dues cares del Castell estavah tancades per
una alta paret de tapia enmorenida que cercava cosa de un
jornal de terra destinat a hort del Castell, hont crexian fres-
cals hortalisses y entrelleçwan llurs brancades pomeres y
pereres, magraners y presseguers, crexent ufanosament
plens de fraura com arbres de jardi ben regats y ben adobats,
ramant ab força poderosa, com per servir més saborosa y
grossa la fruyta a la noble mestressa que'ls regalava.
Per dins lo Castell era més solemníal que luxós. Una gran
entrada empedrada ab palets y ronyons de riu de tota mida
y color, formant un senzill mosaych; després una ampla esca-
la feta cada grahó ab una sola peça de pedra picada, randa-
JOSEPH ALADBRN 221
da de una basta y groxada barana de ferro; una gelosia al
cap al costat de una porta negra sempre tancada, j per dins
grans sales y cambres casi despullades, amoblades senzilla-
ment ab barreja de mobles antichs y moderns, y una petita
capella hont se venerava Pimatje de Sant Ignasi, en recor*
dança de un dels passats de la noble familia. Totes les habi-
tacions bones del Castell eran al primer pis. Al segon pis,
sota teulada, s'estenfan grandioses golfes hont feyan cap tots
els trastes vells, hont hi havia'ls graners y dipòsits de fruyts;
en un extrem, mirant sobre la plaça, les habitacions dels mo-
ços, criades y demés servey de la casa, y en Textrèm oposat,
mirant sobre Thort, hi havia unes antigues cuynes aleshores
ja abandonades, grans rengleres de fogons, un fornet a pro-
pòsit tant per coure pa com prr rostir viram y fer confitures,
y per terra, enredat entre un embalum de trastes vells, s'hi
veyan els negres culs de grans parols y caceroles de brasers
y torradores, y altres estranys y desusats obgectes d'aram
que indicavan que temps passats aquella familia havia sigut
nombrosa y que havia cultivat la cuyna ab la afició y prodi-
galitat dels senyors de la Edat Mitja.
A la planta baxa s'hi estenian grans estables, el moli d'oli,
palleres y espayosos cellers y cups hont s'hi feyan tots els
anys de sis a set centes cargues de vi dels terços y mitges
dels rebaçayres y mitgers.
El Senyor, Don Ignasi, s'havia mort feya temps; jo ja
no l'havia conegut. Sols quedava al Castell la Senyora do-
nya Montserrat, ab sos dos fills Manel y Francisco, que sols
passavan allí la temporada de les cullites, tornantsen a Bar-
celona al vindré'ls primers frets, hont tots dos professavan
lluidament una facultat acadèmica.
La Senyora no havia volgut jamay abandonar la senyo-
rial estada dels seus avis, y tenia un horror inesplicable a
permanexer una nit fora del Castell, imaginant que podia
morir en una cambra buyda dels sospirs dels seus pares, y
que podia ser enterrada fora d'aquella tomba senyoríal y so-
litària del fossar del poble que guardava les despulles de tots
els seus passats.
222 LA SENYORA
La senyora no volia abandonar el poble, que la venerava
com a nna santa y la volia com a ana mare. Un dels seus pa*
ssats havia f andat una missa setmanal que's deya tots els
diumenges a les onze del mati. Qaan la campana tocava les
primeres batallades del senyal, tot el poble que no havia ohít
ia missa primera ni la de les vuyt, feya cap al temple per
ohir la missa de la Senyora^ que era la derrera.
La Senyora sortia del Castell vestida de seda negre, ab
vestits antiquats, però riquissims. Una criada vella, la Mada-
lena, Tacompanyava portant de^iall del bras uncoxinet de se-
da vermella per agenoUarse la Senyora, y la gent que troba-
van al atravessar el pati que separava^ Castell de TEsglesia
saludava respectuosament, trayentseMs homes la gorra mus-
ca, inclinantse les dones, a n'aquella dóna escepcional que
perpetuava al poble quelcom superior a tot el poble, que for-
mava part integrant d* ell meteix y que ab ell havia nascut.
La senyora entrava solemnialment al temple fent conmou-
re a tots els fidels, que saludavan la seva entrada ab un lleu-
ger murmuU de respecte, y, atrayent totes les mirades plenes
d'extasiament, atravessava la nau, pujava al presbiteri per
l'ampla escala del Centre, com los sacerdots y TAjuntament,
y s'asseya en son banch al costat del banch dels regidors, que
si ja*s troba van a Tesglesia, s'alsavan saludantla ab reveren-
cia com al alsar el calze'l sacerdot. Son banch estava tancat;
més la criada vella Tobria com qui obra una caxa, alsava la
tapa que fe3'a de respatller, la Senyora s'asseya, y dexavaM
coxi en terra perquè pogués agenollarshi axis que ho demà-
nessen els passos del sant sacrifici.
Al acabarse la missa, la Senyora sortia del temple entre
mitx del respecte y de les reverencies de tots els fidels. Al
exir a la porta, una multitut, un veritable axàm de pobrets,
vellets, dones y criatures, ja Tesperavan. Els que no cabian
devant de la porta, per no estarse uns derrera dels altres,
s'estenian formant cordó de llarch a llarch del pati, arribant
fins vora la porta del Castell, hont se torna van a reunir en un
veritable axàm esperant que la Senyora entrés a casa.
Al entrar al cancell, la Senyora's treya sa bossa de seda
verda de la butxaca, replena de monedes de coure y alguna
que altra de plata, y, allargant la míi al primer pobret que li
suplicava, li deya:
— íQuants sou a casa vostra?
JOSEl'U ALADbiRN 2113
—Som quatre, Senyora.—
Aleshores la Senyora posava en sa mà dues peces de dos
quartos ò una pessa de quatre en temps més antich, y'l po-
bret, portàntsela a la boca, hi estampava sos llavis dipositant
en ella tot Tamor de la seva ànima, que benehía interiorment
a la Senyora.
—Senyora, a casa som cinchl— deya un altre pobret.
— Senjora, nosaltres som tres.
—Senyora, jo tinch dos germanets y la mare està malalta.
—De qui ets, fill meu? — preguntava la Senyora al noyet.
—De ca' Figuerons, Senyora.
— Té, fiüet, y digas a ta mare que ja vindré a véurela. —
Després d'haver fet Talmoyna a tots els pobrets segons
les famílies de cada casa, la Senyora entrava al Castell ab
Tànima gran, sentint dintre seu la immensa satisfacció d'ha-
ver complert los seus devers envers Deu y envers aquell po-
ble, que la mirava com a la seva mare y protectora.
Després de dinar, la Senyora, acompanyada de la criada
vella, se n*anava a visitar la pobreta malalta. A la canalleta
y al pare, al vèurela, se'ls hi axamplava'l cor. La rebian com a
un enviat celestial, li omplían les mans de petons y de llàgri-
mes y ab el desilj l'haurían volguda portar enlayre, que no ha-
gués tocat de peus a terra, com aquelles santes imatjes que
veyan en els retaules de l'esglesia voltades d'una aurèola llu-
minosa. La criada, mentres la Senyora s'atansava a la cap-
salera del llit de la malalta per consolaria, entrava a la cuy-
na y dezava sobre la taula un bé de Deu de vianda y pa
blanch que feya espurnejar de goig els ulls y la boca del ma-
rit y la canalleta. Després d*haver animat a la malalta y de
donar prudents consells als fillets y al marit, la Senyora y la
criada sortían a visitar a un altre malalt ò se'n tornavan al
Castell si ningú més l'esperava. Aquell era'l moment desit-
jat: el marit, qr.c ja sabia la costum de la Senyora al anar a
visitar y auxiliar a un malalt, corria corptès cap a la banda
del capsal del llit en que s*ha\ía posat la Senyora, alsava fe-
brosament el coxi, y trobava dessota una moneda de plata
de cinch pessetes que la caritativa mà de la Senyora hi aca-
bava de dipositar dissimuladament.
224 LA SENYORA
* *
Cap allà a mitja tarde del diumenge feyan cap a ca' la Se-
nyora molts de sos mitjers, rabassayres y arrendadors. Al
menys los més antichs, els que's consideravan ja com a scr-
vitut del Castell, y1s hauria semblat faltar al respecte y al
homenatje degut dexar de fer aquella visita dominical.
Ningú anava a ca' la Senyora ab les mans buydes; tots li
portavan son present. Allí arribava'l Pere de la ParcUada,
un home ferreny, gravat, ab les pestanyes rosses y grosses,
portant un cistell de présscchs primercnchs, grochs com la
cera y ab lleugeres taques encarnades que feyan denteta de
mirar. Eran els primers que havia cullit al pressegueral de la
Parellada y ell s'hauria guardat ben bé de trèurcn ni un a la
plassa sense avans haverne portat les primides a la Senyora.
Mireu després a Caparritu, ab son cistell de moscatells de
Sant Jaume cullits en aquella reconada de terra cremant del
Cogoll, plè d'enrunades sepultures romanes, de ruhines to-
rrades rel sol, quins ceps sembla que s'alimenten encara
de les despulles dels patricis romans, produbint un vi dols
y fort com la clàssica llengua del Laci. Fa més de quinze
días que Caparritu ò sos fills, ab la escopeta entre mans y
el gos entre cames, vetllan la parada de moscatells per Uiu-
rarlos de les urpes dels Iladregots fins a poderne presentar
un bon cistell a la Senyora, més granats, més ben fets y més
grochs que si estiguessen fets de cera. El vell Forest baxa de
la seva masia ab un cistellet de figues d'índies, ben grogues
y despunxades y un altre de mores d'esbarzer, que sab que
agradan molt a la Senyora, y cuyda l'esbarzeral del barranch
ab el mateix carinyo que Tarbre fruyter més preuhat. Tam-
bé hi fa cap la noya gran del jayo Sanari, l'arrendador de
l'hort de la carretera, ab una faldada de poms de roses, flors
y clavells que no hi ha més que mirar. La Senyora reb ab
gran alegria'l present de flors, ne fa adornar l'altar de la ca-
pella, les taules, els tfnells, tot, y avans de despedir a la no-
ya li regala un mocador de seda per ella y unes quantes He-
polies pels seus germanets.
El jayo Putxarru, que viu en una masiota solitària de la
jOSEPH ALADERN 225
vall de Micanyo, també's presenta al Castell y demana veure
la Senyora.
La Senyora, que no l'ha vist de temps, li diu:
- 01a, Putxarru, sembla que hi estigueu ptès per dalt en
aquells recons de mont any a, que baxeu tan poch.
—Mi senyora: lo baxar rayl Si no fos més que axòl No'm
pesa'l baxar; també*n baxa Taygua y no té cames. Lo que
*costa es lo pujar. Aquest diable de frontices se'm comensan
a rovellar y ja no'm volen creure per res del mon.
—Be teniu la somereta encara?
—Prou, si Senyora, y bon servey que'ns fa. Però com
que quan baxa ja va prou carregada de f exines, y quan puja
sempre porta alguna cosa per la casa, y la bestiola no té molt
d*aguant, jo'm guardaré prou de pujarlí a cavall. La podriam
obrir ò feria malbé y aleshores sí qu'estaríam ben posats.
Prouque'm fa cremar el noy quan devegades hi munta, '1
gran bagarro, ell que té tan bones camesl
—Bé, bé, y què dieu de tò?— !i demana la Senyora.
—Senyora: li porto un present que no sé si li plaurà. Com
que sé que pel Castell té aquest remat de gats que vostè
amanyaga tant y li pujan per la falda y per tot arreu, n'hi
porto dos d'una mena que potser vostè no haurà vist may.
Ahir, raubant y fent fexines a les roques dels Qués, vàrem tro-
bar aquests dos gatets fegins que tot just comensavan a sortir
de l'avench, y vaig pensar: déxamels pendre que'Is portaràs
a la Senyora per si li fan goig per pujarlos, y si no'ls vol els
mataré, perquè crégaim que*ns fan perdre molta faràm.
Y1 jayo Putxarru al dir axò treya del corn de la manta
que duya penjada al coll dos gatets fegins de llet que estira-
van el cap ab salamería, comensavan a obrir els ulls y axar-
palla van les potes y les ungles obehint a l'instint natural de
la seva rassa. La senyora, que li agradavan molt les bèsties,
particularment els gats, puix sempre'n tenia quinze ò setze
al Castell, rebé ab grans mostres de satisfació'l regalo del
vell Putxarru y desseguida se posà'b gats a la falda procu-
rant evitar el fregadis de ses tendres urpes, que comensavan
ja a clavarse y a esgarrinxar.
—Jesús, que bonichs, que vius y bufons 1 lY ahont haveu
dit que'Is heu trobat, Putxarru?
*— A les roques dels Qués, al bach del boscb de sobre la
masia.
20
226 LA SENVORA
— Y son de la nostra hisenda aquestes roques?
—Si, mi Senyora; d'aquelles roques ne diuhen les roques
dels Qués perquè s*bi crian moltes bèsties d'aquestes, que
també'n diuhen qués ò gats mesqués. Es un canet d'aquesta
mala faràm. Ningú may n'ha pogut fer net, y no hi ha cap
setmana que no donin un disgust 6 altre en algun dels corrals
de les masies d'aquella vall. Son molt {réstechs y lladres.
— Ay, pobretsl Veureu donchs com jo aquí al Castell els^
faré fer bondat. Madalenal...
—Mi Senyora, què mana?
—Mira, digas al Quím que vagi a esmunyir llet a la ca-
bra blanca per aquestos dos gatets, y tu prepara un bon be-
renar pel Pntxarru y amanèzeli un bon got de vi del vell del
CogoU.
Al bo de l'estiu comensavan les cullites y era una delícia
contemplar lo que passava al Castell. Aquelles immenses
golfes y graners s'omplían de fruyts, grans, patates, avella-
nes, garrofes, fasols, etc, que semblava que'l corn de l'abun-
dància hagués vessat a doll la seva riquesa en aquella casa.
Les palleres y estables s'omplían a més no poguer de palla
nova, neta y lluenta com a brins daurats y platejats, omplint
de la seva olor agradable tot el Castell. Venia'l veremar. Els
moços neteja van cups y cellers, y'ls mitgers y rabaçiyres
portavan al Castell a carretades ò a esquena d'animal les
portadores cremollades de garnatxes y cartuzans que cor-
responian a la Senyora, y'l pesador de la casa no donava
l'abast a corre dels cups del Castell als cups dels mitgers
per pesar les portadores per poguer treure'l compte clar de
la part que a cada hu pertocava. Més tart, ja entrats a l'hi-
vern, els mitgers plegava n y esmunyian les olives y les por-
tavan totes al Castell. Dalt, en una quadra grandiosa de la
golfa, cada mitger tenia'l Uoch destinat pera posar el fruyt,
marcant la partió ab una barra allargassada a terra, y allí
abocava cada dia al vespre la carga de les olives que porta-
va del defora. Allà, en un extrem de la quadra hont hi havia
trenta ò quaranta compartions d'olives amontegades, s'obria
el forat d'una ampla canonada ahont abocavan les olives a .
i JOSBPH ALADERN 227
sachs ò a cenalles que anavan a parar a la planta baxa del
Castell, en un dels graners del molí d'oli, y d'allí eran extre-
tes pels oliers que les porta van al trull y d*allí la pasta a pa-
letades cap als cofins, que eran prempsats, y d'hont rajava Toli
barrejat ab Taygua bullenta que després surava dins de la
pica, d'hont era plegat cuydadosament a palades pera om-
plirne les cinquenes que buydavan una a les gerres del Cas-
tell y una altra a les del mitger.
Casi cada nit, la Senyora, acompanyada de la vella cria-
da Magdalena, baxava al molí pera enterarse de qui feya Toli
y tastar la calitat y cantitat que donavan les olives. Sarrions,
el vell oliayre, passava de pla la pala d'aram per sobre la pi-
ca hont nadava Toli, y a contra claror d'un llum de gresol
el feya rajar altra volta a la pica com un raig d'or fus, sens
produhir la més petita remor, fent no més al acabarse d^es-
corre com un petit sò metàlich perdut que just arribava a
percibirse. De la pica, la Senyora s'arribava al clot de da-
vant de la fogayna, hont, asseguts al pedrís de cada banda,
els oliers y algú de ses families picavan tots ab els dits en
una tremenda plàtera d'enciam espurnejada de troços de bit-
xo escalivat y regada a toç ab l'oli rajant del plat d'aram que
portava en Sarrions del cremuU de la pica. Y al tombant de
la plàtera, com a talls ò postres, hi havia una renglera de
rostes tallades de cap a cap de pa que s'havían amarat d*oli
nadant a la pica una bona estona, que aquell no era dia d'es-
talviar lo que rajava ab tanta abundància.
Oh! còm gaudia la Senyora al contemplar aquell bé de
Déu que omplia d'alegria a n'aquells humils que la venera-
van, sense pararse a esbrinar si ells li donavan la riquesa a
n'ella ò ella donava a n'ells la part d'aquella cuUita que'ls aju-
daria a passar el trist hiverni
*
* ♦
Quan la Senyora tornava a la gran sala del Castell, asse-
guts enrondant en semicercle l'ardent escalf a-panxes, jihi
trobava a lots els entrants de la casa que l'esperavan pera
passar la vetlla junts, parlant de còm anavan les cuUites en
les díferentes partides del terme.
AUi hi havia'l vell Serraita, un senyor que havia estat co-
228 LA SENYORA
mandant de milicianos j que vivia escassament de la petita
renda que li passava'l govern del seu retiro. Ell no treballa-
va y en tot se donava ajres de gran* senyor, més en moltes
coses trahía la seva escassetat, per no dirne misèria. Son ves-
tit, sobretot la seva levita y*l seu barret de copa, sempre
eran els matexos de l'un cap de Tany a l'altre, y per ell tant
se valia que sigues Corpus com Carnestoltes. Quan anava a
visitar les terres de la Senyora no reparava en atiparse dels
mellors préssecbs, pe mes y figues, y fios moltes vegades se'n
emportava'ls mellors melons ab l'escusa de qne'n faria pre-
sent a la Senyora del Castell, y'l gran golafre se'ls atipava
ell a casa leva en companyia de la criada. Un altre dels seus
vicis ò gorreríes era plantarse devant dels pobres mitjers ò
jornalers y ab tota la sorneria del mon, després de palpar-
se'ls faldons de la levita fingint certa estranyesa, els dema-
nava un cigarret de paper ab l'escusa de que s'bavia dezat
la petaca demunt de l'escriptori. Com que aquesta passada
també la feya casi cada vetlla als entrants del Castell, la Se-
nyora li deya tot sovint:
—Vos, Joseph, no hauriau de fumar més que quan escri-
biu, ò tenir una petaca per l'escriptori y una altra per la but-
xaca. —
El senyor Serralta contestava ab qualsevol plagasitat, y
anava fumant com si tal cosa.
Alli no hi feya falta'l notari de la vila, arrossegant la se-
va cama tulida apoyantse en una crossa, el qual cada nit en-
terava a la Senyora de les compres y vendes que's (eyan de
les propietats del terme y dels capítols matrimonials que s'es-
tipulavan entre'ls nuvis. Un dia que'l notari entera a la Se-
nyora del progectat casament entre un dels joves més pobres
y beneytons de la vila y una hoya ben poqueta cosa que so-
vint feya de regatxo del Castell, recordo que pel poble's va
dir que la Senyora havia dit: ^'La fam se casarà ab la set.„
Després he llegit que en un cas semblant lo mateix havia dit
madama Stacl. Jo no crech pas que la Senyora hagués Uegif
ala gran escriptora francesa. La Senyora s'opoià al casa-
ment, més no poguentlo evitar, després protegí a la humil
parella fent que no'ls hi manqués feyna durant bona part
d'any.
Allí habitava també'l vell Pareta, senyor petit y raba-
ssut, molt serio, metje montat a l'antiga, que degollava a
JOSBPH ALADERN 229
sagnies a tota la vila. A n'aqaest li interessava també saber
com marxavan les collites, car de bon nombre de famílies co-
brava If s conductes en grans ò fruyts, y Tany que anavan be
les batudes ò brandavan els molins, el vell Pareta treya un
dineral dels grans, fruyts ò be oli que arreplegava. Al costat
d'aquest, fentsel pary-pinta, no podentse veure gayre, hi
habitava també'l senjor Joan del Barber, meca de cirurgià
que també tenia la gran afició a sagnar als malalts que que-
yan a les seves mans, atribuhint totes les malalties a Testar
massa encès de sanchs, arrencava cazals als que'n patfan y
rapava la majoria de barbes del poble.
Els més conseqüents entrants del Castell eran el senyor
Cassador y la seva senyora, la Cassadora, com li deyan a la
vila, gent montada a Tantiga, avara com un abril, y que no
lenia ni mitja simpatia en tot el poble. La Cassadora era la
que sempre deya a la Senyora:
—Ah, tonta, més que tonta, no cre gas que t'aprove tot
axò que fas. Tu ets massa bcgal; ves donant a mans cbertes
a tothom, y potser vindrà dia que no tindràs per tu. Deu
me'n guard' de fer jo lo que tu fas d*entrarten per les cases
de la pobressalla y arracerarte als seus jassos per dexarhi di-
ners sota'l coií. Quan arribes a casa y't trobes que'ls polls te
corran pel demunt, qui t'ho paga azò?^
La Senyora no gosava a replicar a les observacions de la
Cassadora, perquè conezia molt profondament els caràcters
que tractava, y's consolava compadintla interiorment, perquè
no conezia les benhaurances de la caritat.
Y finalment, entre algun altre de menys intimitat, no
faltava may a les vetlles del Castell el senyor Anton Mas,
que'l poble conezia per Senyor Fasols. N'hi havia un tip
d'aquest senyor Fasols. Era una mena de cuydant del Cas
teli, sense que arribés a ser un majordom. Ell cuydava d'es
piar els jornalers per veure si treballa van, vigilava les sem*
brades, vinyes y arbredes, y al Castell acompanyava als mit-
gers y llogats en les feynes d'estivar les mercaderies, evi-
tant que ningú toqués ni un gra ds rahim, ni trenqués ni una
avellana ni una rou. Y a fè qu'ell se'n aprofitava. Sense que .
sigues propietari y sense que calgués comprarne, a casa ^e-
va no estalviavan pas rahims ni fruyta al temps, ni'ls hi .
mancavan fasols pel any, ni avellanes ò nous per les postres,
ni res de lo que's cria al defora, que ell ara va espigolant de
230 LA SENYORA
les terres dels tnitgers, que ro li podían dir res, que la mey-
tat ja era de la Senyora que ell representava. Y pobre dél
que li feya mala carai A la nit, ab tota la sanch freda del
mon, el senyor Fasols enterava a la Senyora de que aquell
mitger pot ta va les terres molt malament y que sí no s'hi
posava remey aviat estarían convertides en un botjar. Axis
es queMs pobres pagesos miravan venir al senyor Fasols a la
seva terra ab el mateix temor que's miran acostar un mal
núvol prenyat de pedra.
* *
Un dels grans plahers de la Senyora era montar a una
vella torreta cantonera del Castell y extendre la mirada per
aquell frondós y pintoresch Camp. Bjiix, sota meteix de sos
peus mirava Thort a vista d'aucell atapahit d^arbres frujters
ab tot Tesplet de sa verdor. Fora de les tapies s*extenía'l
camp lliure plantat d* oliverars y garroferals, y un poch en-
llà, a cosa de mitja hora, el Franco^ serpentejava formant
una cinta més verda y atapahida encara, de canyars y a vella-
nerars, d*hortes sembrades d* hortalices, llegums y cereals
d'un vert clar y alegroy que encisava.
La Senyora, ajudada pel vell moco de la casa, mirava a
tots quatre ayrals y's complavía en passar llista de ses pro-
pietats. Allí, seguint la vorada del riu, s*extenia la Serra, que
ningú sabia perquè's nomenava la serra essent tot plà, y con-
tava en sa memòria les peces y jornals d'horta que hi tenia.
Demunt de la Serra, mirava'l Serradal ab sos garroferars,
destacant els arbres ses grans masses negroses demant la te-
rra blanca criadora d'escorpins. Més cap aquí mirava la pla-
na del Codolar ab ses esteses d'oliveres; cap a la dreta els
grans panys de vinya del CogoU y'l Marxant, y en mitx
d'aquelles grans parades limitades per llargues tires d'olivers
formant quadro, s'hi veya destacar la seva gran masia, el
Mas de la Senyora, ab sa capella, son molí, sos corrals y co-
berts, la seva cinia y la seva gran bassa sempre plena que
lluhia al bat del sol com un gran mirall estès sobre aquella
immensa catifa verda de pampolada. Se girava a la cara de
la montanya y guaytava'ls penjants de la Borquera, el clot de
la Romiguera, el barranch de les Guixeres ab sa terra blan-
JOSEPH ALADKRN 231
ca, la vall de Mtcanyo ab el serrct de Panxó y les Roques
dels Qaés, y pensava ab el jayo Putxarru y ab sos gats fe-
gins que d'allí li havia portat, y axis restava fins cap al tart
en que mirava pondrcsel sol derrera la serra de Bissà, sem-
blantli que Tastre's colgava satisfet de sa glòria després d'ha-
ver illuminat durant el dia aquella hermosura de terra de la
qual ella's mirava com a Regina.
II
EN LA CIUTAT
Durant uns dfes rúfols del comensament de la tardor, en
que don Manel y don Francisco havían de tornar a Barcelo-
na, la Senyora, que tenia un grapat d'anys, se posà malmi-
rosa. Els fills comprengueren que en aquella edat no era pru-
dent dexar la seva mare, y a copia d'astucies y no pochs sa-
crificis, lograren emportàrsela: cap a Barcelona, després
d*haver dexat el Castell y les hisendes encomanat tot a bones
mans. Aquest pas fou un dels més terrib!es, segurament el
més dolorós després de la mort del seu senyor, per quin tin-
gué de passar l'ànim de la Senyora.
Els fills vivían en un magnífich primer pis del carrer de
Mendizàbal, envoltats de Iotes les comoditats, del confort*
y fins del luxo de Ik vida moderna. iQuè li havia de faltar
allí a la Senyora? Res y tot. Ah! Aquell pis grandiós, però
esquifit en comparsnsa ab el Castell, era per ella un dester-
ro, un calabós mancat d'ayre per respirar y de llum per vèu
rehi. Guaytava al balcó y no veya al carrer ni un arbre ni
una fulla que la consolés de la pèrdua del seu frondós hort ab
son bosch d'arbres fruyters. Volia pujar al terrat recordant
ses assencions a la vella torre del Castell; més aquella mono-
tonia irfinita de rams d*escales la cansavan, y quan era dalt
Taborría la vista d'aquella estesa de terrats iguals al s?n, que
ab sos colomars y claraboyes fins tractavan de disputarli la
vista de les montanyes vehines, que treyan el cap per sobre
les cases com vells amichs que la cridessen cap als camps
que havia dexit y en els quals tenia'ls seus amors y les seves
alegries.
Mes lo que la horroritzava més era ohir totes les nits la
232 LA SENVORA
veu escandalosa dels venedors de diaris pregonant invaria-
blement tots els dies el seu horrible crim. Ahl Aquells crits
se li ficavan al cervell y li traspassavan el cor. Era per ella
un suplici terrible estar condempnada tots els dies a sen-
tir io meteix: lAb el fratricidi del carrer de Parlament!
lAb els morts y ferits de les baralles del Paralelol |Ab les
punyalades de Moníjahich! lAb el suïcidi de la Riera Altal
lAb el doble assessinat del carrer de la Cadena! {Ab el par-
ricidi del Poble Nou! lAb... que sé jo que més, si la Senyora
havia perdut ja el compte dels assessinats, parricidis, fratri*
cidis y desgracies imaginables que ella jamay hauria cregut
que poguessen passar al mon. Y encara a la nit, com si no
n'hi hagués prou, com si li faltés més tortura, ab son fill ad-
vocat, que venia de la Audiència, y ab soa fill metge forense,
que havia estat en dispensaris, s'bavian de renovar en sa
memòria els detalls y resultes de crincis ja passats, de dolo-
roses impresions, esborrades per altres impre&ions sempre
igualment doloroses.
Al venir Testiu següent donya Montserrat no podia aguan-
tar ja més aquell martiri. Un dia s*encarà ab sos fills y'ls hi
digué tràgicament:
—Manel! Franciscol ò'm trayeu d*aqui y'm torneu al Cas-
tell ò'm tanco tot el dia com una boja a la cambra més fosca
y retirada del pis.
^Però, mamà!... ^Què li falti ? dQue no hi està bé aqui en
compan^ ía dels seus fills?
—No hiestichbé! M'agrada la vostra companyia; vull
estar al costat dels meus filU; però no en aquest infern ahont
m'haveu portat. Aquesta vida es insufrible.
—Vol més comoditats?
- Més martiris digas! Aqui no n'hi ha cap de comoditat
per mi; aquest mon no es el meu. Jo vull el meu Castell, el
meu hort. Ics meves vinyes; vull veure les persones que m'es-
timan y vull qu'elles me pugan veure a mi quan me ne-
ccssítan.
—Sí, ho comprench. Però allà tota sola a la seva edatl...
— Donchs-per qaè no veniu vosaltres ab mi?
—Impossible, manrà; axò ja veu que no pot ser.
—No us podeu sacrificar a la vostra mare per acontentar-
la durant els pochs anys que li quedan de vida? Penseu que
més trist es que aquestos pochs anys que quedan de vida a la
JOSEFII ALADEKN 233
vostra mare els higaeu de sacrificar a les vostres conve-
niències]...
-—Mamàl
— Mamàl
—No Testimea a la vostra mare. Si Testimesseu no la sa-
crificariau. Voldriau que visqués felís y contenta entre*Is seus
7 entra lo seu: allà hont pot viure; no aquí, hont no fa més
que morir y penar nit y dia.
—Penar y morir 1... ^Quí més be que vostè?
--Qui més be que jo, dius?... El més humil dels nostres
roitgers, tothom qui viu ben lluny d*aquesta ciutat condemp-
nada. Jo no tinch cap necessitat d*estar contínuament nervio-
sa, ab el cor oprimit com si me l'estrenyessen ab unes mor-
dasscs. Jo no necessito que m^enterin cada dia de sí s*ba sui-
cidat un home a tal carrer, si s'han assessinat a l'altre, si dos
germans s'han mort aquí, si s'han tret els ulls allà... £Per què
la vull jo la poca vida que'm queda si no es per passaria ben
tranquila y reposada entre les parets que'm guardan tots els
més cars recorts de la meva existència y endolcida per Pamor
d'aquelles persones que sempre m'han adorat els peus?
—Mamà, vostè te rahó: comprench tot lo que diu; més
tioga un poch d'espera. D*aqul quinze dies som Sant Joan.
No esperarem per l'Agost. Per Sant Joan anirem a la More-
lla, y si vostè no vol tornar més a Barcelona, ja ho arregla-
rem de manera que puga quedarshi per sempre.
— Si, per semprel Si Deu me dexa tornar a la Morella, no
me'n traureu pas may més, ni viva ni mortal
III
DE TORNADA A LA VILA
La vigilia de Sant Joan fou dia de tràfech y enrenou a la
Morella. Tots els mitgers, arrendadors y rabassayres feya
dies que sabían, per avís del senyor Fasols, que la Senyora
tornava a la Morella per la vigilia d'aquella diada.
Totes les habitacions del Castell estavan netes com una
plata y'l servey a punt per rebre a la Senyora y als seus fills;
però més que tots a la Senyora. A les cases dels arrenda-
dors, mitgers y rabassayres estava amanit, en rústechs y cu-
30
234 LA SENYORA
riosos cistells, lo bò y millor de la frayta del terme. La cana-
lleta de les cases contemplava ab uns ulls com taronjes j ab
la boca oberta aquell be de Dea de frujta primerenca que
havia de ser regalada a la Senyora; més tots se guarda van
com d'escaldarse de tocar ni una punta d'agulla d*aquella
hermosura.
El Pere de la Parellada feya quinze dies que's mirava in-
flar els préssechs de Sant Joan, y girava sovint les rames de
cara al sol, y axonava les fulles que'Is feyan ombra perquè
s'apressessen a madurar. El jayo Quimet seguia y resseguia
les maduxeres de Thort brinca per brinca, cullintne una assi
una allà; el pubill de Jan feya vuyt dies y vuyt nits que guar-
dava les cireres tardanes de la Borquera, lliurantles de les ur-
pes dels xicots desgarriats que cada any les hi prenian tant
com del bech del cucut y demés aucells que les picotejavan.
Y qui no tenia fruyta primerenca gaudia en agarrar les mi-
llors caps d'aviràm de la golfa ò del corral per portarlos' tam-
bé al Castell com a present a la Senyora.
S'atansava Thora d*arribar la Senyora a La Morella. En-
tre cinch y sis de la tarde arribava'l tren de Barcelona a Ves-
tació de La Plana, y com alli Tesperava'l cotxe del Castell,
avans de les set, segons el pas que portava aquella mula tant
briosa, serian a La Morella.
Encara'l sol batia de bò y millor per sobre de tota la im-
mensa plana del Camp y capellava de daurada llum les tapies
de les parts altes del Castell, que'l cotxe que portava la Se-
nyora y'ls seus fills, menat pel gendre de Quimet, feya la se-
va entrada a la vila, y batent campanilles y picarols atrave-
ssava'l pati de l'Esglesía deturantse devant de la porta del
Castell. Alli l'espera van ab el cor batent y'ls brassos oberts
totes les persones que l'estimavan y estimava.— Pere! Joan!
Joseph!... Maria! Josepha! Agneta!...^Y ab els brassos
oberts per tothom, estrenyent ab ses mans delicades y fines
les mans rústegues, aspres y morenes dels pagesos, besant
ab sos llavis encarnats les cares torrades de llurs dones y
acariciant els caparrons embullats de sos nins, el cor de la
Senyora s'axamplava, s'omplia de satisfacció a no poder més,
JOStePH ALADERN 235
y per moments se nuava, com si no pogués engolir la gau-
bansa que a doll Tinondava, com si la seva ànima s'abeurés en
una celestial font d*ambrosia com may havia saborejat, asse-
degada com estava d'aquell goig.
Els gats fegins del Castell tan prompte com la vegeren
entrar li botaren a sobre; més ella, lluny d'espantarse, els
amanyagà com si fossen criaturetes. Ei vell Quimet anà per
tràurelshi de sobre tement que li fessen algun mal; més aque-
lles bèsties feréstegues se posaren a esbufegar ab malicia tot
ensenyant les dents y axarpellant les urpes, amenassant a tot-
hom qui gosava atansarse a la Senyora. Aleshores donya
Montserrat se posà a plorar a llàgrima viva, tot exclamant:
—Ah! me volen aquíl Vosaltres sereu la meva defensa...
(Noi No me'n treuràn més d'aquesta casal...—
Les, dones, al veure plorar a la Senyora, ploraren també
corpreses d'alegria, y fins al Pere de la Parellada li escapa-
ren algunes llàgrimes que s'escorregueren pels solchs de la
seva cara arrugada y plena de bondat. Sols els fills, moles-
tats per aquella escena, procuraren consolar a sa mare y dis-
treure al servey ab altres assumptes.
Tot aquell cap vespre sigué un continuu entrar y sortir
visites al Castell. A posta de sol comensaren a acudir el vell
Serralta, a qui'ls fills de la Senyora portaren de Barcelona
una caxa de tabach; el metje Pareta, que aconsellà a la Se-
nyora que no s'emocionés gayrey que conversés lo menos po-
ssible. Però, £quí podia fer cabal de les tacanyaríes del metje
en aquells moments suprems? Feren cap també'l vell Cassa-
dor y la Cassadora, la qual abrassà a la Senyora omplintli la
cara de llàgrimes, que era lo únich que llensava en abundan-
dancia, motejantla carinyosament de barcelonina y ciutada-
na, prometentli y repetint li ella, plorant també, que may més
dexaria de ser la Senyora del Castell de la Morella. Y co-
mensaren tot aquell vespre a entrar el Pere de la Parellada
ab son cistell de préssechs; el jayo Quimet ab son cistell de
maduxes; el pubill de Jan ab son cistell de cireres tardanes;
el pi.bill de Mícanjo ab son rast de perdius del dia; el jajo
Putxarru ab son parell de cunills Ilebrenchs; en Joan Bò ab
son gall com un cabrit, y tots, l'un derrera l'altre, tots els
mitgers, arrendadors y rabassajres feren cap al Castell a sa-
ludar a la Senyora y a ferli present de lo millor que havian
pogut arreplegar en ses terres y masies.
236 LA SBNYORA
*
Entre non y deu la Madalena avisà qne les criades te-
nían ja*l sopar a punt, y comensaren a parar taula.
—Madalena, per mi no m*hi posis plat— digué la Senyo-
ra dexantse anar apesarada a la cadira de brassos que tant
temps que no Thavía poguda abrassar.
— £Per què, Senyora? íQae potser no's troba bé? {Què no
li ha probat el viatja?
—Si I molt; me trobo molt bé, Madalena. No tinch més
que una mica de cansament. Per lo demés, me trobo tan sa-
tisfeta, tan plena de felicitat, que comprench que si trobant-
me presa d'aquesta satisfacció menjava, se'm podria posar
malament y privarme les intencions que tinch per demà.
— Qaè pensa fer, mi Senyora, demà, si no peco de cu-
riosa?
—Què penso fer demà, diada de Sant Joan? itio ho sabs
de sempre, Madalena? Demà, com cada festa, anirem a mis-
sa y ja'm sento ditzosa al pensar que podré auxiliar als po-
brets que tant me deuhen haver plorat.
— Qu'es bona, mi Senyora! Prou, prou que la deuen haver
plorat; més ara ja tornaran a estar contents.
— Desde avuy seré més caritativa que may. Demà, Mada-
lena, omplirem bé la bossa, Tomplirem de moneda fins que
n'hi càpiga, y com més ella's vage buydant, més el meu cor
s'anirà omplint d'alegria y benestar. La pròpia satisfacció,
Madalena, es una... mercaderia... un dò que solament el ve-
nen els pobres y se*ls té de comprar ab la caritat.
—Quanta bondat, mi Senyoral —
Tothom, els seus fills, y'l vell Pareta primer, en calitat
de metge, aprovaren el determini que havia pres la Senyora
de no sopar. Tots li recomanaren descans y que no's preo-
cupés més aquella vetlla de les visites.
La Senyora estigué cosa d'un quart tranquil a reposant
arrepentigada en la cadira de brassos. De moment cridà al
vell Quimet y li digué:
— Quimet: me sembla que avuy vos descuydeu d'una cosa
de que may vos haviau descuydat.
—Vol dir, mi senyora? No hi caych.
JOSRPH ALADERN 237
— Qaín sant som demà?
— Ah, si! Sant Joanl La fognerada... però com que avny
la Senyora ha arribat, y al Castell hi ha hagut tant de tras-
bals...
— Bò! Estaríam ben arreglats qne per tan poca cosa dexe-
ssem de fer la fogneradal Ja sabeu que la gent del poble es
pera veure la fogucrada del Castell ab candeletes.
—La Senyora té molta rahó. Ara hi caych perquè la Ma-
dalena ha dit que hi havia tanta gent al pati: es que, com ca-
da any, esperan la foguerada.
—La foguerada del Ca&tell no pot dezar de ferse mentres
jo siga viva,— digué la Senyora ab tò reposat y profètich,—
y enguany m^s grossa que may. Quimet, aneu al corral y
trayènne bona pila de lexos. Més, més que*ls altres anys. Els
apileu al raitx de la plassa y hi fiqueu fòcb. Que vos ajudin
els mossos.
—Molt bé, mi Senyora. Ja pot comensar a sortir al balcó
y veurà quina fogoeradaçi farem; semblarà que s'encenguel
m6n.
Tant prompte en Quimet tingué Tordre de la Senyora,
en un dir amén baxà al corral y, ajudat pels mossos, comensà
a treure fexos de canyots y de redoltes y a apilarlos al mitx
de Ja plassa, devant de la porta del Castell y enfront de TEs-
glesia. Una bona part de la vila, composta en sa majoria de
canalla y de grandassots, xicotes y dones, esperavan ja com
cada any per veure flamejar la gran foguerada del Castell.
Ja estava tot a punt; els fexos s^apilavan al mitx de la plas-
sa en una montanya enorme. En Quimet, plantat al costat
de la pila, ab la capsa de mistos a la mà, no dexava de vis-
ta'l balcó del Castell, esperant que sortis la Senyora per ca-
larbi foch. La porta del balcó s'obrí, aparegué la S'enyora,
els seus fills, el senyor Serralta, el metje Pareta, el senyor
Cassador y la Cassadora... Aquell era'l gran moment. En
Quimet, tot satisfet, se gira de cara a la pila de fexos per fi-
carhi foch, y imalehitsigal... veu que la pila ja flameja per
l'altre costat. Aquella malehida canalla que no tenia espera
ja hi havia calat foch mentres ell estava badant. iCada any
li passava lo meteixl
• 238 LA SENYORA
En menos d'un parenostre la pila de fexos estigué arbo-
rada com un infern. El cel era vermell, encès per les flames
que pujavan més altes que les cases y per les espurnes que*s
perdían, escampantse com Uentiqüeles per l'immens mantell
d'atzur que cobre la terra. Els frontis colossals de TEsglesia
y del Castell, mirantse cara a cara, ballant illuminats per les
llengües de foch de la gran foguera, semblavan dues apari-
cions dantesques, dos palaus encantats sortint com per art
de màgica de les negrures de la nit. La gernació, voltant la
foguera, ballava y xisclava al moviment de les flames, com
ànimes en pena abismades en un fantàstich purgatori, ab ca-
res vermelles y esquenes negres, com cossos fets de foch y
carbó, com tions mitx encesos y mitx per encendre, y en
mitx de tot azò, el vell Caparritu, posat prop de la foguera,
ab una cenalla de tres quartans al costat plena d'avellanas
dolentes arreplegades de les porgadures, n'anava tirant es-
garrapades al foch movent una petadissa infernal que esba-
lotava a totes les criatures.
La nit era xafagosa... el foch caldejava més y més Tat-
mòsfera...
— Madalenal... Madalena... m'agafa engunial... Ma...
da... le.;. na...
— iCorreul iLa Senyora!... Deu meul—
Tot just acabava de pronunciar el nom de la pobre Ma •
dalena, la Senyora queya en brassos de la vella criada ba-
nyada d'una suhor freda y ab la vista envidriada.
— Trist de mil No ho havia d'haver comportat! excla-
mà'l metje Parcta corrent a auxiliar la Senyora.— Sembla
que m'hagen posat una vena als ullsl... Aquest malehit ence
gamentl
—Correu! la Senyora's mori... iCorreul
— Mamà! Mamà del meu cor!
— Què tens, mamà del meu cor!— anavan clamant els
fills de la Senyora.
Instintivament, a pès de brassos, l'entraren a la gran sala
y l'assegueren a la vella cadira de brassos que feya poch ha-
via dexat. El metge's posà al seu devant tenintli constant-
ment el pols mentres anava dictant ordres. Tothom corria es-
veradament pel Castell buscant remeys. L'un li fregava els
polsos ab vinagre, l'altre li feya olorar essències, molts plo-
ra van. Els fills se pegavan al cap, y'l metge restava mitx
JOSEPH AI ADERN 239
aturdit com tetiient de que se'l fes culpable de no haver evi-
tat aquell atach cardiacb, aquell cobriment de cor que no po-
dia arribar a dominar.
Y mentres que'l temps passava sense que logrés tornar
en sí, l'esperit de la Senyora volava lliurement com un se-
rafí en la seva Glòria. La Senyora's trobava com altre temps
a l'esglesia en dia de gran festa. L'altar major lluhia devant
seu com una brasa d'or; sos ulls estavan enllubemats per
tanta llum; son esperit s'arrobava ohint una música celestial
que no se sabfa d*hont venia. Devant seu s'estenia una filera
de pobres que no s'acabava may, y ella, ab la bossa de seda
verda oberta a la mà, anava repartint almoynes als pobrets,
possehida de un amor celestial molt més ardent qne*l de la
terra.
Y'ls pobres anavan dient:
— Ssnyora! nosaltres som cinch.
~ Senyora! nosaltres som tres.
— Senyora! nosaltres no tenim pare y la mare està ma-
lalta.—
Y ella anava passant y auxiliant y consolant a tothom.
Y'ls pobrets may s'acabavan, y'ls diners tampoch paravan
may de rajar de la bossa. Com més ne treya més n'hi havia;
com més ne donava més ne trincavan en ses mans, y com
més ne sortian més ella'n donava y més contents queda-
van els pobrets, que li besavan les mans y les hi regavan de
liàgrimas. Y ella també sentia com per sa cara corrian les
llàgrimes d'agrahiment y felicitat abundosament.
Y ella, sense girarse, sentia que del Castell estant la cri-
davan. Sos fills, la Madalena, el senyor Serralta, el Quimet,
la Cassadora, tots, tots la cridavan ab veus que enternian y
trencavan el cor.
—Mamà!...
—Mamà!...
—Senyora!...
— Senyora!... —
Y sentia plors... molts plors. Y ella volia contestar, però
la satisfacció li anuhava la veu a la gola y no podia. No més
pensava:— Esperèuvos, que encara hi ha més pobres... més,
encara més... Ja us sento, ja... Però no veyeu quants po-
brets que m'esperan... —
Y anava avansant, avansant sembrant a mans plenes la
240 LA SENYORA
caritat entre'ls pobres com una pluja en un camp assedegat.
Y al últim tot era llum: el cel tot era llum, els pobres eren
llum y ella també era llum: tot era una massa de claror hont
no*s destacava cap còs ni's progectava cap ombra, j les veus
de sos fills, de sos amichs y criats anavan allunyantse per
moments, 3* sos plors anavan apagantse, apagantse com una
corda que ha vibrat, y'l seu ressò anava perdentse, perdentse
en la harmonia universal de lo creat.
EPÍLECH
A l'endemà, diada de Sant Joan, el cadavre de la S^nyo
ra estigué exposat tot el dia a la millor ca-nbra del Castell
convertida en capella ardent. Tot el poble desfilà tristament
per devant d'ell: qui resant una oració per la seva ànima, qui
llensant una llàgrima pel seu recort, y, més que tots, els po
brets que veyan en ella marxar de la terra l'ànima caritatí
va que tantes vegades havia socorregut les seves necessitats
y consolat les seves tribulacions.
Passades vintiquatre hores, a les vuyt del matí de Tende-
nr.à d( Sant Joan, se celebrà l'enterro, que sigué una solem-
nitat com els vells no'n recordavan d'altre. May s'havia vist
a la vila. Sis dones dels sis primers mitgers y arrendadors,
els més volguts y apreciats de la Senyora, portavan la caza,
en la qual el fuster del poble havia fet sa obra mestra abo
canthi tota la riquesa, y sense musiques, no més que ab els
cants funerals dels capellans de la parròquia, derrera la caza
segQÍa tot el poble en pès, casi tothom portant decantada una
atza ò un ciri benehit, regant els carrers de la vila y'l camí
del cementiri de gotes de cera y de llàgrimes entremescla-
des. Aquell cadavre era quelcom més que un mort de la vila,
era'l poble que enterrava la seva ànima, era tota una època
que s'havia mort, y per azò arrossegava derrera seu el dol
de tota una societat.
He tornat moltes vegades a la vila. El Castell resta encare
en peu; més solitari, deshabitat. Còs sense ànima, cosa mor-
JOSKriI ALAOKKN *J4l
ta, supervivència d^una institució que'l giravoltar del temps
ha fet desaparcxe. L'Esglesia, institució més antiga qu^ll,
fundada junt ab ell, viu encare. Té encare ànima y domini, y
s*alsa com un còs viu front a front d*un altre mort.
3i
PREMI DE LA ASSOCIACIÓ DE LECTl'RA CATALANA
COPES
«Nccdum illisbbra admovi, sed cóndita servo!»
(Virgili.—Eglnga II J)
COPA ANACREÓNTICA
La copa sobrixenta, la» testa coronada,
damunt un jas de lòlus Anacreó somriu;
les roses li domiaan ab un esclat més viu
sa nívea cabellera d'essències perfumada.
£1 vell axeca trèmul la copa tornejada
hont un relleu de pàmpols cobreix PAmor furtiu;
a cada glop que apura la gorja assedegada,
apar sota les fulles TAmor més expressiu;
y sent el vell poeta la flama que Tinspira,
encara vacilanta sa mà polsa la lira,
encara mels flaheixen del llavi creadó';
al grat del ayre fugen les tristes anjoranses,
desplega ses corones el ritme de les danses
7 jau dins Tampla copa dormida la rahó.
COPA D'ARCADIA
A Fombra generosa d'arcàdich alsinar
sonavan del obóe modulacions divines;
2W COPES
tant suau esdevenia Tidílich modular,
que'n queya extass'íada l'aglà de les alsines.
Sur^fan entre fulles blancors alabastrincs,
Apól-lon s*axecava damunt el vell altarl
tots els pastors alhora rompian a cantar,
totes les fonts brollavan en aygues cristal•lines.
De fresca llet vessavan les copes espumantes
tallades en la fusta del arbre geg^antí;
damunt Tallar d'ApóMon y a ses divines plantes
les virginals espumes baxavan a morí';
y'l deu regracíava les fresques oblacións
ab un bon any de fruytes y d'anyellets bessons.
ACCf:SSJT AL PREMI DE LA ASSOCIACIÓ DE LECTLRA CATALANA
MARAVELLADES
A Tú y é Vos
Oh marayelles santes de Missenyora Amor
que feu que mes cansóas siguin maravelladesl
Oh encís arrobador de coses ignorades
de tan sublim encant com abscondit saborl
Oh feble foguerada de fugitiu color 1
Oh divinal delícia de gràcies impensadesl
Còm sou avassallants un cop sou admirades,
y còm, un cop sentides, teniu immens valor!
Oh encantaments recòndits de Missenyora Aymia
d'excelsitut minúscula, d^ubriacant poesia,
que feu fremir ma lira vibrant en sos bordónsl...
Còm les fareu serenes j pulcres y argentines,
còm de maravcllades les tornareu divines
si vostra maravella traspua en mes cansòns!
EL JARDÍ IMPACIENT
El vostre jardinet esclata exhuberant
en moradenchs botons y fulles vernissades;
burlantse del Febrer, desafiant glassades,
s^ubriflga despacient ab el seu propi encant.
246 MARAVELLADES
El vostre jardí net augura el pas vibrant
per la cruzenta sorra de vacilants petjades,
y pressentint Fencaix de mans may enllassades
se revesteix joyós d'una verdor triomfant.
El vostre jardinet que os veu baixà' a la f(
després d'un llarch hivern d'absencia anyoradissa,
en pach de les visites, còm cuyta a reverdí'l...
Y al vèureos jova y bella y gràcil y escayent
després d'una hivernada d'engunia malaltissa,
s'afanya textnt ombres al vostre amor vinent.
COLLARETS
Donante volta al coll d'albor inmaculada,
el triple collaret de pedres brillejants
desplega enorgullit les lluhissors triomfants
de son dogal joyós que sembla una abrassada.
Jo el miro cor robat, — oh ingènua enamorada! —
com amorós rosari de denes fulgurants
gronxar prop del teu pit sos cercles ondulanls
ab tremolors sobtils de vibració amagada.
Y al veure, engelosit, sos grans bellugadissos
neguitejà' plahents, pujà' y baxà' felissos
de ton respir de verge als gonfla ments vibra nts,
me bullen pel cer\ ell rauxades temptadores
de trèuret el collar de pedres brilladores
per ferte un collaret de besos delirants!
RENYINES D'AMOR
Oh born constant è inquiet de discreteig forsat,
de feres reticències rublertes d'ironia!
Oh agònica ficció d'hipòcrita alegria,
de compliments cortesos d' intent enverinat!
EDUART GIRB.\L Y JAUME 247
Rebequeries santes de tot enamorat,
d*an odi insuperable tocant a la follia,
anorreant menyspreu de la ardorosa aymfa
enclòs en un somris de geste estudiat!
Oh passatgeres ires de retirar la mà,
de ferse el sort y el cego, d'esdevenir retret
y reíugir la vista pera esguardà* en secret!...
Oh, quines maravelles les que sabeu obràM
Vosaltres sou terribles y sou ensemps suüus!
Vosaltres son la mare del goig de fer las paust
LA VOSTRA CAMBRA
La vostra cambra es blava d* un blau cel
y es pulcra y reduhida y perfumada;
té una quietut de cosa consagrada
que calma al penetrarhi tot anhel.
El sol s*hi filtra ab temeres rezel,
sa llum s*ht torna dolsa y esblaymada,
y de sos raigs poruchs a la besada
un polsim d^or la emboyra com un vel.
En vostra cambra blava, inmaculada,
s*hi sent una tebior tota encalmada
y un silenci fervent d'adoracions...
L'ayre que s'hi respira, nit y dia,
pesa damunt del cor y l'angunia
com si estès tota plena de petónsí
EL TORMENT D' UN VEL
Quan, per dissort, no't tinch al meu costat,
m'aconsolo besante ab la mirada;
jo t'endresso els petons tan d'amagat
que no tè esment ningú de la besada.
248 MARAVELLADKS
Mes— oh, t or ment!— aquell velet rosat
que encara't fa més bella 7 colorada,
ab son finíssim y sobtil rezat
atura els meus petons en sa volada.
Y allí mos pobres besos van furgant
y allí, captius, dalintse, van buscant
un pas cap a tos llavis corallns...
Oh, bella Amor!— Axeca sens rezel
per un instant el teu finíssim vel
y qu*entrin tots, joyosos, cap a dins!
ELOGI DEL VOSTRE NOM
El vostre nom,— vulgar com nom de dispesera, —
portat per Vos, se torna d^encís arrobador;
el vostre nom prosàych, tan car al Amador,
com verb tot poderós damunt son llavi impera.
EU li obra de un mon nou la via dreturera
hont la ventura hi llú com nimbe enlluhernador,
y al pas de vostre nom s'inonda de claror
son melangiós esguard, y el cor, retut, espera.
Ell pren finó' y dolcesa del pit al escaparse,
se revesteix de ritme y sab abriilantarse
ab tremolors de joya y esclats d'adoració...
Arriva a flor de llavi complert, ezhuberant,
fecond de delectanses, prodigador d'encant
y esclata en vostra cara de Vos merexedó'l
PREMI DEL DR. D, ANTONI DE P. ALEU
DEL CAMP Y DE LA CIUTAT..
LA PIETAT DE LA POSTA
Derrcra'l prat
de prespol vert,
pausat, pausat,
el Sol se pert.
La boyra plana
per la Terdor
y condorm blana
tota remor.
En la qnietut
regnan virtut
y devoció:
y vora meu
hi fa oració
un Prega-Deu.
IDILI
La fontinyola
raja cantant;
Taygua s'escola
serpentejant;
rherba tremola
a son voltant;
32
250 DEL CAMP Y DE LA CIUTAT..
la font mormola
rajant, rajant.
Y entorn, les potes
humitejades,
dues granotes
de cara al Sol
semblan les fades
del fontínyol.
DESSOTA »L SOL QUPNS ACLAPARA
DessotaU Sol qui'ns aclapara
y ratlla a esberles el trespol,
plena d'ufana l'etzevara
floreix ubèrrima de SoL
A l'encalmada torrentera
la serp encesa, traspassant,
alsa la testa llengotera
y's caragola sibilant.
Ran la paret assoleyada
el Uagardaix la boca bada
y beu a raig el Sol ardent;
y de l'escletxa amagadissa
la sargantana espantadissa
n'entra y en surt secretament.
A UN ADROGUER
'Droguer: derrera'l taulell
ets un ApoMon novell;
la teva boca parlant
es una lira sonant;
ton esguart de jovencell
es un arch ab un dardell;
la teva mà acaronant
es una teya incendiant.
La serventa enamorada
rialleja abalotada
y't contempla ab estupor;
VICENS BALAN2Ó Y ECHEVARRÍA 251
y en la feyna assossegada
fas complir cada pesada
ab el pes del teu amor-
10, TRIUMPHE!
A ÜN JOVE, EN UN COTXE DE PLASSA
Al trot d'aquest caball qui es sols ua esperit
desenganyat de tota la vanitat mondana,
qui a saltirons camina, passiu, prudent, contrit,
complint de son auriga la voluntat tirana;
trontolla un carruatje en un suprem neguit,
--irònica espressió de pompa ciutadana;—
recort d'un temps qui alhora ab ell s'es revellit,
encare ostenta una corona sobirana.
Demunt del carruatje passejes orgullós,
al un costat y a l'altre girant el cap frisós,
el cap frisós, tan pròdig del indolent salut;
y apars en Tampla via un rey adolescent
qui en mitz de ses conquestes traversa prepotent
magnànim y benèvol ab l'enemich vensut!
PREMI CREAT PEL CONSISTORI
EROXANDRE & LYDIA
KROXANDRE
S^ha fos la ren del corn en la boscuria.
LYDIA
Azfs la pau dels pins serà mésdolsa.
EROXANDRR
Te plau dintre del bosch sentíl silenci?
LYDIA
No sols me plau, sinó que*m roba Fànima.
EROXANDRE
No't diu quelcom el tornàveu de guerra?
LYDIA
Méi m'agrada sentir cansóns ben dolses.
EROXANDRE
Un ignorat encís deuhen portarte.
LYDIA
QueH creus que sols alcnaU tró de lluyta?
EROXANDRE
Alena*l clam que enlayreU peno axeca.
LYDIA
Dintre el peno no hi ha cap ser que vibri.
254 EROXANDRE & LYDIA
EROXANDRE
Mes fa vibrar l'aniïn ardit dels pobles.
LYDlA
Y'l poble vinrà may la teva vida?
EROXANDRE
Però jo dnch la vida que dúU poble.
LYDIA
Axis tindràs per cor una cuyrassa.
EROXANDRE
No vullguis ser, com sempre, inquietadora.
LYDIA
Es que estimo molt més la vida meva
EROXANDRE
Y no't diu res la glòria del pervindre?
LYDIA
Tindràs cap frísament dintre la tomba?
EROXANDRE
Es que viuré la vida perdurable.
LYDIA
Més no tindràs, com are, ardó' en les venes.
EROXANDRE
Però tindré la veu de mes despulles.
LYDIA
Més no palpitaràs plè de desitjós.
EROXANDRE
Dú8 totes les rahons en tes paraules.
LYDIA
Axò es lo que's medita en el silenci.
EROXANDRE
Y hi cap meditació en lon front de nacre?
ALFONS MASEKAS liiX)
LYDIA
Hi caben els cabells esbulladíssos.
BROXANDRE
Cap regína ha portat aytal corona.
LYDIA
Es el dò que tenin d*afala^arnos.
BROXANDRE
Es Pencís que portéa, que*ns ubriaga.
LYDIA
Y tot azò's revela en el silenci.
BROXANDRE
Jo ja sé qne es Tamor lo que os fà viure.
LYDIA
Es un perfam que en la quietnt ens roba.
BROXANDRE
Per zò'ls tens ulls reflectan Tesperansa.
LYDTA
Y sols axò dintre dels ulls hi miras?
EROXANDRE
Si m^hi atrau un efluvi de desitjós!
LYDIA
Aquest no'l sentiràs dintre la tomba.
BROXANDRE
Me*l diu Tencantament de tes paraules.
LYDIA
Creus que també jo no sé dir sentencies?
BROXANDRE
Sabs que han d^esser ben pròdichs els teus lla bis?
LYDIA
Gran lliberalitat ha d'assolirlos.
256 EROXANÜRE & LYDIA
EROXANDRB
Per ells donch els trofens de les batalles.
LYDIA
Véus com quelcom te robarà la glòria?
EROXANDRE
Serà la glòria destilada en besos.
LYDIA
Axis de què valdràa els corns de gnerra?
EROXANDRE
Més que llur veu la teva veu m*agrada.
LYDIA
De qnèH valdrà ser fort com una torre?
EROXANDRE
Valdrà per defensar ton coll de perles.
LYDIA
Y p?r axò reservaràs la forsa?
EROXANDRE
No hi ha forsa més gran que la carícia.
LYDIA
Podré permetre axis que tú*m defensis?
EROXANDRE
Seràs com un castell inexpugnable.
LYDIA
Més hont tindré el meu soli de regina?
EROXANDRE
Jo't donaré un palau de jasp y cedre.
LYDIA
Té torres y jardins, horts y esplanades?
EROXANDRE
Y muradals que d'enemichs Tisolan.
ALFONS MASERAS ^7
LYDIA
Y's ren el mar desde la cambra regia?
EROXANDRE
Sí, Lydia, y s'òu el seu cantar planyivol.
LYDIA
La seva vea m'es als sentits ben grata.
EROXANDRE
Sols ho serà per mi si ab tú Tescolto.
LYDIA
Y tot azò val un present dels llabis?
EROXANDRE
Res es con la dolsor que ells poden dorme.
LYDIA
Tú semblas un oracle ab tes sentencies.
EROXANDRE
Es qne angnro la sort de mes paraules.
LYDIA
Tos brassos protectors donan respecte.
EROXANDRE
Son pròdichs en amor y per tú s*obran.
LYDIA
Allarors te'n seria presonera.
EROXANDRE
Dexa cubrirte'l rostre de caricies.
LYDIA
Y què faré, desponcellats els llabis?
EROXANDRE
Seràs refina del palau que't dono.
LYDIA
Y hauré d'extendre al pit la cabellera?
33
2r)8 EROXANDRE & LYDIA
EROXANDRE
£1 pit te'l cobriré d^or y esmera^es.
LYDIA
No sé què'm dius, més ton somrís m'encisa.
EROXANDRE
Perquè es sincer y es plè d'amor puríssim.
LYDIA
Per què han d'atrànrem tos esgoarts paorosos?
EROXANDRE
Perquè axis, abrassats, els cors s'ínflaman.
LYDIA
Ja soch entre'ls teus brassos presonera.
EROXANDRE
Ara sabràs què val la meva forsa.
LYDIA
Ets rublert de poders indomenyables.
EROXANDRE
Tota ets plena de flors, perfora y dintre.
LYDIA
Als brassos teus me sento moribonda.
EROXANDRE
Quin sospirar t'ha dut tanta dolcesa?
LYDIA
Jp no sé si es morir caure en tos brassos.
EROXANDRE
Es un morir que enrobusteix la vida.
LYDIA
Y sense tú, quin pervenir m'espera?
EROXANDRE
Jo may he de dexarte abandonada.
ALFONS MASERAS 2^
LYDIA
Ara les flors embanman més la terra.
BROXANDRE
Té més verdó'l fullam de la boscuria.
LYDIA
No'm creya pas podé tomà a la vida.
EROXANDRE
La que ara trobaràs es vida nova.
LYDIA
Y com tornar fins al redós dels pares?
EROXANDRE
Vindràs al teu palau; ja n^ets refina.
LYDIA
Y escoltaràs el crit del com de ^^erra?
• EROXANDRE
Jo restaré ab el cap sobre ta falda.
LYDIA
Y oblidaràs els tens afanys de glòria?
EROXANDRE
Jo escoltaré si'l non infant ens crida.
LYDIA
No'ffl sonriuràs quan el dolor m'ablani?
EROXANDRE
Bàlsems y olors endolsiràn tes penes.
LYDIA
No sents com crida'l com un'altra volta?
EROXANDRE
Un dols oblit fà que'ls seus sons oblidi.
LYDIA
Que ronqui, donchs, si nostra pau no mata.
260 EROXANDRB & LYDIA
EROXANDRE
No la del cor esborrarà ab ses noies.
LYDIA
Donchs ara'm plau sentir matà'l silenci.
ALTRE PREMI CREAT PEL CONSLSTORI
ODES D'HORACI
TRADUCCIONS
Crediíe, posteri
(líoraei. Oda XIX, //. //;
cAntich secular
Febe, Diana, qni a la selra triomfes,
gala esplendent de la sublim celistia,
Dens eternals, vullan atendre nostra
Festa sagrada,
quan, obeint les sibilines ordres,
càndides verges» jovincels tendríssims,
cantin als deus de nostres set montanyes
l'himne de glòria.
Sol victoriós qui ab nova vida sempre
portas el dia en la carrossa augusta,
res més potent que nostra mare Roma
may il-luminis.
Els parteratges dolorits consola,
Plàcida Ilithya, conhortant les mares,
per Genital ò per Lucina't preguin
mortes d^angunia.
2o2 ODES n'iIORACI
Dea, feconda les vitals entranyes
de nostres fembres, amparant piadosa,
les lleys nupcials qui eternament snscitin
riques fillades,
perquè, finides les anyals desenes,
en els tres jorns y les tres nits de festa,
danses y jochs y cànlichs vells aclamin
nova centúria;
Parques de veres prediccions, oracles
inconmovibles, ajuntau benèvoles
el vaticini de diades pròsperes
a les passades.
Brolli la terra bestiars y fruytes,
el front de Ceres coronant d'espi^^es,
cèliques aures les llevors nodrexin,
clares rieres.
Guarda't el feix de les mortals satjetes,
mira*nS| Apol; el chor de nins te prega.
Lluna bicorn, t'aclaman veus de nines
reyna dels astres.
Si aquesta Roma es obra vostra, y d'Ilion
a les munions qui*ls llars nadius dexaren
varen obrir fins a la mar etmsca
ruta propicià,
y el cast Eneas, de la pàtria morta
sota les flames generós conduhint-los
els anuncià de resplendor futura
Talta revenja;
Deus, infondiu ampli esperit als joves
y a la vellesa quietut magnànima;
grandesa eterna per les gents de Ròmul,
sa va prolífica!
GABRIEL ALOMAR 263
YU descendent del vell Anquis y Venus,
qui la sang vessa dels bous blaochs en Tara
de vostre temple, els enemichs subjugui,
gran en clemència!
Sobre les terres j les mars domine,
vencen el mede les destrals albanès,
la veu de Roma tremolant esperen
rindi y Tescita.
La fè, Phonor, la probitat perdudes
virtut y pau ja de l'oblit sorgexen,
pròdich el corn de Tabundancia vessa
bens^ delícies.
Oh, Febe augur, el d'arch vibrant y fúlgid,
amor vivíssim de les nou Camenes,
tu qui retornes les morentes forces.
Deu salutífer,
si'l Palatí benígnament esguardes,
la sort del Laci y la vigor de Roma,
de nostra vida el terme curt allarga
sempre ab més glòria.
Y tu. Diana, qui en el cim imperes
de TAventí, quinze varons t'invocan.
Escolta'ls prechs d'adolescents belleses.
Dea solícita.
Júpiter, Deus, tots escolteu la súplica,
y alta esperansa emportarem, joyosos,
els qui en elogi de Diana y Febe,
l'himne cantàrem.
2ò4 ODKS d'horaci
(Oda XXX, llibre I.)
A VENUS
Oh tu, de Paphos y de Gnidi reyna,
de xa el repòs de ta dilecta Cypris,
per tu, Glicera ab rich encens perfuma
cambra sumptuosa.
Vinguin ab tu les descenyides Gràcies,
ton fill, Mercuri ab un corteig de nimfes,
y la sens tu poch estimable dea
la Jovenesa.
(Oda XXXVJII, llibre I.)
A UN JOVE ESCLAU
Jove, m'estraga Fufanor dels perses;
d^un teli ombriu no me duràs Pescorsa
per ma corona, ni hont se troba cerquis
rosa tardana.
Res més que murta aportaràs, solfcit,
si^m vols complaure, y, en omplir ma copa,
bé els nostres fronts adornarà la murta
sota la parra.
XX UI.— DISCURS DE GRÀCIES, de D.Joseph Carner.
34
Sbnvora:
Dabíbs y Cavallers:
Es una cosa ben trista haver de dir que ana festa s'acaba.
Oh poètiques ilusíonsi Nades tot just, apar com si us incliné-
ssiu y deíallissiu. Les estrofes s'agotan, els perfums s'esvahe-
xen, els esguards se mblan tenuament fatigats. Ja— damunt lo
que Foren riallers ornaments, bellugadissa de. testes amables
—hi va cayent un repòs d'or, serè y solemne que*ns fa avinen-
ta la necessitat de Tadeu.
Adeussiau, poetes. En vostres mans tot lo del món que
tingui ombra d'existència se toma un pretext d'emoció y de
música. Ss us fa l'atach formidable de que lo que dieu es ma-
ssa hermós. Viviu maravellats de coses simplíssimes, y ab
una imatje, inconscients, desfeu un univers. A reveure, per-
què sou com uns infants, y'ls Jochs Florals, oh divins, us tor-
narfln a atraure donantvos joguines.
Adeussiau, ramell egregi que representeu en sients d'ho-
nor la missió inspiradora de la Bellesa Immortal; adeussiau,
imatjes torbadores de feminitat esparses arreu d'aquesta sala
gloriosa. Quan els poetes deyan ara al vostre davant llurs es-
trofes, hi afegían sense adonarsen un encant de bissarría y pe-
tulància. Car es ben cert que'ls versos, al romandre erms y
abandonats, lluny de vostra mirada fatillera, perden quelcom
de la llur externa brillantor, malgrat puguin guanyar en re-
cullimenty penetració espiritual. Esdevé igual que ab les
flors que avuy dueu; demà, esblaymades entre unes pàgines,
268 DISCURS DE GRÀCIES
faran tal volta ona emoció més intensa; més aj, certament
anyoraràn la gràcia jovenil de vostra testa, Tarrogant es-
plendor del vostre pitl Adeussiau; heu sigut les nostres inspi-
radores. Qui millor que vosaltres hauria pogut consagrar-
nos?
Y ja que entre'ls homes, del rastre que dexan a la memò-
ria les coses desagradables se*n diu historia, y del que dexan
les coses plaentes, rondalla, jo, si arribo a ésser capblanch,
ben afexugat de vellesa, contaré als meus nets la delicia d* un
dia d*encantament, d^un diumenge de maig que vessava flors
y melodies de versos delectables... Y aqueix dia homes que
s*eran mostrats coratjosos, indòmits en les^ seves lluytes,
anaren a retre les seves armes de combat a les ares de Ten-
somni, als peus d*una gentil sobirana que, com una protago-
nista de balada, s'havia texit ella matexa la mantellina blanca
imitant en les seves randes capritxoses el fondres esquisit de
les boyres, el vagar de les argentines escumes.
He dit
TAULA
Plana
Convocatòria 37
Composicions rebadeF 41
Acta de la festa 49
1.— Discurs del President del Consistori, D. An-
toni Rubió y Lluch 57
11.— Memòria del Secretari del Consistori, D. Jo
seph Morató 73
III.— La Cabellera de Berenice, del Rvnt. D. Llorens
Ribé y Campins 79
IV, —Diumenges primaverals, de D. Miquel Ferrh, . 8Í3
V.—A'otó5, de D. Jaume Bofill y Matas S7
\-L- Salabroses, de D. Joseph M/ Tous y Maroto. . 93
VIL— i4/ Golf de Roses, de D. Frederich Rahola y
Trèmols 97
VllL-El Bosch, de D. Jaume BofiU y Matas. ... 101
IX,— El Misteri dels pastors, de D. Laureà Dalmau . 1 15
X.—í>o/, de D. Joan Alcover. . . 121
XI.— yl Madona Bellesa, de D. Jaume Bofill y Matas. 125
Xll.—La Carretera, de D. Joan Oller y Rabassa . . 129
Xm.— Vides fripoles, de D. Joseph M.* López Picó. . 147
XW.-'Stramps a llahor de la Mare de Deu de Sant Sal-
vador, del Rvnt D. Llorens Ribé y Cam-
pins 203
Plana
XV. -A una Magestat, de D. Manuel Folch y Torres. 207
XVI.-La Torre cThori, de D. Gabriel Alomar. . . 211
XVII. - La Senyora, de D. Joseph Aladern 219
XVIII.— Copes, del Rvnt D. Joseph Paradeda y Sala . 243
XIX. — Maravellades, de D. Eduart Girbal y Jaume . 245
XX.— Del Camp Y de la Ciutat, de D. Vicens Balan*
zó y Echevarría 249
XX.\,—Eroxandre & Lydia, de D. Alfons Maseras. . 2r>3
XXIL—Traduccions d* Odes d'Horaci, de D. Gabriel
Alomar 261
XXIII.— Z)/scwrs de gràcies, de D. Joseph Carner. . . 2í)7
3 2044 035 991 553
í
/'y•.i•'T.::^
. v"^*,.
»,"«.' r
'>^/;
\ .' ).' '-'í/
/',- •