Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona : [premis]"

See other formats


This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  preserved  for  generations  on  library  shelves  before  it  was  carefully  scanned  by  Google  as  part  of  a  project 
to  make  the  world's  books  discoverable  online. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  expire  and  the  book  to  enter  the  públic  domain.  A  públic  domain  book  is  one  that  was  never  subject 
to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  públic  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 
are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  culture  and  knowledge  that's  often  difficult  to  discover. 

Marks,  notations  and  other  marginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  file  -  a  reminder  of  this  book's  long  journey  from  the 
publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  libraries  to  digitize  públic  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  the 
públic  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prevent  abuse  by  commercial  parties,  including  placing  technical  restrictions  on  automated  querying. 

We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuals,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  purposes. 

+  Refrainfrom  automated  querying  Do  not  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machine 
translation,  optical  character  recognition  or  other  areas  where  access  to  a  large  amount  of  text  is  helpful,  please  contact  us.  We  encourage  the 
use  of  públic  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attribution  The  Google  "watermark"  you  see  on  each  file  is  essential  for  informing  people  about  this  project  and  helping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remo  ve  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  responsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  públic  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  públic  domain  for  users  in  other 
countries.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can't  offer  guidance  on  whether  any  specific  use  of 
any  specific  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
any  where  in  the  world.  Copyright  infringement  liability  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organize  the  world's  Information  and  to  make  it  universally  accessible  and  useful.  Google  Book  Search  helps  readers 
discover  the  world's  books  while  helping  authors  and  publishers  reach  new  audiences.  You  can  search  through  the  full  text  of  this  book  on  the  web 


at|http  :  //books  .  google  .  com/ 


/^i<'•;%«ií^•.VA  >r 


#?•' 


^^ 


í^í 


-b:^ 


PRom  2lfT^I 


llïailüarí)  CoUrgc  ILíbraiü* 

*  FaOM    THE 

SALES   FUND. 


lli   Itnrv^rd  Ccllcge,.  i8i6MtS5^«     llii»  i»íU  fi.-quircA 

Ute  tncome  to  be  otpended  for  bo«ks  **  in  l\m 

KpiuiLsh  ÍJkngMMgc  OT  fur  bo«^k$  il- 

lustmtlvc  af  Spanish  hiitory 

OMÚ  literature." 


Received      {'l     J^  cu.4  ,  \ '^  <\^ 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


BARCELONA 


ANY  XXXIII   DE   LLUR   RESTAURACIÓ 


MDCCCXCI 


BARCELONA 

CARRER    DE    XUCLA,    NUAl.     I3,    BAIXOS 

MDCCCXCI 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS 


DE 


BARCELONA 


CONSISTORI    DE    MDCCCXCI 


MANTENEDORS 

D.  Joan  Permanyer,  President. 

D.  Arthur  Campion. 
»  Jascinto  Torres  y  Reyetó. 
»  Anton  de  P.  Campmany. 
»  Francisco  X.  Tobella. 
•  Sebastià  Farnés. 
D  Narcís  Verdaguer  y  Callis,  Secretari. 

REYNA    DE   LA   FESTA 

DONA  ISABEL  GÜELL  Y  LÓPEZ. 


Digitized  by 


Google 


JüCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


EX-MANTENEDORS 


CONSISTORI  DE  MDCCCLIX 

f  Excm.  Sr.  D.  Manuel  Milè  y  Fontanals,  President, 

ExcM.  Sft   D,  VfcTort  Balaguer.     D.  Miquel  Victorià  Amer. 

D,  Joaquim  Runió  y  Oks.  »  J    L•i.vU  Pons  y  Gallarza. 

f  »  Joan  Cortada,  »  Antoni  de  Bofarull,  Secretari. 

REYNA    DE    LA    FESTA 

Dona  Maria  Mendo^ça  de  Vives. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLX 

■f   Eïcm,  Sr   D.  Francisco  Permanyer  y  Tuyet,  President, 

f  D.  Joaquim  Roca  y  Cornet,  f  D.  M.  Flotats  y  Comabella. 
f  »  J  A.  Llobet  y  Vall-llosera.  •  Joan  Manyé  y  Flaquer. 
f     »  Vicens  Joaquim  Bastús.        f  »  Adolf  Blanch,  Secretari, 

REYNA    DE    LA    FESTA 

Dana  Elissea  Lluch  de  Rubió, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXI 

^  D,  Lluís  Gonzaga  de  Pons  y  de  Fuster  President, 

D  JoAQUíM  Roaró  Y  Ors,  f  D.  Pau  Estorch  y  Siqués. 

-j- »  Antoni  Bergnes.  »  Joseph  Leopold  Feu 

u  Lluís  Cutchet.  »  Manel  Lasarte,  Secretari, 

REYNA    DE    LA    FESTA 

y  Dona  Carme  de  Bofarull. 


Digitized  by 


Google 


ANY    189 1  7 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXII 

f  D.  Joan  Illas  y  Vidal,  President. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster        fD   Manel  Angelon. 
-f  »  Joseph  Coll  y  Vchí.  f  «  Joseph  Llausàs. 

-}-»  Miquel  Anton  Martí.  Excm  Sr  D.  Víctor  Balaguer, 

Secretari. 

REYNA   DE   LA   FESTA 

t  Dona  Maria  Josefa  Massanes  de  Gon^aíe^. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIII 

t  D.  Brauli  Fox,  President. 

D.  Terenci  Thos  y  Godina.  f  D.  Manel  Anglasell. 

t  Excm.  Sr.  D.  Manuel  Milè  y  Fon- 
tanals, f  n  Joseph  Subirana. 
Excm.  Sr.D.  Víctor  Balaguer.      f  »  Eusscbi  Pascual,  Secretari 

REYNA   DE   LA   FESTA 

Senyora  esposa  de!  Excel•lentíssim  Senyor  Gohernador  Civil 

en  representació  de 

5.  A,  la  Serenissima  Sra.  Duquesa  de  Montpensier. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIV 

+  D.  Joan  Convida,  President, 

D.  Celestí  Barallat.  f  D.  Gregori  Amado  Larrosa. 

»  Miquel  Victorià  Amer.  t  »  Narcís  Gay. 

t»  Antoni  Camps  y  Fabrés.  «  Damas  Galvet,  Secrefarí. 

REYNA   DE    LA   FESTA 

Dona  Victoria  Penya  d'  Amer, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXV 

D.  Antoni  de  Bofarull,  President, 

Y  D.  Adolf  Blanch.  D.  Francisco  Muns. 

9  Ggroni  Rosselló.  »  Damàs  Calvet. 

f    »  Lluís  Roca  y  Florejachs.  »  Víctor  Gebhart,  Secretari, 

REYNA   DE   LA   FESTA 

Dona  Elena  Cavaller  de  Roca, 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DÉ  BARCELONA 


CONSISTORI   DE  MDCCCLXVI 

+  D.  Pau  Valls,  President. 

t  D.  Francisco  Morera.  D.  Silvino  Thos  y  Codina. 

»  Teodor  Llorente.  »  Eduart  Vidal  y  Valenciano. 

»  Víctor  Gebhardt.  t»  Roben  Robert,  Secretari. 

REYNA   DE   LA   FESTA 

Dona  Manela  Luna  Ménde^  de  Vigo, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVII 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster  ,  President. 

D.  Gayetà  Vidal  y  Valenciano.      t  D.  Robert  Robert. 
»  F.  Romaní  y  Puigdengolas.  t  »   Marian  Fonts. 

t»  Joaquim  Sitjar  y  Bulcegura.         »   F.  Maspons  y  Labrós,  Scri, 

REYNA   DE    I.A   FESTA 

Dona  Dolors  Llopart  de  Ai  uns. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVIII 

ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer,  President, 

D.  Jascinto  Labaila.  D.  Frederich  Soler. 

D  Felip  Bertran.  »  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

»  Felip  Jascinto  Sala.  »  F.  Miquel  Badia,  Secretari, 

REYNA   DE   LA    FESTA 

Dona  Carme  Mercader. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIX 

i  D.  Adolf  Blanch  y  Cortada,  President, 

f  D.  Eussebi  Anglora.  D.  Joseph  Roca  y  Roca. 

»  Joseph  Maria  Arnau  »  Francisco  Miquel  y  Badia. 

Mossèn  Jascinto  Verdaguer.         f  »  Pere  de  Rosselló,  Secretari, 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Dona  Mercè  Estrada, 


Digitized  by 


Google 


■■W"W4"»'.iS*l- 


ANY    189I  9 

CONSISTORI  DÈ  MDCCCLXX 

D.  JosiPH  Lluís  PoifS  y  Galt.arza,  President, 

f  Mossèn  Salvador  Mestres.  D.  Ji>aquim  Riera  y  Bbrtran. 

D.  Ignasi  Ramon  Miró.  v  »  Pere  de  Rosselló. 

D  Joseph  Puiggarí.  »  Joseph  dé  Palau,  Secretari. 

R6YNA   DS   LA   FSSTA 

Dona  Franciscà  Nanot  ■  Renar t . 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXI 

t  D.  Estanislao  Reynals  y  Rabassa,  President  j 

D.  Miquel  Victorià  Amer.  f  D.  Xavier  Llorens  y  Barba. 

i  0  Joseph  d*  Argullol  y  Serra.  0  Joseph  de  Palau  y  Huguet.  | 

»  Rafel  Ferrer  y  Bigné.  »  Joan  Montserrat,  Secretari. 

KEYNA    DE   LA   FESTA  i 

Dona  Antònia  Sacanella  de  Blanch  ' 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXII 

D.  Joseph  de   Letamendi,   President. 

•{•D   Manel  Angelon.  7  D.  Vicens  W  Querol. 

n  Fèlix  Marfa  Falguera.  Mossèn  Ferran  Sellarés. 

»  Joan  Montserrat  y  Archs.  D.  Joseph  Coroleu,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA     . 

Dona  Maria  Hubert. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIII 

D  Geron'I  Rosselló,  President. 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster.       t  D.  Antoni  Camps  y  Fabrés. 

+  »  Lluís  Roca  y  Florejachs.  d  Joseph  Coroleu. 

Excna.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana.   Mossèn  Jaume  Collbll,  Secret. 

rbyna  de  la  festa 

Evcma.  Sra.  Dona  Oriola  de  Quintana y  Serra. 


Digitized  by 


Google 


10  J0CH5  FLORALS  DE  BARCELONA 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIV 

Excm   Sr,  D.  Albert  de  Qaínianaj  President. 

D.  Marian  Agüíló  y  Fustekh  D    F.  Masferrer  y  Arquirabau 

f  "Antoni  Camps  y  Fabrés  ^  "  ï*^""^  Nanot-Renart. 

f  it  Joseph  Coll  y  Vehf.  «  J.  Sardi  y  Lloret,  Secretari 

RfCVNA    tiK    I.A    FESTA 

Dona  Antònia  Ubachy  Gutierrej. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXV 

f  D-  Franxesch  Pelay  Bríz.  President 

-7  D   Adolf  Bf.ANCH  y  CnuTAiu*     D.  Antan   Aulesíía  y  Pijoan 

M  Celestí  Barallat  y  Falpucra.      «  Joaquim  Fonianais del  Castillo 
«  Joseph  Balari  y  Jovany  *  J.  Roca  y  Roca^  SecrelürK 

KEVNA  DR   r  A   F£STA 

Dona  Rosa  Pigrau^ 


CONSISTORÍ  DE  MüCCCLXXVÍ 

D   Lluís  Cuichet,  President. 

D,  Antoni  de  Bofarull.  0.  Etirich  Gla  11  d  i  GirbaL 

ii  D  AM  AS  Cal  VET.  !3  Joseph  Roca  y  Roca 

fil  Pere  de  RosseI16*  »  J.  Blanch  y  Piera,  Secretari. 

HK^NA   de   la   FESTA 

t  Dona  Emília  Palau  y  Gon^atej  de  Quifano, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXV H 
7  Eïcm.  Sr.  D.  Àntont  Ros  d"  Olano,  President. 

Y  D,  Gonzalo  Scrraclara  7  D  Andreu  BaUfjuer  y  Merino, 

f    fl  Vicens  Boix,  n  Joseph  Blanch  y  Piera. 

ft  Francisco  Miquel  y  Badia       n  J    Rikka  y  Bertran,  Secretari. 

REVNA    DE    LA    FESTA 

Dona  Josejina.  Sabater  d"  Aldayeri. 


Digitized  by 


Google 


"XMTJ  ■  • 


ANY    189I 


II 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVIIl 

D  JosEPH  Lluís  Pons  y  Gali.arza,  President. 

f  D.  Adoi.f  Blanch.  D.  Joseph  Corolcu. 

n  Fked&kich  SÒi.rr.  »  Joaquim  Riera  y  Bertran. 

»  Fkancesch  Ubachy  Vinyeta     »  Àngel  Güiía^rí,  Secretari. 

REYNA   DE   LA   FESTA 

Excma.  Sra.  Dona  Carme  Cendra  de  Domingo. 


M 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIX 

•f  D.  Gonzalo  Serraclara,  President, 

D.  Damas  Calvbt.  d.  Manel  Lasarte. 

9  Narcís  Roca.  »  Joseph  Pella  y  Forgas. 

»  Emili  Vilanova,  Secretari, 

RBYNA  DE  LA  FESTA 

Dona  Teresa  de  Gasset, 


»  Àngel  Quimera. 


7-  D.  Ramon  de  Siscar, 
A  Joan  Sardà. 
D  Eaiili  Vilanova. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXX 

D.  Tcodor  Llorente,  President. 

D.  Conrat  Roure. 

»  Àlvar  Verdaguer. 

»  Francesch  Matheu,  Secretari. 

REYNA  DE  LA  FESTA 

Dona  ClotUde  Parts. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXI 

Mossèn  Jascinto  Verdaguer,    President,, 

D.  Ramon  Picó  y  C\mpamar.  D.  Lluís  Domènech. 

9    Krancesch  Matheu.  »  Jascinto  Torres  y  Reybtó. 

»  Jascinto  Laporta.  »  Narcís  Oller,  Secretari. 

REYNA    DE   LA   FESTA 

t  litre.  Sra.  Dona  Dolors  Caballero  de  Mercader 
Comtesa  de  Bell•lloch. 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


CONSISTORI  DE  MDCa  LXXXII 

D.  Fredí:rich  Soler   President. 

fD    Manel  Angqlon.  D.  Arrbur  Gallard. 

>k  Joan  B  Ferrer.  »  Narcís  OUer. 

i>  Joseph  Feliu  y  Codins^.  »  Carles  Pirozzini,  Secretari.. 


rsyna  de  la  festa 
DoíUjL  Aurea  Clav^de  Ferrer, 


CONSISTORI  I>E  MDCCCL^XXm 

+  Excm.  Sr.  D.  Manuel  Mil4  y  Fontanals,  President. 

D.  JosEpH  LluÍsP.»ns  vGallarza.  d  Marian  Aguiló. 
Excm  Sit.  D.  Víctor  Balaguer.  »  Carles  Pirozzini. 
D.  Gerq^ii  Rosselló.  »  Antoni  de  Bofarull,  SecrelCQri^ 

REYNA   DE   LA.  FESTA 

Dona,  Jose/ck  Salvat  ((  Onyis. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXIV 

Excm.  Sr.  D.  Manuel  Duren  y  Bas,  President. 

D   Antoni  de  Bofarull.  D.  Honorat  de  Saleta-. 

)>  Jjstin  Pepratx.  »  Antoni  Rubió  y  Lluch. 

^  Joseph  Masríera.  »  Joseph  Franquesa  y  Gomis. 

Secretari. 

REYNA.  DE    L4  FESTA 

Dona  Irene  Archer  de  Sanromd: 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXV 

f  D  Vicens  Wenceslao  Querol,  President. 

7  D,  Marian  Maspois  y  Labrós.     D.  FranciscoBartrína  deAinemús 
»  Joseph  M.'i  Vallés  y  Ribot.       »  Francisco  Manel  Pau. 
1»  JoSGPW  Fkaí^quesa  y  Gomis.     »  Josçph  Ixart,  Secretari. 

REYNA   DE   LA    FESTA 

Dona  If^bel  íifue^  d^  Güeli» 


Digitized  by 


Google 


^r-r 


ANY  189T  I  3 


CONSISTORI   DE  MDCCCLXXXVI 

D  Valentí  Almirall   President, 

D    Franci<«co  Maspons  y  Labrós     7 D    Pau  Bertran  y  Bros 
»   R  MOV  Picó  y  Camp^mar.  /.  Gayetà  Cornet  y  Mas. 

»  Joseph  Ixart  y  Moragas.  »  Cessar  August  Torras,  Secreí. 

RETNA   DK  LA   PESTA 

Dona  Rosa  Marqués  de  Uyd 


CONSISTORI   DE   MDCCCLXXXVII 

Rvnt.  Dr.  D.  Jaume  Collell,  President, 

D   Joseph  M  0  Arnau  D.  Ramon  Aràbia  y  Solanas 

Excm.  Sr.  D.  Bernard  Torroja.        »  Ramon  Enrich  Bassegoda. 
D.  Cessar  August  Torras.  »  Pau  Sans  y  Guitart,  Secretari, 

REYNA   DE   LA   FESTA 

Dona  Dolors  de  Carles  de  Robert. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXVI  1 1 

D.    Marian  Aguiló  y  Fuster,   President. 

Lo  Baró  D.  Carles  deTourtoulon.  D.  Àngel  Guimerà. 
D    Marcelí  Menendez  Pelayo.  »  Pau  Sans  y  Guitart. 

Mossèn  JascintoVekdagukr.  »  Joaquim  Cabot  y  Rovira,  Se-  /""^ 

creí  ari. 

REYNA  DE  LA   FESTA 

S,  M.  Dona  Maria  Cristina  d"  Hahshurg^Lorena. 
Reina  Regenta  d'  Espanya,  Comtesa  de  Barcelona. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXIX 

D.  Angel  Guimerà,  President. 

D.  Joan  J.  Permanyer.  D.  Joaquim  Botet  y  Sisó. 

i>  Fidel  de  Sngarminaga.  »  Joaquim  Cabot  y  Rovira, 

s  Isidro  Reventós  »  Bonaventura    Bassegoda,    Se- 

cretari. 

REYNA    DE   LA    FESTA 

Dona  Maria  Assumpta  Sabé  de  Brossa. 


Digitized  by 


Google 


14  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

CONSISTORI  DE  MDCCCXC 

D.  Joaquim  Rubió  y  Ors,  President. 

D.  Manuel  Murguia  D  Joseph  Maria  Valls  y  Vicens 

»  Enrich  X   Vidal  y  Valenciano      »   Bonaventura  Bassegoda 
»  Maní  Genis  y  Aguilar  d  Sebastià  Farnés,  Secretari. 

REYNA    DE    LA    F&STfk 

Excma  Sra.  Dona  Lluisa  Goldman  de  Fastenrath, 


Digitized  by 


Google 


ANY    1891  t5 


MESTRES  EN  GAY  SABER 


Excm   Sr.  D  Víctor  Balaguer,  proclamat  en  20  de  Juny  de  t86i. 
D.  Geroni  Rosselló,  proclamat  en  4  de  Ma*g  de  1862, 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors.  prodamit  en  3  de  Maig  iS63. 

»  Marian  Aguiló  y  Fuster,  proclamat  en  6  de  Maig  de  t866. 

»  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1867 
Y»  Adolf  Blanch  y  Cortada,  proclamat  en  ü  de  Maig  de  1868. 
^n  Francesch  Pelay  Briz,  proclamat  en  2  de  Maig  de  i86g, 

»  Jaume  CoUell  y  Bancells,  proclamat  en  7  de  Maig  de  187 1 . 

•  Thomàs  Forteza.  proclamat  en  5  de  Maig  de  1873. 

0  Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  proclamat  en  3  de  Maig  de  í8j4 

0  Frcderich  Soler  y  Hubcrt,  proclamat  en  2  de  Maig  de  187S. 

»  Àngel  Guimerà,  proclamat  en  6  de  Maig  de  1877. 

n  Damàs  Calvct,  proclamat  en  5  de  Maig  de  1878, 

»  Jascinto  Verdaguer,  proclamat  en  2  de  Maig  de  1880. 

•  Joseph  Franquesa  y  Gomis,  proclamat  en  6  de  Maig  de  i883, 
9  Ramon  Picó  y  Campamar,  proclamat  en  3  de  Maig  de  i885. 

»  Tcrenci  Thos  y  Codina,  proclamat  en  r  de  Maig  de  1887, 
»  Joaquim  Riera  y  Bertran,  proclamat  en  1  r  de  Maig  en  i8go. 
»  Jascinto  Torres  y  Rcyetó,  proclamat  en  1  i  de  Maig  de  i8go. 


AUTORS 

QUE  HAN  OBTINGUT  PREMIS  ORDINARIS 


t  D.*  Isabel  de  Villamartin 2 

>    Dolors  Moncerdà  de  Macià 2 

D.  Marian  Aguiló  y  Fuster 4 

t»  Thomàs  Aguiló i 


Digitized  by 


Google 


t6  lOCRS  FLORALS  DB  BARCELONA 


D.  Ferran  Agulló 2 

11  Miqael  Victorià  Amer i 

Excw.  Sk    d.  VrcTOh  Balaguüh ....  i 

Dh  Franciíico  Bartrina      ,     , i 

ïi  Ramon  El.  Bassegoda ....  1 

t»  Pau  Bertran  y  Bros i 

7»  Adolf  Blanch  y  Cortada 4 

i*»    FHAríCESCH  PelaY  BkiZ 3 

»  Dama^  Calvet 3 

jn  Antoni  Camps  y  Fabrés i 

»  Emti]  Coca. i 

1»   JAUMe  COLLGLL w 4 

j^i  Marian  Fonfs ♦     .     .     .  i 

t»  Thomas  FuRTfc;fiA.  ,     . 3 

n    JoSEPH   FhANQUE^A  V  GOMtS 3 

u   Martí  Gcnfs  y  Aguilar.    .......  i 

»  Angeí.  Gu  M£kA*    .......     , .  4 

»  Joseph  Marlí  Falguera- ...»  2 

»  Artur  Masriera  y  Colomer 2 

j»  Francesch  Matbeu  y  Fornells 2 

ïi  Apeles  Mestres 2 

0  Jaume  NoveUas  de  Molins i 

»  Anicetde  Pa^cs  de  Puig. *     .  i 

»  Kamon  Picó  v  Cami'^mar. ,  4 

»   JO^KPH  LLL•Í'í  PlíNS  y  G  vllarza 3 

Excm.  Sr.  D   Albert  de  Quiniana i 

D.  Isidro  Reventós i 

»    JOAQUtM    KfKMA  V   BehTUAPÍ 3 

Y*  Lluís  Roca  y  Florcjachs.     . i 

»  Gekoni  Rosselló.- 3 

>  JoAQüJM  Rubió  y  Ors 3 

ü  Fkeüerich  Soler,. 4 

»  Sílvino  Thos  y  Codina i 

tt  Thereívci  Thos  v  Codina.  »     . 3 

rt  Ja^cikto  ToHRF.s  Y  Revetó» 3 

»    FkANCSsCH  UbACH  Y  ViNYRTA 4 

»  Jascinto  V(írdaguér 3 


Digitized  by 


Google 


ANY    189I 


17 


AUTORS 

QUE  HAN  OBTINGUT  PREMIS  EXTRAORDINARIS 


D.»  Maria  de  Bell•lloch 

-^  9  Josefa  Massanes  de  Gonzalez 

»  Victoria  Penya  d*  Amer 

D.  Antoni  Aulestia  y  Pijoan 

£xcM.  Sr.  d.  Víctor  Balaguer 

-J-D.  Joaquim  M.  Bartrina 

D  Ramon  E.  Bassegoda  y  Amigo 

-7»  Pau  Bertran  y  Bros 

-5-»  Adolf  Blanch  Cortada 

D.  Antoni  de  Bofarull 

»  L'abbé  Joseph  Bonafont 

7  •  Antoni  Camps  y  Fabrés 

Lo  Cançoner  de  Miramar 

D.  Antoni  Careta 

1»  Francesch  Carreras  y  Candi. 

A  Jaumb  Collbll 

D  Joseph  Coroleu • 

Srs.  Coroleu  y  Pella 

•J-D.  Salvador  Estrada 

»  Joan  B.  Ferrer 

rt  Àlvar  Font 

Y>  Thomàs  Fortcza 

9  Joseph  Garriga  y  Lliró 

9  Joseph  Ixart 

j)  Víctor  Gebhart 

n  Martí  Genis  y  Aguilar 

-{-o  Joan  Guiraud 

9  Víctor  Lieutaud 

•  Joseph  Martí  y  Folguera 10 

»   Francisco  Masferrer  y  Arquimbau 

o  Francesch  Matheu  y  Fornells 

»  Apeles  Mestres 

t  Excm.  Sr.  D,  Manuel  Milà  y  Fontanals 


Digitized  by 


Google 


t8  JOCH^    FLORAU»   Dï:   BAttCELONA 


D- Antoni  Moüns  y  Sirera i 

s  Joan  Montserrat  y  Arçhs.  ,     .     .     , i 

n  Lluís  B.  Nadal , 3 

ít  Matheu  Obrador  Bennassar.  ,     . i 

1  Narcís  Oller ,     . 3 

»  Aoiceí  de  Pagcs  de  Pui^ç 2 

w  Joseph  de  Palau  y  Haguet , i 

I   Pere  d*  Alcíntara  Penya i 

i  RAMor4  Picó  v  Campamar i 

lï  Jaume  Pomar  y  Fusté,  , 2 

jú  JosEPK  Lluís  Pons  y  Gallarza.  .     .     , i 

H  Joan  Pans  y  Massaveu.  . 3 

n  Jo^eph  Paíg  y  Cadafalch i 

^  Joseph  Puig  y  Cadafalch-Cassimtro  Bruf;ués  y  Escuder.     .  2 

Excm.  Sr.  D,  Albert  de  Quintana. i 

D,  Jaume  Ramon  y  Vidales. i 

»  Isidro  Reveniós 3 

»  Manel  Ribot  y  Serra  ,.,.,, 2 

n  Joaquim  Riera  y  Bkrtran, 6 

f  y*  Lluïs  Roca  y  Florejachs 2 

»  Geromi  Rosselló i 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors 4 

n  Salvador  Sampere  y  Miquel, 3 

0  Freoerich  Solkk 3 

»  Ernest  Soler  de  las  Casas 1 

i*  Mossèn  Joan  Segura.  Pbrc i 

^  ^rUE+ïENCI  TmS  Y  CODIMA 3 

n  Jascjnto  ToRHES  Y  Rkyktó.     .     .     , 2 

B    FrtANCESCff   ÜBACK   V   ViNVETA lO 

MossiíN  Jasci?jto  Verdaguer 4 

D,  Eduart  Vidal  y  Valenciano 2 

•  üa/etS  Vidal  y  Valenciano.     *     * 3 

n  Emili  Vilanova,     .,,,., 3 


Digitized  by 


Google 


aNV  189 í  19 


AUTORS 

QUE  HAN  OBTINGUT  ACCÈSSIT 

D.  •  Maria  de  BclUlloch •         •  ' 

I»  Dolors  Moncerdà 5 

»  Victoria  Penya  d*  Amer 6 

M  me.  Rosa  Anals  de  Roumanille i 

tD.  Thomàs  Aguiló i 

»  Ferran  Agulló  y  Vidal 4 

»  Miquel  Victorià  Amer i 

»  Víctor  Amor i 

■7  sJoseph  d^  ArguUoly  Serra i 

»  Antoni  Aulestia  y  Pijoan i 

ExcM.  Sn.  D.  VÍCTOR  Balaguer 3 

0  Bonaventura  Bassegoda i 

D.  Ramon  E.  Bassegoda  y  Amigo 4 

7»  Pau  Bertran  y  Bros i 

7  »  Adolf  Blanch  Y  Cortada 2 

»  Antoni  de  Bofarull 8 

»  Antoni  Bori  y  Fontesté 2 

V»  Francbsch  P£lay  Briz 3 

»  Víctor  Brossa  y  Sangerman 1 

s>  Daiiàs  Calvet 5 

V  »  Antoni  Camps  y  Fahrés 8 

»  Antoni  Careta  y  Vidal 1 

V»  Francisco  Casas  y  Amigo 4 

»  Enrich  Castelnau 1 

CdeM i 

Lo  Cançoner  de  Vilatort 1 

D.  Emili  Coca  y  Collado 7 

»  Jaumr  Collbll  y  Bancells I 

n  Joseph  Coroleu  é  Inglada 2 

o  Miquel  ^osta  y  Llobera i 

70  Pere  Courtais i 

•5- »»  Salvador  Estrada i 

Un  fadrí  de  Montanya i 

n.  Bartomeu  Ferrà  y  Perelló 2 

7»  Marian  Fonts 3 


Digitized  by  VjOOQIC 


^O  JOCHS  FLORALS  DK  BARCELONA 


^D,  Guillem  Forteza j 

Ti  Thomàs  Fortkza 2 

^  JosEPH  Franquesa  Y  Gomis 5 

w  Joseph  Franquet  y  Serra , 

íi  Arthur  Gallard 2 

»  Martí  Genis  y  Aguilar- 2 

»  Salirador  Genis ' , 

»  Ancel  GurMERA , 

t^  Joan  Guiraud , 

Jordi 3 

D,  Manel  Lasarte , 

n  Gabrjcl  Lïebrcs  y  Quintana 1 

fl  Tcodor  Llorente. , 

i  Joseph  Martí  y  Folguera. ,f) 

ï>  Ramon  Maslfern ,  . 

i>  Arthur  Masriera  y  Colomer 4 

"  Francesch  Matheu  y  Fornells a 

»  Gabriel  Maura. , 

n  Apeles  Mestres 3 

n  Antoni  Molins  Y  Sirera 2 

»  Joan  Moané , , 

Armengol  de  Monisech i 

D,  Joan  Montserrat  y  Archs* 2 

p  Francisco  Muns , 

i"  »  Pere  Nanot  Renart , 

B  Lluís  B.  Nadal 3 

B  Joan  Nebot  y  Casas. i 

fl  Jaume  Novellas  de  Molins i 

»  Matheu  Obrador  y  Bennassar. 2 

íi  Anicet  de  Pagès  de  Puig y 

Ti  Pere  d'  Alcàniara  Penya  y  Nicolau j 

Pere  Pi  y  Parera ,     ,     . 4 

D.  Ramon  Ptcó  v  Campamar.   .     *    , 6 

7a  Felip  Piroz£Íni  y  Martí,  ♦     .     .     . 3 

7»  Fclíi  Pízcueta  p     . 2 

»  Joan  Planas  y  Feliu.  .     .     ► 2 

p  Caries  Pons  de  Ginebreda i 

»  JossPH  Lluís  Pons  y  Gam.arza 2 

*  Joan  Pons  y  Massaveu i 

Eicm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana 2 

Dr.  Frederich  Rahola , 

»  Isidro  Raventós  y  Amiguet 3 

ï  Manuel  Ribot  y  Serra 2 

s  Joaquim  Ríera  y  Bkrtran.  , 12 


Digitized  by 


Google 


ANY  1891 


21 


-fi 


tD.  Lluís  Roca  y  Florejachs 4 

»  Joseph  Roca  y  Roca 2 

»  Joaquim  Rubió  y  Ors é     .     .     .     .  i 

>  Frsdbrich  Soler 5 

»  Ernest  Soler  de  las  Casas i 

E.T.deM 2 

fD.  Joseph  Taronjí  y  Cortés 2 

)ï  Therenci  Thos  y  Codina 4 

D  Jascinto  Torres  y  Reyetó 4 

»  Sebastià  Trullol  y  Plana i 

»  Francbsch  Ubach  y  Vinyeta ....  if» 

»>  Agustí  Valls  y  Vicens 5 

A  Pere  Antoni  Ventalló 2 

>  Jascinto  Verdaguer 4 

fD.  Joseph  Verdú i 

»  Gayetà  Vidal  y  Valenciano i 

j>  Pere  Ramon  Vidal 2 

»  Miquel  Zavaleta i 

Anònims 12 


ADJUNTS  HONORARIS 


Excm.  Ajuntament  de  Barcelona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Barcelona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Gerona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Tarragona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Lleyda. 

Excma.  Diputació  provincial  de  las  Balears. 

Excma.  Diputació  provincial  d^  Alacant. 

M.  I.  Sr.  Rector  d*  esta  Universitat. 

M.  I.  Sr.  President  de  la  Acadèmia  de  la  Llengua  Catalana. 

M.  L  Sr.  President  de  la  Acadèmia  de  Bonàs  Lletras. 

Los  Mestkbs  en  Gay  Saber. 


Digitized  by 


Google 


22 


JOCHS  FLORALS  DB  BARCELONA 


ADJUNTS  PROTECTORS 


Sr.  Comte  de  BelMloch. 

»   Marqués  de  Castellbell. 
D.  Manuel  Farguell. 

»    Eussebi  Güell. 


Sr.  Marqués  de  Comillas. 
D.  Ferren  de  Miró  d'  Ortaffà 
»  Ferran  Puig. 


ADJUNTS  NUMERARIS 


Abella  y  Cirera,  Pere. 
Aguiló,  Plàcit. 
Alcayde,  Francisco  de  P. 
Aldavert,  Pere, 
Aldrich,  Albert. 
Aleu,  Antoni  de  P. 
Alió,  Francisco. 
Almirall,  Joan. 
Alsina,  Ferran. 
Amat,  Gervasi. 
Amigo  de  Cabo,  Pere. 
Arno  y  Maristany,  Pere. 
Andreu  y  Serra,  Ramon 
Arissó,  Lluis. 
Arolas,  Jaume, 
Arteman,  Miquel. 
Arumí,  Joaquim. 
Arús  Y  Arderiu,  Rossendo. 


Arús  y  Boada,  Alfons. 
Arrau  y  Miquel  Cassimir. 
Auléstia,  Antoni. 
Bach  de  Portolé,  Antoni. 
Bagunyé,  Jaume. 
Balaguer  y  Merino,  Jaume. 
Balaguer  y  Torner,  Andreu. 
Balansó,  Llorens. 
Balarí,  Joseph. 
Baixeras,  Ignasi. 
Barallat,  Celestí. 
Bardera,  Joseph. 
Bardera,  Ramon. 
Bartolí,  Pau. 
Bartrina,  Francisco. 
Bas,  Àngel. 

Bassegoda,  Bonaventura. 
Bassols  V  Prim,  Joan. 


Digitized  by 


Google 


ANV    1891 


Basté  5  Ferrer,  Andreu, 

Batlle,  Llorens. 

Batlló,  Enrich. 

Batlló,  Frederich. 

Bertran,  Felip. 

Bertran  y  Rubio,  Eduart. 

Blanch  y  Mora,  Joan. 

Blanch  y  Piera.  Joseph. 

Blanch  y  Romaní,  Joseph. 

Bonay,  Frederich. 

Bordas,  Frederich. 

Borràs,  Valentí. 

Boter,  Francesch  de 

Bou,  Jaume. 

B0Z20,  Jaume. 

Broci  Guillem  M."  de. 

Brossa  y  Sangerman,  Victor. 

Bulbena,  Arthur. 

Bulbena  y  Tusell,  Antoni 

Caballé,  Joan. 

Cabot  y  Moliné,  Ricart. 
Cabot  y  Rovira,  Joaquim 
Camarasa,  Esteve. 
Camin,  Àlvar  M.«  de 
Campmany,  Antoni  de  P. 
Camprodon,  Joan. 
Canals,  Emili. 
Canyellas,  Joseph. 
Capdevila,  Millan  de  la  C. 
Capella,  Bonaventura 
Capella,  Timoteu. 
Carbó,  Ferren. 
Cardellach,  Carles. 
Carles,  Emili. 

Carreras  y  Candi,  Francesch. 
Carreras,  Joseph. 
Casades,  Miquel. 
Casas  y  Font,  Enrich. 
Casas  y  Font,  Francisco. 
Casas  y  Rubiol,  Melcior. 
Cascante,  Joseph. 
Castellet  y  Samsó  Joseph. 
Castellvell,  Jaume. 
Cavarocas,  Flore&ci. 


Cevallos,  Ignasi  de. 
Civil,  Pere. 

Clapers  y  Berenguer,  Joseph. 
Coll,  Lluis. 
Coll  y  Escofet,  Pere. 
CoUasso,  Enrich. 
Colom,  Gabriel. 
Colomer  y  Coll,  Francisco 
Coma  y  Xarpell,  Antoni 
Comas,  Enrich. 
Comas,  Ramon. 
Cornet,  Magí 
Cortada,  Gonzalo. 
Costa  y  Camp,  Francisco. 
Costa  y  Pujol.  Joseph. 
Cuadras,  Manuel. 
Cuadras  y  Feliu,  Antoni. 
Cussachs  Andreu. 
Cutxet,  Lluis. 
Danès,  Joseph. 
Daniel,  Eussebi. 
Delàs,  Ferran  de. 
Domènech,  Eduart 
Domènech,  Lluis. 
Duren,  Joaquim. 
Duran  y  Bas,  Manuel. 
Duren  y  Folguera,  Modc!>t. 
Duren  y  Ventosa,  Ramon. 
Elias  y  Dou,  Esteve. 
Escuder,  Manuel. 
Escubós,  Albert. 
Esquirol  y  Soler,  Miquel. 
Estalella,  Arthur. 
Estanyol,  Joseph. 
Estassen,  Lluis. 
Fàbrega  y  Cortés,  Magí. 
Fàbregas,  Anton  M.» 
Fàbregas,  Francisco. 
Falguera,  Fèlix  M.« 
Farnès,  Sebastià. 
Ferrer  y  Graner,  Àngel. 
Ferrer  y  Vidal,^Joseph. 
Figuerola,  Francisco. 
Fina  yGirbau,  Eussebi. 


Digitized  by 


Google 


^4 


JOCHS  FLORALS  DÈ  BARCELONA 


Fitfir  é  Inglés,  Joseph. 
Flos  y  Calcat^  Frandsco. 
Folguera  y  Duran,  Manuel. 

Fonoïleda,  Jaume. 

Font,  Joan. 

Font,  Pau. 

Font,  Víctor. 

Fontanals,  Tomàs. 

Fontanals,  ManueL 

Farmiguera,  EmilL 

Fornells,  Ramon. 

Franquet  y  Cortada,  Enrich. 

Freiias  y  Freixas,  Joan 

Fulla,  Franci.tco 

Fuster  y  Domingo»  Narcís. 

Galí,  Pau. 

Gallart,  Arthur 

Garabús,  Joscph. 

Garriga,  Joseph 

üassol  y  Millé,  Joseph. 

Gatiüsy  Duran,  Just. 

Gay, Joaquim. 

Ga^za  Altred. 

Gibert  y  Riera,  Eduart 

Giralt,  Manuel. 

Giralt,  Modest. 

Girona,  Ignasi 

Gironds,  Mateu 

Gispert,  Manuel. 

Gorchs,  Ceferí. 

Grifell,  l*ere 

Guilera,  Jaume. 

Hiia  y  Morros,  Felip  de. 

Hita,  Felip  Miquel  de. 

Illa,  Jaume. 

Imbert,  Eduart. 

Lacarobra,  Joan. 

Lorenzale,  Ricart, 

Llacuna,  Esteve. 

Llagostera,  Lluis. 

Llavallolj  Teodor. 

Lleó,  Modest. 

Lligé,  Joan. 

Llopís,  Baldomero. 

Llopis,  Manuel. 


Llorens,  Jaume. 

Llorens  y  Riu,  Francisco. 

Llorens  y  Riu,  Joseph. 

Macii,  Eussebt. 

Malagrida,  Alfons. 

Maluquer  v  Viladot,  Joan. 

Mallofré,  Joseph. 

Manonville,  Joseph. 

Marlés^  Gumersindo. 

Maristany,  Agustí. 

Maristany  y  Olivé,  Pere  Grau 

Marqués,  Manuel. 

Marsal,  Joseph. 

Marsillach,  Joaquim. 

Martí,  Julià. 

Martí  y  Sagristà,  Miguel. 

Martorell,  Bernardí. 

Martorell,  Joseph. 

Mas  y  Ramis,  Domingo. 

Maspons,  Francisco. 

Masriera,  Frederich. 

Masriera,  Joseph. 

Masó,  Fèlix  G. 

Masó  y  Torrents,  Jaume. 

Matas  y  Burgués,  Miquel. 

Matas  y  Picanyol,  Joseph. 

Matheu,  Emili. 

Matheu  y  Fornells,  Francesch. 

Matheu  y  Fornells,  Joaquim. 

Milà,  Tomàs  A 

Millet,  Joan. 

Millet,  Francisco. 

Millet  y  Millet,  Jaume. 

Miquel  y  Badia,  Francisco. 

Miquelerena.  Pelay  de 

Mirabent,  Joseph. 

Miret  y  Serra,  Joan. 

Mitjans,  Juli. 

Molmc,  Ernest. 

Molins  y  Sirera,  Antoni. 

Monclús,  Joseph. 

Montserrat,  Joan. 

Moragas  y  Barret,  Francesch. 

Mundi  y  Giró,  Jaume. 

Muntadas,  Bernat. 


Digitized  by 


Google 


ANY    I 69 I 


25 


Nadal  y  Jordana,  Felip. 
Negre,  Pau. 
Nicolau,  Joaquim. 
Noguera  y  Vila,  Lluís. 
Nogués  y  Polo,  Lluís. 
Nogués  yTaulet,  Jaume. 
Novellas  de  Molins,  Jaume 
Obradors,  Sebastil. 
Oller,  Narcís. 
Onríols,  Joan  B. 
Padrals,  Arthur. 
Palau  Gonzalezy  Pere. 
Parés,  Eduart. 
Pascual,  Anton. 
Pascual  y  Nin,  Joan 
Pella,  Joseph. 
Parés,  Ramon  D. 
Permanyer,  Joan. 
Perpinyà  Ferran. 
Perpinyà,  Joan. 
Pi,  Enrich 
Pigrau,  Carles. 
Pin  y  Soler.  Joseph. 
Pirozzini,  Carles. 
Pla  y  Soler  Mají. 
Planella,  M acari. 
Pol  y  Baralt,  Joaquim  de 
Pons  y  Massaveu,  Joan. 
Porcar  y  Tió,  Manuel. 
Porta,  Oscar. 
Prat  de  la  Riba,  Enrich. 
Prim,  Miquel. 
Puig  y  Cadafalch,  Joseph. 
Puig  y  Mauri,  Ferran. 
Puig  y  Valls,  Narcís. 
Puigpiqué,  Francisco. 
Puigventós,  Jaumçi 
Quintana,  Sixt. 
Quintas  Joseph. 
Ravell,  Rafael. 
Recanyo,  Anton. 
Renaud-Germain,  Emili. 
Reventós.  Joseph. 
Reyentós,  Isidro. 
4 


Reventós  y  Jener,  Joseph. 

Riba  y  Lledó,  Francisco. 

Ribalta,  Miquel. 

Ribas  y  Fargas,  Joseph. 

Ribas  y  Serra,  Joseph. 

Ribot  y  Clement,  Francisco. 

Ribot  y  Serra,  Manuel. 

Ricart  F.  de  Córdoba,  Felip. 

Ricart  y  Caralt,  Ramon. 

Riera,  Enrich. 

Riera  v  Penosa,  Jaume. 

Riera  y  Rubió.  Emili. 

Rigualt,  Tomàs  de  A. 

Riquer,  Alexandre. 

Riu,  Sebastià. 

Rius,  Leopolt. 

Ribera,  Joaquim. 

Robert,  Agustí. 

Roca,  Arthur. 

Roca,  Joseph  M.» 

Roca  y  Sans,  Ramon. 

Rocafort,  Àngel. 

Rocamora,  Manuel. 

Rogent,  Elías. 

Roger,  Martí. 

Roger,  Miquel. 

Roig,  Jaume. 

Roig  y  Puny  et  Joseph. 

Romanyà,  Francisco. 

Rubió  y  Lluch,  Antoni. 

Sadó,  Pau. 

Sagrera,  Pere. 

Sagnier,  Ricart. 

Sala,  Pere. 

Sala,  Francisco  de  P. 

Salvat  Xivixell,  Francisco. 

Saudiumenje  Magí. 

Sanromà,  Domingo. 

Sans,  Ramon. 

Sans  y  Guitart,  Pau. 

Santaló,  Pere. 

Sardà  Joan. 

SeiXy  Jaume. 

Selva  y  Rubió,  Emili, 


Digitized  by 


Google 


?6 


J0CK5    FLORALS   DE    BARCELONA 


Senties,  Miquel. 

Serra,  Jaume. 

Serra  y  BonioU  Joscph. 

Serra  y  Torroella,  Pere. 

Scrrahima,  Maurici. 

Serrallés,  Pere< 

Seríi  Domingo. 

Sitjar  y  Coca,  ManueL 

Soli^  Baldomero. 

SoriaiiOj  Ramoti. 

Sunyol:  Anton. 

Sunyol,  Marcelt. 

5uayol^  Ramon. 

Sunyol  y  Botey,  Esteve. 

Tarré,  Emili. 

Tayàf  Joseph, 

Tintorer,  Francisco  M, 

Tintorer,  Joaquim  M. 

Tintorer,  Lluís  M. 

Tintorer,  RafeU 

ThoméSf  Avclí. 

Tbomàs  y  Bigaa,  Josepb. 

Tobellsj  Francisco  X. 

Torrent,  Lluís. 

Torrent,  Raiel, 

Torrabadella,  Manuel. 

Torras^  César  A, 

"l'orrcs  y  Vilaró,  Ramir. 

"  Porres  cassan  a  j  H  erm  cac|4  i  1  li  o 


TrílJa,  Vi  fred. 

Tusquets,  Joan 

Ubach  y  Vinyeta,  Joseph. 

Urgelles  de  Tovar,  Agustí. 

Uriacb,  Joseph. 

Vails^  Agustí. 

Valls,  Timoteo. 

VaÜs  y  PalteroUa,  Joaquim. 

Valls  y  Vicens,  Joseph  M. 

Valls  y  Vicens,  Agustí. 

Vallés  y  Ribot,  Joseph  Maria. 

Ventosa,  Andreu. 

Verdaguer,  Àlvar. 

Verdaguer  y  Callis,  Narcís. 

Verdú  y  Puigjaner,  Manuel. 

Vergés,  Francisco  de  P. 

Verges,  Pere  Nolasch. 

Viaderi  Lluís. 

Vial,  Joan. 

Vidal,  Enrich  X. 

Vidal,  Lluis  Marian 

Vidal,  Maurici. 

Vila,  Andreu. 

Vilanova^  Emili. 

Vilumara,  Ricart. 

Vives,  Alfred. 

Viza  y  Maní,  Joan. 

Ward,  Beniamí. 

Ximeno,  Joücph. 


ADJUNTS  FORANS 


Ger  ona. 
Ferrer,  Joan  B. 

Sant  Celom. 
Draper^  MiqueL 


La  Garriga. 
Rosselló,  Joseph  de 

Vendrell. 
Ramon  Vidales,  Jaume. 


Digitized  by 


Google 


CONSISTORI 


DfiLS 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


CONVOCATÒRIA 

Als  experts  trovadors  y  honorables  escriptors  de  Ca- 
talunya y  de  tots  los  antichs  comtats  y  realmes  ahont  la 
nostra  llengua  es  parlada  ó  coneguda,  los  VII  Mantene- 
dors  del  Consistori  dels  Jochs  Florals  de  Barcelona  en 
r  any  xxxiii  de  llur  restauració,  salut. 

A  fi  de  donar  bon  cumpliment  a  la  honrosa  comanda. 
que  '1  respectable  Cos  d'  Adjunts  nos  feu  lo  dia  17  de  No- 
vembre del  any  prop-passat ,  vos  convidam  à  pendre 
part  en  los  Jochs  Florals  d'  enguany  que,  en  conformitat 
als  Estatuts  y  bonàs  costums  establertas,  se  regiran  per  lo 
següent: 

CARTELL 

Lo  primer  diumenge  de  Maig,  que  s^  escau  enguany 
al  dia  3,  se  celebrarà  la  poètica  festa,  en  la  que  seran 
adjudicats  als  autors  de  les  tres  mellors  poesies  que  hi 
obten,  los  tres  premis  ordinaris  que  oferex  cada  any  P 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Excm.  Ajuntament  de  Barcelona,  protector  y  jade  temps 
antich  aymador  de  la  Gaya  Cieneia. 

Lo  primer  premi,  que  es  una  Englantina  d'  07\  serà 
donat  al  autor  de  la  mellor  poesia  sobre  fets  histórichs  ó 
gestes  glorioses  de  Catalunya,©  bé  sobre  usatgesy  costums 
de  nostra  benvolguda  terra,  essent  preferida  en  igualtat 
de  mèrit  la  escrita  en  forma  de  romanç  ó  llegenda. 

De  la  segona  joya,  la  Viola  d^  or  y  d*  argent^  se  'n 
farà  entrega  al  autor  de  la  mellor  poesia  lírica,  religiosi 
ü  moral. 

Lo  tercer  premí,  anomenat  d'  honor  y  cortesia^  con- 
sistent en  una  Flor  nalural^  s'  adjudicarà  à  la  mellor 
composició  en  vers  sobre  un  tema  que  's  dexa  al  bon 
gust  y  criteri  del  autor.  Seguint  la  bella  costum  d'  antich 
establerta,  lo  poeta  quí  obtinga  aquest  premi  deurà  fernc 
present  à  la  dama  de  sa  elecció,  la  qual,  proclamada 
Rema  de  la  festa ^  cntregarà  desde  son  seii  presidencial 
tots  los  altres  premis  ah  guanyadors. 

De  mesa  més,  lo  Consistori  ha  rebut  per  adjudicar, 
en  la  ma  texà  festa  los  següents: 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 


Un  objecte  d'  art^  ofrena  del  Exm.  é  Ilm.  Sr.  Bisbe 
de  Barcelona,  que  s*  adjudicarà  «à  la  mellor  composició 
en  prosa  que  refcresca  lo  brillant  período  histórich  que 
determinà  V  establiment  definitiu  dels  Comptes  de  Bar- 
celona en  Y  antich  palau  dels  Bisbes  de  la  matexa  ciutat  y 
la  traslació  dels  prelats  barcelonins  al  lloch  que  avuy  los 
hi  servex  de  morada.» 

í/na  medalla  d*  or^  oferta  per  la  «Lliga  de  Catalunya» 
a  la  me'lor  colecció  de  efemèrides  de  la  Historia  de  Cata- 


Digitized  by 


Google 


.fi 


ANY    1891 


20 


lunya,  contades  ab  estil  popular  y  forma  escayenta  per 
servir  d'  atractivola  lectura.» 

Una  ploma  <V  or^  oferta  per  V  il-Iustre  català  de  Fran- 
ça Exm.  Sr.  D.  Justí  Pepratx  «à  la  composició  poètica 
que  retraurà  mellor  la  glorificació  de  la  llengua  catalana 
en  la  Festa  dels  Jochs  Florals  del  any  1888,  oberta  y  tan- 
cada ab  paraulas  catalanas  pel  primer  ministre  d^  Espanya 
y  ocupant  lo  trono  de  Reyna  dels  Jochs  Florals  la  Reyna 
Regent  del  Estat  espanyol,  Comtesa  de  Barcelona.»  Lo 
senyor  Pepratx  dexa  al  Consistori  plena  llibertat  per  la 
adjudicació  d*  aquest  premi. 

Un  exemplar  del  Sticlers  Hand  Atlas,  dó  de  la  «Asso- 
ciació Catalanista  d'  Excursions  Científicas»,  aal  autor  de 
la  mellor  Monografia  d^  art  ó  d^  historia  de  la  nostra  terra 

En  conformitat  als  estatuts  dels  Jochs  Florals,  podran 
concedirse  Ms  accèssits  y  mencions  honorífiques  que  Ms 
Mantenedors  judiquen  merescuts. 

Totes  les  composicions  deuran  ésser  rigorosament 
inèdites  y  estar  escrites  en  antich  ó  modern  català  d' 
aquest  Principat,  de  Mallorca  y  Valencià,  ó  en  qualsevol 
dels  dialectes  del  mitx  jorn  de  Fransa,  ab  tal  que  Ms  autors 
fassan  per  manera  d'  escríureles  à  semblança  del  antich 
provençal  ó  català  literari. 

Lo  Consistori  se  reserva  per  un  any,  à  comptar  del 
dia  de  la  festa,  la  propietat  de  les  obres  premiades. 

Tots  los  treballs  deuran  ésser  remesos  en  la  Secretaria 
del  Consistori  (Canuda,  14  segon)  avans  del  mitjdia  del 
I  d'  abril  vinent,  acompanyats  del  plech  clos  que  con- 
tinga  'I  nom  del  autor  y  duga  en  lo  sobrescrit  lo  títol  y 
lema  de  la  respectiva  composició. 

Los  plechs  que  contingan  los  noms  dels  autors  no 
premiats  se  cremaran,  com  de  costum,  al  acte  matex  de 
la  festa. 

Que  U  Senyor  vos  done  llum  d*  inspiració  pera  cantar 
ab  esperit  verament  català  la  Pàtria^  la  Fe  y  V  Amor^  y 


Digitized  by 


Google 


In  JOCHS   FLORALS   Dï    BARCELONA 

a  nosaltres  discreció  en  judicar  y  acert  en  premiar  als  més 

dignes. 

Fou  escrit  y  firinat  lo  present  cartell  en  la  ciutat  de 
Barcelona  al  primer  dia  de  Janer  del  any  1891,  per  los 
VI [  Mantencdors:  Joan  Permanyer,  President. — Arthur 
Campion, — Jascl^to  Torres  y  Reyetó. — Anton  de  P.  Cap- 
many.— FïíA\CfSGO  X,  TOBELLA  — SeBASTIA  FaRNÉS. — NaR- 

KA^  Verdaguer  y  Callis^  Secretari. 


Digitized  by 


Google 


ANY  iSgi  3j 


CARTELL  EXTRAORDINARI 

Després  de  la  convocatòria  escrita  y  publicada  per 
aquest  Consistori,  han  sigut  oferts  los  següents  premis 
pera  adjudicarse  en  la  festa  dels  Jochs  Florals  de  Maig 
vinent: 

Un  objecte  <r  art ^  que  ofeieix  la  Excma.  Diputació 
Provincial  d'  Alacant,  al  mellor  romans  basat  en  un  fet 
gloriós  de  la  historia  d'  Aragó. 

Un  objecte  d"  art^  ofrena  del  Exm.  Ajuntament  de 
Reus,  à  la  mellor  composició  poètica,  deixant  lliure  'I 
tema,  però  declarant  preferible  la  d' assumpto  gloriós 
escaygut  à  Reus  ó  en  la  provincià  de  Tarragona. 

Un  objecte  d*  art^  que  ofereix  la  Exma.  Diputació 
Provincial  de  Tarragona,  à  la  mellor  Monografia  sobre 
un  fet  histórich  de  la  Etat  Mitja  relatiu  à  Tarragona. 

Un  objecte  d'  arty  ofrena  del  Centre  Escolar  Catala- 
nista^ al  millor  travall  cientí6ch  sobre  M  Regionalisme  y 
Nacionalisme. 

Un  objecte  i'  art^  ofert  per  lo  Centre  Català  de  Saba- 
dell^ «à  la  mes  genial  poesia  en  pocas  estrofas  y  de  concep- 
tes valents,  enérgichs  y  precisos,  que,  interpretant  lo  mes 
pur  esperit  catalanista,  sia  pròpia  pera  constituir,  posada 
en  música,  V  Himne  Nacional  de  Catalunya». 

A  eixos  premis  son  extensives  les  prescripcions  acom- 
panyatories  del  dessusdít  Cartell. 

Barcelona  lo  de  Mars  de  1891. — Lo  President^  Joan 
J.  Permanter.— Zo  Secretari^  Narcís  Vebdaguer  y 
Callís. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


LLISTA    DE    LES    COMPOSICIONS   REBUDES    EN    SblCRKTAIUA 


Número  i.— L'  Amor.  Hi  ha  una  vida^  etc. — 2.  Joguirva. 
Del  llit  al  cel. — 3.  La  Historia  y  la  Tradició.  Inseparables. 
— 4.  La  vida  y  la  mort.  Et  mors  ultra  non  erii. — 5  Un  cant. 
Vibra  igual  ab  clara  aubadà.^^  6.  Vpra  mar.  Idili, —  7. 
Quadret.  Salve,  dimora. — 8  L'  esmolet.  ;Adeu!^g,  jA  lluy- 
lar!  Per  Deu  batalla — /'  ermità  li  crida,  etc.  (Verdaguer). 
—  !0.  La  pau  del  cor.  Techo  paji:{o  à  donde,  etc,  (Fr.  Lluís 
de  León). — 11.  La  Música.  Psallum  nomini  Domini  Altissi- 
w/.  (Ps.  7,  V.  íS).•r^í2.  Lo  Roser.  Glòria  al  Senyor,  etc. 
(Verdaguer). — 13.  Al  Sol.  Balada. — 14.  jQué  es  trist  lo  ser 
pobre!  Lletreta. — 15.  Al  Lluminar  nocturno.  Cuàn  dulces 
llegan  al  alma.  (Cabanyes). —  16.  Recori.  /Pobrets/. — 17. 
La  guitarra  espantadorír.  Lo  ser  cobart  don*  vergonya  — 18. 
Lo  primer  amor.  No  .v'  olvida  may  — 19.  La  Primavera.  Cau- 
sa nostrce  letitice. — 20.  i  Un  àngel  més!  Non  estmortua. — 21. 
La  firucatana.  Una  canso  més. — 22.  Idili.  Chú  credesia,  que 
soito  umane  forme,  etc. — 23.  Oda  é  Lamartine.  Jeune  enco- 
re, — 24.  La  rondalla  de  la"  boja.  Sense  7  seny,  etc. — 25. 
Lu  meva  pàtria.  {Visca  lliure  Catalunya!  (J.  Collell  Pbre). — 
26.  Amorosa.  Rossinyol  que  vas  à  Fransa,  etc. ^27.  La  Gita* 


Digitized  by 


Google 


34  JOCHS  FLORALS  DK  BARCELONA 

na.  No  me  la  diràs,  etc,—2%.  En  Bach  de  Roda.  No  'm  ma  - 
tan  per  ser  traydor  —2g,  W  Oreneta.  Volveràn.  (Gustavo 
A.  Becquer).— 3o.  Himne  nacional  de  Catalunya.  Avant. — 
3i.  iNi  may!  Ella. — 32.  Las  llibertats  catalanas.  Pàtria, — 
33.  Nubolada.  Llum  del  sol. — 84.  A  una  minyona.  Es  ai- 
xerida. — 35.  Charitas.  Tot  un  Deu,  etc. — 36.  La  flor  del 
atmetller.  Flori  la  primera, — 37.  Pàtria.  Qui  enjon^a  é  alsa 
'Is  pobles  (Jascinio  Verdaguer). — 38.  jSurge,  patn&l  Apos- 
tols  de  las  reivindicacions,  (Narcís  Verdaguer). — 39.  A  ella. 
Me  va  enganyar  com  à  un  jc/wo.— 40.  Caniich  de  Moi- 
sès. Fortitudo  mea. — 41.  Infantesa.  De  la  mare  y  perla 
mare,  tot  amor. — 42.  Mort  y  vida.  Hoy  te  he  regenerado. 
(Fr.  Lluis  de  León).  — 43.  Al  Progrés.  Avant. —  44.  La 
tornada.-— 45  Ripoll.  Pro  aris  et  focis, — 46.  La  fé  catalana. 
Qui  enfon\u  ó  alsa  Us  pobles.  (Jascinio  Verdaguer). — 47  Par- 
lament, j Mercaders!  fora  V  temple. — 48.  Pàtria.  A  Barceló- 
na  en  1888. — ^49.  Las  tres  flors.  Jesús,  Joseph  y  Maria. — 5o. 
Cançó  nova.  Cançó  vella. — 5i.  L'  hereu  Pi.  /Sacrilegi/ — 52. 
Lletrasde  marbre.  Ultratomba. — 53.  La  casa  de  Deu.  Oberta 
sempre. — 54.  Glorificació  de  la  llengua  catalana.  Y  ^q ui  pot 
duptar,  etc.  (Menendez  Pelayo). — 5d.  Venus  dçl  camp.  Ma- 
ter  natura. — 56.  Himne  paxr\ói\ch.  Deu y  pàtria  es  nostre 
lema. — 57.  Alena  — 58.  La  locomotora.  Llum^  progrés  y  lli- 
bertat.— 59.  Catalunya.  Ahir,  avuy,  demà. — 60.  L'  esquirol 
y  la  tortuga.  Qui  siga  confrare,  etc—Gi.  Casoris.  Home  ca- 
sat, burro  espatllat — 62.  A  Don  Quixot. — 63.  Primavera 
trista. — 64.  Caritat.  Hi  hu  un  cami  que  du  al  Ce/.— 65.  Him- 
ne nacional  de  Catalunya.  Germanó. — 66.  Vinticinch  anys. 
Tristesas. — 6j.  En  la  Seu.  Domus  àurea. — 68.  Santa  Creu  de 
Maig — 69.  Pregó.  Per  orde  del  senyor  Batlle. --'jo.  La  mi- 
llor victorià.  Resos  poden  més  que  llansas. — 71.  La  sardana. 
Oh,  tradicions  éle  la  terra. — 72  Himne  à  la  pàtria.  Vet- 
llem^ cantem,  lluytém.-^j'ò.  La  bandera  gremial.  Salut,  peno 
del  poble. -^j^.  Lo  baixell  dels  emigrants.— 75.  L'  estihueide 
Sant  Martí.  Ja  ets  dv/a.— 76.  Lluyta  del  cor.  He  perseguit  los 
goigs  com  la  coloma...  (Francesch  Pelay  Briz).— 77.  La  botiga 
del  fuster.  Pressentiment. ^jS.  Renaixensa.  ^Qué  hi  fà,  qué 
hi  fa  que  'ns  vinga  d'  ardenta  ponentada.  (A.  Blanch). — 
79.  Excelsior.  Cantichs  d'  amor. — 80.  Rccorts.  Maj^  més. — 
8f.  À  Barcelona.  Redempció. ^Í2.  À  Tarragona,  iValU^Ü. 


Digitized  by 


Google 


ANY    1891  35 

À  la  mort  de  Jesús.  Flor  d*  amor. — 84.  Somni  d'  amor.  De- 
liri,—S5.  Lo  castell  de  Sant  Maní.  Soletat.S6.  Diàlcch.ATo 
^m  volen  per  rey  conèixer,  etc, — 87.  Dias  de  dol.  Pobre  pà- 
tria.— 88.  Acció  de  gracias.  Deléitate  en  el  Senor... — 89. 
La  carretera.  No  passarà.-^go.  La  llissó  de  navegar.  Idili 
dramatich. — 91.  Sol.  Consuela  mi  destierro.  (Kempis).— 
92.  A  curull.  La  non,  non. — 93.  La  gratitut.  Virtus. — 94.  Lo 
dia  de  Nadal.  Cad'*  any  mes  pochs. — 95.  Lo  darrer  cònsol. 
Moriat,  inquit,  in  pàtria,  etc.  (Cicero). — 96.  Tres  besades. 
Petons  en  la  boca,  en  la  galta,  etc. — 97.  Llàgrimas.  ^Qui  no 
plora  en  esta  v/rfa?— 98.  Lo  darrer  dia.  Justícia. — 99.  Viatje 
uriístkh.  Lo  pare  r  la/illa. — 100  Lo  pastor  discret.  De  mo- 
ralitat  y  senzilles y  etc. — loi.  Virolay.  Maig. — 102.  La  flo- 
rista. Compadiula.^^ío3  La  benedicció  del  auba.  Fé. — 104. 
Lo  caní  del  or.  Lo  rey  del  món.^ioS.  Los  ballesters  en  tau- 
la. Iista  batalla  fué  una  de  las  mas  nombradas,  etc.  (Zurita). 
— loó.  Epístola  moral.  Si  mon  oeuvrt  n^  es  pas  un  asse:(  bon 
modèlè...  (La  Fontainc). —  107.  Celistia.  Las  estrelletas, 
etc. — 108.  Lo  confessor  de, Girona. — 109.  Marina.  Pobref. — 
no.  Crepúsculs.  Velut  Umbra. — 11 1.  Glorificació  de  la  par- 
la catalana  en  los  Jochs  Florals  de  Barcelona  de  1888.  No  es 
morta,  noia  que  tants  cors  alenta.  (Bofarull). — 112  Lo 
Coll  de  Panissars. /i4>^  del  que  caygui. —  ii3.  Trégua.  Al 
descans. — 114.  La  Creu  de  Santa  Creu.  Damunt  d'*  un 
aspra  roca,  etc. — 11 5.  Finís.  Spes. —  1 16.  La  Florista  Amor. 
—  1 17.  Ritmes  d'  amor.  Esclats  del  cor. — 1 18.  La  Tyro  Cata- 
lana. Ora  et  labora. — 119.  La  Catedral  de  Colònia.  Quan  V 
ànima  està  embojrrada.  (Àngel  Guimerà). —  1 20  O  blanco  nèu 
found  te!^-i2i.  Cantas  ausèls. — 122.  Lu  dona  adúltera.  Ca- 
ritat.^123  Hivern.  Multa  renascentur,  etc.  (Horaci).— 124. 
Oda  à  Jensemin.  Ma  plumo  es  feble  pèr  V  escriueúre,  etc. — 
125.  Lou  cor.  Es  dins  lou  cor  de  F  ome... — 126.  Pàgina  d' 
amor.  ;0h  esperansas,  oh  plers...  (F.  X.  G.)—  127.  Lo 
plany  de  la  fulla.  ^Quién  sabé  dó  va?— 128.  La  mort  del  vell. 
Qui  manet  in  Charitate... — 129.  Deliri.  Zo /òc/i  crema  y 
abrassa  mas  entranyas.  (V.  Balaguer). — i3o.  La  poesia  cata- 
lana Renaixensa. — i3r.  La  fe  y  lo  dupte.  La/e  salva. — 132. 
Himne  à  Catalunya.  Per  la  vida  *s pert  la  vida.— i33.  La  ca- 
miseta de  Jesús.  Ja  en  la  falda,  etc. — 134.  Renyina.  jHefet 
bé!^í3S.  Lo  que  no  mor.   Forma  y  fons. — 136.  La  madras- 


Digitized  by 


Google 


36  JOCHS  FLOtlALS  DE   BARCELONA 

ira.  Odi  à  mort^ — 137.  La  nostra  rassa.  Síi/m/.— i38.  Lo  men- 
dica ni.  Quadret r^í3Q,  La  nit  de  Reys,  Fe  y  Esperansa. — 
140.  Fantasies  religioses.  Jesús,  Maria  y  Joseph. — 141.  Ca- 
ritat. Co  regne  de  Deu, — 142.  La  tapera.  Ampur danesa 
— T43.  Gelosia.  Amorosa, — 144.  Los  Jochs  Florals  de  1888. 
Esperansa, — 145,  Cant  derrer  Viscut  he  molt  sens  ésser  co- 
negut (A  usí  as  March  1. — 146.  Lo  derrer  dia.  D*  alli  ha  de 
veriir  à  judicar,  e/c— 147.  La  pàtria.  Qui  V  any  ora  la  com- 
prèn.— 148*  Escornalbou. — 149.  La  guardiola.  Caritat.  - 
t5o.  Bon  temps  Cubre  la  tierra  el  amor,  (Piferrer). — 
r5i>  Lo  primer  petó.  Fou  el  de  la  mort, — 152.  Sant  Martí. 
Pro  pàtria — [53.  Ripoll.  Bressol  de  la  pàtria. -^iS^.  Nit 
serena. — }55.  La  Clau.  Mes  val  giny  que /orsa. — 156.  Cada 
cosa  pel  seu  temps. — íSy.  Ceguera  mortal.  Atrassos. — 158.  La 
queixa  d'  amor,  jDe  la  terra  al  Cel! — iSg.  Argentona  histò- 
rica, ïngenium  sibi  quod  vàcuas,  etc. — 160.  iSomniava!  Arri- 
barà?—  TÓr.  Noucl.  Lou  Segnour  Dieu,  etc. — 162.  Franse- 
Cüialougne.  jAh!  se  me  sabien  entendre,  etc.  (Mistral).— 163. 
Lou  pa n tai  de  Maria.  Rosa  Mystica. 


Digitized  by 


Google 


ACTA  DE  LA  FESTA 


A  dos  quarts  de  duas  de  la  tarde  del  diumenje  dia  17 
de  Maig  del  any  i8gi,  en  la  gran  sala  de  contractacions 
de  la  Llotja  de  Barcelona,  se  celebra  la  solemne  Festa 
dels  Jochs  Florals,  que  fou  la  xxxki  de  llur  restauració. 
Als  sons  de  la  marxa  del  Rey  en  Joan,  feu  sa  entrada  a 
la  sala  y  passà  a  ocupar  sos  llochs  respectius  en  V  estrado 
la  comitiva  oficial  que  \s  componia:  del  Consistori  de 
Manteuedors;  del  Excm.  Sr.  Alcalde  Constitucional  de  la 
ciutat,  D.  Joan  Coll  y  Pujol,  acompanyat  d'  alguns  sen- 
yors Regidors,  en  representació  del  Excm.  Ajuntament; 
del  Excm.  Sr.  President  de  la  Diputació  Provincial  de 
Barcelona,  D.  Manuel  Planas  y  Casals,  y  'Is  diputats 
provincials  D.  Joaquim  Badia  y  Andreu,  y  D.  Ramon 
Duran  y  Ventosa;  del  M.  litre.  Dr.  Mossèn  Celestí  Ri- 
bera, canonge  de  la  Seu,  y  Mossèn  Tomàs  de  A.  Ri- 
gualt,  en  representació  del  Excm  é  Iltm.  Sr.  Bisbe  deia 
diócessis;  del  Excm.  Sr.  Rector  de  la  Universitat  literària, 


Digitized  by  VjOOQIC 


38  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

D.  Julià  Cassana;  de  representants  de  les  principals  Cor- 
poracions de  Barcelona,  yademés  del  Excm.  é  Iltm.  Doc- 
tor D  Joan  B.  Grau,  Bisbe  d'  Astorga. 

A  la  dreta  del  estrado  prengueren  seti  la  Presidència 
y  M  Consistori  y  a  la  esquerra  Ics  autoritats  y  representa- 
cions, ocupant  les  restants  cadires  V  honorable  Cos  d' 
Adjunts. 

Destinat  à  la  Reyna  de  la  Festa,  s'  alsnva  al  fons  del 
estrado  M  trono  sota  bell  dosser  de  flor;  y  ranfiatges,  y  a 
cada  banda  d'  ell  hi  havia  penjades  tarjes  de  dol  ahont 
eran  escrits  los  noms  dels  poetas,  artistas  y  bons  patricis 
de  nostra  terra  morts  en  V  any  que  finava. 

En  la  sala  ocupavan  llochs  de  preferència  les  llustres 
dames  que  en  anys  anteriors  foren  proclamades  Reynes 
de  la  Festa,  omplint  lo  demés  una  concurrència  atapahi- 
/da,  composta  en  gran  part  de  bellíssimes  y  distingides 
dames  y  senyoretes,  a  qui  s'  havia  fet  present,  al  entrar, 
d'  un  artístich  pom  de  flors,  com  es  de  consuetut  en 
aquesta  Festa. 

L'  Excm.  é  Iltm.  Sr.  Bisbe  d'  Astorga,  à  qui  V  Exce- 
lentíssim  Sr.  Alcalde  cedí  la  Presidència,  declarà  oberta 
la  Festa. 

Lo  President  del  Consistori  D.  Joan  Permanyer  y 
Ayats  encomanà  la  lectura  de  son  discurs  (I)  à  D.  Joa- 
quim Cabot  y  Rovira,  essent  en  varis  indrets  rebut  ab 
grans  aplausos  que  esclataren  llarchs  y  unàuims  al  final. 

L'  infrascrit  Secretari  llegí  la  memòria  reglamentaria 
(II),  .donant  compte  del  veredicte  del  Consistori. 

Y  passant  à  obrir  lo  plech  corresponent  à  la  composi- 
ció Lo  plany  de  la  fulla  (III),  premiada  ab  la  Flor  natu- 
ral (Amaryllis  vitata)  resultà  esserne  autor  D.  Jaume 
Novellas  de  Molins,  qui  elegí  Reyna  de  la  Festa  à  la 
senyoreta  Dona  Isabel  Güell  y  López.  Entre  Ms  acorts  de 
la  marxa  del  Rey  En  Joan  y  una  ovació  d'  aplausos  de 
la  concurrència  passà  la  Reyna  à  ocupar  son  setial. 

Llegí  la  poesia  premiada  D.  Joseph  Blanch  y  Piera, 
essent  coronada  sa  lectura  ab  un  esclat  d'  aplausos. 


Digitized  by 


Google 


ACTA    D£    LA    FESTA  .^Q 


Lo  primer  accèssit  A  Curull  (IV)  resulta  ésser  com- 
posició de  D.  Ernest  Soler  de  las  Casas,  qui  passà  à  re- 
cuilir  de  mans  de  la  Reyna  la  distinció  obtinguda. 

Del  segon  accèssit  Cada  cosa  pel  seu  temps  (V)  va 
resultarne  autora  Dona  Dolors  Moncerda  de  Macià,  a  la 
que  una  Comissió  del  Consistori  ana  a  cercar  y  acompa- 
nya, entre  picaments  de  mans^à  rebre  1  premi,  quedantse 
al  costat  de  la  Reyna  com  en  tals  cassos  s^  acostuma. 

La  poesia  Lo  baixell  dels  emigrants  (VI)  compos'ció 
de  D.  Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  que  guanyà  lo  premi 
de  la  englantina  d'  or  fou  llegida  per  D.  Lluis  Tintorer  y 
Mercader. 

Lo  mateix  D.  Francesch  Ubach  y  Vinyeta  fou  procla- 
mat autor  de  la  poesia  Primavera  trista  (VII)  guanya- 
dora del  primer  accèssit. 

De  la  que  guanyà  M  segon  accèssit  La  Bandera  gre- 
mial (VIII)  ne  resultà  autor  D.  Bonaventura  Bassegoda 

D.  Víctor  Brossa  y  Sangerman  fou  guanyador  del 
ters  accèssit  ab  la  poesia  Pregó  (IX) 

Passant  als  plechs  corresponents  à  les  poesies  que, 
aspirant  à  la  Viola  d'  or  y  argent,  foren  distingides  pel 
Consistori  resultà: 

Autora  de  La  benedicció  del  auba  (X)  Dona  Dolors 
Moncerda  de  Macià,  essent  dita  composició  llegida  pe/ 
Sr.  Blanch  y  Piera. 

De  la  poesia  Lo  darrer  dia  (XI),  que  guanyà  M  primer 
accèssit,  D.  Martí  Genis  y  Aguilar,  de  Vich 

Y  de  la  titolada  Ceguera  mortal  (XII),  distingida  ab  V 
accèssit  segon,  D   Antoni  Careta  y  Vidal. 

Resultà  autor  de  la  poesia  Escornalbou  (XIII),  que 
guanyà  'I  premi  ofert  per  T  Excm  Ajuntament  de  Reus, 
D.  Joseph  Martí  y  Folguera,  y  llegí  la  dita  composició 
D.  Manuel  Rocamora. 

Lo  premi  ofert  per  V  ilustrc  català  de  Fransa  D.  Justí 
Pepratx,  y  adjudicat  à  la  poesia  Glorijicació  de  la  parla 
catalana  (XIV),  fou  eatregat  à  D.  Jaume  Pomar  y  Fusté, 
que  'n  resultà  autor,  y  va  llegiria. 


Digitized  by 


Google 


4U  JOCHS    FíOïULS    DE    BARCELO^•A 


D,  Francisco  Carreras  y  Candi,  proclamat  autor  de 
la  Monografia  Argentona  històrica  (XV)  guanyadora  del 
premi  ofert  per  la  «Associació  catalanista  d'  excursions 
científicasB,  no  's  presenta  à  recullirlo. 

Y,  finalment,  s'  obri  M  plech  corresponent  à  la  poesia 
L'  Esquirol  r  la  tortuga  (XVI)  distingida  ab  un  premi 
que  acorda  ínstituhir  lo  Consistori,  essentne  proclamat 
guanyador  D,  Ernest  Soler  de  las  Casas,  qui,  després  de 
rccullir  lo  premi,  passà  à  llegiria,  ab  lan  bona  acullida 
del  pCibiich,  que  per  callar  los  aplausos  hagué  de  repetir 
la  integra  lectura  de  la  mateixa. 

L'  infrascrit  Secretari  passà  à  donar  lectura  del  Dis- 
curs de  gracias  (XVII)  que  havia  escrit  V  llustre  Mantene- 
dor  d'  enguany,  D.  Arthur  Campion,  discurs  tot  sovint 
interromput  pels  aplausos  deia  concurrència,  que  al  final 
dedicà  al  senyor  Campion  una  entusiasta  ovació. 

L'  Excm.  é  Iltm.  Sr.  Bisbe  d'  Astorga  declarà  closa 
la  Festa  ab  un  discurs  molt  sobri  de  paraula,  més  ri- 
qufïsim  d'  entussiasme  y  bons  concells,  calurosament 
aplaudits. 

De  tot  lo  que  V  infrascrit  Secretari  ne  prengué  la  pre- 
sent acta  en  lo  iloch  y  data  dessusdits. 

Narcís  Verdagi  kr  Callis. 


Digitized  by 


Google 


^yvF^:^^         -'V 


I. — DISCURS   DEL  President  del  Consistori,   D.  Joan 
Permanyer  y  Ayats, 

II. — MEMÒRIA  DEL  Secretari  del  Consistori  D.  Nar- 
cís Verdaguer  Callis. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


EXM.  SENYOR: 


DAMAS  Y  CABALLERS: 


Aquest  lloch  de  honor,  ahont  sempre  s'  hi  havia  pujat 
per  mèrits  propis,  enguany,  Deu  m'  ho  perdoni,  V  ocupo 
jo  qui  no  'n  tinch  d'  altre  que  'i  de  portar  un  nom  que, 
encara  que  modest,  recorda  fets  d'  enteresa  verament  ca- 
t£^lana. 

Lo  honorable  Cos  de  Adjunts,  girant  los  ulls  enrera, 
los  ha  fixat  en  lo  qui  en  tal  dia  com  avuy  portava,  fa  tren- 
ta un  anys,  sa  veu,  al  celebrarse  per  segona  vegada  en  lo 
present  sigle  eixa  (esta;  y  volent  honrarlo  després  de  mort, 
com  r  havia  ja  honrat  en  vida,  m'  ha  cridat  pera  repre- 
sentar lo  meu  pare. 

Tal  volta  m'  haja  pres  també  en  compte  T  amor  intens 
que  bat  en  mon  cor  per  Catalunya;  y  encara  que  ni  aixís 
puch  arrivar  a  deurer  la  distinció  à  un  mèrit  propi,  per- 
què aquest  amor  es  en  mi  també  hereditari,  necessito  créu- 
rho.  D'  altra  manera  ni  alé  tindria  pera  dirigirvos,  sen- 
yors, la  paraula. 

Creyentho  aixis,  per  altre  part  ha  de  serme  permès 
parlar  tan  sols  de  Catalunya,  contemplantia  en  son  passat, 
en  son  present  y  en  son  esdevenidor;  jcuadro  exhuberant 


Digitized  by 


Google 


44  BISCURS  BEL   Stt     PRESIDENT 

de  recorts  gloriosos^  realitats  ttisias  y  falaguerasesperan- 
sa^! 

En  son  passat  Al  través  de  la  espessa  boyra  que  'ns 
amaga  las  edats  que  foren,  alia  ei  los  temps  de  la  miste- 
riosa generació  dels  pobles,  jo  hi  veig  en  las  valls  y  mon- 
tanyas  en  que  avuy,  formant  ciutats  superbas^  humils 
burclis  ó  escampadas  masías,  s'  hi  assentan  nosiras  llars, 
aplechs  d'  homes  que  hi  tenían  las  sevas,  y  que  identifi- 
cats també  ab  la  terra  hi  rehian  de  la  naturalesa  las  ma- 
tcixas  impresions  que  nvuy  hi  rebem  no^íiltres.  Alia  en 
aquells  temps  que  's  perden  derrera  dels  horisonts  a  que 
nostra  vista  no  arriva,  lo  laceta  que  desde  sa  encontrada 
contemplava  al  capvespre  I'  aspra  serra  de!  Monserrat, 
devant  dels  marlets.  y  agullas  que  coronan  sa  inmcnsa 
massa,  devia  sentir  una  admiració  consemblant  à  la  que 
al  contemplaria  sentim  nosaltres,  y  quan  se  cubría  lo 
Montseny  de  neu  rebia  com  nosaltrei  ne  rebem  avuy  sa 
freda  alenada. 

Jo  no  sé  ben  be  quins  foren  los  seus  costums^  jo  no 
conech  son  organisme  social  y  polítich,  jo  apenas  trobo 
en  los  menhirs,  dòlmens  y  murs  ciclópeos,  que  à  sol  y 
serena  han  sobreviscut  à  la  obra  destructora  dels  sigles, 
una  que  altra  senyal  que  'm  mostre  los  llochs  que  pobla- 
víin,  mes  aixis  y  lot  me  apar  que  en  aquells  llochs  y  en 
aquells  homes  hi  oviro  los  informes  encontorns  de  nostra 
Pàtria. 

Mes  tart,  quan  Roma  hi  posa  sa  feixuga  planta,  en 
eíxas  montanyas  y  valls  hi  sento  ressonar  la  veu  del  pa- 
triotisme que  llensa  crits  de  independència^  y  figurantme 
que  Ms  cims  y  recona  las  desde  ahont  nostres  pares,  al 
principi  del  sigle,  abatiren  las  aligas  francesas,  son  los 
mateixos  punts  estraïégichs  que,  guiats  per  son  coneixe- 
ment del  país,  escullirían  lo,-i  naturals  de  aquesta  terra  en 
aquell  sigle  remot  pera  abatre  lasaligas  romanas,  penso, 
qui  sab,  si  la  pedra  mitj  ensorrada  al  fons  de  la  vall,  so- 
bre la  que  mortalment  ferit  per  la  certera  bala  de  nostres 
montanyesos  cayguc  exanime  T  any  vuyt  lo  granader  de 


Digitized  by 


Google 


JOAN   PERMANYER   Y   AVaTS 


NapoIeoD,  es  la  mateixa  pedra  que  estimbada,  desde  dalt 
del  cingle  per  lo  forsui  bras  del  illergeta  donà  mort  esga- 
rrifosa al  legionari;  y  plaume  mirg  portat  per  la  imagina- 
ció, creure  que  uns  y  altres  esforsos  foren  impulsats  per 
la  mateixa  pàtria. 

De  aquell  temps  ne  sabem  tan  sols  lo  que  Roma  tin- 
gué a  bé  que'n  sapiguessim,  mes  sas  narracions  apassio- 
nadas  qo  impedeixen  que  's  destaquin  heróycas  las  figu- 
ras  de  Indibil  y  Mandoni,  y  si  las  conmocions  ab  que 
somohuen  aquells  capdills,  la  que  avuy  es  terra  catalana 
no  son  los  moviments  característichs  del  ser  que  ja  te  vi* 
da  pròpia,  per  forsa  s'  ha  de  convenir,  quan  ménos,  en 
que  son  las  palpitacions  convulsivas  ab  que  durant  la  ges- 
tació dona  signes  vitals  lo  ser  de  que  s'  espera  la  exis* 
*tencia. 

Es  tan  fort  lo  poder  de  Roma,  que  arriba  al  fi  a  so- 
metre  tota  la  Pem'nsula  y  la  cohessió  que  li  dona,  es  sos- 
tinguda per  los  Gots  que  al  ferse  Senyors  de  ella,  per  me- 
dis, qne  son  avuy  y  es  de  témer  sian  sempre  un  enigme, 
portan  nova  forsa  externa  pera  mantenir  unidas  las  parts 
que  avans  vivíàn  separadas:  mes  al  rompres  en  la  batalla 
de  Guadalete  lo  poder  coherent  de  la  Monarquia  Goda 
altra  vegada  se  desfà'  à  bossins  la  antiga  Iberia. 

Naix  llavors  Catalunya  y  al  seu  costat  los  demés  re- 
yalmes  de  la  Península;  y  al  saludar  en  aquest  moment 
sa  aparició  gloriosa,  jo  no  puch  ménos,  senyors,  de  so- 
metre  ab  tota  Ilealtai  à  vostre  ilustrat  criteri  una  conside- 
ració, que  no  perquè  lluyte  ab  corrents  de  opinió  general 
que  fa  anys  s'  admeten  sens  reparo,  deixa  de  ésser  més 
certa. 

Estem  avesats,  ^racias  als  vicis  de  nostra  educació,  à 
creure,  quan  meditem  sobre  la  vinguda  dels  alarbs,  que 
1  mal  mes  gran  de  aquell  cataclisme  fou  la  destrucció  de 
la  unitat  ibèrica.  Y  bé  ;  Ab  quin  dret  podem  y  devem  jut- 
jar nosaltres  avuy  que  fos  un  mal  lo  que  si  en  realitat  ho 
hagués  sigut  podían  remediarlo,  no  mes  que  volentho, 
los  qui  sentían  sos  efectes? 


Digitized  by 


Google 


46  DISCURS   DEL   SR     PRESIDENT 

Mny  com  llavors  havían  tingut  los  espanyols  necessi- 
tat de  juntarse  Devant  de  un  mateix  perill,  fent  cara  al 
cnemich  comú,  apar  que  V  instint  de  la  pròpia  conserva- 
ció devia  impulsarlos  à  unirse,  ó,  millor  dit,  à  seguir 
units;  y  no  obstant,  lo  primer  efecte  de  aquell  important 
aconteixement  es  la  separació  Tots  se  preparan  a  la  de- 
fensa,  mes  la  reacció  que  segueix  al  paroxisme  dels  pri- 
mers moments,  obra  per  separat  en  distints  llochs  de  la 
Península,  formant  diferents  núcieosde  resistència. 

Semblava  que  tots  aquells  territoris  esperessin  que  's 
desfés  lo  Nas  artificial  que  'Is  apresava  pera  restablir  la 
seva  individualitat  perduda,  y  per  molt  que  'Is  interessés 
deslliurarse  del  jou  africà  que  'Is  doblegava,  apar  que  Ms 
interEsava  més  recobrar  sa  antiga  personalitat.  D'  altra 
manera,  en  lloch  de  separarse,  haurían  estret  més  los  Has-' 
sos  que  Ms  unían  y  baix  la  base  de  unió  haurían  emprés 
la  gloriosa  obra  de  la  reconquista. 

Jo  no  puch  may  deturarme  à  meditar  sobre  aquell 
aconteixement,  lo  més  trascendental  de  nostra  historia, 
sen^  que  'm  persuadesca,  més  y  més  de  que  la  tan  enal- 
lida  unitat  de  Espanya  pot  constituhirse  violentment  per 
la  forsa,  convencionalment  per  lo  càlcul,  jamay  per  mo- 
viments espbnsius  y  naturals  de  las  parts  que,  quan  se 
abandonan  a  sí  mateixas,  lluny  de  gravitar  vers  un  cen- 
tre comü,  tendeixen  à  separarse,  com  si  fossen  planetas 
que,  formant  part  de  una  mateixa  constelació,  deguessen 
móures  per  òrbita  diferent  é  independenta. 

Naix  llavors  Catalunya,  y  jo  recordo  de  son  naixe- 
ment llegendas  y  tradicions  que  m'  enardeixen.  No  sé 
qué  hi  hïi  de  cert  respecte  de  OtgerCatalon  yde  soscom- 
pinys  los  Barons  de  la  Fama,  mes  la  mateixa  incertitut 
de  sa  existència  cubreix  lo  naixement  de  ma  pàtria  d'  una 
misteriosa  vaguetat  que  m'  encanta. 

De  la  existència  de  Jofre  lo  Pelós  ne  linch  noticia  se- 
gura, y  acep[ant  com  à  verosímil  la  explicació,  que  de 
referència  a  son  valor  y  Ilealtat  se  sol  donar  à  las  barras 
de  sanch  ab  que  se  segellà  ia  nacionalitat  catalana,  desde 


Digitized  by 


Google 


"Tív 


lOAN  PERMANTBR    Y  AYATS  47 

aquell  punt  la  veig  crexer  y  muntar^»  no  sabent  que  admi-  'I 

rar  més,  si  los  fets  gloriosos  que  ^vuy  encara  cantan  ab  Jj 

veu  èpica  los  poetas^óT  organisme  admirable  de  sa  cons-  1 

titució  interna,  vers  la  qual  ara  mateix  giran  los  ulls  los  J 

publicistas,  desitjosos  de  repéndren  lo  secret  per  reani-  '4 

mar  ab  ell  las  constitucions  modernas.  ;i 

Jo  veig  desde  llavors  en  lo  desè  sigle  rellampegar  en  | 

la  Catalunya  de  Borrell  II  raigs  de  cultura,  tant  més  ex-  3: 

plendencs  quan  més  foscas  son  del  mon  las  tenebras.  '  B 

Jo  en  lo  sigle  xi  obro  lo  llibre  del  Usatges,  y  à  prc-  1 

sencia  de  la  munió  de  costums  vivificants  y  justos  que  V  ^ 

integran,  miro  ab  respecte,  de  una  part  lo  seny  y  tino  ^ 

practich  del  poble  que  ab  sos  actes  los  creava  y  d*  altre 
la  prudència  y  dots  de  govern  del  príncep  que  volgué 
sancionarlos. 

Observo  com  axampla  las  fronteras  Ramon  Berenguer 
III,  lo  victoriós  paladí  de  la  Emperatriu  d'  Alemanya,  y 
com  traspassantlas  lo  seu  fill  Ramon  Berenguer  lo  Sant, 
després  de  conquistar  Lleyda^y  Tortosa,  planta  lo  sagrat 
signe  de  la  Creu  sobre  los  murs  d'  Almeria. 

Veig  com  unidas  las  coronas  de  Aragó  y  Catalunya, 
en  la  testa  de  Alfons  lo  Cast,  arrela  més  y  més  V  esperit 
cristià  en  nostra  patría.  '  % 

Sens  que  sàpiga  esplicarme  las  causas,  reflexiono  so- 
bre *ls  fets  de  la  vida  pública  y  sobre  Ms  fets  tal  volta  més 
misteriosos  de  la  vida  privada  de  Pere  II,  de  aquell  rey 
que,  vencedor  en  las  Navas  de  Tolosa,  ha  merescut  lo 
sobrenom  de  católich  res  no  obstant  Y  haver  mort  fent 
armas  contra  'I  Papa. 

Embaladit  m'  aturo  a  contemplar  la  colossal  imatge 
de  Jaume,  no  per  admirar  sas  proesas,  sinó  per  admirar 
com,  compenetrantse  poble  y  rey,  sentan  de  una  manera 
definitiva  los  fonaments  de  la  Constitució  Catalana.  Dig- 
ne fou  del  poble  à  qui  governava  aquell  rey  de  atlètica 
figura  y  nobles  aspiracions,  que  al  estendre  son  brascon* 
quistava  regnes,  y  fou  digne  de  son  rey  aquell  poble  que, 
seguintlo  en  sas  conquistas,  aprofitava  las  horas  vagaro- 


Digitized  by  ViiOOQIC  j 


48  DISCURS  DBL  SR.   PRESIDENT 

sas,  no  per  donar  las  lieys  ais  mars,  com  usualment  sol 
dirse,  síno  per  recullir  las  lleys  queab  lo  moviment  etern 
de  sas  onas  y  'I  fer  brugit  de  las  tempestas  las  mars  han 
imposat  als  homes,  à  íi  de  que,  recuUidas  ó  recopiladas, 
pogués  éll  y  los  demés  pobles  millor  observarlas  y  jamay 
cap  d'  ells  tractés  d'  imposarshi,  oblidant  que  U  mateix 
Emperador  Romà,  semidéu  en  la  terra,  no  había  vacilat 
en  reconéxeho,  dient  ab  senzilla  y  gràfica  frase  que  avuy 
encara  's  conserva  en  los  Códichs:  jo  so  senyor  de  la  ter- 
ra; la  lley  ho  es  del  mar. 

Y  quan  desde  D.  Jaume,  gran  y  prepotent  Catalunya 
en  r  interior  se  contempla  ella  mateixa  en  V  espill  cla- 
ríssim  de  sas  Corts  ahont  se  reflectan  sas  llibertats  ben 
arreladas,  y  fa  sentir  son  pes  en  1'  exterior  dins  lo  con- 
cert general  de  las  demés  nacions  d'  Europa,  jo  la  veig 
per  entre  Ms  regnats  de  Pere  M  gran,  de  Pere  M  Ceremo- 
niós,  de  Jaume  II  y  de  Alfons,  de  aquells  reys  que  sota 
las  naus  góticas  de  nostres  temples  cenyiren  la  corona 
que  sos  antecessors  cenyiren  baix  las  macissas  arcadas 
dels  temples  romànichs,  y  de  Joan  I  de  qui  sempre  en 
aquest  lloch  cal  ferne  especial  memòria;  y,  de  recort  en 
recort,  segueixo  las  crónicas  gloriosas  fins  que  al  arribar 
à  en  Martí  V  Humà  se  condol  mon  ànima  ab  gran 
tristesa. 

Al  apreciar  un  fet  qualsevol  de  la  Historia  no  pot  fer- 
se  pas  abstracció  dels  seus  efectes. 

La  mort  d^  en  Martí,  sens  successió  directa,  porta  à 
en  Ferran  de  Antequera:  en  Ferran  de  Antequera  no  es 
més  que  U  precursor  de  'n  Ferran  lo  Católich. 

Perquè,  donchs,  nos  condolem  al  pensar  en  la  mort 
del  Rey  en  Martí?  Si  la  unitat  d'  Espanya  fos  sentiment 
que  brotés  espontàneo  en  nostres  cors,  deuríam  alegrar- 
nos  d'  una  vicissitut  que  obrí  lo  camí  à  la  unió  de  Ca- 
talunya y  Aragó  ab  Castella.  Y  no  obstant  tots  d'  una 
manera  instintiva  veyem  ab  dolor  interrompres  aquí  la 
nissaga  de  nostres  monarcas. 

Altra  volta,  donchs^  ma  Uealtat  ni*  obliga^  encara,  que 


Digitized  by 


Google 


ni^    I  HI. 


JOAN    PERMANYKR    Y    AYATS  49 

sia  anant  contra  corrent,  à  cridar  vostra  atenció  sobre  lo 
que  la  unitat  representa. 

Pensemhi  tots  ab  lo  que  semblant  contrassentit  signi- 
fica; penseuhi  particularment  vosaltres,  los  que  no  podeu 
discórrer  sobre  'I  passat  y  M  present  de  Catalunya  sens 
que  us  esglaye  la  sola  idea  de  que  's  puga  conmoure  i' 
unitat  nacional;  penseu  bé  lo  que  pot  significar  lo  tec  de 
que  1  goig  y  entussiasme  que  sentim  al  repassar  las  ges- 
tas  de  nostra  terra,  se  converteixi  en  concirós  abatiment 
à  presencia  de  una  mort,  cual  importància  única  consis- 
teix  en  haver  preparat  la  unió  que  solidà  lo  casament  dels 
Reys  Cathólichs. 

j Los  Reys  Cathólichs!  full  de  nostra  historia  que  no 
m'  atrevesch  à  llegir  ab  veu  alta. 

Declamem  sempre  eontra  Felip  V.  Tot  nostre  odi  se 
concentra  en  lo  rey  que  en  un  moment  de  venjansa,  quan 
no  havían  pogut  apagarse  en  son  pit  las  resolucions  vio- 
lentas  que  desperta  la  guerra,  donà  lo  colp  de  gràcia  à  la 
autonomia  catalana,  y  oblidem  que  Felip  V  no  hauria 
vensut  à  no  haverlo  precedit  Felip  IV  y  Felip  III  qui  en- 
tregats  à  la  mercè  dels  seus  codiciosos  favorescuts  üliva- 
res  y  Lerma  havían  dessangrat  la  nació  catalana;  que  | 

aquesta  no  hauria  pogut  dessangrarse  sense  las  feridas  que 
va  deixar  obertas  Felip  II  en  sas  llibertats  al  imposar 
abans  de  tot  y  sobre  tot  sa  voluntat  soberana;  y  que  lo 
cér  de  la  voluntat  de  aquest  Rey  se  forjà  en  lo  regnat  de 
son  pare  Càrlos  V  ab  los  elements  deixats  per  sos  besa- 
vis los  Reys  Cathólichs. 

i  Ah  senyors!  De  nou  convé  fixar  la  atenció  sobre  la 
unitat  d^  Espanya. 

Coincideix  «ab  lo  casament  dels  Reys  Cathólichs  una 
tendència  general  europea  contraria  à  las  llibertats  cris- 
tianas,  que  Ms  pobles  havían  afermat  durant  la  Edat  mit- 
jana. Aquesta  tendència  trobà  bona  sahó  à  Castella.  Des- 
prés de  la  feble  resistència  que  poble  y  magnats  feren  per 
salvar  unas  llibertats  que  per  lo  malament  que  en  aqqe- 
7 


Digitized  by 


Google 


1 


5o  DISCURS   OL•L   SR.    PRESIDENT 

Ha  terra  havian  sigut  fonamentadas,  millor  deurian  con- 
siderarse  com  privilegis,  com  si  se  condolguessen  de  la 
sort  dels  altres  juntaren  per  sa  part  totas  las  forsas  per 
aterrar  las  llibertats  aragonesas  y  catalanas. 

Si  Catalunya  y  Aragó  haguessen  seguit  separadas  de 
Castella,  sos  monarcas  s'  haurían  deixat  portar  ^iqui  ho 
dupta?  de  las  corrents  generals  que  conduhían  en  aquell 
temps  à  tots  los  reys  al  absolutisme  preconisat  per  Lute- 
ro;  mes,  posats  devant  per  devant  de  sos  pobles,  aquests, 
ab  sa  fermetat,  haurían  salvat  quan  ménos,  los  fonaments 
principals  de  nostras  institucions  venerandas. 

Contra  M  Rey  que  tractava  de  trepitjarlas  vencia  la 
potenta  veu  de  Fivalkr  quan  Catalunya  vivia  sola;  con- 
tra M  Rey  que  las  trepitjava  hauria  vensut,  també,  la  veu 
viril  d'  en  Claris,  si  no  hagués  estat  Catalunya  acompan- 
yada y  no  hagués  tingut  lo  Rey  elements  estranys  per 
imposarse. 

Separats  de  Castella,  a  no  duptar^  s'  hauria  fet  sentir 
en  nostra  terra  V  influencia;  però  no  hi  ha  dupie,  tam- 
poch,  de  que  en  mitj  de  tot  al  apagarse  lo  foch  ardent  de 
nostras  llibertats  hauria  quedat  caliu  suficient  pera  que 
quan  se  tractà  de  restaurar  en  Europa  lo  govern  repre- 
sentatiu, baix  lo  simbol  del  sistema  parlamentari,  hagués 
pogut  novament  regenerarse  Catalunya  baix  lo  peu,  no  d' 
una  constitució  artificiosa  y  convencional,  sinó  d'  una 
constitució  verament  catalana. 

Com  més  un  pensa  ab  los  bens  passats,  més  los  mals 
presents  contristan  V  ànima. 

A  mans  de  Felip  V  la  unitat  espanyola  và  acabar  de 
estrènyer  los  nusos  que  la  tenian  lligada  Desde  llavors 
Catalunya  que  havia  esmersat  totas  sas  for.sas  en  sa  dar- 
rera tentativa  pera  salvar  sas  llibertats,  visqué  sens  esma, 
alertargada,  esclava.  Fou  esclava;  y  faltada,  com  T  esclau, 
d^  ideals,  privada  de  tota  iniciativa  y  avesada  à  fer  abs- 
tracció de  sa  existència,  acabà  fins  per  perdre  la  noció  de 
sa  personalitat.  Allavors  se  li  digué:  la  llengua  de  Caste-« 
lla  es  la  de  Espanya;  tu  ets  una  part  d'  Espanya,  per  lo 


Digitized  by 


Google 


JOAN    PBRM4NYER    Y    AYATS  5 1 


tant  ta  de  Castella  es  la  teva  llengua;  y  Ms  Catalans  que 
en  sa  inmensa  majoria  no  iaparlavan  ni  la  entenían,par• 
lantia  malament  los  pochs  que  la  entenían  y  la  parlavan, 
ho  cregueren  aixís,  sens  que  's  paressin  a  esplicarse  com 
podia  ser  que  hi  hagués  un  poble  que  tingués  una  llen- 
gua y  ne  parlés  un'  altra.  Se  li  digué:  la  teva  historia  es 
la  historia  de  la  nacionalitat  espanyola,  de  aquella  na- 
cionalitat que  restaurada  per  Don  Pelayo  tingué  son  bres* 
sol  en  Covadonga,  per  posarhi  lo  testimoni  del  cel  se  ins- 
crigué  en  sos  calendaris  à  San  Fernando  com  à  Rey  d' 
Espanya,  y  sense  que  s'  espliqués  eom  era  que  hagués  de 
anar  a  buscar  son  passat  en  terra  forastera,  de  sas  cróni- 
cas  fins  ne  perdé  la  recordansa.  Se  li  digué:  lo  teu  dret 
no  es  tal  dret,  no  es  més  qu'  una  abigarrada  escepció  de 
la  llegislació  general  d'  Espanya;  y  sense  adonarsen  de 
que  en  ell  enmotllan  sos  fills  totas  sas  relacions  jurídicas, 
desde  M  naixement  a  la  mortalla,  ella  mateixa  calificà  de 
dret  comú  lo  de  Castella  mitj  avergonyíntse  de  perturbar- 
lo.  Se  li  digué,  en  fi:  tu  no  ets  rés  y  rés  has  de  fer.  La  di- 
recció dels  teus  interessos  píiblichs  la  senyalarem  nosal- 
tres: ton  dret  civil,  satélit  del  nostre,  seguirà  aquest  en  sa 
òrbita,  y  fins  las  lleys  vos  las  aplicarem  nosaltres  que  no 
las  entenem  ni  coneixem  las  costums  vostras  per  poder- 
nos  fer  càrrech  dels  cassos  pràctichs  en  que  han  de  apli- 
carse.  Res  has  de  fer:  treballa;  y  Catalunya  treballa  sens 
idea  de  lo  que  ella  era  abatuda  y  desconcertada. 

Prompie  vingué  un  moment  en  que  semblava  morta, 
y  en  realitat  hauria  pogut  creures  que  havia  mort  si  al 
comensament  d'  aquest  sigle  las  hosts  francesas  no  ha- 
guessen  vingut  à  despertaria. 

Al  crit  de  «Independència»  s'  alsà  novament  Catalun- 
ya, y  ab  feréstech  coratge,  sos  fills,  aturan  aquellasaguer* 
ridas  legions  que  de  victorià  en  victorià  habian  recorre- 
gut tota  la  Europa. 

Novament  reprèn  llavors,  sens  que  ella  mateixa  n'  he- 
gai  esment  los  contorns  de  sa  individualitat  passada;  y 
cuant  en  temps  veniders  Y  historiador  tracti  de  apreciar 


Digitized  by 


Google 


$t  mSCÜRS  BEL  SR.   PRESIDENT 

la  època  fatídica  que  haurà  transcorregut  desde  Felip  V 
fin-  lo  dia  que  torni  à  recobrar  Catalunya  sa  autonomia, 
abarcantia  de  una  sola  mirada  y  sens  que  la  impresiódels 
detalls  desvlhin  lo  seu  judici,  sostindrà,  que,  à  pesar  de 
totas  las  imposicions  y  violencias,  Catalunya  havia  con- 
servat sa  personalitat  en  estat  latent,  y  senyalarà  pera 
demostrarho  la  guerra  de  r  any  vu/t,  tot  enardint  à  sos 
contemporanis  ab  lo  recort  dels  fets  que  en  ella  més  hi 
ressaltan. 

La  gutírra  de  T  any  vuyt  serà,  sempre,  proba  irrecu- 
sable  de  la  personalitat  de  Catalunya,  per  més  que  sos 
fills  al  passar  V  ültim  francès  la  ratlla  deixessin  V  arma 
pera  tornar  al  treball  sens  donarse  compte  de  lo  que 
aquell  fet  significava. 

Treballant  y  en  só  de  pau  pren  novament  fesomia 
pròpia  y  característica  la  individualitat  de  Catalunya;  y 
los  mateixos  que  li  havian  d\t  treballa^  moguts  d'  enveja, 
ó  tal  volta  tement  que  ab  la  forsa  de  sa  riquesa,  la  gran 
palanca  dels  temps  moJerns ,  pogués  algun  dia  im- 
posarse,  mouhen  novament  los  ressorts  de  la  unitat  pera 
empobriria  y  exasperaria. 

Però  avuy,  senyors,  no  es  Catalunya  sola  la  que  s^ 
estremeix  en  la  asfixiant  atmosfera  que  's  respira  en  tot 
Espanya.  Altres  territoris,  precisament  aquells  que  exte- 
nentse  desde  M  Mediterrani  per  lo  Pirineu  y  las  costasdel 
Cantàbrích  se  constituhiren  en  estats  independents  y 
autónomoíï  després  de  la  invasió  àrabe,  palpitan  ja  tots 
pera  desferse  del  jou  que  baix  lo  nom  de  unitat  los  em- 
presona. 

Tots  aquets  territoris,  avuy,  com  à  principis  del  se- 
gle vuí,  se  preparan  pera  la  defensa.  Allavors  à  pesar  de 
tenir  tots  un  enemich  comú  se  constituhiren  separada- 
ment. Are  que  estan  units  tots  palpan  sas  respectivas 
forsas  y,  recordant  llur  modo  d'  ésser,  iractan  de  recons- 
tituhirse  y  regenerarse.  Allavors  cada  un  d'  ells  pel  seu 
cantó  va  procurar  deslliurar  de  la  dominació  dels  Alarbs 
las  cnmarcas  del  Centre  y  del  mitj-dia  de  la  Península, 


Digitized  by 


Google 


JOAN  PBRMANYBR   Y   AYATS 


53 


que  per  sf  solas  no  haurian  arrivat  à  deslliurarsen,  y  arc 
l'ells  s'  han  de  deslliurar  de  la  dominació  avassalladora 
de  aquellas  comarcas! 

;Quín  serà  lo  resultat  final  de  la  evolució  que  's  pre- 
para? Una  espessa  boyra  he  dit  nos  priva  de  veurer  los 
temps  passats;  pel  mitj  d'  aquesta  boyra  tan  més  densa 
quan  més  lluny  son  los  temps  que  tractem  de  registrar 
s'  hi  oviran  ombras  opacas  que  per  deduccions  nos 
deixan  mitj  compendrer  son  modo  d'  ésser.  Lo  temps  que 
està  per  venir  lo  separa  hermèticament  de  nostra  vista 
mur  impenetrable  format  per  los  designis  de  la  divina 
Providencia.  Apenas  per  inducció  podem  prevéurerne 
los  successos. 

No  he  de  romprer  jo  '1  misteri  de  lo  inconegut,  mes 
al  dirigir  la  vista  endevant  sé  que  passaran  anys  y  passa- 
ran segles  y  més  segles  y  'Is  habitants  d'  aqueix  tros  de 
terra  seguiran  rebent  de  la  Naturalesa  impresions  con- 
semblantas  à  las  que  'n  rebem  nosaltres,  y  avans  que 
nosaltres  ne  reberen  los  primers  que  hi  habitaren. 

Jo  sé  que  Catalunya  existirà;  y  sens  que  's  desbordi 
ma  imaginació  puch  íigurarme  lo  que  en  temps  no 
llunyans  ha  d'  ésser  nostra  terra. 

Si;  sense  ser  visionari  jo  'm  traslado  ab  lo  pensament 
al  primer  ters  del  sigle  que  està  per  venir,  y  trobant  à 
Catalunya  constituhida  de  molt  temps  avans  de  una  ma« 
nera  autonòmica,  y  enterament  refeta,  funcionant  ab  tota 
regularitat  al  costat  dels  demés  territoris  de  la  Península 
dintre  de  un  sistema  regional,  obro  la  historia  que  en 
aquell  moment  s'  està  escribint  dels  successos  que  à  sa 
organisació  precediren. 

A  mitjans  del  segle  passat,  diuhen  los  primers  fulls  de 
eixa  historia,  quan  durava  encara  lo  marasme  y  ensopi- 
ment en  que  després  de  Felip  V  havia  caygut  Catalunya, 
los  fills  d'  aquesta  terra,  tal  volta  à  consecuencia  del  nou 
desarrollo  que  prengueren  las  ciencias  y  las  lletras,  co- 
ndensaren à  adonarse  de  que  tenian  llengua,  de  que  tenian 
dret,  de  que  tenian  historia,  y  que  aquesta  Historia,  Dret 


Digitized  by 


Google 


54  DISCURS   DEL  SR.    PRESTDEKT 

y  Llengua,  circunscrits  en  territori  propi,  determina  van 
una  nacionalitat  verdadera.  Al  principi  foren  aquestas 
ideas  fogueradas  de  patriotisme,  que  espantavan  als  ma- 
teixos que  las  produhian.  Crits  que  s^  escapavan  de  sos 
cors  sense  adonarsen  }'  que  reprimian  dins  lo  pit  tan 
prest  com  se  'n  apercibian.  Deyan  en  vers  moltas  vegadas 
lo  que  negivanóquan  menos  procuravan  disfressaren 
prosa.  En  Aribau,  per  exemple,  trobantse  foraster  en  las 
terras  de  Castella,  ahont  una  enganyosa  sort  P  havia 
portat,  exclamava 

Oh  serras  desiguals  que  allà  en  la  Pàtria  mia... 

Altre  dels  apòstols  d'  aquell  renaixement  qual  nom 
per  lo  humil  ni  cal  citarlo,  dos  dias  avans  de  morir  en  la 
pròpia  capital  d'  Espanya  plé  d'  anyoransa  suspirava 
dihent 

Sant  Tomis  de  Nadal 
n'  es  ben  trista  diada 
pe'ls  fills  de  Barcelona 
qu*  estan  lluny  de  sa  pàtria. 

Pero  aquell  estol  de  Catalans  que  sentian  la  Pàtria  y 
que  's  trobavan  fora  d*  ella  sense  sortir  d'  Espanya  en 
quant  posavan  lo  peu  fora  de  Catalunya,  aquell  estol  de 
bons  patricis  espantats  de  sí  mateixos  feyan  mil  protestas 
d'  espanyolisme  tan  bon  punt  una  d*  aquellas  notas  se  Ms 
hi  escapava  de  V  ànima. 

Havian  pres  parc  en  la  vida  pública  al  iniciarse  la 
època  constitucional,  y,  afiliats  en  un  ó  en  altre  dels  dos 
partits  que  ab  bandera  desplegada  se  disputavan  la  di- 
recció d'  Espanya,  creyan,  de  bona  fé,  que  M  parlamen- 
tarisme era  font  de  llibertat,  y  que  aquesta  llibertat  podia 
sustituhir  las  llibertats  per  las  que  instintivament  suspi- 
ravan. 

Homes  de  partit,may  pogueren  despendrers  per  com- 
plert de  sos  compromisos.    Aixís  fou  que,  no  entenent  be 


Digitized  by 


Google 


JOAN   PERMANYER   Y   AYATS  55 

los  crits  de  Pàtria  que  de  sos  pits  brollavan,  se  limitaren 
à  dàrioshi  expansió  literària.  Restauraren  los  Jochs 
Florals,  aquets  Jochs  que  avuy  son  la  festa  capdal  de 
nostra  terra;  y  en  los  volums  anuals  d'  aquesta  festa  se 
troba  '1  procés  de  la  nova  idea. 

En  los  primers  anys  tot  era  encongiments  y  recels, 
després  van  disminuhint  las  protestas,  y  més  tart  entonan 
los  trovadors  ab  aplauso  del  públich  himnes  patriótichs 
dels  que  'n  dona  bona  mostra  la  musa  vigorosa  d^  en 
Jaume  Collell  quan  exclama 


Poble  que  mereix  ser  lliure 
si  no  li  donan  s*  ho  pren. 


Es  que  a  la  generació  iniciadora  del  moviment  li  ha- 
via succehit  una  nova  generació,  que  havent  vingut  a  la 
vida  put)lica  quan  los  partits  polftichs  sense  ideals  ni 
bandera  mostravan  sas  asquerosas  llagas  se  'n  apartà  ab 
repugnància. 

Aquell  jovent,  que  en  ia  edat  que  's  viu  de  la  poesia, 
apaga  la  set  en  las  fonts  literarias  que  li  havia  obert  la 
generació  precedent,  trobà  al  mateix  temps  honest  y  sa- 
nitós  espargiment  seguint  en  romiatje  recreatiu  y  cientí- 
fich  los  monuments  de  nostra  terra.  Entre  las  ruinas  ro- 
mànicas  y  góticas  de  sos  antichs  monastirs  vegé  clara  la 
personalitat  individual  y  autònoma  de  Catalunya;  y  aquell 
jovent  deslligat  de  compromisos  y  convensut  de  que  te- 
nia llengua  pròpia,  de  que  tenia  dret  y  de  que  tenia  his- 
toria tregué  de  aqueixas  fundamentals  premisas  las  natu- 
rals consecuencias. 

Si  Catalunya  te  llengua,  digué,  no  es  just  ni  es  conve- 
nient ni  digne  que  s'  imposi  una  llengua  forastera. 

Si  Catalunya  te  historia  y  aquesta  historia  representa 
una  personalitat,  just  es  que  se  li  deixi  fer  via. 

Si  Catalunya  té  dret,  y  aquest  dret  està  conforme  ab 
son  modo  de  ésser,  no  deuhen  sustítuhirse  las  lleys  que 


Digitized  by 


Google 


56  DISCURS   DEL  SRi    PRESIDENT 

'  integran  per  altras  lleys  nascuias  al  impuls  de  necessi- 
tats diferentas. 

Però  aquell  ioveni  digué  més:  digué,  aqueix  dret  no 
pot  quedar  estacionari,  ha  de  satisfer  necessitats  novas,  y 
com  aquestas  necessitats  nosaltres  som  los  únichs  que 
podem  compéndrelas,  nosaltres  som  los  que  hem  de  re- 
formarlo;  per  reformar  lo  dret  se  necessita  poder  legisla- 
tiu: vinga,  donchs,  lo  poder  legislatiu  que  es  nostre 

Per  apUcarlo  Dret  no  basta  conèixer  la  lletra  freda  de 
la  Lley;  es  necessari  conèixer  V  esperit  que  U  vivifica  y 
aquest  esperit  no  està  en  los  códichs,  sinó  en  las  pràcticas 
del  mateix  poble  que  li  dona  vida.  Nosaltres  som  los 
únichs  que  M  podem  conèixer:  tornéunos  lo  poder  judi- 
cial que  es  nostre. 

Tornéunos,  digué,  la  administració  de  nostres  interès 
sos:  tornéunos  la  plenitut  de  facultats  y  drets  inherents  à 
nostra  constitució  interna;  en  una  paraula,  digué,  torneu-^ 
nos  Catalunya,  que  Catalunya  es  nostra. 

Aquells  joves  formaren  escola  y  mentres  son  crit  res- 
sonava en  altras  regions  espanyolas,  s'  agruparen,  comu- 
nicaren entre  sí  sas  aspiracions*  crearen  Centres,  promo- 
gueren meetings  y  no  perderen  ocasió  de  propagar  la  no- 
va  idea. 

Tractaren  prompte  de  que  del  terreno  merament  es- 
peculatiu passés  al  de  la  realitat  ó  practica,  comprenent 
que  pera  lograrho  debían  presentaren  forma  concreta  los 
principis  que  habían  estudiat  y  sostingut  fins  allavors  en 
abstracte. 

Al  efecte  aquells  Centres  que  ara  han  desaparescut,  ó 
han  deixat  lo  sobrenom  de  Catalanistas  que  havían  pres 
quan  eran  Centres  de  propaganda,  ne  formaren  un  de 
General;  y  al  comensar  V  última  dècada  del  sigle,  con- 
gregaren una  reunió  de  delegats  de  totas  las  Comarcas, 
en  la  que  varen  formular  las  bases  de  la  Constitució  que 
ara  'ns  regeix,  de  aquesta  Constitució  que  reservant  al 
Poder  Central  del  Estat  espanyol  tot  quant  se  refereix  à 
sas  relacions  ab  los  demés  Estats  ó  Potencias,  aixis  en 


Digitized  by 


Google 


JOAN   PERMANYER    Y    AYATS 


pau  com  en  guerra,  y  a  las  relacions  de  unas  Regions  ab 
altres,  conserva  a  cada  una  de  ellas  plena  autonomia  en 
lo  interior,  y  deixà  que  ^s  manifestin  ab  son  régimen  y 
f^obern  los  caràcters  distintius  de  sa  personalitat  respec- 
tiva. 

Devani  dels  obstacles  que  per  tot  arreu  se  'Is  hi  crea- 
van  sembla  que  debían  defallir,  y  miracle  sobretot  apar 
que  no  defallissin  devant  de  la  oposició  que  servintse  de 
la  calumnia,  de  las  amenassas  y  lo  que  es  pitjor  del  ridí- 
cul, los  hi  feyan  los  que  vivían  enfangats  en  lo  llot  de  la 
política. 

Aconteixements  de  caràcter  universal  precipitaren  la 
evolució  que  s'  esperava. 

La  cuestió  social,  lo  problema  etern  de  la  humanitat 
se  plantejà  llavors  ab  caràcter  cosmopolita  y  amenassa- 
dor  com  ja  may  s'  havia  presentat  en  edats  passadas.  La^ 
massas  obreras  sense  fé,sens  esperit  de  pàtria,  sens  altres 
ideals  que  Ms  que  naixen  del  desequilibri  de  la  riquesa, 
quan  aquest  passa  de  límit,  ab  inflexible  lògica  demann- 
van  compte  als  Goberns  de  aquell  desequilibri,  exigintli 
benestar  material  quan  lo  benestar  que  no  tenían  era  M 
de  r  ànima. 

Los  goberns  dintre  del  corromput  y  corruptor  siste- 
ma parlamentari,  en  V  agonia,  nooferían  altres  solucions 
qne  las  de  la  forsa. 

Allavors,  los  elements  sans  de  la  societat  en  totas  sas 
classes  giravan  esparverats  los  ulls  envers  V  Iglesia,  que 
'Is  hi  mostrava,  no  las  institucions  dels  sigles  xvi,  xvii  y 
xviii  fomentadas  per  la  monarquia,  quant  apartantse 
aquesta  de  sas  antigas  tradicions  havia  caygut  en  brassos 
del  protestantisme,  sinó  las  institucions  antigas,  las  que 
's  fonamentan  en  la  llibertat  cristiana;  y  aquells  elements 
àvits  de  pau  moral  y  material  s'  aplegaren  en  Espanya 
baix  la  bandera  regional  que  havia  enarbolat  Catalunya 
en  la  que  hi  ha  escrits  los  mols  de  Fé  y  de  Pàtria. 

Dels  avensos  de   la  nova  idea   ne  dot^à   fermansa  la 


Digitized  by 


Google 


58  DISCURS    DEL   SR.    PRESIDENT 

pressa  que  allavors  se  davan  los  que  viuhen  de  la  política 
a  afiiiarsíii,  moguts,  no  per  lo  remordiment,  sino  pera  po- 
der satisfer  al  dia  del  triomf  sos  sentiments  de  egoisme, 
codicia^  vanitat  ó  supèrbia. 

La  hora  sonà  al  fi;  y  al  arribar  à  aquest  punt  per  ces- 
sar en  la  lectura  de  la  Historia  comensada,  no  he  de  acu- 
dir al  recurs  retórich  y  pueril  de  que  s'  han  acabat  sos 
fulls,  no;  no  son  sos  fulls  lo  que  falta,  lo  que  'ns  falta  es 
poder  pera  llegir  en  lo  llibre  del  porvenir  escrit  per  la  mà 
de  Deu  si  vindrà  per  via  natural  y  pacífica  ó  ab  estremi- 
tuts  convütsivas  lo  dia  que  s^  acosta. 

Tancats  dins  los  límits  de  las  imperfecias  facultats  hu- 
manas,  consolemnos,  donchs,  sabent  que  V  hora  de  la  lli- 
bertat es  arribada,  que  prompte  los  catalans  tornarem  à 
tenir  Pàtria  y  que  Catalunya  de  nou  deixarà  escritas  ab 
Itetras  d'  or  novas  gestas  gloriosas  en  lo  llibre  de  la  His- 
toria* 


V 


Digitized  by 


Google 


SENYORS: 


Perdoneutne,  Dames  y  Cavallers,  que  vinga  à  trencar 
vosire  dols  ensomni.  La  volada  d^  inteligencia  y  de  cor 
de  nostre  President  ha  enlayrat  vostres  esperits  íins  al  ce! 
benavirat  hont  esboyrades  se  mostran  les  glòries  inmor- 
tals  y  la  bella  esperansade  la  Pàtria  amadíssima  que  aquí 
'ns  aplega. 

Emportats  pel  colp  d'  ala  de  son  patriotisme,  1'  hem 
vista  a  la  venerada  Catalunya  entrar  ab  ferma  petjada  en  In 
terra  de  promissió  que  Deu  y  les  lleys  de  la  Historia  li 
izntn  assenyalada.  Es,  de  cert,  un  edem  encantador.  So- 
lament li  falta  à  vostre  goig,  pera  completarse,  que  vingan 
à  animar  les  explendents  hermosures  d'  eix  paradís,  les 
canturies  alegroyes  de  la  festosa  aucellada 

Prou  que  hi  vindran,  y  ben  be  que  aletejan  ]a  per 
atiarhi  a  esgranar  ses  corrandes  dolcissimes  à  la  Fé,  d 
la  Pàtria  y  à  T  Amor;  més  ara  à  mi  'm  pertoca,  per 
obligació  ineludible,  ofegar  en  mon  cor  los  impulsos  d^ 
entussiasme  que  en  ell  com  en  los  vostres  tant  hermosií 
visió  hi  desperta,  y  trencar,  més  que  sia  per  breus  mo- 
ments, lo  somni  delitós  que  nostres  ànimes  somnían. 

Y  més  me  cal  vostre  perdó,  perquè  mes  paraules,  ex- 


Digitized  by 


Google 


ír"•'«o«*F^^ 


60  JOCH&  FLORALS  DE  BARCELONA 

pressió  de  la  realitat  que  may  va  sens  esp.nes,  han  d' 
arribar  com  una  fredorada  ofensiva  a  vostre  enardit  en- 
tussiasme. 

162  composicions  han  vingut  enguany  à  demanar  tan- 
da en  la  poètica  lluyta. 

Quan  lo  Consistori,  una  per  una,  les  hagué  examina- 
des, com  segador  esperansat  que  troba  poch  granades  les 
espigues  abundants  y  ufanoses,  sentí  caygudes  les  ales  del 
cor. 

En  aquell  munt  de  poesies,  sols  una  bona  impressió 
s'  hi  trobava;  la  del  gran  nombre  de  fills  de  la  terra  que 
mercès  a  nostre  providencial  renaixement,  coneixen  y  es- 
criuhen  la  llengua  de  nostres  pares  y  de  nostre  cor  de  tal 
manera,  que  Ms  versos  eixits  de  llurs  plomes  basiarían 
pera  demostrar  la  riquesa,  la  perfecció  y  T  encarnament 
vigorós  d'  una  llengua  que  en  va  pretendran  arrancar  à 
nostre  poble. 

Més  aquell  maravellós  alè  d'  inspiració  sagrada  que 
ab  genis  tant  eminents  ha  enriquit  a  nostre  jove  literatu- 
ra, portantia  a  volar  per  tots  los  cels  d'  Europa,  à  emba- 
dalir aquells  cors  que  necessitan  per  conmoures  y  admi- 
rarse  versos  com  los  de  Goeihe,  de  Shakespeare,  de  Víc- 
tor Hugo,  de  Milton  y  del  Tassó;  aquella  volada  genial 
que  feu  dir  al  més  insigne  adversari  que  té  à  Espanya  la 
renaixensa  catalana,  que  en  igualtat  de  circunstancies^ 
cap  més  poble  del  mon  V  havia  tinguda,  en  va  '1  Consis- 
tori ho  cercava  entre  les  composicions  subjectes  à  son  ve- 
redicte. 

^Es  qué  '1  geni  cansat  del  suprem  esfors,  s^  ha  endor- 
miscat en  brassos  de  la  fadiga?  ó  ^*es  qué  innecessària  ja 
la  missió  tutelar  dels  Jochs  Florals,  puix  son  molts  Icrs 
qui  ja  tenen  un  nom  admirat  y  un  públich  que  adelerat 
busca  llurs  obres,  fora  de  nostra  venerable  Institució  pro- 
digan  les  grandioses  concepcions  que  à  ella  en  absolut  li 
negan? 

^ Es  que  la  feynadora  dalla  de  la  mort  ha  vingut,  per 


Digitized  by 


Google 


narcís   VERBAGteR    CaLLÍS  6  I 

nostra  mala  ventura,  à  fer  sega  en  los  rengles  atapahits 
de  la  porció  escullida  de  nostres  escriptors? 

Cert  es  que  no  ha  estat  respectuosa  ab  la  glòria  de 
Catalunya  sa  implacable  dalla,  y  que  Oerits  per  ella,  hem 
vist  caurer  extingintse  en  son  coll  sa  última  corranda  d' 
amor  à  la  Pàtria,  amadíssims  campions  del  esperit  de 
Catalunya,  que  eix  dia  principalment  anyoràm. 

En  aquestes  fúnebres  tarjes  cada  any  hem  de  llegírhi 
ab  dolor  de  la  nostra  ànima  noms  d'  alguns  que  estavam 
avesats  à  veure  y  à  voltes  à  admirar  en  la  gran  festa  de 
nostres  lletres,  de  la  que  foren  admiradors  entubsiastas, 
y  à  volies  ornament  insigne. 

També  aquest  any:  En  Pau  Bertran  y  Bros,  lo  poeta 
dolcíssim,  lo  patriota  ardent,  que  aquí  entre  nosaltres  en- 
layrà  son  esperit  tot  plé  de  les  sanitoses  essències  del  ro- 
maní y  ac  la  farigola,  que  vessà  en  sos  cants  inmortals, 
ressò  de  les  aucellades  montserratines. 

En  Fèlix  Pizcueta,  poeta  inspirat,  paladí  de  la  santa 
causa  en  nostra  germana  Valencià,  glòria  de  nostres  Jochs 
Florals,  ànima  noble,  cor  sensible,  que  's  desfeya  en  llà- 
grimes al  oir  de  boca  d'  una  pastora  aquell  cant  d'  anyo- 
rament  de  nostres  populars  Montanyes  regalades. 

Mossèn  Tolrà  de  Bordas,  lo  savi  traductor  y  comen- 
tador  de  La  Atldntida,  que  contribuhí  poderosament  à 
vulgarisar  lo  coneixement  de  nostra  Renaixensa  en  les 
més  cultes  nacions  del  vell  continent. 

N'  Anton  Puigarí,  venerable  català  de  Fransa  en  qui 
vivia  poderós  lo  sentit  de  nostra  rassa,  y  T  amor  à  ses 
institucions  y  glòries. 

En  Lleó  Fontova,  lo  gran  actor,  glòria  del  teatre  ca- 
talà, à  qui  viu  admiràrem,  y  à  qui  la  mort  ha  engrandit 
encara  fíns  à  no  quedarnos  esperansa  de  trobarli  suc- 
cessor. 

En  Claudi  Lorenzale,  eti  Rossendo  Nobas,  eminents 
figures  de  nostre  renaixement  artístich . 

En  Fèlix  Camprubí,  quina  pèrdua  plora  una  de  les 


Digitized  by 


4- 


Google 


Ò2  JOCHS   F1.OUALS    bE   BAHCtLONA 

institucions  més  genials  y  benfaciorcs  de  la  Pàtria  Ca- 
talann. 

En  Joan  de  Rull  y  en  Narcís  Carbó,  ornaments  de 
la  medicina  y  de  la  Càtedra  à  Catalunya.  En  Lleandre 
Serraliach,  n'  Enrich  Manté,  n'  Ignasi  Fontrodona,  en 
Carles  Salvador,  Evarist  Alomar;  entussiàstas  adjunts  y 
protectors  dels  Jochs  Florals,  y  finalment  aquell  espill  de 
patricis,  aquell  ciutadà  de  Barcelona  que  'ns  deixà  un 
etern  exemple  que  imitar,  al  sacrificar  interessos  y  vida 
per  los  que  estimava  medis  de  prosperitat  y  de  glòria  de 
son  país,  en  Rius  y  Taulet,  à  qui*  les  generacions  succe- 
ssives, oblidades  dels  erros  que  hage  comès  y  no  ohint  las 
murmuracions  dels  contradiciors  aixecarà  un  monument 
de  admiració,  Àqui,  en  aquesta  festa,  hont  les  rancúnies 
del  carrer  no  entran,  li  devem  un  tribut  d'  agrahiment. 
Los  Jochs  Florals  li  son  deutors  d'  empenyades  defenses 
y  de  proteccions  valioses. 

Però  si  le  pèrdua  deU  que  enguany  y  en  anys  ante- 
riors hem  hagut  de  veurer  en  la  fúnebre  llista  de  nostres 
morts,  son  de  sobres  per  entristir  nostres  esperits,  no  n' 
hi  ha  prou  per  ésser  una  explicació  del  fet  de  que  'ns 
planyíam. 

No  n'  hi  ha  prou,  no,  gracias  à  Deu,  y  per  això  hem 
de  trobarii  causa  més  eficàs  en  lo  retrahiment,  dels  qui  ja 
tenen  un  nom  justament  honrat,  y  dels  que  vinguts  més 
i:irt  à  la  vida,  y  trobant  diferenies  vies  per  ahont  desfogar 
\d  Hamerada  que  en  sa  inteligencia  y  en  son  cor  lo  patrio- 
tisme arbora^  se  desvian  pot  ser  un  xich  massa  de  les 
glorioses  petjades  dels  progenitors  de  nostre  catalanisme.- 

Bo  es  y  necessari  que  la  nova  idea  s'  encarrile  per  les 
vies  que  han  de  fer  pràctichs  nostres  ideals;  més  no  po- 
dem oblidarnos,  si  no  volem  condempnar  nostres  es- 
forsos  à  la  esterilitat,  de  que  la  Poesia  que  es  lo  sagrat 
refugi  de  les  llibertats  robades  als  pobles,  es  també  1  nú- 
vol maravellós  que  'ns  guiarà  pel  desert  que  ha  de  con- 
duhirnos  a  la  terra  de  promissió. 

Cal  donchs,  honorables  Mestres,  cal,  donchs,  joves 


Digitized  by 


Google 


KARCÍS   VERDAGUER  CALLIS  63 

enamorats  de  la  pàtria  catalana,  cal  que  tots  porteu  vos* 
tres  pedres  per  fer  més  sóliïs  cada  dia  Ms  fonaments  de 
nostra  institució,  cal  que  no  deixeu  esblaymarla  brillado- 
ra  llàntia  de  nostra  poesia,  perquè  d'  ella  pot  dirsé,  en 
bella  antítessis: 

si  apagueu  aquesta  llàntia 

la  pàtria  s*  enfonsarà.  ^^ 

Heus  aquí  ara  M  veredicte  del  Consistori: 

FLOR  NATURAL 

De  les  moltes  poesies  que  à  distinció  tant  cobejada  as- 
pira van,  lo  Consistori  concedí  M  premi  a  la  que  portava  M 
número  127,  Lo  plany  de  la  fulla^  lema:  ^quién  sabc 
do  và?  de  pensaments  delicats,  d'  un  sentimentalisme  dols 
y  persuassiu,  y  d'  una  factura  garbosa,  de  bon  llenguatjc 
y  rica  versificació. 

A  la  poesia  A  curull^  n.**  92,  y  Cada  cosa  pel  seu 
/em/75,  n.®  1 56,  ha  concedit  respectivament  los  accèssits 
primer  y  segon,  en  quant  la  primera  té  un  notable  vigor 
dramatich,  y  versos  que  acusan  una  ma  destre,  però  que 
en  certs  indrets  cauhen  en  incorreccions  y  descuyts  mas- 
sa visibles;  y  la  segona,  dona  escayenta  expressió  a  un 
assumpto  ben  pensat,  de  poch  relleu. 

Se  mencionan  La  Florista  n.**  116,  lema:  Amor  r 
Pàgina  d'  amor^  n.**  126,  quadret  de  la  vida  íntima  d'  un 
enamorat,  en  versos  lliures,  no  prou  correctes. 

ENGLANTINA  D^  OR 

S'  ha  concedit  lo  premi  à  Lo  Baixell  dels  emigf^ants^ 
n.**  74,  romanç  valent  en  que  ab  un  relleu,  quedevegades 
s'  exagera,  's  retreu  la  dolorosa  amputació  que  sofreix  la 
pàtria  per  les  emigracions. 

Lo  primer  accèssit  à  la  poesia  n.**  63,  La  Primavera 

Digitized  by 


Google 


64  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

trista,  que  es  llàstima  decayga  en  certs  indrets,  puix  V 
assumpte  es  interessant  y  hàbil  10  poeta. 

Se  concedeix  lo  segon  accèssit  à  La  Bandera  gremial, 
n.®  73,  lema:  «jSalut  peno  del  poble!»  que  ab  moit  conei- 
xement y  ab  bon  maneig  de  versificació,  canta  ab  estil  de 
oda  les  glòries  de  la  bandera  dels  gremis  llastimosament 
avuy  desada. 

Perquè  tracta  un  tema  ben  pensat,  y  de  verdader  in- 
terès, mès  ab  no  prou  escayenta  forma,  s'  ha  adjudicat 
un  tercer  accèssit  à  la  poesia  Pregó,  n.*"  69,  lema:  «  Per 
orde  del  senyor  Batlle». 

Y  's  mencionan  les  poesies  Ripoll ^  lema:  «Bressol  de 
la  pàtria»;  Sant  Afartí^  lema:  «Pro  pàtria»,  y  La  Bru- 
catana,  lema:  «Una  canso  mès». 

VIOLA  D^  OR  Y  ARGENT 

Premi.  Se  concedeix  à  La  benedicció  del  auba^  nú- 
mero io3,  senzilla  y  enternidora  expressió  del  sentiment 
religiós  del  ànima  que  enamorada  segueix  V  august  sa- 
crifici de  la  Missa,  estojant  alguna  imatje,  verdaderament 
de  preu. 

Primer  accèssit  Lo  darrer  dia^  n."*  146,  lema:  «D'  allí 
ha  de  venir...»  que  ab  notable  forsa  imaginativa,  y  bon 
gust  per  dirigiria,  descriu  T  últim  dia  de  la  rassa  humana. 

Segon  accèssit  Ceguera  mortal^  n.®  167,  lema:  «Es- 
tramps»;  magníficament  concebuda,  plena  de  bells  pensa- 
ments, està  perjudicada  de  cert  prosaisme,  y  d'  algunes 
incorreccions  de  forma,  per  abundar  en  assonants  sa  ver- 
sificació lliure. 

Se  mencionan  La  camiseta  de  Jesús^  n /"  i33  y  Lo 
cant  del  or,  n."*  104. 

PREMIS  EXTRAORDINARIS 

Premi  del  Excm.  Ajuntament  de  Reus. — S'  adjudica 
à  la  poesia  n."*  148,  Escornalbou^  artística  descripció  de 


Digitized  by 


Google 


MARCÍS  VERDAGUER   GALLÍS  65 

les  belleses  físiques,  y  valenta  narració  dels  recorts  histó- 
richs  del  renomenat  pich  à  dalt  citat. 

Premi  del  Sr.  Justí  Pepratx. — Se  concedeix  a  la  poe- 
sia n."  III,  Glorificació  de  la  parla  catalana;  ben  con- 
cebuda y  encaminada,  però  un  xich  mancada  del  alt  es- 
perit ab  que  tan  bell  assumpto  devia  cantarse. 

Premi  de  la  «Associació  catalanista  d'  excursions  cien- 
tíficas». — Se  concedeix  à  la  Memòria  Argentona  històrica^ 
n.®  159,  lema:  «quod  sibi  vacuas»,  en  que  lo  pertanyent 
al  período  prehistórich  y  antigüetat  hi  es  tractat  ab  la  ex- 
tensió que  permeten  la  vaguetat  y  aridés  del  assumpto. 

Lo  referent  à  la  edat  mitjana  es  recomanable  com  à 
resultat  de  detinguda  investigació,  ab  freqüents  cites  de 
documents  obrants  en  diferents  arxius,  aixís  públichs  com 
particulars  donant  també  proba  V  autor  d'  haver  consul- 
tat diversos  historiadors  ó  cronistas  que  de  Catalunya 
tractan. 

-  Per  això  y  per  la  abundant  enumeració  de  documents 
que  deuhen  tormar  lo  Apèndix,  V  autor  s'  ha  fet  acreedor 
al  premi  que  se  li  adjudica,  essent  de  doldrer  que  en  sa 
Monografia  lo  de  època  moderna  hi  siga  molt  deficient, 
com  lo  mateix  autor  ja  ho  confessa,  y  que  la  ortografia 
siga  tant  y  tant  descuydada  en  tot  lo  travall. 


Ademés  lo  Consistori,  tenint  en  compte  que,  contra 
la  costum  establerta,  no  hi  hagué  enguany  ofrena  de  pre* 
mi  à  una  poesia  humorística,  y  trobantse  ab  la  que  porta 
M  n.**  60  L'  esquirol  y  la  tortuga^  lema:  Qui  sia  confra- 
re. .  graciosa  expressió  d  un  pensament  simpàtich,  acor- 
da ínstituhir  un  premi  y  concedirlo  à  dita  poesia. 

Aqui  acaba  la  llista  de  les  composicions  distingides, 
quedant  sense  adjudicarse  los  premis  següents: 

Premi  del  Excm.  Sr.  Bisbe  de  Barcçlona, 


Digitized  by 


Google 


''■í^^^m'y^r• 


fih  JOCHS   FLORALS   DE   BARCELONA 

Premi  de  la  » Lliga  de  Catalunya». 
Premi  de  la  Excma>  Üiputació  de  Alicant. 
Premi  de  la  Excma.  Diputació  de  Tarragona. 
Premi  del  Centre  Escolar  Catalanista^  y 
Premi  del  Centre  Català  de  Sabadell. 

He  dit. 


^^i^^iP 


Digitized  by 


Google 


FLOR  NATURAL 


III.  — LO  PLANY  DE   LA   FULLA,  de  D.  Jaume 
Novellas  de  Molins. 

IV.— A  CURULL,  de  D.  Ernest  Soler  de  las  Casas. 

V.— CADA  COSA  PEL  SEU  TEMPS,  de  Dona  Do- 
lors Moncerdà  de  Macià 


Digitized  by 


Google 


► 


'   '-iMPRRfJ.. 


Digitized  by  ViiOOQIC 


LO  PLANY  DE  LA  FULLA 


^Qaiéo  Mbe  dó  và} 

(Efproncedi;. 


Quan  la  campana  de  la  hermita,  un  dia, 
de  la  tarde  tocava  V  oració, 
així  una  fulla  seca  's  condolía, 
llensada  al  peu  del  temple  de  Maria 
pél  vent  de  la  tardo': 

«Ahont  vaig,  d*  ahont  vinch;  no  ho  sé.  Ho  sab  tal  volta 

la  minega  revolta 

de  vents  que  m'  ha  empengut  íins  à  eixa  serra? 

Qui  m*  ho  havia  de  dir  que  jo  per  terra 

com  la  vibra  tenia  d'  arrastrarme; 

jo  que  he  nascut  tant  sols  pera  enlayrarme 

y  beure  à  plens  pulmons  la  iiama  ardenta 

d'  eix  sol  que  fou  ma  vida, 

d'  eix  sol  que  avay  sols  crema  y  no  m'  alenta. 

{Pobre  de  mi!  Marcida,  abandonada, 

m'  ha  reculiit  per  forsa  la  ventada 

per  ferme  entre  sas  mans  folla  joguina, 

y  prest  m*  arremolina 

ab  altres  fullas  que  no  'm  son  germanas, 

y  demunt  de  sas  alas  fem  la  via 

sens  nort.  sense  esperansa  y  sense  guia 


Digitized  by 


Google 


JO  LO    PLANY    DE   LA    FULLA 

i  Pobre  de  mi,  qué  trista  sort  m'  espera! 
Ja  no  veuré  may  més  la  primavera 
ab  son  explendit  róssech  de  verdura; 
demunt  ma  sepultura 
hi  escamparà  floretas  tal  vegada 
quan  vinga  un'  altre  anyada, 
si  cert  es  que  1*  amor  maymés  s*  oblida» 
puig  ella  fou  ma  única  estimada 
densa  que  la  natura  'm  donà  vida. 

Recordarà  aquells  temps  de  la  infantesa 
en  que  'm  gronxava  à  un  branquilló  sospesa, 
ab  son  alé  més  dols  que  mel  de  bresca 
y  m*  adormia  ab  las  cansons  melosas 
dels  verderols,  las  tortras,  las  alosas, 
boy  perfumantme  '1  cos  de  suaus  aromas, 
despresos  de  las  íiors  dels  prats  y  comas. 

i  Pobre  de  mi!  Tot  ha  passat,  sols  manca 

la  ventada  que  esventi  mas  despullas  ; 

soch  r  única,  tal  volta,  de  las  fullas 

que  tant  temps  nos  junta  una  sola  branca. 

Qué  s*  han  fet  màs  germanas.^  Ja  marcidas, 

secas  y  esgroguehidas 

errants  deuhen  vagar  com  jo,  sens  guia, 

ó  restan  enterradas  ja  per  sempre 

ó  tal  volta  lo  torb  en  sa  follia, 

en  confús  remoli,  empeny  y  atia. 

iOh  jorns  de  primavera  si  os  anyoro!, 

y  are  molt  més  que  may,  puig  que  are  'm  moro. 

Lo  ventijol  suptil  me  bressolava 

en  tant  que  ab  sos  perfums  m*  ubriacava ; 

la  pintada  cardina 

boy  espolsant  la  ploma  suau  y  fina 

refílava  cansons  demunt  ma  falda; 

los  papallons  d'  aletas  d'  or  y  blancas 

voltejavan  las  brancas 

hont  me  portà  V  amor  ab  sas  dolsuras, 

r  auba  explendent,  vessant  de  pedreria, 

de  perlas  y  brillants  mon  cos  rublia 

y  à  mon  entorn  tot  era  llum,  bellesa, 

joh  temps  benavirats  de  ma  infantesa! 


Digitized  by 


Google 


JAUME    NQVELLAS   DE   MOLINS  7 1 

Mas  germanas  y  jo,  joguinejavam; 

à  voltas  nos  besavam 

ó  de  la  fontanella  que  corria 

propera  de  la  soca,  nostra  mare, 

imitavam  frisosas  V  armonía 

tot  allargant  lo  cos  pera  ampararla 

dels  raigs  del  sol  que  un  temps  van  aixugarla 

ó  demanant  ajuda  al  ferm  brancatge 

al  aygua  *ns  atansavam  boy  plegadas 

per  veure  en  son  espill  la  nostra  imatge. 

Un  dia  cap-al-tart,  una  parella 
vingué  é  fer  niu  demunt  la  branca  ayrosa 
que  'ns  sustentava  é  totas;  concirosa 
va  demanarme  un  aixapluch  la  vella. 
Vaig  oferir  mon  cos  que  es  quant  tenia 
per  fer  de  sostre  al  niu  si  acés  plovia 
y  ella  aceptà  y  una  amistat  sincera 
feu  brollar  una  nova  primavera. 

Ab  quant  d*  amor  vetllava  jo  alashoras 

à  la  aucella  en  son  niu  rublert  de  brossa; 

al  trespuntà  à  llevant  V  aubada  rossa 

de  goig  jo  tremolava  y  de  ventura 

pensant:  jun  altre  dia; 

y  encare  tinch  companya  y  companyia! 

Las  perlas  y  brillants  de  la  rosada 

per  mon  cos  rodolavan  ab  dolsura 

y  après  plegadas  queyan 

demunt  de  lo  seu  cos  de  fi  plomatge, 

com  V  herbey  primerench  del  pasturatge. 

i  Més  ay!  que  poch  duré;  prest  xericaren 

los  novells  en  son  niu;  prompte  volaren 

deixant  lo  plomissol  en  sa  niuhada. 

La  vella  abandonada 

deixà  lo  niu  també  y  aixis  fugiren 

mos  companys  que  tants  goigs  ab  mi  ^s  partiren 

no  retornant  ja  més  à  visitarme 

{ingrats!  quan  jo  ni  encare 

he  pogut  un  moment  d'  ells  oblidarme. 

Després  vingué  ^1  mal  temps;  llampéchs,  tronadas; 
lo  dia  s*  escursà,  llargas  vespradas 


Digitized  by 


Google 


72  LO   PLANY   DE  LA   FULLA 

plujosas,  é  las  tebias  empaytaren; 

mas  germanas  com  jo,  prest  s'  aclofaren 

tremolant  tot  lo  jorn  com  una  vella; 

la  flor  caygué  del  tronch,  morí  1*  abella, 

los  aucellets  à  remadons  volaren 

vers  altres  terras  ahont  lo  fret  no  hi  toca 

y  en  tant  despareixían,  refilava 

un  cant  de  comiat  sa  tendre  boca. 

Una  tarde  sentí  sospirs  y  queixas 

al  costat  de  la  font  que  suau  corria; 

sospirs  com  d'  agonia, 

amarchs,  com  V  estimar  sense  esperansa, 

tristos,  com  lo  dolor  y  1*  anyoransa. 

Vaig  allargar  mon  cos;  gentil  donzella 
<1e  llavis  de  rosella, 
de  satalía  4  front,  de  mans  de  fada, 
de  cellas  de  vellut,  explendent,  rossa, 
com  un  somni  d'  amor  jeya  en  la  prada 
com  rebregat  socall  que  '1  llamp  destrossa 

Al  veure  tal  visió  totas  callarem 
y  aixís  parlà  la  nina 
ab  veu  tendre  y  melosa 
com  la  veu  matinera  de  V  alosa: 

«Adéu,  amor,  adéu  ditxas  passadas, 

adéu,  jorns  de  ventura, 

tot  ha  tinit  per  mi,  de  mas  despullas 

os  prego  grogas  fullas 

no  'n  feu  oblit,  junteus  totas  plegadas 

quan  la  tardo*  os  empayti 

per  ferme  de  mortalla  y  sepultura.» 

No  vaig  sentir  res  més;  forta  ventada 

vingué  de  la  serrada 

al)  glopadas  de  neu,  com  la  mort,  fredas; 

mas  germanas  {pobretas!  cóm  cridaren; 

à  mi  *1  cor  m*  arrencaren 

fiagellant  lo  meu  cos  contra  '1  brancatge, 

volà  tot  lo  fullatge 

y  totas  mas  germanas  s'  esçamparço. 


Digitized  by 


Google 


JAUME    NOVELLAS    DE    MOLINS  73 


Y  '1  vent  se  m*  endugué.  Fa  mes  d^  un  dia 
que  no  'm  deixa  un  moment  sa  compinyía 
ni  sols  per  reposar;  la  mort  m*  espera. 
Somniant  en  los  temps  de  primavera 
dols  seré  lo  morir;  ja  ^m  fuig  la  vida, 
seca  y  esgroguehida 
tal  volta  trovi  aquí,  en  eix  hermitatge 
lo  terme  desitjat  de  mon  viatge.» 

Aixís  digué  la  fulla  ressecada, 
en  tant  que  en  las  serradas  de  ponent 
se  despertà  lo  torb  altre  vegada, 
furiós,  ardit,  potent. 

Com  foll  corcer  la  marxa  reprenia 
é  tomballons  pel  remolí  gegant 
y  encare  que  en  lo  mon  tot  fà  sa  via, 
ni  la  fulla  ni  1  vent  saben  ahont  van 


ip 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


A  CURULL 


tLa  noo  oon.» 


Una  pobre  té  una  íilla 
y  la  filla  li  té  '1  cor. 

Si  li  'n  dú  d'  amor  la  mare! 
Més  de  pa  no  n*  hi  dú  un  mós. 

La  filleta  es  xica,  xica; 
la  mare  gronxa  ^1  bressol. 

Canta  molt  baixet  la  mare 
y  la  Fam  crida  molt  fort. 

La  filleta  s^  esparvera 
d*  aquells  crits  que  la  Fam  don. 

Si  la  cançó  V  endormisca 
la  desperta  ella  ab  mal  cor. 

La  non  non,  filleta  meva 

La  non  non. 
Quina  cançó  t'  adormiria. 
Quina  cançó  ^t  farfa  son. 

(Vés  en  los  pits  si  re'  hi  queda! 
la  Fam  crida  ab  accent  ronch. 

Y  sentintla,  la  nineta 
treu  los  brassos  del  bressol, 
com  qui  ab  ànsia  los  estira 
per  cumplí  1  got  à  una  font. 


Digitized  by 


Google 


t 


76  X  CyBÜLL 

Més  la  font  s^  es  estroncada 
y  no  raja  poch  ni  molt. 

— Esgarrépals,  filla  meva; 
feslos  sanch;  no  tingas  cor; 
son  dolents;  no  volen  darte 
ni  una  gota  de  llet  sols. 

La  non  non,  íilleta  meva 

La  non  non. 
Quina  cançó  t*  adormiria. 
Quina  cançó  *t  faria  soq. 

No  pot  dormir  la  íilleta; 
no  pot  dormf  y  pert  lo  plor. 

Perdent  los  sentits  la  mare 
cau  erta  al  peu  del  bressol, 
y  desvanida  mormola, 
baix  baixet,  una  cançó. 

Lo  bressol,  que  's  balandreja, 
resta  fent.  «Trop  trop,  trop,  trop. 
lo  bressol  que  tè  la  empenta, 
resta  grontxantse  tot  sol. 

Poch  à  poquet  va  parantse; 
la  íilleta  para  '1  plor. 

La  non  non,  íilleta  meva... 
^  la  non  non?... 

Ja  la  cançó  V  has  ben  trobada, 
)a  r  has  trobat  la  que  t*  adorm. 

*i  Pobre  marel  fins  dormida, 
taral•leja  la  cançó. 

Qui  somnia  lo  que  '1  mata 
no  reposa  ni  quan  dorm. 

Y  lo  somni  de  la  m^rc 
son  las  estroncadas  fonts. 

Somnia  que  's  mor  la  nina; 
perquè  de  pi  no  té  un  mós. 

Y  malaheix  ab  greu  ira 
à  qui  deu  benehir  tothom, 

y  sanglota  y  dantse  al  diable 
diu:  {Costi  'i  que  costi,  or!... 


Digitized  by 


Google 


ERNEST   SOLER    DE   LAS  CASAS  77 

La  non  non,  Alleta  meva... 

la  Qon  non?... 
Ja  la  cançó  V  has  ben  trobada; 
ja  r  has  trobat  la  que  t*  adorm. 

Si  ella  ha  dampnat  la  sev*  Anima, 
ja  r  ha  despertada  un  só. 

En  lloch  del  plor  de  la  nina 
sent  lo  dringar  d*  un  tresor. 

A  curull  lo  bressol  troba 
de  lo  qu*  era  sa  ambició. 

{Y  ma  filla!...  crida  folla, 
y  abalansantse  al  bressol, 
treu  grapats  de  perlas  negras, 
rubins  com  sang,  llengots  d'  or. 

Quan  sas  mans  al  fons  arriban 
sa  íilleta  no  es  en  lloch . 

La  non  non,  íilleta  meva... 

la  non  non?... 
Ja  la  cançó  T  has  ben  trobada, 
|a  r  has  trobat  la  que  t*  adorm. 

Y  es  qu'  ella  va  dir  al  diable: 
costi  lo  que  costi,  or. 

Y  r  or  li  ha  costat  la  filla 
per  manament  del  Senyor. 

Que  la  mare  *s  torna  folla, 
sas  riallas  ho  diuhen  prou; 
si  no  us  ho  diuhen  las  riallas, 
ja  vos  ho  diu  la  cançó; 

la  cançó  que  canta  ella 
tot  bressolant  lo  bressol, 
mentres  pe  *1  plor  de  sa  filla 
va  prenent  lo  drinch  de  V  or: 

La  non  non,  íilleta  meva 

la  non  non. 
Quina  cançó  t*  adormiria 
Quina  cançó  't  faria  son. 


Digitized  by 


Google 


78 


A   CURULL 


Lo  rector  de  La  Batlloria 
d*  aqueix  cas  be  'n  parla  prou: 
Van  trobà*  una  dona,  morta 
de  fam,  al  peu  d'  un  bressol 
ple'à  curull  de  perlas  negras, 
de  rubíns  y  llengots  d*  or. 


Digitized  by 


Google 


CADA  COSA  PEL  SEU  TEMPS 


Quan  ja  ma  jovenesa  resta  enrera, 
quan  ja  blanquejan  mos  contats  cabells, 
quan  ja  del  mon  conech  1*  aspre  carrera 
y  de  llurs  cims  los  pters  y  los  flagells, 

A  tu  t*  he  conegut  tendre  Maria; 
é  tu  que  has  despertat  mon  dormit  cor, 
que  has  penetrat  en  ell  com  llum  del  dia 
qu*  espargeix  de  la  nit  ombra  y  foscor. 

Més  no  ha  passat  ma  vida  treballòsa; 
ha  començat  ab  tu  ma  joventut; 
ha  començat  en  1'  hora  venturosa 
que  al  passar  vora  meu,  t*  he  conegut. 

Tu  flor  naixent:  jo  ILarbre  que  s*  inclina: 
més  tot  això,  ma  do»a  amor  ^qué  hi  fé? 
à  r  eura,  res  1'  aguanta  com  T  alstna; 
com  jo  t'  estim,  ningú  t*  estimaré. 

^Qué  sab  la  jovenesa  ubriagada 
de  forsa,  d'  alegria,  d' il•lusions, 
que  renova  cent  colps  cada  jornada 
baratant  altres  tantes  ses  ficcions, 


Digitized  by 


Google 


r 


I 


%0  CADA    COSA    PBL   St.U    TEMPS' 


lo  que  es  1'  amor  que  al  ti  de  nostra  vida 
s'  arrela  dins  lo  plech  més  fons  del  cor, 
fentne  brotar  esplèndida  florida 
d^  hont  creixen  sols  las  neus  y  la  vuydor? 

^-Qué  fóras  tu,  d*  un  jove  en  la  existencial 
de  les  belleses  que  '1  roltan,  una  més. 
Pera  mi  ho  seràs  tot:  la  llum,  la  essència 
que  no  atenua,  ni  V  ombreja  rés. 

Ab  ell  cercant  irías  afanyosa, 
com  regnar  dia  y  nit  en  lo  cor  seu; 
ab  mi,  ne  seré  jo  qui  al  fert*  ma  esposa, 
cercaré  V  essé  esclau  dp  un  esguart  teu. 

Qui  al  veure  son  avuy  desert  estat je 
transformat  à  ton  pas  en  paradís, 
ha  d'  agrahirte,  fins  la  dolsa  imatje 
que  permets  retenir  de  ton  somrís... 

Vina  à  mon  sí,  papalloneta  blanca 
que  vius  joguinejant  als  raigs  del  sol, 
vina  d  parar  en  eixa  nua  branca 
despullada  de  flors,  ton  festiu  vol. 

Que  en  cambi  de  la  vida  que  has  de  darme, 

del  goig  ab  que  mon  cor  has  de  inundar, 

jo  lograré  que  arrivis  à  estimarme, 

que  'Is  anys  que  't  duch,  los  tingues  que  oblidar. 


Llohant  é  Deu  que  ab  gràcia  manifesta   ^ 
mos  ulls  ha  obert  ó  una  crudel  vritat, 
vinch  é  treuret  del  pit  la  fera  aresta 
que  t*  hi  clavà  ma  folia  ceguetat. 

Per  darte  possessió  de  la  masia, 
hont  un  trono  t'  alsava  V  amor  meu, 
ahir  vaig  durte  al  despuntar  lo  dia 
à  resseguir  mes  terres  da  cotireu. 


Digitized  by  ViiOOQIC 


DOLORS  MONCEKDà  DE  MACIÀ  8  i 

Pera  guiarnos  entre  'Is  camps  y  feixes 
hi  vingué  '1  masover  y  un  meu  fillol... 
^Perquè  ab  carmí  ton  rostre  envermelleixes? 
la  fosca  es  per  la  nit,  pel  jorn  lo  sol. 

iQuàn  promptament  abdós  vàreu  juntarvos, 
sens  treva  caminant  per  bosch  y  prat! 
íCóm  rendíts,  pujant  cingles,  al  sentarvos. 
sens  adonéusen,  queyau  de  costatl 

ïCóm  per  igual  la  vida  vos  plahía! 
Tu  tan  sòls  disset  anys,  ell  vintidós: 
iCóm  casava  ton  goig  ab  s*  alegria, 
y  ab  son  negre  cabell,  lo  teu  tan  rós! 

Ta  mirada  que  may  en  mi  posavas, 
en  la  seva  fícsarse  la  vegi... 
ija  lliure  estàsl  que  com  à  ell  miravas 
ísé  ja  que  may  m' hi  miraràs  à  mil 


u 


Digitized  by 


Google 


1 


•  ^• 


Digitized  by 


Google 


ENGLANTINA 


VI.— LO   BAIXELL   DELS   EMIGRANT^,  de  Don 

Francesch  Ubach  y   Vinyeta, 

VIL— PRLMAVERA  TRLSTA,  de  D.  Francesch  Ubach 
Y   Vinyeta. 

VIIL— LA  BANDERA  GREMIAL,  de  D.   Bonaven- 
tura Bassegoda. 

IX.— PREGÓ,  de  D,    Víctor  Brossa  y  Sangerman. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


LO  BAIXELL  DELS  EMIGRANTS 


Després  de  tancar  la  porta» 
dintre  '1  pou  llensa  la  clau 
y  ab  la  dona  y  la  canalla, 
deixa  '1  poble  1*  emigrant. 
Ni  per  tornà  à  despedirsen 
una  volta  gira  '1  cap; 
no  haverhi  nascut  voldria, 
serne  lluny  se  li  fà  tart. 
Si  deixa  algú  al  cementiri, 
diu  que  al  cel  ja  ^s  trovaràn 
y  s*  endú...  sols  la  misèria 
per  recort  d^  hont  sigué  nat. 
Ay  del  que  se  'n  va  los  ossos 
lluny  de  la  pàtria  à  deixar! 

A  la  platja  ja  n'  arriba, 
nú  lo  front  y  peu  descals; 
la  dona,  U  noy  de  mamella 
com  un  farsell  sota  '1  bràs 
y  estirantli  las  faldillas 
la  noya  sumiquejant. 
De  tanta  gent  com  hi  espera 
ja  n'  hi  ve  fort  sobressalt. 


Digitized  by 


Google 


86  LO    BAIXF.LL    DKLS   EMIGRANTS 


—  Si  en  lo  baixell  no  cabessctn 
em  tiro  de  cap  à  mar, 
que  ni  '1  sol  una  altre  volta 
vuy  veurer  desd'  aquí  alsars*! 
Ay  del  que  se  'n  va  los  ossos 
lluny  de  la  pàtria  à  deixar! 

Un  xiscle  pahorós  ressona; 
un  baixell  se  va  acostant; 
sembla  un  monstre  que  à  dragarlos 
de  las  onas  s*  aixecàs. 
Es  mes  negre  que  una  sutxa, 
te  '1  cordatje  enquitranat 
y  com  de  la  forca  'is  brassos. 
nusos  y  colrats  los  pals. 
La  caixa  de  mort  d*  un  poble 
podria  dfrsen,  de  gran, 
i  la  que  en  vida  ja  U  íican, 
per  colgarlo  hont  sols  Deu  sap. 
Ay  del  que  se  'n  va  los  ossos 
lluny  de  la  pàtria  à  deixar! 

Ja  la  carga  es  tota  à  bordo. 
Deu  del  Cel,  quin  estenall 
de  pellingots  y  misèria 
demunt  cuberta  escampat! 
Taula  y  U't,  homes  y  donas, 
nit  y  jorn  tenen  al  ras, 
en  un  cubell  han  de  beure 
la  calderada  al  donals'. 

'  Y  armats  aixís  com  piratas, 

van  per  entr'  ells  passejant 

'  dos  llops  marins,  que  ma^  paran 

V  un  amunt  y  V  altre  avall. 

í  Ay  del  que  se  'n  va  los  ossos 

lluny  de  la  pàtria  à  deixar! 

Gruny  la  cabria;  llevan  anclas; 

lo  pistó  venta  sotrach, 

ja  caminan  y  ressona 

un  udol  esgarrifant. 

De  cara  tothom  à  terra, 

ni  un  mocador  fan  volar; 


Digitized  by 


Google 


FKANCESCH    t  BACH    Y    VINYfcTA  87 


més  punys  closos  que  amenassan, 
tants  com  son  y  tants  n'  hi  ha. 
Fins  una  pobre  gavina 
que  à  la  verga  's  vol  posar, 
la  esquivan,  perquè  res  volen 
de  la  terra  d*  hont  se  ^n  van. 
Ay  del  que  se  *n  va  los  ossos 
lluny  de  la  pàtria  à  deixar! 

De  odi  si  que  se  n*  emportan, 
y  un  odi  fer,  inhumà, 
qu*  enmatzina  la  conciencia 
y  posa  lo  seny  malalt, 
i  Més,  con)^  nó  si  deixan  casa 
per  rellogarse  ab  estranys, 
fugint  de  iràs  y  rencúnias 
d'  una  madrastra  infernal, 
que  Us  fà  menyspreu  de  la  mare, 
los  posa  guixots  al  pà, 
tant  com  guanyan  llensa  à  perdre 
y  *ls  parla  sempre  à  reganysl 
Ay  del  que  se  'n  va  los  ossos 
lluny  de  la  pàtria  à  deixar! 

Terra  la  que  arribar  vejas 

lo  baixell  dels  emigrants, 

plànylos  una  mica...  pensa 

que  ni  pàtria  tenen  ja! 

De  la  Uuyta  per  la  vida 

son  despulls  que  't  dú  la  mar 

y  d*  una  nació  misérias, 

que  la  sort  treu  al  encant. 

De  hont  surtiren  no  'Is  preguntes 

ni  SI  hi  pensan  tornar  may... 

lo  llenguatge  en  que  'n  renegan 

massa  y  tot  que  t'  ho  dirà! 

Ay  del  que  se  *n  va  los  ossos 
lluny  de  la  pàtria  à  deixar! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


'e:)fía^ 


PRIMAVERA  TRISTA 


I 


Primer  diumenge  d'  Abril, 
ni  may  que  arribar  puguesses 
y  no  veuríam  plorar 
las  mares  d'  aquesta  terra! 
Quan  oretjos,  flors  y  aucells 
fan  la  vida  més  alegre, 
una  lley  escrita  ab  sanch 
als  pares  los  fills  ve  à  pendre. 
iQui  *1  vejé  may  com  avuy 
lo  poble  de  Martorellas!... 
no  hi  ha  casa  que  al  brancal 
la  tristor  no  vinga  à  séurers. 
D'  onze  minyons  de  vint  anys, 
r  Estat  darnhi  tres  ordena: 
vol  carn  per  afartà  *1  drach 
devorador  de  la  guerra, 
y  eixint  de  missa  major 
avuy  à  plassa  *ls  sortejan: 
la  missa  major  d'  avuy, 
missa  d'  agonia  sembla. 

Dret  allí  fa  cap  tothom. 
Senyor  Batlle  ja  s*  hi  espera, 
ab  quatre  soldats  voltant, 


ÍS 


Digitized  by 


Google 


lo  secretari  i  ma  esquerra, 
y  à  V  ombra  del  roure  antlch 
hont  ]ugan  toras  las  fesras, 
avuy  no  hi  cantatl  aucelhp 
las  mares  hi  Uagrimejanl 
Ja  fan  on?,e  redolins, 
los  cargolan  y  *ls  barrejan 
d'  una  barretina  aL  corn 
,  que,  perquè  tothom  la  vcja 
dalt  una  laula  sosté 
un  noyet  que  no  combrega 
Senyor  Batlle  fa  senyal 
y  'I  repà,s  dels  noms  comensa; 
jqufnas  çaras^  bon  J  es  usi 
las  unas  blancas  com  cera, 
en  no  pocas  un  lluquet 
talment  s'  hi  podria  encendre: 
no  manca  qui  clou  los  punys^ 
be  hi  ha  qui  fa  prometensas, 
quma  angunia  los  minvóns, 
las  mares,  que  be  \  coneixenl 
Las  uïleras  s'  ha  posat 
lo  secretari,  una  lletra 
sense  deiíiarse  lleí^eiic 
quants  papers  la  lley  ordena; 
tot  seguit  s*  aiiuga  *1  front 
la  ploma  al  man^ot  rcfrej^a 
la  suca  y  ,.  tres  redolJns 
de  la  barretina  trcuhcn. 
AÍ3tís  que  crida n  im  nom 
un  ay  dolorós  contesta, 
al  derrcr.  gemechs  y  phinys 
lo  cor  mcíi  dur  enterneixen, 
tins  del  roure  los  aucclls 
se  'n  fugen!...  Desprès  segella 
lo  Batlle  1  paper  dels  noms, 
de  tres  familias  sentencia 
que  lleva  'I  conreu  als  camps, 
los  tïóns  de  la  Uar  refreda, 
à  la  mare  roba  *1  fill 
y  al  till  del  payral  desterro. 

Primavera  de  la  llar, 
malhaja  qui  tas  llors  sega! 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    USACK   Y    VINYETA 


II 


Negre  niï  s*  ha  fet  per  tot, 
en  certa  casa  més  negre; 
nmgú  d'  dia  s  ha  aUítat, 
la  porta  es  encaro  oberta, 
un  baílet  dorm  al  pedrís, 
uti  llum  de  ganx.o  dins  cremfi 
y  &  sa  tremola  claror^ 
boy  feta  una  Magdalena, 
ïo  sarronet  del  soldat 
una  pobre  mare  arregln, 
Capmoix»  sens  gosi  dir  res, 
seu  lo  minyó  propet  d*  ella 
y  al  un  y  al  altre  mirant 
r  amo  de  casa^  no  ïicerta 
com  la  mare  aconhortar, 
del  fill  com  mjmbar  la  pena., 
[del  cor  dels  ires  quanta  fel| 
quanta  fel  podria  esprcrnersl 
Dos  camisas  qu'  hi  ha  tant  sols 
é\\z  de  la  caixa  ha  tretas 
y,  per  donaria  à  son  1111^ 
tria  la  menos  dolenta. 
— Posa  Us  dos  al  sarró, 
fa  *l  pare,  que  jo  ab  aquesta 
que  porto  puch  ben  passar 
y  ell  haurà  de  menesterlas. 
— Y  que  us  prengan  ab  lo  dll 
fins  la  roba  de  la  esquena! 
esclama  aquest,  no  seri^ 
guardéulas  per  vos^  guardéulas* 
Sab  Deu  si  jetirS  mon  cos 
à  no  trigar^  devall  terra 
y  no  cal  que  à.  mal  borrds 
tireu  la  vostra  pobresa. — 
Hi  han  paraulas  que  son 
punyaladas:  ja  s'  arrenca 
lo  par«  Is  cabells:  al  fill 


Digitized  by 


Google 


92  PR1M4VÉ.RJI    TRISTA 


la  mare  s'  arrapa  fera, 
al  plor  dels  tres^  son  udol 

un  gos  d'  alií  prop  barreja 

y  v^a  cscorrentse  la  nit, 

y  va  amargaatse  la  peoa, 

y  à  cada  sotrach  del  cor 

un  gemech  T  ànima  ^Is  llenst,    > 

— ^No  infanta  la  mare  'Is  filts 

perquè  un  altre  los  hi  prengal 

— Ni  Us  dona  U  pare  per  16 

!a  sanch  de  sas  propi  as  venasl 

— Que  vaja  d  matà  ó  morir 

qui  trega  guanys  de  la  guerral 

—  No  qui  ja  paga  al  senyor 

ab  las  suadas  de  la  feynai 

^No  ho  mana  la  íley  de  Deu! 

— Tampoch  lo  pi  ohísme  ho  pot  veure! 

— La  ploma  cremés  un  llamp 

que  posa  tals  lieys  en  lletra! 

— Si  no  un  llamp  un  raïg  d^  infern 

papé  y  ploma  tornés  cendra!.  . — 

y  acaba  primer  la  nit 

que  ^1  desvari  de  la  fcbre^ 

donchs  no  hi  ha  dolor  més  gran 

que  ']  dels  pares  que  '1  fill  perden. 

Primavera  de  la  llar, 

malhaja  qui  tas  flors  segal 


ifl 


Aiits  que  clareja  M  sol, 
quatre  soldats  se  n*  enmenan 

als  tres  minyons  que  la  lley 
arrenca  de  Martorellas, 
— ;AdeuU..  fan  al  campanar 
y  al  roure  de  prop  V  iglesia, 
*cn  goigs  y  afanys  son  amlch 
desdc  Us  jorns  de  la  infantesa. 
— |Adcu  fruyterars  y  horts; 


Digitized  by 


Google 


n 


FRANCESCH    LBACH    V   VJÍïVETA 


0.1 


adéu  la  Font  Castanyera, 
é  saber  qu'  hem  de  tornar 
vos  dïríam  i  reveureri  .. 
Segueixlos  no  poca  gent 
planyenise  d^  havels  de  perdre; 
qui  no  te  rojos  los  ulls, 
r  angoixa  'i  cor  li  rosega 
y  s'  àtnraD  un  moment, 
en  senE  à  la  Creu  del  terme^ 
per  despedi  als  desterrats 
derrera  volta,  al  peu  d'  ella. 
Las  mares  los  fan  petons 
en  los  que  r  ànima  hi  crema; 
encaiian  ab  los  amichs; 
dels  jayos  bons  concells  reben; 
que  s'  encomanen  à  Deu 
lo  bo  del  Rectó  encarrcgals 
y  promesas  y  germans 
abrassanilos,  los  hi  cntrcgan 
qui  lo  mocador  del  coll, 
qui  una  flor  que  cull  y  besa^ 
la  bossa  del  tabac'  un 
y  un  altre,  del  pit  trahentla, 
la  medalla  del  Roser, 
perquè  ab  ell  vaja  la  Verge. 
En  això  fan  los  soldats: 
—En  mana — Lo  reaó  intenta 
i  las  mares  contenir 
mentre  *ls  fills  d'  allí  s*  arrencan 
tirant  petons  ab  la  mà 
seguits  d'  adéus  y  revéurers; 
y  corren  avall,  avall... 
travessan  )a  torren tera... 
ja  enfilan  V  altre  coster^ 
voiejant  per  la  pinedaj 
qu'  ancare  senten  tos  plors 
y  encare  *ls  mocadors  veuheo, 
ab  que  *ls  del  pla  de  la  Creu 
rols  d  la  una  ^Is  despedeíxen. 
Quan  de  vista  'Is  han  perduts, 
una  mare  can  en  terra, 
crida  r  altre: — |Cóm  viurem 
son  pare  y  jo!  ..  y  la  tercera, 
pícantse  ab  los  punys  al  cap. 


k 


Digitized  by 


Google 


92 


PRIUAVL•BA    Tfll&TA 


la  mare  s'  arrapa  fera, 

al  plor  dels  tres^  son  udol 

un  gos  d'  allí  prop  barreja 

y  va  escorrentae  la  nir, 

y  va  amargantse  la  pena, 

y  à  cada  sotrach  del  cor 

un  gemech  V  ànima  Is  ïlcnsa, 

— No  infama  la  mare  Is  fills 

perquè  un  altre  los  hi  prenga* 

— N\  *Is  dona  '1  pare  per  xó 

la  sanch  desas  proplas  venas! 

— ^Que  vaja  à  maid  ó  morír 

qui  trega  guanys  de  la  guerra! 

— No  qui  fa  paga  al  senyor 

ab  las  suadas  de  la  feynal 

— No  ho  mana  la  lley  de  Deul 

— Tampoch  lo  prohisme  ho  pot  veureï 

—La  ploma  cremis  un  llamp 

que  posa  tals  lleys  en  Uetral 

—Si  no  un  llamp  un  raig  d*  infern 

papc  y  ploma  tornés  cendra!.  . — 

Y  acaba  primer  la  nit 

que  *l  desvari  de  la  febre  ^ 

donchs  DO  bi  ha  dolor  més  gran 

que  ']  dels  pares  que  '1  fiü  perden. 

Primavera  de  la  llar, 
mal  ha  ja  qui  tas  flors  segal 


ííl 


Aiifs  que  clareja  ^1  sol, 

quatre  saldats  se  n'  enmenan 
als  tres  minyons  que  la  lley 
arrenca  de  Martorellas, 
— jAdcüi...  fan  al  campanar 
y  al  roure  de  prop  V  iglesia^ 
*en  goigs  y  afanys  son  amich 
desde  'Is  jorns  de  la  infantesa. 
— {Adéu  fruyterars  y  horts; 


Digitized  by 


Google 


PHANCESCH    L'BACH    Y    VINYETA  çB 

adeu  la  Font  Casianyera, 

à  saber  qu'  hem  de  tornar 

vos  diríam  à  reveurerl  .. 

Segueiilos  no  poca  gent 

planyentse  d'  havcls  de  perdre; 

qui  no  te  rojos  los  ulls^ 

r  angoixa  4  cor  li  rosega 

y  s'  aturan  un  moment, 

en  sent  é  la  Creu  del  terme^ 

per  despedí  als  desterrats 

derrera  volta,  al  peu  d'  ella* 

Las  mares  los  fan  petons 

en  los  que  V  ànima  hï  crema; 

encaixan  ab  los  amichs; 

dels  jayos  bons  concelb  reben; 

que  s'  encomanen  à  Deu 

io  bo  del  Rectó  encarrégals 

y  proroesas  y  germins 

abrassantlos,  los  bi  entregan 

qui  lo  mocador  del  coll, 

qui  una  Bor  que  cull  y  besa, 

la  bossa  del  tabac'  un 

y  un  altre,  del  pít  trahentlaj 

la  medalla  del  Roser. 

perquè  ab  ell  vaja  ta  Verge. 

En  això  fan  los  soldats: 

— En  marxa— Lo  rectó  intenta 

à  las  mares  contenir 

mentre  'Is  tills  d'  allí  s'  arrencan 

tirant  petons  ab  la  mi 

seguits  d'  adéus  y  revéurers; 

y  corren  avall^  avall... 

travessan  la  torrentera.,. 

ja  enfílan  ï  altre  coster, 

vorejant  per  la  pineda, 

qu'  encare  senten  los  plors 

y  encare  'Is  mocadors  veuhen^ 

ab  que  'Is  del  pla  de  la  Creu 

tots  4  la  una  Ms  despedeixen. 

Quan  de  vista  ^Is  han  perduts, 

una  mare  cau  en  terra, 

crida  r  altre:— (Cóm  viurem 

son  pare  y  jol  ..  y  la  tercera, 

picantse  ab  los  punys  al  cap^ 


Digitized  by 


Google 


94 


PBIMAVLRA    TRISTA 


csclama  ab  veu  que  à  tas  pedras 

arribaria  a  enternir: 

— Si  tamhé  per  sos  fills  resan, 

que  demanardri  al  Cel 

aquestos  que  'i  meu  me  prenen!. 

Primavera  de  la  llar, 
malhaja  qui  tas  flors  sepa! 


Digitized  by 


Google 


LA  BANDERA  GREMIAL 


|Salult  pend  del  pobkE 


Com  si  fugir  volguesses  d^  un  poble  que  't  fa  mofa 
y  oblida  qu'  ets  de  P^^tria  lo  venerant  trofeu, 
has  pres  avuy  per  f^uarda  de  ta  sedosa  estofa 
las  volïas  ennegridas  de  nostra  antiga  Sea. 

En  r  ampla  nau  del  temple,  a  ran  del  presbiteri, 
pel  tïam  enllumenada  de  mil  y  mil  brandóns, 
arreu  V  encens  voltante  de  tíayre  y  de  misteri, 
C  he  vista,  com  rcliquia  de  grans  generacions. 

ÍLti  calma  majestuosa,  plegada  y  escayenta, 
moíitrant  las  rojas  barras  del  nostre  %'cll  escut^ 
ïú  cor  li  recorda  vas,  de  rassa  més  valenta, 
la  llibertat  y  V  honra,  la  ciència  y  la  virtut, 

Semblavas  jsanta  herència!  vetllar  algun  cadavre 
dels  que  à  tos  peus  dormían.  vilans  y  cavallers, 
y  pareixia  I*  ombra  forrnar  de  'n  Jaume  Fabre 
la  blanca  fumerola  vessant  dels  encensers. 

;Qué  sola  que  't  mirava,  magnífica  senyera! 
y  al  cor,  quínas  punyidas,  sentint  dessobre  meu 
à  un  sacerdot  retraure  en  llengua  forastera 
lo  reng  capdalc  que  un  dfa  volgué  dotiarte  Deu. 


Digitized  by 


Google 


L\    B«vi>EXA    G9:  »:AL 


\l  oore  ^qaella  parla  qae  ab  tú  un  poch  s*  hi  esqncya 
mm  pottof  bategaran  ab  batre  de  martell 
f  ca  r  om  I  eoreUntada  liont  son  cadarre  ïeja 
al»  «oo  t€ef  trucarà  en  Berenguer  lo  VelL 

Uarors,  tristesa  fonda  lo  cor  de  fel  m*  omplia 
y  teny- torbat  jo  't  veya  frísosa  alatejant 
ab  alateig  de  fènix  que  alegre  renaixía, 
ab  maíestat  superba,  ab  forsa  de  gegant. 

Y  i  tof  batechs  s'  obrían  à  poch  i  poch  las  llosas 
que  lancan  las  despullas  d'  aquells  faels  difunts 
que  ile  V  extranjería,  com  rius  en  las  resclosas, 

Uf  rengtas  empaytaran,  los  morts  deixanthi  é  munts. 

V  meoTres  tremolaràs  al  goig  de  renaixensa 
com  1'  au  poruga  y  lassa  un  colp  lo  torb  passat, 
de  cada  vas  mortuori  n'  eixia  sens  temensa 

la  seca  ca  la  rera  d'  un  menestral  honrat. 

Ab  veu  que  ressonarà  com  funeral  absolta 
deh  menestrals  las  ombras  parlaran  é  mon  cor, 
y  son  ressò  fatídich  baixant  de  1*  alta  volta, 
mon  ser  tot  estremia  ab  tétrich  tremolor. 

DeU  morts  que  s*  aixecaran  las  fulminants  paraulas 
als  altre*;  -aplegaran  en  rotllos  à  ton  peu 
y  Hs  llums  tots  tremolavan,  y  *ls  sants  en  los  retaulas 
sentint  dels  antichs  gremis  la  tronadora  veu 

Com  planas  mitj  perdudas  del  llibre  de  la  Historia 
ah  mort^  jo  *ls  entenia  parlar  de  sa  dissort. 
[Ohfii,  donchs,  lo  que  deyan  los  segles  d*  alta  glòria! 
|Ohlu  la  veu  irada  d*  un  poble  que  ja  ha  mort!: 

àSaluT,  bandera  santa,  joyell  de  la  corona 
«que  U  front  de  nostra  pàtria  perdé  ab  sas  llibertats. 
jiSalut,  peno  del  poble!  Lo  Deu  te  guard'  te  dona 
•r  esbart  que  s*  aplegarà  devall  tos  plechs  sagrats. 

«Nosaltres  t*  enlayrarem  damunt  de  nostras  testas 
amostrante  al  Feudalisme^  que  al  veure't,  tremolà; 
»ab  tu  matarem  odis  y  esclavituts  funest  as, 
»per  tu  lo  till  del  poble  fou  digne  ciutadà. 


Digitized  by 


Google 


BONAVENTURA    BaSSEGODA  ^f 

uPrenente  per  senyera  en  nostres  fets  de  guerra, 
vanarem  à  la  lluyia  tothora  ah  cor  valent; 
vsi  un  jorn  gent  enemtga  s'  entrava  per  la  terra, 
»bea  prompte  't  desplegava m  al  toch  de  SomaUnt. 

vTú  '1  flam  vares  encendre  de  germandat  sagrada, 
>la  11  ey  de  Deu  dictares,  consol  en  la  dissort, 
nper  tú  1'  orfe  trobava  família  y  llar  hotirada, 
fals  tristos  que  ploravan  presta  vas  dols  conhort. 

»Lo  seny  enllumenares  dels  feynadors  poch  destres, 
*y  en  son  mesïer  saberes  ben  prompte  ensinestralsj 
»pcr  tú  la  petja  si  bla  segufan  dels  bons  mestres 
«omplint  arreu  la  pàtria  d'  hermosas  Catedrals  1 

»Per  tu.  lo  llor  cenyiren  las  eynas  del  ofici^ 
aIo  mall,  b  Uansadora,  I'  agulla  y  lo  cisell; 
i>las  mans  dispostas  sempre  de  Pàtria  al  aacritici: 
»quan  reposava  V  eyna  v.etllava  lo  fusell. 

»Per  tú,  qu*  eras  lo  símbol  de  llibertat  ben  nobïe, 
»pogué  V  obrer  asseure's  als  banchs  del  General i 
»per  tú  tingué  lo  poble  gobero  pel  mateix  poble, 
lïper  tu  santa  justícia  dictà  lo  Bre^s  real. 

iiY  q]  veure  xarbotada  ta  lluhidora  seda 

ftde  sang  de  gent  traydora,  nostra  ciutat  cenyint 

>iben  prompte  als  murs  formares  com  una  humana  cleda 

laaquella  Coronelaf  terror  de  Felip  quint 

sMes  Deu  va  signar  V  hora.  Com  astre  que  s*  apaga 
iton  brill  excels  perderes,  peno  triomfador; 
nengrillonada  y  ferma  morí  nostra  nissaga 
i»y  ab  elia  Catalunya  ^  ferida  al  mitj  del  cor, 

p|5enyor  de  las  justiciasl  Mercès  te  sían  dadas 
Aja  que  morirem  digneS;  sens  perdre  nostra  fe; 
»y  no  *t  veyém  joh  poblel  negante  en  las  onadas 
»del  mar  de  llot  del  vi  ei,  sense  esperar  en  té\ 

dfAhónt  son  avuy  las  mostras  de  ta  escatida  ciència, 
Aahónt  es  V  esperit  de  pàtria^  ahónt  es  lo  cor  valent? 
ACapdíUs  de  causa  estranya  te  compran  la  conciencia; 
t [Virtuts  y  llengua  à  í'  hora  tú  vens  al  mi^s  dihenti 

15 


Digitized  by 


Google 


LA    UJíVeSA  «ttEXllX 


»Y  en  ta  fil  que  una  mjdrsffra.  despred  de  ïa  Earo^, 
•f*  efi^enya  tent  Terjjonra  lot  yícii  de  son  foms, 
»4e}  geni  de  la  Indtiftria  fú  tens  d""  aoi'  i  la  gropa; 
*jfa1f  tabf  tirar  del  carro  d*  estupits  hisirioos!» 


Al  toch  d'  una  campana  mon  somni  &'  esvanfa, 
ficcff  1«  gcnolh  en  terra,  ma  vista  humilTanT, 
ta  f^rcmul  bandera  en  lo  seu  lloth  seguia.,, 
r  enctnn  en  nuvoEadas  pel  tempïe  s'  esbandia 
y  r  Hoftia  sacrossanta  Uevava  'I  Celebrant. 

PUdt  f  fiilA  di  £«iii  JMVpli,  au  la  Seo  de  B«mtoBi,  fSgt, 


Digitized  by 


Google 


,ío:s»' 


PREGÓ 


Per  orde  del  tenyor  Batlle. 


Carrers  y  piassas  va  corrent  lo  nunci; 

si  la  quitxalla  lo  segueix  y  guayta, 

los  gra  as  1'  enrotllan,  hont  sovint  s*  atura, 

ó  al  peu  de  llurs  portals  surten  y  escoltan. 

—Crida  de  Rey  serà, — tothom  exclama 

al  sentí  *1  primer  toch  de  la  trompeta, 

y  voltat  de  la  gent  qu'  allí  s^  aj&nta, 

lo  Dunci  cavilós  y  ab  ulls  plorosos 

llegeix  un  paper  blanch  qu'  ab  odi  mira: 

— qAI  bell  punt  de  mitj  jorn,  lo  batlle  ordena, 

que  à  Casa  de  la  Vila  per  anarse  'n 

i  servir  lo  seu  Rey,  qu*  així  ho  disposa, 

sta  avuy  lo  jovent  qu*  ha  entrat  en  quinta: 

lo  qui  falie  à  la  Uey  ja  sab  lo  càstich.» — 

Se  'n  va  à  un  altre  cantó,  y  voltant  pel  poble 

aquest  mateix  pregó  va  repetintne; 

y  prop  de  son  estatge,  com  fa  sempre, 

se  para  per  cridà  1'  última  volta: 

— ífAl  bell  punt  de  mitj  jorn»...— sa  veu  se  nua 

al  veure  que  al  portal  ha  eixit  son  pare, 

y  à.  SQS  brassos,  de  cop,  com  foll  se  Uensa. 

LüS  dotze  ja  han  tocat  y  fit  mirantlo 


Digitized  by 


Google 


tOO  FftECO 


li  diu:— /CnW^  dt  Rey!  .Ha  Jirríbat  V  hora! 
mh  quifMte  &  la  líey  /j  uh  !o  cdsiichi» 

prcgoüaot  jo  matefi  aíils  bo  deyj: 

Me  'n  iraíg  i  serrí  *1  Kej  y  tins  que  torac^ 

Ta»  so!  aquí,  tot  sol  heu  de  quedarros! 

jSí  al  roeïiys  la  meva  mare  eocar  fos  vtval — 

y  lo  minyó  lot  rcsolut  s*  allunya. 

Bugoneja  U  gent  omplint  la  plas5a, 

iot  es  anà  y  vetií  y  bellugadissa, 

encaixadas  de  mans  y  ulls  qu'  espurne^an 

y  lléhiü  Tremolosos  que  no  poden, 

per  mes  qu'  ho  volen,  confegir  paraulas; 

y  tendres  abrassadas  y  un  miti  riure; 

aquell  mit|*r)ure  de  fingida  dítxa 

trahit  per  V  amargor  qu^  al  cor  afoga.. 

y  entre  tant  de  jovent  qu*  allf  se  junta 

5C  icnfen  veus  de  parla  forastera: 

eríts  d'  esparvers  qu^  al  dar  la  faiconada, 

s'  emportaran  dels  nius  à  terras  llunya^^ 

d'  aquell  vol  de  moixons  U  millor  tria 

Lo  nunci  fuig  plorós  de  la  cridòria. 

La  veu  Ja  s'  ha  sentit  de  qui  'Is  comanda; 

)a  arrenglerats  los  té  que  T  hora  arriba. 

Cap-haiz  y  trist  es  en  son  lloch  lo  nunci. 

Las  mare^  à  llurs  tllls  de  liuny  aguaytan; 

la  estimada  al  promès  ja  no  s'  acosta^ 

qu'  aquell  home  ferreny  sembla  qu^  ho  priva 

Los  minyons  capticats.  gech  í  Y  espatlla 

y  '1  farcellet  al  coll,  deiian  la  vila 

y  carretera  avall  s'  alluoyan  tristos, 

potser  per  no  tornar  may  mes  i  veure 

lo  róncch  campanar  qu*  entre  teuladas, 

donitntlos  I   Adéu  siau  amunt  s'  enfíla 

Lo  nunci  embadalit  en  lo  que  '1  volta^ 

va  scgutnt  sol  y  trist  à  rerassaga» 

veyeni  i  son  voltant  camps  y  boscurias: 

{qu<^  bell  es  à  sos  ulls  tot  lo  que  mira! 

Al  passar  per  de  van  t  la  creu  del  terme, 

cayenthi  de  genolls  resa  en  veu  baiia: 

reptant! o  '1  U\  aixecar,  mentres  se  'n  burla* 

lo  qui  Us  comanda  altiu ^  y  se  V  emporta; 

y  i  dalt  d'  un  branquilló  un  aucell  retilt 

mamant  dolsos  amors  de  la  niíihada, 


Digitized  by 


Google 


m 


VÍCTOR    BROSSA    Y    SANGERMAN  lOI 

cantant  la  llibertat,  cantant  ab  joya 
r  hermosa  llnni  del  sol  de  primavera. 


L*  oreig  de  la  tardo'  asseca  las  fullas 

y  en  los  camps  lo  rostoll  fà  llit  d'  espinas 

del  que  fou  llit  de  flors  y  colorayna.         '  % 

Un  carro  al  lluny  se  veu,  qu'  entre  polsina, 

segueii  pausadameot  envers  lo  poble. 

Ja  hi  hi  arribat^  portant  estès  lo  nunci. 

A  pés  de  brassos  à  son  pare  *1  duhen,  ^ 

malalt,  esgroguehit,  los  ulls  mitj  closos;  ^  ,  _■ 

sembla  talment  un  descolgat  cadàvre: 

aïxfs  lo  llensan  als  mateixos  brassos,  '^ 

dels  que  robust  avans  V  arrebassaren. 

Poch  jorns  després  nou  nunci  fà  una  crida; 

|a  no  es  crida  de  Rey...  es  qae  demana 

per  caritat  qui  vulga,  en  jorn  de  festa, 

la  vinya  anà  i  cavar  d'  un  vell  y  pobre 

qví^  ha  vist  morí'  à  son  fill  en  jas  de  palla. 

Lo  veïl  ab  trist  afany  tot  ho  regira 

buscant  diners  pera  pagar  V  enterro; 

tot  es  en  và.  no  troba  ni  una  malla 

y  com  si  un  llamp  I  hagués  ferit  de  sobte 

afeixugat,  sens  forsas,  cau  a  terra: 

quedant  obert  V  últim  calaix  hont  brilla 

fa  medalla  d'  argent  que  son  fill  duya. 


'^6^1^ 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


VIOLA 


X— LA  BENEDICCIÓ  DEL  AUBA,  de  Dom  Dolors 
Moncçrdd  de  Macià, 


XI.  —  LO    DARRER   DIA ,    de  D.    Marti   Genis  y 

Aguilar.  \ 


i  XII.— CEGUERA  MORTAL,  de  D.  Antoni  Careta  y  ^ 

Vidal. 


Digitized  by 


Google 


Í^:í3^ 


LA  BENEDICCIÓ  DEL  AUBA 


Fi. 


Esqumsant  de  la  nit  1'  ombra  tupida, 
parpalleja  deZ  jorn  lo  clar  esteï, 
la  ciutat  resta  encara  mitj  dormtda 
baii  lo  boyrat  soptil  d*  un  cendrós  veL 

Lo  sotraqueig  del  carro,  que  i  estrabades 
per  r  empedrat  redola  cirré*  avall, 
lo  cruírit  compassat  de  les  petjades 
del  obrer,  que  pressat  va  à  son  treball, 

1'  espinguet  presumptuós  del  gall  que  canta , 

!o  xarroteig  del  matiner  moiïó 

y  en  los  cims  de  1'  església  sacrosanta 

la  campana  que  crida  S  V  oració, 

soQ  los  únichs  remors  que  me  rodejan^ 
que  m*  acompanyan  fins  al  temple  sant, 
hont  quatre  vells  sos  resos  mormolejani 
del  rosari  les  denes  tot  passant 

Dos  ciris  grochs  sa  llum  bellugadissa 
estenen  per  dessobre  del  altar, 
'hont  r  august  sacriíici  de  la  Missa, 
conmós  lo  sacerdot,  Ta  à  començar. 


Digitized  by 


Google 


to6  L4    BEPfl•LICCiÓ    Dt::L    \VEÀ 


Per  U  fosca  V  església  embolcallada, 
laD  toh  reb  llum  ia  benhaurada  crea, 
y,  de  genolls  demuoc  la  tosca  grada, 
ma  vista  solament  ovira  a  Deu. 

Y  diu  lo  sacerdot;— Puïg  acns  meréixcbo 
culpes  y  cnra&i  Senyor,  borrca  del  mon, 
jmiscricordia  us  prech!... — ^Y  \o  *1  segueixo 
y  al  esprir  de  sao  reç,  mon  cor  respon; 

y  recordo  ma  freda  ioiiiferenciB, 
les  voltes  mil  que  à  mon  bon  Deu  be  oíéi, 
que,  com  altre  Essaú  he  venut  ma  herència 
per  rebre  un  glop  de  fel  ó  per  no  res. 

Y  del  Senyor  la  glòria,  ma  mirada 
descobra  als  raigs  de  son  brillant  esclat, 
omplint  los  cels,  los  sols  y  V  estel-lada, 
r  esdevenir,  los  moas,  la  eternitat. 

Y  r  Evangeli  ve:  sa  llum  hermosa 
difundeix  lo  ministre  ab  sacra  unció, 
y  arriba  à  mf  com  font  maravcllosaj 
brollant  de  caritat  y  de  perdó. 

Perdd  per  los  creyents  que  ab  fé  V  imploran, 
pels  que  incrèduls  V  ultratjan  ab  sa  fel, 
per  los  que  al  mon,  de  nosira  carn,  carn  foren 
y  esperan  nostres  precbs  per  entri'  al  ceL 

Y  com  1'  espiga  al  camp  sa  llevà'  esgrana, 
r  amorsohrií  en  mitj  d'  aquells  fulls  sants, 
r  nmor  inmacuíat  que  à  los  homs  mana 
csiimarse  uns  ab  altres,  jser  germans! 

Y  prompic  per  demunt  les  Imiïes  testes, 
com  sol  llevant,  s'  aixeca  'I  pa  diví, 
com  entremitj  dels  cans  y  les  arestes 

lo  lliri  ensatinat  s'  hi  veu  florí*. 

Y  puja  r  Hòstia  santa,  y  lo  Calvari 
surgir  SC  veu  de  dins  son  fondo  blanch, 
degotant  sobre  1  càlzcr  del  sagrari 

del  Martre  del  amor  la  pura  saoch. 


Digitized  by 


Google 


DOLORS   MOSXERI>A    DE    UKCIX 


.  ímf 


D*  aquella  sanch  de  culpes  gondora, 
que  al  brollar  traQsformi  la  faç  del  mon, 
que  mostra  als  homs  la  platja  salvadora 
''hoot  centelleja  un  sol  que  may  se  pon. 

Y  Is  nlls  eDlluhernatSt  la  tésta  en  terra, 
lo  pensament  en  éxtassis  sens  fí^ 
plé  U  cor  d'  un  goig  que  tots  los  dols  desterra, 
lo  benedictus  sant  ve  sobre  mf- 


Y  aï  llanyi  demunt  los  pichs  de  les  montanyes, 
s*  enlayra  '1  sol  vessant  arreu  sos  dons, 
en  tant  que  al  fons  de  ses  ruhents  entranyes 
Deu  sa  mi  estén  per  benehir  los  móns. 


i 


* 


Digitized  by 


Google         I 


m       "P 


^ 


Digitized  by 


Google 


M 


LO  DARRER  DIA 


D'  ilir  ha  de  venir  i  judicar  als  vim 
f  als  morts^ 


Arraulit  per  ensomnís  de  trístura 

deixà  *1  meu  pensament  eii  vas  d'  argila, 
creyenime  sentir  V  àngt\  del  judici 
que  'Is  morts  desperta rd.  IJ  hora  derrera 
de  la  vida  dels  móns  vegf  arrívada: 
y  gom  tortra  espantada  fuig  dels  boscos 
que  '1  foch  y  *l  vent  abrusan^  de  la  terra 
lo  baf  ofegador  deiif;  y  en  V  ayre 
gronxantmc  com  que  fos  lleugera  y  pura 
un*  ànima  anyorada  de  la  glòria, 
trobí  en  los  sins  desconeguts  del  èter 
aubaga  platxeriosa  d'  ample  vista, 
desdc  'hont  la  creació  fitava  entera 

Per  tot  lo  seré  espay:  d*  astres  encesos 
rodes  sens  fi  los  horizonts  aclaran 
y,  més  petits  los  móns,  hi  gira  volt  an 
reflectant  d'  eixa  nit  la  llum  blavenca 
que  sos  mars  broUan  en  miralls  movibles. 

Remo  espantable,  espetegant  de  sobte, 
va  fer  cruixir  com  rodolant  tronada 
lo  firmament  enter.  La  iomensa  esfera 


Digitized  by 


Google 


LO    DAKHER    DIA 


son  ritme  eicrn,  d*  ahoni  nasqué  '1  lettips,  atura: 
s,"  esquerda  aquell  cre!>pol  de  sob  en  flamas: 
y  com  d'  una  fornal  ruhentes  guspires, 
caubeci  llengües  de  foch  que  les  tenebres 
abrandan,  y  com  llamps  que  reblicantse 
d£l  univers  volguessen  trencà  'h  s6cals 
que  de  Deu  à  la  veu  ja  queyan  trèmols, 
los  astres  tots  de  cap  à  cap  cremavan. 

Rallant  la  inoiensítat,  Uensa  la  terra 
penós  gemcch  de  dol  y  d*  amargura; 
qu'  ardenta  rat^a  pels  dos  pols  V  abrasa: 
la  flama  hi  pren  com  munt  de  llenya  seca; 
Y  cruix,  y  s'  estabella,  's  desUuriga: 
brandant  als  giravols  de  la  seva  òrbita, 
dels  mars  la  cabellera  espumejanta^ 
de  ses  momanyes  la  foguera  altíssima. 

Volva  de  llum  del  mis  ak  cel  cayguda, 
travessant  la  vuydor  ve  cap  ab  ella 
com  sageta  revent..,  Es  aquell  àngel, 
heralt  de  Deu.  que  als  fills  del  home  porta 
lo  missal je  derrer.  La  terra  abriga n 
ses  ales  transparents:  los  ulls  hermosos 
de  trist  esguart  al  cel  atent  alsava; 
surant  de  foch  y  d'  aygues  entre  escumes 
la  rosseganta  túnica;  sa  destra 
guardant  per  dur  als  llabis  en  ser  T  hora 
clarf  agudfssim  de  llampech  sinistre, 

Y  mentrestant  en  lo  zenit  s*  acoplan 
dels  més  bonichs  estels  les  llums  mé^  clareSf 
endiumenjantbo  tot;  à  les  més  llunyes 
constelacions  negant  de  calors  d'  auba, 
com  si  un  sol  espaltit  dés  un  nou  d  fa 
de  blau  y  d'  or,  d'  una  hermosura  ignota. 

Als  cims  gloriosos  d'  eixes  baus  celestes^ 
bromes  de  seraflns  fentli  peana^ 
aparegué  de  Deu  V  imatje  augusta. 
Y  tor  dessota  d'  ell  tremé  à  sa  vista, 
les  multituis  de  sers,  los  sols  y  estrelles, 
les  feres  del  desert  ^  V  aucell  dels  boscos^ 


Digitized  by 


Google 


MARTI    V,¥.SIS   Y    AGUILAR  1  I  f 


y  en  lo  sí  de  la  terra^  «nts  y  roques 

brama  van  folls^  multiplicant  sos  cràters. 

Ja  V  àngel  sona  la  botzina  aguda, 
cridant  als  viuSi  y  soroUant  les  cendres 
ventades  per  lo  mon  segles  hav(a 
de  la  nissaga  d'  Eva^  innumerable 
com  gra  del  ayre  y  com  menuda  sorra. 
Semblan  Ics  tombe<;  deia  terra  obrintse 
r  esbuU  iï  un  ruscb  d*  abelles  espantades; 
los  ossos  s'  alsao,  y  esvarats  se  buscan 
rodant  d'  assf  y  d'  allà  ab  frisós  deliri 
en  fantàstica  dansa,  per  miracle 
tornant  à  víure^  y  confegint  sos  membres. 

V  ensemps  arrívan,  com  allaut  que  's  tomba 
de  sombres  febles  que  ni  V  ayre  mouhen, 
pels  cuatre  vents  à  volions  les  énimes, 
que  venen  i  cercar  per  abrassarshi 
la  carn  qu'  enjondra  hi  van  deixar  per  rnortn 
qüiscaoa  adalerada  son  cos  frévol: 
vuyJantse  rotes  les  maysons  qu'  habitan 
en  ]'  amagat  infern  6  V  alta  glòria. 
Y  baten  entre  miij  ses  negres  ales, 
per  un  voler  de  Deu  ab  ulls  visibles, 
les  rencoroses  hosts  qu'  à  Deu  flestoTjan; 
lïensant  ^on  derrer  clam   enverinades, 
la  gorja  an:^enassanta  y  famolenca 
badant  per  engoïi*  'Is  anyells  Uetosos 
del  remat  ef;cu11ÍT.,.  Mes  veig  com  branda 
També  '1  diví  Pastor  certera  fona. 
Vei;;  que  devalla  à  V  espantada  terra 
falange  ardida  de  guerrers  angélichs, 
lirantse  í  ïa  barreja,  espasa  nua, 
per  socorre  y  defendre  à  la  gentada 
en  jorn  de  tanta  universal  angoixa 
Ab  r  ayre  dols  del  cel,  ses  ales  belles 
rossant  los  fronts  1'  amor  de  Deu  sembravan: 
com  st  la  humanitat  à  la  agonia, 
vejés  en  son  capsal,  del  alt  empiri, 
al  mateix  Deu  per  àngel  de  la  guarda 

Creixfa  *I  terratrèmol:  gegants  singles 
cabussantse  en  la  mar  les  illes  fonen 


Digitized  by 


Google 


T 


LO  TAniíüR  nrA 


y  Is  continents  desjuntati,  y  U  planeta, 
com  madura  taronja  que  's  desgrilla» 
crema ntse  's  mïtj  parteix  y  s'  escuartcra, 
y  'n  fuig  V  ayre  y  la  vida,  un  ert  cadavrc 
üo  més  restant,  qu^  en  la  vuydor  sens  termes 
sempre  més  rodari,  fins  qu^  una  llarga 
engraaació  de  segles  lo  disoIguL 

Llavors  deiif  mon  lloch,  que  al  toch  del  dngel 
també  *m  trobí  altra  voita  en  la  carn  trista 
y  al  mitj  cavgut  d'  aquella  espessa  gorga. 
Y  la  vista  vcjé,  mitj  alelada^ 
quan  d'  aquell  tró  espantós  vingué  *1  silenci, 
que  llum  desconeguda  banyà  Us  rostres; 
que  les  humanes  gèneres  cabfan 
totes  en  una  vall,  cora  los  brins  d*  herba 
en  ample  prada  que  V  oreig  regala. 

Y  1s  pits  devategant,  y  'U  ulls  morin tse, 
patint  de  goig,  d'  amor  y  de  lemensa, 
allà  apLegac  lo  mon,  foses  en  una 
de!  Ycll  temps  y  del  nou  las  esperanses; 
la  veu  de  lots  los  cors  era  una  sola; 
un  sol  era  '1  suspir  de  tots  los  llevis; 
y  era  una  V  oraciól.  .  Quan  ve  é  nosaltres 
cnrcvoltat  de  glasses    d'  or  y  piirpra, 
per  una  escala  d'  àngels  que  somhrejan 
son  rostre  de  hlanchs  lliris  hermosísslm 
baixant  é  aquesta  vall,  Dea  viu  fet  home: 
del  mon  lo  Salvadoi ;  la  llum  y  vida: 
Jesús  que  morí  en  creu  per  rescatarnosl 

Gira  sos  ulls  encara  humits  y  dolsos, 
hont  fosa  hi  ha  la  llum  de  les  estrelles, 
y  enamorat  esguarda  sa  filïada; 
deixant  pels  de  I'  esquerra  sa  justícia, 
y  per  ella  bessani  misericòrdia. 
Nos  allargà  los  amorosos  brassos, 
mostrant  lo  seu  pit  nu  sagnant  ferida, 
com  font  que  convidava  *Is  cors  d  heurer; 
y  '1  cap  jo  reclinant  sobre  se  espatlla, 
en  suau  desmay  caygut,  això  sentia: 
—  j Veniu  los  qu*  ab  la  creu  i  mi  *m  seguiren. 
Anem  plegats,  al  regne  del  meu  Pare! 


Digitized  by 


Google 


CEGUERA  MORTAL 


(e^ramps) 


^'Ahonc  vis,  mortal  que  adalerat  travcssas 

la  fadigòs  canaf  d'  aquesta  vida^ 

^Te  mou  lo  pler  que  i  dolls  assaboreties? 

ó  bé  r  afany  de  la  mondaüa  glòria^ 

^Es  qué  del  or  !'  incita  la  fatlera 

que  honon,  y  bénsi  y  goigs,  toc  ho  procura^ 

Son  los  deütSj  ans  de  lograrj  desfici  ^ 
y^  un  cop  logratSf  abatiment  y  fistich: 
temptant  lo  cor,  la  glòria  y  las  riqucsas 
may  satisfan  y  i  greus  perills  arriscan; 
y  be  saps  tu  com  iot  això  s'  acaba 
podrintsc  *l  cos  en  miserable  fossa, 

Donchs,  si  es  aíxfs  ^eóm  negas  akra  vida 
de  benestar  y  glòria  perdurables? 
^Pois  creure  tu  que  1  rey  de  la  natura, 
de  que  son  tots  los  éssers  tributaris, 
ha  ja  vingut  aquí  ab  sa  inteligencTa 
per^  eitlngirs  com  tol  a116  més  ínfima    * 


Digitized  by 


Google 


r 


r  14  CEGUERA    MOHTAL 


1 


Per  la  Bellor  sospiras  y  't  daleixes 
sempre  afanyós,  y  solzament  ne  trobas 
un  trist  esclat  en  monts  de  vil  matèria. 
Es  clam  perdut  ton  clam  per  la  Justícia 
Si  aquests  amors  en  lo  teu  mon  no  viuhen, 
/hoat  vas  con  eix  el  Si*  d'  hont  te  ve  V  aytnarlos? 

Quan  veus  morir  algú  dels  qui  V  estimas^ 
quin  sentiment  n'  has  de  tenir!  Jo  \  planyo. 
Dels  meus  parents  y  ami  eh  s  que  no  existeixen 
ne  sento  à  dïns  del  cor  un  vuyi  rerrible^ 
y  això  que  sé  qu^  he  de  tornarh  i  x^eure! 
Però  tú|  malhauratl  cóm  t'  aconsolasP 

Que  *1  teu  conhort  es  la  Filosofia 
prou  vas  dïent  ;més  ay!  no  't  puch  pas  creure 
^Li  has  visi  desfer  del  mon  las  injusticia^^ 
^T'  ha  lornat  may  lo  be  perdut  qu'  anyoras? 
M  ser  mortal  que  clarament  rahona, 
mortal  rahó  per  viure  no  li  basta 

A  tu  mateix  may  C  ha  bastat.  Confcssaho. 
Y  sinó  ^me  vols  dtr  quantas  vegadas, 
rrobante  so!  ab  V  ànima  afligida, 
una  oració  se  t*  ha  escapat  dels  IHbis 
sentin  te  U  cor  ruixat  d'  una  fé  dolça 
que  tot  seguit  V  crgull  malvat  gelava? 

L'ergull  te  diu:  1^ No  mes  al  testimoni 
de  lo  que  veus  y  tocas  dona  crèdit. 
Nirvis  y  sanch  es  tot  lo  que  dius  vida 
que  *s  descompon  y  multiplica  en  altras.n 
Nirvis/y  sanch,  y  vidas  que  *s  transforman!,,, 
^Qüf  ho  crea,  mou,  transforma  y  multiplica? 

No  per  atzar,  sinó  per*  fins  altíssims, 
han  sigut  fets  la  portentosa  màquina 
del  Univers  y  V  home  qu'  estudia 
las  sevas  Ueys.  Naixent  y  morint  gcneras, 
lo  après  per  unas,  va  creixent  ab  altras^ 
però  ja  may  s'  aclarirà  'I  misteri. 


Digitized  by 


Google 


ANTONI    CARETA    Y    VIBAL  ï  I  5 


^Y  es  per  això  que  negas  V  altra  vida? 
Llavors  orat  ó  be  criminal  foras: 

orat.  en  perltongar  lo  reu  maruri^ 
sols  aí>  r  instint  obrant^  sense  criteri ^ 
y  criminali  fent  res  pels  que  han  de  vindré 
y  fins  en  propagar  la  espècie  tua. 

Seria  en  tú  lo  viure  inconseqüència 

ú  convicció  serena  fos  lo  dupie 

que  com  un  cranch  s^  arrapa  à  ne  '1  teu  ésser. 

Tu  vius  perqu'  en  ta  negra  mar  de  duptes 

encara  s'  hi  rebeja  una  esperansa. 

A  malgrat  teu,  es  ella  que  't  fa  viure . 

Ella  es  la  nau  que  al  port  salvador  mena. 
Pújahi  avans  no  pugan  ^as  onadas 
precipitarte  al  fons  que  no  te  eixida. 
Al  Deu  Inmens  no  vullas  amidarlo. 
Ell  ha  fet  tOT  lo  xich  y  gran  que  't  volta; 
mentres  que  tú,  ni  saps  lo  qu'  es  un  étomo. 

Del  seu  amor  ets  obra  predilecta; 
desconeixent  à  tal  favor  no  't  mostres. 
Per*  redimirtj  va  pendre  carn  humana: 
clavat  en  creu  y  adolorit  te  mira; 
vesbi  corrents,  agenollat  conféssal, 
plora,  humilíatj  regenerat...  ísàlvat! 


ekuressa 


Pare  y  Senyor,  que  del  no  res  vas  traurens, 

vullas  usar  de  ta  misericòrdia. 

Als  qu^  encegats  per  la  infernal  supèrbia, 

fugen  de  Tu,  feslos  venir  (jets  Pare!), 

feslos  venir,  y  feslos  de  Tu  dignes. 

Y  à  mi,  fins  qu'  eixiré  d'  aquest  desterro, 


Digitized  by 


Google 


íf« 


àf*nM:n  lo  Tol  de  r  üfa  i 

\m  cmnu  àtX  r outsfol,  f  arpa  dds  iaseb, 
Ui  fcmon  dcf  omg  7  b  tronmda. 
dt  Urra  f  Cd  eolevs,  ll«ia  y  atsoaíu, 
pera  cantar  \oh  Déml  ta  oiBAÍ|>oiexicia. 


Digitized  by 


Google 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 


XIII. —  ESCORNALBOU,    de   D.    Joseph   Marti  y 
Falguera. 

XIV.— GLORIFICACIÓ  DE  LA  PARLA  CATALA- 
NA, de  D   Jaume  Pomar  y  Fusté, 

XV.— ARGENTONA  HISTÒRICA,  de  D,  Francesch 
Carreras  y  Candi. 

XVI.— L'  ESQUIROL  Y  LA  TORTUGA,  de  D.  Er- 
nest Soler  de  las  Casas, 


Digitized  by 


Google 


If6  CEQUERA   MOETAL 


dónam  lo  vol  de  V  ftltga  regina, 

del  selvatge  lleó  1'  altiva  forsa, 

los  ca  ois  del  rossinyolf  V  arpa  dels  àngels, 

las  remors  del  oreig  y  la  tronada, 

de  terra  y  Cel  colors,  llum  y  armonf as, 

pera  cantar  ph  Déul  ta  omaipotencía. 


Digitized  by 


Google 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 


Xm. —  ESCORNALBOU,   de  D.    Joseph  Martí  y 
Falguera. 

XIV.-GLORIFICACIÓ  DE  LA  PARLA  CATALA- 
NA, de  D   Jaume  Pomar  y  Fusté. 

XV.— ARGENTONA  HISTÒRICA,  de  D.  Francesch 
Carreras  y  Candi. 


XVL— L'  ESQUIROL  Y  LA  TORTUGA,  de  D.  Er- 
nest Soler  de  las  Casas. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


ESCORNALBOU 


AUS  prop  deia  Mala, 

com  grahó  de  la  serra 
que  sols  la  tempestat  posa  en  reoou. 

poient  s^  hi  aixeca  y  aspre 

un  gegant  de  la  terra: 
lo  formidable  pich  d'  Escornalbou. 

Piràmide  superba 

qual  aspadada  punta 
com  sí  en  los  oúvols  hi  busqués  lo  ^u, 

s'  enlayra  magestuosa 

y  sembla  que  s^  ajunta, 
desitjosa  de  Uum,  ab  lo  cel  blau 

Degotalls  d'  aygua  pura, 

qual  netedat  convida, 
vessa  V  altiu  gegant  per  tot  arreu; 

per  regalar  als  homes 

ab  tants  sobrants  de  vida 
que  no  H  caben  dins,  à  fora  'Is  treu 

De  vellaners  y  vinyas 

ufanosas  g  ari  and  as 


Digitized  by 


Google 


I  20  E^SCORKALBOU 


s'  entrellassan  als  peus  del  bell  gegant; 

y  pe  '1  cap  li  teixeixen 

enüairosidas  randas 
roures  y  akiïias  que  besantsc  van 

Brodan  las  margenadas 

los  atapits  arbossos 
m ostra Dt  en  cada  branca  '1  fruyt  vermell; 

y  renglas  de  maduxas^ 

que  guaytan  pe  Is  terrossos^ 
ofnplen  d'  olor  lo  paradís  aquell. 

Las  fondas  barrancadas 

al  cap -de  vall  s*  estimbaa 
com  si  fossin  los  f ossos  d'  aquell  fort; 

per  aquellas  fondarias 

hont  may  los  vents  hi  mínvau 
sembla  esbafigirshi  V  ombra  dé  la  mort. 

Adalt  al  cim  s'  hi  axecan 

del  convent  las  minas 
las  petjadas  dels  segles  senyalant: 

archs  y  murs  y  columnas 

ja  son  del  temps  joguinas 
que  cauhen  pedra  à  pedra  rodolant. 

Per  las  amplas  esquerdas 

r  erbam  ardit  s'  hi  enfiU^ 
guaytan  arrels  en  sostres  y  tnspols; 

reprèn  naturalesa 

sa  possessió  tranquila, 
y  en  Uoch  d*  homes  hi  cantan  rossinyols. 

Vora  de  las  ruinas, 

seguint  la  margenadai 
hi  ha  desputls  de  dòlmens  sa  y  enllé^ 

la  gran  sacerdotissa 

aqui  alguna  vegada 
ab  la  sanch  de  la  vfaima  's  tacd. 

La  drufdica  colla 
encara  'm  sembla  véQrt 


Digitized  by 


Google 


JOSEPH   IfAïtTf  T    FOtGVMRA  121 

pujant  pe  'Is  giravolt;^  à  pooh  à  poch; 

y  recorts  de  bacalks 

fan  aquells  Uochs  retreure* 
mostraat  uo  combatent  en  cadi  roch 

Allí  1s  alarbs  muntaren 

deixant  al  seu  derrera 
un  escampall  d'  incendi  y  mortandat. 

No  arri  va  ab  tanta  fúna 

quan  en  tronant  carrera 
esclata  axordadora  tempestat. 

Alli  en  aquelles  rocas 

iquSnts  de  cops  nostres  avis 
s'  hi  devían  juntar  en  somatentl 

Aqucilas  fondatadas 

\hé  n^  han  venjat  d^  agravis, 
ferits  de  mort  als  invasors  rebenti 

Altar  hont  s'  hi  arressera 

r  independència  santa 
sembla  aquell  putg  tan  aspadat  com  alt; 

d  sa  falda  amorosa 

la  pàtria  s'  hi  decanta, 
com  la  filla  à  la  falda  maternal* 

|V  com  al  cim  la  vista 

5'  extén  bella  y  diixosal 
]QÒm  V  ànima  s'  esplaya  en  aquell  punt! 

iqué  terrds  se  domlnan! 

jqufna  llunyana  hermo&al 
iquàma  llum  y  color  avall  y  amunt! 

Altí  com  serp  llnhenta^ 

que  fins  i  mar  arriva, 

del  riu  Ebre  la  ràpida  corrent; 

V  Aragó  ab  sa  planura 

sempre  blanca  y  soHva 

sens  apagar  jamay  sa  set  ardent. 

5'  extén  à  V  altra  banda 
lo  camp  de  Tarragona, 

14 


Digitized  by 


Google 


laca 


B^CORNALBOÜ 


y  mes  ella  la  conca  y  1  Panadés; 

la  mar  d*  esquerra  i  dreta, 
tot  r  horisó  corona, 
doniat  à  terra  y  cel  io  mateix  bes, 

Y  als  peus  del  puig  altíssim ^ 

aquí  un  poblet  s^  hi  troba, 
y  UD  altre  allí,  y  un  altre  més  enllé; 

r  Argentera  à  la  falda^ 

més  avall  Vilanova^ 
y  Duas-ayguas  ja  tocant  al  pla« 

Oh  gegant  de  raa  terra, 

es  aspra  ta  hermosura^ 
però  més  cada  volta  me  conmou. 

Veniu,  malalts  de  V  ànima, 

à  trobar  dítxa  pura 
aquí  dalt  a!  cimal  d'  Escornalbou. 


Digitized  by 


Google 


GLORIFICACIÓ  DE  LA  PARLA  CATALANA 


EN  LOS  mm  FLOflALS  DE  EAHCELONA  DE  iS83 


No  «s  morta,  no^  It  que  taati  cori  ilenta: 
ma;  mofirí  ia  llengua  c^talanml 

{A.  de  Bo/antil\} 


TornB  é  ésser  gran  la  cerra  catalana 
com  và  esscrbo  altre  temps  quart  no  hi  havía 
ni  un  peix  del  mar  sota  1  mirall  de  plata, 
que  impresa 5  no  portis  demunt  V  escata 
ïas  rojas  barras  de  la  pàtria  mfa) 
Torna  é  ésser  gran  la  catalana  terra 
com  en  temps  delí  Alfons.  Peres  y  Jaumes, 
quan  los  braus  almogàvers^  llamps  de  guerra, 
guanyavan  ceptres  d'  or,  llorers  y  paumes. 
Torna  à  ésser  gran  ma  pàtria  axís  com  ho  era 
en  mij  de    sa  desgracia,  quan  tenia 
un  Joan  Fivaller  qu'  honràs  la  xía 
y  la  roja  gramalla, 

y  un  Pau  Claris  valent  que  ab  veu  de  bron^o 
tlanças  los  catalans  i  la  batalla! 

Altres  jorns  arn varen  de  tristesa i 
de  la  infernal  foguera 
serpentefi  h  Hamarada  encès:) 


Digitized  by 


Google 


IS^  GLORIFICACIÓ   TiE   Ui    PAFL4    CATALANA 

'hont  llançà  nostres  furs  y  privilegis 

to  botif  Felip  qutnt  ple  deíeresa* 

Nostra  parla  divina, 

destronada  regina 

qu*  un  temps  donava  lleys  com  Sobirana 

de5;de  la  catalana 

y  aragonesa  terra  fins  V  hermosa 

capital  de  la  Grècia  corajosa, 

ay  pobretal  calçada  ab  espardenyas 

y  ab  la  caputxa  honesta 

cuberta  la  graciosa  gaya  testa: 

fugint  üe  las  ciutats  ani  à  las  penya<; 

de  Girona,  de  IJeyda  y  Barcelona. 

y  alenà  1*  ayre  pur  de  las  marmas 

de  las  Balears  petxinas, 

y  ubriagada  aspirà  'h  perfums  y  Rayres 

del  Rosselló,  Valencià  y  Tarragona^ 

corrandas  y  cançons  llançant  als  ayres 

de  quan  portava  al  cap  una  corona! 

Dintre  '1  cor  ens  va  encendre  V  entussíasn>e 

la  música  atractiva  y  melodiosa 

de  sa  veu  amorosa, 

y  tendre  y  pura  donantli  una  besada 

com  la  que  al  lliri  dona  la  rosada, 

exclamàrem:  <iOh  parla  que  captivas 

los  nostres  cors  filials,  oh  Mare  aymada, 

altre  trono  't  farem  i  Barcelona 

d^  argent  y  d'  or,  d'  encens  y  mareperlas 

y  al  cap  te  cenyirem  altre  corona 

de  llorers  y  de  flors,  diamants  y  perlasL.^i» 

Y  fó  axfs:  cantaren  los  poeias 
y  per  Iturs  trobas  gayaïi  flors  guanyaren: 
ab  llors  to  front  altívol  ombrejaren 
com  los  olfmpichs  vencedors  atletas. 
L=i  Hor  d'  amor,  la  viola  y  la  englantina 
han  servit  pera  fer  bella  corona 
que  al  cap  cenyeix  galana 
la  parla  catalana 
en  la  Festa  dels  Jochs  de  Barcelona. 

Passà  ja  '1  temps  de  guerra; 
la  estrella  de  la  Pau  clareja  pura 
en  1^  horizont  de  la  espanyola  lerra. 


Digitized  by 


Google 


JAUME   POMAR   Y    FUSTÉ  135 


Lo  poble  caiald  maneja  1'  eyna^ 

quan  deixa  Lo  trabuch;  quan  no  batalli 

de  sol  à  sol  traballa 

perquè  sab  que  la  ditxa  e^té  eti  la  feyoa. 

Los  seus  vapors  totas  las  mars  travessaii; 

núvols  de  fum  llurs  fébricas  corooan , 

la  Indústria  y  'I  Còrners  renom  11  donan 

y  tresors  y  riquesas  sobre  ell  vessa  a! 

Torna  í  es!;er  gran  la  terra  catalana, 

té  1  germen  de  la  vida: 

si  r  haveu  vista  esclava  y  esmorttda^ 

pel  traball  enfortida 

raíràula  avuy  com  s'  alça  japotenta  .. 

Oprimida  pot  ser.  però  es  com  V  ayre 

que  si  r  estrenyen  molt,  tot  ho  reventa! 

Com  lo  Fènix  sagrat  ha  renascuda 

de  llur  mateixa  cendra  no  apagada; 

cap  al  Sol  del  Progrés  ha  pres  volada^ 

llur  aleteig  la  terra  ha  conmogudal  *. 

L*  augusta  Reyna  hispana 

que  H  front  cinyeix  ab  la  comtat  cürona, 

vol  honorar  la  terra  catalana 

obnot  la  Exposició  de  Barcelona 

Llavors  s*  escau  La  Festa 

la  Festa  de  los  Jochs  y  la  Poesfa, 

la  Festa  de  V  aycnada  renaixensa... 

La  gran  festa  del  cor  s*  esdevenia 

aS  temps  de  la  gran  festa  de  la  pensa!, ,« 

Oh  jorn  d'  inmensa  y  màgica  alegria, 
de  sagrat  entussiasme  y  de  victorià 
en  que  d'  Espanya  la  comtal  Realesa^ 
lo  Poder,  la  Noblesa, 
y  r  Ari  y  Lo  Saber  y  la  Poesia 
coronavan  d'  amor,  llorers  y  glona 
r  herm6s  llenguarje  de  la  pàtria  mía! 
Oh  beti  cataLtrtesch  en  qui  llurs  gcstas 
escrigueren  els  Reys;  en  qui  poesías 
eís  enginyosos  trobadors  cantaren, 
en  quf  la  seua  fama  eiernisaren 
Desclot  y  Muntaner,  Jordi  y  Ausías; 
ja  no  quedas  vilment  fermat  als  llabis 
com  fermada  quedà  la  ganiveta,..! 
Parla  de  sants  y  sabis. 


Digitized  by 


Google 


136  GLORIFICACIÓ    DE    LA    PARL*    CATALANA 


Hampe^a  clara  y  nela 

g¥uy  la  leua  aurèola: 

de  la  sanctó  oíicial  ja  fas  conquesta , 

puig  lo  primer  Ministre 

de  la  Nació  Espanyola 

diu  clar  y  catalé:  i'  obre  fa  Festa! 

Lo  nom  de  la  Poesia  Uorejada 
ab  la  ÜOT  del  Amor  )a  se  pregona.., 
quf  serà  que  s'  assega 
sota  't  dosscr  dels  Jochs  de  Barcelona? 
Miraul  lo  poeta  sacerdot  entrega 
la  simbòlica  P'ior  fresca  y  ufana 
&  Maria  Cristina, 

de  la  Espanya  magnànima  Regina ^ 
la  honorable  Comtesa  cacalanai 
Diadema  de  briïlants  llampega  hermosa 
demunt  sa  augusta  testa; 
del  Poeta  Uorejat  acompanyada 
camina  majestuosa 
cap  al  dosser,  ja  Rema  de  la  Festa, 
y  com  ceptre  portant  la  Bor  preuhada: 
la  marxa  àcl  Rey  Joan  toca  V  orquesta 
y  ab  llurs  notas  severas  fa  harmonia 
lo  picament  de  mans  que  fort  ressona, 
r  esclat  del  entussiasme  que  retrona 
dintre  1  Fatati  fiairós  de  la  poesfal 

Oh  Genis  de  la  Pdtria  catalana^ 
cançoners  de  Valencià  la  florida » 
glosadors  de  Mallorca  con  dorm  ida 
dins  las  brumeras  de  la  mar  llunyana, 
fassem  vibrar  las  cordas  de  la  lira^ 
cantem  la  cançó  hermosa  y  ben  trovada 
que  r  amor  pairi  inspira, 
per  nosira  parla  axis  gtoriíicadali,» 

Dexa  ja  I  trono  la  Reina  de  la  Festa 
el  trono  de  la  Parla  catalana; 
però  no  trigaré  à  pu^ar  modesta 
à  un  altre  trono  V  augusta  Sobirana.  , 
r  altfvol  Monserrati  també  es  un  trono 
de  la  Reina  dels  Àngels  Moreneta: 
oferint  à  eixa  Reina  Inmaculada 


Digitized  by 


Google 


JAUME   POMAR    X   FUSTÉ  1%J 


la  gaya  flor  ab  cintas  cnllaçadi 

qu'  U5  da  ab  plaher  la  sacerdot  poeta  ^ 

Reioa  Comptesa  tionrau  lo  sagrat  temple 

de  la  nostra  Patrona  ^ 

prova  d*  amor  donau  i  Barcelona 

y  de  Fé  santa  lo  més  alt  exemple! 

Oh  resplandent  Estrella 
qu*  illuminau  dos  itions  ab  vostra  f^loria 
senyera  d^  or  y  sang  us  enmantella 
y  es  molt  folgada,  puix  que  sota  d'  ella 
Catalunya,  Navarra  y  Vascongadas 
caber  hi  poden,  com  hi  cab  Castellal 
Castella  y  Catalunya  son  germanas: 
Obriu  las  amplas  fullas  de  la  Historia 
y  els  Pelays  y  els  Otgers,  Ferranïs  y  Jaumes 
los  tlors  del  Bruch,  dfl  dos  de  Maig  las  paumes 
U£  dir^n  que  V  Espanya  deu  sa  glòria 
aixfs  als  héroes  qu^  ab  el  Cit  Unyiaren^ 
com  als  patrlotas  qu'  ab  en  Prim  guanyaren 
del  lleó  à*  H  esperi  a  T  última  victorià  I 

Coraptesa  de  la  Pàtria  catalana 
ja  vos  feym  un  palau!  de  pedreria 
un  trono  us  hi  alçarem.,.  Prou  bé  estaria 
vora  del  mar  la  capital  hispana. 
VeníUf  Retna-Comptesa 
soy  filla  de  ïa  Casa  per  qui  dar  en 
nos  tros  avis  la  sang.  per  qui  perderen 
los  fars  sagrats  que  sempre  defensaren 
y  qu*  ab  tinta  del  cor  ells  escrigueren! 
Veniul  y  nostra  parla 
feu  entrar  al  Palau  y  à  V  Audiència; 
ab  ella  ha  parlat  sempre  nostra  Historia ^ 
tas  Lleys  y  la  Moral  y  la  Poesia... 
no  ha  sigut  rebutjada  per  la  Ciència 
puig  1]  ha  donat  inestingible  glòria 
dels  Ramons  V  et  em  al  Filosofia! 

Eixa  parla  agradosa 
al  pit  de  nostres  mares  aprenguérem; 
llurs  cançons  de  bressol  ems  adormíreu; 
payrals  consells  ab  ella  H  cor  nodriren; 
la  primera  pregaria  ab  ella  férem, 
y  per  llurs  santas  oracions  sabérem 


Digitized  by 


Google 


138 


GLORIFICJlCtO    DE    LA  PARLA    CATALANA 


invocà  '1  nom  de  Deu  y  de  MarfaK.. 

ab  eíia  parla  hermo<ta 

pur  amor  dcclarim  i  nostra  aymia 

y  omplíninos  d'  aïe|içrfa 

ab  tendresa  hi  contesta  vergonyosa; 

ab  eiia  parta  aymada 

diem  paraulas  d'  amor  i  la  fïllada, 

y  en  lemps  d'  horrible  guerra 

quan  ofesa  la  Pàtria  trtsta  plora 

al  crit  de  ^jvía  fora!ï> 

espaventada  s*  estremeix  la  terra! 

Lo  poble  català  estima  llur  parla, 
y  pera  sempre  ab  glòria  conservaria 
de  Fé  Pàtria  y  Amor  desplegaria 
1^  honorada  senyera, 
y  si  '1  Fat  ho  exigés  batallaria 
Uuytant  com  una  fera  .. 
y  encar  que  sucumbís  ab  llar  proubesa 
r  últim  alé  valent  exalarfa 
llur  Parla  benehtnt  en  V  agonia 
y  esquitxant  Llur  senyera  ab  scing  enoesal. 


Digitized  by 


Google 


ARGENTONA  HISTÒRICA 


Ingeaium  sibi  quod  vacats  desumpsit  Atheoas, 
Et  BtudÜB  tnnos  septem  dedit,  insenaitqne 
Libris,  ec  curis,  stataft  taciturntas  ezit 
Pleromqae,  et  riaii  popalom  qutit^  ete. 

(Q.  Horatii  Flacci.— Epistolaram.) 

DEDICATÒRIA 

£d  la  albada  de  ma  vida,  Taire,  que gemat  perles  pinedes 
argentonines.  respirava  jo  en  lo  breçol,  comunicà  à  mon  ten- 
dre cors,  sa  vivificadora  sava. 

Entrat  en  la  adolescència,  los  afalagadors  plahers  ab  que 
nostres  ciutats  pretenen  encadenar  al  jovent,  no  lograren  sa- 
tisfer mes  ilusions  com  exa  encisadora  poesia»  que  tú,  Argen- 
tona, qual  nina  amorosa,  prodigas  à  qui  't  coneix  y  't  compren. 

No  tSf  donchs,  estrany,  que  ja  dins  la  plenitut  de  la  vida, 
sospire  ab  anyorança  al  separarme ,  per  temps ,  d'  aquelles 
somrisents  valls  y  montanyes,  ahir  pera  mi  plenes  de  dolces 
esperances,  avuy  arreu  poblades  de  gratissims  recorts,  demà... 
serà  lo  que  Deu  vulla. 

£n  la  creença  de  (}ue  havia  dç  mpstrar  à  dit  Uoçh  V  a^rabi- 

Digitized  by 


Google 


l30  ARGENTONA    HISTÒRICA 


ment  que  li  dech,  no  trobí  millor  manera,  que,  endreçar  mon 
pobre  esforç  intelectual ,  ressucitant  y  aplegant  quelcom  de 
son  passat  histórich. 

Y  al  veure,  en  part,  començada  la  realisació  de  tan  espinosa 
tasca ,  dedico  lo  petit  treball  resultant,  al  Magnífich  Ajunta- 
ment d*  Argentona,  pregantli,  puix  es  genuina  representació 
de  la  Vila,  vulla  reebre  benevolment  esta  humil  penyora  d' 
eterna  gratitut  de 

L'  Autor 


Digitized  by 


Google 


ARGENTONA   EN    LA   EDAT    ANTIGUA 


GEOLOGÍA  Y  PREHISTÒRIA  d'  ARGENTONA 

En  la  regió  coneguda  per  la  Maresma  ó  Marina,  entre  les 
poblacions  de  Cabrera,  Cabrils,  Orrius,  La  Roca,  Dosrius, 
Canyamars  y  Mataró,  se  troba  situada  Argentona.  Part  inte- 
grant del  territori  Uuronés  abans  de  la  dominació  romana,  al 
ésser  reconquistada  nostra  pàtria  de  les  mans  dels  sarrahíns, 
fou  del  Comtat  de  Barcelona  ;  més  endevant ,  d'  aquesta  Ve- 
gueria ;  en  lo  segle  xviii ,  del  Corregiment  de  Mataró ;  y  en 
lo  XIX,  de  la  Provincià  de  Barcelona.  Durant  lo  régimen  feu- 
dal, lo  terme  de  son  Castell  de  Sant  VicenSy  y  per  altre  nom 
Burriachy  arribant  del  mar  al  cim  de  Parpers,  estava  enclòs 
entre  los  dels  castells  de  Vilassar,  de  La  Roca,  de  Dosrius  y  de 
Mataró. 

Argentona  ha  sigut  obgecte  d'  estudi  per  diferents  autors, 
lo  qual  en  ocasions  disminuheix  la  feyna  y  prepara  *1  camí  i 
qui  pretén  novament  historiarlo.  Emperò  en  altres,  axó  ma- 
teix fa  que  aumente  lo  treball  d' una  manera  innecessària,  per 
véurens  en  lo  cas  de  negar  fets  assentats  y  admesos ;  y  com 
qui  nega  te  de  probar,  obligaii  à  juntar  lo  major  nombre  pos- 
sible de  comprobants,  à  fi  de  que  la  historia  seguesca  sa  ver- 
dadera  via. 

Entre  los  estudis  sobre  Argentona  que  'ns  proporcionan  la 
feyna  à  la  bestreta ,  s'  hi  troba  principalment  lo  de  sa  part 
geològica.  La  ressenya  donada  per  Vinyeta  y  Bellaserra ,  feta 


Digitized  by 


Google 


l32  AKGENTONÀ   HTSTÓRICA 


tenint  en  compte  anteriors  estudis  geológichs  de  Maureta  y 
Tbos  y  Codina,  de  Franquesa  y  Sivilla  y  algun  altre,  suplirà 
nostra  insuficiència.  Continuarem,  donchs,  la  traducció  de  lo 
que  crehém  més  necessari  pera  donarne  alguna  idea  à  nostres 
llegidors  (i). 

«  La  conca  hidrogràfica  d*  Argentona  ,  formant  part  de  la 
del  litoral  del  Est,  es,  d*  ellas,  la  més  important.  Està  consti- 
tuída  per  una  massa  granítica  descomposta  en  la  part  superfi- 
cial fins  à  una  profunditat  variable  ,  en  alguns  llochs  cuberta 
per  aluvions  quaternaris  ó  moderns,  estant  ocupada,  una 
octava  part  de  la  matexa,  per  camps  de  secà  y  vinyes,  y  lo  que 
resta,  quasi  exclusivament  per  bosch. 

»  Es  de  creure,  que  abans  de  formarse  les  serres  que  limitan 
r  horizont  d'  aquesta  zona  en  les  dues  meytats  de  junt  al  pri- 
mer y  quart  quadrant,  existían  ja  les  piçarres  del  últim  període 
silúrich.  Al  ocórrer  V  axecament  de  la  serra  à  que  'ns  referim, 
perderen  sa  horizontalitat  los  filadis  silúrichs.  No  es  fàcil  fixar 
ab  certesa  la  època  geològica  en  la  que  tingué  lloch  la  erupció 
del  esmentat  granet,  que  la  circunstancia  de  trobarse  los  refe- 
rits filadis,  junts  à  les  roques  eruptives,  en  aquella  serralada  , 
sense  que  hi  descanse  damunt  d'  ells  més  qne  una  lleugera 
capa  de  terra  vegetal. 

»  En  lo  sotsol  granítich  se  presentan  roques  hipogéniques 
cubrint  les  costes  del  Est,  de  Montgat  à  Catdetas,  y  arribant 
fins  à  Argentona  y  Dosrius.  Al  estudiar  les  roques  eruptives 
crida  la  atenció  la  varietat  de  les  plutóniques,  establintse  lo 
trànsit  entre  una  y  altre  espècie ,  per  gradacions  poch  sensi- 
bles. Lo  granet ,  tipo  d'  ull  de  serp ,  se  troba  en  blocbs  de 
distintes  mides,  y  en  alguns  indrets  atravessat  per  esqueys  d^ 
ortesa  laminar  y  quarç  eruptiu.  Aquesta  varietat,  axí  com  lo 
granet  antibólich,  del  que  es  fàcil  trobarne  blochs  despresos, 
son  empleats  com  material  de  construcció  en  tota  la  comarca. 
També  's  pot  observar  altre  varietat  de  granet,  formant  com 
una  pasta  feldespàtica  de  coloració  verdosa.  Per  últim,  ocupa 
la  superficie  d*  aquest  terrer,  una  capa  de  detritus  granítich, 
procehint  de  la  serra,  quals  roques,  al  descompondres  per  la 
acció  del  àcit  carbónich  de  la  atmosfera,  se  transforman  en 

(i)  Vinyeta  y  Bellaserra — Argentona  y  sus  aguas  minero-medi* 
daales-^pég.  17.  (Barcelona  1890). 


Digitized  by 


Google 


FRANCfiSCH  CARRERAS  T   CANDl  1 33 


grosses  arenes  feldespàtiques  (sauló)  vejentsh},  en  elles,  brillar 
cristalls  de  mica  negra.  De  manera  que  4  terrer  superficial  de 
la  comarca  es  geològicament  considerat  com  quaternari. 

» Segons  havem  indicat,  la  serra  litoral  en  son  estrep  del 
Est  es  la  que  ofereii  al  exterior  major  quantitat  de  roques  bi- 
pogéniques.  Lo  granet  d'  aquesta  regió  presenta  comunment 
los  caràcters  del  tint  grissench  del  quarç,  y  lo  ven  blavós  ó 
quasi  negre  de  la  mica ,  en  la  vora  Sud  del  Burriach.  Entre 
Argentona  y  Cabrera  s*  bi  troban  vetes  d'  esteatita  de  més  d' 
un  metre  de  gruix,  les  que  antiguament  foren  obgecte  d'  ex- 
plotació. Encara  que  poch  importants  los  criaderos  metalúr- 
gichs  que  's  forman  en  les  roques  hipogéniques  d'  aquesta 
provincià,  no  podem  prescindir  de  ressenyar  que  *s  troban  en 
nostra  comarca  nius  y  vetes,  pobres  é  irregulars ,  de  pirita  de 
coure,  coures  gris  y  negre,  azurita ,  malaquita  y  óxits  de 
ferro. » 

Passant  als  temps  prehistórichs  d^  Argentona,  devem  con- 
signar que  les  troballes  més  importants  allí  realisades,  com 
també  les  del  restant  d'  aquella  Marina,  venen  extensament 
recopilades  per  en  Pellicer  en  sos  estudis  sobre  Iluro  (i).  Nos 
limitarem  aquí  à  inventariar  breument  aquelles  de  que  dona 
compte  referents  à  Argentona ,  adreçant  ó  nostres  llegidors 
que  desitgen  més  detalls,  à aquell  minuciós  y  notable  treball 
arqueológich. 

Se  fixa,  Pellicer,  en  la  estructura  de  la  vall  que  en  Argen 
lona  s^  extén  dessota  la  capella  de  Sant  Sebastià,  y  apoyantse 
en  la  existència  d'  «  abundantíssims  restos  de  grollera  cerà- 
mica en  terrer  palúdich.»  diu  que  «no  permeten  duptar  de  la 
presencia  de  palafítos  en  aquell  lloch,»  y  per  consegüent  ma- 
nifesta haver  existit  una  població  lacustre  en  època  remotís- 
sima,  quan  la  terra,  abans  de  caminar  à  son  acompassat 
dessecament,  y  cuberta  d'  aygues  en  major  extensió  que  vuy 
dia,  formava  un  hermós  llach  en  dita  vall. 

Troballa  curiosa  fou  la  d'  una  sepultura  en  lo  Burriach, 
qual  calavera  tenia  à  sos  peus^  rara  corona  d*  estany,  semblant 
à  Its  nostres  de  semprevives,  subjectada  per  tres  claus  de 

(i)    Estudiós  histórico-arqaeológicos sobre  Iluro,  antigaa  ciudad 
de  la  Espana  Tarraconense,  regtón  Layetana.  (Mataró  1887).  Es 
tudi  III,  nom*  3  y  4. 


Digitized  by 


Google 


1 34  AMGvmonA  hist6ric4 


coure*  Segons  tota  «paríencia,  fon  feu  ab  motllo  y  fonent  lo 
meulh 

Y  en  la  plana  Bona^  en  dia  de  fort  ayguat,  se  posi  al  des- 
cubert  estranya  caixa  de  coure,  fins  aleshores  enterrada  dins 
un  túmul  de  terra,  y  hont  se  guardavan  los  ossos  barrejats 
ab  cals* 


ETIMOLOGÍA   DE   LA   PARAULA  ARGENTONA 


Qui  primer  s'  ocupa  de  la  etimologia  d'  Argentona  fou  lo 
Canonge  Francisco  Tarafa  en  lo  segle  xvi,  asseverant  sigué 
fundada  Argentona  6  Argenema^  pel  rey  dels Tartesis,  Argan- 
toni,  inseguint  una  manifesta  tendència  d'  aquells  autors,  de 
fer  batejar  montanyes,  fortaleses,  pobles  ó  ciutats,  per  qualse- 
vol classe  de  persones  y  en  tot  temps.  Lo  que  fa. exclamar  à 
Pujades  ( I )  ab  las  segtkents  paraulas : 

Lo  nostre  Canonje  Tara/a  diu  en  aquest  Iloch,  qu^  en 
aquest  temps  vivia  Argantonio ,  rey  de  Tarifa^  del  qual  diu 
Plini  qu^  era  rey  de  Tartesia  y  que  visqué  cent  y  vint  anys, 
si  be  no  falta  qui  diga  que  visqué  mil  cent  sinquanta  anys^y 
altres  que  diuhen  visqué  trescents  anys  Però  dexat  as^ó  à  la 
partt  diu  lo  Canonje  Tarafa  que  ell  creu,  que  la  població  d 
Argentona^  que  tenim  entre  Badalona y  Mataró^  sia  fun- 
dada per  aquest  Argantonio :  mogut  quiçà  per  la  semblança 
del  vocable.  Lo  que  jo  puch  dir  eSy  confessar  ^  que  fins  vuy  no 
he  trobat  altra  cosa  de  la  fundació  d'  aquest  poble, 

Axí  tracta  esta  etimologia  Esteve  de  Corbera  en  lo  se- 
gle XVII  (a):  «No  sé  quin  fonament  puga  tenir  la  llibertat,  que 
m*  apar  molt  gran ,  de  donar  nom  de  fundació  reyal  é  una 
petita  vila»  y  pretendre  que  Argantoni,  regnant  solament  en 
la  Andalusia «  fundés  pobles  à  Catalunya ,  estant  al  extrem 
oposat  d*  Espanya.» 

Pellicer  diu  sobre  lo  mateix  tema  (3):  «Del  nom  Sardi  (del 
que  "n  surt  Cerdenya  y  Cerdanya),  tenim  com  reminiscència 

( I )    Coronica  U  ni versal  de  Cathalanya.—  Llibre  I ,  cap.  XXX 1 1 . 
,i)    Cataluha  llastrada.— Uibre  II,  cap.  Vil 
^5>    lluro— Estudi  IV.  nom.  L  pdg.  i55. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS   Y    CANDI  1 35 

una  designació  orogràfica,  lo  torell  de  Cerdanyola  ,  prop  d* 
Argentona,  la  que  ensemps  nos  presenta  una  sorprenent  ho- 
monimia  ab  Arganthoni,  famós  rey  dels  Turdetans.  Pujades, 
apoyantse  en  exa  bomonimia ,  afirma  que  Arganthoni  fundà 
aquell  vehí  poble  de  Mataró;  nosaltres,  que  refusàm  U  etimo- 
logia ^r^eit/i-Mn^a,  fundada  en  no  sabem  quines  mines  de 
plata,  quals  partícules  algú  hauria  observat  en  les  aygues  que 
corren  al  peu  de  Burriach,  veurem,  al  tractar  dels  focenses, 
en  quin  sentit  pogué  tenir  rahó  lo  Cronista  de  Catalunya.»  Y 
més  avall,  després  d'  examinar  los  autors  llatins  que  s*  ocupan 
del  rey  de  Tartesia,  afegeix  (i):  «  Aquestes  cites,  les  matexes 
exageracions,  provan  quan  cèlebre  's  feu  en  la  antiguitat  nos- 
tre Arganthoni,  ni  repugna  que  d'  aquest  famós  cabdill  tur- 
deté  derivés  lo  nom  d*  alguna  població ,  quals  excelents  con- 
dicions topogréfiques  y  climatològiques  fossen  prou  garantia 
de  salubritat.  Tal  pogué  ésser  Argentona  ,  y  en  aquest  sentit 
te  rahó  Pujades  al  afirmar  que  Arganthoni  la  fundé.» 

Refusem  aquesta  eiimologia  que  considerem  absurda,  tota 
vegada  que  sos  autors  sols  la  basan  en  la  similitut  que  te  lo 
nom  de  nostra  vila  ab  lo  d'  un  personatje  qual  existència  està 
lluny  d^  ésser  incontestable.  Reig  y  Vilardell,  al  compilar  totes 
les  etimologies  de  que  ha  tingut  conexement,  nos  afegeix  que 
també  algú  ha  pretès,  fundantse  en  la  existència  deia  antigua 
masia  Argent^  del  vehinat  de  Clara,  que  d*  ella  *n  fos  deriva- 
tiu lo  nom  del  poble ,  y  com  en  aquell  temps  à  molts  noms  se 
'Is  hi  afegia  la  terminació  ona,  d'  això  jutjan  alguns  deriva 
'/  nom  d*.  Argentona  (2).  Creu,  Reig,  haver  semblança  de  veri- 
tat un  altre  origen  etimológich,segonslo  qual,  un  temps  visqué 
Antoni  Argent^  senyor  del  territori  d*  Argentona,  per  haverlo 
comprat  aLSoberé,y  eix  Antoni  lo  batejà  ab  son  nom.  Final- 
ment, llegim  en  lo  propi  autor:  Entre  las  altres  versions  que 
corren^  ja  en  boca  del  poble^  ó  be  anotadas  en  documents  his^ 
tórichs,  se  diu  que  *l  nom  d*  Argentona  es  corrupció  de  ar- 
GENTE-ONA,  paraulas  eúskaras  ó  vascuences  que  tenen  per  sig- 
nificat allí  gent  bona. 

La  etimologia  menos  aventurada  de  totes  les  que  fins  aquí 
venim  relatant,  es  altre,  compilada  també  per  en  Reigy  Vilar- 

(i)    Ilaro.— Estudi  IV,  nom.  II,  pàg.  161. 

(2)    Monografías  de  Catalunya,  vol.  I,  pàg.  178. 


Digitized  by 


Google 


l36  ARGENTONA    HISTÒRICA 


delly  la  que  diu  puga  venir  d^  haver  trobat  en  la  riera  que 
passa  pel  terme  d^  Argentona  alguns  grans  de  plata  entre 
mitj  de  la  sorra,  y  rf*  això  ve  que  'n  diguessin  rïu  d'  Argent 
j^  d^  aquí  la  paraula  Argentona. 

Per  nosaltres  no  pot  ésser  més  evident  que  dita  paraula 
arrenca  del  llatí  arg^nt-um^  qual  terminació,  variable,  s*  ha 
cambiat  ab  lo  sufixo  ona  (tant  característich  d' algunes  pobla- 
cions després  de  la  invasió  visigota),  inseguint  les  matexes 
lleys  eufóniques  à  les  que  Barkino,  Tarraco,  Betulo,  Ausa, 
etcètera,  degueren  llur  transmutació  en  Barkinona,  Tarraco- 
na^  Betulona  y  Ausona  (i).  Apoya  nostra  tesis,  la  circunstancia 
de  donarse  generalment  lo  cas  de  procehir  los  noms  geogré* 
fichs,  que  en  la  actualitat  trobem  convertits  en  propis,  d'acci- 
dents comuns  ó  peculiars  à  la  localitat.  Derivats  d'  aquella  ra* 
dical  argentum,  existiren  noms  deguts  é  qualitats  de  la  plata 
que  tenia  '1  terrer;  axis,  lo  Argentarius  móns,  de  la  actual  pro- 
víncia de  Càdiç,  del  que,  diu  Madoz  (2),  ne  parla  Rufo  Festo 
Avíeno,  fou  axí  conegut  per  quant,  vist  de  lluny,  semblava 
cubert  de  plata,  essent  estany  lo  metall  que  hi  lluhía;  yVAr* 
genteus  móns ,  en  la  provincià  de  Granada  ,  que  refereix  dit 
autor  venir  anomenat  per  Estrabón,  tenia  en  explotació  minas 
argentíferas;  y,  finalment,  en  la  Argentera  (Tarragona]  se 
dïu  acaban  de  descubrirse  les  proves  d'  haverhi  hagut  aquesta 
explotaeió  metalífera  en  temps  remot. 

Si  Argentona  degué  ó  no  son  nom  à  la  existència  de  tan 
apreciat  mineral  en  llur  terme,  no  ho  sabem ,  mes  quasi  ho 
dediihim  per  lo  que  se  *ns  diu  ha  passat  en  nostre  segle.  Lo 
pou  de  mina,  que,  ab  evident  perill  pel  tranzeunt,  permaneix 
obert  dalt  la  carena  damunt  V  establiment  d'  ayguas  minerals 
de  Prats ,  proceheix  d'  uns  treballs  de  mineria  en  busca  de 
plata,  al  poch  temps  abandonats,  per  extrau  res  en  tan  poca 
quantitat,  que  no  pagava  les  despeses. 


(i)  Seguim  la  opinió  de  Caresmar  en  sa  carta  al  baró  de  la 
Linde.  (Mataró  d  tro:ços,  vegis  Balaguer,  Historia  de  Catalunya). 

{%]  Diccionario  geogràíico,  estadistico,  histórico  de  Espana  y 
s^s  provinçias  de  Vltramar.— Vol.  II,  pàg.  5^6  y  547. 


Digitized  by 


Google 


PRANCESCH   CARRERAS   Y   CANDI  1 37 


ÈPOCA  ROMANA  —  FORTALESES  —  CARRETERA 

Si  en  temps  prehistóricb,  lo  íérdl  pla  que  s*  extén  de  Sant 
Sebastià  à  can  Comalada  y  à  can  Poy  era  hermós  liach ,  en  la 
època  romana,  la  actual  riera  d^  Argentona  fóra  riu  mes  ó 
menys  cabdalós.  Ho  deduhím,  no  sols  per  la  lley  general  del 
acompassat  dessecament  dels  terrenos  ,  sinó  també  per  nome- 
naria com  àriuy  un  document  de  més  de  mil  anys  enrera,  lo 
rescripte  de  Lluís  II  lo  Balb,  del  878,  y  fins  algunes  escriptu- 
res del  segle  xi.  A  nostra  generació  pertany  haver  presenciat 
lo  complert  axugament  d'  un  de  sos  més  importants  tributa- 
ris, la  riera  de  Dosrius,  hont  trenta  anys  enrera,  contínua- 
ment hi  passava  bona  quantitat  d'  aygua  corrent. 

Prova  de  lo  molt  poblada  que  fou  esta  regid  en  la  època 
de  que  parlem,  es,  los  abundants  restos  de  ceràmica  fina,  gro- 
llera y  de  tota  mena,  que  del  mar  à  Parpers,  no  escasseja  en  tot 
est  terme.  Inútil  creyèm  detallar  los  llochs  hont  se  *n  troban.. 
tota  vegada  que  es  natural  axí  tos,  existint  à  Cabrera  les  im- 
portants relíquies  romanes  que  han  posat  de  manifest  recients 
excavacions,  essent  Mataró  assiento  de  la  antigua  Iluro  y 
trobantse  entre  mitj  d'  una  y  altre  Argentona. 

Pellicer,  judicant  obscura  à  la  historia  dels  castells  de  nos- 
tra Marina,  que  certs  autors  atribuhexen  à  la  època  feudal,  y 
altres  creuhen  que  provenen  dels  alarbs,  al  retrotraurels  à  la 
època  romana,  ho  fa,  ab  la  autoritat  de  texts  d'  autors  llatins. 
Segons  ell,  Polibi  «assenyala  la  època  y  motiu  de  la  fortifica- 
ció de  nostra  costa  »  y  Tito  Ltvi ,  qui  «  copia  y  comenta  en 
molts  passatjes  al  historiador  grech,  y  fins  li  'n  pren  llibres 
enters,  no  sols  testifica,  com  Plini,  la  existència  de  dits  cas- 
tells y  torres,  sinó  que  declara  haver  sigut  destinats  à  contrar- 
restar  les  correries  dels  indòmits  naturals,  als  qui  anomena 
indignament  lladres»  (i).  Y  acaba  dihent,  que,  «un  escriptor 
siri  ó  africà,  contemporani  de  Cessar  en  ses  campanyes  contra 

(i)  Iluro.— est.  V,  nom.  IV,  pàg.  219.  Multas  et  altis  positas 
(iurres)  Hispània  habet^  quibus  et  speculis  et propugnaculis  adversus 
lat r ones  u/(/it/tfr.^(Nota  de  Pellioer.} 


Digitized  by 


Google 


I  38  ARGENTONA.  HISTÒRICA 


'Is  fills  de  Pompey,  baxa  à  més  pormenors;  assenyala  ésser 
exes  fortificacions  esglaonades,  fora  de  poblat,  no  cubertes  ab 
teules,  sinó  acabant  en  terrat  y  construïdes  en  llochs  aherosos 
y  ab  atalayes  pera  vigilar  de  lluny  y  per  tots  cantons.  Lo  ma- 
teix que  Livi,  les  declara  construïdes  al  objecte  de  contrarres- 
tar  les  incursions,  massa  freqüents  ,  dels  bàrbares.  »  Pellicer 
creu  llur  origen  deures  al  cartaginesos,  dels  qui  los  romans 
les  adoptaren  y  generalisaren. 

Coincideix  ab  esta  opinió,  1*  examen  fet  per  Heribert  Bara- 
llat (i)  dels  materials  que  entran  en  la  construcció  de  les  pa- 
rets del  castell  de  Burriach,  à  conseqüència  del  qual,  declara 
existir  en  elles,  trossos  de  pedra  ,  rajotas  yfins  tegulas  ro- 
manas. 

D'  aquí  que  pugàm  afirmar  la  existència,  en  lo  cim  de  Bu- 
rriach, d'  una  torra  ó  fortalesa  romana,  axí  com  se  sab  la  in- 
contestable existència  d'  altra  torra  d*  igual  època,  que,  ab  lo 
nom  de  torraça  del  Moro  (2),  se  conserva  en  la  continuació  de 
la  serra  de  Parpers,  pel  costat  de  Dosrius,  prop  del  terme  d' 
Argentona,  y  no  lluny  del  antich  castell  feudal  del  Far.  Per 
últim,  ino  hauria  pogut  ésser  romana  en  son  origen  la  torra 
de  Cogoll,  en  los  límits  d*  Argentona  y  Mataró  ,  prop  la  mar, 
com  tindrem  ocasió  de  veure  més  avant? 

Los  més  importants  restes  que  serva  Argentona  de  la  civi- 
lisació  de  Roma,  son  les  construccions,  en  part  encara  en  peu, 
de  la  carretera  que  juntava  Iluro  ab  Granollers,  passant  per 
La  Roca,  hont  se  creu  existí  un  prostorium.  Començan  estes 
despulles  en  lo  desayguament  d'  un  camí  torrenter  à  la  riera 
d'  Argentona,  sota  la  secular  masia  de  can  Carreras,  al  peu 
de  Parpers.  Per  serra  de  Parpers,  Parapers  6  Parapario  (3), 

(i)  Àlbum  pintoresch  monumental  de  Catalunya.*—! .«  celecció, 
1878,  nom.  19. 

(2)  Butlletí  de  la  Associació  d'  Excursions  Catalana. 

(3)  Del  1073  es  la  més  remota  escriptura  que  'ns  parla  de  Para- 
pers (*).  Es  la  donació  feta  per  Nevia  al  Capítul  de  la  Seu  de  Barce- 
lona, d'  uns  alous  en  diferents  llochs  de  la  Marina,  que  limita  van  a 
parte  circi  in  serra  de  parapario.  En  lo  segle  ix  aquesta  paraula  esxi 
usada  com  à  nom  propi  personal  en  T  acta  de  dedicació  de  la  iglesia 
de  St.  Sadurní  de  La  Roca  (**)  població  del  Vallés  situada  al  peu  de 

n    Antiqaitttis  Ecclesie  Gtthedraüs,  ▼oi.  U  (Arxia  de  U  Catedral  de  Barcelona.! 
(«*)   Docoment  oom.  54  de  Sunyer  (Arxiti  Gorona  d*  Aragói, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  iSq 

s*  entéa  part  del  macís  de  montanyes  que  limitan  esta  Marina 
y  la  separaa  del  Vallés,  qual  altura  es  d'  uns  36o  metres.  En 
ses  estrebacions  se  forma  la  riera  d'  Argentona,  riera  que  fins 
i  son-  junyent  ab  la  de  Dosrius,  es  també  coneguda  per  de 
Pins^  y  en  segles  remots,  aquest  troç  derrer  fou  conegut  per 
riu  de  Meya^  nom  servat  fins  avuy  dia  per  una  antiquíssima 
masia  establerta  prop  de  son  origen. 

La  carretera  romana,  transformada  en  mal  cami,  més  que 
per  la  inexorable  acció  del  temps,  pel  abandono  en  que  la  de- 
xaren  segles  atrassats,  sols  serveix  de  drecera^  ensemps  que  d* 
areny  à  les  aygues  pluvials.  Aquestes  aygues,  al  arreglarsel  à 
gust  malmetent  lo  pla  de  la  carretera,  no  foren  prou  potents 
pera  enderrocar  del  tot  moltes  de  ses  robustes  obres,  que  'ns 
pervenen  com  à  testimoni  d'  una  passada  grandesa. 

Los  primers  restos  que 's  troban  pujant,  consistexen  en 
una  paret  de  40  à  45  metres  de  llargada,  teta  de  granet  y  ra- 
jola. La  circunstancia  de  tapar  ab  bocins  d' imhrax  (teula  ro- 
dona igual  à  la  nostra  comú)  algunes  juntures  de  les  pedres, 
denota  1'  haverhi  habitacions  pel  entorn  d'  aquella  vall. 

Seccions  de  cloaques  ó  clavegueres  soterranies,  de  forma 
rectangular  y  grandor  variable  (ço  es,  d'  una  alçada  oscilant 
entre  0*40  y  o'gS  metre),  construides  à  fi  de  recullir  y  donar 
sortida,  per  sota  lo  terraplé  de  la  carretera,  à  les  aygues  plu- 
vials, se  presentan  ostensiblement  à  dreta  y  esquerra  dels  mar- 
ges, alli  hont  lo  camí  hi  passa  fondo.  Forman  un  total  de  16, 
orientades  de  tota  manera,  segons  convenia  perles  ^nuositats 
de  la  montanya.  Los  bocins  de  tegula  é  imbrax  desaparexen 
d'  entre  lo  material  de  construcció  de  les  parets,  passat  lo  pri- 
mer d'  estos  conductes.  Prova  axó  no  haverhi  hagut  habita- 
cions en  aquelles  vores,  com  tampoch  se  n^hi  han  construït  al 
present. 

Després  de  contemplar  un  mur  de  més  de  i5  metres  de 
llargària,  aguantat  exteriorment  per  tres  contraforts  triangu- 
lars, s'  arriba  al  hermós  pont  de  pedra,  lleugerament  encorvat, 

Parpers,  hont  diu  que  una  lerra  limitava  a  circi  in  or  to  parapario 
et  eredes  suos,  ^Seria,  Parapario,  nom  propi  personal?  Es  possible,  y 
com  &  tal  similar  de  Pellipario^  altre  nom  propi  personal  d*  aquells 
segles  (••*). 


Digitized  by 


Google 


140  ARGENTONA   HIStÓRtCA 


per  lo  qual  se  passa  à  la  oposta  vessant,  guanyant  lo  torrent 
de  la  vall.  Forma  la  llum,  un  arch  de  volta  de  mitj  punt  (3  me- 
tres de  diàmetre),  construït  d'  una  filada  de  groxuts  mahons. 
Lo  trepitj  Jels  animals  durant  lo  temps  que  s'  utilisà  aquest 
camí  del  Vallés ,  foradà  part  de  sa  macissa  volta ,  precisant 
ferhi  un  adob,  que  desseguida  s*  evidencia  per  la  diferent  co- 
lor dels  nous  rajols.  Pellicer  assenyala  aquesta  compostura 
com  à  pertanyent  al  segle  xvi  (i).  La  extensió  del  pont  ab  lo 
mur  de  pedra  que  forma  '1  terraplé  (hont  omplen  los  buytsde 
les  juntures  de  les  pedres  troços  de  mahó,  mes  no  de  teules) 
es  de  19  metres.  Està,  en  son  conjunt,  tan  ben  conservat  com 
si  fos  obra  de  nostres  temps.  Per  la  amplada  que  te  allí  hont 
comença  lo  terraplé  del  pont,  pot  deduhirse  la  que  tindria 
aquesta  via,  ço  es,  cinch  metres  y  mitg. 

Com  à  última  de  les  obres  més  importants  que  subsiste- 
xen,  podem  indicar  un  ben  conservat  terraplé  format  de  forta 
paret  de  pedra,  comptant  60  metres  de  llargària.  Res  s*  ha  es- 
pallat  en  ell  y  axí  permet  comprobar  la  amplada  de  la  carre- 
tera, essent,  realment  la  dita  abans,  de  5  Vs  metres.  A  més  de 
la  cloaca  interior,  gens  malmesa,  presenta  la  particularitat, 
esta  paret,  de  tenir  damunt  sa  barana  unes  grans  pedres  rodo- 
nes, à  manera  de  fexuchs  guardarrodes,  en  nombre  d'  onze, 
totes  d' igual  disposició,  ço  es,  d'  un  metre  d'  altes  y  separades 
unes  d'  altres  per  la  distancia  de  2  Vs  à  3  metres. 

Los  restos  d'  aquest  monument  romà  desaparexen  del  tot 
dalt  lo  coll  de  Parpers,  al  enforcar  ab  la  moderna  carretera  de 
Mataró  à  Granollers,  enfront  la  fita  que  assenyala  los  i  r  kiló- 
metres  de  aquella  Ciutat. 


(i)    Iluro,— est.  VI,  nom.  I,  pàg.  i3i. 


Digitized  by 


Google 


II 


ARGENTONA   EN   LA   EDAT   MITJANA.  —  SA   IMPORTÀNCIA 
Y  CONSTITUCIÓ 


Durant  los  segles  ix,  x  y  xi,  pel  estudi  que  tenim  fet  de  do- 
cuments pertanyents  à  nostra  regió,  crehém  se  trobava  Argen- 
tona en  lo  pinacle  de  la  sua  importància,  essent  superior  als 
demés  pobles  de  la  anomenada  comarca  Iluronesa,  sens  ex- 
cluirne  à  la  matexa  Alarona  ó  Ciutat  Freta  d*  aleshores,  la 
Mataró  de  vuy  dia.  Si  no  hi  haguessem  enclòs  à  Mataró,  res 
tindria  de  particular  aquesta  superioritat;  mes  axó  'ns  obliga 
à  donar  les  rahons  en  que  la  fundàm  (i). 

Santa  Maria  de  Ciutat  Freta  era  una  parròquia  restreta 
que  formava  part  del  extens  terme  de  Mata:  es  à  dir,  que  Ma- 
taró no  constituhía  terme  propi,  mes  sí  sols  parròquia.  Les 
altres  dues  parròquies  de  Mata  eran.  Sant  Martí  de  Mata  y 
Sant  Andreu  de  Llavaneres.  En  cambi  Argentona  formava 
terme  propi,  y  si  aquest  era  extens,  tota  vegada  que  compre- 
nia part  dels  actuals  de  Cabrils  y  Cabrera,  com  à  parròquia  no 
ho  era  menys,  puix  comprenia  lo  terme  d*  Orrius,  que  en  lo 
civil  formà  part  del  de  La  Roca  (2). 

(1)  Lo  actual  desenrrotllo  de  Mataró  es  modernfssim,  datant  d* 
un  segle  tot  lo  més.  En  lo  Itinerario  descriptivo  de  las  provincias  de 
Espaha,  que  en  i3i6  traduhí  y  arreglà  Cabrertzo  y  Bascuas  del  fet 
pel  francès  Laborde  en  1809,  se  dia  que  la  població  de  Mataró,  que 
en  aquella  fetxa  (^1816?)  comptava  més  de  25  mil  ànimas,  sols  ne 
tenia  de  4  à  5  mil  ea  1770. 

(a)  Quan  parlem  de  termes  (en  lo  civil),  deu  entendrers  los  dels 
castells  de  Mata  ó  de  Sant  Vicens. 


Digitized  by 


Google 


142  ARGENTONA    HISTÒRICA 


Cotnproban  la  poca  importància  de  la  parròquia  de  Ciutat 
Freta  y  que  formà  part  del  terme  de  Mata,  los  següents  docu- 
ments: Una  escriptura  de  compra  ,  del  any  963,  diu  :  Miro 
gratia  dei  comes  et  marchio  vinditor  sum  bonofilio  etntore.., 
ier ras  et  vineas  casas  et  curtes.,,  in  pago  barchinonense  et 
in  maritima.  In  terminio  de  Mata  et  in  suas  egeeencias:  de 
terminio  de  argentone  usque  in  terminio  de  torrente  malo^  et 
de  terminio  de  duos  rios  usque  in  ipsa  mare  ( i).  D'  axó  ja  'n 
depenja  que  en  lo  terme  de  Mata  s'  hi  enclogueren  Llavane- 
res y  Ciutat  Frcta 

Un  pergamí  del  any  989,  que  parla,  no  ja  del  terme,  sinó 
de  la  vila  6  parròquia  de  Mata.  dona  los  límits  d*  aquesta  ab 
les  següents  paraules:  de  oriente  in  ipso  terminio  de  labanda- 
rias,  de  meridie  in  undas  maris,  de  occiduo  in  arenio  de  va- 
iledex,  de  circio  in  terminio  de  durrios  (2).  Aquest  segon  do- 
cument nos  mostra  que  lo  terme  de  la  parròquia  de  Ciutat 
Freta,  començant  hont  acabava  lo  de  la  de  Mata,  venia  limitat 
per  la  riera  de  Sant  Simón  ó  de  Valldeix.  Pel  costat  occiden- 
tal. Tenim  com  à  probabilísim,  que  finiríaenla  venent  de  Pen- 
diXt  límit  del  castell  de  Sant  Vicens  y  terme  d'  Argentona,  y 
)o  PendiXy  com  veurem  en  lo  capítul  IV,  era  la  vertent  que 
baxa  del  turó  de  Sarrfa/i^/'o/a  envers  lo  mar. 

Suposarem  que  afavoriren  lo  desenrotllo  d*  Argentona  en 
aquells  segles,  primerament,  les  franqueses  de  que  disfrutaren 
sos  moradors,  y  en  segon  lloch,  estar  allunyats  del  mar,  puix 
les  continues  incursions  y  desembarchs  de  pirates,  no  sols  sar- 
rahíns  procedents  del  Àfrica  y  Balears,  sinó  també  dels  vaxells 
norma ndos  que  no  oblidavan  visitar  lo  Mediterrani ,  despo- 
blaren nostres  viles  de  la  costa. 

£n  lo  segle  xvii,  apagada  ja  de  molt  temps  la  preponde- 
rància d'  Argentona  sobre  Mataró,  V  ergull  d'  aquella  sembla 
viure  encara  en  sos  habitants.  En  1641,  Mataró,  pera  subve- 
nir  À  Les  necessitats  de  la  guerra  contra  Felip  III  de  Catalu- 
nya y  IV  de  Castella,  encunyà  una  moneda  de  plata,  à  igual 
de  les  més  importants  poblacions  del  Principat.  Y  Argen- 
tona, en  lo  següent  any  de  1642,  nos  sorprèn  ab  la  encunya- 
cíó  d'  altre  moneda  d' igual  pes,  metall  y  model  que  la  mata- 

(1)    Cartoral  de  S.  Cugat,— fol.  3f7,  nom.  948. 

{%]    Document  nom.  48  del  Comte  Borrell  II  (Arx.  Cor.  Ar.) 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS   Y    CANDI  143 

roaiaa,  quan  dexaren  de  fer  moneda  les  altres  vehines  po- 
blacioDs  de  la  Marina,  que  segurament  no  's  consideraven  ab 
lo  dret,  que  per  sa  passada  importància,  creuria  tenir  Argen- 
tona al  igualarse  ab  Mataró. 

La  tradició,  servada  en  la  poesia  popular,  transpira  de  ve- 
gades la  fama  que  aquest  renom  y  passada  importància  fora 
de  la  regió  se  hauria  guanyat.  En  esta  conformitat  suposem 
inspirades  unes  estrofes  recullides  per  en  Maspons  y  Labrós 
entre  los  ballets  populars  de  la  part  baxa  de  Gerona,  comarca 
de  Santa  Coloma  de  Farnés,  Uoch  per  cert  no  gens  proper  à 
nostra  vila  (i). 

Tant  com  tinchy  Marieta^  V  dó 
Argentona  y  Argentona; 
Tant  com  tinch^  Marieta^  U  dó 
Argentona  y  Mataró. 

Y  encara  *t  vull  donar  més 
A  rgentona  y  A  rgent  ona; 
Y  encara  '/  vull  donar  més 
Argentona  y  Granollers. 

Ysi  encara  no  *n  tens  prou 
Argentona  y  Argentona; 
Ysi  encara  no  *n  tens  prou 
Argentona  y  7  Masnou, 


v^ 


Y  diu  en  Maspons,  que,  es  /'  enamorat  que  vol  donar  tot  lo 
que  té  à  sa  estimada^  y  va  buscant  com  à  gran  joyell  pobla- 
cions importants y  ricas^  pera  fixantse  sobre  tot  y  girant 
sempre  son  punt  de  comparació  sobre  Argentona, 

Passant  ara  à  la  constitució  d*  Argentona,  breus  haurem 
d*  ésser  al  tractaria  en  eix  Uoch,  puix  tot  quant  digàm,  no  serà 
més  que  un  petit  extracte  de  lo  que  més  avant  relatarem  per 
extens  en  lo  present  treball. 

Deslliurada,  promptement,  del  jou  sarrahi  la  regió  Iluro- 
nesa,  apar  Argentona  en  lo  segle  ix  ab  una  iglesia  dedicada  é 
Sant  Martí,  é  més  de  la  parroquial  de  Sant  Julià,  que  ja  la 
suposem  existent,  per  més  que  *ls  pochs  documents  pervin- 
guts  no  'ns  en  parlan  fins  alguns  segles  més  tart.  La  parròquia 
de  Sant  Julià  tingué  com  à  sufragànea  la  de  Sant  Andreu  d* 

( I )    BotUetí  de  la  Assodacid^  d'  Excursions  Catalana. 


Digitized  by 


Google 


144  ARGENTONA    HISTÒRICA 


Orrius,  y  aquesta,  en  lo  civil,  estigué  subjecta  al  Senyor  de  La 
Roca  fins  al  segle  xiv,  en  que  sos  homes  se  redimiren  de  sa 
jurisdicció  en  iSSj.  En  la  Edat  moderna,  la  Rectoria  d'  Ar- 
gentona fou  unida  à  la  Pabordía  del  mes  de  Setembre  de  la 
Seu  de  Barcelona,  en  i3o3;  transformada  en  Vicaria  perpètua 
en  1676;  y  en  nostre  segle,  després  del  Concordat,  en  Rectoria 
altre  vegada,  en  i865. 

En  lo  civil,  lo  terme  d'  Argentona,  per  virtut  de  les  fran- 
queses que  tenia  en  los  primers  segles  de  nostra  nacionalitat, 
no  estigué  subjecte  al  domini  dels  Senyors  del  Castell  de  Sant 
Vicentsóde  Burriach,  existint,  aquest,  sense  jurisdicció.  En 
tant  era  axi,  que  alguns  documents  especifícan  no  tenir  més 
terme  del  de  les  muralles  que  '1  voltavan;  ó  en  altres  paraules, 
que  fora  de  sos  servidors,  gent  d*armes,  ó  de  delictes  comesos 
en  son  recinte,  en  tots  los  altres  res  hi  tenian  que  veure  sos  Se- 
nyors. Les  franqueses  d*  Argentona  ignorem  en  qué  consisti- 
ren ni  de  quan  dataren,  puix  la  escriptura  del  i025  que  'ns 
parla  d*  elles  (i),  sols  anomena  llur  existència  ab  estes  poch 
precises  paraules: /evoí  etfranquedas  de  Sancto  Vincencio. 

En  lo  segle  xiv  los  Senyors  de  Sant  Vicens  trobaren  medi 
de  comprar  al  Monarca  la  omnimoda  jurisdicció  y  mer  y  mixt 
imperi,  sobre  4  terme,  si  be  sols  lospossehiren  durant  alguns 
anys,  puix  al  poch  temps  fou  redimit  pels  homes  d*  Argen- 
tona lo  mer  imperi  y  la  omnimoda  jurisdicció,  restantli  sols 
lo  mixt  imperi  y  jurisdicció  civil. 

En  lo  segle  xv,  un  nou  Senyor  de  Burriach  intentà  exerci- 
tar tota  la  jurisdicció  sobre  Argentona  y  son  terme,  per  con- 
cessió del  Soberà.  Mes  tampoch  tardà  à  cessar  en  ella,  puix 
vetllant  per  sa  soberania,  sos  moradors,  junt  ab  los  de  les  vehi- 
nes  poblacions,  obtenen  en  1480,  de  Ferran  II  lo  Católich, 
sa  incorporació  à  la  Real  Corona. 

Inseguint  les  prescripcions  ó  capituls  d*  aquest  privilegi 
se  regi,  la  vila  d*  Argentona,  durant  los  segles  sucsesius,  fins  à 
arribar  al  xviii,  en  lo  qual  foren  perduts,  quan  lo  butxí  de 
Barcelona,  cremà,  per  orde  de  Felip  V,  los  furs  y  privilegis  de 
Catalunya.  En  confirmació  del  que  dihem,  pot  veures  una  cu- 
riosa provisió  de  Batlle,  feta  à  derrers  del  segle  xvii  (2),   hont 


(i)    Apèndix,— document  nom.  I. 
(2)    Apèndix,— document  nom.  X. 


Digitized  by 


Google 


( 

I 


FRANGB8CH   CARRERAS   Y  CANDI  I45 

se  fa  sa  proposta  y  nombrament,  en  lo  modo  y  forma  que 
prescrivia  lo  dit  privilegi. 

En  la  matexa  Edat  mitjana,  dins  del  nostre  terme  d*  Ar- 
gentona, exerciren  jurisdicció  especial,  en  sos  homes  propis  y 
afocats,  lo  Prior  de  Sant  Pere  de  Clara  y  lo  de  Sant  Marçal  del 
Montseny. 

Argentona,  en  V  orde  administratiu,  vingué  enclòs,  prime- 
rament en  lo  Comtat,  y  després  en  la  Vegueria,  de  Barcelona. 
Suprimida,  per  Real  Cèdula  de  23  de  Juny  y  zS  de  Setembre 
de  1716,  la  antiquíssima  classificació  de  veguerías  y  sotsve- 
guerias,  pera  dividir  à  Catalunya  en  12  corregiments,  Argen- 
tona fou  comprés  en  lo  de  Mataró.  Y  per  últim,  quan  lo  Real 
Decret  de  3o  de  Novembre  de  i833,  fraccionà  en  quatre  pro- 
vincias  à  nostre  Principat  y  en  11  partits  judicials,  fou  de  la 
de  Barcelona  y  del  partit  de  Mataró. 


19 


Digitized  by 


Google 


III 


SANT     MARTI    Ü     ARGENTONA   Y    SANT    MARTI    DE    MATA 


Lo  document  més  remoi  onomenani  à  Sani  Marií  d'  Ar- 
gcn!ona>  compta  la  respectable  antiguitat  de  més  d'  un  tníJer  é^ 
anys.  Es  un  rescripte  que^  en  878,  donà  à  favor  del  bisbe  de 
Barcelona  Frodoí  y  de  sa  ïglesia^  lo  rcy  de  França  LUiis  11  lo 
Balb.  Entre  les  diferenis  concessions  que  se  íí  confirman  en  ell, 
hifou  la  domum  S.  Martini  ad  locum  maritimum  juxta  rivo 
Argentona  cum  villaricellos  desuper  posí  tos,  cum  terminis  et 
adjacentiis  sui$  [í).  Estes  paraules,  obrim  la  porta  à  un  fet 
ignorai  de  la  historia  y  esborrat  del  recort  dels  homes,  com  es 
la  indubitable  existència,  à  Argeniona,  d'  una  capella  dedicada 
à  Sant  Martí,  han  donat  bastant  que  parlar.  Pretenent^  ul^uns 
autors,  conciliar  la  existència  d'  aytal  desconeguda  capella,  ab 
)a  iglesia  més  propera  à  nostra  riera  d*  Argentona,  de  les  que 
vuy  dia  conexém  consagrades  à  Sant  Martí,  s*  han  Hxat  ab  les 
dues  del  anttquíssim  terme  de  Mata,  sense  altre  rahó  plausi- 
ble que  la  simílituí  de  la  advocaciój  y  no  estar  més  que  é  hora 
y  quart  distants  de  la  di[a  riera  montanyes  à  través. 

Lo  qui  primer  s'  ocupa  de  Sant  Martí  d'  Argentona  per 
conseqüència  d'  aquella  cita,  es  V  autor  del  Speculum  Offi- 
cialatus  (2),  dihent  ía  referència  à  la  actual  capella  de  Sant 
Martí  de  Mata  (quée  creditur  Sancti  Martini  de  Mata  SuJ- 
fragata  de  Mataró.) 

[1)     Florez  — Espana  Sagrada,  vol.  XXI X,  doc,  XIIL 
(a)    Arxiu  de  la  Cat,  de  Barcelona, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  T   CANDI  1 47 

L*  autor  del  Mataró  à  tro\os,  en  sa  carta  14,  glossant  lo 
text  del  878,  també  opina  seria  la  capella  que  en  lo  Uoch  de 
Mata  existeix  dedicada  à  Sant  Martí,  la  de  Sant  Martí  d*  Ar- 
gentona. 

Pellicer,  referintse  é  dita  escriptura,  judica  que  aytal  cape- 
lla fou  una  de  les  del  Uoch  de  Mata,  mes  no  la  de  Sant  Maní, 
puix  que  diu  datar  sols  del  segle  xvi,  sinó  la  coneguda  per 
Sant  Miquel.  Ab  lo  següent  rahonament  sosté  sa  hipòtesis  y 
tracta  d' est  assumpto  aquell  distingit  arqueólech  (i):  «Nos 
inclinàm  à  creure  ocupés  lo  Uoch  hont  ara  hi  ha  la  de  Sani 
Miquel,  restaurada  en  lo  segle  xiv,  la  que  també  té  per  patró 
à  Sant  Martí.  Sembla  contradir  esta  opinió,  lo  dato  topogré- 
fích  que  coloca  dita  iglesia  junt  à  la  riera  d'  Ar^^entona;  mes 
la  preposició  iuxta  6  junt  no  deu  referirse  exclusivament  à  la 
iglesia,  puix  qué  ella  estava  edificada  en  una  altura,  en  quals 
vertents  se  trobavan  les  masies  depenjants  de  la  matexa,  y  al 
peu  de  les  montanyes,  baxant  per  can  Cabanyes^  la  cítadíi 
riera,  punt  de  referència  més  conegut.  Én  resum,  aquell  dato 
revela  un  petit  territori,  no  un  sol  temple,  per  lo  que  quadra 
perfectament  à  aquest,  lo  Uoch  que  los  recorts  tradicionals  li 
assenyalan.» 

No  opinant  com  en  Pellicer,  nos  veurem  obligats  à  posar 
al  corrent  à  nostres  llegidors  de  les  dues  capelles  de  Mata, 
donant,  incidentalment,  una  lleugera,  però  precisa,  ressenya. 

Sant  Miquel,  ço  es  la  capella  que  actualment  fa  de  parrò- 
quia à  la  barriada,  està  en  una  estrebació  de  la  serra  que  se- 
para à  Mata  de  Canyamars,  un  tant  més  baxa  que  Sant  Maní. 
y  junt  à  la  masoveria  coneguda  per  ca*l  Monjo.  Es  peiiieia, 
moderna  y  actualment  té,  tocant  ab  ses  parets,  lo  cementiri 
pel  vehinat.  Abans  d'  entrar  en  lo  temple,  endevinarà  V  obser- 
vador curiós,  que  d*  ell  es  també  patró  Sant  Martí,  p^r  les 
ferradures  de  totes  mides  clavades  à  la  porta,  consuetut  cata- 
lana de  les  iglesies  dedicades  à  aytal  Sant. 

V  altre  capella  de  Mata,  coneguda  per  Sant  Martí,  està  dalt 
de  la  predita  serra,  à  uns  12  minuts  NO.  de  Sant  Miquel, 
junt  al  camí  de  can  Bruguera  y  dins  la  propietat  de  can  Fia- 
quer.  També  es  de  construcció  moderna  (segle  xvi)  é  igual- 
ment no  hi  mancan  à  sa  porta  d*  entrada  les  ferradures,  sim- 

(1)     Iluro,— estudi  X,  nom.  I,  pég.  378. 


Digitized  by 


Google 


J^8  ARGENTOl•Tà    HISTÓKICA 

boHsme  popular  pera  expressar  la  Eradicional  idea  de  que  fou 
Sant  Maní  soldat  de  à  cavalL  Damunt  lo  altar^  barroch  y  de 
mal  gust,  se  llegeix  la  daia  de  i5Sr.  A  més  de  la  imatge  del 
Sani  liiular  y  de  les  de  Maria  Saniíssíma,  Sant  Feliu  y  Santa 
Bàrbara,  n^  hí  ha  una  petita  de  Sant  Miquel.  No  existeix  en 
ellíi  cemeiiiiri;  mes  la  abundo  d'  ossamenta  humana  de  que 
csià  rublena  la  vinya  d'  entorn  de  la  capella,  y  que  M  pagès  al 
conreuarla  arrecona  piadosamcnt  y  remet  de  tant  en  quant  ai 
fossar  de  Sant  Miquel,  diu,  ab  prou  eloqüència,  no  han  man- 
cat enterraments  en  ses  vores.  Aquesta  es  per  nosaltres  la  niés 
antigua  d'  abdues  íglesics,  puix  la  data  del  i58i  se  refereix  à  la 
derrera  reedificació  del  temple,  no  à  sa  fundació,  jaque^  es  be 
prou  sapigut,  havia  passat,  en  lo  segle  xvi,  la  devoció  à  Sant 
Maní.  La  tradició  del  vehinat  esta  d^  acort  ab  lo  que  dihém. 
Ella  tramet,  que  en  temps  remot,  aquesta  fou  la  única  iglesía 
existent  en  moltes  hores  al  entorn;  d'  aytal  manera,  que  en  les 
festes  de  precepte  lo  sant  sacrifici  de  la  missa  celebrat  en  ella, 
era  ohrt  per  cristians  de  ires  hores  lluny,  los  qui  unían  ïlur 
intenció  à  la  del  sacerdot  al  qui  no  veyan,  per  mitja  de  senyals 
convingudes,  que,  en  defecte  de  campanes,  los  hi  eran  fetes 
de  dalt  de  la  carena  estam,  com  io  axecar  un  peno  en  V  ayre 
durant  V  acte  de  la  elevació,  ctc 

Si  havíam  de  colocar  en  una  de  les  dues  capelles  de  Mata 
la  de  que  parla  lo  document  del  segle  ix,  optaríam  per  la  de 
Sant  Marti.  Però  prescindim  d'  aytals  probabilitats,  concreta- 
rem la  qtiestió  i  examinar  en  qué  's  fundan  los  autors  al  esta- 
blir dita  hipòtesis. 

No  podem  convenir  ab  en  Pellicer,  en  que  «aquell  dato 
revela  un  petit  terriíortj  no  un  sol  temple,»  puix  é  tfsser  axí 
emplearía  lo  document  alguna  de  les  paraules  locus^  terminus\ 
etcètera,  y  may  la  tan  gràfica  de  domum.  ^No  està  prou  clar, 
pera  demostrar  que  's  tracta  d'  un  edifici  dedicat  ai  Sat>t,  ta  ex- 
pressió de  que,  é  més  de  In  Cüsa  bníx  la  advocació  del  mateix, 
dona,  al  Bisbe,  ies  masies  damunt  colocades,  sos  termes  y  adja- 
cenczas?4^hi  hauria  necessitat  d'especificar  tot  axó  si  venia 
comprés  en  la  paraula  domum?  Ti^n  poch  fundat  crcyém  que 
es  aquest  argument^  com  lo  de  que  tractantse  del  antiquissim 
terme  de  Mata,  P  autor  del  rescripie,  pera  donar  idea  de  la 
iglesía  dl  que  volia  parlar.  Tingués  de  buscar  com  à  «rpunt    de 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  T  CANDI  1 49 

referència  més  conegut»,  un  riu  que  passava  à  cinch  quarts 
lluny  (i). 

Los  dits  autors  apar  reíusan  creure,  que,  existim  la  iglesia 
de  Sant  Martí  de  Mata,  n'  hi  hagués  altre  à  Argentona,  d* 
aquesta  advocació.  Y  d'  aquí  tots  sos  colossals  esforços  endre- 
çats é  lligar  dues  coses  inlligables,  pera  evitarse  la  molèstia  de 
desentranyar  lo  lloch  hont  se  pogués  trobar  la  d*  Argentona, 
que  ben  pochs  rastres  dexà  de  sa  existència. 

Per  de  prompte,  observarem,  que  en  esta  Marina  no  hi  es- 
cassejaren les  iglesfes  dedicades  é  Sant  Martí,  puix  en  termes 
vehíns  al  d*  Argentona,  ço  es  en  lo  territori  limitat  per  Arenys 
y  Montgat,  tenim  conexement  d'  haverhi  hagut,  en  los  primers 
segles  de  la  Edat  mitjana,  les  set  següents:  Sants  Martí  y  Romé, 
de  Montgat;  Sant  Martí,  de  Tiana  (2);  Sant  Martí,  de  Tayó; 

(1)  Lo  camí  més  dret  per  anar  de  Sant  Martí  de  Mata  à  la  riera 
d'  Argentona,  es  lo  següent:  per  la  carena  's  dirigeix  al  casal  de  can 
Bruguera  (35  minuts),  ço  es,  lo  punt  més  alt  de  la  serra,  que  esté  à 
448  metres  sobre  '1  mar;  d*  allí  passa  als  turons  de  can  Cabanyes^ 
ço  es,  al  cim  de  les  montanyes  que  limitan  la  vall  d'  Argentona,  se- 
guint r  antiquíssim  camí  carreter  de  Canyamars  à  Mataró  (altres  35 
minuts)  y  se  devalla  finalment  envers  la  dita  riera  (25  ó  3o  minuts 
de  baxada).  Total,  1  hora  35  minuts,  atravessantse  los  límits  de  Vall- 
deix  (Mataró)  y  de  Manyans  ó  Mayans  (Argentona). 

(2)  Duptavam  si  estes  dues  capelles  no  íossen  una  sola.  Ea  la 
butlla  de  confirmació  del  Papa  Urbà  II  à  Sant  Cugat  del  Vallés 
(any  1098) Recita:  Ecclessia  Sancti  martini  et  Sancti  Romaní  de 
monte  gato.  La  paraula  ecclessia ,  en  singular,  dexa  fora  de  dubte  se 
tractava  d'  un  temple  de  doble  advocació.  Lo  que  'ns  mou  à  creure, 
que,  la  iglesia  de  Sant  Martí  de  Tiana,  de  que  parlan  altres  documents 
coetanis  de  la  Edat  mitjana,  era  altre  diferent.  Citarem  una  escrip- 
tura del  1027  (*),  puix  millor  que  cap  senyala  lo  lloch  aproximat  hont 
se  trobava  la  de  Tiana.  Jn  nomine  domini;  ego  egafemina  donatrix 
sum  tibi  domino  deo  et  sancti  cucuphati  cenobio,.,  alaudem  meum  id 
sunt  terras  et  vineas  cultas  vel  erem.is,  et  oleastros  et  altos  arbores 
qui  infra  sunt  et  ipsa  ecclesia  qui  ibi  est  fundata  sancti  martini,  qui 
tnihi  advenit  de  tenitorum  siy*i  per  omnes  voces.  Que  est  hec  omnia 
in  chomitatu  barchinona  in  maretima  in  parrochia  ti^ana  in  locum 
que  dicunt  munistrol.  Que  affrontat  hec  omnia  de  circi  in  chacumine 
moncium  qui  dicunt  cum  campo  senteges  et  ti^ana.  De  aquilonis  in 
ipso  areneo  de  vila  elela.  De  meridie  in  undas  mar  is.  De  occiduo  in 
ipso  areneo  de  cchanalieas. 

f)   Gtftonl  S|  C,  fi>l  3is,  DOffl•  937. 


Digitized  by 


Google 


l5o  ARGENTONA    HISTÓRICA 


Sanï  Martí,  d'  Argentona;  Sant  Maní,  de  Maia;  Sants  Miquel 
y  Maní,  del  propi  terme  de  Mata,  y  Sant  Martí  d'  Arenys  (i|. 
Nos  loca  aclarir,  donchs,  com  les  dues  d'  Argentona  y  Mata 
no  foren  una  sola,  ensemps  que  concloure  hom  estigué  assen' 
tada  iü  primera. 

Lo  privilegi,  que  en  1*  any  988,  lo  rey  Loiari  concedí  al 
monafitir  de  Sant  Cugat  del  Vallés,  regonexentli  son  domini  à 
difeienies  iglesíes  y  Uochs  de  Catalunya,  nos  parla  de  la  eccle- 
si4m  iiancti  maríini  ad  argentona  cum  earum  Jecimis  et  pri- 
miciis  (2).  Ab  lo  qual  j prenem  que  esia  Capella,  durant  lo 
iranscurs  de  un  ae^^le,  passà  del  domini  de  la  Seu  de  Barcelo- 
na, al  dels  monios  bencdiciins  de  Sant  Cugat.  La  paraula  ad 
argentona^  marca  clarament  ésser  à  Argentona^  ço  es,  dinire 
son  terme  ó  parròquia,  y  per  tant  queda  ménos  sub|ccte  a 
d  up  tes  que  la  de  juxta  nvo  Argentona,  d  d  document  del 
se^lc  IX. 

Pdssat  lo  segle  x,  las  butllas  ponrifícias  de  confirmació  dels 
bens  que  po^^iehíj  Sani  Cutí^it  del  Vallés  en  los  diferents 
liochs  é  iglesies  de  Catalunya,  començant  per  la  butlla  del  pa- 
pa Johan,  del  any  eoo3  (3),  no  hi  esmentan  més  à  Sani  Mar- 
tí d*  Argentona,  y  en  cambi  s'  hi  anomena  à  Sant  P<rt  de 
Clara;  de  que  no  'n  resan  les  precedents.  La  causa  d'  aytdl 
omissió  podria  molt  bé  ésser,  que,  Sant  Mart!  vingués  enclòs 
en  la  permuu»  en  956,  feta  per  lo  abat  Oló,  als  comtes  de  Bar- 
celona Ramon  y  Ermcssendis  (4),  lo^s  qui,  al  cedirle  lo  xtllare 
teudbert  en  la  vall  de)  Torderu,  confessa n  rebre  en  cutnbi  del 
Abat,  vesiros  alios  aíaudh  quod  vos  habetis  de  sancto  cucu- 
fate  qui  üuní  infra  l  erm  i  nos  de  mata  vel  infra  terminos  úk 


(i)  Se  parla  p  de  ^ant  Martf  d'  Arenys  en  098,  en  la  donació 
que  Ramon  y  Ermessendis,  fan  à  Ennego,  de  la  vall  Oídofret.  Atií  se 
dïu,  que  aquesta^  era  limitada  per  Orient  pel  tertnine  éefisco  quod  di- 
eu nt  mon  te  nigro  ei  periingit  u^que  ad  ipsa  serra  qui  est  súper 
EcCLKsrAM  sAíflCTi  MAkTrNi  stta  súper  arenrtios  {'*}. 

{%\  Cartoral  S,  C,  fól  3,  nom,  3,  copiat  en  la  colecció  de  la 
Marca  Hispànica,  fól.  938. 

(3)     Cartoral  S.  C  fól,  5,  nom.  5. 

{4]     Cartoral  S.  C,  fóL  Sa 3,  nom.  964. 

,"r    ilarifiral  S.  C  ïa[.  133,  nom.  <^i. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  l5f 

ARGENTONA  [í]  vel  tit  tcrminos  de  primiliano^  vel  de  villa  a\a- 
ri,  vel  infra  terminos  de  taliano. 

Nos  conduhiró  à  averiguar  que  la  iglesia  de  Sant  Martí 
estaba  en  la  riba  oriental  de  la  riera  d^  Argentona,  ço  es,  en 
la  d'  envers  Mataró,  les  dues  escriptures  següents  (2): 

Kalendas  de  Desembre  de  io53.  Miró  Balluví,  reb  en  per- 
muta de  Guillem  Sendret,  unes  terres  d*  Argentona,  in  loco 
vocitato  PROPE  SANCTi  MARTINI,  que  afrontut,  predicto  alodio^ 
de  parte  orientis^  in  ipso  torrent  que  vocant  cornudels.  De 
meridie  in  ipso  riunculo  de  rumpi  bragas  qui  discurrit  tem- 
pore  pluviarutn;  de  occaso  in  rio  de  argentona.  De  circi  in 
ipso  torrent  de  malanis  (Malanys,  Mayàns,  ó  Manyans). 

VIII  ídus  de  Desembre  de  io53.  Los  germans. Guanalgot 
y  Guillem,  venen  à  Balluví  '.liró,  un  alou  d'  Argentona  pro- 
PE  SANCTi  MARTINI.  Et  üffrontut  predicto  alodio  de  parte  orien- 
tis in  ipso  puio  de  ciresa  (puig  de  Cirera).  De  meridie  in  ter- 
ra  de  Racolfo  sacerdoSj  in  ipsa  serra.  De  occaso  in  ipso  rio 
de  argentona,  in  aqua  de  cornudel  sive  mayans.  De  circi  in 
ipso  puio  de  Gami^a. 

Les  paraules  prope  sancti  martini  diuen,  que  en  la  bonica 
estensíó  de  terra  comprada  per  Miró  Balluví  (hont  vuy  dia  hi 
han  las  propietats  d'  en  Cabanyes,  Castells  y  Martí  de  la  Pu- 
jada], no  hi  havia  nostre  capella,  més  que  tampoch  ne  podia 
trovarse  llunyana,  quan  n'  estava  propera  d'  ella. 

Després  d'aquestes  cites  del  segle  xi,  desapareix.  Sant  Mar- 
tí, de  quants  documents  havem  vist  parlant  d*  Argentona.  Lo 
recort  de  sa  passada  existència  y  devoció  al  Sant,  lo  trobem 
guspirejant  en  dues  dexes  testamentàries  de  piadosos  argen- 
tonins.  Berenguer  Janer,  en  i3i3,  recoidantse  de  tots  los 
llochs  que  en  Argentona  eran  pels  faels  objecte  d*  especial 

(1)  Tres  segles  després  del  de  que  'ns  ocupem,  ó  síga  ja  entrat 
lo  xiii,  una  escriptura  hont  lo  Rey  d*  Aragó  confirma  los  privilegis 
dels  castells  y  possessions  de  Sant  Cugat,  en  V  any  i233  (*),  diu  no 
obstant:  Honores  et  redditus  de  mathéro  in  divérsis  locis  positos, 
cum  omnibus  eisdem  pertinentibus;  decimas  de  argentona  et  de  ale- 
la:  document  hont  en  cambi  no  's  parla  de  ses  possessions  A  Claré,  & 
les  que  ignoràm  si  pot  ó  no  fer  referència  aquesta  cita 

(2)  Tretes  estes  cites  del  Lib.  II  Antiquit.  Eccl.  Cathed.     | 

I*)    GcTiaral  S.  G.  fóU  412,  nom.  laoi. 


Digitized  by 


Google 


iS^  ARGENTONA    HISTÓrICA 


i 


veneració,  diu  (i):  Hem  dimiio  alíari  sancii  taurentii  et 
sANCTi  HiL^Ti^ï  predicte  e celeste  constructiSj  cuilibet^  VI dena- 
ris,  ítem  d  imito  capell  e  sancíe  Marie  de  viverio  VI  d  en  aris. 
ítem  dimito  sancto  michaeïi  de  croso  VI  denaris,  ítem  dimi- 
to  capell e  sancti  michaelix  de  nesmare  VI  denaris.  ítem  di^ 
mi  to  capelle  sancti  vincenti  de  buriac  VI  denaris.  Ítem  dimi- 
to candeie  rotuli  sancti  juliani  VI  denaris.  Per  mes  que  no 
síg^  extraordiuüri  existir,  ensemps,  una  cupella  y  un  e ha r de- 
dicats al  propi  Sant,  sa  coexistència,  coincidint  ab  lo  silenci 
dels  documents  que  ja  no  parlan  més  de  la  primera,  sembla 
assenyalar  la  desaparició  de  aquesta,  contínuantse,  la  devoció 
y  cuito  i  Sant  Martí,  dins  de  la  tglesia  parroquial  y  en  altar 
propi. 

Al  començar  lo  segle  xv,  6  bé  era  molt  pobre  dit  aïrar,  ó 
bé  estaria  en  mal  estat,  puix  la  dexa  que  fa,  en  1405,  Jaume 
de  Raymir,  va  endre<;ada  à  ferhi  consiruhir  nou  retaule  (2). 
Ítem,  om  nia  vero  alia  bona  mea  et  jura  universa,  dimitto  al  ta- 
ri sancti  martiniy  consiructi  in  dicta  eccïesia  de  argentona, 
et  quod  dicti  meí  manumissores  faciant  ibi  unum  rerataula 
ad  honorem  beat  i  mar  tint. 

De  aleshores  ençà,  fins  V  altar  de  Sant  Martí  trobem  desa- 
parescut,  à  conseqüència  de  que  noves  devocions  ocuparen  lo 
lloch  de  les  antigues  Sols  un  recort  conserva  la  iglesia  de 
Sant  Julié,  en  la  petita  ïmatje  del  Saní  Bisbe,  colocada  da-- 
munt  la  de  Sant  Domingo,  en  lo  ahar  barroch  d^  eix  Sant, 
construït  en  1710,  junt  à  la  porta  que  dona  al  cementiri  vell. 

Pera  acabar  de  resoldre  y  fixar  la  situació  de  la  capella  de 
Sant  Martí,  examinarem  V  escriptura,  del  t025  (3),  de  com- 
pra del  feu  ó  franqueses  de  Sant  Vicens,  hom  al  donar  los  lí- 
mits de  aquest,  emplea  estes  breus,  més  per  nosaltres  preci- 
ses, paraules:  et  pergit  per  valle  maiore  et  èxit  ad  Cernude- 
I  los,  et  per  V  ad  i  í  per  ipsam  ser  ram  de  supra  cireram,  sive  ad 
ipso  puio  qui  est  súper  ecclesiam  sanctí  Cucuphati  qui  dícunt 
Tridilianú^  necne  sup$r  ipsas  pennas  et  ipsam  Cerdaniolam 

(i)  Arxiu  particular  de  la  familia  ï^ins,  avuy  Matheu,  i  Argen- 
tona. 

(2)  Arxiu  particular  de  la  familia  Pins,  avuy  Matheu,  a  Argen- 
tona. 

(3)  Apèndix,  document  som^  I, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  T   CAKDl  I  53 

etc.  No  es  menos  precisa  la  escriptura,  feta  en  i362,  pera  di- 
vidir los  termes  dels  castells  de  Sant  Vicens  y  de  Mataró  (i), 
en  la  que,  després  d'  assenyalar  les  terres  del  plé,  del  turó  de 
Cerdanyola  y  del  torrent  de  Bera,  per  hont  passava  la  divi- 
sòria, al  arribar  al  mas  Cruanyes,  disposa,  entre  aquest  y  son 
celler,  s'  hi  clave  un  molló,  y  aixi  lo  dit  mas  de  dit  Cruanye^ 
sia  del  terme  del  Castell  de  Sant  Vicens^  y  lo  saller  que  es 
sobre  dit  mas^  entre  lo  qual  es  dit  Lladoner^  y  la  Iglesia  de 
S.  CuLGAT,  y  tots  los  masos  de  Trayà  que  allí  son^  sien  dels 
termens  de  dit  Castell  de  Mataró;  y  partint  de  dit  Lladoner 
y  anant  fins  à  un  marge ^  que  es  junt  à  un  camp  den  Par- 
dal, etc.  ' 

Les  dues  escriptures  concordan  al  anomenar    una  igltsia 
de  Sant  Cugat  (y  aqui  la  paraula  de  no  pot  menys  d*  indicar 
pertenencia)  en  la  partió  coneguda  per  Trayé,  no  necessitant 
res  més  pera  desenredar  V  embull.    Pels  documents  que  res'^ 
tan  de  contractes  y  confirmació  de  bens,  de  nostre  famós  ce- 
nobí  benedictí,  consta,  que  à  Argentona  sols  hi  havia  possehit 
les  dues  iglesies  de  Sant  Martí  y  de  Sant  Pere  de  Claré.  Com 
es  tan  difús  lo  que  sabem  <}no  seria   fàcil  que  de  la  de  Sani 
Martí,  à  partir  del  segle  xi,  sols  ne  restasen  runes,  y  en  lloch 
de  conservar  lo  recort  de  sa  advocació,  servés,  lo  poble,  lo  de 
son  derrer  propietari^  lo  monastir  de  Sant  Cugat?  Del  contra- 
ri ^sería  de  creure  que  los  monjos  cambiassen  la  advocació  de 
Sant  Martí  per  la  de  Sant  Cugat,  quan  rara  vegada  havían  fet 
cambis  d*  advocació?  «[Berenguer  Janer,  qui  en  son  testament 
se  recordà  de  quantes  capelles  existían  en  lo  terme,  oblidaria 
precisament  la  del  lloch  del  Trayà,  à  estar  conservada  en  peu> 
Sabent  que  la  iglesia  anomenada  de  Sant  Cugat,  estava  en 
la  regió  de  Trayà,  sols  resta  à  comprobar  sí  dins  d'  aquesta 
regió  hi  ha  conexement  de  cap  iglesia,  y  en  càs  afirmatiu,  si 
concorda  la  situació  topogràfica  de  la  que  's  coneix,  ab  los  de- 
talls que  precedentment  consignem.  A  Trayà,  damunt  del  an- 
tich  mas  Pardal^  ombrejada    per  secular  alzina,  blanquejan 
les  enrunades  parets  d'  una,  que  fou  moderna  capella,  sots 
r  advocació  de  Sant  Jaume  Apòstol.  La  vinya  de  son  entorn, 
rublerta  d*  ossos  humans,  testifica  los  molts  enterraments  ve- 
rificats, segons  remota  costum  de  convertir  en  cementiri  los 

(i)    Apèndix,  document  nom.  VI. 

10 


Digitized  by 


Google 


t  54  ARGI^NTOC^A    HÍSTÓKICA 


voltants  de  [es  capelles.  Lo  solar  hont  si  alçan  dites  runes,  es* 
xà  situat  )unt  d  la  riera  d'  Argentona,  en  una  petita  altura,  à 
vuyt  minuts  escassos  d'  aquella.  A  major  altura,  ço  es,  da- 
muntd'  ella,  s*  hi  veuhcn  los  vUIaricelios  de  súper  posi  tos  à^ 
que  parla  lo  document  del  any  878,  Per  uhim,  sa  situació  en 
la  riba  oriental  de  la  riera  d'  Argentona^  propera  à  la  regió 
descrita  al  copiar  les  dues  escriptures  del  sigie  xt,  cumpleíx 
lo  derrer  requisit  que  necessitava  reunir  pera  ajustarse  à  tots 
los  datos  reclamats  per  la  situació  de  St,  Martí  d'  Argentona. 

Del  any  i88t  datan  tan  sols  les  actuals  runes.  Abans  d' 
aquesta  data,  allí  s*  alçà  modesta  capelleta,  que  tots  bé  prou 
recordem,  hont  s*  hi  solia  celebrar  una  funció  religiosa,  en 
lo  mes  de  Juliol^  lo  dia  de  Sant  Jaume  ApostoL  Ab  tal  motiu 
hi  havia  aplcch  à  Trayà,  que  alguns  anys  acabava  ah  balla- 
des en  r  era  de  can  PardaL  La  construcció  de  la  capella,  do- 
lenta y  de  mal  gust,  databa  tot  lo  més  del  segle  xvii,  y  era 
propietat  j?ro  indiviso,  de  les  families  C.  y  F...,  conservant- 
hi  encara,  en  nostres  últims  temps,  lo  dret  d'  enterrament. 

Be  poden  califi:arse  de  providencials  les  circun^tancies 
que  mediaren  à  son  enrunameni.  Cinch  ó  sis  anys  feya,  que 
Sant  Jaume*  per  les  males  qualitats  de  sa  construcció,  ame- 
naçava caure  en  dia  de  fort  vent,  segons  ho  pronosticavan 
grosses  esquerdes  en  ses  parets,  Reduhida,  ab  tal  motiu  y  pel 
perill  subsegüent,  la  funció  religiosa^  à  un  senzill  rosari  resat 
de  portes  enfore,  feu  minvar  ràpidament  la  festa  ó  aplech,  de 
tal  manera,  que  havia  quasi  desaparescut  del  tot  en  i88t.  Eti 
aquest  estat  de  Íne\'itab]e  enderrocament  si  no  's  procurava 
repararia  prompte,  aguantà  alguns  anys  en  peu,  íïns  al  9  de 
Setembre  del  precedentmeni  citat.  Son  derrer  copropietari, 
C...  de  F..*,  se  feu  construir  una  tomba  en  lo  cementiri  de 
Barcelona;  y  havent  mort  la  vigilia,  anava  à  esserhi  enterrat 
aquella  tarde.  Ell  rompia  la  consuetut  de  les  derreres  genera- 
cions de  !a  familia  F.**,  d^  ésser  sepultats  en  dita  capella, 

Eran  dosquarts  desis  de  la  tarde  d'  un  dia  nubol  en  que  no 
's  movia  una  fulla.  De  sobte,  fort  terratrèmol  cridà  V  atenció 
envers  Sant  Jaume,  à  tots  los  vehins  de  Trayà,  los  qui,  assom- 
brats  al  aclarirse  la  polsaguera  que  la  voltava,  vegeren  per  te* 
rra,  pera  sempre  més,  à  la  modesta  capella.  Y  en  aquella  ma- 
texà  hora  de  quarts  de  sis^  C*..  de  F,p.  era  entrat  en  lo  cemen- 


Digitized  by 


Google 


FRANCESC H   CARRERAS   Y  CANDI  I  55 

tiri  de  Barcelona.  Muda  y  eloqüent  protesta  per  no  haver  vol- 
gut aquell,  confiar  lo  seu  cors,  à  sa  custodia  y  amparo. 

D'  aleshores  ençà  ha  quedat  en  desgracia.  Exhumats,  deh 
sepulcres,  los  restos  humans  que  contenían,  deu  anys  porta  d' 
estar  enrunada  sense  que  s*  hage  començat  una  reediíicació» 
que  s' imposa,  per  tractarse  de  lloch,  hont  desde  mil  anys  en- 
rera, han  prestat,  los  cristians,  cuito  y  adoració  é  Deu  Nostre 
Senyor. 

^Quàn  comença  la  moderna  dedicació  é  Sant  Jaume  de  h 
antigua  capella  de  Sant  Martí?  No  es  possible  averiguarho, 
majorment  quan  la  devoció  al  Sant  Apòstol  no  era  moderna 
en  Argentona,  puig  un  castlà  de  Sant  Vicens,  Vidià,  en  1 142, 
emprèn  la  llavors  perillosíssima  peregrinació  al  Sepulcre  de 
Composcela,  com  tindrem  ocasió  de  repetir  més  endevanf . 


Digitized  by 


Google 


IV 


CASTELL    DE    BUREÏACH    Ó    DE    SANT   VICENS 


ETIMOLOGIA    Y    LÍMITS 

Tanca  la  vall  d'  Argentona,  per  Ponent,  una  serralada  que 
arrencant  de  la  platja,  en  lo  Montcabré  (i),  entre  Cabrera  y 
Vilassar,  s^  extén  fins  al  Vallés,  hont  acaba  ab  lo  altaros  puig 
de  Sellechs,  lo  més  tniportont  dels  que  limítan  esta  regió    de 
la  Maresma  ó  Marina.  Una  de  les  primeres  montanyes  de  dita 
serra,  altament  espadada  y  rocosa,  mostra  en  son  cim  les  ru- 
nes d^  un  castell,  sobradameni  patentisades  per  rodona  y  sen- 
cera ïorra,  extens  recinte  amuraHat  y  alies  parets,  per  las  que 
hï  blaveja  'I  cel  entre  los  marchs  de  pedra  d'  alguna  que  altre 
finestra.  Contemplat  de  lluny   aquest  conjunt  d^  enrunades 
construccions,  ofereix  un  efecte  fantéstich.  No  es  d'  estranyar 
que  la  imaginació  dels  senzills  pagesos,  à  vegades  lo  hage  con^^ 
venít  en  palau  de  fades  y  punt  de  reunió  de   bruxes  y  espe- 
rits 

Un  jorn,  animat  per  la  agitada  vida  dels  guerrers  y  per 
ses  tialles,  jochs  y  narracions  de  fets  d'  armes,  de  cassa  y  de 
batalles,  era  aytal  lloch,  un  de  tants  poderosos  casteUs  ob  que 
's  resguardaren,  nostres  passais,  de  les  incursions  sarrahines,  y 
alire  dels  ferms  puntals  hont  hi  aíiansavan  son  dret  al  pays, 
consolidant  una  nacionalitat  reconquistada  pam  épam.  Avuy 

(1}     Ea  !2oS  se  coneix  ja  eix  coUum  de  monte  eaprarii,  Docu 
ment  nom,  291  de  Pere  I,  (Arx.  ArJ 


Digitized  by 


Google 


•W"-"l     i'- 


FRANCSSCH  CARBERAS  T  CANDI  iSj 

restaria  del  tot  abandonat,  si  no  fós  per  la  visita  que  de  quan 
en  quan  li  fa  V  excursionista,  possehit  del  amor  à  lo  que  fou, 
qui  busca  en  ses  runes,  un  mitjancer  que'lpose  en  relació  ab 
lo  temps  passat,  admirant,  en^emps,  sòbreviscan  é  tantes 
edats  y  generacions,  aquells  murs  de  pedra  que  contempla 
aguantantse  primparats  al  davant  seu,  y  que,  ab  son  mutisme 
y  esquerdades  parets,  li  parlan  dretament  al  cor,  per  Uegirshi 
en  elles  tot  lo  poema  de  la  vida,  en  lo  enganyador  de  ses 
grandeses  y  en  lo  aterrador  de  la  realitat. 

Lo  castell  de  que  parlem,  se  conegué  en  la  Edat  Mitjana 
ab  los  noms  de  Sant  Vicens  y  dè  Burriach.  Actualment  lo  pre- 
domini del  segon,  arriba  é  fer  oblidar  V  altre  per  complert. 
^Fou,  Burriach,  lo  nom  indígena  del  castell,  com  se  creu  per 
molls,  ó  tal  vegada  lo  nom  ab  que  conexian  lo  turó?  ^Sería, 
Sant  Vicens,  lo  nom  de  la  capella  junt  al  castell  construida 
per  aquells  piadosos  guerrers,  quan  en  ses  glorioses  gestes  no 
desanvaynavan  les  espases  sens  solicitar  V  ajuda  de  Deu?  Poch 
aniichs  son  los  documents  pervinguts  pera  poder  aclarir,  com 
voldríam,  la  obscuritat  d*  aquest  punt. 

L'  autor  del  Mataró  àUro:[OS  diu:  tBurriach,  nom  d'  una 
MUNTANYA  molt  alta  en  lo  terme  de  Cabrera,  ab  un  castell  en- 
runat en  son  cim,  se  compon  de  la  paraula  burna,  cap,  y  de 
orriach^  aspre  ó  herm,  de  consegüent  equival  à  cap  herm.» 
Pellicer,  al  fer  seva  la  opinió  del  predit  escriptor  y  admetre 
aquesta  etimologia  (i),  afegeix  que  cburna  s'  usa  també  en 
castellà  en  sentit  extensiu  pera  indicar  lo  cim  d*  una  mon- 
tanya»  (2). 

Més  per  extens  ha  tractat  de  la  present  etimologia  Heribert 
Barallat  (3),  de  qui  transcriurem  lo  rahonament  que  dona. 
A I  parlar  <V  eix  castell,  la  primera  dificultat  que  'í  presenta 
es  la  de  saber  si  V  actual  nom  es  lo  verdader^  ó  si  al  contra- 
ri, pot  ésser  corrupció  d^  algun  altre  mes  primitiu.  Inclina- 
ria à  creure  això  últim^  P  anomenarse  dit  castell  Doreriac 
en  la  copia  impresa  d^  un  privilegi  que  7  re^  Ferrant  II 
concedí  à  la  vila  del  Castell  y  terme  de  Mataró  à  3i  de  Ju^ 


(1)  Iluro— estudi  li,  nom.  II,  pég.  83. 

(2)  Iluro— estudi  III,  nom   I,  pég.  110 

(3)  Àlbum  piatoresch  monumental  de  Catalunya.  1.*  colecció, 
1878,  nom.  19. 


Digitized  by 


Google 


i58 


AUQEffTONl    HISTÓKICA 


lioi  de  14S0.  Si  la  e  coïocada  en  mitj  de  las  dos  rr/os,  com 
prudenciaiment  pot  suposar^se,  equivocació  d^  escriptura,  se 
tindria  llavors  Dorriac,  lo  qual  probaria  ésser  derivació  de 
DoRRiA,  nom  molt  estès  à  Catalunya,   trovantse  alli  mateix  à 
poca  distancia  lo  castell  de  Dos  rics,  encara  qu*  equivocada- 
ment 6e  diga  avuy  Dos  rius.   Més,  considerant  que  la  radi- 
cal d'  eixas  paraulas  es  la  silaba  or  y  que  la  d  ajuntada  no 
es  altre  cosa  que  la  preposició  de,  ab  la  supiesiò  del  apòstro- 
fe  devant  de  la  vocal ^  com   ho  proban  los  pobles  catalans  d' 
Orriols,  d^  Orrít  y  més  especialment  lo  d^  Orríl's  que  's  tro- 
ba prop  de  Burriach,  se  tindria  ^  si  això  's  confirmés^  que  son 
nom  vcrdader  seria  lo  de  castell  d*  Orruch.  Saptgut  es  tam- 
bé qu  en  lo  centre  de  la  Península  celtibera  hi  habia    la   co- 
marca dels  Orretans  y  que  Orria  era  una  de  las  principals 
ciutats.  Hi  ha  qui  suposa  que  la  terminació  de  la  paraula 
tinga  signijicaciò  de  casta  o  llinatjej^  que  P  orri  podria  te- 
nir alguna  analogia  ab  la  paraula  castellana  horros^  que 
significa   HOME   LLIURE  ó  excmpt  de  prestacions  personals. 
Més,  no  venint  demostrada  eixa  opinió  ab  arguments  satis- 
JdctoriSf  deu  sols   consignar  se  ab  caràcter  d'  inventari.   Fi- 
nalment, en  confirmació  de  lo  esmentat,  hi  ha  que  la  donació 
feta  en  iioi  àfavor  de  Baduino  d'  Orta,  dels  delmes  de 
Sant  Vicens,  castell y  llochs   de  Mataró,   ab  la  quarta  part 
dels  peixos^  plantas^  singlas  y  totas  las  cosas  que  d^  aUi  pro- 
\ingan,  fou  feta — diu  P  extracte  del  document — per  Guillem 
Ramon  ó  Doria    Los  que  creuhen  que  V  actual  nom  es  lo  ver- 
dadery  recordan  que  la  radical  éuskara   Bcr  significa  cap  j^ 
que  la  terminació  del  nom  significa  montakya. 

No  podem  aceprar  cap  de  dites  etimologies:  la  primera, 
per  fuita  de  proves;  y  la  de  'n  Barallat  per  partir  d^  una 
base  errónea,  puig  Burriacvc  escrit  en  documents  del  sígle 
XIV  d'  una  manera  fora  de  dupte;  y  à  més,  que  anomena  Doria^ 
y  no  Dorca,  al  germà  de  Guillem  Ramon,  que  ell  creu  ésser 
una  matexa  persona.  Guillem  Ramon  ó  Doria.  Sentim  haver 
de  dexaren  V  ayre  una  etimologia  que  confessem  trobarnos 
sense  cQne£:ements  pera  resoldre,  essent  relativament  nno- 
derns,  los  documents  que  'ns  parlan  d*  eix  nom. 

La  descripció  que  ^n  Barallat  dona    dé  les  runes  d?  aques 
castell,  la  trobam  complerta  y  nos  la    fem  nostra  irametenila 
íntegra.  IJ  aspecte  general  de  la  construcció  indica  que   las 


Digitized  by 


Google 


FR4NCESCH    CARRERAS    Y    CANÏ>t  J  5g 

actuals  ruines,  al  menys  en  sa  major  part  ^  no  son  las  del  pri- 
mitiu castell,  trobantse  en  sos  murs  trossos  cT  obras  semblants 
à  construccions  militars  aixecadas  Cíi  los  ^ segles  xni  ^  xiv, 
com  aixis  mateix  detalls  arquitéctòniçhs  del  xvi.  Ho  confir- 
ma ademés  t  haber  trobat  trossos  de  pedra^  rajo  I  as  y  fins 
tegulas  roma  nas  t  lo  qual  probaria  que  per  V  als  amen  t  de  las 
actua  Is  parets  s  e  aprofi  ta  r  en  res  t  os  de  constr  ucc  ions  ante- 
riors.  Dit  castell  estava  dividit  en  dos  parts:  una  superior  y 
central,  colocada  al  bell  cim  de  la  mon t any a^  comprenent  la 
capella,  la  sala  d"*  armas^^  las  cambras  y  demés  vivendas  del 
senyor:  P  altre  inferior  colocada  un  poquet  més  avall  y  ro- 
dejant à  la  primer a^  comprenent  las  sitjas^  fiossos  y  estan* 
cias  de  servey.  En  eix  departament  inferior  hi  havia  V  por- 
tal d*  entrada  que  donaba  à  Ponent,  Var los  forats  en  las  pa- 
rets de  r  entrada,  à  la  mateixa  alsada  del  pís  de  la  por  ta  ^  ah 
senyals  evidents  d'  haver  servit  pera  sústenidors  de  las  bigas, 
indican  que  hi  habia  à  peu  plà  de  la  porta,  un  sostre  ó  pavi- 
ment, esserttïte  lo  pis  superior  una  terrasa  cenyida  de  mar - 
letsy  V  inferior  una  es  tanda  ahont  s'  hi  baixaria  probable- 
men  per  una  rampa,  Avuy  aquest  lloch  està  ple  de  terra  fins 
à  P  altura  del  portal,  à  conseqüència  de  la  descomposicié  de 
las  rocas  per  las plujas  y  demés  agents  naturals^  més  en  un 
dels  recons  que  ha  respectat  la  terra,  s^  hi  descubreixen  sa- 
g  èter  as  à  t  alsada  de  P  espatlla  d'  un  home. 

La  capella  's  veu  que  té  construccions  de  duas  épocas  dis- 
tin tas.  La  divideix  un  arch  en  duas  meytats,  resultant  per  la 
obra,  que  la  volta  que  'I  precedeix  es  més  moderna.  En  la 
part  S.  hi  ha  la  a talarà  que  mira  al  cantó  de  mar^  quals  pa- 
rets miden  I  m,  25  cents.  Està  en  lo  extrem  de  la  fortalesa 
unida  ab  ía  continuació  de  las  mural  las  avuy  trencadas.  La 
entrada  està  à  V  alsada  de  12  pams,  essent  de  creure,  que  à 
son  temps  hi  hauria  una  rampa  de  terra  ó  bé  una  escala  lle- 
vadissa  (com  s^  acostumava  molt  as  vegadas)  que  s^  aixecaria 
y  serviria  al  ensemps  pera  tan  car  se  à  dintre.  Eixa  torre  cir- 
cular es^  sens  dubte,  lo  més  notable  que  resta  de  las  ruinas. 

Tenen  molia  nomenada  estes  runes  per  s^  inmillorable  si- 
ïuació  dalt  de  cónich  y  espedat  puig,  essent  percepiiblcs  à 
llarga  distancia  Ab  lo  qual,  y  per  trobarse  en  lloch  concorre- 
gudíssim  de  forasters  durant  los  mesos  d'  estiu,  s*  atrauen  les 
mirades  y  voluniat  dels  aficionats  à  excursions,  essent  indup- 


L 


I 


i 


Digitized  by 


Google 


1^0  ai«G£NTOnji  històric* 

tablement  de  les  més  visitades  de  Catalanya,  tot  y  no  exiaiïr- 
hi  CQp  mena  de  comoditats  pera  la  ascensió. 

Ab  lo  nom  de  castell  de  Burriach  no  's  pot  confondre  sb 
cap  dels  que  existiren  en  Catalunya, puix  no  sabem  n'  hi  existís 
altre  d'  igtial  nom.  I^ero  no  podem  dir  igualment  del  de  Sant 
Vicens,  tota  vegada  que  en  lo  Panadés,  prop  del  mar,  n'  hi 
hagué  un  així  mateix  anomenat,  entre  los  de  Santa  Oliva  y 
de  Calders;  y  també  tenim  noticia  d'  una  Baronia  de  Sant  Vi- 
cens, situada  en  ta  comarca  del  baix  Llobregat,  tinj^uda  en  lo 
segle  XV  perGuiliém  Ramon  de  Bellera  (i).  Pellicer  creu  des- 
cubrír,  y  tal  vegada  estíga  en  lo  cert,  altre  nom  antich  del  cas- 
tell de  que  parlem,  lo  de  castell  de  Cabra  (2)»  Certament  lo 
Montcabré  y  los  pobles  de  Cabrils  y  Cabrera^  en  ses  vores, 
ajudarían  à  comprobarho.  Més  la  falta  de  documents  confir- 
maitus  priva  testificarho  en  absolut. 

Nostre  castell  resultà  antigamet^t  trobarse  enire  íos  ter- 
mes dels  castells  de  Mata  (que  després  (ou  dit  Mataró]  {3),  de 

(r^  Varia  3^  Petri  Comestabilis  Portu^all^e  Gratiamm^Reg^  29. 
Intruso— Arx.  Ara. 

(2)  I luro «^estudi  11,  nom.  I,  pég.  65. 

(3)  Aíataró  es  derivatiu  de  Mata,  així  com  Cabrera  y  Cabrils 
ho  son  de  Cab^^.  Pellicer  {*)  pretén  que  aytal  nom  existia  de  temps 
remotf  com  à  variant  d'  una  primitiva  denominació  celta  ò  éuskara, 
Maldarà,  ço  ^,  cap  d  las  pinyú$.  I^a  etimotogfa  de  mata  tractada 
magistralment  pel  erudit  hlólech  Balari  r*i  e^  un  recomanable  mo- 
del d^  estudi  toponoméstich,  provant  son  origen  del  llatf  comatus, 
que  signïtica  Uoch  frondós^  cubert  de  bosch  y  vegetacfó.  5i  de  mata^ 
després  n'  han  derivat  mada,  matiiia  6  matieUa^  y  madelta^  tnadelU 
maeii,  ó  meíl  /extranyarà  algú  se  *n  hagc  format  Mataró? 

L' examen  de  documents  hísiórichs  ho  comprova.  Lo  nom  Ma* 
tarà  no  's  llegeix  avans  de!  segle  xi,  y  no  ^ns  atrevim  i  afirmar  an 
teriorment  al  xj^  per  trobarlo  en  ta  citada  donació  de  Baduino  d' 
Orta  del  any  rior,  Ab  anterioritat  é  aquella  època,  desapareix  la 
dualitat  de  noms  d'  avuy  dia,  Mataró  y  Mata,  pe&  no  existir  més 
que  *l  segon,  Uegíntse  uniformement,  terme,  csstell,  ò  torra  de  Ma- 
ta, y  en  lo  terme  del  castell,  les  parròquies  de  Sant  Martí,  Santa 
Maria  y  Sant  Andreu.  Les  tres  cites  més  moderties  comprobani 
nostre  afirmació  son  dels  anys  Ï073.  io63  y  1041.  Es  la  primera,  una 
donació  que  Nevia,  filla  de  Senifret  y  Enguilradej  feu  als  canonges 

n    tluro- estudi  T   nom,  IV   pag,  SJ* 


Digitized  by 


Google 


FRANCesCH   GIRRERAS  Y   CANDI  l6l 

Dosrius,  de  La  Roca»  y  de  Vilassar,  aquest  derrer  unit  més 
tan  ab  lo  de  Sant  Vicens  en  un  sol  posseedor  ó  propietari. 

Per  falta  de  datos,  no  podem  donar  complets  los  límits 
que  en  la  Edat  Mitjana  tingué  lo  castell  de  Burriach;  conti- 
nuarem aquells  que  'ns  han  pervingut  de  les  escriptures  pu- 
blicades en  r  apèndix.  No  conexém  la  divisòria  d'  entre  los 
castells  de  Burriach  y  Vilassar,  per  referirse,  la  majoria  dels  . 
datos,  à  la  època  en  que  esta  van  ajuntats.  Respecte  à  la  divi- 
sòria ab  lo  de  La  Roca,  sols  sabem  que  lo  poble  d'  Orrius  es- 
tava enclòs  en  lo  terme  del  castell  del  Vallés.  Lo  partió  ab  lo 
castell  de  Dosrius,  començava  en  la  propietat  del  Spinalb, 

de  Barcelona,  d'  un  alou  propi,  que  tenia  en  esta  regió  de  la 

Marina,  inira  terminos  de  mata  et  de  argentona  et  de  capraria  (*). 

Més  esplícita  que  aquesta  es  la  del   io63,  hont  se  tracta  d'  un  con  - 

veni  entre  BonfíU  Guillem  y  son  nebot  Ramon  Beremont,   de  ipsa 

TURRB  OB  MATA  cum  suos  termtnos  et  suas  agacencias  quod  ad  ipsa 

TVRRK pertinent...  Et  affrontat  ista  omnia  suprascripta,  de  oriente, 

in  rivo  de  torrente  malum  qui  discurrit  usque  in  mare.  De  meridie, 

usque  in  profundum  maris.  De  occiduo,  in  rivo  de  argentona  qui 

discurrit  tempus  pluviarum.  De  parte  denique  circi^  in  ipsa  riera 

qui  discurrit  per  diversis  rivis...  Et  convenit  bonefilii  et  uxori  sua 

iamdictos^  ad  raimundus  iamdictus,  et  ad  filio  suo,  que  comandant 

ipsa  CASTBLLANO,  aut  ipsos  CASTELLANOS,  qui  per  bonefilio  iamdicto 

et  uxori  sua  iamdicta  erunt  tenentes,  salva  fidelitate  de   bonefilii 

iamdicto  et  uxori  sue  (**).  La  del  1042  es  una  venda  feta  per  Ada- 
leis,  muller  de  Guillem  de  Castellvell,  à  Ramon,  fill  d'  aquest  Gui- 
llem, de  castells,  valls  y  montanyes  situats  en  lo  comtat  de  Barce- 
lona. Entre  les  terres  venudes  n'  hi  han  in  marítima,  in  cunctis  que 
lociSy  et  in  Kastrum  que  dicunt  mata^  ubi  dicunt  lavanereSy  vel  in 
eius  terminis  (*  *). 

Cap  escriptura  del  segle  xi  havem  vist  parlés  del  castell  de  Mate* 
ron,  que  consignan  las  del  xii,  quan  per  altre  part  exes  modernes 
no  anomenan  més  al  de  Mata.  Creyem  suficients  les  cites  apuntades 
pera  donar  V  origen  histórich  etimológich  del  nom  Mataró,  proce* 
hint  donques  del  antiquissim  terme  de  Mata.  Dit  castell  no  fou  al- 
tre que  1  modernament  nomenat  de  Nofre  Arnau,  desaparescut  del 
tot  en  aquest  s^e. 

í 
<*)    Antiqnit•  EccL  Catbed.  wo\,  II. 
(**)    Document  nom.  981  de  RAmon  Berenguer  I  (Arc.  Ar.) 
{*•*}    Fr.  BI.  Marian  Rlbera^Tomoi  seenndus  de  tempore  Gomitom  Barcliinoniç 
9b  anso  tcUicet  io55  oi^oe  ad  annnm  1075.  foU  ai*  (Arx*  Ar,|  j 

«  ■  I 


Digitized  by 


Google 


ï••Í^ÇlíP^i^WliF 


162  ARGENTONA   HISTÒRICA 


dalt  la  carena  de  la  serra,  prop  la  carretera  de  Cardedeu,  lloch 
hoQt  finia  també  lo  terme  de  La  Roca;  se  dirigia  à  una  gran 
pedra  cap  à  la  riera  d'  Argentona,  avallant  per  lo  camí  carre- 
ter junt  al  torrent  de  Luertet^  fins  à  son  embrancament  ab 
aquest  alK  bont  hi  corre  aygua.  Per  altre  torrent  anava  al 
puig  ça  Farnera  y  à  les  planes  de  son  cim^  dirigintse  pel  de 
Luertet  à  un  tercer  puig  dit  Campa  den  Moyó^   pera  allí 
trobar  la  carretera  de  Cardedeu  à  Argentona.   Passà,  la  divi- 
sòria, arrimada  al  peu  de  son  marge,  baxant  per  sota  lo  puig 
ça  Farnera  al  anomenat  Cap  Ferrer  6  puig  d'  en  Fonollet^ 
d' hont  devallà  al  torrent  de  la  Romaguera  y  riera  de   Dos- 
rius. Atravessada  aquesta,  s'  en  entrà  al  camp  dit  Apart,  en- 
vers lo  puig  ces  Moyols  y  al  de  la  Cugulera^  passant  per  la 
planura  vulgarment  nomenada  la  Travessera,  pera  adreçarse 
cap  al  cim  del  turó  d'  en  Marti,  y  atravessat  altre  plà  arriva- 
va  allí  hont  fineix  lo  terme  de  Dosrius  pera  continuar  lo  del 
castell  de  Mataró.  Prosseguint  per  dalt  de  la  carena,  marxava 
de  puig  à  puig,  fins  al  del  Tres  pins  6  per  altre  nom  Cornu- 
delies;  passà  pel  de  les  Olivelles  y  d' ell,  al  conegut  per  d*  en 
Prima.  Baxant  à  un  torrent,  com  si  's  dirigís  envers  la  riera 
d'  Argentona,  torç,  de  prompte,  en  àngul  bastant  recte,  en- 
vers un  puget  damunt  les  terres  d'  en  Pardal^  y  atravessant 
lo  lloch  de  Trayà,  feu  via  vers  lo  torrent  de  Bera,  y  totes 
aquellas  masies  y  la  capella  de  Sant  Cugat,  restavan  del  terme 
de  Mataró.  Per  la  cresta  del  turó  de  Cerdanyola  arribava  à  son 
cim,  hont  hi  havia  les  forques  emblema  de  jurisdicció  senyo- 
rial,  davallant  per  V  altra  carena  envers  Rocas  albas  y  lo  puig 
de  Pendrer,  pel  que  baxà  al  camí  de  Mataró  à  Argentona  y 
Granollers.  Finalment  per  tcrreno  d'  en  Espanyol  y  d*  en 
Campmajor,  recorrent  diferents  camps  de  propietat  particu- 
lar, atravessant  les  carreteres  del  Cami  del  Mitj  y  la  de  Barce- 
lona, terminava  al  mar,  en  lo  arenal  davant  lo  camp  d'  en 
Matheu. 

La  exposició  d*  aquesta  línea  de  frontera  demostra  no  ésser 
cert  dividís  ó  fraccionàs  en  dues  à  la  població  de  CivitasFrac^ 
ta,  ni  menys  que  una  d'  aquestes  meytats  pertangués  al  cas- 
tell de  Burriach,  com  suposa  Pellicer  (i)  quan  vol  justi&car 

(i)    Ilaro— estadi  I,  nom  II,  pàg.  36. 

Pellicer  com  à  fonamont  de  que  CivUas  Fracta  estigué  fracció- 
nada  entre  dos  senyors,  dta  on  document  del  1064,  que,  encara  que 


Digitized  by 


Google 


i^RANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  I  63 

r  antiga  denominació  de  Fracta,  No  pot  ésser  més  clar  que 
lo  terme,  arrencant  del  Cerdanyola  y  avans  d*  expirar  en  lo 
mar,  passava  per  un  puig  de  Pendrer,  de  que  parla  la  escrip- 
tura del  1 362  (i),  que  es  lo  collo  de  Pendix  de  la  del  1 128  (2) 
y  lo  ipso  penditio  de  la  del  io25  (3).  De  moment  sembla  no 
podia  ésser  altre,  aquest  lloch  orogràfích,  que  la  estrebació 
oriental  del  turó  de  Cerdanyola,  avuy  nomenada  lo  moll  de 
vent  (4),  que  suaument  se  dirigeix  envers  lo  mar»  Com  es  V 
únich  límit  topogràfich  que  en  tan  detallada  escriptura  nos 
pot  guiar,  puix  en  quant  als  altres  son  noms  de  propietaris 
de  terres  que  de  poch  servexen  al  present,  axó  nos  obliga  à 
buscar  lo  sentit  genuí  que  en  la  Edat  Mitjana  tingué  la  psí- 
TBiula  penditio  ó  pendix,  no  exclusiva  à  aquest  coll  (5).  Los 

no  diu  hoat  lo  trobà,  creyém  no  equivocaraos  referintlo  à  Villanue- 
va (*),  per  veure  concorda  la  seva  traducció,  ab  lo  text  original  Ha* 
tí.  Argumenta  Pellicer:  «La  part  que  queya  dintre  la  jurisdicció  del 
Senyor  d'  Argentona  y  altres  llochs,  habitant  en  lo  castell  de  Bur- 
riach,  no  tenia  aquí  (Mataró)  iglesia  parroquial;  per  axó  al  tractar 
de  possessions  referents  &  aquest  segon  senyor,  omiteix,  lo  docu- 
ment del  1064,  la  parròquia  de  Santa  María  y  diu  solament:  En  ter* 
ritori  d'  Argentona...  en  lo  lloch  en  que  té  son  nom  la  ciutat  frac- 
cionada ó  siga  Alarona»  (  *).»  La  escriptura  de  Villanueva  que  porta 
dit  text,  es  Y  acta  de  consagració  del  priorat  de  Sant  Marçal  del 
Montseny  que  copiem  en  part  en  lo  capitul  IX  al  ressenyar  les  pos- 
sessions d'  aquest  monastir  à  Argentona.  Lo  text  parla  de  «tots  los 
alous  de  la  Marina  in  loco  vocato  Argentona  ubi  cognominatur  Ci^ 
vitus  Fracta  vel  Alcrona,  ço  es,  terres  y  vinyes  en  lo  plà  y  en  la 
montanya  ab  totes  ses  pertinències  etc.»  Com  conexém  aquestes  ter- 
res, sabem  estigueren  situades  per  Argentona,  Cabrera,  Vilassar  y 
Premià,  y  de  les  d'  Argentona,  moltes  en  las  vertents  de  Parpers. 
Aquesta  cita  no  pot  bastar  pera  deduirne  la  divisió  d'  una  ciutat 
entre  dos  senyors  feudals,  majoro^ent  existint  escriptures  contradic- 
tòries, com  les  del  apèndix  I  y  VI. 
(i)    Apèndix,  document  nom.  VI. 

(2)  Vegis  lo  capitul  V. 

(3)  Apèndix,  document  nom.  I. 

(4)  Iluro — estudi  III,  nom.  II,  pàg.  116. 

(5)  Entre  los  molts  Pendix  ó  Pandis  que  podriam  citar  exis- 
tents en  las  serras  de  Catalunya,  recordarem  los  prou  coneguts  coll 
de  Pandis  de  las  Guillerías,  entre  Sau  y  Carós;  y  la  serra  de  Pendís 
en  los  orígens  del  Llobregat^  en  la  Pobla  de  Lillet. 

<*}    VUtJe  lit-vol.  IV.  doc.  XXXVí. 
(•*)   lloro— «ttadl  I,  nom.  rV,  pàg.  54. 


Digitized  by 


Google 


t64  ARGENTONA   HISTÒRICA 


diccionaris  del  baix  llatí  atribuexen  &  appendix  6  appendi- 
tium,  lo  significat  de  dependencias  de  cases  y  terres  ó  propie- 
tats rurals.  Lo  qual  no  semblantnos  ajustat  al  nostre  cas,  nos 
precisa  examinar  algunes  altres  escriptures  catalanes  bont  s' 
bi  usà  dita  paraula.  En  totes  se  comproba  haver  tingut  en 
nostra  terra  distinta  aplicació  de  la  que  li  dona  Ducange  en 
son  diccionari,  mostréntnosla  sinónima  de  lo  que  vuy  dia  *n 
dihém  pendent  ó  rambla.  Pera  no  allargar  massa  aquesta  di- 
gressió, nos  limitarem  à  copiar,  d*  entre  les  varies  cites  que 
tenim,  les  de  dos  documents  que  per  sí  sols  ho  comprovan.  Lo 
comte  de  Barcelona  fà  una  donació,  en  1067,  à  Armengol 
comte  d'  Urgell  y  marqués  de  Balaguer,  entre  altres  coses: 
Dono  te  barber a  cum  suas  terras  per  /evo,  cum  edificiis^  in 
summo  de  col  de  cabra  vel  in  termino  de  muntclar  et  deforés^ 
com  les  AQUES  pbndunt  usque  a  velosel  (i).  La  segona  escrip- 
tura, del  991,  parla  de  Alode  qui  est  in  suburbio  iamdicta  ei- 
vitatis  in  locum  quem  dicunt  coscoliola  sive  in  eius  apendicio- 

NR,  vel  in  ILLIUS  ACCESSU  (2). 

Per  tant,  finint  lo  terme  de  Burriach  en  la  vertent  orien- 
tal del  Cerdanyola,  fent  recta  via  vers  lo  mar,  malament  pogué 
quedar  partida  en  dues  la  antiga  Ciutat  Freta,  A  més  de  nos- 
altres, lo  académich  de  la  Real  Acadèmia  de  Bones  Lletres  de 
Barcelona,  Rvnt,  P.  Eduart  Llanas,  Pbre.,  en  son  discurs  d' 
ingrés  de  5  d*  Abril  de  1891  (pég.  22),  exposant  algunes 
rahons,  conclou:  «Y  la  Arqueologia  ha  demostrat  que  la  ro- 
mana Iluro  fou  veritablement  civitas  fracta^  6  ciutat  trenca- 
da, ço  es,  partida  en  parts,»  pró  may  que  provingués  aital 
nom  d*  ésser  una  sola  població  repartida  entre  dos  senyors. 


SENYORS  DE  BURRlACH  é  HISTORIA  DEL  CASTELL 


No  tenim  noticias  del  Castell  anteriors  al  segle  xi.  Quan 
apareix  en  la  historia,  es  ab  lo  nom  de  Sant  Vicens,  tal  ve- 
gada provlnent  de  la  antiquíssima  capella  dedicada  à  aquest 
Sant,  existent  en  son  solar,  y  de  la  que  no  sabem  res  de  sa 

(1)  Document  nom.  SyS  de  Ramon  Berenguer  I  (Arx.  Ar.) 

(2)  Cartoral  de  S.  C.  fol.  370,  nom.  1071. 


Digitized  by 


Google 


FRANCÉSCH  CARRERAS  Y  CANDk  t65 

fundació,  sinó  que  existia  en  1141.  Lo  nom  Burriach,  aplicat 
actualment  al  Castell,  lo  trobem  per  primera  vegada  en  i3i3. 

I023. — Entre  los  castells  que  possehía  la  comtesa  Ermes- 
sendis,  empenyorats  al  comte  de  Barcelona,  se  sab  haverhi  lo 
de  Sant  Vicens  (i).  /«  nomine  domini.  Egó.  Ermessendis  co- 
miíissa,  impignorairix  sum  tihifilxo  meo  Berengario  comitè, 
Manifestum  est  enim  quia  mitto  tibi  in  pignoras  ipsum  cas- 
' trum  de  Cabrera,  et  castrum  de  Besora...,  etc,  et  casirum 
Sancti  Vincencii.  Igualment  podria  referirse  aquest  castell  al 
de  junt  à  Calders,  si  no  fos  per  lo  que  direm  seguidament. 

I025. — La  comtesa  Ermessendis,  ab  son  fill  lo  comte  de 
Barcelona,  Berenguer  Ramon  I  y  sa  muller  Guisla,  vénen  à 
Guadalt  diferents  alous  en  lo  comtal  d'  Ausona,  Vallés  y  Ma- 
rina, comprenentse  enio  venut,  los  feus  y  franqueses  de  Sant 
Vicens,  dins  la  parròquia  de  Sant  Julià  d*  Argentona  (2).  En 
la  venda  d'  apuest  territori,  exceptuaren  los  Soberans  lo  puig 
y  castell  de  Sant  Vicens,  àb  tots  llurs  edificis,  que  's  reserva 
per  ell  y  sa  posteritat. 

loBg-ioSo. — D*  un  document  sense  data,  sabem,  que  Gui- 
llem Borrell,  fill  d*  Adaiaidis,  jura  feeltat  à  Ramon  y  Elisa- 
beth,  comtes  de  Barcelona,  pel  castell  de  Sant  Vicens,  prome- 
tent que  no  '1  devedaria  é  dits  Comtes  (3). 

iioi.— Del  arxiu  particular  de  casa  Moya,  hereva,  en 
aquest  segle,  dels  Senyors  de  Sant  Vicens,  Heribert  Barallat 
treu  la  segtient  nova  històrica:  la  donació Jetà  en  noi  à  fa- 
vor  de  Baduino  d^  Orta  dels  delmes  de  Sant  Vicens,  castell  y 
llochs  de  Mataró^  ab  la  quarta  part  dels  peixos,  plantas,  sin- 
glas  y  de  totas  las  cosas  que  d' allí  proyingan^Joufeta — diu  V 
extracte  del  document  —  per  Guillem  Ramon  ó  Doria  (4). 
Aquest  Doria  no  pot  ésser  altre  que  Dorca,  germà  de  Guillem 
Ramon,  (los  qui  eran, pro  indiviso,  senyors  de  diferents  llochs, 
entre  ells  de  Mataró),  y  al  qui  anomena  Dorda,  en  Pellicer  (5). 


(1)    Document  nom.  46  de  Ramon  Berenguer  I  (Arx.  Ar.) 
I2)    Apèndix,  document  nom.  I. 
.   (3)    Feudor.  Vicar»  Cathal.  vol.  IV,  fol.  88,  y  document  nom  280 
del  armari  de  Barcelona  (Arx.  Ar.) 

(4)  Àlbum  Pintoresch  Monumental  de  Catalunya.  —  i  •  colec- 
ció,.i878,  nom.  19. 

(5)  Iluro^estudi  X,  nom.  II,  pàg   397. 


Digitized  by  ViiOOQIC 


1 66 


ARG1NT0H4   HISTÒRICA 


Com  en  Barallat  nos  conta  escrupiilosatnent  d'  hom  u  -- 

^a  nova^  ço  es,  d*  un  extracieó  índex,  no  de  lacscripiüi 
na),  segurament  lo  compilador  traduhíríe,  ab  no  massa  cuida- 
do,  al  fer  V  extracte,  la  c  per  /.  aquesta  errada,  que  à  primera 
vista  apar  de  poca  importància,  ha  donat  Uoch  à  qne,  fundant- 
se  en  ella,  dit  autor  pretenga  derive  Eurriach  de  Dorriach, 
Trametérem  seguidament  les  clàusules  del  testament  de  Gui- 
Uém  Ramon  (3),  fet  en  1 1  to,  que  judicàm  inieressant  0I  nosire 
objecte^  y  hont,  per  alguns  datos  de  família,  comprova  ha^ 
verhi  altre  error  ó  cambi  de  y  en  ó,  al  dir  lo  referir  extracte 
Guillem  Ramon  ó  Ooría. 

Disposa  entre  altres  legats  testamenCans: ei  ad  sanctum 

vincençium  castelli  episcopali  V,  et  ad  clerícos  eius  similiter 
per  minses,  ad  sanctam  mariam  de  cmtaíis  fracte  V,  et  ad 
dericos  eius  simitíter  per  misses,  ad  sancii  andream  de  iat^a- 
neres  V  ad  dedicadonemf  ei  V  per  misses  Et  concedo  ad 
sanctum  genesium^  pro  anima  mea,  alodium  quod  kabeo   in 

castelet  de  voitrera concedo  ad  Guiilelmum  filium  mcum^ 

kastrum  vetulum  de  marchia,  et  kastrum  de  maiero  cum  i7/o- 
rum  terminis  suis  et  periinendis,  et  omnes  meof  fevas  ei 
baiuiias  ut  hec  omnia  habeat  ipse  Guiüelmus  filius  meus  ei 
teneat  cum  fratre  meo  Dorcha,  sicut  ipse  Dorcha,  Jj-ater 
meus,  modo  hahet  mecum;  et  ut  ipse  GuiUelmus  fiüus  meus  sii 
homo  fratris  mei  Dorcha^  quandiu  fraier  meus  ipse  vixerií,^, 
et  concedo  kastrum  de  matero^  cum  terminis  suis  et  pertinen- 
elis,  ad  ermessendis  uxorem  meam  ut  teneat  eum  in  vita  sua 
si  maritum  non  acceperít^  ad  in  terram  suam  reversa  non 
fuerit;  et  si  maritum  acceperit,...,  ipsum  kastcllum  remaneat 
fratri  meo  etjiliis  meis,  sicut  superi  us  mandavi. 

En  son  testament  no  anomena  per  res  lo  castell  de  Sani 
Vicens,  quan  parla  d*  alguns  altres  que  tenia.  Al  propi  temps 
ne  trahém  altre  interessant  observació,  que  fa  entrar  cci  dub- 
tes sobre  la  exactitut  en  la  aplicació  del  text  de  nor,  que  *n% 
dona  en  Barallat,  al  Sani  Vicens  d'  Argentona.  Afírtna  que 
à  £aduinOf  li  foren  donats  los  delmes  de  Sant  Vicens,  no  del 
CASTELL  de  Sant  Vicens.  Guillem  Ramon  possehia  molt  terri- 
tori en  Castellvell  extrem  de  la  Marca,  y  Castellví  de  Rosa- 
nes, lo  que  representava  la  major  part  de  la  antigua  Baronia 

(1)    Document  nom,  129  de  Ramon  Berenguer  Uï  {An.  Ar.) 


Digitized  by  VjOOQIC 


FRAHCESCK    CARRERAS   V    CAKBI 


167 


r 


de  RosanéSf  prop  Martorell,  ea  qual  Baronia  vingué  enclòs 

Cssícllbisbai.  Precisament  no  oblida,  en  sos  legats,  à  la  ígle- 
sia  parroquial  de  Sant  Vicens  de  Castellbisbal,  quan  no  *s  re- 
corda, ni  de  la  de  Sant  Julià  d*  Argentona,  ni  deia  capella  de 
Sant  Vicens  de  Burríach,  com  sembla  deuria  íer,  à  obrar  en 
justícia»  si  'Js  delmes  de  Sant  Vicens,  de  que  parla  la  donació 
ét  1 101,  fosscn  los  dei  terme  d*  Argentona*  Per  iot  lo  dit, 
creyém  serian  los  delmes  de  Castellbisbal:  en  conseqüència, 
Bàduino  d'  Orta  no  tingué  la  més  petita  intervenció,  per  lo 
qüe  sabétn^  en  la  historia  d'  Argentona. 

Confirman  nostra  opinió  les  circunsiancíes  següents:  ha- 
vfrsc  consagrat,  en  io5i,  la  iglesia  de  Sant  Vicens  de  Castell- 
bisbal, dotanila  lo  Bisbe  de  Barcelona,  ab  losdelmesquecom 
a  Senyor  directe  li  pertocavan;  confrontar  lo  terme  de  Cas- 
íellbisbal  per  Occident  ab  lo  de  Castellvell;  per  últim,  saberse 
que  en  temps  dels  cotntes  Ramon  Berenguer  I  é  Isabel  { loBg 
•io5ol,  Ramon  Guillem  possehía  lo  castell  del  Llobregat, 
que  anomena  van  Bisbal  (i),  qui  be  podria  ésser  pare  dels  ger- 
mans Guilléni  Ramon  y  Dorca,  atesa  la  costum  del  segle  xi 
d"  usar  los  fills, com  à  segon  nora,  lo  primer  dels  pares,  y  per- 
pctualisarse  en  les  famiües  los  matcxos  Sants  patrons, 

1134. — Ramon  de  Castellvell,  Sil  d^  Ermessendis,  prestà 
(ufament  de  feeltat  à  Ramon  Berenguer  IV,  pels  castells  de 
OJeoa,  Castell  Vell  Vescomtal  de  Barcelona,  Pontons,  Cas* 
teli  vell,  Ben  viu  re.  Far  y  Sant  Vicens  (2), 

1 142.— Era^  Guillem  de  Sant  Vicens,  Senyor  del  Castell, 
y  com  i  lal,  entre  altres  escriptures,  firma  lo  testament  de  son 
castlà  Vidiàj  quan  anava  à  empendre  la  peregrinació  al  se- 
pulcre de  Sant  Jaume  de  Galicia, 

Vidíà  de  Sant  Vicens,  germd  de  Bernat  de  Centelles,  pos- 
sehí  moltes  terres  en  lo  Pa  nades,  que  desà  à  Sant  Cugat  del 
Vallés  (totum  itíum  honorem  de  milione,  et  de  almu\arra,  et 
rfe  íoío  Ulo  termino  castri  de  olerdola  sicut  melius  predictus 
nàimm  dimisit  sancto  cucufaü)  (3).  Interessants  à  nostre 
obiecte,  Judicém  las  següents  paraulas  de  dit  testament:  con- 


(M  Feador.  Vicar.  GathaU  vol,  IV,  foL  63* 
(ï)  Peudor.  Vicar.  Caihal.  vol.  IV,  foU  8S. 
(^)   Cartoral  de  S.  C,  lol.  lïy,  nom.  447,  any  iiS^;  y  foL  i35, 


Digitized  by  VjOOQIC 


l68  ARGENTONA    HISTÒRICA 

cedo  sancto  petro  de  clera  omnem  meum  alodium  quod  abeo 
et  teneo  in  parrockia  sajícti  iuliani  de  argentona  quod  emí 
de  petro  fulconis  de  cartera.  Dimito  Guilleimo,  filio  beren- 
garií  Guadalli,  illa  kasteílania  sancti  v incendi  et  omnesfe- 
vos  quos  teneo  per  cunctos  seniores  meos^  et  fevum  quod  teneo 
per  berengariam. 

Vidià  lega  la  castlanía  à  Guillem^  HU  de  Berenguer  Gua- 
dalí;  irobant  en  Barallat  (i),  que  Berenguer  Godallo  (Guada- 
lli)  dota  al  benefici  de  la  capella  de  Sant  Vicens. 

1162-1172.^ — Sabem  que  Pere  de  Sant  Vicens  fou  senyor 
det  castell  del  mateix  nom.  En  1162  casà  ab  Sanxa  de  Bell- 
lloch,  aportantli  en  dot  terres  à  Premià  y  Tayà  (2).  Viudo  de 
Sanxa,  en  1 169,  apar  casat  ab  Anglesa,  segons  se  llegeix  en  la 
donació  que  à  7  de  les  kalendes  de  Febrer  fa,  é  la  milícia  del 
Temple,  del  mas  Serra  d*  Argentona,  vuy  dia  existent  encara 
ob  lo  mateix  nom.  A  més  d'  ell  y  de  sa  muller,  firman  lo  do- 
cument, Berengaria  sa  mare,  son  germà  Ramon,  y  Guillelmi^ 
Jílïi  mei,  sed  qui  a  parvo  etate  modo  tenetur  nan  potes t  fir- 
maré^ sed  ego,  iamdictus  petrus^  convenio  ut  ei  hanc  cartam 
firmaré  /aciam^  et  concedere  iamdicte  domui  ad  tempus  sue 
recogn idonis  |3). 

Contra  Pere  fou  dictada  sentencia  condemnatòria  en 
1 172  (4),  per  causa  de  vexacions  y  robos  comesos,  en  compa- 
nyia de  son  germà  Ramon  de  Cabanyes,  dels  que  'n  foren  víc- 
times los  vasalls  tí  homes  propis  que  à  Argentona  tenia  lo 
Prior  de  Sant  Marçal  del  Montseny» 

1193-1243.^ — Guillem  de  Sant  Vicens,  Del  fill  y  successor 
de  Pere,  lením  noticia  que  en  11 93  dona  lo  castell  de  Burriach 
y  ses  possessions  del  terme  de  aquell,  als  cavallers  templaris 
pera  que  li  guarden  y  defensen,  entregàntloshi  en  paga  una 
quantitat  de  forment  (5). 

En  1214,  Guillem  de  Sant  Vicens,  GuíUeuma  sa  muller  y 
llur  fill  Berenguer,  tírman  una  escriptura  de  dotalía  de  la  ca- 

(i)  Memorias  de  la  Associació  Catalanista  d'  Excursions  Ctcolí- 
ficas,  voK  Illí  pSg.  17- 

(2)  Aatiquit.  Eccl  Cathed.,  voL  11,  foL  167. 
(3}  Document  nom.  76  d'  Anfós  I  (An,  Ar.) 
(4)    Vegis  lo  capitul  IX. 

(3)  Apladix,  doc.  nom.  I|, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCK  CARRERAS  V  CANDI 


i6q 


r^ig 


0"^  i 


de  Sant   Vicens  (i).  En   1343,  firman  al 


documeii 
*  Hem  y  Berenguer,  ocupflai  lo  lloch  de  Guilleümar  scgu- 


^*  <:fit  difunta,  Saaxa,  muller  de  Berenguer. 

i«^  ^****íoves  vexacions  foren  cu  meses  pel  Senyor  de  Sant  Vicens 

'V*^^   í'ü  Ms  homes  de  Sant  Marçal  del   Montseny^   venint  obli- 

r  à  indemnisàrloshi  losdanys^com  direm  en  lo  capítul  IX. 

^^■^^"^'^^'^uíllém  se  trobava  ab  Jaume  I  à  Tortosa,  en  iziS,  quan 

^^  SI  Rey  feu  la  proposta  de  pau  y  treva  {2),  També  prengué 

^^v     ^  *n  í 234,  en  les  Corts  cekbrades  per  J;iume  I   a  Turr;»- 

^^a(3l;yen   I24i,  firma  com  à  testimoni^  una  escriptura 

^^rgada  pel  Rey  {4) 

I35f-i278*— Per  documents  d*  Argentona,  sabem  era  Se- 
nyor de  Burriach  en  ï25i,    Berenguer  de  Sant   Vicens,   Les 
rroves  que  dels  cavallers  Síini  Vicens  nos  sumlnfstra  la  hísïo- 
riü,  unes  se  referexen  à  Senyors  de   Burríach    y  altres  à  Se- 
nrarçdel  segon  casieÜ  de  Sant  Vicens  de  junt  al  de  Caider?, 
sense  que  moltes  vegades  siga  possible  saber  de  quins  se  irac- 
Mvu.  En  aquest  derrer  cas  està  lo  Berenguer  de  Sant  Vicens, 
qti],  à  2  deU  idus  de  Juny  de  1278^  troba ntse  sitíant  locasieU 
de  Poms  lo  Rey  En  Pere,  hi  comparcgué  en  sa  ajuda,  ab  das 
ctiVíiUs  y  cavallers  armats,  pel  honor  que  se  li  concedí  en  lo 
castell  de  Moyé  (5). 

Barullai  nos  diu  que  a  14  de  Janer  de  1262,  Berenguer  de 

Sant  Vicens  fa  donació  dels  Castells  de  Burriach  y  Vilassar,  y 

llurs  rermei,  i  son  fill  Guillem*  reservantse  emperò  V  us  del 

froyt  pera  alínitíntarse,  y  del  lloch  de  Cabrera,  pera  dotarne  à 

a!ireà  fills  seus  {6).  ^Arrenca  d'  aquesta  data  la  separació  de  ta 

íurisiiiccíd  de  Cabrera  del  castell  de  Sant  Vicens? 

\2%l, — Un  BerenÉíuer  de  Sant  Vicens,    lo  dimecres  6  de 

Ics  kjftndesde  Març  del  any   laSS,  aplegant,  lo  Rey,  en   la 

vílü  tie  J>arnils,  à  tots  sos  fendataris  pera  combatre  al   exèrcit 

fréni:ès,  hi  comparcgué  per  r^ho  d'  un  d  el  me  que  possehía    a 

Qrt/ècJeü,  Lo  registre  que  'ns  ho  mostra,   diu:  ítem   eadem 


Ui 

fi; 
fi] 
4) 


A^pcndií,  doç.  oom  III. 

-Vi arc.  Hisp.  Apèndix  DIl,  foL  1410. 

ï*.  Costa,  Nobiliario  catalén.  M,  S,  del  segle  xv«f< 

CÜartoral  S«  C.,íoÍ.  414,  nom.  1208. 

ï^eud   Vic.  Ca  thai.,  vol.  IV,  foL  33. 

^^Ibum  Piot  Mon.  de  Catal  >  i,*  €ol&cd6,  1878,  nora»  19* 


Digitized  by  VjOOQIC 


^ 


I  70  ARGENTONA    HL5T0&ICA 


die  comparuit  Bn.  de  sancto  vicencio  pro  decimo  de  Carde- 
dol,  pro  quo  debetfacere,  ut  asserit\  unam  bestiam  de  exer- 
cí tu  (i). 

Segle  xiv* — Airibuhím  al  començ  del  segle  xiv,  la  nova 
scgüeai  sense  data:  ítem  com  en  Berenguer  sent  vicens  dona 
potestat  à  madona  Guiïlebna  de  muntcada  del  casteÜ  de  Sent 
Vicens f  quis  té  per  lo  Sr.  rey^  la  dona  tant  solament  de  les 
parets  del  dit  castell,  per  ço  com  diu  que  Ío  dit  castell  no  ha 
terme^  et  diu  quel  soler,  pus  que  es  engir  del  dit  castell,  es 
alou  seu;  et  en  aquella  manera  que  dessus  es  dita,  la  dita 
donüy  dona  la  potestat  al  senyor  rey  {2].  Aquestes  paraules 
denoian  no  tenia  jurisdicció  sobre  Argentonü  Jo  castell  de 
Burriach,  dato  que  està  en  consonaticía  ab  lo  conegut  de  ses 
franqueses. 

Guilleuma,  senyora  de  Montcada  y  de  Castellví^  viuda  del 
infant  Pere  d'  Aragó,  ha  esdevingut  cèlebre  per  ia  llarga 
^ueira  civil  promoguda  ab  lo  Bisbe  de  Vich,  guerra  anome- 
nada vulgarment  dels  nyarros  y  cadells.  Feudaiari  de  Gui- 
Ileuma  lo  castell  de  Burríach,  no  's  faria  estrany  à  la  guerra 
tigurant  entre  Ms  cadells,  y  per  conseqüència  en  pugna  ab  los 
homes  del  castell  de  Dosrius,  del  que  ja  'ns  diu  Pellicer  fígu- 
raba  enire  Us  nyarros  (3),  comprovatii  la  opinió  de  Pellicer  la 
I  circunstancia  d^  ésser  los  senyors  de  Dosrius,  feudatarís  del 

I  Prior  de  Sani  Pere  de  Casserras,  suposant  que  lo  cèlebre  aio- 

nasiir  Auseta  protegiria  les  pretensions  de  son  Prelat.  ^Sc 
hauTta  ensagnatf  la  comarca  Argentonina,  ab  moiiu  de  Ja 
guerra  fratricida? 

Moh  estretes  devían  ésser  les  relacions  enire  Berenguer  y 
Guilleuma  de  Monicada,  si  atenem  à  Jes  antigas  lelicións  eti- 
tre  abdues  families.  Lo  pare  de  Borenguer,  Guillem  de  Sant 
Vicens,  havia  administrat  lo  patrimoni  que  à  Catalunya  pos^ 
sehía  Gastój  vescomte  de  Bearn.  Com  per  causa  d'  aquesta 
administració  li  fossen  fets  càrrechSj  en  1294,  de  comun  acort 
ab  P  infant  en  Pere,  senyor  de  Montcada  y  Castellví,  mariidc 
Na  Guilleuma  y  hereu  de  Gasió^  convenen  en  subjeciarüe  d 
la  sentencia  que  díctàs  lo  jurisperit  de  Barcelona  Guíllènn  de 

(1)    Regestrorum  14,  Pctrí  II,  pars  H;  Rcg,  57,fol.  206  (Arx.  Ar.) 
it)    Feud.  Vic.  Cathal.,  voL  IV.  fol.  8S. 
(3)    Uuro-'est.  Xt  nom.  III»  pig,  407. 


Digitized  by 


Google 


FB4NCKSCH   CAHRERAS   Y   CAWDI 


171 


Vallseca(f)  Pere  Costa  diu.  que  eix  Guillem  figura  com  í 
ttílimonid' un  ronirBcte  fet  per  Guilteütno  4  les  nones  de 
Març  de  i3or  (2) 

No  sabem  si  seria  de  In  mateina  família.  Guillem  d'  Ar- 
Rentona,  militar,  també  afecte  à  Guílleuma  y  al  qui  aquesta, 
en  1 307,  li  devia  83o  sous  barceloncsos  (3). 

t3í3— Per  primera  vegada  s'  anomena  al  Burriach  en  los 
•intrchi  documents,  abaquetles  paraules  del  avans  ciiat  tes- 
Mment  de  Berenguer  J^ner,  capelle  sancti  lincentü  de  bu- 
riac. 

r32j-í339— En  escriptures  dels  anys  r 322  4  1827  se  de- 
signa a  Berenguer  de  Sant  Vicens  com  é  senyor  del  castell; 
en  una  del  r337  firma,  Berenguer  de  Sant  Vicens  fili  de  Be- 
renguer de  Sant  Vicens;  y  abdos  Berenguers,  parc  y  fill.  fir- 
man  junisalire  de  1339.  ' 

i352— Uh  Ramon  de  Sant  Viceas,  almirall  català  4  1" 
Orient,  cau  presoner  dels  genovesos  at  irasportar  a  Barcelona 
b  cors  del  almirall  Pons  de  Santa  Pau,  mon  4  Consianiino- 
pb  de  Ics  ferides  rebudes  en  un  combat  ab  la  esquadra  geno- 
ïesfl  en  lo  mar  de  Màrmara  (4). 

Extingida,  en  i35a,  la  família  Sant  Vicens  per  mort  del 
utnm  dels  Berenguers,  los  seus  marmessors,  Guillem  de  Sant 
Vicens  canonge  de  BarcHona,  Francesch  deSenimanat  y  Pe- 
re Marqués  senyor  del  castell  de  La  Roca,  venen  a  Pere  de 
Bosch  |c  Desbosch)  vonseller  del  Rey  y  ciutadà  de  Barcelona, 
«s  castells,  honors  y  termes  de  Sant  Vicens  y  de  Vilassar,  lo 
üch  U^ Argentona  y  la  (orra  anomenada  CogoU  prop  d'aquesi 
"O'^b  Com  lo  castell  de  Sant  Vicens  se  tenia  à  feu  del  senyor 
«ey,  aquest  percibcix  per  rahó  de  lluisme.  tres  mil  ious  bar- 
celoncios  (5), 

'Í54— Lo  Rey  atenent  los  importants  serveysquc  Bosch 
"  Pr«tt,  en  .  -  d-  Abril  de  1354,  li  atorga  lo  mer  imperi  y  ju- 
fisotcció  civil  sobre  'I  terme  d'  Argentona,  essent  lo  primer 
^njor  de  Sant  Víi;ens  qui  la  estengué  més  enllà  de  las  mu- 
'»'Ias  del  Castell 


(J) 

H) 


Üocument  nom.  374  de  Jaume  11,  Arx.  Ar, 

Nobiliario  catalSn.  M,  S,  de!  segle  xvjií, 
t>ocumefli  noíT).  íSgo  de  Jaume  II.  An  Ar 
Balaguer   Las  calles  de  Barcelona— vol.  I.  pàg.  114. 
Apeodix,  document  nom,  IV. 


Digitized  byCjOOÇlC 


ITa 


AUGENTDKA    HISTÒRICA 


r36Q— Perede  Bosch  procurant  arroiionir  los  seus  drets 
senyoriíils^  compra,  à  curta  Jc  gràcia,  al  rcy  En  Pere,  à  i6  tl' 
Octubre  de  i36o,  lo  mer  imperí  y  omnímoda  jurisdicció  en 
los  castelfs  de  Vilassar  y  de  Sant  Vicens  y  en  sos  termes  y  pa- 
ri oquies,  per  la  quantitat  de  dotze  mil  sous  barcelonesos  [i]* 
Lo  Rey  coniessa  haver  fet  lu  vendla  per  la  necessitat  de  diner 
que  tenia^  a  causa  de  sa  guerra  ab  Pere  de  Castcllií  (2). 

t36i-(3Ó2^ — CuídaJós  Pere  de  Bosch  de  iot  quant  pertoca 
é  son  territori,  à  fi  d'  evitar  disputes  que,  per  la  confusió  dels 
límits  ab  lo^  vehins  castells, solían  tenir  freqüentment  los  sen- 
yors feudals,  proceheix  é  nova  fitacio  y  arreglo  de  límits  y  en 
r3fíf, per  sentencia  del  Reyai  Senat  de  Catalunya],  se  rectifica* 
ren  los  del  vehí  castell  de  Dosrius;  y  en  lo  següent  any  de 
i3ü2  feu  lo  propi  ab  los  del  castdl  de  Mataró  (3)* 

i3f^4 — En  lo  dia  17  de  Juliol,  Bosch  reven*per  dotze  mil 
sous,  lo  mer  imperi  y  omnímoda  jurisdicció  que  é  cartíi  de 
gríícia  li  fou  atorgada  pel  Monarca  en  i36o,  retenint  emperò 
lo  mit)  inipcri  y  jurisdicció  civil  concedida  en  1354(4).  ^*^** 
revenda  sigué  feta  í  instància  d*  alguns  homes  de  dits  castells, 
los  qui,  à  nom  dels  demés  habitants  del  terme,  adelantareii  \ü 
indicada  quantitat.  Satisfeta  aquesta,  d  tia  jurisdicció  fou  unt- 
da  é  la  corona  y  als  successors  de  Pere  en  lo  comtal  de  Bar- 
celona, y  en  nom  d'  ells,  al  conexement  y  decisió  del  Vicari  y 
Vicaria  de  la  ciutji  de  Barcelona. 

En  10  d'  Agost  del  propi  any,  Bosch  compra  a  frl  Johan 
de  CascHas  prior  de  S^mt  Marçal  del  Montseny,  totes  Ics  tcr* 
res  que  possehía  a  Argentona,  Cabrera,  Vilassar  y  Premia  ab 
la  jurisdicció  à  elles  compeiení,  si  hé  les  hagué  de  revendre 
ais  homes  propis  de  las  mateixas,  los  quals  usant  del  dret  de 
fadiga  que  Us  pertocava,  reclamaren  y  obtingueren  dita  re- 
venda (5)- 

1367— »a1  redimirse  los  pobles  subjectes  à  la  jurisdicció 
de  Bosch,  y  al  adelantar  alguns  homes  bons  de  aquells,  les 

[í\    Liber  Patrimoni  i  Regí  i,  vol,  IV,  fol,  iSÓg 

(2)  Apèndix,  document  nom.  VIL 

(3)  Apendií,  document  nom.  V  y  nom,  VI, 

(4}  Ltb,  Pacr.  Reg.  voL  IV,  foL  i56g  y  apèndix  document 
nom.  VIL 

(5)    Vegis  lo  çapiíul  IX 


Digitized  by  VjOOQIC 


frakcesch  carkebas  y  ondi 


■73 


quüntnais  necessàries  pera  la  redencíó  ,  fou  disposat  que 
loihoin,  qui  en  més  qui  en  mdaos  segons  llur  posició,  con- 
tribuís ài  dit  pago.  Com  n*  hi  hague.^sen  que  reíusavan  satis- 
fer h  quota  corresponent,  als  qui  adelaniaren  lasutiíia  loial.  Jo 
Rey  disposa  que  estos  acreedors,  pugan  usar  de  toia  la  juris- 
dicció que  correspongué  a  Bosch^  y  al  present  al  Mona  rea  ^ 
ptíü  judicar  y  conexer  en  les  qüestions  y  conflictes  y  crims, 
suscíiats  ó  comesos,  per,  ó  en  dits  homes  insolvents,  perme- 
tenüosht  erigir  forques,  per  si  leshaguessen  menester,  y  que 
d  enire  ells  elegïssen  al  qui  exercís  les  funcions  de  Batlle  ab 
complerta  independència  dels  oficials  reals.  Aquesta  concessió 
s'oiDr^é  per  durant  tot  lo  temps  que  tardassen  en  satisfer  ín- 
tegrament lo  que  *ls  tii  pertocava  (i|.  A  conseqüència  d'  ella 
íenim  que  nientres  una  part  dels  habitants  d'  Argentona, lliu- 
res de  jurisdicció  senyoríal,  cstavan  baix  la  de  la  corona,  al- 
tre piirt  dtl$  mateixos  quedà  sotsmesa  à  U  dels  que  adelania- 
ren  los  doize  mil  sous,  ó  millor  a  la  del  Batlle  per  ells  nom- 
braL 

1S77 — Per  sentencia  real  se  declara  tenir,  Guillem  d'  Ar- 
gentona, los  de  I  mes  de  Sant  Julià  d'  Argentona  y  Sant  An- 
dreu d'  Orrius,  per  Pere  de  Bosch,  com  à  senyor  que  aquest 
era  del  castell  de  Sant  Vicens  (3).  Pere  de  Bosch  vivfa  encara 
co  rS85.  En  Març  d*  aquest  mateix  any,  Guillem  d^  Argento- 
na, vivent  també  encara^fou  cridat  pel  Rey  com  hu  de  los  del 
seu  Consell  6  Parlament  en  representació  del  bréç  noble,  en 
la  guerra  que  tenia  àb  son  gendre  lo  comte  d*  Ampurias  (3). 

j3g4 — No  sabem  durant  quan  temps  exercí  la  jurisdicció 
à  Argentona  la  reyna  Volant,  Qué  durant  aquest  any  la  tenia, 
resulta  evident  d'  un  index  de  pergamins,  molts  d'  ells  no 
pervinguis  à  nosaltres^  y  hu  deh  perduts  es  lo  de  que  trac- 
tem. Diu  eix  registre;  £'ycríít/rii  hecha  en  Valencià  à  i3  de 
Mayo  de  i3g4  ante  Bernardo  Metge  Essno.,  que  coníiene 
ta.  promesa  que  la  senora  Rey  na  Dona  Yolante  hí:{0  ai  senor 
Rey  D,  Juan,  Primogénito  de  Aragón,  su  marido,  de  que 
siempre  que  le  pagase  4600  fiorines  de  oro,  ie  restituiria  ias 
jurisdicciones  de  los  castiflos  de  Cabrera,   de  Vilassar,  de  la 

(1)    Àpeudix,  document  nom.  VIL 

{t\     Lib.  Patr.  Reg  vol.  i569  y  apèndix  document  nom.  VIL 

(3}    Sanpere  y  MiqueL  '  as  dama^  d'  Aragó  ^  pég.  209. 


Digitized  by 


Goosle 


t^Ém 


Ï74  ARGENTONA    HISTÓrïCA 


Parra,  de  Argentona^  del  castiUo  de  Aïanprunà^  del  lugar 
de  San  Clemente,  de  la  Parra,  de  S.  Cristopal  de  Coll  de 
Bigues^  si  tos  en  la  vegueria  de  Barcelona  ( i). 

1419 — A  10  de  Janer  d^  aquest  any^  pretenem  reinïegrar  à 
\à  real  corona,  lo  batlle  general  Pere  Bassei^  la  jurisdicció  y 
ceria  classe  lV  imperi  tjue  Miquel  de  Bosch  encara  possehía, 
aquest  s'  hi  oposava  pretextant  que  no  ho  podia  fer.  Més  lo 
Rey,  à  21  de  Febrer,  autorísa  à  Basset  lire  avant  en  la  rein- 
tegració, objectant  considerava  ésser  suficientment  remune- 
rats los  serveys  en  altre  temps  prestats  al  Monarca  per  son  an- 
tecessor Pere  de  Bosch  y  en  virtut  dels  que  li  foren  concedi- 
des aquella  jurisdicció  y  atribucions. 

Miquel  de  Bosch  porfiant  en  sa  oposició,  en  i  de  Setem- 
bre de  1419,  lo  rey  Anfós  e valora  en  deu  mil  sous  los  serveys 
prestats  als  seus  antecessors  per  Pere  de  Bosch,  y  en  vsriut 
dels  que,  en  t354,  obtingué  la  jurisdicció  civil  y  certa  espècie 
d*  imperi  en  les  parròquies  de  Vilassar  y  Argentona.  Negant- 
se  a  rebre,  '  Uquel,  los  deu  mil  sous^  depositats,  aquestos,  en 
la  taula  de  Barcelona,  io  Batlle^  per  disposició  de  la  reyna 
Maria  llochtinent  general  dels  Regnes,  se  incorporà  de  la  ju- 
risdicció espressada,  esceptuantne  la  petita  jurisdicció  civil, 
que,  en  Ja  vicaria  de  Barcelona  y  comunament  en  Catalunya, 
competia  als  drets  de  Castell.  En  càs  d*  oposició  per  part  de 
Bosch,  se  '1  conminà  é.  pagar  la  multa  de  cínch  sous.  Aquella 
quantitat  pera  sa  redenció,  la  pagaren  també  los  vassalls  de 
Vilassar  y  d'  Argentona  (2). 

Émperó,  Bosch,  no  desistí  d^  oposarse  al  cumplimeni  de 
dites  disposicions  y  prossegueix  qüestionant.  Més  per  altre 
seniencia,  de  25  d'  Octubre  de  1419,  novament  se  mana  la  in- 
corporat io  regle  corone  et  unió  civitati  Barcinone  de  castris 
de  Vilassario  ei  de  Santo  Vincencio^  et  parrochiis  de  Vilas^ 
sar  et  de  Argentona,  et  iurisdiccione  civile  et  criminali^  me- 
ro et  mixto  imperio. 

PassanCj  la  causa,  à  segona  Instància,  puix  Miquel  de 
Bosch  insistia  sempre  en  ses  pretensions,  en  la  Bentencia  do- 
nada a  S  de  Març  de  1428,  se  torna  à  declarar,  que  al  senyor 

(i)  Registre  del  Armari  üe  Barcelona,  sach  Jesús,  foll  57,  nom. 
57.  (Arx,  Ar), 

(a)    Lib.  Patr.  R^  vol  IV,  fol     569. 


é 


Digitized  by 


Google 


FRANCKSCB    CARRERAS    Y    C\Nt>l 


173 


de  Saot  Vicens  sols  li  competeix  la  petita  jurhdicciò  civil 
anneia  als  drets  de  Castell ^  segons  costum  de  la  terra,  ímpo- 
santU  la  multa  de  ciacb  sous  en  cas  d'  oposició. 

1446-1459— Pere  de  Bosch,  fill  y  hereu  de  Miquel,  inten- 
ta recuperar  la  jurisdicció  qüestionada  per  son  pare  sense  que 
li  donga  lo  més  peiíi  resultat,  a  despit  de  lograr  del  Batlle  ge- 
neral de  Catalunya  s^  obrís  nova  informació. 

1462 — 1472 — Avans  d*  entrar  en  aquest  período  de  Huy- 
les  catalanes,  devem  dirigir  una  petita  ullada  a  la  historia. 
Després  de  !a  mort  del  príncep  Carles  de  Viana,  les  tnf  usti- 
cies  deXoan  II  y  de  la  reyna  Joana,  ocasionaren  en  Cacíilun- 
ya  V  esclat  de  tremenda  guerra  civil,  per  la  que,  durant  deu 
nnySf  gran  part  de  nostra  terra  estigué  separada  de  la  obedien- 
etil  de  Joan  TT  Donada  la  corona  catalana,  à  Enrich  IV  de 
Castella,  la  diplomàcia  iogra  que  als  dos  anys  reuuncie  i  ella, 
essent  oferta  en  1464,  per  la  Diputació  del  Principat,  à  Pere, 
Condesïable  de  Portugal,  net  del  comte  d*  Urgell  Jaume  '1 
Desgraciat  Prenent  lo  comanament  de  les  forces  y  direcció 
de  là  guerra,  morí  en  1466,  sospitantse  si  enverenat.  La  lluy- 
la  no  ctdí  per  ço,  y  la  coroqa  s'  entregé  é  Renal  d'  Anjou^  de 
]«  família  rea)  d^  Aragó,  terminant  ta  guerra  en  T472,  després 
de  moltes  vicissituts  y  desenganys  dels  catalans,  retornant  lo 
Principat  à  la  obediència  de  Joan  11,  qui  dif^fruié  d*  ell  en 
pau  pel  restant  de  sa  vida, 

Wo  permaneíx  indtterent,  Mataró,  à  aquesta  guerra,  y  dès 
ion  principip  aparellanise  à  la  defensa,  axeca  muralles  entorn 
de  la  vila  Granollers,  en  1466,  teu  grans  despeses  pera  repa- 
rar sos  murs,  aplegar  quantitat  de  pólvora  y  material  de  gue- 
rra, etc.  Lo  castell  de  La  Roca,  guanyat  als  enemicbs  de  la 
causa  catalana,  després  de  Uarcb  siti,  que  durà  desde  últims 
del  1462  à  Abril  de  1463,  sempre  més  s'  aguantà  feel  y  en  peu 
de  guerra  fins  al  1472.  No  es  molí  lo  que  sabem  d'  Argento- 
ni,  però  aquest  poch  comprova  era  adictc  à  la  causa  de  la 
(erra  y  no  desdigué  de  la  actiiut  empresa  pels  pobles  vehíns. 
Son  castell  de  Burriach,  abandonat  y  ruïnós  en  aquest  temps, 
cap  servcy  prestà,  puix  no  cuídarcn  de  repararlo,  com  implí- 
citament se  deduheix  no  sols  del  silenci  dels  documents  de 
aquest  período,  «i no  també  de  la  exposi^MÓ  del  1480,  al  dema- 
nar. Argentona  y  los  poMes  v^ehíns,  sa  incorporació  à  la  Coro- 
oa  Real,  puií  allí  consta  que  aytal  castell,  herm  y  enrunat^  V 


Digitized  by  VjOOQIí 


176 


ntAKCrsCB   CARRhRAS   T    CANM 


arreglà  pera  residí rb i  Pere  Joan  Ferrer,  qui,  sabémp  V  obtin- 
gué després  de  icrnnenada  \a  guerra. 

Les  noves  pervingudes  de  fets  d*  armes  de  la  gent  d'  Ar- 
gentona, se  referexen  als  úliims  anys  d'  aquesta.  Dels  primers 
any^,  sols  tenim  notícia  de  vexacions  allí  comeses,  si  be  no*n& 
diuhen  tos  documents,  en  qué  consistiren  aquelles.  En  24  de 
Maig  de  1466,  lo  Batlle^  tenint  pres  y  detingut  à  Bcnhimicu 
Cirer  per  rahó  d*  alguns  pretesos  crims,  es  requerit  pel  Con* 
destable,  que  's  trobava  à  Granollers,  à  dejcarlo  en  peu,  sots 
pena  de  doscents  florins  d'  or,  en  cas  contrari  (r)-  A  1 1  de 
Juny  del  propi  any^  com  los  jurats  y  prohoms  d*  Argentona, 
Cabrera,  Vilassar  y  Premià,  se  queiesscn  à  Pere  de  que  per 
part  del  Batlle  genera!  de  Catalunya  los  hi  fosseo  comesos 
certs  revenjamenis  (euaniamentis)  y  perjudicis,  y  promogués- 
sen  querella  contra  Bernat  Ferrer,  de  la  vila  de  Matard  (de 
qui  no  diu  lo  text  quin  càrrech  tingués) ,  disposa  ^1  Soberà  de 
Catalunya,  que  als  6  dies  de  la  entrega  de  la  citació^  coinpa- 
rcgui  Ferrer^  per  sí  ó  per  procurador,  davant  sa  Real  Au- 
diència, aïlí  bon t  se  trobàs  dins  del  Principat,  à  fi  de  respon- 
dre als  càrrechs  y  apelació  interpQsats^  y  als  demés  actes  que 
*5  seguiran  fins  à  la  sentencia  definitiva  {2], 

De  un  curiós  fet  d'  armes  portat  à  terme  per  la  gent  d'  Ar- 
gentona contra  un  desembarch  de  pirates,  nos  dona  compte  lo 
següent  document,  que  trametem  íntegre  {3): 

L  infant  d  on  Joútïy  etc.  Al  amat  e  fee!  de  la  Mai  és  ta  i  del 
Senyor  Rey  e  nostre ,  mossèn  Marti  Joan  de  torre! les  Cava- 
ll)   Comunc  3  Petri  Comesiabüls  Portugaliíe,  Pars  IL^Reg,  14 
Intruso  fol.  j  5o, 

(2}  PetruSj  etc,  Fideii  twstro  Bernardú  ferrer  de  Villa  Maia^ 
rone  salutem  et  gratiam.  Cum  nos  velinius  cognoscere  ée  causa  ape* 
Uationis  ad  nos  emisse  nobisque  debite  presentate  iníerposiíeque  pro 
parte  juratorum  et  proharum  homitiunt  parrachiafum  de  Primiano. 
de  Capraria^  de  Argentona,  et  de  Vilassario^  a  certis  euaniamentis 
et  prehidicialibus  factis  per  ditectum  nostrum  baiulum  Cathatonie 
gener ale  adversus  et  contra  dictos  juratús  et  probos  haminis  p^rro~ 
ctuarum  predictarum  causis  et  raticnibus  in  dicta  appeilacione  et  in 
quaA.vn  cori-^m  nobis  et  contra  vos  oblala,  etc,  [Comune  >  Pciri  C^o- 
mestabíiïs  Portugaííse.— Reg   16  Intruso  foL  12.) 

(3j  Promíscuum  2  Turbationís  Johanois  U. — Reg*  63  Inlruso, 
pars  II,  foL  99, 


Digitized  by  VjOOQIC 


t>dí3£mm 


-^- 


^ÜL^ 


FIUNCESCH    CARRF.RAS    Y    QANDi 


177 


iiet\  Súítíí  e  dilecciò.  Com  haiam  entès  que  en  la  Costa^  prop 
Bada í ona ^  serien  arribats  e  èxits  en  terra  cent  moros ^  los 
tijuals  son  s  lat  presos  per  alguns  homens  del  terme  d  arg  en  to- 
na ó  de  tes  4:ircunscançies^  e  axi  stari  vuy  en  dia  presos^  E 
nos  vuUam  los  dits  moros  pendre  a  mans  nostres  per  tai  que 
mils  sia  vist  aguis  pertanyen*  Per  cous  donam  poder ^  comet~ 
tem  e  manam  expressament^  que  dels  dits  moros  investigueu^ 
c  aquells^  en  nom  nostre  e  per  nos,  prengau  a  vostres  mans 
on  se  vuifa  sien  trotat<,  els  porteu  al  Cartell  de  la  Rocha^  e 
ulli  los  tengau  fins  altrament  sia  per  nos  proveït.  Car  per 
nos^  vist  aquis  perienguen,  serà  sat is/et  al  dret  de  qualsevol 
pjrt  mijançant  fusticia  Íntegrament.  Manam  encara  an  Luis 
pou,  Capità  del  Maresme^  e  al  batle  de  Vilaça^  e  al  sothatle 
de  Argentona,  e  a  altres  qualsevol  aquis  pertinga  e  les  pre- 
sents seran  presentades,  que  en  la  aprehens  ió  del  dits  moros 
nous  donen  empaix,  turbacio  ó  dificultat  alguna.  Ans  aquells 
vos  liuren  e  tiurar  façen  decontinení^  no  obstant  quatsevoí 
empares.  Car  per  nos  serà  reservat  dret  als  presoners  haver-^ 
h  en  aquells.  Dades  en  la  vila  de  Hosialrich  à  III  dies  de 
Agost  en  lanyde  ta  nativitat  de  nostre  senyor  MCCCCLX  VIL 
^Johan. — Dominus  primogenitus  et  Locumtenentis  mandavit 
mihi  Roderico  Vi  tali. 

Aíïicnaçtda,  la  vila  de  Apiera,  per  les  tropes  de  Joan  ít  (26 
Je  Setembre  de  (470],  hi  havia  dintre  gent  d'  Argentona  dc- 
lensandü,  axí  com  de  les  pobiaclons  vehines.  Nos  ha  pervin- 
gui  la  nova  per  U  següent  provisió,  de  la  qual  trameiém  lo 
començtiment,  curiós  é  ínieressani:  Infant  DonJoan,  etc.  Als 
ftels  de  ta  Males  tat  del  Senyor  Rey  e  nostres  los  Baties,  Ju- 
rats e  pro  hom  ens  de  les  viles,  parròquies  e  termens  de  Vila* 
maior.  dé  Cardedeu^  de  granoUes^  de  palou  jusa  e  subirà,  de 
^fontbuj^,  de  Li  nas,  de  píegamans,  de  Caldes^  de  barberà  de 
Sant  CulgaL  de  ta  garriga ^  de  Montmeló ,  de  les/ranqueses, 
de  santa  perpetua^  de  sant  andreu  de  palomar^  de  sant  genis 
dorta,  de  badalona,  de  Tihana^  de  Alella^  de  Tayà,  de  Vila- 
çar.Je  Cabrera^  de  Arge.ntona,  de  dorrius,  de  Maíeró,  de 
premià^  ú  de  ta  Rocha^  eaquiscu  delís ^  salut  e  gràcia .  Segons 
informació  querelosa  davant  nostra  Serenitat  exposada  per 
part  dels  lochtinent  de  Capità^  Jurats  e  prohomens  de  la  vila 
de  Apiera^  ltai*em  entès  quascun  de  vosaltres  ò  la  maior  part 
de  vosaltres  qui  de  nostra  ordi  nació  e  manament  per  custodia 
n 


Digitized  by 


Googl 


17*^  ARGENTONA   HÍSTÓRICA 


^  defesa  de  la  dita  vila,  tenia  komens  en  haveu  tramesos  en 
aquella  diia  vila^  etc.  (t) 

Declinant  la  guerm  n  sa  f{  es  quan  trobàm  als  habiíants  d/ 
Argeniona  aparellantse  esforçadamertr  pcià  resUiir  als  engro- 
xits  exèrcits  de  Joan  ÏI,  Fins  é  1471  esiii^oeren  stibgecícs  à  la 
^utoríiai  del  Capíté  de  Mataró  |2)t  Mes  a  lo  d'  Ociubre  d' 
aquest  derrer  any^  iransformada  en  fortalesa  la  antï^ua  íglesia 
parroquial,  y  aparellats  sos  horaens  à  la  defensa,  lo  Uochti- 
peni  de  Renat  d*  Anjou,  Joan  d'  Aragó  y  de  Calabria,  nom- 
brt  un  Capità  especial  pera  la  vila  y  novella  fonalesa»  inde- 
pendentment del  Capüà  de  Mataró,  tot  lo  qual  depenju  del 
següent  document: 

Nos  don  Joan  Darago  e  de  Calabria,  etc.  Cf>m  ara  nova- 
ment  à  causa  de  la  urgent  necessitat  de  la  guerra  per  los  ho- 
mens  habitariís  en  la  parròquia  e  terme  de  A  rg entona  sia  feta 
adobada  e  fortificada  certa  fortalesa  en  la  sg  lesia  de  la  dita 
parròquia,  la  qual  sufficientment  segon.s  havem  entès  sia  fort 
per  poder  se  deffendre  del  poder  dels  enemichs  qui  vu^  es  e 
en  aquella  los  dits  homens  se  recullen  de  present  ensemps  ab 
alguns  bens  llurs  perquè  dels  dits  enemicljs,  quis  diu  ésser  ja 
en  t  ra  ts  e  n  L  0  breg  at  dep  reda  n  t  e  vas  tant  la  pa  t  r  ia  e  líys  feels 
4el  dit  Sor,  Rey^no  solament  se  pugueu  deffendre^  mas  ença- 
ra  per  llur  força  e  poder  a  aquells  obviar  e  resistir,  E  sid 
cosa  suma  ment  necessària  per  lo  servey  de  la  Reg  ia  Ma  i  es- 
tat, benefici  e  repòs  dels  dits  homens^  e  encara  de  la  present 
Ciutat  f  prové  llir  de  Capità  à  la  dita  fortalesa^  qui  aquella  en 
nom  e  per  lo  Sor,  Rey^  guart  e  conserve^  c  demans  e  poder 
dels  dits  enemichs  preserve,  E  sobre  aço  humil•nent  per  al- 
guns familiars  e  domes tichs  del  dit  Sor.  Rey  e  nostres^  e  en- 
cara per  part  dels  dits  homens  de  arg entona  siam  síats  sup- 
pUcats  volguessen  ia  Capitania  de  la  dessus  dita  fortalesa 

(í)  Curiíe  a,  Locc  Renaii  de  Anjou  — Reg.  46  Intruso, fol  1, 
(2)  A  3o  d'  Agost  de  1464,  Lluis  Poü,  fill  de  Mataró,  fou  nom 
brat  per  lo  Condestable  En  Pere  tiapttà  de  Mataró,  Sant  Isde  de 
Dosrius.  Sant  Martí  de  Tciyà,  Sa**t  Ju-  ia  d'  Apcevtóna,  Sant  Feliu 
de  Cabrera,  ^ant  Genis  de  Vilassar  y  Sant  Pere  de  Premií,  per 
tots  los  actes  de  la  guçrra,  ab  quantas  junsdïccionü,  preemineflcias, 
emoluments  y  drets  eran  inherems  al  dii  ofici  de  CapitJ.  (*) 

\'i    Exefdtum  1  Pctrí  ComciUbUli  Poriu§i1»^— Reg.  aS  Idtraio,  fol.  lli* 


Digitized  by  L:iOOQIC 


FRAKCESCH   CARREHAS  Y  CANDI 


acomanar^  consentir  e  atorgar  a  vos,  /eel  del  dit  Sor.  Rey^ 
Nanthúni  Cabanyes  de  !a  dita  parròquia  de  Argentona.  E 
nos  havenívos  per  accepte,  benignament  la  dita  supplicacio 
admetia  havem.  Conjiants  per  ço  de  la  fidelitat ^  diligència^ 
indústria  e  probitat^  de  vos,  dit  Anthoni  Cabanyes^  ab  tenor 
de  ies  pre^entSi  de  nostra  certa  sciencia,  deiliberadamení  e 
consulta,  consiituim^  cream  e  ordonam  a  vos,  dessui  dit  An- 
thoni Cabanyes^  capità  de  la  fortalesa,  parròquia  e  terme  de 
A  rg  en  tona ,  ab  tots  d  re  ts ,  ju  risdic  tio  ns  súper  ia  ritats^  p  reh  e  - 
minen  ei  as  e  prerogatives  at  dit  offici  de  Capità  en  actes  de 
guerra,  en  quansevol  manera  pcrtanyents.  En  axi  que  du- 
rant !o  beneplàcit  del  Sor.  Rey  e  iVKstre  daci  avant  vos  dit 
Anthoni  CabanjreSf  o  qui  vos  volreu,  dtí  qual  emperò  rahona- 
blement  se  puixa  es  deia  confiar  e  de  culpes  e  defalliment  del 
quúi  1^05  volem  siau  principalment  tengut  e  obligat  e  no  altre 
aigu^  siau  Capità  de  la  dita  fortalesa  de  Argentona^  parro- 
quia^  terme  e  territoris  de  aquella,  e  aquella  tengau,  regiau, 
exerciau  e  adtfíinistreu  be  e  /eel  ment  a  honor  servey  e  fidel  i' 
tai  dei  dit  Sor,  Rey,  guardant,  tenint,  defensant  e  conser- 
vant aqutlla,  axi  fent  Jer  gua^de^,  guaites,  f ossos  e  raparos 
ais  poblats  en  aquella^  com  en  tota  altra  manera  necessària 
€Ír4:a  ïa  custodia  e  fortificació  de  la  ditaforçt^  terme  e  po- 
biais  en  aquella,  E  haiau,  e  reebau,  e  haver  reebre  e  exigir 
Jaçau  e  fuschau^  tots  e  quanserols  drets,  e  emoluments  al  dit 
úffici  de  Capitania  per  tanyents  e  deguts,  e  que  als  semblants 
attres  Capitans  de  guerra  han  acostumat,  deveu  e  podeu  per 
siii  de  guerra  fer  e  exercir,  exigir,  haver  e  reebre,  Come* 
ients  a  ms  #?  at  subsiituidor  o  substituidors  per  vos  en  e  sobre 
ies  dites  coses  deppendents^  incidents  e  emergents  de  aquelles 
aquell  e  semblant  poder,  aucíoritaí,  ampla  facultat,  e  potes- 
tat que  altres  Capitans  han  acostumat  en  acies  de  guerra 
exercir.  Ala  nan  t  ab  lo  mateix  tenor  de  les  presents,  a  tots  e 
sengles  capitans,  gents  de  guerra^  e  en  special  als  batle^  ju- 
rats e  o  prohomens  e  altres  qualsevulla  persones  habitants  e 
fabiades  en  la  dita  parròquia,  terme  e  territori  de  Argento- 
na^  al$  quals  o  al  qual  les  presents  pervindran  e  seran  pre~ 
sent  adés:  que  a  vos,  dit  Anthoni  Cabanyes,  durant  lo  dit  be* 
neplacit  del  dit  Sor  Rey  e  nosirej  et  non  nengun  altre,  ha- 
^eu^  tingueu,  reputeu,  tracteu  per  Capità  de  la  dita  fortalesa 
Je  A  r  gen  tona,  terme  e  territori  de  aquella  per  !o  dit  Sor.  Rey 


Digitized  by ' 


fltt 


iSo 


ARGENTONA    HISTÒRICA 


e  a  vos  de  lü  dita  Capitania  usar  permeteu  sens  contradictio 
alguna^  e  en  ço  que  a  Capità  e  offtd  de  Capitania  se  pertany^ 
a  vos  Q  aqui  vos  vofreu  e  a  tots  ací  es  de  ta  guef-^a^  e  a  i^ostres 
manaments  e  jussions  a  tota  fidelitat  de  la  Reyal  Af atestat 
obeesquen  reveresqtten  e  favor esquen  ens  donen  tot  Consell^ 
Javor,  endr£ça  e  aiuda  que  per  vos  requesís  seran,  Eus  res^ 
pongiien  e  respondre  façen  de  lots  Íos  dits  drets  e  emolumenis 
a  la  dita  Capitania  deguts  e  pertany enis  segons  costum^  stH, 
dret  e  practii-'a  de  ia  guerra  e  a  ai  ires  semblants  Capitans  es 
acos  t  u  m  a  t  fe  r  Me  Ja  cen  lo  co  ntrari  per  quant  la  gra  da  del 
Sor.  Rey  han  cara,  e  la  sua  ira,  indignació  e  pena  al  reyal 
e  nostre  àrbitre  reservada,  no  voleu  incórrer.  En  testimoni 
de  les  quafs  coses  vos  manaoifer  e  spatxar  les  presents  ab  lo 
Rejral  segell  en  lo  dors  segellades.  Dat  en  Barchenona  a  deu 
dies  del  mes  de  Octubre  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre 
Senyor,  MilCCCCLXXL^Jehan  (i). 

1474— En  les  cartes  de  convocatòria  que  Joan  II,  en  1  i  y 
27  de  Juliol,  dirigeixi  é  505  feudataris  però  que  acuden  A  la 
defensa  del  Regne,  per  invasió  de  tropes  franceses^  no  oblida 
diripirne  al  senyor  de  Burriach.  Més  en  sa  direcció  omiteix 
posar  lo  nom  d'  aquest,  limilantsei  endreçaria  al  Dilectú  nos- 
tra detentori  podii  et  Jortalicii  Castri  de  Sent  Vicens  (aK 

i^j5^Joiin  11  dona  en  feu  honorat  à  Pere  Joan  Ferrer, 
segons  les  Consutucións  de  Catalunya  y  Usaigcs  de  Barcelo- 
na, iota  la  jurisdicció  en  lo  casteü  de  Sant  Vicens,  prestantli 
per  scrviíut  un  parell  de  capons  anyals.  Se  disposa  en  la  con- 
cessió, que  les  obres  y  reparacions  del  Castell,  així  cotn  sa  vi- 
gilància y  custodia^  sigan  d  cérrech  dels  homes  de  les  parrò- 
quies d*  Argentona  y  Cabrera,  los  qui  s'  apleguen  al  mateix  eo 
lemps  de  guerra.  Per  úliim,  com  Ferrer  exposàs  al  Rey  que  ja 
possehía  ia  jurisdicció  civil  y  criminal  y  altres  prcrogatives, 
qual  documentació  se  perdé  en  la  passada  guerra,  lo  Monar- 
ca li  renova  la  concessió,  més  sols  en  lo  càs  d'  haverse  tingui 
en  altre  ten.qs,  com  ell  deya,  més  no  del  cas  contrari  (3),  Te- 
nim datos  per  creure  que  avans  no  existí  tal  jurisdicció  y  que 


{i(    Exercitum  I,  Locunt.  Renaii  de  Anjou.— Rcg. 
foK  1 55. 

{i\    Registre  341 5,  foU  14  y  33  (Arx,  Ar.) 
t3)    Lib.  Patr.  Reg.  vol.  IV,  foL  1  569, 


53  Intruso^ 


Digitized  by  VjOOQIC 


FKANXiSCfi    CARRERAS   Y   CANDt 


|8| 


ayuIsA^rinaciÓQs  serían  una  estratagema  de  Ferrer  pera  aé- 
qüirirU  més  flcHment.  Nos  ho  prova  uci  ofici  de  n ombra-» 
meni  de  fiíille,  del  27  de  Mars  de  1461,  hom  coQsu  que  lo 
dit  oombrameot  se  feya  en  coíiforfnhat  à  les  disposicions  del 
privilegi  Reyal  pel  que  ^s  regia  Argentona  en  aquesta  elecció. 
Comen^^a  mini:  Ei  si  omnes  ii  tres,  qtws  proM  homines  parro^ 
chiorum  Sancti  Juitani  de  Argentona  et  saneti  Genessii  de 
Vihçarh^  vigore  quidam  privilegU  cuiusdam  Regii  pro  eli^ 
gendo  Baiulo,  hoc  presenti  tríennio  ehgerunt  nobijsque  ui 
quettwis  eorum  deligeremus  presentarunt  satis  idonei  suni^ 
tornen  piacint  notis,  vos  Jídetem  nosirum  Andream  guat^ 
unum  ex  ipsh  tribus,  in  baiulum  dictarum  parrochiarum 
smcti  Juíiani  de  Argentona  et  saneti  Genesii  de  Viíasariú 
dútissimum  deligere,  etc,  ( 1 ), 

;Quí  era  aquest  Pere  Joan  Ferrer,  qué  desprès  de  la  guer- 
ra ci^tl,  apareix  com  senyor  deia  Baronia  de  Burriach?  En 
1462  fou  Gobernador  y  Capità  General  dels  Comtaii  de  Ros- 
sd!ó  f  Cerdanya  per  Enrích  IV  de  Castella  (2).  A  ^5  d*  Abril 
de  1464»  en  recompensa  de  sos  scrveys  a  la  causa  catalana, 
Pere  Condesíable  de  Portugal,  li  donà  los  bens  del  rebel  Joan 
çj  Bastida,  entre  los  quals  era  lo  terç  de  la  torra  de  Sant  Ge- 
Tels  Horts  [3).  En  un  guiatge  que  eix  Soberà  li  concedí,  en 
3,  se  oiaiiifesta  haver  paiii  molt  Jurant  lo  curs  d'  aquella 
guerra  I4)»  4  3o  de  Mars  de  1466,  fou  nombrat  Capità  del 
exercit  preparat  pera  socorrerà  la  amenaçada  ciutat  de  Torto- 
sa (5i;  y  de  aquest  mateix  any  nos  diu  Zuriea  (6),  que  coman- 
dà un  estol  de  naus  barcelonines^  V  finalment  sos  nombrosos 
lerveys  à  la  causa  catalana  los  coronà  passa ntse  al  partit  de 
Joan  M,  quan  la  estrella  pàtria  s'  eclipsavd.  Vegis  lo  que  diu 
aquest  document  de  à  derrers  del  any   1471.  Lo  Loctinent 

(t)  Varia  1  Pctrí  Comestabilis  Portugalim.  OEcialum — Rcg.  28 
Itttruso,  foK  29. 

\z\  Díversorum  HI  Locunienenlid  Enrici  Regís  Castell  íc,  Joan 
*Je  BeacT^uïit — Reg,  »S  Intruso  fol.  14  y  16. 

(3|  Varia  II  Petri  Comestabiüs  PortugalïíeiGratiarum — ^Rcg.  29 
Ifitmso,  fóh  6, 

(4)  Diversorum  111  Petri  Comestabilís  Poriugalim — Reg,  19  In- 
truso» fol.  55, 

i5)    Registre  a6  tr^truso»  foL  49* 

i^\    Anales  de  Aragón^lib,  18,  cap,  VL 


Digitized  by 


Goí 


^n* 


ARGENTONA    HISTÒRICA 


general,  etc. — Arnats  e/eeis  de!  Senyor  Rey,    Cove  que  axi 

com  vosaltres  ah  molta  affectio  e  virtut  sareu  en  lo  temps  del 
repòs,  que  deu  míjençant  speram,  untis  e  ajustats  en  les  con- 
solacions e  benefficis,  axi  siau  companyons  e  participants  en 
les  passions,  les  quajs  encara  que  de  present  se  mostren  dut-- 
toses  e  e  nu  jo  ses,  speram  en  deu  omnipotent,  qui  es  vB7*a  justí- 
cia^ e  après  en  la  venguda  del  Senyor  Rey  e  del  Senyor  Pri- 
mogènit, ab  gran  potencia f  instaurades  tes  coses  e  tots  dans 
finiren ^e  usaren  ia  vera  consolació  de  aço  us  diem^  per  quant 
mossèn  Joan  çarriera,  Bertran  darmeridaris,  Pere  Joan  far  ^ 
rer^  e  altres  de  aquella  provincià  de  Ampurda.  cegats  de  llur 
pròpia  mal  i  eia  e  avorrints  llur  honor  ^  han  deffallit  de  la  ffi~ 
delitat  del  Senyor  Rey  volent  tornar  a  menjar  aquell  boci 
que  altre  volta  havien  %*omiiatt  e  per  llur  propi  motiu  e  le^ 
tres^  se  son  fets  inobedients  e  rebel•les  del  Senyor  Rey  e  ene* 
michs  delsfeeïs  a  sa  Maiestat  en  aquesta  pàtria,  poch  recor- 
dantse  dels  benéfficis,  honor  e  stats  reebuts.  Per  que  reduints 
\os  a  memòria  vostra  ignata  ffideUiat  e  virtut^  vos  exortamal 
perseverar t  car  en  breus  dies.  Deu  mij encant,  veureu ^  ab 
effecta,  la  virtut  dels  perseverants  haver  loch^  e  la  pena  en 
los  mals  seguir  son  actor.  Stgnifficant  vos  que  en  persona ^ 
venint  lo  cas,  no  us  ffallirem^attenent  tos  temps  a  la  vigit  cus^ 
todia  de  aquexa  universitat^  e  cogitar  quantes  son  tes  arts  e 
slucies  dels  enemichs,  les  quals  no  han  loch  sinó  en  aquells 
qui  les  volen  escoltar.  Ni  doneu  fe  en  llurs  fames ^  car  encara 
que  lo  Rey  don  Joan  entre  en  aquestes  parts  ^  nos  som  ab  tan  fa 
gent  en  aquesta  Ciutat,  qui  ab  nos  s ta  ferma  e  unida,  que  no 
pora  res  a  conseguir  de  son  optat  sinó  lo  que  a  ell  voluntà- 
riament se  volia  donar,  ans  speram^  si  en  aquestes  parís  se 
acosta  y  haurà  poca  voluntat  de  aturar  hi  Dat  en  Barchinona 
a  Xïíl  de  Octubre  Any  MCCCCLXXL^Jehan  f  R.  Vita* 
lis. — Als  amat  efeels  del  senyor  Rey  los  Capità^  Baile,  Ju- 
rats e  Consell  de  la  vila  de  Granollers,  fSub  simili  forma  ka* 
lendario  signatura  et  mandato  fuerunt  expedite  aliè  Ui  te  re 
sequentibus  universiiatibus  directe,  videlicet:  A  sent  ffatiu 
de  guixols^  Palamós^  Torroella  de  montgrí^  Castelló  dam* 
puries,  Par  alada,  Figueres  ^  Roses,  Cadaqués^  L•lansa^  Man- 
resa ^  Vichy  Moyaf  Santpedor,  Caldes,  Mathero  (4), 

(4)    Guriic  iV,  Loct.  Reaati  de  AD}oa,— Reg,  48  lotru^o    f6L 
137. 


Digitized  by  VjOOQIC 


FIANCESCH  CARUERAS  Y  CAKDI 


i83 


La  )iisuficació  que  Pere  Joan  Ferrer,  donzell  y  militar^ 
feu  de  son  deseximent  à  Renal  de  Anjou,  k  irobàm  especifi- 
cada en  lo  documeni  següent,  honi  se  donan  aïires  arguments 
y  consideracions  diplomiíiques  que '1  fa,  à  més,  interessant 
pera  conèixer  la  època  aquesta  de  nostra  historia.  Don  Joan 
darago  e  de  Caidtiia,  en  los  regnes  e  terres  de  Aragò^  Ci~ 
cilia^  eic.  del  Serenissim  Senyor  Rey,  avi  e  Senyor  nostre^ 
Locünent  general.  Per  quant  à  XIII  del  preseni  havem  re- 
kebudes  unes  ietres  de  vos^  Pere  Joan  Ferrer ^  donzell ^  do- 
mielliai  en  ía  ciutat  de  Barcelona^  del  tenor  següent:  Al 
tnoit  I  llustre  Senyor ,  lo  Senyor  don  Juan  darago^  Loc  tinent 
general  ^  Senyor  moll  1 1  lustre.  Per  quant  es  degut  als  cava^ 
llers  e  gentils  homen^'!  dar  raho  de  llurs  actes,  maiorment  de 
aquells  en  que  la  honra  los  obliga,  per  ço  he  desUberat  scriu- 
re  a  vostra  Senyoria  per  mostrar,  en  aquella,  ía  causa  quem 
porta  en  desneturar  me  de  la  mates  lat  del  Senyor  Rey  avi 
vostre,  hi  posal  sia  cert  ésser  molt  pales  e  mani/est  lo  quant 
jo  tinck  raho  de  tal  servici  apartarme  encara;  per  que  en 
sdevenidor  algun  nom  pogués  dar  carrecht  diré  lo  que  ental 
cars  es  degut  se  mani/esta;  nos  ignora^  Senyor  de  molta  vir- 
tut.  la  guerra  potada  en  Cathalunya,  ésser  venguda  per  de- 
fencio  de  les  llibertats  de  aquesta  pàtria,  hi  que  passions  de 
alguns  particulars  nos  haien  portats  en  la  destrucció  que 
aquesta  terra  vuy  se  trobe,  per  hont  sa  saguit  mutacions  de 
Sanyories,  morts  de  persones  e  dans  innumerables,  e  entre 
ios  altres  es  estat  lo  derrer  e  molt  gran  lo  perdre  del  Sen- 
yor príncep  pare  vostre^  car  mort  ell  se  es  mostrat  clara- 
ment ésser  molta  la  fi  de  sa  empresa,  car  ni  diligència  de  ie- 
íreSf  ni  pa  r  t  ien  la  rs  pers  ones,  ja  m  es  h  a  n  bast  ai  en  po  der  fer 
venir ^  après  morí  sua,  la  maiestal  del  Senyor  Rey  avi  vos- 
tre, ans  m*  es  estat  mostrat,  per  persona  digna  de/e^  que  lo 
Rey  de  franca  vol  per  as  si  aquesta  terra;  de  que  ve  he  ni  jo  la 
gran  destrucció  que  serà  venir  aylal  subiugació,  he  deUibe- 
rai  ans  desneturarme  del  Senyor  Rey  avi  vostre ^  que  dar 
iúch  ne  consentir  en  metre  à  servitut  la  mia  pàtria,  maior- 
ment vist  los  actes  fets  contra  mossèn  Johan  par  riera  e  Ber^ 
tran  dannendaris^  ab  qui  Jo  son  ab  stret  pareníiu^  amistat,  e 
lig^f  los  quals  son  stats,  entre  molts  altres  que  no  car  reci- 
tar ^  que  per  lo  semblant  ami  se  sguarden^  aquests  dos  qui 
éi erra  ment  se  son  exequiats:  lo  un,  que  vos^  senyor  ^  sou  ven- 


Digitized  by 


Gooí 


tÍ4 


ABGEHT0H4  HISTÓRICa 


gut  ma  armada  convocant  ía  terra  cojiira  mosseft  Joan  çar~ 
riera^  Bertran  darmendari^^  per  causa  de!  Comte  de  Paiiars, 
qui  la  vila  de  Blanes  tenint  en  subiugacià  mossèn  Johan  çar- 
riera^  havia  en  I  iber  tat  mesa,  lo  que  ses  mosirúi  que  si  lapo^ 
tencia  vos  hagués  consentit  poder  nos  fer  dan,  aquell  nos  fo- 
ra stat  Jet  atot  cumpliment.  La  altre,  que  siant  en  manig  ah 
%>ostra  Sen}^Qria^  havent  (remes  nosaltres,  per  en  Palou,  Ca- 
pità de  Banp^oles,  essent  vengut  aquell  à  nostra  riques  ta  per 
tractar  dels  fets  nostres,  lo  Comte  de  Campobaix  ha  comba- 
tut la  casa  o  forsa  sua  darenys^  presa  e  barricada t  e  mort 
un  oncie  de  LXX  anys  aqui  de h ien  mossèn  Palou;  e  per  ço, 
vehent  aquests  actes  de  tanta  ingratitut  de  Ffrança,  e  des- 
deny^  ensemps  ab  les  altres  coses  demunt  dites,  he  delliberat 
en  tot  cars  desneturarme  del  Senyor  Rey  avi  vostre*  E  per 
quant  sa  senyoria  es  absent ^  e  vos^  Senyor^  sou  açi  com  a 
loctinent  seu,  ab  ia  present  me  desnetur  de  qualsex'ol  obliga* 
cíó,  de  faeltat  o  altre^  si  alguna  ni  havia^  en  que  tengut 
fos.  Retent  vos  qualsevol  Capitanies,  donacions^  bens,  e  car- 
rechs,  que  tengues  per  ía  maiestat  sua.  Volent  desla  hora 
avant j  en  le  sguard  de  sa  senyoria  ésser  hagut  per  persona 
stranya  e  en  res  no  súbdita,  Certifficant  à  vostre  Senyoria 
com  he  desliberat  tornar  à  la  obediència  del  Senyor  Rey  d  on 
Johan,  de  qui  per  nostres  guerres  apart  era^  e  ésser  amich  e 
inimich,  de  que  sa  maiestat  haurà  per  amichs  e  inimichs,  E 
per  que  en  aço  male/e  non  pogués  ésser  imputada,  ho  intim 
a  vostre  Senyor  la,  com  a  loctinent  del  dit  Senyor^  ab  la  pre- 
sent ïetra  signada  de  ma  nua,  per  mitga  de  gim  pere,  trom- 
peta. Dada  en  ta  vila  de  Blanes  a  XI  de  octubre  any  Mil 
CCCCLXXL  De  vostra  Senyoria  servidor  Pere  Joan  fer  ^ 
rer;  havem  delliberat  scriureus  la  present  jatsia  del  Jet  de- 
gudament e  justa  sens  altre  letra  poguessem  procehir  contra 
vos,  bens^  personas  e  armes  vostres.  MtS  per  inseguir  la  cle- 
mència de  la  maiestat  del  senyor  Rey,  vos  notifficam,  com  per 
leys  del  principat  de  Calhalunya^  ne  menys  en  pratica,  %es 
mesjins  ací  que  algun  natural  Caíhela  se  puxe  desnaturar 
de  son  Rey  e  Senyor.  E  per  ço  es  trobat  lo  nom  de  innata  Ji- 
delitat  al  dit  Cathala,  E  com  per  dites  leys,  o  en  altra  ma- 
nera per  us^  se  admetés  desnaturament ,  lo  quejtns  açi  no  es 
stat  admès,  aquell  nos  pot  fer  sens  causes  veres  o  degudes  ^ 
les  qual  Is  **«  vostre  letra  no  son  contengudes,  e  de  aq  net  les 


Digitized  by  VjOOQIC 


FBANCESCH   CAHUEBAS   T   C*ND1 


r85 


seg  ons  ley  de  spanya,  son  ten^ut  requerir  lo  dit  Senyor  Rey 
en  stcrel,  e  hon  no  fos  feta  ia  justícia,  ò  lo  degut  ver  lo  dit 
senyor  Rey  per  tres  veus  afromada  per  Cort,  devien  sperar 
SI  fora  dita  causa  o  causes,  com  Jossen  justes  e  veres,  lo  que 
no  es,  ason  degut  stamenl  tornades,  e  precehints  dits  reque- 
riments, éreu  e  sou  íenguí  restituhir  de  fet,  iot  lo  que  teniu  e 
possehiuen  lo  Principat  de  Catkalunya  e  Senyoria  del  dit 
òenyor  Rey,  en  la  forma  e  manera  que  era  en  temps  de  ta 
concessió  o  adquisició,  e  exirfora  son  Principat  e  senyoria 
disputat,  ans  que  desneturar  vos  poguesseu:  e  aquesta  es  là 
forma  servada  per  los  qui  han  volgut  servar  forma  de  des- 
neturar.  e  per  ley  ordonada.  ne  desneturat  podien,  ne  poden 
offendre  ne  inimicar  la  maiestat  del  Senyor  Rey.   sens  alire 
i>ffe„sto.  E  per  ço  vos  diem  ab  la  present,   e  manam,  vos  vu- 
tlau  trastornar  a  la  fidelitat  per  vos  ala  maiestat  del  Senyor 
Key  prestada,  e  tant  per  vostre  públich  dir  en  to  Castell  Re- 
yall  en  la  present  Ciutat,  que  les  coses,  per  vos.  e  mossèn  Jo- 
ban  çarrterae  Bertran  darmendari;,  fetes  eren.  sefahien 
per  servey  del  du  Senyor  Rey,  vullau  aquella  servar  e  tenir 
£n  altre  manera  vos  notiffiçam  que  serà  procehit  contra  vos 
tem.  honra,  fama.  posteritat  e  armes  vostras,  segons  que  lo 
procurador  fischat  de  la  Cort  Reyal.    ab  sa  suppHcado  de- 
vant  nos  donada,  nos  suppUca  e  requer;  de  la  qual  supclica- 
aa  la  tenor  es  sols  aquestes  paraules.  Iltuslris  Locunfenen- 
Us    Vulgt  optnione  famaque  orrida  et  publica  a  Septem  vel 

ZtrTi  r  ?'"''  ''  "'""''  '^'  '"'"'-''^"'•  ^'i  '^P^r  in  aliis 
hitens.  Stdonchs  vos,  personalment,  no  comparieudevanl  nos 
per  donar  rabo  ales  coses  que  per  lo  dit  procurador  Ji.chal 
son  preteses  contra  vos,  en  la  qual  vos  admetem  e  en  voslres 
plenes  deffenses  vos  oyrem„  si  dins  sis  jorns,  après  que  les 
presents  vos  seran  presentades,  devaní  nos  al/egareu  sobre  la 
present,  de  les  quals  starem  areíacio  del  portador  de  aque- 
/to.  qm  en  a  Cancellaria  del  dit  Senyor  fer  aquella  verda- 
dera  jurat  ha.  Dada  en  Barchelona  à  quinze  del  mes  de  Oc- 
tubre, any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor,  Mil  CCCC  Se- 
tantè hun.-^Vtlana  Vicarius.—Jean  (i). 

i48ü.-Fcrràn  U  lo  Católich,  qui.  com  es  sapigm  no  per- 
it)    Exercitum  I  Locantenemis  Renaii  de  Aniou.-Reii.  53  rn- 
tmso,  f61.  í33.  '  '^ 


Digitized  by 


Google 


t84 


ARGENTONA   HISTÒRICA 


gut  ma  armada  convocant  la  terra  contra  mossèn  Joan  çar~ 
riera^  Bertran  darmendari^^  per  causa  def  Comte  de  Pallars^ 
qui  !a  vila  de  Blanes  tenint  en  subiugaciò  mossèn  Jokan  ça*'- 
riera^  havia  en  Itberlat  mesa^  lo  que  ses  mostrat  que  si  la  po- 
tencia vos  hagués  consentit  poder  nos  fer  daUt  aquell  nos  Ju- 
ra s  tai /ei  atot  cumpliment.  La  altre,  que  stant  en  manig  ab 
vostra  Senyoria^  havent  tf^emes  nosaUres,  per  en  Palou,  Ca- 
piià  de  Banyoles,  es:^ent  vengut  aquell  à  nostra  riquesta  per 
tractar  dels  fets  nostres,  lo  Comte  de  Campobaix  ha  comba- 
tut la  casa  0  forsa  sua  darenys^  presa  e  barricada ^  e  mort 
un  oncle  de  LXX  anys  aqiti  dehien  mossèn  Palou;  e  per  ço^ 
vehent  aquests  actes  de  tanta  ingrat  i  tul  de  F franca^  e  des- 
deny^  ensenips  ab  les  altres  coses  demuní  dites,  he  detliberal 
en  tot  cars  desnelurarme  del  Senyor  Rey  avi  vostte^  E  per 
quant  sa  senyoria  es  absent^  e  vos,  Senyor^  sou  açi  com  a 
toc  tinent  seUf  ab  la  present  me  desnetur  de  qualsevol  obliga- 
cíOp  de  faehat  o  altre^  si  alguna  ni  havia^  en  que  tengut 
fos.  Retent  vos  qualsevol  Capitanies,  donacions^  bens^  e  car* 
rechSy  que  tengues  per  ta  males  tat  sua.  l'o  te  ni  des  ta  hora 
avant y  en  le  sguard  de  sa  senyoria  ésser  hagut  per  persona 
stranya  e  en  res  no  súbdita.  Cert  ideant  à  vostre  Senyaria 
com  he  desliberat  tornar  à  la  obediència  del  Senyor  Rey  don 
Johan,  de  qui  per  nostres  guerres  apart  era,  e  ésser  amich  e 
inimichf  de  que  sa  maiestat  haurà  per  amichs  e  inimichs,  E 
per  que  en  aço  mate  fe  non  pogués  ésser  imputada,  ho  iniim 
a  vostre  Senyoria,  com  a  loctinent  del  dit  Senyor^  ab  la  pre- 
sent letra  signada  de  ma  mia^  per  mitga  de  gim  pere,  trom- 
peta. Dada  en  la  vila  de  Blanes  a  XI  de  octubre  any  Mil 
CCCCLXXL  De  vostra  Senyoria  servidor  Pere  Juan  fer ^ 
rer;  havem  deliiberat  scriureus  la  present  jatsia  del  Jet  de- 
gudament e  justa  sens  altre  letra  poguesscm  procehir  contra 
vos,  benst  personas  e  armes  vostres.  Més  per  inseguir  la  cle- 
mència de  la  maiestat  del  senyor  Rey^  vos  noiifficam,  com  per 
Icys  del  principat  de  Caihalunya^  ne  menys  en  pratica,  ses 
mes_^ns  ací  que  algun  natural  Cathela  se  puxe  desnaturar 
de  son  Rey  e  Senyor.  E  per  ço  es  trobat  lo  nom  de  innata  Ji- 
delitat  al  dit  Cathata,  E  com  per  dites  leys,  o  en  altra  ma- 
nera per  us,  se  admetés  desnaturament^  lo  que  fins  açi  no  es 
s  tat  ad  mes  f  aquell  nos  pot  fer  sens  causes  veres  o  degudes^ 
les  qualis  fn  vostre  letra  no  son  contengudes,  e  de  aqnelles 


Digitized  by  VjOOQIC 


FHAïlCESCH  CARRERAS  Y  CaNBI 


i85 


segons  ley  de  spanyay  son  iengut  requerir  ío  dit  Senyor  Rey 
ensicrety  e  hon  no  fas  feta  ía  justicia,  ó  lo  degut  per  lo  dit 
senyor  Rey  per  íre.í  veu^  ajrontada  per  Cort,  devien  sperar 
si  fora  dita  causa  o  causes  f  com  Jossen  justes  t?  veres,  lo  que 
no  eSj  ason  degut  stament  torn  adés,  e  precehinis  dits  reque- 
riments, éreu  e  sou  iengut  restitulür  de  fet ^  tot  lo  que  teniu  e 
possehiu  en  lo  Principat  de  Cathalunya  e  Senyoria  del  dit 
Senyor  Rey,  en  la  forma  e  manera  que  era  en  temps  de  la 
concessió  o  adquisició t  e  exir/ora  son  Principat  e  senyoria^ 
despuJatj  ans  que  desneturar  vos  poguesseu;  e  aquesta  es  la 
forma  servada  per  los  qui  han  volgut  servar /orma  de  des* 
netHrar„  e  per  ley  ordonada,  ne  desneturat  podien^  ne  poden 
*>jfendre  ne  inimicar  la  ma  tes  lat  del  Senyor  Rey^  sens  altre 
offensio,  E  per  ço  vos  diem  ab  la  present^  e  manam,  vos  vu- 
ilau  trastornar  a  la  fidelitat  per  vos  ala  maiestat  del  Senj-or 
Rey  prestada^  e  tant  per  vostre  públich  dir  en  lo  Castell  Re- 
yall  en  la  present  Ciutat^  que  les  coses,  per  vos,  e  mossèn  Jo- 
han  çarriera,  e  Bertran  darmendari^f  Jeies  eren^  sefahien 
per  ser  ve  y  del  dit  Senyor  Rey,  vullau  aquella  servar  e  tenir. 
En  altre  manera  vos  notÍ£icam  que  serà  procehit  contra  vos 
bens,  honra,  fama,  posteritat  e  armes  vosiraSf  segons  que  lo 
procurador  Jischal  de  la  Cor  I  Rey^aí,  ab  sa  suppUcacio  de- 
van  i  nos  donada,  nos  supplica  e  requer;  de  la  qual  supplica- 
ciú  hï  tenor  es  sots  aquestes  paraules.  Jllusíris  Locuntenen* 
tis,  Vulgi  opinione  famaque  orrida  et  publica  a  Seplem  vel 
oc  to  mensibus  citra  ei  ui  Ira  etc  inseraíur  est  súper  in  aliis 
iiiieris^  Si  donchs  vos,  personal  menti  no  compari  eu  devant  nos 
per  donar  raho  ales  coses  que  per  lo  dii  procurador  Jischal 
son  preteses  contra  vos^  en  la  qual  vos  admetem  e  en  vostres 
plenes  dcffenses  vos  oyrem^  si  dins  sis  jorns,  après  que  les 
presents  vos  seran  presentades^  devant  nos  allegareu  sobre  la 
present,  de  les  quals  starem  arelaclo  del  portador  de  aque- 
lles ^  qui  en  la  Cancel•laria  del  dit  Senyor  Jer  aquella  verda- 
dera  jurat  ha.  Dada  en  Barchelona  à  quinze  del  mes  de  Oc- 
iiibre,  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor^  Mil  CCCC  5í- 
tantú  hun, — Vilana  Vicarius, — Jean  (i). 

1480.— Ferran  II  lo  CaióUch,  qui,  com  es  sapíguí  no  per- 

(1)     Eicrcitum  I  Loconfenentis  Renati   de  Anjou.^Reg.  53  In- 
tni^o.  lól,  I  33. 


Digitized  by 


Goo 


^ 


1 86  FHANCESCH  CAItRERAS   Y   CANDI 

dia  ocasió  de  debilitar  slï  feudalisme  aumenrant  les  regalíes 
de  la  corona^  al  rebre  una  diputació  de  comissionats  de  les 
parròquies  de  Mataró,  Argeoiona.  Cabrera,  Vilassar  y  Pre- 
mlà,  composta  de  Guillem  Pere  Eroles  de  Vilassar,  Guillem 
Pere  Balloí  d'  Argeniona,  Jaume  Luü  de  Llavaneres,  y  tos 
Síndichs  de  Mataró^  sol  ï  ei  ta  ne  la  concessió  d'  un  privilegi 
semblant  al  que  Anfós  rV  atorgà  à  Mataró  en  1419,  aculli 
llurs  pretensions  accedint  à  lo  per  ells  demanat.  En  consc- 
qtiencia  dits  pobles  se  incorporaren  à  k  Corona  y  s'  agrega- 
ren à  la  ciutat  de  Barcelona,  de  la  que  en  avanl  se  ^Is  consi- 
derà com  carrer  y  part  integrant,  ab  jurament  del  Rey  de  no 
separar  may,  ni  1  mer  y  mitx  imperi,  ni  las  jurisdiccions  ci- 
vil y  criminaK  declarant  nulas  y  sense  força  qualsevols  ena- 
gcoacións,  iníeudacións,  concessions^  transferències,  permu* 
tes  y  etïipenyos  contraris  al  dit  privilegi  (t),  A  més  s'  establí: 

Que  ^Is  batlles  fossen  nombrats  pel  Rey  cada  trien»,  cle- 
gintlos  d*  una  terna  presentada  pels  jurats  y  consells  del  ter- 
me^  ejcercint  dita  autoritat  en  la  forma  y  manera  que  es  eiser* 
cida  pel  Batlle  dt  Barcelona  y  percibint»  en  concepte  de  sala- 
ri, deu  lliures  anyals.  Sols  podrdn  ésser  nombrats  Batlles  los 
naturals,  propietaris  y  habitants  del  terme. 

Que  Argentona  puga  crear  impostos  y  contribucions  ler- 
riioriaïs,  imposar  delmes  ó  redelmes,  vintenes  y  altres  tributs 
que  crega  realisables,  sense  llicencia  ó  provisió  ReaL  Així 
com  esïablirlos  per  durant  lo  temps  que  estime  covenient» 
amonisarlos  y  restituirlos  una  y  molies  vegades,  vendrels  ó 
irrendarlos.  Emperò  cada  ires  anys  ne  deurà  rendir  comptes 
al  Batlle  General  de  Catalunya. 

Que  i  es  persones  detingudes  ó  processades  no  pugan  ésser 
tretes  de  la  vila,  exceptuant  que  ho  fossen  de  regalía, 

Traduhirém  íntegrameni  lo  pàrrafo  més  important  pera 
nosaltres,  puix  que  toca  de  prop  à  Argentona  y  son  Cas- 
tell {2I 

«ítem  com  en  Pere  Joan  Ferrer  mentres  retingué  la  vila 

(1)    Pellicer,  lluro — estudi  X,  pàg.  436* 

Havent  insertat  íntegra  en  Pellicer,  la  traducció  castellà  na  d* 
aqucï^t  document,  trametrem  sols  un  extracte  de  quant  en  ell  mtc- 
ressa  i  la  historia  d'  Argentona. 

\2.)     Es  traducció  de  la  versió  castellana  donada  per  en  Peütcef'. 


Digitized  by  VjOOQIC 


FBANCESCH    CABTlErftAS    Y    CANDt 


187 


de  Maia ró  y  parròquies  d*  Argetiionaj  Cabrera^  Vilassar  y 
Prem  13 1  hagués  fet  obres,  segons  se  diu,  y  reparacfións,  en  un 
Castell  herm  anomenat  Burríach,  en  lo  qual  actualmeni  hi  té 
sa  habitació,  qual  castell  de  Burriach,  se  diu  esscr,  ó  haver 
sigui  d*  en  Pere  Bosch;  y  com  se  valga  que  en  Pere  Joan  Fer- 
rer hage  assegurat  con;edírseli  en  propietat  pel  Sereníssim 
àcriyor  Rey  vostre  pare  d' inmortal  memòria,  y  pel  Batlle  ge- 
neral de  Catalunya  y  llochiineni  ó  regent  del  dit  ofici»  cens 
termes  de  les  parròquies  de  Cabrera  y  Vilassar  que  ha  fet 
assenyalar  y  encloure  ea  dit  Castelí,  y  en  los  que  obtingué 
toia  ia  Jurisdicció  civil  y  criminal,  mer  y  mixt  imperí^  cons- 
tituint una  Baronia  en  regla,  la  que  no  pot  asserli  donada,  nf 
quedar  per  ell  dits  termes  y  jurisdicció,  en  perjudici  de  les 
parròquies  que  conünan  y  terminan  ab  lo  Castell,  retornades 
ja  à  vostre  Rey  al  patrimoni  Íntegrament  y  sense  cap  dismi- 
nució; que  per  axó  los  homes  de  dites  parròquies  han  pagat 
ab  gust  les  quantitats  que  fC  especificant  à  parí  de  que  en  dits 
termes  3' han  embargat  terres  à  dit  Pere  Joan  Ferrer,  que 
deuen  ésser  íntegrament  retornades  à  sos  propietaris,  puix  ab 
reyal  sentencia  se  sentencià  y  declarà  en  temps  passat,  que  dit 
Castell  no  tenia  més  terme  que  *t  que  li  assenyalaven  ses  prò- 
pies parets;  per  tanc,  suplican  à  la  Vostra  Altea,  que  siga  de 
son  grat  revocar  y  tenir  per  revocats  y  anulats»  com  ab  la  pre- 
sent revoca  y  anula,  de  certa  ciència  y  deliberadament,  tot  es- 
tabliment, concessió  y  mercès  fetes  à  En  Pere  Joan  Ferrer  y 
ais  seuSj  referents  als  termes  assenyalats  à  dit  CasicU,  à  la  Ba- 
ronia, y  à  la  jurisdicció  civil  y  criminal  pel  Sereníssim  senyor 
Rey  vostre  pare,  ó  per  Vos,  6  pels  Oficials  de  Vostra  Mages- 
cat  ó  d'aquell;  quals  esiablimenis,  limitació  y  assignació  de 
termes.  Baronies  y  concessions  de  ]urisdicció  civil  y  criminal 
f  altres  qualsevulga  provisions,  sïgan  tinguts  ó  tingudes  per 
tant  suficientment  expressats,  com  5Í  aquí  estiguessen  indi- 
:ats  paraula  per  paraula;  restituint  y  retornant  les  coses  al 
;>unt  en  que  's  irobavan  en  dits  termes  y  parròquies,  y  les  ju- 
risdiccions, y  lo  demés  relacionat  ab  dites  parròquies  y  sos 
particulars,  avans  de  les  conmocions  y  guerra  de  Catalunya: 
ínanant,  en  conscq Ciència,  Vostra  Senyoria,  que  En  Pere 
loan  Ferrer  tinga  de  renunciar  y  faça  renuncia,  dels  dits  es- 
;iibU0ients,  gràcies  y  concessions;  qual  renuncia  conste  per 
luiéottch  document  en  oíici  deï  Batlle  general,  à  fi  d'  elerni- 


Digitized  by 


Gi 


iSg 


AKGl^KTDKft    mSTORtCA 


sar  sa  metnona;  provehint  y  declarant,  per  major  previsió, 
que  En  Pere  Joan  Ferrer  oo  pot  tenir  dits  termes,  oi  en  ells 
exercïrhí  cap  jurisdicció;  ni  menys  rebre  la  quantitat  de  di- 
ner per  la  que  foren  empenyades  dita  vila  y  parròquies,  fins 
que  bage  renunciat  als  dits  establiments,  concessions  y  mer- 
cès^ de  la  manera  que  està  previngui;  declarant  à  més,  puix 
que  *ls  homes  de  díia  vila  y  parròquies  han  deposiíat  en  lo 
Batich  de  Barcelona  dos  mil  florins  d*  or  à  servey  de  Vosua 
Ahca  (com  dessús  s'  adverteix)  pera  que  *s  destinen  à  lo  que 
determïne  vostra  Rey  al  voluntat,  y  ha  gen  assegurat  la  a^na 
de  cens  de  mil  florins  d^  or  (segons  també  s'  expressa)  à  Pere 
Joan  Ferrer;  ja  sense  mes  retart^  dites  vila  y  parròquies  y  les 
jurisdiccions,  vagen  al  domini  y  possessió  de  Vostra  Reyal 
Magesiat;  y  's  cumplesca  y  linga  efecte  y  execució^  iot  lo  con- 
tingut en  los  presents  capítuls;  no  impedtni,  avans  tenim  les 
per  expressament  revocades  y  de  certa  ciència^  toiasy  quiscti- 
na  de  les  provisions,  ab  qualsevulla  expressió  de  paraules, 
per  fortes  y  derogatòries  que  fossen,  les  que  sigan  aqui  tingu- 
des per  insertades,  no  disposa ntse  en  cap  manera  lo  conirari 
—Plau  al  senyor  Rey*» 

Ferran  11,  al  accedir  à  tot  lo  solicitat  pels  pobles  quan 
atorgà  est  privilegi^  los  hi  exigeix  enireguen  mil  florins  d*  or 
à  Pere  Joan  Ferrer.  També  disposa, que  sols  paguen  una  part 
dels  drets  de  sagell,  cntregant  los  habitants  de  dits  termes,  mil 
sous  )aqucsos  a  aquest  objecte.  La  incorporació  à  la  Corona 
Reyal,  ço  es  aquest  privilegi,  està  datat  à  Toledo,  lo  3o  de 
Juliol  de  1480. 

La  historia  del  castell  de  Burriach  podem  dir  que  fineix 
ab  lo  segle  xv,  acabant  sa  importància  senyorial,  quan  co- 
mença la  Edat  Moderna,  per  virtut  del  privilegi  de  Ferrin 
IL  Recobrades  les  rendes  d'  Argentona,  ço  es,  del  mes»  censos 
y  altres  drets  reals,  per  la  família  Bosch,  y  restant  novament 
deshabitat  y  herm  lo  Castell,  al  abandono  sobrevingué  soa 
enrunament;  sols  la  capeila,  sots  1'  advocació  de  Sant  Vicens, 
SC  mantingué  ferma  entre  les  runes  y  'ns  ha  pervingut  fins  al 
primer  terç  del  segle  xix*  Més  al  present,  fins  aquesta  desapa- 
rcscuda^  devem  esperar  que  dins  mitj  segle^també  les  primpa^ 
rades  parets  que  avuy  s'  enlayran  esquerdades  com  ossamcn- 
ta  del  home  que  passà,  hauran  vinguí  í\  terra,  y  no  mes  pilots 
de  runa  restaran  en  lo  cim  de  la  històrica  monianya.  Per  i^o 


Digitized  by  VjOOQIC 


PRANCESCH    CABREEÀS   Y    CAKBI 


.89 


es  cotivenient  se  ínveoiarien    en  iotes  parts  los  pochs   resiesj 
per  sorij  eKiíiicnï:^  encura,  avjns  de  llur  total  desaparició, 

Podríam  continuar  alguns  daios  históricbs  d'  Argentona^ 
en  les  vícïsiluïs  polítiques  de  la  Època  Modernír,  Més  ho  de- 
scarem perj  alire  oca^síó,  partint  de  la  base  general  de  concre- 
tar no&ire  estudi  à  la  Eddi  Mitjana,  encara  que  en  algun  punt 
especial  lo  allirguém  flns  avuy  dia. 


LA    TORRA    DE    COGOLL 


No  sabem  >  hagc  escrit  res  à  propòsit  de  la  torra  de  Co~ 
goll,  que  puga  servirnos  de  base  al  estudi  que  cmprenétn  en 
lo  preseni  capíiül.  Son  nom,  Cucuïl  ò  CogoU,  de  sfgnitícat 
fins  al  present  desconegut,  lo  recomanàm  als  aficiofiaiis  à  es- 
tudis loponomastichs,  puix  segurament  hi  trobaran  en  ell 
quelcom  curiós  y  nou.  D*  entre  estes  dues  denominacions 
ab  que  ve  citada,  adoptem  la  de  Cúgolí^  per  créurela  més 
catalana  y  usarse  en  les  últimes  escriptures  que  *ns  en  par- 
lan,  A  Argentona  tením^  i  més,  un  pui^  díi  en  altre  temps 
de  la  Cugulera,  en  lloch  ben  distanidel  de  la  torra  deCogoU, 
Ja  que  aquell  puig  era  dalt  la  serra  damunt  can  Cabanyes  y 
can  Marti  de  !a  Pujada^  en  la  partió  dels  dos  castells  de  Bur- 
riach  y  de  Dosrius  (r),  A  Lluvaneres,  un  documetii  del  any 
1172  nos  parla  del  lloch  també  anomenat  Cuguil  (2). 

(1)    Apèndix,  document  nom.  V- 

fa)  Document  nom.  i85  d*Anfós  I  (Arx,  Ar  )  hont  diu:  Hoc  est 
tfansl^tutn  Jideliíer  facium  a  quodam  instrumento,  per  aí/ai^etum 
divisú,  sic  se  ha  vent  e.  Sit  notum  cu  net  is,  quúd  ego,  guiUéimus  ée 
castro  veiuio,  et  uxor  mea  blaschida^  damus  tibi  berengario  íuí,  et 
sixori  ttte  ienjatie  et  vestre  proieniei  atque  pòster itati^  ad  metioran^ 
dum  et  bene  labor an du m^  ipsnm  ca m pum  meNm  de  campo  maiori^et 
iUum  campum  de  palomeres^  et  carn  pum  meum  de  irso  cügui^lo,  et 
campnm  mettm  de  aianrrico,  et  campum  meum  de  ipsis  faígeriis^  et 
campum  de  pòdium  Calvelío  cum  omntbus  eorum  terminis  et  afron* 
tacionibits,  et  cum  introitibus  et  exitibus  eorum,  sicut  melius  habff' 
nius  in  chomitatu  barchinone  infra  terminum  castri  mei  de  Matera^ 
fíCt  in  parroechiis  sancti  andree  de  lavanneres  et  sancti  yincencii. 
Entre  las  íirmas  del  document  hi  tia  la  de  Boneti  df  Loreda, 


Digitized  by  VjOOQIC 


FRANCESCH    C  ARREU  AS    Y    CANDI 


I9T 


En  altres  termes  de  fora  la  Maresma,  sabem  de  dïferenis 
iodreis  anomenats  axi  niaieix.  En  la  Vaiie  OUúfredi  existia 
en  io32  r  aiodium  de  Cogoía  |i).  Lo  castell  de  Cugutl  en  lo 
comiat  de  Barcelona,  eslava  enclòs  dins  lo  lerme  del  de  Moní- 
clar  (a)*  En  lo  p\à  de  Barceïona  hi  teníam  una  petita  regtó^ 
cap  à  Sant  Martí  6  Sant  Andreu,  nomenada  en  lo  segle  mi  del 
Gucull  antích  (3).  Y  pervinguts  ab  lo  mateix  nom  tins  nostres 
días,  subsísteÍ3C  la  quadra  de  Cugoll  en  lo  partit  judicial  de 
Montbknch^  lo  lloch  de  Cugollíi  à  Sani  Feliu  de  Pallarols, 
partit  judicial  d'  Olot,  y  algun  altre  sitnilar  en  ïas  illas  Balears. 

Certament  no  es  pas  molt  lo  que  podem  comunicar  s.obre 
la  torra  de  Cogoli  del  terme  del  castell  de  Sanc  Viceos;  empe- 
rò n'  hi  ha  prou  pera  ter  constar  sa  índabiíable  existència  y 
lo  Itoch  aproximat  de  son  establiment. 

Apareix  escrita  per  primera  vegada,  en  una  concessió  de 
terres  feta  per  Sani  Olaguer  y  los  canonges  de  Barcelona,  a  21 
d^  Octubre  de  i  t2Sp  qual  document  comença  ab  les  següents 
paraules  (4)* 

In  dei  nominet  ego  OUegariun^  dei  gratia  tarrachQiien~ 
sis  archíepiscopus  et  omne^f  convé  ni  us  chanonichorum  bar- 
t'hinonensis  sedis.  Damus  vo^is  ambobus  fratribus  Raimundo 
mironiSf  n  rod  eriço,  et  fratri  tuo  arna  Ho  ^  aiodium  nostre 
chanonicÉ^  separatim  positum^  quod  habemus  in  parroeckias 
sancie  marie  civitatis  fracte,  et  sancti  martini,  et  sancii  an* 
dree  de  íavantiariisj  id  sunt  terras  scilicet  et  vineas  et  (/Upa- 
rias..,  Terminatur  Aec,  at  orienle,  in  rivo  qui  discurrit  iux- 
ta  aquas  £alidas  dextarag.  Ab  occasu^  in  rvKBu  be  cucullo 
et  sic  eundo  in  coílo  de  pendix,  usque  in  cacutnine  montis  de 
cirera  A  circio,  in  iamdicío  moníe,  et  in  ter  mi  nio  castri  duo- 
rum  rivum,  et  sic  eundo  in  monte  alto.  Aquestos  límits  se  re- 

'\\    Cartorat  S*  C.  fol.  323»  nom.  g65, 

\ii     Documecst  nom*  716  d*  Anfós  I  (Arx,  Ar  ) 

f3  Diu  lo  doc  nom.  04  de  Ramon  Borrell  í  del  any  J009:  In 
terri  torta  baf'chinonçnse  in  ter  mi  nio  de  ipsú  cuculh  aniico;  y  la  de 
nom  3S9  del  propi  Sobcri:  in  termino  ipsiu^  cuculi^  ad  orieniahm 
paríem  praedtcíe  Barchinont*  urbís.   Arx,  Ar.) 

(4)  Eix  fragment*  copia  textual  del  original  existent  en  lo  arxiu 
de  la  Catedral  de  Barcelona,  fou  publicat  pel  Rnt.  P.  Fidel  Fita  en 
\<>  Boietin  de  la  Reai  Acadèmia  de  ia  Historia^  vol.  lil^  pég.  82, 
à9.  hont  lo  copia  Pellicer  en  ïluro^  estudi  X,  nom  ï,  pig,  3S3. 


Digitized  by ' 


tg2 


ARGENTOPfJi   HISTÒRICA 


fcrejien  à  una  d  rea  de  terreno  a  barca  ni  Ics  ires  parròquies  de 
SaniJ  Maria,  Sani  Marn  y  Sant  Andreu,  y  per  consegüí-nt  los 
de  sa  part  occíJeuial  s'  eí^cauen  ésser  los  maíexos  de  las  Civi- 
las  Fracta,  ab  Argentona  collindants.  Y  alh\  diu,  eiisiirhi  la 
torra  de  Cogoll^  no  massa  distant  de  ia  plaijàr  quan  ta  Ifued 
divisòria  que  comença  al  mar  y  (inçíx  dalt  de  Ja  serra,  abans 
d'  arribar  à  la  venent  de  Cerdanyola  coneguda  per  Pendix, 
trobava  la  esmentada  lorra. 

Sapígut  aÍ3EQ,  la  imaginació  de  tothom  qui  coneix  aquelh 
voltants  de  Mataró  se  fixarà  en  los  restos  d'  aniiquíssíma  y  ro- 
dona lorra,  asseniais  en  lo  puig  damunt  la  carretera  d'  Ar- 
gentona, per  sota  dels  que  hi  salta  lo  sobrant  de  les  aygues  de 
Dosrius,  y  conegut  vulgarment  pel  molí  de  vent*  També  no- 
saltres nos  ht  havem  fíxat  ab  carinyo^  ja  que  dit  lloch  no  pot 
cumph'r  miïlor  las  condicions  exigides.  Contribueix  I  donar 
alguna  autoritat  à  esta  creença»  la  torra  que  apareix  dalt  d'  un 
turonet,  en  un  gra  bat  de  Mataró  en  lo  segle  xviip  reproduhft 
per  en  Pellicer  (ï) Ja  qual  vehem  ocupant  lo  lloch  de  que 
parlem.  Pera,  ab  greu  reca n ça ^  devem  confessar  nos  falta n 
proves  concluents  é  indubiíables. 

Lo  segon  document  lestiBcant  la  existència  d^  una  totra 
en  los  límits  d*  Argentona  y  Mataró,  y  en  lo  m^iteix  indret 
hont  se  trobava  la  de  CogoU,  sembla  marcar  sa  situació  un 
tant  avall  y  més  prop  del  mar.  Es  aquell,  la  divisió  dels  ter* 
mcïi  dels  castells  de  Sant  Vicens  y  de  Mataró  del  any  i362 
(2)»  hom  se  parla  d^  una  lorra,  sens  anomenaria,  la  que,  si  bé 
ve  en  la  maieixu  línea  de  separació  dels  termes^  estava  situada 
enire  lo  camí  públích  de  Barcelona,  y  lo  mar,  prop  del  camp 
d'  en  Guillem  Matheu. 

En  la  venda  que  en  i352  feren  los  marmesors  de  Beren- 
guer de  Sant  Vicens  (3)  à  Pere  de  Bosch,  dels  castells  de  Vi- 
lassar y  de  Burrfoch  ab  ses  dependències,  hi  trobem  encloia 
la  lurri  vocatíí  Cogoll  que  est  prope  dicíum  locum  de  Ar^ 
j^enfona.  Aquesta  escriptura  diu  clarament  à  qual  dels  dos 
castells  pertanyia  la  torra  fi  ca  d  j  en  sos  límits.  Com  part  inte- 
grant del  terme  de   Sant  Vicens,    nos  es  precís  ocuparnosd* 

(i|     lluro. — Nueva  lluro,  Tiom*  I,  pig  443. 
ta)    ApeodïXj  document  nom*  VI. 
(3)    Apèndix,  document  nom.  IV, 


Digitized  by  VjiOOQIC 


FRAKCESCH    CAttRERAS   Y    CANDI 


igS 


ella  en  nqueft  lloch,  encara  que  de  la  manera  vaga  ab  que  ho 
fem.  Tal  vegada  alguo  dia  nous  documents  aclaresquen  lo 
que,  mal^^rjc  nostres  esforsos,  resta  en  la  fosquedai, 

;Scría,  en  son  orípen,  una  de  les  torres  romanes  de  que 
parlim  en  \ú  capííul  I,  situadj  damunt  la  vja  q  carretera  ro- 
mana al  seu  embocar  en  la  ciutat  de  lluro? 


Digitized  by  ^OOQICi 


f 


i 


11 


VI 


PERSONES    ILÜSTRES    PORTANT    LO    NOM    D^     ARGENTONA 
EN    LA    EDAT    MÍTJANA 


Lo  infatigable  escorcollador  de  nobles  llinatges,  Pere  Cos- 
ta (i),  díü  ésser  gran  la  noblesa  y  anü^uiíat  d'  una  família 
Argentona,  qual  escuí  era:  lleó  coronat,  rampant  d'  or,  ab  la 
llengua  eníora,  de  guies,  en  camp  llis  sínople,  y  tenint  una 
sèrie  de  tríénj^tils  d'  or  que  '1  eovolian.  A  més  cita  à  un  Pere 
d'  Argentona,  qui  en  1177  servia  en  les  guerres  d^  Anfós  I 
contra  lo  Comte  de  Tolosa  (2);  y  que  d'  aquest  nom  n'  existi- 
ren cavüMcrs  domiciliats  à  Lleyda,  habitant  molt  temps  lo  cas- 
tell de  Gardeny,  Finalment  queda  extingida  ab  un  fill  cape- 
llà, qui  disposa  de  sos  bens  en  fundacions  feies  à  la  iglesia  de 
Lleyda,  segons  diu  constar  ca  V  arxiu  de  sa  CatcdraL 

1204,  —  Pere  d'Argentona  jcompanyil  en  son  viatge  à  Ro- 
ma, al  rey  Pere  W  lo  Católích  (3), 

1229. — Al  empendrCj  Jaume  I  lo  Conqueridor^  la  con- 
questa de  Mallorca,  «lo  primer  que  salcé  en  terra  foü  Beraai 
de  RiuJemeya  (4)^  que  després  s'  anomenà  d'  Argentona,   al 

(1)     Nohiliario  catalSn. — M.  S.  del  segle  xvui* 

(a)     Diu  ne  llegia  en  lo  llibre  If  gran  dels  Feus,  foli  3iG. 

(3)  Pere  Tomic— Conquesias  de  Gathalunya.— Cap    XXXV^l  i  I 

(4)  La  anliqufssima  masíi  de  Riu-de-meya,  solar  pa y ral  d' 
aquest  guerrer^  ha  estat  fins  ^]  present  hu  dels  Itochs  més  deliíosas 
del  terme  d*  Argentona,  per  la  frotidosital  de  ses  boscuriesn  relativa 
abundància  de  caça  y  gays  torrents  hont  rumorejan  los  saltants  d' 
aygua,  y  esta  s'  embassa  en  ells,  rcfie^ant  la  verdor  de  ses  eihubc- 
ranis  vores. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS  Y   CAKDI 


105 


tjif  per  los  serveys  J*  aquesta  guerra,  premia  lo  monarca  do- 
&nili  '1  Uocti  de  SàDia  Ponça,»  En  lani  se  quedaren  i  Ma- 
orca  sos  successors,  que  un  Bernat  de  Ríudemeya,  en  ti85, 
)ú  nombríit  síndich  de  les  vaíls  de  Banyalbatar  Sopena  y 
íulunyina  de  dila  Illa  (j)* 

íigS. — A  Pere  d'  Argentona,  ó  per  ahre  nom  Burdo  d* 
Argentona,  Jaume  II  li  encomana  la  custodia  del  casicü  de  la 
^tiria  de  la  ciutat  de  Barcelona  (2) 

i3og. — Bernat  d'  Argentona  partí  en  la  expedició  contra 
s  moros  de  Granada,  tormant  part  del  ejtércit  del  Rey  d' 
Lragó.  Diu  1'  original  hont  ho  trobàm:  Bernardus  d'  Argen- 
ona  sit  iturus  nobiscum  in  presenti  Àrmata  nostra^  quant 
onira  Regem  Granate  facere  disposuímus  domino  annueníe 
3*.  (3  nonas  Juny  1309)* 

!333. — ^^Simon  d*  Argentona  firma  ab  molts  nobles  cava- 
lers  catal'jns^  un  document  d*  aquest  any  (4). 

i3qo. — Joan  I  encarrega  la  defensa  dels  llochs  de  la  Ve- 
jtjçría  de  Manresa,  Bages  y  Moya»  à  Guillem  d'  Argento- 
ia|51. 

1460 — Després  que  la  Cort  Principal  de  Catalunya,  reu- 
nida à  Lleyda,  participi  no  obtenir  la  llibertat  del  príncep  de 
Vhna^  los  de  Barcelona  convocaren  é  les  persones  més  nota- 
bles, entre  elles  Joan  d*  Argentona,  formant  p.irt  deies  del 
brai;  ó  eMüment  militar.  Durant  la  guerra  de  Joan  H^  la  Di- 
putació catalana,  d  14  de  Juny  de  1465^  11  encomané  ta  guar- 
ia del  castell  de  Cervelló,  que  aleshores  també  anomenaven 
ic  Sant  Vicens,  per  causa  de  la  Baronia  d'  aquest  nom,  en  lo 
Llobregat  [6).  De  la  existència  d*  una  casa  y  donzells  d'  Ar- 
|;tntona  4  la  qual  aquest  Joan  perla nyé,  ne  lením  perfecte 
coneiitíment,  entre  altres  documents,  per  un  ofici  ó  provisió 
del  Condestable  de  Portugal,  ab  data  de  3o  de  Maig  de  1466, 
y  cïïdreçada  à  la  Cúria  del  Bisbe  de   Barcelona,   pera  que  s' 


Docoment  nom.  Sa  d*  Anfós  11    (Arx.  Ar) 
u\    Grati arum  IS  Jacobijs  II    Reg   194,  fol   144 
(3l    COftimune  36  Jacobi  U,  Reg.  144,  fol   70. 

(4)  Càrtoral  S.  C  tol.  i^t'i,  nom.  609. 

(5)  Fchu  de  la   Pensi, — Anales  de  Calalyfía. — vot.  U,  Uib.  lï, 
cap.  20,  píg,  324. 

16)    Registre  6  Intruso,  fól,  104. 


Digitized  by 


Go( 


196 


AJlGl^TON4   MISTÓRICA 


inhibís  del  copeixement  d'  una  causa  seguida  ab  moitu  de 
qüesiíóns  bogudas  entre  Mossèn  Matheu  d'  Erole&,  rector  de 
Sani  Julià  d*  Argi*niona,  y  lo  donzell  Joan,  puix  son  conc* 
xement  efií  aientatorj  à  la  jurisdicció  de  la  regalin  En  dit 
ofici  se  íà  constar  1'  aniiguiíat  dels  drets  de  la  casa  d'  Argen- 
tona, ob  estes  paraules:.*,  sed  dumtaxat  súper  quibusd^m 
assertis  nova  li  bu^  possessionibus  seu  receptione  iiiarum  que 
ab  aníiqusssitno  tempore  citra  ipsius  Joannis  dargentofia  an- 
tecessores receperunt;  ipseque  recepti^  recipereque  cúnsuevit^ 
et  usus  est  eodem  jure^  que  profecto  in  hoc  nostra  Cathaionie 
principaíu  prophane  sunU  hocque  felicis  recordatioma  Regis 
Aragonum  proaví  et  antecessote^  nostri,  sibi  vendicarunt  ip- 
soque  utimur  ture  (t).  Que  aquesta  casa  y  don^elïs  d*  Argen- 
tona, no  era  la  dels  senyors  de  Sant  Vicens  ó  Burri^ch,  ne 
havem  la  prova  complerta  per  quant  en  los  segles  xi\\  iv  y 
XV  ï  fou  sempre  lo  cas  te  h  de  la  casa  Bosch.  Joan  d'  Argeoiooa 
tingué  la  jurisdicció  de  !a  parròquia  vehina  de  Sant  Feliu  de 
Cabrera,  fins  al  J460.  Més  aquella  jurisdicció^  bastant  resire- 
ta,  no  comprenia  lo  mer  imperi  (2),  ni  tampoch  Ja  jurisdicció 
criminal. 


(j)     (.ommune  3  Petrt  Comestabílís  PorTtJgaliíiï«  Plg«  H   Heg,  14 

Intruso,  fól  161. 

{zj  En  la  solicitut  elevada  S  t  de  Febrer  de  r46o,  al  rey  Joan  II 
pels  homes  de  la  panoquta  de  Sant  Feliu  de  Cabrera,  é  fí  de  incor- 
por^rse  i  la  Rejal  corona,  se  veu  com  aquella  jurisdicció  eslava «c^ 
parada  de  la  dels  senyors  de  Sant  Vicens  y  lambé  la  manera  com 
vingué  à  mans  dels  donzells  d*  Argeniona  Dirigintse  al  Soberi  li 
diuen:  vos  ^enyot  h^vets  fa  lo  mer  imperi  e  alta  jurisdictio:  desi- 
franí$  e  ti/er^tníí,  ajri  com  à  feeU  i^ass'ttís  vostres^  que  i^t  t  &ítfa 
jurisdictià  civil t  e  encara  crimittaK  baíxn  e  n&  alta^  ía  qimí  era  de  * 
tenguda  €  pQSSehída  per  lo  hereu  e  successor  de  la  dú^a  na  ísaM^ 
quondam  muller^  de  mossèn  aruau  fontanals  cavaller ^  senyora  de  la 
casa  de  cabrera^  e  ta  qualjurisàictw  eSy  e  esta  huy,  en  ma  àen  Joan 
dargentonat  donzell,  al  qual  es  stada  venuda  per  mossèn  Miquei 
br amoni  prevere»  ara  senj^or  de  la  dita  casa  de  cabrertj,  per  prat 
de  docenles  cinquanta  lliítres  barckeloneses,  vinga,  sia^  e  stiga 
apiicada  en  mi  e  poder  de  vostra  seny  orí  j  Rey  al  ^  e  que  sia  unida  *• 
aplicada  al  mer  imperi  e  altajurisdictio^  la  qual  vostra  senyoria,, 
segons  dit  es^  ha  ja  en  la  dita  parròquia  ctc.  (Diversorutn  1 1^  Joan- 
nis llf  Reg.  3371,  fol,  24), 


Digitized  by  VjOOQIC 


-^- 


VII 


PARRÒQUIA    DE    SANT   JULtA 


NOVAS    REFERENTS    AL    TEMPLE    PARROQUIAL 


Abans  de  ressenyar  la  parròquia  de  Sant  Julià,  comença* 
fém  per  ocuparnos  de  la  sevo  igksia  aciuaL  Construcció  de  la 
derrera  època  gòtica,  s*  hi  nota  tota  la  infíuencia  del  nou 
tml.  Consta  de  tres  naus,  una  gran  central,  y  dues  petites  la- 
terals^ afectant  la  forma  de  creu  llatina,  pera  lo  que  aquestes 
comeaçan  à  un  terç  de  la  entrada,  y  paron  al  arribar  al  pres- 
biteri. Al  àngul  Nori  de  sa  tatxada,  s'  axeca  son  quadrat  y 
teiucb  campanar,  rematant  en  marlets  en  escala»  constant  de 
t  ïS  palms  d*  altura,  per  12  d'  ample  en  quadro  (i).  En  V  ún- 
*\i\  extrem  oriental  de  la  Iglesia,  damunt  la  sagristia «  s'  alça 
ïlire  més  petita  torra,  consemblant  al  campanar  é  igualment 
inmarletada^  coneguda  per  to  ComunUor^  desde  hont,  en 
ites  de  forta  tempestat,  surt,  lo  sacerdot,  à  conjurar  lo  temps* 
Aquesta  íglesia,  edificada  en  lo  propi  lloch  hont  esiígue- 
ren  las  precedents,  data  de  principis  del  segle  xvï*  En  1'  any 
t5i5  se  contractà  sa  reedificació,  pel  preu  de  deu  mil  lliures 
t^arceloneses,  essent  constructors  de  la  matexa,  Miquel  Canut, 
rre  de  casas  de  Gerona,  y  lo  picapedrer  francès  Pierris 
Am*  Y  com  à  la  vila  li  mancàs  diner  pera  pagar  esta  obra» 
Foti  creat  un  censal  de  dues  centes  lliures  aplicador  à  dit  ob* 


Botlletí  lie  la  Associació  d'  Excursions  Catalana. — 1883. 


Digitized  by 


G005II 


tq8 


FRANCESCH    CARfltlRAS    Y    CANDI 


jecte  (i),  Tardà  en  acabarse  vint  y  quatre  anys,  segons  consta 
de  Ja  inscripció,  pintada  en  tleires  gòtiques  damunt  sa  pona 
principal,  que  conmemora  la  sua  consagració  ab  estàs  parau- 
les: Diumenge,  lo  dia  del  Àngel  Custodi,  à  XII  de  Octubre 
de  i53g^  la  present  Iglesia  é  Campanar  foren  consagrades ^ 
Havent  caigut,  en  temps  passat,  lo  iroç  de  pedra  ó  arrebossat 
hont  era  pintada  la  cífra  9  de  la  data,  aL  adobarho  y  repintaria, 
fou  posat  un  5  equivocadament.  Axí  passaren  anys  y  anys, 
fins  que,  en  1871,  à  Mossèn  Franciscà  Crusellas,  rector  d' 
Argentona,  U  vingué  de  nou  que  un  temps  s'  escaygués,  la 
diada  del  Àngel  de  la  Guarda,  à  i2de  Octubre.  Volgué  en- 
trar en  averiguacíons,  y  aquestes  lo  conduhíren  a  saber,  que 
aytal  diada  se  celebrava  antíguament  lo  diumenge  després  de 
la  octava  de  Sant  Miquel^  qual  diumenge,  en  i535,  Ja  lletra 
dominical  demostrà  esdevenir  lo  10  d'  Octubre,  y  no  io  i:ï, 
com  se  Jlegía  en  la  inscripció.  Pera  aclarir  lo  dubte  mancant- 
loshi  documents,  no  hi  hagué  altre  medi  que  buscar  la  auten- 
tica del  acta  de  consagració  dessota  V  ara  del  altar  major.  Ella 
los  feu  veure  la  equivocació  de  posar  un  5  en  lloch  del  9  al 
repintar  la  data,  y  à  esta  circunstancia  casual  s'  es  degut  pu- 
gàm  avuy  donar  íntegra  aquella  acia,  que  al  present  prosse- 
gueix en  son  primitiu  Doch  (2). 

f  De  Signo  Ste.  CruciSj  anno  Nfillessimo  quingentessimo 
triceÈsimo  nono,  die  dominicha  duodecima  mensis  octobris: 
Ego  Mag  ister  Joannes  Miralles  Sa  eh  ris  ta  et  Canonicus  EccU- 
sie  UrgeUensis^  Dei  ei  aposto  I  i  ce  Sed  is  gràcia  A  rchiepiscopus 
thesalonicensiSj  consecravi  li ccí estam  et  altar e  hoc.  In  hono- 
rem Sanet  i  Juliani  et  reliquias  Sancte  Crucis  domini  nostri 
Jhesucrisii  In  eo  Inclusi  Singulis  Christi  fidelibus  hodxe 
unum  annum  et  in  die  aniversario  Consecrationis  huiusmodi 
ipsam  visitantibus  Cuadraginta  dies  de  lera  indulgència  in 
forma  ecclesie  consueta  concedens. 

Quaranta  quatre  anys  després  de  consagrat  lo  temple,  ço 
es»  en  i583,  se  tractà  de  construir  la  sacristía  y  comunidor. 
Com  lo  plech  de  condicions  se  conserva  copiat  en  lo  llibre  d' 
actes  del  paborde   d'  Argentona  Mossèn  Jaume  Riera,  podem 


(()    Document  del  An.  Municipal  d'  Argentona, 
(1)    Diària  de  Barcelona  àú  "^0  dç  Desembre  de   1871. 
titulat  Fecha  corregida. 


Artide 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS    Y    C*N1>1 


HJQ 


donar  alguns  mésdatos,  que  ïgnoràm  deia  iglesía.  Que^s  cons- 
iruhí  després  de  icrmenar  lo  leonple,  y  extra  los  pianos  del 
mateix»  es  evident ís^im  per  quant  sedíu:  líenty  que  lo  dit  mes- 
tre kage  de  desfer  un  sperò  de  la  Sglesia^  lo  que  restaria  dins 
iie  la  Sacristia,  y  la  pedra  picada  quen  traurà,  la  puga  posà 
itt  ia  mateixa  obra  quejarày  que  sia  obligat f  dit  mestre^  en 
tornar  a reparar  lo  que  des/ara  deia  Sglesia^  a  despeses  sues. 
Assenyalant,  la  contracta,  iots  los  detalls  de  la  edificació  en 
pruiccie,  dona  aquestos  principals:  ítem,  se  ha  de  fer  dins  la 
Sacristia  un  Croker  de  pedra  de  Mont  Johic,  ab  los  capi- 
ielh  r  Jamaleis  de  pedra  demont  Johic,  y  clau  de  pedra  de- 
moni  JohÍL\  y  en  dita  clau  hage  de  fer  un  bullo  de  St.  Julià, 
r  en  los  quatre  capilelis  hage  de  posar  los  bultos  dels  quatre 
evangelisias.  Com  cambían  los  temps!  Mentres  ve  hem,  ales- 
bortSj  als  prohoms  argentoníns,  que  pera  haver  inmcllora- 
blç  pedra  la  cnvtan  à  cercar  uï  Monijuich,  avuy  dia,  trovém- 
als  regidors  de  Barcelona,  ab  sas  mi  ras  posadas  en  les  pedre- 
res kV  Argentona^  per  créurelas  de  millors  condicions  que  lus 
úc  $B  ciutat  ( ] ).  Retoroant  à  la  obra  del  comunidor  y  sacris- 
lia^  esmentarem  com  s^  encarregà  d'  ella  mestre  Joan  Salva- 
iof,  de  Mataró^  à  iS  de  Septembre  de  í583,  pel  preu  de  cent 
:}a^rante  cinch  lliures.  Se  termenà  é  prínctprs  de  1589  (2) 

Lo  derrer  cos  d*  edifíci  obrat,  es  la  capella  del  Santíssim 
Stt^ramentf  construhída  en  167B,  segons  se  dedueix  d^  un  de- 
;re!  del  visitador  Úr.  Maura  |5). 

Üues  obres  tiotabiljssimeSf  que  cridan  justament  la  atén- 
:ió,  ï^e  conservan  en  la  iglesia  de  Sant  Julià,  La  primera  y 
>rincipal  es  lo  rlquíssim  retaule  gótich  de  son  altar  major, 
cintura  del  segle  xvi  de  inapreciable  valor  pera  la   indumen* 

(r^  La  comissió  de  Foment  del  Ajuntament  de  Barcelona,  en 
essi6  del  19  de  Juny  de  189 r,  acordà^  empedrar  la  meytat  del  car- 
er  de  Ferran  IV  d'  Aragó,  V!I  de  Castella,  ab  pedra  d*  Argentona 
ïcf  i"Sa  d'  ensatg. 

(i)  Historia  del  tempío  parroquial  d'  Argentona,  escrita  con 
irreglo  i  documeotos  de  varios  archivos — per  Mossèn  Frandsco 
>üietl as  rector  d^  Argeotona  qye  fou.,  del  any  iSÚi  al  1873.  Se 
;tiir[|a,  esta  obra,  manuscrita^  en  poder  del  autor,  actual  Pàrroco 
ie  Santa  Maria  de  Sans.  al  qual  regracíam  per  sa  eiquisita  amabi- 
ítat  en  posaria  d  nostra  disposició. 

;3|     Arslu  parroqutal  d*  Argentona. 


i 


» 


Digitized  by 


Go( 


m 


200  AllGE^fTOf<A    HISTÓBÏCA 

laría.  Ocupa  lo  segon  Hoch,  la  trona,  d'  un  pur  y  bonkh  re- 
naxement,  treball  de  talla  del  segle  xvii  digne  de  figurar  en 
les  més  riques  íglesies.  Aquesta  trona  ofereix  la  anomalíü  de 
CIO  correspondre,  sa  part  inferior,  à  la  riquesa  y  bon  gust  de 
la  restant  escultura.  En  una  de  les  visites  episcopals  està  es- 
plicadj  la  causa  d'  aytal  anomalia.  Diu  la  del  161  5:  ítem  per 
quant  sia  feta  quexa^  que  per  gasto  de  !a  trona  van  fer  no- 
va ^  an  fet  pagar  a  la  confraria  del  Roser  vuytanta  iíiures. 
y  no  satisfets,  no  dubten,  los  qui  tenen  lo  carrech  dejtv 
aquella,  de  intentar  en  que  axi  de  dita  adminisíratió  de!  ro- 
ser, com  de  altres  administrations  de  dita  iglesia,  se  is  done 
més  quantitats  per  acabar  de  pagar  lo  gasto ^  exessiu  y  su- 
perjluo^  de  dita  trona;  per  so^  mana  dit  senor  visitador,  en 
pena  de  ex  comunicat  ió  ^  ai  Rnt.  paborde  y  vicaris  y  adminis- 
tradors de  ditas  confrarias  y  lluminàries  que  avuy  sonyper 
temps  seran,  que  no  consenten  ni  sufren  se  gas  te  nin  g  un  dí* 
ner  d  esta  hora  en  avant,  tant  de  la  administratio  de  nostra 
senor a,  com  de  altres  cualsevol  administrations^  sinó  serà  per 
effectey  obi  de  las  matexas  administrations  de  quiscuna  de 
aquelias  respectivament,  e  manant  sots  dita  pena^  als  que  te- 
nen carrech  de  fer  dita  trona,  que  de  qui  aldevant  no  moles- 
ten mes  à  ditas  administrations,  sinó  que  acaben  de  pagar 
aquella  dels  bens  de  la  universitat,  o  de  allà  hont  pugan.  Per 
prohibició  del  Visitador  y  no  tenint  d*  hont  treure  diners 
pera  tant  valiosa  obra,  tingueren  d'  acabaria  ab  mes  tnode^i- 
tia  y  economia. 

La  famiiia  Lledó,  àlias  Ruaix,  d'  Argentona,  serva  la  tra- 
dició, d'  ésser,  hu  de  sos  passa ts,  mestre  fuster  de  la  Canonja 
de  Barcelona,  qui,  no  sols  fabricà  la  obra  susdita,  sinó  que 
també  la  balustrada  del  presbiteri ,  de  gust  semblant  y  lanïbé 
de  fusta  de  talla^  que,  en  1829,  cambià  per  la  actual  de  ferro 
lo  Rector  de  St  Julià  d'Argentona,  Diu  Mossèn  Crusellas, 
de  qui  ho  aprenem,  que  ignora  la  forsa  d' aytal  tradició; 
emperò  que  H  confirmà  un  veJlei  de  cap  clar,  nomenat  Nico- 
lau, al  qui,  en  los  derrers  [anys  de  sa  vida,  las  autoritats  y 
vehins  de  la  dita  vila  consuliavan  en  sos  dubtes. 

També  contava,  aquest  temple  parroquial,  ab  importani 
existència  d*  objectes  de  plaïa  pera  usos  lítúrgichs,  segons  se 
veurà  per  las  següents  novas. 

En  1733  entraren  lladres  en  la  iglesia   y  rectoria,  ponant- 


Digitized  by 


Google 


FEANGESCH  CARREBAS  V  CANDI 


201 


sen  d'aquella,  segons  nota  coetània  que  's  conserva  original 
en  son  arxiu,  Una  bacina  gran  de  plata,  al  mitg  de  la  qual 
esta  gravada  una  Mtra.  Sra.  ab  una  cistelleta  ai  costal. — 
Un  as  ca  n  ad  e  Has  y  servi  He  ta  de  plata.^=[ína  cal  d  er  illa  de 
plata  gr  and  ela  y  gravada. ^Las  cadeni  11  as  del  tncenser. 

En  i/S/,  mon  lo  vicari  perpeiuo  Mossèn  Lluis  SaJa,  se 
prengué  inventari  de  les  joyes  de  plata  qye  aleshores  possehía 
la  Parròquia,  ço  es:  «Cuatre  calcers  de  plata,  hu  d^  ells  daurat 
— Un  viril  daurat,  ab  dues  mostrançes,  la  una  daurada. — 
Quatre  candcíeros  de  plata, dos  grans  y  dos  petits. — ^Una  vera- 
creu  abson  peu,  de  plata  daurada  — Una  safata  de  plata,  ab 
un  asperger  id. — Dues  creus  de  plaïa  daurades, una  gran  y  al- 
tre petita, — Dos  bordons  de  plata  daurada  rematant  en  forma 
de  pinya, ^ — Una  palmatoria  y  assenyalador,  tot  de  plata, — 
Uns  incensers  ab  sa  barquilla  y  agafador  tot  de  plata. — Dues 
viítagreres  ab  servcy,  de  plata. — Una  llauradora,  de  St.  Isi- 
dro,  de  plata, — Una  corona  de  plata  per  la  Mare  de  Deu  del 
Roser. — Quatre  peus  de  plata,  dos  grans  y  dos  petits*»  Tot  ha 
desaparescüi  en  menys  d  un  segle^  essent  dues  les  èpoques 
darani  las  que  se  consuma  lo  despullament  de  les  dites  joyes. 
La  primera  en  iSoB,  durant  la  guerra  de  la  Independència. 
Invabída  Caiahinya  pels  francesos,  s'  imposaren  als  pobles 
crescudes  contribucions  ó  subsidis.  Lo  partit  de  Mataró  im- 
posà à  Argentona  les  quantitats  següents: 

«Cent  quarteres  de  blai^ — Cent  lliures  carniceres  de  carn 
frescd, — Mil  doscentes  lliures  carniceres  de  carn  salada  ó  pera 
salar. — Dues  centes  cargues  de  vf. — Deu  cargucs  de  vinagre. 
— Sis  centes  lliures  d*  arròs,  ó  mil  dues  centes  lliures  de  lle- 
gums*— V  dues  carguesd'  aiguardent.»  Esta  contribució  la 
tenia  de  fer  efectiva  T  Arcalde^  dins  lo  terme  de  tres  d  i  as.  Com 
lo  poble,  per  viriuc  de  les  crítiques  circunsiancies  de  la  épo*- 
ca  no  podta  fer  lo  sacrifici  ab  la  perentorietat  que  se  li  exigia, 
se  convfdgué  en  entregar  part  de  la  plaïa  de  la  iglesia  que  re* 
preseniàs  lo  valor  de  aquella  contribució.  Lo  rebut,  que  obra 
original  en  T  arxiu  parroquial  d'  Argentona,  diu  així:  Coma 
encargado  de  la  colecciòn  de  la  contribuciòn  impuesta  à  esta 
Ciudad  y  pueblos  de  su  Corregimiento,  tengo  recibido  de  la 
Justícia  y  Ayuníamienlo  de  Argentona ^  una  Partida  de  Pla- 
ta obraJa^  de  peso,  segun  dicen,  trescientas  cuarenta  on^ast 
à  cuenta  del  reparto  se  les  a  hetxo  coma  corresponde,  por  la 


Digitized  by 


Go( 


302  AB.GENTONA    HI&TÓRICA 


contrihución  entendida,  cuya  cantidad  entregaré  al  instanie 
à  su  mpoderado.  Matarà   8  JuHo  de  i 808, — Salvador  Arno. 

Quan  lo  poble,  pagà  en  metàlich  la  quaantat  per  U  qual 
h'ïvía  sigut  doTiada  la  plaïa  en  tiansa,  aquesta  no  fou  retorna- 
da. Resultant  inútils  totas  las  reclamacions,  acabada  la  (^uer- 
fü,  a  6  d'  Abril  de  i8r4,  la  qüestió  se  portà  als  tribunals,  do- 
nant LOm  à  resultat  lo  plet,  que  las  tres  centes  quaranta  un^es 
de  plata,  d'  Arno,  passaren  à  mans  del  regidor  de  Mataró 
Jodn  Baró  de  Solà,  y  ab  ella  s*  atengueren  a  necessitats  li' 
aquetïa  ciutat. 

Désaparescut  gran  part  del  tresor  de  Sant  Julià,  no  tardà 
en  qaedarse  del  tot  vuyt.  A  17  de  Març  de  1833,  1'  Arculde  de 
Argentona  rebé  1^  ofici  seguem:  Para  dar  cumplimienío  à 
cierta  Real  orden  y  à  la  que,  en  su  virtud^  nos  ha  comunica- 
da el  Gefe  Superior  de  esta  Província  con  oficio  de  5  del  ac  ^ 
tuai,  hemos  dado  comisión  al  Teniente  de  la  Milícia  de  Mà- 
laga ^  D  Franciscà  Gutierre^^  para  que  pase  à  este  pueblo  à 
incorporarse  de  los  efectos  de  valor  y  alhajas  de  su  igieòiaj- 
hermitas  y  capi  Has,  y  pa  peles  impor  tantes  que  existen  en  es- 
ta población,  para  sustraerlos  de  la  codicia  de  un  ejército  in- 
vasor^  en  ei  modo  que  prescribe\dicho  oficio,  para  lo  cual  lle- 
va las  instrucciones  reservadas:  as  i  que  es  per  amos  que  al  mo- 
mento  de  su  arribo^  le  prestarà  V.  todo  auxilio  que  le  pida. 
Jacilitàndole  un  escribano^  y  en  su  de/ecto  elfiel  de  Jec  h  os, 
para  que  levante  auto  de  lo  que  se  incorpore,  eíc.  Mataró..  . 
etc, — El  Alcalde^  Fèlix  Diviu,  Davant  d'  aquest  ofici,  no  tin- 
gué reparo  Mossèn  Pau  Sanmartí  en  entregar  los  únichs  jo- 
yells  que  's  conservaban  en  sa  íglesia,  ço  es,  una  creu  de  p^^^ 
la  dorada  de  gran  tamanyo,  un  asperger,  dues  paus,  dues  vi- 
nagreres,  lo  peu  de  la  custodia  y  dos  candeleros,  de  plata.  Y 
fi  molt  bé  constar  Mossèn  Cruselïas,  que  de  tants  objectes  de 
valor  del  temps  passat,  sols  restà  part  de  la  veracreu,  ço  es^ 
poch  mes  de  res. 

En  Lo  primer  terç  de  aquest  segie  xix,  ço  es  à  37  de  De- 
sembre de  1S29,  se  tancà  al  cullo  diví  la  iglesia  parròquia!, 
fins  al  22  de  Maig  de  i83o,  en  que  sígué  novament  benebida 
y  reconciliada.  Serví  de  parròquia  durani  estos  mesos,  la  cape^ 
ila  de  Sant  Sebastià,  trasladanthj  en  ella  lo  Santíssim  Sa^gra- 
ment.  La  causa  d'  això,  fou,  que  barallantse,  en  lo  presbiteri, 
dos  minyons  d'  uns  setsc  anys  d'  edat,  un  d*  ells,  d*  un  colp 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CA H HERAS    V    CANDI 


20^ 


d'  esclop^  oafrà  lo  cap  del  altre  broUantne  sanch  de  Ja  ferida, 
y  en  conseqüència,  resià  violat  lo  temple  del  Senyor,  confor- 
me  prescriuen  les  disposicions  canòniques. 


PARRÒQUIA  DE  SANT  JLL1A  D   ARGENTONA. 

La  parròquia  de  Sant  Julià  estigué^  y  està  encara^  enclosa, 
enrre  las  de  Sant  Feliu  de  Cabrera,  Sania  Creu  de  Cabrits, 
S'int  Sadurní  de  La  Roca,  Santa  Ignés  de  Malanyanecbs, 
Sant  Esteve  del  ColL  Sant  Iscle  de  Dosrius^  Sani  Esteve  de 
Cinyamérs  y  Santa  Maria  de  Mataró* 

Res  havem  pogut  averiguar  sobre  son  origen.  Se  1  imita  à 
dir  ïo  Speculum  Offidiiatus^  que  aquest  no  's  troba,  creyent 
siga  una  de  les  mes  antigues  («on  reperitur  initium,  creditur 
iamen  esse  ex  aniiquioribus)  y  que  fins  1 1 58  no  'n  parlan  d^ 
ella  les  escriptores  anomenantla  com  a  parroquial  (Vamgiíe 
esse  parròquia lem  ei  sub  titulo  Sti.  Juïtani^  anno  í  $58  seu 
ünno  2  J  Ludovici  Júnior  is,  patei  ex  quodúm  instrumento  do- 
na tíonis  cujusdam  petiole  terrat  Confratrice  de  Carotitulo  in 
Com  tia  tu  Barcinonct}. 

Lo  propi  llibre  *ns  dona  la  nova  d*  adquirir,  esta  parrò- 
quia, la  Seu  de  Barcelona  ab  aplicació  à  W  Prepositura  del 
mes  de  SctembrCj  é  la  que  ajuntà  io  papa  Alexandre  Vï  per 
butlla  de  3  de  las  nonas  de  Juliol  de  tSoS  (i)»  Més  se  calla  la 
*iita  en  que  la  Seu  fiu  aytal  adquisiciój  ni  diu  la  manera  com 
U  obtingué*  La  carència  de  datos  anteriors  al  segle  xvi  nos 
priva  de  poder  dir  res  d'  aquesta  parròquia  en  los  segles  Me- 
dievals. 

Fins  al  pritner  terç  del  segle  xix  sufraganea  de  Sant  Julià 
sigué  la  iglesia  de  Sant  Andreu  d^  Orrius,  A  20  de  Maig  de 
iSjn,  à  conseqüència  de  queixes  y  desavinenses  hagudes  cn- 
ire  los  parroquians  d*  aquesta  sufragénea  y  lo  paborde  d'  Ar- 
gentona, firmaren  una  concòrdia  y  capitulacions  ab  Interven- 

(i)    En  lo  llibre  Privilegia  summorum  pont  i  fieu  m  legator^tn  ac 

aVmtum  episcoporiitn  ecclesu^  barcitíotiensií  conc  essa,  fdl.  94  (Amiu 
de  la  Catedral^  Uegirem  aquesia  butlla,  mes  no  trovanthi  res  remar- 
cable creguérem  de  poch  interès  irasUadarla. 


Digitized  by 


Google 


dbi 


204  ARGENTONA    HISTÒRICA 


ció  del  Bisbe  de  Barcelona,  Mossèn  Ramon  Trias  paborde  de 
la  pabordía  del  mes  de  Setembre  de  la  Seu  de  Barcelona  j 
rector  de  la  parròquia  d'  Argentona    d'   una    part,  y  los  sín- 
dichs,  obrers,  clavarj  y  prohoms  de  Sani  Andreu  d'  Orrius 
de  pari  altre.   D'  una  traducció  catalana  d'  esta  concòrdia, 
guardada  en  lo  arxiu  d'  Argentona,  trametérem   les  clàusules 
à  nostre  concepte  més   essencials  pera  conèixer  lo  modo  y 
forma    ab   que   fou    feta   (i).    Que  atienio  que  en  lo  terme 
y  $uffraganea  de  Orrius  vuy  dia  hi  ha  devuyt  ò  vint  cases 
de  Parroquians  y  aquellas   estan   ben  pobladas  de  molta 
gent,  y  per  dits  parroquians  es  estat  feta  y  construïda  una 
tsgiesia  en  dit  terme,  de  pochs  anys  ensà...  y  dits  Parro- 
quians tingueu  Jaita  de  Ministre,  sacerdot  ó  Vicari...  E  jat- 
sia  que  dit  Rnt.  Rector  fins   avuy  hage  tengut  compte  en  la 
curay  servitut  de  dita  Esgïessia  suffraganea  dita  de  Orrius 
si  y  en  tal  manera  que  los  Capellans y  Vicaris  que  serveixen 
dita  Església  de  Argentona^  també  serveixen  y  fan  la  ser* 
viíut  en  la  dita  Església  de  Orrius;  emperò  com  sia  cert  que 
la  dita  Església  diste  y  estigué  apartada  de  la  Església  de 
Argentona,  ahont  resideixen  y  contínuament  estan  dits  Ca- 
pellans, una  legua  ò  cerca  della^  y  lo  cami  desde  Argentona 
à  Orrius  sia  molt  fragòs  de  montanyes,  Boschs  y  una  Riera\ 
que  van  per  eila  passats  de  dos   mii  passos,   y  en  Jvern^y 
temps  de  pluges ^  acostuma  de  passar  per  dita  Riera  gran 
multitut  de  aygua^y  causa  que  los   Capellans  de  A  rgentona 
prenen  occasió  moltes  voltes  ésser  molt  tardios  y  remissos  en 
anar  à  la  dita  sufraganea  de  Orrius f  per  lo  que  algunes  vol- 
tes^ per  ventura,   se  serien  seguits  alguns  escàndols,  y  po- 
den seguir  altros^y  ara  mayorment  essent ^  com  es^  crescut 
el  numero  dels  Parroquians  y  de  cada  dia  sia  mes  creixent  y 
augmentant,  y  considerant  que  los  fr uytsy  reddi tos^  que  dit 
Rt,  Rector  reb  y  acostuma  d^  rebre  de  dita  Parroquial  de 
OrriuSf  no  son  exiguos,  ans  be  son  prou  suficients  y  prou 

(i)  Dotaliarum,  voL  VI ï,  foL  337,  ïnstrumenium  concòrdia 
initoí  inter  Prepositum  rnensis  Septemhris  E  celes  te  Sti.  Juliani  de 
Argentona  et  Sti  Andree  de  Orrius  eidem  aunexa  ex  una^  et  sl•i- 
dícum  clavar  ium  opera  ríos  ac  Probos  ho  mines  dic  te  E  celeste  de 
Orrius,  súper  deputatione  propii  Vicarii  in  dicta  Ecclesia  ei  termi- 
ni de  Orrius  (Artiu  de  la  Cúria  Ectesiàstica  de  Barcelona). 


^ 


Digitized  by 


Google 


«'KANCKSCH    CAKHKK*S    Y 


t:*Ntii 


compeíenls,  per  tes  qitah  co^p,  ^  ,,, 

'«  /«  coses  A.yaïl  esc,itir\  "  '  '=-'^-•-rdat  y  pac 

^e  Zl!liTt:tZírrrrT"'-  ^  ---  -  -^ 

dencia  à  Orrius.  Argentona,  un  Vicari  ab  resi- 

direcció  de  la  p«r.on„  i    •  vS;""       ?"  '^  ^"  ^"''-«  ° 
'uny.  d'aqui  que  lo  poble  'kH  n         ''•=  ^""'  •'°^"    de 

i«a  d'adminiMrar  la  parròquia  vv,,.  T"  '"'""^'  '"^■ 
:«>nPonuíicia  rebé  S  „1^  ?'  ^/"' '"  '^'^^g''"  «^  que  i« 
í"celona,  de  conformi"  Ibi       "•'■^:  ^'"' '"''''  Cat.dral  de 

e  Kíc^ria  P.r/^  J  J     "'   "'"  Prepostiura  &  la  categoria 

-  Vrcv':;«tviX"r;j;^^  rr^  \-^'"---^^  p» 

'  obligació  de  man,eS:„  W^r  "' ''^'^  ''"  ^^"'^"Í"• 
fra  uns  dos  segles  esta  nóvïf  ^'"^"  '"""«•""o  V  "n  escolà. 

•85x  entre  Pio"x  X  Gob°  T     '  "'''''"  '  '^  '^^  W"" 
«  Ja  parròquia   en  fst  E^'P^nyol,  y  de  quedar  va- 

'P«s  de  guany  resaV.""*""  ''  """^'  "^  '^'^'^  ^--"- 
_^^^      guanyar  esta  plassa  per  oposicions,   la  .4  de  Maig 

9  pans  5  ,L  '"°'"'^  de  Soltcrra,  en  la  proporció,  que  fe- 
9  pans.  5  tocavan  al  Capi.ol  y  4  al  Comie   (' ).  La  colecta 

O^^Us  obligacions  qae  se  dtan  en  lo  document  no  ofereixen 
J)   Arxiu  de  Ja  Catedral     Esrat  de  comptes  de  la  colecta  del 


Digitized  by 


Googl 


206 


ARGENTONA    HISTÓHICA 


i 


tenia  lloqh  j  quedava  dcpositada  en  la  casa  dita  Ça  Riera,  si- 
tuada en  la  plaça  del  mateix  nom. 

En  1778  entrà  en  plet  esta  parròquia  ab  !a  de  Santa  Maria 
de  Mataró,  plet  que  no  estava  resolt  encara  en  T798.  Terminà 
ab  una  concòrdia  d*  abdúes  parts.  La  causa  d'  ell  fou*  que  ah 
la  decurs  dels  anys  s*  obserbava  alguna  confusió  per  rahó  dels 
antichs  mollóns  ó  fites  divisòries  dels  delmes  d*  Argentona  y 
Mataró,  ocasionant  conflictes  y  altercats  diaris.  Pera  terme- 
nar  ab  estos,  acordaren  que  dos  perits  reconeguessen  les  divi- 
sòries, y  ab  plens  poders  arreglessen  !os  mollóns,  posantnhi 
de  noushont  fos  menester,  y  assenyalassen  à  quiscuna  parro- 
qula  lo  territori  qne  en  justícia  li  pertangués.  Los  perits  de- 
vian  subjectarse  als  límits  expressats  en  la  sentencia  arbitral 
de  ï362  al  ésser  amoUonats  los  castells  de  Bnrriach  y  de  Ma- 
taró |i).  Més  al  arribar  al  puig  Pardal^  V  expert  nombrat  per 
Mataró  pretenia  se  seguissen  unes  modernes  fites,  y  U  d^  Ar- 
gentona, apoyat  en  lo  text  de  la  sentencia  arbitral,  sostenia 
que  passava  per  diferent  Iloch,  ço  es,  pel  cim  d'  unes  T^ehi- 
nes  montanyes.  Però  com  en  la  seniencíede  i362  s'hi  expre- 
ssés que  r  amollonament  se  feya  sols  pera  separar  los  termes 
dels  castells,  sens  perjudici  dels  delmes,  censos  y  altres  drets 
que  los  del  hu  d*  ells  deguessen  percibir  y  cobrar  dins  lo  ter- 
ritori del  altre,  la  subsegüent  divergència  à  que  això  donava 
Iloch,  origina  lo  plet.  Altre  nota  del  arxiu  de  la  Catedral  diu 
haver  ocasionat  aitres  qüestions  los  dits  delmes,  puig  refereix 
que  en  virtut  de  sentencia  dictada  per  la  Real  Audiència, 
a  3  de  Janer  de  t53o,  Capítul,  Pérroco  J  íamílía  Ça  Riera, 
foren  amparats  en  la  possessió  dels  delmes  d'  Argentona  y 
condemnat  a  les  costes  Tomàs  Soteras»  arrendatari  de  la 
torra  Descrós. 

A  derrers  del  segle  xviii,  alguns  parroquians  se  negavan  à 
pagar  lo  delme  corresponent,  ja  sia  perquè  deyan  satisferlo  al 
beneficiat  de  Sant  Vicens,  ja  perquè  altres  de  les  vehines  po- 
blacions de  Cabrera,  Cabrils,  Santa  Agnès,  etc,  que  tenían 
terres  à  Argentona,  pretextavan  pagarlo  à  llurs  respectives 
parròquies  hont  habitnvan;  ja  perquè  los  qui  possehían  terres 
en  la  montanya  dita  d'  en  Cabanyes  y  sos  voltants,  Iloch  ob- 
jecte del  plet  referit,  s^  escusavan  ab  motiu  d^  aquest. 


(i)    Apèndix,  document  nom.  VI. 


Digitized  by 


Google 


FBANCESCH    CARRF^AAS    Y    CANDI 


207 


CAPELLA  DE  SAKT  VICENS  DE  BÜKRUCH 


Totes  quantes  capelles  existiren  eti  ïemps  aniich  dintre  la 
parròquia  d*  Argentona,  han  pervíngut^  restaurades  ó  reedifí- 
eades,  fíns  al  nostre  segle.  A  aquest  li  ha  tocat  presenciar  lo 
complert  cndeirocament  de  ducs  d'  elles,  la  de  Sant  Vicens, 
entre  les  enrunades  parets  del  sectilar  castell,  y  la  de  Sant  Jau- 
me de  Travà  conforme  havem  dit  al  parlar  de  Sant  Maní  En 
aquest  lloch  pensàm  irametre  tot  quan  sabem  de  les  antigues 
capelles d^  Argentona,  sens  que  dediquem  lo  més  petit  cspay 
à  les  existents  en  diferents  cases  y  propietats  particulars  del 
terme  parroquial,  de  moderna  fundació,  com  son  les  de  can 
Balanço,  can  Cabanyes,  Colegi  de  Monges  Franciscanes^  can 
Gíií^  Establiment  d*  aygua  mineral  de  Prats^  can  Peix^  can 
Pim,  y  tal  vegada  alguna  altre  més,  que  no  recordàm. 

Desaparescutf  en  la  Edat  Moderna,  lo  castell  de  Burriach, 
subsistí  sa  capella  y  benefici  de  Sant  Vicens,  si  be  com  à  su- 
fragà nea  de  la  parròquia  de  Sant  Feliu  de  Cabrera.  Esta  der- 
rera  circunstancia  faria  no  degtiessem  ocupa  rocs  d*  ella,  si 
DO  fos  la  capella  del  castell  y  sa  historia  continuadora  de  la 
d  aquelL 

No  se  sab  quan  se  funda;  emperò  les  tioticies  mes  ami- 
gues que  d^  ella  *s  tenen,  arrencan  del  segle  xit  ^ 

En  I2t4f  Guillem  y  Guilleuma  de  Sani  Vicens,  donan  à 
Anton,  prevere  de  Sant  Vicens,  lo  delme  de  ses  propietats  à 
Cabrera,  Argentona  y  Vilassar,  y  alguna  possessió  que  deta- 
lla la  escriptura  (t). 

Heribert  Barallar,  traventles  del  arxiu  de  casa  Moya,  nos 
comunica  les  següents  noves  sobre  ^i  benefici  de  Sant  Vicens 
y  abandono  de  la  capella  (z\:  En  fo  patronat  de  la  casa  Mo- 
ya s*  hi  consigna^  treyentse  la  noticia  d'  un  index  velK  que 
afany  1141^  baix  lo  regnat  del  rey  de  Fr  ansa  Lluis  VII 

lO    Apèndix,  document  nom.  UL 

|2i  Memonas  de  la  Associació  Catalanista  d*  Excurstóiis  Cien- 
tfti«:as,  voL  III,  1879 


Digitized  by 


G005II 


208 


ARGENTO  VA    HISTÒRICA 


lo  jove,  lo  senyor  Berenguer  Godallo  de  Sant  Vicens  feu  una 

donació jr  dotació  al  hem/ei  de  la  capella  de  Sant  Vicetis 
fundada  en  lo  castell  de  Burriach.  Segui  després  donant  se 
dit  ben  i  fet  per  la  casa  de  Sant  Vicens,  senyors  del  Castell, 
fins  a  mitjans  del  segle  %}V]  y  en  los  dos  darrers  per  la  casa 
de  Copons  y  sos  successors. 

A  4  de  Juliol  de  1799,  à  instància  deia  senyora  donj-a 
Maria  L•luisa  de  Copons y  de  Castelíà,  y  de  D.*  Maria  Jose- 
pa de  Copons  y  de  Sarriera,  mare  y  filla,  marquesas  de  Mo- 
ya, foren  units  al  expressat  benifet  de  Sant  Vicens,  altres 
tres  inçongruos  de  patronat  de  las  mat  ei  xas  senyoras^  fun- 
dats r  un  à  la  iglesia  de  Sant  Genis  de  Vilassar  baix  invoca- 
ció de  Ntra^  Sra.  dels  Àngels  anomenada  la  Antiga;  Í  altre 
à  la  capella  del  cartell  del  mateix  lloch  baix  invocació  de  la 
Sma.  Trinitat;  y  P  altre  à  la  parroquial  de  Rubi  baix  invo- 
cació de  la  Verge  Maria,  formant  junts  ab  lo  sobredit  de 
Sant  Vicens  t  un  sol  titol  pera  V  possessor. 

En  un  llibre  manuscrit  que  vaig  fui  I  ei  ar  à  la  parròquia 
de  Cabrera  abans  de  la  ascensió  al  cas  tel  I  ^  ^i^gK  referent  à 
aquesta  capella,  lo  que  segueix  m^^^pero  à  causa  dels  nota- 
bles escàndols  é  irreverencias  que  V  comet ian  en  la  capella 
en  lo  dia  del  aplech,  22  de  Janer^  fou  suprimida  per  lo  M^ 
JUre,  Sr.  Vicari  General  D.  Salvador  A  ndreu,  ab  decret  de 
20  de  Janer  de  i  f^'36  y  trasladada  la  sagrada  imatge  y  re- 
taule en  la  iglesia  parroquial,  ahon  se  li  tributa  son  degut 
cuito  ab  numerosissim  concurs  defaels  de  tota  esta  comarca, 
portant  molts  ciris  y  presentallas  A  honor  del  Sant^n 

Això  llegit^  me  vaig  afanyar  à  parlar  d^  aquesta  supres- 
sió del  cuito  dalt  de  la  mont  any  a  ab  lo  senyor  rector,  qui 
manifestà  que,  à  son  entendre^  la  causa  principal  d^  aquesta 
supressió  fou  la  primera  guerra  civil ^  que  motivà  que  dit 
lloch  fos  constantment  ocupat  periaforsa  armada,  servint 
la  capella  de  quai^teL 

Avuy  dia  esta  tan  enrunada  com  los  altres  recintes  del 
castell  Lo  visitant  pot  encara  contemplar  lo  lloch  qtie  ocu- 
pava la  capella  per  lo  fragment  de  volto  de  canó  de  son  sos- 
tre, y  una  pintura  mural  en  la  paret  del  altar,  ímiíant  un 
barroch  dosser,  de  pèssim  gust  y  execució.  Per  estos  restos  se 
demostra  lo  molt  petita  y  baxa  de  sostre  que  tou.   Actualment 


Digitized  by 


Google 


FRANCESGH    CARFKHAS    Y    CAVDI 


209 


dites  parets  son  les  escullides  pels  excursionistes  pera  deixar- 
hi  escrits  llurs  noms  y  data  de  la  ascensió,  com  é  recort  de  la 
visita  à  las  runas  de  Burriacb 


C4PELLA  DE  LA  MARE  DE  DEU  DEL  VI VEU 


Enclosa  dins  la  bonica  finca  de  la  familia  Romeu,  està  la 
capella  del  Viver,  sots  advocació  de  la  Verge  Maria,  en  lo  pla 
6  riba  occidental  de  la  riera  d'  Argentona  y  à  uns  dotze  mi* 
RUts  de  la  vila.  Conserva  encara  romàniques  ses  parets  exte- 
riors. Més  si  això  no  fós  suficient  pera  provar  la  seva  amí- 
güetàt,  Saura  de  Pins,  en  1270,  lo  anomena  entre  sos  llegats 
testa  me  ni  aris.  Refereix  dit  document  (i).  Dimito  domino  deo 
et  sancto  Juliana  de  Argentonú^  Inter  clericum  ei  ecclesiam^ 
lli  sotidos,  ítem  domino  meo  priori  sctncti  Marcial  de  mon- 
te  signo  ^  III  mlidüs.  ítem  sancte  Marie  de  viver io,  ÍIÏ  dena- 
rioï.  }tem  sancto  LaureníiOt  III  denarios. 

Lo  rector  d'  Argentona,  Montserrat  de  Gumïla^  à  6  de  Matg 
de  1273,  establí,  à  Berenguer  de  Fornells,  lo  mas  de  Santa 
Maria  del  Viver,  propietat  de  la  Rectoria,  mediant  cens  d'  un 
parell  de  gallines,  delmc  dei  quint  de  sos  fruyts,  y  ab  obliga- 
ció de  tenirhi  consiruhida  una  casa  avans  de  finir  lo  terme 
de  dos  anys,  axí  com  de  resídirhi  ell  ó  algun  de  sos  flUs, 
avans  de  deu  anys  (2). 

Joan  Vinyals,  prevere,  oriundo  d'  Argentona,  en  1626 
fundà  un  beneíici  en  la  capella  del  Viver,  concedint  lo  dret 
de  patronat  als  hereus  del  més  Vinyals  de!  vehinai  de  Cla- 
ra 13|. 

L'  autor  de  Mataró  à  tro^os^  en  sa  carta  XIV,  diu,  que 
pochs  anys  enrera  de  quan  ell  escrivia  aquelles  Ciiries  (y  corn 
supo^  Balaguer,  foren  escrites  à  principis  del  segle  xix^  se^íu- 
rament  se  referirà  d  derrers  del  segle  xvui)  T  orador  que  ha- 
via prehícat  los  sermons  de  Quaresma  à  Argentona,  acostu- 
mava fer  r  últim  d'  ells  en  lo  Viver,   També  refereix  qtie  en 

Ui    Arxiu  de  can  Pins  à  Argentona. 

(Ü    Arxiu  parroquial  d'  Argentona 

p)    Speculum  Oücialiatus.  (Arx.  Cat,  Barc.) 


Digitized  by ' 


212 


A&GENTOK^    HISTÒRICA 


Res  nos  ha  pervingui  de  son  origen,  que  apar  molt  aníjch* 
A  2  de  Febrer  de  1412,  Pere  Argent  (a)  Reymir,  del  poble  d' 
Orrius,  al  vendre,  à  Bertomeu  Cardona,  ïo  més  Argent  Y  ^os 
drets,  consta  com  un  d*  aquestos  lo  patronat  de  la  capella  de 
Sani  Bertomeu  de  Cabanyes.  Havem  noticia  d^  una  presenta- 
ció de  provisió  feta  encara  en  1 75 1  pels  propietaris  del  mà^ 
Argent. 

£n  lo  segle  xvíti  se  seguia  la  tradicional  costum  d'  anarhi, 
ab  professo,  lo  poble  d'  Orrius^  en  la  diada  del  Sant  Apòstol, 
costum  perduda  del  tot  avuy  en  dia. 


Digitized  by 


Google 


lút.    <->< 


VIII 


PRIORAT  DE  SANT  PERE  DE  CLARA 


Pujant  per  la  riera  d'  AroenTona,  à  deu  minuts  amunt  de 
la  vila,  conflueix  nb  aquella  un  important  torrent,  conegut  en 
lo  terme  per  riera  de  darà.  Procedent  de  Sellecbs  y  de  las 
vcrtents  y  monianyes  vehines  que  forman  la  vall  hont  piaio- 
rcscament  s'  assenta  lo  poblet  d^  Orrïus  (Orreos  segons  losan- 
úcb%  documents)  (i),  es  Ja  sola  via  rodada  ab  que  sos  vehins 
corauaican  ab  Ariíentona  y  la  Marina*  Pujani  pel  areny  d* 
aquest  torrent,  a  la  meytat^  si  fà  no  fa,  de  son  camí,  damunt 
la  riba  esquerra  y  d  cosa  de  mitja  muntanya,  exlsieien  restos 
parlants  d*  antich  temple,  à  tir  de  pedra  d'  uaa  gran  y  senzi* 
lla  consiruccJó^  magnifica  pagesia  que  la  labor  de  ses  fines- 
tres de  mosira  datar  del  segle  xvi.  Entre  una  y  altre  passa  lo 
mal  camí  carreter,  que,  9rrencant  de  la  riera  de  Cïarà,  al  peu 
mateix  d-  estos  edificis,  enmena  à  Orrius.  Lo  temple  iibando- 
nat,  es  tot  quant  queda  de  un  antich  priorat  depenjani  de  Sant 
CugíH  del  Vallés  y  consagrat  al  apòstol  Sant  Pere.  En  quant 
à  la  pagesia,  can  March  del  Priorat,  fou  la  construcció  que 
substiiuhíjà  la  monacal  de  junt  al  temple,  y  hom  han  viscut, 
y  viuen  encara,  los  propíetasís  d*  aquelles  terres,  desde  '1  se- 
lile  xvíi  pertanyeots  à  la  família  March^si  bé  ert  un  principi 
les  tenían  ab  caràcter  d'  arrendataris, 

li)  Lo  més  antich  document,  del  any  974,  nos  Ja  anomena  ab 
esias  parautas;  ín/ra  termimo  de  vil  la  orreos.  (í,artoral  S.  C  foL 
34,  nom.  1  o(i*) 

'^9 


Digitized  by  VjOOQN 


2!4 


ARGENTONA    HISTORÏCA 


No  ^ns  es  possible  posar  en  clar  si  La  riera  de  Clarí  doné 
nom  al  príorat  de  Sani  Pere,  6  si  aquest,  ai  pendíe  son  cog- 
nom del  lloch  ó  quadra  hont  se  construhí»  lo  donà  xné^  en- 
devani  à  la  riera,  però  no  podem  aiinar  quin  significar  tin- 
dria ayial  paraula.  Ab  lo  mateix  nom,  Cfarà,  fcieranoj  hi 
hagueren  antiguament  a  Catalunya:  un  castell  en  lo  comtat 
de  Manresa;  dos  ILochs  ó  pobles,  1'  un  en  terri  lo  rt  de  Barce- 
lona, cap  à  la  Torra  blanca^  y  1*  altre  en  lo  comtat  d'  Urgell: 
y  finalment  un  riu  en  lo  maieix  comtat  d^  Urgell 

Importants  resios  subsístexen  de  Sani  Pere  de  Clara.  Los 
més  interessants  estén  en  la  capella^  de  bones  proporcions  y 
singular  arquitectura  gòtica,  al  present  convertida  en  corral 
hont  s'  hi  crían  barrejats  porchs  y  gallines.  Junt  ú  ella  poden 
observarse  molts  fonaments  de  parets,  ran  de  terra,  queasscn- 
yalan  la  planta  de  la  primitiva  mansió  hont  habitaren  los 
monjos  benedictins,  moJt  abans  de  que  ^s  construís  lo  gótich 
lemplc  y  1*  ayrós  casal. 

La  derrera  iglesta  ve  formada  per  un  recinte  gran  y  rec- 
tangular, quasi  be  quadrat,  qual  espayós  presbiteri  estava  se- 
parat del  testant  del  temple  per  dos  grahons  de  pedra  y  una 
volta  en  arch  apuntat.  Als  costats  del  presbiteri,  lo  grahó  in- 
ferior forma  dos  altars,  no  símétrichs  en  extensió.  Per  terra 
jauen  abandonades  les  tres  amples  taules  de  pedra  dels  altars. 
La  del  major  estava  sostinguda  per  fexuch  y  rodó  fusi,  les  al- 
tres dues  per  més  petita  y  proporcionada  columna  rodona  de 
llis  capitell  y  sense  base. 

Tot  respira  senzillesa  en  eix  temple,  tant  les  línees  gene- 
rals de  construcció,  com  sos  més  insignificants  detalls.  La 
porta  d*  entrada,  en  arch  apuntat  conforme  a  les  tradicions 
gòtiques,  dona  ingrés  al  interior  del  temple,  mitjançant  ires 
grahóns  de  pedra  que  s*  obren  en  lo  gruix  de  son  ample  mur. 
per  trobarse,  lo  pla  terreno  d'  aquell,  molt  més  baix  que  V  ex- 
terior. Lo  portal  mira  é  Llevant  y  son  altar  major  al  Nort, 
En  ia  part  exterior  existeix  un  nioxo  que  antany  contenia  se- 
vera caxa  sepulcral  del  segle  xiii,  sense  inscripció  mortüoríji 
que  trametés  lo  nom  de  à  qui  pertanyia  lo  enterrament.  De- 
mostra la  índubitable  existència  del  cementiri  colocbt  derrera 
les  parets  del  altar  major  y  davant  de  la  porta,  les  calaveres  y 
ossos  de  que  està  rublert  io  terren 

Entre  les  pedres  escampades  perierra,  la  casualitat  ó  tal 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRKRAS    Y    CANDI  2l5 

vegada  lo  cuídado  de  la  famiUa  March,  feu  no  ^s  perdés  una 
de  quadrada,  de  reduhides  dimensions^  contenint  la  petita 
inscripció^  en  llatí  bàrbaro»  y  caràcters  grollerament  esculpits 
que  en  Pellicer  no  dupta  calificar  del  segle  ix(r).  Ocupava 
dues  línees,  juntes  les  seves  ]letreS|  y  sens  capcuydado  ni  se- 
paració  d'  unes  paraules  ab  altres.  Deya  axí: 

f  BAIO  QUI  ÏSTO  DO* 
MO  ADIFICABIT 

Lo  nom  Bayo  pertany  evidenttnent  als  segles  ix,  x  y  xi^  no 
irobantse  usat  posteriorment  al  derrer.  La  historia  catalana 
parla  d'  un  cabdill  Bayo,  qui  en  $74  s'  axecà  en  armes  contra 
lo  domini  franch,  L'  últim  Bayo  que  firma  documents  d* 
aquells  segles,  dels  que  à  nosaltres  han  pervingui»  existí  en  V 
any  ioo3  y  diu  lo  document  que  'ns  en  parlar  ipsum  alaudem 
qui  est  in  tnacriniano^  qui  fuit  de  petrasio^  et  de  teudisclo 
iudice,  sive  de  baio  (2)- 

Lo  Bayo  de  la  làpidapredita,  no  era  V  arquitecte  del  edifi- 
ci, com  algú  creu,  puix  no  s'  acostumava  perpetuar  en  la  pedra 
lo  nom  dels  constructors;  fou  lo  fundador  del  monastfr  ó  prio- 
rai  tota  vegada  que  en  la  primera  meytat  de  la  Edat  Mitjana, 
s^  usaba  del  verb  llaií  edificaré  com  sínónim  ót  fundar,  ün 
exemple  nos  sutninistra  V  aniiquíssim  necrológi  de  5anta  Ce- 
cília de  Montserrat  (3),  quan  referintse  à  son  primer  abat  y 
fundador,  lo  prevere  Cesari,  diu:  VIII  idus  August  i:  obÜt 
C^sarius  qui  primo  fuit  archiepiscopus  Terracone^  secundo 
vero  abbas,  qui  istam  domum  edificavit.  La  inscripció  de  Ba- 
yo es  senzilla  làpida  sepulcral  del  fundador,  y  no  pedra  des- 
presa del  antich  edifici,  com  ho  demostra  prou  eloquent- 
ment,  lacreu  ab  que  va  precedida- 

S*  ha  dii  5Í  Clara  havia  pertangut  à  Ja  orde  del  Temple. 
Més  no  resulta  fundat  ni  comprobat  per  cap  document  dels 
tins  avuy  dia  coneguts.  Pot  haver  donat  Uoch  à  aquesta  opi- 
nió equivocada,  un  castrum  de  Or  reis  y  unes  possessions  à 
Orrios,  que  efectivament  havia n  estat  dels  templariSj  mes  que 

(1)    ïluro.— estudi  X,  nom.  I,  pàg.  3yg, 

\%\    Cartoral  S.  C  fól.  5,  nom,  5. 

(3)    Viaje  lit.  a  Us  igl.  de  Esp.  vol  VU  pdg.  163. 


Digitized  by 


Googl^B 


2.6 


ASGEUTONi    HISTORJCA 


no  sabem  si  pugati  fer  referència  al  poble  d'  Orrius  vehí  a 
CUrà,  ó  à  ;ilgun  altre  dels  Uochs  de  nom  consemblani,  si  be 
nos  inclinem  é  aió  últim. 

Pellicer  cita  la  tradició  de  que,  en  épjca  llunyana»  los 
monjos  de  Sjnt  Pere  de  Clara,  al  igual  que  los  de  Sant  Pol  v 
Sant  Cugat,  moriren  degollats  (i). 

En  lo  diploma  del  papa  Urbà  I!  à  Sant  Cu^at  del  VaKés, 
del  any  109S,  ve  confirmada  à  aquest  conveni  la  possessió  de 
la  i^lesia  de  Sant  Pere  de  Clara  ab  les  següents  paraules  \%) 
Beate  siquidem  cucuphaíis  venerat  i  le  monasterium  cui  dis- 
ponen  i  e  domino  in  abbatem  preesse  cog  nos  ceris  nos  iuxta 
venerabilium  predecessorum  nosirorum  exemplar  sub  dpos' 
toiice  sedis  proteciione  specialite?^  in  perpetuum  manere  sanc- 
cimus  et  tam  ipsutn  quam  uníversa  ad  ipsum  pertinentia  tibi 
i u  isq  u e  Icg  i t i m  is  su ccesso ribu í  poss ide n da  reg enda  ac  d isp 0  ■ 
nenda  firmamus...  Ecclesia  sancti  peiri  de  derano  Qual 
confirmació  se  repeteix  en  la  butlla  del  papa  Calixto  li  al 
propi  monastir  en  V  any  1120  13). 

1 145. — En  lo  testament  íet  per  Vidià  de  Sant  Vicens 
abans  de  visitar  lo  sepulcre  de  Sant  Jaume  de  Galícia,  (4)  s^ 
hi  llegeix:  El  concedo  sanció  peiro  de  clera  omnem  meum 
alodium  quod  habeo  eí  teneo  in  parrochia  sanc  (i  iuUani  de 
arg  entona^  qui  enter  ai  de  peiro  Julconis  de  Corbera, 

i3i4. — Res  ha  pervingut  d*  aquest  Priorat  durant  lo  se- 
gle  xui.  En  t3i4  n'  era  prior  Fra  Pere  de  Cellariis  [Cellars  ó 
Cellers),  segons  consta  d'  un  document  del  arxiu  d'  Argento- 
na qual  copia  tramet  íntegra  Pellicer  (5],  Per  ell  se  sab  qUe 
no  eslava  subjecte  al  cenobí  benedictí  de  Sant  Cugat,  sinó  aï 
monastir  cluniacense  de  Sant  Pere  de  Casserres^  qual  temple 
existeix  encara  en  r  actual  terme  de  Roda,  damunt  lo  Ter, 
Lo  monastir  de  Casserres  no  era  estrany  en  tenir  possessions 

í')     Iluro.— Estudi  X,  nom.  I,  pig,  38o. 

ía}    Cartoral  S-  B  fol   7,  notn   7. 

(3)    Cartoral  S  C  tol,  135^  nom,  440, 

{4)    Vegis  lo  capítul  IV, 

(5)  lluro. —estudi  X.  nom.  i,  pig.  38o.  Eti  aquest  lloch.  par- 
lant dels  priors  de  Clara  Frà  Geralt  de  Fayno  y  Frí  Pere  Muluer, 
per  error  d'  imprempta  se  posa^  en  la  obra  de  Pellicer,  los  anys  de 
iSigy  1435,  en  lloch  de  i35g  y  14^3,  segons  havem  comprobat 
cuydadosamcQt  ab  Los  originals  del  arxiu  parroquial  d^  Àrgentooa^ 


Digitized  by 


Google 


FRaNCíiISCH    Ci^KRERAS    Y    CANDI 


317 


ïls  voltants  d*  Argentona^  puíi  tenim  dit  possehía  lo   domi- 
i  directe  del  castell  de  Dosrius, 

1359. — Del  documeai  abans  citat,  y  d' ahre  conscmblant 
el  any  iSSg,  se  ve  en    conexement  que  los  priors  de  Claré, 
nían  jurisdicció  pròpia  en  ses  pertenencies  d*  Orrius  y   Ar- 
mtona.  Comença  aquesía  escripiura  del  arxiu  de  Sant  Julià: 
gofrater  Raitnundus  de  Podio  Pardinarum  Prior  Priora- 
ts  monasterii  Sancíi  Petri   Castri  sasarrensis  vicerfsis  dia- 
rsis  or  dinis  culuniacensis,  Procuraíor  general  is  venerabiiis 
'  í2  (ris  Geraldi  defayno  prior ii   monasíerii  Sancíi  Petri  de 
\a  ra  n  0,  d  io  ces  is  tji  re  h  in  971  ens  is ,  inm  edia  íe  s  u  bjec  ti  dic  ío  m  0- 
ústerio  Castri  sasarrensis^  gratis  ei  ex  certa  se  i  en  tia,   no- 
\ine  proeuraíorio  quo  supra,  absolvo  dijfinio  et  remitio  et  li- 
ífram   ei  francham  Jacio,  te  fruneischam  Jiliam   Guillermi 
assa  quondam^  et  Guillerme  uxoris  ejus  viventis,  de  ParrO' 
hía  Sancii  Andree  de  Orrius,    huminum  propriorum  solido- 
itm  ei  affocatorum  dicti  monastu'rii  de  elarano,,.  eic.  Es  una 
iberació  de  scrvhut  ó  enfrunquiment  feta  pel  preu  de  3osous 
jrcclonesos. 

En  lo  cens  genera!  que  de  sos  regnes  feu  Pere  III  de  Ca- 
iluEiyay  ÍV  d*  Aragó  en  iBSg,  í>*  hi  llegeix  (i):  Castell  de 
\ünt  Vicens  d^  Argentona  ab  V  fochs  J  Orrius  del  prior  de 
Uarà,  Í7  fochs •  Per  conseqüència  en  aquesta  data,  lo  prio- 
ri possehía  à  Argentona  cinch  masies,  ab  lo  senyoria  en  sos 
tabi  tants. 

1413. — L'autor  del  Speculum  Officialalus  afirnna  ésser 
ervit^  en  141  3,  per  preveres  regulars  que  hi  celebravan  mi^- 
a  diària,  ab  llicencia,  pera  que,  d'  acori  ab  lo  Rector  d"  Ar- 
;entona,  poguessen  servir  la  íglesia  de  Sant  Andreu  d^  Orrius, 
'  que 'Is  diumenges  y  festivitats  anyals  pugan  celebrar  dues 
niises,  una  à  Clara  y  alire  à  Orrius 

j^35. — Un  document  d'  Argentona  indica  era  servit  per 
rares,  si  bé  no  parla  que  depen|às  del  monastir  de  Casscrras: 
^üi^erinl  tuiiversi  quod  Ego  fraier  Petrus  Mulnerii  Prior 
nonasterii  Sancti  Petri  de  Clarano  funda  ti  inira  parroehiam 
Sancíi  Andree  de  Orrius  diòcesis  Barchinonensis.  Gratis  et 
'X  certa  scieniia  per  me  et  omnes  successores  Priores  quos- 

(t|  Colccçi6n  de  documentos  inéditos  del  Archivo  General  de  la 
Corona  de  Aragón^  voL  XU,  pàg    [3. 


Digitized  by  VjOOQIC 


1 


%iB  ARGENTONA    HlSTÓEtlCA 

cumque  in  eodem  monasterio,  absoho  diffinio  aíque  relaxo 
li  be  ros  e  i  fra  nchosfac  io  vos  S  a  I  va  to  rem  bassa .  * ,  e  te .  E  s  a  l- 
ire  liberació  de  servímt  concedida  pel  prior  Frà  Pere    lulner. 

1465. — Frà  Miquel  Solà  monjo  de  Moniserraï,  usant  del 
ïíiol  de  Prior  de  Sant  Pere  de  Clara,  fon  despQSsehÍ!  y  expul- 
sat del  Priorat  per  V  ex-prior  del  monasiir  de  Sant  Pere  de 
Casserres^  Frà  Vicens  de  CastellbelL  Aquest  ex-prior  de  Cas- 
serres, del  orde  de  Sant  Benet,  havia  estat  anteriorment  oy- 
dor  de  comptes  de  la  Generalitat;  ademés  era  guerrer,  pre- 
nent part  activa  en  la  lluyta  entre  Pere  IV  de  Catalunya  y 
Joan  II,  à  favor  del  primer.  A  9  d'Agost  de  1464  li  fou  con- 
ferit lo  dlficuliós  carrech  de  Capità  de  les  viles  de  Sant  Joan 
de  les  Abadesses  y  de  RípoU,  aleshores  molt  combatudes  per 
les  tropes  del  capdill  dels  remences,  lo  donzell  Francesch  de 
Verniallai  (i).  Morí  en  Juny  de  1469  [2),  Quexaiitse,  Frà 
Miquel  Solà,  de  la  despossessíò  al  Condestable  de  Portugal, 
aquest,  en  17  de  Desembre  de  1465,  mana  al  Batlle  de  Bar- 
celona, fos  reposac  en  la  possessió  del  Priorat  y  lo  man[ínjj;iiés 
y  defensés  contra  qualsevol  acte  de  força  que  se  li  fes;  y  si 
Frà  Liuis  Balys^  qui  de  fet  aleshores  lo  retenia,  oposava  ra- 
hóns  dilatòries  al  cumplimentd*  aquella  disposició,  no  lide- 
xàs  passar  mes  de  sis  dies  ab  elles  (3). 

146D. — Conseqüència  de  \o  abans  dit  fou  que  Frà  Lluis 
Balús,  íntitulantse  ja  prior  de  Clara,  comparegué  davant  Pe- 
re IV  de  Catalunya,  mostrantU  los  titois  en  que  fundava  ses 
pretensions.  Després  d'  escoltar  novamenr  à  Miquel  Solà.  lo 
Monarca  decidí  inhibirse  deia  causa  y  tramétrela  à  coneie* 
ment  de  la  Cúria  Eclesiàstica.  Y  menires  tant,  com  Fra  Mi  - 
quel  Solàamparantse  ab  la  disposició  del  ï^65,  turbàs  y  pri- 
vés de  sa  possessió  al  Prior  Ballis,  Pere  mana  al  Batlle  y 
Sotsballle  de  Catalunya,  no  permeti  se  perturbc  à  Fra  Lluís 
en  la  possessió  del  Priorat,  ni  en  la  de  sos  fruyts,  rendes  y 
drets  (4).  Sens  dupte  lo  Monarca  català  obraria  diplomàtica- 
ment al  inhibirse,  al  objecte  de  no  indisposarsc  niab  Frà  Vi-- 

(1)    Exerdturn  I  Pecri  Comestabilis  Portngalia?. — Reg.  3 5  fntru. 
so  foL  97. 

(3)  Rcg.  41  Intruso  fol,  i33. 

(3|    Apèndix  doctiment  nom.  VÜI. 

(4)  Apèndix  doQumçnt  nom.  IX, 


Digitized  by 


W 


Google 


FRANCKSCH    CARIÍ  ER  AS    Y    CAHDI 


210 


cens  de  Castellbell,  ferm  defensor  de  la  sua  causa,  ní  ab  los 
Monjos  de  Montserrat  que  durant  tota  la  guerra  també  li 
prestaren  son  val  fos  auxili. 

iSíS-iSaS. — Un  rector  de  Vilassar,  Joan  Llétzer,  en  i5ïS 
usà  de]  títol  de  prior  de  Clara  (i),  suposant  que  ab  aquell 
distrutava  de  les  rendes  anexes.  Nombrat  canonge  de  la  Ca- 
tedral de  Tarragona,  prosseguí  tenim  lo  príorai  y  ses  rendes, 
com  ho  comprova  lo  documeni  del  i526  del  que 'n  copiem 
esta  p  e  1  i  ta  c  Í  t  a :  • . , ,  co  nfess  us  fu  it  e  i  recog  w  ovit  Rdo .  do  mino 
Joan  ni  La^aro  canonico  Ecclesie  Tarracone  Priorique  Mo- 
nasterii  Síi,  Peiri  de  Cíarano  diòcesis  Barchinonensis^  se 
(enere  el  possidere  per  dicíum  prior  em  et  sub  domtnio  eiúiú- 
dia  ejusdem  ioíum  suum  mansum  vocaium  Amat,  quin  mas 
estava  à  Santa  Tgnés  de  Malanyanes  (2). 

i558.^ — Al  present  any  es  un  Rector  de  La  Roca,  Mossèn 
Gaspar  de  Furno,  à  qui  ^s  tro  va    en  possessió  del    Priorat  (3). 

1567. — Diu  lo  Speculum  Officialatus,  qne  Guillem  deCa- 
ssador  bisbe  de  Barcelona ^  posant  en  vigor  les  disposicions 
del  concili  Tridentí,  incorpora  lo  Priorat  al  Seminari  d'  Es- 
tudians  pobres  de  sa  Díócessis.  Apoyantse  en  altre  cita  del 
propi  Speculum*  Mossèn  Vergés  y  Mirassó  (4)  parla  en  estos 
matexos  anys,  d^  una  incorporació  del  priorat  de  Clara,  al 
Golegi  d'  Estudiants  pobres  de  Lleyda  depenjant  de  la  coma- 
nitiï  benedictina. 

Segle  xvrt, — Altre  cambí  experimenta  lo  Priorai  y  ses 
rendes,  puix  que  passa  é  la  taula  caphular  dels  Canonges  de 
Solsona.  Ab  fonament  creu  1'  autor  de  Speculum  se  faría  lo 
traspàs  à  les  derreríes  del  segle  precedent,  ço  es,  en  V  any 
I  395  en  que  s"  erigí  aquell  Bisbal  Arrendàvantlo  pel  preu 
ét  too  lliures  anyals,  essent  los  primers  arrendataris  la  famí- 
lia March  de  OrriuSj  los  qui  seguiren  sempre  ab  ell  fins  es- 

(1)  Arxiu  parroquial  de  Vilassar  de  Dalt,  manual  d*  escriptures 
dels  segies  xiv  y  3iv.  Degut  k  la  amabilitat  de  Mossèn  Mís  y  Dome- 
oech  prevere  à  qui  rengraciém  coralmeni. 

[%)    Arxiu  parroquial  d'  Argentona, 

(3)  Arxiu  parroquial  de  La  Roca  é  igualment  degut  é  la  com- 
plaseïïda  de  Mossèn  Mas, 

(4I  Sant  Llorens  del  Munt:  son  passat,  son  present  y  vcnider. 
— Cip.  XL 


Digitized  by 


Go( 


220  AUGENTONA    HISTÓRtCA 

dcvenirne  propietaris  (r).  Sols  eran  arrendades  les  terres^ 
vinyes  de  la  rodalia  de  Clara,  mes  no  los  censos,  los  que  en 
1648  administrava  lo  Rector  d*  Argentona,  en  qual  arxiu  pa- 
rroquial se  conserva  una  llibreta  ab  1'  estat  de  las  pensions 
en  aquell  any  recaudades.  Porta  per  títol:  Quadern  dels  cen- 
sos reb  io  molt  litre.  Capítol  de  Canonges  de  Solsona  per  lo 
Priorat  de  Sant  Pere  de  Clara  de  la  Parròquia  de  Argento- 
na Bisbat  de  Barcelona.  Per  ella  direm  que  los  propietaris 
aleshores  prestant  cens  al  Priorat  eran: 

De  Argentona:  Amatller,  Ballot,  Bonet,  Bramona,  Bu- 
quet^  Cabanyas,  Camp,  Círés  y  Janer,  Company  (a)  Llentis- 
clar,  Cruanyes,  Fornells,  Grau,  Lladó,  Llantisclar,  Llobera  (a) 
Gener,  Mateu^  March  de  Vall,  Moner,  Moyo,  Novell,  Paller 
y  Moner,  Polls  y  Comalada^  Portal,  Prats^  Raymír,  Roqueta, 
Torner,  Vinyals, 

De  OrrJus:  Alassuet,  Altafulla,  Julià,  March,  Olinas, 
Prats. 

A  mes  nepercibían:  21  i  Vilassar,  ta  à  Cabrera,  8  à  Tay*, 
7  à  Mataró  y  à  La  Roca,  5  à  Premià,  4  à  Vilanova,  2  à  Santa 
Ignès  de  Malanyanes  yà  Tarrassa,  y  hu  à  Alella,  Arenys, 
Barcelona,  Bell-lloch,  Cardedeu,  Granollers,  Olsinellas,  Pa- 
lau y  Tiana. 

1713. — A  conseqüència  d^  una  gran  deshonestetot  en 
aquest  any  sacrílegament  comesa  en  lo  sagrat  recinte  del  tem- 
ple de  Sant  Pere  de  Clara  (2I,  fou  retirada  la  benedicció  de 
la  iglesia  y  per*sempre  mes  abandonada  del  cuho  diví.  Son 
decahiment  ha  acabat  en  nostre  segle  vejentla  transformada  en 
pestilent  corral. 

Abans  del  seu  abandono,  lo  poble  d'  Orrius  hí  concurría 
en  tradicional  professo  y  aplech  en  la  diada  de  Sant  Pere, 

íjjï.—Lo  derrer  dato  histórich  que  tenim  de  Clara  con- 
firma quedar  encara  dels  Canonges  de  Solsona:  Sia  notori: 
Com  Jo,  Franciscà  Fr  ex  i  na  Is,  Ferrer  de  la  Parròquia  de 
Sant  Julia  de  Argentona^  Bisbat  de  Barcelona,  com  à  Pro- 
curador Substituït  del  llustre  Doctor y  canonje  Joseph  Cap- 

(i)    iS%6.—Jacohum  marçh  del  prior at  vldnus  san^ti  andree  de 

orrius  dicti  ter^nhü  de  argentant  [Arxiu  parroquial  d'  Argentona  ) 
(2)     ..     quia  dicitur  ecclesin  fuit  poUuïa^  ampliiis   in  ea  non  fuii 
m  155  a  celeb  ra  ta  (Specul  u  m  Oí£ci  a  I  a  tu  s  ) 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    C4RREKAS   Y    CANtll 


221 


devila  y  Cardona  Pre. ,  s  indi  eh  y  Procurador  del  Molt  IluS' 
tre  Congrés  de  Canon jes  de  la  Santa  Iglesia  de  la  Ciutat  de 
Sobona,  com  consta ^,.  eic^  Al  qual  congrés  \per  authoritat 
apostòlica)  està  unit  lo  Priorat  de  St.  Pere  de  Ciarà^  ■  [»)- 

Després;  d'  aquesta  data  cessa  la  hifïtoria  del  Priorat,  pera 
començar  La  que  bé  *n  podem  dir  del  escampament  de  sos  res- 
tos  y  despulles,  y  començ  de  sa  total  desaparició,  Canibell  re- 
fereix (3)  que  dues  velles  imatges  de  fusta ^  de  Maria  Santíssi- 
ma y  de  Jesús  en  la  creu,  quan  en  V  any  1877,  feu  una  visita 
à  Clara,  poch  feya  havian  estat  cremades  per  üos  propietaris, 
d  fí  de  evitar  ocjsió  à  irreverències.  Dos  gótichs  sepulcres  de 
pedra  sense  inscripcions^  que  Canib?ll  y  Pellicer  descriuen 
al  parlar  de  Claré,  (los  que  noi^alires  anys  enrera  havíam  vist 
també  scrvitll  de  testos  d  flors)  han  esiai  comprats,  junt  ab  la 
làpida  mortuòria  de  Bayo,  pel  preu  de  trenta  pessetas.  J^  los 
lleons  que  serviren  de  sócols  als  sepulcres,  se  'Is  dugué,  se- 
j;ons  Canibellf  un  subjecte  de  Barcelona.  Sots  resian  avuy 
dia  les  taules  de  pedra*  los  Tusis  y  capiíells  que  les  sostenien, 
y  un  quadro  en  tela,  de  mitjà  mèrit  anístich  y  bastant  deie^ 
riorat,  representant  é  Sani  Pere  y  suposanise  era  í'  últíina 
imatge  del  Sant  Apòstol  que  s'  adorà  en  lo  altar  major  de 
Clara. 


( I )    Arxiu  parroquial  d' Argentona. 

(3)    Memorías  de  la  Associació  Catalanista  d'  Excursions  Cien- 

tílicas^  vol.  Ifpag,  t58. 
•9 


Digitized  by 


Googl 


IX 

BATLLÍA    Y    POSSESSiÓKS   DE   SANT   MARÇAL 
DEL   MONTSENY 


Entre  les  diverses  terres  citades  en  1066  en  I*  acta  de  con- 
síïgració  del  monastir  de  Sant  Marçal  del  Montseny,  com 
essent  de  sa  pertinència  bi  consran  les  possessions  d'  Argento- 
na ab  estes  paraules  (1  ]:  Deinde  omne  aíodium  apud  mariti- 
ma  in  loco  vocato  Argentona  (vel  Argenema)  ubi  cognomi- 
n  a  tur  Civ  i  ta  s  frac  ta  ve  I  A  lero  na,  v  Lie  I  ic  e  í,  te  r  ras  et  vin  ea  s , 
in  planis  et  montuosis.  cum  omnibus  suis  pertinenciis,  que 
OUq  Vivas  et  eius  uxor  noscuntur  Sancto  Mar  ei  ai  i  tributs - 
se ,  prescrip  ta  exco  mun  ica  tio  ne  . ,  in  do  te. 

Pera  ret^ular  la  administració  d*  estes  possessions  y  regir  à 
IJurs  terraiinenis,  vnssalls  de  Sant  Marçal,  aquest  monastir 
nombrava  un  batlle  especial  ab  residència  à  Argentona,  qui 
venia  à  ésser  com  un  administrador  i^eneral  y  usava  de  certa 
jurisdicció,  coneguda  ab  lo  nom  de  Batllia  del  Sach  La  cir- 
cunstancia  de  recaure,  lo  nombrament  de  batlle^  en  la  fatnt- 
lia  Pins,  (uot  ab  la  d*  havernos  íaciHtat  f^alantment  1^  actual 
successor  d^  aquella  anii^ua  tamilia  argentonina,  nostre  bon 
amich  Francisco  Matheu  y  Mora,  tots  los  documents  que for- 
man  son  curiós  arxiu  particular,  nos  permet  referir  algunes 
noves  d'  esta  Battlía,  jurisdicció  y  possessions,  qtie  d^  altre 
modo  no  *ns  haurian  pervingut 


XXX  i  V. 


Villanueva.  Vtatje  tlt,  à  las  igL  de  Esp.-•vol•  1V«  documcoi 


Digitized  by 


Google 


III 


i 


FRàNCESCH    CAttKKRAS    Y    CAKtll  %^ 

Algunes  terres  de  Sant  Marçal,  eo  lo  segle  xiv,  estaven  en 
os  llochs  ó  partions  coneguis  per  Ferregenah  (Freginals^  al 
ícii  de  Parpers),  la  Famada,  Pins,  la  Estrada,  Luertet,  \o 
nis  Janer  y  alguna  altre. 

Dels  dos  nombraments  de  batlles  vistos  per  nosaltres,  lo 
nés  antich  es  del  ]  i  d^  Agost  de  12S8,  atorgat  à  Bernat  de 
*ios,  pel  prior  Fra  Ramon  de  VíUafedanio,  Igualment  lin* 
;uerem  à  les  mans  ires  absolucions  d'  homenatge  ó  enfran- 
juiments  concedits  pel  prior  Fra  Arnau  de  Palauet  en  ]332i 
?42  y  1344,  à  favor  de  sos  vassalls,  Marcusía  filla  de  Fran- 
e^ch  PmSy  Elicsanda  filla  de  Berenguer  Mayol,  y  Alamanda 
te  Pins, 

Los  senyors  del  castell  de  Sani  Vicens,  gelosos  de  que  en 
on  terme  hi  haguessen  homes  subjectes  à  altre  vassallatge  y 
lents  de  sa  jurisdicció,  vexaren  ó  perturbaren  als  vassalls  de 
iant  MarÇíil,  per  dues  diferentes  vegades.  En  í  173,  lo  Prior 
sos  homes  propis  y  afocats  d'  Argentona,  mogueren  causa  à 
^ere  de  Sant  Vicens  senyor  de  Burriach,  y  é  son  germà  Ra- 
Èión  de  Cabanyes,  per  rahó  del  domini  directe,  alous  y  ser- 
ituts  que  Pere  pretenia  haver  d*  ells,  resultant  bastant  atro- 
pellats. La  sentencia  dictada  per  Ramon,  prímicer  de  la  Seu 
le  Barcelona,  jutge  en  esta  causa,  à  2  de  les  kalendcs  de  Ju- 
iol  de  1 172,  fou  absolutòria  pel  monastir  y  estableix  nova- 
nent  que  sos  homes  propis  no  venían  obligats  à  servir,  ni  do- 
\M  menjar,  als  Senyors  de  Sant  Vicens,  ni  à  llurs  famíHes, 
astlàns,  soldats  ó  servidors.  Y  com  Ramon  de  Cabanyes  se 
n  hagués  portat  violeiument  diverses  prendes  de  súbdits  del 
^rior,  fou  condempnat  à  retornar  tot  quant  rapinyà,  en  la 
:specie  y  manera  que  estos  vassalls  jurassen  havérloshi  estat 
)rés,  y  à  més  pagar  %S  seiiers  d'  ordi. 

A  17  de  Janer  de  1243.  GuiUém  de  Sant  Vicens,  son  fill 
Berenguer,  y  Sanxa  muller  d'  aquest,  confessan  y  regonexen 
i  Fri  Ramon,  prior  de  Sant  Marsal,  que  no  *ls  competia  à  ells 
exercir  cap  classe  de  domini  ó  jurisdicció,  en  Ics  terres,  ho- 
lOTs,  possessions,  homes  y  dones  que  en  alou  y  domini  di- 
ecte  possehía  à  Argentona  aquell  prior.  Y  ença  re  que  algu- 
nes vegades  los  Sant  Vicens  hi  feren  chestiast  toiias  y  for- 
:iú\  confessa  van  ^a  culpa  é  ínju^iicia  al  coméirelas  y  pcne- 
iils  promeiían  no  reincidir    Axó   sí,   pera  millor   firmesa  del 

:üiiiracte,  lo  Prior  los  hi  híigüéd'  cotrcgür  vuyianta  sous  bar-  || 

ccloncsos* 


Digitized  by  VjOOQIC 


■■    I 


2  24 


ARGENTONA    HISTÒRICA 


Fré  Joan  de  Casellas,  prior  de  Sant  Marçal,  d  lo  d'  Agost 
de  1364,  ^en  perpètuament  à  Pere  de  Bosch  senyor  de  Sant 
Vicens,  los  alous,  censos,  agraris,  tasques,  brassatges,  servi- 
tuis  y  prestacions,  que  cobrava  y  possehía,  no  sols  à  Argento- 
na, sí  que  també  à  Sant  Genis  de  Vilassar^  Cabrera  y  Premià, 
juntament  ab  tota  la  senyoria  directa,  forma  y  fadíga  de  tren- 
ta dies,  homenatges  y  altres  Jrets  que  U  pertocava n.  Se  feu 
esta  venda  per  la  quantitat  de  trenta  ires  mil  sous  barcelone- 
sos  y  ab  consentiment  del  superior  dels  monjos  de  Sant  Mar» 
çal,  lo  litre.  Abat  de  Banyoles. 

Lo  prior  de  Sant  Marçal  al  atorgar  esta  venda  à  Boschi  no 
tingué  en  compte  lo  dret  de  fadiga  que  competia  à  sos  homes 
propis,  alodials  y  reditaaris,  dret  concedit  en  uti  ajusto  capi- 
tulacions fetes  ab  anterioritat  al  any  1364.  Per  Jo  qual  aques- 
tos pretengueren  la  nu  li  tat  d'  esta  venda^  ofert  ntse  à  pagar  lo 
mateix  al  nou  Senyor,  Més  com  en  Bosch  no  accedís,  foren 
nombrats  jutges  de  la  qüestió  los  doctors  Jaume  de  Vallseca 
y  Guillem  de  Puig  ciutadans  de  Barcelona,  los  quals  à  3í  li' 
Octubre  de  1364  condemnaren  à  Bosch  à  revendre^  absoldre 
y  enfranquir  als  vassalls  de  Sant  Marçal,  lo  domini  directe, 
tasques,  quint,  censos,  agraris,  mals  usos,  servituts,  home- 
natges, y  demés  drets  de  la  competència  del  Prior,  exceptuat*; 
alguns  pagesos,  qui  voluntàriament  quedaren  baïx  lo  feu  y 
homenatge  d'  en  Bosch,  los  noms  dels  quals  venen  contuiuais 
en  la  sentencia*  Pera  lograr  esta  revenda  Us  hi  fou  precís  sa- 
tisfer la  quantitat  de  trenta  vyyt  mí[  sous  barcelonesos. 

Bosch  apela  d^  esta  sentencia  davant  la  audiència  del  in- 
fant Don  Joan  Duch  de  Gerona»  Començada  la  causa,  no  es- 
perà sentencia,  sens  dupte  per  creure  seria  contrari  A  ses  pre- 
tensions, convenim  les  dues  parts^  en  acta  de  27  de  Mars  de 
i365,  en  poder  de  Francisco  Ladernosa,  que,  feta  la  revenda 
ca  la  forma  predita,  los  pagesos  enfranquíts,  se  compromc- 
tían  à  no  sotmetres  al  domini,  alou  y  senyoriu  de  cap  altre 
Senyor,  per  trobarse  ses  tnasíes  dins  los  límits  dels  castells  de 
Sant  Vicens  y  de  Vilassar;  y  que  en  cas  de  proclamar  algun 
Senyor  alodial,  s'  haguessen  de  sotsmeire  à  son.  domini,  pa- 
^àntloshi  Bosch  vint  y  cinch  mil  sous.  Finalment,  en  ella 
Bosch  confessa  haver  rebut  los  vint  y  vuyt  mil  sous»  per  medi 
del  dipòsit  fet  en  lo  Banth  dels  cíutadéns  de  Birceíona  Be- 
renguer Bertran  y  Pere  de  Puigveri. 


Digitized  by 


Google 


APÈNDIX 


I 


Ï025.  —  Los  COMTES  DE  BaRCELONA  BeKENGUER  I  Y  GuJSLA, 
ABSA  MkttE  ErMESSI^NDIS,   VEM^N     A    GuADALT     L£S    FRANQUESES    DE 

Sant   Vicens.  (Feudorum   Vicariarum  Cathalonie,  vol.  IV, 
foli  Sé?,  Arx.  Ar.J 

In  nomitie  dúmini,  Ego  Berengdrius  gratia  dei  Marchio, 
Comes,  una  cum  mai  re  mea  Narmessendis,  uxorique  mea 
Guilfc  Comitisse,  vendüores  sumus  GuaJeldo  omaes  tevos 
quos  tenes  per  nobis  prescriptís  ad  tuum  proprium  alodíum 
empiore,  per  honc  pacium  scriptüre  vendkionis  nostre»  ven- 
dimüs  libi  sícut  predictum  est  omnes  fe  vos  quem  ten  es  vel 
habere  víderls.  in  ComítaiLi  Ausonie  vel  Barchinoneí  infra 
terminosscilicet  parrochie  sanctí  Saiurninï  de  ipsa  Rocha,  ei 
infra  icrmmos  sancte  Agnetis  parrochie,  et  infra  terminos 
Vilicalbe,ei  de  Carreiulo^  ci  iníra  terminos  sciliceí  Ville 
Novè,  et  iafra  lerminos  Laurone  et  de  Cucumis,  ei  infra  ter- 
minos Vulpiliaríís,  et  infra  terminos  Messerate,  ei  infra  ter- 
minos parrochie  Sancii  Sthephani  de  ipse  collo  stavjl  (^^la- 
niU\  cum  ipsos  íevos  vel  tranquedas  de  Sanció  Vincencio 
que  suat  infra  parrochiam  Sancti  Julíani  ArgenionCj  sicut 
di^itat  ipsa  vJa^  que  vadit  de  predicio  collo  et  pergil  per  valle 
mniore,  et  èxit  ad  Cernudellos,  et  pervadií  per  ípsam  serram 
desupia  ciretJLii,  sivc  ud  ipsu  puio  qui  est  supcr  ccclestítm 
saacú  Cuvuphaii  qui  dicunt  TridiUano,  necne  súper  ipsas 


Digitized  by ' 


Ï26 


ARGENTONA    HISTÒRICA 


pinnas  et  ipsam  Cerdaniolam,  et  sic  revertit  per  ipso  pen- 
dicjo  usque  ad  tpso  Arinto  qui  díscurrit  ante  sancte  Marie 
quem  dicunt  de  Alerone  et  ejtit  usque  ad  rippam  maris,  et 
infra  lerminos  parrochie  sancti  ffelicis  de  Cabrera  ,  sicut 
distant  ipsas  arenas  de  Cabriiios,  et  usque  ad  ipsam  heram 
de  Miray,  sive  ad  ipso  puio  de  Sadaie^s,  et  infra  lerminos 
sancti  Andree  de  Orreos,  prescriptas  namque  ecciesias  qui 
sunt  in  circuim  de  iamdrcto  Castro  sancti  Vincencii ,  qui 
sunt  de  pretato  fevo,  et  de  sanció  Jüliano  predicio,  sancti- 
que  Petro  clerinï  [{clerani?)  et  sancti  Andree  Orreos,  qui 
sunt  ei  subjectas,  et  sancti  Melic!,  simul  cum  subiectis  suís 
ecclesiis  ídem  sancti  Cipriani  sanctique  Johannis,  simul  tíbi 
vendimus  ad  tuum  alodiuni  quantum  habemus  veï  habere 
debemus  per  qualicuínque  voces  vel  auctoritaies  infra  supra- 
dictos  terminos  et  loca^  vel  tertnínos  et  adfini[ates  cum  ipso 
fevo  quod  est  in  Ausonía,  in  Infermelles  et  in  eius  terminos, 
et  in  tígnano  ci  in  eius  terminos,  cum  ipso  censo  atque  Servi- 
cio quod  inde  vobis  exire  debet,  et  cnm  ipso  censo  atque  feu- 
vo  quod  est  in  Alella,  sic  vendimus  tibi  prenotato  Gaadaldo, 
ad  tuum  alodium  franchum  Inde  liberum,  Exceptus  ipso 
Castro  Sancti  Vincencii,  cum  ipso  puio,  et  omnibus  hedifictis 
eius,  quod  ad  opus  nostri  reservamus,  nostrique  posteritatís. 
Alia  prescripta  omnia,  de  nostro  iure  in  tuo  tradimus  domí- 
nio  et  potesiate,  ad  omnia  quecumque  exinde  íacere  voluitis, 
propter  precium  uncias  C  auro  amorino  vel  iafarino  in  rem 
valentem,  quem  predicto  precio  tu  nobís  dedistís,  et  noí;  ex  ïc 
suscepimus,  sicut  inter  nos  convenir,  et  apui  te  emptore  exin- 
de nichil  remansit,  et  est  manífestum,  quod  si  nos  vendííores, 
vel  aliquis  homo  vel  femina  utriusque  sexu  vel  persone,  qui 
hanc  carta  vendinonís  fringere  vel  diminuere  voluerit,  aut 
voluertmus,  nii  hoc  valeat  aut  valeamus,  sec  prescripta  hec 
omnia  tibi  in  triplo  componíit  aut  componamus,  et  in  antea 
hec  vendíiio  firma  scabílisque  permaneat  in  euno.  Facta  ista 
carta  vondictone  XV  kalendas  Januarii  anno  XC*  VIIII"  (i). 

(i)  Eíi  una  nota  marginal  d^  aquest  Jlíbre,  se  diu  que  s' ha  de 
correrjii  esta  equivocada  data  dels  anys  deï  rey  Robert,  per  XVIlIf, 
ço  es  supriíTunt  La  C  Aquest  any  19  correspon  al  roi5,  durantlo 
que  vLvía  encara  Ramon  Borrell,  y  no  eran  comtes  de  Barcelona. 
Berenguer  y  Guilia  ó  Guisla, 

Esta  mateiia  escriptura  copiada  en  lo  volum  VII  del  llibre  Dq~ 


Digitized  by 


Google 


r 


FRANCESCH    CARRERAS    V    CANDI  327 

Regni  Roberti  Regis.  f  Berengarius  Comes.  Nermessiadis 
Comiíisse  f,  Guilic  Comíiisse  f .  Nos  qui  ista  carta  vendiclo 
íecimus  scribere  firmavimus^  lestesque  firmaré  rogavimus, 
Raymundus  Archilevita  f.  Síg.  Ermemirus  levita  ei  sacrisie. 
Slnum  Guillelnii  de  montecatheno.  Síg,  D^lmacíus  levita. 

Sig,  Póncií  quomeco  botifiLiJ  dei  et  judicis  Qui  hec  scríp 
sit  et  S.  S.  5.  dic  et  anno  quo  supra 


ïig3.  —  Guilleu  de  Samt  Viceks  entrega  lo  castell  de 

BURRIACH  Y  ALOU  d'  AtlGE^TONA,  ALS  CAVALLERS  TEMPÍ.AR1S.  (Do~ 

cument  nom,  66 o  d'  Anfós  /,  Àrx.  Ar,  escriptura  molt  mal- 
mesa,) 

Notum  sK  omnibus  hominibus,  Quod  ego  Guillelmus  c^e 

sancto  vinceacio  irado  et  mitto  in  guarda  et  defensionedomus 
tnilicie  templi....  omnem  meum  alodíum  ^quod  habco?  vel 
habere  debeo  in   comiíatu  ^barchinonensc?  termínum   castri 

mei  de  sancto  Víncencio.  ...  locis.  Et  laudo domus    mili- 

cie  ítnperpetuum  ui  habeant  et   acclpiant  annuatim fru- 

menti  ad  mensuram  granuUarüs  propter  guardam  et  defèn- 

slonum   toiius  íam   dicti  allodii   in    illo tenent   per   me 

Berengari  pontü  et  Geraldus  de  ledon  et  aïii  heredes.,,..  in 
parrochia  sanctí  iuliani  de  argentona.  ...  dicto  Geraldus  de 
ledon  quod  domus  predicta  milície  tempH  deffendat  omni 
tempore  a  mejíam  dictum  alodíum  meum.ubïcumque  habent 
vel  ha  be  re  debeant  in  prefatis  I  ocis.  Si  quis  hocíregerit  supra 
dicio  in  duplo  componot  ei  insuper  maneat  firmum,  Acium 
est  hoc  ïlt  kalendas  Octobris  anno  Domini  MCXCIII,  Sigf 
num  Gulllelmi  de  sancto  vincencio  qui  hoc  laudo  et  fíroio. 
Sigi-num  Guíllelmi  <!fi)ius?  eius  qui  hoc  laudo  et  firmo,  Sigf 
num  Berengarii  Poniii  Sigf  num  Geraldí  de  ïedono.  Sí^f  num 
GutUelmi  baíuli  Sif^fnum  Raimundi  de  Corron.  Sígfnum 
Berengarii 

taUarum,  foli  33 r  (antfu  de  la  Cúria  Eclesíística  de  Barcelona),  por- 
ta la  data  esrrenada,  per  I'  any  29  de  Robert,  ço  es,  lo  loiS^  que 
nosaltres  també  crchém  exacta,  puix  aieshoreít  regna  van  JR  los 
predits  comtes  ab  sa  mare  Ermessendis* 


Digitized  by 


I 


Google 


328 


ARGENTONA    HïSTORTCA 


III 


I2I4> — GuJLLÉM  DE  SaNT  VlCENS  DOTA  AL  BENEFICI  DE  LA  CA- 
PELLA DE  Sant  Vicens  del  castell  db  Bürruch.  (Doíaliarum 
e  Jundatíonum  ecclesiarum  et  benejíctorum  Civitatis  et  Diò- 
cesis Bar  cinonensis,  voL  VII^/ol.  64, — Arx.  Cúria  Ectesiàs- 
tica  de  Barcelona.) 

Hoc  est  exemplum  bene  et  fïdeliter  Barchinotie  sumpium 
a  quodam  alio  exemple  in  pergameneo  exaraio  thenorts  hu- 
]us  modi*^Hoc  esi  translatum  sumptum  fideliíer  a  quodam 
pablico  instrunncnto  prout  legí  poterat,  qui  in  aliquibus  locïs 
sive  pariíbüs  ipsius  instrumenti  propter  ejus  vetustatem  seu 
antiquhateni  propterque  etiam  aüqua  foramina  legí  commo-* 
de  non  poierat,  in  quibus  locis  ei  foraminibuSj  est  dímissuin 
in  hoc  translato  spauunfi  per  mensuram  dictionum,  quae  iegi 
non  poterant,  cujus  instrumenti  thenor  est  Iegi  poierat  talis 
est.  Sit  notum  cunciis  quod  Ego  Guillermus  de  Sío.  Vincen- 
tio  et  uxor  mea  Guillerma,  et  omnes  nostri^  nos  insimul  da- 
mus  Domino  Deo  et  Eccleslae  Sti.  Vincentii  ín  remissíonetn 
peccatorum  nostrorum  et  omnium  parentum  nostrorum  et 
omnium  fideiium  defunctorum  et  tibi  Antonio  Pro.,  Capc- 
liam  Stí.  VtncentH  cum  omnibus  suts  honoribus  quod  habeo 
et  habere  debeo  in  Committatu  Barchinonense  in  Parrochia 
sancti  Foelicis  de  Cappraria  et  sancti  Gcnesii  de  Viksario  vel 
Sancii  Juliani  de  Argentona  sive  in  aliis  locis.  Proeterea  dono 
etiann  tibi  Antonio  Pro,  vel  jam  dictae  Ecclesiae,  Decimamque 
possessiones,  et  etiam  de  omnes  nostras  peraliatas  ubicumque 
habeanius  vel  habere  debeamus,  scilicet  in  Parrochia  Sti^Ge- 
nesii  de  Vilasaí  et  Sti,  Foelicis  de  Cappraria  et  Sti.  JuHant  de 
Argentona,  et  insuper  damus  tibi  illam  Peralíatam  de  Cire- 
ra quse  esi  in  Parrochia   Sti.    GeȎsii   de  Vilassar,  cum   illo 

honore  qui  ibi  est,  que  tenet  Rosselló,  et  illa  Peralíata  de 

terminatur  auiem  jam  dicta  Peralíata,  ab  Orietite  deBeroar- 
dus  de  Geroneila  de  Sci»  Joannis,  a  meridie  Ír  honore  Er- 
messendis  de  Partello  vel  de  suos  heredes,  ab  occiduo  in  via 
quiï;  vadit  apud   Quadrane,   a  circio   in    honore  de  Berenga- 

rii, Damus   prceierea    nosiram    una   quarteriam    frumenti, 

Auiem  quaeque  annum  prcüterca  damus  jam   dicice   Ecclesiae, 


Digitized  by 


Google 


KHANClíSCH    CAKRLRAS    Y    CANDI  22^ 


e£  SUÍ  Presbiteri  quartüm  de  pan*  et  vino  de  Hlas  víneas  quae 
tibí  AntOEiío  Pro,  habes  a  modo,  Prueterea  damus  de  omnes 
laborationes  nostres  quas  nos  facímus  in  istas  periliatas  vel  fí- 
liis  hominum  per  nos  et  ubi  nos  mttiamus  taborem,  babeai 
StL  Vincentii  decimam  fïdeliter  vel  suïs  habítantibus  onint 
tetnpore  sicut  superius  scriptum  est,  sinó  nostro  nosirorum- 
que  retento,  et  damus  et  offerimus  Ecclesiam  Sti>  Vincentri 
et  iaudamus  et  auctorizamus  sicut  melius  Guadaldus  donavit 
Sti,  Vincentíi  iílum  domum  ubícumque  est;  vel  sicut  melius 
respicitur  in  suas  Cartulas.  Procterea  damus  itlas  oHvarJas  et 
reddimus,  quas  sunt  nunc,  et  erunt  in  manso  de  Serra,  quem 
vel  habemus,  et  damus,  et  reddimus  medietatem  de  illas  oïí- 
varias,  quae  sunt  in  manso  de  ToiteHa  et  Íq  manso  de  Casic- 
liar,  pro  lantia  ad  illumínare,  et  ad  servitíum  sui  Pbri,  sine 
nostro  nostrorumque  retento;  Proeierea  damus  Domino  Deo 
et  Sto.  Vincentio  et  suí  Pt>ri.  itiam  vineam  quam  habemus 
in  Parròquia  Sancti  Juliani  de  Argentona  in  loco  vocaio 
Buhïgues,  simul  cum  terra,  in  qua  esi  fundata,  cum  arbori- 
bus  de  diversis  generis,  qui  Ibidem  sunt,  nec  erunt,  sine  nos- 
tro nostrorumque  retento,  per  alodium  franchura  et  liberum, 
et  in  tall  pacto,  ut  habeat  et  teneat  pro  omni  tempore,  et  suí 
servíentes,  sancto  Vincentio,  damus  tibi  Antonio  Pro.  vel  tui 
successores  in  omnibus  vitae  suae^  ut  habeas,  teneas  et  possi- 
deas,  et  spletes  potenter,  et  integriter  in  sana  pace  sine  ulla 
contradictíone  ullius  hominis  et  fasminae,  et  servias  dictam  ca^ 
pellam,  et  facias  ibi  divinum  officium,  et  obfium  luum,  fac 
eii^m  voluntatem  de  medieiate  de  omnibus  bonis  tuis,  qu^ac- 
quiesceris  Deo  donante,  salvos  tuos  dcbltos  persolutos»  alia 
medieias  remaneai  jam  dicto  sancto  Vtncentio,  et  si  potueris 
hübere  Ecclesiam  quae  fuisset  Parroquialis  in  aUqua  occüsio- 
ne, habeas  infanum  quod  presens,  siquis  haec  fregerit  in  du- 
plo  se  componat..  ..  Actum  esi  hoc  V  kalendasi  Ociobris  an- 
Qo  Dominí  mitlesimo  ducentesimo  dccimo  quarto.  Sigf  num 
Guitlermi  Sti.  Vincentii,  Si^^fnum  Guillermae  uxoris  ejus^ 
nos  que  hse:  laudamus  et  firmamus.  Sigfnum  Rerengarii  tilií 
ejus.  Sigtnum  Beniardi  Sti.  Vinceniii.  Sigfnum  Pontii  de 
Sancto  Vi n centro.  Sigfnum  Guilíermï  de  Malorga.  Sigfnum 

Guillcrmt  de  Argentona.  Sigtnum  Berengarii  de Sigfnum 

Petri  Presbiteri  qui  hoec  scripsJt  cum  lineis  enmendruis  in  íi- 
ïieadecíínj  sexta eic. 

10 

Digitized  by 


Google 


230 


ARGENTONA    HISTORltrA 


rv 


1 354» — Registre  de  la  veï^da,  feta  en  ï35mi  dels  castells 
DE  Sant  Vicens  y  de  Vilassaií,  a  Prue  des  Bosch, — fR€g,  Sf^j, 
JhL  53,  Graüarum  Regis  Peti  i  IIJ,  de  an.  s  353-54) 

In  Civítaie  Biirchrnoae,  vicesima  die  Mortií  anno  u  nnú- 
vroie  domini  Millesimo  CCC  Quínquagesimo  Quano,  fm- 
ruai  àppDsJta  signüra  firma  et  sigillum  domini  Re^is,  In  quo^ 
dam  instrumenio  publico,  non  dum  clauso  sci  claudendo  üt 
dicebatur  P.  íïcrrarium  de   conomines  notarius   Barchinotie» 
vendicionis  facte  per  ffranciscum  d&  sancto  minato,  P.  mar- 
qiiesíi  cüiüs  esr  CasLrum  de  Rocha»  ei  Guillelmum  de  sanció 
vincencio  Canonicum  Barchínonej  manumissores  et  executo* 
res  ultimi  testa  me  mi  Beren^iarü   de  sancto  vinccncfOf  miíitis* 
quotidam,  Petro  de  boscho  dominí  Regis   consiliarío  et  Civi 
barchínóne,  el  SUÍS,  ín   perpciuum^  de   Casiro  ei  honore  de 
sanció  Víncencio  et  de  vilassar^  cum  lerminis  et  pertínencits 
eoryndem^  et  de  loco  de  argeniona,  et  ïurrí    \rDCaia  de  Co^oU 
que  est  propie  dicium  íocum  de   argentona^  in  quíbus  Castro 
seu  honoris,  lenenmr  aliquem  in  feudum  pro  domino  Rc^íc 
UE  cominetuf  ín  instrumento  dicte  vendíciünís,  et  firmü  dicií 
ilomíni  Regis  subscripia.  Quod  quidem    instrumeatum  ven* 
ilïcïonis^  fuií  factum  Barchmone,  XÍX  die  mensís  Julii  anno 
d  naiiviíaie  domini    MCCCL  Secundo,    Tenor  vero  si|íni  ci 
tirme  dicti  domini  Regis  sequiíur  in  huoc  modum    Signum 
Peiri  dei  gratia  Regís  Aragón  is  ctc.  Qui  predíctam    vendicío* 
neni  eorum  vldelicet  que  per  nobis   in    íeudum   lenentur  ra- 
cione  dominii  landaniüs  et  firmamus.  Salvo  in  omnibus»  di- 
recio  domínío  el  quovis  alio  iure  vestri  et  vesiforuni,  Et^aíVQ 
eííam,  quod  per  hanc  firmam  non  plus  iurís  vobís  dicto  emp* 
tort  adquíraiur  in  conienils  ín  dicto   instrumento,  quam  díc- 
tus  Berengario  de  sancto   vincencío,  ei  sui  predecessores,  ha- 
buerini  ín  ejsdem.  Qucm  síquidem    Hrmam   facímus  in  possc 
tídeiis  scríptoris  nosiri  Bn    de  terri   hsnc   firmain  m^inu  pro 
pria  scribeniis,  in  Civitate  Barchinonc,  XX  die  Martíí  nnnoa 
nativiíate   domini    MCCCLÍIIÍ     Et   ad    robur  ei  firmiíatum 
permUsorum  omnium  habuit   instrumento  publico  sigíllatri 
nosiruDi  appcidicium  jussimus  apponere  dum  ita  i^ídeUcei. 


Digitized  by  VjOOQIC 


rRANCKSCH    CAtlRRRAS   Y    CA  Km 


Bn.  de  terri  mandato  R^^^is  facia  per  consÜfo  domini 
Re^is. 

Constat  quod  per  huiusmodi  fircna  habiiít  dominus  Rex, 
pro  tercio  síve  laudemio.  Tres  mille  solidos  barchinonenses, 
quos  non  habuit  aut  recepit  acior  domini  Regís  Jacobí,  imo 
hahua  eoà  d  om  i  nus  Rex,  seu  pro  eo  Jacob  us  de  faro  in  solu- 
mnï  per  rata  eiusquod  sibi  debetur  per  Guríam  Regiam,  m 
patei  per  dicíum  dorríini  Reiíis  in  registro  pecunie  registra- 
ïam,  daium  barchinone  Xltl  d\ç  metisis  febriiarií  atino  pro- 
xrmo  dicto. 


i36ï, — Sknténcïï  del  Rè:*l  Senat  dk  Catalunya,  assenya- 
lant LUS  LÍMITS  DELS  CASTELLS  BE  BuRRIaCH  V  DE  DoSRlUS,   (A  rXlU 

PafToq u ia I  d'  Argentona.) 

Fateai  universis  quod  sucilata  intcr  venerabilem  Peirum 
de  Bosrho  civem  barchinone  dominum  Castrorum  seu  Joco- 
ruíii  (ie  sancto  víncencjo  vel  de  burriach  et  de  vilasario  silo- 
rum  in  diòcesis  barchinone  in  marjiitna  ex  una  parte;  ei  ve- 
neriíbileni  Beren^üriuni  de  dorrius  domícellurn,  domiaum 
Castri  de  dorrius  et  venerabilem  et  reli^fosum  fruirem  Pe- 
irum de  mjiarone  priorem  monasierii  de  Casserras  dominum 
^upt^riorem  alodiarum  cidírectum  eiusdem  Casiri  de  dorrius, 
et  aiios  dominós  aliorum  Casiiorum  eiusdem  vicinorum  ex 
altera,  quesiione  seu  controvèrsia  racJone  divísionisseu  linu- 
lacionis  lerminorum  Castrorum  prediciorum,  dicius  venera- 
bihs  petrus  de  boscbo  seu  pars  sua  post  àlias  commissionum 
literas  súper  bis  a  Regia  celsitudtue  inipetraius  et  obiatas  qua- 
rum  vigore  alíquam  diu  processum  extiterat  in  premissis  ob- 
lü^it  denuo  quiniodie  auj^usti,  anno  a  naiivitaie  domini  Mí- 
Uesimo  ireceniesimo  sexagesimo  coram  venerabilibus  petro 
í;a  cosia  baiulo  Cathalonie  generali,  petro  terrem  legum  doc- 
lore  et  jacobo  de  valksícca  lícenciato  in  le^ibus,  cívíbus  bar- 
chinone quandam  regiam  commisstonis  líteram  papiream  ei 
poientem  síííÍUo  comuni  ret^ïe  in  eius  dorso  ui  prima  facie  vi- 
dehatiir  si)<tllütam  lenoris  sequentis.  Petrus  dei  gratia  Rex 
íir:T|;(inumT  valencià,  maiorícarum^  Sardinie,  Corsice,  Comes 


Digitized  by 


Google 


23l 


AR<}t::^«^o^à  històrica 


quem  barchinone  Rosilloois  et  Ceríianíe,  fGdelibus  nosirís 
petro  ça  casta  consiliarío  nostro  ac  baiulo  CíAthalonie  genera- 
li  nec  aon  petro  lerrem  leguDi  doctori,  et  Jacobo  de  vaüedcca 
in  legibus  Hccnciato,  salucem  et  grati am.   Divisionem  lermi* 
narum  Castrorum  de  sancto  vincencío  et  de  vilaçor  vobis  pro 
vidímus  comitteadam,   Mandantcs  vobis  et  cuilibet  vcsifum. 
quatenus  accedendo  personaliíer  ad  castra  predicta   ei  tcrmi- 
nos  eorundem,  ac  habiía   per  vos  summa ria  informacione  de 
terminis  antediciis  ipsisque  ad  occulum  visis  ci  recogniíis,  »c 
vocatís  qoi  fuerítit  evocandí,  etiam  auditis  eorum  hominibus 
Cl  defensionibusi  nec  minus  habita  per  vos  et  recepta  informa- 
cione  lermínorum   ipsorum   lam    per    publica    insirumenta 
í^uam  perantiquos  homines  tide  dignos  scíentes  ab  antiquo 
confines  terminorum  predictorum^  usque  ad   ínterlocuíori^im 
vel  diffinitívam  sentcnciam  omnes  in  simul  vel  quilibet  ves- 
irum  in    coIUgendo  negocium  hoiusmodt  procedatb  et  qui 
omnes  unaniraiter  profiatis  habeaiis  Et  demum    ipsos  termi- 
uos  dividatis,  ponendo  in  divisione  icrminorum  predictorum 
mollonsct  fitas  sive  fixurias  ad  memoriam  futuroruni  ac  que* 
qunque  alia  súper  premissís    faciatis   que    in   eisdem  fucrint 
necessària  seu  etiam  opportuna,   prout  vobis  et  cuilibet  ves- 
ij  um  vjdebitur  faciendum.   Taliter  in  his  vos  et  quilibet  ve&- 
trum  habendo  quod  quesiio  terminorum   ipsorum   perpetuo 
sopiatur  procedendo  lamcn  in  et  súper   his  breviíer  simplici- 
ler  sumaríe  et  de  plano  omnique  strepitu  judiciï  quiescenie* 
sola  facta  veritatc  attenta^  ac  solemnitate  juris  ommïssa  ettnu* 
liciis  quibuscunque  ac  difTugiis  proculpulsis.  Quoniam  nos 
Vobis  el  cuilibet  vestrum  súper  his  sub  forma  superius  annoifl* 
la  et  dependentibus  acemergentibus  incideniibusqueqüoniO" 
doHbet  ex  eisdem   plenarum   buius  sèrie  commiriemus  vtces 
nusirasac  faculiatem  omnimodani  £imperiímur?  per  hanc  la- 
men  commissionem  nostram   non  iniendimus   nec  volumus 
revocaré  aiiquam  comissionem  seu   comissiones  de  ei  súper 
prcdictis  per  nos  vobis  fdctas  nec  eisdem   aiiquatenos  contra  * 

veiiire  nisi  quatenus  presenti  nostre   liiere   adversec  ««... 

Datum  Barchínotie  tenia  die  augusil  anno  a  nattviíate  Domi- 
ni Millesimo  trccentesimo  sexagesimo  primo.  Cum  autem 
dicius  Petrus  de  boscho  peiícionem  per  capitula  et  paalciotie« 
suj^  in  scriptis  súper  pretensió  ne  lerminorum  dlciorum  cas- 
iroium    suorum,  tam  versus  part^im   dicii  castri   de   dorríus 


Digitized  by  VjOOQIC 


PRAMCt:SCEf    CAKRERAS    Y    CANDI  233 

quod  versus  àlias  obtuUssct,  dicnque  Berengarius  de  dorrius 
ei  frater  petrus  de  inatarone  prior  de  casserrís  dominí  díc- 
li  Castri  de  donius  cítatí,  proposulssent  de  jure  suo  coram  ju- 
dicibus  supradicus  £[  iractu  temporis  ip^I  jiidices  accessjssent 
personalíter  ad  loca  de  quòrum  lerminis  agebatur  et  ibi  re  su- 
bierta  oculis  recepissent  cum  et  ab  aUquibus  probis  homini- 
busaniiquis  termínorum  castroriim  per  dictas  partes  ekcios, 
informacione  de  terminis  seu  finibus  terminorum  dictorum 
Castrorum  presiíto  prius  per  ipsos  probos  homines  corpora- 
liier  furamento  quod    fideliter  pro   uïrisque   pane  vericatem 

quam rem  dícerent  in  premtssis.  Tàndem  prenomi- 

naií  venerabilis  Comissarii  seujudíces  regii  de  voluntate  dic- 
torum partíum  quas  súper  hisad  concotdiam  reduierunt,  pro- 
nuntíaruni  in  scriptis  definítive  súper  premissis  inier  dictas 
parïes  hoc  moJis:  In  dei  nomine,  nos  petrus  ça  costa  consi- 
liütitís  dominus  Regís  ei  baiulus  Caihalonïe  et  peirus  terrem 
legum  doctor  et  Jacobus  de  vallesicca  ïn  legibus  lícenciatus, 
judicesad  hec  specíaliter  per  celsitudinem  regiam  depuiati 
visa  potestate  nobis  in  comissionibus  regüs  divisionum  ter- 
minorum castrorum  de  sancto  vincencio  ei  de  vilaçario  ex 
una  pane^  et  Castri  de  dorrius  ex  altera»  et  aliorum  castrorum 
vícinorum  atribuïa  viso  quod  pro  ..<.  informacionesuper  bis 
recepte  lc;4Íiime  actiiate.  Attendentes  quod  judiccs  ferfe  de- 
beoi  sentenciam  juxïa  ínformíicionem  judícialiíer  recepiam 
cum  .  ,..,  .  concordantem  Attendentes  in  súper  divi- 
sionum terminorum  Castrorum  de  sjncto  vinceniio  et  de 
dorrius  Cl  ínformacionem  súper  his  receptam  concordiíer  csse 

faciam  et  partibus cere  quod  juxta  jam  sígnata    et   facta 

presensferaiur  scniencia  ínter  eas  ad  rei  presenta  memoriam 
b^ibendam  in  futurium.  Considerantes  eiiam  hanc  esse  jus- 
tum  et  nicionabile  cum  quílibet  in  re  sua  sit  moderator  et  ju- 
dex  quod  dicta  fiat  divisió  cum  fexuriis  seu  molloníbus  Cum 
comunió  discordías  parent  et  quod  naturale  vicium  est  neg- 
H^i  quod  comunitcr  possidetur  e[  quod  quis  paríem  suam 
corrumpr  permítiei  düm  invidet  aliene  animadvertetites,  detn- 
dz  quod  insligante  salutis  eterne  inimicus  súper  talrbu^  ques- 
tronibus  lerminorum  cum  terminí  divisi  non  sint,  sed  utuniur 
per  mïsone  habitantes  In  terminis  castrorum  vicinorum  sia- 
tim  unus  sïuiim  :ilius  m  scienies  que  terra  esE  unius  termini 
Cl  que  alierius  inict  vi.inos  ip50s  aüquando  jnsequntur  ran- 


Digitized  by 


Google 


i34 


*|ïG  ENTONA    HTSTORÍCA 


corbes,  odia,  bella,  vulnera,  et  ctíam  mortes,  ei  quod  ípS4J  divi- 
sió ne  fjicta  cessa  iH  om  nia  dicta  mala  et  seguntur  multa  botia, 
visis  quod  aVm  vidtnéh  atteniis  quod  aliïs  titendendis  domi* 
num  domnus  habcado  prcocülis  iiveniis  nostre  eius^yem  sa- 
cro  sanctH  evangellís,  corann  no  bis  positis  ut  de  vuitu  deï  00*^ 
truo)  prodeai  judicium  et  occuli  nostri  videant  equiuteni  k- 
dentes  morè  prout  cum  judicantíum  in  hís  scriptis  concordi 
ter  pronunciamus  et  declaramus  divisionum  terminorum 
Ctstrorum  antedtctorum  de  sencto  vinccncio  et  de  dorrius 
dntedictam  esse  tiendatn  in  huncmoduin:  videiicet;quod  dcs- 
cendetido  de  sacraria  de  dornus  ad  manum  scUicet  deitenm 
in  tntrodubitu  cuiusdam  torreniis  vocatí  torrent  de  la  vomu* 
^uera  in  quo  torren  te  confrontat  ab  una  parte  scÜicet  verstis 
castrum  de  durríus  honor  de  na  vriaera  de  termino  dictí  Cdi' 
iri  de  dorrius, ab  alia  vcro  parte  versus  castro m  desancto  viu* 
cencro  confrontant  honores  den  far  et  de  na  rovira  ei  in  gravo 
si  ve  intrai  dicius  torrents  in  dicta  rïaria  de  dorrius;  cum  re- 
peritus  ipsum  torreniem  divídere  lermínos  castrorum  iinic- 
dictos  quod  in  principio  seu  iniroítu  Ipsius  torrentis  salis  pro- 
pe  ipsam  riuriam  in  loco  ubi  affigi  fecimus  per  terriím  aviü 
unam  stacham  sive  tros  de  hruch,  ponaiur  seu  fiai  uttus  mo- 
lEonos  in  signuni  quod  ipse  lorrens  ibi  dividir  terminus  Cas- 
trorum predictorum.  ítem  pronunciamus  ei  dcçlaraaius quod 
recedendo  a  prope  dicta  stacha  sey  tíia  et  ascendendo  per  ip- 
sum lorrentem  amunt,  in  medio  ipsius  torrenti^  in  loco  scíU* 
cet,  UI  per  infortriacíonem  a  nobis  receptam  seu  nobisdatam 
debct  esse  ui  dicítur  quedam  hta  ibí  jam  ab  atitiquo  po^i- 
ta  pro  divisione  terminoruiri  ipsorum  castrorum  que.  ^ 
fila  propier  impedimenium  romagueriorum  qui  ibt  suní  de 
presenti  videri  seu  inveniri  non  potest,  et  affrontüt  ips^i  íitu, 
cum  hononbus  prcdictts.  in  capiíe  scüicet  ipsius  torteniis  jn 
quodüm  romaguerio  qui  ibi  est,  in  loco  ubi  quandam  afilat 
fccimus  per  terra m  avail  stacham  et  in  ipso  loco  dicta  Ji^itur 
esse  divisió  terminorum  castrorum  predictorum  ponityrsíve 
íiai  unus  molloriüs.  Sed  quia  in  loco  ubidictam  proiime,  fe- 
címusponiseu  aBr^i  stacham  dicitur  esse  dicta  Bta  anni^ua 
niandamus  quod  pruxime  djctus  oiollonus  ponatur  in  loco 
ubi  reperiri  poierit  dicta  fitaaniiqua.  E\  si  reperiri  noíi  potc- 
rtt  ponutor  sive  hat  in  loco  ipsius  uòi  proxime  dtctun)  fl^Rt 
lecimus  stacham  in  cresta   scilícet  ipsius  podii  seu   torrcntis, 


Digitized  by  VjOOQIC 


FRANCrSCH    CARHERAà    V    CANDI  ^35 

Quod  quem  descendendo  versus  crestam  ípsius  podií  seu  ca  - 
piijs  ipíïius  torreniis,  versus  oríentalem  paríem  remaneni  ho- 
nores terminí  dicti  castri  de  dorrius  et  versus  seu  circa  occi- 
deatfilem  partem  remanent  honores  termini  dicti  castri  de 
suncLo  vincencio.  Et  recedendo  a  dicto  podio  seu  capiíí  dic- 
tis torrentu^  eundo  serra  a  serra  per  crestam  ipsius  podíí  et 
per  ipsium  romagucrium  seu  romagueria  qui  ibi  sunt  ascen- 
dendo  versus  sumitatem  ipsius  podii^  in  medio  tamen  ipsjus 
podiij  ans  que  hom  sia  ïïï  capíie  ipsius  podíi,  esi  quedam  fe- 
Kuría  antiqua  etibí  ab  una  parte  est  honor  den  janer  termini 
dicti  castri  de  sancto  vincencío  et  ab  altera  est  honor  den  vi- 
ver termini  dicti  castri  de  dorrius, et  in  ísto  loco  in  quo  unam 
fecímiïs  apponí  siacham  declaramus  esse  fiendum  unum  nno- 
Uonem  in  signum  divisionis  lerminorum  castrorum  predíc- 
íorum«  Quod  quem  etiam  ascendendo  in  capite  seu  sumitate 
ipsius  podii,  suni  ibi  duefexurie  in  duobus  videlicer  locis  er 
íbi  in  planicio  dictí  podií  in  loco  ubi  poni  fecimus  unam  sta- 
cham  pronunciamus  deberí  Keri  unum  motlonem.  El  quod  a 
parie  orientis  fn  loco  videlícet  ubi  siuni  dícte  fixuríe  est  honor 
den.,.  termini  dicti  Castri  de  dorrius  ei  a  parte  occidentis  est 
ibi  honor  den  Janer  lermíni  de  sancto  vincencío.  Etconii- 
nuando  sive  recedendo  de  dicio,  assendendo  qüem  recto  tra- 
miie  ad  unum  pòdium  ahum  vocatum  cap  ferrer,  àlias  nomi- 
natum  pui^  den  ffonoyüei»  in  capiíí  isiíus  podii  in  loco  vide- 
lícet ubi  pro  ííÍ|^no  fecimus  asporgar  et  cscapsar  unum  arbós, 
et  poni  seu  affigi  fecimus  per  lerram  a  avail  utiam  stacham, 
declaramus  esse  fiendum  alium  mollonem.  Ei  quod  etiaiTi  re- 
cedendo de  proxime  dicto  loco  eundo  versus  honorem  den 
lerrades  est  ibi  quidam  locusubi  poni  fecimus  quandam  sia- 
cham,  declaramus  deberí  fieri  alium  mollonem,  quiquem  la- 
men  honor  den  tarrades  est  de  termino  castri  de  dorrius  et 
dicius  honor  den  Janer  est  de  termino  casiri  de  sancto  vin- 
cencío. Itaquod  totam  crestam  istius  podií  ínvenimus  per  in- 
tbrtnacionem  a  no  bis  receptam  esse  termini  dicti  casrri  de 
sancto  vincencio  et  ita  pronunciamus  ei  declaramus  quod 
quem  etiam  recedendo  a  dício  loco  ubi  proxime  dtctam  feci- 
mus poni  seu  affigí  stacham,  eundo  per  sumliatem  ipsius  po- 
dií in  cresta  ipsius  podü  prope  qoodam  arbossos  qui  ibi  sunt 
in  loco  ubi  quiíndam  íiliuni  tecimns  poni  stacham, pronuncia- 
níiusei  declaramus  jlium  e&se  fiendum  mollçnem.et  in  isto 


Digitized  by 


Google 


336 


àKa£MT0N4    HISTORiLA 


loco  ubi  díctum  proxlme  declaramus  esse  fíendum  mollonem, 
a  paric  vïdclicet  orientis  est  honor  den  ferrades  termini  àicü 
castri  de  dorríus  et  a  parte  accidentis  esi  honor  den  bramotia 
termini  dicti  castri  de  sancto  vinceocío,  ítem  declaramus  jux- 
ta  ínforíTiationem  a  nobís  ui  prcdicltur  receptam   quod  rcce- 
dendo  de  proxlme  dicto  loco»  eusido  quem  recta  via  per  eres- 
tam  sive   sumitaicm  ipsitis  podli  seu   montanej  in  loco  ubi 
affrontat  ab  oriente  honores  den  terrades  et  den   fonollet  de 
termino  dicti  castrí  de  dorrius,  et  a  paric  occidentis  affronïyt 
honores  den  bramooa  et  den  janer  de  termino  dicti  castrí  de 
sanció  viíicenciOj  carraria  que  ibí  est  remanet  et  est  de  terpi- 
no  dicii  castri  de  sanció  vincencio^  et  termtnus  dicti  castri  de 
dorrius  venjt  usque  ad  marginen;  qui  ibi  est;  quod  qucm  eun- 
do  rccto  tramíte  sive  via  per  carrariam  que  ibi  csi  per  quam 
ifur  à  Cardedeu,  ante  pòdium  de  farners  in  carraria  anitquai 
que  est  carraria   inferior^  pronunciamus  debere  fieri  alium 
mollonem,  in  loco  sciUceí  ubi  quandam  poni  seu  affi^i  feci- 
mus  per  terram  avall  siacham,  quod  quem  supius  marginem 
qui  ibi  esí,  est  honor   den  tarrades  de  dicto  termino  de  dof- 
riuSf  el  supra  marginem  et  carraríam  esi  honor  den  janer,  et 
quod  honor  den  bramona  veníí  ei  confrontat  cum  proxitïic 
dicta  stacha  ei  cum   honore  dicti  en   janer.  ítem  dicimus  et 
pronunçíamus  quod  assendendo  per  díciam  carrartam  per 
quam  itur  à  Cardedeu,  que  est  supra  dictum  marginem,  ifi  se- 
quendo  quem  marginem  ipsum    usque  ad   honorem  den  pi 
qui  ibi  estaqui  quem  honor  est  de  termino  dicti  castri  de  sanc 
to  vincencio^  in  capiíe  scilicet  cuiusdam  viarany  qui  ibi  esi, 
in  quo  ettum  loco  fccimus    scindt  duos   arbossos,  declaramus 
esse  fiendura  alium  mollonem  sive  fexuriam^et  quod  recedeo* 
do  de  ipsis  ar bossos  scissis,  terminus  dicti  castri  de  sancto  vifí- 
cencio  assendit  perquosdam  alios  arbossos  e  bruchs.  Et  as- 
sendendo de  ipsis  arbossos  versus  podíum  vocaium   camp^ 
den  moyo, supra  unam  roquetam  que  ibi  est^  propequondam 
matbam  ibi  stantem,  in  loco  ubi  quandam  fecimus  affigi  sta- 
cham,  ponaturseu  fiat  alïquod   mollonns  Declaramus  insu- 
per  quod  rccedendo  de  dicto  podio  den  moyo  tornando  quem 
ad  ipsum  pòdium  de  farners  ante   ipsum  pòdium  de  farnen 
in  loco  ubi  alinm  fecimus  aflfigi  seu  porti  stacham,  propc  sci- 
licet unum  irbós  lailai,  fiat  simíliter  et  ponatur  ulius  mollo- 
nus.  Rursus  etiam  declarumus  quod  assendendo  ad  ipsum 


Digitized  by 


Goot 


FR4NCESCH    CARRERAS    Y    CANÜl  23? 


pòdium  de  fa  mers  àlias  vocatum  luenet,  m  sumitate  ipsius 
podii  in  loco  vídeHcet  ubi  scindi  fecimus  pro  signo  arbossos 
et  bruchSp  in  cresta  jpsius  podïi,  in  toco  ubi  apponi  seu  fiffigi 
fecímus  quandam  siacham,  fiatalius  mollonus,  in  signumdi- 
visionis  terirtinorum    casirorüm  prenotatorum,   itaquod  ay- 
gues  vessa ns  versus  orientem  est  de  termino  castri  de  sancto 
vincencio  ci  aygues  vessants  versus  meridiem   si  ve  occiden- 
tem  est  de  termino  dicti  castri  de  dorrius.   Oicimus  inquam 
quod  descendendo  de  dicto  podio  luertet    quem  cresta   ipsius 
podii  aygues  vessans  della^  versus  honorem  den  terrades  qui 
est  versus  occideniem  síve  meridiem,  est  de  termino  castri  de 
dorrius  et  versus  paríem  orientis,  pane  suni  honores  denspi- 
nalb  et  den  pins,  est  de  termino  castri  de  sancto  vincencio,  et 
ibi  decernimus  et  declaramus  alium  esse  üendum    mollotiem 
in  loco  scilicet  ubi  poni  seu  afHgi   fecimus   stacham  unam, 
Quod  quem   sumitas  síve  planicies  que  suni  in  sumitatem 
cuiusdam  podii   vocati  ça  farnera   est  de  honori  bus  termini 
castri  de  sancto  vincencio,  e  Ío  so>.,,  est.  sive  los  margens,  est 
seu  sunt,  de  terminis  dicti  castri  de  dorrius  et  versus  mansum 
den  spinalb  In  loco  ubi  quandam  tecimus  af!igi  seu  poni  sia- 
cham  declaramus  esse  fiendum  alium  mollonem.  Quod  quem 
descendendo  de  dicto  podio  nominaio  de  farnera    versus  pò- 
dium seu  lorreniem  de  luertetf  in  loco  ubi   unam  fecimus  ibi 
afigj  stachamidcciaramus  alium  esse  ponendum  molloncm  in 
sfgnum  divisionis  terminorum  casirorum  prediciorum-  Dici- 
mus  etiam  et  declaramus  quod  reccdendo,  a    proxime  dicta 
aiacha,  accedendo  ai  aliam  stacham    recto  tramiíCp  et  descen- 
dendo etiam    recto  tram  i  te  usquem    ad  lorrcntem  de  luenet 
predictum,  honor  den  terrades  qui  ibi  est,  est  de  termino  díc^ 
li  castri  de  sancto  vincencio,  Quod    quem  recedendo  a  dicto 
torre nte,  torrent  avall,  divtduntur  ipsi  termini  de  uocforio- 
cencio  et  de  dorrius,  usque  ad  ípsum  íorrentem  de  lücrtet  oM 
currit  aqufl  hoc  modo  videliceí:  quem  íd  quod  rcmanei  rerpot 
occtdeniem  est  de  termino  castri  de  dorrius,  et  íd  quod  rem** 
nei versus  orientem,  est  de  termino  castri  de  sanaa  vixtfUcto^ 
et  quod  supra  ipsum  íorrentem  in  loco  ubí  dieu  ciirrfl«f{M^ 
icicarraria  que  ibi  est    ubi  quandam  fecimuf  ifigí  mM^hém^ 
declaramus  et  pronunciamus  alium  esse  Bendom  e&</Ui9ttcei« 
Quod  quem  recedendo  a  dicto  torrente  de  luenet  m^  Car raria 
que  est  auper  ipsum  íorrentem  ubi  proxiïne  dkiMB  ^0  |^ 

81 


Digitized  by 


Google 


238  ARGENTOM/i    HISTÒRICA 

pon  i  fecimus  stacham,  eundo  recte  per    ipsam  carrariam  tor- 
rent a  avall  et  postea  ascendendo  a  amunt,    supra  ipsum  tor^ 
rentem,  est  ibi  quedatn  petra  maf^na,   cruce  signata,  et  juxia 
informatíon^tn  per  nos  súper  divisíonum  ipsorum    tcrmíno- 
rum  receptem  invenimus  quem  id  quod  remanet  seu  est  pro- 
pe  ipsam  peiram  versus  occidentcm .  est  de  termino  castri  de 
dorrius,  et  id    quod    remanet  versus  orientem  est  de  termino 
castri  de  sanció  víncencto.  Dicimus  ínsuper  quod  recedendo  9 
dicto  Joco  ubi  est  díctus  tapis  cruce  signaius  et  ascendendo  a 
amunt  per  quosdam  honores  mansi  spinalb   versus  ad  cami* 
num  per  quod  itur  de  Joco  de  Cardedeu  ad  locum   de  Argcn- 
.  tona^  quiquidem  caminus  seu  via  est  supra  mansum  spinalb, 
est  ibr  quíd^m  lapís  cruce  signatus  et  in  isto  loco  in  quo  quan- 
dam  afífïgi  seu  poni  fecimus  siacham,  declaramus  deberc  fíerl 
alium  mollonem  altum  et  ma^num  qula  et  in  isto  loco   inve- 
nímus  esse  divisió  terminorum  dlctorum  Castrorum   de  sanc- 
tc  vincencio  et  de  dorrms.  Mandantes  etiam   quod    proxíme 
dictus  lapïs  cruce  signatus,  remaneat  semper  in  loco  ubi  nunc 
est.  Et  in  isto  loco  ubi  dictum^mandamus  fieri  mollonem^seu 
dictus  est  lapts  cruce  signatus  a  parie   tamen  orientis  est  qui- 
dam  honor  dicti  nespinalb,  qui  est  de  termino  dicti  Castri  de 
dorrius,  et  versus  occidentem   est  similiter  alius  honor  dicti 
nespinalb,  qui  est  de  termino  dicti   Castri   de  sanció   vincen- 
cio. Quod   quem   invenímus   juxtu  díctam  informacionem  a 
nobis  uE  predicitur  súper  divisione  terminorum  dtctorum  cas- 
trorum receptam,  £t  per  informacionem  quam  a   dicto  nespi- 
nolb,  cujus  hodie  dictus  mansus  ^pinalb  est,  medío  [uramen- 
to  reccptam  quod  ab  índe  ulterius  non  protenduntur  termini 
dicti  castri  de  dorríus,  in  quantum   ab  ista   parte  confrontant 
cum  termino  dieu  cas[ri  de  sancto  vincencio,  sed  quod  ibi  tn- 
cípiat  termini  Castri  de  ruppe,  Preterea    eiiam  dicimus  quod 
ascendendo  per  ipsam  ríariam  de  dorrius  versus  partem  orien- 
talem,  est  quidam  campus  vocatus  apart,  qui  est  prope  torren^ 
tem  de  mayoles,  quíquem  campus  est  de  terminoCastri  de  dor- 
rius: et  prope  dictum  torrentem  de  mnyoles  est  quidam  honor 
petri  pols,  de  termino  castri  de  sancto  vincencio, et  re  subjecta 
occulís  declaramus  ibi  in  loco  scilicet  ubr  stacham  declaramus 
alium  deberi  fieri  mollonem.  Quod  quem  etiam  desccndendo 
per  ipsum  pòdium  quem  locum  vocaium  çes   moyols,   prope 
lïnum  lapidem  que  ibi  est^  in  loco   ubi  quandam  aliam  afügi 


Digitized  by 


Google 


f 


1 


FRANGESCH   CARRERAS  T    CANDI  23^ 

fcctmus  seu  apponi  stacham  declaramus  quod  sïat  alius  mo- 
llonus.  [lem  pronuncíamus  et  declaramus  quod  descendendo 
de  proxjme  dícto  loco  seu  podio  vocato  ces  moyolís  per  unum 
aragallo  avall  usque  ad  loco  ubi  dictas  poai  seu  aíïigi  tecím us 
stachas  recto  trauiue  divjduntur  lermín!  dictorum  castrorum 
de  dorrius  et  de  sancto  vincencio;quod  quem  eciam  dícimus  ei 
declaramus  quod  ascendendo  per  ipsuni  locum  seu  pòdium 
vocatum  ces  mayoles  usque  ad  quandam  planiciem  que  íbí 
est,  in  qua  etiam  sunt  plurei  arbossos,  in  loco  ïn  quo  quan- 
dam íecímus  aíïigi  stacham,  Bat  similiter  a  iius  mollonus, 
Declaramus  etram  quod  recedendo  a  loco  ubi  proxítne  dic- 
tam  tecimus  ali^i  stacham  eundo  quem  per  uiium  marginem 
et  per  honorem  dicti  en  pols,  qui  est  superius  seu  a  parte  su' 
periore  dictï  marginis,  est  de  terminis  dictí  castrí  de  sanció 
vïncencio;  et  pars  inferior  sciticet  aygues  vessans  dalla  subtus 
dictus  marginem  Cíit  de  termino  dicti  castri  de  dorrius,  quod 
quem  cundo  per  ipsum  marginem  den  pols  usque  ad  unum 
arbossium  qui  ibi  esr,  ubi  scindi  fecimus  unumbruch  in  sig- 
num  stache,  declüramus  alium  esse  ponendum  seu  Bendum 
mollonemt  Et  recedendo  de  proxime  dicto  bruch  seu  arbossio 
assedendo  per  ípsum  locum  seu  poiiium  de  ses  mayoles  usque 
ad  sumitatem  podii  de  la  Cugulero, declara mus  jnxta  informa- 
cionem  súper  divísíonem  ipsorum  icrmínorum  per  nos  recep- 
tarn^  quod  aygues  vessans  delia  versus  riarïam  de  dorrius  est 
de  teimíno  dicti  castri  de  dorrius^et  aygues  vessans  delia  dicti 
podii  est  de  termino  dicti  Castri  de  sancto  vincencio,  quod 
quem  recedendo  de  dícto  podio  seu  loco  nominato  ses  ma- 
yols^aniequem  homo  sit  in  dicto  podio  de  la  Cugulera  in  loco 
ubi  una  atigi  fecimus  siacbam,  fiat  similiier  moUonus  alius, 
ex  eo  quia  aygues  vessans  daca,  dividunt  ipsos  lerminos  dicto- 
rum Castrorum  de  dorrius  et  de  sanció  vincencio  ui  est  dic- 
ium>  Et  ascendendum  per  Ípsum  pòdium  de  la  Cugulera, 
prope  unum  lapidem  qui  ibi  est  in  loco  ubi  quandam  feci- 
mus  affigi  stacham,  declaramus  aiium  esse  Bendum  moUo- 
nem*  Quod  quem  eiiam  in  sumitate  seu  medio  ipsius  podii 
de  la  Cugulera  in  mcdío  videlicet  cuiusdam  planicici  que  ibi 
est  in  quo  loco  aliam  fecimus  affigí  stacham  et  scindi  aliquos 
irbossos,  decernímus  aiium  esse  ponendum  moUonem,  ita^ 
quod  úqua  vessans  dalta  versus  dicrum  casirum  de  dorrius  est 
de  termino  dicti  castri  de  durríus,  et  aygues  vessans  daca  vcr- 


Digitized  by 


Google 


140  àRGEKTOÏ^A  mSTÓRICA 


sus  mare  seu  castrum  de  sancto  víncencio  est  de  termino  Cas- 
tri de  sancto  vincencío.  Quod  quem    etïam  eundo  usque  ad 
medium  podíi  ubi  incipiunt   aque  discurri  versus  casirum  de 
dorrius,  eundo  cüam  versus  locus  dictum   travessera,  in  qua- 
dam  planicie  qoe  tbí  est,  seu  pmpe   locum  dtctum  torrent  de 
mayans   ubi   quandam    fecímus  afïigí   stacham,  declaramus 
allum    esse  ponendum    molLonem     Est   tomen  verum    quod 
cum  ípsa  planicie  affrontant  honores  den  castell  et  den  fonoy* 
llet,  quiquem  honor  den  fonoyllet  cum  ípso  torrence  de  ma- 
yans,  est  de  termino  dicti  castri  de  dorrius;  et  honor  dicti  en 
Castell  et  aygues  vessans  dalla  versus  dictum  honorem   den 
Castell  est  de  lermino  dícii    castri  de  sancto  vínceticio*   ítem 
dicjmus  et  pronunciamus  quod  recedcndo  de  proximc  dicta 
planicie  cum  qua  affrontant  honores  den  fonoUet  ei  den  Cas- 
tell  proxime    nominsti,   ascendendo   ad    dtctum    pòdium  de 
marti  seu  supra  torreniem  de  mayans  in  altitudine  ipsius  po- 
dií,  in  loco  ubi  fecimus  sporgar  et  scapçar  unum  pi  bort,  po- 
natur  sive  fiat  alius  moUonus.  hem  dlcimus  quod   recedendo 
de  dicto  podio  et  eundo  per   planiciem   dicti  en  castell,   que 
planicies  est  tota  de  termino  castri  de  sancto  vincencio  ut  per 
informacíonem  per  nos  súper  divisione  terminorum  dictorum 
Castrorum  receptam    invenimus   usque  scilicet   ad  honorem 
dicti  en  fonoliet,  qui  lamen  honor  den  fonollet  est  de  termino 
castri  de  dorrius,  quod  in  dicta  planicie  ïn  locis  vídelicet  duo- 
bus  ipsius  planicies,  in  quòrum  locorum  altero  est  un  clap  de 
pedres;  et  in  altero  in  quo  tam   fecimus  afhgi  stacham    unam 
fiant  duo  mollones  videLicet  in  quo  limitus  dictorum  locorum 
unus,  Ítem  dicimus  et  pronunciamus  quod  recedendo  de  dicto 
loco  seu  planicie  proxíme  dicta  et  ascendendo  per  Ipsunn  pò- 
dium de  puig  de  martí,  qui  podius  est  totus  de  honor  et    ter* 
mino  castri  de  sancto  vincencío  exceptus  dicto  honor  den  fo- 
nollet, ei  aygues  vessants  dalla  est  de  lermino  castri  de  dorrius 
subtus  margines  usque  ad   locum  ubi  est  quidam    pï,  anqui* 
dem  pi  scindi  fecimus  les  branques  et  in  eo  circa   seu    versus 
la  cals,  dari  tres  vel  quator  sotus,  quod  in  loco  ubi  est  ipsum 
pi  seu  prope  eum  fiat  similiter  alius  moUonus  in  signum  di- 
visionis  terminorum  prenominaiorum  de  dorrius  et  de  sancto 
vincencio^quod  quem  a  parte  orientis  est  de  termino  castri  de 
dorrius  et  a  parte  occidentis  est  de  termino  castri    de    sancto 
vincencio,  et  quod  dicto  etiam  pi  afrontat  ab  una  parte  honor 


Digitized  by 


i   JW. 


r    ... 


Google 


ntlKCESGH    CAFKERAS   Y   Cktiïií 


J4I 


den  Castellar  de  termino  castrí  de  dorrius.  ab  alia  parte  vero^ 
honor  den  maní  de  termino  castri  predíctí  de  sancto  vtncen- 
cio.  Et  quod  ulterius  non  protenduntur  termini  castri  de  dor- 
rms  in  qnantum  ab  Ista  parte  afírontat  cum  dicto  Castro  de 
sancto  vincencto.  Sed  quod  Ibi  íncipiunt  termini  castri  de 
matarone  volentis  quod  in  alutudine  podií  de  maní  in  sígnum 
di^rJsfonis  terminorum  predictorum  fiat  alius  mollonus  per 
par  tes  predictas  seu  altera  earum  si  tamen  ipse  partes  vel  alte- 
ra earum  hoc  facere  noluerií.  Preterea  pronunciamus  et  de- 
claramiis  quod  de  expensLs  que  dent  pro  ediíicandis  moUoní- 
bus  seu  fexuriis  solvat  ipse  venerabile  petrus  de  boschoduas 
partes  et  ipsi  venerabile  prior  et  berengariusdedorrius  teníam 
partem^  et  inier  ipsos  venerabilem  priorem  ei  berengaríum 
fiat  divisió  ut  ipsi  poterunt  convenire,  Pronunciamus  insuper 
quod  si  homines  de  dorrius  inter  lerminos  predictos,  repe- 
riencur  nunc  vel  in  futurum  aliquas  habere  terras  ultra  fexu- 
rationes  predíctas,  et  inter  paríem  terminorum  castrí  de  sancto 
vincenciOf  quod  sint  eorum  salvo  iure  dominorum  pro  qui- 
bus  tancbuntur  et  alio  cuíus  inter  sit  iure  salvo.  Kt  econtra, 
si  homines  de  sancto  víncencio  seu  de  terminis  dictí  castri  de 
sancto  víncencio^  habeni  vel  haberent  nunc,  vel  in  futurum 
reperientur  aliquas  terras  habere  inter  castrum  de  dorrius^  et 
inter  terminos  nunc  positos  et  dívisos  quod  sini  eorum,  salvo 
iure  dominorum  pro  quibus  tanebuntur  et  alio  jure  salvo 
cutus  iniersít.  Et  in  predictis  in  quantum  in  personam  dicti 
venerabilí  pecri  de  boscho  adjudicacíonem  sapiunt,  sibi  adju- 
dicamus,  et  parlem  aheram  ad  ista  observandum  in  futurum 
ut  dcclarata  suni  condampnamus.  Et  econtra  in  quantum  in 
personam  dictorum  venerabilis  prioris  ei  berengarii  de  dor- 
rius ad  judicaiionem  sapiunt,  eis  adjudicamus  et  partem  al- 
leram  ad  iia  simílítrr  observandutrif  ui  dicta  sunt  condamp- 
namus. Lata  fuit  pre  ïnserta  sentencia  per  dictos  venerabiles 
Comïssarios  regíos  et  publicata  et  ïecta  per  dictum  venerabi- 
lem jacobum  de  vallesicca  de  dictorum  venerahili  concomis- 
sariorum  eius  ac  partium  voluntate,  fn  scríptís  die  mercurií 
vigesima  prima  die  julJi  anno  a  nativitate  domini  Mitlesimo 
ïrecentesimo  scxagcsimo  primo  in  manso  videlicet  de  bramo* 
na  nominatOjsiío  in  parrochia  sancti  iuliani  deargtniona  ter- 
mini dicti  castrí  de  sanc[o  vtncencio»  presentibus  dicto  vene- 
rabilis petro  de  boscho  ex  una  parte  et  venerabilis  fratre  petro 


Digitized  by 


Googlj 


342 


ARGEKTOHA    HISTÒRICA 


de  macarone  prfore  dicti  monasterií  de  Casserrís,  et  bereiiga- 
rio  de^dorrius  ex  alia,  presentíbus  tesiibus  Raymundo  de  tous 
et  peiro  de  podiolo  ponario  officií  baiulie  generalis  Cathalo- 
niCp  et  Guillermo  roges  civibas  barchinone,  ac  me  Guillermo 
olivern  scriptore  juraio  sub  iiotato  infrascrípto.  Qua  seniencia 
Iaia  ei  publicaia,  staiini  dicíi  peirus  de  boscho  ex  una  pane^ci 
frater  petrjs  prior  qui  supra  et  Berengaríus  de  dorríus  ex  al- 
tera, laudaverunt,  approbaverunt  et  confirmaverunt  exprcssc, 
eandem  sentenciam  er  omnia  ei  aingula  in  ea  contenta,  in 
manil  mei  dicti  Guillermi  oliverii  scríptoris  jurati  qui  stipra^ 
in  toco  scílicec  ei  presentibus  testibus  antedictis.  De  quibus 
uiraquem  dictarum  paríium  peiiit  sibi  Heri  publicom  insiru- 
nienium  pernotarium  infrascripium.  Sigirium  mei  Guilkr- 
mi  oli^eríí  scríptoris  juraü  predicïi  qui  de  mandato  dictí  no- 
tarii  prolaiíont  dicie  seaientie  una  cuni  lestibus  supradiciis 
interfui  Ego  petrus  terrcní  le^um  doctor  predícius  qui  una- 
cum  dictis  venerabilibus  petro  ça  costa  et  jacobo  de  valle  sic- 
ca  predictam  sententiam  tuli  his  propria  manu  me  subscríbo. 
Ego  Jacobus  de  valie  sicca  in  legibus  liceniïatus  qui  dictam 
tuH  sententiam  unacum  dictis  venerabilibus  meis  conjudici- 
büs  subscríbo,  Ego  petrus  ça  costa  predictus  qui  una  cum 
dictis  venerabilibus  peiro  terreni  et  Jacobo  de  vallesicca  pre- 
dictam sentenciam  tuli  manu  mea  propria  subscríbo. 


VI 


1 362, — Divisió  dels  termes  dels  castells  de  Sant  Vicens  y 
0E  Matahó  (copia  de  la  Iraducctó  que  *s  conserva  en  lo  arxiu 
de  la  Catedral^  prestatge  d'  Argentona,} 

La  divisió  feta  entre  lo  terme  del  Castell  dcSt.  Vicens, 
àlias  de  Borríach^  y  lo  terme  del  castell  de  Mataró^  treta  de 
un  trasllat  auténtich  de  una  sentencia  Reyal  publicada  en  la 
Plassa  de  la  vila  de  Mataró  dijous  a  17  Febrer  de  i362,  lo 
cnal  trasllat  de  dita  sentencia  es  en  lo  Arxiu  de  la  Recioria 
de  St.  Julià  de  Argentona  (i ),  divideix  de  esta  manera:  So  es, 

(r)  Permès  que  crehem  passaren  per  nostres  mans  tots  ]o$ 
pergamins  del  arxiu  parroquial  de  Argentona  no  hi  trobàrem  lo 
trasllat  de  que's  parla,  y  que  tal  vedada  s'  haurà  perdut. 


Digitized  by 


Google 


FRANCeSCH    GARRERAi  Y   CAKD1  ^43 

primerament  comensant  desdel  mar  ahont  comensa  la  part 
de  dit  Castell  de  Mataró,  diühen  y  manan  los  Jutges  que  fe- 
ren dita  Sentencia,  que  devant  \o  camp  de  Guíném  Matheu 
en  lo  arenal  prop  Jo  Mar  se  posc  un  Molló,  y  pujant  al  camp 
de  dit  Matheu  en  un  herm  que  é  las  horas  hi  habta  prop  lo 
dit  arena],  só  es  al  cap  de  dit  herm  se  pose  altre  Molló,  y  pu- 
jant vers  dit  camp  é  la  fi  de  dit  herm  altre  estaca,  y  pujant 
per  dit  camp  de  dit  Matheu  fins  al  Camí  públich,  que  va  de 
Mataró  à  Barcelona,  tres  mollons  per  divisió  de  dits  termens, 
així  que  la  major  part  del  dit  camp  den  Matheu  resta  del  ter- 
me de  Mataró,  y  la  altre  part  xica  vers  la  torra,  resta  del  ter- 
me del  castell  de  St.  Vicens,  y  pujant  sobre  lo  dtt  camí  al  cap 
de  un  marge  se  pose  un  moUó  entre  los  honors  den  Cruanyes 
y  den  Ballot  y  després  pujant  per  lo  dit  honor  den  Ballot^que 
reSia  vers  del  Castell  de  St.  Vicens  fins  à  un  marge  gran  que 
allí  es,  recta  línea  se  pose  un  mol  Ió  y  després  pujant  per  lo 
honor  nomenat  de  la  Pujada  recta  Ifnea^fíns  al  Espinalp,  en 
lo  honor  de  Guillem  Pons,  se  pose  alire  molló,  y  pujant  per 
lo  Espinalp  amunt  Bns  al  honor  den  Pou,  en  lo  lorreni  ó  rie- 
ra], sota  lo  marge  altre  estaca  ó  molló  entre  dits  termes  den 
Pou  y  den  Pons  y  pujant  per  los  honors  den  Estrany  fins  al 
marge  del  camí  públich  que  va  de  Mataró  al  Cros^  y  à  Vila- 
sar  se  pose  altre  molló  en  lo  honor  den  Estrany,  allr  hi  ha 
algunas  pedras  aíicadas  prop,  y  allí  de  una  part  es  lo  camí 
predií,  y  de  altre  lo  torrent  ó  rial  predit.  Així  que  lo  que  res- 
ta  vers  lo  solixent,  y  del  castell  de  Mataró,  sia  de  Mataró,  y 
lo  de  part  de  ponent  sia  del  Castell  de  Su  Vicens,  y  pujant 
desdc  dita  estaca  ó  Molló  per  lo  honor  den  Estrany  amunt 
íins  al  marge  den  Verdaguer  de  la  pujada,  y  en  lo  cap  de  dti 
marge  han  feta  posar  altre  estaca,  y  de  dita  estaca  de  dit  cap 
de  Marge  den  Verdaguer,  anant  ver^i  lo  Puig  prop  duas  grans 
oliveras,  prop  lo  honor  den  Esteve  de  Argentona  altre  estaca, 
y  després  anant  per  to  mitg  de  ditas  oliveras,  que  son  de  dit 
Pons,  guien  à  sis  canas  lluny  devani  lo  marge  de  dit  Pons 
han  posat  altre  estaca  y  anant  vers  lo  dii  Puig  pujant  per 
la  vina  de  dit  Guillem  Pons  en  lo  honor  de  Pere  Spanol,  so- 
bre lo  Camí  que  va  à  Argentona  y  à  Granollers  en  lo  cap 
del  Marge  alt  so  ts  en  la  vina  de  Pere  Spanol  altre  estaca  ó 
molló,  y  partint  de  la  cantonada  de  dit  Camí  y  de  dita  vina 
sobre  dit  marge,  y  pujant  al  cap  de  munt  del  Puig  posen  al- 


Digitized  by 


Google 


244  ARGENTONA    MlSTÓFICà 


ire  esiaca  axí  que  la  cresta  ó  alsada  enire  lo  honor  dcn  Spa- 
noi  y  den  Campmajor  alli  se  pose  molló,  y  que  lo  honor  derr 
Spaíiol  resta  de  Mataró  y  lo  den  Campmajor  resta  del  Castell 
de  St.  Vicens  y  després  pujant  recta  via  en  lo  cap  de  dit  Puig 
de  pendrer  sota  Ifi  cresta  de  dit  Puig  ó  alsada,  se  pose  altre  es- 
taca, així  que  la  cresti  6  alsada  resta  del  castell  de  Mataró,  y 
de  dita  estaca  devallant,à  unas  rocas  ò  à  unas  grans  pedras,que 
allí  son  en  mitg  de  aiguas  vassants  desà  vers  lo  castell  de  St, 
VícenSjyaiguasvassanis  de  ella  vers  lo  castell  de  Mataró  se  po- 
se un  molló  en  seüal  de  divisió  de  dits  termcns^  y  anatit  cres- 
ta à  cresta f  després  fins  à  Rocas  albas,  posa  un  molló  en  lo 
alt  de  dttas  rocas  en  senal  de  divisió  de  termens,  y  partint  del 
mateix  Puig  de  rocas  albas  fins  al  Puig  de  Cerdehola,  anant 
recta  línea  en  mitj  de  dit  Puíg  se  posa  un  Molló  y  semblant- 
ment en  lo  alt  de  dit  Puig  de  Cerdenola  prop  las  forcas  que 
son  allí  hont  hi  ha  una  pedra  aticada  se  posa  un  moUói  axí 
que  ayguas  vesants  vers  lo  castell  de  Mataró^  sia  de  Mataró  y 
ayguas  vesans  vers  lo  de  St.  Vicens,  sia  de  St•-VicentSi  y  des- 
prés per  ia  alsada  del  Puig  de  (yerdanyola,  ahont  son  ditas 
forcas,  devaliant  per  la  cresia  vers  lo  torrent  de  Beras  avall  en 
lo  mitg  de  la  cua  I  cresta  hi  ha  tres  pins,  casi  junts  se  pose  un 
molló^  y  devant  de  dits  tres  pïns,  dret  camí  fins  à  un  camp 
junt  à  la  dita  cresta  se  posa  un  molló,  y  en  lo  entrant  de  dit 
camp  altre  molló;  si  en  lo  pi  que  es  en  dita  cresta  no  sen  hi 
posa,  y  que  dii  camp  es  den  Agell  y  després  partint  de  dita 
estaca,  ó  Pi  anant  per  lo  oiitg  de  dit  camp  íins  al  altre  cap  ó 
reco  de  dit  camp  en  lo  cual  se  posa  altre  molló  y  després  par« 
tint  de  dit  reco  de  dit  camp  den  Agell,  anant  vers  un  pi,  tra- 
vessant un  poch  de  riera  que  allí  es,  se  posa  un  molló  ahont 
es  dit  pi,  lo  cual  pi  es  un  honor  den  Cruanes,  axí  que  tota  la 
terra  que  es  vers  la  Riera  de  Argentona,  sia  del  Terme  del 
castell  de  Si.  Vicens,  y  la  que  es  vers  las  montaííes  sia  de 
Mataró  y  partint  de  dit  Pi,  y  anant  com  à  vailant  dretament 
fins  à  un  camp  que  es  den  Salvador  Traya  en  lo  marge  de  dit 
camp  se  pose  altre  molló,  y  partint  de  dita  estaca  ó  molló  f 
anant  dreta  via  ó  arrellant  vers  lo  Mas  den  Cruanes  fins  I  un 
camp  que  es  dels  honors  de  dit  mas  den  Cruanes,  en  lo  mitg 
de  dit  camp  son  unas  pedras  aficadas,  y  allà  se  pose  un  molló 
y  partint  de  dita  Estaca  ó  molló  y  anant  fins  à  uti  Liadoner  ta- 
llat sens  brancas que  és  entre  dit  MàsCruanyesy  loSallcrque 


Digitized  by 


Google 


FRANCÍ^SCH    CAPftERAS    Y    CANDI 


245 


es  devant  dh  mas,  se  posc  un  moüó  à  dit  Lladoner  pera  divi- 
dir diïs  lermens  de  dit  Lladoner  y  anant  y  panínt  fins  al  dit 
mas,  que  tots  los  honors,  que  son  vers  la  Riera  de  Argentona 
y  de  la  pari  occídenial  sicn  del  lerme  del  cistell  de  St.  Vi- 
cens^ y  los  honorSf  que  son  vers  la  part  oriental,  y  vers  las 
momaDaSt  que  allí  son  sien  del  lerme  del  castell  de  Mataró^ 
y  així  lo  dit  mas  de  dit  Cruanes  sia  del  terme  del  Castell  de 
St,  Vicens  y  lo  saller  que  es  sobre  dit  mis  entre  lo  cnal  es  dit 
Lladoner  y  la  Iglesia  de  St*  Culgat  y  tots  los  niasos  de  Trayà 
que  allí  son,  sien  dels  lermens  de  dit  Castell  de  Mataró,  y 
partint  de  dh  Lladoner  y  anant  tïns  à  un  marge,  que  es  junt 
à  un  camp  deo  Pardal  en  dit  marge  hi  ha  una  pedra  grossa  y 
una  alsineta,  allí  se  pose  un  moUó  y  partint  de  dita  alsineta 
fitis  à  un  pífiet  que  es  en  un  putxetque  es  en  alou  del  venera- 
ble Guillem  de  Argentona  se  pose  un  molló  y  partint  de  dit 
pi  net  y  baxant  de  dit  Putxei  à  on  altre  pi  que  es  en  honor 
den  Berenguer  Ramon  de  Argentona,  se  pose  altre  molló  pe^ 
ra  dividir  sempre  aqoestos  termens,  entenent  esta  divisió  en 
aquest  punt  que  tots  los  honors  que  son  vers  la  Riera  de  Ar* 
geatona  y  a  la  part  occidental,  sien  del  terme  del  castell  de 
St*  Vicens,  y  los  honors  que  son  vers  las  montahas  sien  del 
Terme  de  Mataró  y  després  partint  de  dit  Pi  del  honor  de  dit 
Baranguer  Ramon,  y  anant  no  à  dret  camí  sinó  atrevés  vers 
las  montanyas  altas  que  allí  son  prop  fins  à  una  alsina  que  es 
cerca  dels  dits  Lladoners,  que  hi  ha  curà  se  pose  un  molló  en 
dita  alsina,  que  es  de  Bernat  Torrent,  y  partint  de  dita  A1si« 
na  basant  à  una  Riereta,  que  hi  ha  un  pi  del  honor  de  dit 
Baranguer  Ramon  de  Argentona,  se  pose  un  molló,  y  de  dit 
pi  pujant  à  una  montaiia  anomenada  den  Prima,  en  lo  pujar 
de  la  cual  montaiia  ó  Puig  hi  ha  una  vjna  de  dit  prima  y  casi 
al  cotrar  de  dita  vina  hi  ha  una  alsineta,  se  pose  un  molló  y 
après  pujant  per  dita  vina  fíns  al  Uoch  que  hi  ha  un  pi  ab 
dos  brancas  que  parteixen  del  arrel  y  en  dit  pi  comensa  una 
tanca  de  dita  vina  de  brancas  de  Pins  se  pose  un  tnolló  ahont 
es  dit  pi  y  après  partint  de  dit  pi  y  pujant  hns  al  cap  de  munt 
de  dit  Puig  anant  per  dita  tanca  de  pins  arrencats,  y  conti- 
nuantla  hns  al  capdemunt  de  dic  puig  oií  que  dita  tanca  de 
pins  tallats  y  sechs  dividesca  dits  termens  y  al  cap  de  munt 
de  dit  Puig  anant  per  uns  pins  tallats  hi  ha  moltas  rocas  afi^ 
cadas  se  pose  un  molló  ahont  son  dicas  rocas,  y  després  par- 


Digitized  by ' 


24^  ARGENTONA  HISTÒRICA 


tint  de  dïtas  rocas  y  anant  dret  camí  fins  à  la  altra  part  de  dit 
Fuig  ahont  han  fet  tallar  rama  de  dos  pins  se  pose  un  molló 
en  lo  lloch  de  dits  dos  pins  esporgats  y  anant  dret  camí  fins  é 
una  viha  de  Jaume  de  Collé  que  es  vers  lo  capdemunt  del 
Puig  anomenat  lo  puig  de  las  Òlivellas  prop  y  antes  de  la  Se- 
rra se  pose  altre  molló  al  capdemunt  de  dita  vina   y  després 
pujant  al  capdemunt  de  dit  Puig  ahont  hi  ha   unas  pedras 
blancas  se  pose  un  molló  y  després  devaliant  per  dit  puig  per 
la  part  que  es  en  vers  dels  castells  de  Dosrius  fins  é  una  argi* 
laga  y  un  pi  que  hi  ha  unas  fítas  de  pedra  aficadas,  se  pose  un 
molló  y  després  prenent  dreta  via,  é  ma  dreta  à  un  puig  vers 
dita  part  del  terme  del  castell  de  Dosrius  que  al  cap  de  munt 
de  dit  puig  hi  ha  tres  pins  en  mitg  de   las  pedras  ó  rocas  que 
allí  son  y  aquest  puig   es  en   mitg  de  altres  dos  puigs  al  del 
mÍTg  SC  pose  un  molló  en  dit  lloch  dels  tres  pins,  y  dit  puig 
se  anomena  Comudellaé  (^Cornudellas?)  y  després  à  mitg  de 
dit  Puïgf  ques  dita  Argilaga,  y  al  mitj  del  altre  puig  que  son 
diïs  tres  pins,  perquè  hi  ha  gran  distancia  se  pose  un  molló  à 
cada  mitg  anant  sempre  dret  camí  així  dividint  que  vers   po- 
nent y  vers  mitx  dia  que  esté  vers  lo  Castell  de  St.  Vicens,  sia 
del  lerme  del  Castell  de  St.  Vicens  y  vers  Orient  sia  de  Mata- 
ró y  després  partint  de  dit  Puig  de  dits  tres  Pins  y  devaliant 
per  dit  Puig  y  anant  per  las  crestas  ó  alturas  dels  Puigs,  y 
anant  dret  camí  de  Puig  ó  Puig  que  vellant  ayguas  vessants 
de  sà,  y  de  llà  vers  la  part  dels  termens  de  dit  Castell  de  Dos- 
rius fins  al  lloch  ahont  comensan  los  termens  dels  Castells  de 
Dosrius,  y  de  St.  Vicens;  só  es  en   lo  puig,  de  puig  de  Martí 
sota  uns  mar^^es  sia  un  molló  per  divisió   de  dits  termens  de 
Mataró  y  de  St.  Vicens,  que  hi  ha  pedras  aficadas  que  divi- 
deixen los  honors,  que  tenen  los  homens  de  Mataró  y  de  Sant 
Vicens,  així  que  ayguas  vassants  vers  lo  Castell  de  Mataró, 
sia  de  Mataró;  y  ayguas  vassants  vers  lo  Castell  de  St.  Vicens 
sia  de  St.  Vicens. 


Digitized  by 


Google 


FRANCEICII   CARFERaS   y   CANDI 


«47 


vrr 

l367.-CONrLICTE,QtE,    PER    NEGATIVA    d'    ALGUNS    HO«E3  d' 
ARGENTONA  A  PAGAR  ..LUR  PART  ALIQÜOTA  Q(J*N  RED,«,REN  í  BoscH 

LA  ic».s».cc.o  D.  Sant  Vicens,  s'  origina  a«  los  q.,  ,,ei.anta- 
í-W"  ///  —Reg.  g  tj,  fol.  144.  J 

Pdteat  univcrsis.  Quod  Nos  Petrus,  d«   gràcia     Rtx  Are- 
So.an>  eic.  At.end.n.es  dudun,  eo  qu.a  nís  prop«r  .ucr- 

Zr'"  ""^  "   u"'"""  '""•=  *^=«''"   C-"^»-  vig.„.em   ud 
quam  nos  opportebat  pcccum-am  undique  procuraré  qua  pro- 

v.derepossen,us.Equinbasquis.abani  con.inue  et VoL- 
r-f  H"  "^  b  "'•'^"^°""'"  "  ^"'""^'^  "  P"  ^"i^tendo  cona- 
oi  T'  ?^'=«■^,^^"'^■J"— ^""1  Pubíico  ins,rume„,o  pre- 
mi*;    T  "'"-^  ^°''^°--   barchinonenses.  iniervenien.e 
.amen  ,n   d.ca  vcDd.cione  Generale   ins.r.men.o  Petro  de 
bosco   olimscMptoriporcionis    donius   nos.re  cuius  erant  ac 
.un,  Casira  de   sancio  Vincencio  e.  de  Vilas,«rio    .i.aTi^,  a 
v.car.am  barchínone  et  suis  perpeiuo  „,erum   in;penam 
omminodam  aliam  lurisdíccionem,  cuiuscumque    na.ure  aut 
.p.CKy  csseni  vel  fuissen,,  qaani  e,  quod   noAabebanl  « 
haberc  consueveramus  ci  antecessores  nostri  habuerant  e.  h»- 
buere  coosueveran.  in  dicís  cas.ris  de  sanc.o  Vinceticio  et  de 
Ji  h  t"°'  "k  P'""'!'"'"  '<=^•"i"»  ip^orum  c.  lam  in  perso- 
.sh.b„antibusm  dk.isCasiri.e,  parrochusenerminisquam 
nalnscx.ra«e>sseu  privaiis,  .aa.  de  «encre  milhari,   quam 

«  ,n.us  dica  Casira.  parrochias  e,  terminos  delinquenti- 
os.  seu  qu,  usque  m  diem  dicte  vendicionis  delinquissea,  e, 
ehnqaeren,  demceps  tam  in  caminis  publicis  quam  ex.ra 
IU0V.5  modo.  cumscumque  condicionis,  s.atus  preheminen- 
LZ  Í'**""f."*  "«»"«=«'.  veJ  e.iam  undecumqae  «sen,, 
ummododcl.queren,  seu  delinquisscn.  i„,us  dicta  Castra 
.rrochtasei  lerminos  corundem.  fuisse«t  pro  pane  vestri 
»foborum  hominuoi  e.  singulariom  personarum.  lam  de  pa- 
«Hcus.  quam  rustícorum  d-ctorum  Casirorum  de  sancto  Vin- 
tncio  ei  de  Vila.sario,  p:irrochiarum   et  lerminorum  corun- 


m 


148  AlOENTOÏíA   HISTÒRICA 

dem,  tanquam  honorem  Regii  diadematís  affecEancium  hu- 
militer  suppücaium    Illustre  Rcgine  Alioaorc  Carissfme  con* 
soni  ac  general  i  procürairici,  ci  locum  tenenti  nostre,  qtiod 
dicta m  jurisdiccionem  dicto  Petrode  bosco,  ut  premittiturven- 
ditam  redimere.  et  ad   Regiam   Coronam,  cognícíonem,  fò- 
rum, et  dominíum  perpetuum  reducerc^  adunire,  et  agregaré 
perpetuo  digïiaretur,  potíssíme  cum   vosofTeretis  eidcm,  per 
dicta  reden•'rpcíone  fienda,  solvere   de  vestro  proprío  preciutn 
superíiis  expressatum^  non  obstante,  qtiod  alüs  essetís  debí- 
tis  et  oneribusonerati,  usquc  dictasprobos  bomines  etsïngu- 
la  res  personas,  vel  maiorcm  v  estri  paríem»  seu  quia  p  resol  vis- 
»e,  dicte  Regine  duodecím  mille  solides  precii  stipradictos  Eí 
ipsam  .Regiíiam  Uï  procuratricem  et   generalem  locum  tenen- 
tem  nostram»  pre  dicto  si  bi  per  vos  aoluto  si  ve  tradiío  precio, 
lüísse  ei  redemfsse  a  dicto  Peiro  de  bosco»  predictum    mertjm 
imperium,  et    predictam   quarum   jurisdiccionem   omnimo- 
dam  cum  suis  juríbus  universís,  prout   largíus  per  nos  fue- 
ranteidem  vendíta,  ut  prefcrtür*  Ei  nichilhominus  factis  iui- 
cione  et   redempcíone   prcdíciis,   dictam     Reginam,   nomine 
nosiro  jamdícto,  predictum  mcrum  imperium,   ei   predictam 
ojnnimodam  aliam  jurisdiccionem  cuiuscumque  nomine  aiii 
speciey  cum  exercí  ei  o  eiusdcm,  per    nos   ui  preferiu  r   vendí- 
lum,  et  venditam  dicto  Peiro  de  bosco,  et  ab  eodctn   rcdemp* 
tum,  et  redempiam,  cumque  omníbus  et  síngulís  fruclibus, 
cmolumentis    jiiríbus  et  pertinenciis  suis  quibuscumque,  que 
tunc  vel  postea   quandocumque  dici   nomínarí  v&l  excogitari 
possent  quovis  modo,  nccnon  et  omnes  et  quoscumque  per- 
sonas,  lam  in  dictis  Castris  de  Sancto  Vinccncío   et  de  Viias- 
sarioet  terminis  ac  parrochüs  eorundem  habítantes  quam 
àlias  e^traneas  seu  privaias  et   tam  de   gènere  mrlítarí   quam 
quaslibet  àlias,  cuiuscumque  legis,   sexus,  status^  gradus  vel 
condiciones  exisierent  intus  dicta   Castra,   parrochias»   termi- 
nos  delinquenies,  seu  qui   usque  tunc  deltnqueranf,  ei  dein  - 
ceps  delinquerent.  tam  in  caminis  publicis,    quam  extra  quo- 
vis tnodo,    cuíu&vis  condicionis,   status,   preheminencias,   ac 
dignitatis,  existerent,  vel  ettam  undecumque,  dummoda  de^ 
linquerent  intus  dicta  Castra,  parrochias  et   termínos  eorun- 
dem adunísse  nobis,  nostreque  Corone   et  nostrorum  in    Co* 
míiaiü  barchinone  succesorum,  et   pro  nobis  et  eís  vicarïo  cl 
vícarie  Civitattíi  barchinone,    no^trique  et  ipsorum  foro,    d  is* 


Digitized  by  VjOOQIC 


FRANCESCH    CARRERAS   T   CASDl 


^49 


irictui.  cognícionl,  examini,  decisioni,  puntcioni  et  execucio- 
ni,  ei  etíam  nosirí  ei  nostrorum  successorum  propio  et  libero 
d  ami  nio  et  possessió  ni  seu  quta  adjuncxísse  perpetuo  et  pe- 
nims  agregasse,   prout  hec  omaia  et  singula  supradkta  In 
quodam  privilegio  seu  publico  instrumento    índe  per  diciam 
ReginiTn  dicto  namine  vobís  facto   per  nosque  firmata,  ac  si- 
gillo  nnagestaiis  nostre  sjgilloque  dicte  Regine  in   pendenti 
munito,  acto  in  pilacio  Regalí   barchinone,   scílícet  per  dic- 
tam  Regina m  XVII  de  JuMi,  et  per  nos  ibfdem    XXI I ÏI  die 
ipsius  meosis  Julii,  anno  a  Nativitate  dominí  MCCCLXIIÏI, 
Regnique  nostri  XXIX  pleníus  expressa ntur.  Et  insïrumento 
per  dicta tn  Reginam  dicto  nomine  nostro  vobis  obtentu  dic- 
tarum  iuicíonis  et  redempcionis  aliquas  gracias,  pacta   et  re- 
mi ssiones  concessisse,  ac  fecisse^    ultra  privi legíum   memora- 
lum.  Consideranteíi  instrumento,  quodsoluto  sive  tradito  dic- 
te Regine,  per  vos  dictam  maiorem  paríem,  seu  quam  probo- 
rum  hominum,  et  singiilarium  personarum  predictarum  pre- 
lio  sopradicio,  faciaque  dicta  redempcione,  et  obtentis  privi- 
legio^ gratïis,  et  remissionibus  prenarratis,  ac  factïs  et  susten- 
tis per  vos  racione  predictorum  plurimisei  diversis  dampnis, 
laboribus.  sumpiibus,   missionibus   expensis,  et   interesse  li- 
cei  eiiam  capitulis  pro  parte  ve^tra  sic  fiendis  et  obiinendis 
predicçis  iamdicte  Regine   obiaits  contineretur»  quod  omncs 
persone  in  dictis  parrochÜs  habitantes  solvereni  etcontribue- 
rent  in  predictrs   partem   suam,  secundum  magis  et  minus* 
Aitamen  nonnulle  persone  inrra  limites  seu  confines  Castro- 
rüm  ei  parrocbíarum  predictarum  ac  dicte  )urisdiccíonís  po- 
puïate,  habitantes,  et  commoranies  coniradíxerunt  et  recusa- 
runt,  et  contradicuat  penitus  et  recusant  in  quantitate  pretif, 
et  aliis  prediciis  vobiscuni  solvere  partem  suam,   et  quod  pei-' 
rus  £st,  vos  duxerunt  súper  hiis  hucusque  per  varios  et  diu- 
taroos  lictium  amfractus,  maliciasetdtfugia  facíendo  malicio- 
se   pro   inde   fatígari    vos   amplioribus   dampnís«    íaboribus, 
sumptihus,  expeusis  et  missionibus.   ac  vexari»  non  obstante 
quod  nos  súper  isio  diversas   provisiones   duxerimus   facíen- 
das.  Igíiur  volentes  vos,  quí  sic  fervide  pro  Servicio  utiliíate  et 
bofiore  nostris,  dictum  precium,  diciosque  sumpius,  míssío- 
nes,  expensas,  et  interesse  solvistis  ac  dictos  labores  ac  damp- 
na  susttuuisti?;  servaré   ab   eisdem    indempnes    quatenus  hec 
dictas  àlias  persones  in  hiis  solvere  seu  coutribuere  recusan- 


Digitized  by ' 


25o 


lltGEVTONl   HISTÒRICA 


i| 


tes  tangere  dinoscuntur  et  ne  dicte  persone  videantur  como* 
du m  de  sua  malícia  reportaré  set   n osca  ni  quod  sïi  decens  et 
titile  certa  redimenda  et  servanda  iura    Regia  anelare^  ac  lotrs 
viribus  iusudare   ceterosquc  subditos   nostros  ad   consimiles 
redempcíonem  et  conservacioncm  fiendas  excmplis,  gratuiíis 
et  laudabilibus  animaré»  Tenore  presentis  publrci  ínsirumen- 
li  firmiter  vaiituri  per  nos  et  nostros  gratis  et  ei  certa   scien- 
cia  et  consulte,  prevía  deliberacione,  dictum   merum  impe- 
riuin    et  omnimodam   jnrtsdiccionem,   cuiuscutnque  nature 
sini  velspectey  prout  nobis  in  dictis  personis  Inter   dictos  li- 
mites sives  confines  dictorum  Castrorum  de  sancto  Vincen- 
cio'  et  de  Víiassario,  et  parrochiarum   prediciarum,  ac  dicte 
jurísdiccionís^  populatts,  habitantibos  et   comorantibus.  par^ 
tem  suam  in  predictis  solvere  ut  predicitur  reiínentibus  ac  \n 
bonis  ipsarum  pertinent,  ac  peninere  possunt  et   debent  con- 
cedimus,  damus  et  assignamus  vobis  dictis  probis  homínibus 
et  personis,  quem  et  quod  per  facieadis   redempcione   et  lui- 
cione  predictis^  dicium  precium    dicíosque  snmptus,   missió- 
nes,  expensas  et  interesse  solvisíis,  acdictos  labores,  et  damp- 
na  susiinuistis  ut  superius   expressarur.  Ita  quod  vos  et  vestri 
dtctum  merum  tmperium,  lotamque  dictam   jurisdiccíoneni, 
cum  omnibus  et   sínguHs  fructibus,  emolunientis,  juribus,  et 
pertinenciis  suís,  quibuscumque,  proui  ea    omnia  ad  predíc- 
lum  Petrum  de  bosco^  vigors  prenarrate  sibi  íacerc  vendicio- 
nis  pertinebant  et  pertinere  poterant  et  debebant,  et  ad  noí^  vi- 
gore  predicte  inde  facte  luicionis  et   redempcionis   melius  e[ 
plenius  pertinent  et  speciant,  ac  pertinere  possunt  et  debení 
in  dictis  personis  renuentibus  vq\  contradicentibus  in  dictis 
precio,  sumptibus,  missionibus,  expensis,  Jnteresse,  laboribus 
atque  dampnis^  tam  vi4elicet  jam  hucusque  solutis,  fueris  et 
susceptis  quam  racione   vel  occasione  prediciorum    fiendis  ei 
sustinendis  solvere  partem  suam   et  bonis  ipsorum    quibus- 
cumquéj  ac  adversus  dictas  personas,   dictaque  bona  ipsarum 
habeatis,  teneatis,  possideatis.  regatis,  colligatis,  levetís  et  pre- 
cipiatis,  ac  regí,  coUigi^  et   levari,   et   precípi,   per  quem   seu 
quos  malueritis  et  ad  id  elegeriíis  facíatis  puré  líbere  et  abso- 
lute,  ac  sjne  obstaculo  et  contradiccione  nostri  et  nostrorutn 
quorumcumque,  tantum  ei  tandiu  donec  omnes  predicte  per- 
sone in  dictis  precio,  sumpiibus,  missionibus,  expensis,  intt- 
rcssc,  laboribus,  et  dampnis  per  vos  jain  ut  permittitur  solu- 


Digitized  by 


Google 


n^ANGESCH   CARRERAS   Y   CANDI 


25r 


s  íacrh  €[  sustentis,  ac  decetero  solvendis,  ítendis  et  susti- 
eiidh  dcderínt  et  solverint  ac  saiisfecerint,  ad  cognicioncm 
I  laxacioncfïi,  previo   iuramento  duorum    proborum    homi- 
üin  per  vos  vel    vestri  maiorem   et  $aniorem    partem    ad    íd 
ligendorum,  vobís  vel  cui  loco  vestri  volueritis  panem  suam, 
ecuodum  magís  ei  minus  integríter  et  completc,  et  eciatn  do- 
lec  ípse  persotie  solverint,  ei  satisfacerint  vobis  vel  cui  volae- 
itís,  jntegriter  et  complete^omties  missíones,  expetisas,  damp-* 
la  Cl  inieresse,  quas  ei  quod  ultra  predtcta,  ob  culpam  maü- 
iatn,  necHgenci^m,  vel  difugía  earundein  litigandOf  seu  alio, 
am  in  fudicio,  quam  extra   judicium   fecistis   et  susiinutstís, 
Lc  fecistis,   et  sustínuísiís  per  predictis  vel  alïquo  eorundetn. 
Volemcs   ac   vobis  ecíam   per  specínle   pacttitn   concedentcs 
)uod  vos  durantibus  concessione.    donacione  et  assi^nocione 
predictis,  possíiis,  de  anno  in  annum,  vel  de    termino  in  ler- 
minum,  aut   de  illud  lempus,   quod   vobis  videbitur  elígerc, 
ponere,  ordinare  et  constituere  in   baiulum  vestrum   aliquem 
probum  homínem.  qucm  ad    id  convocato  et  congregato  inter 
vos  gcnerali  consilio  súper  isto  ma^is  noverítisfore  abtum  ei- 
que  iíi  dicto  consilio  sagionem  vel  sagiones,  semel  et  plurimes 
eligere.consïituere  et  ordinare.  Quod  siquidem  baïulus  vcster, 
de  et   cum  consilio   alicuius   idonée   furisperiti   barchinone, 
per  vos  vel  ipsum  baiulum,  semel  vel  plurtmis  elígendi,  dic- 
lum  mcrum  imperium,   dictamque  jurísdiccionem   per  vobis 
ei   nomino    vcstro  exerceat,    ei  de    eisdem    uiatur    adversus 
dictas  personas   cumsvis  legis.  scxus,   status,  gradus,  vel  con- 
dicionis  esistant,  contradiccntes  vel    renuentes  parlem  suam 
solvcre  in  predictis  et  bona   ipsarum,etde   omnibus  et   sin- 
gulís  terminibus   et   excessibus  per   Ipsas   personas,    vel    all- 
quam  ipsarum,  inius  dicta    Castra,   parrochias  et  terminos»  et 
ïam  in  caminis   vel  viís   publicis,   quam   extra,  qualitercum- 
<\\it   l'am    commissis,  ac    decetero  committendis    inquirat,    et 
de  omnjbus  ci  smgulis  casts  et  qu  esc  i  on  i  bus    mot  is  et  moven- 
dis  dictas  personas^  vel  ipsarum  sigulares,    aui  bona    ipsarum 
qualiíercumque     langentibus    cognoscat,     ipsasquc    casis  et 
qüestiones  audiat  ctidccidat,  et  ipsarum    faciat  seu  ficri  facíat 
execucioncm,  necnon    delatos  de   criminibus  vel   excessibus, 
aut  penis  corporalibus,  vel  ad    capcionem  seu  carcerem  obli- 
gaïescapiat  et  captos  teneat,  seu  teneri    et  custodtri   íaciat  íR 
lllacapcione,  quam  ad  id  magis  clegerit  forc  tuiciorem  et  ap- 


Digitized  by  VjOOQIC 


«1 


iSo 


àRGENTOM    HISTÓRJCA 


tes  tangere  dinoscucitur  et  ne  dicte  persone  victeantur  como- 
dum  de  sua  màlicia  reportaré  set  noscant  quod  slt  decens  et 
uttle  certa  redimcnda  et  servanda  iura  Regia  anelare^  ac  totts 
viríbus  iusadare  ceterosque  subdiíos  nostres  ad  consïmiles 
redempcionem  et  conscrvacionem  fiendas  exemplis,  graiuiíis 
et  laudabilíbus  animaré,  Tenore  presentis  publíci  insirumen* 
ti  firmiíer  valhuri  per  nos  et  nostros  gratis  et  ex  certa  scten- 
cía  et  consulie,  prèvia  deliberaciooe,  dictuDi  tneruni  ïmpe- 
rtum  et  omnimodatn  jurisdiccïoiieTn,  cuíuscumque  nature 
sint  velspeciey  prout  nobís  in  dictis  personis  intcr  dictos  li- 
mites  sives  confines  dictorum  Castrorum  de  sancto  Viíicen- 
cio*  et  de  Vílassarío,  ei  parrochiarum  predíctarum,  ac  dicte 
jurisdtccionis,  populaiis,  habiíanübus  et  comoraniibus^  par- 
tem  lüam  in  predictis  solvere  i3C  predicitur  reiinentibus  ac  ÍQ 
bonís  ipsarum  pertinent,  ac  pertinere  possunt  ec  debent  con* 
cedimus,  damus  et  assignamus  vobis  dictis  probis  homínibus 
et  personis,  quem  et  quod  per  faciendis  redempcíone  cl  lui- 
cíone  predictis,  dictum  precium  diciosque  sumptus,  missió* 
nes,  expensas  et  inieresse  solvístis,  ac  dicios  labores,  et  datnp- 
na  susünuistís  ut  superius  expressatur,  Ica  quod  vos  et  vesirí 
dictum  merum  imperium,  loiamque  díctam  jurisdiccionem, 
cum  omntbus  et  singulis  fructibus^  emolumeiuis,  juribus,  et 
pertinencifs  suis,  quibuscumque,  prout  ea  omnia  aïl  prcdic- 
tum  Petrum  de  bosco,  vigors  prenarrate  sibi  facere  vendicio* 
nis  periínebant  et  pertinere  poierant  et  debebant,  et  ad  nos  vi* 
gore  predlcie  inde  facte  luicionis  et  redempcionis  melius  et 
plenius  pertinent  et  spectant,  ac  pertinere  possunt  et  debeni 
in  dictis  personis  renuentibus  vel  contradicentibus  in  dictis 
precio,  sumptibus,  missionibus,  expensis,  interesse,  laboríbus 
aique  dampnis,  tam  videlicet  jam  hucusque  solutis,  fueris  et 
susceptis  quam  racione  vel  occasione  predictorum  íiendís  et 
sustínendis  solvere  partem  suam  ei  bonis  ipsorum  quibus- 
cumque,  ac  adversus  dictas  personas,  dictaque  bona  ipsarum 
habeatis,  tcneatis,  possídeatis.  regalis,  colligatis,  levetis  etpre- 
cipíaiiSf  ac  regi,  colligi,  et  levarí,  et  precipi,  per  quem  seu 
quos  malueritis  ei  ad  id  elegeritis  faclatis  puré  libere  et  abso- 
lutCf  ac  sine  obsiaculo  et  contradiccione  no&tri  et  nostrorum 
quorumcumque,  tantuni  et  tandiu  donec  omnes  predicte  per- 
sone in  dictis  precio,  sumptibijs,  míssíonibus,  expensis,  inte- 
resse, íaboribus,  et  dampnis  per  vos  jam  ui  permittitur  solu- 


Digitized  by 


Google 


FB1NCE5CH   CARIERAS  Y   CANDI 


25  r 


li  i  ía^ris  ei  susteniis,  ac  decetero  solvendis,  fiendïs  et  sustl- 
Qçttdís  dederint  et  solverlnt  ac  saiisfecerlnt,  ad  cogníctonen] 
ei  taxacioacm,  prevío  juramento  duorum  proborum  homi- 
nuín  per  vos  vel  vesirí  maiorem  ei  saníorem  partcin  ad  id 
eligendorum,  vobïs  vel  cul  toco  vestri  volueritïs  parlem  suam, 
sccundtim  magis  etminus  iniegriter  et  complete,  et  eciam  do- 
nec  ipse  persone  solvçrini,  et  satisfà  ceri  ni  vobís  vel  cui  voLue- 
riüs,  iniegriter  ei  complete^omnes  missfones,  expensas,  damp- 
ni  ec  intcresse,  quas  et  quod  ultra  predicta,  ob  cu  [pam  mall' 
dàtB,  necligencíam,  vel  difugia  earundem  litigando,  seu  atio, 
tam  In  judício,  quam  exira  fudtcium  fecísiís  et  sustinuistis, 
ac  íecisiis,  ei  susiínuistís  per  predictís  vel  aliquo  corundem, 
Volenies  ac  vobis  eciam  per  specíale  pactutn  concedentes 
quod  vos  durantibus  conccssione.  donacione  et  assignocione 
predictís»  possTiis,  de  anno  in  annum,  vel  de  termino  in  ter- 
mifium,  aut  de  illud  lempus,  quod  vobis  vídebirur  elfgere, 
ponere.  ordínare  et  coiisihuere  in  baiulum  vestrum  aliquem 
probum  bominem,  quem  ad  id  convocato  et  congregato  ínier 
vos  generalí  consilio  súper  isto  magísnoveritisfore  abiüm  ei- 
que  iü  dicto  consilio  sagionem  ve!  sagíones,  semel  et  plurimes 
eligere.constituereet  ordinare.  Quodsiquidem  baiulus  vcster, 
de  Cl  cum  consilio  aíicuius  idonée  jurisperiíí  barchitione, 
per  vos  vel  ipsum  baiulom,  semel  vel  plurímis  elígendi,  dic- 
lum  merum  imperíum,  dictamque  jurísdícctonem  per  vobis 
et  nomino  vestro  exerceai ,  et  de  eisdem  utatur  adversus 
dictas  personas  cuiusvis  legís.  sexus,  status*  gradus,  vel  con- 
dicionis eiistant,  conirüdicentes  vel  renuentes  parlem  suam 
soivcre  in  prediciis  et  bona  ipsarum,  eide  omnJbus  et  sin- 
gulís  terminibus  et  excessjbus  per  ipsas  personas,  vel  ali-^ 
quam  ípsarum^  intus  dlcia  Castra,  parrochias  et  terminos,  et 
tam  ín  caminis  vel  viis  publicis,  quam  extra*  qualiíercum- 
que  jfim  commíssis*  ac  decetero  commíttendis  inquirai,  et 
de  onnnibys  et  singulis  casis  et  questionibus  motis  et  moven- 
dis  dicias  personas,  vel  ipsarum  sigulares,  aut  bona  ípsarum 
qualitercumque  tangentíbus  cognoscai,  ipsasque  casis  et 
qüestiones  audíai  ei;decidat,  et  ipsarum  facial  seu  fieri  faciat 
execucionem,  necnon  delatos  de  criminibus  vel  excessibus^ 
au  I  peni»  corporal  ibus,  vel  ad  ca  pe  i  o  ne  m  seu  carcerem  obli- 
gatescapiat  et  captos  teneat,  seu  tenen  et  custodiri  faciat  in 
illa  capcione,  quam  ad  id  magis  elegerit  fore  tuicíorem  et  ap- 


Digitized  by 


Gooí 


2$% 


ARGENTONA    HISTORIO* 


ta  in,  et  delínquentes  condempnet  et  punlat  íllfs  penis  quibus 
cri min um  seu  excessiu m  enormitas  síve  qyalitas  e%poscebàt. 
ac  prout  sibi  fuerit  bene  visum,  ei  per  diciís  dclínquendbus 
punieíidrs  ac  per  dicti  meri    ímperri   exercicio,  farcas  et  alia 
quamvis  instrumenta  ad  id  necessària,  erïgat  ei  ponat,  in  íllis 
parte  síve  pariibus,  quibus  vobis  vel  eidem  fuerít  bene  visum 
vel  de  dictis  crícninibus  seu  excessibus,    facïat  cum  dictis  de- 
linquentibus  vel  quibusvis  altís  loco  ipsorum,  lUas  composi- 
ciones,  avinencias.  iransacciones,  remissiones,  absol uciones, 
et  difiniciones,    quas  noverit  fore   ficndas  et  ut  melius  sibi  vi- 
debitur  faciendum.  Necnon  de  diccts  fructibus.  em  oi  u  mentis, 
perventíbus  et  juribus  vobís,  vel  cui  loco  vestri  volueriíís  res- 
pondeat  iniegríter  ei  complete,  vosque  omoes  dictos  fructüs 
emolumenta,  pervenius,  et  jura^  satisfactis  inde  salariis,  quod 
dictis  bafulo  íurisperito  et  sagioni,  seu  sagionibus  pro  suisla- 
boribusconstfiueritis  et  assígnaveriíis  penes  vos  ut  vestra  pro- 
prta  retíneatis,  habeatis,  ac  vestris  usibiiset  utititatibus  appli- 
celis.  Ei  predicta  omnia  et  singula  quod  superius  vobif  casis 
et  racionibus  predictís  concedimus^  mandamus  et  assignamus 
in  dictis  personis  contradicentibus,  vel   renuentíbus  solvere 
panem  suam^  cuiusvis  legis,  sexus,  statu.^,  gradus  vel  condi- 
cionis existant,  et  bonis  ipsarum  ei  adversus  eas  et  ea,  quas  et 
quod  ad  hoc  cum  presenti  summitimus  et  oblígamus,  habea* 
lis,  teneatís  et  possideatis  pacírice  et  quiete,  prout  ea  omnia  et 
singula  predicto  Peiro  de  bosco,   vígore  prenarrate,   per  nos 
inde  sibi  facte  vendicíonís  pertinebani,  ac  periinere  poterani, 
et  debebani,  ac  nobrs  eciam  et  nosiris,  vel  dicto  vicario  bar- 
chinone,  vigore  diciarum  luicionis  ei  redempcionis,  ac  prívi- 
legii   superius  enarratus  pertinerct  et  pertinere  possunt,  et 
debent,  eï  prout  melius»  plenius,  sanius  ei  utilius  dici,  scribi 
et  intelUgi  potesí  ad   vestri,   comodum  et  bonuro.  sanum  et 
sincerum,   iniellectum.   Nec   nos  vel   nostri  successores,  tul 
officialis  nosiris  vel  ipsorum  quicumque,  possimus   nec  pos- 
sint,  durante  tempore  presentis  concesionis,    donacíonis  cl 
assignacionis,  vel  post,  aliquam  vel  aliquis  inquisicionem  seu 
inquisicionis  proprio  moiu»  seu  ad  insianciam  alicuius  perso- 
ne  facere  vel  fieri  facere,  contra  dictos   baiiilios,  jurisperítus 
ei  sagiones  vel  aliqne  ipsorum,  racione   oficiorum.  quod  vi- 
gore presentis  concessionis,  donacíonis  et  assignacionis  ci*- 
dem  duxeritis  comitienda,  Nec  cciara  ípsi  baiülus,  jurispcri• 


Digitized  by 


Google 


FfiATÍCESCH    CABRRHAS    V    CAPÍDI 


2S3 


tus,  aüt  sagïones  teneantur  per  dictis  oficiïs  assecurare  de 
leaendo  tabulam,  nec  si  et  prout  officíales  qui  utebantur  per 
dicto  Petro  de  bosco,  vlgore  dície  per  nos  sibi  facte  vendicio- 
ciis  íacere  tenebaniur.  Volumus  eciam^  quod  predicie  renuen- 
íes  et  contradicenies  pcrsone,  noti  gaudeani,  nec  gaudere  pos- 
?Ínt  dictis  aliis  gracüs  et  remissíonibus,  obteniu  dicte  iukio- 
nis  et  redempcionis,  vobis  at  predicitur  factfs  et  concessis, 
tioncc  \n  predktís  omnibus  solverint  ui  prefertur.  Et  exberi- 
mus  predicia  omnta  et  singula,  que  súper  vobis  concedimus, 
damus,  et  assignamus,  de  jure  domínio  et  posse  nostro  ac 
dícii  vicarii  barchinone,  eadcmque  omnia  el  singula,  in  ves- 
trutn,  ius,  domi  ni  um,  et  posse  tniíiimus  et  tratïsferimus  irre- 
vocobilíier,  pleno  iure,  ad  habendum,  lenendum  et  pacj6ce 
possfdendum^  sibi  tamen  condicionibus  ei  reiencioníbus  in- 
frascriptis»  Et  nichilbomrrius  cutn  presentí  donamus,  et  con- 
cedimus,  vobis  plenam  ei  libcram  poiesiatem,  possesionem^ 
seu  quod  omnium  et  síngulorum  predictorum,  vestra  pròpia 
fiOCioriíaiCf  et  sine  faticham,  rechísícione  nostra  el  aÜcuius 
dencíe,  judicis,  aut  alius  persone  Ubere  apprehendendi  quan- 
documque  voluerrtis,  et  penes  vos  licíte  retinendi.  Nos  enim 
constítuimus  nos  ínterim  per  vobis  et  nomine  vestro  ütulo 
precariOj  predicta  que  súper  vobis  concedimus,  damus  et 
assignamus  possidere,  seu  quasi  do  nec  vos  díctam  possessio- 
nem  seu  quasi  apprehenderiíis  eorundem,  propterea  ex  causa 
conçessïonis,  donacionis,  et  assÍL;nacionis  haberemus,  damus, 
concedimus  et  mandatnus  vobis  omnia  jura  et  omnes  vices, 
voces,  raciones  et  acciones  reales  et  personales,  utíks  et  di- 
rectas,  varias  sive  mixtas,  ordinàries  et  exiraordinarias,  et 
dlias  ecíam  quascumque  nobts  competenies  ei  competere  de- 
betite!^  ei  valentes  in  prediciis  quod  vobis*  súper  concedimus, 
d^mus  et  assignamui  et  contra  dictas  personas  contradicen^ 
tes,  vel  recusa n tes  solvere  ut  prefertur,  ac  res  et  bona  ípsarum 
qutcumque^  quibus  juribus,  vicibus,  vocibus,  racionibus  et 
accjoaibus  predictis  possitis  vos  ei  dictus  per  vos  baiulus  elí- 
gendus  aut  alius  seu  al  i  i  quem  vel  quos  vol  u  ericis  loco  v  estrip 
ull  ci  expcrírij  agendOj  defendendo,  excipiendo,  respondendo 
€t  replicando,  ei  omnia  alia  ei  singula  faciendo  in  judicío  et 
eitrajudicium  quecumque  et  quemadmodum  nos  vel  dictus 
vicarius  barchinone.  aut  quevis  alia  persona  !oco  vel  nomine 
nostro,  contra  dictas  personas,  res  et  bona  ipsaruna  ac  alia  que 


Digitized  by ' 


ï54 


AHGEriTOKA    HISTÒRICA 


i 


súper  vobh  damus  ei  assignamus  facere  poteramus  ante  prc* 
seaiem  concessionem,  donacíonem   et  assignacionem^  ac  '\n- 
ríum  con  cessió  n  em  et  nunc  et  postea   quandocumque*  Nos 
itaquod  cotistituimus  vos  in  predtctís  que  vobis  concedimus, 
damus  et  as$i^namus,  ac  cedínius  vestros  dominós,  actores  et 
procaratores  ut  in  rem  vestram  propriam^  ad  faciendum  índe 
sub  tamen  condicíonibus  et  retencionibus  inferíus  declaran- 
Jis  vestre  libitum  voluniatis.  Promítienres  in  nostra  bona  tide 
Regia  ac  jurantes  perdominum  deum  et  eíus  s;incta   quator 
Evangelia  corporaliter  per  nos  lacía,  qgod   contra    presentem 
concessíonem  et  assígnacíonem,  aui  alíquod  de  súper  conten- 
lis  vel  ínferiuscontinendis,  non  veniemus^  nec  alíquid  directe 
vel  indirecte  hciemus  nec  Bert  per  aliqucm  vel  aliquos  facic- 
raus,  permittemus,  aui  conscnïiemus,  nec  in  ebdem    vel  ali- 
qao  Ipsorum  vos  quibus  ipsas  concessiones^   donaciones^  et 
assignaciones  facimus,  nec  dictum   per  vos   bdiulum  eligen^ 
dum,  nec  allquas  àlias  quem  sui^  personas  loco  vestrí  pertur- 
babimussea  impediemus,  aat  periurbari,  seu  impediri  facie- 
mus  vel   permittemus,   païam   quomodolibet  vel  occulte  de 
jure  seu  de  facto  aliquo  modo   tam  vel  ectam  racione^    imnio 
expresse  et  ex  certa  sciencia,  renunciamus  súper  predíctis  oni- 
nibus  et  singuii^  omnibus  legibus,  juribus,  usaticïs,  con^titu- 
cionibus,  usi  bus,  consuetudtnibus,  priviUgíis,  beneficiïs  et  au- 
xiliïs contra  predicia,  vel  aliquod  eorundem  nullas  literas  seu 
provisíones  auc  mandaia  proprio  nostro  motn,  seu   faciemus, 
mandabimus,  vel   fierí   mandari  seu  expedir!    faciemus,    nec 
cciam  permittemus,  Quïnïmo  voluemus  íirmiter  et   expresse, 
quod  si  per  nos  aut  quem  seu  quospïam,  loco  vïce  vel   nomi- 
nje  nostro,  alíquem  littcre,   provisíones  aui  mandata  propio 
moiu,  seu  alia  conira  comenta    in    huiusmodi    instrumento 
vel  aliquod  ipsorum  facte  vel  facïa  fuerint,   seu   concessa,  ca- 
rcant  incontinentí    ipso  facto,   quaienus  contra  contenta  in 
instrumento  presenti,  vel  aliquod  ipsorum  langere  viderentur 
viribus  et  effectu.  Quoníam  nos  eas  et    ea  quo  ad    boc  nunc 
per  tunc  et  tunc  uc  ck  nunc  habemus  ec  haberi  volumus  de- 
cernioius  et  [ubemus  per  cassis,  irritis  acque  vanis.  Hanc  au- 
tem  concessionem,  donacionem  et  assignacionem  tantum  mo- 
do duraré  volumus  et  valere,  donec  predicte  persone  contra 
quas  tpsas  concessiones,  donaciones,  et  assignaciones  vobts 
súper  facimus  cotitribuerint  et  solverínr  integriter  et  complcie 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS  Y   CANBt 


255 


vobis  vel  cui  loco  vesiri  volueriíis  ad  cognicíonem  et  tacxacio- 
ütm  medio  juramento  díctorum  düorum  proborum  homi- 
num,  per  vos  vel  vesiri  niÈiíoreníi  et  saniorem  paríem  ad  jd  ut 
predtctum  est  eli^endorum,  partetn  suam  secundum  tnagb  et 
minus  in  dictis  precio  per  vos  ut  preíatur  soluio»  ac  in  dictis 
sumptíbos,  mtssionibus,  expensis.  intcresse,  laboribus  atque 
dampnis  per  vos  hactenus  faciis  ei  sustentis,  et  decetero  fieti- 
dis  et  sustinendis,  racíone,  vjgore^  seu  occassione  dictarum 
luícioníseE  redempclonfs,  a  dicto  Petro^de  bo^co  ut  predici- 
tur  íactarum,  ac  dicti  privilegií»  dictarumque  gractarum  et 
recnissíonum  per  diciam  Regínum  vel  nos  obteniu  dicie  Jui- 
cioois  vobis  facii  et  concessi,  et  hctarum  ac  eciam  concessa- 
runi,  et  donec  eiiam  ipse  persone  i^olverint  ei  satisfecerínt  in- 
tegriteret  complete  vobis^  vel  cu  i  loco  vestri  volueríiisomncs 
missiones  expeosas  dampna  et  ínteresse  quas  et  que  ob  cul- 
pitn,  maliciam,  necligencianif  vel  difu|;ia  earumdem  litigan - 
do  ^cii  aüas,  et  tamen  in  judicio  quam  extra  judicium  fecistis 
et  sustinuisiis  ac  fecerítis  et  sustinuerítis  per  prediciis  vel  ali- 
quo  eoruodem  solutis  vero  ei  satisfactis  vobis  ut  prefenurpcr 
dictas  personss  vel  partem  ipsjrum  iniegriter  ei  compleie 
omnibus  supradktis  volumiis,  intendimus,  ac  cum  presenti 
retinemus,  quod  predicte  conce5siOfdí>nacïo  ei  assignació  quas 
súper  vobis  facimus  sint  eo  tunc  incontinenti  case,irrite  atque 
nulïe,  et  pro  cassis  irritis  ac  nullis  penitushabeüntur,  et  pre- 
sentes instrumentum  et  omnia  et  singula  in  eo  contenia  pe- 
nitus  evanescant  et  dictum  merum  ïmperiuin,  dictamque  ju^ 
risdiccio»  cum  suis  juribus  uiiíversis  ad  nos  et  nostram  Coro- 
n&m  Regiüm^  ac  ad  dictum  vjcarium  barchinone  prefacie  et 
educantur  prout  ea  omnia  et  singula  metíus  et  plenius  ante 
confeccionem  presentis  publici  instrumenii  pertinebani,  juxia 
pleniorem  seriem  et  tenorem  privilegií,  de  non  separando 
prediciam  a  dicta  nostra  Corona  auperius  enarrati^  cui  nihil 
modiset  tormis  per  nos  tn  hoc  instrumento  decluratís  nolu- 
mus  nec  intendímus  prejudícium  alíquid  generaria  Nos  cnim 
cum  hoc  eodem  insirumento  quod  in  partc  vicem  Epistole 
volutiiijs  obiinere  mandumus  ex  certa  scíencia  lírmíier  et  ex- 
preüse,  ac  sub  nostre  ire  et  indignacionis  incursu  dictis  perso- 
nis  contra  quas  predictas  concessiones,  donaciones  et  assigna. 
ciones  súper  vobís  facimus  er  cuilibet  ipsarum,  quod  easdem 
conccssiones.  donaciones  et  asslgnaciones,  ut  superius  contí* 


$m 


ARGENTONA    HISTÒRICA 


netur^  firmas  habenc'o,  tenendo  et  observando,  et  contra  eas 
non  veníendo  nec  faciendo  pareani,  obcdiant,  respondeaot  et 
attendant  juxia  modum  supcrius  expressatum,  vobis   in  c!  de 
otnnibus  ei  singylis  soperius  per  nos  vobis  concessis   datis  et 
assignatís  in,  et  de  qaibus,  ac    proui    nobís   pererc,    obedire, 
rcspondere  ei  attcndere  icnebantur  et  debebant  ante  conces- 
sionem   habemus   instrumenti.    Mandamus  insuper  districte 
precipieodo  ínclito  et  magnifico  Infantí  Johanní  primogeniío 
nostro  carissimo  nostíorumque  Regnorum  et  tcrrarum  gene- 
rali  Gubernatori,  eíusquc  vices  gerentíbus  ac   vicario  et  sub- 
vicarío  Barchinonc,  cetcrisque  univcrsís  et    singalis  oficialt- 
bus  ei  subdnis  nostris  pre5e[iiibus  ei  futuris,  quod   omnia  et 
singulü  in  hoc  instrumento  contenia  juxta  suï  pleniorem   se- 
riem teneant  firmiter  ei  observem  et   non   coniraveníani  nec 
contravcnire  permíitant  aÜqua  racione,  si  iram  ei  indignació- 
iiem  nostram  cupíunt  evitaré.  Quinimo  vobis   quibus  predtc- 
tas  concessionem,  donacioncm  et  assignacionem   supra   faci- 
mus,  dent  et  prestent  súper  predictis  habendís,   tenendis  et 
pjcifice    possidendis,   auxíiium,    consilíum    et    favorem,    si« 
quando,  quociens  ac  prout  a  vobis  vel   vestri   pro   pjrte    fue- 
rint  requisiíi.  Hec  igiíur  omnia  et  singula  supradicta  facímus 
paciscimur  et  promiítimus  et  juramus   nos  dicius  Rex    vobís 
dictis  probis  homínibus  et  síngularibus  personïs  quibus  con^ 
cesstonemi  donacionem  et  assignacionem  facimussupradictas, 
necnon  et  notarío  ínfrascrtpto,  tanquam  publice  personc   pro 
vobis  et  aliis  etiam  personís,  quarum  intercsse,  intererit,  vel 
potest  seu  poierít  inieresse  à  uobis   cadem  omnia   et    singula 
recipienti  et  pucfscenii,  ac  legiíime   siípulanti.   Supplcntes  et 
tolleutes  ac  pro  sublatis  haberi  jubentes  ex  nostra  Regali  pre- 
heminencia,  et  ex  nostra  Regia  pleniíudine  potesiaiis  omnem 
defectum  siquis  sit,  vel  emerserit,   et  omnem  impedimenium 
obieccioaem  et  obstaculum,    que  de   quocumque  Jure,   foro, 
constitucrone,  usu,  usatíco,  conf^uetudine,  seu  privilegio  pos- 
seni  premtssis  per  nos  vobis  concessis  datis  et   asstgnaijs,   vel 
aliquo  ipsorum  obítf  seu  apponi,  auï  quod  illis  valeant  dero- 
garé   Ft  demum    ut  predicia  melius  observentur,   cum  hoc 
eodem  publico  instrumenio.  t^andamus   dicte    Regtne   Con- 
sortí   nostra,    dictoque   ínfanii   primogenito  ei   Guhernaiorí 
nostro  generali,  ut  omnia  et  singula,  in  hoc  insirumenío  con- 
tenta  juxta  sui  pleniorem   seriem    ioudeni,    approbent    atque 


Digitized  by 


Google 


rftA^fce;scH  bAttRCEàs  r  can  01 


257 


firment.  Quod  est  actum  Barchiaooe  scÜiceí  in  hospicio  sive 
patacio  dicte  domitie  Regine  bonanad  de  coíle  quod  auncu- 
pato,  Nona  die  Januarii,  unno  a  Naitvítate  domini  MCCCLX 
septimo   Regaique  dicii  domini  Regís  XXX  secundo;  visa  R, 

Sigoum  f  Petrí  dei  gratia  Regís  Aragónís  eic.  Qui  boc 
laudamos  concedimus,  Grmamus  et  juramus.  Huícque  ins- 
trumento sigillum  nostrum  apponi  jússimas  tn  pendenti. 

Testis  sunc  quod  presentes  fuerunc  Johannes  exitoítli  de 
sala  nova  oiilcs  Icgumqae  doctor  Reges  oficium  maiori  domí. 
Petrus  Guftlelmi  cathalacii  míles  uxerías  armorum  et  Bernar- 
dus  de  petra  pertusia  domiceilus  dictí  domini  Regis. 

Signum,  Alíonore  dei  gracía  Regine  Aragonum  etc.  Que 
predicta  laudamus,  approbamus  et  firmamus  in  posse  íidelis 
scriptoris  dictí  domini  Regí  et  nosiri  Pííri  vitalis  notaríus  in- 
frascrípii  hoc  de  nostro  mandaio  scríbeniis  barcbinone  XXII 
die  Januarii  anno  predictoa  naiivitate  domini  MCCCLXVII. 
Est  ojchilhominus  sigillum  nostrum  huic  instrumento  appo- 
ni, íussimus  in  pendenii, 

Stgnum.  Petri  vítalis  dicti  domini  Regís  scriptoris  eiusque 
auctorhate  notarius  publici  per  totam  terram  et  dominació- 
nem  suatn.  Qui  predictis  ut  permititur  interfuií  eíque  sibi  fe- 
cít  et  propria  manu  clausít. 


VIU 


Ï465  — Disposició  DE   Pere  IV  de  Catalunya,  Condestable 

DE    PORTLTGAL,     REINTEGRANT  KN    LO     PrIORaT     DK    ClARA     A     FrÍ 

MiQL•-FL  Sola  mo^jo  de  Montserrat,  (Comune  3  Peíri  Co- 
mesiabilís,  Portugaliw,  Purs  II. —  Registre  14  Iniruso 
JòL  40  J 

Peirus  etc.  Dilectfs  nostris  baiuLo  et  subbaiulo  Cívítatis 
Barcbinone  et  alíis  quibus  infrascripta  pertínere  quomodoli- 
bet  dtsnocantur,  salutem  et  dílectíonem.  Estposuit  coram  ex- 
ceMencia  nostra,  humíïíter,  dilectus  noster  frater  Míchael  So- 
\à  Monachis  et  operaries  Monasteríi  beaic  Maríe  de  Montese- 
rrato  ordínUsancti  benedictí.  Quod  licet  ípse  retroactis  tem- 
poribus  provísüs  extiterit  canonice  de  Prioratu  perpetuo  sanc* 
ti  Petri  de  ClaranOi  dicit  ordinís^  assecuiusque  fuerit  posse- 


Digitized  by  VjOOQiI 


2b%  ARGENTONA    HISTÒRICA 


ssionem  Ulíus,  prout  constat  quodatn  publico  instrumento  de 
aprebení^íone  possessionis  illius  coratn  nobis  exhibito  et  os- 
tenso.  Verumtamen,  prenominatus  frater  licbael  Solà,  a 
dícia  pos&essíone,  eum  de  facto  opprimendo,  maletractando, 
et  vexando,  fuit  expulsus,  et  Prioratus  per  fratrçm  Vincen- 
cium  de  Castell  bell,  quondam  priorem  Monasterii  sancti  Pe- 
tri  de  caserris,  ad  evidentissimam  facti  oppressionem.  Cum- 
que  divina  lege,  et  secundum  statuta  sanctorum  patrqm,  ac 
juxta  usaticum  fiaacbinone.  Nos,  tanquam  Rex  et  prínceps, 
leneamur  manutenere  oppressum,  et  ocurrere  oppresso,  et 
omnino  his  oppressionibus,  que  de  facto  et  sine  judicio  inte- 
runtur,  supplkavit,  itaquod  nobis  dictus  frater  Michael  hu- 
niilíter  utex  nostra  per  excellenti  et  speciali  regalia  eundem 
ipsum  in  suu  pristina  possessione  permissa  manutenere  dig- 
nareniur  proculpulso,  quovis  iliatenus  impedimento.  Nos 
itaquod  jura  et  regiiias  exercentes,  per  observancia  divini  et 
numani  juris  ac  usaticorum  fiarcbínone  et  Constitutionum 
Cathalonie,  vobis  et  cuílibet  vestrum,  dicimus,  precipimus, 
ei  mandamus,  scienter  et  expresse,  sub  i  re  et  indignacionis 
nostre  tncursu  ad  penam  Mille  florcnorum  auri  de  bonis  sc- 
cuíï  agentis  exigendam,  et  nostris  inferendam  Erariis,  quati- 
nus  preseniibus  lectis,  prenominatum  frairem  Michaelem  in 
dicta  sua  primeira  possessione  restitutum  manuteneatis  et  de- 
fendatis  contra  cuntos  vim  de  facto  inferentes,  et  moto  quo- 
vis illíciío  et  de  facto  occupatore  seu  detentore.  Sed  si  forte, 
fraicr  ludovícus  balus,  qui  dicitur  de  facto  et  oppressive  de- 
lineïur  dictum  Prioratum,  pretendit  raciones  aliquas  in  op- 
positum  habere,  cur  predicta  non  procedant  et  illas  voluerit 
allegare.  prefígatis  sibi  terminum  sex  dierum,  sicuti  nos  ha- 
rum  sèrie  ad  cautela  preHgimus  eum  ad  omnes  et  singulos 
actus,  üsque  ad  exitum  inclusive,  citando,  infra  quos  dictas 
raciones  coram  nobis  aut  vicecancellario  nostro  alleget,  et 
illas  prosequatur  usque  ad  fínalem  exitum  inclusive.  Cauti 
tacere  permissorum  contrarium  quanto  gratia  nostra  vobis 
cara  est,  iramque  et  indignationem,  ac  dictam  penam,  cupi- 
tis  non  incurre,  in  nostra  Civitate  Vici,  XVII  Decembris,  an- 
no  a  nativitate  domini  Miliesimo  Quadringentesimo  Sexage- 
simo  Quinto.  Vilana  Vic 


Qigitized  by 


•Google 


FRANCESCH   CARRERAS   Y   CANDI  25q 


IX 


1466. — Pere  IV  de  Catalunya,  Condestablb  de  Portugal, 
SE  inhibeix  de  conexer  en  les  qüestions  promogudes  en  lo 
Priorat  de  Clara  y  tramet  la  causa  i  la  cúria  eclesiàstica. — 
(Comune  5  Petri  Comestabilis  Portugalice  -^Reg.  16  Intru- 
sa, pars  I  I,  foli  i.J 

Petrus  etc.  Fidelibus  nostris  Baiulo  et  Subbaiulo  Barcbi- 
none,  cefcrisque  universis  et  singuHs  officialibus  nostris^  et 
aliis  ad  quem  seu  quos  spectet  et  presentes  nostre  littere  fue- 
rint  quomodolibet  presentate,  et  locuintenentiseorundem,sa- 
lutem  et  gratiam.  Rediit  nobis  in  mentem  superíori  anno  ad 
suppHcationem  fratris  Michaelis  sola  Monachi  et  operaríi  Mo- 
nasteríi  beaie  Marte  de  Monteserrato  nostris  patentibus  líteris 
vobis  mandasse  ut  eundem  fratrem  Micl^aelem  sola  in  sua 
possessione  Prioratus  Sancti  Petri  de  clarano  ordinis  sancti 
benedictí  Barchinonensis  diòcesis  restitutum  manutenerctis, 
et  defenderetis  contra  cuntos,  vel  si  rationesaliquasfrater  Lu- 
dovicus  balus  habere  pretenderet  illas  coram  nobis  seu  dilecto 
Consiliario  et  Vicecancellario  nostro  Gaspare  Vilana  juris 
utriusque  doctore  allegaturus  veniret,  ut  in  dictis  nostris  lit» 
teris  datis  Vici  die  XVII  Decembris  anni  Millesimi  CCCCmi 
Sexagesimi  quinti  ad  quas  nos  referimus  plenius  continetur. 
Impresentiarum  vero  pro  parte  dicti  íratris  Ludovici  balus 
dicti  Prioratus  prioris  fuit  coram  Maiestati  nostra  expositum 
querelose.  Quod  cum  ipse  iam  in  civitate  Vici  coram  nobis 
-  comparuerit,  et  de  suo  iure,  titulo  ac  possessione  quam  auc- 
torhate  ordinària  tenet  nobis  ostenderit,  et  eo  ac  dicto  fratre 
Michaeie  sola  auditis  in  nostro  Concilio,  deliberatum  fuerit 
negocium  et  causam  huiusmodi  ad  Curiam  ecclesiasticam 
pertinere,  et  nos  de  eadem  minime  intromittere  debere.  Ni- 
chilominus  tamen  dictus  trater  Michael  sola  cum  dictis  nos- 
tris litteris  sujbrepticiis  et  obrepticiis  impetratis  conatus  fuit  et 
conatur  dictum  fratrem  ludovicum  balus  priorem  in  suam 
possessione  turbare,  ac  de  eadem  privaré  contra  mentem  nos- 
tram  ac  seriem  dictarum  nostrarum  litterarum,  ac  contra  for- 
mam  dicte  nostre  deliberationis  et  in  jacturam  dicti  fratris 


Digitized  by 


Google 


jfio 


ABGt:    TONA    HrSTÓKlCA 


Ludovící  balus  aique  detrímenium  non  parum.  Ob  quod  pro 
ipsius  parie  fuií  eidem  Maiestan  nostre  humil•licr  supplka- 
mm,  üt  pro  observationc  dictarum  Constitutionunij  ei  eieco" 
lionc  dicie  nostre  delíberaiioniSp  ac  de  congruo  et  salutari  jus- 
liïie  remedío  infrasçripii  sibí  providere  dignaremur.  Nos  ha* 
quod  consíderantcs  quod  in  nostro  concilio  deliberatio  facía 
exiíiit  nos  non  debere  intromíitere  de  causa  ei  negocio  huius- 
modi,  eo  quod  liiuium  ordinaríj  et  possessionem  pacificatïi 
quinqué  vel  sex  annorum  dicti  prioratiis  pars  memoraii  fra- 
tris  hidovici  balus  in  medium  attulli,  deduiuque,  allegaium 
üiulum  dicti  sola  ac  possessionem  si  qui  essent  mantfesie 
contra  juris  doctrioum,  ímmo  tantum  dcfacto  per  non  baben. 
lem  potestatem  processisse:  propter  quod  de  his  articulis  pro 
rebns  spiritaalibus  seu  annexis  jus  dicere  hoc  essei  contra  U- 
bertates  ecclesíasticas,  coniraque  Canonicas  sanciones.  Eam 
obrem  his  et  aliis  attentís  dicta  supplicdtionc  benigne  admis- 
sa  vobís  propterea  de  certa  sciencia  et  consulto  requircndos 
requirentes  dicimus  et  disiricie  prectpiendo  niandamus  ex- 
prcsse,  sub  nostre  ire  et  índignationis  incursu  lubque  pena 
Milie  florenorum  auri  Aragonum^  quaienus  de  predictis  mi- 
nime  vos  intromitiatis,  sed  dictos  liiigantes  ad  Curiara  et  exa- 
men ecclesiasticum  eos  remitiatis,  ncque  permittaiís  dictum 
fratrem  ludovicum  balus  in  possessíone  dicti  prioratus^  frac- 
tuum,  reddiíuum,  et  jurium  eiusdem  turbari,  sed  eum  in 
dicta  possessíone  in  qua  nunc  est  manuteneatts  et  conservetis, 
manutencri  et  conservari  facíaiis  dictis  prekalendatís  nostris 
lilieris  non  obsiantibus,  aliisque  a  nobis  littcris  seu  man  Jatls 
minime  expectatis  sive  requisttís,  dilatíonibus  et  diffugiisce- 
saniíbus  quíbuscumque.  Et  contrarium  non  facíatis  quavïs 
causa  quanio  gratia  nostra  vobis  cara  esi,  iramque  et  indigna- 
lionem  nosiram  ac  penam  predictam  cupítis  evitaré.  Daie  in 
Villa  Granullariorum  die  tertio  Junii  anno  a  natívitate  domi- 
ni MiMesimo  CCCCLXVI.  ^Vilana  vlc. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS   T   CANDI  261 


1647.-— NOMBRAMENT  DB  BaTLLB  A  FAVOR  DE  BeRNAT  Ca- 
BANYES,  FET  SEGONS  LOS  PRIVILEGIS  CONCEDITS  A  AQUESTA  POBLACIÓ, 
RESPECTATS  PER    LlUIS  XIV  Y  VIGENTS  EN     LO  SEGLE  XVII.  (^/<í He- 

rum  Loch,  Regis  Gallice,  1645  y  16 5o. — Reg,    145  Intru- 
sa,/oi.  1 80.) 

Nos  Ludovicus  Quta  fidelis  regius  Bernardus  Cabanyes 
parrochiae  et   termini  Sancti  Jullani  de  Argentona   Vicariae 
Barcinonae^  unus  extribus  personis  ad  officium   Bajulí   dicta 
parrochiae  et  termini,  concessa     Ideo  coníidentes  de   fide  suf- 
iicientia  et  legalitate  tuis  dicti  Bernardi  Cabanyes  pro  trien- 
nio  quod  currere  incepit  die  carnis  privií  proxime  preteriti  et 
deinde  ad  regiam  et  nostram  meram  et  liberam   voluntatem 
tenore  presentium  de  nostra  certa  scientia  deliberate  et  con- 
sulto dictum  Baiuli   officium  tibi  dicto   Bernardo  Cabanyes 
concedimus  committibus  et  fiducialiter  commendamus  ita- 
quod  tu  et  alius  nemo  dictis  triennib  et  legia  ac  nostra  mera 
et  libera  voluntate  durantibus  officium  Baiuli  praeJictum  te- 
neas  legas  et  exerceas  fideliter  legaliter  at  que  bene  justiciam 
et  jus  dicto  submissis  officio  tribuendo  quia  et  regalias  regias 
manutenendo  deffendendo  et  provitibus  uti  decet  conservan- 
do^  aliaque  omnia  et  singula   taciendo  et  libere  exercendo 
quae  ad  dictum  officium  eiusque  plenum  usum  et  exercicium 
pertinere  quovis  modo  dignoscatur.  Mandantes  praeterea  per 
praeseatem  de  eiusdem  certa  sciencia  et  auctoritate  Cancel•la- 
rio  Regenti  Cancellariam  gerentibusque  Vicesgeneralis  Gu- 
bernatoris  in  dictis   Principatu  et  Comitatibus  coeterisque. 
Demum  universis  et  singuiis  officialibus  et  subditis  regiís  in 
eisdem  constitutis  et  constttuendis  et  signanter  juratís  consi- 
lio  de  probis  hominibus  dictae  parrochiae  et  termini  ad  incur- 
sum    regie  indignationis  et  iram   paenaeque   mille  líbrarum 
Barcbinonensium  regiis  inferendarum  aerariia,   quatenus  te 
dictum  Bernardum  Cabanyes  et  neminem  alium  dictis  trien- 
nio  et  regia  ac  nostra  mera  et  libera  voluntate  durantibus  pro 
Bajulo  praedtcto  teneant,  reputent,   bonorificent,  atque  trac- 
tent  tibique  et  jussionibus  tuis  pareant  et  obediant,  parereque 
et  obedire  faciant  per  quos  decet  subjiciantque  oneribus  ad 

84 


Digitized  by 


Google 


26  1 


ABGKNTONl    HtSTORiCA 


dictum  officíüm  spectaniibus  ei  íllc  ad  quos  spectant  in  pos- 
sessioneni  dícü  ofhcii  le  ponant  et  immittan!  possuümqye  et 
imtïiissum  manuteneant  et  dcffendant  viiiliter  çonira  cünc- 
tos  ac.  de  salario  juribus,  luctis  ei  emolumentis  praedictis  Ín- 
tegre tibi  respondeant  et  faciant  per   quos  deceí   pro  ui  aliïs 
tieri  consuetum  est.   Verütn   antequam    regimtni  et  ejtercitío 
dicti  submíssis  oíEcii  jurarc  leneans  ia  posse  illius  ad  quem 
spectct  de   bene  et  legaliter  de  habendo  in   regímine  ipsius 
officii  de  idofiee  asseciirare  de  teiiendo  labulam  ei  alia  facíeti- 
do.  Ad  quanri  juxia   cotistíiuciones  Caíhaloniae  generales  tc- 
iiearis  et  sis  strictus.    El   quod  de  omnibus  composltionïbys 
JeHctrium  et  remissíoníbus  psenarum    pecuníarum   per   te  et 
Curism  tuam  faciendís  habebis  exiges  el    recipies  pro  iure  si- 
gitle  regíse  Cancel•laria^  pertinenii  ad    rationetn  duorum    soli- 
dorum  Barcinonensium  pro  qualibet  libra   eiüsdcm    monetaï 
quod  que?  de  proedictis  omnibus   et  singulis  íntrohitibus  quí 
raiione  dicti   officii  quomodolibeï  intra   quolibet  octïmcsire 
ipsius  regim  in  is  tuas  per  venerí  nt   íiitra  unum    tnensem  etiam 
consímilem  raiionem  et  compotum   reddes.  De  pecuniis  juris 
sigilli  ex  dicits  compositioníbus  et  remissionibus  processií^e  ei 
processuris  respon dere   lenetsris  Protonotiírioe    Regcnü  ei  de 
ipsis  ac  etiam  de  cxiíu  seu  disiribütioníbus   dictorum   iniro- 
hituum  debiiorum  et  opportunascauthelas  ad    hurusmodi  ra- 
lionis   discutionem    necessariam     In   posse    niusiris  Magísiri 
Ralionalis  domus   et  cnrlse   regia?  seu   illius  ad  quem   spectei 
ponere  et  assignaré  tenearis  el  finiio  huiusmodi  regiminc  in- 
tra unum  mensemeiiiim  consimilem    rationcm  et  compotum 
reddes  de  bis  omnibus  si   quam   post  novissimum   octimestre 
ad  le  raiione  dícii  officii  quomodolibei  pervenissent  quod  que 
receptas  íntegras  et   non  carn    deductíone  dempluum   facíes 
refundesque   quicquid  íuerit  regiíe   curiae    refundendum<    Et 
quod  nihil  recipies    nisi  presenïe   curise   lua?   scriba   inirohi- 
tum  pro  interesse  curias  scribente  ei  icsiifficante  quod  oisi  te- 
ceris  ex  nunc  omni  salario  et  commodis  dicii   officíi  re  prlvj)* 
tum  censemus    In  cuius  etc.  Datum  in  campa  coram    Illcrda 
die  trígesima  prima  mensis  May    Anno  a  Nativitaie  Domini 
Millesimo  sexcentesimo  Quadragesimo   septimo    Regnocum- 
que  Regiorum  ac  Comiíaioum  iamdiciorum    quinto, — Lotis 

DE   BoURBOH. 


Digitized  by  VjOOÇIC 


L"  ESQUIROL  Y  LA  TORTUGA 


«Qni  ligt  confrare 
que  prenga  candela.» 
Pób. 


No  hi  ha  animal  més  resolt 

que  r  esquirol. 
No  hi  ha  bèstia  més  feixuga 

que  la  tortuga. 

Ab  tot  7  ser  barallats, 
V  un  ab  V  altre  estan  lligats. 

Salta  y  brinca  1'  esquirol; 
la  tortuga  ni  's  belluga. 

— Si  anar  poch  é  poch  ja  'm  dol 
cóm  vols  que  segui rte  puga? 

No  hi  ha  animal  mé^  resolt 
que  tú,  Esquirol. 

^No  hi  ha  bèstia  més  feixuga 
que  vos,  Tortuga. 

Tirant  ab  pena,  à  la  fi 
ell  la  porta  al  peu  d'  un  pí. 

Vol  pujarhi  V  esquirol; 
la  tortuga  ja  remuga. 

— Si  íins  caminar  me  dol, 
cóm  vols  qu*  enfílarme  puga? 


Digitized  by 


Google 


^^i^mim 


264  L*   ESQUIROL   Y   LA  TORTUGA 

No  hi  ha  animal  més  resolt 
que  tú,  Esquirol. 

^No  hi  ha  bestía  més  feixuga 
que  vos,  Tortuga. 

Sens  mirar  del  altre  '1  dany 
vol  tirarse  ella  al  estany; 
més  s'  hi  oposa  V  esquirol; 
dihent  à  V  altra  que  remuga: 

—Junt  ab  qui  enfonsarse  vol, 
cóm  vols  tú  que  surar  puga? 

—No  hi  ha  animal  més  resolt 
que  tú,  Esquirol. 

—No  hi  ha  bèstia  més  feixuga 
que  vos,  Tortuga. 

Lo  que  V  esquirol  vol  fè* 
may  ella  ho  pot  trovar  bè 
ni  may  convé  al  esquirol 
res  del  qu*  ella  pensar  puga. 

— Qué  't  fíguras  que  vas  sol? 

—Ves  que  'm  diu  qui  ni  *s  belluga! 

— No  hi  ha  animal  més  resolt 
que  tú,  Esquirol. 

— No  hi  ha  bèstia  més  feixuga 
que  vos,  Tortuga. 

Si  un  poble  no  té  '1  pensar 
d*  un  altre  que  U  vol  domar 
fà  '1  sufrir  de  '1  esquirol 
que  '1  Uigan  ab  la  tortuga. 

Catalunya  te  aquest  dol. 
No  hi  ha  qui  lliuraria  puga? 

Català  qu'  ets  V  esquirol: 

Camina  sol! 
Si  li  raça  à  la  tortuga... 

{Llamp  se  la  enduga! 


Digitized  by 


Google 


i»iyjijp,^w — r- 


*  'rn'tryrrT^  -•' 


XVII.  —  DISCURS  DE   GRACIAS,    de   D.  Arthur 
Campion. 


Digitized  by 


Google. 


Digitized  by 


Google 


SENYORS: 


Es  tan  viu  y  arrelat  V  amor  que  sento  per  la  terra  na- 
varra,  ma  pàtria,  y  també  per  tota  la  terra  euskara  que, 
ab  estremada  repugnància  y  tan  sols  per  satisfer  à  pode- 
rosos motius  solicitadors  de  ma  voluntat,  solch  decidir- 
me  a  sortir  de  sos  confins,  semblantme  la  terra  que  tre- 
pitjo y  r  ayre  que  respiro  en  altras  regions  esbarzers  y 
miasmas  de  luctuosíssim  desterro.  Mes  posada  la  ma  so- 
bre M  cor  y  ab  bascónica  sinceritat  manifesto,  senyors,  y 
declaro  que  no  bé  mos  ulls  s^  esplatjan  per  la  xamosa 
horta  de  Lleyda  y  descobren  los  cims  desiguals  de  las 
heróicas  serras  manresanas,  desde  M  fons  de  mon  sér  sen- 
to una  onada  de  gratitut  y  fervent  entussia*ime  que  sem- 
bla dirme  que  no  'm  trobo  ja  fora  de  ma  pàtria,  y  posa 
en  mos  trèmols  lla  bis  las  paraulas  d'  En  Pere  lo  Cere- 
moniós;  «Jo  't  saludo,  oh  Catalunya,  terra  poblada  de 
llealtatiD 

Y  icóm  seria  possible  que  no  aletcjés  dins  de  mon 
ànima  lo  noble  afecte  de  la  gratitut?  Jamay,  mentres  vis- 
ca, s'  esborrarà  de  ma  memòria  lo  recort  d'  aquells  jorns 
de  tribulació  que  vegeren  cambiarse  la  dolcíssima  y  sos- 
pirada  pau  en  assot  mes  cruel  que  la  guerra  quan  per  tot 


Digitized  by 


Google 


■'■■^^ir-•v  r»/T 


^'$$í  DISCURS   DR   GRACIA^ 


Espanya  ressonava  atronador  lo  crit  salvatje  de  Brennus 
y  las  bayonetas  rojas  de  sanch  de  germans  se  clavavan  cd 
lo  roure  de  Guernika  y  las  espuelas  de  generals  sortosos 
destrossavan  lo  llibre  s^nt  dels  nostres  Furs!  Era  la  hora 
afrentosa  de  la  liquidació  revolucionaria  y  quatre  provin- 
cias  espanyolas  eran  afeixugadas  ab  las  universals  cul- 
pas  com  la  cabra  levítica  ab  los  pecats  d' Israel.  Intnóvil 
y  desayrada  jeya  la  infelís  Euskarria  girats  los  ulls  al  cel, 
pensant  al  ohir  lo  clamoreig  del  odi  y  de  la  enveja  que  la 
pietat  del  mon  ja  era  fugida!  Mes  fou  per  hostatjarse  en 
Catalunya,  quin  bràs  magnànim  aixecà  à  Euskarria  de  la 
terra  sagnanta,  sostingué  sa  decandida  testa,  rentà  sas 
crudels  feridas  y  las  curà  ab  bàlsams  adormidors,  embol- 
callà son  cos,  afadigat  per  la  Uuyta  y  U  dolor,  en  la  túni- 
ca del  bon  Samarità  y  à  cau  d'  orella  de  la  víctima  mor- 
mora  ab  accent  mes  dols  que  M  parrupeig  de  la  tórtora: 
tf  [Germana,  germana  meva!»  Y  feu  encare  més:  redressà 
son  cos  de  gegant  y  concentrant  en  son  pit  V  alé  indoma- 
ble dels  defensors  de  la  legalitat  foral,  V  esperit  auster  y 
díamantt  de  Fivaller,  de  Claris  y  de  Casanova,  s'  encarà 
ab  los  vencedors  dihéntloshi:  «atureuvos,  la  obra  de  la 
forsa  es  inícua.  No  assessineu  lo  dret,  fentvos  indignes 
de  la  victorià! i>  y  aqueix  crit  passà  com  revifadora  alena- 
da sobre  las  tombas  dels  que  moriren  à  redós  del  peno  de 
Santa  Eulària!  Y  jo  que  no  he  oblidat  ni  las  angoixas  ni 
Is  consols,  ab  V  entussiasme  del  primer  di&  avuy  escla- 
mo:  ii;Benehida  sias,  Catalunya,  terra  de  la  justicia  y  de 
la  misericòrdia!» 

No  hi  ha  res  com  V  amor,  y  al  dirvos  que  estimo  à 
(^iítalunya,  me  crech  dirho  tot.  Però  no  expressaria  bé 
mos  sentiments,  fora  servil  com  V  avar  quan  amaga  sa 
riquesa  si  volgués  afogar  la  manifestació  del  entussiasme 
que  enardeix  ma  sanch,  encativa  ma  inteligencia  y  en- 
Uuherna  mos  ulls  per  las  glorias  y  grandesas  d'  esta  ilus- 
tre  nació  catalana. 

jAhont  hi  ha  un  poble  que  sia  més  privilegiat  perla 


Digitized  by  VjOOQIC 


ARTHUR   CAMPION 


269 


Providencia?  Lo  Pirineu  li  dona  la  energia,  tenacitat  y 
forsa  de  las  rassas  montanyesas,  la  mar  que  banya  sas 
hospitalarias  costas  li  porta  las  civilisacións  mediterrà- 
neas  amostrantli  seguidor  viarany,  per  ahont  pugan  sas 
naus  recórrer  la  doblada  Odisea  del  comérs  y  de  la  guer- 
ra. La  naturalesa  esquerpa  en  las  montanyas,  riallera  en 
las  planuras,  clapejant  en  las  ombrosas  vernedas,  axecant 
nevadas  cimas,  sobre  valls  delitosas,  brodant  arenas  d' 
or  ab  randa  d^  argent  tornant  la  terra  cistell  de  viroladas 
floretas,  desperta  sa  imaginació  artística  ab  tots  los  con- 
trasts, la  tenyeix  ab  tots  los  colors,  la  embauma  ab  tots 
los  perfums,  à  fí  de  que  tots  los  estils  y  genres  pugan 
campirhi,  desde  el  delicat  idili  que  U  sol  daura,  fins  al 
llegendari  drama  ovirat  à  través  de  la  llum  esblaymada 
per  las  esllanegadas  boyras  pirenàycas. 

L'  acorralament  de  la  rassa  primitiva  en  algunas  en- 
contradas,  son  entrevessament  ab  las  invasoras  en  altres, 
la  constant  infiltració  d'  estranyas  influencias  per  las  am- 
plas  vías  del  mar  y  de  las  planuras  occidentals  y  V  am- 
bent  natural  obrant  sobre  los  elements  étnichs  son  las 
causas  que  explican  lo  desenrotllo  admirable  de  la  civili- 
sació  catalana  y  M  geni  realment  protéich  de  Catalunya. 

iQuína  diversitat  d'  aptituts  y  de  tendencias!  Lo  tremp 
heroich  del  martre  christià  en  lo  piadós  Fructuós  de  Tar- 
ragona, la  renuncia  de  la  ciència  profana  en  aras  de  la 
sagrada  y  V  ardent  amor  a  la  caritat  en  lo  gloriós  domí- 
nich  Ramon  de  Penyafort,  la  sàtira  roenta  de  Juvenal 
concentrada  en  los  serventeschs  de  Bertran  del  Born, 
únich  poeta  del  mon  que  ha  cantat  los  horrors  de  sas 
propias  guerras;  la  alegroya  narració  bocacciana  en  Pere 
Joan  de  Martorell.  Un  fra  Ramon  Martí  per  qui  la  filolo- 
gfa  hebraích-christiana  s^  enlayra  al  predicament  de  cièn- 
cia perfecta;  un  Ramon  Llull  filosoph,  poeta,  mistich, 
utopista,  theosoph,  visionari,  resum  portentós  del  saber 
de  la  edat  mitja  fós  al  calor  del  geni  personal,  inteligen- 
cia  é  imaginació  prócers  banyadas  per  la  llum  suau  de 


í 


Digitized  by 


Google 


^fú  DISCURS   DE  GRACIAS 


las  ideas  platónicas;  un  fra  Nicolau  Aymerich  paladí  de 
la  rahó  positiva  y  de  la  puresa  religiosa,  caràcter  aspre  y 
apassionat,  personificació  de  la  santa  intransigència  cató* 
lica  contra  tota  mena  d'  erros;  un  Roger  de  Lluria  que 
sagelta  fíns  los  peixos  del  Mediterrani  ab  las  sagnantas 
barras-,  un  Ramon  Sabunde,  gegant  en  quin  front  reflec- 
teixen las  derreras  vesllums  de  la  mística  mitjeval  y  las 
celistias  del  psicologisme  cartessià;  anell  d'  or,  que  lliga 
Us  noms  de  Suso  y  Tauler  als  de  Pascal  y  Kant;  un  Ar- 
nald  de  Vilanova,  metje  insigne,  sabi  filosoph,  esperit  en- 
ciclopédïch,  en  qui  las  ciencias  d'  observació  s^  enllassan 
ab  las  arts  endevinatorias,  que  junta  en  un  sol  home  al 
sabi  y  I'  augur,  V  agrimensor  y  V  alquimista,  V  esperi- 
nfientador  de  laboratori  y  M  vident  apocalíptich,  las  nebu- 
lositats del  Evangeli  Etern  y  Ms  Canons  prosàichs  del 
esprit  laich  y  rahonador;  un  Joan  Margarit,  creador  de 
las  investigacions  históricas  y  geogràficas  sobre  la  Espan- 
ya primitiva,  diplomàtich,  polítich  y  guerrer  ilustre,  des- 
lliurador  de  la  crudel  Enriquez  y  del  malvat  Ferran,  cap- 
dill  del  partit  realista,  quinas  mans  sagnantas  posaren  la 
primera  pedra  de  la  unió  castellana-aragonesa,  destinada 
lemps  a  venir  en  tornar  tomba  malehida  de  las  llibertats 
regionals;  un  Casanova  quina  ànima  pujà  al  cel  dema- 
nant justícia,  clamant  venjansa,  empesa  per  las  flamas 
que  abrusan  à  Barcelona,  menys  infames  que  la  foguera 
ahont  lo  butxí  de  Castella,  cremà  las  senyeras  de  Cata- 
lunya y  las  gramallas  dels  Consellers.  Y  en  la  època  mo- 
derna lo  ciclópich  poble  d^  enginyers,  fabricants  é  indus- 
trials, que  han  posat  en  la  cimera  del  antich  paladí  cata- 
là, la  rojenca  fumerola  de  las  fàbricas  y  engastat  entre  los 
diamants  de  la  comtal  corona  los  brilladors  estels  de  la 
llum  elèctrica. 

D'  una  part  lo  polo  idealista,  los  fllosops,  los  mfs- 
tichs,  los  poetas,  los  pintors:  frà  Joseph  de  V  Esperit 
Sant,  Gallissà,  Amat,  Bisbe  Vidal,  Vallcendrera,  Bal- 
mes,  Cornellà^  Verdaguer,  Guimerà,  Calvet,  Fortuny;  d' 


Digitized  by 


Google 


AttTHUR    CAVPIÓN  27 1 


altre  banda  io  polo  realista,  los  poiítichs,los  historiadors, 
los  metjes,  los  jurisconsults,  los  observadors  de  la  natu- 
ralesa: Muntaner,  Desclot,  Pujades,  Dorca,  Fontanella, 
Isern,  Gimbernat,  Bolós...  centres  abdós  que  ab  ritme 
acompassat,  enmenan  y  atrahuen  las  caudalosas  corrents 
de  la  historia  catalana.  Los  legisladors  redactan  lo  L/t- 
bre  dels  Usaifes^  lo  del  Consolat  de  Mar^  y  discuteixen 
ab  seny  y  gravetat  en  las  lliures  y  honradas  Corts  llegant 
à  la  posteritat,  monuments  de  sabiduría  y  prudència. 

Aquí  los  marxantycontan  sos  beneficis  en  las  Llotjas^ 
i\\\à  cantan  los  trovadors  en  torn  del  aymador  de  la  gentü 
lesa  y  avergonyeixen  los  cants  de  las  sirenas  en  la  parte« 
nopia  cort  d'  Alfons  V;  altres  jorns,  un  grapat  d'  aventu- 
rers épichs,  fa  tremolar  al  traydor  bizantí  y  al  turch  in- 
humà. 

De  tots  los  Heroismes  y  grandesas  seria  exemple  esta 
historia,  del  art  de  acumular  regnes  sens  restarne  lliber- 
tats ne  donan  compte  los  conqueridors  de  Mallorca,  Si- 
cilià, Nàpols  y  Cerdenya,  que  sempre  saberen  eontrapo- 
sar  à  la  monarquia  absorvent  y  unificadora  de  Castella, 
la  monarquia  federativa,  foco  solar  que  espargeixen  los 
raigs  de  la  justicia,  sobre  V  aplech  de  pobles  agermanats. 
Qui  busque  lo  prototipo  del  rey  cavaller  y  popular,  pro- 
tector de  las  franquicias  de  sa  nació,  guardador  del  dret 
de  sos  vassalls,  fomentador  dels  elements  castissos  de  sa 
gent,  assí  lo  té  encarnat  en  la  persona  del  valerós  don 
Jaume,  saludat  proféticament  per  V  arquebisbe  de  Tarra- 
gona ab  las  paraulas  Ecce  filius  meus  dilectus^  in  quo  mi* 
hi  bene  complacui,  creador  de  las  Corts,  organisador  dels 
municipis,  escut  del  Dret  indígena,  qual  corona  de  Con- 
queridor texiren  los  roures  de  Mallorca  y  las  palmas  de 
Valencià,  espant  de  la  moresma  per  sa  llansa  y  llustre  de 
las  lletras  pàtrias,  per  son  Llibre  de  la  Sabiesa  y  la  Cró- 
fiica,  tant  heróich  que  vèncer  ó  morir  era  sa  divisa  y  tant 
dadivós  que  regniavn  regnes  a  Castella.  Qui  dupte  entre 
la  Ilealtat  y  la  hisenda,  evoque  la  espartana  sombra  de 


Digitized  by 


Google 


373  mSCUR»  0B  GRA  cl  AS 


Dalmau  de  Rocabertí,  qui  encengué  en  lo  braser  de  Pe- 
relada  inesüngible  far  de  pairioiisme.  Los  pobles  que 
lluytan  per  sa  independència,  recorden  a  Gerona,  la  ciu- 
tat dels  sitis  y  aquells  pera  qui  1'  hora  tremenda  del  ex- 
ternnini  sia  arribada,  aprenguen  a  vendre  níiolt  cara  la  vi- 
da, en  lo  batuart  de  Sant  Pere  y  à  salvar  lo  dret,  Ilensant 
a  la  cara  dels  vencedors  la  inmortul  protesta  de  la  mar- 
tre  Barcelona:  Que  se  sapia  Eambé — deyan  sos  concellers 
— que  sent  la  esclavitut  certa  y  forsosa,  en  obligació  de 
son  càrrech,  explican,  declaran  y  protestan  devant  los 
presents^  y  com  a  testimoni  als  vcniders,  de  que  han  exe- 
cutat las  derreras  exhortacions  y  esforsos,  protestant  de 
tots  los  cnals,  runas  y  desolacions  que  sobrevingan  a  nos- 
tra coniuna  pàtria,  aixís  com  de  la  extirpació  de  tots  sos 
honors  y  privilegis... 

En  va  rodan  tos  canons  per  los  desempedrats  carrers; 
en  va  esclatan  las  bombas,  tronan  los  fusells,  s'  en'bnzan 
las  casas,  espurneja  V  incendi,  íiestoman  y  udoian  los 
soldats  borbónichs;  aquell  estrèpit^  aquell  remor  y  terra- 
bastall de  la  fi  de!  mon,  no  lograren  apagar  lo  ressò  del 
pregó  de  la  ciutat,  que  encara  sona,  vibra  y  retomba  en 
lo  cor  varonil  dels  bons  catalans- 

Perdonaume,  senyors,  si  recordo  en  aquesta  festa  de 
pau  y  de  las  bellas  Iletras,  escenas  de  sanch  y  de  desola- 
ció que  per  bé  de  tots,  més  valdria  no  haguessen  ocorre- 
gut jamay.  Més,  desitjós  de  manifestarvos  mos  senti- 
ments, me  era  de!  tot  impossible  amagar,  que  M  mateix 
que  las  venturas  vostras  metocan  vostres  agravisy  'm  do- 
len vostras  tristesas.  Que  est  amor  y  ad m  ració  per  Gata* 
lunya,  son  lo  sol  títol  que  puch  alegar  en  mon  propi  jühí, 
pera  no  sentirme  totalment  confós  per  la  alta  é  inmeres* 
cuda  honra  que  de  vosaltres  he  rebut.  Cóm,  sinó,  m' 
hauria  resolt  à  assentarme  entre  I  ilustre  Consistori  de 
vostres  Jochs  Fiorals,  que  celebra  solemnitat  culta  y  pa- 
triòtica, digne  per  son  esperit,  de  esta  rica,  esplèndida  y 
excelsa  ciutat  de   Barcelona,  correspondència  gruta  de 


Digitized  by 


Google 


'Wmw 


^Bmf^ 


▲&THUP    CAMPION  273 


firmes  amistades  jr  en  sitio  r  en  bellesa  única,  que  la  pa- 
trocinal  No  ja  mèrits  personals,  exclusivament  visibles  a 
vostra  cortesia  y  benvolensa,  sinó  lo  que  encara  ^m  dol 
més,  ni  la  inmerescuda  representació  d'  una  gran  tradició 
literària  puch  Iluhir;  que  allà  à  Navarra,  encara  que  no 
han  faltat  insignes  escriptors,  cauhen  sas  obras  sots  la  ju* 
risdicció  de  la  literatura  castellana  y  fins,  sent  navarro  lo 
mes  gran  dels  prosistas  euskars,  fora  en  mi  inescusable 
fanfarronada  anomenarlo  entre  'Is  vostres  d'  universal  y 
merescut  renom. 

La  enèrgica,  concisa,  flexible,  capdal  y  armoniosa 
llengua  catalana  se  mostra  als  ulls  de  tothom  rublerta  de 
joyas  ciselladas  per  T  art  més  exquisit.  Mentres  los  altres 
idiomas  neollatins  jeyan  entumits  y  agarrotats  per  las  Ili- 
gaduras  de  la  barbàrie,  volava  *I  vostre  ab  alas  d'  àliga 
pel  cel  purfssim  de  la  Provenza.  La  rima,  eix  inestima- 
ble primor  de  la  poesia  moderna,  embelleix,  abans  que 
cap  altre,  à  la  literatura  provenzal.  Emperadors,  reys, 
prínceps,  molts  d'  ells  extrangers,  la  conreuhan  y  en  sos 
pits  abundosos  beuhen  inspiració  Dante  y  Petrarca.  Es 
tant  viva  la  seva  acció  social,  que  iguala  als  plebeus  ab 
los  nobles:  la  historia  'ns  conserva  '1  nom  de  Matilde  de 
Montagnac,  que  desprecià  à  quatre  prínceps  per  un  sen- 
zill trovador,  lo  terrible  Bertran  de  Born,  que  ni  en  la 
tomba  gosà  de  pau.  Vibran  las  cordas  de  la  fé,  de  la  pà- 
tria y  del  amor.  Los  trovadors  disfrutan  la  influencia  po- 
lítica; acoblats  al  entorn  de  la  casa  de  Tolosa,  quan  des- 
de  '1  Nort  devalla  una  nova  irrupció  de  barbres  y  fa  pre- 
sa en  la  civilisació  del  mitjdía,  son  causa  de  que  mori  en 
los  infaustes  camps  de  Muret  V  héroe  de  las  Navas;  Mar- 
cabrú  entona  la  Marsellesa  de  la  edat  mitja,  y  al  costat  de 
la  fresca  albada  que  Ms  refilets  del  rossinyol  acompanyan 
y  )unt  à  la  serena,  coronada  d'  estrellas,  xiula  com  una 
serp  lo  serventesch  implacable,  tancant  aquest  cel  mara- 
vellós  que  enclou  dintre  d'  un  arch  d'  or  sembrat  de  pe- 
dreria à  Provenza,  Catalunya  y  Valencià,  lo  sublim  ero- 
tisme d'  Ausias  March. 


Digitized  by 


Google 


2^4  DlSCLlRS    DF    GRAClAS 


\ 


La  llengua  catalana^  la  llengua  en  que  cantaren  Vidal 
de  Besalú,  Cabestany,  Guillénn  de  Bergada,  Jordi  de  Sant 
Jordi,  la  que  corria  ab  nerviós,  sobri  y  lluminós  estil  per 
laB  paginas  de  Muntaner,  Desclot,  Eximenis  y  Bernat 
Metje,  la  que  M  geni  volador  de  Raínon  Llull  feu  resso- 
nar à  Tunis  y  Sicilià,  a  Piris  y  Moscou,  com  à  reyna 
destronada,  després  de  la  catàstrofe  de  1714,  per  la  pols 
dels  cannins  T  arrossegan  plebeus  y  toscos  poctas.  Ab  tot^ 
la  ineíable  bondat  de  Deu,  tenia  decretat  renovar  per 
ella  lo  miracle  de  Llàtzer,  Y  ta  literatura  catalana,  evoca- 
da per  la  Oda  d  la  Pàiria^  d'  Aribau,  y  atreta  per  las  pe- 
netrants y  revoltadoras  notas  del  Gayter  matinejador,  se 
tragué  la  son  de  bronzo,  va  cenyirse  la  regia  corona  y 
omplí  las  ombrosas  ribas  dei  Llobregat,  del  Ter,  del 
Francolí,  del  Segre  y  del  Besòs,  d'  esbarts  de  cantayres 
rossinyols  que  deixaren  al  mon  sorprès  y  admirat.  Avuy 
aquesta  literatura  es  una  esplèndida  consrelació  que  impe- 
ra soberanament  en  lo  cel  d'  Espanya,  perquè,  com  diu  I' 
insigne  escriptor  montanyés  Pereda,  a  ella  pertanyen  V 
únich  poeta  épich  espanyol  y  V  únich  dramaturg  contem* 
porani  en  quinas  tragedias  espurneja  lo  númen  soberade 
Shakespeare.  Bé  voldria  citar  los  noms  dels  poetas,  dels 
dramàtichs,  dels  noveladors,  dels  qüentístas,  dels  escrip* 
tors  tots  que  constituheixen  aquest  tany  y  resurrecció  glo- 
riosa: però  'm  sento  sense  alé  per  empendrer  aquesta 
enumeració  homèrica,  Creyeume,  senyors;  si  no  salian  ei- 
xos noms  de  ma  ploma,  los  porto  guardats  en   mon  car. 

Res  que  à  eix  moviment  literari  s'  assemblc  presenta 
ma  beila  y  gloriosa  terra,  ni  vosaltres  preteneu  honraren 
mon  nom  los  mèrits  d*  una  literatura  SV  haveu  dispensat 
r  inoblidable  y  pregonament  agrahit  benefici  d'  eïegirme 
entre  tots  mos  conterranis,  a  fi  de  personificar  vostns 
simpatías  per  Navarra*  Los  dos  pobles  pirenàychs  se  do- 
nan  las  mans  en  aquest  instant:  al  aprecarse  se  reconeix- 
ien y  diuhcn: — Ja  avans  estiguérem  enilassats.  — També 
han  sigut  nostres  vostres  reys;  també    poblaren  gentadas 


Digitized  by 


Google 


àRTHUB    CAHFIOK  ty5 


de  vostra  rassa  nostras  vilas  y  ciutats,  y  dialectes  de  vos- 
tra ilengua  se  parlaren  en  las  corts  de  nostres  reysy  's  re* 
dactaren  en  eilas  innombrables  documents  de  nostres  ar- 
xius y  foren  verb  poétich  de  nostres  trovadors  Guillem 
de  Tudela,  Joan  de  Viana  y  Diego  de  Valiierra.  Invictes 
guerrers  navarros  regaren  ab  llur  sanch  los  camps  de  Ma^ 
llorca  combatent  a  las  ordres  de  don  Jaume,  Un  Corba- 
ran de  Leth  fou  senescal  de  vostres  almogàvers  y  '1  dege- 
nerat Paleólogoohí  ab  lo  mateix  espant  P  irrííï:^!  bascónich 
([ue'l  desperta  ferro.  També  se  'ns  comana  la  bo|ería 
èpica  de  vostras  expedicions  y  férem  reverdir  a  Orient  las 
llegendarias  proesas  de  Roger  de  Flor.  Nostras  llàgrimas 
y  las  vostras,  alia  's  confongueren  y  barrejaren,  al  caure 
sobre  ía  tomba  del  prímpcep  don  Carles,  com  las  ayguas 
dels  rius  catalans  y  navarros  se  barrejan  y  confoneji  en 
las  corrents  del  Ebre  que  portan  a  Catalunya  las  besadas 
de  Navarra* 

jDeu  fassí  de  la  meva  estada  entre  vosaltres  anunci  de 
fraternitat  indisoliible!  ]Y  si  alguna  vegada  Ms  famolenchs 
lleons  s'  abrahonan  a  la  sanch  de  vostras  barras,  que  las 
cadenas  de  nostre  escut  los  empresonen  I 


He  dit. 


i^^m^gi 


Digitized  by 


Google 


J 


Digitized  by 


Google 


TAULA 


Convocatòria.  ....,,          27 

Llista  de  las  composicions  rebudas .     ♦  33 

Acta  lie  la  festa ,     .  37 

Discurs  del  President  del  Consistori^  D  Joan  Permanyer  y 

Ayats .     ,     ,     / 4Ï 

àMccnona  det  Secretari  del  Consistori,  D.  Narcís  Verdaguer 

Callis 59 

Lo  plany  de  la  fulla,  de  D.  Jaume  Novellas  de  Molins.  .     .  69 

À  CurulL  de  D.  Ernest  Soler  de  las  Casas .  75 

Cada  cosa  pel  seu  temps,  de  D.^  Dolors  Moncerdà  de  Ma- 
cià.,  ,     .  79 

Lo  Baiiell  dels  emigrants,  de  D.  Francesch  Ubach  y  Vin- 
yeta     .     -     <  85 

Primavera  trista,  de  D   Francesch  Ubach  y  Vinyeta..     .     .  89 

La  bandera  gremiali  de  D   Bonaventura  Bassegoda.  ...  gS 

Pregó,  de  D.  Víctor  Brossa  y  Sangermén,     .,..,.  99 
La  Benedicció  de  I'  Auba,  de  D.»  Dolors  Moncerdi  de  Ma- 

dà,  ,     ........ io5 

Lo  darrer  dia,  de  D.  Martí  Genis  y  Aguilar.      ....     *  i 09 


Digitized  by 


Google 


278 


TAULA 


Ceguera  mortal,  de  D.  Antoni  Careta  y  Vidal 1 13 

Escornalbou^  de  D,  Joseph  Maní  y  Folgucra.  .         .     ,     .  119 
Glorificació  de   la  parla  catalana,  de  D.  Jaume  Pomar  y 

Fnsté 123 

Argentona  històrica,  de  D.  Francesch  Carreras  y  Candi,    ,  129 

L'  esquirol  y  la  tortuga,  de  D.  Ernest  Soler  de  las  Casas    ,  263 

Discurs  de  gracias,  de  D.  Arthur  Campion 267 


*He^5í? 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


,oc«^  :^".i^ 


BARCELONA 


ANY  XXXIV   DE   LLUR   RESTAURACIÓ 


MDCCCXCIi 


BARCELONA 

CARRER    DB    XUCI.À,    nÚM.     IJ,     BAIXOS 

MDCCCXCII 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


I 


JOCHS  FLORALS 


DE 


BARCELONA 


CONSISTORI     DE    MDCCCXCÏi 


I 


MANTENEDORS 

D.  Ramon  Picó  y  Campaiíar,  President, 
D.  Joseph  M.*  de  Pereda. 

V  Joseph  Pin  y  Soler. 

»  Pau  Font  de  Rubinat, 

^  Francisco  Alió. 

K  Narcís  Verdaguer  y  Callis, 

»  Ernest  Moliné  y  Brases,  Secretari . 

REYNA    DE    LA    FESTA 

DONA  FRANCISCÀ  BONNEMAïSON  Y  FARRIOLS 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


EX-MANTENEDORS 


CONSISTORI  DE  MDCCCLIX 

f  Exctn.  Sr  D.  Manuel  MiU  y  Fontanals,  President. 

ExcM.  Sr.  Víctor  Balaguer.  D,  Miquel  Victorià  Amer. 

D.  ttoAQüJW  RuBíd  Y  ÜKS.  j^  ).  L•luU  Pons  v  Gallarza. 

i  »  Joan  Conada,  t  d  Antoni  de  Bofarull,  Secreiari, 

REYNA    DE    LA    EESTA 

Dona  Marta  Mendoza  de  Vives, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLX 

f   Excm.  Sr   D.  Francisco  Pcrmanyer  y  Tuyei^  President, 

+  D.  Joaquim  Roca  y  Cornet.  ■[■  D.  M.  Flotats  y  Comabella. 
f  »  J.  A.  Llobet  y  Vall-Uosera.  »  Joan  Manyé  y  Flaquer, 
f     »  Vicens  Joaquim  Bastús.        f  »  Adolf  Blanch,  Secreiari, 

REYIÏA    DE   la   FESTA 

t  Dona  Elissea  Lluch  de  Rubió. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLX  I 

i   D.  Lluís  Gonzaga  de  Pons  y  de  Fuster  President. 

D.  Joaquim  Rubió  y  Ors.  f  D.  Pau  Esiorch  y  Siqués. 

•J-i  Antoni  Bergnes.  »  Joseph  Leopold  Feu 

f  9  Lluís  Cutchet,  p  Manel  Lasarte,  Secretari, 

REYNA    DE   LA    FESTA 

I  Dona  Carme  de  Bú/aru!L 


Digitized  by 


Google 


ANY     1892 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXÏI 

f  D.  Joan  Ilias  y  Vidal,  President. 

D    Mariàh  Acmj.ó  v  Fuster,       jD    Manel  Angelon. 
fi  Joscph  Coll  y  Vchí.  t  p  Joscph  Llausàs. 

fa  Miquel  Anton  Maní,  Ejlcm.  Sk,  D,  VÍctok  BALAGUfitt, 

Secretari, 

HSYNA    DE    LA    FESTA 

f  Dona  Maria  Josefa  Massanes  de  Gonfale^ 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXUI 

f  D*  Brauli  Foi,  President, 

D,  Teüesci  Thos  y  Codiíía,  f  D.  Manel  AnglascU. 

t  Estem.  Sr.  D.  iManuel  Milà  y  Fon- 
tanals, f  >i  Joseph  Subirana. 
ExcM.  Sr.  d.  Víctor  Bat.agu^k.       f  »  Eusscbi  Pascual,  Secretari. 

HEVNA    D£    l.A    KESTA 

Settyora  esposa  dei  Excel•lentíssim  Senyor  Gobernador  Civil 
en  representació  de  • 

5.  A.  la  Sereníssima  Sra.  Duquesa  de  Monipensier, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIV 

+  D.  Joan  Cortada,  President, 
D*  Celestí  Barallat.  f  D.  Gregori  Amado  Larrosa 

»  Miquel  Victorià  Amer,  f  »  Narcfs  Gay, 

f  n  Antoni  Camps  y  Fabrés.  f  »  Damàs  Calvet^  Secretari. 

REYÏÍA    de   la    festa 

Dona  Victoria  Penya  d'  Amer. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXV 

t  D,  Antoni  de  Bofarull.  President. 
7  D    Adolf  BLAfíCH,  D.  Francisco  Muns. 

«     Gekonj  Ross£[XÓ.  -f  jj    Damàs  Calvet 

f   »  Lluís  Roca  y  Florejachs,  a  Víctor  Gebhart,  Secretari, 

LREYNA    de    la    KESTA 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


CONSISTORI   DE  MDCCCLXVl 

f  D.  Pau  Valls,  President, 

I  D.  Franciscà  Morera.  D.  Sil  vi  no  Thos  y  Codina. 

»  Teodor  Llorente.  t>  Eduart  Vidal  y  Valenciana, 

»  Víctor  Gebhardt.  f  s  Robert  Robert,  Secretari, 

RKVPíA    D3    LA   FESTA 

Dona  Manela  Luna  Méndej  de  Vigo. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVII 

D.  Mariak  Agdinó  y  Fuster,   President. 

D.  Gayeté  Vidal  y  Valencià rto.      7  D.  Robert  Robert 

»  F.  Romaní  y  Puigdenpolas.  y  »    Marian  Fonts, 

t»  Joaquim  Sitjary  Bulcegura.         n   F,  Maspons  y  Labrós,  Scrt, 

REYNA    DE    LA    FESTA 

Dona  Dolors  Llopart  de  Muns. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVII  I 

ExcM.  Sr.  d,  Víctor  Balaguer,  President, 

D.  Jascinto  Labaila.  D.  Frederích  Soler. 

»  Felip  Bertran.  ï>  Francisco  Maspons  y  Labrós. 

»  Felip  Jascinto  Sala.  »  F.  Miquel  Badia,  Secretari, 

REYNA    DE    LA    FESTA 

Donj  Carme  Mercader 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXIX 

f  D.  Adolf  Blanch  v  Cortada,  President. 

t  D.  Eussebi  Anglora.  D.  Joseph  Roca  y  Roca. 

»  Joseph  Maria  Arnau.  v  Francisco  Miquel  y  Badia. 

Mossèn  Jacinto  Verdaguïtr,        f  »  Pere  de  RosseUd,  Secretari, 

REYííA    DE    LA   FESTA 

Dona  Mercè  Estrada. 


Digitized  by 


Google 


w^ 


ANY     1892  ^ 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXX 

D,  JosKi'H  Luuh  Poxs  Y  Gall.ahz*,  President. 

f  Mossèn  Salvador  Mestres.  D.  Joaquim  Riera  y  Bkktkan. 

D.  Ignasi  Ramon  Miró.  f  »  Pere  de  Rosselló, 

it  Joseph  PQiggarL  »  Joseph  de  Palau,  Secretari. 

REYNA    DE    LA    PESTA 

Dotm  Franciscà  Nanot  Renart. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXI 

I  D   Estanislao  Reynah  y  Rabassa ^  President. 

D.  Miquel  Victorié  Amer.  f  D,  Xavier  Llorens  y  Barba, 

f  Vi  Joseph  d'  Argullol  y  Serra.  *  Joseph  de  Palau  y  Huguet. 

*  Rafel  Ferrer  y  Bigné*  ^^  Joan  Monïscrratj  Secretari. 

RW.YSA    DE    LA    FESTA 

Oona  Antònia  SacaneUa  de  Blanch 


CONSISTORI  DE  MDCCGlXXH 

D<   Joseph   de    Letamendi ,    President. 

jÚ    ^^anel  Angelon  f  D.  Vicens  W.  QueroL 

e  Félií:  Maria  Falguera.  Mossèn  Ferran  Sellarés. 

fl  Joan  Montserrat  y  Archs.  D.  Joseph  Coroleu,  Secretari, 

REVÏÍA  DE  LA  FESTA 

Dona  Maria  Ubert, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIIÏ 

D.  Geroni  Rosselló,  President, 

D.  Makian  Agü*ló  y  Fusteu.        t  D,  Antoni  Camps  y  Fabrcs. 

f  »  Lluís  Roca  y  Florejachs.  »  Joseph  Coroleu. 

Eïcnn.  Sr.  D.  Albert  dç  Quintana.    Mossi;^f  Jaume  Collell,  Secret. 

nZXSA    DE    LA    FESTA 

Excma.  Sra*  Dona  Orioía  de  Quintana  y  Serra, 


I  Digitized  by  ViiOOQIC 

L 


n 


/OCHS    l•LORÀLS   DE    BARCELONA 


CONSISTORI   DE  MDCCCLXVI 
t  D*  Pau  Valls,  President. 

4  D.  Francísco  Morera,  D.  Silvino  Thos  y  Codina. 


»  Teodor  Llorente. 
»  Víaor  Gebhardt- 


Edüart  Vidal  y  Valendano, 
t »  Robert  Roben,  Secretari, 


KEYNA    D3   LA    FKSTA 

Dona  Maneta  Luna  Ménde^  de  Vigo, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVI  I 
D^  MARiAl•t  AcurLÓ  Y  Fuster  I  President. 


D.  Gayetà  Vidal  y  Valeíiciaito, 

ït  F,  Romaní  y  Puigdengolas. 

t»  Joaquim  Sitjar  y  Bülcegura, 


D.  Robert  Robert 

\  D   Marian  Fonis. 

íí   F.  Maspons  y  Labrós,  Scri, 


RKYNA    DE    LA    FESTA 


Dona  Dolors  Llopart  de  Muns. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXVI H 

EïCM.  Sr.  D.  VÍCTOR  Balaguer,  Presidenta 

D.  Jascinto  Labaila.  D.  Frederígh  Soler. 

n  Felip  Bertran.  **  Franctsco  Maspons  y  Labrós 

s  Felip  Jascinto  Sala.  n  F.  Miquel  Badía,  Secretart. 

KEYNA  dí:  la  í  ksta 

*  Donjt  Carme  Mercader. 


CONSISTORI  DE  AÏDCCCLXIX 

f  D,  Adolf  Blanch  y  Cortada,  President. 


f  D.  Eussebí  Anglora, 

»  Joseph  Maria  Arnau. 
MossKN  Jacinto  Verdaguer. 


D.  Joseph  Roca  y  Roca. 
ü  Francísco  Miquel  y  Radia. 
V  «  Pere  de  Rosselló  ♦  Secretaria 


HEVNA   DE   LA    FESTA 

Dona  Mercè  Estrada. 


Digitized  by 


Google 


ANY    [892  9 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXX 

D.  Josep H  L•L•uh  Pons  y  Gaí.laiuAj  President. 

■j  Mossèn  Salvador  Mestres.  D.  Joaquim  Ríeua  y  Bkkthan. 

D.  Ignasi  Ramoa  Miró.  f  *  Pere  de  Rosselló, 

íi  Joseph  PQiggarf.  »  Joseph  de  Palau,  Secretari. 

REYNA    DE    U\    FESTA 

Dona  Fr.irjcisc^  Nanút  /íewjr/. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXI 

f  D   Esíanislao  Reynals  y  Rabassa,  President. 

D.  Miquel  Victorià  Amer.  f  Ü.  Xavier  Llorens  y  Barba. 

f  »  Joseph  d*  Argüllol  y  Serra.  »  Jnseph  de  Palau  y  llugucr, 

»  Rafel  Ferrer  y  Bígnc,  "  Joan  Moncserrat,  Secretari, 

REVNA    DE   LA    Í-ESSTA 

Dona  Afí  tonia  Síicaíteiia  de  Bïanch 


CONSISTORI  DEMDCCClXXIÍ 

D.   Joseph   de    Leïamendi ,   President. 

f  D    Manel  Angelon.  f  D,  Vicens  \V.  Querol. 

I  »  Féliï  Maria  Falguera,  Mossèn  Ferran  Sellarés, 

'  *  Joan  Montserrat  y  Archs.  D.  Joseph  Coroleu,  Secretari, 

REVMA  DE  LA  FESTA 

Domi  Maria  Uèert, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIII 

D.  Gehoíji  Rosselló,  President. 

D.  Makian  Aguiló  y  Fustek.        í-  D.  Antoni  Camps  y  Fabrés 

f  1  Lluís  Roca  y  Florejachs.  y*  Joseph  Coroleu. 

Eiccm.  Sr,  D,  Albert  de  Quintana.    Mosskn  J4Ume  Collell,  Secret. 

REVNA    DE    LA    FESTA 

Excma,  Sra*  Dona  Oriola  de  Quintana  y  Serra, 


Digitized  by 


Google 


TQ  JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIV 

Eicm.  Sr.  D.  Albert  de  Quintana,  President. 

D,  Marian  Aguiló  y  Fuster.       D.  F.  Masferrer  y  Arqui mbaa 

fp  Antoni  Camps  y  Fabrcs,  |n  Pere  Nanot-Renart. 

I  j>  Joseph  Coll  y  Vehí.  »  J.  Sardà  y  Lloret^  Secretari 

KEYHk    DE    LA    FfiSTA 

Dona  Antònia  Ubach  y  Gu t ierre ^ , 


CONSISTORI  DE  MDCQCLXXV 

f  D*  Francesc H  Pelay  Brix^  President. 

i  D.  Adolf  Blanch  ¥  Cortada,     D   Antoni  Aulestïa  y  Pijoan,  i 

n  Celestí  Barallar  y  Falguera.      »  Joaquim  Fontanals  del  Casiillo  | 

«  Joseph  Balari  y  Jovany.  »  J.  Roca  y  Roca,  Secretari  | 

RSYNA    DE    Í.A    FESTA 

Dona  Rosa  Pigrau, 


CONSTSTORÍ  DE  MDCCCLXXVï 

f  D   Lluís  Cutchct,  President. 

fD.  Antoni  de  Bofarull.  D.  Enrich  Claudi  Girbal 

f  «  D  AM  AS  Calvet.  ï>  Joseph  Roca  y  Roca 

f  í)  Pere  de  Rosselló  »  J.  Blanch  y  Piera,  Secretari. 

KEYNA    DE    LA   FESTA 

f  Dona  E  mil  ta  Palau  ^  Gon^ale^  de  Quijano, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVï  I 

+  Excm.  Sr.  D.  Antoni  Ros  d'  Olano,  President. 

f  D<  Gonzalo  ScrracUra  -f-  D.  Andreu  Balaguer  y  Merino. 

7    ft  Vicens  Boix,  n  Joseph  Blanch  y  Piera. 

j)  Francisco  Miquel  y  Badia,     i>  J    Riera  v  Bertran,  Secretari, 

REVNA    DE    LA    FESTA 

Dona  Josefina  Sabater  d'  Aldavert, 


Digitized  by 


Google 


ANY   189a  ri 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXXVtïl 

D*  JosEPH  Lluís  Porís  v  Gallarza^   Presídem. 
7   D,  Adolf  Blí^nch  D.  Joseph  Coroleu 

n      P'REDEraCH  SOI.ER.  »     JOAQÜíM    RtEUA  T  BeRTRA  N. 

a    Frapícesch  Ubach  y  Vinyeta.  >'   Àngel  Guimeka,  Secretari. 

REYNA    de:    la    FCSTA 

Excma,  Sra.  Dona  Carme  Cendra  de  Domingo, 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXIX 

f  D.  Gonzalo  Serraclara,  President. 

fD.  Damas  Calvet.  d*  Manel  Losane 

f  »  Narcís  Roca.  r*  Joseph  Pella  y  Forgas. 

í*   Àngel  Guimerà.     .  w  Emili  Vilanova,  Secretari. 

REYNA    DE    LA    FESTA 

Dona  Teresa  de  Gas  set. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXX 

D.  Teodor  Llorente,  President, 

7  D.  Ramon  de  Siscar  D.  Conrat  Roure. 

9  Joan  Sardà.  »  Àlvar  Verdaguer. 

o  Emili  Vilanova,  »  Francesch  Matheu^  Secretari. 

REVKA    DE    LA    FESTA 

Dona  Ciotiide  Paris. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXX ï 

Mossèn   Jascinto  Verdaguer j  President, 

D.  Ramon  Picó  y  Campanar  D.  Lluís  Domènech. 

«  Francesch  Maiheu.  »  Jascinto  Torres  y  Reyetó, 

■  jascínto  Laporta.  «  Narcís  Oller^  Secretari. 

REYNA    de    la    FESTA 

f  litre.  Sra.  Dona  Dolors  Caballero  de  Mercader. 
Comtesa  de  Bell-lloch. 


ï  -. 


Digitized  by 


Google 


Is  JQCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 

CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXlï 

D.   Federich  Soi  kk    President. 

fD.  Manel  Angelon.  D.  Arthur  Gailard, 

ii  Joan  B    Ferrer*  »  Narcís  Oller, 

j*  Joseph  Feïiu  y  Codina.  f  Carles  Pi rozzitri,  SífT^mri, 

REY  NA    DK    Í.A    FESTA 

Dorta  Àurea  Clúvé  de  Ferrer. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXITI 

+  Eicm.  Sr,  D.  Manuel  Milà  y  Fontanals,  President 

D  JosEPK  Lr.tifs  PoKs  ïGallarza  D.  Maííun  Acucló. 
EitCM  S(t  D.  Víctor  Balaguer.  j»  Carles  Pirozzini 
D.  Geiioní  Rosseej.ü.  ■;  n  Anioní  de  Bofarulï,  Secreícirï, 

RE¥NA    DE    í  ^    F5STA 

Dona  Jose/a  Salvat  d"   Otiyós. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXIV 

Excm.  Sr,  D.  Manuel  Durin  y  Bas,  President . 

jD.  Antoni  de  Bofarull.  D.  Honorat  de  Saleta. 

rt  Justin  Peprati.  »  Antoni  Rubió  y  Lluch. 

&  Joseph  Masriera.  i>  Joserh  Franqueja  y  Gomis 

Seereiari. 

REYNA    DE  LA    FESTA 

Dana  Irene  Archer  de  Sanromd. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXV 

I  D.  Vicens  Wenceslao  Querol,  President, 

t  D.  Marian  Maspons  y  Labrós.     D.  FranciscoBartrina  de  Aitcmüs 
jí  Joseph  M.^  Vallés  y  Ribot.       h  Francisco  Manel  Pau. 
n  Joseph  Franqueja  v  GoMts.     ^j  Joseph  Uart.  Secretari 

REYNA    DE    LA    FSSTA 

Dona  isübel  Ló^e^  de     Üeli, 


Digitized  by 


Google 


ANY  1892  4J: 

CONSISTORI   DE  MDCCCLXXXVl 

D.  Valentí  Almirall    President. 

D.  Fraocisco  Maspons  y  Labrós     iD   Pau  Bertran  y  Bros. 
»  D.  Ramon  Picó  y  Campamak.  '  Gayetà  Corne-t  y  iMas. 

B  Joseph  Ixarï  y  Morapas.  t»  Cessar  Aupusi  Torras,  5eírreh 

^  RETYNA   DE    l,A   FESTA 

Don<ï  Rosa  Marqués  de  Uyd, 


CONSISTORI   DE   MDCCCLXXXVÏI 

Rvnt.  Dr.  D  Jauug:  Coixell,  President. 

D.  Joseph  M  /*  Arnau  D.  Ramon  Aràbia  y  Solanas. 

Encm.  Sr.  D.  Bernard  Torroja.        o  Ramon  Ènrich  Bassegoda. 
D.  Cessar  August  Torras.  »  Pau  Sans  y  Guitart^  Secretari, 

RSYNii    OE    La    t'^ÈSTA 

Dona  Dolors  de  Carles  de  Robert. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXVl H 

D    Marian  Aguiló  y  Fuster,  President, 

Lo  Baró  D*  Carles  deTourtoulon.  D.  Àngel  Guimerà, 
D    Marcelf  Meoendez  Pelayo.  j*  Pau  Sans  y  Guitart. 

Mossr.N  Jacinto  Verdaguer.  u  Joaquim  Ca  bot  y  Rovira  ^  Se- 

cretari. 

REYNA    DE    LA    FESTA 

S.  M.  Dona  Maria  Crisiina  d'  Habshurg-Lorena. 
Reina  Regetsta  d'  Espanya,  Comtesa  de  Barcelona. 


CONSISTORI  DE  MDCCCLXXXïX 

D.  Àngel  Guimerà,  President. 

D.  Joan  J.  Permanyer.  D.  Joaquirp  Botet  y  Sisó. 

0  Fidel  de  Sagarminaga.  n  Joaquim  Cabot  y  Rovira. 

B  Isidre  Reventós  »  Bonaventura   Bassegoda,    5^- 

cretari, 

REYNA  DE   LA   FESTA 

Dona  Maria  Assumpta  Sabé  de  Brossa, 


Digitized  by 


Google 


fij,  JOCHS  PLOR  ALS  DE  BARCELONA 

CONSISTORI  DE  MDCCCXC 

D.  Joaquim  Rubió  r  OuSt  President. 

D.  Maoucl  Murguia  D  Joseph  Maria  Valls  y  Vicens. 

a  Enrích  X.  Vidal  y  Valenciano      t  Bonavetitara  Basseiç^ïda , 
9  Maní  Genis  y  Agaüar.  ^  Sebastià  Fames,  Secretari 

ReVNA   DB   LA   resTA 

Excma.  Sra.  Dona  L•luisa  Goldman  de  Fastenrath. 


CONSISTORI  DE  MDCOCXCÏ 

D,  Joan  Peümanyer,  President. 

D.  Arthur  Campioo.  D.  Francisco  X.  TobelU, 

tt  Jastinto  ToRHES  Y  Reyetó  u  Scbasiíà  Farnés. 

■  Anton  de  P^  Campmany*  »  Narcís  Verdaguer  y  Callis,  Se~ 

cretari, 

REYNA    DE   LA    FESTA 

Dojia  Isabel  Güell  y  Lópe^, 


Digitized  by 


Google 


ANY    1892  iS' 


MESTRES  EN  GAY  SABER 


Excm*  Sr.  D.  Víctor  Balaguer,  proclamat  en  20  de  Juny  de  1S61. 
D.  Geroni  Rosselló,  proclamat  en  4  de  Maig  de  1862. 

ïi  Joaquim  Rubió  y  Ors,  proclamat  ett  3  de  Maig  iS63. 

fl  Marian  Aguiló  y  Fuster,  proclamat  en  fi  de  Maig  de  18C6. 

1»  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallarza,  proclamat  en  5  de  Maig  de  ï86j 
t"  Adolf  Blanch  y  Cortada,  proclamat  en  3  de  Maig  de  186S» 
fiï  Francesch  Pelay  Briz,  proclamat  en  2  de  Maig  de  i86p. 

t»  Jaume  CoUelt  y  Bancells,  proclamat  en  7  de  Maig  de  i8y  i , 

1  Thomds  Forteza,  proclamat  en  5  de  Maig  de  iSj3. 

»  Francesch  Ubach  y  Vinyeta,  proclamat  en  3  de  Maig  de  iS/4 

>  Frederich  Soler  y  Kubert,  proclamat  en  2  de  Maig  de  i  5 75. 

1  Àngel  Guimeré,  proclamat  en  6  de  Maig  de  iSjy. 
f »  Damàs  CalvtXj  prod amat  en  3  de  Maig  de  18  j8. 

0  Jascinto  Verdaguer,  proclamat  en  2  de  Maig  de  1880, 

•  Joseph  Franquesa  y  Gomis,  proclamat  en  6  de  Maig  de  i883. 
B  Ramon  Picó  y  Campamar,  proclamat  en  3  de  Maig  de  i885. 

t  Terenci  Thos  y  Codina^  proclamat  en  i  de  Maig  de  i88j, 
»  Joaquim  Riera  y  Bertran,  proclamat  en  j  £  de  Maig  en  i8go. 

*  Jascinto  Torres  y  Reyetó,  proclamat  en  i  r  de  Maig  de  iSgo. 
n  Joseph  Martí  y  Folguera,  proclamat  en  8  de  Maig  de  i8g2 


AUTORS 

QUE  HAN  OBTINGUT  PREMTS  ORDINARIS 


X  D-»  Isabel  de  Villamartin , 2 

n    Dolors  Moncerdi  de  Macià a 

»  D.  Marian  Aguiló  Y  FusTBK 4 

Y*  Tiiomàs  Aguiló,    .     ,     .     ,    ,     *     t    *    .     ,    ,     t    -     P    *  i 


Digitized  by 


Google 


I  6  JOCHC  FLOKALS   DE    BARCELONA 

D.  Ferran  Agulló. a 

li  Miquel  Victorià  Amer 

^  ExcM   Sr.  d.  Víctor  Balaguek. 

D.  Francisco  BarCrina , 

p  Ramon  E.  Bassegoda .     ,     .     . 

+»  Pau  Bertran  y  Bros 

f  n  Adolf  Blancü  v  Cortada -     ,     .     •     .  4 

i»   FhANC£SCH    PeLAIT    BlïJZ 3 

f»  DauJís   Calvet ,     , jí 

f «  Antoni  Canrips  y  Fabrés t 

t  Emili  Coca.  .,.,     h     *,.**..»..*     -  i 

»  Jaume  Colleu.     ..,,......,*.,.  4 

f  j5  Marian  Fotiis    ........     ^     ,,     ,          ...  I 

íí  Tmomas   Foïiteza.      ...,*,..*.,*,,  3 

n  JosEPH  Frawquesa  y  GOHl^.                     3 

n  Mani  Gents  y  Aguilar .          .     ,     .     ,  % 

11  Àngel  Guímera 4 

>■>  JosEPH  Martí  Folguera.    . ....  3 

tí  Artur  Masríera  y  Colomer ...♦,,  1 

I»  Francesch  Matheu  y  Fornells      .          , a 

))  Apeles  Mestres 3 

"  Ramon  Masifem ,..,-,  j 

A  Jaume  Noveüas  de  Molins 1 

»  Anicee  de  Pagès  de  Puig 1 

H  Ramon  Picó  v  Campamar.   , 4 

jy  JosEPH  Lluís  Pons  y  Gallahza 3 

Eicm    Sr    I)    Alberi  de  Quintana I 

D.  Uidro  Reventós     ..,..,., r 

n  JoAQum  RiE(iA  y  Bertran..     ...........  3 

fi  Lluís  Roca  y  Florefachs 1 

ïï  GcKONi  Rosselló,  ...         .,..,, 3 

fl  JoAQUJM  Rubi6  y  Ors.    .........    ^     :■     *  3 

ií  FREDKRtcH  Soler 4 

»  Silvino  Thos  y  Codina  ,..-...         j 

vy  Therencl  Thos  y  CoümA 3 

II  Jascínto  Torres  y  Reyetó 3 

-1    FftANGESCIí   UrACK  Y   VlNYETA ( 

"  Jascínto  Verdaguer. .     .      ,  ^ 


Digitized  by  V:iOOQIC 


r 


ANY    1892 


Í7 


AUTORS 


QUE  HAN  OBTINGUT  PREMIS   EXTRAORDINARIS 


D.»  Maria  de  BelMIoch 

t»  Josefa  Massíinés  de  Gonzakz..     : 

»  Victoria  Penya  d' Amer.     .     ,     .  .     , 

D.  Anioai  Aulestia  y  Pijoan 

EXCM.  Sit     D,  VÍCTOR   lÍALAGüER. 

f  D.  Joaquim  M.  Bartrina 

it  Ramon  E.  Bassegoda  y  Amigó 

ffl  Paü  Bertran  y  Bros.  , 

-J-»  Adoj.f  Blanch  Cortada ,.,,.., 

fo  Antoni  de  Bofarull 

ïi  L'abbé  Joseph  Bonafont 

fi  AntoQi  Camps  yFabrés 

Lo  Cançoner  de  Miramar 

D,  Antoni  Careta 

»  Francesch  Carreras  y  í  la  ndf 

n  Jaume  Cou.ell 

I»  Joseph  Coroleu 

Srs.  Coroleu  y  Pella, , 

7D.  Salvador  Estrada .     ^     .     ,     .     .     , 

M  Joan  B.  Ferrer 

í  Àlvar  Font 

■  Thomas  Forteza.. , 

•  Joseph  Garriga  y  Lliró 

i  Joseph  fïart, 

»  Víctor  Gcbhart 

H  Martí  Genis  y  Aguilar ,     *    , 

t»  Joan  Guiraud. 

»  Víctor  Lieuïaud.    < 

i  Joseph  Martí  v  Fot.gorra r 

fl  Francísco  Masferrer  y  Arqui mbau. 

i  Francesch  Matheu  y  Fornells.     .     ,     * 

»  Apeles  Mestres - 

T  Excm.  Sr.  D.  Manuel  Milà  y  Fontanals * 

i 


Digitized  by 


Google 


1 8  JOCHS   FLORALB   DE   BABCELQNJl 


D.  Antoni  Molins  y  Sircra , i 

»  Joan  Montserrat  y  Archs.  .     , i 

n  Lluís  B.  Nadal ...         .     , 3 

»  Matheu  Obrador  Bennassar    .     .     ,     , i 

•  Narcís  Oller.     ...,,.. 1 

»  Anicet  de  Pagès  de  Puig 2 

»  Joseph  de  Palau  y  Huguet 1 

»  Pere  d'  Alcàntara  Penya t 

»  Ramon  Picó  y  Campamar,  .         ,' 1 

»  Jaume  Pomar  y  Fusté ,    .  a 

pï^  »  JosBPH  Lluís  Pons  Y  Gallabza 1 

y  »  Joan  Pons  y  Massaveu. 3 

i:  .  ^  D  Joseph  Puig  y  Cadafalch *,.....,  t 

»  Joseph  Puig  y  Cadafalch -Cassímiro  Brugués  y  Escudbr.     .  1 

\    .  Excm.  Sr.  D.  Afcert  de  Quintana. i 

D.  Jaume  Ramon  y  Vidaies ,     ,     .     ,  i 

»  Isidro  Rcventós .     .  3 

>  Manel  Ribot  y  Serra  ..,,..,,,.,,.,  1 

n  Joaquim  Riera  y  Bertran 6 

F  '     •}-  D  Lluis  Roca  y  Floréjachs 3 

(_'  »  Geroni  Rosselló..     .......,..,..,  r 

•I  I)  Joaquim  Rubió  y  Ors 4 

>  »  Salvador  Sampere  y  M  iquel 3 

»  Frederich  Soler 3 

?  »  Ernest  Soler  de  las  Casas 1 

j;  Mossèn  Joan  Segura,  Pbre.      .     .     » r 

»  Therenci  Thos  y  Coiïina.  .,,.,..,..,..  3 

D  Jascinto  Torres  Y  Re VETÓ % 

»  Francesch  Ubach  Y  Vínveta  .     , ir 

Mossèn  Jascinto  Verdaguer. '  ,  4 

D.  Eduart  Vidal  y  Valenciano 1 

«  Gayetà  Vidal  y  Valenciano. 3 

»  Emili  Vilanova. 3 


r: 


V 


Digitized  by 


Google 


ANY     1892  19 


i 


AUTORS     . 

QUE  HAN  OBTINGUT  ACCÈSSIT 

D.=*  Marfa  de  Bell-lloch,  ...*-..»...,,.  1 

0  Dolors  Moncerdd 7 

»  Victoria  Penya  d*  Amer .     ♦  6 

Mme.  Rosa  Anaïs  de  Roumaníllc .     .     *     .  r 

TD.  Thomàs  Aguiló.  .     . i 

1  Ferran  Agulló  y  Vidal 4 

ï)  Miquel  Victorià  Amer .,.,*,  i 

ü  Víctor  Amor * ,     ,     .     .  i 

7  u  Joseph  d' Argullol  y  Serra i 

B  Antoni  Aulesiia  y  Pijoan t 

EicM.  Sft.  D.  VfcTOK  Balaguer.  ,.,....'..».  3 

i  Bonaventura  Bassegoda 1 

D  Ramon  E,  Bassegoda  y  Amigo *    ,     ,  4 

fi  Pau  Bertran  y  Bros. .     ,     ,     .  i 

71  Adolp  Blanch  y  Cortada a 

t"  Antoni  de  Bofarull 8 

ó  Antoni  Bori  y  Fontestà 1 

ftt  Fhancesch  Pelay  Brïz .     ,     ^    .     ,  3 

»  Víctor  Brossa  y  Sangerman f 

71)  Dauís  Calvet  . *     •     ,  5 

7  J5  Antoni  Camps  y  Fabrcs.     .,...«..          ,     .     ,  8 

»  Antoni  Careta  y  Vidal i 

tu  Francisco  Casas  y  Amigo. 4 

n  Enrich  Castelnau i 

CdeM ,.,...,..  I 

Lo  Cançoner  de  Vilatort i 

D.  Eraili  Coca  y  CoUado, S 

I»  Jaijme  Collell  V  Bancells.    .     , t 

w  Joscph  Coroleu  é  Inglada. z 

»  Miquel  Costa  y  Llobera 1 

f»  Pere  Gourtais i 

1  Lluis  Charrasse,    .     .     . 1 

i:*  Sabador  Estrada i 

Unfaéri  de  Muntanya » r 

D.  Bartomeu  Ferré  y  Perelló a 

JB  Marian  Fonts. 5 


Digitized  by 


Google 


f 

I 


Ió  JOCHS  FLORALS  DC  BASCELQKA 

fD.  Guillem  Forteza.      -     * i 

»  ThomAs  Fobte^a 1 

fi  JosrpH  Franquesa  y  Gomis,     ,     .     .     ,     ,          5 

ï»  Joseph  Franquei  y  Serra .    *  i 

n  Arthur  Gallard ,..,.*-.,  a 

T>  Martf  Genis  y  Aguilar.   ,     «     <     .     > i 

»  Salvador  GeDÍs .,.*...,..  t 

»  Ange:l  GuiUEHÀ I 

i*»  Joan  Guiraud .,.*., i 

Jordi    .     ,     . , 3 

D.  Mane!  Lasartc,  -     .     - i 

v>  Gflbr  el  IJebrés  y  Quintana. [ 

»  Teodor  Llorente * i 

I  Joseph  Martí  y  Folgubha. i6 

*  Ramon  Masifcm ,     .  i 

B  Arthur  Masriera  y  Colomer ,  4 

ja  FrancQSch  Maiheu  y  Fornells ,    .     .     .  4 

t  Gabriel  Maura r 

j*  Apeles  Mestres .     .     , 3 

ii  Antoni  Molins  y  Sirera 2 

»  Joan  Monné , r 

Armengol  de  Montsech i 

D.  Joan  Montserrat  y  Archs i 

n  Francisco  Muns,    ,     , 2 

7  nPere  Nanot  Renart. - -  1 

s  UuÍ5  B.  Nadal i 

u  Joan  Nebot  y  Casas ....  3 

»t  Jaume  Novellas  de  Molins i 

i^  Matheu  Obrador  y  Bennassar.     ,     <     ,     , a 

M  Anicet  de  Pagès  de  Puig.    .,,.,....,,.  7 

;>  Pere  d*  AlcsSntara  Penya  y  Nicolau  ,         i 

Pere  Pi  y  Parera ,  4 

D,  Ramon  Picó  y  Gampamak.    ♦     .     . fi 

70  Felip  Pirozzini  y  Martí ,,...,  3 

-5-n  Fclix  Pizcueta  .,,,., % 

I  Claudi  Planas  y  Font.    ,     .     ♦     . 1 

n  Joan  Planas  y  Fdiu .     ,     .  a 

a   Caries  Pont  de  Ginebrçda,.     ,,*.♦,»,.»,  1 

»  Joseph  Lluís  Pons  y  Gallaria. 7 

I»  Joan  Pons  y  Massaveu, ,  1 

Eicm   Sr.  D.  Albert  de  Quintana -     .  1 

Dr,  Frederich  Rahola. ,  i 

B  Isidro  Reveniós  y  Amïguet _  J 

à  Manuel  Ribot  y  Serra.   .     , 2 

D  JoAQUJM  Riera  Y  Bektram 12 

Digitized  by  V:iOOQIC 


aKY    1892  2ï 

fD.  Lluís  Roca  y  Florejachs 4 

a  Joseph  Roca  y  Roca ,.,.*,.,  a 

4  Jqaquiu  Rubió  y  Ors.    ... t 

»  Frkderich  Soler 5 

»  Ernest  Soler  de  las  Casas    ....          .......  i 

E.T,deM .     ,     ,     .     ,  z 

tD.  Joseph  Taronjí  y  Cortés 1 

•  Thkrknci  Thos  Y  Codina *-.,..  4 

n  Jasciwto  Torbes  y  Reyktó.          4 

n  Sebastià  Trullol  y  Plana.    .     .     .     *     .          ,     .          .     ,     .  1 

p  Fhancfsch  Ubacb  y  Vtnveta 16 

r*  Agustí  Valls  y  Vicens ,....*.  5 

»  Pere  Amoni  Ventalló a 

*  Jascinto  Verdaguer.      ,     .          ,     ^ 4 

7D.  Joseph  Verdú ,,.*.,..,  1 

fl  GayetS  Vidal  y  Vaienciano. i 

í  Pere  Ramon  Vidal a 

»  Miquel  Zavaicta.  .,.,.,, i 

Anònims ,  1 3 


ADJUNTS  HONORARIS 


Excm  Ajuntament  de  Barcelona. 

Excma.  Diputació  provincial  de  Barcelona. 

Eicoia.  Diputació  provincial  de  Gerona 

Eicma,  Diputació  provincial  de  Tarragoní'l. 

Excma-  Diputació  provincial  de  Lleyda. 

Excma.  Diputació  provincial  de  las  Balears. 

£:tcnia.  Diputació  provincial  d'  Atacant. 

M«  1.  Sr.  Rector  d'  esta  Universitat. 

M,  I,  Sr.  President  de  la  Acadèmia  de  la  Llengua  Catalana 

M.  !.  Sr.  President  de  la  Acadèmia  de  Bonàs  Lletras. 

Los  Mestres  f,n  Gay  Sarer. 


Digitized  by 


Google 


\ 

M                                                                                             >                                                                              1 

f 

22                              JOCRS    FLORALS   DE  BARCELONA 

1 

* 

• 

ADJUNTS 

PROTECTORS 

Sr,  Comte  de  Bell  lloch. 

D   Fussebi  Güell. 

ji    Marqués  de  Castellbell. 

Sr*  Marqués  de  Comillas 

D.  Manuel  FarguelL 

D.  Ferran  Puig, 

ADJUNTS 

NUMERARIS 

Abella  y  Cirera,  Pere, 

Bach  de  Portoli,  Antoni, 

Aguiló,  riàcit 

BagunyS,  Jaume. 

Alcayde,  Francisco  de  P. 

Balaguer  y  Merino,  Jaume. 

Aldavert,  Pere. 

Balaguer)  Torner,  Andreu,                        ! 

Aldrich,  Albert. 

BaUnsó,  Llorens,                                           ' 

Aleu,  AïiEoni  de  P. 

Balari,  Joseph.                                              j 

Alió,  Francisco 

Ballver,  Jaume. 

AlfRirall,  Joan. 

Baixeras,  Ignasi.                                         í 

Alsina,  Ferrdn. 

Barallat,  Celestí, 

Amai,  Gervasi. 

Bardera,  Joseph,                                             1 

Amígó  de  Cabo,  Pere. 

Bardera,  Ramon, 

Andreu  y  Serra,  Ramon, 

BartoH,  Joan. 

Arno  y  Maristany,  Pere. 

Bartrina,  Franctsco. 

Arissó,  Lluïs 

Bas,  Angel, 

Arolas,  Jaume, 

Bassegoda^  Bonaventura 

Arteman,  Miquel. 

Bassols  y  Prim,  Joan.    ' 

Arús  y  Boada,  Alfons. 

Basté  y  Ferrer,  Andreu. 

Arrau  y  Miquel,  Cassimir. 

Batlle,  Llorens. 

Aulésiia,  Antoni, 

Batlló,  Enrich. 

Auge,  Miquel. 

Batlló,  Frederich, 

1 

Digitized  by  ViiOOQIC 

^m^ 


ANY    i8g2 


.•íl 


Berrran,  Felip. 
Bertran  y  Rubío^  Eduart. 
Blanch  y  Mora,  Joan. 
Blanch  y  Piera,  Joseph. 
Blanch  y  Romaní,  Joseph. 
Bonay,  Frcdcrich. 
Bordas.  Frcdcrich. 
Borràs,  Valentí, 
Boter,  Francesch  de 
Bou,  Jaume. 
BoiiQ,  Jaume. 
Bolci  y  Artigas,  Pere. 
Broci,  Guillem  M.^  de 
Brossa  y  San^erman,  Víctor. 
Bulbena,  Arthur. 
Bulbena  y  TusclK  Antoni. 
Caballé,  Joan. 
Cabot  y  Rorira,  Joaquim. 
Camarasa,  Esteve. 
Camin»  AWar  M.^  de 
Campmany,  Antoni  de  P, 
Camprodon  Joan. 
Canals^  Emili. 
Canyellas.  Joseph 
Capdevila,  Milian  de  )a  C. 
(JapcUa,  Bonaventura 
Capella,  Timoieu. 
Cardellachf  Carles* 
Carles,  Emili. 

Carreras  y  Candi,  Francisco. 
Carreras^  Joseph. 
Casades,  MiqueL 
Casas  y  Font,  Enricb. 
Casas  y  Font,  Francesch, 
Casas  y  Rubio).  Melcior. 
Cascsnte,  Joseph. 
Castellet  y  Samsó,  Joseph. 
Castellvell,  Jaume. 
Cavarocas,  Florencí, 
Cevallos,  Ignasi  de 
Civil,  Pere. 
Cirera,  Joseph  M. 
Clapers  y  Berenguer,  Joseph. 
Coll,  Lluís. 


Coll  y  Escofet,  Pere. 
Collasso,  Enrich. 
Colom,  Gabrieï, 
Colomer  y  Coll,  Francisco. 
Comas,  Enrich- 
Comas,  Ramon. 
Cortada,  Gonzalo. 
Costa  y  Camp,  Francisco. 
Cuadras,  Manuel. 
Cuadras  y  Feliu,  Antoni. 
Cutxet,  Telm. 
Danès,  Joseph. 
Daniel,  Eussebi. 
DelaSi  Ferran  de 
Domènech,  Eduart. 
Domènech,  Llu  is. 
Durín^  Joaquim. 
Duran  y  B^s,  Manuel. 
Durin  y  Folgucra,  Modest. 
Duran  y  Ventosa,  Ramon. 
Elías  y  Dou,  Esteve. 
Escuder,  Manuel, 
Escubós,  Albert. 
Esquirol  y  Camaló,  Miquel, 
Estalella^  Arthur. 
Estanyol,  Joseph 
Fàbrega  y  Cortés,  Magí. 
Fàbregas,  Anton  M.* 
Fàbregas,  Francisco. 
Falguera,  Fèlix  M.^ 
Ferrer  y  Graner,  AngeU 
Ferrer  y  Vidal,  Joseph* 
Fina  yGirbau,  Eussebi. 
Fiíer  é  Inglés,  Joseph. 
Figueras^  Francisco  de  P 
Flos  y  Calcat,  Francisco. 
Folguera  y  Durin,  Manueí 
Fonolleda,  Jaume. 
Font,  Joan. 
Font,  Pau, 
Font,  Víctor,  , 

Fontanals^  Manuel, 
Formiguera,  Emili. 
ForapUs,  Ramon, 


í 


Digitized  by 


Google 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Franquet  y  Cortada,  Enrich. 
Freiïas  y  Fretias,  Joan, 
Fulla,  Francisco. 
Fuster  y  Domingo,  Narcís. 
Galí,  Pau 
Gallart,  Arthur. 
Gassol  y  MïUé,  Joseph. 
GatLus  y  Duran,  Just. 
Gay.  Joaquim. 
Gazza,  Alfred. 
Gibert  y  Riera,  Eduart. 
Giraït,  Manuel, 
Giralt,  Modest. 
Girona,  Ignasi, 
Gispert)  ManueL 
Gorchs,  Ccferí. 
Grifell,  Pere. 
Guilcra,  Jaume. 
Hita  y  Morros,  Felip  de 
Hitai  Felip  Miquel  de. 
Hill  y  Feliu,  Jaume, 
fïtibcrt,  Eduart. 
Lacambra,  Joan 
Lorenzale,  Ricart 
Llacuna,  Esteve. 
Llagostera,  Llufs. 
LlavalIoU,  Teodor. 
Lleó,  Modest 
Lligé,  Joan. 
Llopist,  Baldomero. 
Llopis,  Manuel. 
Llorens   Jaume 
Llorens  y  Riu,  Francisco 
ÍJorens  y  Riu,  Joseph, 
Macii,  Eussebi, 
Malagrida,  Alfons 
Maluqucr  y  Viladot,  Joan. 
Mallofrc,  Joseph. 
Manonville,  Joseph, 
Marlés,  Gunnersindo, 
Marïstany,  Agustí. 
Marqués,  Manuel. 
Marull,  Francisco. 
Marsillach,  Joaquim. 


Martí,  Julià 

Martí  y  Sagristi,  Miquel. 

Martorell,  Bernardi. 

Martorell,  Joseph. 

Mas  y  Ramis,  Domingo. 

Maspons,  Francisco. 

Masricra,  Frederich 

Masriera,  Joseph. 

Masó,  Fèlix  G 

Masó  y  Torrents,  Jaume. 

Matas  y  Burgués,  MiqucU 

Matas  y  Picanyol,  Joseph 

Matheu,  Emiíi. 

Maïheu  y  Fornells,  Francesch, 

Matheu  y  Fornells^Joaquím. 

Milà,  Tomàs  A 

Mi  llet,  Joan. 

Millet  y  Millet,  Jaunic. 

Miquel  y  Badia^  Francisco. 

Miquelerena.  Pclay  de. 

Mirabent,  Joseph. 

Miret  y  Serra,  Joan. 

Mitjans,  Juli. 

Moliné,  Ernest. 

Molins  y  Sirera,  Antoni. 

Monclús,  Joseph, 

Montserrat,  Joan, 

Moragas  y  Barret,  Franccsch 

Montanyola,  Pere. 

Mundi  y  Giró,  Jaume. 

Muntadas,  Bernat 

Nicolau,  Joaquim. 

Noguera  y  Vila,  Llufs, 

Nogués  y  Polo,  Lluís* 

Nogués  y  Taulec,  Jaume. 

Novellas  de  Molins.  Jaunnc. 

Obradors,  Sebastià. 

Oller,  Narcís. 

Orriols,  Joan  B, 

Palau  Goníalez,  Pere 

Paplrer  y  Portabella,  C»rles. 

Parés,  Eduart. 

Pascual,  Anton. 

Pascual  y  Nin,  Joan- 


Digitized  by 


Google 


ANY    |8q2 


Pdla,  Joseph. 
Peres,  Ramon  D. 
Permanyer,  Joan. 
Perpinyà,  Ferran. 
Perpinyà,  Joan. 
Pf,  Enrich. 
Pigrau,  Carles. 
Pin  y  Soler,  Joseph, 
Pirozzinij  Carles. 
Pla  y  Soler,  Majf. 
Planella,  MacarL 
Pol  y  Baralt,  Joaquim  de 
Pons  y  Massaveu,  Joan. 
Porcar  y  TÍó,  Manuel 
Porta,  Oscar. 
Prai  deia  Riba,  Enrích. 
Prim  Miquel 

Puig  y  Cadafalch,  Joseph. 
Puig  j  Mauri,  Ferrdn. 
Puigsanper,  Frederich. 
Puig  y  Vilís,  Narcís. 
Puigpiqué,  Francisco. 
Puigventós.  Jaume. 
Quintana,  Sixi. 
Ravell,  Rafel. 
Recanyo,  Anton, 
Renaud-Germain,  Emili* 
Reventós,  Joseph. 
Revcntós,  Isidro. 
Re  ventós  y  Jener,  Joseph 
Riba  y  Lledó,  Francisco. 
Ribalta,  Miquel. 
Ribas  y  Fargas,  Joseph. 
Ribas  y  Serra,  Joseph. 
Ribot  y  Climent,  Francisco. 
Ribot  y  Serra,  ManueL 
Ricart  F.  de  Córdoba,  Felip. 
Ricart  y  Caralt,  Ramon, 
Riera,  Enrích. 
Riera  y  Penosa^  Jaume. 
Riera  y  Rubió,  Emilí» 
Rifiy  Munt  Joseph. 
í^igualE,  Tomàs  de  A, 
Riqaer,  Alexandre. 
i 


Riu,  Sebastià. 

Rius,  Leopold, 

Ribera,  Joaquim. 

Robert,  Agustí. 

RocBi  Joseph  M.^ 

Roca  y  Sans,  RamoPÉ 

Rocafort^  AngeL 

Rocamora,  Manuel,      t 

Rogent^  Elías. 

Roger  I  Martí. 

Roger,  Miquel. 

Roig,  Jaume* 

Roig  y  Punyet,  Josephn 

Roig  y  Cors,  Joan. 

Romanyà,  Francisco. 

Rovira,  Joan. 

Sagní er,  Ricart, 

Sala,  Pere. 

Salvat  Xivixell,  Francisco. 

Sandíumenje,  Magí. 

Sanromi,  Domingo. 

Sans,  Ramon. 

Sans  y  Guitart,  Pau. 

Santaló,  Pere. 

Sardi.  Joan, 

Seix,  Jaume. 

Selva  y  Rubió,  Emilíp 

Senties,  Miquel. 

Serra,  Jaume. 

Serra  y  Bo  ni  oi,  Joseph. 

Serra  y  Torroella,  Pere. 

Serra,  César, 

Serra  y  Sulé,  Joan- 

Serrahima,  Maurici. 

Serrallés,  Pere. 

Sert,  Domingo. 

Solà,  Baldomero. 

SorianOj  Ramon, 

Sunyol,  Anton. 

Sunyol,  Marcelí. 

Sunyol  y  Botey,  Esteve, 

Tarrd.  Emili 

Tayà,  Joseph, 

Tintorer,  Francisco  M, 


Digitized  by 


Google 


i6 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


Tintorer^  Joaquim  M. 

Tintorer,  Lluís  M. 

Tintorer^  Rafel. 

Thoraàs  Arelí. 

Thomàs  y  Bigas,  Joseph. 

Tobella»  Francisco  X. 

Torent,  Lluís. 

Toreat,  Rafel- 

Toldrà,  Aagcl 

Tombadella,  ManueL 

Torras,  César  A. 

Torres  y  Vilaró,  Ramir, 

Torrescassana,  Hermenegïldo 

Trilla,  Vifred. 

Tusqucts^  Joan. 

Ubach  y  Vinyeta,  Joseph. 

Urgellés  de  Tovar^  Agustí, 

Valls,  Agustí. 

Valls,  Timoteo. 

Valls  y  Pa  11  c rol a,  Joaquim. 


Valls  y  Vicens^  Joseph  M," 
Valls  y  Vicens,  Agustí. 
Vallés  y  Ribot,  Joseph  M.» 
Verdaguer,  AWar. 
Verdaguer  y  Callis,  Narcís. 
Verdú  y  Puigjaner,  Manuel, 
Vergés,  Francisco  de  P, 
Vergés,  Pere  Nolasch, 
Viadcr,  Lluís. 
Vidal,  Enrich  X. 
Vidal,  Lluís  Marian 
Vidal,  Maurici. 
Vila,  Andreu. 
Vilanova^  Emili. 
'Vilumara,  Ricart. 
Vives,  Alfred. 
Vtza  y  Martí,  Joan. 
Wtrd,  Benjamí. 
Ximeno,  Joseph. 
Yxart,  Joseph. 


ADJUNTS  FORANS 


Ger ona. 
Ferrer,  Joan  B, 

Sant  Celoni. 
Draper,  Miquel. 


La  Garriga. 
Rossellój  Joseph  de 

VendreíL 
Ramon  y  Vidaies,  Jaume. 


Digitized  by 


Google 


CONSISTORI 


DELS 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


CONVOCATÒRIA 

Als  experts  trovadors  y  honorables  escriptors  de  Ca- 
talunya y  de  toïs  los  antichs  comtats  y  real  mes  ahont  la 
nostra  llengua  es  parlada  ó  coneguda,  los  VII  Mantcne- 
dors  del  Cousisiori  dels  Jochs  Florals  de  Barcelona  en 
P  any  xxxtv  de  llur  restauració,  salut* 

A  fi  de  donar  bon  cumpliment  à  la  honrosa  comanda 
que  1  respectable  Cos  dVAd junts  nos  feu  lo  dia  lo  de 
Desiembre  del  any  prop-paasat^  vos  convidem  à  pendre 
part  en  los  Jochs  Florals  d'  enguany  que,  en  conformitat 
als  Estatuts  y  bonàs  costo ms  establertas,  se  regiran  per 
lo  següent: 

CARTELL 


Lo  primer  diumenge  de  Maig,  que  s'  escau  enguany 
al  dia  I,  se  celebrarà  la  poètica  festa,  en  la  que  seran 
ad)udicats  als  autors  de  las  tres  mellors  pocsías  que  hi 
obten,  los  ires  premis  ordinaris  que  ofereix  cada  any  P 


a8  JOCHS  FLORALS  DE  ÜARCELONA 

E:tcm*  Ajuntament  de  Barceiona,  protector  y  ja  de  temps 
antich  aymador  de  la  Gaya  Ciència, 

Lo  primer  premi,  qu'  es  una  Englantina  d  or^  serà 
donat  al  autor  de  la  mellor  poesia  sobre  fets  hisiórichs  ó 
gestas  gloriosas  de  Catalunya,  ó  bé  sobre  usatges  y  cos- 
tums de  nostra  benvolguda  terra,  essent  preferida  en 
igualtat  de  mèrit  la  escrita  en  forma  de  romans  à  lle- 
genda. 

De  la  segona  joya,  la  Viola  d  or  y  d'  argent^  se  *ti 
farà  enirega  al  autor  de  la  mellor  poesia  lírica,  religiosa 
ó  morat. 

Lo  tercer  premi,  anomenat  d'  honor  f  coríesía^  con* 
sisient  en  una  Flor  natural^  s'  adjudicarà  a,  la  mellor 
composició  en  vers  sobre  un  tema  que  's  deixa  al  bon 
gust  y  criteri  del  autor.  Seguint  la  belía  costum  d*  ancich 
establerta,  lo  poeta  qui  obtinga  aquest  premi  deurà  ferne 
present  à  la  dama  de  sa  elecció,  la  qual,  proclamada 
Repm  de  la  festa^  cntregara  desde  son  seti  presidencial 
tots  los  altres  premis  als  guanyadors. 

De  més  a  més  lo  Consistori  ha  rebut  per  adjudicar  en 
la  mateixa  festa  los  següents 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 

Un  objecte  d'  art,  ofrena  del  Excm.  é  Ilm.  Sr.  Bisbe 
de  Barcelona,  que  s'  adjudicarà  «a  la  mellor  composició 
en  prosa  que  referesca  lo  brillant  período  histórich  que 
determina  T  establiment  definitiu  dels  Comtes  de  Barce- 
lona en  r  antich  palau  dels  Bisbes  de  la  mateixa  ciutat  y 
la  iraslació  dels  prelats  barcelonins  al  lloch  que  avuy  los 
hi  serveix  de  morada, >» 

Una  placa  d'  argent,  ofrena  de  la  Lliga  de  Catalunya, 


Digitized  by 


Google 


ANY    ï8^2 


29 


que  s*  adjudicarà  al  autor  de  la  mellor  biografia  d'  algun 
important  personatje  polftich  català  dels  segles  xiv  óxv. 

Un  objecte  d'  art  que  ofereix  !a  Excma.  Diputació  de 
Alacani,  al  meltor  romans  basat  en  un  fet  gloriós  de  la 
historia  d*  Aragó. 

Un  objecte  íf  art,  ofert  per  lo  Centre  Català  de  Sa- 
badell a  ia  més  genial  poesia  en  pocas  estrofas  y  de  con- 
ceptes valents,  enérgichs  y  precisos,  que,  interpretant  lo 
més  pur  esperit  catalanista,  sía  pròpia  pera  consiituhir, 
posada  en  musica,  T  himne  nacional  de  Catalunya. 

Cent  cinquanta  pessei as  qu'  ofereix  \a  Associació  de 
propaganda  Catalanista^  ai  mellor  trc vall  que,  ab  estil 
de  fàcil  comprensió  per  nostras  classes  populars,  demos- 
tri r  aument  que  en  la  riquesa  de  Catalunya  produhirín 
sa  autonomia. 

Un  objecte  d'  art^  ofrena  del  Centre  Escolar  Catala- 
nista^ 3]  mellor  trevalt  científich  sobre  1  Regionalisme  y 
1  Nacionalisme- 


I 


En  conformitat  als  estatuts  dels  Jochs  Florals,  podran 
concedirse  1s  accèssits  y  mencions  honoríficas  que  1s 
Mantenedors  judiquin  merescuts, 

Totas  las  composicions  deuran  ésser  rigurosament 
ioéditas  y  estar  escritas  en  antich  ó  modern  català  d^ 
aquest  Principat*  de  Mallorca  y  Valencià,  ó  en  qualsevol 
dels  dialectes  del  mitjorn  de  Fra n sa,  ab  tal  que  Ms  autors 
fassin  per  manera  d'  escriu relas  à  semblansa  del  anfich 
provensal  ó  català  literari. 

Lo  Consistori  se  reserva  per  un  any,  à  comptar  del 
dia  de  la  festa,  la  propietat  de  las  obras  premiadas. 

Tots  los  trevalls  deuran  ésser  rcmesos  a  la  Secretaria 
JeI  Consistori  (Guardia,  3,  primer),  avans  del  mitj  dia 
de!  1  de  Abril  vinent^  acompanyats  del  plech  clos  que 
corninga  M  nom  del  auior  y  duga  en  lo  sobrescrit  lo  títol 
y  lema  de  la  respectiva  composició* 

Los  plechs  que  contingan   los  noms  dels  autors  no 


I 


Digitized  by 


Goos 


3o 


JOCHS   FLORALS  DB   BJlttCELONil 


premiats,  se  cremaran,  com  de  costum,  al  acte  mateix  de 
la  festa. 

Que  M  Senyor  vos  doni  llum  d'  inspiració  per  camar 
ab  esperit  verament  català  la  Pàtria^  la  Fé  y  t  Amor, 

y  à  nosaltres  discreció  y  acert  en  premiar  als  més  dignes. 

Fou  escrit  y  firmat  lo  present  cartell  en  la  ciutat  de 
Barcelona  al  primer  de  Janer  del  any  1892,  per  los  Vil 
Mantenedors:  Ramon  Picó  y  Campam^r,  Presideni.  — 
JoSEPH  M.'  DE  Pereda.— JosEPH  Plv  y  Soler — Pau  Font 
DE  RufiïNAT. — Francisco  Alió. — Narcís  Verdaglibr  y  Ca* 
tus. — Ernest  Molinií  y  Brases,  Secrelari, 


Digitized  by  VjOOQIC 


ANY   t8g2 


5t 


CARTELL   EXTRAORDINARI 

Després  de  la  convocatòria  escrita  y  publicada  per 
aquest  Consistori,  han  sigut  oferts  pera  adjudicarse  en  la 
festa  dels  Jochs  Florals  del  Maig  vinent,  !os  següents 

PREMIS 

m 

Un  objecte  d'  art,  que  ofereix  ta  Excma,  Diputació 
de  Tarragona,  a  la  millor  monografia  sobre  un  fet  his- 
térich  de  la  Edat  Mitja  relatiu  a  Tarragona. 

Un  brot  de  violer  de  plata,  ofrena  de  la  Excma*  Di- 
putació de  Lleyda  que  deurà  adjudicarse  à  la  millor 
«Memòria  sobre  las  ventatjas  poiítich-económicas  de! 
Icrro-carril  del  Noguera-Pallaresa.» 

Cuatrecenías  pessefas  ó  im  objecte  d^  art  d*  aquest 
valor,  a  elecció  del  autor  que  resultí  premiat,  ofrena 
del  Excm.  Ajuntament  de  Reus,  a  la  millor  descripció  en 
vers  ó  en  prosa  d'  un  fet  gloriós  de  Catalunya  relacionat 
ab  la  ciutat  de  Reus. 

Un  objecte  d'  art,  que  ofereix  lo  Centre  Català  de 
Madrid  al  autor  de  la  millor  novela  inèdita  de  costums 
català  nas. 

Un  exemplar  en  dos  volums  del  Àlbum  de  la  Secció 
Arqueològica  de  la  Exposició  Um'persal  d'  aquesta  ciutat 
de  iSSSt  ofrena  de  la  Associació  Artístich- Arqueològica 
barcelonina  al  autor  de  la  millor  monografia  històrica  ó 
artística  d'  un  munument  de  Catalunya. 

A  eixos  premis  son  extensivas  las  prescripcions  acom- 
panyatorias  del  esmentat  cartell, 

Barcelona  3o  de  Janer  de  1892, — Lo  President,  Ra- 
mon Picó  t  Campamar. — Lo  Secretari,  Ernest  Mouné 
ï  Brases. 


Digitized  by ' 


3t 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


ALTRE  CARTELL  EXTRAORDINARI 


Ab  posterioritat  a  la  publicació  del  cartell  s'  ha  rebut 
lo  següent  premi  extraordinari: 

Un  exemplar  ricament  enquadernat  de  la  obra  Les 
Aris  du  Moren  Age  et  I*  époque  de  la  renaissance,  «y  al- 
tre també  ricament  enquadernat  de  la  obra  McvurSt  usúges 
et  cost  urnes  du  Moren  Age  ei  de  P  époque  de  la  renais- 
sanceuf  las  duas  de  Paul  Lacro  i  x^  oferta  s  per  lo  Centre 
Excursionista  de  Barcelona  al  autor  de  la  millor  mono- 
grafia d'  art  ó  d'  historia  de  nostra  terra. 

Per  aquest  premi  se  fan  extensivas  las  mateixas  pres* 
crípcions  detalladas  en  lo  primer  cartelL 

Barcelona  J2  de  Febrer  1892. — Lo  President^  Ha- 
wÓH  Pico  Y  Campamar. — Lo  Secreiarif  Ernest  Moliné 
t  Brases- 


Digitized  by  VjOOQIC 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


LLISTA    de:    LA5    COMPOSICIONS    REBUDAS    EN    SECKETARÍA 


Número  i.^La  Com p tesa.  Jo  no  dormo  no — ni  esiich 
ensopida. — ^2.  La  soierrada. —  La  moria  ^es  morta? — La 
morta  viu. — 3.  Cant  de  vida.  Esperansa.—^.  Tots  som  uns. 
Himne  català  nacional, — 5.  La  Poesia.  Consol  de  V  ànima.^ 
ó.  Planys  d'  un  cor.  Aquí  termina  la  espera nsa, — 7,  iPïanyL 
Hajau  dolor  de  la  dolor  de  mi.  (A,  March.  Cants  de  mon  V.) 
—8.  Lo  crit  català.^9.  L'  Ave-María  de  Gounod.  Fé  y  amor 
aviva, — 10,  Els  Moncadas*  Partim  ab  iré  de  guerra  com 
temporal  que  baixa  de  la  serra^  etc.  (Verdaguer),— 11.  Las 
Mares.  Visch  de  recoris  visch  tf  esperartsas. — 12*  [Morta! 
Beati  mortui  qui  in  Domino  moriunlur,  ( Apocalipsis,  capí- 
lul  XIV). — 1 3.  Cant  d'  amor.  lOhí  jo  vull  que  en  tos  ulls 
mon  cor  s^  encengué  com  papalló  en  lo  llum,  (Rubió), — 14. 
Armgnía  poètica,  Conjur^ — 15.  La  últimü  Uetra,  Tisich, — 
j6.  Monografia  de  Sant  Julià  d'  Altura.  Exes  engrunes  son 
precioses  y  cal  aprofitaries.  |CoÍell). —  i-j,  Demprés  del  any. 
\Bemyta  sias^  oh  mare  de  ma  filial — 18.  Anyoransa.  /F  com 
mon  pit  5'  aixampla  quan  tos  ayres  de  nou,  Pàtria,  respiro, 
iCalvct|. — 19,  Tradició  religiosa.  Fides  — 30.  A  V  hclo  sant 
Ouaorat.  Nox.  Aveú  d*  Arange  e  de  souleu.  (E,  Negrin). — 


Digitized  by 


Goos 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA 


2t.  Lo  jay.  /Verge  de  Montserrat! — 22,  Al  voltant  de  laub, 
intimilats\ — 23.  Moneda  batuda  à  Tarragona  eo  lo  segle  xv. 
Tothom  desa  obra  despèn.   (Jofiida,  serrtencias  moralsS,— 
24*  Moysés.  Quem  ilía,  Jilia  Piiaraortis,  adobtavit  tn  hcum 
Jiiii,  etc.  (Kxodo,  cap.  11  vers.  lo),— 25.  L'  Aiílenya.  De  tota 
Jlayra  jr  colors. — 26   Amor  d*  amors.  Ideal. ^27.  A  las  Be- 
íias  Arts.  /Parla!...  (M    Àngel).— 28.  Celisua.  Las  estreüetús 
del  ce/  no  paran  may  de  mirar,  (Canso  popular), — 29,  Him- 
ne nacional  de  Caialunya.  Pàtria  y  llibertat* — 3o.  A  SíWu* 
Amor.-^^i.  ïgnoscencia.  £ojr  nostres  ulls  s*  han  obert,  etc, 
(Míiton). — 32.  Lo  cap  de  dol.  ,..Te  vas  y  no  conmigo  — 
33.  Penediment.  Espero  en  Deu;  de  Deu  espero., .^34.  A  la 
Verge  de  Sani  Salvador  de  Feia  ni  x,   (Mallorca).  Monsira  íi 
esse  maírem.—35.   La  Pàtria.  Amo  de  longo  renadivo  amo 
jouiouso  ejiero  e  vivo,  etc,  {¥.  Mísiral:  Ca  Ien  dau), — 56.  P« 
Moreno.  Delí  ne  dó.—3j.  Via  fora.  A  las  armas,  ciutadans^  . 
—38.  L'  Oronel.  Re€orts.^3g.  Naixement  de  la  Verge.  Ho- 
die/ulcite  me  Jloribus.'^^o.  Aienas  catalana.   Caiatuna,  es- 
malte  de  la  corona  de  Espana.  (Marcillo). — 41,  Vora  m»r 
Idili— 42.  Fulla  d'  àlbum.  ;Sa/ye.'— 43.  Tradició.  ; Miracle 
— 44.  Lo  rescat  del  Santíssim  Sagrament,  1397.-45.  A  Bar- 
celona. Absoltas, — 46.  L'  Estíuhel  de   Sant  Martí.  Son  cou^ 
chant  de  pourpre  et  ses  arbres  d'  or  ont  le  charme  par  dei 
beautés  qui  meu7^ent.   [¥.  Coppée).— 47.  Los  desposoris  d< 
Maria.  Fides. — 48.   Pregaria*  Fassís  la  vosít^a  santa  %fol un- 
tat,  etc. — 49.  Nit  de  Reys.  Fé. — 5o.   Primerenca,  Recorts,— 
5i.  Fi  de  jorn,  jAve  Marta! — 52.  Bodas  de  doL — 53.  Delir! 
Lo  Joch   crema  y  abrasa  mas  en  tr  any  as. ^5  4*  Lo  día  del 
morts.*** — 55.  Monografia  històrica  de  la  insigne  y  reya 
Cíiríoixa  de   la  Scaïa-Dei.  Estos,  Fabio,  /ari  dolor,  que  ve 
àgora,  eic. — 56.  La  reyna  y  la  esclava.  Canso  pella.^Sj.  L 
Tronvirai   de    la    virtut.    Fantasia.   Fides  spes^   chariías  - 
58    Lluny!  /Oh  esperansa^  oh  plers,  ilMsions  purasL — 5^ 
Los  dos  cabailers.  Beguda  d'  amor  /terrible  beguda!  {Wag 
ner). — ^60.   A  Núria.  Píïíria.— 61.   Enamorament.  Baí/eí  f( 
nuet  que  ab  V  art  jy  la  fletxa,  etc,^62.  Dormint,  Visiò- 
63.  Morta!  Any  or  amen  i. — 64    De   retorn.   Y  ells  dos  en  I 
vesllum  acostadets  com  irascan.  (Guimerà). — 65,  Idili./O 
temps  ditxúsí ^66.  Aucells.  Keníw.— 67.  Alegoria  Míïtamòt 
/o5íJ<— 68.  Lo  primer  llibre, — 69.  Romíalje  à  Núria.  fO 


Digitized  by  VjOOQIC 


b»".  ^<'í-•^míe„owA';:^Í!,:^^^  Canso  del,... 

Q«/c<,«  JeI  agre  del  terrer  --/  i,  ■  ""f  "^^  '"  P-'Inna. 
-76.  U  Novel..  del  Nov.  Lo  rf.LT'/Í!'*"'  '■  '*  ^"-"-1 
Í^-A'W/.  Primavera  dlj  cor  7/ ^''""''^"  '*"*-'  '""  ?'"' 

ír^^r/,  rf'  ^„^,       /  a  cor^  .  '  .^'"'"'^  '='"''^-  <?"*"« 

"«ic.  crux  avc...  /I  W  2l         ^  ^"'''"«^  -«2.  Oh  ,pe. 

85.  N'  Huguec  d'  M^^Z  "    «*.vc«rc„.e  ...  v«me«rÍ:- 

i«r/«c«.  ,M«,re  Eckh^íí,  l'/^T"!  '^^  '"""^''^^  ^  '« 
*«o.  ;a;^  dolor!  etc  ~~gk  Ji  •'  '°  ^"^^•  £^tos,  Fa~ 
intelisenaa  servida  perérja":  '  7"'^,^'*-"-  "  ««« 
"«'«-90.  P«re  Joan  Ferrer  «n;:.-,^*  °"'"•  *^'"«/'"- 
"«««  de  la  terra,  e/..,,  fia  3  fer,  T  '"^"''  '''«•^''^ 

'on,  de  la  ,erra  L•olJo/LnT°''''•--^^'  ^^  can- 
íto'»- 7  co.  ;,..^  ^/,,^,  J,^-^»  P^^^^  çar,a.  Se^m  tornés 
Beat,  moríu,.-.gó,  I  a  Daho7r     V^"*''— 9^    "J"»  moru. 

-mor.  A/«  ,^.  ,;„,„  „ocTor/eL  ÍT'f  ''^•  ^'^^^O"  ^' 
-«"«J-pg.  Cobles  à  SamJordr  "'ír'"'''  '"  "'^'  (Güi- 
[fn  /«ff.  desigs  de  mnllíJ'7J°°'  ^°"-'"^  ''fe"-  rf^ 
Mer.  Desputlas  ílsleZtllZ     't"""  ""-=h).-,o,.  p^ 

"Aor^.-,04    LaCar'rere'ra    V  ^'«-«'^«•— o3.    iP.,naíy<, 
í>"*..a  /a  cera    XpZ.r-  "7^/  °^-  "^  ^""o-"- 


Digitized  by 


Googlí 


36 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELÚHA 


mi  vida  un  trial;  Jtor  que  toco  se  deskoia. — 1 1 2.  Cors*  Tots 
son  uns, — 11  3*  D*  Arenys  à  Sant  Celoni.  Deu  t^  ho  perdò.^ 

114,  La  joya   Je  la   Verge, -^4   son  recort  donch  ma  vida.— 

1 1 5.  Fra  de  rey.  Dies  iríi\— ri6.  Als  Catalans,  LiiberUL 
—  117.  Per  què  daria  U  CeK  Ge/oíEíi,— r  j8,  PúIúu.  Ante  mom 
vilage,  etc.  (Fèlix  Gras), — 119,  Cregnc  rén.  Ah  ;que  sias 
urous  quand  sias  amourous!  [I,  Roumaniho). —  fso,  \Evm 
la  pas!  Pax  íecum. — 121.  Lis  escoro  d'  encueí,  A  la  coupo  di 
iroubadour.  A  ma  Prouvenço.  Se  la  lenga  viéu  nun  la  raço 
moro,  etc. — 122*  Pàtria,  /Catalunya! ^i 23.  A  la  formna. 
Destrucció  — 124.  Trepítxant  rehims.  Cuílita  d'  honra.^ 
125.  Lo  ires  de  Juny  del  any  nou.  Adéu  Navarro  y  Auleí, 
adéu  jovenei  Massana  „ — 126.  La  rondalla.  Com  io  gran- 
diós univers  son  nostres  cases. ..'^í2y.  Marina,  [Pobretl— 
128.  Venus  del  camp.  Maier  natura, — 129,  Dos  fills  de 
Reus.  Mare  de  Deu  de  la  Misericòrdia,  preg au  per  nosal- 
tres.— ï3o*  Casiellans  de  Catalunya.  Paíría.— 13  i.  Lo  seníi- 
meni  de  la  pàtria.— 1 32.  Intima.  Avant.~i33,  Del  chor 
estant  — 134.  Al  peu  de  la  creu. — 135,  La  Guardiola.  Cari- 
tat, ^Ha  del  ceL — 136.  La  cerdana.  A  Ceres.^í3j  Casoris. 
Home  casat  burro  espatllat.^i3S.  Lletras  de  marbre.  Amor 
carnal  — i  39.  Fides  Amor.  Sit  nomen  Domini  benedictum*^ 
r40;  La  arrepentida.  /Morta!  141,  Amor  per  amor.  Resig- 
nat.^! ^2.  Llegenda.  Pàtria. — 143.  Acció  de  gracías.  A/n 
veces  he  bendecido  à  Dios  que  nos  d  ió  el  Vanto.  (Ma  nines  de 
la  Rosa),— 144.  Puigcervé.  AUà  dalt  se  *n  và  P  amor," 
145.  Mon  testament.  Cumplescas.^146.  La  coquesa.  /fes 
tassa! —ij^j.  L'  hereu  Pi,  Sacrilegi.^] 4B.  La  boja  de  Sabas 
sona.  Venjança  ^  14},  La  clau.  Remordiment,  — i So,  D» 
Cervelló  à  Vallirana,  Deu  los  Jana  bons. — i5i-  L*  Arxidu^ 
quesa.  La  Clemència.^ i52.  V  Escó.  Del  tirano  engaào 
sg^  ^Ic^^iSS,  Los  pretèrits.  Vesirum  erií  regnum  cwli.^- 
íS^.  Lo  Divendres  Sant.  Poema.  Soleiat  de  Maria. — i5S 
Joan  Fivaller,  Apuntes  biogràfichs.  Vir. —  i56.  L'  últin 
adéu.  Errant.— i5j.  Pobre  mare,  Crudet, — 158.  Per  ma 
rina,— 1&9,  L'  anell  de  núvia.— 160.  Poncella  d*  «moi 
/Oxdà! 


Digitized  by  ViiOOQIC 


ACTA  DE  LA  FESTA 


En  la  tarde  del  diumenge  dia  8  de  Maig  de  1892,  se 
celebrà  en  la  gran  sala  de  contractacions  de  la  Llotja  de 
Barcelona  la  solemne  Festa  dels  Jochs  Florals,  que  foü 
la  xxxfv*  de  llur  restauració,  A  dos  quarts  de  duas,  als  sons 
de  I3  marxa  deí  Rey  en  Joan,  entrà  en  la  sata  y  passà  à 
ocupar  sos  Uochs  corresponents  dalt  del  estrado  la  comi- 
tira  ofícial  composta  del  Consistori  de  Mantenedors,  d' 
una  comisió  del  Excm,  Ajuntament  d'  aquesta  ciutat^  del 
Excm.  senyor  don  Nicolau  M."  Ojesto,  Gobernador  civil 
de  la  provincià,  d'  una  comissió  de  la  Excma.  Diputació 
provincial,  del  M.  I.  senyor  don  Francisco  de  Pol,  Vicari 
general  d'  aquesta  Diócessis  y  Mossèn  Tomàs  de  A,  Rí- 
gualt  en  representació  del  Excm.  é  Ilm.  senyor  Bisbe^ 
del  M*  L  senyor  Regent  de  !a  Audiència  y  ademés  d'  una 
comissió  del  Excm.  Ajuntament  de  Reus  vinguda  expres- 
sament à  aquesta  ciutat  per  assistir  à  h  Festa.  Las  co- 
missions d'  abdós  Ajuntaments  anavan  precedídas  de  sos 
respectius  porrers. 


Digitized  by 


Goos 


■ae^ 


38 


30Cm  FLORALS   DE    BARCELONA 


t 


Al  fons  del  estrado  se  destacava  M  trono  de  la  Rcyna 
de  la  Fesia  sou  un  sumptuós  dosscr,  voltat  de  flors  y  ra- 
mat jes  sobre  de  las  quals  hi  havia  duas  tarjas  endoladas 
en  las  que  *s  llegíati  los  noms  d'  en  Lluís  Cutxet,  Anton 
de  Bofaruli^  Damai  Calvet^  Roumanille,  J.  Narcís  Roca, 
Pleyan  de  Porta,  Macià  y  Bonaplata,  Arús  y  Hernandez 
Sanahuja.  Al  mitx  del  estrado  y  demunt  d'  un  elegant 
pedestal  s'  aixecava  *I  busto  d'  en  Anton  de  BofarulL 

Las  danQas  qu'  en  anys  anteriors  han  sigut  Reynas  de 
la  Festa  ocupavan  liochs  preferents^  omplint  tot  to  demés 
una  nombrosa  concurrència  composta  en  gran  part  de 
damas  y  senyoretas  que  com  de  cosiüm  foren  obsequia- 
das  à  r  entrar  ab  elegants  poms  de  flors. 

L'  llustre  senyor  Tinent  d'  Alcalde  primer  don  Do- 
mingo Martí  Gofau  delegat  expressament  per  V  Excclen- 
tíssim  senyor  Alcalde  ocupà  la  presidència  y  declarà 
oberta  la  festa,  pronunciant  un  uiscurs'(I)  que  fou  rebut 
ab  aplausos. 

Lo  President  del  Consistori  don  Ramon  Picó  y  Carn- 
pamar  entregà  son  discurs  (II)  à  don  Joseph  Blanch  y 
Piera,  qui  M  llegí  ab  entonació  robusta;  essent  interrom- 
put moll  sovint  ab  aplausos  que  al  final  foren  més  nuírits 
y  duraren  llarga  estona. 

Acte  seguit  lo  mateix  President  de)  Consistori  adelan- 
tanise  envers  al  busio  d*  en  BofaruU  llegí  '1  elogi  fúnebre 
d'  aquest  patrici  (III)  y  deposita  una  corona  de  llorer  en 
lo  pedestal.  LUrchs  y  eniusiastas  aplausos  ressonaren  en 
la  Sala  després  d'  aquest  acte, 

L'  i  n  fra  ser  i  i  secretari  llegí  després  la  Memoría  regla* 
mentaria  (IV),  y  procedí  a  la  obertura  dels  plechs  que 
conten ian  los  noms  dels  autors  de  las  composicions  pre- 
mi ad  as  en  lo  següent  ordre  y  forma: 

De  la  flor  natural,  que  consistia  en  un  Gladeolus  pul' 
garis  ne  resulta  guanyador  don  Ramon  Masifcrn  per  sa 
coleccioneta  de  poesías  V  Aglenya  (V)*  L'  autor  premiai 
acompanyat  dels  senyors  Manienedors  don  Ramon  Picó 


Digitized  by  VjOOQIC 


UIm 


ACTA    DE    LA    FESTA 


39 


y  Campamar  y  don  Narcís  Verdaguer  passà  afer  entrega 
de  la  flor  a  la  senyoreta  donya  Franciscà  Bonnemaison  y 
Farriols  qui  en  miij  de  picaments  de  mans  y  als  acorts 
de  la  bíïnda  ocupà  la  cadira  presidencial.  Feta  sa  procla- 
mació per  r  infrascriï  secretari,  don  Joseph  Blanch  y 
Piera  Itegf  algunas  poesías  de  la  col ecc ió  que  foren  molt 
aplaudidas. 

Guanya  lo  primer  accèssit  la  senyora  donya  Dolors 
Moncerda  de  Macià  per  sa  poesia  ^4  les  pel  leses  (Vl)^  y  dos 
senyors  mantenedors  acompanyaren  à  dita  senyora  à  re» 
bre  1  premi  quedantse  al  costat  de  la  Rey  na  ^  com  es  cos* 
tum;  del  segon  accèssit  ne  resultà  guanyador  don  Claudi 
Planas  y  Font  per  sa  poesia  Mar  enfora  (VII). 

La  poesia  Caslellans  de  Catalunya  (VI 11),  guanyado- 
ra de  la  Englantina  d*  or,  resultà  ésser  de  don  Joseph 
Maní  y  Folguera  y  tou  llegida,  per  don  Ferran  Agulló, 
essent  rebuda  ab  gratis  aplausos. 

Lo  primer  ccéssií  de  la  Englantina  fou  adjudicat  à  la 
poesia  í.a  Complesa  (IX),  que  resultà  anóuima,  y '!  segon 
à  La  sentiment  de  pàtria  (X),  de  donya  Dolors  Moncerda 
de  Macià. 

La  Viola  d'  or  y  argent  que  s'  adiudicà  à  la  poesia 
Penediment  (XI),  fou  guanyada  per  don  Martí  Genis.  Lle- 
gí la  poesia  don  Ramon  Surinyach  y  fou  molt  aplaudida. 

Del  primer  accèssit  Dormint  (XII),  resulta  autor  don 
Emili  Cocíi  y  Collado  y  del  segon  E  viva  la  pas  {%.\l\)^ 
don  Lluis  Charrasse. 

Tot  seguit  y  en  atenció  à  que  don  Joseph  Martí  y  Fol- 
guera havfaobtingut  los  tres  premis  ordinarísque  fixan  los 
Estatuts  pera  obtenir  lo  títol  de  Mestre  en  gay  saber,  lo 
president  feu  sa  proclamació  en  mitj  dels  entussiastas 
;i  pi  au  sos  de  la  concurrència. 

Passant  als  premis  extraordinaris  s'  obri  M  plech  que 
Mncava  M  nom  del  autor  de  la  poesia  N^  Huguet  d'  Em* 
pnrias  (XIV),  distingida  ab  lo  premi  de  ta  Excma.  Dipu- 
lació  d'  Alicani  y  resultà  ésser  de  don  Francesch  Ubach  y 


Digitized  by 


Goo3 


swnwff^ff^^  I L  f  ^  p  91  u  I  ijU,!  I  w^íf^^^ 


40  JOCHS    FLOKALS    Dt    BARCELONA 

Vinyeta,  Don  Manuel  Rocamora,  llegí  la  poesia  que  fou 
rebuda  ab  aplausos. 

Lo  trava  11  histórich  Pere  Joan  Ferrer  (XV),  distingit 
ab  lo  premi  del  Excm.  Ajuntament  de  Reus,  sigué  de  don 
Francesch  Carreras  y  Candi  que  's  presentà  à  recullirlo 
duhent  al  pit  la  banda  vermella  de  regidor  de  Barcelona, 
essent  saludat  per  lo  püblich  ab  forts  picaments  de  mans, 

Seguidament  se  cremaren  los  plechs  que  conienian  los 
noms  dels  autors  de  las  composicions  no  premiadas. 

Al  anunciar  don  Joaquim  Cabot  y  Rovira  qu' anava  à 
llegir  lo  discurs  de  gracias  escrit  pel  Mantenedor  don  Jo- 
seph  Maria  de  Pereda,  esclata  una  salva  d'  aplausos.  Lo 
senyor  Cabot  llegí  dit  discurs  (XVI),  que  fou  molt  inte- 
rromput ab  mostras  d'  aprobació  y  al  final  aplaudit  ab 
gran  entussiasme,  obligant  al  senyor  Pereda  à  presentarse 
devant  del  públich. 

Eran  ja  las  quatre  quan  V  llustre  senyor  don  Domin- 
go Martï  y  Gofau  declara  terminada  la  Festa,  de  la  qual 
r  infrascrít  secretari  ne  prengué  la  present  acta  en  lo  Iloch 
y  data  més  amunt  expressats. 

Ernest  Moliné  y  Brases 


Digitized  by 


Google 


I. DISCURS    DEL   PRIMER  TINENT   tf  AlCAÍDE   DE    BARCE- 
LONA, D.  Domingo  Marti  Gofau. 

II. — DISCURS  DEL  President  del  Consestori,  D.  Ra- 
mon Picó  y  Campamaf\ 

IIL  —  ELOGI     FÚNEBRE    DE    D,    AnTON   DE    BOFARULL,  fCr 

D.  Ramon  Picà  y  Campamar. 

IV. — MEMÒRIA   DEL  Secretari    del   Consistorí,   D. 
Ernest  Moliné  y  Brases* 


Digitized  by 


Go( 


'^m 


SENYORS: 


Ciutadans  de  Barcelona:  en  nom  del  Municipi  d' 
aquesta  ciutat,  que  per  delegació  espressa  del  primer  Ar- 
calde  aquí  represento,  vinch  d  obrir  la  tradicional  festa 
dels  Jochs  Florals  que  arrencant  dels  llunyans  temps  de 
ía  edat  mitjana,  foren  ressucitats  34  anys  fa  per  honra  y 
glòria  de  nostres  lletres  y  renaixença  del  esperit  patri  de 
Catalunya*  Permetaume  que  al  obrir  la  festa  saíude,  en 
nom  de  Barcelona,  a  tots  los  homens  de  lletres  qui 
en  ella  hi  pendran  part  concorrent  à  aquest  certamen,  puig 
del  fons  de  tot  lo  meu  cor  jo  os  saludo,  oh  nobles  vates, 
insignes  literats  de  la  nostra  terra  y  placia  al  cel  que  pera 
molts  anys  pugau  acomplir  la  vostra  gran,  la  vostra  sa- 
grada missió  sobre  la  terra.  Y  dich  que  vostra  missió 
es  gran  y  es  sagrada,  perquè  pocas  n'  hi  han  que  com  ella 
tant  ho  sfan.  Lo  artista  en  genera!  y  lo  de  la  paraula  en 
particular,  es  lo  sacerdot  de  la  idea  qui  la  espargeix  y  co- 
munica à  tot  lo  mon.  La  idea,  !o  pensament  que  involu- 
cra lo  germen  de  progrés  y  de  civilisació  d'  un  poble,  ja 
sia  revelació  divina,  ja  fruyt  de  las  meditacions  de  sabi 
filosoph,  quedarà  infecunda,  ab  vida  purament  embrio- 
naria^  y  tal  volta  per  molt  temps,  si  després  no  ve  V  Art 
ab  totassas  múltiples  manifestacions,  el  que  fentse  senyor 


Digitized  by ' 


^'^/r  4 


44 


JOCHS  FLORALS  DE  BARCELONA. 


de  aquella  idea  y  revestinila  de  gayes  formes,  de  abstrusa 
é  ininteligible  que  era  tal  com  havia  estat  concebuda  y 
formulada  primitivament^  queda  després  clara,  penetrant 
y  accesible  fins  a  lasinteligencias  més  rudimentarias.  Asi 
entrant  en  ellas  per  la  porta  del  sentiment  de  to  bell,  que 
es  I3  més  franca  y  oberta  que  te  la  inteligencia  humana, 
la  idea  se  'n  ampara,  la  domina  y  avassalla,  y  mentres- 
tant la  idea  cobra  vida  y  s'  estén  y  propaga  per  tota  la 
massa  social  transformantla  y  empenyentla  per  son  camí- 
La  ciència^  la  filosofia,  infundexen;  V  art,  la  literatura, 
difundexen.  L'  un  porta  lo  germen  de  la  vida,  V  altre  la 
propaga  mitjançant  les  belles  formes.  La  lley  de  la  pro- 
pagació de  la  vida  en  lo  mon  organich,  y  en  lo  de  les 
idees,  es  idèntica:  axí  com  ara  à  la  Primavera  assistim  a 
la  difusió  de  la  vida  orgànica  y  veyém  que  exa  se  verifica 
entre  raigs  de  llum,  de  color,  d'  olor  y  d*  armon(a,que 
cada  planta  dona  sa  flor  y  cada  flor  son  aroma,  los  aucells 
sos  més  melódichs  cants,  milions  d' insectes  descomponen 
los  raigs  del  so!  en  mil  variats  cambiants  ab  sas  esmaltades 
ales,  y  que  tot  aquest  riu  d'  armonía  y  cant  del  himne  de 
la  vida,  puja  com  fum  de  encens  fins  à  posarse  als  peus 
del  qui  n^  es  son  criador,  de  consemblant  manera  en  la 
propagació  de  la  vida  de  la  idea  s'  observa,  que  encara 
que  en  estat  embrionari,  es  eminentment  espansiva,  lo 
seu  vot  es  propagarse,  y  sa  propagació  se  fa  mitjanant  les 
belles  formes  y  lo  meteix  desprendiment  de  raigs  de  es- 
plendorosa llum,  calor  y  forsa  qual  succeheix  en  lo  mon 
organich,  puig  la  lley  es  idèntica. 

L'  art  en  general,  y  V  art  literari  en  particular,  té 
aquesta  missió  que  cumplir,  ja  sia  en  colors,  marbre,  ó 
pedra,  ja  en  cants,  paraula  ó  lletra:  dona  llum,  vida  y  co- 
lor à  la  idea,  y  aquexa  se  trasmet  de  home  en  home  y  de 
generació  en  generació. 

lY  quina  es  la  idea,  lo  pensament  que  deu  informar 
vostres  obres,  oh  catalana  gent  de  lletres?  Jo  veig  en  vos- 
tra bandera  tres  paraules  que  involucran  lo  esperit  qne 


Digitized  by 


Google 


mSCURS  DEL  PRIMER  TINEXT  íi   ALCALDE  DE  BARCELONA       4$ 


deü  infl  imarvos:  Palria^  Fé  y  Amor.  Vtn^  aquí  en  com- 
pendi la  idea,  lo  pensament  que  deu  animarvos;  fora  d' 
ella  sols  trobareu  esterilitat  y  desolació.  Est  lema  vos 
recorda  que  us  deveu  à  la  Pàtria  present  y  a  la  futura,  y 
que  lo  amor,  es  lo  factor  pera  omplenar  de  ciutadans  una 
y  altra.  Eix  lema  abraça  tota  la  matcría  del  verdader  art. 
Mes  al  enfront  de  dit  lema  veig  que  se  'n  alça  un  altre 
que  U  promou  guerra  sens  pietat,  germen,  no  de  vida, 
sinó  de  mort,  que  tracta  de  infiltrarse  en  !a  societat  y  que 
per  tant  es  antítesis  d'  aquell.  A  la  Pàtria  oposa  lo  Cos- 
mopolitisme, à  la  Fé  lo  Ateisme,  à  la  Amor  lo  Natura- 
lisme filosófich  que  ha  engendrat  la  literatura  de  aquest 
nom.  Lo  segon  lema  vos  presenta  al  contrari  V  home  sense 
pàtria^  ciutadà  del  Planeta,  lluytant  sols  per  la  existència, 
strugïe  /or  lifef  menjantse  lo  fort  al  dèbil,  y  rccordantti 
que  es  fill  de  bèstia  y  que  com  a  bèstia  deu  comportarse  y 
deu  acabar.  Guerra  a  mort  a  aquest  lema,  oh  poetes  y 
escriptors  catalans,  y  defensant  io  vostre,  que  es  tradi- 
cional, defensareu  nostres  institucions  socials.  Si  axí  ho 
feu,  encara  hi  haurd  honra  per  les  lletres  y  vida  per  Ja 
societat;  mes  si  us  dexeu  vénçer  lah!  llavors  sols  nos  res- 
tarà un  present  sens  ideal,  un  passat  sens  recorts  y  un 
pervindre  mort  d'  esperances. 
Queda  oberta  la  festa. 


^a^^^ 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by  VjOOQIC 


I|>HH      ■>     ^llr!^,.   '   » 


mhm 


,       SENYOR  ECCEL-LENTÍSSIM, 


SENYORS: 


May  es  tant  viu  lo  recort  dels  sers  arnats  que  foren  y 
ens  dexaren,  jamay  la  seua  ausencia  es  tan  sentida  y  tan 
plorada  com  per  les  festes  anyals,  quan  les  famílies  s^ 
aplegan  el  entorn  de  V  antiga  llar  ahont  los  difunts  y  au- 
sents  dexaren  un  lloch  buyt. 

May  per  nosaltres  serà  tan  viu  lo  recort  dels  mestres 
y  companys  que  perdérem  pera  sempre,  com  ho  es  avuy 
al  aplegarnos  en  aquest  antich  casal  ahont  cad'  any  los 
veyam  asseguts  entre  nosaltres  y  ahont  may  més  hem  de 
tornarlos  veure. 

Recordarsen  sense  pena  no  es  possible ;  y  no  més  lo 
provar  d'  anomenaries  ja  *ns  fa  venir  !es  llàgrimes  als 
uiis,,*  En  Milà  y  Fontanals,  En  Permanyer,  En  Cortada, 
En  Pau  Valls,  En  Reynals  y  Rabassa,  En  Camps  y  Fa- 
brés,  En  Llorens,  En  Coll  y  Vehí,  En  Marian  Maspons, 
En  Blanch,  En  Briz  .,  [Qu'es  de  llarga,  senyors,  la  llista 
dels  mestres  qu*  hem  perdut!  jQué  son  de  molts  los  cap- 
dílls  de  r  host  catalana  qu'hem  visi  caure! 

y  com  si  no  n'  hi  hagués  prou  ab  aquests  y  tants  al- 


Digitized  by 


Google 


4» 


üiscuns  Dt-:u  sa    prhsident 


tres  que'n  perdcretn — y  que  no  cal  que  Is  anomeni,  puix 
massa  Ms  recordau, — cad'any,  al  congregarnos  en  aquesta 
sala,  hem  de  llegir  en  ses  parets  ennegrides  peM  temps  los 
noms,  que  hi  ha  escrit  la  Mort,  d'altres  mestres  y  com* 
panys  que  Tany  passat  eran  ab  nosaltres  y  que  no  hi  son 
avuy  ni  hi  seran  may  més. 

En  Damas  Calvet,  aquell  mestre  y  company  nostre 
que,  com  aquells  que  per  sos  propis  mèrits  arriban  al 
més  alt  grau  de  la  milícia  començant  à  servir  de  soldat 
ras,  d'  obrer  modest  que  fou  al  començar  la  tasca  desa 
vida  arriba  prest,  no  més  per  son  saber,  d  catedratich 
amat  y  venerat  dei  jovent  que  va  a  nostres  escoles;  aquell 
que  fou  un  dels  primers  apòstols  de  nostra  santa  causa  y 
ei  primer  que  passant  los  Pyrineus  dugué  la  bona  nova 
de  nostre  Renaxement  à  la  Provença,  que  per  boca  d'  En 
Mistral  va  encoratjarnos  totduna  à  seguir  avant  en  nostra 
empresa;  aquell  poeta  inspirat  que  va  enriquir  nostre  tre- 
sor literari  ab  tantes  y  tan  preuades  joyes,  ha  mort,  y  jn 
may  més,  may  més  serà  ab  nosaltres  com  hi  era  cad'any 
per  la  diada  de  la  festa  maior  de  les  lletres  catalanes. 

N'  Anton  de  Bofarull,  aquell  bon  fill  de  Catalunya, 
aquL•ll  que  V  ama  sempre  ab  lo  candor  de  T  infant  y  a  h 
vegada  ab  tot  V  entussiasme  del  jove  de  vint  anys;  aquell 
que  fou  un  dets  primers  que  axecaren  lo  sant  estandart 
de  nostra  renaxcnça  literària;  aquell  de  qui  pot  dirse  que, 
fidel  à  son  llinatge,  fou  sa  vida  una  vida  tota  de  lluyia  y 
de  combat  en  defensa  de  sa  pàtria,  ha  mort  y  ha  morí 
com  moren  los  bons.  Va  trobar  lo  la  Mort  vestit  de  totes 
armes,  dret  y  despert  custodiant  lo  tresor  de  T  antich  Ca- 
sat d'  Aragó;  va  trobarlo  ab  V  espasa  a  la  mà  guardant 
los  llibres  sagrats  de  la  Pàtria,  y  ab  V  espasa  a  la  ma  va 
morir  locapdill  brau  y  fidel  fins  a  V  hora  darrera  de  'ía 
vida, 

£n  Lluis  Catxet,  aquell  català  tallat  d'  una  peça  d' 
aquell  antich  Uenyam  que  no  's  corca  ni  's  vincla,  y  que 
avuy,  per  nostre  mal,  comença  à  escassejar;  ^aquell  fill  de 


Digitized  by 


Google 


RAMON    PICO    Y    C4MPAM4R 


4* 


montanya,  de  seny  clar  y  de  cor  sa  que  semblava  fet  apos- 
ta per  vestir  la  gramalla  de  nostres  antichs  consellers  ; 
aquella  anima  lan  verament  catalana  y  tan  verament  lliu- 
re perquè  era  cristiana  de  debò,  ha  estès  les  alesyse*n  ha 
pujat  al  cel  hont  de  segur  que  al  arríbarhí  li  va  somriure 
Santa  Eulària,  hont  de  segur  va  sortirÜ  à  T  encuantrc 
nostre  Pare  T  alt  en  Jaume  d'  Aragó  pera  abraçarlo  y 
ahont  de  segur  que  aquell  pobre  màrtir  Sant  Carles  Pri- 
mogènit li  besà  la  mà,  no  be  va  véurel,  aquella  mà  que  va 
escriure  les  pàgines  eloqüents  de  tíCatalunya  Vindicada. *> 

Impossible,  senyors,  recordar  los  capdills  que  hem 
perdut  sense  plorartos.  Com  V  host  del  Rey  en  Jaume  que 
devant  los  murs  de  la  ciutat  de  Mallorca  clamava  un  jorn 
i  la  divina  pietat  lamentant  la  mort  dels  braus  Mpncadas, 
aíxts  avuy  nosaltres,  creuats  que  anam  à  la  conquesta  d' 
una  nova  Jerusalem,  hem  de  plorar  també  la  separació  é 
departiment  de  tan  grans  company  om,  la  mort  de  tan 
grans  conseylcrs,  lo  decay^ment  de  tan  grans  devant  ana- 
dúrs  ([).  [Què  n'  es  de  trist  veure  com  la  Mort  va  aclarint 
aquell  plech  de  mestres  que  tan  sabis  consells  nos  da- 
ren,  y  com  d'  un  any  a  T  altre  va  estreny entse  y  redu- 
hintse  aquella  abans  nombrosa  legió  de  braus  y  expert*i 
capdills  que  ^ns  guiaren  al  combat  tantes  vegades  alia  en 
los  primers  anys  de  nostra  JovenesaL..  Més,  molt  mès  son 
los  qu'  hem  perdut  que  no  'Is  que  'ns  quedan^  y  encara  à 
n'  aquests  hem  de  véurels,  per  més  pena,  com  allunyats 
de  nosaltres  allà,  dins  lo  verger  encantat  de  la  santa  y  pura 
poesia  d^  hont  no  gosan  sortir  y  d'  hont  nos  miran  ab  re- 
cel y  ab  mitja  por,  com  si  temessen  per  nostra  sort  y  h 
sort  de  nostra  causa  al  veure  que,  sortint  del  sagrat  clos 
del  art  d^  hont  ells  no  's  gosan  moure,  lluytam  ab  ardi- 
meni  per  traure  nostra  llengua  de  la  regió  dels  somnis  y 
conquistarli  el  mon  de  la  realitat  y  de  la  vida  pràctica» 

Apar  que  s'  entristexen  del  pas  que  donam  cap  ende* 
vant,  y  apar  també  que  anyoran  per  nosaltres  aquell  temps 

{  i)    Crònica  üfi  Fr.  Pere  Marsili,— Cap,  XXU » 

7 


Digitized  by 


Google 


5o 


DISCURS   DEL    SR.    PRESIDENT 


en  queMs  seguíam  lluytant  les  primeres  batalles  de  nostra 
renaxença  literària,  aquells  jorns  en  queanavam  caminant 
a  les  palpentes  iíuminats  des-y-ara  per  les  foguerades  d' 
entussiasme  que  brollavan  de  llur  cor:  aquell  temps  en 
que  M  nostre  viure  no  era  més  que  M  constant  neguitejar 
d'  un  sentiment  indefinit,  una  vaga  aspiració,  V  anyora- 
ment  del  quelcom  desconegut  que  presentiam  y  cercavam 
adelarats  y  ab  ànsia  per  la  regió  del  art  hont  les  musscs 
nos  sonreyan;  y  al  véu  rens  ,avuy  resolts  y  decidits  a  con- 
cretar nostres  intuicions  traduhintles  en  fórmules  clares  y 
precises;  à  definir  nostres  aspiracions  y  fixaries  en  un 
programa  pràciich,  apar  que  axóMs  esglaya  y  surt  d'entre 
ells  una  veu — que  ix  d*  un  pit  massa  jove  per  ésser  tan 
trista  y  desmayada — que: — Esiimau  massa,  ens  diu,  esti- 
mau  massa  per  tenir  prou  serenitat;  ;GÓm  aixís  deisanyo- 
raments  voleu  ferne  una  doctrina,  dels  somnis  que  inspi- 
ra r  entussiasme  un  obgectiu  y  de  vagues  lucubracions 
poètiques  articles  de  constitucions...  que  no  passaran  d' 
utopies  generoses? — (i). 

i  Ah,  mestres  benvolguts,  amichs  del  cor! ;Serà, 

donchs,  cert  que  anam  errats?  ^Haurem  de  tornar  arrera 
per  tancarnos  ab  vosaltres  dins  lo  verger  de  les  Musses 
amurallat  per  1'  Art  y  víurehi  sempre  com  i  desterrats 
dins  una  illa  solitària,  lluny  d'  est  mon  hont  se  lluyta  y 
es  treballa?. .< 

[Si  fos  possible!...  íQuí  no  hi  tornaria,  si  possible  fos, 
als  jorns  llunyans  de  nostra  jovcnesaf 

íQuf,  sí  pogués,  no  hi  tornaria  à  n'  aquells  jorns  en 
que,  guiats  per  vosaltres,  Uuytavam  les  primeres  batalles 
de  nostra  renaxença  literària? 

Viu  y  ben  viu  ne  guardam  lo  recort  d'  aquelles  grans 
diades  en  que,  à  la  térhola  claror  d'  un  crcpuscol  ple  d' 
encants  y  de  misteri,  Uuytavam  ab  vosaltres  ovirant,  per 
entre  'I  polsim  d'  or  que  'n  nostres  Iluytes  axecavam,  pa- 
norames dilatats  y  espléndits,  boscatjcs  de  llorer  hont  les 

(i)    J.  Sardà,  Pr61ech  à  Us  Poesies  de  Adolf  BUndi* 


Digitized  by 


Google 


ilA»Ò^4    PICÓ    Y    CAMPAMAtt 


5i 


fades  nos  atreyan  ab  sos  cants  dolcíssims,  castells  fantàs- 
tichs  y  palaus  suntuosos  que  s'  obrian  al  só  de  vostres 
arpes ;  y  estrelles  resplandents  que,  dexant  T  altura,  s* 
acostavan  à  la  terra  y  'ns  sonreyan  guaytantnos  per  entre 
Ms  lliris  blanchs,  englantines  y  violes  qu'  un  oratjol  de 
glòria  movia  suaument  allà  lluny,  a  V  horisó, .» 

;Quí,  si  pogués,  no  bi  tornaria  a  n'  aquells  temps? 
Mes  layl  han  passat  ja  molts  anys  desde  aleshores,  y  Ms 
anys  no  passan  debades! 

Les  boyrcs  del  crepüscol  ja  s'  han  foses;  lo  sol  ix^  ja 
es  dia  clar*  Ja  no  anam  adelarats  derrera  somnis;  lo  que 
abans  prcseniíam  ja  ho  vcyem  ara  ben  clar  y  definit;  ja 
sabem  ara  qu'es  allò  que  anyoravam  y  sabem  ahont  hem 
d'anar  per  alcançarho. 

L'arbre  que  vosaltres  plantareu  va  reflorir:  tot  ell  s' 
omplí  de  flor;  no  us  dongui  pena  que  la  flor  se  torní  fruyt; 
en  axó,  com  en  tot,  s'ha  de  complir  la  liey,  y  precisa- 
ment aquest  fruyt  espera  Catalunya  que  fa  tant  temps 
pateix  fam  y  set  de  justícia. 

L'evolució  que  s'està  operant  havia  de  venir:  aquí 
hont  som  ara  necessàriament  havíam  d^  arribarhi,  y  jay 
de  nosaltres,  senyors,  si  no  hi  haguéssim  arribat!  No  ar- 
ribarhi hauria  valgut  tant  com  donar  la  rahó  a  n'  aquells 
que  al  començar  vosaltres  la  noble  tasca  que  nosaltres 
prosseguim^  vos  deyan  que  volíau  resucitar  una  morta; 
hauria  valgut  tant  com  dexar  demostrat  que  Catalunya 
era  un  arbre  sense  sava,  un  poble  sens  ànima,  un  ca- 
davre.  Si  no  hi  haguéssim  arribat,  demà,  los  que  vindran, 
haurian  pogut  dir  que  Catalunya,  que  nosaltres  creyam 
viva,  no  fou  altra  cosa  que  un  fossar  per  hont  passarem 
nosaltres  brillanthi  en  la  nit  trista  y  pahorosa  qu^'embol- 
calia'ls  pobles  morts,  ab  Tapagat  y  breu  flamejar  dels 
fochs-foilets. 

Si  Calalunya  viu,  y  d^  axó  no  pot  ningú  dubiarne,  si 
té  una  anima  tota  seua,  una  personalitat  ben  definida,  lo 
que  comença  per  ser  lo  renaxement  de  sa  llengua  y  U   re- 


Digitized  by 


Google 


i% 


lïISCtJRS   DEL  Sft*    PRESIDENT 


viscolar  de  sa  literatura,  havia  d'  acabar  per  ser  una 
revindicació  de  !a  seua  personalitat. 

Voler  que  una  llengua  revisqui  sense  voler  també  que 
revisqui'l  poble  que  la  parla,  y  sense  voler  que  aquest 
poble  visqui  en  les  condicions  necessàries  per  parlaria, 
es  rant  com  voler  que  un  mort  torni  a  parlar,  però  que 
parli  sense  moures  ni  sortir  de  la  tomba  hont  l'enterra* 
ren;  y  axó,  senyors,  no  pot  pas  éssen 

La  lògica  slmposa:  si'l  mort  ha  de  parlar,  es  precís 
que  surti  de  la  tomba;  es  indispensable  tréureli  la  mor- 
talla y  deslliurarlo  dels  lligams  d'aquella  trista  y  freda 
uniformitat  del  cementiri. 

Ser  ó  no  ser,  senyors;  heus'aquí  la  qüestió.  Si  Cata- 
lunya parla,  senyal  que  alena  y  viu:  si  viu,  es  que  Deu 
axis  ho  vol  y  ha  de  ser  lliure* 

Si  ha  de  parlar  penosament  per  un  temps  més  ó 
menys  breu,  cohíbída,  estreta,  amortallada  y  estesa  dins 
sa  tomba,  ;qué  n*ha  de  fer  d'  axó?  íAxó  no  es  viurel  Més 
val  que  acabin  de  mataria  d'un  cop  y  pera  sempre,  que 
no  tenirla  enterrada  en  vida.  Y  dich  axó,  senyors,  perquè 
enterrat  en  vida  se  troba'l  poble  que,  tenint  una  llengua 
feta  aposta  per  ell,  una  literatura  rica  y  abundosa,  y  sen» 
tint  en  sos  polsos  Taletejar  d'una'ànima  valenta  y  deci- 
dida y  regolfar  en  son  pit  la  plenitut  de  vida  d'  una  per- 
sonalitat pròpia  y  poderosa,  se  troba  cohibit,  estret  y 
subgcctat  per  la  camisa  de  força  d*  una  uniformitat 
monstruosa  que  fa  imposibles  totes  les  naturals  y  expon- 
tàneas  manifestacions  de  la  vida  del  seu  ser,  d*  aquell 
sér  obra  de  Deu  y  no  dels  homens. 

Y  ara,  senyors,  que  no  se'ns  digui  que  aquest  lloch 
que  ïnmerescudament  ocupo,  no  es  lloch  a  propòsit  pera 
parlar  axis;  que  no  se'ns  digui  que  no  està  bé  ni  es  oportú 
pendre  peu  d'  una  festa  literària  com  aquesta  pera  pro- 
testar de  la  freda  uniformitat  que'ns  mata  y  revindicar  la 
personalitat  de  Catalunya. 


Digitized  by  VjOOQIC 


RAMON    PICO    Y    CAMPAMAR 


53 


Be  ho  sé  prou  y  ho   sab  tothom  que  al  restaurar  ios 
Sochs  Florals  no  s  proposaren  nostres  mestres  més  que 
fer  literotura.  Ells  axí  ho  deyan  y  no  hi  ha  dubte  de  que 
al    drrho  parlavan   ab   loca  sinceritat.    Però,   apart  de 
que  per  fer  la  literatura  qu*  ells  volían  los  fou  precís  co^ 
mençar  per  revindicar  la  personalitat  de  nostra  pàtria 
(puix  axó  feren   al   restaurar  los  Jochs  Florals  per  fer  re- 
viure nostra  llengua),  apart  d'axó,  lo  cert  es  que  una  ve- 
gada començada  la  tasca  qu>Ils  matexos  se  donaren,  per 
Díiés  que  feren  per  mantenirse  dins  I'  esfera  literària  y  no 
sortirne  may,  may  ho  lograren.  La  voluntat  prou  hi  era, 
però  aquesta  voluntat  estava  en  pugna  ab  lo  sentiment  y 
axó  feya  que  sovint  sovint  lo  cor  se'ls  en  anava  en  frases 
y  conceptes  que  semblavan  volades  de  la  seua  ànima  que 
's  neguite)ava  trobantse  estreta  dins  lo  cercle  que  donantse 
les  mans  feyan  a  son  entorn  les  Musses;  massa  que's  veu, 
fullejant  los  primers  volums  dels  Jochs  Florals,  que  la 
seua  anima  no'n  tenia  prou  ab  les  trobes  dels  poetes.  Cus 
poétich  de  la  llengua  no  podia  assaciaria,  perquè  a  més 
d'axó,  com  diu  en  Milà  y  Fontanals,  altres  coses  se  de» 
sitjavan;  (i)  y  tot  axó  altre  que  's  desitjava  no  havia  de 
trobarho  mentres  no  passàs  del  fi  inmediat,  extern,  dels 
Jochs  Florals  que,  com  diu  lo  sabí  jurisconsult  En  Ma- 
nel Duran  y  Bas,  es  lo  conreu  de  les  lletres  catalanes,  de 
la  poesia  en  primer  lloch,  tenint  per  instrument  la  llen- 
gua de  nostres  avis,  Aquexes  altres  coses  que'sdesitjavan 
no  més  havia  de  trobaries  sortint  del  fi  inmediat  y  volant 
lluny  vers  lo  fi  intern  dels  Jochs  Florals  que,  com  diu  lo 
mateix  Duran  y  Bas,  no  es  aitre  que  formar  lo  caràcter 
de  nostre  poble  al  calor  de  les  tres  grans  idees  escrites  en 
nostre  lema  (2).  Y  aquí,  senyors,  convé  fervos  notar  que 
la  primera  d^  aquestes  tres  grans  idees  escrites  en  nostre 
lema  es  la  Pàtria.  Y  à  n'  aquest  fi  intern,  à  la  Pàtria,  se 
'n  anava  l'ànima  de  nostres  mestres  tot  sovint,  Uançantse 

(f)    Jochs  Florals  de  Barcelona,  any  i8S3» 
(3)  I  d.  id;         any  1884. 


Digitized  by 


Google 


■■■.'  'm 


mM^' 


DlSCÜKS   UEL   Sn.    PHESÏDENT 


impetuosa  més  enllà  de  Tesfcra  literària  ahont,  ab  tot  y 
tenirhi  espay  tan  ample,  no  n'hi  havia  encara  prou  per 
ses  poderoses  ales» 

Veritat  es  també  que,  tantost  s'adona  van  ells  d'aqucts 
atreviments,  a  correcuyta  s'afanyavan  à  aienuarlos  ab 
protestes  d'espanyolisme  y  d^adhessió  y  respecte  al  ordre 
de  coses  establert.**  però  Pany  vinent  hi  torna  van. 

Y  es,  senyors,  que  nostres  mestres  anaren  à  la  res- 
tauració dels  Jochs  Florals  sense  darse  prou  compte  de 
quina  era  la  força  queMs  hi  empenyia;  tant  es  axis,  qu' 
avuy  que  pot  apreciarse  y  s'aprecia  rimportancia  y  tras- 
cendencia  d'aquella  restauració,  pot  ben  dirse  que'ls  que 
la  realisaren  foren,  per  aquest  sol  fet,  més  catalans,  molt 
més  catalans  de  lo  qu'ells  metexos  creyan. 

Ara's  veu  ben  bé  que  lo  que'ls  va  moure  a  restaurar 
los  Jochs  Florals  més  fou  set  de  Pàtria  que  no  de  Poesia; 
aquesta  restauració  més  aviat  fou  obra  de  patricis  que  no 
de  literats;  ells  podían  buscar  T  Art,  podían  buscar  la 
Poesia;  però  per  Tesperic  que'ls  movia  axó  no  era'l  fi, 
sols  era  un  medi;  lo  fi  que  i'esperit  que  'Is  movia's  pro- 
posava y's  proposa  encara  avuy,  no  era  altre  que  la  res- 
tauració de  la  Pàtria  catalana 

Per  axó  es  que  s'agafaren  à  la  Llengua,  perquè  de  tols 
los  elements  que  constituhexen  la  personalitat  d'un  poble, 
la  Llengua  es  el  que  més  Texteriorisa;  per  axó  es  que^  en 
general,  tots  los  que  han  passat  per  aquest  lloch  més  hi 
han  vingut  a  parlar  de  Pàtria  que  no  de  Literatura;  y  per 
axó  pot  dirse  avuy,  sense  por  d'errar,  que  sí  la  Poesíü  pot 
alegrarse  de  la  restauració  dels  Jochs  Florals,  més,  molt 
més  pot  alegrarsen  la  Pàtria. 

D^aquesta  Presidència  pot  dirse,  y  aquí  hi  ha1s  trenca 
y  tanls  volums  de  Tlnstitució  que  no^m  dexaràn  mentir, 
que  ha  tingut  ben  poch  de  càtedra  de  literatura  y  que  ha 
tingut  en  cambi  ben  molt  de  càtedra  de  regionalisme,  re- 
gionalisme inconscient,  es  cert,  però  à  la  fi  regionalisme 
que  ja  s'inicia '!s  primers  anys  y's  va  fent  de  mica  en 


Digitized  by 


Google 


BAMÓN    PICÓ    Y    CAMPAMAR 


I» 


mica  fins  arribar  a  to  que  ha  arribat  avuy.  Lo  que  fou  en 
son  començ  sols  un  boyrim,  una  tènue  nebulosa^  ya  qs 
avuy  estrella  clara  y  resplandenten  lo  cel  de  nostra  pàtria* 

Aquí,  en  aquets  Jochs  Florals,  se'ns  ha  ensenyat 
quelcom  íTiés  que  literatura;  aquí  hi  hem  begut  a  glopa- 
des Taygua  fresca  y  regalada  del  regionalisme  que  retorna 
Ms  moris;  aquí  se'ns  ha  ensenyat  aquesta  religió  de  pàtria 
que  avuy  té  tanis  de  creyents  y  que  demà  tindrà  màrtirs 
si  convé. 

Tant  es  axis,  senyors,  que  ]al  primer  any  de  cele- 
brarse  aquesta  festa — trenta  quatre'n  deu  fer  ara — lo  qui 
fou  aleshores  president,  lo  venerable  patriarca  En  Manel 
Milà  y  Fontanals,  que  al  cel  sía,  començà  per  dir  que 
aquella  festa  que  feyan  à  la  llengua  catalana^  la  feyan  ab 
un  entusiasme  barrejat  de  un  poch  de  tristesa!  (i)  [Ab 
un  poch  de  tristesa!,.,  i  Ah,  senyors,  dins  aquell  poch  de 
tristesa  y^  que  n'hi  havia  d^amargura!..,  iQuí  no  ende- 
vina, qui  no  veu  ara  tot  lo  que  hi  havia  amagat  dins 
aquell  poch  de  tristesa!.,.  Dins  aquell  poch  de  tristesa  hi 
havia  amagada  y  comprimida  tota  aquesta  flamarada  de 
regionalisme  que  tan  bon  punt  ha  esclatat  s'es  feta  tan 
amunt  que  Tha  vista  Navarra,  Than  vista  Vizcaya  y  Ga- 
lícia que  hi  responen  encenent  foguerades  consemblants 
en  senyal  de  inteligencia. 

Ja  aleshores,  al  celebrar  per  primera  vegada  aquesta 
festa,  En  Milà  y  Fontanals  no  pogué  cstarse  de  parlar  ab 
amargura  dels  vestits  propis  de  la  provincià^  de  las  rel  las 
lisansas  que's  van  perdent^  sustituits  per  una  lletja  y 
freda  uniformitat*..  (2)  Ab  aquesta  uniformitat  de  que 
nosaltres  protestam,  los  restauradors  del  Jochs  Florals  ja 
hi  toparen  de  cap  al  aplegarse  per  primera  vegada,  y  per 
més  que  llurs  intencions  fossin  purament  literartas^  com 
deya  En  BofaruU,  [3)  no  pogueren  estarse  de  fernos  saber 

(i)  Jochs  Florals  de  Barcelona^  iny  !$59> 


Digitized  by 


Google 


1 

r     ; , 

(                                                                    S6                                    DISCURS    DEL   SR,    PRK:S1Ï>ENT 

I 

per  boca  d'  en  Pons  y  Fuster,  qne  la  noble  y  generosa 

HH 

Espanya,  ben  mirat,  no  es  altra  cosa  que  un  robust  r 

HH 

1                                     magiiíjich  arbre  empeltat  de  ricas  y  pariadas  menas.,. 

^^H 

Que  P  amor  d  la  llengua  es  la  garantia  del  nostre  sér.,. 

^^M 

'                                    Que  la  vida  de  la  llengua  es  la  vida  de  la  pàtria  (i). 

^^M 

Y  sí  M  jovent  que  s'  aplegava  a  son  entorn  per  escol- 

^^H 

tarlos  los  demanava  noves  d'  exa  Pàtria,  si  desitjós  de 

^^M 

véurela  tos  deya: — .:Hont  es?,„  Mostraunos  exa  P;uría 

^^M 

—En  Camps  y  Fabrés,  a  qui  Deu  tinga,  nos  la  mosiravi 

^^M 

estesa  en  son  sepulcre,  dihentnos: — Héusela  aquí  ta  Pa- 

^U 

^                                      tria,  miréusela: 

^1 

P                                                                       Ja  no  P  aclaman  Senyora; 

1^1 

ta  Senyora  n*  es  esc  tan  a: 

^^1 

perquè  Itartça  ays  de  dolor 

^H 

la  llengua  ti  han  arrancada! 

H 

y,  girantse  a  nosaltres,  nos  cridava  ab  veu  enèrgica: 

H 

r              *                 --                                     j  Fil  Is  de  la  Reyrua,  axecdula!  {i) 

H 

'                                           Lo  recort  d'  aquella  Rey  na  estesa  en  son  sepulcre,  lo 

^^M 

\                                   recort  d'  aquella  Reyna  feta  esclava,  ja  may  més,  may 

^^H 

!"                                      més  se  'ns  va  esborrar  de  la  mennoria. 

^H 

Desde  aleshores  la  vegerem  y  seguim  vcyentla  encara 

^^H 

tal  com  lo  poeta  va  mostràrnosla:  estesa  en  son  sepulcre, 

^M 

feta  esclaval,,,  Y  aquell  crit  del  poeta,  aquell; 

H 

(Fiils  de  la  Rerna,  axecdula! 

^1 

sempre  més  vàrem  sentirlo;  ahont  se  vuUa  fos,  a  totes 

^^M 

hores  sentíam  aquell  crit  ressonar  fortment  dins  nostres 

^^M 

^                                     cors:    lAxecàula!,..    íAxecaulaL..    Y   nosaltres,  senyors, 

^^M 

nosaltres  que  no  sabíam  res  de  la  nostra  avior;  nosaltres 

^u 

r                                      qu'  eram  com  a  bordets,  puix  nos  havían  amagat  lo  lli- 
1 

^1 

(i)    Jochs  Ftorats  de  Barcelona,  any  i86r . 

H 

[2]           Id,                   id.        any    id. 

1 

Digitized  by  VjOOQIC 

# ^^J^^^^^^^^^^^^k 

KAMÓK    PICÓ    Y    CAMPAM^^R 


bre  de  nostra  Historia;  nosaltres  que  aleshores  tot  just 
entravam  à  la  vida  y  en  sabíam  poca  cosa  de  les  injustí- 
cies y  delst  crims  de!s  homens,  nosaltres  nos  deyam: — 
^Axecarla?.,,  Però,  y  axó  ;qué  vot  dir?,..  Axecar  un 
mort?...  lY  es  per  axó  tal  volta  que  venim  als  Jochs  Flo- 
rals? ;  Per  axecar  la  gent  dels  sepulcres?...  Donchs^jqué 
ve  a  ser  axó?  íQué  es  lo  que  passa  aquí?..  Y  el  Trobador 
del  Montserrat  nos  cridava  ab  veu  de  tró: — Las  provi iï' 
cias  se  remoiiken^  las  nacionalitats  s"  alsan;.,,  las  llen- 
guas  se  despertan!. . .  ( i ). 

Ja  fa  d'  axó  una  trentena  d'  anys. 
Nosaltres^  al  sentir  aquella  veu  potent  que  axí  'ns  cri> 
dava;  nosalires,  lo  jovent,   nos   miravam  los  uns  als  al- 
tres, sorpresos  y  gayre  be  espantats  d'  aquelles  paraules 
que  scntíam,  y  en  veu   baxa  'ns  deyam: — ;Heu  sentit?*.. 
ïQue  axequém   aquesta   morta!...    ique  les  províncies  se 
remouhen!...   ;que   ics  nacionalitats  s'  aiçanï.  ,  ;qué  vol 
dir  axó?...  (lAhont  anam?...    Fer  axó  que  *ns  aconcellan 
^es  possible?,..   ^Hi  ha  dret  per  ferho?...  Prou  ha  d^  ha- 
vernhí — prossçguíam — quan  axis  nos  hi  encoratjan  aquets 
que  ja  son  homens. ..   Però,  y  encara  que  n^  hi  hagués  de 
dret,  ;quí  som,  quants  som  pera  acometre  tal  empresa?... 
Y  després  de  tot,  ;no  podria  ésser  que  tinguessin  quelcom 
de  rahó  los  que  ^ns  gobernan?.,. — iNà! — nos  cridava  En 
Marian   Aguiló,   1^  enamorat  de  nostra  llengua, — jfrf,  'ns 
dey a ,  no  pot  haverhi  jamay  rahó  pera  reptar  a  un  poble 
la   defenca  del  seu  matern  llenguatge,  y  molt  menys  si 
aquest  té  recorts  tan  antichs  y  tan  gloriosos  com  lo  ca- 
talà, com  t  idioma  català  que,  com  se  vidla  sía^  quatre 
milions  d'  espanyols parlàm  encara!.,.  (2)* 

fAb  quina  íé»  ab  quin  entussiasme  'ns  parlavan  nos- 
tres mestres!..,  y  nosaltres  al  sentirlos: — Tenim  rahó  y 
som  quatre  milions — nos  deyam; — però.,,  verdaderament 
sembla  impossible  que  ab  tants  com   som,  hagin  pogut 


(i)    Jochs  Florals  de  Barcelona ^  any  iBGï, 

{2}  I  d.  id,  i4. 


Digitized  by 


Google 


b8 


Discutís    DEL    SR.    PUESIDENT 


despossehirnos  de  la  patrial...  A  la  força — pensa  vam— ha 
d'  haverhi  una  causa  poderosa  pera  que  sia  aixís  com  es.., 
— Per  inquirirla,  aquesta  causa,  escampavam  la  vista  i 
nostre  entorn  y  veyam  que  la  corrent  del  sigle  no  anava 
pas  per  allà  vers  hont  ens  empenyían  — ^;Y  qu!  serà  prou 
fort — ens  deyam — per  tòrcer  exa  corrent  d^  idees  y  senti- 
ments, aquexa  torrentada  que  arrebaça  fites,  qu'  esborra 
fronteres  y  que  tot  ho  aplana  y  anivella?  iH\  haurà  algun 
principi  de  justícia,  alguna  lley  que  puga  oposarse  à  n' 
aquesta  torrentada?.  . — Y  aleshores  En  Therenci  Thos 
nos  advertia  que  si  eu  V  ordre  moral  com  en  lo  mon  fi- 
sich  hi  ha  un  element  d'  unitat^  negarne  tampoch  podrem 
un  altre  de  varietat  (i);  y  En  Víctor  Gebhardt  ens  par- 
lava d'  una  escola ^i/e,  trepitjant  V  ordre  admirable  deia 
naturalesa,  predicava  teorías  d'  unificació  absoluta.. ^  Y 
'ns  deya  que  exas  teorías^  qu'  exos  somnis  eterns  dch 
poderosos,  que  exa  tendència  d  que  tot  se  sacrifique  d  un 
accidenti  geogrdjich  quant  no  d  la  roluntaí  de  un  home  ó 
de  un  partit,  podían  aleshores  estar  de  moda,  però  no  es 
segur — ens  deya — no  es  segur  que  exas  ideas  sían  las 
millors,  y  en  prova  d^  axó  ens  advertia  que  moltas  yjct- 
mosas  veus  cridavan  contra  el  las  y  que  ja  aleshores  s^  ob' 
servavan  senyals  de  que  7  mon  no  las  rebia  tan  de  bon 
grat  com  llurs  autors  voldrían...  (2). 

^No  heu  pensat  niay^  senyors,  en  V  atenció,  en  lo  ne- 
guit ab  que  'Is  jóvens  mariners  d'  una  nau  perduda  en 
alta  mar  deuhen  ascoltar  lo  parer  dels  nauxers  practichs, 
quan  estenent  la  vista  per  T  horisó  y  escorcollant  lo  cel 
ab  ses  mirades,  fan  càlculs  y  congetures  del  camí  qu'  han 
fet,  del  vent  que  cal  aprofitar  y  de  la  via  que  més  convé 
seguir  per  arribar  à  port?  Donchs  aixís  ascoltavam  nosal• 
tres  atentament  à  nostres  mestres  y  assedegada  la  nostra 
ànima  s'  abeurava  en  sos  parlaments  y  en  ses  converses. 
No  perdíam  ni  un  sol  mot  de  io  que  'ns  deyan  y  passa- 

( 1 )  Jochs  Florals  de  Bar  ce  lona^  ^ny  1 86  3 . 

(2)  Id.  id.         any  ]  865. 


Digitized  by  VjOOQIC 


RAMON   PICÓ   Y   CAMPAMAR  SQ 

vam  hores  llargues  pensanthi  y  meditantho;  la  llum,  la 
veritat  ens  venían  sols  à  ratxes;  ençà  y  enllà  veyam  clapes 
dé  claror  tèrbola...  Presentíam,  entreveyam  qpelcom  que 
's  movia  dins  la  fosca,  però  no  'n  distingíam  els  contorns. .. 
Sabiam  ja,  perquè  ells  nos  ho  havían  dit,  que  la  llengua 
es  la  garantia  del  nostre  sér,  que  les  nacionalitats  s'  alça- 
ven ..  qu'  eram  fills  d'  una  reyna  esclava...  però,  ;à  qué 
parlarnos  de  tot  axó  en  una  festa  literària?  iptr  qué  par- 
larnos  de  les  reflecsions  gi^eus  que  sempre  aquesta  festa 
seggereix?,..  (i)  ^per  qué  retraure  en  una  festa  de  poetes 
los  elements  d'  unitat  y  de  varietat  y  dirnos  si  M  mon  ad-' 
metia  ó  noiidmetía  de  bon  grat  les  idees  d'  unificació  ab- 
soluta? íQue  té  que  veure  tot  axó  ab  la  festa,  'ns  pregun- 
tavam;  y  si  es  que  hi  té  que  veure,  ^qué  son,  qué  venen 
à  ser  en  definitiva  'Is  Jochs  Florals? 

Nostres  mestres,  ó  no  ho  sabfan  ó  no  s'  arriscavan  à 
respondrens  clar...   Un  d'  ells  nos  deya  haver  après  à  V 
Historia  que  'Is  fets  literaris  no  son  més  que  expressió 
de  cert  as  necessitats  de  la  vida  dels  pobles...  (2).   Essent 
aixís,  pensavam,  los  Jochs  Florals,  fet  literari,   seran 
donchs,  r  expressió  d'  una  necessitat  de  la  nostra  vida, 
de  la  vida  de  Catalunya...    Però,  equina  era  aquesta? 
Nosaltres  prou  sentíam  un  extrany  neguitejar,  un  viu  de- 
sitx  que  tenia  quelcom  d'  anyorament,  però,  ^qu'  era  lo 
qu'  anyoravam?  ^qué  volíam?...  Y  aquí,  nostres  mestres, 
per  boca  d'  En  Pau  Valls,  nos  feyan  recort  de  aquell 
afortunat  vencedor^  que  si  un  dia  posà  Ms  peus  dins  Ca- 
talunya fou  perquè  aquesta,  ab  tot  y  ésser  tan  gelosa  de 
sos  drets,  sabé  respectar  la  molt  controvertible  sentencia 
del  Parlament  de  Casp;  d'  aquell   rey  foraster  que,  ce- 
nyintse  la  comtal  corona^  la  privà  de  tots  sos  drets,  pú- 
blich  Y  polítich,  confonentlos  ó  millor^  afegia,  absorbint^ 

(i)     M.  Aguiló,  Jochs  Florals  de  Barcelona,  any  1867. 
(2)    V.  Gebhardt,         Id.  id.,  any  i865. 


Digitized  by 


Google 


€o 


nlSCÜRS  BEL  SR,    PRESIDENT 


los  dms  dels  d^  un  altre  poble;  y  En  Pau  Valls  ens  parli 
d'  axó  com  d'  un  trisl  succés!.,,  (i).  m 

Dins  la  fosca  ja  hi  veyam  clarejar  V  estrella  quil 
cavam^  y  aquexa  estrella  brillava  y  resplandía  com 
sol,  quan  ell  meteix  nos  recordava  aquella  admirable 
deració  monàrquica  feta  per  lo  agi^upament  dels  aníh 
realmes,,,  ^Serà  possible?  ensdeyam.  ^Serà  possible  íi 
narhir  La  nostra  llengua,  la  nostra  pobre  llengua  ;a 
bona,  serà  apta  per  ensenyar  en  les  Escoles,  pera  assí 
res  en  la  Cúria,  entrar  als  Municipis  y  als  Con'•ellsi 
iquí  es  ella,  pobrissoia,  pera  pujar  la  escala  del  Pal* 
;L!  escaurà  *1  vestit  de  Rey  na?.,*  Y  aquí.  Senyors,  H 
morat  d'  aquesta  llengua,  En  Marian  Aguiló,  nos  1™ 
mirar  y  remirar,  y  'ns  feya  reparar  la  vermellor  aowj 
de  son  front,  aquell  seck  resplandefíi  que  e$i  sos  ^M 
conserva  e ficarà^  y  ^ns  deya; — Aquexa  vermellor  y  acjB 
sech  son  aquells  que  li'n  dexaren  la  corona  de  comím 
les  tres  corones  de  regina^  de perpeiual  anomenada^g 
dugué  per  espay  de  tants  de  segles!,.,  (2)  Ics  dugué,  ^jÈ 
no?  *ns  diguérem,  ;fou  Reyn«  y  ara  no  no  es?...  Y^ 
que,  per  que  no  ho  es  ara?  Y  al  ser  aquí,  senyors,  al  i 
aquí  recordarem  y  comprenguérem  aquella  tristesa  U 
Milà  y  Fontanals;  comprenguérem  el  perquè,  sense  voü 
se  Ms  escapava  à  nostres  mestres  lo  parlar  ab  amargu 
d*  aquesta  lletja  y  freda  müfotmitat;  comprenguerein 
per  què  de  recordarnos  lo  trist  succés  de  la  vinguda  k 
primer  rey  foraster;  comprenguérem  el  per  què  d'aqü' 
parlarnos  de  Taniigua  federació  monàrquica  y  esmenta 
nos  la  pèrdua  de  nostres  drets;  y  altra  vegada  se'ns 
regué  aquella  Reyna  que  En  Camps  y  Fabrés  un 
mostrarnos;  de  nou  la  vàrem  veure  estesa  en  son 
cre;  de  nou  vàrem  sentir  lo  poeta  creyent  que^  ab  T 
cor  y  les  llàgrimes  als  ulls,  nos  deya: 

— Ja  ao  ï  iclamaa  Senyora, 

(1)    Júchs  Flarals  de  Barcelona  f  aiiy  jS66. 
(3)  Id,  id,^  any  J8ÍÍ7. 


Digitized  by 


Google 


ftAMÓN    PICÓ   Y   CaMPAMAR  6 1 

la  Senyora  n*es  esclava; 
perquè  llança  ays  de  dolor 
la  llengua  li  han  arrencada! 

y  altre  cop  nos  feu  estremir  lo  crit  de: 

—i Fills  de  la  Reyna,  axecàula! — 

^Y  serà  un  crim  l'axecarJa?  jOhl  mestres  benvolguts, 
serà  un  crim  lo  córrerhi  tots  à  í»xecar  la  llengua  del  nos- 
tre cor,  la  pàtria  benvolguda?  ^Per  què  ens  ne  parlavau, 
sinó?  Perquè  nosaltres  no  hi  correguéssim,  devíau  no 
havèrnosla  mostrada  ni  havèrnosen  parlat:  devíau  haver- 
nos  tingut  ignorants  de  tot.  Ara  que  sabem  lo  que  ha  pas- 
sat à  casa  nostra,  ara  que  sabem  les  injusticies  de  que 
nostra  mare  ha  sigut  víctima,  no  hi  ha  per  nosaltres  més 
que  dos  camins:  ò  ser  mals  fills,  indiferents  à  sa  dissort  y 
dir  al  vèurela  patir:  jTant  se'ns  en  donal...  ò  ésser  bons 
fills  y  córrer  à  salvaria  resolts  à  escampar  per  ella  la 
sanch  de  nostres  venes.  Y  nosaltres,  de  maFs  fills  no  vo- 
lem serho. 

Ara  que,  als  sons  vibrants  de  vostres  arpes,  la  Reyna 
s'es  exiremida  en  son  sepulcre  y  reviu  y  s'  alça,  ara  hem 
de  fugir  d'ella  esglayats,  lo  meteix  que  infants  poruchs 
fugint  d'un  mon?  jJamay!  Lo  qu'hem  de  fer  es  acostàr- 
noshi,  en  revoltaria  tal  com  voltaren  los  apòstols  à  Jesús 
ressucitat,  y  cridar  als  germans  que  dubtan  y  vacilan,  y 
àirlos,  com  à  San  Thomàs,  que  la  mirin,  que  la  toquin, 
que  posin  los  dits  de  ses  mans  dins  les  ferides  que  sos 
botxins  li  feren  pera  que's  convensin  de  que  es  ella,  de 
que  es  ella  y  no  un  fantasma;  y  tots  à  la  una  jurarli  no 
dexarla  may  y  Iluytar  sempre  fins  à  guanyarli'l  Palau 
d'hont  la  tragueren  y  tornarli  la  corona  que,  trepitjant  la 
lley,  li  varen  pendre. 

No  hi  hà  més,  senyors,  y  ho  repetesch:  la  lògica  s'im- 
posa; ser  ò  no  sér. 

Si  la  consagració  literària  es  la  penyora  més  segura 


Digitized  by 


Google 


fil  DISCCRS    DEL   SB,    PRÜSIDENT 

de  la  vitalitat  d'  un  idioma  (r),  aquesta  consagració  nos- 
tres mestres  ja  P  hi  han  dada  à  nostra  llengua;  pero 
aquesta  llengua  qu^  ells  trobaren  malaltiça  y  pobre,  y  'ns 
traspassan  avuy  ben  sana  y  rica  y  apta  pera  iot  lo  que  sia 
menester,  aquesta  llengua  'ns  diu  avuy  que  pera  viure  3^ 
aguantarse  li  es  necessari  V  organisme  complet  d'  una 
personalitat  ben  definida.  Llengua  f  personalitat^  nos 
diu,  2'eus  àqtii  dos  fets  Íntimament  lligais  que  no  poden 
separarse  sense  desirnhirse  un  y  altre  d'  arrel  (2).  Sense 
nacionalitat j  la  llengua  no  pot  viure  sana  y  forta;  sense 
una  llengua  pròpia,  la  nacionalitat  no  serà  may  prou  vi- 
gorosa pera  resistir  la  acomtsa  dels  contraris  ni  's  trobarí 
en  condicions  prou  favorables  pera  evitar  que  V  absor- 
besca  un  vehf  més  poderós,  Y  aquí  esta,  senyors,  lo  se- 
cret de  tots  los  mals  de  nostra  llengua  y  la  causa  de  sa 
trista  decadència;  y  axó  mateix  nos  diu  ben  clar  to  que 
cal  fer  per  asscgurarli  una  vida  digna,  llarga  y  gloriosa. 
Lo  que  cal  es  no  deslligar  y  menys  separar  aquests  dos 
conceptes  de  llengua  y  nacionalitat.  Si  volem  que  la  llen- 
gua visqui,  es  necessari  procurarli  aquest  organisme  que 
reclama  Los  que  s'  afanyaren  a  fer  reviure  la  llengua  de 
que  avuy  nos  fan  hereus,  nos  posan  en  lo  cas  de  lluytar 
pera  guanyarli  tot  quan  li  es  indispensable  pera  viure  V 
única  vida  que  pot  viure  la  llengua  d'  un  poble  qu' estima 
*i  seu  nom  y  la  seva  dignitat. 

Voler  tenir  aquesta  llengua  tancada  dins  lo  Temple  de 
r  Art,  voler  que  sia  únicament  la  llengua  de  les  Musses, 
fora  tant  com  voler  que  visqués  una  temporada,  no  més 
una  temporada,  com  una  flor  rara  y  delicada  reclosa  dins 
un  hivernacle  escalfat  per  aniíïci;  y  per  axó,  senyors,  no 
calia  lluytar  tienta  y  tants  anys  per  retornaria.  No,  no 
pot  éser  que  nostres  mestres  vulguin  per  nostra  llengua 
una  vida  tan  trisu  y  miserable;  la  vida  que  ella  vol  es  la 

(i)    A.Rubió,   iConsiderscions  sobre  los  moviments  regionals 
literaris  \ï  Espenya,»  Revista  Catalana,  Janer  rSgt. 
(2)    Id,  id.  id,  id. 


Digitized  by 


Google 


RAMON   PICÓ   Y    CAMPANAR  63 

vida  del  roure  poderós  que  arrela  y  viu  per  nostres  mon- 
tanyes,  guardat  y  mantingut  pe  'I  mateix  Deu  del  cel  que 
li  envia  raigs  de  sol  y  pluges  y  ventades. 

Si  avuy  algú  s'  espanta  de  lo  que  cal  fer  pera  que  nos- 
tra llengua  visqui  aquesta  vida,  nosaltres  no.  Y  que  no  ^s 
digui  que  axó  son  intents  més  propis  d'  un  jovent  axala- 
brat  que  de  gent  de  seny  y  reposada.  Ara  fa  divuyt  anys 
que  un  home  de  gran  inteligencia,  dirigintse  desde  aques- 
ta presidència  als  poetes,  als  escriptors,  als  catalans,  los 
deya: — Puix  tenim  llengua,  servesca  per  lo  que  son  fetes 
les  llengües  Si  algú  cregués  que  la  nativa  parla  deu  ésser 
tan  sols  la  llengua  dels  poetes  catalans,  entenga  que  no 
hi  ha  poetes  d'  una  pàtria  y  d'  uns  sentiments  que  se 
avergonyescan  de  mostrarse  tals  com  son,  y  que  no  tenen 
solament  los  trobadors  obligacions  ab  lo  be  y  ab  la  terra 
ahont  son  nats.  De  tots  son:  llavors  sia  nostra  llengua  de 
tots  y  pera  tots;  sia  no  tan  solameut  una  amoreta,  sinó 
tota  una  vida  de  recte  pensar  y  nobles  dalès,.,  (i). 

Pera  qus  sia  aixís  com  deya  en  Reynals  y  Rabassa, 
pera  qu,e  la  nostra  llengua  sia  tota  una  vida  de  recte  pen- 
sar y  nobles  dalès  y  no  sols  una  amoreta  que  ara's  dexa  y 
ara^s  pren,  no  en  té  prou  ab  Tarpa  dels  poetes;  sinó  que 
a  més  d'axó,  com  diu  lo  digne  fill  del  Gayter  del  Llobre- 
gat, li  es  menester  lo  murmuri  dels  parlaments,  la  vigo* 
rosa  alenada  de  la  ciència,  la  remor  dels  combats, 
Varoma  dels  claustres,  puix  tota  literatura  sens  un  or" 
g-anisme  acabat,  sens  prosa  científica  y  didàctica^  sens 
producció  històrica  ó  novelesca...y,  sobre  tot^  sens  vida 
política,  morirà  d  la  curta  ò  à  la  llarga  d  anèmia,  no 
essent  bastants  d  regeneraria  ni  les  aygues  totes  de  la 
font  Cast  alia  ó  de  les  corrents  sagrades  del  Parnàs  (2). 

Si  tot  axó  li  es  necessari  à  nostra  llengua  pera  que  tin- 
gui una  vida  digna,  llarga  y  gloriosa,  tot  axó  volem  pera 

(i)    Jochs  Florals  de  Barcelona^  any  1871. 
(2)    A.  Rubió.  «Consideracions  sobre  los  moviments  regionals 
literaris  d*£spanya.»  Revista  Catalana.  Janer  de  1893. 


Digitized  by 


Google 


64  DISCURS    DEL  S^ ,    ^BlLSH>KNT 


1^ 


que  visqui  aquesta  vida;  tot  axó.  Volem  tot  lo  qu'es  nos- 
tre; tot  allò  de  que  injustament  nos  han  despossehit;  tot 
allò  de  que,  contra  dret  y  rahó,  fa  temps  se  *ns  priva. 
Volem  la  Pàtria  que'ns  han  presa. 

A  bri  gats  ab  Tescut  de  nostre  dret  y  fons  en  la  justícia 
de  nostra  causa,  ni  lograran  deturarnos  los  insults,  ni'ns 
faran  recular  les  amenaces:  avançarem  sempre  ab  lo  cor 
net  y  ab  lo  front  alt,  segurs  y  convençuts  de  que  res  hem 
de  malmetre  com  no  sia  lo  que  hage  edificat  Terror  y  h 
injustícia.  Si  de  nostres  esforços  algú  n'ha  de  patir,  no 
serà  certament  aquella  noble  Espanya,  obra  de  Deu^  sinó 
aqueix  artifici  del  diable,  aqueix  enginy  fet  d  posta  pera 
darnos  torment,  per' estrafernos  y  escursarnos  ò  allargar- 
nos  segons  convinga  als  sacerdots  de  la  monstruosa  Deesa 
p  Uniformitat. 

Y  es  inútil,  es  inútil  que  aquests  sacerdots  nos  cridin 
ab  tó  dogmàtich  que  ab  la  practica  del  principi  regiona- 
lista aniríam  a  la  destrucció  de  ía  unitat  nacional,  unitat 
que,  com  diu  un  d'ells,  «o's  contradiu^  y  respecte  de  la 
qual  afirma  que  no' s  pot  JiVs  pogué  may  suscitar  cap  coth 
íropersia  {1), 

Respecte  d'  axó,  senyors,  ja  sabem  a  què  atendrens: 
coneixem  a  nostres  adversaris,  coneixem  ^o  seu  llenguatge 
y  sabem  ben  bé  quin  valor  ha  de  darseàses  paraules,  so- 
bre tota  la  paraula  unitat,  que  tot  sovint emplean.  Unitat 
nacional^  en  boca  seua,  vol  dir,  uniformitat;  y  aquesta 
uniformitat  es  lo  que  no  voldria n  ells  que's  discutís.  iPerò 
ab  quin  dret  pretendran  ells  que  axó  no's  discuteixi,  ells 
que  tot  ho  discuteixen,  ells  que  tot  ho  han  discutit,  que 
fins  han  discutit  la  unitat  religiosa,  més  respectable,  de 
segur,  que  !o  qu'ells  volen  fer  indiscutible? 

;Per  ventura  han  de  poder  ells  discutirho  toty  nosal- 
tres res?    Discutirem 'la  uniformitat,  vulguin  ò  no;  y  sï 

(j)  F.  Romero  Robledo.— Discurs  llegit  lo  dia  2 5  de  Febrer  de 
1S86  devant  TAcademia  de  Ciències  Morals  y  Polítiques  de  Mí** 
drid  —Citat  per  k  Revista  Ca  Esp.ma  Regional  cor  responem  »1  lO 
de  Juny  del  mateix  any. 


Digitized  by 


Google 


R4MÓN    PICÓ    V   CAKPAMAn  65 

persistían  en  Tabús  que  fan  de  !a  paraula  unitat  pera 
daurar  ab  ella  la  uniformitat  y  feria  axis  més  passadora, 
en  aquest  cas,  si  tan  nos  aparavan,  encarantnos  ab  ells 
podria m  dirlos  que  ni  la  unitat  deuria  serho  de  indiscu- 
tible, perquè  a  les  afirmacions  de[  Centralisme  podn'am 
nosaltres  oposarhi  un'altra  afirmació  que  val  més,  ella 
sola,  que  totes  les  seues  juntes,  la  de  aquell  de  qui  direm, 
com  ara  no  fa  gayre  va  dirho  ei}  Permanyer,  qu'es  la  veu 
més  autorisada  de  la  terra;  V  afirmació  de  Sa  Sanieiat 
Lleó  XII I,  Encaranise  ab  tos  sectaris  de  I'  unificació  ab- 
soluta, que  s'oposan  al  restabliment  de  la  seua  autonomia 
no  més  que  perquè  rompria,  segons  ells,  la  unitat  nacio- 
nal, pregunta  si  la  condició  de  unitat  constituhex  pera 
les  nacions  un  be  tan  absolut  que  sens  ell  no  sia  ja  possi- 
ble per  elles  ni  prosperitat  ni  grandesa,  ó  tan  superior 
que  hage  de  prevaldré  d  qualsevol  altra.  Y  à  n'axò,  res- 
pon per  nosaltres^  diu  Lleó  XIII,  lo  Jet  de  nacions  Jlor  i - 
díssimeSt  potents  y  glorioses  que  m  tenen  ni  tingueren 
may  exa  mena  d'unitat;  y  responen  ademés,  afegeix,  la 
rahó  natural  que  reconeix  quf  lo  que  sempre  ha  de  pre- 
valdré en  un  conflicte  es  lo  be  de  la  justícia,  primer  fo- 
nament de  la  felicitat  y  estabilitat  dels  estats  (i), 

li)  tfEïsi  vero  oc  niodo  cívilis  Staius  uniías  deficerei,  quin  in 
consiíieraciones,  qu^e  íniiiïiarn  rei  essemiam  aitinganr,  proferendas 
deveiiíamus,  tamtumque  Nos  ipsos  in  eodem  solo,  qnod  adversari) 
obiincnt^  siatuentes,  percontamur:  an  ista  civilis  unitatis  conditio 
bonum  adeo  absolutum  Naiionibus  constituere  dicenda  sií,  ut  sine 
illa  nec  prosperitas,  nec  amplitudo  ípsis  esse  possit;  autica  excellens, 
ut  cüivis  alli  bono  sit  prícferenda*  Rcspondet  pro  nobis  factum  ip* 
sum  :  Nationes  videltcel  fiorentissimae,  potentes,  ploriosor  ;  quin 
tamen  hanc  civiUs  unitatis,  qua^  hic  adeo  eipetitur,  forman  vel 
onquara  habuerint,  vel  in  praesenti  habeant.  Itetnqye  respondet 
ipsa  ratio  naturalis,  qu£e  plane  perspicit,  in  conflietu  iQstítiíe  bo- 
num,  utpote  praecipuum  fdidtatis  et  scabilitatts  in  quolibet  Princi- 
patu  fundamentum,  pracvaleat  oportere;,...  »— Littera  Sanctissimi 
D.  N,  Leonts  PP.  XI Ü  ad  Eminentissimum  Cardinalem  Maria* 
num  Rampolla,  Statiis  Secretarium.— Acta  Sasct.c  Sedïs* — Volu- 
nicn  XX. — Roma  Typis  Poly-gloitíe  OfficinEç  S.  C,  Propaganda 
Fide— MDGCCLXXXVlí. 
9 


Digitized  by 


Google 


56  DISCDRS    DEL   SR.    PRESIDENT 

s 

Lo  mateix,  exactament  lo  mateix,  si  tant  nos  apura- 
van,  podria  dir  Catalunya: — Si  us  oposau,  podria  dir,  al 
restabliment  de  la  meua  autonomia,  no  mes  perquè,  se- 
gons vosaltres^  T unitat  nacional  en  patiria^  ^hauria  de 
perdres  per  axò  sol  TEspanya?  fNo  hi  ha  nacions  flori* 
díssimes,  potents  y  glorioses  ab  tot  y  no  tenir  exa  uniíatí 
Y  sobre  tot,  ^no  diu  la  rahò  natural  que  lo  que  ha  de 
prevaldré  sempre  es  lo  be  de  la  justicía,  primer  fonament 
de  la  felicitat  y  estabilitat  de  les  nacions?  ^Y  com  ha  de 
prevaldré  la  justícia,  podria  dir  Catalunya,  sinó  se'm 
torna  tot  allò  de  que  injustament  me  despossehiren? — Si 
necessari  fos: — Que  se'm  torni  lo  meu,  podria  dir,  y, 
abans  que  tot,  triunfi  la  justícia!... 

Però  no  cal  alarmarse,  senyors;  nosaltres  no  volem 
rompre  Tunítat  nacional,  ni  la  podríam  rompre  en  que 
volguessem.  Lo  que  votem  rompre  y  esmicolar  es  Tümí- 
formitat^  axò  sí;  però  axò  no  es  allò;  no  confonguem  les 
coses. 

A  la  unitat,  com  he  dit,  no  la  volem  trencar  ni  po- 
dríam trencaria  en  que  volguessem,  puix,  com  diu  un 
dels  mes  braus  y  experts  capdills  de  nostra  causa:  aquii 
Espanya  no  existeix  verdadera  unitat  nacional ^,.  Lana- 
ciót  en  lo  concepte  de  entitat  vit*ent  y  efectiva^  y  nà  cos  d' 
artijici  y  aparato  de  pobles  diferents  reunits  baix  un  sol 
centre,  certament  que  no  existeix, — No  existeix  d  Es* 
panya  verdadera  nació  (i). 

Malament,  donchs,  podem  rompre  una  unitat  que  no 
existeix;  malament  podem  trossejar  una  nació  que  na 
passa  d'ésser  una  fantasma,  una  ilusió  dels  sectaris  del 
centralisme:  una  ilusió,  si,  puix  per  més  que  ja  fa  temps, 
ben  molt  de  temps,  que  ireballan  y  s'esforçan  per  arribar 
a  exa  unitat  tal  co_m  ells  Than  somiada,  lo  cert  es  que  no 
hi  han  arribat  ni  han  d'arribarhi  per  la  senzilla  però  po- 

(i)  J,  Pelta  y  Forgas,— De  la  propaganda  para  la  unfÓD  tntre 
Espana  y  Portugal. — La  Espana  Re|;ional. — 9  Pebrero  1S90. 


Digitized  by 


Google 


ttAMÓN   PICÓ  Y   CAMPAMAR  6j 

derosa  rahó  de  que  tal  unitat  es  impossible  (2).  Si  no  ho 
fos,  ^no  s'hi  hauria  ja  arribat  ab  tant  com  han  destruit,  ab 
tanta  sanch  com  e-camparen  y  ab  tant  com  ha  tiranisat  y 
tiranisan  per  establiria?  Qu'es  desenganyin:  Funitat  qu' 
ells  cercan  sols  serà  un  fet  lo  dia  que  fassin  un  fossar  de 
tota  Espanya.  Mentres  no  sia  axis,  mentres  Espanya  sia 
un  aplech  de  families  y  nó  una  ossera,  los  uniformistas 
podran  alterar,  però  no  destruir,  aquell  ordre  divi  hont 
les  nacions  xupan  la  sava  que  les  nodreix  y  aguanta. 
Contra  les  lleys  dictades  pe'l  meteix  Deu  los  uniformistes 
hi  lluytaràn  debades:  podran  prescindirne,  podran  anar- 
Ics  dallant  ab  Reals  Ordres  y  Decrets;  però  per  més  que 
'u  fassin,  aquestes  lleys  rebrotaran  sempre  ab  nou  vigor 
y  seran  sempre  lleys  vives;  que  aposta  perquè  ho  fossin 
y  aposta  perqueMs  tirans  no  poguessin  esborraries,  les  va 
escriure  V  Etern  allà  hont  Tespasa  dels  conqueridors  no 
arriba  may:  en  la  conciencia  dels  pobles. 

D'aquestes  lleys  també  à  França'n  prescindiren:  per 
igualarho  tot  apagaren  lo  foch  sagrat  de  les  antigues  llars, 
guillotinaren  les  petites  pàtries  y  axecaren  una  nova  na- 
ció que,  ab  ridea.  que  duyan,  necessàriament  havia  d' 
ésser  lo  que  à  la  fi  va  resultarlos,  una  cosa;  una  cosa  com 
un  Hotel,  ahont  tots  los  que  s'hi  hostatjan  han  de  tro- 
barshi  per  força  forasters,  puix  hi  viuhen  rellogats  y  lluny 
de  casa.  D'aquells  aplechs  de  families  qu'eran  l'obra  acu- 
mulada de  deu  sigles,  no'n  quedà  res,  tot  va  segarho  la 
terrible  dalla  de  la  Constituyent  que,  un  cop  ho  hagué 
segat,  tol  va  cremarho.  D'axò  tot  just  si  fa  cent  anys:  les 
cendres  encara  son  calentes,  les  runes  encara  fuman,  1' 
ayre  encara'n  va  plè  de  l'escalfor  d'aquell  incendi,  y  ab 


(2)  D.  Joan  Mané  y  Flaquer  en  la  segona  de  les  lletres  que  en 
i855  dirigí  desde  Barcelona  al  Messager  du  Midi,  parla  de  aquells 
que  han  llevada  d  su  mas  alto  grado  la  mania  de  centralitzaria  todo 
en  Madrid,  y  se  han  esfonçado  en  matar  las  diferentes  nacionalida- 
des  provinciales  para  constituir  el  fantasma  de  una  imposible  unidad 
espanola. — La  Espana  Regional,  19  Marzo  1891. 


Digitized  by 


Google 


S$  DISCÜHS  H^h  SR,    PK  ESMENT 

tot  y  axò  si  avuy  atravessau  d'un  cap  à  Taltre  aquexa 
França  que  la  Revolució  va  convertir  en  una  esplanada 
inmensa,  aposta  perquè'ls  soldats  de  Bonapart  hi  fessin 
Pexercici,  si  atravessau  aquesta  França  y  escoltau  atema- 
ment  hi  sentireu  una  remor  sorda  que  vé  de  ben  endins 
semblant  al  bullir  d^una  sava  poderosa,  ocuíta  y  compri- 
mida^ que  revé  y  forceja  per  pujar  y  dilatarse  fins  à  escla» 
tar  en  rebrots  y  flors  y  fruyts:  hi  sentireu  los  batuts  del 
cor  de  les  antigues  pàtries  que  Tesperit  de  Deu  va  retor- 
nant y  que's  remouen  lo  meteix  que  les  llevors  sembrades 
que  s'estovan  y's  reinflan  fins  que  cruxen  y*s  badan  per 
grillar  y  nèxer  y  aparèxer  à  la  llum.  Ençà  y  enila  sen- 
tireu Fesperit  local,  que  brollant  d'entre  les  runes  crida 
les  regions  a  nova  vida;  y  de  tal  manera  reviuen  y  rebro- 
tan  exes  pàtries,  que  tothom  creya  mortes  pera  sempre, 
que  avuy  Destouches,  mostrant  à  la  Revolució  los  brots 
tendres  que  somriuen  guaytant  lo  sol  esplèndit  del  Mitx* 
dfa,  pot  dirlí:^ — Mirau.  madama:  es  allò  que  io  deya,  y 
tant  Víil  pe^is  literats  com  pels  polítichs:  Chasse:{  le  natu- 
relf  il  revient  au  galop  (i). 

fr)  Llegcxin  los  unitaristes  los  fragments  de  Les  Origines  deh 
France  contem  por  ai  ne  de  Mr,  H,  Tai  ne,  que  transcrivim  d  continua* 
ció:  procurin  fiíarse  bé  en  lo  que  diu  lo  filosoph  francès  de  les  peti- 
tes pàtries  y  tle  ta  seva  supressió  per  la  Revolució;  no  oblidin  sobre 
toc,  que  qui  tal  diu  es  Mr  Taíne,  y  després  d*axò  que  diguin  sí  son 
ells  ò  som  nosaltres  los  que  anam  peH  bon  camí. 

« le  patriotisme  local  a  éió  íué  du  preraier  coup,  à  rori* 

gine,  par  la  destruction  des  provinces.  Parmi  tant  de  crimes  politi- 
ques  et  lous  les  attentats  commis  par  la  Révolution  contre  la  Fran- 
ce,  celuï-ci  est  un  despires;  la  ConstiTuantea  défait  des  groupements 
tout  favts  et  qui  ctaient  l'ceuvre  accumulée  de  à\x  siòcles,  des  noms 
històriques  et  puissants  dont  chacum  reniuait  des  milliers  de  cceurs 
et  associaiï  des  milliers  de  volomés,  des  centres  de  coUaboration 
spontauce,  des  foyers  encore  cbauds  de  géncrosité,  de  zèle  et  de  dé- 
vouement,  une  école  pratiquc  de  haute  éducatton  politique,  iin  beau 
thcàtre  ofFert  aux  talents  disponibles,  une  belle  carrierc  ouverte  aux 
ambitions  légitime,  bref  la  petite  patrie  dont  le  culte  instinctíf  est 
un  prernier  pas  hors  de  TcgoTime  ei  un  achemincment  vers  le  culte 
réflL^chi  de  la  grande  patrie.  Découpds  par  des  ciseaux  de  géonaèirc 


Digitized  by  LjOOQIC 


RAMON    PICÓ   Y    CAMPAMAR  69 

Cal  dirho  clar,  senyors,  ben  clar  y  ben  alt  pera  que 
tothom  ho  senti.  Se'ns  vol  fer  passar  per  enemichs  d'una 
unitat  que  no  tenim,  quan  precisament  nosaltres  vo)em 
desfernos  y  lliurarnos  de  runiformitat  que'ns  es  la  mort, 
y  süstituhirla  per  la  unitat  que'ns  ha  d'ésser  la  vida;  per 
aquella  unitat  viva  y  verdadera,  resultant  de  Taplech 
amorós  de  pobies  diferents. 

Cal  dirho  clar,  senyors^  ben  ciar  y  ben  alt  pera  que 
tothom  ho  senti.  Se*ns  vol  fer  passar  per  enemichs  d'Es- 
panya, quan  lo  que  volem  nosaltres  es  que  Espanya  sia, 
que  sia,  sí,  perquè  avuy  no  es;  nó^  la  Espanya  feta  per 
Deu,  avuy  no  es.  Y  sinó,  mirau  sí  la  veyeu;  mirau  si 
la  seniíu;  mirau  si  sabreu  lo  que  sent,  lo  que  pensa^ 
lo  que  voL».  íAh,  senyors!  Mirau  avuy,  mirau  demà, 
mirau  demà  passat;  lo  que  sempre  veureu  es  un  partit 
ò  altre  que  comanda,  sentíreu  lo  que  diu  aquest  partit, 
sabreu  lo  que  vol  y  lo  que  pensa;  però  may,  may  sentireu 
la  veu  d'Espanya,  may  lo  que  pensa,  may  lo  que  sent, 
inay  lo  que  vol  la  desditxada  Espanya!. ., 

Si  es  que  la  voleu  veure  a  Espanya,  heu  d^enfonzar  la 

et  designés  par  un  moQ  géagraphique  totit  neuf,  les  morceaux  de  U 
province  n€  sont  plus  que  des  agg)om<fratïons  factices  d'habitants 
juxtaposes;  ces  assemblages  humains  n^ont  pas  d  ame.    .... 


«Telle  est,  en  sbrégé^  depuis  17^9,  rtiistoire  de  la  société  locale. 
Aprds  les  destructions  philosophiques  de  la  Révolution  et  les  cons^ 
tructíons  pratiques  du  Consulat,  elle  ne  pourait  plus  ètre  pour  ses 
harbiíants  une  petitc  patrie,  un  sujet  d'orgueil,  un  objet  d*amour  et 
de  dévoument;  les  départéments  et  les  communes  sont  devenqs 
des  hdïcïs  garnis,  plus  ou  moins  vastes,  tous  batis  sur  le  mèmc 
plan  et  administrés  d'apres  le  mcme  réglenienti  aussi  passables  Tun 
que  rautrc,  aTec  des  logements  qui,  étani  plus  ou  moins  bons,  soni 
plus  ou  moins  chers,  mais  doni  les  priXf  plus  ou  moins  hauts^  sont 
fixes  par  un  lanf  uniforme  sur  tout  le  territoirc,  en  sortc  que  Ica 
36, 000  hotels  communaux  et  les  86  hotels  départementaut  se  va-^ 
lent,  et  qu*il  tst  indiffércnt  de  loger  dans  celui-ci-plui6t  que  dans 
celuí  là.v 

H»  Taine  — Lfis  Origines  deia  France  Conelmporaíne,— Tomé  I, 


Digitized  by 


Google 


JO  DISCURS   HEL    SR.    t^HESlOKNT 

mirada  sigles  lluny  dins  lo  passat:  alia  sf  que  hi  veurèa 
la  mare  Espanya,  la  venerable  matrona,  asseguda  en  son 
silial  de  reyna,  voltada  de  ses  filles  entre  les  quals  ha  re- 
partit los  seus  realmes:  allà  la  veureu  tota  gojosa  que's 
complau  en  coniemplarles  j  en  reposar  dolçament  ses 
mirades  demunt  elles,  sentinise  ditxosa  al  veure  com  cada 
una  administra  y  regeix  son  patrimoni,  fentio  prosperar 
y  créxer,.» 

Avuy,  en  son  sítial  de  reyna^  Espanya  ja  no  hi  seu; 
les  seves  íílles  no  seuen  com  abans  à  son  entorn,  regint 
cada  una  son  realme.  Y  de  que  axò  no  sia,  no'n  té  pas  la 
culpa  Catalunya,  bé  ho  sap  Üeu.  Catalunya  no  posà  may 
la  mà  demunt  sa  mare  pera  treu  re  la  de!  trono  y  asseu  res 
en  son  lloch  y  fer  à  ses  germanes  tributaries;  may  va  ferho 
Catalunya.  La  resplandor  del  Renaxement  no  Phavb  en- 
lluernada lant  que  fos  capaç  d'arrossegar  sa  pròpia  mare 
fins  al  peu  de  l'ara  del  Cessarisme  y  allà  sacrificaria;  Ca- 
talunya fou  sempre  y,  sobre  tot,  era  aleshores  massa  cris- 
tiana pera  cometre  tal  sacrüegi.  Qui'l  cometé  fou  un'altra 
de  les  filles  que  caygué  un  dia  en  la  tentacíó  de  ferse  se^ 
nyora  de  les  gents;  tragué  la  seua  mare  de  Talt  sitia!  hont 
seya,  va  asseures  en  son  lloch  y  va  dir  à  ses  germanes: — 
Ja  no'm  sou  germanes;  desd'ara*m  pagareu  tribut;  fondre 
vostres  corones  y  m'en  faré  una  per  cenyir  mon  front;  re* 
gira  una  sola  lley,  ma  voluntat;  no  hi  haurà  més  qu'uníi 
llengua,  la  que  jo  parli. — 

Desde  aleshores,  ni  sos  propis  fills  escaparen  à  son 
afany  de  tiranisar;  y  quan  ells  se'n  quexaren,  quan  s  atrc* 
viren  a  dirli  que  obrava  contra  lley  y  trepitjava  la  justí- 
cia, aleshores  ella,  que  no  havia  respectat  sa  mare,  perse- 
guí 'Is  seus  propis  fills  y  alia,  en  los  camps  de  Villalar,  va 
degollartos. 

La  Justicia,  refugiada  à  TAragó,  axecà  '1  cap  esfere- 
hida  d'aquell  crim,  y  alça  !a  veu  y  crida  fort  per  detu- 
raria; y  axò  bastà  pera  que  un  jorn  un  botxí  vestit  de 
negre,  magre,  sèch  y  de  cara  esblanquehida,  escapsas  la 
Jusiicia  à  Çaragossa. 


Digitized  by 


Google 


RAMON    PICÓ   Y   CAMPAMAR  7 1 

Ses  germanes  Lusitania  y  Catalunya  s^  axecaren  in- 
dignades contra  d'ella  y  Ten  vestiren.  Catalunya,  que  no 
havia  sofert  encara  prou  en  castich  d'haver  consentit  que 
rúltim  rebrot  de  la  Casa  Real  d'Aragó,  Tinfortunat  Comte 
d'Urgell^  morís  un  jorn  assessinat  à  Xàtiva,  seguí  essent 
tributaria  Lusitania,  més  sortada,  va  rompre  sos  grillons 
y  queda  lliure.  Cavà  un  abisme  entre  ella  y  sa  germana  y 
per  no  véurela  més  va  embarcarse  en  ses  galeres  y  trescà 
ab  llibertat  la  mar  amplíssima,  preferint  més  tractar  ab 
pobles  desconeguts  y  ab  gents  salvatges 

lOh,  Lusitania!..  Quan  sento  devegades  que  Ms  mi- 
grats polítichs  de  Madrid  lamentan  lo  teu  allunyament  y 
separació  y  expressan  son  desitx  de  que  tornis  y  t'acostis 
à  n'aquella  ab  qui  lluytares,  no  més  pe'l  pler  d'acabar  d' 
arrodonir  axó  qu'ells  ne  diuen  unitat  nacional,  penso  y'm 
dich  à  mi  mateix: — Y  ^còm  ha  de  tornar  la  Lusitania  dins 
lo  sagrat  recinie  hont  seya  un  jorn  prop  de  sa  mare,  si  sa 
mare  no  hi  es?  Còm  ha  d'acostarse  à  n'aquella  que  ha 
empobrit  y  esclavisat  à  totes  ses  germanes  y  fins  à  sos 
propis  fills?  ;Còm  ha  d'acostarshi  quan,  lluny  d'estar 
arrepentida  de  lo  fet,  per  boca  d'un  de  sos  servidors  més 
decidits  y  entussiastes,  en  Joan  Valera,  li  ha  dit  ben  clar 
à  Lusitania  que  si  vol  tornar  à  ella  ha  de  ser,  no  per  ser 
lliure  com  es  ara,  sinó  per  viure,  com  les  altres  regions, 
subjecte  à  sa  lley,  sotsmesa  à  sa  voluntat  y  renunciant 
fins  y  tot  à  l'esperança  d'alcançar  ab  lo  temps  una  mi- 
queta  de  descentralisació  (i)?  ^Còm  es  possible  que  torni? 

(i)  Los  unitartstas  prevén,  acertadameate,  la  perturbación  que 
en  la  maquinaria  política  por  ellos  construïda,  ha  de  producír  la 
ingerència  del  principio  federativo.  Un  insigne  escritor  castellano, 
muy  de  su  raza  en  matèria  dé  organización  nacional,  ha  puesto  la 
senal  de  peligro  con  loable  franqueza.  Oigàmosle:  «Distamosno 
Dpoco  de  inferir,  con  la  segurídad  con  que  iníiere  el  sehor  Labra  la 
«natural  unión  de  Portugal  y  de  Espana  en  un  porvenir  mà'  ó  mé- 
»nos  cercano.  Grandes  son  las  dificultades  que  habría  que  vèncer 
»para  esto;  però  de  todos  mpdos,  ni  çreenoos  qí  dçseamos  que^sea 


Digitized  by 


Google 


7 i  DISCURS   DEL  SR,    PRESIDENT 

íTornara,  lal  volta,  no  més  pe'[  pler  d'entregarü  son 
ceptre  y  sa  corona  perque^Ls  trenqui;  pe'1  pler  de  darli'l 
códich  de  ses  lleys  pera  que1  cretni;  y  peM  pler  d'  aliar- 
garli  després  lo  coll  pera  que  li  posi  lo  jou  dels  vençuts?.. 

Follia  fora  sols  pensarsho. 

Vindrà  la  Lusitania  quan^  lliures  ses  germanes  deia 
dominació  dels  unitaristes,  puguin  darse  les  mans  ab  lli- 
bertat per  fer  rodona  y  girar  alegrement  al  entorn  desa 
mare  Espanya  asseguda  de  nou  en  son  sitial  de  reyna.  Y 
axò,  axò  es,  senyors,  lo  que  vol  Catalunya.  Que  Espanya 
sia  Espanya  en  Itoch  d'ésser^  com  es  ara^  una  Castella 
gran  que  cada  dia  va  axamplantse  invadint  [os  vehinatsy 
extenentse  per  casa  d'altri,  Axò  es  lo  que  vol  Catalunya: 
que  Espanya  torni  à  ser  lo  qu'era  abans,  quan  Camocns 
la  cantava  dihent  dVUa  que  la  engrandían  diferentes  na^ 
cions  rodejades  per  les  ones  del  Occeà  (i). 

Axis  la  va  fer  Deu  y  axis  ha  d'ésser:  sols  axis  sortirem 
de  l'uniformisme  que  es  sempre  una  situació  violenta  y 


iicondíción  de  csa  unídad  futura,  cíerta  descentraHaaciÓQ  con.  que 
BSuena  el  seaor  Labra,  y  que  viene  a  parar  en  autonomia  Preferí- 
Me  es  seguir  slempre  separados  de  Portugal,  à  romper  Questra  uai- 
ï>dad  aaciooalj  ya  lograda  en  todo  lo  demís  que  es  y  se  llama  B- 
npana.  La  autonomia  la  queremos  para  Espana  toda,  con  Portugal 
»ó  SïD  Poriugal;  mis  no  queremos  la  autonomia  para  cada  regi6n  à 
»comarca,  !^mo  que  todas  gocen  de  los  mismos  fueros,  siendo  parte 
üde  la  soberanía  total  y  únicai*.  (aj.  Arturo  Campión:  La  UíiJ^n 
Ibérica  y  las  Libcrtades  RcglonaleSj  la  Esparía  Regionül^  ii  Abnl 
de  1S90. 

ii)  fl  , ,  a  nobre  Espanha 


Com  naçóes  diJJerentes  se  engrandece, 
Cercadas  com  as  ondas  do  Oceano: 


Os  L•usiadas.^Qo.ni  IIK 

ja|    Jnan  Valera,  Portugal  Contemporaneo^  Espaiïa  moderna, 
— Febrero. 


Digitized  by 


Google 


RAMON    PICÓ    Y    CAMPAMAR  y3 


arribarem  a  la  forma  regional,  expressió  de  la  vida  nor* 
mal,  suau y  fecunda  d'una  societat  civilisada  (i). 

Senyors,  ja  es  hora  de  que  tots  los  hòmens  de  seny 
clar  y  de  cor  sa,  fassen  esment  de  lo  que  passa  a  Espanya; 
ja  es  hora  de  que  tots  los  hòmens  de  bona  voluntat  s'hi 
fixin  y's  convencin  de  que  estam  en  ple  paganisme,  de 
que'is  del  Centre's  consideran  romans  ytractan  als  demés 
com  à  bàrbaros  nascuts  per  la  servitut  y  Tesclavatge. 

Es  precís,  senyors,  quo  tots  aquells  que  creuen  que  P 
home  es  fet  à  imatge  y  semblança  de  Deu  y  que  Deu  es 
pare  de  tots,  vegin  de  fer  lo  possible  pera  que  no  hi  hage 
entre  nosaltres  vencedors  y  vençuts,  senyors -y  esclaus, 
homes  y  coses.  ^Fins  à  quan  han  de  rodar  les  rodes  de'eix 
enginy  fet  aposta  per  esclafar  y  trossejar  les  regions,  y  tot 
axó  no  més  pera  que,  axis  esmicolades,  pugui  millor  mas- 
tegaries y  engolírseles  lo  Deu  Estat? 

Axò  no  pot  durar;  axò  es  contrari  à  totes  les  Ueys  di- 
vines y  humanes,  puix  axí  com  l'home  no  ha  sigut  criat 
pera' I  servey  absolut  d'un  altre  home,  tampoch  cap  poble 
ha  sigut  criat  pzra'l  servey  absolut  de  un  altre  poble  (2). 
Jo'm  dirigesch,  com  ara  fa  quinze  anys  En  Reynals  y 
Rabassa,  no  sols  als  poetes,  à  tots  los  catalans  me  diri- 
gesch, à  tots  los  dich  que  cal  fer  un  esforç  y  treure'ls 
munts  de  farda,  de  runes  y  de  llot  ab  que  la  torrentada 
de  rUniformisme  ha  cubert  l'antigua  Iberia:  cal  irèuFeho 
tot  y  netejarho  fins  à  descubrir  lo  terrer  ferm,  la  roca  viva 
de  les  antigues  nacionalitats  per  assentarhi  los  fonaments 
de  una  nova  Espanya;  puix  tot  lo  que  's  provi  d'axecar 
demunt  altres  fonaments  serà  feyna  perduda,  tot  caurà;  y 
sinó,  mirau:  nosaltres  no  som  encara  vells  y  be  n'hem 
vist  caure  de  torres  y  castells,  ideats  pe'ls  legisladors  de 
nostres  dies!... 


(i)  Josep  Torras  y  Bages  Pbrc.— La  Tradició  Catalana^  IntTO• 
ducdó^'-'Reyista  Catalana,  febrer,  1892. 

(2)  F.  Romaní  y  Puigdengolas.— 4f /i^i^^ia^  del  regionalismo 
espanoL 

JO 


Digitized  by 


Google 


74  DlSClfTS    ÜKL    RR.    PHESIDKNT 

jQuín  altre  remey  nos  queda,  donchs,  méssque  axccar 
tes  antigues  regions,  pilastres  necessàries  del  gran  edifici 
nacional,  y  posar  la  Justícia  en  mitx  de  totes  eÜes  ben 
alta,  demunt  un  altar  que  s^alci  a!la,  en  lo  lloch  meteii 
d' aquell  Parlament  que,  en  lloch  d'ésser  lo  clos  sagrat 
voltant  TArca  Santa  de  les  Taules  de  la  Lley,  no  es  mes 
que  un  Itach  fangós  ahont  les  passions  desenfrenades  xís- 
clan  y's  barallan;  semblant  a  n'aquells  gorchs  de  Carrança, 
posats  als  cims  dels  Pyrineus,  hont  se  congrían  les  boy- 
res  y  nuvolats  que  assoian  les  comarques,  y  ahont  les 
bruxes  xisclan  y  cantan  à  la  claror  dels  llamps  y  al  espe- 
tech  dels  trons  de  la  tempesta. 

Es  precís,  es  necessari,  Deu  ho  vol,  que  fem  tots  un 
esforç  pera  que  Esp^mya  sia  un  ramell  de  nacions  riques 
y  poderoses  en  lloch  d'  ésser  com  es  ara  un  trist  fossar  de 
antigues  pàtries  enterrades  vives;  perquè  aquestes  pàtries 
viuen,  no  son  mortes!..,  jAh!  senyors,  si  realment  fossen 
mortes,  ni  cl  nom  quedaria  ja  d'Espanya;  si  Espanyol 
dona  encara  de  tant  en  tant  senyals  de  vida,  es  perquc 'I 
cor  de  aquestes  antigues  pàtries  batega  encara.  No  son 
mortes,  viuen:  son  com  aquelles  oliveres  que  comptRn 
sigles  d'existència,  que'!  vent  ha  coronat,  però  que  arre- 
lan  ben  endins  y  rebrotan  de  nou  a  cada  primavera. 

L'arbre  secular  de  nostra  pàtria  ha  rctlorit:  Catalunya 
s*C5  alçada,  y  prenent  sa  bandera  de  la  ma  freda  y  crispa- 
dn  del  conceller  Casanova,  encara  ha  tingut  força  per 
alçaria  amunt,  y  ha  tingut  encara  prou  alè  pera  llançíir 
un  crit  de  iHibertatl  que  ha  fet  estremir  la  mare  Espanya, 
la  Espanya  pobre  y  mísera  que  esreso  en  terra,  ja  casi 
agonejant,  ha  girat  vers  ella  sos  ulls  tristos  y  li  ha  dit  ab 
veu  fosca  y  apagada: — «jOh,  filla  Catalunya,  oh  bona  fi- 
>Ila,  salvat,  ysàlvamÍH,,  iConfía  en  Deuj  Puix  Ituytas  pe'l 
nDrct  y  la  Justicia,  l'Etern  re  dara  forces:  no  dcsniayesL.* 
*Crida  ab  veu  forta  a  tes  germanes  y  no  paris  fins  que 
1) vegis  que  s'alçan  y  que's  cridan  les  unes  à  les  altres  com 
Tsse  cridan  y's  responen  les  campanes  tocant  a  sometent!-- 
>jOh,  filles  de  mon  cor,  desplegau  al  vent  vostres  senye- 


Digitized  by 


Google 


RAMON    PICÓ   Y    CAMPAMAR 


»res  glorioses,  pujau  peMs  cims  més  alts  y  cridauvos  y 
>parlauvos,  y  totes  à  la  una,  ien  nom  de  Deu!  començau 
Ȉ  lluytar  les  grans  batalles  d'una  nova  reconquista.  Ara 
•corn  allavors,  lluytau  ab  ardiment,  resoltes  à  guanyar 
•per  Deu  los  antichs  realmes  treyentlos  de  les  urpes  dels 
•pagans.   Abrahonaushi,  feriulos  fort;  foragitaulos  del 

•  nostre  clos,  del  trast  que  Deu  va  darme,  filles  míes;  d'ex 
•tros  de  terra  qu'hauría  d'ésser  un  paradís  y  que  d'ença 
•qu'ells  lo  trepitjan  es  un  hermot  plè  de  gram  atapahit  y 
•carts  que  punxan.  Encoratja  joh,  Catalunyal  à  tes  ger- 
•manes,  y  veniu  totes  juntes  y  treyeume  d'ex  abisme 
•hont  va  llançarme  lo  crim  d'una  filla...  |0h,  dissorta- 
•dal...  jM'es  filla  y  la  perdono!...  Perdonaula  també,  que 

•  us  es  germana!..  A  sos  fills  perseguí  tentada  per  l'infern, 
»y  d'aventurers  y  mercenaris  vils  va  rodejarse:  obrí  son 
cpalau  à  tots  los  malavinguts  ab  les  lleys  y  costums  de  la 
Aterra  ahont  nasqueren,  à  tots  los  sectaris  y  sofístas,  fa- 

•  bricadors  de  lleys  y  opressors  d'ofici,  y  aquests,  ense- 

•  nyorits  avuy  del  casal  hont  ma  filla  en  sa  follia  va  alber- 
•garlos,   la  tenen   jay!   opresa  y  la  trepitjan,  mentres  ella 

•  plora  en  silenci  sa  desgracia  tan  terrible  lay  de  mil  com 

•  merescuda!...  Abans  que  à  mi,  abans  no  salveu  sa  mare, 
•correu,  salvaula  à  ella!.. .  Perdonaula  y  Uibertaula  d'eix 
•axam  d'aventurers  que  fan  estada  en  son  casal  y  1'  opri- 

•  mexeh  lo  mateix  que  vosaltres,  filles  míes.  Perdonaula, 
»y  que  aquest  perdó  nos  meresca  del  bon  Deu  que  tornin 

•  per  nosaltres  les  pures  alegries  d'aquells  jorns  de  ditxa 
i>y  de  grandesa  en  que  vosaltres,  erau  per  mi  la  corona  d' 
•estrelles  resplandents  ab  que  l'Etern  m'havia  coronada: 

•  aquells  jorns  en  que'l  mon   escoltava  vostres  veus  gala- 

•  nes  y  pomposes  com  les  notes  variades  d'un  cant  dolcís- 
»sim  à  la  orella  y  grat  al  cor!...  ^Quàn  serà,  quan  serà 
»que  vostre  mare  pugui  vèureus  de  nou  a  son  entorn  com 
»  un  cercle  de  torres  altes  y  foriíssimes?  jQuàn  serà  que 
» vostra  mare  pugui  sentir  de  nou  la  vostra  veu,  vostre 
«parlar,  que  fa  tan  temps  anyora?...  Veniu  à  mon  entorn 
]>4ob  filles  míesl...  Confegiu  la  cadena  d'or  de  la  Tradició, 


Digitized  by 


Google 


r 


76    /  BISCURS  DEL  SK.    FRESIDENT 

>aguantaula  ab  vostres  mans  y  feu  ab  ella  un  cercle  sa* 
»grat,  que'ns  volti  com  un  mur  y'ns  guardí  pera  sempre 
»de  nostres  opressors,  jOh,  Catalunya,  lluyta  ab  ardi- 
ment*.,  jSalvai,  y  sàlvatn!..-» 

A  la  veu  desa  mare,  Catalunya  avança  resolta.  Ahont 
va  y  lo  que  voi  tots  ho  sabem,  íQuí  sera,  si  té  cor  que  al 
vèurela  partir  no  la  seguesca?  Nosaltres  la  seguim  y  juram 
no  dexarla  may,  may  en  la  vida,  íQui  vulla  iluytar  per  ta 
santa  causa,  que'ns  seguesca!  jVia  foral 

Y  ara,  vosaltres,  mestres  benvolguts,  vosaltres  que'ns 
mirau  de  lluny  y  ab  mitja  por,  no'n  tingueu  pena  del  jo- 
vent que  parteix  y  que's  fa  lluny...  Se  allunya  de  vosal- 
tres tal  com  lo  jove  Tobías  s'allunyà  un  jorn  de  son  parc 
a  qui  tant  també  vos  assemblau  vosaltres. 

Lo  vell  pare  de  Tobías,  vivint  en  cativeri,  com  vos- 
altres hi  viviu,  va  mantenirse  sempre  fidel  a  la  Iky  de 
son  Deu  y  al  lestament  de  sos  parcs,  com  vosaltres  vos 
hi  heu  sempre  mantingut,  y  grava  en  lo  cor  de  son  fitlT 
amor  à  son  Deu  y  a  son  llinatge,  com  ho  heu  fet  ab  nos- 
altres* 

Un  jorn,  cap  a  ses  velleses,  parla  a  son  fill  d*  un  crè- 
dit que  tenia,  de  quelcom  que  l\  devia  una  gent  que  vivia 
en  terres  llunyes,..  Va  darli  Talbara  hont  aquell  crèdit  seu 
constava  ab  tota  força,  y  son  fill,  lo  jove  Tobías,  va  par- 
tir acompanyat  d'un  amich  fidel — era  un  àngel  de  Deu,— 
qui  ni  a  !a  anada  ni  à  la  tornada  va  dexarlo. 

Partí:  passaren  jorns;  un  monstre,  un  drach  horrible, 
sortí  à  Tencontre  del  jove  caminant;  encoratjat  per  Tangel, 
Tobías  va  acomètrel;  lo  monstre  fou  vençut,  y  heuse 
aquí  que  Tobías  troba  M  deutor,  cobral  crèdit  que  contra 
d'ell  tenia  son  vell  pare,  y  alia  en  aquelles  terres  llunyes 
trobà  una  dona  que  cativà  son  cor  y  va  esposaria... 

Son  vell  pare  mentrestant,  privat  de  la  vista,  lo  anyo- 
rava;  y  quan  plorós  prop  de  !a  llar,  pensava; — Mon  fill, 
mon  pobre  fill,  no  tornarà  may  més  à  la  casa  de  sos  pa- 
res*.,—heuse  aquí  que  sa  esposa,  la  mare  de  Tobías,  que 


Digitized  by 


Google 


RAMON    PICÓ   Y    CAlfPAMAR  ^^ 

cada  jorn  pujava  al  cim  més  alt  per  veure  si  son  íill  venia, 
va  distingirlo  de  lluny  que  ja  tornava  y  corregué  vers  son 
marit  cridantli: — jJa  torna!...  (Ton  fill  Tobías  ja  es  aquí! 

Y  Tobías  arriba:  arribà  portant  lo  que  devfan  à  sos 
pares  y  ab  sa  esposa  resplandenc  de  bellesa  y  enjoyada. 
Son  vell  pare  va  abrassarlo,  y  al  besarlo  son  fill,  no  bé  li 
tocà'ls  ulls,  son  pare  que  no  hi  veya,  va  recobrar  la  vista. 

Axis  també  vosaltres,  oh  mestres  benvolguts,  obrireu 
un  jorn  lo  llibre  sagrat  de  la  pàtria  y  parlareu  al  jovent 
d'un  crèdit  apuntat  en  los  fulls  de  nostra  Historia...  y 
aquest  jovent  avuy  parteix  y  se'n  va  lluny  pera  recobrar 
lo  que  deuen  à  sos  pares. 

No  se'n  va  sol:  ell,  com  Tobías,  té  un  amich  fidel  que 
noM  dexarà  may:  té  Tàngel  tutelar  de  nostra  terra,  aquell 
que  acompanyà  à  nostres  avis  en  ses  glorioses  empreses. 

També  aquest  'jovent,  lo  mateix  que  Tobías,  trobarà 
un  drach  horrible  pe'l  camí;  lluytarà  ab  ell  fortes  bata- 
lles; lo  drach  serà  vençut,  y  aquest  jovent  vencedor  reco- 
brarà lo  rich  tresor  que  'us  deuen. 

Nostra  mare  Catalunya,  des  del  cim  de  Montserrat  lo 
veurà  tornar  un  dia,  y  us  cridarà  contenta  no  bé'l  veji: — 
I  Aquell  jovent  ja  torna,  ja  es  aquí!...— Y'l  veureu  arribar 
ab  lo  tresor  recobrat,  ab  la  suspirada  autonomia...  Vo- 
saltres correreu  à  son  encontre;  Tabraçarèu,  y  quan  ell 
vos  abraci  vos  sentireu  rejovenits;  lo  besareu,  y  quan  ell 
vos  besi,  aleshores  vosaltres,  com  lo  pare  de  Tobías,  re- 
cobrareu la  vista  y  veureu  lo  sol  esplèndit  del  gran  dia 
de  nostra  llibertat. 


V 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by  VjOOQIC 


"^Wr^^f 


En  l'  acte  de  la  coronació  del  busto  de  D.   Antoni 

DE      BOFARULL,     LO     Sr.      PrESIDENT     DIGUÉ     AQUESTES 

paraules: 


sEn  nom  de  la  Llengua  Catalana  que  un  dia,  com  T 
Orfaneta  de  Mcnargues,  anava  pobre  y  desvalguda  de 
poble  en  poble  y  per  plasses  y  carrers  fins  que  ell  y  els 
pochs  companys  que  V  ajudaren,  ab  los  Jochs  Florals 
hont  r  aculliren,  li  donaren  una  llar  santa  y  honrada 
hont  refeta  y  ennoblida  ab  V  escalf  de  la  famitia  trobàs 
més  endevant,  no  un  jove  enamorat,  sinó  tot  un  exèrcit, 
tot  un  aixam  d'  adoradors  entussiastes. .. 

En  nom  de  la  Pàtria  Catalana  que  sempre  tingué  en 
ell  un  custodi  fidel  de  sos  llibres  sagrats,  un  narrador  en- 
tussiasta  de  ses  gestes  in  mortals,  un  paladí  defensor  de 
son  nom  y  la  seua  honra... 

En  nom  de  V  Host  Catalanista,  en  nom  del  Jovent  de 
Catalunya  à  qui  va  donar  lo  primer  aplech  de  poesies 
de  trobadors  moderns,  la  primera  novela  històrica  de 
nostre  renaixement  y  uns  Anals  ahont  pogués  llegir  y 
apendre  lo  que  la  Historia  oficial  que  se  ensenya  a  tes 
escoles  té  encàrrech  de  no  dir...^ 

Lo  Consistori  dels  Jochs  Florals  te  avuy  V  honra  de 
oferir  una  corona  de  llorer  à  la  memòria  de  N^  Anton 
de  Bofarull  que  ha  deixat  aquesta  vall  trista  y  escura  per 
pasar  à  més  alta  y  millor  vida  y  ser  desde  avuy  y  pera 
sempre  una  estrella  resplandent  en  lo  cel  de  nostre  pàtria, 
ahont  ja  en  brillan  tantes  que  desde  açí  baix  les  veyém 
que  fan  com  una  via  laciea^  com  un  camí  de  llum  que  'ns 
guia  vers  la  suspirada  terra  de  promisió,» 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


SENYORS: 


Després  del  discurs  de  nostre  President,  qualsevol 
consideració  qu'  us  fes  sobre  la  causa  que  aquí  anyalment 
nos  aplega,  resultaria  deslluhida  y  més  que  tot  impròpia. 
Acabem  d'  aplaudir  al  que  ha  sapigut  fer  batre  nostre  cor 
parlantnos  ab  los  dictats  de  la  rahó  y  del  patriotisme, 
conjurantnos  à  tots  al  nom  sagrat  de  la  pàtria  aquí  feste- 
jada, y  no  tractaré  jo,  glosant  ab  veu  esblaymada  sos 
conceptes,  d'  afogar  lo  sens  fi  de  nobles  sentiments  y  ar- 
dents desitjós  qu'  en  vostres  pits  ha  fet  neixe. 

Ma  tasca  es  ben  diferenta.  Vos  haig  de  esplícar  com 
han  respost  los  poetas  y  escriptors  de  la  terra  al  cartell  d' 
honrosa  lluyta  que  publicarem;  ab  quina  tonada  nova 
han  regalat  enguany  los  rossinyols  à  la  captiva,  quinas 
son  las  tres  estrofas  qu'  han  afegit  nostres  irovadors  als 
poemas  de  la  Pàtria,  de  la  Fé  y  del  Amor,  cercant  inspi- 
ració en  las  deus  inestroncables  de  la  nostra  terra. 

La  nota  que  ara  sentireu  vos  semblarà  poch  agradosa ; 
es  trist  tan  mateix  formular  un  judici  franch  y  seré  sobre 
allò  que  'ns  inspira  ilimitat  afecte,  mes  vos  ho  diré  con- 
vensut  de  que  dono  una  prova  pública  d^  aquest  afecte 
mateix  en  nom  del  Consistori, 

u 


Digitized  by 


Google 


r 


JOCFTS    PLOR  ALS    DE    BABCE:LO^A 


iQuín  treball  més  penós  per  nosaltres  ha  sigut  lo  Je 
garbellar  entre  las  i6o  composicions  tramesas,  per  tro- 
barne  algunas  dígnas  de  premi! 

Anavam  desclohent  y  llegint  los  plechs  y  'ns  cam- 
biavan  impresions  tristas.  La  majoria  de  las  pocsías  eran 
atlargadas  d'  assumpta  y  de  factura,  plenas  de  llochs  co- 
muns y  de  frases  qiie  sab  de  memòria  qualsevol  que  s' 
hagi  versat  en  la  lectura  del»  autors  catalans,  semblant 
en  això  i  la  ma!  surgida  roba  d'  arlequí  que  cubreix  per 
desfigurarlas  y  apropiarselas  las  nuesas  sublims  de  U 
vera  inspiració  dels  poetas-  llegíam  més  y  moll  sovint 
se  'ns  presentava  com  una  mala  sombra  la  que  ja  s'  ano- 
mena poesia  de  certamen,  aquella  que  lluny  de  cantar  ab 
batements  de  cory  vols  capritxosos  del  pensament,  té  per 
ideal  únich  que  's  dibuixa  entre  ratllas  la  de  guanyar  un 
premi.  No  hi  descobríam,  no,  aquell  afany  d'  esmolar  la 
pròpia  imaginació  ab  la  lectura  dels  bons  models,  sinó  '1 
desitj  ínmoderat  de  fer  poesías  ab  una  imaginació  que  s' 
han  format  sos  autors  mateixos  llegint  los  poetas  del  dia. 
ïQuants  n'  hi  ha  que  's  pcnsan  volar  en  alas  de  la  fanta- 
sia per  espays  desconeguts  y  lluminosos,  y  ben  mirat  no 
fan  més  que  muntar  lo  ca  ball  fcixuch  de  la  retòrica  que 
dona  desesperadas  voltas  dintre  d'  un  petit  cercle! 

Nos  convencerem  ben  prompte  de  que  en  bé  de  la 
Institució  nó  convenia  adoptar  aquest  any  en  la  elecció 
dels  trevalis  un  criteri  massa  rigurós,  sempre  à  reserva  de 
cumplir  com  a  bons  fent  per  los  Jochs  Florals,  un  cop 
passada  la  festa,  quelcom  més  de  lo  que'ls  nostres  Estatuts 
nos  imposan. 

Cal  dirvos  per  aíxó,  qu*  escullirem  casi  sempre  per 
unanimitat  de  parers  y  sense  gran  discussió  las  poesías 
que  sentireu  llegir  y  Ms  demés  treballs  que  figuran  en  lo 
veredicte,  Ademés,  ab  tota  franquesa  devem  confessarho^ 
nos  consolava  lo  fet  de  que  tots  los  t6o  trevalis  enviats 
rcsponían  al  fi  altissim  que  està  encomanat  als  Jochs  Flo- 
rals; en  sa  gran  majoria  se  sentia  la  xardor  del  caliu  pa- 
triótich  de  bona  mena  qu'  amagavan,  y  apart  de  las  pre- 


Digitized  by 


Google 


ERNEST   MOUNl£  T    BRASés  S3 


miadas  n^  hi  havia  algunas  que  demostran  en  son  autor 
prou  vigor  d'  alas  pera  llensarse  per  la  serena  regió  de  la 
poesia  quan  un  alé  poderós  vagi  a  móureM. 

Estem  ben  lluny  de  creure  que  la  malaltia  dels  Jochs 
Florals  sia  de  mort,  y  creyém  que  are  més  que  may 
convé  deixar  ben  obert  lo  gloriós  llibre  dels  anals  de  las 
nostras  lletras:  per  avuy  sols  dech  dir  en  nom  del  Con- 
sistori que  correijida  nostra  institució,  y  això  no  es  gayre 
costós,  d'  alguns  vicis  contrets  en  sa  ja  llarga  vida,  pot 
resplandir  y  ufanarse  com  en  sos  mellors  temps.  Jo  desde 
aquest  lloch  proclamo  sa  vitalitat  inestroncable,  perquè 
are  com  may  va  més  dreta  à  la  finalitat  que  sos  fundadors 
li  donaren. 

Es  cert  que  V  arbre  dels  Jochs  Florals  no  es  com  lo 
taronger  tot  ell  rumbejant  de  la  fruyta  dolsa  qu'  ubriaga 
y  adormeix  en  ideals  deliquis;  no:  lo  nostre  arbre  es  com 
lo  Pi  de  Formentor  que  'ns  canta  lo  gran  poeta  mallor- 
quí: més  bell,  més  poderós,  més  vert  que  tots  los  altres 
arbres;  revincla  sas  arrels  per  las  penyas  y  regna  sobre 
la  altura  alimentantse  de  llum  y  de  cel;  quan  las  venta- 
das  bramulan,  ell  riu  y  canta  més  fort  qu'  ellas  y  espol- 
sa demunt  dels  núvols  sa  real  cabellera  jLos  Jochs  Flo- 
rals, ànima  forta  de  Catalunya, 

veurin  caure  à  sas  plantes  la  mar  del  mon  irada 
y  sas  cansons  yalentas  iran  per  la  ventada 
com  Fau  dels  temporals!.. . 

Lo  discurs  de  nostre  President  que  havem  aplaudit, 
es  la  més  clara  demostració  de  mas  paraulas. 

Veredicte  del  Consistori: 

FLOR  NATURAL 

De  las  56  poesias  queaspiravan  a  aquest  premi  que  M 
Consistori  ha  concedit  à  L'Aglenya  lema:  de  totajlayra  y 
color ^  que  té'l  n."*  25;  triat  aplech  de  dotze  poesias  sadollas 


Digitized  by 


Google 


84 


JOCHS  FLOHILS  DE  BAnCELONA 


'de  la  frescor  y  sanitosa  ílayre  del  camp;  algú  nas  d' ellas 
com  la  Nií  de  Sani  Joan^  Lo  Cassa-nius,  La  cançó  dek 
rosella  y  Crepúscol,  verament  notables  per  sa  escayema 
forma,  lo  sentiment  esquisit  que  las  anima  y  '1  Henguaijc 
propi  y  ben  català  ab  que  ^s  refereix  la  vida  y  costums 
ampurdanesas.  Ademés  se  'ns  feren  simpaticas  ja  de  pri- 
mera impressió  perquè  las  vegcrcm  allunyadas  del  moillo 
gastat  a  que  avans  me  referia.  Llàstima  quea  voUas  que- 
din desliuhidas  tan  bellas  qualitats  per  alguna  vaguetat 
en  !a  expressió, 

S*  han  concedit  dos  accèssits:  lo  primer  à  la  poesia  del 
n."  70,  A  les  velleses  lema:  un  pare  manté  vint  Jï Us  y  vint 
fills  no  mantenen  à  un  pare  [^tdagi  popular),  qüadret  sen- 
tit, ben  dibuixat  y  ab  detalls  que  conmouhen,  si  be  en 
conjunt  de  poca  volada;  lo  segon  accèssit  T  ha  obtingut  la 
poesia  del  n,"  So,  Mar  enfora  lema:  jOlnssa!  ayrosay 
ben  entesa  marinesca  ab  alguns  defectes  de  composició 
que  descobreixen  certa  inexperiència  en  son  autor. 

Se  mcncionan:  Cap  de  dol  y  Poncella  d'  amor. 

ENGLANTÍNA  D^  OR 


De  las  5o  poesías  que's  dispntavan  aqueix  premi  s'ha 
escullit  la  del  n."  i3o,  Castellans  de  Catalunya  de  pensa- 
ment felís,  desenrotllada  ab  sobrietat  y  valentia,  encara 
que  no  ab  tota  la  forsa  d^  imaginació  que^s  podia  desitjar 
del  assumpte. 

Han  sigut  mereixedora^  d^  accèssits  las  poesías  n."  i, 
La  Com  tesa  lema:  no  est  ich  morta  nó,  m  est  tck  ettsopida; 
y  n/  r3t,  Lo  sentiment  de  pàtria.  La  primera  es  una 
hermosa  alegoría  de!  passat  yM  present  de  Catalunya  feta 
al  estil  de  canso  popular.  Mes  que  la  novetat  del  argu- 
ment Ja  fan  digne  de  distinció  V  acert  ab  que  està  feta  y 
algunas  bellas  imatjes  que  la  adornan.  La  segona  es  ben 
pensada  y  d'  assumpto  interessant^  encare  que  gens  nova. 

Se  menciona  honoríficament  La  Cerdana, 


Digitized  by 


Googl 


CIRNEST  MOLINÍ   Y    BRASÉS  85 


VIOLA  D^  OR  Y  ARGENT 

De  las  42  poesías  que  optavan  a  aquest  premi  no  ha 
dubtat  gens  lo  Consistori  en  concedirlo  à  la  que  porta  M 
n.**  33,  Penediment  lema:  Crech  en  Deu ^  de  Deu  espero, 
acte  de  contrició  del  ànima  pecadora  que  salmejaà  imita- 
ció dels  cants  bíblichs  la  vanitat  del  mon  avans  tan  desit- 
jada y  's  condorjn  à  la  tèbia  llum  de  la  esperansa  som- 
niant la  nova  vida.  Las  imatjes  son  ben  trobadas  per  més 
que  algunas  pequin  de  conceptuosas;  lo  vers  à  voltas  re* 
sultà  aspre  y  forsat;  lo  llenguatje  es  escullit. 

També  s'  han  adjudicat  dos  accèssits.  Lo  primer  à  la 
poesia  del  n.®  62,  Dormint^  lema:  Visió;  de  forma  ben 
trobada  y  ab  alguns  rasgos  d'  inspiració,  encare  que  re- 
sulta pobra  d^  assumpto  y  poch  retocada.  Lo  segon  accès- 
sit s'ha  donat  al  sonet  provensal,  E  vivo  lepas^  lema:  Pax 
tecum^  senyalada,  ab  lo  n.*  120,  que  n'  ha  sigut  merei- 
xedor per  encloure  un  pensament  trascendental  desenrot- 
llat ab  bon  gust  y  sobrietat,  qualitats  que  son  certament 
las  més  envejables  en  aquesta  classe  de  composicions. 

PREMIS  EXTRAORDINARIS 

Dotze  n^  hi  havia  d'  oferts  y  sols  n'  hem  adjudicats 
dos.  Aquesta  falta  de  concurrència  es  deguda  tal  volta  à 
que  molts  d'  ells  han  de  versar  sobre  un  assumpto  que 
reclama  llarch  estudi  y  '1  temps  no  arriba  per  compon- 
dre!, desde  la  publicació  del  cartell  à  la  del  veredicte. 

Los  premis  qu'  ha  concedit  lo  Consistori  son:  primer 
to  de  la  Excma.  Diputació  d'  Alacant;  romans  histórich 
de  n.**  35,  titulat  A^  Huguet  d'  Empúries^  quadro  viu  y 
animat  de  las  lluytas  del  feudalisme  ab  ia  realesa.  La 
forma  es  bastant  descuydada  y  s'  ha  concedit  per  majoria 
de  vots. 

Entre  las  varias  biografías  y  monografías  que  han 


Digitized  by 


Google 


86  JOCHS  FLORALS  LE   BAHCBLOKA 

optat  als  diferents  premis  oferts  à  aquesta  mena  de  rrc* 
valls,  lo  Consistori  tant  sols  n'  ha  escullit  un  com  é  digne 
de  premi.  Se  tractava  d^  una  biografia  que  ho  es  sols  per 
dur  en  sa  portada  lo  nom  d'  un  personatje  histórich  ca- 
talà; mes  examinada  ab  deteniment,  deu  donàrseli  la  cali- 
ficació  de  trevall  histórich,  més  aviat  monografia  que  bio- 
grafia, ja  que  '1  personatje  à  qui  *s  refereix  queda  en  segon 
terme  y '1  eclipsa  la  descripció  y  estudi  del  element  en 
que  's  movia.  Per  això  y  per  tenir  aquest  Consistori  de! 
Excm.  Ajuntament  de  Reus  sancera  llibertat  en  la  adju- 
dicació de  son  premi,  s*  ha  concedit  al  trevall  de  referèn- 
cia titolat:  Pere  Joan  Ferrer,  lema:  Honor  ah  que  algim 
díasjjills  nobles  de  la  tetera  eic.  (Balaguer),  de  n."  90,  en 
que  *s  presenian  gran  número  de  documents  interesams 
en  son  doble  aspecte  histórich  y  literari,  del  temps  de 
Joan  II  y  de  la  guerra  que  sostingué  contra  Caialunya. 
S'  ha  donat  menció  honorifica  a  la  monografia  San 
Julià  de  Vilatorta. 


Y  ara  senyors,  permeteume  que  vos  fassi  esment  dels 
que  foren;  perquè  en  aquesta  poètica  festa  es  tlohabk 
consuetut  posar  la  grogueta  sempreviv*n  en  mitj  de  la 
xamosa  toya  de  violas  y  cnglantinas  que  cada  any  aqu! 
rumbejan  com  en  lo  iardí  encantat  de  la  poesia. 

La  mort  s'  ha  mostrat  ben  crudel  ab  nosaltres  en 
aquesta  darrera  anyada.  jQuants  noms  estimats  y  vene- 
rables s^  han  hagut  de  pintar  en  aquestas  tarjas! 

Al  cap  de  lots,  com  ho  era  sempre  en  vida,  s  hi  lle- 
geix lo  de  r  Anton  de  Bofarull  y  de  Brocà,  català  de  cor, 
lo  verdader  restaurador  del  Jochs  Florals,  donchsnos' 
atura  finí?  que  logra  que  fos  un  fet  aquesta  idea,  segons 
tots  sabem  y  'ns  digué  !o  venerable  Milà  (que  al  cel  sia) 
en  la  festa  de  la  vinticinquena;  lo  que  desperta  en  las  ge- 
neracions queM  succehiren  la  afició  ais  estudis  histórictií^ 
ab  la  publicació  de  sa  monumental  historia  de  Catalunya, 
obra  en  la  que  gayre  bé  s*  agermanan  la  exposició  senzi- 


Digitized  by 


Google 


ERNKST    MOLINÉ    Y    BR  «SÉS  87 


lla  dels  fets  passats  ab  sa  evocació  viventa;  son  aputita- 
ment  inventariat,  ab  lo  treball  de  crítica  selecció  que  las 
modernas  escolas  aconsellan;  lo  narrador  de  las  costums 
que  's  perden,  V  aturador  dels  recorts  que  fugen,  lo  no- 
velista,  lo  filólcch,  lo  poeta...  tot  ho  era  en  Bofarull,  y]'Is 
Jochs  Florals  a  ell  tot  ho  deuhen;  V  acte  de  son  corona- 
ment es  lo  pago  d'  un  deute.  Català  honrat  y  de  bona 
mena,  com  diu  un  altre  historiador  català,  sas  costums 
son  d'  aquellas  que^s  perden,  mes  son  recort  may  fugirà 
de  nostra  memorial 

També  'ns  ha  deixat  per  sempre  en  L•luis  Cutxet,  V 
home  de  caràcter  sancer  é  independent,  ceretd  indomable 
que  retirat  de  la  trafegosa  vida  de  ciutat,  comunicava  à 
sos  amichs  y  companys  d'  ideas  totas  las  que  anavan  ger- 
minant en  son  cervell  privilegiat.  Defensor  decidit  de 
nostra  indústria,  publicà  diferents  trevalls  de  polèmica, 
escrits  ab  aquell  estil  en  que  domina  una  gran  sinceritat 
de  creencias  y  una  envejable  convicció  en  expressarlas. 
Fou  dels  primers  y  mereix  de  nosaltres  un  recort  pre- 
ferent. 

En  Damàs  Calvet  també  ho  fou.  Mestre  en  Gay  Saber, 
poeta  català  de  gran  volada,  va  comensar  sa  tasca  dintre 
de  nostra  festa  y  d'  ella  'n  tragué  V  encoratjament  per  fer  la 
obra  desa  vida,  lo  poema  Mallorca  crwííVina,  que  sens 
dupte  quedarà  junt  ab  lo  seu  nom  com  una  constelació  iri- 
sada de  glòria  en  lo  cel  de  nostre  renaixement.  Desde  la 
salutació  que  li  dirigí  trenta  anys  enrera  lo  gran  Mistral  al 
acabament  de  sa  poesia  endressada  als  poetas  catalans,  iins 
a  la  entussiasta  crítica  que  feu  del  poema  en  Menendez  Pe- 
layo,  en  Calvet  cumplí  com  à  bó  Fou  un  dels  restaura- 
dors de  nostre  teatre  y  ha  deixat  à  més  de  sa  obra  capdalt, 
un  gran  número  de  poesías  totas  ellas  vessantas  d'  inspi- 
ració y  de  sinceritat. 

De  r  altre  banda  dels  Pirineus  hem  sentit  un  clam  d^ 
angoixa;  fins  aquí  ha  arribat  lo  trist  ressò  de  las  campa- 
nas.  En  Koumanille  ha  mort.  Fou  lo  pare  del  renaixe- 
nient  de  Provensa.  Ell  reculli  la  herència  del  gran  poeta 


Digitized  by 


Google 


r 

del  pobie,  d'  en  Jasmin,  y  junt  ab  lo*;  fruvrs  de  ^a  imi^i- 
nació  feconda,  los  esbargí  per  sa  pàtria  que  tota  s'  omplí 
de  Uum  y  de  poesia.  Entussiasta  de  la  miisa  popular,  1Í 
inspira'  ademés  d*  hermosos  versos,  qüentos  d^  incompa- 
rable finor  y  senzillesa. 

També  s'  ha  mort  en  Joseph  Narcís  Roca,  lo  propa^ 
gandista  infatigable  de  la  idea  regionalista,  malgrat  sos 
molts  anys  y  sa  poca  salut;  lo  qui  en  una  ocasió  sapiguc 
encoratjar  lo  poble  en  santa  indignació  contra  los  abusus 
del  poder  centralista, 

En*Rossendo  Arüs,  que  tantas  probas  ha  donat  de  ser 
bon  català  y  bon  cultivador  de  nostra  literatura;  en  Feüx 
Macià  y  Bonaplata  decidit  protector  de  nostra  festa  dintre 
y  fora  de  la  casa  de  !a  ciutat  de  Barcelona;  en  Josepli 
Pleyan  de  Porta,  V  amant  de  las  antigüetats  lleydatanas, 
y  en  Bonaventura  Hernandez  Sanahuja,  un  dels  primers 
que  's  dedicà  à  investigacions  de  arqueologia  pràctica  y 
un  dels  primers  fundadors  de  museos  locals,  que  ha  llegaï 
à  sa  estimada  pàtria. 

Tots  ells  descansin  en  Lo  Senyorl 

He  dit> 


^#í^0l:.'t 


Digitized  by 


Google 


■Mp»ipnHP^^n'5j»-»i>i•»  ^  ^.-.-^p.  I  ■■pi,ii7Jw-Y•vy^-^-— ,'-w  -«•»  T"'^  V    '"~.^,^  ar%"  7^.  ""T^íW^'Tr 't-F-T-tar"--*— »  ';^".~TT"i?<".-«J•'• 


FLOR  NATURAL 


V.— L"  AGLENYA,  de  D.  Ramon  Masifern. 


VI.— A  LES  VELLESES,  de  Dona  Dolors  Moncerdà 
de  Macid. 


VII  —MAR  ENFORA,  í/e  Z).  Claudi  Planas  y  Font. 


18 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


L'  AGLENYA 


De  toU  flayra  y  color. 


F/ 


mpurdA 


Si  '1  mon  trobeu  desert,  jo  *n  sé  un  oassis 
hont  é  tot  temps  hi  ha  llums,  y  olors,  y  cants; 
lo  primer  bes  del  sol  allf  se  'n  vola, 
y  '1  mar  llatí  s'  hi  bressa  al  bell  devant. 

Com  un  reco  de  cel  bonich  el  troba 
tothom  qui  ab  la  franquesa  's  don  ia  ma: 
qui  hi  posa  '1  peu  tan  sols  una  vegada, 
los  ulls  y  M  cor  hi  deixa  enamorat. 


^LBAD A 


Era  un  jorn  de  primavera. 
L*  acompanyava  un  cel  blau 
tan  seré  com  la  mirada 
d*  una  nena  de  quinze  anys. 

L*  alosa,  tot  fent  V  aleta, 
cel  amunt  'nava  pujant; 
lluhía  sobre  las  fullas 
la  rosada  matinal. 


Digitized  by 


Google 


9 

1 

98 

C    AGl KNVA 

La  mar^  bon  tro*i  lluny,  hleiiava 
en  son  lIiT  d'  alga  y  coraL 
y  en  cada  branca  *s  gronxían 
dos  aucetls  aparellats ' 

Del  bras  ab  It  prenda  meva 
seguíam  tot  costejant- 
la  campana  de  V  H ermita 
ïtritlla  quelrUUejaràsí 

Quan  topa  vam  alRÜn  marge 
ahcrós  y  enverdissat, 
jo  à  coll  meu  V  encamellava 
y  ab  dos  bots  ja  eram  i  dalr 

y 

Aquf  un  niu  de  perdiuhetas^ 
un  de  j;rivias  més  enllà; 
los  míSrges  vessant  aromas; 
ias  fonts  corrent  y  cantant 

Un  roseret  que  floria 
a!  bell  mitj  del  caminal 
ens  va  dar  totas  las  rosas 
al  punt  que  vàrem  passar, *.j 

En  sa  rossa  cabellera 
ni  'n  posí  dos  ó  tres  rams; 
las  altres,  feta  una  toya. 
damunt  son  pit  tornejat, 

jY  que  bé,  que  bé  li  esqueyan 
aquellas  rosas  del  campi 
à  mos  ulls  SC  *m  figurava 
r  Alegoría  del  Maig  ... 

[Y  era  un  jorn  de  primaveral 
acompanyat  d'  un  cel  bfau 
tan  seré  com  la  mirada 
d'  una  nena  de  quinze  anys 

Digitized  b/VjOOQlC 

^ 

* 

K•-^TWn•sfyi  -r~V  f 


RAMON    MASIFKRN 


DILi 


Prou  que  't  conech,  herbeta 
que  't  dius  marduix; 

ja  no  he  de  ser  més  flasca 
de  des  d^  avuy. 

Ja  no  ha^  pas  d'  enganyarme 
ab  més  embulls... 

parlant  la  gent  s'  entenen; 
no,  fent  embuts 

Sempre  me  diu  la  mare 

qu'  he  fet  de  tú; 
com  es  que  de  mi  fujes 

tant  com  pots  lluny; 

y  jo  pobreta  y  trista, 
m'  aixugo  'Is  ulls, 

si  provo  de  respondre... 
|m'  afoga  un  nu!... 

Si  es  que  ja  tens  à  un  altre 

lo  cor  venut 
y  't  recan  las  mil  lliuras 

del  dot  que  du; 

ii\  es  que  ja  no  tens  llégrimas 

à  n*  els  teus  ulls 
per  dol  de  las  mentidas 

que  m'  han  perdut.  . 

parlant  la  gent  s*  entenen, 
digas:  «no  't  vull.» 

I  Prou  que  't  conech,  herbeta 
que  't  dius  marduix! 


Digitized  by 


Google 


44 


P 


HEPUSCUL 


Quan  lo  sol  se  'n  va  à  la  p<ma. 

r  enllestida  page^eta 
deiia  ías  feynas  del  camp 
y  à  ca&a  llur  torna  alegre. 

Va  tresca  Cl  r,  trescant  pel  pla 
com  una  fura  lleugera, 
cantant  cançons  del  temps  vell 
que  li  ensenyà  V  avieia, 

A  una  m^  porta  la  falç^ 
la  falç  de  segar  herbetas, 
à  r  altre  un  ramell  de  f!ors 
per  adornarse  al  diumenge. 

*i]Y  que  bonica  seré 
sortint  de  missa  primer  ah* 
diUi  tot  provanise  las  flors 
damunt  sod  pit  que  \\  ondeja. 


A  la  llinda  del  portal, 
fent  peta  dolça  conversa, 
tot  un  aixàm  de  vehfnas 
enroüdan  i  V  avieta. 

Deï  cinem  cullit  al  seu 

fila  que  lila  la  vella^ 

y  conta  hi^^orias  passadas 

de  aquell  temps  de  jovencsa. 

De  quan  ben  empolaynada 
en  las  tardes  del  diumenge, 
fresca  com  un  claveller, 
y  com  un  Edalg  riolera, 


Digitized  by 


Google 


RAMON    MASIFERN 


als  bons  hereus  del  seu  br.s 
feya  perdre  la  xaveta, 
tant  pel  seu  bon  repunteig 
com  per  la  alegre  conversa. 


Lo  crepúscul  ja  s'  ha  fos; 
y  un  esbart  de  sombras  negres 
va  devallant,  devallant 
de  las  montanyas  properas. 

Un  arch  de  cent  mil  colors 
en  r  horizont  viroleja; 
y  à  r  altre  banda  del  mar 
va  pujant  la  lluna  plena. 

Lo  toch  sant  de  V  Oració 
ressona  grave  y  solemne; 
y  à  vols,  cap  als  verdissers, 
se  *n  van  à  joch  las  aucellas. 

S*  ajustan  be  los  portals 
y  cauhen  las  barre-llevas  .. 
y  baix...  tot  baix...  casa  endins 
se  sent  que  U  Rosari  resan. 


95 


H» 


c. 


ASSA-NIUS 


Espitregat  baylet 
se  'n  fuig  de  casa  seva, 
se  'n  fuig  é  cassd  nius 
avall  de  la  rivera. 
Quan  es  un  bon  tros  lluny 
els  ulls  gira  endarrera, 
la  Vila  ja  no  veu... 
({quins  salts  que  fa  d'  alegre!) 
— Aquí  no  'ns  veuré  pas 
la  mare  ni  *1  meu  mestre: 
a  estich  ple  de  sermons 


Digitized  by 


Google 


96 


L     AGLENYA 


Y  d*  estiralls  d'  oretli: 

que  tio  he  nascut  per  sant, 

n'\  per  fiíarme  ab  lletres. 

Par]«Qt  aijtfs,  tot  sol, 

arriba  i  V  albarcda: 

iqüin  be  de  Deu  de  nius! 

íquin  refili  d'  aucellasl 

Al  cín^  d'  un  poiUncrer 

un  niu  li  fs  denteta.. 

ja  *n  puja  soca  amunt 

t^ual  qu'  una  mustela. 

Quan  es  derant  del  niu 

fa  's  torna  com  la  cera; 

— |Qu*  es  alt,  Deu  mcui  qu'  es  alt! 

y  'Is  ulls  li  llagrimejan*..' 

Llavors  se  *n  penedeim 

de  sos  reganys  al  mestre, 

y  malaheii  als  nius, 

y  pensa  en  sa  maretal... 

Al  apuntà  1  nou  jorn, 
campjnas  sonniquejan^,. 
la  Vila  Testeii  dol.,, 
las  mares  s'  escabellanl 


La   caníjïó    de   ua    Rosella 


Tothom  me  sol  prefçuntar 
perquè  som  tan  vermelleta; 
més  ]ay!  que  no  ho  ^oso  dir, 
m'  afoga  Ea  pena! 

On  dia,  à  punta  de  so) 
una  noya  'I  pla  travessa; 
més  |ayi  que  no  ho  goso  dir, 
m*  afoga  la  penal 

Porta  las  tren  as  al  vent 
y  un  acer  à  la  ma  dreia; 
mes  ]ay!  que  no  ho  goso  dir, 
m'  afoga  la  pena! 


Digitized  by 


Google 


RAMON    MASIFERN  97 


13 


Quan  es  Toreta  de  mi 
ab  son  ga'én  s^  escometan; 
més  jayl  que  no  ho  goso  dir, 
m'  afoga  la  penal 

— «[Ingrat,  ingrat!  ^qué  V  he  fet? 
que  m*  hages  deixat  soleta? 
Si  jo  't  donguí  mon  amor 
^no  fou  per  ta  prometensa  ? 
Orfaneta  som  quedat 
y  ab  la  meva  honra  malmesa: 
no  'm  queda  cap  més  remey... 
íperdónam,  mareta  meva!»— 

Quan  la  noya  així  ha  parlat 
lo  sol  s'  amaga  depressa... 
més  jay!  que  no  ho  goso  dir, 
m*  afoga  la  pena ! 

Una  goteta  de  sang 
ha  tacat  mas  fullas  tendres... 
més  ;ay!  que  no  he  goso  dir, 
m'  afoga  la  penal 

Y  eocare  'nrvan  preguntant 
perquè  *n  som  tan  vermelleta  ; 
més  {ay!  que  ben  clà  ho  ha  dit 
la  trista  Rosella! 


OLLANT 


^Te  'n  recordas,  vida  mía.^ 
encara  *m  sembla  que  hi  som: 
iquina  gatzara  que  feyam 
hoy  foUant  los  picapoUs ! 

Jo  no  he  vist  cosa  més  rica 
des  que  tinch  us  de  rahó: 
de  cada  gra  qu'  espremíam 
rajava  mitj  vas  de  most. 


Digitized  by 


Google 


98  L^    AGLENYA 


De  tan  *en  tan  ïquirsa  ullada 
que  'm  donavas  de  traydól 
tot  replegant  la  faldilla 
xiquet  amunt  del  genolL,. 

Ai  lis  la  tasca  seguia  m 
havenihi  algú  de  planto; 
mes.  .  quan  tot  solets  quedavam 
ja  mudaran  las  cançons. 

Llavors,  tu  un  gotim  prcnías 
y  'm  deyas  jau,  que  som  solsl 
passem,  passem  lo  rosari; 
un  gra  tu  y  un  altre  jo. 

No  tenintne  prou  encare, 
lombavam  eisamaló, 
y  |TÍngan  xarrups  y  fora! 
fins  que  'I  cor  ^ns  deya  jproul 

\M]ò  sf  qu*  era  xarel-lo 
d'  aquell  de  Senyo  Rectori 
d'  aquelias  dolças  xucladas 
encare  'm  llepo  Is  llcmbrots. 

No  *t  dich  jo  sí  he  de  lïepàrmeUs 
rossinyolet  dtl  meu  cor... 
que  avuy  no  fores  pas  mfa 
sense  'Is  xarrups  d^  aquell  mosL 


1.N   LA  FIRA 


— jDe  que  'm  firas  mon  amor! 
— De  U  qwe  vulgas  prenda  meva. 
— ;0h(  no;  que  si  'm  promets  tant, 
pot  ser  que  te  'n  penedescasi 
— Ja  pots  triar  lo  més  rich 
de  Hs  paradas  que  vejas: 
^vols  un  anell  de  brirlants? 
— No  fa  per  n:i>  som  pagesa* 


Digitized  by 


Google 


RAMON    HAS1FBRN 


99 


— ^T*  agrada  un  brassalet  d*  or 

ó  be  un  collaret  de  perlasP 

— Tampoch  això  fa  per  mi, 

ja  no  som  pas  primerenca. 

— Y  donchs  {digas  lo  que  't  plau, 

que  porto  la  bossa  plena! 

— Posat  la  ma  sobre  'I  cor 

y  escóltal,  si  es  que  't  batega; 

ningú  com  ell  t*  ha  de  dir 

lo  que  més  é  mi  'm  fa  pessa. 

Y  si  ell  no  t'  ho  diu  ben  clar, 

iplanta  Ms  ulls  à  aquella  tenda 

hont  tanta  soga  y  cordill 

part  de  fora  pinjoleyal... 

^De  qué  'm  tens  de  firà?  i  ingrat! 

jnou  mesos  ha  qu^  ho  has  de  sebrel 


L'    ESTIUHET    DE    SaNT    MaRTÍ 


L'  Estiuhet  de  Sant  Marti 
n*  es  una  hermosa  quinzena 
que  brota  al  cor  del  hivern 
en  ma  pàtria  Ampurdanesa. 

Tot  es  poétich  y  hermós. 
tot  respira  goig  y  festa: 
lo  prat  mustiu  reverdeix, 
y  *Is  aucells  cantan  alegres. 

Al  lluny,  r  altiu  Canigó 
llttheix  sa  nevada  vesta; 
y  un  sol  de  color  rosat 
esponja  la  dura  gleva. 

Llongas  espirals  de  fum 
s^  alsan  de  las  xemaneyas, 
y  endins  la  blavor  del  cel 
apoch-apoch  van  fonentse. 


Digitized  by 


Google 


fOO 


La  florida  deU  cap-bUnclis 
y  Us  sembrats  que  rererdefarii 
díuhen  qut  ja  es  ben  aprop 
lo  gelfu  mes  de  Destmbre 


[:  _  La  rosada  del  matí 

^.  tot  lo  jorn  s'  aguanta  fresca 

■'  sobre  Y  herbeta  marjal, 

h*^  fit  pasturaD  las  ovellas. 

Van  refilant  qu '  es  un  gust 
reyentitichs  y  cuheretas, 
;y  son  manyachs,  mott  manyachs! 
?f  casi  ab  la  ma  'S  deixa n  pendre.  , 

I-.  • 

Tot  es  poéticb  y  hermós, 
^*  tot  respira  goig  y  festa: 

es  la  rialla  del  Hivern, 
ique  tants  p]or$  porta  al  darrera! 


r: 


La  nit  de  Sant  Joan 


Per  la  oit  de  Sant  Joan 
las  noyas  ampurdanesas 
no  provan  cV  aclucar  ull 
fins  que  V  alba  se  desperta. 
Sense  poncells  ban  deiiat 
totas  sas  clavellrneras, 
y  *ls  penjan  de  tres  en  tres 
damunt  de  la  capsaiera. 


Dolça  nit  de  Sant  Joan 
iqué  n'  ets  de  bella! 


Digitized  by 


Google 


RAMON   MASIFERM  10  f 


II 

Quan  lo  primer  raig  de  llum 
se  Ms  hi  aboca  à  la  finestra, 
alsan  lo  cap  del  coixí 
boy  mirant  la  capsalera. 
Si  *ls  tres  poncells  s*  han  desclós 
r  endemà  serén  promesas; 
si  no  ^s  badan  els  poncells 
s'  han  de  quedar  per  tietas. 

Dolça  nit  de  Sant  Joan 
iqué  n*  ets  de  bellal 

III 

Una  nena  com  un  sol 
tampoch  s^  es  adormideta; 
son  bleix  curt  y  fatigat 
diuhen  que  '1  mal  pot  més  qu'  ella. 
Sa  mare,  al  capsal  del  llit, 
mira  trista  à  sa  fiUeta; 
cada  cop  que  ^n  trau  'Is  ulls... 
cara  arall  li  van  dos  perlas. 

Dolça  nit  de  Sant  Joan 
iqué  n'  ets  de  bellal 

IV 

Ja  ei  tota  plena  de  llum 
r  arcova  de  la  donzella, 
y  un  pom  de  clavells  florits 
iquin  bo  fa  en  la  capsalera! 
Quan  la  nena  I'  ha  ovirat 
— jAy  mare,  ja  *n  som  promesa! 
diu,  y  gira  Us  ulls  al  cel 
fent  la  mitja  rialleta. 

Dolça  nit  de  Sant  Joan 
iqué  n'  ets  de  bella! 


Digitized  by 


Google 


W$  L     AGLENYA 


Tan  bon  punt  canta  n  las  aus 
totas  las  noyas  se  llevan, 
lo  pom  de  clavells  al  pit 
y  cap  à  missa  primera... 
|Ay  que  totas  no  Írln  pas 
avuy  í  missa  primera! 
[Ay  que  totas  no  irin  pas 
que  hi  faltarà  la  més  bellal 

Dolça  nit  de  Sant  Joan 

jqué  te  n'  has  tornat  de  negrel 


Na    Cinteta 


Rodoneta,  ben  plantada, 
d'  ullets  negres  y  traydors, 
més  llesta  que  cap  faluga, 
tnés  fina  que  cap  cotó^ 
n*  es  la  meva  prenda  hermosa, 
na  Cinteta  del  meu  cor. 

Lo  que  més  me  fa  denteta 
es  aquell  pas  curt  y  ayrós, 
y  aquell  va  y  vé  de  faldíllas, 
y  aquell  rcpich  de  talons 
de  la  meva  prenda  hcrmosa, 
na  Cinteta  del  meu  cor* 

MéSy  segotis  ha  dit  sa  marei 

lot  lo  que  1  ú  no  es  pas  or;- 
diu  que  te  la  llengua  feta 
per  V  estil  dels  oríols.,. 
V  estimada  prenda  bermosa. 
na  Cinteta  del  meu  cor* 


I 


Digitized  by 


Google 


'r^s?^!^'^ 


RAMON    MASIPERN 


io3 


M'  ha  fet  caure  aquesta  nova 
totas  las  alas  del  cor: 
minyona  qu'  es  llengua  llarga 
no  pot  fe  al  marit  ditxós, 
ioh  estimada  prenda  hermosa! 
joh  Linteta  del  meu  cor. 


FF 


SPIGOLERA 


Quan  lo  camp  ja  n'  es  segat 

r  espigolera, 

r  espigolera; 
quan  lo  camp  ja  n'  es  segat 
r  espigolera  se  'n  hi  ha  entrat. 

Espiguetas  ra  trobant, 
ja  'n  fa  una  aglenya, 
ja  'n  fa  una  aglenya; 

Espiguetas  va  trobant, 

ja  'n  fa  una  aglenya  tot  cantant. 

La  du  penjadeta  al  bras 

y  va  contenta, 

y  va  contenta; 
la  du  penjadeta  al  bras 
y  va  contenta  cap  al  mas. 


De  costums  y  tradicions^ 
y  celatges,  y  cançons 

de  tota  mena, 
en  lo  camp  del  Ampurdd 
)0  hi  he  anat  à  espigolà 

aquesta  Aglenya, 


Digitized  by 


Google 


f04 


L     AGLENYA 


Prenia,  donchs,  oh  amat  lector; 
jo  DO  sé  si  farà  olor 

ampurdanúsa  ,■ 
sols  sí  que  *t  podré  jurà* 
que  no  he  oat  à  cspigoU 

fora  de  terma 


Digitized  by 


Google 


i 


A  LES  VELLESES... 


■í 

í 


Uo  pare  manté  vint  fills, 
y  víDt  Rlls  no  maoteneo  on  pare. 
Adagi  popular. 


Vora  un  foch  mítj  apagat, 
provan  dos  vells  d'  escalfarse; 
baix  lo  trespol  ennegrit, 
fan  llurs  caps  dos  tofes  blanques. 

— Joscph;  apariem  lo  llum; 
pujém  à  la  nostra  cambra; 
tal  volta  trobem  allà, 
r  escalfor  que  aquí  nos  manca. 

— |Pobre  Agneta!  mes  que  al  cós 
lo  (ret,  lo  tenim  al  ànima. 
No  es,  no,  la  fredor  del  temps, 
|es  la  soletat  que  'ns  glassa! 

'i Es  la  ingratitut  dels  fills, 
que  talla  mes  que  una  espasa ! 
D*  hont  no  's  troba  grà,  ni  fruyt, 
itots  los  aucells  se  ^n  apartant 


> 


'^ 


14 


Digitized  by  V:iOOQl6 


i06  i    LKS    VELLIÍSES. . 


Recordat  de  passeu  anys^ 
tot  cran  crits  y  gaubansa: 
los  uns,  sobre  mos  genolls. 
los  altres,  sobre  ta  falda. 

A  vo!tes,  per  tu  y  per  mi, 
lo  pà  cios  escassejava; 
per  ells^  les  sopes  fumant 
ilurs  fondos  plats  curullavan. 

Y  à  n'  aquell  1Í  nu  lo  gech.,. 
y  à  r  aïtre  li  mancan  catsas... 
Tu  y  jo  bastava m  per  tots; 
i  si  fd  6  no  fàj  com  ells  ara! 

Dels  d""  aquí,  sols  un  instant 

ia  noya  s'  es  arri  va  da 

Lo  Qaim,  cncar'  I*  esperem.,... 
Los  de  lluny  [ni  daas  raiUas! 

jY  i  fe,  que  '1  tneu  Sant,  es  Sant 
de  festa  ben  senyalada!, >. 
L*  hereu  no  ha  pensat  tnay  més, 
que  per  ell  vaig  cmpcnyarmel 

— jPohretsl  no  tens  pas  rahó: 
jDeu  sab  los  afanys  que  passanl 
Lo  pobre  gran  ab  cinch  fïUs^ 
probant  sort  en  terra  estranya; 

los  altres  corrent  pel  moïi; 
aquí  cayent,  allí  abantse... 
Cadascú  pel  seu  cantó; 
tal  volta^  sens  pà,  ni  casa. 

Los  d^  aquí,  ab  obligacions.,. 
En  Quimj  la  dona  malalta; 
que  si  un  any  replega  '1  vÍ^ 
pera  remeys,  no  li  abasta. 

La  Roseta  jay  bon  Jesús! 
[ja  cal  que  Us  cínch  dits  li  vdlgan! 
]No  hi  ha  que  ferli  retrets^ 
ab  sogres  y  Ires  quitxallesl 


Digitized  by 


Google 


DOLORS    MONCERDA    DE    MACIÀ  IO7 


;Si  no  fos  lo  que  debém. 
los  mes  richs  fórem  nosaltres!- 
feu  la  muller  aizugant, 
de  sos  ulls  bullenta  llàgrima. 

L'  arraulit  vell  girà  'Is  ulls 
entorn  sa  llar  solitària 
y  en  lo  front  de  sa  muller 
imprimí  tendre  besada, 

al  punt  qu*  espeternegant, 
mancat  d'  oli  va  apagarse, 
r  únich  llum  que  ab  sa  claror 
los  dos  vells  acompanyava. 


wdít-^^.^É^  ^*>^ 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


MAR  ENFORA 


ï 


Ol•i(aaa! 


Qui  pogués  aquesta  larde 
mar  enfor*  ab  tú  vogar; 
adormits  per  la  basarda 
d'  aquest  jorn  caniculari,,. 
tots  dos  dintre  una  barqueta 

peti  teta  f 

que  llisqués, 
com  r  ala  d'  una  cerceta , 
^ens  fer  estela,  ni  rés!.,. 


Ohfssa,  que  vé  una  onada; 

ohfssa,  qu^  un'  altre  'n  vàU,< 
ohíssa.,.,  dolsa  estimada.., 
que  bé  qu'  estaria m...  ïà? 

Tï 

Tan  bon  punt  fóssim  enfora, 
deiiarfam  de  remar; 
las  onas  y  'I  vent  alhora, 
bressaríans  sens  parar. 


Digitized  by 


Google 


J 


k 


fio  MAR    ENFOHA 


I 


La  barqueta  enjogassada 

de  1'  onada 

pel  embat, 
saltaria  esparvillada, 
com  un  xay  en  llibertat. 

Cada  salt  qu*  ella  faria, 
vinga  cstrenyens  bé  la  mà.. 
iObíssa,  videta  mía, 
que  bé  s'  hi  estaria...  íà} 

III 

Lo  sol  ja  fora  à  la  posta 
y  '1  veuríam,  somrihent^ 
arruixà  '1  mar  y  la  costa, 
ab  pluja  d*  or  y  d'  argent. 
Allà  U  cel  perduda  estrella 
sa  parpella 
perlejant, 
desclouria,  com  poncelh 
que  son  célzer  va  esclatant. 

Tos  esguarts  tú  hi  íixarfas, 
jo  en  tos  ulls  vinga  mirà,., 
íOhíssa,  sol  de  mos  dfas... 
que  bé  qu'  estaríam...  ïà? 

IV 

En  dols  somni  delecihsímf 
tos  ulls  clourías  après  \ 
lleu  somrís  dols  y  purÉssim 
marcant  lo  teu  llavi  encésr 
jo  en  mos  brassos  te  pcndría, 

di>lsa  aymía, 

poch  à  poch 
y  en  tos  llavis  posaria 
un  bés,  un  sol  bes  de  foch  ,.; 

ah,  besant  ton  hermós  rostre 
al  mitj  del  mar,  sols  alU, 
r  abim  sota...  *1  cel  per  sostre, 
que  bé  qu'  estaríam...  fdí 


Digitized  by 


Google 


CLAUDI    PLANAS   Y    FONT 


I  1  : 


Y  després,  quan  nos  trovessim, 
y  en  dols  éxtassis  d'  amor, 
passats  plahers  recordéssim, 
i  per  passats  de  més  dolsorl.. 
quina  tendre  melangia 
qu'  umpliría 
'1  cor  d'  abdós, 
recordantnos  d'  aquell  dia, 
)a  passat  y  tan  hermós!... 

Nostres  esguarts  fíxaríam 
mar  esfora  sens  pari, 
y  baix,  baixet  nos  diríam 
{què  bé  s*  hi  estava...  no  fé? 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


'^^^-y-VK^n'm 


ÉNGLANTINA 


VIU— CASTELLANS   DE   CATALUNYA,  de  Don 

Joseph  Marti  y  Folguera. 

IX.— LA  COMPTESA,  de  auíor  anònim. 

X.— LO  SENTIMEMT  DE  LA  PÀTRIA,  de  Donjra 
Dolors  Monccrdà  de  Macià. 


15 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


CASTELLANS   DE  CATALUNYA 


l*atria 


A  la  nit,  quan  rodolant 
cauhen  dotze  campanada^, 
de  la  tomba  hont  jau  fa  temps, 
de  la  tomba  *1  baró  s*  alsa. 

Lo  vell  baró  's  palpa  '1  pit, 
y  no  hi  manca,  no,  1*  espasa; 
se  palpa  al  voltant  del  cap, 
y  M  pesant  capell  no  hi  manca 

Pe  '1  claustre  del  monestir 
lo  baró  mira  ab  frisansa; 
jquín  feréstech  callamenti 
{quina  soletat  que  espanta! 

Las  ruinas  sa  y  enllà 
mostrant  despuUas  ubagas; 
la  lluna  hi  bat  de  ple  à  plé 
tota  trista,  tota  blanca. 


Digitized  by 


Google 


CASTELLANS    DE   CATALCNYA 


Ix  lo  baró  cap  al  camp 
dut  per  forsa  sobirana: 
à  un  cantó  y  altre  cantó 
pega  vivas  llambregadas» 

— ^Qué  de  la  tomba  'm  fa  alsar? 
^'per  qué  '1  Senyor  Déu  ho  mana^ 
^es  que  dels  fers  serrahins 
ha  tornat  la  inmensa  onadai^ 

^'Han  tornat  los  castellans 
à  esbossinar  nostra  pàtria^ 
Catalunya  del  meu  cot, 
los  teus  fills  viuhen  encara. i» 

Y  ala!  ala!  va  seguint 

lo  baró  per  monts  y  planas 
y  reconeix  aquells  llochs 
que  petjà  tantas  vegadas. 

Saluda  del  Montserrat 
las  crestalludas  montanyas, 
y,  tot  vorejant  pe  *1  riu, 
cap  i  Barcelona  baixa. 

Ja  veu  allà  lluny  la  mar 
sempre  riatllera  y  blava: 
ja  passa  pe  '1  mateix  peu 
del  alt  castell  de  Moncada, 

No  té  prou  ulls  per  mirar 
quan  à  Barcelona  entrava; 
cada  pas  que  va  donant, 
una  sorpresa  *I  sotraga. 

Y  M  brau  senyor  va  seguïni; 
travessa  carrers  y  plassas, 

y  va  cercant  son  palau 
entre  mitj  de  tantas  casas, 

Ja  '1  baró  las  veu  de  Ilunv 
sas  parets  fortas  y  ombraJas: 
ja  hi  corre  ab  dalit  de  nin, 
ja  n*  entra  à  la  portalada. 


Digitized  by 


Google 


1 


JOSEPH    MARTÍ    Y    FOLGUERA  I  I  7 


Lo  b/)n  baró  va  pujant; 

se  *n  va  pujant  per  V  escala; 

se  posa  las  mans  al  pit, 

que  sembla  que  '1  cor  li  esclata. 

Quan  arrtva  al  cap-demunt, 
troba  la  porta  tancada; 
la  fa  retronar  trucant 
ab  lo  pomell  de  V  espasa. 

—Oh  patges,  veniume  à  obrir; 
^*Q0  coneixeu  mas  petjadas? 
so  r  amo  vell  que  ha  tornat: 
plena  d'  amor  porto  1*  inima.» 

Los  servents  que  1'  han  obert, 
quan  lo  veuhen  tots  s'  esglayan. 
— ^'Quí  sou,  vàlgans  Déu,  qui  sou, 
sinestre  y  estrany  fantasma?» 

Lo  baró  passa  de  llarch, 
travessa  cambras  y  cambras 
— ^Hont  sou,  oh  nets  del  meu  cor.^ 
iqué  os  ne  vull  fer  d'  abrassadas!» 

Ja  '1  baró  troba  à  sos  nets, 
ja  sent  que  aquestos  li  parlan; 
jmes  ay,  que  no  parlan,  no, 
en  la  llengua  catalana! 

— .^'Vos  heu  tornat  castellans? 
^es  castellana  ma  pàtria? 
apropia  parla  no  teniu, 
que  llogueu  estranya  parla? 

^'De  Catalunya  'Is  traydors 

he  de  veure  en  ma  nissaga? 

^Oh  malehit  1'  arbre  meu 

que  ha  tret  borciissencas  brancas! 

jMalehit  lo  meu  cnsal 
y  malehits  tots  vosaltres! 
jAxís  un  llamp  enfo^gués 
aquest  cau  que  fou  ma  casa! 


Digitized  by 


Google 


b 


ti8 


CASTELLANS   DE   CATALUNYA 


Adéu,  nets  rebordonits, 
doshonradors  de  mas  armas, 
castellans  de  Catalunya, 
caragirats  de  la  patrial» 

Y  U  baró  depressa  fuig, 
plorant  de  vergonya  y  ràbia, 
y  corre,  corre  enutjat 
à  la  tomba  altra  vegada. 

La  llosa  pesanta  cau 
al  demunt  de  V  ombra  irada. 
Nu  s*  alsarà,  no,  may  mes; 
ben  mort  pera  sempre  es  ara. 


Digitized  by  ViiOOQIC 


LA  COMPTESA 


Jo  DO  dormo,  no, 
ni  estich  ensopida! 


La  comptesa  viu 

boy  soleta  y  trista. 
Sola  en  son  casal 

hi  passa  la  vida» 
plorant  son  passat 

de  nits  y  de  días. 
Consol  de  ningú 

no  '1  té  ni  '1  tindria 
sí  no  fos  de  Deu 

que  sas  penas  minra. 
Si  no  fos  del  cel 

que  V  ampara  y  guia. 
Viu  sense  '1  marit 

que  la  té  aborrida, 
la  deixà  fa  temps, 

més  d'  un  any  y  un  día, 
per  anarsen  lluny 

y  en  terra  enemiga. 
Allí  r  han  fadat, 

d'  allí  res  li  envia 
com  no  sían  dols, 

penas  y  fadigas 


Digitized  by 


Google 


I  20  LA    COMPTES4 


Prou  ella  li  ha  escrít 

lletras  ben  sencida*;. 
ell  las  ha  rebut 

prou  las  ha  Uegidas, 
prou  molla  de  plors 

més  d'  una  n'  hi  arriba, 
més  ni  per  consol 

resposta  li  envia. 
La  pobre  se  'n  plany 

ne  plora  la  trista. 
Sinó  fossen  ells 

los  fills  que  'n  tenía, 
^qué  li  fora  tot 

lo  d'  aquesta  vida^ 
Deixar  aquest  mon 

no  li  racaría. 
Més  sos  quatre  infants 

à  viure  1*  obli^an. 
^Quatre?  no  més  tres 

aprop  d^  ella  viuhen 
que  r  un  ja  no  *l  lé 

li  han  venut  fa  días 
à  un  estrany  país: 

ben  lluny  d'  ella  's  crfaj 
no  *1  veurà  may  més 

si  Deu  no  li  lliura. 
Més  los  tres  que  te 

de  cor  se  Ms  estima. 
L'  un  ab  ella  viu, 

r  altre  à  la  masia, 
y  V  altre  més  lluny 

del  mar  en  una  tlla. 
Per  donalshi  '1  pa, 

va  baixà  à  marina; 
deixant  son  palau 

sas  cambras  guE^rnidas 
marinera  *s  fa 

la  qu*  era  regínal 
Qu'  havia  de  fer 

si  '1  marit  la  oblida! 
I. os  fa  fer  tres  naus 
de  vela  llatina, 
mercadejant  ells 

sa  mare  enriquien. 


Digitized  by 


Google 


ALT OR    ANÒNIM  |^| 


li 


Quan  rica  va  ser 

éll  nova  'n  tenia. 
De  las  terras  d'  ell 

missatgers  arrivan: 
li  prenen  las  naus, 

sas  velas  estripan, 
li  trencan  los  rems, 

li  tallan  las  sirgas. 
Los  fílls  j pobres  fills! 

s'  esclaman  y  cridan. 
més  totes  sas  naus 

la  mar  s'  engolia. 
—  Si  'ns  roban  lo  pa 

nos  roban  la  vida 
— Ressigiróuvos,  fills, 

Deu  del  cel  vigila, 
lo  pa  qu'  ell  nos  pren 

vindrà  d'  altra  espiga. 

Teixidora  *s  fa 

deixa  la  marina 
jTeixidora  's  fa 

la  qu*  era  regina, 
la  que  duya  al  front 

or  y  pedras  finas. 
la  que  tants  de  reys 

esposar  volían! 
Lo  fum  del  travall 

son  cel  ennegria. 
Las  telas  que  tix 

de  nou  la  fan  rica. 
No  para  un  instant 

de  nits  ni  de  días. 
Travallant  de  nou 

la  misèria  esquiva. 
Més  ay!  de  Ponent 

lo  torp  baixa  y  xiula! 
Ell  ho  ha  sapigut 

li  pren  las  ehinas, 
li  priva  '1  travall 

de  brassos  la  lliga. 
Sos  fills  altre  cop 

s*  esclaman  y  cridan 


Digitized  by 


Google 


121 


LA    COMPTKSA 


— Si  tot  nos  ho  pren 

que  *ns  prenga  ïa  vida. 
— Fills  meus,  no  ploreu 

la  mare  vigila. 
Jo  no  dormo,  no, 

ni  estich  ensopida^ 


I 


Digitized  by 


Google 


■    ■  i^y,i  ^ 


LO  SENTIMENT  DE  l\  PÀTRIA 


Lo  poblet  més  lleig  del  mon, 
es  sens  dubte  Vallsacabra; 
mal  sé,  pedregós  y  herm, 
lo  soterran  dos  montanyas 

Es  un  carré  estret  y  llarch, 
'hont  may  lo  vista  s'  hi  esplaya; 
defora,  ni  prat,  ni  bosch 
sens  una  font,  ni  una  ubaga. 

En  Janet,  de  ca  'n  Guillen, 
ha  tornat  d*  un  llarch  viatje; 
pobrissó  y  enamorat, 
à  peu,  ha  fet  las  jornadas. 

Lo  senyor  rector  va  dir. 
— Cosins  jsens  permís  no  's  casan! 
y  éll  que  una  cosina  vol, 
r  ha  anat  à  cercà  al  Sant  Pare. 

iSi  n'  ha  vist  de  bé  de  Deu, 
per  lo  curs  de  son  viatje! 
{Si  n'  ha  vist  de  grans  ciutats, 
per  'a  França  y  per  V  Itàlia! 


Digitized  by 


Google 


J24  LO   SENTIMENT    DE    LA    PATIilA 


Quan  al  poble  es  de  retorn, 
de  preguntarli  no  paran  : 
tots  volen  saber,  qué  hi  ha, 
darrera  de  sas  montanyas. 

En  Janet,  entussiasmat, 
los  ho  conta,  fil  per  randa^ 
los  boscéms  dels  Pirineus 
sos  prats  y  sas  valls  gemadas^ 

Las  vilas  del  LlecguaiJoch, 
la  Provença,  ab  sa  mar  blava, 
las  enciseras  ciutats, 
del  Piamont  y  Toscana, 

y  com  prodigi  esplendent,   * 
de  son  Uarch  peregrinatje. 
Roma,  ab  sas  obras  d*  arc, 
ab  sos  palaus  y  sos  marbres. 

— jAy,  JanetT-^diuben  à  chor 
los  companys  que  V  escoltavan^ 
-  iqué  xich  y  lleig  deus  irovar 
lo  poblet  de  Vallsacabral  — 

Lo  minyó,  li  apar  que  sent 
com  un  punyal,  que  '1  traspassa: 
quelcom  del  noy,  que  Us  amichs 
li  trovan  lletja  V  aymada, 

jEll,  may  s'  havia  adonat, 
de  la  Iletjor  que  li  parlanl 
|Y  tant  com  1'  havia  vist 
aquell  reco  de  montanyas! 

Y  *1  pobre  Janet,  picat, 
entorn  seu  la  vista  clava, 
|Pera  probarlos  qu*  es  heli 
daria  un  ull  de  la  cara! 

Mes  jres  val  lo  seu  desiíjl 
per  més  que  mira  y  repassa, 
sols  veu  pols  y  pedregim, 
y  murs  de  parets  colraJa?ï, 


Digitized  by 


Google 


DOLORS  MONCERDA  DE  MACIÀ  125 


y  estatjes  encofurnats, 
y  una  via  {llarga!  íllarga! 
y  un  camp  trist  sens  horitzó, 
sens  una  flor,  sens  un  arbre! 

Més  de  sobte,  alsant  los  ulls, 
s'  ompla  de  goig  sa  mirada, 
y  ab  més  calor  del  que  ha  tret, 
per  narrar  son  llarch  víatje: 

Diu:  íAy  noys  he  corregut 
mitja  Fransa  y  mitja  Itàlia, 
més  en  lloch  he  vist  cap  cel 
com  lo  cel  de  Vallsacabra! 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


VIOLA 


XI.— PENEDIMENT,  de  D.  Marti  Genis  y  Aguilar. 


XII.— DORMINT,  de  D.  Emili  Coca  y  Collado. 


XIIL— E  VI VO  LA  PAS!,  de  D.  Lluís  Charrasse. 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


PENEDIMENT 


Espero  en  Dea,  de  Deu  espero! 


iOh  Pare;  oh  Deu,  que  mon  y  cel  adoran! 
deixau  reposà  un  xich  aqueix  cor  meu, 
que  trasca  afeixugat  eo  nit  ben  negre, 
de  r  aixarrahída  terra  per  los  erms. 

Aquí  s^  està  més  bé:  à  V  ombra  vostra 
que  'Is  rostos  fa  tornar  marge  florit, 
banyat  per  ayres  tebis  y  llum  blava, 
com  un  rassé  encantat  del  paradís 

Aquí  arrupit,  del  bofarut  que  'm  cega 
podré  servarme,  com  al  niu  1  aucell. 
De  mes  passions  la  tramontana  folla 
roncant  poruga,  'm  lleparà  los  peas.   ' 

Com  nin,  qu'  à  plech  de  bras  sa  mare  '1  bressa, 
r  escalf  del  vostre  pit  mon  pit  adorm; 
esdernegat  de  mort  en  la  jornada, 
lo  reposar  assi,  que  n*  es  de  dols! 

jMiràulo  aqueix  cor  meu!  Planter  de  lliris, 
me  '1  dàreu  vos  per  viurehi  regalat. 
D*  aquell  jardí  d'  amors,  tant  vert  y  tendre, 
no  'n  queda  ni  un  trist  rastre:  es  tot  un  cart. 

17 


Digitized  by 


Google 


l3o  PENEDIMKNT 


Àngels  hermosos  qu'  aquell  temps  baiiavan, 
jugíint  ab  ma  ignocencia  y  mes  virtuts, 
com  aus  sobtades,  un  mati  'm  fu^ircn, 
sentint  xiular  la  serp  del  meu  orgull. 

De  des  ensà,  com  un  anell  de  ferro, 
m'  entortulliga  y  puny  tots  los  sentits, 
garíintme  y  afogantme  ab  ses  set  urpes ^ 
lo  malehit  serpent  que  porto  a  dins 

Aquestos  ulls  que  'm  dàreu  per  mirarvos, 
may  més  s'  han  sapigut  aiiçci  al  cel: 
y  sens  V  esguart  dels  vostres  ulls  darfssims, 
al  mon  he  vist  per  llum,  lo  llamp  no  niíísí 

Y  rossegantme  com  los  cuchs  per  terra, 
voltat  de  fosca  *1  seny  engallardit, 
la  fam  del  cos  mortal  sempre  empenyentmc, 
y  una  set  folla  en  V  ànima  sentint; 

He  hagut  d'  anar  cercant  un  trist  glop  d*  ayga, 
pujant  lo  pedregós  turó  dels  anys; 
perdent  ensà  y  enllà  sanch  de  mes  venes; 
deixant  enrera  lo  delit  d*  avansl 

Era  que  vostra  Uey,  Deu  meu,  tani  justa 
feu  doblegar  mon  coll  al  comú  jou: 
y  he  hagut  d'  haber  1'  almoyna  de  la  vida, 
ab  lo  trevall,  que  redimeix  lo  cor. 

Ceilt  voltes  m'  han  caygui  inerts  los  brassos, 
com  lo  magall  rebot  del  fogucr  dur: 
jOh  quina  allau. feresta  es  eixa  lluyta, 
que  ni  pietat  no  te  per  los  retuisl 

Diu  r  esperit— íAvant! — Y  '1  suhor  rajaT 
com  un  cremant  vapor  del  foch  del  cap. 
Diu  r  esperit— jAvantl — Y  V  peu  qu^  avensa^ 
arreu  troba  bihots  y  relliscalls. 

Per  una  espiga  que  la  terra  llevi, 
la  cuytan  à  segar  qui  sab  los  punys. 
Lo  vol  de  corps  que  *s  tira  ab  un  cadavre 
no  hi  va  ab  mes  gola  per  fartars's  cad'  un! 


Digitized  by 


Google 


mwm  ^1. 


MARTÍ    GENÍS   Y    AGUILAR  l3l 


Cent  cops  m'  he  arrapinyat  à  dalt  del  single 
per  abastà  ua  aroi  de  fruytes  d'  or; 
cent  cops  esgarrinxat  de  les  verdisses, 
com  un  palet  he  rodolat  al  ions! 

Eixides  de  per  tot,  noves  gentades 
ab  les  eynes  al  bras  d'  un  nou  enginy, 
com  d^  art  d'  encantament,  fan  néixer  pobles, 
dels  pobles  vells  la  genera  atuhint. 

Y  (ots  alerrissats  à  sa  copdícia, 
prenent  per  inimichs  als  seus  rehins, 
com  afarams  carneres,  V  urpa  estiran, 
y  no  queda  mosscch  pels  més  petits! 

L'  ergull  satínich  y  1*  enveja  trista 
xorollan  com  uns  fuhets  à  les  passions: 
y  glòria  y  honra,  dignitats  y  mèrits, 
tot  ho  rcbregan;  V  csperansa  y  tot! 

iPerdó  Deu  meu;  perdó!  també  apagada 
dins  de  mi  tinch  la  llum  d'  eix  clar  estel : 
la  llum  dels  vostres  ulls,  que  '1  mon  no  anyora, 
perquè  M  condorm  V  alé  de  la  serpent! 

Bregant  ab  V  escumós  riu  de  la  vida, 
que  salta  com  un  poltro  desbridat, 
avuy  me  'n  soch  vingut  aquí  d  la  platja, 
per  regirà  ab  lo  cor  mos  dols  passats. 

No  sé  si  de  mos  jorns  tinch  lluny  la  posta, 
mes  sento  qu*  he  tombat  ja  à  1'  horisó: 
mon  rostre  han  cuyt  les  glasses  del  novembre, 
y  jo  'm  conech  no  més  per  los  recorts! 

Vos  heu  promès  tornar  à  n'  al  que  plora, 
la  pau  perduda  ab  vostre  esguart  diví: 
jo  os  obro  tot  lo  cor,  perquè  altre  volta, 
me  torni  gronxà  M  vent  del  paradís. 

Sento  Deu  meu,  que  '1  vostre  amor  me  crida  . 
y  entre  boyrines  d*  or  V  ànima  os  veu. 
{Oh,  qu*  hermosa  y  gentil  es  V  esperansa, 
esta  llàntia  inmortal  del  pensament. 


m 

Digitized  by  ViiOOQIC 


Digitized  by 


Google 


^^í/v^^M^J; 


DORMINT 


Vi»ió. 


Allà  i  Nazaret 
n^  hi  ha  una  botiga, 
niuhet  sant  d'  amor 
niuhet  de  delicia. 
Treballa  ab  afany 
Joseph  tot  lo  dia, 
Maria  prop  seu 
bressa  un  nin  y  fila. 
Tot  d*  una,  amorós 
à  la  Verge  ovira, 
y  à  Joseph  somriu 
quan  li  fa  caricias. 
— ^Per  qué  no  dormiu 
vida  de  ma  vida/ 
jdormiu,  fillet  meu! 
jdormiu,  prenda  mía! 
Deixant  de  filar 
al  pit  se  r  arrima 
y  al  cant  més  gentil 
lo  nin  s^  endormisca. 
—Tan  punt  tanca  'Is  ulls 
en  sa  boca  xica 
floreix  un  suspir 
que  als  pares  contrista. 


Digitized  by 


Google 


.34 


DORMINT 


— ^'Per  que  SOS'  íríu 
reyet  de  ma  vida? 
/potser  la  canso 
trovcQ  massa  trista? 
Gom  trist  tinch  el  cor 
tristesa  respira! 
Espòs,  no  serreu, 
que  1  DÍn  s'  endormisca, 
pareu  un  instant 
que  *s  desvetllarfa. 
No  hi  ralen  cansons^ 
no  hi  Talen  carieias, 
à  cada  nou  hes 
de  nou  éll  sospiral 
Tol  d'  una  somriu 
y  4  la  Verge  ovira 
creuhantse  en  dl  pit 
sas  manetas  xicas, 
Maria  ab  esglay 
hi  ficsa  la  vista^ 
y  acotant  lo  cap 
ab  plor  las  ruiíima. 
— ^No  veyéu  espòs? 
— ;Ja  ho  veig,  ja,  Maria! 
— Veniu  aprop  meu 
que  ^m  sento  moU  tristal 
En  aquell  bell  punt 
3^  ompK  la  botiga 
d'  una  resplandor 
que  '1  sol  enfosquia. 
[Quina  quietut 
^al  niu  de  deliciai 
iquin  perfum  de  cel 
per  iot  s*  hi  respira! 
Sols  s*  ou  r  esbatech 
d'  unas  alas  fi:  as: 
para  '1  remoreig, 
y  la  claror  minva. 
Despertas  Jesús 
y  ab  joya  somríune^ 
la  Verge  ab  un  bes 
li  ^n  torn  la  caricla* 
Joseph  al  treball 
torna  ab  melangfa; 


Digitized  by 


Google 


EMILI    COCA    Y   COLLADO  I  35 


pren  la  Verge  '1  fus 

y  íila  que  fila. 

— .Qu'  heu  vist,  vos,  espòs? 

— ^Qu'  heu  vist,  vos,  Maria? 

—Jo  un  àngel  molt  bell 

en  mitj  la  botiga 

mostrant  una  creu 

de  sanch  enrogida. 

—Jo  un  àngel  com  vos 

que  tot  resplandia 

mostrant  sanguejant 

corona  d'  espinas. 

— íQué  trist  tinch  el  cor! 

— jTambé,  jo,  Maria! 

—Quina  visió 

hem  tingut  més  trista! 

per  tot  veig  la  creu 

que  sanch  regalima! 

— Jo  en  el  front  del  nin 

corona  d*  espinas. — 

Jesús  los  somriu 

fízantlos  la  vista. 

Com  més  somriu  éll 

més  els  dos  sospiran! 

— I  Dormiu,  fiUet  meu! 

dormiu,  prenda  mía! 

y  un'  altra  canso 

li  canta  molt  trista. 

Las  tortras  à  1'  hort 

tan  punt  V  han  sentida 

esclatau  en  plor 

y  el  cant  van  seguintne. 


'i&Sl^ 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


1 


E  VIVO  LA  PAS! 


•1 


SOUNET 


Paz  t«cam. 


H 


Espinchas-Iou,  tencs,  aquéu  paure  guerrié 
Qu'  a  'no  catnbo  de  bos  e  la  caro  brounsido!... 
La  pas  vau«ti  pas  miés  que  la  guerro  oumicido? 
U  óulivié  vau-ti  pas  tóuti  li  íier  lausié? 

Atrouvas  acò  bèn,  la  tepo  ensaunousido, 

Li  fraire  se  chaplant  sout  1*  uiau  de  V  acié, 

E  li  canoun  racant  la  mort  à  plen  góusié?... 

...Ah!  Cesar,  Aleissandre  au  pas  mi  ílour  chóusído. 

—Aures  tout  fa  plega,  samenarés  1'  esfrai, 
Sarés  vinccire,  aurés  la  mita  de  la  terro: 
Em'  acò!  digas-me,  de  que  sarés  de  mai? 

léu,  vole  rèirc  en  pas  V  ome  qu'  un  nis  espero, 
(Puicu  que  de  lou  saupre  en  guerro  triounílant], 
Quand  poutouno,  au  lindau,  sa  femo  e  sís  enfant. 


13 


Digitized  by 


Google 


n 


Digitized  by 


Google 


I 


Digitized  by 


Google 


'*i 


:l 


PREMIS  EXTRAORDINARIS 


XIV.— N'  HUGUET   D'  AMPURIAS,   de  D.   Fran- 
cesch  Ubach  y   Vinyeta. 


■•1 


1 


■s 


XV.— PERE  JOAN  FERRER,  de  D.  Francesch  Car- 
reras y  Candi. 


i 

i 
i 


Digitized  by 


Google 


X 


N'  HUGUET  D'  EMPURIAS 


Cada  cop  que  'n  son  palau 
treu  lo  cap  é  la  finestra, 
torna  al  punt  lo  Comte  Huguet 
afinat  com  una  cera. 
Veu  d*  allí  bastir  amunt, 
amunt,  los  murs  de  Figueras, 
rila  afranquida  del  Rey 
perquè,  com  un  gos  de  presa, 
loguarle  dins  Castelló 
tancat,  cor.i  al  cau  la  fera. 
La  corcó  prou  que  la  seat 
de  rebàtrershi  y  desferla, 
sens'  deixarn'  rastre  ni  pols, 
com  un  erm  tota  la  terral 
Mes  al  desitg  la  rahó 
li  diu  «Detente,  detente, 
»que  va  tant  del  Comte  al  Rey, 
Dcom  de  Castelló  à  Figueras,..» 
y  r  Huguet  se  va  fonent 
lo  mateix  que  una  candela 
cap  per  avall,  que  no  hi  ha 


Digitized  by 


Google 


J 


'4Ï  N*    HUGUET    d'    AMPUPIAS 


pitjor  foch  que  '!  de  h  febre, 

ni  forsa  que  aterri  més, 

que  'I  despit  Je  la  impotència. 

— Senyor,  los  servents  li  fan, 

^••Per  que  no  fas  venf  Is  metges^,, 

—Massa  que  \ti  sé  U  mal  que  tinch, 

responios;  que  vinga  4  mestre 

de  casas  y  tape  al  punt, 

tape  portals  y  íinestras 

de  mon  palau,  desde  hom 

oviren  los  ulls  Figueras: 

que  si  arrasaria  no  puch, 

al  mel•lys  no  V  haja  de  veurer!  .. 

—Senyor,  en  tot  Castelló 

ni  un  mestre  de  casas  resta, 

que  à  sou  los  ha  pres  el  Rey 

per  las  obras  de  Figueras. 

Y  quina  puniada  al  cor. 

quin  volch  lo  cervell  li  pega!  „ 

si  no  hi  corren  hen  segur 

que  r  han  d*  aplegar  de  terra; 

y  justament  allavors 

que  à  la  cambra  a  troval  enira 

un  missatjer,  que  ha  vingut 

à  cabell  iievarant  lleugaíí 

— ^Que  \  poru  aquí^.,    fa  rabiós 

No  es  pas  V  Infern  qui  aquí  'i  menal  . 

—Son  los  Comtes,  los  Earotis, 

y  'Is  cavallers  de  la  Terra 

en  armas  aixecats  tots, 

clamant  del  Rey  contra  'Is  greugeíi- 

Si  volguesscs  ser  ab  ells, 

signa  tot  sefiuit  la  lletra 

del  deseiximent. ^Ab  sanch 

y  tot  de  mas  propias  venas! 

respon:  jAixó  pla^  a.xó  plàl.. 

y  tot  seguit  ia  fa  estendre. 

Al  signaria,  li  vi  n  pots 

que  romp  V  estil  y  la  lletra 

— Ma  llansa  1'  estil  sigues! 

la  lletra  '1  mur  de  Fig uerasL,. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    UBACH    Y   VINYETA  1 43 


li 


May  r  Empurdà  ha  vist  més  gent 
las  artnas  contra  *\  Rey  pendre, 
com  han  jlintada  Us  magnats 
per  dressament  de  llurs  greuges. 
Ja  han  sortit  de  Castelló 
y  r  empurita  es  qui  *ls  mena. 
^'Hont  aniran  que  més  mal 
pugan  fé  al  Rey,  que  à  Figueras?... 
De  Pallars  y  del  Urgell, 
del  Cardoné  y  la  maresma, 
de  totas  parts  n'  han  vingut, 
que  atrau  als  cans  bona  presa; 
y  si  *\  caixal  y  1*  unglot 
de  la  xurmassa  fameja, 
no  serà  no,  '1  Comte  Huguet 
qui  r  ature  en  la  desfeta. 
jPobrissons  dels  figuerenchs 
y  quina  sort  se  'Is  hi  espera!.  . 
Ja  arriban  devora  'Is  murs, 
ja  *ls  enrondan,  ja  V  emprenan 
fins  y  tot  contra  'Is  casals, 
que  'is  esgalabran  y  aterran, 
sota  un  diluvi  de  rochs 
y  cayrells.  que  ni  boy  deixa 
home  en  peu  per  defensars*, 
ni  aixupluch  que  V  acuUesca 
Dret  als  estrepr  del  caball 
fa  r  Huguet:— Prepareu  teyas 
y  coltellsl  no  'm  deixeu  hom' 
ni  pedra  dessobre  pedra, 
ni  un  matoll  d'  herba  é  cuUir, 
ni  una  set  d'  aygua  per  beure: 
]a  tramontana  al  baixar 
puga  ventarne  las  cendras! 
L'  Abat  de  Vilabertran 
surt  ea  alxó  de  Figueras, 
y  '1  caball  del  Comte  Huguet 
n'  aturava  per  las  regnas. 
—Frare,  ^qu'  es  que  vols  de  mí.^ 
li  crida.  L^  Abat  contesta: 


Digitized  by 


Google 


144  ^    hl:gi;kt  d    ampurjas 


—Que  deiiis  en  pau  ïa  geni 

que  gota  de  mal  no  'tjfcya! 

— Serveixen  mon  enemich. 

—Ves  ton  en  em  i  eh  i  ofendre. 

—Lliure  víilt  se  en  mon  Comtat. 

—Lliure  3l  vehinatje  dci:ta, 

qu'  e!l  no  ofèn  à  Castelló 

y  tú  per  sas  terras  entras 

Comte  íïuguet,  obra  los  ulls, 

obra  los  ulls  y  detenia, 

que  t'  arriscas  per  hont  vas 

fins  r  ànima  y  tot  à  perdre! 

Quan  no  entras  lo  Rosselló, 

als  de  Besalú  mous  guerra; 

ara  al  Rey  fas  mancament, 

ara  al  Bisbe  'Is  pactes  irencas 

y  qui  manca  à  lo  pactat, 

íiui  al  senyor  lo  que  deu  nega, 

qui  de  la  forsa  fa  lley 

y  de  Uadregar  s'  engreixa: 

ni  pn  aquest  ni  en  T  altre  mon 

haur.1  pnul    .  ;Rnrcra,  enrera 

Comte  Huguet,  que  no  es  lo  Rey; 

es  Deu  qui  per  mi  t*  ho  ordena  1 

^Apartat,  frare,  jmal  llamp! 

ó  faig  Uevarte  la  Ucnga    ,— 

Veota  e?5travada  al  cabaT, 

sens  ferí  i  cas,  V  Abat  Jeixa 

y  prompta  un  inferu  de  foch 

y  un  gorch  de  sanch  es  Figueras. 

Per  trofeu  de  son  orguU, 

las  portas  n'  Huguet  se  'n  queda: 

trent'  homes  lligats  pel  coll 

al  demuni  se  las  carrcgan, 

fent  durlas  à  Castelló 

que  tothom  las  puga  veure 

Mitj  camí  trovan  V  Abfst. 

—Frare,  ves  ahoüt  fou  Fijiçueras 

y  enterra  los  cans  del  Rey 

que  han  quedat  enire  la  cendral 

— [Ay  de  líi,  r  Abat  respon, 

ay  de  tú,  que  la  ira  tentas 

del  Celi...  Va  V  Huguet  rient, 

planyentio  lo  frare  queda. 


Digitized  by 


Google 


\     -       '"-\r^^ 


1) 


FRANCESCH  UBACH   Y  VINTfiTA  t^S 


III 

Mal  pas  ha  donat  1*  Huguet; 
(Valgans  Deu,  V  orgull  com  cega! 
quan  se  n^  adona  ja  es  tart, 
ja  es  tart  per  toraar  enrera. 
Al  Boulu  la  gent  del  Rey 
la  dels  conjurats  desfeya; 
cau  La  Roca  y  Calabuig 
que  r  Infant  destruhí  ordena. 
Son  pare  li  ha  dit  que  fes 
justícia,  ell  s'  acuyta  ferne, 
ull  per  ull  y  dent  per  dent, 
lloch  per  lloch,  pedra  per  pedra. 
Un  enderroch  es  Munells, 
vensuda  Rosas  s'  entrega, 
Ullestret  y  Castelló 
son  al  capdevall  de  'n  Pere; 
dins  Castelló  sos  soldats 
presoner  4  V  Huguet  feyan. 
Mala  sort  n'  hi  ha  esderingut 
qu'  era  del  Infant  Figueras, 
son  pare  '1  Rey  li  don4, 
cremàli  '1  Comte  y  la  febre 
de  la  ven j ansa,  en  1*  Infant 
cent  Toltas  més  forta  crenia. 
Ab  una  corda  de  lli 
al  coll,  lligadas  derrera 
las  mans,  com  un  malfactor, 
y  nú  U  front,  ja  li  presentan; 
mirantse  ab  desdeny  1'  Huguet, 
ab  r4bia  1*  Infant  en  Pere. 
— ;Qu'  es  qué  fas  que  de  perdó 
un  sol  prech  no  'm  dirigeixes? 
—Es  que  à*  adular  no  sé 
ni  'm  tinch  d*  embrutar  la  llenga. 
—Misericòrdia  clamar 
deurías,  genolls  en  terra. 
—  La  fusta  del  Pirineu 
avans  que  blincarse  *s  trenca! 
— Perxó  cal  llevarne  'Is  grops 
que  la  corcan  y  malmetan, 


Digitized  by 


Google 


1^6  N*   HUGUET  D*   AMPURIAS 

— No  m*  escupis  pas,  1*  Infant 
ó  Us  lligams  de  primer  treume. 
— Y  be  que  te  Ms  treuràn  prou; 
mes  així  't  cal  ma  sentencia 
sentí  arans.— M4tam  y  eixim 
jo  d'  enutg,  tú  de  baixesa. 
«iMatarte!  ^'Y  per  qué?  Jo  rull 
iusticia  no  pas  rerenja. 
Lo  que  has  malnes  tornaràs 
à  bastir,  pedra  per  pedra, 
treballant  casals  y  murs 
à  sou  teu,  la  gent  mateixa 
que  ra  destrubirne  à  foch 
y  sanch,  lo  Uoch  de  Figuerts. 
Vares  endurten  d'  allí 
las  porta3^..  y  donchs,  que  ^t  vejan 
'       tornàrlashi,  qu'  es  molt  just, 
y  é  coll,  com  dürtelas  feyas. 
— {Màtam.  V  Infant!— Això  may. 
Justícia  y  fora  ruy  ferte: 
mes  ull  per  ull,  dent  per  dent, 
que  no  hi  pugas  troyar  greuge. 


Tot  seguit,  quin  enfilall 

de  gent  menant  bo»is,  círretas 

ab  quadrats,  ferros  y  enginys, 

cap  à  restaurar  Figueras. 

Derrera  tots  va  V  Huguet 

ab  los  Barons  que  'i  serveixen, 

las  portas  à  coU  portant, 

que  molt  més  ab  V  afront  pesan. 

Tot  polsós  y  sagn oient 

de  peus,  mitj  c?mina  d*  e^ma, 

cara  en  avall,  raig  à  raig, 

lliscant  Ja  suor  fins  terra. 

La  llenga  en  lo  paladar 

agafada,  de  tant  seca, 

no  diu  mot  si  no  es  pels  ulls, 

que  lo  que  's  calla  hi  llampega. 

Trovan  1'  Abat  mitj  camí, 

y  quina  mirada  's  pegan! 

^Si  pugues,  Comte  ajudaus'... 


Digitized  by 


Google 


FR4NCESCH   UBACH   Y   VINYBTA 


H7 


—Pas  per  ré  he  de  menestéuse. 
— Penseu  que  Jesús  per  vos, 
ab  la  Creu  tres  voltas  queyal 
—Las  portas  no  pesan  tant!... 
—Cent  Toltas  més  1'  orgull  pesa!! 
Pés  per  pés.  deixareu  1'  un 
en  arribant  à  Figueras; 
r  altre...  íay  de  vos,  Comte  Huguet, 
que  us  pot  enfonzar  per  sempre! 


Digitized  by 


Google 


li 

f 


Digitized  by 


Google 


^-r 


i 


PERE  JOAN  FERRER 

Militar  y  Senyor  del   Maresme 
( 1462  à  1485) 


Honor  lli  que  ilgon  dii,  Allí  noblci  de  Ifl  ccrri 
Ms  Tid^t  mtüytprtíbtta  cumpïint  «b  iotí  de^r, 
y  1t  Yey>n  sempre  promptet  é  def^n^r  i1  poble 
lo  camp  de  la  batilta,  lo  tempk  de  lai  llcyi. 

Ho  contin  lai  llegeodasp  ho  djubeo  lii  hiitorí«R, 
ja  ma;  en  eita  lerra  a'  ban  conegut  tirins; 
foa  sempre  Citaluíiya  la  mare  carmyo^if 
la  pàtria  Je  )i«  OQbles  y  laaUA  Uibertatt, 


La  època  de  Joan  II  d*  Aragó  es,  de  totes  les  de  nostra 
historia  la  que  més  se  presta  à  ésser  estudiada,  no  sols  per  lo 
qu*  es  interessant  aquell  periodo  de  Jluytes  en  les  que  hi  palpita 
ab  tota  sa  força,  la  energia  y  virilitat  del  esperit  català  oíés  y 
revoltat  per  ses  llibertats  trepitjades,  aytambé  per  la  munió 
de  documents  que  de  la  matexa  nostres  arxius  estan  rublerts, 
permetent  seguir  totes  ses  vicissituts  pas  per  pas  y  profundi- 
sar  sos  més  recòndits  é  insignificants  detalls.  Axó  fà^  que  po- 


Digitized  by 


Google 


I  5a  PKRE  JOAN   FERRER 


sQQt  la  mira  en  qualsevol  dels  personatges  qui  en  ella  figura- 
I  ren  j  seguint  en  lo  possible  ses  petjades,  de  les  investigacions 

S  nz  resulte  una  monografia  quasi  sempre  interessant  y  que  no 

podrà  menys  de  veures  revestida  de  detalls  afavorits  per  co- 
lor y  sabor  d'  època. 
I  La  que  avuy  publicàm,  filla  d*  investigacions  fetes  segons 

I  lo  patró  que  s'acaba  d*  indicar,  ressucita  del  oblit  la  figura 

I  d*  un  important  personatge  militar,  qual  ingerència,  en  totes 

les  etapes  d'aquella  lluyta  de  deu  anys,  fou  contínua  y  al 
final  quasi  decisiva. 

Pere  Joan  Ferrer,  si  be  no  's  pot  colocar  entre  los  princi- 
pals personatges  catalans  de  dita  guerra,  devem  considerarlo 
dels  més  sobressurtints  de  segona  fila.  Fill  de  Barcelona  y 
formant  en  lo  estament  militar,  sa  biografia  porta  lo  segell  de 
la  època  atzarosa  en  que  visqué,  sintetisant  les  derreries  de 
la  Edat  Mitja,  ço  es:  V  encombrament  de  la  milicia  mercès  al 
favoritisme  d'  un  Monarca  desitjós  de  guanyarse  cabdills  sens 
esguart  i  lo  car  que  à  sos  pobles  costessen  los  medis  em- 
pleats; lo  desmesurat  increment  del  feudalisme,  conseqüèn- 
cia del  fet  anterior;  y  la  prompte  é  immediata  cayguda  de 
aqueix,  baix  lo  nou  règimen  implantat  per  son  fill  y  successor 
en  la  Corona,  com  si  aytal  poder,  aturant  ab  lo  segle  xv,  no 
fos  prou  potent  pera  saltar  la  fonda  valia  que  se  li  interpolà 
devant  la  Edat  Moderna. 

Ferrer  apareix  en  la  historia  catalana  al  mateix  temps  que 
comença  la  liuyta  fratricida  del  Principat  ab  lo  successor  d* 
Anfós  II  en  lo  ceptre  aragonès.  Abans  del  any  1462  no^om 
afortunats  en  trobar  rastre  à  ell  referent.  Del  primer  d'  Abril 
es  una  carta  de  Ferrer,  escrita  de  ma  pròpia  ab  lletra  dolen- 
tíssíma  y  plena  d*  incorreccions,  y  endreçada  als  Concellen 
de  Barcelona,  desde  lo  castell  de  Sant  Vicents  de  Burriach 
hont  se  trobava.  Es  la  resposta  d'  altre  per  aquestos  à  ell  en- 
dreçada, y  diu  axis: 

lïMosenyos  molt  matchnifíchs  e  de  molta  providensia: 
»vi$ta  vostra  derera  lletra  satisfer  tant  virtuosament  e  iustifi- 
«cada  a  la  mia,  no  delliber  entrar  en  altre  diferensia,  nim  vull 
Mturar  en  complaureus  del  que  demenau  si  no  que  pus  tos- 
»tra5  machnitisensias  an  esert  lo  bon  deu  eser  tornat  en  mo- 
j^many  yo  setisfent  a  vostres  prechs  so  content  e  axi  e  fet 


Digitized  by 


Google 


PP"P!P">^P^ 


7RANCESCH   CARRERAS   Y   CANDI  l5l 

»donar  al  ponedor  de  vostra  lletra  sens  ferli  paguar  cosa  de- 
»guna  ni  de  guarda  ne  despesa;  restant  sempre  promte  al  ma- 
»nar  de  vostres  machniíisensias:  del  castell  de  sant  vicens  de 
»buriach  lo  primer  de  abril. 

»mossenyors  daquell  en  qui  manar  podeu 
t  p.  j.  ferrer.» 

La  existència  d'  exa  carta,  encara  que  poch  diu  son  con- 
tingut, es  signe  evident  de  la  inteligencia  que  hi  havia  entre 
Ferrer  y  los  Concellcrs.  Per  conseqüència  patentisarà  la  im  • 
portancia  del  personatge  que  historiem,  en  aquest  temps. 
<;Qué  passava  llavors  à  Catalunya,  ó  singularment  à  Bar- 
celona? 


II 


La  agitació  que  de  temps  bullia  arreu  de  nostra  terra,  en 
Març  de  1462  va  aumentant  d*  un  modo  notable,  y  puja  de 
terme  en  lo  mes  següent.  Los  remences  Verntallat  y  Serroli, 
homens  que  la  historia  presenta  com  de  baxa  condició,  y  que 
la  fortuna  no  afavoreix  per  un  igual  (i),  fomentavan  la  agita- 
ció entre  'Is  pagesos.  Constituïts  en  capitosts  del  moviment, 
se  temian  d'  ells  alguns  colps  de  mà,  en  especial  un  que  Se- 
rroli  preparava   contra  Vich.    Los   partidaris  que  Joan    II 

(i)  Serroli  tingué  la  dissort  de  caure  prompte  en  mans  dels  seus 
contraris,  essent  condemnat  i  mort.  Emperò  Francesch  Verntallat, 
Capità  General  de  la  Montanya  per  Joan  II,  unida  la  guerra  fou 
objecte  de  grans  mercès.  A  23  d'  Octubre  de  1474,  eix  Soberà,  al 
concedirli  moltes  poblacions  catalanes  à  perpetuu,  lliure  y  franch 
alou,  r  anomena  noble.  Los  llochs  obgectes  de  donació  reyal  fo- 
ren: la  vall  d*  Estolesylo  castell  de  Pujaldor  situat  en  esta  vall, 
Covet,  Guiestar,  Llorà.  Sant  Marti  de  Llemana,  Constantins,  Santa 
Cecilia  Saserra,  Sant  Marti  Puiaru  olff^  Scalç,  Mieres,  Sant  Miquel 
de  Campmajor,  Folgons,  Frexà,  lo  Torn,  Sellent,  Castellà,  Vilana, 
Stanyol,  Uriolf,  Vertaill,  Sant  Marti  de  Campmajor  y  Marlant  Per 
més  detalls  d'  eix  personatje  havem  de  recomanar  lo  voIúm  III  de 
Bandos  y  bandoleros  ^n  Gerona,  del  senyor  Chia. 


Digitize.d  by 


Google 


iSH.  PBRE   JOAN    FERHER 


comptava  erttre  les  demés  classes  socials  no  's  quedan  enreri. 
Lo  llegidor  podrà  formarne  fécil  concepte  per  Ja  següent 
relació  del  estat  iacranquil  de  Barcelona  durant  lo  mes  d' 
Abril. 

En  la  segona  quinzena  de  Març  comença n  les  gesttODS 
feïcs  pels  Concellers  y  Diputats  envers  les  universitats  catala- 
nes, à.  fí  de  trrtctar  de  la  estracció  de  la  bandera  de  Barcelona 
y  demés  extrems  pertocants  al  somateni  general  La  rcynj 
Joana,  apurant  los  esforços  de  sa  diplomaciap  procura  aturar 
lani  com  pol  un  fet  que  revesteix  gravetat  inusitada  Mes  les 
cartes  dels  Concellers  als  pobles  y  als  poderosos  (senvors,  mi- 
litars ó  eclesiastichsjj  no  escassejan,  de  quina  correspondència 
n' es  evident  mostra  la  entaulada  exos  dies  entre  Ferrer  y 
la  Ciutat. 

Davant  de  la  serietat  de  situació  tant  anormal  y  no  essent 
facíL  son  arreglo  sens  una  directa  intervenció  del  Divinal 
aussllí,  los  ConccUers,  dirígíntse  al  Bisbe  de  Barcelona  en 
data  del  3  d*  Abril,  li  pregan  vuila  instituir  alguna  devotü 
oració  à  Deu  Nostre  Senyor,  a  la  Veri^e  Maríü  y  à  Sania  Eu- 
lària pera  que  'Is  placia  dirigir  e  ben  conseüar  aquest  princi- 
pat e  la  Ciutat  e  concells  de  aquella. 

Lo  dissapte  lo  d'  Abril,  les  autoritats  locals  adoptan  grans 
precaucions  pera  seguretat  de  Barcelona:  ordonan  tancaries 
portals  V  baxar  ses  portes  caiadisses,  excepció  feta  dels  de  Satvt 
Aaioni  y  Nou,  los  que,  ab  bon  nombre  de  guardes,  restaren 
oberts  fins  hora  tarda.  Tant  era  lo  que  temian  un  colp  de  mà, 
que  lo  dia  segtient,  diumenge  de  Rams,  y  los  dijous  y  diven- 
dres Sanis  (i  5  y  t6  d' Abril)  lo  ConceU  demanà  als  Conce- 
llers» que  durant  la  celebració  dels  oficis  divinals  en  Iti^ 
i^lesíes,  se  compariescan  per  la  Ciutat,  en  companyia  d'algun.^ 
obciaU,  .1  fí  de  provehir  encontinent  en  qualsevol  desordre* 
que  pogués  ocórrer. 

Com  se  ha  de  suposar,  tantes  precaucions  no  *s  prenia n  per- 
què sí.  Per  de  prompiCj  aquell  mateix  dia  lo,  aparegueren 
Kxais  en  la  porta  deia  Catedral,  uns  albarans  ruhleris  d'ame- 
naces contra  la  Ciutat,  obra  dels  remences  y  demés  partidari* 
de  Joan  IL  Lo  Arquebisbe  de  Tarragona  y  alguns  familiars 
seus,  vinguts  d  Barcelona  d'  una  manera  cautelosa,  soHvian- 
lavan  los  énimos  correm  d'  una  part  à  altre  y  preparant  In 
moviment,  que  no  arribà  à  esclatar  mercès  i  les  precaucions 


Digitized  by 


Google 


■"^^ffll^y  t' 


FRANCESCH    CARRERAS   Y    CANDI  1 53 

/ 

preses.  Era  hu  dels  principals  conspiradors  ó  promotors,  lo 
conceller  de  la  Ciutat,  Francesch  Pallarès,  qual  casa  servia 
de  punt  de  reunió  als  partidaris  del  Rey,  tracianshi  en  ella, 
segons  llegim  en  la  documentació  de  la  època,  coses  concer- 
nents granment  la  destrucció  de  aquest  principat  e  signant 
de  aquesta  Ciutat, 

Lo  propi  dissapte  foren  presos  lo  sabater  Perdigó  y  alguns 
altres  ciutadans,  per  proferir  paraules  referents  à  commocions 
y  tumults. 

Lo  dia  1 3  d'  Abril  se  man4  fortificar,  reparar  y  avituallar 
lo  vehi  castell  de  Montcada,  propietat  que  era  de  la  Ciutat  de 
Barcelona. 

En  lo  14,  tals  foren  los  rumors  circulats  respecte  als  actes 
secrets  del  incògnit  Arquebisbe  y  sos  familiars  y  dels  maneigs 
que  portaven,  que  lo  Concell  ordinari  acordà  sien  buscats,  y 
cas  de  trobar  al  Arquebisbe,  li  demostren  la  gran  admiració 
de  la  Ciutat  de  que  ell  estiga  amagat,  anant  de  un  lloch  en 
altre,  ignorant  hage  causes  de  no  poder  entrar  y  exir  à  la  llum 
del  sol,  y  exhortantlo  se  vulga  abstenir  de  tan  indegudes 
pràciiques.  Quant  à  sos  servidors  y  doméslichs,  ordenà  sien 
mesos  en  presó,  ab  formació  de  procés,  inquirint  per  quina  e 
qual  causa  lo  dit  Archabisba  amo  e  mestre  lur,  e  ells,  stan 
amagats  y  quin  ts  I' objecte  de  llurs  anades  y  vingudes  per 
fora  y  dins  Ciutat. 

Lo  dia  19,  segona  festa  de  Pasqua,  entorn  les  quatre  de  la 
tarda,  presentàs  als  portalers  del  portal  Nou,  cert  home  avi- 
santlos  com  un  correu  ab  lletres  pel  tresorer  reyal  Galceran 
Oliver,  li  pregà  les  hi  volgués  pendre  y  portar  al  dit  Oliver  al 
qui  ell  no  havia  trobat  en  la  seva  torra.  E  lo  dit  home  li  res- 
pos  que  les  gelosies  que  concorrien  en  la  Ciutat  no  li  venia  be 
pendre  les  dites  letres.  Arribat  lo  correu  al  portal  Nou,  é  in- 
terrogat pels  portalers,  alegà  que  sols  enmenava  una  carta 
per  N'  Oliver,  mes  li  respongueren,  que  mes  ne portave  e  hon 
eren  les  altres  letres  que  volia  comenar  al  home  lo  qual  ell 
havia  pregat  les  li  prengués.  E  ell  no  podent  occultar  la  ve- 
ritat dix  que  era  veritat  que  lo  mestre  de  muntesa  li  havia 
manat  en  manera  alguna  no  metes  dins  la  Ciutat  de  Barce- 
lona ans  aquelles  dportas  a  la  torra  del  dit  mossèn  Galceran 
oliver.  B  no  trobant  loy  les  amagas  e  sotterras  sota  terra,  E 
que  ho  notifficas  al  dit  mossèn  Galceran  oliver  e  li  mostras  lo 
20 


Digitized  by 


Google 


1 54  PERE   JOAN    FERRER 


lloch  on  les  dites  lletras  haguera  jaquides.  Enmenat  davant 
los  Concellers  y  escampada  per  la  Ciutat  la  nova  del  succés, 
entraren,  aquells,  en  sospites,  acordant  que,  acompanyat  dels 
portalers,  anàs  lo.corréu  à  cercar  dites  cartes,  y  las  trobaren  des- 
sota uns  romaguers.  Portades  à  la  Ciutat  y  convocat  concell 
pera  resoldre  lo  procedent,  decidiren  elegir  comissionats  qui 
las  descloguessen,  ab  jurament  de  guardar  lo  secret  de  llur 
contingut,  cas  de  no  afectar  al  repòs  de  Barcelona.  De  tot  lo 
succehit  ab  eix  correu  ne  donaren  compte,  los  Concellers  à  la 
Reyna,  en  una  carta,  d'  hont  copiam  la  present  relació.  En 
ella  se  mostran,  encara  obedients  y  sotmesos  à  la  voluntat  de 
la  infidiosa  Joana. 

La  Reyna  procura  aprofitarse  del  present  fet,  coofiuni- 
cantlo,  à  sa  manera,  é  les  demés  Ciutats,  com  à  signe  de  no- 
table desacat  é  irreverència.  Los  Concellers  vegérense  obligats 
aleshores  é  reposar  les  coses,  enviant  trasllat  de  la  carta  tra- 
mesa à  Joana,  ab  data  de  5  de  Maig,  à  les  universitats  de  Ge- 
rona,  Cobliure,  Vilafranca  de  Conflent,  Puigcerdà,  Berga, 
Vich,  Manresa,  Sant  Pedor,  Igualada,  Cervera,  Tortosa,  Ta- 
rragona, Arbós,  Vilafranca  del  Panadés,  Granollers,  Caldas 
de  Montbuy,  Besalú,  Camprodon,  Olot,  Figueras,  Moyé  y 
Torroella  de  Montgrí  Com  se  pot  suposar,  axó  feya  crexer  la 
efervescència  de  dia  en  dia  y  d'  hora  en  hora,  si  be  se  guarda- 
van  les  apariencies  de  sumisió  y  respecte. 

Lo  24  d*  Abril  la  gravetat  de  la  situació  aumentà  en  grau 
estraordinari.  Galceran  Burgués,  llavors  regent  la  Vegueria 
de  Barcelona,  reb  una  caria  de  la  Reyna  manantli  no  prosse- 
guís los  processos  derrerament  incoats  à  alguns  ciutadans,  y 
que  li  fossen  trameses  les  (Causes.  S'oposà  lo  Concell,  à  exa 
pretensió  per  contrariar  les  Constitucions  de  Catalunya^  Mes 
Burgués,  obehint  à  alguna  orde  secreta,  aquella  matexa  nit, 
entre  10  y  ii  hores,  los  dexà  en  llibertat.  Los  diputats  del 
General  y  Consell  de  Cent,  davant  lo  que  consideraren  desa- 
cato  à  llur  autoritat,  decretan  la  presó  de  Burgués,  y  lo  dia  25 
acordan  confiscarli  los  bens  y  enderrocar  sa  casa. 

Ja  no  s'  esperà  més  à  traure  la  bandera  de  Barcelona.  Lo 
dia  27  la  Ciutat  encomana  als  gremis  la  extracció  de  ses  res- 
pectives banderes  en  los  balcons  de  les  cases  gremials,  y  al  dia 
segtient,  d*  acort  ab  la  Diputació,  es  elegit  capità  del  sometent 
lo  egregi  Huch  Roger  Comte  de  Pallars,  ensemps  que  díspo- 


Digitized  by 


Google 


"^PT^ 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  I  55 

san  construir  en  lo  port  y  à  tota  pressa,  deu  galeres  pera  fort 
mació  d'  una  armada. 

Per  declaració  d'  hu  dels  presoners,  Martí  Solzina,  cone- 
xent  ab  detalls  V  extrem  perill  en  que  estigué  Barcelona  du- 
rant la  Setmana  Santa,  y  com  lo  conceller  Pallarès  hi  estava 
granment  complicat,  fou  decretada  sa  captura  (dia  3o  d^Abril). 
Aquesta  se  verificà  recaptadament,  à  hora  tarda  del  vespre, 
essent  aconduhit  à  la  presó,  d*  hont  ja  no  'n  devia  sortir  més 
ab  vida,  acompanyat  per  tots  los  Concellers  y  Oficials  Reyals. 

Havem  concretat  la  ressenya  del  estat  intern  de  la  Capital 
Catalana  al  mes  d'  Abril  per  ésser  aquest,  lo  que  podríam  dir 
mès  de  transició  entre  la  tempestat  que  amagada  amenaçava 
y  son  esclat.  Continuaria  ara  seria  sortirnos  massa  de  nostre 
intent. 


III 


Posats  ja  en  antecedents  donarem  un  petit  salt.  La  guerra 
entre  Catalunya,  d^  una  part,  y  los  remences  y  sos  Reys  de  V 
.'iltra,  està  definitivament  entaulada.  Lo  Comte  de  Pallars  te 
assiüats  à  Gerona,  à  la  Reyna  y  al  príncep  Ferran.  Los  remen- 
ces tenen  atemordida  la  montanya  y  Joan  II,  desde  Aragó, 
empren  la  via  de  Lleyda  ab  fort  estol  de  gent. 

Fàcilment  pres  lo  raval  de  Gerona,  pel  sometent  barceloní, 
fou  lo  centre  de  la  Ciutat,  vulgarment  conegut  per  la  Força 
Vella,  objecte  de  molts  assalts,  mines  y  escaramuces  per  part 
dels  sitiadors,  no  podent  may  obtenir,  una  prou  grossa  aven- 
tatja  que  ^is  hi  permetés  apoderarse  de  les  Reyals  persones, 
objecte  preferent  de  sos  esforços. 

En  exes  alternatives,  lo  socors  que  devia  venir  de  França 
en  ajuda  dels  sitiats  de  la  Força  Vella,  se  concentrà  en  la 
frontera  promptes  à  posarse  en  mohiment.  Multitut  de  gent 
d'  armes  de  Lluis  XI  s^  aplegan  pera  envahir  lo  Rosselló,  no 
sols  considerant  à  eix  Comtat  Català,  com  lo  natural  passatge 
de  França  à  Gerona,  si  que  també  havent  la  mira  d*  avas- 
sallarlo  fàcilment,  comptant  ab  la  gran  superioritat  numèrica 
de  ses  tropes,  y  trobantse,  aquell,  poch  menys  que  desprovist 


Digitized  by 


Google 


[56  PERE  JOAN    FERRER 


de  gent  y  vitualles.  Lo  plan  del  Rey  de  França  era  dexarhi 
una  bona  guarnició  ocupant  ses  viles  y  castells,  tota  vegada 
que  Lluis  XI  lo  devia  guardar  en  pei^yora,  junt  ab  lo  vehí 
comptat  de  Cerdanya,  segons  pacte  convingut  ab  Joan  II. 
Regia  aleshores  abdos  comtats,  en  calitat  de  Governador  y 
Capità  General,  Bernat  de  Vilamarí,  qual  opinió  i  favor  d' 
un  ó  altre  partit  no  ^ns  es  prou  coneguda. 

En  lo  mès  de  Juny,  los  Consols  de  la  capital  del  Rosselló 
donan  avís  al  Comte  de  Pallars  dels  preparatius  que  feyan  los 
francesos.  Ab  data  del  19,  lo  Comte  manifesta  estar  disposi  a 
enviarloshi  5oo  homens  dels  que  ab  ell  tenia,  comanats  per 
un  Capità  digne,  ab  los  qui  's  puga  be  defensar  aquella 
frontera. 

Bastant  apurats,  los  de  Perpinyà,  en  lo  restant  mès  de 
Juny  y  primera  quinzena  de  Juliol,  lo  12  d'  aquest  derrer 
mès  escriuen  dues  espresives  letrcs  als  Concellers  de  Barce- 
lona. En  una  d'  elles,  firmada  pels  Consols  de  Perpinyà,  en- 
tre altres  coses  los  deyen,  que  si  Us  pervenen  noves  de  grans 
successos  allí  esdevinguts,  no  serà  d*  ells  la  culpa,  puix  si  no 
's'veuhen  protegits  de  socors,  obraran  segons  lo  quels  sia  mes 
convenient  per  sa  sal\ració.   Esplican  com  la  nit  passada  en- 
traren les  gents  darmes  de  fransa  per  la  via  de  Salses  é  co- 
mensaren  lo  combat  a  la  miga  nit  e  dura  fins  a  Tres  horas 
passat  mig  jorn,  que  era  tanta  la  munió  d'  enemichs  com /o/J 
la  plana  bellugas  de  gent  darmes^  y  que  perduda  esperança 
de  socors,  cansats,  los  pochs  que  dins  estaven,  y  sense  muni- 
cions, capitularen,  llicenciantlos  los  francesos  ab  una  canya 
à  la  mà  per  mofa.  Seguidament  les   matexes  tropes  s*  apode 
raren  de  Spira,  Ribesaltes,  Garrius,  sant  Ipolit  e  tot  lo  jorn 
ne  continuen  pendre,  car  nosaltres  no  tenim  Rossins  per  oh- 
viarlos:  siau  certs  corren  tots  los  altres  lochs  hoc  encara  nos 
venen  fins  a  les  portes.   Y  axis  meteix  era,  puix  en  la  segona 
carta,  tramesa  per  V  estament  eclesiàstich  militar  y  real  dels 
comiats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  manifestan  als  Concellers. 
com  veheni  à  un  quart  de  lleuga  de  Perpinyà   gent  de  cavall 
francesa,  los  hi  han  enviat  alguns  de  cavall  y  de  peu,  pcrü 
cscaramuçar  ab  ells.  En  ella  s*  inculpa  de  la  penúria  en  que 
's  troba  lo  Rosselló,  à  Barcelona,  per  quant  diuen:  Jins  asi 
nons  haveu  soccorreguts  sinó  de  vent  car  may  hic  havem  vist 
sinó  Sinquanta  homens  quiych  sien  entrats.  Finalment,  ma- 


Digitized  by 


Google 


PRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  í5j 

nífestan  son  extrem  temor  de  veures  assetjats  d' hora  en  hora. 

^Qué  feren,  dhvant  de  noves  tant  alarmants,  los  qui  diri- 
gían  la  política  de  la  terra?  Encara  que  d'  una  manera  positi- 
va ho  ignoram,  fàcilment  se  podrà  colegir  de  la  relació  que 
prosseguirem. 

Lo  1 6  de  Juliol  arribaren  é  Gerona,  pera  reforçar  los  pas- 
sos  de  Panissars  y  Portús,  (guardats  per  dos  mil  homens  que 
comanava  lo  Veçcomte  de  Rocabeni)  Simeon  Sala  y  Joan 
Ferrer  ab  trenta  cinch  ginets  ó  més,  portant  lo  peno  de  Sant 
Jordi,  y  atrapantlos  pel  camí  N*  Esplugas,  qui  sortí  més  tart 
que  ells  de  la  Capital.  ^Sería  est  Joan  Ferrer  lo  Pere  Joan  de 
qui  parlàm? 

Al  dia  següent  vers  mitg  jorn,  partiren,  los  dessus  dits, 
vers  lo  Pirineu.  Inútils  resultaren  exos  y  altres  reforços,  puix 
superiors  en  nombre  los  francesos,  y  millor  aprovisionats  y 
nrtillats,  forçaren  los  passos,  obligant  à  retirarseà  la  host  de 
'ii  Rocaberti 

A  la  fi  hi  fou  tramesa  gent  d*  armes  catalana  en  ajuda  de 
Perpinyà,  que  à  despit  de  sa  debilitat,  s'  aguantava  fermu 
contra  *ls  francesos.  Emperò  no  sabem  si  al  retirarse  del  siii 
de  Gerona  lo  Comte  de  Pallars,  hi  envià  à  Pere  Joan  Ferrer 
ab  algunes  tropes,  ó  bé  si  en  Rocaberti,  després  d*  acabada  si\ 
missió  y  custodia  per  atravessar  lo  enemich,  lo  coll  de  Pa- 
nissars, hi  destacà  part  de  sos  soldats  baix  lo  comandament  d' 
aquell  militar.  Es  lo  cert,  que  à  5  d*  Agost,  los  Diputats  de  la 
Generalitat  de  Catalunya,  escriuen  una  carta  à  Perpinyà  en- 
dreçada à  Pere  Joan  Ferrer  y  felicitantlo  pels  actes  de  guerra 
realisats  en  lo  Rosselló  en  defensa  de  la  terra.  Demànantli* 
ensemps,  vuUa  informarlos  en  quals  condicions  estan  aquells 
moradors  y  quina  es  llur  opinió.  Prova  la  confiança  y  pres- 
tigi que  Ferrer  merexería,  quan  fou  ell  lo  escullit  pera  passar 
à  hu  dels  llochs  més  perillosos  y  difícils  de  Catalunya. 

En  aquest  temps  los  catalans  elegiren  per  son  rey  y  senyor 
à  Enricb  IV  de  Castella  (i  i  d'  Agost).  Aceptada,  pel  Castellà, 
nostra  corona  y  proclamat  à  Barcelona  com  à  Soberà  (12  de 
Setembre],  no  cal  dir  si  aumentaría  lo  ensanyament  de  qúc 
h  ivían  donades  proves  abdues  parts  militants. 

Pere  Joan  Ferrer  prosseguia  en  tant  perillosa  frontera  en 
]  I  que  cada  dia  eran  majors  las  dificultats,  y  hont,  ab  lo  de- 
sjmpenyo  del  càrrech  que  se  li  confiava,  anà  creixent  son 


Digitized  by 


Google 


A 


I  58  PERE  JOAN    FERRER 


prestigi.  Axí,  los  Diputats  de  la  Generalitat,  ab  data  de  20  d^ 
Octubre,  acordan  elegirlo  Capità  General  y  Gobernador  dels 
Comdats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  ab  sou  de  mil  florins.  Em- 
però manifestan  que  si  Vilamarí  desitjàs  prosseguir  exercim 
dits  càrrechs  en  nom  de  Catalunya,  puga  ferho,  en  qual  cas 
ne  conservarà  la  possesió,  essent  de  fet  regits  per  Ferrer,  en 
lo  zel  ó  esforç  del  qui  ells  hi  tindrían  major  confiança. 

Lo  nou  portant  veus  de  Capità  General,  durant  lo  més  d^ 
Octubre,  demana  ab  urgència  socors,  donant  compte,  lo 
Bisbe  de  Vich  als  demés  diputats,  del  General,  lo  dia  primer 
de  Novembre,  d*  haverli  tramés  los  per  eli  solicitats.  Emperò 
ignoram  quins  socors  Ferrer  solicitava,  ni  si  eran  suficients 
los  que  li  remeté  la  Generalitat,  per  més  que  apar  no  ho  se- 
rian  atès  lo  gran  perill  en  que  aytal  Uoch  se  trobava  y  los  fets 
que  hi  esdevingueren. 

Pintaran  V  estat  intern  de  Perpinyà,  axi  com  les  intrigues 
mogudes  contra  Ferrer,  les  tres  lletres  escrites  per  Beamunt  y 
Giménez  de  Arébalo,  llochtinents  d'  Enrich  IV,  lo  mateix  dia 
en  que  fou  tramés  à  Pere  Joan  lo  nombrament  de  Governa- 
dor, ó  portant  veus  de  tal,  y  Capità  General  dels  Comdats 
de  Rosselló  y  Cerdanya  (i). 

«Al  Magnifich  e  ben  amat  de  la  Ma^fl  del  Senyor  Rey  nos- 
j»tre  S.^'  e  bon  amich  nostre  mossèn  pere  joan  ferrer  Gover- 
•nador  e  Capità  general  en  los  Comdats  de  Rosselló  e  de 
>  Cerdanya. 

■  Lo  Rey  de  Castella  etc. 

■Magnifich  Governador  be  amat  de  la  Ma^«<  del  S.^'  Rey 
»e  bon  amich  nostre.  Dos  letres  vostres  havem  reebudes  h 
nderrera  per  molins  correu  per  les  quals  particularment  no« 
■avisau  de  tots  los  sucessos  fins  en  aquella  jurnada  seguits. 
nAgrahim  vos  les  bones  e  prosperes  noves  e  molt  comendam 
nvostra  loable  virtut  e  perseverancia  en  la  qual  vos  pregam  e 
■encarregam  vuUau  Continuar  e  de  be  en  millor  perseverar  c 
■baiau  ferma  fe  que  molt  prest  haureu  cavalls  en  tal  nombre 
vque  los  enemichs  poreu  be  expel•lir  del  pays  e  haver  la  vic- 
•  toria  sperada.  En  los  altres  caps  en  special  lo  que  toca  a  la 

(1)    Apèndix— document  nombre  L 


Digitized  by 


Google 


■tw^j^gy^ 


FRANCESCH    CARRERAS  Y   CANPI  I  SÇ 

•  Governació  e  carrech  a  vos  accomanat  no  cureu  pus  pensar 
»mas  siar  ab  ferma  credulitat  pus  tost  vostre  honor  e  exercici 
»sera  augmentat  que  diminuit  e  de  present  manam  spachar  e 
•queus  sia  tramesa  la  provisió  deguda.  E  ne  vos  ne  assessor 
jine  los  officials  dignes  e  bons  sereu  remoguts.  E  deixau  lo 
jidir  e  lo  passionar  car  de  vos  serà  fet  lo  testimoni  degut.  Atte- 
»neu  donchs  contínuament  a  prosseguir  voMres  loables  actes 
»e  a  avisarnos  del  que  succehira.  Dada  en  Barchinona  a 
•XXVIIII•  de  Noembre  Mil  CCCCLXII.» 

«Los  procuradors  e  loctinents  de  la  prefata  Ma^**  del 
»S.«f  Rey  nostre  S.o' 

»Fray  Johan  d.  B. 
»Johannes  in  legibus  Ba^» » 

«Als  feels  de  la  Maiestat  del  S'^F  Rey  e  bons  amichs  nos- 
•tres  los  sobreposats  dels  ofíicis  de  la  vila  de  perpinya. 

»Lo  Rey  de  Castella  etc. 

»Feels  de  la  Ma'"  del  S.®'  Rey  etc.  Rebuda  havem  vostra 
sletra  de  XXVI  de  Noembre  per  la  qual  e  per  vostres  actes  e 
•encara  per  la  relació  que  per  letra  del  Governador  havem 
«comprenem  vostra  singular  e  virtuosa  affeciio  mesclada  ab 
•obres  vers  lo  stat  de  la  Ma"'  del  S.®' Rey  nostie  S.®' e  lo 
•benefici  de  aquexa  sua  vila  e  Comdat  de  Rossel'o  del  qual 
•speram  úous  fallirà  condigna  retribució.  Agrahim  vos  ho 
•quant  podem  eus  pregam  vullau  axi  fins  a  la  fi  perseverar 
•com  speram.  E  per  nostra  part  se  farà  lo  dever  e  estau  ale- 
•gres  que  molt  prest  vos  trametrem  tal  nombre  de  Cavalls  que 
•compendreu  seha,de  vosaltres  memòria  migençantlos  quals 
»los  perversos  enemichs  seran  postrats.  Al  quens  scriviu  de  la 
vGovernacio  e  assessoria  e  que  no  vinguen  en  altres  mans 
•dels  qui  son  vos  signi6cam  com  per  quens  par  cosa  digna  e 
•per  lo  merexer  dels  possehints  e  per  satisfactio  de  vosaltres 
»los  fem  spatxar  les  degudes  provisions.  Havem  plaer  de  lu 
»Embaxada  que  per  part  de  aquexa  vila  se  fa  per  aci  et  per  lo 
cS.^i'  Rey  e  sian  ben  venguts:  a  lurs  voluntats  bones  serà  co- 
»rrespost  Entenimentres  que  los  cavalls  atteneu  usau  la  per- 
»severancia  e  loables  vostres  actes.  Dada  -en  la  Ciutat  de 
vfiarchinona  a  XXVIIir  dies  de  Noembre  del  any  Mil 
•CCCCLXII. 


Digitized  by 


Google 


i 


f 


1 60  PERE   JOAN    FERRER 


•Los  procuradors  e  lociinenis  de  la  prefaia  Ma**^  del  Se- 
»yor  Rey  nostre  S.®' 

»Fray  Johan  d.  B. 
sJohannisin  legibus  Bao>» 


«Als  arnats  e  feels  de  la  Ma^fJ  del  S.^^  Rey  nostre  S.^^e 
»bons  amichs  nostres  los  Consols  e  Consell  de  la  vila  de  per- 
i»pinyà. 

I»  »Lo  Rey  de  Castella  etc. 

I  «Arnats  e  feels  de  la  Ma"^  del  S.^^  Rey  nostre  S-o»"  Ab  gran 

f^.:  «plaer   havem  hoyts  los  actes  ensemps  ab  lo  Governador  e 

ïr  «Consell  per  vosaltres  fets  e  virtuosament  exequtats  de  que 

xi-  [■  «certament  reportau  glòria  e  en  sdevenidor  nous   fallirà  con- 

^^  «digne  premi.  Prcgam  e  confortam  vos  a  la  continua  perseve- 

|/  «rància  car  moh  prest  haureu  tal  nombre  de  Cavalls  que  los 

f..  «enemichs  poreu  fàcilment  prostrar  e  profligar.    E   hajau  de 

p-  \  «aço  ferma  fe  car  nostre  studi  total  es  en  alio.  Havem  no  res- 

^'^  «menys  plaer  de  la   Embaxada  per  vosaltres  ordenada  serà 

t  «certament  al  S. or  Rey  be  accepta  significantvos  com  havem 

1]  «Jonat  tal  orde  en  la  deliuracio  de   vostres  Embaxadors  que 

>  «eren  detenguts  ()ue  prests  los  haureu  aqui.   E  serem  prest 

«contínuament  en  fer  procurar  e  obrar  coses  concernenis  be- 

«neffíci  de  aquexa   universitat  axi  in  gènere  com  in  specie. 

«Vosaltres  obrau  lo  que  sempre  haveu   acostumat.   Dada  en 

«Barchinona  a  XXVIIII  de  Noembre  Any  Mil  Quatrecenis 

«LXIL 

«Los  procuradors  e  loctinents  de  la  prefata  Ma^«^  del  Sc- 
«riyor  Rey  nostre  S.^r 

•Fray  Johan  d.  B. . 
«Johannis  in  legibus  Ba"*i 

Durant  los  primers  dies  del  Desembre  Ferrer  obtingué 
algunes  victòries  y  avcntatjes  del  exèrcit  invasor,  tals  com  lo 
recobrar  à  Baxas.  Beamunt  preparava  un  envio  de  reforsos  à 
aquella  crítica  provincià  catalana,  segons  se  veu  ab  les  dues 
letres  endreçades  ab  data  del  6,  al  Gobernador  y  al  Conceli 
de  Perpinyà.  Eran  aquells,  unes  companyies  de  castellans,  dics 
ha  acantonades  à  Tortosa  y  de  les  qire  cap  profit  ne  treya  lo 
Principat,  estant  allunyades  del  teatre  de  la  lluyta. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CABRERAS  Y  CANDI  l6l 

«Lo  Rey,  ctc. 

•  Magniflich  Governador  amat  e  feel  del  Senyor  Rey  nostre 
•Senyor.  Reebud  havem  vostra  leira  de  VI  del  present  e  ul- 
»tra  les  noves  que  de  vos  anit  haguem  les  quals  molt  nos  pla- 
vgueren  havem  vist  lo  vostre  loable  exercici  la  reductio  de 
»Baxas  e  altres  coses  e  provisions  per  vos  fetes  per  la  reductio 
»e  total  repòs  de  tota  aqueixa  província:  loam  vostra  diligen- 
»cía  e  virtut  per  la  qual  podeu  sperar  certament  de  la  Maies- 
»tat  del  Senyor  Rey  condigne  retribució  e  tal  testimoni  serà 
»fet  de  vos.  Pregam  vos  continueu  e  persevereu  com  de  vos 
»speram  car  nos  nous  fallirem  al  mester  e  veureu  ho  per  obra 
»venguts  los  cavalls  que  de  hora  en  hora  speram  de  Tortosa 
•dels  quals  haureu  tal  nombre  que  poreu  ben  reppellir  los 
•enemichs  z  entendre  en  llur  offensio.  Entenimentres  con- 
vfortau  a  la  deguda  perseverança  los  pobles.  Dada  en  Barchi- 
onona  a  XI  dies  de  Deembre  del  any  MCCCCLXII. 

sFray  Johan  d.  B.» 

(Dirigitur  Gubernatori  Rossilionis.) 

«Lo  Rey  de  Castella,  etc. 

»Bc  amats  e  feels  de  la  Maiesiat  del  Senyor  Rey.  Reebud 
•havem  vostra  leira  feta  a  VI  del  present  a  altra  nostra  res- 
•ponsiva  e  confortant  e  exhortant  nos  per  aquella  a  les  pre- 
»fertes  e  alsoccors  tant  necessaris.  Comprenem  be  la  vostra 
nmolta  virtud  e  loable  perseverancia  de  la  qual  speram  re- 
•portareu  condigne  retribució  e  ad  aquella  vos  pregam  vu- 
»llau  perseverar.  Car  molt  prest  haureu  tal  soccors  de  cavalls 
•segons  per  nos  vos  es  stat  profert  que  serà  satisfet  a  vostres 
•justs  desigs:  e  de  hora  en  hora  speram  los  de  Tortosa  dels 
•quals  decontinent  haureu  nombre  suíFicient  no  solament 
•en  deíTendreus  dels  enemichs  mes  encara  per  offensio  de 
•aquells.  E  axi  confortau  vos  bona  volia.  Dada  en  Barchi- 
«nona  a  XI  de  Deembre  any  MCCCCLXII. 

•  Fray  Johan  d.  B  » 

{Dirigitur  Consulibus  et  consilio  ville  Perpiniani,) 

Alguns  dies  després,  dona  volta  la  roda  de  la  fortuna,  fent 
ciumentar  d'  un  modo  extraordinari  los  apuros  del  Governa- 

SI 


Digitized  by 


Google 


l62  PERE   JOAN    FERRER 

dor  del  Rosselló,  segons  carta  per  elt  escrita  als  Concctlersde 
Barcelona  ab  data  del  14  de  Desembre, 

Estava  en  poder  dels  francesos  lo  castell  de  Perpinyà.  Tots 
los  esforços  dels  de  la  vila  se  dirigia n  à  recobrarlo  y  à  cii  fí 
lo  tenían  estretament  sitiat.  Es  ceri  que  los  del  castell  sç  tro- 
bavan  sense  queviures,  que  los  ceners  dispares  de  bombardes 
enderrocaren  més  de  sis  canes  de  la  muralla  y  algunes  torres; 
més  confiants  en  lo  socors  que  "is  preparavan  en  LUngua- 
doch,  s'  aguantan  ferms  en  llurs  posicions  sens  que  capaven^ 
taija  positiva  obtinguessen  les  tropes  den  Ferrer. 

Per  altra  part  T  animo  dels  perpínyanesos  dequeya  puig 
se  esdevenia  altament  penós  lo  strvey  de  guerra.  Cudà  tres 
dies  vcnían  obligats,  ó  be  à  guarnir  los  murs  de  la  vila,  Ó  be 
à  formar  en  lo  cordó  del  siti  del  Castell,  ó  be  à  vetllaren  Ics 
bateries  de  bombardes.  Ajuntavas  à  la  fatiga  una  cTtrciïia 
necessitat  de  diner,  no  sols  per  quant  iot  treball  restava  parj- 
lisat,  com  també  per  lo  diner  esmerçat  en  rescatar  a  molts 
de  la  vila  apresonats  dels  francesos  al  ocupar  lo  Rosscllü 
Sols  per  eix  darrer  concepte  se  diu  havcrloshi  costat  més  de 
vint  mil  escuts.  Los  Consols  y  Concell  pera  satisfer  als  sol- 
dats llurs  pagues,  apelan  à  recursos  eitraordinaris,  com  es 
incautarse  dels  bacins  de  plata  de  les  Iglesíes,  medis  que  n- 
rultan  insuficients,  puig  la  gent  assoklejada  los  amenaça  ab 
retirarse  si  no  cobran  llurs  atrassos.  Per  quals  rahons  Ferrer^ 
prega  als  Concellers,  dongan  fe  y  crehença  à  quant  lo  mis* 
satger  trames  à  Barcelona  ab  dita  carta  explicarà,  y  vüilan 
otorgarli,  sens  pèrdua  de  temps,  socors  de  diner  y  gcnï;  pui^ 
més  aprofitarà  V  envio  d'  hu  encontinent  que  de  s\%  ab  certa 
demora. 

Tan  important  lletra  venia  concebuda  ab  los  termes  se- 
güents : 

«Molt  magniffichs  e  de  gran  providencia.  Senyors  deldíj 
»que  so  arribat  en  aquesta  vila  per  regir  los  oifïcis  de  Go^cr* 
»nador  e  capità  general  fins  la  present  jornade  ab  gran  sollíci- 
»tut  he  entès  e  vaccat  ab  los  Consols  c  Consellers  e  fet  pagu^r 
>los  acordats  tant  de  cavall  com  de  peu.  E  en  neguna  n^anen 
»no  ses  poscut  donar  orde  que  aquells  sien  stais  paguats  jaisií 
»los  dits  Consols  e  Consell  haían  feta  e  mesa  tota  ia  dilig^QCÍi 
»que  en  lo   mon  hi  han  poguda  dar     E  per  paguar  ab  dits 


Digitized  by 


G 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  1 63 

«acordats  serta  part  se  ha  tenguda  aquesta  practicha  que  ses 
«recorregut  pendre  memorial  de  tots  aquells  qui  tenien  pec- 
»cuntes  e  argent  íorment  vi  civades  draps  calses  fustanis  e 
»mes  fins  pendre  Ids  bessins  dergent  de  les  Iglesies.  E  ab  tot 
j>asso  nos  ha  poscut  donar  complimenta  la  dita  pagua.  Es  sta- 
»de  la  causa  lo  exsorbiment  de  la  moneda  qui  en  dies  passats 
«es  stat  fet  de  aquesta  vila  per  los  abatiments  dels  mercaders 
»e  altres  persones  de  aquesta  vila  en  Nàpols  e  lo  extorsiment 
»de  les  peccunies  fet  per  les  usures  que  del  dia  que  fou  fet 
«aquesta  vila  es  romasa  del  tot  buyda  de  moneda.  E  mes  que 
«despuys  que  los  íTrancesos  son  intrats  en  aquest  Comtat  se 
«son  paguats  pus  de  vint  Milia  scuts  de  rescats  per  los  poblats 
«de  aquesta  vila.  E  mes  que  tots  los  dits  poblats  lexat  apart 
fAOX  exercici  de  guany  han  entès  de  guardar  se  dels  dits  fran  • 
«cesos  los  quals  avuy  en  dia  tenen  guorniso  a  Argiles,  Caner« 
«Apia,  Clayra,  Salses,  Castellnou,  e  Arribes-altes  qui  son 
«lochs  molt  circunvesins  de  aquesta  vila.  E  de  tres  en  tres  dies 
«ve  a  cascun  poblat  vellar  e  guaytar  nit  e  die  qui  en  los  murs 
«qui  en  lo  citi  del  Castell  qui  en  les  bombardes  de  que  lo  po- 
«ble  es  molt  opres  car  cessa  tota  manera  de  guany  e  moltipli- 
«quen  messions  e  despeses.  E  per  portar  a  bona  conclusió 
«de  haver  lo  dit  Castell  del  qual  havem  informació  que  stan 
«molt  strets  de  viures  e  daltra  part  ab  les  dites  bombardes  se 
»ha  enderrocat  pus  de  sis  canes  de  muralle  dalt  abays  e  algu- 
«nes  torres.  E  hagut  aquell  aquesta  vila  tembrie  molt  poch  los 
«dits  francesos  e  no  havent  seria  total  desolació  edepopulacio 
irde  aquesta  vila  e  de  aquests  Comptats.  He  desliberat  notüfi- 
«car  a  vostra  senyoria  totes  aquestes  coses.  E  per  aquesta  cau- 
«sa  los  Consols  e  consell  de  aquesta  vila  e  yo  havem  desliberat 
;»tremetre  aqui  en  ffrançes  puigdanluch  mercader  de  la  vila 
;>de  Perpenya  exhibidor  de  la  present  al  qual  sei^urament  po- 
»deu  donar  fe  e  crehensa  en  tot  lo  queus  dirà.  E  axi  placiaus 
^senyors  molt  Magniífichs  comunicar  de  aquestes  coses  ab  lo 
«molt  Reverent  Senyor  don  Johan  de  beamont  e  ab  los  Mag- 
«nifl•lchs  mos  Senyors  de  diputats  eque  los  placia  molt  pres- 
Atament  de  donar  los  aquell  seccors  que  saben  havem  neces- 
»sari  tant  de  cavalls  com  de  peccunies.  Car  mes  utilitat 
»reportara  vuy  aquesta  vila  e  terra  si  prestament  era  succurre- 
»guda  de  una  cana  que  de  sis  si  lo  seccors  se  prelonguava  car 
j^sertament  Mossèn  Carles  dolius  qui  ab  Mossèn  Peris  de  pe- 


Digitized  by 


Google 


164  PEHG  JOAN   FERRER 


»ratca  es  anat  al  Rey  de  ffrance,  sespera  de  retorn  prest  ab  en 
i;^Merimoa  ab  gent  darmes.   E  havem   nova  serta  alguns  se 
^aplegaen  en  lenguadoch  per  seccorrer  al  dit  Castell.  E  per 
ȍo  es  de  molt  gran  necessitat  haiam  lo  seccors  molt  cuytadd- 
ument  car  altrament  no  pot  felí  i  r  que  aquesta  vila  e  encara 
Mola.  aquesta  terra  no  prengué  gran  destrucció    E  nos  deu 
»metre  en  oblit  car  aquesta  vila  es  constituhída  en  frontera  e 
^zs  por[a  e  scut  del  principat  de  Catalunya  e  de  tots  dansha 
í.dt  les  primeres.  E  per  ço  se  deu  mes  attendre  en  la  custodia 
)ode  aquella  que  en  altra  part.    E  aii  placiaus  Senyors  moit 
JïMagnJfTichs  que  lo  seccors  haiam  prestament  com  dit  es  car 
j(ïnons  es  possible  dar  compliment  de  pagua  als  dits  acordats. 
»E  ells  han  desliberat  anarsen  e  axl  nos   romendrem  del  tot 
j>destruics  e  desemparats.    E  sia  la  deitat  incresade  protecció  e 
»guardc  de  vostres  magnifficencies.  Scrita  en  Perpinyà  a  Qua- 
»iorsc  de  desembre  del  any  MCCCC  sexanta  dos. 

»Qut  a  las  magnificencias  de  vosaltres  mos  senyors  me 
j^coman.  P.  J.  Farrer.» 

En  aquest  temps  s^  atravessa  una  petita  letra  de  Beamuni 
à  Ferrer  encaminada  à  cert  fet  particular  yde  índole  familiar, 
que  à  despit  de  sa  poca  importància  la  continuam  perquè  's 
vegi  com  Ferrer  prosseguia  dirigint  y  gobernant  lo  Rosselló 
a\  acabar  lo  mes  de  Desembre,  y  com  apar  haver  recobrat  ja 
lo  Castell  de  Perpinyà. 

itAI  magní6ch  ben  amat  e  feel  de  la  Ma•i  del  S<^^  Rey 
»en  Pere  Joan  Ferrer.  Capità  e  portant  veus  de  Governador 
■general  en  los  Comdats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya. 

»Lo  Rey,  etc. 

«Governador:  no  ignorau  quant  loablement  se  sia  portat 
ue  ab  quanta  feeltat  mossèn  Bernat  castello  un  dels  Diputats 
«perquc  cove  sia  correspost  à  sa  molia  virtut  e  sana  intenció  e 
«molt  mes  en  aquest  cas.  Ell  desija  sa  muller  e  fills  c  íamilia 
uqui  foren  mesos  es  troben  en  aqueix  castell  de  Perpinyà  ab 
»sos  bens  e  robes  isquen  de  aquell  e  sien  aqui  receptats  lo 
■qual  nos  per  lo  semblant  desijam.  Per  tant  vos  manam  que 
4vis[a  la  present  doneu  loch  orde  e  manera  la  dita  sa  muller 
wfills  familia  e  bens  ab  tota  favor  possible  isquen  de  aqueix 
wCasiell  e  receptau  los  aquí  e  permeteu  vagen  on  los  sia  ben 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS   Y    CANDI  1 65 

»visty  tractantlos  com  a  coses  que  nos  desijam  sien  compla- 
•guts  e  ben  tractats.  E  aço  no  falte  per  res  com  tal  sia  nostra 
•intenció.  Dada  en  Barchichona  a  XXVIIir  de  Deembre  del 
•any  Mil  CCCCLXI. 

•Fray  Johan  de  B.» 

Per  altre  letra  sabem  les  qüestions  y  dificultats  suscitades 
en  Perpinyà  entre  alguns  de  la  vila  y  lo  Capità  General,  al 
finalisar  V  any  1462. 

«Al  magni6ch  be  amat  e  feel  de  la  M"  del  Senyor  Rey  en 
»Pere  joan  ferrer  donzell  Capità  e  portant  veus  de  Governa* 
9nador  general  en  los  Conidats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya, 

;>Lo  Rey  de  Castella  etc. 

^Governador:  vist  havem  lo  tenor  de  vostra  lletra  e  les 
»suppUcacions  requestes  pretests  lurs  e  respostes  entre  vos  e 
»los  consols  de  aquexa  vila  hinc  inde  fetes  e  produhides.  Per 
ȍo  responent  a  vostra  letra  consultoria  vos  diem  que  havem 
»concebut  en  mig  de  tals  disceptacions  en  tal  saho  de  temps 
•que  certament  foren  ben  excusades  com  à  poch  aprofitables 
»e  creem  vos  no  ésser  en  culpa  car  havent  exequit  lo  queus  es 
»manat  per  nos  en  nom  e  veu  del  Senyor  Rey  e  haveu  diri* 
»gida  e  exequida  la  preheminencia  de  vostres  ofHcis  tant  de 
«Capitania  quant  de  portant  veus  de  Governador  e  no  ente- 
»nent  a  aquella  vila  ni  a  sos  privilegis  preiudicar  ni  derogar 
»com  ells  pretenen  lo  qual  si  derogació  alguna  hi  haurà  ente- 
«nem  tots  temps  redreçar  que  veurem  lurs  privilegis  o  copies 
•de  aquells  portants  fe  requerir  redreç  e  instauració.  No  res- 
»meyns  emperò  vista  la  condició  del  temps  e  conformant  vos 
»jb  aquella  vos  exercint  vostres  officis  ab  molta  moderació 
;>sens  emperò  derogar  o  preiudicar  a  la  preheminencia  Real 
»vos  haureu  ab  mansuetut  e  ab  amor  vers  aquexa  vila  e  los 
•  poblats  de  aquella  comportant  los  e  acollint  6ns  al  dever  E 
»com  a  portant  veus  de  Governador  no  creeu  alguzir  ni  lin- 
»  ;au  en  la  dita  vila.  Com  a  capità  emperò  fareu  lo  que  es  per^ 
»mes  al  exercici  del  dit  ofHci  e  no  façau  novitat  altra  per  lo 
»present:  stau  vos  axí  fins  per  nos  altrament  hi  sia  provehit 
y^car  axi  cove  stant  la  condició  del  temps.  Nos  scrivim  als  dits 
•consols  breu,  e  fem  scriure  larch  al  vicicanceller:  siau  tois 


Digitized  by  ViiOOQIC 


^-^M  •'^Ç-r'7 


\66  PERE   JOAN    FERRER 


^una  cosa  e  en  bon  compon  en  special  a  la  defensiodeaquexa 
j»vila  E  a  la  expugnacio  dels  enemichs  sobre  los  quals  totes 
jfries  còleres  e  passions  se  deuen  splecar  e  foragitaries  de  vos- 
Mltres  e  de  casa:  usau  donchs  en  aço  de  aquella  virtut  que  en 
»vos  es  e  havem  per  vostre  loable  costum.  Dada  en  Barchi- 
)>nona  a  VIU  de  Janer  Any  Mil  CCCCLXIII. 

»Fray  Johan  de  B.» 

Siga  perquè  les  dites  companyies  castellanes  eran  les  úni- 
ques ab  que  's  comptava  pera  socórrer  à  Perpinyà,  siga  per 
falfa  de  diner,  siga  per  lo  que  's  vulla,  aquella  frontera  anava 
prosseguint  abandonada.  Y  com  Lluís  XI  tenia  posades  ses 
mires  à  la  Capital  rossellonesa',  no  era  fàcil  tardàs  en  venir  lo 
cataclisme,  ja  no  's  podia  deturar  més  temps  sa  pèrdua.  Inú- 
tils esdevenían  totes  les  provisions  y  pericie  den  Ferrer  da- 
vant son  aislament.  Lo  7  de  Janer  del  predit  any  de  1463,  lo 
Duch  de  Nemours  comanant  la  gent  francesa,  lliurà  forta 
batalla  ab  Ferrer  y  los  seus.  Renyida  resultà  la  lluyia  nio- 
ríoïhj  molts  combatents,  axi  d*  una  com  de  V  altre  part,  em- 
però restant  victoriosos  los  de  la  Ciutat.  Lo  dia  següent,  di- 
vendres que  'n  comptaven  vuyt  de  Janer,  V  exèrcit  del  Duch 
ïornà,  aumentat  ab  més  reforços,  à  combatre  la  població  per 
diferents  cantons.  Encara  que  los  catalans  batallaren  animo 
sament,  de  poch  los  valgué  puix  sucumbint  davant  lo  major 
nombre,  Perpinyà  fou  entrada  pels  francesos,  morint  en  Y 
acció  més  de  tres  cents  homens  dels  nostre<:  y  passant  de  mil 
cinq  cents  los  que  hi  restaren  ferits.  Ferrer  ab  cert  nombre 
de  gentj  logrà  retirarse  à  altres  indrets  del  Rosselló,  com 
veurem  més  avant. 

Continuarem  aquí  la  carta  escrita  pels  Concellers  de  Bar 
celona  al  llavors  rey  de  Catalunya  Enrich  IV  de  CastelU, 
hom  se  participà  la  presa  de  Perpinyà  ab  son  castell,  y  demés 
que  acabem  de  consignar  precedentment. 

«Al  molt  alt  e  molt  excellent  S<''"  lo  S.  Rey. 

»Moli  alt  e  molt  excellent  Princep  e  virtuós  Senyor. 

»Ab  molta  congoixa  e  contristació  certifficam  vostra  gran 
^S^>.  Com  dijous  prop  passat  los  ffrancesos  donaren  una 
»gran  batalla  sobre  lo  camp  de  la  vostra  vila  de  Perpenya  la 
jiqual  fou  gran  e  molt  fort.  Còm  los  homens  de  aquella  vir- 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  1 67 

Atuosameat  se  deffenessen  com  a  vertaders  e  feels  vassalls  de 
»vostra  altesa.  E  jatsia  hi  moris  molta  gent  de  una  part  e  dal- 
»tre.  Emperò  los  de  la  vila  se  tingueren  fort  e  restaren  en  lo 
j»:amp  ab  victorià.  Après  lo  divendres  los  dits  ffrancesos  en 
«gran  multitut  tornaren  donar  altre  batalla  sobre  lo  dit  camp 
:&molt  fort  e  per  moltes  parts  en  tant  que  deffenents  se  los  de 
»la  vila  molt  virtuosament  foren  sobrats  darmes  e  moriren 
X molts  delís  en  lo  camp  e  specíalment  circa  CCC  homens 
»donor  e  pus  de  M  D  de  nafrats.  E  axi  los  ffrancesos  son  en- 
strats  en  lo  Castell  e  en  la  vila  la  qual  crehem  havian  mesa 
ja  sacho  e  totalment  destruïda.  La  qual  cosa  es  de  molt  dolre 
»com  tos  la  maior  població  après  daquesta  vostra  Ciutat  e 
;>richa  e  poblade  de  valent  gent.  E  havem  nova  certa  S.  molt 
»alt  los  dits  ffrancesos  prosseguiran  stendres  per  los  Comdats 
»de  Rosselló,  e  de  Cerdanya  e  per  tota  Cathalunya  fins  a  les 
j^portes  de  aquesta  vostra  Ciutat.  Car  ab  los  bens  e  artellaries 
»que  hauran  trobats  en  la  dita  vila  han  molta  facilitat  de  fer 
;»molt  mal  avisant  vostra  S^'  que  dels  dits  ffrancesos  es  cap 
»per  lo  Rey  de  ffrança  lo  duch  de  Nemos  Comte  de  la  mar- 
:»cha.  E  lo  Comte  de  Bolonya  Joaquin  roant  manitxau  de 
»ffrança  ab  molts  altres  capitans  del  Rey  de  ffrança.  Consider 
»vostra  ex<:i*  qual  praticha  es  aquesta  star  vostra  altesa  en 
^aliança  ab  lo  dit  Rey  e  encare  tractar  de  vistes  e  en  lo  inte- 
)»rim  fer  una  tal  novitat  matant  e  destruint  los  vassalls  de 
»vostra  S^'.  Cosa  es  S.  molt  alt  de  gran  admiració  e  congoixa. 
)»e  vostra  ex<^'*  ab  humil  reverencia  parlant  hi  deu  moltatten- 
»dre.  Aquesta  destrucció  S.  molt  alt  es  pervenguda  a  causa 
»dc  la  gent  dàrmes  de  vostra  ex^^*  qui  era  venguda  en  Tor- 
»tosa  la  qual  nuncha  havem  poguda  haver  per  socórrer  la 
»diia  vila  de  Perpenya  CertiíRcants  vostra  S.  no  ha  stat  per 
soiaDchament  de  moneda.  Com  los  sia  stade  pagade  molt 
»tranchament  matent  nos  en  sperança  de  venir  e  nuncha  son 
^venguts  ans  com  han  rebut  lo  sou  son  tornats  en  Aragó  la 
;»qual  cosa  ha  donat  gran  desconíort  a  nosaltres  e  a  tot  aquest 
;»vostre  principat  qui  sperave  haver  de  ells  deffencio  e  custo- 
»dia  axi  com  vostra  S.  havia  ordenat.  Supplicam  adonchs 
;»S.  molt  alt  humilment  vostra  S*  sia  mercè  sua  vulla  proveir 
»en  les  dites  coses  axi  en  la  recuperació  de  la  dita  vila  de 
»Perpenya  com  en  trametre  promptament  lo  complit  soccors 
»per  (erra  e  per  mar  per  conservació  de  aquesta  vostra  Ciutat 


Digitized  by 


Google 


J 


j6S  PERE  JOAN    FKIRRKR 

»s  principat.  E  manar  venir  forments  civades  e  ahresviíuií- 
»'Ies  ei  salpetre  al  mes  presí  que  fer  se  puíxe.  Alirametit 
«S<>f  5Í  les  coses  son  molt  dilatades  ccrtdmenc  aiquesta  vostm 
J^CÍutac  c  dit  principat  reebra  grsns  dans  e  inconvenients t: 
Jbsera  consiituit  en  grandissimo  perill.  E  si  lo  ditsoccorsíe 
«fjrcítïfnent  tot  se  reparera  ab  la  ajude  de  nostre  S.  deu. 
JïSupplicants  sempre  vostra  S.  sia  mercè  sua  vuUe  atiendrc 
)>|uaí  ari  es  aquest  tenir  anones  lo  dii  Rey  de  ff  ran  ça  vos- 
»[ra  ei='3  eífer  entrar  de  part  dcça  la  geni  darmes  c  tractar 
:&talment  lo  dit  vostre  principal.  Sia  donchs  mercè  de  vostra 
*alta  S**  provehescha  a  les  dites  coses  ab  gran  cuyta  com  m 
immoli  necessari.  De  totes  les  diies  coses  e  altres  pardcuIarÍEati 
ftiníoroiara  mes  largament  vostra  S'*  misser  Matheu  bergy 
jft[>ortador  de  aquesta  al  qual  pora  dar  fe  ei  crehença  vosm 
i^iíran  ei  potentisima  S.  la  qual  nostre  S.  deu  vuUa  con- 
^servar  eic.  Sorita  en  barchinona  a  XI  de  Janer  del  anv 
í-MCCCCLXIII. 

;p>Senyor:  Vostres  humils  servidors  etc* 

Després  de  Barcelona  se  Conceptuava  donchs  à  Perpinyà 
la  més  important  població  de  Caialunya.  Era  rica^  poblada  y 
molt  ben  artillerada,  de  manera  que  ab  sa  pèrdua  aumenti 
considerablement  lo  nombre  de  bombardes  possehidcs  pels 
enemíchs. 

Pera  donar  compte  dels  actes  de  Ferrer  en  lo  Rosselló 
després  de  la  presa  de  sa  Capital,  crehém  io  més  convcnieni 
insenar  íntegres  algunes  letres  de  les  escrites  per  Beamuni 
durant  lo  Janer  de  1463,  ab  les  que  's  podran  seguir  los 
p:jssosdel  Governador  general  d'aquell  Comdat,  sens  necesitaí 
d'  afegirhi  comentaris,  (i) 

•Lo  Rey,  etc. 

wMagnífich  Governador.  Rcebuda  vostra  Ictra  feta  en  vinçt 
ne  vist  lo  tenor  de  aquella  nos  poria  dir  la  congoxa  que  tenim 
»e  trencament  de  cor  del  cas  de  perpinya  e  de  aquexa  pïo- 

( I )  Se  conserva  tant  interessant  correspondència  deï  LlochtincüT 
Generat  d'  Enrich  IV,  en  lo  arxiu  general  de  la  Corona  d*  Aragó, 
Diversorum  3  Locuntenentis  Enrici  Regis  Ca$tell<e  Joan  de  Bta- 
)nunt,  Registre  6  Intruso;  y  en  alguns  dels  altres  regisues  de  la  prò- 
pia època, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS   Y   CANDI 


169 


üvincia.  Però  à  la  força  no  sta  res:  reserves  per  altre  temps 
npur  som  aconsolats  vostra  persona  ab  aqueixa  companyia 
»sien  salvos  volriem  pur  fosseu  de  la  banda  de  Ampurda  si  ja 
nvostra  stada  no  fos  aquí  aprofitable.  Nos  tramettem  la  maior 
Apart  del  sforç  que  trametre  devíem  en  Rosselló,  en  Am- 
»purda,  e  per  ço  volriem  vos  fosseu  ab  ells.  Però  si  veureu  la 
•necessitat  c  conductio  del  servey  del  Senyor  Rey  requerir 
•vostra  stada  en  aqueixa  provincià  ho  loam  sostenint  vila- 
•franca  e  lochs  altres  forts  e  ques  poguessen  tenir.  Car  en 
•lochs  royns  e  no  per  tenir  no  es  intenció  nostra  si  perda 
•temps  ni  despesa,  ans  si  serà  factible  se  derroquen  é  les  gents 
•se  recullen  en  los  forts  per  tenir  la  punya  fins  lo  soccors,  lo 
•qual  deu  volent  no  fallirà,  hi  sia.  E  del  sou  e  pagament  vos- 
•tre  e  dels  que  ab  vos  son  es  axi  que  lo  passar  delia  per  los 
•diners  serà  perillós  però  aquesta  gent  e  sforç  qui  va  los  por- 
•tara.  E  sius  trobareu  deçà  pendreu  aquells  sinó  entre  ells  e 
•vos  se  dara  orde  com  còmodament  los  haiau.  Axí  confortau 
•vos  ab  tots  aqueixos.  Cardeu  volent  les  provisions  seran  tals 
•que  tot  lo  fet  se  instaurarà  e  no  dubteu.  Vos  usau  de  la  vir- 
•tut  acostumada  com  de  vos  se  confia.  Dada  en  Barchinona 
•à  XIII  dies  del  mes  de  Janer  del  any  de  la  nativitat  de  nos- 
•tre  Senyor  Mil  CCCCLXIII. 

•Fray  Johan  d.  B.» 

«Al  magnifích  amat  e  feel  de  la  Ma^«<  del  S.^^  Rey  en  Pere 
•ioan  ferrer  Capità  e  portant  veus  de  Governador  general  en 
•los  Comdats  de  Rosselló  e  Cerdanya. 

«Lo  Rey  etc. 

•Magni6ch  Governador:  Reebuda  havem  vostra  letra  feta 
•en  figueres  com  scrit  vos  havem   après  de  la  congoxa  de  la 

•  pèrdua  de  Perpinyà  som  consolats  de  la  salvació  de  aqueixa 
•gent  ab  vostra  persona  e  siau  aqui  vengut:  creem  vos  hi  han 

•  indult  dignes  respectes.  E  pus  a  vos  par  ésser  be  anar  a  Cob- 
•liure  a  nos  e  a  tot  aquest  Consell  par  ésser  necessari.  Axi  ho 
•façau  ab  los  CCC  homens  e  aquells  XX  cavalls  que  dieu.  E 
•los  altres  cavalls  poreu  dexar  a  mossèn  Guerau.  Axi  pregam 
•vos  axius  metau  dins  Cobliure.  E  atteneu  a  derocar  lo  raval. 

•  E  tortificau  la  vila  lo  mills  que  poreu  e  reparau:  aço  es  re- 
•mes  a  vostre  àrbitre.  Lo  sou  axi  per  vos  e  acjueixa  gent  ax| 


Digitized  by 


Google 


1  70  PERE  JOAN    FF^^RER 


»de  peu  com  de  cavall  vos  serà  trames  e  lo  soccors  de  ^cnt  la 
equal  quant  sera  aqui  entre  tots  lla  on  serà  pus  aprofitable  e 
»rtecessari  cardat  recapte  en  lo  fet  de  Cobliure  poreu  cxercuí 
«lo  que  serà  pus  aprofitable  e  necessari  en  altra  part:  de  pre- 

■  ^ent  trametem  en  johan  dargençola  per  pur  vos  si  allí  sereu 
vwo  dubtam  la  vila  sera  preservada  de  inconvenient:  vos  feu 
»lo  que  de  vos  se  spera.  Confonau  aqueixa  gent  que  prcsí 
«haureu  dines  e  no  dubteu.  Dada  en  Barchínona  a  XIHl  dç 
iJaner  del  Any  Mil  CCCCLXIII. 

sFray  johan  d,  6,> 

«Al  magnifich  ben  amat  e  feel  de  ta  Maiestat  del  5.^  Re; 
línosïre  S.®*"  en  pere  joan  ferrer  Capità  e  portant  veus  de 
lïGovernador  general  en  los  Comdats  de  Rosselló  e  de  Cer- 
»danya. 

ïLo  Rey  etc. 

«Governador:  per  altres  vos  havem  scrií  axi  execatausílet 

■  no  es  de  anar  a  Copliure.  E  meteu  orde  en  aqueix  Castell  Iíj 
»míllor  ques  puxa  e  atteneu  a  la  custodia  de  aquell  e  de  \a 
Bvíla  com  de  vos  se  spera:  en  Argençola  voltem  iraineirepcro 
«cessa  pus  vos  hi  sou  qui  provehireu  a  tot.  La  muller  e  fití? 
«de  mossèn  Berenguer  dolms  volem  nos  trametau  aci.  E  per- 
»que  aquests  S.<*"  trameten  per  los  diners  e  argent  de  mossèn 
sBerenguer  que  alli  se  trobarà  per  que  no  si  perda  res  c  no 
«fes  mala  via  posantho  tot  en  seriïs  per  InventarL  E  axi  sia 
«als  de  la  terra  que  hi  trameteu  liurat:  vos  continuant  vostra 
«virtut  obrau  com  de  vos  se  spera.  Dada  en  Barchínona  a  XV 
«de  Janer  Any  Mil  CCCCLXIIL 

»Fray  Johan  d.  B.» 

•a1  Magnifico  e  de  mi  mucho  amigo  senyor  Joan  de  tarres 
wCapitan  de  gente  darmes  por  el  Rey  nuestro  Senyor. 

ToMagnifico  Cavallero  e  de  mi  mucho  amigo:  sentor.  Por 
»ser  la  necessidad  tanta   e  congoxa  me  convíene  dar  a  vos 

■  priessa  en  quien  sta  nuestro  reparo.  El  Governador  de  Ros- 
«sellon  Pere  ioan  ferrer  es  fuera  de  vi n ça  do nde  se  era  retrà ido 
«es  venido  en  Ampurla  e  la  gente  de  los  franceses  cerca,  e  !o5 
«pucblos  stan  con  mucha  congotxa  e  trabaio.  Aquí  faze mos 
«spachar  lo  mas  que  podemos  sta  gente:   pidous  de   mucha 


Digitized  by 


Google 


FRANCE8CH    CARRERAS   Y   CANDI  171 

»merced  cuyteys  vuestra  venida  que  es  tant  necessària  e  non 
utardeys  senyor  por  dios:  otra  miente  quando  querremos  ne- 
«parar  non  podremos.  Dada  en  Barchinona  a  XV  de  Janeí 
»del  Any  Mil  ÇCCC  Sexante  tres. 

»Fray  johan  d.  B.» 

«Lo  Rey  etc. 

«Governador:  perquè  havem  sentit  que  la  vila  de  besalu 
»sta  en  gran  stretura  e  necessitat  per  los  enemichs  vos  manam 
»que  de  continent  la  socorregau  de  XXXX  homens  e  XX  ca- 
«valls:  signifícantvos  que  demà  parteix  de  aci  Joan  de  torres 
»nb  bon  síorç  e  contínuament  provehirem  de  cavalls  lo  mes 
«que  puscam  e  no  falte  per  cosa  alguna.  Dada  en  Barchinona 
«a  XVI  de  Janer  Any  Mil  CCCCLXIII. 

«Fray  Joan  d.  B.» 

[Dirigiíur  Petro  Joanni  Ferrer  Gubernatori  Rossilioni.) 

«Als  feels  de  la  Ma.««^  del  S.^^  Rey  nostre  Senyor  los  Con- 
«sols  e  prohomens  de  Vilafranca  de  Conflent. 

«Lo  Rey  etc. 

«Feels  de  la  Ma»^  del  S^»*"  Rey  nostre  S.^»'  Reebuda  ha- 
«vem  vostra  letra  e  aquella  lesta  e  tot  lo  contengut  en  aquella 
«ve  entès  e  compres  loam  vostre  loable  devoció  fidelitat  e  vir- 
«luos  propòsit  quant  nos  es  enujos  e  congoxos  lo  cas  de  per- 
«pinya  nous  ho  poriem  dir  no  per  que  aquell  dins  breus  dies 
«no  haiam  forma  de  recobrar  mas  per  la  presencial  reputació 
»e  perquè  som  certs  es  a  llur  despit  e  ab  molta  congoxa  ho 
«soporten  e  encara  per  los  dans  que  en  aquest  mig  temps  sen 
«segueixen  e  congoxes  a  vosaltres.  Mas  deu  volent  tot  se  ins- 
«taurara  e  vosaltres  feu  com  aquells  que  sou  fent  digna  de- 
«mostracio  de  la  innata  vostra  fidelitat  e  sien  hi  les  obres 
«conformes  car  molt  prest  haureu  tal  esforç  que  conexereu 
«deure  prevaler  la  vostra  bona  iusticia  e  part.  E  de  present 
«trametrem  esforç  en  Ampurda  e  de  alli  passarà  lla  on  sia 
«nnester  a  vosaltres  e  en  aqueixos  Comdats  e  après  de  aquell 
«ira  Joan  Ferrandez  galindó  lo  qual  indubitadament  ve  ab 
«una  poderosa  e  bella  companyia  mijaçant  lo  qual  tot  se  apla- 
«nara  ab  refactio  dels  dans  passats.  Axi  confortautvos  e  stau 


Digitized  by 


Google 


172  PERE  JOAN   FERBER 


»ab  animo  que  en  les  fortunes  se  monstra  qui  es  fornit  de 
iconstancia  e  virtut.  Dada  en  barchinona  a  XVI  de  Janer 

pMÜ  cccclxiii. 

»Fray  Joan  d.  B.» 

«Al  magnifich  amat  e  feel  de  la  Ma«»^  del  S^'  Rey  nostre 
^Senyor  en  Pere  joan  ferrer  portant  veus  de  Governador  en 
)&los  Comdats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya. 

»Lo  Rey  etc. 

^Governador  amat  e  feel  deia  Ma^«  del  Rey  nostre  So^  Per 
i>Ietra  de  mossèn  Guerau  de  cervello  som  avisats  com  éreu 
:&partit  per  tirar  a  Cobliure  per  subvenir  a  accorer  a  aquella 
inecessitat  de  la  qual  scrit  vos  haviem.  Responent  a  letres 
«vostres  la  qual  anada  havem  oyt  ab  plaer  fent  stima  mijan- 
jfrçant  vos  aquell  castell  e  vila  seran  preservats  de  inconvenient 
:»e  axius  pregam  o  íaçau  segons  scrit  vos  haviem.  Après  em- 
:hpero  dat  en  Cobliure  lorde  degut  e  mes  aquell  Castell  e 
j»7ila  en  seguretat  poreu  tornar  a  vostra  gent  que  iaquida  ba- 
x>veu  a  mossèn  Guerau  e  unir  vos  ab  ell  e  ab  aquells  qui  de 
j^present  van  los  quals  vos  porten  dines  per  vos  e  los  qui  ab 
ibvos  son  e  per  lo  dit  mossèn  Guerau  e  feu  e  obrau  lo  que  de 
»vos  se  spera  ensemps  ab  ells  accorrent  al  pus  necessari:  sig- 
»nifícant  vos  que  prest,  haureu  tal  succors  e  sforç  que  poreu 
^en  gran  part  satisfer  a  vostres  desigs.  Huy  parteixen  aquesta 
:&gent  de  cavall  e  de  peu  e  après  tantost  partirà  lo  Comte  e 
«creem  huy  serà  retornat  de  Egualada  Joan  de  torres  e  tantost 
:»partira  lo  Canonje  planella  e  frare  Joan  de  pinós  partiran 
ïde  aci  ab  certa  gent  de  peu  per  fer  la  via  de  la  muntanya: 
;Dsperam  en  deu  que  entre  tots  fareu  e  obrareu  tant  que  venint 
:»Joan  ferrandez  galindó  haurà  poch  a  fer:  vosaltres  feu  en- 
imnimentres  lo  acostumat  e  segons  qui  sou.  Dada  en  Bar- 
^chinona  a  XX  del  Mes  de  Janer  del  Any  MCCCCLXIII. 

»Fray  Johan  d.  B.» 

«Al  magnifich  be  amat  e  feel  de  la  Ma^»*  del  S.®'  Rey  nos- 
»ire  S.<>'  en  pere  joan  ferrer  donzell,  Capità  e  portant  veus  de 
^governador  general  en  los  Comdats  de  Rosselló  e  de  Cer- 
vdanya. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  T   CANDI  173 

«Lo  Rey  ctc.  ! 

«Governador.  Reebuda  havem  vostra  letra  e  loam  vostra 
«virtut  e  loable  portament  e  som  certs  haveu  fet  feu  e  fareu 
»mes  del  possible  e  no  dexareu  res  a  fer.  E  axius  ne  pregam 
»car  lo  temps  requir  tals  homens  e  tanta  aífectio  e  virtut.  Pro- 
»vehim  en  tot  lo  de  quens  scriviu.  Trametem  Nargençola  ab 
«los  homens  segons  scrit  nos  haveu.  Lo  Comte  es  ja  partit:  io  I 

«sou  per  los  vostres  sis  cavalls  degut  vos  trametem  e  persona 
«qui  pagarà  los  altres  que  sen  porta  diners  e  aquets  que  ací 
«son  venguts  fem  spachar  e  decontinent  los  vos  remetrem 
«perquè  siau  mils  acompanyat  e  puxau  millor  obrar.  La  gent 
«que  era  en  Tortosa  retorna  aci  e  vuy  deuen  ja  ésser  en  lo 

«Camp  de  Tarragona.  Confortau  vos  que  ab  deu  tot  se  ins-  | 

«taurara.  Dau  orde  al  íet  de  Copliure  que  sia  preservada  de  | 

«inconvenient.  £  feu  lo  que  de  vos  se  spera.  Dada  en  barchi- 
»nona  a  XXIII  de  Janer  Any  Mil  CCCCLXIII. 

«Fray  johan  d.  B.» 

«Al  magnifico  e  mi  mucho  amigo  Sennor  Mendoça  el  I 

«prestamero  Capitan  de  gente  darmas  por  el  Rey  nuestro 
:»Sennor. 

«Magnifico  e  mi  mucho  amigo  Soi"  por  otras  vos  havemos 
«scripto  vista  la  necessidat  quesiessedes  cuytar  vuestra  venida 
«con  essas  gentes.  E  havemos  sentido  encomo  vos  meteys  per 
«essi  Comdado  de  prades.  La  qual  dilacion  es  infinldamente 
«nociva  al  Stado  de  aqua  considerados  que  los  franceses  stan 
«encima  de  Copliure  e  dubda  se  cargaran  en  Ampurlan.  Por 
»tanto  vos  pido  de  mucha  merced  non  tardeys  e  non  seays 
«causa  de  la  perdicion  del  que  queda.  Lo  qual  seria  en  tal 
«caso  e  causant  vuestra  dilacion  por  defecto  e  causa  occasion 
>e  culpa  vuestra.  Assin  S.®'  por  merced  cuytat  et  accelerat 
«vuestra  venida  segund  por  otros  vos  havemos  scripto.  Dada 
*en  Barchinona  a  XXVII  dias  de  Enero  del  Anno  Mil  CCC 
«CLXIII. 

«A  vuestro  mandar  presto. 

»Fray  Johan  d.  B.» 


Digitized  by 


Google 


174  P^^^  ^^^^    FEEREn 


IV 

Després  de  la  presa  de  Perpinyà  la  situació  del  catalans 
en  U  Cerdanya,  en  quin  Comtat  se  reculHren  molts deU prin- 
cipals rossellanesos  atectes  à  la  terra,  esdevingué  basiatii  cri- 
tica. 

Lo  10  de  Janer  de  1463,  Beamuni  escriu  als  CansoU  y 
Veguer  de  Puigcerdà  comunícaniloshi  la  noiiciadeque  Iü 
rebel  Damià  dez  Callar,  Senyor  del  castell  de  Llivia,  se  tro- 
bava en  aquest,  y  per  tant  los  deya  procurasen  ab  suma  dili- 
gencia  pendrel  y  hagut  que  fos  é  mans  sues,  guardaria  be  y 
en  lloch  segur. 

Lo  16  de  J^ner,  los  Consols  de  Puigcerdà  en  carta  ira- 
mesa  à  les  autoritats  de  Barcelona,  afirman  que  Perpinyé 
ses  perdut  per  poch  socors  en  lo  temps  degut;  demanan  lo 
prompte  envio  d'algunes  tropes^  altrament  aquesta  vila  t 
terra  son  perdudes,  quexantsç  de  que  à  sos  reiterats  prectis 
en  i^ual  sentit»  responen  sols  ab  esperances  de  paraules^  tnes 
no  de  fets.  Respecte  à  dez  Callar,  panicipaci  com  desJe  üon 
casieü  los  comminava  à  rcduhlrsç  a  la  obediència  de  Joan  II, 
amendssünilos,  del  contrari,  en  ferloshí  guerra  y  córrer  sos 
catiips,  y  tixuntloshi  com  à  terme  pera  decklirse  lo  dimars 
primer  vineni.  A  Puigcerdà  se  deya  que  dez  Callar  esperava 
un  reforç  de  gent  francessa  vinguda  del  Rosselló.  Al  sef^Üeni 
dia,  17  de  Janer,  los  Consols  irameteren  dos  missaigerí  ^ 
Barcelona,  judicant  axis  més  fücuble  rebre  lo  socors  taïit de- 
manats y  necessari. 

Responent,  Beamunt,  à  19  de  Janer,  a  la  predita  caria  del 
i6í  diu  fa  lo  que  pot  en  favor  d*  ells,  y  que  síjins  araaU$ 
paraules  no  sea  subseguit  lo  effecie  desijat  no  es  per  noMn 
defecte  car  certament  havem  fets  los  preparatoris  deguts^ 
si  fins  ara  ha  tardat  no  fallirà  lo  dit  socors,  E  denid  indu- 
bitadament  parteix  lo  Egregi  Comte  de  pailars  ab  gent  di 
peu  e  de  cavall,  E  après  lo  dia  següent  partirà  frare  Joan 
de  pinós  e  lo  Canonge  planella  ab  cert  numero  de  gent  di 
peu  ultra  altres  provisions  que  fetes  havem  e  ultra  que  Juan 


Digitized  by 


Google 


{ 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  175 

de  torres  partirà  dins  tres  dies  ab  lo  maior  sjorç  mijançant 
los  quals  se  verificarà  lo  que  scrit  vos  havem, 

£n  lo  7  de  Març  de  1463,  Ferrer  comanava  en  persona  les 
operacions  de  la  guerra  en  la  Capital  Cerdana,  puix  ab  esta 
data  la  Diputació  del  General  lo  autorisa  pera  que,  d*  acoit 
ab  los  Consols  de  Puigcerdà,  puga  assoldejar  i5o  homens  per 
durant  un  mes,  à  rahó  de  cinq  ílorins  à  quiscun  dels  qui  por- 
tés coraça,  y  de  quatre  florins  als  qui  no  *n  portassen. 

La  correspondència  de  Beamunt  permetrà  aquí  també  do- 
nar idea  dels  passos  y  fets  d'  armes  de  Ferrer  durant  eix  pe- 
riodo  de  sa  campanya  en  la  frontera  de  França.  Axí  donchs 
insertarém  per  rigurós  orde  cronológich  lo  que  *ns  ha  sigut 
posible  trobar  en  lo  arxiu  de  la  Corona  d*  Aragó. 

«Al  magnifich  amat  e  feel  Conseller  de  la  Mat•t  del  Rey 
•nostre  8.°""  Pere  joan  ferrer  portant  veus  de  Governador  en 
«Rosselló. 

»Lo  Rey  etc. 

»Lo  loctinent  general  etc.  Magnifich  Governador.  Reebut 
»havem' vostres  letres  a  les  nostres  responsives  sobre  lo  fet  del 
•socors  queus  trametem  lo  qual  sper  ja  deu  ésser  entrat  aqui 
»e  contínuament  succehint  lo  temps  serà  de  be  en  millor  e 
«degudament  provebit.  A  la  comissió  cjue  demenau  pera  en- 
»quirir  contra  rebelles  nos  par  que  per  lo  present  se  deu  cer* 
»car  contra  los  en•michs  ab  armes  e  no  a  processos  però  si  en 
salguns  ho  requir  tant  la  necessitat  sien  presos  cautament  de- 
Bgudes  informacions  e  aquelles  a  nos  remeses  e  facen  se  per 
»los  ordinaris  oflicials  e  axi  ho  poreu  vos  instar  e  darhi  orde 
nper  nostra  part  e  assegurarse  dels  bens  si  mester  serà  e  de  tot 
•siam  avisats  perquè  puixam  degudament  provehir.  E  vos 
«contínuament  atteneu  com  de  vos  se  spera  en  profligar  e  per- 
«seguir  los  enamichs.  Dada  en  Barchinona  a  XXI  del  mes  de 
»Març  Any  Mil  CCCCLXIII. 

»Fray  Johan  d.  B.» 

«Al  magnifich  amat  e  feel  Conceller  del  Rey  nostre  Senyor 
»en  Pere  ioan  ferrer  portant  veus  de  Governador  en  lo  Ros- 
9sello. 


Digitized  by 


Google 


lyS  PERE  JOAN    FERRER 


:»Lo  Rey  etc. 

»Lo  Loctinent  general  etc.  Governador  amat  e  feel  de  la 
^prefata  Ma^*^  Considerant  que  en  Bartomeu  gombertdela 
»vi\a  de  Perpinyà  tant  virilment  e  animosa  e  ab  tant  perill  de 
»la  sua  persona  e  detriment  e  pèrdua  de  sos  bens  e  substància 
»ha  treballat  e  pugnat  contra  los  enemichs  del  Senyor  Rey 
«nostre  Senyor  ab  molta  voluntat  e  amor  desi jam  sia  favorit  e 
«tractat.  E  com  aquell  sia  stat  pres  per  la  gent  francesa  e  per 
«rescat  baia  pagat  CCCCXXXXVII  scuts  e  encara  promès do- 
«nar  un  frahch  archer  nomenat  Nicolau  de  moria  lo  qual  per 
«vos  sta  pres  en  peralada.  E  ab  tot  que  vos  siau  cert  que  lo 
«merexer  del  dit  bertomeu  gembart  es  digne  que  maiorcosa 
«li  fos  atorgada,  encara  perquè  sentau  quant  contentameot 
«haurem  de  sa  endreça,  vos  pregam  e  encarregam  que  façau 
«donar  e  liurar  lo  dit  franch  arxer  al  dit  Bertomeu  e  que  siau 
«content  del  que  aquell  vos  pora  e  voldrà  donar.  Essent  cert 
«quens  en  fareu  plaer  e  complacencia  molt  accepta.  Dada  en 
«Barchinona  à  XXII  dies  de  Març  Any  Mil  CCCCLXIII. 

«Fray  Johan  d.  B.» 

«Lo  Rey  etc. 

«Lo  loctinent  etc.  Governador  amat  e  feel  de  la  M^<  del 
«Rey  nostre  S.^**"  Reebuda  havem  vostra  letra  de  IIII  del  pre- 
»sent  e  vist  lo  contengut  en  aquella  vos  responem  com  fem 
«nostre  sforç  e  poder  vos  puxau  no  solament  tenir  aqueixií 
«terra  mas  offendre  los  enemichs:  però  no  podem  mes  del  que 
«podem:  e  pur  no  cessam  de  treballar  e  de  fet  la  cosa  es  en 
jítals  termens  que  e  a  vosaltres  e  a  tota  la  gent  de  cavall  e  de 
«peu  que  aqui  es  serà  molt  prest  satisfet.  E  per  ço  no  doneu 
vloch  degu  pastesca  ne  tant  poch  aqueixos  perpinyanesoscar 
xótu  volent  tothom  serà  content:  e  vos  governau  ecapitanetau 
«a  tots  los  que  aqui  son  mentre  seran  en  vostjra  jurisdicció:  eaxi 
«scrivim  al  Canonje  e  a  frare  Joan  de  pinós  vos  obeesquem. 
•  E  preneu  les  claus  de  aqueixa  vila  e  guardaula  be  car  a  vos 
«ne  serà  demanat  compte  mentres  aqui  sereu:  e  axi  ho  scri- 
«vim  als  Consols  de  aqueixa  vila  he  ho  havem  declarat  al 
«embaixador  qui  aci  es  lo  qual  fem  aturar  perquè  sen  vaie  ab 
«los  apuntaments  necessaris  dels  quals  se  tracta.  Vos  com  dii 
«es  per  quant  haveu  cara  la  vida  no  doneu  loch  home  al^us 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  177 

:»pertesca  ans  los  sosteniu  ab  bones  e  dolces  practiques  fíns 
»vaia  la  deguda  provisió:  e  pur  si  algú  volie  fer  moviment  de 
>partir  sia  detengut  encarcerat  e  punit:  tot  aço  sie  remes  à 
«vostre  àrbitre  havent  vos  en  totes  les  coses  damunt  dites  com 
»de  vos  speram.  Dada  en  Barchinona  à  VIIII  de  Abril 
»MilCCCCLXIIl• 

j^Fray  Joan  d.  B.» 

(Dirigitur  Gubernatori  Rossilionis  et  Ceritanie.) 

En  lletres  adreçades  pel  propi  Beamunt  al  Canonje  Plane- 
lla y  à  Fra  Johan  de  Pinós,  capitans  de  gents  d'  armes  cata- 
lanes, en  lo  mateix  dia  g,  los  quals  se  trovaban  à  la  Cerdanya, 
entre  altres  coses  los  hi  diu: 

«Axi  conformau  vos  ab  aquesta  nostra  intenció,  la  qual 
«encara  es  que  mentre  aqui  sereu  tingau  per  Capità  vostre  lo 
j»Governador  general  de  Rosselló  e  de  Cerdanya  en  Pere  Joan 
•  Ferrer  e  aquell  obeescau:  havent  vos  en  totes  les  coses  e  ac- 
ates ab  la  virtud  acostumada.»  ' 

La  lletra  adreçada  al  Consols  de  Puigcerdà  estava  conce- 
buda en  exos  termes: 

«Lo  Rey  etc. 

»Lo  loctinent  general  etc.  Feels  de  la  Ma^*^  del  Rey  nos- 
»tre  S.^^  Reebuda  havem  vostra  letra  de  Cinch  de  Abril  per 
»la  qual  nos  signifïcau  vostres  moltes  congoixes  e  mija  despe- 
:»racio  e  volgués  deu  poguessem  satisfer  a  vostres  justs  appe- 
»tits:  pur  fem  lo  que  podem  e  siau  certs  e  no  dubteu  no  per- 
j^metrem  ni  darem  loch  periscau.  E  lorde  deu  volent  serà  tal 
:i^que  a  les  gents  de  cavall  e  de  peu  que  aqui  son  en  lo  lur  sou 
»sera  remediat:  e  altra  aço  en  los  negocis  talment  provehit 
;^que  serà  relevament  de  vostros  congoxosos  afanys.  Axi  dau 
;»vos  bon  animo  e  sforç  e  no  dubteu.  Scrivim  de  present  al 
;»Governador  e  a  altres  qui  aqui  son  en  deguna  manera  nos 
;»partesquen  per  quant  han  cara  la  vida;  car  decontinent 
j^bauran  lo  recapte  degut:  per  lo  qual  portar  nos  havem  aci  de- 
;»tengut  vostre  misatge  qui  encara  portarà  altres  dignes  apun- 
;^  ta  ments.  E  per  quant  nos  par  cosa  deguda  vos  pregam  affec- 

88 


Digitized  by 


Google 


176  PERE  JOAN    FERRER 


»Lo  Rey  etc. 

;^Lo  Loctinent  general  etc.  Governador  amat  e  feel  de  la 
»prefata  Ma'*^  Considerant  que  en  Bartomeu  gombertdela 
»vila  de  Perpinyà  tant  virilment  e  animosa  e  ab  tant  perill  de 
»ia  sua  persona  e  detriment  e  pèrdua  de  sos  bens  e  substància 
»ha  treballat  e  pugnat  contra  los  enemichs  del  Senyor  Rey 
^nostre  Senyor  ab  molta  voluntat  e  amor  desijam  sia  favorit  e 
«tractat.  E  com  aquell  sia  stat  pres  per  la  gent  francesa  e  per 
»rescat  haia  pagat  CCCCXXXXVII  scuts  e  encara  promès do- 
}»nar  un  frahch  archer  nomenat  Nicolau  de  moria  lo  qual  per 
»vos  sta  pres  en  peralada.  E  ab  tot  que  vos  siau  cert  que  lo 
»merexer  del  dit  bertomeu  gembart  es  digne  que  maior  cosa 
»li  fos  atorgada,  encara  perquè  sentau  quant  contentament 
«haurem  de  sa  endreça,  vos  pregam  e  encarregam  que  façau 
«donar  e  liurar  lo  dit  franch  arxer  al  dit  Bertomeu  e  que  siau 
«content  del  que  aquell  vos  pora  e  voldrà  donar.  Essent  ceri 
«quens  en  fareu  plaer  e  complacencia  molt  accepta.  Dada  en 
«Barchinona  à  XXII  dies  de  Març  Any  Mil  CCCCLXIII. 

«Fray  Johan  d.  B.n 

f  Lo  Rey  etc. 

«Lo  loctinent  etc.  Governador  amat  e  feel  de  la  M"*  del 
»Rey  nostre  S.®'  Reebuda  havem  vostra  letra  de  IIII  del  pre- 
»sent  e  vist  lo  contengut  en  aquella  vos  responem  com  fem 
«nostre  sforç  e  poder  vos  puxau  no  solament  tenir  aqueixa 
«terra  mas  offendre  los  enemichs:  però  no  podem  mes  del  que 
«podem:  e  pur  no  cessam  de  treballar  e  de  fet  la  cosa  es  en 
itals  termens  que  e  a  vosaltres  e  a  tota  la  gent  de  cavall  e  de 
«peu  que  aqui  es  serà  molt  prest  satisfet.  E  per  ço  no  doneu 
vloch  degu  pastesca  ne  tant  poch  aqueixos  perpinyanesos  car 
xdeu  volent  tothom  serà  content:  e  vos  governau  ecapitaneiau 
»a  tots  los  que  aqui  son  mentre  seran  en  vost|:a  jurisdicció:  e  axi 
«scrivim  al  Canonje  e  a  frare  Joan  de  pinós  vos  obeesquem. 
•  E  preneu  les  claus  de  aqueixa  vila  e  guardaula  be  car  a  vos 
«ne  serà  demanat  compte  mentres  aqui  sereu:  e  axi  ho  scri- 
«vim  als  Consols  de  aqueixa  vila  he  ho  havem  declarat  al 
«embaixador  qui  aci  es  lo  qual  fem  aturar  perquè  sen  vaie  ab 
«los  apuntaments  necessaris  dels  quals  se  tracta.  Vos  com  dii 
«es  per  quant  haveu  cara  la  vida  no  doneu  loçh  home  al^u$ 


Digitized  by 


Google 


r 


FRàNCESCH   CARRERAS   T    CANDI  1 77 

*pertescà  ans  los  sosteniu  ab  bones  c  dolces  practiques  fins 
Jovaia  la  deguda  provisió:  e  pur  si  algú  volie  fer  moviment  de 
«panír  sia  detengut  encarcerat  e  punit:  tot  aço  sie  remes  d 
*vostre  àrbitre  havent  vos  en  iotes  íes  coses  damunt  dites  com 
ide  vos  speram.  Dada  en  Barchinona  à  VIIÍI  de  Abril 
ííMil  CCCCLXIIl• 

,.  :&Früy  Joan  d,  B.t 

(Dirigitur  GubernatoH  RossUíonís  et  Ceriíanie.) 

En  lletres  adreçades  pel  propi  Beamunt  al  Canonje  Plane- 
lla y  é  Fra  Johan  de  Pinós,  capitans  de  gents  d^  armes  cata- 
lanes, ea  Jo  maceisE  dia  9,  los  quals  se  trovoban  à  la  Cerdanya, 
entre  altres  coses  Jos  hi  diu: 

^Aji  conformau  vos  ab  aquesta  nostra  intenció,  la  qual 
»encara  es  que  nricntre  aqni  sereu  íingau  per  Capità  vostre  Jo 
^Governador  general  de  Rosselló  e  de  Cerdanya  en  Pere  Joan 
nFerrer  e  aquell  obeescau:  havent  vos  en  totes  les  coses  e  ac- 
Mes  ab  la  virtud  acostumada. ;»  ' 

La  lletra  adreçada  aJ  Consols  de  Puigcerdà  estava  conce- 
buda en  exos  termes: 

«Lo  Rey  etc, 

j&Lo  loctinent  general  etc.  Fecls  de  la  Ma^"^  del  Rey  nos- 
Mre  S,**^  Reebuda  havem  vostra  letra  de  Cincb  de  Abril  per 
Ala  qual  nos  significau  vostres  moltes  congoixes  e  mija  despe- 
^racio  e  volgués  deu  poguessem  satisfer  a  vostres  justs  appe- 
MÍis:  pur  fem  lo  que  podem  e  siau  certs  e  no  dubteu  no  per- 
emetrem  ni  darem  loch  periscau.  E  lorde  deu  volent  serà  tal 
sque  a  les  genis  de  cavall  e  de  peu  que  aqui  son  en  lo  lur  sou 
9sera  remediat:  e  alcra  aço  en  los  ne^^octs  talment  provehit 
»que  serà  relevamcnt  de  vostros  congojtosos  afanys.  Axi  dau 
j&vos  bon  animo  e  sforç  e  no  dubteu.  Scrivim  de  preseni  al 
^Governador  e  a  altres  qui  aqui  son  en  deguna  manera  nos 
»partesquen  per  quant  han  cara  ta  vida:  car  decontinent 
j^bauran  lo  recapte  degut;  per  lo  qual  portar  nos  havem  aci  de- 
«tengut  vostre  misaige  qui  encara  portarà  altres  dignes  apun- 
*iaments.  E  per  quant  nos  par  cosa  deguda  vos  pregam  affec' 


Digitized  by 


Google 


r  7^  PEKE   JOAN    FERREB 

i^uiosamenT  vullau  dar  e  com^nar  les  claus  de  aqueixa  vils  al 
)>Magnifich  Governador  qui  la  dita  vila  de  present  te  per  lo 
»S.°^  Rey  e  stani  ell  en  ella  a  ell  incumbeix  lo  carrech:  per  ço 
yiúliTu  e  ahra  vos  ne  prega m  vos  conformeu  ab  aquesta  nosira 
fl^oluntai  havent  ferma  esperança  que  de  tant  degui  e  vinuos 
jsportament  nous  fallirà  condij^na  retribució.  Dada  en  Ba^ 
í^chinona  a  VlIU  de  Abril  Mil  CCCCLXIír. 

:»Fray  Johan  ó.  B  * 

Als  tres  dies  d'  escrites  les  precedents  lletres,  tramet^ 
Beamunt,  ia  següent  carta  i  Pere  Joan  Ferrer,  als  Consols  de 
Puigcerdà,  à  fra  Joan  de  Pinós  y  al  Canonje  Ramon  de  Pla- 
íieLla: 

tLo  Rey  de  Castella  eic* 

»Lo  Lo^btincni  general  eic*  Governador:  perdaríorma 
»ab  eífecte  a  la  satisfaciio  de  totes  aqueixes  gents  soldades  que 
saquí  son  axi  de  cavall  com  de  peu,  e  finalment  al  beneficK 
»repos  de  aqueixa  vila  e  fer  lo  que  es  servcy  del  5.**^  Rey.  e^ 
j&ïrames  de  present  per  noï  e  per  aquests  Consells  lo  vcnera- 
>ble  Abbat  de  sent  Benet  de  bages  instruït  plenament  de  nos- 
Bíres  e  llurs  propòsits  parer  e  intenció.  E  per  quant  elU^ 
:&persona  tal  que  lo  larch  scriurc  seria  superfluo  e  obran 
smoli  mes  la  viva  sua  veu  que  la  scriptura,  lo  bavem  plena- 
»meni  informat  Per  tant  vos  pregam  encarregam  e  manatu 
»que  dant  fe  a  lot  lo  que  de  nostres  parts  vos  dirà  confoí* 
»mantvos  ab  nostre  propòsit  e  parer  ho  vullau  quan!  à  vo^sc 
BSgu^irda  exequir  per  obra  e  effecte  com  de  vos  indubitameas 
í>conliam.  Dad^  eii  Barchinona  i  Xll  del  mes  de  AbriUel 
^Any  Mil  CCCCLXIír. 

»Fray  Joban  d.  B.» 

Proseguirem  per  orde  ia  correspondcncía  de  Beamuniquf 
ns  ha  de  donar  compte  dels  fets  de  Pere  Joan  Ferrer,  mcnirts 
continuà  i^overnant  lo  Rosselló  y  Cerdanya. 

«Ai  magnificb  amat  e  feel  conseller  de  la  Maiestat  del  Se- 
anyor  Rey  nostre  S/^'  en  Pere  joan  ferrer  Capità  e  poriant 
^veus  de  Governador  general  en  losComdats  de  Rosselló  c^^ 
lïCerdanya, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CAKDI  1 79 

j^Lo  Rey  de  Castella  etc. 

»Lo  loctineni  general  etc.  Governador:  après  de  haver  es- 
Bcrit  a  vos  e  aquexa  universitat  e  al  Noble  fray  Joan  de  pinós 
»e  al  Canonge  planella  son  plegats  alguns  que  venen  del  S.^^ 
»Rey  ç  entre  los  altres  Contreres  quim  ha  portat  letres, 
;>les  quals  e  lo  que  de  paraula  ine  ha  dit  me  han  dat  molta 
;&consolació  e  repòs  a  mon  animo^  Copia  de  la  letra  que  ha 
>>poriada  lodit  Contreres  vos  trametem  per  lo  Abbat  de  sent 
»benet.  E  per  quant  la  Ma^*'  del  S.^^  Rey  a  pregaries  del  Rey 
»de  franca  ha  prorogada  la  treva  per  lo  present  mes  de  Abril 
»e  aquella  vol  ésser  servada  en  aqueixos  Comdats,  e  axi  nos 
»volem  se  execut  vos  encarregam  axi  ho  fazau  publicar  e  fer 
»ho  notificar  als  francesos  si  ja  non  son  avisats.  E  si  aquella 
>clls  vos  servaran  sials  servada:  altrament  corresponer  los  per 
.»!o  rim  mateix.  De  tot  aço  vos  informarà  pus  larch  lo  dit 
x>Abbat  de  sant  benet:  darli  eu  fe  e  aiteneu  exa  terra  sia  ben 
«guardada.  E  siau  cert  fínida  aquesta  treva  e  fetes  les  vistes  en 
»una  manera  o  altra,  Rosselló  e  tot  aqueix  pays  vendrà  e  serà 
»en  mans  del  Rey  nostre  S-O""  Axi  allegrau  vos  e  feu  laors  a 
9deu  de  tant  benefici.  Dada  en  Barchinona  a  XIIII  dies  del 
»mes  de  Abril  Avuy  Mil  CCCCLXIII. 

»Fray  Johan  d.  B.» 

«Lo  Rey  etc. 

j>L•o  Lochtinent  general  etc.  Governador:  del  acte  e  nova 
«darerament  havem  sentit  dels  francesos  Gascons  e  altres  ena- 
»michs  per  vosaltres  sucuts  e  presos  prop  del  Castell  de  Livia 
»si  be  letra  vostra  non  havem  haguda  nos  ha  succeit  en  plaer 
)>com  pensam  maiorment  que  per  mija  o  excambi  de  aquells 
»o  dels  qui  seran  de  alguna  extima  se  cobraran  los  presoners 
»de  aqueixa  vila.  E  axius  pregam  hi  doneu  obra.  Però  per 
^quant  creem  ni  haurà  alguns  de  aqueixos  qui  presos  haveu 
;»que  no  seran  per  cambiar  o  de  rescat  o  de  tal  importància 
»vos  pregam  que  tots  aquells  que  no  seran  de  rescat  o  de  tal 
^importància  que  per  ells  los  nostres  se  puxen  cobrar  los  nos 
x^trametau  aci  ois  façau  ben  guardar  e  serviran  en  aquestes  ga- 
»leres  que  dcliberam  fer  armar.  Serà  cosa  digna  e  a  nos  de 
»p\atT,  Dada  en  Barchinona  a  XXI  del  Mes  de  Abril  del  Any 
»de  nostre  S.o^  Mil  CCCCLXIII. 

»Fray  Johan  d.  B.» 


Digitized  by 


Google 


j8o  PERE   JOAN    FERRER 


(Dirigitur  Petro  ioonnj  ferrer  Gubcrnatori  Rossilíonis  et 
Ceritanícj 

«Al  magnifich  ben  amat  e  feel  conseller  de  la  Mj^'Uel 
?>Rey  nostre  S^^  ea  pere  joaa  ferrer  donzell  Capità  eportóni 
»vGus  dt  governador  general  eo  los  Comdats  de  Rosselló  c  de 
j^Cerdanya.ft 

^Lo  Rey  de  Casiella  etc. 

»Lo  Lociinent  general  ctc.  Governador:  per  quant  h  ne- 
fcccssitai  e  condictío  del  temps  axi  ho  requere  los  homtns 
i^quí  en  tals  necessitats  socorren  deuen  ésser  affaligaLs  ^  per 
Jtlos  offcíals  enamorats  e  no  ésser  ios  detrat  o  defalcat  res  de 
»sos  guanys  que  ab  tant  perill  adquírexen  vos  encaregame 
»manam  que  de  persones  qualsevol  que  sien  e  viní>uen  rn 
í>socorsde  aqueixa  vila  de  puigcerda  c  de  aqueix  Comdat  en 
;&special  den  Joan  de  cap  de  pos  qui  va  ab  cert  nombre  de 
j&gcni  per  socórrer  e  valer  no  exígiscau  quint  o  dret  algú  a  la 
»Cort  0  per  dret  de  Capità  a  vos  en  qualsevol  manera  pertí- 
í>neni  de  quinssevol  guany  de  bens  e  robes  de  enemíchs  que 
íofessen^  ans  de  aquell  ab  tota  pleuitut  e  sens  defakado  los 
j&permeiau  usar  a  sa  líbertat.  E  no  fesseu  lo  contrari  pus 
íiamau  lo  servcy  del  Rey  nostre  S'*^  Dada  en  Barchinona 
^a  KIH  de  Maig  Any  Mil  CCCCLXin, 

j&Fray  Johan  d.  B  » 

«cDon  Enricb  etc, 

%Üovk  Joan  de  beatnunt  etc.  Al  magnifích  amat  e  feel  CoP' 
»seller  del  Senyor  Rey  en  Pere  ioan  ferrer  don^li  Capiïa « 
:^Governador  en  los  Comdats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya.  Sa- 
»lm  c  dilectio  Per  quant  es  molt  necessari  per  lo  servey  del 
í^dit  Senyor  Rey  e  conservaiio  de  aqueixa  pàtria  que  en  los 
j>Castells  de  Bellver  de  Querol  de  Bar  e  Torra  cerdana  se 
»degen  recollir  tots  los  homens  ab  lurs  bens  e  viiualks  de  tots 
^los  altres  Castells  e  lochs  los  quals  son  de  llur  recollits  c  lo^ 
^altres  circunvehins  a  ell  propinques  qui  no  son  per  tcnirsc 
jftans  darien  gran  succbrs  e  sosteniment  de  viiualles  als  ene- 
»michs  si  hi  entraven  vos  pregam  ecncarrcgatn  tant  aflecttJO* 
i^sameni  e  streta  quant  podem  que  deconiinent  vista  la  pres^ï^^ 
»vos  deiais  compellir  e  forçar  per  tots  aquells  remeys  e  forces 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS   Y   CANDI  l8l 

-  -    -        •■ 

)>a  vos  ben  vistes  tots  los  homens  e  habitants  dels  dits  Castelh 
»e  lochs  qui  son  de  la  recollita  dels  dits  Castells  e  altreè  cir- 
»cunvehins  qui  no  son  per  tenirse  ab  totslurs  bens  e  vituallef; 
sdins  los  dits  Castells  de  Bellver  de  Querol  e  de  Bar  e  de  To- 
^rra  Serdana  segons  e  en  la  fornia  e  manera  que  ja  era  stai 
^deliberat  per  lo  Consell  de  aqueixa  vila  de  Puigcerdà  E  en 
»aço  usarets  de  aquella  diligència  e  solicitut  que  de  vos  se 
j>pertany  e  lo  dit  Senyor  Rey  indubitadament  confia  de  vos. 
»E  encara  a  maior  cautela  nos  ab  aquestes  mateixes  manam 
j»als  poblats  dels  dits  Castells  e  Lochs  qui  sien  de  recollita  dels 
»dits  Castells  de  Bellver  Querol  e  Bar  e  Torre  Serdana  o  que 
Atenir  nos  puxen  circumvehins  a  aquestes  que  sens  dilatio  al- 
;>guna  a  sola  simpla  requesta  a  ells  faedora  en  los  dits  Castelb 
»de  Bellver  Querol  e  Bar  e  Torra  Cerdana  ab  lurs  families 
^havers  vitualles  robes  e  bens  se  recullen.  E  no  façen  lo  con- 
;>trari  si  la  gratia  del  Senyor  Rey  han  cara  e  sa  ira  e  indigna- 
:»tio  e  pena  a  nostre  àrbitre  reservada  desigen  no  encorrer. 
»Dada  en  Barchinona  a  XXII  de  Maig  Any  de  la  Nativitat  de 
^nostre  Senyor  Mil  CCCCLX  tres» 

»Fray  Johan  d.  B.» 

«Don  Enrich  etc. 

»Don  Joan  de  beamunt  etc.  Als  magnifích  amat  e  feels 
;>Conseller  del  Rey  nostre  Senyor  dessus  dit  en  Pere  ioan  fe- 
»rrer  Capità  e  portant  veus  de  Governador  general  en  los 
:»Comdats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya  e  als  Consols  de  la  vïb 
»de  puigcérda:  salut  e  dílectio  Reyal.  Com  per  la  Ma<*^  del 
»dit  Rey  e  S®' nostre  sie  a  nos  manat  façam  tenir  e  servar 
xcerta  treva  o  sobresehiment  de  guerra  iuxta  les  letres  àti 
»tenor  següent: — El  Rey.  Noble  Cavallero  don  Joan  de  bea- 
:»munt:  amigo:  por  algunas  cosas  que  fueron  fabladas  entrei 
»Rey  de  Francia  e  mi  fue  acordado  que  se  haya  de  guarder 
»treuga  e  sobresehimiento  de  guerra  en  esa  Clbdad  de  Bar- 
)chinona  e  Principado  de  Caihalunna  por  Tres  meses  que 
xcomençaron  a  XXIII  dias  de  Abril  e  se  acaban  a  XXIII  dhs 
»dc  Julio.  Por  ende  yo  vos  ruego  que  fagades  guardar  la  di- 
j»cha  treuga  e  sobresehimiento  de  guerra  fasta  al  dicho  tiem- 
»po.  E  mirat  que  se  guarde  mucho  en  tal  forma  que  nengun 
;»danno  durant  aquella  se  faga  por  que  lo  yo  tengo  assi  pro- 


Digitized  by 


Google 


i  82  PERE  JOaN   ferrer 


«metido  e  assegurado  e  de  lo  contrario  hauria  grand  enoioe 
»seria  forçado  castigarà  los  que  lo  fiziessen.  E  desto  tenet 
:»vos  grand  cuydado  por  amor  de  mi  en  lo  qual  me  fareys 
»servitio  e  plazer.  De  Fonirubia  a  VII  dias  de  Mayo 
»Anno  Mil  CCCCLXIII  qui  vuesiro  bien  desea  el  Rey:  por 
j^mandado  del  Rey,  Alvaro  Gómez.  Al  noble  Cavallerodon 
»Joan  de  beamunt  su  amigo. — Volents  per  ço  los  manaments 
»de  la  Ma"^  del  Rey  nostre  Senyor  ja  dita  com  es  degut  ob- 
»temperar  per  tenor  de  les  presents  vos  diem  e  manam  que 
»1a  dita  treva  per  tots  los  Lochs  a postra  jurisdicció  sotsmesos 
»e  obedients  maneu  publicar  e  aquella  per  qualsevol  pcrso- 
»nes  de  qualsevol  condició  dignitat  e  preem inentia  sien  feels 
»j1  dit  Rey  nostre  Senyor  maneu  e  façau  tenir  e  servar.  Sig- 
>nificareu  aço  no  resmenys  als  qui  a  la  opinió  del  111.»"°  Rey 
»de  França  o  del  Rey  don  Joan  adherexen  o  obeexen  en  vos- 
»tra  jurisdictio  o  que  a  vos  pertany  existents  e  als  circumvc- 
»hins  dels  quals  cobrada  resposta  de  la  observa ncia  de  la  dita 
»ireva  o  no  observancia  quant  a  ells  toca  procureg  prompta- 
»ment  nos  per  vostres  letres  haver  avis  e  rrlatio:  a  la  qual 
«darem  indubia  fe  Ne  res  de  aço  falte  si  al  servey  del  Rey 
«nostre  Senyor  desijau  satisfer. 'Dada  en  Barchinona  a  XXHI 
»de  Maig  Any  Mil  CCCCLX  tres. 

»Fray  Johan  d.  B.» 

«Als  feels  de  la  Ma<>(  del  Rey  nostre  S^*^  los  Consols  de  la 
«vila  de  puigcerda. 

»Lo  Rey  de  Castella  etc. 

»Lo  loctinent  general  etc.  Feels  de  la  Ma^»^  del  Rey  nos- 
«ire  S®"".  Per  nostres  patents  letres  veureu  lo  que  disponem  se 
«faça  de  les  rendes  axi  Reyals  com  de  altres  de  persones  e 
«heretats  en  aquexa  vila  e  territori  fins  en  certa  suma.  E  per- 
^que  a  vosaltres  sia  manifest  e  dar  lo  que  fer  dejau  ultra  U 
«insiructio  que  haureu  per  vostre  Embaxador  en  Mercader 
«vos  remetem  lo  memorial  dins  la  present  interclus.  Pregam 
«e  encarregam  vos  axi  sia  executat  per  lo  benefici  de  aquexa 
«vila  e  terra.  Dada  en  Barchinona  a  tres  de  Juny  Mil  Quatre- 
«cents  Sexanta  tres. 

«Fray  Joan  d.  B  « 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS   Y    CANDI  l83 

«Primo  sie  pres  de  les  rendes  de  Cerdanya  del 
Monastir  de  sent  Miquel  de  cuxa  discreta- 
ment compartit  entre  Abbate  altres  ofiicials 

del  dit  Monastir L  IL 

hem  del  Abbat  de  sent  Marti  de  Canigó.     .     .  X  11, 
hem  del  Monastir  de  Ripoll  compresa  la  pa- 

bordia  dager XXX  il. 

hem  del  Monastir  4e  cornella X  11. 

hem  del  Capitol  durgell X  H- 

hem  del  Abbat  de  sentes  creus XX  U. 

hem  del  Abbat  de  sent  Joau  de  les  abbadesses.  X  11. 

hem  del  Ardiaca  danddrra X  IL 

hem  del  Ardiaca  de  sardanya.  ......  XX  11. 

hem  del  Ardiaca  de  prats.    • X  11. 

hem  del  Comenador  de  puig  reig X  IK 

hem  la  pubilla  den  Joan  dez  puig  de  bagua.    .  X  lU 
hem  de  la  renda  del  Comte  de  foix  tanta  com 

es,  qui  es LXX  11 

hem  la  renda  del  vesconte  devol,  qui  es.     .     .     LXXXV  II. 

hem  del  castell  de  alo XV  IK 

hem  de  la  renda  de  mossèn  marza VIL 

hem  de  mossèn  ortafa XV  IL 

hem  del  rector  de  sancta  eugenia..     ....  XV  U. 

hem  del  rector  de  all X  U 

hem  deia  pensió  de  censal  que  reb  alia  en 

Joan  citiar  de  Barchifiona XXX  1t 

ítem  den   Bernat  rocha  draper  de   pensió  de 

censal XV  IK 

ítem  den  Joan  pons  de  perpinya V  IL 

hem  del  hereter  den  morera  de  serrat.    .     .     .  IIII  H. 

ítem  de  la  muller  den  servia  de  serinya  altres  IIII  11. 

ítem  de  madona  aldonsa  dargentona XII  11. 

ítem  de  mossèn  falip  de  ferreres    .     ,     .     .     .  V  11. 

ítem  den  Antoni  ferrer  de  Barchinona.  ...  V  11. 
ítem  den  Matheu  Carbonell  de  livia..     IIII  11.  VI  ss.  VIU  d. 

ítem  den  sampso  de  Gerona XY  H- 

ítem  de  les  rendes  Reyals  tres  milla  sous.   .     .  CL  11.^ 


Digitized  by 


Google 


184  PKHE   JOAN    FEIltïtER 


Retornat  de  Cerdanya  à  Barcelona,  en  la  segona  mtm 
del  any  1463,  Pere  Joan  Ferrer  íou  designat  ab  altre  càrT«h 
de  no  tncnys  confiança  y  perillós  que  *I  desempcnyat  pcrtll 
en  la  frontera  francesa  Res  irovcm  més  eloqüent  pera  do- 
narne  explicació  compierïa  com  lo  document  que  trascribím, 
d^  una  importància  inapreciable  pera  lo  conexemcní  del 
modo  com  se  arrcglavan  los  pobles  pera  soportar  sols  h  pe- 
sada carga  d^  aquesta  famosa  guerra, 

ttPer  proveir  a  la  indemnitat  e  custodia  de  les  terres e 
*províntÍes  de  Penedès  Lobregat  e  altres  circumvehines  les 
squals,  signantment  lo  dit  penedes,  son  corregudes  e  dam- 
«neiades  per  los  enemichs  del  Principat:  los  poblats  en  les 
ndites  províncies  ço  es  deia  vegueria  vella  de  vilafraticade 
npanades,  e  de  Lobregat,  del  territori  de  Serria,  e  altres  cir- 
wcumvehines  qui  en  les  coses  davall  scrites  contribuiran  sot^ 
»c intents  c  han  dcllïbcrat  socórrer  se  e  aiudar  en  servey  àt\ 
»S°''  Rey,  utilitat  e  benavenir  de  ia  cosa  publica  segons  fornnj 
»dels  Capítols  següents  a  instància  lur  ordenats  e  concordiiis 
Bpcr  los  S^'»  deputats  del  General  e  consell  representaois  lo 
•Principat  de  Caihalunya  ab  intervenció  de  la  Ciutat  de  Bar- 
•chinona  acceptats  e  signat  per  lo  S^^  don  Joan  de  Beamunï 
■Lochtinent  del  S**""  Rey. 

•  Primeranient  que  sie  elegit  per  lo  dit  S°^  don  Joan  Loch- 
•tínent,  en  c  per  Capità  de  Jes  dites  províncies  ab  tot  pkn 
jipoder  lo  honorable  en  Pere  Íoan  Ferrer  donzell  ab  las  ïï\^^ 
inera  e  preheminencies  que  es  s!at  elcgÍE  Capità  en  les  p^^^^ 
idc  Ampurda  lo  Noble  Baró  de  crailles, 

•ítem  concorden  c  offeren  los  dits  poblats  en  tes  paus 
•dessus  dites  pagar  lo  sou  i  Cent  rosins  per  dos  mesos  e  aprt» 
atant  com  ben  vist  serà  a  les  persones  eletes  0  elegidorcs  per 
•les  dites  províncies  en  la  manera  davall  scríta. 

»Item  es  concordat  que  lo  dit  Capità  puxa  trametre  tsntís 
«vegades  com  li  plaurà  e  serà  vist  hu  e  molts  Locbtincnts*ib 
Bgent  a  cavall  e  a  peu  en  aquelles  pans  e  Lochs  que  vist  serà 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS  Y   CANDI  1 85 

•als  dits  Capità  e  Consellers  e  que  los  dits  Lochtinents  haien 
»fer  e  executar  les  coses  que  comeses  los  ^eran  a  consell  de  les 
•persones  que  per  los  dits  Capità  e  Consellers  dodes  los  seran. 

•ítem  es  concordat  que  los  poblats  en  les  dites  províncies 
•puixen  elegir  hu  o  dos  collidors  en  cascuna  vila  o  parròquia 
•qui  lo  tali  per  ells  faedor  per  sosteniment  dels  dits  rocíns 
vculle  e  que  en  aquests  sie  donat  poder  de  fer  executio  promp- 
»ta  sens  alguna  dilació  ne  solemnitat  acostumada  en  aquells 
•qui  pagar  no  volran  e  que  en  aquells  tals  cullidors  no  pusca 
•ésser  feta  força  nenguna  per  qualsevulle  S^'^^  en  fer  divertir 
•les  pecunies  en  altres  despeses  sinó  en  pagament  de  la  gent 
oasoldejada. 

•ítem  mes  es  concordat  que  al  dit  Capità  sien  dats  dotze 
]>Consellers  ço  es  sis  per  lo  territori  de  Lobregat  e  de  Barchi- 
•nona  e  altres  sis  per  la  vegueria  vella  de  Vilafranca  de  pene- 
•des,  aquells  que  per  los  dits  prohomens  seran  ordenats  los 
•quals  haien  a  Consellar  los  Capitans  de  Cavall  e  de  peu. 

•ítem  es  ordenat  que  totes  les  pecunies  dels  dits  tall  o  talls 
•vingueu  en  mans  e  poder  de  tres  homen*s  elegidors  ço  es  un 
•per  lo  Soi"  Rey  e  Deputats  e  los  dos  per  les  comunitats  e  que 
•aquells  tres  bomens   haien   a  pendre  e  veure  la  mostra   e 

•  nombre  dels  rocins  e  hüien  a  pagar  lo  sou  dels  dits  rocins. 

•  E  los  dits  tres  homens  haien  a  dar  compte  de  les  rebudes  e 
•despeses  a  les  dites  communitats  e  no  a  altri. 

•ítem  es  concordat  que  los  di|s  poblats  en  les  dites  pro- 

•  vincies  e  parts  puxen  elegir  tall  o  talls  a  sosteniment  dels  dits 

•  rocins  en  los  quals  tall  o  talls  haien  a  contribuir  totes  parro- 
•quies  e  cases  dins  les  dites  províncies  e  o  parts  poblades  a  que 
•les  dites  pecunies  haien  a  servirà  pagament  dels  dits  Cent 

•  rocins  e  de  alguns  homens  de  peu  si  mester  ni  haurà.  Entès 
•emperò  que  les  cases  dels  Cavallers  e  gentils  homens  Ciuta- 

•  dans  de  Barchinona  e  generosos,  no  poguen  ésser  tallades  ni 

•  forçades  a  pagar,  sinó  que  proceis  de  exprés  consentiment 
•dels  senyors  de  les  dites  cases,  e  no  en  altra  manera. 

•ítem  es  concordat  que  les  dites  coses  duren  après  los  dits 
•dos  mesos  tant  com  volran  les  universitats  de  la  dita  vegueria 

•  vella  de   Vilafranca   e    Lobregat   e  territori   de  Barchinona. 

•  Emperò  que  la  maior  part  de  les  dites  universitats  hi  hagen 

•  a  consentir. 

•ítem  es  concordat  que  cert  senyal  sie  entre  ells  concertat 
u 


Digitized  by 


Google 


í8fi  PERE    JOAN    FKRRER 


>c  orde  dat  per  lo  Capità  general  e  son  tremes  per  fer  aptegsr 
Bjqtiell  nombre  de  gent  que  serà  concordat:  la  qual  gent  hain 
i>jn3r  RÜa  hon  serà  ordenat  e  dellibcrat  per  lo  dít  Capíls  e 
ïïConsellers  sots  la  pena  que  imposada  sero. 

«ftem  es  concordat  que  los  del  territori  de  Barchiaona 
isharen  facultat  de  desistir  dels  presents  Capítols  sí  desisiir  ne 
svolran  passats  los  dits  dos  mesos:  emperò  queshaieti  acordar 
wde  açola  maior  part  de  les  universitats.  Eper  semblant  los  de 
»les  parròquies  de  sent  boy  de  sent  víccns  dels  orts  de  Sírria 
»dorta  de  sent  Andreu  e  cascuna  delies  haien  semblant  facLiU 
siUi  de  desistir  se  passats  los  dits  dos  mesos  de  les  coses  àt- 
ALTiunt  dites  ab  aço  que  la  mes  part  dels  habjtadors  de  cascuns 
«parròquia  hi  haien  a  consentir. 

ttltem  mes  es  concordat  ab  expresa  voluntat  econsentimeai 
idel  dit  S^'  Lochtinent  e  dels  dits  Depulats  e  concell  ab  inicr- 
»vencio  de  la  Ciutat  de  Barchinona,  que  per  sdevenidor  si  lal 
niemps  de  guerra  com  huy  es  se  sdevenla  que  lo  que  fan  buy 
i  dites  universitats  per  lur  defensio  no  sia  tret  a  conseqüència 
t)\^{  en  ter  tal  concòrdia  e  germandat  qual  huy  fan  no  sien 
uiengudes  dites  universitats  ne  qualsevol  de  elles  hanssicn 
ttfranques  e  liberes  de  tals  coses  e  que  per  alguna  senyoria  e 
ïipersona  oo  puxcn  ésser  forçades  en  les  coses  damunt  dites  les 
nquals  voluntàriament  fan  e  no  perquè  hi  fossen  tenguisaiï 
»que  romanguen  en  la  liberiat  que  eren  ans  de  la  prescm 
ttconcordja, 

iFray  Johan  d.  B, 

juExpeditum  apud  Civitaiem  Barchinone  die  X°  mensis 
nOciobris  Millesimo  CCCCLXHI*» 

Mentres  que  exa  concòrdia  s*  establia,  Pere  Joan  Ferrer 
guerrejava  ja  per  les  regions  del  Llobregat  y  Panadés,  coroi- 
nan!  una  partida  de  cent  cavalls  y  major  nombre  de  geni  àt 
à  peu.  Ignoram  desde  quan  s^  hi  trovaba  pro  no  podia  kr 
molt  temps. 

La  lleva  de  gent  que  seguiria  à  la  firma  dels  antecedents 
capitols,  no  crehem  se  fés  fins  al  vinent  mes  de  Novembre, 
per  quan  del  mateix  se  'n  conexcn  dos  curiosos  bans  que  ^ 
coQiinuacio  ínsertam. 


Digitized  by 


Google 


J 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  1 87 

«Dle  Marti  XV**  mensis  NüvembrisannoM'CCCCLXIír: 

•  Peirus  •  bellocb   curritor  retulit  se   publicasse  cum   duabus 

•  tubicitribus  per  loca  solita  Civitatis  Barchinone  infrascrip- 
»tam  preconizatíonem. 

»Ara  hoiats  queus  ía  hom  asaber  de  part  de  molt  b'gregi 
•S^f  don  Joan  de  beamunt  loctíneni  general  del  S^^  Rey  de 
•Castella  etc.  Que  tots  los  qui  han  pres  sou  sots  conducta  del 

•  Magnifich  Pere  joan  ferrer  Capità  sien  èxits  fora  la  Ciutat  e 
«t'acen  cami  daci  a  migiorn  sots  pena  de  perdre  les  armes  e  los 

•  cavalls  e  les  persones  a  mercè  del  S*>*"  loctinent.  E  guart  se 
»  jui  guardar  se  ha.  Fray  Johan  d.  B.» 

«Die  Mercurü  XVI  mensis  Novembris  anno  M'^CCCCLXIII: 
^Petrus  belloch  curritor  retulit  se  publicasse  per   loca  solita 

•  Civitatis  Barchinone  sequentem  preconizationem. 

vAra  hoiats  queus  significa  lo  S^r  don  Joan  de  beamunt 

•  loctinent  general  del  S*>*"  Rey  de  Castella  etc.  que  tothom  qui 
«seguirà  ab  armes  la  germendat  de  penedes  ab  sou  o  sensa  sou 
»lo  ha  per  guiat  en  persona  e  bens  mentre  seguiran  lo  dit 

•  exercit  e  per  un  mes  après  sia  tornat  o  cessaran  de  seguir 
«aquell.  ítem  mes  mana  lo  dit  S^^  don  Joan  a  tot  hom  gene- 

•  ralment  de  qualsevulle  condició  qui  sia  de  la  vegueria  vella 
•de  Vilafranca  de  penades  que  vuy  per  tot  die  haian  a  seguir 

•  lo  moh  honorable  mossèn  Pere  joan  ferrer  capità  de  la  dita 
»germendat,  sots  pena  de  la  vida  e  de  perdre  tots  los  bens  qui 
)>sien  alia,  sens  nenguna  amor  ni  mercè»  e  guart  si  qui  guar- 
»Jar  se  ha.  Fray  Johan  d.  B.» 

Lo  25  de  Novembre  de  1463  los  diputats  del  General 
ilisposan,  que  lo  honorable  mossèn  Pere  Joan  Ferrer  capità 
qui  ab  C  rosins  e  molta  gent  a  peu  es  en  Vilafrancha  de  Pe- 
nedes vage  on  es  A  rmendaris. 

En  4  y  5  de  Desembre  Ferrer  manifesta  com  lluny  de 
ciexarse  atrapar  en  la  emboscada  que  sos  contraris  li  prepara- 
ren, pogué  apoderarse  d'  En  Guerau  de  Barberà  ab  tota  la  gent 
que  à  sas  ordres  duya.  No  'ns  especifica  V  indret  del  Panadés 
per  hont  ell  guerrejava  al  efectuarse  eix  notable  fet  d*  armes, 
lant  més  notable  quan  lo  vohavan  nombroses  partides,  puix 
tenia  damunt,  é  Vilafranca,  les  forses  juntes  del  Arquebisbe 
de  Tarragona,  Comte  de  Prades,  Baró  de  la  Llacuna  y  Reque- 


Digitized  by 


Google 


1 88  PJEHE  JOAN    FEftKEH 

—  1    _  - 

sens  des  Soler.  A  totes  elles  mantenia  à  rai  lla  en  Ferrer  desde 
la  vila,  ab  les  honroses  surtidcs  que  realísava.  No  cal  dir  que 
cumplint  tant  bé  situacions  difícils,  son  valiment  fore  sempre 
en  aument  en  lloch  de  minvar.  De  tot  imíó  y  de  haver  ínïcr- 
ceptat  correus  que  li  permeteren  enterarse  dels  plans  dd 
encmich,  n'  estavan  molt  contents  los  Diputats.  Corroborant 
que  en  Ferrer  los  hi  mereixia,  alta  consideració  recordaretn 
una  lletra  de  23  de  Novembre,  hont  al  avisarlo  del  intent  de 
sos  contraris,  axí  com  del  nombre  de  tropes  qui  '1  voltavan, 
li  diuhcn:  Savi  sou  e  en  tals  fels  experimentat  e  axi  dcnan 
orde  lo  queus  es  comes  sie  be  governat. 

De  durant  los  demés  dies  del  any  1463  en  que  prosseguí 
Ferrer  capitanexant  la  companyia  anomenada  germandat  àcl 
Panadesy  Llobregat^  ne  havem  ires  IJctres  del  1 1,  23  y  lyde 
Desembre,  del  tenor  següent: 

*A1  Magnifich  amat  e  feel  conseller  del  S**"",  Rey  en  Pere 
jojoan  ferrer  Capità  de  la  provincià  àt\  penades. 

»Lo  Rey  etc. 

3>Lo  Loctinent  general  etc.  Caplia:  per  quam  nos  som  in- 
:&formats  les  letres  que  Gamez  portava  son  stades  perdudes  t 
*apres  trobades  e  obertes  e  legides,  e  mal  apuntades  per  lo 
llegidor,  car  lla  on  se  diu,  havem  trames  al  S.**r  Rey,  Joan 
»de  leaicb,  han  apuntat  que  diem  que  havem  tratnes  al  Rey 
»Joan,  aiustant  lo  Joan  al  Rey,  car  nos  scrivinial  S^^  Rey 
»qui  es  lo  Rey  de  Castella  no  li  havem  a  dir  Joan,  mas  ira- 
emetem  li  Joan  de  leaich  del  qual  en  la  letra  que  scrívínm  al 
í>protonotari  férem  menció.  Per  tant  vos  pregam  e  encarregatn 
»que  les  dites  letres  si  en  vostre*  mans  seran,  sinó  feules  «r- 
icar,  e  aquelles  hagudes  trameteu  en  mans  de  Diputats,  e  no 
*en  ma  mia,  perquè  cessen  de  parlar,  e  toJgam  matèria  >ie 
:&mal  dir  e  mentir  als  qui  han  desig  de  novitais.  E  G^ncicz 
ssperes  aqui  fins  aço  sia  fet,  E  no  fa  he  per  res.  Dada  en  Bar- 
»chinona  a  XI  dies  del  mes  de  Deembre  any  Mil  CCCCLXII^ 

JbFray  Joban  d*  B.> 

»A1  feel  de  la  Ma^^^  del  S^^  Rey  Capità  de  la  gcrmandaí 
;ode  penedes  e  lobregat. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS  Y   CANDI  189 

»Lo  Rey  de  Castella  etc. 

iLo  Lochtineni  general  etc.  Feel  de  la  Ma»*«  del  S^^.  Rey. 
»Per  conservatio  de  aqueixa  vila  e  encara  de  totes  les  circuns- 
»tancies  circumvehines  que  son  sots  aqueixa  Baronia  vos 
xdiem  encarregam  e  manam  que  dins  aqueixa  vila  e  altres 
»Lochs  e  parròquies  de  defora,  sius  parra  defora  se  degué  fer^ 
»façau  fer  una  crida  ab  bona  pena  que  tota  hora  e  quant  los 
»qai  sots  aqueixa  baronia  son,  sentran  repicar  la  Campana  de 
•aqueixa  vila  se  hagen  à  recolir  encontiment  dins  la  dita  vila 
»sens  alguna  excusatio  ne  dilatio.  E  aço  per  res  no  falte  car 
»axi  cove  se  faça.  Dada  en  Barchinona  a  XXIIII  dies  del  mes 
*de  Dehcrobre  del  Any  Mil  CCCCLXIII. 

»Fray  Johan  d.  B.» 

»A1  magnifich  amat  e  feel  de  la  Mat>t  (je|  S^'.  Rey  en  Pere 
«iohan  ferrer  donzell  Capità  strenuu  de  gent  darmes  e  de 

•  Penades.  I 

■    I 

»Lo  Rey  de  Castella  etc.  ' 

»Lo  Loctinent  general  etc.  Magnifich  Capità  amat  e  feel 
•del  Senyor  Rey.  Pregamvos  encarregam  e  manam  expressa- 

•  ment  que  quant  per  la  muller  de  mossèn  Guerau  alamany  de  I 
Acervello  vos  serà  dat  cert  avis  e  demanada  aiuda  siau  prest  en  ' 
xtrametreli  en  Guerau  de  bàrbara  ab  XXV  rocins  per  acom- 

•  panyarla  íins  aqui  en  vilafrancha.  £  metteu  per  capità  de  , 
•Querol  Johan  Solivella  exhibidor  de  les  presents,  e  a  santa  i 
•perpetua  en  vallmanya  segons  lo  dit  mossèn  Guerau  pus  lar-  I 
j»gament  vos  escriurà.  E  no  haia  falla.  Dada  en  Barchinona  a 

»XXVII  de  Deembre  MCCCCLXII. 

»Fray  Johan  d.  B.)» 


VI 


Lo  estat  de  Catalunya  havia  cambiat  bastant  al  comensar 
lo  any  1464.  La  diplomàcia  de  la  cort  de  Joan  II  pogué  apar* 
tar  de  sa  causa  al  rey  Enricb,  mercès  à  la  entrega  d*  Estella  y 
sa  Merindat,  que  ab  gran  disgust  de  llurs  habitants  li  'n  feu 


Digitized  by 


Google 


igO  PERE   JOAN    FEHHER 


lo  rey  de  Navarra.  Los  catalans  proclamaren  per  Sobera  i  un 
net  del  Comte  d'  Urgell  Jaume  U  Desgraciat,  Pcre^Condes* 
table  de  Portugal,  qui  adoptà  lo  nombre  de  quan  rtydd 
mateix  nom.  Arribat  à  la  Capíial  dt  Catalunya,  enconnncnt 
posà  en  perill  sa  persona  en  los  camps  de  batalla,  prenem  ta 
comandació  directa  de  son  exercit.  Ab  ell  arribaren  gentd^ 
armes  y  reforços  de  Portugal. 

Desembarcat  à  Barcelona  lo  Condestable  Rey,  escrigui à 
Ferrer  la  segtient  carta: 

«Al  magnifích  amat  e  feel  nostre  en  Pere  íoan  ferrer don- 
»zell  Capità  de  gent  darmes  en  les  parts  de  penades. 

»L•o  Rey  Darago  de  Sicilià  etc. 

vAmats  e  feels  nostres.  A  consolació  vostra  vos  avisam 
»com  hir  que  comptàvem  XXI  del  present  mes  de  Janer  a  ks 
»VII  hores  de  vespre  arribem  bon  grai  a  deu  ab  bon  salFa- 
sment  à  Barchinona:  som  ben  informats  de  la  molta  virtuí 
samor  e  íealtat  vostra  e  del  que  per  nos  fins  aci  haveu  tet€ 
«sostengut  de  que  restam  ab  moll  plaer  e  en  son  loch  nese- 
»rem  ben  recordants.  Speram  en  Deu  la  nostrü  vengud:)  ààn 
»fi  en  breu  e  bon  repòs  als  ireballs  e  congoxes  vostres,  Pregam 
»vos  per  ço  ab  quanta  affectio  podem  que  per  nostra  amorc 
«servey  vos  conforteu  useu  de  la  virtuí  acostumada  en  guar- 
»dar  be  aquesta  Ciutat  e  conservar  com  de  vosaltres  ferona- 
»ment  speram.  Successivament  e  de  pas  en  pas  nos  feu  ctm 
»de  tots  successos  e  coses  occorrents  perquè  nos  deu  omnipo* 
»tent  mijançant  puxam  dignament  proveir.  Significant  ros 
»que  en  lo  cas  que  mester  fos  en  pròpia  persona  irem  per  i 
»vosaltres  recorre  e  subvenir  e  no  dubteu.  Dada  en  U  nostra 
«Ciutat  de  Barchinona  XXII  dics  del  mes  de  Janer  dcí  Any 
»Jle  la  Nativitat  de  nostre  Senyor  Mil  CCCCLXIÍII. 

j&f  Rex  PeiruSl•lfl  t 

Lletres  iguals  foren  adreçades  als  Monastjrs  de  SciU  Dth 
Sanias  Creus  y  Poblet,  à  les  Ciutats  de  Lleyda,  Tortosa,  Man- 
resa y  Vich,  à  les  viles  de  Alcover,  Çarreal,  Ulldecona,  Vils- 
redona,  Verdú,  Berga,  Hostalrich,  Ripoll,  Torroella  de  Mont* 
grí,  Castelló  d'  Ampuries,  Vilafranca  de  Penedès,  ^ujladi, 
Sant  Joan  çes  Abadeses,  Besalú,  Figueres,  Palamorsy  Sani 


Digitized  by  VjOOQIC 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI 


191 


Feliu  de  Guíxols;  als  Uochs  de  Barberà,  Sant  Pere  Dor,  Car- 
<ledeu  y  Vilamajor,  y  aís  Capitans  Pere  de  fielloch,  Guillem 
Ramon  de  Peramola  àlias  des  Brull,  y  Baró  de  Cruilles.  Car- 
tes, no  iguals,  pro  consemblants,  escrigué  als  dies  següents  à 
alguns  altres  cabdills  de  la  terra. 

Pochs  dies  més  devia  esiarse  Pere  Joan  Ferrer  pel  Pana- 
dés,  guerrejant  ab  la  companyia  formada  y  pagada  pels  pobles 
d'  aquella  provincià  junt  ab  los  del  Llobregat  y  plé  de  Barce- 
lona, per  quant  la  situació  esdevenia  apremiant  en  un  altre 
indret.  La  carta  del  3i  de  Janer  nos  ne  informarà  plenament. 

t  Als  arnats  e  feels  nostres  en  Pere  joan  ferrer  Capità  e  al- 
«tres  homens  darmes  e  ginetaris  que  en  sa  companyia  son. 

»Lo  Rey  ctc. 

»Amats  e  feels  nostres:  No  ignorau  la  molta  necessitat  que 
»ts  per  lo  socors  de  Cervera  per  lo  qual  fem  aplegar  tota  la 
»rnts  gent  de  cavall  e  de  peu  que  podem.  E  axi  cove  vosaltres 
»Ab  totes  vostres  gents  a  no  taltar  home  siau  en  lo  dit  socors 
»i  que  decontinent  partiau  e  façau  la  via  de  Egualada  on 
»sera  don  Pedró  de  portugal  Capità  e  uniu  vos  ab  ell.  E  per- 
:»que  pus  fàcilment  vos  puxau  levar  havem  dat  orde  e  de  pre 
»sent  vos  es  tramesa  part  dels  diners  deguts  del  sou  e  lo  restant 
»trobareu  en  Egualada,  e  no  dubteu  que  nos  vos  farem  pagar 
»de  tot  lo  queus  es  degut  ultra  lo  premi  que  per  vostre  bon 
•servir  tots  merexeu.  E  no  cureu  venir  ne  partir  vos  algú  per 
9fer  nos  reverencia  car  nos  forsa  serem  en  part  on  speram  en 
»deu  la  ne  fareu  e  pora  ésser  nos  hi  trobareu.  Axi  pregam 
»vo$  ab  quanta  affectio  podem  e  stretament  manam  execu- 
»tant  esta  nostra  voluntat  partiau  letra  vista  e  attenau  al  que 
j>es  nostre  desig*  fent  vos  certs  que  per  la  relació  bona  que  de 
;»tots  vosaltres  havem  axi  e  millor  vos  haurem  recomanats  en 
^absència  com  en  presentia  eus  prosegnirem  de  premis  e  fa- 
»vors  dignes  dels  qui  ab  effecte  treballen  e  servexen.  E  vos 
»en  Pere  joan  ferrer  trametau  lo  cavall  e  macip  à  mossèn  vi- 
«lademany  car  es  cosa  deguda.  E  siau  cert  nous  tocarem  en 
]»lo8  altres  ne  aço  fem  per  desfer  vostra  companya,  anís  aquella 
Avos  volem  augmentar.  E  retreus  lo  talent  de  vostre  premi  e 
]»dar  a  vostra  virtut  lox]ue  li  pertany.  Axi  tots  virilment  feu 
^\o  que  es  nostre  servey  e  lals  dexau  a  nostra  disposició.  Dada 


Digitizedby 


Google 


íg%  PERE  JOAN    FERRER 

i^en  Barchinona  lo  derrer  dia  del  mes  de  Janer  del  any  Mil 
«CCCCLXIIII  t  Rex  petrus  f» 

Resolt  é  participar  de  les  penalitats  de  la  guerra,  lo  nou 
Soberà  dels  catalans  no  volgué  permanexer  en  la  inacció.  Axi 
donchs,  lo  7  de  Febrer  capitanejant  un  exercit,  lo  trovem  en 
marxu  vers  les  parts  d*  Urgell.  Dit  dia  passà  pel  Hospitalet  y 
dormí  à  Molins  de  Reig,  desde  hont  escriu  espera  ésser  à 
Igualada  lo  dijous  primer  vinent.  En  la  matexa  carta  parti- 
cipa als  Concellers  com  don  Pedró  de  Portugal  y  son  exèrcit, 
ab  lo  qui  tenim  conexement  s'  hi  era  agregat  Pere  Joan  Ferrer 
y  la  germandat  del  Panadés  per  ell  comanada,  eren  enirats  à 
Cervera,  en  ocasió  en  quelosenemichs  que  ocapavan  loCaf* 
corral,  no  haurían  encara  los  reforsos  del  Arquebisbe  deÇa- 
ragossa  fins  passats  set  ó  vuyt  dies.  Y  com  ab  la  arrivada  del 
Arquebisbe  lo  contingent  del  exèrcit  de  Joan  II  pujàs  i  cinq 
ó  sis  cents  cavalls  y  é  vuyt  cents  ó  mil  peons,  Pere  IV  pregà 
a  les  autoritats  de  Barcelona  li  sia  enviada  gent  y  vitualles 
s^ns  pèrdua  de  temps,  súplica  que  renova  desde  Martorell  lo 
9  de  Febrer.  En  aquest  dia  li  arrivaren  uns  400  homens  faci- 
litats pels  oficis  y  confraries  de  la  Capital,  reforç  considemt 
per  ell  com  insuficient  atès  lo  nombre  de  gent  del  enemich. 
Hnsemps  recomana  que  los  qui  surtin  en  campanya,  portin 
Ics  mes  llances  llargues  que  sia  posible,  y  n*  hi  trametin  de 
1j  Ciutat  fins  à  tres  centes,  perquè  si  havem  a/er  a  peu  ab 
los  contraris  ab  aquelles  nos  puxam  egualar  ab  ells. 

Havent  consentit  los  Concellers  en  facilitar  mès  soldats  a 
.K:>n  Monarca,  aquest  desde  Igualada,  los  hi  escriu  ai5  de 
Febrer,  recomanant  surti  tot  seguit  la  nova  gent  preparada, 
ja  que  per  pus  no  stam  per  acometre  aquest  fet;  car  encara 
que  ia  voluntat  hi  sia  molta  pur  volem  ho  fer  en  manera  quen 
haiam  honor  e  sen  seguesca  lo  effecte  desijat,  E  certament  si 

mil  e  cinch  cents  homes  mes  tinguessem  iafora  fet fosi 

datam:  per  quens  es  dit  los  enemichs  nos  volen  venir  aci  on 
nos  serem  divendres  0  dissapte  prop  vinent j  volriem  aquestes 
vostres  gents  se  trobassen  aci  ab  nos 

Reunit  per  Pere  IV,  tot  son  exercit  à  Igualada,  aquest  se 
composa  de  quatre  cents  cavalls  y  dos  mil  infants  Lo  23  de 
Febrer  participà  als  Concellers  com  les  tropes  del  rey  Joan, 
tetneroses  de  la  sira  arrivada,  abandonaren  llurs  posicions  del 


Digitized  by 


Google 


FRÀNCBSCH   CÀRRKIIAS   Y   CANDI  IjS 

CajhCorral.  Com  creguessin  que  faria a  la  via  del  Llobregat, 
Panadés  y  territori  de  Barcelona,  encomenà  se  avisen  à  aquells 
pobles  y  Uochs  indefesos,  é  fi  de  que  la  gent  puga  recuUirse 
pels  forts  y  castells,  boQt  los  sia  fàcil  sustraures  à  la  fúria  dels 
enemicbs. 

Lliurada  Cervera  del  perill  que  la  amenasaava,  y  ocupat  per 
gent  catalana  lo  desemparat  Cap^Corral  sens  que  costés  lo 
menor  escampament  de  sanch,  P^re  IV,  à  qui  no  li  havia 
calgut  moures  de  Igualada,  preparà  son  retorn  é  Barcelona 
(4  de  Març)  à  fi  de  donar  nova  endreça  y  distribució  à  les  tro- 
pes aplegades  al  entorn  de  la  Sagarra.  Deturà  avans  à  Vila- 
franca del  Panadés  ab  la  mira  de  aprofitar  son  pas  per  aquella 
província  molestant  als  enemicbs  y  reduint  à  sa  obediència 
alguns  castells  y  pobles  que  en  sos  envolts  se  tenian  pel  i:ey 
Joan  n. 

Desde  Vilafranca  dirigeix  la  marxa  general  de  la  política  y 
de  la  guerra.  Veent  que  en  la  montanya  los  contraris  prospe- 
ravan  basta  el  punt  de  que  la  important  vila  de  Besalú  estava 
fort  amenassada,  no  duptà  en  desferse  de  part  de  la  sua  gent 
y  cumplint  la  promesa  que  en  sa  carta  del  3.i  de  Janer  feu  d 
Ferrer,  de  que  volia  augmentar  sa  companyia  de  tropa,  ne 
formà  una  de  nova  la  que  posà  baix  lo  comandament  de 
aquell.  Ensemps  que  donar  socors  à  Besalú,  H  confereix  un 
encarrech  de  la  major  importància,  qual  era  lo  de  conferen- 
ciar y  pactar  ab  los  sublevats  remences«  Es  del  i3  de  Març  la 
següent  carta  de  Pere  IV,  qui  desde  Vilafranca  manifesta  la 
intenció  que  acabem  de  indicar. 

«Al  noble  amat  e  feel  nostre  lo  baró  de  cruylles  capità  de 
;»gent  darmes  en  la  província  dampurda. 

»Lo  Rey. 

^Noble  baró  amat  e  feel  nostre:  nos  trametem  de  present 
»ab  cert  numero  de  Cavalls  e  cap  de  aquells  lo  amat  e  feel 
^nostre  en  pere  johan  ferrer  e  aço  principalment  per  socórrer 
»la  vila  de  bosolu  e  encara  per  acorrer  lla  bon  fos  mester 
»en  aquexa  provincià  juxta  la  exigència  del  temps  e  segons  la 
}^necessitat  requerra:  per  ço  vos  ho  notiíicc^m  e  pregam  affec- 
»tuosament  e  stretament  encarregam  e  manam  siau  tots  dos 
»una  cosa  maiorment  al  que  toca  tant  nostre  tervey  unintvos 


Digitized  by 


Google 


^94  ^^^^  JOAN   FERRER 


)»si  mester  sera  ab  totes  les  mes  gents  de  Cavall  e  de  peu  que 
tporeu  ab  ell,  prestant  tot  auxili  favor  e  aiuda  a  vos  possible 
»per  forma  la  vila  de  bosolu  sia  socorreguda  e  a  altres  neces- 
»sitats  daquesta  província  occorregut^  E  finalment  a  nos  en 
»tot  satisfet  segons  lo  dit  Pere  johan  ferrer  de  nostra  pari  pus 
llargament  vos  referra  e  pora  ésser  cregut.  Conformau  vos 
»donchs  per  nostre  servey  ab  aquest  nostre  propòsit  e  intenció. 
»Dada  en  vila  francha  a  XIII  de  Març  any  MCCCCLXIIII 
*t  Rex  petrus.  f 

Lo  dia  17  de  Març  en  lletra  escrita  per  aquest  Monarca, 
desde  Barcelona,  al  Baró  de  Cruylles  y  à  En  Pere  Joan  Serra, 
los  diu,  referintse  í\a  precària  situació  de  Besalú:  E  ja  tra- 
metem sufficient  soccors  e  gent  de  cavall  ab  lo  amat  nostre 
Perejoan  ferrer  per  a  la  salvació  de  tot,  E  es  ja  per  partir y 
e  part  ni  han  partits.  Altre  conscmblant  n'  endreça  Pere  I  v' 
als  de  Besalú.  Les  ordes  donades  à  Pere  Joan  Ferrer,  tant 
per  lo  que  toca  al  socors  de  Besalú,  com  per  lo  que  's  refereix 
à  la  missió  diplomàtica  vers  los  remences,  venen  continuades 
en  lo  següent  memorial: 

«Memorial  del  orde  que  ha  de  tenir  per  manament  del 
«Senyor  Rey  lo  amat  e  feel  nostre  Pere  ioan  ferrer  designat 
«Capità  per  la  Ma^^<  sua  de  certa  gent  de  cavall  per  anar  en  la 
«provincià  de  Ampurda  e  Bisbat  de  Gerona. 

«Primerament  que  partint  del  dit  Senyor  Rey  en  nom  de 
jftdeu  e  de  sant  Jordi  ab  la  companyia  de  cavalls  que  coma- 
«nada  li  es  tira  per  ses  jornades  rahonables  fins  a  la  vila  de 
«Hostalrich. 

«E  essent  aplegat  sens  dilatio  alguna  prenent  de  allí  la 
«mes  gent  de  a  peu  que  haver  pora  tire  de  trata  e  sens  mora 
«sinó  quant  la  necessitat  aporte  a  la  vila  de  Besolü  e  ab  molta 
«cautela  e  axi  passant  per  tots  los  Lochs  e  parròquies  al  dit 
«Senyor  Rey  feels  e  obedients  recollint  la  mes  gent  de  peu  e 
«encara  de  cavall  que  pora  aiustantlos  a  sa  companyia  een- 
«cara  vitualles  quantes  posibles  li  sia  conduir  dels  Lochs  on 
«ne  haia  aplegue  a  la  dita  vila  de  Besolu  e  soccorrega  abdeu 
«aquella.  E  aço  faça  de  trata  e  ab  celeritat  ans  que  losadver- 
«saris  hagen  de  aço  sentiment  e  li  poguessen  adversar. 

«E  si  lo  Loch  temps  cas  o  necessiut  ho  portarà  e  per  mils 


Digitized  by 


Google 


;"4£:« 


fWMfmf    ■ 


FRANCESCH    CARREBAS   Y   CANDI  196 

aconduir  les  coses  serà  expedient  tramesa  la  letra  que  sen 
aporta  al  baró  de  cruïlles  si  serà  factible  unirse  facen  e  donen 
na\  orde  se  unesquen  e  conduesquen  abdosos  per  fer  algun 
»iet  relevat  o  fets  en  servey  del  Senyor  Rey  o  augment  de  sa 
;»Corona  e  repòs  de  aquella  provincià.  E  sja  en  tot  present  si 
;»possible  serà  en  Pere  joan  serra  qui  en  Castelló  presideix  e 
s^altres  homens  de  stat  e  de  honor  qui  amen  lo  stat  del  dit 
*Senyor. 

:i>E  aquella  soccorreguda  sens  pus  dilatio  salvo  que  fos  de 
«necessitat  o  per  reductio  de  algunes  viles  o  Lochs  Barons  o 
j&cavallers  en  lo  pla  o  en  la  muntanya  lo  qual  si  loch  pogués 
»haver  la  reductio  par  al  dit  S^^  seria  bo  e  molt  saludable  no 
;»solament  en  tet  mas  en  opinió  o  en  fama  on  no  e  íos  cosa 
;»longa  que  sens  dilatio  nos  pogués  fer  pus  sia  fet  lo  per  que 
;»va,  gire  e  torne  sen  a  Hostalrich  e  de  alli  a  la  prefata 
»Ma<^^  scriva  decontinent  del  que  fet  haurà  e  dels  negocis  que 
;s>entre  mans  tendra  no  partint  se  de  alli  fins  consultada 
»\£i  Ex<^^^  del  dit  S^i*  haia  cobrada  resposta  del  que  li  serà  ma- 
gnat deia  fer. 

^Stant  emperò  en  Hostalrich  treballera  per  totes  ses  forces 
ide  reduir  en  verntallat  e  los  Lochs  viles  Castells  e  patro- 
;»quies  axi  de  les  muntanyes  com  del  pla  practicant  ab  tots  e 
sdant  los  matèria  de  pratica  e  orella  e  exprimir  lurs  inten- 
:»cions  persuadint  e  animant  los  per  vies  exquisides  a  lur  sa- 
»lut  e  reductio  a  la  obediència  de  la  prefata  Ma^«*  Rey  e 
»S^^  natural  de  aquests  Regnes  e  pare  de  la  re  publica  e  dels 
^pobles  en  special  qui  es  vengut  per  lur  salvatio  e  repòs  pre- 
«ferint  los  la  sua  gratia  amor  e  receptio  com  a  fills  perduts  e 
xkdesviats  remissió  dels  errors  comeses  restitutio  e'reintegratio 
»en  sa  amor  e  encara  de  bens  e  confirmations  de  lurs  privile- 
;>gis  e  libertats  pus  humilment  e  com  a  súbdits  vingueu  a  la 
;»deguda  obedientia.  E  aço  tot  pot  proferir  e  lo  que  ab  ells 
^concordarà  e  prometrà  per  lo  dit  S°*"  serà  servat  en  virtut  de 
»la  present  instructio  e  Capitol. 

»E  de  hora  en  hora  consultarà  de  les  coses  que  requiren 
;»consulta  soferint  ho  lo  temps  e  la  sao  perquè  de  la  prefata 
»Ma^"^  hagut  lo  avis  e  resposta  puxa  fer  lo  que  li  serà  per 
;>aquella  manat. 

»E  hauràs  lo  dit  Pere  ioan  ferrer  en  totes  les  coses  da- 
»munt  dites  e  negoci  prescrit  iuxta  la  conditio  del  temps  ma- 


Digitized  by 


Google 


19^  PIRK  lOAN   FERRER 


>neig  do  les  fkenes  e  segons  la  importantia  dels  negocis  ab 
MDolta  cura  solicitut  vigilantía  e  discretio  segons  de  la  sua 
»molta  virtut  en  negocis  comprobada  se  spera  e  lo  dit  S^^  Rey 
»de  ell  confia  índubitadament  f  Rex  Petrus  f 

/  j^Post  signatam:  dara  en  son  cas  e  Loch  captada  oportú- 
»nitat  les  letres  de  creença  que  sen  porta  a  aquells  a  qui  son 
r  adreçades  parlant  de  part  del  dit  S^^  e  conduint  los  vingaen  a 

f  »ell  e  que  cessen  de  mes  pensar  com  aquest  sia  natural  S^^e 

[  ;»que  es  vengut  per  reembre  les  vexations  e  oppresions  de 

(.  »aquest  principat  e  dels  altres  Regnes  a  ell  pertanyents  dig- 

^''  »nament  e  que  no  vullen  pus  ésser  indiferents  mas  ques  de- 

[  »claren  pef  bons  e  leals  Cathalans  usant  en  açò  largamentles 

I  ^paraules  pertinents  e  acomanades  juxta  la  qualitat  del  oe- 

^'i  »goci  e  cotidictio  del  temps  declarant  los  les  coses  en  quin 

Astat  son  e  com  per  gratia  de  deu  omnipotent  lo  negoci  del 
»dit  S^^  proceheix  prosperament  de  be  en  millor.  R.  vitalis. 

}iE<xpeditum  apud  Barchinona  die  XVII  Marcii  Anno  a 
»Nativitate  domini  Millesimo  CCCCLXIIIL» 

Les  letres  de  creença  que  Ferrer  s'  en  portà,  y  de  les  que 
nos  parla  la  Post  signatam  derrerament  transcrit,  foren 
aquestes: 

«Al  Noble  Amat  e  feel  nostre  don  Juany  de  Castre. 
*Lo  Rey  etc. 

^Noble  amat  e  feel  nostre:  per  quant  nos  havem  comeses 
;»algunes  coses  al  amat  e  feel  Capità  de  gent  darmes  nostre  en 
»pere  joan  ferref  de  les  quals  de  nostra  part  ha  de  conferir  ab 
j^vos,  Vos  pregam  que  donantli  fe  e  creença  aquelles  vullau 
»exequir  per  obra  segons  de  vos  confiam.  Dada  en  Vilafranca 
»de  Penedès  a  XVI  de  Març  Mil  CCGCLXIIII.  f  Rex  Pc- 
»trus.  t 

)^(Sub  simili  forma  fuit  scriptum  sequentibus.) 

»A1  feel  nostre  en  Joan  pere  de  biure  donzell. 

;&A1  feel  nostre  en  Guillem  de  montpalau  donzell. 

:>A1  feel  nostre  en  Marti  aguilana  donzell. 

7>h.\  amat  e  feel  nostre  mossèn  Pere  joan  sorts  cavaller. 

%K\  fetl  tiostre  en  Jofre  de  biure  donzell. 


Digitized  by  VjOOQIC 


FRÀNCteSCH  CARRÈkAS  T  CANDI  tg^ 

;&AI  feel  nostre  en  Joan  de  caramany. 
j^Al  feeLnostre  en  Bernat  de  avinyo  donzell. 
:»A1  feel  nostre  en  Guerau  aranyo  donzell. 
*A1  feel  nostre  en  Jacme  alamany  donzell. 
»A1  feel  nostre  en  Pere  de  darnius  donzell. 
j^Al  feel  nostre  en  barthomeu  alamany  doncell. 
j^Al  amat  e  feel  nostre  mossèn  Antoni  guillem  moütayans 
)»cavaller. 

;»A1  amat  e  feel  ;iostr&  mossèn  Phelip  de  raxach  cavaller. 
;»A1  feel  nostre  en  Miquel  de  canet  donzell. 
»A1  feel  nostre  en  Joan  de  vallgornera  donzell. 
j^Al  feel  nostre  en  Galceran  de  vilafreser  donzell.;» 

Deturat,  Ferrer,  en  son  camí  per  algunes  dificultats  reals 
ó  imaginaries,  motiva  que  lo  seu  Soberà  li  dirigesca,  à  derrers 
de  Març,  les  següents  lletres,  en  les  que  s'  hi  retrata  sa  gran 
impaciència  per  veure  socorreguda  la  vila  de  Besalú,  lo  més 
prompte  posible. 

«Al  amat  e  feel  nostre  en  Pere  joan  ferrer  Capità  de  gent 
»darmes. 

»Lo  Rey  etc. 

JDCapita:  reebuda  havem  vostra  letra  e  aquella  entesa  nos 
»decontinent  farem  exir  tots  los  qui  asi  son  restats:  vos  tirau 
»ab  los  que  aqui  son  ab  molta  celeritat  e  no  tatdeu  en  lo 
;&cami  car  la  necessitat  de  Castelló  e  Besolu  ho  requer.  Dada 
»en  Barchinona  a  XX  dies  del  mes  de  Març  any  Mil 
*CCCCLXII1I  t  Rex  Petrus.  f 

<cA\  amat  e  feel  nostre  en  Pere  joan  ferrer  capità  de  gent 
»darmes. 

»Lo  Rey  etc. 

»Capita  amat  e  feel  nostre:  Scrit  vos  havem  per  diverses 
lletres  accelerasseu  vostre  camí  per  al  soccors  principalment 
;>de  besolu  e  creem  axi  ho  haureu  executat  vista  la  gran  ne- 
;»cessitat.  E  encara  vos  ho  manam  axi  se  faça.  E  pur  quant  se 
»d\TÍa  los  adversaris  son  CC  de  cavall  e  queus  volrien  obstar 
»no  passasseu  vos  diem  que  creem  son  fames  falses  de  les 


Digitized  by 


Google 


jgS  PERE   JOAN    FERRER 


}&quals  c  de  tals  arts  ells  se  solen  aiudar  e  val  lo  que  pot.  E 
j&que  be  fossen  CC  com  se  diu  no  stigau  un  punt  de  executar 
j&car  vos  sereu  a  XXXX  homens  darmes  CCXX  rocins  o  mes 
;&altres  que  son  be  per  ells  e  molta  peonalla  que  vos  mes  que 
:t»ells  poreu  haver.  £  axi  volem  la  haiau  e  aiusteu  de  aquexos 
slochs  com  sou  instruït.  £  no  dubtam  ans  speram  en  deu 
j&omnipotent  e  en  la  sua  gloriosa  mare  e  mossèn  sent  jordi  e 
»lo  dret  e  la  justícia  nostra  que  si  a  la  jornada  volran  ab  vos 
»e  ab  los  nostres  venir  serà  mala  pera  ells.  Siau  donchs  vose 
ielos  que  ab  vos  son  de  bon  e  veril  animo  car  deu  obrant  sereu 
j&vencedors  e  sereu  loats  de  vostra  virtut.  Dada  en  Barchinona 
;Da  XXX  dies  del  mes  de  Març  Any  Mil  CCCCLXIIII  f  Rex 
•  Petrus.  t 

Lo  temps  empleat  per  Pere  Joan  Ferrer  en  aquesta  co- 
missió no  arrivà  à  dos  mesos,  tota  vegada  que  en  lo  23  de 
Maig  està  ja  en  les  províncies  de  Panadés  y  Llobregat.  En 
aquesta  data  Pere  IV  li  confia  lo  encàrrech  que  's  farà  patent 
del  memorial  infrascrit. 

«Memorial  del  que  per  ordinacio  del  S•^''  Rey  han  de  exe- 
3>cutflr  lo  noble  don  Lorenç  de  moncada  e  en  Pere  ioàn  ferrer 
*donzeU  Conseller  del  Senyor  Rey  e  en  Bertran  de  gilida 
j(»donzcll  ab  la  gent  darmes  e  peu  que  ab  ells  seraa. 

^^Primerament  que  demà  de  mati  lo  dit  Pere  ioan  ferrer 
í>ab  tota  aquella  gent  de  cavall  y  de  peu  que  lo  5.°'  Rey  li  dona 
»e  comana  partesca  e  tire  a  £gualada  on  trobera  los  dits  don 
j!»Lorenç  que  ha  carrech  dels  homens  darmes  e  lo  dit  Bertran 
»qui  a  carrech  dels  ginets  e  peons.  E  tots  tres  ab  les  dites 
^genis  partiran  ab  les  vitualles  de  Cervera  e  aquelles  acom- 
apanyaran  fins  a  Montmaneu  o  en  Loch  segur  del  qual  a 
j&Cervera  se  puxen  fàcilment  conduir.  £  aquelles  dexadesab 
jbtota  la  dita  gent  sen  tornaran  fent  la  via  de  Thous  e  aquell 
^çïcremaran  e  de  aquí  tiraran  e  correran  sancta  Coloma.  £ 
j^apres  tornarsen  han  a  £gualada  e  de  allí  avisaran  lo  dit 
x^S,  R.  del  que  fet  serà.  £  si  cavalls  ha  venguts  a  sancta  Co- 
j&loma  ne  quina  companya  e  si  son  scampats  o  stan  alli  oen 
j&ahra  part. 

sE  lo  S.  R.  hagut  avis  dispondra  segons  li  parra.  Entre 
•lant  ells  nos  moguen  de  Agualada.  f  Rex  Petrus,  f 


Digitized  by 


Google 


^^ 


"mm^n^rw^ 


FRANCESCH   CARRERAS   Y    CAMDI  1 99 

»Expeditum   apud  villam   Apiarie  die   XXIII   Maii   M"* 
:.CCCCLXIIII.» 

Finit  lo  cumpliment  d'  aquesta  missió  lo  22  de  Juny,  tro- 
vantse  aquell  Sobera  en  la  vila  de  Cervera,  disposa  que  Joan 
de  Branches,  Pere  Joan  Ferrer  y  Miquel  Sayol,  ab  una  bona 
part  del  exercit  real,  fessin  la  via  de  Tarroja  per  requerir  los 
de  la  vila  se  reduissen  à  sa  jautoritat.  Arxibats  davant  sos 
murs,  per  un  trompeta  foren  requerits  vinguessin  a  obedièn- 
cia de  la  terra.  Mes  los  de  dins,  qui  eren  molt  enduraits  e 
obstinats^  tiraren  ab  balesies  e  çarabatanes  al  dit  trompeta  e 
a  nostres  gents  e  començaren  ferir  de  aquelles  cridant  e  in- 
vocant lo  nomd  el  Rey  Joan  e  de  cardona  e  dient  paraules  in- 
iurioses.  Desprès  de  hagut  petit  coloqui  entre  los  capitans 
del  exercit,  en  lo  que  los  parers  no  eren  iguals,  com  alguns 
creyan  no  devia  combaiirse  y  ho  feyen  attes  que  no  havien  ma^ 
nament  de  nos  de  combatre  per  aquella  volta,  e  altes  que  no 
havien  scales  ne  altres  artelleries  necessàries  maiorment  que 
la  vila  es  molt  fort  e  ben  murada  e  f ossada  de  fos  e  contra 
fos.  Finalment  vist  que  la  nostra  gent  stava  molt  animosa  a 
donar  lo  dit  combat  e  que  envides  se  podia  retenir  ans  tota 
via  se  empenyia  vers  la  muralla  en  lo  nom  de  deu  e  de  sent 
Jordi  fonch  deliberat  combatre.  E  ordenades  les  batalles  axi 
com  se  pertanyia  molt  valentment  e  animosa  fonch  donat  lo 
assalt  e  entrada  per  força  d  armes  la  dita  vila  e  donada  a 
saccomano,  E  per  gràcia  de  deu  en  la  dita  entrada  no  .ha 
mort  sinó  dos  homens,  ço  es  un  de  cascona  part.  Es  ver  que 
ni  ha  de  nafrats  fins  en  quinze  de  nombre , 

Perduda  la  ciutat  de  Lleyda,  Cervera  quedava  en  molt  pe- 
rill: per  ço  Pere  IV  no  la  desampara  de  gent  ans  disposa  s' 
hi  quedin  com  à  capitans,  Pere  Joan  Ferrer  y  Bertran  d'  Ar- 
mendariz.  Ab  exa  comanda  proseguian  lo  29  de  Juliol,  de 
quina  data  tenim  una  llarga  y  poch  curiosa  carta  de  aquell 
Monarca,  de  la  que  'n  donam  lo  següent  retall,  puix  pinta  en 
cert  modo  lo  estat  intern  de  Cervera: 

«Sosteniu  vos  com  a  homens  e  confortau  vos  virilment  e 
»aiudauvos  com  a  homens  usats.  E  qualsevol  sospitosos  tra- 
»heu  de  aqui  e  executau  e  serà  mester  e  pecau  pus  tost  en  mes 
»fer  en  quant  als  sospitosos  que  no  erreu  en  poch  executar  e 


Digitized  by 


Google 


900  PERE  JOAN  FERRER 


j^en  ésser  remisos  e  massa  piadosos:  estranyeu  vos  ablosPaers 
»e  altres  que  conexereu  ésser  leals.  E  hagut  vostre  Consell  e 
:»colloqui  ab  los  Paers  si  a  ells  parra  los  jueus  los  quals  e  los 
)»conversos  nos  tenim  per  sospitosos  e  tals  los  reputatn  los 
;»expeiliu  e  de  lurs  bens  prenent  ab  memorial  e  inventari  com 
y>Sí  prestats  vos  porien  servir  e  aiudar  en  aquesta  necessitat  per 
»io  pagament  de  aquexa  gent.;» 

Lo  dia  primer  de  Setembre  del  any  1464,  lo  Condestable 
Rey  envia  à  Cervera  cent  infants  y  alguns  cavalls  baix  lo  co- 
mandament de  Jaumot  de  Copons,  à  la  par  que  nombra  Ca- 
pità de  dita  vila  à  N*  Hucb  de  Copons.  Axis  ho  comunica  é 
sos  paers  y  ensemps  los  hi  diu:  E  per  quant  en  Pere  joanje^ 
rrer  e  joan  darmendae^  son  molt  necessaris  aci  en  npstre  ser- 
vey  cove  vinguen  a  nos  per  acompanyarnos  en  coses  concer- 
nents nostre  servey  los  scrivim  e  manam  vinguen  a  nos: 
pregam  vos  ho  haiau  a  be  car  tot  es  benefici  vostre  (i). 

De  r  any  1464  ne  sabem  com  Pere  IV  premià  los  serveis  de 
Ferrer  à  la  causa  catalana  fentli  mercè  dels  bens  que  foren  del 
diputat  rebel  Joan  Ça  Bastida,  alies  Hostalrich,  y  ab  ells  lo  terç 
de  la  torra  de  Sant  Genis  de  Horta,  La  família  d' en  Bastida  es- 
tant à  Barcelona,  s' aprofita  del  termini  fixat  pel  Condestable  i^ 
les  mullers  y  fills  dels  desertors  y  enemichs  de  la  terra,  pera 
partir  dels  Uochs  subjectes  é  sa  obediència.  Y  axí,  obtingut  lo 
salconduyt  necesari  en  data  de  25  de  Juliol,  partí  de  la  Ciutat 
Na'Çatarina  Joana,  muller'd*  en  Bastida,  ab  ses  dues  filles,  les 
did«s  d'  aquestes,  una  esclava  negre  y  tres  dones  servidores,  y 
escoltades  per  quatre  ciutadans  de  Barcelona,  segurament  à  ca- 
vall, y  ab  cinch  homens  é  peu  pera  conduhir  les  adzembles. 
Li  fou  prohibit,  en  lo  guiatze  que  se  li  lliurà  porturseo  jo 
yes  de  valor,  lletres  en  que  se  donàs  compte  de  mohiments  de 
tropes  y  ahres  naves  de  la  guerra,  y  diner,  mes  que  lo  neces- 
sari pel  viatje  que  emprenían  vers  Manresa  y  frontera  de 
Joan  II. 

(i)  En  lo  registre.  Exercitum  I  Petri  Comesíabilis  PortugaïicB 
hont  ve  copiada  dita  carta,  s^  hi  llegeix  la  nota  marginal  non  fuit 
expedita  sub  hac  forma.  També  cal  observar  que  aqui  s*  anomena  à 
Armendariz,  Joan,  y  en  la  carta  del  29  de  Juliol,  Bertran,  no  sabent 
si  's  tracta  4els  dos  cosins  ó  si  hi  ha  ^rror  de  nom. 


Digitized  by 


Google 


■y^r 


FRANCESGH   CARRERAS  Y   CANDI  201 

Quan  à  5  de  Febrer  de  1468,  lo  Infant  Joan,  Llochtinent 
de  Reyner  d'  Anjou,  confirmà  à  Pere  Joan  Ferrer  y  à  sos 
successors,  la  predita  donació  enumera  los  bens  d'  aquell,  y 
diu  ésser  à  Barcelona  un  palau  en  lo  carrer  de  Mercaders 
(hospicio  cum  introitibus  et  exitibus;)  diferents  molins  prop 
del  Portal  Nou;  à  Sant  Genis  d*  Horta  una  torra  ab  moltas 
terras,  vinyas,  casas,  etc,  y  molts  censals  morts  y  altres 
rendes  que  percibía  del  General  de  Catalunya,  de  la  Ciutat 
de  Barcelona,  del  Comte  de  Prades,  del  Comte  de  Cardona  y 
de  diferents  altres  persones  de  [Catalunya^  Aragó  y  Mallorca. 


VII 


Lo  dia  18  d*  Abril  del  any  de  1465,  lo  estament  mili- 
tar elegeix  à  Pere  Joan  Ferrer  en  diputat  de  la  Genera- 
litat de  Catalunya,  per  durant  la  absència  ó  impediment  d' 
en  Artal  de  Claramunt  (i). 

En  lo  Maig  del  1465,  Pere  IV  assitiava  à  La  Bisbal  del 
Ampurdà,  siti  laboriós,  tant  pels  molts  recursos  dels  sitiats, 
quan  per  les  bones  condicions  de  la  fortalesa.  Pera  apoderar- 
sen  y  donar  1*  assalt  definitiu,  esperava  un  reforç  de  gent  que 
devian  menarli  sos  capitans,  Pere  Joan  Ferrer  y  lo  navarro 
Armendariz.  Per  carta  del  sindicb  de  Barcelona  Joan  Matheu, 
data  de  2  de  Juny,  qui  's  trobava  ab  lo  Rey  en  aytal  siti,  sabem 
ésser  llur  arribada  al  camp  sitiador  en  aquest  dia,  puix  relata: 
Vuy  es  entrat  Armandar is  ab  Pere  Johan  Ferrer  ab  tots 
los  de  Cavall.  Be  li  vingué  aquest  reforç  al  Condestable  Rey. 
Als  tres  dies,  lo  dimecres  5  de  Juay,  se  lliurà  fort  y  decisiu 
combat  ab  escampament  de  sanch  per  abdues  parts,  essent  los 
sitiats  mesos  en  gran  derrota.  A 1'  endemà  entrats  à  parlament 
ab  lo  Condestable,  fou  convingut  rendir  al  dia  següent,  7  de 
Juny,  aquella  plaça,  segons  ho  manifesta  Pere  IV  als  Conse- 
llers de  Barcelona,  en  carta  firmada  de  son  propi  puny  y  cus- 
todiada en  nostre  arxiu  municipal. 

.    (i)    Vegis  r  apeadix,  docament  nombre  III. 


Digitized  by 


Google 


202  P£RE  JOAN    FERRER 


No  sabem  com  fou  ni  à  que  obeí,  que  sobtadament  dexés 
Ferrer  la  sella  del  cavall  per  la  cuberta  de  la  nau. 

Feliu  de  la  Pena  dona  à  compendre  que  à  derrers  del  1465 
tindria  lo  comanament  d'  un  estol  de  naus  tramés  en  socors 
de  Mahó,  qual  població  assitiavan  los  mallorquins  partidaris 
de  Joan  11,  à  les  ordes  de  Nicolau  Carròs  y  Francesch  Bur- 
gués. 

À  primers  de  Janer  de  1466  lo  propi  autor  explica  que 
havent  arribat  é  Barcelona  Pere  IV,  ordenà  à  Ferrer,  qui 
aleshores  tenia  vint  vaxells  à  son  cérrech,  partis  en  socors  de 
Amposta  assitiada  per  1*  exèrcit  enemich  comanat  pel  rey 
Joan  II,  en  persona,  qui  dessitjava  apoderarse  de  Tortosa  y 
demés  castells  y  llochs  forts  de  les  vores  del  Ebre.  Arribat  da- 
vant la  Ampolla,  pera  que  lo  socors  fos  més  eficaç,  los  de 
Tortosa  li  enviaren  tres  naus,  una  d*  elles  de  grandor  estraor- 
dinari,  ab  molta  artilleria  y  mil  homens  de  guarnició.  Ab 
grans  treballs  arribà  lo  socors  à  Amposta,  logrant  ab  ell  dila- 
tar no  caigués  à  mans  de  son  tenaç  sitiador  fins  al  21  de  Juny 
vinent. 

La  guerra  al  Sud  de  Catalunya,  no  esdevenia  gens  favora- 
ble à  Pere  IV.  Com  Joan  II  hi  concentràs  molta  tropa,  los 
catalans  se  veyan  obligats  à  trametrehi  gent  pera  resistirlos. 

Trovantse  à  Vich  Pere  IV  lo  3o  de  Març  del  any  1466, 
desde  hont  dirigeix  y  organisa  lo  armament  d*  una  esquadra 
conduidora  d' algun  socors  pera  la  ciutat  de  Tortosa,  nombra 
en  capità  de  aquella  y  de  la  gent  embarcada,  à  Pere  Joan  Fe- 
rrer ab  les  superioritats  preeminencias  drets  e  emoluments  al 
dit  offici  de  Capità  deguts  o  pertanyents.  Ensemps  li  dona 
les  instruccions  que  en  lo  vinent  memorial  se  copiaran  ínte- 
grament: 

ffPrimo  que  aplegat  que  sia  lo  dit  Capità  à  Barchinona  do 
«extrema  e  gran  pressa  de  la  expedició  de  la  dita  armada  axi 
»de  homens  com  de  Navilis  fustes  vitualles  com  de  totes  altres 
»coses  necessàries. 

»Mes  dara  obra  prompta  que  sien  amprats  axi  homens  de 
•honor  com  tota  altra  manera  de  gents  que  en  aquests  socors 
0sien  aptes  e  puguen  anarattes  maíormentquelo  ditS^'^' atorga 
•guiatge  e  longament  a  tots  los  qui  iran  armats  exceptantne 
•les  coses  en  tals  guiatges  de  armada  exceptar  acostumats,  du- 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y    CANDI  203 

•rador  mentres  staran  en  lo  viatge  e  per  sis  mesos  après  e  dels 
9qui  iran  baia  de  haver  nòmina  lo  dit  pere  joan  ferrer  e  aque- 
»lla  mostren  al  dit  S.°'  Rey  en  sa  fe  adverar  qui  hi  serà  stat 
«realment  a  causa  que  lo  guiatge  sia  a  aquells  servat  e  sien 
•creades  de  la  gent  Conestablies  de  XXXX  o  L  homens  cas- 
•cuna,  preposant  a  cascuna  de  aquelles  un  home  de  honor. 
»Fet  aço  arrebatadament  e  ab  gran  pressa  la  mes  ques  puga 

•  tots  los  qui  hauran  anar  se  recullen  e  les  Naus  e  armada  se 
•pertesquen  en  lo  nom  de  deu  per  forma  lo  dit  soccors  si  pos- 
Bsible  es  e  a  deu  serà  accepte  se  fes  aquestes  festes  prenent 
Of>art  per  principi  de  la  setmana  sancta  algun  dia. 

:»E  jatsia  aquest  soccors  sia  ordenat  principalment  per  Tor- 
v'iosa  y  tal  es  la  intenció  del  dit  S.o'' se  socorrega  Maho  de 
«(ornada.  E  si  fos  vist  hagut  sobre  aço  consell  dels  del  Con- 
»cell  Real  resident  en  barchinona  partint  la  armada  de  la 

•  platja  de  Barchinona  degués  passar  per  Maho  e  fet  alli  lo 
»degut  ab  promptitut  e  sens  perdició  de  temps  se  tir  tantost  a 
•Tortosa,  faças  azi,  e  si  serà  vist  deure  primer  tirar  a  Tortosa, 
»com  es  lo  parer  del  dit  S.^"*  e  partint  de  alli  fet  lo  soccors  que 
»vaia  a  Maho  per  semblant  sia  fet  lo  que  millor  serà  vist  e  de  • 
»lliberat.  Attenas  emperò  tota  via  e  principalment  al  soccors 
sfet  de  Tortosa  per  la  qual  aquesta  despesa  se  fa.  E  encara  al 
j»qual  fet  volem   mes  sia  mirat  com  mes  vaia  en  aquell  en 

•  nostre  servey  e  benefici  de  la  pàtria  e  libertat  universal. 

•E  essent  deu  permetent  e  obrant  a  la  Ampolla  havent 

•  primer  provehit  o  lançat  home  en  terra  e  haguda  lengua  de 
»'a  Ciutat  e  de  la  dispositio,  e  plegades  les  adzembles  e  gent 
j»vist  la  cosa  no  haver  contrari  o  tal  que  prevaler  pogués  des- 
Bcarxegades  les  vitualles  e  treta  la  gent  sien  en  lo  nom  de  deu 
•portades  e  conduïdes  a  la  dita  Ciutat  servat  lorde  que  cove. 

•Si  emperò  hi  arrlbassen  cavalls  en  contrari  per  obstar  e 

•  per  les  nostres  gents  no  si  pogués  obviar  stigas  la  armada  en 

•  jolit  o  sobre  lo  ferro  sobre  la  EmpoUa,  e  dalli  avisaran  lo 
•dit  S.o''  del  stament  de  les  coses  e  del  que  haguessen  mester 

•  e  fer  se  pogués  per  lo  dit  S,^^  Però  entretant  vista  la  disposi- 
•cio  per  les  vies  e  lochs  apparents  possibles  e  mes  fàcils  apar- 

•  tantse  maiorment  la  gent  contraria  e  obstacle  facen  traguen 

•  en  terra  lo  soccors  lo  qual  deu  permettent  fet  tiren  a  Maho 
•si  fet  no  fos.  E  après  a  Barcelona. 

•Carregaran  emperò  les  lanes  olis  e  altres  coses  que  alli 
j»per  a  Barchinona  carregar  se  poran. 


Digitized  by 


Google 


» 


304  P^^B  'O^^   FERRER 


»E  per  que  poria  ésser  en  aquest  viatge  e  discorrent  les 
ttmars  encontrassen  alguns  Navilis,  aquells  regonexeran  e  sis 
Dvol  sien  de  Cathalans  Portugueses  Venecians  GenovesesCas- 
tttellans  o  qualsevol  nacions  que  portassen  robes  de  infels  o 
i>enemicbs  aquelles  com  a  coses  confiscades  e  de  bona  guerra 
»los  leven  e  sien  conservades  e  conduïdes  a  Barchinona  a  la 
vdïsposítio  de  dit  S.^^  pagats  los  noHts  si  serà  vist  se  degenpa- 
Bgar  los  quils  portaven. 

»E  si  tals  Navilis  qui  per  la  dita  armada  se  enconrtraran  ni 
tthaura  alguns  de  Franceses  e  Castellans  que  sien  obedients e 
»de  la  part  dels  Cavallers  e  Genoveses  e  Napoletans  o  súbdits 
«Jel  Rey  Ferrando  aquells  pendran  e  portaran  a  Barchinona 
»ab  totes  les  robes  en  aquells  existents  sens  diminucio  de 
■aquells  ó  ab  lo  menor  dan  ques  pora  a  disposició  e  orde  del 
•S.*»*"  Rey  qui  madurament  veurà  que  de  aquell  serà  faedor 

»E  sia  attes  tota  via  que  en  aquest  maneig  e  apparellper 
«partir  se  serven  cauteles  degudes  e  secretament  se  faça  lo  que 
»fer  se  degà.  E  sinó  pochs  no  £no?  sapien  la  forma  del  que  se 
)»ha  de  fer. 

»B  hauràs  lo  dit  pere  joan  ferrer  en  lo  negoci  dessusdite 
«coses  dependents  de  aquell  ab  aquelles  pratiques  discreció e 
«prudència  que  delí  la  M^•t  del  S.^r  Rey  indubitadamentcon- 
»fia.  t  Rex  Petrus.  f 

sExpeditum  apud  Civitatem   Vici  die  XXX  mensis  Marcii 
»Anno  Millesimo  CCCCLXVI.» 

Lo  dijous  3  d'  Abril  lo  Rey  escriu  é  Ferrer  dientli:  Com  ha 
in  formació  que  en  lo  fet  de  la  armada  de  Tortosa  se  proceeix 
lentament.  Perquel  prega  e  encarrega  hi  vulla  entendre  e 
dar  tal  orde  que  lo  negoci  haia  presta  expedició. 

Lo  dissapte  b  d'  Abril  li  escriu  novament  pera  que  done 
orde  se  armen  les  mes  fustes  ques  puga  on  pugen  Tres  mil 
homens  per  lo  soccors  de  Tortosa. 

Lo  dilluns  14  d'  Abril  en  altra  lletra  li  recomana  que: j;ír- 
que  nostre  S.<^^  dirigescha  aquella  armada  o  soccors  de  Tor- 
tosa lo  prega  faça  confessar  e  combregar  tots  los  qui  ab  ell 
muntaran  en  aquella  armada. 

Lo  28  d'  Abril  desde  Manresa  li  escriu  novament  respo- 
nent à  una  lletra  de  Ytvvtt^  excusantse  que  ell  no  pot  a  pre- 
sent supplir  al  que  demana  dels  CCC  homens.  Però  que  ell  e 


Digitized  by 


Google 


j 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  205 

los  Deputats  e  lo  Concell  real  aqui  nescriu  hi  donen  la  millor 
manera  que  por an. 

Lo  3o  d'  Abril  li  ordona  partescha  descontinent  ab  la  ar^ 
mada^  y  lo  3  de  Maig  escriu  al  Capità  de  Tortosa  confortant 
lo  e  avisantlo  que  lo  soccors  es  partit. 

Lo  Dietari  de  la  Diputació  en  la  Jornada  del  dimecres 
3o  d'  Abril  nos  diu: 

Aquest  die  se  perlongaren  de  la  plaia  de  la  mar  de  Bar- 
chinona,  aquelles  IIII  Naus  armades,  dos  bergantins,  una 
galiota  e  Nou  lenys  grossos  carregats  deformeni  ab  Mil 
combatents,  de  les  quals  fustes  Jonch  capità  lo  honorable  en 
Pere  iohan  ferrer  ciutadà  de  Barchinona.  E  anaven  per  so- 
córrer  la  ciutat  de  Tortosa,  la  qual  stava  grans  dies  ha  ase- 
tiada  per  lo  Rey  Johan  e  per  los  seus.  E  après  devien  anar 
socórrer  la  vila  de  Maho  qui  stava  per  semblant  asetiada  per 
los  mallorquins  qui  eren  de  la  voluntat  del  dit  Rey  Johan,  e 
per  los  homens  de  la  vila  de  Ciutadella  quils  eren  molt  ene-- 
michs. 

Les  empreses  de  Tortosa  y  Mahó  foren  portades  é  terme, 
ab  poca  felicitat.  Abans  de  la  primera  quinzena  de  Maig 
(y  segons  nostre  compte  segurament  lo  dia  ii)  Ferrer  estigué 
de  retorn  à  Barcelona,  comunicant  tot  seguit  à  Pere  IV, 
qui  aleshores  se  trobava  à  Manresa,  lo  resultat  de  la  expe- 
dició, ço  es  la  insuficiència  del  socors  trames  à  Tortosa,  atès 
la  magnitut  del  perill  en  que  's  trobava.  A  i5  de  Maig  lo  Rey 
escriu  als  Consellers  provehint  en  lo  que  Ferrer  li  deya  y  re- 
.  comanant  aprontar,  al  menys  dos  cents  homens  mes  de  re- 
fresch,  pera  altre  armada  que  farà  novament  aquella  via.  Dis- 
posa, davant  tanta  necesítat  y  penúria  de  diner,  se  procure 
haver  algunes  de  les  joyes  que  possehexen  les  iglesies,  pera 
amonedar  son  or  y  azi  atendre  à  les  despeses;  joyes  que  mes 
avant,  finida  la  guerra,  seran  be  prou  reposades. 

Igualment  lo  3 1  de  Maig  escriu  Pere  IV  al  Portant  veus 
de  Governador  de  Catalunya  y  als  procuradors  de  Tortosa. 
A  aquell  li  diu  que  per  quant  la  armada  deu  tornar  a  Tor- 
tosa e  axi  es  intenció  del  S.  Rey  quefaçafer  una  crida  que 
dins  tres  hores  si  algú  serà  èxit  de  les  fustes  haia  a  tornar 
dins  aquelles  e  aço  sots  pena  de  la  vida:  per  vigor  de  la  qual 
executarà  aquell  qui  trobarà  contrafaent  fent  lo  penjar.  Als 
dits  procuradors  los  hi  comunica  \o  poch  fruyt  que  la  armada 


Digitized  by 


I 


Google 


206  PERE  JOAN    FERRER 


fins  al  dia  present  fet  ha  en  vosaltres.  En  ella  declara  que  si 
diners  e  forma  haguessem  haguda  de  soccorrer  per  terra  ah 
poder  de  cavalls  aqueixa  Ciutat  se  fora  fet;  que  la  armada  al 
sortir  de  Barcelona  feu  la  via  de  Mahó,  y  desprès  de  feia  al- 
guna digressió^  es  en  aqueixes  mars  applegada,  dexant  de 
soriir  son  effecte^  e  sens  Jruyt  e%  tornada  sah  deu  perquè. 
Los  aconsola  y  conforta  ab  paraules  molt  cristianes  y'ls  diu 
que  51  be  aqueixa  armada  se  desfés  forma  hi  ha  deferne  al- 
tra maior^  puig  Deu  volent  creu  milloraren  los  temps  ja  que 
espera  en  los  Rey  de  Anglaterra  nostre  molt  car  e  molt  amat 
jrarey  en  nostre  molt  cosingerma  mossèn  de  Charloys  e  al- 
tres aiudes  que  aci  callam  per  causa  de  brevitat.  Cogitat  dal- 
tra  part  les  forces  del  adversari  quant  son  exinanides:  vell 
poch  amat  ede  aiudes  destituït^  lo  Regne  del  qual  als  humans 
durable  no  appar.  Daquiavant  sia  remes  tot  al  omnipotent. 

Lo  ^  de  Juny  ordona  al  Veguer  de  Barcelona  que  no  con- 
senta  partir  de  alli  nenguda  fusta  o  navili  que  primer  no  li 
hnia  scrit  qual  de  aquelles  se  aturarà  a  causa  del  soccors. 
A  mes  expedí  tres  lletres  als  eíFectes  següents: 

«Primo  al  portant,  veus  de  Governador  en  Cathalunya 
»com  lo  S.^^  Rey  sta  en  admiratio  com  no  ha  executat  son 
«manament  de  haver  feta  crida  que  dins  Tres  hores  de  les 
■  fustes  de  la  armada  sehaguessen  a  recullir  en  aquelles.  E 
•encara  que  haia  cessat  de  fer  aquella  per  consell  ni  dellibe- 
»ratio  del  Concell  real:  car  lo  dit  concell  no  ha  a  veore  sobre 
sies  de  les  delliberations  del  dit  S.  e  que  lo  dit  S.  pren  aço  a 
vmolestia:  del  que  per  aquesta  vegada  la  por  acusat  pero  que 
•daquiavant  que  per  delliberatio  de  Concell  real  ni  per  altri 
«siigue  de  executar  la  delliberatio  sua  sinó  privar  li  ha  de  son 
•oíTici.  Axi  que  executa  tota  via  en  fer  fer  la  crida. 

•Altra  al  Bisbe  de  Vich  e  als  del  Concell  real  que  per  letra 
•del  portant  veus  de  Governador  es  lo  S.  Rey  informat  com 
•delliberatio  del  dit  Concell  ha  cessat  de  fer  la  crida  que  li 

•  manava  fer,  ço  es  que  lo  dit  portant  veus  tes  crida  que  los 
•acordats  de  les  fustes  de  la  armada  que  fossen  fora  deaquc- 

•  lles  dins  tres  hores  se  haguessen  a  recollir  sots  pena  de  la 

•  vida:  del  que  lo  dit  S.  sta  en  admiratio.  E  que  daciavantea 
•les  delliberations  del  dit  S.  no  vullen  sobreseure  ansaque- 
•lles  facen  executar. 


Digitized  by 


Google 


PRANCE8CH   CARRERAS  Y   CANDI  207 

»A  Pere  ioan  ferrer  Capità,  com  ja  ha  proveit  hi  encara  hi 
•proveirà  scrivint  al  Portant  veus  de  Governador  e  concell 
»real  que  tota  via  los  hi  face  tornar.» 

En  carta  que  Pere  IV  tramet  al  capità  de  Miravet  mossèn 
Ça-Cirera,  en  data  de  4  de  Juny,  li  manifesta  que  si  lo  soc- 
cors  de  Tortosa  no  ha  haut  ioch  no  fallirà  Deu  volent  altra 
e  altra  armada,  per  ço  li  notifica  que  stiga  ab  bon  animo  e 
ferm.  En  altra  del  8  als  procuradors  de  Tortosa 'Is  diu  que 
quant  en  lo  mon  al  S.  Rey  sia  possible /ara  de  Naus  Galeres 
Calaveres  e  de  altres  fustes  sien  soccorreguts;  à  Pere  de  Bell- 
lloch,  capità  de  Tortosa,  altre  quasi  semblant,  e  pregant  lo 
conforte  aquell  poble  de  Tortosa,  car  lo  S.  Rey  treballarà  la 
armada  sia  reforçada. 

Lo  plan  que  lo  rey  Pere  tenia  pera  soccorrcr  à  Tortosa  y 
que  avans  de  realisarse  lo  sorprengué  la  mort,  ve  manitestat 
en  la  carta  que  lo  4  de  Juny  dirigeix  als  Consellers  y  Consell 
de  Cent  de  Barcelona.  Per  ferse  be  dit  soccors,  diu  haverse 
de  formar  dos  exèrcits  en  combinació  un.  per  mar  y  altre  per 
terra,  formant  lo  primer  Naus  Calaveres  galeres  e  altres 
fustes  per  conduir  vitualles  y  lo  segon,  sis  mil  peons  y  quatre 
cents  cavalls.  Emperò  que  atès  lo  estat  del  pais,  falta  de  ca- 
valls y  altres  causes,  s'  ha  de  limitar  al  de  mar,  «en  lo  qual  si 
vdeu  nos  prestas  plena  sanitat  nons  detendriem  muntar  per- 
•sonalment  per  lo  molt  que  va  en  aquella  tan  fidelissima  e 
•affectatissima  Ciutat  membre  tant  prccipuo  de  aquest  prin- 
j»cipat,  obgectant  que  no  es  de  menor  memòria  digna  Tortosa 
»que  Leyda  Cervera  Besolu  e  altres  a  les  quals  subvenir  la 
•persona  e  stat  havem  expost  e  proposat  qualsevol  perills  a  la 
•  nostra  salut.  Per  que  es  feta  en  nos  determenada  cenclusió 
•en  aquest  soccors  factible  de  mar  en  lo  qual  si  podrem  ab  la 
•aiuda  de  deu  irem,  e  per  ço  cove  dos  galeres  sien  armades 
•la  una  de  les  quals  serà  Sant  Carles  de  la  qual  nos  prenem 
•carrech  de  armar  a  nostra  costa,  si  be  vivim  com  los  corps 
•ans  tenguen  la  ploma  negra.  Laltra  arme  aqueixa  Ciutat 
•que  may  en  tota  sa  virtut  y  Noblesa  no  ha  mancat.  Mes  que 
«la  Nau  den  prats  novament  barada  sia  en  aquest  soccors:  de 
vies  altres  qui  stades  hi  son  sien  preparades  les  necessàries  e 
•no  res  superfluo  com  lo  fet  stiga  en  galeres  e  fustes  petites, 
»e  les  naus  no  sien  necessàries  sinó  per  assegurar  e  portar  les 


Digitized  by 


Google 


2Gf8  PERE  JOAN    FERRER 


•vitualies  sien  donchs  detengudes  totes  les  fustes  manques  e 
«elegides  les  approíitables  e  que  poran  anar.  Nos  entenem  ab 
Dia  aiuda  de  deu  haver  un  gran  nombre  de  gentils  homens  e 
•altra  gent  en  manera  tal  que  la  maior  part  desta  armada  se 
»fara  sens  sou  ab  la  sola  messio  e  axi  a  vosaltres  resta  poch 
•treball.  Serà  e  ira  hi  un  Conseller  lo  quius  parexera  pus 
•apte,  de  Capità  general:  no  disposem  a  present  de  altre  que 
»de  nos  mateix  si  a  deu  serà  plasent,  tant  tenim  a  cor  aquest 
•negoci  per  lo  molt  quey  va.  Lo  que  convendra  a  la  despesa 
•faedora  se  pagarà  de  Tortosa:  però  per  aquest  entretant  atès 
•lur  crèdit  a  present  nos  es  en  ésser  par  a  nos  sia  presa  una 
•  bona  part  del  argent  de  Sanctes  Creus  e  aquella  Custodia 
•antigua  que  dona  hun  Comte  durgell  de  gloriosa  recordatio 
•nostre  progenitor  a  la  gloriosa  verge  de  Monserrat  e  altres  si 
•mes  ni  haurà  axi  en  la  Seu  com  altres  parròquies  Sglesies  e 
•Monastirs  e  aquell  sia  mes  tantost  a  la  Seca  e  de  aquella 
•moneda  serà  supplit.  E  per  seguretat  de  les  Sglesies  aqui  lo 
•dit  argent  pertany  volem  los  deputats  hi  íacen  cara  del  que 
•a  nos  resta  del  General  haver  a  causa  de  les  Cinquanta  ini- 
•lia  lliures  fíns  per  Tortosa  sia  satistet  e  reintegrat.» 

Tant  per  lo  que  resulta  d'  aquesta  carta,  com  per  lo  que 
després  se  dirà.  Ferrer  acabà  de  navegar  ab  la  derrera  y  poch 
afortunada  espedició  del  mes  de  Maig. 

Lo  3o  de  Juny  es  elegit,  Ferrer,  diputat  de  la  Generalitat 
de  Catalunya  en  lloch  de  Joan  de  Corbera  (i).  Pren  part  en 
les  delliberacions  dels  dies  2,  3,  4,  5,  6,  7,  8  y  9  de  J_uliol  y 
portà  la  representació  de  la  vila  de  Puigcerdà  com  se  pot  veu- 
re en  la  acta  de  la  sentada  del  dia  4.  En  la  del  6  de  Juliol  se 
'ns  manifesta  que  fou  feta  conclusió  et  deliberació  ab  vots 
passats  per  via  de  scrutini^  que  los  honorables  en  Pere  Johan 
Ferrer^  e  Johan  darmendari:^,  don^^ells,  sien  capitans^  abdo- 
sos  ensemps,  generals,  en  la  provincià  de  Empurda^  ço  eSy  de 
Gerona  avant,  fins  a  la  frontera  de  Rosselló. 

Del  10  al  1 5  de  Juliol  partí  vers  les  terres  de  sa  Capitania, 
tota  vegada  que  en  la  sentada  del  dia  10  representà  à  Puig- 
cerdà en  Joan  Sitjar  y  que  de  la  del  i5  per  amunt  consta  por- 
tar la  representació  de  Pere  Joan  Ferrer,  Mossèn  Bernat  Tu- 

(i)    Apeadií,  document  nombre  III. 


Digitized  by 


Google 


FRANCBSCH    CARRERAS   Y   CANDI  2O9 

rell  cavaller,  y  quan  aquest  no  hi  era  present.  Mossèn  Àntich 
Ferrer. 

Aqueix  mossèn  Antich,  era  parent  de  Pere  Joan  Ferrer, 
abdós  de  noble  família  catalana  si  be  que  presumim  no  pos- 
seian  bensquantiosos.  Nos  induheix  à  nostra  presunció  lo  se- 
güent relat  que  extrayem  de  la  obra  de  Chia,  Bandosjr  ban- 
doleros  en  Gerona.  En  la  suplica  del  fiscal  que  instruí  causa 
contra  alguns  catalans  en  147 1 ,  com  se  dirà,  esmenta  que  avans 
de  la  guerra,  era  pobre,  menesterós  y  que  per  efecte  d' ella  fou 
ascendit  al  carrech  de  capità  y  obtingué  la  propietat  d' una 
opulenta  heretat  de  valor  40.000  florins  (la  de  'n  Bastida)  si* 
tuada  à  Catalunya.  Tant  mossèn  Antich,  com  mossèn  Pere 
Joan,  eren  parents  del  Abat  de  Montserrat  Fra  Pere  Anton 
Ferrer,  mort  en  1470,  y  de  qui  diu  Serra  y  Posiius  (Historia 
de  Nuestra  Senora  de  Monserrate — 1747)  que  era  noble, 
doctOy  politicoy  de  grande  expedicion.  Y  per  tant  essent  pa- 
rent del  Abat  Ferrer,  ho  era  dels  nebots  de  aquest,  Pere  y 
Bernat  Ferrer,  abdos  militars,  (1)  havent  obtingut  lo  primer 
lo  comandament  ó  capitania  dels  llochs  y  fortaleses  del  Aba- 
diat  de  Montserrat  durant  la  època  que  historiem. 

Combatent  Ferrer  pel  Ampurdà  y  per  tant  absent  de  les 
juntes  de  la  Generalitat,  arribà  la  cèlebre  jornada  del  3o  de 
Juliol  en  la  que  fou  elegit  pels  diputats  rey  de  Catalunya  Rey- 
iler  d^  Anjou  (2).  Trasladarém  la  acta  de  sa  elecci(i  que  no  per 
ésser  curta  dexam  de  consideraria  notabilíssima. 

Pus  a  nostre  Sentor  Deu  es  stat  plasent  apellar  al  seu 
Regne  lo  Ilustrisimo  Senyor  Rey  en  Pere  de  loable  recorda- 
ció  no  lexant  progenia  alguna  del  Seu  coro  legittimament 
descendent,  deu  ésser  demanat  e  clamat  decontinent  per  Rey 
e  Senyor  lo  Ilustrisimo  Senyor  Rey  de  Sicilià  Rey  reyner 
vulgarment  apellat.  Axi  perquè  justícia  ho  vol,  com  perquè 
la  sua  altesa  es  virtuosissima,  e  te  ja  fill  primogènit  home 
valaros  timorat  e  de  molta  virtut  e  seny  decorat,  ja  insiguit 

(i)    ApendiX)  document  nombre  III. 

(2)  René  d*  Anjou,  axí  anomenat  en  França  y  Provença,  en  los 
documents  catalans  del  segle  XV  ve  anomenat  ab  les  dues  variants 
de  Rejrner  y  de  Renat.  Nos  inclinàm  à  adoptar  la  primera  en  nostre 
concepte  més  conforme  ab  lo  nom  provençal  y  per  tant  ab  T  origen 
de  la  llengua  catalana. 

S7 


Digitized  by 


Google 


2rO  PERE  JOAN    FERRER 


de  fill  mascle  de  edat  de  XV  111  anys  o  circa  molt  bella  crea- 
tura.  E  lo  dit  Senyor  Rey  te  la  terra  specialment  prohença 
molt  vehina  a  aquest  principat  de  Cathalunya  abundosa  e 
farta  de  moltes  coses  specialment  de  forments  dels  quals  lo 
dit  principat  e  seyaladement  la  Ciutat  de  Barchinona  molt 
sovint  afreture  e  per  altres  deguts  motius  qui  a  bocha  per 
les  dites  persones  eletes  seran  referits. 

Y  fou  procehit  a  votar  sobre  aquell  e  axi  discorreguts  los 
vots  públicament  dits  e  recitats  per  quascu  del  dit  consell^  e 
aquells  en  scrits  redigits,  concordaren  Quaranta  e  vuyt  del 
dit  consell  en  comuna  opinió  que  lo  dit  pensament  era  stat  be 
e  degudament  fet,  que  ells  eren  daquell  parer.  E  covenia 
ésser  prestament  exequtat  per  utilitat  e  benavenir  de  la  cosa 
publica  del  dit  principat,  E  axi  fou  conclòs  e  deliberat  com 
en  lo  dit  pensament  es  contengut. 

Les  altres  emperò  persones  del  dit  consell  no  deniaren  del 
dit  parer  sinó  en  quant  semblave  a  ells,  que  ans  de  fer  elecció 
0  deliberació  del  dit  Senyor  Rey  deuse  ésser  sabut  en  perti- 
nent manera  si  la  sua  Senyoria  acceptaria  e  qual  potencia 
tenia. 

Lo  dit  die  a  XXX  del  dit  mes  de  Juliol  los  honorables  Con- 
sellers e  consell  de  C  jurats  de  la  Ciutat  de  Barchinona  cori'^ 
sentiren  a  la  dita  deliberació  e  pensament  haut  per  les  perso- 
nes eletes,  ço  es  que  sia  elegit  per  nostre  Rey  e  Senyor  lo  dit 
lllustrisimo  Senyor  Rey  de  Sicilià  vulgarment  appellat 
Reyner, 

En  los  subsegüents  mesos  d*  Agost  y  Setembre,  Ferrer 
prosseguí  exercint  sa  capitania  de  guerra  del  Ampurdà,  hont 
la  situació  dels  catalans  empitjorava.  Joana  Enriquez,  la  in- 
trèpida muller  de  Joan  II,  va  en  persona  y  ab  noves  forses  é 
dita  regió,  assitiant  la  fortaleza  de  Sant  Pere  Pescador  à  pri- 
mers d'  Octubre.  Precisava  que  'Is  de  Barcelona  tampoch  se 
descuydessen.  Los  diputats,  en  sessió  de  6  d'  Octubre,  acor- 
dan  trametrehi  reforç  de  gent  comanats  per  Bertran  d'  Ar- 
mendariz.  Dit  acort  refereix  com  Ferrer  no  se  ^n  era  pas  mo- 
gut, y  està  transcrit  ab  les  següents  paraules: 

Per  tots  concordablement fou  fe\a  delliberacio  e  conclusió 
que  sens  revocació  de  la  Capitania  den  Pere  Johan  ferrer  e 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  311 

Johan  darmendari\,  sie  creat  Capità,  lo  Noble  Bertran  dar- 
mendart!^,  no  solament  de  la  provincià  dempurda  ans  encare 
de  tot  lo  bisbat  de  Gerona,  axi  emperò  que  ell  sol  governe  e 
capitaneig  la  gent  darmes  e  genetaris  que  de  present  sen  me* 
ne,  e  que  ensemps  ab  los  dits  Pere  Johan  ferrer,  e  Johan 
darmendari:{,  e  ell  sol  sens  ells,  haie  tal  potestat  qual  ells  han 
dins  los  límits  de  lur  Capitania  ab  aço  emperò  que  lo  dit  Ber- 
tran preste  semblants  secrament  e  homenatje  quals  ha  pres- 
tats per  la  Capitania  de  lobreguat  e  de  altres  parts. 

Tot  lo  restant  del  any  1466  y  primers  mesos  del  1467,  no 
consta  baverse  mogut  per  res,  Ferrer,  del  Ampurdà.  En 
aquest  temps  li  son  fets  grans  carrechs  inculpantlo  de  expedir 
un  nombre  excessiu  de  salconduyts,  d'  una  manera  improce- 
dent y  que  ahvoria  les  mires  dels  contraris.  Veges  en  quina 
forma  hi  provehexen  los  diputats  del  General  en  sessió  de  23 
de  Març  de  1467. 

Ytem  per  ço  com  lo  dia  present  per  letra  e  altrament  es 
fet  avis  que  los  honorables  en  Pere  Johan  ferrer  e  Johan 
darmendari:[  Capitans  generals  en  la  provincià  dempurda^ 
han  fets  efan  Salvosconduyts  per  mija  dels  quals  la  Ciutat 
de  Gerona  e  altres  terres  dels  inimichs  se  son  provehits  e  pro- 
veexen  de  vitualles  per  aquest  sguard  los  de  put  ais  e  consell 
concordablement  fan  deliberació  e  conclusió  que  los  dits  dos 
capitans  sien  citats  a  venir  personalment  dins  deu  dies, conti- 
nuos  après  la  presentació  de  la^  citatoria  e  que  los  dits  capi- 
tans haien  partir  del  loch  on  seran  dins  tres  dies  après  la  dita 
presentació,  e  que  sie  provehit  en  aquelles  parts  que  deciavant 
no  sien  servats  salconduyt  lurs  ne  de  qualsevol  altres  parti- 
culars Capitans  daquella  provincià,  ans  sien  haguts  per  re- 
vocats  axi  com  ara  de  present  los  dits  deputats  e  consell  los 
revocam  provehints  que  si  los  dits  tres  jorns  los  dits  dos  ca- 
pitans no  eren  partits  per  venir  que  ara  per  lavors  ells  e  tots 
loctinents  sotacapitans  generals  per  ells  força  elegits  o  elegia 
dors  sien  haguts  per  revocats  axi  com  ara  los  revoquen  ab 
tota  eficàcia, 

Amarch  resultaria  per  Ferrer  aquest  acort  de  la  General!^ 
tat  de  Catalunya,  sancionat  en  lo  mateix  dia  pel  Concell  or- 


Digitized  by 


Google 


213  PERE  JOAN    FEHRKR 

dinari  de  Barcelona,  puix  quasi  ng  \  pai  dundí  major  censura 
à  sos  actes.  Arribà  é  Barcelona  en  lo  entremitj  dcL  díes4  y8 
d*  Abril  (i).  En  la  acta  de  la  sessió  dels  Diputats  celebrada  lo 
dia  8  y  en  la  que  hi  fou  present,  no  consta  hi  respongués  als 
córrechs  imputats  durant  sa  absència,  de  qual  qüestió  ja  no  i 
torna  à  parlar  en  cap  de  les  subsegüents  sessions.  Segurament 
resolta  fora  de  consell  y  d'  una  manera  favorable  à  Ferrer,  de 
nou  apareix  absent  de  Barcelona  lo  17  d'  Abril,  de  i' acta 
de  qual  sessió  sembla  depenjarne  seria  retornat  al  Ampurdà, 
tota  vegada  que  hi  llegim:  que  la  bombarda  grosa  demanada 
per  los  honorables  missatgers  de  la  Ciutat  de  Barchinona  ésser 
tramessa  als  Capitans  del  S.  Rey  qui  derrerament  son  par- 
tits per  anar  en  Empurda  no  sie  prestada  ne  tramesa  en 
manera  alguna  (2). 

En  lo  vinent  mes  de  Maig  arriba  al  Ampurda  lo  infant 
primogènit  Joan,  Llochtinent  General  de  Reyner,  ab  un  ttti' 
cit  de  francesos  é  italians.  Suposam  que  Fenerf  per  rabo  àt 
son  càrrech,  li  prestaria  homenatge  posanise  à  ses  ordres,  axi 
com  sabem  ho  feren  los  capitans  de  gent  d^  armes  y  los  pos^e- 
hidors  ó  comanadors  de  forces  y  castells  en  aquell  territori. 


VIII 

En  r  any  1467  Joan  II  forma  1  propòsit  d*  envahír  lo  Va- 
llés y  assitiar  à  Barcelona.  Comandant  personalment  un  notr* 
brós  exèrcit,  y  vehent  los  Concellers  de  Barcelona,  coïn  ^' 
aparellava  pera  anar  dret  à  Granollers,  donan  avís  als  Jurats 
d*  aquesta  vila,  en  data  de  16  de  Febrer,  pera  que  '&  guarden 
y  defensen,  prometentlos  la  inmediata  ajuda  de  Bo  fi  Uo  de 
Judice  y  Bertran  d'  Armendariz,  los  qui  tenían  ordre  de  ba- 
xar  del  Ampurdà  ab  les  tropes  de  son  comandatnenEp 

{i)  En  la  acta'de  la  sessió  del  dfa  4  d'  Abril  lo  representi  Mos- 
sèn Antich  Ferrer,  prova  de  que  no  estarà  present.  En  cambi  en 
la  del  8  son  nom  ve  continuat  en  la  llista  dels  assistents  ú  la  sessió. 

(2)  En  los  subsegüents  consells  de  la  Diputació,  Ferrer  torna  i 
ésser  representat  per  Antich  y  per  Turell,  segons  tenim  dit  ahanv 
Axó  demostrarà  sa  absència  de  la  Ciutat. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y  CANDI  2t3 

Lo  dia  següent,  17  de  Febrer,  Joan  II,  (qui  desde  Sant  Cu- 
gat del  Vallés  havia  partit  à  Sabadell,  bont  per  alguns  parti- 
daris seus  li  'n  foren  obertes  les  portes  de  la  vila  amparantse 
d*  ella  sens  combat)  se  trobava  senyor  de  Montmoló  y  d'  al- 
tres poblacions  del  Vallés  que  no  havian  ni  muralles  ni  cas- 
tells Lo  propi  dia,  una  esquadra  de  vuyt  vazells  del  rey  Joan, 
en  sa  majoria  genovesos,  apareix  ó  les  guaytes  de  Montjuich 
ab  intent  de  bloquejar  per  mar  à  la  Capital  Catalana. 

Arribats  los  reforços  de  Boíiilo  y  Armendariz,  lo  Rey  Joan 
empren  forsosa  retirada  à  Sant  Cugat  ab  sos  sis  cents  cavalls, 
hont  se  fortifica,  esperant  d'  un  moment  al  altre  la  arribada 
de  son  fill  bastart,  lo  Maestre  de  Calatrava,  ab  altres  dos  cents 
cavalls  més.  En  exa  disposició  estava  lo  primer  de  Març, 
dampnifícant  à  Barcelona,  ja  trencantli  V  aygua  de  la  cequia 
y  privantla  de  molre,  ja  per  altres  vies  y  maneres. 

Suposam  que,  en  aquesta  època,  los  catalans  perderen  é  Grú- 
noUers,  per  més  que  positivament  s'  ignora  la  manera  com  lo 
fetsuccehi.  A  Pere  Joan  Ferrer  II  pertoca,  en  Juliol  de  1467, 
la  empresa  de  retornar  à  obediència  de  Catalunya  à  la  dita  vila 
la  qual  estretament  tenia  assitiada.  Com  les  forces  de  que  dis- 
posava fossen  insuficients  pera  cobraria,  amurallada  com  era 
la  vila  y  segurament  ben  guarnida,  los  Concellers  de  Barce- 
lona li  trameten  un  reforç  de  gent  comanat  per  mossèn  Bell- 
Uocb.  En  lo  dimars  3  d'  Agost,  Ferrer  havia  trobat  medi  de 
que  alguns  de  la  vila  li  franquegessen  lo  portal  y  aquell  ma- 
teix dia,  al  arribar  lo  dit  Bell-lloch,  à  son  camp,  lo  veu  ja 
ensenyorit  de  Granollers. 

Una  vegada  dins  la  vila,  tractà  de  posarhi  ordre.  Alguns 
habitants  de  Granollers,  segurament  los  partidaris  del  rey 
Joan  II,  organisadors  de  la  sua  defensa  y  tal  vegada  causants 
de  sa  pèrdua,  foren  empresonats  y  portats  à  Barcelona  y  entre- 
gats  pera  sa  guarda  y  custodia  à  Boíiilo  de  Judice.  Sis  foren  los 
empresonats  y  entre  ells,  tres  dels  jurats  de  la  vila.  Llurs  con- 
vehins  treballavan.  activament  pera  obtenir  sa  llibertat  trame- 
tent al  Primogènit  dos  missatgers  pera  que  los  volgués  deslliu- 
rar de  la  presó.  Sos  esforços  no  van  seeuits  de  prompte  y 
favorable  èxit,  puig  en  la  derrera  deçena  d*  Agost  res  havian 
obtingut.  Pera  formar  criteri  d'  aytals  negociacions,  en  les  que 
la  ciutat  de  Barcelona  no  dexà  de  prestarhi  sa  valiosa  coope- 
ració, trasladarem  una  carta  escrita  pels  Concellers,  als  missat- 
gers de  la  Ciutat  en  lo  camp  del  Llochtinent  de  Reyner. 


Digitized  by 


Google 


2t4  PERE  JOAN    PE:PREH 

«Als  molt  honorables  e  molt  savis  Senyors  los  Missdtgens 
de  U  CÍLLtflt  de  Barchinona  al  Ilusirhímo  S.  Primageníi 
[ramesos> 

Molt  honorables  e  molt  savis  Senyors:  lo  lochtinentdc 
Batk  c  en  Miquel  Ripoll  notari  de  la  vila  de  Granollers  nn 
al  S  Primogènit  per  alguns  procehiments  contra  elUealircs 
de  la  dita  vila  feis  per  en  Pere  Joan  farrer.  Per  quani  la  díia 
vila  de  Granollers  es  carrer  de  Barchinona^  e  £on  com  uns 
Ciutcdans  nostres  vos  pregam  los  dessus  díís  haiats  per  ben 
recomenats  donantlos  tota  aquella  endreça  e  aíuda  que  pareu 
ab  lo  dit  Senyor  Primogènit,  com  muit  e  molí  desijem  apcr- 
lissimamenE  coneguen  ia  intercessió  vosire  haverlosaproffitarp 
E  sia  Senyors  molt  honorables  e  savis  Senyors  la  diviniía! 
vostre  guarda.  Scrita  en  Barchinona  a  XIIII  Je  Agosi  del 
any  MCCCCLXVII. 

Los  Consellers  de  Barchinona  a  vostre  honor  apparcllaisj 

Lo  vuyt  existent  entre  los  mesos  d'  Agosi  y  Novembre,  no 
havem  pogut  omplenarlo. 

Esiém  en  lo  Novembre  del  any  1467,  Endreçada  princi- 
palment la  guerra  al  Ampurdà  y  Gironès,  ja  que  Jonn  11 
tractava  d'  incomunicar  los  catalans  ab  Provença  y  Fraa^a, 
apleganse  en  dites  regions  molta  gent  d'  armes  d'  abdu^i 
pans.  Fort  combat  hagueren  lo  31  à  Vilademar,  Allí  hifou 
pres  un  convoy  compost  de  dues  centes  bèsties  de  carga,  cus- 
todiat per  80  homens  d'  armes  y  320  soldats  de  cavall,  y 
comanat  pel  jove  príncep  Ferran,  qui  degué  no  haver  cayguta 
mans  del  enemich,  als  esforços  de  son  fidel  cavaller  Rodrichde 
Rebolledo.  Comanavan  1'  exèrcit  de  Catalunya  qui  realisa 
tant  important  aprehensió,  los  capitans  eitrangers  Comtes  de 
Vademoni  y  de  Campobasso,  junt  ab  los  catalans  Pere  Joati 
Ferrer,  mossèn  Leva  y  algun  altre. 

A  últims  d'  aquell  any  y  principis  del  següent  de  1468,  lo 
Primogènit  Llochtinent  assitía  al  Castell  d'  Ampuries,  Caní 
la  guerra  en  V  Ampurdà  no  minvava,  retenia  ab  ell  la  ma- 
joria dels  capitans  catalans.  Per  tanr  suposam  que  Ferrer 
no  's  mogué  d'  aquella  provincià  durant  dit  temps.  Era  qtie 
talment  allí  estava  la  gran  part  de  son  exèrcit,  per  quant 
haventse  llençat  forces  enemigues  en  la  regió  del  Llobre^T. 
damnifïcantla  moltíssim,  los  Djputats  del  General  se  veuhen 


i 


Digitized  by  VjOOQIC 


ijiij|.i|ipi^nji 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  21$ 

en  lo  cas  de  trametre  un  missatger  al  Primogènit,  pera  solt- 
citar  la  sua  altesa  que  trameta  nombre  de  gent  a  cavall  fins 
en  Cent  pagues  per  custodia  de  la  provincià  de  lobreguat. 
Lo  qual  segurament  no  haurlan  fet  à  tenirne  de  disponible 
en  altre  lloch. 


IX 


Pera  trobar  rastre  dels  passos  de  nostre  militar  es  precís 
adelantarse  à  principis  del  segtieot  any  de  1469.  En  la  sessió 
del  dimars  28  de  Març  celebrada  per  los  Diputats  junt  ab  los 
Concellers  e  las  Sis  e  VIII  persones  eletes  en  lo  fet  de  la 
subvenció  de  cavalls.  Considerants  que  per  lo  illustre  Johan 
mossenjror  lochtinent  general  de  la  Maiestat  del  Senyor 
Rey  en  los  fets  de  la  guerra  ha  deliberat  strenyer  la  Ciutat 
de  Gerona  qui  en  molta  penúria  de  vitualles  es  constituhida 
metent  guarnicions  de  gent  cathalana,  per  ço  tots  concor- 
dablementfan  deliberació  e  conclusió  que  de  las  CC  pagues 
acustumades  sostenir  de  les  dites  pecunies  de  la  subvenció  lo 
honorable  mossèn  Pere  johan  ferrer  capità,  ab  la  gent 
darmes  qui  ab  ell  es,  e  altraquijaesenAmpurdafinsen 
nombre  de  LXXX  pagues  vage  alia  e  per  servey  del  Senyor 
Rey  e  honor  del  principat  acistesquen  e  treballen  en  la  ha- 
bicio  de  Gerona  per  totes  lurs  forces^  segons  serà  ordonat 
per  lo  dit  illustre  Johan  mossenyor.  E  que  en  les  parts  deçà 
resten  CXX  pagues  entre  aquells  qui  son  ab  lo  Noble  Ber- 
tran darmendari\  e  ab  en  Guerau  de  berbera,  e  Martorell, 
e  a  Manresa  afi  se  puixen  guardar  les  dites  encontrades. 

Per  tant  Ferrer  se  *n  partí  dret  al  siti  de  Gerona,  hont  hi 
arribarà  à  principis  d'  Abril,  y  del  que,  com  podrem  deduhir 
per  lo  que  segueix,  no  se  'n  mouria  fins  al  Juny,  ço  es,  fins 
després  d'  entrada  la  tant  cobdiciada  Força  vella.\ 

En  lo  Març  de  1469,  Gerona  estava  arreu  voltada  de  tro- 
pes catalanes.  Era  aleshores  llochtinent  general  de  Reyner  d' 
Anjou,  per  absència  del  Primogènit  Duch  de  Lorena,  lo 
Comte  d'  Arcourt,  gendre  del  Soberà  de  Provença,  qui  gue- 
rrejava en  r  Ampurdà  desde  algun  temps  enrera. 


Digitized  by 


Google 


2l6  PERE  JOAN    FERRER 


Lo  reforç  de  Ferrer  ab  la  gent  de  sa  comanda  en  lo  siii  de 
Gerona,  eran  part  d'  una  concentració  general  de  forces  al  en- 
torn de  la  Ciutat,  pera  posarhi  estret  siti.  Veges  per  la  seguem 
carta  com  lo  Llochtinent  interí,  prepara  un  moviment  de  la 
gent  d'  aquelles  terres.  Es  cert  que  no  diu  per  hont  se  dis- 
posa lo  mohimcnt  però  ja  se  sobreien  que  era  devers  Gcrona. 

«Lo  compte  de  harecurd  Capità  e  loctinent  general. 

»Amats  consellers  del  Senyor  Rey  e  nostres  bons  amichs. 
»Nos  havem  rebudes  vostres  letres  tocants  lo  bon  avisament 
»que  nos  feu  dels  Enemíchs  e  vist  la  copia  de  la  letra  del  Ca- 
«nonge  planella  e  vistes  totes  les  altres  letres  que  nos  scriviu 
»iocants  aq^uesta  matèria,  e  vos  ho  agjrahim  molt.  Nos  hi  do- 
^nam  lo  millor  recapte  que  possible  nos  es  e  dubtant  de 
í>aquestes  coses  havíem  ja  tremes  Luys  de  Canollon  vers 
»mossenyor  de  dunoys  per  íer  entrar  la  gent  darmes,  lo  qual 
»nos  ha  scrit  era  molt  prest  per  venir,  e  decontinent  loy  ha- 
»vem  tornat  trametre  per  fer  los  cuytar,  e  no  obstant  aquest 
í^hi  trametem  en  aquesta  hora  un  correu  volant  per  fer  los 
»apropincar  c  avisant  los  de  tot  lo  fet:  daltra  part  fem  aci  de 
«part  deçà  metre  totes  nostres  gents  en  armes,  e  per  lo  scm- 
^blant  gents  de  peu  de  les  viles  e  universitats  e  hi  farem  tot 
»Io  que  anos  serà  de  fer,  e  mes.  Molt  vos  pregam  vosahrcsde 
»part  delia  vos  vullau  pieparar  en  conduhir  aquelles  genis 
»que  poreu.  Be  tenim  per  dit  que  tot  haurà  bon  complimcni 
»t  ells  no  guosaren  venir  tanta  diligència  si  fa  de  mes  no  pot 
«per  tot.  De  les  novelles  quen  haureu  tots  jorns  nos  avisau 
•  promptament.  Nos  ne  scrivim  per  tots  los  lochs  sien  prepa- 
»rats.  E  lo  sant  spirit  sie  en  vostra  guarda.  Scrita  a  Roses  lo 
>primer  de  Abril  any  MCCCCLXVIIir  +  elois.» 

Arribà  al  camp  contra  Gerona  lo  Síndich  de  la  ciutat  de 
Barcelona,  en  lo  dimecres  3i  de  Maig  del  1469,  quan  s' es- 
ta van  ultimant  les -condicions  d' entrega  de  la  plaça.  Dona 
interessantíssims  detalls  del  final  del  siti,  la  present  caria 
adreçada  als  Consellers,  gràfica  pintura  de  lo  que  passava  en 
lo  camp,  que  esperàm  serà  llegida  ab  gust.  En  ella  s'  hi  po5a 
de  relleu  lo  notable  paper  que  en  los  afers  de  la  guerra  bi  re- 
presentà nostre  Pere  Joan  Ferrer. 


Digitized  by 


Google 


.■.■i"'|.^jlip.py/^'^     ■ "  ' 


PRANCESCH   CARRERAS    Y   CANDI  217 

«Molt  tnagnifícbs  e  de  gran  providencia  mossenyors:  Vuy 
•que  es  dimecres  a  les  VUIT  hores  de  matí,  som  arribat  ab 
»la  Magestat  del  Senyor  Primogènit,  lo  qual  he  trobaí  en 
i^Consell  ab  los  qui  tractan  per  Gerona,  ço  es  lo  abbat  samso, 
^mossèn  Margarit  e  Nascales  e  en  llur  corripanyia  era  micer 
•Taravau:  c  es  veritat  mossenyors  que  lo  dit  Senyor  Primo- 
»genit  perquè  era  hora  de  anar  à  dinar,  ho  ha  remes  per  sa. 
Jipart  a  micer  Palomides  e  anan  Pere  Johan  Ferrer  e  a  mossèn 
ȍarriera  e  al  protbonotari,  car  los  altres  de  son  Consell  son 
»a  Castelló,  e  que  al  depres  dinar  lin  fessen  relació.  E  feta 
»per  mi  reverencia  a  sa  Senyoria  e  dites  les  recomendacions 
»acostumades  per  part  de  vostres  savieses,  li  doni  la  Letra  de 
^crchença,  e  lesta  per  sa  senyoria  la  dita  letra,  decontineni  li 
lexpliqui  la  creença  segons  forma  de  mes  struccions,  callant 
»me  lo  fet  de  la  provisió  de  Ics  vítualles  quant  era  en  lo  que 
>havia  sguart  à  la  Ciutat  per  la  molta  provisió  de  vitualles, 
:»la  qual  es  en  aquest  camp  no  obmateni  la  provisió  la  qual 
:&vo8tres  savieses  ensemps  ab  mossenyors  de  diputats  havian 
»feta,  axi  en  lo  maresma  com  encara  en  Valies  e  en  altres 
»locbs,  passant  per  tots  los  caps  molt  stesament:  es  veritat  que 
»en  lo  meu  explicar  ja  los  tremesos  per  Gerona  sen  foren 
»anats.  £  sa  senyoria  me  respos,  quant  en  lo  primer  cap  qui 
«havia  sguart  tà  la  molta  alegria  e  consolació  que  tota  los 
«poblats  en  aqueixa  Ciutat  havian  presa  de  la  sua  Beneven- 
«turada  vengude,  que  era  cosa  de  que  trobava  gran  pler,  e 
;»que  ell  ho  creya  be,  e  que  ell  no  havia  perdut  temps  e  que 
;&ell  manava  una  bella  enbaxada  al  Rey  Johan.  En  lo  segon 
»cap  qui  havia  sguart  é  la  provisió  de  les  vitualles,  que  per 
;»lo  semblant  y  trobava  gran  pler.  En  laltre  cap  la  gent  darmes 
;»tractas  be  los  pagesos,  si  cars  era  passas  per  aqueixes  parts, 
•  me  respos  que  fins  vuy  no  era  home  quis  pogués  clamar  de 
:»les  gents  darmes,  car  ells  pagaven  planament,  e  que  no  dub- 
;»tassem  que  sa  senyoria  hi  provehiria  mes  avant  mosse- 
nnyors  demanava  de  Consell  per  qual  part  passaria  la  gent 
z darmes,  e  es  veritat  que  jo  li  consellava  que  la  passus 
:i>per  osona,  e  daqui  la  via  de  cardona  e  degolada,  car  si  se- 
»nyoría  havia  voluntat  de  anar  a  vilafrancha  també  hi  poria 
«anar,  dient  a  sa  senyoria  que  mes  valia  que  la  gent  darmes 
>  passas  per  terres  de  enemics  que  no  dels  amichs,  e  que  pas- 
j»sant  per  Valies  no  podia  res  gonyar,  e  passant  per  los  ene- 

88 


Digitized  by 


Google 


Sl8  PERE  JOAN   FERRER 


•michs  molts  lochs  se  darian:  e  es  veritat  que  la  gent  darmes 
»quey  eran  troben  pler  de  passar  per  Valies,  e  mes  rahons  hi 
»feyen  alguns  catalans  quey  eran  que  no  los  francesos.  En  lo 
3>fet  de  Bofill  me  respos,  que  vuy  Pere  Johan  Ferrer  li  havia 
»tremes  un  cavall.  La  letra  de  Johan  mossenyor  no  le  po- 
nguda  dar  per  que  ell  se  es.  ...  tfrança.  Eretornant  sa  senyoria 
»me  demana  de  noves  dels  enemichs  e  per  mi  li  fou  respost, 
•mostrant  sa  senyoria  star  molt  alegre  e  contenta  de  vostres 
«savieses,  e  axi  me  partí  de  sa  senyoria,  em  ani  a  dinar  ab  )o 
»protbonotari.  Lo  qual  tenia  la  capitulació  la  qual  oiicerTa- 
»ravau  havia  ordonada,  e  al  depres  dinar  los  demuntditsse 
»son  ajustats  tots  en  una  cambra  de  la  posada  del  Senyor 
«Primogènit  c  jo  hi  som  stat  present  e  vista  la  capuu\acio 
»demanen  moltes  coses:  del  que  concordaran  vostres  savieses 
:&ne  seran  certificades.  La  nostra  gent  se  passeia  prop  lo  vall 
»de  Gerona  que  nagu  nois  diu  res  e  moltes  dones  de  Gcrona 
»han  vengudes  comprar  vuy  vitualles  en  lo  camp.  Los  de- 
»munt  dits  han  estat  en  consell  fins  ara  que  son  VI  hores 
«passat  mig  jorn  e  an  ordonada  certa  forma  de  capitulació: 
»veritat  es  que  lo  Senyor  Primogènit  nois  ha  volgut  atorgar 
»certas  coses  demanaven.  E  axi  los  de  Gerona  sen  son  tornats 
»sus  ara  en  Gerona  per  referir  ho  als  de  Gerona  e  an  proro- 
»gades  les  treves  fins  demà  a  mig  jorn:  crech  fermentient  les 
«coses  vindran  a  bona  perfecció.  Es  ver  que  los  Capitans  dels 
«francesos  hi  voldrian  donar  lo  salt  sens  bombardes,  sinoab 
»certes  cerebatanes  tenen.  De  la  gent  darmes  que  es  aci  se  diu 
«son  clrca  de  D  lances  sens  la  gent  que  son  à  la  muatanya  ^ 
«mes  quen  venen.  Jo  mossenyors  he  deliberat  axi  stcsamen^ 
«avisar  ne  vostres  savieses  per  consolació  vostre:  qusntGe- 
«rona  serà  donada,  jous  ne  avisaré  per  correu  volant:  ^^^^^ 
Maravau  me  havia  pregat  jo  volgués  scrjure  aqui  a  algu"^ 
«persona  que  digues  a  son  cunyat  fill  den  servello  que  decon- 
»tinent  vingués  per  amanarsen  sa  filla,  que  camjnas  de  nit  e 
»de  dia.  e  ell  ma  dit  que  realment  se  donaran.  Jo  mossenyors 
«non  he  volgut  fer  res  daço:  dich  per  vostre  consoiaciO'  Al- 
tres coses  nom  occorren  mossenyors  de  que certinc^'' 

«vostres  savieses  sinó  que  lo  sant  sperit  sia  en  vostre  protcccjo 
«e  guarda.  Scrita  en  lo  camp  contra  Gerona  a  XXXI  deM^i^ 
«MCCCCLXVIIir. 

»Als  manaments  de  vostres  savieses  aparellat  Johan  ^^' 
«theu  sindicb.» 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  219 

A  la  present  carta  hi  anavan  intercloses  unes  quantes  rat- 
lles d*  última  hora»  en  un  paperet  escrites,  predehint  la  prom- 
pte rendició  de  GerQna,  ab  exos  termens: 

«La  nit  passada  lo  Senyor  primogènit  hagué  nova  que  los 
«encmichs  eran  en  les  montanyes  de  D  rossins:  emperò  no 
»sen  fa  cas  car  palomides  ma  dit  que  DC  lances  hic  ha  sens 
illno  que  ne  arribaren  air  ab  certa  part  de  la  artelleria:  fins 
lara  que  son  las  VI  hores  de  mati  no  sa  res  innovat.  Lo  pre- 
ssent correu  parteix  vuy  que  es  lo  jorn  de  corporis  christ  ó 
sVI  hores  de  mati:  placieus  darli  IIII  Reyals.  Jo  mossenyors 
»crech  fermament  que  vuy  los  de  Gerona  se  daran:  la  hora 
»quen  seran  donats  jous  0vlsare  per  correu  volant  strant  a 
vbarchinona  lo  primer  die  de  juny.  Jo  li  he  donats  II  Reyals 
»dauli  altres  II  Reyals:  si  fa  bon  servey  placieus  baverli  qual- 
nque  sguart.» 

La  carta  de  aqueix  mateix  dia  donant  compte  de  la  rendi- 
ció de  Gerona  que  promet  escriure  lo  sindich  Matheu,  s'  ha 
perdut  y  vuy  dia  no  existeix  en  lo  arxiu  del  municipi  de  Bar- 
(celona.  En  cambi  lo  Dietari  nos  la  supleix  perfectament,  puix 
en  lo  dia  2  de  Juny  llegim: 

«Lo  dit  dia  vench  nova  certa  en  la  present  Ciutat  com  la 
«Ciutat  de  Gerona  serà  dada  a  la  magestat  del  senyor  primo- 
vgenit,  e  lo  dit  dia  de  dijous  lo  dit  senyor  intra  dins  la  dita 
«Ciutat  de  Gerona. 

»E  mes  lo  dit  jorn  de  divendres  los  honorables  Consellers 
»per  la  dita  bona  nova  feren  crida  que  fossen  fetes  alimaries 
ien  la  present  Ciutat,  lo  dia  present  e  dos  jorns  après,  e  toren 
»fetes  les  dites  alimaries  en  la  present  Ciutat  tres  jorns  fa- 
«hents  jochs  e  entremesos  de  die  e  de  nit  ab  luminaría  molt 
9.;rany  e  contrameçes  de  grandissima  alegria:  deu  per  la  sua 
«nierce  nos  do  continuada  victorià  e  bona  alegria:  e  encare 
»fou  feta  professo  per  la  dita  Ciutat  e  foren  ampaliats  los  car- 
»res  per  hon  ta  dita  professo  passa.» 

Si  important  fou  la  presa  de  Gerona,  no  ho  resultaren 
menys  los  fets  que  en  la  montanya  esdevingueren,  demostra- 
tius del  pròsper  estat  en  que  entrava  la  guerra,  per  Reyner 


Digitized  by 


Google 


220  Pere;  JOà^  ferrer 


d' Anjou,  seguidament  de  U  tornada  del  Primogcnu  Ducb 
de  Lorena,  de  )a  cort  de  son  parem  y  futur  consogre,  lo  rcy 
Lluís  XI  de  Ffiïnçi.  No  podem  resisEÍr  la  leniüció  de  piibli- 
car  íntegra  la  següent  carta,  que  ho  demostra  cun7plidameni. 

'  «Mossenyors  molt  magniíichs  e  de  molt  gran  providencia: 
ola  present  es  ab  cuyia  sols  per  fer  sertes  aconpHmeni  vo&ítcs 
•savieses  com  lo  fet  de  la  muntanya  ha  conclusió.  Mosse- 
)>nyors  la  feyna  va    en   aquesta  manera:  que  mossèn  xatmir  / 

9ses  reduhit  ab  besutu  ab  sena  forma  de  caphulació  cobtani 
»son  fill  e  son  frare  labat  lo  qual  cre  ca  prohença:  e  aïi  ma- 
steix  ses  reduyt  Mossèn    bach  de  Rocha  bruna  ab  toies  ses  \ 

«forces   hi   aquest  mossèn  bach   sens  capitulació  deguna:  he  | 

»mes  berihomeu  alemany;  tots  aquets  han  prestada  la  fideÜ- 
»tat  al  senyor  primogènit  per  procuradors  lurs  e  li  han  scrit 
■com  a  vesails:  aquests  mossenyors  son  tos  que  comprenen 
«tota  la  muntanya  e  son  una  cosa  ab  en  verntallat  lo  qual 
•sertament  farà  io  que  ells  ban  fet:  dau  mossenyors  tota  la 
•muntanya  reduïda  a  la  obediència  del  senyor  primogènit  e 
»repos  perpetuàl  en  aquesta  provinsía  pus  aquesta  ba  can- 
•clusio  e  aquests  senyors  qui  deuen  ésser  açi  demà:  de  tot 
•prest  mossenyor  delibera  de  partir  e  nosaltres  farem  se- 
•guons  lo  temps  mostrarà:  per  lo  correu  vos  scriví  ayrlarga- 

•  ment  mossenyors  queies  vituuUcs  sobresegucssen  com  aci 
•ha  gran  mercat  c  per  ço  he  donat  hordc  que  nalberich  pas 
•ere  açi  haje  venudes  les  farines  pus  ague  eiaugat  lo  pa:  avi- 
•sant  vos  sia  prou  desavançat  no  si    pot  mes  fer  daquiavant: 

•  mossenyors  no  tincb  aire  a  dir  a  vostres  grans  savieses  sicio 
•que  hordeneu  de  ml  lo  que  plaent  vos  sie:  feia  de  Gcron^  a 
•X  de  juny. 

•A  la  ordinatío  de  vostres  grans  savieses  prest  pere  buçot 
•e  miquel  dez  pla.  i» 

En  una  segona  carta  que  los  matexos  escriuen  lo  propi 
dia  iodcJuny,diuentque«ííeia  reducció  de  les  muntanyes, 
la  qual  mossenyors  après  de  haver  agude  gerona  nos  podi^ 
mes  gonyar  majorment  ab  tanta  bona  voluntat  com  tots  hú 
han  manegat  e  les  grans  gracias  que  del  senyor  primo§tnii 
han  ohtengudes  de  que  tots  resten  ïnjinidament  contents»  «/«í 
partida  del  senyor  primogènit  sestreny:  creu  se  tirarà  h 


Digitized  by 


Google 


?wïc*•'pc:!?»"^n"=^5B!r:^«•^WT^•wT'vï^T''»^^r^l^F•^^ 


FRANCESCH   CAFRESAS   T   CANDI  221 

volta  de  vich:  però  mossenyors  demà  sen  sentra  la  veritat  de 
tot  ser  e  nosaltres  deliberarem  que  serà  de  fer,  car  tots 
aquests  senyors  de  la  muntanya  quis  son  ara  reduits  deuen 
ésser  demà  asi.9 

Lo  1 5  de  Juny  fou  donada  ordre  de  partida  d'  una  part 
de  les  tropes  del  Primogènit  en  direcció  del  Vallés,  atenent 
mes  al  consell  dels  militars  catalans  que  al  atinat  parer  del 
Sindich  de  Barcelona.  Ho  relata  altra  carta  de  Buçot  y  dez 
Piéy  en  la  que  contan:  usa  Senyoria  ha  volgut  nosaltres  e 
mossèn  de  munt  fort  e  molts  altres  catalans  siam  tirats  pri^ 
mers  per  ésser  millor  alliviats.9  tSus  ara  mig  jorn  posat  som 
arribats  aci  (al  castell  de  La  Roca  del  Vallés)  on  mossenyor 
lo  Primogènit  ha  valgut  les  peraçem  lo  qual  deu  arribar  de- 
mati  per  adinar  se  aci  no  sabent  sa  Senyoria  si  tirarà  la 
volta  de  aqui  o  si  tirarà  la  volta  de  vich.» 

Donem  per  terminada  la  relació  de  la  intervenció  de  Fe- 
rrer en  lo  siti  y  presa  de  Gerona,  ab  la  marxa  definitiva  del 
Piimogenity  tot  son  excrdc,  en  busca  del  enemich  vers  altres 
regions  mes  infestades. 

Lo  diumenge  i  d'  Octubre  1469,  lo  Primogènit  Llochtí- 
nent  escriu  una  carta  als  Diputats  de  la  Generalitat  com  ha 
rebuda  una  letra  de  pere  joan  ferrer  conquerint  se  com  la 
gent  que  tenia  en  Gerona  stave  molt  fr£turosa  de  diners  y  los 
hi  encomana  li  sia  trames  lo  sou  degut  pera  poguerlos  pagar. 
D'  aqui  prodríam  depenjarne  que  no  's  mogué  d*  aquella 
provincià  durant  exos  mesos. 


Altre  salt  de  prop  d'  un  any  devén)  donar  prosseguint  la 
biografia  de  Ferrer,  puix  fins  lo  mes  de  Maig  del  T47ono|sabém 
sinó  que  en  exa  època  se  trobava  al  límit  del  Vallés  y  Llo- 
bregat» regions  en  ah  grau  amenaçades  dels  enemichs. 

Trobantse  à  Tarrasa  lo  8  de  Maig,  y  atenent  ó  la  justícia 
dels  clams  axecats  per  sos  habitadors,  als  qui  era  gravosíssim 
prestar  tots  sols  lo  servey  de  guayia  y  vigilància  essent  axis  que 
calia  també  coniribuirhi  à  les  parròquies  vehines,  majorment 
estant  sense  recursos  pel  molt  temps  que  hi  devían  aténdrehi. 


Digitized  by 


Google 


222  PERE  JOAN   FIí.ARER 


demana  als  Concellers  provehescan  síen  compelits  presiÉr- 
loshi  ajuda  les  circunvebines  parròquies. 

S'  expressava  Ferrer  ab  los  termes  següents: 

«Molt  magnífichs  mos  senyors,  e  de  gran  providencia:  per 
»que  les  coses  de  la  Ciutat  jo  e  quada  hu  que  de  aqui  ^íees 
•obligat  en  la  endreça  e  benefici  de  aquesta  vostra  vjla,  etles- 
•liberat  escriureus  per  avisar  vostres  saviesscs  com  en  aquesis 
»de  aquesta  vila  es  fet  un  gran  preiudici:  que  ells  sols  agen 
»aver  carech  de  tenir  bades  e  escoltes  per  iota  la  terra  c^r  per 
»no  haver  facultat  deguna  per  star  en  la  frontera  hoa  estan 
»hi  tot  temps  son  estats  son  tanc  destruhits  que  es  piatai  veure 
»la  lur  misseria.  E  per  ço  no  podent  ells  sostenir  de  tenir  pu?» 
^aquestes  bades  e  escoltes  me  son  venguts  a  dir  que  de  aqui 
•avant  nou  tendran  si  les  altres  parròquies  ordenades  per  lo 
•S.**""  Primogènit  segons  apar  per  provissio  no  coniríbueien 
nen  la  despessa  e  tal  de  aquelts  lo  de  quem  par  demanen  moïta 
»raho  car  semblem  que  pus  eïls  son  guardats  per  causa  de 
•aquests  que  sie  també  degut  que  per  lo  semblant  hi  paguen. 

•  He  per  quant  es  deguda  cosa  vostres  saviesses  hi  provehes- 
»qucn  e  hi  facen  cara  com  ha  honiens  de  la  ciutat  vos  ne  vol- 
•gut  avíssar  e  encara  vos  deman  de  gràcia  de  part  mia  los  bi 

•  vulau  endreçar.  E  coman  me  ales  saviesses  de  vosaltres:  de 
•Tarraça  a  VIII  de  Maig. 

•daquel  en  qui  ordenar  podeu 

^t  p   j.  ferrer  I*» 

Una  carta  de  Joan  Pons  de  Papiol,  Capiíé  de  la  vila  de 
Tarrasa,  feta  à  6  dp  Juny  de  1470.  ï\o%  d\{i  qut  jacobo  galeoto 
capità  general  e  pere  johan  ferrer  ab  sa  companyia  han  es- 
tat en  la  vila  de  Terraça  ejitom  de  un  mes  e  mig  de  que  ms- 
senyors  som  avisats  per  lo  dit  capità  general  com  lo  capiu 
'  de  la  guarda  ab  sa  gent  darmes  $e  volen  venir  atiendar  dci 
en  terraça  perquè  los  pobles  de  la  dita  vila  e  terme  estan  con- 
goxats  en  moltes  maneres  quen  a  aquest  any  pessaí  se  han 
meniades  totes  les  civades  e  ferrat  ges  e  beguts  ios  vins  eare 
que  tota  la, gent  darmes  hage  a  venir  aci  son  venguts  hs po- 
blats dels  dits  vila  e  terme  ciamantse  a  mi  pregant  me  jo  de- 
gués scriure  a  vostres  reverencies.  .  etc.  En  lo  resta  ni  de 
lu   carta,   fentse   eco   lo  capiti   Papiol^   d*  aquestes  que^^j 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  223 

puix  teroían  perdre  la  llevor  sembrada  axí  cpm  altres  anys 
los  succehí,  les  comunica  als  Concellers  instantlos  hi  vuUan 
proveirhi.  v 

Fins  é  derrers  del  any  1470,  no  podem  esmentar  fet  algun 
de  nQstre  personatje. 

En  continuu  moviment,  Ferrer,  qual  calia  é  un  militar 
en  actiu  servey,  passava  d'  un  costat  al  altre,  segons  ho  reque- 
rissen  les  necessitats  de  la  guerra.  Hont  lo  perill  era  major  y 
ia  lluyta  mes  empenyada,  alli  V  hi  trobam  present.  Ocupada 
soptadament,  Cadaquers,  per  les  tropes  de  Joan  II  y  assitiant 
à  dita  forsa  lo  Comte  de  Campobasso  capità  general  de  Cata- 
lunya, entre  loscapitansque  secundan  les  operacions  d^aquell 
siti  devem  afegirbi  nostre  héroe. 

Laborioses  esdevingueren  aytals  operacions.  Comensades 
al  Setembre,  fins  à  finir  V  any  1470  no  se  cobrà  la  plassa, 
precisant  que  per  dlferentes  vegades  s'  hi  trametessen  nous 
reforsos  y  provisions. 

Al  morir  à  Barcelona  d*  un  atach  de  feridura,  En  Joan« 
Duch  de  Lorena,  Llochtinent  y  Primogènit  de  Reyner  d' 
Anjou  (16  de  Desembre  de  1470),  los  Consellers  se  donan 
pressa  à  comunicar  la  trista  nova  à  sa  familia,  à  les  principals 
poblacions  catalanes  y  als  més  importants  capdills  de  la  terra, 
essent  del  nombre  de  aquests  En  Pere  Joan  Ferrer.  Al 
respondre  ab  altra  carta  sumament  afectuosa,  manifesta  sa  es- 
peransa  de  veure  rendida  la  plassa  assitiada  avans  d'  un  mes. 
La  carta  era  del  18  de  Desembre  y  Cadaquers  no  havent  es- 
peransa  de  socors,  se  reté  lo  29  del  propi  mes  y  any,  cum- 
plintse  sobradàment  aquells  vaticinis. 

Les  dues  lletres  que  *s  creuharen  en  la  present  Qcasió  son 
les  segtients: 

«Al  molt  magnifich  e  honorable  mossèn  Pere  johan  farrer 
^cavaller. 

«Mossèn  molt  magnifich  e  honorable.  A  deu  es  stat  pla- 
;»sent  lo  S.  Primogènit  li  ha  retuda  la  anima.  Cosa  la  qual  ab 
;»niolta  dolor  vos  scrivim.  Es  molt  necessari  tots  tinguem  lo 
;»servey  de  la  Maiestat  del  S.  Rey  en  lanimo,  com  la  saviesa 
j^vostra  no  ignore.  Per  que  placia  a  vos  que  aquella  animosi- 
j&tat  e  molta  voluntat  que  tota  hora  en  vos  son  stades  en  lo 
»servey  del  dit  S.  e  de  la  terra  vuUats  ara  mostrar  com  de  vos 


Digitized  by 


Google 


224  PERE  JOAN    fERBER 


»coníiam.    Refiferint  nos  a  les  ordinacions  e  provisions  que 
entre  lo  Comte  de  Campobasso  loctinent  en  los  fets  de  la  gue- 
rra e  vosaltres  seran  fetes,   e  son  pertanyenis.    Scrita  en  Bar- 
»chinona  a  XVI  de  Desembre  del  any  MCCCCLXX. 
»Los  Consellers  de  Barchinona  prests  a  vostre  honor.» 

«Molt  magnifichs  mossenyors  e  de  gran  providencia:  una 
^vostra  letra  e  rebuda  de  vostra  saviesa  sobre  la  mort  del  se- 
»nyor  primogènit  lo  qual  es  causa  de  tanta  dolor  à  tots  y  nom 
»par  degun  remey  sia  bastant  per  a  tanta  congoxa:  però  visi 
»que  la...  que  sen  la  deu  mostrar  en  la  ora  que  lo  cars  esma- 
)^ior  jous  avis  com  satisfent  al  que  ordenau  de  tenir  los  ani- 
»mos  esforsats  que  yo  e  aquests  catalans  que  asi  som  delliberam 
»am  maior  esforç  e  volentat  fer  tota  cosa  que  sia  en  serviside 
»la  terra  e  stat  del  senyor  rey  hi  axi  estau  reposats  que  nos- 
«altres  haurem  sens  dupte  degu  aquesta  plassa  car  per  un 
»home  que  havem  pres  de  las  gualeras  que  anave  en  la  forsa 
»ab  lletres  trobam  ells  al  pus  fort  no  tenir  vida  que  ames  de 
»un  mes  hi  axi  ho  per  huna  via  o  altre  conexereu  ques  farà 
»\o  degut:  e  perquè  la  dolor  non  consent  mes  dir  sols  per 
»darvos  alguna  raho  vos  fas  aquesta  pocha  lletra  comenanme 
»sempre  a  la  saviesa  de  vosaltres:  del  camp  contra  cadaquers 
»a  XVIII  de  dehembre. 

»Daquell  en  qui  ordenar  podeu:  p.  j.  ferrer.» 

Lo  emblema  ó  destintiu  heraldich  usat  per  nostre  militar 
en  lo  segell  anular  ab  que  los  cavallers  o  personatjes  impor- 
tants del  segle  XV  acostumavan  tancar  lo  sobrescrit  de  llurs 
cartes  privades,  sabem  quin  fou  en  aquest  any  de  1470,  mer- 
cès à  haverse  casualment  conservat  lo  bocí  de  cera  hont  anà 
imprès  en  la  carta  per  ell  escrita  en  lo  8  de  Maig.  Era  vuyta- 
vat  y  en  lo  centre  una  creu  de  dobla  aspa  ab  brassos  des- 
iguals, ostentava  en  son  extrem  superior  una  margaridoya  de 
vuyt  fulles. 

Altre  curiositat  resultarà  continuar  lo  sou  que  percibia 
Ferrer  en  lo  any  1468,  consignat  en  un  dels  registres  per  no- 
saltres fuUejats.  Lo  stipendi  que  li  donavan  com  à  Capí^^^^ 
de  cinch  lliures  per  dia  ai  que  devia  ajuntarsbi  lo  de  una 
lliura  y  mitja,  per  figurar  també  son  nom  en  la  llista  ^^  '^^ 
pagues  que  en  lo  mateix  temps  se  satisfeycn  als  homes  d'ar- 
mes y  ginetaris  de  la  terra. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  225 

Després  de  la  pressa  de  Cadaquers  prosseguiria  Ferrer  pel 
Ampurdà  y  Gironès  en  los  dos  primers  mesos  del  1471,  ja 
que  en  la  primera  meytat  del  de  Març  lo  trovam  à  Gerona, 
desde  hont  se  disposava  à  passar  à  Barcelona,  ab  encàrrech  de 
realisar  algunes  comissions  ó  actes  polítichs,  portant,  à  més 
la  veu  del  llavors  capità  de  Gerona,  mossèn  Joan  Ça-Riera. 
Aquest  escrigué  pels  Concellers  la  següent  lletra,  que  donarà 
mostra  d'  una  amistat  estreta  regnant  entre  abdós  personatges: 

Molt  magnifichs  e  savis  senyors:  pere  joan  ferrer  es  stat 
ast  ab  lo  qual  he  comunicat  dalgunes  faenes  concernents  ser^ 
vici  de  la  Magestat  del  Senyor  Rey,  Placieus  darli  fe  e  cre- 
hença  en  tot  lo  que  de  ma  part  vos  dirà.  De  gerona  a  XI  11  de 
març:  prest  a  quant  volreu:  seriera. 

En  aquest  any  proseguía  Ferrer  essent  diputat  de  la  Gene- 
ralitat de  Catalunya.  Al  nombrar  exa  Corporació  al  Bisbe  de 
Gerona  per  embaxador  tramés  à  Reyner,  à  primers  de  Juny, 
foren  elegides  sis  persones  de  la  matexa  pera  que  d'  acort  ab 
les  elegidores  pel  Concell  de  la  Ciutat,  donessin  al  Embaixa- 
dor  les  instruccions  necesaries.  Una  de  las  sis  fou  Pere  Joan 
Ferrer.  Lo  qual  donarà  à  entendre  que  per  aquest  temps  re- 
sidiria à  Barcelona  y  per  tant  allunyat  del  teatre  de  la  guerra. 

No  durà  molt  la  quietut  de  Pere  Joan  d'  estar  en  un  ma- 
teix lloch.  A  mitjans  de  Juny  en  la  sentada  haguda  pels  di- 
putats del  General  en  data  del  17  ó  18,  se  parla  de  la  absència 
de  Ferrer  y  de  la  derogació  del  encàrrech  que  se  li  conferí 
pochs  dies  avans  per  causa  d'  aquella.  Ho  trovém  consignat 
ab  los  següents  termes: 


«Legida  al  present  concell  la  resposta  feta  per  lo  S.  bisbe 
»de  Gerona  qui  es  stat  elegit  en  Embaixedor  per  a  la  M'^  del 
»S.  Rey.  Tots  concordablement  fan  delliberacio  e  conclusió 
»que  les  VI  persones  en  los  dies  passats  eletes  en  lo  fet  de  la 
»dita  embaixade  haien  lo  mateix  carrech  qui  ja  circa  aço  los 
:»era  stat  dat  e  sestrenguen  en  e  de  totes  les  dites  coses  per  lo 
i»dit  S.  Bisbe  demanades  e  altres  dependents  e  emergents  de- 
piles manejant  ho  ab  gran  soUicitut  segons  lo  negoci  requer 
»tot  ab  referir.  E  per  quant  lo  honorable  en  Pere  Johan  Fe- 
»rrer  donzell  que  era  un  de  les  dites  VI  persones  es  ara  ab* 

•3 


Digitized  by 


Google 


i^6  PERE  JOAN    FERRER 


;psent  de  la  present  Ciutat  de  Barcbinona.  Per  ço  volen  e 
ndelliberen  que  durant  la  absència  del  dit  Pere  iohan  farrer 
»en  loch  seu  entrevinga  en  les  dites  coses  lo  honorable... 


XI 


Farem  un  petit  parèntesis  en  la  historia  dcn  Ferrer  tota 
vegada  que  perdudes  noves  sues  tenim  de  saltar  finsàrúl- 
lim  trimestre  del  1471.  Escorcollarem  y  compilarem  alguns 
documents  interessants  per  la  marxa  de  la  política  catalana  des- 
prés de  la  mort  del  Primogènit,  que  si  no  aclarexen  del  tol 
posaran  en  antecedents  al  llegidor  pera  compendre  la  con* 
ducta  especial  y  trascendentalíssima  del  personatge  à  qui  his- 
toriam  y  d*  altres  companyons  seus  (i). 

Dcïant  d' existir  lo  Infant  Joan  Duch  de  Lorena,  y  radicant 
per  dret  propi  T  ofici  de  Governador  General  de  Catalunya  en 
ta  persona  del  primogènit  ó  hereu  de  la  Corona,  passà  à  son 
fill  Nicolau,  net  del  aleshores  Rey  dels  catalans  rebelats,  Rey- 
nerd'  Anjou.  Ab  aqueix  càrrech  hi  anava  comprés  tot  poder, 
exceptat  lo  de  tenir  corts  y  fer  processos  de  Regalía,  pera  lo 
qual  era  ja  necessari  fos  constituït  pel  Soberé  en  Llocbtinent 
General. 

Considerant  ipso  facto  Governador  General  é  Nicolau,  los 
Concellers  de  Barcelona  li  trameten,  V  endemà  de  la  mort  de 
son  Pare,  ço  es  lo  17  de  Desembre,  al  qui  fou  sempre  son  se- 
cretari particular.  En  Pere  Badia,  à  fi  de  que  T  accepte  per 
secretari  tota  vegada  que  reunia  condicions  immillorables. 

Lo  28  de  Desembre  los  Concellers  llençan  una  indirecta 

(0  Mentres  tenfam  entregat  est  treball  al  jurat  califícador  del 
Consistori  dels  Jochs  Florals,  publicà,  lo  Sr.  Chía,  en  lo  mes  d* 
Abril  últim,  son  terç  volum  de  Bandos y  bandoleros  en  Gerona, 
notabllíssim  per  més  d*  un  concepte,  hont  s*  enumeran  alguns  fets 
dels  que  aquí  continuam,  tant  referents  à  Reyner  d*  Anjou,  com  i 
Pere  Joan  Ferrer  en  147 1.  Al  remarcar  la  simultaneytat  d*  abdues 
publicacions,  faré  notar  que  convergexen  çn  tot  lo  essencial. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CABRER  AS   Y   CAKDl  2^7 

al  oct  de  Reyner,  qui  comptaria  V  edat  de  vint  y  tres  anys, 
demananiti:  li  placia  dispondres  per  los  medis  que  lin  sien 
plasents  en  triunpkar  de  sos  inimicks  en  aquests  Regnes  y 
terres. 

Acordaren  los  diputats  trametre  un  missatger  é  Reyner 
tant  per  visitar  la  sua  Real  persona  e  encara  lo  Ill.^°  don 
Nïcholau  net  seu  ara  primogènit  e  Governador  general  quant 
per  informar  lur  SJ^  de  les  coses  necessàries  de  parí  deçj 
segons  serà  dat  en  instruccions.  Lo  Concell  ordinari  de  la 
Ciutat  lo  2  de  Janer  de  1471,  determinà  prorogar  aquell  acort 
Jïns  sia  sabuda  o  sentida  la  forma  que  lo  dit  5.^''  haurà  presa 
la  nova  del  obit  de  son  fill,  maxime  attes  que  sens  molt  tardar 
la  dita  nova  serà  sabuda. 

Un  mes  après  lo  23  de  Janer  de  147 j,  los  Concellers  es- 
criuen à  Reyner  à  sa  muller,  y  d  Nicolau,  recomanant  en  to- 
tes tres  cartes,  la  vinguda  del  primer  à  Catalunya,  y  en  son 
defecte,  la  del  príncep  Nicolau, 

En  les  primeres  cartes  després  de  la  mort  del  Duch  de  Lo- 
rcna,  ni  Reyner  ni  son  net  s'  ofereien  à  venir  personalment 
,ul  Principat.  Es  cert  que  aleshores  ni  los  afers  de  Lorena,  ab 
les  qüestions  ab  lo  turbulent  Duch  de  Borgonya^  los  ho  hau- 
rían  permès.  Emperò  davant  la  instància  dels  Concellers  de 
Barcelona,  lo  diplomàtích  Reyner  los  hi  escriu,  à  24  de  Fe- 
brer, donantlos  grans  esperances,  mes  sens  prometre  res  con- 
cretament. Vegis  en  quins  termes  ho  feya: 

«Lo  Rey. 

w  Arnats  e  feels  Concellers  nostres.  Reebudes  havem  vostres 
lletres  de  XXriI  de  Janer  per  les  quals  e  per  lo  spectable  e 
ttamat  conseller  nostre  lo  Comte  de  Campobasso  entenem  lo 
>gran  desig  en  que  vo<iahres  e  aqueys  pobles  fídelissimos  vas- 
>salls  nostres  stan  de  nos  e  quant  fruyt  teria  aqui  nostra  pre- 
«sencia:  don  comprenem  la  gran  amor  iur  vers  nos  e  vostra, 
•E  siau  certs  no  es  menor  vers  vosaltres  e  ells  la  nostra;  ne  lo 
idesíg  de  ésser  aqui  enire  vosaltres.  Speram  en  nostre  Senyor 
ftdeu  les  coses  pendran  tal  conclusió  e  endreça  que  en  breu  se 
»pora  satisfer  al  nostre  desig  e  vostre,  Provehim  entretant  de 
ucap  e  de  totes  altres  coses  necessàries  quant  possible  nos  es  e 
»nos  pcrt  temps  en   res  que  fer  se  puxa,  segons  per  lo  dit 


Digitized  by 


Google 


228  PERE  JOAN  FERRER 


j>Comte  poreu  particularment  entendre.  Vosaltres  coatlnua- 
»ment  feui  e  obrau  com  loablement  haveu  acostumat  e  nos 
«plenament  confiam.  Dada  en  lo  nostre  Castell  de  Angiersa 
«KKIIII  dies  del  mes  de  febrer  de  lany  de  la  nativitat  Mil 
•CCCCLXXI. 

»Rene.»  f 

Entre  la  carta  dels  Concellers  y  la  predita  resposta  de  Rey- 
ner  aqueix  havia  tramés  à  son  majordom  Tomàs  de  Senaç  en 
embaxador  à  Catalunya  presentantse,  lo  4  de  Febrer,  davant 
lo  Concell  de  la  Ciutat,  ab  encàrrech  de  manifestar!!,  (àlo 
que  sembla  per  la  contestació  dels  Concellers)  trobarse  dispost 
é  venir  ab  un  reforç  de  llances  comanades  per  Mossèn  Guiana. 
La  carta  q^ue,  é  9  de  Febrer  de  [471,  es  escrita  al  d*  Anjou 
per  conseqüència  d' aytal  embaxada,  demostra  la  satisfacció 
dels  representants  de  la  ciutat  de  Barcelona;  mes  no  descuy- 
dan  pregarli  vinga  lo  més  prompte  possible. 

En  lo  mateix  mes  de  Febrer  arribà  Pere  Fusiller  embaxa- 
dor del  Rey  de  França,  ab  cartes  de  Lluis  XI  participant  als 
Diputats  y  als  Concellers  lo  casament  de  Nicolau  ab  sa  filla 
Anna.  Y  tota  vegada  que  ell  aymarà  com  à  propis  los  fills  que 
tingan  los  casats  de  nou,  promet  mirar  ab  empenyo  les  cosas 
llurs  y  enviar  grans  socors  de  tropes  en  la  Pasqua  més  prop 
vinent.  De  temps  estava  concertat  eix  matrimoni.  Lo  8  de 
Maig  de  1463  se  parla  d'  haver  donat  lo  Rey  de  França,  sa 
filla  primogènita  al  hereu  de  la  casa  d'  Anjou,  llavors  cone- 
gut per  Marqués  del  Pont. 

En  aquest  temps,  lo  Rey  de  Aragó,  tracta  d'  aprontar  nous 
exèrcits  à  fi  de  donar  major  impuls  à  la  guerra,  y  estatueix 
una  concòrdia  ab  aragonesos  y  valencians  per  rahó  de  la  qual 
estos  se  comprometen  à  facilitarli  gran  socors  de  gent.  Axó 
sabut  pels  Concellers  ho  participan  à  Reyner  y  à  Nicolau  en 
data  de  8  de  Març,  condolentse  de  que  à  despit  de  la  defensa 
aparellada  pera  resistir  à  Joan  II,  tot  llur  atrebail  es  poch  si 
la  Mag  estat  del  dit  Senyor  0  vostra  excelencia  no  son  de  part 
deça.ii  viCar  no  dubtam  que  venint  vostra  real  persona  (Nico- 
lau) axi  per  lo  molt  amor  que  lo  christianisimo  Rey  de 
ffrança  porte  vers  aquella  com  en  altre  manera  vindrà  ab  tal 
sforç  que  prestameni  triumfara  del  inimich.i»  «jE  st  per  cars 
vostra  venguda  se  havia  differir  que  placia  a  la  excelencia 


Digitized  by 


Google 


FKÀNCESCH   CARRERAS   Y   CANDI  229 

vostra  donar  obre  que  per  lo  entretant  vingué  de  part  de  ça 
algun  nombre  de  gent. 

Del  24  de  Març  de  147 1  es  la  següent  carta  escrita  desde 
Angers  per  Reyner  als  Concellers  de  Barcelona,  y  rebuda  per 
aquexos  lo  i  de  Maig.  Comença  axí: 

«Lo  Rey, 

lAmats  Consellers  e  feels  nostres.  Nos  havem  fet  Capità 
•general  en  la  mar  lo  magnifich  amat  e  feel  Conseller  nostre 
»fra  Carles  de  torrelles  e  li  havem  manat  ferli  liurar  en  Pro- 
>vença  certs  balaners  e  fustes  per  principiar  alguna  armada. 
•Entenem  en  breu  deu  volent  tornar  en  lo  dit  pays  de  Pfd- 
»vença  e  reforçar  e  endreçar  quant  possible  sia  la  dita  armada. 
»E  de  alli  desijam  molt  anar  aqui  e  per  mar  si  possible  era 
»per  visitar  contentar  e  alegrar  de  nostra  presencia  a  vosaltres 
ve  aqueys  nostres  fidelissimos  pobles  que  tant  ha  nos  dcmanan 
Dtant  ha  nos  desijen  e  tants  treballs  e  affanys  per  nós  contf- 
»nuament  passen  en  los  quals  nos  cascun  die  pensam  e  nunca 
vnos  cauran  de  la  memòria.» 

En  la  carta  que,  desde  Bennes,  escriu  Nicolau  als  Conce- 
llers, ab  data  de  26  de  Març  de  1471  y  arrivada  à  Barcelona 
lo  8  de  Maig,  hi  llegim: 

«Lo  desig  que  tenim  de  anar  en  persona  en  aquex  príncí- 
•  pat  acompanyats  de  gran  poixança  es  tant  e  axi  gran  que 
vmaior  no  poria.  Significantvos  que  sabuda  la  nova  del  tres- 
•pas  del  Ilustrissimo  Senyor  nostre  car  pare  de  inmortal  re- 
vcordacío  volguem  preparar  nostra  partida.  Emperò  delibe- 
»rant  lo  dit  Senyor  rey  pare  nostre  contra  burgunya  fer  la 
•guerra  en  la  qual  nos  assenyaladament  servir  lo  podíem  nos 
wolgue  retenir  e  axi  nos  ha  fins  aci  retengut  oferim  nos  que 
»obtengut  per  ell  lo  fi  de  aquella  ab  tal  poder  aqui  nos  Erame- 
vtrie  decontinent  que  en  molt  poch  temps  no  solament  lo  res- 
»tant  de  Cathalunya  mes  encara  los  Realmes  de  Aragó  e  de 
vValencia  e  altres  après  benaventurats  progresos  a  nos  per- 
vtanyents  recobraríem.  E  que  si  grans  occupacions  no  hi  obs- 
•taven  en  persona  hi  iria:  e  axi  contínuament  en  aquesta 
noferta  nos  conforte.  Per  quant  tenim  sperança  axí  com  per 
•altres  scrit  vos  havem  que  totes  coses  de  part  de  ça  seran  eq 


Digitized  by 


Google 


iBo  PERE  JOAN    FERRER 


»breu  al  seu  pler  reduydes,  e  de  contineni  se  dara  orde  en  la 
»partido  nostra  en  la  forma  que  Jo  nostre  cor  no  menys  dels 
ttvosírí?s  desige.» 

Com  se  veu,  la  diplomàcia  del  jove  Nicolau  nodesdeyade 
la  de  son  avi  ni  de  la  del  seu  sogre.  £n  unt  bona  escola  n'ha- 
via de  sortir  mestre.  Emperò  à  toi  qxo,  la  opinió  pública  co- 
mensava  à  esselshi  contraria,  conceptuant  que  mirdvan  ab 
gens  d' interès  las  cosas  de  Catalunya.  Es  una  nrkostra  eipres- 
sivü  de  la  corrent  que  s'  obriu  pas  y  que  à  la  fi  portà  al  regone- 
xement  de  Joan  II,  lo  següent  fraf^meni  d'  una  carta  escrita 
pels  Concellers  à  Reyner,  lo  20  d*  Abril  de  r47ï.  quan  encara 
no  Us  hi  havían  pervingut  las  de  fetxa  24  y  26  de  Març. 

«Nens  permeten  la  innata  fidelitat  c  fervent  amor  que  ver?, 
nio  servcy  de  là  Magestat  vostra  portam  no  supplicar  mulii- 
vplicadament  per  la  beneventurada  venguda  de  vostra  real 
«persona  maiorment  com  a  uU  vejam  cuasi  infinits  desscrveys 
ve  dans  qui  de  la  absència  sorteíxen,  E  no  solament  diem  aço 
«per  les  grans  turbacions  quis  segueixen  per  no  poderse  be 
«minístrar  la  justícia  vostra  real  persona  absent  mes  encara 
«per  quant  les  maiors  armes  de  que  usen  los  injmichsson  re* 
«traure  los  animós  no  solament  dels  desifants  venir  a  obe- 
«diencia  de  la  gran  altesa  vostra  mes  encara  dc!s  vostres  ja 
«fidelíssimos  vassalls  divulgant  fames  de  no  ésser  Ja  mes  com- 
»plits  lurs  desigs  en  la  visió  de  vostra  real  persona  esna  suit 
«que  seran  regits  per  capitans  poch  amants  deu  no  servants  li- 
«bertats  ni  ministrants  justícia.  Cosa  la  qual  met  aquells  en 
«alguna  disidencia.» 

En  esta  carta  acaban  instaniio  novament  i  que  vingué  en 
nostra  terra,  ó  en  tot  cars  lo  príncep  Nicolau,  Igualment  en 
lo  mateix  dia  escriuhen  una  segona  carta  al  net  primogènit 
inspirada  en  consemblants  ideas 

Contents  y  enganyats  los  Concellers  de  Barcelona  davani 
la  carta  del  Soberà  de  Provença,  de  24  de  Març,  li  responen 
à  3  de  Maig  de  1471,  mostrant  llur  esperansa  per  lo  molt  qui 
de  sa  arrivada  s'  obtindrà  en  quant  pertany  à  la  reducció  v 
pacificació  de  Catalunya. 

Com  Reyner  ni  tenia  intent  de  passar  ell  en  pcrsonii 


Digitized  by 


Google 


PRANCBSCH   CARRERAS  Y   CANDI  23 1 

nostre  Principat,  ni  menys  de  dexarbi  venir  à  Nicolau  donà 
entrada  en  lo  camp  de  sa  diplomàcia  à  altre  segon  net.  Nos 
referim  à  un  fill  bastart  del  Duch  de  Lorena,  anomenat  Joan 
com  son  pare,  qui  en  aquest  temps,  desde  lo  castell  de  Ta - 
rasco  y  ab  data  de  i3  de  Març  de  1471,  escriu  als  Concellers 
dibéntloshi  com  frà  Carles  de  Torrelles  los  informarà  de  la 
causa  de  sa  vinguda  à  Barcelona. 

Ja  han  parlat  los  historiadors  de  quant  mal  fou  rebut  pels 
catalans,  lo  nombrament  d*  un  Bastart  pera  exercir  carrech 
de  la  importància  del  de  Llochtinent  General.  D'  una  ma- 
nera molt  freda,  se  donà  compte  d'  esta  nova  en  la  acta  del 
Concell  de  la  Ciutdt  del  i5  de  Maig. 

E  mes  legida  al  dit  Conçell  una  letra  dek  IW  bastart  de 
Calabria  net  del  S.  Rey  intitulantse  loctinent  general  de  la 
sua  M^^  qui  ha  scrit  deu  venir  molt  prest  de  part  deçà.  E 
feta  proposició  per  los  dits  deputats  que  es  de  fer  sobre  la 
dita  loctinençia  attes  que  es  cosa  que  tant  compren,  Jà  direm 
més  avant  com  se  portaren  les  autoritats  de  la  terra  davan^ 
los  poders  d'  esta  lloctinencia  que  tant  comprenia. 

En  una  segona  carta  del  Bastart  de  Calabria  feta  à  Tarascó 
lo  3o  del  següent  mes  d'  Abril,  manifesta  aparellarse  pera 
anar  à  la  Capital  Catalana,  esperant  per  ferho  algun  més  so- 
cors de  gent  y  diner,  socors  que  li  esdevindria  laboriós  de  reu- 
nir, atès  lo  temps  que  transcorregué  en  aytals  preparatius. 
Haventli  aquell  pervingut  prossegueix  la  interrompuda  marxa 
y  escriu  desde  Peanas  lo  3o  de  Maig;  lo  5  de  Juny  se  trovaba 
à  Perpinyà  y  arrivà  à  Barcelona  lo  12  del  propi  mes. 

Lo  nombrament  de  Joan  de  Calabria  com  à  Lloctinent 
General  de  Reyner  à  Catalunya  fou  espedit  pel  d'  Anjou  à  la 
Muntrea  lo  5  d'  Abril  de  147 1,  y  entregat  pel  propi  Bastart 
als  Concellers  de  Barcelona  després  de  sa  arrivada  à  nostra 
Capital,  ensemps  que  ab  altra  carta  de  Nicolau  sobre  U  ma- 
teix objecte  feta  lo  dia  2  de  Maig  desde  Aquisgran.  Del  con- 
trari no  *s  compendría  com  los  correus  portadors  de  abdós 
lletres  de  dates  tan  diverses,  arrivassen  à  Barcelona  lo  mateix 
dia  y  se  fessen  avinents  à  mans  dels  Concellers  lo  14  de  Juny, 
ço  es  al  dia  subsegüent  de  la  vinguda  de  Joan  de  Calabria. 
Trametérem  lo  contingut  d'  aytals  lletres. 


Digitized  by 


Google 


232  PERE  JOAN    FERRER 

«Lo  Rey. 

DAmats  Consellers  e  feels  nostres.  Nos  tramettem  aquí 
»Lochtinent  general  nostre  lo  Il•lustre  don  Joan  de  Calabria 
»íill  natural  del  Illustrisimo  don  Joan  Primogènit  nostre  de 
»inmortal  memòria  per  presidir  en  aqueys  Eegnes  e  terras 
sfins  que  nos  o  nostre  Primogènit  hi  siam.  Lo  que  havem 
esperança  en  nostre  Senyor  deu  que  serà  en  breu  E  iatsla  tal 
»pes  sia  soberch  per  a  ses  torces,  emperò  coníiam  primera- 
»ment  del  auxili  divinal  e  après  de  la  prudència  e  virtut  vos- 
»tra  e  de  tots  los  cathalans  fidelissimos  nostres  vassalls  e  de 
»la  amor  gran  vostra  e  lur  vers  nos,  del  concell  e  govern  que 
nassignat  li  havem  e  de  la  bona  condició  sua  qui. nos  dona 
Dsperança  que  son  obrar  serà  tal  ques  farà  be  amar  de  vosal- 
»tres  e  de  tots  los  altres  cathalans  e  farà  honor  a  la  casa  don 
»devalla.  Pregamvos  quant  mes  caramçnt  podem  que  aquell 
«vosaltres  vullau  per  amor  nostra  volenterosament  rcebrec 
Dobeir  lo  com  a  nos  propi  e  ensemps  ab  ell  obrar  per  poder 
»en  la  endreça  e  prosecucio  de  aquexa  empresa  com  be  e  loa- 
»blement  haveu  acostumat  e  es  la  ferma  confiança.  Dada  en 
»La  Muntrea  a  Cinch  dies  del  mes  de  Abril  del  any  de  la  oa- 
«liviíat  de  nostre  Senyor  MCCCCLXXI. 

»Rene  f» 

«Lo  primogenito  et  loct.  etc. 

»Amati  et  fideli  Consellieri  del  Scgnor  Re  et  nostri:  ha- 
»vemo  riccvuto  vostre  ultime  littere  datum  a  barchinona  a 
»VIII  de  martio  per  le  quale  intendemo  la  calda  volunta  ha- 
»veti  daver  presto  dalla  la  persona  de  la  dicta  Maiesta  o  nos- 
»tra,  et  intertanto  qualche  aiuto  per  ben  intertenerse  contra 
»lo  nemico  fin  a  la  decta  venuta:  e  cosa  che  declara  latnoret 
vsingular  fe  et  affection  haveti  al  stato  de  la  prefata  Maí^^^^ 
vet  riposo  di  aquella  pàtria,  el  che  non  con  minor  volunta 
vnoi  desideramo,  ma  a  tutte  cose  bipogna  tempo  gia  per  altre 
Dve  dixemo  che  durante  la  guerra  de  borgogna  per  non  lassíf 
»la  Maiesta  del  gran  Re  nera  diíHcile  posserse  personalno^^^^ 
•transferiré  dalla.  La  qual  guerra  speramo  sia  circa  loccaso  et 
»fine,  concludendose  in  pace  con  honor  et  dignita  de  ^^^ 
•Maiesta  senza  piu  effusion  de  sangue.  El  che  facto  sperai^^ 
»circa  lo  facto  dl  quella  impresa  se  dara  tal  expeditioo  à^^ 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARIÏ  Ett AS   Y   CAKDl  éSÍ< 

•voy  et  noi  ne  saremo  contentí  ,  come  píu  amplamenie 
»appreso  ve  poiremo  scrivere.  Interim  come  doveti  haver 
ninteso  H  mandíamo  Lo  bastardo  nostro  fraiello,  et  se  farano 
ndaUre  cose  che  aaran  possíbíle  concernentc  el  ben  vosiro  et 
•delia  pairia  et  stato  del  Segnor  Re  et  nostro.  Conforiandove 
toa  star  de  bono  animo  et  a  perseverar  ne  lopümo  vostro  pro- 
sposiío  come  sempre  haveti  cosiumaio,  E  come  desto  havemo 
•  vícina  e  la  festa  a  quesia  vigília  con  exahacion  ert  commodo 
>de  tuni  li  bon  Servrdori  ira  quali  reputamo  voi  non  ésser  li 
■mediocrL  Datum  a  la  villa  de  Ahan  IT  Man  MCCCCLXXI. 

nNÍCOlaí  t» 

Avans  de  U  arrivada  é,  Barcelona  del  Bastart  de  Calabria 

y  de  les  dues  precedents  cartes,  los  Concellers,  i  2%  de  Maig, 
novament  soUcítavan  à  Reyoer  la  sua  prompte  vinguda.  En 
ella  hi  trovam  atire  pintura  del  estat  intern  de  decaïment  de 
la  causa  representada  per  Reyner,  en  les  segúents  ratlles: 

íExcelentísímo  e  victoriosísimo  Senyor, 

xOccasionant  la  guerra  aquesta  vostra  Ciutat  ses  feta  rne- 
T^noT  en  populacio,  efora  molt  mes  díminuida  sitio  per  quant 
:&nosahres  o  a  instància  nostra  los  Governador  capitans  c  al- 
jfttres  officiflls  de  la  Maiestat  V.  tots  havents  per  cert  la  conser- 
ovació  de  aquesta  Ciutat  ésser  lo  mayor  servey  que  fer  poden 
sa  la  vostra  real  corona  ab  leys  prohibitories  e  penals  han  re- 
jl•tenguts  los  qui  anarsen  volien  dels  quals  alguns  per  no  ésser 
;&acostumats  de  les  graveses  que  per  causa  de  la  guerra  vuy 
í^maiors  son  exersgides  volen  sercar  parts  mesliberas.  E  altres 
j^quJ  per  ésser  mes  de  voluntat  adheretits  als  inimíchs  se 
siransferricn  si  lícit  los  era  habitar  ab  aquells.  E  tals  com 
^aquettsson  molts  dels  conversos. i» 

Una  postdata  de  la  carta  del  infant  Nicolau  datada  k 
Aquisgran  lo  7  de  Maig  de  1471  y  arrivada  lo  3  de  Juny  à 
Barcelona,  parla  de  les  gestions  de  Joan  11  pera  treure  parti- 
daris à  Reyner. 

«Post  datam,  E  aximateiz  sabem  que  lo  dit  Rey  íerrando  ha 
;>tramcsos  serts  homens  seus  aqui  sots  color  de  algunes  coses 
»de  be  per  conmoure  aquei^cos  pobles.  E  azi  en  quanta  vos^ 
j»alire5  (Concellers)  tenien  complida  sperança  ji 


Digitized  by 


Google 


23.}.  PERE   JOAK    l^ERRBR 


Com  se  pot  colegir,  en  aquest  temps  la  diplomàcia  jugava 
ea  gran  escala.  Joan  11,  qui  tenia  donades  proves  de  conexer 
aquesta  art,  la  estremava  tant  com  podia,  fiant  més  en  ella, lo 
acabament  de  la  guerra,  que  en  la  forsa  de  les  armes.  Los  fets 
nos  dirdn  com  no  s*  equivocà  y  en  cambi  quan  s'  enganyavao 
los  de  Calabria  y  Lorena  al  judicar  produhent  la  per  ells  em- 
pleada. 

Arrívat,  lo  Bastart  à  Barcelona,  suscitàrense  grans  dificul- 
tats per  causa  dels  poders  atorgats  pel  vell  Reyner  à  soa 
Llochtinent  à  Catalunya.  Y  tals  foren  aquelles,  que  lo  Con- 
ccU  de  la  Ciutat  no  dubta  en  imposarli  condicions  encara  que 
encubertas  ab  capa  de  conveni,  mitjançant  les  quals  Joan  de 
Calabria  no  degués  usar  d*  algunes  de  les  atribucions  ab  que 
anava  facultat  pel  qui  *s  deya  Soberà  de  nostre  Principat  De- 
xém  que  ho  expliqui  lo  següent  retall  de  V  acta  de  la  sessió 
del  í)  de  Juny. 

«Lo  dit  die  de  Dimecres  a  XV!!!!*  de  Juny  del  any  Mil 
iCCCCLXXI     Aiustats  los  honorables  Consellers  c  conccll 
*de   XXXII  e  XVI   persones  en  aço  per  lo  Concell  de  Cent 
^Jurats  eletes  en  lo  verger  de  la  casa  del  concell  de  la  dita 
j^Ciatat  de  Barchinona.  Aqui  fonch  feta  relació  al  concell  axi 
^aiustat  per  les  dites  VIII   persones  per  los  dits  Advocats  de 
»jes  coses  per  ells  ab  les  dites  persones  per  lo   111.  don  Joan 
j&en  aço  destinades  entre  los  quals  son  stades  manejades  mol- 
»tes  coses  emperò  signantment  que  jatsia  en  la  potestat  dona- 
jïda  per  la  M<»<  del  S.  Rey  al  dit  111.  don  Johan   Darago  e  de 
>Ca]abria  sien  les  clàusules  deius  scrites  ço  es  clàusula  que 
^puscha  tenir  corts.  Emperò  es  manejat  entre  los  dessusdits 
:»que  lo  dit  S.  don  Johan  prometa  de  no  usar  de  dita  clàusula 
»e  poder  sens  consentiment  e  voluntat  de  la  Ciutat.— ítem  per 
}»seníiblant  que  prometé  de  no  usar  de  la  potestat  de  convocar 
:»hosts  ne  calvacades.— Iteni  que  no  usera  de  la  potestat  de 
^suspendre  constitucions  privilegis   usatges  e  libertats  deia 
tierra  e  de  la  Ciutat. — ítem  que  no  usera  de  la   potestat  de 
üimposar  novells  talls  o  victigals  sens  lo  consentiment  dessus 
;&dít— ítem  que  en  la  clàusula  de  guiar  en  deutes  privilegiats 
jïsia  dit  per  lo  dit  S.  don  Johan  que  sien  servades  les  constitu- 
hcions  privilegis  e  libertats  de  la  pàtria  e  de  la  Ciutat.    Attes 
^que  en  la  potestat  del  Senyor  Rey  es  declarada  assats  sa  io- 
j&tençió.»  ' 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  335 

Davant  esta  actitut  dels  barcelonins,  lo  Bàstart  de  Calabria 
no  dubta  en  jurar  à  Barcelona,  com  de  fet  jurà,  (19  de  Juny) 
que  may  usaria  dels  cinch  extrems  continguts  en  la  predita 
relació,  sens  exprés  consentiment  ó  beneplàcit  de  la  Ciutat. 
Després  de  lo  qual,  cesat  tot  motiu  de  discòrdia  per  vulnera- 
ció de  privilegis,  lo  Ltochtinent,  al  següent  dia  20  de  Juny, 
denant  laltar  maior  de  la  Seu  agenollat  sobre  f<n  coxi  de 
brocat  posant  les  mans  sobre  lo  missal  e  sobre  la  vera  creu..» 
feu  la  dita  jura  per  la  dita  loctinencia  segons  es  acustumat. 

Reyner,  en  lloch  d'  aturar  lo  retrocés  que  sa  causa  experi- 
mentava fent  un  derrer  esforç  y  personantse,  ell  ó  son  llegitim 
net,  en  lo  teatre  de  la  liuyta,  omplenant  lo  reiterat  desitj  de 
sos  partidaris,  se  limita  à  escriure  consignant  altres  promeses 
de  les  que  segurament  poch  cas  ne  ferian  los  catalans,  essent 
exa  y  no  altre  la  política  que  inspirava  é  son  net.  Vegis  en 
quina  forma  Nicolau  torna  à  donar  seguretats  d*  una  vinguda 
que  no  devia  may  realisarse,  lo  16  de  Juny  de  1471,  desde  la 
ciutat  de  París. 

«Be  arnats  Consellers  e  feels  de  la  Matestat  del  Senyor  Rey 
»e  nostre.  Tant  per  la  informació  que  del  magnifich  Capità 
cBofillo  de  judice  haguda  havem,  com  encare  per  lo  que  ha- 
»vem  vist  en  dos  letres  de  vosaltros  Consellers  per  ell  mateix 
»a  nos  aportades  conexem  clarament  ésser  en  extrem  necessari 
•que  o  la  prefata  maiestat  o  nos  prest  siam  aqui  en  persona. 
»La  qual  cosa  no  crehem  per  vosaltres  sia  mes  que  per  nos 
•desijada.  Notificant  vos  que  per  subvenire  ab  effecte  promp- 
»tament  seccorrer  a  la  dita  necessitat,  parteixen  ara  en  aquest 
•punt  ensemps  ab  mossèn  de  nosjants,  lo  Canceller  nostre, 
»e  lo  dit  Capità  bofíilo,  per  obtenir  decontinent  conclusió  de 

•  monsenyor  Lo  Rey  de  françe  en  certes  coses  que  per  la  pre* 
•fata  Maiestat  e  per  nos  li  son  trameses.  E  siau  certs  que  nos- 
»tra  ferma  delliberacio  es  (repetint  ço  que  per  unes  altres  le- 

•  tres  vos  havem  significat)  no  solament  fundre  e  alienar  los 

•  propris  bens  e  altres  senyories  nostres  per  aqueixa  empresa, 

•  mes  encare  metre  hi  nostra  persona.  La  qual  cosa  speram 
•en  deu  serà  molt  prest  per  vosaltres  coneguda.  Car  pus  per 
•temps  de  un  any  es  feta  la  treva,  ara  en  aquesta  vegada  serà 

•  Íntegrament  donat  orde  en  totes  coses.  E  en  aço  no  façau 
j»dubte.  Entretant  no  cureu  sinó  de  conservaren  bon  stament 


Digitized  by 


Google 


236  PERE   JOAN    FERRER 


sia  cosa  publica,  treballant  en  tot  be  e  utíl  de  aquella.  Carab 
•la  aiuda  de  deu  e  del  gloriós  sant  jordi  serà  retcvada  prest 
•del  treball  en  que  de  present  se  crobe.  Deda  en  la  Ciutat  de 
•  Paris  a  XVI  de  juny  Mil  CCCCLXXÏ.  Posi  daium:  molt 
•prest  deu  volent  sereu  informats  daltres  novelles  per  les 
•quals  totalment  restaran  quietades  les  pençes  vostres.  Datum 
•ut  supra. 

•  Nicolai,  f  > 

Lo  propi  cotreu  qui  portà  la  carta  de  Nicolau  ais  Cotice- 
Uers  de  Barcelona  en  lo  dia  6  de  Juliol,  ne  dugué  una  de 
Reyner  responsiva  à  la  dels  Concellers  de  20  d'  Abril  y  escriu 
pel  vell  Soberà  de  Provença  desJe  son  CíisteU  d'  Angers  lo  r; 
de  Juny  de  147 1.  Reyner  explica  com  lo  Rey  de  França  envie 
home  propi  ab  puxança  de  liurar  e  retre  nos  totes  les  píúces 
de  les  muntanyes  a  ell  obedients.  E  nos  tremattem  pten  poder 
a  Boffillo  de  Judice  qui  es  alia  de  acceptar  pendre  e  retenir 
aquelles  per  nos  e  en  nom  nostre^  e  van  decontinent.  Avisa- 
nos  mes  avant  que  esjeta  treva  entre  lo  dit  Serenisimo  e 
christianisimo  Rey  e  lo  Duch  de  Bor gunya  fins  at  primer 
dia  de  Maig  primer  vinent.  Nos  speram  la  dit  mosse  de  no- 
gent  que  deu  ésser  ab  nos  per  tota  aquesta  setmana  ben  spat- 
chat  del  dit  christianissimo  Rey,  vengut  que  sia  enconíinent 
vos  avisarem  de  nostra  partida. 

Los  Concellcrs  responen  à  les  cartes  precedents,  lo  10  de 
Juliol  de  1471,  reiterant  à  Reyner  llur  desit)  de  que  vingués 
ara  que  la  ocasió  era  oportuna  aítes  lo  lonck  intermedi  han 
pres  los  fets  de  Burgunya,  Igualment  consignan  altre  tant 
en  la  carta  à  Nicolau.  Consideraban  la  arrívada  del  Bisiart 
com  un  remey  petit,  si  es  que  no  ho  tenia n  com  a  agravant 
del  mal,  puix  d'  ella  sols  ne  resa  la  carta  i  Nicolau^  ahont  ni 
demostran  satisfacció,  ni  hi  prodigan  paraula  alguna  d'  ala- 
bansa.  Se  limitan  à  dir  estes  curtes  paraules:  Interin  es  arri- 
bat lo  llustre  don  Johan  frare  vostre  hctinent  de  nostron 
Rey  e  Senyor,  Menos  jà  no  's  pot  dir. 

Lo  20  de  Juliol  de  1471  se  determinan  a  trametre  lo  Sín- 
dich  de  Barcelona  à  Reyner.  En  la  carta  de  crehençaicil 
entregada,  los  Concellers  manifesten ;  £  som  ceris  exceleníi- 
simo  Senyor  que  per  les  coses  per  lo  dit  Sindich  a  la  Mages- 
tat  V,  explicadores  coneixerà  la  gran  altesa  vostra  com  sta 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  id^ 

en  extrema  necesitat  vostra  reyal  persona  ésser  de  part  deçà 
per  absència  de  la  qual  en  si  es  totalment  destruït  aquest  vos- 
tre principat.  E  per  tant  excdentisimo  Senyor  altre  e  altre 
e  per  multiplicades  vegades  humilment  supplicam  a  la  gran 
altesa  vostre  que  li  plaçia  usar  de  clemència  vers  aquets  vos- 
tres fidelissimos  pobles  los  quals  sens  culpa  e  sens  impulç  dels 
enemichs  en  lur  fidelissima  sperança  pereixen  si  per  la  pre- 
sencia de  vostra  real  persona  no  son  ajudats,  Fpris  nos  sem- 
blan  los  termes  al  present  empleats  y  de  gravetat  son  contin- 
gut, puix  no  dubtan  en  fer  constar  que  de  la  absència  de 
Reyner  n*  esdevindrà  la  completa  pèrdua  de  Catalunya,  ço  es 
la  victorià  de  Joan  II.  Notable  seria  lo  cambi  que  s*  operava 
en  la  opinió,  ó  mellor  dit,  entre  los  defensors  de  la  causa  de 
la  terra.  La  desconfíansa  general  de  les  promeses  del  d'  Anjou 
se  retrata  en  les  quasi  imperatives  paraules  altre  e  altre  e per 
multiplicades  vegades  eic. 

Pochs  dies  après  d'  escrita  la  precedent  carta,  ço  es  lo  25 
de  Juliol  de  1471,  ne  reben,  los  Concellers,  una  de  Reyner 
del  8  del  propi  mes  donantlos  compte  de  un  reforç  de  llan- 
ces tramés  pel  Rey  de  França,  y  del  plan  que  ha  format  de 
trovarse  ab  Nicolau  é  Provensa  per  tot  lo  Agost  prop  vinent, 
desde  hont  se  proposava  pasar  à  Barcelona.  Sa  copia  textual 
es  com  segueix: 


«Lo  Rey. 

sAmats  e  feels  Consellers  nostres.  Derrament  vos  havem 
•scrit  que  tornat  mosse  de  nogent  vos  avisariem  de  nostra 
•partida  E  axi  ara  vos  avisam  que  vengut  ell  e  Boffillo  de  ju- 
»dice  havem  entesa  la  aiuda  que  de  present  en  cert  nos  fa  de 
»doscentesJances  lo  serenisimo  e  christianisimo  Rey  de  franca 
»ço  es  de  cent  que  ya  son  entre  Rosselló  e  aqur  en  Cathalunya 
»sues  ab  deu  que  novament  ni  tramet  e  de  altres  cent  de  la 
9sua  ordenança:  les  quals  staran  fermes  e  nos  mouran  de  nos- 
»tre  servey.  E  nos  treballam  en  haberne  per  altra  via  la  qual 
vara  no  fretura  exprimir  altres  cent  lances  de  les  quals  nos  es 
vdada  ya  bona  sperança.  Va  de  present  a  son  Ducat  de  Lo- 
•  renne  lo  Ilustrisimo  Primogènit  net  carissimocom  a  fill  nos- 
»tre  per  spacbarse  del  tot  e  dar  orde  prestament  en  lo  que  ne* 
•cessari  occorre  en  manera  ques  vol  trobar  ensemps  ab  nos  per 


Digitized  by 


Google 


Í38  -     PERE  JQAN    FEBRER 


viot  lo  mes  de  Agost  primer  tinent  en  Provença  aon  nos  deu 
■volent  per  tot  lo  dit  mes  sens  fallir  entenem  ésser.  Edat  orde 
»ab  summa  diligència  al  que  alia  per  aquexa  empresa  íerse 
•necessari  occorre  nos  forsa  per  mar  e  ell  per  terra  volent  deu 
«farem  aquexa  via.  Pregam  vos  per  ço  aífectuosament  que  do- 
vneii  e  façau  fer  quant  a  vosaltres  sia  tota  diligència  que  totes 
»les  naus  stíguen  prestes  e  en  orde  per  al  dit  temps  en  manera 
»que  nos  ensemps  ab  daltres  quen  entenem  haver  ne  pugam 
•fer  algun  bon  fruyt  per  lo  Stat  nostre  e  be  e  repòs  vostre  c 
»de  tots  aqueys  fidelissimos  pobles  per  los  quals  defendre  e 
»aiudar  siau  cert  no  stalviarem  de  treballs  ne  perills  nostra 
■persona  ni  bens  ni  res  que  liaiam  conexent  la  gran  fidelitat 

■  virtut  e  amor  de  tals  vassalls.   E  sforçau  vos  entretant  iuxta 
■nostre  molt  loable  costum  en  ter  tot  lo  possible  car  nos  men- 
■tre  sperit  tingam  nunca  vos  fallirem.  Lo  pendre  de  les  mun 
■tanyes  com  scrit  vos  havem  sta  en  ma  nostra.  Avisam  vos  ne 
■de  tot  per  consolació  vostra.   Dada  en  lo  nostre  Castell  de 

■  Angiers  a  VIII  dies  del  mes  de  Juliol  del  any  de  la  nativitat 
»de  nostre  Senyor  Mil  CCCCLXXI, 

■Rene.  f  » 

En  exa  ocasió  arrivà  à  la  cort  de  Joan  II,  Joan  de  Janly, 
conseller  y  representant  del  Duch  de  Borgonya  y  de  Brabant, 
qui,  com  es  sapigut  era  enemich  del  Rey  de  França  y  de  son 
parent  Reyner  d'  Anjou.  Lo  23  d'  Agost  desde  Vilafranca  del 
PanadéSy.demana  als  Concellers  salconduyt  pera  entrarà  Bar- 
celona per  ell  y  sa  comitiva,  composta  d'  un  heralt  ó  rey  d' 
armes  y  set  homens  més,  tots  ab  sos  respectius  cavalls,  é  fl  de 
comunicarlos  certes  coses.  Los  de  la  Ciutat  d^acort  ab  lo  Lloc- 
tinent y  son  Consell,  determinan  denegarli  lo  salconduyt  so- 
licitat.  No  dubtam  veure  en  aqueix  missatger,  pasjant  é  terres 
obedients  à  Joan  II,  y  ab  son  interès  d'  entrar  é  Barcelona, 
una  ingerència  de  la  diplomàcia  estrangera  en  las  lluytasde 
Catalunya,  hont  lo  Duch  de  Borgonya  pretendria  aumcntar 
les  dificultats  a  sos  enemichs.  Per  altre  part  la  desconfiança 
dels  de  la  Ciutat  denegantli  la  entrada  demostrarà  no  ésser 
aventurada  la  hipòtesis  que  sustentam. 

Los  Concellers  escriuhen  à  Reyner  després  de  negat  eix 
permís,  dientli:  Sins  sforçavem  en  esplicar  a  la  Maiestat 
vostra  quant  quiscun  jorn  augmenten  les  necessitats  de  ésser 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARUEUAS  Y   CANDI  sSq 

la  real  persona  vostra  de  part  de  ça,  e  com  essent  hic  aquella 
totes  les  mes  serien  encontinent  reposades  duptariem  ésser  te- 
diosos  a  la  gran  altesa  vostra  a  la  qual  tant  frequeniadament 
semblants  coses  son  stades  scrites  replicades  e  per  diverses 
vies  exposades.  Emperò  elegints  en  ser  iure  ésser  importuns 
que  callant  ésser  duptosos  de  incórrer  en  specia  alguna  de 
culpa. 

Es  del  3  de  Setembre  de  147 1  altra  carta  deisConcellers  ai 
Soberà  de  Provença  hont  expressan: 

«Excelentisimo  e  victoriosisimo  Setiyor.  La  gran  voluntat 
»e  subiran  desig  que  nosaltres  fidelissimos  pobles  de  la  Ma- 
Dgestat  vostra  tenim  en  contemplar  e  occularment  fruyr  de 
Bvostra  real  presencia  nos  obiecten  continuadament  a  la  me- 
:»moria  aquellas  letras  de  la  gran  altesa  vostra  a  XXV  de  juliol 
:»prop  passat  rebudes  per  les  quals  la  Magestat  vostra  per  cle- 
itmencía  sua  nos  done  integra  confiança  e  assats  propinqua 
•certitud  de  sa  prompte  partida  per  a  les  parts  de  ça.  Cosa  en 
»]a  qual  sta  lo  total  nostre  repòs.  Car  iatsia  excelentisimo  Se- 
»nyor  axi  per  los  inimichs  com  per  altres  coses  aquests  vostres 
»Regnes  e  terres  fluctuen  trantollats  algun  tant  per  la  fortuna. 
9  Emperò  com  lo  boreas  en  poch  instant  clariffique  los  ayres 
•  expeelint  totes  nubulositats  axi  vostra  real  persona  venint  ela- 
ttrifGquera  aquests  seus  fidelissimos  vassalls,  triumpbant  del 
«ínimich  e  matent  nosaltres  en  lo  repòs  tant  desijat.» 

Igualment  suplican  en  lo  mateix  dia  à  la  muller  de  Rey- 
ner  que  si  ella,  segons  en  sa  correspondència  manifestà,  sem- 
pre ha  intercedit  ab  son  espòs,  en  pró  de  sa  vinguda  à  Cata- 
lunya, hi  vulla  intercedir  ai  present  perquè  la  tal  vinguda  sia 
un  fet.  També  fou  escrit  al  infant  Nicolau  en  consemblant 
manera. 

En  lo  12  de  Setembre  de  1471,  se  trameté  altre  carta  pels 
Concellers  à  Reyner  pregantli  lo  mateix. 

En  cambi  durant  eix  temps  Reyner  obra,  sens  lo  menor 
dissimulo,  de  molt  diferent  manera  de  quant  promet.  No  sols 
en  lo  mes  d*  Agost  dexaren  de  ajuntarse  ell  y  son  net  Nicolau 
en  Provença,  sinó  que  fins  al  Novembre  no  sabem  de  sa  ar- 
ri vadaà  eix  Comtat,  prosseguint  Nicolau  en  la  Lorena,  desde 
hont  alegava  en  la  carta  que,  datada  à  Nancy,  escriu  alsCon- 


Digitized  by 


Google 


240  PERE  JOAN   FERRER 

cellers  ea  lo  dit  mes  de  Novembre,  que  sos  queffers  lo  haa 
detingut  mes  del  que  pensava  en  lo  dit  Ducat.  Y  ni  tan  sols 
parla  d*  anar  i  Catalunya  passant  ell  à  Provença,  sinó  que 
Reyner,  de  Provença  retrocedeix  à  Lorena,  hont  reb,  en  lo 
Desembre  del  propi  any,  à  una  embaxada  catalana  tramesa 
pera  participarli  quan  apurada  era  la  situació  de  sos  parti- 
daris à  Catalunya,  y  com  progressava  en  sa  empresa  Joao  11. 
Se  veurà  la  subrepticia  manera  com  Reyner  segueix  fingim 
en  sos  propòsits  y  com  alega  allunyarse  de  la  terra  hont  havia 
promès  tantes  vegades  anar,  precisament  lo  que  V  hauria  de- 
gut fer  sortir  de  sa  apatia,  ço  es  lo  mal  aspecte  de  sa  causa  é 
derrers  del  any  1471.  Àb  la  copia  d*  exa  carta  posarem  fi  al 
present  nombre  destinat  é  donar  à  conexer  la  diplomàcia  del 
llavors  Rey  dels  Catalans  que  no  acatavan  à  Joan  II,  al  de- 
xarse  escapar  de  les  mans  un  regne  que  durant  la  vida  de 
son  fill  Joan  Duch  de  Lorena,  s'  havia  vist  quasi  del  tot  re- 
duit  à  sa  obediència. 

«Lo  Rey. 

:» Venerables  Egregi  Nobles   magnifichs  amats  e  feels  nos- 
»tres.  Reebudes  havem   vostres  letres  e  oyts  volenters  vostres 
:^Ambaxadors  en  quant  nos  han  volgut  dir  e  explicar  de  part 
:»vostra.   Havem  los  respost  segons  per  ells  mes  larch  vos  serà 
)>scrit.  Veem  les  congoxes  grans  en  que  a  causa  de  la  rabellió 
}>seguida  en  Ampurda  e  en  altres  parts  circunvehines  a  aque- 
ixa Ciutat  constituïts  son.  Les  quals  congoxes  nos  havem  per 
^propries.  Havem  sabut  après  la  desaventura  de  don  Deois  de 
;»Jacobo  galeotto  e  de  la  gent  a  peu;  de  tot  sia  loat  nostre  Se- 
myor  deu.  Nos  com  ya  vos  havem  scrit  veniem  ab  deliberació 
j»de  anar  per  mar  a  que  tant  tost  com  aci  arribats  fossem  ab  la 
»Nau  den  Angles  den  Setanti  e  algunes  altres  que  nos  ne  ha- 
»^uerem  aci  armades.   Mes  per  la   mutació  de  les  coses  que 
)>trobat  havem  nos  ha  convengut  sobreceurc  per  entendre  en 
«lo  prest  e  maior  soccors  vostre  e  de  aqueys  nostres  fidelissi- 
}»mos  pobles,   havem   tremes  prestament  persona  pròpia  al 
»Illustrisimo  Primogènit.  Lo  Serenisimo  Rey  de  trança  nos 
«ía  aiuda  de  doscentes  lances:  la  gent  darmes  de  Milà  esya 
:»arribada  aci  e  la  fem  tirar  prestament  aquexa  via  ab  Boffillo 
»de  Judice:  provehim  d'  altra  part  en  fer  en  aquestes  parts  e 


Digitized  by 


Google 


FRANGESCH  CARRERAS  Y  CANDI  24 1 

»de  lenguadoch  prestament  fins  en  Cent  lances  les  quals  con- 
»ciuhira  ab  tota  diligència  lo  Noble  e  amat  Conseller  e  Ca- 
)>marlench  nostre  don  Gaspar  cossa  que  ab  la  gent  de  franca 
;c»sera  be  potencia  ab  la  aiuda  de  nostre  Senyor  deu  per  pro- 
^pulsar  los  enemichs  e  metre  a  tots  vosaltres  en  repòs  e  traure 
»de  tals  congoxes.  Daltre  part  fem  per  a  nostra  anada  tot  pre- 
«paraiori  e  provisió  posible.  E  res  no  desijam  tant  al  present 
»com  ésser  aqui  ab  vosaltres  per  aconsolarvos  de  nostra  pre- 
»sencia,  e  traureus  de  totes  congoxes.  Faent  vos  certs  que  hi 
:»volem  mettre  la  persona  vida  e  los  bens  e  quant  tengam  tant 
»en  franca  com  en  aquestes  parts  de  Prohença  mes  per  la 
»anr.or  gran  que  naturalment  vos  aportam  e  la  molta  fidelitat 
x>Q  amor  que  en  vosaltres  e  aqueixos  fïdelissimos  pobles  que 
»en  nos  speren  conexem  que  per  nenguna  altra  cosa.  E  axi 
Asforçau  e  confortau  vos  e  confortau  a  tot  hom  que  presta- 
:»ment  ab  la  aiuda  de  nostre  Senyor  deu  sereu  ben  soccorre- 
;»guts  e  mesos  en  bon  repòs.  Scrivim  vos  ya  del  dia  de  nostra 
j>partida  e  après  arribats  que  fom  en  Lio  de  tot  lo  que  occorria. 
j^Som  stats  avisats  que  les  letres  son  stades  preses  per  los  ene- 
»michs  e  axi  per  passar  pus  fàcilment  fem  aquesta  sola  e  al 
;»loctinent  general  nostre  una  altra:  comunicaria  heu  aquius 
;»semblara  Dada  en  la  Ciutat  de  Ays  a  dotze  de  Deembre  del 
»any  Mil  CCCCLXXI. 

»Rene  f .» 

Ab  tot  quant  portem  expressat,  no  en  và  se  veu  tocaria 
à  son  fi  la  present  guerra  en  lo  proper  any  de  1472.  Altre  cosa 
no  podia  sucsehir,  puix  contra  la  voluntat  dels  catalans  fore 
pretensió  ridícula  creure  se  pogués  aguantar  una  lluyta  que 
tants  y  tants  sacrificis  los  costava  prosseguir. 


XII 

Reprenem  la  biografia  de  Pere  Joan  Ferrer  en  Agost  de 
1471.  Durant  aquest  mes  lo  suposam  en  inteligencias  ab 
Joan  II  pera  reduirse  à  sa  obediència.  Y  com  es  ben  sapigut 
quan  generós  se  mostrà  lo  Rey  de  Aragó  en  otorgar  mercès, 

81 


Digítized  by 


Google 


2^1  PfiRb   JOAN    FERRER 


que  à  ell  poch  li  costavan,  Ferrer  procurà  tréuren  lo  major 
partit  possible,  considerant  son  pas  de  molta  vàlua,  puix  no 
en  và  havia  militat  durant  mes  de  nou  anys  en  primera  fila 
dins  ta  causa  que  abandonava.  La  concesió  reyal  y  per  tant 
les  negociacions  se  feren  secretament,  fingint.  Ferrer,  servir 
à  Reyner  durant  mes  y  mitj  ó  dos  al  menys,  quan  realment 
estava  compromès  d*  una  manera  solemne  ab  son  adversari. 
Implícitament  nos  ho  diu  la  concesió  de  la  penyora  otorgada 
per  Joan  II,  à  3o  d*  Agost  de  1471,  de  una  bona  part  deia 
regió  del  Maresme  enclouenthi  la  vila  de  Mataró,  ab  quants 
censos  y  deutes  los  acreedors  rebelles  percibían  en  dit  terri- 
tori. Vista  era  la  antigua^afíció  de  Ferrer  à  aquella  hermosa 
costa  catalana.  La  primera  vegada  que  'Is  documents  nos 
parlan  d*  ell  es  fent  estada  al  llavors  poch  menys  que  aban- 
donat castell  de  Sant  Vicens  ó  de  Burriach.  solar  pertanyent 
é  la  familia  dez  Bosch,  que  residia  en  lo  vehí  castell  de  Vi- 
laçar  y  la  que  be  podia  haverii  venut  ó  alienat  tant  aspre 
cimal  ab  lo  ruinós  edifici  que  '1  coronava  y  lo  corona  vuy 
dia  encara. 

Atrasemnos  una  mica  pera  donar  alguns  antecedents  rela- 
tius à  la  conjura  de  Gerona.  En  lo  mes  d'  Abril  de  1471  en 
quina  època  alguns  del  Ampurdà  y  Gironès  estavan  en  tractes 
ab  Joan  II,  Ferrer  era  adicte  à  la  causa  que  representava 
Reyner.  No  d' altre  modo  s' esplica  lo  que  sabem  per  Chía 
(Bandos  y  Bandoleros  en  Gerona)  ço  es  que  participà  als  di- 
putats la  nova  de  que  les  galeres  de  Joan  II  se  comunicavan 
ab  los  ampurdanesos,  especialment  ab  certs  vehins  de  To* 
rroella  de  Montgri.  En  aquella  obra  se  donan  interessants 
precedents  de  la  traïció  de  Ça-Riera  y  companys  seus,  de  la 
que  n'  extraurém  lo  mès  pertinent  à  nostre  objecte. 

Lo  Comte  de  Pallars  es  qui  primer  descubreix  al  Bastart 
de  Calabria,  la  conjura  tramada,  y  aquest  al  contestarli  en  12 
de  Juliol,  aparenta  donar  al  fet  poca  importància.  Emperò 
lluny  d'  abandonarse  à  una  cega  confiança,  d'  algun  temps 
avans  exclui  de  la  nòmina  d'  havers  mensuals  à  Bertran  d' 
Armendariz,  Joan  Ça-Riera,  Pere  Joan  Ferrer,  Ramon  Pla- 
nella y  Joan  d*  Armendariz,  los  qui  «icudiren  en  queza  d' 
aital  novitatàla  Diputació.  Aquesta  respongué  ambiguament, 
afirmant  que  ningú  ordenà  semblant  exclusió,  tractantse  sols 
de  suspendre  lo  pagament  dels  havers  com  à  mida  general  i 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARREKAS  Y  CANDI  243 

fi  de  posar  orde  en  la  administració  del  impost  de  cavalls.  No 
en  và,  donchs,  los  Concellers  de  Barcelona  escrivían  à  Rcyner 
cartes  tan  apremiants  com  la  del  20  de  Juliol,  en  quina  data 
ja  serían  conegudes  en  la  Ciutat  exes  maquinacions. 

A  derrers  de  Juliol  se  suposa  que  Ça-Riera  intentà  apo- 
derarse  de  Palamors  y  Margarit,  de  Torroella. 

Lo  2  d'  Agost,  lo  Bastart  Llochtínent,  dexant  en  pnrt  de 
dissimular  lo  desconexement  de  la  traició  tramada,  envià 
missatjers  à  Armendariz  y  à  Ça-Riera.  Los  de  aquest  últim 
toren  Gaspar  Vilana,  Joan  d'  Argentona,  Pere  Ferrer  don- 
zell, Antich  Ferrer  agutzir  reyal,  cxos  derrers,  com  sabem, 
parents  de  Pere  Joan  Ferrer.  Los  diputats  de  la  Generalitat 
en  sessió  del  8  d'  Agost  tenen  noticia  com  lo  die  present  son 
passades  quatre  galeas  dels  inimtchs  fahents  la  via  de  la 
costa  de  levant  en  les  quals  se  diu  ésser  lo  mestre  de  Muntesa 
e  que  van  per  cets  maneigs  ques  diria  se  tenen  qui  serien  en 
gran  desservey  de  la  M*^^  del  S.  Rey  e  irreparable  dan  da- 
quest  principat, 

A  mitjans  d'  Agost,  Huch  Roger  venint  de  son  Comdat 
de  Pallars  comanant  una  host  de  més  de  tres  cents  peons  y 
sobre  d'  uns  quaranta  de  cavall  s'  apoderà  de  Blanes  hont  sa- 
bem s'  hi  trovaba  lo  dia  21.  Mentrestant  Bertran  d*  Armen- 
dariz desde  Palafolls  y  Joan  de  Ça-Riera  desde  Hostalrich, 
s'  aparellavan  pera  atacar  en  son  temps  à  les  tropes  del  Comte 
de  Pallars.  Lo  qual  realisaren  un  mes  après,  en  que  estant 
uquest  absent  de  Blanes,  fou  esta  vila  fortivolment  ocupada  y 
escalada  per  ells,  causant  tai  novitat  molta  sensació  en  Bar- 
celona. 

Los  Diputats  de  la  Generalitat  de  Catalunya,  à  petició  del 
Llochtiqeni  de  Reyner,  acordaren,  lo  17  de  Setembre,  reco- 
brar à  Blanes  armant  cent  homes  per  quince  dies.  Emperò  al 
passar  1'  acort  al  Concell  de  la  Ciutat  per  sa  ratificació,  aquest 
acordà  suplicar  al  Bastart.de  Calabria  que  ans  les  coses  se 
rompen  de  fet  vulla  trametre  a  la  dita  vila  de  Blanes  per  sa- 
ber  les  coses  com  pasen  e  com  stan  no  aturant  se  emperò  per 
aço  la  delliberacio  en  lo  real,  concell  segons  se  diu  feta, 
(Concell  del  18  de  Setembre  de  1471.) 

Lo  dimecres  à  la  tarde  y  lo  següent  dijous  (23  de  Setem- 
bre) de  bon  matí,  fou  convocat  Concell  de  Cent  jurats.  Hi 
concorregué  lo  Llochtinent  ab  tot  son  sequit,  y  oberta  la 


Digitized  by 


Google 


^^r^^^it^J 


244  PKRE  JOAN  FERRER 


sentada  denuncià  com  ell  personalment  havia  delliberat  anar 
la  via  de  Blanes  de  la  qual  vila  se  eren  dites  moltes  coses  de 
duptosos  significats  e  es  causa  de  sa  anada.  Car  era  vist 
ésser  gran  servey  a  la  hP^  del  S.  Rey  aquella  vila  star  re- 
posada e  confirmada  a  la  sua  obediència.  E  per  quant  ell 
parlava  en  lengua  francesa  e  duptave  fos  ben  entès  volgué 
que  por  lo  egregi  Comte  de  Pallars  ell  present  fossen  mani- 
festades al  dit  Concell  dues  0  tres  coses.  Aquestes  foren  que 
hu  dels  Concellers  lo  acompanyàs  pera  consellarlo  y  que  ta 
Ciutat  contribuís  ab  cent  peons  y  vint  adzembles  per  portar 
artilleria,  en  la  host  que  s' anava  à  formar.  A  tot  lo  qual  accedí 
lo  Concell  de  Cent,  designant  pera  acompanya rlo,  al  conce- 
ller  segon  Guillem  Oliver. 

Ni  la  host  s*  arrivà  à  formar,  ni  Blanes  tornà  à  mans  del 
Llochtinent,  prosseguint  en  les  de  Ça-Riera  y  demés  com- 
panys iniciats  en  lo  mohiment  en  favor  de  Joan  II,  mohi- 
ment  que  d*  un  jorn  à  V  altre  tenia  d'  esclatar. 

Avans  de  la  presa  de  Blanes  nos  parla  Cbia.  de  que  al- 
guns dels  amichs  de  Ça~Riera  tractavan  en  llunyanes  terres  d' 
alevoses  e  interessades  negociacions.  De  aquí  donchs  que, 
conclòs  lo  pacte,  Joan  II  otorgàs  grans  mercès  als  que  's  pre- 
paravan  à  acatar  sa  autoritat,  y  que  entre  elles  n*  hi  hagués 
una  en  favor  de  Pere  Joan  Ferrer,  feta  en  Çaragossa  lo  ?od' 
Agost.  En  ella  anomena  à  Ferrer,  conceller  y  capità  seu  (i). 

Durant  lo  Setembre  fou  universalment  sapigut  per  Cata- 
lunya que  un  fet  d*  alta  trascendencia  s^  estava  preparant.  La 
diplomàcia  podia  volguersè  aprofitar  del  escampament  d* 
exos  rumors  pera  aumentar  lo  decahiment  en  los  ànímos 
dels  catalans  al  esclatar  la  conspiració,  procurant  d*  esta  ma- 
nera repercutís  y  respongués  arreu  del  Principat.  Que  en  lo 
avans  dit  més  se  conexía  y  parlava  de  la  deíeccio  d'alguns 
capdills,  clarament  ho  comprova,  una  carta  del  Capità  dels 
castells  de  Celma  y  Pontons  (2)  situats  en  la  frontera  del  Pa- 
nades  entre  La  Llacuna  y  Santas  Creus,  qui  's  mostra  ben 
informat  de  la  conspiració  dels  de  Gerona,  essent  axi  que  's 
trovaba  en  lloch  tan  llunyà  y  distant.  Que  responia  la  defcc- 
ció,  tant  com  à  la  sola  ambició  dels  Capitans,  al  nou  estat  de 


(i)    Vegis  r  appendix  document  nombre  IV. 
{%)    Apèndix,  document  nombre  V. 


Digitized  by 


Google 


-■i"J!t,j^/-':j^r^iT^  • 


FRANCESCH   CARRERAS   Y   CANDI  J^S 

coses,  no  es  pas  difícil  conexerho.  no  sols  per  lo  que  à  ía  ab- 
sència de  Reyner  y  son  net  Nicolau  atanyía,  sinó  pel  evident 
cansanoi  del  pays,  que  mancat  d'  entusiasme  no  podia  estar 
dispost  à  sufrir  més  tant  continuades  penalitats  y  excessos  com 
les  provinents  de  nou  anys  de  guerra,  ab  seguides  entrades  de 
companyies  forasteres,  cabdills  sortits  de  diferents  indrets  d' 
Europa:  castellans,  aragonesos,  navorros,  gascons,  francesos, 
portuí^uesos,  tudeschs,  prohençals,  italians  y  borgonyesos. 
Tots  venían  à  satisfer  en  los  catalans  llurs  odis.  set  d*  aven- 
tures y  desitj  d'acumular  riqueses,  y  com  la  terra  que  irc- 
pitjavan  no  'Is  merexía  cap  consideració,  era  tractada  mili- 
tarment à  igual  que  à  un  pays  conquistat.  A  la  conducta,  en 
apariencia  indiferent,  de  Reyner  y  al  cansanci  dels  pobles 
ajúnteshi  altre  tercera  causa:  la  veu  general  escampada  pel 
Principat  de  que  Lluis  XI  volia  à  Catalunya  per  ell,  veu  tes- 
timoniada per  lo  arrivo  de  capitans  y  llances  franceses. 

Suposa  Chia  que  Ça-Riera  y  Taravau  començaren  los 
trevalls  de  reconexemcnt  del  rey  Joan  II,  à  poch  de  haver 
mort  lo  Duch  de  Lorena,  fundantse,  no  sols  en  la  paulaiina 
emancipació  de  Gerona  de  la  obediència  dels  diputats  y  de) 
Llochtinent,  si  que  també  en  la  Real  cèdula  que  Joan  lï  es- 
pedeix  desde  Çaragossa,  lo  23  de  Juny  de  1471,  en  favor  de 
Ça-Riera,  nombrantlo  Capità  general  à  guerra  y  à  justícia  de 
la  ciutat,  força  y  vegueria  de  Gerona,  Ampurdà  y  Vescomtai 
de  Cabrera,  ab  carta  blanca  pera  atorgar  qualsevols  f^racies 
a  pobles  y  particulars  que  *s  sometessin  à  sa  obediència.  Re- 
lata com  ja  à  21  de  Juny,  Francesch  Margarit,  altre  dels  íní* 
ciadors  del  mohiment,  fou  nombrat  pel  propi  Monarca  ve- 
guer  de  Gerona  y  Besalú.  Y  per  iiltim  nos  dona  conexemeni 
de  un  conveni  secret,  de  data  del  3o  d'  Agost,  celebrut  entre 
Joan  Ça-Riera,  Bertran  d'  Armendariz  y  Bertran  Margarit  lo 
vell,  germà  del  Bisbe  de  Gerona  largarit,  pel  que  aquestos 
militars  en  nom  propi  y  en  lo  d'  altres  cavallers  de  la  terra, 
se  comprometen  à  entregar  à  Gerona  y  totes  les  fortaleses  v 
castells  de  son  comandament,  al  rey  Joan  II. 

La  defecció  y  colp  de  mà  no  podian  pas  estar  millor  pre- 
parats. Tots  los  convinguts  en  lo  mohiment  en  favor  de 
Joan  II  fomentaren  les  ja  començades  disensions  entre  Ca- 
Riera  y  les  autoritats  de  Barcelona  ab  motiu  de  les  rendes  y 
jurisdicció  d'  alguns  Uochs  del  Vescomtat  de  Cabrera. 


Digitized  by 


Google 


246  PERE  JOAN   FERRER 


A  primers  d*  Octubre,  lo  bisbe  Margarit  oncle  de  Ça- 
Riera,  aparenta  intervenir  en  aquelles  à  pretext  de  procurar 
un  arreglo  entre  abdues  pans  disputants.  Lo  dia  6  escriu  una 
carta,  rebuda  pels  Concellers  lo  dia  8,  convocantlos  pel  di- 
mars  primer  vinent  é  una  conferencia  celebradora  à  Hostal- 
rich,  é  fi  de  venir  é  concòrdia  son  nebot  ab  lo  Llochtinent 
de  Reyner,  y  en  representació  d'aquest  sos  delegats  Jacobo 
Galeotto  y  lo  Comte  d'  Iscle.  Lo  Bisbe  manifestava  que  ell, 
Ça  Riera  y  tots  quants  à  aquest  pugan  aconsellar,  acudirían 
à  la  entrevista  d'  Hostalricb,  pregant  que  ab  los  predits  re- 
presentants del  Infant  Bastart  hi  vagen  un  Conceller  y  un 
Diputat,  tots  ab  plens  poders  d'  obra  à  fi  de  resoldre  lo  més 
depressa  possible  les  qüestions  suscitades,  evitant  prolíxitats 
y  consultes. 

La  anterior  carta  coincidia  ab  lo  avenç  de  les  tropes  de 
Joan  II  y  ab  grans  precaucions  adoptades  à  Barcelona,  bont 
lo  dia  b  d*  Octubre  s*  aparedaren  los  portals  de  la  Ciutat,  ex- 
ceptats  los  de  Sant  Atitoni  y  Portal  Nou.  Emperò  temerosos 
de  lo  que  no  podian  evitar,  no  descuydan  d*  acudir  à  la  pro- 
jectada .entrevista,  si  be  modificant  las  condicions  de  dia  y 
lloch  com  se  veurà  ab  la  següent  cita  del  Dietari  de  la  Dipu- 
tació: 

«Dimecres  9  d*  Octubre.— Aquest  die  hora  de  tercia  parti 
;»ren  de  Barchinona  lo  Egrigi  mossèn  Joban  de  torrelles 
»Comte  discle  e  portant  veus  de  Governador  de  Caihalunya, 
;>e  lo  magnifich  Jacobo  galeoto  capità  general  del  Senyor  Rey, 
Atremesos  per  part  del  Senyor  loctinent,  mossèn  Bartomeu 
j^quintana  conseller  terç  lany  present  de  la  ciutat  de  Barcbi- 
»nona  per  part  de  la  dita  ciutat,  e  lo  Reverend  frare  Miquel 
;»sampso  deputat  del  General  de  Cathalunya  per  part  del  dU 
j^General  e  del  consell  representants  lo  principat  de  Catha- 
:»lunya,  per  anar  al  castell  de  sent  pol  qui  es  delia  la  vila  de 
)i>Matero,  on  devien  ésser  mossèn  Johan  çariera  Capità  deia 
;&ciutat  de  Gerona,  Bertran  darmendaris  navarro,  Pere  iohan 
kferrer,  e  altres  capitans  de  gent  darmes  per  conferir  e  comu- 
»nicar  de  algunes  diferencies  qui  eren  suscitades  entre  ells  en 
;)aquests  dies  prop  passats.  Entre  los  quals  devia  ésser  lo  Bis- 
»be  de  Gerona. 


Digitized  by 


Gooçle 


^w^imifimmiii!límif!^^ 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  247 

La  entrevista  del  dijous  lo  d'Octubre  no  tingué  efecte  per 
taot  com  arrivats  à  Mataró  los  emisaris  de  Barcelona,  hague- 
ren nova  de  que  Ça-Riera  havia  partit  d'  aquells  llochs  vers 
Hostalrich.  Y  axí  lo  propi  dia  lo  retornàrense  é  la  Ciutat. 
Emperò  en  aquell  mateix  jorn  lo  Reverent  Abbat  de  Ripoll, 
mossèn  Jacme  carbó,  e  mossèn  Johan  bernat  de  marimon  fo^ 
ren  elegits  per  lo  Senyor  loctinent  e  son  consell,  ensemps  ab 
los  Consellers  de  Barchinona  e  deputats  per  tornar  la  via  de 
Matero  e  de  sent  Pot,  per  veure  e  sentir  que  volien  ne  dema- 
naven Bertran  darmendaris  mossèn  Johan  çariera^  Pere 
iohan/errer  e  altres  capitans,  qui  scoltaven  e  havien  capito- 
laiat  e  contractat  ab  lo  Rey  Johan  inimich  del  Principat  de 
Cathalunya.  * 

Ab  exa  segona  cita  del  propi  Dietari  resulta  conexerse  fins 
é  la  evidencia  la  defecció  de  Ferrer,  y  sos  companys  Lo  empe- 
nyo dels  de  Barcelona  en  concorre  a  la  junta  dona  mostra  de 
la  importància  d'  aytal  fet,  que  ja  venia  de  temps  ocupant  y 
preocupant  la  opinió  pública  y  segurament  comentantse  en 
diversos  sentits.  Lo  Bastart  Llochtinent,  es  natural  volgués 
deturar  lo  dany  y  dilatarlo,  puix  no  daltre  modo  s'  esplica 
pretengués  algun  resultat  d*  exes  conferencies,  per  forsa  infruc- 
tuoses si  aquells  estavan  compromesos  ó  convinguts.  Molt  te- 
meria del  estat  general  y  opinió^  pública,  quant  mantingué 
la  pretensió  de  que  en  converses  no*s  parlés  en  bon  sentit  del 
Rey  de  Aragó.  A  aquest  objecte,  lo  propi  dijous  lo  d'  Octu- 
bre, ensemps  que  *ls  nous  missatgers  acudian  à  les  preteses  vis* 
tes,  se  pregonà  pels  carrers  de  Barcelona,  que  sots  inconmu- 
lable  pena  de  mort  ningú  gosàs  dir  ne  parlar  res  qui  Jos  en 
favor  del  Rey  Johan. 

Cas  d'  efectuarse,  la  entrevista  del  lo  no  donà  resultat  per 
la  causa  de  Reyner.  Sens  pèrdua  de  temps,  lo  Bisbe  de  Gero- 
na,  Ferrer  y  demés  companys,  redactan  y  firman  important 
carta  coleciiva  de  fetxa  1 1  d'Octubre,  la  que  lo  trompeta  Gim 
Pere  porta  als  Concellers  de  Barcelona,  junt  ab  altres,  endre- 
çades al  Lloctinent,  hont  se  desexian  de  la  causa  de  Reyner. 
Arrivaren  à  mans  dels  interessats  lo  diumenge  i3  d*  Octubre» 

En  la  carta  als  Concellers  expressan  les  causes  que  Ms  in- 
duexen  é  aytal  resolució,  ço  es:  la  ruina  del  Principat  després 
de  deu  anys  de  guerres;  la  mort  del  derrer  emprenedor  de  la 
causa  catalana,  lo  primogènit  Duch  de  Lorena,  qui  no  era 


Digitized  by 


Google 


248  PERE   JOAN    FERRER 


estat  sustituhit  per  altre;  lo  deshj  d'  arrivar  à  port  després  de 
tanta  tempestat,  cosa  actualmer>t  factible  tan  sols  tsrnantala 
obediència  de  Joan  II;  y  acaban  per  invitar  als  Concellersà 
adherirse  à  llur  actítut  pera  donar  pau  y  repòs  à  la  postrada 
pàtria.  Lo  document  estí  concebut  en  exos  termes: 

»MoIt  magnifíchs  e  honorables  Senyors  los  Consellers  de 
»la  insigna  ciutat  de  Barcelona. 

dNo  ignorau  lo  stat  e  ésser  de  aquesta  nostra  provincià  de 
vCathalunya  qui  concussada  per  nostres  particulars  passions 
vper  guerra  de  deu  anys  es  ia  venguda  aprop  del  derrerexter- 
»mini  hoc  e  no  resmenys  per  diverses  mutacions  de  Senyo- 
Dries  seguint  pus  tots  les  pas^ons  de  aquells  qui  mes  han  vol- 
Bgut  poder  en  la  cosa  publica  que  la  raho.  Liurats  a  diverses 
Dnations  e  Senyories,  som  stais  sots  prenda  oprobi  e  derisioa 
«totes  gents  e  nations  Castellans  portuguesos  francesos  gas- 
»cons  Tudeschs  prohensals  ytalians  e  a  totes  altres  lengues  e 
«pobles  qui  sobre  nosaltres  es  son  pasents  e  après  nos  han 
»oprobiosament  tractats  com  moltes  de  elles  dites  nacions  nos 
»fossen  infesiissimes  e  exosses  e  en  la  nostra  preclara  natio 
•han  volgut  exercir  les  veniances  de  les  iniuries  e  dansque 
sde  la  dita  nostra  preclara  natio  per  lo  passat  havien  rebudes 
«De  que  ia  nos  han  condu(iits  a  la  ultima  pobretat  violats 
•perduts  e  dicipats  tots  los  privilegis  e  glorioses  nostres  passa- 
sdes  libertats  e  polluhits  e  sedats  en  nosaltres  tots  los  drets 
vdivinals  e  humanals.  E  après  saguida  darrerament  la  mort 
sde  la  gloriosa  memòria  del  S.^^  quondam  don  Johan  jatsia 
Dsots  nom  e  titol  de  primogènit  del  l\\^^  S.®""  son  pare  però 
»en  veritat  últim  emprenador  de  aquesta  empresa  mirant  nos- 
9tres  passades  calamitats  e  ben  considerat  après  la  longitutde 
»sa  mort  lo  progrés  de  nostres  prínceps  pare  e  íill  que  per  re- 
»yal  experiència  nos  han  mostrat  havernos  abandonats  com 
»de  llurs  alteses  exceptades  moltes  letres  de  confort  de  variats 
nefíectes  e  molt  frustrades  de  veritat  de  les  coses  promeses  als 
»non  havem  hagut  en  spay  de  XI  , mesos  nos  ha  convengut 
«pensar  e  imaginar  a  qual  port  après  tanta  fortuna  haviem  arri- 
Dbat  e  com  per  diverses  vies  haiam  explorades  les  intentions 
»de  aquels  qui  en  nom  Reyal  nos  son  estats  assignats  per  pre- 
nsidents  e  de  aquels  qui  en  nom  de  aquexa  Ciutat  han  presu- 
^«mit  vendicarse  ésser  ells  e  tenir  lo  stat  en  ells  no  havem  tro- 


Digitized  by 


Google 


"^ 


FRANCESCH  CARRERAS   Y  CAKDI  349 

»bat  sino  tota  perversa  fi  e  desigs  e  caseu  per  si  desígar 
»lansar  nos  a  qualqua  noyella  SJ^^  per  la  qual  ells  poguessen 
•augmentar  llurs  condicions  e  exercir  e  continuar  llurs  pas- 
ssions  e  en  quis  fes  la  final  perdició  del  restant  nostro  be  e 
•glòria.  E  per  tant  desigants  après  tanta  tempestat  e  ruína  per 
vvenir  a  algun  port  de  salut  ab  lo  qual  se  pogués  donat  pau 
vrepos  e  tranquil•litat  al  afÜicte  e  ia  exinanit  poble  e  tornassem 
na  les  primeres  nostres  libertats  nom  e  glòria  no  havem  vist 
»cami  negu  saludable  sino  tornar  al  S.^^  que  nostre  S.^^  deu 
»en  lo  passat  nos  havia  donat  e  del  qual  nosaltres  per  divinal 
»permissio  érem  stats  segreguats.  E  jatsia  aiam  hagut  al  da- 
»vant  la  guerra  que  fins  assi  entre  nosaltres  es  stada  però  no 
»resmenys  havem  hagut  recort  e  longua  experiència  de  la  sua 
»molta  virtut  e  clemència 'quins  ha  donada  tota  seguretat  e 
npus  tot  sperar  en  la  sua  acostumada  benignitat  e  clemència 
»e  restituhir  a  nostra  pàtria  pau  tranquilitat  repòs  e  la  sua 
«acostumada  glòria  e  libertats  que  venint  en  mans  e  poder  de 
»Rey  o  princep  qui  hagués  a  subiuguar  nostra  pàtria  e  provin- 
»cia  e  privarnos  de  nostra  acostumada  glòria  e  Hberrau  E  per 
»tant  desigants  aquest  be  comú  qui  perfetament  nos  pot  acon- 
•seguir  sens  pau  e  aquesta  ab  concòrdia  entre  nosaltres  nos 
»ha  aparegut  fer  vos  sabedos  de  aquesta  nostra  voluntat  qui 
»es  segons  la  raho  e  evident  nostra  necessitat  tornar  a  la  obe- 
«diencia  del  S,^^  Rey  don  Johan  havents  per  ferm  que  sens 
«que  atal  port  no  pervenguam  no  podem  aconseguir  la  pau 
»qui  es  lo  sol  e  unich  be  de  aquesta  nostra  pàtria,  £  après  la 
»intimacio  de  nostres  desigs  e  delliberatidns  vos  volem  pre* 
»guar  encarreguar  e  suplicar  que  deduïdes  al  devant  de  vos- 
»tres  penses  totes  les  coses  demunt  dites  e  altres  moltes  que 
»per  vostra  discretio  poreu  ymaginar  e  pensar  qui  ab  loagua 
escriptura  explicar  nos  porien  per  les  quals  veureu  aquest 
»esser  unich  nostron  be  e  repòs  depossada  tota  rancor  e  des- 
Ȓiansa  vos  vuUau  aderir  ab  nostra -deliberatio  qui  es  no  se- 
sgons  la  passió  mes  segons  la  raho,  e  necessitat  del  publich. 
»Car  essent  conformes  en  unió  e  una  voluntat  donam  a  la 
•postrada  pàtria  pau  e  repòs  e  les  coses  comunes  e  particulars 
»ne  han  valer  mes  e  les  libertats  e  privilegis  altrament  aíudats 
»e  favorits  avisantvos  que  si  deliberareu  aderir  vos  ab  nostra 
«voluntat  e  deliberació  volrem  anar  ab  vosaltres  units  e  pro- 
sseguirem tots  vostres  interessos  comuns  e  particulars  els  pre* 
99 


Digitized  by 


Google 


2  50  PERE  JOAN   FEI^RER 


»ferrem  als  nostres.   E  si  volreu  persistir  en  vostra  obduracio 
»e  pertinacia  non  pot  seguir  per  als  qui  en  ella  perseveraran 
vsino  tot  mal  oprobi  e  ruhina  lo  que  a  nosaltres  per  la  molta 
»amor  e  aíFectio  queus  portam  tant  a  la  pàtria  com  als  parti- 
«culars  de  vosaltres  nons  poria  ésser  cosa  mes  dolorosa.  Esi 
»algú  de  vosaltres  ha  desldencia  al  dit  Rey  e  Senyora  qui 
Atanttots  havem  feta  la  guerra  qui  ha  ésser  sola  causa  de 
sapartar  vos  de  nostra  delliberatio  com  la  comuna  utilitatqui 
•de  aquella  sortex  sia  atots  assats  manifesta  vos  volem  signifi- 
»car  sperimentam  en  lo  dit  Rey  e  Senyor  tanta  amor  e  affec- 
•tio  en  nosaltres  en  special  a  aquexa  insigna  Ciutat  c|ue  do 
•menys  nos  ame  que  si  tostemps  lo  haguessem  servit  ne  res- 
j»tant  desige  que  augmentar  e  prosperar  aquest  seu  principate 
»aquexa  insigna  Ciutat  qui  en  sa  Corona  Reyal  sol  ésser  una 
»de  les  pus  fulgents  e  resplendents  pedres  per  la  qual  amor  e 
taífecctio  noy  ha  gràcia  a  vosaltres  necessària  qui  de  se  Ma- 
tgestat  ab  seguretat  nos  puxe  sperar.  Abrassau  donchs  la  gra- 
Dcia  que  nostre  S.^'  deu  nos  fa  e  preniu  la  pau  e  repòs  de  la 
Bpatria  e  la  restitutio  de  nostra  glòria.  E  ahon  a  que  deu  no 
•vulla  lo  contrari  fos  psr  vosaltres  delliberat  la  present  sia  a 
•nosaltres  scusa  e  justificació  e  vostra  perdició  sia  a  vostron 
nperil  e  carrech.   En   Blanes  a  XI    de   octubre   any    Mil 
•CCCCLXXI. 
»A  vostre  honor  aparellats 
x>lo  bisbe  de  gerona  f 
»joan  seriera  f 
«bcrtran  darmendàryz  f 
»p.  j.  ferrer  f 
•Jaume  alamany  f 
^bernat  margarit  f 
•bernat  de  Sinisterra  f  » 

Davant  d'  exa  carta,  los  Concellers,  à  despit  de  anarlos 
adreçada  à  ells  sols,  la  llegiren  públicament  en  lo  concell  or- 
dinari de  la  Ciutat  que  's  celebrà  à  1'  endemà  de  rebuda,  [14 
d'  Octubre)  affi  que  la  malvestat  de  aquells  per  tot  lo  mon  sia 
sabuda. 

Manifesta  Ferrer  en  son  cartell  de  deseximent,  íntegrament 
publicat  per  nosaltres  en  lo  volum  dels  Jocbs  Florals  ^el  any 


Digitized  by 


Google 


FR4NCESCH    CARREBAS  Y  CANDI.  2b  t 

189 T,  (i[  esser  obligació  dels  gentils  homes  y  cavallers  donar 
rahó  dels  acies  en  que  la  honra  los  obliga  y  aif  esplica  haver 
per  causa  de  desneturarse  de  Reyner,  tio  sols  la  apaiía  det 
Provençal  per  Catalunyaj  si  també  lo  manifest  propòsit  del 
Rey  de  França  qui  pretenia  cobrar  per  sí  la  nostra  terra.  Com 
eoumeració  de  la  desastrosa  política  d^  exos  derrers  mesos, 
esmenta  los  acies  fets  contra  Ça-Rrera,  Armcndariz  y  Palou 
d*  Arenys. 

Lo  Lloctinent  de  Reyner  sespon  à  la  precedent  caria  de 
Ferrer  ab  altre  fetxada  lo  i  5  d'  Octubre,  hont  nega  als  cata- 
lans poguerse  desneturar  de  sos  Reys,  segons  Meys  del  prin- 
cípatj  d'  hont  los  hi  pervé  lo  nom  de  innata  fidelitat  propi  de 
tol  català*  A  mes  que  com  desneturament  no's  pol  fer  sens 
causes  tonameniades  y  exes  no  venen  espresades,  de  quines 
causes  segons  ley  de  spanya  son  tengut  requerir  io  dit  Sen- 
yor  Rey  en  secret,  e  hon  no  fos  feta  la  justícia  o  lo  degut 
per  lo  dit  senyor  Rey^  per  tres  veus  afrontada  per  Cort  de- 
vien sperar  si  fora  dita  causa  o  causes  com  fossen  justes  e 
veres,  lo  que  no  es,  a  son  degui  stament  tornades:  e  prece- 
hints  dits  requeriments  éreu  e  sou  tengut  restituhir  de  fet  tot 
lo  que  teniu  e  possekiu  en  lo  Principat  de  Cathalunya  e  Sen- 
yoria de!  dit  Senyor  Rey  en  la  forma  e  manera  que  era  en 
temps  de  la  concessió  o  adquisició  e  exir  fora  son  Principat 
e  senyoria  despulat  ans  que  desneturar  vos  poguesseu,  Y  com 
diu  que  asó  ho  dexa  de  practicar,  conmina  i  Ferrer  à  retor- 
nar é  lo  fidelitat  de  Reyner,  del  conirari  procehirà  contra  sos 
bens,  fattia  y  honra  segons  te  requerií  lo  procurador  fiscal* 
Finalment  li  concedeix  sis  dias  de  temps  pera  comparexer 
davant  dit  procurador,  k  respondre  de  les  acusacions  ó  incul- 
pacions de  que  es  objecte. 

Aquell  mateix  dia  r5,  refereix  Chía  que  lo  Lloctinent 
convoca  en  son  palau^  una  junta  magna  dels  tres  estaments  y 
de  tots  los  gremis  de  la  Ciutat,  hom  feu  donar  compte  dels 
cartells  de  dcseximeni  à  ell  tramesos,  resolem  la  assamblea, 
fos  procehit  contra  d'  ells  com  à  baras  y  traidors. 

Per  Barcelona  's  deya,  y  no  anavan  enganyats,  que  Joan  11 
prometé  honors  y  diners  al  firmatiis  de  k  carta  del  ir  d' 
Octubre^  y  que  en  una  de  les  capitulacions  emre  ells  establer- 

|j)    Argentona  histèrica^  nombre  ÏV, 

Digitized  by  ViiOOQIC 


35a  PERE  JOAN   PERUER 


tes  y  jurades,  lo  Rty  los  prometia  que  fins  los  hagués  iai 
compliment  de  la  dita  peccunia^  la  qual  sàvia  de  partir  en- 
treils  en  certa  manera,  que  lo  dit  mossèn  johan  cartera  sa- 
gues a  retenir  la  ciutat  de  Gerona,  vila  e  castell  Dostalrich, 
seni  Celoni  e  blanes,  e  Armendaris  Palafolls  s  sent  Pol,  e axi 
de  les  altres  forces  que  los  dits  traydors  tenien.  E  mes  vol- 
gueren  e  axis  diufonch  continuat  en  la  capitulació,  que  du- 
rant lo  temps  daquest  empanyorament  lo  dit  Rey  Johan  jura 
e  prometés  que  no  entraria  en  Gerona  ne  Ampurda,  si  donchs 
na  venia  tot  sol  ab  un  page.  E  aço  duras  tant  fins  los  dessus 
dits  traydors  complidament  fossen  pagats  de  lurs  Tres  milia 
argenteos,  e  que  lavors  li  haguessen  a  restituhir  la  dita 
Ciutat  €  altres  forces  dessus  dites  (i ), 

Després  de  tramesa  la  carta  colectiva  é  les  autoritats  de 
Barcelona,  los  conjurats  de  Gerona,  ab  data  del  i3,  escriuen 
4  Sant  Feliu  de  Guíxols,  .Figueres'  y  Peralada  pera  que  estes 
poblacions  los  secundessin,  axí  com  ho  feren  Gerona,  Blanes 
y  algunes  altres. 

Temerosos  los  Concellers  de  la  ressonància  que  arreu  de 
Catalunya  lo  fet  predit  pogués  tenir,  puix  en  la  Ciutat  s'as- 
segurava que  molts  d*  altres  se  voltar ian  ab  ells,  lo  14  d* 
Octubrci  trameten  moltes  cartes  manifestant  com  per  tota  la 
Ciutat  y  pobles  vehíns  regnava  lo  mateix  esperit  de  fidelitat 
envers  Reyner  d'  Anjou.  Sabem  ne  foren  trameses  à  les  viles 
de  Sant  Feliu  de  Guixols,  Palamors,  Tossa,  Cadaqq^ers,  Llan 
çi,  Torroella  de  Montgrí,  Castelló  d'  Ampuries,  Roses,  Pe- 
ralada, Palafurgell,  Lloret  y  Pals,  totes  elles,  com  se  veu,  de) 
Àmpurdà  y  Gironès,  llochs  bont  justament  temían  s'  hi  fes 
sentir  més  la  influencia  dels  personatjes  desexits.  També  ne 
foren  enviades  ó  molts  capitans  adictes  à  la  terra,  nobles  7 
senyors  de  castells. 

Si  tingué  ó  no  ressò  à  Catalunya  lo  acte  que  explicam  'ns 
ho  dírén  los  fets  subsegtíents.  Segons  lo  Dietari  de  la  Dipu- 
tació, lo  17  d'  Octubre  de  1471  se  reté  la  vila  de  Sabadell  al 
Rey  don  Johan  sens  colp  ne  costada.  Lo  12  de  Novembre  5e 
reté  la  vila  de  Palamors  sense  alguna  força  o  destret  sinó 

(t)  Eza  cita  del  Dietari  de  la  Diputació  vé  mutilada  per  borrats 
coetanis.  Mes  ab  algun  cuídado  crehem  haver  reintegrat  lo  text à 
soa  primitiu  estat,  que  es  lo  per  nosaltres  interessant. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCM  CARRERAS  Y  CAKDt  253 

voluntàriament f  a  les  gents  darmes  del  Rey  en  Jokan.  Lo  29 
de  Novembre  se  reté  la  vila  de  Granollers  sens  colp  ne  costa, 
y  é  primers  de  Desembre  quasi  tot  T  Ampurdí  regonexía  4 
Joan  II,  excepció  feta  de  Cadaquers,  Roses,  Castelló,  Figue- 
res, Peralada  y  Torruella. 

Si  fou  general  la  veu  correguda  en  favor  de  Joan  lï  y  res- 
pongueren tot  seguit  al  pronunciament  de  Blanes  bastants 
dels  pobles  de  la  terra,  acabarà  de  confírmarho  aquest  frag- 
ment del  acta  del  concell  de  Barcelona  hagut  lo  S  de  Novem- 
bre, hont  al  tractar  de  millor  defensar  les  muralles  de  mar,  se 
descriu  lo  perill  que  ofereix  aquell  accessible  indret  accesible 
pel  molt  recular  de  les  aygues,  ab  estes  paraules:  com  les  mari- 
nes ó  ribatges  de  la  plage  daquesta  Ciutat  ço  es  de  spero  a 
spero  nostan  en  assats  deffencio  car  son  ubertsesens  mur^ada 
alguna  e  los  inimichs  los  quals  per  la  malesa  del  bisbe  de  Ge- 
rona  e  de  mossèn  çarriera  e  altres  còmplices  lurs  han  presa 
gran  audàcia  es  han  tirads  molts  pagesos,  porten  facilmentfer 
empresa  axi  ab  les  galeas  com  ab  bergantins  leuts  e  altres 
fustes  metenthi  un  gran  nombre  de  pagesos  e  ai  Ires  pehons  e 
desembarchar  entre  los  dits  sperons  fer  gran  dan  à  la  pre- 
sent Ciutat.  Quasi  be  igual  torna  à  llegirse  en  jn  sentada  del 
endemà,  6  de  Novembre,  hont  parlant  del  maieíx,  s'  expressa: 
Com  a  ells  Consellers  eren  vinguts  molts  dels  poblats  en 
aquesta  Ciutat  dients  com  a  ells  paria  la  marina  daquesta 
Ciutat  estar  molt  mal  custodita  e  sens  deffencio  Car  hs  ini^ 
michs  qui  vuy  tenen  a  lur  favor  quasi  tots  los  pagesos  habi- 
tanis  en  les  parròquies  foranes  porien  metre  ab  tes  galeas  e 
molts  leuts  un  gran  nombre  de  pehons  en  terra  en  dita  ma- 
rina  los  quals  a  força  darmes  porien  entrar  la  Ciutat  e  fer 
un  tant  gran  dan  que  força  no  seria  per  reparar, 

Prosseguintse  à  Barcelona  la  causa  contra  los  firmants  de 
la  carta  de  deseximent  del  10  d*  Octubre,  se  publica  la  sen- 
tencia à  i5  de  Novembre  de  1471,  per  la  qual  son  declarats 
baras  y  traïdors. 

Lo  19  de  Novembre  se  feren  importants  preson,  dins  las 
Ciutat,  de  gent  declarada  sospitosa,  los  qui,  embarcaren  con- 
finats à  Provença.  Foren  entre  exos,  personaijes  que  tant  se 
significaren  en  pró  de  la  causa  catalana  com  Frà  Antoni  Pere 
Ferrer  abat  de  Montserrat,  Antich  Ferrer  germà  seu^  Frà  An- 
toni Alamany  abat  de  Sant  Cugat  del  Vallés,  Pere  Joan  Serra^ 


Digitized  by 


Google 


252  PERE  JOAN   FERRER 


tes  y  jurades,  lo  Rey  los  prometia  que  fins  los  hagués  dat 
compliment  de  la  dita  peccunia,  la  qual  sàvia  de  partir  en- 
trells  en  certa  manera^  que  lo  dit  mossèn  johan  çariera  sa- 
gues a  retenir  la  ciutat  de  Gerona,  vila  e  castell  Dostalrich, 
sent  celoni  e  blanes,  e  Armendaris  Palafolls  s  sent  Polj  e  axi 
de  tes  altres  forces  que  los  dits  traydors  tenien.  E  mes  vol» 
gueren  e  axis  diufonch  continuat  en  la  capitulació^  que  du- 
rant lo  temps  daquest  empanyorament  lo  dit  Rey  Johan  jura 
e  prometés  que  no  entraria  en  Gerona  ne  Ampurda,  si  donchs 
no  venia  tot  sol  ab  un  page,  E  aço  dur  as  tant  fins  los  dessus 
dits  traydors  complidament  fossen  pagats  de  lurs  Tres  milia 
argenteos,  e  que  lavors  li  haguessen  a  restituhir  la  dita 
Ciutat  e  altres  forces  dessus  dites  (i ). 

Després  de  tramesa  la  carta  colectiva  à  les  autoritats  de 
Barcelona,  los  conjurats  de  Gerona,  ab  data  del  i3,  escriuen 
à  Sant  Feliu  de  Guíxols,  .Figueres  y  Peralada  pera  que  estes 
poblacions  los  secundessin,  axí  com  ho  feren  Gerona,  Blanes 
y  algunes  altres. 

Temerosos  los  Concellers  de  la  ressonància  que  arreu  de 
Catalunya  lo  fet  predit  pogués  tenir,  puix  en  la  Ciutat  s*  as- 
segurava que  molts  d*  altres  se  voltar ian  ab  ells,  lo  14  d* 
Octubre,  trameten  moltes  cartes  manifestant  com  per  tota  la 
Cíuiat  y  pobles  vebíns  regnava  lo  mateix  esperit  de  fidelitat 
envers  Reyner  d'  Anjou.  Sabem  ne  foren  trameses  à  les  viles 
de  Sant  Feliu  de  Guixols,  Palamors,  Tossa,  Cadaqv^ers,  Llan 
çif  Torroella  de  Montgrí,  Castelló  d'  Ampuries,  Roses,  Pe- 
ralada, Palafurgell,  Lloret  y  Pals,  totes  elles,  com  se  veu,  de| 
Àmpurdà  y  Gironès,  Uochs  hont  justament  temían  s'  hi  fes 
sentir  més  la  influencia  dels  personatjes  desexits.  També  ne 
foren  enviades  à  molts  capitans  adictes  à  la  terra,  nobles  j 
senyors  de  castells. 

Si  tingué  ó  no  ressò  à  Catalunya  lo  acte  que  explicam  'ns 
bo  dirén  los  fets  subsegüents.  Segons  lo  Dietari  de  la  Dipu- 
tació, lo  17  d'  Octubre  de  1471  se  reté  la  vila  de  Sabadell  al 
Rey  don  Johan  sens  colp  ne  costada.  Lo  12  de  Novembre  íe 
reté  la  vila  de  Palamors  sense  alguna  força  o  destret  sinó 

([)  Eza  cita  del  Dietari  de  la  Diputació  vé  mutilada  per  borrats 
coetanis.  Mes  ab  algun  cuidado  crehem  haver  reintegrat  lo  texté 
son  primitiu  estat,  que  es  lo  per  nosaltres  interessant. 


Digitized  by 


Google 


.«»•. 


FRANCESCH  CARKERAi  Y  ClKDl  àlf 

voluntàriament^  a  les  gents  darmes  del  Rey  en  Johan.  Lo  29 
de  Novembre  se  reté  la  vila  de  Granollers  sens  colp  ne  costa ^ 
y  à  primers  de  Desembre  quasi  tot  F  Ampurdí  regonexía  é 
Joan  ir,  excepció  feta  de  Cadaquers,  Roses,  Castelló,  Figue- 
res, Peralada  y  Torruella, 

Si  fou  general  la  veu  correguda  en  favor  de  Joan  IF  y  res- 
pongueren toï  seguit  al  pronunciament  de  Blanes  bastants 
dels  pobles  de  la  lerra,  acabarà  de  confirinarho  aquest  frag- 
ment del  acia  del  concell  de  Barcelona  hagut  lo  5  de  Novem- 
bre, hont  al  tractar  de  millor  defensar  les  muralles  de  mar,  se 
descriu  lo  perill  que  ofereix  aquell  accessible  indret  accesible 
pel  molt  recular  de  les  aygues,  ab  estes  paraules:  com  les  mari- 
nes ó  ribatges  de  la  plage  daquesta  Ciutat  ço  es  de  spero  a 
speronostan  en  assats  detenció  car  son  uberls  esensmurada 
alguna  e  los  inimichs  los  quals  per  la  malesa  del  bisbe  de  Ge- 
rana  e  de  mossèn  çarriera  e  altres  còmplices  lurs  han  presa 
gran  audàcia  es  han  tirads  molts  pagesos,  ponen  fàcilment  fer 
empresa  axi  ab  les  galeas  com  ab  bergantins  leuts  e  al  ires 
fustes  metenthi  un  gran  nombre  de  pagesos  e  altres  pehons  e 
desembarchar  entre  los  dits  sperons  fer  gran  dan  à  la  pre- 
sent Ciutat.  Quasi  be  igual  torna  à  llegirse  en  la  sentada  del 
endemà,  6  de  Novembre,  hont  parlant  del  maceíx,  s'expressa: 
Com  a  ells  Consellers  eren  vinguts  molts  dels  poblats  en 
aquesta  Ciutat  dients  com  a  ells  paria  la  marina  daquesta 
Ciutat  estar  molt  mal  custodita  e  sens  deffencio  Car  los  ini^ 
michs  qui  vuy  tenen  a  lur  favor  quasi  tots  los  pagesos  habi- 
tanis  en  les  parròquies  foranes  por  ien  metre  ab  les  galeas  e 
molts  leuts  un  gran  nombre  de  pehons  en  terra  en  dita  ma- 
rina los  quals  a  força  darmes  porien  entrar  ta  Ciutat  e  fer 
un  tant  gran  dan  que  força  no  seria  per  reparar. 

Prosseguintse  à  Barcelona  la  causa  contra  los  firmants  de 
la  carta  de  deseximent  del  10  d'  Octubre,  se  publica  la  sen- 
tencia à  íS  de  Novembre  de  1471,  per  la  qual  son  declarats 
baras  y  traïdors. 

Lo  19  de  Novembre  se  feren  importants  preson,  dins  las 
Ciutat^  de  gent  declarada  sospitosa,  los  qui,  embarcaren  con- 
finats à  Provença.  Foren  entre  exos^  personatjes  que  tant  se 
significaren  en  pro  de  la  causa  catalana  com  Frà  Antoni  Pere 
Ferrer  abat  de  Montserrat,  Aniich  Ferrer  germà  seu^  Frà  An- 
toni Àlamany  abat  de  Sant  Cugat  del  Vallés,  Pere  Joan  Serra, 


Digitized  by 


Google 


234  ^^^K  'O^^   FERBCR 


Melxior  Mates,  etc:  La  circunstancia  d'  incluirse  entre  los 
sospitosos  à  los  dos  primers,  parents  de  Pere  Joan  Ferrer,  aju- 
daré à  esplicar  lo  trascendental  pas  donat  per  aquest. 

Mostraran  lo  temor  que  dins  Barcelona  se  sentia  en  exos 
dosderrers  mesos  del  any  1471,  axí  com  les  precaucions  preses 
contra  1'  enemich,  los  dos  fets  següents  de  que  tenim  noticia. 
En  atenció  à  que  les  bardisses  moltes  qui  sonen  diverses  pro- 
pietats circumvehines  de  aquesta  Ciutat  fan  gran  dan  als 
poblats  en  aquella  par  quant  los  inimichs  venen  cuberts  per 
dites  bardices  e  fan  gran  dan  als  poblats  en  persones  e  bens. 
E  speres  ne  faran  maiors  si  noy  es  provehit,  lo  concell 
ordinari  de  la  Ciutat  acordà  en  sessió  del  diumenge  10  de 
Novembre  que  totes  Içs  dites  bardisses  salvat  e  excepiat 
cloendes  dels  orts  sien  tallades  en  la  forma  p  praticha  se 
guent  ço  es  que  sia  feta  una  crida  que  los  terratinents  0 
senyors  de  les  propietats  per  tota  la  següent  setmana  haie 
haver  tallades  les  dites  bardisses  de  qualsevol  specia  sien 
exceptat  emperò  les  cloendes  dels  orts. 

A  mes  lo  Concell  ordinari  de  la  Ciutat  lo  4  de  Desembre 
de  147 1  acordà  que  totes  les  torres  de  la  mwada  que  sien 
closes  ço  es  aquella  de  sanct  pau  aquella  del  portal  de  Sanet 
Saver  aquelles  del  portal  nou  e  aquella  appellada  de  sanct 
Johan  que  es  prop  lespero  de  levant  e  les  altres  quantes  ni  ha 
de  semblants  a  totes  parts  closes  per  molts  e  bons  respectes 
sien  obertes  en  la  part  vers  la  Ciutat  les  altres  parts  rema- 
nents  en  la  forma  que  sestan  axí  com  que  tots  los  ponts  dels 
portals  qui  stan  tencats,  ço  es  aquell  de  Joncheres  dels  tallers 
de  sant  pau  de  sant  daniel  e  altres  sien  tots  trencats  fins  a 
les  parets  del  mur  affi  que  per  aquells  los  inimichs  no  pus- 
chen  venir  à  peu  de  mur. 

Tot  axó  junt  ab  un  servey  de  bades,  guaytes,  obres  d* 
amullarament  del  asperó  de  Llevant  y  distribució  de  capita- 
nies ab  càrrech  de  diferents  trossos  de  muralles. 

Dictada,  com  havem  dii,  pena  de  mort  à  Ferrer,  Ça-Riera, 
Armendariz  y  altres,  per  virtut  de  la  referida  sentencia  (i3 
de  Novembre)  y  no  podentlos  haver  per  trovarse  ab  lo  exercit 
de  Joan  II,  los  de  la  Ciutat  la  executaren  en  llurs  estàtues  en 
data  de  23  de  Novembre.  Donarem  la  curiosíssima  narració 
que  del  fet  nos  tramet  lo  Dietari  de  la  Diputació: 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   GAKHERAS   Y   CANDI  AíS 

aDissabie  a  XXIII* — Aqaest  die  II [  hores  passat  míg  jorn 
»fonch  feta  una  crida    publica  ab  trompes  e  ab   labals  de  part 
»del  Senyor  locunent,  la  qual  primer  fonch  publicada  en  les 
oscales  del  palsu  reyal  maior  de   Barchinonaj  e  epres  per  les 
uaUres  places  e  lochs  publichs  de  la  dita  ciutat,  contenent  en 
Defecte  com  lo  dit   Senyor  loctineni  publicava  per  bares  e  per 
itraydors  mossèn  Johan  çarriera  batlle  general  de  Caihalunya, 
*bertran  darmendarís  navarro,  e  en  Pere  iohan  ferrer  donzell 
■domiciliat  en  Barchinona.  E  manava  les  staiues  o  semblan- 
»ces  de  aquells  ésser  rossegades  per  tota  la  present  ciutat,  e 
■après  ésser  peniats  a  la  con  del  vaguer  cap  avall^  fins  les  per- 
•sones  de  aquells  se  puixen  haver  e  ésser  executades  perso- 
»naïment  e  de  fer^  promatent  ab  la   dita  crida  a  qualsevol 
npcrsona  qui  aportera  viu  e  tnetra  en  poder  del  dit  Senyor 
lloctinent    algú    dels   dessus   dits,    e   encara    mossèn   Johan 
]*margarH   bisbe  de  Gerona,  mossèn  Bernat  margarit  germà 
ïidel  dit   bísbe,  mossèn  jacme  alomany,  en   Bernat  de  senes- 
jsterra,  en  Palou  darenys,  e.  miser  Jacme  taravau  convers,  ço 
»es  per  quascu  delís  dos  milia  florins,  e  sils  mataran  e  porte- 
»ran   los  caps^  per  quascu   cap   MÍl    fíorins;  e  si  porteran   en 
í ribot  de  la  Valloria  D  florins,  e  si   porteran  lo  seu  cap  CCL 
nflotlns:  ffaent  lo  dit  Senyor  lociinent  ara  per  lavors  remissió 
lïgeneral  a  qualsevol  persona  qui  pquells  o  algú  de  aquells 
■mort  o  pres  metra  en   mans  de  la  senyoria,  encara  que  fos 
venemich  o  rebetle.  Manant  en  lo  endemig  les  semblances  de 
■aquells  com  a  traydors  publichs  ésser  pintades  e  possades 
»en  nu  parts  de  la  ciutat^  ço  es  a  la  plaça  de  sent  Jacme,  en 
»lofte,  al  Portal  nou,  e  al  portal  de  sent  Anthoni»  Ab  cotni- 
»nacio  que  sots  pena  de  la  vida  algú  no  gosas  raurà  o  ensuizar 
jíalguna  de  aquelles.    E  que  dequi  avant  los  successors  de 
»aquells  fins  a  la  lerça  o  quarta  generació  no  pusquen  suc- 
]BcehÍr  en  les  heretats  lurs  com  lo  dit  senyor  les  se  hala  con- 
«físcades.  Mes  avant  mana  lo  dit  Senyor  ab  pena  de  la  vida^ 
:ique  quascu  qui  sabes  bens  o  robes  lurs  los  hagués  a  denun- 
■ciar  al  capità  de  la  guardià  dins  XV  dies.   E  feia   aquesta 
■crida  tantost  isqueren  del  palau  reyal  Mossèn  Johan  ramon 
■pons,  Nuch  de  copons^  e  mossèn  Anthoni  de  vilatorta  cava- 
jíller,  algutzirs  del  Senyor  rey  a  cavall  ab  mes  de  CCC  fadrins 
■qui  anaven   primers  a  peu  cridani  «muyren  les  traydors, 
]pmuyren  los  traydors,!  e  tan  tost  après  venien  III  bèsties  de 


Digitized  by 


Google 


256  PERB  JOAN   FERRER 


•bast  qai  quascuna  rossagava  pels  peus  una  statua  o  ymage 
•daluda  plena  de  borra  feta  a  ymage  e  semblança,  ço  es  la 
•primera  Je  mossèn  johan  çarriera,  la  segona  de  Bertran  dar- 
•  mendaris,  e  la  terça  den  Pere  iohan  Ferrer,  e  havien  los 
•meses  sengles  grans  bosses  al  coll  per  reduir  a  memòria 
•als  miradors  con  los  dits  traydors  havien  feta  la  dita  traycio, 
»e  venuda  la  pàtria  per  diners,  e  a  quascu  materen  una  ban- 
•dera  ab  senyal  de  lurs  armes  rossagant.  E  azi  rossagant  fo- 
•ren  portats  per  tota  la  ciutat.  E  après  aquestes  statues  foren 
•penjades  a  la  cort  del  vaguer  de  Barchinona. 

No  tardem  en  veure  à  Ferrer  ajuntarse  al  exèrcit  comanat 
pel  propi  rey  Joan.  A  finals  de  Novembre  aquest  posà  nova- 
ment siti  à  Barcelona.  Una  escaramusa  entre  los  més  esfor- 
sats  capitans  de  la  Ciutat  y  1'  exèrcit  sitiador  junt  à  la  torra 
Baldovina  (prop  Santa  Coloma  de  Gramanet),  se  convertí  en 
forta  batalla  restant  lo  camp  per  les  tropes  de  Joan  II.  Los  sí- 
tiats  hi  perderen  molta  gent,  contantse  entre  los  presoners 
los  aguerrits  capdills  Don  Dionis  de  Portugal,  lo  milanès 
Jacobo  Galeotto,  Menaut  d'  Aguerre,  Gracia  d*  Aguerre  y 
varios  altres  de  menos  nota. 

Pere  Joan  Ferrer,  qui  per  primera  vegada  combatia  con- 
tra sos  antichs  companys  d*  armes,  no  quedà  enrera  en.  la 
lluyta,  resultantne  ferit  en  T  anca,  d'  un  tret  de  sarabatana. 
Se  conexían  ab  eix  nom  à  Catalunya,  à  unes  primitives  ar- 
mes de  foch  ab  forqueta,  consemblants  al  arcabús  (i).  La 
circunstancia  de  veurel  caure  de  cavall  donaria  Uoch  à  crearé, 
à  los  que  fugitius  entraren  en  la  Ciutat,  havia  mort  en  iliti 
acció,  circulant  aquest  fals  rumor  per  dins  Barcelona. 


,   XIII 

Entrem  en  lo  darrer  any  d'  aquesta  guerra  catalana,  lo 
de  1472.  Si  be  en  fets  d'  armes,  mercè  als  molts  reforsos  de 
França,  se  mostrà  desigual,  puig  no  tot  foren  llors  pel  Rey  d^ 
Aragó,  en  cam'bi  crexent  sempre  lo  mohiment  de  la  opinió 

(1)    Apèndix,  document  nombre  VL 


Digitized  by 


Google 


FRÀHCESCH    CAtíttKRAS   Y    CANDI  2Bj 

pública  contra  Rcyner  y  los  francesos  y  en  favor  d'aquell  So- 
bera,  à  despit  de  la  obstinació  de  Burceloníi,  portà  la  desit- 
jiida  pau  ab  lo  difínitiu  regnat  de  Joan  H,  en  totes  les  provin-^ 
cJes  del  Principat. 

Lo  26  de  Març  de  1472,  Roses  s^  entrega  voluntàriament 
ú\  Rey  de  Navarra,  y  en  cambi  Jo  4  d' Abril  son  exèrcit  es  * 
vensut  en  lo  siti  que  tenia  posat  à  Peralada,  Lo  i3  de  Juny 
Vích  imiía  é  Roses  y  seguexen  entregantse  Manresa  lo  dia  17 
y  Castelló  d'  Ampuries  lo  20  del  propi  mes. 

Tot  y  esscr  lo  Maresma  una  de  les  més  faels  regions  4  la 
Cüusa  catalana,  no  s*  arredrà  Pere  Joan  Ferrer^  y  à  primers 
d'  Agost,  curat  de  sa  ferida  del  combat  de  la  torra  Baldovioa, 
se  dirigeix  ab  alguna  geni  à  Mataró  à  Jí  d^  apoderarse  de  la 
vila  y  rebre  com  à  senyor,  los  homenaiges  à  aquells  pagesos. 
Mes  no  contava  ab  la  forta  oposició  que  sos  moradors  li  fa- 
rían;  axí  es  que  é  despit  de  la  gent  que  ab  ell  duya  no  pogué 
lograr  son  propòsit.  Refusat  pels  maiaronins,  mercès  al  ar- 
mament de  que  disposa  van  y  à  les  obres  de  defesa  de  la  vila, 
no  insistí  en  ses  pretensions  d*  entrar  en  ella. 

Diriginise  Ferrer,  à  Argentona  després  del  fracàs  de  Ma- 
taró, prengué  per  forsa  d'  armes  la  fortalesa  bont  se  recullian 
y  defensaven  los  de  aquesta  parròquia. 

Esta  fortalesa  no  era  altre  que  la  iglesia  parroquial  fortifi- 
cada per  manament  del  Llochtinent  de  Reyner  desde  lo  10  d' 
Octubre  de  1471.  , 

Mes  alguns  pagesos  d'  aquells  entorns,  als  qui  no  plahia 
veures  subjectes  à  una  jurisdicció  feudal,  s'  oposan  à  les  pre- 
tensions de  Ferrer,  aplegantse  pera  combàtrel.  Davant  tot  lo 
que  suposem  no  li  restaria,  à  nostre  militar,  altre  remey  que  4 
de  reiirarse  de  son  senyoriu,  dexant,  pera  millors  temps,  re- 
bre lo  tant  desitjat  homenatje.  Relata  lo  fet  predit  Martí  Joan 
de  Torrelles,  senyor  de  La  Roca  del  Vallés,  en  carta  que  à 
6  d'  Agost  de  1472,  escriu  als  Concellers  donàntloshi  noves 
d'  aquells  entorns  ab  exes  paraules: 

«Molt  magniíichs  mosseyors:  le  letre  he  rebude  de  vostres 
•providencias  en  le  qual  me  regraciau  los  meus  avisos  perquè 
«mosseyors  pensar  podeu  que  ab  suma  diligència  trabal  per 
»lo  utill  de  aquexe  insigne  ciutat.  £  si  res  aci  io  sabre  per 
jtmanaster  de  vostres  avisos  totes  io  sos  lexades  ho  tare  e  axi 
33 


i 


Digitized  by 


Google 


258  PERK  JOAN    FEUREn 


•podeu  astar  ab  perfeta  coníiansa*  Mosseyors  ja  veheud  com 
»1o  asiich  asi  al  mix  del  foch  e  so  en  treve  per  no  podermc 
•aviíualar.  E  per  quani  ma  manca  so  que  el  poriador  vüí 
«dirà  al  qual  dcreu  crehensa  vos  prech  que  fo  sia  socorregut 
»del  general  per  no  poder  pajïar  aquella  si  noy  tengues  dues 
»no  vos  ne  pregarà  pcri  vos  prech  ab  los  Senyors  de  depuiaís 
ttdar  tal  ordre  io  pugue  haver  aquella  aiude'  noves  vos  avis 
»com  en  P.  ioban  farrer  era  anat  a  macaro  per  pendre  los  ho- 
vmenatges  e  als  pagesos  hanli  refesat  ab  artelerias  e  arrnc^: 
•après  es  vengut  argenrona  e  als  prese  la  force:  los  pagesos  sí 
•son  aplagats:  no  serà  sinó  tot  mal  per  en  P,  johan  íarrer: 
»altre  per  lo  present  no  se:  escrita  al  casiell  de  la  rocha  a  VI 
»de  agost. 

:&mosseyors  del  qui  es  prest  al  manor  vostro  torrelles> 
•mosseyors:  per  persones  fiades  he  sabut  après  haver  ascríi 
»a  vostres  tnagnificencies  com  dones  meien  leires  dins  bor- 
•salons  en  los  cabells:    feuhi  tanír  alment  c  trobereu  que 
»es  axi.» 

Lo  17  d' Octubre  de  1473  vingueren  à  concòrdia  Barce- 
lona y  Joan  II  per  vïnm  d' honrosos  capítols  concediïs  pt;l 
Soberà  ais  qui  persistían  rebelats  à  sa  autoritat,  termenantse 
en  conseqüència  tan  llarga  guerra.  Ara  donchs  sens  negua 
empaix,  pot  dirigirse,  Ferrer,  à  ses  terres  del  Maresma,  Ji 
instalat  en  lo  castell  de  Burriach,  no  tarda  en  qüestionar 
grantment  ab  los  vassalls  sobre  algunes  prestacions  de  scr- 
veys  que  estos  creyan  indegudes.  En  la  resolució  de  les  recla- 
macions per  diïs  súbdits  interposades,  era  d'  esperar  se'n 
portessin  ells  la  pitjor  part,  puix  à  la  desventatja  de  haverse 
mantingut  rebel•les  ai  Rey  d'  Aragó  fins  al  darrer  mometii,  ^' 
hi  ajuntava  la  dissort  de  regirse  la  Vegueria  de  Barcelona  per 
Bernat  Turell,  lo  mateix  à  qui  havem  vist  representar  à  Fe- 
rrer, en  1466,  en  les  sessions  dels  diputats  de  la  Generaliíiu 
quan  ell  se  trovava  absení  de  Barcelona»  Ab  la  amistat  qu< 
aquest  fet  implica  regnar  entre  abdós  personatges,  judiquis 
de  la  influencia  de  Ferrer  dins  les  esferes  gubernamenials, 
influencia  que  llavors,  ara  y  sempre,  pot  y  podrà  molt  pera 
decantar  la  balansa  de  la  justícia.  Mes  com  per  regla  gened 
qui  qüestiona  no  sol  dormir,  los  vassalls  tractaren  d'  assegu- 
rar la  recta  administració  de  aquella  buscant  amparenios 


Digitized  by 


Google 


fhakcbisch  carukras  y  cakdi  sljj: 

Concelkrs  de  Barcelona  sempre  promptes  à  übogar  en  ftivor 

dels  pobles  oprimits,  majorment  si  eran  carrer  de  Ja  Ciutai  y 

si  llur  vexació  la  conaideravan   atentatoria  à  ses  llibertats  y  | 

privilegis,  com  succehía  en  lo  cas  present,  per  quani  Mataró 

era  considenida  part  inte^írant  de  la  Ciutat  desde  i8  de  Febrer 

de  1425,  en  quina  daia^  Baltasar  de  Gualbes  delegat  de  Barce- 

lona^  prengué  possessió  solemne  del  castell  y  lerme  de  Mataró 

com  à  carrer  de  aquella:  per  concessió  del  Senyor  Rey  et  per 

raho  de  carrer  ai  ge  fou  presa  la  dita  possessió.  j 

Ejiconiínent   de   possessionarse  del   Maresma,    Pere  Joan  *  j 

Ferrer  comensà  à  reconstruir  ó  mellorar  lo  castell  enclòs  en 
sa  baronia,  obligant  à  pendre  part  en  les  obres  als  seus  vas- 
salls.   Pertocà  à  quiscun    habitant    emplear   dos  jornals   per 

més.   No  crehenise   obligats  à  aquest   irevall  ne   protesten   al  | 

Rey  y  ensemps  acuden  als  Concellers  de  Barcelona  impeirani 
son  ampar  y  mediació  à  íí  de  que  Joan  lí  los  administrés 
plena  jusiicía.  Igualment  se  qucxaren  de  mals  tractes  rebuts 
de  Ferrer. 

A  principis  del  any  1473  y  segurament  en  lo  mes  de  Març 
(i},  loSoberà    proveeís   en  sentit  fjvorable  à  les   pretensions 

dels   homes  del   Maresma,    manant   ésser  sobresegut  en  iés  * 

obres  e  guarda  del  castell  de  Moncabrtr,  à  les  quals  obres  e 
guarda  los  dits  homens  pretenen  no  ésser  tenguis* 

Eísta  resolució  contrariava  à  Ferrer,  y  axí  irevalU  pera  re- 
vocaria Ho  prova  sa  carta  del  24  de  Març  de  1473^  al  expres- 
sar haver  escrit  ab  antertoríiat  à  aquella  data,  à  Joan  11,  y  al  1 
trametre  un  missai^er  à  Barcelona  a  fi  de  disculparse,  dels 
carrechs  que  ell  creu  infundats,  pro  segurament  ab  la  mira 
de  guanyar  la  voluniat  dels  Concellers.  La  CLrta  de  referèn- 
cies es  la  que  ínsenàm: 

<íMo5seny05  moh  magnifichs  e  de  gran  providencia:  dos 
^lletres  e  rebut  de  la  magesiat  del  senyor  rey,  a  las  quals  yo 
ï>he  respost  complidement,  e  serien  reportat  que  vostras  sa- 
»viesas  aurien  fetes  venir  las  tals  lletres  a  preguaries  de  alguns 
»de  mos  vasalls  hi  posar  si  exis  >o  cregua  bon  fi  vos  hi  acon- 
?&duíis  encara  ma  paregut  fos  estat  nies  rahonable  vostras  sa- 
j^viesas  maguesen   tremes  o  escrit  car  posat  la  disposició  de 

(1)    Apeadís^  documeai  nombre  Vil. 


Digitized  by 


Google 


260  PERE   IDAK   FERRER 

»tnon  mal  non  consenta  poder  e  naryo  us  aguemdatial  raho 
ïque  coneguereu  los  quins  parlen  van  tn  lo  que  dien  mes 
»malísiosameni  que  vertadera:  c  teniu  cregut  yo  que  per  ser 
:Dfíll  de  aqucxa  siuiat,  hi  per  lo  beneíisi  que  a  catisa  mía,  e 
;&dahres,  q  aconseguit  repòs  que  sens  cooperasio  voscras  savie- 
:»sas  aguera  en  totes  coses  per  aiudadors  e  no  per  contraris, 
«maiorment  que  aquexa  síutat  no  ha  acostutnat,  síno  mtgana^ 
j&ment,  portarse  entre  los  subdiïs  e  vesalls  del  senyor  rcy;  he 
;&per  quant  slan  fets  serts  quiin  pocha  raho  tenen  mos  vesalls 
»de  mi  clamarsc  e  delliberat  esciiureus  de  la  obro  de  que  us 
£ha  fet  tant  cars  que  yo  nois  do  la  congoxa  que  es  dit  car  de 
»XV  0  vini  jorns  los  ve  en  aiudarme  una  veguada;  perquè 
^mirau  vostras  saviesas  com  es  cosa  fon;  perquè  ajudarmea 
^fer  casa  per  estar  yo  cotii  non  tingua  deguda  en  la  terra  mia, 
j»quinas  sobres  son  tant  grans:  del  que  es  dit  quels  met  en 
*sitga  vosdïch  quen  iot  mon  castell  ni  en  iota  ma  terra  non 
}»ha  deguna;  ver  es  que  per  quant  los  de  mataro  falliren  a  un 
:&aiusi  que  yo  fiu  fer  per  manar  la  gent  que  lo  senyor  rey  ma- 
í>via  manat  fes,  perquè  totes  las  peroquies  hi  foren  e  los  de 
xmaiaro  no  vingueren  ne  iniremateren  algú  fent  me  estar  com 
l•s  bèstia  tot  lo  dia,  los  fiu  metre  en  una  casa  en  La  berbecana 
dde  mon  castell  arestats;  e  axt  jous  aurc  a  grasia  que  si  de  mrs 
«diu  res  que  indegut  sía  men  aviseu,  car  posat  la  conexensa 
j^de  me  coses  sesguari  al  senyor  rey  a  mi  piaura  per  ser  fill  de 
Mquexa  siuiat  dar  la  tal  rao  a  vostras  saviesas  que  aureu  raho 
»dc  contentarvos:  e  comeoantme  engrasía  de  aquelles:  delcas- 
j&tell  de  cabrera  a  XXIffï  de  mars;  placieus  dar  fe  e  crehensa 
»al  magniíich  mossèn  fra n sí  torrent, 

x^DaquelI  en  qui  manar  podeu  P>  johan  ferrer. « 

A  conseqüència  del  influxo  y  gestions  de  Ferrer,  lo  Rey 
revoca  lo  effecte  de  la  primera  comissió  quant  toca  a  la  guar- 
da e  obres  de  dit  castell,  provehint  aquell  (Pere  Joan  Ferrer) 
ésser  res  t  i  tu  hi  t  en  possessió  de  les  dites  obres  e  guarda^  se- 
gons aquestes  coses  mes  largament  se  contenen  en  les  dites 
provisions. 

Cambiats  los  papers,  la  disposisió  revocatoria  havia  de  des- 
plaure als  qui  creyan  vexats  llurs  privilegis.  Novament  los 
vassalls  recorren  ai  Soberà,  amparais  pels  Concclkrs  de  Bar- 
celona,  pretenents  la  dita  provisió  ultima  ésser  contra  justi- 


Digitized  by 


Google 


FItA1^CE3CH    CARRERAS  Y  GàNOt  '§$p 

eia  e  ert  gran  prejudici  llur,  Y  com  lo  Rey  y  sa  Cort  residia n 
accidenïalmeni  à  Perpinyà,  rtbé  encarrech  de  trebalJar  les 
qtJesEÏons  lo  Sindinch  de  la  Ciutat  habttacit  en  [a  capital  del 
Rosselló» 

No  resultaren  infructuoses  estes  gestions  puix  Joan  II,  lo 
17  de  Juny  de  1473,  escriu  al  Governador  General  de  Cata- 
lunya (plassa  que  descmpenyava  Mossèn  Requesens  des  Soler 
ab  carücter  interí,  à  fi  deque  mentres  s'estudia  detingudament 
la  qüestió  fallanisc  ab  estricic  justícia  (sem  compon  algú)  no 
porti  é  efecte  y  dongui  per  no  publicada  la  ultima  provisió  à 
instància  del  dit  mossèn  Pere  Joan  expedita  manant  ell  tor- 
nar en  possessió  de  les  obres  e  guarda  del  dit  castell  y  dexani 
les  coses  en  lo  ésser  en  que  esiavan   avans  d^  aytul  disposició. 

Vigilants,  los  Concelltrs,  mentres  !a  causa  anava  seguint, 
escriuhen  tres  lletres  à  la  Cort,  que  prosseguia  à  Perpinyà, 
les  tres  ab  data  de  20  d'  Agosi  de  1473,  una  al  Rey,  ahre  al 
Vicicanceller,  y  la  tercera  aï  Sindlcb  de  la  Ciutat.  Al  Síndich 
pregantli  fes  avinent  si  Rey,  en  cas  y  lloch  oportú,  la  carta 
enclosa,  interessantse  per  la  justícia  de  la  qüestió  en  allò  que 
vege  ésser  necessari.  Al  Rey  en  st^plica  de  que  dongue  cre- 
hensa  à  quan  lo  Sindich  dirà  y  que  los  dits  homens  vassalls 
de  la  vostra  altesa  sien  mesos  en  lo  repòs  desijat.  Y  al  Vici- 
canceller  H  recomanan  la  justícia  del  cas  present,  lo  qual  ma- 
ni festa  n  fer,  no  pas  perquè  duptem  en  lo  vostre  acustumat 
exercici,  mas  perquè  no  sian  vists  callanis  consentir  a  les  co- 
ses que  tot  orde  e  lermens  de  justícia  apart  posats  se  volen 
alguns  e  molts  per  s forçar^  e  no  es  posíble  lo  mon  en  compo^ 
sicio  de  tals  e  tants  errors  se  put  xe  sostenir. 

Ignoram  st  hi  fou  ó  no  dictada  sentencia  definitiva  en 
aquest  any  de  1473  ó  en  tl  següent  de  1474,  encara  que  'ns 
atrevim  à  creure  que  no,  tota  vegada  que  mes  avant  tornarem 
à  parlar  de  les  tnatexes^  ó  d^  altres  consemblants,  qüestions. 
P^r  falta  de  datos  nos  vegem  obligats  à  suspéndreles,  relatant 
alguns  renomats  fets  d*  armes  esdevinguts  en  lo  entremitj  y 
en  los  que  hi  prengué  Ferrer  part  activa. 


Digitized  by 


Google 


T» 


I 


I 


262  PERE  JOAN    FERRER 


XIV 


Reconegut  Joan  11  per  Rey  y  Senyor  de  lOïs  los  catalans^ 
la  guerra  se  concentni  en  )o  Rosselló,  puix  Lluïs  Xt  se  negàà 
abandonar  txx  comptai  hont  de  temps  hj  tenia  posades  ses 
ambicioses  mires  La  guerra  cambià  per  complert  d'  aspecte» 
passant  de  civil  a  nacional.  Les  vcata[jes  que  guanyaren  los 
catalans  durant  V  any  1473,  se  perderen  en  lo  de  1474.  Joan 
lï,  à  despit  de  sos  arfys,  decideix  des  son  principi,  animar  ab 
sa  presencio  al  exercit  que  alH  batallava,  panini  vers  aquelks 
pans,  segons  al^çuns  autors,  lo  29  de  Desembre  de  1472^  re- 
lornunine  à  derr^^rs  de  Juliol  de  1473 

Pere  Joan  Ferrer  va  per  segona  vegada  à  la  ciutat  de  Per- 
pinyà hont  r  esperavan  les  amargures  d'  un  sití  llarch,  estret 
y  per  abdues  parts  valerosameni  sosiÍDgut.  La  concessió  Re- 
yul  del  1475  ([),  en  un  preumbul  manifesta  esplícitameni  b 
preïsencia  d'  aquell  en  dit  siti,  enumerant  grafichs  detulU  de 
les  penalitats  sofrídes  perfalïa  de  viures,  pels  valents  defen- 
sors de  Catalunya.  Aquesta  es  una  de  les  mes  honroses  fulles 
afegides  als  molls  scrveys  de  Ferrer  en  pro  de  la  pàtria 

Que  Pere  Joan  no  anà  desseguida  al  Rosselló  es  evident, 
tota  vegada  que  durant  les  qüestions  ab  sos  vassalls,  ea  1*  aoy 
1473,  se  veu  no  estar  fora  de  Barcelona  ó  del  Maresma,  En 
canibi,  del  document  de  27  de  Setembre  de  1474,  ne  depenja 
sa  absència,  puix  en  lloch  d'  ésser  ell  qui  contestés  à  unes  re- 
clamacions de  la  Ciutat,  ho  fa  son  procurador  general.  Em- 
però d'  esta  y  altres  conjectures  no  's  pot  fixar  la  data  exacta 
de  sa  anada  à  Ja  guerra  del  Rosselló.  Per  tant  pendrém  lo  fil 
de  les  vícisiíuis  de  Perpinyà  desde  que  à  mitjans  del  any  1474 
Joan  II  fiu  us  del  Prínceps  namque,  intentant,  ab  efx  suprem 
y  derrer  esforç,  acopiar  lo  major  nombre  de  combatents  ensotï 
envahit  Comdat  sens  que  li  donés  lo  resultat  que  *s   pensava. 

Davant  la  inutilitat  de  aquesta  primera  vegada  de  publicar 
lo  usatge  Prínceps  namque  y  avans  de  repetirlo,   trovantse 

(i)    ApendiXi  document  oombre  IX, 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  263 

malalt  de  febres  tercianes,  envia  als  Concellers  de  Barcelona, 
en  data  de  6  de  Juliol  de  1474,  la  següent  earta. 

«Don  Johan  per  la  gràcia  de  deu  Rey  darago  de  Na- 
»varra  de  Sicilià  de  Valencià  de  Mallorqua  de  Cerde- 
»nya  é  de  Córcega,  comte  de  Barchinona,  duch  de  Atenes 
»e  de  Neopotria  e  encara  comte  de  Rosselló  e  de  Cerdà- 
»aya.  Als  arnats  e  feels  nostres  los  consellers  e  prohomens 
>de  la  Ciutat  de  Barchinona  salut  e  dilectio  Jatsia  que  per 
^altres  letres  nostres  haiam  manat  al  amat  nostre  lo  veguer  de 
j^la  present  Ciutat  de  Barchinona  que  ab  totes  les  gents  dit)s 
»la  vegueria  a  ell  acomanada  habitants  de  qualque  condició 
»fossen  qui  haguessen  edat  de  poder  combatre  ana^  vers  les 
aparts  de  Rosselló  per  ayudar  nos  contra  gran  multitut  de 
:»gents  stranyes  que  per  les  dites  parts  son  entrades  e  han 
»damnejat  presos  e  combatuts  molts  lochs  viles  e  forces  dels 
;»dits  comdats  e  per  lo  dit  veguer  e  cort  siats  stats  requests  per 
j^vigor  del  dit  usatge  prínceps  namque  que  anassets  a  les  parts 
j^sobre^ites  de  Rosselló.  Aço  emperò  no  havets  curar  fer  o 
j^complir  per  la  qual  cosa  nos  prenem  gran  carrech  e  desbo- 
»nor  c  nostra  terra  es  en  no  poch  treball  e  perill.  Car  les  dites 
;»gents  son  ja  entrades  e  contínuament  eotren  e  han  pres  lo 
;»loch  de  Ceret  ede  canet  e  altres  dels  dits  comtats.  Ecom  per« 
j^indisposicio  de  nostra  reyal  persona  hayam  diputat  a  fer  la 
j^dita  convocacio  del  dit  prínceps  namque  lo  noble  e  spectable 
«conseller  nostre  mossèn  requesens  de  soler  portant  veu^  de 
;»nostre  general  governador  en  lo  principat  de  Cathalunya  lo 
x^qual  en  persona  nostra  es  partit  per  obviar  a  les  dites  gents 
estranyes  e  debelíar  aquelles  e  gitar  les  de  nostra  terra.  Per  ço 
»per  vigor  del  dit  usatge,  sens  preíudici  de  les  dites  requestes 
»vo8  requerim  e  monestam  e  expressament  vqs  diem  e  manam 
»qu«  encontinent  e  sense  tota  triga  e  talla  anets  a  les  dites 
T'parts  per  socórrer  al  dit  governador  en  persona  nostra  con- 
Mra  les  dites  gents  stranyes.  En  altra  manera  procehirem  con- 
»tra  vos  e  los  vostres  bens  segons  forma  del  dit  usatge.  Sabents 
j^que  no  sta  be  a  sotsmes  que  en  tant  obs  e  tant  gran  necessi- 
»tat  a  son  princep  e  senyor  defallega.  Datum  en  barchinona  a 
j^VI  dies  de  Juliol  any  Mil  CCCCLXXIIII. 

»f  Rex  Joannes  f .» 


Digitized  by 


Google 


264  PEU^E   JOAN    FIURER 


Pera  saber  quina  era  exa  entrada  de  geni  francesa  que  tan- 
ta ansietat  donava  al  Monarca  Aragonès,  possehim  una  inie- 
ressant  caria  dels  Consols  de  Perpinyà  ah  Conccllers  de 
Barcelona,  del  19  de  Juny  de  1474,  rebuda  per  estos  lo  26  de 
Juny  y  que  duna  detalls  interessants  de  aquest  succés: 

«Molt  magnifichs  senyors  e  de  molia  providencia  :  lahre 
»jorn  vos  scrivim  per  en  Bernat  ros  e  ja  mes  resposta  no  ba- 
»vem  haguda;  tenim  ho  a  molta  maravelío  que  si  de  les  con- 
;iguxes  e  necessitats  nosires  per  amor  de  nosaltres  sentir  nos 
))voHeu,  fer  ho  devieu  per  lo  servici  de  la  M**^  del  S  R-  que 
»maior  ésser  no  podia  com  star  aquesta  terra  en  repòs  tots  sos 
> Regnes  o  terres  sens  conguxa  nenguna  stigueren»  mostrau 
))trobau  pler  en  la  destrucció  nostre  Ja  qual  destrohida  nons 
»hireu  molt  luny.  Ja  mes  de  vosaltres  no  havem  hoit  dir  que 
»en  los  fets  nosirçs  ab  calor  nenguna  moguts  vos  sian,  de  que 
j»stam  molt  admirats.  Ab  aquesta  avísam  vostres  savieses  com 
j^dimarts  (i5  de  Juny)  aposeniaren  se  a  Salses  e  a  sanct  ypo* 
»lit,  dimecres  apia  vüalonga,  sancta  Maria  la  mar,  e  Torrelles 
;E>donant  vista  delís  pres  del  pont  de  la  pedra:  diyous  a  Clayra 
»e  a  Canet  e  al  larch  de  la  ribera:  divendres  a  vilarnau,  e  vin- 
)»gueren  ab  lurs  batalles  fïns  a  les  caves  de  baioLes:  dissaptc 
'X>anaren  a  sanct  Cebrià  e  a  la  Tona  e  fins  a  les  portes  delna, 
^cremant  afogant  e  talant,  e  aquí  scaramussaren:  fou  pres  lo 
«paveter  del  Rey  de  írança:  delliberen  no  partir  fins  hagen 
»ditelne,  e  trametre  gent  per  la  frontera  denpurda  per  haver 
»Cerei  e  altres  forces  quey  son,  perquè  nengu  intrar  ne  hixír 
»hi  pugar  son  circa  D.'  lanses  e  sinch  milia  arxes  porten  dos 
«bombardes  e  artilleria  menuda.  Totes  aquestes  noves  e  ne- 
xcessitats  de  aquesta  terra  vos  dihem,  pregant  vos  lant  afïec- 
:»tadament  com  podem  per  lo  servici  deí  dit  senyor  Rey  c 
}>beniiFici  nostre  c  de  vosaltres  e  del  restant  del  principat  vu- 
»Uau  fer  mes  de  poder  per  iranïctrens  gents  de  peu  e  de  cavall 
»per  trcurey  aquests  JnJmichs  e  aço  sens  triga  nenguna,  com 
»de  la  tarda  molts  inconvenients  seguir  se  poden,  los  quals 
»no  serien  nengun  beniífic!  de  vosaltres:  la  Embaiada  es  de- 
^tenguda  a  Lio  e  dihen  )a  mes  los  lixaran  venir  dnsla  guerra 
»sia  finida.  E  no  mes  senyors  sinó  que  la  Trinitat  íncreada 
*sia  garda  de  vosaltresr  de  perpinya  a  XVIIII'de  Juny  any 
*Mil  CCCCLXXiriI, 


Digitized  by 


Google 


FRÀNCESCH   CARRERAS   Y   CANDI  ^65 

:»Senyors:  de  les  despeses  que  fetes  havem  fins  assi,  hun 
»Rey  hi  haguera  menester  e  de  qui  avant  no  podem  mes. 

7>A  vostra  honor  aparellats  Los  Consols  de  perpinya.» 

A  despit  dels  bons  desitjós  del  Rey,  més  d^  un  mes  passa- 
ren los  rossellonesos  sens  haver  socors  algun.  No  d'  altre 
manera  haurían  escrit  esta  següent  carta  à  24  de  Juliol. 

<irMagnifichs  e  de  molt  gran  providencia  senyors  los  Conse- 
:!>llers  de  la  Ciutat  de  barchinona. 

»Molt  Magnifíchs  e  de  gran  providencia  Senyors:  per  les 
)>grans  necessitats,  pobreses,  conguxes  e  perills  en  que  nosal- 
»tres,  e  los  poblats  en  aquesta  vila,  som  posats,  e  per  molt 
Mcrit  haiam  james  havem  vist  sinó  papers  havem  delliberat 
^trametre  a  la  Maiestat  del  Senyor  Rey  e  al  Senyor  Rey  de 
j^Sicilia  e  a  vostres  grans  providencies  mossèn  Johan  Anthoni 
»grimau  lo  qual  vos  explicarà  certes  coses.  Placiaus  voler  lo 
^hoyr  e  dar  li  fe  e  creença  com  si  per  nosaltres  propris  dit  era 
»a  vostres  grans  providencies,  Supplicantla  Trinitat  increada 
»vos  tinga  en  sa  garda.  De  Perpenya  a  XXIII  de  Juliol  any 
»Mil  CCCCLXX  quatre. 

»A  vostra  honor  apparellats  los  Consols  de  Perpenya.;» 

Novament  publicat  en  lo  mes  de  Juliol  1'  usaige  prínceps 
namque,  Joan  II  dirigeix  cartes  de  convocatòria  à  sos  feuda* 
taris  en  dates  de  11  y  27  del  predit  mes.  Entre  elles  no  hi 
falta  la  endreçada  à  Pere  Joan  Ferrer,  puix  per  rahó  de  pos- 
sehir  lo  castell  de  Sant  Vicents  ó  Burriach  fore  considerat 
feudatari  del  Rey.  La  à  ell  tramesa  portà  per  endreça  Dilecto 
nostro  detentorí  podii  et  fortalicii  Castrí  de  Sent  Vicens* 
^Fou  à  conseqüència  d*  estes  convocatòries  que  *s  decidí  à  en- 
trar novament  en  campanya? 

En  axó,  lo  príncep  Ferran  desde  Segòvia,  determina  pas- 
sar à  Aragó  y  Catalunya,  partint  per  Alcalà  cap  à  Guadala- 
jara arrivanthi  lo  dilluns  i  d*  Agost,  reprenent  lo  viatje  lo 
dia  3,  emperò  no  passà  de  Lleyda  hont  se  trovava  lo  22  de 
Setembre.  Preocupat  pels  assumptos  de  Castella,  lo  11  de  No- 
vembre era  ja  à  Saragossa,  hont  permanexé  aquest  mes  y  part 
del  Desembre. 

Falt  de  recursos  Joan  II,  procura  que  la  Infanta  sa  filla  &e 

84 


Digitized  by 


Google 


266  PERE  JOAN   PERRER 


presenti  al  Concell  de  Cent  de  Barcelona  pera  impetrar  algun 
socors.  A  despit  de  la  penúria  en  que  la  Ciutat  se  trobava, 
cumplí  tan  be  lo  cncarrech  de  son  Pare,  que  logrà  del  Con- 
cell acordés  un  nou  sacrifici  per  via  de  prestech.  Axí  ho  es- 
crihuen  los  Concellers  al  Rey  en  data  de  27  de  Novembre 
de  1474. 

Lo  príncep  Ferran  escriu  lo  7  de  Desembre  desde  la  Ca- 
pital d*  Aragó  aparentant  no  oblidarse  de  la  guerra  de  Cata- 
lunya, puix  deya:  Nos  perquè  veem  la  molta  necessitat  qui  es 
en  los  comdats  de  Rosselló  e  de  cerdanya  par  la  entrada  dels 
francesos  e  ara  maiorment  per  la  pèrdua  de  la  Ciutat  infe- 
rior de  Elna  treballant  aci  en  aquesta  Cort  nit  e  dia  ab 
summa  diligència  e  sollicitut  sefaça  lo  mes  numero  de  gent 
de  cavall  que  fer  se  puixa  e  creem  prest  aço  ab  auxili  divinal 
obtenir  pregam  vos  per  ço  (als  Consellers)  exortam  e  enca- 
rregam  quant  mes  podem  que  en  tot  lo  que  a  vosaltres  tocarà 
aqui  entengau  per  lo  semblant  se  faça  algun  bon  numero  de 
gent  de  caval  per  resistir  los  dits  francesos  e  socot  rer  la  vila 
de  perpenya  e  força  vella  de  Elna.  En  aquella  data  Elna  es- 
tava ja  en  mans  dels  francesos.  Lo  5  de  Desembre,  després  de 
terrible  combat,  derrer  esfors  dels  sitiats,  capitulà  ab  pacte  de 
quedar  ttí  llibertat,  Guillem  Ramon  de  Centellas,  lo  capità 
napolità  Pisa,  ab  tota  la  gent  d'  armes  y  bagatges,  restant  pre- 
soners Bernat  d'  Olms  governador  del  Rosselló,  Bernat  Voló 
y  Ramon  Blanca,  à  los  qui  decapitaren  pocbs  dies  després  en 
lo  tosso. 

En  data  de  19  de  Desembre,  escriuhen  los  Concellers  à 
Joan  II  exposantli  haverse  fet  la  crida  del  impost  de  20  sous 
per  foch  durant  un  any,  à  fi  de  subvenir  à  les  necessitats  d' 
aquella  guerra;  y  al  ensemps  li  recomanan  sia  de  sa  mercè 
qui  axi  los  Aragonesos  com  los  "Valencians  per  vostres  le- 
tras  sien  sollicitats. 

Enírém  ara  en  T  any  1475,  any  de  la  definiva  pèrdua  de 
Perpinyà  y  de  tot  lo  Rosselló,  per  falta  d'  auxilis.  Coraensa- 
rém  donant  la  següent  carta  Real  hont  se  veu  la  apurada  si- 
tuació del  exèrcit  de  Joan  II  y  lo  avenç  dels  francesos  fins 
dins  del  Ampurdà. 

fLo  Rey. 

»Prohomens  arnats  e  feels  nostres.  Perquè  vejau  quanta 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  T  CANDI  267 

9 -• 

*  »tnes  diligència  pre^tan  los  enemichs  en  ço  que  han  a  fer  que 
«nosaltres,  vos  certificam  com  ']a,  son  a  Vilabertran  CC  lances 
»e  Çtnch  milia  archers  e  speran  CCC  altres  lances,  e  mes  Ar- 
»chers,  fan  tot  lo  dan  que  poden.  Siau  certs  segons  la  iloxa 
«provisió  que  deçà  se  ta,  correran  e  pendrati  tot  aquest  Am^- 
»purda.  Nos  ja  podeu  considerar  quina  provisió  podem  de 
«ací  fer  no  tenint  de  que  pagar  gent  alguna.  Perqueus  pre- 
«gam  e  encarregam  quant  podem  treballeu  se  trameta  tantost 
«la  mes  gent  que  ésser  puga,  e  sinó  podeu  venir  tots  plegats 
«vingan  ara  quatre,  ara  cinch,  e  deu  com  haver  se  poran  que 
«axi  com  vindran  faran  gran  servey.  E, perquè  a  Castelló 
«dampuries  ni  deçà  nos  troben  bombarders,  ne  tiradors  d' 
«artelleria,  es  necessari  façau  cerquar  aqui,  e  quants  sen  tro- 
«baran  feu  sien  pagats  de. to  del  sou  de  la  gent,  car  ja  veeu 
«quant  son  mester,  e  trameteulos  decontinent  aci.  Prestant 
«en  tot  la  diligència  que  la  ocorrent  necessitat  requir  e  de 
«vosaltres  confiam.  Datum  en  Gerona  primer  de  janer 
«MCCCCLXXV. 

»f  Rex  joannes  f  « 

Joan  II  intentava  mudar  les  corts  à  Gerona,  à  lo  que  s^  hi 
oposan  los  Concellers  de  Barcelona.  Sobre  axó  escriu  una 
carta  molt  curiosa,  puix  se  veu  que  en  la  terminació  d*  aytals 
corts  cifrava  lo  Rey  la  seva  esperança  en  subvenir  à  les  ne- 
cessitats de  la  guerra,  després  de  no  haberli  donat  cap  resul- 
tat lo  esforç  suprem  de  publicar  lo  prínceps  namque  ó  soma^ 
tent  general. 

«Lo  Rey. 

«Amats  e  feels  nostres.  Informats  som  que  les  trenta  per* 
«sones  representants  la  cort  considerat  quan  seria  expedient 
«al  benefici  e  repòs  de  la  re  publica  de  .aquest  principat  de 
«Catbalunya,  e  a  la  deifensio  de  la  pàtria  donar  conclusió  a 
«la  cort  del  dit  principat  son  contents  tots  consentir  en  mudar 
«la  dita  cort  a  la  present  Ciutat  de  gerona  ahon  speram  en 
«nostre  senyor  deu  en  pochs  dies  donariam  conclusió.  Ex- 
«ceptat  aqueixa  Ciutat  la  qual  segons  havem  entès  nc^vol 
«consentir  en  la  dita  mutació  es  cosa  de  que  som  molt  admi- 
«rats  que  vosaltres  que  sumament  deveu  desijar  lo  repòs  e 
«pacificació  de  aquest  principat  hi  doneu  torb  e  vullau  per 


Digitized  by 


Google 


268  PtRB  JOAN   FERRBR 


^complaure  vostres  voluntats  se  perda  tot  aquesta  terra  e  pro- ' 
^vinda  de  ampurda.  La  qual  ço  qqe  deu  no  vulla  perdentse 
»no  starieu  a  repòs  en  vostres  cases:  es  cosa  que  prenim  ab 
»molt  enuig  e  molèstia  e  deveu  pensar  que  nos  en  tant  pro- 
^vecta  edat  nos  metem  ien  treballs  e  perills  per  guardar  e 
»defifensar  aquest  principat  e  terra  dels  enemichs  qui  aquella 
»se  volen  ocupar:  vosaltres  per  ço  en  tal  disposició  de  temps 
;>deveu  nos  ayadar  e  no  star  en  primors.  E  per  aço  nos  de 
»present  screvim  a  la  Il•lustre  Infanta  nostra  cara  filla  treballe 
»ab  vosaltres  per  nostre  gran  servey  siau  contents  de  la  dita 
)»mutacio.  Prega m  vos  per  ço  e  encarregam  ab  quanta  amore 
})voluntat  podem,  que  en  la  dit^  mutació  puix  veeu  se  fa  a 
;»bona  intenció  per  gran  endreça  e  benefici  de  aquest  princi- 
»psíi  e  defensio  de  aquesta  terra  consentiau  e  doneu  vostre 
)>assentiment•  Car  mayor  servey  de  present  nons  podeu  fer  e 
»en  totes  coses  que  sian  benefici  e  endreça  de  aqueixa  Ciutat 
»ne  serem  be  recordants.  E  en  cas  que  vosaltres  o  aqueixa 
;»Ciutat  no  vulla  consentir  en  lo  dit  acte,  ço  que  no  creem, 
:^vos  certifícam  nos  farem  fer  la  dita  mutació  e  proseguirem 
»aci  la  dita  cort  no  obstant  lo  dit  dissentiment.  £  axi  feu  per 
»manera  no  doneu  vosaltres  storp  a.  tant  gran  benefici  com 
;»de  aquesta  mutació  se  spera  seguir.  Com  en  lo  contrari  pen- 
;&driem  gran  molèstia  e  enuig.  Datum  en  gerona  a  VII  de 
»janeranyMCCCCLXXV. 

»f  Rex  joannes  t» 

Reconegut  y  jurat  per  Rey  de  Castella  lo  primogènit  d' 
Aragó,  Ferran,  promet  ajudar  als  catalans  entrant  en  guerra 
ab  França  per  la  frontera  de  Guipúzcoa  y  Vizcaya,  usant  d' exes 
paraules:  «E  en  altra  cosa  ho  entenem  sinó  en  preparar  gens 
»darmes  pera  trametre  de  lès  parts  delia  e  axi  mateix  en  rom* 
»pre  e  fer  la  guerra  per  les  fronteres  de  aquests  nostres  Reg- 
)ines  de  guipuzcua  e  de  vizcaya  e  aço  serà  exequtat  ab  tota 
»promptitut  sens  talla  alguna.  Entretant  comendant  rooit  la 
sbona  oferta  feta  per  la  cort  de  Mil  de  cavall  vos  pregam  e 
•encarregam  ab  tota  affeccio  e  voluntat  doneu  grandiissima 
«diligència  en  que  la  dita  gent  se  expedexca  ab  grant  celeritat 
»perque  conserveu  tant  com  poreu.  Car  nos  tenim  íerma  con- 
»fiança  en  nostre  Senyor  tot  lo  perdut  se  cobrarà  e  lo  Rey  de 
»francia  sçntira  penitencia  de  ses  perverses  e  iniques  obres. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CAKRERAS  T   CAKDI  269 

•Dada  en  Segòvia  a  VIIII  de  Janero  del  Anyo  MCCCCLXXV. 
<  t  Yo  el  Rey.»  f 

Lo  nou  Rey  de  Castella  y  de  Leó  procurà  comprometre 
als  magnats  del  Regne,  à  ajudar  é  son  Pare  y  à  Catalunya  en 
la  recuperació  de  les  terres  perdudes  del  Rosselló  y  Ampurdà. 
Malhauradament  no  passaren  de  promeses,  puix  encara  que 
hi  anà  lo  capità  Mudarra  ab  una  companyia  seva,  crehem  bo 
teu  per  son  compte  y  rabó,  ignorant  quan  y  de  quina  manera 
se  trasladà  à  Perpinyà.  Cara  pagà  lo  Principat  la  intervenció 
de  Mudarra,  ja  que  més  tart  havia  de  tenir  perturbats  al  com- 
tat d'  Ausona,  al  Vallés  y  en  part  al  Urgell,  ab  ses  depreda- 
cions,  pretextant  reclamar  certa  paga  no  percebuda.  Dels  Reys 
y  magnats  de  Castella  se  'n  guarda  curiosa  carta  en  que  pro- 
meten V  envio  de  socors,  que  ulteriors  lletres  diran  com  no  s' 
efectuà. 

«El  R.  y  la  Reyna  de  Castilla  y  de  Leyon  Principes  Da- 
tragon. 

o>Muy  Illusire  Infanta  nuestra  muy  cara  e  muy  amada  ar- 
«mana:  considerades  les  nacessidades  del  stado  del  R.  nuestro 
»S.  y  padre  en  les  partes  de  Rossellon  y  de  Empurdan  y  as- 
vsenyaladament  considerado  el  periclo  de  la  vila  de  Perpinyan 
vy  de  tantos  cavalleros  fidelissimos  vasallos  e  aíFectados  servi- 
vdores  y  criados  de  sa  altesa  y  nuestros  qui  dentro  aquçUa  se 
)»fallen  per  causa  de  la  giente  íFrancessa  que  la  dicha  villa  e  pro- 
»vincies  de  Rossellon  e  de  ampurdan.tienen  apresses  travayan- 
»do  dellas  zotmater  a  la  obediència  y  S.>*  del  R.  de  ffrancia 
jvmucbas  veses  havemos  tenido  conseyo  con  los  perladosy  gran- 
ades destos  nuestros  Regnos  que  aqui  se  fallen,  e  praticando 
»con  aquellos  de  los  remedios  que  por  el  dicho  S^»"  Rey  y  por 
»su  mandado  son  stados  scritosy  fallados  todos  los  dicbos  gran- 
ades muy  aparaiados  par  a  qualquere  cosa  que  por  nosotros 
vies  fuesse  mandado  y  complisse  no  solo  la  restauracion  de  la 
vdicha  vila  de  Perpinyan  e  de  los  que  en  ella  stan  con  tanto 
»periglo  de  sus  vídas  mas  ahon  pera  racobrar  lo  qu*e  el  dicho 
»Rey  de  ffrancia  tiene  cfccupado  havemos  deliberado  tener 
»hoy  conseio  en  el  qual  son  stados  presentes  todos  los  perla* 
»dos  y  grandes  que  en  el  pie  desta  carta  van  scritos'de  sus 
apropies  manos  e  mochos  otros  cavalleros.  E  despues  de  ba- 


Digitized  by 


Google 


270  PERS  JOAN  FERRER 


nver  proposado  adaquellos  por  unó  de  los  doctores  de  noestro 
»cpnseio  desto  negocio  del  dicho  S.^^  R.  e  el  periglo  de  la  dn 
»cha  villa  de  Perpinyan  todos  concordes  e  sin  descrepancia 
j»alguna  allende  de  otras  provjsiones  que  por  otras  vias  han 
»paracido  se  devian  faser  para  constitubir  en  echa  Ciudad  al  R. 
»de  íFrancia  ha  desistir  de  la  empresa  de  Rossellon  delibera- 
»ron  que  deviemos  enbiar  al  dicho  S.^^  R.  tal  numero  de 
j»gente  darmas  que  no  solo  foesse  sufíicíente  pera  rasistir  a  las 
yfoersas  de  losanamigos  mas  a  perpolsar  aquellos  de  los  con- 
»dades  de  Rossellon  y  Cerdanya  y  cobrar  lo  que  en  ellos  tie- 
»nen  occupado  oSreciendo  nos  quada  uno  deilos  ya  en  per- 
»sona  e  embiar  la  gente  de  sus  cases  que  por  nosotros  foese 
jiordenado  comeiidado  remetiendolo  a  nuestra  determinacion. 
»Si  las  parablas  que  quada  uno  dicho  y  la  aíTeccion  que  de- 
•mostro  assi  por  servir  a  vosotros  como  por  sublevar  el  dicho 
jiS.o^  R.  de  tantos  trabaios  como  en  tal  adat  sostien.e  y  abon 
»par  a  delibrar  la  dicha  villa  de  Parpinyan  e  los  qui  en  ella 
jistan  de  tanto  periglo  e  angustia  oviessemos  scrivir  requerria 
»mas  longa  scriptura  que  fazer.  Deliberamos  però  plasendo  a 
ynuestro  S,^^  la  echequcion  desta  determinaciQn  serà  tal  e  tan 
«presta  que  conècereys  haver  scrido  de  mucha  efficacia  po- 
»nendo  esta  deliberacion  en  affecto  esta  noche  ordena remos 
jilos  grandes  que  queremos  vayan  por  Capitanes  y  la  giente 
vque  quada  uno  havera  de  llavar  o  embiar  y  luego  mayana  lo 
»faremos  notif&car  a  los  presentes  y  em bíaremos  menssatgeros 
)»a  los  absentos  e  que  son  en  estàs  Comarques  mas  vesiaes  al 
»Reyno  de  Aragón.  E  sin  intermission  alguna  íaremos  que 
»los  capitanes  e  la  gente  darmes  que  passaran  de  II°>  lances 
vsin  sperar  los  unos  a  los  otros  fagan  su  camino  par  adonde 
»stoviese  el  dicho  S.  R.  en  lo  qual  se  dara  tal  e  tanta  diligen- 
jicia  que  seran  mas  presto  del  que  poriays  pensar  en  essas  par- 
9tes.  E  por  quanto  el  soccorro  deste  principado  ha  desser  el 
»qui  principalment  ha  de  aiudar  de  sosten^er  la  dicha  villa  de 
«Parpinyan  que  no  viengua  en  manos  de  los  anamigos  para 
odeíFenJer  la  provincià  de  Empurdan.  Entre  tanto  que  lega 
»esto  nuestro  soccorro  vos  rogamos  muy  aífectuosamente  que 
vesta  nuestra  carta  comuniqueys^a  les  XXXVI  persones  re- 
jipresen tantes  la  Corte  desse  principado  y  con  summa  diligen- 
»cia  travageys  que  dicho  S.  R.  seya  soccorrido  de  la  mas 
ngente  de  cavallo  y  de  pie  que  faser  se  poedíere  a  lo  menos 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  IJÍ 

»qae  seya  tanto  que  basta  para  conservar  y  deffender  la  dicha 
»villa  de  Parpinyan  e  provincià  dampurdan  fasta  que  nuestra 
■giente  fegue  con  la  qual  plasiendo  a  nuestro  S.  se  cobrarà 
Btodo  lo  que  dicho  R.  de  ifrancia  tiene  occupado:  resebit  por 
len'de  armana  muy  cara  plazer  y  consolacion  con  esta  delibe* 
»racíon  el  aíFecto  de  la  qual  sin  dudo  alguno  vereys  muy 
npresto  por  la  obra  confortat  los  animós  de  los  íieles  vassallos 
»aífectados  y  boenos  servidores  excitat  aquellos  el  servicio  del 
sdicho  S.  R.  y  a  la  deíFencion  de  su  stado  qui  ya  cercano  es 
»el  tiempo  de  la  pacifficacion  de  aquell  y  de  la  retribucion  de 
«aquellos  qui  bien  haveran  servido  y  por  que  mas  cíerto 
Aseays  de  lo  que  scriviemos  vos  roego  y  mandamento  nuestro 
»lo$  dichos  perlades  y  grandes  que  se  tallaron  en  el  dicho  con- 
jiseio  firmaron  sos  nombres  en  cl  pie  desta  carta  E  seya  muy 
»Iilustre  Infanta  nuestra  muy  cara  y  muy  amada  armana  la 
»sancta  Trinidad  vuestiia  continua  proteccion.  Datum  en  Se- 
»govia  a  XVII  deJanero  Anyo  Mil  CCCCLXXV.  Yo  el  R.— 
»yo  la  Reyna. — toletanus  archíepiscopus. — E\  conde  doo  En- 
«rique.— Petrus  cardinalis  Sancte  Marie. — Lalmirante.— El 
•Conde  de  Luna. — Elduque  merques  vezcomde  daltamira. — 
i>3l  duque  delburquerque. — Episcopus  Alalensis.— El  conde 
»de  trivinyo. — El  conde  de  benavente. — don  ffernando  de 
»Qistiila.» 

Per  aquest  temps  Joan  II  trevallava  pera  expelir  d'  ene- 
michs  algunes  forses  y  Uochs  del  Ampurdé,  desde  les  que 
molestavan  als  pobles  vehins  abses  corregudes.  Com  creya 
ésser  aleshores  la  ocasió  més  oportuna,  tota  vegada  que  sols 
hi  rèstavan  pochs  homens  de  guarnició,  demana  als  Conce- 
llers  de  Barcelona,  li  prestin  una  bombarda  de  les  mayans 
que  té  la  ciutat  y  axí  mateix  que  siga  tramés  En  Ferran  ab 
los  instruments  que  ha  mester  perquè  pogués  assi  obrar  al• 
gunes  pesses  de  artellaria.  Datava  la  carta  del  lo  de  Janer 
de  1475.  Los  Concellers  no  les  hi  remeteren,  perquè  sols  dues 
bombardes  quedavan  à  la  Ciutat  y  sense  elles  restaria  desam* 
parada  la  seva  platxa  y  port. 

Un  important  fet  d'  armes  esdevingut  al  Rosselló  y  favo- 
rable als  catalans  succehí  en  la  segona  quinzena  de  Janer  y 
motivà  esta  altre  lletra  de  Joan  II  dantne  compte. 


Digitized  by 


Google 


2/2  PKRE  JOAN   FERRER 


«Lo  Rey.  • 

nAmats  e  feels  nostres.  Ara  en  aquest  punt  havem  hagut 
nnova  e  letres  de  perpenya  com  nostre  senyor  deu  ha  plagut 
jidar  victorià  a  la  gent  nostra  que  tenim  en  Perpinyà:  han  pe- 
»ieat  ab  los  francesos  e  han  los  pres  Cent  lançes  les  millors 
j»que  tenien  e  CC  adzembles  ab  les  quals  devien  anar  per 
emetre  una  recua  en  Perpenya.  Ha  estat  aquest  acte  tan  diví- 
i»nal  e  tant  be  peleat  que  un  sols  home  viu  ni  mort  no  ha  es- 
ncapat:  tots  los  han  mesos  dins  la  vila:  entre  los  quals  son  ua 
jicapita  nomenat  Hector  de  golas.  E  altre  Capità  nomenat 
»Spollare6  qui  era  capità  de  IIII"^  archers:  sien  fetes  gràcies 
»a  nostre  senyor  deu,  e  vosaltres  fareune  fer  gràcies  a  deu  per 
jiles  esglésies,  e  Monestirs  de  aqueixa  Ciutat.  E  cuytau  ara  ab 
v^ran  cuyta  que  sian  ara  aiudats  que  ara  es  temps  de  aiudar 
»puix  deu  per  sa  bondat  nos  ai.uda.  Datum  en  Gerona  a  XXVI 
»de  Janer  any  Mil  CCCCLXXV. 

»  t  Rex  joannes*.  f  » 

En  dues  cartes  del  Sindich  de  Barcelona  trameses à  Joan  II 
ab  encarreçh  d'  arreglar  algunes  petites  diferencies  sobre  1' 
envio  de  les  bombardes  mayans,  y  sobre  la  anada  del  Con- 
celler  en  cap  é  Gerona,  se  donan  detalls  de  lo  succehit  à  Per- 
pinyà en  estos  dies,  que  crehem  valen  la  pena  d' ocupérnoçeo 
concretant  lo  mes  que  siga  posible. 

Es  la  primera  carta  del  25  de  Janer  de  1475.  Lo  Sxndich 
era  arrivat  à  Gerona  la  vigilia,  dimars  24,  à  les  cinch  hores 
de  la  tarde.  En  aquell  moment  Joan  II  estava  en  concell  trac- 
tant dels  secors  de  Perpinyà,  ab  lo  Bisbe  de  Gerona  Margarit, 
Mossèn  ReboUedo  lo  vell.  Mossèn  Margarit,  Mossèn  Ça-Riera 
y  alguns  altres -personatges  que  no  ^s  citan  en  la  carta.  Acabat 
aquell,  tingué  lo  Sindich  3a  primera  entrevista  ab  lo  Soberà 
y  al  donarne  compte  als  Concellers  refereix:  E  a  la  conclusió 
de  mon  rahonament  li  digui  que  jo  trobaria  pler  saber  de  sa 
senyoria  qual  resposta  havia  feta  a  vosaltres  mossenyors:  sa 
magestat  ma  respos  molt  alegrament  dient  que  la  causa  per- 
què elV  demana  vostres  saviesses  era  per  haver  consell  en 
quina  manera  poguera  socórrer  per  pinya:  emperò  que  vista 
vostra  letra  ell  havia  deliberat  tremetre  aqui  lo  Bisbe  de  Ge- 
rona per  dir  a  vosaltres  mossenyors  e  al  consell  de  la  dipu- 
tació la  forma  que  volia  tenir  en  socórrer  la  vila  de  perpinya, 


Digitized  by 


Google 

I 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  2/3 

e  que  la  sua  intenció  era  haver  tots  los  Rossins  que  pogués  e 
Xll^  0  XII I^  homens  de  peu  e  axi  faria  dit  socors,  E  per 
mi  li  fou  replicat  dient  li  nom  paria  haver  forma  e  allegant 
li  moltes  rahons:  per  que  la  conclusió  sua  fou  que  pus  lo  vici^ 
canciller  e  lo  abat  ribes  venian  que  ell  Jaria  >sobreseura  la 
anada  del  Bisbe,  e  que  jo  me  speras,  e  que  vinguts  ells  veuria 
que  dirian. 

Ea  la  segona  carta  del  Síadich,  del  dijous  26  de  Janer,  se 
relatat!  fets  y  detalls  de  la  guerra  de  Perpinyà. 

«Jhs. 

»Molt  magníficbs  e  de  gran  providencia  mossenyors.  Ja 
»pe7  dues  altres  vos  he  scrit  a  compliment:  la  present  es  sols 
»per  dir  vos  com  lo  dia  present  que  es  dijous  a  tres  hores 
j»apres  mig  jotn  la  magestat  del  Senyor  Rey  ha  rebut  un  cor- 
»reu  de  perpinya  ab  una  letra  de  un  Consol  de  perpinya  lo 
»qual  dien  vilanova.  Lo  qual  scriu  al  Senyor  Rey  com  air 
jique  era  jorn  de  sant  pau,  a  les  X  hores  ans  de  mig  jorn  vin- 
»gueran  Cent  lanses  de  francessos  deuant  lo  Castell  de  per- 
spinya,  les  quals  exien  de  Euna  e  anaven  a  Canet,  e  per  be- 
vHa  gala  volgueran  se  mostrar  deuant  perpinya.  E  los  de  per- 
»pinya  ab  molt  animo  son  èxits  e  an  ferit  braVament  sobre 
vells  en  tal  manera  que  entre  morts  e  presos  los  han  desbara- 
Atats  a  tots  que  nagu  non  ha  campat:  e  en  dita  letra  fa  menció 
j»com  han  presos  dos  grans  capitans  del  Rey  de  Fírança,  ço 
j»es  Heçtor  de.golart  e  lo  pollares  ques  diu  era  capità  de  V"" 
»arxes,  e  molta  gent  de  honor  de  casa  del  dit  Rey  de  ffrança: 
»es  bonissima  nova,  e  deus  mostre  miracle  gran  en  voUer- 
«prosperar  lo  stat  de  la  M.  del  Senyor  R.  considerant  que  sa 
«senyoria  havia  licenciats  los  de  perpinya,  e  ja  havian  capitu* 
jilajat,  e  lo  poble  es  stat  lo  qui  nou  ha  volgut:  e  après  lo  Sen- 
»yor  Rey  los  scrivi  non  fessen  res,  car  ell  los  socorreria,  e  axi 
»ells  se  son  tenguts  e  fan  actes  de  Romans  e  dignes  de  me- 
•moria.  E  los  qui  venen  de  perpinya  compten  que  en  Ros- 
•sello  lio  havia  mes  de  CCC  lanses,  de  les  quals  ara  han  per- 
«dudes  Cent,  e  que  tots  los  arxes  sen  eran  anats,  e  la  artelleria 
«sen  havian  portada  a  narbona:  mes  avant  a  nit  passada  de 
»nit  hi  anaran  L  de  cavalls  e  CC  lacayos  ab  XXXX  adzem- 
«bles  de  forment  e  moltes  altres  vitualles  les  quals  fermament 
Dcregut  entraren  en  perpinya  anit  passada.  Daltre  part  lo  sen- 

86 


Digitized  by 


Google 


374  ^^^^  '^^^   FERRER 


yyor  arcabisbe  vench  anit  de  Rosselló  e  ha  reduhits  L  de  ca- 
»vall  dels  enemichs:  e  ja  en  empurda  los  enemichs  no  tenen 
»sino  Vilabertran.  E  per  tantes  bones  noves  ma  aparegut  per 
«consolació  vostre  e  de  aqueixa  Ciutat,  e  encare  perquè  pu- 
»gau  dir  aquesta  tant  bona  nova  a  la  Ilustrísima  Senyora  lo- 
»fanta,  e  scriureu  al  Senyor  Rey  de  Castella,  fer  lo  present 
«correu,  lo  qual  parteix  de  aci  a  IIII  hores  après  mig  jorn: 
»ba  ésser  demà  que  serà  divendres  a  VIIIl'' hores  de  mati 
»aqui:  essent  hi  placieus  dar  li  XXIHI  sous.  Altres  coses 
snom  occorren  de  que  aíFretur  avisar  vostres  savieses  sine 
»que  lo  sant  sperit  sia  en  vostra  guarda.  Lo  Senyor  Rey  en 
«aquesta  hora  ha  fet  fer  te  deum  laudamus  e  jo  he  legida  la 
«letra  es  venguda.  Scrita  en  Gerona  ab  cuyta  a  XXVI  de  Ja- 
»ner  MCCCCLXXV. 

»A  la  ordinario  e  manament  vostre  prest. 

»Lo  vostre  sindich.» 

En  esta  carta  's  veu  lo  estat  pròsper  à  Joan  II  dels  afers 
del  Rosselló  ai  finir  lo  mes  de  Janer  del  any  1475.  Axó  es- 
plica  la  carta  del  Rey  als  Concellers  tentant  de  fer  un  esforç 
suprem  després  que  jà  donava  ia  guerra  pochs  menys  que  per 
perduda.  Y  al  objecte  d'  acostarse  més  al  teatre  d^  aquella  7 
poder  subvenir  millor  à  ses  necessitats  y  dictar  ab  oportu- 
nitat les  ordes  pertanyents,  se  trasladà  à  Castelló  d'  Ampuries 
lo  28  de  Janer.  Axis  ho  dona  à  entendre  lo  Síndich  en  carta 
del  27  de  Janer  al  dir:  Denta  que  serà  dissapte  crech  lo  Sen-^ 
yor  Rey  partirà  per  a  Castelló  segons  se  diu. 

Ja  instalat  à  Castelló  Joan  II  vol  cobrar  tot  quant  restava 
als  francesos  en  Ampurda.  Havent  menester  alguna  més  arti- 
lleria novament  escriu  als  Concellers  la  següent  lletra,  tor- 
nant à  fer  la  demanda,  (i) 

(i)  Lo  estat  pecuniari  defs  Reys,  tant  de  Castella  com  d'Aragó, 
en  la  última  meytat  del  sigle  xv,  distava  molt  d'  ésser  lo  que  perto- 
cava é  sa  gerarqufai  Sapiguda  es  la  extrema  necessitat  d'  Eorich  IV 
y  com  los  Reys  Católichs  pera  acrecentar  son  poderíu  hagueren  d* 
atacar  al  feudalisme.  De  Joan  II  direm  que  una  carta  de  Galceran 
Bertran,  qui  fou  enviat  à  Castelló  pels  Concellers  de  Barcelona, 
en  data  de  3  d' Abril  de  1475,  manifesta:  Nom  vull  obmetre  una  cosa 
que  quan  pense  en  la  necessitat  del  5.  Rey  qui  es  lo  pus  pobre  hom^ 
de  tots  sos  Regnes  nom  maravell  de  cosa  neguna. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  275 

«Lo  Rey. 

;&Prohomens  arnats  e  feels  nostres.  Per  quant  Vilabertran  e 
^aquests  altres  castellots  rebel•les  stan  a  gran  çarrech  nostre  e 
:tfan  lo  mal  e  dan  que  poden,  vos  encarregam  decontínent  nos 
)>trametau  una  de  les  mayans  fins  a  Roses  car  tantost  que 
»haiau  pres  los  dits  castellots  vos  farem  trametre  la  dita  ma- 
j^yans  en  bon  recapte  aqui.  En  lo  qual  nos  fareu  gran  servey. 
»Datum  en  Castelló  a  VIII  de  Febrer  MCCCCLXXV. 

»t  Rex  Joannes  f ;» 

Lo  i5  de  Febrer  lo  concell  ordinari  de  la  ciutat  de  Barce- 
lona deliberà  que  la  següent  proposició  passi  al  concell  de 
C^t  jurats  celebrador  en  lo  mateix  dia. 

«Com  les  XXXVI  persones  ab  consentiment  de  aquesta 
;&Ciutat  dat  per  los  Sindichs  a^b  conclusió  de  la  XXIIIT  han 
»feta  oferta  a  la  M.*  del  S.  Rey  per  soccorrer  la  vila  de  Per- 
»penya  que  stave  en  la  tribulació  que  tots  sabieu.  E  per  haver 
adites  XII">  lliures  han  fet  imposit  de  III  sous  per  foch  paga- 
»dor  en  lo  mes  de  Janer  primer  vinent,  e  axi  quiscun  any  tant 
;&com  dureran  los  censals  deius  scrits.  Sobre  lo  qual  imposit 
»sien  venqts  censals  morts  afTor  de  X"^  per  mil  o  mes  ab  obli- 
»gacio  special  del  dit  dret  e  missió  entre  mans.  La  Ciutat  de 
«Barchinona  ha  acceptat  o£fert  manlevar  IIIi°  lliures  obligan- 
»thi  lo  dit  imposit  de  VI*  fogoUers  ço  es  dels  seus  e  daltres 
»qui  li  han  ésser  donats  de  la  vagueria  batlia  ode  les  circun- 
jiferencies  fins  al  dit  nombre  dels  dit  VI™  íochs.» 

Lo  Concell  de  Cent  acordà  respecte  à  eix  fet: 

«Lo  dit  e  present  Concell  havent  per  bones  les  dites  coses 
;>fa  conclusió  e  delliberacio  que  sia  fet  e  fermat  en  la  forma 
«acostumada  Sindicat  ample  e  bastant  al  Clavarí  deia  present 
j^Ciutat  de  poder  vendre  censal  o  censals  fins  a  compliment 
jidc  les  dites  III«»  lliures  al  dit  for  de  X"»  per  mil,  flfahent 
)»obligacio  special  del  dit  imposit  dels  dits  III  sous  per  foch 
xdels  dits  VI">  fogolers  e  general  obligació  del  bensde  laCiu- 
»tat.  E  no  res  menys  per  haver  mes  promptament  les  dites 
j^III™  lliures  axi  com  la  necessitat  de  la  vila  de  perpenya  re- 
j^quer  puíxe  lo  dit  Clavari  manlevar  aquelles  ab  aquell  me- 


Digitized  by  ViiOOQIC 


276  ,  PERE  JOAN    FERRER 


;»nor  interès  que  puxe  pus  no  es  excedescha  ne  pos  dos  mesos 
;»e  fins  sien  trobades  per  les  vendes  dels  dits  censals  segons 
j^millor  se  pora  ab  los  dits  prestadors  concordar.  E  mes  haie 
ipoder  lo  dit  Clavari  de  e  sobre  dites  coses  e  quiscuna  de 
laquelles  fer  e  fertnar  qualsevol  carta  o  cartes  de  vendes  e  al- 
)»tres  contractes  ab  totes  aquelles  clàusules  neccesariese  oppor- 
3>tunes  a  tota  utilitat  dels  ab  qui  contractarà.  Mes  puixa  lo  dit 
3!»Clavari  reebre  lo  dit  imposit  dels  dits  VI<"  fogalers,  e  fer  les 
j^exequcions  neccesaries  e  de  les  peceunies  dels  dits  fogolers 
.;^procehints  pach  les  pensions  dels  dits  censals  e  tots  altres 
)>accesoris.  E  lo  que  restera  quiscun  any  lo  dit  Clavari  sia 
Mengut  convertir,  e  haie  ésser  convertit  en  lucuo  dels  dits 
»censals,  e  no  puixe  ésser  convertit  ne  divertit  en  qualsevol 
}>altres  usus.  E  de  aço  lo  dit  Clavari  en  nom  dels  honorables 
»Concellers  e  del  present  Concell  haie  sentencia  de  vet  per  si 
;>e  per  lo  present  concell  de  ao  convertir  en  altres  coses  lo  dit 
»dret  ne  consentir  o  dar  en  qualsevol  manera  loch  sia  proro- 
»gat  ni  cuUit  si  no  tant  e  ten  longament  fins  los  dits  censals 
»sien  íuits  ab  tot  effecte,  e  aquells  luits  lo  dit  dret  per  si  ma- 
iteix  sia  haut  per  tolt  e  levat.)» 

Be  's  pot  veure  com  Barcelona  feya  un  esforç,  pecuniari 
pera  poder  deslliurar  de  francesos  lo  Rosselló  y  Ampurdà. 

Lo  17  de  Febrer  de  1475,  los  Concellers  reben  la  següent 
carta  de  Joan  II. 

«Lo  Rey. 

:E>Prohomens  amats  e  feels  nostres.  Nos  trametem  aqui  lo 
»venerable  Bisbe  durgell  ensemps  ab  dos  aires  qui  ara  son 
arribats  de  perpenya  per  los  quals  sereu  plenament  avisats 
»del  stament  de  penpenya.  E  com  no  es  cosa  de  mes  poder 
;»se  comportar.  Es  per  tant  necessari  e  aixi  vos  bo  encarregam 
)>e  manam  decontinent  sens  alguna  dilació  façau  exequtar  e 
;»metre  per  obra  tot  lo  que  per  lo  dit  bisbe  vos  serà  de  nostra 
y>paTi  dit  e  explicat.  Donantli  fe  com  a  nostra  pròpia  persona. 
)i>Car  en  altra  manera  nos  poria  remediar  en  aquest  cas  en  lo 
:!>qual  com  sabeu  consiste  tot  nostre  stat.  Datum  en  Castelló  a 
»XIII  de  Febrer  MCCCCLXXV. 

>>t  Rex  joannes  f.» 


Digitized  by 


Google 


FltA44CESCH  CARRERAS  Y  CAKDI  ^  277 

En  los  acorts  presos  pel  concell  ordinari  de  la  Ciutat  de 
Barcelona  tingut  lo  propi  dia  17  de  Febrer  hi  ha  lo  de  que  lo 
Senyor  Rey  sia  complagui  ço  es  que  li  sien  prestades  les 
dues  bombardes  emperò  ab  bones  fermances  les  quals  si  al 
temps  dites  bombardes  no  seran  tornades  puixen  fàcilment 
ésser  exequtades  de  pagar  la  stima  segons  les  ordinacions 
per  la  dita  Ciutat  sobre  dites  coses  fetes. 

Mentres  los  de  Barcelona  manllevan  tres  mil  lliures  pera 
socórrer  à  las  necessitats  de  la  guerra,  Joan  II  estava  en  los  ma- 
jors apuros.  Vegis  sinó,  qué  's  llegeix  en  la  carta  que  desde 
Castelló  d'  Ampuries  escriu  als  Concellers,  lo  20  de  Febrer 
de  1475. 

Nos  speram  de  hora  en  ora  la  gualera  ab  que  nos  be  una 
bona  summa  de  peccunies  la  tarda  de  la  qual  ha  donat  a  nos 
e  a  nostre  stat  molt  gran  dan,  JE  no  havem  pogut  paguar  lo 
sou  a  la  gent  darmes  que  tenim  en  la  vila  de  perpanya  que 
sta  molt  streta  y  de  viures  y  de  peccunies.  E  ja  la  gent  dar* 
mes  no  poguent  ho  mes  comportar  stan  per  venir  sen,  esi  sen 
venien  seria  abandonar  aquella  vila.  E  per  consegüent  me- 
treia  en  mans  dels  enemichs.  KspHca  à  més,  les  gestions  fetes 
ab  alguns  comerciants  pera  procurarse  diner  y  davant  sa  inu- 
tilitat les  providencies  dictades  pera  obligarlos  al  prestech  que 
voluntàriament  refusaren,  donantloshi  emperò  fermes  fiances. 

Perpinyà  empitjorava  notablement  en  lo  mes  de  Febrer. 
Los  francesos  hi  abocan  nous  exercits,  y  les  tropes  de  Joan  II 
qui  dins  sos  murs  estavan,  resultan  trovarse  faltes  de  llur  paga 
y  sense  ésser  socorregudes  ab  nova  gent.  Lo  socors  promès 
pels  castellans,  (3egons  deya  la  carta  de  17  de  Janer)  un  mes 
après,  ni  tan  sols  era  aplegat  à  Calatayut.  Axis  ho  manifesta 
la  reyna  Isabel,  escribint  als  Concellers  desde  Segòvia  lo  19 
de  Febrer,  narrant  com  han  partit  ja  de  son  Regne  los  cava- 
llers sens  sperar  los  uns  als  altres,  e  creem  dins  breus  dies 
seran  a  Calatayut  e  de  alli  sens  dilatar  partran  per  alia  hon 
serà  la  Ma^  del  R.  mon  senyor  e  pare  e  per  fer  e  executar 
tot  lo  que  sa  senyoria  manarà. 

No  esiaba  prou  en  lo  cert,  la  muller  de  Ferran  lo  Ca- 
tólich,  puix  à  primers  de  Març  los  tals  socors  no  s'  havían 
mogut  de  Castella,  si  'ns  atenem  à  la  declaració  feta  per  son 
espòs,  desde  Medina  del  Camp,  lo  6  del  predit  mes.  «E  axius 
»pregam  e.encarregam  lo  continueu  e  no  canseu  per  la  por- 


Digitized  by 


Google 


278        '        '  PERE  JOAN   FIRRER 


»cio  a  vosaltres  contingent  de  servir  al  dit  senyor  Rey  e  de 
josoccorrer  aquella  vila  de  perpinya  perquè  sostenir  se  puixa 
»entre  tant  que  lo  nostre  socors  ira:  en  lo  qual  ab  suma  dili- 
Agencia. e  solicitud  entenem  e  si  fins  aci  no  es  anat  nous  ne 
»maravilleu.  Car  aquestos  regnes  havem  trobat  tan  desbara- 
itats  e  les  rendes  reals  tan  dissipades  per  lo  regiment  de  nos* 
»tre  predecessor  que  mes  fer  no  havem  pogut.  Però  ara  gràcies 
»a  nostre  senyor  les  coses  van  ja  per  tal  orde  que  molt  tacil- 
»ment  e  presta  serà  la  gent  darmes  desempatchada.» 

Mentres  esta  carta  del  Rey  de  Castella  estava  en  camí,  ia 
necesitat  de  Perpinyà  era  apremiant,  per  estrènyer  més,  los 
francesos,  de  dia  en  dia  son  siti.  Los  Concellers,  al  escriure  no- 
vament al  dit  Soberà  (9  de  Març  de  1473)  li  exposan  la  extre- 
mada necesitat  de  la  capital  del  Rosselló,  hont  sols  hi  entra- 
ren unes  poques  vitualles  per  quant  moltes  de  les  trameses 
vingueren  é  mans  del  enemich.  E  si  per  la  S,  V,  (deyan  los 
Concellers  al  Rey  Ferran)  no  es  soccorregut  aquesi principat 
maiorment  estant  en  la  incomposicio  en  que  vuy  sta  no  es 
per  dar  orde  en  dits  affers  ans  no  solament  la  dita  vila  mes 
encare  tot  aquest  principat  sta  en  gran  perill  de  perir.  Per 
lo  que  li  demanan  dongue  cuyta  en  la  venguda  del  socors  en 
tantes  lletres  promès. 

Perpinyà  ja  més  aguantarse  no  podia.  Assitiats  sos  defen- 
sors per  UU' nombrós  exèrcit,  falts  de  socors  y  de  viures,  arri- 
varen  al  derrer  extrem.  Mancant  lo  blat  y  pà,  se  menjavan 
les  mules,  cavalls,  rates  y  altres  animals,  fins  al  punt  que  los 
més  de  carn  humana  s' arrivaren  à  alimentar. y  alguns  ne  pe- 
riren  de  fam.  En  mitj  de  tanta  tribulació  y  horror  se  distinjía, 
Ferrer,  fent  proesas  de  valor,  acudint  allí  hont  mes  gran 
era  lo  perill  y  animant  ab  T  exemple  à  tots  sos  companys  d* 
armes. 

Lo  diumenge  12  de  Març,  lo  Síndich  escriu  aU  Concellers 
de  Barcelona  desde  Castelló  d'  Ampuries,  participant  com 
Joan  II  no  ha  volgut  donarli  audiència  en  aquella  hora  «per 
•quant  estava  per  haver  consell  sobre  lo  fet  de  perpinya.  E  lo 
»Senyor  Rey  ha  hagudes  letres  de  perpinya  com  la  vila  ba 
«pres  partit  ab  los  ffrancessos  que  si  demà  que  serà  diluns  a 
nquatre  hores  lo  Senyor  Rey  nois  havia  socorreguts,  que  ells 
•se  donen  salvant  les  persones  e  bens,  e  que  caseu  sen  pugue 


Digitized  by  VjOOQIC 


FRANCE8CH   CARRERAS  Y  CANDI  279 

»aiïar  ab  llurs  cavalls  e  armes:  e  diuse  que  la  artellerie  se  pert, 
le  axi  haiau  perpinya  per  ara  per  perdut,  que  es  màlisima 
snova:  deu  ne  sia  loatdetot:  quant  en  socórrer  lo  no  sen 
«parla.;»  «Beus  dich  mossenyors  que  som  arribat  en  hora  molt 
»indisposta  per  la  molta  congoxa  lo  S.^^  R.  te  de  la  pèrdua  de 
Bperpinya.» 

Tal  com  anunciava  lo  Síndich  de  Barcelona  se  cumplí. 
Perpinyà  encara  seguí  aguantantse  alguns  dies  més,  y  lo  i6 
de  Març  de  1475,  segons  diuhen  los  historiadors,  caygué  en 
mans  dels  francesos.  Ja  no  fou  Joan  II  qui  la  recobrés,  per 
mes  que  en  lo  restant  de  sa  vida  no  s^  olvidà  d' aytal  empresa 


XV 


Procurarem  donar  ab  quatre  exemples,  algunes  mostres 
del  caràcter  de  Ferrer,  les  que  evidenciaran  fora  ell  violent  ó 
absolut.  Consistexen  en  varies  qüestions  hagudes  ab  Barcelona 
y  lleugerament  referides  en  los  documents  de  nostre  apèndix 
que  's  citaran. 

Finida  la  guerra  de  Catalunya  ab  Joan  II,  Ferrer  s*  apo- 
derà indegudament  d*  una  sarahatana  y  sos  arreus  que  esta- 
van  en  poder  d'  hu  de  sos  vassalls.  En  lo  context  d^  esta  re- 
clamació s^  hi  entreveu  la  injustícia  que  Pere  Joan  escome- 
tria (i). 

Lo  procurador  general  de  Ferrer  exigí  lo  pago  de  certs 
càrrechs  ó  drets  imposats  à  Mataró,  à  un  pescador  ciutedà  de 
Barcelona.  Com  aquest,  segons  privilegis  de  la  Ciutat,  estava 
exent  de  tiibutar  allí  ni  en  altre  lloch  fora  de  la  Capital,  se 
qtiestionà  ab  los  Concellers  en  Setembre  de  1474  (2). 

Percibía  Ferrer,  un  dret  de  castellatge  per  quiscum  cap  de 
bestiar  passant,  ó  transitant,  dins  del  terme  de  sa  extensa  Ba- 
ronia. Axó  suscità  altercats  entre  éll  y  Barcelona,  puix  que 
lo  pago  de  aital  dret  exigit  à  hu  de  sos  ciutedans,  se  conside- 

{ i)    Apèndix,  document  nombre  VI. 
(2)         Id.  id.  id.     VIU. 


Digitized  by 


Google 


28o  PERE  JOAN   FERRER 


raba  ateatatori  à  llurs  llibertats  y  privilegis.  Aytals  qüestions 
se  suscitaren  en  Març  de  1476,  no  havent  elles  gran  impor- 
tància, com  tampoch  les  dues  lletres  que  *adonan  compte  (i). 
Emperò  farem  observar  per  lo  que  convinga,  que  en  la  carta 
escrita  pel  Batlle  de  la  vila  e  terme  del  castell  de  Mataró,  se 
dona  à  Pere  Joan  Ferrer,  lo  títol  de:  Senyor  del  Castell  de 
Sant  Vicens  [de  Burriach  e  de  Mataró  e  altres  baronies  del 
Maresme. 

Per  últim  en  lo  següent  any  de  1477,  los  homes  de  les  pa- 
rròquies subjectes  à  la  autoritat  del  Baró  del  Maresma,  se  ne- 
garen à  satisfer  lo  dret  de  íogatge  als  cuUidors  del  mateix.  En- 
tre varies  rahons  alegavan  la  de  que  mossèn  Pere  Joan  no  voli 
que  paguen  lo  que  per  mi  (parla  lo  cullidor  Pere  Roca  en  una 
carta  als  Concellers  de  Barcelona)  per  part  de  vostres  Savie- 
ses los  es  estat  demanat,  e  aço  diu  que  los  dipputats  li  deu 
mes  gran  cantitat  que  jo  nois  deman  (2). 

Sentats  exos  antecedents,  proseguim  historiant  al  militar 
de  fi  de  la  Edat  Mitjana.  Ferrer  ^e- valgué  del  nou  y  derrer 
servcy  prestat  al  Rey  d'  Aragó  en  Perpinyà,  pera  utilisarlo  en 
benefici  propi  aumentant  son  preponderiu  senyorial  del  Ma- 
resma. Dos  mesos  après  de  tornar  del  Rosselló,  ço  es  lo  27  de 
Maig  de  1475,  iirma,  Joan  II,  la  escriptura  de  concessió  de  la 
jurisdicció  civil  y  criminal  y  altres  prerogatives  de  que  Ferrer 
assegurava  ésser' en  altre  temps  decorat  lo  castell  de  Sant  Vi- 
cens de  Burriach,  segons  certs  títols  desaparescuts  durant  les 
passades  turbulències.  Algun  reparo  tindria,  lo  Monarca  Ara- 
gonès, en  coacedirll,  quan  fa  constar  que  no  ho  atorga  en  cas 
contrari:  jurisdictionem  civilem  efcriminalem  esse  concessam 
et  aliis  prerrogativis  esse  fulctum  sed  carte  et  tituli  in  belli 
tempestate  ut  asseritis  amissisunt  sive  ergo  itasitsive  non  (3). 
Al  ensemps,  considerant  als  habitants  de  Cabrera  y  d'  Argen- 
tona com  los  més  vehins,  amparats  y  socorrcguts  pel  castell  de 
Sant  Vicens  de  Burriach,  disposa  tingan  de  recuUirshi  en 
temps  de  guerra  y  hagen  carrech  de  les  obres  y  reparos,  vigi- 
lància y  custodia  del  mateix,  segons  hi  venien  obligats  en 
la  legislació  de  Catalunya  aquells  qui  son  de  recuUida  d*  an 
castell. 

(i)    Cartas  Comunas  Originals  1476.  (Arx.  Man.  Barc.) 

(2)  Apèndix,  document  nombre  XI. 

(3)  »  »  »       IX. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDt  28  í 

En  lo  any  de  1476  comensaren  à  qüestionar  ab  Ferrer  los 
habitants  de  Maresma  qui  no  s'  avingueren  é  les  noves  con- 
cessions jurisdiccionals  otorgadas  pel  Rey  en  favor  del  seu 
Senyor. 

Del  i3  d'Octubre  de  1476  son  dues  cartes  escrites  pels 
Concellers  de  Barcelona,  una  à  la  Infanta  Joana  reioa  de  Si* 
cilía,  Jerusalem  y  Mungría  filla  de  Joan  II  y  Lloctinent  Ge- 
neral d'el  seu  pare,  y  la  segona  al  sindicb  Mas.  Per  elles  se 
veu  com  los  Concellers  de  Barcelona  desde  son  principi  in- 
tercedexen  per  los  homens  del  Maresma  en  ala  qüestió  que  es 
principiada  entre  los  prohomens  de  les  dites  vila  e parroquias 
desijants  ésser  mantengudes  en  lur  natural  S^  real  de  una 
part,  e  lo  magnijich  Pere  Johan  Ferrer  de  la  part  altre» , 
Qual  intercessió  era  trioilvada  tiper  lo  interès  quen  toca  a 
aquesta  ciutat»,  puix  ja  sabem  com  à  la  vila  de  Mataró  y  pa- 
rròquies del  Maresma  les  consideravan  part  integrant  de 
Barcelona,  essent,  com  eran,  lliures  de  domini  feudal. 

Allí  's  veu  com  trevallavan^  los  homens  del  Maresma,  en 
pró  de  la  causa  comensada,  puix  no  d'  altre  manera  consi- 
derarían  destrouits  lexants  lurs  cases  e  faent  despeses  per 
hostaleries,  ab  lo  que  se  sobrentendrà  que  d'  algun  temps  ja 
durava  entre  ells  la  brega  (i). 

Es  del  12  de  Novembre  una  segona  carta  dels  Concellers 
à  la  Infanta  reiterantli  la  recomanació  de  la  dita  causa  la 
qual  es  del  tenor  següent: 

«A  la  Serè.™*  e  vir."»«  S.»  R.*  de  Sicilià  daça  far  Infanta 
]>Darago  filla  e  Loctinent  general  del  S.  R. 

»Ser."™*  e  vir."™*  S.*  Los  dies  passats  suplicam  à  V.  M.*  fos 
9'Je  mercè  sua  haver  per  recomanada  e  fer  expedir  la  justicia 
sde  una  causa  quis  mena  entre  les  universitats,  e  singulars 
«persones  de  Matero  e  de  altres  parròquies  a  aquella  adhe- 
»rents  de  una  part  E  lo  magnifich  mossèn  pere  joan  ferrer 
vde  la  part  altre.  La  qual  causa  ultra  lo  interès  de  les  dites 
«parròquies  concernex  granment  lo  servey  e  interès  de  la  co- 
«rona  real  e  del  patrimoni  daquella  Car  les  dites  parròquies 
«pretenen  no  deuen  ésser  separades  de  la  dita  Corona.  E  de 
«la  separació  sis  fahia  seria  privat  de  diversos  emoluments 

(1)    Apèndix,  document  nombre  X. 

86 


Digitized  by 


Google 


28  í  PERB  JOA.N   FERRKR 


»quen  venien  a  la  Ballia  general  en  que  ha  gran  interès  aquesta 
«ciutat  Per  quant  lo  S.  R.  los  dits  emoluments  ha  obligats  e 
»mesos  entre  mans  ab  jurament  de  no  alienar  cosa  alguna  del 
»dit  patrimoni  e  ab  decret  irritant  e  anul•lant  tot  lo  que  fos 
«fet  en  contrari.  E  per  quant  Se.™*  S,*  sentim  que  dita  causa 
)>se  diferex  en  gran  dan  de  les  dites  parròquies  qui  en  son  cas 
»son  carrer  de  aquesta  ciutat  e  los  singulars  han  anar  per  hos- 
»taleries  a  grans  despeses  e  destrucció  de  aquelles.  E  to  inte- 
»res  e  M.^  de  la  Corona  real  per  ésser  lassia  justicia  menada 
sper  dilacions  ne  resporta  no  poch  carrecb.  Per  tant  quant 
smes  humilment  podem  suplicam  a  la  m.^  v.  Vos  sia  plasent 
sfer  tractar  la  dita  causa  ab  promptitut  com  es  pertanyent  de 
»les  causes  havent  sguart  al  patrimoni  de  la  Corona  Real  no 
spermetent  que  los  súbdits  e  vassalls  de  la  M.^  real  los  quals 
«per  lur  innata  fidelitat  ab  lurs  propris  diners  se  eren  ja  reu- 
»nits  e  tornats  à  la  dita  Corona  sien  en  derogació  de  la  justi* 
»cia  de  aquella  separats  e  mal  tractats.  Aço  S.*  serà  gran  ser- 
Dvey  de  nostre  S.  Deu  e  de  la  prefata  M.^  e  la  justicia  haurà 
j»son  degut.  E  aquesta  ciutat  ho  acceptarà  a  gràcia  e  mercè  a 
j»la  S.^  V.  La  qual  placia  a  la  sancta  trinitat  tenir  en  sa  con- 
Atinuada  protecció  e  guarda.  De  Barchinona  a  XII  de  noem- 
»bre  any  MCCCCLXXVI. 

»De  la  Serè."™*  S.»  V.  humils  servidors. 

«Los  Concelles  de  Barchinona.» 

Al  oposarse,  los  homes  de  Mataró,  Argentona,  Cabrera, 
Vilaçar  y  Premià,  à  les  concesions  atorgades  à  Ferrer,  temé- 
rosos  que  '1  genit  irascible  de  aquest  lo  compelís  à  escometre 
violències  y  vexacions  de  que  ells  ne  fossen  víctimes,  dema- 
nan  y  obtenen  de  Joan  II  ésser  admesos  baix  sa  protecció, 
custodia  y  salvaguardia,  de  quin  acte  s' en  feu  lo  pregó  y  noti- 
ficació corresponents  Mes  no  Us  lliurà  de  lo  que  tant  se  te- 
mian.  Per  quina  rahó,  davant  la  quexa  del  poch  valor  que 
donà,  Ferrer,  à  la  reyal  salvaguarda  baix  la  que  foren  posats 
los  pobles  puix  atropellà  à  llurs  habitants  sens  lo  menor  es- 
guart  à  aquella,  desde  Tortosa,  y  en  data  de  25  d'  Abril  de 
1477,  mana  à  Bertomeu  des  Vern  obri  informació  dels  fets 
ocorreguts,  y  convenientment  tancada  y  sellada  la  hi  trameti, 
finida  que  siga,  pera  disposar  lo  procedent  (i). 

(i)    Apèndix  document  nombre  Xil. 

Digitized  by  ViiOOQIC 


FRANCE8CH  CARRERAS  Y   CANDI  383 

La  sentencia  se  publicà  en  la  vila  de  Cervera  per  la  In- 
fanta D.'  Joana  Llochtinent  del  seu  Pare.  Encara  que  no  'ns 
es  pervinguda,  la  podem  suposar  favorable  als  interessos  dels 
vassalls,  puix  presencià  lo  acte  de  sa  promulgació  lo  Síndich 
de  aquexos  y  en  cambi  no  hi  assistí  cap  representant  de  Fe- 
rrer. Per  quin  motiu  dit  Síndich  hagué  é  pagar  la  part  de  sa- 
lari corresponent  à  aquest,  ço  es,  dotse  lliures  deu  sous  al  Re- 
lator de  la  causa,  sis  lliures  quatre  sous  als  Concellers  ó 
tribunal,  y  sis  lliures  al  notari  per  la  mitat  del  procés  origi- 
nal (i).  Demanat  a  Ferrer  lo  reintegro  d'  estes  quantitats  s'  hi 
negà  rodonament,  per  lo  que  Joan  II  à  25  d'  Abril  de  1477, 
ordena  à  Bertomeu  des  Vern  regent  la  cancelleria,  1'  obligui 
à  satisferla  {2).  Mes  ni  axis  obtingué  res  de  Ferrer,  à  qui  's 
veu  no  farían  massa  efecte  los  manaiiients  reyals.  Per  conse- 
güent li  escriu  una  lletra  (17  de  Juny  de  1477)  en  la  que,  his- 
toriant una  mica  lo  ocorregut  desde  la  promulgació  de  la 
sentencia,  ordena  al  Síndich  de  les  parròquies  à  ell  sub- 
jectes, retinga  lo  total  import  de  sa  bestreta,  de  les  quantitats 
que  lo  Clavari  de  Mataró  acostuma  satisfer  à  Pere  Joan. 
Igualment  ordena  en  la  pròpia  carta,  que  estant  en  perill  de 
perdició  certa  quantitat  de  blat  procehidora  d*  un  redelme 
que  s*  imposaren  los  vehins  de  la  parròquia  d'  Argentona  à 
fi  de  pagar  à  Ferrer  ceria  suma  pecuniària,  lo  Síndich  y  Ju- 
rats de  aquella,  hàgen  potestat  de  vendrela  al  millor  preu  po- 
sible  y  son  producte  depositin  en  la  taula  de  Barcelona  (3). 

Apelà  d*  exa  salvaguarda  lo  Baró  del  Maresma:  y  à  despit 
de  que  en  la  sentencia  reyal  dada  en  Cervera  per  la  Infanta 
Joana  fallant  sobre  la  apelació  interposta,  se  deya  haver  be  e 
degudament  provehit  en  la  dita  salvaguarda  e  informació 
reebedora  (4)  poch  temps  après  la  dita  magestat  reyal  im- 
portunada  per  algunes  persones  sens  oyr  la  part  mana  re- 
moure  la  dita  salvaguarda  e  sobreseure  en  dita  injormacio. 
Efectivament  d'  una  manera  clara  y  expressa  lo  Rey  ho  ma- 
nifesta en  la  disposició  de  1 5  de  Desembre  de  1477  inserta  en 
lo  apèndix  (5),  ordenant  à  Andreu  de  Peguera  mestre  racional 

(i)  Apèndix  document  nombre  XIV. 

(2)  D  »               »        XV. 

(3)  »  D               »        XIV. 

(4)  »  »               »       XVI. 

(5)  »  »               »        XV. 


Digitize.d  by 


Google 


284  PERE  JOA.N    FERRER 


de  la  Cúria,  al  donzell  Joan  d'  Argentona  regent  la  Batllía 
General  de  Catalunya,  à  Pere  Baucells  llocbtinent  de  racio- 
nal, à  Bertomeu  Serra  doctor  en  lleys  y  als  demés  oficials  de 
la  Batllía  General  y  procuradors  del  fisch,  que:  havent  ma- 
nat, per  conseqüència  de  certes  quexes  dels  homes  del  Ma- 
resma contra  Ferrer,  obrir  informació  testifica!  trovanise  à 
Estella  lo  28  de  Juliol  de  1476,  sobre  d'  uns  articles  tramesos 
per  S.  M.  y  d'  altres  que  aquells  hi  volgueren  afegir^  al  pre- 
sent, per  deguts  respectes,  delibera  y  ordona  que  d*  allí  en 
avant  de  cap  manera  proceheixin  à  aquella,  donant  per  re- 
vocades y  nules  totes  disposicions  dictades  en  sentit  contrari. 
Colp  mortal  fou  aqueix  pels  habitants  del  Maresma  als  qui 
tant  de  trevalls  pera  apartar  un  jou  odiós,  s'  estrellavan  sem- 
pre y  à  despit  de  la  justícia,  davant  la  poderosa  influencia  de 
nostre  personatje.  Desanimats  y  tascant  lo  fré  imposat  com 
fa  lo  cavall  sauvatje  à  qui  's  tracta  de  domar,  aguardan  la 
mort  de  son  decrèpit  Soberà,  pera  comensar,  ab  mafors  brius 
si  cap,  llurs  reivindicacions  davant  lo  nou  Monarca  del  qui 
tenían  esperansa  de  rebren  la  justícia  procehidora,  no  obtin- 
guda malgrat  tants  esforços. 

Efecttvament :  fina  V  octogenari  rey  Joan  à  las  set  del 
matí  del  19  de  Janer  de  1479.  ^^^  seguit  se  renovan  les  ques^ 
tions  aplassades,  ja  que  no  acabades,  per  la  disposició  del 
i5  de  Desembre  de  1477.  Aparexen  sintetisats  exos  nous  tre- 
valls, dels  habitants  del  Maresma,  practicats  axí  que  expirà  lo 
Rey  d'  Aragó,  en  una  carta  de  Ferran  II  feta  i  Càceres  lo 
16  de  Març  de  1479  y  adreçada  à  Pere  Joan  Ferrer  son 
canceller.  A  despit  de  la  llunyana  distancia  à  que  estavan 
de  llur  Soberà,  no  escasejaren  V  envio  de  correus  y  comissio- 
nats, sens  parar  en  les  despeses  que  los  hi  ocasionaria  y  expo- 
santli  continuadament,  que  del  dia  en  que  son  difunt  Pare 
donà  en  penyora  aquelles  parròquies  à  Ferrer,  fins  a  la  pre- 
sent jornada,  los  ha  causat  grandíssimos  dans  sols  per  haver 
aquells  allegat  dit  empenyorament  ésser  statfet  contra  lurs 
privilegis  e  constitucions  de  Cathalunya,  Demanàvenli  re- 
mediàs  los  prejuhis  que  'Is  ocasionà  lo  penyorament  llur,  axí 
com  les  opresions  y  mal  tractes  rebuts  de  Pere  Joan.  Mes  Fe- 
rran H  havent  propòsit  de  passar  à  Catalunya,  dexà  per  ales- 
hores judicar  aquest  y  altres  disentiments,  é  interí,  en  la 
esmentada  data  de  16  de  Març,  ordena  à  Ferrer,  no  executi, 


Digitized  by 


Google 


FRANCKSCH   CARRERAS  Y  CANDI  285 

ni  ho  consenti  de  sos  oficials,  lo  menor  dan  vexació  extorssio 
novitats  imposició  de  talls  ni  maltractaments  alguns  als  ho- 
mens  de. les  dites  parròquies  ni  a  algú  de  aquells  (i).  Ab  tal 
disposició  estos  no  's  conceptuaren  curats  ni  satisfets,  prose- 
guint  les  negociacions,  trevaDsy  embaxades,  sens  treva  ni  re- 
pòs. La  exacerbació  contra  son  Senyor  anant  sempre  crexent, 
ara  arrivà  al  punt  de  véuresels  dispo^tos  à  jugar  tot  per  tot. 
Ne  havem  conexement  per  la  carta  que  à  23  de  Març  de  1479 
escriuhen  los  Concellers  de  Barcelona  al  Sindich  en  la  Cort 
Reyal,  lo  notari  Joan  Matheu,  quan  diu:  «Si  los  homens  de 
»matbero  recorreran  a  vos  per  coses  qui  hagen  sguart  a  pri- 
Avilegis,  donats  los  tota  endressa:  de  altres  difierencies  qui 
»sien  entre  ells  non  curets:  basta  entenats  en  deffensío  dels 
sprivilegis  que  tochan  aquesta  Ciutat.)» 

Lo  dimecres  r  de  Setembre  de  1479,  entra  ó  Barcelona 
Ferran  lo  Católich  ,  partintne  23  dies  après.  A  despit  de 
temps  tant  perentori,  atès  los  molts  è  importants  assumptos 
tractats  y  resolts  durant  aquell,  s'  ocupé  de  les  qüestions  del 
Maresma.  En  vista  de  que  les  Parròquies  foren  empenyades 
per  son  Pare,  en  1471,  per  la  fona  suma  de  vint  y  cinch  mil 
florins  d'  or,  y  no  essent  factible  ni  just  que  tant  de  diner  se 
pagàs,  lo  Rey  proposà  com  à  transacció  entregar  é  Ferrer  una 
suma  mès  reduhída,  comisionant  son  arreglo  à  micer  Joan  Pa- 
gès cavaller  y  vicicanciller,  y  é  mossèn  Pere  Vaca,  los  quals Jb^ 
ren  de  parer  que  la  dita  quantitat  en  lo  dit  empenyorament 
contenguda  se  devia  moderar  a  deu  miliajlorins,  havent  con- 
sentit Ferrer  à  exa  reducció.  Per  conseqüència  lo  Monarca 
disposa  que  deguin  pagar  sis  mil  florins  les  parròquies  del 
Maresma  y  los  restants  quatre  mil  sien  satisfets  del  peculi  Re- 
yal.  En  previsió  à  la  Pragmàtica  que  estava  preparant  y  pera 
beneficiar  à  Ferrer,  lo  Rey  Católich  estatuia:  E  per  ço  prové- 
him  que  de  la  dita  quantia  per  neguna  provisió  per  nos  feta 
ni  faedora  no  pogués  ésser  a  menor  quantitat  reduhida  e  que 
aquella  se  hagués  a  pagar  no  obstant  qualsevol  pragmàtica 
per  nos  feta  efahedora,  (2) 

La  Pragmàtica  Sancció  à  que  's  refereix  lo  pàrrafo  prece- 

• 

(i)    Apèndix,  document  nombre  XVI. 

(2)  »  »  »       XVII. 


Digitized  by 


Google 


286  PERI  JOAN    FERRER 


dent  y  de  quins  efectes  vol  garantir  los  drets  y  penyora  de 
Pere  Joan  Ferrer,  no  tardà  en  dictarse.  Fou  elia  de  trascen- 
dental  importància,  sobre  tot  per  reduir  lo  poderíu  feudal 
acrescentant  ab  les  dédives  de  Joan  II  envers  sos  partidaris  al 
acabar  la  guerra  civil.  Se  disposava,  que  tots  los  castells,  llochs 
y  jurisdiccions  alienats,  excepció  feta  dels  fruits  percebuts, 
fossen  restituhits  íntegrament  en  lo  estat  en  que  's  trobessen, 
no  obstant  qualsevol  vendicions  empenyoraments  donacions 
gràcies  alienacions  de  aquells  fetes  en  lo  temps  de  la  turbacio 
de  Cathalunya  exceptat  aquelles  que  verdaderament  reyal  e 
noficta  ne  simulada  foren  fetes  per  atguna  puantitat  de  pec- 
cunïa  reyalment  pagada  e  reebuda  per  la  cort  ( i ). 

De  passada  reivindicarem  en  favor  de  la  Ciutat  y  de  sos 
Concellers,  la  honra  de  haverse  degut  en  gran  part  à  sos 
esíorsos,  la  publicació  de  tant  justa,  útil  y  necesaria  Prag- 
màtica que  lo  Rey  de  Aragó  repugnava  promulgar,  per  la 
gran  oposició  que  directa  ó  indirecta  li  feyan  los  interessats, 
molts  d^  ells  poderosos  famílars  de  Nostres  Monarcas.  Los 
Concellers  veyan  y  palpavan  quan  de  dany  ocasionaren  al 
Principat,  la  creació  y  mutació  de  tants  senyoríus,  jurisdic- 
cions y  baronies,  molts  d'  ells  nascuts  després  de  la  pau  de 
Catalunya.  Vivint  encara  Joan  II,  à  22  de  Juliol  de  1478,  ja 
era  en  ells  preocupació  constant,  puix  en  carta  escrita  al 
Infant  Primogènit  aleshores  Rey  de  Castella,  li  deyan: 

«Aquest  V.  principat  poten"*»  e  victo^no  Senyor  sta  desti- 
stuhit  de  totes  aquelles  coses  les  quals  fan  grans  e  conserven 
»los  Regnes  e  senyories  humanes.  Ço  es  de  unitat  de  pau  de 
nconcordia  e  justicia.  E  es  ple  de  divisions  bandositats  dls- 
vcordies  e  injustícies.  La  qual  cosa  sens  dificultat  pot  ésser 
«mostrada  à  la  excel•lència  vostra  la  qual  no  ignora  que  no 
»pot  haver  unitat  pau  ni  concòrdia  eji  Regne  o  altra  comu- 
»nitat  en  los  quals  los  huns  dels  particulars  se  occupen  contra 
Dtota  disposició  de  justicia  los  bens  dels  altres.  E  violentment 
isens  redupte  de  reprencio  se  fan  grans  tenints  subpeditats  e 
wanants  mcdicants  los  vertaders  Senyors  de  dits  bens  sens  es* 
»ser  dat  loch  a  iusta  recuperació  de  aqu^ells.  Les  províncies 
»de  Empurda,  de  Valies,  del   Maresme  e  de  Panades  totes  se 


(f)    Aqueix  document  nombre  XVII. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y  GAKDT  287 

•perden  per  bandositats^  les  quals  en  aquelles  se  causen^  per 
»esser  tot  Baronies  unes  detingudes  en  preiudici  dels  verta- 
vders  senyors  e  altres  fetes  e  ceparades  del  patrimoni  Reyal. 
»Lo  qual  no  obstant  aquesta  vostra  Ciutat  continuadament 
•treballa  en  conservar  e  tornar  à  loch.  Aquell  emperò  ja  es 
•totalment  exinanit  de  la  qual  cosa  aquesta  vostra  Ciutat  in- 
•fínidament  se  dol  vehent  que  ja  la  corona  Reyal  en  aquest 
•Principat  no  te  sinó  les  vies  e  strades  e  aquelles  no  segures 
•e  lo  seu  nom  no  es  temut  o  venerat.  Ans  tots  aquells  del 
•siat  Reyal  son  tractats  com  si  eren  pelegrins.  E  no  son  de- 
•ffensats  sinó  los  vassalls  e  familiars  de  Barons,  ço  que  en 
•temps  de  justícia  era  tot  en  contrari.  Havies  sperance  Senyor 
•que  ab  la  conclusió  de  la  Cort  tot  fos  tornat  al  degut  sta- 
•ment.  Emperò  speriencia  ha  mostrat  que  ni  ab  trentasisena 

•  ni  ab  quarantasinquena,  ni  per  altra  forma  tal  conclusió  de 
•Cort  no  ses  poguda  obtenir.  E  no  es  maravella  Senyor  com 
•aquells  qui  han  arrestituir  sien  los  qui  lo  dit  fi  han  acon- 
•sentir  e  son  molt  mes  disposts  e  demenar  que  lo  general  los 
•sia  dat  en  patrimoni  que  no  en  mercè  en  repòs  la  terra 
•aquesta  V.  Ciutat  Senyor  ha  fet  lo  últim  de  potencia  que  dita 
•conclusió  de  cort  fos  obtenguda  e  encara  no  cessa  del  treball. 
•Emperò  les  cosses  passades  li  tolien  tota  sperance  de  les  sde- 
•venidores.  La  M'  del  S.  R.  per  mitja  del  Re™*»  Patriarcha 
•Archabisbe  de  Tarragona  havia  dada  sperança  de  la  venguda 
•de  V.  Reyal  persona.  Placia  a  nostre  Senyor  deu  axi  ho  dis- 
•pongue  car  seria  no  solament  finar  la  Cort  mas  totalment 
•metre  en  repòs  aquest  V.  principat  lo  qual  es  prest  en  gran 
•tribulació.  Lo  noble  mossèn  Requesens  de  soler  portant 
•veus  de  la  S.  vostra  en  aquest  Principat  moltzelant  lo  servey 
•del  S.  R.  e  de  V.  altesa  e  molt  amador  del  be  de  aquest  vos- 

•  tre  principat  va  a  la  M^  V.  molt  es  be  certificat  de  tot  lo  sta- 

•  ment  de  aquest  V.  principat,  e  serem  molt  aconsolats  de 
•totes  dites  coses  do  plena  informació  a  la  celsitut  V.  Car  te^ 

•  nim  firmissima  confiança  que  per  la  relació  de  aquell  cone- 
•xara  V.  gran  altesa  nosaltres  de  dites  coses  ésser  vertaders 
•zeladors.  Suplicants  humilment  à  la  M^  V.  sia  de  mercè  sua 
•obrir  los  ulls  de  se  clemència  vers  aquest  seu  principat.  E 
•donar  orde  per  los  medis  que  plasents  li  seran  en  preservar 
•aquell  de  tanta  perdició,  a  la  qual  sta  preparat.  E  placia  a 
•la  santa  Trinitat  tingua  en  continua  protecció  e  guarda  V. 


Digitized  by 


Google 


288  PERE  JOAN   PERBER 


«Re^^l  persona  ab  continuats  increments  del  Stat.  De  bar- 
•chinona  a  XKII  de  Juliol  any  Mil  CGCCLXXVIII.  . 

»De  la  Serè®*  S.  V.  humils  servidors. 

»Los  consellers  de  Barchinona.» 

Per  lo  fragment  de  la  carta  que  escrigueren  los  CoDcellers 
à  Ferran  II,  à  23  de  Març  de  1479,  se  veurà  quan  se  resisiía, 
aquest,  a  dictar  disposicions  restablint  à  Catalunya  en  lo  estat 
en  que  's  trobava  avans  de  les  lluytes  de  son  Pare,  axí  com 
quant  porfià  Barcelona  per  obtenir  esta  solució  que  creya  de 
justicia  y  convenient  als  interessos  públichs  y  privats. 

«Al  molt  alt  e  molt  excel•lent  Senyor  lo  Senyor  Rey. 

:^Molt  alt  e  molt  excel•lent  Senyor. 

»Per  altra  feta  a  XX  del  present  havem  scrií  e  respost  a 
^vostra  altesa  del  que  6ns  en  aquella  hora  era  necessari:  ha- 
»vem  rebuda  après  una  letra  de  vostra  M.*  feta  en  Casseres 
Ȉ  VI  del  present  en  lo  qual  vehem  com  en  quascu  dels  caps 
;»que  ha  suplicat  vostra  M.^  lo  nostre  Sindich  V.  altesa  mostra 
Menir  voluntat  fer  hi  lo  redres  necessari:  però  senyor  hagué- 
;»rens  feta  la  M.^  vostra  singular  gràcia  que  de  tantes  coses 
i>que  suplicam  pus  son  de  justícia  alguna  per  vostra  excellen- 
i^cia  nos  fos  atorgada.  E  vertaderament  tota  la  nostra  sperance 
)>es  en  la  celsitut  V.  però  no  podem  entendre  que  es  la  causa 
;^que  te  V.  M.^  en  atorgar  nos  les  coses  per  nos  suplicades  e 
)»demenades.  Car  quant  a  la  justícia  no  te  dupte  algú  que  son 
»coses  justes  perquè  nosaltres  no  suplicam  que  vostra  M.^  nos 
:^do  son  patrimoni  ni  coses  que  sien  a  diminucio  de  aquell  ni 
;!>preiudici  de  persona  alguna  ni  demanam  Castells  ni  forces. 
»Mes  volem  ques  fassa  justicia  e  que  vos  siau  Rey  e  senyor 
:^que  liberament  pugau  fer  aquella,  e  lo  qui  te  occupat  lo  vos- 
»tre  que  ho  torne  e  restiiuescha:  e  no  crega  V.  M.*  que  en  fer 
jiaço  hi  baia  diíficultat  alguna  que  Nosaltres  sols,  dich  sola 
^aquesta  Ctutat,  volent  ho  la  M.^  V.  hi  dara  complit  recapte, 
»e  crega  V.  altesa  a  nosaltres  qui  no  tenim  occupada  la  roba  V. 
»ni  de  persona  que  vischa  que  la  triga  destrohex  aquesta 
»feyna,  e  tot  cessa  si  V.  altesa  hi  fa  provisió  prompte  que  ab 
»lo  voler  de  la  M.^  V.  e  ab  lo  desig  que  aquesta  Ciutat  e  molts 
»e  altres  tenen  en  lo  servey  de  V.  M.^  totes  coses  son  molt  fa- 
»cils.  No  sabem  com  pot  comportar  la  celsitut  vostra  sols  uns^ 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y  CANDI.  289 


)»hora  que  nengu  qui  tinga  la  roba  de  V.  patrimoni  no  sia 
»clccontinent  vengut  e  haia  restituhit  tot  quant  te  en  mans  de 
«vostra  altesa  ne  sabem-  com  pot  comportar  la  excellencia  V. 
«que  lo  general  que  vuy  es  tant  opolent  e  qui  no  paga  a  nengu 
«haia  star  axi  occupat  en  mans  de  X  o  XII  persones,  e  que  nos 
«sapia  ne  vulla  entendre  bon  van  aquestes  peccunies.  Les 
«quals  en  lo  temps  passat  e  quan  les  coses  eren  en  orde  se 
«despenien  en  fer  servey  a  llurs  Reys  e  Senyors,  e  ab  aquells 
«se  son  fets  tant  assenyelats  e  singulars  actes.  E  si  les  perso« 
«nes  qui  aço  occupen  e  los  bens  de  sglesies  hospitals  e  coses 
«pies  e  de  tants  vassalls  vostres  occupats  tenen  fessen  algun 
«servey  a  la  M.'  V..  encara  fora  alguna  cosa.  Mas  segons  que 
«manifestament  se  veu  no  miren  molt  la  necessitat  de  vostra 
«altesa.  E  si  per  ventura  V.  M.<  dupte  que  redressadesaques- 
«coses  nos  pensaria  pus  en  lo  servey  de  la  corona  vostra  nos 
«do  nengu  entenent  que  havent  V.  M.^  per  comanada  aquesta 
«Ciutat  ella  bastarà  en  conduir  totes  coses^  e  crega  la  celsitut 
«vostra  que  en  aquesta  Ciutat  sta  tot,  e  per  la  gran  devoció 
«e  amor  quens  porta  portarà  les  coses  de  tal  forma  que 
«V.  M.^  serà  servida:  crega  vostra  altesa  a  aquesta  Ciutat  qui 
«per  tant  de  temps  ha  comportat  tants  greuges  e  sobergaries 
«perquè  tot  se  bagues  a  composar  pér  provisió  de  la  M.^  V.  c 
«sia  certa  que  lo  qui  va  millor  al  be  e  augment  de  la  excellen- 
«cia  vostra  es  aquesta  Ciutat.  Car  tots  los  altres  del  maior  al 
«menor  son  persones  apassionades  e  plenes  de  intercessors,  e 
«no  pensen  sinó  en  tractes  e  intelligençies  pera  posarvos  en 
«necessitat  que  par  à  nosaltres  que  les  practicas  de  altres  Reg- 
«nes  son  ja  assi  introduïdes.» 

En  aquest  final  se  aludeix  evidentment  al  regne  de  Cas- 
tella y  à  sos  turbulents  magnats. 

A  primers  d'  Octubre  del  1479  lo  Regent  la  Baillía  Gene- 
ral de  Catalunya  Joan  d'  Argentona,  havia  comensat  à  exigir 
lo  cumpliment  de  la  Pragmàtica  encautantse  de  bens  proce- 
hidors  del  Reyal  patrimoni  y  d'altres.  Los  habitants  de  les  pa- 
rròquies del  Maresma,  creyentque  dita  disposició  podia  com- 
pendrels,  oferiren  al  Rey  dos  mil  florins  pera  reincorporarse 
al  Reyal  Patrimoni.  Mes  axí  com  ells  no  acepiaren  lo  arreglo 
de  Pagès  y  de  Vaca,  tampoch  hagué  resultat  la  seva  proposta, 
començant  altres  qüestions  y  deliberacions  quin  curs  segui- 

87 


Digitized  by 


Google 


290  PERE  JOAN    FERRER 


rem,  en  lo  possible,  ajudats  per  algunes  lletres  conservades 
en  lo  arxiu  Municipal  de  Barcelona. 

Dues  n'bi  ha  portant  la  data  del  23  de  Desembre  de  1479. 
La  primera  escfita  à  Toledo  pel  Síndich  de  Barcelona  Joan 
Matheu  als  Concellers,  diéntloshi  com  en  dit  dia,  que  era  di- 
lluns, al  matí  «lo  S.  R.  es  partit  per  a  la  cassa  de  mont,  e  de- 
*mati  jo  som  stat  ab  Arinyo  (lo  Secretari  del  Rey  Católich) 
»pera  saber  la  resposta  de  tots  los  dits  fets:  e  ell  me  ha  respos 
;»que  lo  depus  dinar  micer  Alfonso  e  ell  lom  farien.  E  com  es 
^vengut  lo  depus  dinar,  envers  les  III  hores,  jo  som  stat  ab 
»los  dits  micer  Alfonso  e  Arinyo  e  ells  man  feta  la  resposta 
»ptT  part  del  S.  R.  en  tots  los  fets  quim  restaven  per  anego- 

»ciar» «Quant  en  la   recuperació  de  les  borges  martorell 

»t  matero  que  me  han  dit  que  lo  S.  R.  hi  vol  mes  deliberar  e 
)»algu  ma  dit  que  forsa  lo  S.  R.  ho  fera  pendre  en  poder  de 
lalguns  óíHcials  e  no  del  balle  general  e  tant  se  valra:  emperò 
;i>encara  nous  puch  dir  de  cert:  eiiipero  teniu  vos  o  perquè 
;&nagu  non  sente  a  fi  non  torben.» 

La  segona  la  escriuhen  al  Síndich  los  Concellers,  dientli 
entre  altres  coses,  lo  que  segueix:  «Los  homens  de  Matero 
«tornen  a  la  M^  del  S.  Rey  sobra  llur  fet  per  lo  qual  sostenen 
)>grans  dans.  Tocha  molt  interesser  en  aquesta  Ciutat  per 
j^moltas  occasions  haiats  los  per  recomenats  en  llur  bon  de- 
«sempatxament.  E  sapiats  que  nosaltres  axi  en  scrits  com  de 
^paraula  fem  continuada  instància  al  batlle  general  que  cobra 
;!>lo  fet  de  Matero,  e  ell  respon  que  sta  en  consulta.  £  que 
}!>spera  la  resposta  del  S.  Rey.  E  per  ço  vos  suplicarets  al  dit 
»S.  per  part  de  aquesta  Ciutat  que  sia  de  merçe  sua  manar  ai 
»dit  Batle  general  que  en  tot  cas  cobra  les  dites  coses  juxta  la 
»pracmatica  e  la  declaració  de  aquella.:» 

No  donaren  apetescut  resultat  tants  bons  desitjós  y  me- 
diació, puix  lo  Rey,  en  aquest  temps,  intentà  sobreseir  exes 
qüestions.  Vegis  lo  fragment  de  la  carta  queaquells  escriuhen 
al  Síndich  en  4  de  Janer  de  1480. 

«Ja  per  altres  vos  havem  scrit  molt  largament  sobra  la  re- 
«cuperació  del  patrimoni  deduit  vos  lo  fet  de  les  borges  de 
;!>Martorell  e  de  Matero  del  qual  lo  S.  havia  scrit  fos  sobre- 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS   Y    CANDI  39 1 

«segut  en  la  recuperació.  E  encara  lo  fet  de  mossèn  Cavallaria 
j^sobre  les  rendes  de  tortosa  encarregantvos  supliçassets  lo  dit 
j&Senyor  li  plagues  fer  cobrar  universalment  tot  lo  dit  seu  pa- 
j^trimoni.  Après  havem  vista  una  letra  quens  ha  mostrada  lo 
;»batle  general  ab  que  lo  dit  S.  encara  mana  sobresseure  en  la 
irecuperacio  de  dites  coses.  E  sabets  be  en  quant  tocha  lo  fet 
»dQ  Matero  quant  interers  hi  te  aquesta  Ciutat.  Nosaltres  ne 
escrivim  al  dit  Senyor  suplicant  a  sa  gran  altesa  sia  de  mercè 
»sua  manar  que  com  la  pracmatica  e  la  declaració  de  aquella 
;&son  universal  axi  la  exequció  sia  universal  e  noy  haia  ex- 
»cepcio  de  personas,  car  no  es  sens  derogació  de  la  dita'prac- 
x^matica.  E  per  ço  presentarets  la  letra  à  la  celsitud  sua  con- 
»iinuant  les  suppiicacions  que  sia  de  mercè  sua  manar  tot  sia 
;»cobrat  juxta  dita  pracmatica  e  la  declaració  Remetent  los 
;»medis  a  la  discreció  vostra. 

De  anades  y  vingudes  à  la  Cort  Reyal  per  una  y  altre  part 
parlan  los  Concellers  al  Síndich,  en  23  de  Febrer  de  1480. 
Alli  *s  véu  la  actitut  resolta  dels  pagesos  del  Maresma  prefe- 
rint abandonar  sos  pobles  ans  que  restar  subjugats  à  Ferrer, 
tementse  'n  algun  fort  conflicte,  Aytambé  's  dexa  entreveure 
les  negociacions  seguides,  depenjantne  ésser  resolta  la  rein- 
corporació de  aquelles  parròquies  à  la  Reyal  Corona  y  estri» 
bant  solament  sa  execució,  de  la  suma  de  diner  que  havían  de 
pagar  à  Pere  Joan. 

«Del  fel  de  Mathero  havem  vist  en  la  resposta  lo  Senyor 
«Rey  vos  ha  feta.  E  encara  lome  qui  aqui  es  per  mossèn  Pere 
»Johan  tarrer  dient  que  aquell  no  te  poder.  E  dubtam  que  la 
j^justicia  sia  assats  favorida:  lome  de  Mathero  va  aqui  potaçen 
;&los  privilegis  En  quant  pugats  traballau  que  llur  justicia 
»no  obfuscaba  ni  vagen  axi  destruhintse  per  hostals.  Car  vist 
j^es  ésser  gran  consciència.  E  encare  que  mossèn  çarriera  e 
^mossèn  Pere  Johan  farrer  sien  stats  los  primers  qui  han  mes 
»llurs  fets  en  ma  del  Senyor  Rey,  per  ço  no  es  vist  que  los 
j>pagesos  hagen  ésser  apartats  de  la  Corona  Reyal  contra  dis- 
»posició  de  llurs  privilegis,  ni  seria  servey  del  Senyor  Rey 
«que  aquells  fossen  destruhits  e  lexants  llurs  cases  anassen 
j^tribulant  per  lo  mon.  La  qual  cosa  farien  segons  dien  avans 
;»que  no  tollerarien  ésser  sots  senyoria  del  dit  mossèn   Pere 


Digitized  by  ViiOOQIC 


292  PERE   JOAN   FERRER 


»Johaa.  E  qui  aquells  hou,  e  considera  les  coses  que  contra 
;»aquells  fetes  no  son  vists  clamarse  debades  segons  delí  se- 
;»rets  be  informat.  Be  som  certs  que  quan  rebrets  la  pressent 
)&mossen  Pere  Johan  serà  aqui  arribat.  Som  de  opinió  que 
^volra  intrar  en  tochar  quantitat  dels  homens.  Los  quals  ans 
»se  meiarien  les  mans  que  no  li  darien  I  diner.  Emperò  cre- 
;»hem  se  contentaran  del  partit  que  vos  en  vostres  letres  ba- 
»vets  tochat,  ço  es  de  donar  los  Mil  florins  al  Senyor  Rey.  E 
»per  ço  prosseguits  dit  partit,  e  exirets  ne  bon  maneiador. 
}»Car  laltre  noi  acabariets  james.» 

Altre  carta  dels  Concellers  al  Síndich  feta  à  29  de  Març  de 
1480  conté  un  frogment  referintse  é  les  negociacions  en- 
taulades que  com  se  veu  tocan  ràpidament  à  son  fi,  per  cert 
gens  desfavorable  pels  vassalls  del  Baró  del  Maresma. 

«Los  homens  de  Matero  com  vingueren  de  aqui  foren  ab 
•Nosaltres,  e  son  molt  contents  dels  treballs  vos  bav^ts  meses 
^ptT  ells,  e  continuadament  matets,  e  son  certs  que  sinó  per 
»vos  e  intercessió  de  aquesta  Ciutat  ells  eren  del  tot  perduts 
»e  destrouits.  Comptaren  vos  lo  maneig  de  la  M^  Reyal  qui 
»volia  pagassen  dos  milia  florins,  e  com  ells  venien  per  con- 
»sultar  llurs  principals  ara  sen  tornen  aqui  ab  conclusió  se- 
»gons  dien  que  treballen  ab  lo  dit  Senyor  puien  passar  ab 
»menys  quantitat,  sinó  que  tragueu  lo  nüllor  partit  los  sia 
«possible  segons  per  ells  vos  serà  refferit.  Pregam  vos  los  em- 
vparets  e  quels  tragats  aquell  millor  partit  que  porets.  Tot 
•remetent  ho  a  la  discreció  vostra.» 

Finalment  mercès  é  la  valiosa  intervenció  del  habii  sín- 
dich Matheu,  se  resolen  en  principi  tan  llargues  qüestions, 
com  nos  ho  manifestanlos  Concellers  lo  10  d^  Abril  de  1480, 
en  la  carta  que  escriuhen  é  aquell,  dientii: 

«Del  fet  de  matero  e  de  la  juncte  de  mossèn  Pere  Johsn 
»Farrer  la  qual  diets  en  diverses  de  dites  letres  se  es  congoxat 
»per  quant  lo  Senyor  Rey  ha  tallat  a  II"»  florins  com  ell  cn- 
•tengues  haverne  X"  ço  es  VI»"  dels  homens  e  IIII"»  del  do- 
•  natiu  lo  home  qui  era  vengut  assi  per  consultar  sobre  los 
»II°»  florins  es  partit  dessi  ab  tal  comissió  en  tot/i  aquella  ma- 


Digitized  by 


Google 


FRAMCESCH  CAURERAS  Y  CANDI  2gÍ 

»nera  que  conexets  ésser  util  dels  dits  homens  a  servey  del 
«Senyor  Rey:  per  dit  hom  haurets  hagudes  letres  nostres  axi 
tdressades  al  S.  Rey  com  a  vos  ab  translat  de  aquella  del  dit 
»Senyor.  Avisats  nos  qual  operació  hauran  feta.  Car  moltes 
«coses  hi  veurets.» 

À  28  d'  Abril  de  1480  lo  arreglo  quedà  conclòs  en  la 
forma  següent:  Ferrer  rebria  la  quantitat  de  vuyt  mil  florins 
mijançant  la  qual  ne  fos  axecada  tota  penyora.  De  dita  suma 
ne  pagaria  cinch  mil  florins  lo  Rey,  y  los  restants  tres  mil  los 
homens  del  Maresma,  dos  mil  tot  seguit  y  mil  per  creació 
de  censal  à  favor  de  Pere  Joan.  Aquest  prosseguirà  en  la  pos- 
sessió ó  quasi  possessió  de  les  parròquies  fins  haver  cobrat 
los  dos  mil  florins  y  tenir  creat  censal  à  fur  de  vint  mil 
per  mil  (i). 

Aquesta  conponenda  flnal,  està  detalladament  relatada  en 
les  dues  lletres  següents  dels  Concellers  de  Barcelona,  abdues 
feies  lo  28  de  Juny  de  1480. 

«Al  molt  Magniíich  e  de  gran  providencia  mossèn  Gaspar 
*de  rinyo*  Conseller  e  Secretari  del  Senyor  Rey, 

«Mossèn  Molt  Magnifich  e  de  gran  providencia:  per  quant 
«la  Magestat  del  Senyor  Rey  ab  letra  de  XII  de  Maig  prop 
»passat  nos  encarrega  que  donassem  orde  los  homens  de  ma- 
Mero  acceptassen  lo  partit  de  donar  lli'n  florins  a  mosscn 
»pere  johan  farrer  en  aiuda  de  aquells  VIU"  florins  sa  gran 
:»ahesa  ha  conduhit  prenga  per  lo  empenyorament  de  la  dita 
»Q  altres  parròquies.  Nosaltres  havem  donat  orde  al  dit  ne- 
^goci  en  tal  forma  que  los  dits  homens  trameten  aqui  llurs 
;»Sindichs  ab  potestat  e  apuntament  que  lo  Senyor  Rey  sia 
»servit  segons  la  ordinacio  de  sa  M.^  Es  veritat  que  per  mes 
«fàcil  pratica  e  claresa  dels  privilegis  que  ja  en  lo  temps  que 
«de  llurs  pecunies  se  remeren  e  tornaren  a  la  corona  obten- 
j^gueren,  ha  mester  e  entenen  suplicar  lo  dit  Senyor  que  li 
«placia  otorgar  los  algunes  gràcies  de  coses  totes  redunden  a 
;>servey  del  dit  Senyor  e  de  sa  Reyal  corona.  Les  quals  dits 
»Sindichs  sen  porten  e  nosaltres  les  havem  vistes  e  en  algú- 
»nes  parts  limades.  Placieus  haver  los  per  recomenats  donant 

(i)    Apèndix,  document  nombre  XVII. 


Digitized  by 


Google 


294  PKRE  JOAN   FERRER 


»los  orde  en  haver  audiència  de  la  M^  e  en  obtenir  dites  co- 
j^ses.  Les  quals  considerades  moltes  coses  no  son  de  gran 
;&stima.  E  les  dites  parròquies  ne  seran  molt  e  molt  aconsola- 
;>des.  E  considerada  la  gran  voluntat  tenen  vers  la  corona  e 
»ptr  tornar  en  aquella  se  empenyoren  e  sostenen  tants  dans  e 
}»excessius  treballs  digne  cosa  es  que  sien  en  dites  coses  com- 
^plaguts.  Maiornient  com  tot  redunda  en  servey  del  dit  Se- 
»nyor.  E  azí  pregam  la  Magnificència  vostra  als  dits  homens 
■  ;»en  obtenir  dites  coses  y  en  totes  altres  sia  propicia.  Car  sens 
}>V.  endressa  no  es  possible  fossen  endressats.  E  sobre  totes 
»coses  pregam  la  Mag^'*  V.  que  li  placia  procurar  e  endressar 
üa  venguda  del  dit  Senyor  en  aquest  principat  ffahent  certa 
^la  M^  sua  que  si  en  aquesta  stiuada  sa  Reyal  persona  no  es 
»assi  tot  pereix  sens  remey  que  donar  no  si  pot.  E  deu  pensar 
»sa  gran  altesa  quant  carrech  redundarà  a  la  celsitut  sua  si 
}»negligeix  donar  forma  en  la  preservació  de  tant  principat  e 
»dt  tanta  Ciutat  com  son  aquests.  E  perint  aquells  quant  ser- 
)»vey  ne  redundarà  a  la  Senyoria  sua  Maiorment  considerada 
)&la  temporada  tant  nuvulosa.  Tot  vos  placia  vos  sia  comanat. 
»De  Barchinona  a  XXVIII  de  Juny  any  Mil  CCCCLXXX. 
»Los  Consellers  de  barchinona  etc  j> 

«Al  molt  alt  e  molt  excel•lent  S.  Lo  Senyor  Rey. 

»  lolt  alt  e  molt  Excelleni  Senyor. 

»Ab  la  letra  de  la  Magestat  V.  feta  en  Toledo  a  XII  del 
;»mes  de  Maig  prop  passat  entre  les  altres  coses  significant  nos 
»V.  gran  altesa  com  mossèn  Pere  johan  farrer  per  lo  empe- 
;»nyorament  de  matero  e  altres  parròquies  havia  en  tot  cas 
»haver  VIII™  florins,  e  que  vostra  celsitut  deliberava  del  do- 
»natiu  de  la  Cort  pagarne  los  Y^  e  que  los  homens  ab  tot  que 
isolament  ne  havian  oíTert  11"^  quen  pagassen  III."*  Ço  es  los 
j>ll^  de  present  de  comptants  e  per  los  Mil  assegurassen  cen- 
»sal  a  raho  de  XX^"  per  mil  al  dit  mossèn  pere  johan  farrer 
»ofFerint  V.  M^  tornar  a  les  dites  parròquies  los  prop  dits  Mil 
^florins  del  donatiu  de  la  Cort  encarregano  a  nosaltres  treba- 
;)llassem  en  donar  orde  que  dites  parròquies  acceptassen  dit 
x^partit  e  serien  encontineni  resiituhitsa  la  corona  Reyal  se- 
;)gons  en  dita  letra  mes  stesament  es  expressat.  Nosaltres  Se* 
s>nyor  molt  excel•lent  sempre  desíjoses  en  totes  coses^fer  lo  que 
j^cumple  al  servey  de  la  celsitut  vostra  encontinent  mes  en 
^execució  les  ordinacions  de  V.  gran  altesa  ffahent  nos  venir 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH   CARRERAS  Y   CANDI  295 

j>ïos  prohomens  de  dites  parròquies  e  animant  aquells  en  fer 
esforç  per  tornar  a  liberiat  ço  es  a  la  Reyal  corona  per  la  qual 
j»aconseguir  no  pot  quantitat  alguna  ésser  massa.  Lo  fi  es  stat 
»Senyor  que  ells  tremeien  llurs  Sindichs  a  la  S*  V.  ab  tal  po- 
»testat  e  apuhtament  que  la  celsitut  V.  serà  sens  dupte  servi- 
»da.  Es  veritat  Senyor  molt  excellent  que  dites  parròquies 
j&jatsia  en  lo  temps  que  primerament  ab  llurs  peccunies  fo- 
lren tornat  a  la  corona  Reyal  obtenguessen  diverses  privilegis 
j^tots  consernents  lo  servey  deia  dita  corona.  Emperò  praiica 
j^ios  ha  mostrat  que  per  clasiScacio  e  conservació  de  aquells 
}&han  mester  algunes  gràcies  de  les  quals  dits  Sindichs  supli- 
»caran  la  M^  V.:  ban  nos  mostrat  lo  que  desigen  e  es  vist 
»tot  haver  sguart  al  servey  de  V.  gran  altesa  e  repòs  de  dites 
jftparroqujes.  E  per  ço:  Suplicam  S.  a  V.  gran  altesa  sia  de 
^merçe  sua  que  attes  tant  amor  de  tornar  a  la  S^'*  e  Reyal  co  • 
Mona  inssta  les  dites  parròquies  que  no  dupten  empenyorar 
»se  e  sostenir  tants  dans  fabeuts  extrem  de  potencia  la  M^  V. 
)>los  atorch  per  llur  consolació  les  coses  de  que  supliquen  com 
j&iotes  redunden  al  servey  de  la  M^  V,  Nosaltres  Senyor  molt 
;>alt  e  molt  excellent  voltants  los  animós  en  pensar  la  disposi- 
»cio  en  que  aquesta  vostra  Ciutat  et  tot  lo  principat  stan,  e 
;&considerats  que  los  homens  per  los  quals  en  aquesta  V.  Ciu- 
;^tat  solien  ésser  fets  actes  de  honor  venen  a  mendicar,  los 
»mercaders  cessen  de  tot  negoci,  e  los  pobles  sen  van  per  no 
»podtT  hic  viure:  stam  en  grandissimes  congoxes  maiorment 
»coaï  lo  mal  sia  en  augment  e  no  pot  haver  per  forma  alguna 
^Reiney  sinó  per  presencia  de  V.  Reyal  persona:  e  per  ço  sabut 
;»per  tots  com  V.  M^  ab  sa  letra  ha  manifestada  la  sua  bene- 
aventurada  partida  de  aqui  per  venir  de  part  deçà  tots  nos 
»som  summament  alegrats  havents  firmissima  confiança  que 
*la  presencia  de  la  S'*  V.  serà  complit  repòs  e  redreç  de  tots. 
»E  per  tant  postrats  devant  la  Magestat  V.  suplicam  a  aquella 
;»sia  de  mercè  sua  exequtar  dita  sua  beneventurada  venguda 
;»aíri  aquesta  vostra  Ciutat  e  lo  principat  no  vinguen  a  total 
^extermini  e  destrucció.  E  placia  a  la  Sancta  Trinitat  conser- 
jsvar  vostra  Reyal  persona  ab  continuats  increments  del  stat. 
»Dq  Barchinona  a  XXVIII  de  Juny  any  Mil  CCCCLXXX. 
«Senyor 
«Vostres  humils  vassalls  e  súbdits  qui  besants  vostres  mans 
«e  peu  humilment  se  recomanen  en  V.  gràcia  e  mercè: 

«Los  Consellers  de  Barchinona.» 

Digitized  by  ViiOOQIC 


296  PBRX  JOAH  ferrer 


D'  aquestes  resultes  no  tardà  donchs  en  ésser  un  fet  real  la 
copdiciada  emancipació  del  territori  empenyorat  à  Ferrer  en 
1471,  quals  laborioses  gestions  havem  seguit  pas  per  pas  de 
la  mellor  manera  posible.  Lo  3i  de  Juliol  de  1480  otorgà  Fe- 
rran II  les  gràcies  per  les  que  intercediren  los  Concellers  en 
les  dues  lletres  precedents,  mitjançant  les  que  revertiren  dites 
parròquies  é  la  Reyal  Corona.  En  elles  lo  Rey  hi  feu  algunes 
modificacions,  no  moltes,  ni  de  gran  importància.  Com  aquest 
curiós  document  es  ja  conegut  y  publicat  (i),  no  crehem  del 
cas  continuarlo.  Tan  sols  donarem  compte  com  en  lo  capítol 
atanyent  à  la» penyora  de  Pere  Joan  Ferrer,  s'  ordona  que  tot 
seguit  que  sigan  depositats  en  la  taula  de  Barcelona  los  dos 
mil  florins  d'  or  y  assegurat  lo  censal  de  mil,  se  dongui  per 
lliure  e  ingresat  al  Patrimoni  Rey^l  totes  les  parròquies  pen- 
yorades.  Lo  i3  d'  Agost  del  propi  any  de  1480,  firma,  Ferrer,, 
la  àpoque  declarantse  pagat  dels  tres  mil  florins  y  per  tant  fi- 
nexen  sos  drets  senyoríals  y  juridiccionals  en  la  bai*onía  del 
Maresma. 

En  lo  propi  any  de  1480,  los  Concellers  resultan  intervenir 
en  altre  reclamació  contra  Ferrer;  la  dels  hereus  de  Joan  Ça- 
Bastida  respecte  cert  censal  que  acreditaban  de  la  Ciutat.  Se 
recordarà  com  à  son  temps  relatarem  una  gràcia  .otorgada  à 
Ferrer  en  1464,  dels  bens  pertanyents  al  diputat  Bastida, 
adicte  à  Joan  II.  La  següent  carta  nos  explica  com  aytals 
bens  foren  retornats  à  excepció  del  censal  de  que  era  objecte 
al  present. 

«Al  molt  Magnifich  mossèn  Pere  johan  farrer  Cavaller. 

»Mossen  molt  Magnifich  e  de  gran  providencia:  per  los 
»hereus  de  mossèn  johan  çabastida  nos  es  feta  gran  instància 
:&los  fassam  girar  en  lo  capbreu  lo  censal  comprat  per  lo  dit 
;>mossen  johan  sobre  la  Ciutat  e  en  lo  temps  de  les  turbacions 
)»fou  girat  en  nom  vostre.  E  axi  sta  vuy.  Nosaltres  mossèn 
»molt  magnifich  certs  som  que  considerada  la  Capitulació  de 

(i)  Les  concessions  ó  privilegis  de  Ferran  lo  Catolich  de  que 
aqui  *s  parla,  foren  traduhides  à  la  llengua  castellana  per  Pellicer  y 
Pagès  en  Estudiós  histórico-arqueológicos  sobre  Iluro,  pégina  426. 
Pot  consultarse  1*  original  en  llengua  catalana,  en  lo  Registre  3545 
foli  i3J  del  Arxiu  de  la  Corona  d'  Aragó. 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  297 

:»Barchinona  e  la  pratica  que  aii  per  diputat  com  per  altres 
»nQ  es  stada  servada.  E  consif^erat  que  ja  per  vos  es  restituïda 
»lo  restant  de  la  heretat  del  dit  mossèn  bestida  simpliciter 
;»deuriem  fer  dit  girament.  Emperò  a  cautela  havem  deliberat 
;>fer  la  present  a  la  Magnificència  vostra  pregantvos  quant 
;&mes  afectadament  podem  queus  sia  plasent  intrar  hif  sobre 
;»dit  fet  comunicar  ab  Nosaltres.  E  si  per  ventura  vos  no  po- 
»diets  venir  donats  ne  carrech  a  la  persona  queus  plaurà  aíR 
»que  fer  lo  degut  ho  prenga  dilació.  Lo  sant  spirit  sia  vostra 
>endressa.  De  Barchinona  lo  primer  de  Juliol  any  Mil 
»CCCCLXXX. 

j^Los  Consellers  de  Barchinona  al  honor  de  vostra  Magni- 
:>ficencia  apparellats.» 

Ferrer,  se  trobava  absent  de  la  Ciutat  en  la  època  en  que 
esta  carta  li  fou  adreçada. 


XVI 


Poquisima  cosa  resta  à  afegir  à  quant  tenim  relatat  sobre 
Pere  Joan  Fefrer.  Més  per  poch  que  slga,  hi  destinarem  unes 
quantes  ratlles.  A  despit  de  sos  altercats  ab  los  pagesos  del 
Maresma,  y  de  la  malevolensa  que  estos  li  tindrían,  com  na- 
tural conseqüència  de  aquells,  no  perdé  sa  afíció  é  residir, 
qui  sab  si  habitualment,  en  lo  castell  de  Sant  Vicents  de  Bu- 
rriach.  Es  casual:  la  primera  y  última  nova  d*  ell  nos  lo  pre- 
senta habitant  en  lo  que 's  veu  era  son  lloch  predilecte,  ja 
que  la  carta  del  1485  que  insertarém,  declara  residir  en 
aquell  alterós  cim.  Molt  gust  demostrà  en  escullir  dita  punta 
roquerosa  y  aspedada,  plena,  com  està,  d*  encants  naturals  y 
desde  hont  no  se  sap  que  admirar  més,  si  la  inmensitat  del 
mar  espumejant  a  sos  peus  y  mostrant  en  dies  serens  les  pun- 
tes de  Mallorca,  ó  los  molts  y  variats  ordres  de  montanyes 
que  arreu  cubrexen  la  catalana  terra  del  Pirineu  al  Ebre, 
tenint  à  son  entorn  la  verdor  de  les  pinedes  y  vinyars  carac- 
leristichs  de  nostra  costa  de  Llevant,  fèrtil  y  poblada. 
8a 


Digitized  by 


Google 


298  PKRE  JOAN  FERRER 


En  1485  los  Concellers  de  Barcelona,  abogant  en  favor  d' 
un  habitant  de  Cabrera,  qui  sembla  resultar  atropellat  pel  pro- 
pietari del  Castell,  li  escriuhen: 

«Al  molt  magnifich  mossèn  Pere  joan  ferrer  Cavaller  e 
»Ciutada  de  Barchinona. 

»  Mossèn  molt  magnifícb.  Entès  bavem  que  entrat  en 
•aqueix  vostre  Castell  per  visitar  a  vos  mestre  Arnau  Barber 
»de  cabrera  aquell  vos  haurieu  detengut  pretenent  ésser  vos 
Mtengut  e  obligat  en  algunes  coses.  De  que  si  axi  es  ne  restam 
»en  molta  admiració.  Considerants  que  vos  no  ignorau  que 
Dper  gràcia  de  deVi  en  aquesta  terra  es  lo  l\ï^^  S.  Infant  locb- 
•tinent  de  la  M^  de  nostre  Rey  e  Senyor  e  altres  ofiicials  de- 
»vant  los  quals  los  vassalls  de  la  sua  S.  poden  ban  e  deuen 
•demanar  lur  justícia  e  a  algú  no  es  licit  ne  permès  pendres 
•aquella  maiorment  vos  qui  sou  tan  notable  ciutadà  e  haveu 
•pres  sou  de  aquella.  Per  ço  quant  mes  podem  pregam  la 
•magnificència  V.  vos  placia  si  dit  mestre  Arnau  no  haureu 
olexat  anar  que  aquell  delliureu  e  violentment  noi  detingau 
•en  alguna  manera  e  si  de  res  vos  serà  tengut  denant  algú  de 
•dits  ofBcials  li  ho  demaneu  per  lo  qual  vos  serà  administra- 
•da  la  justícia.  Altrement  mossèn  vos  fem  cert  que  per  quant 
•nosaltres  no  podem  fallir  a  la  ajuda  e  deffencio  del  dit  mes- 
•tre  arnau  com  a  Ciutadà  que  es  de  aquesta  Ciutat  covendria 
•a  nosaltres  provehirhi  per  tots  aquells  remey^  e  miians  que 
•porem  de  justicia  e  aquesta  Ciutat  en  semblants  coses  ho  ba 
•acustumat.  Ço  quens  seria  molt  anujos  per  sguart  de  la  tnag- 
•nificencia  vostra  la  qual  tenim  per  les  virtuts  sues  en  stima 
•de  un  principal  e  bon  Ciuteda  de  la  dita  Ciutat.  La  qual 
•desije  lo  be  e  honor  de  la  gran  magnificència  V.  E  sia  la  di- 
•vinitat  vostra  guarda.  De  Barchinona  a  XV  de  Març  any 
•Mil  CCCCLXXXV. 

•  Los  Consellers  de  Barchinona  al  honor  vostre  apare- 
llats.» 


Es  veritat  que  en  lo  escrit  tramés  no  's  menta  lo  nom  del 
castell  hont  residia  Pere  Joan.  Emperò  la  circunstancia  de 
donarse  per  prou  sapigut  ab  les  paraules  en  agueix  vostre 
Castellfla  de  que  sols  un  n*  hi  havem  vist  possehir,  y  final- 


Digitiz'edby  Google 


VRANCESCH  CARRERAS  Y   CANDI  299 

ment  lo  ésser  comesa  la  vexació  en  un  habitant  de  Cabrera,  no 
ns  permet  dubtar  se  tractava  del  de  Sant  Vicens  de  Burriach, 
que  s'  enlayra  al  cim  de  la  montanya  hom  s'  assenta  aquesta 
població  del  Maresma. 

D'  aqui  en  avant  flnexen  los  arxius  de  facilitarnos  a)tres 
noves  referents  a  Pere  Joan  Ferreri  Y  axí,  malgrat  nostra 
voluntat,  tenim  de  dexar  sense  acabar  la  present  biografia,  en 
la  que  de  vegades  nos  havem  permès  relatar  per  menut  fets 
hístorichs  que  ab  ella  tingueren  alguna  relació  y  dels  quals 
ne  possebíam  datos  aclaratius. 


Digitized  by 


Google 


APÈNDIX 


I 

1462. — 29  DE  Novembre. — Nombrament  fet  per  Joan  de 
Beamunt  en  favor  db  Pere  Joan  Ferrer,  de  Governador  y 
Capità  General  en  los  Comdats  de  Rosselló  y  Cerdanya. 

Enricis  dei  gràcia  Rex  Castelle  legionis  etc. 

Nos  Joannes  de  beamunt  prior  sancti  joannis  bierosolo- 
mitani  et  joannes  ximenez  de  Arebalo  Oratores  procuratores 
et  locuntenentes  lili^^  domini  Regis  predicti.  Quanto  Nobis 
ut  procuratoribus  et  locuntenentibus  predictis  est  cordi  pro- 
pensius  universis  ministrari  justiciam  et  vigilaré  de  terris  ei 
locis  hoc  in  principatu  existentibus  et  presertim  bis  qui  in 
confinibus  dicti  principatus  seu  Comitatus  Rossilionis  et 
Ceritanie  positi  sunt  haberi  custodiam:  tanto  curaré  debemus 
attencius  administracioni  justicie  et  dictarum  villarum  et 
locorum  custodie  viros  statuere  et  proficere  qui  computi 
sint  in  sincera  erga  Maiestatem  Regiam  íidelitate  jagiter 
servili  ac  ipsius  cultores  justicie  et  hac  tempestate  dictarum 
villarum  et  locorum  custodes  per  vigiles  comprobati  atque 
rebus  in  bellicis  expert!.  Cumque  tali  ministerio  ac  oflficio 
dignum  vos  dilectum  et  fidelem  dicte  Regie  Ma^í*  Petrum 
Joannem  Ferrer  domicellum  experimentu  cognitum  in  maio- 
ribus  senciamuf.  Confisi  nichilominus  ad  plenum  de  vestris 
fide  solicitudine  et  legatitate  ac  animi  probitate  in  aliis 
magis  arduis  negociïs  rerum  experiència  edocente  lauda- 


Digitized  by 


Google 


PRANCESCH  CARRERAS  Y  CANDI  3oi 

biliter  comprobatis.  Et  alüs  habito  respectu  ut  certo  scimus 
quarum  ultro  màxima  cum  instància  ad  dictum  ofiicium 
regendum  et  gubernandum  per  universitatem  ville  perpi- 
niani  seu  illorum  maiorem  partem  accersitus  fuistis.  Pre- 
sentium  tenore  vos  eundem  petrum  joannem  ferrer  Guber- 
natorem  seu  vicesgerentem  gubernatoris  generalis  ac  etiam 
Capitaneum  generalem  in  Comitatibus  Rossilionis  et  Ceri- 
tanie  predictis  et  in  onmibus  et  singulis  Civitatibus  Villis 
Terris  Castris  et  locis  districtibusque  dictorum  Comitatuum 
cum  mero  et  mixto  imperio  ac  beraca  justicie  ac  omnimoda 
gladii  potestate.  Ceterisque  jurisdictionibus  omnibus  prero- 
gativis  honoribus  et  oneribus  ipsis  Gubernationis  et  Capi- 
tanie  Generalibus  officiis  et  illorum  exercrcio  incumbentibus 
donec  Ma^í  domini  Regis  predicti  placuerít  facímus  creamus 
et  presentibus  ordinamus  prestito  prius  per  vos  ad  sancta  dei 
quatuor  Evangelia  solemni  et  debito  et  in  similibus  solito 
prestari  juramento  Et  de  bone  et  iideliter  eiercendis  seu 
regendis  officiis  supradictis  ad  honorem  et  statum  prefate 
Regie  Ma^^*  et  beneficium  reipublice  submis6orum  dictis 
officiis  necnon  de  tenendo  et  observando  Regalias  íranque- 
sias  privilegia  Consiitutiones  Cathalonie  et  usatica  Barchi- 
none  et  dictorum  Comitatuum  et  omnia  alia  et  singula  que 
Gubernator  seu  vicesgerens  Gubernatoris  generalis  et  Capi- 
taneus  generalis  in  huiusmodi  Comitatibus  juraré  tenetur. 
Ei  prout  et  quem  ad  modum  per  precessorcs  vel  predeces- 
sores vestros  solitum  fuit  jurari.  Itaquod  vos  dictus  Petrus 
joannes  ferrer  ut  Gubernator  seu  vicesgerens  Gubernatoris 
generalis  ac  ut  Capitaneus  generalis  in  Comitatibus  predictis 
presideatis  ante  quoscunque  officiales  in  dictis  Comitatibus. 
Et  omnia  et  singula  faciatis  et  exerceatis  que  ad  dicta  officia 
raelius  pertinent  et  spectant  et  exerceri  solita  íuerant  hucus- 
que^habeatisque  et  recipiatis  omnia  illa  salaria  graciam  ordi- 
nariam  emolumenta  et  lucra  ratione  dictorum  officiorum  et 
uniuscuiusque  ipsorum  que  dicti  precessores  seu  predeces- 
sores in  dictis  Gubernationis  et  Capitanie  generalibus  officiis 
melius  et  plenius  solitis  fuerunt  recipere  et  habere.  Et  sub 
eisdem  aut  commodioribus  immunitatibus  gratia  ordinària 
atque  prerogativis.  Quibusvis  propterea  officialibus  et  sub- 
ditis  dicte  Regie  Maiestatis  et  presertim  procuratori  Regió 
vicariis  Rossilionis  Confluentis  et  Vallespirii  baiuloque  et 


Digitized  by  ViiOOQIC 


302  PERE  JOAN  PERRBR 


Consulibus  ville  perpiniani  Oicimus  iniungimus  et  mandamas 
firmiter  et  expresse  Prelatisque  Religiosis  et  eclesiasticis  per- 
sonis  Baronibus  Militibus  et  eorum  locutitenentibus  Cete- 
risque  universis  et  sitigulis  officialibus  et  univers! ta tibus  et 
subditis  prelibate  Regie  Ma^>*  quibuscunque  infra  dlctus 
Comitatus  Rossilionis  et  Ceritanie  vel  in  iilis  de  gentibus  vel 
illuc  declinantibus  cuiusvis  status  gradus  preheminencie  legis 
secte  aut  conditionis  existant  tam  presentibus  quam  futurís 
sub  Regie  gracie  obtentu  et  debito  fidelitatis  quibus  Regie 
Maiestati  predicte  stricti  sunt  quatenus  ab  hinc  in  antea  vos 
dictum  Petrum  joannem  ferrer  per  Gubernatore  seu  gerentí 
vjces  Gubernatoris  generalis  necnon  per  Capitaneo  generali 
prefato  in  Comitatibus  predictis  Rossilionis  et  Ceritanie 
habentes  tenentes  et  reputantes  iussionibus  et  mandatis 
vestris  cum  eíBcacia  pareant  vobisque  respondeant  plenimo* 
de  suo  casu  de  salariis  iuribus  graclis  ordinariis  emolumentis 
et  sdevenimentis  honoribus  preheminenciis  lucris  ét  preroga- 
tivis  predictis  et  aliis  omnibus  et  singulis  de  quibus  dictis 
precessoribus  vel  predecessoribus  in  huiusmodigubernationis 
et  Capitanie  generalibus  oíficiis  parere  et  obedire  fueruni  soliíi 
atque  debent.  Et  contrarium  non  faciant  quavis  causa.  In  quò- 
rum testimonium  presentes  fieri  jussimus  anulo  nostri  dicti 
Joannis  de  beamunt  cum  alium  impromptu  non  faabeamus  in 
dorso  munitus.  Datum  in  Civitate  Barchinone  die  XXVIIir 
Novembris  Anno  Millesimo  CCCCLXIl*. 

Fay  Johan  d.  B. 
Joannes  in  legibus  ba°*. 


II 

1463. — 28  DE  Novembre. — Beamunt  dona  explicacions  a 
Pere  Joan  Ferrer  dels  prockhiments  fets  contra  en  Pere  y 
EN  Bernat  Ferrer  parents  seus. 

Al  magniíich  amat  e  feel  Conseller  del  Senyor  Rey  en 
Pere  ioan  ferrer  Capità. 

Lo  Rey. 

Lo  Lochtinent  general  etc.  Capità.  Reebudes  havem  dues 
vostres  Ictres  la  una  per  los  fets  de  Pere  íerrcr  e  de  Bernad  fer- 


Digitized  by 


Google 


FRAMGBSCK  CARRERAS  Y  CANDI  3o3 

rer  maravellant  vos  dels  procehiments  per  nos  fets:  al  qual  res- 
ponent vos  diem  queus  deveu  mes  maravellar  com  tant  havem 
pogut  durar  los  actes  per  ells  en  tant  preiuhi  de  la  dignitat  reyal 
e  íniuria  nostra  attentats  e  com  ara  tant  lentament  havem  pro- 
ceit.  E  nois  bastava  lo  que  fins  aci  se  han  aforçat  no  attenent  al 
guiatge  e  fe  per  nos  atorgats  e  decebent  e  burlant  nos  en  tantes 
maneres  que  ara  fiànts  del  guiatge  de  aquexa  armada  o  per  lur 
solita  usança  havien  dexat  manat  que  no  fos.  may  dat  lo 
official  duray  ans  fos  guardat  be  en  lo  Castell  ne  per  oifícial 
ne  per  persona  que  hi  anas  e  si  be  nos  personalment  hi  anas- 
sem.  E  aii  fonch  dit  e  respost  al  Algutzir  qui  hi  es  anat.  E 
sinó  que  lo  dit  oíficial  se  lança  del  mur  es  mes  en  mans  del 
dit  Algutzir  sen  fora  tornat  ab  les  mans  buydes  e  ab  tot  aço 
lo  li  volgueren  levar  cometent  resistència  los  del  dit  Pere 
ferrer.  Si  aço  vos  paren  obres  de  comportar  siau  vos  jutge 
e  veiau  encara  si  a  infringidors  de  guiatge  e  cometedors 
de  tals  desordens  e  menyspresadors  de  la  dignitat  reyal  en- 
cara e  après  del  guiatge  a  ells  atorgat  los  deu  ésser  servat  res. 
Ara  loeu  den  que  havem  sguart  e  reverencia  al  Abbat  son 
oncle'e  al  que  mereix  mossèn  Antich  e  encara  al  que  vos 
valeu  que  nos  hi  haguérem  fet  e  fariem  un  tal  senyal  que 
sèrie  memòria  e  exemple  en  sdevMiidor.  Al  altre  fet  del  home 
informauvo^  hen  que  es  e  si  serà  axi  que  sia  guiat  no  li  serà 
en  res  defalcat  de  son  dret  ans  vos  serà  satisfet.  Dada  en 
Barchinona  a  XXVIII  de  Noembre  Any  Mil  CCCCLXIII. 
Fray  Johan  d.  B. 

III 
1465. — 18  d'  Abril.— 1466. — 3o  de  Juny.— Actes  de  les 

SESSIONS  DEL  GbNERAL    d'  HONT  NE  RESULTA  ELEGIT  DIPUTAT  PeRE 

Joan  Ferrer. 

18  Abril  1466.— Congregades  per  la  causa  devall  scrita 
les  persones  infra  nominades  del  stament  militars  entreve- 
nints  en  lo  consell  de  la  deputacio  e  aiustats  en  la  casa  del 
general  hagut  entre  ells  coloqui  e  rahonament,  elegiren  con- 
cordablement:  Ço  es  lo  Noble  Johan  ramon  de  josa  senyor 
de  les  Ciges  durant  la  absència  e  impediment  del  Noble 
mossèn  Guerau  de  servello:  Mossèn  Johan  colom  cavaller  en 


Digitized  by 


Google 


3o4  PERE  JOAN   PllUtBR 


loch  de  mossèn  Johan  luU  qui  era  stat  mes  en  loch  de  mos- 
sèn Bestida  enemich,  e  no  ha  volgut  acceptar  d'  entrevenir 
en  lo  concell.  Mossèn  Ffranci  torres  cavaller  durant  lo  impe- 
diment de  mossèn  vilademany  de  Governació:  mossèn  Pere 
saricra  per  mossèn  burgues  enemich:  y  mossèn  Ffelix  de  re- 
xach  per  mossèn  lor,  enemich:  mossèn  Bernat  ffiveller  cava- 
ller per  mossèn  Johan  sampso:  Johan  de  corbera  donzell 
durant  lo  impediment  den  Bernat  de  guimera  vaguer:  Johan 
dez  papiol  donzell  per  en  Pere  benet  splugues  defunt:  Pere 
Johan  ferrer  donzell  durant  la  absència  o  impediment  den 
Artal  de  Claramunt:  Johan  despilles  donzell  durant  la  absèn- 
cia o  impediment  den  Fíranci  de  .santmenat:  mossèn  bernat 
citjar  caveller  per  mossèn  Luis  divorra  enemich:  Johan  dez 
papiol  hun  dels  oydors  de  comptes,  e  en  loch  del  S.  comte  de 
Pallars. 

3o  JuUY  1466. — Die  lune  XXX  mensis  junii  Anno  pre- 
dicto  a  nativitate  domini  Millessimo  CCCC^|Sexagesimo  Sexto. 

Los  magnifíchs  e  honorables  senyors  del  stament  militar 
ajustats  en  la  casa  de  la  deputacio  en  lo  consistori  dels  molts 
Reverents  e  magniíichs  Senyors  deputats,  elegiren  les  perso- 
nes següents  per  entrevenir  ^n  lo  consell,  ço  es,  en  loch  del 
Noble  don  fifrancesch  de  pinós  ara  inimich  Mossèn  arnau  de 
floxa.  E  en  loch  e  per  absència  o  impediment  del  honorable 
en  Bernat  de  guimera  donzell  lo  honorable  en  Galseran  dez 
papiol  donzell.  £  en  loch  den  Johan  de  corbera  lo  honorable 
en  Pere  Johan  ferrer  donzell. 


IV 

1471. — 3o  D*  Agost.— Joan  II  cedeix  ek  penyora,  al  que 
JA  anomena  capità  seu,  Pere  Joan  Ferrer,  la  vila  de  Ma- 
taró Y  ALTRES  TERRES  DEL  MaRESMA,  AXI  COM  LOS  CRÈDITS  POSSE* 
HITS  PELS  REBELLES  EN  AQUELLS  LLOCHS. 

Joannes  etc.  Reverendis  venerabilibus  dilectis  Consiliariis 
ei  fidelibus  nostris  quibusvis  Archiepiscopis  Episcopis  et  pre- 
latis  et  eorum  officialium  et  vicariis  generalibas.  Necnon 
gerentivices  nostri  generalis  gubernatoris  in  principatu  Çatba* 


Digitized  by 


Google 


FIANCSSCH  CARRCRAS  T  GAKDI  3o5 

lonie  vicario  barchinone  et  vallensis  et  aliis  universis  et 
singulis  oíHcialibus  tam  nostris  quam  alíís  ad  aliis  ad  quos 
spectet.  Salutem  et  dilectionem.  Die  presenti  et  subscripto 
impignoravimus  Magnifico  dilecto  consiliario  et  capitaneo 
nostro  Petro  joanni  ferrer  militi  villa  de  Mataró  et  aliis  terris 
maritimis  dedimus  que  et  concessimus  eidem  Petro  joanni  fe- 
rrer omnia  debita  et  censualia  que  creditores  nobis  tunc  ino- 
bedientes  habent  et  recipiunt  in  et  súper  dictis  terris  ut  in 
provisionibus  súper  eis  expeditis  lacius  cerni  potest.  Ideo  pro 
observacione  premissorum  vos  dictos  Reverendos  venerabiles 
Archiepiscopos  Episcopos  oíHciales  et  personas  Ecclesiasticas 
requirimus  monemus  et  attente  ortamur  oíHcialibus  vero  et 
subditis  nostris  dicimus  precipimus  et  jubemus  expresse  et 
de  certa  sciencia  ad  nostre  gracie  et  amorio  obtentum  penam- 
quem  duorum  mille  ilorenorum  auri  nostris  inferendam 
Erariis  ut  graciam  et  donationem  antedictam  tenentes  et  in- 
violabiliter  observantes  adversos  dictum  Petrum  joannem 
ferrer  et  dictos  eius  vassallos  et  seu  obligatos  in  dictis  cen- 
sualibus  et  creditis  nullatenus  procedatis  seu  procedere  pre- 
sumatis  sed  eos  absolutos  et  liberos  habeatis  a  solucione  dic- 
torum  çensualium  et  eorum  pensionum.  Nec  secus  agatur 
aut  predicta  facere  differatis  quanto  vos  Ecclesiastice  persone 
nobis  morem  gerere  officiales  vero  et  subditi  nostri  graciam 
nostram  caram  habetis  et  dictam  penam  cupitis  evitaré  Sic 
enim  pro  observacione  rerum  per  nos  promissorum  et  jura- 
tum  dupimus  esse  faciendum  omni  obstaculo  quiescente 
inhibentes  quibusvis  officialibus  nostris  et  abdicantes  eis 
omne  posse  contrarium  faciendi  cum  nuUitatis  decreto  et 
decernimus  irritum  et  inane  omne  id  quod  fuerit  in  contra- 
rium factum.  Datum  in  Civitate  nostra  Cesaraugusta  die 
Tricesimo  augusti  Anno  a  nativitate  domini  Millesimo 
CCCCLXX"  primo. 

Rex  Joannes  f- 


1 


Digitized  by 


Google 


3o6  PERK  JOAN   FERRER 


1 47 1. — 3o  DG  Setembre. — Carta  del  Capità  dels  castells 
DE  Selma  y  Pontons,  per  la  que  's  veu  com  se  sabia,  per  Cata- 
lunya, Y  EN    LO    MES    DE    SeTEMBRE,  LA    DEFECCIO    Dfi  Ça-RiERA. 

Armendariz  y  segurament  també  làde  Ferrer,  encara  que 
aquesta  no  hi  ve  esmentat 

Molt  honorables  e  magnifichs  Senyors:  la  present  no  es 
per  pus  sinó  per  avisar  vostres  senyories  com  lo  Rey  don 
Johan  antra  disapte  ales  dues  hores  part  mitg  jorn  en  Cer- 
vera som  certs  com  son  en  nombre  de  D  cens  de  caval  enira  . 
los  eregonesos,  e  los  catalans:  som  avisat  com  dijous  serà  en 
golade,  e  tira  la  volta  de  valies  per  tirar  alempurda.  Emperò 
som  avisat  com  vol  venir  a  sitiarme:  segons  pens  tirarà  la  via 
del  empurda  per  quant  han  consert  segons  se  diu  que  mos- 
sèn çarriera  los  dona  Gerona  e  algunes  altres  forses  en  lan- 
purda,  e  Bertran  darmendarez  en  les  que  te.  Dequeus  fas 
avis  de  les  coses  que  jo  sent  aci  en  aquestes  parts  per  quant 
stich  enugat  si  en  tal  manera  pasa  lo  fet  de  mossèn  Çariera, 
e  de  Bartran  darmendazis  vullau  me  avisar:  e  no  pus:  scríia 
en  lo  castell  de  celma  a  XXX  del  mes  de  setembre. 

Lo  qui  es  humil  servidor  de  vostres  senyories  guillem  go- 
loffre  capità  del  castell  de  celma  e  del  castell  de  pontons. 

VI 

1473.— 27  d'  Abril. — Reclamació  que  fan  los  Concelurs 
DE  Barcelona  a  Pere  Joan  Ferrer,  d*  una  çarabatana  per 
aquest  indegudament  retinguda. 

Al  molt  magnifích  e  de  gran  providencia  mossèn  Pere 
Johan  farrer  cavaller. 

Mossèn  molt  magnifích:  avisats  som  com  vos  haurietsdat 
orde  es  venguda  en  la  ma  vostra  una  Sarabatana  de  ferro  en- 
sapada  ab  tres  mascles  forqueta  pern  e  cascho  de  ferro  les 
quals  tenien  en  Salvador  matheu  e  en  Pere  march  en  la  casa 
del  dit  Salvador  assegurada  a  aquesta  Ciutat  ésser  en  cert 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS  Y   CANDI  307 

terme  ja  passat  restituída.  Es  degut  la  Ciutat  cobre  les  sues 
coses  per  queus  pregam  quant  mes  afectadament  podem  nos 
trametats  dita  Sarabatana  ab  sos  arreus  car  en  altre  forma 
convendría  excqutar  diïs  Salvador  e  Pere  march  cosa  la  qual 
no  desijam  fer  sinó  en  cas  no  puixam  fer  aire.  E  nons  par  la 
hurranítat  vostra  deverho  sostenir  pus  de  la  dita  çarabatana 
de  la  Ciutat  no  tenits  titoL  Lo  sa  net  spirit  sia  vostre  protecció. 
De  Barchinona  a  XXVII  de  Abril  del  any  MCCCCLXXin, 
Los  Consellers  de  Barchinona  a  la  honor  vostre  appare- 
Uats. 

VII 

Í473. — 17  DK  JüNY,—JoAN  11  ESCRIU  AL  Governador  de  Ca* 
talunyx  rera  que  falli  ab  estricte  justícia  y  sens  tenir  en 

compte  antlcftlors  recomanacions,  les  qüestions  que  eran  entre 
Ferrer  y  los  habitanï^  de  sa  Baromu  del  Maresme, 

Lo  Reyp 

Governador:  en  los  passats  dies  a  suppHcacio  dels  conce- 
lles  de  aqueia  ciutat  e  dels  homens  pobíais  en  Ics  parròquies 
del  maresme  fou  per  Nos  feta  comissió  sobre  certs  caps  e  dtf- 
ferencies  entre  ells  e  lo  magnifich  e  amat  nostre  mossèn  pere 
ioan  ferrer  a  vos,  segons  es  contenguten  la  dita  comissió.  En- 
tre les  quals  coses  manàvem  ésser  sobresegut  en  les  obres  e 
guarda  del  castell  de  moncabrer  a  les  quals  obres  e  guarda 
los  dits  homens  pretenen  no  ésser  tenguts.  Après  a  instancias 
del  d\i  mossèn  pere  joan  ferrer  es  stada  e  manada  de  nostra 
cancelleria  una  letra  ab  la  qual  per  alguns  respectes  en  aque- 
lla conienguts  se  revoca  lo  effecte  de  la  primera  comissió 
qunnt  toca  à  la  guarda  e  obres  del  dit  castell^  provehint  aquell 
ésser  resiituhic  en  possessió  de  les  dites  obres  c  guarda,  segons 
aquestes  coses  mes  largament  se  contenen  en  les  diies  provi- 
sions a  les  quals  nos  referim.  Emperò  atesa  la  gran  instància 
a  nos  ara  de  present  feta  per  lo  sindich  de  aquexa  ciutat  de 
part  dels  dits  consellers  feta,  e  les  supplícaczonsa  nos  donades 
per  los  poblats  en  les  dites  perroquïes  pretenents  la  dita  pro- 
vissio  ultima  ésser  contra  justicia  e  en  gran  prejudici  llur, 
havem  per  ço  delliberat  per  lo  degut  de  la  justicia  ab  malura 
deliberació  provehir  sobre  lo  dit  negoci  en  forma  que  en 


Digitized  by 


Google 


3òS  PERE  JOAN   FE&EEA 


aquell  sia  feta  la  iusticïa  mera  sens  com  port  algú  affi  qiie  los 
coosellers  de  aqueia  ciutat  e  cascuna  de  Ics  parts  nons  hagen 
mes  a  molestar  sobre  dit  negoci.  E  perquè  en  lo  entretant  en 
vinut  de  la  dita  provisió  ultiinameni  expedita  no  se  innovas 
cosa  alguna  per  voSj  havem  deUibcrat  fer  la  present  encarra- 
gant  c  manant  vos  stretament  que  en  virTut  de  la  dita  ultima 
provisió  a  instància  del  dit  mossèn  pere  johaa  expedita  ma- 
nant ell  tornar  en  possessió  de  les  obres  e  guarda  del  dit  cas* 
teli  per  vos  no  sia  provehii  ne  evantat,  ans  hi  sobreseuteu, 
dcKantho  star  en  lo  punt  en  que  era  ans  de  ésser  impetrstia  la 
dita  provisió  ultima  fins  a  tant  baiau  de  nos  manament  en 
contrari.  E  si  cosa  alguna  havieti  evantada  oquella  torneu  a 
loch.  E  guardau  vos  de  fer  lo  contrari  per  quant  teniu  la  g^í^" 
eia  nostra  cara  com  aquesta  sia  nostra  ferma  c  delliberada  vo- 
luntat de  procehir  en  lo  dit  negoci.  E  lo  contrari  si  era  de  pau 
nostra  scrit  seria  inadvertencia.  Datum  en  perpinya  a  XVll 
de  juny  any  mil  CCCCLXXIII, 


VIII 
r474.^ — 27  DE  Setembre. — Qüestió  haguda  entre  los  Conce- 

LLERS  DE  BaRCILONA  Y  LO  PROCURADOR  GeNERAL  DEN   PeRE   JoAS 

Ferrer  Se^syor  de  les  Baronies  del  Maresma  per  haver  üsií^'^t 
cert  pago  indegut,  a  un  pescador  ciutadà  de  Barcelona- 

Molt  honorables  e  savis  mossenyors*  Banhomeu  terres 
procuredor  general  del  magnifich  Senyor  mossèn  Pere  Johan 
Ferrer  cavaller,  S°^  de  les  Baronies  del  Maresma,  S. — S^P^^" 
com  vuy  que  comptam  XXVII  del  mes  de  setembre  del  aoy 
present,  e  deius  scrit^  per  en  Pere  Macià  àlias  oliu  pascfloor 
ciuteda  de  aquexa  Ciutat  havem  rebude  utia  vostre  leiredíl 
tenor  següent- — Al  molt  magnifich  e  de  gran  providencia  rnos- 
sen  Pere  johan  ferrer  e  oasson  procuredor  en  loch  deMatero. 
Mossèn  molt  magnifich,  e  0  vos  son  honorable  procuredor. 
Los  dies  passats  vos  fahem  una  letra  pregant  vos  tornassetslo 
lahut  e  les  robes  en  johan  macía  aÜas  oliu  pescador  ^iut^^is 
de  aquesta  ciutat  qui  ab  dit  lahut  tornant  en  aquesta  Ci^^"*^ 
per  contrari  temps  ere  aqui  arribat  e  a  instància  dels  pro"^" 
mens  de  aquex  loch  ere  pretenguí,  pretenents  dits  prohoi^^^^ 


Digitized  by 


Google 


FRANC£SC1I   CARBERAS  Y   CàNDI  ÍQ§* 

devia  pegar  ceris  carrechs  aqui  imposais,  a  que  responíem  en 
diie  leira.  Perquè  lo  dit  johan  macïa  ja  page  assí  los  carrechs 
de  aquesta  Ciutat,  e  no  es  tingut  ni  seria  permès  ésser  forssat 
a  pegar  en  carrechs  de  qualsevol  altres  lochs,  com  fos  conïre 
e  en  preiudici  de  les  libertats  c  privilegis  a  aquesta  Ciutat  e  a 
sos  Cíutedans  atorgades  segons  en  dite  altre  nostre  letre  es 
mes  largament  expressat.  Tenim  gran  maravelJa  que  per  lo 
dit  johan  nos  es  refferit  havets  denegade  fer  dite  rcsihutio,  e 
axi  poch  havem  cobrade  nostre  resposte.  Si  vos  magnifieh 
mossèn  Pere  Johan  no  fosseis  nqt  Ciuteda  de  aquesia  Ciutat 
pensarem  ígnorancie  de  diies  libertats  ser  causa  de  dites  coses. 
Ara  venim  a  dubtar  vos  hi  sapíais,  majorment  com  los  Ciu- 
ledans  de  aquesia  Ciutat  ulire  los  privilegis  de  la  ffranquesa 
dessüs  dite  han  privilegi  que  no  son  tenguts  placttar  fore 
aquesta  Ciutar  Per  causa  del  qual  privilegi  lo  dit  Johan  ha 
fermat  de  dret  devant  lo  veguer  de  Barchínonay  a  tot  dret  que 
sia  tenguï  als  dits  prohomens  de  aquex  loch,  e  es  los  noiili- 
chau  £  ah  tot  axo  sta  privat  del  seu.  Pregam  per  ço  a  vos  dit 
magnifieh  mossèn  Pere  Joan  Ferrer  quant  mes  effectadament 
podem,  e  per  semblant  a  vos  honorable  son  procurador  queus 
placia  no  desijar  axí  manifestament  aquesta  Ciutat  e  sas  Jiber- 
ijis  preiudicar,  mes  que  restituhiats  al  dit  johan  massía  o 
aqui  ell  volra  lo  dit  seu  lehui  e  ses  robes,  e  reputar  vos  ho  ha 
aquesta  Ciutat  a  molt  asenyalat  pler  Car  en  altre  terma  no  es 
possible  a  nosaltres  callar  ans  forsadament  nos  convindria  pro- 
vehir  en  los...  de  nostres  libertats,  e  no  dubteu  que  aii  serà 
executat  ço  que  per  contemplació  a  la  magnifícencí^í  de  vos 
mossèn  pere  johan  pendriem  a  gran  molèstia.  Sia  la  sancta 
Trinitat  vostra  endressa.  De  barchinona  a  XXIIII  de  setem- 
bre Any  Mil  CCCCLXXÏIIK  Losconcellers  de  Barchinona  a 
vostre  honor  prests. — La  qual  letre  ab  aquella  honor  e  reve- 
rencia ques  pertany  per  nos  rebude  decontinent  dite  leire  als 
jurats  e  prohomens  de  aquesic  vila  e  terma  mostran,  dels 
quals  segons  demunt  se  reffer  es  tot  lo  interès  del  que  per  vo- 
saltres a  instància  del  dit  massia  es  demenat*  £  los  dits  jurms 
lo  contengut  en  dite  letre  vehent  a  nos  resposta  donarem  que 
per  lo  semblant  grans  díes  ha  del  contengut  en  dite  letre  per 
lo  batle  de  dite  vostre  Citíiut  los  era  ja  stat  scrit,  al  qual  sens 
trige  responguerem.  £  axi  per  lo  semblant  a  vosaltres  respo- 
nem, e  dinem  que  lo  dit  Pere  Macià  àlias  oHu  la  hora  que  ell 


Digitized  by 


Google 


3  10  PSHK  JOàK    PEERER 


ve  pescar  as$\  ell  fa  sa  habitació  assi^  e  sta,  un  mes^  dos  mesos 
assi,  pescant  e  fahent  son  levar,  e  lo  petx  que  la  sort  li  dona 
ven  üssi  axï  be  com  un  altre  singular  de  aquesta  universiíai  e 
acusTutna  pegar  tos  drets  assi,  E  axi  que  lo  dit  Massia  dcjari 
c  es  tengut  pagar  lo  que  li  es  demanat  de  dits  drets  imposai» 
en  aquesta  universicai  axi  com  ha  acustumat.  Cares  vísteren 
un  alire  singalar  de  le  dite  universiíat.  E  majorment  que  b 
la  sort  assi  enire  ells  de  les  coses  que  li  es  fete  demandequi 
serien  diies  per  ells  dits  prohomens,  o  singulars  lurs  treme- 
ses  en  aquexa  Ciutat,  E  encare  de  les  tres  parts  del  peti  lo  dit 
Massia  pren  assi  non  va  la  mtge  part  assi  ans  va  ha  GranulUs 
e  a  Vich  e  alia  de  hont  lo  comprador  avans  li  ve*  E  mes  di- 
nen los  dits  prohomcns  que  ells  no  entenen  fer  preiuy  ncn^u 
ales  iibertats  atorgades  en  aquexa  Ciutat  ne  la  inteniio  de  no- 
saltres no  es  aquella  mes  volem  se  perar  a  la  defícnsio  de  lur 
Iibertats  e  privilegis  car  aquell  Senyor  qui  a  vosaltres  ha  dais 
vostres  privilegis  e  Iibertats,  e  aells  per  lo  semblant.  Emperò 
nosaltres  en  asso  en  nom,  e  per  part  del  dit  mosseti  Pere  jo- 
han  vos  ofFerim  fer  star  atota  raho  qui  de  dret  sia  los  dits  pro- 
homes.  Certifficani  vos  ab  la  present  de  la  intentlo  e  botja 
voluntat  lo  dít  Senyor  mossèn  Pere  johan  te  en  aqueia  Ciu- 
tat. E  vosaltres  podeu  ésser  mes  que  certs  que  no  menys  cares 
le  ell  les  Iibertats  e  privilegis  de  aquexa  Ciutat  feu  vosülire^' 
E  sia  la  sancta  Trinitat  en  Custodia  c  proteciío  vostre.  Daium 
en  la  vila  de  Matero  a  XXVÍI  del  mes  de  setembre  anj  Mil 
CCCC  setantè  e  quoire. 

Del  qui  a  vosaltres  molt  se  comane  Banhomeu  terres  pro- 
curcdor  general  del  dit  S-^ï*  mossèn  Pere  johan  ferrer» 

:  rx 

1475* — 27  DE  Maig. — Concessió  de  la  JtJRismccjó  civíl  v 

CRIMINAL,  ALTA  V  BAXA  DEL  CASTELL  DE  BuRRIACH,  AI>JUDICANTSE''l 

COM  A  TüRMS  Argentona  y  Cabrera^  en  pavor  de  Pere  Í<^^^ 
Feriíer,  y  a  fbü  honorat* 

Nos  Joannes  etc.  Vos  magnificus  el  dílectus  cotisiliaríoí 
noster  Petrus  Joannes  ferrer  miles  varia  et  multa  servícía  CT 
in  comotionibus  Cathaïonie  et  in  bello  quod  cum  írancorum 
Rege  gerimus  nostre  Maiestati  prestitistis  et  singula  per  ^^^ 


Digitized  by 


Google 


FRIMCESCH   CAttRERAS   T   CANDI  3fï 

fonicer  facta  memorare  vellemus  longum  id  csse  non  tamen 
volumus  ca  preterire  que  per  vos  novissime  in  servicio  nos- 
tro  perpiniani  gesta  sunt  cum  enim  eam  vitlam  gallorum 
magnus  exercítus  obssidione  vallasset  ia  quam  vos  cum  fra- 
ire  et  altis  armaus  uliro  pro  servicio  nostre  vos  inclusUtis 
unus  ex  CapíiarLeís  nosirís  ma^no  studio  et  cura  círca  ipsius 
ville  custodiam  incubuistis  ubi  enim  majus  pericuJum  erat 
ubí  menia  hostium  macbinis  solo  equata  erant  ubi  hostes 
impetum  faciebatii  illuc  vos  accurrebatïs  et  presto  aderaiís 
defendebatísque  ac  plebem  apud  quam  gràcia  plurimum  va- 
lebatetaLios  armaios  ad  defensionem  attendebatis  factum- 
que  est  ut  cum  taiibus  defensoribus  per  longuam  obsidionís 
moram  ingravescentc  famc  cum  iom  diu  panis  defuisset  cquis 
mulis  muribus  ei  aliis  animalíbus  ínsolitis  consumptís  plures 
carne  humane  vescerentur  in  taniamque  matrem  et  debíli- 
talem  per  famem  aliqui  venerunt  ut  ad  pericula  currenies 
deficientibus  viribus  caderent  ubi  vos  tanta  virtute  experi- 
menta dedistís  ut  magnam  iade  laudem  et  gloriam  vobis  per- 
petribus  pro  bis  et  aliis  que  pro  nostro  servicio  gessistis  vo- 
lentes  vos  in  alíquaíem  eorum  compensam  munere  al•lquo 
donaré  ad  presens  graciam  infrascríptam  multo  miaorem 
certequam  servicia  vostra  meríantur  concedere  statuimus  im- 
posterum  tamen  servicia  vostra  retnuneraturí  cum  teneaiis 
vos  idem  petrus  Joannes  ferrarii  ccrtis  titulis  castrum  sancti 
vincentíi  sive  de  burriach  cum  eius  termino  et  territorio 
quod  satis  insigne  est  In  Cathalonia  vosque  etiam  magno 
studio  et  impensis  municius  et  forcius  tecistis  est  enim  in 
quodam  collis  .sive  podii  satis  alti  sumitate  positum  undíque 
preceps  et  circuncisum  credidiscisque  taii  castro  jurisdicció- 
nem  civilem  et  crimínalem  esse  concessam  ei  aliis  prerogati- 
vis  esse  fulccum  sed  carte  et  tituli  in  belit  tempestate  ut  asse- 
ritís  íimissi  sunt  sive  ergo  ita  sit  sive  non.  Tenore  presentis 
privilegií  imperpetuum  valituri  deliberatcquc  et  consulto  per 
nosetomnes  herederes  et  successores  nostros  damus  dona- 
mus  et  concedimus  stabilimus  et  liberaliter  clargimur  vobrs 
eidem  peiro  joanni  vesirisque  hcredibus  et  successoribus  in 
feudum  tamen  honoratum  et  ad  propiam  naturam  pheudi 
honorati  justa  constituciones  Cathalonie  et  usaticos  Barchí- 
none  omncm  jurisdiccionem  Civílem  et  crimínalem  altam 
et  baxiam  merum  et  mixtum  ímperium  et  aliam  quancun- 


Digitized  by 


Google 


3  12  FERE  JOAN   FERUlEa 


quem  que  nos  f;ubernator  nosier  generalis  ei  us  vi  ces  gerens 
vicarius  Barchinone  et  alii  oíïïcíales  nostri  hactenus  exercue- 
runi  et  exercere  poruerunt  ac  excrccmus  ec  exercere  possu- 
mus  valemus  ec  debetnus  intra  dictum  castrum  et  in  toio 
podio  in  quo  Castrum  ipsum  posítüm  diximus  súper  homi- 
nibus  et  feminis  cuíusvis  legis  status  et  condicionis  fuerint 
ibidem  sistentibus  dcclinaniibus  contrahentíbus  et  delin- 
quentibus  seu  quasi  aut  atiis  moram  Irabentíbus  hanc  autem 
donacionetn  ei  in  pheudum  honoratum  concessionem  et  sia* 
bilimentum  de  dicia  jurisdiccionc  Civili  et  criminali  mero  ei 
mixto  imperio  et  alia  quacunque  et  exercicio  eorundcm 
proui  superius  est  expressum  excepiis  críminibus  lese  Maies- 
tatis  et  false  tnonete  et  usaticorum  Barchinone  nostram  pro- 
piam  personam  langencium  quòrum  processum  regaliam 
iam  aliis  regie  dignitat!  rcservatam  nobis  et  eidetn  regíe 
Maiestati  hic  expressius  reservamus  facimus  et  facere  iníen- 
dimus  puré  et  libere  et  sícut  melíus  dlci  potest  et  inteUigi  ad 
vestri  et  vestrorum  bonum  sanum  et  siucerum  inteUectum. 
Iiaquod  dicta  jurisdiccionc  vos  et  vestri  uiamini  et  uti  possi- 
tis  et  dictos  delínquentes  et  criminosos  punire  et  castigaré 
eosque  componere  et  remittere  proui  vobis  et  vestris  melíus 
visum  fuerít  faciendum  fruciusque  et  emolumenta  inde  pro- 
veniencia  vestris  utiJitatíbus  appiícare  omnfaque  et  singuJa 
facere  que  nos  aut  dictus  noster  gubernator  generalís  vica- 
rius et  alii  oíSciales  predictí  uti  et  exercere  consuevimus  et 
consueverunt  absque  appellacione  reclamacione  suplícacione 
et  recursu  qui  ab  inde  ad  nos  seu  ofEctales  nostros  minime 
habeatur  aut  habert  possit.  Et  ut  de  ipsis  jurisdicctone  civiU 
et  criminali  mero  et  míxto  imperio  omnibus  innoiescat  pos- 
sitis  et  valeatis  vos  et  dictí  vestri  hcredes  et  succesores  pro 
exercicio  predictorum  et  ut  delinquentes  puniantur  erigere 
et  erigí  facere  et  plantari  vestri  et  succcssorum  vcsiroruni 
pròpia  auctoritate  et  ex  Hcencia  quam  vobis  ci  cis  conferimus 
cum  presenti  cuandocunque  voluerhis  et  ubicunque  in  diciis 
Castro  et  colle  furcas  mcdías  furcas  pertícas  custella  et  alia 
quelibet  signa  dictum  merum  et  mixtum  imperium  et  juris- 
diccioQem  criminalem  denotancia  íUaque  mutare  et  reficere 
ex  lignjs  seu  lapidibus  prout  vobis  et  eis  fuerit  bene  visum  t\ 
in  illis  culpabiiis  et  alios  quoscuaque  delinquentes  putiire 
prout  alii  habcntes  jurisdiccionem  criminalem  merum  ci 
mixtum  imperium  in  Cathalonla  possunt  et  consueverunt 


Digitized  by 


Google 


FRAKCSflCH   CATLftCRAS    T   CANDI  3l3 

facerc  et  exercere  vos  vero  per  rccognicíone  dicii  feudi  et 
successores  vesiri  icneamini  nobis  seu  successoribus  nosiris 
seü  baiulo  generali  Caihalonie  amus  singulis  in  presenti  et 
simili  die  dare  unum  par  caponum  síve  ciroihecarum  cl  nu- 
llam  altam  serviíutcm  aui  prestacionem  facere  icneaminí: 
insuper  volentes  vobís  gracíam  maiorcm  facere  aiiendentes 
parroquías  de  argeniona  et  de  cabrera  vícinas  et  propinquas 
csse  dicto  Castro  saneu  Vicencii  volumus  providemus  et  or- 
dinamus  tenere  eiusdem  privilegií  cunctis  temporibus  vali* 
tari  quod  viciní  et  habitatorcs  diciarum  perrochiarum  lenean- 
tur  et  sint  stricti  imperpetuucn  tempore  guerre  recolligere  se 
cum  eorutn  persoots  et  bonis  intra  dictum  Castrum  et  non 
aÜbi  etsintexinde  de  recoüecta  dicti  Castrí  sintque  obligati 
operibus  vigilíis  et  custodíe  Castri  eiusdem  proui  et  quemad- 
modum  alií  obligantur  qui  sunt  de  recollecta  alicuius  Castri 
la  Cathalonia  Quare  Serenissímo  Regí  Castelle  et  legionis 
ac  Sicjlie  etc,  primogenito  nosiro  carissimo  in  omnibus  que 
regnis  et  terris  nostris  generali  gubernatorí  postquam  felices 
dies  nostros  índubítato  successori  dicimus  sub  patcrnc  bene- 
dícclonís  obteniu  eíus  vero  gerentivices  Vicaria  Barchinone 
ceterisque  uníversis  et  singulis  ofíicíaiibus  et  subditís  nostris 
pre^entibus  ei  íuturis  ad  quos  spectet  et  cuÜibet  eorum  dici- 
mus precípimus  et  jubem  us  sub  nostre  ire  et  indignacionis 
incursu  penaquem  Aorenorum  auri  aragonum  trium  Mille 
nostris  tnferendorum  eraríís  quod  prívilegium  graciain  con- 
cessioneni  in  feudum  honoratum  stabilimcntum  et  ordina- 
cionetn  ac  provisiones  nostras  huíusmodi  et  omnta  et  singula 
in  presenti  carta  nostra  contenta  ad  unquem  teneat  et  ínvio- 
labiliter  observem  et  faciant  per  quos  deceat  observa ri  et  non 
contrafacíant  vel  veníant  aui  contrafieri  per  alíquem  pacian- 
tur  racíone  aliqua  stve  causa  per  quanto  dtcius  Illustrisímus 
Ren  Prímogenitus  noscer  nobis  obedire  et  paternam  benedic- 
cionem  obttnere  ofRciales  vero  nostri  predícti  graciam  nos- 
iram  caratn  habent  iramque  et  indignacionem  ac  penatn 
prediciam  cupiunt  evitaré.  ïn  cuius  rei  lestimonium  presen- 
tem fieri  jussimus  nostri  comuni  sigtllo  ínpendentt  muni- 
tum.  Datum  Barchinone  die  XXVIP  Madii  Anno  a  nativiíate 
domini  M"  CCCCLXX  qoiinio.  Regniquc  nostri  Navarre 
anno  L'^  aliorum  vero  regnorum  KVIII. 

Rex  Joannes  f , 


Digitized  by 


Google 


I 


r 


3  14  P£HE   JOAN    FERRER 


1476. — 1 5  d'  Octubre  — Litfes  endreçades  pels  Co^ce- 
LLERSi  A  LA  Infanta  Joana  Lloctïnent  de  Joan  IÍ  ,  y  al  Sindicm 
Mas,  advogant  ln  favor  de  les  parròquies  del  Maresha. 

A  k  S.'  infanta. 

IlL™»e  vir.=n"  S,':  aquesta  ciutat  axi  per  lo  scrvcy  del  S.  R, 
com  per  lo  ínieres  de  si  matcxa  la  qual  iots  los  emolumenis 
de  la  ballia  general  te  obligats  per  certs  contractes  ablo  dit  S. 
fets  diverses  vegades  ha  suplicat  à  la  Real  mJ  fos  de  mercc 
sua  cobrar  a  son  real  patrinioni  les  coses  de  aquell  separades 
e  alienades  en  preiudici  del  dtc  patrimoni  e  dels  dics  con- 
tractes entre  ies  quals  coses  son  la  vila  e  parròquia  de  Ma- 
taró e  altres  de  la  contribució  de  aquella.  Les  quals  suplíca- 
cons  bans  continuades  a  la  prefata  M.^  los  Sindlchs  de 
aquesta  ciutat  com  devant  aquella  son  stats  en  les  vistes. 
Som  avisats  que  la  qüestió  que  es  principiada  entre  los  pra- 
homens  de  les  dites  vila  e  parròquia  desijanis  csser  mantcn- 
pudes  en  lur  natural  S/  real  de  una  part  e  Jo  nr-agníficb 
mossèn  Pere  Joan  Ferrer  de  la  pari  altre  es  per  la  ex.='*  del 
dit  S,**""  remesa  a  la  SJ»  V.  som  certs  que  en  Ics  coses  ha- 
vcnts  sguart  al  dit  patrimoni  de  mes  hi  son  nostres  suplica- 
cions.  Emperò  encara  per  lo  servey  del  dit  S.  e  per  lo  interès 
quen  tooa  a  aquesta  ciutat  quant  mes  humilment  podem  su- 
plicam  a  V.  gran  altesa  que  li  placia  donar  orde  e  manar 
sobre  dites  coses  la  justícia  sia  digestament  vista  e  desempet- 
xada  a  fï  que  lo  patrimoni  de  la  corona  real  e  lo  taieres  da- 
questa  ciutat  sien  en  sa  integritat  conservats.  E  lo  súbdits  e 
vaíisalls  de  aquella  poblats  en  dites  vila  e  parròquies  injusta- 
ment ne  sien  vexats  ne  destrouíts  lexants  lurs  cases  e  fahents 
despeses  per  hostal eries.  En  aço  S.  V.  ex-^^*  farà  lo  servey  de 
la  prefata  M,'  e  aquesta  ciutat  vos  ho  baura  a  molt  singular 
gràcia  e  mercè.  Suplicants  a  la  sancta  trinitat  V.  real  persona 
tinga  en  sa  continua  protecció  e  guarda.  De  Barchinona  a 
Xlir  de  octubre  any  MCCCCLXXVL 

A  micer  Arnau  dtz  mas  sindich. 

Mçssen  molt  honorable  e  molt  savi:  ja  la  saviesa  vostra  es 


Digitized  by 


Google 


FRANGESCH  CARRERAS  Y  CANDI  tïS 

plenament  informada  com  aquesta  cjutai  diverses  vegades  ha 
suplicat  à  la  MJ  real  ü  plagues  tornar  e  conservar  en  son  real 
patrimoni  les  riles  de  matero  e  les  altres  parròquies  que  totes 
son  de  una  contribució  e  encara  generalment  iotes  altres  co- 
ses del  dii  pairimoni  qui  son  stades  de  aquell  separades  e 
alienades  en  preiudtci  de  la  Corona  e  dels  contractes  que 
aquesta  ciutat  te  ab  special  obligació  dels  emoluments  de  la 
Ballia  general  c  los  Sindichs  com  en  les  visies  son  stais  ab  la 
dita  m.*  dites  supUcacions  li  han  continuades  per  special  ins- 
trucció e  manament  havien  daquesta  ciutat.  Som  avisats  que 
la  causa  dels  homens  de  la  dita  vila  de  Matero  e  de  mossèn 
Pere  Joan  Ferrer  la  qual  ha  sguart  a  les  coses  de  que  aquesta 
ciuiat  ha  suplicat  es  remesa  per  lo  S.  R.  a  la  S.  Infanta.  E 
per  aquesta  occasío  los  homens  de  dites  vila  e  parròquies  van 
aqui:  prega m vos  que  per  lo  interès  de  aquesta  ciuiat  los  abras- 
sets  els  donets  tota  endressa  que  pusquats  afii  la  justícia  sia 
expeditameni  vista  e  lo  patrimoni  sobre  les  sues  coses  e  los 
contractes  de  la  ciutat  no  sien  preiudicats  maiorment  com 
aquest  sia  lo  servey  de  la  m.^  real  e  conservació  de  son  crèdit 
e  los  pobres  vassalls  qui  ab  Jurs  substàncies  se  son  redutts  a 
la  corona  real  atorgant  los  lo  S.  R.  privilegi  e  privilegis  de 
no  poder  ésser  separats  de  aquella  e  en  cas  los  separassen  son 
fets  carrer  de  Barchinona  e  altres  coses  los  son  atorgades  no 
sien  axi  dessabuis  e  forsats  de  anar  rodants  per  andrets  des- 
trouints  lurs  persones  e  bens  a  gran  desservey  de  la  m.*  real. 
De  les  altres  coses  de  les  quals  vos  havem  a  respondre  sobre 
lo  fet  de  la  cort  molt  prest  ne  ha u rets  resposta  segons  la  con- 
clusió que  farà  lo  consell  de  XXIIll.  Barchinona  a  Xïll  de 
octubre  any  MCCCCLXXVL 


Xï 

1477.^18  D*  AbrIU— Los  POBLES  DE  LA  BARONIA  DEL  Ma- 
BESMA.  RSFUSAU  PAGAR  LO  DRETT  BE  FOGATXE  QUE  'lS  HI  ERA  ASSlG- 
HAT  PERTOCARLOSHI. 

Molt  honorables  e  savis  senyors.  La  causa  de  la  present 
si  es  per  avisar  vofstres  grans  savieses,  de  aço  si  es  com 
lo   Senyor  en   borrada  e  lo  Senyor  en  Robio  e  jo  trobant 


Digitized  by 


Google 


3l6  PIRV  iOAH  FERKBK 


^ 


nos  en  aquestes  terres  de  Matero  e  de  aquestes  parròquies 
de  mossèn  Pere  johan  ferrer  per  fer  los  pagar  lo  que  per 
ells  es  degut  e  per  dites  parròquies  per  raho  del  ffogatge, 
nos  han  detenguts  assi  ab  bones  paraules  deint  que  ells  farien 
tot  lo  que  per  ells  posible  fos  per  pagar  les  cantitats  per  mi 
demanades.  E  axi  estant  Senyors  molt  honorables  per  ells  me 
son  estats  fets  certs  contraris  ço  es  lo  primer  que  ells  haurien 
certa  concòrdia  ab  lo  Senyor  en  bosch  los  quals  hauria  pas- 
sats a  LXXX  les  quals  jols  ne  deman  CL  lliures  e  axi  que  se* 
ria  molta  la  diiferencia  la  qual  si  passaven  per  tal  pacta  la 
^  qual  perlant  ab  tota  honor  del  Senyor  en  bosch  ell  no  podia 

fer  com  si  en  aquells  que  jo  dich  e  per  aço  han  de  pagar.  E 
f^  daltra  part  ells  diuen  e  aquesta  es  pus  fort  que  mossèn  Pere 

ij  johan  no  voli  que  paguen  lo  que  per  mi   per  part  de  vostres 

\:>  Savieses  los  es  estat  demanat  e  aço  diu  que  los  dipputats  li 

|-  deu  mes  gran  cantitat  que  jo  nois  deman.  E  axi  Senyors  molt 

MagniíBcs  vist  jo  aquestes  coses  e  altres  les  quals  obten  enpa- 
gat  aquestes  coses  he  desliberat  tremetre  a  vostres  Savieses  lo 
Senyor  en  Robio  qui  pus  largament  aple  ne  informarà  vostres  I 

Senyories  per  ço  com  ells  hi  deuen  tremetre  serts  homens  de  i 

totes  aquestes  parròquies.  E  axi  que  vegen  e  hordonen  vos-  | 

^''  tres  savieses  lo  que  plasent  lurs  sia  ja  que  ordonaran  jo  que  | 

voleu  que  fassam  car  jo  no  he  pus  affer  sinó  lo  que  vostres  , 

Savieses  me  manaran.  E  no  pus  per  la  present  sols  me  reco- 
man  en  gràcia  e  mercè  de  vostres  savieses.  De  Argentona  a 
XVIII  de  Abril  de  LXXVIP 

D.  V.  S.  humil  servidor  Pere  rocha.  (i)  , 


L  (i)    Per  una  carta  «scrita  pels  Concellers  de  Barcelona  als  jurats 

..  e  prohoms  de  les  viles  y  parròquies  de  Vilaçar,  Cabrera,  Argentona, 

I  Mataró  y  Llavaneres,  en  data  de  i  de  Juny  de  1476,  sabem  aca- 

^  bavan  de  conferir  à  Pere  Roca  1'  encàrrech  de  percibir  lo  fogatge 

^  pertocant  à  aquells  pobles,  y  que  prop  d'  un  any  més  tart  no  havia 

^  pogut  fer  ingresar  encara  en  lo  erari  públich.  Al  ensemps  que  los 
Concellers,  los  diputats  del  General,  ab  data  de  12  de  Juny  del 

r  propi  1467,  hi  trameten  també  un  hom  en  sa  delegació  y  al  propi 

I,  objecte. 


Digitized  by 


Google 


PRAKCEiCIt    CAttREBiS  Y    CAKDt  3  77 


31  d'  AbriLh — Resposta  donada  a  les  pretensions  dels  ha* 

&LTANTS  DEL  MaíIESHA  F^LS  CoNCELLEHS  DE  BaRCELO^A. 

tAl  ttioh  honorable  lo  senycr  en  Rocha. 

»Senyer  en  Rocha:  los  homans  de  matero  son  stats  asi  en- 
•semps  ab  en  Robio:  mostren  tenir  gran  congoxa  per  la  V. " 
sstada  aqui.  Han  obtengut  de  nosaltres  per  ells  Argentona 
»Cabrera  e  Vilassar  que  donants  ells  per  loi  Maig  XL  lliures, 
»e  toia  la  resta  fins  a  migani  Juliol  vosaltres  nois  feçats  con- 
ügoxes  ni  messions  Pregamvos  aiï  ho  compliats  Car  axi  los 
»ho  havem   atorgat.    De   Barchínona  a  XXI  de  Abril  any  Mil 

»ccccLXXvn. 

«Los  Consellers  de  Barchinona.» 


tn 

*    i^yy. — 25  d'  Abril, — Lo  Rey  obre  informació  de  les  vf- 

XACIONS  DE  QUE  *S  QCEXAN  LOS  HOMES  1>E  LES  PARRÒQUIES  SUBJECTES 

A  Ferrer  y  posades  baix  la  beal  salvaguarda. 

Joannes  etc.  Magnifico  et  dilecto  consiliarïo  nostro  ac 
Cancelleriam  nostram  regenti  Bartholomeo  de  vermo  saju- 
tem  et  dílectionem.  Superioribus  diebus  cum  provísione 
nosira  sub  noscns  posuimus  protectione  custodia  et  salva- 
guarda villam  el  parrochias  de  Matero  Argentona  Premia 
Cabrera  Vilaçar  ei  homines  earundem  cum  omnibus  bonis 
suís  facto  preconio  et  etus  notificacione  juxta  morem  quibus 
jia  se  habentibus  ui  querelis  díciorum  hominum  et  de  duciis 
in  süpplicacione  coram  nobis  per  eosdem  homines  humilíter 
exhibiía  intellextmus  petrus  joanncs  ferrer  miles  quibus 
dicta  villa  et  parrochie  fuerunt  per  nos  impígnoratc*  timorc 
tVei  et  correctione  nosira  postposiíis  in  eam  audaciam  preri- 
puit  ut  dictam  íiosiram  salvaguardam  ei  proiectíonem  non 
dubitiibiíur  violaré  homines  díctarum  ville  ci  porrochiarum 
vexando  personaa  et  bona  occupando  et  capíendo  ledendn  et 
graviter  opprimendo  quod  si  iia  est  incidiíur  in  penas  usatï- 
corum  adversus  violaiores  proiectionem  usarum  siaiuias  et 
venií  graviter  puniendus   et   quoniam    volumus    super    his 


Digitized  by 


Google 


SlS  ¥KKE   JOAN    FERBfR 

vendiíe  informarï  et  ut  dccet  providerc  dictis  hominibus 
nostre  Maiestaií  humiliter  supplicantíbus  de  fïde  et  perícia 
vestra  confidentes  dicimus  comítumus  et  mandamus  vobis 
quod  vicc  nostra  et  in  personatn  nostram  de  predicta  viola- 
cione  dicte  saWaguardte  nostre  iníormacionem  reciplatis 
üiqucoi  informacjonem  ipsam  posiquam  recepta  ítaerít  clau- 
sam  et  sigillatam  ad  nos  remittetís  ut  ea  per  nos  visa  prüce- 
dere  possímus  juxta  usum  praticani  ei  stilum  dictorum  usa- 
licorum  et  prout  invencrint  essc  facÈendum,  Nos  eniïn  vobis 
súper  predictís  et  ex  eis  deppendentíbus  ec  emergentibus 
voccs  et  vlccs  tiostras  plena rie  comittimus  cum  presenti. 
Díitum  Dertuse  dic  XXV  aprilis  jnno  a  naiivítaie  domini 
MCCCCLXXVIL 

Rcx  Joannes. 


XIH 
i 477,— 25  d'  Abril, — Disposeció  de  Joan  II  en  favor  deu 

H4BITANTS  DEL  MaRESMA  VASSALl-S  DE  FeRRER^  A  FÍ  DK  QUE  AQUEST 
LüS  SATISFAGUÍ  LA  PART  DE  DESPESES  FETAS  EN  LO  PLET  SEGUIT 
EKTRE  ELLS,  Y  AL  ENSEKPS  QUE  's  VEtfGUI  UNA  QUANTITAT  DE  BLAT 
DEFO^ITADA. 

Hominutn  viUe  et  parrochíarum  de  Matero,  argentotia  ec 
alíarum. 

joannes  etc.  Magnifico  et  dílecto  consilíarío  nosiro  Bar- 
tholomeo  de  vermo  Canceïlariam  nostram  Regenti  Saluceoi 
et  dílectlonetn;  ut  intelleximus  exposícione  cum  querela 
nostre  Maiestati  facta  pro  parte  hominum  víüe  et  parrochía- 
rum de  Matero  argetitona  Premia  corbera  (Cabrera)  et  Vi- 
iaçar  per  Serenissimatn  Reginam  filíam  nostram  carissimam 
ut  locumienentis  generaletn  nostram  in  presentí  principatu 
et  ex  comissione  nostra  fuit  lata  scncencia  seu  declar^icio  in 
causa  vertente  inter  magnificum  et  dilectum  nostrutn  peirum 
joannem  ferrer  ex  una^  et  dictos  homines  parte  ex  ïiltera« 
cuius  deciaracíonis  salarium  et  expensas  processus  dicto  pe^ 
tro  |oanni  solvere  pertineiis  et  pertinentes  isdcm  homines 
solvere  habuerunt  et  id  quod  solverunt  non  potuerunt  ex 
dicto  petro  joanne  uUomodo  hac  ce  nus  recuperaré.  S  explica  to 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH  CIFRERAS  t  C4KDI  Sjg 

itaquod  supér  is  a  magestate  nostra  justicie  remedio  provj- 
dere,  volumus  dïcimus  commitamus  et  mandamus  vobis 
quod  incontinenti  presentíbus  vobis  presentatis  compeliaiis 
üictum  petrum  joannem  ad  solvendum  djctas  expeiisas  et 
paríem  salarJi  sibi  contingenies  hominibgs  predictïs  qui  eas 
solverunt  et  hoc  per  execudonem  bonorum  permíiam  et  ex- 
peditam  et  aliis  ju&ticie  remediis  et  om  ni  mora  ei  consulta 
reiectJSf  cum  ita  jus  suadentet  nos  inducac  ut  aniplius  differri 
nos  paciamur  preterea  superioribus  diebus  cum  provfsio* 
níbus  nosiris  et  ei  causis  in  iUis  contentis  prohibimus  pro- 
cedí ad  execucionem  illius  redeami  quem  dicti  homines 
metu  ut  feriur  coaciï  sIbi  ïmposueraíit,  exquo  redecimo  est 
quarta  pors  lunc  coliecta  et  reposita  in  quadam  dotno^  quod 
irjtfcum  et  granum  corrumpitut  et  perit  cotidiecimi  stt  eJus 
generis  ut  servando  servari  non  possit.  Propierea  volumus  et 
nobis  expresse  mandamus  scienter  et  expresse  quod  inconti* 
nenti  dictum  írumentum  et  granum  commodius  quo  fieri 
possic  vecidi  faciatis,  et  precium  quod  ex  eo  procedet  in  la- 
buïa  depositorum  Civitaiis  Barchinone  deponi  faciaiis  ad 
soltam  nostram.  Nos  enim  vobís  in  et  súper  predictis  om- 
nibus  et  singalts  et  súper  dependentibus  et  cmergentibus 
ex  eisdem  íncidentibus  ei  connexís  ad  eís  annexis  voces 
et  vices  nostras  plenarie  comittímus  cum  presenti.  Datum 
Dertuse  die  XXV  mensis  aprilis  Anoo  a  nativitate  domini 
MCCCCLXXVU. 

t  Rex  Joannes  f 

xrv 

1477, — 17  lïE  Juny. — ^Segona  disposíció  de  Joan  1 1  dictada 

Ah  MATEIX  FJ  QüE  LA  PRECEDENT  PER  NO  HAVERSE  EXECUTAT 
AQUELLA. 

Don  Joan  etc.  Als  magnifich  amat  conselier  e  feels  nostres 
niossen  pcrc  joan  ferrer  cavaller  e  als  procurador  e  altres  offi- 
cíals  seus  al  qual^  o  als  quals  les  presents  perveodran  e  seran 
presentades  o  les  coses  deius  scrites  se  pertanyeran  en  alguna 
manera  salut  e  dilectio.  Per  les  coses  davant  nostra  maiestat 
ab  una  supplicatio  humilment  dediudes  per  part  de  les  uni- 


Digitized  by 


Google 


320  FERE  JOAN    FERRER 


versitats  e  singulars  de  les  vila  e  parròquies  de  Mataró  Ar- 
gentona Cabrera  Vilasar  e  Premia  entre  les  altres  coses  ha- 
vem novament  entès:  Com  en  lo  acte  de  la  piablicacio  e 
promulgació  de  sentencia  e  declaració  en  los  proppassats  dies 
dada  e  promulgada  en  la  vila  de  Cervera  per  la  Illustrissima 
dona  Joana  Reyna  de  Sicilià  de  Jherusalem  e  de  Hungría 
filla  nostra  carisima  e  loctinent  general  foren  bestretes  per  lo 
sindich  de  les  dites  universitats  per  la  meytat  del  salari  a  vos 
pagar  pertanyent  al  relador  de  la  causa  dotze  lliures  deu  soli- 
dos  de  una  part  e  de  altra  part  per  la  meytat  del  salari  a  vos- 
tra part  pertanyent  pagar  als  consellers  de  la  dita  causa  sis 
lliures  quatre  solidos.  E  mes  avant  bestrague  al  notari  per  la 
meytat  del  original  procés  de  la  predita  causa  a  vos  pertanyent 
pagar  sis  lliures  les  quals  quantitats  per  la  forma,  e  rabons 
predites  bestretes  lo  dit  sindich  vol  haver  e  recobrar  axi  com 
es  de  raho  e  justícia  supplicant  nos  aquelles  li  deguessem  fer 
restituir  e  pagar  de  vostres  bens  o  al  menys  donar  licencia  e 
facultat,  e  permissio  al  ciavari  de  la  dita  vila  de  Matero  que 
de  aquelles  quantitats  e  pensions  que  en  nom  de  la  dita  uni- 
versitat a  vos  es  tengut,  e  acostuma  respondre  e  pagar,  se  rc- 
tinga  de  aquelles  vers  si  tanta  quantitat  com  prenen  suma  les 
dites  bestretes.  E  no  resmenys  com  en  la  parròquia  de  Argen- 
tona stíga  en  perill  de  perdició  certa  quantitat  de  forniente 
altre  gra  aiustat  e  procehit  de  cert  redelme  entre  ells  imposat 
a  ops  de  pagar  a  vos  certa  quantitat,  en  lo  qual  redelme  per 
nos  ab  nostres  provisions  es  stat  manat  sobreseure  han  sup- 
plicat  que  fos  de  nostra  mercè  voler  proveir  manar  e  cometre 
a  alguna  persona  íiada  que  aquell  dit  gra  vena  e  les  peccunies 
procehidores  dequell  depos  en  la  taula  dels  deposits  de  la  pr^' 
sent  Ciutat  a  solta  dels  jutges  de  la  causa.  E  nos  considera- 
des les  coses  predites  procehir  de  molta  equitat  e  justicia  vos 
diem  e  manam  expressament,  e  de  nostra  certa  scienciasots 
incorriment  de  la  nostra  ira  e  indignació  e  pena  de  dos  mili^ 
florins  dor  que  encontinent  restituhiau  e  pagueu  alssindichs 
de  les  universitats  predites  les  dites  quantitats  per  la  part  vos- 
tra com  dit  es  bestretas,  en  altra  manera  ab  aquestes  mateixes 
manam  sots  la  pena  predita  al  ciavari  de  la  dita  universitat  de 
matero  que  de  les  pensions  que  a  vos  acostuma  pagar  e  res- 
pondre se  retingua  vers  si  tanta  quantitat  com  les  dites  bes- 
tretes pugen.  E  mes  avant  per  expedició  de  les  presents  q^^' 


Digitized  by 


Google 


FRANCE8CH  CARRBRAS  Y  CANDI  3)1 

ranta  cÍQcb  solidos.  E  no  resmeoys  cometem  e  manam  ab  les 
presents  sots  la  susdita  pena  an  Bertometi  febrer  jurat  e  sin- 
dicb  de  la  parròquia  dargentona  en  la  qual  segons  se  diu  sta 
conservat  lo  dit  forment  e  gra  del  redelme  que  attes  que  es 
cosa  ques  pot  consumir  e  perdre  que  aquell  mijançant  mesura 
haia  e  prenga  a  mans  sues  e  alli  vena  o  si  vist  li  serà  segura- 
ment portar  faça  en  la  present  Ciutat  per  vendre  al  millor 
for  que  puíxa.  E  lo  preu  e  pecunies  procehidores  de  aquell 
depose  en  la  taula  dels  deposits  de  la  present  Ciutat  per  con- 
servació del  dret  de  quiscuna  deies  parts,  e  fins  per  nos  altra- 
ment justícia  mijançant  hi  sia  provehita  solta  del  magnifich 
e  amat  conseller  e  vicari  nostre  micer  Joan  pagès  cavaller,  e 
doctor  en  cascun  dret.  Car  nos  en  e  sobre  les  dites  coses  al  dit 
Bertomeu  febrer  donam  e  cometem  nostres  veus  ab  tenor  de 
les  presents.  Per  les  quals  a  vos  diem  e  manam  sots  la  mateixa 
pena  que  en  e  circa  les  dites  coses  no  empacheu  o  perturbeu, 
o  empachar  o  perturbar  permetau  lo  dit  Bertomeu  febrer  ans 
per  aquell  lexeu  liberament  exequtar  lo  que  per  nos  dessus  li 
es  comes,  guardant  vos  de  fer,  e  permetre  ésser  fet  lo  contrari, 
per  lo  quant  la  gràcia  nostra  haveu  cara,  e  la  ira  e  indignació 
e  pena  dessus  aposada  desi  jau  no  incórrer.  Datum  en  barchi- 
lona  a  XVII  de  Juny  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor 
Mil  CCCCLXXVII. 

Pagès  vicarius. 


XV 

1477. — 1 5  DE  Dbsembre.-t-Ordinàció  del  Rey  perquè  se 

SOBRESEHESCA  EN  LA  INFORMACIÓ  TESTIFICAL  OBERTA    CONTRA    FeR- 
RER  PER  EXACCIONS  COMESAS  EN  SOS  VASSALLS. 

Joannes  etc.  Magnifícis  et  dilectis  nostris  Andree  de  pa- 
garia magistro  racionali  curie  nostre  ac  Joanni  dargentona 
domicello  Regenti  baiuliam  generalem  in  Cathalonie  prin- 
cipatu  necnon  petro  bancells  locumtenentis  in  dicto  magistro 
racionalis  ofiicio  ac  bartholomeo  serra  legum  doctori  ac  aliis 
assidentibus  dicte  baiulie  generalis  ac  aliis  quibuscunque 
judicibus  et  comissariis  ad  infrascripta  delegat!  ac  eciam 
advocato  et  procuratori  iisci  nostri  seu  eorum  ofBcia  Regen- 

41 


Digitized  by 


Google 


3i2  PERE  JOAH    FKBRER 


tíbus.  Sfllütem  et  dileccionem.  Memòria  habemus  dicbus 
aatea  exactis  ad  supplicacioncm  nostri  fisci  ac  eciaoi  nonau- 
llorum  hominum  viilc  et  parrochiarum  de  Maiarone  de 
argentona,  de  vilasar  de  capraria  et  de  premíano  pretenden- 
cium  se  oppressos  et  tnalctraciaios  per  magnificüm  cl  dilcc- 
tum  Consiliaríum  nostrum  petrum  joannem  ferrer  mflíicm 
tenen  tem  et  posstdeniem  titulo  ímpignoramentí  per  nos 
eidem  ceno  precio  facti  ciusmodi  villam  et  parrochias  et 
illarum  omnimodam  jurísdictionem  seu  merum  et  miitum 
imperium  inier  ceiera  vobis  dicto  magisiro  racionali  ac  in 
vestri  a  civitaie  barchinona  absència  vesiro  locumteneniis 
memorato  et  vobis  dicto  Regenti  baiuHam  generalem  comi- 
sísse  et  nnandasse  sub  certa  pena  quod  súper  articulis  quoil 
vobis  se  orsum  clausos  et  stgillatos  mittebamus  et  aliis  quo> 
homines  ipsi  superaddere  velleni  testes  et  informacionetn 
reciperetur  et  tnquireretur,  et  si  qui  forie  a  deponendo  s= 
substrahere  vellent  per  imposicionem  pcnarum  et  earum 
exequcionetn  aliisque  remedii  et  rogeretur  ipsamquc  infor- 
macionem  postquam  recepta  et  perfecta  foret  ad  nos  clausam 
et  sigtllatam  remiïteretur  ut  ea  per  nos  visa  vobis  rescríbere 
et  provídere  valeremps  secundum  rei  exhigencíam  et  inve- 
niremus  jure  faciendum  quidque  in  bis  procederetur  de  et 
cutn  consilio  vestri  eiusdcm  banholomei  serra  aut  alterjus 
ex  assidentibus  baiulic  supradicte  prout  ec  et  alia  in  dictis 
Jetris  ad  quas  nos  refferimus  Ucius  continetur  que  date 
íueruni  in  viUa  sielle  die  vicesimo  ortavo  mensis  juHi  anno 
a  nativitate  dotniní  Millesimo  CCCCLXX"  sexto  proiime 
dimisso.  Cumquetn  cenis  obtimís  respectibus  mentem  nos- 
tram  digne  tnovcntibus  delliberaverimus  quod  ab  índe  in 
antea  ín  ipsa  testtum  recepcïone  et  seu  inquisicione  ei  aliis 
ad  ipsius  fisci  nosiri  instanciam  nuUaienus  procedatur  neque 
amodo  in  ea  aliquid  atemptetur  vobis  propterea  et  vestrnm 
cuiquc  quaienus  ad  unum  quemqucm  vestrum  spectet  dict- 
mus  ei  ínhibendo  mandamus  de  certa  nostra  sciencia  dellibe- 
raie  et  consulto  sub  ire  et  indígnacíonis  nostre  incursu  ac  ad 
penam  triutn  florenorum  auri  aragonum  de  bonis  eius  ves- 
irum  qui  contrafecerií  irremíssíbilíter  exhigendam  et  nostrií 
inferendam  erariis  quatenus  ad  ipsius  físci  nostri  instancíam 
in  ipsa  recepcione  testium  seu  inquisicionc  súper  memoraií^^ 
articulis   et  addicionibus  vigore   preatnbule  comissionis   et 


Digitized  by 


Google 


FBASCSSCK    CARHEt^AS  Y  CANDI*  323 

liierarum   precalendacarom  quas  qiio  ad  hoc  toUimus  et  re- 

v^ocamus  ac  per  revocaiis  ti  nuLlis  haberi  volumus  nuUatenus  | 

procedatur  fieque  decetero  alíquid  aiempietur.  Conirarium 

tuciende  aut  aiiter  aitentandi    tollentes  vobts  et  cuique  ves- 

irutn  omnimodam  potcstatem  ac  decernentes  irritum  et  Enane  à 

siquid  et  quícquid  in  adversum   fuerit  per  vos  attentatutn, 

Datum   barchinone   dte    XV    decetnbris  atino   a    nativitate 

domini  MiUesimo  CCCC^LXXVir. 

Rejc  Joannes  f 


XVI 

Í479. — 16  DE  Març. — Carta  de  Ferran  II  d'  Aragó  a  Pjíre 
Joan  Ferrer  intimantlo  a  no  maltractar  als  habítakts  de  les  \ 

P\SíHQilVlES  k  ELL  PENYOKADES  PER  SON  PARE  JoAN   IL 

At  magniíich  e  amat  conseller  nostre  mossèn  pere  joan  I 

ferrer  Cavaller» 

Lo  Rey.  „ 

M^ignifich  c  amai  conseller  nostre.  Per  part  dels  homens 
de  les  parròquies  de  Maiero  Argentona  Cabrera  Vilassar,  e  " 

Premií*  les  quals  vos  icniu  segons  se  diu  per  empenyorament  ' 

u  vos  fel  per  lo  Serenissimo  Senyor  Rey  parc,  e  Senyor  nos- 
tre que  deus  haia^  nos  son  stades  deduhides  diverses  coses  ax:i 
eii  scríts  com  de  paraula  y  entre  les  altres  que  vos  del  dia 
queus  fou  fel  dil  Empenyorament  fins  ala  present  jornada 
hjurieu  donats,  e  procurats  grandisimos  dans  contra  los  dits 
homens  sols  per  haver  aquells  allegat  dit  empenyorament 
ésser  stat  fet  contra  lurs  privilegis  e  constitucions  de  Catha- 
lunya.  E  encara  per  vos  los  serien  stats  moguts  molls  plins 
senyaladament  hu  sobre  les  obres  de  hun  castell  a  les  quals 
fou  vist  per  jusiicía  ells  no  eren  tenguts.  E  no  resmenys  hau" 
lieu  exhigides  grans  quantitats  de  composicions  e  dad  a  mort 
a  un  sindïch  de  uquelles.  Per  les  quals  coses  e  querelles  fetes 
al  dit  Serenissimo  S,  pare  nostre  fou  per  aquell  provehit  ab 
deliberació  de  son  sacre  consell  en  tres  coses»  Primo  en  me- 
tre  salvaguarda  Real  en  les  dites  parrochies,  Segundo  los  dona 
liccTicia  ques  poguesscti  ajustar.  Tercio  fos  presa  informació 


Digitized  by 


Google 


324  ^K"'  ^^^^  PERRSR 


deies  dites  oppressions  e  mort.  E  es  dit  que  opugnant  vos  que 
dita  salvaguarda  nos  podia  metre  ne  dita  informació  reebre 
fou  declarat  ab  sentencia  reyal  dada  en  Cervera  per  la  Sere- 
nissima  reyna  de  napols  nostra  carissima  germana  tunch  loc- 
tinent  general  lo  dit  S.<>>'  Rey  pare  nostre  haver  be  e  deguda- 
ment provehit  en  la  dita  salvaguarda  e  informació  reebedora. 
Emperò  poch  temps  après  segons  se  afierma  la  dita  magestat 
reyal  importunada  per  algunes  persones  sens  oyr  la  part  mana 
remoure  la  dita  salvaguarda  e  sobreseure  en  dita  informació. 
£  per  ço  los  dits  homens  temense  no  sien  per  vos  continua- 
des les  dites  oppressions  e  mahractes  no  han  duptat  ab  des- 
cent  de  lurs  persones  e  despeses  de  bens  per  la  molta  distan- 
cia del  loch  ahon  de  present  som  era  (ara?)  metre  persones 
propries  per  haver  e  obtenir  remey  oportú  e  saludable  axi  en 
los  prejuhisque  pretenen  los  es  stat  fet  en  dit  empenyorament 
com  encara  en  les  dites  oppressions  e  malts  tractaments.  E  ab 
tot  nos  com  a  Rey  e  senyor  siam  tenguts  remediar  en  tals 
coses,  e  algú  de  dret  e  justicia  no  pot  deteriorar  la  cosa  em- 
penyorada.  Emperò  pus  deus  voleat  nos  ^molt  prest  havem  a 
anar  a  aquexes  parts.  E  ab  nostra  presencia  entenem  provehir 
en  lo  redreç  e  repòs  de  aqueix  principat  havem  delliberat  per 
lo  present  no  fer  en  aço  altra  provisió  sols  vos  encarregam  e 
manam  ab  la  present  sots  obtenció  de  nostra  gràcia  e  amor 
e  encorriment  de  penes  a  nostre  àrbitre  reservades  que  vos  no 
façau  ni  permetau  ésser  fet  per  vostres  ofHcials  o  ministres 
dan  vexació  extorssio  novitats  imposició  de  talls  ni  maltracta- 
ments alguns  als  homens  de  les  dites  parròquies  ni  a  algú  de 
aquells.  Ans  la  tenuta  e  possessió  vostra  e  tractament  dels  dits 
vassalls  fins  que  nos  haiam  en  tot  provehit  sia  sens  molèstia 
de  aquells  e  per  los  termens  deguts  e  justs.  Car  si  lo  contrari 
fdhieu  e  nostre  manament  transgredien  vos  certifiicam  bo 
pendriem  a  tanta  molèstia,,  e  encara  a  maior  que  si  la  salva- 
guarda tornàvem,  e  aquella  per  vos  fos  violada  E  perquè  de 
vos  tenim  crehença  que  stimareu  e  guardareu  tant  e  mes  nos- 
tre manament  en  no  fer  novitat  alguna  que  si  en  les  dites  pe- 
rroquies  fos  posada  salvaguarda.  Nos  havemos  vos  de  aquesta 
manera  que  volem  mes  ab  letra  manar  vos  ho  com  a  obe- 
dient vassall  que  si  ab  imposició  de  salvaguarda  vos  haviem 
prohibir  los  dits  maltractaments  e  novitats.  E  axi  haureu  vos 
en  aquestes  coses  en  manera  que  los  dits  homens  no  haian 


Digitized  by 


Google 


FRAMCESCB    CARKERAS  Y   CAUDl  325 

recórrer  a  nos  ab  causa  justa.  Car  no  poria  passar  sens  deguda 
províssio.  E  observa  ni  du  nosEre  manament  fareu  a  nos  molt 
acepte  servey  e  a  vos  mateiA  ütil  en  reportareu  bon  renom. 
Daium  en  la  vila  de  Caceres  a  XVI  de  març  del  any  de  la  na- 
tivitat de  nostre  Senyor  Mil  CCCCLXXVIIII.  Yo  el  Rey. 

xvn 

1480, — 38  d'  Abril, — Carta  de  Ferran  II  mont  se  relatan 

LOS  DIFERENTS  ARREGLOS  ARBITRATS  ENTRE  PERE  JOAN  FeRRER  Y 
SOS  VASSALLS,  A    FÍ    d'  INCORPORAR    LO    EMPENYORAT  TERRITORI  DEL 

Maresmj^,  a  la  Real  Corona, 

Don  ferrando  etc>  Als  il•lustre  infant  don  enrrich  duch  de 
Sogorb  Compte  de  anpuríes  nostre  molt  car  e  atnat  cosí  e 
lochtineni  general  e  als  nobles  magnifichs  e  arnats  consellers 
nosïres  lo  portant  veus  de  nostre  general  Governador  Balle 
general  en  lo  pincipai  de  Catalunya  e  son  lociinent  Veguer 
o  batle  de  la  Ciutat  de  barchelona  e  altres  qualsevol  ofïtcidls 
e  súbdits  nostres  al  qual  o  als  quals  les  presents  pervendran 
e  perianguen  les  coses  davall  scrites  e  loctínents  de  aquells 
salut  e  dileccio.  Lo  Serenissimo  Senyor  Rey  pare  nostre  de 
ínmortal  memòria  attenent  e  considerant  que  per  lo  magni- 
fich  amat  conseller  nostre  mossèn  perc  joan  ferrer  cavaller 
ab  altres  cavallers  e  gentils  homens  del  principat  de  Catha- 
lunya  en  lo  temps  de  les  comocions  del  dit  principat  se  don^i 
orde  viïiguesen  en  mans  e  obediència  de  la  dita  Majestat  la 
Ciutat  de  Gerona  província  de  Ampurda  e  altres  moUs  locs 
villes  forces  e  castells  del  dit  principat  de  hon  se  sigui  total 
recuperació  al  patrimoni  del  dh  Senyor  Rey  del  principat  de 
cathalunya  e  recuperació  de  la  Ciutat  de  barchinona  a  obe- 
diència e  fidelitat  de  la  Maiestai  e  nostra  havent  consideració 
al  tan  gran  benefici  per  causa  del  dit  mossèn  pere  johan  fe- 
rrer a  sa  Maiestat  seguit  e  a  les  despeses  e  danys  per  lo  dit 
mossèn  pere  joan  per  causa  de  fer  lo  dit  servey  a  ell  seguides 
volent  li  aquelles  satisfer  en  alguna  manera  e  los  dits  tan 
grans  e  relevats  serveys  a  sa  Maiestat  remunerar  li  empe- 
nyora e  per  litol  de  empenyorament  li  mes  entre  mans  les 
parròquies  de  Maiero  Vi  lacar   Argentona  Premia  e  Cabrera 


Digitized  by 


Google 


326  PERE  JQàM    FMRRIK 


en  lo  maresme  situades  per  preu  de  vint  c  cinch  Milia  florins 
dor  en  or  les  quals  tingues  tant  e  tan  longuament  fins  la  diu 
quantitat  li  fos  satisfeta  e  pagada  reyalment  e  de  fet  segons  en 
ïo  dit  empenyorament  e  capitulació  de  atjuell  al  qual  e  ala 
qual  nos  reíerim  e  volem  aquell  e  aquell  ésser  aci  haguïs  per 
inserts  Ja  quat  e  totes  e  sengles  coses  en  aquella  contengudes  i 

per  nos  foren  fermades  e  jurades   mes  largament  se  conte    E  • 

après  pervenguts  per  la  divina  gràcia  a  lasuccesio  de  los  Reg* 
oes  de  Aragó  enicnents  «os  en  la  recuperació  de  nostre  reyal 
patrimoni  !o  ciít  mossèn  pere  [oan  ferrer  moll  liberameni 
posa  lo  dit  negoci  en  mans  e  poder  nostfc  e  per  nos  fonch 
comes  ats  noble  magnifichs  e  arnats  consellers  nostres  micer 
joan  pagès  cavaller  e  vicícanceller  nostre  e  mossèn  pere  vaca 
los  quals  foren  de  parer  que  la  diia  quaniiíat  en  lo  dit  empe- 
nyorameni  conienguda  se  devia  moderar  a  deu  milia  flories 
E  per  ço  provehím  que  de  la  dita  quantitat  per  neguna  pro- 
visió per  nos  feia  ni  íaedora  no  pogués  ésser  a  menor  quan- 
titat reduhida  e  qitc  aquella  se  hagués  a  pagar  no  obstant 
qualsevol  pragmàtica  per  nos  feta  e  fahedora  e  que  les  dites 
parròquies  per  ésser  reduhides  e  tornades  al  nostre  reyal  pa- 
irimoni  devia  pagar  los  Sís  milia  florins  dor  en  or  e  que  nú^ 
li  pagassem  los  quatre  milia.  E  après  fonch  per  nos  feta  prag- 
màtica sanccio  en  e  ab  ia  qual  fonch  disposat  e  proveyi  que 
los  castells  villes  e  lochs  jurisdiccions  Civils  e  criminals  en 
qualsevol  manera  alienats  excepiats  los  íruyts  reebuts  sien 
restituydcs  en  lo  estat  que  seran  trobades  en  lo  temps  de  la 
restitució  no  obstants  qualsevol  vcndicions  empenyoraments 
donacions  gràcies  alienacions  de  aquells  fetes  en  lo  temps  de 
la  lurbacio  de  Caihalunya  exccptat  aquelles  que  verdadcra- 
ment  reyal  e  no  ficta  ne  simulada  foren  fetes  per  alguna 
quanthatde  peccunia  reyalment  pagada  e  reebuda  per  la  cort 
les  quals  no  volguem  ésser  compreses  eo  la  dita  restitució 
fins  a  tant  que  les  diies  quaninais  íossen  estades  pagades  e 
per  cognicio  de  les  quals  coses  depuiam  les  tretze  persones 
retenint'a  nos  la  declaració  fahedora.  Segons  en  la  dita  prag» 
maiica  mes  largament  es  contengut.  En  virtut  de  la  qual  dita 
pragmàtica  los  vehins  e  habitadors  de  les  dites  parròquies 
teta  per  ells  a  nos  offerta  de  dos  milia  florins  dor  per  raho 
del  dii  empenyorament  nos  han  suplicat  fos  mercè  nostra 
proveyr  e  manar  que  no  obstant  lo  dit  enpenyorameni  les 
diies  terres  devie  esscr  restituydes  al  dit  nostre  patrimoni.  E 


Digitized  by 


Google 


FRANCESCH    CARRERAS   Y    CANDI  327 

nos  havent  considcratio  als  dits  tart  grans  servcys  e  a  les  des- 
peses que  lo  dit  mossèn  pere  joan  ferrer  feu  per  fer  aquelles 
de  les  quals  se  sigui  grandíssim  benefici  a  nos  e  al  estat  nos- 
tre e  recuperació  de  tantes  terres  Ciutats  castells  viles  e  lochs 
a  la  obediència  del  dit  Senyor  Rey  e  nostra  e  recuperació  del 
dit  nostre  reyal  patrimoni  lo  cual  lo  dit  mossèn  pere  joan  feu 
ab  grans  despeses  de  sa  pròpia  instància  fetes  segons  en  lo  dit 
temps  ai  dit  Senyor  Rey  e  a  nos  fonch  cert  e  indubitat  E 
encara  los  dits  Deu  milia  florins  dor  als  quals  la  quantidat 
del  dit  empenyorament  era  estada  reduhida  ab  voluntat  e 
consentiment  del  dit  mossèn  pere  joan  ferrer,  la  qual  per  fer- 
nos  servcy  a  pregaries  nostres  hi  volgué  condesccndre  car 
sens  sa  voluntat  fer  nos  podia  per  utilitat  de  les  dites  perro- 
quies  reduhi  e  torna  a  vuyt  milia  florins  dor  en  or  paguadors 
en  aquesta  manera  es  a  saber  tres  milia  florins  dor  en  or  per 
los  pagesos  homens  e  universitats  de  les  dites  perroquies  los 
dos  milia  florins  dor  en  or  decontinent  decomptats  e  dels  Mil 
florins  dor  en  or  a  compliment  dels  dits  tres  milia  florins  li 
haguen  a  fermar  e  crear  censal  sobre  les  dites  parròquies  e 
universitats  a  raho  o  for  de  vint  milia  per  mil  ab  carta  de 
gràcia  de  poder  luyr  e  quitar  aquell  per  lo  dit  preu.  E  los 
dits  Cinch  Milia  florins  a  compliment  dels  dits  vuyt  milia 
pagadors  per  nostra  Magestat  del  primer  donatiu  nos  fahe- 
dor  per  la  cort  del  principat  de  Cathalunya  o  de  les  doscentes 
milia  lliures  del  censal  a  nos  pertanyent  sobre  lo  general  de 
aqueix  dit  principat  la  paga  e  solució  dels  quals  Cinch  milia 
florins  li  havem  assegurat  ab  nostre  cartell  de  la  present  data 
per  nostra  Maiestat  fet.  E  per  ço  declarant  ab  tenor  de  la  pre- 
sent e  de  nostra  certa  sciencia  e  consultament  lo  dit  empe- 
nyorament no  ésser  compres  en  les  dites  pragmàtiques  en 
quan  anuUen  los  ecrpenyoraments  de  bens  nostres  patrimo- 
nials fets  sense  peccunia  realment  e  vera  sens  alguna  fíccio 
pagada  ans  havent  aquell  per  los  respectes  damunt  dits  com 
si  fos  fet  de  peccunies  comptants  reyalment  al  dit  Serenis- 
simo  Senyor  Rey  pare  nostre  de  inmortal  memòria  verament 
e  no  fíccta  pagades  a  vos  dit  Illustrisim  infant  nostre  molt 
car  cosí  e  loctinent  general  intimant  les  dites  coses  diem 
e  a  vosaltres  oífícials  nostres  diem  e  manam  scientment  e 
expressa  sots  obteniment  de  nostra  gràcia  e  amor  e  incorri- 
ment  de  nostra  ira  e  indignació  e  pena  de  tresmilia  florins 
dor  a  nostres  cofrens  aplicadors  que  al  dit  mossèn  pere  joan 


Digitized  by 


Google 


3  28  PERE  lOAK   FERRER 


ferrer  no  priveu  de  la  possessió  o  casi  que  te  de  les  dites  pa- 
rròquies ea  virtut  del  dit  empenyorament  ans  lo  tingau  e 
mantingau  en  aquella  fins  e  tro  a  tant  los  dits  Dos  milia  flo- 
rins dor  en  or  li  sien  realment  e  de  fet  pagats  e  satisfets  per 
los  dits  pagesos  e  prohomens  e  universitats  de  Matero  e  al- 
tres en  lo  dit  empenyorament  compreses  e  li  hagen  vàlida- 
ment e  suíRcient  obligats  e  carregats  a  censal  a  raho  de  vint 
milia  per  mil  com  dities  los  restants  Mil  florins  dor  a  com- 
pliment dels  dits  tres  milia  florins  dor  en  or.  que  en  los  dits 
vuyt  milia  florins  per  nos  ab  voluntat  e  exprés  consentiment 
del  dit  mossèn  pere  joan  ferrer  com  dit  es  tachats  en  vjrtuí 
del  dit  empenyorament  li  deuen  ésser  pagats:  volents  e  de- 
clarants  que  lo  dit  empenyorament  fins  a  la  dita  quantitat 
deis  dits  tres  milia  florins  carregats  sobre  les  dites  parròquies 
de  Matero  e  per  los  dits  pagesos  pagadors  tinga  e  valega  no 
obstants  dita  pragmàtica  per  nos  feta  ne  qualsevol  altres  fetes 
per  los  Reys  predecesors  nostres  axi  en  tal  manera  que  sia 
agut  per  ferm  e  valedor  segons  disposició  de  dites  pragmàti- 
ques e  que  contra  aquell  nos  puixa  dir  ni  allegar  que  los  dits 
tres  milia  florins  d'  or  no  foren  en  peccunia  numerada  real- 
ment e  de  fet  al  dit  Senyor  Rey  pare  nostre  e  a  nos  prestats 
com  vullam  que  si  en  tant  e  mes  reputats  segons  losserveys 
per  lo  dit  mossèn  pere  joan  íets  com  si  reyalment  e  de  fet 
fossen  prestats  e  que  si  per  los  dits  homens  e  per  lo  nostre 
físch  fos  dit  o  allegat  alguna  excepció  contra  lo  dit  empenyo- 
rament e  que  de  la  tal  al•legació  no  sia  aguda  raho  en  juhi  o 
fora  juhi  e  lo  dit  mossèn  pere  joan  haia  dret  e  acció  Integra 
e  complida  a  tota  la  altra  quantitat  per  la  qual  lo  dit  loch 
fonch  per  lo  dit  Senyor  Rey  e  per  nos  primitivament  empe- 
nyorat per  la  qual  en  lo  dit  cas  lo  dit  mossèn  pere  joan  puixa 
retenir  les  dites  parròquies  fins  que  de  aquelles  sia  pagat  Ín- 
tegrament no  haguda  raho  de  les  dites  reducions  axi  com  si 
fetes  no  fossen  e  guardau  vos  actentament.  de  fer  lo  contrari 
per  quant  vos  dit  Illusti'isim  infant  nostre  molt  car  e  molt 
amat  cosí  e  loctinent  general  nos  desijau  complaure  e  vosal- 
tres dits  officials  nostres  la  gràcia  nostra  haveu  cara  e  la  pena 
damunt  dita  desijau  evitar  car  nos  a  maior  cautela  vos  ne 
levam  tot  poder  de  fer  lo  contrarií  ab  decret  de  nul•litat.  Da- 
tum  en  la  Ciutat  de  Toledo  a  XXVIII  de  Abril  del  any  de  la 
nativitat  de  nostre  Senyor  Mil  CCCCLXXX. 

Yo  cl  Rey- 


Digitized  by 


Google 


J 


XVK— DISCURS  DE  GRACIAS,    de  D.   Juseph   M." 
de  Pereda, 


Digitized  by  ViiOOQIC 


Digitized  by 


Google 


■^l^!*',^Pj|V*  lyr-^^T:'^,  tn>•^->^T  •  wy^  '•^ ;.r:f ^^.':r/^,l^.C  -íf^v-t .r.fr^ív 


SENVORS  : 


Arribat  V  instant  de  darvos  las  gracias  en  nom  del 
Consistori  aquf  present  y  fixa  ma  consideració  en  los  me* 
reixements  d^  autoritat  y  prestigi  que  deuhen  adornar  à 
la  persona  en  qui  hagi  recaygut  tan  senyalada  comanda, 
no  sabria  pas  per  ahont  comensar  ara,  si  no  considerés 
que  en  la  esfera  dels  sentiments  hi  ha  quelcom  sempre 
que  supleix  al  millor  tftul  en  aquesta  mena  d^  empresas. 
En  efecte:  jo,  modest  soldat  de  filas  en  los  escampats  es- 
tols de  las  Uetras  espanyolas,  no  puch  ostentar  en  aquest 
lloch  d'  honor,  al  que  m^  heu  brindat  ab  major  benevo* 
lencia  que  justícia,  P  aurèola  y  nomenada  dels  capitants 
insignes,  ni  Us  llors  de  triomf  de  las  grans  batallas.  Més, 
en  cambi,  porto  dins  del  cor,  hont  arrela,  se  nodreix, 
creix  y  s^  aixampla  més  cada  dia,  un  tribut  d^  adhessió  y 
amor  a  vostres  usos  y  costums,  à  vostras  lletras  regionals 
y  a  tot  lo  que  hi  ha  de  venerable  y  exemplar  en  vostre 
esperit,  indestructiblement  aferrat  à  las  cosas  de  la  terra, 
à  la  pàtria  xica. 

Jo  sento  per  la  meva,  aixuplugada  al  amparo  de  las 
montanyas  alterosas  de  Cantàbria,  orejada  per  flayrosos 
ventijols  d^  una  primavera  eterna  y  avesada  a  arreglarse 


Digitized  by 


Google 


I 


33a  DISCURS  t>E   GRACUS 


las  galas  de  sa  hermosura  compensadora  de  sa  pobresa^ 
I  à  la  remor  del  mar  més  brau  de  tots  los  que  baten  los 

I  durs  penyals  de  las  costas  espanyolas,  lo  mateíJL  amor 

I  que  sentiu  vosaltres  per  la  vostra,  més  gran,  més  rica, 

'  més  ilustre,  però  no  més  bella,  Soch  dels  qui  veuhen  en 

lo  poble — (eixa  massa  tan  dúctil  pera  tot  lo  bo  quan  lo 
diable  no  V  adultera  y  endureix  masegantla) — lo  guarda- 
dor  íidel  de  las  sagradas  tradicions,  del  llengua tje  fresch 
y  pintoresch,  del  colorit  indígena  y  segell  genial  de  la 
rassa,  del  sabor  pur  de  la  terra  mare;  soch  dels  qui,  sens 
I  respecte  à  las  lleys  forsosas  del  continuo  bullir  de  las 

^  ideas,  causa  de  la  marxa  incessant  dels  successos,  patei- 

xen en  lo  més  sensible  del  cor  à  cada  cosa  que  muda  de 
nom  en  sa  encontrada;  a  cada  lloch  d'bella  que  varia 
de  forma  ó  de  destí;  à  cada  paraula  de  son  Itenguatje  po- 
pular, à  cada  prenda  de  son  vestuari  clàssich,  à  cada 
nota  de  sas  baladas  castissas  que  's  puleix,  se  transforma 
y  à  la  fi  's  deixata  y  pert  pel  mar  insuls  y  descolorit  del 

I  parlar,  del  vestir  y  del  cantar  de  iot  arreu;  soch,  per  fi, 

dels  qui  pretenen  que,  ja  que  no  es  possible  ni  tan  sots 
lícit  en  lo  sentit  de  molts,  oposarse  à  la  torrentada  nive- 
Uadora  que  avansa  per  arrebassarho  tot,  donguin  las  lle- 
tras  y  V  art  segur  refugi  à  eixas  cosas  lan  dignas  d'  ésser 
salvadas,  à  fi  de  que  jamay  s^  enfcnzin  per  molt  que  pugi 
la  maror  de  la  tempesta  que  mouhen  sens  parar  las  insa- 
w  ciables  ansias  dels  homes. 

En  aquest  sentit,  soch  regionalista  com  vosaltres,  y 
en  la  justa  proporció,  còmplice  vostre  també  del  delicte 
de  lesa  pàtria  comú,  atribuhit  als  qut,  com  nosaltres, 
viuhen  enamorats  de  la  regió  nativa,  per  los  hospiciafis 
de  la  pàtria  gran.  Perquè  es  un  fet  notori  que,  per 
aquestos  seudo-patriotas,  vosaltres,  que  ab  rich  llinatge  é 
ilustres  casals,  en  lo  mon  de  las  Uetras  travalléu  incansa* 
bles  per  aumentar  lo  heretat  y  embellir  lo  adquirit  y, 
com  vosaltres  los  naturals  d^  ahras  regions  de  cabal  con* 
semblant  al  de  la  vostra  y  fins  los  qui  com  jo,  de  més 
.  humil  Uinatje,  portan  al  llibre  la  llum  y  V  oreig  y  'Is  pa- 


Digitized  by  VjOOQIC 


333 


noramas  y  la  manera  d'  ésser  de  la  gent,  tot  lo  que  hi  ha 
en  fi  de  més  car  y  sensible  en  la  terra  nativa  pel  cor  dels 
seus  filis;  tots,  per  un  igual,  travallém  segons  ells  pel  re- 
baixament  y  la  ruína  de  las  lletras  nacionals  y  fins  relai- 
xém  los  vincles  de  la  unitat  espanyola.  ;Brava  manera  d' 
entendre  U  patriotisme!  Tant  se  valdria  dir  que  un  cos  se 
debilita  aixís  que  ^s  fortifica  cascún  de  sos  membres,  ó 
que  res  val  un  tresor  si  no  estan  totas  sas  monedas  en- 
motlladas  ab  un  sol  encuny;  tant  se  valdria  creure,  ve- 
nint al  nostre  cas,  que  '1  sol  escalfa  ab  igual  intensitat 
per  totas  las  comarcas  espanyolas;  que,  per  ésser  una 
mateixa  la  sanch  que  portan  los  naturals  de  totas  ellas, 
iguals  son  també  Ms  temperaments,  las  inclinacions  y  las 
costums  dels  homes  de  tot  arreu;  que  llevan  iguals  fruyts 
los  plans  ressechs  d^  Andalusia  que  las  humidas  y  fron- 
dosas  campinyas  del  Nort;  que  arrela  y  creix  també  en 
las  àridas  estepas  castellanas  lo  roure  dur  dels  monts 
cantabrichs  ó  '1  faig  gegantí  del  abrupte  Canigó;  que  ^s 
semblan  de  res  vostras  alegres  sardanas  al  cante  fla-- 
menco,  al  \orcico  vascongat  ó  à  las  baladas  de  ma  terra; 
que  la  llengua  nacional  se  modula  d' igual  manera  en 
totas.  las  comarcas  espanyolas;  que,  entre  ellas,  no  n'  hi 
ha  ab  un  dialecte  peculiar  y  alguna,  com  la  vostra,,  ab 
rica  llengua  pròpia,  de  coneguda  y  antiga  avior,  y  una 
literatura  explendent  y  de  cada  dia  més  vigorosa,  filla 
Uegitima  d^  aqueixa  llengua,  y  per  rahó  d^  aquesta  cul- 
tura escepcional,  una  riquesa  en  totas  las  esferas  de  la 
especulació  humana. 

Entench,  donchs,  per  regió  en  aquest  cas,  no  ^1  tros 
de  terra  que  senyala  pera  sos  usos  especials  la  ma  arbi- 
traria de  la  geodesia  oficial,  sinó  la  comarca  que  partio- 
nau  y  afitan  las  lleys  de  la  naturalesa,  sabias  é  inmu- 
tables;  y  entench  per  millora  y  enriquiment  d'  aquesta 
comarca,  no  sols  lo  foment  y  prosperitat  de  la  matèria 
tributable  per  V  erari  públich,  si  no  també  (y  no  secun- 
dàriament) lo  cultiu  y  r  engrandiment  de  lo  que,  en  la 
mateixa  naturalesa  de  la  regió,  es  patrimoni  perdurable 


Digitized  by 


Google 


334  DISCURS   0E    GEACÏAS 


de  la  intetigencia  y  del  cor  del  poeta  y  del  artista.  Y  en- 

tenentho  aixís,  declaro  que  no  *m  cab  al  cap  la  idea  de 
que  M  trevallar  en  lo  sentit  indicat  conduheixi  al  empo- 
briment del  caudal  de  la  pàtria  comuna  en  V  ordre  lite- 
rari ni  en  cap  dels  imaginables. 

jLa  unitat  de  la  patrial  jSi^que  fora  una  bona  unitat  si 
no  tingués  altra  solidés,  altres  vincles  de  cohessió  que  la 
voluntat  d'  uns  quants  homens  que  tingan  V  ofici  de  go- 
bernarnos,  y  M  prestigi  d'  unas  quantas  clausulas  estam- 
padas  en  un  llibre  ab  lo  rètol  de  L•leys  del  Estat! 

Apurant  aquesta  matèria,  aviat  tornaria  à  veures  que 
Ms  més  grans  y  complexos  idealismes  no  son,  al  cap  d' 
avall,  altra  cosa  que  irradiacions  del  coneixement  que  's 
te  y  se  sent  d'  unaTealitat  petita.  Porgueu  un  poch  en  lo 
cervell  y  en  lo  cor  de!  soldat  que  dona  sa  sanch  per  la  in- 
dependència y  la  llibertat  de  la  pàtria,  y  no  hi  trobareu* 
à  bon  segur,  per  móvils  de  son  ardiment  y  sa  bravesa, 
simbolismes  complicats  ni  abstraccions  subtils,  sinó  la 
imatge  fidclíssima  de  tot  to  que  coneix  y  sent  y  estima: 
la  família,  la  llar,  lo  panorama  de  sa  vall,  I*  honrat  travall 
de  cada  dia,  la  festa  dels  diumenges,  lo  só  de  las  campa- 
nas  de  sa  iglesia,  sos  companys  de  goigs  y  de  fadigas.,. 
en  un  mot,  la  terra  nativa  entera  y  verdadera-  Prou  sab 
que  hi  ha  quelcom  més  alt  y  extens  ab  lo  nom  de  pàtria 
y  que  això  està  representat  per  aquella  bandera  que  '1 
guia  y  que  es  de  tots  los  qui  com  ell  combaten  per  dc- 
féndrela;  però  això,  en  lo  sentit  de  la  realitat,  li  es  des- 
conegut, tan  que,  pera  representarsho  en  la  imaginació, 
hi  gira  'Is  ulls  del  seu  cor,  y,  allavors,  veu  y  adora  la 
creu  del  campanar  descollant  sobre  las  rónegas  casetas  de 
son  llogaret.  Per  ell  alguna  cosa  aixís  y  moltas  cosas  aixís 
deuhen  ésser  la  pàtria  y  la  bandera  d'  aquesta  pàtria.  Y 
això  es  en  efecte. 

Lluny  d'  ella  y  fora  de  la  llar  paterna,  se  manifestan  a 
cada  pas  aquets  sentiments  d'  amor  a  la  pàtria  xica.  Es- 
panyols son  tots  los  comarcans  d'  Espanya  que  viuhen 
dins  la  metròpoli,  y,  no  obstant»  hi  ha  en  ella  punts  de 


JOSEPH   m/   de  PEREDA  335 

concentració  regionalista  que  s^  intitulan  «Centre  Català,» 
«Centre  Asturià,»  «Centre  Vascongat,»  «Centre  Gallego,» 
etcètera,  etc.  ^Y  qué  son  en  definitiva  aquets  centres?  Sen- 
zills pretextos  de  reunirse  ^Is  naturals  de  las  respectivas 
regions  per  conversar,  per  recomptarse  y  per  parlar  à 
tota  hora  de  la  gent  y  de  las  cosas  de  la  terra;  es  à  dir, 
pera  fer  més  comportable  la  anyoransa  de  la  pàtria  xica, 
Lluny  de  la  gran,  que  ^1  patriotisme  nacional  s^  exalta 
més  encara,  V  amor  à  la  regió  nadiva  creix  també  y  s' 
ageganta,  y  lo  que  entre  propis  era  simple  centre  d'  es- 
barjo, entre  estranys  arriba  à  ésser  institució  d'  amparo 
mütuo,  benéfich  y  fraternal. 

Heus  aquí,  per  acabar,  un  exenaplé  que  vos  toca  molt 
de  prop  à  vosaltres.  Viu  y  palpitant  està  encara  en  la 
memòria  dels  que  ja  tenim  cabells  blanchs  lo  recort  d' 
aquella  epopeya  nacional  portada  à  gloriós  f(  en  terra 
africana,  perquè  aytal  esfors  reclamava  Y  honra  de  la 
bandera  espanyola  als  descendents  d6ls  incansables  bata- 
lladors que,  durant  sigles  y  sigles,  lluytaren  per  la  recon- 
quista de  la  independència  de  la  pàtria.  Be  pot  dirse  que 
tota  Espanya  passà  V  estret  de  Gibraltar  en  aquella  so- 
lemne ocasió:  los  uns  ab  las  armas,  los  altras  ab  lo  cor  y 
'1  pensament.  Catalunya,  que  ja  tenia  copiós  contingent 
de  soldafs  en  V  exèrcit  expedicionari,  volgué,  pogué  y  sa- 
pigué  distingirse  en  aquest  esclat  formidable  de  ver  pa- 
triotisme espanyol.  Armà  à  despesas  sevas  un  galàn  estol 
de  catalans;  y,  equipats  «à  la  catalana»  de  la  espardenya 
à  la  barretina,  los  envià  à  terra  de  moros  à  batres  ab  ells 
per  la  glòria  y  V  honor  de  la  pàtria  espanyola,  que  era 
també  la  llur.  No  era  pas  empresa  fàcil  senyalarse  per 
valent  entre  aquella  munió  de  soldats  vaierosos;  y,  no 
obstant  un  dia  esdevingué  en  que  M  pit,  la  abnegació  y  V 
heroisme,  ja  prou  acreditats,  de  la  legió  catalana,  arribà 
à  lo  sublim.  Fou  quan  un  dels  capdills  del  exèrcit,  també 
català,  signant  als  legionaris  lo  punt  de  més  perill  en  la 
desesperada  brega,  los  arengà  en  vostra  llengua:  la  llen- 


^'^ 


Digitized  by 


Google 


•v^«^ 


3ò6  DISCURS   DE   GRACIAS 


gua  de  tots  ells.  La  arenga,  aixís,  caygué  en  lo  cor  d' 
aquells  héroes  com  lo  foch  demunt  la  pólvora. 

Pochs,  ben  pochs  d'  ells  tornaren  vius  de  la  batalla 
després  del  triomf.  Al  presentar  aquells  restos  gloriosos 
lo  capità  que  Ms  manava  al  capdíll  català,  que'ls  saludava 
ab  respecte,  fins  després  d'  haver  sigut  ell  llur  exemple  y 
llur  gufa  en  la  sagnosa  jornada,  li  digué  aquellasparaulas 
memorables  que  per  mi  no  han  tingut  semblant  en  llen- 
gua d'  héroe  llegendari:  encare  'n  quedan  per  una  altra 
vegada. 

(H'l  hà,  ni  pot  haverhi  res  més  hermosament  espanyol 
que  aquets  fets  y  aquestas  ditas,  originats  no  obstant,  d' 
un  moviment  íntint  y  generós  del  esperit  regionalista? 

Donchs  bé,  y  valga  això  de  coronament  substancial 
de  mos  propòsits:  pretendre  que  aquest  noble  sentiment, 
que  s*  imposa  al  cor  humà  en  tots  los  actes  de  la  vida  so- 
cial,  no  ^s  reílexi  al  ménos  en  las  Uetras  y  en  las  arts,  es 
lo  que  à  m(  ^m  sembla  delicte,  no  sols  de  lesa  pàtria,  sinó 
de  lesa  cultura,  de  lesa  familia,  de  lesa  humanitat. 

Totas  las  reflexions  procedents  que  han  de  semblar- 
vos,  y  en  efecte  son  trivials  en  extrem,  se  m'  han  escapat 
de  la  ploma,  no  com  arguments  en  contra  dels  que  usa  'I 
centralisme  perfídiós,  sinó  com  exposició  breu  y  sumaria 
del  meu  modo  de  veure  y  de  sentir  en  aquest  plet,  tan  so- 
mogut à  darrera  hora,  y  ünich  títul  que  m'  aventuro  à 
exhibir  en  disculpa  de  mon  atreviment  al  aceptar  lo  lloch 
ab  que  se  m^  es  brindat  en  aquest  Consistori  y  T  encà- 
rrech  de  regraciarvos  en  son  nom  pel  reals  y  lluhiment 
que  haveu  donat  ab  vostre  concurs  à  aquesta  solemnitat 
tradicional  de  las  Lletras  Catalanas. 

Deu,  donchs,  per  ofert  lo  present  tribut,  gentil  regina 
d'  aquest  torneig  de  paladins  del  Gay-Saber,  digníssimas 
autoritats  y  corporacions,  hermosas  damas  y  tots  quants 
honrau  ab  vostra  presencia,  aquest  lloch  ab  nobilíssim 
sentiment  d'  amor,  à  las  festas  civilisadoras  de  ia  inteli- 
gencia  y  de  la  pau. 


I  ^  Digitized  by  ViiOOQIC 


337  JOSEPH   M.*   DE   PEREDA 

Y  cumplert  ja  aquest  deber,  permeteume  tois  que  uti- 
lisi  la  favorable  ocasió  ab  que  la  sort  me  brinda  en  aquest 
instant,  per  primera  y  potser  única  volta  de  ma  vida, 
pera  satisfer  un  dels  més  vius  dalés  del  meu  cor:  lo  de 
saludar  fraternal  y  carinyosament  en  vosaltres,  y  en  nom 
també  de  las  Lletras  montanyesas  y  de  tots  mos  conte- 
rranis  noblement  envejosos  de  vostra  prosperitat,  lo  re- 
naixement gloriós  de  vostra  literatura  riquíssima,  à  la 
gran  ciutat,  regina  del  Mediterrani,  empori  de  cultura  y 
de  las  arts  industrials  y  al  poble  tot  de  Catalunya,  al  po- 
ble artista,  per  excelencia  inteligent  y  travallador,  honra 
y  glòria  d'  Espanya. 

He  dit. 


Digitized  by  ViiOOQIC 


\ 


Digitized  by 


Google 


TAULA 


Plana. 

Convocatòria ,     .  *  .  27 

Llista  de  las  composicions  rebudas 33 

Acta  de  la  festa 37 

Discurs  del  primer  tinent  d*  Alcalde  de  Barcelona,  D.  Do- 
mingo Martí  Gofau 43 

Discurs  del  President  del  Consistori,  D.  Ramon  Picó  y 

Campamar 47 

Elogi  fúnebre  de  D.  Anton  de  Bofarull,  per  D.  Ramon  Picó 

y  Campamar 7q 

Memòria  del  Secretari  del  Consistori,  D.  Ernest  Moliné  y 

Brases 81 

L' Aglenya,  de  D.  Ramon  Masifern, gi 

A  les  velleses,  de  Dona  Dolores  Moncerdé  de  Macià.    .     .  io5 

Mar  enfora,  de  D.  Claudi  Planas  y  Font 109 

Castellans  de  Catalunya,  de  D.  Joseph  Martí  y  Folguera.  .  ii5 

La  Comptesa,  de  autor  anònim 119 

Lo  sentiment  de  la  Pàtria,  de  Dona  Dolors   Moncerdé 

de  Macié i23 

Penediment,  de  D.  Martí  Genis  y  Aguilar 129 

Dormint,  dt  D.  Emili  Coca  y  Collado i33 

E  vivo  la  pas!,  de  D.  Lluís  Charrasse iS? 

N*  Huguet  d'Ampurias,  de  D.  Francesch  übach  y  Vi- 
nyeta   141 

Pere  Joan  Ferrer,  de  D.  Francesch  Carreras  y  Candi.    .    .  149 

Discurs  de  Gracias  de  Joseph  M.A  de  Pereda 33 1 


Digitized  by  ViiOOQIC 


ERRADA  NOTABLE 


Eti  la  ptaoa  83  ritUa  3i  dïu:  De  las  56  poesias  que  aspiravan 
d  aquest  premi  que  7  Consistori...  y  deu  dir:  56  poesias  aspiravan 
d  aquest  premi  que  '/  Consistori  . . 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


Digitized  by 


Google 


illllllliili 

3  2044  035  991   439 


'^P^^-ï-••^^ir• 


r 


I 


Digitized  blGoOgle 


\\<^ 


'OM^ 


x^^ 


.4<i- 


^^^ 


ï'kv