Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona : [premis]"

See other formats


This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 



at |http : //books . google . com/ 



''v^^^ 



<^-i 



^ ^ 



.♦v%> .» 



:^^:*•;.^ -^ // 



P/?í>77T,alfT./ 




Jíl•liòart Collrge libraru. 

FROM THE 

SALES FUND- 



l•l«lAliiUhcd undcrthewiU of Fkancis SAi.ks, Instructor 

i fi Uïu^ard Collcge, iSié-iS54. "thli will rvquiïTS 

the ipeomc Im tw expeniled for bcKikn ** Ui tlie 

Spanljth liuïguigc or fnr t>unk9 ÏK 

lufitnitivf of Spitnisi]] ttíi^t^ry 

aüd literAture.*' 



Rectived 



/S'Ü. 



Z^, /8-f. 



-r 



Digitized by 



Googlí 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



,0CttS FIO,, . 



BARCELONA 



ANY XXII DE LLUR RESTAURACIÓ 



MDCCCLXXX 




BARCELONA 



ESTAMPA DE LA RENAIXENSA 

Carrir db Xucla, nuuero i 3, baixos 
MDCCCLXXX 



Digitized by 



Google 






//^^^ ;.;,>. 






Digitized by 



Google 




JOCHS FLORALS 



DE 



BARCELONA 



CONSISTORI DE MDCCCLXXX 



MANTENEDORS 

D. Teodor Llorente, President. 

D. Ramon de Siscar. 

D. Gonrat Roure. 

D. Joan Sardà. 

D. Àlvar Verdaguer. 

D. Emili Vilanova. 

D. Francesch Matheu, Secretari. 

RBYNA DE LA FESTA 

DONYA CLOTILDE PARIS. 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



ex-mantenedors 



CONSISTORI DE MDCCCLIX 



« 



D. Manel Milà y Fontanals. President, 
ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer. D. Miquel Victorià Amer. 
D. Joaquim Rubió y Ors. » J. Lluís Pons y Gallarza. 

f D. Joan Cortada. » Antoni de BofaruU, Secretari. 

REYNA DB LA FBtTA 

Donya Maria Mendoiça de Vives, 



CONSISTORI DE MDCCCLX 

\ Excm. Sr. D. Francisco Permanyer y Tuyet, President, 
f D. Joaquim Roca y Cornet. f D. M. Flotats y Comabella. 
f » J. A. Llobet y Vall-liosera. » Joan Manyé y Flaquer. 
j- 9 Vicens Joaquim Bastús. » Adolf Blanch, Secretari, 

REYNA DB LA FESTA 

Donya Elissea Lluch de Rubió. 



CONSISTORI DE MDCCCCXI 

f D. Lluis Gonzaga de Pons y de Fuster, President, 
D. Joaquim Rubió y Ors. f D. Pau Estorch y Siqués. 

f D. Antoni Bergnes. » Joseph Leopold Feu. 

D. Lluis Cutchet. » Manel Lasarte, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Carme de BofarulU 



CONSISTORI DB MDCCCXII 

+ D. Joan Illas y Vidal, President. 
D. Marian Aguiló y Fuster. D. Manel Angelon. 
f D. Joseph Coll y Vehí. » Joseph Llausàs. 

f D. Miquel Anton Martí. Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, 

Secretari, 

REYNA DE LA festa 

Donya Maria Josefa Massanes de Gon^alef, 



Digitized by 



Google 



ANY 1880 7 

CONSISTORI DE MDCCCXIII 

+ D. Brauli Fox, President, 
D. Terenci Thos y Codina. D. Manel Anglasell. 

Excm. Sr. D. Manel Milà y Fon- f » Joseph Subirana. 

tanals. 
Excm. ^r. D. Víctor Balaguer. » Eussebi Pascual, Secretari, 

RBTNA ;DE la FESTA 

Senyora esposa del Excel•lentíssim Senyor Gobernador Civil. 

en representació de 
S.A. la Serenissima Senyora Duquesa de Montpensier, 



CONSISTORI DB MDCCCLXIV 

+ D. Joan Cortada, President. 
D. Celestí Barallat. D. Gregori Amado Larrosa. 

» Miquel Victorià Amer. f » Narcís Gay. 

» Antoni Camps y Fabrés. » Damàs Calvet, Secretari. 

REYNA OE LA FESTA 

Donya Victoria Penya 4' Amer. 



CONSISTORI DE MDCCCLXV 

D. Antoai de BofaruU, President. 
D. Adolf Blanch. D. Francisco Muns. 

» Geroni Rosselló. » Damàs Calvet. 

» Uuis Roca y Florejachs. » Víctor Gebhardt, Secretari. 

REYNA OE LA FESTA 

Donya Elena Cabal ler de Roca- 



CONSISTORI DE MDCCCLXVI 

D. Pau Valls, President, 
D. Francisco Morera. D. Silvino Thos y Codina. 

» Teodor Llorente. » Eduart Vidal y Valenciano. 

» Víctor Gebhardt. f » Robert Robert, Secretari. 

REYMA DE LA FESTA 

Donya Manela Luna Mendej de Vigo. 



Digitized by 



Google 



JOGHS FLORALS DB BARCELONA 



CONSISTORI DB MDCCCLXVII 

D. Marian Aguiló y Fuster, President. 
D. Gayetà Vidal y Valenciano. + D. Robert Robert. 
D F. Romaní y Puigdengolas. » Marian Fons. 

D Joaquim Sitjar y Bulcegura. » F. Maspons y Labrós. Scrti. 

REYNA. DE LA FESTA 

Donya Dolors Llopart de Muns. 



CONSISTORI DE MDCCCLXVIII 

ExcM. Sr. D. VÍCTOR Balaguer, President, 
D. Jacinto Labaila. D. Frederich Soler. 

» Felip Bertran. » Francisco Maspons y Labrós. 

» Felip Jascinto Sala. » F. Miquel y Badia, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Carme Mercader. 



CONSISTORI DE MDCCCLXIX 

D. Adolf Blanch y Cortada, President, 
t D. Eusebi Anglora. D. Joseph Roca y Roca. 

D. Joseph Maria Arnau. » Francisco Miquel y Badia. 

MosssN Jascinto Verdaguer. » Pere de Rosselló, Secretari. 

REYNA de la PESTA 

Donya Mercè Estrada. 



CONSISTORI DE MDCCCLXX 

D. Joseph Lluís Pons y Gallarza, President. 
Mossèn Salvador Mestres. D. Joaquim Riera y Bertran. 

D. Ignasi Ramon Miró. » Pere de Rosselló. 

» Joseph Puiggarí. » Joseph de Palau, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Franciscà Nanot-Renart. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXI 

f D. Estanislau Reynals y Rabassa, President. 
D. Miquel Victorià Amer. f D. Xavier Llorens y Barba. 

D Joseph d' Argullol y Serra. » Joseph de Palau y Huguet. 
» Rafel Ferrer y Bigné. » Joan Montserrat, Secretari. 

REYNA DB LA FESTA 

Donya Antònia Sacanella de Blanch. 



Digitized by 



Google 



ANY 1880 



CONSISTORI DE MDCCCLXXII 

D. Joseph de Letamendi, President, 
D. Manel Angelon. D.' Vicens W. Querol. 

» Fèlix Marfa Falguera. » Fernando Sellarés d' Ibora. 

» Joan Montserrat y Archs. » Joseph G)roleu, Secretari. 

ftEYIf A DE LA FBSTA 

Donya Maria Hubert. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIII 

D. Geroni Rosselló, President. 
D. Marian Aguiló y Fuster. D. Antoni Camps y Fabrés. 
» Lluis Roca y Florejachs. » Joseph Coroleu. 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana. Mossèn Jaume Collell, 5ecre/art. 

RBYNA DE LA PESTA 

Excma. Senyora Donya Oriola de Quintana y Serra. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIV 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana, President. 
D. Marian Aguiló y Fuster. D. F. Masferrer y Arquimbau. 
» Antoni Camps y Fabrés. » Pere Nanot-Renart. 

+ D. Joseph Coll y Vehí. » J. Sardà y Lloret, Secretari. 

REYNA DE LA PESTA 

Donya Antònia Ubachy Gutierre^. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXV 

D. Francesch Pblay Briz, President. 
D. Adolf Blanch y Cortada. D. Antoni Aulestia y Pijoan. .. 
» Celestí Barallat y Falguera. » Joaquim Fontanals del Castillo. 
» Joseph Balari y Jovany. » J. Roca y Roca, Secretari. 

REYNA DE LA FBSTA 

Donya Rosa Pigrau. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXVI 

D. Lluis Cutchet, President. 
D. Antoni de Bofarull. D. Enrich Claudi Girbal. 

» Damàs Calvet. 9 Joseph Roca y Roca. 

» Pere de Rosselló. » J. Blanch y Piera, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Emilia Palau y Gonjalej de Quijano. 



Digitized by 



Google 



10 JO HS FLORALS DE BARCELONA 

CONSISTORI DE MDCCCLXXVII 

Excm. Sr. D. Antoni Ros d' Olano, President, 
D. Gonzalo Serraclara. " D. Andreu Balaguer y Merino, 

f » Vicens Boix. » Joseph Blanch y Piera. 

» Francisco Miquel y Badia. » J. Riera y Bertran, Secretari, 

REYNA DÈ LA FESXA 

Donya Josefina Sabater d' Aldavert. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXVIII 

D. Joseph Lluís Pons y Gallarza, President. 
D. AnoLF Blanch. D. Joseph Coroleu. 

D Frederich Soler. » Joaquim Riera y Bertran. 

» F.iANCESCH Ubach y Vinyeta. » Angel Guimerà, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Excma. Senyora Donya Carme Cendra de Domingo. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIX 

D. Gonzalo Serraclara, President. 
D. Damàs Calvet. D. Manel de Lasarte. 

» J. Narcís Roca. » Joseph Pella y Forgas. 

» Angel Guimerà. » Emili Vilanova, Secretari. 

renya de là festa 
Donya Teresa Gasset. 



MESTRES EN GAY SABER 

Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, proclamat én 20 de Juny de 1861. 
D. Geroni Rosselló, proclamat en 4 de Maig de 1862. 

» Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig de i863. 

D Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de 1866. 

» Joseph Lluis Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de 1867. 

» Adolf Blanch y Cortada, proclamat en 3 de Maig de 1 8b8. 

ï) Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Mcig de i86g. 

» Jaume CoUell y Bancells, proclamat en 7 de Maig de 18'; i. 

» Tomàs Forteza, proclamat en 5 de Maig de i8j3. 

» Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 1874. 

» Frederich Soler y Hubert, proclamat en 2 de Maig de 18/S. 

» Angel Guimerà, proclamat en 6 de Maig de 187/. 

» Damàs Calvet, proclamat en 5 de Maig de 1878. 

» Jasçinto Verdaguçr, proclamat en 2 de Maig de 1880. 



Digitized by 



Google 



ANY 1880 II 

AUTORS 

QU' HAN OBTINGUT PREMIS ORDINARIS 

D/ Isabel de Villamartin 2 

D. Marian Aguíló Y Fuster » . 4 

» Tomàs Aguiló 1 

.» Miquel Victorià y Amer i 

ExcM. Sr. D. Víctor Balaguer i 

D. Adolf Blanch y Cortada 3 

» Franccsch Pelay Briz 4 

» Damàs Calvet 3 

» Antoni Camps y Fabrés i 

» Emili Coca i 

» Jaume Collell 3 

» Marian Fonts r 

» ToMAS Forteza 3 

» Joseph Franquesa y Gomis 2 

» Martí Genis y Aguilar i 

» Àngel Guimerà 4 

» Joseph Martí Folguera i 

» Anicet de Pagès de Puig i 

» Ramon Picó y Campamar i 

» Joseph Lluís Poms Gallarza 3 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana i 

D. Isidro Reventós i 

» Lluis Roca y Florejachs i 

» Geroni Rosselló 2 

» Joaquim Rubió y 0.<s 3 

D Frederich Soler 4 

» Silvino Thos y Codina i 

» Terenci Thos y Codina i 

» Jascinto Torres y Reyetó i 

» Francksch U BACH Y Vinyeta 3 

» Jascinto Verdaguer 3 



AUTORS 

QU' HAN OBTINGUT PREMIS EXTRAORDINARIS 

È.» Maria de BelMloch. . .........-...; 1 

» Josefa Massanes de Gonzalez i 

» Victoria Penya d' Amer i 



Digitized by 



Google 



12 



JOCHS FLORALS DB BARCELONA 



D. Antoni Aulèstia y Pijoan i 

ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer 2 

D. Joaquin M. Bartrina 

» Pau Bertran y Bros 

» Adolf Blanch y Cortada 

» Antoni de BofaniU 

» Antoni Camps y Fabrés 

Lo Gansoner de Miramar 

D. Antoni Careta 

» Jaume Collell 

Srs. Coroleu y Pella 

f D. Salvador Estrada 

D. T0MA8 Forteza 

» Víctor Gebhart 

» Martí Genis y Aguilar 

» Joseph Ixart. . 

» Víctor Lieutaud 

» Joseph Martí y Folguera 

» Francesch Matheu y Fornells 

» Apeles Mestres 

Excm. Sr. D. Manel Müà y Fontanals 

D. Antoni Molins y Sirera 

» Mateu Obrador Bennassar 

» Narcís Oller 

» Anicet de Pagès de Puig 

» Joseph de Palau y Huguet 

» Pere d' Alcàntara Penya 

» Ramon Picó y Campamar 

» Joseph Lluís Pons y Gallarza 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana 

D. Isidro Reventós 3 

» Joaquim Riera y Bertran 2 

9 Lluis Roca y Florejachs 2 

D Gbroni Roselló i 

» Joaquim Rubió y Ors 4 

» Salvador Sanpere y Miquel 2 

» Frederich Soler 3 

» Tcrenci Thos y Codina i 

» Jascinto Torres y Reyetó i 

» Francesch Ubach y Vinyeta 6 

» Jascinto Verdaguer 3 

» Eduart Vidal y Valenciano i 

» Gayetà Vidal y Valenciano 2 



Digitized by 



Google 



ANY 1880 1 3 

AUTORS 

QU' HAN OBTINGUT ACCÈSSIT 

D.* Maria de BeU-lloch i 

» Dolors Moncerdà i 

» Victoria Penya d' Amer 3 

Mme Rosa Anaïs de Roumanille i 

D. Tomàs Aguiló i 

9 Miquel Victorià j^er i 

» Joseph d' Argullol y Serra 1 

» Antoni Aulèstia y Pijoan i 

ExCM. Sr. D. VÍCTOR Balaguer 3 

D. Ramon E. Bassegoda y Amigo i 

» Adolf Blanch Y Cortada 2 

» Antoni de Bofarull 8 

» Francbsch Pslay Briz. . , 3 

» Dahàs Calvet 5 

» Antoni Camps y Fabrés 8 

C.deM. I 

Lo Cançoner de Vilatort i 

D. Emili Coca y Collado 6 

» Jaume Collell y Balcells i 

» Joseph Coroleu é Inglada 1 

> Miquel Costa y Llobera i 

t D. Salvador Estrada i . 

Un Fadrí de Montanya i 

D. Bartomeu Ferrà y Perelló 2 

» Marian Fonts ^ . . . . 3 

f D. Guillem Forteza i 

D. Touks FORTBZA 2 

» Joseph Franquesa y Gomis 3 

» Artur Gallard 2 

» Martí Genis y Aguilar i 

» Salvador Genis i 

» Àngel Guimerà i 

Jordi 3 

D. Manel de Lasarte 1 

» Teodor Llorente i 

» Joseph Martí y Folguera 14 

» Francesch Matheu y Fornells 4 

» Gabriel Maura i 

> Antoni Molins y Sirera i 

» Joan Monné , . r , . , t 

Armengol de Montsech i 



Digitized by 



Google 



14 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



D. Joan Montserrat y Archs . i 

» Francisco Muns i 

» Pere Nanot-Renart i 

D Joan Nebot y Casas i 

» Matheu Obrador y Benassar 2 

» Anicet de Pagès de Puig 7 

» Pere d' Alcàn tara Penya y Nicolau 4 

» Pere Pi y Parera i 

» Ramon Picó y Campamar 6 

t D. Felip Pirozzini y Martí i. 3 

D. Fèlix Pizcueta 2 

» Joan Planas y Feliu i 

» Carles Pons de Ginebreda i 

» JosGPH Lluís Pons y Gallarza 2 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana 2 

D. Frederich Rahola i 

D Isidro Reventós y Amtguet 3 

» Joaquim Riera y Bertran 7 

» Lluis Roca y Florejachs 4 

> Joseph Roca y Roca 2 

> Joaquim Rubió y Ors i 

» Fredsrich Soler 4 

E.T.deM 2 

D. Joseph Taronjí y Cortès 2 

» Terenci Thos y Codina 4 

D Jascinto Torres y Reyetó i 

» Francesch Ubach y Vinyeta 11 

» Pere Antoni Ventalló 2 

» Jascinto Verdaguer 4 

D Gayetà Vidal y Valenciano i 

» Pere Ramon Vidal 2 

n Miquel Zavaleta i 

Anònims 8 



ADJUNTS HONORARIS 

Excm. Ajuntament de Barcelona. 
Excma. Diputació provincial de Barcelona. 
Excma. Diputació provincial de Gerona. 
Excma. Diputació provincial de Tarragona. 
Excmd. Diputació provincial de Lleyda. 
Excma. Diputació provincial de les Balears. 



Digitized by 



Google 



ANY 1880 



l5 



Excma. Diputació provincial d* Alacant. 

M. I. Sr. Rector d' esta Universitat. 

M. I. Sr. President de V Acadèmia de Bones Lletres. 

Los Mestres en Gay Saber. 



ADJUNTS PROTECTORS 



D. Francisco Domingo. D. 
» Joaquim Fontanals del Castillo Sr. 

D Ignasi Fontrodona. Sr. 

» Emili Güell. D. 

» Francisco Mandri Dezo. » 

» Fernando Puig. Sr. 

» Agustí Robert. D. 

D Joseph M.* Serra. Sr, 

Tí Marian de Sans. Sr. 
D Geroni Martorell. 



Joseph Martorell. 
Marquès de Castellbell. 
Comte de BelUloch. 
Carles Salvador. 
Ferran de Miró d' Ortaffà. 
Marquès de Ciutadilla. 
Ramon de Siscar. 
Marquès de Montoliu. 
Marquès de St. Miguel de 
Vega. 



la 



ADJUNTS NUMERARIS 



Abella y Cirera Pere. 
Agelet y Vidal Víctor. 
Aguilar Francisco de P. 
Aguiló Plàcit. 
Alayó Pere. 
Aldavert Pere. 
Aleu Anton de Padua. 
Alemany Joseph. 
Alier Bonaventura. 
Alier y Sala Lluis. 
Almirall y Vidal Joseph. 
Almirall Joan. 
Alsina Simón. 
Alumar Evaristo. 
Amat Gervasi. 
Ambrós Marsal. 
Amell Manel. 
Amigo y de Cabo Pere. 
Angelon Manel. 



Aràbia y Solanas Ramon 
Argensó Rossendo. 
Argullol Joseph de. 
Arús y Arderiu Rosendo. 
Armet y Ricart Salvador. 
Amet y Viver Roman. 
Auléstia y Pijoan Antoni. 
Aymamí Joaquim. 
Badia y Saladrigas Joseph. 
Baguer Antoni. 
Bagunyà Jaume. 
Balaguer y Merino Andreu. 
Balaguer y Torner Andreu. 
Balari y Jovany Joseph. 
Barallat Celestí. 
Bartrina Joaquim M.* 
Bardera Ramon. 
Baixerias y Rosals Joseph. 
BatUó y Batlló Eoriçh. 



Digitized by 



Google 



i6 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



Batlló y BatUó Frederích. 

Bertran Felip. 

Bertran y Bros Pau. 

Bertran y Rubio Eduart. 

Blanch Joseph. 

Bonay Alfonso. 

Bonay Frederích. 

Bordas Frederích. 

Bofill Artur. 

Bofill Eugenio. 

Bosch Joseph. 

Bosch y Puig Ivo. 

Bordas y Rovirosa Francisco. 

Brossa y Reixach Jaume. 

Brunet y Bellet Joseph. 

Bulbena Artur. 

Bulbena Pere. 

Campany y Sandiumenge Narcís 

Camprodon y Rovira Joan. 

Caballé Joan. 

Caballé Tomàs. 

Cadafalch Joaquim. 

Cadena Jaume. 

Calafell Jaume M. 

Calvell Pau. 

Camin Àlvar M. de. 

Canyellas y Rodon Joseph. 

Canal Joseph. 

Canals Emili. 

Canals y de Raurés Eduart de. 

Capella Bonaventura. 

Capella Timoteu. 

Capdevila Millan de la Cogulla 

Cardellach Céríes L. 

Careta Antoni. 

Casademunt Adríà. 

Casaramona Joan. 

Casades Joaquim. 

Cascante Joseph. 

Castellet Joseph. 

Casanyas y Prats Joseph. 

Ceballos Ignasi de. 

Cristies Magí. 

Codina y Torner Lluis. 

Codorniu y Pujol Pçrc. 



Coll y Gorína Ramon. 
Coll Lluis. 
Coll Fernando. 
Company y Fages Pere. 
Coroleu é Inglada Joseph. 
Cortada Gonzalo. 
Cuadras y Feliu Manel. 
Cucurella Tort Joseph. 
Cumella Joaquim. 
Cusachs Andreu. 
Cutchet Lluis. 
Dalmau Jaume. 
Danès Joseph. 
Delàs Fernando de. 
Delmés y Neito Carles. 
Domènech Lluis. 
Domingo Francisco A. 
. Domènech Enrich. 
Doría Francisco. 
Dona y Casas Pere. 
Duren y Bas Manel. 
Escubós Albert. 
Escudé Anton. 
Espinach Anicet. 
Estalella Antoni. Pbre. 
Estasen Eugeni. 
Falguera Fèlix M. 
Farnés Sebastià. 
Fames y Flaquer Joan. 
Fasant Francisco. 
Felip y Sunyé Joseph. 
Felip y Dotras Gaspar. 
Feliu y Lloret Joseph. 
Ferrando Rovira Ignasi. 
Ferrer y Codina Antoni. 
Ferrer y Vidal Joseph. 
Fiter é Inglés Joseph. 
Flaquer Joseph. 
Font Joan, 
Font Víctor. 
Font Joaquim. 
Fontanals Joseph. 
Formiguera Emili. 
Forns Francisco dç P. 
GaU Miquel. 



Digitized by 



Google 



ANT 1880 



»7 



Gallard Artur. 

García Carles. 

Garríga y Miquel Francisco. 

Gasset Anton. 

Gasset Joseph. 

GazaAIfredo. 

Gibert y Riera Eduart 

Gibert y Batlle Eduart. 

Girona Ignasi. 

Gispert Manel. 

Góngora Lluis. 

Grases Bonaventura. 

Grau Bonaventura. 

Grenzner Manel. 

Giralt Manel. 

Gusi Pere. 

Guardiola y Soler Matheu. 

Iníbert Eduart. 

Ixart Joseph. 

Jordà Frederich. 

Labonne Joseph. 

Lapeira Enrich. 

Larratea Catalan Manel. 

Llagostera Francisco. 

Llampallas Antoni. 

Llavallol Teodor. 

Llach Joan. 

Lleó Modest. 

Lleonart y Llunell Joan. 

Lligé Joan. 

Llorens y Riu Joseph. 

Macià y Pujol Eussebi. 

Malagrída Miquel. 

Maluquer y Viladot Joan. 

Mandado Rupert. 

Maríezcurrena Heribert. 

Maristany Francisco de P. 

Marqués Ramon. 

Martí y Sagristà Miquel. 

Martorell Bemardino. 

Martell Conrat. 

Massó Antoni. 

Matas y Burgués Francisco. 

Matas y Burgués Miquel. 

Maspons Mariano. 



Maspons y Labrós Francisco. 

Masríera y Colomer Artur. 

Masriera Frederich. 

Masríera Joseph. 

Maiheu y Fornells Francesch. 

Matheu y Fornells Joaquim. 

Mimo y Caba Claudi. 

Miquel y Badia Francisco. 

Miquelerena Ramon de. 

Miravent Joseph. 

Mitjans Modest. 

Mitjans Vilajeliu Julio. 

Molgosa Valls Joseph O. 

Monnany y López Ramon. 

Montserrat Joan. 

Morera Joan. 

MoruU Joseph. 

Morgades y Gili Joseph. Pbre. 

Mundí Jaume. 

Mundó Joan. 

Muntanyola Joan. 

Muro Joseph. 

Mústich Ramon. 

Navarro Enrich. 

Negre Joaquim de. 

Novas Rosendo. 

Nurí Ramon. 

Oliveras Anton. 

Oller y Moragas Narcís. 

Orríols Joan B. 

Parera Guillem. 

Parés Ignasi. 

París Manel. 

Pascual y Casas Eusebi. 

Pascual y Costa Joan. 

Pascual y Nin Joan. 

Pascual Pérez Ildefonso. 

Pau Francisco Manel. 

Pecero Manel M. 

Pedrals Artur. 

Pella y Foiigas Joseph. 

Pcrmanyer Joan. 

Perpinyà y Pujol Joan. 

Perpinyà y Pujol Fernando. 

Pers y Ramona Magí. 



Digitized by 



Google 



i8 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



Piera Florenci. 

Pigrau Carles. 

Pirozzini Carles. 

Planas Francisco. 

Planella Macari. 

Ponsetí Roch. 

Pons y Massaveu Joan. 

Pons Mares Pere. 

Pons Joan B. 

Porcar y Tió Manel. 

Puig y Esteve Francisco. Pbre. 

Puig y Savall Lluis. 

Puiguríguer Jaume. 

Pujal Martí. 

Quintana Albert de. 

Quintana Tuset Sixt. 

Rech Carles. 

Reventós Joseph. 

Reventós Ramon. 

Regordosa Jaume. 

Ribas Gonzalo. 

Ribas y Fargas Joseph. 

Ribot y Climent Francisco. 

Ribalta Miquel. 

Ricart Giralt Joseph. 

Ricart Felip. 

Ricart Ramon. 

Riera y Bertran Joaquim. 

Riera y Penosa Jaume. 

Riera Francisco. 

Rius de Llosellas Leopold. 

Rius y Taulet Francisco de P. 

Rius Antoni. 

Roca y Florejachs Lluis. 

Roca y Roca Joseph. 

Ros de Olan Antoni. 

Ros Teodor. 

Rogent Elías. 

Roig y Tapis Paulí. 

Romeu Manel. 

Ronquillo Francisco de P. 

Rossell Pere. 

Rosselló Pere de. 

Roure Conrat. 

Sala Felip Jascinto. 



Sala y Martí Joaquim. 
Saladrigas Rafel. 
Sandiumenge Magí. 
Sagrera Conrat. 
Sagrera Joseph. 
Sanchez y Merli Lluis. 
Santaló Pere. 
Santamaría Pere. 
Santamaría Alfredo. 
Sardà y Lloret Joan. 
Sendra y Domingo Joan. 
Serra Ramon Andreu. 
Serra y Pausas Joan. 
Serra y Torruella Pere. 
Serra Joseph O. 
Serraclara Gonzalo. 
Serrahima Maurici. 
Serrallés Pere. 
Serramitjana Pere. 
Sert Domingo. 
Solà y Guixa Trinitat. 
Sunyol Esteve. 
Sunyol Ramon. 
Sturzenegger Jaume. 
Taulet Baltasar. 
Tenas Hostench Ramon. 
Thomas y Bigas Joseph. 
Tintorer Joaquim M. 
Tintorer Rafel. 
Tintoré Francisco Maria. 
Tobella Francisco X'. 
Tolrà Joseph. 
Torrabadella Manel. 
Torrents y Monner Antoni. 
Torrents y Torres Antoni. 
Torres Cessar August. 
Torres y Torrents Manel. 
Torres Joseph A. 
Torres y Reyetó Jascinto. 
Torrent Ramon. 
Torroella Miquel. 
Traval Àngel. 
Trilla Agustí. 
Tusquets Joan. 
Tuyet Simeon, 



Digitized by 



Google 



ANY 1880 



19 



Ubach y Vinyeta Jaume. 

Urgellés de Tovar Agustí. 

Valentí Joaquim. 

Valls Pau. 

Valls y Vicens Joseph M. 

Valls Agustí. 

Valls y Ventura Camilo. 

Valls y Vicens Agustí. 

Valls y Rius Antoni. 

Vallés y Ribot Joseph M. 

Vehils Antoni. 

Ventosa Andreu. 

Verdaguer Jacinto. Pbre. 

Verdaguer Àlvar. 

Verdú Joseph. 

Vergés y Vilumara Ramon. 

Vergés Francisco de P. 



Vidal Enrich Xavier. 
Vidal Julià. 

Vidal y Valenciano Eduart. 
Vidal y Valenciano Gayetà. 
Vilanova Emili. 
Vilallonga Salvador. 
Vilalta Joseph. 
Vila y Lletjos Francisco. 
Vila y Vilaplana Andreu. 
Viader Lluis. 
Vilaseca Joseph. 
Vilumara Eussebi. 
Vives Pere Nolasco. 
Viza y Martí Joan. 
Vilar Santiago. 
Xiques Ramon M. 
Xiró y Jordà Carles. 



ADJUNTS FORANS 



Gerona, 
D. Joan Baptista Ferrer. 

La BisbaL 



Palma de Mallorca, 

D. Joseph Lluis Aguiló. 
» Francesch Forteza. 
» Lluis Fuster. 
» Gabriel Maura. 



D. Joaquim Sitjar y Bulcegura. 
B Joan Sitjar y Bulcegura. 

La Garriga. 

D. Salvador Busquets. 
» Joseph de Rosselló. 



Sant Celoni. 
D. Miquel Draper. 

SarreaL 
D. Jaume Ramon Vidales. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



ACTA DE LA FESTA 



EN la Ciutat de Barcelona à la una de la tarda del dia dos, pri- 
mer diumenge de Maig del any mil vuyt cents vuytanta, 
ha tingut lloch en la gran sala de la Llotja la solemne festa dels 
Jochs Florals, qu* es la vintydosena que *s celebra d* ensà de llur 
restauració. 

Una concurrència numerosa y escuUida omplia *1 local qu* estava 
engalanat com de costum. Lo Consistori, acompanyat de les prime- 
res autoritats y Comissions oficials, dels representants d' Acadèmies y 
dels distingits escriptors forasters vinguts pera la festa, ha passat à 
ocupar los primers sitials en V estrado destinat al Respectable Cos 
d* Adjunts, y s' ha obert la sessió per V Excm. Sr. Gobernador de la 
Provincià, després de lo qual lo Sr. President ha passat à llegir son 
Discurs [í). 

Aquest acabat, ha dat lectura de sa Memòria (ii) T infrascrit Secre- 
tari, procedint inmediatament à T apertura dels plechs que conte- 
nían los noms dels autors premiats y à llur consegüent proclamació, 
tot de la manera que 's veurà. 

De la poesia premiada ab la Flor natural, titulada La Pubilla (nt), 
ha resultat seme V autor D. Joseph Franquesa y Gomis, qui acom- 
panyat de dos dels Srs. Mantenedors, ha fet present de la Flor à la 
Sna. D.* Clotilde París, la qual ha passat à ocupar la cadira presi- 
dencial y ha sigut proclamada Reyna de la festa en mitx dels aplau- 
diments del concurs y 'Is acorts de la música municipal. Per invita- 
ció del autor, ha llegit la dita poesia V actor D. Hermenegildo Goula. 

De les composicions Joventut perduda (iv), La molinera de Flas^ 
sd (v) y U última aureneta (vi), distingides cada una ab un accèssit al 
premi anterior, han resultat esserne autors respectivament D.* Vic- 
toria Penya d' Amer, D. Joan Planas y Feliu, y D. Fredbrich 



Digitized by 



Google 



22 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

Rahola, passant la primera à ocupar un sitial al costat de la Reyoa 
de la festa. 

Obert lo plech corresponent à la poesia La barretina (vn) qu' ha 
guanyat lo premi de V Englantina d* or, s* ha vist qu' era son autor 
MossEN Jascinto Verdaguer qui, després de recuUir la joya, ha en- 
tregat la composició à Mossèn Jaume Collell qui V ha llegida. 

D. Marian Aguiló y Fuster ha resultat, ésser T autor de la poesia 
guanyadora de la Viola d* ory d* argent titulada Penediment (viii), 
de la qual ha dat lectura, per encàrrech de dit Sr., D. Melcior de 
Palau. 

La poesia V Anfiteatre (ix), ó la qual s'ha adjudicat un accèssit al 
premi de la Viola, té per autor à D. Ramon E. Bassegoda y Amigo. 

De Lo botxí del Rey en Pere (x), narració qu' ha guanyat lo 
Brot de Taronjer d argent ofert per M Excma. Diputació Provincial 
de Valencià, ha resultat serne autor D. Joseph Martí y Folguera, 
haventla llegida ell mateix. 

Un accèssit à aquest premi s' ha concedit al romans Montesa Cris- 
tiana (xi) del qual es autor D. Francbsch Ubacr y Vinyeta. 

D. Pau Bertran y Bros ha resultat ser T autor de la poesia Ron^ 
dalleta (xii), guanyadora del Sach de gemechs d^ argent y d^ or, ofert 
per una Societat Catalanista, y V ha llegida D. Isidro Reventós. 

Després d* obert lo plech corresponent al poemet provensal Un 
amour (xiii), al qual s' ha adjudicat un Brot de roure d* argent, pre- 
mi creat per lo Consistori, s' ha vist qu' es son autor D. Víctor 
LiEUTAUD, de Marsella, y per invitació d' ell ha llegit la traducció 
catalana d' algun fragment V actor D. Iscle Soler. 

De la tragèdia Almodis (xiv) premiada ab V Estàtua de bronze ofer- 
ta per r Excma Diputació d* esta Provincià, ha resultat serne autor 
D. Francbsch Ubach y Vinyeta. 

D/ María de Bell-lloch es V autora de la colecció de tradicions 
titulada Montseny (xv), premiada ab la Joya artística y alegòrica 
oferta per P Associació d' Excursions Catalana. 

La família del mas dels ^dlsers (xvi), novela premiada ab V Objec- 
te d* art ofert per la Redacció de La Renaixensa, té per autor à 
D. Gayetà Vidal y Valenciano. 

De Isxbel de Galceran (xvii), altra novela, guanyadora d* una Copa 
artística, premi creat per lo Consistori, resulta serne T autor D. Nar- 
cís Oller y Moragas. 

Obert lo plech que corresponia à la Biografia d Esteba Gilabert 
Bruniquer (xviii), à la qual s' ha adjudicat lo Brot de bruch d or 
ofert per lo setè net d' en Bruniquer, ha resultat serne autor D. Sal- 
vador Sanpere y Miquel. 

Després de feta la distribució de premis als autors sobredits, V in- 
frascrít Secretari ha llegit Y article dels Estatuts que tracta dels 
Mestres y després de recordar qu' ab lo d' enguany té Mossèn Jas- 



Digitized by 



Google 



ACTA DE Li^ FESTA 2 3 



ciNTO ViíRDAGUER guanyats los tres premis ordinaris que 's requi- 
rexen, ha demanat al Sr. President que '1 proclamés Mestre en Gay 
S,iber, y axecantse U Sr. President V ha proclamat tal, essent saludat 
lo nou Mestre per los llarchs aplaudiments de la concurrència. 

Desseguida s^ ha procedit à la crema dels plechs que contenían los 
noms dels autors de les composicions no premiades y '1 Mantehedor 
Sr. D. Emili Vilanova ha llegit V acostumat Discurs de grades (xix), 
després de lo qual V Excm. Sr. Gobernador ha declarat termenada 
la sessió. Eran les tres hores de la tarda. 

De tot lo qual s' axeca la present acta que jo 1* infrascrit Secretari 
certiíich en lo lloch y la data ja expressats. 

FRANCESCH MATHEU. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Num. I. — DISCURS DEi. Sr. President del Consistori, 
D. Teodor Llorente. 

Nüm. 2. — MEMÒRIA del Sr. Secretari del Consistori, 
Z). Francesch Matheu, 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 









Senyors 



^^-^ üAN se ajunta la familia en les festes de la llar, 
I I ^^ entre 'Is germans que allí se congreguen en 
V^y^ grata comunió, hi ha un d' ells que vingué de 
lluny pera seure à la paterna taula, tots lo festejan y li do- 
nen lo lloch prominent, encara que siga '1 més menut. 

Jo soch, il•lustres senyors, jo soch eixe germà petit, que 
avuy, per vostre amor y cortesia, en conte del darrer, 
que 'm pertanyia, ocupe aquí lo primer lloch entre com- 
panys més dignes; y tinch que endressarvos la paraula, 
confús per la honra inmereixcuda; satisfet y contentíssim, 
però, del afecte que entranya y que pregona. Satisfet y 
contentíssim, assí mateix, per la ocasió que me dona, de 
fer, ab més solemnitat, V encarrech que porte de ma 
Valencià benvolguda. 

Dos anys fa, no més, un llorejat poeta. Mestre peritíssim 
en Gay Saber, ocupant, ab més autoritat que jo, aquest 
mateix sitial, vos portava '1 bell mot de germandat de Içs 



Digitized by 



Google 



28 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

Illes Balears «d' aquelles illes florides ab sos amellers y 
oliveres, perfumades pe 'Is tarongers, y amanyagades per 
lo dols oreig de la vostra mateixa marinada.» Volguera jo 
tindré sos poètichs dictats pera trasmètervos la salutació, 
igualment fraternal dels Trovadors del Túria, dels que à 
r ombra de les paumes orientals y dels llorers del gran 
rey conqueridor, remenbren les glòries de nostra antiga 
pàtria comuna, y canten ses ditjes venidores en la dolsa 
parla de Ausias March y Jaume Roig, aixecant com se- 
nyera de nostra renaixensa V històrich Peno del Rat- 
Penat. 

[Germania, germania! vinch à cridar jo aquí, com cri- 
daven nostres avis; mes no brandant, com ells, lo ferro 
de les lluytes sanguinoses, sinó florida branca de olivera. 
jGermanía, germania pera tots los que, com víncul de 
més estreta parentela, dins de la gloriosa familia espanyo- 
la, parlem encara la llengua naixcuda del vell tronch lle- 
mosí! jGermanía, germania entre tots los que en Valencià, 
Mallorca y Catalunya despenjen la citra empolsegada, los 
que regiren oblidats arxius, -los que refan àb ses nobles 
muses los monuments de la antigor, los que repleguen en 
los llabis del poble la materna parla per purificaria y en- 
nobliria, y en son cor los sentiments patris pera engran- 
darlos y entréndrelos! jGermanía també pera aquells que 
més enllà del Pirineu, per damunt de la barrera de la na- 
cionalitat, y sense pretendre trencaria ni destruhir, nos 
allarguen la mà en penyora de antiga y agrahida amistat! 
Tots ells son cridats à esta lluyta de la Poesia, y tots ells 
ne surten triumfants y Uorejats. 

iQuina glòria pera Catalunya, quina glòria pera Barce- 
lona, la festa que avuy celebrem! Puig que jo no soch fill 
d' esta noble terra, puch dirho en veu alta y forta, sense 
que sone à pròpia llahor. Famós era en tota Espanya 'I 
poble català, famós era en tot lo món, com poble treba^ 
llador, industriós y honrat, y caminava en nostra Pàtria 



Digitized by 



Google 



TEODOR LLORENTE 29 



al front del pacífich progrés del que se glorifica 'I present 
segle. Avuy demostra que eixe esperit actiu y pràcticli, 
eixe enginy escrutador, eixa fecunda virilital, no està se- 
parada en son cor del sentknent purissim del Art y la 
Poesia. 

\Y aquesta es la corona lluminosa de la Humanitat! 
Benehit y sant es lo treball, i que està condemnada en esta 
Terra, nobilíssima es la tasca que compleixen lo llaurador 
que obri M solch, V obrer que encén lo fornall, lo mariner 
que desplega les veles, lo sabi que capficat estudia les lleys 
de la Naturalesa; però tot això, que nutreix la vida, no 
omple per complet lo cor, encès en la triple flama de la 
Fe, la Esperansa y V Amor. Al anyorament de nostra 
pàtria celestial respon en totes les ànimes generoses la 
Poesia, y es un gran poble y (lo que val més) es un poble 
bó, el que deixant un dia, pera reprènderla al endemà, la 
fatigosa feyna, de esta manera se congrega soleitinement 
en la festa anyal dels Jochs Florals. 

l'Poetes de Catalunya! A vosaltres se deu, en gran part, 
este resultat gloriosíssim: à vosaltres vos toca correspon- 
dre à ell ab novell esfors. jPoetes de Catalunya, jovent 
valerós que vens à rebre de mans de la bellesa lo premi 
de la victorià: avant, amunt! ; Avant, sempre avant per lo 
camí del estudi profitós,* del perfeccionament literari, del 
gust artístich, de les claredats del talent, dels atreviments 
del geni» jAmunt, sempre amunt per lo camí de la puri- 
ficació del cor, de V ennobliment del esperit, de la apro- 
ximació constant de la Poesia à sa font eterna, d' hont 
mana à plen doll per consol de la pobra Humanitat! 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Senyors: 



SI tasca hi ha enutjosa y cfe mal fer, es certament la 
qu' aquest Consistori ha tingut confiada. Axò d' aga- 
far més de dues centes composicions, ferne una tria 
escrupulosa, avaluar ses qualitats en gros y à la menuda, 
compararies unes ab altres pesant y sospesant les de mè- 
rits equivalents, y determinar per fí a quines pertoca '1 
primer lloch dintre la secció de cada premi, es treball, 
creguèuho, que si després de realisat sembla fàcil y fins 
agradós, no ho es en cap manera, sinó molt al revés, 
mentres s' està determinant y prenent forma '1 parer del 
Jurat. Per sort, aquesta feyna 's fa més passadora quan 
los criteris més oposats y les més desacordades afícions 
convergexen en una matexa elecció, com ha passat en lo 
Consistori d* enguany^ adjudicantse la majoria dels pre- 
mis per completa unanimitat de vots; y à f è qu' han si- 
gut donats en conciencia y ab temps de sobres y fills de 
repetides lectures y nimies compulsacíons. Axis es com 
aquest Consistori ha pres sos acorts, qual resultat aneu à 
saber. 



Digitized by 



Google 



32 MEMÒRIA DSL SR. SECRETARI 



PREMI DE L' ENGLANTINA D' OR 

S' ha adjudicat a la poesia núm. 224, La barretina que 
té per lema Oh bandera catalana — abrigansjins d morir! 
Lo sentiment per la pèrdua de les costums catalanes es- 
pressat en estrofes armonioses, heus' aquí aquesta canso 
que unànimement hasigut posada en primer terme per son 
llenguatje castís, per V esperit patriòtich que V anima y per 
sa forma bellament artística y original. Lo Consistori s' ha 
dolgut de notar entre algunes de les altres composicions 
qu' obtavan à aquest premi les més aprofitables disposi- 
cions poètiques esmersades en axutes narracions ò en 
odes altissonants, tallades totes sobre patrons ja coneguts, 
lo qual ha fet que, apesar de belles condicions^ no hajan 
pogut distíngirse. 

PREMI DE LA VIOLA D' OR Y D^ ARGENT 

Per unanimitat ha sigut otorgat aquest premi à la poe- 
sia nüm. 225 que du per títol Penediment y per lema 
Mon remenbrar es ma confusió. (Ausias March) ^ perquè 
la 'n fan merexedora la vehemència de V espressió, lo plàs- 
^ich de les imatges, la versificació acabada y lo triat del 
llenguatje. 

Ha sigut distingida ab un accèssit la composició nú- 
mero 200 V Anfiteatre, lema Voe victis^ que, à falta de 
novetat en son plan, reuneix altres bones condicions com 
son: forma arcística, quadros ben colorits, netedat en la 
frase, y estrofes com la última verdaderament esculturals. 



Digitized by 



Google 



FRANCS9CH HATBtü 



PREMI DE LA FLOR NATURAL 

A la composició núm. 234, La Pubilla, que du per 
lema Flors y violes y romaní^ ha sigut unànimement ad- 
judicat aquest premí d' honor y cortesia consistent enguany 
en una rosa Niel. La pintura animada de la vida à pagès 
y sos característichs aplechs, servint de march al festetx 
d' enamorada parella, està fet en esta narració ab tal art, 
espressat ab tal tendror, vestit ab tanta poesia, que U 
Consistori no duptà desde '1 primer moment en posaria i 
cap de rengle; y en aquest lloch V ha mantinguda després 
per ses gràfiques descripcions, per V ayre perfectament li- 
terari y popular de sos versos^ per la vida y bellugor dels 
quadros de costums que presenta, y per T estil axeribit 
que son autor ha sabut sostenir en tota la composició dis- 
cretament acabada. 

Tres ACCÈSSITS han sigut acordats, sense altre orde que U 
de llur numeració, à les poesies que portan los núms. 1 56, 
1 59 y 174 titolades respectivament Joventut perduda, 
lema Vull ovirar la caseta — hont lo sol may s" hi ponia; 
La Molinera de Flassà, lema jOydd!; y V última aure- 
NETA, lema Yo vi sobre un tomillo — quejarse un pajarillo. 
(Villegas), V ingènua espressió del sentiment, la manera 
original de tractar un teipa ja gastat, fentlo aparexer com 
à nou, y la fustesa de les imatges, unida à una forma lite- 
rària molt recomanable, en la primera; en la segona, 
r imitació de la nostra poesia popular, imitació ben en* 
sopegada malgrat algunes incorreccions de rima; y lo de- 
licat dels conceptes y lo elegant de' certs tochs poètichs 
que fan oblidar alguna inexperiència de llenguatje y de 
versificació, en la tercera; han sigut prou als ulls del Con- 
sistori pera guanyàrleshi la distinció de que son objeae. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Senyors 



o: 



t)AN se ajunta la familía en les festes de la llar, 
si entre 'Is germans que allí se congreguen en 
grata comunió, hi ha un d' ells que vingué de 
lluny pera seure à la paterna taula, tots lo festejan y li do- 
nen lo lloch prominent, encara que siga 'I més menut. 

Jo soch, il•lustres senyors, jo soch eixe germà petit, que 
avuy, per vostre amor y cortesia, en conte del darrer, 
que 'm pertanyia, ocupe aquí lo primer lloch entre com- 
panys més dignes; y tinch que endressarvos la paraula, 
confús per la honra inmereixcuda; satisfet y contentíssim, 
però, del afecte que entranya y que pregona. Satisfet y 
contentíssim, assí mateix, per la ocasió que me dona, de 
fer, ab més solemnitat, V encàrrech que porte de ma 
Valencià benvolguda. 

Dos anys fa, no més, un Ilorejat poeta, Mestre peritíssim 
en Gay Saber, ocupant, ab més autoritat que jo, aquest 
mateix sitial, vos portava 'i bell mot de germandat de Içs 



Digitized by 



Google 



28 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

Illes Balears «d' aquelles illes florides ab sos amellers y 
oliveres, perfumades pe ^Is tarongers, y amanyagades per 
lo dols oreig de la vostra mateixa marinada.» Volguera jo 
tindré sos poètichs dictats pera trasmètervos la salutació, 
igualment fraternal dels Trovadors del Túria, dels que à 
r ombra de les paumes orientals y dels llorers del gran 
rey conqueridor, remenbren les glòries de nostra antiga 
pàtria comuna, y canten ses ditjes venidores en la dolsa 
parla de Ausias March y Jaume Roig, aixecant com se- 
nyera de nostra renaixensa V històrich Peno del Rat- 
Penat. 

[Germania, germania! vinch à cridar jo aquí, com cri- 
daven nostres avis; mes no brandant, com ells, lo ferro 
de les lluytes sanguinoses, sinó florida branca de olivera. 
jGermanía, germania pera tots los que, com víncul de 
més estreta parentela, dins de la gloriosa familia espanyo- 
la, parlem encara la llengua naixcuda del vell tronch lle- 
mosí! jGermanía, germania entre tots los que en Valencià, 
Mallorca y Catalunya despenjen la citra empolsegada, los 
que regiren oblidats arxius, los que refan àb ses nobles 
muses los monuments de la antigor, los que repleguen en 
los llabis del poble la materna parla per purificaria y en- 
nobliria, y en son cor los sentiments patris pera engran- 
darlos y entréndrelos! jGermanía també pera aquells que 
més enllà del Pirineu, per damunt de la barrera de la na- 
cionalitat, y sense pretendre trencaria ni destruhir, nos 
allarguen la mà en penyora de antiga yagrahida amistat! 
Tots ells son cridats à esta lluyta de la Poesia, y tots ells 
ne surten triumfants y llorejats. 

jQuina glòria pera Catalunya, quina glòria pera Barce- 
lona, la festa que avuy celebrem! Puig que )0 no soch fill 
d' esta noble terra, puch dirho en veu alta y forta, sense 
que sone à pròpia llahor. Famós era en tota Espanya 'I 
poble català, famós era en tot lo món^ com poble treba-< 
llador, industriós y honrat, y caminava en nostra Pàtria 



Digitized by 



Google 



TEODOR LLORENTE 29 



al front del pacffich progrés del que se glorifica '1 present 
segle. Avuy demostra que eixe esperit actiu y pràctich, 
eixe enginy escrutador, eixa fecunda virilital, no està se- 
parada en son cor del sentknent puríssim del Art y la 
Poesia. 

\Y aquesta es la corona lluminosa de la Humanitat! 
Benehit y sant es lo treball, i que està condemnada en esta 
Terra, nobilíssima es la tasca que compleixen lo llaurador 
que obri M solch, V obrer que encén lo fornall, lo mariner 
que desplega les veles, lo sabi que capficat estudia les lleys 
de la Naturalesa; però tot això, que nutreix la vida, no 
omple per complet lo cor, encès en la triple flama de la 
Fe, la Esperansa y Y Amor. Al anyorament de nostra 
pàtria celestial respon en totes les ànimes generoses la 
Poesia, y es un gran poble y (lo que val més) es un poble 
bó, el que deixant un dia, pera reprènderla al endemà, la 
fatigosa feyna, de esta manera se congrega soleiíinement 
en la festa anyal dels Jochs Florals. 

[Poetes de Catalunya! A vosaltres se deu, en gran part, 
este resultat gloriosíssim: à vosaltres vos toca correspon- 
dre à ell ab novell esfors. jPoetes de Catalunya, jovent 
valerós que vens à rebre de mans de la bellesa lo premi 
de la victorià: avant, amunt! j Avant, sempre avant per lo 
camí del estudi profitós," del perfeccionament literari, del 
gust artístich, de les claredats del talent, dels atreviments 
del geni' jAmunt, sempre amunt per lo camí de la puri- 
ficació del cor, de V ennobliment del esperit, de la apro- 
ximació constant de la Poesia à sa font eterna, d' hont 
mana à plen doll per consol de la pobra Humanitatl 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Senyors: 



SI tasca hi ha enutjosa y de mal fer, es certament la 
qu' aquest Consistori ha tingut confiada. Axò d' aga- 
far més de dues centes composicions, ferne una tria 
escrupulosa, avaluar ses qualitats en gros y à la menuda, 
compararies unes ab altres pesant y sospesant les de mè- 
rits equivalents, y determinar per fí à quines pertoca U 
primer lloch dintre la secció de cada premi, es treball, 
creguèuho, que si després de realisat sembla fàcil y fins 
agradós, no ho es en cap manera, sinó molt al revés, 
mentres s' està determinant y prenent forma U parer del 
Jurat. Per sort, aquesta feyna 's fa més passadora quan 
los criteris més oposats y les més desacordades afícions 
convergexen en una matexa elecció, com ha passat en lo 
Consistori d' enguany^ adjudicantse la majoria dels pre* 
mis per completa unanimitat de vots; y à f è qu' han si- 
gut donats en conciencia y ab temps de sobres y fills de 
repetides lectures y nimies compulsacions. Axis es com 
aquest Consistori ha pres sos acorts, qual resultat aneu à 
saber. 



Digitized by 



Google 



33 MEMÒRIA I>BL• SR. SECRSTARI 



PREMI DE L' ENGLANTINA D' OR 

S' ha adjudicat à la poesia num. 224, La barretina que 
té per lema Oh bandera catalana — abrigansfins d morir! 
Lo sentiment per la pèrdua de les costums catalanes es- 
pressat en estrofes armonioses, heus' aquí aquesta canso 
que unànimement hasigut posada en primer terme per son 
llenguatje castís, per V esperit patriòtich que V anima y per 
sa forma bellament artística y original. Lo Consistori s' ha 
dolgut de notar entre algunes de les altres composicions 
qu' obtavan à aquest premi les més aprofitables disposi- 
cions poètiques esmersades en axutes narracions ò en 
odes altissonants, tallades totes sobre patrons ja coneguts, 
lo qual ha fet que, apesar de belles condicions, no hajan 
pogut distingí rse. 

PREMI DE LA VIOLA D^ OR Y D^ ARGENT 

Per unanimitat ha sigut otorgat aquest premi à la poe- 
sia nüm. 225 que dú per títol Penediment y per lema 
Mon remenbrar es ma confusió. (Ausias March), perquè 
la 'n fan merexedora la vehemència de T espressió, lo plàs- 
Mch de les imatges, la versificació acabada y lo triat del 
llenguatje. 

Ha sigut distingida ab un accèssit la composició nu- 
mero 200 L' Anfiteatre, lema Voe victis, que, à falla de 
novetat en son plan, reuneix altres bones condicions com 
son: forma artística, quadros ben colorits, netedat en la 
frase, y ostrofes com la última verdaderament esculturals. 



Digitized by 



Google 



FiUNCSSCn IIATBftü 



PREMI DE LA FLOR NATURAL 

A la composició núm. 234, La Pubilla, que dú per 
lema Flors y violes y romaní^ ha sigut unànimement ad- 
judicat aquest PREMI d' honor y cortesia consistent enguany 
en una rosa NieL La pintura animada de la vida à pagès 
y sos característichs aplechs, servint de march al festetx 
d' enamorada parella, està fet en esta narració ab tal art, 
espressat ab tal tendror, vestit ab tanta poesia, que U 
Consistori no duptà desde M primer moment en posaria à 
cap de rengle; y en aquest lloch V ha mantinguda després 
per ses gràfiques descripcions, per T ayre perfectament li- 
terari y popular de sos versos^ per la vida y bellugor dels 
quadros de costums que presenta, y per T estil axeribit 
que son autor ha sabut sostenir en tota la composició dis- 
cretament acabada. 

Tres ACCÈSSITS han sigut acordats, sense altre orde que ^1 
de llur numeració, à les poesies que portan los núms. 1 56, 
159 y 174 titolades respectivament Joventut perduda, 
lema Vull ovirar la caseta — hont lo sol may s" hi ponia; 
La Molinera de Flassa, lema jOydd!; y V última aüre- 
NETA, lema Yo pi sobre un tomillo — quejarse un pajarillo. 
(Villegas). V ingènua espressió del sentiment, la manera 
original de tractar un teipa ja gastat, fentlo aparexer com 
à nou, y la )ustesa de les imatges, unida à una forma lite- 
rària molt recomanable, en la primera; en la segona, 
r imitació de la nostra poesia popular, imitació ben en- 
sopegada malgrat algunes incorreccions de rima; y lo de- 
licat dels conceptes y lo elegant de certs tochs poètichs 
que fan oblidar alguna inexperiència de llenguatje y de 
versificació, en la tercera; han sigut prou als ulls del Con- 
sistori pera guanyàrieshi la distinció de que son objecte. 



Digitized by 



Google 



MBUWM Mb Ml. «MUBTARI 



PREMI D' UNA ESTÀTUA DE BRONZE 

REPRESENTANT LA TrAGEDIA 
OFERT PER LA EXMA. DiPUTACIO PROVINCIAL DE BARCELONA 

Entre les obres que aspiravan à aquest premi, dues n^ hi 
hagueren que desde U primer moment se posaren als ulls 
del Consistori sobre totes les altres. Concretada la qüestió 
a triar entre dues tragèdies de valor quasi igual, se feu 
encara més difícil V elecció, puix a la pintura de caràcters 
feu ab mà esperta, al tallat de les escenes, al ben portat 
crexement de les passions de la núm. 94, Almodis, s' opo- 
sava la més correcte forma literària, lo llenguatje més 
castís y la magestat de V acció de la Judit, corresponent 
al núm. i38. Després de rellegides les tragèdies y estu- 
diades profundament; atenent à que si bé en la Judit està 
r argument artísticament desarrollat y escrites ab vigor les 
principals escenes, resulta en cambi poch esplicable M fo- 
nament de T acció y les passions que hi combaten més 
dramàtiques que naturals; atenent que si bé en la Almodis 
la forma literària es més descuydada y '1 llenguatje un 
poch desigual, y una de les figures al primer moment més 
interessants desapareix escènicament en lo segon aae, en 
cambi T acció corra per ella matexa cap à la catàstrofe fi- 
nal y tot succeheix perquè es lo natural que succehexe, 
y resultan les passions y 'Is fets perfectament humans; la 
Consistori, estimant en més lo que fereix à V ànima que 
lo que arrebata V imaginació, y donant preferència al 
sentiment de tothom y de sempre sobre U que es fill d' una^ 
complicació especial, ha adjudicat aquest premi, à la tra- 
gèdia núm. 94, Almodis per quatre vots contra tres que 
n' ha obtingut la núm. i38, Judit, segur de que aquesta 
^9 9\ 's vol més estàtua, però V Almodis més dona. Ha de 



Digitized by 



Google 



FRANCESCR MATHBO 



3S 



fersc una menció especial de la núm. 75, Les Noces del 
Infant, que es de les presentades la que millors formes 
literàries reuneix, d' una acció ben portada é interessant, 
però escrita ab poch conexement de V escena. 

PREMI D' UN BROT DE TARONJER 

OFERT PER l' ExMA. DiPüTACIO PROVINCIAL DE VaLENCIA 

Ha sigut adjudicat à la poesia núm. 44, Lo botxí del 
Rey en Pere, lema V Unió en Valencià, per lo vigor de 
sa versificació y M relleu de ses descripcions. La escena 
de la terrible venjansa del Rey contra 'Is defensors de les 
llibertats populars de Valencià surt i la vista en la relació 
que r autor posa en boca del mateix butxf. Lo Consistori ^s 
dol, però, de trovarhi alguns detalls fallats que perjudi- 
can la bona impresió del conjunt. 

S'ha donat un accèssit a la composició núm. 79, Monte- 
sa cristiana, lema Romancet^ que si bé en ses dues prime- 
res parts no ofereix cap novetat, limitantse à ser discreta* 
ment escrita, en T última presenta un combat plè de vida 
y d' interès, pintat ab mà segura y èpicament acabat. 



PREMI D' UNA JOYA ARTÍSTICA Y ALEGORICA 

OFERTA PER L' AsSOCIACIO d' ExCURSIONS CaTALANA 

S' ha adjudicat i, la colecció núm. 226 titolada Mont- 
SENY, lema Adéu tu^ vell Montseny,.. (Aribau)^ perquè, à 
més de cumplir ab totes les condicions del Cartell, espli- 
cant cada una de les tradicions y fentne la comparació ab 
les consemblants d' altres paíssos, ofereix un conjunt va« 
riat, havent sabut V autor revestir ses narracions d' un 
estil agradós y literari al mateix temps. 



Digitized by 



Google 



36 MEMÒRIA DBL 6R. SECRETARI 

PREMI D' UN OBJECTE D' ART 

OFERT PER LA ReDACCIO DE LA ReNAIXENSA 

La novela nuen. i55 La família del mas dels salzers, 
lema Amor de mare, tot lo demés es qyre^ ha sigut 
guanyadora d' aquest premi. La detallada pintura de cos- 
tums del camp feta, però, ab més veritat que no pas art, 
los caràcters ben dibuxats dels principals personatjes, les 
escenes de família quasi arrencades del natural, la corec- 
ció del estil, y la profitosa ensenyansa que pot despèndres 
de r acció, son los mèrits que M Consistori ha estimat en 
aquest treball. Llàstima que M desmillore la difusió dels 
primers capítols, lo que li lleva una bona part del interès. 

PREMI D' UN SACH DE GEMECHS DE PLATA 

OFERT PER UNA SoCIETAT CATALANISTA 

Entre les moltes composicions qu' obtavan à est premi 
ha reparat la Consistori una marcada tendència à la cari- 
catura, traspassant la major part los límits del bon gust 
literari, y sols una n' hi ha sapigut trobar que, responent 
à lo demanat en lo Cartell, reunís també les condicions 
literàries y artístiques indispensables pera concórrer à un 
certamen formal. Es la nüm. iSg que té per títol Ronda- 
LLETA y per lema ^ Voleu rondalla? qu' ab una forma 
senzilla y artística alhora y marcadament festiva, enclou 
una llissoneta final donada ab tanta gràcia y d' una ma^ 
nera tan delicada, que M Consistori no ha duptat en donarli 
aquest premi que 's té ben guanyat tant per les qualitats 
sobredítes com per lo castís del llcnguatje, la lleugeresa 
dels versos y la manera popular de la narració. 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCH MATHEU i? 



PREMI D' UN BROT DE BRUCH . 

OFERT PEL SETÈ NET DE n' E. G. BrUNIQUER 

La Biografia d' Esteve Gilabert Brüniquer, que du 
per lema Jo humilt súbdit y oficial de la Ciutat de Bar^ 
celona (E. G. firí/níjí/erj y té en la llista '1 num. 173, 
es r única que s' ha presentat tirant à aquest premi del que 
se la fa guanyadora perquè si bé U tema fícsat era de si 
axut y poch apropòsit pera fer gala de qualitats literàries, 
r autor ha sabut trèuren més partit de lo que era d' espe- 
rar, oferint les possibles noticies sobre Brüniquer y ses 
obres. Alguns descuyts d' estil y de llenguatje, son de fà- 
cil correcció. 



PREMI EXTRAORDINARI 

creat pel Consistori 
consistent en un brot de roure 

Lo Consistori ha volgut distingir ab aquest premi ^1 poe- 
met provensal núm. 107, Un amour, que té per lema 
Dóu Comte Berenguiè^ fraire^ bèn nous souvèn (Mistral)^ 
animat tot ell d' un sentiment intens traduhit en sonets 
perfectes, lligats entre ells per lo curs de T acció y for- 
mant tots plegats r historia d' un amor ditxós al naxer y 
trahit després. La forma correcte de les composicions, 
r originalitat d' algunes d' elles y '1 relleu de les imatges 
de que 's val lo poeta pera espressar sos dubtes y sos do- 
lors, son les qualitats que més han abogat en favor d^ 
aquest poema. 



Digitized by 



Google 



ALTRE PREMI EXTRAORDINARI 

CREAT PEL CONSÍSTOW 
C0N6IS1 ENT EN UNA COPA ARTÍSTICA DE BRONZE 

Igualment ha cregut lo Consistori que debfa adjudicar 
aquest premi & la novela núm. 192, Isabel de Galceran, 
perquè havent otorgat lo premi de La Renaixensa à V altra 
novela núm. i55, no ha vist tanta diferencia de valor en- 
tre les dues, que pogués aquella quedar sense recompensa. 
Los mèrits que més V avaloran son una pintura exacte 
de les escenes (ntimes y de famiiia, lo bosquetx dels ca- 
ràcters, sobre tot lo de la protagonista, velat é interessant, 
y r estudi psicològich que revela en V autor, qui dona 
marcada preferència als combats de V ànima sobre '1 mo- 
viment material de V acció. Llàstima que un cert descuyt 
en r estil aminore la vàlua d' aquesta novela. 



Lo Consistori s' ha vist en la precisió de dexar sense 
adjudicar lo premi de la medalla de plata per no haverse 
presentat cap treball à dispuiarlo y *ls de Un clavell 

D* OR Y d' argent, Un MKDALLO D* OR, UnA LÀPIDA DE MARBRE 

AB L* Esccr b^ OR, y Una b:>tonadura d' or per no haver 
trovat en cap de Ics composicions que hi obtavan mèrits 
à bastament pera conceJírIeshi aquelles distincions. 

Aquestes son les leals resolucions del Consistori preses 
en conciencia dcsprcs de garbellades les 241 composicions 
qu' han entrat en concurs, 

Y ara. Senyors, permetèume qu' ans d' acabar us fasse 
memòria, segons costum, de les pèrdues més doloroses 
qu' ha tingut desde la festa passada la família floralesca. 
Molls son enguany los qui *ns ha pres la Mort y bona faK 



Digitized by 



Google 



PkANCESCH MàTHEU Sq 



ta que 'ns faran. En Joaquim Assenci d' Alcàntara, qu' ha» 
via donat al nostre teatre notables produccions; en Simón 
Gómez, lo conciensut pintor d' escenes populars; n' An- 
toni Bergnes de las Casas, V ilustre publicista y propaga- 
dor de la bona literatura; Mossèn Salvador Mestres, lo 
carinyós catedratich à qui tan debía la jovenalla catala- 
nista; en Joan Baptista Alart, lo sabi Bibliotecari de Per- 
pinyà, que per sos estudis sobre la nostra llengua s' ha 
conquistat T etern agrahiment dels qui la parlan; en Lluis 
Justo y Villanueva, lo defensor de la nostra agricultura; 
en Vicens Boix, lo patriarca dels poetes qu' entonan sos 
cants vora les riberes del Túria; en Joaquim Garcia Par- 
reno, que tants tipos havia creat en lo teatre català y tant 
contribuhí à popularisarlo; en Bernat Calvo Puig, lo 
compositor infatigable, autor de tantes cansons de Mont- 
serrat; en Manel Carboneres, lo jove investigador de 
V historia valenciana; tots han desaparegut d^ un à un à 
nostra vista esglayada, y al retrèurels ara no sols prete- 
nem dedicàrloshi un piadós recort, sinó fer present als 
que quedan que cal omplir los buyts que aquells ab sa 
mort nos han dexat. Es la tasca de la nostra generació: 
recordar y gloriar als que se 'n van y preparar la via pera 
aquells qu' han de venir. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



FLOR NATURAL 



Num. 3.— LA PUBILLA de D. Joseph Franquesa y 

Gomis, 
Num. 4— JOVENTUT PERDUDA de Da. Victoria 

Penya d' Amer. 
Núm .5.— LA MOLINERA DE FLASSÀ de D. Joan 

Planas. 
Nüm. 6.—V ÚLTIMA AURENETA de D. Frederich 

Rahola. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LA PUBILLA 



Flors 7 Tiolet y romtni. 



Lo mas de les Albaredes 
no pot ser més ben posat; 
per demunt hi té montanya, 
per devall s' hi exten lo pla, 
d* un cantó s' hi veu la Vila 
y d' un altre cantó '1 mar. 
En moltes lleugues enfora 
no s' en trova cap d^ igual: 
à ponent tot es de vinyes, 
à llevant tot es de blats. 
Sobrix d* ufanó y de vida; 
ubagues y oliverars, 
aucellets en xerradissa, 
plujes de flors de tot V any, 
esplets que vinclan les branques, 
alegria, frescó* y cants. 
Fonts clares hi regaliman 
una aygua com un cristall, 
hoxos, herbes y moxeres 
reverdejan per son camp, 
y en sent à la primera hora 
{qufna olor de Montserrat! 



Digitized by 



Google 



44 LA PUBILLA 



La caseta arrecerada 
va ser feta Deu sab quan, 
sa íiayre de pa moreno 
ja s' hi sent desde *l portal; 
es lo temple ahont s* hi venera 
la senzillesa, la pau. 
V amo de tota la hisenda, 
cara espès, mes de corfranch, 
ja ha posat son bras à prova, 
lo padrí càu de bondat, 
la padrina jpohra dona! 
no sab sinó de cantar; 
iquína gent! V odi y 1' enveja 
ni *ls saben anomenar; 
son d^ aquella fusta vella 
que ja 's deu anà* acabant. 
Mes la joya que *ls encanta, 
lo seu bé, lo seu descans, 
es la noya, la pubilla, 
lo cap de brot d' aquell ram. 
Divuyt anys, un ull que parla, 
un cap VIU com un pinsà, 
y unes galtes petoneres 
com dos lliris montanyans. 
íDitxós lo qui puga haverla! 
{ell sí que la ben treurà! 

Los hereus de bona casa 

per les fires y Is mercats 

iquín cop de ferli V aleta 

y tirarli flors galants! 

Si no 'n cullen parauletes, 

provan d' hèuren un esguart, 

qui no pot segà' espigola, 

ifa de bon arrepl^ar! 

{Qui r heguil Ab tantes mojades 

y boschs de pins y alzinars, 

ab dos vinyes y set vaques 

y tres ramades de xays 

y hortes de molta verdura 

y cinch porcells y viram 

y en or sonant sis mil lliures, 

y axò dexant de comptar 

noranta dobles de quatre 

que U padrí li està guardant 



Digitized by 



Google 



JOSEPH FRANQrjKSA Y GOMIS 



totes d' un rey ab perruca 
qu* enlluherna de mirar! . 
Pobres hereus! poch s' ho pensan 
quan en parlan al hostal 
y treuhen dots per guanyaria 
y à estira cabells s' ho fan, 
poch saben que la pubilla 
calla y sofreix d' amagat 
y que pensa nit y dia 
en un fadrí extern honrat, 
però que no gosa à dirho 
perquè es pobre y no tindrà 
més renda que la que ^s guanyi 
ni més dot que dues mans. 



II 

L* aplech del bon Sant Magí 
bé 'n té prou d' anomenada; 
dels encontoms qui no hi và 
no es pas per falta de ganes. 
La gent é professo feta 
va surtint de totes bandes; 
en vé de Santa Coloma 
la del aygua regalada; 
en vé del Pont d* Armentera, 
y de cents llochs de Segarra; 
los trempats xiquets de Valls 
y les donzelles més guapes 
del poble de la Llacuna 
y la vila d' Igualada. 
Tothom s' hi mou. Baladreja . 
lo sò dels tabals y gralles; 
los fadrins van llambregant, 
de frau les noyes se *Is guaytan. 
Prou dona gust de mirar, 
iquíns mossetons de més planta! 
tot axò ho cria la terra, 
cada un té salut per quatre. 
Y les noyes jque boniques! 
{còm lluhen ses coloraynes! 
iquínes carones tan tendres 
que semblan pans d' avellana! 
xMes de totesla més bella 



Digitized by 



Google 



46 LA PUBILLA 



prou tothom que la senyala, 
la pubilla d^ Albaredes 
es la que s' en du la palma. 
Faldilla de color blau, 
jipó ben negre qu* amaga 
un cosset que ni té mida, 
y mocadoret de sarja. 
Ab tan senzilla com và 
tothom la pren per un Ingel 
qu* en la cara hi porta ^1 cor 
y en los ulls hi porta V ànima. 
No hi falta qui ha reparat 
com ella 's fixa boy massa 
en un fadrí fresch y alegre, 
prim de cos y roig de galtes. 

Al convent de Sant Magf 
tothom entra à encomanarse 
y à guaytar V altar del Sant 
tot guarnit de flors boscanes 
y hont sembla un crostisser d^ or 
tanta llum de cera blanca; 
y haventlo vist surt tothom 
pel mitj del camp barrejantse. 
Los músichs sonan ab forsa, 
la gralla treu ses tonades, 
los fadrins cercan fadrines 
y à son cau d' orella parlan; 
iqufna brunzitut d^ abelles 
que volen axamenarse! 
Cadascú pel seu cantó 
vinga bescambiar paraules, 
qui no té feyna s* en busca 
y qui la 'n té se la guarda. 
Lo jovent tot va en xiu xiu, 
ses converses son molt llargues 
y ab llevat de pa de bodes 
pastan les seves paraules. 
Romp lo ball. A sa armonía 
les parelles rodant passan, 
{y quin llevant que s* axeca 
de faldilles voleyantes! 
La pubilla d' Albaredes 
també volta aparellada 
ab aquell fadrí mateix 



Digitized by 



Google 



JOSEPH FRANQUESA Y GOMIS 47 

qu' al arribar tant guaytava. 
A son pare, quan los veu, 
li escapa una mitja rialla 
(qu* al fadrí bé '1 coneix prou 
y si val à di'ho, V hi agrada) 
y li n^ entra una sospita 
que *1 fa rumià' y repensarse. 
Y entre tant s^ueix lo ball; 
lo ballar de gust may canto, 
ialsa vòltala qu' es dia, 
qu^ axò es vida r^alada! 
quan un se trova ballant 
tot balla en lo món, tot balla. 

Després del ball, vells y joves 
s' acomboyan en collades 
per anà' à beure en les fonts 
que fan tants y tants miracles 
y s' entoman à 1' Església 
à resar y agenollarse 
devant Sant Magí gloriós 
patró de la Brufaganya. 
Com que Sant Magí es tan bo 
tothom, tothom li demana; 
los malalts bona salut, 
los vellets mort ben cristiana, 
los del camp bella cullita, 
los cabalers feyna Uaiiga, 
los marxants forsa pessetes, 
les noyes... no cal parlame. 
Sant Magí hi fa la rialleta 
quan les noyes s^ hi encomanan. 
També hi ha entrat la pubilla, 
son ballador 1* acompanya 
y agafats ben d^ amagat 
en una estreta encaxada, 
tot fent una prometensa 
per si va bé tot, esdaman: 
— Adéu, gloriós Sant Magí, 
fj^uhi més Vos que nosaltres.—» 



Digitized by 



Google 



4S LA PUBILLA 



III 

La pubilla està assentada 

cusint al peu del balcó, 

del bell balcó de sa cambra 

que sembla U niu del amor. 

De tant en tant, neguitosa 

jira '1 cap per tots cantons, 

de tant en tant seu y s' alsa 

y toma à cusir de nou. 

i Prou que n' hi deu passà' alguna 

quan ni fa feyna de bol 

Tot d' un plegat s* ha axecada 

y ha sentit una ramor; 

qu' es trepitj de ferradures 

ab lo drinch bé 's coneix prou. 

Ses belles galtes se toman 

totes de color de foch, 

recula y no sab que ferse, 

li pega un gran tremolor, 

vol cusf y li càu per terra 

r agulla y la feyna y tot, 

corre al mirall, s* entrebanca 

y à la fi surt al balcó. 

Veu venir muntant ab ayre 
lo seu fadrí ballador, 
en lo front la gorra musca, 
en lo cos un jech foscos, 
al costat faxa vermella 
y un pensament en lo cor. 
Lo brau matxo qu' ell cavalca 
tot va enflocat y ab colors, 
ab llarchs serrells les ventreres, 
y lo bast y *ls ronsals nous: 
corrent ab tan bella carga 
jy còm en và de cofoyl 
La pubilla ab amor mira 
lo fadrí que ja es al bosch; 
la primera miradeta 
ell ja està encès de rojor, 
la segona miradeta 
ja n' hi arrenca una canso, 



Digitized by 



Google 



JOSKPH FRANQUESA Y GOMIS 49 

la canso que li cantava 
d' una nojra com un sol 
que la cabellera rossa 
li arriba fins als talons. 

Ella corra y baxa y crida 
son pare y padrins y tot 
y surten al era & rèbrel 
y 1 voltan per tots cantons. 
Aï descavalcar, la noya 
s' hi atansa avans que tothom, 
son pare les mans U encaxa, 
los vells no hi veuhen de goig; 
lo padrí entre dents murmura: 
— Sembla tot un bon minyó — 
la padrina vé axugantse 
lo llabi ab lo mocador, 
y 1 cà que primer lladrava 
li llepa 'Is peus tot festós. 
Al entri* à dins, en la taula 
los hi espera un ressopó 
de formatje y ous del dia, 
nous, pa blanch y vi del bo. 
Lo fadrí prou s' esplicava 
qu* era atrevit son amor, 
que la pubilla era ríca 
y qu* ell era un pobrissó; 
mes lo pare ab ses paraules 
li trenca aquexes rahons 
ab les de que may la ditxa 
no s' ha de comprà' à pes d' or, 
qu* ell per conreuhar V hisenda 
necessita d' un bras fort, 
que bé prou que *1 conexía, 
que serà 1' amo y senyor, 
que *ls seus pares comparexin 
per arreglarho aviat tot, 
y dihent à la pubilla 
fentli paternals rahons, 
si U volia y 1* estimava 
íquín sí més surtit del cor! 

Y ja tot va se' alegria 
y broma y parlar d* amor. 
y de cumplir prometenses 



Digitized by 



Google 



50 LA PUBILLA 



à Sant Magí gloriós, 
y dels festeigs, que si duran, 
que com més aviat millor, 
y al avi 'Is ulls li espurnavan 
puix veya ubríacat de goig 
al arbre de sa nissaga 
com treuría nous rebrots. 




Digitized by 



Google 



JOVENTUT PERDUDA 



Vull ovirar U caseta 
hon lo sol roay s' hi ponia. 



JO una amiga estimada tenia; 
no 's cansava jamay d^ està^ ab mi, 
m' abrassava de nit y de dia, 
era el ser de mon ser, ma alegria... 
ay, si encara pogués ser axí! 

Com lo maig era hermosa y riolera, 
com les flors agradosa y bonica, 
pererosa en lo goig jamay n' era, 
per aydarme en tot lloch la primera 
y en consols pera mi sempre rica. 

Si algun jorn jo plorava, enginyosa 
de mes llàgrimes perles ne feya, 
y me deya: No plores hermosa, 
m entres jo sia ab tu n* ets ditxosa; 
y al sentiria jo al punt ne sonreya. 

Mos vestits ab primor enílocava, 
mos cabells pentinava ab delit: 
y al devant de mos ulls escampava 
un vel clar que brillava, brillava, 
fins allà, fins allà à T infinit. 

■ Al detràs d* aquest vel la vellesa 
era un camp ple de fruyts tots granats, 
y la mort sobre roses estesa 



Digitized by 



Google 



JOVENTUT PERDUDA 



una verge de tota puresa 
que los àngels tenia estassiats. 

Poch à poch, poch é poch se 'n ha anada 
com se 'n va à V hora baxa lo sol... 
^'ahónt ets, ahónt ets, ma estimada...? 
poch é poch, poch é poch s^ ha allunyada 
emportantsen lo vel del consol. 

Jo sense ella no veig com solia, 
la vellesa es un erm cap al Nort 
ab un gel que jamay m* assolia, 
y la verge que suau s' adormia 
ara s* alça feresta... es la mort. 

Dexaume mirar enllà 
que r anyorança me migra, 
vull oví rar la caseta 
hon lo sol may s^ hi ponia 

Los^estels li feyan llum, 
los aucellets armonia, 
y al dintell del seu portal 
s* hi era sentada la ditxa. 

Al seu devora jugavam 
y ab ella ens entreteniam; 
ab lo vel de 1* ignocencia 
fent lo ball de 1* alegria. 

Oh, niuhet de purs amors, 
verger de murtra florida, 
la lluna t' enmantellava 
com à casa benehida. 

Oh, niuhet de purs amors, 
ulls closos te trobaria, 
com los Sants Reys d' Orient 
duyes or, encens y mirra. 

La veu de la mare *s sent 
encara que passen sigles, 
es r eco de la de Deu 
ressò de ses armonies. 

Ni tota una eternitat 
té forsa per esvehirla, 
la veu d^ una mare morta 
es sempre la veu més viva. 

Ara sent la de la meua 
ab la tonada dolcissima 
de aquella gentil canso, 



Digitized by 



Google 



VICTORIA PENYA d' AMKR 53 



«si la soneta venia. « 

Del bressolet gronxador 
brollava sempre la vida, 
si ab un any se li buydava 
ab un altre se li omplia. 

Ma mare era un lliri d* ay^a, 
més frescb com més trau florida, 
sense algun brot cor gelat 
dotze brots ne contaria. 

Ay, jo anyor la gentilesa 
d' aquelles hermoses nines, 
los ríços dels seus cabells 
ab quin goig pentinaria! 

Y los axerits donzells 
que ensomnis bells ne texian, 
prenguent del geni colors 
de flors pinta van la vida. 

Jo anyor tot aquell aplech 
de falagueres amigues, 
les mirades de sos ulls, 
ses paraules atractives. 

Veniu ençà, tots veniu, 
que la mar està amanstda, 
portaume bàlsam d^ allà, 
que ma vida allaigaria. 

De mon crit n' han fet esment, 
una barca arriba al port, 
anemhi, la vida mia, 
un à un mirèmlos tots. 

En la popa del vaxell 
ja venten los mocadors, 
seran ells la vida mia.^ 
ah, no! jo axi no ^Is recort. 

Si, son ells per ditxa meua» 
ara ja 'Is veig de més prop, 
mes lo cor se 'm mig parteix 
se 'Is ha ennubolat lo front. 

Ab quin mantell de tristesa 
sembla se cubrexen tots 
aquells axerits donzells 
de la mirada de foch! 

Sos cabells com la nit negres 
s' han tomat de dos colors, 
ses parpelles mig» tancades 



Digitized by 



Google 



JOVENTUT PERDUDA 



com les cases que hi hà dol. 

Les nenes de trenes rosses 
com lo raig del matex sol, 
no de sol sinó de lluna 
les veig ab la resplandor. 

Los seus Uabis de coral 
de perles estuig preciós 
que com V iman crida '1 ferro, 
ells crídavan els petons... 

Com s* han dexat pendre joves 
que valien un tresorl 
quines aygues n^ han begudes 
qu' han desmayat la color? 

Fa vint anys qu' ells y nosaltres, 
saltavam com papallons, 
ara en braç fort se sostenen 
perquè *ls fa por la maror. 

Vida mia, vida mia, 
còm se 'n van les ilusions, 
no creya que les gelades 
cayguessen dins la tardor. 

Atançauvos, germanetes 
y germanets del meu cor, 
amigues de ma infantesa 
no haveu perdut vostre Uoch. 

Ja us tinch à tots! Deu meu, gràcies, 
eus tinch! mes ah, jo us anyor, 
y m* anyor à mi matexa, 
y m' anyor fins à la mort!... 




Digitized by 



Google 



LA 



MOLINERA DE FLASSA 



jOyJi! 



Yquí se la *n durà, 
tan encisera 
la molinera? 
^•Y qui se la 'n durà, 
la molinera de Flassà? 

N* es blanca com un Uin. 

bonica com un sol, 

per ser la molinera, 

la gent be *n parla prou! 

Tres son que la *n íestejan 

r un diu que ja la vol . 

r altre à sa mare parla , 

r altre à n' ella tot sol. 

— Si 'm vols, tinch deu vc»-*»».^ 

terra de bon conrou , 

tindi un remat d' ovella 

també un parell de bou» 

lo Ter rega mas íeixas 

y fèrtil fo mon K>1; 



Digitized by 



Google 



56 LA MOLINERA DB FLASSÀ 



de tot seràs mestressa 
si ab mi casarte vols. 

Diu que no *s vol casà* 

de cap manera, 

la molinera; 
diu que no 's vol casà^ 
la molmera de Flassà. 

— Mare, la meva mare, 

^ab qui 'm voleu casar? 

—Filla, la meva filla, 

lo més rich de Flassà. 

Té casas à Figueras 

y camps à Rupià, 

masos à Torroella, 

y vinyas à Foxà. 

Cada any cull cent quarteras, 

y totas de bon grà; 

També doscentas cargas 

del vi millor que hi hà. 

Si 'n portaràs faldillas 

de seda y tafetà, 

y mocadors de sarja, 

jipons ab farbalà, 

caputxa de marínu 

y joyas à triar. 

— ^Ay sí, digàuli, mare, 

digàuli que bé està. 

Ara ja 's vol casà^ 

y ab gran fal-lera, 
la molinera, 

ara ja 's vol casà' 

la molinera de Flassà. 

Un dia de gran festa, 

la festa del Roser, 

així à la molinera 

li parla un foraster: 

— Si tu '1 amor me donas 

ditxosa te 'n faré. 

— L' amor no pot donarvos 

la que promesa '1 té. 

«-Si ab mi tu vols unirtç, 



Digitized by 



Google 



JOAN PLANAS 



jo soch un argenter, 
que d' or y pedras &nas 
tota t^ enjoyaré. 
Ja no 'n seràs pagesa, 
senyora te 'n vull fer: 
viuràs à Barcelona 
gosant de tot plaher. 
En lloch de la caputxa 
duràs riqufssim vel, 
y dormiràs en cambra 
d' alfombras y dossers. 
Viuràs com una reyna: 
— (Y tot això ho jureu? 
— T ho juro. 

— Oh! ser senyora!. 
éQuè puch esperar més! 

íQue poch que va guardà* 

r amor primera, 

la molinera! 
Senyora *s vol tomà* 
la molinera de Flassà. 

— Mare, la meva mare, 
jo *m caso ab 1* argenter. 
— Antes que ab ell te ca^s 
primer jo 't mataré. 
— Mare, deseu las robas 
y no me *n feu pas més, 
perquè jipó y faldilla 
vos dich que may duré. 

— De aquí endevant, per fila 

ja més no te *n tindré. 
De dur cànem y llana 

faldíllas te faré; 

tu seràs la porquera, 

ni soldada *t daré: 

las feynas més pesadas 

per tu las guardaré. 

— Mare la meva marc. 

no se m' en dona re; 

perquè ja vindrà un dia 

que senyora ^o seré- 



Digitized by 



Google 



58 LA MOLtlfERA DK FLASSA 



Las gents diuhen: — Oydé! 

fa de porquera 

la molinera; 
{vaya un partit com fa 
la molinera de Flassà! 

Un dia à la segada 
la gent n* està brenant; 
la pobra molinera 
las garbas va lligant. 
De tant en tant ne gira 
la vista al camí ral; 
mentres que li girava 
dona un xisclet molt gran. 
Ja se ^n treu las xineMas 
las Uensa al mitg del camp, 
y com lleujera dayna 
corrent va rost avall. 
Al peu del marge, un mosso 
dos matxos va arrimant; 
r un d* ells ne porta sella 
1* altre silló y bancal. 
Quan la gent se *n adonan 
veuhen que res hi val; 
la llesta molinera 
fugia ab son galan. 

Ja li podeu anà* 
ben bé al darrera 
à la molinera. 
Ja ho ha sabut portà* 
la molinera de Flassà. 

Al molí de La BoUa 
un jorn me *n entro jo; 
avans diu qu' era alegre, 
no hi veig més que tristor. 
La tia està fent mitja 
plorant en un reco; 
r hereu y la cunyada 
li parlan ab ronco; 
los joves, à la porta 
li 'n cantan la canso; 
— ^'Hont tens, la molinera, 
bont iens \q teu senyor?— 



Digitized by 



Google 



JOAN PLANAS $9 



Quan sent eixa tonada 
n* arrenca ab un gran plor. 
<— Si à mi m^ han enganyada, 
no ^n tinch la culpa jo. 
Quan jo me V estimava, 
mare, Deu vos perdó, 
perquè prou rích no n' era 
me 'n féreu dir que nó. 
Vos sols rica 'm volíau, 
rica volguí ser jo! 
volent seme senyora... 
ni molinera 'n só! 

Perquè ^m sento, al passé^: 
— ^Veus? aquella era 
la molinera — 
|Com si morta 'n fos ja, 
la molinera de Flassé!.. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 






L' ULTIMA AURENETA 



Yo vi MbK Ull tomNIo 
Quejartc un pa|aríllo 

VlLLiaAt. 



ESGROGUBHIDAS fullaS 
del arbre se 'n emporta '1 vent ardit 
y en lo matí blanqueja sas despullas 
lo gebre de la nit. 

V onada quan rebota 
de petxinas despulla à I' arenal, 
y tot desapareix y res nou brota 
y tot mostra un tó igual. 

L' ayma dupta y s* estranya 
de que no sigui hivern per tot arreu 
quan s^ enmantella ab boyra lo montanya 
enflocada de neu. 

L' estany y la riera 
deixan veure flotants trossos de gel 
y 's confon lo trist vert de I' olivera 
ab lo plom de lo cel. 



Digitized by 



Google 



JOVENTUT PERDUDA 



com les cases que hi hà dol. 

Les nenes de trenes rosses 
com lo raig del matez sol, 
no de sol sinó de lluna 
les veig ab la resplandor. 

Los seus llabis de coral 
de perles estuig preciós 
que com V iman crida 1 ferro, 
ells cridavan els petons... 

Com s' han dexat pendre joves 
que valien un tresor! 
quines aygues n' han begudes 
qu' han desmayat la color? 

Fa vint anys qu' ells y nosaltres, 
saltavam com papallons, 
ara en braç fort se sostenen 
perquè *ls fa por la maror. 

Vida mia, vida mia, 
còm se 'n van les ilusions, 
no creya que les gelades 
cayguessen dins la tardor. 

Atançauvos, germanetes 
y germanets del meu cor, 
amigues de ma infantesa 
no haveu perdut vostre lloch. 

Ja as tinch à tots! Deu meu, gràcies, 
eus tinch! mes ah, jo us anyor, 
y m* anyor à mi matexa, 
y m' anyor íins é la mort!... 




Digitized by 



Google 



LA 



MOLINERA DE FLASSÀ 



iOyJà! 



Yquí se la 'n duri, 
tan encisera 
la molinera? 
^Y qui se la 'n durà, 
la molinera de Flassà? 

N' es blanca com un lliri, 

bonica com un sol, 

per ser la molinera, 

la gent be *n parla prou! 

Tres son que la *n festejan, 

r un diu que ja la vol, 

r altre à sa mare parla, 

r altre à n' ella tot sol. 

— Si 'm vols, tinch deu vessanas 

terra de bon conrou, 

tinch un remat d' ovellas, 

també un parell de bous; 

lo Ter rega mas feixas 

y fèrtil fà mon sol; 



Digitized by 



Google 



56 LA MOLINERA DE FLASSil 



de tot seràs mestressa 
si ab mi casarte vols. 

Diu que no *s vol casà* 

de cap manera, 

la molinera; 
diu que no *s vol casà^ 
la molinera de Flassà. 

— Mare, la meva mare, 

^ab qui 'm voleu casar? 

— Filla, la meva filla, 

lo més rich de Flassà. 

Té casas à Figueras 

y camps à Rupià, 

masos à Torroella, 

y vinyas à Foxà. 

Cada any cull cent quarteras, 

y totas de bon grà; 

També doscentas cargas 

del vi millor que hi hà. 

Si *n portaràs faldillas 

de seda y tafetà, 

y mocadors de sarja, 

jipons ab farbalà, 

caputxa de marinu 

y joyas à triar. 

— ^Ay sí, digàuli, mare, 

digàuli que bé està. 

Ara ja *s vol casà' 
y ab gran fal•lera, 
la molinera, 
ara ja 's vol casà' 
la molinera de Flassà. 

Un dia de gran festa, 

la festa del Roser, 

així à la molinera 

li parla un foraster: 

— Si tu '1 amor me donas 

ditxosa te *n faré. 

— L' amor no pot donarvos 

la que promesa '1 té. 

«*Si ab m( tu vols unirtc, 



Digitized by 



Google 



JOAN PLANAS Sj 



jo soch un argenter, 
que d' or y pedras ünas 
tota t' enjoyaré. 
Ja no 'n seràs pagesa, 
senyora te 'n vull fer: 
viuràs à Barcelona 
gosant de tot plaher. 
En Uoch de la caputxa 
duràs riquíssim vel, 
y dormiràs en cambra 
d' alfombras y dossers. 
Viuràs com una reyna: 
— ^Y tot això ho jureu? 
— T ho juro. 

— Oh! ser senyora!. 
^'Què puch esperar més! 

iQue poch que va guardà' 

r amor primera, 

la molinera! 
Senyora 's vol tornà' 
la molinera de Flassà. 

—Mare, la meva mare, 
jo 'm caso ab 1* argenter. 
— Antes que ab ell te casis 
primer jo 't mataré. 
— Mare, deseu las robas 
y no me 'n feu pas més, 
perquè jipó y faldilla 
vos dich que may duré. 
— De aquí endevant, per fila 
ja més no te 'n tindré. 
De dur cànem y llana 
faldillas te faré; 
tu seràs la porquera, 
ni soldada 't daré: 
las feynas més pesadas 
per tu las guardaré. 
— Mare la meva mare. . 
no se m' endona re; 
perquè ja vindrà un dia 
que senyora 'n serç. 



Digitized by 



Google 



58 LA MOLINERA DE PLASSA 



Las gents diuhen: — Oydà! 

fa de porquera 

la molinera; 
ivaya un partit com fa 
la molinera de Flassà! 

Un dia à la segada 
la gent n* està brenant; 
la pobra molinera 
las garbas va lligant. 
De tant en tant ne gira 
la vista al camí ral; 
mentres que li girava 
dona un xisclet molt gran. 
Ja se ^n treu las xinel-las 
las Uensa al mitg del camp, 
y com lleujera dayna 
corrent va rost avall. 
Al peu del marge, un mosso 
dos matxos va arrimant; 
r un d' ells ne porta sella 
r altre silló y bancal. 
Quan la gent se 'n adonan 
veuhen que res hi val; 
la llesta molinera 
fugia ab son galan. 

Ja li podeu anà* 
ben bé al darrera 
i la molinera. 
Ja ho ha sabut portà* 
la molinera de Flassà. 

Al molí de La BoUa 
un jorn me 'n entro jo; 
avans diu qu* era alegre, 
no hi veig més que tristor. 
La tia està fent mitja 
plorant en un reco; 
r hereu y la cunyada 
li parlan ab ronco; 
los joves, à la porta 
li *n cantan la canso; 
— ^^Hont tens, la molinera, 
born tens lo teu senyor?— 



Digitized by 



Google 



JOAN PLANAS 5^ 



Quan sent eixa tonada 
n* arrenca ab un gran plor. 
^ — Si à m( m^ han enganyada, 
no 'n tinch la culpa jo. 
Quan )0 me V estimava, 
mare, Deu tos perdó, 
perquè prou rich no n' era 
me 'n féreu dir que nó. 
Vos sols rica 'm volíau, 
rica volguí ser )o! 
volent seme senyora... 
ni molinera 'n só! 

Perquè ^m sento, al passé\* 
— ^Veus? aquella era 
la molinera— 
|Com si morta 'n fos ja, 
la molinera de Flassà!.. 




'A 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 






L' ULTIMA AURENETA 



Yo Tj Mbre aa tomilo 
Quejarsc un pijaríllo 

ViLUMAt. 



ESCROGUERIDAS fílUaS 
del arbre se *n emporta 1 vent ardit 
y en lo matí blanqueja sas despuUas 
lo gebre de la nit. 

V onada quan rebota 
de petxinas despulla à 1* arenal, 
y tot desapareix y res nou brota 
y tot mostra un tó igual. 

L* ayma dupta y s* estranya 
de que no sigui hivern per tot arreu 
quan s^ enmantella ab boyra lo montanya 
enflocada de neu. 

L* estany y la riera 
deíxan veure flotants trossos de gel 
y 's confon lo trist vert de V olivera 
ab lo plom de lo cel. 



Digitized by 



Google 



6a C ÚLTIMA AORINBTA 



Ab lai gebradas fortas 

ha perdut lo jardí los seus colors, 

y han d' tnterrarse las m^ bellaa mortas 

sense un trist ram de íion. 



II 

Febrosenca viatjera 
ja toma V aureneta i pendre '1 vol 
en busca de 1' eterna primavera, 
que no troba en son dol. 

Juheu errant ab alas 
no hi hà res que V aturí en son camí, 
sempre cercant prímaverencas galas 
que may més tingan fi. 

{Imatge justa y vera 

de la set que devora V esperit, 

que U fa corre* impulsat d' una quimera 

envers de V infinit! 

V instint que 1* esperona 
no deixa é V aureneta repds may; 
par que la tirí una invisible fona 
é través de V tsp^j. 

Ni ferma sa paruda 
sa filla qu* ha deixat lo niu ahir 
y que desd* una teula trista crída 
que no la poc seguir. 



III 

lAuceUa degradada! 
Va robar fimch al niu son plomissol 
y ^ li £a dirigir, desesperada, 
Q»p 4 son niu lo vol. 

Soft cor Uensa una queixa 

trobant aquest impuls desconegut 

qu* es d que ^ dona aquest colcom que 'ns deixa 

lo Uoch hottt hem neacut; 



Digitized by 



Google 



FREDERICH RAROLA 63 



part que feble y petita 
en lo fondo del cor sempre més viu 
y que com al aucell 'ns precipita 
y *ns empeny cap al niu. 

Segueix ab sa mirada 
las aus que marxan, ab delit y anhel, 
y quan es sols V inmensa voltada 
punts negres en lo cel, 

y la nit trista vessa 
las endoladas ombras per V entorn 
y s^ueix lo silenci à aquella fressa 
armoniosa del jorn; 

à un sol tot llum y vida 
envia V aureneta 1 pensament 
y en lo fondo del cor, esporuguida 
sent trist anyorament. 

L' espessa boyregada 

va gotetas de plu)a regalant 

y r aucella encongida y remullada 

de fret va tremolant. 

De prompte, lluminada 
per un recort, dintre son cos reviu, 
y dirigeix son vol cap la teulada 
que guarda lo seu niu. 

Una teula V ampara 
y en lo seu buyt s* acotxa ab dols amor 
entre las plomas qu' hi ha deixat sa mare 
sentintne lo calor; 

y sonmfa dormida 
qu* ha s^iuit ab sas alas las demés 
ò qu' ha sigut lo niu dintre sa vida 
ensemps sepulcre y bres. 

Llavors V aucella apura 
aquell íntim consol tan benvolgut, 
que porta fins é V énima més dura 
morir hont s' ha nascut, 



Digitized by 



Google 



64 



l' tjLTlMA AURENBTA 



IV 

L* auba llumina muda 

ab sa claror lo fi de tal dissort 

y à terra, junt à un niu fet pols menuda, 

s' hi veu un aucell mort. 




Digitized by 



Google 



ENGLANTINA 



Núm. 7.— LA BARRETINA de Mossèn Jascinto Ver- 
daguer. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LA BARRETINA 

CANSO DEL ÚLTIM BARRETINAYRE DE FRANSA, 

DEDICADA AL PINTOR OLOTÍ 

D. JOAQUIM VAYREDA 



Oh bandera, caulaïu, 
abrigant fins à morir! 



QüAH à Olot jo 1' aprenia 
mon ofici dava pler, 
cada poble ahont floria 
me semblava un daveller. 
Mos clavells y roses veres 
jo plantí en exes riberes, 
eran {ay! jardins les eres 
y jo n* era '1 jardiner. 
Só barretinayre 
de Prats de Molló; 
me diuhen cantayre, 
mes no canto gayre, 
mes no canto, nó. 

Com la flor de la magrana, 
esqueya al bosch y al jardí, 
los més velb la duyan plana, 
los més joves de garbí; 
los mariners de Marsella 
se coronavan ab elki, 



Digitized by 



Google 



68 LA BARRETINA 



era en Nàpols flor vermella, 
en Gènova coral fi. 

Só barretinayre 

de Prats de Molló; 

me diuhen cantayre, 

mes no canto gayre, 

mes no canto, nó. 

Catalana es exa terra, 

los vilatges catalans, 

català lo pla y la serra,' 

francesos los habitants. 

Canigó de blanca vesta 

diu: — No entench la parla aquesta — 

lo Pirineu li contesta: 

—Ni 'Is d' assí son com avans. — 

Só barretinayre 

de Prats de Molló; 

me diuhen cantayre, 

mes no canto gayre 

mes no canto, nó. 

Catalunya, pàtria dolsa, 
còm se perden tes costums, 
lo de casa se t' empolsa 
y ab lo d' altres te presums: 
tes cansons les oblidares, 
tos castells los aterrares, 
en les flors del hort dels pares 
ja no troba '1 fill perfums! 

Só barretinayre 

de Prats de Molló, 

me diuhen cantayre, 

mes no canto gayre, 

mes no canto, nó. 

Si no venen pas de Fransa 
ja tos trajos no son bells, 
cada moda ton or llansa 
per vestirte d' oripells. 
Tu també 't tomas francesa, 
Barcelona la comtesa, 
la corona si t^ han presa 
tu al encant vens tos joyells. 
Só barretinayre 



Digitized by 



Google 



JASamPO TE&OAGUER 69 



de Prats de Molló; 
me diuhen cantayre, 
mes no canto gayre, 
mes no eanto, nó. 

Ja ton poble, Catalunya, 
fins oblida ton parlar, 
7 i algun fíU quan se 't allunya 
se 1 coneix pel renegar; 
se t^ estrenyen les fronteres, 
se f esquexan les banderes, 
ulls que *t veren gran com eras 
^què far&n sinó plorar? 

Só barretinayre 

de Prats de Molló; 

me diuhen canuyre, 

mes no canto gayre, 

mes no canto, nó. 

Quan te ^n vajas barretina, 
de Conflent y Vallespir, 
com pel maig la clavellina 
^o hi tomares i florir? 
Mes si fuigs de terra plana, 
quedat en la montanyana; 
oh, bandera catalana, 
abrlgans fins i morir. 

Só barretinayre 

de Pratt de Molló; 

me diuhen cantayre, 

mes no canto gayre 

mes no canto, nó. 

Mon ofici es mort i Fransa 
y en Espanya moriré, 
si no servan exa usansa 
Vich, lo Camp y V Ampurdd. 
Si s^ en vi d* exos paratges, 
en firals y romia^es 
ja ningú dirà als veynatges: 
—Allí passa un catjüà!— 

Só barretinayre 

de Prats de Molló; 

me diuhen cantayre, 

mes no canto gayre 

mes no canto, nó. 



Digitized by 



Google 



70 LA BARRETINA 



Les barretines vermelles 
y *1 carmesí mocador 
eran un camp de roselles 
mogut pel vent del amor. 
N' ha passada la tempesta 
y sols una qu' altra *n resta; 
lo temps m* ha gelat la testa 
y axò m^ ha gelat lo cor! 
Só barretinayre 
de Prats de Molló; 
me diuhen cantayre, 
;nes no canto gayre, 
mes no canto, nó. 

Lo meu fill vol altre ofici 
mé« que sia lo del camp; 
puig aqueix nos du, al hospici 
la botiga avuy tancam. 
Adéu Prats, adéu Cerdanya 
ab mes roses de montanya 
jo m' vaig d morí à Espanya 
que es morir plegar lo ram! 
Fuy barretinayre 
mes jay! ja no *n só. 
me diuhen cantayre, 
mes no canto gayre, 
mes no canto, nó. 




Digitized by 



Google 



VIOLA 



Núm. 8.— PENEDIMENT de D. Marian Aguiló y 
Fuster. 

Núm. 9.— L' ANFITEATRE de D. Ramon E. Basse-^ 
godà. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PENEDIMENT 



«Mon remenbrar es ma confasió.» 
«Lo desitjat plaer toIu 'n despit... 
Detras ell va contion penedir.» 

AüSiAS March. 

aLs fi dels delits carnals no es sine viltati 
e pudor, e tristor, e pena.» 

Francbsch Exucbkis. 

«Los niïs qne la culpa tanca, obrir no 's 
poden sens dolor de la erraj> 

Francbsch Carroç. 

«La tristicia que hom ha en si per penedensa 
de sos peccats... puys toma en alegria.» 
LiBRB DB Consolació b db Gonsbll. 



L^ estel sant de la puresa 
duch en el front entelat, 
lo fum de ma carn encesa 
r ha enfosquit y V ha apagat. 

D* exa hora^nçà ;quína brega 
fà al cor lo penediment! 
es una serp qui *I ros^a 
xalantse ab son greu torment. 

Lo cap matzinat afica 
dins la nafra qu' ha enfondit, 
y ab son fibló rou y e^mica 
ses fibres de dia y nit. 



10 



Digitized by 



Google 



74 PENEDIMENT 

Escc^ff de la sirena 
sens rezèl V ardent cançó, 
la que dins lo pit desfrena 
Toluptat y avol passió. 

Son joyós esguart vatx veure 
y embriaguím ab son esguart; 
m* era impossible de creure 
que per fugir ja fos tart. 

Famejava sa mirada; 

los meus ulls damunt sos ulls, 

r aní à trobar rodejada 

d' avenchs pregons y d* esculls. 

Al arribar à la vora 
cobejosa feumhi lloch: 
|foll papalló qui 'n mal' hora 
voleteja entorn del foch! 

Tan gentil y agradosa era 
qu^ à son coll posf les mans 
sens veure estesa darrera 
s' ombra de viltat y engans. 

D* aquell somni d' alegria 
{que 'm desxondiren de prest! 
lo pler viu que rient fugia, 
dexantme un n^;uit ferest. 

Derrocades les muralles 
lo castell trob plè d' horrors; 
!o rey de negres batalles 
y la Mort n' eran senyors... 

Esglayat de la meua honta 
vull fugir de mi mateix, * 
y *m par que tothom m* afronta, 
y m' ahuca, y m' escarneix. 

Recolzada à s* alta dalla 
la Mort sonríu malignant,' 
y esclafeix en grossa rialla 
un esperit flamejant. 



Digitized by 



Google 



MARIAN AGUILÓ T FUSTER 



Pels buyts de la calavera 
sembla encara que V ovir, 
fosca clapa de fumera 
y d* espurnes té al engir. 

Per rès d* aquest mon diria 
son nom de por à n^ú, 
ni alçar los ulls gosaria 
|oh Cel, per mirarte à tu! 

Per mi lo sol y la lluna 
mes que raigs tenen flagells; 
los yetx ab llur cara bruna 
plorant ab negres cabells, 

U innocència de ma vida 
cap amunt axecà U vol, 
girantme sa cara humida 
ab ses llàgrimes de dol. 

Lo cel omplí de petjades 
de llum, y volà y volà... 
{Ay, volant quantes vegades 
à mirarme se girà! 

{Quina ullada fon tan trista 
la darrera que 'm tramès! 
pèr por de la seua vista 
no azecaré Us ulls may mes. 

Quant tocan 1' Avemaria 
les campanes me fan mal; 
remembrant... creix m* agonia 
y empeguit la testa acal. 

May pus tomaré al meu poble; 
ja no merésch la candor 
de la nina casta y noble 
que fià en la meua amor. 

De per tot arreu me crida 
la veu del penediment; 
vé ab mi com fetor sentida 
qu' hont se vulla après se sent. 



Digitized by 



Google 



76 PENEDIMENT 



Per be que faça à tot-hora 
m' esborrona convulsiu; 
y aquest torment que m* acora, 
cada jorn torna mes viu. 

Si com qui 'Is cabells s' arranca 
traurem lo cor me pogués, 
perquè '1 sossech qu' ara 'm manca 
altra volta se 'n vengués!... 

Si en mon front per una estona 
r estel sant tornés à lluir, 
y ab sa claror per corona 
logràs totduna morir!... 

íQué n' es d' horrent lo suplici 
del qui à la llum vol tornar 
saber, dins el fanch del vici, 
que Deu no pot oblidar!... 

Mes íay! Ell à negú afona 
que abans cent colps no haja tret. 
Ell per un sospir perdona 
setanta vegades set. 

Corre donchs, plant que *1 cor rentas, 
{llàgrímes, aquí *m teniu! 
cara avall, com fonts buUentes, 
mon pecat de mi deliu. 

Mas sols lo pecat; la pena 
vull que r ànima 'm rosèch, 
qu' esper lo perdó y V esmena 
del càlzer de fèl que bèch. 




Digitized by 



Google 



.^A^ 






L' ANEITEATRE 



V« victi». 



COM pégines d* un llibre aquí y allà escampades, 
desafiant dels segles la corrent, 
contemplo tes mines, de molsa coronades, 

signant lo Iloch hont fou lo monument. 

De lluny lluint tes gestes mon cor ja feyas batre, 
mes ara que 't contemplo al meu devant 

à los meus ulls li semblas, soberch anfiteatre, 
desllongada ossera d' un gegant. 

Les més heroiques fulles del llibre de ta historia 
reviuhen ara al foch de mos recorts, 

y sento V Ave^ésar^ del poble la cridòria, 
y clams de joya y crits aterradors. 

Jo veig esclaus sens nombre de totes encontrades, 
acoblats per bastir tos muradals, 

lo qui del sol de Llibia rebé les abrassades 
y 1 fill sapat de les regions glacials. 

Y veig la mar humana del poble en sa fal-lera 
omplint de gom à gom tos setials, 

de roses coronada la verge, y la ramera 
flagellada en les festes lupercals. 



Digitized by 



Google 



78 L* ANFITKATRX 



Vestida ab roja pal-la, soperba la matrona 
de negres ull» y pits mitj descoberts, 

ses provocants mirades jo veig còm abandona 
à la turba de nobles y lliberts. 

Aquí caygué V atleta de muscles com lo ferre, 
ab coratje lluytant, mes sens honor, 

y aquí *1 lleó udolayre va escarbotar la terra 
eztremintse en les ànsies de la mort. 

Y quan la Uey de Críst tragué esplendent brotada, 

los falsos ídols rebotent pel fanch, 
aquí vingué la víctima de ílors engarlandada, 
serena à rebre son bateig de sanch. 

Miràula: es jove encara, lo capithost invicte 
dels barbres esquadrons sempre temut, 

humil sa testa acota vensut per un edicte 
d^ un César malaltís y corromput. 

Y la donzella tímida, poncella à mitj descloure 

no acolorida encar pel sol ixent, 
com si lo cor d* un hèroe dintre 's sentís remoure 
corre à la mort cantant alegrement. 

Y '1 bes de pau donantse, la esclava ab la matrona, 

lo noble ab lo soldat y 1* histrió, 
se Uiuran à les feres à una senyal que dona 
r artista y César y lo deu: Neró. 

Y les edats passavan, mes no la tirania, 

la púrpura al mercat fou dada à sou, 
y aquí per tres centúries va corre* à sa agonia 
lo món antich lluytant ab lo món nou. 

Mes Deu va signar 1' hora, V auba per fi sonreya, 
com un sol cor lo món se va extremf 

y als raigs de la fè nostra gentil dosser los feya 
la púrpura imperial de Constantí. 

Llavors la llum fou feta; les aygles prepotentes 

esporucades varen pendre vol, 
y *ls nius del Capitoli varen dexar Uisquentes 

cegades per la llum d* aquell nou sol. 



Digitized by 



Google 



RAMON E. BASSEGODA 79 



Y Is pobles foren lliures, la dona redimida 
ses cadenes va rompre '1 làs esclau, 

y al cor de tots los homes la nostra fè benehida 
va entrarhi com R^ina en son palau. 

Per ço mon pit s^ axampla quan petjo tes arenes 
encara avuy, oh cercle enderrocat, 

y 'Is crits del esclau sento, al rompre ses cadenes 
proclamant ab son Deu sa llibertat. 

La Uey del amor santa matar en flor volías 
of^antla de sanch entre bassals, 

mes Deu va assenyalarte qu' un jorn esdevindrías 
lo padró de ses glòries més capdals. 

^'Quí es qu' al vèurert ara*, en tes desfetes grades 
lo damnatje de Deu no hi veu escrit? 

iPot ser demà no hi troven per fer ses niarades 
ni un lloch, les aus pauroses de la nit! 

Adéu, colós del Tíber, ta inmensa desventura 
prou has plorat; ja es hora de finir; 

al pes dels anys desplomat en àtica postura 

com r esclau qu' aquí un temps veyas morir. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMIS EXTRAORDINARIS 

(POESIA) 

Premi ofert per la Exema. Diputació prorincial de Valencta. 

Nüm. lo.— LO botxí DEL REY EN PERE de 
D. Joseph Marti jr Falguera, 

Nüm. II.— MONTESA CRISTIANA de £>. Francesch 
Ubachy Vinjreta. 

Premi ofert per una Societat Catalanista. 

Nüm. 12.— RONDALLETA de D. Pau Bertran y Bros. 

Premi creat per lo Consistori. 

Nüm. 1 3.— UN AMOURdeZ). Víctor Lieuíattd. 



Digitized by 



Google ■• 



Digitized by 



Google 



LO 



BOTXÍ DEL REY EN PERE 



t' t'oió eo VtleQcit. 



D» tots los botxins del regne 
s esümava anar ab njí. 

V k'-if"' ''"^'• esmolada 
^y brillant com un mimll; 

os caps ,aqueyan per terra 
'°'J"« al sentir son tall. 

Tota la gent tremolava 
quan jo sense cap soroll 
passava ab roba vermella 
y ab la gran destral al coll. 

LoreyEnPere'msomreya; 
fins me tractava d- amich- 

i>o un pobre botxí encaxa'rla 
ab rey tan savi y tan rich! 

Era i fé per ma pereona 
""7"°'•raassaestremat. 
i"h 1 gran y bo rey En Pere» 
i«l«e Déu l'haja perdonat! 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




LO 

BOTXÍ DEL REY EN PERE 



4 



V Vüió en Valencià. 



DE tots los botxins del regne 
jo n' era U primer botxí; 
rey En Pere més que ab nobles 
s' estimava anar ab mi. 

Jo r arma duya esmolada 
y brillant com un mirall; 
los caps ja queyan per terra 
tot just al sentir son tall. 

Tota la gent tremolava 
quan jo sense cap soroll, 
passava ab roba vermella 
y ab la gran destral al coll. 

Lo rey En Pere 'm somreya; 
fins me tractava d' amich; 
i jo un pobre botxí encaxarla 
ab rey tan savi y tan richl 

Era à fé per ma persona 
un honor massa estremat. 
iOh '1 gran y bo rey En Pere! 
ique Dèu r haja perdonat! 



Digitized by 



Google 



84 LO BOTzf DEL REY EN PERE 

Quan vam entrar à Valencià 
després de lluytar à mort 
prop d' un mes, jo 'm vaig dir: aAra 
te tocaran jorns de sort.» 

Una nit lo rey En Pere 
devant d* ell me va cridar 
y 'm va dir: «Demà al mitj-dia 
t* has de posà* à treballar.» 

«La destral ja està esmolada» 
al Rey vaig respondre jo. 
«No 't cal la destral, — va dirme — 
no *t cal destral ni piló.» 

«^'Ab qué donchs, mon rey En Pere, 
ab qué donchs los mataré?» 
«Donantlos à beure fosa 
la campana que han fet fe*! 

Sí, ja que tant los agrada 
sa campana de la Unió, 
fonemla y que se la beguin, 
y aixís moriran millóM» 

No 'm va dir cap mes paraula 
y *m deixà sol ab la por, 
y, botxí y tot, ^ho creuriau? 
jo vaig tremolar d' horror. 

Lendemà à la matinada 
{quin dia tan trist y fosch! 
semblava, de tant que ho era, 
que estéssim à dins del bosch. 

A las dotze del mitjdia 
la professo va sortir; 
i bé n* hauriau vist de cotas 
y d' elms y espasas lluir! 

Entre dos íileras d' homes 
seguian lligats los reus, 
y jo mut al seu darrera 
tot vermell de cap à peus. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH MARTÍ Y FOLGUERA 85 

N* hi havia de vells y joves, 
de rossos com à fils d' or; 
tristos alguns d' ells ploravan 
y deyan: «^Mare del cor!» 

Arrivàrem à la plassa, 
à la gran plassa majó^ 
al cadafalch que hi havia 
no hi vaig veure cap piló. 

Era tot n^re, tot. negre 
ab trenta pals als costats; 
com los pals, també eran trenta, 
itambé trenta 'Is condemnats! 

A cavall, devant sa guardià, 
allí 'ns esperava '1 Rey; 
vora d^ eÜ nobles y patges 
y 'Is homes de llur servey. 

Tanta gent que 'ns rodejava, 
y 'm semblava estar tot sol; 
jo crech que sentit se hauria 
d' una papallona '1 vol. 

Prompte al cadafalch pujàrem 
entre aquell gran callament; 
vos juro que esgarrifava 
tant silenci y tanta gent. 

Mos ajudants allí hi eran 
vestits de vermell com jo, 
esperant que 's fongués tota 
la campana de V Unió. 

A mitj à mitj del patíbol 
hi havia una gran fornal; 
cada ílama que 'n sortia, 
semblava llengua infernal. 

La campana ja era roja^ 
tota roja com lo foch, 
y 's trencava y s' ablania 
y 's desfeya à poch à poch. 



Digitized by 



Google 



B6 LO BOTXÍ DEL REY EN PERE 

.Als vils criminals lligàrem 
un à cadascú dels pals; 
verts los desditxats estàvan; 
iquin suor! jquins ays mortals! 

Cridavan al Rey girantse: 
aSenyor, tingàu compassió! n 
Mut lo Rey los senyalava 
la campana de V Unió. 

La campana ja era fosa; 
rebuiiía 'i metall blanch, 
y *1 soroll que bullint feya, 
quasi gelava la sanch. 

Ab una pala de ferro 

vaig traure metall del fos; 

un dels condemnats ben prompte 

lo va tenir dintre '1 cos. 

Per las contorsions que feya 
•joh com devia patir! 
roig se tornà, després negre, 
tancà 'Is ulls y va morir. 

Un després, era Gonzalvo, 
seguí la mateixa sort; 
no era no passada un' hora, 
que tots trenta havían mort. 

Lo rey En Pere somreya 
y estava content de mi; 
é tots trenta vaig matarlos; 
era jo '1 primer botxí. 

Lo Rey, à cavall encara, 
à la muda gernació 
li deya: «Aquí la tens, poble, 
la campana de la Unió. 

, Des d* avuy tos furs acaban, 

y 4ay d' aquell que s* alsarà! 
metall fos de la campana, 
metall fos jprou que 'n beurà!» 



Digitized by 



Google 



JOSEPH MARTI T FOLGUERA 87 

Oh! d' aquella gran diada, 
sempre me 'n recordaré; 
íllàstima que 1 rey En Pere 
no puga dirho també! 

De tots los botxins del r^ne, 
jo n' era '1 primer botxí; 
rey En Pere mes que ab nobles 
s* estimava anar ab mi. 

Era à fé per ma persona 
un honor massa estremat. 
iOh '1 gran y bon rey En Pere! 
íque Déu 1* haja perdonat! 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



^^\>^ . yr ^ 






MONTESA CRISTIANA 



Dí Alcoy y Luchent 
la nova n' arriba; 
qui no esdata en plors, 
fortament suspira. 
Lo Mestre Templer, 
n' Entença, en García 
y prop mil companys 
perderen la vida. 
Jaume d' Aragó, 
mala sort se 't gira, 
vell y enmalaltit 
te venç la morisma! 
— No serà, si Deu 
de m( no s' oblida: 
|la llansa; '1 capell, 
l'escut, la llonga!.... 
malhaja, Barons, 
qui trigui à s^uirmel 
Sant Jordi, firàm!....— 
Aixís que sentían 
lo crit que fa '1 Rey, 
tothom s* aparia 
las armas y al punt . 



Digitized by 



Google 



gO MONTESA CRISTIANA 

i aydarlo corrían; 
mes ell, en son llit 
de mort defallintse, 
la creu que ^n lo puny 
sa espasa tenia 
besant amorós, 
de tots despedías. 
—Mon fill, com no vens? 
si ets viu, per què trígas!....- 
En Pere al instant 
é Xàtiva arriba. 
— Mon pare, aquí soch; 
digueu que 'm volíau. 
— Ma hora ha sonat 
y vull benehirte, 
. que més que ser Rey 

ser pare m* obliga — 

Mentre '1 té abrassat 
tot hom s' enternía, 
y el pare, del fill 
va aixís despedintse: 
— Per ésser bon Rey 
segueix mas doctrinas: 
guerreja enemichs, 
tos pobles estima, 
per ceptre y corona 
capell y acer tingas. 
Ara toma al camp, 
qu^ he dit quant volía 
y fereix pels dos 
en V host sarrahina. 
Compadintme d' ells 
per vassalls prenfals, 
y al veurem malalt 
de mi 's deseixían. 
Donchs que son rebelts, 
vèncels, extermínals, 
de mal agrahits 
compassió no 'n tingas: 
Rey d' Aragó 't faig, 
prova que 'n ets digne...! — 
Y dantíi,'! tiçó, 
la porta li indica. 
Cerra '1 bon Infant, 
lo çaball atia, 



Digitized by 



Google 



FRANCXSCR UBAGH T Y IN YBTA 9 1 

llamps per esperons 
à sos peus voldria 
y encara molt més 
qui à atrapàl s' arrisca; 
quan arriba al camp 
llavors r aconsiga. 
— ^Ton pare ha finat, 
lo nostre Rey sías, 
Prelats y Barons 
te pr^an que víngas. 
— Atans vull ferir 
en r host sarrahina, 
y sols quan venjat 
hauré à qui Is vencia, 
pendré '1 nom de Rey . 
que avans no ho seria. 
Ja que no he pogut 
son tranzi endolsime, 
vull ferlo plorar 
d* aquells que '1 temían. 
Ay de tu, Abrahim, 
de tu y quants capdillasl 
no us cregueu salvats 
del Rey desexintse 
qu' ha mudat de nom 
però no de vida, 
que son tiçó duch, 
son alè m' anima, 
y li tinch promès 
de son nom ser digne. 



11 



D* Uxó fins à Tous, 

de Tous é Montesa, 

lo foch va prenent 

per tota la terra. 

No 't manque del Cel 

r ajuda, Valencià, 

d de sarrahins 

ben promte has de vèuret. 

Morf r Azedrach 

mes r Abrahim queda, 



Digitized by 



Google 



CMStlANA 



y ja treata mil 

guerrers V obehetzen, 

y per fe* Is valents 

sab donils exemple: 

ab pocas llissons 

los homes son feras. 

Mes si feras son 

tant pitjor per dlas, 

cassadors té 1 Rey 

qne *n Unís cans las prenen: 

son almogaTarSy 

gent dura y üerrenya, 

qne alli hont posa 1 pcn 

may més hi creix F herha! 

Poden mnnti*alcim 

de tot de las serras, 

castells aixeqnèn, 

los camps amarenne 

LÍTia y Castelló 
Xitiva y MorcUa, 
Onda y Sant Maten 
Mnrredre y Cnlkra; 
tot lo regne en pes 
Té ca^ i Montesa; 
Takndans tant sols 
sahrarin Valencià! 
Ja dcrant dds mnis 
nan armat las tcndas 
y aixis i sa gent^ 
diu lo Rey en Fere: 
—No partir dT aqoí 
juro per la Verge^ 
per Den y pds Saftts» 
senspendre Me 
No ht baja mercè 
per quants lat 
vostre serà tcx 
k> qu* estojat i 
jo no vull més gnany 
que 1 de la l ev eníju -^ 
AI mur k» en^bsys 



y la mola 1 Rey 
csralar mtenta^ 
pcrqoc si la pren 



Digitized by 



Google 



FRANcncH UBJbca V fnnrcTA ^3 

la vila ja es seva, 
que d' aquell tiir6 
tot se senyoreja. 
Nacres y timbals 
lo combat encenen. 
—Via amunt! — ^fan uns. 
— ^Aur, aur! — contestan 
altres, y pedrenys 
darts y estopas gregas 
d' una y altra part 
als guerrers ofenen. 
Quan son més aprop 
los acers llamp^an 
y agafantse, molts 
de la mà los Uensan. 
Trencantse y botent, 
de r alta singlera 
de la mola, avall 
rodolan las penyas, 
capolant la gent 
qu' escalaria intenta. 
Mes per sobra 'Is morts 
los vivents s' empenyaa, 
devant tots lo Rey 
unglejant per terra» 
que ha duts dos caballs 
y morts los dos restaa. 
Bernat de Bellús, 
la espasa amatenta 
y encesos los uUs, 
segueixli derrera. 
Fra Zacosta, en nom 
de Deu los alenta, 
mostrant un Sant Críst 
que 'n V ayre redressa, 
y al cim al tocar, 
ab quants los segueixen 
del fer enemich 
als peus se 'n aferraa. 
Estímbanse Is uns, 
entre 'Is dits la presa; 
delman los demés 
4 quants los espcraa; 
en mitg d' un trabull 
que tot ho fil trtmer, 



Digitized by 



Google 



94 UONTttA CRian4MA 



lo llistat peno 
del Rey de Valenda, 
de la mola al cim 
tríonfador desplegan. 
Y mentres abaix 
la vila s' entrega 
dins la Zuda, aixís 
esclamava en Pere: 
—Ja puch dirme Rey 
qu^ he guanyant Montesa, 
ja al pare he venjat! 
ja he guanyat Valencià! 



III 



De sopte tot hom 
un crit d* horror Uansa, 
al cim del castell 
clavant las miradas, 
que *n ell dos guerrers, 
del abim al çayre, 
en Uuyta de mort 
barrejan las armas. 
Bernat de Bellús, 
de sanch catalana 
n^ es r un, V Abrahim, 
lo cadf , n* es V altre: 
foch del Piríneu, 
tempestat del Atlas: 
lo ferest lleó 
y el tigre indomable. 
Al primer embit 
los escuts ja *s ratllan, 
com vidre 'Is acers 
ben promte saltavan, 
y un y altre pel cos 
llavors se *n agafan 
y sobre dels peus 
d^ ací d* allà brandan, 
com roures sapats 
que la tramontana 
la soca no 'n mou 
y en trinxa '1 brancatge. 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA gS 

Tot lo camp en pes 
conmós contemplàvals, 
part de vall del mur 
lo Rey més que 'Is altres, 
fra Zacosta al Cel 
pel Cristià dama, 
en terra 'Is genolls 
las mans encreuhadas, 
y Us dos combatents 
d' ofèndres no paran. 
Cruixeixlos lo pit, 
los brassos els sagnan, 
llampegan sos ulls, 
la suor los amara. 
Ab fonda remor 
del pit escapantse, 
und'altreralè 
los colra la cara, 
y ja abonyegats 
brassals y cuyrassas, 
fent tremir els murs 
en terra tombavan, 
y un crit pavorós 
ressona peb ayres. 
Mes, sopte, en Bellús 
de nou redressantse, 
del fer Abrahim 
lo cos ert agafa, 
y aixís desde U mur, 
ab vèu de tro esclama: 
—Rey Pere, '1 cadí 
de Montesa baixa 
à fe* acatament 
com déu à tas plantas. — 
y balancejant 
lo cos, mitg cadavre, 
com lo manganell 
llambordas dispara, 
del mur dalt abaix, 
é son Rey lo llansa, 
y un Víctor inmens 
son tríunfo n' exalsa. 
— No es lo cadí, diu 
lo Rey, el que baixa. 



Digitized by 



Google 



96 



MONTESA CRrSTlANA 



lo cadí n' es dalt 
que n* ets tu desd* ara. 
Teu sia U castell, 
ía que de mon pare 
lo darré* enemich 
posas à mas plantas. 




Digitized by 



Google 



RONDALLETA 



—^ Voleu roQdftlU? 



LA brivallada volta al bon vell. 
— ^^Voleu rondalla? prou que n' haureu. 
Com valtres eran dos minyonets 
que un sant diumenje van dir: anem; 
qu* ara que brotan pàmpols als ceps, 
qu' ara qu' esclatan los atmetllers, 
son niu arrenja quiscun aucell. 
Tot desseguida fou lo dit fet. 
Ja en marxa 's posan los dos baylets, 
llarga la cama, lo peu lleuger. 
Diu: ^bé, fem barca? Diu: |bah, si *n fem! 
A n* açò *s dexan, per trobarn' més. 
Tantost se ^n surten del camí obert, 
tresca que tresca, pam d pamet, 
conreus y vinyes, bosquines y erms, 
la vista llarga, 1* orella atent; 
fins que, al cap d' hores, suats y bermells, 
tu per tu 's topan, baix d' un torrent. 
Diu: iqae tal, Jordi? Diu: ^que tal, Peph? 
Diu: {res, malhaja! Diu: {malgrat, resi 
Diu: jo à r alzina dels sis arrels 
un niu de merles pensava haver, 
perquè les velles, sense sossech, 



i3 



Digitized by 



Google 



tONDALLBTA 



gírtvolUntU: xarritx^ xarretx; 

ja m' ht enfilo com una serp, 

ja à dalt arribo poch à poquet, 

y, en lloch de merles , ^sabs io que hi vetz? 

un munt de brossa, duta pel vent. 

Diu: jo quan era ran é ranet 

de la barraca dels Uenyaters, 

quasi m* axordan * dues ò tres 

esquerpes velles de pardalets 

ab ço que cantan per sempre-amen: 

girat y tàmhat^ girat yjèu; 

jo cerch que cerca pels foradets, 

mes, com te deya, no he trobat res. 

Diu: ;sabs què *m penso? qu* es primarench. 

Diu: ^sabs què 'm sembla? qu' encar fa fret. 

Diu: jo m' entomo. Diu: jo altrement. 

Y altra vegada, bo y plegadeis, 

fent petar pdmpols é puny nuet, 

jugant quin feya més esbatech. 

qui ha guanyat, tusta, qui ha perdut, reb, 

(embroll no hi valgn, ni cap doblech) 

tresca que tresca, xano d xanet, 

erms y bosquines, vinyes, conreus, 

íina que à la vila tomaren ser. 

Diu: jo entro à casa. Diu: jo també. 

Diu: adéu, Jordi. Diu: adéu, Peph. 

Diu: brena ab gana. Diu: tu, U meteix. 

Mes, à llurs cases, pú que hi fan temps: 

si per hont hi entran> bé prou que *$ veu, 

per hont ne $urten> bé prou que *s sent, 

que, anch que la porta no grunye gens, 

la viram tota s' esbaloteix; 

y, en saltant V horta, camps a través 

quiscun V enfila per son indret. 

Donchs ^'hont la donan? ara ho sabrem. 

L* un va à V alzina dels sis arreb, 

que un niu que hi troba malmès t furient» 

tot dihcnt: iilah, per mentider! 

r altre 4 la cova dels llenya lers, 

que un niu que hi xarpa furtent malment 

tot dihent: {àlah, per mala íú\ 

y un lo del altre feyen malver, 

y abdós quedavan es sense res. 

\Ah, menti dota! ;ah maia fe! 



Digitized by 



Google 



PAU BERTRAN Y BROS 



99 



som vist que sempre sou lo meteix, 
sou crim y cistich de qui us manté. — 

Y ara '1 bon avi pega llambrech 
per la collada de sos oyents: 
tots aplaudexen, riuhen del fet; 
menys dos que 'n ploran, y abrassadets 
claman: — Avi! — Avi! — Maymés! — Maymés! 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



UN AMOUR 



Dóu Comte Berenguié, Frairc, bèn nous souvèn... 
(Mistral: odo / Catalan,) 



POURTISSOUN 

OUMBRO d' Ausias March, de Spencer, de Petrarco, 
perdounas au jouvèn que s* avanço crentous. 
Di creto de V amour moun cor porto li marco; 
ai ama, ai soufert, ai pati coumo vous. 

La naturo es eterno e tiro de soun arco 
lis esse inagoutable e li frucho e li flous; 
ie a sempre de jouinesso autour di patriarco, 
sempre d' espigo d' or au bòu soulcu d^ avoust. 

La luno, cade mes, retrovo si dos bano; 

cade an lou gai printèms reverdís e debano; 

tout morè e tout renaisse à soun ouro, à soun jour. 

Pouèto glourious qu^ iluminas 1* andano, 
marche sus vósti piado e bresihe à moun tour 
r etemalo cansoun d' un jouve e pur amour. 



Digitized by 



Google 



IÒ2 UN AMOUR 

II 

L' AMOUR PUR 

IE a que V amour pur que nous póu moula 
lou cor pèr iou ben e empura si flamo; 
ie a que i* amour pur que póu sadoula 
un noble esperit que lou bèu enflamo. 

Ie a que V amour pur que fai tremoula 
li courdello d^ or di liró e dis amo; 
ie a que V amour pur que sóu barjoula 
r ome enjusco au cros dedins la calamo. 

Ie a que aquel amour que fai lou bonur, 

que gardo i nacioun sa sabó vitalo, 

que nous rènd urous e nous douno d^ alo. 

Adounc, vous benisse, o Dieu, car reialo, 

emé si pèu blound e sis iué d* azur 

m* avès manda un jour aquel amour pur 

III 
LA VAQUETO 

AiER, quand tóuti dous asseta sus V estrado 
mounte s^ espoumpissté V emperaire rouman 
de r ime emai dis iué seguissias lou gardian 
secutant d* à-chivau la vaqueto rintrado, 

vous n* en souvòn, parai? La fichouiro à la man 
tant e tant courriguò dins V areno afoundrado 
qu* à la íin, sus lou front de V antmau bramant 
soude, tanqué soun armo — e restè fichouilado. 

E iéu, en meme toms, sentiguére moun cor 
travessa d* uno flccho embandido, o ma bello, 
pèr vósti dous bous iué, pèr vósti treno d' or. 

Me despoutcntc en van, despiéi; moun cor barbello, 
coumo aquelo vaqueto en iéu porte la mort: 
liéu perdu! M' as nafra pèr la vido, o crudello! 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR UEIITAUD Io3 



IV 

TROVO 

LIS astrolò cercon d' estelo 
e li botanisto de flour ; 
lis artisto cercon de telo 
e n' en atrovon pas toujours. 

léu tambòn, cerque nuech e jour 
blanco estello e flour virginello, 
mai plus urous, mi beus amour 
lis atrove dins la dentello. 

Sias vous, o moun requist tresor, 
ma bello flour, moun boutoun d'or, 
la telo i coulour angelino; 

sias r estello qu' esbalauvis; 
o ma rèino tant mistoulino, 
aro, cerque plus: vous aiVistl 



PREMICI 

Es dous lou meu rousen acampa sus V auturo. 
Es grand, es admirable, amount, lou sant soulèu 
e lou tapis maien que largo à la naturo 
e r oucean instable e sí mouvcnt tablèu. 

Voulès saupre pamens ço que mai me caturo, 
ço qu* es mai delitable e ença meiour, beleu, 
ço qu* es paradisen pòr touto creaturo 
ço qu* es inoublidable, enebriant, subrebèu? 

Es lou cor dóu jouvòn quand per la chato que amo 
brulo e lou plus sou vent, crentous, escound sa flamo, 
pantaio, sens rèn diré, übri d* ur e d' amour; 

es dous nòvi belant un nistoun que ris, rose, 
dedins un brès galant coumo un iscloun dóu Rose, 
lou premié sourire, es lou premier amour! 



Digitized by 



Google 



in^ XJ^ AMOUil 



Vi 
LA TREMOULINO 

ENTitii. r aigo e li rò, dins li gour de la mar, 
^nliínto quenounsai nòdo la trcmoulino; 
e do ÍA vtMre ansin lusònto, mistoulino, 
lou nÒHci la vni qucrrc nu founs dóu toumple amar. 

mnlurl Tout•hil•u-just a touca la malino 
qu* un trcmoulun subit fai trampela sa car; 
truntulo, C(H\nòi plu^, s' enfousquis soun regard 
<? Hv^na vido, enncga« toumbo dins la toumplino. 

Kï* tvMÜbW, scgvir, low p<íis fòr e testu, 

n><^i qvt^nd p«s>^es pimpanto, e frcsco, e risarcllo, 

bcUo i^ ídirv vir* nosto ioumo vcrtu, 

jv^r K^w cvu cs|Mf>l)»« qvie cKn yòí:c Esterello. 
Í<A tifvi»vH\U«v^ CJií K-^n. ren ^ cou$tai de tu. 
v^ s'h^K^ *,W \ v\4t j^n^, v> t*do cacant;ini:lK>! 



Vil 

b:>c^\iAVviMyN 

>> t\HK> »|a.t:>>i "* jpvt.v >i•>s;< lius vlav-jta:?- ^«íu.- 
ChiiIk> va» >{sív^ Niv:u 'kv cn:rx^^Mc:t*t. s3r«TCciL' 
:5< iKhirt ^Xir :>vr v mv kuIi/ >í ^ tt\,>uít u< vfjus- *3ultr. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LIEUTAUD lo5 



VIII 

A S" MADALENO 

Ochale! o ravimeül le dison Madaleno! 
Emé sa caro douço e soun pouríiéu tant pur 
de r oustesso de Dieu dirias uno feleno: 
coumo elo a lou pèu blound, bouco ròso, iué d* azur. 

Perquè d' amour soulet moun amo es-ti pas pleno? 
Perquè un doute negras en ièu fai-ti V escurí 
Santo sorre de Marto, oh! pieta pèr ma peno I 
Oh! tu qu* as tant ama te físe moun bonur. 

Ause mi vers ansious, pouderouso patroúno; 
dino de-vers ma man aquelo tendro flour, 
clino de vers moun cor lou cor de la chatouno, 

e nous veiras veni jusco à ta Baumo, un jour, 
tóuti dous enliassa, pausa emé uno poutouno 
un marbre que dirà mi gràcl e noste amour. 



IX 
DOUTANSO 

Es acò^ se me ère engana, 
se ie disien pas Madaleno, 
se fouliè desfaire ma treno 
e me vcire pièi coundana. 

A bravamen mai debana 
mi cant, moun desbord e ma peno 
e zòu! m' enfiouca mai 1* aleno 
pèr un noum autre à entouna! 

Que voulès? Lou foudrié bèn faire 

e lou fariéu tranquilamen. 

Es pas lou premié cop, pecaire, 

que r ome viro au premié vent. 
Dien-ti pas que quau chanjo gaire 
es provo que a gaire de sèn ^ 



Digitized by 



Google 



I06 UN AMOUR 



ENGANA! 

• 

AQUELO tubo! ère engana, 
car ie dison pas Madaleno. 
Me fau dounc reprenc la treno 
que à refaire siéu coundana. 

Pèr la bono fau debana 

moun cant, moun desbord e ma peno, 

e quan d aurai reprès aleno 

me V anas entendre entouna. 

Aquí, de-que ie voulès faire? 
se noun cerca tranquilamen 
soun noum veritable e ipecaire! 

quand lou sauprai, bandièro au vent 
reprendre lèu, teious targaire, 
e ma lucho, e ma liró ensem. 



XI 

ESCALUSTRAMEN 

L' ai revisto, o bonurl V ai revisto eis Alèio, 
noblo coumo uno rèino, emé sa sorre au bras; 
grando trelusissié dins sa simplo liéuréio 
coumo la luno claro au sen dóu cèu negras. 

Avié uno raubo blanco e, coumo antan Mircio, 
marchavo alangourido^e sus soun còu bellas 
sa caro au ten rousa semblavo uno sadrèio 
que lurejo au souléu dessus li blanc roucas. 

De la vèire passa tant bello, tant courouso, 
moun amo jouissié, belavo, mudo, urouso; 
benesissié'lou sort d^ aquèu moument astra, 

quand la chato en parlant tout à-n-un cop s* arresto, 
richounejo, plan-plan re viro un pau la testo 
m' arregardo... e subran m' aplanto escalustra. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LIKÜTAUD lO? 



XII 

BELAMEN 

BouTO, vail as bel à t* escoundre, 
amigo, dins li liò desert 
vo t' esqUiha, vo te counfoundre 
dedins la prèisso di councert. 

Tre que te ie venes apoundre 
un dous prefum embaumo I* èr, 
sente moun cor plan-plan se foundre: 
me pi veles coumo uno serp. 

Que, pèr iéu, enmascanto fado, 
respira ti siavo boufado, 
bela un moumenet ta bèuta, 

es tout lou soulas de ma vido, 
es la benuranso coumplido, 
es r unico felicita ! 



XIII 
LOU TROUBAIRE 

MADAMiSRtj.o, se poudiéu, 
remountarian lou flum dis age 
íinc à-n-aquèu tems agradiéu 
di grand Coumtesso, di gent paje. 

Di troubaire de Roumaniéu 
disènt sa dono en dous lengaje 
coumo, pòr un vespre d* estiéu 
lou roussignoulet dóu bouscage. 

Nouvèu Bemard de Ventadour, 
cantaríeu ma crentouso flamo, 
cantaríeu vosto resplandour; 

e vous baiant mi cant, moun amo, 
ieu, saríéu vostè troubadour 
e vous, bello, sarías ma damo. 



Digitized by 



Google 



gS ftOSnALLBTA 



giravohantia: xarritx^ xarretx; 
ja m^ hi enfilo com una serp, 
ja à dalt arribo poch à poquet, 
y, en lloch de merles, ^sabs lo que hi vctr? 
un munt de brossa, duta pel vent. 
Diu: jo quan era ran d ranet 
de la barraca dels Uenyaters, 
quasi m^ axordan ' dues ò tres 
esquerpes velles de pardalets 
ab ço que cantan per sempre-amen: 
girat X tombat^ girat yjèu; 
jo cerch que cerca pels foradets, 
mes, com te deya, no he trobat res. 
Diu: ;sabs què 'm penso? qu* es primarench. 
Diu: ^'sabs què 'm sembla? qu' encar fa fret. 
Diu: jo m* entomo. Diu: jo altrement. 
Y altra vegada, bo y plegadets, 
fent petar pàmpols à puny nuet, 
jugant quin feya més esbatech, 
qui ha guanyat, tusia, qui ha perdut, reb, 
(embroll no hí valga, ni cap doblech) 
tresca que tresca, xano à xanet, 
erms y bosquines, vinyes, conreus, 
fins que à la vila tornaren ser. 
Diu: jo entro à casa. Diu: jo també. 
Diu: adéu, Jordi. Diu: adéu, Peph. 
Diu: brena ab gana. Diu: tu, 1 meteíx. 
. Mes, à llurs cases, pú que hi fan temps: 
si per hont hi entran, bé prou que 's veu, 
per hont ne surten, bé prou que *s sent, 
que, anch que la porta no grunye gens, 
la viram tota s' esbaloteix; 
y, en saltant T horta, camps à través 
quiscun V enfila per son indret. 
Donchs ^hont la donan? ara ho sabrem. 
L* un va à V alzina dels sis arrels, 
que un niu que hi troba malment furient, 
tot dihcnt: jàlah, per mentider! 
r altre à la cova dels Uenyaters, 
que un niu que hi xarpa furient malment 
tot dihent: |ólah, per mala fél 
y un lo del altre feyen malver, 
y abdós queda van en sense res. 
'iAh, mentidotal {ah mala fè! 



Digitized by 



Google 



PAU BERTRAN Y BROS 



99 



som vist que sempre sou lo meteix, 
sou crim y cistich de qui us manté. — 

Y ara '1 bon avi pega llambrech 
per la collada de sos oyents: 
tots aplaudexen, riuhen del fet; 
menys dos que *n ploran, y abrassadets 
claman: — Avi! — Avi! — Maymés! — Maymés! 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google. 



UN AMOUR 



Dóu Comte Berenguíé, Frairc, bèn nous souvèa.. 
{Mistral: odo / Catalan.) 



POURTISSOUN 

OUMBRO d* Ausias March, de Spencer, de Petrarco, 
perdounas au jouvèn que s* avanço crentous. 
Di creto de V atnour moun cor porto li marco; 
ai ama, ai soufert, ai pati coumo vous. 

La naturo es eterno e tiro de soun arco 
lis esse inagoutable e li frucho e li flous; 
ie a sempre de jouinesso autour di patriarco, 
sempre d' espigo d* or au beu soulòu d' avoust. 

La luno, cade mes, retrovo si dos bano; 

cade an lou gai printèms reverdís e debano; 

tout morè e tout renaisse à soun ouro, à soun jour. 

Pouèto glourious qu^ iluminas V andano, 
marche sus vósti piado e bresihe à moun tour 
r eternalo cansoun d' un jou ve e pur amour. 



Digitized by 



Google 



Tb2 UN AMOÜR 



II 

L' AMOUR PUR 

1E a que V amour pur que nous póu moula 
lou cor pèr lou ben e empura si flamo; 
ie a que V amour pur que póu sadoula 
un noble esperit que lou beu enflamo. 

Ie a que 1* amour pur que fai tremoula 
li courdello d* or di liró e dis amo; 
ie a que V amour pur que sóu barjoula 
r ome enjusco au cros dedins la calamo. 

Ie a que aquel amour que fai lou bonur, 

que gardo i nacioun sa sabó vi talo, 

que nous rènd urous e nous douno d^ alo. 

Adounc, vous benisse, o Dieu, car reialo, 

emé si pèu blound e sis iué d' azur 

m* avès manda un jour aquel amour pur 



III 
LA VAQUETO 

ATER, quand tóuti dous asseta sus V estrado 
mounte s^ espoumpissié V emperaire rouman 
de r ime emai dis iué seguissias lou gardian 
secutant d* à-chivau la vaqueto rintrado, 

vous n' en souvòn, parai? La fichouiro à la man 
tant e tant courriguò dins V areno afoundrado 
qu' à la íin, sus lou front de V animau bramant 
soude, tanqué soun armo — e restè fichouilado. 

£ iéu, en meme tems, sentiguére moun cor 
travessa d* uno flecho embandido, o ma bello, 
pèr vósti dous bous iué, pèr vósti treno d' or. 

Me despoutente en van, despiéi; moun cor barbello, 
coumo aquelo vaqueto en iéu porte la mort: 
siéu perdu! M^ as nafra pèr la vido, o crudello! 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LIEUTAUD Io3 



IV 

TROVO 

LIS astrolò cercon d^ estelo 
e li botanisto de ilour ; 
lis artisto cercon de telo 
e n' en atrovon pas toujours. 

léu tambòn, cerque nuech e jour 
blanco estello e flourvirginello, 
mai plus urous, mi beus amour 
lis atrove dins la dentello. 

Sias vous, o moun requist tresor, 
ma bello flour, moun boutoun d'or, 
la telo i coulour angelino; 

sias r estello qu' esbalauvis; 
o ma rèino tant mistoulino, 
aro, cerque plus: vous ai Vist! 



PREMICl 

Es dous lou meu rousen acampa sus V auturo. 
Es grand, es admirable, amount, lou sant soulèu 
e lou tapis maien que largo à la naturo 
e r oucean instable e si mouvcnt tablèu. 

Voulès saupre pamens ço que mai me caturo, 
ço qu* es mai delitable e ença meiour, beleu, 
ço qu' es paradisen pèr touto creaturo 
ço qu* es inoublidablc, enebriant, subrebèu? 

Es lou cor dóu jouvòn quand pèr la chato que amo 
brulo e lou plus souvènt, crentous, escound sa ílamo, 
pantaló, sens rèn diré, übrí d' ur e d' amour; 

es dous nòvi belant un nistoun que ris, rose, 
dedins un brès galant coumo un iscloun dóu Rose, 
— es lou premié souríre, es lou premier amourl 



Digitized by 



Google 



104 UN AMOUIl 



VI 
LA TREMOULINO 

ENTRE r aigo e li rò, dins li gour de la mar, 
galanto quenounsai nedo la tremoulino; 
e de la vèire ansin lusènto, mistoulino, 
lou nèsci la val querre au founs dóu toumple amar. 

O malur! Tout-bèu-just a touca la malino 
qu' un tremoulun subit fai trampela sa car; 
trantaio, counèi plus, s' enfousquis soun regard 
e sens vido, ennega, toumbo dins la toumplino. 

Es terrible, segur, lou peis fèr e testu, 

mai quand passes pimpanto, e fresco, e risarello, 

bello à fairc vira nosto jouino vertu, 

pèr lou cor espanta, que crèi vèire Esterello, 
la tremoulino es rèn, ren à cousta de tu, 
o chato de vingt ans, o fado encantarello! 



Vil 
ESBALAUVIMEN 

CouMO vai que moun iué claus subran sa parpello, 
o Dono, quand V asard vous adus davans iéu? 
Coumo vai que moun cor dins moun pitre bacello? 
Coumo vai que siéu nec entrepacha, crentiéu? 

Se moun cour pèr vous brulo e se moun iué vous belo, 
ause pas, pode pas vous ama, quand voudriéu, 
vous coumo Laúro bravo e mai que Lauro bello, 
que durbès vostè cor qu' i grhci dóu Bon Dieu. 

Acò es ansin!— Pamens de-que ie pode faire? 
Poudrai-ti resta fré quand me regardarés? 
Poudrai-ti resta siau quand sarés à moun caire? 

Per iéu sias un soulòu, sias un lamp pur e fresc, 
uno belugo ardènto, un rai palafícaire, 
e desvire lis iué pèr que noun m^ esbleujés. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR IJEUTAUD I05 



VIII 

A S** MADALENO 

Ochale! o ravimenl le dison Madaleno! 
Emé sa caro douço e soun pourfiéu tant pur 
de r oustesso de Dieu dirias uno feleno: 
coumo elo a lou pèu blound, bouco róso, iué d' azur. 

Perquè d^ amour soulet moun amo es-ti pas pleno? 
Perquè un doute negras en iéu fai-ti 1^ escur? 
Santo sorre de Marto, oh! pieta pèr ma penol 
Oh! tu qu* as tant ama te físe moun bonur. 

Ause mi vers ansíous, pouderouso patroúno; 
clino de-vers ma man aquelo tendro flour, 
clino de vers moun cor lou cor de la chatouno, 

e nous veiras veni jusco à ta Baumo, un jour, 
tóuti dous enliassa, pausa emé uno poutouno 
un marbre que dirà mi gràci e noste amour. 



IX 
DOUTANSO 

Es acò. se me ère engana, 
se ie disien pas Madaleno, 
se foulié desfaire ma treno 
e me vèire pièi coundana. 

A bravamen mai debana 
mi cant, moun desbord e ma peno 
e zòu! m' enfiouca mai 1* aleno 
pèr un noum autre à entouna! 

Que voulès? Lou foudrié bèn fairc 

e lou fariéu tranquilamen. 

Es pas lou premié cop» pecaire, 

que r ome viro au premié vent. 
Dien-ti pas que quau chanjo gaire 
es provo que a gaire de scn? 



Digitizedby Google' 



I06 UN AMOUR 



ENGANA! 

AQUELO tubo! ére engana, 
car ie dison pas Madaleno. 
Me fau dounc reprene la treno 
que à refaire siéu coundana. 

Pèr la bono fau debana 

moun cant, moun desbord e ma peno, 

e quand aurai reprès aleno 

me r anas entendre entouna. 

Aqui/de-que ie voulés faire? 
se noun cerca tranquilamen 
soun noum veritable e {pecaire! 

quand lou sauprai, bandièro au vent 
reprendre Icu, teious targaire, 
e ma lucho, e ma liró ensem. 



XI 

ESCALUSTRAMEN 

L' ai revisto, o bonur! V ai revisto eis Alèio, 
noblo coumo uno rèino, emé sa sorre au bras; 
grando trelusissié dins sa simplo liéuréio 
coumo la luno claro au sen dóu cèu negras. 

Avié uno raubo blanco e, coumo antan Mircio, 
marchavo alangourido— e sus soun còu bellas 
sa caro au ten rousa semblavo uno s&drcio 
que lurejo au souièu dessus li blanc roucas. 

De la vèire passa tant bello, tant courouso, 
moun amo jouissié, belavo, mudo, urouso; 
benesissié*lou sort d^ aqucu moument astra, 

quand la chato en parlant tout à-n-un cop s* arresto, 
richounejo, plan-plan reviro un pau la testo 
m' arregardo... e subran m' aplanto escalustra. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LIKÜTAUD lo^ 



XII 

BELAMEN 

BouTO, vai! as bel à t* escoundre, 
amigo, dins li liò desert 
vo f esqUiha, vo te counfoundre 
dedins la prèisso di councert. 

Tre que te ie venes apoundre 
un dous prefum embaumo V cr, 
sente moun cor plan-plan se foundre: 
me pivòies coumo uno serp. 

Que, pòr iéu, enmascanto fado, 
respira ti siavo boufado, 
bela un moumenet tabèuta, 

es tout lou souias de ma vido, 
es la benuranso coumplido, 
es r unico felicita ! 



XIII 
LOU TROUBAIRE 

MADAMiSRij.o, se poudiéu, 
remountarian lou flum dis age 
iinc à-n-aquèu tems agradiéu 
di grand Coumtesso, di gent paje. 

Di troubaire de Roumaniéu 
disènt sa dono en dous lengaje 
coumo, pèr un vespre d' estiéu 
lou roussignoulet dóu bouscage. 

Nouvèu Bernard de Ventadour, 
cantaríeu ma crentouso flamo, 
cantaríeu vosto resplandour; 

e vous baiant mi cant, moun amo, 
ieu, sariéu vostè troubadour 
e vous, bello, sarias ma damo. 



Digitized by 



Google 



to8 ÜN AMOUR 



XIV 

VOT 

ViERjE, pèr vostè autar vous aduse un bèu cire, 
r ai mounta tout susant, fisançous e cresènt. 
Maire, clinas 1' auriho, escoutas-me vous diré: 
«L* ame de tout moun cor; fès que m' ame} tambcn!» 

Preservas-me dóu mau que di mau es lou pire, 
d' un amour rebuta. Dison qu' es un tourment, 
qu* es un orre supplici^ un esfraious martire, 
que lou cor se merfise e soufro, e vai mourènt. 

Gardas-nous tóuti dous de marri refoulèri; 
ligas-nous per lucha ensem con tro lou demoun. 
Nous tenènt pèr la man descendrem dins lou cièrri, 

nous tenènt per la man nous recebres amount; 
de bonur, de malur poudès me rendre lérí, 
que de 1' univers sias lou centre e iéu un pount. 



XV 

LA MODO ARLATENCO 

AiER, m' avès pas vist, tu, ta sorre e ta maire : 
anavias jusco au Cous, iéu vous ère à-l'après; 
soun tant afeciouna pèr segui, lis amaire! 
Belave, jouissiéu — mai m' es vengu un regret. 

La modo de Paris m' enfèto; T estamaire 
n' a pa ^n capeu plus aut sus un tignoun fa esprès. 
As de voulant sens fín, as de riban bramaire, 
ta raubo doublo, triplo, envertouro ti pèd. 

E me disiéu: de quand sarié-ti plus galanto 

'mé capello e fíchu cenchant soun pitre nus ! 

— Se toun pèu blound sourtié d* uno couifo eleganto, 

se uno eso aminassié toun sen prim coumo un fus, 
r Arlatcn trefouli, te vesènt tant charmanto 
creiriè revèire en tu soun antico Venus. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LIEÜTAÜD lOg 



XVI 

MA PROU VEN SALO 

Es elo! la vaqui, ma gènto Prouvensalo! 
Regardas coumo es bello emé soun fichu blanc 
qu* encadro un cóu tant iin, de tant dóucis espalo 
e si dous sen bessoun — coucouroulct d' aglan. 

Sa figuro aloungado es aflanquido e palo: 
ahl li souci d^ amour an de tant dur balans! 
Si frisoun sus soun front semblon dos làrjis alo; 
digas-me s' avès vist quicon de mai galant? 

Noun, ie a rèn de plus bèu que sa taio e sa raubo, 
que soun eso cenchant d' embriagant countour 
e soun jougne tant prim qi;e semblo la primo aubo. 

Pèr toun poulit retrà, digne d' un escultour, 

o dono que à mis iué clarejes coumo V aubo, 

te pode rèn douna, iéu, rèn qu' un pau d' amour! 



XVlí 
PARTÍ DO MANCADO 

EM sounjant que, alin vers Ceiresto, 
li camin dins li flour cava 
embaumavon de la ginesto 
e noun se li poudian trouva, 

ai passa de ben trísti festo, 
madamisello, cresès-va, 
e, se ere micbant, de ma testo 
aurias proun peno à lou leva. 

Pourriéu ben prene moun revenje; 
refusa quand V on a proumes! 
mai nhni! — Dau! qu' acò s' arrenje: 

dins lou courant d' aqueste mes 
refascm-lou .— Vous escumenje 
se mancas mai aquesto fes! 



Digitized by 



Google 



no VNAIIOÜR 



XVIII 
ESTRAMBORD 

Oh! se-un^op rescountras uno bèutà divino, 
noblo sonso estre ficro e gravo sens mourbin; 
se un-cop vesès briha uno caro mistouiino, 
un ten d* ilc e de roso, uno peu de satin, 

dous íué, dous iué d* azur coumo nosto marino, 
uno bouqueto ardènto, un pòu long e bloundin, 
se-un-cop ausòs uno voues que C3umo V or dindino, 
se-un-cop sias prefunaa CDumo d' un jaussemin, 

alors sauprc;, ami, que avès resountra aquelo 
que me fai trefouli, que me fai tremoula, 
coumo dins Lou cèu blu tremolon Lis estello. 

Sauprés que es lou soulèu que m* a reviscoula; 
e quand parcissera clinas-vous davans elo 
e vous que la veirés, o pople, admirasi>la! 



XIX 

SOÜLAMI 

PER-DE-Quc la tíoureto es pas sempre espandido? 
Pèr-de-que flouris pas de-longo lou printèms? 
Pèr-de-quc es pas toujours calmo e semo la vido, 
lou cèu blu, la mar manso, e sol e siau lou tèms.^ 

Dissato, elo risié; vuei es assauvajido. 
le parle, respond pas. La prògue tant longtèms 
qu* à la fin se reviro e touto afrejoulido 
me rebalo— o doulour que duraràs toustèms! 

N^ èro plus qu^ un ratié, ma tant douço tourtouro. 
Lou soulèu pounchejavo alin; èro sèt ouro. 
Oh! me n* en souvendrai de tu, matin de mort! 

E partiguè countònto e gaio, la barbaro, 
me laissant pèr me paisse uno paraulo amaro. 
— E recampe en plourant li brigo de moun cor. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR IJEÜTAÜD I 1 1 



XX 

BALANS 

Lou vespre ère à si pèd, elo uróuso, iéu ilame; 
ie disiéu moun amour — ^sourrisié sens parla, 
e r endeman matin, de 1^ amour sagela 
emé un ciseu d^ acié, duro, coupè lou liame. 

Desempièi ie a dous ome en iéu: e rise e brame. 

Moun amo es abrasado e moun ime es jala. 

Siéu r aucèu que la serp tuio e tèn pivela; 

ma bouco dis: aL* ahisse!» — e moun cor respond: «L• ame!» 

Moun amo es un infer— ^lo, aquèu paradis! 
E quand soulet la niué la duerbe e ie descende, 
ma ràbi crido au. cèu aRevenjeh e la maudis. 

«Oh! que Dieu te lou ren de! Oh! que Dieu te lou rende!» 

sabé diré qu' acò; acò 's moun soulet cris 

— e, malurous! encaro ai póu que Dieu m* entende! 



XXI 
L' AHOUR 

Es r ahour: lou soulèu sus li piué chanjadis 
dardaío rouginas si darrié rai de ilamo. 
Lou piéu-piéu dis aucèu fai plaço à la calamo 
e la mar, eilalin, plan-plan s* ennevoulis. 

I 
L^ oumbro creïs e di mount sus lou plan s* espandis, | 

lou ventoulet sens brut fai boulega la ramo; 

es r ahour pèr la terro — es 1* ahour pèr moun amo. 

que coumo un orro niué, lou segren 1* envahis. 

La tristesso me pren que que fague e qu* assaje. 
Luche e toumbe; me lève e cabusse toujours 
e ma migo, dóu tems, auto, sus moun passaje 

aubouro en 1* èr sa testo e ris de ma doulour, 
après m* avé enserta dins lou cor soun eimaje. 
Oh! qu^ acò es paga car un moumenet d* amour! 



Digitized by 



Google 



XKU 
LOU Pi\ 

AMOvvT. apcraziount. à la c m:> «iòj baos 
r av^ piç rist ioa pin. icwinç t:>2To «i elòrir 
Ru»co forio p-d fou^s. rair^pau 6er. ramo flòri, 
es crani. vlg->Tiroaç. iojrc e eren pasl: trcbaiis, 

Drsc3ïpièi TTcnto ívít ie-íis^ !->u za straa. 
la diarano. Jou laüip. l^u trDn c ç->un lafòri. 
mai r aubrc a póu: trc:3">-o: àSas. Jciins la bòri 
vén de vèire u'au^sa V ac:é de la destran. 

L' oaic sens pieta mounto. c pico, c T cspa!anoo. 
E deseoipíèi lou pin. dessus soun pije tort 
plouro, tout prasina. sa forp e si granj hranco. 

Tu fires de toun scn. Pin. de lagremo d' or. 
e iéu fau coumo tu: blessa d* uno man Manco, 
tire de rers saunous dóu uns fouQs de moun oor! 



XXIII 
DESFECI 

Sus r areno poussouso. aflanqui. sènso voio 
quand s* es proun esfoursa. lou luchaire reiént 
cabusso amaiuga souto un bras mai valent; 
alors plus gis d* envan. de souríre e de joio! 

— La velo es estrassado e V aurije es vioulènt: 
a bord, tóuti soun mut. plus de cansoun galoio. 
Lou pavaioun en tros, bagna. penjo sens croio: 
feblo nau, síès lou jò de la mar e di v^nt! 

— ^Acò *s tout iéu! la lucho à la fin es trop forto. 
Sus moun amo uno femo a pausa soun ginous 
e lou levara pas que noun la s Inte morto. 

E iéu, paure jou vent, que cresiéu is iué dous, 
me laisse mena au flot d* amanin que m* emporto 
c counèísse plus ren que 1' òdi c lou desgoust. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LÍEÜTAÜD I í 3^ 



XXIV 

L' AMOUR VENDEDIS 

Vo! pèr r amour de Dieu. crestian, à tu crestiano 
t^ ai demanda en aumorno un pau d* amour bèn pur, 
bèn fort, pèr m* apara de la fieblesso umano, 
bèn caste, coumo un rai de soulèu dins V azur. 

Te disiéu à ginous: «Ause-me, Soubeirano!» 

T ai prega li man jouncho. Oh! que toun cor es dur, 

car entre dous Patet% de matin, íiero e vano 

m' as tout, tout refusa, V amour e lou bonur. 

Ah! rises, en vesènt qu' à ti pèd me desole? 
E bèn, gat-do lou vin que m *aurié embriaga; 
moun cor n^ atrouvara, sabé mounte e ie vol.e. 



Ço que se vend es faus, impur, marrí, farga; 

tant pis!... me ie as foursa, me refuses, n^ en vole, I 

n' en croumparai — e Dieu te lou farà paga. , j 



XXV; 
ENGARDAMEN 

PASSO d^ ouro que V amo, enebido, trantaio 
souto lou pes grevant dóu jour que vai e vèn. 
Lou vici e la vertu se ie donon bataio; 
r envejo viro un cor coumo un guidoun lou vent. 

Clin de-vers lou pecat, V ome cerco e pantaio. 
A fam d' impur delice e rarejo V aven. 
Se laisso pivela pèr V iué, lou biai, la taio 
dóu íihan fret e faus que souris e se vèn d. 

Aquelo ouro a souna mai d^ un cop pèr mouo amo. 
Tout la fasié esquiha sus lou camin fangous: 
caprici, iro, despié, sang jouve que s' enílamo, 

e pamens n- ai jamai passa moun orre goust. 
Voulès-ti saupre, ami, quand lou cor cremo e bramo, 
ço que lou póu ansin garda? — Es lou desgoust. 



Digitized by 



Google 



1 14 VH KHQXin, 



XXVI 
REVIRADO 

QUAND r ome pico un chin, la bcsti lacho e basso 
se rebalo à si pèd e lou vèn caressa 
en ie lipant li man — íiéu d* uno noblo raço 
jusco aqui la cadeno a pouscu 1* abaissa. 

Mai quand V ome escoundu dedins V oumbro negrasso 
tiro su'*n fíer lioun e fai que lou blessa, 
lou blound rei dóu desert se reviro e 1* estrasso: 
perdouno pas lou cop que V a pas ra vessa. 

Toun èr dous, toun iué faus, ta leugo qu* embelouso 
m' an perèu matrassa souto un vièi porje, aier; 
siéu touca,.mai noun mQrt, maladrecho ufanouso. 

Ah! saupras que siéu pas lou chin que japo e sert, 
que bèn mai qu^ un lioun ai 1* àrpio despietouso 
e que porte en moun pitre un cor d^ ome, aut e íier. 



XXVIl 
VIEIOÜNJE 

ME rebute^, d chato, e passes inumano ; 
te creses e fas bèn! Prouíito, car abas 
vese la punicioun — ^lou vieiounje — que plano ; 
t' aura lèu, bello. alors veici ço que vendràs: 

cap frounci, cors ama, blesi coumo un estras, 
entre un chin emé un cat vièiras tristo e nano; 
sourdo coumo un toupin, gouto pendènto au nas, 
regretaras trop tard d' estre estado tant vano. 

Sènso dent, front péla, soufro-doulour di tiéu 
rebouliras, laissado e fau que tout s* arrenje 
pèr que t^ amousses plan coumo un fré recaliéu. 

Aro, espoumpts^e douo! Bouto! aurai moun revenje 
quandi tóuti te quitant, restarà plus que iéu, 
iéu que rirai alors e que aro t* escumenje. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LIEUTAÜD 1 1 5 



XXVI 1 1 

CAbABRE 

SiES bello, acò *s verai; te creses, es segur. 
Ço qu^ es segur tamben, o malo despichou&o, 
es que la vido es courto e que la mortcouchouso 
vèn de garapachoun coumo fai un voulur. 

E quand saras couchado en toun cros vermenouso, 
alors, adieu la croio e li beus iué d' azur! 
E pièi cent ans après, beleu, fasènt lou fur 
un jour, quauque pacan te veira, secarouso, 

e tirarà parti de toun loungaru cors: 

ti cambo serviran per espaussa 1' aigagno, 

ti bras pèr galoubet, ti costo per baragno, 

tis osse pèr matau, ti long pèu per escagno 
— e coumpliras ansin lou prouvèrbi dóu porc 
qu* es jamai bon en rèn, se dis, qu' après sa mort! 



XXIX 

MENUGE 

ERE fóu de doulour, de despié, d^ ahirançó 
e me disicu: «Bessai pourras ença gari!» 
E m' alandèrc luèn di raro de la Franco 
pèr rescountra la mort, lou sóulas vo 1' oubli. 

Cimo dóu Mount-Serrat, Roco Je maluranço, 
aven de Collbató, de garagai empli, 
Gou de Lyoun toujours plen d' aurije e d' estranso, 
cratère tout fumant dóu Vesúvi ennegrí, 

ai tout vist, tout prova, tout assaja de bado. 
Aigo, terro, roucas an lassa mi cambado; 
rèn ie a fa, ni la mar ni la mort m* an vougu. 

Sa caro de moun cor n* es panca derrabado ; 
nienèbre siéu parti, menèbre siéu vengu: 
siíu de-longo lou mçme c pantaie d' iu< blu! 



Digitized by 



Google 



T l6 UN AMOUR 



XXX 

DESBOUTOUNAJE 

PÈR-DE-QUE avès pas mai tasta ^ Madamo? 
pèr-de-qye avès pas mai interrouga, 
car avès segur bèn vist que moun amo 
avié grand besoun de se descarga? 

Avès eren beleu, à moun cor que bramo 
de faire trop mau per lou relarga? 
Mai sabès-ti pas que tout, quan d V on amo 
es ben vengu, plai, e se póu larga. 

léu siéu basti ansin: ma crento es estrèmo, 
coumo un caragóu moun amo s^ est remo, 
desboutounas-rae, me rendrés countènt: 

uno man d* elei que 1' amista guido 

que vous chaspo plan, que plan vous desbrido 

es toupurs tant douço e fai tant de ben! 



XXX! 

LOU NOUM 

QUAND te demandaran: Couneisses uno chato 
que d* un paure felibre en un jour de lesi 
s* amusè coumo un cat s' amuso d* uno rato? 
Noun sai ço que diràs; mat voudriéu bèn t* ausi... 

Pèr iéu, te laissarai lou velo que t* acato. 
Coumo h Sant de Dieu, bello, m*as fa joui 
e coumo li dana, duro, m'as fa soufri ; 
eres tant bravo alors; aro siès tant ingrato! 

Tout ço que pode diré es que li roucas d' or 

qu^ à la font de Vaucluso, alin, s *aubouron flame 

sabon mai d* un secret de noste trop court liame. 

Mai testo clino, iué claus, dent sarrado, emé esfort 
retendrai sus mi labro un noum que adore e qu* ame: 
res lou saupra js^mai (]ue ma ^esto e moun cor. 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR LIEUTAUD II7 



XXXII 
L' ATAHUD 

ADusÈs-ME bèn negre un long drap mourtuàrí 
brouda de pur argent, emé crous e galoun; 
adusès-me bèn blanc un mince et prim susàrí 
e uno caisso de mort e*no caisso de ploumb. 

Metes lou drap dessus, pièi lou toi funerari, 
pièi dins r artaud ploumba estendès lou chifoun. 
Vai bèn! — le manco plus que V os au relicàri; 
tenès, vaqui moun cor, pausas-lou plan c founs. 

Pièi quand li lamp, li tron, la broufounié, V aurasso 
estrassaran V escur d* uno grand niué negrasso 
dins lou champ dóu repaus pourtas tout sens ferni, 

e ie escrieurés dessus «íTuia per uno femo 

AQUÍ JAis UN BEU coks!» — Sèus toumba uno lagremo 

mut, fré, tournarés pièi, e tout sara feni. 



XXXIII 
LOU CIRE 

IE avieu pourtant mounta, iisançous, un bèu cire; 
ie avieu pourtant prega coumo prego un cresènt. 
Amour, crento, prejit, li ère tout ana diré. 
«Vierje, V ame, disiéu, fès que m' ame tamben!» ^ 

Demandave lou bon, m' es avengu lou pire: 
la chato m* amo pas, m* amo plus, ò tourment! 
Preguièro, cire, vot, plour, físanço, martire 
coume vai, coume vai que tout me sert de rèn? 

Perèu cent cop lou jour me pren de refoulèri 
contro elo, contro iéu, contro Dieu. Un demoun 
m* anisso. Tout roumpu br^uigne dins lou cièrri, 

e quand soufre estendu, vesènt lou cèu amount, 

noun sai ço que me ten, à mita fóu e lèri, 

dç ie çsçupi un blçtsfçrnç çq iç n^oustraiií lov poung. 



Digitized by 



Google 



tl8 , UN AHOUR 



XXXIV 
COÜNt?OtJNblMEN 

TAiso-TB, dessena, que noun moun det te acable! 
Tu qUe efes pas aier» que saras plus deman, 
es tu que vos sounda mi misteri insoundable, 
destapa lou secret que V atapo ma man? 

Me benissiès aier. — Vuèi ploures, perquè ensable 

d' un pau d' azur un iué, d' un pau d' or un front blaüc! 

tant que ie aura de cor, ie aura de miserable: 

es la lèi e lou cèu se gagno qu* en amant. 

Sabes-ti ço que ten, nèsci, soun cor, sa testo? 
Gouto, gran, pount perdu dins V espai e lou tems, 
sabes-ti T aveni?... sabes-ti si tempèsto?... 

Responde!. . — Dises ren?... Apren-lou dounc, jouvènt: 
siéu paire, sics moun obro. obro basso e celesto 
mai tis iué soun calu — e fau tout pèr toun bèn! 



XXXV 

PENTIMEN 

PKRbouN, Segnour, perdoun!... Mestre bon, juste e ferme, 
me vescs tout countrit, coumo un enfant pentous. 
Ai blasfema, Segnour! n^ embiigues pas lou verme 
qu^ assajè d* escupi sa bavo enjusco à vous! 

La car febló e V esprit viéu, plen de marrí germe 
veson rèn que lou mau dins vostè gouver blous. 
Nous avès fa lou cor pèr un bonur sens terme 
e que ie faut, boumbis, se revolto! — Es afrous! 

Jaise tout matrassa pèr uno chato fcro ; 
sente despièi un an de doulour senso noum ; 
ai parla coumo un fóu; escoutas ma preguièro 

qu^ auboure de la pousso, h man jouncho, h ginoun : 
«Fagués ço que vous plai; moun amo en vaus espero. 
«Soüfhc t me fise h vous.— Perdoun, Segnour, perdoun! 



Digitized by 



Google 



VÍCTOR UBUTAUD 1 1 9 



FENICIOÜN 

Ah! coumo lou malur vous desgousto de tout! 
es un avertimen que lou Segnour nous mando 
qu* eici tout s^ esvalis, tout es tempié, tout brando 
que la vido es la draio e lou toustèms lou bout. 

Noste iué descabestra vèí lou real pertout : 
r ome es faus^ lou bèu fousc, V art van, 1* envejo grando, 
la roso toumbo ílour, lou mounument s* esbrando, 
touto glòri es bufèco e n^ en sias lèu sadou. 

V ai deja reçaupu 1* avertimen. Me vire 
e vese que nescije, égouisme, doulour, 
messorgo dins li mot, messorgo dins li ríre; 

vese que joio fausso amagant d^ orre plour ; 

tambèn fuge lou mounde e vers voüs me revire 

car ie a que vous, moun Dieu, que sias digne d' amour! 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMI ESTRAORDINARI 

(TRAGÈDIA) 

Premi ofert per la Excma, Diputació pro/ifincial de Barcelona. 

Núm. 14.— ALMODIS, tragèdia en tres actes, de Don 
Francesch Ubachy Vinyeta. 



16 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




ALMODIS 



TRAGÈDIA CATALANA EN TRES ACTES Y EN VERS 



A l' Excma. Diputació Provincial 



DE BARCELONA 



En agrahiment de la protecció dispensada als artistas catalans, li 
dedica aquesta obra à sos estímuls deguda, 



F. Ubach y Vinyeta. 



6 Jony de 1880. 



Digitized by 



Google 



ia4 ALMOMt 



Haventnos proposat, al traure de la nostra historia V assumpto 
d' aquesta tragèdia, escriure una obra que encara que literària, no 
fos despossehida d' aquelias condicions avuy dia essencials per ésser 
representable, nos hem permès suposar als fills bessons de Beren- 
guer y Almódis de menos edat de la que realment tenian en la èpo- 
ca de la acció de la tragèdia. Aquesta petita llibertat, sols al histo- 
riador perceptible, no respon à adtre propòsit que lo d' eliminar de 
ia acció dos personatjes, que per las circunstancias que en lo nostre 
teatre concorren, oferirian no pocas dificultats. Per lo demés la obra 
es rígurosament històrica y pot comprovarse llegint à Prospero Bo- 
farull y Víctor Balaguer. 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCR UBACR Y VINYETA 



taS 



PERSONATJES 



ALMODIS. Comtesa de Barcelona, 34 anys. Caràcter violent y des- 
confiat à !a vegada, que la conduheíx à suposar en los 
altres sas propias intencions, volguent ésser estimada 
de qui ella aborreix, y objecte de respectes que no sab 
inspirar. Usa vestit clos de coll y punys y demunt d' ell 
túnich cenyit de mànegas amplas; tapins brodats; faixí 
de caps llarchs, nuat devant, coíia de ret ab garlanda 
y U cabell penjant en una sola cua trenada ab perlas. 

BLANCA. Esposa repudiada de Berenguer, 3o anys. La pròpia 
dignitat y V amor que encara porta al espòs que V ha 
deixada, regulan totas sas accions, y la natural gelosia 
que sent per la dona que V ha sustituhida en 1* amor del 
marit, tant y mest que en odi à ella, lo manifesta ab 
dolorosas reconvencions al voluble espòs. Vestirà à 
semblansa d' Almódis però de colors foscos, sense ga- 
las y ab mantó folgat que li permeta cubrirse tota. 

BERENGUER. Comte de Barcelona, 45 anys. Justicier y seré, y 
al mateix temps conciliador y altament sensible; entre 
'1 carinyo que sent pel fill y per la esposa y V odi que 
aquestos mútuament se portan, cerca forsas d' energia 
per imposar los afectes à que 'Is dos se mostran reacis; 
y en sa grandesa de Príncep vencedor y estimat dels 
súbdits, ha de véures fent la felicitat de tothom menos 
la de la seva familia. Vesteix trajo de oort, ab la gar- 
landa comtal, doble túnich, lo de demunt mes curt, y 
mantó cordat à la espatlla; calsa justa de dos colors, 
tapins de pell, bonet de bellut ab xapas d' or, dnter y 
espasa ríchs y tusò ab planxas de sants. 

PERE RAMON. Primogènit del Comte, 24 anys. Melancólich per 
naturalesa, treballa desastrosament sa imaginació V odi 
de la madrastra, la qual voldria foragitar de son cor V 
anyoransa de mare en que *s consum; y si be s' esforsa^ 



Digitized by 



Google 



1 36 ALMODIS 



per amor à son pare, de no faltar en res à la madrastra, 
aquesta, ab sas violencias, fa infructuosos sos bons pro- 
pòsits. Vesteix cota de malla íina, túnich demunt d' 
ella, cervellera de metall, brodat cinter y espasa de 
brunyida empunyadura. 

PONS D' ULLASTRELL. Confident del Comte, 70 anys. Cavaller 
recte y amant de sos Princeps, cerca en la prudència fi- 
lla dels anys, los bons concells que pugan desvaneixer 
las malas volensas de la familia comtal. Usa trajo de 
cort sens adomos, de color fosch y bonet senzill. 

HUCH DE CORBERA. Cavaller de la cort, 32 anys. Pretenent de 
Blanca, per amor à la qual cerca avivar V odi de Pere 
Ramon à Almódis, cregut de ferse benvoler de la pri- 
mera empenyent la segona à la desgracia. Vesteix ma- 
Has y túnich, capell de ferro y cinter de corretja ab es- 
pasa y punyal. 

PONTL Juglar. Servidor de Pere Ramon. Caràcter apocat y te- 
meres en extrem. Trajo de donzell; àla primera surtida, 
capa llarga y un insturment de corda dels mes usuals 
entre la gent del seu art. 

ADEL. Esclau blanch, de la Comtesa Almódis. Retret y fogós à 

la vegada, ho subordina tot, sentiments y accions, al 
logro de sa llibertat. Túnich clar, nu de cap y brassos; 
argolla de plata de la que 'n penja una cadena de tres ó 
quatre dobles, cenyidor y punyal à la moresca. 

RUF. Home del poble. Trajo pobre. 

BERNALT. Com V anterior. 

CAVALLERS I y IL De la cort del Comte. 

HOMES I y H. Del poble. 

DOS HERALTS. Ab senyal del Comte al pit. 

DOS SOLDATS. Ab capell, escut y Uansa. 

Patjes, Escuders, Soldats, Monters, Criats, Damas, Cavallers, y ho- 
mes y donas del poble. 

L' acció i Barcelona, V any 1070. 



Digitized by 



Google 



BRANGI8GH UBAGH Y YINYBTA 127 



ACTE PRIMER 



Pati interior del palau dels Comtes de Barcelona, d' estil rominich bizantí. Al fon- 
do poru gran y nn tant adornada, qne dona pas i la sala d* armas, demunt la qual 
treu Tolada una galeria cuberta, ab oberturas al primer pis, sostinguda per robustas 
ménsulas acarteladas. A la part dreta del espectador, la escala que facilita 1* accés i 
las babiucions principals, dividida en dos rams; lo un baixant desde 1 primer basti- 
dor fins i poca altura del derrer, presenta per testa al püblicb, l' arch en que descan- 
sa; lo segon baixa de frente desde 1 replà al nivell del pati; al comens de la brana, qu' 
es de pedra ab calats circulars à regular distancia l' un del altre, la graella d* il•luminar 
lo pati, al cim d* un senzill barrut de ferro. A la part esquerra un arch ampla y aixa- 
tat, ab parets murals fins à terra, sosté la estancia principal que treu al pati per uaa 
finestra partida per dos columnas y cobeja la porta major del edifici, ó siga la del 
exterior. Prop la escala un pujador per cavalcar y sota d* ella un petit ingrés i las 
dependencias dels grarelas del palau; escuts senyorials treballats al mur, banchs de 
pedra, etc, etc. 

ESCENA PRIMERA 

RUF, BERNALT, ADEL, PONS, HüCH, BLANCA, 

patjeSy escuders^ gent del poble y soldats del Comte; los uns d la 
porta de la sala d* armasy los altres entrant y surtinty formant 
grupos per la escena, 

RuF. A Bernàít. No seré pas jo qui diga 

si està ben fet ó mal fet. 
BcRMALT. Al món no hi hà res perfet; 

mes tot lo que al home obliga 

à respectà* al séu semblant, 

es d* estimarse. 
RüF. Ho seria, 

si lo que 's pacta 's cumplía. 
Bermalt. Ab temor. Baixa U tó que 't sentiran. 
RuF. ^'Que hi vol dir? ni tu ni jo 

tenim à perdre gran cosa. 
Bernalt. Donchs jo tinch per molt honrosa 

d* en Berenguer la intenció. 



Digitized by 



Google 



128 



ALMODIS 



RUF. 



Bbrnalt. 



RUF. 



Bernalt. 



Qui *n dupta? mes feudaters 

no som tots d' ell. 

Los usat) es 

tractan de tots los llinatges, 

desd* esclaus à cavallers. 

Quantas cosas se predican 

y quantas se 'n sagramentan, 

que ^is que imposarlas intentan 

son qui menos las practican. 

Que hi vols fer! 

Temeràs per haverse adonat que Huch 
5* ha aturat d escoltarlos. 
RüF. Ab intenció per Huch. Jo?... perxó 'm rich 

del que 'n Berenguer ordena; 

lo pa de mes bona mena 

voldria... 
HüCH. Donchs jo vos dich 

que à partir desd^ aquest dia 

molt mellor lo menjareu, 

perquè ab T usatge, podreu 

saborirlo ab alegria. 

D' avuy no serà '1 voler 

del Senyor qui al vassall lligui, 

la lley serà qui V obligui 

à cumplir lo que deu fer; 

y en recíproch cumpliment 

d^ allò ab que al senyor serveixi, 

la lley, farà que cumpleixi 

aquest ab ell prudentment. 

La vida serà sagrada, 

la hisenda serà segura, 

la servitut menos dura, 

la dona mes respectada; 

que, de ^n Berenguer la ploma 

al signar aquesta lley, 

à ser home baixa *1 Rey 

y r esclau puja à ser home. 
Huch ditas las anteriors paraulas^ torna d confondres entre 'Is 
grupos de la escena ^ Rufy Bernalt lo segueixen ah la mirada y 
després de una xica pausa reprenen la conversa interrompuda, 
Bernalt. Potser si que siga així. 

RuF. Irónich. Dit de tant bona manera.. . 

Y qui es? 

En Huch de Corbera. 

Caballer recte. Ab elogi. 



Bernalt. 

RüF. 

Bbrnalt. 



Digitized by 



Google 



FRANCeSCH UBACH Y VINYETA 1 29 

RüF. Per mi 

tots ho son, menos lo méu. 
Bernalt. Per tot se trova un pitjor. 

RüF. No servir fora U millor. 

Bbrnalt. Cadascú es com V ha fet Deu. 

Ves tu si no 's cambiaria 

ab un dels dos aquell? Signant d Adel. 
Rup. Prou. 

Bernalt. Be es mes pesant lo seu jou, 

pobre esclau! 
RuF. No hi neixeha. 

Bernalt. A qui n' es algú le 'n fa. 

RuF. Qui *n fà també se 'n pot veure. 

Bbrnalt. Això tindrían de treure. 

RuF. No ho veurem, mes ja vindrà. 

Bbrnalt. Si es cert lo que n^ Huch ha dit 

y ab nosaltres allí 's pensa... A la sala <f armas. 

Fuig! 
Apartant d son company de conversa perquè no toque d la roba de 

Adel que 5* escau d passar prop d* ells. 
RüF. Que.^. Que no se 'n adonava. 

Bernalt. Naturalitat. No prengués à ofensa 

lo frech nostre en son vestit. 
RuF. Irónich. No veus? això 's té per mal 

y no falta qui ho castiga. 

Som cans! som gent enemiga! 
Bernalt. Ab recel. Veig que t' enfilas molt alt. 
RuF. Es lo únich que fer se 'm deixa. 

Bernalt. Renega, però treballa. 

RuF. Clohent los punys. Llaura, sega y bat... la palla 

per tu, pel senyor la xeixa. 
Bbrnalt. Adéu. Volent se retirar, 

RüF. Poruch! 

Bernalt. Veig que 'ns mira 

r esclau blanch de la Comtesa. 
RuF. Digas lo seu ca de presa. 

Bbrnalt. , Perxò es que temor m' inspira. 

Aludeixen d Adel que als móures per la escena^ d voltas los observa 
com fa també ab los dels altres grupos. Rufy Bernalt al créures 
que Hs espia, s^ apartan un del altre y van d con/ondres entre la 
gent de la escena. Pochs moments avans, van baixant del fondo, 
fins quedar en primer terme, Huch galantejant d Blanca que pro- 
cura parlar poch y baix, y cubrirse ab un mantó per no ésser co- 
neguda, Adel molt dissimuladament V observa y deixa compen- 

dre que V ha coneguda. 

17 



Digitized by 



Google 



i3o 



ALMODIS 



HucH. Avart, Ella es; à pesar del vel 

al moment la he coneguda; 

mes, ab quin fi hauré vinguda 

aquí?... 
Blanca passa d* una part d V altra procurant atbrirse, Huch no deir 
xa de perseguiria. 



ÀDEL. 



HüCH. 

Blanca. 

HüCH. 

Blanca. 
Huch. 



Blanca. 
Huch. 

Blanca. 

Huch. 

Blanca. 

Huch. 



Blanca. 



Vigilem Adel, 
que ^1 que ha previst la Comtesa 
s' encamina à ser vritat. 
Senyora, no us serà grat? 
Cavaller... 

Sentirme us pesa? 
Jo... 

Ab vostres desdenys feriu 
un cor que per vos s' arbora 
y sou injusta, Senyora, 
injusta sens cap motiu. 
Si Deu vos ha feta hermosa 
per sobre sas maravellas, 
dantvos per ulls dos estrellas 
de la volta lluminosa, 
y à mi d* aquests ulls lo raig 
à vos lo cor se m* enmena, 
per qué 'm mireu tan serena 
quan per vos à morir vaig! 
Calleu. A mitja veu, 

Acepteu la oferta 
del qui servirvos voldria. 
A prop méu no hi ha alegria 
ni felicitat cumplerta. 
Jo us la portaré. 
Rodant lo cap. Deliri. 

L' amor, com la primavera 

los camps, los cors regenera. 

Deixeu que per mi sospiri 

vostre cor, sigau piadosa 

y sabreu lo qu' es ventura: 

lo goig que r amor procura 

es r únich que al món se gosa. 

Cert, molt cert; perxó no puch 

al vostres afanys atendre, 

del meu cor tan sols la cendre, 

y ja freda, aquí dins duch. Pausa. 

No sabríau tal vegada 

qui soch? de la meva historia 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA 



l3l 



no voleu ferne memòria 

ó es que apenarme us agrada? 

Sinó, com vos fora grat 

de viurer en las minas 

d^ un cor, ó be en las espinas 

d^ un roser ja desflorat! 

Deixàume en pau, cavaller, 

en ma tnsta desventura; 

no mancarà una hermosura 

que ditxós vos puga fer. 
Blanca parld molt tristament y d mitja veu, contrastant ah Huch 
qual manera de dir y de portar se demostra V ardencia de la pas- 
sió que per ella sent. 
Huch. Deixarvos?... no es pas possible. 

iCom viure, si no us puch veure! 

Tentat estich ja per creure 

que un altre... torment horrible!... 

Oh! no; jo tinch de desfé' 

de mon amor ab la ardencia , 

lo gel de la indiferència 

que tant esmortuida us té. 

Jo us tomaré compassiva 

à forsa de prechs; mas queixas 

sonaran en vostras reixas 

constantment, y à ellas esquiva 

de ser un jom deixareu, 

si es que perdrem vos doldria. 

Ay, si *s tornàs gelosia 

mon amor!... 
Blakca. Calleu, calleu, 

que molt mes ardents protestas 

s' han vistas desvirtuadas. 
Huch. No foren, si s* han trencadas, 

íillas.del cor, com aquestas. 
Blanca. Perduda la fé tinch ja! Sospirant. 

Huch. Y viviu? 

Blanca. Encara puch 

odiar! Abforsa, però d mitja véu. 

Huch. Com ! 

Blanca, Suplicant. Deixeu, Huch, 

deixéume en repòs està*... 
Blanca, cuhrintse ab lo vel, se retira al fondo, coincidint troyarse 

ab Adel, que vé en direcció oposada d la i' ella. 
Huch. Mirantla anarsen. No he nascut pas per cedf 

y vuy vèncer ta esquivesa... 



Digitized by 



Google 



t32 



ALMODIS 



Té celos de la Comtesa 
y me 'Is encomana à mi! 
Adel. Apart. L' antiga muller del Comte 
ab lo company del Infant 
4 cau d* orella parlant... 
sépigau n' Almódis prompte. 

ESCENA II 

LOS MATEIXOS, PERE RAMON, Y PONTÍ. 

Lo primer surt de la sala d' armas y se dirijeix directament d 
Huch, Lo segon entra per la esquerra y 's queda entre Us grupos 
del fondo fins que se indica. 



Pere. AHuch, 


^•Cóm nó à dins.^ 


Huch. A Pere. 


^•Cóm surtiu vos? 


Pere. 


A finir va la sentada. 


Huch. 


Signar potser no us agrada 




r Usatge? 


Pere. 


No hi manco. Abdós 




mon pare y la seva esposa 




ja ho han fet... ab tanta gent 




s' està allí molt malament... 




aquí ja es un' altra cosa. 


Huch. 


N' obstant, los de dins vindran... 


Pere. 


No 'm serà forsós lo seure 




à frech de qui no 'm pot veure. 




Mes que dich!... Reprenentse d ell mateix. 


Huch. 


No ho sento, Infant. 


Pere. 


Si ho sabs, si ho sabs tant com jo 




r afecte que 'ns inspirem; 




y encara volen... 


Huch. 


Deixem 




aquest punt. 


Pere. 


Serà milió'l 


Huch. 


Qué veig! un juglar. Adonantse de Ponti. 


Pere. 


Si tal. 


Huch. 


A bon hora arriba, encara. 


Pere. 


D' hont serà? 


Huch. 


Sembla fer cara 




de carcasses. 


Pere. 


Me 'n sab mal. 


Huch. 


Qui sab! si us pugues serví'... 


Pere. 


Servirme à mí.^ . . Sens compendre. 


Huch. Intencionalment. De vegadas 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA 1 33 

hi hà historias disfressadas... 
Pere. Apart. Quina idea; potser si 

que '11 sabrà... 
HucH. Apart, Veig que s' hi pensa. 

Pere. Apart, No V he anat pas à cercà\ 
Tinch de veure si ^m dirà 
que *s diu d' ella per Provensa. 
Home I. Siga un serventes. 

Bernalt. Deixeu 

que ell mateix escuUir puga. 
Baixant del fondo ab molta altra gent que venen instant al juglar 
Ponti perquè *ls deixe sentir una de sas cantadas 6 narracions. 
Aquest^ ab la lira d la ma, se disposa d compldurels,formantse un 
corro en quin centre ve ell d quedar. Pere Ramon y Huch quedan 
d la esquerra^ un xich apartats, però escoltant. Adel d la part 
oposada. 
Rü7. Com més d* un après no 'n duga... 

Home II. Si 'n treuhen per tot arreu. 

Bernalt. Calleu tots. 

RuF. Y tu també. 

PoNTÍ. A r honor de la Comtesa 

que en terra barcelonesa 
fà estimar lo Carcassé. 
. Moviment per part de Pere Ramon al qual conté Huch. Ponti, des- 
prés de una petita pausa, arrenca un breu preludi d son instru- 
ment x *s posa d recitar, acompanyantse ab molt suau melodia. 
PoNTÍ. Recitant. Fou un miracle del art diví 

lo que j untava tantas bellesas: 
demunt la fuUa d' un gessamí, 
dugas estrellas del Cel despresas 

varen lluhí. 
A la besada d' aquella llum 
rosas floriren, clavells també, 
que cap vent mata ni '1 sol consum: 
com hi hà en ellas, jardí no sé 
de mes perhím. 

Filla, ma filla— lo Carcasses 
diu à la hermosa, joya del món.— 
que ma corona vals tu molt mes, 
y al punt la seva pósanli al front 

los Berengués. 
Allà liont la planta posa 1 seu peu 
corra la glòria, somriu V amor; 
com à penyora la envia Deu 



Digitized by 



Google 



V3^4 ALIIODIS 



per daraos provas ab tal tresor 
del poder séu. 



Sí es recordansa del Cel sa cara 
y Us cors palpitan à son accent, 
mes sa bonesa, mes es encara, 
ningú pot dirho lo que se sent 

al dirli: mare! 
ningú pot dirho quanta dolsor 
brollan sos llàbis al dirvos fills ; 
no trovarian pas goig mellor 
sirvents y pobles y quants pubills 
te son amor. 
Demostracions d* aplauso per part dels oyents, esceptuats Ruf y 
Pere Ramon, quins impulsos de protestar conté Huch, Ponti, sens 
apercibirsen^ recull ab la gorra las dddivas que tenen d bé aliar- 
garli los qui V han escoltat. 
Bernalt. Superba canso. 

Pere. Per Déu 

que à gosar V esquarterava; 
qui no 's creurà' que parlava 
lo juglar, per torment meu! 
Home I. Aquí tens quatre dinés. A Pontí. 

PoNTÍ, Mercès mil. 

HoMB II. Aquí 'n tens sis. 

Home I. Que tome à cantà' es precís. 

Pere. No vull que la cante mes. Apart y però alt, 

Adel. Aquesta cadena d' or, 

si hi tomas altra vegada. 
Se treu una cadena d or que porta al coll y la allarga al juglar 
Ponti, però al mateix temps se adelanta Pere Ramon qui després 
d obligarlo d retirar lo que anava d cedir^ ne entrega una de me- 
llor ^ en pach de lo contrari que V esclau Adel pretenia recompensar, 
Pere. Esclau!... qui te V ha donada? Prenentli, 

vesla à tornà' à ton Senyor. Tirantli al peus. 
Té, aquesta es de pedras íinas. Al Juglar. 

PoNTÍ. Qué disposeu?... Fent cortesia, 

Pere. Que aquest cant 

no repeteixis. 
Huch. Infant, 

que aneu à dir?... 
Huch aparta al infant Pere Ramon per contenirlo. Lo Jughr y *ls 
que r han escoltat se retiran d segon terme y alguns se dispersan, 
Adel se 'n va plé de despit, 
Pf.rb. A Huch, No imaginas 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA 1 35 

qu' es un insult cada mot, 

un sarcasme que à ]a cara 

se 'm tira, aplaudit encara 

per la xusma? Massa y tot 

he fet deixantlo acabar. 

íQu' es r honor dels Berengués!... 
I d' un sant, que 's diria més 

del que acabo d' escoltar! 
HucH. Ab intenció. No obstant... dMgual terra son 

lo juglar y la Comtesa, 

y pot sapiguer... finesa 

es lo cant, després... 
Pere Ramon se dirigeix d Pontf, després de un moment de va- 

cilació. 
Pere. Respon, 

juglar, vols servirme? 
PoNTÍ. Vos 

sabreu si V honor mereixo... 
Pere. Vestir mos colors te deixo; 

viuràs aquí. Al palau, 

HucH. Apart al juglar. Generós 

es en estrem. 
PoNTÍ. Després de un moment, Aceptat 

y manéume à vostre pler. 
Pere. Canta, donchs; mes, te de ser 

de gesta, d' algun passat 

del casal de Barcelona. 
Parlant alt perquè 7 senten los circunstantSy los quals al adonar se 
que 7 juglar se disposa nova volta d cantar^ van formant rotllo al- 
tra vegada^ però se dispersan tots al presentarse en escena los 
personatjes que surten de la sala d* armas. 



RUF. 


Si, 6i, que canti de guerra. 


Bernalt. 


De las glorias de la terra. 


Pere. Apart. 


Veurem que sab d' eixa dona 




que al comens de la jornada 




r infern posa en mon camí. 


PONTf. 


^-Voléu una albada? Als que V escoltan. 


Home I. 


Sí. 


Home H. 


Sí, sí. 


HüCH. 


Ha finit la sentada. 



Al veure sortir de la sala d* armas al Comte ab tota la cort. 



Digitized by 



Google 



1 36 



ALMODIS 



ESCENA III 



LOS MATEIXOS, BERENGUER, ALMODIS Y CAVALLERS, PATGES Y HERALTS. 



Los heralts desde 7 llindar anuncian al Comte. Aquest que surt do- 
nant la mà d la Comtesa, seguits de dos patges, de Pons d* Ullas- 
trell y tota la cort, se situa al miíg de la escena; los cavallers d la 
dreta y Us demés d la esquerra, entre Us quals Blanca procura no 
ser coneguda. U esclau Adel derrera la Comtesa d poca distancia; 
V infant Pere Ramon y Huch de Corbera, en primer lloch de 
la cort. 
Los Heralts. Lo Comte, Baixant las massas. 

Blanca. Apart, V instant s' acosta. 

Adel. Apart. Tinch d' advertf à la Comtesa. 
Bermalt. A Ruf. Aquí 's véu quanta grandesa 
té '1 comtat. 

Mes no '1 que 'ns costa. 
Víctor al Comte! Lo poble '/ victoreja. 

Tribut 
mereix, però may com ara. 
Glòria é. Berenguer! Victors del poble . 

AI pare 
de tots, que serho ha volgut. 

Víctor general. Pausa. 
Poble honrat que à son senyor 
ajuda à engrandir la terra, 
soldat de la pàtria, en guerra, 
y en pau, constant feynador: 
mereix per abdós serveys 
r amor que per ell sentim 
y ab joya inmensa venim 
d* enriquirlo ab novas lleys. 
D' avuy, per petit que bia 
de Barcelona '1 Comtat, 
à Europa exemple haurà dat 
del qu* ella avans fer devia. 
Treuga, pau, virtut y amor 
fan que 'Is pobles s' engrandeixen, 
quant mes los vassalls s' uneixen 
mes per ells pot fe' '1 senyor, 
y en això fundamentant 
r obra que de fe' acabem, 
véureus ditxosos pensem 
d' aquests usatges gosant. 



Ruf. 
Pons. 

Cavaller. 

Pons. 
Cavaller. 



Berenguer. 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCH UBACH Y VINYETA íZy 

D' avuy podreu comprà' y vendre 
lliurament sens pagà* escot; 
jutges tindreu tots. en tot, 
ningú à un altre podrà ofendre. 
Matar serà crim. També 
casarse per furt d' herència; 
no hi haurà en Uey diferencia 
de vassall à cavallé\ 
Ni 1 mes poderós senyor 
serà jutge en casa seva; 
cristiana, mora y jueva 
son duenyas del seu honor. 
Càstich tindrà lo perjur^ 
qui trahirà aquell qui besi, 
ferir ab arma à qui resi, 
de la llar rompre U segur, 
y en fi: tothom qui farà 
à un altre ^1 qu' ell no voldria, 
faltarà y desd' aquest dia 
per lley se 1 castigarà! 
Aquestos son, en essència, 
los usos qu* hem llegislat, 
lo nostre nom hi hem signat 
de la cort à la presencia, 
y com creyem que V amor 
al pròxim los cors sublima, 
al dar à aquesta obra cima 
de goig sentim batre '1 cor. 
Pons. Aixís, Senyor, la cort vostra 

també aquest acte interpreta. 
Las lleys qu' hem escrit en lletra 
per bé del poble y bé nostre, 
prosperaran la corona 
y r estat à la vegada, 
coincidint ab la sentada 
del concili de Gerona; 
que, si aquí la lley humana 
à vingut à nivellamos, 
allí, per mes estimarnos, 
la divina 'ns agermana. 
Malhaja, donchs, qui à las dos 
esquerp ó contrari sia. 
Deu prosperi *1 fet d' est dia, 
y Víctor cent cops à vos! Al Comte, 

i8 



Digitized by 



Google 



1 38 



A-MODIS 



Los cavallers de la cort felicitan cl Comte y d la Comtesa; V In-^ 

fant vé al final de tots y sols s* inclina devant son pare. 
Cavaller I. Aquestos son los afanys 
de la cort. 

De vostra Altesa 
siga à honor. 

Que ab la Comtesa 
prospérins lo Cel forsa anys. 
Igual es, pare y Senyor 
mon desitg. 
A'.MODis. A Berenguer, Ho veyeu ara? 
ni sols mirarme à la cara, 
ja no es despreci; es ren cor. 
Lleugeresasl ja veureu 
com le 'n farem pcnadirse. 
Y de la sala '1 surtirse 
per no signà' al costat meu, 
també es lleugeresa? * 

Això! 
Vos no us n' haveu adonat? 
Oh! Ja veureu quan aviat 
poso esmena. 

Nó, ara nó. 
Infant! 

Senyor! 

Al donar 
lo nostre palau per temple 
à las lleys novas, V exemple 
de com s' han de practicar 
també dcbem dar al poble, 
que si ell té de respectarlas, 
nosaltres qu' hem de guardarlas 
devem respectarlas doble. 
^•Qué disposeu? Plegat de brassos molt seré. 

Que vulgau 
rendir altra volta encara, 
homenatge à vostra mare. 
A Almódis, Y vos, à *n ell, darli pau. 
L* Infant torna d saludar d la Comtesa^ però molt fredament ^ sens 
acostarse d rebre lo bes de pau ni darli tractament de mare; mir^ 
cat despit en Almódis y disgust en Berenguer, 
Pi£KE. Al Comte, Cumpleixis lo vostre anhel, 
A Almódis, A ma Comtesa y Senyora, 

honor! Fent una lleugera cortesia, 

Berenguer. ^Com Comtesa y fora? 



HucH. 



Cavaller II. 



Pere. 



Berenguer. 



Almódis. 



Berenguer. 

Almódis. 

Berenguer. 

Almódis. 
Berenguer. 
Pere. 
Berenguer. 



Pere. 
Berenguer. 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA 



iSg 



Perr. La mare... la tinch al cel. 

Després de mirar breument y esiranyat d son pare^ responent molt 
humil però ab enteresa y descubrintse y tornantse d cubrir al pro- 
nunciar lo nom de mare. Creixents mostras de despit en Almódis 
y de disgust en Berenguer. 
ÀLMODif;. Heu sentit. Al Comte. 

Berenguer. Molt fort. Pere Ramon! 
Pere. Qué maneu! Abhumiltat, 

Berenguer. Dominantse. A la que he dat 

lloch al trono, à mon costat, 

ceptre en ma y corona al front; 

à la que tant he volgut 

honrar, també honraria us toca. 
Pere. Lo que voleu de ma boca, 

callarho, crech qu' es virtut. 

Mare! ^Y quin nom donaria, 

si ara à un^ altra U pogués dar, 

é aquella que *m va posar 

al món y d* ella *m nudria? Entusiasmantse. 

iCóm podria distinguir 

lo respecte del amor!... 

Quan al cel aixeco *1 cor, 

à qui '1 podria oferir! 

Lo nom aquest per mi avuy 

sols es del cor, no del llabi, 

dirlo à un' altra fora agravi 

y no dech... no puch... no vuy! 

No vuy y per no voler 

vos obligarmhi, un instant 

feus càrrech que, delirant, 

s' ha cregut V home ab poder 

d' alsar torras per V espay 

y à son Creador rebelarse: 

mes d* un Deu ha volgut darse 

y mes d* una mare, mayi 
Sensació, Almódis se dirigeix d /' Infant ab aparent afabilitat que 
no logra dissimular la ira que la sofoca. Berenguer s' esforsa 
per contenirse: los demés callats y sorpresos, deixantse veure 
certa agitació en Blanca^ que ha vingut d quedar en primer terme 
entre 7 poble. 
Almódis. N* obstant. Infant, soch la esposa 

de qui en vos té son hereu; 

germans d mos fills diheu; 

perquè donchs, us soch odiosa.^ 

perquè d' aprop meu fugiu.^ 



Digitized by 



Google 



140 



ÀLMODIS 



Berenguer. 



Pere. Fredor. 



Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 

Pere. 

Berenguer. 



pcrqud us retreyeu d' honrarme?... 

Ramon f tindré d' abaíxarme 

à manar? Pausa, 

En mi teniu 

qui mes eil sen'íus se honora, 

y en alta veu vos proclama 

gran Comtesa, noble dama, 

digna esposa... y ma Senyora. 

Oh, mercès, Infant, mercès! Ab ràbia. 

No es això '1 que jo volia. 

Un altre '1 mateix diria. 

Donchs jo no us puch dir ja mes! 

Siga prou! Ab autoritat. 

Almodis. Al Comte. Retiréms ja, 

que sento que '1 cor me manca. 
Berenguer dona la ma d Almodis y van per retirarse^ precedits dels 
heraltsy seguits dels demés que han suriit de la sala d' armas\ 
quan s* adonan de Blanca qui aixecantse 7 vel^ avansa uns passos 
cap al Comte, Mohiment en Huch. 
Almodis. Ah, que miro! 

Berenguer. Dona Blanca! 

Almodis. Devant d* ella això! 

Berenguer. Que fà 

que us vejan aquí? 
Blanca. Que tinga 

de cercar justicia. 
Berenguer. Cóm! 

Blanca. Senyor y vassalla som, Irónich, 

deixàu que à cercarne vinga. 
Berenguer. Surtiu. Manant d tots retirarse. 

Almodis. Oh!... Adel segueix... 

devant d* ella!... la ira 'm cega. 
La major part dels presents se retiran per la porta de la esquerra. 
Almodis^ ab los heralts^ patges y Adel per la escala ; després que 
aquestos son fa d dalt. los segueixen Pere Ramon y Ponti al seu 
derrera. Pons y Huch se retiran per la dreta. 



ESCENA IV 



BERENGUER, BLANCA. 



Berenguer. Després de veure que ja estan sols. 

La justicia que se us degà 
faré cumplir jo mateix. 
Parleu. Pausa. 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA 



Ï4I 



Berenguer. 
Blanca. 
Berenguer. 
Blanca. 



Blanca. Després de fer un sospir. Precís m' es baixar 
à un estrem tant denigrant, 
mes las circunstanclas fan 
que vos tinga d' aturar, 
per que del palau la porta 
sols à la esposa es tancada! Melancólich. 

De ser ma esposa heu deixada. Plegat de brassos. 
Ni soch viuda, ni soch morta. Ab enteresa. 
Seguiu. 

Sí, mes no estranyeu 
si es ma paraula insegura; 
he baixat de tanta altura 
quan me veig... com me veyeu! Pausa. 

Erau vos Comte y Senyor, 
era jo ignocent donzella 
y un jorn me vau dir: — Ets bella 
com un sol, vull ton amor. — 
Jò per podéusel cedir 
vaig dir: — Portéume al altar.— 
y en ell, ay! vàreu jurar 
lo que no heu sabut cumplir; 
que per logrà' un' altra dona, 
de fills d* algú que viu, mare, 
vau tréurem del front, encara 
tantost núvia, la corona. 
Pensàreu fer bona ah T or 
esta injusticia infamanta, 
que aguanto jo... com aguanta 
r esclau la ira del senyor; 
mes avuy qu* us ufaneu 
de justicier y us agrada 
veure de tot hom' honrada, 
la que ussurpa lo Uoch méu... 
Blanca! Volguentla interrompre. 

Blanca. Sens aténdrel. Us vinch à demanar 
justícia, en lo que se *m manca 
per esta Senyora. 
Berenguer. Ab duresa. Blanca! 



Despreci, 



Berenguer. 



Blanca. ^ Dona, (Jich! 

Berenguer. Vulgueu parlar 

com se deu de la Com tesa. 
Blanca. La Com tesa soch jo encara, 

que '1 judici del Sant Pare 

demunt vos y d^ ella pesa; 

d^ ella que 'Is esclaus envia 



Ab/orsa. 



Digitized by 



Google 



T42 



ALMODIS 



Blanca. 



Berenguer. 



à mas portas a insultarme, 

perquè un cop no pot mirarme 

sens pensà* en sa villanía! 
Berenguer. Prou! Donant un f ori cop de peu. 

Blanca. Féume justícia. 

BeRrngupr. Sí, 

y la obtindreu ben complerta; 

mes dcsde ara aneu alerta 

de ma esposa ab tomà* à di* 

lo que acabo d^ escoltar, 

ó us juro... 
Interrompentlo. No jureu, nó; 

per perjur la escomunió 

heu tingut d' suportar! 

Cert, molt cert; això ha pogut 

lograr la vostra... malícia. 

Deu me val! voleu justícia 
\ y fer justícia es virtut. 

Per curar la gelosia 

que à Almódis inclina al mal, 

viureu de ma cort comtal 

à fora, desd' aquest dia, 

y aixís no veureu may mes 

que à ínsultarvos ningú vinga, 

qui s* hi atreveixi que tinga 

de morir! 
Blanca. Irónich, Justícia es 

Aixís, aixís se castiga 

r orgull y la ussurpació: 

que mes pretén V ambició 

d^ eixa dona?... d* eixa amiga 

ja de dos tronos ilensada, Ab despreci, 

y de dos marits refusa, 

à la que callat acusa 

tot un poble ab sa mirada. 

A nivell del seu amor 

poseu la justícia vostra, 

r afecte qu' ella us demostra 

val tant com lo vostre cor. 

De virtut ella vesteix 

r ambició que la desdora; Tendresa, 

vos, à la que viuda plora 

lo marit qu* ella joheix» 

de veure al ingrat espòs 

qu* era ja V únich goig séu, 



Digitized by 



Google 



PRANCESCH UBACH Y VINYETA 



143 



de véurel mes, la priveu... 

Dignes sou V un d* altre 'Is dos! Sarcdstich. 
Pausa, Y bé, partiré! Ferida 

de mort surtiré d* aquí, 

y exemple pendrén en mf 

de vostras lleys! 
Berenguer. Ab certa tendresa. Per ma vida 

us juro, que 'm dona pena 

la sort qu' us ha capigut; 

perquè darme no heu pogut 

lo que U estat, no jo, ordena 

tenir al qu* es d' ell timó 

pare, escut, cap y bandera? 

A havemos faltat en Pere 

Ramon, quina successió 

tenia *1 comtat? Penseu 

que no sens rahó us deixava, 

y si ara no us allunyava 

faltaria ab vos y ab Deu. 

Partiu, donchs, y esteu segura 

que ma justícia no us manca. 

Y r amor. . . Mitg plorosa. 

Permeteu, Blanca, 

que *m calli. 

Se m^ afigura 

que això é algú donarà pler. 

Planyéula. 

Si està gelosa 

la ussurpadora, la esposa 

llegftima, qué pot fer! 

Acabem! 

Podeu manar, 

que sou la forsa; mes ans 

penseu que las nostras mans 

uní Deu devant V altar, 

y mal guardador de lleys 

serà qui las d* aquí exalta, 

quan ja per endevant falta 

ab las de qui es Rey•de reys. 
Berenguer. £11 sab bé prou ab quin fi. 

Blanca. També '1 premi qu* us reserva. 

Berenguer. Senyora! 
Blanca. Heu plantat mai* herba, 

mal' herba haureu de cullT! 
Berenguer. Pons! Cridant d la dreta. 



Blanca. 
Berenguer. 

Blanc \. 

Berenguer. 
Blanca. 



Berenguer. 
Blanca. 



Manant ab duresa. 



Ab dignitat. 



Crit fort. 



Digitized by 



Google 



J44 



ALMODIS 



ESCENA V 



BERENGUER, BLANCA, PONS. 



Pons. Surlint. 



Senyor! 



Berenguer. Ab naturalitat . Prenent motiu 

dels fets d' avuy, hem resolt 

traspassar de Sarriol, 

à esta dama U senyoriu. 

Seus volem que per la vida 

sigan lo burch y *1 castell, 

y que passe à viure en ell 

desitjem tot desseguida. 

Faréu que ben disposat 

de tot d son poder vinga, 

per que de suriir no tinga 

d* aquell lloch necessitat. 
Pons. Així *s cumplirà. 

Berenguer. Altrement, 

perquè may à molestaria 

s' acoste ningú, guardaria 

faréu per alguna gent, 

procurant que molt cortès 

per tot hom' siga tractada 

que quan per mi es tant honrada, 

senyal que molt digna n* es. 

Deu vos done la meytat A Blanca saiudantla. 

del bé que per mi voldria. 
B'wANCA. Per Ell, doblement vos sia 

lo bé que ara 'm feu, tornat. Irònicament. 

Berenguer. A Pans. Seguíume. Se retiran per la escala. 



ESCENA VI 



BLANCA. 



Si aixó pot fer 
r home que Jas lleys imposa, 
qu' es r amor.^ aquesta cosa 
que à la dona fa muller! 
Qué val anar al a'tar, 
ser fidel y ser honrada, 
si com à cosa comprada 
se 'ns pot pendrer y deixar! 



Digitized by 



Google 



PRANCESCH UBACH Y VINYETA 



145 



Tu que m* has robat artera 
ab un trono, que no anyoro, 
1* espòs que gelosa ploro, 
r amor que ma ditxa n* era, 
dónet Deu lo merescut 
del mal que per tu se *m dona... 
tomant de foch la corona 
que has comprat ab la virtut! 
Va per retirarse^ cubrintse ab lo vel, quan la sorprèn Huch, 



ESCENA VII 



BLANCA, HUCH. 



Surt de la dreta, 
Girantse tnyoluntariament. 
No amagueu 



Huch. Senyora. 

Blan'ca. Ah! 

Huch. 

lo torment que vos apena, 

sé quant es, de quina mena 

y us brindo ab lo consol méu. 
Blanca. Vos?. . . 

HÒCH. Acostdntseli. No pretengueu esquiva 

del costat vostre apartarme, 

vulgiu r amistat donarme 

y veuré si un dia arriba 

ma passió à encéndreus lo cor, 

fentvos tomar mes humana: 

r amistat es la germana 

mes íntima del amor. 
Blanca. Penseu guanyarlo? 

Huch. Esperansa 

ja no mes, de vos voldria. 
Blanca. No sé jo lo que daria Sospirant. 

per tenime. 
Huch. Qué no alcansa 

una ferma voluntat? 
Blanca. Molta en caldria per véncem. 

Huch. Mèrits puch fer que revéncem 

no acerteu. 
Lo didlech se fa tot de doble intenció, fins que *ls dos personatges 

mútuament f espontanejan. 
Blanca. Temeritat. 

Ara com ara, no sento 

mes qu* un desttg... gran... inmens ! 
Huch. En ell crech veure U comens 

«9 



Digitized by 



Google 



146 



AI.M0D1S 





de ma ditja. No us consento 




que ab pactes vulgau brindarme 




una esperansa remota... 




)o endevino, )o sé tota 




vostra historia y si donarme 




no podeu ara V amor, 




sé de sobras quina via 




dech seguir, perquè algun dia 




me 'n cregau mereixedor. 


Blanca. 


Molt dir es. 


HüCH. Ab misieri. M' he fet V amich | 




d' en Pere Ramon ; consell 




li dono y no 'm penso qu' ell 




m' amagui un secret. 


Blanca. 


Vos dich 




res del Infant, per ventura? 


HUCH. 


Té r Infant una enemiga... Recalcantho. 


Blanca. 


Calleu! Rdpit. 


HucH. 


Sí ; no cal qu* us diga 




lo demés. Sempre procura 




qui bé estima meritar 




del amor V agrahiment. 




Ja sé prou, sabent que sent 




lo cor que pretench guanyar, 




y, siga '1 que siga, jo 




tinch de fer que m* ho agraheixi : 




mentres que al íi se *m rendeixi 




cap medi m' espanta. 


Blanca. 


Ofegant un sospir. Oh ! 


HucH. 


Sospireu?. . . Prenent una mxd Blanca qu'ella retira . 


Blanca. 


Penseu encara 




insistir? 


HüCH. 


May torna enrera 




en Huch, y llegir espera 




sa sentencia en vostra cara. 


Blanca. 


De fel tinch lo cor. 


HucH. 


Deliro 




per podél tot endolsir. 


Blanca. 


Amor es ! 


HuCH. 


No ho podré dir 




jo de vos!... 


Blanca. 


Lo temps deu dirho. 


Blanca se cubreix ab lo vel y diu al peu de la porta los dos últims ' 




versos. 


HWH. 


Agra 6 dolsa, una esperansa 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCH UBACR T VINYETA 



i47 



al capdevall m* ha donat. 
Blanca. No sé '1 preu, però he comprat 

lo consol de la venjansa. 

ESCENA VIII 

HUCH, PERE RAMON, PONTI. 

Los dos Últims han baixat per la escala moments avans de desapa» 

reixer Blanca y venen seguint conversa, 
Pere. Aquests los serveys serén 

ab que tindràs de servinne ; 

ara à tu ^t pertoca dirme 

si 't son de bon fer. 
HucH. Apart. L' Infant, 

Deu me 1 porta. 
PoNTÍ. Honra y no poca 

d* aquests serveys obtindré, 

tanc, que *1 demanàus mercè 

crech qu^ es lo primer que *m toca. 
Pere. Parla. 

PoNTÍ. Un sirventés he dit 

en honor d' una Senyora ; 

d* això no fé pas un* hora 

y n* estich ja penedit. 
Pere. Si, llavors... mes deizéms d* ella. 

Pdntí. Callo, donchs. 

Pere. Contrariat. No dich aizó. 

HcJCH. Apart al Infant. Infant, la vacilació 

que vos pren me maravella. 
Pere. Temo que '1 juglar procura 

afejir mes llenya al foch. 
HocH. Digas,tú. Resolt d PontL 

POMTÍ. Al Comte fa poch, 

ponderant sa desventura, 

r he sentida en to de queixa 

murmurar lo vostre nom. 
Pere. Qué vols dir.^ Sopte. 

PoNTÍ. Disculpantss. Com no sab hom'... 

HucH. Sabs si era ella? 

PòNTÍ. Ella mateixa. 

Pere. Y mon pare? 

PoMTÍ. Sens dir res: 

mentres n' Almódis plorava. 

amunt y avall passejava 



Digitized by 



Google 



•4» 



ALUOOIS 



HucH. Instant 

PONTÍ. 

Pere. 



POHTÍ. 

HucH. 
Pere. 



.HüCH. 



PoNTÍ. 
HucH. 

PONTÍ. 

HucH. 



PoNTÍ. 

Pere. 

PONTÍ. 



per la cambra. 

Y ao has vist mes? 
no has sentit? 

He vist, encara 
que de llisquentas, passant, 
punyirse al cap, desitjant 
que U Comte no vos fos pare. 
Y mon pare tampoch deya 
à ^n això un sol mot ! 
Volent dir que no V ha sentit. Qui sab? 
No heu vist mes? 

Punyirse '1 cap 
pot ben bé, qu* es d' ell la ideya 
de furtarme '1 trono ó m( 
per darlo al seus bessons. Oh ! 
à dar las punyidas jo, 
sabria bé '1 que *s punyf ! 
Juglar, vos que à no enganyarme 
vostre accent y U port també, 
sou del lloch d' hont nos vingué 
la Comtesa ; podeu darme 
novas del tracte afrontés 
que en màrtir la convertia, 
mentres al costat vivia 
del que ha estat son derré* espòs? 
D* allí soch ; però no puch 
respondre à lo que voleu 
Perquè? 

Perquè cambieu 
lo culpable. 

A fé de Huch 
que *1 teu sirventés, juglar, 
pinta à la dama perfeta. 
Per cantar la trova es feta. 
Perquè la van repudiar? 
Dos marits, ans que vingués 
à Barcelona, ha tingut, 
y cap dels dos ha pogut 
seguir ab ella, per més 
que en V un y en V altre V amor 
ab sa hèrmosura encenia, 
y ab la paraula volia 
giràls à son plèr lo cor. 
X Per las terras de Tolosa 

y las vilas del Ar\ct<, 



Se va a/asquint. 



Resolt. 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCR UBACB Y VINYETA 149 

per gran dama tinguda es, 

però no per gran esposa. 

Honrat es en Pons, volgut, 

mes que per Senyor, per parc 

de sos vassalls, ni un encara 

son enuig ha conegut ; 

y quan dels sotmesos d^ ell 

captarse 1* amor sabia, 

la discòrdia cada dia 

trovavas dintre 1 castell. 

Primer, per V orgull atreta ; 

després, per la ira moguda; 

per r ambició sostinguda 

mes tart, y may satisfeta, 

n' Almódis s *arribà é fe' 

insufríble, y repudiada 

al ser, per fi ni plorada 

de sos fills véures pogué. 
Pere. Viva Deu que la pintura Ab/orsa, 

s* assembla al original ! 
HucH. Ab tot, Infant, no vos cal 

créuren la meytat ; murmura 

lo poble sempre que pot 

dels Senyors. S'afosqueix mes. 

POMTÍ . Fé de certesa 

mereix quant dich. 
HucR. Al JugUtr. La Comtesa 

no tindrà la culpa en tot. 
Perb. Ay, Huch, que no vius prop d' ella ! 

HucH. Al món vingué casta y bona. 

Pere. Jo 't parlava de la dona 

y 'm retreus la nina. Es nit. 

Huch. Bella 

es n' Almódis y tal volta 

mes bona del que creyeu ; 

fillastre li sou... penseu 

qu* es mare y pels fills resolta 

potser é fe' heroycitats, 

compresas sols per qui es mare, 

qui sab si la injuriem ara 

supa»antlashi viltats! 
Pere. Y vols dir que en mi T hereu 

del comtat no té de veure 1 Ironia. 

Huch. Y potser no es lógich creure 

que ho veja ab despit? 



Digitized by 



Google 



iSo 



ALMODIS 



PCRB. 




Per Deu 






que sí, però això no abona 








del séu cor la reaitut. 




HUCH. 




Si fills del Comte ha•tingut 
com da* é un altre la corona? 




Pkre. 




Això no ve i probar res. 




Hüca. 




Però *1 que fa ella esplica. 




PCRR. 




Vols dir que la mortifica 
tenf un fillastre! 




HUCH. 




Això es. 




PCBB. 




Madrastra en ella tinch jo. 




HucH. 




Però vos sou qui la en feu 








no sent son fill. 


Recalcantho. 


PcRB. 




Viva Deu, 








que 1 juglar tindrà rahò! 


Pausa, 


Algú de! 


serye^ 


de palau encén la graella del 


peu de la escala y se 


situjin 


un ó dos homes d* armas en lloch convenient com d vigí-- 


tant de nit. 






HucH. 




Duptaréu, Senyor?... 




Pere. 




Penosa 





en això ^s fa la vritat. 
HucH. Perquè germans vos ha dat, 

quan per ells li heu de fer nosa! 

Fent per exasperar d Pere Ramon. 
Pere. Calla, Huch, deixa rodar 

é solas mon pensament 

per eixa infernal pendent 

que no sé hont 1' ha de portar. 

Massa *m soch preguntadò* 

y massa ^m respon ma estrella : 

falta amor ò bé sobra ella : 

fàltam seny ò sobro jo. 
Lo juglar Pontt s* ha retirat al fons esquerra. Apareixen per la es* 
cala lo Comte y la Comtesa^ precedits de dos patges ab atxas, 
fentlos llum; poch després ^ quedantse mitg perdut en la fosca^ 
Adel. 
HucH. Serenéus, Infant, que arriban 

la Comtesa y '1 vostre pare. 
PsRf'. No havia pas vist encara 

que *s fes nit. 
HucH. Los fochs avivan 

del teyers. 
Pere. Vindràs ab m(, 

després que mon pare ens deixi ? 
HucR. Oh, nò! 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYbTA 



l5l 



PsRE. T sab greu que coneixi 

lo que 'm guarda 1 porvenf? 
HucH. Me sab greu que V afronteu. 

Pers. Y donchs, hi aniré tot sol. 

l•luQü. Nó, Infant, si anarhi heu resolt, 

vos acompanyo. 

• ESCENA IX 

BERENGL'ER, ALMODIS, HUCH, PERE RAMON, PONTI, ADEL, 
PATGES T SOLDATS. 



Ponti y Adel miig perduts en la fosca, però no junts^ Pontl un xich 
mes visible d la esquerra, Huch y Pere Ramon parlant, Beren- 
guer baixa del fondo armM y cubrintse ab una capa donant la ma 
d la Comtes j, 
BERB.NGUBR. Deixeu 

que un moment pel repòs miri 
de ma ciutat tan aymada; 
ella en mi viu descansada, 
just es ferho. 

Y qui us inspiri 
coníiansa per seguf '1 mur, 
no teniu ? 

Sí tal, de sobras ; 
mes de pare això son obras 
y 'm donan pler ; de segur 
que '1 poble de Barcelona 
m* ho agraheix. 

Molt mes que jo? 
Ab coqueteria^ passantli 'Is brassos al coll. Berenguer li pren per la 
cintura atrjyéntsela sobre 7 cor, 
Crech que no teniu rahó 
de queixa. 

L' ausencia *n dona. 
Gelosia ? Carinyosament. 

Voluntat 
heu de dir. 

Dintre un instant 
soch vostre. Besantla al front y desprenentsen. 

Crech que V Infant 
vos espera. 

Ben portat 
ve pel reny que penso darli. 
AuiODfs. No H digueu rés. 



Almod:s. 



Berenguer. 



Almodis. 



Berenguer. 

Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 

BcRENGUER. 

Almodis. 
Berenguer. 



Digitized by 



Google 



1 32 ALMODfS 



Berenguer. A Almoéit. Quimera. 

Partim. A Pere Ramon y Huch. 

Pere. A Ponti al passar. Mon retorn espera. 
PoNTÍ. Així ho faré. 

Berenguer^ Pere Ramimy Huch se *n van per la esquerra, 

ESCENA X 

ALMODIS, PONTÍ, PATGES Y SOLDATS, 

Almodis. Djsprés d' una pausx. Ferdonarli 

poJrà *1 pare quant ha fet, 

que *1 qu^ es jo, no puch. fiefarme 

en plena cert ! Presentarme 

la repudiada! .. estret 

sento '1 cor per encauar 

la ira intnensa qu* hi ha fet neixe, 

vcrignent escoltar ma queixa 

sens volguersem humiliar ! 

Y tothom ho ha vist ; tothom 

ha escoltat aquell llenguatge 

ab que ha volgut ferme ultratje, 

negantme de mare M nom. 

Pagui, donchs, pagui 1* accés 

de sa atrevida vilesa, 

soch madrastra, soch Comtesa, 

soch... y per ventura no es 

mon fillastre ell? lo rival 

dels íillets per qui sospiro? 

lo Comte demà? . Deliro; 

Comte nó! Del seu punyal 

guardaré als fruyts del cor méu 

y ma vida amenassada; 

gelosa estich, insultada 

y ser madrastra ^m sab greu! 

Adel. Cridantlo, 

AoÉL. Senyora. Acostdntseli tot embossat. 

Almodis. Apart. Ell m' obliga. 

L' hora ha arribat. A AdeL 

A^i • Llest estich. 

Almodis. Apart. Vacilo! A Adel. Lo seu amich 

r acompanya. 
Ad£l. Massa *m triga 

lo vostre comiat. 
Almodis. Donohs, vés 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA 



j53 



/ y pensa à qui es que serveixes. 
Tot lo didlech entre Almódis y Adel d mitja veu. La primera mos- 
trant certa vacilació de la que fàcilment triun/a P odi que per en 
Pere Ramon sent. Adel se *n va per la esquerra, 
Almodis. Calla cor, que no coneixes 

qui dels dos aborreix mes. 

ESCENA XI 

ALMODIS, PONTÍ, PONS. 

Almodis. Ja ha partit y tornà' enrera 

no es possible... ni que ho fos! 
Lo món es estret pels dos. 
Sa mare allà al Cel T espera. 
PoNTf. Que sento! ' Apart^ aterrat, 

Almodis. * Al fi una vegada 

: mon anhel puch satisfer, 
veurem Comtesa, quin pler! 
mes quin pler veurem venjada! 
PoNTÍ. Quina intenció mes dolenta 

això m' avisa. 
Almódis sumament agitada per la trascendencia de la missió que 
acaba de donar al seu esclau^ se trova sobtament presa d* una por 
estrema^ filla de la idea de que son fillastre puga obrar respecte 
d ella d* un modo semblant al seu; temor que acaba per arribar 
fins al convenciment d la presencia deljuglar Ponti, 
Almodis. Qui và! 

Llum! llum! 
PoNTÍ. Sorprès. Senyora! 

Almodis. Aterrorisada, Serà 

que assessinarme s' intenta! 
Pjntí. Senyora... Volguentse esplicar. 

Almodis. 01a! aquí, correu! 

PoNTÍ. Y ara... No sabent que fer. 

A las veus de la Comtesa^ apareixen Pons y dos ó tres criats del 
palau per la escala y alguns homes d" armas de la dreta^ Almódis 
pren de la ma de Pons una teya encesa que aquest portarà y esfd 
llum cap al indret hont ha sentit al juglar. 
Pons. Baixant corrent. Que teniu, Comtesa.^ 
Almodis. Deixeu. La teya. S' ha vist mes vilesa! 

Que esperavau? Que voleu.^ Rdpit. 

qui vos paga, qui us envia! 
Po:iTÍ. Lo juglar del Infant soch. 

Almodis. Y aquí, en la fosca d' eix Uoch, 



Digitized by 



Google 



1 54 ALIIODtS 

esperarme us manaria! 

No sentiu.' Ah frenesí, 

Vonii. Espantat. Per Deu! 

Almodis. A veure. 

Acostantli lo llum fins enlluhernarlo per veure si va armat. 
Pons. Senyora, al Infant serveix. 

Aluodis. Sí, Pons, sí, massa 's coneix, Irónich. 

no costa pas molt de creure. 

Qui à porta tancada espera 

prop de la escala amagat, 

y al ser sorprès, espantat 

respon d^ aquesta manera, 

ben clar diu qu* es servidor 

del Infant y que d' ell cobra, 

y encara mes, si du à sobre 

lo punyal. 
PoNTÍ. Aterroris:intse. Oh Deu!... 
Almodis. Traydor 

instrument d^ un odi horrible! 
PoNTÍ. Per quan vulgueu puch jurar, 

com r Infant vinch à esperar. 
Almoi»is. Ta turbació fa impossible 

r engany. 
PoNTÍ. Vos juro... 

Almodis. Als homes (V armas. Al moment 

treyéume aquest home fora. 
Pons. Tingàu en compte Senyora . . 

Almodis. Jo ho mano, escuders. 

PoNTÍ. Resistint dèbilment. Vilment... 

Soldats. Fora! fora!... 

PoNTÍ. Es contra fur. 

Pons. Mireu lo que feu, Comtesa. 

A'^MODis. Y donchs, qui soch?... jFora!... *m pesa 

que en la Ucy vaja segur!... 
Los homes <f armas treuhen fora d empentas al juglar per la porta 

esquerra, 

ESCENA XII 

ALMODIS) PONS, SOLDATS Y CRIATS. 

Pons. Vos ho heu fet. 

A•.MODis Barreu la porta. 

Vetlleu tots à mon entorn 

fins que del Comte *1 retorn 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCH UBAC» Y VINYETA 



t55 



A Pons y altres. 



Detenintlos. 
Ab por. 



vinga d aydarme. Scguí^ importa 

del palau tots los indrets, 

veure quina gent hi posa 

y vigilar bona cosa 

la cambra dels Infantcts. 

Anéuhi vos, també tu, 

vosaltres... fills del meu cor! 

corréuhi tots, per favor! 

;Qué dich? no *s moga ningú! 

Vos, Pons, anéuhi. D* aquí 

vosaltres no heu d' allunyarse. 
Pons. ,Peró... 

Almodis. Es precís evitarse 

que arribi '1 crim fins à mí. 

Per sort he pogut salvarme; 

tots à prop meu: vos allà. 
AlmódiSy completament dominada per la por se /d acompanyar de 
criats y homes d* armas mentresfd anar prop de sosfilh d Pons. 
qui 's retira mostrant disgust per lo que està passant. A I mudis al 
considerarse d son entendre salva de tota tentativa^ torna d aban- 
donarse al odi que sent per V Infant, 
Ar.MODis. Elsclau, no vacilo ja, 

fereix, que ha volgut matarmc. * 



TELO RAPIT. 



Digitized by 



Google 



t56 



AUfODIS 



ACTE SEGON 



Sali de palao, oberta al fondo per Qoa porta gran y an finestral i cada costat de la 
mateixa, de somptoosa arqoitectora, qae dona à la galeria del pati, quals arcadas íbr- 
man lo forillo. Doas porus per baoda, mitg cobertas ab tapissos^ Armas en las pa- 
rets; setis y ona taula que i son degut temps se posarà al centro de la escena. 



ESCENA PRIMERA 



BERENGUER, PONS. 

Lo primer sentatprop la taula ab lo cap entre las mans; lo segon 
dret devant (T ell, 

Dyptant. 



Berenguer. 


Bonàs novas dius que 'm portas. 


Pons. 


Cada dia en fossen tant. 


Berenguer. 


A fé Pons, m* es necessari, 




que ni sé com tinch io cap. 


Pons. 


Esforséus é oblidà'. 


Berenguer. 


•Ls altres 




deurían mirà' '1 que fan 




que )0 de bon grat procuro 




per lo be de mos vassalls, 




y *m mata veure com gosan 




lo que à mi no m^ es donat. 


Pons. 


Qui sab, Comte! tinch sospitas, 




y sospitas à mos anys... 


Berenguer. 


Sí, sí, tos consells acepto. 




Lo que à nit aquí ha passat 




no ha de repetirse ; importa 




sanejar aquest palau. 




^ Estan avisats.^ 


Pons. 


Sí. 


Berenguer. 


Qu' entren. 



Aixecantse, 



Digitized by 



Google 



PRANCESCn UfeACH Y VINYETA 



t57 



Pons. Primer, si no us sembla mal... 

Berenguer. Las novas.^.. ja me 'n distreya, 

cóm no?... endevant, endevant. Sentantse. 
Pons. Mil enhorabonas sigan 

per vos y tot lo comtat. 

Del Rey moro de Sevilla 

la embaixada es aquí ja, 

y us demana *1 dia y Thora 

en que rébrela vullau. 

Cumplint Ben Omar ab creixés, 

richs presents vos ha enviats 

y aquellas trenta mil llitiras 

d' or ; de la aliansa en pach 

per la que ha pogut Sevilla 

conèixer als catalans. 
Berenguer. Per mes que *1 Rey, moro siga, 

noblement se 'ns ha portat, 

bon exemple per molts d* altres 

que no ho son ; oh, y es el cas 

que falts de diner trovantnos 

ab que poder termenar 

las obras de la Séu nova, 

lo moro ens lo ve à portar. 

Mercès à Deu. 
Pons. Ell premia 

vostre enjiny. Pausa, 

Berenguer. ^*Qué mes hi hà? 

Pons. D' en Gelabert d* Anglesola 

missatgeria ha portat 

un seu vassall, fant sabemos 

com ha presos per assalt 

los forts castells de la Guardia, 

de Bellpuig y Guimerà. 
Berenguer. Bona nova, Pons ! Al Segre, 

al Segre, havem d'acostams\ 
Aixecantsey demostrant V entusiasme que la nova li dona. 



Pons. 



Berenguer. 



Pons. 



Conta qu* es molt bella presa 
la que per allí han trovat, 
que U terreny tot es planuría 
de llevar, plé d* habitants 
y tant poca gent li costa 
que tot hom* ho troba estrany. 
Si jo tingués pau k casa!... 
Quina llàstima ! 

Acabar 



Digitized by 



Google 



1 58 



ALMODIS 



he volgut) ab lo que penso 

té de servos mes de grat. 
Berenoukr. Mes y tot que aquestas novas? 
Pons. Mes y tot, si així à Deu plau. 

Berenguer. Parla. 
Pons. Del llegat de Roma 

tenim la gent é ciutat, 

y sé que *1 Papa us envia 

la benedicció, esperant 

que pagueu à la que ha estada 

muller vostra, bé per mal. 
Berenguer. Ho faré, ho faré. 

Pons. El Concili 

de Girona, ha disposat 

que ab las donas repudiadas 

los marits degan tornar 

fora *ls que han contret nous llassos, 

que han d* honrarlas quant podrén. 
Berenguer. Es justícia y jo Tacato ; 

gran nova, Pons, m' hasp ortat. 

Quina alegria la meva ! 

quina glòria mes capdal, 

si completaria poguessem 

com los dos s* hem proposat* 

Pau de la llar, pau benehida 

no t* assoliré ? 
Pons. Qui sah!... 

Berenguer. Sí; lo que parlat ten iam 

d' ahir nit, Deu que véu clar 

mas intencions, à bon terme 

te de deixarmho portar. 

Mira, per aquestas novas, Ab satisfacció: 

fes un Te-Deum cantar 

à la Seu ; després entreguis 

als fills bessons que m' ha dats 

n' Almódis, carta del termes 

de Ronsana y Matagalls, 

que en franch alou los cedeixo 

y... res mes. Fes ara entrar 

à en Huch de Corbera y Blanca 

y tu, ab n* Almódis, alU. 
Signantli 7 tapis d'una porta, per que amagats senten lo que va d 
passjr. Pons se retira per la galeria del fondo. 



Digitized by 



Google 



FRAKCKSCH UBACH Y VINYETA 



1 59 



ESCENA II 



BERENGUER. 



A ser aixfs tal com pensa Passejant pensatiu. 

en Pons, io seu plan no es mal. 

Mèrits per mereixe^ à Blanca, 

que odia é Almódis, en Huch fd, 

fent esquerp per la Comtesa, 

ja prou gelosa, al Infant; 

mes, y à Blanca, qué T impulsa? 

odi ó amor?... Cor humà, 

cau de serps enfellonidas, 

farga de terribles llamps, 

quins ulls no cegan quan volen 

tos recons escorcollar! 
Entran per la galeria Huch y Blanca, acompanyats de Pons, quU 
després de senyalaries la persona del Comte qú* està esperantlos, 
se retira per la porta que aquest li ha indicat al fi de la escena an- 
terior. 



ESCENA III 



BERENGUER, BLANCA, HUCH. 

Huch. Senyor. Saludant. 

Blanca. ; Qué maneu ? 

Berenguer. Lo Comte 

deixa de serho, y las mans 

prenentvos à Tuna y Taltre, 

d*amich vos pretent parlar. 
Al voler péndrels U ma, Blanca retira la seva. 



Sentats Ja. 



Huch. 


Honrosa ens es la proposta. 


Blanca. 


Sent certa. 


Bkrenguer. 


Sentéus. Pensant 




sobre lo que 's diu que à voltas 




los homes solem obrar 




à cegas, per sentir massa 




y no pensar prou, sobtat 




m' he vist d* una estranya idea, 




y he dit : — ^-per qué no probar 




si d' alguns que prop meu viuhcn 




puch fer la felicitat? 



Digitized by 



Google 



i6o 



ALMODIS 



Lo Comte 's mira d V un y al altre per cerciorarse del efecte que sos 

paraulas los produheixen. Moments de silenci. 
Blanca. Respecte algú, ho crech difícil. 

HucH. Honrós lo intentarho es ja. 

Altre moment de silenci d que posa fi Berenguer dirigint se d Blanca 

ab a/abilitat. 



Berenguer. 


Dona Blanca, en vos jo penso 


% 


com si 'Is dos fossem germans. 


Blanca. 


Per desterrarme lluny vostre? 


Berenguer. 


Per salvàus de pitjors mals. 




Huch, vos estimeu; ho diuhen 




y ho crech. 


HucH. 


Es cert. 


B«^ENGUER. 


Per lograr 




r amor de la bella dama 




que lo cor vos té robat, 




la mes arriscada empresa 




no us aturaria pas. 




y us jugariau... la vida 




per conseguirla. 


HüCH. 


Es vritat; 




mes Comte, crech qu' es ab ella 




ab qui vos cal mes pensar. 


Berenguer. 


Sí, sí. Permetéume, Blanca, 




preguntarvos ^ del passat 




no 'n guardeu dolsas memorias.^.. 


Blanca. 


De perjuris?... 


Berenguer. 


Nó; d' instants 




en que 1* esperit s* aixeca 




y el cor pels llabis se *n va, 




enmelant unas paraulas 




que ningú olvidarà may? 


Blanca. 


í Ay de mi! 


Berenguer. 


Estimeu?... 


Estudies molí lo sentit de las paraulas per la situació dels perso^ 


natges. 




Blanca. 


Encara... 




sempre mes! 


Berenguer. 


No haveu pensat 




si hi pot haver qui vos miri... 




qui us vulga?... 


Blanca. 


Un sol camí hi hà 




per merèixer i' amor meva, 




y un sol home '1 pot lograr. 


Berenguer. 


Obstacles hi hauran é vèncer 



Digitized by 



Google 



FRANCESCit UBACH Y VINYETA 



l6l 



percoovenceus?... 
Blanca. Intenció. De mos mals 

apartar la causa y fora. 
BxRBNGOBR. Sentiu, Huch? També intencionat. 

HucH. Maquinalment. Sí. 



BXRKlfOUBR 



Blanca. 

Huca. 
Bnrengubr. 
Blanca. 
Berenguer 



Jo he pensat 
prescindir d^ aquest obstacle, 
unint devant del altar A Blanca. 

ab TOS, al que tal vegada 
pogués perdres sens lograus. 
^Qué hi diheu? Pausa. 

I Per qué *m manareu 
que vingués! 

{Fatal instant! 
Potser la sorpresa us torva? 
Sou crudel! 

No tal, no tal: 
mes vetllo jo pel bé vostre 
que ab mi penseu vos. Demà 
per que tingau temps, Senyora, 
per pensarvosho com cal, 
de Sarriol iréu à pendre 
possessió; mercè us ne faig 
passable als que vos heredin, 
si percàs preneu estat; 
y perquè d* això convenceus 
puga ab sos concells lograr, 
à n' Huch, del castell la guarda 
comanarli me complasch. 
Ohl Senyor... no sé cóm d^a 
tanta mercè regraciar. 
Aíxecantse y espressantse irònicament, 
Tampoch jo, si això prou siga, 
ó bé si estremarho *m cal. 
També ab ironia y aixecantse al mxteix temps que Blanca. 



Huch 



Bbrbnguer, 



HucH. <Qné voleu dir.^ 

Berenguer. Preguntarvos 

pensava '1 mateix: mes ja 
que parlar d' amich y fora 
m' he propost, dich que ve jau 
de convencé' à Dona Blanca 
y amichs podrem tots quedar. 

HucH. Diheu bé. 

Blanca. Sols un obstacle 

ma ventura ve à torvar , 



Digitized by 



Google 



|62 



ALMODIS 



RdpiL 
Mitg suplicani. 



cayga ^1 obstacle y Uavora»... 

Bbrbngurr. Jurariau ser d* ell? 

Blanca. Sospirant. Ah! 

Berenguer. Blanca, Blanca. 

Blanca. Dar podria 

mon amor. Mirant al Comte ah tendresa. 

HüCH. Ah f orsa, Donchs meu seré. 

Entengas lo doble sentit de las paraulas de Blanca que sempre se re- 
fereix al amor que sent pel que ha sigut son espós^ Huch inter^ 
preta simple desitg de venjansa lo que es gelosia d* un amor en^ 
cara viu y ardent. 



Bkrbnguer. Sentiu, Blanca? 

Blanca. Enteneu, Comte? 

Bjsrengubr. No soch Comte ara, y ni may 

que per vos ho torne à serho, 

ó si no, ay de tots! ay! 
Blanca. La forsa; y donchs los usatges 

per qué escriurer heu manat? 
Bbrbnguer. Acabem. Violent. 

Blanca. Ho maneu? 

Bbrbngubr. Ah forsa. Mano! 

B'.anca. Sent així, visqueu fors' anys. 

Saluda y 'j retira portant la ma als ulls. 
HucH. Senyor, per sabi us estimo, 

mes avuy aneu errat. 
Berbnguer. En qué?... 

HucH. Ab descaro. Ni Blanca es n^ Almódis, 

ni tampoch jo soch 1* Infant. 
Huch saluda y se *n va resoltantent per lo fondo y Berenguer ple' de 
despit dona un fort cop de puny demunt la tauU, al mateix temps 
que es presentan Almódis y Pons en escena. Aquest se queda un 
poch apartat. 



ESCENA IV 



BERENGUER, ALMODIS, PONS. 



Almódis. 
Bbrbngubr. 

A'.MODIS. 

Bbrbngubr. 
Pons. 



Y heu poguda resistí' 

tanta paraula injuriosa? 

Per tu, sols per tu ma esposa. 

Vàlguils, donchs, si ha estat per mf. 

Curarte de gelosia 

fou mon propòsit ^No es cert? A Pons. 

Aixís li he dit jo. A Almódis. 



Digitized by 



Google 



FRAKCESCH UBACH Y VINYETA 



163 



BiCAENGUSR. Cumplert 

veja mon desitg. 
Almodis. Que ho sia, 

vostre amor ho ha de lograr. 
Bbrengubr. Y t* ha faltat may tal volta? 

Escolta, Almódis, escolta. 
Almod;s. Tu à mi *m tens d' escoltar. 

Bekenguek. Digas, donchs. 

Des de 7 contens de la escena Almódis se presenta rencuniosa^ arras- 
trada d cada moment per un odi que d dur as penas pot contenir \ 
contrastant ab Berenguer que desitjós de restablir la bona armonla 
en que *s fonamenta la pau de la familia, 5' es/orsa per conciliar 
voluntats^ dissimula*- defectes y despertar bons sentiments. Pont 
s' ha apartat un xich cap al fondo, 
Almodis. Jo no pretench 

que ab V Infant sigas mal pare; 

d' altres fills teus jo soch mare, 

igual amor jo comprench 

que pels tres has de sentir, 

sent tots ells sér del teu sér; 

mes qu* entre ells hi haja un primer 

y un últim, no ho puch sufrir; 

y d* això que tant m* acora 

y tots mos sentits subleva 

n' observa la esposa teva 

pro vas cada jorn, cad^ hora; 

provas que tot hom* las veu 

y que com mes va mes creixen, 

tant, que *m sembla que exijeixen 

un correctiu y en temps breu 

si es que apartar lo perill 

desi tj as d* un cataclisme, 

que som à frech d* un abisme 

y qui 'ns hi empeny es ton fill. Pausa, 

Ell sol, es ell sol qui *ns posa 

en lo cas que 'ns trobem ara? 

Ell es, que no vol per mare Al f orsa, 

del seu genitó* à la esposa 

y al negar la germandat 

odis infernals congria, 

odis de quin foch voldria 

veure lo caliu ventat. 
Berenguer. No cregas que à en Pere, jo 

doni may contra tu alas, 

però no 'm semblan igualas 



Berenguer. 



Almodis. 



Digitized by 



Google 



164 



AUIODIS 



las nostras opinions. Nó, 

no t* impacientes: à tu 

jo t* he escoltat prou atent; 

vull convéncet al moment, 

si pensas, n' estich segú*. 
Ab to afable y tenint entre las sevas la ma de Almódis^ la qual pre^ 
ten interrómprel d pesar dels es/orsos d* ell per contenirlay cal-^ 
mar la de son furor. 

Creus, ni podràs creure may, 

que igual amor que als fills porta 

ton cor, sent viva, y fins morta, 

trovin en altre?... Despay, 

déixam dir... No has sospitat, 

no t* ha acudit may la ideya 

de si la desgracia feya 

que una altra dona al costat 

dels nins visqués, quéMirias 

al sentirlos dirli mare 

valdament fos de son pare, 

com tu, la esposa? ^Podrias 

resistirho? fï fora grat 

de veure que à un altre dessin 

r amor que ^n à tu 't deguessin, 

per se^ en tas entranyas nat? 

Ah, nó! y lo mateix que tu 

totas las mares farian, 

y U que diu mon fill, dirian 

tots los d' aquest mon, segü'. 
Almodis. Quan faig que per mare ^m prenga, 

senyal que per fill lo vuy. 
Bbrengues. Propòsit nascut avuy 

qu^ es fàcil ningú '1 comprenga. 
Almodis. Perquè? 

Berenguer. Perquè si fins ara 

esquiu t' ha sigut V Infant, 

també tu ni un sol instant 

li has fet oblidà* à la mare, 

ni ho lograràs may, perquè 

à ton pesar distingeixes 

mos fills y dels que nudreixes 

rival al Infant vols fe*. 
Almodis. Això penseu vos?... Apartantse ab disgust. 

Berenguer. Atrahéntsela. Això. 

A'.MODis. Be m* estimeu! Reconyenintlo, 

Berenguer. Per ventura 



Digitized by 



Google 



FRAMCKSCn UaAGH Y VINYETA 



l65 



Almodis. 



Berenguer. 



pensas ser tu la criatura 

que ha alcansat la perfecció? 

Mon cor t' he dat, y si intento 

cahnar lo n^uit del teu, 

que seria, si no es greu, 

lo que al véuret sufrir sento! 

Donchs dels fets com lo de à nit, 

seré per demés guardarme?... 

Oh!... ^'Perquè no has d^ imitarme 

després de tot quant he dit? 

Si apesar de lo que sé, 

si apesar de lo que miro, 

per conciliar sospiro 

à mon fill ab ma muUé*: 

quan en los dos, com à pare 

puch manar y com à espòs, 

no es prou pena que dels dos 

no logrí r ajuda encara? 

Avuy, quan ens vé la sort 

bríndantnos glòria y riquesas. 

hem d* anyorar las dolsesas 

de la pau y del amor; 

y pródich sent jo d* estrenas 

per los fills del amor teu, 

tu, Almódis, del meu hereu 

insensible ets à las penas, 

sens compendre que à la fi 

ab tu al casar ja era pare, 

y que sols sab Deu fins ara 

d' això lo que ^n pot venf. 
Reconvendó afectuosa. Almódis vd d estallar en ira quan í adona 
de Pere Ramon que suriini de la esquerra s* adelanta^ hrassosple^ 
gats X cap haix,tot pensatiuy sens adonars de ningú fins qu* es 
escomés, 

Berenguer. 

Miral. Mostrantli V Infant. 

Pretens 

acusarme à mi?... 

En mon cor 

sento Is darts del seu dolor, 

y *1 dech calmar. 

Apart. Mos intents 

seguiré. 



Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 

Berenguer. 



Aliiodis. 



Digitized by 



Google 



t66 ALIIODIS 





ESCENA V 




BERENGUER, ALMODIS, PERE RAMON, PONS 


BBRENfíUER. 


Pere Ramon. 


Ph'RE. 


Mon pare, noble Comtesa; 




cregau que en la ànima *m pesa 




ma distracció. 


Surtint de son ensimismament y saludantlos. 


Berenguer. 


Lo teu front 




veig contret. 


Peke. 


Nosé... 


Berenguer. 


Qué 't passa, 



fill meu?... No m' escoltas? Pons, 
Al veure que Pere Ramon no contesta y suposant qu^ es per no en- 
trar en esplicacions devant de Almódis, crida d Pons perquè surti 
ab ellay puga quedar d solas ah sonfilL N^ obstant /' acompanya 
de la ma fins d la porta de la dreta. 

lo que t* he dit dels bessons 
conta à ma esposa y qu* es fassa 
procura lo que he manat. 
Pons. Descuydéu. 

A1.U0DIS. Apart. D* aquí m* aparta. 

Berenguer. Veuràs si sé d* estimarte, 

per lo que à tots íiUs he dat. 
Afablement acompanyantla fins d la porta. 



ESCENA VI 

BERENGUER, PERE RAMON 

Berenguer. Y be, no '1 podrem trovar 

lo modo de poder viure 

sens planyers ni sospirar? 
Pbse. Pareu V ona de la mar 

y feu el dolor somriure. 
Berenguer. Tant difícil es?... Oh, nó. 

Jo sé lluytar íins à vèncer; 

pare soch y haig de convèncer 

à mon íill. 
Pere. Amargament. Vostre íill só, 

y això y tot se 'm vol revencer! 

Sabeu, sabeu que ha passat 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCH UBACU T VINYETA 



167 





à nit, mentre embolcallavan 




las sombras i la datat?... 




No tot hom' ha descansat, 




no tot hom*, que alguns vetllavan. 


Berknguer. 


Mol cert. D' una po' ínfundada 




contra del juglar sorpresa, 




s' ha perturbat la Comtesa, 




mes per sort ab ma tornada.. . 


Pere. 


Pitjor acció es la que pesa 




en ma rahó. 


Berenguer. 


Pitjor? 


Pere. 


Sí, 




sí que n' es y bona cosa, 




que *1 que ha estat un somni aquí, 




entre las sombras, per mi 




ha estat certesa espantosa; 




y sembla art de no sé qué 




que lo que aquí pretenia 




finjir la po*, allé al carré^ 




palparho vrítat pugué 




la espasa que jo brandia. 


Berenguer. 


Oh Deu! Y no ha castigada 




ton acer tanta viltat^ 


Pere. 


No he pogut. La sombra irada 




del matador, V ha amagada 




de la nit la fosquetat. 


Berenguer. 


Y no ha deixat rastre? 


Pere. 


Nó. 


Berenguer. 


Faré per que se m' innovi 


. 


qui ha sigut, y ay del traydó*! 


Pere. 


Cerquéulo vos, que '1 qu es jo 




prearé per que no 's trovi. 




Y donchs que tinch la certesa 




de que mal^ ombra à algú faig, 




ja que '1 d* Urgell ha escomesa 




à Lleyda, si à vos no us pesa. 




demà cap à Urgell me *n vaig. 


Berenguer. 


Y això 'm.vens à dir! Per Deu 




que no t* hi has pensat pas gota. 




^No ets per ventura fill meu, 




no ets de mon trono 1' hereu 




y tan tost ma vida tota! 


Ab 


carinyosa reconvenció plena de sentiment. 


Pere. 


Pare!... Conmogut. 


Bbrbngeur. 


Si; 1 que no fas la 



Digitized by 



Google 



|68 



AI.MODIS 





vull provar ]o. ^A qué callar 




si així 1 oor sens torna duM 




Y ho creus que no hi hé ningú 




fill meu, que 't puga estimar? 




A ser vritat, ja fora hora 




d' acabar nostra nissaga. 


Pere. 


Senyor... 


Berenguer. 


Pare, pare y fora. 




Malhaja lo fill que plora 




y al pare sos dols amaga. 


Pere. 


Perdoneu ! 


Pere Rxmon se tira en brassos de son pare, permaneixent abrassats 




uns moments plorant. 


Berenguer. 


M* has fet mal ! 


Pere. 


Sí, 




ho comprench; mes si per mi 




ja es la vida tan feixuga. 


Berenguer. 


Y per qué? 


Pere. 


Que us podré di' 




que atormentarvos no puga ! 




Si en mas venas corra fel 




per sanch y 1 cor se m^ asseca, 




si sobre *1 cervell tinch gel, 




si tinch un amor al Cel 




y d algú d' aquí baix li reca; 




si aquí baix la gelosia 




odis y ambicions engendra, 




y en mi d' un' altra voldria 




borrd' '1 recort, qué us diria, 




pare, que no us puga ofendre ! 




Malaltias sense cura 




diu tot hom\ ser las del cor. 




del raéu la escorsa 's fa dura ; 




perquè darvos V amargura 




de veure la meva mort! 




Deixàume partir y en fera 




batalla mos jorns íinar, 




y aixís, si ma fi s' espera, 




no caldrà una acció rastrera 




à un traydor encomanar. 


Berenguer. 


Fill meu, fill meu ! i Perquè *t deixas 




dominar pel fatalisme?... 


Pere. 


Importunas son mas queixas. 




ho sé. 


Berenguer. 


N6; pcro 't guarneixes 



Digitized by 



Google 



FRANCeSCH UBACH Y VINYETA 169 

un imaginari abisme, 
y fujint en ton desvarí 
d* un enemich impalpable, 
pretens en ell despenyarhi... 
Pere. Nó, pare, lo meu contrari Inter rompentlo. 

rti* hi empeny à mi. Intolerable 
va fentse ma situació 
y *m precisa V allunyarme, 
que, ó realitat ó ficció, 
he sentida la fredó, 
d' un ferro lo cor cercarme. 
^ Temor ho jutjeu? que ho sia; 
en cas distint provaria 
com no *n tinch à res del mon; 
ara nó : salvar voldria 
é mon pare d* un afront. 

Y cregueu que 'm costa prou Ardintse. 
fermar del cor la branzida, 

que m' estimo tant la vida, 
com aborreixo lo jou 
que à tolerar se 'm convida; 
jou d' interessat amor 
que res escusa ni abona, 
y que vos lo vejeu d' or, 
pes que me '1 han fet, Senyor, 
de vostra pròpia corona. 

Y prou he dit ja. Volguéu 
deixarme anà^ hont se batalli, 
que no en và so *1 vostre hereu, 
y *m temo que à pesar meu 

al últim mon cor estalli. 
Pere Ramon durant son parlament ha anat enardintse fins arribar 
en las últimas frasses d contenir molt malament la mani/estació 
del odi que sent per dona Almódis. Berenguer deixa conèixer son 
creixent disgust, fins d esplotar en una amarga y autoritària re- 
convenció; mes tant en ell com en son fill, torna d dominar al mo- 
ment lo carinyós afecte que mútuament se portan. 
Beremguer. Tu pots voler y ton pare 

sa voluntat te de torce'.^ 
Encara puch manar ! Crit fort. 

Pere. Portant las mans al cap. Mare ! 

Berenguer. No veus lo plor en ma cara! 

Pere. Si may s* ha estimat, per forsa ! 

Berenguer. Fia en mi. Jo apagaré 

q uest odi vergonyós 



Digitized by 



Google 



Ï70 



ALMODIS 



y en amor lo tornaré. 
Oh, creume sí, ho lograré, 
que no en va us estimo als dos. 



ESCENA VII 



BERENGUER , PERE RAMON , HUCH 



HüCH. 


Infant ! Infant ! Cridant dins. 


Berenguer. 


Aquests crits... 


Pere. 


Qui serà que així ^m demana? 


Surt Huch per 


la dreta de la galeria, ab certa agitació^ quedant 




sorprès al trovarse ab lo Comte. 


Berenguer. 


En Huch de Corbera. 


Pere. 


Cert. 


Huch. 


Infant!... Ah! 


Beremguer. 


Qu' es lo que passa 




que aixís é cercd^ à mon íill 




vos mou, ab tant vivas ansias? 


Huch. 


Senyor... 


Pere. 


Parla, Huch 


Huch. Desconcertat, No sé, 




tal volta los ulls m* enganyan 




y sens tal volta, segur 




que no es ell. 


Pere. 


Veyam si parlas. 


Berenguer. 


Es que sabedor à mi 




no 'm vols del que à dir anavas.^ 


Huch. 


Oh nó... 


Bèiienguer. 


Perquè devant meu 




la llengua se t* entrabanca? 


Pere. 


Si es cosa que à mi m^ atany, 




sàpigau també mon pare. 


Huch. 


Y donchs... Quan à nit sospresos 




al retorn de la muralla, 




moguda per ma traydora 




cercà vostre pit un' arma, 




jo que, com amich Icyal, 




al vostre costat anava. 




també posant ma al acer 




he fet lo que V honor mana. 


Pepe. 


Bon amich sempre has sigut. 


Huch. 


Mes que home, fera semblava 




lo temerari assessí 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA I7I 

qu' espià noòtras petjadas. 

No lluytava com fem tots 

los de la terra, burlavas 

de las nostras envestí das 

ajupintse ó be vinclantse, 

cercant així al mateix temps, 

accés per da^ una hrassada, 

y à anar sols ó vos ó jo, 

no foram vius à horas d' ara. 

Solament per que eram dos 

no ha lograt lo que intentava , 

y tot y ser dos contra un 

no li hem prés la retirada. 

Viva Deu ! quant me plauria 

lluytà' à la llum, cara i cara, 

heu dit vos, quan V hem perdut 

per la fosca, y jo, callantme 

motius que per reconéixel 

creya tenf, igual pensava, 

y ara, aquí, en aquest palau, 

no gens lluny d^ aquesta sala, 

la sospita de la nit 

en certesa s* ha tornada. 
Pere. Llamps del Cel ! Ah furor ^ 

Berenguer. Qu* es que diheu ? 

Pere. Qui era ? hont V has vist? La espasa 

se 'm surt de la veyna; digas. 
Mentres Pere Ramon portat de son coratge instiga d Huch d dir la 
persona reconeguda, lo Comte que pressent un nou motiu de dis• 
gust en sa/amilia^ j* es/orsa en contenir lo viu desitg de Huch per 
manifestarho. 



Berenguer. 


Calla! 


Pere. 


Oh Deu! 


Berenguer. 


Ton Senyo* ho mana. 


Pere. 


T'hi va r amistat; 


Berenguer. 


La vida 




tens pendent d' una paraula. 


Huch. 


Y per qué ? 


Berenguer. 


Perquè es à mi 




que soch Comte y que soch parc, 




& qui pertany fer justícia. 


Huch. 


Féune donchs, ó deslliuràume 




de faltà' ab 1' Infant ó ab vos 




y ab mi y tot, que 'm fonch de ràbia ! 




Penseu que també he lluytat. 



Digitized by 



Google 



172 AUfODIS 



penseu que si m arrancava 

la llengua, foran los ulls 

qui parlarían. 
Berenguer. Ab furor. Malhajas! 

la llengua y los ulls d* un cop 

faré que 't llevin si parlas. 

Pensa tu que avivar odis 

y r encoratjar venjansas, 

es Huch, com jugar abfoch. 

Pensa tu que à mi no 'm mancan | 

sospitas, que per moments | 

en certesas veig tomadas ; i 

y també à contar à algú ' 

lo que *1 Comte prudent calla, I 

fora precís fer justicias i 

per evitarse venjansas. 
HucH. Viva Deu! que no us comprench. I 

Berenguer. Viva Deu ! que ^m desagrada. I 

HucH. Parleu clar. 

Berenguer. Veniu ab mi. I 

HucH. Mireu qui soch ! , 

Berenguer. Vos, qui us mana, 

que '1 que no ab V Infant ni Almódis, 

puch fe' ab vos y ab dona Blanca! i 

Se 'n van per la segona porta de la dreta parlant y gesticulant aca- 
loradament. 



ESCENA VIU 

PERE RAMON 

Y jo he de quedà' ignorant 

lo que per dirme 'm cercava ? 

Ah, que quan aixís de mi 

tant per apartàl s' afanya, 

no pot ser lluny lo traydor 

ni de mi, ni de mon pare ! Pausa. 

Duptes malehits, deixéume ; 

terroriücas imatges 

qu' heu fet cau en mon cervell, 

com en la soca d' un arbre 

los corbs, fujiu, ó d' un llamp 

vos ne tregue la fiblada. 

No es prou que no senti amor 



Digitized by 



Google 



FRàNCESCH UBACH Y VIKYETA 173 

qu' en V odi hagueu d' inflamarme? 
per ventura quants no estiman 
aborreixen ? ^qui no mata 
no pot viure, y deu ser gel 
•lo que no es foch ? Per los altres 
no serà, mes per mi sí, 
que aixís ho han dictat los astres 

y sempre es cert lo que en ells j 

sab Uegirhi la egipciaca. i 

— Entre vos y la corona, | 

m' ha dit, un gros núbol s* alsa, i 

lo núbol es negre y roig, 
un llamp que en punyal acava 
lo ralla de dalt à baix, 
y en pluja de sanch y Uégrimas 



I 



desfentse entre '1 trono y vos, j 

com un riu burbullant passa. — I 

Això ha dit la llegidora I 

dels estels, y 'm sembla encara | 

veure en sos ulls cohetejar 

las estrellas inílamantse. 

Oh Deu 1 com burlar T influx 

d' aquesta Uey sobrehumana ! 

Una veu aquí en mon cor 

me crida indignada: àlsat! 

y ardents desitjós m' impulsan 

é créurela, mes m' espanta 

mon valor... à envejà' arribo 

lo que '1 bort té per desgracia ! 

Y tot perquè; qué puch ferhi 

si '1 Comte m' ha dat madrastra ? 

no es pas per voluntat meva 

que m' hajan cambiat la mare. 

Mare... dich mare? impossible; 

això es un crim, un ultratge : 

mentre *ls morts no ressussitin 

no puch ser mes que fillastre! 
Pere Ramon torna d rependre son passeig penslvoly brassos plegats 
y capbaiXy sens adonarse dels servidors de palau que trasladan la 
taula al centro de la escena y comensan d guarniria per menjarki, 
Ab petit espay de temps entran Pont i per la galeria dreta^ Adel 
per la porta primera de la esquerra^ quedantse entre Us criats ^y 
Huch que surtird per hont ka entrat últimament ab lo Comte^ en lo 
moment que se indiqui. 



Digitized by 



Google 



174 ALMODIS 



ESCENA IX 

PERE RAMON, PONTI, ADEL, HÜCH, CRIATS 

PoNTÍ Senyor. Entrant. 

Pere. 01a, ets tu Pontí? Sens far£ 7 passeig. 

PoNTÍ. Jo que penso... 

Pere. Sabs juglar 

per qué avuy hem de dinar 

en públich ? 
Pontí. He sentit di' 

si s' ha fet tan rica presa 

al moro y que s* ha rebut 

de Sevilla un fort tribut. 

Per això de la Comtesa 

als bessons ha fet mercè 

de novas terras son pare, 

y à mes del dinar, encara 

fa cantà' un Te-Deum. 
Pere Ramon segueix passejant molt agitat. Pontí parat en un ma^ 
teixpunt responent d las preguntas que li dirigeix. 



Pere. 


Bé, 




novas terras per ells!... 


Pontí. 


Jo, 




Senyor... 


Pere. 


Tens mes àcontarme? 


Pontí. 


No... però... Vacilant. 


Pere. 


Donchs deixa estarme. 


Pontí. 


Es que... 


Pere. 


Acaba. Parantse devant d* ell. 


Pontí. 


Ab fort dolò' 




de mon ànima, us vull dir 




que à ma pàtria tomaria. 


Pere. 


Tu.^.. 


Pontí. 


Senyor. 


Pere. 


Sia *1 que sia : 




perquè d' aquí vols partir? 


Pontí. 


Perdoneu... Recelós. 


Pare. 


Es tal vegada 




per lo de anit? 


Pontí. 


Y 1 demés. 




Com si un criminal sigues, 




del espia la mirada 




sobre meu veig constantment, 



Digitized by 



Google 



P.ÍAMCBSCH UBACH y VINYETA 175 

omplintme d' esglay lo cor. 
Pbre. Y en dupte, del teu Senyor 

has posat lo valiment? 
Yqui es?... 
PoNTÍ. Aquell. 

Perb. Ab ràbia continguda. V esclau 

de la Comtesa .. quimera; 
OhlAdel! 
Crit de furor. En aquest moment se presenta Huchy vol contenir al 
Infant cregut de que ha reconegut en Adel al seu contrincant de la 
nit^ sent aixis que qui li dona d conèixer com d tal es son mateix 
recel X /* afanj' de contenir lo. 
HüCH. No. Infant ! espera, 

espera. Surtint precipitat, 

Pere. Endevinant, Huch !... Bé, complau 
en horabona à mon pare, 
que no has de pérdret per mi. 
Adel ! Tornantlo d escometre, 

HüCH. Infant. Interposantsels. 

Pere Ramon s* aparta d Huch del devant sens fer li cabal ni dirli un 
sol mot jr *s dirigeix amenassant d Adel que permaneix impassi" 
ble. En aquest moment se presenta la Comtesa d la mateixa porta 
d hont ha surtit Adel, 
Pere. Me pots dV 

que vols del juglar? Repara 
qu' es mon servidor^ entens... 



ESCENA X 

LOS MATEIXOS Y ALMODIS 

Almodis. Oh! qué veig. ^'Qué preteneu. 

Infant, que aixís pregunteu 
al derrer de mos sirvents.^ 
Los primers mots desde */ punt de surtida^ després baixant ab pausa 
fins posarse devant del esclau qui torna d retirarse d segon terme. 
Durant tota aquesta escena tant V Infant com la Comtesa^ no dei-^ 
xan un sol moment de parlar ab ironia, 
Pere. Ferlos mes amichs voldria 

del que son, ab los meus. 
Almodis. Clà* 

diheu aixís, que no hi hà 
entre ells... 
Pere. Prou estrany seria. 



Digitized by 



Google 



176 



ALMOD.S 



Almodis. 


L* exemple. 


Pere 


Cert. 


Almodis. 


Donchs cregueu 




que ho sento. 


Pere. 


Molt à mi ^m pesa. 


Almodis. 


Y no hi hà un medi... 


Pere. 


Comtesa 




• com vos no me '1 ensenyeu... 


Almodis. 


U honor del comens vos deixo. 


Pere. 


L' exemple à la edat pertoca. 


Almodis. 


Vostre finesa no es poca. 


Pere. 


Molta es la que vos mereixo. 


Almodis. 


Complaure es just al espòs. 


Pere 


Creurer es de Uey al pare. 


Almodis. 


Com ho mana... 


Pere. 


Ho vol... 


Almodis. 


Sarcdstich. Encara 




mare y fill podem se' 'Is dos. 


Perk. 


Segons ell. 


Almodis. 


Com que no fica 




dintre palau gent estranya. 


Pere. 


A mes, com son cor no entranya 




cap odi, no sacrifica... 




no intenta sacrificar 




k ningú. 


Almodis. 


Fins crcch que ignora 




qui té é casa. 


Pere. 


Perxó y fora 




als sirvents cal vigilar. 


Almodis. 


Sabeu quins.^ 


Pere. 


Com vos mateixa. 


Almodis. 


A un no mes vos dirijíau. 


Pere. 


Sols d' un vos ahir temíau. 


Almodis. 


Queixa 'n tinch. 


Pere. 


No 'm manca queixa. 


Almodis. 


Ay del culpable, si puch 




provar sa villana empresa ! 


Pere. 


Ay del altre, si en certesa 




acaba '1 dupte que duch ! 


Almodis. 


Veig que 'Is dos, si fà no fd. 




pensem igual y m' agrada. 


Pere. 


Es la primera vegada 




que d' acort logrem està'. 


Almodis. 


Efecte del sentiment. 


Pere, 


A creure '1 mateix m' animo. 



Digitized by 



Google 



FRANCiSGEt ÜBACH Y VINYETA 177 



Almod:s. Com soch estimada, estimo. 

Pere. Ab qui 'm vol, faig igualment. 



ESCENA XI 

RERENGUER, ALMODIS, PERE RAMON, PONS, HUCb, ADEL, 

patges^ monters^ heralts^ cavallers^ damas^ poble^ etc. 

Durant la última escena, los servidors del Comte han acabat de dis^ 
posar la taula guarnida convenientment per un dinar de festa, ab 
tres setiSj un per costat y altre al centro, aquest, destinat d Beren-^ 
guer^ ab respatller esculpturat; voltant de la taula se situan tres 
copers, per servir als tres comensals; d la porta per hont 5' han de 
treure los menjars^ un patje per banda y desde la porta d la tau- 
la dos ó tres monters per passar los plats. En segon terme presen- 
ciardn lo dinar de la família comtal varias damas y cavallers, y 
aixís que 7 Comte entra en escena quatre heralts fàn un toch de 
trompetas d la porta de la galeria, de cara al f oro, omplintse in- 
mediatament las obèrturas que donan d n^ ell d' una apinyada 
multitut de espectadors, continguda per alguns soldats de llansa^ 
del servey del Comte, Es per demés advertia que V arreglo del 
personal d^ aquesta escena queda al àrbitre del director^ que V ar* 
reglard conforme li permetan los elements de que disposi^ advertint 
emperò que quanta mes sumptuositat desplegue obrard ab més 
propietat. 

Hbralts. Lo Comte. 

Berenguer. Senyora, Infant; 

de besar als nins vinch ara, 

vulgéu del espòs y el pare ^ 

rebre pau. 
Almódis y Pere Ramon s* acostan d Berenguer qui besa als dos al 
front, besantlo la Comtesa d n' elly després V Infant. Lo Comte 
Us reté un moment en sos brassos. 

En eix instant, 

Senyor, ja que tals mercès 

y tantas en un sol dia 

m' heu dadas, vulgàu que sia 

cumplert mon anhel. May mes 

se trenque *1 llàs del amor 

que santifica la llar, 

que si no es per estimar 

tant se val no tenir cor. 

Déume d mi també la pau 

«3 



Digitized by 



Google 



178 



ALMODIS 



Pere. Apart. 



que als altres jo, ab mas lleys, dono, 

vulgueu que sent nada al trono 

puga viure en mon palau; 

y U pd que per sa ma amiga 

lo Cel à ma taula posa, 

per mon fill y per ma esposa 

pd d^ amor sempre mes siga. 
Desprenentse de la muller y 'I fill y ab tó afable dirigintse d ocupar 
son lloch en la taula. La Comtesafa lo mateix ^ si be nos* assenta, 
Pere Ramon se fa omplir la copa^ però *s repensa y no beu. Quan 
la Comtesa j' ha assentat^ ho fd també elL ab certa displicència ^ 
quedant un poch apartat de la taula, Mohiment entre 75 servidors 
del dinar, però no tant que puga desviar dels tres personatges 
principals P atenció del públich, 

Sondu, trompeters: Serviu, 

majordom. 

No he tret encara 

del Uabi '1 fel que en sa cara 

ella ha deixat. 
Allargant la copa, la que un cop plena dona al coper sense tastaria, 
Berenguer. Sospés, Qué teniu? 

Pere. N6, retfrala Al coper. He pensat 

que avans de menjar no prova. 
Almodis. Y menos, quan un se trova 

fins à cert punt afectat Irónich, 

Berenguer. Ho està V Infant? 
Almodis. Lo qu^ heu dit 

entranya tanta tendresa ! 

per mf jutjo d^ ell. 
Berenguer. Invitantla d seure, Comtesa. 
Pere. Apart, Sento al cor esbotzà* '1 pit. 
Berenguer. Acostéus, Pere Ramon. 
Pere. La febre mon cap arbora. 

Almodis. Voleu que jo... 

Pere. Vos, Senyora? 

Berenguer. A veure com correspon 

tant honor vostra hidalguia. 
Pere. Oh Deu! sempre *l dupte... y ara 

devant de tots, cara d cara, 

cóm puch?... Imprudent seria 

portà* à la boca un sol mos, 

que quan volgué à nit matarme, 

ara qué, qué podrà darme, 

que fatal per mi no fos! 
Almodis. Infant! 



Serveixen d la taula. 
Servint d Pere Ramon, 



Apart, 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VI NYKTA 179 

Pere. Oh! 

Berenguer. Cóm no acepteu? 

Pere. Impossible, impossible es. 

Almoojs. Potsé* un' altra cosa.^.. 

Pere. Res, 

Deixàume per Deu ! 
Almodis. Forta ironia. Voleu 

de mon plat? Aquest tal volta 

haventlo )o avans tastat... 
Pere. Perquè vos heu cmpenyat 

en quemenji? 

Aixecant se violentment^ fent caure 7 seti. 
Almodis. Murmulls dels espectadors. Desenvolta 

m^ apar la pregunta. 
Berrügüer, Mes murmulls. Infant! 

Almodis. Deixàu d' insistir, Senyor, Dreta. 

potser vos siga mellor 

lo qu' ell pensa està^ ignorant. 
Berenguer. Oh! acabem! Alsantse Jo dech saber... 

tot hom que 'ns escolta y mira 

deu sapiguer... Infant, la ira 

m'ofega!... 
Almoeis. Sarcdstica» Féu que '1 monter 

porte un cà, d menjar d' això 

que li he servit jo mateixa. 
Berenguer. Deu de Deu! Comprenent la intenció. Murmulls. 
Pere. Aqueixa, aqueixa 

la causa es! 
Almodis. Y ho diu! 

Pere, Cóm nó, 

si vos m* hi obligueu, «Comtesa? 
Almodis. Sentiu, Senyor, com s^ infama 

à la estrangera, é la dama 

y é la muller? 
Berenguer. A la ofesa 

deu seguir lo desagravi ; 

^sents. Infant! Acostéus tots 

à sentir aquestos mots. 
Los circunstants avansan uns passos. Huch y Pons en primera fila^ 
Esplossió de furor en Pere Ramon. Despit en Almodis. Terrible 
neguit del Comte per lo rompcment del odi que mútuament se te^ 
nen las dos personas que mes estima y manifest interès dels cir- 
qunstants en favor del Infant. 
Pere. Sí, veniu; just es que acabi 

aquest torment sense ff 



Digitized by 



Google 



i8ò 



ALMODIS 





que tots mos sentits desboca, 






un volcan surt de ma boca 






fins ara recelós aquí! 


Al pit. 


Berenguer. 


Que vas à di'! 




Pere. 


Arraserat 
al nostre trono comtal, 
afila '1 crim son punyal 
ab fel d' odi enmatzinat; 
y com r escorsó rastrer 
que arrossegantse s^ acosta, 
entre las sombras aposta 
é nit m' esperà al carrer. 






Cobart, traydor y assessí 


Sensació. 




m' assaltà, tal com la fera, 






y si be no puch dir qui era 






sé en cambi que ara es aquí. 




Pons. 


Son nom, Senyor. 




Cavaller. 


Morí al punt! 




Berenguer. 


CàUa. 




Pere. 


Ja no es temps. 




Po.ss. 


Lo nom 
del traydor ! 




Berenguer. 


Recorda hont som. 




Pere. 


Hora es que cayga demunt 
del malvat la estigma nostra. 




Berenguer. 


Calla ja. 




Pere. 


Invoco r usatge. 
Senyor, jo sé que té hostatge 
lo malvat à casa vostra. 




Almodis. 


Oh rabia! 




Pere. 


Y si no sé encara 
lo seu nom ab prou certesa, 
sé que U manté la Comtesa 
sé que 1 coneix lo men pare; 
y aixís, quan aquest me crída 
à taula à ocupar un lloch, 
no sé, viva Deu, si soch 
molt lluny de qui 'm vol la vida! 




Sensació general y murmulls en favor del Infant, Berenguer ferit 


en sa calitat de pare y de Comte, pretén enérgich fer prevaleixer 


sa autoritat; 


ment res que Almódis ab refinada ironia^ intercedeix 


per en Pere Ramon. 




Berenguer. 


Prou, Infant, prou heu dit ja 
y fins massa. Deu de Deu! 
Fill y súbdit, que acateu 





Digitized by 



Google 



FRANCBSCH UBACH Y VlNYBTA 



l8l 



mas ordres precís serà. 
Almodis. Senyor, lo vostre fill es 

y per éll jo intercedeixo. 
Perb. Sarcasme! Res agraheixo 

que de part vostra 'm vingués. 
Almodis. No per xó deixarà rastre 

en mi '1 desagrahiment. 
Perb. No sentiu? Pel lill dolent 

prega al pare la madrastra! 

Magnànima acció per vos, A Almodis, 

tant com mesquina per mf, 

ara sí que podran di* 

per tot, qui val mes dels dos; 

mes no demaneu jamay Als circunstants. 

•que à trovà' '1 culpable ajudi, 

lo que importa es que jo mudi 

de conducta... U demés ray; 

però com impossible es 

y potser pitjoraria, 

deixaré la pàtria mia 

y el palau barcelonès, 

que à la guerra cara à cara 

val mes ab moros lluytar, 

que no haverme d* amagar 

d* assassins, prop de mon pare! 
Ademan de retirarse, Berenguer lo deté y diu los següents versos 

ab forta energia» 
Bbrbnguer. No serà! Pons; vull saber 

qui la nit ha passat fora 

dels de ma casa, à quina hora 

ha tornat y '1 que anà à fer ; 

y usant de tot lo rigor 

que r usatge fa aplicable 

siga qui 's vulga '1 cupable, Fort, 

mori al puntl De vil temor 

vull també que 'Is dos cureu, 
A Almodis y Pere Ramon, Desagrado en los dos. 

y perquè à terme així 's duga, 

del mal que pervindreus puga 

r un del altre 'm responeu. 
Almodis. Senyor! 

Perb. Pare! 

Berenguer. Veu de tró. Així ha de se*, 

aixís ho vull jo! Murmulls. Tots fora. 

No soch lo pare que implora! Al fill. 



Digitized by 



Google 



l82 



ALMODIS 



So *1 Comte! A Almódis, 

Llaujer mohiment en la generalitat dels personatges de la escena 
per retirarse. Pons permaneix al costat del Comte. Almódis mes 
d la dreta y d la part oposada de Pere Ramon y Huch^ aquest 
un poch mes enrera, Sumament afectat per las sacudidas del cor 
que acaba de rebre^ trovas Berenguer tot seguint del arranch de 
energia que acaba, d" espressar, tan sumament abatut, que té de 
apoyarse en Pons, de lo qual al adonarse Pere Ramon y Almódis 
s* hi adelantan per sostenirlo^ sent rebujats per ell ab energia. 
Pere Ramon se deixa caure en un setiy de colles d la taula y lo 
cap entre las mans s* es/orsa en contenir lo plor. 
Berenguer. Ayl no podré, 

no podré, Pons, resistí' 
de ma dissort la punyida! 
Pons. Senyor. 

Almoois. Qu* es això ! 

Berenguer. La vida 

que *ls dos m' arranqueu d' aquí. 
La sanch que se ^m torna fel 
y *m puja é glops à la boca. 
Pere. VuUàuse apoyà'. Volentlo sostenir. 

Almódis. Avantsantse al Infant. A mi 'm toca. 
Berenguer. Cap dels dos. Permeta 1 cel 
no m' haja d* encomenar 
la lepra que vos empesta. 
Anem. il Pons. En la estancia aquesta 
ni sols s* hi pot respirar. 
Va per retirarse ab Ponsys* atura al sentir la veu de Pere Ramon 
que V crida^ja talment fora de si. Almódis aterrada al aspecte del 
Infant corra d ampararse prop del espòs, qui al veure al fill amc" 
nassar la madrastra indignat fins al accés va per malehirlo, però 
es deté y mana péndrel. 



Pere. 



Berenguer. 
Almódis. 
Peke. 
Berenguer. 



Pere. 



Almódis. 



Pare, pare, que 'm preneu 
lo únich que 'm quedava al mon; 
pare, ma rahó *s confon 
y esteu provocant à Deu! 
Qué vols dir! 

Sàlvam, espós! 
Que 'm deveu 1' amor de mare! 
Quan sàpigas honrà* al pare, 
trobaràs V amor dels dos. 
Miréuvos que d' un desastre, 
d^ un crim, estem en periU!... 
Ah!... Al veure al Infant pendre un ganivet de 
taula. 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCR ÜBACH Y VINYETA 1 83 

Berenguer. Malehit!... Avalantsantse al fill, 

Almodis. Deturantlo. Es ton fill! 

Berenguer. Prenéulo! 
Pere. Llensant lo ganivet, Gracias, madrastra. 
Dos dels homes (T armas que hi ha al fondo^ venen d colocarse der* 
rera V Infant, Almódis queda agafada al Comte contenintlo. 



TELÓ RAPIT. 



Digitized by 



Google 



t84 ALMODIS 



ACTE TERCER 



Habiudò de la Comtesa Almódis, en lo palau de Barcelona. A la dreta porta de in- 
grés A la cambra dormitori d' Almódis y sos fills ab cortina arrebossable. A laetqnerra 
altra porta, mes petita; un triptich penjant à convenient altura, ab una llàntia encesa 
sostinguda ab un bras de ferro movible, collat A la paret, y un reclinatori de cara al 
triptich. Al fondo, A ma esquerra de cara al publich, porta de comuBicació entre las 
habitacions d' Almódis y las demés del palau y é la dreta una finestra de baix empit, 
dividida en tres partions, per duguas columnas, que figura treure al pati; entre porti 
y finestra un banch llarch, ab espatller alt y odosselat en tou sa extenció y damunt 
d' ell un tapis d' assunto biblich y grosser dibuix. Setis, cadira ab espatller esculp- 
tnrat, taula, catifas, etc, etc. 



ESCENA PRIMERA 

ADEL, PONXf. 

Al aixecarse 7 teló Adel està ajustant la porta dels dormitoris^ des* 
pres baixa fins aljuglar qu' esta al mitg de la escena escoltantlo, 

Adel. Tractes son tractes ; respondre 

si à tu f sembla bé, podrds; 

mes en quant à fer preguntas 

seria temps malgastat. 
,Jo sé lo quetinch de dirte, 

després d' ailó... 
PoNTÍ. Ab desdeny. Pària, esclau. 

Adel. Esclau!... Per forsa serveixo, 

no venut com altres fan. Ab intenció, 

PoNTÍ. Això, qué vol dir? 

Adel. Preguntas. 

PoNTÍ. Digas perquè ra' has cridat. Ab tó sech. 

Adel. Tu no est esclau, mes serveixes. 

PoNTÍ. Soch lliure. 

Adel, Los trists instans, 



Digitized by 



Google 



FIUNCESCH ÜBACH Y VINYETA 



PONTÍ. 

Adbl. 



Pbirrí. 

AOEL. 



Despreci, 



PONTÍ. 

Abel. 



PbWTf. 
AOEL. 



curts óüarchs, en que sens amo 
vilas y castells rodant, 

de caritats tens de viure 
fruyt d' adulació y no guany, 

besas mans que potsé-tpegan 
Menteixes. ® 

Sens /erU cas. Aixfsfa'Icà 

Esclavitut voluntària 

ab nom diferent. 

Duasparaulasyfora. 

Tu tal volta no has vist mav 

una planuna, una mar 
Mca y convertida en platja 
que té oassis per palaus ' 
que son de qui primé' hi entra 
y Is pert tot hom qui se'n va. 
Al ínoh.hàReyque•tmani 

ni Uey que t'abati '1 can- au . • 

abuncaballyunlia'í; ^* ""««""«- 

per tota ton ple' anirís 

sense por àtraydorías 

que 't fassa la veu baixar 

Ningú hi paga sou ni '1 cobra 

butxms ni senyors no hi han' 

oshonzontssoninmensos. 
1 «nica tenda l' espay 

quan surt lo sol re 'tfà ombra 

tens simouns per alenar 

y, fora lo que Alà vulga 

re aixiqueix ta Uibertat ' 

Vols deixar de tenir amo 
per sempre? 
fredament. a 

n I j ^ ^""• P'•eu seré? 

Del desert en la planuria 
un sol enemich hi hà, 

que beu abpler la sanch nostra 
y en saboreja la carn- 

í'l'* *™7» «bell, si 'no '1 mata, 
sucumbeix. 

No sé matar. 

Pensa juglar en que '1 Comte 

pres té al fill, d' ell enutjat, 

34 



i85 



Resolt, 



Digitized by 



Google 



lS6 ALMODIS 



y quan 1^ amo està en desgrada, 
poca cosa 'n treu V esclau. 

PoNTÍ . Per qué de lo que à mi 'm brindas 

no te 'n vols tu aprofitar? 

AoEL. Juglar, no puch contestarte; 

mes si 'm trovava à la mà 
r or que pugues redimirme 
per la vida, ó be U punyal 
que al lleó arranqués la vida, 
per darme la llibertat... 

PoNTÍ. Matarias.^ 

Adel. No 'm preguntis. 

PoNTÍ. Lliure serà avuy V Infant. 

Adèl. Mala sort se V hi ha girada, 

y el que ara presó ha estat ja, 

qui pot dir si una altra volta 

de presó no passarà? 

Servf à un príncep ó be à un altre 

tot es hu; qui pobre ha nat 

y à servir la sort V obliga, 

qu* es lo mateix que se^ esclau, 

deu escursar quant mes puga 

lo servey y aumentà' '1 guany; 

la forsa rebla cadenas, 

lo diner las fa trencar. Pausa. 

PoNTÍ. Y res mes no tens à dirme? 

Adel. Respónme tu. 

PoNTÍ. A ferho vaig. 

Digas à *n aquell qui siga 
que tals propostas me fa, 
que va una gran diferencia 
desde assessino à juglar. 
En ma vida aventurera, 
pobre, lliure y sempre honrat, 
jamay V or m* ha fet cap falta 
y en cabanyas y en palaus, 
alta he pogut dur la testa 
y estendre neta la mà, 
no havent d' abaixar la vista 
ni d' un mot desdirme may, 
que per mes que '1 crim à voltas 
se ^ns presenta coronat, 
no per cert à tots enlluerna, 
algú '1 pot à fit mirar, 
y aquest algú es lliure sempre, 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCH UBACH Y VINYETA 187 

mentre 1 crim sempre es esclau, 

qu' es la conciencia qui us lliga 

y es r honra la llibertat. 
Adcl. Potsé^ hauràs de penedirte 

de lo que rebujas? Desayrat. 

Poirrf. May! 

y à saber que 'm demanavas 

per això, no hauria entrat. 
Adel. Oblida donchs ta vinguda. 

PoNTÍ. Ho faré. 

Adkl. Y del qu' hem parlat. 

PòNTÍ. Veurem si puch. 

Adel. Conseguirho 

t* interessa. Mitg amanessant. 

PoNTÍ. Y si nó, esclau? 

Adbl. T he dit que no 'm pr^untesses. 

PoNTÍ. Algú 't pot fe* contestar. Irónich. 

Adel. Sols qui à tu callarte fasse. Irónich, 

PoNTÍ. Lo mateix. 

Adel. Aixís, juglar, 

fes à tu primer no *t trove. 
PoNTÍ. Guardat d* ell, que 't s^;ueix ja. 

Lojuglar se retira per la porta del fondo. Adel 5* atura un moment 
en ella mirantlo partir, durant lo qual surt Almódis de la dreta 
caminant ab precaució, com si temés despertar d algú. 



ESCENA II 

ALMODIS, ADEL. 

Almodis. Al fi s* han dormit. Ditxosos, 

ditxosos eUs que al clucar 
los ulls, pot florf en sos Uabis 
un sonrís angelical. 
Somnis de color de rosa 
seran los seus, mes, qui sab 
si tindran molta durada 
6 si algú Is esbar)ir&.^ 
Oh, nó, nó, dormiu sens témer, 
vostra mare està vetllant. 
Ah, ets tu? 
Adonantse i* Adel d un mohiment d* aquest. 

Adil. Jo, qu* esperava 

lo que vos serviu manar. 



Digitized by 



Google 



i88 



ALMODIS 



Almodis. Vetllar per mos fills y fora, 

vetllar per ells sens descans, 
que aixís que '1 perill que corren 
ells y jo, siga passat, 
promesa 't faig que à ta pàtria 
lliure y rich t' entomaràs. 

Aeel. Si avans vostre espòs lo Comte 

pels monters no 'm fa penjar. 

Almodis. Tems potser que t* abandoni. 

Adel. Si es condició del esclau 

no tenir voluntat pròpia 
y per la del amo obrar, 
no sé perquè se '1 condemna, 
quan es V amo lo culpat. 

Almodis. Quan en Pons à tu *t pregunti, 

que no t^ has mogut diràs 
de ma cambra, y que vetllavas, 
diré jo, prop dels Infants. 

Adel. Serà prou. 

Almóois. Soch la Contesa 

y es en Pons lo meu vassall. 
Y el juglar? 

Adel. Esquerp se mostra, 

orgullós. 

Almodis. Si? per ell fa. 

He volgut sortir de dupte, 
ara sé com dech obrar. 
Vés, Adel, vés y no temes, 
véjat lo Comte sentat 
prop del Uitet, que creyentme, 
ta llibertat vas guanyant 
y tan com mes fidel sigas 
mes prompte la lograràs. 

Adel. Cumpleixo, donchs. 

Entra per la porta d'hont ha surtit Almodis. 



ESCENA III 



almodis. 



Ja ets tu r únich 
ab qui puch jo confiar. 
^L' únich? nó; sols per ser mare 
algú mes m' ha d' ajudar, 



Digitized by 



Google 



PRAKCBSCH UBACH Y ^INYETA 1 8q 

si no 1 Cel... qualsevol altri 

que à mos íiUs guardi de mal, 

que à faltarlos jo ^qué fora, 

qué fora d* ells?... Disputàls 

podria algun germanastre 

lo que per dret els pertany, 

lo que, sí, jo ja puch dirmho, 

lo que 6 mi tan greu me sab 

que à en Pere Ramon pervingui 

y no à n' elb. ^Per qué al finar 

las mares, no han d* emportarsen 

sos ullets! Si ellas se ^n van 

qui estimarà als pobres órfens!... 

A nou empelt, novells tanys!... 

Si del Comte soch la esposa 

^mos fills qué han de ser. Infant! 

Culpa no es pas d' ells ni meva, 

que si un Comte Us ha engendrats 

y tenen mare, sa mare 

lo comtat te de guardàls, 

que això la naturalesa 

y r amor m* han imposat. 

Dormiu, fills de mas entranyas, 

que la vetlla jo vos faig Mirant d la dreta, 

y ja que us es pare un Comte, 

sereu Comtes jDeu me val! 

sinó, sinó... ho tenen d* ésser; 

costi '1 que costi, ho serínl 
Arranch de resolució avansant uns passos al proceni. Lo Comte 
que s* ha presentant d la porta del foro d temps de sentir los der* 
rers sis versos, va baixant ab molta pausa fins trovarse al costat 
d' AlmódiSy al dir aquesta *ls derrers mots. Sorpresa passatgera 
en Almódis. 



ESCENA IV 

ALMODIS, BERENGUER. 

Bbrengubr. Això 'm sembla, esposa meva, 

que molt poch ho haveu pensat. Ab a/abilitai, 
Almodis. Ah! Senyor... 

Berenguer. De lo & que obliga 

r amor, só exemple parlant, 

quan sols per ser sirvent vostre 



Digitized by 



Google 



igo 



ALMODIS 



Alicodis. 
bsremguer, 

Almodis. 

Berenguer. 

Almodis. 



Berenguer. 



no he fet penjar ja al esclau. 
Molt amistosament, però fentli comprendre que sah tot lo que ha 
passat. 

Vos creyeu. . . 

Jo crech, Almódis, 

que r amor vos pot cegar. 

Qué pels fills no ha d* afrontarse? 

Lo crim. Sech. 

Y ahont heu trovat 

que res del que fa la mare 

pels fills, siga crim jamayl 

En r odi de la madrastra. 

En esta passió infernal Enardintse, 

que als pares pervertf intenta 

y fe* enemichs als germans, 

tornant en petons de Judas 

los que *ls uns als altres fan. 

En esta passió de fera 

à la del tigre semblant, 

que perquè sos cadells menjin 

rastreja y espia 'Is caus 

hont puga robar niaradas 

d' altres mares, |Deu me val! 

En esta nega&ió folla 

de tot sentiment humà, 

que al capdevali ens duria 

fins al estrem de pensar 

si quan Deu en lo Calvari 

per mare 'ns volgué donar 

à la seva, olvidaría 

de di' À son cosí:— Tu, Joan, 

aquí tens à ta madrastra. 

Mare, à mon cosí pendràs 

per fillastre. — Oh nó, desvari: 

quan Deu aixís no parlà, 

tots los que igual pare tingan 
per forsa han de ser germans, 

y qui en sos cors 1' odi encenga, 

serà un vil, un criminal. Pausa. 

Calleu, Almódis? 
AuiODis. Pensava 

en lo que haveu dit. A Joan 
digué Jesús que per mare 
prengués la seva... j honrar 

à sos pares los fills deuhen. 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCR VBACH Y VINYETA IQI 

^Sabeu vos si ho fa V Infant? 
Refinada ironia: Berenguer la mira un moment fit d fit y diu ab 

molta gravetat. 
Bbrbiguer. Es lo xich qui al gran ensenya, 

6 al revés? Sémblam del cas, 

Almódis, que en lo que passa 

aquí devem tots pensar. 

Ab vos ha faltat en Pere, 

ab mi, de tot hom devant; 

mes jo, à mi mateix m' acuso 

d' haver durament estat, 

ab ell, y en vos sémblam veure 

r im^nals que 1 decanta al mal. 
Almódis roda 'I capy sonriu ab incredulitat. 

^Que nó? Ja us he dit, senyora, 

que à no estimarvos, V esclau 

penjaria d' una forca 

6 r hauria esquarterat. 
Almódis. Tal com allí '1 veyeu ara, 

la nit ha passat vetllant. 
Signant dins la porta de la dreta. Ara es Berenguer qui roda el cap 
y sonriu incredulament; mes tot seguit pren entre las sevas la ma 
de la Comtesa y cercant portar la rahó en ella^ se li dirigeix ab 
molta afabilitat. 
BcRENGum. Guardins d' aquestos impulsos 

vull à tots; mon fill vindrà 

à donarvos sas disculpas, 

perquè aixís jo li he manat, 

fentli entendre que à prechs vostres 

la pressó li faig alsar. 

Del amor que pugau durme 

poséune en ell la meytat, 

pensant qu* es sanch de mas venas 

y carn de ma pròpia carn. 
Almódis. Així ho faré;... mes si us sembla 

que un consell us puga dar, 

vos tinch de fer recordansa 

com molts cops la pròpia sanch 

ens posa en perill la vida... 

y havem de femos sangrar. 
Berenguer se fa un pas enrera mirdntsela ab indignada, 
BERKNGtnw• Almódis... no es pas cap mare 

qui diu això! 
Almódis. Confosa. Dir vritats... 

Berenguer. Esposa: de gota en gota MoUa severitat. 



Digitized by 



Google 



19^ ALMODIS 



r aygua forada ^1 penyal. 

Junts en concili los bisbes 

à Girona, han disposat 

que ab las mullers repudiadas 

los marits han de toraar. 
Almodis. M' amenasseu! Redressantse. 

Berbngubr. Ab calma, L* arbre estèril 

que dona ombra y perfums grats 

preferit es sempre al arbre 

que dona lo fruyt corcat. 

Féu que 1 fruyt corcat no cayga; Recalcant la frase. 

féu à tots mos fills germans, 

y féu que cumplir no tinga 

lo que U concili ha manat. 
Almodis. Berenguer! Indignada. 

Berenguer. Sent tan hermosa, 

no sereu bona? Tornant d la afabilitat, 

Almodis. Sofocada de ira. Sí tal. 

Berenguer. L' Infant es aquí. 

Prenentli la mdy besantli. Almodis s* es f or sa d sonriure y respon 

després d* un moment. 
Almodis. Donchs, qu* entrí. 

Aixls que Berenguer passa la porta del fondo ^ corra Almodis d la 
dreta y fa d Adel ab veu ronca per la ràbia, lo crit que 5* in- 
dica en lo didléchy girantse instantaneament invita d Pere Ra- 
mon^ que ab Pons apareix y 5' atura -al fondo, d que passi avant. 
Almodis. Vetlla, Adel. A la dreta. Podeu passar. Al Infant, 



ESCENA V 

PERE RAMON, ALMODIS. 

Pere. A vos lo Comte, à regraciàus m^ envia Avansant. 

la llibertat que à vostres prechs m' ha dada. 
Almodis. Y per forsa veniu, que així ho demostra 

entrà^ à ma cambra sens deixar la espasa. 
Pere. Cert es; mes com dels fills no ^s desconfia... 

Almodis. Com al fi la Comtesa es una dama... 

Pere. De vos he temut, cert, encara temo 

y aixís obehir dech sense queixarme. 
Deixant la espasa en un recà del banch del fondo, 

per mes que veja estar à V una porta 

r esclau, y en Pons de centinella en 1* altra. 
Almoms. iPí qué heu vingut.^ Bruscament, 



Digitized by 



Google 



riULNCBSCH UBACH T VINYETA 



193 



PXRB. A despedirme. Pésam 

idonarvos aquest pler; mes de mon pare 
veig la vida en perill pels nostres odis 
y allunyantme d' aquí, pretench salvaria. 

Almodis. Ab vos se 'n va '1 perill. 

Pbrs. Nó» que jo '1 fujo 

perquè no pot lo Comte deslliurarsen. 

Almodis. ^Que nó^ 

PKrc. iQue nó! 

Almodis. Oh Deu, quanta ventura 

si això resultés cert! mes per desgracia 
de Girona '1 concili, hont influhiren 
las instancias de vos y d' alguns altres, 
permet à en Berenguer mudar d^ esposa, 
perquè son fill puga mudar de mare; 
son fill qu* enveja dels germans la herència, 
son fill que sent cremar en sas entranyas 
lo foch d' una ambició que no té límits, 
que '1 son li roba y de tentàl no 's cansa. 
Fujíu, fujíu! mes no vos feu la víctima; 
fujíu la tentació de danyà* als altres, 
qu^ es r ombra de la vostra condencia 
qui matzinas compon y punyals alsa. 

PcRE. Y, donchs, soch una fera y d' agrahirli 

seria à qui l(^rés exterminarme! 
No ho seré tant, quan tinch las mans inmóvils 
sens ofegàus al coll semblants paraulas ! 
Dignas argúcias son de vos aquestas, 
de vos, que sent prou bella y jove encara 
heu tingut tres marits sense ser viuda, 
per portar en tres casas la desgracia ! 

Ab despreciaiiva frase que per moments va exaltant mes y mes lo 
rencords despit d* Almodis. 

Almodis. Calleu, Infant! Ab/orsa. 

PcRx. Irònicament. Si us faig ma despedida. 

Almodis. La derrera sigues. 

Pbre. En vostra cara 

posà tantas bellesas la natura 
que '1 cor se 'n ressentí, y com las estàtuas 
qu' heu fetas treballar per la Seu nova, 
hermosa sou, mes no teniu entranyas. 
Y encara intentan, {viva Deu! ferm creure 
que vos ma llibertat heu recaptada! 

Almodis. Y donchs no ho heu cregut? 

PxRE. Y vos podriau? 

a5 



Digitized by 



Google 



194 



ALMODIS 



Almodis. Dit d' un pare... 

Pere. Ni aixís. 

Almodis. Ja m' ho pensava. 

Pers. Que bé que 'ns coneixem!... perxó m' allunyo, 

perxó al sentíus queixar d* injuríada 
per mos temors, dich jo: — Sabia es n' Almodis. 
Demà per son esclau farà matarme 
y dirà al Comte que al voler feriria 
veyentme descubert, ma pròpia ràbia 
ab mi finia! ^no es vritat, senyora? 
un sotrach de cervell, una glopada 
de sanchs... que bé que ^ns coneixem! mes tócam 
vetllar per 1* honra y la salut del pare 
que d^ afronta, senyora, *s moriria, 
si U crim ab sa familía emparentava! 

Almodis. Partiu y donchs ben lluny y partiu prompte 

si ab vos lo crim aquest te d' allunyarse. 

Ademan de retirarse. Pere Ramon fa uns passos en direcció d la 
porta de la dreta, ab intent d* entrar d veure sos germanets^ fills 
d^ Almodis: mes aquesta desaf orada li priva V acció cubrint ab 
son cos lo pas de la porta, 

Pere. Deixàu que '1 derrer bes als germans done 

y cumplertas seran las vostras ansias. 

Almodis. Ah, nó, això no es possible! 

Pere. Gosariau 

privarmen? 

Almodis. Sf, que hi ha petons que matan! 

Pere. Serà U del escursó. 

Almodis. Vos podeu dirho. 

Pere. Jo moro desde '1 jorn que vau besarme 

al feuse '1 Comte sa muller, que besos 
d' esi^rsó m' han estat los de madrastra. 
Ah, dona Almodis, dona Almodis! pérdrens 
à tots heu de lograr! Cada paraula, 
cada mot que us escapa de la boca, 
un altre dart ve à ser que al pit se 'm clava 
forjat en la fornal dels vostres odis, 
trempat d^ alguna yena en las entranyas; 
perquè al entrar aquí, mas sanchs rejira 
fentlas vessar del cor, bullent s* escampan 
com un torrent per dintre de las venas 
y muntantme al cervell, la rahó apagan. 
Que no besi als germans! això m' esplica 
que coneixeu matztnas preparadas 
per passar d* una boca à V altra boca, 



Digitized by 



Google 



PRANCBSCH UBACEf Y VINYETA ígS 

matant à qui las reb &ens danyà^ al altre! 
Això m' avisa lo que Is nins han d^ ésser 
per r odi bressolats en vostra falda 
mala madrastra te de ser per forsa 
qui aspira de Cains à dirse mare! 
Oh! y que menjàs del vostre plat volguéreu! 
que us demane perdó lo Comte mana! 
que no bese als bessons!... ^Qué m' assegura 
que en sos fronts las matzinas no heu posadas? 
Ira de Deu! féulos besà^ à ma vista, 
féulos besar, senyora, V un à 1' altre, 
que per qui té sospitas com las vostras 
provas d' aquestas no son prou encara. 
Quelcom deu ferho que 'Is marits vos deixin 
després y tot d' havervos feta mare! 

Franca y ardorosa manifestació del odi que sent en vers la Com^ 
tesa, Despreciy rencunia, temor, ironlay encara altres sentiments, 
que del mateix se desprenen^ han de donar forsa y colorit d *« 
aquest parlament^ durant lo qual d duras penas pot Almódis con^ 
tenir la violenta esplosió de la enemistat ab que correspon al In-* 
fant. 

Almodis. Cóm no se us clava un cranch en mitg la llengua 

per cad' una y no mes d* eixas paraulas! 
Oh! sí, triuníi '1 concili y repudíim 
tot d' una, si així ho vol, lo vostre pare! 
néguim V amor ab que lo meu inspira 
y préngam los íillets de mas entranyas! 
si per salvàm d^ això tinch de volervos 
com à íill! Oh, jamay! Cent cops malhaja 
qui deshonri tal nom afavorínthi 
à sers que no han nascut de sas entranyas! 

Pbre. Sí, sí, y malhaja '1 íill que ingrat oblida 

r amor incomparable de la mare, 
per una dona qualsevol que intenta 
borrar fins de son nom la recordansa, 
y à qui fer hort al orfe se proposi 
volguent amor de íill de qui es madrastra! 
Fassi la sort que dels que ha dut al ventre 
siga oblidada per V amor de un' altra! 

AuüODis. Oh ràbia! execraciò de la natura. 

Adel, Adell... fínescan los ultratges. 

Perc. Entreu, Pons d' Ullastrell! 

La exaltació if Almódis arriba d la ceguera yfa un crit terrible al 
esclau^ en lo que f hi endevina una resolució criminal, Pere Ramon 
crida d Pons, que ha quedat d la porta del fwdo^ entrant en ri« 



Digitized by 



Google 



196 



ALUOblS 



cena d la vegada V esclau de la Comtesa y el familiar del Comte, 
de lo que adyertida Almódis, conté ab T actitut d Adely se dirigeix 
d Pons ab altaneria^ fa retirar al esclau y despedeix al Infant, 



ESCENA VI 

ALMODIS, PERE RAMON, PONS, ADEL. 

Almodis. Almódis al veure d Pons. Oh!... ^-Qué voliau? 

Qu' es que us obliga é trepitjar ma cambra 
quan I per tot hom que cavaller se crega, 
per ser la de una dama, es prou sagrada? 
Pots retirarte, esclau; vull estar sola, 
sentiu?... Aneu à dir al vostre pare 
del modo qu^ heu cumplert los seus dèsitjosl 
Pere. Y V exemple també qu' heu volgut darme. 

Retiranse Adel per la dreta y Pere Ramon pelfondo^ aquest deixant 
olvidada la espasa. Almódis se deixa caure en una cadira rebre^ 
gant nerviosament lo mocador. Pons, després if una xica pausa, 
adalanta uns passos y se li dirigeix ab molta calma y respecte. 

ESCENA VII 



Pons. 



Almódis. 
Pons. 
Almodis. 
Pons. 



almodis, pons. 

Soch vell, senyora; he vist néixer 
al Comte y amor li duch. 
Comtesa, us sembla si puch 
la vostra atenció merèixer? 
Un volcan es lo palau 
y per culpa dels de fora 
Nó, qu' es pels de dins. 

Senyora... 
Sé lo que passa. 

Si us plau 
escoltar consells de vell 
que la esperiencia abona, 
reflexioneu una estona 
sobre V estat del donzell, 
sobre '1 vostre, '1 dels bessons 
y també en lo de son pare, 
reflexioneuhi que encara 
sou )ove y las impressions 



Digitized by 



Google 



FRANCiSCH UBACH Y VlNYtTA 



197 



que d la fantasia exaltan, 
com un cavall desbocat 
arrastran al desgraciat 
à qui seny y bon cor faltan. 
Almodis. ^Heu acabat? Sens maures de sentada. 

Pons. Nó. 

Almodis. S^uíu. 

Pons. Pare amant y fael espds, 

entre V Infant y entre vos, 
malalt lo Comte y febriu, 
un sol instant no reposa 
tement ignorats perills, 
que si estima molt als fills 
no estima poch à la esposa. 
AuiODis. Finéu. Fredament y sens mirarsel. 

Pons. Pel bé del comú 

y ab franquesa catalana» 
jo... ja sabeu que us demana 
lo pobre vell. 
Sumament conmogut y afectat per lo poch apreci que fa d* ell la 

Comtesa. 
Almodis. Atxecantse. Ben segú*. 

Que m* oblidi de qui soch 
y ^m rebaixi ab qui 'm maltracta. 
Pons. Oh! nó. Una paraula, un acte Rectificantla, 

d* abnegació, per dar Uoch 
i que la rahó son imperi 
puga de nou recobrar, 
y del palau en la llar 
caliu d' amor tomi é haverfai. 
Caliu hont sempre ha trovat 
la família sa ventura 
y que mentres dura ell, dura 
la nostra felicitat; 
que no hi hà glòria ni honor, 
poder, ciència ni riquesa, 
com la pau: qu^ ella es, Comtesa, 
del home '1 mellor tresor. 
Almodis. Y bé, es cert. Podeu anar. 

Pons. Sempre en Pons vos ha tingut 

per dama d' alta virtut... 
Almodis. Que may n* arribi à duptar. 

Aneu. . . Signantli la porta. 

Pons. Oh! Ressentit. 

Almodis. Aneu vos dicfa, 



Digitized by 



Google 



igS 



ALMODIS 



que ja us he sufert bé proü. 
Pons. Ólyideu qui soch? 

Almoeis. No sou 

mon vassall? Cansada estich 

d^ escoltà* à joves y vells 

impeitinencias y novas; 

aneu à cohcellar joves; 

jo vull obras, no concells. 
Pons. Una súplica no mes. 

ALMODts. Ni mitja. Rebufant escoltaria. 

Pons. Per Deu, senyora. 

Almodis. Ja que vos no surtiu fora, 

me *n vaig jo! 
Retirantse ah desagrado per la dreta. 

ESCENA VIII 

PONSy ADEL. 

Pons. Orgullosa es, 

y del orgull may al mon 

res de bo n* ha pervingut. 

Castells mes alts han caygut, 

y é la f í en Pere Ramon 

hereu del Comte ha nascut. 

Mal camí, Almódis, seguiu; 

malas arts T ambició us dona 

que, ó m' enganyo, ó veig motiu 

per creure, que ab la corona 

un dogal als fills guarniu; 

y si mentre es temps encara 

vostre cap no sereneu, 

pels bessons de qui sou mare 

à ser padrastre, à son pare 

vos mateixa obligareu. 
Sent remor y girantse s* adona del esclau; d sa vista *s recorda de 
las investigacions que Berenguer li té encomenadas y vol endur^ 
sel per interrogarlo. Adel se escusa seguirlo y respon ab reserva^ 
dsaspreguntas, 

U esclau. Ahl... Adel? 
Adbl. Senyor. 

Pons. Apart. Sens dupte m' espiaria. 
Adbl. Apart. Caure à sas mans no voldria. 
Pons. Seguéixme. 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCR VhACH Y VINYETA I99 



Adil. 


Féume 1 favor 




que m* ho diga qui deuria. 


Pons. 


Ho maaa 1 Comte. 


Adel. 


L' esclau, 




reb ordres d* un amo y fora. 


Pons. 


Es r espòs de la senyora. 


Adel. 


Si i 'n ella manarmho plau, 




soch vostre desd^ aquest* hora. 


Pons. 


Fidel ets. 


Adel. 


La esclavitut 




la pròpia llibertat lliga. 


Pons. 


Es cert. ^Dígam?... 


AOEL. 


A ser mut, 




sort y cego també obliga 




la sort que m* ha capigut. 


Pons. 


Seràs lliure, viva Deu! 


Adel. 


Des que 'm van esclavisar 




res del qu' he fet es fet meu; 




r amo es lliure per manar 




y r esclau. . obehir déu. 


Pons. 


Prou has dit. 


Adbl. 


Res que de vos 




sapigut ja avans no fos. 


Pons. 


Cert; retirat. 


Adel. 


No puch pas 




mentre aquí 'ns trovem tots dos. 


Pons. 


Ah! Endevinant P inteneió. 


Adel. 


Senyor. . . Saludant per escusarse. 



Pons. Anantsen. Tu parlaràs. 

ESCENA IX 
. , adel, pontí. 

Adel. Aquest es de tots ells 1' únich que temo. 

De sos ulls negres la insistent mirada 
oom la serp à V aucell, glassat me deixa 
y r ardor de mas sanchs tant tost apaga. 
La llibertat tinch de guanyarme prompte 
ó no reveig las afrícanas platjas. 
Prenga l' Infant lo derrer son, no trígue 
y las palmeras de la mare pàtria 
del esclau redimit à escoltar tomen 
las cansons per tant temps aquí tancadas. Al pit ^ 



Digitized by 



Google 



200 ALMODIS 

L' Últim servey y mas cadenas trenco, 

demà soch lliure!... Lo juglar. 
Ponti entra per la porta del fondo, tot recelós. Adel al adonarsen fà 
per no ser visty entrant en sospita de lo que puga motivar sa mm- 
guda, mira ab precaució de tancar la porta per hont ha entrat, 
PoNTÍ. Manarme 

aquf ha volgut V Infant y jo voldria 

ni un pas haverhi dat. Sémblam la gavia, 

lo cau d* una lleona que quan vetlla 

per la febra abatuda, 's mor de ràbia. 
Cercant per la escena la espasa del Infant, 
Adel. Apart. Qué cercarà?.. Si fos 1* Infant, quin* hora! 
PoNTÍ. No la sé veure. Potser 1* han trovada 

y d* un fals testimoni fentla obiecte, 

se proposin al Comte presentaria. 

Allí dormen los nins. Mirant per la porta de la 
dreta. 
Adel. La cambra espia 

PoNTf. Vetlla prop d* ells V altiva sobirana, 

com en lo cau de la ferotge serra 

la fera à sos cadells: à la fi es mare. 
Adel. Apart. ^A qué vindrà tant misteriós registre! 

Fetor sento de sanch. 
PoNTÍ. Cercant per la escena. Molt T ha amagada. 

Ah, ja la tinch. Troyant la espasa. 

Adel. Apart. Vn* arma! Sos propòsits 

no té de lograr pàs. 
Pomí. Invicta espasa 

dels Berenguers, flagell de la morisma, 

ja ets del Infant tu V única estimada. 

Llamp de victorià véjat prompte Lleyda 

lluhf en sas mans y al aixamplar la pàtria, 

dona llorers à qui sospira glorías 

per ofegar desitjós de venjansa. 
Adil. D' aquí no sortirà. Tancant la porta. 

PONTÍ. Desenveynant la espasa. També podrian 

haverla cambiada. 
Adel. Y dupto encara! 

PoHTÍ. Oh! nó, la mateixa es; ara cumpleixis 

del Infant lo desitg. Qué veig? tancada 

la porta... Oh, tu! 
Sorprès de trovarse tancat y després ab P esclau. 
AoBL. Sí, sf , soch jo, tremola; 

jo que per rompre la mesquina trama 

de tos intents, te puch mostrar al Comte 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCir UftACA Y VINYETA t^OI 

tancat en aquest lloch ab aquesta arma! 
PoNTÍ. Rastrer calumniador, qué m' anuncia 

ta llengua vil! Ab sorpresa x espant. 

Adel. Sarcdstich. Que vaig à despullarte 

del hipócrit honor d* un servilisme, 

que, igual que '1 cocodrilo^ plora y mata. 
PoNTÍ. Menteixes. Aterrorisantse. 

Adbl. Nó... A mi! correu!... Cridant, 

PoNTÍ. No cridis, 

no cridis per pietat! una paraula, 

una no mes, per dir de ma vinguda... 
AüEL. Com no 't vull creure 't valdrà mes callaria. 

Senyora. 
PoNTÍ. Calla! 

Adbl. Aquí, senyora! 

Adel s* acosta d la porta dreta d cridar d Almódis, al mateix temps 
que Pontl d la del fondo que vanament forseja, malehint al esclau. 
PoNTÍ. Forsejant la porta. Closa! 

Malehit sias! Al esclau. 



ESCENA X 

ALMODIS, ADEL, PONTI. 

Almodis. Surtint. Qu^ es això, qué passa? 

Aquí U )uglar? 

PoNTÍ. Anguniós, Deu méu, quina calumnia! 

Adbl. Espiant, senyora, dels Infants, la cambra 

y armat com lo veyeu, sorprès se tro va. 

Almodis. Oh miserable! 

Adbl. La cortina alsava 

d^ aquella porta y mentre els ulls en ella 
la impunitat per sos mtents cercaran, 
la espasa ha desnuat creyentse d solas, 
de fugir murmurant y de venjarse. 

Almodis. Poder de Deu!... Fugir!... Ab feu terrible. 

PoNTÍ. Suplicant. Vulgàu sentirme... 

Almodis. Perquè t* haig d^ escoltar, ser detestable, 

si res del que 'm diguesses no puch creure 
havent estat sorprès doas vegadas. 
Fugir? ^Perquè venias? Perquè al odi 
ta coneiencf a has venvrt?^ t' tmagínavas 
que 1 que un Infant pot intentar impune, 
pot intentarho un ser com tu! 

»6 



Digitized by 



Google 



202 



ALUODIS 



ÀLMODtS. 



PONTÍ. 



Almodis. 



PONTÍ. 

Almodis 

PONTÍ. 



Almodis. 



PoNTÍ. Poséume 

en mans del Comte y provaré, senyora, 
ma ignocencia al moment. 

Que t* enviava 
r Infant, diràs. 

Molt cert; à recullirli 
la espasa que à n* aquí 's deixà oblidada. 
Invencions de juglar que V or premia 
no à tot hom' cegan. Oh! bona soldada 
sens dupte hauràs rebut; mes la derrera 
aquesta haurà sigut que ab ton art guanyes. 
Qué us proposeu! Creixent en temor. 

Ab ira. Lo que tu fer volias; 

comprens? si no qu' es càstich, no ven j ansa. 
Oh nó, això no es possible. Vos, senyora, 
tindreu sens dupte al fons de las estranyas 
un resto de pietat! qui us ha fet bella, 
bona també us vol... Suplicant. 

Adel! 

PoNTÍ. Agenolldntseli als peus. Miràume 

als vostres peus; misericòrdia us pregol 
Penseu que vostra pàtria fou ma pàtria, 
que en honor vostre per castells y vilas 
cent voltas he cantat y que tinch mare. 
Motius son tots aquests que mes m' obligan, 
perquè à tu 't fan tots ells mes detestable. 
Arma t' has fet de qui *s proposa perdrem 
y al front li vull tirar sas propias armasl 
Adel! Resoltament, 

Senyora. 

Acaba de una voltal 

A la veu de sa Senyora; Adel va per precipitarse sobre* I juglar ^ mes 
aquest corra al finestral clamant socors y s" agafa ^ una de las 
columnas perquè 7 esclau no P puga treure: lluyta del dos, que fi" 
neix agafant Adel d Ponti per la cintura y llensantlo per la fines- 
tra. Selvatge satisfacció en Almódis. 

PoNTÍ. Socors, que 'm matan! 

Adel. Agafat d Ponti. Malehit! 

Almodis. Frenètica. Apàrtal 

d' aquí 

PoNTÍ. Socors! En la finestra. 

Almodis. Qué importa! precipita! 

y *l tot pel tot juguem d' una vegada! 

PoNTÍ. Ah! Cayent. Crits d dins. 

Adel . J a ha caygut . Abveu fatigada. 



Almodis. 



A^EL. 

Almodis 



Digitized by 



Google 



FRANCBSCH ÜBACB Y VINYETA 



203 



Almodis. 



Adel. 



Y donchs, ara que vingan; 
al menys una hora bona hauré lograda! 
Qué miro? ah!... U Infant y en Huch al pati 
se trovan, y 1 juglar just à sas plantas 
s^ ha estabellat. Tothom cap aquí puja. 
Salvéms, senyora! . . . Retiruntse de la fines ira . 
A la veu de Adely Almódis se redressa altiva, mana d n' aquest 
obrir I j por ta y retirar se, quedant ella d la dreta en peu apoyant- 
se en la taula. Crits y soroll dins que va acostantse, fins entrar en 
escena Pere Ramon ^ Huch, Ponsy ' Is demés ques* indica, Tingas 
compte que la cortina de la porta dels dormitoris quedi plegada, 
Almodis. Jo!... La porta franca 

deixa als que venen. Entra allí y no 't mogas 
de vora de mos fills. 



ESCENA XI 



ALMODIS, PERE RAMON, HUCH, CAVALLERS, HOMES D ARMAS. ' 

Presentantse tots los que venen tumultuosament d la porta. Pere 
Ramon ve lo derrer, obrintse pas entre Us demés, seguit de Huch 
que vol contenir lo, 

Almodis. Vos esperava. 

Avant, entreu; si demaneu justícia, 
també *n demano jo. 

Pere. Entrant furiós. Cerco venjansa. 

Almodis. Y '1 juglar ha sigut a qui enviareu 

per obtenirla? No sentiu? Al altres, y encara 
culpar intenta a qui en defensa pròpia, 
ab r ajuda de Deu s' ha deslliurada. 
Mentiu! Abforsa 

Infant. 

Mentiu! 

D* aquella porta 
al cayre ha fet lluhir la vostra espasa 
y en lo perill que 'Is fills y jo corriam, 
no ha donat lloch per invocar V usatje 
Oh cínica ficció, infernal astúcia! . 
De sobras sabeu vos per que 's trovava 
ma espasa aquí, y al enviàl per ella 
à morir 1' he enviat! La vostra cambra 
en cova d' assessins s' ha convertida, 
y ja que d* ella sou mestressa, dàume 
r esclau, ó us juro que ara per la seva, 



Pere. 
Almodis. 
Perb. 
Almodis. 



Pere. 



Digitized by 



Google 



204 ALMODIS 

rendeixo vostra vida à ma venjansa! 

Almodis. Sentiu! Al que acompanyan al Infant. 

HucH. Infant. .. Volguentlho contenir. 

Cavaller. Qué aneu à fer! 

Pere Ramon cego de furor conté ab la espasa als que *5 volen in-- 
terposar entre ell y Almódis. Aquesta ab sa altiva actitut acaba 

4* exasperarlo, 

Perb. Enrera! 

Qui done un pas tant sols, tomba cadavre! 

Almodis. Enrera dich també jo al parricida! 

Pere. L' esclau! 

Almodis. Ja may! 

HüCH. Infant! 

Pere. Oh Deu! Miràume 

y tremoleu, perquè ha tocada V hora 
d* escupirvos lo fel de mas entranyas. 
L' esclau, V esclau us dich! Que ningú 's moga! 

Amenassant primer d la Comtesa, després als que volen contenirlo 
d «' elL 

HucH. Lo comte. Suposant que 7 veu arribar, 

Pere. Acabem , donchs. Avalansantse d Almódis. 

Almodis. Fugit del Infant. Ah! 

Pere. Entrant derrera Almódis d la dreta. Ja no 't salvasl 

Moment de confusió. Almódis se refugia en son dormitori. Pere 
Ramon entra derrera d* ella perseguintla y tanca la porta per 
dins. Entran per el fondo Berenguer, Pons y altres cavallers, 
atrets per los crits y junts ab los que ja son en escena volen for» 
sar la porta de la dreta. Crits, soroll y plors de criaturas dins lo 
dormitori. 



ESCENA ULTIMA 

RERENGUER, PONS, HUCH, PERE RAMON, CAVALLERS, HOMES d' ARMAS. 

Berenguer. Aliï tot hom. Ab veu de tró signant d la dreta. 

HucH. Tancada està per dintre. 

Berenguer. Càyga al moment. 

Almodis. Dins. Socors! 

Berenguer. Per la porta. U infern ï aguanta. 

Almodis. Que ^m matan! Dins. 

Berenguer. Llamp de Deu! 

Berenguer se tira de las barbas ab desesperació. La Comtesa fa 
dins un ay de mort^ al mateix temps que cedint la porta, se pre^ 
cipitan dins Berenguer^ Pons, Huchy altres. Moments d* aterra-- 



Digitized by 



Google 



PRANCBSCH UBACH Y VINYETA loS 

doT silenci en que no se sent mes que lo plor dels fills d* Almódis. 
y surt tot seguit Pere Ramon ab cert desordre que acusi haver 
tingut una llujrta d bras partit^ llensant V arma homicida. 

Almodis. |Ay! 

Pons. Dins. Ja es oberta. 

Berenguer. Déu méu! Entrant, 

Veus. Dins. Horror! Pausa. 

Per». Surtinty llensant V arma. Al fi no tinch madrastra! 
Al fi la gola del infern s' ha oberta 
y en sa via candent, espumejada 
de llégrimas y sanch, m' hi precedeixen, 
heralts de ma -deshonra, dos cadavres. 
Que r esperit del mal per seu me vulga, 
que *m tanque U Cel sas portas, y befarme 
puga tothom; al menys, mes que sanch sia, 
hauré apagat la set que *m devorava! 

Surten de la dreta Berenguer ^ ab las mans al cap plany entse^ Pons^ 
Huchy Us demés que hi han entrant, tots ho^'rorisats. 

Berenguer. Ay de mi malhaurat y sens ventura, 
nat à la terra en hora de desgracia! 
Com no s* apaga *1 sol y '1 mon s* enfonza 
y 1 mar per demunt d* ell no estent sas ayguasl 
Quin crims* ha vist, Deu meu,queà aquets* assembli? 
Quin home s* ha trovat, se' espòs y pare 
y acusador y jutje tot à V hora, 
sens malehir sa sort y sa nissaga! 
Fujíu ja de mi tots, del crim la lepra 
al sol frech de mas robas s* encomana; 
no engendro fills, qu' engendro aborts indignes 
que '1 mateix Llucifer de prop seu Uansa, 
perquè los monstres de sa cort al véurel, 
tot y ser furias del infern s* espantan! 
L' Infant avansa un pas cap d son pare resolt d parlar. 
Quin cdstich trovaré que prou ho sia 
per qui U mereix tant gran!... Aparta, aparta, 
que veig ma pròpia sanch demunt tas robas. 

Pere. Y no es la meva, sentvos fill. 

Berenguer. Malhaja 

r hora fatal... 

Pere. Jnterrompentlo. Calleu! Oh! jo mereixo 

fins perdre si voleu V amor del pare, 
los drets al trono del que hereu naixia, 
y *1 de cenyir dels cavallers la espasa. 
Rahó tindrà la iglesia si *m rebuja, 
també lo poble si de m( s* aparta; 



Digitized by 



Google 



2o6 ALIfODlS 



mes vos no 'n teniu prou per malehirme, 
jo vos la nego, que si soch culpable, 
per tots ho soch menos per vos, sentíuho, 
menos per vos, que 'm vau donar madrastra! 

Berengukr. Y encara *1 nom aquest portas als llabis! Plor dins. 
No sents, potser, no sents lo que demanan 
los plors de tos germans, vil parricida, 
abort de la natura! 

Pere. Acabem, pare. 

Si parricida soch, à n' aquests orfes 
podeu darlos també una nova mare. 
Adéu siau. Si mal he obrat, en premi 
la víctima ha lograt quant desitjava: 
per no tornar me *n partiré à la guerra 
y ma herència en sos fills vindrà à recaure. 
Exemple preneu vos en mas desditxas, 
y si may vostres fills us preguntavan 
quina fi tingué al mon la mare seva, 
no 'Is digueu may, ja may, que va mataria 
un germà d' ells, perquè vritat no fora: 
diguéulos que morí à mans d* un fillastre. 

Pere Ramon seguit de Huch se retira pel fondo. Berenguer se deixa 
caure 7 cap entre las mans llensant forts sospirs^ mentres Ponsy 
altres lo rodejan volentlo consolar. Teló. 



FI DE LA TRAGÈDIA. 



Digitized by 



Google 



PREMIS EXTRAORDINARIS 

(PROSA) 

Premi ofert per la Associació de excursions Catalana, 

Núm. 1 5.— MUNTSENY(colecció de tradicions) deDonya 
Maria de Bell-lloch. 

Premi ofert per la revista catalana La Renaixensa. 

Núm. 1 6.— LA família DEL MAS DELS SAL- 
ZERS (novela) de D. Gqyetà Vidal y Valen-' 
ciano. 

Premi creat per lo Consistori. 

Núm. 17.— ISABEL DE GALCERAN (novela) de JDon 
Narcís Oller y Moragas. 

Premi ofert per lo setè net 4' en Bruniquer. 

Núm. 18.— BIOGRAFIA D' ESTEBA GILABERT 
BRUNIQUER de D. Salvador Sanpere y 
Miquel. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




MONTSENY 



Adeu tu vell Montseny 

Aribau. 



Montseny! Qui t' ha vist ab ta faisó antiga, altiu, gemat 
y feréstech, ja may de tu pot oblidarse. Plena V ànima 
de emoció penetra en tas pregons fondaladas sempre 
verdas, hermosas, sorprenents y fantàsticas; rublerta de espe- 
rit y forsa puja per aquells rischs perillosíssims; saturadas d' 
explendorós goig y valentia passeja per aquells enlayrats cims 
que tant sembla V acostin à T altura suprema, eterna aspira- 
ció de la vida nostra. 

Jo, que he rejovenit mon cor, en tas verges torrenteras, y 
en la frescor y hermosura d' ellas, en lo nombre prehuat de 
flors que tota t* omplenan, en los inspirats y frescals cants dels 
milenars d' aus que cobejas, he trobat nou ser y vida, deixa 
que avuy, esirayent la essència de ton ser y vida, conti alguna 
de las bellas tradicions que com tas aus y tas flors, son orna- 
ment y joya de la terra Catalana. 



27 



Digitized by 



Google 



210 MONTSENY 



LO DEVANTAL 

Molt propet de Gualba, entre alzinas sureras y gentils abets, se 
troba un dels llochs mes pregons de la montanya, en lo qui, enre- 
voltat d* inmensos turons y rocas, obra sa horrible gorja lo paurós 
gorch negre. Quants de fets s* han passat en ell, quant la imaginació 
popular hi ha trobat y ha vist, díguinho las innombrables creus que 
'1 voltan y los molts fets, estranys y ferést'echs, que d' ell se contan. 
De tradicions també n' hi viuhen, y héusen aquí una d' ellas, tal 
com nos la digué, ab sa senzillesa, una dona del dalt dit poble. 

Diu que un dematí, de bella aubada, havia eixit una dona de 
Campins pera fer via cap à Santa Fé. Quan fou al indret del gorch 
negre se sentí assedegada y s^ aclofà à un marge d* aquell à beure 
aygua. 

Mentres ho feya, se sentí tocar la espatlla, y alsantse tota esglaya- 
da, per lo Uoch ahont era, se trobà ab una dona, qui li digué, si vo- 
lia anar à cuydar una malalta que hi havia à Sant Segimon. 

— Prou que hi aniré, digué ella. 

— Donchs tindràs la paga per endevant. 

La dona de Campins era molt pobre, y n* hagué grossa alegria. 

-^Para la falda, y no miris lo que *t dono íins que hagis vist la 
malalta. 

La dona obehí, y aquella li omplí lo devantal de una cosa estra- 
nya que no pogué veure lo que era. 

Y fet, prengueren comiat y cada una tirà pel seu cantó, anantsen 
la de Campins ab lo devantal plé, ben lligat per las puntas, à la cin- 
tura. 

Camina que caminaràs, arribà à V Oratori, un xich avans de la 
Capella del Sant. Y allí, poguent mes la curiositat, que tant la havia 
capficada tot lo camí, obrí lo devantal y '1 trobà sols plé de sagó. ' 

Podeu contar com va enujarse, lo llensà à terra y se *n anà cap i 
Sant Segimon. Y quan hi fou, sentí com de son devantal queya al- 
guna cosa, s* ajupí à cullirla y 's trobà qu' eran unsas d' or. 

Eran las engrunas de sagó que havian quedat enganxadas en 
aquell. Corrents, tota desalerada, se ^n pujà cap à munt fins al Ora- 
tori, ahont havia desfet lo devantal, mes ja res hi havia. 



La fé religiosa es lo que dona vida à eixa tradició. Es la prohibi- 
ció del arbre del paradís à nostres pares; es lo mancament d* eixos, 
perdent per ell la felicitat promesa. La fé es cega com ho es lo espe- 



Digitized by 



Google 



MARIA DE BELL-^LLOCH 



rit, devant V obra inconmensurable, las sàbias y alias lleys de Deu, 
y no hi ha mes que obehir. ♦ 

Pera feria ascequible à nostra limitada inteligencia, se val lo po- 
ble de la tradició. 

Mes vejàm com naix la que *ns ocupa. Estrets, vigorosos, plens d' 
exhuberancia y vida, vingué un moment que los pobles del Nort, 
no pogueren menos que trencar la cleda que en sos apartats Uochs 
los dohia, y deixantse anar per los pobles de civilisació relativament 
mes avansada, no varen parar fins à ésser à las portas mateixas del 
empori de la civilisació antigua; quantas de cosas estranyas, preu- 
hadas per ells^ no degueren trobar en eix y en aquells pobles, no 
cal dirho; de aquí eixos inmensos tresors que formaren, que en sa 
vida errant devian tot sovint amagar, pera trobarlo després, si no 
es que algú, mes ambiciós ó hàbil del poble mateix no se 'n apode- 
rés avans. La tradidició n* està plena, y V horrible drach, y lo jas 
del Rhin, y la cruel venjansa d^ una Hrimilde, així Germana com 
Scandtnava, omplen un sicle enter de la literatura. 

Traspostos los Pirineus, també vingueren cap à nosaltres los dits 
pobles y allí ahont la tradició no ha sigut encar del tot borrada perla 
comunicació que han dut los avensos, s* hi troba encara rastre. Lo 
Montseny, com montanya espedada y feréstega, ne dona bona pro- 
ba, y en ell viu la tradició del tresor tancat en lo castell de Montso- 
liu, que no posem aquí, per haver sigut publicada en una Revista *, 
en la que à mitja nit de Sant Joan s* obra lo dit castell, y U que hi en- 
tra pot arreplegar tant or ó grà com vol, si es amatent à sortirne, y si 
cumpleix la condició de no mirarho y enrahonar fins que ha tra^ 
passat un torrent, donchs que allavoras tot V or se li torna sagó y la 
blat se li toma sorra. 

Heus aquí donchs lligada la nostra tradició ab la del tresor deU 
pobles germànichs; tradició que treta la rudesa d' eixos, vingué à 
coavertirse, à simbolisar, conservant emperò lo fondo que li dona la 
tradició històrica, las forsas vivas de la naturalesa, la abundo de la 
terra, los tresors que en sí enclou y amaga, y que dona sols à aquell 
que trevalla pera obtenirlo, que la va à buscar ab son enginy y forsa 
al fons mateix d' ella. 

La creencia religiosa aprofitantse de abdós fases, valentse com es 
ben sapigut de las mateixas tradicions antiguas, pera adaptarWà sa 
Qova doctrina, à £í de no fer sensible 1 cambi, aculli la mateixa tra- 
dició del tresor idealtsantla mes, la traduhí en la dalt dita, que *$ 
conserva encara en la montanya, ahont la fé, ab Sant Segimoa, va 
aculUrshi y las trassas dels pobles del nort, tant iadelebles encara s* 
hi conservan. 



t, IMtiA htatóríco UtlM. 



Digitized by 



Google 



212 MONTSENY 

II 

LAS ENCANTADAS DE LA NIT DE SANT JOAN 

Prop de Viladrau, y en lo cantó de las ayguas vessants de Sant Se- 
gimon, hi travessa una torrentera ahont moltas vegadas hi baixan à 
abeurarshi los remats que en aquell indret pasturan. 

Diuhen que moltas vegadas, en las fredas nits d* hivern quan los 
pichs del alt Montseny estant cuberts de sa vesta de neu y las ayguas 
del torrent son fortas y encristelladas, ixen dels abims ó covas d* ell, 
las encantadas, y ballan y cantan per sa superfície, que ningú las 
entén, barrejats sos ecos ab los xiulets del vent y lo bramul de las 
famolencas feras, que baixan al plà à fer sa presa. 

Mes quan ve V istiu y ab ell la benhaurada nit de Sant Joan, ila- 
voras ja cambia la cosa y surten aquellas en dita nit, & cantar gayas 
cansons com ningú hagi sentidas. 

Ditxós lo mortal que aquell dia pot véurelas, se pot dir que ja ha 
fet sa fortuna. Aixís succehí à tres fadrins, fíUs de can Bosch, lo un; 
de La Sala, V altre; y de can Gat, lo tercer; totas tres de dit poble de 
Viladrau. 

Plens de coratje, apesar de la por y de las prediccions que sos 
vehins y parents los hi feyan per sa temeritat, emprengueren lo ca- 
mí de la torrentera, de bella nit de Sant Joan y al punt que foren 
las dotze horas y estantse allí ben amagats, vegeren sortir del fons 
d^ una bauma & las ditas Encantadas que anavan estenent roba per 
los margens del torrent. 

Llavoras ells que surtiren y prengueren & corre cuyta una pessa de 
roba que estenian, al temps que las Encantadas al veures descober- 
tas desapar^ueren ab las demés. 

Era un toballó que aixís com lo agafaren anà allargantse, aliar- 
gantse que no s* acabava. Per fi quan ja no s' estirà més, los tre^ 
minyons se *1 partiren y tan bon punt ho fou, quedà cada tros con- 
vertit en pesas d' or, que foren richs com ningú altre. 

Mes los entrà 1' ambició, y volgueren ferse mes richs: y aixís, des- 
lliberaren cada hu de per sí y sens dir res à sos companys, de tomar 
altre volta V any següent, en la nit de Sant Joan, al lloch de las 
Encantadas, y quedarse ell sol ab totas las riquesas. 

Arribat lo dia, ben amagats y per camins estranys, pera no ser 
vistos, se dirigiren tots tres, cadascú pel seu cantó cap à la torren- 
tera. 

Quan fou mitja nit aparegueren las Encantadas, y los tres mi- 
nyons, tots à la una y sobtadament se tiraren damunt de un toballó 



Digitized by 



Google 



MARIA DB BELL-LLOCH i 1 3 



de la roba que tenian aquellas estesa, al mateii temps que desapa- 
regueren roba y Encantadas. 

Y los tres minyons tira que tira del toballó, eix en compte de 
allai^arse, se feu à trossos, cayent d^ ell» en l\6Ch de monedas com 
r any avans, moltas y grosas pedras. 



La idea moral d* aqueixa tradició es lo càstich de la ambició, va- 
lentse per això del mateix procediment que *1 cuento català que té* 
publicat lo Sr. Maspons en son Rondallayre «Los dos geperuts» : un 
troba '1 benestar una nit en un Uoch que ningú s' atreveix à anarhi, 
y sàpiguen tho un envejós, A 1* altre nit en que tornen à sortir los 
nanos y follets, que la donaren à aquell, se n^ hi va y sols troba dis- 
sort. Cuento vingut també dels pobles del Nort comú é Bretanya y 
à la major part dels paíssos en que han rebut la influencia Céltica. 

Per altre part hi figura lo Tresor com en la present tradició, y per 
lo tant nos referim à ella pera senyalar los elements de que ^s com- 
pon la que 'ns ocupa. 

Però lo característich de ella son las Encantadas. En lo llibre «Las 
tradicions del Vallés» del dalt dit Senyor Maspons, se troba la ori- 
gen germen ich d' eixos sers que poblan encara los ombrosos Uachs 
y caudalosos rius, principalment de la part alta de Catalunya, ab los 
diferents noms de Alojas, Gojas,Donas d' aygua y Encantadas. Aell 
donchs nos referim: lo mateix que las altres de que dona compte* 
las nostras ixen à la nit à ballar, à deixar sentir gayas cantadas y à 
estendre la roba; son inaccessibles als sers humans y pagan eixos lo 
voler sorpéndrelas y poder donar abundància y riquesa com las 
Valhirias y las Elfas. 



III 
LA SALA 

Era un noble Senyor hisendat qui 's deya Serrallonga y tenia tres 
fills. 

Quan foren grans los donà à cadescun part de sas ríquesas y la sua 
benedicció, pera que se *n anessin à buscar fortuna, encomanantlos 
sobre tot que seguissin sempre la Uey de Deu, que tant los hi havia 
ensenyada. 

Los tres fills prengueren comiat de son pare,y desitjant fundar ca- 
descun llur payral casa, s' establiren prop del Montseny, passadas 
las Guillerías, y treballant treballant al cap de poch temps bastiren 
sa respeaiva casa, que per lo gran y espayosa, dava goig de veure. 



Digitized by 



Google 



214 UONTSftNY 



Un dia son pare n' hagué anyoransa y prengué cam(> cap aUi 
ahont sabia qu' eran, pera veurels. 

Camina que caminaràs, al eixir de las Guillerías, vejé una pagesia, 
de senyals rica y abundosa, y pensant si era d' algun dels seus fills, 
anà atansanthi ab lo cor ple de gaubansa. 

Era la casa d* aspecte senyorial y rich y tenia una enlayrada torra 
que recordava la sua prosapia, mes al mateix temps boy al costat d' 
ella s^ alsava un campanaret, mostra del sentiment religiós de son 
amo. 

Gojós va entrarhi V home y prompte va abrassar al seu íill que fou 
ben ple d' alegria. 

— Es teva eixa casa, li va preguntar luego. 

—Si, pare. Era una rica pajesía anomenada Espinsella que jo so 
comprat y la he engrandida aixís en terras com en estada y perquè 
en tot hagués la ajuda de Deu, he volgut tenirlo dins ma pròpia ca- 
sa y li he bastit eixa capella. 

— Que Ell te benehesca fill meu y 't donga abundo en fruyts y des- 
cendència, perquè la teva nissaga, com la de tot home just, s^ esten- 
gui per la terra. 

Y dit això, sortiren d^ Espinsella, y caminant, caminant, arrívaren 
al peu d^ una montanya inmensament gran, d' una alsaría sens mi- 
da, cuberta de blanca neu, que V amo d^ Espinsella, digué ésser lo 
tant anomenat Montseny. Allí à sos peus, y com guardantse à son 
ressés, una casa gran, voltada de ben cultivadas terras aixecava en 
V ayre sa altiva y marletada torre, y à son costat una capella de bo- 
nàs proporcions sostenia un ayrós campanar, al cim del qual hi carn. 
pqaba la creu, signe de nostra redenció. 

Era à Sobrevia. Hi entraren y lo segon íill se tirà als hntssos de 
son pare, ple de goig y ditja. Li esplicà tot lo que havia fet y li 
mostrà com à joya de mes estima, la capella pera- adorar à Deu, de 
qui son totas las gracias. 

—Que Deu te benehesca, fill meu, li digué '1 pare, y 't dongui 
abundo de fruyts y descendència, perquè la teva nissaga, com la de 
tot just s* estengui per tota la terra. 

Y los tres plegats emprengueren via envers lo estatje del tercer 
íill. Era una pagesia inmensa de bons conreus y grossa fàbriea, la 
qual s' anomenaba La Sala. Tenia una torre superba, recort de sa 
prosapia, mes en lloch se veya campanar ni capella. 

Entraren dins y *1 fill se tirà als brassos de son pare. Després li ea* 
senyà la casa, que respirava per tot benestar y riquesa, potser mes 
que la dels seus germans, mes en và hi va buscar lo boa vell, lo 
lloch de honrar à Deu. La capella havia sigut obli4ada. 

Lo pare tot enujat no volgué reposarhi y digué à soa íill:— Adéu 
pera sempre, la teva descendència serà malehida y un de ta aisiaga 
$erà penjat en forca. 



Digitized by 



Google 



MARIA DE BELL••LLOCH 2 1 5 



Lo Senyor àt Serrailonga isqné y al cap d* anys l' amo de La Sa* 
4%, l>. JiMSi de Serraltoftga, era penjat per lladre. 



Aoiaat sentiré lo poble d^ ocuparse de sos héroes, busca, segons 
sos sentiments V origen dels mateixos. Induptablement que lo Serra- 
Uoaga «8 un home prou cèlebre pera que lo poble s' hagi ocupat d' 
•ell y sigui lo que 's vulgui, ó un caballer, com s^ ha volgut idealisar 
per algú, tant es lo poder de la ardidesa, ó un lladre de pas, com de 
sa sentencia y fets se deduheixen, es lo cert que sa memòria es dolen- 
ta. ^'Com pot ésser que un fill de una casa noble se llensés à ser Ua- 
•dr-e? La tradició ho bnsca y abeurantse en lo esperit de la època en 
•quetiasquè, ho troba en la falta de creencias religiosas. 

Eixa tradició es donchs relativament moderna, però atès això ma- 
teix, nos revela duas importants cosas; una, lo sentiment religiós que 
encara eseticialment predominava en nostres avis, y altre, un gran 
fOftdo de^poderío y grandesa, al mateix temps que d' amor à la casa 
ó terra, arrelat fins al fons de V ànima. Tots tres germans alsan en 
sa casa una torre alta y poderosa, però la alsan en recort de la pay- 
rai casa d^ ahont han eixit, igual à la d' aquella. 



IV 
SANT MIQUEL DELS BARRETONS 

Tan alt com es Sant Segimon, y de tan escabrosa via, y no obs- 
tant quan un es à dalt, encara trova que la montanya puja mes com 
si volgués arribar fins al cel. Un caminet conduheix al cim de tot, 
emperò es tant perillós y voltat d^ horribles cingleras al ensemps que 
cansat, que quan s* hi es, verdaderament se sent V ànima sobrecu- 
Uida. 

En aquella punta ardida y feréstega, pariona del Matagalls, la 
pietat hi feu una capella. Es dedicada à San Miquel y lo que sor- 
prèn al entrarhi es la gran munió de barrets de totas menas y colors 
que penjan de sas parets. N' hi ha de felpa, de cartró, fins de llauna, 
los uns com de pastor, altres com los de las ciutats, y tots guarnits 
de flors y cintas. 

Tan bon punt hi arriban los visitadors ó comitivas, es costum, 
que encara avuy se serva, que tots s* apressuran, la primera cosa, ans 
y tot de dirigirse al altar, de pendre lo primer barretó que 'Is ve à 
ma, y després, acostantse al presbiteri, s* agenollan cubert lo cap 
homes y donas, é resar al sant patró de la capella. 

Conta la tradició que en algun temps, tota la gent quan allí dalt 
arribavan los hi venia un gran mal de cap, y que aquells à qui això 



Digitized by 



Google 



314 UONTSKNY 

Un dia son pare n' hagué anyoransa y prengué camí, cap alU 
ahont sabia qu' eran, pera veurels. 

Camina que caminaràs, al eixir de las GuílleríaSf vejé una pajesía, 
de senyals rica y abundosa, y pensant si era d* algun dels seus fills, 
anà atansanthi ab lo cor ple de gaubansa. 

Era la casa d* aspecte senyoríal y rich y tenia una enlayrada torra 
que recordava la sua prosapia, mes al mateix temps boy al costat d' 
ella s^ alsava un campanaret, mostra del sentiment religiós de son 
amo. 

Gojós va entrarhi V home y prompte va abrassar al seu fill que fou 
ben ple d' alegria. 

— Es teva eixa casa, li va preguntar luego. 

—Si, pare. Era una rica pajesia anomenada Espinsella que ]o so 
comprat y la he engrandida aixís en terras com en estada y perquè 
en tot hagués la ajuda de Deu, he volgut tenirlo dins ma pròpia ca- 
sa y li he bastit eixa capella. 

—Que Ell te benehesca fill meu y 't donga abundo en fruyts y des- 
cendència, perquè la teva nissaga, com la de tot home just, s^ esten- 
gui per la terra. 

Y dit això, sortiren d^ Espinsella, y caminant, caminant, arrivaren 
al peu d^ una montanya inmensament gran, d' una alsaria sens mi* 
da, cuberta de blanca neu, que V amo d* Espinsella, digué ésser lo 
tant anomenat Montseny. Allí à sos peus, y com guardantse é son 
ressés, una casa gran, voltada de ben cuiti vadas terras aixecava en 
1' ayre sa altiva y marletada torre, y à son costat una capella de bo- 
nàs proporcions sostenia un ayrós campanar, al cim del qual hi carn. 
pqaba la creu, signe de nostra redenció. 

Era à Sobrevia. Hi entraren y lo segon fill se tirà als bntssos de 
son pare, ple de goig y ditja. Li esplicà tot lo que havia fet y li 
mostrà com à joya de mes estima, la capella pera adorar à Deu, de 
qui son totas las gracias. 

—Que Deu te benehesca, fill meu, li digué '1 pare, y 't dongui 
abundo de fruyts y descendència, perquè la teva nissaga, com la de 
tot just s* estengui per tota la terra. 

Y los tres plegats emprengueren via envers lo estat je del tercer 
fill. Era una pagesia inmensa de bons conreus y grossa fàbrica, la 
qual s' anomenaba La Sala. Tenia una torre superba, recort de sa 
prosapia, mes en lloch se veya campanar ni capella. 

Entraren dins y 1 fill se tirà als brassos de son pare. Després li ea* 
senyà la casa, que respirava per tot benestar y riquesa, potser roies 
que la dels seus germans, mes en và hi va buscar lo boa vell, lo 
Uoch de honrar à Deu. La capella havia sigut oblidada. 

Lo pare tot enujat no volgué reposarhi y digué à son fill:— Adéu 
pera sempre, la teva descendència seré malehida y un de ta nissaga 
$erà penjat en forca. 



Digitized by 



Google 



MARIA DE BBLL-LLOCH 2 1 5 



Lo Senyor ét Setrallonga isqtíé y al cap d' anys t' amo 4e La Sa* 
ia, l>. Jüasi dt SerraUoiiga, dra pen}at per lladre. 



Amant sens^re lo poble d' òcuparse de sos héroes, busca, segons 
sos sentiments V orígea dels mateixos. Induptablement que lo Serra- 
Uonga es «m home prou cèlebre pera que lo poble s' hagi ocupat d* 
•ell y sigui lo que *s vulgui, ó un caballer, com s^ ha volgut idealisar 
per algú, tant es lo poder de la ardidesa, ó un lladre de pas, com de 
sa sentencia y fets se deduheixen, es lo cert que sa memòria es dolen- 
ta. ^Com pot ésser que un fill de una casa noble se llensés à ser lla- 
*dre? La tradició ho basca y abeurantse en lo esperit de la època en 
•quetiasquè, ho troba en la falta de creencias religiosas. 

Eixa tradició es donchs relativament moderna, però atès això ma- 
teix, nos revela duas importants cosas; una, lo sentiment religiós que 
encara esencialment predominava en nostres avis, y altre, un gran 
fondo de^poderío y grandesa, al mateix temps que d* amor à la casa 
ó terra, arrelat fins ai fons de V ànima. Tots tres germans alsan en 
sa casa una torre alta y poderosa, però la alsan en recoft de la pay- 
ral casa 4^ ^hont han eixit, igual à la d* aquella. 



IV 
SANT MIQUEL DELS BARRETONS 

Tan alt com es Sant Segimon, y de tan escabrosa via, y no obs- 
tant quan un es é dalt, encara trova que la montanya puja mes com 
si volgués arribar fins al cel. Un carn in et conduheix al cim de tot, 
emperò es tant perillós y voltat d^ horribles cingleras al ensemps que 
cansat, que quan s* hi es, verdaderament se sent V ànima sobrecu- 
llida. 

En aquella punta ardida y feréstega, pariona del Matagalls, la 
pietat hi feu una capella. Es dedicada à San Miquel y lo que sor- 
prèn al entrarhi es la gran munió de barrets de totas menas y colors 
que penjan de sas parets. N^ hi ha de felpa, de cartró, fins de llauna, 
los uns com de pastor, altres com los de las ciutats, y tots guarnits 
de flors y cintas. 

Tan bon punt hi arriban los visitadors ó comitivas, es costum, 
que encara avuy se serva, que tots s* apressuran, la primera cosa, ans 
y tot de dirigirse al altar, de pendre lo primer barretó que 'Is ve à 
ma, y desprès, acostantse al presbiteri, s* agenoUan cubert lo cap 
homes y donas, é resar al sant patró de la capella. 

Conta la tradició que en algun temps, tota la gent quan allí dalt 
arribavan los hi venia un gran mal de cap, y que aquells é qui això 



Digitized by 



Google 



2l6 MONTSENY 



succehia determinaren de ferne ofrena é Sant Miquel de lo que en 
lo cap duyan, y aixís tan bon punt allí arribavan, lo primer que fe- 
yan era penjar son barret, lo mateix homes que donas, en los claus 
que é eix íi se clavaren en sas parets. 

Passat algun temps y essent ja totas ellas cubertas de barretons, la 
costum prengué un altre vol» y en lloch de deixarhi lo que duyan, 
la gent pera gorirse de mal de cap, ó pera guardarse de tenirne may, 
lo primer que fan es posarsen un dels que hi ha, y aixís demanar 
la ajuda del Sant. 



Es induptable que una gran altura, ab son ayre pur y trasparent 
que vivifica V ànima; son espectacle grandiós dominant la terra; la 
hermosura de una vejetació exhuberant y abundosa, predisposa U 
cor à la fé religiosa. Sembla que després d' una ascenció cansada y 
casi sempre perillosa, es precís trobarse ab la idea de Deu criador de 
tota la terra. Per aixó es que gayre be 's pot dir que no hi ha una 
gran altura en que no s* hi trobi una capella. 

Lo cim del Montseny es elevadíssim y desde allí se descubreix una 
gran vista, de segur que los romeus, tractantse de montanya tan san- 
ta, en que hi havia anat à fer vida un princep, fill del rey de Borgo- 
nya, hi devian anar sovint à visitar los llochs que est havia petjat, y 
al arribar al cim de tot, donant gracias à Deu, se degué introduhir la 
costum entre romeus y romeuas, conforme ab sa fe religiosa, de fer 
present dels barretons que respectivament duyan. Era un saludo al 
Deu de las Alturas. 

Després, quan se anà perdent la costum dels pelerinatjes, la gent 
donant sortida à sa fe encara existent, buscaren atribut al Sant que 
allí tenia estada, y trobant tots aquells barretons, sostenint la creen- 
cia de que guardava de mal de cap, cregueren era mediant lo posar- 
se los barretons de que n* hi havian fet, y encara per alguns n* hi 
anavan fent presentalla. 

Fin ara quatre tradicions hem posat y 's pot dir que totas quatre 
han estat religiosas, per manera que ab eix títol las podiam haver 
anomenadas, mes aixó no *s trobarà gens estrany, donchs que no 
gayre lluny havem dit, havent habitat nostra montanya tot un sant y 
de ilustre prosapia, es 'induptable que devia deixar en ella ferm y 
durader perfum de fe y creencias religiosas. 



Digitized by 



Google 



MARIA DB BBLL-LLOCH 217 



MONTSOLIU 

Lo DRET DEL MAL US. 

Surtint d^ Hostal-rích y prenent per la carretera d' Arbucias se veu 
tot desseguida, encara que un tros lluny, la antigua fortalesa del Cas- 
tell Senyoríal dels Montsolius, avuy dia casi en ruinas. 

En temps del feudalisme estava eix habitat per llurs senyors, qui 
com tots los de igual classe en aquell temps, tenian sobre sos vassalls 
una munió de drets y privilegis, entre altres segons se conta, encara 
que molts historiadors lo posen en dupte lo dret, ó mes comunment, 
mal us, conegut en llenguatje vulgar per lo «dret de cuixa.i 

Diu que un jove habitant en sos dominis s' enamorà perdudament 
d* una joveneta filla també del Montseny; concertirense las bodas y 
abdós, enamorats com pochs n^ hi haje, no veyan arribar 1* hora de 
sa mes complerta ditxa. 

Arribà ^1 dia benhaurat, mes ab ell també lo moment dolorós de 
que la donzella tingués de ser entregada al Castell de Montsoliu: son 
mateix espòs tingué que acompanyarli. 

Diu que tota la nit lo jove, ple de sufríments son cor, lo passà do- 
nant volt as al entorn del castell, semblantli que may mes arribaria 
la celistia. 

Quan ja fou clar dia trucà à la porta y demanà per la seva esposa, 
mes fou envà y no li donaren, donchs lo Senyor no s^ havia llevat 
encara 6 sens alguna ordre especial que per vos no 's donarà. 

£11 baixà la costa y esperà; la nit següent tomà à rondar la forta- 
lesa com si fos ànima en pena y à la eixida del sol picà per segona 
volta tot demanant à sa desposada. 

Mes com lo dia avans li respongueren que *1 senyor dormia en- 
cara y que esperés lo ensendemà. 

Com la fera à qui han pres sos cadells, aixís rondà desde aquell 
moment lo agraviat espòs lo casal ahont era presa sa hermosa núvia. 

Y vingué lo endemà y à trench d^ auba caygué *1 pont Uevadís, per 
ahont s^ en entrà precipitadament demanant per sa estimada, mes 
tampoch li deixaren veure. Llàgrimas de gelosia y desesper corrian 
per sas galtas, prechs y amenassas sortian de sos Uabis, era en va 
puig ningú lo escoltava. 

Y aixís lo feren esperar una llarga estona mes entretant la ira, T oy 
y la venjansa s^ anavan amparant de son cor ab tota la forsa. 

Al cap de temps s' obrí *1 castell y aparegué lo senyor, agafada pel 
bras à aquella que era tota la sua vida. 

»8 



Digitized by 



Google 



2l8 MONl>>ENY 

——^————^1 Ml ■ 1 1 ■ I ■ ■ ■ ■ III ■ F . -X. . ■ 

— ^Aquí la tens, li digué entregantli ab cruel mofa é insolència. 

Mes sobte reculà un pas y caygué en terra fent un crit y tot banyat 
ab sa pròpia sanch. 

La daga del ofès minyó s* enfonsà íins al pom en lo seu cor. Y ab- 
dós enamorats fugiren montanya avall avans que los del Castell tor- 
nats en si de la sorpresa, los haguessen pogut retenir. 

D' aquest fet se 'n seguí una Uuyta entre los del Castell y 'Is page- 
sos de remensa. 



' Aixfs ho diu la tradició; de totas maneras es notable, y per aiió 
principalment també V hem posada, que haventse duptat y üns ne- 
gada la existència dels Mals usos, la veu del poble hage tramés lo 
recort d* ells, y en especial, del mes odiós, anyadinti que això donà 
lloch à la lluyta dels remensas. Clar es donchs que *s pot senyalar la 
època en que fou nascuda la tradició que 'ns ocupa, luego de passa- 
da la guerra dels remensas y en odi à privilegis ó drets tan odiosos. 



VI 
MONTSOLIU 

Lo CONVIT DE LAS TRUYTAS 

Imperava lo Alarb en la major part de nostra terra, apesar dels es- 
forsos dels nostres avis, que dia y nit lluytaren per sa pàtria é inde- 
pencia« 

L' orient y mitj dia del Montseny pertanyia encara alsinfaels, men- 
tres en los pichs mes enlayrats destacava la Santa Creu. 

Lo Castell de Montsoliu fort è inespugnable aixecava sos merlets 
al cim d' un altíssim mont que dominava tota la plana; semblava lo 
niu de la altiva àguila y tant enlayrada era sa torre que 's confonia 
•de baix estant ab los núvols: los senyors del Castell eran també Us 
senyors de tota aquella comarca y per lo tant ni un moment de re- 
pòs tenian havent per enemichs à una gent tan poderosa, batallado- 
ra è intrèpida com los Alarbs. 

Ab tot no desmayava son coratje, y si que fer los dava en lo pla, 
mes y sense profit en la montanya. 

Moltas vegadas intentà lo moro apoderarse del Castell, mes son 
valerós senyor lo dispensava tant que desenganyat lo Alarb de pén- 
drel per assalt deslliberà de vcncerlo per fam, posantli rigurós setje. 
• Quatre mesos s' havian passat y lo mes petit recapte no havia po- 
gut entrar al Castell. No obstant sos habitadors no donavan cap se« 
nyal de demanar clemència ni de rendirse, ans al contrari cada dia 
lluytavan ab mes forsa. 



Digitized by 



Google 



MARIA DR BELL-TXOCH 219 



Lo xefe dels Alarbs fou donchs qui entaula las negociacions pera 
acabar de una vegada. 

Lo senyor del Castell accepta lo missatge, emperò posant per con- 
dició que *ls parlamentaris de son enemich devian anar à fer lo par- 
lament dins en la fortalesa. 

Pujaren allí los Alarbs esperant trovar dins d' ella caras migradas 
y presas totas dels horrors de la fam, mes s' equivocaren. Eixí à ré- 
brels lo castellà rodejat d* ardidas y fortas tropas. 

Los ambaixadors esposaren las condicions baix las quals lo castell 
devia rendirse, y '1 Senyor avans de respondre à ellas, los hi dema- 
nà que se servissen primer acompanyarlo à sa taula y que després ja 
'n parlarian. 

Dit això los acompanyà al menjador ahont quedaren aquells sor- 
presos donchs hi trovaren una taula ricament parada y sobre tot 
plena de diferents plats, plens tots de frescas y riquíssimas truytas 
de riu que semblava que acabavan de ser cuUidas. 

Acabat lo dinar, lo Senyor se comià d^ ells molt amablement y 'Is 
hi digué: 

— Tomeu de resposta al vostre capdill que en cap manera puch 
rendirme mentres tinga tal abundo de menjars. 

Per mes que capissaren los moros, no pogueren atinar d' ahont 
treyan tanta abundància de truytas, y coneguent que mentres po- 
guessen tan be provehirse, res contra U castell lograrian, alsaren lo 
setje y s* en anaren à lluytar en altres terras. 

Mentres tant lo castell quedà lliure d^ enemichs sense que pogués 
may ésser conquistat. Diu que 's provehia de queviures y fins de to- 
ta mena de municions de guerra, per un camí subterrani y de tothom 
ignorat que baixava à la riera d^ Arbucias ahont molt tranquilament 
los dependents del Castell anavan à pescar truytas. 



Apenas hi ha castell à Catalunya al que no se hi trobi un camí cap 
à dins de terra, tapat al cap d' un xich per terra y pedras, que *s diu 
dona un bon tros lluny y que servia aixís pera provehirse de vian- 
das, com de fugida en cas de necessitat. No es estrany donchs que 
en lo castell de Montsoliu se hi trobi eixa tradició, nascuda sens 
dupte com la de tots los demés al desaparèixer lo feudalisme y ab 
ell la vida de las fortalesas roqueras. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LA família 

DEL MAS DELS SALZERS 



RELACIÓ D' UN FET 



Amor de mare: 
Tot lo demós es aire. 



I. 



SI 'n te 1* any de diadas tristas! Ben mirat, lo tranzit del home 
per esta vall de Uégrimas no es mes qu^ una llonga cadena de 
desventuras, que comensa ab lo plor ab que anunciam nostra 
arribada al mon, y termena ab lo sospir ab que nos despedim de la 
Terra, pera cercar en una vida millor lo premi d' un ben obrar. Si los 
goigs dolcíssims que la vida de familia proporciona, son balsem suau 
y consolador, contra las feridas que resultan de caminar per una 
senda sembrada d' argelagas y esbarzers; si abriga *1 cor la convicció 
ferma de que s' han complert los debers de fill, d' espòs y de pare; si 
mirant enrera cada jorn que passa, se contemplan bonàs obras y mi- 
llors accions envers lo prohisme, à proporció del benestar de quis- 
cun, satisfacció y fins alegria s' experimenta; mes ab tot y això no h-^ 
ha qui no diga à cada pas: íQue ^n te un any de diadas tristas! 

Si, moltas n^ hi ha; mes de totas, la que al cor porta mes dolenza 
es la diada de Tots S^nts, ^*Ho fa que en ella, com si la Iglesia vol- 
gués recordamos que la alegria segueix de prop al pesar, al costat 
d' una de las festas mes grans de la religió catòlica, se troba la Con^ 



Digitized by 



Google 



2%2 LA FAMÍLIA DEL MAS DELS SALZBRS 

memoració dels faels difunts > ^Uo fa que la naturaleza com si's 
vestfs de dol, se desprèn de quant V hi restaba de las galas de la pri- 
mavera, pera cobrirsc ab lo mantell de pobresa del llarch ivem^ 
iQui sab! De mi se dir que ja de nin la tarde del dia primer de No- 
vembre 'm gelaba 'I cor. ' 

Molts anys van passats, y per mes que *n visca, jamay olvidaré las 
impressions del que podria dirne mon primer dia de difunts. 

Set ó vuit podia contarne. En habent dinat, aní en companyia 4e 
mos pares à pendrer lo sol per la carretera. Sentat ab estos en los 
banchs del Pont nou, arribaren de prompte à mon oido remors dis- 
tints: sons de campaaas de diversos indrets previnents. 

Pera mf, qu* era pot ser aquella la primera vegada que sortia de 
la vila — puig anteriorment ho impedian las malvestats de la guerra 
civil— y que, per lo mateix, ni^idea tenia tant sols de que poguessen 
existir casas fora d' aquella, y altras campanas no habia oit que las 
del campanar de la parròquia, tot quant veya y sentia *m causaba 
sorpresa y admiració, tenintme sumit en un mar de pregondas re** 
flexions. 

Recordo que de prompte, com si despertés de pesadíssim somni, 
*m dirigí à mon senyor pare dientli: a — ^Qu' es aquella musica que 
sembla de campanetas? — Son las campanas de las parroquias que to- 
can à morts, fent senyal per'^ anar à cantar las absoltas — » Lo pobre 
del meu pare no *s fixà en lo que pera mï, ignoscent infant que obria 
en aquell punt los ulls al mon, tenia d' extraordinari, de maravellós, 
d' inexplicable un fet per* ell completament natural, per tant que del 
mateix ne tenia sobrada experiència. Parroquias, morts, absoltas 
eran pera mi paraulas totalment desprovistas de sentit, y per tant 
torni à preguntar: « — ^Qué vol dir las parroquias? — » Llavors com- 
prengué mon pare que jo no sabia tant com ell, y 'm digué: « — Las 
parroquias son las iglesias dels pobles. — » Y agafantme y pujantme 
de peus demunt la barana del pont continuà: « — ^^Veus aquellas casas, 
y aquellas altres, y las de mes enllà? Donchs son pobles, y quiscum 
te la sua parròquia. Escolta be: aquellas campanetas son las de Sant 
Pere Molanta; estàs altras que *s sentan cap à T esquerra las de Sant 
Cugat; una mica mes enllà s* ouen las cie La Granada; y si no m* en- 
ganyo, üns me sembla oir, portats per lo vent, los sons de las de Las 
Cabanyas y de Pachs, que 's troban un poch mes lluny.— ^Y aque- 
llas que se sentan mes, digui jo, son las de la vila? — Si; las de nostra 
parròquia.— ^Y à que tocan? — ^A morts.— ^Qué vol dir que s* ba mort 
un home en cada poble? — No, vol dir... ^Com t* ho faré entendrer? 
Vol dir qu' aixis com avuy es Tots Sants^ y ahir repicaren en senyal 
de festa, demà celebra la Iglesia la diada dels difunts, y las campanas 
tocan à morts, pera que la gent dels pobles vaja ab los capellans à 
pregar en los cementiris, pera las ànimas dels que en ells estan en- 
terrats.» 



Digitized by 



Google 



OAYBTà VIDAL Y TALBNCiANO XZ3 

' No se jo si 'm cansí de preguntar ó lo meu pare de respondrer: lo 
que se es, que à tot això m* habia baixat à terra: que jo no *m quedí 
satisfet de las rahons que *m doné: que restí pensatiu y sens ganas de 
«oirer ni brincar, y que durant lo temps que invertirem en retornar 
à casa, bullian confosos dintre mon cap mil pensaments nous, di^ 
tints, desconeguts, que giravoltaban en torn de las paraulas «carn- 
panas,» icementiris,» «absoltas,» «ànimas,» «morts,» y «capellans.» 

Ja i casa, en compte d* anarmen à jogar, prenguí assiento prop 
d^ un balcó en un banquillet, en tant que mos pares sentats al vol- 
tant del braser ab altras personas de la família, V avia entre ellas, 
parlaban de que habia fet molt bona tai de; de que anaban desapa- 
reixent las petjadas de la passada guerra y restablintse las antigas 
costums; y de que al ensent demà, anirian. no se si à Moja ó à La 
Bleda, & buscar pa de morts. Jo continuaba tot capficat pensant en 
lo que aquella tarde habia vist y oit, y tant quiet estaba, que ma 
mare, tement que estes malalt, — mare al fi, — s' acostà é amanya- 
garme preguntantme si 'm dolia alguna cosa. Mon pare procurà 
tranquilisarla, observantlhi que debia estar cansat de la passejada. 

Mes tart, essent ja vespre, mos pares se 'n anaren, penso que à 
fer la castanyada à casa d* uns meus oncles, restant en la nostra so- 
lament r avia, las criadas, y un mosso, ja vellet, que tots los dias, 
de retorn del treball, pujaba ó rebrer ordres respecte de las feinas 
que debian practicarse lo jorn següent. 

Mentres las segonas arreglaban lo sopar pera mon germanet y jo, 
aquella sentada prop de la llar, — desprès d' haber dictat las que cre- 
gué convenient, y disposat que la maynadera cuidàs de nosaltres, à 
íi de que no caiguesssem de las cadiras en que permaneixiam, junt' 
à la tauleta ja aparellada, — sentint lo toch del parenostre de las ani- 
mós, comensà à resar lo rosari, al qual, sens deixar la feyna, res^ 
ponian las críadas y lo bon Miquel. 

Las impressions que mon esperit habia rebut aquella tarde; las 
conversas qu* habia sentit, en las quals sols se parlaba d^ ànimas y 
de morts; la tranquilitat qu* en la cuina regnaba, interrompuda tant 
sols per las campanas que senyalaban funeral gros pera 1* ensent de- 
mà, per lo monotono remoreig dels que resaban, per lo soroll de 
r ay^a que bullia dintre de la marmita, y per los xiulets del aire 
que s' escapaba espetegant, dels sarments qu* en la llar cremaban, me 
tenian com embadalit; com fora de mi: no sabia lo que per mi pas- 
saba: trobabam en un mon nou: involuntària y mentalment respo* 
nia à las oracions de la pobr^ avia, que ab fervorosa pietat pregaba 
per' aquells dels seus que passat habian d^ aquest mon, y quan ter- 
menat lo rosari, ab calma sepulcral, y ab veu tranquila y solemne 
digué: «una salve à Nostra Senyora de la Bona mort, pera que à 
tots nos la donga bona y cristiana quan V hora ^n sia arribada,» sen- 



Digitized by 



Google 



224 LA família DEL MAS DELS SALZERS 

Xí que se 'm gelaba la sanch en las venas y rompí é plorar amaiiga- 
ment Uensant greus sospirs y pregons sanglots. 

Mon germanet ple d' admiració me contemplaba ab los ulls molt 
oberts^, las críadas presumian que m* hagués donat un colp: la senyo- 
ra avia que m* habian fet mal los panellets y altras llaminaduras 
qu* habia menjat à V hora de dinar: lo Miquel que m* habia pres 
r aire anant à paseig. íAy! no podian compendrer que aquell prech 
à laVerge Maria pera que 'ns amparàs à V hora de la mort, habia es« 
tat la ma qu* acababa d* arrencar 1* espès vel de negras tenebras en 
que permaneixía envolcallada V intel-ligencia del tendre infant; no 
comprenian qu' aquella fervorosa pregaria era la ponentada males- 
truga que soptadament habia esvehit los eelatjes de rosa y grana en 
que fins aquell punt s* habia gronxat V esperit d^ un àngel; no com* 
prenian qu* aqueilas senzillíssimas paraulas habian produhit dintre 
'1 cor d* un ignoscent, lo mateix efecte que produhiràn las trompe- 
tas del judici, al espargir llurs sons esgarrifosos per la regió dels se- 
pulcres; no comprenian, finalment, qu' aquella débil criatura acaba- 
ba de llegir com en un llibre, en las sibilíticas paraulas d* una velleta 
venerable, que vindria un jorn en que deuria morir, y que allavo- 
ras, al arribar quiscun any la diada de Tots Sants, à las tres de la tarde 
las campanas tocarian à morts, pera que las gents dels pobles anassen 
ab los capellans à pregar en los cementiris, ensemps que pera la sua 
ànima, pera las de totas las personas allí presents, qu* en aquell punt 
aaababan de pregar per llurs passats. 

D* aquell jorn ensà la tarde del primer dia de Novembre ha estat 
sempre pera mi de tristíssim recort; y lo mateix en los alegres anys 
de la joventut, en que tot se veu de color de rosa, puig per tot nos 
/somriu leusengera la esperanza, que al present en que he deixat ja 
ben enrera los termes que marcan lo que 'n diu lo Poeta «la meitat 
del cami de nostra vida,» y per tant no cal dir que à mos llabis 
s* arrimat prou sovint la copa del dolor,— quan é mi arriban, portats 
en alas del ventijol, los sons de las campanas de las parroquias de la 
encontrada, que planyivolas tocan à morts, y veig los rectors que 
prescedits de la creu y seguits de llurs feligresos s* encaminan als 
fossars pera resar los sufragis pera etern descans dels que finaren, y 
girant despues los ulls à tot quan entorn de mi te vida, ni contemplo 
verdor en los camps, ni pàmpols en las vinyas, ni en los arbres fu- 
llatje, y si alguna remor à mi arriba, no es lo gay cantar de aus par- 
leras, sinó V aspre y tristíssim gemech de seca fullaraca joguina del 
vent,— sens saber perquè, també lo cor se *m gela, y sento desitg de 
plorar, y mirant lo Sol qu' entre fredas boyras, derrcra los monts se 
amaga, rcpctesch una y altre vegada: jQue n' hi ha de diadas tristas 
en lo breu espay d' un any! 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 225 

Costum es, en la vesprada de semblant dia, resar tres parts de ro- 
sari pera redimir las ànimas de las penas del Purgatori, y en ella, 
com en totas las que ho son de la vida de família, que nos restan 
dels temps de la velluria, no sols hi prenen part tots los membres de 
la mateixa, sinó també los criats, los mossos y quants dependents 
viuhen dintre de la casa. 

En lo compliment y pràctiga de dita costum s' ocupaban de bon 
grat los habitants del Mas de[.s Salzbrs, lo dia primer de Novembre 
de r any 1 865 , en lo qual comensa aquesta sencilla y veritable Relació. 

Ja habia V amo resat tretze denas; ja lamaynada comensaba é im- 
pacientarse, vehent que las pregarias mes s* allargaban que 'Is altres 
vespres; ja los mossos y cnadas ab freqüents y descomunals badalls 
demostraban clarament que comensaba à pesarlos tanta repetició. 

La veritat es que no hi ha pera que extranyarse de la impaciència 
y cansament dels xichs y dels grans; puig sens contar que la inva- 
riable cantarella y lo rum rum de Santas y Salves acaba pera cridar 
la son, r hora de sopar se retardaba, la de dormir ensemps venia y 
respecte de la quitxalleta y gent menuda mes que ^n los sufragis pe- 
ra los difunts y ^n traurer ànimas del Purgatori, pensaban en las 
castanyas y panellets que habia portat son pare de vila, dels quals 
tenian determinat enterrarne tots los mes que poguessen, remullant, 
los, pera que millor fessen son tranzit desde 1 plat al ventrell, ab 
un gotet del de la bota del reco. 

Al cap y à la fi pronuncià V amo lo Glòria Patri de la derrera 
dena del tercer rosari, y senyantse y dient: Requiescant inpace^ do- 
nà mostra de que la tasca habia finit. 

— Pere, (digué en semblant punt la mestressa) ^no resas avuy los 
Pare nostres? 

— ^'No ho saps dels altres anys? (digué amablement son marit). 
Avuy sols pera los difunts: los demés jorns pera nosaltres y per' ells: 
pera las necessitats dels vius y la redempció dels morts. 

— Resa donchs un Pare nostre mes. 

— iAy ay! ^Pera quí.^ 

— Pera 1* ànima d* aquell dels nostres fills que primer 1* haja me- 
nester. 

Això dient nuàs la veu en lo coll de la mestressa; son marit resà U 
Pare nostre; y est finit, quiscun dels presents anassen à sos afers, 
restant sols en lo menjador, ahont lo rosari passat s* habia, los amos 
y los mes petits de llurs fills. 

— Mare, ^qu* es V ànima? — Preguntà un d' estos, tant bon punt es- 
tigueren sols, ab la ingènua senzilles pròpia dels pochs anys. 

— ^L* ànin^a?... 

—Si, vos habeu dit V ànima dels nostres fills. ^Qué no so fill jo? 

— Si, y molt que t* estim. 

— lY donchs que no tinch ànima? 

29 



Digitized by 



Google 



, I í•íïfrr t'í .rf-f ^«n »^< ■» Í41 /«^'♦'4 



ftrt ,., "m 
(' ' '. / h f tr. ^ í't' 

f 'f '■ í I tí(í 'ttfí ,ffi«r /i^f*'^ I' iWf» .ifif <if»/*,íMiíií^>m un W d'or, 
^•* 'n h- tMiMiM-t m'p«^hm4 lliitMfi(iM4^ qu<) iliu que de nit 

M'l '\ n{'i {{'i 

u■«•^<(-(M l'a^^i iit^ita iiii iiiiiiv(iii|5i U* on2« A dotse« viu y 
i^i.i llit i^.t^. «1 .a.uit.ui 4 «'4 I tU^v \W U tvuvu r ivcrn d'antany» 

>^Ht. i ('iiMl•lt\ Íh lUi «l'lli ^Iwlí k'iilUU:' 

liiui^. I u (k-i'iiu^^iu lii IU41V liiii) ^iMuuv'Ht, c(i tunt ()ue son m*^ 
<u tuuMi ii4 ut|,> liii^ pu^^uiiu ilv> )(*u iiU. v^u<tM he ücí^aba escapar 

) Ui .Oi ^ o.ii I iivi vUu' ii>; MiuL v(Uiu> sia» j^n ja ho sa-^ 
iu i \Uuuv . i.iui iv..uvi>ii <saii>Av^ vlc Ui Ji>v(tu)a ^uc vim: que las 
\iu.u I. uU I* -u, ., . .iuhi Ui fc^U^ua vlvl v.vl V UiN v.lc I ^ violenta sotrt ran 

la t > u i > V V, u i . />\ 1 <ii'v4 ii. 

v >■■• 



'* « \ \ .' V 


>' 




\ .; i. 


•v' 


V^i u.:i\s.>. 


\ i V. 


a-. 


»\.». u ^s^ 


V V v.^. 


' '4 


,>s l\' K' > V 






♦v4 A^ . 






Digitized by 



Google 



GAYETA VrDAL Y VALENCUNO Z%J 

d' alegria; perquè de res serveixen las cartas que 'ns escriu dient 
qu' està bó... 

—Mes no content. 

— Y content també. Perquè com si no tinguesses mes fill queU Ra- 
mon, sols d' ell te recordas... 

—Es que als altres 'Is tinch prop. 

— Perquè ets tan mare, que ab tal de veurer tots los fills agafats à 
las faldillas; com si fossen pollets prop de la Uoca, ni pensarias en 
son endevenidor. Lo Ramon està bo. 

— ^Vulga Dèu que '1 torne à veurer. 

— Rosa, prou. 

Y aixís dient, sortí U Pere de la estancia, mentres tant que la po- 
bre de sa muller s' esforsaba pera ocultar las llàgrimas que V hi cs- 
purnejaban en los ulls. 

Quan son marit hagué desaparescut, donà lliure curs al plor que 
la ofegaba, y girant los ulls en vers lo Cel, ab tota la amargura del 
cor, y ab tot V anhel de tendre mare exclamà: 

— íDèu meu, amparau à mon fill! 



II 



Lo lector qu^ haja posat 1* atencÜ deguda en lo que fins al pre* 
sent va escrit, de segur presumirà que habem caigut en flagrant 
contradició, ó que ^ns succeheix també lo de aliquando bonus, 
si considera que habent manifestat que la Relació del cas que estam 
narrant, comensa* en lo moment precis en que *ls habitants del Mas 
DELS Salzbrs, s' entrcgaban à la devoció del reso de las tres parts de 
rosari, en la vetllada del dia de Tots Sants; de las paraulas que aca- 
bam de transcriurer, y que son trasllat fidelíssim de las que tingue- 
ren marit y muller, terminada aquella piadosa tasca, resulta que^l fet 
à que 'ns referim venia de mes lluny, ja que segons consignà 1' amo 
de casa, no había regnat en esta un instant d^ alegria, densa del jorn 
en que d' ella había sortit un dels seus fills anomenat Ramon. 

En rigor fins mes enllà deuríam anar, pera descobrir las causas 
productoras dels efectes que deuhen ésser objecte del present Qi/a- 
dro; mes com això tindria, entre molts altres qu' es inútil esmentar, 
lo inconvenient gravíssim de fer pesat un assumpto que desitjam que, 
ja que no del tot agradós, sia al menys soportable y de bon passar, 
. — sobre tot careixent com careixem de las dots que molts altres tenen 
de sobras pera cobrir ab brillantíssima vestimenta, subjectes total- 
ment desprovistos de cos y substància,—- volem cenyimos à lo mes 
concret é indispensable, y que mes directament se refereix al assuinp- 
to que ^ns te ab la ploma en la ma. Ab tot, com lo lector igi^pra 



Digitized by 



Google 



228 LA FAMÍLIA DEL MAS DELS 8ÀL2ERS 

qui son y quina es la historia dels honrats habitants del Mas dessus 
dit, y en conseqüència podria formar d' algun d' ells injust concepte, 
en vista dels fets que *ns pertocarà ressenyar, pera evitarho, y à fi de 
que no sols no *s fassan judicis temeraris, sinó que 's donga à quis- 
qun son merescut, consideram indispedsable fer, com se sol dir, un 
poquet d' historia, ja que per est medi podrà disposar aquell de tots 
los elements necessaris pera compendrer las causas, origen y fona- 
ment de esta exemplar, verídica y tristíssima Relació. 

Sens mes preàmbul donchs, que pot ser lo prescendent peca ja de 
pesat, direm que lo Mas dels Salzers es un Mas com no n' hi ha 
gaires, so es, un dels bons que *s poden trobar en esta encontrada y 
fins moltas horas al voltant. 

Pera que 's comprenga, no es menester fixar la vista en la exten- 
sió verdaderament extraordinària de las terras que 'I constitueixen, 
perfectament conreadas segons V estil del pais; ni en V aspectfe qu' 
ofereix la grandària del casal, que ab sa capella pública, nombrosos 
apartaments, sellers, graners, cups, trull y corrals verament sembla 
^un petit burg; ni en la molta gent, mossos d' aixada, pastors, matxa- 
ter, criadas, porquer y andiotera, que à tot' hora va y ve, entra y 
surt entregada à llurv* respectius afers: basta penetrar en ell y con- 
templant en lo cap de la taula del tinell ó menjador V antiga y res- 
pectable cadira de repòs, que sols cedeix V amo à algun convidat de 
distinció, y en las cambras los llits de elevadíssima capsalera y las 
vellas arcas de noviatje, — d' ellas alguna tant riquíssimament traba- 
llada, que de segur excitaria la codicia de mes de quatre coleccionis- 
tas d' objectes de V antigó — ^pera que 's comprenga que tot en la casa, 
ó quasi be tot, fa, com se sol dir, olor de vell. Y això que per un 
bon entenedor sobra per^ entendre quinas son las pràctigas, cos- 
tums y consuetuts que guarda una familia, ho confirman ab elo- 
qüència incontrovertible los pergamins y documents que 's conser- 
van en lo ben ordenat arxiu, y las unànimes manifestacions de las 
gents de la encontrada. 

Pera res del mon haurían faltat los amos que, durant Uargas cen- 
turias, s* anaren succehint en lo domini d* ell, à las lleys y costums 
que constituheixen lo régimen de la terra catalana, y ab això la casa 
anà surant y engrandintse, y extenentse lo patrimoni, y los pares 
disfrutant la dolsa satisfacció de que los fills segons gosassen millor 
ben estar, y de que las fillas, mitjansant los dots que 'Is senyalaban, 
may inferiors, sinó mes aviat superiors à la corresponent llegítima, 
mes be y ab mes facilitatat poguessen maridarse. 

Y ab tot això y com à proba del bon afecte y justa correspondèn- 
cia que regnaba entre 'Is hereus y llurs germans, pot dirse que no 
sols no era cosa may vista, ans be no existí una sola generació que 
exemple no oferís de fills, dels que, impròpiament, alguns ne diu- 
hen externS) que moguts per V amor que à la casa tenían, ú obrant 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 229 

tal volta à impuls del propi interès, renunciassen d son propi dret. 
Volem dir ab això, que ben apeixats, — puig res los faltaba y altres 
mals de caps no tenían que sentarse à taula, assistir à mercats, firas 
y festas majors, passejar los boscos ab la escopeta al coll, fent us pe- 
ra la cassa quan del perdigot manso, quan del atrevit furó, y traba- 
llar, si volían, mentres tant que V hereu per atendre al compliment 
dels debers que son càrrech V hi imposaba, no dormia totas las ho- 
ras que tenia son, — ó renunciaban al sant vincle del matrimoni, ó 
si 's descidfan é contràurel, era ab la condició de viurer prop de la 
casa payral, en algun dels Masets de la mateixa dependents, pre- 
nent lo que 'Is donaban, y may exigint ab rigor la llegítima, puig 
presumían que reclamant tals drets, perdían los de fills y germans, 
y mes que Us materials interessos preferían lo suau calor del niu pa- 
tern, del qual ni tant sols una insignificant plometa volían separar- 
ne, temerosos de destruirlo j6 malvestarlo. 

Ab lo que dit deixam, sens necessitat d* anyadir una sola paraula, 
qualsevol qu* una mica versat estiga ab las costums de la terra cata- 
lana, se podrà fer càrrech de las condicions y circunstancias de la 
casa de que parlam, en la qual tingueren lloch los fets en lo presce- 
dent capítol habem consignat. Mes per lo que al comensar lo pre- 
sent deixam dit, y per V efecte que al escriurer la present Relació 
nos habem proposat, consideram indispensable fer esment, com de 
passada, d' alguns aconteixements anteriors à la època en que ^s rea- 
lisan los fets que la constituheixen, ab lo qual ensemps se podrà 
conèixer la historia de la casa, y compendrer la diferencia que va d^ 
uns temps als altres. 

Per això es menester que dongam alguns passos enrera fins arri- 
bar als primers anys del present segle, en los quals lo Mas dels 
Salzers había vingut à mènos per resultas d' aquella terrible guerra 
de la Independència j en que tan viva proba donaren nostres avis» de 
la manera com entenían V amor à la pàtria. 

U amo del Mas, que feya ja molts anys qu^ ho era, y que tenia tan 
bon cap com valent cor, endevmant que mes mal que las balas sor- 
fidas dels canons y fusells dels exèrcits extrangers portarfan, temps à 
venir, las ideas y pensaments que ab lo fum de la pólvora, escam- 
pantse anaban pel vent,-— puig cal dir qu' era home entès, fins de 
lletras per lo que en aquell temps s* estilaba; qu' à casa tenia un ger- 
mà prebere, y oncles qu' eran frares, en los monestirs de Montserrat 
y Santas Creus, — ^traballà ab totas sas forsas pera oposar obstacles al 
devassell que demunt de la pàtria se *n venia, sens plànyer sacrifici 
de cap mena, y sens que res V hi recàs ab tal d^ atanyer lo fi que, es- 
coltant y obehint los sentiments de son cor, ab lo mes gran entus* 
siasme s' había proposat. 

Sens forsas pera empunyar las armas, que no ho consentia '1 do- 
lor reumàtich que feya molt temps estaba patint, incità à sos depen-^ 



Digitized by 



Google 



2 So LA família DEL MAS DELS SAL2ERS 

dents à que pera la pàtria lluytassen, oblígantse i mantenirlos à ells 
y à llurs familias, y fíns à donar à estàs vivenda y tots los aliments 
é la vida necessaris, si la desgracia tenían de morir en la fera lluita. 
Semblant compromís tingué pera la casa y patrimoni mes terribles 
conseqüenclas de las que jamay pogué imaginar; puig abandonadas 
las terras, perdudas las coUítas, y debent versar 1* or à mans plenas, 
no volent desmembrar la propietat, puig com prudent y previsor 
consideraba que *I mal no podia ésser durader, degué contraur/er 
grans deutes, empenyant pera conseguirho algunas de sas millors 
hizendas. Y encara gracias que Us civilisadors exèrcits de la Fransa 
imperial may s' atansaren al Mas dels Salzers, que si no, com en 
altres tants masos y casas solanas succehí, es molt probable que res 
hagués escapat é las famolencas urpas dels que venían à femos la 
guerra en nom de la fraternitat dels pobles/; Quantas casas catalanas 
en aquells terribles anys quedaren del tot arruinadas, y quants per- 
deren la vida al defensar de la insaciable codicia de las hosts napo- 
leónicaS) las estimadas prendas que constituían la herència dels avis, 
lo sagrat foch de la llar, lo mes bell atractiu y la mes rica joya de la 
casa payral! {Y quantas desprès d* haber estat saquejadas, sens que 
en ellas res fos respectat, entregadas foren à las flamas, que ab si- 
nistre resplendor senyalaban lo pas d' aquells exèrcits que, com im- 
petuós torrent sortit de mare, s^ extenían per la planura destruint 
tot quant trovaban devant! 

Per desgracia, quan termenada aquella lluyta de gegants 5e rego- 
sitjaba ab lo pensament de que vensut ï extranger y feta la pau, no 
foran menester molts anys pera que tornassen las cosas é son Uoch, 
cridal Dèu pera donarlhi en T altre mon la recompensa que mereixían 
las empresas que en aquest había escomés y portat à terme, resul- 
tantne la familia, que d* un íill y una fílla 's componia, sens un cap 
que la dirigís; puig encara que la muller, nombrada per ell ja en ca- 
pítols, senyora, majora, poderosa y usufructuaria, procurà sempre 
inspirarse en V exemple y en las Uissons que del marit había après; 
la situació especial en que la casa *s trobaba, y la falta d^ experiència 
del seu fill, pervinent dels pochs anys, que de vint no passaba, eran 
inconvenients, de sobras poderosos, pera que una dona pogués eixir 
endavant, ab la facilitat que eixit n' hauria un home prudent y ex- 
perimentat. 

Las despesas que ocasionaban los plets que dels deutes y empe* 
nyaments resultaren; las generals conseqüencias que de la guerra 
per totas parts se sentían; lo migrat de las coUitas, per ço que las ter- 
ras en gran part estaban hermassotadas, eran altres tants impedi- 
ments quasi be insuperables pera extingir aquellas y desempenyar 
los bens, tenintla per lo tant desassossegada la idea, que no podia 
traurers del cap, de que no sols no podria lliurar d* hipoteca las ter- 
iras, sinó que *n deuria vendrer d* altres complertament netas, pera 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALBNCIANO 33 1 

tornar la mota dels diners presos à censal. En resolució, que lo que 
son marit no había fet, so es, desmenbrar lo patrimoni, ella deuria 
ferho; y semblant pensament la aterraba, puig bona muller y viuda 
excelent, imaginaba que no corresponia com era de Uey, à la proba 
de coníianza que, al confirmar en testament lo cérrech d* usufruc- 
tuaria, de ella había fet son car espòs. 

Per fortuna, continuaba vivint en la casa aquell oncle capellà de 
qui deixam feta menció, lo qual, considerant que la persona que mes 
crèdits tenia contra la familia era altre rich propietari, viudo, y tam* 
bé ab una filla y un fill, imaginà que si d* un sol cop se feyan tres 
casaments, se posaba terme à las angoixas y mals de caps que passa- 
ba la trista de sa neboda, y la familia recobraria la tranquiiitat y be- 
nanansa que perdé lo jorn en que los ulls viu clourer à son estima- 
dissim nebot. 

Satisfet de son pensament, que considerà inspiració divina,— y que 
per nostra part no vacilariam en calificar de eminentment diploma- 
tich,— <omensà à discórrer los medis de que dcbía valerse pera por- 
tarho à efecte, y si be comprenia que no fora '1 menor dels obstacles, 
la oposició qu^ habia de fer la viuda à deixar lo nom del'que fou son 
marit, alentà la esperansa de que à la fi consentiria en fer semblant 
sacrifici, mirant à V interès de sos fills, ab tal que en la dificil tasca 
de ferlhi evident la conveniència de donar semblant pas, V ajudas* 
sen personas de gran pes y notòria consideració. Presumia ademes, 
segons deixam dit, que semblant pensament, del qual feya dependir 
la salvació total de la casa, V hi habia pervingut directament de di- 
vina inspiració y en conseqüència cregué que lo que convenia, era, 
com se sol dir, posar fil à V agulla, y no deixar la feyna de mà, men- 
tres no hagués termenat de teixir la pessa que tenia al teler, ó s* ha- 
gués convensut de que eran del tot inútils los seus esforsos y bonàs 
intencions. 

Obehint donchs à sos propis y ferventissims desitgs, comensà per* 
esbrinar, ab la major sutilesa y habilitat, las intencions del acreedor, 
y vist que no eran del tot contrarias à son projecte, valentse de la 
influencia que en la casa de sa neboda exercian aquells parents qu* 
eran monjos de Santas Creus y Montserrat; y de la que en la del viudo 
disfrutaban los RR. PP. Guardians dels Franciscanos y Caputxins, 
de quals convents tenia carta de germandat; y en una y altre los ad- 
vocats de qui s' aconsellaban, y los notaris de qui 's servian, conse- 
gui que, convensuts, lo viudo de que si volia estar be en aquest mon 
los anys que de vida V hi restaban, altre remey no tenia que enmu- 
llerarse de nou, y la viuda de que si salvar la casa del quondam ma- 
rit volia, altre medi no s* oferia que tomarse à enmaridar, convin- 
guessen en unirse y unir ensemps, ab lo sant vincle del matrimoni à 
llurs respectius fillas y fills. 

Sospes en conseqüència lo curs dels plets, íirmadas concordias, y 



Digitized by 



Google 



232 LA FAMÍLIA DEL MAS DEI^ SALZERS 

iinidas totas las mes grans é importants qüestions, sagellàbanse las 
paus, passats breus mesos, celebrantse en un mateix dia tres casa- 
ments es à saber: la viuda. V hereu del Mas dels Sàlzrrs y sa ger- 
mana, ab lo viudo, la filla y lo fill que en los anys de la guerra de la 
Independència los había deixat, — qui sab si ab la esperanza de ferse 
seva una gran part del patrimoni — aquellas grossas é importants quan- 
titats. Acte importantíssim, del qual lo senyor oncle *s mostraba no 
sols satisfet, sinó fins orgullós, puig ab ell, com ja presumia, terme- 
naren de cop y volta aquellas congoixas, angunias y afanys que du- 
rant tant temps los habían fet sofrir; y se salvà un gran, antich, y res- 
pectable patrimoni, y mes qu' un patrimoni una de las mes vellas 
casas de la catalana terra, de qual riquesa pot formarse concepte, — 
y la noticia creem que plaurà à las tendras donzellctas que est llibre 
llegescan, — considerant que ab tot y no ésser las circunstancias com- 
plertament favorables, en los capítols que per rahó de dits matrimo- 
nis, ab gran concurrència de parents y amichs íntims s* estipularen, 
ademes de las joyas que foren molt bonàs, y del escreix que no fou 
gens dolent, se senyalaren à quiscuna de las jovJis las prendas se- 
güents: «Duas calaixeras de noguer, ab sos panys y claus, anellas y 
sobrepanys de llautó sobre daurat, novas, y dintre d* ellas un vestit 
so es: faldillas y gipó de tissú blanch; altre de tapisseria escura; altre 
de panyo de seda negre; altre de canalé blau; altre de tafetà negre; 
altre de setí morat; altre de escot negre; y altre de burata oscur: los 
rets, corbatas brodadas de lenticuelas y chinel-Ias y tapins é dits 
vestits corresponents: quatre dotzenas de camisas y las mitjas espes- 
sas y reixa das que es de costum: dos llensols de tela, un llis y altre 
guarnit de puntas de raílandés, ab las coixineras corresponents, un 
cobrellit de domas» y tot lo demés que, com fàcilment se pot com- 
pendre, pertocaba à qui tant rumbosament debía vestir. 

Habem un tant insistit en semblants antecedents, que no faltarà 
qui tatxe d^ innecessaris, pera que ab mes facilitat se puga compen- 
drer la sabiesa que s* enclou en lo fonament de las institucions que 
en la terra catalana los nostres avis establiren, y mercès à las quals 
las casas se mantenían, las familias prosperaban y la terra tota ma- 
nifestaba aquella forsa y robustes que era, y ^perquè no dirho? es 
encara motiu d* orgull y satisfacció llegítima per los propis, causa 
d^ estudi y admiració de part dels extranys. 

Això consignat, y després de fer present que lo matrimoni cons- 
tituit per r hereu del viudo y la filla del Mas dels Sàlzers morí sens 
deixar successió, per qual motiu passaren los bens à la germana d 
aquell, casada ab V hereu del Mas, hora es ja de que sigam lo fil de 
la present historia, referintnos à fets mes íntimament relacionats ab 
la escena que anteriorment tenim descrita, que per sa importància y 
trascendencia requereixen capítol à part. 



Digitized by 



Google 



GAYBTA VIDAL Y VALENCIANO 233 



III. 



NO cal dir que est matrimoni ab tot y que en ell tant poca part 
hi había tingut V amor, se vegé ab abundància benehit del 
Cel. Y diem que no cal consignarho, perquè tothom sab que 
la terra catalana no obstant d* ésser aspre, ferrenya y montanyosa, 
à forsa de traball arriba à produhií*. Pera qui ^ns puga entendrer ja 
haòem dit prou: pera qui no puga capir lo que diem, es per demés 
parlar: servéscalhi de consol en sa ignorància, considerar que 'Is xichs 
se fan grans; que ab palla y temps maduran las nespras, y que se- 
gons canta V aforisme, «qui vulga saber à Salamanca deu anar.B 

Çn demés, y com estabam dient, d* un d' aquells casaments, lo 
del hereu del Mas dbls Sàlzrrs ab la filla dels que*ls movia *ls plets, 
resultaren molts fills lo primer dels quals se casd avans d' hora pera 
lliurarse del servey del rey. 

Fou aquest Y amo actual del Mas, que per això que contragué ma- 
trimoni essent molt jove, tenia en la casa tots los germans y germà- 
nas, alguna de las quals vingué al mon quan ell ja tenia fills. 

No es menester que digam que semblant situació estaba ocasiona- 
da à brega y rahons que, passatgeras de bell principi, podían temps à 
venir dejenerar en-verdaderas lluitas y desavinensas, no menys per- 
judicials pera las familias, de lo que ho son pera Us pobles y estats 
las gueri^s •civils; mes pér fortuna, si ^s presenciaren en repetidas 
ocasions-— com no podia menys de succehir, habenthi duas mares 
que po^aban fills al mon, essent 1* una d^ ellas à mes de mare sogra, 
y^é mes desogna^pubillaj^scenas no prou edificants,— que per punt 
general se desenllassaban ab quatre mormas y mitja dotzena de ela- 
telMdas entre los oncles y las tias y las nebodas y los nebots, que 
jogabam* plegats; y alguns dias de mala cara entre sogra y noray ma*' 
re^y fill, — ^jamay, per fortuna, arribà la sanch al riu, puig prudent y 
considerada la Rosa, y animada ademes per son marit, no ménoé* 
qu'ella prudent y judiciós, acceptaba ab resignació aquellas contra- 
rietats, persuadida de que no hi ha mal que cent anys duré, y de que' 
temps vindria en que pogués disfrutar mes ben estar. 

Y en bona fe que tota la prudència y resignació eran menester 

pera que no 's rompés aquella pau, y los joves, en lo perfet us de son 

dret, acullint^e é una de las condicions consignadas en los capitols, 

no obtasen per la separació, contentantse ab la vivenda senyalada' 

per semblant cas; puig si eran tolerables los reganys de la sogra, y 

las llatinadas del vell, y las exigencias dels germans, ab prou feinas 

podian soportarse las indirectas de las cunyadas, que tement quedarse 

pera vestir sants, anaban acasaradas y gastaban mal geni per que no 

'Is eixian casadors. 

3o 



Digitized by 



Google 



234- QAYETA VIOAL Y VALKNCIANQ 

Afortunadament pera la Rosa, la tendre mare que en lo primer 
capítol habem presentat à la consideració de nostres lectors, ademes 
de son bon cor y cristianas virtuts, podia contar ab 1* afecte entra- 
nyable de son marit y ensemps ab los consells y reflexions d' un seu 
cosí, que com germà se la estimaba, persona à la qu« mes endavant 
deurem conèixer, circunstancia que *ns relleva de fer d' ella al pre- 
sent mes detinguda menció. Bastarà donchs que digam que judíciós, 
sabi, experimentat, possehint molta ciència apresa en los llibres; 
però mes encare de la adquirida en V estudi del mon, los exortabaà 
tenir paciència, aconsellantlos que casassen, com mes aviat millor 
las respectivas germanas y cunyadas, valdament, pera conseguirho, 
deguessen senyalarlos mes bon dot del que à dreta lley los perto- 
caba. 

Ab la mes bona voluntat del mon repetiríam aquí alguna de las 
substanciosas conversas que ab tal motiu passaren, ja que la senzilla 
reproducció d'una dielias fora prou pera formar exacte idea del esperit 
pràctich del cosí de nostra coneguda Rosa, à qui anomenarem Llo- 
rens; mes aixó 'ns allunyaria massa de nostre camí, donant motiu à 
nostres lectors pera que diguessen de nosaltres, que no sabíam man- 
tenirnos dintre dels deguts límits, y que posats à divagar, anabam 
branquejant com aucell esparverat, sens saber arribar al cap de 
munt. 

En resolució: 1* hereu del Mas tenint en compte los desinteressats 
consells del cosí de la seva dona, y fent la part de la mare, contra la 
voluntat del pare que pretenia que à las minyonas sols los pertoca- 
ban cinch mil lliuras, quan aquella sostenia que al menys los ne 
corresponian sis mil cinchcentas, logrà, ab gran satisfacció de to- 
thom, però mes especialment de las interessadas, veurer casadas sas 
germanas, y degudament establerts tots sos germans. Mes aixó, com 
fàcilment se pot compendrer, exigí no curts sacrificis, que feren mes 
penosos los que esdevingueren de la guerra dels set anys, entre 'Is 
quals no fou lo menys important lo de tenir que satisfer siscentas 
unsas que uns lladres, fingintse carlins, demanaren pera posar en 
llibertat al vell del Mas dbls Salzeis à qui secuestraren un dia qu* 
anaba à misa matinal, y tingueren en una cova fins conseguir las nou 
mil lliuras, à que reduhiren las trenta mil, ó sian mil doblas de qua- 
tre que de bell principi habian demanat. 

Pagada eixa suma, lo pobre vell no pogué may retraurer V espant 
y morí passat breu temps. A la fossa '1 seguí avans de cumplir V any 
la pobre de la seva dona, — aquella tendre donzella que enmaridada 
sens amor, identificà la sua existència ab la d^ aquell que donat V hi 
habia Inom d' espòs, sens que pera res influís en son afecte V ha- 
ber passat de filla segona à pubilla de cabals per mort de son germà 
r hereu — y per lo tant quedaren sols en lo Mas lo Pere y la Rosa y 
ab ells, ademés de los mossos, criadas y dependents, los fills y fillas 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 235 

que anomenats deixam en la breu conversa que ab sa mare sostin- 
gué r ignosçent Jaumet. quan s' empenyé en que V hi explicés lo 
qu* es r ànima. 

^•S' extranyarà, després de lo que deixam resenyat que la tendra 
Rosa, pagat al dolor lo natural tribut per la mort dels que foren los 
pares de son marit, cregués que V hora era vinguda de gosar una 
pau, una tranquilitat, una dolsura que cent cops cobejat habia; per 
las quals contínuament sospirà son pit; qu\eran lo terme de totas 
las suas esperanzas, y que ni un sol punt habia disfrutat? Y ab tot» 
— -^miserable condició la de la humana naturalesa, córrer incessant- 
ment derrera la realisació d^ un desitj; afanyarse y al tocaria ab las 
mans, veurèr sempre convertits en pols impalpable, en mera il-lusió 
quan mes, bellíssima y ensizadora com 1' arch de Sant Martí, las es- 
peranzas mes pregondas, las mes vehements aspiracions de nostre 
pobre cor! — quan mes prop presumia estar d* aquella ditxa, pera la 
possessió de la qual en va habia sospirat un any y un altr^ any, acos- 
tabas sens saberho, sens poderho imaginar tant sols, al qu^ habia 
d^ ésser per ella lo lloch de son martiri: s* atansaba à marxas forsa- 
das à r avench del mes horrible dels dolors. 

Per lo qu' en lo primer capítol deixam exposat, se pot haber com- 
prés que la ja mestressa del Mas tenia un cor molt gran; mes ab tot, 
petit encare per lo qu' ella hauria volgut, à fi de mostrar V amor ve- 
hementíssim que sentia en vers sos fills. Per* ella lo mon estaba re- 
duhit à viurer unida ab son espòs, rodejats dels (^U6 en ell habian 
posat: y estam segurs de que si V hi haguessen^oíèrt totas las grande- 
sas de la terra y totas las riquesas del univers, y tots los plahers ima- 
ginables; però ab la condició de tenirse de separar dels fills de sas 
entranyas, hauria escoltat compadescuda al que semblants proposi- 
cions r hi hagués fet, persuadida de que, qui de tal manera podia ex- 
plicarse, per forsa debia estar privat d' enteniment. Judiques donchs 
del efecte que en son pit degueren produhir las paraulas de son ma* 
rit, anunciantlhi que, puig lo segon de llurs fills, Ramon, contaba ja 
tretze anys, y sabia be de llegir, escriurer, y bastant de gramàtica y 
comptes, habia determinat enviarlo à Amèrica pera que fortuna po- 
gués fer. Plom fos que de gota en gota s' hagués versat dintre U cor 
de la mare amorosissima, no T hi hauria produhit mes viu dolor. 

Durant llarga estona permanesqué muda, aturdida, sens poderse 
donar compte de lo que V hi passaba, com si V hi haguessen sacudit 
en lo bell mitj del cap un colp fortíssim que del tot V hagués privada 
de coneixement. Després, com si poch à poch se recobràs de desva- 
neixement poderossissim, alsà *i cap y ab veu desmayada preguntà: 

-^<A Amèrica has dit? 

—Si Rosa. 

•— ^Y pots pensarho? ^Y seràs capàs de separarme de mon estimat 
fill? ^No comprens que Uansarlo als atzars de la mar, tant valdria 
/ 



Digitized by 



Google 



236 LA família del mas dels salzers 

com robarmel pera matarlo, y que m' abrahonaría com una lleona 
damunt d* aquell que tal intentàs?... ; Jesús Dèu meu, perdonaume, 
{Si penso tornarme boja! |Si,..* si, 'm sembla impossible!... íPere, 
Pere!... Si no se lo que 'm dich! 

Y rompé en amargíssim plor, sols interromput per pregons y dolo* 
rosos senglots. 

Son marit acostà una cadira à la que sa muller ocupaba: agafa- 
Ihi carinyosament una de las mans: deixà que ab lo plor s* esvehís 
la primera terrible sacudida que ^1 pit de la mare habia rebut, y quan 
comprengué que U dolor permaneixía reconcentrat en lo mes íntim 
del cor, com dessota cendra 1* ardent caliu, ab veu dolcíssima y con- 
moguda per la emoció V hi digué: 

— Escoltam Rosa, y escoltam ab tota la serenitat de que disposes 
en estos solemnes moments. fT' he donat jamay motiu pera que ha- ' 
)as pogut dubtar del afecte que 't prometí en los anys de nostra jo- 
venesa, y confirmí després, ab jurament sacratíssim, al peu del 
altar? 

La tendre muller sens poder pronunciar una sola paraula, dirigí 
una amorosa mirada à son espòs, ensemps que contestaba oprimint- 
Ihi carinyosament la ma que la seva sostenia. 

— Durant los anys qu^ habem viscut en companyia dels pares, qu' 
al cel sian, — continuà — sens faltarlos may al respecte, ^no he procu- 
rat desvaneixer preocupacions de la mare, íillas mes be que de mala 
volensa, de sujestions interessadas de mas germanas, que trobaban 
terré abonat pera germinar y créixer en la gelosia que tota mare 
abriga, respecte de la que V hi roba V afecte de son íill, que voldria 
tot per ella? ^No V he sostingut constantment en lo lloch que *t per^ 
tocaba, fent veurer à las germanas, y fins als germans, que tu y jo 
eram duas ànimas en un sol cos; que est cos tenia duas vidas, y que, 
faltant la meva, quedaria en casa la teva pera fer en ella lo que jo 
hauria pogut fer? 

— Si, Pere, y Dèu sab si t' ho estím y si t* ho agraesch. 

— No es d' agrahiment de lo que ^s tracta. Y durant lo temps que 
de matrimoni portam, que ni un sol punt m^ ha pesat, ^has vist en 
mi cosa alguna de la qual pugas pendrer peu pera presumir que no 
estimo à tots nostres fíUs per igual, y ab 1* amor entranyable ab que 
tot pare deu estimar à aquells à qui ha posat al mon? 

Aixis parlant la veu del Pere tremolaba d' emoció y en sos ulls es- 
purnejaba una llàgrima. 

—Pere, Pere, perdonam si t' he ofès, digué la Rosa fent acció d' 
aixecarse de la cadira. 

— No Rosa, no m* has ofès; no ^m pot ofendrer la muller leal, la 
mare amantissima que com lleona està disposada à defensar sos fills 
de tot aquell que pretenga arrebassarlos de dintre sosbrassos. ^Creus 
tu que no faria jo lo mateix si hi habia qui fos tant atrevit, que to- 



Digitized by 



Google 



CXYfiTA VIDAL Y VAf.feNClANO 237 

carlos pretengués la punta dels cabells? ^Quina era la causa de las 
tempestas, gracias à Dèu passatgeras com nuvolada d* istiu. que de 
quan en quan mterrompian la dolza pau d^ esta casa« sinó las lliber- 
tats que mos germans y germanas s^ emprenian respecte de nostres 
fills? ^'Mes so jo un estrany pera que de semblant manera vulgas trac- 
tarme? ^*Lo títol de pare no 'm donarà dret pera que, mirant é llur 
esdevenidor, de mos fills puga disposar?... 

— iPere! iPere! 

—Faltaria à lo veritat si deya que m* ha sorprès la manera com 
has rebut la meva indicació. No: te conech massa, y se fins ahont 
arriba lo teu amor de mare. Mes just es que comprengas que tot en 
est mon deu tenir mida y que fins lo carinyo que Us pares tenen als 
fills, si es mal dirigit lluny de favorirlos, pot perjudicarlos. Jove so, 
que no conto encare cinquanta anys; mes lo que en ma casa he vist, 
lo que he presenciat en las ajenas, lo que he llegit en los llibres, las 
conversas que he tingut ab ton cosí Llorens, y fins lo que passa en 
lo mon, m^ ha fet compendrer que los temps han cambiat y que 
avuy no poden viurer los homes com vivian fa cent anys. A dotzenas 
de vegadas habia sentit à dir al pare, qu^ al cel sia, que V avi, te- 
ment ó endevinant lo devassell que debia esdevenir de la guerra del 
francès, habia compromès la nostra fortuna pera evitarlo en quant 
d' ell pogués dependir; {mes qui pot deturar al torrent que s^ es eixit 
de mare! Los esforzos per ell fets, no bastaren, no foren prous pera 
evitar lo daltabaix, y avuy tocàm nosaltres los téhríbles resultats qu* 
ell preveya. 

— No t' entench Pere. 

—Tens rahó, Rosa, oblidaba que tu sols pots compendrer lo que 
directament se refereix à nostres fills. Donchs à això vaig. Si nosal- 
tres haguessem vingut al mon cent anys enrera, nostre Peret hauria 
estat r hereu com ho es avuy, y los demés, lo Ramon, lo Pau y lo 
Jaumet, ó s* haurían quedat d casa, 6 haurían entrat en un convent, 
6 contents ab la llegítima s' haurían acomodat fent altre tant las nos- 
tras fiUas. Avuy es punt diferent: avuy los homes sols pensan en en- 
ríquirse, en tenir molt pera donarse vida regalada, pera johir, pera 
disfrutar; que no sembla sinó que oblidant 1* home lo fi pera que 
fou creat, y considerant que est deu complirse en esta vall de llàgri- 
roas, fa quant pot pera que estàs sian las menos y los plahers ho sian 
tot. No, Rosa, avuy es impossible viurer.com antany: avuy los se- 
gons no 's donan per satisfets ab lo que de lley los pertoca: avuy la 
cobdícia impera en los pits: la cobdícia engendra V enveja y mata 
r amor: desprès venen las díscordias; ab ellas se 'n va la pau, y jo 
no vuy que la pau desapareix! de casa nostra. Pera conseguirho, 
donchs, he pensat que lo millor es que nostres fills, si volen, pugan 
Viurer lliures è independents ab los medis que son enginy los pro- 
porcionen, y ab lo que nosaltres los senyalem. 



Digitized by 



Google 



238 LA família del mas dels sali brs 

■ '■■' ...I l.. y l,. .1., .., „ 

— Jo no me n* entench d^ aquestas cosas: fins presumo que pensas 
molt be: Mes... 

— ^Vols dir que tot això res te que veurer ab mon projecte d* en* 
viar é Amèrica al Ramon. 

—Es cert. 

— Si qu\hi te que veurer y molt. ^Qué vols que d* ell ne fassa? 
Acostumat à la vida de casa, creus que s* avindria é ser dependent 
en la vila ó en la ciutat? 

— ^'Per qué no *1 fas estudiar.^ potser estaria content d* ésser ca- 
pellà. 

— No tè cap per las lletràs; messuposan que 'n tingués, ^Sapstu si 
tendría vocació pera ésser ministre de Dèu.^ Y si no ^n tenia, y men- 
tres tant haguessen passat anys y pera res servís ^quin esdevenidor 
r hi esperaba? Ésser un perdulari, un mort de fam, un pobre úl la 
porta. 

— Exageras. 

— No, Rosa, ho tinch pensat y ben pensat: lo Ramon sols serveix 
per anar à fer fortuna à Afnérica. 

— Mes, no comprens que à Amèrica son molts los que hi van y 
molt pochs los que *n tornam' 

— Per això qu' es jove encara, com mes aviat millor. 

— Mes, sol; tan lluny; ab la mar entremitx. ^Quí U cuidarà si la 
terra no 1* hi proba y arriba é posarse malalt? Fill de mas entranyas^ 
sens amparo de ningú sol, abandonat, pot ser per gran cosa lo llit 
d* un hospital... 

— ^*Y si moriam nosaltres? ^No s* arreglarian ells? 

— Oh, no m^ ho digas, no m^ ho digas; m^ esborrono cada volta 
que penso qu* això pot succehir, y sols me consola lo pensar que 
desde *1 cel vetllaria pel ben estar de mos fills. 

— Donchs pensant en aquest ben estar, feste compte que som 
morts. 

— Això es impossible. ^ 

— O qu* es la voluntat del Ramon. 

— ^T* ho ha demanat ell? En tal cas no m* hi oposaria: podria sen- 
tirho; podria planyerm de sa ausencia; mes me guardaria de tren- 
carlhi la voluntat. 

— No, Rosa, no m* ho ha dit: en aquesta edat ^qué saben los fills 
lo que ^Is convé? 

— Mes à Amèrica... ^Per qué tant lluny? 

— Es V únich Uoch ahont pot fer fortuna. 

— Un derrer prech Pere, y espero que no *m niaràs lo que vaig 
6 demanarte. 
. — Digas. 

— Qu' avans de separarme pera sempre del fill de mon cor, con-' 
sultes ta resolució ab lo cosi Llorens. 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALKNCIANO iSg 

—No hi ha tnconveaient: 4issapte hi aniré. Y are *t demano per la 
meva p^rt, qu^ aixugues tas Uàgrimas; puig devant d' ellas pot ser hi 
hauria qui fos capés de presumir que pervenen de motius molt dife^ 
rsats. 

Inútil judicam dir que d^ esta manera termenà la conversa que 
punt per punt habem procurat trasladar à nostres lectors. 

Respecte de la recomanació feta à la mestressa per son marit, no 
1! hi fou possible cumplirla, per mes que feu pera alcansarho tot 
quant pogué. 



iv: 



SI poguessem abrigar la confíanza de que '1 lector, ab lo que va 
escrit, s* hagués format cabal concepte del caràcter respectiu 
dels protagonistas d* esta Relació^ prescindiríam de certas con- 
sideracions que al present estimam indispensables, y que fa indíspen- 
sablement precisas nostra insuficiència, però de cap manera la falta 
de capacitat en los que la honra nos dispensan de prestarnos sa ilus- 
trada atenció. 

En efecte. ^Pot judicarse à ciència certa del estat d* esperit en que 
restaren marit y muller després d^ haber cambiat aquellas paraulas? 
Donchs pera que sia possible formarsen càrrech, es necessari consig* 
nar qu* ella tot cor y sentiment; considerant afer de mesquina im- 
portància que sos íills poguessen ésser mes ó menys richs; y satisfeta 
ab tal que no Us faltàs un regular passament, veya sols lo perill in- 
. mediat de tenir de separarse del Ramon: y convensuda del as- 
cendent que *1 cosí Llorens exercia en son marit, proposà V acte de 
!a entrevista, acariciant la llunyadana esperanza de que, de resultas 
de la mateixa, cambids est de manera de pensar, abrassantseé ella, 
com lo naufrech, que convensut de que las forsas per moments van 
mimbantlhi, s^ aferra determinat é la fràgil post de la qual fa depen- 
dir la sua salvació. 

Per lo que à ell se refereix, dominant principalment lo cap, sens 
qu* això vulga dir que fos insensible à las indicacions del cor; ames- 
traí adeipés per las llissons de la experiència, tant ó mes que al pre- 
sent atenia sempre al esdevenidor. Y es que habentse trobat, desde 
molt jove yper las causas que deixàm consignadas, compromès en 
la fera batalla de la vida, habia contret la costum de pensar y medi- 
tar detingudament, ab fredor, ab tranquilitat, ab tota calma, avans 
de determinarse 6 contraurer un compromís. 

No significa això que haguessen resultat sens inconvenients y del 
tot acertadas las resolucions que en sa vida habia pres, que per al- 
gun motiu s* ha dit «que sol se penedeix qui sol s* aconsella,» mes 



Digitized by 



Google 



240 LA família DÉL mas DELS SAL2BRS 

semblants resultats influíren si per cas, en que mes pensés y medités 
avans de decidirse y que anés ab peus de plom en això de pendrer 
un determini; mes un cop V habia pres, per lo mateix que 1 consi- 
deraba fill de la reflexió y del judici, difícilment lo revocaba, per tant 
que, é son entendrer, habia tingut en compte quantas ventatjas é 
inconvenients del mateix podian esdevenir, y en terreno ferm conta* 
ba trobarse pera combatrer tots los obstacles que *s presentaban pe- 
ra portarlo é deguda execució. Aixfs procehía en tot quant judicaba 
de verdadera importància: aixís habia procehit avans de pendrer la 
formal resolució d' enviar é Amèrica al segon de sos fills, Ramon, y 
per això habia resistit é totas las reflexions que V hi feu sa muller, 
dictadas per lo puríssim afecte que brota del incomparable amor de 
mare. 

De manera que en lo mer fet d' accedir al prech ó súplica que 1* hi 
feu la desconortada Rosa, donaba é esta una proba manifesta de 
lo molt en que la tenía^ ja qu* ab tot y presumir que estaba en lo 
cert, respecte de la resolució qu* habia pres, no*s oposaba é discutir- 
la ab persona que, per sa experiència y saber, en situació 's trobaba 
pera demostrarlhi que del tot s* habia equivocat. Mes això, diguem- 
ho tot, no ho temia: convensut estaba de que un per un podria des- 
truir tots quants arguments V hi presentés en contra lo cosí, que en 
son concepte no podian ser altres que los que esta Thi habia pre en- 
tat, es dir: la separació del íill, los atzars de la mar, la distancia del 
nou mon, la soletat, V aislament y lo desamparo del minyó, en lo 
cas, remot, de que.no V hi probés la terra americana. 

En semblant situació *s trobaba donchs, quan lo dissapte següent, 
es dir, quatre dias passats d* aquell en que tingué lloch la conversa 
que va escrita en lo capítol precedent, penetré en la casa en que vi- 
via en la vila lo seu cosí Llorens. 

;Ab quin gust, é fi de retratar est personatje, referiríam alguns 
dels molts fets que 1 pintan d* una manera perfecta y acabada! ]Com 
— si sols deguessem atendrer é satisfer nostres desitgs, ab lo qual nos 
proporcionariam vivíssim plaher, — repetiriam paraula per paraula, y 
qual de sos llabis los habem oit é dotzenas de vegadas, qualsevol 
dels molts casos en que ha intervingut, en lo ja llarch transcurs de 
sa experiència y reflexió! Mes contant que d' ell podré formar concep- 
te '1 lector, en lo que é sa part moral se refereix, per lo que veuré en 
'o curs de la present Relació, nos limitarem é dir, respecte de son 
fisich, que mes be alt que baix, mes be magre que fornit, de rostre 
expresiu, de dolza y ensemps penetrant mirada, es un acabat exem- 
plar del home catalé; mes no del catalé de ciutat ni de vila, sinó del 
catalé del camp, vigorós, forsut, resolt, fort com los roures y las al- 
sinas que donan sombra é la casa payral. 

Y del camp es, sisquera en la vila tinga sa residència: y ab molta 
lletra, com advocat, baldament may haja exercit esta professió; que 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALBNCIANO 24I 

ab tot y esser lo gran y tenir d' heretar un important patrimoni, vol- 
gué son pare que Ueys estudiàs pera que conegés lo dret: y ab tant 
profit r estudià, com si ab 1* aplicació del mateix hagués degut gua- 
nyar honradament lo pà de cada dia; y tant pregondament lo coneix 
com revelan tots son consells y decisions, y, mes que tot, los ser- 
veys que ha prestat à llurs semblants, en lo desempenyo del càrrech 
de Jutje de pau, que repetidas vegadas ha exercit. En resolució, tan- 
ta ciència y bon sentit hi ha en son cap, y en son pit tanta rectitut y 
honrades, que sa paraula val com una escriptura; sas promesas tenen 
forsa de jurament; en sos consells y advertencias s* enclou la ciència 
de molts llibres, y en sos parers y reflexions tanta doctrina y expe- 
riència, que rebujar aquells ó prescindir de las segonas, tant valdria 
com agafar enfilalls de perlas y llansarlos als avenchs insondables de 
la mar. Y es que 'Is resultats que V hi ha produhit V estudi dels lli- 
bres, lo tracte dels homes, y la observació del mon, los ha somès 
constantment à la pedra de toch del precepte evangélich que *1 po- 
ble ha formulat dient: «lo que no vulgas pera tu, no ho vulgas pera 
ningú,» y en los actes tots de sa existència recorda que no sols per 
esta vida, sinó també pera V altre, pera la verdadera. la Uai^a la que 
jamay haurà terme, la eterna, en una paraula, atal faràs tal tro- 
baràs.» 

Ab estos antecedents, no s' extranyarà poch ni molt que tant bon 
punt tingué en sa presencia al marit de sa cosina, se V emportàs 
cap al estudi, y desprès d* haberlhi preguntat per lo benestar de casa 
V hi digués. 

— Entra, entra, ja t' esperaba. 

— ^A mi? Preguntà '1 Pere tot admirat. 

— Si, y pera que vejas que res te d' estrany, te y llegeix. 

Y aixís parlant se tragué de 1* infern ó butxaca interior una carta, 
breu y compendi osa, concebuda en los termes següents: 

«Apreciat cosí: lo Pere te determinat enviar à Amèrica, pera que 
»fassa fortuna, à mon estimat Ramon. Encara que no tens fills, pre- 
Dsumo que sabràs compendrer lo viu dolor que,semblant nova m* ha 
«causat. Desde 1 punt y hora en que me la donà, no visch; no sos- 
Dsego, tinch una espasa clavada en lo bell mitj del cor, y fins temo 
»que no 'm trobo en mon cabal enteniment. Cedmt à mos prechs lo 
«Pere t* anirà à veurer pera consultar! e la sua determinació. Desa- 
«conséllalhi; treulhi del cap; feslhi veurer que sens separarse de nos- 
saltres, nostres fills poden esser ditxosos, y hauràs donat la mes gran 
«proba d* afecte à ta desconortada cosina» 

»R0SA.» 

— i Pobre Rosa! Mare al fi; però no mes que mare. — Digué '1 Pere 
tomant la carta à son cosí. 

3i 



Digitized by 



Google 



240 LA FAtelLIA DÉL MAS DELS SAL2BRS 

semblants resultats influiren si per cas, en que tnes pensés y medités 
avans de decidirse y que anés ab peus de plom en això de pendrer 
un determini ; mes un cop 1* habia pres, per lo mateix que U consi- 
derabaíill de la reflexió y del judici, difícilment lo revocaba, per tant 
que, é son entendrer, habia tingut en compte quantas ventatjas é 
inconvenients del mateix podian esdevenir, y en terreno ferm conta- 
ba trobarse pera combatrer tots los obstacles que 's presentaban pe- 
ra portarlo é deguda execució. Aixfs procehía en tot quant judicaba 
de verdadera importància: aixís habia procehit avans de pendrer la 
formal resolució d^ enviar é Amèrica al segon de sos fills, Ramon, y 
per això habia resistit é totas las reflexions que V hi feu sa muller, 
dictadas per lo puríssim afecte que brota del incomparable amor de 
mare. 

De manera que en lo mer fet d* accedir al prech ó súplica que T hi 
feu la desconortada Rosa, donaba é esta una proba manifesta de 
lo molt en que la tenía^ ja qu' ab tot y presumir que estaba en lo 
cert, respecte de la resolució qu* habia pres, no *s oposaba é discutir- 
la ab persona que, per sa experiència y saber, en situació ^s trobaba 
pera demostrarlhi que del tot s* habia equivocat. Mes això, diguem- 
ho tot, no ho temia: convensut estaba de que un per un podria des- 
truir tots quants arguments T hi presentés en contra lo cosí, que en 
son concepte no podian ser altres que los que esta V hi habia preen- 
tat, es dir: la separació del fill, los atzars de la mar, la distancia del 
nou mon, la soletat, V aislament y lo desamparo del minyó, en lo 
cas, remot, de que.no 1' hi probés la terra americana. 

En semblant situació *s trobaba donchs, quan lo dissapte següent, 
es dir, quatre dias passats d* aquell en que tingué lloch la conversa 
que va escrita en lo capítol precedent, penetré en la casa en que vi- 
via en la vila lo seu cosí Llorens. 

jAb quin gust, é fi de retratar est personatje, referiríam alguns 
dels molts fets que 1 pintan d* una manera perfecta y acabada! ]Com 
— si sols deguessem atendrer é satisfer nostres desitgs, ab lo qual nos 
proporcionariam vivíssim plaher, — repetiriam paraula per paraula, y 
qual de sos llabis los habem oit é dotzenas de vegadas, qualsevol 
dels molts casos en que ha intervingut, en lo ja llarch transcurs de 
sa experiència y reflexió! Mes contant que d' ell podré formar concep- 
te ^1 lector, en lo que é sa part moral se refereix, per lo que veuré en 
^o curs de la present Relació, nos limitarem é dir, respecte de son 
fisich, que mes be alt que baix, mes be magre que fornit, de rostre 
expresiu, de dolza y ensemps penetrant mirada, es un acabat exem- 
plar del home catalé; mes no del catalé de ciutat ni de vila, sinó del 
catalé del camp, vigorós, forsut, resolt, fort com los roures y las al- 
sinas que donan sombra é la casa payral. 

Y del camp es, sisquera en la vila tinga sa residència: y ab molta 
lletra, com advocat, baldament may haja exercit esta professió; que 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALBNCIANO 24I 

ab tot y ésser lo gran y tenir d' heretar un important patrimoni» vol- 
gué son pare que lleys estudiàs pera que conegés lo dret: y ab tant 
profit r estudià, com si ab V aplicació del mateix hagués degut gua- 
nyar honradament lo pà de cada dia; y tant pregondament lo coneix 
com revelan tots son consells y decisions, y, mes que tot, los ser* 
veys que ha prestat à llurs semblants, en lo desempenyo del càrrech 
de Jutje de pau, que repetidas vegadas ha exercit. En resolució, tan- 
ta ciència y bon sentit hi ha en son cap, y en son pit tanta rectitut y 
honrades, que sa paraula val com una escriptura; sas promesas tenen 
forsa de jurament; en sos consells y advertencias s* enclou la ciència 
de molts llibres, y en sos parers y reflexions tanta doctrina y expe- 
riència, que rebujar aquells ó prescindir de las segonas, tant valdria 
com agafar enfilalls de perlas y Uansarlos als avenchs insondables de 
la mar. Y es que Us resultats que 1' hi ha produhit V estudi dels lli- 
bres« lo tracte dels homes, y la observació del mon, los ha somès 
constantment à la pedra de toch del precepte evangélich que '1 po- 
ble ha formulat dient: «lo que no vulgas pera tu, no ho vulgas pera 
ningú,» y en los actes tots de sa existència recorda que no sols per 
esta vida, sinó també pera V altre, pera la verdadera. la llai^a la que 
jamay haurà terme, la eterna, en una paraula, «tal faràs tal tro- 
baràs.» 

Ab estos antecedents, no s' extranyarà poch ni molt que tant bon 
punt tingué en sa presencia al marit de sa cosina, se V emportàs 
cap al estudi, y desprès d' haberlhi preguntat per lo benestar de casa 
r hi digués. 

— Entra, entra, ja t' esperaba. 

— ^A mi? Preguntà 1 Pere tot admirat. 

— Si, y pera que vejas que res te d' estrany, te y llegeix. 

Y aixís parlant se tragué de 1* infern ó butxaca interior una carta, 
breu y compendiosa, concebuda en los termes següents: 

»Apreciat cosí; lo Pere te determinat enviar à Amèrica, pera que 
»fassa fortuna, à mon estimat Ramon. Encara que no tens fills, pre- 
Dsumo que sabràs compendrer lo viu dolor que,semblant nova m* ha 
«causat. Desde U punt y hora en que me la donà, no visch; no sos- 
»s^o, tinch una espasa clavada en lo bell mitj del cor, y fins temo 
»que no 'm trobo en mon cabal enteniment. Cedmt à mos prechs lo 
»Pere t' anirà à veurer pera consultarte la sua determinació. Desa- 
»conséllalhi; treulhi del cap; feslhi veurer que sens separarse de nos- 
ualtres, nostres fills poden ésser ditxosos, y hauràs donat la mes gran 
«proba d* afecte à ta desconortada cosina» 

))R0SA.» 

— jPobre Rosal Mare al fi; però no mes que mare. — Digué '1 Pere 
tornant la carta à son cosí. 

3i 



Digitized by 



Google 



242 LA FAMÍLIA DEL MAS DELS SALZERS 

— En efecte, mare, que qui diu mare diu amor. Ja ^m coneixes y 
no he volgut ocultarte esta carta, que lluny d^ ésser una falta, cons- 
titueix un nou motiu pera que en mes tingas à ta bona muller. 

— Y en molt la tinch, ja ho sabs; però es tot cor y ab lo cor no 's 
pensa y V assumpto qu' aquí 'm porta, no 's resol ab lo cor sinó ab 
lo cap. 

— ^Ab est y ab aquell. Tu estimas als teus fills. 

— Be m' ho penso. 

— ^Y presums obrar com bon pare enviant à Amèrica al Ramon? 

— Llorens, aixís ho crech. 

— Se que may obras de fluix, y per lo tant estich segur de que ho 
hauràs pesat molt pera pendrer esta determinació; mes avans de dir- 
teloque d^ella^m sembla, voldria que^m manifestasses quins motius 
has tingut en compte, pera decidirte per ella y no per altra. 

— Es molt senzill. ^Tens pressa? 

— No, estich sols per tu, que he donat ordre pera que digan qu' 
estich enfeinat, à qualsevol que pregunte per mi. 

— Molt t' ho estim. Escoltam donchs. 

Prengueren assiento abdos intercolutors y lo Pere continuà. 

— Puig coneixes la situació de la meva casa tant be com jo, es per 
demés parlarte d' ella y dels antecedents qu' han iniluit en mon de- 
termini. Ab esforsos verdaderament extraordinaris; traballant mes 
de lo que hauria volgut; no dormim sempre qu^ he tingut son 
y aprofítantme de tos consells y de ma experiència, he pogut trau- 
rer la barca à port, salvantla de las tempestats de la guerra, de las 
malas anyadas y de las conseqüencias que de aquella han esdevin- 
gut; mes de semblants embats, y de lo que he fet pera que mos ger- 
mans y germanas no poguessen may dir que no m^ he portat ab ells 
com era de lley, ha quedat tant malmesa y ressentida, que sob ab 
la ajuda de Deu podré posaria en estat de que novament puga 
servir. Mes no tot ho debem esperar de Deu, qu' ell mateix nos diu 
ajudat y t* ajudaré. 

— Es veritat. 

— Si en altres temps visquéssim, no diré que no n^ hi hagués prou 
pera que mos fills poguessen quedar contents; mes ^xreus tu qu* 
avuy se satisfarían ab lo que 'Is tocàs? ^No veus com està *1 mon? 
;No veus que tothom vol presumir de senyor; que los de pagesfa mi- 
grantse en las casas solanas, se ^n van à vila presumint que en ella 
hi fa de mes bon viurer, de la mateixa manera que los de vila se ^n 
van à ciutat? Y sent aixís com ho es ^quín esdevenidor resta à mos 
fills? viurer à la esquena del hereu, desprès d' haber malgastat lo 
que de dret los pertoque; ó arrossegar pel fanchlonom de llurs avis, 
vivint com uns pobres desheretats, — si comprenen que sols d' ells 
haurà estat la culpa, — sens qu' això 'm lliure de las murmuracions 
dels maldients, que m' acusaran, sens motiu ni rahó, de haber fet, 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALKNCIANO 243 

com se sol dir, tant solsament un porch gras; ó enredar al gran en 
plets, demanant temeràriament, per venir à una composta, suple- 
ment de llegítima, si prenent consell de la cobdícia, de la mesquina 
enveja y del desamparo també, troban un advocat, que per desgra- 
cia may ne faltan, que *s preste à sostenir llurs injustas pretén cions. 
No Llorens, lo que eh tantas casas està passant, que las mes claras 
se tocan, no vuy que en la mía succehesca: si esdevé, no serà per 
n^ haber fet quant de mi ha ja dependit pera evitarho. Tal com avuy 
va 'I mon, no queda mes remey, à mon entendrer, que ensenyar als 
íills, desde petits quants afanys exigeix lo guanyar un duro, pera 
que, sabent per experíeucia pròpia lo que costa formar una petita 
fortuna, sapian conservar la sua, respectar la dels altres, y pugan, fi- 
nalment, experimentar un verdader plaher veentla créixer de promp- 
te, ab lo que llurs pares los deixan al morir. 

— ^Tot això està molt be, y encara que respecte d' alguns dels punts 
qu* has tocat hi ha molt que dir, ne prescindiré en est moment, te-- 
nint en compte que pera res s* oposan à lo que dech manifestarte, 
relativament à la determinació qu* has pres. Repetesch que tot això 
està molt bé y demostra 'I teu bon judici, y la tua previsió, mes no 
se veufer que, pera la realisació del teu plan, sia indispensable en- 
viar à Amèrica al Ramon. ^*No comprens que U remey pot ésser pit- 
jor que la malaltia? 

— ^Y donchs que vols que 'n fassa? 

— No so amich de que 'Is pagesos s' aparten del terrós; mes do- 
nantlos una carrera apropiada, per exemple la d* enginyer agròno- 
mo, de monts, ó industrial ^no podrfan los teus fills alcansar lo fi 
qué t' has proposat? 

— Mira Llorens, si en lo Ramon hagués vist condicions pera que 
ab lo temps sabés la meitat no mes de lo que tu sabs, I' hauria fet 
estudiar, ab tot y donarme recansa veurer als segons tornar de ciutat 
vestits de senyor, desprès d* haber gastat en ella durant lo curs à tall 
de marquesos, y fer lo vago tot V estiu, en tant que V hereu traballa al 
costat del pare en los afers y cuidados del patrimoni; mes lo Ramon , 
es de flach enteniment pera las lletras: pera que s* aixurubeixi es 
menester que durant algun temps conte sols ab sas propias forsas, y 
això sols pot alcansarho trobantse lluny de casa. 

— ^Y qui t' assegura qu' ho alcansarà? 

— Poch se pert en probarho. 

— ^A Amèrica n' hi van molts y 'n tornan pochs, y d* aquestos sols 
se veuhen y son contats, los que tornan ab gran fortuna, y las grans 
fortunas, Pere, son tant claras com la grossa de Nadal. fT^ has en- 
tretingut may en considerar quants son los que prenen bitllet, y 
quants son los favorescuts? Donchs mira, si en un d' aqueixos dia- 
ris grans com41ensolss* estampessen tots los nombres que hi ha en lo 
sach, soposat que hi cabessen, t* admirarías de que los distingits ab. 



Digitized by 



Google 



244 LA FAMÍLIA DEL MAS DELS SALZERS 

los primers premis ocupassen sols una ratlla, y deu, ó dotze, 6 quin- 
ze, ó vint, tots los demés als quals hagués favorit la sort, y mes en- 
care de que tots los restants haguessen quedat sens recompensa, es- 
sent aixís que lo mateix habían costat als que 'Is prengueren, que 'is 
altres premiats. Lo mateix passa ab los que van à buscar la fortuna 
à las Américas: pochs, molts pochs la troban en son camf y saben 
agafaria: altres s' hi topan y sols à mitjas se'n saben aprofitar: altres, 
y son la inmensa majoria, no la troban per mes que la cerquen^y 
de estos, molts sucumbeixen als desesperats esforsos que han prac- 
ticat pera trobaria. 

— Es que jo no pretench que U Ramon sia un Escofet ni un Samà. 

— Y donchs si no picas tant alt; si no son tant elevadas las tuas 
aspiracions, ^pera que no procuras que '1 Ramon porte à terme tos 
pensaments sens necessitat de sortir de nostra terra? ^'Imaginas per 
ventura qu' aquí no 's pot fer? ^Qu' eran fa vint anys lo Rafel de las 
fals, lo Xich de la Codina, U Manelet de St. Pau, '1 Gran de Palou 
y altres y altres que te *n podria citar y que adroguer V un, botiguer 
r altre, aquest trafíquejant ab vi, V altre negociant ab grans, sens 
eixir d' esta vila, s' han fet una posició respectable, independent, y 
superior tal vegada à la que disfrutan los hereus de las casas d' hont 
pervenen? ^'Sabs qu* es? Que estos, si aixís podem dirho, los habem 
vist créixer poch à poch, y no 'ns habem fíxat en lo que creixían, 
com no *ns íixam en lo que va creixent una persona à la qual vehem 
tots los dias, y dels que venen d' Amèrica, com tomen richs, si hi 
tomen, essent aixís que marxaren uns pobres pelats, recordantnos 
de com se 'n anaren, nos sorprenem vehentlos de prompte fets grans 
y poderosos. 

— ^Ja t' he dit que conech à mon fill, y que pera que fassa quelcom 
no deu contar ab 1' ajuda inmediata dels de casa: del contrari faria 
com tans y tans, que desprès d' haber tastat cent olletas, passada la 
joventut, se troban sens ofici ni benefici, desprès d' haberne probat 
molts sens que sían bons pera traurer un marrà d' un blat. 

— ^Y saps à que V exposas enviantlho à Amèrica? 

— Hò se, y per això qu' es jove, quan mes aviat millor. 

— jOhl jLa mort del cos ray!...Los que moren han acabat de patir, 
Los dignes de llàstima son los que quedan; los que 'Is sobreviuhen 
pera plorarlos. No, no es à la mort del cos é la que 'm referia, es à 
la mort de 1* ànima cent vegadas incomparableraent pitjor. 

— No 't comprench. 

—Donchs es ben senzill. Presumo que t' hauràs fixat en un fet que, 
sens ésser general, es prou comú entre Ms fills d' aquesta terra que 
toraan d' Amèrica. Me referesch à la costum d* unirseen matrimoni, 
si es que 's casan, ab cosinas ò nebodas: y dich si 's casan, puig son 
molts los que, faltant à un dels fins pera que fou criat l' home, prefe- 
reixen viurcr solters. * 



Digitized by 



Google 



ÒAYÉTA VIDAL Y VALEKtílANO 145 

— Es ventat. 

— ^^Y no 't diu res aquesta costum, que si en alguns casos pot ex- 
cusarse y fins aplaudir^e, quan aixís se generalisa dejenera en re- 
pugnant abús? 

— Si francament dech parlarte, 't diré que no m' hi habia molt 
fixat; mes ja que m' ho preguntas. te manifestaré que, à mon entén- 
drer, se deu à que pobres y de baixa extracció, generalment parlant, 
los que en Amèrica han fet fortuna, ja que la han conseguida à forsa 
d^ afanys, volen d* ella ferne partíceps als membres de la sua família. 

— íDitxos tu que tant piadosament pots pensar! No Pere, no es 
aquesta la rahó. 

— ^'Quina donchs? 

— No negaré jo que en alguns casos sia '1 desitj de fer partíceps 
del seu ben estar à altres membres de llurs respectius familias; mes 
prescindint de que fins en estos casos, si molt prim ho filassem, po- 
driam trobarhi també un fons d' egoisme, en la majorfa inmensa 
de las ocasions, lo que semblaat procehir revela es lo mal concepte 
que de la dona tenen format. Y es natural: abandonats sens guia à 
las contingencias de la vida en los anys primers de la joventut, quan 
lo cor, tendre com blanca cera, es susceptible de rebrer totas las im- 
pressions, y lo judici no ha encare adquirit la fermesa indispensable, 
al despertarse en aquell las passions ab tota la violència de la 
sanch, que vull mes forta en las venas, mercès à las condicions d' 
aquella terra exuberant de vigor, sols un pensament los domina: lo 
de fer fortuna; lo d' enriquirse, com se vulla que sia, senspararse en 
medis, sens escrúpols ni contemplacions; lo de adquirir à fi y efecte 
de donarse los cent mil plahers, de gozar de la vida, pera compensar 
los anys d' esclavitut passats derrera d^ un miserable taulell; pera 
alimentar, en una paraula, aquellas passions dominants y avassalla- 
doras. Un altre móvil influeix també en semblant desitj, que, si fill 
d' altres sentiments, podria considerarse noble estímul d' honrosa 
emulació, en lo cas que 'ns ocupa, altre no es que mesquina mostra 
de despreciable vanitat. Si lo company, lo condeixeble, lo vrfií ab 
qui jogaren en los anys de sa infantesa ha retornat d casa portant 
mitj milió de pesos, — que 'Is americans contan sempre per milions y 
exagerant las fortunas, de manera que parlant ab ells may deu obli- 
darse (|ue «de diners y d^ amistat, la meitat de la meitat»— si '1 vehí 
ó lo company tornaren richs y fets uns senyors, ostentant groixu- 
das cadenas de rellotje, y anells als dits, y brillants com siurons en 
la petxera de la brodada camisa de batista ^qué 's diria d* aquell qu' 
habent anat à Amèrica portantne de bri ó de drap de casa, ab prou 
feinas si pogués gastarne de cotó/ Ab est pensament que ni un sol 
instant los abandona, no hi ha esfors que 'Is espante, ni sacrifici que 
no s' imposen, ni impossible que no escometen, ni indigna baixesa 
devant la qual se consideren humiliats. Actes deuhen fer, y tractes 



Digitized by 



Google 



^4^ LA FAMÍLIA DEL MAS DELS SALZERS 

han de sufrir, que d caseua, en la pàtria, devant dels amichs, prop 
de llurs pares y germans pera tot lo del mon executarían ni voldrían 
tol-lerar; mes allí es punt diferent; allí passan tots pel mateix adres- 
sador; allí *s deu prescindir d' aqueixas delicadesas; allí, al saltar del 
barco, es indispensable Uensar al fons del mar, com mercaderia des- 
preciable, ó genero d' il-lícit còrners, la dignitat y la vergonya, que 
serian obstacle insuperable é la consecució del íi, y *1 ü son quar- 
tos; la qüestió es fer fortuna; V objecte adquirir /?e505 à milions. Y là 
alcansan, los que arriban à poderla subjectar, que tu sabs be que, 
com boja qu^ es, no es de qui la busca, sinó de qui la troba, y enginy 
te pera d* ella aproíitarse: y quan la tenen y han lograt asseguraria, 
moguts per aquell desitj de que t' he parlat, avans de tornar é la 
mare pàtria, pera fer vida d* homes formals, procuran traurer partit 
de llurs riquesas, saborejant los plahers que à dojo pot oferir lo 
mon. Encara que tu no 1 coneixes en est concepte per pròpia expe- 
riència, que jove 't casares, y d' ell, per fortuna teva, molt poch n' 
has vist, tens prou enteniment y suficient lectura, pera que pugas 
compendrer que te molt d^ avansat, pera conseguir son objete, qui 
's presenta en los grans centres de població ab una bossa ben plena 
y ab la determinació de vuidarla ab tal de trobar plahers. |Y son 
tantas, Pere, las que per un grapat d' or ó una joya de brillants ca- 
passas son de vendrer llur cos, y mentir un afecte que de cap mane- 
ra poden experimentar... Y com de la mateixa faysó son, per punt 
general, totas las virtuts qu* han tractar,— que ni la educació de que 
disposan, ni los coneixements qu^ han adquirit, los permetan ele^ 
varse à mes enlayradas esferas, ni apreciar del modo degut lo suau 
perfum de mes senzillas y afectuosas manifestacions;— com sols s' 
han trobat en son camí ab fortalesas que s* han rendit al primer 
embat, ab tal que las armas empleadas pera véncerlas, hajan estat 
forjadas ab metall de bona Uey, d* aquí que, per una guspira de dig- 
nitat, que resta sempre en lo pregon de V ànima mes materialisada. 
persuadits de que*l vici no haurà fet presa en llurs respectius familias, 
cerquen en ellas virtuts que, à son entendrer, en Uoch mes podrían 
trobar. 

— ^Has termenat Llorens? — Preguntà U Pere, vehent que son cosí 
no donaba senyal de prosseguir. 

— Si, y penso haberte posat de manifest lo que 't deya; so es: que 
en Amèrica no sols hi corra perill lo cos, sinó també, y pot ser mes 
inminent, la pobre de la nostr^ ànima. 

— No diré que no, si las cosas passassen tal com las has pintadas; 
mes permetme que *t diga, que à mon entendrer exageras. 

—No diré que no hi haja excepcions, y jo mateix, mes de quatre, 
per cert honrossíssimas, podria citarten; mes fíxathi be: son excep- 
cions, lo qual significa que lo que jo he dit. constitueix la regla ge- 
neral. 



Digitized by 



Google 



GATETA VIDAL Y VALENCIAKO 24^ 

-^Llorens, ja deya V avia, qu* al cel sia, que «en totas parts ne 
couhen fabas y en ma casaécalderadas.» ^Per ventura aquí, en nos* 
tra terra, no hi ha també, no un sinó molts que pera enriquirse, 
prescindeixen de tota consideració y passan per demunt de tot, sens 
qu' hi ha)a vilesa que no escometen, ni delicte que no posen per 
obra, ni crim que *ls detinga, persuadits de que, si portantho à efec- 
te, poden arribar à richs y tenir palaus y carniatjes, .no hi haurà 
ningú, per mes enlayrat qu' estiga, que 'Is negui la barretada, y de 
que en cambi serén molts los que, per allò de «poderós cavaller es 
don diner» tindran à molta honra estrènyer una ma que pot ésser 
avans, hauria separat del bras la destral del botxí? 

— Si; mes estàs son aquí vergonyosas excepcions. 

— De manera que, à ton entendrer, las excepcions d* aquí, son la 
regla general d' allà. 

— No diré que no. 

— ^Y qui 't diu que mon fill no puga fer la fortuna, essent una de 
ditas excepcions? 

— ^Perscveras donchs en lo propòsit d' enviarlo à Amèrica? 

— No se veurer Llorens altre camí. Me he fet càrrech de las tevas 
rahops: he compres tas judiciosas advertencias: he pesat dintre mon. 
cap tos desinteressats arguments, y persuadit pots estar de que 'Is es- 
timo en tot quan valen; mes lo Ramon, per Iqs motius que 't tinch 
manifestats, no 's pot quedar aquí. ^Qué convé donchs? Evitar que 
puga trobarse sol en mitx de las tempestats del mon en la edat en 
que, com molt be has dit, lo judici no ha adquirit encara la fortale- 
sa necessària, y nos trobam baix lo domini de las passions. Afortu- 
nadament lo Ramonet es molt bon minyó, no està gens descaminat, 
y gran com es, jamay ha faltat als preceptes de la Uey de Deu con- 
signats en la doctrina. 

— ^'Y sabs tu si encara que vulga, podrà en Amèrica observarlos? 

— ^Tot dependeix de la casa ahont vaja: si en ella hi ha qui '1 pren- 
ga de grat, penso que si. 

— *iDeu ho fassa! 

Regnà un moment de solemnial silenci, que rompé per fi on Llo- 
rens preguntant. 

— ^De manera que estàs resolt? 

— Completament resolt. 

— No 'm sorprèn, puig te conech. Desitjant complaurer à la cosi- 
na, te he manifestat quan à mon entendrer debía, exposante mas 
creencias y conviccions respecte del particular, à fi de dissuadirte de 
ton intent. No he pogut conseguirho: que Deu m' ho prenga en be 
é hi fassa mes que nosaltres. ^Quan pensas que marxe? 

— He sentit dir que '1 d' Octubre es lo millor mes. 

— Y nos trobam en Agost. Està be. ^Tens ahont cnviariho per lo 



Digitized by 



Google 



34B LA FAMÍLIA DBL MAS DELS SALZERS 

prompte? Perquè jo penso que no voldràs que marxe à Amèrica, com 
un pobre desamparat que va cercant feyna pe U mon. 

— Naturalment. Lo mitjà de la Torreta que n* ha tornat fa poch, 
portant, segons diuhen, molt bona fortuna, m' oferí escriurer una 
carta é son germà, pera que se '1 pose à casa de bona arribada, y que 
'1 tinga en sa companyia mentres no V hi trobe un bon acomodo. 

— Pera lo que puga convenir; puig parlant d' aquella terra, — Deu 
no m' ho prenga en compte, — no 'm fio de ningú, jo escriuré com si 
fos cosa meva, al P. Mariano Boixadors, que en rahó de son cér- 
rech, per sas moltas relacions, y per lo coneixement que te de las 
cosas de la Illa, à conseqüència de viurer en ella desde que tingué 
lloch la clausura dels convents, sens que ni un sol punt s* hajan re- 
íredat las amistosas relacions qu* ab mos pares V uniren, pot servir- 
nos de gran profit en la present ocasió. 

— iQué bon home ets Llorens! Que Deu t* ho pach. 

— Deixat de bo ni de dolent ^No ho farías tu pera mi? 

— Oh, segur ne pots estar. 

— Y donchs home, no 'ns dehem res. Es dir no 'ns debem... Anem 
à pams. ^Qué pensas dtrlhi à la cosina? 

— Si vols que diga la veritat, no ho se. Es tan mare... tant mare... 

— ^'Pensas tornarten avuy? 

— D' aquí mitj* hora. 

— Home, si res t* apressa, penso que lo millor seria qu* anassesara 
à tos afers: desprès torna, y en habent dinat posarem la tartana y t^ 
acompanyaré; qu' encara que *ls sentiments d^ una mare, res hi ha 
que *ls puga vèncer, molt serà que la cosina *s mantinga sorda àmas 
reflexions. 

Nostre bon Pere ^s sentí entemit devant de tanta bondat, y fins 
tingué impulsos d^ agafar la ma à son cosí y besarlahi com hau- 
ria pogut fer é son propi pare; mes tement que est s* ofengués, y 
sens pronunciar altras paraulas que «A Deu,» puig comprenia queia 
emoció U trahiría si mes parlaba, anassen à sos afers. 



V. 



Yal arribar à est punt permétens lo bondadós lector y mes en- 
cara la lectora piadosa, que ^ns fem carrech de las reflexions 
que, fillas mes aviat del sentiment que de la meditació, los 
haurà induptablement sugerit la escena que acabam de relatar. 

^'Quin pare es aquest, diran, que clohent los ulls d tots los obstacles 
y perills que V hi fa avinents V experimentat y reflexiu Llorens; per- 
sisteix, per sistema, en son propòsit d' enviar à Amèrica à un de sos 
fills, no obstant y existir cent probabilitats contra una, de que puga 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALKNCIANO 249 

veurer realisat lo fi que enviantlhi 's proposà? Y sobre tot: ^quin 
conseller es aquest, que al veurer desatesas sas judiciosas reflexions, 
se posa al costat d' aquell à qui pretenia dissuadir, fins al punt d* ofe- 
rirlhi una carta de recomanació, y prestarse à acompanyarlo à casa 
sua per' ajudarlo à convèncer à aquella mateixa cosina qu' habia sol- 
licitat la seva ajuda pera triomfar de llur marit? 

Respecte del pare res debem manifestar; puig consignat deixam» 
qu' era home poch propens à mudar d' opinió, quan las queprofessa- 
ba, eran en ell resultat de meditació detinguda. La d' enviar à Amè- 
rica al Ramon sols habia arrelat en son pit desprès de molt temps de 
pensarhi, y d' haber pesat las ven tat j as é inconvenients que d' ella 
podian resultar; y convensut de que estos montaban menos qu' 
aquellas, sens que deixés d* atendrer las rahons que T hi donà en 
Llorens, cregué que debia perseverar en son intent, be que adoptant 
totas las precaucions necessari as, à fi de que d' ell no resultàs perju- 
dici à son fill ni pera '1 cos ni pera V ànima. 

Mes respecte de nostre amich Llorens, ^-po dia procehir d' altra ma- 
nera? Per sa part feu tot lo possible pera dissuadir al marit de sa co- 
sina: posalhi de manifest, pot ésser exajerantloshi, los mals efectes 
que resultan de deixar la terra, per' anar en busca d' una fortuna, 
qu' en la majoria dels casos pot ésser il-lusoria; mes complerta esta 
missió, que, en lo mes intim de son cor estimà imprescindible de- 
ber, comprengué que no podia ni debia insistir, ni menys encare 
oposarse obertament à la voluntat del seu cosí, que al cap de vall 
era pare del Ramon, y com à tal podia enviarlho, pera son be, à las 
terras americanas, principalment no habent est mostrat oposició, ni 
tant sols repugnància, à anar al nou mon, ni una sola de las moltas 
vegadas en que 1* hi parlà del seu plan. Si en semblant situació, po- 
dent prestar algun auxili à son cosí, que en últim resultat debia ésser 
en profit del ignoscent Ramon, hagués deixat deferho, proba hauria 
donat d' ésser un home adotzenat, mes amich de las opinions pro- 
pias que del ben estar del prohisme, y en Llorens, que professaba la 
cristiana creencia de que tot quant tenim nos ve de Deu, y, per lo 
mateix, debem ferne partíceps à nostres germans, al convensers de 
que son cosí, com pare qu' era, podia fer lo que feya, 's posà à son 
costat en tot y per tot. 

Ja ho comprenem, qu' en lo cor dels lectors sensibles hauria estat 
de mes bon efecte que '1 Pere de retorn al Mas, persuadit per las ra- 
hons d' en Llorens, diri jintse à sa muller, hagués pogut dirlhi: a — Re- 
cobra r alegria. Rosa: lo teu cosí m' ha convensut: lo Ramon no 's 
mourà de nostre costat,» — ab lo qual, com fàcilment s'endevina, 
hauria tomat la pau al cor d' aquella mare atribulada, y haurían co- 
mensat à brillar per' ella aquells jorns de tranquilitat y bonansa, pe- 
ra los quals incessantment suspirat habia, y veentse estimada de son 
marit y rodejada dels seus fills, s' hauria cregut la dona mesditxosa, 

32 



Digitized by 



Google 



25o LA família DEL MAS DELS SALZERS 

mes benaventurada y mes digna d' enveja que en lo mon se pogués 
trobar; mes, {que hi farem, si no fou aixís com passaren las cosas, y 
no escribim una novela, sinó que punt per punt relatam un fet! 

Seguint donchs lo fil d' esta sencillíssima historia, consignarem 
que en habent dinat, — y mentres est durà y fins després, no desa- 
profità en Llorens una sola ocasió pera veurer si podia conseguir 
que '1 Pere mudàs de pensament, — encaixonats en la tartana em- 
prengueren lo camí del Mas dels Salzers. 

^•Dirém que las reflexions de 'N Llorens convenseren à sa cosina? 
Faltarfam à la veritat. Com muller qu' era bona, respectuosa y de 
gran enteniment, comprengué que no V hi quedaba mes remey que 
sometrers à la voluntat de son marit: com mare 's disposà à sofrir ab 
resignació '1 martiri; à apurar fins al fons lo calzer d' amargura que 
r hi estaba aparellat, sisqucra semblant sacrifici degués produhir 
pregonda é incurable ferida en lo mes viu del seu cor. Pera no do- 
nar mes pena à son marit, y convensuda de que era inútil tota refle- 
xió, y fins pera que '1 pobre del seu fill presumís que sa mare n' es- 
taba aconortada de que marxds tant lluny, s* esforsà en fingir una 
tranquilitat que no tenia, y desd' aquell punt se consagrà per com- 
plert à arreglar ab la major sol-licitut, — ab la tendra sol-licitut que 
posa la dona que 's sent pròxima à ésser mare, en disposar los pri- 
mers vestits que deuhen cobrir la nuesa de son primer fiUet, — las 
prendas que debian constituir son senzill equipatje, que mes d* una 
vegada regà ab llàgrimas dels seus ulls. 

^Direm que sentint acostarselo terrible moment, y endevinant que 
son marit, valentse d' alguna delicada extratajema, faria tot lo pos- 
sible pera esta^lviarlhi lo tranzit cruelíssim de la despedida, agafà un 
dia à son fill y omplintlo de besos y abrassadas, 1* hi demanà ab llà- 
grimas als ulls que jamay la oblidàs; que fos sempre bon minyó; que 
no *sseparàs per cap motiu de la senda del deber; que posàs sa con- 
fíansa en Deu y en sa Mare Santíssima quan se vejés desconortat, 
y que pera mes ampararlo y donarlhi forsas, posà demunt de son 
pit un escapulari y una medalla de la Verge que en la montanya ca- 
talana se venera? 

^•Dirém que cert dia, al sentarse à taula vejé ab pena; mes no ab 
sorpresa, que en ella no *s sentaban ni son marit ni *1 Ramon, — los 
quals de bon matí y quan ella menos s* ho pensaba, acompanyats d' 
un mosso, portador del bagul, habian emprés lo camí de la vila, pe- 
ra marxar cap à ciutat ahont debía embarcarse '1 fill de sas entra- 
nyas — y que tots los esforsos que feren los mes grans pera donarlhi 
conort, y totas las carinyosas paraulas que V hi dirigiren los mes 
petit sno bastaren à contenir lo plor que T hi arrencà lo contemplar 
vuit lo Uoch que habia sempre ocupat son fill Ramon? 

^Consignarem per últim que al retornar son marit se renovà en 
son pit lo dolor; que V hi preguntà cent vegadas si habia deixat à 



Digitized by 



Google 



CAYETA VIDAL Y VALBNGIANO 25 I 

son fill bo y content; [si tenia bons companys de viatje; si T habia 
ben provist de Uimonas pera guardarlo del mal de mar; si V habia 
ben recomanat al capità... y que en mitj de la pena que sentia, V hi 
serví de gran consol lo retrato d' aquell, que 'I Pere, volent donar 
una nova prova d' afecte à sa muller, feu ferlhi de bona arribada à 
ciutat, persuadit de que fora tot un altre quan lo tornàs à veurer? 

Inútil seria, que '1 lector ho pot ben presumir, com pot ben presu- 
sumir moltas altras cosas que nosaltres no sabriam escriurer, y que 
àdhuc sens escriurerlas, é bon segur endevinarà, sobre tot si ha con- 
templat escenas com las que *ns ocupan, que, per desgracia, son 
prou freqüents: mes freqüents de lo que convindria, y mes encara 
si 's pot eporguUir ab lo dolcíssim dictat de mare. 

Direm sols, sisquera sia donant un gran salt, y presumint que 
aquell un tant s* haurà interessat per la sort del tendre infant que, 
com molts altres, en los primers anys de la vida 's trobaba sol en 
mitj del mar tempestuós del mon, que de bona arribada à la Habana 
lo P. Boixadors, en vista de la carta que son amich Llorens V hi 
habia escrit, se *1 posà à casa, esperant la oportunitat d^ enviarlho à 
à un poble de T interior, mogut pel bon desitj de que T hi fos menys 
sensible *1 cambi de clima, y pera que no estes tant exposat als tren- 
cacolls y mals exemples qu* ofereix la capital. Que pera calmar la 
natural impaciència que debian experimentar los pares del minyó, 
los escrigué, per medi y conducte d^ en Llorens, fentlos tota mena 
d' oferiments, y disposà que V Ramon los manifestàs qu* habia arri- 
bat bo; que V hi habia molt be probatlo viatje yqu^ estaba molt con- 
tent y descidit à traballar y fer fortuna, pera tomar rich à casa, com 
mes aviat millor. Y que à dita carta *n seguí un altra, passat un 
mes, en la qual s^ innovaba als pares que 1 Ramon habia marxat à 
un poblet anomenat 5. Juany Martine^, situat en la part occiden- 
tal de la Illa^ en la encontrada coneguda ab lo nom de Vuelta abajo^ 
en la qual se produeix lo mes bon tabac, y estaba col•locat en la 
pulperia (com si diguéssim tenda de poble petit) del Sr. Pancho, qu' 
era de las mes acreditadas, y en ella, ajudant Deu, podria fer fortu- 
na, puig lo pulpero era home molt entès y estimat, judiciós com 
pDchs, que no se T hi coneixia cap mal vici, y tot lo sant dia lo pas- 
saba derrera *1 taulell servint als parroquians y contractant ab los 
giiajiros (habitants del camp) fent molt be son afer, de manera que 
pensaba retirarse dintre sis anys, en qual cas, lo Ramon, portantse 
be, quedaria amo del astablacimiento, que, per mes sort, ho era dels 
que *n dihuen de cumercio y situat amb* una asquina. 

Que ditas cartas tranquilisaren y fins satisferen al pare no tenim 
que dirho; mes convé consignar que à la mare no la consolaren ni 
tant sols pogueren tranquilisarla. Y es que las mares, dotadas d^ es- 
pecial intuïció per tot lo que *s refereix à llurs fills, endevinan lo que 
no saben, y en mitj de sa complerta ignorància de las cosas d* Amé- 



Digitized by 



Google 



25o LA família DEL MAS DELS SALZERS 

mes benaventurada y mes digna d' enveja que en lo mon se pogués 
trobar; mes, jque hi farem, si no fou aixís com passaren las cosas, y 
no escribim una novela, sinó que punt per punt relatam un fet! 

Seguint donchs lo fil d' esta sencillíssima historia, consignarem 
que en habent dinat, — ^y mentres est durà y fins després, no desa- 
profità en Llorens una sola ocasió pera veurer si podia conseguir 
que *1 Pere mudàs de pensament, — encaixonats en la tartana em- 
prengueren lo camí del Mas dels Salzers. 

^•Dirém que las reflexions de *N Llorens convenseren à sa cosina? 
Faltaríam à la veritat. Com muller qu' era bona, respectuosa y de 
gran enteniment, comprengué que no Y hi quedaba mes remey que 
sometrers à la voluntat de son marit: com mare 's disposà à sofrir ab 
resignació 'I martiri; à apurar fins al fons lo calzer d' amargura que 
r hi estaba aparellat, sisquera semblant sacrifici degués produhir 
pregonda é incurable ferida en lo mes viu del seu cor. Pera no do- 
nar mes pena à son marit, y convensuda de que era inútil tota refle- 
xió, y fins pera que '1 pobre del seu fill presumís que sa mare n* es- 
taba aconortada de que marxàs tant lluny, s' esforsà en fingir una 
tranquilitat que no tenia, y desd' aquell punt se consagrà per com- 
plert à arreglar ab la major sol-licitut, — ab la tendra sol-licitut que 
posa la dona que 's sent pròxima à ésser mare, en disposar los pri- 
mers vestits que deuhen cobrir la nuesa de son primer fiUet, — las 
prendas que debian constituir son senzill equipatje, que mes d* una 
vegada regà ab llàgrimas dels seus ulls. 

^•Direm que sentint acostarse lo terrible moment, y endevinant que 
son marit, valentse d' alguna delicada extratajema, faria tot lo pos- 
sible pera estalviarlhi lo tranzit cruelíssim de la despedida, agafà un 
dia à son fill y omplintlo de besos y abrassadas, V hi demanà ab llà- 
grimas als ulls que jamay la oblidàs; que fos sempre bon minyó; que 
no 'sseparàs per cap motiu de la senda del deber; que posàs sa con- 
fíansa en Deu y en sa Marc Santíssima quan se vejés desconortat, 
y que pera mes ampararlo y donarlhi forsas, posà demunt de son 
pit un escapulari y una medalla de la Verge que en la montanya ca- 
talana se venera? 

^Dirém que cert dia, al sentarse à taula vejé ab pena; mes no ab 
sorpresa, que en ella no *s sentaban ni son marit ni 1 Ramon, — los 
quals de bon matí y quan ella menos s' ho pensaba, acompanyats d' 
un mosso, portador del bagul, habian emprés lo camí de la vila, pe- 
'ra marxar cap à ciutat ahont debía embarcarse '1 fill de sas entra- 
nyas — y que tots los esforsos que feren los mes grans pera donarlhi 
conort, y totas las carinyosas paraulas que V hi dirigiren los mes 
petit sno bastaren à contenir lo plor que 1* hi arrencà lo contemplar 
vuit lo lloch que habia sempre ocupat son fill Ramon? 

^Consignarem per últim que al retornar son marit se renovà en 
son pit lo dolor; que V hi preguntà cent vegadas si habia deixat à 



Digitized by 



Google 



CAYETA VIDAL Y VALKNCIANO 25 1 

son fill bo y content; Jsi tenia bons companys de viatje; si V habia 
ben provist de llimonas pera guardarlo del mal de mar; si V habia 
ben recomanat al capità... y que en mitj de la pena que sentia, V hi 
serví de gran consol lo retrato d' aquell, que 1 Pere, volent donar 
una nova prova d' afecte à sa muller, feu ferlhi de bona arribada à 
ciutat, persuadit de que fora tot un altre quan lo tornàs à veurer.? 

Inútil seria, que *1 lector ho pot ben presumir, com pot ben presu- 
sumir moltas altras cosas que nosaltres no sabriam escriurer, y que 
àdhuc sens escriurerlas, à bon segur endevinarà, sobretot si ha con- 
templat escenas com las que 'ns ocupan, que, per desgracia, son 
prou freqüents: mes freqüents de lo que convindria, y mes encara 
si *s pot eporgullir ab lo dolcíssim dictat de mare. 

Direm sols, sisquera sia donant un gran salt, y presumint que 
aquell un tant s' haurà interessat per la sort del tendre infant que, 
com molts altres, en los primers anys de la vida 's trobaba sol en 
mitj del mar tempestuós del mon, que de bona arribada à la Habana 
lo P. Boixadors, en vista de la carta que son amich Llorens V hi 
habia escrit, se *1 posà à casa, esperant la oportunitat d^ enviarlho à 
à un poble de l' interior, mogut pel bon desitj de que Y hi fos menys 
sensible *1 cambi de clima, y pera que no estes tant exposat als tren- 
cacolls y mals exemples qu* ofereix la capital. Que pera calmar la 
natural impaciència que debian experimentar los pares del minyó, 
los escrigué, per medi y conducte d' en Llorens, fentlos tota mena 
d* oferiments, y disposà que V Ramon los manifestàs qu' habia arri- 
bat bo; que V hi habia molt be probatlo viatje yqu^ estaba molt con- 
tent y descidit à traballar y fer fortuna, pera tornar rich à casa, com 
mes aviat millor. Y que à dita carta 'n seguí un altra, passat un 
mes, en la qual s^ innovaba als pares que ^1 Ramon habia marxat à 
un poblet anomenat S. Juan y Martine^y situat en la part occiden- 
tal de la Illa, en la encontrada coneguda ab lo nom de Vuelta abajOy 
en la qual se produeix lo mes bon tabac, y estaba col-locat en la 
pulperla (com si diguéssim tenda de poble petit) del Sr. Pancho, qu' 
era de las mes acreditadas, y en ella, ajudant Deu, podria fer fortu- 
na, puig lo piilpero era home molt entès y estimat, judiciós com 
pDchs, que no se T hi coneixia cap mal vici, y tot lo sant dia lo pas- 
saba derrera *1 taulell servint als parroquians y contractant ab los 
guajiros (habitants del camp) fent molt be son afer, de manera que 
pensaba retirarse dintre sis anys, en qual cas, lo Ramon, portantse 
be, quedaria amo del asiablacimiento, que, per mes sort, ho era dels 
que *n dihuen de cumercio y situat amb^ una asquina. 

Que ditas cartas tranquilisaren y fins satisferen al pare no tenim 
que dirho; mes convé consignar que à la mare no la consolaren ni 
tant sols pogueren tranquilisarla. Y es que las mares, dotadas d^ es* 
pecial intuició per tot lo que *s refereix à llurs fills, endevinan lo que 
no saben, y en mitj de sa complerta ignorància de las cosas d* Amc- 



Digitized by 



Google 



2 53 LA família DEL MAS DELS SALZERS 

rica, comprenia que '1 Ramon, un si es no es somniador, acostumat 
à la dolza llibertat d^ la vida del camp, per forsa debia migrarse 
tancat en un magatzem, venent i uns y altres y posat nit y dia der- 
rera d' un taulell. 

jQuan mes hauria sofert son esperit si hagués sabut que molts dels 
que han tornat fets uns marquesos, han vist transcórrer los anys 
hermosos de la juventut rodejats de privacions, sens altre alberch 
qu' una rústega cabanya de tronchs y groixuts vimechs formada y 
coberta d' amples fullas, mes pareguda à tanca d' hort, 6 à miserable 
aixoll que à habitació humana; sens altre llit qu* un mal catre, des- 
provist de matalàs, po^at en la rebotiga, ahont han sofert la set de- 
voradora de la febre y las congoixas de la malaltia, sens escoltar una 
paraula de consol ni una veu de compassió, ni tenir una ma amiga 
y carinyosa que Us acostàs als llabis la beguda refrigerant qu* habia 
de calmar llurs ansias y retorn arlos la perduda salut; sens poder do- 
nar vida en lo fondo del enteniment d las esbaidoras fantasías pro- 
pias de la jovenesa, à eixas il-lusions, à eixas esperanzas, à eixos de- 
sitjs que *ns fan veurer lo mon mes bell de lo qu' es en realitat; que 
'ns ho tenyeixen tot de color de rosa; que poderosament contribuei- 
xen à que tingam forsas pera afrontar las contrarietats y mals avi- 
nents que, quan menos esperam, brotan en mitj de nostre camí, y 
suspirant tant sols pera V arribada d' aquell jorn en que, finit lo ter- 
me del viatje y realisadas las suas aspiracions, de la mateixa manera 
que aquell qu^ ha perdut la llibertat pensa sols en lo moment en que 
deixarà derrera las reixas que 'I voltan, podran retornar al niu pa- 
tern. 

;Quan me^ haurfa sofert encara aquell cor de mare amorosfssima 
y cristiana, si hagués pogut endevinar que de res ó de molt poch va- 
len las recomanacions; que las personas baix la direcció de las quals 
se posa als jovencels que à America s' envian, després dels molts 
anys que fa que viuhen à la americana, persuadidas de que V únich 
qu' interessa es fer fortuna, no cometen acció ni diuhen paraula que 
encaminadas no vajan à semblant fi; qu^ allí no queda mes recurs 
que viurer com los altres viuhen, prenent ab resignació totas aque- 
llas penalitats, ó morirse, com ha dit Trueba, deia mes santa de las 
malaltftis, de tristesa, d' anyoransa. si no 's vol transijir ab unas cos, 
tums que son incompatibles ab los principis y ensenyansas que se 
'ns donaren per aquella que, omplintnos de besos y dirigintnos las 
paraulas mes carinyosas del mon, ensemps nos acostumà à pronun- 
ciar lo sant nom de Deu, y nos digué pera quin fi es criat V home, 
y nos recomenà que may, durant nostra estancia en la terra debiam 
fer cosa alguna que obstacle fos pera que anassem ab lo cor net y lo 
cap dret! 

Mes tot això, si no ho sabia la pobre Rosa, s^ ho fíguraba; si no 
lio sentia, ho pressentia, y dessota d* aquellas ratUas que formaban 



Digitized by 



Google 



OAYETA VIDAL Y VALENCIANO 253 

las cartas escritas per lo Ramon, en las quals deya qu' estaba bo, y 
donaba compte d* alguna de las impressions que en son esperit pro- 
duhian aquellas costums tant diversas, y aquella naturalesa tant di- 
ferent, hi veya una tristesa oculta, una melenjía latent, una anyo- 
ransa dissimulada, un mal estar en fi que 's pretenia disfressar ab 
paraulas . que debian deixar content y satisfet al senyor pare, per 
tant que demostraban que 's cumplia sa voluntat. 

Se compren donchs que la tendre mare hagués perdut del tot 1' 
alegria desde *1 jorn en que marxà à Amèrica lo pobre del seu fill, de 
lo qual feya ja poch mes d* un any, quan tingueren Uoch los fets que 
d^ixam referits en lo capitol primer del pressent llibre, y que son 
dolor fos encara mes intens, per' això que pera no donar pena à son 
marit, debia manifestarse tranquila, en tant que *s sumia sas propias 
Uàgrimas, y mostrarse placentera ensemps que ploraba cap en dins. 

jPobre mare! [Com de Raquel podria haberse dit d' ella que plo- 
raba lo seu fill, y que no volia consolarse perquè no '1 tenia à son 
costat! 



VI. 



EN aquells temps en que soliam llegir novelas, nos esdevenia molt 
sovintalló d* identificarnosab la situació dels personatges que en 
ellas representaban paper mes interessant, ab lo qual donant al 
olvit que tota aquella màquina era sols pura ficció, filla mesómenos 
llegítima del autor que V habia concebuda y donada à llum, y per- 
suadits de que tot habia passat tal qual en lo llibre ^s referia, nos 
preguntabam entre sorpresos y admirats. — ^^'Com diablitx se conju- 
rainan las cosas aquets bons senyors, que tot ho saben, y tot ho ve- 
huen, y tant aviat estan aqui com allà, y com verdaders follets, oca- 
sió han tingut d' escoltar tantas y tant distmtas conversas, que des- 
près nos refereixen fil per ratlla, sens deixarse ni una coma en lo 
tinter, y fins nos diuhcn lo que pensaren tals ó quals personatjes, y 
los efectes que sentiren y las impressions que experimentaren, que 
no sembla sinó que habian penetrat en llurs organismes, y transfun- 
dintse en la sanch que per llurs venas corria, no deixaren en son cos 
remot extrem sens visitar, ni recòndit, reco que no escorcollassen? 
Actualment en que ja no ^n llegim, com no sia molt de tart en 
tart, se Ms antoixa que lo mateix los deu esdevenir als que à tant 
saborosa y entretinguda lectura s' entregan, y fins presumim que 
mes de quatre d^ aquells à las mans dels quals arribe lo present lli- 
bre, si la sort r hi espera de tenir llegidors, se preguntaran: « — ^Com 
s' ho deu haber arreglat aquest bon senyor pera saber las conversas 
tjue passaren .entre marit y muller, y lo Pere y son discretissim cosí 



Digitized by 



Google 



2 54 LA família del mas dels salzers 

en Llorens, que no sembla sinó que s' ho escoltaba derrera de la 
porta y ho anaba apuntant totduna que 'Is interlocutors ho anaban 
dient? 

A las preguntas que à nosaltres mateixos nos dirijiam, no podiam 
trobarhi resposta fins que, serenatT enteniment, fent callar la fanta- 
sia, y deixant obrar la reflexió, arribabam à persuadirnos de que 
quant habiam llegit era pur fingiment, no mes veritat que *ls mira- 
cles de Mahoma; però en lo cas que 'ns ocupa, com no hi ha ficció 
ni cosa qu' ho sembli, podem satisfer lo desitj del curiós lector. Y 
com no hi ha inconvenient en revelarlhi '1 secret, y podem corres- 
pondrer d' esta manera à la proba de deferència que 'ns dona, pre- 
nentse '1 traball de llegir esta seca y desmanyada Relació y fins p'er 
semblant medi podem ab la major facilitat afegir ó renuar lo fil de 
la present historia,— romput, à fi y efecte de consignar alguns fets 
indispensables pera sa clara y cabal inteligencia, en lo punt y hora 
en que termenat lo reso de las tres parts de rosari lo dia de Tots^ 
Sjints de V any i865, pregaba à Deu la mestressa del Mas dels Sal- 
zers per aquell de sos fills que de llur amparo més necessités, — ^1' hi 
referirem, ab breus paraulas, la manera com haguérem esment de lo 
que deixam escrit y de lo qu' encara "ns falta escriurer. 

Sapia donchs, que en aquells bons temps en que eram joves, ter- 
menats los matinals afers, en las tardes d' ivem y també en las de la 
primavera y la tardo, soliam anarnosen per los entons de la vila, 
com si diguéssim per estos móns de Deu, y sols, sens altres amichs 
que los diferents sers de la naturaleza, desUigabam las trabas à la 
fantasia y deixantla que à son plaer s* esbarjís per los inmensos 
camps dels espays imajinaris, permaneixiam durant un parell d^ ho- 
ras en altres àmbits, y nos trobabam, à la fi d' ellas, restablertas las 
forsas perdudas en lo traball, y en disposició apropiada pera tornar 
de nou al prosahisme empalagós del comc mejor en derecho proceda 
y del pidoy suplico. 

En una d' eixas tardes donchs, que per sort ho era de las últimas 
del mes d' Abril, de T any i866 per mes senyas, — y no cal dir mes 
pera que s' comprenga si n* hi habia en la terra de verdas catifas bro- 
dadas de flayrosas flors, y en V espay d' ubriacadors perfums y deli- 
tosas canturias de cadarneras, verdums y gafarrons, y suaus refilets 
de cruixiders y rossinyols, qu' enamorats del dols remoreig de V ay- 
gua que regaba los albers de las torrenters, regotsijadament canta- 
ban llurs amors, — en una de ditas tardes donchs, donant 1* acostu- 
mat passeig à la sombra de las arbredas de Melió vmgueren à des- 
pertarnos dels somnis que d^ altres temps la pensa fantasejaba, unas 
tremendas descargas de fusellería, à las quals, al cap de breu temps, 
ne seguiren altres moltas, menos intensas; però mes freqüents, que 
produhian V efecte de foch granejat. Y heus aquí com dels idilis y 
bucólicas de la edat pretèrita, y dels feudals castells, palaus encan^^ 



Digitized by 



Google 



GAYBTA VIOAL Y VALENClAhO 255 

tats y corts d* amor de la mitjana en que viviam, sens saber com, 
nos trobarem transportats al realisme d' aquesta nostra edat de ferro, 
pera no dir de fanch ó de cos^a pitjor. 

Que serà, que no serà, deixondidas à la fi completament las poten- 
cias, me vingué à la memòria que *1 dia avans lo Tinent coronel del 
batalló de cassadors qu* estaba de guarnició en la vila, m* habia dit 
que en lo següent hi hauria exercissi de foch.Y com era dejorn enca- 
ra, y los somnis de temps passats s' habiah del tot esvehit, y també 
ofereixen grandesa y fins sublimitat los marcials y militars exercissis 
quan se practican à camp ras y entremitx de montanyas, y coneixia 
y fins me tractaba ab tots los oficials del batalló, emprenguí lo pas- 
seig en la direcció ahont las descargas habian sonat, que era detràs 
de Moja en los fondos de Sant Miquel. 

Y en bona fé que no tinguí sinó motius pera regositjarme de ma 
bona determinació. Espectacles com los que aquella tarde poguí 
presenciar, no penso contemplarlos jamay, per molts anys que visca, 
y voldria en est instant disposar de la ploma mes destra y ben triada 
que en lo mon hi haja, pera que pogués lo lector formarse concepte 
d^ ells Aixís y tot fora sols sombra debilíssima de lo que fou la rea- 
litat. 

Y aquí podria dir parafrassejant d qui ho digué ab motiu molt di- 
ferent, en molt distinta situació y sobre tot molt mes ben dit, que 

Après qu* eufuy al peu del gran coll junt 
on se comensa aquella estreta vall 
que nC havia de por lo cor compunt, 

Guardé en alt, é viu lo cim que sali 
mes alt, vestit 

y coronat de nombrosas forsas qu* estaban descansant, en tant que 
en lo fondo, un poch à la dreta y apoyantse en un petit bosch, situat 
prop del camí que jo seguia, podia distingirse lo restant del batalló. 

Passats breus instants, lo Jefe donà ordre d' avansar, y en tant que 
las sis companyías marxaban pel fondo de la vall, que es com pocas 
tortuosa, las duas restants, desplegadas en guerrilla, ílanquejaban 
avansant pels cims del& costats. 

Jo m* había agregat al cos expedicionari, juntantme al capellà y al 
físich que marxaban derrera 1* ajudant, molt prop del Tinent co- 
ronel. 

Soptadament y quan menos esperabam, arribaren à nosaltres los 
sons de las cornetas de las guerrillas fent senyal d' alto, sens que 'l 
Jefe hagués donat V ordre necessària, y al cap de breu temps, à aquell 
espinguet agut y prolongat, succehiren los sons de la marxa, en tant 
que los flanquejadors se posaban de genolls en actitut de resistir. 

Lo Jefe no sabia explicarse lo que allò signifícaba y estaba ja ma* 



Digitized by 



Google 



d 56 LA família OEL mas DBLS SAIZBRS 

nat al Ajudant que an&s à enterarsen, quan de prompte, al girar una 
torta, ensemps arribà à ell lo so d* una campaneta, y quasi be *s to- 
pà ab un home que ab la barretina al coll, la campana en una ma y 
en la esquerra una llanterna, prescedfa à la distancia de deu ó dotze 
passos à un sacerdot, que cavaller en una mansa somereta, y reves- 
tit degudament, portaba en la ma lo Senyor de Cel y Terra. 

Véurerlo lo Jefe; donar un gran crit de arindjLn, arm;i» romprerla 
xaranga y las cornetas ab los sons magestuosos de la marxa real; po- 
sar jefes y soldats los genolls y las armas en terra; saludar ab 1* es- 
pasa lo Tinent coronel y los Comandants desde llurs respectius 
cavalls, en tant que *1 pobre sacerdot, que jamay aytal hauria 
vist, detenint un moment sa humil cavalcadura, donaba la benedic- 
ció ab lo Santíssim Sagrament, obra fou d' un sol instant. La emo- 
ció que jo experimentí es inexplicable; lo cor m' esbategaba extraor- 
dinàriament; las llàgrimas se m^ agombolaban en los ulls; sentia 
en tot mon ésser esgarrifansas de fret, y es que à aquella, ade- 
mes de la grandesa del assumpto, poderosament hi contribuían lo 
extraordinari de la escena; la calma del lloch; la vaga llum que en 
lo fondo de la vall regnaba,— que per això que U Sol caminaba à la 
posta, en ella sols se veyan los objectes mercès à una claror miste- 
riosa é incerta, en tant que feridas per los raigs d' aquell, enlluerna- 
ban las bayonetas dels flanquejadors, — y los ecos de las montanyas 
portant dels uns als altres, confosos ab los gemechs del ventijol qu' 
entre 'Is cimalls dels pins suaument remorejaba, los sons dels instru- 
ments, majestuós himne de respecte y veneració entonat per la gent 
de guerra desde '1 fondo d' una vall feréstega y solitària, al Deu de 
pau, de misericòrdia y d' amor. 

Fàcilment podrà compendrers, donada la situació en que per efec- 
te del espectacle que à grans pinzelladas habem procurat bosquejar, 
se trobaba lo meu esperit, que no 'm sentís ab voluntat pera conti- 
nuar al costat de la tropa. Doní donchs un expressiu d Deu als meus 
companys lo metje y lo capellà, y unintme à la quarta de companyia 
que, obehint las ordres del Jefe, se destacà del gros de las forsas pe- 
ra donar guardià d* honor à Sa Divina Magestat, aní à juntarme ab 
lo Rector portador del Sant Viàtich. 

Mitja horeta escassa deguérem haber caminat, quan nos trobarem 
devant d' una gran casa de pagès, en la porta del barri ó baluart de 
la qual vegcrem dos homes que mudats ab trajo de festa, y ab sen- 
gles antorxas encesas, esperaban V arribada de Nostre Senyor. 

Era aquella, tarda de rebrer impresions. 

En lo pati vejerem tres ó quatre criaturas, que mal vestidas y ab 
lo cabell esgarbissat, interromperen los bulliciosos é ignocents jochs 
à que estaban entregadas, pera contemplar V espectacle, per ellas 
may vist, d^ un home que avans de sol post portaba una llanterna 
çncesa y sonaba una campaneta; d^ un capellà que ab capa d* or y 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 257 

argent portaba en la mà una cosa que reflectia com si fos d^ or; d' 
una munió de soldats que portant los fusells ó carabinas ab bayone- 
ta armada, s^ agenollaban, lo mateix que V oficial, en tant que *1 sa- 
cerdot baixaba de cavall; de dos mossos de la casa que marxaban 
devant ab atxas encesas, y de gran nombre d* homes y donas del 
Mas y de las casas del voltant, que cubertas ab mantellinas, y tenint 
en la mà una cerilla y los rosaris, esperaban dintre de V entrada per' 
acompanyar al Rey de reys, que abandonaba lo magestuós soli del 
tabernacle, pera visitar à un malalt. 

Prenguérem una candeleta, y seguirem avant acompanyant lo 
Combregar. 

Tota la casa,-desde la porta, en las quadras y aposentos per ahont 
debía passar lo ministre del Senyor, estaba sembrada de flors d* es- 
pígol, farigola y romaní, y de fullas de Uaurer y d' olivera; y estesa 
ó en pilas demunt de cadiras ó calaixeras, taulas, arcas y escons, se 
veya tota la roba blanca del Mas, y ab ella las conxas y cobrellits, 
tapissos ab que la pietat de las familias pagesas de esta terra, enga- 
lana lo camí que deu recórrer lo Senyor omnipotent. 

De esta manera arribarem à una cambra ó aposento que per sa 
capacitat y per los mobles que contenia, clarament demostraba qu* 
era la dels richs amos del Mas. Demunt d* una calaixera col-locada 
enfront del llit ahont jeya la malalta, s* hi veya un Sant Crist, ab la 
Dolorosa, dintre d^ una escaparata, devant de la qual cremaban deu 
ciris posats en canalobres d* argent: en las parets, dintre de marchs 
esculpits y daurats, à tall de cornucopias, las imatjes dels sants pa- 
trons, pintadas al vidre: demunt d* una tauleta, entremitj de dos rams 
de flors posats dintre gerros de porcelana, un retrato fotogràfich d' 
un minyó de catorze ó quinz' anys, judicant per las apariencias, col- 
locat en un d* estos marchs de fusta que venen de Suissa, y que po. 
dríam dirne de faristol, y al voltant de la estan eia respectables cadi- 
ras de noguera y cuiro, clavetejadas de llautó, no menys antigas que 
'1 llit de pilans y capsalera, en la qual estaba pintada la imatje de 
N.* S.* del Roser, y demunt quíscuna d' ellas grossas pilas de llen- 
sols de fina tela, brodats molts d' ells y altres guarnits de puntas de 
resilanders. (Flandes.) 

Prop lo llit de la malalta los fills y 'Is mes prop parents, entre ells 
lo cosí Llorens, y al mateix capsal, sentat en una cadira, ab los col- 
zos apoyats en los genolls, y lo cap ficat entre las mans, mut, inmó- 
vil, tranzít de pena com la estàtua del dolor, lo desgraciat Pere, 1* 
amantíssim espòs, que en breus dias había envellit, com si sobre son 
cap haguessem tirat à grapats los anys. 

Al penetrar lo sacerdot en V aposento tots los presents s^ agenolla- 
ren, y habent preguntat si la malalta continuaba ab claredat de po- 
tencias, com 1* hi diguessen que lo dcsvari no V había de nou esco- 
mesa densa del matí, s' acostà à ella y complí los debers de son 

33 



Digitized by 



Google 



I k »AMi: U DKI. MAS DBLS SAL^ERS 



. ., u UHI4.IVI», pronunciant ensemps aqucllas condsas y fcrvcntf- 
...it uiuKMM qui* üh breus paraulas endouhen tocs los dogmas de 
♦ . ,o.u x4vv'iKMV protegia viva y humil del pesar qu' afligeix à T aní- 
,K. .^4 HiiNvi tíiltttt als preceptes de la Uey dívinal, y promesa scn- 
x<.i ^ uW vW vontrició de no tornar jamay à pecar. 

I I iK»Nw Ki».<«a. la tendre mare que coneix lo lector, no semblaba 
U •ikuv4\•i cu ^as galtas demacradas se veya estampada la mà de la 
.uv'a, V 'UI rtvtin* negre y abundosa cabellera, are del tot blanca y 
,.uu,»k*it»»»H*nt csbandida, clar dcya que per son pit habfa passat 
iut.i '»Mi kW dolors. 

1 u iviKliÍMimas y consoladoras paraulas que per estos casos te 
ii.mu«4 <Mtnta religió; las oradons que pronundaba 1 lAinistre de Deu 
\ vUH* »iN Ivrvor y resignació repetia la desventurada mestressa, eren 
voK iiHvHo»iipuda5 per V espetegar dels dris y las atxas. y los san- 
cUa<t vlvl« Hlls, dels parents, dels mossos y de las criadas. Lo Pere no 
í4i»niK4«: ni *l consol tenia de versar Uégrímas; mes los gemechs y 
x\K«|'ti^ que de son pit involuntàriament s' escapaban, eran manifes- 
\tK\^^ vIoqUentfssima de la batalla tremenda que Is efectes mes purs 
\ U^ passions mes vehements sostenían dintre de son cor. 

IH' prompte rompé aquell solemnial silend lo toch de la campa- 
iivtA que avisaba als faels que tenían en sa presenda V Unigénit Fill 

vlv l^eu. 

Kn lo moment en que M Sacerdot hagué administrat la Sagrada 
Korma que unia ab Has indisoluble à la humil criatura ab lo Crea- 
dor excels que de no res la formà, y mentres aquell pronunciaba las 
(^)timas fervorosas pregarias; com si V incomparable aliment qu' 
acababa de rebrer, hagués fet reviurer en sa pensa alguns recorts 
mol apagats, la pobre pacient s* incorporà en lo llit, fixà la mirada 
cxtraviada y vidriosa en lo quadret que ^s veya entre mitx de flors, 
allargà Is brassos com si volgués abrassarlo y donant un crit desgar- 
rador caigué en lo llit dient 

— jDe fam! jTot sol! jTot sol! 

Son marit s* aixecà, y agafantlhi abduas las mans, versà demunt 
d* ellas un mar de llàgrimas. 

Los demés sortiren de la cambra, per' acompanyar à Nostre Se- 
nyor, quedant sols en ella los fills y lo cosí Llorens. 

Jo, en habent pres comiat del venerable senyor Rector, à qui, ade- 
mes de la quarta de companyia, seguiren dos mossos del Mas, em- 
prenguí lo retorn à ma casa, ple lo cap de pensaments, y pregonda- 
ment y per distintas causas y efectes combatudas las fíhras totas de 
mon ser. 

Are ja pot haber compres lo curiós lector com haguí esment dels 
fets que constitueixen la present Relació, Si no satisfet encara, pre- 
tén saber qu' había succehit, podré satisferlo també, mes prenent- 
me pera ferho un breu é indispensable descans. 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 2 59 



VII 



DÉSDE '1 dia en que '1 Ramon quedà ínstalat en la casa de 
D. Pancho, en Jo poble de S. Juan y Martine^ no deixà pas- 
sar un sol mes sens escriurer à sos pares, valdament no 
fossen mes que quatre ratllas pera dirlos que seguia ab bona salut; 
mes de prompte y quan feya ja quasi un any que en Amèrica vivia, 
s' interrompé la correspondència soptadament. 

La primera volta que faltà carta, y això fou en lo mes d' Octubre 
de r any i865, per allò de que, qui iw's consola es perquè no vol, 
encara que assaltà al pare del Ramon lo pensament de que podria 
ser falta de salut, imaginà també que la massa feina, lo no haber ar- 
ribat la carta à temps al correu, ò altras causas podían haber influït 
en semblant fet, esperant en conseqüència que en lo mes de Novem- 
bre, sobre tot, acostantse com s' acostan las festas de Nadal, ne re- 
brían duas. Mes passà Novembre, transcorregué Desembre y arribà 
Janer, y tals cartas no venían. Lo Pere estaba desassossegat: sa mu- 
ller sumida en mes gran y pregonda melengía. 

En vista de tant llarch silenci, determinà V amo del Mas escriurer 
per conducte de son cosí al P. Boixadors, pera saber lo que passaba. 

Un dia, era en los últims de Janer, allí envers las deu del matí 
entrà en lo Mas dels Salzers lo cosí Llorens. 

Al véurerlo, mant y muller li preguntaren ensemps. 

— ^Qué hi ha? 

— ^Està bò? 

A quals preguntas, ell, mitj torbat y fent esforsos pera dissimular, 
contestà que no hi había temps encara per* haber rebut resposta; que 
tal volta per causa dels temporals d' hivern no habían arribat los 
correus, y tant bon punt tingués las novas esperadas los ho diría. 

— ^-Y donchs, quin sant te porta? Preguntà la Rosa, que no aca- 
baba de persuadirse de que son cosí parlàs ab veritat. 

— Primerament, digué est, lo desitj de passar aquí '1 dia;'y desprès 
lo tenir que parlar ab lo teu marit d* un assumpto de gran interès. 

— Me 'n alegro. Digué la Rosa, ab un to que semblaba dir: no 't 
crech. 

— ^Qué fora, pot ser, tocant al negoci de las pensions que s' empe- 
nya en cobrar lo Capítol de Barcelona? Preguntà '1 Pere, pera de- 
mostrar à son cosí que 1* habia compres. 

—Exactament, y si no 's pot probar d' una manera incontroverti- 
ble que '1 senyorío que exercia era jurisdiccional y no alodial, me 
temo que no quedarà mes remey que pagar: y en bona fe que ^1 ter- 
me se ^n faria deu pedras, si tenia de satisfer, encara que no fossen 
mes que vint y nou pensions y V hi fessen franch de las demés y los 



Digitized by 



Google 



26o LA família DEL MAS DELS SALZERS 

lluhismes. Y vaya un gravàmen pera V esdevenidor! Mes à mi *m 
balla per V enteniment que jo he vist, no se ahont, algun escrit del 
qual se desprèn y resulta ab' tota claretat que dit capítol posaba bat- 
lle al poble. Si això fos cert y poguessem trobar alguna certificació, 
nombrament, ó escriptura, la qüestió quedaba resolta, y teníam 
guany lo plet. 

— ^ïY qué vols dir qué no 's trobaria cap document d' aquesta me- 
na en r arxiu de la Catedral.^ 

•«-Prou; mes ja pots compendrer que no es 1* adversari qui deu do- 
nar armas al contendent. ^ Entre 'Is papers de esta casa no 's troba- 
ria res? 

— No ho se. 

— ^No haurías sentit dir si foren may anomenats batlels, lo teu avi 
ó besavi? 

— No me 'n recordo; mes, si vols, podem anar al estudi y regirar 
papers. 

— Crech que serà lo millor que podem fer. jTant de bo trobassem 
un acte de nombrament! No 's necessita mes pera resoldrer la qüestió. 

Esta conversa, sostinguda ab lo major naturalitat, per una part y 
altre, no arribà à enganyar del tot à la Rosa, que, ab lo pensament 
clavat en la memòria de son fill, temia que tota ella no era mes qu* 
un pretext de que en Llorens se valia pera tranquilisarla, à fi de que 
allunyantse, pogués revelar la veritat à son marit. Un dit de la mà 
hauria donat donchs pera seguir à abdos à V estudi ahont se diriji- 
ren; mes comprenent qu* hauria estat inútil la mes significant insi- 
nuació, vulgas no vulgas degué renunciar à son fervent anhel. 

Tan bon punt se trovaren sols en Llorens y lo Pere, est, desprès 
d^ haber ajustat la porta digué. 

— -T' he comprés: no es lo plet lo que 't porta, sinó assumptos que 
'm tocan de mes prop. Desitjabas parlarme sens testimonis. Sols es- 
tam. Alguna *n passa. Digas ^qué hi ha? 

— Hi ha, Pere, que las novas no son de bon tros tant satisfactorias 
com voldríam. 

— ^Està malalt? ^Qué V hi ha succehit? 

— Calma: no 'ns precipitem: obrem ab reflexió, que ni tu ets do- 
na, ni debem arrebatarnos sens mes ni mes. 

—Si, mes ya comprens... 

— Calma Pere. Presumia en bona fe, qu' habías tingut en compte 
totas las contingencias que podrían esdevenir de enviar à Amèrica 
al Ramon. 

— ^^N' ha fet alguna? 

—Res que 't deshonre. Si es fill teu y de ta muller. 

— ^Qué passa donchs? Parla per V amor de Dèu. 

—Sembla que V amo de la casa ahont lo col•locà lo P. Boixadors, 
no era de bon tros tant bo com ell presumia. Per això, mica mes, 



Digitized by 



Google 



GAYBTA VIDAL Y VALKNCIANÓ 201 

ïriica ménos, tots son uns: à ulls cluchs se pot triat. Lo que menys es 
tocat del vici de la avarícia, y lo Sr. D. Panxó te mes d' avar que de 
generós. 

— ^Y quéí» 

— Lo Ramon, dotat del bons sentiments, y educat per tu y ta mu- 
ller en lo sant temor de Deu, no tenia, per esta sola causa, si altres 
no n' hi deguessen afejir, las condicions mes apropiadas per' anar à 
Amèrica. Ja t' ho digui en altra ocasió: allí tot lo que no son diners 
res significa, y com la religió y los bons sentiments no constitueixen 
article de còrners com lo sucre y lo tabac, mes aviat fan nosa que 
son de bon profit. Sembla donchs que '1 Ramon V hi digué al amo 
que res V hi feya traballar tota la setmana; però que volia descansar 
lo diumenge per* anar à Missa al dematí y à la tarde à passejar, puig 
s* anyoraba no vehent lo cel. 

^Y molt be que feul 

— Ja ho entench; mes com V amo no opinaba com tu, 1* hi digué 
que la missa no V hi donaria pa; qu* ell volia gent que treballés pera 
guanyarse las caixaladas, y no beatos que pera vagamundejar se *n 
anassen à la iglesia: que puig tots los dias se deu menjar, sempre s' 
ha de treballar: que si encomanarse à Deu volia, tot despatxant ho 
podia fer, y que això de passejar, si s' ho habia posat al cap s* ho 
baixàs als peus, mentres no hagués fet fortuna pera tractarse com un 
senyor. 

— ^Y qué mes? 

— ^Ab tal procehiment per part de D. Pancho, lo Ramon, que )a 
sentia anyoransa, encara mes s' entristí, de manera que sens que 
puga dirse qu' estaba malalt de cos, ho estaba molt d' esperit, en 
termes que moltas vegadas lo vejeren ab las llàgrímas als ulls y sens 
delit pera traballar. Ab lo qual V amo ja V hauria enviat à pas- 
seig, si no hagués tingut en compte la recomanació del P. Boixadors 
y íins las bonàs qualitats del teu Ramon, mercès à las quals pensaba 
qu' allò V hi passaria; que d la íi faria com molts altres, tant bon punt 
hagués trobat lo gust d' arreplegar ;7é505 y peluconas; y que en quant 
s' hagués aclimatat, que per ells lo mateix significa que perdrer 1' 
agre de la terra, y contraurer los hàbits y costums del país, ne trau* 
ría molt bon profit. 

— ^^Qué mes, Llorens, que mes? 

-^En semblant situació, sembla qu' un dia mentres V amo estaba 
dinant en la rebotiga, y ton fill derrera 'I taulell, arribà una pobra 
negra ab una criatureta al bras y un' altra à la ma demanant caritat, 
y que '1 RamoU; recordantse de que en la casa de sos pares à ningú *s 
nega, y olvidant que à Amèrica no s' hi va pera donar al prohisme 
lo que 'ns sobra, y que los negres no 's consideran com prohisme, 
r hi donà, no se que, que hi habia demunt del taulell. 

— Y molt be que feu!. 



Digitized by 



Google 



262 LA família del MAS DELS SALZERS 

— Donchs d son amo qu' habia anat d Amèrica pera fer fortuna, y 
no pera que ab llurs bens practícassen, los que d^ ell depenian, las 
obras de misericòrdia que la doctrina nos ensenya; d son amo que 
sols gosaba apilant unsas de medio en medio, y de ral en ral, no V h\ 
degué semblar tant be com d tu *t sembla, puig eixint de la rebotiga 
ahont solen menjar, y dormir y viurer, — si viurcr es 1' estar enterrats 
en vida, durant los anys meshermosos de la. joventut, — foll, desespe- 
rat, furiós com si acabassen d^ arrebasarlhi la meitat de la fortuna, 
agafa d la desgraciada negra, d qui arrencd d* entre las mans V al- 
moina qu' acababa de rebrer, y emprenen tlas ab lo Ramon, lo mal- 
tractd d* obra y de paraula, repetintlhi tots los dicteris que *ls negres 
mes miserables y los esclaus mes cnvilits se complahuen en llansar 
d la cara als degradats pulperos, que soportan semblants afronts y 
tol-leran estàs y altras miserías, posat sols V enteniment en lo de- 
sitj de retornar, passats uns anys, sens tenir de traballar, d la terra 
d* ahont sortiren pobres y en la qual haurían degut guanyarse lo pa 
nostre de cada dia, regantlo ab 1* abundant suor del front. 

— I Miserable! — Deya en tant qu' en Llorens parlaba, 1 Pere, 
clohuent ab ràbia 'Is punys y tant bon punt aquell termend, prose- 
guí dient: — Parla, Llorens per amor de Dòu, que no stmbla sinó 
que 't complaus en atormentar lo meu esperit, afrontantme per ha- 
ber enviat d Amèrica al meu fill. 

— Equivocat estds Pere, que ni dret tinch pera ferho, ni encara 
que *n tingués, us ne faria, y sobre tot fora en va gastar temps en lo 
que no te remey. Ta conciencia, en tot cas, es qui aixfs te fa discór- 
rer: jo sols te donch compte, y per cert, molt per sobre, del dolorós 
via crucis qu' han de recórrer los que d aquella terra van, essent com 
era '1 desgraciat Ramon. 

— ^• Era has dit? 

— ^Valor, Pere, que per això som homes y no 'ns ha donat Deu la 
tendresa que d aquellas que *ns posaren al mon. Escolta lo que dech 
dirte encara, que es lo que, tras grans esforsos y fent un viatje es- 
pressament, pogué averiguar y m* escriu lo P. Boixadors. Segons se 
pot compendrer, de resultas d' aquella mala obra y pitjor acció, lo 
Ramon, que jamay havia estat content, prengué *1 determini, que 
realisd, de fujir de la casa de D. Pancho. 

— i Pobre fill meu! 

^Impossible es saber quin era 1 seu intent, al deixar aquella mala 
companyia, mes jo presumo que no podia ésser altre que tornarsen 
d la Habana, y desd* ella d la casa payral. Mes de San Juany Mar^ 
tine^ d la capital de la Illa hi ha moltas Ueguas, y d' ellas no pocas 
de mal camí. Ademés, temerós. probablement, en sa inexperiència 
filla dels pochs anys, de que 1* agafassen y de nou lo portassen d po- 
der de qui 1* havia tant maltractat, degué amagarse de dia y caminar 
de nit per sendas extraviadas, puig ningú 'n sabé donar rahó d 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 263 

D. Pancho, que per lo compte'que V hi tenia, envià emissaris en sa 
busca,- y per lo obligat que estaba, resolgué posarho en coneixe- 
ment del P. Boixadors. 

—; Pobre fill meu! Repetia 'n Ramon. 

— Lo clima d' Amèrica, seguí *n Llorens, es terrible: la calor aca- 
ba ab las forsas: ton fill no sabia camí ni carrera: pera arribar desdc 
San Juany Marixne^ à Colon, d' ahont surten vapors que van fins à 
Batabanó. per qual punt passa '1 camí de ferro que surt de V Haba- 
na, s* han de passar diferentas mantguas 6 boscos de gran espesse- 
dat, que creixen en terrenos pantanosos y per lo tant febrosenchs, y 
en los quals fins los mes practichs s' hi evravian. Lo cansanci, lo 
desamparo, lo temor, la falta d' apropiat aliment, aquell clima que 
sembla que tinga empapat de metzinas V ayre que 's respira,... té 
llegeix las últimas ratllas de la carta que m' escrigué lo P. Boixa- 
dors. 

Lo Pere agafà la carta que V hi allargaba son cosi, y com si ende- 
vinàs tot lo terrible de la veritat que en ella debia veurer, ab febrosa 
mirada llegí estàs breus paraulas. 

«Escrita la que precedeix, las novas qu' acabo de rebrer en est 
«moment venen à confirmar los meus temors. Segons d* ellas se des- 
aprèn, uns gudjiros que U dia 2 de Novembre's dirijian de bon matí 
«cap à San Juany Martine^, trovaren à la boreta d' un torrent, que 
avenia gros à causa d^ una pluja qu^ havia caygut la nit avans, lo ca- 
«davre d* un jovenet que podia tenir quinz^ anys, que ab la ma es- 
«querra mantenia apretat demunt lo pit un escapulari de Montser- 
arat, en tant que, ab lo dit polzer de la ma dreta, feya lo senyal de 
«la creu. Mercès à las averiguacions que *s practicaren, resultà que 
alcadavre era U del pobre Ramonet, que la vetllada anterior degué 
«sucumbir al cansanci y potser à la fam... Que Deu V ha)a per- 
adonat.» 

Un crit inexplicable, un alarit esgarrifós, un gemech desgarrador, 
seguit d* un soroll sech, com lo d* un cos que cau à terra aplomat, 
succehiren à estàs paraulas que lo Pere endevinaba mes bé que lle- 
gia. Tant pregonda era y tant intensa la sua emoció. 

En Llorens y en Pere eixiren del estudi al oir lo crit y al sentir lo 
soroll. Imajinaren lo que podia ésser, y no s' equivocaren. 

La Rosa, moguda per V amor de mare, y sens deixarse enganyar 
per la conversa que ab son cosi Llorens havia tingut lo seu marit, 
s* atansà de puntetas à la ajustada porta del estudi. Desde '1 punt 
ahont se situà, ab prou feynas podia agafar una qu* altra paraula de 
las que constituian la relació que deixam transcrita, que ab veu no 
molt alta sostenian abdós cosins; mes las que ab greu afany y domi- 
nat per la emoció pronuncià son marit llegint la hvcyissxmdi postdata 
que clohia la carta del P. Boixadors, arribaren claras y distintas, 
mes que à sas orellas à lo mes pregon de son cor, y al convercers^ 



Digitized by 



Google 



264 LA PAMIÜADEL MAS DELS SALZbRS 

prompte com lo llamp, de que son fill no existia ja en est mon, y al 
considerar, instantaneament, que havia íinat potser hora per hora y 
punt per punt en aquella que, en lo dia de Tots-Sanís, presumintlo 
viu, pregà y feu pregar pera 1' énima d' aquell de llurs fills que pri- 
mer ho hagués menester, llensant aquell crit esgarrifós, caigué sop- 
tadament à terra, aixís com cau un cos que sia mort. 

Quan à forsa d' esforsos recobrà *ls sentits, sa mirada extraviada, 
son rostre contret, sos membres tots caiguts y desmayats, revelaban 
clarament qu^ aquella flaca naturaleza havia rebut una sacudida su- 
perior à lo que la mateixa podia soportar. 

De tant en tant proferia paraulas soltas que demostraban tot lo 
qu' havia sofert aquell cor de mare, y eran clar indici de que en son 
cap dominaba una idea exclusiva, un sol pensament: la desastrosa 
mort del seu fill. 

« — íL' escapularil... jLa senyal deia creu!... iPobrissó!... jAl 
cel!... — « Deya constantment, fins qu' exaltantse de grau en grau, y 
movent lo cap ab mostra d' amarga conmiseració, exclamaba : 
«—i De fam! iTot sol! jTot sol!» 

Y donaba un greu sospir, y feya mostra de voler plorar; mes lo 
plor no acudia à sos ulls, que las fonts de las llàgrimas s* havian es- 
troncat dintre son pit. 

De esta manera visqué, si això es viurer, durant tres mesos, la des- 
graciada mestressa del Mas DRr,s S.m.zf.rs; la tendre mare del desgra- 
ciat Ramon; la muller sumisa y prudent, que al sentir que sa hora 
era arribada, recobrant per un instant tota la claredat de sas poten- 
cias, com si al mon pera res mes hagués vingut que pera aymar à 
aquells que en ell posà, agafant carínyosament las mans de son es- 
pòs, y contemplant ab mirada amorosíssima à sos flUs, que ageno- 
llats als peus del llit s' estaban, recomanà à estos que nespectassen à 
son pare constantment, y à est que Us estimàs per ella y per ell. 



EPILECH 



AssuMPTOS particulars que res tenen que veurer ab los fets que 
constitueixan la present Relació, nos obligaren T any 1870 à 
celebrar una entrevista ab en Llorens que, com sempre, conti- 
nuaba residint en la vila, — ^puig no obstant que lascosas havian molt 
cambiat en virtut dels aconteixements polítichs, de manera que al- 
gunas de las principals familias, per mor d' ells, havian trasladat lo 
domicili à la capital, ell no volgué abandonar la cisa ahont s* ha- 
vian establert llurs pares, al deixar en 1837 la solana ahont nasque- 
ren, — persuadit de que, no tenint à ningú agraviat, de ningú debia 
^alíiarse, y convensut, ademés, de que, precisament à conseqüència 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALRNCIAMO 265« 

de sembLants cambis, ocasions podian presentarsQ çn que pogués 
ésser útil à llurs compatrícis. 

Inútil es dir que no tardarem d entendrens. Se tractaba de fer des- 
aparèixer certs obstacles y diferencias que s^ oposaban é la pau y 
benestar d^ una familia, afers pera Us quals En Llorens se pinta sol, 
y ab tal motiu d* unas cosas à las altras, quasi sens saber com, des- 
prés d' haber parlat dels aconteixements públichs, recaigué la con- 
versa en la familia del Mas dels Salzrrs. 

— ^^Y que s' es fet del Pere? ^Viu? ^S' es tornat à casar? ^Ha esta- 
blert los fills? 

^-£s veritat, que vostè 's trovà en lo Mas aquell dia en que com- 
bregaren à la cosina qu^ al cel sia. iQuina esposa aquella, y sobre 
tot, quina mare! No crech qu' en lo mon se *n puga trovar de mi- 
llor. Aixís ho deu pensar també lo pobre de mon cosí, puig no s' ha 
volgut casar de nou, ab tot y habersèlhi presentat molts bons par- 
tits. També '1 Pere es un gran home: bon cor; molt cap; pot ésser 
massa, puig lo molt pensar en V esdevenidor, y certa disposició na- 
tural à veurer las cosas, no baix son verdader color, sinó mes n^res 
de lo que ho son en realitat, V han fet viurer sempre melancónich y 
enguniós. 

— ^Y r establiment dels fills que tant lo preocupaba? 

—Respecte del particular, pot dirse que *s trova complertament 
tranquil. La costosa y terrible Uissó que 1* hi proporcionà lo fi tris- 
tíssim del Ramonet, ha modificat en part las suas opinions. Res V hi 
desmostraré tant clarament, com la carta que'm escrigué aquest pas- 
sat istiu durant lo meu viatje d Roma, y pot llegir, ja que, com veig, 
r hi inspira gran interès eixa familia. 

— Sí, senyor, que me l'inspira, y mes del que vostè 's pot pensar. 
Veig en ella un exemplar importantíssim de la familia catalana, tal 
qual jo la concebesch y per lo tant he fixat en ella ma atenció com 
objecte d* estudi. 

— Donchs aquí te la carta: Uegeixila detingudament, y qualsevol 
dia podré tornàrmela. 

Y allaigéptmela 'ns despedirem, prometent, per ma part, retor- 
narlhi aquella à la major brevetat. 

Esta, copiada al peu de la lletra, estaba concebuda en los termes 
següenu. 

«A En Llorens del Puig.» 

«iQuin greu me sab, apreciat cosí, de que '1 viatje qu^ estàs fent 
aen companyia de ta muller, mogut principalment per lo desitj de 
avisitar lo Sant Pare, *ns prive à tots de la satisfacció de tenirvos à 
«casa, al menys à tú, lo dia i5 d* Agost prop vinent, en lo qual, 
«mitjansant Deu, pendrà estat mon estimat Peret, lo fill que, temps 
<rà venir, deu ocupar mon lloch en lo Mas ">ei-s Saazsus! (Qué hi 
«farem! Aquell que tot ho disposa; que ^m privà de la dolza comp»* 

34 



Digitized by 



Google 



d 56 LA família del mas dels SAl zbrs 

nat al Ajudant que an&s d enterarsen, quan de prompte, al girar una 
torta, ensemps arribà à ell lo so d' una campaneta, y quasi be 's to- 
pà ab un home que ab la barretina al coll, la campana en una ma y 
en la esquerra una llanterna, prescedía à la distancia de deu ó dotze 
passos à un sacerdot, que cavaller en una mansa somereta, y reves- 
tit degudament, portaba en la ma lo Senyor de Cel y Terra. 

Véurerlo lo Jefe; donar un gran crit de «r/wiaw, arm;» romprer la 
xaranga y las cornetas ab los sons magestuosos de la marxa real; po- 
sar jefes y soldats los genolls y las armas en terra; saludar ab V es- 
pasa lo Tinent coronel y los Comandants desde llurs respectius 
cavalls, en tant que '1 pobre sacerdot, que jamay aytal hauria 
vist, detenint un moment sa humil cavalcadura, donaba la benedic- 
ció ab lo Santíssim Sagrament, obra fou d' un sol instant. La emo- 
ció que jo experimentí es inexplicable; lo cor m' esbategaba extraor- 
dinàriament; las Uàgrimas se m^ agombolaban en los ulls; sentia 
en tot mon ésser esgarrifansas de fret, y es que à aquella, ade- 
mes de la grandesa del assumpto, poderosament hi contribuían lo 
extraordinari de la escena; la calma del lloch; la vaga llum que en 
lo fondo de la vall regnaba; — que per això que '1 Sol caminaba à la 
posta, en ella sols se veyan los objectes mercès à una claror miste- 
riosa é incerta, en tant que feridas per los raigs d' aquell, enlluema- 
ban las bayonetas dels flanquejadors, — y los ecos dje las montanyas 
portant dels uns als altres, confosos ab los gemechs del ventijol qu' 
entre *ls cimalls dels pins suaument remorejaba, los sons dels instru- 
ments, majestuós himne de respecte y veneració entonat per la gent 
de guerra desde '1 fondo d' una vall feréstega y solitària, al Dòu de 
pau, de misericòrdia y d* amor. 

Fàcilment podrà compendrers, donada la situació en que per efec- 
te del espectacle que à grans pinzelladas habem procurat bosquejar, 
se trobaba lo meu esperit, que no *m sentís ab voluntat pera conti- 
nuar al costat de la tropa. Doní donchs un expressiu d Deu als meus 
companys lo metje y lo capellà, y unintme à la quarta de companyia 
que, obehint las ordres del Jefe, se destacà del gros de las forsas pe- 
ra donar guardià d* honor à Sa Divina Magestat, aní à juntarme ab 
lo Rector portador del Sant Viàtich. 

Mitja horeta escassa deguérem haber caminat, quan nos trobarem 
devant d* una gran casa de pagès, en la porta del barri ó baluart de 
la qual vegerem dos homes que mudats ab trajo de festa, y ab sen- 
gles aniorxas encesas, esperaban V arribada de Nostre Senyor. 

Era aquella, tarda de rebrer imprcsions. 

En lo pati vejerem tres ó quatre criaturas, que mal vestidas y ab 
lo cabell esgarhissat, interromperen los bulliciosos é ignocents jochs 
à que estaban entregadas, pera contemplar V espectacle, per ellas 
may vist, d^ un home que avans de sol post portaba una llanterna 
çncesa y sonaba una campaneta; d^ un capellà que ab capa d' or y 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 257 

argent portaba en la mà una cosa que reflectia com si fos d^ or; d' 
una munió de soldats que portant los fusells ó carabinas ab bayone- 
ta armada, s^ agenollaban, lo mateix que V oficial, en tant que *1 sa- 
cerdot baixaba de cavall; de dos mossos de la casa que marxaban 
devant ab atxas encesas, y de gran nombre d' homes y donas del 
Mas y de las casas del voltant, que cubertas ab mantellinas, y tenint 
en la mà una cerilla y los rosaris, esperaban dintre de V entrada per* 
acompanyar al Rey de reys, que abandonaba lo magestuós soli del 
tabernacle, pera visitar à un malalt. 

Prenguérem una candeleta, y seguirem avant acompanyant lo 
Combregar. 

Tota la casa,^esde la porta, en las quadras y aposentos per ahont 
debía passar lo ministre del Senyor, estaba sembrada de flors d' es- 
pígol, farigola y romaní, y de fullas de llaurer y d' olivera; y estesa 
ó en pilas demunt de ca diràs ó calaixeras, taulas, arcas y escons, se 
veya tota la roba blanca del Mas, y ab ella las conxas y cobrellits, 
tapissos ab que la pietat de las familias pagesas de esta terra, enga- 
lana lo camí que deu recórrer lo Senyor omnipotent. 

De esta manera arribarem à una cambra ó aposento que per sa 
capacitat y per los mobles que contenia, clarament demostraba qu* 
era la dels richs amos del Mas. Demunt d* una calaixera col-locada 
enfront del llit ahont jeya la malalta, s* hi veya un Sant Crist, ab la 
Dolorosa, dintre d' una escaparata, devant de la qual cremaban deu 
ciris posats en canalobres d' argent: en las parets, dintre de marchs 
esculpits y daurats, à tall de cornucopias, las imatjes dels sants pa- 
trons, pintadas al vidre: demunt d* una tauleta, entremitj de dos rams 
de flors posats dintre gerros de porcelana, un retrato fotogràfich d* 
un minyó de catorze ó quinz anys, judicant per las apariencias, col- 
locat en un d* estos marchs de fusta que venen de Suissa, y que po. 
dríam dirne de faristol, y al voltant de la estancia respectables cadi- 
ras de noguera y cuiro, clavetejadas de llautó, no menys antigas que 
'I llit de pilans y capsalera, en la qual estaba pintada la imatje de 
N.* S.* del Roser, y demunt quiscuna d' ellas grossas pilas de llen- 
sols de fína tela, brodats molts d* ells y altres guarnits de puntas de 
resflanders. (Flandes.) 

Prop lo llit de la malalta los fills y *ls mes prop parents, entre ells 
lo cosí Llorens, y al mateix capsal, sentat en una cadira, ab los col- 
zos apoyats en los genolls, y lo cap fícat entre las mans, mut, inmó- 
vil, tranzít de pena com la estàtua del dolor, lo desgraciat Pere, V 
amantíssim espòs, que en breus dias había envellit, com si sobre son 
cap haguessem tirat à grapats los anys. 

Al penetrar lo sacerdot en V aposento tots los presents s' agenolla- 
ren, y habent preguntat si la malalta continuaba ab claredat de po- 
tencias, com V hi diguessen que lo desvari no V había de nou esco- 
mesa densa del matí, s^ acostà à ella y complí los debers de son 

33 



Digitized by 



Google 



258 LA FAAIILIA DEL MAS DELS SAL/CUS 

sagrat ministeri, pronunciant ensemps aquellas concisas y ferventí- 
sitnas oracions que ab breus paraulas enclouhen tots los dogmas de 
nostras creencias, protesta viva y humil del pesar qu* afligeix d T àni- 
ma per haber faltat als preceptes de la lley divinal, y promesa sen- 
cera y acte de contrició de no tomar jamay à pecar. 

La pobre Rosa, la tendre mare que coneix lo lector, no semblaba 
la mateixa: en sas galtas demacradas se veya estampada la mà de la 
mort, y sa avans negre y abundosa cabellera, are del tot blanca y 
complertament esbandida, clar deya que per son pit había passat 
una mar de dolors. 

Las tendríssimas y consoladoras paraulas que per estos casos te 
nostra santa religió; las oracions que pronunciaba *1 lAinistre de Deu 
y que ab fervor y resignació repetia la desventurada mestressa, eren 
sols interrompudas per V espetegar dels ciris y las atxas, y los san- 
glots dels fills, dels parents, dels mossos y de las criadas. Lo Pere no 
ploraba: ni *1 consol tenia de versar llégrimas; mes los gemechs y 
sospirs que de son pit involuntàriament s^ escapaban, eran manifes- 
tació eloqüentfssima de la batalla tremenda que *ls efectes mes purs 
y las passions mes vehements sostenían dintre de son cor. 

De prompte rompé aquell solemnial silenci lo toch de la campa- 
neta que avisaba als faels que tenían en sa presencia T Unigénit Fill 
de Deu. 

En lo moment en que U Sacerdot hagué administrat la Sagrada 
Forma que unia ab Has indisoluble d la humil criatura ab lo Crea- 
dor excels que de no res la formà, y mentres aquell pronunciaba las 
últimas fervorosas pregarias; com si V incomparable aliment qu* 
acababa de rebrer, hagués fet reviurer en sa pensa alguns recorts 
mal apagats, la pobre pacient s* incorporà en lo llit, fixà la mirada 
extraviada y vidriosa en lo quadret que 's veya entre mitx de flors, 
allargà Ms brassos com si volgués abrassarlo y donant un crit desgar- 
rador caigué en lo llit dient 

— iDe fam! íTot sol! iTot sol! 

Son marit s* aixecà, y agafantlhi abduas las mans, versà demunt 
d* ellas un mar de llàgrimas. 

Los demés sortiren de la cambra, per' acompanyar à Nostre Se- 
nyor, quedant sols en ella los fills y lo cosí Llorens. 

Jo, en habent pres comiat del venerable senyor Rector, à qui, ade- 
mes de la quarta de companyia, seguiren dos mossos del Mas, em- 
prengui lo retorn à ma casa, ple lo cap de pensaments, y pregonda- 
ment y per distintas causas y efectes combatudas las fíbras totas de 
mon ser. 

Are ja pot haber compres lo cunós lector com hagui esment dels 
fets que constitueixen la present Relació. Si no satisfet encara, pre- 
tén saber qu' habia succehit, podré satisferlo també, mes prenent- 
me pera ferho un breu é indispensable descans. 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALEMCIANO 259 



Vïï 



DESDE *1 dia en que '1 Ramon quedà instalat en la casa de 
D. Pancho, en Jo poble de 5. Juan y Martinej no deixà pas- 
sar un sol mes sens escriurer à sos parcs, valdament no 
fosscn mes que quatre ratllas pera dirlos que seguia ab bona salut; 
mes de prompte y quan feya ja quasi un any que en Amèrica vivia, 
s' interrompé la correspondència soptadament. 

La primera volta que faltà carta, y això fou en lo mes d' Octubre 
de r any i865, per allò de que, qui no's consola es perquè no vol, 
encara que assaltà al pare del Ramon lo pensament de que podria 
ser falta de salut, imaginà també que la massa feina, lo no haber ar- 
ribat la carta à temps al correu, 6 altras causas podfan haber influit 
en semblant fet, esperant en conseqüència que en lo mes de Novem- 
bre, sobre tot, acostantse com s^ acostan las festas de Nadal, ne re- 
brían duas. Mes passà Novembre, transcorregué Desembre y arribà 
Janer, y tals cartas no venían. Lo Pere estaba desassossegat: sa mu- 
ller sumida en mes gran y pregonda melengfa. 

En vista de tant llarch silenci, determinà V amo del Mas escriurer 
per conducte de son cosí al P. Boixadors, pera saber lo que passaba. 

Un dia, era en los últims de Janer, allí envers las deu del matí 
entrà en lo Mas dels Salzers lo cosí Llorens. 

Al véurerlo, mant y muller li preguntaren ensemps. 

— ^Qué hi ha? 

— ^Està bó? 

A quals preguntas, ell, mitj torbat y fent esforsos pera dissimular, 
contestà que no hi había temps encara per* haber rebut resposta; que 
tal volta per causa dels temporals d^ hivern no habían arribat los 
correus, y tant bon punt tingués las novas esperadas los ho diria. 

— ^'Y donchs, quin sant te porta? Preguntà la Rosa, que no aca- 
baba de persuadirse de que son cosí parlàs ab veritat. 

— Primerament, digué est, lo desitj de passar aquí *1 dia;•y desprès 
lo tenir que parlar ab lo teu marit d' un assumpto de gran interès. 

— Me *n alegro. Digué la Rosa, ab un to que semblaba dir: no 't 
crech. 

— ^^Qué fora, pot ser, tocant al negoci de las pensions que s' empe- 
nya en cobrar lo Capítol de Barcelona? Preguntà *1 Pere, pera de- 
mostrar à son cosí que 1* habia compres. 

—Exactament, y si no *s pot probar d' una manera incontroverti- 
ble que '1 senyorío que exercia era jurisdiccional y no alodial, me 
temo que no quedarà mes remey que pagar: y en bona fe que *1 ter- 
me se ^n faria deu pedras, si tenia de satisfer, encara que no fossen 
mes que vint y nou pensions y V hi fessen franch de las demés y los 



Digitized by 



Google 



26o UA família del mas dels salzbrs 

lluhismes. Y vaya un gravàmen pera V esdevenidor! Mes é mi 'm 
balla per V enteniment que jo he vist, no se ahont, algun escrit del 
qual se desprèn y resulta ab' tota claretat que dit capítol posaba bat- 
lle al poble. Si això fos cert y poguessem trobar alguna certificació, 
nombrament, ó escriptura, la qüestió quedaba resolta, y teníam 
guany lo plet. 

— ^Y qué vols dir qué no 's trobaria cap document d' aquesta me- 
na en r arxiu de la Catedral? 

■*-Prou; mes ja pots compendrer que no es V adversari qui deu do- 
nar armas al contendent. ^Entre Us papers de esta casa no *s troba- 
ria res? 

— No ho se. 

— ^^No haurías sentit dir si foren may anomenats batlels, lo teu avi 
ó besavi? 

— No me 'n recordo; mes, si vols, podem anar al estudi y regirar 
papers. 

— Crech que serà lo millor que podem fer. |Tant de bo trobassem 
un acte de nombramentl No 's necessita mes pera resoldrer la qüestió. 

Esta conversa, sostinguda ab lo major naturalitat, per una part y 
altre, no arribà à enganyar del tot à la Rosa, que, ab lo pensament 
clavat en la memòria de son fill, temia que tota ella no era mes qu* 
un pretext de que en Llorens se valia pera tranquilisarla, à fi de que 
allunyantse, pogués revelar la veritat à son marit. Un dit de la mà 
hauria donat donchs pera seguir à abdos à 1* estudi ahont se diriji- 
ren; mes comprenent qu* hauria estat inútil la mes significant insi- 
nuació, vulgas no vulgas degué renunciar à son fervent anhel. 

Tan bon punt se tro varen sols en Llorens y lo Pere, est, desprès 
d^ haber ajustat la porta digué. 

— ^T' he comprés: no es lo plet lo que 't porta, sinó assumptos que 
'm tocan de mes prop. Desitjabas parlarme sens testimonis. Sols es- 
tam. Alguna *n passa. Digas ^qué hi ha? 

— Hi ha, Pere, que las novas no son de bon tros tant satisfactorias 
com voldriam. 

— ^Està malalt? ^Qué V hi ha succehit? 

— Calma: no 'ns precipitem: obrem ab refiexió, que ni tu ets do- 
na, ni debem arrebatarnos sens mes ni mes. 

— Si, mes ya comprens... 

— Calma Pere. Presumia en bona fe, qu' habias tingut en compte 
totas las contingencias que podrían esdevenir de enviar à Amèrica 
al Ramon. 

— ^N' ha fet alguna? 

—Res que 't deshonre. Si es fill teu y de ta muller. 

— ^^Qué passa donchs? Parla per V amor de Dèu. 

—Sembla que V amo de la casa ahont lo col-locà lo P. Boixadors, 
no era de bon tros tant bo com ell presumia. Per això, mica mes, 



Digitized by 



Google 



GAYGTA Vlt>AL Y VALKNClANÓ 26 1 

iriica ménos, tots son uns: à ulls cluchs se pot triat. Lo que menys es 
tocat del vici de la avarícia, y lo Sr. D. Panxó te mes d* avar que de 
generós. 

— ^Y quéi» 

— Lo Ramon, dotat del bons sentiments, y educat per tu y ta mu- 
ller en lo sant temor de Deu, no tenia, per esta sola causa, si altres 
no n' hi deguessen afejir, las condicions mes apropiadas per' anar d 
America. Ja t' ho digui en altra ocasió: allí tot lo que no son diners 
res significa, y com la religió y los bons sentiments no constitueixen 
article de còrners com lo sucre y lo tabac, mes aviat fan nosa que 
son de bon profit. Sembla donchs que 1 Ramon V hi digué al amo 
que res V hi feya traballar tota la setmana; però que volia descansar 
lo diumenge per* anar à Missa al dematí y à la tarde à passejar, puig 
s' anyoraba no vehent lo cel. 

— íY molt be que feu! 

— ^Ja ho entench; mes com 1' amo no opinaba com tu, V hi digué 
que la missa no V hi donaria pa; qu* ell volia gent que treballés pera 
guanyarse las caixaladas, y no beatos que pera vagamundejar se 'n 
anassen à la iglesia: que puig tots los dias se deu menjar, sempre s* 
ha de treballar: que si encomanarse à Deu volia, tot despatxant ho 
podia fer, y que això de passejar, si s' ho habia posat al cap s* ho 
baixàs als peus, mentres no hagués fet fortuna pera tractarse com un 
senyor. 

— ^Y qué mes? 

— ^Ab tal procehiment per part de D. Pancho, lo Ramon, que ja 
sentia anyoransa, encara mes s^ entristí, de manera que sens que 
puga dirse qu' estaba malalt de cos, ho estaba molt d' esperit, en 
termes que moltas vegadas lo vejcren ab las Uàgrímas als ulls y sens 
delit pera traballar. Ab lo qual V amo ja V hauria enviat à pas- 
seig, si no hagués tingut en compte la recomanació del P.Boixadors 
y íins las bonàs qualitats del teu Ramon, mercès à las quals pensaba 
qu* allò r hi passaria; que à la fí faria com molts altres, tant bon punt 
hagués trobat lo gust d' arreplegar pesos y peluconas; y que en quant 
s' hagués aclimatat, que per ells lo mateix significa que perdrer 1' 
agre de la terra, y contraurer los hàbits y costums del país, ne trau- 
ria molt bon profit. 

^Qué mes, Llorens, que mes? 

—En semblant situació, sembla qu' un dia mentres V amo estaba 
dinant en la rebotiga, y ton fill derrera '1 taulell, arribà una pobra 
negra ab una criatureta al bras y un* altra à la ma demanant caritat, 
y que *1 Ramon., recordantse de que en la casa de sos pares é ningú *s 
nega, y olvidant que à Amèrica no s' hi va pera donar al prohisme 
lo que 'ns sobra, y que los negres no *s consideran com prohisme, 
r hi donà, no se que, que hi habia demunt del taulell. 

— Y molt be que feu!. 



Digitized by 



Google 



202 LA família DEL MAS DELS SALZERS 

— Donchs d son amo qu* habia anat à Amèrica pera fer fortuna, y 
no pera que ab llurs bens practicassen, los que d^ ell depenian, las 
obras de misericòrdia que la doctrina nos ensenya; & son amo que 
sols gosaba apilant unsas de medio en mcdio, y de ral en ral, no V h^ 
degué semblar tant be com à tu 't sembla, puig eixint de la rebotiga 
ahont solen menjar, y dormir y viurer, — si viurcr es 1' estar enterrats 
en vida, durant los anys meshermosos de la. joventut, — foll, desespe- 
rat, furiós com si acabassen d' arrebasarlhi la meitat de la fortuna, 
agafà à la desgraciada negra, à qui arrencà d* entre las mans V al- 
moina qu' acababa de rebrer, y emprenentlas ab lo Ramon, lo mal- 
tractà d' obra y de paraula, repetintlhi tots los dicteris que 'Is negres 
mes miserables y los esclaus mes envilits se complahuen en llansar 
à la cara als degradats pulperos^ que soportan semblants afronts y 
tol-leran estàs y altras miserias, posat sols V enteniment en lo de- 
sitj de retornar, passats uns anys, sens tenir de traballar, à la terra 
d* ahont sortiren pobres y en la qual haurian degut guanyarse lo pa 
nostre de cada dia, regantlo ab V abundant suor del front. 

— i Miserable! — Deya en tant qu' en Llorens parlaba, 1 Pere, 
clohuent ab ràbia 'Is punys y tant bon punt aquell termenà, prose- 
guí dient: — Parla, Llorens per amor de Deu, que no sembla sinó 
que 't complaus en atormentar lo meu esperit, afrontantme per ha- 
ber enviat à America al meu fill. 

— Equivocat estàs Pere, que ni dret tinch pera fcrho, ni encara 
que 'n tingués, us ne faria, y sobre tot fora en va gastar temps en lo 
que no te remey. Ta conciencia, en tot cas, es qui aixís te fa discór- 
rer: jo sols te donch compte, y per cert, molt per sobre, del dolorós 
via crucis qu' han de recórrer los que à aquella terra van, essent com 
era '1 desgraciat Ramon. 

— ^Era has dit^ 

— ^Valor, Pere, que per això som homes y no *ns ha donat Deu la 
tendresa que à aquellas que *ns posaren al mon. Escolta lo que dech 
dirte encara, que es lo que, tras grans esforsos y fent un viatje es- 
pressament, pogué averiguar y m' escriu lo P. Boixadors. Segons se 
pot compendrer, de resultas d' aquella mala obra y pitjor acció, lo 
Ramon, que jamay havia estat content, prengué *1 determini, que 
realisà, de fujir de la casa de D. Pancho. 

— i Pobre fill meu! 

^Impossible es saber quin era '1 seu intent, al deixar aquella mala 
companyia, mes jo presumo que no podia ésser altre que tornarsen 
à la Habana, y desd* ella à la casa payral. Mes de San Juan y Mar- 
tinet à la capital de la Illa hi ha moltas lleguas, y d' ellas no pocas 
de mal camí. Ademés, temerós. probablement, en sa inexperiència 
filla dels pochs anys, de que V agafassen y de nou lo portassen à po- 
der de qui Y havia tant maltractat, degué amagarse de dia y caminar 
de nit per sendas extraviadas, puig ningú 'n sabé donar rahó & 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCfÀNO 263 

D. Pancho, que per lo compte* que V hi tenia, envià emissaris en sa 
busca,* y per lo obligat que estaba, resolgué posarho en coneixe- 
ment del P. Boixadors. 

^Pobre fill meu! Repetia 'n Ramon. 

— Lo clima d' Amèrica, seguí *n Llorens, es terrible: la calor aca- 
ba ab las forsas: ton íill no sabia camí ni carrera: pera arribar desde 
San Juany Martine^i Colon, d' ahont surten vapors que van fins à 
Batabanó, per qual punt passa '1 camí de ferro que surt de V Haba- 
na, s* han de passar diferentas maniguas ó boscos de gran espesse- 
dat, que creixen en terrenos pantanosos y per lo tant febrosenchs, y 
en los quals fins los mes practichs s' hi evravian. Lo cansanci, lo 
desamparo, lo temor, la falta d' apropiat aliment, aquell clima que 
sembla que tinga empapat de metzinas V ayre que *s respira,... té 
llegeix las últimas ratllas de la carta que m' escrigué lo P. Boixa- 
dors. 

Lo Pere agafà la carta que 1* hi allargaba son cosi, y com si ende- 
vinàs tot lo terrible de la veritat que en ella debia veurer, ab febrosa 
mirada llegí estàs breus paraulas. 

a Escrita la que precedeix, las novas qu* acabo de rebrer en est 
a moment venen à confirmar los meus temors. Segons d' ellas se des- 
aprèn, uns gudjiros que '1 dia 2 de Novembre's dirijian de bon matí 
«cap à San Juan y Martine^ç^ trovaren à la boreta d* un torrent, que 
«venia gros à causa d^ una pluja qu^ havia caygut la nit avans, lo ca- 
«davre d* un jovenet que podia tenir quinz' anys, que ab la ma es- 
«querra mantenia apretat demunt lo pit un escapulari de Montser- 
«rat, en tant que, ab lo dit polzer de la ma dreta, feya lo senyal de 
ala creu. Mercès à las averiguacions que *s practicaren, resultà que 
a'icadavre era ^1 del pobre Ramonet, que la vetllada anterior degué 
«sucumbir al cansanci y potser à la fam... Que Deu V haja per- 
«donat.» 

Un crit inexplicable, un alarit esgarrifós, un gemech desgarrador, 
seguit d' un soroll sech, com lo d* un cos que cau à terra aplomat, 
succehiren à estàs paraulas que lo Pere endevinaba mes bé que lle- 
gia. Tant pregonda era y tant intensa la sua emoció. 

En Llorens y en Pere eixiren del estudi al oir lo crit y al sentir lo 
soroll. Imajinaren lo que podia ésser, y no s' equivocaren. 

La Rosa, moguda per V amor de mare, y sens deixarse enganyar 
per la conversa que ab son cosi Llorens havia tingut lo seu marit, 
s* atansà de puntetas à la ajustada porta del estudi. Desde *1 punt 
ahont se situà, ab prou feynas podia agafar una qu* altra paraula de 
las que constítuian la relació que deixam transcrita, que ab veu no 
molt alta sostenien abdós cosins; mes las que ab greu afany y domi- 
nat per la emoció pronuncià son marit llegint la hreYÍssirm. post data 
que clohia la carta del P. Boixadors, arribaren claras y distintas, 
mes que à sas orellas à lo mes pr^on de son cor, y al convercerSj 



Digitized by 



Google 



264 ta PAMIÚA DEL MAS DELS SALZLRS 

prompte com lo llamp, de que son fill no existia ja en est mon. y al 
considerar, instan tancament, que havia fi nat potser hora per hora y 
punt per punt en aquella que. en lo dia de Tots-Sants. presumintlo 
viu, pr^à y feu pregar pera 1' énima d* aquell de llurs fills que pri* 
mer ho hagués menester, llensant aquell crit esgarrifós, caigué sop- 
tadament à terra, aixís com cau un cos que sia mort. 

Quan à forsa d' esforsos recobrà *ls sentits, sa mirada extraviada, 
son rostre contret, sos membres tots caiguts y desmayats, revelaban 
clarament qu' aquella flaca natura leza havia rebut una sacudida su- 
perior à lo que la mateixa podia soportar. 

De tant en tant proferia paraulas soltas que demostraban tot lo 
qu* havia sofert aquell cor de mare. y eran clar indici de que en son 
cap dominaba una idea exclusiva, un sol pensament: la desastrosa 
mort del seu fill. 

«— jL' escapularil... jLa senyal deia creu!... iPobrissó!... íAl 
cel!... — • Deya constantment, fins qu' exaltantse de grau en grau, y 
movent lo cap ab mostra d* amaiiga conmiseració, exclamaba : 
« — i De fam! jTot sol! íTot sol!» 

Y donaba un greu sospir, y feya mostra de voler plorar; mes lo 
plor no acudia í sos ulls, que las fonts de las llàgrímas s* havian es- 
troncat dintre son pit. 

De esta manera visqué, si això es viurer, durant tres mesos, la des- 
graciada mestressa del Mas df.ls Sai.zf:ks; la tendre mare del desgra- 
ciat Ramon; la muller sumisa y prudent, que al sentir que sa hora 
era arribada, recobrant per un instant tota la claredat de sas poten- 
cias, com si al mon pera res mes hagués vingut que pera aymar a 
aquells que en ell posà, agafant carinyosament las mans de son es- 
pòs, y contemplant ab mirada amorosfssima à sos ilUs, que ageno* 
Uats als peus del llit s' estaban, recomanà à estos que respectassen à 
son pare constantment, y à est que *ls estimàs per ella y per ell. 



EPILECH 



AssuMPTOs particulars que res tenen que veurer ab los fets que 
constitueixan la present Relació, nos obligaren T any 1870 à 
celebrar una entrevista ab en Llorens que, com sempre, con ti- 
nuaba residint en la vila, — puig no obstant que lascosas havian molt 
cambiat en virtut dels acontetxements polítichs, de manera que al- 
gunas de las principals familias, per mor d* ells, havian trasladat lo 
domicili à la capital, ell no volgué abandonar la casa ahont s* ha- 
vian establert llurs pares, al deixar en 1837 la solana ahont nasque- 
ren, — persuadit de que, no tenint à ningú agraviat, de ningú debia 
malfiarse, y convensut, adcmés, de que, precisament à conseqüència 



Digitized by 



Google 



GAYETA VJDAL Y VALRNCIANO 205, 

de aembLaots cambis, ocasions podian presentarsQ en que pogués 
ésser útil é llurs compatrícis. 

Inútil es dir que no tardarem d entendrens. Se tractaba de fer des- 
aparèixer certs obstacles y diferencias que s^ oposaban à la pau y 
benestar d^ una família, afers pera Is quals En Llorens se pinta sol, 
y ab tal motiu d* unas cosas à las altras, quasi sens saber com, des- 
prés d^ haber parlat dels aconteixements públichs, recaigué la con- 
versa en la família del Mas dels Salzrrs. 

— ^Y que s' ea fet del Pere? ^Viu? ^S' es tornat à casar? ^Ha esta- 
blert los fills? 

—Es veritat, que vostè 's trovà en lo Mas aquell dia en que com- 
bregaren à la cosina qu* al cel sia. {Quina esposa aquella, y sobre 
tot, quina mare! No crech qu' en lo mon se 'n puga trovar de mi- 
llor. Aixís ho deu pensar també lo pobre de mon cosí, puig no s* ha 
volgut casar de nou, ab tot y habersélhi presentat molts bons par- 
tits. També *1 Pere es un gran home: bon cor; molt cap; pot ésser 
massa, puig lo molt pensar en 1' esdevenidor, y certa disposició na- 
tural à veurer las cosas, no baix son verdader color, sinó mes n^res 
de lo que ho son en realitat, V han fet viurer sempre melancónich y 
enguniós. 

— ^Y r establiment dels fills que tant lo preocupaba? 

—Respecte del particular, pot dirse que 's trova complertament 
tranquil. La costosa y terrible Uíssó que 1' hi proporcionà lo fi tris- 
tíssim del Ramonet, ha modificat en part las suas opinions. Res V hi 
desmostraré tant clarament, com la carta que *m escrigué aquest pas- 
sat istíu durant lo meu viatje à Roma, y pot llegir, ja que, com veig, 
r hi inspira gran interès eixa família. 

— Sí, senyor, que me l'inspira, y mes del que vostè 's pot pensar. 
Veig en ella un exemplar importantíssim de la família catalana, tal 
qual jo la concebesch y per lo tant he fixat en ella ma atenció com 
objecte d' estudi. 

— Donchs aquí te la carta: Uegeixila detingudament, y qualsevol 
dia podré tornàrmela. 

Y allai^àntmela 'ns despedirem, prometent, per ma part, retor- 
narlhi aquella d la major brevetat. 

Esta, copiada al peu de la lletra, estaba concebuda en los termes 
següents. 

aA En Llorens del Puig.» 

a|Quin greu me sab, apreciat cosí, de que '1 viatje qu' estàs fent 
«en companyia de ta muller, mogut principalment per lo desitj de 
«visitar lo Sant Pare, *ns prive à tots de la satisfacció de tenirvos à 
«casa, al menys à tú, lo dia i5 d'Agost prop vinent, en lo qual, 
«mitjansant Deu, pendrà estat mon estimat Peret, lo fill que, temps 
aà venir, deu ocupar mon lloch en lo Mas -ïbi.s Saazsks! jQué hi 
«farem! Aquell que tot ho disposa; que ^m privà de la dolza compa* 



Digitized by 



Google 



266 !▲ família del mas dels salzkrs 

anyía de ma bona muller, no permet avuyque pugas lerme costat lo 
«dia de las bodas: eix dia qu* hauria estat pera mf un del mes grans 
«de la meva vida, si la Rosa hagués viscut, y entre nosaltres hagués- 
«sem tingut la sort de veuret. Y fins tu mateix que tantas probas me 
«tens donadas de bon afecte; tu mateix que tant interès has mostrat 
«pera la meva casa y familia; tu mateix que, sempre, en totas oca- 
«sions, tant bé m^ has aconsellat, — tant de bó que sempre t* hagués 
«cregut, — presumho que 't regositjarias vehent la felicitat del meu 
«hereu, y las bonàs prendas de la noya qu' ha tingut la sort de 
«trovar. 

«Com pots compendrer, es la mateixa de la qual te parlí lo mes 
«de Maig, avans de que emprenguesses lo viatje. No es de grans ca- 
«bals per lo que à casa correspon; mes es bondadosa, humil, traba- 
«Uadora, poch amiga de ringu-rangos y diversions, de bon entén i- 
«ment, segons m' han dit quants la coneixan, temerosa de Deu.y 
«molt respectuosa en vers sos pares: lo Peret se la estima com à la 
«nina dels seus ulls, y ella al Peret mes que 1 mon, y això val, que 
adich val, això no *s pot pagar ab las quantas mils Uiuras mes, qu 
«en rigor podiar haber pretès, Y es ben clar. Si fós com son moltas 
«avuy en dia, que sols pensan en divertirse; que sovintejan las pas- 
«sejadas à ciutat; y allí viuhen en fonda, y passejan en cotxo, y van 
«al cafè y als teatres, y de quant veuhen s' enamoran, y tot ho com- 
«pran, valdament després no 'Is puga servir; y 's frisan pera traurers 
«la blanca y graciosa mantellina, pera posarsen de negre y vestirse 
«de senyoras, com si no ho fossen de fet, y com si T hàbit fes lo 
«monjo, ^no gastaria y regastaria lo que eixa diferencia en lo dot 
«puga representar? Accedí, donchs, gustós, en donat lo consentiment 
«al Peret, y espero en Deu, que est, que may m' ha donar lo mes 
«mínim disgust, farà tot lo possible, pera que, d' aquí endavant, pu- 
oga dir lo mateix. 

«{Quan ditxós fora jo, si tingués al meu costat la mare dels meus 
«fills! Aquell dia seran tots à casa: tots los aucells tomaren al niu, y 
«tinch la ferma esperanza de que ab la jova qu' é casa entra, y per 
«mor d' ella, no 's tancarà jamay la porta per' aquells que de la ma- 
«teixa han sortit. 

«Lo Joanet qu' enguany ha passat la quinta, sembla que fa furro- 
«11a, y segons me digué lo seu principal, V any vinent V enviaré à fer 
«un viatje à Anglaterra, pera que puga donar mes extensió al còrners 
«d'avellana y vi, que sosté ab moltas y ben acreditadas casas d' 
«aquell pays, associantlho als beneficis, ademés de donarlhi 'I salar' 
«que r hi te senyalat, si '1 viatje dona 'Is resultats qu' espera. Parla 
«'1 francès, y V anglès: dona mostra de bona inteligencia, y so de pa- 
«rer que, anys vinent y temps passant, serà un comerciant inteligent, 
((judiciós y honrat. jDeu ho fassa! 
^ «Ma estimada Pauleta, que sols catorze anys tenia quan morí sa 



Digitized by 



Google 



GAYETA VIDAL Y VALENCIANO 267 

«mare, y que ab decisió y energia a ells superiors, me descansà en 
«gran manera, prenent à son carrech lo póndol de la casa, y lo cui- 
adado dels mes petits de llurs germans, es ja una doneta, y per cer- 
«tas petitesas que he observat, me sembla, me sembla, que no es del 
«tot seu tot lo seu cor. Reparo que 's poleix molt: s' estima mes anar 
«à missa à vila qu' à la nostra parròquia, ab tot y tenir de caminar 
«mes: cuida ab molta sol-licitut unas matas^de clavellinas que te'à la 
«finestra de sa cambra, y los diumenjes, quan se 'n va, se n' emporta 
«un pom que may torna à casa. Jo fas com qui no ho veu; però [qué 
«no ha fet lo rector que no fassa V escolà! Tinch entès qu' ell es V he- 
«reuhet de la Coma. Veurem que 'n reeixirà de tot això. 

«Lo Jaumet està à Barcelona d'aprenent en la Botiga fonda 
«ahont son cent y lo batlle, i Mare de Deu y quin trasbals hi ha en 
«aquella casa! Sembla impossible que, no mes venent, puga mante- 
«nirse tota aquella munió de fadrins y aprenents, y pagats los gastos 
«de lloguer, contribució, gas y demés, encara 's fassa ganancial 
«jQuanta rahó tenias, Llorens, quan me deyas que no es menester 
«anar à Amèrica pera fer fortuna! jPobre Ramon! 

«À casa tenim també à la Marieta, que farà catorz* anys U dia 
«que 's case 1 Peret, y com fíu ab sa germana, la enviaré un quant 
«temps à vila, pera que las Hermanas de V Hospital me V acaben d* 
«ensenyar. 

«Tots vindran à casa pera la celebració del casament, y també hi 
«concurreràn alguns de mos germans y germanas, que, com pots 
«compendrer, vindran acompanyats de gent menuda y criaturas de 
«pit; de manera que ab això y los parents de la jova, esta casa porta 
«camí d' ésser aquell dia un segon mercat de Calaf. 

«Tots hi seran: tots, menos tu, y ella, y lo pobre Ramon. Mes no, 
«ella també hi serà, que desde '1 Cel ahont, de segur, gosa la bena- 
«venturanza eterna, de que la feren digna sas virtuts, contemplarà 
«regositjada la ditxa d' aquells fills que tant estimaba, y compendrà 
«que en mitj de tant plaher, de tanta festa, de tanta alegria y satis- 
« facció, puig no la veurà à son costat al cap de la taula, serà la del 
« 1 5 d* Agost, una de las moltas diadas tristas que te V any, pera '1 
«que fou son espòs y es ton cosí que molt t' aprecia. 

«Pehe. 

«Mas dels Salzbrs 7 d* Agost de 1870.» 



FI. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



ISABEL DE GALCERAN 



JO estava en una situació per demés escepcíonal. Després d' al- 
guns anys d' Universitat, qu' es com si diguessem després d' ha- 
ver contemplat lo panorama de la vida social ah tota la varietat 
qu* homens y llihres ofereixen à qui per primera volta *ls mira ; me 
trovava ah un títol d* advocat à la hutxaca, enterrat en ma vila de 
naixensa, sens un client que vingués à trencar lo repòs de mon con- 
dormit escriptori. 

Encare mos ulls no s* havian reconciliat ah la rònega apariencia 
d* aquellas parets qu* altre temps estimava coralment; encare sentian 
mos oidos lo remoreig d' una vida de teatres, academias, halls y hi- 
llars; encare la folia dels pochs anys (ne tenia 2 1 !) me capgirava U 
cervell; quant tot d* un cop, del banch de 1' aula me vegí enlayrat al 
setial del defensor, tenint de revestir tos mos actes d* aquella grave- 
tat y prosopopeya que ^n los pohles, més que *n lloch, s* exigeix dels 
homens de carrera. 

Recordava mon últim examen y'm preguntava interiorment si 
aquells tres senyors, que jo tenia per catedràtichs, havian sigut, por- 
ser, tres jutjes destinats à condemnarme al desterro en que ^m tro- 
bava. Los diaris de la capital me portavan lo ressò de mil veus esti- 
madas à las quals jo no podia respondre y quan després d* abrusat 
r esprit en sa lectura 6 hé en la d* algun llibre benvolgut, sortia de casa 
desitjant inflamar algun altre esprit, trobaya sols la fredor gelada del 
ignorant satisfet 6 del encaparrat jugador d^ ofíci. 

Com altre Faust qu' anhela ésser felís à tot preu, jo mirava esva- 
rat à tots cantons per si descubria la petjada de una son propicia. 



Digitized by 



Google 



1/^ »*— L B« r^ALCnLUi 



Xal^mr oie pes<» T exercd iohtat de ma professió. T hauria abn»* 
Mt ah gii.^t no roí únó pera Jútrenre moQ aburriment. Mes niagm. 
creya prudent fiarme exicare la sort de sos xatercssos j maa '^'^^^^ 
restava ignorant rot secret que no ros tnoa contingut dolor. 

Mos pares, per altra part. no podian mesurar lo que Taliaa mos 
esforços ni compendre quan infeiís jo era. No havia vist lo mon més 
que per un forat, es cert: mes elLs I" havian vist menys bé cncarc. 
Giments de sa sort, acostumats a ía tranquilítat imperturbable d" 
aquella vi Ja sepulcral, no a^piravan ires més ni podian compcxidre 
mon descontent. Jo havia contemplat ab amor lo remorós ooatje d* 
nna mar sempre variable y ells sentian sols la poesia de V inmatable 
quietat d' un lladi. 

— Esperat, me deyan. ja *n vindrà de gent, los primers passos scs»- 
pre son difícils, després tindràs mes fieyna que tots los altres ad- 
vocats de la vila. 

Mes jo veya passar los jorns com segles j cada jorn sentia minTir 
la esperansa y créixer V anyorament. 

Ja no vos parlo de lo qoe ínfluhian en aquest malestar las mesqú- 
nesas de mos convehins; qoe no pretencfa píntarvos la societat d^ nn 
poble curt i la vista d* un jove qu' ha petjat altres centres hont lo 
raquitisme no fa tanu ufana, ni V esclusivisme pot gallejar tant, mal 
qo* encare hi galleje un poch. Desitjo sols mostrarvos F estat de mon 
esprit y las causas que més ínmediatament me feyan enutjosa aque^ 
lla vida, Quíhaja passat per igual situació, podrà, sens ofors, gor- 
nirla de tots aquells brodats y dibuixos que prou li donari la memò- 
ria per poch fidel que li sia. 



II 



SOBRÍ totas las familias de la vila n' hi havia una. la dels Armen* 
gols, gayre bé senyoríal. La executòria de s^ antig&etat se re^ 
montava al s^e catorze, y desde '1 disset venia ja figurant com 
la primera casa del poble. 

En la meva hi havia per aquella una veneració tradicional. Mos 
avis, y després mon pare, havian sempre caminat d' acort ab totas 
las decisions que 'Is Armengols prenian en lo referent i la marxa 
de la TÍIa y de tots los interessos que puguessen afeaarla. La opinió 
política no havia pogut destruhir aquella mancomunitat de miras y 
tendencias; al hereu Armengol que sortia conservador, responia un 
antecessor meu conservador també, y si per sort n* eixia un d* aquells 
lliberal, lliberal era també son coetini de casa. Mes, cóm nó, si en 
tot lo poble succehia lo mateix, esceptuantne una altre faroilia, la de 
Rodon, que, rival d' aquella, se decantava com V altre platet de U 



Digitized by 



Google 



NARCÍS OLLER Y MORAGAS 27 I 

balansa en sentit invers ab lo pés insignificant d' una migrada mino- 
ria? Paraula d' Armengol era lley en lo poble y congressos y diputa- 
cions, per més que fessen los Gobernadors contraris, conta van sem- 
pre ab un diputat d' aquell nom que duya com un lord la represen- 
tació ja hereditària de son districte. 

D. Pau, de qui vaig & parlarvos, qu' era V hereu Armengol corres- 
ponent à mon pare, figurava com sos antecessors, y pel temps à 
que 'm refereixo, anterior à la revolució de Setembre, portava en- 
care 1* estandart de la vila en tots los congressos, figurant en lo par- 
tit moderat. Disfrutava fama d' home serio, honrat y d' erudició no- 
table, sobre tot en lo relatiu à impostos y à la agricultura, únicas 
cosas que '1 feyan parlar devant la representació del país. En las 
demés era dels que deyan «sí» ó «nó» segons à son partit convenia. 

De figura arrogant, temperament sanguini nervut, moreno, agra- 
dava à las damas per aquell sentiment del contrast que tant las atreu 
à lo que revela força y virilitat. Era ademés alegre é intencionat eth 
las conversas, feya gala de aquell escq)ticisme que quasi sempre es- 
cau bé entre la gent qu' essent vulgar no 's creu serho, y ab s* ac- 
tivitat y perseverancia en servir als amichs, havia conquistat moltas 
simpatías. Acostumat à tractar molt y conèixer homens de tota me- 
na, sabia millor que ningú quants punts calsavan sos convehins y 
que li calia pera disfrutar entre 'lis la fama de sos antepassats. No 
parava may: tant aviat era à Madrid, com al poble, com à Barcelona; 
sobre tot à Barcelona. La política, las exigencias de 1* amistat y *1 
cuydado de sas propias empresas, que constantment ne tenia de no- 
vas ó en peu de marxa eran, al dir de la gent, causa d* aquell anar y 
venir. 

Tenia dos fills, menudets encare, y una muller encisadora. De fa- 
milia disti ngidíssi ma, criada y educada en la Cort, donya Isabel de 
Galceran, sinó trigà en descubrír que son espòs no la estimava com 
ella 's mereixia, comprengué també ben prompte los debers que sa 
dissort r imposava, y 's revestí de forças per' amagar sa desgracia, fins 
aytal punt que se la creya indiferenta. Totas mas vehinas ho deyan: 
«D. Pau, no 'n podia triar un' altre de mellor; prou ho va entendre 
buscantla à ciutat, que lo qu' es à la vila, no n^ hauria pas trovatcap 
que sabés pendre tant à la galana las estadas à fora del marit.» 

Per ma part dech dir que jo, lluny de judicaria indiferenta, la cre- 
ya pel contrari molt enamorada de D. Pau. Quan estavan junts se 
veya ben clar, y si després ningú la sentia queixarse de tant repeti- 
das ausencias, hi havia motiu pera atribuhirho à fredor? jPer ventura 
tenia de bescantar la conducta de son marit ni d' exposar à la plassa 
pública los més íntims secrets de son cor? Jo veya més virtut en son 
silenci y estudiat fingiment qu' en los escarafalls y publicitats qu' 
hauria f#t en semblant cas qualsevulla de mas vehinas, sens atendre 



Digitized by 



Google 



272 OABEL VE GAIXOULK 

en s posaraóno en ridícul ó en mal Uodi i son mant. ]icsslK>ar* 
ribo à dir, ben segur me trauhen los ulls. 

Veja, ademés. en aqudlas apreciacioas bona oosa denralkat j no 
poca 4f enveja. Al cap j a la fií totas mas vdúnas harian deconcïzcr 
que doora lsal>d las hi portarà reatatja en el^ancía y boniqncsa; 
no dícfa també en altres oosas, perquè aquesus duas bastan y sobran 
pd cas. Que fós més ínstruhida, més inteligcnt, més dolça ó més ca- 

rHatíva, no ba^-ian d* envejarfao tant, perquè això sempre es més 

discutible y mar tant patent. Més guapa y elegant, qui podia dub- 
tarbo.-* Si com a figura era una estitua grega: de cos ben conformat, 
coll robust y flexible, cap petitet y arrodonit ab grada... y com à 
elegant no sé que dirvos. Cada volta que la veya per aqudls carrers, 
me soqn-enia com la tro valia d'' una jo va artística en una barraca de 
pastor. En qué consstia no ho sé, perquè no 'm dava per examinaria 
en detall; me recordo que son conjunt respirava, una distindó, una 
maíestat un cert cayent y desembres llauger que }o no veya en las 
altras donas. Sé que vestia quasi sempre de negre y que comonment 
portava en lo gorro un vel blandi, Uarch. expléndit, ab que arrebos- 
sava tot son cap, deixant entreveure *1 rostre com envolcaUat per un 
núvol d* aquells que semblan £ecs pera que podam esguardar mellor 
lo sol. En íl no vull parlarvos de sos ulls n^res y espresstus, de son 
nas grediy d' aquella boca fresca com rosa de maig, d^ aqudlas mans 
plenas de clotets y suaument estiradetas, ni d* aquell modo d^ abai* 
zar lo cap y de moure Is brassos; perquè no cregau que }o la veya 
ab ulls d' enamorat, com deya alguna amiga meva Lo que puch as- 
scgorar es que, tant com desagradava 4 sas convehinas, donya Isa- 
bel, agradava als homens de tota mena; y respecte de mi dech afegir 
que, sia perquè ab sa conversa sempre entretinguda me distreya ó 
perquè ab las distindons y elogis que *m prodigava me guanyés lo 
cor, es lo cert qu* únicament à son costat me passavan Ueugeras las 
horas. 

L* amistat tradidonal que, com he dit ans, existia entre Is Armen- 
gols y Is de casa, feya que mos pares y jo anessem à passar ab aque- 
lla üamília gayre bé totas las vetllas. Ma mare y jo teníam una gran 
idea de donya Isabel, ensemps que simpatisavam poch ab D. Pau. 
Mon pare tot lo contrari; sia perquè l' agrahiment lo c^ués, sia per- 
què en sa sanch se conservés mellor qu* en la meva P esprit tradido- 
nalisu de familia, aceptava de pla tots los judids favorables al hereu 
Armengol y, en sos entussiasmes, no li sembiavan injustas las apre- 
dadons contrarías à donya Isabel. Per més qu* aquesta hagués esti- 
mat é son marit, may li hauria semblat à mon pare prou. La veya 
alegra, enrahonaJora, sempre disposada d riure y d seguir qualse- 
vulla broma, hi fós ó no hi fós son raarit, y sols per això la judicava, 
com tot lo poble, lleugera, freda de cor. en una paraula, cap de par- 
dals. Jo qu* en aquell temps no tenia prou experiència de la vida ni 



Digitized by 



Google 



NARCÍS OLLER Y MORAGAS 278 

havia pensat may seríament en la causa de certas diferencias de crí* 
terí que poden notarse entre la gent de ciutat y la de fora, no sabia 
explicarme cóm mon pare donava tanta importància à certas mani- 
festacions de caràcter que res tenen que veure ab la conciencia ni ab 
lo sentiment. Mes are ho he comprés tot; are sé ja que en lloch es 
tant necesari subjectar los actes humans al patró que las preocupa- 
cions han cuydat de taüar, com en los poblets d* hont se diu qu^ es 
tant lliure la vida. En lloch viu tant encadenada T expansió, en lloch 
hi ha menys ingenuitat ni tanta hipocresia. La virtut alegra es allí 
un contrasentit tant gran com lo poder sostindré una discusió en lo 
camp de las ideas sens caure en personalitats ni entrar en lo sagrat 
de las intencions. Alió d* haver anat ó estudi junts y créixer y enve- 
llir junts sempre, fa qu^ uns y altres recíprocament se vejan, nó com 
homens, sinó com biografías que *s saben de cor, y las ideas y senti- 
ments han d^ aparèixer estretament lligats ab los actes ó interessos 
que, segons la biografia, deurian tindré. Guardes, donchs, qui passe 
per serio, de gastar una broma si no vol que li prengan per burla; 
guardes de ballar la qui té fama de devota. 

Heus aquí perquè donya Isabel, educada en altres principis que 
li permeti an manifestar lo fondo alegre de son caràcter sens per- 
judici de sos íntims sentiments que no creya necessari mostrar al pú- 
blich, era mal judicada, mal compresa; heus aquí perquè jo mateix, 
acostumat poch més ó menys com ella, me sentia oprimit y mala- 
ment al tindré que guardar la serietat impròpia de mos anys que se 
m' exigia pel mer fet d' haver acahat los estudis. Heus aquí perquè 
entre donya Isabel y jo s^ establí, sense dírnosho, una secreta cor- 
rent de mútua inteligencia que originà ben prompte una forta sim- 
patia. 

A Voltas jo m* entregava à imaginacions més ó menys fundadas, à 
somnis més ó menys ilusoris, y quan deixava corre per entre las se- 
cretas lucubracions del esprit lo doll suau del sentiment , enlayrava 
aquella dona à tipo y m* enlayrava à tipo jo mateix, encadenant la 
seva sort à la meva y atribuhint à la dama lo mateix estat d* animo, 
los mateixos desitjós que jo tenia. Era ella una íior exòtica qu* 
anyorava un altre sol com jo mateix; lo reconet de sa casa, com pera 
mi mon despaig, debia ésser I* invernàcul ahont lograva respirar ab 
alguna llibertat. Fora d* allí clohia sas full as y sentia la cremor de 
r atmosfera gelada. 

No hi havia dupte, ni V un ni ï altre eram per aquell mon, no 1 
compreniam, ni ell nos podia compendre. 

Sabut mon estat d^ animo, ja podeu pensar com m* afalagarian 
aquestos monólechs en que expremia sens adonàrmen tot lo fel de ma 
dissort, barrejat ab la mel d* una ilusió encisadora. Perquè, jo no sé 
si haveu probat may lo gust que dóna considerarsc víctima ó màrtir 

de la sort y creure qu^ os acompanya en la desgracia una dama mis- 

3: 



Digitized by 



Google 



274 ISABSL DE GAI CTWLL•IK 

tcríosa qa^ of ímagiími bella, de sentúnents driifats «T i 
soperíor y d* una discrcdò mar desmentida? Qui de Is viat i TÍnt j 
dflcfa anjrs no ha passat per artal sort de romantícïsoie. no sia sinó 
en certs dias de tristorr Qní no s* ha sentit atret per la mirada me^ 
lancóiica d* ona dona y no ha llegit en sos ulls tota V historia d* nn 
martiríignoratr 

Donchs eix efecte V experimentarà jo cada xtspre derant d* aque- 
lla dama. sens poder penetrar jamaT en lo fons de son misteriós ca- 
racten y entre mitg d' dxas impressions. passaTa tot on dia de sole^ 
tat. d* ensopiment: ma vista davada en las rcngleras de llibres qne 
mítg desmayats se sostenian uns ab altres en los prestatjes de ma 
desordenada biblioteca; V oi Jo mítg condormit pd ritme immatable 
d* un péndul de pesos: damunt ma taula papers y diaris en trista 
confusió: res que m «ieman Jés un esfors, res que podés csTentaime 
la borra qu* enrolcallara mon enteniment. 

Imagineume aixís y confesseu que, si yo ''m preocupava tant per 
donya Isabel. 1* única dona que se *m presentava en la vila ab 1* au- 
rèola del misteri y aquella tant grata al cor que dú sempre ab dl 1* 
espatriat, no era gens estrany. 



III 



AvA^s de conèixer y mellor encare d* afidonarme ab donya Isa- 
bel, cap-al-tart m^ en anava jo del cafè y emprenia 1 camí deb 
Molins, refugi nt tota companyia. Era la meva hora d* ex- 
pansió. 

Per im costat y altre del camí corria entre mirgens d' hervam 
sempre remullat y d* atapabits canyars, aygua encaixonada en pei- 
xeras ó rechs tonuosos. Los arbres y casas de sol ixent destacavan 
sobre un fondo de color de poma que, sens il-luminarlos, darejava 
melancólicament per tots los buyts del brancatje y del fullam. A sol 
ponent la terra s" enfosquia enmantellant ab un vel cendrós tot lo 
bulto dels cossos, tot lo fons dels camins y corriols, las mateixas sí- 
luetas de la vejetació y del caseríu, mentres lo cel oferia un aspecte 
per demés variat y fantastich. Allà presentava un cúmulus que pa- 
reixia una mon tan va encesa, un volcant sense criter que ^s consu- 
mia en brasas y flam: i un costat creraavan Uarguissimas jàssarases- 
tesas en 1* ayre lleument arrebolat ab llur resplendor; més amunt lo 
cel prenia lo matis semi verdós de 1* ay^ua y per ell nadavan ab se- 
rena impassibilitat peixos mmensos de variats colors y formas ex- 
tranyas. Escorsos d' àngels més blanchs que T escuma, lleons y feras 
may descritas, de pel daurat y fi com lo plomissol, minotàures y fi- 
guras de mttj cos escometense en alas del vent, castells enfrondrats, 



Digitized by 



Google 



NARCÍS OLLER Y MORAGAS 275 

perspectívas de vistas y poblets ab llurs campanars y torras, nadavan 
per demunt de mon cap, y ]o mirava tot aquell escampall inesplica- 
ble degrandesas caygudas y de sers increïbles ab un dol intensíssim. 
Las darreras flamaradas del sol cayent se desfeyant entre la nuvola- 
da que U encubría com una inmensa corona de raigs de topaci, y son 
reflecse estampava en los vidres y en lo cristall de V aygua clapas 
de llum tant desperfiladas com enlluhernadoras. Semblava que V as- 
tre del dia no volia deixar son domini sense 1* acompanyament gran- 
diós de tota una creació mes brillant é inconcebible que la que 'ns 
rodeja . Darrera d* ell s* en anava tot lo qu* es llum y alegria y s' ex- 
tenia pe *1 mon lo vel endolat de la nit, cent voltas més negre pera 
qui havia contemplat com jo V abundor de colors y matissos, de con- 
torns y transparencias que hi havia sembrats pe *ls cels. 

Aquell espectacle de colors que fora d' alli sols poden trovarse, y 
encare esmicats, en las fornals ó en los incendis, tot aquell panora- 
ma de creacions gegantinas, suspesas en V ayre per una atracció ines- 
plicable, la tranquilitat que prenia la naturalesa à mon entorn, lo 
singloteig endormiscat de V aygua que corria per las peixeras, lo co- 
ro universal y monótono qu* emprenian grills y granotas desde sos 
ombri vols caus d' herva, lo vol callat de V aucell qu* anava à ajocar- 
se, los matxos carregats que passavan pe U cami sorollant tristas es- 
quellas pera que un notés llur boyrosa presencia; cada una d* eixas 
cosas tenia pera mi una veü que ressonava en mon cor com los 
plors de la mare ressonan en lo de son infant. La naturalesa plorava 
y jo també. 

Mes quan la tristor de mon cor trovà eco en un altre cor, no pensi 
ja en la contemplació de la naturalesa inanimada. Procurava enlles- 
tir de sopar ans que mos pares y corria à casa D.* Isabel. Llavors 
tenian Uoch las confessions Íntim as qu^ embossadament nos feyam 
un y altre. 

— ^Vosté està trista — li deya jo. 

— Perquè m* ho diu aixó.^ — responia ella, tot amagant una llégri- 
ma que traydo^ament se li escapava cara avall. 

— Es inútil que vulga amagarho. No veu que jo V anyoransa y la 

tristesa las conech tant, tant — y allavors mos ulls s' humitejavan 

també. 

— Vostè! vostè, ray!... Y crega que '1 compadeixo... mes en fi, vos- 
tè no te tampoch tans grans motius. Vostè es jove, 's trova ab sos 
-pares que 1* estiman molt, é casa seva, en lo mateix pais hont va 

nàixer Tot V anyorament de la vida distreta y lliure de las grans 

ciutats desapareixerà en quant puga convertir T atenció y *1 pensa- 
ment k treballs sèrios que li donaran honra y profit. Lo de vostè es 
un somni de jove. 

Al arribar aqui m^ havia dit prou; ni ella en passaria, ni jo podia 
atrevirme à demanarli explicacions més claras de son malestar. La 



Digitized by 



Google 



276 ISABEL DE GALCERAN 



conducta de D. Pau y res més n' havia d* ésser la causa. Jo sabia 
qu^ entre nosaltres no hi havia sinó 1' atracció qu* uneix & dos des- 
terrats. Devant del respecte que m^ imposavan las virtuts de D/ Isa- 
bel, constantme de més à més quan fondo era V afecte que duya à 
son marit; may s* aixecà en mon cor una veu d* amor que no podia 
nàixer sense 1' estigma del crim. 

Un vespre la trovf en lo moment que anava à ficar à sos fills al 
llit. Vaig intentar quedarme à la saleta de confiansa hont altras vet- 
Has r esperava, tot fullejant algun dels llibres que tenia elegantment 
escampats demunt la taula rodona; mes ella s* empenyi en que 1' 
acompanyés. 

Entràrem en lo dormitori, me va fer seure en una poltrona y 
despedint à la cambrera, comensà à despullar à la nena petita, dei- 
xant que '1 nen se despullés tot sol. 

Era la primera volta que jo entrava en aquell santuari, hont cadfi 
nit devian baixarhi àngels à voladuries, com diria un conegut poeta, 
tant pera delectarse en los somnis purissims dels dos nens, com per* 
aspirar lo íiayi e, encar qu^ agre no menys pur, de las Uégrimas de la 
mare. La prova d^ afeae que aquella confiansa representava pera mi, 
va omplirme de tendresa ensemps que de cavilacions. Sens dubte 
qu' aquell vespre volia D.* Isabel confiarme algun secret greu y se- 
rio. Quin seria?... que 'm proposaria? me fora possible ajudaria, 

aconhortarla tant sols? Confesso que mon cap se perdia en un mar 
de dubtes y suposicions las més intrincadas. 

Los nens digueren las oracions de cada nit y ab tant de goig com 
tendressa, un cop foren despullats, se tiraren als brassos de llur 
mare à recullir de sos Uabis la dolça rosada ab que ella regalava 
cada vespre aquellas tendras fiors. D.* Isabel los abrassà més for- 
tament que may y no *ls deixà en lo llit sens haverlos omplert de 
petons expressius, febrosenchs, com malgrat la bogeria que 'Is hi 
tenia, potser may los hi havia dat. 

Las mevas cavilacions creixian, lo moment s* acostava, devia arri- 
bar tantost los nens entreguessen lo pensament al vol suavissim del 
somni. Això lograt, D.* Isabel obri son secretaire, posà la ma en lo 
pom d* un calaixet interior y tancant altra volta sense traure 'n res, 
me demanà qu^ eixissem cap à la saleta hont passavam totas las vet« 
llas. Ma confusió fou major. 

— Perquè no m' ha deixat quedar aqui com los altres dias y m' ha 
fet entrar al dormitori? — ^vaig preguntarlhi ab una rialleta de cando- 
rosa malicia. 

— Dispensem-^respongué, deixantse caure en lo sofà ab un decaï- 
ment tot nou en ella — tenia por , estich nerviosa, febrosa, fora de 
mi 

Y, mossegantse U mocador, provà de contindré que se li desnués 
lo plor que 1* ofegava. 



Digitized by 



Google 



narcís OLLSR Y MORACAS 377 

Trucaren à la porta: eran mos pares. D.* Isabel los rebé com sem- 
pre; besà à la meva mare ab tendresa, saludé somrient à mon pare y, 
ab la complascenta joya de cada vespre, obrí la maquejada capsa 
del tresillo y doni més forsa à la llum. Tot lo desconhort, tota la 
conturbació d' esprít que m* havia deixat entreveure, los colgà en 
lo fons de la seva ànima y disfressà son aspecte ab lo semblant ría* 
ller d' un ser felís. No m^ era pas possible à mi ferho aixís; lo ceny 
contret, la vista perduda, denunciavan ben bé ma fonda preocupació. 

— Que no prens las tevas íitxas.^ — me digué mon pare. 

— Escapse, home: en qué pensa?-^ afegí D.* Isabel, dissimulant. 

Y jo anava fent maquinalment lo que *m deyan, remerciant los 
avisos ab una rialleta de lelo qu^ havia de trahirme més y més. Ab 
quatre trunfos forts à' las mans me cr^uí perdut. 

—Passo, — ^vaig dir, y quan mon pare los vegé demunt de la taula, 
comensà à fícsarme la vista ab una mirada plena de reconvencions 
y de sospitas. La meva mare 'm tocà las mans y' và preguntarme si 
^m trovava bé. Fins ab ma poca aíició pe 1 joch aquella distracció 
era en mf inexplicable. {Entregarme aixís, quan sempre m^ havia 
distingit per la meva temeritat! 

Per ma bona sort entrà en aquell moment lo metje de la vila que 
podria substituhirme ab ventatja y calmar los recels de la mare, rela- 
tius à ma salut. 

Y fou aixís; li cedí *1 lloch qu* ell aceptà de bon grat, y jo vaig 
acostarme al escalfa-panxas pera entregarme à descabelladas medi- 
tacions, enfonzat entre V encoixinat d' un esplendit silló. Lo que 
vaig discorre no ho sé; sols recordo que mon pensament s* estimba- 
va y aixecava cada volta més furient com cavall esferehit y salvatge 
que debadas intentava refrenar. 

La llenya encesa cruixia, los reflecsos de las fiamas llampagueja- 
van en los paissatges y rostres de Us retratos que penjavan de las 
parets; las arracadas de la làmpara descomponian la llum en brilb 
de colors vivissims, lo rellotje quedava enderrerit al contar las me- 
vas pulsacions y demunt de tot lo que *m rodejava queya una claror 
suau y explendent alhora, que mortificava ma tristesa y feya à mos 
ulls tràgica la fingida alegria de D.* Isabel. 

Lo tresillo anava seguint, salpicat de las etemas discussions que 
son las hors íT auvres d' aquest joch. — aFulano no ha tirat à temps 
la mala de bastos, y es una llàstima perquè la bola era segura»— «Oh, 
vostè no té en compte que mengana tenia jugat lo rey y que no que- 
davan més que tants trumfos.n•-cLo joch anava mal combinat.» — 
«Si vostè hagués tingut palo curt.»— «Ah, si lo que jo tenia al fer la 
tercera basa, ho hagués pogut robar ans de la segona » 

Molt més entretingudes eran las lluytas que *1 foch sostenia à mos 
ulls. Aquell pujar y baixar de las llamas, aquell Ileparse y atravessar- 
$e y destruhirse, aquell mudar de colors, del blau al vert, del vert ni 



Digitized by 



Google 



270 ISABBL DE GALCERAN 



Malgrat me pesés V exercici sobtat de ma professió, V hauria abra»- 
sat ab gust no fós sinó pera distreure mon aburriment. Mes ningú 
creya prudent fiarme encare la sort de sos interessos y mon despaig 
restava ignorant tot secret que no fós mon contingut dolor. 

Mos pares, per altra part, no podian mesurar lo que valian mos 
esforsos ni compendre quan infelís jo era. No havia vist lo mon més 
que per un forat, es cert; mes ells V haviari vist menys bé encare. 
Contents de sa sort, acostumats à la tranquilitat imperturbable d' 
aquella vida sepulcral, no aspira van à res més ni podian compendre 
mon descontent. Jo havia contemplat ab amor lo remorós onatje d' 
una mar sempre variable y ells sentian sols la poesia de 1* inmutable 
quietut d' un llach. 

— Esperat, me deyan, ja *n vindrà de gent, los primers passos sem- 
pre son difícils, després tindràs mes feyna que tots los altres ad- 
vocats de la vila. 

Mes jo veya passar los jorns com segles y cada jorn sentia minvar 
la esperansa y créixer V anyorament. 

Ja no vos parlo de lo que iníluhian en aquest malestar las mesquí- 
nesas de mos convehins; que no pretench pintarvos la societat d' un 
poble curt à la vista d' un jove qu* ha petjat altres centres hont lo 
raquitisme no fa tanta ufana, ni 1* esclusivisme pot gallejar tant, mal 
qu' encare hi galleje un poch. Desitjo sols mostrarvosT estat de mon 
esprit y las causas que més inmediatament me feyan enutjosa aque- 
lla vida. Qui haja passat per igual situació, podrà, sens esfors, gor- 
nirla de tots aquells brodats y dibuixos que prou li donarà la memò- 
ria per poch fidel que li sia. 



n 



SOBRE totas las familias de la vila n* hi havia una, la dels Armen- 
gols, gayre bé senyorial. La executòria de s^ antigüetat se re- 
montava al segle catorze, y desde *l disset venia ja figurant com 
la primera casa del poble. 

En la meva hi havia per aquella una veneració tradicional. Mos 
avis, y després mon pare, havian sempre caminat d^ acort ab totas 
las decisions que 'Is Àrmengols prenian en lo referent à la marxa 
de la vila y de tots los interessos que puguessen afectaria. La opinió 
política no havia pogut destruhir aquella mancomunitat de miras y 
tendencias; al hereu Armengol que sortia conservadpr, responia un 
antecessor meu conservador també, y si per sort n' eixia un d' aquells 
lliberal, lliberal era també son coetani de casa. Mes, cóm nó, si en 
tot lo poble succehia lo mateix, esceptuantne una altre família, la de 
Rodon, que, rival d* aquella, se decantava com V altre platet de U 



Digitized by 



Google 



NARCÍS OLLER Y MORAGAS 27 I 

balansa en sentit invers ab lo pés insignificant d' una migrada mino- 
ria? Paraula d' Armengol era Uey en lo poble y congressos y diputa- 
cions, per més que fessen los Gobernadors contraris, contavan sem- 
pre ab un diputat d* aquell nom que duya com un !ord la represen- 
tació ja hereditària de son districte. 

D. Pau, de qui vaig à parlarvos, qu' era 1' hereu Armengol corres- 
ponent à mon pare, figurava com sos antecessors, y pel temps à 
que 'm refereixo, anterior à la revolució de Setembre, portava en- 
care V estandart de la vila en tots los congressos, figurant en lo par- 
tit moderat. Disfrutava fama d' home serio, honrat y d' erudició no- 
table, sobre tot en lo relatiu à impostos y à la agricultura, únicas 
cosas que '1 feyan parlar devant la representació del país. En las 
demés era dels que deyan «sí» ó «nÓA segons à son partit convenia. 

De figura' arrogant, temperament sanguini nervut, moreno, agra- 
dava ó las damas per aquell sentiment del contrast que tant las atreu 
à lo que revela força y virilitat. Era ademés alegre é intencionat eth 
las conversas, feya gala de aquell escc^pticisme que quasi sempre es- 
cau bé entre la gent qu' essent vulgar no *s creu serho, y ab s* ac- 
tivitat y perseverancia en servir als amichs, havia conquistat moltas 
simpatías. Acostumat ó tractar molt y conèixer homens de tota me- 
na, sabia millor que ningú quants punts calsavan sos convehins y 
qué li calia pera disfrutar entre *lls la fama de sos antepassats. No 
parava may: tant aviat era à Madrid, com al poble, com à Barcelona; 
sobre tot à Barcelona. La política, las exigencias de I* amistat y '1 
cuydado de sas propias empresas, que constantment ne tenia de no- 
vas ó en peu de marxa eran, al dir de la gent, causa d* aquell anar y 
venir. 

Tenia dos fills, menudets encare, y una muller encisadora. De fa- 
milia disti ngidíssi ma, criada y educada en la Cort, donya Isabel de 
Galceran, sinó trigà en descubrir que son espòs no la estimava com 
ella *s mereixia, comprengué també ben prompte los debers que sa 
dissort r imposava, y's revestí de forças per' amagar sa desgracia, fins 
aytal punt que se la creya indiferenta. Totas mas vehinas ho deyan: 
«D. Pau, no 'n podia triar un' altre de mellor; prou ho va entendre 
buscantla à ciutat, que lo qu' es à la vila, no n' hauria pas trovatcap 
que sabés pendre tant à la galana las estadas à fora del marit.» 

Per ma part dech dir que jo, lluny de judicaria indiferenta, la cre- 
ya pel contrari molt enamorada de D. Pau. Quan esta van junts se 
veya ben clar, y si després ningú la sentia queixarse de tant repeti- 
das ausencias, hi havia motiu pera atribuhirho à fredor? jPer ventura 
tenia de bescantar la conducta de son marit ni d' exposar à la plassa 
pública los més íntims secrets de son cor? Jo veya més virtut en son 
silenci y estudiat fingiment qu' en los escarafalls y publicitats qu' 
hauria f#t en semblant cas qualsevulla de mas vehinas, sens atendre 



Digitized by 



Google 



372 ISABEL DE GALCERAN 



en si posava ó no en ridícul ó en mal Iloch à son marit. Mes si ho ar- 
ribo à dir, ben segur me trauhen los ulls. 

Veya, ademés, en aquellas apreciacions bona cosa de rivalitat y no 
poca d^ enveja. Al cap y à la fi totas mas vehinas havian de conèixer 
que donya Isabel las hi portava ventat ja en elegància y boniquesa; 
no dich també en altres cosas, perquè aquestas duas bastan y sobran 
pel cas. Que fós més instruhida, més inteligent, més dolça ó més ca- 
ritativa, no havian d* envejarho tant, perquè això sempre es més 

discutible y may tant patent. Més guapa y elegant, qui podia dub- 
tarho.^ Si com à íigura era una estàtua grega: de cos ben conformat, 
coll robust y flexible, cap petitet y arrodonit ab gràcia... y coma 
elegant no sé que dirvos, Cada volta que la veya per aquells carrers, 
me sorprenia com la trovalla d^ una joya artística en una barraca de 
pastor. En qué consistia no ho sé, perquè no ^m dava per examinaria 
en detall; me recordo que son conjunt respirava, una distinció, una 
majestat un cert cayent y desembres llauger que jo no veya en las 
altras donas. Sé que vestia quasi sempre de negre y que comunment 
portava en lo gorro un vel blanch, Uarch, expléndit, ab que arrebos- 
sava tot son cap, deixant entreveure *1 rostre com envolcallat per un 
núvol d* aquells que semblan fets pera que podam esguardar mellor 
lo sol. En fi no vull parlarvos de sos ulls negres y espressius, de son 
nas grech, d* aquella boca fresca com rosa de maig, d' aquellas mans 
plenas de clotets y suaument estiradetas, ni d* aquell modo d^ abai- 
xar lo cap y de moure Is brassos; perquè no cregau que jo la veya 
ab ulls d* enamorat, com deya alguna amiga meva Lo que puch as- 
segurar es que, tant com desagradava é sas con vehinas, donya Isa- 
bel, agradava als homens de tota mena; y respecte de mi dech afegir 
que, sia perquè ab sa conversa sempre entretinguda me distreya ó 
perquè ab las distincions y elogis que *m prodigava me guanyés lo 
cór, es lo cert qu* únicament à son costat me passavan Ueugeras las 
horas. 

L' amistat tradicional que, com he dit ans, existia entre Is Armen- 
gols y 'Is de casa, feya que mos pares y jo anessem à passar ab aque- 
lla familia gayre bé totas las vetïlas. Ma mare y jo teniam una gran 
idea de donya Isabel, ensemps que simpatisavam poch ab D. Pau. 
Mon pare tot lo contrari; sia perquè V agrahiment lo cegués, sia per- 
què en sa sanch se conservés mellor qu* en la meva V esprit tradicio- 
nalista de familia, aceptava de plà tots los judicis favorables al hereu 
Armengol y, en sos entussiasmes, no li sembla van injustas las apre- 
ciacions contrarias à donya Isabel. Per més qu' aquesta hagués esti- 
mat àson marit, may li hauria semblat à mon pare prou. La veya 
alegra, enrahonadora, sempre disposada a riure y a seguir qualse- 
vulla broma, hi fós ó no hi fós sòn marit, y sols per això la judicava, 
com tot lo poble, lleugera, freda de cor, en una paraula, cap de par- 
dals. Jo qu' en aquell temps no tenia prou experiència de la vida ni 



Digitized by 



Google 



NARCÍS OLLER Y MORAGAS 273 

havia pensat may seriament en la causa de cectas diferencias de cri- 
teri que poden notarse entre la gent de ciutat y la de fora, no sabia 
explicarme cóm mon pare donava tanta importància à certas mani- 
festacions de caràcter que res tenen que veure ab la condencia ni ab 
lo sentiment. Mes are ho he comprés tot; are sé ja que en Uoch es 
tant liecesari subjectar los actes humans al patró que las preocupa- 
cions han cuydat de tallar, com en los poblets d* hont se diu qu^ es 
tant lliure la vida. En lloch viu tant encadenada V expansió, en Uoch 
hi ha menys ingenuïtat ni tanta hipocresia. La virtut alegra es allí 
un contrasentit tant gran com lo poder sostindré una discusió en lo 
camp de las ideas sens caure en personalitats ni entrar en lo sagrat 
de las intencions. Alió d* haver anat à estudi junts y créixer y enve- 
llir junts sempre, fa qu^ uns y altres recíprocament se vejan, nó com 
homens, sinó com biograíias que ^s saben de cor, y las ideas y senti- 
ments han d^ aparèixer estretament lligats ab los actes ó interessos 
que, segons la biografia, deurian tindré. Guardes, donchs, qui passe 
per serio, de gastar una broma si no vol que li prengan per burla; 
guardes de ballar la qui té fama de devota. 

Heus aquí perquè donya Isabel, educada en altres principis que 
li permetian manifestar lo fondo alegre de son caràcter sens per- 
judici de sos íntims sentiments que no creya necessari mostrar al pú- 
blich, era mal judicada, mal compresa; heus aquí perquè jo mateix, 
acostumat poch més ó menys com ella, me sentia oprimit y mala- 
ment al tindré que guardar la serietat impròpia de mos anys que se 
m* exigia pe'l mer fet d* haver acahat los estudis. Heus aquí perquè 
entre donya Isabel y jo s^ establí, sense dírnosho, una secreta cor- 
rent de mútua inteligencia que originà ben prompte una forta sim- 
patia. 

A Voltas jo m* entregava à imaginacions més ó menys fundadas, à 
somnis més ó menys ilusoris, y quan deixava corre per entre las se- 
cretas lucubracions del esprit lo doll suau del sentiment, enlayrava 
aquella dona à tipo y m* enlayrava à tipo jo mateix, encadenant la 
seva sort à la meva y atribuhint à la dama lo mateix estat d' animo, 
los mateixos desitjós que jo tenia. Era ella una flor exòtica qu' 
anyorava un altre sol com jo n>ateix; lo reconet de sa casa, com pera 
mi mon despaig, debia ésser V invernàcul ahont lograva respirar ab 
alguna llibertat. Fora d* allí clohia sas fullas y sentia la cremor de 
r atmosfera gelada. 

No hi havia dupte, ni V un ni V altre eram per aquell mon, no 1 
compreniam, ni ell nos podia compendre. 

Sabut mon estat d^ animo, ja podeu pensar com m* afalagarian 

aquestos monólechs en que expremía sens adonàrmen tot lo fel de ma 

dissort, barrejat ab la mel d* una ilusió encisadora. Perquè, jo no sé 

si haveu probat may lo gust que dóna considerarse víctima ó màrtir 

de la sort y creure qu^ os acompanya en la desgracia una dama mis- 

3S 



Digitized by 



Google 



274 ISABEL DE GALCERAN 



teriosa qu' os imagineu bella, de sentiments delicats, d* inteligencia 
superior y d* una discreció may desmentida? Qui de *ls Tint à vint y* 
cinch anys no ha passat per aytal sort de romanticisme, no sia sinó 
en certs dias de tristor? Qui no s* ha sentit atret per la mirada me* 
lancólica d* una dona y no ha llegit en sos ulls tota 1' historia d' un 
martiri ignorat? 

Donchs eix efecte V experimentava jo cada vespre devant d' aque- 
lla dama, sens poder penetrar jamay en lo fons de son misteriós ca- 
ràcter; y entre mitg d^ eixas impressions, passava tot un dia de sole- 
tat, d^ ensopiment; ma vista clavada en las rengleras de llibres que 
mitg desmayats se sostenian uns ab altres en los prestatjes de ma 
desordenada biblioteca; V oido mitg condormit pel ritme immutable 
d* un péndul de pesos; damunt ma taula papers y diaris en trista 
confusió; res que 'm demandés un esfors, res que podés esventarme 
la boyra qu* envolcallava mon enteniment. 

Imagineume aixís y confesseu que, si jo *m preocupava tant per 
donya Isabel, 1* única dona que se 'm presentava en la vila ab V au- 
rèola del misteri y aquella tant grata al cor que dú sempre ab ell I* 
espatriat, no era gens estrany. 



HI 



A VA'NS de conèixer y mellor encare d* aficionarme ab donya Isa- 
bel, cap-al-tart m'en anava jo del cafè y emprenia '1 camí dels 
Molins, refugint tota companyia. Era la meva hora d* ex- 
pansió. 

Per un costat y altre del cami' corria entre mérgens d* hervam 
sempre remullat y d' atapahits canyars, aygua encaixonada en pei- 
xeras ó rechs tortuosos. Los arbres y casas de sol ixent destacava n 
sobre un fondo de color de poma que, sens il-luminarlos, clai'ejava 
melancólicament per tots los buyts del brancatje y del fullam. A sol 
ponent la terra s^ enfosquia enmantellant ab un vel cendrós tot lo 
bulto dels cossos, tot lo fons dels camins y corriols, las mateixas si- 
luetas de la vejetació y del caseriu, mentres lo cel oferia un aspecte 
per demés variat y fantastich. Allà presentava un cúmulus que pa- 
reixia una montanya encesa, un volcant sense cràter que 's consu- 
mia en brasas y flam; à un costat cremavan llarguíssimas jàssarases- 
tesas en V ayre lleument arrebolat ab llur resplendor; més amunt lo 
cel prenia lo matis semiverdós de V ay^^ua y per ell nadavan ab se- 
rena impassibilitat peixos mmensos de variats colors y formas ex- 
tranyas. Escorsos d' àngels més blanchs que T escuma, lleons y feras 
may descritas, de pel daurat y fi com lo plomissol, minotàures y fi- 
guras de mitj cos escometense en alas del vent, castells enfrondrats, 



Digitized by 



Google 



narcís OLLER Y MORAGAS 275 

perspectivas de vistas y poblets ab llurs campanars y torras, nadavan 
per demunt de mon cap, y jo mirava tot aquell escampall inesplica- 
ble degrandesas caygudas y de sers increïbles ab un dol intensíssim. 
Las darreras ílamaradas del sol cayent se desfeyant entre la nuvola- 
da que '1 encubría com una inmensa corona de raigs de topaci, y son 
reflecse estampava en los vidres y en lo cristall de V aygua clapas 
de llum tant desperüladas com enlluhernadoras. Semblava que V as- 
tre del dia no volia deixar son domini sense 1* acompanyament gran- 
diós de tota una creació mes brillant é inconcebible que la que *ns 
rodeja. Darrera d* ell s* en anava tot lo qu^ es llum y alegria y s' ex- 
tenía pe *1 mon lo vel endolat de la nit, cent voltas més negre pera 
qui havia contemplat com jo V abundor de colors y matissos, de con- 
torns y transparencias que hi havia sembrats pe *ls cels. 

Aquell espectacle de colors que fora d' alli sols poden trovarse, y 
encare esmicats, en las fornals ó en los incendis, tot aquell panora- 
ma de creacions gegantinas, suspesas en V ayre per una atracció ines- 
plicable, la tranquilitat que prenia la naturalesa à mon entorn, lo 
singloteig endormiscat de V aygua que corria per las peixeras, lo co- 
ro universal y monótono qu' emprenian grills y granotas desde sos 
ombrívols caus d* herva, lo vol callat de V aucell qu* anava é ajocar- 
se, los matxos carregats que passavan pe U cami sorollant tristas es- 
quellas pera que un notés llur boyrosa presencia; cada una d^ eixas 
cosas tenia pera mi una veü que ressonava en mon cor com los 
plors de la mare ressonan en lo de son infant. La naturalesa plorava 
y jo també. 

Mes quan la tristor de mon cor trovà eco en un altre cor, no pensí 
ja en la contemplació de la naturalesa inanimada. Procurava enlles- 
tir de sopar ans que mos pares y corria à casa D.* Isabel. Llavors 
tenian lloch las confessions intimas qu^ embossadament nos feyam 
un y altre. 

— ^Vosté està trista — li deya jo. 

—Perquè m^ ho diu això? — responia ella, tot amagant una llàgri- 
ma que traydo/ament se li escapava cara avall. 

—Es inútil que vulga amagarho. No veu que jo 1' anyoransa y la 

tristesa las conech tant, tant — y allavors mos ulls s* humitejavan 

també. 

— Vostè! vostè, ray!... Y crega que U compadeixo... mes en fi, vos- 
tè no te tampoch tans grans motius. Vostè es jove, 's trova ab sos 
pares que 1* estiman molt, à casa seva, en lo mateix pais hont va 

nàixer Tot V anyorament de la vida distreta y lliure de las grans 

ciutats desapareixerà en quant puga convertir V atenció y '1 pensa- 
•ment à treballs sérios que li donaran honra y profit. Lo de vostè es 
un somni de jove. 

Al arribar aqui m^ havia dit prou; ni ella en passaría, ni jo podia 
atrevirme à demanarli explicacions més claras de son malestar. La 



Digitized by 



Google 



376 ISABEL DE GALCERAN 



conducta de D. Pau y res més n^ havia d* ésser la causa. Jo sabia 
qu' entre nosaltres no hi havia sinó 1* atracció qu* uneix & dos des- 
terrats. Devant del respecte que m' imposavan las virtuts de D/ Isa- 
bel, constantme de més à més quan fondo era T afecte que duya i 
son marit; may s* aixecà en mon cor una veu d* amor que no podia 
nàixer sense 1' estigma del crim. 

Un vespre la tro vi en lo moment que anava é ficar é sos fills al 
llit. Vaig intentar quedarme à la saleta de coníiansa hont altras vet- 
llas r esperava, tot fullejant algun dels llibres que tenia el^antment 
escampats demunt la taula rodona; mes ella s* empenyé en que 1* 
acompanyés. 

Entràrem en lo dormitori, me va fer seure en una poltrona y 
despedint à la cambrera, comensà à despullar à la nena petita, dei- 
xant que '1 nen se despullés tot sol. 

Era la primera volta que jo entrava en aquell santuari, hont cad|i 
nit devian baixarhi àngels à voladuries, com diria un conegut poeta, 
tant pera delectarse en los somnis purissims dels dos nens, com per* 
aspirar lo flayi e, encar qu^ agre no menys pur, de las Uàgrimas de la 
mare. La prova d^ afeae que aquella coníiansa representava pera mi, 
va omplirme de tendresa ensemps que de cavilacions. Sens dubte 
qu* aquell vespre volia D.* Isabel coníiarme algun secret greu y se- 
rio. Quin seria.^.. que *m proposaria.^ me fora possible ajudaria, 

aconhortarla tant sols? Confesso que mon cap se perdia en un mar 
de dubtes y suposicions las més intrincadas. 

Los nens digueren las oracions de cada nit y ab tant de goig com 
tendressa, un cop foren despullats, se tiraren als brassos de llur 
mare à recullir de sos llabis la dolça rosada ab que ella r^alava 
cada vespre aquellas tendras flors. D.* Isabel los abrassà més for- 
tament que may y no *ls deixà en lo llit sens haverlos omplert de 
petons expressius, febrosenchs, com malgrat la bogeria que 'Is hi 
tenia, potser may los hi havia dat. 

Las mevas cavilacions creixian, lo moment s* acostava, devia arri- 
bar tantost los neas entreguessen lo pensament al vol suavissim del 
somni. Això lograt, D.* Isabel obri son secretaire, posà la ma en lo 
pom d* un calaixet interior y tancant altra volta sense traure ^n res, 
me demanà qu^ eixissem cap à la saleta hont passavam totas las vet- 
llas. Ma confusió fou major. 

— Perquè no m' ha deixat quedar aqui com los altres dias y m* ha 
fet entrar al dormitori? — vaig preguntarlhi ab una rialleta de cando- 
rosa malícia. 

^Dispensem — respongué, deixantse caure en lo sofà ab un decaï- 
ment tot nou en ella — tenia por , estich nerviosa, febrosa, fora de 
mi 

Y, mossegantse U mocador, provà de contindré que se li desnués 
lo plor que Y of^ava. 



Digitized by 



Google 



narcís OLLER Y MORAGAS 277 

Trucaren é la porta: eran mos pares. D.* Isabel los rebé com sem- 
pre; besé é la meva mare ab tendresa, saludà somrient à mon pare y, 
ab la complascenta joya de cada vespre, obrí la maquejada capsa 
del tresillo y donà més forsa à la llum. Tot lo desconhort, tota la 
conturbactó d* esprit que m* havia deixat entreveure, los colgà en 
lo fons de la seva ànima y disfressà son aspecte ab lo semblant ria- 
ller d' un ser felís. Nom' era pas possible à mi ferho aixís; lo ceny 
contret, la vista perduda, denunciavan ben bé ma fonda preocupació. 

—Que no prens las tevas íitxas? — me digué mon pare. 

— Escapse, home: en qué pensa? — afegí D.* Isabel, dissimulant. 

Y jo anava fent maquinalment lo que 'm deyan, remerciant los 
avisos ab una rialleta de lelo qu' havia de trahirme més y més. Ab 
quatre trunfos forts à' las mans me creguí perdut. 

— Passo, — vaig dir, y quan mon pare los vegé demunt de la taula, 
comensà à íicsarme la vista ab una mirada plena de reconvencions 
y de sospítas. La meva mare 'm tocà las mans y~ và preguntarme si 
'm trovava bé. Fins ab ma poca aíició pe U joch aquella distracció 
era en mi inexplicable. |Entregarme aixís, quan sempre m' havia 
distingit per la meva temeritat! 

Per ma bona sort entrà en aquell moment lo metje de la vila que 
podria substituhirme ab ven tat) a y calmar los recels de la mare, rela- 
tius à ma salut. 

Y fou aixís; li cedí '1 lloch qu* ell aceptà de bon grat, y jo vaig 
acostarme al escalfa-panxas pera entregarme à descabelladas medi- 
tacions, enfonzat entre T encoixinat d' un esplendit silló. Lo que 
vaig discorre no ho sé; sols recordo que mon pensament s* estimba* 
va y aixecava cada volta més furient com cavall esferehit y salvatge 
que debadas intentava refrenar. 

La llenya encesa cruixia, los reílecsos de las ílamas Uampagueja- 
van en los paissatges y rostres de Is retratos que penjavan de las 
parets; las arracadas de la làmpara descomponian la llum en brills 
de colors vivissims, lo rellotje quedava enderrerit al contar las me- 
vas pulsacions y demunt de tot lo que *m rodejava queya una claror 
suau y explendent alhora, que mortificava ma tristesa y feya à mos 
ulls tràgica la fingida alegria de D.* Isabel. 

Lo tresillo anava seguint, salpicat de las eternas discussions que 
son las hors d* ceuvres d' aquest joch. — «Fulano no ha tirat à temps 
la mala de bastos, y es una llàstima perquè la bola era segura»— «Oh, 
vostè no té en compte que mengana tenia jugat lo rey y que no que» 
davan més que tants trumfos.»— «Lo joch anava mal combinat.» — 
«Si vostè hagués tingut palo curt.»— «Ah, si lo que jo tenia al fer la 
tercera basa, ho hagués pogut robar ans de la segona » 

Molt més entretingudes eran las lluytas que M foch sostenia à mos 
ulls. Aquell pujar y baixar de las flamas, aquell Ueparse y atravessar- 
$e y destruhirse, aquell mudar de colors, del blau al vert, del veit <|1 



Digitized by 



Google 



278 ISABEL DB GALCERAN 



groch y després al vermell y al morat per enfonzarse en la n^ror 
del íiim uaas voltas y caure de sopte espalmadas per damunt de la 
llenya, escaparse per sota, endinzarse en la brasa viva y fujir per la 
fumera en glopadas de llum esblanquehida surmontadas d' una cons- 
telaciò viln-anta de guspiras y de clnquejantàs espumas; era tot un 
combat d* enjoguessats follets tant plé de vida y de misteri que lo- 
grava trencar més d' una volta lo discurs de las mevas reflecsions. 

— Y quan vé D. Pau?— ^preguntà *1 metje, tot servint las cartas una 
vegada. 

— No ho SC del cert; però espero qu' aviat— respongué D.* Isabel. 

-*Sab perquè li pregunto? Perquè com veig qu* es à Barcelona y s^ 
acosta Nadal. 

— Ho han dit los diaris qu* es à Barcelona?... Jugo. 

— Nó, no ho he vist en cap períódich; però '1 carter, que te la seva 
bona dona malalta, *m deya que vostè havia tingut carta avuy. 

D.* Isabel, perdé *ls colors. 

— Es i dir qu* en lo correu no s* empatxan per obrir la correspon- 
dència?— exclamà. 

— Res d' això, senyora. 

— ^jCom diu que juga, si no te res? — ^va interrompre mon pare inte- 
ressat en la jugada. 

— No; si es veritat... si passo... Llavors com saben que '1 meu ma- 
rit m* escriu desde Barcelona? 

—enyora, molt fàcilment; li coneixen la lletra del sobre y veuhen 
lo timbre de V administració de sortida. 

D.* Isabel se tomà roja; roja de ràbia. Ni la correspondència ma- 
rital pot ésser completament reservada en una vila, pensà. 

Mon pare, íicsantse en mon encaparrament y en las distraccions 
de la Galceran, comensà à lligar caps à la seva manera y à entr^arse 
é suposicions y sospitas calumniosas. Quan eixirem de la tertúlia, 
seguia darrera de la parella que feyam la meva mare y jo, sens des- 
cloure Is Ilabis, y al despedirse al peu de la meva cambra, no po- 
gué dissimular del tot que 's retirava fondament capficat. 



IV 



T>Ts mos esforsos pera adormirme foren inútils. En la fosque- 
dat que m* envoltava jo veya la ma blanquíssima de D/ Isa- 
bel obrint son secretaire, intentant estirar lo calaixet y tor- 
nant à tancarlo un cop repensada. ^Qué guardava allf dins? ^-qué ha- 
via pensat revelarme?... perquè sos plants y sas confesions à mitjas 
després? Forsosament era gros lo conflicte que passava, gran lo sa- 
cilici que leya ab ^n callament. Jo, 1* únich que comprenia aquell 



Digitized by 



Google 



NARCÍS OLLER Y MORAGAS 279 

cor, r únich que traslluhía sos sufrhnents, V únich del poble que sa- 
bia quanta d* amargor no costa una vida privada d* expansió y es*, 
clava d* imposicions socials absurdas; jo no podia, no debía perme- 
tre qu^ aquell àngel, aquella dama, morís ofegada per sentiments de 
que tal volta jo podria lliuraria. 

Lo sol no eixia may, la nit se feya eterna, y debadas m* aixecava à 
obrir lo finestró pera sorpendre la primera Uuhissó de V auba. Un 
fret de decembre, digne de las regions polars, havia netejat lo cel 
sens deixarhi un borrall de núvol. Las estrellas semblavan estar à 
major distancia que may, y la vista humana descubria darrera las 
constelacions més próximas profunditats inmensissimas pobladas d* 
altres estels, qual contorn encare 's veya destacantse de las inmen- 
sitats del infinit. 

Tot estava en suspensió com mon esprit mateix, y en aquella 
quietut universal y en aquell fret anorreador, qu* havia escombrat 
fíns la pols dels objectes pera tréurelshi lo color de vida, y en aquell 
cluquejar constant de V estelada, hi descubria jo certa analogia ab la 
buydor que sentia en mon cor y ab lo neguit constant de ma pensa. 

Tan bon punt clarejà 1* auba vaig eixir. Ningú de la vila podia 
veurem, fins los pagesos dormían encare. Los carrers deserts, 1* es- 
pay descolorit, la suspensió universal de vida encare seguint. Afron- 
tant lo fret, reprimint lo pas pera esmortuhir lo ressò de mas petja* 
das qu* esgrunavan la gebrada, vaig arribar é la tapia que tancava 
r hort dels Armengols. No anava errat: lo balcó del dormitori de 
D/ Isabel revelava ben bé qu* ella tampoch havia dormit. Hi ha* 
via un finestró mitj obert per lo qual se trasparentava la llum enca- 
re en V interior, à cada segon més esmortuhida per la que venia de 
sol ixent. Aquell balcó donava à un cantó del*hort y jo *1 contem- 
plava desde I* extrem oposat. La llarga distancia *m privava de fer 
cap senya profitosa; calia recorre tot lo voltant de la tapia que do- 
nava ja à camp overt, fora la vila, pera posarme à bon tret, y 'm 
resolguí à ferho. 

CuUí una pedreta y vaig tiraria ab acert. Lo llum s* apagà; los vi- 
dres prengueren la Uuhissó blanquinosa y opaca de la llauna, las 
sinuositats de llur superfície me fingiren los perfils d' un rostre, que 
no podia pas ésser altre que *1 de D.* Isabel. Somrigui y vaig esperar. 
Lo balcó en pés se somogué, la tèrbola llum del dia tremolà en llurs 
vidres; se badà un xich, no més qu^ un xich, y quan més lo cor y V 
alé tenia jo reprimits per V emoció, sonà un tir y senti xiular la bala 
à ran de ma orella. 

— Qué has fet desventurat? — cridà mon pare, rebentme en sos bras^ 
sos al instant d' empendre ma fugida. Y abdós nos allunyarem camps 
à través pera sustraurens de las miradas del poble, desvetllat totduna 
per lo tró del tir y la veu de la campana qu* assenyalava i missa 
primera. 



Digitized by 



Google 



38o ISABBL DE GALCERAN 



Cain sorprès per V esguart amenassador de Deu, no degué sofrir 
impressió major à la meva al veurem en ma fugida üt à fit lo sol, re- 
mon tant V horísó. 

—Que has fet desventurat?— -digué mon pare. — ^Qué has fet dcs- 
venturat? qué ^n has fet de ta germana? — semblava repetirme *1 sol, 
y ab tota la ignocencia en lo cor, la vergonya enrogia mon rostre y 
lo plor del remordiment m^ ofegava. 



REBUDAs las més ingénuas confessions de ma part, enterat punt 
per punt de tot lo que m* havia dut à fer aquella eczagallada, 
mon pare prengué la determinació d* anar à casa Armengol. 
La casa estava plena de gent: tots los aduladors del home polítich, 
aixis com los manifassers de la vila eran allí. Ningú Us atenia, ningú 
*ls rebia, ni *ls hi feya cas; més ells no per això baixavan la escala. 
Apoderats d^ una sala del entressol permaneixian alli com en mitj 
d* una plassa, fent rotllets, fumant, escupint y comentant lo succehit 
ab alta veu y à la manera que cadascú tenia per convenient. Ana- 
van à oferírse, segons deyan. 

Lo servey atravessava 'Is rotllos atrafegat, cuUint al pas tot lo xà- 
fech de suposicions gratuitas, de comentaris errats, d* injurias y ca- 
lumnias qu' eixian d' aquellas bocas desatentadas. 

Quan mon pare aparegué hi hagué una suspensió momentànea, 
després un esclat de xius xius à cau d' orella y, al véurel que s' en- 
caminava cap al primer pis, brillà en tots los rostres aquella rialleta 
llastimosa ab que las malas énimas celebran 1* enfonzament d* una 
reputació envejada. 

— ^^'Ahont va aquest infelis? — exclamaren més de quatre. — ^Potser 
si que *s pensa que farà combregar à D. Pau ab rodas de molí, po- 
bret! 

—Ja *1 pentinarà be. 

— Ja li arreglarà las peras à quartò! 

-^Ja li explicarà quantas son cinch! 

— Y quins amichs! — deya un altre, parlant com podeu pensar, no 
per ell ni pe 'Is altres qu* aixís ho feyan ab tot y ésser entrants de 
casa, sinó per mon pare qu* en rés havia mancat à D. Pau ni à ningú. 

Mon pare al atrevessar per las pessas del primer pis no topà ab 
ningú d' aquella familia; més un desorde complert de roba y capse- 
tas escampadas per las cadiras que semblavan esperar colocacró dins 
dels baguls y maletas qu* al pas se veyan, delatava ben bé lo propò- 
sit d' una marxa pròxima. 

Lo cnat que acompanyava à mon pare trucà ab los nusets dels 



Digitized by 



Google 



NARCÍS OLLER Y UORAGAS 28 1 

dits en la porta del escriptori de D. Pau^ que no trigà en obhrse. 
Mes D. Pau, al veure é son amich d' algun dia, 's posà en lo dintell, 
feu un signe al criat pera que s* entomés y una volta conseguit eix 
desttj, encès d^ ira y ab accent plé de reconcentrada energia manà à 
room pare, que fugis de sa presencia. 

Aquest, si bé no *s mogué, coneixent lo génit arrebatat del hereu 
Armengol, adoptà 1 partit de no contrariarlo ni d' humiliarse n^assa, 
puig sabia que lo primer V exasperava y lo segon V encenia potser 
més encare. Lo mellor era conservar una actitut digna y proposarli 
un medi indirecte per* entendres; per això indicà al ofès la conve- 
niència de sospendre per algunas horas tot judici sobre lo succehit y 
permétreli una sentada quan son esperit hagués recobrat la calma, ó 
que per lo menys li donés permis pera escriureu llargament si es que 
se *n anava à fora. 

— Ni una cosa ni altra — respongué bruscament D. Pau. 

Mes, prompte y com cedint al desitj irressistible de desfogar son 
enfado, afegi. 

— Qué 'n trauriam? Vostè no 'm convencerà, ni 'm rescabalarà del 
descrèdit que sobre mon nom ha caygut. 

Y dihent això avansà instintivament, cedint à mon pare pas, qu* 
aquest no deixà d* aprofitar pera internarse en la cambra. 

Un pich se trovaren à dins y vejé mon pare més calmat al hereu 
Armengol, s' esforsà en persuadirlo à que tot mon acte estava reduhit 
à una lleugeresa, à una indiscreció deguda à ma poca edat, à una 
deplorable criaturada, despossehida de tot antecedent, de tota in- 
tenció deshonrosa. Mes, lluny de lograr son objecte, observà mon 
pare qu* à mesura qu* anava relatant detalls en mon descàrrech, V 
Armengol s* acalorava més y més. 

— Sab qui es una criatura? — digué à mon pare— vostè, vostè ho es, 
y fins à tal punt que me 'n faig creus. Y acabem d' un cop, perquè 
vostè *m posa en un punt tan alt de desesperació, que ja quasi be no 
'm puch contindré. ^'Què significa que tractés la meva senyora de 
mostrar al fill de vostè lo que guardava en aquell calaixet? No ho 
sab lo qué hi guardava? Donchs jo si, ho sé: hi guardava una carta 
meva, rebuda ahir mateix, en la que jo reclamava d* ella que refor- 
ipès sa conducta. EUla mateixa, al presentarme jo sobtadament la 
nit passada, V ha treta del propi calaixet à que vostè 's refereix, íin- 
gintse pura, honesta y fidel y ofesa per mi y demanantme explica* 
cions, com si jo fos lo culpable. 

— Be, y fins aqui, qué veu vostè contra '1 meu fill.^ — exclamà mon 
pare, enardit per V amor que 'm duya — ^mon fill no anava errat: la 
senyora de vostè volia divulgarli^ lo que pensava y aconsellarse ab 
ell; res més. 

— Y quina dona descobreix tals cosas à ningú que no sia son 
amant? Vostè està cego; vostè no veu que tot lo que 'm diu corrobo- 



Digitized by 



Google 



282 ISABGL DE GALCERAN 



ra perfectament la delació que jo rebi per anònim à Barcelona. 
L' amich que m^ escribía... 

— Un amich ja may amaga son nom. 

—Un amich de debò ho fa tot pera salvar al qui estima. L' amich 
me presentava al amant baix unas senyas que convenen per com- 
plert al fill de vostè. Are ho veig ben clar. 

— Home, per Deu, no sia temerari; mon fill no es tal amant, ni 
ha fet res més qu* una criaturada. 

— Una criaturada! una criaturada!— exclamà dolorosament D. Pau, 
acotant lo cap y creuhant las mans. — Una criaturada ab la qual tota 
la vila coneix 1' adulteri y à sos autors,.,, 

— Nó; això 's deu à vostè qu' ha comès la de tirar ab 1' arma... 

Al sentir això D. Pau, se sobrexità d* una manera espantosa: pren- 
gué soptadament la pistola que tenia demunt de la taula escriptori 
y apuntantla contra mon pare V obligà à eixir baix V amenassa de 
fer ab ell lo que volgué fer ab m(. 

Tot fou inútil; D. Pau tenia V amor propi ferit, se conceptuava 
deshonrat als ulls de tota la vila y no hi havia rahò ni medi que fos 
prou à espargirli la preocupació que '1 cegava. Mon pare, ab tota la 
rahò que desitjarse puga tingué de passar per V afront de veures 
despedit ab aquellas amenassas y d* aguantar, mitj plorós, mitj en- 
rabiat las miradas de mofa que li endressaren los convehins al atra- 
vessar la sala del entressol. 

Oh, malehida lleugeresa la meva ! 

En quant à la bona, à la pura, à la pobra víctima capdal de la me- 
va indiscreció, res més n* he sabut. 

Aquell meteix jorn se vejè obligada à deixar la vila per sempre 
més, acrimpanyada de son marit y de sos fíllets, fent camí vers à 
Madrid, hont de llavors en sà ha viscut la familia Armengol. 



VI 



AQUÍ termenà mon amich la narració d' eix trist epissodi de sa 
vida. Qui avuy lo fà públich, ha sabut quelcom de més que 
creu convenient publicar també. 
La ira de D. Pau no *s vejè satisfeta ab lo cambi de domicili. Cada 
volta més capficat en la idea de sa deshonra y deixantse portar de la 
més deplorable passió, condemnà à sa muller à no veure ja més à 
ningú de fora casa ni à esmersar sos sentiments en sos íiilets que po- 
sà en un col•legi. 

L* afligiment de la mare que *s veu tant cnidelment separada dels 
fills de son cor, y la exaltació que degué produhirli la injusticia ab 
que *s veya condemnada à viure en la més trista soletat per la més 



Digitized by 



Google 



narcís OLLER Y MORAGAS 283 

vil é infundada calumnia, feren ben prompte perdre la rahó à la 
malhaurada Galceran. 

^Pochs jorns després V hauríau vista à San Boy, presa de la més es- 
tranya folía. Portava sempre dins de son jipó un grupo fotogràfich 
de sos dos infants, noy V un, noya V altra, hermosos y de distingidas 
faccions que feya més simpàticas lo caygut trist de la mirada qu* ab- 
dos tenían. La malhaurada boja *s passava 'Is jorns ab lo cap baix 
contemplant horas y horas aquell retrato que petonejava y regava 
ab Uàgrimas constantment, sense descloure Isllabis, sense respondre 
é res més que per signes. A trench d* auba saltava del llit, obria la 
finestra y derrera la reixa, los cabells estesos, los ulls esferehits, lo 
nas més blanch que son rostre de cera, las mans forcejant los ferros, 
comensava d cridar: a Mentida, soch ignocent, tot es una calumnia, 
tot; calumnia, Armengol, calumnia y res més.» Lo vent s^ emportava 
eixos crits de dol pels inmensos espays del camp hont se pert la veu 
humana, y passada la excitació nerviosa, tomava D.* Isabel à caure 
en sas quietas melangias. 

Mon amich, per altra part, no havia pogut seguir en la vila, ni so- 
portar lo trasbals que à tants de cors produhí sa impensada impru- 
dència. Condolit per V ensopiment de vergonya en que caygueren 
sos pares, desacreditat en la vila per exercir sa carrera, capficat dia 
y nit per la sort ignorada qu* hauria seguit sa pobra amiga, desitjà 
la mort y entrà en V exèrcit y la cercà ab afany inútilment. 

Un jorn, cinch anys després d^ aquella feta, arrivà ab son regi- 
ment à San Boy d' hont havían eixit los carlistas un^ hora ans. 
Aprofitant la parada entrà à visitar la bojería. De sopte, n' eixí fet 
una cera, los ulls esbarriats, perduda V atenció fins à tal punt que 
ni tomà U saludo à la persona que li havia mostrat 1' establiment ab 
lo major agrado. Un cop à la porta, mirà à un y altre cantó y em- 
prengué cami en vers un bosch que d* alli s* o virava. 

— Senyor, perdonàumel— «sclamà, y no havia retrunyit lo tir de 
son revòlver, que caygué rodó à terra pera no aixecarsen may més. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



BIOGRAFIA 

DE 

ESTEVE GILABERT BRUNIQUER 



Lema.— yo humii súbdit y oficial 
' de la ciutat de Barce- 
lona.— 

E. G. Bruniqubr. 



LO innato e insito amor de la pàtria es tan poderós que per son 
»beneíici y honor corren los homens los mes grans perills.» 
Aixfs deya Bruniquer ab motiu d* escriure la Relació sumaria 
de la antiga Àindació y cristianisme de la ciutat de Barcelona, y 
nosaltres ho reproduhim en aquest trevall, per quant estimem su- 
mament difícil lo escriure sobre lo humil súbdit y oficial de Barce- 
lona. 

^'Perquè estimar com un perill un estudi sobre Bruniquer?^ i Fàcil 
serà endevinarho!^«Ves» li havem de dir à esta Biografia, «ves à 
barrejarte ab las mes galanas flors del ingeni humà, ab la divina 
poesia; ditxosa tu si los que aquest any faran lo gloriós ramell de las 
flors de maig, t' escuUissen, sinó per la hermosura y fragància, per 
ésser una flor espontànea de la terra. — No busques en lo ram de glò- 
ria lloch preeminent; pensa que mentres la mes bella flor del temps 
recordarà en ell la mes bella inspiració de la musa catalana, y que 
r englatina y la viola mouran los generosos pits dels que en Deu y 
en la Pàtria combregan ab amor y esperansa, tu, pobre y trist ram 
de bruch que ab tas punxas semblaràs defensar lo ram mes qu' altra 
cosa, tu en ell sols recordaràs lo trevall humil y pacient, estimat no 



Digitized by 



Google 



a86 BIOORAFÍA DG fiSTGVE GILAfiCKT BRUNIQUCH 

mes per los qui saben veure en lo fon$ de las cosas y saben que totas 
tenen fonament, y aquest estiman per lo que aguanta, encara que 
res ne sàpigan ni res ne vejan. ;Deu vulgaqueton nom, gloriós pera 
la pàtria catalana, te porte fortuna! 

EÜx Consistori de la poesia prou haurà endevinat quan difícil ha 
d* ésser en un certamen poétich, contar la vida d* un home, qui com 
se sol dir, la visqué de una manera tant prosaica, com prosaica fou 
sa professió. 

Clar està que voldríam convencens de que ja eix Consistori estima 
en lo que ha de ésser lo trevall à nosaltres encomanat, puig en sa 
ilustració bé prou sab qui fou y lo que fou Esteve Gilabert Bruni- 
quer. Mes la realitat de las cosas es sempre mes dura que tot pensa- 
ment que se n^ haja format, y eixa realitat se ha de témer, quan per 
eix trevall surti descarnada com calavera, la qual sols pot ésser boni- 
ca si la imaginació li dona las formas que li ha conegut avans. 

Tampoch se crega que busquem la antítessis en lo que anem dihent, 
qüe à dret y à tort apilem conceptes desfavorables pera que lo trevall 
surti mes lluminós y colorit. No, dihem la veritat neta; ni tan sols 
entenem refredar la calor produhida per trevalls semblants, fçts tam- 
bé en honor de Bruniquer: si aquestos recordem à continuació, es 
perquè sa influencia pot ésser perjudicial donant à las cosas unas pro- 
porcions que no son las justas y exactas. 

De nostre autor s* ha dit: «que entre los escriptors del sigle xvii 
ocupa un dels principals llochs Esteve Gilabert Bruniquer.» Si això 
es veritat, ^-qué havem de témer al entrar en un concurs en honra 
de las lletras, de la literatura.^— Mes si no ho es, iquan no pot pesar 
en los que cregueu en dita afirmació, la realitat de lo contrari!— 
Entre los qui recorden que fou lo sigle xvii lo sigle d* en Fontanella 
y del Rector de Vallfogona, d^ en Pujades, Andreu Bosch, y Roig y 
Gelpf ^cóm si entre aquestos ocupa un primer lloch Bruniquer, no 
ha de ésser sa vida y obras sabrosa pasta pera una biografia.^ — Quin 
lloch ocupi en Bruniquer en la literatura pàtria deber tenim dedirho 
y ho dihem, que la exageració mata si es com bambolla de sabó, y 
conorta si lloba un fons de veritat: per molt exagerada, donchs, que 
sia la opinió ans sentada, sempre té en son favor V etern agrahiment 
que tots los barcelonins deuhen al autor de la Rúbrica de sas gran- 
desas. 

Mes voldríam que lo Consistori se fes degut càrrech de lo que pot 
ésser la vida ó biografia d* un empleat d^ un municipi; zelosí^im del 
cumpliment de tot son deber, y sols gastant sa vida pera cumplirlo; 
de lo que pot ésser la vida d' un home tancat en lo reco de sa oficina^ 
ordenat, escrupulós, fidel, mes sens voluntat pera rompre son cèr- 
col, ans, per lo contrari, ditxós d* omplirlo ab tota sa voluntat y sa- 
ber.— Aixís es que si en Bruniquer ilo hagués escrit ell mateix sa 
biografia, y si per accident no s' hagués salvat son testament que c% 



Digitized by 



Google 



SALVADOft SANPERE Y MIQUEL 287 

una altra biografia, ó millor, autobiografia, res sabrfam de sa vida, 
per quant jamay se trové en cap de eixos fets en que V home hi dei- 
la sa trepitjada. 

Nosaltres, no perquè 's prenga en consideració '1 nostre trevall, 
sinó perquè conste un fet de tota veritat, havem investigat, havem 
cercat; si havem recuUit molt poca cosa, no *s crega que haja sigut 
perquè avans bohs segadors haguessen segat lo camp, que si pocas 
espigas hi quedaren, fou per la pobresa del sembrat. 

Per fortuna, trista fortuna per cert, si sols podem enriquir ab par- 
sinomia la vida d* en Bruniquer, ja es major lo fruyt que portarem 
à la obra corretjint supòsits y fets dels anteriors biógrafos, de mane- 
ra que tot plegat donarà, si no un trevall del tot nou, una biografia 
lo mes completa possible, y, aíxis ho esperem també, exenta d* er- 
rors. 

Los materials que pera feria havem tingut à la vista son: 

Lo prólech de la Rúbrica. — Sempre que citem eixa font usarem 
las inicials P-R. 

La apologia de Barcelona posada com é prólech de la Rúbrica, de 
privilegis. ~-La anomenarem ab las inicials R^P. 

Lo Testament d' en Bruniquer que portarà per senyal una T, y 
altres papers de familia qual origen per amor del secret del concurs 
no podem citar, y los quals portaran una F. 

Y per últim, los Llibres de deliberacions del Consell de Ceni, y los 
Registres de lletres closes que anomenarem respectiment ab las ini- 
cials C C. y L•l. c. 



BRUNIQUER— SA VIDA 



POCAS vegadas es un elogi lo poder dir d* una persona que fou 
«home de son temps,» però casi sempre excusa defectes, puig 
aixi com son pochs los aucells que poden volar tant alt com 
la àguila, pochs son los homens que en son temps saben viure la vi- 
da dels temps esdevenidors. 

En Bruniquer fou home de son temps. Fill de pagesos, burgès per 
tots quatre costats, se deixà enmatzinar per la mania castellana de 
la ahidalguia» que tan contribuhi al empobriment y despoblació d' 
Espanya. 

En los dias de la autonomia de Catalunya, los ciutadans de las vi. 
las reals estavan tant orgullosos d* aqueix titol com dels seus no- 
bilissims pergamins poguessen estarho los comtes d^ Ampurias y 
Cardona. — Mes vingué lo temps de la casa d* Àustria, y si 'Is primers 
austríachs ab habilitat estraordinaria comensaren en la nostra terra 
la obra de la corrupció, lo tercer austriach, ó sia, Felip III, no sa-: 



Digitized by 



Google 



2^8 BIOGRAFÍA t>B ESTEVE GILABERT BRUNIQUER 

bem perquè anomenat per los historiadors de Castella, h gran, ho 
íeu ja tant i la descarada, ennoblí é tants plebeys y aixecà à tants 
nobles & camhi d^ alguns milers de doblons, que lo país se conmo- 
gué, y si no tingué forsas pera rebutjar las funestas dàdivas de la 
magnificència real, ne tingué pera protestar y descubrir son joch. 

En Bruniquer, donchs, portat per la mania nobiliària de son 
temps, trevallà un y altre abre genealógich de sa família y mes de 
un se 'n guarda encara, y aixís en son testament, com en los dos 
prólechs de las duas Rúbricas, comensa sempre per fer saber qui fo- 
ren los seus, y de la circunstancia ó accident d' haver embrancat ab 
los Ricomàs, que donaren un bisbe à Vich y Barcelona, n' està tant 
orgullós, que fins volgué que dita circunstancia se grabés en sa llosa 
sepulcral. 

Los mes antichs de sa familia que sa gran diligència descubrí, fo- 
ren Ramon Bruniquer y sa muller Ermigenda, als quals Bernat de 
Far y Dolsa, muller sua, firmaren à 3 dels I dus de Octubre de 1 198 
establiment d* un Mas situat en lo comtat de Barcelona, en territori 
del Vallés y parròquia de Cardedeu, en Villalba. (F) 

De Cardedeu la familia passà 'I 1260 à Granollers, y d^ ella diu en 
Bruniquer afou lo Reverendíssim Mi^juel de Ricoma, (i) tliesorer 
sdel papa Clement sisè, bisbe de Barcelona en lany 1 346, y abans 
»ho fou de Vich, qui morí Bisbe de Barcelona lany i36i. en Avi- 
«nyó, hont residia la Cort romana, fill de Pere Ricoma de Gra- 
«nollers mon setè avi, à la casa y herència del qual jo succe^ 
fthesch, y ultra que foren també de ma casa Guillem Bruniquer, 
«mercader, ciutadà de Barcelona, de la herència del qual jo tinch 
«en Barcelona el Patronat de deu porcions canonges de la almoyna 
«de la Seu, que costaren ab censals, sobre la ciutat y General, pas- 
«sades sinch mil y sinchs centas lliuras, y Jaume Bruniquer notari 
»públich de Barcelona, y Pere Bruniquer mercader, ciutadà de Bai^ 
«celona germans, nebots del dit Reverent Bisbe, qui tots moriren 
»en Barcelona. A 4 de Maig i393 partiren dos naus novas de aques- 
ntB, plassa, la una del dit Pere Bruniquer, feta devant la volta dels 
«fusters, y laltra den Berenguer Simón qui també era natural de 
«Granollers, y foren noleiades per lo duch de Borbo per llevar gents 
«darmes en Provensa per anar a Nàpols en ajuda del Rey Luis, del 
«qual Pere Bruniquer se troba que estant la ciutat ab grandíssima ne- 
«cessitat de blats feu concert de portar de Sicilià sinch milia corte- 
«ras, com apar, a 4 de las nonas de Agost 1347, en poder de Ramon 
«Ferrer notari, y a 20 de Abril i33i, los racionals feren difinicio al 
«dit Pere Bruniquer del arrendament de la imposició del vi. Foren 



(t) De aqueix Rlcomà res ne direm puig En Flores y En Villanueva ne parlan llar- 
gament; sols per via de paréntessís nos estranyarem de que havent dedicat & son fill 
la vila 4e Granollers un carrer, II diga Rlgoma. 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANPERE Y MIQUEL 289 

«també de ma casa altre Pere Bruniquer mercader, ciutadà de Bar- 
»celona quis troba nomenat a 3o dagost 1413 en cert arrendament 
i»de la ciutat in libro. not, 1412, et aliorum; y també fou nomenat 
»per la ciutat a 18 de Juny 1443 en regonexedor de les comptes de 
»la Taula, lo qual era net de Bernat Bruniquer, y de Agnès muller 
Dsua mos sisens avis, la qual Agnès era germana de dit Reverent Bis- 
»be, pare y mare dels dits Quillem, Jaume y Pere Bruniquer. (P-R,) 
Qui desit)e encare mes detalls de la familia Bruniquer y dels seus 
parentius ab los Rieras, etc , Uegesca son Testament y la apologia 
de Barcelona, 

Esteve Gilabert Bruniquer nasqué *1 dia 29 de Juliol del any i56i 
en la vila de Granollers. (T-R. P-F.) 

Foren sos pares Garau Bruniquer, mercader de dita vila, y la se- 
nyora Eulàlia Riera, y fou batejat, lo mateix dia de son naixement, 
en la iglesia parroquial. 

Vingué à Barcelona la famiiía Bruniquer en lo temps de la infan- 
tesa d' en Esteve, — a teneris meis annis — y si ab lo cambi pogueren 
guanyar los interessos de la família , res guanyà en drets, puig com 
la vila de Granollers era carrer de Barcelona, tots sos habitants go- 
savan dels mateixos drets y privilegis que 'Is nats en dita ciutat, cir- 
cunstancia que no 's descuyda en Bruniquer de fer notar en la apo^ 
logla. — Qui guanyà en lo cambi de domicili fou la ciutat cap y casal 
de Catalunya, puig trovà en Bruniquer un de sos mes entussiastas 
fílls. 

U any 1591, any en que ^s casà ab Agna Galopa, filla de Pau, no- 
tari públich de Barcelona, fou lo mateix en que ^s passà Notari, ó 
mellor dit, comensà à exercir aquesta carrera. Encara avuy, segons 
testimoni de D. Francisco Maspons, se conservan sos manuals, que 
guarda V Arxiu Notarial del districte de Barcelona. 

Entrà à servir oficis del gloriós municipi de Barcelona als 27 de 
Novembre del any 1597 (C. C.) en qual dia fou nombrat pera ser- 
vir la ajudantfa de scrivà majordom primer ajudant. 

Morí més endevant V ajudant de scrivà major, Francesch Guar- 
diola, y *ls Concellers lo nombraren en son lloch, mes no volgué 
aceptarho, essent anomenat per compte seu lo notari Gerónim Sol- 
devila. (Rúbrica, tom. 1 1 1. -Scrivà racional,) 

Vacant en i6o3 T ofici de scrivà racional, fou cridat à dit càrrech, 
lo qual aceptà, y '1 Concell V elegí lo dia 3i de Maig. 

Durant la seva ajudantía, diu Bruniquer, que, «vehent que los 
sUibres de Cap breus, apocas y definicions de Censals que estaban à 
smon carrech recòndits en diversos armaris, estaban ab alguna con- 
wfusió, los posí tots ab inventari, y après ab rúbrica per ordre dels 
»anys, de tal manera que ab facilitat se trobaran.» — (P, R,) — ^Aquest 
esperit de método y d' ordre, per cert propi de qui com ell se donà 
al escrupulós y delicat ofici de notari, havia de recomanarlo forsosa- 



Digitized by 



Google 



I•IO BIOGBXFU. OK ESTEV£ GÍL.VBRHT BRCT^KICUL 



sL• GxKBÜen dt Barceíona: ca tac ccnps 9jma»iaa «ie«& c»> 
perit, y tal regahia iba caosa dci pesar que cu los ainms asjs de sa 
vúia li doaarea. De manera <)ue sa pujada à Scriva Radonal oo sols 
era mcrcscoda sno moit acertada. En nostre egaiame, hannam de- 
sitjat tfoe Bnzniqucr hagnés aiort Sotítí Radoaal; com à tal lenta i 
soa cacrcdi T escriure lo Dietiri de Bvxeümct, j de Lo ^^ hanría 
sgot Lo Dietari durant sa Llarga rida, botxa prova 'a soa U» aoys 
i|ue 1 tingué i soa carredi. 

3Ces clar esta que aquesta mateiTa drcunstanda j V amor que 
provava en aon travall per \ca ireta. privilegis j costums de Baroelo- 
na. r assenjalaban per nous avensos en sa carrera, puig Lo Conccfl 
de Cent no podia deixar ni sens recompensa, ni sens íer gran estima 
deí Scriva «que per ínstniírse en lo ceremoaiai dels Concellers* se 
•disposa atentament 1 le:zír tots los Dietaris, j perquè oi faltahan 
9díy\, procura ab suma dili^snaa sercarios y trobarios.» 

Aquestos cravalLs que demostran soa esperit d* investigació, ha- 
viaa de conquistarLi gran reputació d' entès en lo dret privilegiat j 
coasaetudiniri de Barcelona, j més d' una vegada los coneixenicats 
d* en Bruaíquer serv'rlan pera revalidar alguna perduda prerrogati- 
va, ó deten^ar las en us. en un temps, sobre toc en que tant mal mi- 
radas eran las llibenars v Constitucions de BarceLona per quant 
cran las de la terra caralaoa. 

Per aquesta raiió ^eru dubte, quan succehí la mort dA síndich de 
la Ciutat. Joan Soli, tou anomenat en son Iloch en consistori àdi a5 
d' Abril del any cóo-S C C- — Per saber quina era ia re^>oa$abilitat 
d' en Bruniquer com a ^iniích, bastarà sols recordar que al donar lo 
rcy Alfons HI en laSó privilegi à la Ciutat pera anomenar tals ofi- 
cials, se diu que lo síniich se institueix «pera la conservació éàs 
»F*riviIegis. constitucions y ordenacions de la Ciutat.»— Lloch peri- 
llós^ odci compromès que no sens amargura complí fins Ts últims 
dias de sa vida V honrat Bruniquer. 

Tal nombrament. per lo mateix que li imposava novas obligadons 
lo íbnava a nous estudis y a novas investigacions, c Per ferme capds 
«dels privilegis de la Ciutat — j P^S li^vía de defensarlos diu en la 
apologia — he le^It tocí los líbres y^txs y vermells que son vuvt, y 
»tres altres iíbres antich^ de Vri^'út^is^ de que nos tenia noticia, y 
iïdells he fet dos llibres que se-an de grandíssim bencdci» iP. /?.> — 

Aquestos llibres obran en V archiu municipal de Barcelona y for- 
man la Ruhricj, privilegiorurn civitJL'As Rircinone. 

•iontament ab dit trevall fen — Bruniquer — Rubrica de cridas. y 
«ordinacíoas en continuació de la antiga que acaba V any 1477.» 

Qaína era la diligència d'en Bruniquer en lotravall. la redacció de 
dita Rubrica de privilegis ho indica, puig haventli cncomenat aques- 
ta obra los Concdicrs en Concell de 21 d* Agost de 1608. pognc do- 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SÀNPERE Y MIQUEL 29 1 

narlo per terminat en 7 de Maig de 16 10, data del prólech que pre- 
cedeix à la Rtibricji de privilegis (1). 

De temps antich se seguia disputa entre la Ciutat y 'Is convents 
que per sa pobresa tenian privilegi de pastar pa pera '1 seu us, los 
quals, portats del afany de fer negoci, pastavan pa pera tothom y *y 
revenian al públich ab perduici de la Ciutat, qual fleca era dels Con- 
cellers, arrivant pera sustreures à la inspecció y vigilància municipal, 
à construir los forns dins dels monastirs «com si, — dihuen los Con- 
cellers indignats, en las instruccions que donaren à Bruniquer — com 
si los monastirs fossen duana ó casa de contratació.» 

Pera acabar ab tal abús portaren la qüestió à Roma, mes son em- 
baixador ó representant en dita Ciutat poch ó res adelantava perquè 
los de la Cúria V embolicavan en un mar de, paparassas y de distin- 
gos, de contradiccions y oposicions als privilegis de Barcelona, que 
'1 pobre home s* hi ofegaba à cada moment. Pera sortir de la dificul- 
tat, los Concellers volgueren enviar un home experimentat y co- 
neixedor dels drets de la Ciulat y al efecte ellegiren, jà qui millor! à 
n' Esteve Gilabert Bruniquer. Se prengué V acort à 1 1 d* Agost del 
any 1610 y en 2 de Setembre del dit any se li expediren las instruc- 
cions necessarias qual tenor dat lo tema, no podria ésser en cap ma- 
nera interessant en nostres dias. Mes si direm d* ellas, per quant no 
sols honra à nostre héroe sinó que ajuda à formar concepte de^ la 
gran estima en que ^s tenia la seva moralitat y lealtat. que al parlar 
los Concellers dels gastos fahedors, li deixan, contra sa costum, los 
cordons de la bossa, de manera que li dihuen, aque per los gastos 
»de advocats, estrenas, salaris, ó drets, ó en altres coses per la bona 
«directio ó expeditio d* aquell despendrà ab la llarguesa que sa dis- 
Dcretio li dictarà cometent tot aquest negossi à sa bona prudentia.v 
(C. C.) 

En Bruniquer, fets los preparatius del viatje, se 'n anà à Roma lo 
dia 26 de Setembre del any 16 10. (R,) . 

No fou sa estada en la Ciutat eterna una missió delicada y sosse- 
gada com mereixia pera *1 descans de sa vida, puig amen del llarch y 
fastidiós procés del pastim, se *n barrejaren d' altres que V havian d* 
acreditar de diplomàtich, si de tots ne sortia be. 

Deixarem de parlar del encdrrech que uns Concellers li feyan d' 
obtenir privilegi d' altar privilegiat perpetuo pera S. Sebastià, y que 
altres revocavan per las reclamacions dels de Sta. Maria, pera ocu- 
parnos lleugerament d* un incident poch conegut y senyalar la inter- 
venció diplomàtica del sindich de Barcelona fins ara desconeguda. 

Succehi, donchs, qu* en la vetlla del dia 16 d* Agost de 161 1 , ron- 



(i) No sabem per qain concepte Bruniquer sortí ab lo Centaner en persecució dels 
lladres que infcstaban lo Vàlids en Febrer del any 1610 com se pot veure ei) lo Re^S" 
tre de lletres closes de dit any. Carta de 1 3 de Febrer, 



DigitizedbyVjOOQlC • 



292 BIOGRAFÍ A DE ESTKVE GILABERT BRUNIQUER 

dant lo Veguer; se trovà cap à las 10 de la nit en lo replà de la plas* 
sa de Santa Àna, ab un home «en cos, ab spasa de mitx anavall sens 
»beyna y ab rodella» à qui feu detenir y desarmar per son criat Sal- 
vi Boy sens que li valguessen sas reclamacions d* ésser criat de la In- 
quisició, lo qual no volia creurer lo dit Veguer vist son estat. Una 
vegada fou desarmat, li deixaren fer son camí. 

«L' endemà, à 17 del mateix, estant dit Salvi Boy devant la porta 
»del Theatro des Comèdies aguardant dit Veguer son amo, li digué 
«Sebastian Salazar, criat de algun de dits inquisidors ;?or^i/e/r<i^ía él 
vquitado las armis al criado del senyor Inquisidor su amo, y que si 
l•l•lo las volvia le echaria en la cdrcel; y dit Salvi Boy respongué que 
»ell habia fet lo que lo Veguer li havia manat y que allà era dientho 
«del Veguer qui exia de la porta de la Comèdia; à ell, digué, perquè lo 
í^havia de echar en la Cdrcel. Al que respongué dit Salazar, solo por 
l•mi gusto, y acudint dit Veguer als crits digué à dit Salazar que son 
Dcriat havia fet lo que ell li havia manat y no tenia» res que dirli; 
que si hi havia falta se dirígissen à ell que vivia en lo carrer de la 
Mercè y que ja sabia lo que ^s debia als senyors Inquisidors. 

aAl dia següent estant lo Veguer en la Llotja y dit Salvi Boy ab 
»sa companyia, Francisco de Acevedo alguacil del Santo Oficio 
sprengué y capturà al dit Salvi Boy y requerí ab pena de excomunió 
»major y de doscents ducats à dit Veguer li fes assistència, y axí lo 
iseguí fins à la Inquisició, y essent dalt, en presentia de dit Veguer 
emanaren dits Inquisidors posar cadena, manillas, y grillons à dit 
»Salvi Boy, y al dit Veguer tractaren molt mal de paraulas sens dar- 
vlos occasió alguna de tot.» 

Aquest atropello indignà tant mes al Veguer en quant, per estar 
ausentas las demés autoritats reals de Barcelona en aquella ocasió, 
ell ho era tot. Feu procés y acudi als Concellers en demanda d^ au- 
xili y de Consell. 

J untaren los Concellers als advocats, deliberaren, y acordaren 
que '1 Veguer per sa part posés pres al dit Acevedo allí ahont lo tro- 
vés, acort portat à cap lo dia 27 de dit mes. Això fet, los Concellers 
convocaren lo savi Concell de Cent à qui donaren compte de tot lo 
fet y fou sa conducta aprobada. 

Enfadats los Inquisidors, expediren monitorias reclamant, dintre 
'1 terme de tres horas al dit Acevedo baix pena d' excomunió, 
monitorias dirigidas al Veguer y Concellers y qual pena se feya ex- 
tensiva à tots quants haguessen intervingut en V assumpto. 

Com aquest escàndol amenassaba pendre major peu, intervingué '1 
Bisbe y aconsellà que 's protestàs de lo fet per los Inquisidors à Ro- 
ma, à fi de guanyar temps y de que no causés efecte V anatema in- 
-quisitorial. 

Mes al altre dia, los oficials de la Inquisició volgueren passarse à 
majors, puig se tiraren sobre 1 Veguer que passava per la plassa del 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANPRRE Y MIQUEL 2g3 

Àngel al crit de «no moure à la Inquisició,» mes lo Veguer, escar- 
mentat per lo de 'n Salvi Boy, s' amarrà també ab dits oficials 
al crit de ano moure al Rey,» rebé major auxili, y los dits oficials, 
que aquesta vegada, per lo nom semblan catalans, puig se deyan 
Mollet y Vinyas, anaren à la presó à fer companyia al senyor Ace- 
vedo. 

No podem dar curs à aquest epissodi curiosfssim y característich 
del estat d' ànims y relacions entre Inquisidors y Concellers, puig 
nos faria perdre de vista la intervenció en ell de 'n Bruniquer; redu- 
hida com ja 's compendrà, à obtenir de la cort Romana la suspensió 
de las amenassas de las monitorias dels Inquisidors, lo qual obtin- 
gué, nos sembla à nosaltres, fàcilment, dat que may en la Cort dels 
Papàs alcansà V horrible tribunal amparo ni favor. (R. LL c.) 

Ab aquets mal-de-caps se n' hi barrejaren d' altres, puig un dels 
üUs de 'n Bruniquer é qui deuria tentar la estada de son pare en la 
gran ciutat, fugi de Barcelona sens son consentiment y sens son 
consentiment se li presentà à Roma. (T.) 

Complicà també sa missió un nou incident ab las monjas de San- 
ta Clara sobre una reforma de la muralla à lo que ellas s' opossavan; 
tingué també de donar son concurs al abat de Montserrat per calu- 
rosa recomanació dels Concellers, sobre no sabem quinas qüestions 
entre ell y '1 cap de la seva ordre; y per últim, trovem à son carrech 
confiada la disputa entre '1 clero beneficiat de la Seu de Barcelona 
y *ls Canonges, disputa ó qüestió que en los següents termens reco- 
manavan à *n Bruniquer los Concellers: 

— «Per part dels beneficiats de la Seu de aquesta Ciutat nos es es- 
»tat demanat tinguessem. à be escriurer à sa Santedat fos servit ma- 
»nar remediar les opressions (que) fa lo capitol (de) aquesta Cathe- 
»dral à dits beneficiats, y com entengam tenir sobrada rahó y que 
»los canonjes son intollerables en sos procehiments, essent molt cert 
»que si la Santitat nois reprimeix arribarem à no tenir ningun bene- 
nfíciat que vulla ni puga residir en la Seu en gran desautoritat de 
«aquesta ciutat.» (R, LI. c, carta de 2g de Maig 1612), 

Donant curs à tots los afers indicats, en Bruniquer passà un y al- 
tre any en Roma sens adelantar res sobre la qüestió capital, gracias 
à las resistèncias de la cúria romana que cada dia demanava nous 
documents, y tants ne demanà que en veritat acabà en Bruniquer 
per tenir à casa seva tot un arxiu, com se pot veure en la nota de la 
entrega que *n feu à son succesor en Roma, lo prébere Francesch 
Domènech, cosi germà seu. 

Lo nombrament d* aquest últim no implica que la Ciutat estès 
descontenta de 'n Bruniquer, sinó aburrida de gastar sostenint en 
Roma un embaixador, com se deya allavoras, sens cap classe de pro- 
fit, y sens que tal resultat fos imputable al seu representant. Per 
9ixó^ salvant tots los respectes y gastant tota classe de miraments, se 



Digitized by 



Google 



294 BIOGRAFÍA DE ESTEVE GILABERT BRUNIQUBR 

li notificà per los Concellers en 6 de Febrer de i6i3 que lo Concell 
de Cent. en sessió del dia anterior, havia donat per terminada sa mis- 
sió: mes cndevant se li notifíci U nombrament del seu successor. 

Aquesta revocació, puig en realitat no era altra cosa, contrarií à 
'n Bruniquer qui creya pròxim lo fallo per lo que feya à la causa del 
pasti m, mes la ordre estava donada y 'Is Consellers no la havían de 
tornar enderrera Inútils donchs totas las dilacions que posà, feu en- 
trega à son cosí germà dels documents de la seva procura, se despe- 
dí del Sant Pare lo i3 de Abril, y després d* imposar à son successor 
— 20 d' Abril— en los assumptos que havía gestionat, se 'n tornà à la 
ciutat de Barcelona. (R. LI. c. i6i3'i6iS.) 

Una vegada de retorn, los Consellers posaren tota la confíansa en 
ell pera '1 dcspaig dels assumptos de Roma, y es per cert cómich, 
dat cas que 'n Domènech hagués intrigat pera suplantarlo, veure la 
repulsa que li donan los Cpnsellers à sa primera comunicació, puig 
li dihuen que tot lo que proposa ja ho ha fet son antecessor à qui 
ells tenen confiada la correspondència ab ell. Ab aquesta comunica- 
ció en Bruniquer se pogué considerar satisfet, sinó venjat. De la mis- 
sió d* en Domènech se 'n obtingué escassíssim resultat. 

Com ja es de presumir, en Bruniquer de retorn à sa ciutat estima- 
da, continuà sos interromputs trevalls ab tanta cura y diligència que 
al any següent donà per terminada sa tant celebrada Rúbrica del 
Cer entoni, il. 

Finida la Rúbrica, la presentà als Consellers en la de Juliol de 
1614. 

AcuUida ab amor y agrahiment, en Í4 de Novembre de dit any se 
nombraren examinadors, y al cap de dos anys, això es, en 3 de Ju- 
liol de 1616, «reunit lo Concell de Cent, com diu en Maspons, lo 
»mateix Bruniquer las posà damunt la taula dels Concellers y espli- 
Dcà en ple Concell lo que contenian los dits llibres... Y en sa vista 
«acordaren se li regraciessen a Bruniquer sos bons oficis y diligen- 
i»cias y li fossen pagadas sinch centas lliuras, encomenantli que pro- 
Dcurés posarhi si alguna cosa faltàs, y que fossen dits llibres recón- 
»dits y ab tota cautela y recato com ells se mereixian y obliga- 
»van.« (v.) obr, cit. 

Casi sexagenari en Bruniquer per eix temps, be podia prometres, 
després d* una vida tant laboriosa y tant replena, un descans tant 
tranquil com merescut. Això 's prometia sens dubte, mes la sort li 
guardava pera 'Is últims anys de sa vida la prova mes dura y difícil, 
com si no volgués que home tant honrat y ple de mèrits deixés de 
beurer en lo càlzer de la amargura que aquesta amarga terra te sem- 
pre omplert pera sos millors servidors. 

Setanta cinch anys tenia en Bruniquer quan no sabem si per zel 
estremat ó per mala volensa, fou acusat junt ab V advocat de la ciu- 
tat, Rossell, de haver entaulat alguns processos en perjuhí de la ma- 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANPERE Y MIQUKL 29$ 

teiza. Lo que én lo fons d* aquest assumpto hi hagués de veritat , la 
manca de documents no deixa compéndreho; los resultats semblan, 
emperò, ezplicarho. En Bruniquer excusà sa falta, cas de que n* hi 
hagués, dihent que ell no havia fet mes que cumplir las ordres del 
advocat. Aquesta resposta no satisfeu als Consellers, los quals, guiats 
per lo Q>nseller en Cap, Francesch Joan Magarola, proposaren la 
suspensió dels dos per durant deu anys. Aixís ho acordà 1 Concell 
de Cent en deliberació de 3o de Janer de i636. (C. C.) 

Quant gran fos lo torment que tal incident donés à *n Bruniquer, 
al home integro, inmaculat, envellit en lo servey de la ciutat, fàciN 
ment ho compendràn tots los qui sentin bullir sa sanch per qües- 
tions de honra y dignitat; però encara havia d' ésser major son des- 
conhort, puig com à 75 anys Thome ha de estar sempre disposat pera 
surtir de esta vida, empendre lo camí deixant en derrera '1 dubte, es 
viurer morint, y morir desesperat y no com home satisfet de haver 
omplert sa missió be y fidelment. 

En Rossell y en Bruniquer recorregueren inmediatanrant en de- 
manda de justícia als Tribunals després de haver demanat reparació 
del agravi als Consellers. . 

S* entaularen las causas, las quals se seguiren ab activitat, mes com 
lo 3o de Novembre mudaren los Consellers, los del any 1637, por- 
tats d^ altra idea de la que mogué als que guià en Magarola, busca- 
ren una transacció. 

En Rossell, mes condescendent ó tal vegada per ésser mes jove, y 
com la joventut te camp per córrer, no creyent prudent sembrarhi 
entrebandis, consentí en V arreglo, presentà un memorial demanant 
pura y simplement la seva reintegració fundantse en un vot mal 
contat, lo consentiren los Consellers de 1637, y després de fer cons- 
tar que *1 dit Rossell renunciava terminantment à la causa entaulada 
contra la ciutat, als salaris vensuts, y als gastoS ocorreguts en lo pro- 
cés, fou reintegrat en son lloch d* advocat de la ciutat. 

En Bruniquer, ja ho havem dit, no volgué cap transacció. A 75 
anys se té U dret de ésser exigent é intransigent. Quan V home està 
orgullós de tenir lo cap blanch com la puresa de sa vida; se mira ab 
horror lo cabell negre que vol embrutar sa blancor. — En Bruniquer 
havia sigut expulsat de son lloch de Sindich; donchs ó purgar la fal- 
ta ó confessar la injustícia. — Si Us Consellers no podian abandonar 
lo fet per companyerisme mal entès, si no foren prou grans pera sur- 
tir devant d* aquell home venerable y demanarli perdó, y estimaren 
millor cumplir la veu y manament de la justícia, cosa es que nosal- 
tres no entenem; als nostres ulls, res tant gran com la confessió sin- 
cera del pecat. — Si la ira, la passió, ó un zel exagerat mogueren als 
Consellers de i636, los de 1637, esmenant la falta, tornavan per 1* 
honor del títol de saui que portava 1 Consell de Cent, 



Digitized by 



Google 



296 BIOGRAFÍA DE CJTETE GILABBRT BftUNIQCCR 

Diguem, etnpero. en honor d' elis que sí 'n Bniniqner sostení son 
dret. ells no defensaren 1' agravi. 

La Real Audienda dicta son fallo manant que fos reposat en son 
Uoch de Síndich Esteve Gilabert Bniniquer, i qui la dntat haTÍa 
de donar tots los salaris y emoluments devengats desde 1 dia en 
que fou separat de son carredi. — Los Consdlers lloharen j tingue- 
ren per bona la sentenda. j en Consell de 21 de Juliol de i638 fou 
en bruníquer rdnt^rat en sa sindicatura. 

{Dos anys després moria tant benemèrit servidor de la pàtria! |Qui 
sab si no predpíti '1 desenllàs un procés que 1* havia de avergonyir 
encara que no tingués culpa! 

En Bruníquer morí 1 26 de Mars de 1641, y, com se veu ben dar 
en son testament, ab tota la tranquilitat d' esperit del home que va 
devant de lo desconegut sens temor ni de lo que enredera ddia, ni 
de lo que en sí porta. — Si sa religiositat li havia de obrir las portas d' 
un millor estat, son testament nos diu quant gran fou, j res te pera 
extranyamos que qui comunica ab Deu en tots los días de la seva 
vida, estiga gojós lo dia de sa mort per que à Ell s* acosta. 

De lo que digueren en lo dia de sa mort sos contemporanis algona 
cosa en sabem encara que allavoras no hi hagués prempsa per dirho. 
Lo dietari municipal del any de sa mort guarda com ne dihem avuy 
sa gaceülla. 

Això llegim en ell: 

«Dimars 26 de Marz del any 1641. 

nDit díe morí Esteve Gilabert Bruníquer notarí de Barcelona sin- 
i»dich de esta ciutat; home de gran inteligencia de las cosas delia, 
»que ha ddxades escrítes moltes memoríes axi de ceremonias com 
naltres de dita dutat; fentseli dir las 25 missas de Rèquiem acostu- 
nmadas per sa anima; y tres días se tingueren tancades les portes 
«sols obertas las portelletas de dita casa (la Ciutat) com es costum 
»de qualsevol ofidal de dins de ella. Anima ei us requiescat in pace 
canten. 9 

En Bruníquer que passà la major part de sa vida en una casa del 
carrer de la Llibretería, fou à morír, sens que sapiguem la causa, 
en lo carrer de la Canuda. (F.) 

Fou sepultat en lo vas que la família tenia en los daustres de la 
Catedral als peus del altar de S. Gabriel ó de la Anundata que ell 
havia restaurat, ( T.) y es lo ters à ma esquerra entrant per lo portal 
dit de la Pietat. Encara avuy, à pesar de tenir molt gastadas las He- 
tras, per lo que d' ellas se pot llegir, per las armas de Ricomà y '1 
brot de bruch que ostenta esculpit, se pot reconèixer fàcilment la llo- 
sa sota la qual jauhen las despuUas del ilustre ciutadà de Barcdona. 

Avuy que, segons se diu, se tracta de convertir las capellas dd 
claustre de la Catedral en panteons de personas que suposem, cas 
de que 's porte endevant la idea, notables per los serveys fets à la 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANFERE Y MIQUEL 297 

Humanitat, à la Pàtria ó à Barcelona, creyem que sens oposició, y 
íins de dret, la Capella de S. Gabriel correspon als ossos ó à la me- 
mòria d* en Bruniquer.^•Tota altra atribució seria indigna de Bar- 
celona. 



SAS OBRAS 



Havem dit la exageració que hi ha en lo concepte del últim bió- 
grafo d' en Bruniquer, al posar à aquest entre *ls primers escriptors 
del sigle xvu. 

Lo cèlebre síndich de Barcelona no te Uoch com à literat ni al de- 
vant ni al redera dels escriptors del sigle xvii, y si això fos necessari 
demostrarho, creyem que ab sa biografia n*hi hauria prou, puig ella 
ensenya com y de quina manera en Bruniquer disposà y ordenà las 
obras que tanta celebritat li han donat entre nosaltres. 

Recordis que 1 dit autor te bon cuydado d* advertir una y altra 
vegada que no fa més que continuar rúbricas anteriors o disposarlas 
en nova forma, de manera que hi ha Uoch à distingir en las ditas 
Rúbricas lo qu* es propi d' en Bruniquer y lo que ho es dels seus an- 
tecesors en los càrrechs que exercí prop dels concellers. Si aquest 
travall fos necesari, no seria impossible de portar à cap, puig que 'n 
r arxiu municipal se conservan las rúbricas antiguas, obras del sigle 
XV, mes aquest travall es del tot escusat; ja que 'n Bruniquer fa cons. 
tar los orígens y fonts dels seus tra valls. 

Una sola obra pot donarli Uoch à Bruniquer com à literat, y 
aquesta es la apologia de Barcelona que 's trova en la Rúbrica de 
privilegis. Escrita en llatí, ia dicció es ílúhida y no li falta elegància, 
mes no s' enlayra '1 pensament, venint à resultar una apologia bas- 
tant prosayca y sens cap de las condicions que per tals obras demà- 
nan los autors de retòrica. 

Bé sabem que la obra d' en Bruniquer que mes lo caracterisa com 
literat es la Relació sumaria de la antiga fundació y cristianisme 
de la ciutat de Barcelona y del antich magistrat y govern dels 
magnifichs consellers y altres coses de honor y bellesa de la ciutat ^ 
publicada ab un prólech per en Francisço Maspons y Labrós com fo- 
lletí de la Renaixensa en V any 1 87 1 . — Si avuy no hi haguessen dub- 
tes respecte à la originalitat d^ aquest trevall per haverse trovat una 
altra copia ó manuscrit de lletra diferenta y íins tinguda per mes an- 
tiga, nosaltres, encara que sas condicions literarias sian pocas, li 
hauríam donat lo primer Uoch. — Ab sentiment havem de dir que 
íins avuy tota la nostra diligència pera conèixer dit manuscrit ha si- 
gut infructuosa, de manera que no sens tota classe de reservas do- 

38 



Digitized by 



Google 



290 BIOGRAFIA DE ESTEVE GILABERT BRUNIQUER 

ment als Concellers de Barcelona; en tot temps aymadors de dit es- 
perit, y tal vegada fou causa del pesar que en los últims anys de sa 
vida li donaren. De manera que sa pujada i Scrivà Racional no sols 
era merescuda sinó molt acertada. En nostre egoisme, hauríam de- 
sitjat que Bruniquer hagués mort Scrivà Racional; com à tal tenia à 
son carrech V escriure lo Dietari de Barcelona, y de lo que hauria 
sigut lo Dietari durant sa llarga vida, bona prova *n son los anys 
que U tingué à son carrech. 

Mes clar està que aquesta mateixa circunstancia y V amor que 
provava en son travail per los drets, privilegis y costums de Barcelo- 
na, r assenyalaban per nous avensos en sa carrera, puig lo Concell 
de Cent no podia deixar ni sens recompensa, ni sens fer gran estima 
del Scrivà «que per instruirse en lo ceremonial dels Concellers, se 
•disposa atentament à legir tots los Dietaris^ y perquè ni faltaban 
sdos, procura ab suma diligència sercarlos y trobarlos.» 

Aquestos travalls que demostran son esperit d' investigació, ha- 
vian de conquistarli gran reputació d' entès en lo dret privilegiat y 
consuetudinari de Barcelona, y més d* una vegada los coneixements 
d' en Bruniquer servirian pera revalidar alguna perduda prerrogati- 
va, ó defensar las en us, en un temps, sobre tot en que tant mal mi- 
rada s eran las llibertats y Constitucions de Barcelona per quant 
eran las de la terra catalana. 

Per aquesta rahó sens dubte, quan succehí la mort del sfndich de 
la Ciutat, Joan Solà, fou anomenat en son lloch en consistori del 25 
d' Abril del any 1608 (C C.) — Per saber quina era la responsabilitat 
d^ en Bruniquer com à sfndich, bastarà sols recordar que al donar lo 
rey Alfons III en 1286 privilegi à la Ciutat pera anomenar tals ofi- 
cials, se diu que lo sfndich se institueix «pera la conservació dels 
«Privilegis, constitucions y ordenacions de la Ciutat.» — Lloch peri- 
llós, ofici compromès que no sens amargura cumplí fins *ls últims 
dias de sa vida V honrat Bruniquer. 

Tal nombrament, per lo mateix que li imposava novas obligacions 
lo forsava à nous estudis y à novas investigacions. «Per ferme capàs 
ndels privilegis de la Ciutat — y puig havfa de defensarlos diu en la 
apologia — he legit tots los libres verts y vermells que son vuyt, y 
»tres altres libres antichs de Privilegis, de que nos tenfa noticia, y 
«delís he fet dos llibres que seran de grandíssim benefici» (P. R.) — 

Aquestos llibres obran en V archiu municipal de Barcelona y for- 
man la Rubrica privilegiorum civitatis Barcinone. 

«Juntament ab dit trevall feu — Bruniquer — Rubrica de cridas, y 
«ordinacions en continuació de la antiga que acaba V any 1477.» 

Quina era la diligència d* en Bruniquer en lo travail, la redacció de 
dita Rubrica de privilegis ho indica, puig haventli encomenat aques- 
ta obra los ConccHerscn Concell de 21 d* Agost de 1608, pogué do< 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SÀNPERE Y MIQUEL 29 1 

narlo per terminat en 7 de Maig de 16 10, data del prólech que pre- 
cedeix é ia Rubricji de privilegis (i). 

De temps antich se seguia disputa entre la Ciutat y 'Is convents 
que per sa pobresa tenian privilegi de pastar pa pera '1 seu us, los 
quals, portats del afany de fer negoci, pastavan pa pera tothom y \ 
revenian al públich ab perduici de la Ciutat, qual fleca era dels Con- 
cellers, arrivant pera sustreures à la inspecció y vigilància municipalj 
à construir los forns dins dels monastirs acom si, — dihuen los Con- 
cellers indignats, en las instruccions que donaren à Bruniquer — com 
si los monastirs fossen duana ó casa de contratació.» 

Pera acabar ab tal abús portaren la qüestió à Roma, mes son em- 
baixador ó representant en dita Ciutat poch ó res adelantava perquè 
los de la Curía V embolicavan en un mar de. paparassas y de distin- 
gos, de contradiccions y oposicions als privilegis de Barcelona, que 
'1 pobre home s* hi ofegaba à cada moment. Pera sortir de la dificul- 
tat, los Concellers volguerpn enviar un home experimentat y co- 
neixedor dels drets de la Ciulat y al efecte ellegiren, \i qui millor! à 
n' Esteve Gilabert Bruniquer. Se prengué V acort à 1 1 d* Agost del 
any 1610 y en 2 de Setembre del dit any se li expediren las instruc- 
cions necessarias qual tenor dat lo tema, no podria ésser en cap ma- 
nera interessant en nostres dias. Mes si direm d* ellas, per quant no 
sols honra à nostre héroe sinó que ajuda à formar concepte de la 
gran estima en que 's tenia la seva moralitat y lealtat. que al parlar 
los Concellers dels gastos fahedors, li deixan, contra sa costum, los 
cordons de la bossa, de manera que li dihuen, «que per los gastos 
»de advocats, estrenas, salaris, ó drets, ó en altres coses per la bona 
ndirectio ó expeditio d' aquell despendrà ab la llarguesa que sa dis- 
)»cretio li dictarà cometent tot aquest negossiésa bona prudentia.v 
(C.C.) 

En Bruniquer, fets los preparatius del viatje, se *n anà é Roma lo 
dia 26 de Setembre del any 16 10. (R.) . 

No fou sa estada en la Ciutat eterna una missió delicada y sosse- 
gada com mereixia pera *1 descans de sa vida, puig amen del llarch y 
fastidiós procés del pastim, se 'n barrejaren d' altres que T havian d* 
acreditar de diplomàtich, si de tots ne sortia be. 

Deixarem de parlar del encdrrech que uns Concellers li feyan d' 
obtenir privilegi d' altar privilegiat perpetuo pera S. Sebastià, y que 
altres revocavan per las reclamacions dels de Sta. Maria, pera ocu- 
parnos lleugerament d* un incident poch conegut y senyalar la inter- 
venció diplomàtica del sindich de Barcelona fins ara desconeguda. 

Succehi, donchs, qu* en la vetlla del dia 16 d* Agost de 161 1, ron- 



(1) No sabem per qain concepte Bruniquer sortí ab lo Centaner en persecoció dels 
lladres que infcstaban lo Vallés en Febrer del any 1610 com se pot veure ei) lo Regis». 
tre de lletres closes de dit any. Carta de t3de Febrer, 



Digitized by 



Google 



íant lii >'fiçs5r. íc tr^Tí cip í 1» ío ie la sit ea. lo reçli ót m pias- 
u ie 5a=tj Ana. ab -:: zy-:!* ten cr«- ah sçnsa ie s^rtx amaraU lea» 
•óeroa t a*"; rodilla > i zjL ítr^ iececir t «íesarsar per soo criai Sai- 
▼i £507 ies-i ç.:^ 1: Tilz-ewea sa* reda^iacíocs ú" ésser criar lie U In- 
q^.í co. lo :;.Lil so t: li cre•::'cr lo i:t Vee^ier TÍst soa estat. Una 
Tfczi:^ :oi -üiarsir 1: ieí rares íer s-os camL 

• L' ési£:=.í- 2 :7 -rl ziit^.L esci-i L•l Salvi B07 «íevant la porta 
»^i^ Tz.tair", i£í> C>.T:eLe> i^.iariaa: i:t Vesper $.xi asx>. lï «íi^iaé 
«Sehai^.aa Salazar, crli: ie íIà-s ie ilis isq-lsii<;rsf*jr,prtf àaüa él 
hjKÍtxMj lis armjs xT críjdy Jel s^^vor ImqMÍsid.jr su ,2mA, jr qme si 
9mo las ry^ría le echaria ev la cJrceí: y dir SalTÍ Bot rcspoa^né que 
*cil habia íei lo qae lo Vegoer li haria zianat t qae alia era dïentho 
Èútí. Vegserqoi exia de !a porta de la CosiedLa: a ^. dï^aé. perquè lo 
»ka9ia ie edutr em Lz Circel. Ai que res;>os^jé dit Salaaar. soio por 
ptmi guíto. j acadist dit Veguer als crits dig aé i dit Salajar qae son 
«criar haria ítt lo que ell li ha via manat j no tenia* res qae dirii: 
qoe si hi haría falta se diri^ssen a ell qae viria en lo carrer de la 
Mercè y qae ja sabia lo qae 's dehía als senrors Inquisidors. 

«Al dia següent estant lo V^aer en la Liotja t dit Salvi Bot ab 
•sa companyia. Francisco de Acere io alguacii del Santo Oficio 
•prengué ▼ captura al dit Salrí B-oy y requerí ab pena de excomunió 
•mai or ▼ de doicenrs ducats à dit Ve^uer li fes assistència, y xsí lo 
Mcguí fins a la Inquisició, y essent dalt. en presentia de dit Vegner 
•manaren dits Inquisidors posar cadena. maniUas. y gríUons à dit 
•Salrí Bor. y al dit Veguer tractaren molt mal de paraalas sens dar- 
•los occasió algana de tot. • 

Aqoesl atropello indigna tant mes al Veguer en quant, per estar 
aosentas las demés autoritats reals de Barcelona en aquella ocasió, 
ell ho era tot. Feu procés y acudí als Concellers en demanda d* au- 
xili y dt Consell. 

J untaren los Concellers als advocats, deliberaren, y acordaren 
qne 1 Veguer per sa pan posés pres al dit Aceredo allí ahont lo tro- 
Tés. acort portat a cap lo dia 27 de dit mes. Això fet, los Concellers 
oonrocaren lo sari Concell de Cent à qui donaren compte de tot lo 
íet y fou sa conducta aprobada. 

Enfadats los Inquisidors, expediren monitorías reclamant- dintre 
1 terme de tres horas al dit Acevedo baix pena d* excomunió, 
monitorías dirígidas al Veguer y Concellers y qual pena se feya ex- 
tensiva à tots quants haguessen intervingut en V assumpto. 

Com aquest escàndol amenassaba pendre major peu. intervingué 1 
Bisbe y aconselli que *s protestis de lo fet per los Inquisidors à Ro- 
ma, à fi de guanyar temps y de que no causés efecte V anatema in- 
quísitoríal. 

Mes al altre dia, los ofíciab de la Inquisició volgueren passarse à 
majors, puig se tiraren sobre 1 Veguer que passava per la plassa del 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANPRRE Y MIQUEL 29$ 

Àngel al crit de «no moure à la Inquisició,» mes lo Veguer, escar- 
mentat per lo de 'n Salvi Boy, s' amarrà també ab dits oficials 
al crit de «no moure al Rey,» rebé major auxili, y los dits oficials, 
que aquesta vegada, per lo nom semblan catalans, puig se deyan 
Mollet y Vinyas, anaren à la presó à fer companyia al senyor Ace- 
vedo. 

No podem dar curs à aquest epissodi curiosíssim y característich 
del estat d' ànims y relacions entre inquisidors y Concellers, puig 
nos faria perdre de vista la intervenció en ell de 'n Bruniquer; redu- 
hida com ja 's compendrà, à obtenir de la cort Romana la suspensió 
de las amenassas de las monitorias dels Inquisidors, lo qual obtin- 
gué, nos sembla à nosaltres, fàcilment, dat que may en la Cort dels 
Papàs alcansà T horrible tribunal amparo ni favor. (R, LI. c) 

Ab aquets mal-de-caps se n^ hi barrejaren d' altres, puig un dels 
fills de 'n Bruniquer à qui deuria tentar la estada de son pare en la 
gran ciutat, fugi de Barcelona sens son consentiment y sens son 
consentiment se li presentà à Roma. (T.) 

Complicà també sa missió un nou incident ab las monjas de San- 
ta Clara sobre una reforma de la muralla à lo que ellas s' opossavan; 
tingué també de donar son concurs al abat de Montserrat per calu- 
rosa recomanació dels Concellers, sobre no sabem quinas qüestions 
entre ell y 'I cap de la seva ordre; y per últim, trovem à son carrech 
confiada la disputa entre U clero beneficiat de la Seu de Barcelona 
y *ls Canonges, disputa ó qüestió que en los següents termens reco- 
manavan à *n Bruniquer los Concellers: 

— «Per part dels beneficiats de la Seu de aquesta Ciutat nos es es- 
Dtat demanat tinguessem. à be escriurer à sa Santedat fos servit ma- 
»nar remediar les opressions (que) fa lo capitol (de) aquesta Cathe- 
ftdral à dits beneficiats, y com entengam tenir sobrada rahó y que 
»los canonjes son intollerables en sos procehiments, essent molt cert 
sque si la Santitat nois reprimeix arribarem à no tenir ningun bene- 
sfíciat que vulla ni puga residir en la Seu en gran desautoritat de 
j>aquesta ciutat.» (R, LI. c. carta de 2g de Maig 1612). 

Donant curs à tots los afers indicats, en Bruniquer passà un y al- 
tre any en Roma sens adelantar res sobre la qüestió capital, gracias 
à las resistèncias de la cúria romana que cada dia demanava nous 
documents, y tants ne demanà que en veritat acabà en Bruniquer 
per tenir à casa seva tot un arxiu, com se pot veure en la nota de la 
entrega que *n feu à son succesor en Roma, lo prébere Francesch 
Domènech, cosi germà seu. 

Lo nombrament d* aquest últim no implica que la Ciutat estès 
descontenta de 'n Bruniquer, sinó aburrida de gastar sostenint en 
Roma un embaixador, com se deya allavoras, sens cap classe de pro- 
fit, y sens que tal resultat fos imputable al seu representant. Per 
ííïxòf salvant tots los respectes y gastant tota classe de miraments, se 



Digitized by 



Google 



294 BIOGRAFÍA DE ESTCVE GILABERT BRÜX1QOER 

li notifica per los Concellers en 6 de Febrer de i6i3 qae lo Conceti 
de Cent. en sessió del dia anterior, havia donat perterminada sa mis- 
sió: mes enJerant se li notifici 1 nombrament dd seu successor. 

Aquesta revocació, puig en realitat no era altra cosa, oontraríi & 
^n Bniniquer qui creya pròxim lo fallo per lo que feva A la causa del 
pasti m, mes la ordre estava donada y Is Consellers no la havían de 
tomar en Jcrrera Inútils donchs totas las dilacions que posa, feu en- 
trega i son cosí germà dels documents de la seva procura, se despe- 
dí del Sant Pare lo i3 de Abril, y després d' imposar à son successor 
— 20 d* Abril — en los assumptos que havia gestionat, se 'n tomà i la 
ciutat de Barcelona. fR. LI. c. i6i3^i6iS.) 

Una vegada de retorn, los Consellers posaren tota la confíansa en 
ell pera 1 despaig dels assumptos de Roma, y es per cert cómich, 
dat cas que ^n Domènech hagués intrigat pera suplantarlo. veure la 
repulsa que li donan los Cpnsellers à sa primera comunicació, puig 
li díhuen que tot lo que proposa ja ho ha fet son antecessor à qui 
ells tenen confiada la correspondència ab ell. Ab aquesta comunica- 
ció en Bruníquer se pogué considerar satisfet, sinó venjat. De la mis- 
sió d* en Domènech se *n obtingué escassfssim resultat. 

Com ja es de presumir, en Bruniquer de retorn à sa ciutat estima- 
da, continuà sos interromputs tre valls ab tanta cura y diligència que 
al any següent doní per terminada sa tant celebrada Rúbrica de! 
Ceremonixl, 

Finida la Rúbrica, la presentà als Consellers en 12 de Juliol de 
1614. 

Acullida ab amor y agrahiment, en 14 de Novembre de dit any se 
nombraren examinadors, y al cap de dos anys, això es. en 3 de Ju- 
liol de 16 16, «reunit lo Concell de Cent, com diu en Maspons, lo 
smateix Bruniquer las posà damunt la taula dels Concellers y espli- 
ncà en ple Concell lo que contenian los dits llibres... Y en sa vista 
«acordaren se li regraciessen a Bmniquer sos bons oficis y diligen- 
ncias y li fossen pagadas sinch centas lliuras, encomenantli que pro- 
»curés posarhi si alguna cosa faltàs, y que fossen dits llibres recón- 
»dits y ab tota cautela y recato com ells se mereixian y obliga- 
]ivan.« (v.) obr, cit. 

Casi sexagenarí en Bruniquer per eix temps, be podia prometres. 
després d* una vida tant laboriosa y tant replena, un descans tant 
tranquil com merescut. Això 's prometia sens dubte, mes la sort li 
guardava pera Is últims anys de sa vida la prova mes dura y difícil« 
com si no volgués que home tant honrat y ple de mèrits deixés de 
beurer en lo càlzer de la amargura que aquesta amarga terra te sem- 
pre omplert pera sos millors servidors. 

Setanta cinch anys tenia en Bruniquer quan no sabem si per zel 
estremat ò per mala volensa, fou acusat junt ab V advocat de la ciu- 
tat, Rossell, de haver entaulat alguns processos en perjuhf de la ma« 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SAN PERE Y MIQUEL 296 

teixa« Lo que en lo fons d* aquest assumpto hi hagués de veritat, la 
manca de documents no deixa compéndreho; los resultats semblan, 
emperò, ezplicarho. En Bruniquer excusà sa falta, cas de que n* hi 
hagués, dihent que ell no havia fet mes que cumplir las ordres del 
advocat. Aquesta resposta no satisfeu als Consellers, los quals, guiats 
per lo Conseller en Cap, Francesch Joan Magarola, proposaren la 
suspensió dels dos per durant deu anys. Aixís ho acordà 1 Concell 
de Cent en deliberació de 3o de Janer de i636. (C. C.) 

Quant gran fos lo torment que tal incident donés à *n Bruniquer, 
al home integro, inmaculat, envellit en lo servey de la ciutat, fàcil- 
ment ho compendràn tots los qui sentin bullir sa sanch per qües- 
tions de honra y dignitat; pero encara havia d' ésser major son des- 
conhort, puig com à jS anys Thome ha de estar sempre disposat pera 
surtir de esta vida, empendre lo camí deixant en derrera *1 dubte, es 
viurer morint, y morir desesperat y no com home satisfet de haver 
omplert sa missió be y fidelment. 

En Rossell y en Bruniquer recorregueren inmediatanTant en de- 
manda de justícia als Tribunals després de haver demanat reparació 
del i^ravi als Consellers. 

S* entaularen las causas, las quals se seguiren ab activitat, mes com 
lo 3o de Novembre mudaren los Consellers, los del any 1637, por- 
tats d^ altra idea de la que mogué als que guià en Magarola, busca- 
ren una transacció. 

En Rossell, mes condescendent ó tal vegades per ésser mes jove, y 
com la joventut te camp per córrer, no creyent prudent sembrarhi 
entrebandis, consentí en V arreglo, presentà un memorial demanant 
pura y simplement la seva reintegració fundantse en un vot mal 
contat, lo consentiren los Consellers de 1637, y després de fer cons- 
tar que 1 dit Rossell renunciava terminantment à la causa entaulada 
contra la ciutat, als salaris vensuts, y als gastoS ocorreguts en lo pro- 
cés, fou reintegrat en son lloch d' advocat de la ciutat. 

En Bruniquer, ja ho havem dit, no volgué cap transacció. A 75 
anys se té U dret de ésser exigent é intransigent. Quan V home està 
orgullós de tenir lo cap blanch com la puresa de sa vida; se mira ab 
horror lo cabell negre que vol embrutar sa blancor. — En Bruniquer 
havia sigut expulsat de son lloch de Síndich; donchs ó purgar la fal- 
ta ó confessar la injustícia. — Si 'Is Consellers no podian abandonar 
lo fet per companyerisme mal entès, si no foren prou grans pera sur- 
tir devant d' aquell home venerable y demanarli perdó, y estimaren 
millor cumplir la veu y manament de la justicia, cosa es que nosal- 
tres no entenem; als nostres ulls, res tant gran com la confessió sin- 
cera del pecat. — Si la ira, la passió, ó un zel exagerat mogueren als 
Consellers de i636, los de 1637, esmenant la falta, tornavan per 1* 
honor del títol de saui que portava U Consell de Cent, 



Digitized by 



Google 



296 BIOGRAFÍA DE ESTEVE: GILABBRT BRUNIQUER 

II — -^ — ^ 

Diguem, emperò, en honor d' ells que si *n Bruniquer sostení son 
dret, ells no defensaren V agravi. 

La Real Audiència dicté son fallo manant que fos reposat en son 
lloch de Sfndich Esteve Gilabert Bruniquer, à qui la ciutat havfa 
de donar tots los salaris y emoluments devengars desde *1 dia en 
que fou separat de son carrech. — Los Consellers Uoharen y tingue- 
ren per bona la sentencia, y en Consell de 21 de Juliol de i638 fou 
en Bruniquer reintegrat en sa sindicatura. 

i Dos anys després moria tant benemèrit servidor de la pàtria! jQuí 
sab si no precipità '1 desenllds un procés que 1' havia de avergonyir 
encara que no tingués culpa! 

En Bruniquer morí '1 26 de Mars de 1641, y, com se veu ben clar 
en son testament, ab tota la tranquilitat d' esperit del home que va 
devant de lo descon^ut sens temor ni de lo que enredera deixa, ni 
de lo que en sí porta. — Si sa religiositat li havia de obrir las portas d* 
un millor estat, son testament nos diu quant gran fou, y res te pera 
extranyamos que qui comunica ab Deu en tots los dias de la seva 
vida, estiga gojós lo dia de sa mort per que à £11 s' acosta. 

De lo que digueren en lo dia de sa mort sos contemporanis algana 
cosa en sabem encara que allavorasno hi hagués prempsa per dirho. 
Lo dietari municipal del any de sa mort guarda com ne dihem avuy 
sa gacetilla. 

Això llegim en ell: 

aDimars 26 de Marz del any 1641. 

«Dit die mori Esteve Gilabert Bruniquer notari de Barcelona sin* 
»dich de esta ciutat; home de gran inteligencia de las cosas delia, 
»que ha deixades escrites moltes memòries axi de ceremonias com 
«altres de dita ciutat; fentseli dir las 25 missas de Rèquiem acostu- 
«madas per sa anima; y tres dias se tingueren tancades les portes 
«sols obertas las portelletas de dita casa (la Ciutat) com es costum 
»de qualsevol oficial de dins de ella. Anima eius requiescai in pace 
namen.n 

En Bruniquer que passà la major part de sa vida en una casa del 
carrer de la Llibretería, fou à morir, sens que sapiguem la causa, 
en lo carrer de la Canuda. (F.) 

Fou sepultat en lo vas que la familia tenia en los claustres de la 
Catedral als peus del altar de S. Gabriel ó de la Anunci ata que ell 
havia restaurat, (T.) y es lo ters à ma esquerra entrant per lo portal 
dit de la Pietat. Encara avuy, à pesar de tenir molt gastadas las He- 
tras, per lo que d^ ellas se pot llegir, per las armas de Ricomà y *1 
brot de bruch que ostenta esculpit, se pot reconèixer fàcilment la llo- 
sa sota la qual jauhen las despullas del llustre ciutadà de Barcelona. 

Avuy que, segons se diu, se tracta de convertir las capellas del 
claustre de la Catedral en panteons de pcrsonas que suposem, cas 
de que *s porte endevant la idea, notables per los serveys fets à la 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANPERE Y MIQUEL I97 



Humanitat, é la Pàtria ó à Barcelona, creyem que sens oposició, y 
fins de dret, la Capella de S. Gabriel correspon als ossos ó à la me- 
mòria d* en Bruniquer.— Tota altra atribució seria indigna de Bar- 
celona. 



SAS OBRAS 



Havem dit la exageració que hi ha en lo concepte del últim bió- 
grafo d^ en Bruniquer, al posar à aquest entre 'Is primers escriptors 
del sigle xvn. 

Lo cèlebre síndich de Barcelona no te Uoch com à literat ni al de- 
vant ni al redera dels escriptors del sigle xvii, y si això fos necessari 
demostrarho, creyem que ab sa biografia n'hi hauria prou, puig ella 
ensenya com y de quina manera en Bruniquer disposà y ordenà las 
obras que tanta celebritat h han donat entre nosaltres. 

Recordis que '1 dit autor te bon cuydado d' advertir una y altra 
vegada que no fa més que continuar rúbricas anteriors o disposarlas 
en nova forma, de manera que hi ha lloch à distingir en las ditas 
Rúbricas lo qu' es propi d^ en Bruniquer y lo que ho es dels seus an- 
tecesors en los càrrechs que exercí prop dels concellers. Si aquest 
travall fos necesari, no seria impossible de portar à cap, puig que ^n 
r arxiu municipal se conservan las rúbricas antiguas, obras del sigle 
XV, mes aquest travall es del tot escusat; ja que'n Bruniquer fa cons. 
tar los origens y fonts dels seus travalls. 

Una sola obra pot donarli lloch à Bruniquer com à literat, y 
aquesta es la apologia de Barcelona que 's trova en la Rúbrica de 
privilegis. Escrita en llatí, la dicció es flúhida y no li falta elegància, 
mes no s' enlayra U pensament, venint à resultar una apologia bas- 
tant prosayca y sens cap de las condicions que per tals obras dema- 
nan los autors de retòrica. 

Bé sabem que la obra d' en Bruniquer que mes lo caracterisa com 
literat es la Relació sumaria de la antiga fundació y cristianisme 
de la ciutat de Barcelona y del antich magistrat y govern dels 
magnífichs consellers y altres coses de honor y bellesa de la ciutat^ 
publicada ab un prólech per en Francisço Maspons y Labróis comfo- 
ïletí de la Renaixensa en V any 1871. — Si avuy no hi haguessen dub- 
tes respecte à la originalitat d^ aquest trevall per haverse trovat una 
altra copia ó manuscrit de lletra diferenta y üns tinguda per mes an- 
tiga, nosaltres, encara que sas condicions literarias sian pocas, li 
hauriam donat lo primer lloch. — Ab sentiment havem de dir que 
fins avuy tota la nostra diligència pera conèixer dit manuscrit ha si- 
gut infructuosa, de manera que no sens tota classe de reservas do- 

38 



Digitized by 



Google 



2gS BIOGKAFÍA DE ESTEVE GILABERT BRUNIQUBR 

nem à conèixer un fet advarat per los respectables antivers de Casa 
la ciutat de Barcelona. 

Si aqueix trevall mereixés V honor de figurar en lo llibre de obras 
premiadas d' enguany, V autor se compromet à donar per lo clar sa 
opinió sobre punt tant delicat, puig té la seguritat de poder veurer 
dit manuscrit avans del temps de donarse las composicions premia- 
das à la estampa, (i) 

La cèlebre Rúbrica qual títol es Ceremonial dels magnifichs Con-- 
sellersy Régimen de la ciutat de Barcelona, y sumari ó Rúbrica de 
cosas memorables de dita ciutat. Tot scriptura legal y autèntica, 
treta de Dietaris, Registres y altros libres de dita ciutat, salvo la 
hont diu es tret, forma tres abultadíssims tomos en foli que ben en«- 
quademats se custodian en Y Arxiu municipal de Barcelona. 

Aquesta Rúbrica es un repertori de dret municipal local inmens y 
son auxili pera escriurer la historia de Catalunya y de la Ciutat com- 
tal es tal que fins creyem que sa consulta es imprescindible, per 
quant en Bruniquer dona noticias tretas de Registres del Consell de 
Cent y altres que s' han perdut, ja ab motiu de las guerras, ja per la 
crema dels convents. 

La circunstancia de ésser en català la ha divulgada y d^ ella s' 
aprofítan quants dels arxius sols ne consultan los Indices, y com po- 
dríam dir que la Rúbrica en qüestió es un alndice rahonat,D d^ aquí 
que ab poch trevall pugan fer creurer que han fet trevall de investi- 
gació. Això dihem pera desautorisar totas las citas que *s fassen d* en 
Bruniquer, escepte si aquestas son presas d' ell per aquells punts 
dels quals s' han perdut los documents originals; puig com en Bru* 
niquer dona la sustancia del fet sens antecedents ni judici propi, en 
atenció à que no fa mes que un Indice, d' aquí que son text no tin- 
ga cap autoritat quan existeixen las referencias. 

Quin concepte puga merèixer la dita Rúbrica ó Indice als que no 
llegeixen son prólech nos ho diré dit Bruniquer al excusar y espli- 
car sos defectes en dit lloch. 

«Lo present libre, diu, distribuhit en Capítols per materías, segons 
»lo meu pobre ingeni me ha dictat ab confíansa que après de mi 
«empendra aquesta obra persona de mes talent que lo meu pera aca- 
vbarla y posaria en millor estil, a fí de reduir a memòria cosas de 

)>tanta estima de aquesta Ciutat» «No es estat possible posar 

vaquesta rubrica en lorde dels anys per que no he tingut loch de veu- 
)>rer los libres de la Escrivania major ab repòs, y de propòsit, sinó 
Da horas comodas, y segons queia ocasió ha portat los libres a mans 
»mias, ara uns, ara altros, de hont es estat forsos escriurer de la ma- 



'\) Lo Consistori acordi imprimir aquest estudi integro y sens alteració de cap 
mena, tal com se presenti, reservantse cridar la atenció del que resultés semc autor, 
sobre la conveniència d* aclarir aquest punt d* historia literària. 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANPEaE Y MIQUEL 299 

vnera que esta et maxime perquè oferintsen cada dia com sen ofe- 
»riran legir cosas novas se hauran de ajustar assi, y etiam que lo que 
j>vuy esta escrit fos ab lo degut orde dels anys no fora estat de profit 
«pus encara devem ajustarhi cosas del temps passat.» (P. R.) 

Te per nosaltres un valor superior la Rúbrica de privilegis qual tí- 
tol e& Rúbrica priyilegiorum cMtatis Barcinone novo ordine fac-- 
tum per stephanum Gilabertum Bruniquer notarium publicum Bar- 
cinone eius syndicum spetialiter súper libris intitulatis infrascriptis. 
— Primus visidus etc. precedida d' un prólech y d' una apologia de 
Barcelona, — La importància d' aquesta rúbrica han tingut lloch de 
apreciaria quants han estudiat seriament la historia catalana en la 
historia de son dret feudal, real y municipal, puig si bé 'Is documents 
que en ella se citan per fortuna 's trovan en nostre arxiu nacional, ó 
sia *1 de la Corona <r Aragó ^ la circunstancia de trovarlos ordenats 
per materias y per anys fa que la investigació en lo dit Arxiu sia 
mes fàcil y que la economia de temps sia considerable. — Nosaltres 
creyem que si no fos pér la circunstancia de estar redactada en llatí, 
molts dels que van sempre ab la Rúbrica de ceremonial entre mans, 
preferirfan estudiar la Rúbrica de privilegis. 

Temps fora ja que per part de nostres municipis se donguessen à 
la estampa ditas rúbricas, no sols perquè 'Is homens trevalladorstin- 
guessen à ma tant poderós instrument de trevall, sinó per lo molt 
que honran y enalteixen à Barcelona y à Catalunya gran munió de 
fets en ellas contats y constats. Si es veritat que en nostra terra 
viu un esperit català, si es veritat que las bonàs ó malas qualitats 
del nostre llinatge se vulgan restaurar y enfortir, cap llibre mes apro- 
pósit que ditas rúbricas pera saber en tot moment sobre tal ó qual 
fet quin era V antich esperit de la terra, ab aquesta reimpresió ó im- 
presió s' acabaria la explotació que per alguns se fa de circunstan- 
cias y sentiments del tot accidentals, y 's veuria ab quanta rahó Lord 
Macanlay posava per demunt de las llibertats inglesas, las catalanas, 
fent ressortir son esperit eminentment progressiu y democràtich. 

Positiva importància pera la historia de la Ciutat y d' Espanya te- 
nen los dietaris de Barcelona redactats per En Bruniquer, y quant 
hom recorda que fou necessari mitj sigle de contradiccions y violen- 
cias pera arrivar à la terrible explossió del any 1640, es quan se de- 
plora que en la redacció dels Dietaris que subseguiren als d^ en Bru- 
niquer no se hi portés lo mateix amor y entussiasme, amor y en- 
tussiasme nascut no sols del que inspira sempre lo trevall, sinó del 
coneixement, del sentiment de que ab dits Dietaris se escribia la his^ 
toria pàtria. Quin concepte tenia 'n Bruniquer del travall que co- 
mensava al encarregarse del Dietari, ell nos ho dirà per lo clar y ben 
menut. 

«Inter plura decreta pro bono statu civitatis Barcinone maturo 
vquidem ac digesto consilio disposita, est multum laudabilis et valde 



Digitized by 



Google 



300 BlOGRAFfA DE ESTEVE GILABERT BBUNIQUER 

Aconmendanda citius líbri qui dietaríus appellatur, institutío hic 
»enim est qui ritus et ceremonias magnifícorum constliarionim con- 
•servat, quibus spretis, illorum aestimatio que apud reges et princi- 
Bpes extollitur, multoties deflecteret et declinaret. Hic res gestas me- 
»morabilIi fonet ne oblivione conterantur et ad hunc in novis even- 
stibus habitur recursus ad faciliorum et magis cantum consultum 
>»ne in errores et pravas determinationes labatur. Unde congruum 
»est regentem hos libros nedum, fidelero, et legalem quod precipuucn 
»est verum et literatum et multum expectem fore, ut ex suis dis- 
scretis attestationibus ea qua decet fíde et ornata oratione scriptis, 
•veritas lucescat et ad novos occurrentes casus antiquorum facto fa- 
»cilis pateat deliberatio et quaumis mers et ignanis; ego Stephanus 
j»Gilabertus Bruniquer notarius publicum Barcinone ad hoc munus 
sstim electus seu ad sortem extractus nihil ominus divino íretus au- 
•xilio et predecessorum meonim ope et sano exemplo adiutus rem 
»aggrediar Deum optimum maximum implorans et obtestans men- 
»tem meam spiret gresius meos componet et penam meam dingat 
>ad scribendum omni cumprudentia et fidelitate hec que sequuntur, 
i»amen. Et ut omnibus et singulis Infrascritus in juditio et extraíides 
«indubia tríbuatur. ego dictus Bruniquer notarius et scriba prefatus 
»hic me suscribo et meum quo utor impubiicis instrumentis appono 
«signum.» (Dietari 23,) 

En aquest Dietari que porta 'I número 23 dels que estín coleccio* 
nats. s* hi tova interclusa la Relació que escrigué 'n Bruniquer de la 
anada del Conceller en cap Pere Aylla, cavaller, à Madrid (no passà 
de Zaragoza) en reclamació de la oposició que per la traslació de 
S. Ramon de Penyafort feu lo Virey y Consell Real. De aquesta re- 
lació que te 1 1 fulls y mitj y compren del 23 de Maig i6o8 al 17 de 
Juny del mateix any, se'n treu be per lo clar que 'n Bruniquer no 's 
pagaba de literat puig ^-quina millor ocasió pera descriure ab los 
vius colors de la literatura, ja que no '1 pais las solemnes entradas 
que al Conceller en Cap íiu lleyda y sobre tot Zaragoza, de las quals 
dona detalls interessats y que provan 1* alt concepte y estima en 
que 's tenia à la Ciutat de Barcelona per tot arreu d' Espanya? En 
Bruniquer tresorer, pagador y secretari de la embaixada, es un des- 
carnat cronista, veridich, exacte, fins escrupulós y nimio de detalls; 
llàstima que no hi hagués afegit V entussiasme que havia de sentir 
per r amor y respecte ab que era per totas parts acuUida la alta 
representació que en demanda de justícia anava ab las massas altas 
devant del Rey. 

Finit nostre trevall, voldriam sentir la satisfacció d* haver posat en 
tot son relleu la simpàtica figura d' en Esteve Gilabert Bruniquer. 
Sa vida fou la d' un héroe del trevall, y per lo tant, modesta y sileü 



Digitized by 



Google 



SALVADOR SANPERE Y M1QU£L 30f 

ciosa, que no li agrada la remor al home que trevalla. Fou un mo^ 
desty humil oficial de la ciutat de Barcelona , y aquesta seva condi. 
ció procurà enaltiria donant à sos oficis, es dir, al cumpliment del 
deber que aquells li imposa van, tot son valor. En aquest concepte 
es un home modelo; y de la integritat y puresa de son caràaer pro- 
va 'n dond la energia ab que 's defensà en los últims anys de sa vida. 

Son mèrit com à escriptor creyem haverlo posat igualment en tot 
son relleu sens exageracions ni apassionaments de cap classe. No es 
nostra la culpa si per compte de trovar un literat havem donat ab un 
archivista . Pera nosaltres, lo cambi no porta desmérit pera ^n Bruni- 
quer. Als que tenim alguna esperiencia d' eixa may prou recompen* 
sada feyna de catalogar y classificar documents, de formar (ndices y 
estractes dels mateixos pera que altres aprofiten los materials per 
ells reunits pera aixecar los grans palaus, homens com en Bruniquer 
nos inspiran gran respecte y veneració. 

Sa memòria viurà tant com visca en lo mon la ciutat de Barcelo- 
na, puig mentres aquesta Ciutat existesca, tindrà fills que estudien 
sa historia, y pera aquestos, serà sempre *n Bruniquer lo seu 3i«n/or; 
y pera 'Is homens meritoris y oscurs travalladors de sa casa, lo humil 
X fidel oficial serà mes que un modelo, serà un patró. 

{Llàstima que '1 monument que à sa memòria han erígit tots los 
aymadors de la terra no haja trovat mes forma que la literària, si es 
que aquest trevall trova Uoch ó gràcia entre vosaltres, sabis manté- 
nedors dels jochs florals de Barcelona! 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Nüm. 19.— DISCURS del Mantenedor D. Emili Vi- 
lanova. 



Digitized by 



Google 



Digitized by LjOOQIC 



^^•^^s^^^ à^ 









Senyors: 



VfiNiR à parlar en prosa després que haveu sentit tants pri- 
mors y agudesas entonats en lo llenguatge de la terra, me fa 
témer no vos produheixi semblant efecte del que 'n resultaria 
si en lo més concertat d' una sonata, en lo bell punt que V animo res- 
tés deleitosament cautivat per las delicadesas de la música, paressin 
de sobte los instruments d' entonació més suau y dexeissin sols à *ls 
baixos donant sas notas graves que sonarían aspres é íngratas sense 
'1 cant d^ aquellas melodiosas veus. 

Aixfs me trovo jo, y acàs confós, reílecsionant que lo trinsit de la 
bella poesia à la prosa no vos fereixi ab agresa *\s sentits, y fins temo 
gastar massa de la bondat vostra per conseguir que no vos dongue 
enuig tant mal ocasionat mancament. 

Emperò, à qui falla y s^ excusa casibé no li pertocan renys. Siguéu- 
me atents, 4onchs, per curta estona, que à tots porto encérrech, en 
nom del Consistori, de fer cumpliment de despedida. A vos primer, 
Reyna de la festa, en qui la bellesa gelosa de reílectarse en lo mirall, 
se mira en vos y si *n queda de contenta al veures tant enamora- 
dora! 

A esta dinastia de Reynas que any per any exaltan en lo trono los 
guanyadors del premi d^ honor y cortesia; y à vosaltres, ninas, més 
galanas que rosas de Maig, que teniu primor per ser tant bonicas à 
r hivern com per primavera, y aquest es lo mèrit perquè sou tant 
volgudas las de cabell ros y miradas dolsas — que solen donar enci- 
sos de molta tristesa; — las de ulls negres, escayentas morenetas que 
apar que del bellugueig de aqueixos ulls n* esclatin à 1* hora raigs de 

^9 



Digitized by 



Google 



p<r tdir la lesi•jra ie ctsci z '^cacrr rencr. 
A t'-jcja T-vf tf ■i.ii'> agiTr j poGcr ab m ■■!■ qve ab 

^ íLXJtr VjçiÉL ^tSLirc í.i<a ie ç^isa sort ie çesrijcsas. ab q^íxa d»- 
Titeúzjti ie pcrJKCTtscs se cofsaccacx aésar Jo Joerr tVajca t líe Sa Wr> 
=:y>tcra 



Arrlcoda esxa llesta al p^zzt ieí ses acabascsst. proç a c sLa í ^sc T 
£jtr!s TCSió .Jrit cjj^s úc sa p^ictf a csbai^^iscic encara Sos fcgaiats 
^fetts^sn cf aq:3estas flors. Totiriaa qse '■ q^ciics píaEScaua memò- 
ria per Tosalsrcs. troraiors Prcm-casals. poctas de Catfrua. «àe Valc»- 
da T úe MaZorca t pe Is i%z£ssc2s seayors que tant V karca hoo- 
raia ab roiscn assistència, per q;;al éncsa. lo Coosòion. Tcrament 
r/- !Í45af. se complau en «iocarroscn las més cocsSertas EDercés. 




Digitized by 



Google 



LLISTA 



DE LAS 



COMPOSICIONS PRESENTADAS AL CERTAMEN 



Núm. I. Al peu de la fossa. — Bello es vivir! la vida es la armo^ 
niay etc— Zo:tRiLLA. — 2. La darrera cita. — Felicitat, — 3. Al cim del 
abisme. — Y*m besjn lo front los núvols—y *m besa la fosca Vi peus, 
— 4. A la meva amor. — Amor, — 5.A l'hombra de la creu. — Recomp- 
tant mos pecats la mort espero, — 6. Lo plant d* una mare. — 7. Foch 
y llum. — 8. Al peu d' un xiprer. — Fins colgat de terra com tendre 
llavor^ — en h sombra humida florirà mon cor, — J. Roca y Roca. — 
9. Les tres germanes.— ^L' Art bella encisa *ls sentits-^per trasme^ 
tre'l bo als esprits. — Estètica infantil. — 10. Suspirs. — Estavam 
mirant lo camp, — 1 1 . Lo guerrer de las plomas negras. — Hasta '/ 
castell de vergonya^-^abaixa sacarà honrada, — 12. Amor — Qui 
n' està lliure? — 13. Tot es per tu. — De boig y de poeta,,, — 14. La 
mellor ditxa. — Per nadd^ 7 capità Boyton,,, — 15. La sorpresa de 
Figueras.— .. demunt las barretinas — Deu hi regna, un altre no! 
16. Ella. — Sense ella la vida es una carga.—i•j, Fullas secas — Tar- 
dania, — 18 Dubtar es morir. — No pot tornar! — 19. Lo brot de mor- 
duix. — Ja 7 conech herbeta, — 20. MelancoKa. — Vora V aygua sol 
solet... — 21. Amor dMnfern. — Dramx tràgich, — 22. La Pubilla. — 
Va penjar los hàbits à la figuera, — 2 3. La Caritat. — Ubi enim thesaii- 
rus vester, est, ibi cor vestrum erit, — (S. Lluch Cap. XH, ver 34.) — 
24. Esplicacions. — Ò d vivir en el càlij de una rosa, — 25. La Carre- 
ra. — Tengo un hijo grandullon,,, — BRETON.-r26. Nit de pluja. — 
iMala sort!— 27, Lo plant del desdichat.— /C) rey 6 res!— 2%. Lo 
soldat. — Ya se van los quintos, mtidre^ sabé Dios si vo/verrfw.— (Co- 



Digitized by 



Google 



3o8 socas florals de mARCxuetk 

Ma popular 1 — 29. Voreta de la íont.-«i4Air.«-3o. A ma pàtria — 
jSaJtií! — 3 1 . Berenguer primer. — La virtad m>s emseha ei cmmmm que 
debemos seguir, però no se enearga de descmbrir lo§ im^^ que «w ét 
podemos encontrar, — Balmes. — 32. EsdaTatje. — Son posnmus. — 
33. Matre dolorosa. — Apuró hasta las keces la copa del dolor. — 34. 
Catalunya. — Magna. — 35. Concells de vells — En tractanísede casar 
fa de mal aconsellar. — 36. Lo ball de la fesu major. — \Solo el amo^ 
es grande! proseguia — anjidiendo un delirio d otro delirio. — R. de 
Campoamor. — 37. Nit de 1' inima. — Ting por... — 38. Lo pés dd 
llop. — Torrents jr fontanelles — toies se glassardn—los aucelles del 
■ ayre — de f ret se moriran. — Cqr randa popular. — 39. Zeid. — .... do^ 
lorido pensando en su porvenir.., — U baldo Pasaron. — ^40. Defclli- 
ment. — Son est dolor.,. — 41. L* historia del amor. — Fochfoil. — ^42. 
A Tortosa.— G/of'w. — ^43. Lo sometent. — Y^ls uns per F Eral sor- 
tian, — altres per Cap-pont al dret. — ^44 Lo botxí del Rey en Pere, — 
L' unió en Valencià — ^45. Lo crit deb almogàvars. — Pàtria. — 46. La 
Gelosia. — Trajedia en tres actes — So té pietat. — 47. La forastera. — 
Forasters de Bxrcelona^— forasters no 'n vulgau may! — 48. L' aygua 
del- cel. — Amor, — 49. Malas llenguas. — Con mucho menos hahlar — 
y mucho mas :rabjjar — se salvaria el país. —Larra. — 5o. La canso 
del músich. — Do re mi fa sol, — 5i. La bandera de la pàtria. — ...em- 
penado el infante D. Alonso en recobrar su pendon, etc. — Feliu de 
la Pena. — 52. í Bells amors! — Y en son niu. niuhet d" amor... — 53. 
Amor. — Ideal. — 54. L' arbre de la pàtria. — LUibertat. — 55. Mestre 
Biay. — Cdstich de Deu — 56. La pubilla del Mas Gran. — Au^ qu* us 
contaré una feti... — Frederich Soler. — 57. L' afany de T eura. — 
Avant. — 58. Un home. — Jo y ell som dos. — 59. Lo camí de Sant 
Jaume. — Spes. — 60. Una llàgrima. — Allons^ ja n* ai donc plus qu* à 
suivre ce que dime. — LamartiNe.— 61 . La meva amor.— Canfone/a. 
— 62. L' olivera. — Fides — 63. Lo 19 dç Mars. — Usansa. Pàtria. 
Amor. — 6ij.. Lo Palmer. — Sembla una flor que cau del cel. — 65. 
Maig. — Mes de las flors. — 66. Concell. Crcyeume d m í—y anireu be. 
-^7. Lo Miserere. — Miserere mei. Deus! — 68. L' estatge de la dis- 
sort. — ^Sació jamds lafelicidàd del crimen? — ^Walter Scott. — 69. 
Catarina d' Aragó. — 70 Ursula. — ^Qué hi ha com V amor. — 71. Me- 
mòries d' un estudiant. — Xovela. — A C... — 72. Tria. — Poquety bol 
Tant de bol — Fàbulas. Je chante les héros dont Esope est le père. — 
La Fontaine. — 74. Ego sum. — D^ après nature.-^•/S. Les noces del 
infant. — Drama. — Crònica d* en Pere JV, cap. I. Crònica d^ en 
Muntaner, Cap. CLXXVIII y CCXL F.— 76. Conhort.— Creo en 
Dtos padre todopoderoso . — 77. La canso del cansoner. — La biron- 
don. — 78. Lo cant de la pàtria. — Voxpopulivox Dei. — 79. Mon* 
tesa cristiana. — Romançet. — 80. Lo mon. — Quien mas mira menos 
vé. — F. Canon/e. — 81 Las tres caras. — Per vida de Sidenham, — 
sempre V metjç es desgraciat. ^V, Estokch y Siqués.— 82. Duptc d- 



Digitized by 



Google 



LLISTA DÈ LAS COMPOSICIONS PRE3ENTADAS AL CKRTAMEH 3o9 

amor. Dubto; vethoaqul tott^J. M. Bartrina.— 83. L' estreno.-— 
*^ Utíml'^4. L' horta de Valencià. — 85. Sagunto.— /iimor/.j/i/tf5 tibi 
tfff/.— 86. La copa del dolor.— Fia/ yolvntas tua.^^7. Flour passido. 
Poulidoflour^ — mejcks douhuri,.. — 88: Lacolometa blanca. — Lceia-- 
bor, et exaltabor in te. — Dwid, salm. IX^ vers. 3. — 89. Càrlos — 
Drama. — 90. Dos matrimonis. — Desgraciat qui ho ensopega, — 91. 
La canso del comparsa. — Yo quiero ser cómico. — Larra.— 92. Quan 
serem casats.— Canf d. — 93. L' almugaver. — Lo rey me */ quedo. — 
94. Almodis.— Tragèdia. — 95. A una coqueta. — Qi/i tot ho vol tot ho 
pert.--^. Lo cego. — Miserias del mon. — 97. Lo jardiner del Rey. — 
Las rosas tenen espinós. — 98. Al món. — Aquest món es una bola, un 
purgatori, un í»/pr«.— 99. Lo malalt. — Cosas que passan. — 100. 
Historia d* una onada. — Misteri. — 10 1. La canso deia dona. — Tret- 
se son tretse\ 102 — Nocturn — La fosca quedis dos separa... — io3. 
Amorosa. — Chagrin d' amour duré toute la vie^^^plaisir d* amour 
ne duré qu^ un instant. ^104 U enamorat. — Adéu, punteta de sol — 
estrella del* auba clara ^ — espineta del meu cor — que *m travessa las 
entranyas, — Cançó iopülar. — io5. Mon amich .—CorreZ/ïr al que 
va errat, — 106. L' espurna. — Mens agitat molem. — 107 Un amour. 
— Poema. — Déu comte Berenguié. Fraire, bén nons convèn... — Mis- 
TRAL — 108. Los nets dels ciciops. — Valor yllealtat. — 109. Al dolor. 
— Conhort. — 1 10. Lo rey y la mort. — Fatals amors. — 1 11. Tota una 
vida. — Les quatre estacions. — 112. Al renaixement, del esperit patri. 
1 1 3. La germana d* en Jaume lo desdichat. — ...yfinalmente se reti- 
ro al Monasterio de Jiquena dondeya tenia una hermana. — A. db 
BoFARULL. — 1 14. La canso del rovalló. — jQue ditxa tindria — 1 15. 
La gran era. — XIX. — 1 16. Himne de Catalunya. — Surgeet ambula- 
— 1 17. iQue hi farem! — Las cabràs per sos pecats — portan los ge^ 
noi Is pelats.— 1 18. Los recorts de la masia. — Aquí... es Espanya; — 
alld dalt... Catalunya! — ^J. Li.. Pons y Gallahza. — 119. L'esperit 
català. — .4 vtf «/.-!- 1 20. Un bon concell. — Alòs hombres que estan 
desesper ados, — cisalos, en lugar de daries so gas; — moriran poco 
menos que ahorcados. — Quevbdo. — 121. Los soldats de Sertori. — 
Tragèdia. — Preferiria — la mort avans que vèuret, pàtria esclava.-^ 
122. Los darrers jorns. — Dies írar— »i23. Na Dolsa. — Lalley del 
amor. — 124. Ala Poesia. — La vida ets de les arts. — 12S. Mal d' 
amor. — Oh, si qu* es un gran mal lo mal d* amor! — 126. 3^ntas- 
Creus. — Afront y glòria. — 127. Fam y fretü... — O Deu es crudel, ó 
*l món — serà sens dupte'l crudel! — 128. Lo renaixement català. — 
Avant\ — 129. Plany d' un poeta. — Voldria'l premi festiu! — i3o. Au- 
bada.— *i4mor. — i3i. Lo Castell d' Aramprunyà. — Monografia.— 
Ets tu. ferestech héroe^-i^ atlètica figura?... — A. Blanch. — 132. 
La branca morta. — Nuestras vidas son los rioa — que van d dar en la 
mar, — que es el morir. — Jorge Mankiqwk. — 133. Las vetllas de ca *1 
çctcr.^Santa «í//— 134. Carta.— FiVir con Icones y con dragones^^ 



Digitized by 



Google 



3 10 JOCHS. FLORALS DE BARCELONA 

es mas pasadero que hxcer vidx — con la mujer que es malvada.-^ 
EccL. cap. 26. — 1 35. Lo salt de la reyna mora. — Encara veureu las 
petjadas del cavalL — 136. Consells. — Tal com raja, — 137. Sospresa, 
pena y consol.— > Amor et yirtUs. — 138. Judit de Welp.— Tragèdia. -í- 
139. bo Comte Jofre.— Ba/aia. — 140. Himne universal. — Sin Bea* 
trif no hubiese existí do un Dante; ni sin Laura un Petrarca. — 141. 
Lo picapoll. — Es lo rahim mes dols. — 142. Lo Ter. — iPatria! — 
143. La Diosa Aurora.— Pa/na, fe y amor, ^144. L* últim plany 
del Consol.— Qi/m jorn avuyl Quin Jorn detristasnovas. — ^V. Bala- 
GUBR.o- 145. Lo Retaula. — Fidelitat. — 146. Canso de la terra. — Lo 
cor se 'm núa-^y !ay! %uU plorar. — Clavé. — 147. Tot sol. — Afany. 
— 148 A Montserrat. — Ab gaytay tamborino^^y ah brancas d las 
mans... V. Balaguer. -^149. L' Habana. — No es or tot lo que llú. — 
1 5o. La torre dels Escipions. — Ille terrarum mihi prceter omnes. — 
HoRACi llib. lí od. IV. — 1 5 1. Las harretinas — Honradas sempre. — 
1 52. Historia d* un manuscrit. — Novela. — Askwathis human life-the 
sage replies. — Wiliam Cowper.— i 53. Los sufriments de Fèlix. — No- 
vela. — ... e viu que per la veu de cega passió la noticia del loch on 
era é la conexensa del be é de la veritat contínuament al meujuhy 
eran stades cobertes. ^France^h Carroc. — 154. Eva. — Et clamor 
meus ad te veniat. — 155. — La familia del mas dels Sélzers. — Novela. 
^-Amor de mare, — tot lo demés es aire. — 156. Juventut perduda. — 
Vull ovirar la caseta^hont lo sol may s" hi ponia. — 1 57. A una ma- 
re en la mort de sa filla. — La 'm vaix mirar bella estona-^y may, 
may mfi '« cansaria!.. — 158. Meditació.— OA eterna mort, — ok eter- 
na vida! — 159. La molinera de Plassé. — jOydd! — 160. Lo darrer tro- 
vador. — Adéu per sempre, ok pàtria. — 161. Espigallets. — Per si os 
agradan. — 162. Fidelitat. — Vox populi. — 163. Atenas catalana. — 
164. L* estiuhet de Sant Martí.— Qm^i /' arbre es vert^-^V ombreta 
es bona. — Canso catalana. — i65.Tarraco. — Colònia victrix Tarraco: 
— 166. L'ordre. — Supremx lex esto. — 167. A una poncella. — Flor 
d* amor. — 168. La canso de las flors. — Cad* arbre, cadi planta es 
un pom de flors, y un hom sent desitg de convertirse en abella, per 
voletejar en esta admósfera. — Gcethe. — 169. Amor. — Un alma al 
amor sujeta^-y un cora^on que suspira. — Zorrilla. — 170. Agonit- 
zant. — La vida es sueho. — Calderón. — 171. Lo Dubte. — Drama. — 
Errar$lo menos no importa — si acertó lo principal. — Calderón de 
LA Bvrca. — 172. Biografia d* Esteba Gilabert Bruniquer.— Jo humil 
súbdit y oficial de la ciutat de Barcelona. — 173. Montseny. — Com 
guayta vtgilant, cubert de boyray neu... — Aribau. — 174. L] última 
aureneta. — Yo vi sobre un tomillo — quejarse un pajarillOé — ^Villegas. 
— 175. Himne al renaixement. — Armonia. — 176. Pluja. — Esperansi. 
— 177. Lluna de mel. — Fermansas <f eternitat. — 178. Lo Correu 
de B*'* — Novela.— 179. Dol. — Copa de plers, solatjes de dolor. — 
180. La vida.-— Ow^r<?.— 181. Contemplació.— Perji/e miro leses- 



Digitized by 



Google 



LLISTA DE LAS COMPOSICIONS PRESBNTADAS AL CERTAMEN 3 1 I 

trelles — no estigdu^ mon Deu^ gelós; — m* agrada perdrem entre 
eUes-^per encontrarvos d Vos, — Verdaguer. — 182. Carta d'amor. — 
^ HontseyuUa, Abril de 18.. — 183. La Caritat. — Donar vestit als des- 
pullatsy pa als que tenen fam,,, — 184. Amor. — Lo tresor de la dona, 
— 1 85. Redempció.^-/if^ra/ ab Deu.., — 186. — Recansa. — Ara velo 
mes d; Abrily — regalada primavera,,, — 187. Presentimcnt. — Tinch 
febre continua — que 'm pensa matar,., — 188. Fadrinada. — Comen^ 
sem ab alegria — de cantar una canso,.. 189. A la Lluna. — Reyna de 
los astros^ Luna, — como tu luj no hay ninguna. — ^J. Romea. — 190. 
Lo Fosser. — Charitas, — 191. Sagrament perdut. — II fit serment à sa 
maitresse — de V adorerjusqu' au tombeau, — 192. Isabel de Galceran. 
— Novela. — 193. Rondalleta. — Voleu rondalla? — 194. La Rey de la 
fontana. — Pairia,fidss, amor, — 195. Lo mas de las etzevaras. — Una 
de las pagesias \ que hi ha en lo pla de Cambrils. — 196. Viure es 
llujtar.— 5or/j5íi/<i/. — 197. Lo dubte y la fé. — La fe salva. — 198. 
Plany. — Per fer número. — 199. Cant nupcial. — 200. L' aníiteatre. — ♦ 
Via? víc/15.— 201. Maria de Montpeller.— Drama.— D« la Reyna Do^ 
na Maria nostre mare volem aytant dir^ que si bona dona havia el 
mon, que ela ho era^ en tembre e en honrar Deu, e en altres bones 
costumes que en ela era.-^rónica del Rey en Jaume, — 202. Lo bon 
temps.— »... La cristalina esfera^gira bahada en lu^\ bella es la vida, 
— EspRONCEDA. — 2o3. La veu del passat. — 204. Gombal de Mur. — Y 
el crit /desperta ferrol-^ue sempre ab fam de gloria-^per tot de^ 
yan els braus almogavars.-^J. B. Pastor. — 2o5. Anhel. — .. Y enca- 
ra diuhen — que '/ ParatÚs es perdut...! — F. Matheu. — 206. La font 
del amor. — Es I' amor com les ones — que '/ vent belluga, — Joseph 
BoDRíA. — 207. La veu del Progrés. — 208. — Desit). — 209. Anyoransa, 
— Benhaja 7 cor qne V estima, -~y ab la llum de V esperança,., — ^Je- 
roni Forteza. — 210. Qui pugues tornarhi...!^2n. Semprevivas. — 
Corona poètica d ma difunta mare. — 212. Lo Progrés. — í Avant J — 
2 1 3. Amor puríssim. — jAve mar is Stella! — 214. Deliri. — Y es de 
tots los adéus que V home dona — el de sa joventut el mes amarch. — 
J. Labaila. — 2 1 5. Historia de la vila de Sant Pol de Mar y de son 
antich monastir. — Nosce te ipsum, — 216. Hero y Leandro. — Doch 
die Liebefand den Weg. Schiller. ^21 j. De la nou... — Talil vitafi-^ 
nis ita. — 218. Lo fil de la vida. — De quina seda? — 219. Lo mestre d» 
aixa. — Per un may mes. — 220. Lo llit de mort. — Llamas, dolores, 
guerras,,. — Fr. Luis de León. — 221. Lo forn de rajolas. — Terra ro^ 
ja descuberta, — 222. Mestre Jaume.— 5fl/w/^ feyna, — 223. Roman- 
so.— *Qt/f ^n vol un altre! — 224. La barretina.— OA, bandera catalana, 
'-^brigansfins d morir! — 22 5. Penediment. — Mon remembrar es 
ma confusió,— Xvsi AS March. — Cant XLIX, — 226. Montseny. — 
Monografia. — Adéu, tu, vell Montseny, — ^Aribau. — 227. Tradicions 
vilanovinas. — Las tradicions retratan lo modo de ser dels pobles. — 
228. La bala. — Peso un* unsa. — 229. Joan Fivaller. — /4Í/5.— 23o, 



Digitized by 



Google 



3o6 DISCURS DR GHACIKS 



claror ab visos d* ombra; perturbadoras gracias aquélUs y éstas qu 
enmalalteixen los cors ab una Uey de sofriment que, ditxós qui V hà 
per tenir la ventura de cercar beneit remey. 

A totas vos saludo agrahit y potser ab recansa que ab aquest 
Adéu s' acaba, per desditxa, la galana ilusió que formava la fantasia 
d' haver lograt pendre idea cie quina sort de gentilesas, ab quina di- 
versitat de perfeccions se consegueix afinar lo complement de la her- 
mosura 

Arribada eixa festa al punt del seu acabament, prop à estingirse V 
últim ressò dels cants de la poesia, esbargintse encara los regalats 
perfums d^ aquestas flors, voldríam que 'n quedés plascenta memò- 
ria per vosaltres, trovadors Provensals, poetas de Castella, de Valen- 
cià y de Mallorca y pe Ms digníssims senyors que tant 1* haveu hon- 
rada ab vostra assistència, per qual finesa, lo Consistori, verament 
obligat, se complau en donérvosen las més complertas mercès. 




Digitized by 



Google 



LLISTA 



DE LAS 



COMPOSICIONS PRESENTADAS AL CERTAMEN 



Núm. I. Al peu de la fossa, —Bel !o es vivir! la vida es la armo^ 
nia, etc. — Zo:irilla. — 2. La darrera cita. — Felicitat, — 3. Al cim del 
abisme. — Y*m besjn lo front los núvols-^y 'm besa la fosca 7j peus, 
— ^4. A la meva amor. — Amor, — 5.A l'hombra de la creu. — Recomp- 
tant mos pecats la mort espero, — 6. Lo plant d' una mare. — 7. Foch 
y llum. — 8. Al peu d' un xiprer. — Fins colgat de terra com tendre 
llavor, — en h sombra humida florirà mon cor, — J. Roca y Roca. — 
9. Les tres germanes.— «L' Art bella encisa 75 sentits^per trasme- 
tre 7 bo als esprits. — Estètica infantil. — 10. Suspirs. — Estavam 
mirant lo camp, — 1 1 . Lo guerrer de las plomas negras.^//^fa 7 
castell de vergonya, -^abaixa sacarà honrada, — 12. Amor — Qui 
w' esta lliure? — 13. Tot es per tu. — De boig y de poeta,,. — 14. La 
mellor ditxa. — Per nadd, 7 capità Boyton.., — 15. La sorpresa de 
Figueras.— .. demunt las barretinas — Deu hi regna, un altre no! 
16. Ella. — Sense ella la vida es una carga.—ij. Fullas secas — Tar^ 
danla, — 18 Dubtar es morir. — No pot tornar! — 19. Lo brot de mor- 
duix. — Ja 7 conech herbeta, — 20. Melancolía. — Vora P aygua sol 
solet... — 21. Amor d'infern. — Dramx trdgich, — 22. La Pubilla. — 
Va penjar los hàbits d la figuera, — 23. La Caritat. — übi enim thesati- 
rus vester, est, ibi cor vestrum erit, — (S, Lluch Cap. XII, ver 34.) — 
24. Esplicacions. — Ó d vivir en el càlij de una rosa, — 2 5. La Carre- 
ra. — Tengo un hijo grandullon,,, — BRETON.-r26. Nit de pluja. — 
;Mala sort!•^2j. Lo plant del desdichat.— ;C) rey 6 res.'— 28. Lo 
soldat. — Ya se van los quintos, mxdre^ sabé Dios si volveràn, — (Co- 



Digitized by 



Google 



3o8 JOCHS FLORALS DE BA«ICÉL0KA 

bla popular ) — 29. Voreta de la font.-*i4/tir.— 3o. A ma patría — 
f Salut I — 3 1 . Berenguer primer. — La virtud nos enseha ei camine que 
debemos seguir, però no se encarga de descubrir Íos iafoi qve em él 
podemos encontrar. — Balmks. — 32. Esclavatje. — Non posumus, — 
33. Matre dolorosa. — Apuró hasta las heces la copa del dolor. — 34. 
Catalunya. — Magna. — 35. Concells de vells — En tractantse de casar 
fa de mal aconsellar, — 36. Lo ball de la festa major. — \Solo el amo^ 
es grande! proseguia — anadiendo un delirio d oiro delirio, — R. de 
Campoamor. — 37. Nit de V ànima. — Ting por,.. — 38. Lo pàs dd 
llop. — Torrents y fontanelles — totes se glassardn—los aucelles del 
■ ayre^-defret se moriran. ^-Cçrranoa popular. — 39. Zeid. — .... rfo- 
lorido pensando en su poryenir,.. — U baldo Pasaron. — ^40. Defelli- 
ment. — Non est dolor... — 41. L' historia del amor. — Fochfoll. — ^42. 
A Tortosa. — Glòria. — ^43. Lo sometent. — y 75 uns per V Eral sor^ 
tian, — altres per Cap-pont al dret. — ^44 Lo botxí del Rey en Pere, — 
L' unió en Valencià — ^45. Lo crit dels almogàvars. — Pàtria. — ^46. La 
Gelosia.^— Trajedia en tres actes — No té pietat. — ^47. La forastera. — 
Forasters de Barcelona,— forasters no 'n vulgau ina>^.'— 48. L' aygua 
dekcel. — Amor. — 49. Malas llenguas.— Con mucho menos hablar — 
y mucho mas trabijar — se salvaria el país. --Larra. — 5o. La canso 
del músich. — Do re mi fa sol, — 5i. La bandera de la patría. — ...em- 
penado el infante D. Alonso en recobrar su pendon, etc. — Feliu de 
LA Pena. — 52. í Bells amors! — Y en son niu. niuhet d'cantor... — 53. 
Amor. — Ideal. — 54. L' arbre de la pàtria. — Lllibertat. — 55. Mestre 
Blay. — Cdstich de Deu — 56. La pubilla del Mas Gran. — Au^ qu* us 
contaré una feti... — Fkederich Soler. — 57. L' afany de T eura. — 
Avant. — 58. Un home. — Jo y ell som dos. — 59. Lo camí de Sant 
Jaume. — Spes. — 60. Una llàgrima. — Allons,ja n' ai donc plus qu* à 
suivre ce que <ii/iie.— Lamartine. — 61 . La meva ^mor. —Cançoneta, 
— 62. L' olivera. — Fides — 63. Lo 19 dç Mars. — Usjnsa. Pàtria. 
Amor, — 6^. Lo Palmer. — Sembla una flor que cau del cel. — 65. 
Maig. — Mes de las flors. — 66. Concell. Crcyeumedmi—yanireu be. 
— 67. Lo Miserere. — Miserere mei, Deus! — 68. L' estatge de la dis- 
sort. — ^Nació jamds lafelicidad del cnmen? — Waltkr Scott. — 69. 
Catarina d' Aragó. — 70 Ursula. — ^Qué hi ha com V amor, — 71. Me- 
mòries d' un estudiant. — Novela. — A C... — 72. Tria. — Paquet y boJ 
Tant de bol — Fàbulas. Je chante les héros dont Esope est le père. — 
La Fontaine. — 74. Ego sum. — D' après nature. — 75. Les noces del 
infant. — Drama. — Crònica d* en Pere IV, cap. I. Crònica d'en 
Muntaner, Cap. CLXXVIII y CCXLV.^-ye, Conhort.— Creo en 
Dios padre todopoderoso , — 77. La canso del cansoner. — La biron- 
don. — 78. Lo cant de la pàtria. — Vox populi vox Dei. — 79. Mon- 
tesa cristiana. — Romançet, — 80. Lo mon. — Quien mas mira menos 
vé, — F. Canonje. — 81 Las tres caras. — Per vida de Sidenham, — 
sempre 7 metje es desgraciat.— V. Estorch y Siqués.— 82. Dupte d- 



Digitized by 



Google 



LLrSTA DÈ LAS COMPOSICIONS PRESCNTADAS AL CKRTAMEN 3o9 

amor. Dubto; veihoaqui /oi/— J. M. Bartrina.— 83. L' estreno.— 
* L7««/— 84. L' horta de Valencià.— 85. Sagunto.^Iamortaliias tibi 
est. — 86. La copa del dolor. — Fiat voluntas tua, — 87. Flour passido. 
Poiilidoflour^'^•-fne/as doulourl,.. — 88: Lacolometa blanca. — L^eta- 
barret exaltabor in te, — D%vid, salm. IX^ vers. 3. — 89. CéFlos — 
Drama.— 90. Dos matrimonis. — Desgraciat qui ho ensopega, — 91. 
La canso del comparsa. — Yo quiero ser cómico, — Larra.— 92. Quan 
serem casats.— Canf d. — 93. L' almugaver.— Lo rey me '/ quedo. — 
94. Aimodis. — ^Tragèdia. — 95. A una coqueta. — Qui tot ho vol tot ho 
pert. — 96. Lo cego. -^Miserias del mon. — 97. Lo jardiner del Rey. — 
Las rosas tenen espinas.^^. Al món. — .4quest món es una bola^ un 
purgatori^ un infern. — 99. Lo malalt. — Cosas que passan. — loo. 
Historia d' una onada. — Misteri. — loi. La canso deia dona. — Tret- 
se son tretse\ 102 — Nocturn — La fosca que *ls dos separa... — io3. 
Amorosa. — Chagrin d* amour duré toute la vie^^^plmsir d* amour 
ne duré qu^ un instant.— 104 U enamorat. — Adéu, punteta de sol — 
estrella de V auba clara, — espineta del meu cor — que *m travessa las 
entranyas. — Cançó popular. — io5. Mon amich .—Corre(;ïr al que 
va errat, — 106. L' espurna. — Mens agitat molem, — 107 Un amour. 
— Poema. — Déu comte Berenguié. Fraire, bén nons convèn... — Mis- 
TRAL — 108. Los nets dels ciclops. — Valor yllealtat. — 109. Al dolor. 
— Conhort. — 1 10. Lo rey y la mort. — Fatals amors. — 1 11. Tota una 
vida. — Les quatre estacions. — 112. Al renaixement, del esperit patri. 
1 1 3. La germana d* en Jaume lo àt%d\c\í^t.•^,..yfinalmente se reti* 
ró al Monasterio de Jiquena dondeya tenia una hermana. — A. de 
BoFARULL. — 114. La canso del rovalló. — jQue ditxa tindria — 1 15. 
La gran era. — XIX. — 1 16. Himne de Catalunya. — Surgeet ambula* 
— 117. jQue hi farem! — Las cabràs per sos pecats^portan los ge-- 
nolls pelats.^i 18. Los recorts de la masia. — Aquí.,, es Espanya; — 
alld dalt... Catalunyal — ^J. Li.. Pons y Gallakza. — 119. L^ esperit 
català. — Avant.-r^iio. Un bon concell. — Alòs hombres que estan 
desesper adoSy — cisalos, en lugar de daries sogas; — moriran poco 
menos que ahorcados. — Quevedo. — 121. Los soldats de Sertori. — 
Tragèdia. — Preferiria — la mort avans que vèurety pàtria esclava.-^ 
122. Los darrers jorns. — Dies ir<r— ii2 3. Na Dolsa. — Lalley del 
amor. — 124. Ala Poesia. — La vida ets de les arts. — 125. Mal d* 
amor. — Oh^siqu^es un gran mal lo mal d^ amor! — 126. ^ntas- 
Creus. — Afront y glòria. — 127. Fam y fretü... — Deu es crudel, 6 
'I món — serd sens dupte'l crudel! — 128. Lo renaixement català. — 
Avantl — 129. Plany d' un poeta. — Voldria* I premi festiul — i3o. Au- 
bada.— Amor. — i3i. Lo Castell d* Aramprunyà. — Monografia. — 
Ets tu, ferestech héroe — i' atlètica figura?... — A. Blanch. — 132. 
La branca morta. — Nuestras vidas son los rios^^que van d dar en la 
mar^ — que es el morir. — Jorgb Manrique. — 133. Las vetUas de ca 'I 
cerer.— 54/i/a wií/— 134. Carta.— KiVir con leones y con dragones^^ 



Digitized by 



Google 



3 lO iOCBS. FLORALS DC BARCSLOKA 

es mas pasadero que hicer ridi — can !a mmier que es mahada.^^ 
EccL. cap. 26. — 1 35. Lo salt de la reyna mora. — Ememra veureu las 
peíjadas del carall. — 136. G>ttsells. — Tal com raja. — iSy. Sospresa, 
pena y coasoL—il mor et rirfks. — 1 38. Judit de Wdp.— Tragèdia.— 
139. bo Comte Jofre.— Ao/tfia. — 140. Himne universal. — Siu Bea- 
trij uo hubiese existido uu Daute; ni siu Laura uu Petrarca. — 141 . 
Lo picapoll. — Es lo rakim mes dols. — 142. Lo Tcr.^Patria! — 
143. La IMosa Aurora. — Pàtria^ fe y amor. — 144. L* últim plany 
del Consol. — Quin jorn aruy\ Quin jorn detristas noras. — ^V. Bala- 
GUCR. — 145. Lo Retaula. — Fidelitat. — 146. Canso de la terra. — Lo 
cor se 'm núa^y tay! %ull plorar. — Clavé. — 147. Tot sol. — Afany. 
— 148 A Montserrat. — Ah gaytay tamborino—y ah brancas d las 
mans... Y. Balaguer .-^149. L* Habana. — So es or tot lo que llú. — 
1 5o. La torre dels Escipions. — Ille terrarum miki pr^er omnes. — 
HoRACi llib. lí od. IV. — i5i. Las barretínas — Honradas sempre. — 
1 52. Historia d* un manuscrit. — No vela. — Askwathis human life^ke 
sage replies. — ^Wiliam Cowper. — 1 53. Los sufriments de Fèlix. — No* 
vela. — ... e viu que per la veu de cega passió la noticia del lock on 
era é la conexensa del be é de la veritat continuament al meujuhy 
eran stades cobertes. ^Frkhcesch Carroc. — 1 54. Eva. — Et clamor 
meus ad te veniai. — 1 55. — La família del mas dels Sàlzers. — Novela. 
'•^Amor de mare. — tot lo demés es aire. — 1 56. Juventut perduda. — 
Vull ovirar la caseta^hont lo sol may s* ki ponia. — 1 57. A una ma- 
re en la mort de sa filla. — La 'm vaix mirar bella estona-^y may, 
may me '« cansaria!., — 158. Meditació.— OA eterna mort, — oh èter-- 
na vida! — 159 La molinera de Flassà. — jOydd! — 160. Lo darrer tro- 
vador. — Adéu per sempre, oh pàtria. — 161. Espigallets. — Per si os 
agradan. — 162. Fidelitat. — Vox populi. — 163. Atenas catalana. — 
164. L' estiuhet de Sant Martí. — Quan f arbre es verí, — T ombreta 
es bona. — Canso catalana. — i65.Tarraco. — Colònia victrix Tarraco. 
— 166. L' ordre. — Suprem x lex es to. — 167. A una poncella. — Flor 
d* amor. — 168. La canso de las flors. — Cad* arbre, cadi planta es 
un pom de flors, y un hom sent desitg de convertirse en abella, per 
voletejar en esta admósfera. — Gcethe. — 169. Amor. — Un alma al 
amor suieta-^y un cora^on que suspira. — ^Zorrilla. — 170. Agonit- 
zant. — La vida es sueho. — Calderón. — 171. Lo Dubte. — Drama. — 
Errartlo menos no importa — si acertó lo principal. — Calderón de 
LA B\RCA. — 172. Biografia d* Esteba Gilabert Bniniquer. — Jo humil 
súbdit y oficial de la ciutat de Barcelona. — 173. Montseny. — Com 
guayta vtgilant. cubert de boyray neu.,. — Aribaü. — 174. L* última 
aureneta. — Yo vi sobre un tomillo — quejarse un pajarillo, — ^Villegas. 
— 175. Himne al renaixement. — Armonia. — 176. Pluja. — Esperansi. 
— 177. Lluna de mel. — Fermansas <f eternitat. — 178. Lo Correu 
de B*'* — ^Novela. — 179. Dol. — Copa de plers, solatjes de dolor. — 
180. La vida.-— Om^ra. — 181. Contemplació.— P«rfi#e miro leses- 



Digitized by 



Google 



LLISTA DE LAS COMPOSICIONS PRESCNTADAS AL CERTAMEN 3 1 I 

trelles — no estigdu^ mon Deu^ gelós; — m' agrada perdrem entre 
eíles-^per enconirarvos d Vos. — Verdaguer. — 182. Carta d* amor. — 
^ HontseyuUa, Abril de 18.. — 183. La Caritat. — Donar vestit als des- 
pullatsy pa als que tenen fam... — 184. Amor. — Lo tresor de la dona. 
— 185. Redempció. — Ingrat ab Deu... — 186. — Recansa.— Ara velo 
mes d; Abril ^ — regalada primavera... — 187. Presentiment. — Tinch 
febre continua — que 'm pensa matar... — 188. Fadrínada. — Comen-- 
sem ab alegria — de cantar una cansà... 189. A la Lluna. — Reyna de 
los astros^ Luna, — como tu luj no hay ninguna. — J. Romea. — 190. 
Lo Fosser. — Charitas. — 191. Sagrament perdut. — II fit serment à sa 
maitresse — de V adorer jusqu* au tombeau. — 193. Isabel de Galceran. 
— Novela. — 193. Rondalleta. — Voleu rondalla? — 194. La Rey de la 
fontana. — Pàtria, fidas, amor. — 195. Lo mas de las etzevaras. — Una 
de las pagesías \ que hi ha en lo pla de Cambrils. — 196. Viure es 
lluytar.— 5or/jíï/<i/.— 197. Lo dubte y la fé. — La fé salva. — 198. 
Plany. — Per fer número. — 199. Cant nupcial. — 200. L' anüteatre. — ♦ 
Vae victis. — 201. Maria de Montpeller. — Drama. — De la Reyna Do^ 
na Maria nostre mare volem aytant dir^ que si bona dona havia el 
mon, que ela ho era^ en tembre e en honrar Deu^ e en altres bones 
costumes que en ela era.-^rónica del Rey en Jaume. — 202. Lo bon 
temps.—* ...La cristalina esfera — gira bahada en lu^\ bella es la vida. 
— EspRONCEDA. — 2o3. La veu del passat. — 204. Gombal de Mur. — Y 
el crit /desperta ferro! -^ue sempre abfam de gloria-^per tot rfe- 
yan els braus almogavars.^J. B. Pastor. — 2o5. Anhel. — .. Y enca- 
ra diuhen — que 7 ParatÚs es perdut...! — F. Matheu.— 206. La font 
del amor. — Es V amor com les ones-^ue 7 vent belluga. — ^Joseph 
BoDRiA. — 207. La veu del Progrés. — 208. — Desit). — 209. Anyoransa. 
-^Benhaja 7 cor qne V estima,^^y ab la llum de V esperança... — ^Je- 
roni Forteza. — 210. Qui pugues tornarhi...!^2ii. Semprevivas. — 
Corona poètica d ma difunta mare. — 212. Lo Progrés. — ; Avant! — 
2 1 3. Amor puríssim. — jAve maris Stella! — 214. Delirí. — Y es de 
tots los adéus que V home dona — el de sa joventut el mes amarch. — 
J. Labaila. — 2 1 5. Historía de la vila de Sant Pol de Mar y de son 
antich monastir. — Nosce te ipsum. — 216. Hero y Leandro. — Doch 
die Liebefand den Weg. Schiller. — 217. De la nou... — Talil vitafi• 
nis I/a .—218. Lo fil de la vida. — De quina seda? — 219. Lo mestre d» 
aixa. — Per un may mes. — 220. Lo llit de mort. — Llamas, dolores, 
guerras... — Fr. Lüis de León. — 221. Lo forn de rajolas. — Terra ro^ 
ja descuberta. — ^222. Mestre Jaume.— 5a/M/j^/e>'»a.— 223. Roman- 
so.— Qtti 'w vol un altre! — 224. La barretina. — Oh, bandera catalana^ 
'-^brigans fins d morir! — 225. Penediment. — Mon remembrar es 
ma confusió.— Xvsi AS March. — Cant XLIX. — 226. Montseny. — 
Monografia. — Adéu, tu, vell Montseny. — ^Aribau. — 227. Tradicions 
vilanovinas. — Las tradicions retratan lo modo de ser dels pobles.-^ 
228. La bala.— Pe50 un* unsa. — 229. Joan Fivaller. — /4í/5.— 23o, 



Digitized by 



Google 



3 1 2 JOCHS l^LORALS DE BAftCBLOMA 



Lo saltimbanquis. — Planyèulo. — 23 1. Lo cistellayre. — Compreu. — 
232. Raquel. — Flos Campi, — 233. Lo carrer de 1* Escola. — OA, en- 
derrochs catalans^ so vostre amich. — A. Blanch. — 234. La Pubilla. 
— Flors y violes y romaní, — 233. Cant à la patría. — Dulcis amor 
patrice, dulce videre suos,^ — 236. L' enamorada del mar. — A la vora' 
de la mar y d la vora de V arena, — Canso Popular. — 237 Ramors 
del bosch. — La passió. — 238. Los jueus del Call. — A matar jueus! — 
239. Lo cap del Rey — Firdm! — 240. Fe gr^a. — 241. La faixa d' 
or. — Paraula es paraula. 




Digitized by 



Google 



TAULA 



Planas. 

Acta de la festa 21 

Discurs del Sr. President del Consistori, D. Teodor Llorente. . 27 

Memòria del Sr. Secretari del Consistori, D. Francesch Matheu 3i 

La Pubilla, de D. Joseph Franquesa y Gomis 4*3 

Joventut Perduda, de D.* Victoria Penya de Amer 5i 

La Molinera de Flassà, de D. Joan Planas 55 

L*última aureneta, de D. Frederich Rahola 61 

La Barretina, de Mossèn Jascinto Verdaguer 67 

Penediment, de D. Marian Aguiló y Fuster 73 

L^ an fi teatre, de D. Ramon E. Bassegoda 77 

Lo Botxí del Rey en Pere, de D. Joseph Martí Folguera. . . 83 

Montesa cristiana, de D. Francesch Ubach y Vinyeta. ... 89 

RonJalleta, de D Pau Bertran y Bros 97 

Un Amour, de D. Víctor Lieutaud 101 

Almódis, de D. Francesch Ubach y Vinyeta i23 

Montseny, de D.* Maria de Bell-lloch , • • 209 

La familia del mas dels salzers, de D. Gayetà Vidal de Valen- 

ciano. . . . - 221 

Isabel de Galceran, de D. Narcís Oller y Moragas 269 

Biografia d' Esteba Gilabert Bruniquer, de D. Salvador San- 

pere y Miquel 285 

Discurs del Sr. Mantenedor, D. Emili Vilanova 3o5 

Llista de las composicions presentadas al certamen 307 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



(é ' 



BARCELONA 

ANY XXIII DE LLUR RESTAURACIÓ 

MDCCCLXXXI 




BARCELONA 



ESTAMPA DE LA RENAIXENSA 

Carrer de XuclíI, número i 3, baixos 
MDCCCLXXXI 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




JOCHS FLORALS 

DE 

BARCELONA 



CONSISTORI DE MDCCCLXXXI 
MANTENEDORS 

D. Jascinto Verdaguer, Pbre., President. 

D. Ramon Picó y Campamar. 

D. Lluís Domènech. 

D. Francesch Matheu. 

D. Jascinto Torres y Reyetó. 

D. Jascinto Laporta. 

D. Narcís Oller, Secretari. 

RETNA DE Là FESTA 

ILTRE. SRA. D.* DOLORS CABALLERO DE MERCADER, 
Comtesa de BelNloch. 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



EX-MANTENEDORS 



CONSISTORI DE MDCCCLIX 

D. Manel Milà y Fontanals. President, 
ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer. D. Miquel Victorià Amer. 
D. Joaquim Rub(Ó y Ors. » J. Lluís Pons y Gallarza. 

t D. Joan Cortada. » Antoni de Bofarull, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Marta Mendos[a de Vives, 



CONSISTORI DE MDCCCLX 

f Excm. Sr. D. Francisco Permanyer y Tuyct, President, 
f D. Joaquim Roca y Cornet. f D. M. Flotats y Comabella. 
f » J. A. Llobet y Vall-Uosera. » Joan Manyé y Flaquer. 
jr » Vicens Joaquim Bastús. » Adolf Blanch, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Elissea Lluch de Rubió, 



CONSISTORI DE MDCCCLXI 

+ D. Lluís Gonzaga de Pons y de Fuster, President, 
D. Joaquim Rubió y Ors. f D. Pau Estorch y Siqués. 

f » Antoni Bergnes. » Joseph Leopold Feu. 

D. Lluís Cutchet. » Manel Lasarte, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Carme de Bofarull, 



CONSISTORI DE MDCCCLXII 

t D. Joan I Has y Vidal President, 
D. Marian Aguiló y Fuster. D. Manel Angelon. 
+ D. Joseph Coll y Vehí. » Joseph Llausàs. 

t » D. Miquel Anton Martí. Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, 

Secretari, 

REYIf A DE la FESTA 

Donya Maria Josefa Massanes de Gonjale^, 



Digitized by 



Google 



ANv i88t 7 

CONSISTORI DE MDCCCLXIII 

f D. Brauli Fox, President. 
D, Tcrcnci Thos y Codina. D. Manel Anglascll. 

Excm. Sr. D. Manel Milà y Fon- 
tanals. 7 » Joseph Subirana. 
Excm. Sr. D, Víctor Balaguer. » Eussebi Pascual, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Senyora esposa del Excel•lentíssim Senyor Gobernador Civil 

en representació de 

S, A, la Serenissima Sra, Duquesa de Montpensier, 



CONSISTORI DE MDCCCLXIV 

f D. Joan Cortada, President. 
D. Celestí Barallat. D. Gregori Amado Larrosa. 

» Miquel Victorià Amer. f » Narcís Gay. 

» Antoni Camps y Fabrés. » DamAs Calvet, Secretari. 

AEYNA DE LA FBSTA 

Donya Victoria Penya <f Amer. 



CONSISTORI DE MDCCCLXV 

D. Antoni de BofaruU, President. 
D. Adolf Blanch. D. Francisco Muns. 

T» Geroni Rosselló. » Damas Calvet. 

» Lluís Roca y Florejachs. » Víctor Gebhardt, Secretari. 

RETNA DE LA FESTA 

Donya Elena Caballer de Roca, 



CONSISTORI DE MDCCCLVI 

D. Pau Valls, President. 
D. Francisco Morera. D. Silvino Thos y Codina. 

9 Teodor Llorente. » Eduart Vidal y Valenciano. 

» Víctor Gebhardt. -i- » Robert Robert, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Manela Luna Mendej de Vigo. 



Digitized by 



Google 



JÓCHS FLORALS t>E fiARCELONA 



CONSISTORI DE MDCCCLXVII 

D. Marian Aguiló y Fuster, President, 
D. Gayetà Vidal y Valenciano. f D. Robert Robert. 
» F. Romaní y Puigdengolas. » Marian Fons. 

» Joaquim Sitjar y Bulcegura. » F. Maspons y Labrós, Serri. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Dolors Llopart de Muns, 



CONSISTORI DE MDCCCLXVIII 

Ezcií. Sr. d. Víctor Balaguer, President, 
D. Jascinto Labaila. D. Freolrich Soler. 

» Felip Bertran. » Francisco Maspons y Labrós. 

» Felip Jascinto Sala. i» F. Miquel y Badia, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Carme Mercadé*'. 



CONSISTORI DE MDCCCLXIX 

Adolf Blanch t Cortada, President. 
f D. Eussebi Anglora. D. Joseph Roca v Roca. 

D. Joseph Maria Arnau. » Francisco Miquel y Badia. 

MossEN Jascinto Verdaguer. » Pere de Rosselló, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Mercè Estrada. 



CONSISTORI DE MDCCCLXX 

D. Joseph Lluís Pons t Gallarza, President. 
Mossèn Salvador Mestres. D. Joaquim Riera y Bertran. 

D. Ignasi Ramon Miró. » Pere de Rosselló. 

» Joseph Puiggarí. » Joseph de Palau, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Franciscà Nanot-Renart. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXI 

•}• D. Estanislau Reynals y Rabassa, President, 
Miquel Victorià Amer. f D. Xavier Llorens y Barba. 

Joseph d' Argullol y Serra. » Joseph de Palau y Huguet. 

Rafel Ferrer y Bigné. » Joan Montserrat, Secretari. 

KEYNA de la FESTA 

Dorya A n fonia Sacanella de B/jrxh. 



Digitized by 



Google 



ANY I 88 I 

CONSISTORI DE MDCCCLXXII 

D. Joseph de Letamendi, President. 
D. Manel Angelon. D. Vicens W. Querol. 

» Fèlix Mana Falguera. Mossèn Ferran Sellarés. 

» Joan Montserrat y Archs. D. Joseph Coroleu, Secretari, 

RBYNA DE LA FESTA 

Donya Maria Hubert. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXII! 

D. Geroni Rosselló, President, 
D. Marian Aguiló y Fuster. D. Antoni Camps y Fabrés. 
» Lluís Roca y Florejachs. » Joseph Coroleu. 

Excm. Sr. D. AJbert de Quintana. Mossbn Jaume CoLLELL,À>cre/ar}. 

REYNA DE LA PESTA 

Excma, Senyora Donya Orioía de Quintana y Serra. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIV 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana, President. 
D. Marian Aguiló t Fuster. D. F. Masferrer y Arquimbau. 
» Antoni Camps y Fabrés. » Pere Nanot-Renart. 

f » Joseph Coll y Vehí. » J. Sardà y Lloret, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Antònia Ubachy Gutierre{. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXV 

D. Francbsch Pelay Briz, President. 
D. Adolf Blanch y Cortada, D. Antoni Aulestia y Pijoan. 
» Celestí Barallat y Falguera. » Joaquim Fontanals del Castillo. 
» Joseph Balari y Jovany. » J. Roca y Roca, Secretari. 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Rosa Pi grau. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXVi 

D. Lluís Cutchet, President. 
D. Antoni de BofaruU. D. Enrich Claudi Girbal. 

1» Damàs Calvet. » Joseph Roca y Roca. 

» Pere de Rosselló. » J. Blanch y Piera, Secretari. 

REYNA JDB LA FESTA 

Donya Emilia Palau y Gon^alesf de Quijano, 



Digitized by 



Google 



to JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

CONSISTORI DE MDCCCLXXVII 

Excm. Sr. D. Antoni Ros d' Oiano, President. 
D. Gonzalo Serraclara. D. Andreu Balaguer y Meríno. 

+ » Vicens Boix. » Joseph Blanch y Piera. 

» Francisco Miquel y Badia. » J. Riera y Bertran, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Donya Josefina Sabater d* Aldavert. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXVIII 

D. Joseph Lluís Pons y Gallar/a, President, 
D. Adolf Blanch. D. Joseph Coroleu. 

» Fredkrich Soler. » Joaquim Riera y Bertran. 

» Francesgh Ubach y Vinyeta. » Àngel Guimerà, Secretari, 

REYNA de la FESTA 

Excma, Senyora Danya Carme Cendra de Domingo, 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIX. 

D. Gonzalo Serraclara, President. 
D. Damas Calvet. D. Manel de Lasarte. 

» J. Narcís Roca. » Joseph Pella y Forgas. 

» Àngel Gülmera. » Emili Vilanova, Secretari, 

REYNA de la FESTA 

Danya Teresa Gasset, 



CONSISTORI DE MDCCCLXXX 

D. Teodor Llorente, President, 
D. Ramon de Siscar. D. Conrat Roure. 

» Joan Sardà. » Alvar Verdaguer. 

» Emili Vilanova. » Francesch Matheu, Secretari, 

REYNA DE LA FESTA 

Danya Clotilde Paris. 



MESTRES EN GAY SABER 

Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de i86t, 
D. Geroni Rosselló, proclamat en 4 de Maig de 1862. 
» Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig de iS63, 
» Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de 1866. 
» Joseph Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de 1867 
» Adolf Blanch y Cortada, proclamat ^n 3 de Maig de 18Ç8* 



Digitized by 



Google 



ANY 1881 II 

D. Francesch Pclay Briz, prcciamat en 2 de Maig de i86g. 
» Jaume Collell y Bancells, proclamat en 7 de Maig de i8ji. 
» Thomés Fortcza, proclamat en ò de Maig de 1873. 
» Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 1874. 
» Frederich Soler y Ubert, proclamat en 2 de Maig de 1875, 
» Àngel Guimerà, proclamat en 6 de Maig de 187J, 
• Damàs Calvet, proclamat en 5 de Maig de 1878. 
» Jascinto Verdaguer, f roc/ama/ en 2 de Maig de 1880. 

AUTORS 

QU' HAN OBTINGUT PREMIS ORDINARIS 

D.* Isabel de Villamartin 2 

D. Marian Aguiló y Fuster 4 

» Thomàs Aguiló i 

» Miquel Victorià Amer i 

ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer 1 

D. Adolf Blanch y Cortada 3 

» Francesch Pelay Briz 4 

» Damàs Calvet 3 

» Antoni Camps y Fabrés i 

» Emili Coca i 

» Jaume Collell 3 

» Marian Fonts 1 

» ThomAs Forteza 3 

» Joseph Franquesa y Gomis 2 

» Martí Genis y Aguilar 1 

» Anqel Guimerà 4 

» Joseph Martí Folguera 1 

» Artur Masriera y Colomer 1 

» Anicet de Pagès de Puig i 

» Ramon Picó y Campamar 1 

» JosKPH Lluís Pons Y Gallarza 3 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana 1 

D. Isidro Reventós i 

» Lluís Roca y Florejachs i 

» Geroni Rosselló 3 

» Joaquim Rubió y Ors 3 

» Frederich Soler 4 

» Silvino Thos y Codina 1 

» Tcrcnci Thos y Codina i 

» Jascinto Torres y Reyetó i 

» Francesch Ubach y Vinyeta 3 

» Jascinto Verdaguer 3 



Digitized by 



Google 



12 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



AUTORS 

QU* HAN OBTINGUT PREMIS EXTRAORDINARIS 

D." Maria de Bell-Uoch : . . . 

» Josefa Massanes de Gonzalez 

» .Victoria Penya d' Amer 

D. Antoni Auléstia y Pijoan 

ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer 

f D. Joaquim M. Bartrina 

D, Pau Bertran y Bros . 

» Adolf Blanch y Cortada 

» Antoni de BofaruII 

» Antoni Camps y Fabrés 

Lo Gansoner de Miramar 

D. Antoni Careta 

» Jaume Collell 

Srs. Coroleu y Pella 

f D. Salvador Estrada 

D. Thomàs Forteza 

» Víctor Gebhart 

» Martí Genis y Aguilar • 

» Víctor Lieutaud * 

» Joseph Martí y Folguera 8 

» Francesch Matheu y Fornells 

» Apeles Mestres 

Excm. Sr. D. Manel Milà y Fontanals 

D. Antoni Molins y Sirera 

» Matheu Obrador Bennassar 

» Narcís Oller 

» Anlcet de Pagès de Puig 

» Joseph de- Palau y Huguet 

» Pere d* Alcàntara Penya 

• Ramon Picó y Campamar 

» Joseph Lluís Pons y Gallakza 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana 

D. Isidro Reventós 3 

» Joaquim Riera y Bertran 2 

» Lluís Roca y Florejachs 2 

» Geroni Roselló i 

» Joaquim Rubió t Ors 4 

A Salvador Sanpere y Miquel 2 

D Fkrderich Soler 3 

» Joan Montserrat y Archs i 

» Lluís B. Nadal i 



Digitized by 



Google 



ANY 1881 l3 

ï) Tcrenci Thos y Codina i 

» Jascinto Torres y Reyetó i 

» Franccsch Ubach y Vinyeta . 6 

» Jascinto Verdaguer 3 

» EJuart Vidal y Valenciano. . . . : i 

» Gayetà Vidal y Valenciano 2 

» Joseph Yxart i 



AUTORS 

QU» HAN OBTINGUT ACCÈSSIT 

D.* Marfa de Bell-lloch i 

» Dolors Moncerdà i 

» Victoria Penya d' Amer '3 

Mme. Rosa Anaïs de Roumanille t 

D. Thomàs Aguiló i 

» Miquel Victorià Amer i 

» Joseph d' ArguUol y Serra i 

» Antoni Auléstia y Pijoan i 

ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer 3 

D. Ramon E. Bassegoda y Amigo i 

» Adolf Blanch y Cortada 2 

» Antoni de Bofarull 8 

» Fhancesch Pelay Briz ' . . . . 3 

» Damàs Calvet 5 

» Antoni Camps y Fabrés 8 

C.deM 

Lo Cançoner de Vila tort 

D. Emili Coca y Collado 6 

D Jaume Collell y Balcells 

» Joseph Coroleu é Inglada 

> Miquel Costa y Llobera 

f D Salvador Estrada 

Un Fadrí de Montanya 

D. Bartomeu Ferrà y Perelló 2 

» Marian Fonts 3 

f » Guillem Forteza i 

» Thomàs Forteza 2 

» Joseph Franquesa y Gomis 3 

» Artur Gallard 2 

» Martí Genis y Aguilar i 

» Salvador Genis t 

» Àngel Guimerà i 

Jordi 3 



Digitized by 



Google 



14 SOCHt FLORALS bE BARCELONA 

D. Manel de Lasarte r 

» Teodor Llorente i 

» Joseph Martí y Folguera 14 

» Artur Masriera y Colomer 3 

» Francesch Matheu y Fornells 4 

» Gabriel Maura i 

» Antoni Molins y Sirera ^ . . . i 

)) Joan Monné i 

Armengol de Montsech i 

D. Joan Montserrat y Archs 2 

» Francisco Muns i 

» Pere Nabot-Renart i 

» Lluís B. Nadal i 

» Joan Nebot y Casas * . . i 

» Matheu Obrador y Bennassar 2 

• Anicet de Pagès de Puig 7 

» Pere d* Alcàntara Penya y Nicolau *. 4 

» Pere Piy Parera i 

» Ramon Picó y Campamar 6 

t » Felip Pirozzini y Martí 3 

» Fèlix Pizcueta 2 

» Joan Planas y Feliu 2 

» Carles Pons de Ginebreda i 

» JosEPH Lluís Pons Y Gallarza . 2 

Ezcm. Sr. D. Albert de Quintana 2 

D. Frederich Rahola i 

» Isídro Reventós y Amiguet 3 

» Joaquim Riera y Bertran 7 

» Lluís Roca y Florejachs 4 

» Joseph Roca y Roca 2 

» Joaquim Rubió Y Ors i 

» Frederich SoLEH 4 

E.T.deM 2 

D. Joseph Taronjí y Cortès 2 

11 Terenci Thos y Codina 4 

» Jascinto Torres y Reyetó i 

11 Francesch Ubach y Vinyeta 11 

» Pere Antoni Ventalló 2 

» Jascinto Verdaguer . . . . : 4 

» Joseph Verdú i 

» Gayetà Vidal y Valenciano i 

» Pere Ramon Vidal 2 

» Miquel Zavaleta 1 

Anònims 8 



Digitized by 



Google 



ANY 1881 



iS 



ADJUNTS HONORARIS 

Excm. Ajuntament de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Gcrona. 

Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Excma. Diputació provincial de Lleyda. 

Excma. Diputació provincial de las Balears. 

Excma. Diputació provincial d' Alacant. 

M. I. Sr. Rector d' esta Universitat. 

M. I. Sr. President de 1' Acadèmia de Bonàs Lletras. 

Los Mestres en Gay Sabbr. 



ADJUNTS PROTECTORS 



Sr. Comte de Bell-lloch. 
Sr. Marqués de Castellbell. 
D. Francisco Domingo. 

» Joaquim Fontanals del Cas- 
tillo. 

» Ignasi Fontrodona. 

» Eussebi Güell. 

» Claudi López. 

» Francisco Mandri Dezo. 



D. Geroni Martorell. 

» Joseph Martorell. 

» Ferran de Miró d' Ortaffi. 
Sr. Marqués de Montoliu. 
D. Fernando Puig. 

» Agustí Robert. 

» Carles Salvador. 

» Marian de Sans. 

» Joseph M.* Serra. 



adjunts numeraris 



Abella y Cirera Pere. 
Agelet y Vidal Víctor. 
Aguilar Francisco de P. 
Aguiló Plàcit. 
Alayó Pere. 
Alesàn Joseph. 
Aldavert Pere. 
Aleu Anton de Padua. 
Alemany Joseph. 
Alier Bonaventura. 



Alier y Sala Lluis. 

Almirall y Vidal Joseph. 

Almirall Joan. 

Alsina Simón. 

Alumar Evarísto. 

Amat Gervasi. 

Amell Manel. 

Amigo y de Cabo Pere. 

Angelon Manel. 

ArabÍJ y Solanas Ramon, 



Digitized by 



Google 



i6 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



Argensó Rosendo. 

Argullol Joseph de 

Arús y Arderiu Rosendo. 

Armet y Ricart Salvador. 

Arnet y Viver Roman. 

Auléstia y Pijoan Antoni. 

Aymamí Joaquim. 

Baguer Antoni. 

Bagunyà Jaume. 

Baixerias y Rosals Joseph. 

Balaguer y Merino Andreu. 

Balaguer y Torner Andreu. 

Balari y Jovany Joseph. 

Barallat Celestí. 

Bardera Ramon. 

Batlló y Batlló Enrich. 

Batlló y Batlló Frederich. 

Batlle Llorens. 

Bertran Felip. 

Bertran y Bros Pau. 

Bertran y Rubio Eduart. 

Bonay Alfonso. 

Bonay Frederich. 

Bofill Artur. 

Bofill Eugenio 

Bordas Frederich. 

Bordas y Rovirosa Francisco. 

Bosch Joseph. 

Bosch y Puig Ivo. 

Bosch y Marcé Emili. 

Boter Francesch de 

Bulbena Artur. 

Bulbena Pere. 

Blanch Joseph. 

Brossa y Reixach Jaume. 

Brunet y Bellet Joseph. 

Caballé Joan. 

Caballé Tomàs. 

Cadafalch Joaquim. 

Cadena Jaume. 

Calafell Jaume M. 

Capmany y Sandiumenge Narcís 

Campderrós Joseph. 

Camprodon y Rovira Joan. 

Camprubí y Mallol Francesch. 



Camin Àlvar M. de. 
Canycllas y Rodon Joseph. 
Canal Joseph. 
Canals Emili. 

Canals y de Raures Eduart de. 
Capella Bonaventura. 
Capella Timoteu. 
Capdevila Millan de la CoguUa. 
Cardellach Carles L. 
Careta Antoni. 
Carnicer Anton. 
Casademunt Adrià. 
Casaramona Joan. 
Casades Joaquim. 
Cascante Joseph. 
Casanyas y Prats Joseph. 
Ceballos Ignasi de. 
Coll y Gorina Ramon. 
Coll Lluis. 
Coll Fernando. 
Comabella Joaquim. 
Company y Fages Pere. 
Coroleu é Inglada Joseph. 
Cortada Gonzalo. 
Cuadras y Feliu Manel. 
Cucurella Tort Joseph. 
Cumella Joaquim. 
Cusachs Andreu. 
Cutchet Lluis. 
Cristies Magí. 
Danès Joseph. 
Daurella y Rull Joseph. 
Delàs Fernando de. 
Delgado Pròsper. 
Delmàs y Netto Carles. 
Domènech Lluis. 
Domènech Enrich. 
Domingo Francisco A. 
Domínguez Jo«eph. 
Pominguez Joan. 
Doría Francisco. 
. Doria y Casas Pere. 
Duran y Bas Mand. 
Escubós Albert. 
Escudé Anton. 



Digitized by 



Google 



ANY 181I 



ï7 



Espinach Anicet. 

Estalella Antoni, Pbre. 

Estasen Eugeni. 

Falguera Fèlix M. 

Farnés Sebastii. 

Farnés y Flaquer Joan. 

Fasant Francisco. 

Felip y Sunyé Joseph. 

Felip y Dotras Gaspar. 

Feliu y Lloret Joseph. 

Ferrando Rovira Ignasi. 

Ferrer y Codina iUuoni. 

Ferrer y Vidal Joseph. 

Fiter é Inglés Joseph. 

Flaquer Joseph. 

Font Joan. 

Font Víctor. 

Font Joaquim. 

Fontanals Joseph. 

Formiguera Emili. 

Forns Francisco de P. 

Galí Miquel. 

Gallard Artur. 

García Cérles. 

Garriga y Miquel Francisco. 

Gasset Anton. 

Gasset Joseph. 

Gaza Alfredo. 

Gibert y Riera Eduart. 

Gibert y Batlle Eduart. 

Gibert Salvador. 

Girona Ignasi. 

Gispert Manel. 

Góngora Lluis. 

Grases Bonaventura. 

Grau Bonaventura. 

Grenzner Manel. 

Giralt Manel. 

Gusi Pere. 

Guardiola y Soler Matheu. 

Imbert Eduart. 

Jordà Frederich. 

Lapeira Enrich. 

Larratea Catalan Manel. 

Llagostera Francisco.' 



Llampallas Antoni. . 

Llavallol Teodor. 

Llach Joan. 

Lleó Modest. 

Lleonart y Llunell Jo^n. 

Lligé Joan. 

Llorens y Riu Joseph. 

Macià y Pujol Eussebi. 

Maluquer y Viladot Joan. 

Mandado Rupert. 

Mariezcurrena Heribert 

Maristany Francisco de P. 

Marqués Ramon. 

Marsillach Salvador. 

Martí y Sagristà Miquel. 

Martí y Gelabert Pere. 

Martorell Bernardino. 

Martell Conrat. 

Massó Antoni. 

Matas y Burgués Francisco. 

Matas y Burgués Miquel. 

Maspons Mariano. 

Maspons y Labrós Francisco. 

Masriera y Colomer Artur. 

Masriera Frederich. 

Masriera Joseph. 

Matheu y Fornells Francesch. 

Matheu y Fornells Joaquim. 

Mimo y Caba Claudi. 

Miquel y Badia Francisco. 

Miquelerena Ramon de. 

Miravent Joseph. 

Mitjans Modest. 

Mitjans Vilajeliu Juli. 

Molgosa Valls Joseph O. 

Monnany y López Ramon. 

Montserrat Joap. 

MoruU Joseph. 

Morgades y Gili Joseph. Pbre. 

Mundí Jaume. 

Mundó Joan. 

Muro Joseph. 

Mústich Ramon. 

Navarro Enrich. 

Negre Joaquim de. 



Digitized by 



Google 



iB 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



Novas Rosefido. 
Nuri Ramon. 
Oliveras Anton. 
Oller y Mora;4as Narcís. 
Orri ois Joan B. 
Parés Ignasi. 
París Manel. 
Pascual y Casas Eussebi 
Pascual y Costa Joan. 
Pascual y Nin Joan. 
Pascual Pérez Ildefonso. 
Pau Francisco Manel. 
Pecero Manel M. 
Pcdrals Artur. 
Pella y Forgas Joseph. 
Permanyer Joan. 
Perpinyà y Pujol Joan. 
Perpinyà y Pujol Fernando. 
Pers y Ramona Magí. 
Piera Florenci. 
Pigrau Cérles. 
Píroszini Carles. 
Planas Francisco. 
Planella M acari. 
Ponsetí Roch. 
Pons y Massaveu Joan. 
Pons Mares Pere. 
Pons Joan B. 
Porcar y Tió Manel. 
Porta Oscar. 

Puig y Esteve Francisco. Pbre. 
Puig y Savall Lluis. 
Puig Erasme. 
Puigurigucr Jaume. 
Pujal Martí. 
Pujol Francisco. 
Quintana Albert de. 
Quintana Tuset Sixt. 
Rech Carles. 
Reventós Joseph. 
Reventós Ramon. 
Regordosa Jaume. 
Ribas Gonzalo. 
Ribas y Fargas Joseph 
. Ribot y Climent Francisco. 



Ribalta Miquel. 

Ricart Giralt Joseph. 

Ricart Felip. 

Ricart Ramon. 

Riera y Bertran Joaquim. 

Riera y Penosa Jaume. 

Riera Francisco 

Rius de Llosellas Leopold. 

Rius y Taulet Francisco de P, 

Rius Antoni. 

Roca y Florejachs Lluis. 

Roca y Roca Joseph. 

Ros de Olano Antoni. 

Ros Teodor. 

Rogent Elías. 

Roig y Tapis Paulí. 

Romeu Manel. 

Ronquillo Francisco de P. 

Rossell Pere. 

Rosselló Pere de. 

Roure Conrat. 

Sala Felip Jascinto. 

Sala y Martí Joaquim. 

Saladngas Rafel. 

Sandiumenge Magí. 

Sagrera Conrat. 

Sagrera Joseph. 

Sanchez y Merli Lluis 

Santaló Pere 

Santamaría Pere. 

Santamaría Alfredo. 

Sardà y Lloret Joan. 

Sendra y Domingo Joan. 

Serra Ramon Andreu. 

Serra y Pausas Joan. 

Serra y Torruella Pere. 

Serra Joseph O. 

Serraclara Gonzalo. 

Serrahima Maurici. 

Serrallés Pere. 

Sert Domingo. 

Siscar Ramon de. 

Solà y Guixa Trinitat. 

Sunyol Esteve. 

Sun y oi Ramon. 



Digitized by 



Google 



ANY 1881 



Í9 



Sturzenegger Jaume. 
Sutorras Inglada Domingo. 
Taulet Baltasar. 
Thomas y Bigas Joseph. 
Tintorer Joaquim M. 
Tintorer Rafel. 
Tintoré Francisco Maria. 
Tobella Francisco X. 
Tolrà Joseph. 
Torrabadella Manel. 
Torrents y Monner Antoni. 
Torrents y Torres Antoni. 
Torres Cessar August. 
Torres y Torrents Manel. 
Torres Joseph A. 
Torres y Reyetó Jascinto. 
Torrent Ramon. 
Torroella Miquel. 
Traval Àngel. 
Trilla Agustí. 
Tusquets Joan. 
Tuyet Simeon. 
Ubach y Vinyeta Jaume. 
Urgellés de Tovar Agustí. 
Valentí Joaquim. 
Valls Pau. 

Valls y Vicens Joseph M. 
Valls Agustí. 



Valls y Ventura Camilo. 
Valls y Vicens Agustí. 
Valls y Rius Antoni. 
Vallés y Ribot Joseph M. 
Vehils Antoni. 
Ventosa Andreu. 
Verdaguer Àlvar. 
Verdú Joseph. 
Vergés y Vilumara Ramon. 
Vergés Francisco de P. 
Vidal Enrich- Xavier. 
Vidal Julié. 

Vidal y Valenciano Eduart. 
Vidal y Valenciano Gayetà. 
Vilanova Emili. 
Vilallonga Salvador. 
Vilalta Joseph. 
Vila y Lletjos Francisco. 
Vilà y Vilaplana Andreu. 
ViaJer Lluis. 
Vilaseca Joseph. 
Vilumara Eussebi. 
Vives Pere Nolasco. 
Viza y Martí Joan. 
Vilar Santiago. 
Xiques Ramon M. 
Xiró y Jordi Carles. 
Yxart Joseph. 



ADJUNTS FORANS 



Ger ona, 
D. Joan Baptista Ferrer. 

La Bisbal. 

D. Joaquim Sitjar y Bulcegura. 
» Joan Sitjar y Bulcegura. 

La Garriga. 

D. Salvador Busquets. 
» Joseph de Rosselló. 



Palma de Mallorca, 

D. Joseph Lluis Aguiló. 
» Francesch Forteza. 
» Lluis Fuster. 
» Gabriel Maura. 

Sant Celoni, 

D. Miquel Draper. 

SarreaL 
D. Jaume Ramon Vidales, 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




j^í^^^-^^ JC f 



ACTA DE LA FESTA 



EN la ciutat de Barcelona, à la una de la tarda del diahu, primer 
diumenge de Maig del any mil vuyt cents vuytantahú, s' es ce- 
lebrada en la gran sala de la Llotja la solemne festa dels Jochs 
Florals qu* es la vintytresena que *s verifica d' ensà de llur restau- 
ració. 

Lo Consistori, acompanyat de las primeras autoritats y comissions 
oficials, ha passat à ocupar los primers sitials del estrado destinat al 
Respectable Cos d' Adjunts, ja ocupat per aquest com ho estava de 
numerosa y escullida concurrència lo restant de la sala, y oberta la 
sessió per V Excm. Sr. Gobernador de la provincià, ha passat à lle- 
gir lo discurs (i) del Sr. President, son company yamich, lo Reverent 
Dr. D. Jaume Collell. 

Acabat lo discurs ha dat lectura de sa Memòria (n) V infrascrit Se- 
cretari, procedint inmediatament à descloure *ls plechs que conte- 
nían los noms dels autors premiats y à llur consegüent proclamació 
per r orde que *s veurà. 

De La Tallada, (in) poesia premiada ab la Flor natural ^ ha resul- 
tat esserne V autor D. Artur Masriera v Colo.mbr qui, acompanyat 
de dos Srs. Mantenedors, ha fet present de la F!or à la Sra. Comtesa 
DE Bbll-lloch, la qual ha passat à ocupar lo sitial d' honor y ha 
sigut proclamada Reyna de la festa en mitx dels aplaudiments del 
concurs y 'Is acorts de la música. Per invitació del autor, ha llegit 
la poesia premiada D. Joseph A. Trias. 

De las composicions Cansoneta (iv) y Las comares de Ripoll (v) 
distingidas cada una ab un accèssit al premi anterior, n' han resul- 
tat autors, respectivament, D. Joseph Verdú y D. Artur Masriera 
Y Colomer. La primera ha sigut llegida per D. Joseph Blanch y 
tiera. 



Digitized by 



Google 



32 JOCHS FLORALS DG BARCELONA 

Desclòs lo plech corresponent à la poesia La mort del Abat (v.) 
qu* ha obtingut accèssit al premi de T Englantina d^ or, no adjudi- 
cat enguany, s* es vist que n^ era autor lo ja anomenat D. Artur 
Masriera t Colomer, per encàrrech del qual n* ha dat lectura don 
Cessar August Torras. 

Ha resultat ésser autor de la composició Montalegre (vii) distingi- 
da ab accèssit al premi, tampoch adjudicat enguany, de la Viola a' 
ory rf' argent lo Dr. D. Joan Montserrat y Archs, donant lectura 
de dita poesia D. Joaquim Cabot. 

Al obrir lo plech pertanyent à la Oda: imitació </* Horaci (vni) 
qu* ha sigut liorejada ab lo premi ofert per T Excma. Diputació pro- 
vincial de Tarragona, s^ es vist també que n* era autor lo ja citat 
Dr. D. Joan Montserrat y Archs, y ha passat à llegir aquesta com- 
posició D. Carles Pirozzini. 

Desclosos successivament los plechs corresponents à las poesías 
qu* han obtingut los tres accèssits í eix premi concedits, han resuU 
tat esseme autors, per V orde següent: D. Artur Masriera y Colo* 
MER, de la traducció lliure de la Oda de Horaci (ix) Beatus ille qui 
procul negotiis: d^ una altra traducció de la meteixa Oda (x) D. Joan 
Planas y Feliu, y del ensaig d' oda horaciana titolat A ma lira (xi) 
D. Lluís B. Nadal. 

Per fi, r expressat D. Lluís B. Nadal resultà també esser V autor 
de la novela Qüestió de nom (xii) qu^ ha obtingut lo premi ofert per 
la Redacció de La Renaixensa, 

Després de feta la distribució de premis als autors sobredits, 1* in- 
frascrit Secretari ha procedit é la cremació dels plechs que contenían 
los noms dels autors de las composicions no premiadas, lo mante- 
nedor Sr. D. Francesch Matheu ha llegit, per compte de discurs de 
gracias, una poesia (xiii) qu^ ha sigut rebuda ab prolongats aplaudia 
fnents, y per fi V Excm. Sr. Gobernddor de la provincià ha declarat 
termenada la sessió. Eran las tres de la tarda. 

De tot lo qual n' aixeca la present acta que firma y certifica en lo 
Uoch y data avans expressats l' infrascrit Secretari 

NARCÍS OLLER. 




Digitized by 



Google 



Núm. I. — DISCURS del Sr. President del Consistori, 
Z). Jascinto Verdaguer. 

Núm. 2. — MEVIORIA del Sr. Secretari del Consistori, 
D. Narcís Oller. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Senyor excel•lentíssim: 



SENYORS: 



Avuy, primer diumenge de maig, y punt per punt 
en aquesta hora, fa 22 anys que, al mitx d' una 
rodona de venerables figures de nostre renaixe- 
ment, se plantava V arbre benehit de Deu de la institució 
dels Jochs Florals. «Lo matarà una gelada,» deyan los 
desconfiats, «lo trencarà la primera ventada que vinga de 
llevant ò de ponent,» deyan los que ab mals ulls s^ ho 
miravan; y ni les gelades V han aturat de florir, ni les 
ventades de granar, «Demà tocaran à morts, deyan altres, 
per eix nin, per qui ab tanta alegria tocan à bateig,» 
y les campanes no hi tocaren, y V infant hermós, bressa^ 
en un vell escut de nostres comtes, creixia cada jorn 
més ufanes, y de 1* arpa que Ms trovadors li donaren 
per joguina, com la mel d' un rusch, vessavan les cansons 
per elles mateixes, y cada mes de maig reverdfa ab més 
ufana en son front la corona gentil de roses y englanti- 
nes. Lo nin s' es fet gran; ja es hora de portarlo à volar 
ab los Excursionistes pels cims de les altes montanyes, 
fites de sa heretat inmensa; ja es hora de obrirli full per 
full y de llegirli ralla per ralla lo llibre deses glòries; 

4 



Digitized by 



Google 



26 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

ja es hora de fer passar davant sos ulls, un per un tots los 
retratos de sa passada grandesa. 

Aqueix més ferreny y de selvatge aspecte que baixa dels 
Pirineus, vestit de pells y duhent à V espatlla la massa que 
sembla enmanllevada à Hèrcules, es Òtger. Aquell que 
més ensà, cenyint ja son front ab la corona de comte, 
embesteix los moros, abrigant son cos ab lo primer escut 
de les barres, es Jofre '1 Pelós. En aqueix que, voltat d' 
homes de paratge, baixa com altre Pelay de la Covadonga 
catalana cap à la reconquista de Barcelona, d' hont es- 
peronat per la Uansa d' Almansor ne sortí no fa gayre, 
trobant en lo Besos son Guadalete, en la trista jornada de 
Matabous, prou fa de bon conèixer à Borrell primer. Eix 
altre que '1 segueix, ab lo còdich dels Usatjes en una mà 
y r espasa en V altra, es Berenguer lo vell: sa mirada 
vasta, sos cabells blanchs, sa fesomia més tranquila y re- 
posada fan recordar més à August que à Cèsar. D' un y 
d' altre sembla tenir quelcom eixa figura que s' atansa 
magestuosa, ab corona de rey y espasa cinta, darrera 
Borrells y Berenguers, com un diamant al cap d' avall d' 
una cadena de perles: no cal que us diga son nom. 

Quan los mariners catalans tornan, en ales de la Hebet- 
jada, a la anyorada terra de sos pares, avans que cap altra 
montanya, sobre les espatlles del Tibidabo y Àlonialegre, 
sobre Ms cent brassos del Monts^rat, més alt que '1 mar- 
letde Sant Llorens de Munt, damunt lo rabassut Mont- 
negreò la espatlluda serralada de Montgrí, oviran, com si 
sortís à escomètrels mar endins, lo Montseny, cap-blanch 
com r avi de la familia, mes dret, magestuós, gegantí é 
inderrocable. Aixís al girar los ulls à nostre passat, per 
damunt les arpes de nostres trovadors, per sobre Is ca- 
pells de nostres caballers y les corones de nostres comtes 
y reys, més gallari que les palmeres de Elx, més fort que 
les oliveres nallorquines, més alt que 'Is faigs y roures 
del Pirineu, nos apareix la figura geganta de D. Jaume. 
Ell domina totes les altures; aixís lo campanar d' una 
Seu, deixant enrera en sa volada los drachs de pedra de 



Digitized by 



Google 



JASCINTO VERDAGUER 2? 



les gàrgoles, les imatges triunfals de les cornises, los àn- 
gels de les cresteríes, les fletxes y- espigues dels pinacles, 
enfonza en lo cel sa agulla soberana. 

Despenjèm lo quadro, si us plau, per mirarlo més d' 
aprop, y permetàu que en eixa breu estona sols vos parle 
d' eixa gentil figura catalana que 'm té robat lo co;. 



Cada hèroe d' aqueixa gloriosa galeria y cada dinastia 
d' hèroes es una estrella ò una constelació, si voleu, del 
firmament moral de nostra pàtria; aqueix es lo sol, que 
desde sa sortida V umple de gom à gom de glòria y res- 
plandor. 

Cada pas del gran rey, desde son bressol de roca de 
Monsó fins à sa monàstica tomba de Poblet, es lo cant 
d' una epopeya que més que en les obres dels poetes, lle- 
gim en les planes de V historia, y més que en les planes 
de r historia, en lo mapa de V antiga Catalunya, trossejat 
per nostra mala sort. ;Era un diplomàtich de cap d^ ala, 
ò un sabi legislador de cap de brot? ^era un rey magestuòs 
à la faysó de Carlomagne ò un hèroe llegendari i la faysó 
de Roldan? ;era un Aquiles que no ha trobat encara son 
Homero ò un gegant de nostres rondallaris que traspas- 
sava à cada pàs una montan3'^a, y que sempre arribava ab 
son bras allà hont arribava ab la vista? Los poetes vos 
diran que era tot això; los historiadors de dintre y de fora 
casa vos confessaran que ell es lo geni de nostra nacio- 
nalitat, y son regnat de seixanta anys la temporada més 
gloriosa, per no dir lo segle d' or, de nostra historia; y 
los lingüistas afegiran que fou, ensemps que ^I seu més 
gran propagador, lo Dante de nostra llengua. 

Un escultor del segle tretze (y això es idea d^ un alt 
poeta y sabi bibliòfil, que va à donar à llum lo Libi^e 
dels feyts del Conqueridor) prengué per patró sa gallarda 
figura al entretallar ab rústich cisell V imatge de David, 
que, al costat de Moysès y entre profetes y apòstols està 
à la dreta de la portalada de la Seu c!e Tarragona; los 



Digitized by 



Google 



28 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

borceguíns li arriban als turmells, son mantell imperial es- 
xà pres ab rica agafa en mitx del seu pit, un ample cinyell 
de que penjan V espasa y V estoch, lliga à son cos sa llar- 
ga cota, y una rica corona niellada estreny sos cabells que 
cauhen à rulls per ses espatlles, y, per retratar mellor à 
nostre amat rey, fins se descuydà de posarli 1' arpa. 

No faltan homes de lletres que afegeixen son real nom 
al costat dels de son pare y son avi, à la llarga filera de 
trovadors del seu temps, que, junt ab los sabis y capitans 
de sa host, foren sa cort y companyia més aymada. Mes 
sí algun assaig poètich borronejà en sa jovenesa, restà 
oblidat entre ses obres de més seny, y si alguna tensó ò 
serventesch entonà en sa tan llarga com aprofitada vida, 
no sortí de la tenda de campanya que era son palau pre- 
dilecte, ò be quedà ofegat pel tro sempre rodolant de les 
batalles, que eran son natural element. 

Si D. Jaume no festejà la musa catalana^ fou son heralt 
gloriós que li obrí les portes de sos estats, y li donà les 
ales del seu entusiasme, per volar ab ell de montanya 
en montanya y de realme en realme. A sa testa donchs, 
que coronan en agraciat enllàs la palma del historiador y 
'1 llorer del hèroe, no cal plànyer les fulles d' or del arbre 
de la poesia pàtria, puix es en son regnat, à la escalfor 
del seu patriotisme, y qui sab si à sa influencia personal, 
que fa en nostra terra sa primera aparició. 

En efecte; la literatura provensal, mare y mestra de les. 
primeres d^ Europa en los nous temps, estava agonisant 
ab la fantasiosa nació que li donava vida, mentres Catalu- 
nya més pràctica que somiadora, més avesada à manejar 
r espasa y lo trident que T arpa y la lira, anava creixent 
per mar y per terra, formant ab ella, purificant, enfortint 
y aixamplant sa llengua, cada dia més tractfvola y suau, 
més forta y vigorosa, juntament ab aquell jove rey, que, 
prodigi de bon seny, de sabiesa y d^ energia, la havia de 
estendre per la terra. Ell que vingué de vora Provensa à 
regir lo timó de nostre creixent realme, podia molt bé 
haverne portada la llevor de la poesia al camp de nostres 



Digitized by 



Google 



JASCINTO VERDAGUER 29 



lletres, y Pere Cardenal y altres trovadors, ab qui abger- 
manívola amistat vivia, pogueren ser Tempelt que, aplicat 
al arbre ja llavors ufanós de nostra llengua, n' havia de 
traure avans de gayre tan gentil brotada d' inspiració. 

Lo Conqueridor li obre nous é inmensos horisons cada 
dia, fent fugir los moros ab sols to renill del seu caball- 
Avuy li dona les florides illes Balears, demà aixamplara 
sa terra ab les fruyteres planes de Valencià, y si en aque- 
lles y à r ombra del rey, segons vol la tradició, naix 
nostre més gran fílosop, en V altra no trigarà à cantarhi 
nostre més gran poeta, y à sermonarhi nostre més gran 
predicador. Lull, Ausias March y Sant Vicens Ferrer son 
les noves fites del realme de D. Jaume, son los plansons 
més primerenchs de sa real plantada. 

En proba de la volada que prengueren tes ciències en 
sos estats, i la seva ombra augusta, al costat del Il•lumi- 
nat autor de V Ars Magna y del Blanquerna, que be hi 
escau la del sapientissim compilador de les Decretals^ 
Sant Ramon de Penyafort. Aqueix nom tan català del 
confessor de reys y de papes^ umple tot un segle, y sa 
obra colossal, ingens^ com li diu Clement VIII en la but- 
lla de sa canonisacfó, casi, casi es per si sola tota una 
ciència. D. Jaume T havia pres per confessor y per direc- 
tor de son esperit; llàstima que no sempre s' avingués à 
sos sabis concells, enterrosant alguna vegada ses ales d* 
àliga en les fangueres de la terra, com ho deixa prou en- 
tendre la balada popular de Sant Ramon! (i) 

(1) Vehcusela aquí: 

La Mare de Deu— un roser (rfantafa 
y d'aquell roser— va naixe' uoa planta, 
nasqué Sant Ramon— fill de Vilafranca, 
confesor de reys,— de reys y de pipes. 
Confessava un rey— que en pecat estava, 
lo pecat n' es gran,— Ramon •* en esglaya: 
—No ploreu, Ramon,— que 1 pecat s* acaba, 
si no *m perdoneu— ne perdreu V Espanya.— 

Ramon s* en va al port— à llogà* una barca. 
Lo barquer li diu— que 'I rey li *a privava 
de podè* embarcar— capellans ni frares, 
ni 'Is escolanets— de la cota llarga. 

Sant Ramon beneyt— ja 'n va fe' un miracle. 



Digitized by 



Google 



3o DlSCUkS DEL SK. PRESIDENT 

Y com una de les principals preocupacions del Con- 
queridor, diu en Tourtoulon, era la de fondre en una que 
valgués per totes les diferentes llengües de sos estats; 
Uuytà valerós y no deixa pedra per moure per estendre 
son domini, com si volgués ab sa veu màgica, fer brotar 
de les ruines de la llengua d^ Oc una nació, que tingués à 
Barcelona per capital y al Mediterrà per la primera de 
ses províncies. 

Ab aqueix fi en i258, ab les primeres ordinacions de 
la policia marítima, (sí no manà sa redacció) inspirà V 
idea del primer llibre del Consolat de mar, que ha sigut 
traduhit à casi totes les llengües d' Europa y es inderro- 
cable fonament de nostra legislació mercantil: y ell ma- 
teix, com altre Cèsar manejant tan be la ploma com V es- 
pasa, amotlla nostre nadiu idioma à la precisió legislativa 
en los Furs de Valencià; lo condensa y arrodoneix en los 
aforismes filosòfichs del (encara inèdit!) Llibre de la Sa* 
biesa; y per últim en sa Crònica, de la qual verament se 
pot dir com de pochs llibres que tot es or, lo pasta y lo 
tors, lo aprima y ductilisa à son voler, en gràfiques imat- 
ges y delicades pintures del seu temps, y sobre tot en 
naturals y bellíssimes frases, ab que nos deixa entre-veure 
sens adonarsen, los sentiments del seu cor tan cenzilla- 
ment gran. L' idea de la Providencia que vetlla U món 
com una mare M bressol dels seus fills, guia 'I pensament 
del real historiador pels mateixos castells ò vilatjes, mo- 
nastirs ò camps de batalla, hont havia guiat los passos del 
soldat de la fè. Eixa fè cristiana que no entra may en una 
ànima sens engrandiria, y com més la engrandeix sol dei- 
xaria més humil, tenia la seva tranquila y serena en mitx 

tira capa A mar— per servir de barca, 
y lo gayatet— per arbre posava, 
ab V escapulari— gran vela n* alsava, 
y ab lo sant cordó— bandera molt santa; 
Montjuhich lo veu,— bandera assenyala, 
tots los mariners— surten i muralla; 
{Jesús! iqn* es allò?— ^es galera ò barca?— 
No n' es baixell, no,— ni galera armada, 
que n' es Sant Ramon— que ha fet un miracle, 
Santa Catarina— tocan les campanes. 



Digitized by 



Google 



JASCINTO VBRDAGUER 3 1 



dels combats y tempestes de la vida, com T aygua del es- 
tany de Lanós^que, posada en un fons dins tes altes mon- 
tanyes de Carlit, los vents més esvalotats no arriban à 
remoure. 

En ben pochs llibres primitius vcyem, com en son bc- 
llíssim Comentari, la veritat rumbejarse al costat de la més 
alta poesia, y sens donarsen compte T autor, mirarshi tan 
d' aprop y festejarshi tan sovint amorosament V historia 
y r epopeya. Victòries verament portentoses que donarían 
r inmortalitat a un guerrer de més curta mida, son con- 
tades allí ab dues paraules, y fets extraordinaris d' aquells 
que solen umplir ab sa anomenada tota una llarga vida 
d' hèroe, s'amagan modestament darrera una frase humil, 
com una pedra preciosa darrera un gra de sorra, si no 
quedan oblidats per qui tantes pedres fines té per enfilar 
en lo teixit d' or de sa maravellosa vida. «A nou anys, 
com diu Balaguer en sa Historia de Catalunya, se vesteix 
lo perpunt de guerrer; à onze mana exèrcits y fa en lo 
maneig difícil de les armes sos primers assaigs; à vint y 
cinch conta à un rey moro entre sos palacians; ab sols 
lo terror que inspira son nom, conquista un país; tres reg* 
nes, r un darrera V altre, naixen per ell à la llum y à la 
vida de la civilisació cristiana; no sent grat de la corona 
de León; oblida y no fa cas de sos drets al trono de Na- 
varra; guanya reaimes per altri, com lo de Múrcia, y li 'n 
restan prou per compartir entre sos fills y deixarlos reys 
à tots; los prínceps cristians lo prenen per jutge en ses des- 
avinenses; lo Papa li dona sitial y V escolta en los con- 
cilis, y '1 tria entre tots los reys per capità d' una creuhada 
à Terra Santa.» Lo cel mateix sembla obrirse en rius de 
llum per coronar son regnat ab lo descens de la Verge de 
la Mercè, celestial Redemptora de catius,.que ab lo dols 
ofici d' obrir presons y de rompre cadenes, envià sos fills 
à totes les ciutats de moreria, posantlos sobre U pit per 
distintiu, al costat del adorable emblema de la redemció, 
signe de la catedral de Santa Creu de Barcelona, les may 
com llavors triunfantes barres catalanes. Si eixos apòs- 



Digitized by 



Google 



32 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

tols de la caritat no haguessen anat à rompre sos grí- 
I Ions en Alger, Espanya no contaria entre sos escriptors 
r inmortal autor del Quijote. Ara, si voleu saber lo 
secret de tanta sort y ventura, ell mateix vos lo dirà 
en tan curtes com sentencioses paraules, que han que- 
dat com aforisme entre 'Is historiadors: ^Deu estima 
"Is reys que estiman d sos pobles.» Verament D. Jaume 
estimava à sos pobles, y a Catalunya entre ells ab tot lo 
cor; may més cap príncep nos ha donades tantes probes 
d' estimació y afecte, mes tampoch per ara cap altre rey 
dels nostres ha sigut aixecat per la mà de Deu à la glòria 
del Conqueridor. 

Ell no es pas un hèroe de ferro, com los d' algunes can- 
sons de gesta y antichs poemes del nort; sa espasa sí que 
era de ferro, com vos ho dirían prou los sarrahins que 
'n fugían; son capell es de ferro, son escut y sa cuyrassa 
també son de ferro, mes lo cor que abrigan es un cor d' 
home. Es un cor de rey com cap n' hi haja per sa estimada 
terra, un cor de fíll per la santa Església, à la que dedicà 
dosmil temples,los uns presos als moros, losaltres aixecats 
d' arrel per aquells aixams d' artistes y obrers que com 
abelles de la fè seguían los passos dels conquistadors, ab 
seus y monestirs consagrant y tornant à Jesucrist les ter- 
res arrancades à Mahoma. Es un cor de pare amorós 
per sos vassalls, un cor de germà per sos amichs, un cor 
tendre y ple de compassió per sos enemichs; y, més vos 
diré, un cor d' infant per los aucellets y altres sers infe- 
riors al rey de la creació. Llegiu, sinó, aquell tan cone- 
gut passatge de sa Crònica, quan en lo fort de ses con- 
quistesy al llevar la host, un matí escolta les queixes d* 
una pobre oreneta, que ha fet son niu vora V escut de sa 
tenda, y mana que no la desfassan encara, íins que ella 
s' en fos anada ab sosjiyls^ pus en nostra fé era venguda. 
Poques vegades en lo món los sers més petits s' han vist 
tractats tan noble y amorosament per un home tan gran! 

Del amor que tenia à nostra parla benvolguda ^quèmés 
vos ne diré? En català s' enrahona ab lo rey de Castella, 



Digitized by 



Google 



JASCINTO V&RDAGUER 33 



en català escriu al Kant de Tartaria y al Soldan de Babi- 
tonia; y trayent del seu modest bressol eixa dolsa llengua, 
li lleva, per feria literària, los bolquers que li estretejavan, 
la enjoya ab les perles dels dialectes del mitx-dia de 
Fransa, y la parla ell mateix en les corts de Saragossa, 
extenentla ab son exemple per Aragó, Múrcia y Oriola, 
com ho podeu llegir ben clar y català en los documents 
que d^ aquells ditxosos temps hi restan; pugna, (encara 
que ab no gayre sort) per feria entrar, al costat del llatí, 
en los tribunals, y en los studis generals de Valencià y 
Barcelona; y la passeja trionfant al seu costat, com una 
reyna y enamorada, que en sa dolsa ilusió veurfa créixer 
en r esdevenidor ab sa estimada Catalunya y arribar i 
ser la llengua de mitx món. 

La idea era verament enlluhernadora, lo pensament era 
gran, mes fou fruyt que no arribà à madur, cayent avans 
d^ hora ab V arbre gegantí que li donava vida; los somnis 
eran dignes del més català de nostres reys, mes lo vent de 
la sort adversa los esbuUà, com un vol de papallones d' 
ales daurades. Sa florida y vasta heretat, com lo vel del 
temple fou esqueixada pel mitx, y la Catalunya de part 
d' allà del Pirineu quedà de Fransa, y la de part d^ assí 
quedà d' Espanya, sense contar lo que Ms segles s' en 
portaren riu avall. Mes lo )OU d' or, ab que, en hora 
mellor, los brassos del gran monarca junyiren les que 
foren províncies de son inmens realme, no s^ ha pas ben 
romput, puix les uneix encara nostra hermosa llengua. 
Estrenyèm, donchs, aqueix lligam entre elles, aqueix dol- 
císsim lligam d' amor, que han afluixat tres segles de 
guerra y de disort, però que may ha de trencarse, com 
Deu nos tinga de sa mà. Per arrancar la llengua à un po- 
ble, cal avans arrancarli la vida. 

Es veritat que, darrera U Pirineu, los fills d' en Joan 
Blancas ja aprenen de confegir, de llegir y fins de resar 
lo pare-nostre en llengua francesa, y que en eixa banda 
no r aprenen pas gayres en català; mes cors encesos d' 
amor à r antigua pàtria comuna hem sentit batre allà com 

5 



Digitized by 



Google 



DISCURS ÜKL &R. PKKSIDENT 



a$6Í, y en lo Roeselló com en Valencià» en V aUa Cerdà» 
njra com en 1* escol de les Balears, esbarts de rossinyols 
saludan 1' aurora de nostra renaixensa literària. 

L' ombra augusta del gran rey à qui, ingrats, no hem 
aixecat, no diré un obelisch davant de Santa Clara, antich 
Tinell Major hont rehuni les Corts catalanes avanj^ de 
volar à la presa de Mallorca, ni una estàtua de cent palms 
al cim de Montjuhich ÒM Tibidabo, ni menys una estàtua 
de cent canes esculturada y feta ab cisell gegantí, del 
Caball Bernat, del Montgròs ò d' altre dels més alte- 
rosos marlets de Montserrat, que 's veges desde les Ba- 
lears, Valencià y Aragó; sinó ni una historia, (i) ni 
un monument, ni un poema. L' hèroe inmortal à qui 
no hem deixat dormir en pau en son humil sepulcre, 
ünicb tros de marbre que guardava son nom, vetlla amo- 
rós encara ab la llengua catalana los pobles que la parlan 
y desensopeix y desvetlla ab son nom y ab sa alenada 
poderosa los càntichs que dormen en les arpes y Ms cors 
que dormen en los pits. 

Monpellerins, fills del mitx-día de Fransa, Catalans de 
part d' allà del Pirineu, vostre compatrici D. Jaume vos 
lliga als catalans d' Espanya ab doble y estret parentiu de 
sanch, si no es prou lo parentiu de glòria, com V anomena 
en Tourtoulon. Fills d' Aragó, vostres pares agermanats 
ab los nostres seguiren sa bandera triunfant en trenta ba- 
talles campals, à la conquista de la perla del Mediterrà y 
a redimir ab sa sanch la no menys hermosa perla del 
Cid. 

Prou se 'n recorda Valencià de quan prop de sos murs 
una sageta mora se li clavà à la testa, hont encara avuy 
se pot veure Y esboranch, y trencàntseli à la primera es- 
có Lo sabi provensal M. Tourtoulon ha suplert i bastament la falta d' una historia 
de Jaume primer, guanyant ab ella un honrosíssim accèssit en un concurs del Institut 
francès, no concedíntseli M premi per oferir sa obra més interès per 1* historia d' £&• 
panya que per la de Fransa. La hermosa traducció castellana que s* en publicA en Va- 
lenda en 1873 es atríbubida al eminent poeta D. Teodor Llorente. 

Ademés es esperada la publicació d' un poema sobre la Conquista de Mallorca, 
compost per lo mestre en Gay Saber, D, Damàs Calvet, que n' ha donat Ja i conèixer 
alpun bellíssim fragment. 



Digitized by 



Google 



JASCINYO VERDAGUER 35 



tiragassada que per arrancaria dona^ y aixugantse la 
sanch que s' adoUà per sa cara, venia rient^ per tal que 
la host no se 'n esmayàs. Y Mallorca jcòm s' en po- 
dria oblidar de quan lo rey moro se la 'n duya mar 
endins en una barca de flors, y '1 rey gegant que ho vegé 
desde M Pirineu, ab dues gambades atravessant la terra y 
la mar, agafà '1 rey moro per la barba y robantli tan her- 
mosa y malaguanyada presa, de la gentil cativa ne feu la 
regina de les ayguesl Ell, unint lo nom de Catalunya als 
de Fransa y Castella, dona sa filla petita i Felip T Atrevit 
y sa filla major à N' Anfós lo Sabi, y per ell tenen encara 
tots los soberans d^ Europa sanch catalana en ses venes. 

Ell agermana y fa encaixar amistosament la musa d^ 
Ausias March ab la musa de Mistral, recordantlos que en 
son amor, com en lo foch de la mateixa llar, s^ escalfaren 
abdues: y Zorrilla, lo gran poeta castellà de nostre temps, 
à qui ^ns plau veure honrant ab sa presencia nostra festa, 
pot reconèixer en nostre D. Jaume T ombra del hèroe à 
qui ha dedicada sa darrera obra poètica. Si, com diuhen 
del Cid, no obtingué victòries després de mort, ne obtin- 
gué en sa darrera malaltia^ fentse portaren llitera al camp 
de batalla. Com la del hèroe castellà, sa espasa ^s deya Tizó 
y no donà menys terribles colps als serrahins, ab sola 
la diferencia que lo que ell guanyà una vegada la Espa- 
nya y la religió may més ho tornaren perdre. La Tizona 
del Cid y U Tizó de Jaume primer son les dues plomes 
d^ or ab que Castella y Catalunya han escrit ses dues co- 
lossals y glorioses epopeyes. 

Un mot d^ un trovador del seu temps afegirem encaro, 
com à punt final, à nostre humil discurs: aJ?ra, nos diu 
Mateu de Quercy, en sa sentida elegia à la mort del Con- 
queridor, era de poques paraules y de grans fets. i> {Y 
qufna altrd definició daríau vosaltres de la rassa catalana, 
de que es ell, ensemps que '1 rey més gran, lo tipo més 
perfet, y la més hermosa y gegantina personificació? Sia, 
donchs, ara y sempre, son nom nostra bandera; sia sa 
llengua, sa sanch y sa fè, nostra fè, nostra sanch y nostra 



Digitized by 



Google 



36 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

llengua; y Ms fills de Catalunya, d^ eixa terra que ell ai- 
xamplà ab sa espasa y ab sos brassos à la mida del seu 
cor, podrem creure que V esperit del gran rey viu entre 
nosaltres, ab més rahó que del fantastich rey Artús ho 
creyan los antichs bretons. iNó! puix nostra may prou 
estimada Catalunya viu encara, D. Jaume no es pas mort 




Digitized by 



Google 



SeNYORS: 



DESiTJ vivíssim es estat y serà sempre de tot Con- 
sistori lo poder presentar en esta solemnitat lite- 
rària un aplech tan nombrós com escuUit de com* 
posicions poéticas y liorejar ab tot lluhiment al veritable 
mèrit. Y si à voltas se fa difícil la tasca de trovarlo y 
aquilatarlo entre U munt d' obras presentadas, res tan 
agradós com sorpéndrel de sopte en alguna d^ ellas y 
traurel à la llum pública per admiració y contento dels 
demés; res tan falaguer com pensar que tal volta lo pre- 
mi va à dar coratje y alé à un nou conreador de nostra 
poesia, desconegut y vacilant fins alashoras; res tan bon- 
rós com obrirli de bat a bat las portas de sa somniada 
glòria, allargarli la mà en lo primer grahó d^ eixa escala 
y acompanyarlo tremolós al peu d^ aquell trono que veya 
de lluny y entre la boyra dels somnis com ansiat port de 
sas aspiracions. Consemblant desitj, repeteixo, es viu, es 
constant, es natural; diré més encare: es un desitj egoista. 
Egoista, perquè al Consistori li pervé gran part de la 
glòria que dóna, li pertoca honra al honrar y podrà dir 
demà à tots aquells que reberen en recompensa de son 
talent un premi: d ma elecció^ d mon criteri es deguda 
una gran part de ton triomf. 



Digitized by 



Google 



38 MBMORIA DBL SR. SRCRETA Kl 

Emperò, al costat d' aquell desitj egoista que decanta à 
tot jurat à honrar lo mèrit per' à sí meteix honrarse, hi 
ha un gran deber. Sacratíssim depósit té lo Consistori 
confiat à sa conciencia: lo bon nom d' una institució que, 
del més gran al més humil, tots volem, tots estimem de 
cor, Lo Consistori passa, T institució resta; lo depositari 
d' avuy no ho serà demà; lo depósit es avuy y serà demà. 
Cal donchs conservarlo, cal deixarlo intacte, cal enfrenar 
aquell desitj natural de presentarse à la festa ab gran 
aplech de premis, quan las composicions rebudas à con- 
curs no consenten fer una bona y numerosa tria. Aíxis lo 
conservador d' un monument, temerós d' alterar sa be- 
llesa, renuncia à inscriure son nom en V antiga pedra, 
sentintse petit enfront de tanta grandesa, hoste d^ un dia 
en front de sa eternitat. 

Lo Consistori d' enguany se proposà no faltar à aquell 
deber, y mirant al moment actual d ^existència de nostres 
Jochs Florals, comparantlo ab V estat general de la lite- 
ratura catalana, si més abundosa potser un xich massa 
descuydada, ha cregut que devia, ans que tot, conservar 
nostra institució enlayrada com li pertoca per son origen, 
per sa historia, per la justa anomenada de que disfruta. 

Tot propòsit de conservació enclou en s( V idea de se- 
veritat, de Uegítim rigor, de prudència en los actes convé* 
nients pera realisarlo. Hem cregut donchs que, malgrat 
nostre desitj, nos eran necessarias eixa severitat, eixa pru* 
dencia, si haviam de conservar degudament lo depósit ab 
que ^ns honraren. ^ 

Conegudas son de tothom las causas qu^ avuy, més 
que may, imposan tal necessitat. No son ja los Jochs 
Florals com en llurs primers dias V únich certamen 
qu^ ofereix als escriptors lo medi de dar à conèixer sas 
produccions. Ab inusitada freqüència, en lo transcurs 
d^ un any, se celebran en nostra pàtria festas d^ aquesta 
mena. Esperonada per lo desitj de concórrer à ellas, la 
majoria de nostres poetas sembla esmersar en repetits 
travalls tot aquell foch d' inspiració que sòls brilla ab ver 



Digitized by 



Google 



narcís OLLER ^9 



esclat quan se concentra y acaba per exhalarse al impuls 
del sentiment. 

Per altra part^ a mesura qu' han sigut conegudas aque* 
Has obras de mèrit superior y capdal qu' aquí mateix Ho* 
rejadas y sancionadas després per unanim elogi, venen a 
ésser model de perfecció, nasqué lo desitj d' imitarlas, 
sacrificant aquella espontaneïtat y frescura que fan vera- 
ment agradosas las obras del poeta, cayent sens adonar* 
sen en un amanerament per demés perjudicial. 

Calia oposar donchs à semblants defectes, com per via 
de sanitosa protesta, lo bon criteri aymador de V origi- 
naHtat, de lo vigorós y de lo espontani. Y com en la ma- 
joria de las composicions rebudas enguany se nota aque- 
lla falta d^ inspiració y vigor y abunda 1 amanerament 
de que 'ns planyem, lo Consistori ha cregut que li con- 
venia abstindres, tot lo possible, d' alentar als poetas per 
tan errat camí. Res hi ta que revelen al costat d' aquells 
defectes, qualitats que no desconeixem: las unas no com- 
pensan als altres. Per això lo Consistori ha sigut tan es- 
càs en r adjudicació de premis, y si encare no vos pre- 
senta obras tan perfectas com son desitj li demanava, 
ateneu d que ha premiat lo que mellor e.ra à son judici, no 
lo irreprotxable que no s' hi trobava, y teniu ademés en 
compte que los premis s^ han otorgat per majoria de vots 
y tant sòls un per unanimitat, com aneu à veure. 

PREMIS ORDINARIS. 

Ni lo de r Englaniina d' or ni lo de la Viola d' or y 
argent han pogut adjudicarse, atenent à que cap de las 
composicions qu' a ells optavan reunia, à judici del Con- 
sistori, condicions a abastament que la fessen digna de 
semblant distinció. 

Vejent n' obstant que dins dels dos grupos de poesias 
qu' optavan à dits premis sobresortian duas composicions 
que I Jurat hauria distingit sempre ab accèssit» acordà lo 
Consistori otorgarloshi. adjudicant en conseqüència V ac* 



Digitized by 



Google 



40 MENORIA DBL SR. SECRETARI 

céssit de r Englantina d^ or a la poesia nútn. 75, «La 
mort del Abat,» que dú per lema Requiescat in pace^ 
composició notable per la veritat y color de la descripció 
qu' enclou, si bé es de doldre que sia purament descrip- 
tiva y artificiosa en alguns detalls; y V accèssit de la Viola 
d' or y argent a la núm. i3o titolada «Montalegre,» lema 
Si de mundo fuissetis mundus etc, que 's recomana per 
la pulcritut de sa forma y son delicat sentiment. Major 
distinció hauria obtingut, si no la perjudiqués la desigual- 
tat d' inspiració y la falta de novetat en V assumpto. 

PREMI DE LA FLOR NATURAL. 

Entre '1 bon nombre de poesías qu' han concorregut à 
disputarsc est premi d' honor y cortesia, consistent en- 
guany en una Robínia pseudo*acacia rosea^ ha sigut prefe- 
rida la núm. 122 «La tallada» que dCi per lema Jus ca- 
thalatmicum sublatum est nobis? Avalúan aquesta poesia 
sa notable intenció y la novetat de son pensament, expres- 
sat ab una ardfda y justa imatje rica en detalls y verament 
poètica. Llàstima que la incorrecció d' algunas estrofas y 
certa inseguretat de vol desvirtuan la bellesa de la primi- 
tiva concepció. 

Lo primer y segon accèssit d' aquest premi han recai- 
gut, respectivament, à la poesia núm. 128, «Cansoneta,» 
original y sentida, si be executada ab escàs vigor y deixa- 
desa de forma; y à la núm. 74 «Las Comares de Ripoll,» 
lema Tomarà? felis imitació de la forma popular, d^ ar- 
gument popular també y per tant no original del tot. 

PREMI OFERT PER 

l' Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Estimant lo Consistori qu' una hàbil imitació dels clàs- 
sichs llatins, ensemps que revela un coneixement acabat 
dels meteixos, suposa grans dificultats vensudas, otorgà 
aquell premi à T Oda imitació d' Horaci senyalada ^b 



Digitized by 



Google 



narcís OLLER 4 1 



lo núm. 179 y ab lo lema Quid dedicatum poscit Apoli- 
nem^ felís adaptació d' una de las poesías més bonicas 
d' aquell poeta, notable ademés per lo castís de son llen- 
guatje. Devem plànyens n* obstant de que, essent com es 
una imitació, 's ressenti un xich de certa amplificació que 
pot ser no enquadra prou bé ab la sobrietat característica 
del poeta llatí. 

A fi de més alentar à nostres poetas al estudi dels an- 
tichs clàssichs, sempre convenient per' obtindrer la per- 
fecció de forma que tant assoliren ells, lo Consistori 
concedí à est premi tres accèssits: 

Lo primer, à la composició núm. 82, «Oda de Horaci,» 
traducció lliure de la Beat us ille qui procul negotiis etc, 
que mellor deuria dirse imitació y que 's ii recomanable 
per la senzillesa y cayent de sas estrofas, si bé en cambi 
r autor no ha sabut trasladar prou à sa obra aquell ayre 
pagesívol tan ben ensopegat que té T original. 

Obtingué lo segon accèssit la traducció de la meteixa 
Oda, que forma part de la colecció «Una toya d' Horaci,» 
té per lema Non omnis moriar y va senyalada ab lo nu- 
mero no. L' han feta digna de tal distinció T ésser un 
trasllat bastant fidel del original, del que conserva la ma- 
jor part de bellesas per més que no sempre haja sabut 
trasladarhi '1 traductor aquell viu colorit que fa tant nota- 
ble à r oda llatina y no puga desconéixers que M metro 
escullit no es lo més apropósit per aquesta traducció. 

Per fi lo ters accèssit se donà al ensaig d' oda horacia* 
na «A ma lira,» lema: Ó laborum dulce lenimen etc, que 
du U núm. 161, tenint en compte qu' està escrit en un 
metro sempre difícil de manejar bé y molt més en nostra 
llengua en que V escassedat relativa de paraulas Uargas 
constituheix una traba difícil de salvar. 

PREMI D' UN OBJECTE D' ART OFERT PER 

LA Redacció de «La Renaixensa». 

Pels sis travalU en prosa qu' optavan à est premi ficsà 

6 



Digitized by 



Google 



42 MKMOUIA DEL SR. SECRETARI 



desde M primer moment V atenció del Consistori, 'I que 
ab lo núm. 22 du per títol «Qüestió de nom» y per lema: 
Peignons la nature mats la belle nature^ otorgàntseli '1 
premi per unanimitat de vots. 

La primera condició que resurt de la lectura d' aquesta 
noveleta es la bona elecció del assumpto, català, trascen- 
dental, y altament dramatich. La pintura de llochs, si- 
tuacions y personatjes està feta ab una bellesa, una veri- 
tat y un sentiment que revelan en son autor notables 
aptítuts pera dedicarse à tan difícil genero. Lo desenllàs 
n' obstant, sobre ésser precipitat, no es tan exemplar com 
deuria pera deixar condempnada la costum que 's propo- 
sa combatre 1* autor. 

Per acort del Consistori dech fer aquí honorífica men- 
ció d' altras duas noveletas: de la núm. 126 titolàda 
«fjPobreta!» y de la nüm. 18 que du per títol «Les bam- 
bolles.)> De la primera, per laboniqucsa de son argument 
senzill é interesant alhora; de la segona, per la correcció 
de forma qu* en tot^ ella campeja. 



Lo Consistori s' es vist en la dolorosa precisió de no 
adjudicar cap dels altres premis extraordinaris, perquè, à 
son judici, las obras qu^ à ells respectivament aspiravan 
no reunian totas las condicions degudas à tan alta dis- 
tinció. 

Quedan, donchs, sens adjudicarse: lo brot d" olivera y 
argent ofert per P Excma. Diputació provincial de Lleyda, 
lo clavell cT or y argent del Excm. Ajuntament de Reus, 
la medalla d" argent del Àteneo Barcelonès, la làpida 
de marbre negt^e ab P escut de la Societat grabat en or 
de r Associació Catalanista d^ Excursions científícas y lo 
medalló d' or que vé oferint una agrupació catalanista. 
Optant al premi d' una joya artística j^ alegórica qú* 
oferia V Associació d' Excursions Catalana no s' ha pre- 
sentat cap travall y ha degut per lo tant declararse desert. 

Acordà no obstant lo Consistori fçr especial y hqnorí- 



Digitized by 



Google 



narcís OLLER 4$ 



fica menció de la colecció «Articles morals,» núm. i55, 
quVoptava al premi ofert per V Ateneo Barcelonès y de la 
«Monografia d' un monument,» nüm. i38, únich travall 
que 's presenta aspirant al premi de V Associació Catala- 
nista d' Excursions científicas.» Del primer, per sa cor- 
recta forma literària y puresa de llenguatje; del segon per 
lo abundo de noticias que conté en sa derrera meytat, re- 
ferents al notable monument que historia. 

Tals foren, senyors, las resolucions que pera 'Is mellors 
íins de nostra estimada institució cregué necessari pendrc 
lo Consistori d' enguany, després d' examinar detinguda 
y fredament las i85 composicions qu' à son judici foren 
sotmesas. 

Aquí podria, senyors, deixar de molestar ja més vostra 
atenció que de tot cor vos agraheixo; mes no seré jo qui 
trenque la piadosa consuetut qu' ab aplauso vostre han 
seguit mos distingits predecessors. 

No hi ha bona familia qu' en las gran diadas deixe de 
recordar als seus que la mort los ha arrabassat: lo cor, 
més generós sempre en las alegrías qu' en los dóls, los 
crida y anyora. Just es que nosaltres dediquem avuy un 
recort als qu^ eran ahir companys, jermans nostres, als 
que travallaren pera V engrandiment de nostra mare pà- 
tria, si no ab major, ab la meteixa fé que 'ns anima d 
nosaltres. 

Y al dir això no podem oblidar al historiador de Cam- 
prodon, En Joseph Morer, qu' en un meteix sentiment é 
igual entussiasme fonia alhora V amor per V historia y 
r amor per la pàtria; à En Joseph Barba, mestre aventat- 
jat de molts de nostres músichs contemporanis més dis- 
tingits, que mostra més d' una volta en sas celebradas 
composicions musicals com responia son cor à la veu 
sempre fondament sentida de las cansons de nostra terra: 
y per ff, senyors, à aquell que tots espereu ja que jo ano- 
meni, à En Joaquim M. Bartrina. 

Jove, molt jove, la desapiedada mort nos T ha arran- 
cat de nostre costal, privantnos tot d' una dels fruyis 



Digitized by 



Google 



44 IfEMÓRlA DEL $R. ^ECRETARt 

que 'ns feya esperar encare s' ardida y potent inteligencia 
y de sa dolça, bona y ferma amistat que recordarem sem* 
pre ab llagrimas als ulls tots los qui tinguérem la sort de 
tractarlo. 

En la munió de joves qu' entre nosaltres se dedican à 
las nobles arts de V inteligencia, En Bartrina, ocupava un 
lloch principalíssim, tant per las extraordinarias condi- 
cions de son talent com per la direcció especial qu'à aquest 
imprimia son temperament psicológich; barreja extranya, 
encar que fecunda, de sensibilitat delicadíssima, d' ima- 
ginació poètica y d^ esperit cientííich, caracterisada y do* 
minada per una tendència irresistible a V enginiositat y à 
la paradoxa. 

Testimoni é inolvidable manifestació d' aquesta idio- 
sincracia especial eran, en lo domini literari, sas poesías 
totas, de las quals cada hu podrà opinar lo que mellor li 
semble, segons lo punt de vista qu' adopte pera judicar- 
las, però qu' es impossible llegir sense sentir V impresió 
que produheix sempre lo que traspassa las íitas de Ió 
mitjà. 

Malhauradament pera la nostra poesia regional, En 
Bartrina escrigué ab preferència en llengua castellana, 
privant aixis d' inscriure en lo catàlech de las obras cata- 
lanas la colecció del Algo que, tart ó aviat, n' estich ben 
segur, mereixerà en la literatura castellana T atenció què 
fins avuy li ha estat més escatimada de lo que debia. Sa 
predilecció per lo castellà» no obstant, may arrivà à ferli 
excloure, no ja V amor à la nostra terra qu' era en éll vi- 
víssim com tots los sentiments que son naturals en V ho- 
me de cor, però ni ^1 meteix amor à la nostra llengua que 
compartia ab tots nosaltres y de que havia donat prous 
testimonis. Prova ^n son sas poesias catalanas y prova 
n' es la meteixa colecció dels Jochs Florals en la qual 
figura d' una manera aventatjada. 

No fa pas molts anys lo vejereu llorejat y aplaudit en 
aquesta diada solemne per sa després celebrada Epístola. 

En ella, contemplant la societat ab la fonda mirada del 



Digitized by 



Google 



NARCÍS Of.LCR 



poeta modern, duptava de tot lo que'l rodejava, arribava 
à duptar fins de V amistat; mes jo crech que s' espergi- 
rian ben bé sos duptes si podés veure en est moment lo 
dól fondfssim que porteu ab mi en lo cor per sa pèrdua, 
si sentís r accent entelat per las llagrimas ab que ^1 recor- 
do. Plorava un altre jorn en sentidíssima poesia la des- 
aparició total de las cosas de la terra y condolit excla- 
mava: 

La humit pedreta que cau 

de la volta de la nau 

y en la pols la enfon son pes, 

en la volta de la nau 

no hi tornarà a estar may més, 
may més! 
Però si es cert que ab nosaltres pót morir son recort 
com moriran totas las afeccions mes caras; sa memòria, 
son nom, sa glòria, no moriran, no moriran may més. 




'^^^g• * -r-' 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



FLOR NATURAL 



Nüm. 3.— LA TALLADA, de D. Artur Masriera y 
Colomer. 

Núm. 4.— CANSONETA de D. Joseph Verdú. 

Núm. 5.— LAS COMARES DE RIPOLL, de D. Ar- 
tur Masriera jr Colomer, 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 






LA TALLADA 



— Jus Cathalaunicum subUtum est nobis? 



COM donava bó de veure 
tant d* abet y pinatell, 
tant de roure vestit d' eura 
com la torra d' un castell! 

L' ars crexía en companatge 
ab r arbós y U ginesler, 
que 's besavan quan 1* oratge 
dezondía ^s matiner. 

Traspuant d' en mitx les roques . 
regalava un fontinyó, 
que escorrentse entre les soques 
clapava 1* erm de verdó\ 

Gom una volta trepada, 
lo ramatge atapahit 
donava à la mitzdiada 
la claror de bella nit. 

Los arbres vells s* esberlavan 
les arrels desenterrant; 
les morelles coronavan 
lo front d' un claper gegant. 



Digitized by 



Google 



5o LA TALLADA 



Lo p( d' alsada superba 
dava alberch al aranyer, 
y arranat los brins de V herba 
trescava V isart lleuger. 

Per entre '1 fullam cridantse 
cantavan los pitolius, 
de branca à branca contantse 
les moxoníes dels nius. 

Per tot vessava la vida 
sobrezint cansons y flors; 
la creació engelosida 
hi guardava sos tresors. 

Allí r ànima hi trovava 
més bellesa y sentiment; 
la soletat no esglayava 
é hi volava '1 pensament. 

(Mes ay! que sens frè ni mida 
sentí r home V afany d* or, 
é hi pujà una colla ardida 
de llenyaters sense cor. 

Destralejant aterraren 
frexers y roures y pins; 
ila tasca que comensaren 
be fou tasca de butxins! 

Com gegants vensuts, caygueren 
los arbres de cent en cent, 
y entre la pols se desferen 
los nius penjats dolsament. 

V ombra als pregons devallava 
y entrava en lo bosch la llum, 
mes també s* en allunyava 
la armonía y lo perfum. 

{Adéu bosch! la bella ufana 
y 'Is cants y olors t' han fugit; 
la primavera galana 
may més te veurà florit, 



Digitized by 



Google 



ARTUR MASRIEBA 



Sols caps de soques podrides 
s' axecan sobre '1 terrer, 
semblant les creus ennegrides 
que hi hà à mitjan d' un carner. 

Tothom hi cerca debades 
lo secular roure altiu; 
les llars de les encontrades 
veuhen minvà^ U seu caliu. 

Lo destraler no repara 
que per V or que '1 fa glatir, 
ell mateix roba à sa mare 
les joyes que va lluhir. 

Trenca il-lús los fils de vida 
que *l feyan sempre alenar, 
la riquesa benehida 
de sos camps vol allunyar. 

Com un foll nauxer, estella 
la nau que '1 tornava à port, 
y asseca la fontanella 
brollant de vida y frescor. 

Ell arrenca de sos pobles 
r arrel de pau y virtut; 
los ideals purs y nobles 
avorreix mitx dcscregut. 

Desterra la vella usansa, 
y noves lleys vol portar 
que esborran sense recansa 
lo que may s' ha d* esborrar. 

Per ço, quan tot sol fatx via 
per un bosch espès, florit, 
dich, signant ab alegria 
r arbre gegant revellit: 

— jDeu te guart de les lleys noves, 
de tempestes y mestral 1 
Deu te guart dels brassos joves 
qu' ara esmolan la destral! — 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 






CANSONETA 



AL cantó del meu carrer 
n* hi hi una casa, 
*hont fan caixas pera 'Is morts 
negras y blancas; 
al voltant de las parets 

arrengleradas, 
m* esparvera de mirar 

aquella entrada. 
iQuanta gent s' ha de morir, 
vàlgam Deu valga! 

N' hi hé una qu' es igual 

de la llargària 
ú la alsada que jo tinch 

y assó m' espanta: 
mes, ay, no m* espanta, nó, 

tant com un' altra 
de llargària igual com. vos, 

la meva mare. 
^Vos també haveu de morir? 
ívàlgam Deu valga! 

iQué serà trist pera mi, 

mareta aymada, 

si* us la tinch d' anà* à buscar 
pera deixarme! 

iQué serà trist pera vos, 
mareta mare, 



Digitized by 



Google 



CANSONETAS 



si r haveu d* anà' à buscar 

pera enterrarme! 

^Perquè *ns hem de separar? 

ivàlgam Deu valga! 

Bona sort que avuy es jorn 

que ningú 'n parla; 
las dísfressas van arreu 

aqueixa tarde; 
al cantó del meu carrer 

cantan y ballan, 
*hoDt fan caixas pera 'is morts, 

que es gran la entrada. 
íMiràu, mare, quants hi van, 
vàlgam Deu valga! 

Polsaguera del ballar 

s' es enlayrada, 
y las caixas dels albats 

ja no sonblancas; 
ab la pols fugen las creus 

que tant brillavan; 
mes no fuig, nó, la negror 

de tantas caixas. 
iSembla un ball en mitj de morts, 
vàlgam Deu valga! 

Miràu, mare, ab lo cap baix 

un entra y parla; 
mocador se 'n posa als ulls, 

que 'Iplor amara; 
lo fuster para '1 ballar 

y r acompanya 
al portal, qu' es mitj tancat, 

de r altra casa. 
I Deu ser mort aquell malalt, 
vàlgam Deu valga! 

Miràu, mare, lo fuster 

mida una caixa; 
à la vora de la creu 

tres Uetras marca; 
del martell seguint los colps 

ballan los altres, 



Digitized by 



Google 



JOSEPH VERDÓ 55 



y ab la caixa lo fuster 

va à r altra casa. 

*|Díu que torna per ballar. 

vàlgam Deu valga! 



Miràu, mare, los del ball, 

qué roigs de cara! 
y qué grochs los endolats 

d* aquella entrada! 
Diners donan al fuster 

qu* ha fet la caixa, 
y ell los dona per pagar 

violins y flautas. 

{Son diners mullats de plors, 

vàlgam Deu valga! 

Uns s* aixugan, de cansats 

de fer la dansa; 
y las lligrimas del cor 

s* aixugan altres; 
uns se 'n van avall, rihent, 

'rera 'Is que can tan, 
y altres van amunt plorant 

Vera *1 cadavre! 
jTots, mareta, me fan por...! 
jresém plegadas!— ^ 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LES 

COMARES DE RIPOLL 



^Tornarà? 



Ala vila de Ripoll — si n* hi havían dos comares, 
que no s' han pogut casar-«y son fadrines granades. 
{Oydél 
quan 1' amor*8' en yà 
tothom li sent anyoransa! 

S* en van à missa major— un dematí que nevava; 

ab faldilla y davantal— y '1 bell giponet de sarja, 

ab caputxa y cistelló— y xinet letes brodades. 

Entran pel portal del mitx,— quan tot just assenyalavan; 

no *s senyan ab devoció— y seuhen al banch del Carme, 

s* hi asseuhen per dar mal nom— i fadrines y casades, 

per malparlar de la gent,— cosa que la lley no mana. 

A la Sila del Doctor 

avuy tocarà la tanda. 

Lo diable malehit — de bon matí s* habillava, 

ab barret negre y rodó, — un boscall y una carbassa, 

com si fos un pelegrí^que anés à cercar posada. 

Venia de Sant Joan,— tot passant per Campdevànol, 

pera veure *ls pecadors — à la missa s* en entrava, 

pera escriure los pecats — en un llibre que portava, 

un llibre de pergamí — ab escubertes cremades. 

S* agenolla '1 pelegrí 

darrera del bançh del Carme* 

9 



Digitized by 



Google 



58 i.BS COMARES DE RIPOLL 



Celebra un frare benet— y 1* ajuda un subdiaca 

ab roquet de color blanch — y la corona tallada. 

Les comares van parlant^de la Sileta galana, 

no U tiran gayres flors, — ni la tenen per honrada; 

lo diable ho escriu tot, — per plomes ja té ungles llargues, 

ho escriu mitx agenollat— tocant al llibre ab la barba; 

com les dones parlan molt, — sovint té de girar plana. 

Lo darrer full ja es omplert, 

y elles encara retallan. 

Llevan falsos mancaments — tot fent la mitxa rialla; 
lo diable estira '1 full— ab ses dents tant refilades, 
estira lo pergamí — ^perquè més culpes hi hajan. 
Les comares van parlant — y se les mira *1 diable 
mossegant sens' reposar^ — perquè '1 full no s' axamplava. 
Quan gira van lo missal,— la Sileta à missa entrava 
ab son posadet ayrós— ben modesta y recatada. 
Y sa primera oració 
fou per aquells que malparlan! 

A mitxa missa major — un pelegrí càu en basca. 
Pel campanar de RipoU^un merlot vell s' allunyava. 
iOydà! 
si '1 merlot s' en và, 
tornarà per les comares! 




Digitized by 



Google 



ENGLANTINA 



Num. 6.— LA MCÍRT DEL ABAT de A Artur Mas^ 
riet a y Colomer. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LA MORT DEL ABAT 



Requlescat in pace. 



L' esquelló, al ser mitxa nit, 
ha voltat per tres vegades; 
tots los bronzes 1' hi han respost 
ab una veu que esglayava. 
L* abat del convent es mort; 
i Deu li dongR al cel posada! 

Quan à posta anava '1 sol 
y venia V hora-baxa, 
los frares en professo 
é la cel•la '1 visitavan; 
V hi duyan los Sagraments 
entre relíquies preuhades. 

Quan lo sol se va colgar, 
lo seu testament dictava, 
r escrivia en pergamí 
un doctor de cota llarga; ' 
desde la creu al segell 
r abat tot lo repassava. 



Digitized by 



Google 



Ca LA MORT DEL ABAT 



En la església del convent 
de cera prou n^ hi cremava! 
en lo retaule major 
han encès les tretze llànties, 
sis que son d^ estil moresch, 
d* estil florit les set altres. 

A les dotze de la nit 
cap al cel V abat volava, 
portat per dos serafíns 
d* aletes tornassolades, 
que à r espona V han vetllat 
donantlhi alè yesperansa. 

Sobre un túmbol V han estès 
entre mitx de grogues hatxes, 
un drap negre brodat d* or 
r hi han posat sobre la caxa, 
un drap negre ab los escuts 
de les terres que dexava. 

Sobre V hàbit de burell 

hi han espargit flors boscanes; 

en les mans porta encreuhats 

la corona y breviari, 

à la destra dú '1 cordó 

y la crossa cisellada. 

Les Matines en lo chor, 
(que tristes seran cantades! 
lo seti abacial, desert; 
y 'Is frares agenollantse 
sentiran xiular lo vent 
com un eco à llurs pregaries. 

En lo molí del convent 
no moldran blat ni civada; 
no passarà per los trulls 
la oliva negre y amarga, 
y U celler serà tancat 
per vint y quatre setmanes. 

Los Uechs joves seguiran 
masos, castells y vilatges, 
montats en mules de pàs 



Digitized by 



Google 



ARTUR MASRIERA 



63 



ab les selles endolades; 
dirén que 1' abat es mort 
y resaran ab veu baxa. 

Les gents d' armes y de camp . 
dexaràn coltells y axades, 
y baxaràn al convent 
pera veure lo cadavre; 
vindran monjos de ciutat 
y barons de la montanya. 

Lo dia d' enterrament 
serà festa assenyalada; 
al presbiteri encendran 
los trenta cirials de plata, 
desde la rosa al creuher 
r església serà endolada. 

De les arques seran trets 
los càlzers y les dalmàtiques; 
de les arques de noguer 
que, ab or y bronzo niellades, 
mostran los passos mellors 
de les Escriptures Santes. 

Cantaran adins del chor 
les antífones sagrades, 
y *ls frares salmejaràn 
ab veu pregona y vibranta; 
la estamenya y lo brocat 
se confondran acoblades. 

Sis mitrats celebraran 
ab capa verda y morada, 
y r abat de cos present 
sobre '1 túmbol jaurà encara; 
un ratx de sol devallant 
besarà ses mans gelades. 

A mitx-día 4 portaran 

à sa darrera posada; 

en la claustra d' Occident 

li donaran terra santa, 

en un sepulcre artisat 

per r esculptor de més fama. 



Digitized by 



Google 



64 LA MORT DEL ABAT 



Cantaran los passarells 
en lo niubet de la gàrgola; 
florirà lo llimoner, 
y U dragó de verda escata ^ 
paurós, dexarà son cau 
al capitell arrapantse. 

Ab arminis de colors 
ornaran tota la claustra, 
y ab los tapissos antichs, 
'hont hi han texits los miracles 
de Sant Jordi y Sant Miquel 
y altres Sants d^ anomenada. 

Enterraran al abat 

sota la llosa de marbre; 

les campanes ventaran 

üns que Us Responsos s* acaben; 

r encens sobrexirà al hort 

pe 'Is calats de les arcades. 

Sobre *1 vas del bon defunt 
hi posaran una estàtua; 
la imatge del sant abat 
com si fos dormida encara, 
ab les mans sobre del pit 
y les galtes afinades , 
y los Uabis entreoberts 
mitx somrihent de esperansa. 




Digitized by 



Google 



VIOLA 



Núm. 7.— MONTALEGRE de D. Joan Montserrat/ 
Archs. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



MONTALEGRE 



■Si de mundo fuissetis, muodas quod 

»suum erat diligerat: quia Terò de mun- 

itHÜo non estis, ted ego elegi vot de mun- 

sdo, proptereà odit vos mondus.i»— 

Joann. xt. 19. 

«Et vos igitur nunc quidem trístítiam 
»habeti8, iterüm autem videbo tos et 
«gaudebit cor vestrum: et gaadíam ves- 
»trum nemo tollet à yobis^)— /i. xti, 33. 



T* he vis y t* he estimat, ob ezcelsa estada! 
recés sagrat hont la virtut germina, 
hont colra U Cel los seus llaurers de glòria, 
hont té son sòli divinal Maria. 

Recòndit niu del qui mondana vibra 
no *n pot jamay la niarada atènyer: 
tu est r Arca santa» tu de fe est la Copa; 
oh benèyta Cartuixa, oh Montalegre! 

Com casta verge que al Amant somnia, 
del bosch à la ombra, reposant, jaguda, 
trígéntli r hora del plahers promesos, 
que U tàlam serva y que V Espòs li augura, 

aixís extesa dins la vall, qu^ ombrejan 
freschs taronjers y pampoloses vinyes, 
llenças del Cor la gemegant complanta 
clamant à Deu ab fervorosos himnes. 



Digitized by 



Google 



68 MONTALEGRE 



Ni afanys del Món, ni fers nequíts, ni bregues, 
ton solaç torban; ni cap dol i* acòra; 
menys que tu pura la viola exclata, 
menys que tu vigilant llévas' 1' alosa. 

Fills de Sant son tos fills: V herència artigan 
que *ls llegà '1 Pare, y que fidels defenen; 
la temptació ab la penitencia allunyan, 
y ab dur sayal la flaca carn revencen. 

Tal lo Baptista en lo desert: austera 
la frugal vida glorifica, y clama 
trist, als anyells per retornà* à la clcda 
y anorear de la serpent la raça. 

«Lo temps es ja complert, de Deu lo regne 
i>s' acosta, Gents, creyèu à V Evangeli,» 
deya, y juhéus y nazarcns, que V òuhen, 
reben V influix de son bateig bencfich. 

Oh sagrada Maysó! tu V aygua pura 
del Jordàn has sigut per mi: feliça 
mon ànima '1 baptisme ha rebut, ara, 
quan ab lo torb al negre abism corria. 

Inflat d* erguU y de ciència falsa, 

passí la llinda de ta franca porta, 

qu' ha obert sos gómfos, com si obrís sos braços 

mare enternida qu* al fill pròdich cobra. 

Y la fragància al aspirar, divina, 
de fò y d' amor, que de ton clos s* exhala, 
bàlsam suau per dintre mi ha fet presa 
banyant mon cor y nova vida dantme. 

En ales duyt d' extasiants deliquis, 
flotant en mars d' ubricants idees, 
he obert los ulls qu' encalitjats clohía, 
y, apte V esprit per escoltar y atendre, 

m^ he vist del claustre en la imponenta fosca 
alçarse apocalyptica figura, 
y entre ratxes de llum y vent fortíssim, 
núbols amunt, per als espays endúrscm\ 



Digitized by 



Google 



JOAN MONTSERRAT Y ARCHS 69 

Y en lo trull de la Mort he sentit crúixer 
del migrit home la fangosa ossera; 

y à la Terra he oviràt com munt de bolves 
pel baf mogudes de doló* y misèria. 

De Déu he ohít la judicant paraula, 
terrible y forta quan al mal castiga, 
grandiosa y justa quan clement perdona, 
amant y dolça quan al bé premia. 

Y la sitja he rasat, hont sens remença, 
Caín 6^ enfónza y, llatzeràt, revínclas^ 
vessant de crims, y de blasfèmia, y d' odis, 
ab que Luzbel lo seu camí encatifa. 

Mes, ay! quan tendre mos sentits refeya 
la cèlica armonía, y dels archàngels 
y Potestats, y Cherubins, y Tronos, 
les veus, unides en seràíichs ayres, 

y Us astres murmurant ab suau cadència, 
y psalteris, y Hosanna, y llums, y aromes, 
m' inundavan de goig, fentme entreveure 
del Paradís la sempiterna aurora, 

à les hores, ay las! retut, immóvil, 

la faç regada d^ inefables llàgrimes, 

m* he trobat lluny de tu, anyorant la ditxa 

que M plàcit rapte à endevinar me dava. 

Oh monjos! oh Convent! Celdes amigues, 
cisterna de delícia, gentils feixes, 
heura enroscada, arrunàts murs, seny d* hores, 
màrgens florits, y rossinyols y arbredes: 

bcnhajàu tots, y que *1 Senyor vos guàrde! 
refugi cert contra la néu del dubte, 
boreal estrella que al roméu du à terme, 
planera grau que ad al Empír ens munta. 

Quan trobar cèrque la perduda calma, 
quan la tempesta *m sotragueje V ésser, 
vindré à acullirme à ta materna sina, 
oh beneyta Cartuixa! Oh Montalegre! 

1 3 Mars 1881. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMIS EXTRAORDINARIS 



(POESIA) 

Premi ofert fer la Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Núm. 8. — ODA (imitació d' Horaci) de D. Joan Mont- 
serrat j^ Archs. 

Num. 9.— ODA D' HORACI de Z). Artur Masriera y 
Colomer. 

Núm. 10.— UNA TOYA D' HORACI de D. Joan Pla- 
nas y Feliu. 

Núm. II.— A MA LIRA de D. Lluis B. Nadal. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




ODA 

(IMITACIÓ D' HORACI) 



Quid dedicatum poscit ApoIIinero 

Va tes? quid orat, de paterl nOTum 

Fundens liquorem? 

HORAT I, od, 3f. 



a; 



BUY qu' ha obert la porta— kIcI Any, la Primavera, 
i abuy que ja les aures— perfums y calor véssan, 
y '1 poncellam desclouhen—vestint de vert la Terra; 
^-quina mercè mes alta — demanarà 1 poeta 
quan al Etern suplique — perquè son vot atenga? 
^'demanarà ramades — que Us Pyríneus cobrescan 
ò d Ausona ses planures— ò à Urgell ses olivedes? 
^•pot envejar dominis?— ^cobejarà noblesa? 

Aquells qui, neguitosos,— d' ambició *s corsecan, 
y assedegats de glòria,— d* honors, y de riqueses, 

ab r ànsia que Is atia— de nit y dia bregan 

aquells que *s testaviren— y en hora bona cerquen 
les viles populoses— que l'esperit entecan, 
soberchs palaus de marbres — ab setis d* or y perles, 
y llits d' ebori y teatres— ab balls y cants y festes, 
y copes nacarines, — crestalls y jaspe y seda. 

Per mi, si Deu m' escolta, — sols vull, per viure alegre, 
d* un poble de montanya— la casa blanca y quieta, 
per setial la roca,— per llit folguera fresca. 



•o 



Digitized by 



Google 



74 



ODA 



y olors de sajolides,— lladerns y violetes, 
sobrietat à taula,— teixits de lli ò ginesta; 
y à r ombra de V alzina— frondosa y enrevessa, 
plè de salut robusta — ^y ab una sana pensa, 
pulsar r honesta lyra — qu' inspire *lseny mes recte; 
besar la meva aymia,— mirarme en los ulls d^ ella, 
y à cada nova esparsa — ohir, com les aucelle$ 
tot escarnint cofoyes — ab llurs meloses llengües 
la veu d^ amor, que estada— segura té en les selves, 
quan à gosar convida— la jovenalla ardenta, 
murmuran ab nosaltres:— jcor dols! [videta meva! 




Digitized by 



Google 






ODA D' HORACI 



(Traducció lliure) 



— Beattts ille qui procul negotüs. 



BENHAURAT sfa qui sens oys ni agravis, 
com en la etat antiga, 
trevalla U camp que va heretar dels avis 
sens treves, ni fadiga. 

Que futz del palau rich, ahont sempre nia 
la enveja temptadora; 

que ni en guerres ni afers jamay somnia 
y U bon repòs adora. 

Son gotz es apariar ab la alba ayrosa 
los sarments de la vinya, 

ò 1 veure la bouhada neguitosa 

tustar per la campinya. 

Ja esporga la sobrera pampolada 
y n' empelta de nova; 

ò be esquila als moltons, ò à matinada 
les bresques d^ or ja roba. 

Quan la tardor la fulla seca espolsa, 
li donan les pereres, 

la fruyta rica, assahonada y dolsa 
com les rojes cireres. 



Digitized by 



Google 



OlkA D' BO&4CX 



Y i Pnrapo imaortal po tofieríria. 

qnc dl £i florir ses prades: 
mentres Sjirano angost, poc benefairia 
des les sdres gcmades. 

Soca d" on roure ò «T ona alzina TcUa« 
ò en los tossals reriosos, 

poc reposar, sentint la cantaieila 

dels aocdlets xamosos. 

En tant les aygnes pels torrents derallan 

filant nítides perles, 
mentre en los oórredis son plomall miraüan 

les guatlles y les meries. 

Mes quan Y hiTcm singles t patis blanqueja 

y bat la mastralada, 
ab los mastins al brau senglar rastreja 

per r ample fondalada. 

O para 1 llis al negre tort, qne canta 
entre Is polls y fircxedes, 

y i la perdia qae entona sa oomplanta 
saltant per les pinedes. 

^Qai no oblida allavors les amoroses 

y terrenals reqaesces; 
sentint cantar i la mollé* anés gloses, 

y entre ígnocentes fiestes 

condormí Is in£uitons: mentres aplega 

la folla dds arbosos, 
que en la Yolgoda llar espetcmcga 

entre Is pins rehinosos? 

Y tancant en la pleta les ramades 

monyeix cabres y ovelles, 
y traa les gerres de vi nou, ornades 
ab eures y roselles. 

Y con menestra que ab diners no h trova, 

que es més gustosa y rica 
qoe 1 pollet ros del firancolí, quan cova 
pels costers de Seríca. 



Digitized by 



Google 



ARTUR MASRIERA Y COLOMER 77 

Que es tant preuhada com la flor més pura, 

y que 1* ostra Lucrina 
y que à mi 'm plau mellor que la dolsura 

de groga tarongina. 

Llavors, al veure Haurà' 'Is bous y corre' 

les remades novelles, 
escataynar lo pago entre la sorra 

y brunzir les abelles; 

lo cor s' esplaya y gentilment suspira 

de gotx y d' alegria, 
y eternament ab ferm desitx, aspira 

viure ab santa armonfa!— 

Axis r usurer vell un jorn clamava 
y la vida à pagès sempre enaltia; 
tots sos diners als idus recullía, 
y à les Calendas à dexàls tomava. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



UNA TOYA D' HORACI 

LLIBRE V Ó DE LAS ESPODAS 
ODA II. 



DiTxós qui lluny de mundanal bullici 
tal com la gent de 1* avior vivia, 
llaura ab sos bous la paternal hisenda 
lliure del tot de la punxant codicia. 
Ni mou son cor lo fer clarí de guerra 
ni tem del mar las bramulantas iràs, 
y fuig dels plets y las sobergas casas 
hont los potents de la ciutat habitan. 
Mes ell n* ajunta ab enlayrats pollancres 
pémpols nascuts de la serment vehina, 
ó del arbre podant la branca inútil 
r empelta ab tanys de mes gentil florida. 
Ó Is mugidors remats joyós contempla 
que errants pastoran per la vall joliua, 
ó r ezpremuda mel posa en las gerras 
ó tondeix las ovellas enflaquidas. 
Ó quan son cap guarnit de dolsas fruytas 
aixeca Autumno sobre Is camps y vinyas, 
gosa trencant las empehadas peras 
y lo rahim de purpurosas tintas, 
dons^u^ ofereix é tu, Príap* al^re, 
y à tu, lo vell Silvé, que 'Is termes guias. 
Plau descansar ja en la arrelada molsa, 
ja sota r ombra d^ una vella abEina, 
mentres del cim d' esqueys saltan las ayguas 
y en las ubagas los auçells refllaP) 



Digitized by 



Google 



8o . UNA TOYA D* HORACI 



y las fonts crístallinas remoretjan, 
tot lo que al son tan dobament convida. 
Mes quan V any hívernós del tonant Júpiter 
plujas y neus sobre la terra envia, 
ó empeny d' ací d* allà ab sa canillada 
als fers sanglans vers lo parany que Is priva, 
ó para en lleuger tronch las fínas telas, 
pe 'Is torts engolosits trampa amanida, 
y à la poruga Uebra y à la grua 
caygudas en lo Has cassa ab delícia, 
^qui los crudels n^uits que V amor dona 
entre eixas puras diversions no oblida? 

Y si casta muller cuyda la casa 

y Us dolsos fills, com la muller sabina, 
ó com del bon treballador d* ApuUa 
la esposa per los sols enmorenida^ 
y *1 foch sagrat d* antichs boscays arregla 
al punt que son marit cansat arriba, 
ó tancant en la cort la alegre ovella, 
dels plens mugrons la dolsa llet destila 
y amaneix las viandas no compradas 
trayent lo vi del any en dolsa citra; 
no 'm plauhen mes las ostras de Lucrino 
ni U turbot ó 1* escar, si alguns n* arriban 
de los mars de llevant, quan la tempesta 
en temps d* hivern à nostra platxa Üs tira; 
ni la polla india, ni '1 faisà de Jonia 
cumpleixen lo meu gust tan com V oliva 
cuUida de las brancas ufanosas, 
ó la rosefla que en los prats se cria, 
y la malva pe '1 cos tan saludable, 
ó '1 xay que en las Termals se sacrifica, 
ó *1 cabrit arrancat de la llopada. 

Y en mitx d' eixos brenars, iquina alegria, 
veure com las ovellas cap à casa, 

tipas de pastorar, corrents caminan! 
Veure los bous com ab pausada empenta 
la capgirada rella ab pausa arrían, 
y à la llar resplandent, voltant, la colla 
d' esclaus, servey d' una potent família. — 
Quan hagué dit això, 1' usurer Alphius 
ja à punt de empendre la pagesa vida, 
recull à fi de mes sos interessos 
y al mes entrant )a 'Is deixa y negocia. 



Digitized by 



Google 



A MA LIRA 

(Assaig d* oda horacfana) 



O Itborum 

dulce leoimea, mihi camquesalTX 

rftt voctnti. 
(Aoràt\, Ad Ifram* od. zxvit, lib. i.) 



LLUM bénehida que mò) soúinis daura, 
bàlsam que cura més amargués penes, 
son ioh ma lira! mon éóhhòh lès tues 
màgiques notes. 

Mes iay! que V estre no s* ovira en elles, 
puig que negaren à tes pobres cordes 
los sons olímpichs les sagrades nimfes 
deeses del Pindus. 

No les tremparen de la font Caétalia 
les clares aygues que 1 saber inspirah, 
la ciència gaya que en lo froAt d* tlòmerus 
flama 's tomava. 



Ni en les sonores y pulides rimes 
may aprengueres del sublime Horad 
les notes tendres que al sonar recordan 
la lira alcayca. 

Pobre y obscura per cantar pels boscos 
nada {oh ma lira!, les divines Muses 
sols te permeten entonà' 'Is arcàdichs 
hymncs fresqufvols. 



11 



Digitized by 



Google 



8a A MA LIRA 

May de la pàtria les grandioses gestes 
qu' en vulgar prosa les histories citan, 
may per cantaries ab rastrera vena 
trempes tes cordes. 

Canta als que baixan ríerals feréstechs 
per les montanyes en bullent cascata, 
les neus que brillan en la cima aguda 
del alt Pyrene; 

Les aygues manses que pels plans s^ escorren, 
les fresques rives hont V aucell refila 
com les d' Eurotas en cap temps famoses, 
més falagueras. 

Y adreça càntichs al amor puríssim 
que 'Is jovenívols esperits inflama; 
may yulga Erato que ma lira 's tome 
citarà lúbrica. 

May, d' eura y pàmpol ab los rams guarnida, 
cantes disbauxes hont gobema Bacchus, 
ni del que dobla en lo plaber la testa 
lo son endolces. 

Aprèn del poble los idílichs ayres 
que 'Is fradins cantan en aplechs confosos, 
dolça acompanya les ja mitx perdudes 
dançes honestes. 

La virtut lloha, lo deber aclama; 
pel sacrifici, qu' es dels cors divina 
bella corona, de rublertes notes 
trenan un' altra. 

Axis tal volta les sagrades Muses, 
inspiradores del sublime càntich, 
r alè vivífích à ta pobre vena 
pròdigues donen. 

Jo vull que m' obrias l' insegura via 
que al temple adreça d' hont devalla '1 geni, 
qu' es mon dols somni lo muntar les grades 
del Capitoli. 
Mars de i8Si. 



Digitized by 



Google 



PREMI EXTRAORDINARI 

(PROSA) 

Premi ofert per la Redacció de Lk Renaixensa 
Nútn. 12.— QÜESTIÓ DE NOM de Z). Lluis B. Nadal. 



Digitized by 



Google 



Al més ver y constant dels amichs, 

EN GERONI SERDÀ Y DENIEL 

dedica la present obreta, 

Lluís B. Nadal. 

Btrcelont i de Mtig de itSr. 



Digitized by 



Google 



QÜESTIÓ DE NOM 



Pelgnont U nature, 
mtU 1« beNe nataMé 

CH4TBAVBiaAIH>. 



Na cal dir còm era V estada en que entrà lo primec pcr- 
sonatje qu' en la nostra narració posam en escena. 
Era ell d' alta y flaca estatura, de rostre aUu,t y ab 
mitjes patilles guarnit, ull intel-ligent y boca fàcil à la som- 
risa. Expressió à la vegada d^ un enteniment clar y d' una 
bondat sencera. Vestia ab molta pulidesa, ab especialíssim 
trajo menestral, únich en sa classe en la terra de Mootanya 
hont en pau y tranquilitat vivia, estimat de tothom y per tots 
respectat, afeytant als notables de V encontrada, curant als es- 
galabrats, sangrant à jóvens y vells y fins suplint al metje del 
terme en ausencies y malalties. 

Entrà en la sobredita estada, hont V escriptori tenia; deixà 
un plech abultat sobre la taula, se posà les indispensables 
ulleres y, després de romput lo sobre, llegí à mitja veu la se- 
gíient carta: ' 

«Mòlt estimat senyor Ignasi: junt ab la present rebrà un 
paquet contenint mitja dotzena de periòdichs. Son los que ab 



Digitized by 



Google 



86 CUCSTIÓ DE NOM 



més elogi han parlat de mi ab motiu de mon derrer discurs 
en r Acadèmia dels Llegistes. Ma disertació, versant, com ja 
repararà, sobre una de les més importants qüestions de la 
llegislació catalana, ha sigut aplaudida j comentada y he re- 
but mil enhorabones dels amichs y coneguts barrejades ab 
altres de gent que no havia vist may. 

»No só orgullós — vostè ja ho sab-— ; ab vostè solament me 
permeto aquesta vanitat de parlarli de mi y dels meus triomfis 
académichs. Lo natural desítx de donar brill, més ò menys 
gran, à un nom del tot perdut en V obscuritat, es lo que me 
empeny à aqueixes íressoses Uuytes del talent, avuy tant de 
moda. Li recomano que no 'n parle à ningú que no sàpia 
apreciarho en son just valor. Si no hi fos vostè, à ningú de 
aqueixes terres hauria fet à saber lo que à ben pochs importa. 
Mes la clara intel-ligencia de vostè coneix perfectament lo 
que això signihca y, per ma part, sé que vostè solament en 
aqueix poble tant estimat es capaç de rebre un'alegría de sem- 
blant espècie. 

)»Y tota vegada qu' estích acostumat à gastar ab vostè la més 
cumplerta franquesa, fent à son cor bondadós depositari de 
tots mos goigs y de totes mes penes, vaig à ferli la confessió 
d' una cosa que de mòlt temps hà 'm mortifica y que com- 
promet mon pervindre d' una manera altament dolorosa. 

^L' afició que al tracte ab les lleys y ab les elevades qües- 
tions del Dret despertaren en mi los primers estudis universi- 
taris no ha minvat, ans ha crescut ab lo trascurs del temps. 
Vostè dirà qu* es això bona senyal pera una carrera profitosa. 
Desgraciadament, senyor Ignasi, jo tinch de rectificar aqueix 
pensament que vostè podria tenir y que tots acceptarían. 

»Es lo cas, mon respectable amich, que si la teoria m* atrau 
y 'm captiva y fa de mi à vegades un home inútil pera tota 
altra cosa, dada V abstracció en que 'm fa viure, la pràctica, 
en cambi, m' aburreix, me mortifica, me desespera. No só 
propens per naturalesa al idealisme — vostè m' ho ha dit varies 
vegades y aixis jo ho reconech—,. mes en aquesta qüestió só 
idealista en lo més ample sentit de la paraula. La part utilità- 
ria del Dret no fa lliga ab mi, m' es insufrible. Desde que, al 
objecte d' obrirme cami pera una posició respectada y profi- 
tosa, passo '1 dia entre plets y litigis en un dels millors y més 
concorreguts estudis de Barcelona, mon aburriment es gran 
y passo una malaltia que no sé què deu ésser, si no es una 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL 87 



anyorança de la llibertat intel•lectual. Solament estich bé 
quan me trobo fora y lluny d' aquelles atapahides parets de 
paper que forman pera mi la sepultura del liegista. 

Y bé— dirà vostè, — ^no ets home de prou força de voluntat 
pera vèncer aqueixa repugnància? (So t' empeny à sobrepo- 
sarte à aqueixa y à totes les demés contrarietats lo pensar que 
sòls ab r exercici de ta carrera podràs atendre à les teves ne- 
cessitats, à les necessitats de la familia qual creació t'enamora 
y fins al sosteniment de tos pares que algun dia hauran me- 
nester de ton socors y ajuda? ^Per ventura ets tu V únich que 
en tal cas s' ha trobat, T únich que s' ha hagut de sobreposar 
à aqueix y altres majors inconvenients en la lluyta per la 
existència? 

)»Veliací, senyor Ignasi, les reflexions que cada dia y cada 
hora y cada moment me faig y de les quals me valch pera so- 
portar eixa odiosa pràctica, mes no son elles prou poderoses 
pera matar mon aburriment ni pera curar ma malaltia que 
creix, que creix, mon respectable amiçh, com la mala herba 
pels sembrats hont no passa sovint V herbejadora. 

«De son consell necessito y de sa experiencFa. Ja cal, donchs, 
que 's prepare pera traurem à port, puix dintre pochs dies 
aniré à agarrarme à vostè com al veritable pilot de ma vida. 
À pesar de lo que li escribía dies arrera, confio poder trobar- 
me à Pedradura per la festa major y llavors parlarem y dis- 
correrem llargament sobre aqueix assumpto... y sobre aquell 
altre de que n' es vostè tant carinyós mitjanser. 

)»Donga recados à sa familia del més indigne dels seus 
amichs 

Àngel BeUnom,^ 

Se tragué les ulleres lo senyor Ignasi y, mentresles doblava 
y les ficava al estuig, anava murmurant: 

— i Pobre Àngel! Tota sa bondat và retratada en aquesta car- 
ta. Y no deixa d' ésser conflicte aqueix que *m manitesta.Mes 
ibah! ab bona voluntat y... ab lo pubillatge de Riublau, mòlt 
serà que no cantem victorià. Y, no obstant, Deu sabcòm ani- 
ran les coses. Jo no U donch pas encara per fet son casament 
ab la pubilla. Això dels pubillatges s' entregan de vegades ab 
unes condicions que... es ben capaç d' imposar lo pare de la 
Sileta y que dubto accepte fàcilment un home tant sencer com 
r Àngel. Mes alguna cosa ha de poder lo mitjanser-*-això ho 



Digitized by 



Google 



ilz'2é rrhsat l3 scojor Igoasi— f ^ amor fem jdc bosa sccaa 
ie la cora, '\i/t~-ÍA d>aa 'm perdó— oo a* bicría fo volçnt 
d' altra eo «qnell tesps en qael refina no m* obíi^va enca- 
ri k aaar do« coips al ^:ïj à La Garri^.«^Mcs s* acoscí citx- 
dia ▼ *m toca encara afercar al ttaor... Anés:: ana altra hora 
ütgÍTém aqaets papen. 

Això ho digué "1 scDTor Ignasi dirigint la visia al paquet de 
diaris. col-Jooat damunt d* niu paperera qne gnardava hncs 
les malüetts del bon cirurgia de Pedradara. Perquè t* ha de 
saber qne en lo traKun de » rida semi-iMustrada lo senvor 
Ignasi haría tingut atreriments litenris j era gioria scntirii i 
explicar com ell haría portat rentaria ak iniciadors de la re* 
naixensa catalanista r sentirii llegir les culteranes co m posi- 
ciotis qoe les Ciorís r Filis de Pedradora li harían inspínt 
en sos anrs més forenírols Per la rida qoe ell les donarà en 
la lectura dera un personatge estiuhench del poble qn' eran 
alegres ninües no espanudes encara per les íuríes del nxnan- 
ticisme. Rera 1 bon poeia al sentir 1' opinió del peraonaigev 
mes rera de bona fié. perquè era la rentat que ses aficions li- 
teràries no r harían durt à cap més escola que é la qne oberta^ 
hi haría en lo pamis castellà de primeries del segle. 

Mes deixem per ara al cirurgié j saltem de Pcdradora a 
Barcelona é fer coneíxensa ab 1* héroe de la nostra reiïtable 
historia, en companría del qual tomarem, si i Deu plau, al 
poble^ puix, com nos consta per la carta, no ha de trigar ell 
a anarhi. St. Pere s* acosta j à St. Pere festejan en gran los 
pedradmres ans d* oscar la bis en los blaa del terme. 



II 



Les qualiuts físiques del Àngel no eran gran cosa. Sòls hi 
haría de notable en ell lo esparós del front j 1 raig d^ intel- 
ligencia que de sos ulls sortia. Negres eran aquets, igual que 
1 cabell j la barba. No en alt ni baix, ni felagner ni adust 
en lo tracte, ni distingit ni rulgar en les maneres. Era nn ter- 
me miu mòlt comú en les ciuuts, mes i Pedradnra passarà 
per una superioritat, unt més quan lo senyor Igiusi, qu'eter* 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL 89 



eia sobre totes les opinions un absolut domini, com à tal lo 
reconeixia. 

Relació ab les qualitats físiques guardavan les circunstancies 
morals. Únicament sobressurtía la comprensió, qu' era ea ell 
maravellosa. Los més enredats y difícils problemes del Dret 
los resolia ab pasmosa llestesa y en la tribuna acadèmica los 
manifestava ab llenguatje clar y concís, si bé desUuhit y rús- 
tech. Sos amichs solían dir, al sentirlo, que donava or sense 
pulir. Ses disertacions sobre les teories jurídiques li havían 
donat entre sos companys de facultat una fama poch comuna 
y certament merescuda. La prempsa de tots colors V havia 
elogiat y 'Is Uegistes més famosos y experimentats no desde- 
nyaven son consell. 

Fill d' un dels menys acomodat^ habitants de Pedradura, 
P Àngel, pera qui '1 llustre de son nom — com ja per ell ma- 
teix sabem — era un somni, rebia ab satisfacció, encara que ab 
modèstia, eixos llorers, llegitimament conquistats per son in- 
geni. Un núvol enllorava, no obstant, aqueixa satisfacció, 
núvol que nosaltres coneixem ja per la carta al senyor Ignasi* 
Y aqueix núvol era ben capaç d' engendrar una tempestat so- 
bre son esdevenidor. Si hagués pogut pensar en lo fet que, 
Íntimament relacionat ab sa vida y ab ses afeccions, havia de 
veure à no tarJar, — fet que ha donat peu à la composició de 
aquesta historia, — mòlt més aqueix núvol V hauria espantat, 
entenebrlnt son cor y entristint la seva ànima. 

No 'ns precipitem. Ja aniran venint los successos P un après 
r altre, com les ones d' un riu, anant à perdres en un mateix 
desenllaç, com en un mateix mar les aygues. 



III 



Era vigília de St. Pere lo dia aquell en que, abdós montats, 
caminavan conversant animadament lo jove advocat y '1 ci- 
rurgià-poeta. Seguian al pas més lleuger que ses cavalleries 
permetian, lo camí de Pedradura. Darrera d' ells, no gayre 
lluny, feyan sonar llurs picarols los matxos enflocats dels tra- 
giners que ponavan mil enc&rrechs pel poble y, entre ells, les 

13 



Digitized by 



Google 



90 CUESTIÓ I>E NOM 



hatxes rehinoses y 'Is fochs d' artifici que s* havían de cremar 
per la festa major. Los traginers, vestits ab trajos de vellut 
blau ab botons de metall y ab la barretina musca, ab la vara 
tercjada al braç, seguían al pas de ses bèsties, cantant les ca- 
melleres de la darrera Pasqua. Algun foraster, y fins alguna 
forastera, anavan à cavall d' aquells matxos, mes à nosaltres 
nos interessa més que '1 conjunt y 'Is detalls d' aqueixa cara- 
vana, la conversa, cada colp més viva, que al davant ocupava 
al Àngel y al Sr. Ignasi. 

— Te dich y 't torno à dir — ab fermesa deya'l cirurgià — que 
no vindran de la Sileta los inconvenients pel casori. La Sileta 
t' estima, t' estima tant com se pot estimar, y la Sileta ab V 
Àngel ho farà tot y anirà per tot, encara que te 1' emportesses 
à terres de moros hont tot ho hagués d' anyorar, la pàtria, la 
religió y la famiiia. Ne tindria prou teninte à tu per respon- 
dre al amor séu, à tu pera acompanyaria en ses oracions, à tu 
pera manifestar sos pensaments y comunicar los seus afectes. 
No veuria, no escoltaria, no estimaria à ningú més, y seria 
ditxosa. Ab tu, tot, tot. Sens tu, res. Y deus tenir present això 
que 't dich ara, perquè no dubto qu* estàs en vies d' experi- 
mentarho. Mes paraules te semblaran ara misterioses, mes tal 
vegada vindrà un dia que no m'hauràs de demana rgay res ex- 
plicacions pera enténdreles. Un consell te donaré; sías home, 
sias enérgich, perqu* ella creu estimar à un home, y mala pu- 
nyalada darías à son amor si aqueixa sa convicció tu destru*- 
hisses. 

— Tant cert com ara '1 sol se pon, senyor Ignasi, — responia 
r Àngel — que no sé atinar ahont trau cap son enrahonament. 
Fins ara, estimat per la Sileta, acceptat per sa famiiia, no me 
ha semblat un gran problema mon casament ab la pubilla y 
crech que, exceptuantlo à vostè, cap habitant del poble tindrà 
escrúpol en donarlo per fet. iQué ha passat durant aquesta ma 
última ausencia? ^Quíns fonaments té vostè per veure monta- 
nyes en lo que sembla camí pla y perfectament viable? 

— Cap fet, Àngel, cap fet. Res més que temors, sospites, 
hipòtessis. Ningú repararà en donar per fet lo casament, hi 
convi'nch; à Riublau, à pesar de ta condició humil y gràcies 
à ta carrera, t' han acceptat per pubill, me consta. Mes ^heu 
arrivat encara à cap tracte? ^Heu parlat de condicions? ^Heu 
tractat de fer capítols? 

— Diga per Deu, senyor Ignasi, lo que pot succehir, lo que 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL 9I 



'm poden exigir en aqueixes formalitats anteriors al matri- 
moni. 

—No t' ho diré, Àngel, per si no t' ho demanan, per si no 
t' ho exigeixen. De totes maneres, vajan les coses com vulgan, 
ton amor y '1 de la Sileta no ha d' esperar d* elles la mort, si 
bé *n pot témer grans conflictes. Estich cert, ben cert. Àngel, 
que '1 séu amor passarà per sobre de tot y qu' en cap instant 
te faltarà, si '1 téu no li falta. Regéixte per aquest principi, y 
no tingas por, y no temes res. 

L' Àngel no responia, casi ni escoltava. Tenia '1 cap cay- 
gut y son front contret donava senyal d' una meditació dolo- 
rosa. Les paraules del cirurgià movían en son cervell cent 
idees, com movia les fulles dels arbres V última alenada d' un 
vent ponent qu' en aquells instants moria. L' hora era trista. 
Les llums darreres del sol, ja post, encenian los núvols que 
en fantàstiques y capritxoses formes pel cel discorrían. En les 
fondes valls s* anavan extenent les tenebres y à llarga distan- 
cia se veyan los fochs de les llars dels masos per les' portes 
de pal à pal obertes. Lluny s' oviravan encara alguns remats 
de blanques cabres que de pasturar tornavan, y ab les notes 
perdudes d' algun fluviol se barrejavan les antipàtiques veus 
de les granotes qu' en les estancades aygues passavan son ro- 
sari y 'Is cants més bonichs de les cigales que per ací y per 
allà en gran nombre escampades anavan dihent: calor, calor, 
calor,,. 

Quan la llum del crepuscle 's feu més escassa, allà per la 
part de ponent aparegué '1 poble de Pedradura. Formant ab 
r indefinible claror una sola massa llarga y confosa, semblava 
un gran gegant que s' hagués aturat à trencar lo son sobre '1 
tou dels blats, mitx volcats per les últimes xafegades. A aytal 
comparació ajudava la quietut d' aquells Uochs , sepulcral 
quan los traginers, jóvens en sa major part, se 'n duyan lo 
moviment y la vida. Los picarols venían ja anunciant la re- 
surrecció, y la llogada cobla de la més vehina vila no debía 
ésser gayre lluny pera fer esta vegada de la resurrecció la més 
alegre del any. 

A una indicació del cirurgià V Àngel aixecà '1 cap. No 's 
tractava llavors d' enrahonar, se tractava de sentir. Lo front 
se li asserenà, se li aixamplà 1 pit, se li engrandiren los ulls 
al jove llegista quan à tant curta distancia vegé al poble de sa 
naixensa, sepulcre vivent de sos recorts, n?u perfumat de sos 



Digitized by 



Google 



92 CUISnÓ Dí MOM 



amors. Era allò, aquelles quatre cascs en desordenat aplech, 
lo que exercia sobre son cor tant poderós encís que de totes 
les penes y de tou los treballs y de totes les fadigues V acon- 
hortava. <Qué era pera ell tot lo món sense Pedradura? <Qué 
ralían pera ell tots aquells aplaudiments que son talent des- 
pertava, tots aquelk elogis imparcials que arrancava ales 
prempsesy totes aquelles testes ií-ltistres que darant d* ell s' 
inclinavan, sense aquell reco que pera ell guardava la felicitat 
lliure d^ envejes, de vanaglories y de sabiduries? 

Era cada vegada més fosch y, en lo fons de llum qu' en lo 
ponent quedava encara, sòls lo campanar del poble clarament 
se distingia. Semblava un obelisch quadrangular que la creu 
rematava. La creu, y sota la creu, la bandereta que senyala 
'Is vents. L' Iglesia no es com la vana filosofia que *cs ense- 
nya 1 mal sens mostrarnos lo remey. EUa, més carinyosa, 
més sabia, més benèfica, nos ensenya ensemps lo mudable y 
lo inmudable, lo segur y lo inconsunt, la tempesut y la cal- 
ma, la mar insegura y I pon abrigat... ab dos signes no més, 
r un sobre Y altre, una creu y una bandereta. 

Quelcom d' això feu notar en mitx de sa fonda emoció 
1' Àngel al Sr. Ignasi, mes à aquest comensavan à distràurelo 
los vehins del poble que à rebre als traginers sortían y que 
saludavan alegrement al cirurgià de Pedradura y ab familia- 
ritaty si bé ab cert extrany respecte, al que renyàreu y afalaga- 
ren noy y ara se '1 veyan home distingit y sabi. No gayre més 
lluny venían en nombroses colles, agafades del braç, les don- 
zelles del poble, que acabavan de deixar lo teler ò la llata. 
Gran soroll movían ab llur vana conversa acompanyada 
d' estrepitoses rialles. Les cavalleries dels nostres dos amichs 
rompían les fileres, mentres lo bon cirurgià les deya alguna 
de les seves que no deixavan elles sens resposta. La vista del 
Àngel despertava entre totes lo xiu-xiu de la murmuració y 
llavors les fileres s' estrenyían més, donant treva à les rialles. 

A r entrada del poble abdós cavallers se vegéren detinguts 
per parents y amichs, y descavalcaren. Gran aplech de gent 
esperava allà la caravana dels traginers y un aixam de baylets 
voltava ab teyes enceses un alt pilot de llenya à punt de ca- 
larhi foch, mentres se sentia amagat un clarinet que senya- 
lava un pas doble y un bombo y uns platets qu' esperavan 
frissosos la senyal de rompre. Arrivàren à la fi Us traginers, 
3onà un tró, brunzi en V ayre un cohet y à un crit inmens de 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. KADAL 9^ 



iviscal la cobla rompé la marxa, obrint V alegre y bulliciosa 
professo les iiatzes de reliina y les enceses estelles que treyan 
los baylets d* aquella gran foguera à posta guarnida pera il- 
luminar T escena. 

Seguiren tots à la música cap à dfns del poble, essent los 
darrers los primers é V arrivada, V Àngel y '1 Sr, Ignasi. 
Quan començà à regnar lo silenci en aquell lloch, s* oi clara- 
ment à no llarga distancia la veu d' una guatlla que anava 
cantant imperiosament jblat-segat^ blat-^egat^ blaUsegatl 
com recordant als de Pedradura la feyna que 'Is tocava fer 
després de la festa. 

— iÀh! ^encara ets aquí, malehida? — exclamà '1 cirurgià.— 
Espera íins à la matinada, que ^ns tornarem à provar V as- 
túcia. 

Al dir això, en la butxaca esquerra del jech del Sr. 'Ignasi 
tocavan instintivament un botet sos dits biliosos. 



IV 



Dues hores després de 1' escena que acabam de descriure 
un home, ab pas lleuger y segur à pesar de la fosca, se dirigia 
à un gran mas que, à poca distancia del poble, confós y com 
una negra massa à aquella hora 's veya. Riublau tenia per 
nom, y '1 lector ja endevinarà ab ell fàcilment qué hi havia 
en aquell mas y qui podia ésser 1' home qu^ en tant intem- 
pestiu moment resolt s' hi encaminava. 

Com hem dit, era la nit fosca, puix estava la lluna en quart 
creixent y ja s' havia post en aquella hora. No obstant estava 
seré '1 cel y les estrelles en via van alguna claror per no deixar 
en cumplerta obscuritat à la terra. Podia véures davant de la 
casa del mas una com altra gran massa més baixa que aquella 
que en V obscuritat formava la casa. Era la lliça, que tenia à 
cada costat petits edificis als que servia de teulada un terradet 
que de dies donava al mas un aspecte sumament agradable y 
pintoresch. A més, à T esquerra mà í hi alçava la capella 
particular del mas, qual ombra deixava en aquella hora en 



Digitized by 



Google 



94 CUESTIÓ DE NOM 

una obscuritat absoluta la part de terrat qu' en aquell endret 
hi havia. 

L' home qu' hem deixat dirigintse à aqueix Uoch de la nos- 
tra descripció arrivà davant de la porta de la lliça, aparent- 
ment tancada, y 's parà ab ayre dubtós, 

— jAngel! — digué una veu ab accent contingut desde '1 
terradet del costat de la capella. 

— jSileta! — respongué aquella persona qb to d' alegria y 
satisfacció à aquell crit de dalt, qu' era una espècie d' inter- 
rogació temerosa. 

— Baixo desseguida, Àngel. Mira, empeny la porta; no es 
més que ajustada. Estona hà que m' estava aqui esperante. 
Tots son à la sala. Hi hà la tia d' Olot y alguns parents de 
Berga. Corre, entra; ja baixo. 

La Sileta, que ab extraordinària Uestesa digué eixes parau- 
les, corregué més llesta pel terradet, y apenes hauria tingut 
temps r Àngel d* atravessar la lliça que ja 's sentia amorosa- 
ment preses les mans entre les mans de la seva amiga. 

— ^Estàs bo, Àngel? ^estàs cansat? Entra, que 't veuré. Me 
sembla qu' estàs trist. ^Qué tens? Mira, tot avuy m' he estat à 
r eixida, esperante. À sopar menjava poch y depressa y la tia 
dcya: «^qué té aqueixa noya que sembla que la punxan?» Ara 
ja ets aqui. jQué contenta estich! Mes tu no 'm dius res. 
Àngel. ^Perquè no parlas? «^Veritat que també estàs content 
d' ésser aqui? ,iQué dius? 

— Que si; que só ditxós, Sileia. ,iRebéres la meva carta, eh? 

^Si, Àngel, y sempre la porto sobre. L' he llegida més ve- 
gades... (uy! més vegades! ^Sabs qué m' agrada més d' ella, 
bo sabs? 

—iQué, Sileta? 

—Lo nom de baix, Àngel. Tota de cap à cap, y això qu' es 
tant bonica, no val lo que valen les cinch lletres d' aquell 
nom... jYla lletra, Àngel! Y això que diu lo senyor Ignasi 
que fas lletra de sabi,.. {Oh! pera mi es la més hermosa... 

—Es que tu la veus ab ulls apassionats, Sileta. Efectiva- 
ment la meva lletra es dolenta. 

— ^No estàs cansat. Àngel, no estàs cansat? Si, ho estàs; lo 
cami es fadigós y avuy lo sol apretava. Ara 't veig bé; estàs 
groch. iQué tens? No't trobas bé, Àngel? Entra, que reposaràs. 
^Vols que t' arregle un xich de marcinada? Si, te refrescarà. 

— No; gràcies, Sileta. Me trobo bé; estich reposat. 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL gS 



— Donchs vina, anem à la sala. Mon pare està cnrahonant 
ab la tia y Us parents que han vingut per la festa. La tia es 
trempada; no 't fassa por. L* altre dia 'm deya '1 pare qu' es 
hora ja d' enllestir lo casament y que t' esperava ab ànsia per 
parlarte. Jo no digui res, mes vaig sentir una gran alegria. 
Sembla que alguns^hereus tractavan de demanarme, mes mon 
pare no està per hereus y 'is enjega à la fresca. Jo temia, Àn- 
gel, jo temia, ^ho creus?.... perquè com tu no ets rlch... y '1 
pare... Mes ^qué hi fà, si tu ets V Àngel y ningú es com 
r Àngel? 

— Ningú es com V Àngel, Sileta; perquè tothom val més 
que r Àngel. 

— Traydor, ben segur estàs que vals més que tots per la Si- 
leta... Jo si que no valch, jo si que no 't meresch, Àngel. 

Lo to alegre de la noya s' entristi repentinament. 

—Deixa aqueix parlar, Sileta. ^No veus que à tu 't fa mal y 
à mi no m' agrada? 

— Mes, per això, m' estimas <jverliat, Àngel? Só pagesa, ja 
ho sé; só rústega. Mes <oy que també podem, que també *n 
sabem d^ estimar com les d' allà à ciutat, com les senyores? 

— ^Sí, y pot ser més, Sileta. 

—Calla, sento al pare que 'm crida. Vina, segueixme. 

Y alegre y viva, agafat de la mà se T emportà cap à la sala. 
Quan ell entrà les persones que allà hi havia s' alçaren ab 
cert respecte. Les saludà à totes d* una à una y començà, per 
tots sostinguda, una conversa de cumpliment que durà llarga 
estona. 

Lo pare de la Sileta, T amo de Riublau, manifestà estar 
content de veure à son futur gendre y, al sortir de la visita, 
r acompanyà fins al cap-de-vall de V escala. La Sileta no '1 
deixà fins à la porta de la lliça y encara després d' una esta- 
ció que no pecà de curta. 

— Ton pare — deya ell — diu que passada la festa parlarem 
sériament del assumpto y que voldria que U casament no 
s'allargués gayre més enllà de després del batre. 

— ^Sí, Àngel? iQuina alegria 'm donas! Jo voldria que fós 
demà, demà mateix. Voldria véuret lligat, si, lligat ab mi. 
Àngel; sempre *t voldria tenir lligat aixis,ab los meus braços, 
perquè no 'm fugisses. Perquè — jmira quina manial — sempre 
'm sembla que m' has de fugir. Àngel. No te 'n rigas. ^Veritat 
que no 'm fugiràs? 



Digitized by 



Google 



96 CUESTIÓ DE NOM 



—Ben pres me tens perquè no m'escape. 

— Mira, demà 'ns trobarem al ofici ^ho sents? Y à la tarde 
vindràs aquí, ^ho sents? Vina aviat, ben d' hora. Mon parc 
y 'is parents aniran à la plaça à veure les ballades. Estaré so- 
la. Vina aviat <jho sents? Nos direm més coses! Ara vés, qu' es 
tart. Adéu. D' aquí à demà. {Ah, escolta! Si dorms, somnia 
ab mi ^ho sents? Adéu, que 'm buscan. 

— Adéu. 

Repetí r Àngel, y la porta de la lliça 's tancà darrera d' ell. 

Llavors al poble se sentia música. Era U jovent que anava 
seguint los carrers ab la cobla tocant una espècie de retreta. 
L' Àngel se topà ab la comitiva al enfilar la primera via. 

— 4 Visca aquest, qu' es dels nostres! — cridaren una vintena 
d* alegres veus mentres altres tants minyons, d' aquells que 
havían estat companys del Àngel en los jochs de V infantesa, 
amigablement V empresonavan. 

L' Àngel sentí en aquell moment goig més pur qu' en les 
sales de discussió quan sos companys d' estudi V enrotllavan 
pera donarli enhorabones per sos pa'rlaments. Y es que la 
glòria es una beguda bonica y trasparent à la vista, mes insí- 
pida al paladar, y això quan 1' enveja no ha tirat à la copa les 
gotes de son infernal elixir, que llavors no es insípida, es amar- 
ga y verinosa. iSòn hermós degué ésser aquella nit lo del Àn- 
gel, preparat per les tendres manifestacions del amor y les co- 
rals abraçades de la vera amistat! Mesdeixémlo dormir y par- 
lem de la Sileta. 



La Sileta era rossa. Tot en ella era or, com deya '1 Sr. Ig- 
nasi. Ja 's compendrà que '1 cirurgià-pocta parlava del cos y 
de r ànima. 

No obstant, lo ros de la publilla no era '1 ros clar, semblant 
al groch de les antigues dobles de quatre, qüe 's veu en los 
hermosos caps rissats de les criatures de Barcelona; era un 
ros més fosch, era '1 ros torrat de les campinyes, si es T ex- 
pressió passadora. Aixís mateix les galtes y 1 front de la Sileta 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL 97 



baurían sigut d' una finor admirable, si no haguessen rebut 
del sol la colradura. Y era, ab tot, una cara divina. Veritat 
es que lo celestial de sa expressió als ulls ho debía. Eran 
aquets, naturalment, blaus y de llum sossegada. En aquell 
cel ni may s' hi veyan núvols, ni hi Ham pegava may. Son co- 
lor tenia una semblança casi bé exacta à la del cel ponent 
quan ja 1 fosch n' ha fugit y les derreres llums hi quedan. Per 
això deya galantment lo tants colps citat senyor Ignasi que no 
desitjaria veure altre crepuscle à V hora de la sua mort. 

L' estatura de la Sileta no era alta y '1 conjunt tampoch 
era ayrós, per més que tots li trobessen exquisida gràcia. Ana- 
va vestida, regularment, com totes les dones de Montanya — 
faldilla, gipó y corbata — , si bé guardava trajqs de més rich 
teixit y de més exòtica moda per^ anar à mercats y fires. Te- 
nia ayre ver de senyora — ^segons deyan los qui 1' hi havian 
vista — quan ab faldilla de morad^a seda, túnich ensarrellat y 
mantellineta rodona graciosament apuntada se presentava en 
les fires y en les festes anyals de V Iglesia. Y creyem nosaltres 
que aixís seria, si bé no dissimulan fàcilment la riquesa y or- 
namentació del trajo lo segel) caracteristich qu^ en la persona 
estampa n les ordinaríetats de la pagesa vida. 

La Sileta era amiga del Àngel desde petits, desde que ple- 
gats jugavan. Ella, ja en aquella etat, inconstant y capritxosa, 
de tots los altres baylets lo distingia y ell sol tenia dret à en- 
trar en la lliça de Riublau à ajudar à la contemplada pubi- 
llcta' en la destrucció de les joguines. A mesura que abdós 
anaren creixent, anà aumentantse V estimació, si bé prenent 
distinta forma. Lo que era germanivol afecte se tornà en 
V època de la pubertat dissimulat y reflexiu carinyo. Després 
se separaren, perqu* ell hagué d* anar à estudiar à fora, y 
r amor aleshores hagué d* umplir la distancia, motiu pel 
qual cresqué y cresqué y s'anà fent més gran quanta més terra 
entremitx d' abdós se posava. 

Com d' aqueix amor tothom n' havia esment, à Pedradura 
ningú donava per dubtós un matrimoni que per ell mateix se 
feya, y fins al moment que nosaltres hem pres lo fil de T his- 
toria r idea à Riublau no havia estat rebujada, ans bé ab 
notòria satisfacció admesa. D' aqui que V Àngel entrés al mas 
com à casa seva y que les manifestacions amoroses de la Sileta 
se fessen sens temor y sens gran reserva. 

L' hem deixada alegre, content^i, enrahonadora, ab la mel 

i3 



Digitized by 



Google 



98 CUESTIÓ DE NOM 



de son goig vessantse en ses paraules, ab la llum de son amor 
escapantse per les nines dels seus ulls. Era un amor candi, 
ignocent y virginal aquell de la seva vida, com galana flor 
lluhint en un prat de fresca herba que may sentí U pes de 
profana planta ni may conegué '1 foch de la malicla. Ella U 
comparava à una estrella y creya que son amor era més felís 
quant més brillant y lliure de núvols veya aquella estrella. 
U havia elegida ja d' entre les mòltes que sobre 1 mas fixes 
Uuhían y cada vespre se la mirava. Si '1 cel estava seré y en 
Uoch veya bromes, se retirava tranquila y ditxosa creyent que 
r Àngel tenia '1 pensament clavat en ella. Mes si un núvol 
veya rondant al astre, trista y ab los ulls fixats al cel quedava 
en la finestra. Y si per desgracia '1 núvol arrivava à tapar 
r estrella, llavors se li nuava U cor y plorava, perquè creya 
que r Àngel en aquell moment no pensava en ella. No obs- 
tant, esperava ferma, y quant lo núvol s' havia apartat y T es- 
trella tornava à brillar com avans, llavors tancava la fínestra, 
s^ agenollava als peus de la Mare de Deu que al quarto tenia 
à donarli gràcies y després alegre y somrihent s' adormia. 

Llarga estona resà aqueix dia de T arrivada del Àngel y 
com cap altre s' adormí entre núvols de rosa. Mes aquella nit 
tingué un somni. Un somni esferehidor, terrible. Somnià que 
veya V estrella, més brillant y pura que may, amenaçada de 
Uarch y negre núvol. S' anava acostant, acostant, ja era prop, 
ja tocava à 1' estrella. Ja anava à taparia. — «íNó, nó!»— 
cridava la pobre noya, plegades les mans y suplicant la vista. 
Mes lo núvol anà marxant, marxant. Primer la tapà ab sa 
ampla vorada de musselina, després ab tela de groixut teixit 
— y semblava V astre llavors un llum posat darrera un encerat 

hont la canalla hi fes politxinel-les, — després Després 

s' anava aixamplant y s' anava espessint ab T espessor d' una 
montanya, mes la Sileta tornava à cridar — «inó, no!;» — ab 
veu ronca y desmayada. Y volà com si algú li posés ales, y al 
ésser que tocava al núvol V agafà ab dures quimeroses mans 
y r estripà ab feres y danyines ungles. Mes lo núvol tornà à 
juntar sos plechs y tornà à espessirse y ella renovà la lluyta y 
r estrella tornà à brillar un moment, fins que '1 núvol vencé 
altre colp, y llavors ella, cansada, abatuda y ab les ales troce- 
jades, caygué del cel à la terra, y ab lo colp de la cayguda... 
despertà. 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B* NADAL 99 



— iTonta! — digué al cap d' un moment ab alegre rialla. — 
Ha estat un somni. 

La claror del dia penetrava ja per les escletjes dels fines- 
trons. Sentí música. La cobla passava tocant lo bon-jorn pels 
carrers de Pedradura. Eran les quatre de la matinada. 



VI 



Magnífich se presentava '1 dia. St. Pere 's mostrava gcnçrós 
aquell any ab los de Pedradura. Altres anys, en Uoch d' un 
cel brillant y d' un sol enlluhernador, los havia enviat llamps 
y pedregada. 

Tocaren les nou hores en lo rellotge del campanar. Grans 
repichs les seguiren. Senyalavan V ofici. Los músichs uniren 
lo so de llurs instruments al de les campanes, y grans y petits 
hòmens y dones, s' encaminaren à Tiglesia. Perfumavals car- 
rers T espígol y en V interior del temple de catifa servia, bar- 
rejant sos olors ab V olor de les flors del altar, qu* eran ence- 
sos clavells y tardanes roses. 

Entrà V Ajuntament, lluhint la respetada banda, y anà à 
pendre setial à T esquerra del presbiteri. S' ohia '1 trich-irach 
del ball de bastons que començà à la porta de la casa del Co- 
mú y en 1' atri del temple s' acabava. Parà la fressa, y 'Is pe- 
dradureSy vestits ab ses gales millors, ompliren V iglesia. S' 
ohiren allà al chor les cordes d' uns violins y 'Is sacerdots ofi- 
ciants sortiren de la sacrlstia. 

L' Àngel entrà en aquell moment. Passejà la mirada pel 
concurs. Un cap guarnit de blanch Uuhia prop dels grahons 
del presbiteri. Allà 's detingué la mirada. Després considerà 
la santetat del lloch y ohi ab fervor aquella missa, per sa sen- 
zillesa hermosa, per son objecte sublime. 

Venerable predicador, de fora vingut, pronuncià agradable 
panegírich y, poch temps després, s' acabà Y ofici. Repicaren 
altre colp les campanes, començà de nou ladança dels bastons 
y la gent se dirigí à la plaça. 

Un moment més tart lo jovent passejava pels carrers al so 



Digitized by 



Google 



lOO CURSTIÓ DE KOU 



de la música los rams de les morratxes y desseguida, en la 
plaça reunits, fadrins y fadrines trencavan dança. 

Passà per allà la Sileta. Vestia com en les festes anyals y 
com per les fires. U Àngel li anava al costat. No gayre més 
enllà se separaren. Ella '1 mirà y somrigué. La mirada volia 
dir: cT aqui à la tarde, y volia dir la romrísa: f estimo. 

Tocaren les dotze y 'Is pedradures s' assentaren à taula. Lo 
dinar de festa major, exceptuat lo de Nadal, era '1 millor del 
any que feyan. Passaren ab gran solemnitat les engalanades 
pabordeses al llevant de taula. Ab la dreta mà duyanTaçafata 
y ab r esquerra ílayrosos rams de clavells y morduiz lligats ab 
cintes de seda. Premiavan ab ells les generoses almoynes. 

L' Àngel s^ aixecà de taula. Era aviat. Esperà. Quan toca- 
ren tres hores y ja senti començades les ballades de la plaça, 
sortí de casa seva y cap à Riublau encaminà los passos. Quan 
vegéU mas fixà en ell los ulls y en ell clavats los tingué durant 
tot lo camí, com en un llum clavan los infants la tendra y ad- 
mirada vista. 



VII 



Arrivà al peu de la muralla de la lliçi. Per la barana de 
mabons diagonalment col-locats que U terradet de la capella 
adornava, s' extenía llarga filera de testos ab clavellines blan- 
ques y vermelles y grossos pensaments de vellut color de 
viola . 

Per entre V espessor d' aquell verger aparegué riallera una 
cara y després un braç que ab fulles de clavell y brots de mar- 
duix apedregà al Àngel. Mirà ell y somrigué per la triomfal 
rebuda. Mitx minut després era també à dalt à 1* eixida, al 
costat de la Sileta. Se retiraren à V ombra, perquè plovia foch 
en aquella hora. 

— Miram, Àngel,— deya ella.— <^ Veritat que retrata bé la 
meva cara tota ma ditxa? Estich contenta, mòlt contenta,. Àn- 
gel. Y tu ^ho estàs? 

—També, Sileta. 

—No pas tant com jo. 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL 101 



—^Perquè? 

— Perquè als hòmens no os basta pera complírvosho iot V 
alegria de moments com es aquesta meva. Com la vista del 
vostre enteniment alcança molt més lluny que la del nostre, 
sempre en los núvols de més enllà hi troban una pena. Jo ara 
no veig res més sinó que 't tinch aquí, Àngel; que 't miro, 
que 't parlo... que tu 'm miras y 'm parlas... Y no penso en 
1' anyorança que ahir sentia ni en la desditxa que demà puga 
arrivarme. Lo d' ahir. . passà; lo de demà ^qué importa? <iFaig 
bé d' alegrame aixís? Dígas, Àngel. 

— ^Perquè nó, quan T alegria es ignocenta, es pura, es santa? 

— Donchs alegrat tu també, Àngel. Tu també estàs trist, sí, 
estàs trist. 

— Nó, Sileta. 

—Sí, sí, jo ho conech. Estàs mòlt trist, Àngel. ^Perquè, di- 
gas, perquè? Mes, nó, nó; no ho digas, ja ho sé. No ho digas, 
nó; perquè del méu cor ne farías miqqes. Déixamho ignorar, 
déixam V ilusió de que m* estimas, encara que no ho fassas, 
encara que un' altra... 

— iSileta!... 

— Nó, Àngel, nó; no t' enfades. ^No veus que aqueixos te- 
mors del amor son fills? Sí, Àngel, sí— ^perquè no dirtho? — 
això *m fa sufrir, això 'm mata. Tu ets bo, tu ets distingit, tu 
ets home. Tu ets aucell de grans ajes que no ha de trobar es- 
pay pera volar en aquest petit cel de Pedradura. Nó, tu aquí 
no estàs bé. Pedradura es indigna de tu. Tu has d' anar à 
viure allà ahont vius, allà hont respiras — y senyalà ab la mà 
cap al mitxdía, — ^allà ahont jo no puch seguirte... allà hont 
n' hi hà mil que valen més que jo, mil que tu 'n mereixes; 
flors superbes de jardí al costat de les quals son lletjesy petites 
fins les d' aqueixes clavellines ab tant amor cuydades per les 
meves mans rústegues y grosseres. 

— No hauria cregut, Sileta, que m* esperesses ab tanta ale- 
gria pera donarme tanta pena. 

— ^T' enfadas, Àngel, t' enfadas? Nó, ja no diré res més. 
Mira, ja rich. Sí, si, ja ho sé que m' estimas. Aquelles... Dei- 
xémles estar <oy? à aquelles. No t' estimarian com jo, Àngel; 
ho t* estimarian aixís ab tot lo cor, ab tot lo pensament, com 
jo t' estimo. Mira aqueixes flors: totes tenen nom. <^Sabs com 
se diuhen? Totes se diuhen Àngel. Quan tu ets fora y jo sur- 
to, sempre les parlo de tu y les pregunto: «^m' estima?» Y 



Digitized by 



Google 



102 CUESTIÓ DE NOM 



elles ab lo caparró van fent aixís: «sí, sí.:» ^Oy que tu no fas 
res d' això? Nó, los hòmens heu d* ésser més formals y no heu 
de fer aqueixes tonteríes. Mes per això m* estimas. ^Veritat, 
Àngel? 

— Si, t' estimo, Sileta. Jo voldria qye aqueixa paraula y 
aqueixa convicció fondament en ton cor la gravessesy qu^ella 
't servís d' escut contra mal fonamentats pensaments é inmo- 
tivades sospites. ^Ho faràs aixís, Sileta? 

— Sí, Àngel, procuraré ferho. Mes ara no te 'n vajas, no te 
'n tornes pas fins que '1 casament estiga resolt y senyalat lo 
dia. No te 'n aniràs. ^M' ho promets, Àngel? 

— T' ho prometo. 

— jAh, qué ditxosa so aixís! Vina. Ara per premi 't faré un 
ram ben bufó de clavells y pensaments. Hala, vina; tu'ls tria- 
ràs. {Sents? La música. Ballan. jTontos! Mira, it^ agrada 
aquesta espiga sola entremitx de dues roselles? 

Y n' hi senyalava una que alta y ben recta, més sua ja, vin- 
dava U vent en un d' aquells testos. Era aquella una idea her- 
mosa de la Sileta per ella mateixa realisada. Semblava un 
obelisch alçat à V abundància en mitx d* aquell brillant jardí 
de r esterilitat. 

La Sileta corria d'assí y d* allà buscant los més bonichs ela* 
vells y 'Is pensaments més grans per fer lo ram promès al Àn- 
gel. De prompte al passar per davant del test de T espiga, se 
deturà. Un recort y un pensament li acudiren. 

— jCalla! — digué rihent. — Aquesu no me la taparà cap 
núvol. 

Y arrancà una de les roselles y li tragué la barretina. Y des- 
prés, alçanse de puntetes, apoyada la mà en 1' espatlla de son 
amich, ab Y amor en los ulls y la somrisa en la boca, marcà T 
estrella de la flor en lo front del Àngel. Després en son propi 
front se la marcà. 

— Aquesta es la nostra estrella — digué, contemplantia en lo 
front del séu amich. — Bona ò dolenta, mes inostra!... y de 
ningú més? — afegí, tirant à terra V esfullada flor y ab los peus 
esclafantla. 

Y després mirà al cel. Misteri fons es pera nosaltres lo que 
volgué dir aqueixa mirada, mes nos atrevim à pensar qu' era 
com un jurament ab lo qual davant de Deu lligava sa sort ab 
la sort del Àngel. Aqueixa mirada podia dir: «d' ell es mon 
cor; d' ell sia, donchs, ma vida. Rey ò pastor, jo gosaré ses glo- 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL I03 



ries, )o sufriré ses fadigues. jBenehíUy Deu méu, V unió de 
les nostres ànimes! )> 

Y baixà Us ulls y en fonda abstracció quedà uns instants 
perduda. D' ella la tragué V Àngel. 

. — ^Qué 't passa, Sileta? íQué t' alegra ò qué t'entristeix?... 
Mira '1 ram, à mitx fer. com per terra s' arrossega. 

— jAy! es veritat, Àngel. Te veya à tu, víctima de la son, 
com tancat en una presó trista, mòlt trista y molt fosca. Jo t' 
havia perdut y 't buscava. Y 't trobava allà. En aquelles tene- 
bres no'ns veyam. Mes jo sentia ta veu y tu sentíasla meva, y, 
quan aixís nos trobàrem y quanaixís nosconeguérem, semblà 
que baixava llum del cel à aquella presó tant fosca. Ha estat 
com un somni. Àngel. Mes iqué bonich! ^eh? 

— Vulga Deu, Sileta, que no sia pressagi. 

— ^Pressagi? ^de qué? 

— D' una vida menys feliçu que la que ara sembla que 'ns 
espera, 

— jY bé! ^A tu això t' espanta? Jo no só home com tu, Àn- 
gel, y sento prou gran lo méu cor perquè no me espante la 
sort més negra. Escóltam. Quant comencí à estlmarte, quan 
te digui: «Àngel, só teva; jo 't donch ma vida y à tu 't pro- 
meto tot lo que Deu me concedeix prométret,» tu eras mòlt 
menys que ara, qu' ets home, home intel•ligent à qui respec- 
ta lo més respectable de Pedradura y de més, de mòlt més en- 
llà de Pedradura: tu eras llavors jove vergonyós àqui '1 temor 
privava fins de passar pel camí per hom la pubilla de Riublau 
passar solia. Y tu feyas bé, perquè de Riublau à Bellnom hi 
havia la mateixa distancia que del niu de 1' àliga al niu del 
pardal. Y, no obstant, jo'm creya sempre ésser lo pardal, per- 
què llavors, com ara^ com sempre, tu ets T àliga que vola alta, 
alta, allà, per un espay desd' hont t' ha de costar mòlt baixar- 
me à buscarà mi... 

— Basta, Sileta. Recorda la promesa que m'has fet suara. 

— Sí, sí, es veritat. No 'm vull entristir més. ^Perquè, si so 
ditxosa?... Hala, fem un altre ram. Aqueix pensament tant 
gros anirà al mitx. Al voltant tot clavells. Si, sí, aixís com en 
lo meu cor. Tu al mitx y al voltant... jfoch y flames! — Digas. 
Y <iqué 'n faràs del ram? Mira, ténlo en aygua y àla nit tràulo 
à la serena. Aixís durarà més. íQué tonta só! ^oy. Àngel? 

— iPerqué, Sileta? 

*— Perquè donch tanta importància à això, à aqueixes jogui- 



Digitized by 



Google 



104 CUESTIO DE NOM 



nes. Mes tu ja sabs qué m' ho fa fer y no t' en rius ^oy? no t' 
en rius. 

— No me ^n rich. 

— Té, aguanta. Ara *l lligarem. Mira, ja la porto aquí; una 
cinta de color de rosa. Aquest color vol dir.., iAh, traydorcóm 
rius!... Ja ho sabs lo que vol dir. Ja està. Ara... jah! espera. 

Corregué à dintre y tornà ab una clau. Obrí la porta que 
donava al chor de la capella. Una pica d' aygua beneyta hi 
havia allà. Hi mullà Us dits y ab ells, com ab un salpasser, 
ruixà les flors del ram. 

— Ara — digué ab veu baixa, — ara Nostre Senyor ja hi es. 
íQtié hi vingan los diables! 

No sabem à quins diables faria referència, si no eran los 
dels zels que, com ja s' ha vist. tot sovint atormentavan à la 
pobre noya. 

Resaren una estona y sortiren de la capella. Lo sol corria, 
corria cap à la posta 3*acabav"a la tarde, s*acabava pera ells la 
ditxa. Les hores de la nostra vida son com les aygues. Per 
les montanyes, hont es ï ayre pur y fresch y les flors hi 
riuhen, passan corrent y estimbantsc, y passan manses y pe- 
resoses per les àrides y ardentes planures. 



VIU 



Res més de notable passà en aquell dia ni en los dos se- 
güents que, més ò menys, foren de festa. S^ apagaren los sons 
de la música, deixaren de repicar les campanes y les guatlles, 
que à terres més fresques se 'n anavan, /blat-segat blaUsegat! 
tornavan à dir, tot marxant, als de Pedradura. Y grans trom- 
pes de rovellat metall y de ronca veu cridaren à la sega. Mar- 
xaren del poble y de Riublau los forasters que à veure la festa 
hi anaren, y tot tornà à V ordinària vida. 

Un dia d' aquells que als de la festa succehíren, lo cirurgià, 
de qui no hem parlat ja fa estona, entrà en la casa del rector 
à cumplir una de les feynes que son ram abraçava. No cal dir 
quina era. En la gran sala de la rectoria solia ferse aqueixa 
feyna, y en la sala entrà dicidit, cotp çn casa pròpia, lo senyor 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL Io5 



Ignasi. Dues calaixeres antigues, cadires de boga de colors y 
un rellotge de caixa, ab \o puput y tot, formavan lo mobla- 
ment, adornant les parets uns quadros senzills ab males estam- 
pes qu' escenes del Quixot representavan. Desfigurat estava '1 
pobre cavaller, tant que sí Cervantes T hagués vist hauria su« 
fert la desilusió de Chateaubriand quan tingué un encontre 
aixís ab la seva famosa Atala, segons compta ell mateix en ses 
Memòries cT ultra-tomba. 

Entrà 4 rector, saludà efectuosament al senyor Ignasi y, as- 
sentantse, entregà la cara pelosa à mercè de la navaja. Lo bon 
sacerdot, tant com bo, era aficionat à la conversa. Aixís es que 
quan la navaja, que ab destresa manejava '1 senyor Ignasi, no 
oferia perill y deixava pas à les paraules, abdós enrahonavan 
ab satisfacció y vivesa. 

Primerament se parlà molt de les guatlles, com qu* eren un 
y altre caçadors afamats y destres; després dels variats episso- 
dis de les festes passades; de la sega prompte. Y de les guatlles 
y de les festes y de la sega, per singular associació d' idees, s' 
arrivà \ parlar de Riublau y dels amors y del projectat casori 
de la Sileta y del Àngel. 

— Mira '1 bona pessa — deya, rihent, lo cirurgià — qui havia 
de dir que s* en portaria tant famós pubillatge. A fé, senyor 
rector, que jo vaig ben erraria. jQué hi havia més que fer qu' 
enamorar à una pubilla, graduarme després de metge y pre- 
scntarme, fet tot un senyor doctor, al pare de la liieva... de 
la meva!... 

— i Filis!— -saltà '1 senyor rector que coneixia les antigues 
afícions poètiques del cirurgià de Pedradura. 

— Això mateix— digué ell ab una rialla. — Bé es veritat qu' 
en lo cas present no son tant grans les distancies. Tot lo pu- 
billatge de Riublau, exceptuant naturalment la pubilla, no 
paga la centéssima part del talent del Àngel. Es tot un cap, 
senyor rector, es tot un home. 

— Veliaqui lo que '1 perdrà, senyor Ignasi. 

Lo cirurgià detingué U curs de la navaja y mirà al rector 
ab curiositat vivissima. Mes com a aqueixa mirada no hi res- 
pongué *1 rector desseguida, la navaja tornà à escorres per les 
ensabonades galtes. ^ 

— Ahir vingué aquí lo pare de la Sileta — digué al cap d' 
una estona M sacerdot pera satisfer à mitjes la curiositat del 
senyor Ig^nasi. — Vingué aqui y parlàrem, parlàrem llarga es- 

*4 



Digitized by 



Google 



I06 CUESTIÓ DB MOM 



tona. L' amo de Riublau té intent de casar prompte, mòlt 
prompte à la Siléta y de casaria ab V Àngel, mes... 

Aquí 's detingué altre colp la navaja. 

-—Mes, com les condicions que tracta d* imposar no conve- 
nen à mon parer al caràcter del Àngel, que, com vostè ha dit 
mòlt bé, es tot un home... 

La navaja no corria encara. Lo cirurgià era tot orelles. 

— Crech que '1 casament no pot donarse com à cosa feta, ni 
mòlt menys... ni mòlt menys, senyor Ignasi. 

Aquest no respongué. Mes dissimulada somrisa dibuixaren 
sos llabis. 

— iBah! — pensà — ja ho endavinava jo. iPobrc Àngel! 

—Aquesta tardc— seguí dihent lo rector — ^s* han de veure V 
amo de Riublau y V Àngel per que aquell li fassa presents 
les condicions, que aviat seran públiques. 

La navaja corria llavors segura y lleugera. 

— Y... ^no 's pot saber res anticipadament d' aqueixes con- 
dicions? — preguntà 1 cirurgià ab rialla maliciosa. 

—Es secret que dech guardar per ara — respongué 4 sacer- 
dot també ab una rialla. 

No manifestà més curiositat lo senyor Ignasi, segur com 
estava de les condicions quines eran. Deixà afeytat al rector, 
netejà les navajes y les ficà en la bossa de cuyro. Llavors to- 
caren les dotze. S'ohíren unes quantes batallades de la campa- 
na major y 4 capellà se tragué '1 solideu y U cirurgià la gorra. 
Resaren V A ngelus. 

Quan, pera marxar, lo rector del il-lustrat barber prengué 
lo à reveure^ picà ab la mà sa espatlla y li digué, ab significa- 
tiva mirada acompanyant los enigmàtichs mots: 

— íQüestió de nom, qüestió de nom, senyor Ignasi! 



IX 



(Qüestió de nom!... Hora es també que nosaltres tractem 
d' alçar la punta del vel que aqueix misteri amaga. iQüestió 
de nom! Aquí hi hà U nus de la nostra historia. Fins ara tot 
han sigut goigs; hem viscut entre alegres esperances y fala- 



Digitized by 



Google 



LLuts B. NADAL IO7 



guers ídilis. Algun núvol ha enllorat aqueix cel, mes tant 
lleuger, tant trasparent que d' ell hem apartat la vista com U 
apartam tots los dies d' aqueixes bromes blanques que pel cel 
discorren sens portar vent ni tempesta. Mes ara es un núvol 
negre *1 que vé à taparnos lo sol d'aqueixa hermosa ditxa. Lo 
cirurgià U temia fa temps; lo rector lo tem ara. Dú tempestat 
segura quan à tant experimentats observadors aixís los es- 
panta. 

jQüestió de noml... Siàm curiosos. ^Qué significan eixes 
paraules? ^Tant terrible qüestió es que de vida ò mort se tor- 
na pera V amor, pera la felicitat de la Sileta y del fíUgctí ^Es, 
per ventura, que al jove advocat se li concedeix lo pubillatge 
de Riublau resolta y definitivament, mes, seguint V arrelada 
costum, sols ab la condició de pendre U nom de qui '1 patri- 
moni posseheix en los pactes anteriors al casament? Es això 
sens cap dubte. Y nosaltres, com lo senyor rector y com lo 
senyor Ignasi, en això veyém los núvols, en això la tempesta. 

Hem conegut al Àngel en unes circunstancies que *ns fan 
dubtar mòlt de sa conformitat ab condicions pera ell tant du- 
res. <iLes acceptarà? ^Podrà en ell més V amor cech y apassio- 
nat que U pundonor y la dignitat propis y que aquell interès 
que pel llustre de son nom li hem vist manifestar en la carta 
seva que dona comens à la nostra historia? <;Podrà...? Mes no 
'ns precipitem. Ell mateix nos ho dirà prompte. No ho sab 
encara. No hem arrivat à V hora de la cita. Mes <ho presum? 
^Es lo temor d' això aquell tint de tristesa qu' en V expressiu 
rostre notaren los ulls escrutadors y enamorats de la Sileta? 
Sí, tal vegada. Mes ell no ho ha dit, ell à ningú ho ha comu- 
nicat. Y aquelles paraules de fons sentit que à sa bona amiga 
digué quan ella de V adversa sort li parlava^ ^no eran un' al- 
tra manifestació d^ aqueix temor, introduhit segurament en 
son cor pel parlar misteriós del cirurgià en lo dia de T arri- 
vada? També ho podian ésser, també es probable que ho 
fossen. 

Y £ella? Ella... nó. Ella no temia. Ella res ne sabia, res n* 
imaginava. Pera ella tot era fàcil, tot era pla, mentres V Àn- 
gel r estimés... mentres no *s recordés d* aquelles altres que 
com à renglera de fantasmes feya passar per davant dels ulls 
del seu cor lo diable dels zels. Segura del amor del Àngel, lo 
demés no V importava res, perquè en lo demés no hi pensava« 
Potser en altre temps, en altra ocasió hi havia pensat; ara nó« 



Digitized by 



Google 



loS CUKSTIÓ DE NOM 



Y era ella, ella sí, la que ab més ànsia esperava aquella tarde 
j aquella hora en que s' havia de fixar lo dia de sa complerta 
ditxa. 

Per això era que V esperava en aquells moments ab la pura 
alegria que li hem pogut reparar les altres vegades. Estava 
allà dalt, en aquell mateix terradet de la capella, en amorosa 
atalaya. Un home venia de Pedradura. Era ell. S' acostà al 
test de í' espiga, arrancà la rosella que hi quedava y baixà, y 
corregué à amagarse derrcra de la porta de la lliça. Quan ell 
entrà li soni de sorpresa. 

— i Ja ets aqui! — digué ab un crit de triomf. — Donchs... 
ipam!... ípam!... isalva..J 

Y feu petar sobre '1 front de son amich les fulles de la ro- 
sella. 

L' Angd somrigué. Sols V amor en aquell moment podia 
arrancarli la somrisa. Venia trist, mòlt trist. Sos temors au- 
mentavan, creixian à cada pas que donava cap al lloch de la 
cita. Podria dirse qu' eran un rech de tèrboles aygues que 
cada punt trobava nous torrents que venian à aumentar lo 
caudal de sa corrent fangosa. 

Somrigué, mes fou sa somrisa com lo raig de sol que atra- 
vessa Us núvols apilotats sens lograr desferlos. Ella ho cone- 
gué. Vegéren sos ulls tota aquella nuvolada. 

— Àngel ^qué tens? T' esperava alegre, mòlt alegre; mira, 
ja m' has posat trista. Digas ^qué tens? <7qué t* espanta? «^Pot 
ser te dol haver d' assistir à aqueixa cita que del desti de ta 
vida ha de resoldre? 

— Sileta, no atribuhescas ni à indecisió ni mòlt menys à 
repugnància los temors que realment sento, qu' es impossible 
amagarte. Mes no 'Is vulgas saber tampoch, no 'Is vulgas co- 
nèixer encara. Espera uns moments més. Quan surte de par- 
lar ab ton pare seran ells una realitat ò una esvanida quime- 
ra. Llavors te diré lo que sian. Ara nò, no m' ho fassas dir. 

— Està bé, Angcl. Respecto ta voluntat, que sempre exer- 
cirà sobre mi absolut imperi. Mes no 't dolga pas que 't diga 
que has trastornat mon cor ab tes paraules. 

— Perdó, Sileta, si es que 'n meresch ò 'n necessito. 

— ^Perdó? No puch donarlo jo à qui pera mi may té culpa. 
cNo ho sabs? Fins les penes son de rosa quan del ésser estimat 
nos venen. 

—-Basta, Sileta. Tampoch es hora encara de parlar de pe* 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL IÒ9 



nes. Vaig à entrar. Ton pare deu ja esp^rarmc. Tu prega à 
Deu, entretant, pel bon resultat de V entrevista. 

Y entrà. Ella '1 seguí fins à deixarlo en la cambra de son 
pare, hont aquest se presentà al cap de pochs moments. Se 
tancà la porta. Ningú havia de sentir aquella conversa. 

La Sileta aparegué en la sala ahont donava aquella porta. 
No era per' anar à escoltar pel forat de la clau. No tenia vici 
tan lleig. 

— Sí, ja s' ha comensat aqueixa espècie de judici — se digué. 
— Obehím al Àngel. Ara es T hora. 

Y sortí à r eixida y V atravessà tota sens mirar à aquelles 
flors que al passar la saludavan. Ob*í aquella porta de la ca- 
pella que al terradet donava y entrà al chor, prengué aygua 
beneyta y 's persignà y s' agenollà. 

Lo fundador d' aquell petit temple havia fet posar en son 
únich retaule un gran quadro representant al sant de son 
nom. St. Pere era aquest, lo mateix qu' en V iglesia parro- 
quial ocupava '1 centre del gran altar en tosca y despropor - 
cionada escultura. Mes un dels qu* en la propietat del mas y 
de la capella succehiren al fundador d* aquesta, col-locà als 
peus d' aquell quadro una petita imatge de la Verge, à qui 
resavan los habitants de Riublau baix lo títol gloriós del Car- 
me. Dos gerros de fiors que cada setmana 's renovavan, tenia 
al costat la devota imatge, y aqueix dia hi havia encara es- 
campat sobre '1 paviment V espígol que '1 dia del Sant allà s' 
havia llançat y qual perfum se sentia ab Tagradable impressió 
d' una festa que allà en los més confosos espays del recort 
anava à pérdres. 

La mirada de la Sileta 's clavà en aquella figura de la Mare 
de Deu com en la llanterna del port los ulls del nàuxer. En 
aquella mirada miravan tots los ulls de la seva ànima. Podia 
dirse que aquesta sortia per aqueixes finestres del barco lleu- 
ger que pels mars de la vida la porta y que, ab los braços ex- 
tesos, cridava à la vista de la tempestat que brunzia à aquell 
pilot que, nó al mar, que fins al infern domina: 

— {Mare meva, salvàume! 

Llarga, llarga estona estigué fixa en aquella imatge la mi- 
rada, mentre 'Is llabís se movían com repetint una oració que 
deya *1 cor allà dintre. Després lo cap defallí y caygué y 'Is 
ulls ploraren. Li havia semblat que aquella boca esculturada 



Digitized by 



Google 



1 10 CUESTIÓ DB NOM 



s' obria y que aq^uella figura parlava. Y que ab veu sencera, 
mes carinyosa, responia aixís à 1* oració suprema: 

— Tu 'm demanas lo triomf, la ditxa. Espera; has de Uuytar 
encara. 

Y 's tancaren aquells llabis y del rostre de T imatge desapa- 
regué, com foch-foll, la llum de la vida. 

Per això 1 cap se li doblà, com si ja sentís damunt lo pes 
de la desgracia, y 'Is ulls fonts de líquida amargor se torna- 
ren. Mes, quan hagué plorat, s' alçà U cap ab singular ener- 
gia, y ab resolta veu pregaren aixís lo cor y la boca: 

— Puix lo combat hi ha d' ésser, donàume, Senyora, forces 
pera la lluyta. 

Aquell foch-foll de vida aparegué de nou en los ulls y en 
los llabis de V imatge, allà com una mirada protectora, aquí 
com una somrisa de celestial aprobació. Yquan aqueixa llum 
tornà à apagarse, la Sileta s* alçà decidida y 's persignà y sorti 
de la capella. 

— Beneyta fé que aixís nos alenas, que aixís nos encoratjas! 

Digué, ja en lo terradet, mirant al cel, quals núvols, poch 
hà blanchs, s' anavan tornant de color de pórpora per la llum 
del sol cayent. 

Cori;egué à la sala. La porta no s' havia obert. L' entrevista 
dutava encara. 

S^ obrí à la ii. Ella no era ja à la sala, era à la lliça^ en 
qual lloch esperava al Àngel, ab qui volia parlar sens testi- 
monis. 

Senti allà dalt la veu de son pare que d' ell se despedia. 
Aparegué en la lliça. Nó la boca; los ulls, lo cor, V ànima, 
interrogaren. 

— Estan fetes les proposicions, les condicions manifestades. 
Ton pare t* espera ara pera dírteles à tu, com à mi me les ha 
dites. 

La veu del Àngel se li nuava à la gola y aquells ulls seus 
semblavan uns dichs que volían deturar una corrent que ab 
fúria empenyia. 

— I Àngel! ^qué tinch de fer jo? — preguntava ella, ab llàgri- 
mes ja, acertant ab treball à preguntar alguna cosa de lesmól- 
tes que preguntar volia. 

— Per ara, sols respondrem à una pregunta. Digas — ab veu 
molt baixa afegí — ^pera tu còm me tinch de dir, Riublau ò 
Bellnom? íRespòn ab 1' ànima! 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL 



Tot r amor fons, sencer del Àngel pfeguntava en aquesta 
pregunta. 

— ^Pera mi? — respongué ella ab tot V amor en sos hUs y en 
sa boca — ... jpera mi, ni Riublau ni Bellnom! jPera mi... 
Àngel! 

Y, corrent, s* apartà d' ell. Veu d' impaciència la cridava 
allà dintre. 

— iSila! Sila! 



Y era al vespre d' aqueix mateix dia quan V Àngel, empe- 
nyent r ajustada porta, entrà en la casa del senyor Ignasi. En 
la sala d' estudi, hont ja nosaltres hem estat, ell V esperava. 
Un quinqué de petroli hi havia sobre la taula. La llum d* 
aqueix quinqué, sospirant per* anar à trobar lo centre de les 
grans llums, fugia cap à dalt, cap à dalt, mes la tirania d* un 
pàmpol la retenia à baix, à baix, centre natural de toies les 
tenebres. Y en cercle estret fixava sos raigs sobre les pàgines 
d' un llibre hont los ulls del cirurgià també 's fixavan. Groi- 
xudes tapes de duríssima pasta tenia aqueix llibre y deyan al 
llom daurades lletres: Don Quijote de la Mancha. 

Llegint estava V il-lustrat cirurgià aquell pas de la novela 
Inmortal en que '1 bon cavaller entrega al escuder famós la 
carta que à la dama de sos pensaments havia escrita, à la pas* 
sió d' amor preparantse; quan V entrada del Àngel notà per 
afectuosa cortesia. 

Se tragué les ulleres, sobre '1 llibre deixantles, y esperà ab 
curiositat les paraules de son amich, que no necessitavan 
preguntes. 

— Lo que temé vostè, los que després he temut jo, lo que à 
la fi tots temíam — digué '1 jove advocat. — O dirmc Riublau, 
ò renunciar al amor, al matrimoni, à la felicitat, à la vida. O 
abandonar aquest nom méu honrat, sagrat, única y bella he- 
rència dels avis meus, del pare méu; ò abandonar les ilusions, 
los daurats projectes, les esperances hermoses, la realitat flo- 
rida. 



Digitized by 



Google 



t I 2 CUBSTIÓ DE NOM 



— O abandonar solament aqueix llustre de riquesa que por- 
ta ab sí 1 pubillatge de Riublau, aqueix famós patrimoni — 
interrompé '1 senyor Ignasi. — Abandonar V amor, la realitat 
del amor, la felicitat del amor, això nó; això no s* aparta, això 
no fuig, d' això no ^s desespera may quan ab veritat s' estima. 
Mes iq\}é pensas tu fer, qué intentas? ^Cedir? ^Renunciar 
à tot? 

— ^Qué penso? ^qué intento? ^Per ventura ho sé? iPer ven- 
tura aqueixa punyalada que ha ferit al cor, deixa vida al cer- 
vell pera pensar, pera discórrer?... ^Qué penso? ^qué intento? 
Si no penso ni veig res, si no veig y penso que 'm dich Bell- 
nom y que Bellnom me diuhen per tot allà hont honor he 
conquerit, per tot allà hcnt m' he guanyat respecte! iQue 'm 
dich Bellnom y que Bellnom tinch de dirme> si no ^m vull 
morir ab tots los cranchs de V indignitat y ab totes les ànsies 
de la vergonya!... 

— iMólt bé, Àngel! — cridà eniussiasmai lo Sr. Ignasi. — 
iVingan aquí y escolten los de cor baix, los de sanch aygua- 
lida! íVingan aquí y escolten còm parla la dignitat, còm 
parla la vera, la santa, la llegítima noblesa! Sí, que la noblesa 
del nom honrat, del nom d' infància, en palau rebut ò en 
pobre cabanya, es la noblesa gran, la noblesa divina. ^No era 
ton desitx, no era la teva aspiració suprema lo donar brill à 
aqueix nom teu? Donchs aquí M triomf, aquí la glòria. Ce- 
deix, y càu la vergonya sobre tu; resisteixte, negat y es teva 
la palma. 

— Mes... iella, Sr. Ignasi, ella!... 

— iPer ella mateixa, Àngel, per ella mateixa! iSi '1 negarte 
à acceptar eixes condicions es pera ton amor mateix una co- 
rona! jElIa! Si ella, com tu, ha de sentir repugnància per 
eixa inmensa humiliació d* aquell à qui estima, d* aquell qu* 
en son cor goberna. ,;No es noble, no es digne *1 vostre amor? 
^Y donçhs? Lo noble, lo digne, sòls ab lo digne y noble 
s* agermana. Recordat de lo que vaig dirte pel camí lo dia de 
r arrivada, lo que't digui, tement ja lo que passa. cSías home, 
home sencer, home enérgich, perqu* ella estima à un home.» 
Perquè jo ho sé, Àngel. Aqueixos ulls meus han llegit en 
son cor, no perquè tingan ells la facultat de saber lo que no 's 
veu, de conèixer lo que s' am^aga— que no vull caure en lo 
vici lleig d' enaltirme ab'lo que no tinch segurament, — ^sinó 
perqu^ ella me V ha obert com un llibre y jo he pogut trobar 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL I I 3 



en ses pagines los hermosos y elevats conceptes sobre Us quals 
he format una convicció ferma é indestructible. L' amor 
d* ella es — icom t' ho diré? — ... es com una flor humil, mes 
de gran bellesa y d' exquisit flayre, que gosa d* estar à 1* om- 
bra d* un arbre d* ampla y pomposa copa. Aquest arbre es 
ton amor, arbre qual brancatje espès forman los graciosos 
brots del honor, de la dignitat, de la noblesa, de la grandesa 
de cor, aturant ab lo atapahit de son fullatge, tendre sempre, 
los raigs del sol mesquí de les passions baixes, sol que no 
brilla ni escalfa, encara que ho asseca tot y tot ho mata. Y 
aqueixa flor, sempre fresca mentres no la toque aqueix sol, 
no morirà perquè de la terra reb lo such de la vida, mes per- 
drà'l color y perdrà '1 perfum y s' enmostuhirà y viurà estèril 
y raquítica vida, si la privas de 1' ombra protectora arrancant 
les gerJes y hermoses branques que tes virtuts represenian. 
L' arbre nú li quedarà llavors, que ja de res li servirà, si no 
es per apoyar en ell lo dèbil tronch ab lo qual jugaran les 
ventades ò pera recordar aquell temps de dolça memòria en 
que sota V ombra benèfica, per sempre mès perduda, somreya 
ab tots los colors del amor y ab tota la frescor de la vida. 

Tossí '1 cirurgià, donant fi à son metafórich discurs, y 
r Àngel llavors prengué la paraula. 

— No he donat al amo de Riublau una resposta definitiva 
Si à la veu que parlava en mi hagués de creure, una resolta 
negativa hauria donat y no estaria V assumpto en suspens 
com he volgut deixarlo. He pensat que no era jo sol qui ha- 
via de respondre, qu' eram dos, dos à qui interessa igualment 
lo resultat de la negociació. Ella sab tant bé com jo en 
aquesta hora les pretensions de son pare y ab ella tinch de 
veurem y tinch de parlar ans de resoldrem. Mes suposem 
que 'm nego, com me negaré... si... 

— Entran llavors les influencies — interrompé '1 cirurgià. — 
Les dues persones que poden alguna cosa sobre la voluntat 
del pare de la Sileta, lo senyor rector, à qui tu enrahonaràs, 
y aquest servidor teu, exerciran son poder y procuraran fer 
veure al que ha d* ésser ton sogre la manera com li convé 
portarse en aquest assumpto de tant gran interès per la seva 
reputació y de tanta trascendencia pera la sort de la seva filla. 

— lY si aqueixes influencies no hi valen?.., 

— Com pot mòlt ben ésser que no hi valgan, perquè, pre- 
ocupació ò lo que sia, està això tant arrelat y V amo de Riu- 



Digitized by 



Google 



I 14 CUESTIÓ DE NOM 



blau tant encarinyat deu estarhi, que res d' extrany tindria 
un fracàs en les negociacions nostres. Llavors queda pera tu 1 
camp, pera tu V acció. Suposo que no permetràs que s' cste- 
rilise ton amor y qu* ella tinga de fer per tu '1 sacrifici de ses 
afeccions, de sa felicitat y pot ser de sa vida. Desde U moment 
que à les dures condicions t' hajas negat, lo que *t toca fer es 
saltar à Barcelona, obrir estudi per ton compte y desseguida 
venir à buscar à la Sileta pera portaria al altar encara que à 
la Uey s' haja de demanar ajuda. 

— iLa Uey! íLa dura, la freda Uey, qu' es com V ppulent 
que fa caritat sens dignarse mirar al pobre! iLalley que ab la 
indiferència mateixa porta núvies al altar que criminals à 
presidi! Desditxat qui de la Uey ha de valerse! 

Ab gran, ab fondíssima emoció digué eixes paraules V Àn- 
gel. Y ab més admiració que may lo mirà llavors lo Sr. Ig- 
nasi. No obstant, la causa que defensava no permetia que 
manifestés en aquell moment impressió tant favorable à son 
amich. Aixís es que respongué: 

— Dura, freda com es, à eUa hauràs d' ampararte; puix si 
en sos tretze 's manté V amo de Riublau, 6 sacriíicarvos tots 
— ^lo qu^ entench jo qu' es lo més culpable — ò à aqueix estrem 
recórrer. 

— Mes, <;no considera vostè— saltà 1' Àngel — que la bona 
filla no ha de viure à pler en una unió feta sens la benedicció 
de qui li dongué la vida y que ha de menjar lo pa de cada 
dia, mentres li falte aqueixa benedicció, amargat per les llà- 
grimes dels seus ulls, sentint sobre '1 cor sempre un pes y en 
la conciencia '1 remordiment d' haver faltat, d* haver des- 
obehit, sia pel que sia, à qui per autoritat de Deu rebuda pot 
manaria y ab lo saber de 1' experiència V aconsella? Vaja à 
Riublau Sr. Ignasi, vaja allà y, si ella no pensa aixís, si ella... 

— Y mala filla seria y mala mare fora després, si no pensés 
aixís,— cridà '1 Sr. Ignasi. — ^Creus que jo no he pensat també 
en tot això y que també no bo he vist y que no ho he tingut 
en compte? L* obcecació de son pare podrà ésser gran, podrà 
fer que s' extremen les coses; mes jo li diré llavors, si 's quei- 
xa, si dels fruyts de sa injustificada intransigència *s plany: 
«abaixa '1 cap y caUa, y dona ta benedicció à qui Deu no 1' ha 
negada.» 

— Ab tot,— digué r Àngel — no hem arrivat al extrem y la 
realisació de tant sensibles plans podrà tal volta excusarse« 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL 



Vuyt dics de temps m* he reservat pera decidirme. Tenim 
temps de pensar, de parlar de tot durant aquets vuyt dies. 
Tinch d' enrahonarne, avans que tot, ab ella... 

— Adverteix, — observà *1 cirurgià — qu' en lo present estat 
de coses deus emplear més prudència que la de costum en tes 
visites à Riublau. 

— Ho sé y ho tindré en compte. Mes puch anarhi encara, 
tota vegada que ni una decisió ni altra jo he manifestat, y 
parlar per mi mateix ab ella per que 'm diga son pensament 
y per que U méu no ignore. 

— Y 1 teu pensament es... 

— Negarme. Sia vostè testimoni de ma resolució pera Han- 
çàrmela després à la cara, si per acàs hi falto. Bellnom me 
dich y Bellnom me diré fins à la mort, vinga '1 que vinga. 

— Mòlt bé: te negaràs. ^Y després?... 

— Després,., que Deu nos inspire. Confio sempre en son 
consell y en la seva ajuda. Potser després hauré de valer- 
me de vostè pera fer entrar à Riublau les noves de mos in- 
tents. Seguirà essent — afegí ab una dèbil somcisa — ^lo mitjan- 
ser dels nostrer» amors. ,;Quí dubta que, un colp manifestada 
la meva resolució, la porta de Riublau me serà tancada? 

— Ab fonament ho pensas y t* agrahesch la confiança. Mon 
conçell, pobre com es, mon bras, tot lo que tinch està à ta 
disposició. Mes avuy ja has sufert prou. Vés à casa teva y 
reposa. 

— iRepòs! L* ànima no reposa may, Sr. Ignasi. Quan ella 
no té penes en la realitat, ja li venen en somnis. 

Lo cirurgià s*havía alçat y abdós d^aquell estudiet soníren. 
En apariencia no hi quedà allà ningú, y algú, no obstant, 
pagà cara T ausencia del cirurgià. Era una papallona que va- 
ries vegades havia apartat ell ab la mà de vora '1 llum al vol- 
tant del qual revolava. Lluny ja la mà compassiva, la papa- 
llona sufrí prompte 1' intens calor del llum que la ferí de 
mort, anant à caure ab prolongat gemech sobre la carta amo- 
rosa del cavaller de la Manxa que ab subrayades lletres se 
veya estampada en la pàgina oberta del Quixot. jTanta pena, 
tant sufriment, tanta angunia per lo que, en justa proporció, 
durarà lo qu' eixa papallona! ]Tant y tant rich material del 
cor gastat per' alçar un edifici que, com aqueixa papallona, 
ha de caure, ha de caure, d' hora ò tart, mes un dia, un dia 
infal•lible! lAh! desditxats de nosaltres, si no sabessem que 



Digitized by 



Google 



[l6 CUESTIÓ DB NOM 



més enllà hi hà alguna cosa que dura més, que dura sem- 
pre!,.. 



XI 



Àném ara à Riublau. Hem deixatà la Siieta en lo moment 
que son pare la cridava pera dirli lo que acabava de fer pre- 
sent al Àngel. Ella, aleshores, després d* aquella suprema 
pregunta de son amich, casi no necessitava que li diguessen. 
Aquelles quatre paraules ho deyaa tot. Aixís es que apenes 
parà r atenció ab lo pausat y solemne enrahonament de son 
pare. L• angunia, lo malestar que la manifestació de la ferma 
voluntat del que exercia sobre ella autoritat tant gran y tant 
Uegítima havia de despertar en son cor, aqueixa angunia, 
aqueix malestar ja Us sufría. Prompte la deixà sola son pare, 
y llavors pogué donar lliure curs à^es reflexions y à ses llà- 
grimes. 

La suspensió que havia demanat T Àngel pera decidirse ò 
al menys pera que la manifestació de sa decisió no precipités 
los successos — puix aquesti^ última idea més que res degué in- 
duhirlo à demanaria, ja que pera son caràcter fins creyem 
nosaltres que aqueixa suspensió trobaria vergonyosa,— ella, 
donchs, era pel prompte un consol, perquè donava lloch à 
establir una cumplerta y dissimulada intel-ligencia entre ella 
y son amich. 

«Lo patrimoni de Riublau no deu perdre son nom, quan 
perfectament pot conservarlo. La costum ha establert que, en 
aqueixos cassos d'extinció de la generació masculina, l'home 
qu* entre en classe de marit de la que deu heretar lo patrimo- 
ni prenga 'i nom de la muller, à fi de que 'Is néts porten lo 
mateix nom que son avi y 's perpetúe aixís lo nom de la casa. 
Aquesta es V única condició que imposo al Àngel pera. entrar 
aquí ab caràcter de marit pera tu y pera mi de gendre, sens 
reparar en les circunstancies de posició y de naixensa, que po- 
drían esserli desfavorables, puix tot ho esborran als meus ulls 
la seva bondat y lo lluhitde sa carrera.^ 

Paraules aqueixes que anavan sonant y repetintse allà en la 



Digitized by 



Google 



LLufs V. NADAL I 17 



memòria deia Süeta ab la veu gelada y fúnebre que les repe- 
teix lo fonógrafo d* Edisson. Y després li semblava à ella que 
quiscuna era com un cap de broma negre, que penetrava en 
son cor y que, juntantse promte tots aquells caps en nuvolada 
inmensa reventavan en una pluja de fel que queya com los 
xàfechs de Juny sobre 'Is sembrats, volcantho tot,.ennegrintho 
tot. Y ^perquè això, perquè eixa angunia? ^Sabía ella que 
r Àngel se negaria à acceptar la condició per son pare impo- 
sada? ^Per ventura n' hi havia dit res, per ventura li havia par- 
lat d' acceptaria ò de no acceptaria? Les breus paraules que al 
sortir de Riublau li digué no manitestavan cap resolució, no 
eran revelació de cap plan, de cap idea. Mes ^qué no llegeixi' 
amor en los ulls del objecte amat? A la Sileta li havia dit tot 
aquell estat extraordinari del Àngel al sortir de la conferencia, 
aquells ulls que volian mirar y s' entela van ab lo vapor de les 
llógrimes que retenian, aquella boca que volia parlar ab parau* 
les que la veu no articulava. Y ella sabia ab innata convicció 
que r Àngel aquelles condicions no podia aceptarlesy, si tan- 
cava 'Is ulls y Ü veya humilment sotmès à la proposició dicta- 
da, llavors involuntària, mes viva protesta sentia en son propi 
cor y li semblava que al allargarli la mà li reculava, que al 
anarlo à mirar se li girava U cap, que al anarli à parlar se li 
tancava la boca, que si s' acostava ell reculava tota ella. iAy! 
es que V amor noble y pur es com V aygua clara del mar que 
rebuja y aparta de sí les aygues corrompudes que podrian ta- 
caria! Es com la llum, com la veritat; no admet tenebres aquell, 
no admet terme mitx apuesta. «Lo noble y lo digne sòls ab lo 
digne y noble s'agermana.» Ja ho digué U cirurgià, y aixís 
mateix li deya '1 propi cor à la pubilla. 

^Qué debia venir després de la probable, de la segurissima 
denegació del Àngel? Perquè V amor no podia demanar al 
amor lo que V amor mateix rebujava. <iQué debia venir, què 
vindria? Mar de confusions en que V enteniment de la Sileta 
's perdia, se perdia y naufragava. No podian passar per aqueix 
enteniment ennuvolat ab les mil ombres del dolor les clares y 
precises idees qu' en V enteniment serè del senyor Ignasi se 
manifestavan. Ni tampoch tenian elles res d' aconhortador, 
res que no despertés en lo cor enmatzinat un dolor nou, un' 
altra y terrible confusió, una nova y 'suprema angunia. Era 
com tirar plom fos en la llaga oberta. Al cap se li podia dir, 
al cor no se li 'n debia parlar. Per això al Àngel se li podia 



Digitized by 



Google 



1 1 8 CUESTIÓ DB NOM 



ensenyar la salvació, amarga com la pena, perquè T Àngel allà 
en r altura de son enteniment podia concebirho, podia aguan- 
tarbo, encara que les ones del dolor batessen ab fúria la falda 
de la montanya. Per això ell podia pcnsarhi llavors, per això 
ella debía ignora rho. 

Y no hi pensà ella, no. Quan en companyia de son pare, 
que sa tristesa notà y d^ ella demanà compte, obtenint sola- 
ment explicacions confoses, hagué resat y sopat y fet les demés 
feynes del vespre, se retirà à sa cambra, hont al menys tenia 
'1 consol d' estar sola. Regnava allà dintre xafogosa calor y 
obri la finestra. Donava aquesta à la lliça. No feya lluna y la 
claror del llum que al quarto hi havia y que prompte apagà 
ella se projectava per aquell pati quadrat que tants recoris te- 
nia pera la pobre noya. Com una cadena de ílors se presenta- 
ren tots à sa memòria. Los jochs d' infants, los jochs d' ena- 
morats que tant d' infantívol també tenian... aquelles hermo- 
ses y tranquiles esperances ab tant fonament concebudes 

desfentse ara com lesilusions més bojes aquelles mirades 

aquelles somrises, aquelles paraules, aquelles Hors aquelles 

flors qu' encara guardavan en son perfum lo perfum de lant 

amoroses escenes tot acudia, tot anava venint al crit del 

cor atribulat qu' en T adalerat riu de tant pures memòries vo- 
lia rabejarse. Passaren, passaren totes com una professo de 
fochs-folls per davant dels ulls de la Sileta y després allà, en 
la distancia inmensa del oblit anaren àperdres. Y tot tornà à 
quedar tosch, fosch ab la fosca negrissima de la desesperació. 
Y ella exclamà: 

— jTot perdut! Ni may que ho hagués recordat, ni may que 
os hagués cridat, memòries impies, perquè 'm deixesseu des- 
prés en més tristissim estat, Si, anàu allà, anàu, fugiu, fugiu 
y no torneu, ioh! no torneu iNo torneu, nó; malehidesl..: 

Y extenia Ms braços y semblava que ab les mans detenia y 

apartava à algú que anava acostantse, acostantse Mes no 

venian, nó, no venian. Era tot fosch .... (^Fosch tot? Nó* Allà 
dalt encara hi havia estrelles. Y ho notaren los ulls y allà dalt, 
allà dalt miraren. Aquelles llums eran més clares, mes fixes 
més boniques que aquells fochs-folls que acabavan de passar 
y allunyarse. Y Is raigs d' aquelles llums penetraren pels ulls 
à dintre *1 cor hont tot de mistica claror ho umpliren. Alguna 
cosa de miraculós baixava ab aquells raigs; quelcom com be- 
néfích elixir qu' era U cordial de T ànima 



Digitized by 



Google 



lluís d. NADAL II9 



XII 



No 's dongué pressa V Aagcl en anar à Riublau à conferen- 
ciar ab la Sileta. Un y altra necessitavan la serenitat que dona 
1 temps esbarriant los tempestuosos núvols de les grans emo- 
cions. Y era, en veritat, un assumpto digne de llarga meditació 
1 que à abdós jóvens afectava. Per això no fou V endemà ni 
r endemà passat, fou més tart encara quan ell tornà à Riu- 
blau. Tal vegada, si nó 1* últim, era dels derrers colps que hi 
aniria. 

Ni fou la noya alegre y viva la que à la porta '1 rebé entre 
flors y sonrises. La mirada que clavaren en ell sos ulls tenia 
ben bé aquella llum del crepuscle de queavans parlàrem. May 
com en aquell moment fou la comparació tant exacta, perquè 
tenia llavors la mateixa claretat jay! yla mateixa tristesa. 

Yfou llarga aquella mirada, mólt llarga. No preguntava res, 
no 's queixava de res. Semblava que volia dir no més: «mí- 

ram y judica. :> Després s* abaixà aquell cap y plogué sobre 

les mans del Àngel ab les seves agafades. Eran calentes, mólt 
calentes aquelles gotes^ com que les envíavan de les fornals del 
dolor. 

— Sileta,— digué ell à la fi— ^has pensat, has meditat? ^T'has 
fet càrrech de la situació nostra? 

— iPensar, meditar, ferme càrrech ^de que, Àngel? <Dc 

que t'estimo? Això temps hà que ho sé yavuy més que may 

•perquè si no ho sàpigues no m' entristiria aixís, no ploraria 
aixís, Àngel. 

— Mes considera— afegí ell — qu'en aquest extrem ahont han 
arrivat les coses convé que 's desperte en cada hu de nosaltres 
dos una decisió, honrosa ò deshonrosa, favorable ò desfavora- 
ble decisió en fi. Jo tinch presa la meva. Convé que te la 

diga ja, que no V ignores més 

Los ulls de la Sileta ab aquella mateixa claror y aquella tris* 
tor mateixa se clavaren altre colp en los del Àngel. Ell digué 
ab sentiment, mes ab gran energia: 

— Jo, per mi, per tu, pel nostre amor, perla dignitat nostra, 
no cedesch à les proposicions de ton pare. 



Digitized by 



Google 



120 CUESTIÓ DE NOM 



Allà, dintre U cor de la noya, dues coses se toparen com 
dues contraries electricitats produhint un llamp que *s cara- 
golà per tot r àmbit d' aquell si ennuvolat, umplintlo ensemps 
de llum y d' espant. No digué res. Era lo més natural aquell 
silenci. Llavors V única paraula que podían pronunciar sos 
llabis era lit* estimo!)» Y això ja ho deyan los ulls. 

— S' acosta '1 dia en que 'm toca manifestarho à ton pare — 
continuar Àngel. — Les persones que'ns esttman treballaran 
per qu* ell desistesca de sa resolució, mes elles y jo desconfiam 
de lograr tanta ventura. 

— Y jo desconfio també — digué la Sileta que, més que tots, 
coneixia U caràcter ferm de son pare. 

— Manifestada ja ma resolució y continuant ton pare en la 
seva.. .. 

L^ Àngel se deturà un moment, com si les paraules que ana- 
va à dir li costés mòlt d' arrancaries. 

— Llavors, Sileta, — digué ab una llàgrima, — la porta de Riu- 
blau me serà tancada ò jo, pot-ser, llançat d' aqui, si atrevit 
m* hi presento. 

— iNó, Àngel! — cridà ella, agafant més estretament aquelles 
mans com si veges à algú que li anava à pendre ò com si con- 
siderés que anava à fugirli. 

L* Àngel comprengué tot lo dolor d' aqueix crit, tota la sig- 
níHcació d' aqueixos moviments. Sabia mòlt bé que cada pa- 
raula seva era una punyalada pera la pobre noya, mes en 
aquella hora no podia tenir pietat devant dels desapiadats suc- 
cesos. ^Esperar més? Una treva representava un martiri dos 
colps sufert y, per altra part, no podia ésser llarga. Ja qu* en 
lo cor de sa adolorida amiga havia vessat la primeres gotes d' 
aquella copa de fel, valia més vessarhi d' un sol colp tot V 
amarch contingut. Y aixis segui dihent: 

— Tancada pera mi la porta de casa teva, qu* es com si di- 
guessem, reprobat aqui 4 nostre amor... iqué 'm toca fer?.... 
Sileta, perdónam y respònme. 

Clara era V inteligencia de V amiga del Àngel y comprengué 
ahont se dirigia aquell discurs, quin projecte anavan à mani- 
festar aquells llabis. Y, espantada davant d' aquell projecte y 
fins avergooyida com si ja V hagués consumat, se passà la mà 
pel front, com si eixa tara de la vergonya *n volgués apartar, 
y alçjnt lo cap ab dignitat; respongué: 

— iQ}xé hem de fer?... j Esperar! 



Digitized by 



Google 



Lins B. NADAL 121 



— jEsperar! — ^digué ab amargura T Àngel — jesperar que ton 
pare trobe per así ò per allà qualsevol aventurer que, sens no- 
ció de vergonya, ni de dignitat, ni de sentiment, s' oferesca à sa- 
crificar un nom y una víctima, fent sa muller de qui per ell 
sòls odi pot sentir y repugnància! 

— Y bé — digué ella ab V anterior dignitat, — Deu tindrà en 
compte '1 sacrifici. 

Lo que sentí V Àngel en aquell moment no se sab, mes sí 
que sortiren de sa boca eixes delirants paraules: 

— Sileta, no sé U que 't pensas dir tu, mes pel que dius en- 
tench jo que no m' estindas. 

Y procurà desferse de les mans d* ella, mes ella V estrenyé 
encara més. iAy! una revolució terrible hi havia en aquell cor. 
No podia permetre qu' ell pensés solament que no V estimava, 
quan lo que hi havia allà dintre era amor, amor sobre tot, 
amor per V Àngel sobre tots los afectes de la terra. Y després 
que r estrenygué entre ses mans, s' agenollà à sos peus y, do- 
blant lo coll com esclau que và à rebre 1' argolla, exclamà: 

— Àngel, fés de mi *1 que vulgas, mes per Déu nocregas que 
no i' estimo. 

Y en la mirada que li dirigí llavors hi havia escrita tota la 
sumisió y r amor tot que les paraules indicavan. Y fou goig 
inmens y sublim orgull allò que brillà en lo rostre del Àngel 
quan d' aquella humil posició deslliurà à sa amiga. 

No era prudent, no era digne abusar d' aquella violenta si- 
tuació à que havia portat lo curs de la conversa à V enamorada 
noya. Ni ,;qué més volia, qué més necesitava saber V Àngel? 
Ni <;qué més podia dir? Havia indicat tots sos plans, tots sos 
projectes; havia arrancat com una indirecta promesa de con- 
formitat à tots aqueixos projectes, à tots aqueixos plans. Era 
hora de deixaria sola ab son dolor, absos torments. 

Havia quedat ella ab lo cap baix, mòlt baix, com si damunt 
d' ell hi haguessen posat un pes que resistia. Era U pecat deia 
desobediència que sòls pel pensament havia passat com un 
llamp iay! y ja havia deixat en la conciencia com un gran pi- 
lot de ruines. Y 'Is ulls, clavats à terra, no gosavan alçarse, 
com si temessen veure allà al cel lo bras amenaçador d' una 
justicia infal-lible y en la terra los raigs terriblement aguts de 
cent acusadores mirades. 

—Sileta-— digué ell, — es ja hora de deixarnos. Ara no tor- 



i6 



Digitized by 



Google 



J22 CUESTIO DE NOM 



naré aquí fins al dia que porte una resposta à ton pare, y 
aqueix dia serà probablement V últim. 

U Angel dongué à aqueixes paraules un to d' afectada tran- 
quilítat que Us donava quelcom de fúnebre. Tant fou aixis 
qu' ella s' espantà y, reculant vivament, se *1 quedà mirant ab 
vista esferehida, com si realment hagués sentit la veu d' un 
cadavre. En V extraordinari estat psicològich en que llavors 
se trobava no era. això estrany, sinó cosa naturalíssima. 

Per això mateix se li gravaren mes fondament aquelles tris- 
tes paraules... «y aqueix dia serà probablement V últim», que 
allà en son cor sonavan... «y llavors ja no 'm veuràs.» Y, com 
que aqueixa idea de no veure al Angel, de perdre al Angel, 
era '1 núvol etern qu' ennegria '1 dia seré de ses esperances, 
aqueixa idea, tant amenaçadora en aquell moment, ho esbor* 
rà tot altre colp en ella y sols lo pensament del amor quedà 
vivent y regnant en la seva ànima. Y, allargant la mà à son 
amich, ab segura veu li digué: 

— Aquell dia 'ns veurem y després... ialtres dies!... 

Y, com lo criminal que comet lo delicte y fuig de la perse- 
cució que và à alçarse, ella fugi deixant sol al Angel, com si 
cregués que algú anava à perseguiria. Noia cridà ell, noia 
retingué. Sortí del mas y tornà à Pedradura. 



XIII 



D' allà, de més lluny del mas, mes pel camí que portava al 
mas y que més enllà 's prolongava, venia quatre dies després 
lo cirurgià sens dubte del acostumat passeig higiénich. Poch 
avans de passar pel costat de la casa reflexionà y 's parà. Allà 
vora '1 camí quatre hòmens segavan. Los encorvats volants, 
alfanchs en robusta miniatura, tallavan en nombrosos aplechs 
aquells graciosos brins que en la terra deixavan V arrel inútil 
ja y despreciada. Després altres hòmens recullían aquells brins 
y 'n feyan garbes. Després muntavan unes sobre altre aquelles 
garbes y *n feyan garberes. A V ombra d' aquelles garberes 
posavan les botelles sovint, sovint festejades, y quan V hora 
de la beguda s' ohia en lo rellotje del campanar vehí ò en la 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B.NADAL 123 



marxa del sol veyan senyalada, los segadors s' assentavan allà 
y, arrimats en aquells pilars de la abundància, menjavan lo 
negre pa de la misèria. Aixis se veu de vegades en les ciutats 
al pobre menjant lo rosegó de la caritat en la cantonada d' 
un palau. 

Se pare allà *1 senyor Ignasi, y ab los segadors entaulà con- 
versa. Visiblement de lo que tractava '1 cirurgià era de fer 
temps. No parava gran atenció en la conversa y sovint s' im- 
pacientava. Mirava al sol, mirava al mas... al mas sobre tot 
mirava. Un home vejé que 'n sortia y, fentli senyal ab lo bas- 
tó qu' en la dreta mà portava, ab T esquerra despedí als sega- 
dors, saludantlos. 

Aquell home era V Àngel. L' atrapà '1 senyor Ignasi y junts 
s' encaminaren al poble. 

— Y bé — preguntà '1 cirurgià — ^estàn ja les relacions rom- 
pudes? 

— Completament — respongué T Àngel; — si bé que ho ha 
sabut fer ell ab la més desesperadora diplomàcia. «La teva 
resolució — m' ha dit ab extraordinària tranquilitat — desfà tots 
los nostres plans anteriors, Mes això no vol dir que jo 'c traga 
de casa meva. Si com à promès de la Sileta no deus ja venirhi, 
com amich hi pots entrar sempre que vulgas». 

— Ab tot això ja comprens qii' ell no desitjarà que hi vajas, 
— digué '1 senyor Ignasi.— No té ell res de tonto y ja veuràs 
com se sabrà manejar en tots los cassos que pugan ocórrer. 
Per tot lo qual jo crech que lo millor es que tu no i' hi pre- 
sentes y, tota vegada qu' en mi tens fé cumplerta y jo, encara 
que haja parlat à favor teu al amo del mas, inútilment com 
ja dcsdc '1 princij)i suposàrem, per mon caràcter y per mos 
serveys y per amistat mòlt vella tinch entrada à la casa à tota 
hora de nit y de dia; jo seré ton embaixador prop de la Sileta 
y prop teu V embaixador d' ella. Algun dia potser també *m 
pendré les facultats de ministre plenipotenciari — no te 'n ri- 
gas, — mes sempre à favor de les vostres justes aspiracions y 
desitjós. 

Parlà r agrahiment en lo cor del Àngel y estrengué la mà 
del senyor Ignasi. 

— Grans mercès, Àngel, grans mercès. Ja ho sabs. Es que 
t* estimo mòlt à tu y T estimo mòlt à ella. Aquesta conside- 
ració es la que m' inclina à aydarvos en la realisació dels vos- 
tres propòsits. Y, venint al objecte, jo crech que no deus 



Digitized by 



Google 



124 CUESTIÓ DE NOM 



adormirie. Es necessari obrar, obrar desseguida. Avuy co- 
mença la conspiració. Y no ha d' ésser llarga. Després tam- 
poch deus estar dies en oberta lluyta. La declaració de guerra 
y la batalla han d' ésser una cosa sola. Com que cap paraula 
inconvenient haurà sortit de tos llabis en aquesta conversa 
que acabaü de tenir, pot dirse que res aparent li dona à ell 
senyal d' aqueixa guerra, per més sospites que 'n tinga. 

— No es ell — observà TAngel — qui en la declaració de guer- 
ra ^m fa pensar ab sentiment y ab repugnància. jElla, senyor 
Ignasi, ella! Encara que sòls indirectament li he dit, ella co- 
neix perfectament los nostres plans y, en veritat, V espantan* 
Ella es... — icom li diré jo? — es com un que 's trobés dalt d'un 
cingle y 'i cridés desde baix la galanura y frescor d' un prat 
de üors. Si hi hagué camí per baixarhi, no n' hi hà ara, y 1 
salt es perillós, mortal potser. ^Còm se decidirà à saltarhi en 
r incertitut d' arrivarhi ab vida? 

— iMólt bél— exclamà '1 cirurgià — ets un gran home per les 
figures. Comprech lo difícil de la situació, convinch en que '1 
salt es arriscat, mes no '1 crech mortal. 

— Mes jo sento com una gran responsabilitat al empényer- 
la. Ja sé que desde '1 moment en que s' han destruhit tots los 
camins lo salt es necessari... mes considere també la debilitat 
seva. iAy! y encara que dèbil dona no fos, sinó home viril y 
enérgich, ningú es arriscat, ningú, senyor Ignasi, pera jugar 
ab la concíencia. 

— Bé, bé — digué reflexionant lo cirurgià. — ^Hi hà que vèn- 
cer debilitats, naturals y justíssims escrúpols?... iBah! jo me 
n' encarrego. ^Me concedeixes poders de generalíssim en 
aquesta guerra? 

— ^Qué puch negarli? Sí, ab gust me poso sota les seves or- 
dres, que son les del saber y 1' experiència. 

— Donchs, hala. Ara cap à casa meva. Allà entre tots dos 
disposarem un plan estratégich. 

Y cap à casa del cirurgià ^dirigiren los passos. Entraren. 
En la pessa-estudi hont ja nosaltres hem estat dos colps, allà 
hont lo cirurgià-poeta tenia '1 sancta sanctorum de sos tresors 
literaris, allà hont en cervantesques lectures se gosava, allà 
mateix hont se morían les papallones, allà, en fi, s' instalàrea 
obdós y enrahonaren llarga, llarguíssimament suposam de 
qué y acordaren no sabem quines coses. 

Quan, sens dubte à fi de posar fil à V agulla, es à dir, de 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL I2S 



cocnençjr los treballs estratégichs de la campanya, havia estat 
ja dos colps à Riujblau lo senyor Ignasi, un dia, montats en 
ayrosos matxos à tall de marxa, sortiren del mas 1' amo y sa 
filla. Lo dia avans havia dit ell en la rectoria que segurament 
acompanyaria à la Sileta à Olot hont tractava de passar una 
temporada. 

Dos dies després V Àngel sortia també de Pedradura, cami 
de Barcelona. 



XIV 



Barcelona, 3i de Juliol. 

Mòlt estimat senyor Ignasi: Tinch ja obert mon despaig en 
carrer céntrich y de gran concurs. Ja ho veurà en V esquela 
que li envio, 

Tinch ja algunes causes en mon poder y alguns companys, 
d' estudi ja acreditat, me n' han promeses d' altres. La feyna, 
donchs, no 's presenta mal, y tant debò que aixis se presentés 
tot lo altre. 

No se rés de la Sileta. No sabria còm fer arrivar à ses mans 
una carta meva. L' anyoro mòlt. L' anyorança del amor es 
njòlt amarga, mòlt amarga, senyor Ignasi. Un enamorat pri- 
vat sobtadament de sa estimada es com aquell que pert repen- 
tinameni la vista. 

Suposo que son pare haurà ja tornat à Pedradura. Donga 
quantes noticies sàpia à son amich 

Àngel. 



Barcelona, 4 d' Agost. 

He rebut avuy una carta de la Sileta. No 's pot formar una 
idea, senyor Ignasi, de la tristesa que respira* esta carta. Me 
r ha escrita y enviada d' amagat. Los treballs que pera escriu* 



Digitized by 



Google 



1 26 CUESTlÓ DE NOM 



reia y eaviàrmela ha tingut suposo que hauran estat grans, y 
ella ja ho indica. No obstant, segons me diu, sa tia li mani- 
festa molta benevolença. Son pare li ha comptat tot y també 
ella, y encara que públicament s' ha mostrat conforme ab la 
resolució d' ell, creu la Sileta qu' en secret es de la part d* 
ella. A pesar d* això s' està de parlarli de mi y per res del 
món voldria qu* entengués que m' ha escrit eixa carta. Es de 
suposar que T amo de Riublau li haurà mòlt recomenat la 
vigilància, y ella no farà traició à son germà. 

Ella, la pobre Sileta, no gosa parlar del esdevenidor, y, sí 
hi fa algun colp referència, posa aquesta paraula, qu' es la 
primera que 'm digué davant del conflicte: lesperarl S' entre- 
té en ferme memòria del temps passat. iSí veges vostè ab qui- 
nes paraules ho fa! Crega que jo, que, com diuhen à Pedra- 
dura, tinch més sabiduries qu* ella, no sabria ahont anar à 
cercar una sola d' aquelles frases ab que dels nostres recorts 
parla. Diu que aquets, los recorts, son com unes estrelletes 
menudes, menudes, que vàn à íerli llum en aqueixa negra 
nit del séu dolor y de la sua anyorança. Li dich, senyor Ig- 
nasi, qu' es una carta hermosíssima. No sé quants colps Y he 
llegida y tot just avuy V he rebuda. ^Sab... — vaig à dir segu- 
rament una gatada, — sab en qué he pensat al llegiria y qué 
penso ara? Que solament les dones haurían d* escriure d^ 
amor, perquè m' apar que U senten en mòlt més alt grau que 
nosaltres, hòmens. Jo crech estimar à la Sileta ab tot V amor 
que cab en mi, y, no obstant, quan la veig y la sento y ara 
que aqueixa sa carta llegesch, me sembla que U méu amor, al 
costat del séu, es,., ^còm li diré jo qu* es?... jbah! com un 
llum al costat d' una foguera. 

La feyna per ara marxa. En realitat, tinch més plets dels 
que jo voldria. Pera mi, ja ho sab, ja li digui temps hà, 
aqueixa pràctica de les Ueys es una creu mòlt pesada. jSi al 
menys no fos sol à du rial 

Espero carta de vostè. No oblide un moment à aquest 
amich que V estima y '1 venera. 

Àngel , 



Digitized by 



Google 



f.Luis B. NADAL 12? 



Pedradara, 7 d' Agost. 

Estimadíssim Angel: He rebut les teves cartes. La derrera, 
sobre tot, m' ha agradat moltíssim, puix m' indica qu* estàs 
relativament ple de satisfacció en ton estat verament trist y 
desagradable. 

Lo pare de la Sileta ja fa alguns dies que torna à ésser aquí 
y sé pel rector, qui posseheix tota sa confiança, que la noya 
estarà una bona temporada à Olot, à fi sens dubte de distràu- 
rela dels seus sentiments per tu. Jo crech que lo que intenta - 
vam fer aquí, à Olot ab més felicitat podria ferse encara, puix 
per mòlt que vigile sa tia, no tindrà la malicia de son pare. 
Per això crech que tu deurías fer un viatge secret à aquella 
vila pera examinar lo camp y, si pogués ésser, veure à la 
Sileta. 

Jo per ara bo y també Us de casa teva. Recados de tots y 
reb r abraçada que t' envia ton amich 

Ignasi. 



XV 



Pedradura, i5 d' Agost. 

Aquesta carta, si'aquí hi hagués estació, V haurías rebuda 
com à despaig telegràfích, mes com lo gobern té V inhuma- 
niíat de no deixar entrar à Pedradura en lo concert dels po- 
bles civilisats, vetaquí que tinch d' enviàrtela per la via ordi- 
nària y cançDnera del correu. (Aquest corre... de la paraula 
es una irrisíó.) 

Perquè hi hà noticies tremendes, Angel, tremendes. L* amo 
de Riublau tracta de guanyarnos per mà y, al efecte, và à 
disposar lo casament de la Sileta ab un fadristern del mas 
Montgroch, d' aquesta part de Berga. Conech al minyó que 
vol per gendre. Es una espècie de Goliath. Un Goliath que 
farían corre à colps de fona tots los Davits de Y encontrada. 
(Aquí prench à Davít en sa època primitiva.) Lo tal minyó 



Digitized by 



Google 



128 CUESTIÓ DE NOM 



fora una calamitat pera la Sileta y, fins per humanitat la 'n 
deus deslliurar. No mires res més, vés à Olot. Arréglaho tot 
com pugas y... jcàsathü... Per Deu y tots los sants del cel, 
càsathi. No es sols fer una obra d' amor, es fer una obra de 
caritat y de misericòrdia. 
Si U necessitas està prompte à acompanyart'hi ton feel amich 

Ignasi. 



Olot, 25 d' Agost. 

Fa quatre dies que só aquí. Gràcies als bons oficis d* un 
condeixeble qu' he trobat exercint la carrera en aquesta vila 
y 4 qual visita sovint à la tia de la Sileta, he pogut posarme 
en relació ab aquesta desde '1 primer dia. Mon amich, que 
comprengué ab poques explicacions la situació nostra, m' ex- 
cità à realisar sens pèrdua de temps lo plan de vostè, consi- 
dcrantlo com V únich remey. Féu més; s' encarregà de ferho 
à saber tot à la tia de la Sileta de manera qu' ella ^s conven- 
cés del dany major que pot resultar à sa neboda cas de voler 
evitarli U dany menor que resulta de la verificació de nostres 
projectes. 

La tia, com es natural, s' exclamà en los primers moments 
acusant de traydor à tothom, à la Sileta, à mon amich, à 
mi..., més això durà poch y avuy, Sr. Ignasi, tinch la satis- 
facció de dirli que, si ella no fa res pera aydarnos en lo nos- 
tre plan, tampoch fa pera estorbarlo, y en rigor contribuheix 
indirectament à sa més fàcil y prompte realisació. Pera que 
puga formarse concepte del èxit alcançat en aquest particu- 
lar, bastarà que li diga qu* en sa mateixa casa he tingut dues 
converses ab la Sileta, proporcionantme ella 4s medis perquè 
cap de les seves criades ni ningú de la molta gent que hi hà à 
la casa ho entengués ni 'n murmurés. 

En quant à la Sileta, excusi^t es dirli que sa desanimació 
es gran y que, si bé *s fa càrrech de que solament acceptant 
los nostres projectes pot sustraures à la terrible seguretat 
d' una amarga vida, no obstant los medis extrems à que pera 
això s* ha de recórrer la tenen espantada y no hi hà que dir si 



Digitized by 



Google 



LLufs B. NADAL 12$ 



son freqüents les hores d' indecisió y si tenim que treballar 
pera sostenir la poca resolució que li queda. 

També es ben dolorosa per mi, Sr. Ignasi, aqueixa missió 
d' estar contínuament excitant i una filla à desobehir à son 
pare. No puch dir que ho fassa ab gran serenitat, mes de totes 
maneres mòlt se m' ha d' haver endurit lo cor per que ho 
fassa. Ab tot los consells y reflexions de vostè y d* altres per* 
sones de saber y de conciencia me sostenen en aquesta em- 
presa ben trista y ben espinosa. 

Com en aquets treballs de minayre no 'ns hi podem entre • 
tenir sens que se 'ns descubrescan, posam gran afany en que 
1 succés sia prompte y res tindrà d' extrany que dintre tres ò 
quatre dies li donga compte de mon casament ab la Sileta fet 
ab intervenció de la justicia. 

Fins i un' altra se despedeix son amich 

Àngel. 



Olot, 29 d' Agost. 

Mon venerable amich: Nos hem casat aquest matí en 
r igiesia de Sant Esteve. La Sileta ha sufert lo que no 's pot 
dir y ha tingut un gran treball quan anava à sortir del tem- 
ple. Sa tia, que havia assistit secretament à la cerimònia, no 
ha reparat en sos compromisos y se V ha enduyta à casa seva 
hont, ja bastant reheixida continua encara. Demà, si à Deu 
plau, marxarem à Barcelona, puix la nostra situació aquí es 
mòlt compromesa. 

Esperarem allà baix la sua visita. Dispose del que es amich 
de vostè avuy y sempre. 

Àngel, 



ï7 



Digitized by 



Google 



1 3o CUESTtÓ DE NOM 



XVI 



Barcelona, i5 de Setembre» 

La Sileta y jo li donam gràcies pel preseat que s* ha servit 
enviarnos. Es un delicadíssim obsequi de vostè. Recorde que 
estam esperant ai ofertor. 

La Sileta bé, encara que sempre intranquila. Aquella ale- 
gria seva d' ara fa tres mesos trigarà à recobraria. Los dies, 
à pesar de tot, los passa relativament tranquils. Puix la rahó 
*s sobreposa y ella 's ta càrrech de son estat y de sa situació. 
Mes en les nits, quan 1' enteniment dorm y V imaginació tre- 
balla, llavors sufreix en somnis tot lo de que en la realitat 
logra escaparse. Té espantoses visions que à cada moment 
r esglayan. Totes aqueixes hores de repòs se tornan pera ella 
de Uuyta y de fadiga. 

L' altra nit me comptà que se li havia aparegut en mitx 
d' un núvol llampegant la figura amenaçadora de son pare. 
Se dirigí vers ahont era ella ab ulls que llançavan guspires. 
Ella s' agenollà, cridant: /perdó, perdó! mes ell no V escoltà y 
s^ allunyà ab crits de /malekida, malehida! 

Com ja pot suposar, totes aqueixes visions y somnis la te- 
nen en un estat d' espasmodisme qu' en veritat me preocupa. 
També en això necessito '1 consell del séu saber y per això 
espera ab més ànsia sa vinguda son amich 

A ngel. 



Pedradura, 12 de Febrer. 

Prepara à la Sileta. Son pare ha tingut avuy un atach de 
feridura que amenassa repetirse. Lo segon podria tenir un 
resultat funest. Ell ho coneix y os demana. Posàuvos en 
camí desseguida. 

Ton amich 

Ignasi. 



Digitized by 



Google 



LLUÍS B. NADAL I 3 1 



Quan V Àngel y la Sileta arrívavan à Pedradura era negra 
nit y queya gebre. A pesar de que feren lo camí ab la major 
rapidessa possible, fou tart quan arriv;&ren. L' amo de Riu- 
blau havia sufert un nou atach aquella tarde y havia mort, 
benehint T unió per ell contrariada. 

La Sileta, de neguit inmens apoderada, s' abraçà ab lo cos 
ja fret de qui li dongué ï ésser sens que ningú pogués deté- 
nirla. Les paraules del senyor rector, que à V escena assistia, 
logràren reanimaria després, infiltrant en son esperit la re- 
signació cristiana, hermosa resignació que vé à ésser com una 
gran altura ahont pujam y desde la qual s^ amagan als nostres 
ulls totes les misèries de la terra y veyem com gràficament 
dibuixades en lo. cel totes les grandeses de la futura vida. 

L' amo de Riublau havia dictat sa voluntat derrera entremitx 
del un atach y 1' altre. Sa filla ho heretava tot. 

No obstant ni en aquell dia ni en aquella hora parlaren de 
cosa semblant. La Sileta 's reuní ab T Àngel y passà entre 
plors aquella nit funesta. 

Lo rector y U cirurgià sentats al peu de la Mar, conversavan. 

— Veliaquí una preocupació — deya '1 Sr. Ignasi— que sols 
la mort ha pogut vèncer. 

No respongué '1 capellà de prompte. Després mogué '1 cap, 
s' alçà del setíal y digué, posant la mà sobre V espatlla del 
cirurgià: 

'^iVanitas vanitatum!,.. Tot vanitat, Sr. Ignasi. 

Aquestes paraules del sacerdot à tots dos alcançavan: al 
que ja Deu havia judicat y al que no gayre lluny d' aquella 
llar aconsolava à sa filla. 



XVII 



Ja es hora, amlch lector, de despedirnos, mes ta curiositat 
no deu estar satisfeta encara y necessita més cumplert epilech. 

L' Àngel visqué desde llavors à Riublau en companyia de 
sa muller, cada dia més amorosa. Deixà la pràctica del Dret 
y 's dedicà completament à la teoria. No oblidà à sos com- 
panys de carrera y de tant en tant baixava d Barcelona à visi- 



Digitized by 



Google 



I 32 



CUESTIÓ DE NOM 



tarlos. La Sileta V acompanyava sempre. Un colp que hi 
feren llarga estada lo cirurgià hagué de baixarhi també y é 
r arrivada se Us tiobà passejant de bracet per una de les més 
concorregudes vies. 

— íAh! — digué rihent à la Sileta— semblas la flor del llessa- 
mi arrimada à la robusta paret pera engalanaria y perfumaria. 

A Barcelona tothom coneixia al Àngel per Bellnom y la 
fama de sa resistència à T humiliació que li fou proposada con- 
tribuhí al general respecte. Mes à Pedradura y à vint llengües 
à la rodona ningú coneixia ni anomenava al Àngel per altre 
nom que 'i de pubill de Riublau. 




Digitized by 



Google 



Núm. 1 3.— LA CANSO DELS JOCHS FLORALS 
del Mantenedor D. Francesch Matheu. 



■ Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 






LA CANSO 

DELS JOCHS FLORALS 



LA veu de la fè *ns inspira, 
de la pàtria y de 1' amor; 
com tres cordes d* una lira, 
totes tres vivran acortj 
y ab accents de gotx ò d' ira 
hi respon lo nostre cor. 

Lo cant es Uuyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantem, cantem! 

Nostra forsa es lo coratje 

d' una ardenta joventut; 

nostra guia en lo romiatje, 

la poesia que ^ns hi acut; 

la nostr' arma, aqueix Uenguatje 

qu^ ab la vida havem rebut. 

Lo cant es lluyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantem, cantem! 

Santa llengua! y quina sava 
porta als cors lo seu parlé'! 



Digitized by 



Google 



' ^^ LA CANSO DELS JOCHS FLORALS 



si là T9ÀU no s* acaba, 

com la llengua 's perdcrà? 
si la marc 'ns 1* ensenyava, 
quan ni còm V hem d' oblidà'? 

Lo cant es Uuyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantem, cantem! 

Fem ab ella la creuhada 
de lo bell, lo bo y lo sant; 
no 'ns fa por eap turbonada, 
tii 'tis detura d* anà' avant: 
entre 'Is llamps y la tronada 
fem la via tot cantant. 

Lo cant es Uuyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantèài, cantem! 

Y cantem la fè, qu' es vida 
de la nostra vida breu; 

y com sanch d' una ferida, 
com sospir d' un dolor greu, 
ab vol d' éguilà enardida 
brolla un càntich cap à Deu. 

Lo cant es iluyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantem, cantem! 

Y cantem V amor, corona 
dè roses à nostres fronts; 
com primícia que *1 cel donà, 
nos embríagan sos petons; 

y, donzella ò bé matrona, 
son per' èüa les canseas. 

Lo cbAx «8 Iluyta^ 
germans, vetllem! 
Lo oakit es vida, 
càntèm, cantem! 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH MATHEU I 37 



Y cantem la pàtria d' ara, 
y 1' antiga revivcm; 

son dret veli que guarda encara 
ab cants de foch proclamem; 
y, com los fills à la mare, 
cor y vida li donem. 

Lo cant es lluyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantem, cantem! 

Y cantem sense temensa 
tot lo noble y tot lo gran; 
es un crit de renaxensa 

lo qu' eczala '1 nostre cant, 
y aqueix cant qu* ara comensa 
nostres fills V acabaran. 

Lo cant es Uuyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantem, cantem! 

Cantem, donchs, cantem al dia 

de la fè Us purs ideals, 

del amor la suau follia, 

de la pàtria Us cohents mals... 

Som los fills de la Poesia, 

som los fills dels Jochs Florals. 

Lo cant es lluyta, 
germans, vetllem! 
Lo cant es vida, 
cantem, cantem! 



18 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 






LLISTA 



D£ LAS 



COMPOSICIONS PRESENTADAS AL CERTAMEN 



Número i. — La dona de Riells. /Afir«c/e/— 2. Lo Roser. Folleta. 
— 3. A... Nous sommes en automme et nous sommes au soir, Víctor 
HuGO. — 4. Lo mes de Maria. Los aucellets hi fan niu^ los arbres hi 
fan brotada.^S. Los timbalers. Ja no sonan las timbalas,,.S, Lu- 
crecia. A lavo^ del insulto me rebelo. M. J. Quintana.— 7. Tots 
som uns. D' eix cant d la virtut^ s* acabarà per sempre la nostra 
e^clavitut. — 8. L' tplech de Butzémit. Las tradicions de llurs avis^ 
ditxós qui las sab servar.^g. Amarguras. Todo eran escombrosy 
ruinas.— 10, Amor patri. A Catalunya.^-'ii, Lo ncés y en Llétzer. 
Le sauveurprend souvent les traitsd*un miserable. ^-'i 2, Llaurador, 
vinyader, sacerdot. La fraternité des homes nait de V amour de 
Dieu,—\Z, Vida per vida. Cain y AbeL — 14. Lo coll de Moncada. 
Amor, — 1 5. -Lo Rector de Vallfogona. Orietur in tenebris lux tua, 
Isaias.-^íS. Bethulia deslliurada. Fides.^iy. A la Pàtria. — Qui es 
fill de Catalunya ja may esclau sab ser.— 18. Les bombolles. Qui 
ab ferro mata ab ferro ha de morir, — 19. El Sagristà de Gerona. 
Pro aris et f ocis. — 20. A Catalunya. ;5a/wr/— 2 1 . Eva. Ef r/«mor 
meus ad te veniat. — 22. Qüestió de nom. Peignons la nature^ mais 
la belle nature, Chateaubriand.— 23. Prech. Ftdes.--'24, La tomba 
vuyda. La vite fugge e non 5' arresta un^ ora, Pbtrarca.^25. 
Quinz' anys. ;0/r amor^ primavera de la vidal^%6. La gesta del 
Canigó. Aquel famoso y cumplido Caballero cuyas ha^ahas jamds 
seran debidamente ponderadzs.^il. La unitat nacional. Catalunya 
d CasfW/4f— »8. A temps. Fides,'-'2g. A Maria. Ajucenas de Abril 



Digitized by 



Google 



)40 JOCHS FLOKAI.S DK BARCELONA 

dad d mi aliento... — 3o. L' Arbre de la Pàtria. Himne. — 3i. Amor. 
Font demà ditxa.^32. Anyorament. Plani. — 33. La gelosia. Epis- 
sodi histórich.^34. Camí del cel. Vers d Dei/.— 35. La clau. Aíes 
val enginy que for sa. —'06. La diada dels monuments. jSom germansl 
— 37. Bella flor. Jo íe^ií ton n)m benehir.,. — 38. La pobra mare. 
Pàtria — 39. L' avi. L•lissoneta —40. Poblet. Grans recorts, — 41. Per 
r amor. Iris. — 4a. A la musa catalana. Amor meva ja no us deixo, 
— 43. Mon amor. /Morta! — ^44. Rapto de amor pur per i' objecte 
amat, ausent. Amor meva^ estimjiix.,. — 45. L' agonitzant. /Remem- 
berf—46. Dies irae. Justícia.— ^j, A la unitat nacional. Pàtria, — 48. 
Lo darrer català. Es la darrera guspira del caliu patri apagat, — 
49. La Pàtria. — 5o. L' himne del renaixement. Ja som molts. — 5i. 
Los oblidats.— Lo punyal del rey en Pere. A mort! — 53. La Forne- 
reta.— 54. La tradició. Sinta yellaí-i-bS, A Catalunya. Multa renas- 
centur. — 56. Lo frare de la Trapa. Morir devem, — bj. Amors mar- 
cidas. E la raJí J qu* en tal dolor m' empeny amor ho sab quina es 
la causa estada, A. March. — 58. Trovador y rey. Et ai dret qu* ab 
ira me capdel,.. Guillen de Bkrqadan. — 59. Plany. Tal faràs tal 
trovards, — 60. Lo poeta. Fe y esperansa, — 61. Lo rey en Jaume. 
Veurà un nin ab núvia passejà al costat. — 62. Mort del just.— 

63. Lo vol del esperit. Ciego, ^es la tiera el centro de las almas? — 

64. Al renaixement del esperit català. Lo millor joyell i' un poble 
son Ses virtuts.-SS. Tarragona restaurada. —66. Amor. Hacer bien: 
hé aquila única felicidad.,, Castelar.— 67. Magdalena. Penitencia. 
—68. Los recorts de la masia. Aquí.., es Espanya; allà dalt... Ca- 
/í/w«>^íï/ Poms Y Gallarza.— 69. Nit de Nadal. Nit de alegria. — 
70. Cosas de noys. Idili y elegia. — 71. La corona de roses. A fio- 
recer las rosas mxdrugaron,,, Calderón. — 72. Himne de Catalunya. 
Surge et ambula.^jZ. j Bells amors! Tots junts volarem al cel... — 
74. Les comares de Ripoll. ^Tornarà? — 75. La mort del abat. — 
Requiescat in pace, — 76. Amor. De pàmpols y olivera garlandas 
cenyirem ab alegria,., — 77. Lo tambor del Bruch. Veniy vidi\ vici, 
— 78. Ombra y glòria, kquest amor si los pechs no la creuhen^ es 
ver senyal delbeqú'en mi habita. — 79. Lo Talayot d'Artà. Delebilur. 
—80. A la juventut catalana. — 81. La Creu. In hocsigno vinces, — 82. 
Oda d' Horaci. Beatus ille qui procul negotiis, — 83. L' almirall de 
Mallorca. Al mariner Andritxol, V han fet capità d^ esquadra. — 
84. Un encàrrech de la brisa. Combattre c* est ma vie, — 85. A Tar- 
ragona. Poble qu' aixis se defensa es sempre més inmortaL-^òG, 
Somni. 5o/.— 87. Prop teu. Del cor als llavis, — 88: La nova Venus. 
Símbol de las arts. —Sg, La guerra santa. Veniy vidi^ vici,— go. 
L* Arrcpentida. jMayl — 91. A Catalunya. Semper semperquel — 
92. A Patrici. Desconhort.•—g3, Amunt. Exehior,—g^. Cobles à 
llahor de les glorioses y benaventurades Santes Juliana y Sempro- 
niana. //wro.— 95. Poesia. Tu ets m* esperansa e»/7or.— 96. La pri- 



Digitized by 



Google 



LLISTA DE LAS COMPOSICIONS PRESENTADAS AL CERTAMEN I4I 

mera culpa. Ets pols y en pols te convertirds. — ^y. Misteri. Clamau! 
— 98. Viudesa. May mésJ—gg, Lo butxí. Lo bras de la lley, — loo. 
La campana La ven del progrés. — loi . Super flumen. El rio sacà 
fuera el pechoy le habló de esta manera, — 102. L* esperit català. — 
io3. Lluny de ma pàtria. Plany. --lo^. La Colometa blanca. Lceta- 
bor et exaltabo in te. David. — io5. Mestre Bufill.— 106. Cant secu- 
lar per la conservació del imperi romà. Ponis nihil ur be Roma visere 
majus. HoRAci. — 107. La nit de Nadal. Coí/i/ms ^i/e '5 j[7er</e/j. — 
108. Amor à la pàtria. Heroisme, — 109. Darrerías. Adéu vida que 
ja'm deixas.., — iio. Una toya d' Horaci. Non omnis moriar. — 
III. La boja. Jo'us ne contaré una historia,, — 112. Lo Santer. 
Senyal que no 'm convenia.-— iiZ. Las balladas. 5uene /a ^a//a — 
ruede la dan^a, Piferrer. — 1 14. La flor natural. 5i una flor pogués 
contarho... — ii5. A una dona. Remember, — 116. Lo derrer dels 
Monsolius. PloreUy camps de Breda,., — 1 17. A la Verge. Jamay la 
queixa férvida — desou mare amorosa. — 118. Las edats del amor. 
E)i la vida y en la mort. — 119. Una tempesta. Venti velut agmine 
facto.., — 120. La prometença. Eran tan puras aquellas pasiones.,. 
Pastor Díaz. — 121. Lo guerrer y '1 pagès. Avans y ara, — 122. La 
tallada. Jus cathalaunicus sublatum est nobis? — 123. Himne. A ma 
pàtria, — 124. Lo boig d' Abrera. [Digali boigI-'i2b, Recorts. ^^Qué 
se hi^o el rey D. Juan, .— 126. Pobreta. Costums de Barcelona. — 
127. Darrer suspir. A tu t' invoca y te crida.,., Llorente.— 128. 
Cansoneta. — 129. La canso del bregador. Qui canta sos mals espan- 
ta. — 1 3o. Montalegre. Si de mundo fuissetis, mundos quodsuum erat 
diligerat,.. — 1 3 1 . Glorias de la pàtria. /Brotetsl — 132. Cant de la 
vida. Redempció. — 133. A ï Historia. Encar tinch pàtria. -^iZ^. Lo 
rabí Struch. — 1 35. Barcelona. En las flors de V hort dels pares-^ja 
no hi troba'l fill perfums. Verdaguer.— 1 36, Aplech de corrandes. 
Cantar vull en la llengua de mos avis,., — 137. Estisoradas. Como no 
contentar d los nécios y d los discretos Larra. — 138. Mono- 
grafia d' un monument. Fé y traball — 139. Super flúmina. — 140. 
Les tres hores d' agonia. Consumatum es/.— 141. Lo mostassa. Lo 
vi bull ^ bull com la sang. — 142. Israel en Babilonia. Via Sion lu^ 
gent. Jkkemías.— 143. La pàtria. Fraternitat,^!^. Resignació. 
Trista vida.-- \ 4b Mare meva del meu cor! Esbargiment, — 146. 
A la fortuna. Recorts d* Horaci. --14';, La gent de casa. Viva Deu. 
— 148. Lo castell de Moncada. Bressol de la pàtria. — 149. Amor 
etern.— 1 5o. Lucrecia. Oderint dum meduant, — :5i. Jerusalem. 
Via Sion lugent. — 152. Als nostres avis. Memento ie operumpatrum 
quce facerunt in gener ationibus suis,,. Machab c. ll, Si. — 153. 
Rey y poble. Butxí de la mare pàtria — mala sort te dongui Deu, — 
1 34. Canso de la conquista de Mallorca. D, Jaime no dejó dormir 
su espada en la vaina ni descansar el moro en sus fronteras, Toür- 
toulon.— i55. Articles morals. Pogués dir belo que sento — com sen- 



Digitized by 



Coogle 



142 JOCHS FI ORALS DK DAKCELONA 



to bé lo que dicJi! — 1 5G. Himne catald Forts y ferms. — 1 57. Ma rec- 
toria. D' Abril d ii^**//. — 158. Lletras mortals. Amor es r/i<7.— 159. 
Samsó y Dalila. Si ranun fiierit caput meutn.,. — 160. L' amoreta 
mia. Adéu. — 161. A ma lira. O labcriiwl dulce lemmen, mihi cum- 
que sahe-site vocantí. Hor. AdCyrani, od. xvii. L. 1. — 162. A Maria. 
Amor. — 1 63. Plany d' amor. Hélas! la voix qui me dit:pleure! — Est 
celle qui vous dit: chante:^. V. HüGO. — 164. Petons. Consolació benè- 
fica <f aquesta vida breu. — 165. Al Llobregat. /Pàtria! — 166. Torto- 
sa cristiana. Deu y pàtria. — 167. Los jueus del Call. jA matar jueus! 
— 168. Remors del bosch. La passió — 169. La bala. Pesa un^ unsa. 
— 1 70. Lo cap del Rey. /Fir^m/ — 171. Lo llit de mort. Muertes^ 
asolamientos, fieros males entre tus bravos cierras. Luis de Leon. 
— 172. Lo barquer.il mis soledades voy . — De mis soledades ven- 
go. LopE DE Vega.— 173. Lo pres de Lleyda. Sin saber cuando es 
de dia.,. — 174. Lo fil de la vida. De quina seda, ^groga ó vermella? 
— 175. Raquel. Flos campi. — 176. Lo vol de V éliga. Si com aquell 
que per sa infinitat—no pot ésser de res finit content,.. Ausías March. 
— 177. La festa de ma vila. — 178. Lo jurament sagrat. Las està- 
tuas custodiaban inmóviles el santuario. Becquer. — 179. Oda. Quid 
dedicatum posat Apollinem ... Horaci.— 180. i Morint...!— 181. Odes 
d*Horaci. Versió catalana. — 182. Ma poncelleta. Per tuvischy 
per tu moro. — 183. Recorts. — 184. Mon darrer romiatje. Cansat me 
trovo, oh mare... — 185. Tardor. Ma mare es la tristesa... C\mv^ y 
Fabrés. 

També s* ha rebut una composició titolada «La Instruccion» que 
per estar escrita en castellà y portar al peu la firma del autor, no 
pot entrar en concurs. 




Digitized by 



Google 



TAULA 



Planas. 

Acta de la festa 21 

Discurs del President del Consistori, D. Jascinto Verdaguer. . 2 5 

Memòria del Sr. Secretari del Consistori, D. Narcís Oller. . . 37 

La Tallada, de D. Artur Masríera y Colomer 49 

Cansoneta, de D. Joseph Verdú 53 

Las Comares de Ripoll, de D. Artur Masríera y Colomer. . . 57 

La mort del abat, de D. Artur Masriera y Colomer 61 

Montalegre, de D. Joan Montserrat y Archs 67 

Oda (imitació d' Horaci), de D. Joan Montserrat y Archs. . . 73 

Oda d' Horaci, de D. Artur Masriera y Colomer 75 

Una toya d' Horaci, de D. Joan Planas y Feliu 79 

A ma lira, de D. Lluis B. Nadal 81 

Qüestió de nom, de D. Lluis B. Nadal 85 

La canso dels Jochs Florals, del mantenedor D. Francesch 

Mateu 1 35 

Llista de las composicions prcsentadas al certamen 139 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



(3. 



BARCELONA 

ANY XXIV DE LLUR RESTAURACIÓ 

MDCCCLXXXII 




BARCELONA 



ESTAMPA DE LA RENAIXENSA 

Carrer de XuclA, número i 3, baixos. 
MDCCCLXXXII 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




JOCHS FLORALS 



DE 



BARCELONA 



CONSISTORI DE MDCCCLXXXII 



MANTENEDORS 

D. Frkdfrich Soler, President, 

D. Manel Angelon. 

D. Joan B. Ferrer. 

D. Joscph Feliu y Codina. 

D. Artur Gallard. 

D. Narcís Oller. 

D. Carles Pirozzini, Secretari. 

REINA DE LA FESTA 

D." AUREA CLAVÉ DE FERRER 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLOKAi.S DE BAUCELONA 



EX-\1ANTENED0RS 



CONSISTORI DE MDCCCLIX 

Exctn. Sr. D Manel Milà y Fontanals. President, 
ExcM. Sr. d. Víctok Balaguer. D. Miquel Victorià Amer. 
D. JoAQiM RüBió Y Ois. » J. Lr.uís Pons y Gali.arza. 

t D. Joan .Cortada. » Antoni de Bofarull, Secretari. 

REINA DE la FESTA 

Donya Maria Mendoza de Vives. 



CONSISTORI DE MDCCCLX 

f Excm. Sr. D. Francisco Permanyer y Tuyet, President. 
I D. Joaquim Roca y Cornet. f D. M. Flotats y Comabella. 
T » J. A. Llobet y Vall-Uosera. > Joan Manyé y Flaquer. 
;- » Vicens Joaquim Bastús. » Adolk Br.Ascu, Secretari. 

reina de la festa 

Donya Elissea Lluch de Rubió. 



CONSISTORI DE MDCCCLXI 

f D. Lluís Gonzaga de Pons y de Fuster, President. 
D. Joaquim Rubió y Ors. f D. Pau Estorch y Siqués. 

f » Antoni Bergnes. » Joseph Leopold Feu. 

D. Lluís Cutchet. )i Manel Lasarte, Secretari. 

REINA DE LA FESTA 

Donya Carme de Bofarull. 



CONSISTORI DE MDCCCLXI I 

f D. Joan Illas y Vidal, President. 
I). Marian Aguiló y Fuster. D. Manuel Angelon. 
I D. Joseph Coll y Vehí. » Joseph Llausàs. 

V » Miquel Anton Martí. Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, 

Secretari. 

REINA DB LA FESTA 

Donya Maria Jose/a Massanes de Gon:^ale^. 



Digitized by 



Google 



ANY 1882 7 

CONSISTORI DE MDCCCLXIll 

f D. Brauli Fox, President. 
D. Tercnci Thos y Codina. D. Manel Anglasell. 

Excm. Sr. D. Manel Milà y Fon- 
tanals. -J- )) Joseph Subirana. 
Excm Sr. D. Víctor Baí.aguer. » Eusscbi Pascual, Secretari, 

REINA DE I.A FESTA 

Senyora esposa del Excel•lentíssim Senyor Gobernador Civil 

en representació de 
S. A. la Sereníssima Sra. Duqttesa de Montpensier. 



COiNSISTORI DE MDCCCLXIV 

f D. Joan Cortada, President. 
D. Celestí Berallat. D. Gregori Amado Larrosa. 

» Miquel Victorià Amer. f » Narcís Gay. 

» Antoni Camps y Fabrés. » Damas Calvet, Secretari, 

REINA de í-A festa 

Donya Victoria Penya d' Amer, 



CONSISTORI DE MDCCCLXV 

D. Antonio de Bofarull, President ^ 
D. Adolf Blanch. D, Francisco Muns. 

» Geroni Ross-Lló. )) Damas Calvet. 

» Lluís Roca y Florejachs. > Víctor Gebhardt, Secretari. 

REINA DE LA FESTA 

Donya Elena Cabal ler de Roca. 



CONSISTORI DE MDCCCLVl 

D. Pau Valls, President, 
D. P'rancisco Morera. D. Silvino Thos y Codina. 

» Tcodor Llorente. » Eduart Vidal y Valenciano. 

» Víctor Gebhardt. f » Robert Robcit, Secretari. 

REINA Dfi LA FESTA 

Donya Manel a Luna Nende^ de Vigo. 



Digitized by 



Google 






SOk^H^ 1 L•Oh ALS DL LAkCELONA 



CONSISTORI DE MDCCCLXVII 

D. MARfAs A:,'JiLÓ Y FcsTEa. President, 
\y, (jaycta Vidal y Valencíano. ~ D. Robert Robert. 
« F. Romaní y Puigdeagolas. ^ Marian Fons. 

» Joaquim Sítjar y Bulcegura. F. Maspons y Labrós. Secri 

RF.INA Dt I.A F^STA 

Donya Dolors Llepar i de Muns, 



CONSISTORI DK MDCCCL.\VÍII 

ExcM. Sr. d. VícTon Balague^i. President. 

D. Jascísto Labaiia. D. Fkrderich Soler. 

p Felip Bertran. . Francisco Maspons y Labrós. 

9 Felip Jascinto Sala. - F. Miquel y Badia, Secretari. 

RELSA DE LA FESTA 

Donya Carme Mercader. 



CONSISTORI DE MDCCCLXIX 

Adolf B'.anch v Cortada, President, 
t D. Eussebi Anglora. D Joseph Reca y Roca. 

D. Joseph Maria Arnau. » Francisco Miquel y Badia. 

MossEM Jascinto Vkrda^lkk. . Pere de Rosselló, Secretari, 

KEINA DL LA FESTA 

Donya Mercè Estrada. 



CONSISTORI DE .MDCCCLXX 

D. Jo>FPH Lluís Pons v Gallarza, President. 
f Mossèn Salvador Mestres. D. Joaquim Riera y Bertran. 

D. Ignasi Ramon Miró. » Pere de Rosselló. 

» Joseph Puíggari. .> Joseph de Palau. Secretari. 

UEINA DK LA l'KSTA 

Donya Franciscà Sanot-Renart. 

CONSISTORI DH MDCCCLXXl 

V D. Estanislau Reynals y r<abassa. President. 
1). Miquel Victorià Amer. •[• D. Xavier Llorens y Barba. 

» Joseph d* Argullol y Serra. » Joseph de Palau y Huguet. 

. Rafael P'errer y Bigné. >. Joan Montserrat, Secretari^ 

RELSA DE LA FESTA 

Donya Antònia Sacanella de Blanch. 



Digitized by 



Google 



ANY 1882 

CONSISTORI DE MDCCCLXXII 

D. Josçph de Letamendi, President, 
D. Manel Angelon. D. Vicens W. Querol. 

» Fèlix Maria Falguera. Mossèn Ferran Sellarés. 

D Joan Montserrat y Archs. D. Joseph Coloreu, Secretari. 

REINA DE LA FESTA 

Donya Maria Hubert, 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIII 

D. Gbroni Roselló, President» 

D. Marian Aguiló y Fuster. D. Antoni Camps y Fabrés. 

» Lluís Roca y Florejachs. p Joseph Coroleu. 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana. Mossèn Jaume Collell, Secretari, 

reina de la festa 

Excmi, Senyora Donya Oriola de Quintana y Serra. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIV 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana, President, 
D. Marian Aguiló y Fuster. D. F. Masferrer y Arquimbau. 
» Antoni Camps y Fabrés. » Pere Nanot-Renart. 

f » Joseph Coll y Vehí. » J. Sardà y Lloret, Secretari. 

reina de la festa 
Donya Antònia Ubachy Gutierre^, 



CONSISTORI DE MDCCCLXXV 

D. Francesch Pelay Briz, President. 
D. Adolf Blanch t Cortada. D. Antoni Aulcstia y Pijoan. 
D Celestí Barallat y Falguera. » Joaquim Fontanals del Castillo . 
» Joseph Balari y Jovany. » J. Roca y Roca, Secretari, 

RE1N4 DE LA FESTA 

Donyd Rosa Pigrau, 



CONSISTORI DE MDCCCLXXVI 

D. Lluís Cutchet, President, 

D. Antoni de Bofarull. D. Enrich Claudi Girbal. 

» DamAs Calvet. » Joseph Roca y Roca. 

» Pere de Rosselló. » J. Blanch y Piera, Secretari. 

reina de la festa 

Donya Emília Palau y Gonjale^ de Quijano, 



Digitized by 



Google 



10 J0CH5 FLORALS DE BARCELONA 

CONSISTORI DE MDCCCLXXVII 

Excm. Sr. D. Antoni Ros d' Olano, President. 
D. Gonzalo Serraclara. D. Andreu Balaguer y Merino. 

I D. Vicens Boix. » Joseph Blanch y Piera. 

)) Francisco Miquel y Badia. » J. Riera y Bertran, Secretari, 

REINA DE LA FESTA 

Donya Josefina Sabater d' Aldavert, 



CONSISTORI DE MDCCCLXXVIIÏ 

D. JosEPH Lluís Po.ns y Gallarza, President, 
D. Adolf Blanch. D. Joseph Coroleu. 

» F'kederich Soler. » Joaquim Riera y Bertran. 

)> Francesch Ubach y Vinyeta. » Àngel Guimerà , Secretari. 

REINA de la festa. 

Excm, Senyora Donya Carme Cendra de Domingo, 



CONSISTORI DE MDCCCLXXIX. 

D. Gonzalo Serraclara, President, 
D. Damas Calvet. d. Manel de Lasarte. 

D J. Narcís Roca. » Joseph Pella y Forgas. 

> Àngel Guimerà. » Emili Vilanova, Secretari, 

REINA DE LA FESTA 

Donya Teresa Gasset. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXX 

D. Teodor Llorente, President, 
D. Ramon de Siscar. D. Conrat Roure. 

» Joan Sardà. » Àlvar Verdaguer. 

» Emili Vilanova. » Francesch Matheu, Secretari, 

kClNA DE LA FESTA 

Donya Clotilde Paris. 



CONSISTORI DE MDCCCLXXXI 

D. Jascinto Verdaguer, Pbre , President, 
D. Ramon Picó y Campamar. D. Lluís Domènech. 
» Francesch Matheu. » Jascinto Torres y Rcyeió. 

» Jasqinto Laporta. » Narcfs Oller, Secretxri, 

REINA DE LA FESTA 

litre, Sra, /).* Dolors Caballero de Mercader, 
Comtesa de Bell-Uoch. 



Digitized by 



Google 



ANY 1882 II 

MESTRES EN GAY SABER 

Excm. Sr. D. Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de 186 i. 
D. Geroni Roselló, proclamat en 4 de Maig de i86u, 

» Joaquim Rubio y Ors, proclim^t en 3 de Maig de i863, 

» Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de í866. 

» Joseph Lluís Pons y Gallarzaí, proclamat en 5 de Maig de i86y, 

» Adolf Blanch y Cortada, proclamat en 3 de Maig de 1868. 

» Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de i86g. 

» Jaume Collell y Bancells, /^roc/ama/ en 7 de Maig de 1871. 

» Thomàs Forteza, proclamat en 5 de Maig de 1873. 

» Francesch Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 1874. 

» Frederich Soler y Ubert, proclamat en 2 de Maig de 1875. 

» Àngel Guimerà, proclamat en 6 de Maig de 1877, 

» Damís Calvet, proclamat en S de Maig de 1878. 

» Jascinto Verdaguer, proclamat en 2 de Maig de 1880, 

AUTORS 

QU' HAN OBTINGUT PREMIS ORDINARIS 

D.* Isabel de Villamartin 2 

» Dolors Moncerdà de Macià. • r 

D. Marian Aguiló y Fuster 4 

» Thomàs Aguiló 1 

» Miquel Victorià Amer i 

Excm. Sr. D. Víctor Balaguer 1 

D. Adolf Blanch Y Cortada 3 

i Francesch Pelay y Briz 4 

» Damàs Calvet 3 

» Antoni Camps y Fabrés i 

» Emili Coca 1 

» Jaume collell 3 

» Marian Fonts i 

» Thomas Forteza • 3 

. D Joseph Franquesa y Gomis 2 

» Martí Genis y Aguilar i 

D ANGKL GUIMEHÀ 4 

• Joseph Martí Folguera. . . . , i 

» Artur Masriera y Colomer i 

» Anicet de Pagès de Puig i 

> Ramon Picó y Campamar i 

» Joseph Lluís Pons y Gallauza 3 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana i 

D. Isidro Reventós i 

» Joaquim Riera y Bertran i 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



» Lluís Roca y Florejachs i 

» Geroni Rosselló 3 

» Joaquim Rubió y Ors 3 

» Federich Soler 4 

» Silvino Thos y Codina 1 

» Terenci Thos y Codina i 

» Jascinto Torres y Reyetó i 

» Francesch Ubach y Vinyeta 3 

» Jascinto Verdaguer. . i . . , 3 

AUTORS 

QU' HAN OBTINGUT PREMIS EXTRAORDINARIS 



D.' Maria de Bell-Uoch , 

» Josefa Massanes de Gonzalez.. . 

» Victoria Penya d' Amer. ... 
D. Antoni Auléstia y Pijoan. ... 
ExcM. Sr. d. Víctor Balaguer. . . ^ 

f D. Joaquim M. Bartrina 

D. Pau Bertran y Bros 

» Adolf Blanch y Cortada . . . . 

D Antoni de Bofarull , 

> Antoni Camps y Fabrés. . . . 

Lo Gansoner de Miramar 

D. Antoni Careta 

> Jaume CoLLELi 

Srs. Coroleu y Pella 

t D. Salvador EstraJa 

» Joan B Ferrer 

» Thomàs Fürteza. .,-.... 

» Víctor Gebhart 

» Martí Genis y Aguilar 

» Víctor Lieutaud, . ; 

D Jo^eph Martí y Folguera 

» Francesch Matheu y Fornells. . . 

» Apeles Mestres . . . 

j^xcm. Sr. D. Manel Milà y Fontanals , 
D. Aqtoni Molins y Sirera 

» M^thjsu pbrador Bennassar. . . . 

> Narcís Oller 

» Ai^icet de Pagès de Puig 

)) Joseph de Palau y Huguet . . . . 
» Pere d' An cantarà Penya. . . . . 
» Ramon Picó y Campamar.. . . 
» Joseph Lluís PjNS yGallarza. . 



Digitized by 



Google 



ANY 1882 



t3 



Excm. Sr. D. Albert de Quintana. 
D. Isidro Reventós 

» Joaquim Riera y Bertran. . . 

» Lluís Roca y Florejachs. . . 

» Geroni Roselló 

» Joaquim Rubió y Ors. . . . 

» Salvador Sanpere y Miquel. . 

» Federich Soler 

» Joan Montserrat y Archs. . . 

» Lluís B. Nadal 

» Terenci Thos y Codina.. . . 

» Jascinto Torres y Reyetó. . . 

» Francüsch Ubach y Vinyeta. 

» Jasc'nto Verdaguer. . . . 

» Eduart Vidal y Valenciano. . 

» Gayetà Vidal y Valenciano. . 

» Vilanova Emili 

» Joseph Yxart % . 



AUTORS 

AUTORS QUE HAN, OBTINGUT ACCÈSSIT 



D 



Maria de BelMloch. . . 
» Dolors Moncerdà. . . . 
» Victoria Penya d' Amer. 



I 
3 
2 
2 
I 

4 
2 

3 



Mme. Rosa Anaïs de Roumanílle 

D Thomàs Aguiló 

» Miquel Victorià Amer 

» Joseph d' Argullol y Serra.. ' 

» Antoni Auléstia y Pijoan 

E}CCM. Sr. d. Víctor Balaguer. . ' 3 

D. Ramon E. Bassegoda y Amigo. 2 

» Adolf Blanch y Cortada 2 

» Antoni de Bofarull 8 

» Francbsch Pelay Briz 3 

» Damas Calvet. ..." 5. 

» Antoni Camps y Fabrcs. ..." 8 

C.deM, I 

Lo Cançoner de Vilatort i 

D. Emili Coca y Collado 7 

» Jaume Collell y Bancells i 

» Joseph Coroleu é Inglada i 

)) Mtquel Costa y Llobera , i 

t»Salvador Estrada i > • i 



Digitized by 



Google 



14 JOCHS FLORALS DK BARCELONA 



Un Fadrí de Montana i 

D. Bartomeu Ferrà y Perelló , . 2 

» Marian Fonts 3 

f » Guillem Forteza i 

» Thomas Forteza 2 

5) Joseph Franquesa y Gomis 4 

» Artur Gallard 2 

» Martí Genis y Aguilar , 

» Salvador Genis , 

» AsGEL Guimerà , 

Jordi 3 

D. Manel de Lasarte i 

» Teodor Llorente i 

» Joseph Martí y Folguera 14 

» Artur Masriera y Colomer 4 

» Francesch Matheu y Fornells 4 

» Gabriel Maura i 

» Antoni Molins y Si rera i 

» Joan Monné * . r 

Armengol de Montsech i 

D. Joan Montserrat y Archs 2 

» Francisco Muns i 

» Pere Nanot-Renart 1 

» Lluís B. Nadal i 

» Joan Nabot y Casas 1 

» Matheu Obrador y Bennassar 2 

» Anicet de Pagès de Puig. 7 

» Pere d* Alcàntara Penya y Nicolau 4 

Pere Pi y Parera, i 

» Ramon Picó y Campamar 6 

t» Felip Pirozzini y Martí 3 

» Fèlix Pizcueta 2 

» Joan Planas y Feliu 2 

» Carles Pons de Ginebreda i 

.» Joseph Lluís Pons y Gallarza 2 

Excm. Sr. D. Albert de Quintana 2 

D. Federich Rahola i 

» Isidro Reventós y Amiguet 3 

» Joaquim Riera y Bertran. 7 

» Lluís Roca y Florejachs ^ . 4 

» Joseph Roca y Roca 2 

» Joaquim Rubió Y Ors i 

» Frederich Soler 4 

E.T.deM 2 

D. Joseph Taronjí y Cortés 2 



Digitized by 



Google 



ANY 1882 



l5 



» Terenci Thos y Codina 4 

» Jascinto lorres y Reyetó. i 

» Francesch Ubach y Vinyeta 11 

» Pere Antoni Ventalló 2 

» Jascinto Verdaguer 4 

» Joseph Verdú r 

» Gayetà Vidal y Valenciano . i 

» Pere Ramon Vidal 2 

» Miquel Zavaleta i 

Anònims. 8 



ADJUNTS HONORARIS. 

Excm. Ajuntament de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Gerona. 

Excma. Diputació provincial de Tarragona. 

Excma. Diputació provincial de Lleyda. 

Excma. Diputació provincial de las Balears. 

Excma. Diputació provincial d' Alacant. 

M. I. Sr. Rector d' esta Universitat. 

M. I. Sr. President de la Acadèmia de la llengua catalana. 

M. I. Sr. President de V Acadèmia de Bonàs Lletras. 

Los Mestres en Gay Saber. 



ADJUNTS PROTECTORS 



Sr. Comte de BelMloch. 

i> Marqués de Castellbell. 
D. Ignasi Fontrodona. 

» Eussebi Güell. 

» Francisco Gumà. 

» Claudi López. 

» Francisco Mandri Dezo. 

p Geroni Martorell. 



» Joseph Martorell. 

» Ferran de Miró d' Ortaffà. 

» Fernando Puig. 

» Robert Robert. 

» Carles Salvador. 

» Marian de Sans. 

» Joseph M.* Serra. 



adjunts numeraris 



Abella y Cirera Pere. 
Adroer Esteve. 
Agelct y Vidal Víctor 
Aguilar Francisco de P. 
Aguiló Plàcit. 
Agulló Ferran. 



Alayo Pere. 
Alesàn Joseph. 
Aldavert Pere. 
Aleu Anton de Padua. 
Alemany Joseph. 



Digitized by 



Google 



lò 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



Alier Bonaventura. 

Alier y Sala Lluis. 

Almirall y Vidal Joseph. 

Almirall Joan. 

Almirall Valentí. 

Alumar Evaristo. 

Amat Gervasi. 

Amell Manel. 

Amigo y de Cabo Pere. 

Angelon Manel. 

Aràbia y Solanas Ramon. 

Argullol Joseph de 

Arús y Arderiu Rosendo.' 

Armet y Ricart Salvador. 

Arnet y Viver Roman. 

Auléstia y Pijoan Antoni. 

Bagunyà Jaume. 

Balaguer y Merino Andreu. 

Balaguer y Torner Andreu. 

Balari y Jovany Joseph. 

Barallat Celestí. 

Bardera Ramon. 

BatUó y Batlló Enrich. 

Batlló y Batlló Frederich 

Batlle Llorens. 

Bertran Felip. 

Bertran y Rubio Eduart. 

Bonay Alfonso. 

Bonay Frederich. 

Bofill Artur. 

Bofill Eugeni. 

Bord as Frederich. 

Bosch Joseph. 

Bosch y Puig Ivo. 

Bosch y Marcé Emili. 

Boter Francesch de. 

Bulbena Artur. 

Bulbena Pere. 

Bulbena y Tusell-Anion. 

Blanch Joseph. 

Brossa y Reixach Jaume. 

Brossa Miquel. 

Brunet y Bellet Joseph. 

Caballé Joan. 

Cadafalch Joaquim. 



Cadena Jaume. 

Cuadrada y Vila Francisco. 

Capmany y Sandiumenge Narcís. 

Campderrós Joseph. 

Camprodon y Rovira Joan. 

Camprubí y Mallol Francesh. 

Camin Àlvar M. de. 

Canyellas y Rodon Joseph. 

Canal Joseph. 

Canals Emili. 

Canals y de Raures Eduart de. 

Capella Bonaventura. 

Capella Timoteu. 

Capdevila Millan de la Cogulla. 

Careta Antoni. 

Casademunt Adrià. 

Casarà mona Joan. 

Casades Joaquim. 

Cascante Joseph. 

Casanyas y Prats Joseph. 

Ceballos Ignasi de. 

Colom y Coll Francisco. 

Coll Lluis. 

Comabella Joaquim. 

Company y Fages Pere. 

Cortada Gonzalo. 

Cuadras y Feliu Manel. 

Cumella Joaquim. 

Cusachs Andreu. 

Cutchet Lluis. 

Cuxart Francisco. 

Cristies Magí. 

Dancs Joseph. 

Daurella y Rull Joseph. 

Delàs Fernando de. 

Delgado Pròsper. 

Delmàs y Netto Carles. 

Domènech Lluis. 

Domènech Enrich. 

Domingo Francisco A. 

Domínguez Joseph. 

Dominguez Joan. 

Doria Francisco. 

Doria y Casas Pere. 

Escubós Albert. 



Digitized by 



Google 



ANV 1882 



17 



Escudé Anton. 

Espinach Anicet. 

Estalella Antoni, Pbrc. 

Estasen Eugeni, 

Falguera Fèlix M. 

Farnés Sebastià. 

Farnés y Flaquer Joan. 

Fasant Francisco. 

Felip y Sunyé Joseph. 

Felip y Dotras Gaspar. 

Ferrando Rovira Ignasi. 

Fernandez de Soto Àngel. 

Ferrer y Vidal Joseph. 

Ferrer Francesh. 

Fiter é Inglés Joseph. 

Flaquer Joseph. 

Font Joan. 

Font y Sanmartí Armengol. 

Font Víctor. 

Font Joaquim. 

Fontanals Joseph. 

Formiguera Emili. 

Forns Francisco de P. 

Galí Miquel. 

Gallard Artur. 

García Carles. 

Garriga y Miquel Francisco. 

Garriga Joseph. 

Gasset Joseph. 

Gaza Alfredo. 

Gibert y Riera Eduart. 

Gibert Salvador. 

Girona Ignasi. 

Gispert Manel. 

Góngora Lluis. 

Grases Bonaventura. 

Grau Bonaventura. 

Granell Pere. 

Grenzner Manel. 

Giralt Manel. 

Guardiola y Soler Antoni. 

Imbert Eduart. 

Jordà Frederich. 

Lapeira Enrich. 

Larratea Gatalan Manel. 



Llagostera Francisco. 

Llampallas Antoni. 

Llavallol Teodor. 

Llach Joan. 

Lleó Modest. 

Lleonart y Llunell Joan. 

Lligé Joan. 

Llorens y Riu Joseph. 

Macià y Pujol Eussebi. 

Maluquer y Viladot Joan. 

Mandado Rupert. 

Mariezcurrena Heribert. 

Manstany Francisco de P, 

Marqués Ramon. 

Marsillach Joaquim. 

Martí y Sagristà Miquel. 

Martí y Gelabert Pere. 

Martorell Bemardino. 

Massó Antoni. 

Massó Fèlix de G. 

Matas y Burgués Francisco. 

Matas y Burgués Miquel. 

Maspons Mariano. 

Maspons y Labrós Francisco. 

Masriera y Colomer Artur. 

Masriera Frederich. 

Masriera Joseph. 

Masriera Enrich. 

Mathcu y Fornells Franccsch. 

Matheu y Fornells Joaquim. 

Malagrida Alfons. 

Mimo y Caba Claudi. 

Miquel y Badia Francisco. 

Miquelerena Ramon de. 

Miravent Joseph. 

Mitjans Vilajeliu Juli. 

Monnany y López Ramon. 

Montserrat Joan. 

MoruU Joseph. 

Morgades y Gili Joseph. Pbrc. 

Mundi Jaume. 

Mundó Joan. 

Mústich Ramon. 

Navarro Enrich. 

Novas Rosendo. 

3 



Digitized by 



Google 



T 



IQCHS FLORAU DB BAUCEÏ.OHA 



Nuri Ramon. 

Oliveras Anton. 

Oller y Moragas Narcís. 

Orrïols Joan B. 

Parés ígüasi. 

París ManeU 

Pascual y Casas Eu?%scbi. 

Pascual y Costa Joan. 

Pascual y Nin Joan. 

Pau Francisco Manel. 

Pérez Ramon. 

Pecero Manel M. 

Pedrah Anur. 

Pella y Forgas Joseph. 

Permanyer Joan. 

Perpinyà y Pujol Joan. 

PerpinyiS y Pujol Fernando. 

Pers y Ramona Magí, 

Pigrau Carles. 

Plroízini Carles. 

Planas Francisco. 

Planella M acari. 

Ponsetí Roch. 

Pons y Massaveu Joan, 

Pons Mares Pere. 

Porcary Tió Manel. 

Porta Oscar. 

Prió Agustí. 

Puig y Esteve Francisco. Pbre. 

Puig y Savall IJuis. 

Puig Erasme. 

Puiguriguer Jaume. 

Pujol Francisco. 

Quintana Albert de. 

Quintana Tuset Sixt. 

Rech Carles. 

Reventós Joseph, 

Rcveotós Ramon. 

Regordosa Jaume. 

Ribas Gonzalo. 

Ribas y Fargas Joseph. 

Riba y Lledó Francisco. 

Ribot y Climent Francisco. 

Ribot y Serra ManeL 

Ribalta MiqucL 



Ricart Giralt Joseph. 

Ricart Felip. 

Ricart Ramon, 

Riera y Benrají Joaquim. 

Riera y Penosa Jaume. 

Rius de Llosellas Leopold. 

Rius y Tauïet Francisco de P. 

Rius .Antoni. 

Roca y Florejachs Lïuis. 

Roca y Roca Joseph, 

Ros de Olano Amoni. 

Ros Teodor. 

Rogent Elías. 

Ronquillo Francisco de P. 

Rosselló Pere de. 

Roure Conrat. 

Sala y Martí Joaquim. 

Saladrigas Rafel. 

Salvador Santiago. ' 

Sandiumenge Magí. 

Sagrera Conrat. 

Sagrera Joseph. 

Sanchez y Merlí Lluís. 

Santaló Pere. 

Saniamaría Alfred o. 

Santamaría Pere, 

Sardà y Lloret Joan. 

Sabater Joseph M,' 

Sampons Joseph. 

Serra Ramon Andreu. 

Serra y Torruella Pere. 

Serra Joseph O. 

Serraclara Gonzalo. 

Serra hi ma Maurici^ 

Serrallés Pere. 

Sert Domingo. 

Siscar Ramon de. 

Sola y Güíia Trinitat. 

Sostres Joaquim. 

Suayol Esteve. 

Sunyol Ramon. 

Sturzenegger Jaume. 

Sutorras Inglada Domingo» 

Taulet Balíasar. 

Thomàs y Bigas Joseph. 



Digitized by 



Google 



ANY 1882 



U» 



Tintorer Joaquim M. 

Tintorer Rafel. 

Tintoré Francisco Maria. 

Tobella Francisco X. 

Tolrà Joseph. 

Torrabadella Manel. 

Torrents y Monner Antoni. 

Torrents y Torres Antoni. 

Torres Cessar August. 

Torres y Torrents Manel. 

Torres y Reyetó Jascinto. 

Torent Ramon. 

Traval Àngel. 

Trilla Agustí. 

Tusquets Joan. 

Tuyet Simeon. 

übach y Vinyeta Jaume. 

Urgellés de Tovar Agustí. 

Valentí Joaquim. 

Valls Pau. 

Valls y Vicens Joseph M. 

Valls Agustí. 

Valls y Vicens Agustí. " 

Valls y Rius Antoni. 

Vallés y Ribot Joseph M. 



Vehils Antoni. 
Vehils Joaquim. 
Ventosa Andreu. 
Ventayol y Rius Joseph. 
Verdaguer Àlvar. 
Vergés y Vilumara Ramon. 
Vergés Pere Nolasco. 
Vidal Enrich Xavier. 
Vidal Julià. 

Vidal y Valenciano Eduart. 
Vila Conrat. 
Vilanova Emili. 
Vilallonga Salvador. 
Vilalta Joseph. 
Vila y Lletjos Francisco. 
Vila y Vilaplana Andreu. 
Viader Lluís. 
Vilaseca Joseph. 
Vilumara Eussebi. 
Vives Pere Nolasco. 
Viza y Martí Joan. 
Vilar Santiago. 
Xiques Ramon M. 
Xiró y Jordà Carles. 



ADJUNTS FORANS 

Gerona. 



D. Joan Baptista Ferrer. 

La Garriga, 

D. Salvador Busquets. 
» Joseph de Roselló. 

Sarreal. 

D. Jaume Ramon Vidales. 



Palma de Mallorca. 

D. Joseph Lluis Aguiló. 
» Francesch Forteza. 
n Lluis Fuster. 
» Gabriel Maura. 

San Celoni, 

D. Miquel Draper, 



Digitized by 



Google 






Digitized by 



Google 



ACTA DE LA FESTA 



EN la ciutat de Barcelona, d la una de la tarde del dia set, pri- 
mer diumenge de Maig del any mil vuyt cents vuytanta dos, 
s* es celebrada en la gran sala de la Llotja la solemne festa dels 
Jochs Florals qu^ es la vintiquatrena que *s verifica d' ensd de llur 
restauració. 

Lo Consistori, acompanyat de las primeras autoritats y comissions 
oficials, ha passat à ocupar los sitials del estrado, destinat al Res- 
pectable Cos d' Adjunts, ja ocupat per aquest, com ho estava de 
numerosa y escullida concurrència lo restant de la sala, y oberta la 
sessió per V Excm. Sr. Alcalde primer, ha passat à llegir son discurs 
(i) lo Sr. President del Consistori. 

Acabat lo discurs ha dat lectura de sa Memòria (ii) V infrascrit 
Secretari, procedint inmediatament à descloure 'Is plechs que con- 
tenían los noms dels autors premiats, 

De La Musa popular, (hi) poesia premiada ab la flor natural, ha 
resultat esserne autor D. Joaquim Riera y Bertran qui, acompanyat 
de dos Srs. Mantenedors, ha fet present de la flor à la Sra. D.* Au- 
rea Clavé de Ferrer, filla del inolvidable músich-poeta D. Joseph 
Anselm Clavé la qual ha passat d ocupar lo sitial d* honor y 
ha sigut proclamada Reyna de la festa en mitj dels aplaudiments 
del concurs y'ls acorts de la música municipal. 

Acte seguit hn passat d donar lectura de la poesia premiada son 
autor. 



Digitized by 



Google 



22 ACTA DE LA FESTA 



De las composicions L' arbre de Maig (iv)y Ma Vall, (v) dis- 
tingidas cada una ab un accèssit al premi anterior, n^ han resultat 
autors, respectivament D. Artur Masríera y D. Emili Coca^ havent 
donat lectura de la primera D. Manel Ribot y Serra y de la segona 
don Artur Gallart. 

De la poesia Otger (vi) premiada ab la englantina ha resultat 
esserne autora la distingida poetfsa D.* Dolors Moncerdd de Macià, 
donantne lectura D. Joseph Blanch y Piera. L' únich accèssit 
concedit à aquest premi Tha obtingut D. Ramon Bassegoda y Ami- 
go, ab sa composició històrica La presa de Santa Clara (vii). 

Lo primer accèssit à la Viola d^ or V ha guanyat D. Joseph Fran- 
quesa y Gomis ab sa poesia Lo vol de i' Àguila (viu). Lo segon ac- 
cèssit ha resultat ésser de D.* Dolors Moncerdà de Macià, que V ha 
guanyat ab la poesia Llàgrimes (ix). 

La poesia històrica Lo Lleó de Queralt, (x) qu^ ha resulat ésser 
de D. Francesch übach y Vinyeta, ha guanyat lo Clavell d'or, oferta 
del Exm. Ajuntament de Reus. 

Del premi ofert per la Redacció de La Renaixensa tC ha resultat 
guanyador D. Emili Vilanova per son traball en prosa Los petits 

SAYONS (Xl). 

Desprès de feta la distribució de premis als autors sobredits, 
r infrascrít secretari ha procedit é la cremació dels plechs que con- 
tenian los noms dels autors de las composicions no premiadas: 
llegint, tot seguit, lo mantenedor D. Joseph Feliu y Codina, son 
discurs de gracias (xii). 

L' Exm. Sr. Alcalde primer ha declarat termenat Y acte à las 
quatre de la tarde. 

C. PIROZZINI MARTÍ, 




Digitized by 



Google 



Nüm. I. — DISCURS del Sr. President del Consistori, 
D, Frederich Soler. 

Núm. 2.^-MEMORIA delSr. Secretari del Consistori, 
D. Carles Pirowini, 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




Senyor excel•lentíssim 



SENYORS: 



Tal diada com avuy cumpleixen vint y quatre anys 
d' aquell, gloriós pera Catalunya, en que 's restauraren 
los Jochs Florals de nostra estimada llengua. Celebrem, 
donchs, avuy V aniversari d' una gran victorià. 

D' una victorià que may pot fallir, d' un triomf lógich 
é inevitable que tots quants combateren per allunyarlo, 
no feren mès que congriar mès causas, mès elements, 
mès passions, mès amors y mès odis pera que sigues mès 
gran y esplendorós al arribar lo dia. Aixís qui apilotés 
penyas y mès penyas damunt lo cràter d' un volea, no 
lograría sinó que fòs mès formidable lo terratrèmol del 
esclat ab que trontollaria M mon al ser lo punt arribat de 
Uansar la lava. 

La naturalesa humana, tal volta perquè en los cors que 
senten y estiman, hi ha fornals encesas com las monta- 
nyas del Etna, tè molt de pareguda a n' aquets inferns 
intermitents que Dèu va posar à la terra. ^Voléu que V 
home desitji? privéulo. ^ Voleu que la pessa d' artilleria 
esclati quan V artiller apliqui la metxa? Tapéuli la gola. 



Digitized by 



Google 



26 DISCURS DEL SR. PkESlDENT 

Veus aquí perquè los catalans privats de parlar català 
volguérem parlarhi. 

Y dich privats, no perquè materialment no poguessem 
dir ni una paraula en la nostra hermosa llengua, sinó 
perquè treta de la part oficial, llansada de las escolas, re- 
butjada nèciament per la cultura del bon tó que li sem- 
blava mès ensenyorida la imposada, se la havia condem- 
nada à una mort civil, y com passa ab lo reu acusat d' un 
crim afrentós, havían arribat à negaria sos mateixos íills 
y sa pròpia familía. 

L' oda à la pàtria de D. Bonaventura Carles Aribau 
fou lo crit que despertà de son marasme à n' als homes 
de cor de nostra estimada terra. Tants anys d' afronta y 
d' injurias, tants anys de covar en lo pit las ofensas fetas 
à 1 1 que fou llengua de reys y de sabis, havían omplert de 
combustible la tapada mina, y aquella espurna potenta 
calà r incendi d' amor à nostras tradicions y passat mag- 
nífíich, arribant ab la resplandor de la gegant foguera 
fins als recons mès ignots de nostra estimada pàtria. 

Y ja fou fet lo be. Desd' aquell jorn de glòria, los cata- 
lans comensarem à recordarnos de que corria per nostras 
venas sanch d* aquells héroes qu' enjoyan nostra historia, 
sentirem bullir en lo cervell inspiració anhelosa d'espres- 
sar los afectes del cor ab los accents que ressonaren se- 
nyors de mar y terra, y la llengua recobrà sa senyorial 
franquesa, sa esplèndides magnífica, sa sobrietat hermo- 
sa, y la brevetat seria y varonil, que de totas las altras la 
distingeix, y com à prenda de més valor la caracterisa. 
Aixfs la palmera lligada pe M jardiner en los plantats de 
Valencià la mora, desprès d' haver passat tants mesos 
com un xiprer migrat dins del cordam que la comprimeix, 
s' obra ufanosa com bano babilónich, y dóna palmas d' 
una grogor prou pura pera simbolisar las que reberen i 
Jesús al entrar en la ciutat deicida. 

iPalmera del paradís! De tant poch temps plantada en 
la nostra terra, jala veyam cimbrejantse com los plomalls 
del elms del antichs héroes nostres en mitj del fragor de 



Digitized by 



Google 



FREDERICH SOLER 27 



las batallas; ja tenia escrit en cada una de sas palmas un 
mot que 'ns enaltia. La glòria de la guerra, la glòria del 
amor, la glòria literària, tòtas las glorias juntas se llegían 
en son fullam, y quan escayenta y gallarda la removia '1 
vent, las arpas eólicas penjadas en los caps de brot de sas 
palmas, com si tinguessen cordas de llum sonorosas sub-* 
jectadas à una caixa armónica de cristall primíssim, res- 
sonavan argentinas y misteriosas, cantadoras de nostre 
gloriós passat magnííich, y missa tgeras proféticas del cel 
de ditxa que en lo esdevenidor lluhía. 

Mes, ay! que aqueixa volta inmensa que lè enteixinat 
d' estels y sospesa^ ab cadenas invisibles las llàntias èter- 
nals del sol y Ms astres, no es més que '1 trespol damunt 
d' hont ressonan las petjadas dels arcàngels. Lo sostre es, 
dessota d' hont, en sos abims, se retors rabiosa dins son 
lligam de serpents, la supèrbia satànica. Sa traydoría, 
quant més nos embadalim en la lluentor cristallina de sa 
blavor eterna, nos sopta impensadament ennuvolantlo, 
mòlts cops; nos tapa sa bellesa infinita ab lo barroquisme 
monstruós dels núvols prenyats de llamps y de pedra, 
y quantas vegadas desprès d' un dia seré, las cataratas del 
cel y '1 foch eléctrich, han fet lo desconsol dels habitants 
de la terra. 

Tal es r esglay, que, congelantme la sanch al cor,tinch 
por que havem de sentir per V arbre de nostras glorias. 
Palmera, com he dit que U veyam, balansejava ja una 
corona de llor en cada una de sas palmas, penjava ja un' 
arpa sospesa de la última fulla de cada una d^ ellas, tre- 
motejant y escayenta com 1' arracada de la hurí circasia- 
na, y avuy lo veig saulc solitari crescut al marge ribe- 
rench d' un riu de Uagrimas; lo vent bruns, agita son 
fullam com cabellera de mare folla que corre darrera *J 
puma que li ha robat lo fill de sas entranyas; se sent fator 
de tempestat, los aucells van arran de terra, sembla que 
si hom alsés lo bras tocaria frets y ab la duresa del plom 
los núvols que van baixant per aplanarnos, y '1 saule agi- 
tat per la bravesa hòrrida del vent que udola va de V una 



Digitized by 



Google 



28 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

part í faltra com péndul ficsat à la inversa dels que en lo 
senyalador del temps marcan la vida; sas brancas s' en- 
fcnzan à dins del riu y tòrnan à alsarse regalimosas; las 
arpas eólicas també pel riu mulladas, llansan ab viu dolor 
los clams del nàufrech y desprenen de son cordam, com 
eníilays de perlas, llagrimas robadas al riu, que al riu las 
tornan com si per sos Uagrimalls plorés la pàtria, y U 
plor donés al riu, perquè ell portantlo al mar que va à 
las costas, à totas fès saber lo plany, V angoixa, la sort, la 
trista sort de la desventurada pàtria meva. 

Vint anys feya que tal dia com avuy nos acoblavam 
aquí ó en altre lloch que, com aquest portés al cap recorts 
de la pàtria y al cor sentiments del amor. A mi 'm sem- 
blava sempre la llar de la casa payral; la imaginació se m' 
abstreya y veya V acampanat engolidor del fum, V ascó al 
davant, com soli de la patriarcal familia catalana, y en ell 
sentats los jayos, la mestressa, V hereu marit d' ella y los 
ullets darrers entre ^Is quals los rabadans y pastors com- 
plementavan lo quadro de ditxa y tradicionals costums, 
que tant típica ha fet sempre la genialitat de la nostra 
terra. 

La senzillesa y la forsaestavan allí representadas. Con- 
tra M poder invisible del cel la creu de palma, y la branca 
de llorer benehit lo diumenge dels rams, que guardan de 
trons y pedregadas, segons creuhen los pagesos; contra Us 
llops del bosch los mastins ab collars de claus; contra V es- 
tranger invasor lo trabuch atapahit fins à la gola, sinó de 
balins, de ferros cantelluts com aquells que en lo Bruch 
van atravessar las imperials corassas. 

Y tot era pau y amor. La rondalla ó la inocenta passa- 
da del Rosari entrctenían aquellas dòlsas vetlladas, quan 
dcsopte desencadenat lo vent, s' ha filtrat per las esquer- 
das de la clivellada porta, ha arribat à los tions de la llar, 
la ha remoguda com hidra de cent caps rogenca, y sas fla- 
maradas, redressantse, retorcentsc, escriuhen mots terri- 
bles marcan signes cabalístichs y envoltande negre fum V 
ascò sagrat dels avis, mentre en lo foch qu' udola y espur* 



Digitized by 



Google 



FKEDERICH SOLER 2C> 



neja, semblan sentirsc ramors, crits, dringar d* armas, y 
ressò pahoròs de no llunyana y fratricida guerra. 

Visió espantosa per cert. Vulga la sort de tots que no 
mès visió siga y que la campana de la catedral quan cridi 
ais fidels al temple, may, jamay nos puga semblar que tè 
la mateixa veu que tenia la Honorata. Fassi Deu que las 
ombras que giravoltan com perseguintse, cada cop que 
una ratxada de vent estiòna Ms tronchs de roure de la llar 
y remou las flamas, no semblm las de batallons y exer- 
cits y canons y carros d' artilllería que vénen en só de 
guerra sinó las de las collas dels segadors y gent de tre- 
ball de la nostra pàtria, que al ressò dels telers y la dol- 
sayna, vénen pera rublir de blat candeal los nostres por- 
xos, de telas de bon dril las nostras firas, y de velluts 
preuats las ricas cambras, teixit ab la mateixa seda de que 
's fa '1 damàs vermell, enterch riquíssim, de que voldríam 
sempre que fòs la bandera de nostra pàtria. 

; Y perquè no ha de ser? 

L' afany d' ilusos, V esprú d' obcecats que perquè nos 
senten clamar per nostres drets han cregut qu' eram ene- 
michs de la pàtria comuna ^'bastarà pera llansar contra 'Is 
fills de la nostra terra V acusació de que volem reverdir 
aquells odis que en antich temps varen regalimar desanch 
la nostra Catalunya? 

|No ho vulga Déu! La pàtria del home no s' ha de rc- 
duhir à sa ciutat, ni à sa provincià, ni à sòn realme. L' 
esperit generós té de veure en tot V univers la pàtria seva 
y allà hont arriba ab lo foch que cova en las entranyas de 
la locomotora, ab lo fluit eléctrich que tè lo fil d' aram per 
guia, y ab las alas del pensament que salva espays y 
monts y cels traspassa, allà té las íitas de son inmens ter- 
me; fitas que ni en lo marbre de la tomba lé de veure en- 
cara. Ja que fins en ella marcà la escarpra del sublim es- 
cultor mots que 'ns diuhen que encar hi hà un més allà, 
etern, insondable, é indefinible com la eternitat creadora 
que 'ns regeix, que tè segles per segons, y per minuts, 
centurias de milions de segles. 



Digitized by 



Google 



30 DISCURS DEL 8R PRESIDENT 

Més no obstant y això a la fi tè son centre. Aquesta cir- 
cunferencia inmensa de la qual encara níng6> ni en temps 
ni en espay, ni en cantitat,. ni en calitat n' ha trobat la ul- 
tima ratlla, té U punt central ahont lo gran arquitecte va 
clavar la punxa del gegantí compàs ab que va descriure- 
la, en lo cor de cada home que en la terra habita, y d' 
aquest centre parteix tot. 

Al cor aflueix la sanch que recorra tota la nostra eco- 
nomia y del cor surt altra volta pera derramarse potenta 
y vivificadora fins à tots los extrems del nostre sèr do- 
nantnos vida. {Qué d' estrany lè donchs que cada home 
veja en sí lo centre de la inmensitat que '1 volta, y d' ell 
parteixi pera sentir V amor ab mès viva forsa, quant mès 
aprop del sèu cor tinga lo ser que degà inspirarli? 

De la costum, naix V afecte; viarany del cor camina tot 
quant al entorn nostre 'ns afalaga, y aixís V home per or- 
dre general tè per principal afecte lo de la seva mare, per 
la lògica ineludible de que ha surtit de las entranyas 
d' ella. 

A aquest amor, segueix per ordre correlatiu de família, 
lo dels germans, desprès lo dels seus parents y afins, des- 
près lo dels seus amichs y, ja aquí lo sentiment, debili- 
tantse, va extenentse i los de nostra ciutat, à los de nos- 
tra provincià, y per fi à los de la nació, ahont la nostra 
provincià radica, ab preferència à las de los demés habi- 
tants que restan en la terra. 

Tal, y no cap més altra, es la naturalesa intrínseca de 
la passió que s' anomena amor. Com forsa generatrís en 
ella tot deu fundarse, que d' ella tot vè y en ella tot para. 
jVeyéu donchs, ja que la lley dels afectes així ho ordena, 
y per aquestas gradacions, aumentant ò disminuint, va 
fent sa via, si no es natural que tots los quesòm catalans 
siguem catalanistas? Lo catalanisme en Ips fills de Cata- 
lunya es un efecte tan lògich com lo castellanisme en los 
fills de Castella y I amor à la localitat ahont nasqueren en 
tots los sers que tenen com a essenms mès nobles de la 
seva vida la inteligencia y lo cor. Jo de mi puch dir que 



Digitized by 



Google 



i 



PRBOERICH SOLBR 3 1 



lluny de cautivaroie los que tenen descentrat V amor, 
lluny de sèrme simpàtichs, me sòn rapulsius; may he po- 
gut véurer al pare qu' empobreix los seus propis fills per 
afavorir als dels altres; jo crech sí qu^ ha d^ afavorirlos, 
però desprès d' haver fet per los seus quant possible li 
hagi estat pera donarlos la ditxa. 

No vullau may res ilógich; qui no estima mòlt als sè.us, 
estima poch als altres; qui vos sembli que estima massa 
als agens, no estima ni als agens ni als propis. Tant crech 
que à nosaltres no se ^ns ha d' exigir que estimem mès als 
altres que à nosaltres mateixos, que jo no ho exijiría de 
ningú respecte à mi, y vos jur que tant me repugnaria lo 
català que, per amor ecsessíu i Castella renegués de Ca- 
talunya que es la seva pàtria, com lo castellà que (^r 
amor ecsessiu à Catalunya renegués de Castella que es la 
pàtria seva. 

Per la lley d' aquest amor à la terra tant ben sentit en 
r ànima dels catalans de tot temps, se regeixen sense cap 
mena de dubte los habitants de las altras provincias d' Es- 
panya, comensant per Castella mateixa, y nb la ma al cor 
poden dirnos totas quéfarían ellas, si encara que errantse, 
però errantse de bona fé, haguessen cregut que se 'Is ha- 
via ofès, en sos interessos, la dignitat de la terra. No obs- 
tan, volem olvidarho. 

^•Quí com nosaltres hi hà per olvidar afrehtas y enter- 
rar odis? Va venir Felip V, va esquinsar nostres furs y 
llibertats sagradas, va arrasar lo barri de la Ribera, hi 
va alsar damunt una ciutadela formidable, à la qual 
Montjuich va pagar tribut de rocas, y quan desprès d^ 
anys, qu' aixts cambía la sort d' imperis y realmes, havem 
pogut enderrocar aquella montanya de pedra, res havem 
deixat de lo recort de tant oprobi. Podíam haverhí posat 
sisquera una làpida que recordés als vinents aquells agra- 
vis; podíam haver deixat en peu aquella històrica torre com 
monument eternal conmemorable de V amargor d^ aquells 
dolors inmensos, y no obstant res d^ això ha fet Catalu- 
nya: ha olvidat ofensas, ha apagat rancunias, y la forta- 



Digitized by 



Google 



32 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

lesa que va aixecar lo vencedor junt ab la granítica torre 
ahont van plorar tants màrtirs, esta esborrada sota una 
catifa de flors que V ayre encensa y 'Is papallons volant 
ab amor bèsan. 

Los catalans olvidém y estimem. Los catalans estimem 
à totas las provincias d' Espanya ab V amor que ja havem 
probat cent vegadas, y es una calumnia V estigma d' 
cgoistas ab que se 'ns vol sagellar lo rostre, ^ Havem lluy- 
tat alguna volta per Catalunya que no ho fèssem per Es- 
panya? 

Las penyas del Bruch, las pedras de Girona, los camps 
de Bailen, los murs de Tarragona, sòn testimonis eterns 
de la bravesa catalana y baldament moríssen dihent: i Mare 
meva! en català, los que en lo combat queyan, no crech 
que natal món puga negar que, al morir pensant en Ca- 
talunya, deixèssen de morir dessota Is plechs de la ban- 
dera de la mare pàtria. Com à fills de Catalunya sempre 
havem combatut per Espanya junt ab ella, y, lluny de 
sèrli infidels, ab ella y sols, sempre per la glòria seva ha- 
vem Uuytat, que à fé de Dèu que va ser bèn bè en profit 
y honra d' Espanya tota, la batalla del Bruch, y ab tot y 
això, no hi havia allí ni un front, ni un sol front que no M 
cubrís com capell de guerra ó emblemall de glòria la en- 
cesa barretina catalana. 

íEgoistas é ingrats los catalansi Més d' una volta ha- 
vem probat lo calumniosament que aquestos mots se *ns 
dirijían. Vivents exemples podran respondre en la Es- 
panya tota de la gratitut que lo nostre poble sol sentir per 
qui amor y bona voluntat li ensenya. Aquí, sens' anar més 
lluny, se trova entre nosaltres una persona de cor y nobles 
sentiments que ab tot y que demostra son accent que la 
llet materna que '1 va nudrir no era catalana, bèn bè sab 
ell que fòran pochs, mòlt pochs los fills d' aquesta terra, 
que no dessin la sanch de las sèvas venas per estalviarne 
sols una gota de la preciosa que alenta la vida del Excèl- 
lentíssim Sr. D. Ramon Blanco, Marqués de Pena Plata 
y Capità general del antich principat de Catalunya. 



Digitized by 



Google 



FREDERICH SOLER 33 



Lluny de nosaltres la fama de rebelds que injustament 
nos dónan. Demanar no es rebelarse. Si quan se 'ns nega 
lo just, sentim en lo rostre la xardor de la afronta de tenir 
que passarhi, y la rojor de la vergonya de resistirho; si 
pugnem perquè no siga un fet lo que 'ns aclapara, això 
encara ha de enaltir y glorificar à qui 'ns goberna. Te- 
nir per vassalls sers degradats que sentíssen indiferents lo 
xiulet que 'Is assota M rostre, fóra igual à imperar entre 
estàtuas de pedra. Tant se valdria regnar entre las de fret 
marbre qu' adornan los sumptuosos maussoleos dels ce- 
mentiris. 

I as impressions mès fortas fan los cors mès braus. Lo 
tremp del cer se logra tirant de sobte la fulla ruhenta de 
foch à r ayga freda que sembla arrencarli renills de ràbia; 
mès desprès lo mateix foch la suavisa y ab ell se logra que 
la punta de la espasa toledana se torsi com una cinta to- 
cant al pom y no 's trenqui al doblegarse. 

Tal es lo desitj que, desde '1 lloch que ab escasses de 
mèrits ocupo, m' atreveixo à espressar pera bè de Cata- 
lunya y Espanya mateixa. Lo trem cristallí de la fulla que 
han trempat espurnas de foch de injustas preocupacions, 
s' ha de suavisar y tots hem de contribuirhi. Cedeixi en lo 
que puga Catalunya, cedeixi en lo que puga Espanya, y, 
serena la rahó, clars los sentits, no cayguém ni 'Is uns ni 
'Is altres en la aberració de que la ofensa d' un home en- 
clou la de tot un poble. 

Los goberns passan y los pobles quedan. Napoleon lo 
gran, encengué la guerra fratricida que feu enemichs dels 
francesos als nostres avis y ara ell jau sota un marbre, fet 
cendra, en los Invàlits de París, y Espanya y França ol- 
vidadas d' aquells rencors cruelíssimss' estreyen la ma ab 
tendresa y allà d' allà dels mars van juntas per una missió 
civilisadora à Conxinxina. 

Recordi Catalunya y ab ella Espanya, que quan se feu 
la unió dels dos reyalmes se juraren pau, amor y amistat 
eterna Isabel primera y Ferran lo Católich; que lo nostre 
rey no era pas fadrí extern; que si ella era pubilla, ell era 

5 



Digitized by 



Google 



OlSCUfcS DEL SR. PK£SIDC3«T 



hereu; que la divisa del marit y muller era: Janio monia 
mania tanto^ Isabel como Fernafido; que junts conquis- 
taren las glorias ab que Espanya s' honra, y que si la 
rcyna guanyadora de Granada porta en dot las sèvas, lo 
Rey d' Aragó, hi va dur las nostras guanyadas à Grècia, 
a Sicília, al coll de Panissars y ahont sevulla que lo peno 
de las quatre barras s' hagi desplegct al vent alguna 
volta. 

A tots, donchs, desitjo que lo mèu plech arribi. La pà- 
tria, la fé y r amor han de fer vibrar las cordas^de las ca- 
talanas liras^ y no es ni fe, ni amor, ni pàtria voler 
ensagnantar la terra y convertir los germans en fratri- 
cídas. 

;Qué fóra la meva pobre glòria de poeta comparada ab 
la que lograría jo en lo mes íntim del mèu cor si pogués 
solzament portar lo petit gra d' arena de la meva insigni- 
íicanta influencia en lo pedestal de la estàtua que repre- 
sentant la pau d* Espanya voldria jo véurer alsada en la 
ralla mateixa en que las fitas marcan ahont acaban los 
termes dels dos antichs re^es? 

íVéurer la meva pàtria poderosa y rica daurada com 
los núvols a V hora de sortir lo sol per los raigs de glòria 
de ma estimada Catalunya! ^Qué no faria pera poder mi- 
rarho? Si aixís no es, si ab tot V anhel de ma aspiració in- 
finita jamay ho logro, si en Y escut de las quatre barras 
catalanas s ha de tapar T espay d' or que va de V una à 
r altra ab sanch de mos germans, féntne de tot ell una 
sola clapa rogenca, que Dèu me mati! 



a:m:;'í ^^ 



^pp 



Digitized by 



Google 



Senyor excel-lentissim: 



SENYORS: 



Si la vostra condescendència m' autorisa, com no dupto, 
à pendre preu d' aquell adagi de que may segonas parts 
sigueren bonàs, compendreu tot seguit, després del pro- 
fundíssim parlament que acabeu d' oir, que limite mon 
treball à las justas exigencias de la obligació. 

Estendrem en observacins més ó ménos atinadas res- 
pecte del caràcter general que presenta V actual certamen-, 
engolfarme en filosóficas deduccions, que per benévolas y 
justas que fossen y encar que vinguessen autorisadas per 
mos honorables companys de Consistori, sempre tindrían 
la apariencia de doctorals y pretenciosas, seria tasca que 
à saberla desempenyar com se mereix lo crèdit de la Ins- 
titució y lo just renom de las entitats literarias qu' aquí 
m' escoltan, demanaria una estensió més regular de la de 
quepuch disposar en aquestos moments de justa ansietat. 

Emperò; com que no podria presentarvos cap de aquells 
estudis de profunda crítica, que sempre ab gust s' escol- 
tan y de profitosa ensenyansa son origen; ni per altra 
part, las condicions fonamentals de la nostra literatura han 
variat, en sa esencia desde que mon digníssim predeces- 



Digitized by 



Google 



36 MCMORIA DKL SR. SECRETARI 

sor VOS dirigí sa autorisada paraula, me fareu grans mer- 
cès, y d' aço vos ne sentiré grat tota ma vida, si m' per- 
meteu donarvos conte tot seguit del judici format per 
aquest Consistori, respecte de las composicions que ha 
cregut dignes de distinció especial. 

Contant, donchs,ab lo vostre assentiment, vos daré conte 
y rahó de las deliberacions d' aquest Consistori; fentvos, 
en paga de la vostra benevolència, la promesa formal de 
que seré breu. 

Dotze han sigut los premis consignats en lo Cartell d' 
enguany, y 32o las composicions que hi han obtat; ha- 
vent pronunciat lo nostre veredicte del modo y forma se- 
güent: 

PREMI DE LA FLOR NATURAL 

CONSISTENT EN LA AntarilUs vitalejlore rubro. 

De las 142 composicions queobtavan à aquest premi lo 
Consistori V ha concedit per unanimitat a la senyalada de 
numero 121 titolada La Musa Popular y que dú per lema 
Princesa dels meus sentits [canso popular). 

L'han feta mereixedora d' aquest premi à judici del Con- 
sistori la ingènua inspiració que tot ella respira, la bellesa 
de sas imatjes, trobadas ab una naturalitat y sentiment 
exquisits y sa versificació que no decau ni un sol instant. 

Dos accèssits hem cregut de justicia concedir à aquest 
premi: lo primer à la composició numero 224, que dú 
per titol: L' arbre del Maig y per lema La gran obra es 
la pau; la fratenittat la suprema lley etc.^ en la qual 
baix una forma senzillament descriptiva s' desarrolla un 
assumpto interessant y original. Mellor recompensa hau- 
ria pogut obtenir aqueixa composició si no deixés veure 
cert rebuscat enginy en la verificació d' algunas estrofas 
y ne li hagués dat, son autor, tanta estensió, que la fa 
aparèixer massa deixatada. 

Ló segon accèssit s' ha concedit à la poesia Ma Vall 



Digitized by 



Google 



CARLES PIROZZINI 3y 



senyalada de número 191 y que porta el Jema Ab plor 
als ulls retorno pàtria mia^ composició que traduheix 
fidelment un raig de bella inspiració y de pur sentiment, 
i Llàstima que la versificació siga un xich descuydada y 
tingui poca novetat T assumpto que tracta. 

PREMI DE LA ENGLANTINA D' OR. 

Per unanimitat s^ ha concedit a la composició número 
209 que dú per títol Otger y per lema Auba. 

Sens dupte qu' entre las 42 composicions que han ob- 
tat al premi de Pàtria, cap s' ha distinguit com aquesta en 
la qual hi ha vist reunidas lo Consistori, vigor é inspira- 
ció. Ab pocas pinzelladas, però enérgicas y bellas, s' ha 
pintat lo personatje llegendari de la nostra reconquista, é 
inspirantse en la grandesa del fet se ha presentat també 
ab grandesa de concepte. Avaloran de més à més aquesta 
composició las descripcions del llochy del personatje tras- 
sadas ab seguretat y concisió y realsadas per una versifi- 
cació fàcil y pulcra. 

Una crítica escrupulosa trobaria sens dubte, en aquesta 
composició poch coneixement d' època y certa llibertat en 
la descripció del personatje; aixís com algun atreviment 
en r ús de certas imatjes que si bé impresionan de mo- 
ment per sa grandesa, no resisteixen massa la fredor d' un 
judi analítich. 

Lo Consistori, no obstant, creyent que en lo premi de 
pàtria devia donar franca volada à la inspiració y al sen- 
timent li ha acordat unànimement la recompensa. 

Un accèssit solzament ha cregut que devia concedir 
aquest Consistori, al premi de la Englantina, y F ha datà 
la composició d' assumpto histórich titolada La presa de 
Sta. Clara que ve senyalada de número 21 í y que dú 
per lema Fum del infern per V èter giravolta, en la 
qual son de notar la vivesa ab que està presentat un dels 
fets de armas més culminants de la nostra historia, en 
aquell jorn en que, com diu bé V autor, la pàtria se n 



Digitized by 



Google 



•u»J.'-^ ■ pw*'. 



38 MEMÒRIA DEL SR. SECRETARI 

pujà al cel. Aquesta composició, de versificació fàcil y es- 
merada, comensa ab una valentia é intenció que si s' man- 
tinguessen fíns à son acabament, fora ben digne de més 
alta recompensa. 

PREMI DE LA VIOLA D' OR Y ARGENT. 

Ha considerat aquest Consistori que la composició que 
s' fes mereixedora d' aquest premi, havia de reunir caràc- 
ters especials per la condició mateixa del assumpto y no 
dubta en assegurar que si bé ha trobat qualitats molt no- 
tables en algunas de las 48 composicions que hi obtavan 
no obstant no ha sabut veure en cap d^ ellas un conjunt 
que s' avingués no solzament al criteri d' aquest Consis- 
tori, sinó als precedents d' anys anteriors. 

Partint de aquest principi, y en son desitj lo Consistori 
de distingir aquelias composicions més notables, ha con- 
cedit dos accèssits: lo primer à la composició numero 210 
que porta per títol Lo vol de l' Aguíla y per lema E il 
naufragar é dolce in questo mare (Leopardi), per la po- 
tencia imaginativa que demostra, per là bellesa d' algunas 
imatjes, ben identifícadas ab V assumpto que canta y per 
estar versilicada ab facilitat y grandesa. 

Ben digne hauria estat aqueixa composició del premi 
de la Viola d' or y argent, si una inspiració, algunas vol- 
taspoch espontanea y un cert rebuscament ó barroquisme 
en la adopció d^ algunas imatjes no la desmilloressen no* 
tablement. 

Lo segon accèssit s' ha concedit a la poesia senyalada de 
numero 109 titolada Espines que té per lema jSaber que 
r goig acaba; ni may vingués!; composició plena de sen- 
timent y tendresa, emperò d' assumpto gastat y encar que 
dt versificació fàcil, un xich defectuosa de llenguatje. 

PREMI DEL excel•lentíssim AJUNTAMENT 

DE Reus. 

De lasduüs composicions que obtnvan à aquest premi, 



Digitized by 



Google 



C4RLES PlROZ/lKl ^9 



s' ha concedit al romans histórich Lo Lleó de Queralt 
Una descripció severa y clara del fet histórich que s' 
tracta y la grandesa y valentia sostingudas en tota la com- 
posició r han feta mereixedora del clavel de plata y or ga- 
lanament ofert per aquella Excel•lentíssima Municipalitat. 

PREMI OFERT PER LA REDACCIÓ DE 
La Renaixensà. 

Vuyt treballs en prosa han obtat à aquest premi distin- 
gintsc, entre tots, lo senyalat de número 267 que porta 
per títol Los petits sayons. 

Lo fondo moral que enclou, expressat en una sèrie de 
capítols interessats y ben lligats, un lleguatje cscayentper 
la espontanea bellesa de sos conceptes y la naturalitat de 
son estil; aixís com la veritat dels tipos que pinta, li otor- 
gan unànimement lo premi. 

Lo Consistori, no obstant, a pesar del esperit de bene- 
volensa de que s' trobava animat, no ha cregut de justicia 
concedir los premis oferts per varias Corporacions y par- 
ticulars, per no trobar mèrits abastament en las compo- 
sicions que hi obtavan y en sa conseqüència quedan sens 
adjudicar V Himne al esperit del Renaixement català, lo 
ipvtmi àt poesia festiua humorística^ Lo fonógrafoy V 
premi del Ateneo Barcelonès; havent quedat deserts los 
premis oferts per las duas Associacions excursionistas de 
aquesta Capital y T de la Historia de la cerrallerla ca- 
talana. 

Veus aquí. Senyors, expressant en breus y no gayre ben 
coordinats conceptes lo resultat de las deliberacions d' 
aquest Consistori, respecte de las composicions que la be- 
nevolensa del honorable Cós d' Adjunts tingué à be some- 
trer à la nostra consideració y judici. Del esperit de justi- 
cia è imparcialitat que ha guiat los nostres actes ja estem 
ben segurs que no ^n dubteu. Falta solzament ara que V 
vostre veredicte ^is demostre si hem tingut acert en la tria 
qu' hem fet. 



Digitized by 



Google 



40 MEMÒRIA LiEL SR. SECRETARI 

Res m' autorisaría, donchs, à molestar vostra atenció, ni 
d retardar per més temps lo desitj que teniu de conèixer 
los autors y las composicions premiadas, si la consuetut 
establerta y un deute sagrat de germanó, no m' obligues- 
sen, de bon grat, à dedicar un recort als qui foren nostres 
companys y ab nosaltres compartían las alegrías d' aques- 
ta festa de la gran familia catalana. 

En Francisco Domingo y Garriga, lo català de cor, lo 
defensor incansable de la indústria y del treball nacionals, 
lo protector de la nostra Institució, que plorava ab las 
nostras desgracias y compartia ab nosaltres las engrunas 
que *ns restan de la nostra antiga grandesa, ja no ve a 
ocupar son sitial entre mitx de sos respectables companys, 
successors d' aquells membres del Concell general de Bar- 
celona. Igual buyt han deixat entre nosaltres en Joaquim 
de Negre y Cases, venerable per sas virtuts, inquebran- 
table per son amor à las cosas de la terra, ferm defensor 
de nostras lleys y entusiasta conreador de la nostra litera- 
tura; en Francisco Sans, T artista inspirat, en qui lo 
sentiment del Art fou espontànea flor que nasqué en sa 
pensa y arrelà en son cor, glòria de Catalunya trasplan- 
tada al bell mitj de Castella y allí respectada y admirada; 
en Vicens Piera y Tossetti, lo jove poeta gironí, arrebas- 
sat à las lletras catalanas quan la glòria comensava à tei-* 
xirli sas coronas; en Agustí Robert, lo protector de la nos- 
tra institució y lo propagador incansable de la nostra ac- 
tivitat y r nostre caràcter, à la altre part de món; en Joan 
Casamitjana, lo compositor inspirat, lo degà de nostras 
glorias musicals, entusiasta per lo renaixament artístich 
de la nostra sempre estimada Catalunya; tots han desapa- 
rescut, pera may més tornar, deixant la fredor en nostres 
cors, si be conservant un caliu constant d' admiració en 
nostra memòria, que no s' apagarà may més. 

i Ah, senyors, cóm desanima veure la tasca devastadora 
de la mort, en mitj de las desventuras de la Pàtria, dei- 
xantnos despietadament sens aquells que 'ns alentan ab sa 
energia, nos guían ab sos concellsy 'ns fortifican ab sos 



Digitized by 



Google 



CARLES PlROZZINl 4 1 



exemples! Per açó, quan al vindré aquí, tal dia com avuy, 
'ns toca parlar de aqueixos companys nostres y ab llàgri- 
mas del cor fem esment de sas virtuts y de son valer, tots 
y cada hú de nosaltres dihem ab la veu^ que 'ns surt del 
fons d' r ànima: «iSenyor, si per desgracia de tota la gran 
familia espanyola, han de desaparèixer las antigas íitas de 
nostra Pàtria, si s' ha d' esborrar lo llibre de nostras sà- 
bias lleys, si s' ha de corsecar V arbre secular de las nos- 
tras venerandas tradicions, no 'ns prengueu, al ménos, 
eixos germans nostres, que ab son valer, ab son exemple 
y ab son amor nos estan dihent à tocis horas qu' encara 
hi hà la Pàtria, que may podrà morir! 



He dit. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



FLOR NATURAL 



Núm. 3.— LA MUSA POPULAR, de D. Joaquin Rie- 

ray Bertran. 
Níim. 4.— L' ARBRE DEL MATX, de D. Artur Mas- 

riera. 
Núm. 5.--MA VALL, de D. Emili Coca y Collado. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



'm^.^mm^^^^r 



LA MUSA POPULAR 



Al mestre en gay saber En Marian Aguiló. 



Princesa dels meus sentits. 
{Çansó popular.) 



T* hi sabia aquí, estimada, 
y 'm dalía per venir, 
dona d^ aygua, gentil fada, 
celistia d' una encontrada 
que '1 bon Deu va benehir. 

^Cóm oblidarte podia 

qui t' adora desd* infant? 

Ans que 'm manquesses, aymía, 

la llum del sol mancaria 

al món, que 'n viu sedejant. 

De la mare tu embaumares 
r ànima ab suprem encís; 
ma casa payral ornares, 
y sento, al pensà' en mos pares, 
ratxadas de Paradís. 

Pe '1 tendre minyó tragueres 
coronas de poncellars; 
los vessants d' hont las prengueres 
aqueixos son: tu 'Is volgueres 
floridors y à milenars. 



Digitized by 



Google 



4b LA MUSA POPULAR 



Se des£& ab tu 1' a^yoraosa 
com nuvolada d' estiu: 
banyada pe *1 sol qu' avansa, 
s' entemeix de benauransa 
en son amorós caliu. 

Musa meva idolatrada^ 
pubilla de mon ideal; 
nova volta t' he trobada 
tan bella y tan ajensada 
com al trench primaveral. 

Nins de rossa cabellera 
vora la jaya asseguts; 
jovent de soca sancera, 
vells de parla verdadera 
com sas heróicas virtuts; 

Balls de plassa y romerías, 
llevants de taula y cansons 
y populars alegrfas, 
entreteixits d* armonías 
y ramells de tradicions; 

Remoreigs de foAtanellas 
(riallas del bosch misteriós); 
gay refilejar d' aucellas 
anunciant à las poncellas 
un descloure venturós; 

Llum fíltrantse joguinosa 
entre ramatje florit; 
ombra casta y misteriosa 
que fa cantar à Palosa 
la passada de la nit; 

Masia dreta y sapada 
que 's mira en férvida vall 
quan la tarde, fatigada, 
al ponent dóna, inílamada, 
la vermellor d' un crestall; 

Ventítjol y alegre oratje 
duhent de campana '1 ressò, 
càntich del etern viatje 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM RIERA Y BERTRAN 47 

que, de paratje en paratje, 
pidola tendra oració: 

Cada forma, cada nota 
de color, cada dictat, 
cada efluvi y cada gota 
de la creació ó de la ignota 
bellesa de lo incrèat: 

Tot, oh hermosa soberana, 
tot placévol te retrau 
ab bellesa sobrhumana, 
convertint montanya y plana 
en ton delitós palau. 

Per ço i' estimo, t' adoro 
ab tan ardenta passió, 
y resseguir ab tu anyoro 
espays de que m^ enamoro 
com d* una nova creació. 

Amanéixte, companyera, 
per fer via totseguit; 
sento ja '\ goig que 'ns espera: 
tu ets la sola verdadera 
passió que no m^ has trahit. 

Arribats al alt santuari, 
guardià del afràu gentil 
que per cor tè bell sagrari 
hont s* estotja *1 reliquiari 
sota '1 daurat camaril, 

Tornas à ésser generosa 
guia d' aquest teu amant: 
cada penya esgarrifosa 
hont lo santuari reposa 
de nostra fé n' es gegant. 

Raig gemat de fosa neu 
brollant del feixuch turó, 
hont s' alsa mística creu , 
bàlsam dóna al dol més greu, 
claretat à la rahó. 



Digitized by 



Google 



48 LA MUSA POPULAR 



Com en las etats colgadas 
pe 'I temps, que las va aterrant, 
las liegendas veneradas 
d' hermita y font estimadas, 
ab r aygua van devaliant. 

Sense mimvar sa puresa 
per tots endrets van fluhint 
petonejant V infantesa, 
inspirant la jovenesa 
y 'Is vellets rejovenint. 

jOh, Poesia inestroncable, 
primavera sempre en flor, 
jorn de bellesa adorable! 
\Y que n' es de miserable 
lo poble que no 't du amor! 

Per ell la creació divina 
no parla ab sublimitat; 
lo sol, què surt ó declina, 
no mou son cor ni encamina 
s* aspiració à lo increat. 

Sópita per' ell la historia 
y muda la tradició, 
agonitza sa memòria 
sens deixar rastre de glòria 
ni estela d' inspiració. 




Digitized by 



Google 



L' ARBRE DEL MATX 

(A Joaquim Olivé Formenti.) 



»La gran obra es la pau; la frater- 
nitat la suprema lley. ^Pera obtenir- 
las, pot sacTiíicarse tot? Héuse aquf 
lo problema. 

(Louis Bichet.— Q«eí//o»5 philoso^ 
phiques.y 



I 



Al mitx d*una vall frondosa 
hi ha U poble de la Pinosa, 
Sant Andreu n* es lo patró; 
y 'n tenen tan bella imatge 
que sols li porta ventatge 
lo patró d' altre vilatge, 
lo Sant Martí del Villó. 

Los fadrins de aquellas serras 
fan vergonya als d' altres terras, 
ídiu que son uns mossetons! 
aplegats, ningú *ls pot batre, 
tenen pit per vint y quatre 
y coratge per combatre 
dos esquadras de dragons. 

Tallan fatxs per la marina, 
quan vé tramuntana alpina 
fan carbó als prats de Capcir: 



Digitized by 



Google 



48 LA MUSA POPULAR 



Com en las etats colgadas 
pe'l temps, que las va aterrant, 
las llegendas veneradas 
d' hermita y font estimadas, 
ab r aygua van devallant. 

Sense mimvar sa puresa 
per tots endrets van fluhint 
petonejant V infantesa, 
inspirant la jovenesa 
y 'Is vellets rejovenint. 

iOh, Poesia inestroncable, 
primavera sempre en flor, 
jorn de bellesa adorable! 
\Y que n' es de miserable 
lo poble que no 't du amor! 

Per ell la creació divina 
no parla ab sublimitat; 
lo sol, qué surt ó declina, 
no mou son cor ni encamina 
s' aspiració à lo increat. 

Sópita per' ell la historia 
y muda la tradició, 
agonitza sa memòria 
sens deixar rastre de glòria 
ni estela d* inspiració. 




Digitized by 



Google 




V ARBRE DEL MATX 



(A Joaquim Olivó Formenti,) 



»La gran obra es la pau; la frater- 
niut la suprema lley. ^Pera obtenir- 
las, pot sacriücarse tot? Héuse aquí 
lo problema. 

(XjO\x\%'Q\chH,'^QuestionsphilosO'' 
phiques.) 



I 



Al mitx d*una vall frondosa 
hi ha U poble de la Pinosa, 
Sant Andreu n' es lo patró; 
y 'n tenen tan bella imatge 
que sols li porta ventatge 
lo patró d' altre vilatge, 
lo Sant Martí del Villó. 

Los fadrins de aquellas serras 
fan vergonya als d' altres terras, 
ídiu que son uns mossetons! 
aplegats, ningú 'Is pot batre i 
tenen pit per vint y quatre 
y coratge per combatre 
dos esquadras de dragons. 

Tallan fatxs per la marina, 
quan vé tramuntana alpina 
fan carbó als prats de Capcir; 



Digitized by 



Google 



1 



5o l' arbre de matx 



may los manca feyna llarga, 
doman braus de la Camarga 
y treballan à la farga 
com la gent del Vallespir. 

Los del Villó son gelosos, 
los altres son rencorosos, 
diu qu' estan contrapuntats: 
per atrevits ningú 'Is guanya, 
com dominan la muntanya 
passan frau cap à V Espanya 
per los colls mes espadats. 

Lo duhen dret à Figueras 
per roviras y dresseras, 
disfressats de traginers; 
però 'Is altres los trahexen 
perquè ab ell no s* ho partexen; 
y 'Is dos pobles s' avorrexen 
com las guillas y *ls llebrers. 

Entre un y altre vilatge 

s' hi axeca un putx erm, selvatge, 

que té un abisme al costat; 

dalt del putx, ab ufanía, 

creix un pi, que desafia 

lo garbí fresch del Mitx-día 

y '1 mastral desenfrenat. 

Vert y espigat que enamora, 
arrela en la vora-vora 
que 'Is dos termes comparteix; 
com qu' es robust y fa planta, 
y es de soca ample y geganta, 
per seu, V un poble *1 vescania, 
r altre poble, fa '1 mateix. 

La valenta fadrinada 
de Pinosa, aquesta anyada 
vol plantà' '1 Matx aviat; 
y al exir dels trulls y cledas 
comensa à regirà' arbrcdas, 
y garrigas y frexedas, 
per trobà' un arbre sapat. 



Digitized by 



Google 



ARTUR MASKIEKA 5 I 



Mes després de regirarlas 
y de totas rebujarlas, 
han pensat ab aquell pi; 
tots r aguaytan y 's dalexcn, 
à portarlo s* oferexen 
y à tallarlo comparexen 
un diumenge al dematí. 

Quan al cim del putx s' atansan, 
un clam de sorpresa llansan, 
ja no hi es lo pi gegant; 
los del Villó ja V han feta, 
fins r arrel y tot li han treta 
perquè U tallaren à dreta 
ab un intent consemblant. 

Los de Pinosa ^s sorprenen 
y desesperats s' avenen; 
renegan com uns bergans, 
semblan llops del Costabona 
quan la presa 'Is abandona 
y senten lo tret de fona 
dels bovers y 'Is rabadans! 

n 

Ai Villó s' hi es aplegada 
la colla mes animada 
de fadrinas y minyons; 
ellas, de festa vestidas, 
voltan al Matx axeridas, 
y ells, cantan las mes pulidas 
codoladas y cansons. 

i Es lo Matx, es la valenta 
encarnació mes vi venta 
de la pàtria y del amor; 
es la institució sagrada 
de independència arrelada; 
es r orgull de la encontrada 
que r alleta ab tal vigor! 

Los de Pinosa se '1 miran 
y cobejosos suspiran 
y gamban fent lo distret; 



Digitized by 



Google 



52 l' arbre de matx 



ni cantan, beuhen ni ballan, 
cap al poble atents devallan, 
estrenyen la faus y callan 
y somriuhen fent V ullet. 

Quan la nit es mes entrada 
ja s^ allunya la gentada, 
iqu* es sola la plassa gran! 
canta planyent la sibeca, 
r arbre del Matx ferm s' axeca 
y migrolat se corseca 
son putx nadiu anyorant. 

Quan la lluna es apagada, 
à una senyal preparada 
nou fadrins V han descolgat; 
una estona alsantlo bregan, 
à la espatlla se *1 carregan 
y bufant, à corre' engegan 
com un badell desfermat. 

jFadrinada de Pinosa, 

ja 't pots dar per ben dítxosa, 

que has complert lo teu intent! 

Quan al seu poble arribava 

rostolls de sègol cremava, 

y frenètica ballava 

entorn del Matx corpulent. 



Ja han comensat los ultratges; 
lo pi, es íill dels dos vilatges, 
tots dos per seu lo voldran 
per plantarlo en mitx de plassa; 
r arbre, es V honra de la rassa, 
la Pinosa V arrebassa, 
^los del Villó, qué faran? 

ÍII 

La costum ha de seguirse 
y ^1 terme ha de benehirse 
lo dia de Santa-Creu; 



Digitized by 



Google 



ARTUR MASRIEKA 55 



ja hi ha rosetas badadas» 
verdejan totas las pradas, 
las montanyas regaladas 
s* han tret lo vestit de neu. 

Al tocar V hora primera 
en llarga y bona renglera, 
ja ha sortit la professo 
del poble de la Pinosa; 
la fadrinada vistosa, 
la brivallada xamosa, 
i tothom fa de seguidól 

Tot son rams, flors y ginesta, 
lo bon rectó va de festa, 
sembla un pà de plata y or; 
ha guarnit lo sant de violas, 
romanins y farigolas, 
matas d* eura y etzerolas 
y campanetas d' olor. 

Seguexen tretze donzellas, 
de blanch vestidas, mes bellas 
que 'Is lilàs de Font Romeu; 
los estaments y confrares 
portan banderas preclaras, 
y sostenen sobre varas 
la imatge de Sant Andreu. 

De plenitut sobrexida, 
es la festa de la vida, 
de la esperansa y las flors; 
r euga renilla gelosa, 
lo riu salta la resclosa 
y la llum del sol fogosa 
escalfa 'Is fruyts y los cors. 

Dret al putx tots s' encaminan 
y crestejant ja '1 dominan, 
van al terme y partió 
ab la imatge venerada, 
que com V hisop, es ventada 
per benehir la encontrada 
los esplets y la sahó. 



Digitized by 



Google 



L* ARBRE DE MATX 



La professo es à V altura, 
alt ratxs d' aquella llum pura 
ique es bell, veure destacats 
sobre un cel que pur clareja, 
tanta bandera que oneja, 
tanta gent que bellugueja 
y tants vestits virolats! 

Arreu hont los ulls se giran, 
desde allí dalt, clar s' oviran 
los dos pobles y molts mes; 
la roca dreta, espadada, 
de molsa s' ha coronada 
guaytant 1* abisme inclinada, 
entre 'Is abets y 'Is frexers. 

Quan tot lo poble hi arriba 
hi va un altre comitiva; 
•jmala sort, valga'm Deu vall 
son los del Villó que hi muntan 
y ab igual intent, se juntan 
ab sos pendons que ja apuntan 
entre *1 florit caminal. 

També duhen sos confrares 
que sostenen sobre varas 
lo seu patró venerat; 
à cara cara 's presentan, 
los del Villó tot ho esmcntan, 
y r odi d* un cop reventan 
recordant 1* arbre envejat. 

S' abrahonan y embestexen 
y renegan y 's ferexen 
com los gelosos isarts; 
las donas fugen perdudas, 
las banderas son rompudas 
y esquexadas y abatudas 
fan d' armas à aquells pillarts. 

jOh vergonya, sort horriblel 
moguts per V ira que 'Is fibla 
los primers s' han embestit 
ab las imatges sagradas; 
à cops las han esberladas, 



Digitized by 



Google 



ARTUR MASRIERA 55 



las flors també han arrancadas 
y ab nou coratge y delit, 

al peu mateix del abisme, 
msdtractantse ab mes cinisme 
pugnant sempre ab ardiment 
per r orgull dels dos vilatges, 
com senglars y onsos selvatges; 
isingle avall ab las imatges 
han rodat confosament! 

Lo sacrilegi Us espanta, 
com un' ona galopanta 
que 's fon als esculls tallats, 
avergonyits se separan; 
la batussa d* un cop paran 
y à prop r abisme s* encaran 
y tremolan esglayats. 

La reflexió entre ells s' imposa, 

y aterrats per la horrorosa 

profanació que 'Is fa por; 

sos ultratges concilían, 

los dos pobles no s' odían 

y penedits aussilían 

als que esperavan la mort. 

IV 

Lo poble de la Pinosa 

te una imatge primorosa 

pagada pels del Villó; 

y al Villó un' altre 'n vencran 

que 'Is de Pinosa la feren, 

ja que sols aixís, cregueren 

cumplir be la germanó. 

Quan se fonen las congestas 
y s' acostan ja las festas 
del Matx y de benehir, 
la fadrinada aixerida 
dels dos pobles, reunida, 
ho celebra divertida 
gastant los sous à desdir. 



Digitized by 



Google 



56 



L ARBRE DE MAIG 



De benestar y armonía 
son un exemple avuy dia 
la Plnosa y lo Villó; 
per r orgull patrial lluytaren 
y iins al sants profanaren, 
{mes si aixís s' agermanaren, 
ja no fou profanació! 




Digitized by 



Google 






yv?^ 



MA VALL 



Ab plor als ulls retorno, pàtria mia. 



Oh alegre caseta meva! 
niu de ma inocenta edat 
amagada entre oliveras 
en el fondo d* una vall. 

Encercada de vells boscos, 
r ayre pur lo va besant 
ab s' alé d' espígol tendre 
y de lliris montanyans. 

Lo dols rossinyol canteja 
d trench d' alba y cap al tart, 
bé *s coneix que es à sa pàtria 
pels amors que va cantant. 

Jo he trascat per valls y planas 
boy jugant ab mos companys, 
com un vol de perdiuhetas 
que no *s cansan de volar. 

Bon dalé 'ns sobrava sempre 
y 'ns passava 'I temps volant, 
sense gech ni barretina 
y & tot temps à peus descals. 



Digitized by 



Google 



58 MA VALL 

Jo, í la sombra reposava 
dels nervuts oliveras, 
al remor suau del fullatge 
que bressava '1 vent passant. 

iOh, quins somnis més ditxosos 
los de la inocenta edat! 
llabi riallé* al adormir me, 
y à trench d* alba al despertar. 

Tot lo món que coneixíam 
tan bé jo com mos companys, 
prou cabia ab goig y penas 
tot plegat dins nostra vall. 

May n' hagués conegut d' altre 
ni m' hagués d' ell allunyat, 
que mos ulls jay! no tindria, 
envidrats de tant plorar! . . . 

Ma caseta era la casa 
de mos estimats companys, 
com ho era sa teulada 
pels aucells enjogassats. 

Joch de r un, ho era perl* a!tra, 
com los plors y els goigs més grans: 
més que companyons, semblavam 
bons germans enamorats. 

La falsesa no niuhava 
dintre nostres cors lleyals, 
ni més galas coneixíam 
que '1 florir de nostra vall. 

Re era nou, ni res variava, 
ni res nos cansava may: 
quant més temps y anys passa van, 
més r amor 'nava arrelant 

Coneixíam las diadas, 
no pels jorns assenyalats; 
pels rebrots y las Üoridas 
de las plantas dels voltants. 



Digitized by 



Google 



EMILI COCA 59 



Al florir las ginesteras, 
poch lo Corpus sol tardar; 
quan los castanyers s' esbinzan 
de tant pes, torna Tot-Sants. 

Y aixís jorns y jorns passaren, 
y així anaren passant anys, 
y 's tornaren vells los joves, 
y 'Is més nins minyons sapats. 

Vaig marxà' un jorn en mal hora 
pera corre^ un món més gran, 
y com grà mesquí d' arena 
un mal vent me llensà al mar. 

Ab los ulls*marats de llàgrimas 
y ab lo cor mitj destrossat, 
à esperar ma hora darrera 
torno avuy en esta vall. 

Tot ho trobo igual que '1 dia 
que d* assí 'm vaig allunyar; 
dalt lo puig la antiga hermita, 
lo fossa* à r endret del plà. 

En lo tronch d* una olivera 
una creu hi vaig marcar, 
tan bon punt sia al peu d* ella 
íquíns petons boy abrassat! 

Un bell vol de perdiuhetas 
entorn meu miro volar; 
iy quin goig sento al mirarlas! 
íqué trist si 's van allunyant! 

De mi fugen y s' esquivan 
boy trascant per monts y plans; 
si lo pes dels anys m^ atura, 
lo meu cor quin volar fà! 

Me rejoveneix la ílayra 
dels romanís del voltant; 
la remor de V olivera 
n' apar darme '1 deuteguart. 



Digitized by 



Google 



60 MA VALL 



Al entrar à casa meva 
no 'm coneixen al plegat; 
sols lo gos grinyola y salta 
y me va llepant la mà. 

Los dos vells quan ma veu senten, 
com d' un somni despertant, 
íquín plorà* y quinas besadas! 
la color íins han mudat. 

De besadas de la mare 
ne tenia set y fam, 
de sentir la veu del pare 
bé n* estava desitjat. 

Amichs y parents m' cnvoltan; 
(de preguntas si me *n fan!,.. 
Y al sentir lo que 'Is esplico 
fins s' hi quedan encantats. 

Lo senyor Rector al veurem 
plé de joya 'm va abrassant 
boy manant que un plat à taula 
pera mi hi sia posat. 

iOh dolsa caseta meva! 
íOh encantada y bella vall! 
Que mesquí es lo món que deixo! 
jque pròdiga tu y que gran! 

Retornant à tu, no *m reca, 
ni '1 morir dejom 6 tart, 
ni anyoraré '1 món que deixo... 
íno r hagués conegut may! 



Digitized by 



Google 



ENGLANTINA 



Núm. 6.— OTGER de D." Dolors Moncerdd de Macià. 
Núm. 7,— LA PRESA DE SANTA CLARA de D. Ra- 
mon Enrich Bassegoda. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 






OTGER 



Auba. 



Per un dels ombrius valls de la Cerdanya. 
Otger entrava quan moría '1 sol, 
Lo pensament li feya de companya, 
Rarrejantshi ferést del llop V udol. 

Sos membres de gegant cubría *1 ferro, 
Imponent y resolt era son pas; 
Com exilat que torna del desterro. 
Lo joy brillava en sa colrada fds. 

Estenia la nit ses negres ales, 
Quan pujava '1 coster del Canigó; 
Per ell, eran les roques rams d* escales: 
La fadiga, repòs; llum la foscó\ 

Los corbs alsaren sa ferest volada, 
Y deixaren les àligues llur niu, 
Al fort cruixit de sa potent petjada, 
Damunt les roques d* aquell cingle altiu. 

Fixada al cel sa vista brilladora, 
Creuhats los nervuts brassos sobre *1 pit, 
Deixà *1 colós passar hora tras hora, 
Fins à fondres les ombres de la nit. 



Digitized by 



Google 



\t4 OTGER 

Nasqueren del matí les llums primeres^ 

V 0[ger girà à la terra son esguart; 
Vjïes, ciutats, estenses cordillcres, 
Fúrmavan à sos peus inmens esbart; 

Mes quant veyan sos ulls, alt ostentava 
Lo vcnccdó' estandart del Africà; 

Y '1 que massa gegant com jonch brandava, 
Ab lo cor trossejat {com nin plorà!... 



Per nou voltes sonà son corn de guerra, 
Los àmbits del espay fent estremir, 

Y nou homs, nou titans de devali terra, 
Com per prodigi ignot, varen surgir. 

La forsa del capdill en llurs mirades, 
La fé dels grans apòstols en llur front, 
Resplandí ^s veya, en los que en cent jornades, 
Havían de sé' en breu, pasme del món! 

Otger digué mostrant la pàtria opresa: 
— La que Cartaginesos y Romans, 
No pogueren domar ab sa bravesa, 
^Sufreix avuy lo jou dels Mussulmans! 

OrguUosa s* alsat la mitja lluna, 
Damunt 1* inmortal arbre de la creu. 
Poder, Uivertat, glòria (tot es runa! 
\Ni un temple'ns queda per pregar à Deu! 

Però 'ns resta, bullint dins nostres venes, 
D' Indíbil y Mandoni ardida sanch, 

Y *[s cims més alts d* eixes gegants carenes 
Per dar al nostre estol estatje franch! 

Jtirém, no retallar de nostra testa 
Un sol cabell, sens ésser vencedors: 
Ni tenir altre pler, repòs y festa, 
Que r estermini y mort dels opressors!— 

Y rrayent de son pit creu cisellada, 
Clamà— i La pàtria que 'ns han pres salvem! — 

Y r eco dins l'ombrosa fondalada, 
Nou voltes repelí: {Jurem! jJurém!.... 



Digitized by 



Google 



DOLORS MONGE RDÀ Dl:: MACIÀ 65 



Y com à bons los nou valents cumpliren, 
Per Otger en la guerra ensinestrats, 

De sanch moruna nostres camps rubliren, 
D* inmortal glòria llurs sangrents combats! 

En aspres cims, com enlayrats colossos, 
Castells hi alsaren que besava '1 llamp, 

Y les timbes y abims foren llurs fossos, 

Y espadats ftiurs les masses de rocém. 

Allí, fugint del jou de gents estranyes, 
S* uniren per Uuytar, vence' ó morir. 
Los braus y lliures fills de les montanyes 
{Aquells que pa d* esclau may va nodrir! 

Ab ells, Otger, deixant ses fortaleses, 
Com àliga potent va caure al plà, 

Y al rol ardit de ses brillants empreses 
{Tingué altra volta temple '1 Laietà! 

A sonesfors, 1* altiu estat s' alsava, 
Que un dia admirà '1 món per son poder. 
Son brasen Reyna convertí la Esclava; 
|Si tenim pàtria la debem à Otger! 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



^'^:mJ:'WM£M 






LA PRESA 



DE SANTA CLARA 



Fmbi del imfers per V èter giravolta. 
A, Guimerd, 



I 



^Voleu ascohar It gesta 

del valent Villarroel 

en aquell jorn de tetnpesta 

qu* à la pàtria envià i cet.^ 

Ascolteula de mos llabis 

y al mon aneula contant 

per recordansa dels avis 

y exemple deh que vindrftn. 

Barcelona agarrotada 

entre un mar de combatents, 

sembla una nau esberlada 

que lluyta ab los quatre vents. 

Res defalleix lo coratje 

de sos ardits defensors, 

re* hi pot la fam y '1 camatje 

ni 'Is plans d* enemichs traydors. 

Ni la peste qu* à tothora 

va atatxonant sos carners. 

ni la ingratitut que plora 

del arxi-duch Carles ters. 



Digitized by 



Google 



í!8 LA PRKSA DE SANTA CLARA 

Plegadas Castella y Fransa 
ha juntat, si nó V amor, 
r ardcnta set de ven j ansa 
que s* esbrava de son cor. 
Potser de sa glòria inmensa 
en Ltuís al recordars' 
vingué i cntcnebrar sa pensa 
Jo recort de Panisars. 

Y per rendf à Barcelona 
qu^ encar al jou no s' ajup 

y ab r enemich s' abrahona 
y en lo mitx del front V escup, 
las dos coronas unidas 
r hí envían sos batallons, 
redoblant sas embestidas 
fins al peu dels bast ions. 

Y en Benvick que lluny veu V hora 
d* aixafaria en [re sos peus, 

mata V enuig que *l devora 
disposant enginys y arreus. 

Y entre un diluvi de balas 

qu' arreu va escampant la mort, 
com SL alií estengués les alas 
1' ànge! exterminador, 
va atansans* la turba folla 
d* homeyerSj més que soldats, 
al olor de la degolla 
sentintse ja embriagats. 
Tot al Uarch de la muralla 
ja *ls espera nostra gent, 
y entre núbols de metralla 
s' bi llensan un contra cent. 
Lo baluart de Santa Clara, 
sos mural Ions quartejats, 
encara à en Berwick fa cara 
cremant per quatre costats. 

Y entre mïtx de fum y flamas 
rebatentsht com à llops, 

las francesas oriílamas 
reten encara cent cops. 
Los canons de fort bramulan, 
s' ou lo loch del sometent, 
jmes ayl que *ls nostres reculan 
tot cayent de cent en cent. 
Ja la muralla coronan 



Digitized by 



Google 



RAMON ENRICH BASSCGODA 69 

los francesos regiments; 
tots allí sa sang condonan 
que 's va vessant à torrents. 
^Quí detindrà I' embranzida 
del torb que ve rebramant? 
r host d* en Berwick malehida 
ja en la vila 's va endinzant. 
Mes nó; encara per vensuda 
no 't dongas al invassor, 
que corre per darte ajuda 
d' entre tos fills lo millor. 
Encès de ràbia tremola 
y dalt son poltro fidel 
no corre, sinó que vola 
lo valent Villarroel. 

Y altra volta al seu derrera 
van los desfets regiments, 
r arrabal y la ribera 

y *ls gremis y *ls estaments. 

Y com furiosa riuhada 

que rebramant corre al mar, 
en una inmensa abrassada 
los dos camps se van juntar. 
Arreu queya plom y ferre, 
y al embat dels combatents 
sotraquejavas' la terra 
tremint en sos fonaments. 
Per totas bandas se veya 
lluytà* en Villarroel ardit, 
sa espasa com massa queya 
responent à son esprit. 
Devant de la coronela 
sos passos foren contats, 
en esgarrifosa estela 
de cadavres massacrats. 
Terrible fou V embestida, 
mes los soldats d* en Berwick 
é cents y cents dant la vida 
feren cara al enemich. 
Novas tropas envia das 
venían son lloch à omplir 
com mar d* inmensas onadas 
qu* anés allí d reíluhir. 
Villarroel encès d* ira 
mana parar lo combat 



Digitized by 



Google 



■ >¥ 



70 LA PRESA DE SANTA CLARA 

y tota r host se retira 
contenint del oyd V esclat. 

Y desbordant son coratje 
esclama Villarroel, 

com si tan sangrent ultratje 
r hi hagués fet lo mateix cel. 
Aixís encarantshi crida: 
—No *m donch encar per vensut, 
per jugarme ab tu la vida, 
rey en Felip mal nascut, 
mentres me quede à las venas 
un doll de sang, ha de ser 
pera lliurar de cadenas 
ma pàtria, rey homeyer. 
Ja 'm pots abocar de Fransa 
la mar de tos regiments, 
dessobre d' ells en ven j ansa 
passaré ab totas mas gents.— 
Aixís digué y desseguida 
esperonà son ca ball 
que va atià' à tota brida 
dret al Concell carré' avall. 

II 

Torrents de sang no hi valgueren 
per salvar à Santa Clara, 
hont oneja ja '1 peno 
dels enemichs de la pàtria. 
Mes que no pas un baluart, 
un munt de runas fumantas 
va conquistar pe 'n Felip 
r host traydora de la Fransa. 
Ningú allí va escatimar 
la sang qu' à torrents llansavas* 
mes à la fi rendí '1 nombre 
lo que no pogué '1 coratje. 
Per x6 la vintiquatrena 
veyent lo perill qu' amaga 
r enemich tenint à dins 
de las mateixas murallas, 
per tentà* un esfors suprem 
una crida ha disposada. 

Y r pregoner de la Junta 
arreu per carrers y plassas 



Digitized by 



Google 



RAMON ENRICH BASSEGODA 7 1 

va cridant joves y vells 

ciutadans de tots Uinatjes, 

los nobles y 'Is menestrals 

y fins los clergues y frares; 

à tots los que en lo cor senten 

r afront que plora la pàtria, 

à tots ordena la Junta 

qu' acudeixen à las armas 

tan bon punt dalt de la Seu 

fasse senyal 1* Honorata. 

No fou pas pera ningú 

feta la crida debades, 

que tantost la veu del bronzo 

deixi sentirse, en las casas 

sols quedaren nins y fembras, 

de serho sentint recansa 

en aquell jorn malastruch 

de vida ó mort per* la pàtria. 

Per tot arreu formiguejan 

ciutadans que mal amagan 

r ira que bull en sos cors 

y en foch per sos ulls esclata. 

Mirau, mirau quins soldats 

Barcelona agonisanta 

ha juntat pera rendir 

r host del net del rey de Fransa: 

caras de nin hont tot just 

hi negreja pel de barba, 

jayos qu^ al pes de sos anys 

senten minvar lo coratje, 

de la heróyca coronela 

las companyías delmadas 

dihent ben clar si fa temps 

qu' ab la fam y *1 foch se baten, 

y frares que fins avuy 

entre sas mans no aixecaren 

mes qu' al Deu qu* ara n' invocan, 

dins de la forma sagrada. 

Tant bon punt tocà mitx dia 

Villarroel arribava, 

cavaller en son cavall 

y al ayre lluhint sa espasa 

com gabell de llamps forjats 

per lo Deu de las venjansas. 

Aixís que prop lo vejé 



Digitized by 



Google 



72 LA PRESA DE SANTA CLARA 

aquell mar d* onas humanas, 
com un sol cor va estremirse 
r espay ab crits aixordantne 
com r udol qu' ans d' embcslir 
Uensa la fera selvatje. 
En Rafel de Casanova 
vestit ab roja gramalla 
y entre sas mans tremolant 
lo peno de Santa Eulària, 
surt é rebre al general 
y al costat se li posava. 
Quan foren devant de tots, 
Villarroel aixís parla: 

— Fills de la pàtria qu' en perill os crida, 
si eixa es 1* hora de véurela envilida 
com avol fembra als peus del vencedor, 
aneu à dir ben prompte à eixa odiada 
rassa de llops, de sang assedegada 
que flayra ja '1 festí de vostra mort. 

Veniu ab mi y la via de la glòria 
jo os signaré; captiva la victorià 
durem darrera nostre à rossegons; 
de Santa Clara allà en la mitja lluna 
guayteu com nos somriu ja la fortuna 
qu* anuncia ja la veu de sos canons. 

De valtres tot ho espera Barcelona; 

que vinga à nostre camp enhorabona 

la mort à fer sa tria, res hi fa; 

si es nostra sang lo preu de la venjansa 

qu' hem de pendrer avuy de 1' host de Fransa, 

que corre nostra sang; à punt esté. 

Guayteu al ayre desplegars* joyosa 

de la pàtria 1' ensenya gloriosa 

frísosa com vosaltres de partir; 

pera salvar la pàtria deshonrada 

la gran hora dels héroes ja ha arribada: 

'iApa, companys, à vèncer ó à morir!-— 

Ja no hi hagué aturador 
al sentir aytals paraulas 
per 'quell esbart de valents 



Digitized by 



Google 



RAMON ENRICH BASSBGODA jS 

qu* à la lluyta Ét ilansareit. 
Los de dmtre *1 baluart 
massa y prou que Us esperavan 
y 'Is daren la benyinguda 
sos canons plens de metralla. 
Mes res hi fa, sempre amuÀt 
los nostres van avansantne 
encar que vajen eayent 
à dotzenas los cadavres, 
fins que posan ja sos peus 
dins mateix de Santa Clara. 
{Llamp de Deul quina embestida, 
mes quin aguantar los altres, 
quin ferir, quin colpejar, 
quin córrer la sang humana, 
y quin roncar los canons 
ab sos rebrams espantables! 

Y esplotan los polvorins, 

y s* esfondran las murallas 

y corre d amagarse *1 sol 

derrera las nuboladas 

de fum negre y atapit 

qu* asfixia als que batallan. 

—Ara és r hora!— Villarroel 

i fotas parts va cridantne,— 

de x^larse ab lo carneig 

qu* esperavati fe* ab nosaltres; 

amunt, que *ls llops d' en Berwick 

van à escapé* ns ans de gayre 

si en passarlos no *ns dem pressa 

al fil de nostras espasas.— - 

Y aqueixa fou la senyal 

de rematà^ als que quedavan, 
d' ofegar dintre del cor 
quant no fos odi y venjansa 
per los soldats d' en Berwick 
qu* allí í centenars finavan. 

Y mentre aixorda *ls espays 
lo crit de a Visca la pàtria!» (i) 
«Muyra '1 francès!» altre cop 



(I) Molt«certadament fa constar lo Sr. Bofarull en sa Historia de Catalunya, que 
Ms barcelonina al recobrar lo baluart de Sta. Clara aclamaren tan sols 4 Catalunya, 
no recordantse per res del egoista príncep que tan innoblement los havfa abandonat 
en sa desgracia. 

10 



Digitized by 



Google 



74 



LA PRESA DE SANTA CLARA 



toraa à onejà' à Santa Clara 
la bandera de la terra 
joyosa al espay Ilensantse, 
y embolcallada ab los últims 
fumerols de la batalla 
que van besant los seus plechs 
com nubolada sagrada 
d^ encens, fins allí pujant 
com en V altar de la pàtria. 




Digitized by 



Google 



VIOLA 



NQm. 8.—L0 VOL DE L' AGUILÀ de D. Joseph 

Franquesa y Gomis. 
Num. 10.— ESPINES de D.- Dolors Moncerdd de Ma^ 

ei d. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LO VOL DE L' ÀGUILA 



B il naufragar ^ 4p1cç i.9 q.uf sto ipare 
Leçpabdi. 



Del puig altiu que colran ia^ neus y soleyadas 
senyorejant las boyra3 av^ll apilotadas 
allà hont lo vent se bat contra ell mateix, 
surt V àguila enardida deixant sQn niu de roca 
y esgratinyant V escorsa d' esgayellada soca 
pren embranzida y los e^pays fendeix. 

jOh quin delit! per regne la Uun^ y V a^rmonía, 
tot son alàm espléndit per brau alé y per guia, 

lo més encès desitj per esperó, 
per néctar, del pur èter V esençia regalada, 
per fi, del sol altíssim \^ santa fls^marada, 

sa corona de raigs per galardó. 

Pel vent se llensa indòmita; si en son camí s* imposa 
d^ un borralló de boyra la tofa blanquinosa, 

ab delirant coratje 1* embesteix 
y son vapor esquinsa passant la royna humida, 
per pedestal magnífich la pren ensuperbida 

y un xiscle de victorià 1* enardeiiL. 

íQu' es bella escorcoUantne la volta cristallina 
reynant entre las àuras de la regió divina 
com un adalerat cometa errant! 



Digitized by 



Google 



78 LO VOL DE l' àguila 



verges camins descobre deixant lo món enrera 
y son plomatje sembla V alsada cabellera 
d^ alat corcer que salta tot volant. 

A vóltas al gran astre fitant la vista ansiosa 
dirías' qu' es lo guayte de sa claror radiosa 

per dar fe de V eterna resplandor, 
y hermosa com un cigne que sa ufanó rumbeja 
va y ve per aquell pèlach hont folga y 's rabeja 

en onadas de llum y de frescor. 

Aixís devia véurela V Evangelista al dia 
en que T Apocalipsis lo cel mateix li obria 

del infinit cobert entre Is joyells, 
quan senyalà los càstichs vinents als mals imperis 
y predicà pels pobles los eternals misteris 

d^ aquell llibre tancat ab set segells. 

íOh sí! deus ser del Geni la flamejant centella 
d^ insòlita mirada qu' espanta y maravella; 

r astre del dia en lo seu centre 't vol, 
allí ton niu t* espera, per ell ton pit alena, 
una imperiosa empenta cap à son sí t' enmena; 

desitj de llum, ton xucladó^ es lo sol. 

Per xó la pàtria dolsa del Art y la Bellesa 
vejé en ta esbelta forma volar del món depresa 

r ànima ardenta del diví Plató, 
y Us deus, héroes y céssars, de ton alé envejosos, 
per ferse à sas gentadas més grans y més gloriosos, 

prengueren ton alam per pabelló. 

íMes ay! lo sol s* enfonza pel ras de la montanya 
y sa argentada cima de coloraynas banya 

en misteriós abràs de neu y foch, 
la negra nit s^ atansa y en sarja tenebrosa 
que borra las celístias de blau satí y de rosa 

va embolcallant la terra poch à poch. 

^'Peró qué hi fà? aixís, oh àguila, veus tas dolsors vehinas, 
y en esfors últim àvida lo gran espay dominas 

y entre *ls abims al allunyarte 't perts; 
qui sas soletats trenca be pot cantar victorià, 
tot r ayre à que t' entregas ja té sabor de glòria.... 

jditxós d' aquell que *s pert en sos deserts! 



Digitized by 



Google 



JOSEPH FRANQUESA Y GOMIS 79 

íOh, aucell sublim que f alsas de las regions terrenas 
y en ta llibertat santa de vida y goig t' omplenas! 

tu ets qui plau més que tots à mon anhel; 
lo qui ton briu no estima ni vol com tu aixecarse, 
per sempre entre la terra tindria d' arrastrarse; 

Deu no V ha fet perquè mirés al cel. 

Frenètica 'm despertas del ànima buUenta 

r aspiració divina que 'm crema y m' atormenta 

y 'm sento per volà* ab més pit que *1 teu; 
mesquina, estreta y pobre trobo ta inmensa via, 
allà hont ton vol s* acaba mon vol comensaría 

aclarint mon camí la llum de Deu. 

Jo sé uns llochs plens de glòria, de festa y de grandesa, 
la Veritat hi regna, la Bondat y Bellesa; 

son centre es lo Criador omnipotent; 
los sigles no hi arriban, tot 1* univers es sa obra, 
y 'Is móns ab que 1' esfera tanta hermosura cobra 

son un esqueix de sa mansió esplendent. 

Lo soly rey à qui atònita la llum aixeca un temple, 
y los estels que en éxtassis nostre esperit contempla, 

flors de llum en V altar de la creació, 
davant 1* august sagrari de sas clarors etemas 
enterbolits se mostran com à terrosas Uuhernas, 

frévols fragments de vidre voladó*. 

Gran Deu, font de la ditxa que assedegat cobejo, 
Amor sublim qu* anyoro y que aconseguí* envejo, 

tu ets lo sol que enllumena mon esprit; 
per xó fretura alsarse voltat d* excelsas galas; 
alè, Senyor no 'm falta; dónam hermosas alas 

y jo vindré à guaytarte fit à fit. 

Y en lo terrible dia d* esgarrifosos rastres, 

quan en tropell s* apaguen y cayguen tots los astres 

com fruyt madur que un fort mastral tombés, 
iSenyor dónam del àguila lo vol y la potencia 
y ajúdam fins que *m vinga à assoleyà* en ta essència 

y à fóndremhi del tot per sempre més. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



ESPINES 

Saber que 'I goig acaba;— ni may vingués. 



En la vall de la vida— s' hi trob* de tot: 
Juntct é la ventura, — pesars y plors. 
Mes si Deu feu espines — de pich sagoós, 
Formà per amagaries — roses d' olor. 
Viandant, si les has vistes — per ta dissort, 
Y ab flors me les cubreixes—'iDeu te dó goig! 
Mes si nues les mostres — (Deu t^ ho perdó! 
Que r arbre que *s corgela— no treurà flor. 

Les vritats son espines, 

Y à mi 'm fan por; 

Que m* ha costat saberlcs 
Trossos del cor! 

Pesars de la infantesa — ningú 'n fa esment, 
Sens pensar que herba tendre — també fa arrel. 
jAy font de mes alegries! — jAy nit dels Reys! 
iQU'in venturós me feyan— tos goigs plahents! 
Mes la vritat feresta — vingué ben prest, 
Emportantscn ab ella — tots mos plahers. 
Saber que U goig acaba,— {ni may vingués! 
Ficció que me '1 donares— íjo 't benehesch! 

Les vritats son espines, 

Y à mi 'm fan por; 

Que m' ha costat saberles 
Trossos del cor! 

U 



Digitized by 



Google 



82 ESPINES 



Pel camí de la vida — arbres s^hi fan, 

Lo que més bell s* ovira — es V amistat. 

Devall de sa ombra estensa — vaig reposar, 

Los jorns que vaig passarhi — ;qué 'm foren grats! 

Mes la vritat feresta— també parlà: 

— Los verms dins d* eixa soca — van à niar — 

Escorsa que *ls tapares — jque Deu t' ho pachl 

Que 't dech à tu la ditxa— que hi vaig gosar! 

Les vritats son espines, 

Y à mi 'm fan por; 

Que m* ha costat saberles 
Trossos del cor! 

Dels vergers de la vida — cap tan gentil. 

Com lo que V amor cerca — per fer son niu. 

En mitj de mil flors belles — hi vegi un llir; 

No n^ he gosat cap altre — com son encís! 

Mes de la vritat crua — digué 1 verí: 

^Pels vents de la inconstancia — 1* he vist nudrir— * 

{Ni may que tal certesa— n' hagués sentit! 

Que he après desde aquell dia — lo que es sufrir! 

Les vritats son espines, 

Y à mi *m fan por; 

Que m* ha costat saberles 
Trossos del cor! 

La costa de la vida— vaig pujant prest; 

Dels Uochs que mésm* encisan— fujo ab recel, 

Tement que algú no 'm mostri — lo que no veig, 

O un nou dolor m* ensenyi— dels que no sé. 

Mes lo que ab sanch de 1* ànima— he descubert, 

A los que enrera pujan — no Us en dich ré; 

Que no vull ser pels altres— butxí de plers, 

Puig sé los que ab mi ho feren— lo mal que han fet! 

Les vritats son espines, 

Y à mi 'm fan por^ 

Que m' ha costat saberles 
Trossos del cor! 

En la vall deia vida— s' hi trob' de tot, 
Juntet à la ventura— pesars y plors. 
Mes si Deu fiu espines — de pich sagnós. 



Digitized by 



Google 



DOLORS MONCBROÀ DE MACIÀ 83 

Formà per amagaries— roses d* olor. 
Viandant, si les has vistes — per ta dissort, 
Y ab flors me les cubreixes— jDeu te dó goig! 
Mes si nues les mostres— {Deu f ho perdó! 
Que r arbre que *scorgela— no treurà flor! 

Febrer de 1882. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMI EXTRAORDINARI 

(POESIA) 

Premi o/ert per V Excm, Ajuntament de Reus. 

Núm. 10.— LO LLEÓ DE QUERALT de Z). Fran- 
cesch Ubachy Vinyeta. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




LO LLEÓ DE QUERALT 



I 



Aixís que ha rebut las lletras 
ab que à la guerra '1 convidan, 
de la tristor en V angoixa 
sent impulsos d* alegria. 
Las armas del mur despenja 
y al punt son escuder crida, 
mes ay! que V escut al darli 
lo plor cara avall li llisca. 
De nou anirà à la guerra 
sens portar en ell escrita, 
una empresa, un mot que fassa 
r honor de sa baronia, 
y *n sent racansa y per ella 
Deu del cel sab quant daria! 
En això) ab lo puny s' aixuga 
los ulls, veyent i Analguisa, 
sa muller la baronesa, 
que à darli comiat arriba. 
Carínyosa pren aquesta 
la espasa; mentres li lliga 
r escudé* 'Is esperons, dia 
al cosut ja li ha cenyida. 
y sentint que baix al pati 



Digitized by 



Google 



88 I-O Ï.I.EÓ I.E QUERALT 



frisós ja *1 caball renilla, 
abdós de la mà prenentse 
van à la capella, signa*s 
lo baró y ab veu conmosa 
al cel sa pregaria envia: 
—Sant Patró de ma nissaga, 
sigéu mon conhort y guia; 
mes no vulgàu que aquí torno 
ab 1' escut com al partirne. 
Cor de Roure m* anomenan, 
no soch bort y distingirse 
no *s pot entre mit) dels altres 
r escut de ma baronia. 
Vullaume donà' una empresa, 
vullaume donar un signe 
que als ulls de tothom m* honori 
y ahont vaja qui soch jo diga. 
Sant Patró de ma nissaga, 
grans mercès jo us ne faria; 
vullaume donà* una empresa, 
sigau mon conhort y guia. — 
Moments després galopava 
costa avall à tota brida, 
y de la torra més alta 
saludava*! Analguisa. 

II 

Cansat de ferí' ab la llansa, 
r amolla y la espasa treu; 
mes un dart son caball tomba 
y al desferse.dels estreps, 
aixis com de cans la fera, 
voltat d^ enemichs se veu. 
— Donat! — los alarbs li cridan. 
—No sou prous,-— los respon cll;- 
mentre una arma puga moure, 
per rendirme, us cal ser mes. — 
Y *1 bras un sol cop no allarga 
que no rodí algú à sos peus, 
fíns que, dringant, en dos trossos 
li salta dels dits V acer. 
— Així un llamp las mans abrusi 
que *t donaren tan mal tremp!— 
csclama ronch de coratje: • 



Digitized by 



Google 



FHANCESCH UüACU Y VINYETA S9 

y al punt, cayent demunt d' ell 

cinch negres de moreria 

feizugantlo ab lo seu pes/ 

me *\ lligan y se 1* enmenan 

dret à la tenda del Xecb. 

Lo Xech, assegut en terra 

demunt d' un coixí arabesch, 

indolent amanyagava 

lo cap d' una hermosa serp, 

que voltada al coll tenia 

demunt de son pit cayent, 

com d* un xal de glassa negre 

y de plata, 'Is dos extrems. 

— Qui 'm porteu aquí? — pregunta 

sens mirar al presoner; 

— jatinch prous esclaus, matéulo!... — 

mes llavors per un incert 

alsa *ls ulls, veulo y als negres 

fa esperar:— Cristià, d* hont ets.'* 

—D' una terra que als contraris 

desarmats ja may matem. 

— Per Alà! deuli una espasa, 

deuli un punyal y un capell. 

— Quin rescat vols? — No podrías 

pagérmel. — Tinch forts castells, 

vilas, terras, caballs, armas 

y or per darte.— Jo 'n tinch més, 

que son meus Prades, Ciurana 

Xerta, Flix y Miravet; 

si vols que rescat te posi, 

seré aquest d' un altra lley. 

— De combat? enhorabona; 

mes cerca de tots los teus 

lo cavaller de més brassa, 

de més cor y més alé, 

que en mos estats, més que Pere 

de Queralt, me diu la gent 

Cor de Roure y los teus negres 

han vist prou ara mateix, 

que roures d* aquesta mena 

no 'Is tomba cap lley de vents. 

— Y donchs, vejam si 't deslliuras 

per combat, — barbola '1 Xech;— 

mes pensa que *1 teu contrari 

es fort, es brau y es valent. 



Digitized by 



Google 



no LO LLEÓ l>fc: QUEKALT 



— Tant se val! — Témlo!— No tardes 
lo combat.— Avuy mateix.— 
Sun lo cristià y el moro 
queda amanyagant la serp. 

íll 

IJc Ciurana en mitj la plassa 
tancada de tots cantons, 
i en Pere de Queralt treuhcn 
del Xech los fers servidors. 
N *s veu forat ni finestra 
leulada ni arbre tampoch. 
i;ue per cad* home que hi cabi 
no vulgan guaytarhi dos. 
Un camfalch hi ha encara 
voltat d* homes tot entorn, 
dcrrera un mural de llansas 
d* impenetrable espessor, 
y aixís que '1 Xech hi pren seti 
assegut en coixins d* or, 
sota una ombrela de seda 
que 'I guarda dels raigs del sol. 
d' un corral fà obrir la porta 
y en surt un ferést lleó. 
Ab la cua arrosseganta, 
cap altiu y pas calmós, 
caminant va plassa endintrc 
lo mateix que si estes sol; 
de lluny y tot contemplarlo 
ía venir esgarrifor. 
Del cavallé' al adonarse 
deixa anar un ronch de tró, 
íib las grapas devanteras 
descolga de terra *ls rochs 
y agita d* un cantó al altre 
las rojeneas clins del coll. 
La lley de contrari al veure 
nbquc '1 Xech provarlo vol, 
llcnsa '1 de Queralt la espasa, 
lo peu dret enrera mou 
per mclló* aguantar V empenta 
del terrible lluytador; 
Eo guant de la dreta *s lleva, 
del punyal estreny lo pom 



Digitized by 



Google 



FRANCESCH UBACH Y VINYETA <>I 

y ab r escut lo reflex gira 

del sol, dret als ulls del lleó, 

qui ^Is tanca enlluernat y 'Is torna 

é obrir, bramulant furiós, 

al temps que s* alsa, 's redressa 

y '1 combat terrible romp. 

Tants cents moros com se *ls miran 

ningú gosa dir un mot; 

sols lo de Queralt esclama: 

—Sant Joan, Yalgueume vos, 

vos del castell de mos avis 

benaventurat Patró! — 

y de la fera à las grapas 

oposant r escut del front 

li ralla la pell cercantli 

del cervell la direcció. 

Encén més y més la ràbia 

d' aquesta 1 punxant fíbló: 

negre sanch sos ulls entela, 

las garras violent remou 

cercant V atrevit estrenyi 

que provoca son furor 

y *l ferro de V armadura 

al cniixirhi, per la pols 

van lo cavallé* y la fera, 

fent estemordr d tothom: 

mes la fera tot de sopte 

llensa un crit aterrador, 

alsa's dreta urpejant 1* ayre 

frenètica, y en rodó 

tomba en terra agonejanta, 

clavat lo punyal al cor, 

y Uensant 1* ira en brumera 

gola enfora à bullents glops. 

Cull r héroe llavors la espasa. 

posa del vensut al coll 

son peu, al cervell la punta 

del acer. . y '1 lleó mor. 



IV 



De la guerra H baró torna 
cavalcant un caball blanch, 
bonyegats y plens de rallas 
la corassa y los brassals. 



Digitized by 



Google 



92 LO LLEÓ DE QUERALT 



Armat ve de cimitarra 

y d' arabesch yatagà, 

present abdós d' un Xech moro 

que als valents honra com cal; 

colrat y polsós de rostre, 

à sas espatllas penjant 

una pell de lleó roja 

fins las ancas del caball, 

y arribant en mitj de plassa, 

demunt los estreps alsat, 

voltat de la baronesa, 

dels clergues y dels vassalls, 

corns y grallas y campanas 

ab un signe fa callar, 

y prenent V aygua beneyta 

així 'Is diu, gojós parlant: 

— Montanyas de la Sagarra. 

fortas torras de Queralt, 

Analguisa benvolguda; 

Deu vos guart! 
Vassalls de ma baronia, 
soldats que mon sou guanyau: 
sepultura de mos avis: 

ja he tomat! 
De las guerras d* ultra V Ebro, 
mercès al senyor Sant Joan, 
be 'n guardarem recordansa 

per molts d* anys. 
No vos duch de terras moras 
ni armaduras, ni caballs, 
ni telas adamascadas, 

ni brodats; 
mes per xó *1 guany de V anada 
val molt més que or y brillants, 
Reys y prínceps envejosos 

me 'n serén! 
Mon escut tot llis íins ara, 
ja may més me li veurdn, 
ja hi pintarem una empresa 

íDeu me val!' 
Sobre camp de sanch vermella 
un lleó d^ or coronat 
y íins al pom cor endintre 

mon punyal. 
Si 'm nomenan Cor de Roure 



Digitized by 



Google 



FRANCRSCH UBACH Y VINYETA 93 

bon recort ja 'n puch deixar, 
qui 'n té '1 cor li cal tenirne 

també *\ bras. 
Vassalls de ma baronia, 
rebrots de la meva sanch; 
d* avuy un lleó es V emblema 

de Queralt.— 
Diu, y al temple tots junts entran 
à honrar al senyor Sant Joan, 
y campanas, corns y grallas, 
tornan alegrar V espay. 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMI EXTRAORDINARI 

(PROSA) 

Premi ofert per la Redacció de La Renaixensa. 

Num. u.— LOS PETITS SAYONS de Z). Emili Vi^ 
lanom. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LOS PETITS SAYONS 



A Francisco Manel Pau, 



I 



Lo que vaig a dir sembla que no ha de ser veritat, però 
ho es. Só '1 memorialista que tinch més feyna yM més^í- 
trmiy del gremi. Los del ofici, per enveja, diuhen que 
tinch la garantia de poguerme alabar de que só de las 
personas que més retiran à una granota. Los companys 
de Llotja, també 'm deyan Jeperndet y cara quadrada en 
lo temps de la meva infància qu' es quan las faccions so- 
len ésser més agraciadas alcansant aquell punt de tendror 
y boniquesa en que s' hi cria borrissol embellutat com los 
préssechs y '1 color sanitós de las pomas camosinas. 

Ara penso que ab los anys dech haver prosperat molt, 
ja que, sobre la pobresa de ma cara, se hi han afegit las 
deformitats del meu cos que han crescut sens deixarme 
créixer. 

Però si en mi lo ésser lleij y geperut m' ha llevat totas 
las ditxas y m' ha donat enutj y cansament de sufrir, per 

i3 



Digitized by 



Google 



98 LOS PETITS SAYONS 



altre cantó, (sembla un sarcasme!) m^ ha pcovchit de me- 
dis sobrers per guanyarmc eixa vida qoc tants cops he es- 
tat à punt de despreciar. 

II 

A la meva barràqueta sempre sembla que hi haja jubi- 
leu. iQuín modo d' anar y venir minyonas! hi acuden 
com las papallonas à las flors! 

— ^Manelet, perquè no posa pis? — me diuhen las que ve- 
nen y no poden entrar ni esiarse dretas al llindar de la 
porta. Com que la meva barraca es d* una construcció del 
sistema de canutillo— enténguinme: qu' encara no van 
per apoyarhi la espatlla ja s' arronsa y cruixeix tota que 
sembla que 's va ja aplegar com una ballesta, tinch de cri- 
dar à cada punt: — No empenyeu, noyas, fillas, ó sinó 'm 
cloureu dms de la tramoya com un ninò de quinquillayrc. 
Aquesta barraca es de mira y no 'm tochs, com vosaltres 
las donzellas macas; tota es de frontissas, à estil de per- 
siana, y es feta aixís perquè no hi ha amagos ni fraudu- 
lencias: tant se veu desde dins com desde fora. 

— Es que nó 'ns hi podem escar al nritx dd cairer— 

— Quant seré rich la faré fer tota de vidre: Bèrà més 
clara qu' un got d' aygtta. No tingeu quimera, tot s' apa- 
nyarà si Deu ho vol; deixeu venir temps y que passe..- 
potser m' acomodaré. 

— Je, je, jei — ^fa alguna noya rihcnt, ensenyant sas deu- 
tetas blancas y petitas com/inisso&, però que son una pro- 
porció de boniquesa. — Sempre diu la mateixa. jQui '1 
voldrà per marit si es tant estrany? 

— Calla, plaga, no digas pecats. Aixís la que 'm vullga 
estarà ben aficionada; quin gran mérít enamorarse d' un 
bon mosso! iTira! allavors sí qu' estaríam ben compostos 
los que no tenim liuhidesa per fer valdré. Desenganyat, 
això d' estrany es imaginería; d'homes n' hi te d'haver de 
totas menas, y de donas també: las macas per «donàrioshi 
marits farrcnyos y las lletjas pera casarias ab bons mos- 



Digitized by 



Google 



EMILI VILANOVA 9Q 



sos; y aixf s se crian ans tlinatjesd' hermosura que sP[ 
moro vingués à véarels, hi perdria la reltgió, perquè veu- 
ria que per tots estils los cristians som guanyadors. 

— Quin estornell que n' hi ha de vostè! no 'n te poca 
de lletra menuda. 

— Per això no vos tiro amoretas, perquè vull que la que 
s* enamori de mi siga pe 'I pro y V encontra de la meva 
fesomia y de la meva persona; no vull que després diga 
que la vaig ensibomar ab paraulas sucreras. 

— Ay, jo^ Manelet, y que n* es de xamós! — esclamaa 
totas. 

. — Y tan soLy trist qu' estich, que quan entro à casa ja 
hi som tots. Perd com ha de ser ^*que voleu que torci las 
voluntats^ Si la meva planeta es aquesta, qu' haig de mi- 
rarme 'I cel de rcull?.., — 

Pobreias!; com tenen bon cor^ se 'n van convensudas y 
a vegadas mitx entemidas y tornan perquè 'Is hi enllestei- 
xi pna carta. 



III 



A totas tinch de parlar del mateix terme; del galanteig, 
del amor... y cregau que à mi parlar del amor me dona 
molta pena. Però me 'n surto, perquè hi ha cosas que de 
poch ó molt un se las fantasieja y se ^n dona rahó à ulls 
cluquents; perquè, no costa pas gayre imaginar alegria, 
pau y aviaensa, que son las tres brancas del amor. Lo que 
costa es lograrlas, jy tant si costa! 

Però d^ aquesta manera segueixo la beta y com las hi 
entench la flor, parlantloshi de festeigs y currutacos, de 
renyinas y compostas, al sentir qu' endevino totas las se- 
vas trapacerías esclafeixen unas rialladas que jo ^m penso 
que gastan més al^ria ab mi que nó ab los seus xicots. 

IV 

A una sola oiay 11 vaig parlar ab lo tó rialler y festós 



Digitized by 



Google 



lOO LOS PETITS- SAYONS 



que sempre he tingut per las altras. — Sr. Manel, vostè 
sempre està trist; — me deya quan me portava à llegir 
carta del seu promès que servia al exèrcit de Cuba, — 
Vostè no mès es serio que ab mi. 

— Què vols que 't diga, Marieta, tu ets d' un^ altra lley 
que no pas las demés; tu ets molt entenimentada, molt 
prudenta, y ^vols que f ho diga? à las horas que tu vens 
i' humor de riure ja m' ha passat. — 

Pobre de mi si hagués volgut esplicarli lo perquè no 
sabia ferli broma; potser no haguera sigut may mès la 
meva amiga ni jo '1 seu confident. 

Cada quinze dias venia à veurem una ó duas vegadas. 
Me semblava qu' era '1 sol, que venia à visitarme. Era 
bona, amable^ y en la cara se li retratavan totas las her- 
mosuras del seu cor ademès de las perfeccions que ja hi 
tenia. Me mirava ab un ulls tan pietosos, de tan suavissí- 
ma mirada, que jo 'm conmovía pensant:— Es V únich ser 
que no 't contempla com à un esguerrat, V unich per qui 
't trasformas y creixés y tens valguer. 

Pensava ab ella, y la seva imatge m' acompanyava per 
tot: en aquellas horas passadas à casa entre la tristor de 
quatre parets; en mos passeigs solitaris; en aqüeixas vet- 
lladas eternas del hivern en que à las cinch ja es fosch y 
tanco la barraca y m' enterro en mon quarto per apartar- 
me d' una familia que no es la meva, que no mès m' esti- 
ma y m' allarga la mi com si volgués donarme amistosa 
enqueixada un cop al mes, quan tinch de pagar la dis- 
pesa. 

Quan la Marieta venia à la barraca jtrist de mi! venia 
à parlarme dels seus amors. Jo la escoltava ab fíngida in- 
diferència, jo era '1 seu secretari y '1 portador d' una cor- 
respondència honesta y apassionada, apassionada sí, per- 
què jo, per boca sevai deya al seu promès totas las gala- 
nuras, totas las festositats que li haguera dit à ella. 

iQuantas miradas hermosas, quants sospirs enamorats 
li arrancava al llegirli mas cartas! Jo alsava 'Is ulls y veya 
Us seus humits y tendres ficsos en ma cara; jo sentia ba- 



Digitized by 



Google 



EMILI VILANOVA lOI 



tre 1 seu cor y veya lo panteig de sa respiració fatigosa en 
los imperceptibles mohiments ab que s' agit iva io seu 
pit iQuín recort! alio era entreveure la glòria amarrat à 
las reixas dels llims. Jo podia conmoure, enamorar ab 
los encisos de ma passió, mes no podia lograrne recom- 
pensa. Ella 'm mirava ab tanta tendresa perquè 's mirava 
à sí mateixa: sentia cóm mas paraulas li escorcollavan lo 
cor; que trobava la espressió fidel qu' ella no haguera 
may lograt, y tota la passió de sas miradas era com llum 
reflecta qu' ella tornava à absorbir ab la fogositat dels 
seus ulls. 

Una tarda va venir plorant; portava una carta desclosa 
del seu estimat. — íQue tens, Marieta, que hi ha malas no- 
vas? — Lleigeixi; — 'm va dir rompent lo plor ab singlots. 

Però no era res; lo seu promès qu' estava ressentit y la 
deixava per gelosia suposant que la Marieta anava als 
balls. Res, quimeras, mals averanys d' enamorats que no 
coneixen lo bé que desprecían. Jo 'm vaig posar à riure; 
ella despacientada m' interrogava obrint molt los ulls en 
los que hi tremolavan duas Uagrimas imalasaguanyadas! 
que perderen son brill y 's fongueren en los llassos del 
mocador. 

— Tot s' arreglarà, no tingas temor; jo 'm compondre y 
al correu vinent vindrà una carta que 't dirà lo que 's diu 
à totas; la mateixa canso: que f anyora^ que seràs tu 6 
cap més. 

— íM' ho promet? — Va dir axecantse, posantme la mà 
sobre la espatlla, ficsa en la meva sa mirada en la que s' hi 
endevinava la intenció continguda de ferme una caricia. 
— No f espantis, sosségat, torna demà, t' ho prometo; — 
li vaig respondre tremolant de goig. 

Y aquella noya hermosissima que jo, mesquí, fins aixe- 
cantme de puntetas tenia d' alsar lo cap per contemplar- 
la, inclinà sobre meu una mirada que 'm fonia U cor ab 
la espressió amorosa— ó d' agrahiment — que s' hi llegia. 

Me vaig posar desseguida à escriure alpromés (diguem- 
ho aixis, encara que la intenció no hi fós.) Sentia en los 



Digitized by 



Google 



Ï02 LOS PETITS SAYONS 



meus polsos V esbategar de la febra; lo que tn' acudia à la 
imaginació no ba!^tava à contenirshi; fugtan ab^la mateixa 
precipitació qu' eran viiïguts, aixís los pciisamenis com 
las paraulas ab que debían ser estatópats, y n' acudían d' 
altres ab la mateixa seguídesa. La ma no tenia prou vivor 
per conseguirlas y ficsarlas en aquella carta, ea la que jo 
hi prodigava a dojo totas las tristcsas y las alegrías d' un 
cor enamorat, regalanthi las amoretas y las dolsaynas fins 
à sobreixir y escríurelas en los ànguls dels fulls que so- 
bressortían sota '1 paper, tal com si hagués volgut omplir 
de flors à V ídol que adorava y estendreu una catifa à sas 
plantas perquè trobés arreu perfums y boniquesas que V 
embriaguessen. 

Aquell rccort que sempre floreix un sol cop ha granat. 
La Marieta va passar un dia per devant de la meva bar- 
raca ab lo seu marit y 'I seus fills; sa mirada distreta se 
fícsa en mi, va parlar al seu marit, qui 's girà de sopte 
brillantU los seus ulls ab espressió rencorosa, la que 's 
duicificà al mateix acte de veurem. — Gracias a Dciü! — 
vaig murmurar: — ni ell t* aborreix ni ella m' ha olvi- 
dat. — Aquesta es ma glòria. La que jo estimo, en sos 
moments felissos potser recorda al pobre esguerrat al qui 
deu sa ditxa. Qui sab si quan besa Ms seus fíll^^ la me- 
va imatge s' interposa entre sos rostres y arreplega '1 sua- 
víssim calor de sas carícies. 

Després la he tornada à veure; jo m' amago y.al con- 
templar aquellas criaturas penso... jay! lo que penso no 
ho goso à divulgar; y després me dich; — Si aquestos infants 
quedessen orfes de pares> ningú, ningú més tindria dret a 
ampararlos y volguerlos tant com jo. iCóm m' estimaria 
la Marieta, y qu' htrmós y agraciat fora per ella T es- 
guerrat que ampararia 'Is seus orfanets! 



Quan tstich sol, visch trobant recompensas y alegrias 
en la aoletat; quan m' arrisco a sortir^ llavors lo nsón om* 



Digitized by 



Google 



BMITJ VILANOVA lo3 



pla de fd las tlusions que jo emialsava. En ma pobra 
barraqueta vareig coneixeria felicitat: aHí la conreo y 
tots me respectan, — no se si perquè 'm necessitant — alcxir 
d' all/, d' aquella oclda de la meva pau, sempre 'm persei 
gueixea ab miradas moferas y ab gestos dcspreciadors la 
canalla mal criada y Ms grandassots desvergonyits. 



Vi 



i Pobra mare! diuhen las -que la van conèixer que plo- 
rava molt veycntme esgtierradeí y desarrollarse à mida que 
posava anys, la deformitat del meu cos. 

Fora de la mare, casi bé à tothom heíet riure. Puch dir 
que porto la divertissió à sobre, encara qir'estiga trist. Lo 
meu naturaL, las ihevas inclinacions se 'n van més aviat à 
la melancolía que nó al oomeatament. Mes tothom, dali, 
en presentantse lo Manelet à qualsevulla societat, com 
més coneguts hi trobo, més me reben ab rialletas y 
mofas. 

iQuín geni tant estrany tindria la mare, que plorava per 
4o que nls demés ha fet riune-sempre!... 

Jo 'm presento serio, decorós, urbà y atent ab los més 
ignorants, y ab los més pobres de criansa; y tenint res- 
pecte fins als desvergonyits, no 'ra val, perquè aixís ma- 
teix me fan burlas y 'm motejan. Los que sembla que te- 
nen educació, també 'm saludan posantmedilxos y sobre- 
noms y riuhen tots à mas costas; los brétok y la g<;nt de 
bé tots tenen un modo de pensar igual per íer xala del 
pobre esguerrat. 

Si '1 meu cor fos ruhí ó fossen venjatius los meus inco- 
modos, la ira que sofreixo 'm faria malehir a molta gent. 
Però tinch prou temor de que Deu m' atenga y llavors, 
quants dels que 's diverteixen ab mi potser amargarían 
sas riallas per tota la vida. 

Me faig lo Joan de Tarragona, y entre '1 content que 
per tot arreu me persegueix, penso: val més un de trist, 
si n' han de resultar tants d' aïegres. Cada dia tindria de 



Digitized by 



Google 



104 LOS PETITS SAYONS 



despreciar caras novas; es dir que per cada coneixensa'm 
resulta un nou burleta. Ningú s' avé à respectarme per 
lo que só; sinó que tothom se pren la facultat de riure 
per lo que represento; qu' es una desgracia que Deu ne 
guart à tothom. Però en lo món los que la tenim fem una 
llàstima molt jubilosa y la gent nos plany ab mitxas ria- 
llas; y planyensa que fa riure, poch conhort dona. 

Prou me guardo de fer lo sentimental, perquè allavors 
las riotas no 'm deixarían medrar. Un camí que vaig és- 
ser dèbil per manifestar lo sentiment del meu cor, m'afron- 
taren de debò: — Vés, home vés; séu, "descansa; no t' hi 
enfondis ab certas cosas que 't son contrarias. <; No veus 
que musclejas sempre y las minyonas se pensan que las 
desprecias?... — 

Desde llavors refujo tota amistat; vaig sol, y consumo 
la hisenda que 'm deixà la meva mare: ploro ma des- 
gracia. 



VII 



Per mi lo món està plé de bufons; en lloch veig serie- 
tat, y tanta folga no la trobo natural ni de bon ésser. Me 
diuhen geperut y no 'm mancan; jo tinch per neci à tot- 
hom que 's burla de mi y 'm dono '1 luxo de contemplar 
casi bé à tot' una humanitat de tontos ó perversos men- 
tres ella no més contempla à un contrafet. Aquest es lo 
resumen que tinch pres del món; ó imbècils ó esguerrats 
de conciencia, aixís com jo 'n só de la figura. 

Las ànimas perfetas, los cors generosos, no 'Is trobo 
sovint; ó s' amagan ó restan poch temps assí baix. Jo 
crech que Deu va poblant lo cel ab ellas; la gent honesta 
fuig y 's recata per no alternar ab esta escuma. Ay! si 
allí també fossem infelissos los que arrastrem eixa creu, 
jo fora condemnat duas vegadas. M' escruixeix de pensar 
las blasfemias ab que la rancúnia y V aborrició meva 's 
desfogarían. L' àngel caygut adorà un dia la llum eterna; 
jo, més desditxat, no tindria per malehir ma desgracia ni 



Digitized by 



Google 



EMILI VILANOVA I05 



'1 recort de una felicitat lograda ni la dolsor d' un bé per- 
dut. La meva damnació fora com 1' humor venenós del 
escorpí que s' exala per ésser mortal. 

VIII 

Tinch fama de divertit y xistós; no tenen rahó; mes la 
gent, à copia de dirmho, m' han fet tornar agut y mali- 
ciós, y à cada escomesa irònica, a cada xiste grosser, haig 
de tenir una contesta soptada, amatenta, que fibli y mar- 
qui verdanchcom una fuetada si vull que 'm deixin en 
pau y 's quedin sense trassa per tornarhi. Jeperut me 
diuhen y 'm cridan per tot arreu, lo mateix los estudiants 
que 'Is obrers. Y à vosaltres, qui vos adressera, la jus- 
ticia? 



IX 



Vaig arrambat per las aceras; de tothom me recelo; no 
goso ocupar gayre lloch y só ditxós si logro arribar àcasa 
sens que ningú m' haja notat. 

Jo surto al camp, y allí trobo amphrias que ni la vis- 
ta pot conseguir; me sembla que 'n disfruto sol, que s' han 
cxtés no més que per mi; tant m' anyoro de las grande- 
sas de Deu, y m' agradan, y prench salut quan puch eixir 
del cncongiment en que vegeto. Ma mirada s' allunya per 
los espays, que jo 'm penso que blavejan per mi sol; las 
aus que hi volan me semblan correus cantarins que ve- 
nen del cel per donarme alegransas; las flors no 's musti- 
gan à ma mirada ni 's colltorsen (temerós de mi que no 
goso mirar per por d' ofendre); ellas s' ufanan y llensan 
perfums que jo 'Is prench com petons d' unas enamora- 
das que las tenia entristidas ma ausencia... Per tot veig 
perfeccions y galanuras, y estimo jDeuI à mi que m' està 
vedada la estimació. jOh, quin goig, quins encisos d' 
amor! Després que lo pensament y Us ulls s' han anegat 
en llum, se 'm mitx clouhen llanguits com saciats de pla- 

ï4 



Digitized by 



Google 



io6 LOS pErirs sayons 



hcr. Veig la ciutat confosa entre boyras malsanas que no 
lògran remontarse .. Sentat en un pujol, la miro estesa a 
mos peus; jni un sultan assaboreix voluptuositats tan rc- 
finadas! lo sol m' envolta, y sento en mas galtas lo calor 
de sas caricias; las ayguas ccrren y saltan enjoyantse ab 
bombolletas d' escuma, mostrànsem galanas y obsequio- 
sas; r aureig, que sé Jo d' hont vé tant adalerat portant 
flayres y més flayres agradosos y suaus. 

Las margaridetas se gronxan ab afectat melindre que 
sembla que diguin que sí y que uó mirantme ficso ab son 
ull d' or. Las rosellas aixecan sas corolas y 's diria que s' 
encenen y enrajolan perquè las guayto ab ulls d' estima- 
ció; volan pardals confegint cansons que no poden com- 
binar; ólsansc papallonas y revolan mitx perdudas com 
flors que haguessen abandonat lo seu tronquet y volgués- 
sen tornar à ser cautivas... Tot es pau, amors y bonique- 
sa; tot té parella y companyia... L' arbre solitari té als 
seus peus una ombra amorosa que Ms hi besa sempre; la 
pols de terra enquibida entre la escletxa de dos rochs tam- 
bé te galant: un fonoll qu' estira son cos prim per veure 
lo que passa fora de la presó de sa estimada y li esplica 
després ab llenguatje qu' es un bàlsam de fragancias. L' 
hcrbey té gotetas de rosada que V axamoran; V aygua del 
regaró llisca sobre palets y féntloshi la gara-gara s'escor- 
ra avall per fer novas moixaynas als altres enamorats; las 
sargantanas, com damiselas desin voltas, corren garbejant 
son cos, se fican recelosas al cau y trayent lo cap defora, 
ab sos ulls plens de vivor sembla que guayiin per quin in- 
dret las hi vindrà M currutaco. D' assí y d' allí veig cur- 
rCias de formigas que pujan ó baixan provehidas com si 
tornessen de mercat. Sota de la revenissa hi trobo una 
marieta, no sé si en amorós col•loqui ab aquells boionets 
blanchs ó si cercant r ombra per pensar ab V estimat... 

Jo també hi componch lo meu idili, y en aquell con- 
cert de galas, de llum, de flayres y d' amors, també hi 
porto la meva armonía: penso ab ella, ab ma estimada, 
guayto al cel y 'm signa ma ventura que tindré d' asso- 
liria allí! 



Digitized by 



Google 



EMILI VILANOVA IO7 



Las minyonas que venen à la barraca diuhen que no 
envelleixo may. iDeu meu! morir jove jayl quin conhort 
més dols, morir ab las il•lusions. jSi à tant arribés la sort 
meva! Cóm me fan glatir d' esperansa quan troban per 
mon semblant que la joventut no 'm deixa. Perquè ma 
desgracia la temo per la vellesa; allavors los mofers no 'm 
deixaran gaudir de la soletat, que es ma estimada única, 
la de sempre, la que no 'm deix ni m' abandona per al- 
tres llohansas més agradosas. 

Temo à la vellesa per la horrenda solitut del hospital, 
per aqueix desamparo, per aquest apartament de tot amor 
y voluntat, j Desvalgut de mi! jo que he estimat tint, jo 
que he sentit cremarme ab passió estèril sens trobar un 
mitx-riure falaguer que calmés la exaltació dels meus 
amors; morir sol, en una quadra del hospital, oblidat de 
tothom, ab la rancúnia en lo pit y M fel de tanta desditxa! 

Y tant com morir al hospital sentint los faiigosos gc- 
mechs de dolor y U ranell d' altres infelissos que pugnan 
per deixar la vida, temo à la vellesa, perquè temo d eixa 
turba dessarrapada de criaturas, a eixa ignocencia abretu- 
lada dels nostres carrers y à esta joventut, acàs ben vesti- 
da, estrafalaria per ésser xistosa, que persegueix y marti- 
ritza y fa escamot de V ancianitat si es prou desgraciada, 
per defectes ó pobresa d' enteniment, à escaureu d' ull, 
que allavors ni la plany ni la respecta si pot bromejar y fer 
riure al pilot de desfeynats que s' hi ajuntan per dis- 
tréures. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Nüm. 12.— DISCURS DE GRACIAS del Mantenedor 
D. Joseph Feliu y Codina, 



Digitized by 



Google 



j imi. -i^jiii 



Digitized by 



Google 



m x4::'m^ 



vJ!^^^ m-^,> 



EXCEL•LENTÍSSIM SENYOR: 



SENYORAS Y SENYORS: 



Me pertoca dirijirvos la paraula en aquest moment dar* 
rerench de la Festa, que seria lo més propici per captar- 
me à petit cost lo vostre aplaudiment, gracias a la dispo- 
sició en que us deixa V esperit, lo placévol, lo hermós es- 
pectacle en que haveu anat prenent tan animada y tan 
íntima part; si no M fes també lo menos favorable lo de- 
sautorisat de ma veu, que s' aixeca després de tantas au- 
torisadas, y la impaciència ab que tots los cors glateixen 
per deixar esclatar V entussiasme y tota la varietat d^ altres 
afectes, tan nobles com impetuosos, qu' en aquells s' han 
anat despertant. Per aquesta rahó me considero ab poch 
dret à entretenirvos per molta estona y seran mas paraulas 
tan breus com la ocasió ho demana y jocrech que ho deu- 
hen ser. 

Detureuvos un moment tant sols; conteniu no més qu^ 
una y fora de las bategadas del vostre pit; reteniu las 



Digitized by 



Google 



DISCURS DE GRACIAS 



mans que volen allargarse cap à estrènyer las dels héroes 
d' aquesta diada gloriosa, las mans dels poetas premiats; 
y aguanteus per lo curt espay d' un pensament, la abras- 
sada ab que ja us tarda manifestar lo vostre goig y do- 
narvos los uns als altres Ja enhorabona, per la rica y 
rescent cuUita de glorias que en lo camp fertilíssim de las 
Uetrascatalanas acabem de obtenir. Espereuvos, dich, no 
més qu' un breu instant, pera convertir en rahó ben pen- 
sada, aquest sentiment que à tots nos omplena Ms cors, 
pera que segons es costum dels fills de la nostra terra, ab 
la generositat y ab la vivesa del afecte s' hi combini la 
serenitat del judici, y ab la ditxa que 'ns ocasiona '1 sen- 
tir, s' hi barreji T honra que sempre determina '1 pensar. 
Sempre ha sigut de trascendencia innegable, — tant inne- 
gable com positivament experimentada, — laqu' ha tingut 
aquesta festa dels Jochs Florals, desde M punt benhaurat 
y memorable de sa restauració fins à T hora en que 'ns 
hem aplegat pera celebrar la d' enguany. En ella pot 
ben dirse que anyalment se verifica tota d' un copyab 
tota sa enlluhernadora esplendidesa, la magnifica brotada 
del Maig català; à n* ella han vingut sempre à reunirse en 
una sola manifestació S hermosura, de plaher, de po- 
tensa arrebasadora, d' esperit enérgich y creador, d' amor 
patri, de recort al passat, de grandesa en lo present, de 
nobilíssims anhels per V esdevenidor, de forsa, d' alé, de 
inteligencia, de sentiment, de vida en unaparaula, tots los 
elements que en ostentosa abundor existeixen en aquesta 
terra, pàtria adorada nostra, à la qual sembla qu' una 
sort benhaurada haji donat per regositj aquell embadali- 
ment constant de contemplarse à sí mateixa, que Ms deus 
mitológichs donaren per castich al Narcís de la rondalla 
grega. Aquí M talent, aquí la inspiració, aquí V entussias- 
me pur y generós, aquí las revelacions més fermas y més 
determinadas de la sa va ardentay poderosa que enforteix^ 



Digitized by LjOOQIC 



JOSBPH FELIU Y CODINA 1 l3 



y fecundisa, y allarga, y fa eterna la existència d' un po- 
ble; y aquí la bellesa, la tendra aiició, la rica joventut de 
las donas catalanas, venint à embaumar ab son perfum 
diví r ayre per lo qual se llansan los accents ja encisa- 
dors, Ja enérgichs, y sempre inspirats, dels nostres poetas. 
Sempre, quan ha arrivat lo punt de sortir d' aquí, hem 
pogut tots repetirnos: no hi ha dubte que som un poble. 
Però avuy bé 'ns pertoca repetírnosho ab major fruï- 
ció, y comunicarnos aqueix pensament ab tó més enardit 
que may, y esculpirne, si aixís me deixeu dirho, lo con- 
vensiment en lo bell centre del nostre cor. Avuy qu' à 
Catalunya li convé més que may retraurer als ulls de tots 
los qui la contemplan, los títols indiscutibles que V assis- 
teixen pera no veurer sacrificat, y ni sisquera interrom- 
put lo seu progrés, avuy que sembla véurers cridada à 
judici de residència, avuy que si càpigues en esperits ca- 
talans lo dubte y '1 defalliment, semblaria ocasió opor- 
tuna pera dubtar y defallir, avuy finalment, que aquesta 
terra de historia tan lluminosa y de present tant gran, 
se veu necessitada de desenrrotllar lo pergamí de sa exe- 
cutòria; avuy, dich, aquesta Festa qu' en aquest lloch bs- 
tém terminant, ha de portarnos — jo us hi invito, — à for- 
mular en pensaments lo nostre entussiasme y en propò- 
sits la nostra satisfacció. Si surtim d' aquí dihentnos com 
tots los anys: — No hi ha dubte que som un poble; siga ja 
no sols pera regositjarnos y sentirne lo dols content de 
família. Un poble que se sent poble, y més quan pot 
véurers en perill de que això no se li reconegui prou per 
enter té dintre de tot moment histórich, lo deber de pro- 
pagar la seva iníluensa y de mostrarse per la via del 
exemple y del comers de relacions totas menas que entre 
contrada y contrada existeix, en tota la grandesa de son 
estat y ab tota la evidensa dels seus drets civilisadors. Vull 
dir, donchs, que fills de Catalunya, no 'ns cenyim com 

i5 



Digitized by 



Google 



I Í4 DISCURS DE CflUCIAS 



potser fins ara ho havem fet, à gosar p^r nosaltres sols, 
las ditxas d' un estat venturós, y que no 'n tinguem prou, 
cotn n' hem tingut fiqs ara, ab lo plaher exclussiu de tra- 
métrens los nostres orgulls llegínms y de regaiçirnòs ab 
nostras propias víctorias; m^ntres aixís nos d^svaneixém 
ab aquestas ventaràs y norabonts, fora d' aquí,-^bé prou 
que ho hem vist, — se propagan ideas, 3è aancíonan prin- 
cipis, y fins 8* estableixen sístemas que posan a Catalunya 
en un Uocb d* olvit ab que may, ni ahir nostres avis, ni 
avuy nosaltres nos hem pogut resignar. Surtim de Cata- 
lunya a fer catalanisme, treguém fora dels llindars d' 
aquesta masia pairal las riquesas que la omplenan; mos- 
trem àn'àls altres això de que nosaltres ia estem conven- 
suts; fem que 's digui à fora lo mateix que 's diu à dins, 
y prengui 'I catalanisme la missió incansable d' anar gra- 
bant en Us fitas de totas las províncias espanyolas, aques* 
tas paraulas que tots nos repetim al sortir d' aquí: «no hi 
ha dubte que som un (^oble.» . 

Avuy que en aquesaa Festa se fa tangible y evident lo 
poder de vida que disfrutem, avuy que juntadas en aquest 
lloch a la veu de la poesia se trovan la inteligencia y la 
joventut, la maduresa y lo calor, la hcrmosura y lo sen- 
timent, totas las riquesas plegadas que contribueixen a 
formar lo tresor de la nostra terra, preneu tots alé y 
resolució per anar ab aquest tresor à comprar lo conven- 
ciment dels estranys, à guanyar V admiració dels que 'ns 
menysprean, à lluitar ab las armas forjadas al calor de 
tan bon foch, ab los que esgrimeixen las sevas contra la 
prosperitat catalana, per anar difundint per Espanya y 
per fora d' ella V evangeli de las nostras doctrinas justas 
contra la falsas predicacions del Koràn sofístich dels nos- 
tres enemíchs. Serveixin, donchs, las impresíons d'aquest 
acte, pera despertarnos coratge y alé, aixequem lo só de 
las nostras veus, despertem fins a las més Uunyadanas 



Digitized by 



Google 



JOSEPH FEMU Y CODINA 



ii5 



contradas ab la remor poderosa que fan los accents dels 
nostres trovadors barrejats ab lo cant del obrer y lo retró 
de nostras fàbricas, y ja veureu com arribarà un dia que 
al eixir los catalans enardits per las impresions d' una 
Festa com la d' avuy y al dirse ab lo gojós convenciment 
de son cor: «no hi ha dupte que som un poble,» una veu 
forastera Ms respondrà per donarlos la rahó, dihentlos: 
«Sí, sou un poble; tora Espanya reconeix qu' ho sou.» 

He DIT- 




Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



LLISTA DE LAS COMPOSICIONS 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




LLISTA 



DE LAS 



COMPOSICIONS PRESENTA DAS AL CERTAMEN 



Número i. «—Primerenca. Morir ^ si pura é beila.-^2. Vint 
anys. Barreja de tot, — 3. Catalunya. Surge et amhula. — 4; 
Venjansa. Fides.-^S. La brema. Raims culiiuhe^ culliu, cu-- 
lliu. — 6. Dina. Ditxós qui d* humil se paga — com la viola 
baix la ubaga.^j. La padrina. Deu la guardi la padrina, — 
Deu la guardi de tot mal. — 8. Al Renaixement català. {Avant! 
^-9. Himne patriótich al renaixement del esperit català. Pro 
aris ei /ocis. — 10 A la reina de la festa. Salve Regina. — 1 1 . 
Casades y fadrines. Pert la paraula empeny ada etc. — 12. Al 
Equador, Oda. — i 3. La jornada del Brucfa. Encar la barre- 
tina-vol dir Independència J. Collell. — 14. La lira del cor. 
Son nom..., son nom escrit està en mon cor. A. Blanch.-* 
1 5. La balada del amor. Parejr Senyor, son moi*tas totas las 
rassas etc. F. Ubach.— 16. Lo cant del Rossiílyol. Ve '/ cap^ 
vespre jr cobreix dP ombra les planes y comellars, — 17. A la 
Pàtria. Te cantaren los segles que moriren^té cantaran los 
segles naixedèrs.^íS. Vora la llar. Y Hvelly lo front al*- 
santne^ esplica ab veu que 7 tremolor li mimva etc. J. Pons y 



Digitized by 



Google 



I 20 JOCHS FLORALS DB BARCELONA 

Gallarza. — 19. La Madrasta, lAy Castella^ castellana^ no t' 
hagués conegut may! Víctor . B.laguer. — 20. ho foW. Deu 
nos dój per cert d' eixos follias . Víctor Balaguer. — 21. Lo 
mandolinaire. jVa de bo! — 22. La Desorientada. Tinch sà lo 
cos F. P. Briz. — 23. La profcssía iAy Sant Vicens Ferrer! 
— 24. Canso proteccionista. Llansadora corredora— passa y 
fora tot fent via — A. Careta. — 25. Lo gran Rey. Escol teula 
la historia. — 26. Lo Maltndri. jMateulo! — 27. Lo fill d' 
Itàlia. Itàlia^ dolsa Itàlia, ta patriadels poetas. V. Balaguer. 
— 28. Bort de Pàtria. Planyeuvos camps de Deia. M. Milà. — 
29. Catalanisme. Y si el castellano es la Ungua nacional ^es 
por ventura una lengua destnacional el catalan? Víctor Ba- 
laguer. — 3o. Canso de nit. Avuy que ^ns deixarà casi à les 
fosques la lluna etc. BkKTonEiJ Ferra. — 3i. Lo combat. Y 
cscupint foch y Jerro í' abrahonan à la gola rf' abismes udo- 
lant J. Verdaguer. — 32. La vida d' un pintor. Arte y Letras. 
— 33. Recorts d' un dia. jOh sosegada y apacible vida — con 
cuantas veras y dolor te envidio! — 34. Lo casat felís. Pax 
vobis.— 35. Nit de fel. Pocas m' en done Deu — d^ eixa ma- 
nera. — 36. Las musas y *1 poeta. jEscoltàume! — Sj. La meva 
amor. Qui sia trist — de mai dictats no cur. Aüsías March. — 
38. Desconhort. Y muero, porqué no muero. Santa Teresa 
de Jesus. — 39. Als joves. Léctoremdelectando pariterque mo- 
nendo. Horaci. — ^40. Canso del estiu, Sota F ombreta. — 41. 
Per molts anys! C«Jí/ro en 'prosa. — ^42. Ma esposa, ..-rfo^i^ 
tres fan cinck.'-'^S. Oblit. Vull oblidar y viurer, en brassos 
del amor. — 44. Bon remey. P/r /^ybra. — 45. A mon amor. 
Desengany. — ^46. \CoTSii\t\ A un hay pàtria ^ Veremundo! — 47. 
La conquesta deMayIorcha« Remembra lo passat. -^^S. Som* 
ni d' estiu. /Tbí /ÒM mentida! — 49 Orgia. Tot es fum. — 5o. 
La Santa Imatje. Mater amabilis. — 5i. A Numancia. jExel- 
cior.'— 52. Amor folla. jEmakumea! — 53. Lo missatjer. Fou 
sempre lo rey d^ Espanya, — sols comte dels catalans. — 54. 
1/ últim adéu à la pàtria. Finis catalaunia?. — 55. Lo barre- 
tinayre català. Pàtria. — 56. Als catalans. Fafcunda culpce 



Digitized by 



Google 



LLISTA DE LAS COMPOSICIONS PRESKNTAOAS AL CBKTAMKN 12 1 



sívcuía. — 57. Un full d' historia. Bro/^/í.— 58. Üna lisansa 
que s' acaba. Plany. — 59. La primera culpa. Inimicitias po- 
nam iníér te et mulierem. Genes^'ò-i 5 !— 60. Los oblidats. 
^Fins à quan?, — 61. La Madrastra. Veri, — 62. Cansoheta. 
Una cansoneta nova — be la sentireu cantar. — 63. L' escut 
català. jj;Espefit patri!!! — 64. La comanda d' Otger. — 65. A 
una llenyatera. Donselièta hermosa^ etc. — 66. Un plor. Per 
la mort de mon inolvidable amich y malaguanyat poeta en 
V. Piera Tossetti.-^Gj. La mort del gat. jQue voleu que hi 
fasse! — 68. Fantasia. A. /...;.— 69. iPobre reyna! Disàórt. — 
70. Lo segador. Ara ve lo Juhy-^los segadors baixa'n. iGansó 
popiLAR.)— 71. Lo segle d'or. Segle XIX. -^72. Present de 
bodas. — 73. Ombra y glòria. En altre mon, à mi, par que jo 
^ia. ^A. March). — 74. Las potas del gat. Gra y palla. — 75. 
Himne catalanista. Honray írava//.— 76.*Lo meu raifi. Voríi 
7 Mediterrani adorms vetllant. \k. Masriera.) — jj. Plany. 
;Pobre pàtria sens patrici! — jpobre mare sense fills! T. Thós 
Y Codina. — 78. Mossèn Borra. La gent diu que la faig riurer; 
ella may m* ha fet plorar. — 79. A Catalunya. /ïícor/.ç. — 80. 
La ftor natural. Alt es lo sostre — bl•ll.i la cambra^ ètc. F. P. 
Briz. — 81; Lo desafio dels aymants. Tódo es vano contra el 
amor. Deschamps. — 82. A Catalunya. Primer lo mon finirà — 
avans que 7 nom català. — 83. Himne català. Retorn. — 84. La 
diada dels monuments. jSom germans. — 85. A una amiga, 
;Mesquineta!'•^86. |Fà catorze anyslEslo derrer^ esloderrer 
que 'm /eres aquell petój eríc— 87. Somni profétich. jQuin 
somni més estrany! — 88. Espill de glòria. Sant Pere de Gà- 
lligans. — 89. Un desitj de Catalunya. Ho se; no *n mereix 
cap. — 90. Lley suprema. /fttmtfn/tóí.— 91. Himne del Re- 
naixement Català. /o>^e//^. 92. Colecció d' articles morals. 
La moral es la felicitat dels pobles. — 93. Mos amors. Goig. 
— 94. Lo ceguet. Fides. — 95. Lo sant Rosari. Per la senyal 

de la Santa creu — 96. Himne català. Renaixensa. — 97." 

Lo Lleó de Queralt. — 98. La darrera vetlla. Pides. — 99. L' 



Digitized by 



Google 



122 JOCHS FLORALS DE BAKCELONA 



Aguilà de Pathmos. Fides. — loo. iDolors! No te deseo otro 
castigo que el de que llegues à sentir Iq que yo siento, etc. — 
10 1. Una historia d' amor. Ella es vieja, pero/ea. Qubvkdo. 
— 1 02. La Gracieta. — io3. Un bon sermó. jOh. Caritat^ filla 
del Celi — 104. La mía amor. Flor de Maig-^esclata promp- 
te. — io5. Lo plor de la Verge. /Dolcissim Jesús-^fi/let de 
Maria! etc. — ro6. Ma Pairia. — ^.Pàtria aymada-^ue ( has 
fet. — 107. La vida moderna. Lo segle caminaj no ^s para ja 
may, — 108. Cant de guerra. /Ki^/i/anía/— 109. Espines Sa-- 
ber que 7 goig acaba — ini may vingués! — iio. Amor de 
mare. No n' hi ha d' altre més gran. — iii. Lo me&ire de 
minyons. Soch un màrtir del progrés. — 112. iDesierrai! 
Mort vivent. — ii3. La canso de la vida. Dól. — 114. Brots. 
La llevà del amor n' ha tret brotada. — 1 15. Lo Renaixement 

català. /Avant! — 116. Lo mariner de Rosas. Sempre. — 

117, íRenaixensa! Himne — /Avant! — (18. La pastora cata- 
lana. Germandat. — 1 19. Goig. Ce quef ecris est bon ppur les 
buveurs de bière. — 120. Las tres germanas. Fé^ Esperansa, 
Caritat. — 121. La musa popular. (Primpcesa dels meus sen^ 
tits) canso popular. — 122. A Deu. Impotència. — 123. iGi- 
ronal Independència y Pàtria. — 124. Lo darrer trovador. 
Adéu per sempre j oh pàtria. — 125. Epístola. /Oh libertad 
preciosa — no comparada al oro etc. Lope de Vega.. — 126. Lo 
joyell deia corona del Rey en Jaume primer. En Tarragona 
^l forjaren etc. — 127. Tota una vida. Las quatre estacions. 
128. Neguit. \Las\ — 129. Una carta. Las petites coses, sont- 
7ie à voltes un obstacle etc. — i3o. Més enllà! Pliis ultra,-^ 
1 3 1. La muller d' Anfons lo sàbi. ^Hont aneu senyora 
7'eyna?..... — 132. Viure es lluytar. \Sort fatall — 133. He- 
lena, ^riíí Stella. — 134. Himne. // hora dels pobles ha so- 
nat per tot. Vbxch, — t35. Canso.— i36. Lo moliner d' Ar- 
cadelL \Mala sortí — 137. La bella vida. Lo sentiment es vida; 
—La vida es se' estimat. — 138. Lo rey Martí d Valldonsella. 
Fortis et estrenuus, Martinus Aragonia^ Rex. — 139. Idili d' 
amor. Senzilla, ingènua y pura, \aixisfou ma passiòl Leo- 



Digitized by 



Google 



LLISTA DE LAS CÒMPOSÍCIONS PRESENTADAS AL CERTAMEN 1 2 3 



TARDI. — 140. A trench d' àuba. Oh Senyor Deu, é quant serà 
quet mostres? Acsí