This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project
to make the world's books discoverable online.
It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for
personal, non-commercial purposes.
+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web
at |http : //books . google . com/
i/':*'"'!^
fT^
I
> /
yFfZvmT^
J^arbarïi íÍDllrgr Htbraro
UtOM TMK
SALES FUND
H^tuhlbhcd ««dcf the wiil c^f FkaNUs Saí.6S. Instrudcn
in Hui'.rafd Cnlïèí^ iStú-ïS54- ^^''^ ^'"^ ^"^"^
tJic íncoínt U» be «pcndüd fnr booki» *' m thc
Síwiish Uiiguagc or for hook» íUw»-
tTtttivc of Sptnish hlBtory
rtnd libenïturc."
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Digitized by
Google
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Digitized by
Google
Digitized by
Google
JOCHS FLORALS
DB
BARCELONA
ANY XLVIII DE SA RESTAURACIÓ
MCMVI
BARCELONA
Estampa La Rbnaixbnsa
MCMVI
Digitized by
Google
PR
(^í r ^x c^ . ♦^ í
'- / í.
Digitized by
Google
JOCHS FLORALS
DR
BARCELONA
CONSISTORI DE MCMVI
MANTENEDORS*
Rvnt. D. Miquel Costa y Llobera, President.
D. Ferran Agulló y Vidal.
O. Lluís B. Nadal.
D. Joseph Pous y Pagès.
D. Joaquim Miret y Sans.
D. Geroni Zanné.
D. Pompeu Creuhet, Secretari.
REYNA DE LA FESTA
Srta. D.^ CARME AMAT Y MATAS
Digitized by
Google
EX-MANTENEDORS^')
Abadal
Ramon de
M. 1898
; Aguiló y Fuster
Marian
P. 1837, 1833-
M. 1862. 1874,
1885
Alcover
Antoni M."
M. 1905
Alió
Francisco
M. 1892
rAlmirall
Valentí
P. 1886
Almirall y Forasté
Joan
S. 1895-M. 1896
Amer
Miquel V.
M. 1859, 1864, 1871, 1885
vAngelon
Manuel
M. 1862, 1872
jAnglasell
Manuel
M. 1865
tAnglora
Eussebi
M. 1859
jArabia y Solanas ,
Ramon .
M. 1837
I Argullol y Serra
Joseph de
M. 1871
Arnau
Joseph M.^
M. 1869, 1887
Aulestia y Pijoan
Antoni
M. 1875, IGOO
^-Balaguer
Víctor
P. 1868-S. 1862-
M. 1859, 1865,
1835
vBalaguer y Merino
Andreu
M. 1877
;-Balari y Jovany
Joseph
P. 1894-M. 1875
Barallat y Falguera
Celestí
M. 1864, 1875
Baró
Teodor
M. 1893
Barrés
Maurici
M. 1895
Bartrina d Aixemús
Francisco
M. 1885, 1894
Bassegoda y Amig6
Bonaventura
S. 1839-M. 1890
Bassegoda y Amigo
Ramon E.
M. 1837
fBastús
Vicents J.
M. 1860
fBergnes
Antoni
M. 1861
Bertran
Felip
M. 1868
^Bertran y Bròs
Pau
M. 1836
7 Blanch y Cortada
Adolf
P 1869-S. 1860
M. 1865, 1875,
1878
Blanch y Piera
Joseph
S. 1876-M. 1877
tBofaruU
Antoni de
P. 1865-S. 1859, 1885-
M. 1876, 1884
Boix
Vicents
M. 1877
Bori y Fontestà
Antoni
S. 1905•M. 1904
Botet y Sisó
Joaquim
M. 1889, 1904
; Braflas
Alfred
M. 1895
(0 Abreviatures: f Mort.
— M.^ Mantcncdor.— ]
P. Prcsideni.-S. Sccrdari. •
-Los
noms en lletra tersaleta son de Mesires en Giiy saber.
Digitized"by
Google
ANY 1906
7
ïBriz
F. Pelay
P. 1875
Brossa y Sangerman
Víctor
M. 1902
Erugues
Cassimir
M. 1894
iBrunet y Bellet
Joseph
M. 1897
Cabot y Robira
Joaquim
S. 188R.M. 1889
tCalvet
DamAs
S. 1864-
M. 1865, 1876, 1879
Campion
Arthur
M. 1891
;- Camps y Fabrés
Antoni
M. 1864, 1873, 1874
Capmany
Antoni de P.
M. 1891
Casades y Gramatxes
Pelegrí
S. 1898-M. 1899
Casellas
Raymond
M. 1896
tColl y Vehí
Joseph
M. 1862. 1874
COLLELL Y BaNCELLS
Jaume
P. 1837-S. 1875
7 Cornet y Mas
Gayetà
M. 1836
iCoroleu
Joseph
S. 1872-
M. 1875, 1878, 1893
tCortada
Joan
P. 1864-M. 1859
iCutchet
Lluís
P. 1876-M. 1861
Denk
Otto
M. 1894
Domènech y Montaner
Lluís
P. 1895-M. 1881
Duran y Bas
Manuel
P. 1884
Duran y Ventosa
Lluís
S. 1897-M. 1898
Echegaray
Joseph de
M. 1896
Estanyol y Colom
Joseph
M. 1895
fEstorch y Siqués
Pau
M. 1861
t Falguera
Fèlix M.^
M. 1872
Fames
Sebastià
S. 1890-M. 1891
iFeliu y Codina
Joseph
M. 1882
tFerrer
Joan B.
M. 1832
iFerrery Bigné
Rafel
M. 1871
Feu
Joseph L.
M. 1861
l-Flotats y Comabella
M.
M. 1860
Font de Rubinat
Pau
M. 1892
tFontanals del Castillo
Joaquim
M. 1875
i Fonts
Marian
M. 1837
7F0Z
Brauli
P. 1865
Franquesa y Gomis
Joseph
P. 1903-S. 1831-
M. 1885, 1893, 1901
Qolvany y Parladé
Joseph
M. 1905
Gallard
Arthur
M. 1882
tGallissà
Antoni
S. 18&S-M. 1897
tGay
Narcís
M. 1864
íGebhardt
Víctor
S. ISeS-M. 1868
Genis y Aguilar
Martí
M. 1890
tGirbal
Enrich C.
M. 1876
Güell y Bacigalupi
Eussebi
P. 1900
Digitized by
Google
6
Guimerà
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Iglesias
llllas y Vidal
ïixart y Moragas
fLabaila
. Laporta
Laporta
tLarrosa
fLasarte
; Letamendi
Llanas
tLlausàs
vLlobet y Vall-llosera
tLlorens y Barba
Llorente
•riVlaftéy Flaquer
Maragall
tMartí
Martí y Folguera
1 Masferrer y Arquimbau
j-Maspons y Labrós
fMaspons y Labrós
Masriera
Massó y Torrents
Matheu
Menendez Pelayo
tMestres
ïMilà y Fontanals
Millet y Pagès
fMiquel y Badia
fMiró
Moliné y Brases
Montoliu
tMontserrat y Archs
Moragas
Morera
1 Morera
tMoryades y Gili Exm. y Iltin.
iMuns
Murguía
vNanot-Retiart
Oliver
Oloriz
Oller
Àngel
Ignasi
Joan
Joseph
Jacinto
Jacinto
Miquel
Gregori A.
Manuel
Joseph de
Albert
Joseph
P. A.
Xavier
Teodor
Joan
Joan
Miquel A.
Joseph
Francesch
F ranci SCO
Marian
Joseph
Jaume
Francesch
Marcel í
Salvador
Manuel
Lluís
Francisco
Ignasi R.
Ernest
Manuel de
Joan
Vicents de
Enrich
Francisco
Joseph
Francisco
Manuel
Pere
Miquel S.
Hennili de
Narcís
P. 1889-S. 1878
M. 1879, 1888
M. 19ül
P. 1862
S. 1885-M. 1886
M. 1868
M. 1831
M. 1905
M. 1864
S. 1861 -M. 1879
P. 1872
M. 189S
M. 1862
M. 1860
M. 1871
P. 1880-M. 1866
M. 1860
M. 1897
M. 1862
M. 1899
M. 1874
P. 1897-S. 1867-
M. 1868, 1887
M. 1885
M. 1884
M. 1899
P. 1902-S. 1880-M. 1888,
M. 1888
M. 1870
P. 1859, 1883-M. 1865
M. 1899
S. ISeS-M. 1889, 1877
M. 1870
S. 1892-M. 1893
S. 1901
S. 1871-M. 1872
M. 1904
M. 1900
M. 183(5
P. 18)3
M. V8{>5
M. 1890
M. 1874
M. 18^7
M. 1895
P. 1896-S. 1881 -M. 18S2
Digitized by
Google
ANY 1906
Palau y de Huguet
vPascual y Casas
Pau
Pella y Forgas
tPepratx
fPereda
Permanyer
Permanyer
■; Permanyer y Tuyet
Picó y Camp amar
Pin y Soler
Pirozzini
vPi y Margall
Planas y Font
vPons y de Fuster
tPoNS Y Gallarza
Pons y Massaveu
Puig y Cadafalch
tPuiggarí
vQueroI
Querol
Quintana
i Ramon y Vidal es
TRenyé y Viladot
Reventós y Amiguet
iReynals y Rabassa
Ribot y Serra
Riera y Bertran
Rierola
Riquer
tRobert
Roca
tRoca y Comet
tRoca y Farreras
tRoca y Florejachs
Roca y Roca
Rocamora
Romaní y Puigdengolas
f Ros de Olano
+R0SSELLÓ
vRosselló
Roure
Rubió y Lluch
ïRüBió Y Ors
Joseph de
S. 1870-M. 1871
Eussebi
S. 1863
Fco. Manel
M. 1835
Joseph
M. 1879
Justin
M. 1884
Joseph M.^deM. 1892
Joan J.
P. 1891-M. 1839
Ricart
M. 1901
Francisco
P. 1880
Ramon
P. 1862
M. 1881,
1888. 1900
Joseph
M. 1892
Carles
S. 1832-M. 1835
Francisco
P. 1901
Claudi
S. 1899-M. 1900
Lluís G. de
P. 1361
Joseph Lluís P. 1870, 1878-
M.
1839, 1883
Joan
M. 1833
Joseph
S. 1893
Joseph
M. 1870
Vicents W.
P. 1835-M. 1872
Ferran de
M. 1904
Albert de
P. 1874-M. 1873
Jaume
M. 1895
Frederich
M. 1894
Isidro
M. 1889
Estanislau
P. 1871
Manuel
M. 1905
Joaquim
P. 1904.S. 1877-
M. 1870, 1878. 1900
Francesch
M. 1897
Alexandre d€
í M. 1898
Robert
S. 1836-M. 1867
Joseph M.*
M. 1902
Joaquim
M. 1860
Narcís
M. 1879
Lluís
M. 1835, 1873
Joseph
S. 1875-M. 1869,
1876
Manuel
S. 1894-M. 1895
Francisco
P. 1898.M. 1867
Antoni
P. 1877
Geroni
P. 1873-M. 1865,
1883
Pere de
S. 18e9-M. 1870,
1876
Conrat
M. 1880
Antoni
M. 1884
Joaquim
P. 1890•M. 1859,
1861
Digitized by
Google
10 JOCHS
FLORALS DE BARCELONA
RusiAol
Jaume
M. 1894
iSagarminaga
Fidel de
M. 1889
tSala
Felip Jacinto M. 1868 |
Saleta
Honorat de
M. 1884 1
i Sans y Guitart
Pau
S. 1887-M. 1883
tSardà y Lloret
Joan
S. 1874-M. 1830
Sellarés
Ferran
M. 1872
-; Serra y Campdelacreu
Joseph
M. 1893
Serra y Pagès
Rossendo
S. 1905
fSerraclara
Gonzalo
P. 1879-M. 1877
vSiscar
Ramon de
M. 1880
tSitjar y Bulcegura
Joaquim
M. 1867
tSOLER Y HüMBERT
Frederich
P. 18^-M. 1863, 1878
tSubirana
Joseph
M. 1835
Tell y Lafont
Guillem A.
M. 1902
Thos y Codina
Silvino
M. 1836
i Thos y Codina
Terenci
M. 1863
Tobella
Francisco X.
M. 1891
Torras
Cèsar A.
S. 18S6-M. 1887
Torras y Bages Iltm. yRvdm. Joseph
P. 1899
Torres y Reyetó
Jacinto
M. 1881, 1891, 1901
Torroja
Bernart
M. 1887
Tourtoulon
Carles de
M. 1883
Trullol y Plana
Sebastià
S. 1900-M. 1901
Ubach y Vinyeta
Francesch
P. 1905-M. 1878
Urgell
Modest
M. 1902
Vallès y Ribot
Joseph M.*
M. 1885
tValls
Pau
P. 1866
Valls y Vicens
Joseph M.'^
M. 1890
tVayreda
Marian
M. 1902
Verdaguer
Àlvar
M. 1880
tVERDAGUER
Jacinto
P. 1831-M. 18S9, 1888
Verdaguer y Callis
Narcís
S. 1891-M. 1892
tVidal y Valenciano
Eduart
M. 1866
Vidal y Valenciano
Enrich X.
M. 1890
iVidal y Valenciano
Gayetà
M. 1867
tVilanova
Emili
S. 1879-M. 1880, 1901
Vílaregut
Salvador
S. 1901-M. 1902
Digitized by
Google
EX-REYNES DE LA FESTA
1859 t
Donya
1860-}
»
1861 •;
»
1862 r
y>
1863
S. A
1864 V
Donya
1865 7
»
1866
»
186r
»
1868
»
1869
»
1870
»
1871
»
1872
»
1875
Excma. Sra.
»
1874
»
1875
1876
»
1877
»
1878
Excma. Sra.
»
1879
»
1880
»
1881 7
litre. Sra.
»
18RÍ^
»
1883
»
1884
»
1885
»
1886
»
1887
»
1888
S. M.
»
1889
»
1890
Excma. Sra.
»
1891
»
1892
»
1893
»
1894
»
Maria Mendoza de Vives.
Elisea Lluch de Rubió.
Carme de Bofarull.
Maria Josefa Massanes de Gonzàlez.
la Sereníssima Sra. Duquesa de Mont-
pensier,
Victoria Penya d'Amer.
Elena Cavaller de Roca.
Manuela Luna Méndez de Vigo.
Dolors Llopart de Muns.
Carme Mercader.
Mercè Estrada.
Franciscà Nanot Renart.
Antònia Sacanella de Blanch.
Maria Ubert.
Oriola de Quintana y Serra.
Antònia Ubach y Gutiérrez.
Rosa Pigrau.
Emilia Palau y Gonzàlez de Quijano.
Josefina Sabater d'Aldavert.
Carme Cendra de Domingo.
Teresa de Gasset.
Clotilde Paris.
Dolors Caballero de Mercader, Comtesa de
Bell•lloch,
Aurea Cíavé de Ferrer.
Josefa Salvat d'Onyós.
Irene Archer de Sanromà.
Isabel López de Güell.
Rosa Marquès de Uyà.
Dolors de Carles de Robert.
Maria Cristina d'Absburg-Lorena, Revna
Regent d'Espanya, Comtesa de Barce-
lona,
Maria Assumpta Sabé de Brosa.
Lluïsa Goldman de Fastenrath.
Isabell Güell y López.
Franciscà Bonnemaison y Farriols.
Maria del Carme Joval.
Lluisa Llorach y Dolsa.
Digitized by
Google
12 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
1895
1896
Excma. Sra.
1897
Senyoreta
1898 1
»
1899 7
»
1900
Senyora
1901
litre. Sra.
1902
1903
1904
1905
Donya Elissa Planas y Font.
» Maria del Pilar de Puig de Fonsdeviela,
Marquesa de la Torre.
» Maria Oller y Rabassa.
» Maria Permanyer y Permanyer.
» Pilar de Febrer y Cunill.
» Teresa Novellas de Molins de Teli.
» Pilar de Sarriera, Marquesa de Puerto
Nuevo.
» Maria de la Concepció Picó de Riera.
» Rosa M. Pratjusà de Villar.
» Clara Noble de Maragall.
» Pelegrina Benet d'Àlandi.
MESTRES EN GAY SABER
tExcM. Sr. d. Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de 1861,
íD. Geroni Rosselló^ proclamat en 4 de Maig de 1862,
•\ » Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig de 1863,
\ » Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de 1866.
7 » JosEPH Lluïs Pons y GAJLi.ARZAy proclamat en 5 de Maig de 1867,
t » Adolf Blai^ch y Cortada, proclamat en 3 de Maig de 1868,
t » Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de 186 9.
Mossèn Jaume Collell y B ancells, proclamat en 7 de Maig de 1871
fD. ThomAs Forteza, proclamat en 5 de Maig de 1873,
» Francesh Ubach y Vinyeta, proclamat en 3 de Maig de 1874,
f » Frederich Soler y Humbert, proclamat en 2 de Maig de 1875,
» Àngel GuimerA, proclamat en 6 de Maig de 1877,
i* » DamAs Calvet, proclamat en 5 de Maig de 1878.
IMossEN Jacinto Verdaguer, proclamat en 2 de Maig de 1880,
D. JosEPH Franquesa y Gomis, proclamat en 6 de Maig de 1883,
» Ramon Picó y Camp amar, proclamat en 3 de Maig de 1885,
t » Therenci Thos y Codina, proclamat en 1 de Maig de 1887,
» Joaquim Riera y BertrAn, proclamat en 11 de Maig de 1890,
» Jacinto Torres y Reyktó, proclamat en 11 de Maig de 1890,
» JosEPH Martí y Folguera, proclamat en 8 de Maig de 1892.
» FerrAn Agulló y Vidal, proclamat en 7 de Maig de 1893,
\ » Anicet DE Pagès de Puig, proclamat en 3 de Maig de 1896,
» Francesch Matheu y FoRSEL•iJSy proclamat en 2 de Maig de 1897
» Guillem August Tell y Lafont, proclamat eu 6 de Maig de 1900
Mossèn Miquel Costa y Llobera, proclamat en 11 de Novembre de
1902.
D. Joan Maragall y Gorina, proclamat en 1 de Maig de 1904,
» Arthur Masriera y Colomer, proclamat en 7 de Maig de 1905,
Digitized by
Google
AUTORS PREMIATS
Any
Aotor
Premi
1859
D." Isabel Víllamarnix
Fïor natural
»
» Victoria PeSa
Accèssit
»
D. Albert de Quintana
ídem
»
» Damas Calvet
Engiantina d'or
»
« Salvador Estrada
Accèssit
»
* Adolf Blanch
ídem
»
» Ídem
Viola d'or y argent
»
» Marian Fonts
Accèssit
»
* Manuel Lasarte
ídem
»
» ANTaNi Camps y Fabrés
Extraordinari
»
» Guillem Forteza
ídem
»
* Salvador Estrada
ídem
186*
D. SiLviNo Thos y Csdina
Flor natural
»
* Víctor Balaguer
Accèssit
>
» Marian Fonts
ídem
»
* Joaquim Rubió y Ors
Englantina d'or
»
* Albert de Quintana
Accèssit
»
* JosEPH Coroleu
ídem
»
» Marian Fonts
Viola d or y argent
»
» Joaquim Rubió y Ors
Accèssit
»
* Lluís Roca y Florejachs
ídem
»
» Víctor Balaguer
Extraordinari
I8él
D. Antoni Camps y Fabrés
Flor natural
»
» Antoni de Bofarull
Accèssit
»
» Terenci Thos y Codina
ídem
»
» Víctor Balaguer
Englantina d'or
»
» Antoni de Bofarull
Accèssit
»
» Qeroni Rosselló
Extraordinari
»
D.** Isabel de Villamartin
Viola d'or y argent
»
D. Víctor Balaguer
Accèssit
»
» Antoni Camps y Fabrés
ídem
»
» Víctor Balaguer
Extraordinari
1862
D. Geroni Rosselló
Flor natural
»
» Teodor Llorente
Accèssit
»
p Terenci Thos
ídem
»
> Geroni Rosselló
Englantina d or
»
* Antoni Camps y Fabrés
Accèssit
»
» Terenci Thos
ídem
Digitized by
Google
14
JOCHS FLORALS DE BARCELONií
L
Any
Atttor
Premi
1862
D. Joaquim Rubió y Ors
Vio/a (Tor y argent
>
» DamAs Calvet
Accèssit
»
» Antoni Camps y Fabrés
ídem
»
» Joaquim Rubió y Ors
Extraordinari
»
» Terenci Thos
Accèssit
V
» Genís Domingo Reventós
ídem
»
» JosEPH Lluís Pons y Gallarza
Extraordinari
»
* Lluís Roca y Florejachs
Accèssit
1863
D. Damas Calvet
Fiar natural
»
» Lluís Roca
Accèssit
»
» PRANCESCH PeLAY BrIZ
ídem
»
» Joaquim Rubió y Ors
Englantina d'or
»
» Antoni de Bofarull
Accèssit
»
» Antoni Camps y Fabrés
ídem
»
» Ídem
Accèssit a la Viola
»
» Marian Fonts
Accèssit
»
» Lluís Roca
Extraordinari
»
» Joaquim Rubió y Ors
Accèssit
»
> Lluís Roca
Extraordinari
»
» Antoni de Bofarull
Accèssit
»
» Joaquim Rubió y Ors
Extraordinari
(Treball en prosa)
»
» Gayeta Vidal
Id, Id,
1864
D. Marian Aguiló y Fuster
Flor natural
»
» Lluís Roca y Florejachs
Accèssit
»
» Jordi (pseudònim)
ídem
»
» Terenci Thos y Codina
Englantina d'or
»
» E. T. DE M.
Accèssit
»
» Antoni de Bofarull
ídem
»
» Lluís Roca y Florejachs
Viola d'argent
»
* Jordi Dos accèssits a la Viola
»
» Lo CANSONER DE MiRAMAR
Extraordinari
»
D.* Rosa Anaïs Roümanille d'Avignon
Accèssit
;>
D. E. T. DE M.
ídem
»
» Antoni de Bofarull
Extraordinari
»
D.^ María Josefa Massanes de QonzAlez
ídem
»
D. Terenci Thos y Codina
Premi de prosa
»
» Antoni de Bofarull
Extraordinari
1865
D. Francesch Pelay Briz
Flor natural
»
* Miquel Zav aleta
Accèssit
»
» JosEPH Lluís Pons y Gallarza
Englantina d'or
>
* TomAs Aguiló
Accèssit
»
» Jacinto Verdaguer
ídem
»
^> Miquel VictoriA Amer
Viola d'or y argent
»
» Jacinto Verdaguer
Extraordinari
Digitized by
Google
ANY 1906
15
A>y
D.
Autor
Premi
ISé5
Manuel MilA y Fontanals
Extraordinari
»
D.
* Victoria Pe^a d'Amer
Ídem
I8M
D.
Marian Aguiló y Fuster
Flor natural
»
»
Damàs Calvet
Accèssit
»
Anònim
ídem
»
»
Lluís Pons y Gallarza
Englantina d'or
»
»
Antoni Camps y Fabrés
Accèssit
»
»
Jacinto Verdaguer
ídem
»
»
Marian Aguiló y Fuster
Viola d'or y argent
»
n
Jacinto Verdaguer
Accèssit
»
V
Joan Montserrat y Archs
ídem
»
»
GayetA Vidal
Extraordinari
»
»
Francisco Muns
ídem
»
>>
Antoni de Bofarull
ídem
»
»
Francesch Ubach y Vi?íyeta
Accèssit
»
»
Jacinto Verdaguer
ídem
ISé7
D.
JosEPH Lluís Pons y Gallarza
Flor natural
)>
>>
Armengol de Montsech
Accèssit
»
»
Pere d'AlcAntara Penya
ídem
»
i>
Adolf Blanch y Cortada
Englantina d'or
»
»
Joseph Lluís Pons y Gallarza
Accèssit
»
»
DamAs Calvet
ídem
»
)>
TomAs Aguiló
Viola d'or p argent
»
»
Miquel VictoriA Amer
Accèssit
»
»
Adolf Blanch y Cortada.
ídem
)>
»
Ídem
Extraordinari
» ^
»
Pere d'AlcAntara Penya
Accèssit
»
»
Joseph Lluís Pons y Gallarza
ídem
»
»
Antoni Molins y Sirera
Extraordinari
í>
»
Ramon Picó y Camp amar
Accèssit
»
»
Antoni de Bofarull
ídem
»
»
Joseph de Palau y d'Huguet
Extraordinari
»
^
Guillem Forteza
Accèssit
»
*
Joaquim Riera y Bertran
ídem
I8é8
D.
Adolf Blanch y Cortada
Flor natural
»
»
Pere Antoni Ventalló
Accèssit
»
»
Gabriel Maura
ídem
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
Englantina d'or
»
»
Joseph Roca y Roca
Accèssit
»
/>
Ramon Picó y Campamar
ídem
»
»
Francesch Pelay Briz
Accèssit a la Viola
»
»
Fèlix Pizcueta
ídem
»
*
Pere d'AlcAntara Penya y Nicolau
Extraordinari
»
»
Ramon Picó y Campamar
Accèssit
»
»
Antoni Camps y Fabrés
ídem
Digitized by
Google
16
Any
JOCHS FLORALS DÉ BARCELONA
Autor
Premi
1868 D. Víctor Gebhardt
» » Joaquim Riera y Bertran
1869 D. Francrsch Pelay Briz
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» » Damàs Calvet
» * Jaume Collell, Pbre.
» » Albert de Quintana
* » Francesch Pelay Briz
» » Francesch Ubach y Vinyeta
i> » Francesch Pelay Briz
^ » Anicet de Pagès de Puig
» » Jaume Collell y Bancells, Pbre.
» » TomAs Forteza
> » Francesch Ubach y Vinyeta
» * Joaquim Riera y Bertran
1870 D. Jaume Collell, Pbre.
»> » Ramon Picó y Campamar
j^ * Bartomeu Ferra
» » Albert de Quintana
» » TomAs Forteza
» » Pere Antoni Ventalló
» » Cançoner de Vilatort
» Anònim
i> » Jaume Collell, Pbre.
» » DamAs Calvet
» » Pere Nanot Renart
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» » Ramon Picó y Campamar
» Anònim
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» Anònim
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» >> Anicet de Pagès y de Puig
» » Antoni Molins y Sirera
.> »> JosEPH Roca y Roca
1871 D. Francesch Pelay Briz
» » Ramon Picó y Campamar
» » Bartomeu FerrA y Perelló
» » Jaume Collell y Bancells, Pbre.
» » Antoni Camps y Fabrès
» V* Frederich Soler
/) ^ TomAs Forteza
» » JosEPH Martí y Folguera
» * Anicet de Pagès de Puig
Extraordinari
(Treball en prosa)
Id, Id.
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem
ídem
Viola d'or y argent
Accèssit
ídem
Extraordinari
2 accèssits a idem
Accèssit a idem
Flor natural
Accèssit
Idem
Englantina d'or
Accèssit
Idem
Accèssit a la Viola
Idem
Extraordinari
Accèssit
Idem ^
Extraordinari
Accèssit
Idem
Exraordinari
Accèssit
Idem
Extraordinari
Accèssit
Idem
Flor natural
Accèssit
Idem
Englantina d'or
Accèssit
Idem
Viola d'or y argent
Accèssit
Idem
Digitized by
Google
ANY 1906
17
Aoy
Autor
Premi
1871
D.
TomAs Forteza
Extraordinari
»
»
Pere d'AlcAntara Penya y Nicolau
Accèssit
»
»
Matheu Obrador y Bennassar
Ídem
»
»
JosEPH Martí y Folguera
Extraordinari
»
»
JOSEFH TaRONJÍ Y CoRTÉS
2 Accèssits
1«72
D.
Frederich Soler
Flor natural
»
>
Francesch Ubach y Vinyeta
Englantina d'or
»
»
Pere d'AlcAntara Penya
Accèssit
»
D
Felip Pirozzini y Martí
ídem
»
»
JosEPH Martí y Folguera
Extraordinari
»
»
Antoni de Bofarüll
ídem
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
»
JosEPH Martí y Folguera
Accèssit
»
)>
JosEPH Argullol y Serra
ídem
»
»
Joseph Martí y Folguera
ídem
187J
D.
TomAs Forteza
Flor natural
»
D.
® Victoria Penya d'Amer
Accèssit
i»
D.
, Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
*
Tomàs Forteza
Englantina d'or
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
»
»
Joan Nebot y Casas
ídem
»
»
Jacinto Verdaguer, Pbre.
Viola d'or y argent
»
»
Anicet de Pagès de Puig
Accèssit
*
»
Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
»
Joseph Martí y Folguera
Extraordinari
»
»
Francesch Matheu y Fornells
Accèssit
»
»
Isidro Reventós y Amiguet
Extraordinari
»
»
Anicet de Pagès de Puig
Accèssit
»
»
Isidro Reventós y Amiguet
ídem
»
»
Jacinto Verdaguer, Pbre.
Extraordinari
»
»
Francesch M\theu y Fornells
Accèssit'
V
»
Ramon Picó y Campamar
Extraordinari
»
»
TomAs Forteza
Accèssit
»
*
Bartomeu FerrA
ídem
1874
D.
Francesch Ubach y•Vinyeta
Flor natural
»
*
Francesch Matheu y Fornells
Accèssit
»
»
Felip Pirozzini y Martí
ídem
»
»
Ramon Picó y Campamar
Englantina d'or
»
»
C. D. M.
Accèssit
»
»
Matheu Obrador y Bennassar
ídem
»
»
Jaclnto Verdaguer, Pbre.
Viola d'or
»
»
Miquel Costa y Llobera
Accèssit
*
»
Anicet de Pagès de Puig
ídem
»
»
Isidro Reventós y Amiguet
Extraordinari
»
2>
Ídem
ídem
3
Digitized by
Google
18
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Aoy
D.
Autor
Premi
1874
Antoni Aulestia y Pijoan
Extraordinari
1875
D.
Frederich Soler v Humbert
flor nataral
»
»
IsiDRO Reventós y Amiguet
Accèssit
»
»
Emili Coca y Collado
ídem
»
»
Frederich Soler y Humbert
Englantina d'or y argent
J>
»
Ídem
Accèssits (L^ry 2.^)
»
»
Anicet de Pagès de Puig
Viola d'or y argent
»
»
Ídem
Accèssit
»
»
Jacinto Torres y Reyetó
ídem
»
»
Joaquim Riera y Bertran
Extraordinari
»
D.
* Marí A de Bell-lloch
Accèssit
»
D.
Eduart Vidal y Valenciano
Extraordinari
»
»
Joaquim Riera y Bertran
Accèssit
»
»
Ídem
ídem
»
»
Frederich Soler
Extraordinari
»
»
Joan Baptista Ferrer
ídem
»
»
Joaquim Riera y Bertran
Accèssit
»
V
Frederich Soler
Extraordinari
»
»
Àngel GuimerA
Accèssit
187é
D.
Àngel GuimerA
Flor natural
»
»
Joan Munné
Accèssit
»
»
Salvador Genís
Ídem
»
»
ISIDRO Reventós
Englantina d*or
»
»
Pere Ramon Vidal
Accèssit
»
»
Carles Pons de Ginebreda
ídem
»
)>
Emili Coca y Collado
Viola d'or y argent
»
»
Joaquim Riera y Bertran
Accèssit
y>
»
JosEPH Franquesa
ídem
♦
»
Apeles Mestres
Extraordinari
»
»
Jacinto Torres y Reyetó
ídem
»
»
Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
»
Pere Ramon Vidal
Accèssit
»
»
Felip Pirozzini y Martí
ídem
»
»
Joseph Martí y Folguera
Extraordinari
»
»
Joaquim María Bartrina •
ídem
»
»
Joseph Martí y Folguera
Accèssit
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
»
»
Joseph Martí y Folguera
Accèssit
»
Anònim
ídem
»
í>
Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
»
Joseph Coroleu y D. Joseph Pella Extraordinari
»
»
Antoni Aulestia y Pijoan
Accèssit
»
»
Antoni Careta y Vidal
Extraordinari
»
»
Martí Genís y Aguilar
Accèssit
1877
D
Àngel GuimerA
Flor natural
Digitized by
Google
ANY 1906
19
Aiy
Aotor
Premi
1877
D.
JosEPH Franquesa y Gomis
Accéssii
»
»
Anicet de Pagès de Puig
ídem
»
»
Àngel QuimerA
Englantina d'or
»
»
Pere Pi y Parera
Accèssit
>
»
JosEPH Martí y Folguera
Ídem
»
»
Àngel GüimerA
Viola d'or y argent
*
»
Emili Coca y Collado
Accèssit
»
»
Anicet de Pagès de Puig
Extraordinari
»
»
Jacinto Verdaguer, Pbre.
Ídem (L'AtlAntida)
1878
D.
Martí Qenís y Aguilar
Flor natural
»
»
JosEPH Martí y Folguera
Accèssit
»
Anònim
Ídem
»
»
DamAs Calvet
Englantina d'or
»
»
JosEPH Martí y Folguera
Accèssit
»
D.
^ Dolors MoncerdA de MaciA
ídem
»
D.
Jacinto Torres y Reyetó
Viola d'or y argent
»
Anònim
Accèssit
»
»
JosEPH Franquesa y Gomis
ídem
»
»
Joseph Martí y Folguera
Extraordinari
»
»
Artur Gallart
Accèssit
»
í>
Matheü Obrador y Bennassar
Extraordinari
»
»
Joseph Martí y Folguera
Accèssit
»
»
Ídem
Extraordinari
»
»
Ídem
ídem
»
Anònim
ídem
»
»
Joseph Martí y Folguera
/."• y 2,^ accèssit
»
»
Martí Genís y Aguilar
Extraordinari
1879
D.
Frederich Soler y Hümbert
Flor natural
í>
»
Emili Coca y Collado
Accèssit
»
»
Artur Gallart
ídem
»
»
Emili Coca y Collado
ídem
»
»
Joseph Franquesa y Gomis
Englantina d'or
»
»
Frederich Soler
Accèssit
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
»
Joseph Martí y Folguera
ídem
»
»
Ídem
Viola d'or y argent
*
»
Emili Coca y Collado
Accèssit
»
»
Ídem
ídem
>
»
Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
»
»
Joseph Martí y Folguera
Accèssit
»
»
Salvador Sanpere y Miquel
Extraordinari
»
X>
Joseph Yxart
ídem
»
»
Narcís Oller
ídem
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
»
Frederich Soler
ídem
Digitized by
Google
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Autor
20
Any
1880 D. JosEPH Franquesa y Gomis
» D.^ Victoria PeÍ5a d'Amer
* D. Joan Planas y Feliu
» » Frederïch Rahola
» » Jacinto Verdaguer, Pbre.
» » Marian Aguiló y Fuster
» » Ramon E. Bassegoda y Amigo
» » JosEPH MartI y Folguera
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» » Pau Bertran y Brós
» » Víctor Lieutaud
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» D." María de Bell-lloch
» D. Qayeta Vidal y Valenciano
» » Narcís Oller y Moragas
» » Salvador Sanpere y Miquel
1881 D. Artur Masriera y Colomer
» » Joseph Verdú
» » Artur Masriera
» » Ídem
» » Joan Montserrat y Archs
» » Ídem
» » Artur Masriera y Colomer
» » Joan Planas y Feliu
» » Lluís B. Nadal
» » Ídem
D. Joaquim Riera y Bertran
» Artur Masriera
» Emili Coca
D.^ Dolors MoncerdA de Macià
D. Ramon E. Bassegoda y Amigo
» Joseph Franquesa y Gomis
D.^ Dolors MdncerdA de Macià
D. Francesch Ubach y Vinyeta
» » Emili Vilanova
1883 D. Apeles Mestres
» D.^ Dolors MoncerdA de MaciA
» D. Ferran Agulló Vidal
» » Joseph Franquesa y Gomis
» » Francesch Ubach y Vinyeta
» » Agustí Valls y Vicens
» » Artur Masriera y Colomer
» » Joaquim Riera y Bertran
» D.** Victoria Pe5ía d*Amer
» D. Jacinto Verdaguer, Pbre.
Premi
1882
Fior natural
Accèssit
ídem
ídem
Englantina d* or
Viola d'or p argent
Accèssit
Extraordinari
Accèssit
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
ídem
ídem
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
Id. à la Englantina
ídem a la Viola
Extraordinari
Accèssit
ídem
ídem
Extraordinari
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d'or
Accèssit
ídem a la Viola
ídem
Extraordinari
ídem
Flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d*or
Accèssit
ídem
Viola d'or
Accèssit
ídem
Extraordinari
Digitized by
Google
ANY 1906
21
Aoy
Aotor
Premi
ISft3
D. Antoni Molins y Sirera
Accèssit
»
» JosEPH Garriga y Lliró
Extraordinari
»
» Jaume Ramon y Vidales
ídem
1884
D. Francesch Matheu
Flor natural
»
» Ramon E. Bassegoda y Amigo
Accèssit
»
» Joaquim Riera y Bertran
Ídem
»
» Ramon Picó y Camp amar
Englantina d or
»
» Frederich Soler y Humbert
Accèssit
»
Anònim
ídem
»
» Apeles Mestres
Viola d or y argent
y>
» Pau Bertran y Brós
Accèssit
»
» Ferran Agulló y Vidal
ídem
»
» Ramon E. Bassegoda
Extraordinari
»
» Pere Courtais
Accèssit
»
» Jaume Collell, Pbre.
Extraordinari
»
» Emili Vilanova
ídem
»
» Narcís Oller y Moragas
ídem
1885
D. Pau Bertran y Brós
Flor natural
»
» Apeles Mestres
Accèssit
»
» Ídem
ídem
3>
» Ramon Picó y Canpamar
Englantina d'or
»
» Jacinto Torres y Reyetó
Accèssit
»
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
» Ramon E. Bassegoda
Viola d or y argent
»
» Antoni Bori y FontestA
Accèssit
»
» Francesch Matheu
Extrarordinari
]>
» Joan Segura, Pbre.
ídem
1886
D. Francisco Bartrina
Flor natural
»
» J. Enrich Castellnau
Accèssit
»
D." Victoria Pe5ía d* Amer
ídem
»
D. Terenci Thos y Codina
Englantina d*or
»
» Francisco Casas y Amigo
Accèssit
»
» Víctor Amor
ídem
»
» Apeles Mestres
Accèssit a la Viola
»
» Ferran Agulló
ídem
»
» Manuel Ribot y Serra
Extraordinari
»
» Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
» Lluís B. Nadal
ídem
»
» JosEPH Coroleu
ídem
»
» Emili Vilanova
ídem
1887
D. Ferran Agulló
Flor natural
»
» Francisco Casas y Amigo
Accèssit
»
Anònim
ídem
»
» Joaquim Riera y Bertran
Englantina d*or
»
» Francisco Casas y Amigo
Accèssit
Digitized by
Google
22
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
ABy
Autor
Premi
1887
D.
Anioni Bori y FontestA
Accèssit
»
»
Terenci Thos y Codina
Viola (tor y argent
»
»
Francisco Casas y Amigo
Accèssit
»
»
Joan Guiraud, Pbre.
ídem
>
»
Ídem
Extraordinari
»
»
Martí Genís y Aguilar
ídem
»
»
Joan Pons y Massa veu
ídem
1888
D.
Jaume Collell, Pbre.
Flor natural
»
»
Joseph Franqüet y Serra
Accèssit
»
»
JOSEPH M\RTÍ Y FoLGUERA
ídem
»
>
Francesch Matheu y Fornells
Englantina d'or
»
»
Ramon E. Bassegoda
Accèssit
»
»
Manuel Ribot y Serra
ídem
»
;>
Ramon Picó y Campamar
Viola d'or y argent
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
»
»
Jacinto Torres y Reyetó
Ídem
»
»
Agustí Valls y Vicens
ídem
»
»
Jacinto Torres y Reyetó
Extraordinari
»
»
Francesch Masferrer
ídem
»
»
Joaquim Riera y Bertran
ídem
»
»
Lluís B. Nadal
Accèssit
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
Extraordinari
»
»
Joseph Martí y Folguera
ídem
»
»
Joseph Puig y Cadafalch
Y D. Cassimir Brugués
ídem
»
»
Pau Bertran y Brós
Ídem
»
»
Lluís B. Nadal
ídem
»
»
Joan Alcover
ídem
»
»
Jaume Collell, Pbre.
ídem
>
>
Agustí Valls y Vicens
Accèssit
>
»
Joseph Puig y Cadafalch
Y D. Cassimir Brugués
Extraordinari
»
»
Joseph Coroleu
Accèssit
>
»
Gabriel Llebres y Quintana
ídem
»
»
Salvador Sanpere y Miquel
Extraordinari
»
»
Joaquim Riera y Bertran
ídem
1899
D.
Jacinto Torres y Reyetó
Flor natural
»
»
Ramon Masifern
Accèssit
»
»
Ferran Agulló y Vidal
ídem
»
»
Ídem
Englantina d*or
>
»
Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
»
»
AíiusTÍ Valls y Vicens
ídem
»
»
Ídem
Accèssit a la Viola
»
Anònim
Accèssit
»
»
Manuel Ribot y Serra
Extraordinari
Digitized by
Google
ANY 1906
23
Aoy
Autor
Premi
189f
D. Manuel Ribot y Serra
Accèssit
»
» Joaquim Riera y Bertran
Extraordinari
»
* Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
» JosEPH Puig y Cadafalch
ídem
»
> JOSEPH BONAFONT
ídem
»
D.* Dolors MonxerdA de Macià
Accèssit
»
D. Joan Pons y Massaveu
Extraordinari
»
» Ídem
Accèssit
»
» Terenci Thos y Codina
Extraordinari
1890
D. Joseph Martí y Folguera
Flor natural
»
» Jacinto Torres y Reyetó
Accèssit
»
D.* Victoria PeSía d'Amer
ídem
»
D. Joaquim Riera x Bertran
Englantina d'or
*
> Joseph Martí y Folguera
Accèssit
»
> Lluís B. Nadal
ídem
»
» Jacinto Torres y Reyetó
Viola d'or y argent
»
» Joaquim Riera y Bertran
Accèssit
»
» Ídem
ídem
»
» Jaume Novellas de Molins
ídem
»
» Jaume Pomar y Fuster
Extraordinari
»
> Francesch Ubach y Vinyeta
Accèssit
> *
» Joan Pons y Massaveu
Entraordinari
<
> Francesch Carreras y Candi
ídem
»
> Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
» Joseph Franquesa y Gomis
Accèssit
>
» SebastiA Trullol y Plana
ídem
IS9I
D. Jaume Novellas de Molins
Flor natural
»
> Ernest Soler de las Casas
Accèssit
»
D.* Dolors MoncerdA de MaciA
ídem
»
D. Francesch Ubach y Vinyeta
Engiantina d'or
>
» Ídem
Accèssit
»
» Bonaventura Bassegoda
ídem
»
» Víctor Brossa y Sangerman
ídem
»
D.* Dolors MoncerdA de Macià
Viola d'or y argent
»
D. Martí Qenís y Aguilar
Accèssit
»
» Antoni Careta y Vidal
ídem
í>
« Joseph Martí y Folguera
Extraordinari
»
» Jaume Pomar y Fuster
ídem
»
» Francesch Carreras y C/Vndi
ídem
»
» Ernest Soler de las Casas
ídem
1892
D. Ramon Masifern
Flor natural
;>
D.* Dolors MoncerdA de Macià
Accèssit
»
D. Claudi Planas y Font
ídem
»
» Joseph Martí y Folguera
Engiantina d'or
»
Anònim
Accèssit
Digitized by
Google
24
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Any
Autor
Premi
1892
D.* Dolors MoncerdA de MaciA
Accèssit
»
D. Martí GenIs
Viola d'or y argent
»
» Emili Coca y Collado
Accèssit
»
» Lluís Charrase
Ídem
)>
» Francesch Ubach y Vlnyeta
Extraordinari
»
» Francesch Carreras y Candi
ídem
1893
D. Ferran Agulló
Flor natural
»
» Ídem
Accèssit
»
D.* Agnès Armengol de Badía
ídem
»
D. Ferran Agulló
Englantina d or
»
* Martí Qenís y Aguilar
Accèssit
»
» FÈLIX Descourt
ídem
»
» Jacinto Torres y Reyetó
Accèssit a la Viola
»
« Agustí Valls y Vicens
Accèssit
»
» Ramon Nomat Comas
Extraordinari
»
» Joseph Torras y Bages, Pbre.
ídem
1894
D. Jaume Collell, Pbre.
Flor natural
»
» Guillem A. Tell y Lafont
Accèssit
»
» Jaume Novellas de Molins
ídem
»
» Joan Maragall
Englantina d'or
»
» Pere Muntanyola
Accèssit
»
» Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
i> Ramon Colom y Virgili
Accèssit a la Viola
»
» Lluís Bard
Accèssit
»
» Jaume Ramon
Extraordinari
»
» Salvador Bové y Salvador
ídem
*
» Marian Escriu y Fortuny
ídem
»
» Jaume Ramon
Extraordinari
»
» Norbert Font y Sagué
Accèssit
1895
D. Claudi Planas y Font
Flor natural
»
» Sebastià Trullol y Plana
Accèssit
»
» Antoni Bori y FontestA
ídem
»
» Lluís B. Nadal
Englantina d'or
»
» Frederich Rahola y Trèmols
Accèssit
»
» Frederich Renyé y Viladot
ídem
»
» Guillem A. Tell y Lafont
Viola d'or y argent
»
D.^ Dolors MoncerdA de MaciA
Accèssit
»
D. Joan Manuel Casademunt
ídem
»
» Joseph Blanch y Romaní
ídem
»
>> Joaquim Ruyra y Homs
Extraordinari
)>
» Ídem
Accèssit
a>
» Norbert Font y Sagué
Extraordinari
»
» Ídem
ídem
»
» Salvador Bové y Salvador
ídem
»
» Pere Nubiola y Espinós
ídem
Digitized by
Google
ANY 1906
25
Aoy
Autor
Premi
1895
D. Francesch Carreras y Candi
Accèssit
»
D.** Dolors Mo^'CERDA de MaciA
Extraordinari
»
D. Joseph M." Serra y Valls
ídem
»
* Joseph Ricart y Giralt
Accèssit
»
» Joan Ribas y Carreras
ídem
j>
» Sebastià Sans y Bori
Extraordinari
»
» Salvador Sanpere y Miquel
ídem
»
» Jaume Serra y Iglesias
ídem
»
» Frederich Clascar y Sanoü
ídem
»
» Francesch Matheü y Fornells
ídem
I8H
D. Anicet de Pagès de Puig
Flor natural
»
» Joaquim Ruyra
Accèssit
»
» Antoni Bori y FontestA
ídem
»
* Anicet de Pagès de Puig
Englantlna d*or
»
» Lluís B. Nadal
Accèssit
»
» Joan Maragall
Viola d'or y argent
9
» Lluís Bard
Accèssit
»
» Manuel Rocamora
ídem
»
>» Joaquim Ruyra
Extraordinari
»
» Enrich de Fuentes
Accèssit
^
» Anicet de Pagès de Puig
Extraordinari
»
» PoMPEU Fabra
Accèssit
9
» Gabriel Llebres y Quintana
Extraordinari
>
* Jaume Ramon y Vidales
ídem
»
* Frederich Clascar
Y D. Norbert Font y Saguè
ídem
J>
» Salvador Bové, Pbre.
ídem
18f7
D. Francesch Matheu y Fornells
Flor natural
»
» Guillem A. Tell y Lafont
Accèssit
»
* AdriA Qual
ídem
»
» Frederich Rahola
Englantlna d'or
»
D.^ Dolors MoncerdA de MaciA
Accèssit
-»>
D. Jaume Collell, Pbre.
ÍSem
»
» Pere Palau QdnzAlez de Quijaxo
Viola d'ory argent
»
> Antoni Vicens y Santa ndreu
Accèssit
»
* Francisco TomAs y Estruch
ídem
»
» Claudi Planas y Font
Extraordinari
»
» Joaquim Ruyra
Accèssit
»
» AdriA Gual
ídem
»
» Enrich de Fuentes .
ídem
»
» Antoni Bori y FontestA
ídem
»
» Manuel Folch y Tdxres
Exraordlnarl
»
» Cosme Vidal
ídem
»
» Antoni Vila y Sala, Pbre.
ídem
»
> Joseph Güdiol y Cunill, Pbre.
Accèssit
Digitized by
Google
26
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Any
D.
Autor
Premi
1897
NoRBERT Font y Sagué
Extraordinari
1898
D.
Antoni Bori y FontestA
Flor natural
»
;»
Guillem A. Tell y Lafont
Accèssit
»
A>
Anicet de Pagks de PriG
ídem
»
»
Adrlí Gual
Englantina d'or
»
»
Antoni Bori y FontestA
Accèssit
»
»
Anicet de Pagès de Puig
ídem
j>
»
AdriA Gual
Viola d or y argent
»
»
Joan Manuel Casademunt
Accèssit
*
»
Guillem A. Tell y Lafont
ídem
V
»
Raymond Casellas
Extraordinari
»
»
Alfons Damians y Manté
Accèssit
»
»
Lluís Vía
ídem
»
V
Anicet de Pagès de Puig
Extraordinari
>
V
Jaume Boloix
ídem
»
»
Ídem
ídem
»
J>
Joseph Gudiol
ídem
»
»
Francesch Ubach y Vinyeta
ídem
»
»
Enrich Prat de la Riba
ídem
»
»
Anicet de Pagès de Puig
ídem
;»
»
Jaume Boloix
Accèssit
i>
»
Joseph Surribas y Riera
Extraordinari
»
»
Ramom N. Comas
ídem
»
»
Artur Maskiera
ídem
1899
D.
Lluís B. Nadal
Flor natural
»
»
Emili Coca y Collado
Accèssit
»
»
Antomi Bori y FontestA
ídem
»
»
Ídem
ídem
»
»
Guillem A. Tell y Lafont
Englantina d or
»
»
Martí Genís y Aguilar
Accèssit
»
»
Anicet de Pagès de Puig
ídem
í>
»
Jaume Collell, Pbre.
Viola d'or y argent
A>
»
Jt)SEPH Carner
Accèssit
»
»
Anicet de Pagès de Puig
ídem
»
»
Manuel Folch y Torres
ídem
V
»
Guillem A. Tell y Lafont
ídem
»
>>
Marian Vayreda
Extraordinari
»
»
Jacinto Capella
Accèssit
»
D
^ Emília Sureda
Extraordinari
»
D.
Lluís B. Nadal
ídem
»
»
Manuel Folch y Torres
ídem
»
V
Anicet de Pagès de Puig
ídem
1900
D.
Guillem August Tell y Lapont
Flor natural
»
»
Joan M.** Guasch
Accèssit
>
V
Antjni Bori y FontestA
ídem
Digitized by
Google
ANY 19C6
27
Any
Atttor
Premi
1990 D.
»
?>
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
»
i*
p
»
»
»
1961
D.
»
»
»
»
»
D.
»
D.
»
»
»
»
>
»
»
;>
»
»
»
»
»
D.
»
D.
»
»
»
»
»
»
mi
D.
»
»
»
»
y>
»
»
»
»
»
»
»
»
»
*
»
;»
»
^
»
»
*
)»
)»
»
•
»
im
D.
Joan M.* Guasch
Ídem
Artur Masriera
Jaume Collell, Pbre.
Miquel Costa y Llobera, Pbrk.
JosEPH Carner
Anónlm
Matheu Rotger y Capllonch^ Pbre
Manuel Folch y Torres
JosEPH Paradeda y Serra
Artur Masriera y Colomer
Apeles Mestres
Anicet de Pagès de Puig
Antoni Bori y Fontesta
Ídem
" Dolors MoncerdA de Macià
Claudi Omar y Barrera
Antoni Bori y FontestA
Frederich Rahola
Antoni Busquets y Pünset
Pere Palau Gonzalez de Quijano
AdriA Gual
Manuel Rocamora
^ Dolors MoncerdA de MaciA
Enrich de Fuentes
Joseph Carner
Antoni Bori y Fontesta
Ídem
Miquel Costa y Llobera, Pbre.
Joseph Carner
Antoni Bori y FontestA
Miquel Costa y Llobera, Pbre.
Joseph Carxer
Frederich Rahola
Joseph Carner
Francesch Ubach y Vinyeta
Joaquim Ruyra y Oms
Joseph Sala Bonfill
Antoni Bori y FontestA
Ídem
Joseph Carner
Claudi Planas y Font
Antoni Bori y FontestA
Francesch Pujols
Accèssit
Englantina cTor
Accèssit
ídem
Viola d*or y argent
Accèssit
ídem
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
ídem
F/or natural
Accèssit
ídem
ídem
Englantina d'or y argent
Accèssit *
ídem
ídem
Viola d'or y argent
Accèssit
ídem
ídem
Accèssit
(al premi de f^rosa)
ídem
Extraordinari
ídem
flor natural
Accèssit
ídem
Englantina d or
Accèssit
ídem
Accèssit a la Viola
ídem
Extraordinari
ídem
ídem
ídem
ídem
ídem
Accèssit
flor natural
Digitized by
Google
28
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
Any
Autor
Premi
19*3
D. Francesch Pujols
Accsésit
»
» Joan M.^ Guasch
ídem
»
» Ramon SurlSíach y Sentíes
ídem
»
» Jacinto Verdaguer, Pbre.
Engíantina d'or y argent
»
» Gabriel Alomar
Accèssit
y>
» JuLES Delpont
ídem
»
» JosEPH Carner
Viola d'or p argent
»
» Joaquim Ruyra
Accèssit
»
» Joseph Carner
ídem
»
» Manuel Folch y Torres
ídem
»
» Víctor CatalA
Extraordinari
»
» Joseph M.^ Folch y Torres
Accèssit
»
» Àngel Garriga y Boixader, Pbre. Extraordinari
»
D.^ Dolors MoncerdA de Macià
Accèssit
»
D. Manuel Rocamora
ídem
1964
D. Joan Maragall y Gorina
Flor natural
»
» Joseph Carner
Accèssit
»
» Jaume Bofill y Matas
ídem
»
» Joan Llongueras
ídem
»
» Miquel FerrA
Englantina d'or y argent
»
# AxroNi Busquets y Punset
Accèssit
»
> Oriol Martorell
ídem
»
» Joseph Carner
Viola d'or y argent
»
» Jqseph Paradeda y Sala, Pbre.
Accèssit
»
» Joan M.**^ Guasch
ídem
»
» » Joseph M.^ Folch y Torres
Extraordinari
»
» Ídem
A ccéssit
»
» Ídem
ídem
»
» Gabriel Alomar
Extraordinari
»
» Jaume No vet las de Molins
Accèssit
»
» Ernest Soler de las Casas
Extraordinari
»
» Antoni Busquets y Punset
Accèssit
>
» Llorens Ribé y Campins
Extraordinari
»
» Joseph Carner
Accèssit
»
» Ramon SurlSíach y Sentíes
Extraordinari
»
* Joaquim Rosselló y Roure
Accèssit
»
» Joseph Gudiol y Cunill, Pbre.
Extraordinari
1905
D. Joan Alcover
Flor natural
»
» Gabriel Alomar
Accèssit
»
* Joseph Carner
ídem
»
» Antoni Bori y Fontesta
Englantina d'or
»
» Artur Masriera
Viola d'or y argent
»
» Martí Genís y Aguilar
Accèssit
»
* Lluís B. Nadal
ídem
»
> Manuel Duran y Duran
Extraordinari
Digitized by
Google .
ANV 1906 29
Any Autor Premi
1905 D. Miquel Roger y Crosa Accèssit
» » Pere Palau Qonzalez de Quijano . Extraordinari
» » Manuel Folch y Torres ídem
» » Àngel Garriga y Boixader, Pbre. ídem
ADJUNTS HONORARIS
Excm. Ajuntament de Barcelona.
Excma. Diputació provincial de Barcelona.
Excma. Diputació provincial de Gerona.
Excma. Diputació provincial de Tarragona.
Excma. Diputació provincial de Llcyda.
Excma. Diputació provincial de les Balears.
M. I. Sr. Rector d'esta Universitat.
M. I. Sr. President de l'Academia de la Llengua Catalana.
M. I. Sr. President de l'Academia de Bones Lletres.
Los Mestres ex Gay S.\ber.
adjunts protectors
1874 D. Eussebi Güell y Bacigalupi.
1880 Sr. Marquès de Castellbell.
1881 » Marquès de Comillas.
1895 D. Enrich Batlló.
» » Isidro Bonsoms.
» Sra. Marquesa de Castellar.
» D. Joseph Carreras.
» » Joan Coll y Pujol.
» » Joan Girona.
» » Camilo MuUeras.
» » Alexandre M.** Pons y Serra.
» Sr. Marquès de Santa Isabel.
» » Duch de Solferino.
» D. Pere de Sotolongo.
1896 D.** Concepció Dolsa, Vda. de Llornch.
y> D. Joseph Mansana.
» » Pere Grau Maristany.
» » Joseph O. Martí y Balles.
» » Joaquim Pena y Costa.
1897 Lliga Regional de Manresa.
Digitized by
Google
30
JOCHS FLORALS DR BARCELONA
1897 Ajuntament de Mataró.
» » de Tarrassa.
» » de Sabadell!
1898 Ateneo Barcelonès.
» D. Ramon Montaner.
1900 Diputació provincial de Tarragona.
» Ajuntament de Manresa.
» » de Figueres.
» » de Tarragona.
» Sociedad Econòmica Barcelonesa de Amigos dal País,
» Fomento del Trabajo Nacional.
» Lliga Regionalista de Barcelona.
» D. Lluís Marian Vidal.
Excm. Sr. Baró de Quadras.
Agrupació Catalanista del Casino Mercantil.
Ajuntament de Sarrià.
Unió Catalanista.
D. Enrich Turull y Comadràn.
Manuel Girona y Vidal.
1901
1905
1906
ADJUNTS NUMERARIS
li;
i
1898 Abadal y Calderó, Raymondde
1879 Abella y Vinyas, Pere
1900 AjS^rapaci'ó Ca Iaia m'sia de
Sans mEIs Segadors »
ISOO Agrupació Escolar Catala-
nista * Ramon LlulU
leoo Agrupació Catalanista de
Vilassar de Mar
1901 Aguiló y Miró, Àngel
1904 Al^ndi y Canela, Joan
1888 Alcayde, Francisco de P.
1905 Alcover, Antoni M.^'^
1870 Aldavert, Pere
1903 Alegret y Casas, Joseph
1888 Aldrich, Albert
1879 AIcu, Antoni de P.
1902 Alfonso y Sans, Antoni
1906 Alfonso y Quintanill, Manuel
18S5 Alió, Francisco
1880 Almirall y Forasté, Joan
1906 Alós, Joseph M.^ de
1903 Alós, Ramon M.^ de
1888 Alsina, Ferran
1869 Amat, GerVasi
1896 Amat y Lloveras, Jaume
1859 Amer, Miquel Victorià
1880 Amigo de Cabo, Pere
1903 Aplech Catalanista,
1893 Aràjol, Ramon
1905 Argimon y Sabates, Miquel
1884 Arno y Maristany, Pere
1901 Arqués y Arrufat, Ramon
1902 Arumí, Joan
1888 Arús y Boada, Alfons
1899 Associació Popular Catala-
nista
1900 Associació Catalanista de la
Costa de Llevant
1903 Associació Catalanista fGent
Nova*, de Badalona
1905 Associació Protectora de la
Ensenyansa Catalana
1898 Ateneo Tarraconense de la
Clase Obrera
1875 Aulestia, Antoni
1888 Bach de Portolà, Antoni
1888 Balansó, Llorens
1899 Bardera, Joan
IIL^
Digitized by
Google
ANY 1906
31
1879 Bardera, Ramon
1898 Baró y Sureda, Teodor
1892 Bartolí, Joan
1864 Bartrina, Francisco
1902 Bartrina, Lluís
1883 Bas, Àngel
1885 Bassegoda, Bonaventura
1896 Bassegoda, Ramon E.
1899 Basté. Jaume
1905 Basté y Fugarolas, Pere
1901 Batlle, Joan Bautista
1895 Batlles y Fontanet, Joseph
1880 Batlló, Frederich
1904 Bedós, Francisco de P.
1862 Bertran y d'Amat, Felip
1880 Bertran y Rubio, Eduart
1872 Blanch y Piera, Joseph
19U2 Blanxart, Miquel
1906 Boada y Güell, Joan
1899 Bofill y Matas, Jaume
1898 Bonet, Àngel
1869 Bordas, Frederich
1890 Bori y Fontestà, Antoni
1888 Borràs, Valentí
1881 Boter, Francesch de
1888 Bozzo y Rius, Jaume
1905 Boix, Frederich
1888 Brocà, Guillem M,« de
1887 Brosa y Sangerman, Víctor
1902 Brugarolas, Jaume
1894 Brugués, Cassimir
1905 Brunet, Antoni
1879Bulbena, Artur
1899 Bultó y Sert, Francisco
1900 Burjalés y Solà, Adolf
1906 Buíceda y Birba, Joseph
1884 Cabot y Rovira, Joaquim
1901 Calvet, Pere
1869 Camin, Alvar M.» de
1888 Campmany, Antoni de P.
1880 Camprodon, Joan
1880 Canals, Emili
18S0 Capdevila, J. Millan de la C.
1879 Capella, Bonaventura
1889 Capella, Timoteu
1900 Capella, Joseph Manel
1905 Capmany y Farrés, Aureli
1899 Cardús y Arqué, Joseph
1890 Carles, Emili
1891 Carreras y Candi, Francesch
ICOO Casademunt, Joan Manuel
1905 Casajoana y Gaset, Joan
1904 Casals y Bové, Faust
1895 Casas y Carbó, Joaquim
1890 Casas y Font, Enrich
1888 Casas y Font, Francisco
1896 Casellas, Raymond
1888 Castellvell, Jaume
1905 ^Cafaiunya*, Revista
1905 Centre Català de Sabadell
1905 Círculo Sçbadellés
1889 Clapés, Joan
1889 Clapers y Berenguer, Joseph
1890 Coll y Escofet, Pere
1889 Collaso, Enrich
1888 Colom, Gabriel
1899 Colomer y Tutau, Antoni
1899 Cortés y Pla, Gumersind
1888 Costa y Camp, Francisco
1901 Costa y Avellaneda, Antoni
1903 Costa y Deu, Joan
1904 Cruells y Jornet, Pere
1889 Cuadras y Feliu, Antoni de
1880 Cucurella, Joseph
1904 Cuffi y Corominas, Joan
1888 Daniel, Eussebi
1901 Daroca y Carulla, Andreu
1879 Delàs, Ferran de
1901 Dolsa y Ramon, Lluís
1888 Domènech, Eduart
1877 Domènech, Lluís
1905 Doría y Bonaplata, Evelí
1889 Duran, Joaquim
1890 Duran y Folguera, Modest
1894 Duran y Ventosa, Lluís
18S9 Escuder, Manuel
18D0 Escubós, Albert
1898 Estany, Martí
1888 Estanyol, Joseph
1895 Estapé, Guerau
1902 Esteve y Vigarós, Isidro
1899 Estrany y Laserna, Geroni
1900 Estrany y Laserna, Celestí
1888 Fàbregas, Francisco
Digitized by
Google
32
JOCnS FLORALS DE BARCELOXA
1903 Fages y Vila, Feliu
1904 Federació Escolar Catalana
1901 Feliu, Antoni
1804 Ferrer y Ferrer, Antoni
1894 Ferrer-Vidal y Soler, Lluís G.
1901 Ferrer y Parellada, Jaume
1903 Figueras y Civil, Rafel
1888 FIos y Calcat, Francisco
,1886 Folguera y Duran, Manuel
18S3 Fonoileda, Jaume
1888 Font de Rubinat, Pau
1902 Fort y Romeu, Joan
1904 Forés y Castías, Manuel
1888 Freixas y Freixas, Joan
1899 Freginals, Cristòfol
1888 Fulla, Francisco
1888 Fuster y Domingo, Narcís
1894 Qalbany y Parladé, Joseph
1899 Gallardo y Martínez, Antoni
1876 Gallart, Artur
1906 Gallissà y Codina, Joseph M.^
1888 Gambüs, Joseph Oriol
1898 García y Mira, Francisco
1905 Garreta, Joseph
1904 Garriga y Boixader, Pbre.,
Àngel
1906 Garrigosa y Borrell, Joseph
1902 Gaspar, Miquel
1883 Gatius y Duran, Just
1877 Qaza y Rosselló, Alfret
1896 Genis y Aguilar, Martí
1899 Giralt y Verdaguer, Joaquim
1868 Girona, Ignasi
1888 Gorchs, Ceferí
1898 Grau y Gosa, Felip
1901 Grau y Sàbat, Joseph
1905 Griera y Cruz, Pau
1894 Guasch, Joan M."
1900 Gudiol y Cunill, Pbre., Joseph
1905 Güell y López, Eussebi
1888 Hill y Feliu, Jaume
1900 Humbert, Florentí
1876Imbert, Eduart
1905 Janer y de Milà de la Roca,
Ignasi de
1902 Laporta, Jacinto
1891 Llacuna, Esteve
18S5 Llagostera, Lluís
1905 Lliga Regionalista de Saba-
dell
1871 Lligé, Joaquim
1883 Llopisy Bofill, Joan
18S9 Llopis, Manuel
18S9 Llorens, Jaume
1901 Lluhí y Rissech, Joaquim
1902 Llussà, Rafel
1893 Macià, Narcís
1893 Malla y Grané, Ramon
1890 Mallofré, Joseph
1873 Maluquer y Viladot, Joan
1902 Manau y Taberner, Pere
1905 Manau y Avellanet, Lluís
1890 Maristany, Felip
1885 Marquès, Manuel
1893 Marsans, Lluís
18S3 Martí, Julià
1896 Martí y Beya, Miquel
1901 Martí y Julià, Domingo
1903 Martí y Marull, Jaume
1905 Martí y Peydro, Pere
1896 Martínez, Arnald
1839 Martorell, Bernardí
1900 Marxuach y Solo, Jaume
1885 Mas y Ramis, Domingo
1900 Masalias, Agustí
1905 Masifern, Ramon
1902 Maspons y Anglasell, F. de P.
1903 Masramon y Vilalta, Joseph M.*
1869 Masriera y Campins, Fdich.
1867 Masriera, Joseph
1890 Massó y Torrens, Jaume
1879 Matas y Burgués, Miquel
1884 Matas y Picanyol, Joseph
1881 Matheu y Fornells, Joaquim
1903 Matas y Bofill, Jaume
1884 Milà, Tomàs A.
1888 Millet, Francisco
1885 Millet, Joan
1898 Millet, Lluís
1894 Millet yVilIà, Pere A.
1904 Miquel y Planas, Ramon
1904 Miquel y Planas, Joseph
1883 Miquelerena, Pelay de
1906 Mir y Ràfols, Pere
Digitized by
Google
ANY 1906
55
1903 Miret y Sans, Joaquim
1891 Moliné y Brases, Ernest
1870 Molins y Sirera, Antoni
1895 Mon y Bascos, Joan
1885 Monclús, Joseph
1909 Monegal y Nogués, Trinitat
1902 Mora, Joseph
1898 Moragas y Barret, Francesch
1806 Moragas y Rodes, Vicents de
1892 Montanyola, Pere
1896 Nadal, Lluís B.
1888 Nicolau, Antoni
1899 Nicolau, Joaquim
1887 Noguera y Vila, Lluís
1884 Nogués y Taulet, Jaume
1887 Novelias de Molins, Jaume
1898 Olivar, Antoni
1906 Oliver, Miquel dels S.
1877 Oller, Narcís
1898 Orfeó Català
1906 Pau, Francisco Manel
1867 Palau y de Huguet, J. de
1900 Palau Gonzàlez de Quijano,
Pere
1904 Palau, Melcior de
1892 Papirer y Portabella, Carles
1900PareIiada, Marian
1902 Perdigó y Cortés, Manuel
1868 Permanyer, Joan
1895 Permanyer, Ricart
1879 Perpinyà y Pujol, Ferran
1871 Perpinyó y Pujol, Joan
1897 Pibemat, Artur
1898 Piera, Joseph
1900 Pijoan y Soteras, Baltasar
1890 Pin y Soler, Joseph
1870 Pirozzini, Carles
1902 Pla y Deniel, Narcís
1905 Plans y Colomer, Joan
1895 Planas y Font, Claudi
1903 Planas y Serrabassa, Antoni
1904 Poch y Mogas, Lluís
1876 Pons y Massa veu, Joan
1875 Porcar y Tió, Manuel
1906 Prat y Maignou, Joseph Li.
1890 Prat de la Riba, Enrich
1904 Prenafeta, Sebastià
1901 Puig, Hermenegild
1905 Puig y Alfonso, Francesch
1339 Puig y Cadafalch, Joseph
1903 Puig y Deulofeu, Eudalt
1893 Puiç^dollers, Joseph
1905 Puigmal y Caudal, Cosme
1892 Puigsamper y de Maynar, Fre-
derich de
1888 Puigpiqué, Francisco
1901 Pujol y Brull, Joseph
1880 Quintana, Sixt
1900 Rahola y Trèmols, Frederich
1888 Ravell, Rafel
1877 Re ventós, Joseph
1877 Re ventós y Janer, Joseph
1906 Riba y Quer, Pere
1890 Ribas y Serra, Joseph
1908 Ribelles, Baró de
1882 Ribot y Serra, Manuel
1903 Riera y Aldavert, Lluís
1888 Rivera, Joaquim *
1888 Robert, Agustí
1900 Roca, Joseph M.*
1883 Rocamora, Manuel
1900 Rodon, Francesch
1901 Rodon, Pau
1898 Rogent, Joseph
1903 Roger y Crosa, Miquel
1888 Roig, Jaume
1886 Roig y Punyet, Joseph
1895 Romaní y Romaní, Antoni
1861 Romaní y Puigdengolas, Fr.c©
1902 Roura y Peypoch, Llorens
1901 Roura y Rocasalbas, Frederich
1898 Roviralta, Joseph
1888 Rubió y Lluch, Antoni
1894 Rusiflol, Jaume
1894 Sagnier, Leopold
1893 Sal toryLavall, Gil
1903 Salvat y Espasa, Ramon
1879 Sandiumenge, Magí
1903 Sanmartí, Primitiu
1904 Sanpere, Víctor
1887 Sans, Ramon
1901 Sans, Jaume
1871 Santaló, Pere
1868 Santasusagna, Joan
Digitized by
Google
34
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
1908 Santasusagna y Gasset, Joan
1898 Santonja, Joseph
1888 Selva y Rubí, Emili
1888 Senties, Miquel
1869 Serra, Jaume
1902 Serra, Joseph
1895 Serra, Marian
1905 Serra y Pagès, Rossendo
1905 Serrahima y de Camín, Lluís
1878 Serrallés. Pere
1908 Sindreu y Oliba, Joseph
1903 Societat Barcelonesa de
Amictis de la Instrucció
1890 Solà, Baldomer
1895 Solà, Joseph
1888 Soler y Palet, Joseph
1902 Soler y Escofet, Ignasi
1887 Sunyol, Antoni
1888 Sunyol, Marcelí '
1901 Sunyol y Casanovas, Ildefons
1904 »uflol y Alcalde, Lluís
1888 Surribas y Riera, Joseph
1904 Tarragó y Lostaló, Joseph
1883 Tayà, Joseph
1887 Terré, Emili
1876 Tintoier, Joaquim M.^
1879 Tintorer, Rafel
1871 Thomàs y Bigas, Joseph
1861 Thos y Codina, Silvino
1882 Torent y'Garrigolas, Rafel
1873 Torras, César A.
1900 Torras y Pujalt, Joaquim
1838 Torres y Vilaró, Ramir
1899 Trabal, Lluís
1896 Trabal, Jaume
1905 Trabal y Balasch, Vicens
1888 Trilla, Wifret
1902 Trinxet, Antoni
1830 Tusquets, Joan
1869 Ubach y Vinyeta, Joseph
1901 Uyà y Solernou, Frederich de
1877 Valls, Agustí
1888 Valls, Timoteu
1875 Valls y Vicens, Joseph M.^
1899 Valls y Vicens, Agustí
1904 Valls, Manuel
1880 Vallés y Ribot, Joseph M.^
1906 Vendrell y Sala, Joseph
1900 Ventosa y Roig, Joseph
1887 Verdaguer, Àlvar
1838 Verdaguer y Callis, Narcís
1889 Verdú y Puigjener, Manuel
1899 Vernis, Lluís
1895 Via, Lluís
1859 Vidal, Enrich X.
1880 Vila y Vilaplana, Andreu
1903 Vila y Marieges, Enrich
1905 Vilajeliu, Joseph
1901 Vilanova, Joan *
1901 Vilaregut y Martí, Salvador
1900 Vilaró, Ramon
1900 Vilaseca yMagarre, Joseph M.*
1883 Vilumara, Ricart
1894 Vintró, Juli
1838 Vives, Alfret
1903 Vives y Juncosa, Ricart
ADJUNT FORA
Sant Celoni
18r4 Draper, Miquel
Digitized by
Google
CONSISTORI
DELS
JOCHS FLORALS DE BARCELONA
CONVOCATÒRIA PBRVLS DE 1906
Als poetes y prosadors de Catalunya y de tots els terri-
toris ahont la nostra llengua es parlada ò coneguda, els VH
Mantenedors del Consistori dels Jochs Florals de Barcelo-
na, en l'any XLVIII de llur restauració, salut.
Per cumplir la honrosa comanda que l'honorable Cos de
Adjunts nos feu el dial." de Novembre d'aquest any, vos
convidam a pendre part en els Jochs Florals de 1906^ que,
segons els Estatuts y bones costums establertes, se regiran
per el següent
CARTELL
El primer diumenge de Maig, que s'escau el dia 6, se ce-
lebrarà la poètica festa, en la qual seran adjudicats als au-
tors de les mellors poesies que hi obten, els Premis ordina-
ris, (que ofereix cada any l'ExcM. Ajqntament de Barce-
lona, protector y ja de temps aymador de la Gaya Cienria),
ò sian: la Englantina, la Viola y la Flor Natural, que cor-
responen als mots que forman el lema de la Institució.
La Englantina d'or se d jnarà al autor de la mellor poe-
sia de caràcter patriòtich ò sobre fets històríchs, usatges y
costums de la Nació Catalana, essent preferida en igualtat
de mèrit la escrita en forma de romans.
De la Violeta d'or y Argent se'n farà entrega al autor
de la mellor poesia relligiosa ò moral.
Digitized by
Google
36 JOCHS I?LORALS DE BARCELONA
La Flor Natural, premi anomenat d*honor y cortesia,
s'adjudicarà a la mellor composició en vers sobre tema que*s
dexa al bon gust y (ranch àrbitre del autor. Segons la be-
lla costum d*anticb establerta, el qui obtinga aquest premi
deurà ferne present a la dama de sa elecció, la qual, procla-
mada Reyna de la Festa, cntregarà*ls premis als qui gua-
nyadors ne sian.
PREMI DEL CONSISTORI
Una copa artística que ofereix el Consistori a la mellor
composició en prosa sobre tema y genero literari que*s dexa
al bon gust del autor.
Atorgats els premis anteriors, el Consistori disposa, pera
adjttdicarlos a les composicions que*n crega merexedores,
dels següents
PREMIS EXTRAORDINARIS
Un obgectb d'art, que ofereix TEmm. y Rvdm. se-
nyor Cardenal Casafïas, Bisbe de la Diòcessis.
Un relleu artístich. ofrena del Emm. y Rvdm. senyor
Cardenal Fra Joseph de Calasanz Vives.
El Sagell de la Unió Catalanista incrustat en or
SOBRE PLANXA d'acbr, ofreua de la Junta Permanent de la
"Unió Catalanista».
Un obgbcte d'art ofert per la "Lliga Regionalista „ de
Sabadell.
Un obgectb d'art y'l títol db soci de mèrit de la
Associació de Lectura Catalana.
Una moneda d'or ofrena del "Centre Catalanista de
Santiago de Cuba„.
D*acort ab els Estatuts dels Jochs Florals, podran con-
cedirse ademés els accèssits y mencions honorífiques que'l
Consistori judique ben merescuts.
Totes les composicions deuran ésser rigurosament inèdi-
tes y escrites en antich ò modern cata!à d'aquest Principat,
de Mallorca, de Valencià, del Rosselló ò de la Sardenya.
Digitized by
Google
ANY 19(X) 37
Tots els treballs, ab lletra clara y inteligible, se remete-
ràn al Consistori, carrer dels Templaris, num. 3, abans del
mitxdía del dia 15 de Mars vinent, junt cada bu ab un plech
clos que contingal nom del autor y duga demunt escrit el
títol y lema de la composició.
Els premis ò accèssits que no sian retirats abans de la re-
novació del Consistori s'entendrà que son renunciats pei* sos
guanyadors.
El plechs que contingan els noms dels autors no premiats
se cremaran, com de costum, acabada la repartició dels pre-
mis.
El Consistori*s reserva per un any la exclusiva propietat
de les obres premiades, entenentse que la publicació total ò
parcial d'alguna composició premiada, abans de la celebra-
ció de la festa, implica la renuncia al premi y als honors que
del mateix s'esdevinguen.
Que'l Senyor vos donga inspiració pera cantar ab esperit
verament català, la Pàtria, la Fè y VAmor, y a nosaltres
discreció en judicar y acert en premiar als més dignes.
Fou escrit el present Cartell en la ciutat de Barcelona
als 15 dies del mes de Novembre de 1905, per els VII Man-
tenedors.— Miquel Costa y Llovera, President.— Ferríia
Agulló.— Lluís B. Nadal. —Joaquim Miret y Sans.— Joseph
Pousy Pagès.— Geroni Zannè.— PompeuCreuhet, Secretari,
Ab posterioritat al Cartell ordinari, el Consistori ha re-
but pera ésser adjudicats a les composicions que'n síen me-
rexedores, els següents premis:
Un obgecte d'art, ofrena del Excm. y Iltrm. Sr. Bisbe
de Vich.
Altrb OBGEcrB d'art que ofereix la Lliga Esperi tual
de Nostra Senyora de Montserrat,
Lo Secretari, Pompeu Creuhet.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
COMPOSICIONS REBUDES EN SECRETARIA
1. Natura; lema: Montanyenques.— 2. Batalla de Mont-
juich; lema: L'amor més pur etz.— 3. Ma Lira; lema: Stella
Matutina.- 4. La Dama d'Aragó; lema: Del poble al poble.—
5. L'ermita; lema: Anyoransa y solitut. — 6. Ma garbeta;
lema: Fulls d'un dietari.— 7. Solitaris; lema: Simbolismes.—
8. Croquis barcelonins; lema: La Natura inspira amor. — 9. El
primer fill d'Adam; lema: Adam fill de la terra.— 10. La Do-
lorosa; lema: Stabat Mater.— 11. El cor del home; lenra: Es
veritatl— 12. Entrada de Jesús a Jerusalem; lema. El plor de
Jesu-Crist.— 13. La Font del Amor; lema: Mon Aymant pera
mi y jo pera Ell. - 14. Pàtria; lema: Ultimes trobes. — 15. Idi"
li; lema: Flor perduda.— 16. Cabí y Abel; lema: Remordi-
ment.— 17. Vora la mar; lema: Venus.— 18. Los Temps Fu-
turs; lema: nExcelsiorlI — 19. La Verge de Misericòrdia;
lema: jOh! la vila de Canet! |la vila hermosa!— 20. La batu-
da del parcer; lema: Aquest any no puch ser pobre, etz. —
21. L'encallament; lema: Sortirne sense renechs ni garrota-
des.— 22. Setubalia; lema: L'ensenye de noblesa que'ls fills
de Tarazoan han de mostrar al mon, etz. — 23. La Jaumada.
—24. Planys patriòtichs; lema: De Ponent... ni vent, ni gent.
— 25. Ramellet; lema: Pàtria Fides Amor.— 26. Quadro de^
any; lema: Renovació eterna.— 27. Virtut; lema: Amor pur.
—28. La vila de Canet; lema: En llahor a sa Patrona la Ver-
ge de la Misericòrdia.— 29. Confessió; lema: Amor-Fides. —
30. Testament; lema: Pàtria.— 31. Lo darrer Comte d'Ur-
gell; lema: íFillmeu, ò rey ò resi— 32. Goigs en llahor del
B, Màrtyr Pere Almató; lema: Cingunt tempora laureir.—
33. Es noy; lema: Ilusions.— 34. Lo Sant Crist de Malgrat;
lema: Tradició d'aquesla santa Imatge.— 35. Lo dolcíssim
Nom de Jesús; lema: Nom sobre tot altre nom.— 36. La Mon-
ja; lema: Pintura.— 37. De Hostalrich al Panisars; lema: Fo'
ra gabaigs.— 38. Els VII Pecats.- 39. Simbolisme; lema:
Sant Joseph.— 40. Llevor e terra; lema: Líriques.— 41. Plo-
mall de Segadó; lema: Montsenyenca.— 42. Eretisme: lema*
La eterna veritat.— 43. Un món; lema: Lo vici a desdir.—
Digitized by
Google
40 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
44. La soletat; lema: iVida!— 45. El secret etern; lema: Ma-
ledictus homo.— 46. La canso de les mares; lema: Dormint
al fillet.— 47. Esglay; lema: Notes del cor.— 48. A les monta-
nyes; lema: Grandiositat.— 49. El niu; lema: Obra infinita.
—50. Nostr'amo; lema: Neqiie enim est, aut fuit aliquan-
do, etz.— 51. Visió; lema: ^•^ — 52. Pregaria; lema: Virgo
sacerdotalis.— 53. Sonets; lema: Lo meu Amor es qui*m
dona vida.— 54. Lluyta; lema: Vençuts.— 55. Cansoneta no-
va; lema: Per Pasqua florida.— 56. iSursum!; lema: Amors.
—57. Lo cant dels Fallayres; lema: Pàtria Fides Amor. —
58. La Malalta; lema: Plegaries tristes. -59. Sogra y nora;
lema: Rondalla.— 60. Buscant amor; lema: Beneyta sou Vos
entre totes les dones.— 61. Rexes en dintre; lema: Ferés-
tech.— 62. Oracions; lema: Senzillesa grandiosa.— 63. Somnis
de jovenesa; lema: Te diró comme sia dolce il mistero. —
64. Miratges; lema: iSogna, sognal lo vivró de la tua vita.—
65. A Jerusalem; lema: De tos vicis...— 66. Ritmes naturals;
lema: »%— 67. El Bosch; lema: Ed ecco un lustro subito tras-
corse, etz.— 68. Càntichs eternals; lema: Adonahí.— 69. Càn-
tiga irònica.— 70. Canso del Born.— 71. Homeron y Platon;
lema: Amor.— 72. Llors; lema: Dones.— 73. Per Mare Sic-
cum; lema: Moysès. — 74. Lo preu d'un ball; lema: Die autem
natalis etz. Math xiv, v. vi.— 75. Los ermitans; lema: i Pro-
videncial— 76. La Primera Elegia; lema: ^S'baurà acabat
per sempre?— 77. Un crit; lema: En el desterro.— 78. La
Temptació; lema: Fam divina.— 79. Esclat; lema: La gran
ciència.— 80. Cloris y Reni; lema: Afront y vergonya.—
81. Caritat; lema: El captayre.— 82. Tempesta; lema: Jo no
tem del món les tempestats etz. — 83. L'idili etern; lema:
Fantasia.- 84. Anima endins; lema: Evolucions.— 85. La pe-
dra que parla; lema: impresió.— 86. Pàtria; lema: íQuí no la
estima?— 87. La parla catalana; lema: Si haig d' oblidarte
que se'm tanqui'l cel.— 88. Adéu; lema: Ton amor jo m'es-
criuré... etz. — 89. Anyor; lema: Del color de Toreneta es
mon anyor.— 90. Balades y Cansons; lema: De casa nostra.
—91. Kentrophyllum lanatum; lema: Açò diu la tradició, etz.
— 92. A ma estimada mare. - Un pensament; lema: L' hivern
d'un orfenet etz.— 93. La canso del carrioter; lema: Deu te
guart Margarideta etz.— 94. Sant Cristòfol... vanos; lema:
De casa.— 95. La neu y el sol; lema: Impresió.— 96. Remem-
branses; lema: A una amiga. — 97. Casolana; lema: Un benes-
Digitized by
Google
ANY 1906 41
tar que renova etz.-"98. La professo de les hores; lema: Ve-
yentla passar.— 99. Ala Ilusió; lema: Pregaria.— 100. Pat-
meb; lema: Los set consells.— 101. Esplet; lema: Sanch nova.
—102. Publi Scipion; lema: La destrucció del poder carta-
ginès... etz.— 103 Fulles; lema: ... res venidor trobar no's pot
en mi. — 104. De la vida; lema: Instantànies.— 105. Les geri-
gonses del cep; lema: Paràbola.— 106. Gloses; lema: Vox
populi! — 107. Gloses en llohansa del Vble. P. Pere Al-
mató, natural de S. Feliu Saserra; lema: Verge y Màrtir. —
108. La Pedregada; lema: Treball y diligència.— 109. Idilis;
lema: Vida.— llO. La comtesa de Prades. — UI. Flors y es-
pines; lema: Un sacrifici.— 112. Profanació; lema: J*oubliais
que vous faites la guerre, etz.— 113. Palemon.— 114. Dels
temps feudals; lema: *%— 115. Les ombres; lema: Nort.—
116. Goigs en honor del Ven. Pere Almató; lema: Saserra.
—117. Catalunya; lema: {Dolsa pàtria meua!— 118. La Veu
del Orfenet; lema: Mater pro matre.— 119. L'Iglesia Vella;
lema: Recorts del meu poble.— 120. Rondalles y Cansons;
lema: De la terra.— 121. Notes d* estiu; lema: Del naeu Die-
tari.— 122. Getsemanf; lema: ttt — 123. La fi del pintor
Hernreu; lema: Bellesa.— 124. L'anell nuvial; lema: Idili.—
125. í Visca la Pàtria! ; lema: ... estimèmla ab tot el corl—
126. Plany; lema: Lo que se'n va.— 127. A la Verge de
Montserrat; lema: Pomell. — 128. Coll•Pregon;;iema: *—
129. Sonets vegetals; lema: Produxitque Dominus Deus de
humo, etz.— 130. La mitxdiada; lema: Volateig.— 131. Pa-
rafrasejant; lema: Del ''Canticum Canticorum„.— 132. Posta
de sol; lema: Amor.* 133. Los tres amors; lema: Sonets. —
134. De mala sanch; lema: Cobarts... què us ha fet en Casa-
nova.— 135. Belleses del Monestir; lema: Notes cullides al
vol.— 136. La badia; lema: La bona vita.— 137. Dos sonets;
lema: Estela.-— 138. Fantasies; lema: Somniant.- 139. La fu-
gida del Rector nou.— 140. La perdiu roja; lema: Los apòs-
tols de Deu son pescadors, etz.— 141. Mater inviolata; lema:
dQuina es la meva fortalesa per esperar encara etz. —142. La
font d'en Gerri; lema: íBebèu, bebèu si us plau... etz.—
143. Violes.— 144. Vox populi vox Dei; lema: La Pedra de
la Senyora.- 145. Vi vell; lema: Sacros auros recludere fon-
tes. — 146. Antigues.— 147. La Verge blanca; lema: Redemp-
trix.— 143. Nit d'estrelles; lema: Joguina.— 149. A la Reyna
del meu cor; lema: Si en T albor d'aquest nou dia... —
6
Digitized by
Google
42 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
150. Pasqua Florida; lema: Vidamor.—lSl. Lletra desclosa;
lema: Retrospectiva.- 152. Rondalla; lema: La penya del
Moro. —453. Cants de Pàtria; lema: Prop es el dia de vessà
sanch noble, ctz.— 154. Preludi; lema: Nit.— 155. Misericòr-
dia! lema: Frech a frech.— 156. Flors ofertes; lema: Tota
pulchra est Maria.— 157. Canso de Primavera; lema: Llumi-
nosa.— 158. Apuntacions.— 159. La Curació del Bergant.—
160. L'enigma; lema: Prech.— 161. Troballa del amor; lema:
Per sempre t'hauràs fos.— 162. Idili d'amor; lema: Contra
Enveja Caritat.— 163. Balada negra; lema: Claror de cels.—
164. Mare y Filla; lema: Estimèavos, son germans. — 165. La
lluerna; lema: Benaventurats els qu'estiman.— 166. Relligio-
ses; lema: Aplech. — 167. Al entorn dels Evangelis; lema: So-
nets.— 168. -La nostra Seu; lema: Si n'ha vist, de coses, la
nostra Seuetz.— 169. Tronch; lema: Les eugues.— 170. La es-
piga; lema: Del segador.— 171. Vagant pel Montseny; lema:
Varia.— 172. El caplayre.— 173. El despreci; lema: Deseu-
briment.— 174. Sufriment; lema: Del Senyor.— 175. Sensiti-
ves; lenia: Notes.— 176. Tochs d*amor; lema: Campanades.
—177. Montserratines; lema: Impresions.— 178. Els cants de
la vida; lema: Es Thonor qui canta.— -179. La Reyna de la
Festa; lema: Ofr«na. — 180. La Pecadora; lema: Jesús.—
181. El gènit de les roques; lema: iNatura! iLlibertatl—
182. Quadret; lema: Kgaroç naí Bia.— 183. Redempció; lema:
Et Verbum caro factum est. (S. Joan.)— 184. Glòria pòstu-
ma; lema: Esbós de novela.— 185. A una Reyna; lema: De la
festa. — 186. La Mística; lema: La bella giovenetta— Ch' ora
e dona. (Petrarca.)— 187. Càntich a Maria; lema: Fccit mihi
magna qui potem est. — 188. Diumenge de Rams; lema: Hos-
sana al Fill de Deu.— 189. Les eternes recordanses; lema:
Fragments d'un llibre qui may mor.— 190. Cobles en llohan-
sa del Venerable Màrtyr de Christ Fra Pere Almató; lema:
Planter de Sants, oh vigatana terra, etz.— 191. Al cim de la
montanya; lema: Idili. - 192. Els jays de ca'n Pona: lema: Ne-
grura. — 193. Dues llegendes; lema: Verge de Misericòrdia.
—194. Ratxada; lema: Novela.— 195. Quadret; lema: Del
natutal.— 1%. Comiat; lema: Anyoransa.— 197. Meditació;
lema: Les ones. — 198. L'ermità Pau; lema: Ave Maria. —
199. Crepuscles; lema: Melangia.— 200. Elegia; lema: O fi-
ji^uredei tempi assai lontani. (G. D' Andnzio.)— 201. El Poe-
ta als Pobres; lema: Consolatrix aflictorum.— 202. La carn-
Digitized by
Google
ANY 1906 43
bra de la verge; lema: Modalitats.— 203. Rosalia; lema: Tem-
pera mutantur.— 204. Les tres germanes; lema: Anyoransa.
—205. Pavia; lema: El pcieta català y valent guerrer Fran-
ccsch Aldana etz. — 206. Entre la vida y la mort; lema:
Anorreament.— 207. Roses; lema: Trlptich.- 208. Conjugals;
lema: Flor y íruyt.— 109. La núvia; lema: Semblava un àn-
gel.— 210. L'Oració del Hort; lema: Primer Misteri de Do-
lor.— 211. Ester; lema: Del llibre immortal.— 212. En el mont;
lema: La estrella.— 213. Tradició Barcelonina; lema: Fides.
—214. Les flors del Montserrat; lema: |Tot per la Morenetal
—215. De Montanya; lema: »%— 216. Quan la ploma als dits
tingueu, cerqueu sempre un noble fi; lema: Quadro fan-
tàstich Lírich, titulat "Visió del Poeta„.-217. Estima ala
teva Pàtria com a la teva mare; lema: Quadro dramàtich
patriòtich, titulat "La Marxa ^.—218. Les Cigales d'or; le-
ma: Per una viola, per una violeta, etz.— 219. Goigs en ala-
bansa del Venerable Màrtyr de la Iglesia P. Pere Almató
del O. del P. S. D.; tema: Vos ne sou com Roma canta, etz.
—220. Salvem— 221. El joglar de la Mare de Deu; lema:
Tradició. — 222. Desvari; lema: A la meva estimada.—
223. Flors del cor; lema: Al ay mat.— 224. Al Temple de la
Sagrada Familia; lema: Oda.— 225. Lo deu del Mal; lema:
Redempció.— 226. Del cor; lema: Videta mía.— 227. La Se-
nyora; lema: Trànzit.— 228. La visió de Gethsemaní; lema:
Transíer calicem istum. (Luc. xxii, 42.) -229. Dins la basí-
lica; lema: Laus.-230. Canidia; lema: S. P. Q. R.— 231. La
torre d'ivori; lema: Turris eburnea.— 232. La Uissó de Dio-
fanl; lema: Sofrosinia.— 233. Odes d'Horaci; lema: Credite
posteri! (Oda xix, llibre ii.) 234. Ciutat; lema: La Cate-
dral.— Lo Monument.— Posta de Sol. — La Ciutat vella. — En
lo Museu.— 235. Tardes de sol; lema: Vida.- 236. Prepara-
ció pera conservar una bona flor; lema: Virtut.— 237. La
Primavera; lema: Flors.— 238. En el jardí; lema: Soletat.—
239. Lo vol de ràuima; lema: Sursum.— 240. Pel Novembre;
lema: No vull...— 241. Sàtira; lema: Per tu.. .-242. Elegia;
lema: Oh la soletat de les montanyes.— 243. Les lluernes de
Babilonia; lema: Obertura poemàlica.— 244. Passió y mort;
lema: «%— 245. Fructidor; lema: lOh terra; mare terral—
246. Del Terror; lema: Ayguafort.— 247. Lo carrer del Re-
gomir; lema: iAy carrer del Regomir qui t' ha vist, etz.—
248. Carreus y Pergamins; lema: Si no voleu que jo estimi'l
Digitized by
Google
44 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
meu reco, etz.— 249. Per avall de Catalunya; lema: Divina
llum. --250. La Pastora Catalana.— 251. Englantines; lema:
Catalonia.--252. Varia; lema: De Montanya.— 253. Lo Cant
de la Impietat; lema: Ilion, Ilion, fatalis incestus, etz. —
254. Camperola; lema: Qui no vulgui pols.. .—255. Els Jochs;
lema: Margarida. — 256. La esposa al espòs; lema: Tout
passe... ou passera (Sonia).— 257. Dol; lema: ...in domum
refugií.— 258. Les bodes del poeta; lema: Nuptiae si funus.
—259. Enveja!; lema: Quadret en prosa. — 260. Lo Castell;
lema: iAve fenixl.— 261. La Primera Comunió del mes petit;
lema: Salvadoret.— 262. La Prometensa; lema: Fides-Amor.
— 263. Desconsolada; lema: Amor.— 264. La Tradició; lema:
^%— 265. Babylonia; lema: ... perquè terra es aquesta... etz.
-266. El plor de Taymada; lema: L'amaro lacrimar che
voi facesle. — 267. La vinya de Jesús; lema: Ego sum vitis
vera.— 268. iLlibertat! lema: Bon cop de fals.— 269. Troba
d'amor; lema: A Taymía.— 270. Ideal d'amor; lema: Noc-
turn.— 27L LaFè de Catalunya; lema: Per ésser gran avuy te
despertaràs... etz.— 272. L'enamorat de la mar; lema: Talis
vita fïnis ita.— 273. A Tarragona; lema: Reflecteix lo verb
llatí en la terra que trepitjas.— 274. Ella; lema: Humano capiti
cervicem pictor... etz.— 275. A una Verge montanyesa; lema:
Ningú coneix lo que'm mata.— 276. Trànzit; lema: D'un lli-
bre de recorts.— 277. Foch; lema: Any LXXIX c. de C. —
278. Mulicramor; lema: Conversa. — 279. De l'Epopeya;
lema: |Pro Pàtria!.— 280. La badia llevantina; lema: Febus.
—281. Nos ab nos y lliures tots.— 282. Sonets; lema: Mens
blanda in corpore blando. — 283. iGermanastresI lema: Aspra
tenzon.— 284. Psalm de Jovenesa; lema: En la nit odorant
de tarongers.— 285. Trescant pels cims; lema: |0h llibre obert
de la Natura etz.— 286. El Pas del Ter. — 287. Sant Miquel
del Fay; lema: Pàtria. — 288. Judas; lema: Roig de mal pèl.
— 289. La Fada de la montanya; lema: Jamay viurà be, se-
nyora... etz.— 290. El Fill de la Nit; lema: Per munt enllà.—
291. Salabroses; lema: En faci de la mar... (Mistral. Calen-
DAU.)— 292. Prismes; lema: Ne si ne no nel capo mi tezona.
(Dante.)— 293. Lo cant del taxik; lema: Ressoni sempre el
mistich honover.— 294. Festa catalana; lema: Salus infirmo-
rum.— 295. Eliseu; lema: Terrible esguart.— 296. Col•loqui;
lema: In meditatione mea exardecet ignis. — 297. Lluyta
(Fragments d'una novela) lema: Jo vaig vèurel tremolar...
Digitized by
Google
ANY 1006 45
etzètera.— 298. La Corona d* Aragó; lema: Sanch.— 299. La
Llegenda d'un avall; lema: Amor y pàtria. — 300. La fi de
Jerusalem; lema: Trista profecia.— 301. Al peu de la Senye-
ra; lema: Bandera, santa bandera etz. (GuimerA.)— 302. He-
rodías; lema: Tradició.— 303. Hivernenca; lema: Aniversari.
—304. iPobra mare! lema: Llegenda.- 305. Tot... tot s' ho
emporta el vent; lema: Desengany. — 306. Pàtria; lema:
... ploran y gemegan.— 307. Verge de Montserrat; lema:
... un cel blau.— 308. Jesuset; lema: ... millor que al cel.—
309. Los pins de fangas; lema: ... fou preferida.— 310. Re-
corts; lema: Un reco en ton fossar.— 311. Visió; lema: Musa
Catalana.— 312. Goig y dolor; lema: Fides.— 313. Les flors
del jardí català; lema: Com pel Maig la clavellina... etz. —
314. A mon germà; lema: Reflexió.— 315. Elogi del Desitx;
lema: Fantasia.— 316. Som els convensuts; lema: Als... al
tres.— 317. El triomf de la carn; lema: Sensualisme.— 318. La
Verge de ma filla; lema: Fè-Amor.- 319. Les "gitanes„ del
Vallès; lema: La Rosina *n fou "gitana„, la mellor de Cas-
tellar.— 320. Amor; lema: Sine visitatione tua vivere non
valeo.
S'han rebut tres composicions que no han sigut admeses
per no venir ab les condicions fixades en el Cartell de Con-
vocatòria.
Digitized by
Google
i
m
■ ' 'i
li
a
:l
fi
Digitized by
Google
ACTA
En la Ciutat de Barcelona als sis dies del mes de Maig
del any 1906. Constituhit el Consistori dels Jochs Florals en
redificí de la Llotja del Mar pera celebrar en sa gran sala
la festa anyal de la institució dels Jochs Florals en Tany 48
de sa restauració; s'han reunit, a les onze del mati, hora
senyalada pera comensar Tacte, les Autoritats y Corpora-
cions convidades a la Festa, que seguexen:
L'Excm. Ajuntament, en corporació, presidit per l•Il•lus-
trtssim Sr. Primer Tinent d* Alcalde N'Hermenegild Giner
de los Ríos, ab els litres. Regidors Srs. Cararach, Pijoan,
Duran y Ventosa, Peris, Valls y Vicens, Ventosa, Rahola,
Sagarra, Rovira, Bastardas, Puig y Alfonso, López, Roca,
Rogent, Galí, NuWola y Fuster.
La Excma. Diputació Provincial, representada per VRx-
celentíssim Sr. President En Joaquim Sostres, y'ls llustres
Diputats Srs. En Lluís Pericas, En Jaume Brutau, y En
Jaume Cruells.
L'Iltre. Sr. Dr. En Sebastià Puig, Pbre., Canonge de
aquesta Santa Iglesía Catedral Basílica, en delegació del
Emm. y Rvdm. Sr. Cardenal Casaftas, Bisbe de la Diòcessis.
Delegacions de les Reyals Acadèmies de B>nes Lletres y
de Ciències y Arts, Ateneu Barceloní, Societat Econòmica
^Barcelonina d* Amichs del País, Foment del Treball Nació"
nal, Acadèmia de Jurisprudència, Acadèmia y Laboratori de
Ciències Mèdiques, Cambra de Còrners, Societat Barcelo-
Digitized by
Google
48 JOCHS FLORALS DK BARCELONA
nina d^Amichs de ia Instrucció, Centre Excursionista de Ca-
talunya, Junta Permanent de la Unió Catalanista, Lliga
Regionalista de Barcelona, Orfeó Català, Estudis Universi-
taris Catalans, Col•legi de Procuradors, Associació Protec-
tora de la Ensenyansa Catalana, Lliga Espiritual de Nostra
Senyora de Montserrat, Ateneu Obrer del Districte segon,
Consistori dels Jochs Florals de Lleyda, Centre Català de
Buenos Aires, y moltes altres representacions d'entitats li-
teràries y catalanistes, un considerable nombre de senyors
Adjunts, el Sr. D. Albert Rusiflol y Prats, Diputat a Corts
pel districte de Vich; Dr. D. Enrich W. Fernandez, literat
y escriptor de Colòmbia, y altres distingides personalitats en
les Lletres, Arts y Ciències.
La Sala de la Llotja, empaliada ab la ornamentació de
costum, estava plena de gran concurs, figuranthi moltes da-
mes y damiseles.
A poch d'haver sonat les onze, als acorts de la música
municipal, comensà Tacte, ocupant Testrado, situat al cap de
la sala més proper al Pla del Comers, les autoritats, el Con-
sistori dels Jochs Florals y les representacions y delegacions
abans dites.
Oberta la sessió ab les paraules "Comensa la festa ''y dites
pel senyor tinent d'alcalde N'Hermenegild Giner de los Riosi
qui presidi Tacte,'! Rvnt. En Miquel Costa y Llobera, pre-
bere, president del Consistori, llegí'l Discurs presiden-
cial (I), interromput molt sovint pels entusiastes aplaudi-
ments del concurs.
L'infrascrit Secretari donà lectura de la Memòria (II) y
del Veredicte del Consistori, dedicant un sentit recort als
adjunts, als literats, artistes y més distingits fills de nostra
terra que durant la darrera anyada han passat a mellor vi-
da, fent especial memòria del escriptor castellà En Joseph
Maria de Pereda.
Seguidament, obert el plech corresponent a la composició
premiada ab la Flor Natural, que porta'l núm. 200, Elegia,
lema: "O figure dei tempi assai lontani. (G, D*AnnunsioJ„,
resultà esserne guanyador En Francisco Xavier Viurà, qui,
acompanyat dels Mantenedors En Ferran Agulló y En Joa-
quim Miret y Sans, feu entrega de la Flor, que consistia en
una toya de Narcissus Poèticus, (f amilia de les Liliacees,
que viu als prats de Cerdanya), lligada ab una rica Uassada
Digitized by
Google
ANY 1906 49
dels colors nacionals catalans, a la gentil damisela Carme
Amat y Matas, acompanyantla, entre'ls aplaudiments de la
concurrència, al setlal qne tenia preparat, sota dosser, en lo
Uoch d'honor del estrado.
Proclamada pel President del Consistori la Reyna de la
Festa, y després qne Pentüsiasme del concnrs hagué acabat
ses manifestacions d'aplauso, se llegí la poesia premiada (III)
pel Sr. Tor y Desheures, actor dramàtich, essent rebuda la
composició premiada ab gran picament de mans.
U Accèssit, úaich concedit al premi de la Flor, Tobtingué
la poesia núm. 245, FracUdor; lema: Oh terra, mare ter-
ra (IV), resultantne guanyador En Manel Folch y Torres,
qui fou molt aplaudit al passar a recullir V Accèssit. Aquesta
composició (ou llegida per l'autor.
No haventse concedit el premi de la Englantina d'or, se
proclamà que V Accèssit l'havia guanyat N'Eduart Girbal
y Jaume, per la composició núm. 23, Jaume de MaUorca (de
la colecció La Jaumada, (V) havent sa lectura estat rebuda
ab picaments de mans.
La Viola d'or y argent no fou concedida y's declarà per
l'infrascrit Secretari'l nom del autor qui obtingué'l primer
Accèssit (VI) a dit premi, resultant ésser En Gabriel Alo-
mar, per la composició núm. 229, Dins la Basílica, lema:
Laus. Com s'havia fet ab Taccèssit a la Englantina, se Uegi
la composició per En Ferran Agulló, essent aplaudida.
Del segon Accèssit a la Viola, (VII) resultà esserne gua-
nyador En Manel Folch y Torres, per sa poesia núm. 221 El
Joglar de la Mare de Deu. Lema: Tradició.
El premi de la Copa Artística (VIII), fou guanyat per
En Joseph Morató, per son treball senyalat ab el núm. 290,
El Fill de la Nit, lema: Per món enllà.
Seguidament se procedi a obrir els plechs que contenian
els noms dels autors qu'han obtingut els Premis extraordi-
naris, resultant que del ofert per la ''Lliga Regionalista de
Sabadell», ne fou guanyador En Manel Folch y Torres, per
la poesia núm. 246, Del terror, lema: Ayguafort. (IX) Llegi
la poesia son autor, qui fou ovacionat.
El del "Centre Català» de Santiago de Cuba, l'obtingué
En Joseph M.* Folch y Torres, per la composició núm. 244,
Passió y mort, lema: »** (X). Al ésser proclamat aqueix
autor, ressonà un llarch aplaudiment, en demostració de la
7
Digitized by
Google
50 JOCHS FLORALS DE BARCELONA
anyoraosa que per ell senten els bons catalans, per trobarse
expatriat. Corresponent a aytal manifestació de simpatia,
donà les gràcies, ab sentides paraules, a nom del ansent, son
germà En Manel Folch y Torres.
Del premi ofert per TExcm. y Ilm. Sr, Bisbe de Vicb, re-
sultà esserne guanyador el Mestre en Gay Saber, litre, se-
nyor D. Jaume Collell, Pbre., ptr els Goigs en llahor del
benaventurat màrtyr Pere Almató, lema: Cingunt tempora
laureis (XI), composició senyalada ab el núm. 32. L'autor
fou aplaudit.
Finalment, del premi ofert per la Lliga Espiritual de
Ntra. Sra. de Montserrat, ne fou guanyador En Francisco
Xavier Viurà, per la composició núm. 320, Amor, lema: Si-
ne visitatione tua vivere non valeo (XII), havent sigut molt
aplaudit son autor.
Guanyà V Accèssit a dit premi'l Rvnt. D. Joseph Parade-
da y Sala, Pbre., ab sa poesia Corpus, lema: Charitas (de la
colecció Violes), núm. 143. (XIII).
No haventse adjudicat més premis ni accèssits, abans de
donar per acabada la festa, el Mantenedor En Lluis B. Na-
dal Uegi'l parlament de gràcies (XIV), que fou escoltat ab
gran interès pel concurs, y llargament aplaudit.
El Sr. President En Gumersind Giner de los Rios, donà
per acabada la festa; y devallà de son trono la Reyna, acom-
panyada pels representants de les Autoritats, Consistori,
Corporacions y Adjunts, entreUs aplaudiments y'l cant dels
Segadors de la concurrència.
Axis s'es celebrada enguany la Festa dels Jochs Florals.
De lo qual se'n forma la present acta.
PoMPBU Crbuhet
Secretari
Digitized by
Google
I. — DISCURS DEL PRESIDENT DEL CONSISTORI, Rvl•li. dOH
Miquel Costa y Llobera,
II.— MEMÒRIA DEL SECRETARI DEL CONSISTORI, D. PotH-
peu Creuhet,
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Sbnyorbs y Sbnyors:
Un solitari de les lletres, un contemplatiu de la poesia,
sortit del acostumat reco pera ocupar la Presidència als
Jochs Florals de Barcelona, la ciutat més agitada,... £no es
axò un contrassentit? A molts ho semblarà sense dubte; y
per aquesta consideració no m'atreviria a ocupar aquest se-
tial eminent, si la meua insignificancia no venia a demostrar
quels Jocbs Florals de Barcelona, a diferencia d'altres, no
afreturan ni demanan el prestigi de cap figura política, per-
què ja'n tenen prou ab la virtut poètica del esperit qu'en-
tranyan. Axí, donchs, la meua obscura condició pot servir
pera fer ressaltar més la grandesa íntima d*aquest acte. Per
axò precisament he pogut acceptar Thonor de poder presidir
aquest Consistori.
Bé ho conexeu que Tacte present no es un simple certa-
men com els altres que tot arreu se celebran. No se tracta
aquí tan sols de premiar y aplaudir unes quantes composi-
cions escuUides y d'estimular ab modestes joyes alguns au-
tors novells 6 ja coneguts. Aquí hi hà qualque cosa més; hi
hà'l solemnial reconexement, la íè de vida d' una llengua y
d'un geni que la corrent de les centúries semblava eliminar:
la llengua y'l geni de la familia catalana.
Y còm escau al primer diumenge de Maig la nostra festal
Tal volta aquells prohoms que la restabliren l'any 1858, al
posaria al principi del mes de les flors, no pensaren sinó en
Digitized by
Google
DISCURS DEL SR. PRESIDEXT
^1
\m
Tantiga costum y en lo apropiat del temps primaveral per
una festa de la Poesia. Però, com Tinstint poètich troba sem-
pre relacions y harmonies més trascendentals de lo que's
proposava, aquells restauradors, al escullir el primer diu-
menge de ;Maig pera aquest certamen, afinaren un simbol.
£No es veritat que dins la nostra institució tot diu y clama
primavera.^ La profusió d*inapresos cantars, la multitut de
cantors qui s'es feta incomptable com els esbarts de Tauce-
llada novella, un no sé què de frescal, solixent y encoratja-
dor fins entre les boyres y amenaces de tormenta, les flors
esclatant arreu demunt les matexes ruines... tot aquí fa Pim-
pressió del temps gentil en que pugen les saves y se renova
la vida de la terra. Celebrem, doncbs, aquesta Pasqua flori-
da, considerant Timportancia de lo qu^ha ressucitat, axò es,
la llengua y4 geni de la nostra rassa.
La llengua I Ho és ben be aquella augusta Princesa, pri-
mogènita del nobilissim tronch llatí, la qual, festejada dels
trobadors primer que cap de ses germanes, presidi les Corts
d*amor y gentilesa. Ho es la matexa qui, destronada ja y des-
coneguda de ses germanes més venturoses, sols pogué viure
pobrement a la pagesia ò servir a les ciutats per les feynes
més humils y grosseres... Talment la contemplava desde
aquest mateix setial, simbolisada en la mesquineta heroioa
d'una de nostres cansons populars, aquell Mestre qui tantes
ne sabia, aquell incomparable Aguiló qui s*era armat cava-
ller defensor d'aquexa Senyora de sos pensaments, la molt
noble y abatuda llengua catalana.
Y realment, senyors, poques llengües hi haurà qui de tan
alt honor sían caygudes dins un abatiment tan absolut com la
nostra, desdenyada y vílipesa, no sols dels extranys, sinó
dels propis matexos qui pretenian de refinats y de doctes.
iQuè no s'ha dit contra aquesta parla? L'han calificada d*in-
civil y grollera, d'incapàs pera expressar tota elevació y cul-
tura... com si la baxa rudesa li fos connatural, y no conse-
qüència necessària de la servil condició a que's trobava
reduhida. cQutn altre idioma, posat en la matexa condició, no
s'es deformat y envilit més fins a convertirse en patuès cor-
rupte? AhI la nostra llengua, ni sols en son major abatiment,
ha perdut may el caràcter llegítim de sa originaria noblesa,
per més que, ja captant, empobrida, apedassava ab drap fo-
raster els esquexos de sa pròpia vestidura... Y miràula
Digitized by
Google
RVXT. MIQUEL COSTA Y LLOBERA 55
avuy, tot just alliberada de la misèria y de la afronta per
Tesfors y Tenginy de fills seus generosos, com rumbeja ab
natural elegància, no sols les recobrades joyes de pubilla pa-
gesa, sinó també les senyorívoles pompes de gran dama, ca-
minant segura y no gens encongida, axí ab el tràgich coturn
com ab tl rossegall magestuós de Tepopeya. Es un fet que
no cab negar ni contradir: no hi hà altesa literària ahont la
nostra llengua ja no abasti.
Tanta es l'evidencia del fet, que'Is matexos adversaris del
nostre idioma ja no s'atrevexen a negarli condicions de po-
der y energia. Pera impugnarlo ja se contentan en atribuhirli
una absoluta duresa y aspror intolerable. No negaré que la
nostra parla es més tost intensa que sonora, més be cante-
lluda y enèrgica que mòrbida y suau. Però, com es tan in-
tensament expressiva, no li mancan inflexions amorívoles y
dolses sempre que lo tendre del sentiment ò lo placèvol de
ridea ho reclaman. Oh! icòm flueix eufònich el nostre antich
llenguatge dins Testil sossegat dels incomparables cronis-
tes y dins la prosa substanciosa d'un LuU ò un EximenisI
Y si volem exemples contemporanis, £no es veritat que po-
dem retreure poesia catalana tan suau y tan dolsa com
riera de mel, pera usar la matexa frase del místich poeta
dels Idilis? íNo es veritat que del propi Verdaguer, del in-
signe Asçuiló y d'altres, ne podem recuUir pàgines de prosa
tan fluida y galana qu es digna certament de les llengües
més exquisides y cultes? Si la nostra parla apareix sovint
com aspra y revescosa, no es, donchs,'per culpa d'ella, sinó
per culpa d'aquells escriptors que la malmenan. Molts son
encara'ls qui sense conèxerla prou se'n volen servir, Uigantla
al jou de Ueys y formes que, essentli extranyes, la violentan
y, per lo mateix, la fan indòcil y pura.
Però, encara concedint que la nostra llengua sfa més as-
pra y ferrenya que ses germanes, ^l'haurèm de creure infe-
rior a elles per tal motiu? Ahl nó, certament. Un idioma no's
deu avalorar per la simple sonoritat acústica, per l'afalach
de les orelles, sinó principalment per la seua virtut y poten-
cia expressiva. Perquè, senyors, l'obgecte del llenguatge ar-
ticulat no es certament fer música (pera axò tenim els rossi-
nyols, els intruments y les orquestes); sinó que l'obgecte del
humanal llenguatge es comunicar les idees y'ls sentiments ab
tota la eficàcia y justesa possible. Segons aquest concepte
Digitized by
Google
56 DISCURS DEL SR. PRESIDENT
essencial del llenguatge, que ningú pot contradir, un idioma
serà més excelent conforme sia més expressiu. Ara be: desde
aquest punt de vista claríssím, £quí no descobreix ja la exce-
lencia y perfecció de la llengua catalana?
La intensitat expressiva es el caràcter propi d^aquest
idioma. La frase bi adquireix una precisió perfecta ab Tús
d'aquelles partícules (en, ne, hi) ab les quals tantes vague-
tats y circumloquis s'evitan. Per altra part, si convé donar
la impressió de lo imprecís, no mancan mots oportuns, com
gayre y forsa, Aumentatius y diminutius de significació aca-
riciadora ò despectiva ne fa la nostra llengua ab tanta pro-
fusió com la italiana. Com aquesta també posseeix la ri-
quíssima facultat de formar verbs arreu dels adgectius y
substantius que's vulla. Axí podem pintar "l'esbart de corbs
negrejant sobre la neu que blanqueja.,, Axí'l venerable
Milà pogué escriure: "dQuína ciutat torreja sota rOroel?„
íY no es veritat qu*aquesta sola paraula torreja té més po-
der sugestiu que tota una descripció? Es també ventatja del
nostre parlar la possessió d'aquells verbs indicadors d'un es-
tat (com seure, jaure) que altres idiomes han de traduir per
un circumloqui. Oh! y en la formació de paraules compostes
el català té la potencia màxima entre'ls idiomes neo-llatins,
acostantse per aquest aspecte a la potentíssima llengua ger-
mànica. £En quin altre parlar neo-Uatí pot dirse corprès^ ull-
ferir, colltòrcer y tantes expressions com aquestes que
intensifican poderosament l'estil popular ò literari? Que s'ala-
bin en bona hora altres idiomes, creyentse de major riquesa
per possehir més abundància de sinònims: jo seguiré persuadit
de que no es riquesa major tenir dèu paraules pera expressar
una matexa cosa y en cambi trobarse ab coses pera les quals
no's té cap paraula, anch que síen coses tan íntimes com anyo-
/'ars^, ò tan necessàries com ííma/'... Ah! no'n dubteu, se-
nyors: la llengua catalana, possehint tanta eficàcia expressiva,
té lo que principalment dona valor y mèrit efectiu a un idio-
ma: es, per tant, una llengua de magnífiques condicions lite-
ràries. Cal, emperò, estudiaria en sa protèica varietat, cal
penetrarne l'índole qu'a través de tantes variacions es la
matexa, cooperant axí a l'harmònica reintegració del parlar
catalanesch, obra que ja tenim impulsada pel senzill herois-
me d'un apòstol, com es Mossèn Alcover! Sols axí recobra-
rem la nostra herència filològica ab tota sa plenitut de vo-
Digitized by
Google
RVNT. MIQUEL COSTA Y LLOBERA 57
cabulari. Sols ax( la recobrarem ab tota la independència de
sa pròpia sintaxis, qu'essent tan clara j precisa com la fran-
cesa no està lligada al jou inflexible del ordre que anomenen
llòj^ich. El dia en que tal reintegració serà feta, aparexerà
admirable de forsa, de gràcia y d'expressiva bellesa*l verb
consubstancial de la nostra rassa dins el consistori dels idio-
mes indiscutibles; y a les hores tindrà ressò universal el crit
entusiasta qu'ara ja sent brollar de vostres cors: Visca la
llengua catalanal
Mes cada llengua indica un geni, un esperit d'inspiració
distinta dins el gran conjunt del llinatge humà. Aquest geni,
que cada llengua ò rassa té en potencia, arriba ò no arriba a
la seua eclosió, segons les circunstancies; 7 axf , mentres a
uns pobles ni tan sols ronsegueix aponcellar, a uns altres flo-
reix explèndit y abundosament fructifica. El geni de Cata-
lunya al aponcellar gentil de la Gaya Ciència y sa literatura
roitgeyal, cntre'ls plansons de llorer de ses cròniques y ges-
tes, entre les tanyades de roure de ses lleys y monuments
admirables, prometia una expansió vigorosa, ben caracteri-
sada y plena del agre del terrer. Però a la tombada del se-
gle XV, per causes prou conegudes, aquell geni's corsecà, y
emmustiantse ab l'idioma tota l'ufanía de la rassa, ja no més
resisti, despullada, la duresa de l'antiga soca... Mes hèus-
aquí que de l'antiga soca resistent brostan tanyades nove-
lles, aponcellanthsi de bell nou les esperanses que'l mal temps
esfullà abans que fessen el fruyt que prometian... ^Granarà
aquesta vegada l'esplet de la nostra sava qui torna sentir la
primavera? ^Donarà Catalunya aquesta volta son contingent
definitiu a l'obra de l'universal cultura? Ah! senyors: jo no
soch profeta ni fill de profeta; però be puch assegurar que
aqufs respira l'esperansa, profusament espargida per Tac-
tual florexensa del geni català en les diverses branques de
la elevació humana.
Lluny de nosaltres el mesqui chauvinisme de creure tot
lo de casa superior a lo de fóra y ja definitiu. Reconeguem
en bona hora que la nostra renaxensa, com tota renovació
laboriosa, té molt de vacílant, de provisori, d'imperfet...
Mes. cal reconèxer també qu'aquesta renovació, en mitx de
ses deficiències, va produhint obres en que's manifesta plena
de forsa y d'embranzida. Una renaxensa que té poetes com
un Verdaguer, pensadors com un Torres y Bages, artistes
8
Digitized by
Google
58
DISCURS DEL SR. PRESIDENT
com un Gaudi, ja té probes suficients de vitalitat potentis-
sima y de glorioses esperanses. Una literatura ahont en poch
temps aparexen obres com Marines y boscatges d'En Ruyra
y la Llegenda de Jaume 7 Navegant, ahont se donan en
pochs mesos maravelles tan fortes com Solttut y tan exqui-
sides com els Fruyts saborosos, ja*n té prou pera imposarse.
Mes, pera un rebre la impressió de la renaxensa catalana, no
cal ni tan sols estudíarne les produccions: basta arribar aquí
y obrir els ulls ab senzillesa, néts de prejudicis odiosos ab
que tot se desfigura. L'extranger desapassionat qui entra
per primera volta dins aquesta Barcelona, cap y casal de
Gi/a/M/ij^a^ ja*n reb tot d una la impressió de forsa,decre-
xensa, de jovenívol encoratjament. Si el^ sab veure y sentir,
ja destria ben aviat, entre la pompa de construccions vul-
gars y pretensioses, gentils audàcies de caràcter indígena,
reveladores d'una forta arquitectura novella, que rebrà sa
magestàtica corona quan dominin sobre la dilatada ciutat les
excelsituts de la Sagrada Família, Si l'observador sab veure
y sentir, entre tota aquesta agitació y plètora de vida, des-
cobrirà la forsa íntima, Fimpuls inicial que tot ho promou y
sustenta. Es el Genius I oci. Tes perit local d'aquesta dura y
noble terra. Ab! tots aquells que voldrían una Catalunya
rica y plena, pol•lent y gloriosa, però sense esperit local,
pretenen lo qu'es contradictori. Voldrían que l'arbre seguís
florint y fruytant ab les arrels tallades; voldrían que l'orga-
nisme seguís plèdevida y forsa, després d'arrencarli'l cor;
voldrían que visqués el còs expulsada l'ànima que l'informa.
L'ensopiment del esperit local ja produhí a Catalunya Termàs
de tres centúries estèrils a tota cultura superior. iQut pro-
duhiría ara la extinció absoluta del mateix esperit? Si aques-
ta rassa ha de fer qualque cosa més que indústria y còrners,
cal que susciti la potencia del seu geni, qui ja d3na de sí tan
bella mostra.
Oh! sí:'l geni de Catalunya va pujant. Y si ara qualqú
gosava dir que la nostra poesia decau, per lo que sembla re-
sultar del present certamen, jo li respondria qu'un certa-
men no representa tota la producció y que, al ferse la tria de
un caramull de perles, sovint les més valioses, com que tenen
major pès, no son les primeres en sortir a la superfície. Dins
la matexa progressió ascendent de la joventut ò de la prima-
vera, sovint se troban moments d'apariencia desmayada y
Digitized by
Google
RVNT. MIQUEL COSTA Y LLOBERA 50
tristor descoratjadora; però aquexes depressions passatgeres
no aturan Tavens de la primavera ni de la joventut. Tenim
coratge I
La renaxensa catalana es avuy un fet tan gloriós com
impossible de negar. Donchs, ja no necessita rès més pera
imposarse a tothom. iQ\jí podria arrogarse la facultat de
destruhirla? Ah! senyors: el simple fet de la existència es ja
un títol suficient pera^l dret a la vida. Es més: si Catalunya
matexa determinava renunciar el seu geni, el seu esperit, sa
pròpia personalitat, no li assistiria may el dret de fer tal re-
nuncia... perquè, ja ho sabeu, ningú té dret al suicidil
Visca, donchs, el geni renaxent de la familia catalana!
Però visca de tal manera que vaja realisant la noble trilogia
qu'es lema dels Jochs Florals: Pàtria, Fides, Amor! Que la
Pàtria s'afirmi com el solar de Tavior, destinat a perpetuarne
les glòries, armonisant el llegítim avens ab la tradició vene
rable y respectant pera obtenir respecte. Que la Fè hi sia
principi vital, no ja aquella confiansa buyda qu'un altre any
fou aquí preconisada, sinó aquella Fè senzilla y forta com lo
eternal, la qu'es principi y arrel de salvació de les ànimes y
dels pobles. Que TAmor s*hi escampi com aglutinant fort y
suavíssim de la familia y de tot el còs social, y cloga ab sa
balsàmica unció les ferides obertes per hont respira Podi de
classes, productor de tanta destrossa...
Pàtria, Fè y Amor! ab aquesta invocació vull acabar
aquí mon parlament, que ja n^es hora. Y ara distribuhíuvos,
flors; veniu, poetes!
Ha DIT
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Senyors:
No seran pas els Jochs Florals d*aquest any d*aquells que
marquin fita en el desenrotllament de la institució. Feta la
primera tria, entre les 320 composicions que s^ht presenta-
ren, ja*ns adonarem y dolguerem desseguida de lo migradet
de la cullita. Després, feta una selecció, dictarem, per una-
nimitat, el següent veredicte:
PREMIS ORDINARIS
Flor natural. ^PrtTni. Núm. 200. Elegia, Lema: O fi-
gure dei tempi assai lontani.—G. de Annunzio.
Accèssit. — Núm. 245. Fructidor, Lema: lOh terra, mare
terral
Englantina rf'or.— Premi. No s'adjudica.
Accèssit,-— íiúm. 23, Jaume de Mallorca (de la colecció
*'La Jaumada„.)
Viola d'or y ar gent .^Vremi, No s'adjudica.
Accèssit primer. ^íi^m, 229. Dins la Basílica. Lem^:
Laus.
Accèssit segon.^Núm. 221. El joglar de la Mare de
Deu, Lema: Tradició.
Copa artística, oferta pel Consistori. — Premi. Num. 290.
El Fill de la nit. Lema: Per mont enllà.
Digitized by
Google
62 MEMÒRIA DEL SECRETARI
PREMIS EXTRAORDINARIS
Un obgecte d'art, ofert per la Lliga Regionalista de Sa
badell.— Núm. 246. Del terror. Lema: Ayguafort.
Una moneda d'or, oferta pel Centre Català de Santiago
de Cuba.— Núm. 244. Passió y mort.
Un premi, ofert per Tllm. Sr. Bisbe de Vich. — Núm. 32.
Goigs en llahor del benaventurat màrtyr Pere Almató.
Lema: Cingunt tempora laureis.
Un premi, ofert per la Lliga Espiritual de Nostra Se-
nyora de Montserrat.— Núm. 320. Amor, Lema: Sine visita-
tione tua vivere non valeo.
Accèssit.— ^úm. 143. Corpus. Lema: Charilas (de la co-
lecció "Violes„.)
Els altres premis extraordinaris no s*adjudican.
Hem partit d'un criteri d*indu1gencia y axí y tot no hem
pogut salvar cap altra composició. {Ara, haurem encertat la
tria? Vosaltres ho haureu de dir... La bona íè y l'interès no
ens han mancat pas... Naturalment qu*a nosaltres nos han
semblat millor les composicions qu^bem distingit ab més
honrós premi... Naturalment queUs accèssits els hem conce-
dit a composicions que*ns han semblat superiors a les roen*
cionades honorifica ment... Y es per axò que prescindexo de
rahonar el nostre veredicte. Perquè, si no l'haguessem en-
certat, els meus arguments no us convencerían pas, y en cas
d'haverlo encertat ja tota paraula hi es de massa...
Y donaria per acabada la missió del Secretari, si no fos
costum dedicar en aquesta diada un piadós recort als bons
catalans que desde la deriera festa'ns handexat per sempre...
El dia 14 d'Agost del any passat mori en aquesta ciutat,
d'hont n'era fill, l'Emili Vilanova y March, el poeta de Bar-
celona, una de les figures més fortes y més originals del nos-
tre renaxement literari. La invasió forastera que sofrim en
tots els ordres de la vida y que tant ha contribuit a desviar
els nostres amors, fou causa, ben segur, de que no acabés de
ser ben popular,— ab popularitat forta, vull dir,— entre'l nos-
tre poble, aquest gran, aquest indiscutible poeta del nostre
poble. Ell, com ningú, l'estimà y conegué fins al moll dels
óssos, y ell com ningú merexia esclatants manifestacions de
Digitized by
Google
POMPEU CREUIIET* 63
dol y de respecte... Barcelona ha perdat ab En Vilanova no
a un fill predilecte, no a un escriptor notabilfssim: ha perdut
tot axò j molt més encara: ha perdut al conexedor y com-
prenedor de la seva bona (Zfent, de les seves pintoresques
costums; al exaltador y sublimador de la seva parla; al se-
guidor dels seus típíchs carrers y al enamorat fins de les se-
ves pedres... Ha perdut lo que no tenen ni tindran may mol-
tes ciutats, per grans y monumentals y riques y orgulloses
que siguin: iha perdut al seu poeta!
Catalans! Barcelonins! Avuy, en aquesta festa tan nos-
tra/dediquem un recort al nostre poeta!... Evoquem la seva
dolsa figura de vellet enamorat y somniador, humilment
perduda entre'ls vells carrers de la ciutat, y quedis nostres
ulls s'entelin y1s nostres cors bateguin d'agrahiment y sim-
patia per l'home que tan hermosament sapigué estimar y
y cantar aquesta ciutat de's nostres amors, aquesta Barce-
lona qu'es tan bona, tant si la bossa sona com si no sonal...
Després d'aquesta gran figura, quants y quants recorts
ens venen dels que foren nostres mestres els uns, nostres
companys els altres!... En Joseph Güell y Mercader, culte y
serè periodista, antich corresponsal de La Renaixensa a
Madrid; en Joseph M.^ Rabassa y Dalmau, periodista tam-
bé, redactor de El Diario de Barcelona y colaborador d'al-
guns importants periòdichs de Madrid; En Joseph Ferrer y
Mir, un dels fundadors del antich "Centre Català„; l'Anton
Ferrer y Codina, autor dramàtich distingit; En Joseph Teo-
dor Vilar, discret músich y compositor; En Joseph Mascaró
y Capella, metge notable; En Manel Girona, fill de Barce-
lona, que no sols sapigué ferse rich, síno que demostrà tenir
fondos conezements d'Economia política; En Celesti Bara-
llat y Folguera, escriptor de gran cultura; l'Agapito Vall-
mitjana, esculptor de molta anomenada; lo Dr. Ramon Co-
dina, quimich, director del Laboratori de Medecina legal de
Barcelona; lo Pare Climent Serrat, Superior general dels
missioners del Cor de Maria, qual càrrech desempenyava
desde 1899; l•Ilm. Dr. Sivilla, bisbe de Girona; En Jaume
Nogués y Taulet, antich periodista barceloní y discret lite-
rat; Mossèn Joseph Iglesias, autor d'una fidel y hermosa tra-
ducció castellana dels Psalms de David; En Ramon Bordas
y Estragués, un dels considerats com a fundadors del Teatre
Català; En Magí Pla y Soler, distingit jurisconsult; En Car-
Digitized by
Google
64 MHMOKIA DKL SECRETARI
les Angulo y Bertran, enginyer director de les obres del
Port de Barcelona; En Pere Coll, actiu corresponsal de La
Veu de Catalunya a París: En Pere Alcàntara Penya, clàs-
sich poeta mallorquí, un dels primers Uorejats en els Jochs
Florals; l'Albert Cotó, músich compositor, autor de varies
sardanes que s'han popularisat forsa; PEduart M. Vilarras-
sa, doctor en Sagrada Teologia, notable predicador y escrip-
tor distingidíssim, y tants y tants altres que farian inacaba-
ble aquesta dolorosa llista.
Y, finalment, recordèmnos també avuy ab simpatia de
aquell gran escriptor que*s digué Josepb M.^ Pereda, mestre
en la prosa castellana, que formà part un dia del Consistori
dels Jochs Florals de Barcelona.
Yarasíqu'es acabada la missió del Secretari... iQuín
goig per vosaltres, frisosos com esteu d*escoItar la paraula
dels poetes y de veure a la Reyna y de tot allò que fa més
alegria en aquesta lluminosa festa de Maig!... Però jo us as-
seguro que ni la vanitat ni Tintent de cansarvos m'han posat
la paraula als llavis... He comensat a parlarvos ab el propò-
sit fet de ser ben breu. Y si aquest treball s'ha allargat més
de lo que'l vostre desix volia, espero que no me'n donareu
la culpa.
He dit.
Digitized by
Google
FLOR NATURAL
líl.— ELEGÍ A, de D, Francisco Xavier Viurà,
IV.— FRUCTIDOR, de D. Mattel Folch y Torres.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
PRESfl DE LA FLOR NATURAL
ELEGIA
O fígure dei tempi assai lontani
(G. d'Annunzio)
Els vells carrers de ma ciutat, '
els vells carrers de Barcelona
tenen per mi un encant sobtat
que qaan hi passo m'acarona.
Els vells carrers en fosquetat
quan ja Phívern ens ha portat
ses llargues nits y sos curts dies
saben- me du*l recort aymat
de mes passades melangies.
A la llum trista dels fanals,
ran de les cases empobrides,
plaume evocarhi'ls ideals
de les jornades esvahides.
Atrafegats van els passants
cercant les vies espayoses;
jo aymo més be'ls carrers humils
quan mes angozes jovenils
tornan mes hores neguitoses.
Els vells carrers de ma ciutat
tenen per mi més recordanses,
tenen per mi un encant sobtat
que'm dona dolses anyoranses.
Digitized by
Google
6S ELEGIA
Tenen per mi recorts d'infant
y un dols caliu ràníma hi (roba,
un dols caliu que may tindran
les vies de la ciutat nova.
Els yells carrers de ma ciutat
un jorn com may s'iluminaren,
fou aquell jorn per mi preuat
en que mos ulls vos hi esguardaren.
Fou aquell jorn en que us hi tíu
per cop primer, madona mfa,
en que hi passareu com somriu
de ma esperansa que floria.
En que us hi veya verginal
com en novella jovenesa,
com una càntiga estival
de mon hivern en la feresa.
Fou aquell jorn en que mon cor
sense cocèxeus vos ajmava,
fou aquell temps d*argent y d*or
en que mon ayma us desitjava;
temps de delícia y de penar,
temps de dolceses pressentides;
jo us el voMría consagrar
com un present de flors marcides.
Fou aquell temps embríagador
qu'ab son recort encar m>mbriaga,
quan creya me^a« de Tamor
la flor qu encara se m'amaga«
Els vells carrers de ma cíuiat
vostre pertum meUs convertiji
en un jardí may somniat
hon; mon ensomni hi rcflcría.
Digitized by
Google
FRANCISCO XAVIER ViURA '^9
Els iofantívols recorts meus,
els meas recorts de jovenesa,
revolejavan gays y lleas
entorn de vostra gentilesa.
Pels vells carrers de ma ciutat
encar per Tànima hi perdura
la dolsa y tendra magestat
de vostra angèlica figura.
Eocar per Tànima hi passeu
rcverenciosa y recuUida
y en la penombra us hi perdeu
com una imatge benehida.
Digitized by
Google
I
Digitized by
Google
ACCÈSSIT A LA FLOR SA TIRA L
FRUCTIDOR
I Oli terr«; aiàr€ terra
Desde'l marzapeti del rústech casal
iquíaa immensitat hi es OTÍradora!
La jove s'atura a ran del portal
y pren uns posats de somniadora.
La jove es corpresa d'un esllanguiment
y mitzclou els ulls com enlluernada
després torna a obrirlos fréturosament
d'abastarho tot ab una mirada.
Y's sent com atreta per la plenitut
qu'arreu va esguardant iota commoguda
y frueix la joya d'una joventut
que per sempre més ja creya perduda.
S'ha ensonyat la plana sota'l sol batent
ab el reposar de la terra mare,
que de les angozes del infantament
lassa y febrejant, malalteja encara.
Ha passat suara l'encès Termidor
coronat de llum, vestit d'alegria,
per valls y montanyes dexant l'abundor
com rastre fecond de la seva via.
Digitized by
Google
FRUCTIDOR
Ha passat suara ab Tassahinar
dels cavalls suats rodant sobre Tera,
y*l ritme monòton del cedacejar
del daurat íorment que la sitja espera.
A la rerassaga hi axecan el toI
els bruns falziots d'indecises ales,
y al peu de les soques, borratxes de sol,
veyent com se'n va, s'han mort les cigales.
•
Encalsantli'ls passos Fructidó'ha vingut;
tot enriolat per la vinya tresca,
y furgant pels pàmpols, ab llavi golut
exprem dels rahims la ensucrada bresca.
De l'horta vehina un aroma intens
com d'un pebeter per l'espay s'exhala:
la fruyta madura s'esbrava en encens
y l'ayre'n presum perfumanthi l'ala.
La jove'l respira ab estrany dalit
y'l rostre colrat tot se li acolora;
un místich deliqui li sosUeva'l pit
y un somriure suau sos llavis enflora.
Y's sent contorbada d'un entendriment
veyent fressejar la rossa llocada,
y ab sos dits pentina, manya gosa ment,
dels minsos anyells la tofa nevada.
Quan enlayre gira'ls ulls admirats,
ab la volior dels aucells s'encisa
que sovint se'n entran bo y aparellats
als nius a sopluig de l'ampla cornisa.
Joganers com ells, trescan els minyons
pel marge vehí que' Is hi fa denteta;
per hèuren ses mores y sos ginebrons
els més atrevits hi fan esqueneta.
Digitized by
Google
MANEL FOLCH Y TORRES 73
jOh la gran sorpresa del encantament
per allò mateix que veu cada dia!...
Una canso vella que acostarse sent,
del estrany encís ja la revenia.
Com una bestreta d*aquella abundó\
al cor de la jove tot es benhauransa;
ohint la tonada d'aquella canso,
se'l sent escomès de dolsa frisansa.
Es la canso apresa del fadri garrit
que del seu amor n'hagué la poncella;
avuy que la escolta venint del marit,
la sent més el cor que no pas l'aurella.
Y clava, tot d'una, l'esguart neguitós
en el sol que's pon rera les montanyes,
y pensa qu'es l'hora d'abrassà'al espòs
y dirli d'un fill que du a les entranyes.
16
Digitized by
Google
Digitized by
Google
ENGLANTINA
V.- JAUME DE MALLORCA, de D. Eduart Girbal y
Jaume.
Digitized by
Google
i
•
Digitized by
Google
ACCÈSSIT A LA ENGLASTISA D'OR
JAUME DE MALLORCA
(De la colecció "La Jaumada^ núm. 23)
— Monsenyor* jo he errat ves tos, mas
nou he contra fe; però senyor, siu he
nou cuyt haver feyt. E siu he feyt, se-
nyor, es per mon foll seny e per mal con-
sell, venchho esmenar devant tos, que de
la Tostra casa so e tuItos ser Tir, per ço
com tots temps tos he coralment amat: e
so cert que tos, mon senyor, haTet^
molt amat mi, e fets encara. R tuIItos
fer tal servey queus ne tingats per be
servit. E met en poder de tos, senyor,
mi meteix e tota la terra soltament.—
Jaume de Mallorca.
<-Si havets errat a Nos es greu car
sots de nostra casa, però errar e rego-
nexer sa errada e smenar es cosa huma-
na*; mas perseverar en aquella es mali-
tia. E axi pus tos regonexets vostra
errada, Nos vos haurem misericòrdia e
mercè, de manera que totes les gents co-
nexeran quens havem ves vos misericor-
diosamente graciosa, vos emperò metent
en nostre poder soltament tos mateix e
tota la terra per vigor de la executio.—
Pere d*Aragó.
(Crònica, Kd. i85o, pàg. 21 5.)
—Lo rey En Jaume, pogué armar en
Fransa un estol y trasladarse a Mallorca
ahont hi envià lo rey En Pere, per Maig
de 1 349, altra armada que hi desembar-
cà tropes. Lo governador de la illa, Gi-
labert de Centelles, sortí al encontre de
En Jaume, y en los camps de Luchma-
jor, se donà sangnanu bauUa (aS de
Agost) en la qual foren desfetes les tro-
pes del rey mallorquí morint aquest en
la brega, en la que peleà com un héroe y
Digitized by
Google
7S JAUME DE 3IALLÜRCA
caygué com a valen tissim cavaller. Son
fíll nomenat també Jaume quedà preso-
ner en la batalla.-^Aulestiaf Historia de
Catalunya^ t. II, pàg. 135.)
— . . . . Senyor, ab correcció de )4 vos-
tra Altea, seria viares quel pogués hom
soterrar a la Seu honradament, que vuy
mes no pot fer mal ne be... (Lletra de
Gilabert de Centelles a Pere IV d*Aragò.)
En la volta del cel marca un àngel dotze hores.
Una veu de metall Uensa al vent sa complanta
y per cims y íondals, ab cadències sonores,
se desfà y esllangueix sa armonía geganta.
Lluchmajor dorm callat en la nit encalmada.
En sos camps embaltits dos exèrcits vigilan.
Ni un alerta. Ni un foch. Ni una trista balada.
Fins el vent s'ha adormit... Les estrelles titilan.
Esperant el combat qu'ha de durliU nou dia,
en sa tenda, despert, Túltim rey de Mallorca
sent el crit de son cor que li imposa exa tria:
— O la mort a campràs, ò la mort en la forca!—
Expoliat sens mercè per un rey de sa casa,
en la posta sangnant del llegat de sos avis,
veu son fill adormit, abrassat a Tespasa,
ab Tacer sobreU cor, ab la creu sobreUs llavis*
Tot quant fassi es en và. S'ha apagat Tesperansa.
Els sospirs de son pit ja ni'ls sent quan els llensa. .
Y la vista del fill li retreu a Constansa
que sospira com ell en el cor de Provensa.
Sols per ella la vol la corona perduda;
sols per ella ha gosat a regar de sanch Pilla;
y al recort amorós de la esposa abatuda,
rpdoJant en sos ulls una llàgrima brilla.
Digitized by
Google
EDÜART GTRBAL V JAUME 7Q
Lluny del mar, Fransa endins, en la serra deserta,
dalt de tot d*ua castell que vigila toi^hora,
parpalleja^l Uumet d^nna cambra desperta
hont rajmía reyal guayta'ls astres y plora.
Y la nit va passant, olorosa, estrellada,
com sentint greu pesar de cedir pas al dia...
Ni un alerta. Ni un foch. Ni una trista balada...
Sols el cor exigint la fatídica tria:
~0 la mort combatent, ò la mort en la forca!—
..• Y en la pau de la nit, en la sombra més densa,
van petons y sospirs de Provensa a Mallorca,
van sospirs y petons de Mallorca a Provensa.
• • Y la Mort va venint... Y Taubada comensa.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
VIOLA
VI.— DINS LA BASÍLICA, de D. Gabriel Alomar.
VII.-EL JOGLAR DE LA MARE DE DEU, de D. Ma-
nel Foch y Torres,
II
Digitized by
Google
Digitized by
Google
PRIMER ACC&SSIT A LA VIOLA D'OR Y D'ARGENT
DINS LA basílica
La cúpala se bada
com un gran càlzer d'or.
Tremolan en l'arcada
tonalitats de flor.
Un feix de llum rosada
penetra dins el chor,
pols "viva j animada
qni en la capella mor.
Fineix la lletania.
Profonda salmodia
per l'ayre va pujant.
Y sota'l presbiteri
respon al vell saltcri
la turba suplicant.
Una espiral s'envola
del cncenser brandant;
s'eleva serpejant
en blanca fumerola.
Sobre Toneig: del cant,
en calma se bressola
les voltes coronant
la pàlida aurïola.
Y en boyres de perfum
cobreix la viva llum
Laus
Digitized by
Google
84 DINS LA BASÍLICA
de l'esplendeat sagrari;
giravoltant sotil,
sota el redós tranquil
del temple milenari.
En el yitratge sant
floreix unaTïola,
qui s^obre fulgurant,
immensa y tota sola.
El dia^s va acabant,
y una gran ombra endola
del finestral gegant
la mística corola.
Per rignorat reco,
ressona en la foscó*
un eco de pregaria.
La llàntia s'ha extingit...
S'acluca Tesperit
dins Tombra solitària.
Digitized by
Google
SEGON ACCÈSSIT A LA VIOLA D'OR Y D'ARGENT
EL JOGLAR DE LA MARE DE DEU
Petit y estrafet,
ensorrat d* espatlles,
TuQ pea ranquejant,
no prou segur Taltre,
ben be es Phistrió
més lleig del reyalme.
Si no fos prou lleig,
le^n fa més encara
son galan vestit
tot de coloraynes,
d^aquí massa estret
y d'allà massa ample:
llarguejant del còs,
curtejant de mànegues.
Camina a sotrachs,
y a cada gambada
dringan cascabells
ab sò de rialla.
Quan entra a poblat,
be prou que ho senyalan
els cans ab lladruchs,
ab crits de la maynada.
Tot un escamot
ne du a rerassaga:
els més atrevits
Tradició.
Digitized by
Google
8ò EL JOGLAR DE LA MARE DE DEU
li tnstan la espatlla,
els que no ho son tant
li fan la carrana.
Seguit de tothom
arriba a la plassa,
quan es al bell mitx
baix en baix resava:
— iOh Verge Maria,
sou plena de gràcia/
Quan hagué resat
tot s'eariallava;
fa quatre llengots
y en terra s^ajassa,
el ventre en la pols,
les cames en Tay re,
botcnt d^assf al)à
mateix que un galàpat.
jQafns xiscles arreu
y quines rialles!
S*axeca sobtat
d*una revolada,
s^engalla tot ell,
els brassos allarga,
y fent tomballons
fa'l vol per la plassa.
iQufn gatzarejar
tota la gentada!
Obrint el sarró
comensa la capta:
— iPel pobre joglar,
germans y germanes! —
D'un trist rosegó
per ditxós se'n dava:
—Que Deu vos ho pach
y la Verge Santa...—
Al defora exint
hi troba un captayre,
ja li'n fa mercè
de tot el recapte;
quan es més enllà
a una ermita entrava;
Digitized by
Google
MANEL FOLCH Y TORRES 87
cayent de genolls
refà la pregaria:
— /OA Verge Maria,
sou plena de gràcia!
El pobre joglar
de vell no s^ aguanta,
fías ranqueja més
del que ranquejava;
ja no duU vestit
tot de coloraynes,
ni fa capgirells
per carrers y plasses,
ni l'abordan cans,
ni*ls brivalls Tencalsan.
D^aquell temps antich
no més li'n restava
la dolsa oració
tan sovintejada:
— /OA Verge Maria ^
sou plena de gràcia!—
Pels anys atuhit,
a un convent trucava:
— lAl pobre joglar
donèuli un hostatge!
Per fer tombarells
el dalit ja*m falla,
la gent ja no hi riu
ab les meves farses;
si'ls hi faig llengots
me miran ab llàstima...
Fins mos cascabells
fan &ò de com planta!—
L'histrió d'ahir
frare llech es ara;
ben manat com es,
fa totes les tasques;
si es l'ofici humil,
ell a humil el guanya
Digitized by
Google
8S LO JOGLAR DE LA MARK DE DEU
y tot feynejant
la oració no para:
— /OA Verge Maria,
sou plena de gràcia!—
Be li fora plà
la vida encelada,
no fos el neguit
que*l cor li robava
veyent sos germans
que's contrapuntavan
en honra y servey
de la Verge Santa.
Qui li endressa un cant,
qui li fa la estampa;
Tun ne ben escriu
y^n ser mona l'alt re;
no més Fra joglar
aturat restava,
pobrissó com es
de lletra y de trassa.
Un dia pregant
el llech se'n quexava:
— iQvLè us oferiré
jo, ma dolsa Mare,
si ni de mi puch
fer vos prescntalla,
mesquinet com soch
del cor y de l'ànima?—
Tot pregant, pregant,
li'n ve una pensada:
a cuyta corrents
rhàbit ja's llevava;
més depressa encar
se'n posava un altre:
el galan vestit
tot de coloraynes,
llarguejant de cos,
curtejant de mànigues.
Digitized by
Google
MANEL FOLCH Y TORRES 89
De la celda ha extt
7 a la iglesia entrava:
—íOh Verge Maria,
sou plena de gràcia!
Si al vostre Fillet
mos jochs li agradavan,
també^n fóreu vos
ben acontentada.—
Bon punt qa*axò ha dit,
els brassos allarga
y volta l'altar
a tombarellades.
iÀyl rhabilior
d'altres temps li manca
7, fexuch com va,
desseguit se'n cansa.
Tot xop de suor,
pantejant encara,
axecava'ls ulls
a la santa imatge:
el bon Jesuset
feya la rialla;
la Mare de Deu
del altar baxava
7 ab son mantell blau,
ribejat de plata,
al bon histrió
el front li axugava.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
PREMIS EXTRAORDINARIS
VIII.— EL FILL DE LA NIT, de D. Joseph Morató.
IX.— DEL TERROR, de D. Manel Folch y Torres.
X.— PASSIÓ Y MORT, de D. Joseph M.<^ Folch y Torres
Xl.-GOIGS EN LLAHOR DEL BENAVENTURAT
MARTYR PERE ALMATÓ, del litre. Sr. don
Jaume Coltell, Pbre.
XII.— AMOR, de D. Francisco Xavier Viurà.
XIII. -CORPUS, del Rvnt. D. Joseph Paradeda y Sa-
la, Pbre.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
PREMI DE LA COPA
EL FILL DE LA NIT
Per munt enllà.
lAmuQtl... lamuntl...
Les dues ombres travessa van la nit, agafades l'una ab
l'altra. La del home era escardalenca y prima; la de la dóna
era esllanguida de cap amunt y xaparra de cap avall, y en-
grapava la del home per Tindret de la espatlla... Y axis com
la del home avensava a sotrachs, semblants als d*una bèstia
llassada quan puja una costa dreta, la de la dòna*s dexava
arrossegar a tall de pès mort.
Al entorn, fins a pèrdua de vista, onejava una immensi-
tat de montanyes; al damunt, fins a pèrdua de seny, relluhía
una immensitat d*estrelles... Del matí al vespre havia plo-
gut, y ara Pespay, netejat per la pluja, se mostrava entre-
creuat de clarors misterioses; però la terra, xopa encara,
era tota vestida de negrors; y quan Tombra del home hi des-
cansava'l peu dret, feya un cruxit de bestiola trepitjada; y
quan, en lloch del peu, hi apuntalava la cama de fusta que
duya enganxada al genoll esquerre, segat en rodó, el cruxit
era'l de quelcom de tou que s'esbotza pera dexar pas a quel-
com de dur que s'hi entafura. Y aleshores, al arrencar el
pal, venia una forta batzegada, y quan el pal havia seguit,
ne venia una de nova pera desencastar el peu.
Axis, penosament, anavan avensant les dues ombres nit
Digitized by
Google
94 EL FILL DE LA NIT
enllà. Y al gemech de fadíga que a cada pas s*escapava de
la del home, hi responia la de la dóna ab un altre gemech, en
el que s'hi barrejavan fadiga y dolor.
La veu de la dóna va parlar... Va parlar ab un murmuri
suavíssim, com si sortís de Tànima sense tocar cl còs.
— -iCap a hont anem?—
Y la veu del home, ferma y encomanadora de coratge,
va ressonar en la nit.
— Cap ahont Deu vulgui. — •
Y entre gemechs de fadiga y gemec hs de dolor, dóna y
home varen seguir la conversa.
— í A hont som?
— Entre montanyes.
— iQuè's veu al nostre voltant?
—Boscos y més boscos.
— i Y cap. casa?
— Allà baix, molt liuny, oviro uns llumets.
— Pórtamhi.
— £No vols reposar?
— Nó, queU fill se'm remou a les entranyes y'm fa por que
nexi a la serena y queU fret ens el mati totjust nat.
— Donchs, arrapa fort la meva espatlla, y caminem.
— iQue Deu ens porti a una bona llar pera escalfar al nos-
tre filll
— Y'ns fassi trobar unes robes nétes pera cobrirli les
carns.
— Y un tou de palla pera ajassarlo.
—lAjudèunos, Senyor!
— íGuièunos, Verge Santal —
L'home y la dóna varen callar, y en la quietut de la terra
adormida, ja no varen sentirse altres remors que la del vent
al passar entre'ls arbres sèchs, y la dels peus al f resar la terra
xopa, y la dels gemechs del home fadigat y de la dóna fadi-
gaday adolorida...
iAvalÜ... javall!... Després d'una pujada, ve sempre una
baxada... Y ara Thome ja no blexava ab tant d'esclat y la
dóna, ab la esperansa d'aquells llumets que no veya, ja no
sentia ab tanta forsa'ls recargolaments del dolor.
Digitized by
Google
JOSEPH MORATÓ 95
De primer entuvi, semblava que a cada pas dels misera-
bles, els llumets ne saltessin ua altre cap enllà... Y'l coix ja
comensava a sentir com una mena de temensa d'haver pres
per llums de la terra lo que tal vegada no era altra cosa que
la lluissor dels del cel, reflectits per un ayguamoll ò per una
reconada de riu... iPotser sí qu'eran estrelles que s'emmira-
lla van, aquells llumetsi... Y l'home, atuhit per semblant pen-
sament, se'n sentia esgarrifat; y la dóna, pessígollada al pal-
mell de la mà per la esgarri f ansa del home, se'n sentia les
entranyes enfredorides y negats els ulls— aquells ulls sense
vista que no servían sinó pera plorar.
— íQu'hem de caminar molt, encara?
— Aviat hi serem... |Pit y foral
— {Y si'l nostre fill arriba al món abans d'arribar nosal-
tres a poblat?—
La esgarrifansa, aquest cop, els va tocar a l'ànima...
iQuína angunia, bon Deu, quina angunia si l'infant saltava a
la terra ab la volta del cel per arcobal... Mes, no seria, nó,
car aquells llumets eran llumets de la terra y cada un senya*
lava una casa y una familia... Donchs lendevantl
Una derrera estricada, dos dients de pare-nostre, y la
tossa d'una d'aquelles vivendes senyalades pels llums, s'axe-
cava devant dels miserables.
iPaml... iparal...
— iQui hi hà?
— Dos pobres de Jesucrist que demanan aculliraent...
— No son hores d'obrir a ningú, aquestes hores.
— iCompadíuvos de nosaltres!— va implorar l'home.
— iTinguèu pietat de rai, que porto un fill a punt de néxer!
—va clamar la dóna.
— iNo pot ser!,., no pot ser!...—
Y la veu qu'havía respost, se va perdre casa endins.
L'home va cloure'ls punys y va estrènyer les dents: la
dóna va axecar al cel els ulls sense vista; la fosca de la nit
se va beure quatre llàgrimes.
lEndevantl... lendevantl... Cent passes més enllà parpe-
llejava un altre llum. Potser la gent que'l voltava no seria
tan mesquina y poruga com la primera ab qui s'ha vían topat.
Digitized by
Google
|:-i
96 KL FILL DE LA NIT
— iCoratge, Maria!...—
Y l'ombra del coix, arrossegant la de la cegueta, qae se
li arrapava al muscle, va donar cop de coll pera rependre'l
camí; però la d*ella, aclofantse tot d'una ab un recargola-
ment extrany, va dexarse anar de la d'ell... Y va ressonar
un xiscle de dolor que semblava axecarse de la terra y que,
al empendre'l vol, va trobarse escomès per un d'esglay.
— lAy, que jano puch més!... jAy, que ja'm sento ma-
re!... lAy, mesquina de mi, que'l meu íillet no tindrà abrich
ni casal
— lAjudèunos, Senyor!
— íGuièunos, Verge Santa! —
L'home y la dóna varen callar, y en la quietut de la terra
adormida, la remor del vent va ofegar un doll de sospirs. Y
ab aquells sospirs, va fugir el dolor de la dóna... Y l'ombra
que s'havia aclofat feya poch, va redressarse ardida y's va
aferrar a l'altra pera seguir la ruta. Y, al cap d'una curta
estona, — curta pera la eternitat però eterna pera'ls adolo-
rits,— se varen fondre l'una y l'altra en la del nou casal hont
esperavan aculliment.
iPam! ipam!...
— íQuí es que gosa trucar a n'aquestes hores?
—Dos pobres de Jesucrist, que demanan un jas.
—I Prou ample es el bosch! ( Ajassèushi!
— iMirèu que seré mare abans de poch!
— iMirèu que'l nostre fill se morirà de fret!
— iPerque'n teniu de fills, si sou pobres!... —
Y dintre la casa's va fondre la veu y's va apagar el
llum.
La dóna va perdre terra, y sort que l'home li va cnron-
dar el bras a la cintura; sinó, hauria caygut com ferida
per una escopetada... £Es a dir que ni la joya d'un fill podian
tenir els pobres?... ^Es a dir que, ja abans de néxer l'infant,
se'ls retreya la naxensa com un afront?... |Oh, nól No n'era
cap d'afront el tenir un fill... Ella'l desitjava, ella'l benehia,
ella li perdonava tots els dolors passats, en gràcia a totes les
alegries venidores...
lEndevant!... jendevant!... Tenebres endins, tremolava un
altre llum— lel derrer!...— Y les dues ombres hi varen adres-
sar els passos: la del home sotraquejant, la de la dóna arros-
segantse, totes dues tremoloses de sentirse encara aprop del
1, '
ífll Digitized by VjOOQIC
JOSEPH MORATÓ 97
malehit casal hont se negava als pobres el dret de tenir
fills.
— iCoratge, Maria!—
... Però sobtadament, la fosca^s va engolir el derrerllum,
y del cor dels mendicants ne va fugir la esperansa.
Y en un esgarrifament de tota la còrpora, la dóna va sen-
tir com si li esquinsessin les entranyes.
— lAy, que ja no puch més!... |Ay, que*I bleix se m'aca-
ba!... lAy, mesquina de mi, que*l meu fiilet no tindrà abrich
ni casal...
— iAjudèunos, Senyor!
— iGuièunos, Verge Santa!... iAUarguèume la mà, Vos
que també sou Mare I... —
L'home y la dóna varen callar; y un sanglot d'ella, resso-
nant en la nit adormida, va ofegame un en la gola d'ell.
lEndevantl... Ja eran a sota la dejrera casa, negada de
tenebres y de quietut...
iPam! ipaml...
i Ni una remor, fóra la del vent al passar entre'ls ar-
bres!... |Ni una veu, fóra la de l'aygua que cantava en un
regueró d'allà a la vora!
— iTinch setl— va sospirar la cega.
Y'l coix, sense respondre, se va acostar al rech y va cu-
Uirhi una ambosta d'aygua, qu'ella's va empassar goluda.
La nit brunzia en el cervell dels mendicants... Tenebres
al defora, tenebres al dedins, tenebres al dessota... No més,
en la volta del cel asserenat, lluhfan immensitat endins mi-
lions y milions d'estrelles... Mes, pera la dóna, com si no
lluhuissin... y pera Thome també, car si la dóna tenia cecbs
els ulls, l'home comensava a tenirhi Tesperit... Eran tan
lluny aquelles estrelles, com la esperansa d'acampar aquell
fill al qui, ja abans de venir al món, se tancavan totes les
portes.
jPam! ipam! ..
i Rès!... Cap grinyol de forrellat... Cap fregadis de pas-
sos... Cap alè de veu... Els truchs varen extremir la buydor
y s'hi varen esgarriar.
— iCoratge, Maria! —va exclamar l'home comensantlo a
perdre.
Y lamunt!... jamuntl... Després de la baxada, venia una
pujada; y la dóna, dominant el dolor que li esquexava'ls din-
13
Digitized by
Google
98
EL FILL DE LA NIT
tres, va fer un esfors suprem pera seguir al home, que la
arrossegava penosament, al seu pas sotraquejant de bèstia
cansada.
... Mes iquè era aquella ombra que s'axecava bosch en-
dins?... (Era una roca ò una barraca?... lUna barraca!...
i Alabat siga Deu!
La porta era tancada, però d'un cop de muscle's va es-
botzar.
— I Ja tenim sostre!... iQuc vingaM fill!—
Y dóna y home varen caure llassats... Y les mans d'ell
varen palpar al entorn y les mans d*ella varen unglejar la
terra... Y palpant, palpant, les d'ell varen topar ah un tió...
y, furgant, furgant, les d'ella varen desconjuntarse en un
ennasprament d'òssos y nervis... Y mentres l'home, ab un
feix de boscalls que va encendre, feya néxer foch del tió, la
dóna, ab una estrebada de tots els membres, engegava'l fill
a la vida.
La mare va llensar un crit immens de desUiuransa; el
pare un doll de sanglots; el fill un espinguet que va rebotre
bosch amunt y fondalada avall...
De casa ja'n tenían; d'abrigall, nó...
iCòm que nó? |be prou que's despullava l'home pera
tapar ab els seus pellots les carns del fill... lY be prou que
l'abrigava a petons la pobra cega, tot esperant que l'home's
desabrígués!
Però, de sobte, va trencar la quietut de la nit un trotar
de cavalls que s'acostavan.
iTrapI itrap! ipatatrap!... {trap! itrap! ipatatrapl...
Ja'ls cops de pota retentian pel bosch... Ja's sentia fins el
cruxir de les fulles trepitjades per les bèsties... Ja'n tronto-
lla van les parets de la barraca...
iTrap! itrapl (patatrap!...
Y encara'l pare no havia tingut temps de tapar les carns
rosades del infantó, quan va parar secament el trot dels ca-
valls... Y la dóna, ab les seves orelles afinades de cega, va
sentir el descavalcar dels genets... y totseguít, arran mateix
de la barraca, d'entre les veus d'una conversa somorta, se'n
va asecar una de forta y vibranta:
Digitized by
Google
JOSEPH MORATÓ 99
— íQaí hi bà assí?
—Gent de pau,— va quequejar el coix.
— Y iqxd us ha dat llicencia pera esbotzar la porta?
—La necessitat, que no té Uey.—
D'una revolada, els de fora varen entrar... Eran tres ho-
mes de posat aspre y esguart inquiet... El flam del tió, enn-
mirallantse en llurs armes, les feya relluhír ab fort esclat...
Llurs rostres, esverats y foscos de primer entuvi, se varen
serenar y aclarir a la vista del nadó... L^un era vell y duja
barba blanca, Taltre era jove y de cabell ros, l'altre ni jove
ni vell y de pèl negre.
—Santa nit.
—Santa nit que Deu mos dó...—
Y's varen asseure al entorn de la cega, que'ls dirigia la
mirada igual que siUs veges yls somreya igual que si'ls tin-
gués per coneguts... El més jove, clavant els ulls en Pintant,
se'l va contemplar una estona, com si fos el primer que ha-
gués vist; el de pèl negre s'hi va acostar y va petonejarlo al
front; el més vell va acaronarli'l còs nu y les cames nues y
els brassets nus y va pensar ab abrigarlos... Y també va
pensar que la dóna debía trobar la terra dura, y per axò va
fer axecar als seus companys y va axecarse ell al derrera,
Uensantse tots tres al defora, hont tenían ferma ts els cavalls.
* *
Un farcell, dos farcells, quatre farcells... tota una pila'n
va caure als peus de la dóna. Y'l vell va anar per desferne
un, mentres els seus companys comensavan a extendre'ls al-
tres a terra, formantbi un jas pera la nova mare, que s'hi va
ageure sense pensar que a sota seu hi tenia un tresor.
Si'ls seus ulls no haguessin estat orbs, prou que ho hauria
conegut, perquè s'hauria pogut adonar de lo que feya'l vell
de barba blanca...
Y lo que feya'l vell de barba blanca, era treure a grapa-
des del farcell grans manyochs de sedes, que desplegava a
cops de bras, embolcallanthi ab gran compte'l cós del in-
fantó...
El foch, atiat pel mendicant, llengotejava ab forsa; y al
seu Uengoteig brunzfan dintre la barraca un gavadal de co*
lors vius y un ardat de lluhissors enlluhernantes. Tres bo-
Digitized by
Google
100 EL FILL DE LA NIT
ques de trabuch se badavan brunyides a un reco; tres mà-
nechs de daga esclata van de daurats a les cintures dels
desconeguts, avergonyint el llautó de les cibelles; tota una
sinfonia de tons esbojarrats cantava en les superbes mantes
exteses al damunt de la dóna, que se*n sentia confortada...
Y'l vell, embriagat per l'alegria de tantes coloraynes com
semblavan abrandar el miserable Uoch, seguia desplegant
sedes y més sedes y fentles banderejar a la vora del flam.
N'hi havia de color d'argent, n'hi havia que semblavan sanch,
n*hi havia que tenian tot Tayre de ser texides ab fil d'or...
Y n'hi havia en les que l'or y la sanch y l'argent, se barreja-
van y's confonian ab flors y ramatges de tota mena... Ara'l
Uengoteig se reflectava en un manyoch de clavells encesos,
ara en una extesa de roses, ara en un plà florit de ginesta...
Y dansavan colors y lluhían clarors, y tota la barraca se'n
encenia.
— £Qui sou, que tant de be'ns feu?— va preguntar la cega,
després d'encanyonarse una beguda reparadora que li havia
donat l'home de barba negra.
Però un espinguet del infant va tancar la pregunta, y va
aturar la resposta a flor de llavi del vell... La mare, redres-
santse, va palpar la buydor, cercant al fill, pera donarli el
consol de les seves festes; el vell, al vèureho, li va posar a
la falda'l petit tresor, y la dóna va comensar a gronxarlo y
a amanyagarlo, y va probar de cantarli una canso, que la
feblesa no va dexarli seguir. Y'l vell, alia vores, li va estal-
viar la feyna, posantse a cantar ell:
Tenim per pàtria la montanya,
tenim per sostre i'infiait;
tant ens té Fransa com Espanya,
tant ens fa el dia com la nit.
jOy-dà! vivim ben lliures,
ioy-dàl no^ns fa por rès,
lay-dà! no tenim pàtria
y tot cl món ens n'es.
El cant ressonava somort en la quietut de la nit adormi-
da, y la dóna, bressada pel ritme suau, s'hi anava ensopint,
mentres ab la destra no parava d'amanyagar al infant, bo y
resseguint les sedes que'l cobrian... | Oh, quina suavitat la
del cant del vell! [Oh, quina suavitat la d'aquelles sedesl
Digitized by
Google
JOSEPH MORATÓ 101
De la montanya a Taltra banda
s'hi fan uns fruyts que no hi bà aquí;
de la montanya a aquesta banda
s'hi fan nos fruyts que no hi hà allí.
jOy-dà! doncbs baratèmlos,
-oy-dà! no temem rès,
ioy-dà! no tenim pàtria
y tot el món ens n'es.
Ja no era'l vell sol el que cantava, sinó que'ls seus com-
panys li feyan chor... Y a la remor del cant, Tinfant s'ador-
mia y la mare somniava... Somniava qu'ella s'havia trans-
format en una nova Verge Maria y qu'aquells tres desco-
neguts eran tres Reys del Orient, vinguts pera aconsolar
la seva pobresa ab un gavadal de riquissims dons...
Y la dóna somreya entre somnis... Y'ls tres contraban-
distes y*l miserable coix, somreyan de vèurela somriure.
Mes, de sobte, dues llàgrimes varen brollar dels ulls
adormits y varen rodolar pel rostre afinat... La mare s'ha-
via sentit pujant una montanya, tot derrera del fill que, es-
devingut home fet, era portat ar suplici per una gentada
sense cor.
—{Es meul itornèumell— va mormolar aleshores.
Y del esfors que va fer pera mormolarho, se*n va estre-
mir tot el seu còs, que's va redressar d'una embranzida.
Y'ls dits de la cega varen sentir de nou la suavitat de les
sedes y la escalfor del infant.
Y'ls ulb plorosos varen azugarse.
Y*l rostre amargat va recobrar el somriure...
Digitized by
Google
Digitized by
Google
PREMI DE LA LLIGA REGIONALISTA DE SABADELL
DEL TERROR
Aygutfon.
Ciutadà botxí ja ha enllestit la feyna
y pera entretindré son desvagament,
pessa rera pessa va desmontant Peyna
netejantles totes amorosament.
Mentres fa la tasca, canta una tonada
qu'ara ban tret de moda els bons jacobins;
quan un^altra volta es a la tornada,
els seus ulls s'encenen mateix que sofrins.
La canso li parla de gestes viscudes,
d'alsament de poble contra l'opressió,
d'enderrochs de tronos, de testes caygudes,
de les altes glòries de la Convenció.
Per son front colrat, ab la canticela
recorts de suara hi van desfilant
solcantlo de roig com la escarapela
de la gorra frigia que du gallejant.
Ciutadà botxí veu en llarch seguici
les víctimes pàlides de les noves lleys,
la barreja informe que puja al suplici
de clergues y nobles, d' infants y de reys.
Digitized by
Google
104 DEL TERROR
L'esmossat tallant de la guillotina
ciutadà botxí poleix diligent;
quan la fulla té ben Uuenta j fina,
a dins s'emmiralla coquetonament.
De sobte, pel cap li passa una ratxa...
7 de ses cabòries ja del tot distret,
riu fins a trencarse recordant la fatxa
d'aquell nas de ganxo d'en Lluís Capet.
Digitized by
Google
PREMI DEL CEffTRE CATALÀ DE SANTIAGO DE CUBA
PASSIÓ Y MORT
*
En Jaumetó anava escoltant, cap entre mans, la lletania
de misenes que sa mare recontava.
Si; tenia rahó la mare. S*bi moririan tots en aquell clot
abandonat. Tot anava malament; no's menjava... no*s treba-
llava. Era poble mort sense remey... iCòm no li queyan al
demunt d*una vegada aquelles dues montanyasses que l'apa-
retavan!
Quan sa mare va fer una pausa, en Jaumetó mitx alsàU
cap, y per tota resposta va dir, sense convicció:
—Diuen si a Fransa s*hi fan tan bells negocis...—
La velleta reprengué:
— Vols dir d'anarhi?
— 'A probar...
—Y'm dexarias?
—Més endevant podriau venir.
— Y no't fa rès el cor de dezarme?
—Prou mare que'm fa, empro Toncle vos pendria a vos
sola.
— Y què farias tu sense jo?—
En Jaumetó brandà'l cap a dreta y esquerra. Després
s'encongí d*espatlles, y com si s'ho digués per ell, afegir
Digitized by
Google
106 PASSIÓ Y MORT
—Be valdria més axis que no pas qae'ns moríssim de fam,
penso l'-
La pobra velleta hi assenti plorant. iQain remey que-
dava!
La Fransa! la Fransal En Jaumetó n*havia sentit parlar
molt de la Fransa. No's dèbía pas escaure lluny del poble
puix quiscun traginer parlava d'haverhi anat a peu en pas-
sant dotze horades de montanya. Sibía queUs contraban-
diers que a voltes feyan nit al hostal del poble, eran vinguts
a pas lleuger de la frontera fent marrada pera desorientar
als carrabiners... Y f or ses coses que'n sabia ell de la Fran-
sa. Sabia qu'alli no hi havia rey, y que tothom, richs y po-
bres, anavan a servirlo. Era una cosa aquesta que la retre-
yan molt, tot alabantla, els sabents qu'anavan a la taberna;
y ell creya també que si, qu^era una gran cosa azò, encara
que li costava d*entendre com podia ser que tothom servis al
rey si no*n tenian...
Mentres va passar les gorges, prou conegudes d'ell, en
Jaumetó tenia fal•lera de caminar, de fugir d'aquell sot mi-
seriós ahont havia arribat a patir fam. Una mena de neguit
de fer molt cami Testalonava, y sabent qu'havia de trobar
la Fransa en havent passat, una, dues, tres,... la que feya
quatre d'aquelles cingleres que veya al seu devant, no treya
els ulls de la de més enllà, la més alterosa, com volguent en-
devinarhí al seu derrera, aquella Fransa tan gran qu'ell
s'havia forjada en sa fantasia, y tan ricay abundosa com se
la havia preconcebuda.
En havent passat l'estret encongit entre'ls dos espadats
que pujan a dret fil al demunt del cami, retallant el blau de
cel en una llenca gayrebé regular, en Jaumetó senti un goig
y un desconhort alhora. El cel s'havia axamplat sobtada-
ment als seus ulls avesats a vèurel limitat per les cimes que
coronan aquell pou en quin fons hi jau oblidat el poble que
dexava. Se'n senti agradat de poguer allargar y extendre
les mirades ben enllà; y, omplintsen tota l'ànima, no's cansa-
va de guaytar fins els indrets llunyans ahont el cel sembla
que baxi a besar la terra...
Però també senti un gran desconhort, al adonarse de que
al sortir del estret, aquelles cingleres que semblavan prou
Digitized by
Google
JOSEPH M.*** FOLCH Y TORRES lO"
aprop vistes desde dins^, ara s'havían allunyat (orsa, forsa^
com si li fugíssen de les passes...
Ab el dalit que'l daya, no pensava més qu'ea goabyar ca-
mí 7 axis en daes hores aconseguí la primera serralada, però
en haventla tombada y haventse girat a guaytar camí fet,
una mena de trista amargantor Tinvadí, vegentse aparetat
per aquella cinglera alterosa que li privava de veure rès de
lo conegut, niïs pichs, ni les gorges, ni*l gran bosch de ca'n
Terri...
Llavores pensà un instant en sa mare y sentí com aquella
amargantor se feya més ennuegadora, pujantli a la matexa
gorja ab regust de llàgrimes.
Passà la segona y la tercera serralada, y sentintne me-
nester, prengué halè: una crosta de pà, unes cebes, una po-
ma y un bon trago de^ vi a la regalada ab la botija que Ton-
cie li havia omplenat al sortir de casa.
En havent menjat y begut, se sentí content y emprengué
de bon grat una dressera que's marcava ben néta, tota enri-
betada de boxos y d'argelagues, y la emprengué ab més
afany y dalit que les passades, per que sabia qu'en essent al
cim ja veuria la Fransa; ja fora a terme de la ruta.
Mes, al esserhi, una gran desilusiós'amparà d'ell, posant-
lo a punt de plorar. La Fransa, aquella Fransa gran y rica
no era enlloch. Els seus ulls contristats la cercavan debades
entre aquell sembrat immens de montanyes que s'extenían en-
llà y ensà, y ni un poblat, ni una casa per remey se veya en
tota la extensió que podia di visar... ^Potser s'havia errat
de camí.„
Fadigat de cames y d'esperit, s'assegué demunt d'un roch
y restà bella estona ab els ulls clavats al buyt.
La tarda se n'anava cap a les terres qu'havía dexades,
y mentres el sol arran de montanyes foguerejava derrera
seu, unes boyres fosques, grises, anavan omplint les valls
ensotades als seus peus« tantost abocantsbi apressurades,
com axecantsea inquietes pera tomar a càurehi.
Ben aviat tot fou planer y confús al seu dessota, mentres
al cel s'hi anavan esborrant depressa, depressa les lluhissors
de rosa, y apagantshi les derreres clarors del dia.
En Jaumetó tingué un bell instant de por. Talment era
sol al món. Avesat als encongiments del seu poblet acofat, li
feyan basarda'ls espays, y ara tot eran espays al seu entorn,
Digitized by
Google
108
PASSIÓ Y MORT
uns espajs immensos, que no tenían fi, silenciosos y aclapa-
rants... {Si hagués pogut fugíme d*aquelis espays!
Sentí una gran desesperansa, y tot el cansament d'aque-
lla jornada fadigosa va pesar al seu damunt. Entre tant els
seus ulls anavan perdent visió, entelats per una boyrina hu-
mida que s^eztenía dessobre totes les coses. La fosca ho ana-
va guanyant tot y poch après tot era un avench negre al seu
entorn.
Instintivament ne va apartar els ulls, y llavores les seves
mirades se varen sentir atretes pel cel estrellat. jCòm les va
trobar de consoladores y bones companyones aquelles estre-
lles que lluhían al seu damunt! Miràntseles va entrarli una
confiansa calma y dolsa, y aquesta confiansa li donà com un
repòs a tots els membres, y de cara al cel s^adormi.
Quan se despertà, la dèria de veure la Fransa se posses-
sionà de nou dd seu esperit, y, com a la nit s'havia sentit
trabat de cames, ara's trobava desitjós de fer camí, molt ca-
mí, fins a trobar lo que cercava...
Va descendir content y esperansat pels abruptes penya-
lars coronats de piabets y arbossos, y tanta avia'n feya que
ben aviat les immensitats d'espay varen desaparèxer y's tro-
bà abimat en les (ondes valls riques y gemades.
Més en avall li va semblar sentir com una remor de mil
converses, y'l cor se li axamplà en vegent a quatre passes
dels seus peus, escórrers f estos y garlayre, un doll d'aygua
com un argent. En Jaumetó s'hi atansà corprès. Ja no l'aban-
donà en Jaumetó aquell guia cantayre, y's sentí bona cosa
acompanyat, fent camí vorejantlo, ben confiat de que'l duria
a lloch... a n'algun lloch.
Va girar ab'ell al acabar aquella gorjada y segui al seu
costat per un país més nèt y orejat. Més avall se tomava a
encongir pera entrar en un altre pas, y finalment, en sortint
d'aquest, se trobà en Jaumetó de cop y volta a la vista d'un
poblet blanch y rialler, voltat d'arbredes ufanoses, com un
niu entre branques.
Tant mateix alií debía ser la Fransa!
Al primer que's va escaure passar, en Jaumetó li pre-
guntà:
—(•Me diríau ahont es la Fransa?—
Digitized by
Google
JOSEPH M.**^ FOLCH Y TORRES 109
L•home se'l mirà ben mirat abans de respondreu, y en
lloch de ferho a la seva pregunta, li va dir:
— cQuí ets tu?
— Soch en Jaumetó.
—lY d'ahont venes?
—D'aquí... d*enllà... La que fa quatre de les cingleres
que som passades.
— íY ahont vas ara?
— A Fransal— va fer en Jaumetó brillantli als ulls la es-
peransa d'esserhi adressat.
— Dós ja hi ets;— va respondre somrient l'home.
— íEs aquí?— preguntà signant al poble.
—Sí. Aquí es un poble de la Fransa; la Fransa'n té
molts de pobles; £sabas?—
En Jaumetó's quedà cavilós.
— Dòs ara ja hi soch?— tornà encara.
— í Y sí te dich! ;Vas perdut, manyach?
— Vinch a treballar. Allí hi hà misèria y ne fugim.
— Y a que vOs treballar.
—Dós, de lo que pugui.
— £Te vòs restar a casa?
-Y sí.-
Lo que aquell home'n digué "a casa" era un cobert ahont
s'hi guardavan les diligències que íeyan cl transport de viat-
gers de la gare de Sant Cíprià a Les Escaldes.
—L'home l'hi conduhí, y allí'l dexà tot dientli:
—No te caldrà més qu'espiar les hores de remisa per-
què quan arribin les buatiras no manqui la minestra al bes-
tiar.—
Varen passar imcs llargues estones.
En Jaumetó s'assegué en un pedrís que hi havia al fons
de la quadra, y allí'l recort de la seva velleta tornà a son
pensament. "^Què dèu fer ara la mare?„
Ab aquesta idea hi cavilà unes bones estones sense fer
cap atenció en rès de lo que'l voltava. La seva mare li om-
plia tot el pensament; la seva mare ho era tot per ell en
aquells instants... Va pensar que may n'havia estat tan lluny
com allavores de la seva mare; que may s'havia mogut per
rès de la seva vora; que may l'havia estimada tant com ara
que no la tenia!
Sentintse'l raurau de la gana, va pensar llavores ab la
Digitized by
Google
M
110
PASSIÓ Y MORT
i
j ■ I
ii
•fi I
.1 \
•i
esquexada que sa mare H apariava cada matf , ab aquelles
llesques flayroses de pà negre; ab aquella lluhentor temp-
tadora dels toroàtechs, ab aquella blancor tova de les ce-
bes...
Aquests pensaments li varen avivar la fam... Y no venia
ningú, ni veya A ningú, ni ningú li deya rès. «lAhont s'havia
entafurat aquell home?
Anava a sortir a la porta pera veure venir, quan se li
entrà quadra endins una mossa, coxejant de cama curta,
lletja com un xicotot, la qual duya un (arcelló a les mans.
Se deturà davant d*en Jaumetó y li digué:
—Ets tu?
—Jo soch en Jaumetó.
— íEts tu que*l pare t*ha llogat?
—Sí... era un home...
— iVols dinar?
-Sí.
— DOs té. ~Y li allargà'l farcelló, y*s quedà palplantada
miràntsel.
En Jaumetó prengué'l dinar y se n'anà cap al pedrís a
menjàrsel. Menjà de bona gana, sense amohinarse gens de la
mossa que no sabia trèureli'ls ulls del damunt.
Quan s'hagué ben acabada la vianda, encara li restava
un bon bossí de pà blanch que s'anà menjant a pessichs, en-
tretenintshi ab plaher. Llavors fou quan sentint pesar al seu
damunt el mirar de la noya, se la posà a mirar.
Ella va somriure bonament al vèurel satisfet, y ell, sense
sapiguer per què, també va somriure.
La mossa dexà la seva positura pera parlarli:
— ^Te dius Jaumetó, has dit?
-Sí...~
Passà una estona cercant una altra cosa per dir, ò espe-
rant qu'en Jaumetó n'hi afegís alguna; emperò vegent que'l
foraster tornava a empèidreles a pessichs contra'l tou del
pà, ella reprengué:
—Jo'm dich Guida...—
En Jaumetó se la mirà y no trobà rès a dirli. La mossa
hi tomà.
— £Y venes de lluny?
— De la cinglera que'n fa quatre d'enllà.
— íY te fa plaher aquest país?—
ti
Digitized by
Google
JOSEPH M.* FOLCH Y TORRES
lli
En Jaumetó arronsà les espatlles.
— íTenes mare y pare?
—El pare es mort.
— dY germans?—
Ell va fer que nó ab el cap.
Encara passà una altra estona de silenci; y finalment la
Guida li preguntà:
— £ja has arranjades les menjadores?
-Nó.
— £Sabs que no trigaran a arribar les buatiras?
— No'n sé rès.—
La Guida, tot cozejant, l'acompanyà a dins de les qua-
dres.
— Veus? azò cal que sia plè a dues hores y a set hores.
Après ja te duré'l sopar, y après te fas un jas aquí, ò si vols
purràs dormiré dins d*una huattre,
—Ja ho faré.—
La Guida'l dexà sol.
Després d'adobar les menjadores y del tragi que li portà,
essent novici, l'arribada de les diligències, restà sense sa-
ber què fer.
Tomà a assèures al pedrís y pensà altre cop ab la seva
mare. "Y ara — pensà— c^uè deu estar fent la mare?„
El pensament se les va empendre resseguint totes les co-
ses estimades qu'havía dexades al poble. Va córrer de pen-
sament cap al bosch de ca'n Terri; va baxar a les gorges; va
muntar cap a la plassa y hi va trobar a n'en Janret y a n'en
Llorensó, y al noy de ca^n Garriga, y varen jugar a la bar-
risca y a bòlit... Y d'aqui se n'anava cap a casa, y a casa hi
trobava la seva mare, la seva mareta estimada, ab el seu
posat de resignació, ab el seu vestit negre, ab els seus ca-
bells blanchs, ab aquelles arrugues inamovibles en el seu ros-
tre volgut y any orat...
En Jaumetó tingué d'axugjrse'ls ulls endiastrats que li
plora van.
Ab el temps de tarda qu'encara li restà fins a l'hora de
sopar, tingué lleure de comptar totes les vigues de la qua-
dra, de mesurar el bossí de carrer que's veya retallat per
l'ampla portalada desde'l pedrís y de tornar a pensar encara
un y mil cops ab la seva marona anyorada.
Digitized by
Google
112 PASSIÓ Y MORT
Cap a quarts de vtiyt, va comparèxer la Guida al el
sopar.
— iTcnes gana?
— Si, Guida.
— DOs, té'l sopar.—
Com al mitx-dfa, en Jaumetó s'assegué al pedrís pera
sopar.
La Guida despenjà del pormòdol un collar de matxo y
l'arrossegà fins al davant del bordegàs. Quan Tbl tingué s'ar-
rebussà les faldilles ab trassa y s'hi va asseure al damunt,
posantse de colzes als genolls y de barres als palmells en ac-
titut d'atenta contemplació.
— iT'anyoras?— li preguntà, després d'ha verli vist donar
dues bones caxalades a la vianda .
En Jaumetó s'encongí d'espatlles.
— £Ho sab ta mare qu'ets aquí?—
Ell se quedà miràntsela, ab el bossí a les mans: ''Y tenia
rahó que sa mare no'n sabia rès d'ell I „
— Nó, no'n sab rès...
—([Per què no li fas diré? —
En Jaumetó rumià:
— dCòm ho faré?
—Li fas una lletra, donchs.—
El bordegàs va dirigir una mirada d'ignoscenta descon-
fiansa a la noya:
— £Una lletra? £Te pensas que sé escriure jo? Me pensi
que te'm mofas...—
La Guida, sense fer cas d'axò, cavilà y après d'una es-
tona digué:
—Jo'n sé pla be d'escriure, tu.—
En Jaumetó se la mirà admirat.
— (íQuè m'hi dius?— tornà ella.
— (íDe què?
— De si jo fes la lletra per tu.—
En Jaumetó somrigué candorosament.
— (íY sabs lo que vuy diré, y còm se diu la mare?
— Axò sí que... Tu m'ho diràs.
— iDós tens rahó!—
Varen quedar que'l sendemà a dinar ella baxaria paper y
ploma y farían la lletra.
La Guida reculli les eynes del sopar y sortí.
Digitized by
Google
JOSEPH M.* FOLCH Y TORRES 113
En Jaumetó, tot rumiant la lletra que l'endemà li caldria
dictar, va Uiararse per aquella nit de les anyoranses que
ratuhfan.
Al damunt del caxó dels tirants y cordes, hi adobà la
la Guida el tinter y'l full de paper ratllat qu^havía portat
de casa.
— (íDós, £què cal posarhi?—
En Jaumetó no's recordava de rès de lo qu'havía rumiat
la nit passada.
— Dòs, li dius... li dius... Té, posa: **Jo mare, som pensat
de vos diré que som arribat aquí a Les Escaldes y que som
trobat feyna d'establer.„
Se deturà no sabent què més dir.
• — ^Ja està. {Què hi vós més?—
En Jaumetó rumià per les vigues, pel carrer, per les es-
pardenyes, per les parets, y en Uoch els seus ulls varen tro-
bar rès més a dir. Finalment s'encongí d'espatlles com d'ha-
bitut y exclamà:
—Sé pas què més hi diré.
—Es prou curt axò, homel
—Prou que ho sé, empro jo no sé què més posar.—
La Guida sucà la ploma tot cavilant:
—Escolta, Jaumetó: -acabà dientli— £vós que johiafe-;
gexi coses?
— A què?
— Donchs,— va fer ella posantse gayament la ploma arran
de llavis.— Donchs, coses...
— Dígales.
—Se porría posar: "Y sabreu, mare, que penso forsa en
vos...„
—Sí, pòsali;— va fer ell tot content.
—**... que penso íorsa en vos, y que... y que m'anyorí de
no vèureus...„—
En Jaumetó interrompé sobtadament:— £Y còm ho sabas
tu?
— M'ho pensi... "Donchs que m'anyori de no vèureus y
que... y que'l país d'aquí es pas com el nostre... „
'^— Me fas rumiar còm ho sabas, te dich!— tomà en Jau-
metó intrigat.
La Guida somrienta anava fent:—"... y que no essent
15
Digitized by
Google
114 PASSIÓ y MORT
com el nostre, sempre peasi ab el nostre que hi sou vos y
jo*n soch tan relluny...—
En Jaumetó se la mirava admirat, ab un cert respecte,
ab molt respecte, a la Guida. Ja no la veya com Thavía
vista*] primer dia al entrar a la quadra ab el farcell del di-
nar. Ara, per en Jaumetó, la Guida era un'altra, un'altra
qu'ell se mirava lluny, lluny, y alta, alta, que no 's podia
abastar.
La Guida sefi^uia escrivint:
— Y ara: "Vos dono una bona abrassada de bon fill y un
petó y... un millé*.„ Ja està. iHi vols posar el teu nom?
— NoUséfer.—
La Guida hi posà al dessota: "Jaumetó. „
— Veus? ja està la lletra.—
En Jaumetó's quedà encantat miràntsela, y ella va som-
riure tot abaxant els ulls.
Un dia en Jaumetó va rebre una lletra, la resposta, a ben
segur, de la que havia escrita la Guida. El peó li va donar
tot passant y ell la prengué y hi donà cent voltes. Al sobre-
escrit s'hi veyan unes grosses lletres que comensavan del ex-
trem de dalt y queyan a tomballons una derrera Paltra fins a
la meytat del paper. S*ho mirà ab atenció y ab ganes d^en-
; téndreho y fins, sense llegirho, va confegir "Jaumetó„, ende-
vinant qn^allò era en realitat el seu nom.
No la va volguer obrir fins que vingués la Guida, y
quan vingué, sense cuydarse de tornarli'l bonjur, li cridà ab
alegria:
— Sabas, Guida? tinch una lletra!
—Es del teu país?
— Gòytala!
—L'has pas oberta encara?— va fer ella prenentla.
— Phe volgut esperar pera que me diguessis qu'es lo
que porta. —
La Guida la obri ab compte:
—Es de ta mare;— va fer mirant al peu.
—Ho diu qu'es d'ella?
—Si, gòyta.—
En Jaumetó ho mirà de bona fè lo que li signava la Gui-
da y no hi vegé rès que li pogués donar rahó.
— Y què diu? —
Digitized by
Google
JOSEPH M.* FOLCH Y TORRHS 115
Ella sortí fins a mitx portal pera atrapar més claror.
— DOs diu: ''Fill meu, sias ben rebo y pèosa en ta mare
''que t*estima forsa. Ton oncle me fa la lletra y m*ha dit que
"qui ha fet la teva ho sab fer d*allò més gnapo...„
La Guida somrigué tota gojosa.
—Com ho han endevinat qne*n sabas tant?— exclamà en
Jaumetó.
Y tornà a fer atenció, escoltant sospès, ab els llavis en-
treoberts y pantejant d'alegria.
La Guida seguí:
— D6s: "que ho sab fer d'allò més guapo y m'ha fet plo-
"rar de llegiria y me la he feta llegir tres cops. Y ton oncle
"me deya bleda per que plorava y tA tia s'amagava per que
"no la veges plorar Toncle. Sías ben rebo, fill meu, y pensa en
"ta mare que t*anyora tabé com tu dius tan ben rèdit. „
"T'enviem una abrassada ab Toacle y la Franciscà... „
—Qui es la Franciscà, Jaumetó?
—La tia.
— ... "y la Franciscà, que'm diuen que t'ho digui. Enco-
"manat a Deu y sías ben bò, que t'estima ta mare.„ —
En Jaumetó encara seguia escoltant; y vegent que la Gui-
da li allargava la lletra plegada, exclamà desilusionat:
— Hi ha rès pus, Guideta?
— Rès pus.—
En Jaumetó hauria volgut que no s'acabés may aquella
lletra.
Les lletres de les mares als fills qui s'anyoran, no haurían
d'acabarse mayl
D'ensà d'aquest dia varen ésser forses les lletres a llegir
y a contestar que varen venir del poble. Y sempre era la
Guida que les llegia, y sempre era ella la qui les contestava.
Era sovint que, al amanirse pera escriure, la Guida deya:
— Dós, què hi posarem?—
Y per resposta feya en Jaumetó tot arrossantse d'espat-
lles:
— Axò que tu voldràs.—
En Jaumetó n'estava cada dia més admirat del escriure
de la seva companya, y ella per la seva banda n'era molt
agradosa d'escriure per en Jaumetó, per que la Guida fruhía
d'nn goig que no l'havia may pogut sentir, aquest d'esser
Digitized by
Google
116
PASSIÓ Y MORT
admirada. Coxeta de petita y poch joliua de cara y de posat,
may havia tastada la dolsa emoció qu'endevinava en una
mirada d'home, en una d'aquelles mirades qu'ella atrapava
sovint, plenes d'admiració, dirigides a ses companyes. May
un home l'havfa mirada axis a n'ella; may n'havia sentida
cap de floreta qu'anés per ella.
Y si be lo qu'en Jaumetó li admirava no era axò ben be,
ben aprop hi era d'aquest el goig que sentia tot escrivint
mentres en Jaumetó descansava son mirar admirat al de-
munt d'ella. Prou s'ho sabia que fins s'hi entretenia en l'es-
criptura pera fer més durar aquell plaher que ruxava la se-
va ànima d*unes emocions fins llavores inconegudes; pera
que durés més la estona qu'aquells ulls blaus, tristos y dol-
sos del foraster l'acariciessin com Tacariciavan mentres
escrivíal... iQuines fal leres, Deu meu, les de la Guida d'en-
sà qu'en Jaumetó havia aparegutl Quins pensaments y qui-
nes ànsies, ella que ja vivia resignada a no estimar no po-
guent ésser estimada de cap home!
Y es qu'en Jaumetó no ho era pas com els demés homes.
Tenia un quelcom d'infant als ulls y al posat, que sense saber
per què, li semblava a la Guida que li donava dret a estimarlo
y a esperarne amor d'ell. May una ílusió li havia durat més
a la coxeta que'l moment menester pera rt fiexionar ses tris-
tes condicions, mentres qu'aquesta d'ilusió, la de qu'en Jau-
metó arribaria a estimaria com ella sedejava, era de durada,
de llarga durada, qu'en lloch d'esvahirse ab reflexions, pre-
nia més còs en la seva ànima y li encenia més els desitjós
d'esser acaronada, amanyagada per aquell noy bonich que
havia caygut del cel pera feria ditxosa!
Quines nits tan dokes que passava en blanch la Guideta
d'en&à d'en Jaumetó! Quin pensar en elll quin acaronar de
pensament aquelles faccions estimades, tot recomposantles
un y mil cops en sa fantasia somniosa! Quin renàxer més
hermós, en fi, en el cor de la Guida! Era com una primave-
ra, com una gran florida en tota ella, en el cor y en Tànima!
Havian passat molts dies d*ensà d'aquests, y la Guideta
no's veya pas tan seu com axò a n'en Jaumetó. Sempre era'l
mateix anyell, empro la dolsor dels seus ullsnotra prou com
ella la somniava assaborir. Miravan, miravan aquells ulls,
però sembla van anessen enllà, lluny, capa unes altres terres....
Digitized by
Google
JOSEPH II.* FOLCH Y TORRES 117
La Guida no desesperansà, empro. L*anyoransa era la
que li prenia Tamor del seu amor. En Jaumetó s*anjorava
de la mare. Era cosa vista, era cosa que la Guida sabia be
prou; y ella, qu*era avesada a ser sempre dexada de banda
entre ses amigues, no tenia, no havia pas de tenir pena gros-
sa de veures preterida en el cor d'un fill anyorat pel recort
constant d^una mare estimada.
Llavores,— pensava Tenamorada — haventli passat aques-
tes anyoranses en Jaumetó seria tot d*ella.
Y, donchs, pera íerli passar aquelles anyoranses, la Gui-
da se'n tenia una de pensada.
Un mati, de bon mati, se'n va baxar a la quadra, y es-
piant de part de fóra, va trobarse a n'en Jaume ió assegut en
el seu pedris de sempre.
Hi entrà y 's plantà de cop y volta al seu devant:
— iT'has esferehii?
-Yno...
—lA que jo sé en que pensavas ara?— li preguntà la Gui-
da somrient.
En Jaumetó no respongué.
— líA que và qu'era ab ta mare que pensavas?
—Sí, ab la mare, Guida; — respongué ell.
— £V6s que te digui una cosa que som pensada?
— ^Qu'has pensat?
— Dós que porries fer pujar a ta mare. —
En Jaumetó se quedà tot obert d'ulls.
— cQuè m'hi dius?— tornà la Guida.— Jo la tindré a casa y
m'ajudarà, sabas? —
En Jaumetó se senti tan fondament agrahit d'aquella no-
ya, que no trobà rès a dir pera contestarli. Sols sentia en el
seu dintre un gran devassall d'alegries, y en els seus ulls les
llàgrimes del agrahiment aglopades Uuytant pera esclatar a
dolls.
La Guideta li endevinà tot lo que li passava, y la esperan-
sa se refermà en son cor enamorat.
Y varen quedar axis; y fou d'ensà d'aquell dia qu'en Jau-
metó se senti més aconhortat y la Guideta més iiusionada.
La lletra qu'ella va escriure demanant que pugés la velle-
ta, fou la més hermosa de totes. L'admiració que senti en
Jaumetó per la Guideta després de sentirli llegir abans de
enviaria, no té fi ni compte; y la satisfacció, el goig que sen-
Digitized by
Google
118
PASSIÓ Y MORT
ti ella quan en Jaumetó li digué **¥ be n*ets de trassuda de
dir coses ben empescades! „ no Tha sentit may cap home dels
que la glòria ha volgut coronar.
Com que la resposta a n*aquesta lletra era la més espera-
da, també fou la que trigà més a venir.
Cada dia, no sols en Jaumetó, sinó ella y tot, emprenfan
al peó allà ahont el trobessin.— £Hi hà lletra?... Y tants y
tants dies ho varen preguntar qu'araM peó ja d*un tros lluny,
sense esperar la pregunta'ls hi feya que nó ab el cap.
Varen passar molts dies abans no va venir aquella lletra
tan esperada; y quan va venir no*s sabían consolar de la des-
ilusió que varen cuUirhi: ''La mare, de bon grat vindria, em-
prò'l mal temps, Tedat, les fadigues del viatge... L'oncle no
ho havia volgut de cap de les maneres, per que tenia més en-
teniment qu'aquella velleta coratjosa que no tenia por ni del
mal temps, ni de la edat, ni de les fadigues del viatge, pera
córrer a abrassarlo al seu fiUó que s'anyorava.„
La lletra dexava, empro, una esperansa: calia esperar la
tombada del bon temps y si era qu'ella's trobava més refor-
sada, Toncle la dexaria venir.
Els dos companyons se varen aferrar ardidament a n'a-
questa esperansa.
Y be trigà, bon Deu, a arribar aquell ditxós bon temps!
Sense comunicarsho, sense dirsen rès, Tun y Taltre, cada-
hu per la seva banda, espia van dia per dia'l cami del sol y la
renaxensa dels arbres. La Guida sobretot s'hi fixava, no po-
guent contenir les seves impacitncies, y fins havia pres en
simpatia un noguer jovensà que semblava més amatent que'ls
altres arbres a guarnirse de botons les branques.
Cada mati s'hi deturava en exint de casa y cada dia hi
trobava un nou avens, un botó més plè de prometenses.
El dia que, per fi, el groch poruch de la brotada va apa-
rèxer, la Guida s'hi quedà miràntsel corpresa: ''Allò debia
haver succehit de nit„...
—Jaumetó, Jaumetó! —cridà tot entrant a la quadra.»
El meu noguer ja ha brotat!»
En Jaumetó, resumint tot lo que pensava, en una sola
pregunta, feu:
— Y vòs dir que ara vindrà la mare?
— Y si que vindrà, balleu! No veus quins dies més jolius?
Espia com se fa tot d'hermós!—
Digitized by
Google
JOSEPH M.* FOLCH Y TORRES 119
Y Sí qtt*era cert. Les fuUes ne feyan via de créxer. Tota
la vall prenia una color de delicadesa, unes llums aleg^royes
d*esperansa que duyan amor als cors y encomanavan el flo-
rir a les ànimes tendres.
(Ara sí que ja eran al bon temps!
Y pera escríureho axis allà baix la Guida hi posà tota
Tànima en aquella lletra y la ompli de coses temptadores,
de seguretats de bon temps, d'atrayents aspectes de la vall...
Tot pera temptar al oncle y que dexés venir el consol d'en
Jaumetó y... yl seu mateix consol, bon Deu!
Altre cop les fal leres de rebre carta treyan el repòs als
dos companyons. Altre cop el peó havia de girar el cap a
dreta y esquerra responent a la mirada preguntayre que
atrapava desde*l cap de carrer, en els ulls del un y Paltre.
Fins qae un dia, que tot ja era gemat y florit, que Tayre
era plè de flayres y que'l sol tot ho amarava generosament,
el peó, tan content com ells matexos, va fer d*un tros lluny,
que sí, que sí ab el cap y victoriosament, tot mostrant una
lletra, que'Is dos venturosos varen cuytar a pèndreli sense
esperarlo... A la fi, a la fi la lletra era arribada! Y de tant^
que desítjavan obriria, no trobavan el moment de posarshi.
Més quan hi foren iquína tremolor tot obrintla! iquín desfici
de tenirla oberta!
La Guida la desplegà ansiosa, y mitx decantada a la llum
qu*entrava pel portal, se disposà a llegir.
Però, al punt de posarhils ulls, senti una gran y pahorosa
ansietat, y per ella matexa, un sotrach formidable la va con-
moure tota; la cara se li allargassà terriblement, y una ona-
da de glas li puj£ cor amunt.
En Jaumetó se n*espahordi:
— £Què fas Guida?—
Mes la Guida no tenia color ni veu. Li semblava que la
llum havia desapareguda y que'l sostre y les parets li anés-
sen a caure demunt.
— iQaè diu la lletra, Guida?— tornà anguniosament en
Jaumetó.
Llavores ella arrencà en un gran plor.
En Jaumetó encara preguntà:
— íEs que tampoch vindrà la mare?—
Y no tenint resposta, obrí uns ulls com dos abims.
La coxeta plorava sense poguer dir rès, y quan en Jau-
Digitized by
Google
Í20 PASSIÓ T MORT
metó, demanant, volguent saber» la prengué pel bras, sòtra-
quejantla, ella alsàUs seus ulls amarats y clavant sa mirada
en el rostre descomposat del seu amich, sols pogué exclamar
entre llàerimes:
— iPobrich Jaumetó! iPobrichs de nosaltresl —
En Jaumetó restà pres d^una angoxa inexplicable. El cor
li tremolava pressentint, endevinant quelcom de molt terri-
ble en tot allò que no acabava d*entendre; y sols a copia de
molts prechs, y fins d*amenasses de fugir cap al seu poble, la
Guída consentí en llegir.
S*axucrà les llàgrimes, y ab la veu tremolosa y insegura,
comensà feb'ement:
—"Jaumetó. Ta mare ha estat tan malalta qu'aquesta
nit..." — La Guida tingué de desembrassarselsullsabTindret
de la mà. En Jaumetó, ab el cap acotat fondament, restava
immòvil.
La Guideta seguí:
—"... tan malalta qu^aquesta nit no Them poguda govir
y s'es morta. T'he escrit ara de seguit per que si poguessis
tornar ab el tren, encara porrías vèurela abans d'enter-
raria."—
En Jaumetó restava encara immòvil.
Després remogué'l, cap fexugament y pogué dir:— lOh'l
tren, el tren!...—
La Guida el va entendre.
— íDòs hi vols anar Jaumetó?—
Ell se la mirà severament. ""iQae si hi volia anarl iQue si
volia anar a veure a sa mare mortal" Fins arrossegantse hi
aniria'l pobre fill anyorat.
La Guida sortí corrents de la quadra y hi tornà en un dir
Jesús.
— Té, Jaumetó. Diners pel tren. —
Ell els va pendre sense mirar y seUs embutxacà cavilós.
Després revenintse digué:
— Dòs me n'aniré, Guida.—
La coxeta no pogué retenir un gemech, com una quexa
d'anyell malferit, y's desfeu en una mar de llàgrimes. Tot
plorant digué:
— Tornaràs may, Jaumetó?—
Ell s'encongí d'espatlles com sempre. Després s'aparià la
faxà, abastà la gorra, y tornant cap a la Guida digué:
Digitized by
Google
JOSFPH M.* FOLCH Y TORRES 121
— Adeu, Guida.—
La Guida's revingué astorada. Oh nó, no'l volia encara
Tadeu.
—Vindré ab tu un tros.—-
En Jaumetó ab el cap cot y la Gaida contenint el plor,
varen passar tot el carrer sense dirse un mot. La carretera
seguia després del carrer, vorada d*ana banda de boscos de
pinabets y de Taitra aparetada per alterosos roquers.
Quan varen ésser als quatre camins ahont cal pendre a la
esquerra pera atrapar S^nt Ciprià, la Gaida encara no's de-
cidia a dexarlo, però en Jaumetó frisava, frisava per córrer,
y la coxeta'l trabava ab el seu caminar penós.
—Te cansas, Guida;— va afirmar ell.
— Nó, no*m canso pas;— va fer ella pantejant de fadiga.
Però en Jaumetó's deturà a la fi com pera despedirse, y
la Guida, ab l'ànima feta bocins se deturà també.
— Y bé, Guida... Adeu...—
Ella no pogué dirli rès y's quedà palplantada— mentres
en Jaumetó ja feya camí avall— no sabentse avenir de com
era que se n*anava, vegentlo marxar y no creyentsho. Y sen-
ti unes fal leres invencibles de córrerli al derrera, de detu-
rarlo, però un encantament poderós la retenia y li semblà
qu'en aquell instant, quelcom de molt intens s*acabava en
ella; com si fos la fi de la vida, d'una vida de dintre qu'era
pitjor que la mort nriatexa.
Girà'ls ulls carretera enllà y encara'l vegé. Llavores, sen-
se pensarshi, com si li hagués sortit naxent dels llavis, feu
un gran crit de ijaumetó!, un crit Uarch que no semblava
de la seva veu, esgarrifós com un gemech.
En Jaumetó Thavia sentit. Ella vegé com se girava, com
estava un moment indecís y com revingué al últim.
Ella l'esperà sense gosar a moures.
Quan ell fou a la vora, digué:
— £M'has cridat, Guida?—
Ella feu que si ab el cap. •
— £Y què'm vols?—
El rostre de la coxeta esdevingué de mil colors per lo
qu'anava a dir, mes encara no ho digué.
En Jaumetó's trobava sense saber quin partit pendre,
quan ella alsà serenament els ulls, encara enrogits de plorar,
i6
Digitized by
Google
122 PASSIÓ Y MORT
y tniràntsel fit a fit com donantli tota la seva ànima ab aque-
lla mirada, li digué ab prous feynes:
— Jaumetó, te volia demanar una cosa...—
Bazà'ls ulls y a mitza veu acabà:
— No'ns veurem més,... me volguessis besar al menys...—
En Jaumetó s'hi atansà decidit com en complint undever,
y ab tot el compte li posà'ls llavis y la besà.
Tot just se senti besada, li semblà que tot perdia al seu
entorn y's clucà d'ulls fortament. Quan els obrí, en Jaumetó
ja era bon tros enllà.
Ella, pausadament, sens esma, va tornar camí de casa.
Al arribarhi pujà a la seva cambra, s'assegué postrada en el
caxa banch y's portà la mà a la cara ab avarícia, com vol-
guent retenirh\ aquell bes sense caliu, per tota una vida de
solitut!
Digitized by
Google
PREMI DRL SR. BISBE DE VICH
GOIGS
EN LLAHOR DEL BENAVENTURAT MÀRTYR
PERE ALMATÓ
DE LA ORDE DE PREDICADORS
Y NATURAL DE SANT FELIU SASBRRA, BISBAT DE VICH
Cingunt tempora laurcis.
Puix quVn la cèlica altura
sou ja nostre intercessó*,
conserpèunos la fè pura,
gloriós màrtyr Almató.
Es un poble afortunat
de la nostra aymada terra
el de Sant Feliu Saserra'
qu'un tal lliri ha germinat;
ab el Baptisme regat
jamay perdé sa blancó\
Conservl•unos la fè pura,
f(loriòs màrtyr Almató,
Benediccions de dolsura
al ioíant han previngut,
y en la dolsa solitut
&*enfortciz sa àoima pura:
Digitized by
Google
ILH GOIGS KX LLAHOR Dl•L VENERABLE MÀRTYR PERE ALMATÓ
i que hermosa es la nit obscura
ab les llums de la oració!
Conservéunos la fè pura,
gloriós mhrtyr Almató.
Si lo dimoni envejós
del petit anacoreta,
fa remor en sa cambreta
y fins Pescomet rabiós,
ell contesta valerós
redoblant la devoció.
Conservéunos la fh pura,
gloriós màrtyr Almató.
Quan a Vich ell estudia
va seguint el camí dret
y al gran apòstol Claret
li demana llum y guia;
del Rosari de Maria
ja sent la dolsa atracció.
Conservéunos la fè pura.
gloriós mhrtyr Almató.
Rès del món Tatrau ni enganya,
sols a Deu ell servirà,
y rhàbit dominicà
demana al convent d'Ocanya,
Domingo, Thonor d^Espanya,
tindrà un fíel imitadó\
Conservéunos la fè pura,
gloriós màrtyr Almató.
D^obediencia y castedat
ab les ales poderoses,
s'envola a les lluminoses
regions de la santedat,
es espill may entelat
pel mal baf de la passió.
Conservéunos la fè pura,
gloriós màrtyr Almató.
Digitized by
Google
RVNT. JAUME COLLELL V2d
L'ardenta flama del zel
en son cor se va encenent,
y en les terres del Orient
brillarà com nn estel
tot mostrant al poble infiel
la senyal de Redempció.
Conservèunos la fè pura,
gloriós mhrtyr Almató
El jove apòstol se^n và
a les platges annamites
del Regne de Deu les fites
per veure si azamplarà;
mes iayl prompte hi trobarà
terrible persecució.
Conservèunos lafè pura,
gloriós màrtyr Almató-
Tu-Duc, tirà sanguinari,
ab edictes inhumans
acabar ab els cristians
ha pensat en foll des vari;
contraUs fills del Sant Rosari
sa ràbia es com de lleó.
Conservèunos la fè pura,
gloriós mhrtyr Almató.
Com feres son perseguits
els seguidors de la Creu,
corre sanch per tot arreu
y'ls altars son destruhits;
junt ab altres elegits
nostre Sant va a la presó.
Conservèunos la fè pura,
gloriós màrtyr Almató.
Al tribunal, presentat,
predica la fè ab fermesa,
y, enutjats de sa enteresa,
de mort Than amenassat:
Digitized by
Google
rjC GOIGS KN LLAHOR DEL VENRRABLK MÀKTYR PKRE ALMATÓ
ells volen on renegat
7 tindran un confessóM
Conservèunos la fè pura,
gloriós màrtyr Almalt,
— Fèu de mi lo que vulgueu»—
respon Tatlela constant,
—jo adoro al Deu sacrossant
y no trepitjo la Creu,
abans se m*assequeU peu
que fer tan vil trayció!—
Conservèunos la fi pura,
gloriós màrtyr Al mató.
Dintre una gavia amarrat
ab cadenes a les mins
en el dia de Tots Sants
al suplici fou portat;
el cap del màrtyr sagrat
cau com un frayt en sahó.
Conserpèunos la fè pura.
gloriós màrtyr A tmutó.
Dalt del Cel canta victorià
tota la Iglesia triomfant,
y aquí baix la militant
honra en Faltar sa memòria:
I oh Màrtyr! fèu qu'en la glòria
vos tingam per companyó!
Conservèunos la fi pura.
gloriós màrtyr Almató.
TORNADA
Puix gosau allà en Taltura
de la palmal galardó:
conservèunos la fi pura,
gloriós màrtyr Almató,
Digitized by
Google
PREMI DE LA LLIGA ESPIRITUAL DE NTRA, SRA, DE MONTSERRAT
AMOR
Sine visitatione tua vivere non valeo.
íDe imit. Christ. Lib. JV Ctp. III.)
Jesús se n'es anat...
(Pobra de Tay ma mia! )
Jesús se n'es anat,
qui sab qnan tornaria!
Caldrà qne torni prest,
(Pobra de Tay ma mia!)
caldrà que torni prest,
sinó m'anyoraria.
Me^n in jo ja del món;
(Pobra de Tayma mia!)
Me'n iujo ja del món,
qu'en ell Jesús no hi nia.
Cridant lo bo y plorant,
CPobra de Tay ma mia!)
cridantlo bo y plorant
me tanco a casa mia.
Aucell d^uQ niu desert,
(Pobra de Payma m(a!)
aucell d'un niu desert ,
dels meus pecats faig tria.
Digitized by
Google
128 AMOR
Rumfo^ls meus pecats,
(Pobra de Tay ma mía!)
rumíoUs meus pecats
plorantlos nit y dia.
Quan ja^ls he plorat molt,
(Pobra de l'ayma mía!)
quan jaMs he plorat molt,
vers una font faig via.
Ab raygua d>xa font
(Pobra de Tayma mía!)
ab Taygua d*exa font
ben néta quedaria.
Quan néta n*ha quedat,
(Pobra de l'ayma mía!)
quan néta n*ha quedat,
ja'l bon Jesús venia.
Joyosa se n'hi và
(Pobra de Tayma mía!)
joyosa se n'hi và
y ab Ell de nou s^unía.
—May més te dezaré,
(Gaudéizte, ànima mía!)
may més te dezaré,
Jesús Eucaristia.
Digitized by
Google
ACCÈSSIT AL PREMI DE LA LLIGA ESPIRITUAL
DE NTRA, SRA. DE MONTSERRAT
CORPUS
(De la colecció "Violes„)
Charius.
Se perf ama tot Tambieat d'un aroma de ginesta,
per Pespaf se gronxa un h^mne d'armoníes triomfants,
se desplegan a bon ayre les banderes voleyants
y s*azecan alegries y solemnitats de festa.
Coronat ab Por paríssim de radiant fulguració
ha passat el Gran MiUeri de vtrgínea blancura!..
en les blaves claretats f amerol d'incens hi sura
en la pau dels cors hi nazen tremolors d'adoració.
Ha passat el Gran Misteri! tot reposa y tot medita...
hi hà en el fons dels esperits com una ala que palpita,
hi hà en els rostres bondadosos transparències del amor.
Ha passat el Gran Misteri! tot el món es serenor...
dintre V ombra sossegada de les dolses llars payrals
han entrat olors d^encens y caricies paternals!
17
Digitized by
Google
Digitized by
Google
XIV.-DISCURS DE GRÀCIES, de D. Lluis B. Nadal.
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Sbnyora:
Dames y Cavallers:
Hem arribat al final de la festa, y*m toca a mi la ingrata
feyna de posar punt a aquesta dolsa sentada de poesia de la
qual guardareu tots el mateix suavíssim recort que de les
quaranta set que la precediren. Y de la vostra presencia,
llustres representants de la Iglesia, de la Ciutat y de la Ter-
ra; de vostre concurs a la poètica lluyta, incansables pala-
dins del Gay Saber; de la vostra assistència honrosa, dames
gentils y honorables cavallers, me toca férvosne a tots grans
mercès en nom del Consistori, qui ja a la bestreta havia
comptat ab vosaltres pera donar a aquesta solemnitat el
Uubiment que li calia.
Y, ai mostrarlo també aquest agrahiment dels VII Man-
tenedors d*enguany a la Rejna de la Ftsta, a la graciosa
donzella que ha acceptat del poeta triomfant el cepire sim-
bòlich d^aquesta florida sobirania, el pensament se me*n va
lluny, lluny, fins als matexos temps memorables de la fun-
dació dels Jochs Florals, fins a aquells insignes varons que,
al posar la festa de la poesia baix el dols imperi de la hermo-
sura, feren obra humana y trascendental, com si fossen
guiats per inspiració divina. Conexedors, més que per la ter-
renal experiència per la ciència infusa dels sentiments, de
que la poesia es amor y de que aqueix amor es la fornal ar-
dent en que's renovan y perpetúan la vida y la grandesa dels
pobles, volgueren representarlo y encarnarlo aqueix amor
Digitized by
Google
f^ DISCURS DE ORACIRS
en la hermosura y en la tendresa de la dóna, lligams tan
suaus com fermissims, superiors a totes les crisis de les etats
y a totes les mudanses de les civilisacions; que per axò es
que durant set centúries en que tantes coses del món han
caygut en ets abismes de la mort ò del descrèdit, la institu-
ció de la Reyna dels Jochs Florals s*es mantinguda viva y
fresca; y, en Tèpoca raatexa en qu'es tan intensa la vida y
tan gran la frissansa, que lo d'ahir mateix ens sembla vell y
caduch, aquexa institució'ns fa cada any Tefecte d'una nove-
tat y may, ni un sol moment en el transcurs de quaranta vuyt
anys, ens ha semblat un anacronisme.
Y es que l'obra dels trobadors de Tolosa es, com vos in-
dicava abans, tan fonda com humana. No es veritat, no ho
cregau, allò que s'es dit que la ausencia es la qu'encen el
foch gros del amor, ni àdhuc en aquesta terra clàssica de la
anyoransa. Nó: la ausencia no es la vida; la ausencia es la
mort, lenta potser, però infahble. La separació de lo que cons-
tituheix el nostre amor, sia pel temps sia per l'espay, no es
ni pot ésser condició de vida y molt menys d'aument de
aquesta matexa vida. La presencia del amor ab tots els res-
plandors de la hermosura es lo qu'atrau y lo que lliga, es lo
que'ns té subgectes a son poderós encis, es lo que fecunda'l
nostre pensament y'ns obre'ls camins de la immortalitat.
No'ns podem passar de la tendra caricia del amor, per im-
material y vaporosa que sia, si volem qu'aquest amor visca
y obre en nosaltres. Per axò mateix en Tordre individual les
pròpies lleys divines consenten la renovació del amor conju-
gal quan la mort, separació de temps, ha vingut a trencarlo;
per axò mateix els mes primiíius pobks encarnavan l'amor
colectiu en un sér coronat que sols ha caygut en el menys-
preu y en el descrèdit públich cada cop qu'ell mateix ha des-
conegut la grandesa del simbol que representava; per axò
mateix el dolcissim, l'amorosíssim Jesús, a fi de perpetuar
entre'ls homes la presencia inefable del amor que transformà
el món y redimí les societats, feu aquell miracle impondera-
ble de la institució de la Eucaristia, aquesta festa diària y
immortal dels cors creyents, de les ànimes senzilles cridades
als plahers eternals de la Glòria.
Y d'asbí ve que faria jo de la anyoransa una definició dis-
tinta de la que se'n sol fer, de la que sens deliberació se sol
admetre: jo diria d'aqueix fons sentiment humà, que sols en
Digitized by
Google
LLUÍS B. NADAL 133
la nostra llengua ha trobat sa paraula pròpia, qu'es el temor
d'arribar a perdre en nosaltres la devoció del amor, Tamor
del amor que'ns ha fet viure.
Y es, donchs, per axò mateix que jo acato y admiro la
gran sabiduría dels fundadors dels Jochs Florals, qui, sabent
que poesia es amor, encarnaren, com vos deya,'l símbol del
Gay Saber en el ser humà que millor representa Tamor, y,
perquè per sempre més, en aquestes festes brillantíssimes, el
símbol estàs patent als nostres ulls y'ns Uigàs al amor, con-
cebiren ò sincrularisaren v perpetuaren aquesta hermosa ins-
titució de la Reyna de la Festa.
^Còm ho tinch de fer, donrhs, Senyora, pera mostrar la
nostra efusió al veure debf»llnou representada per vos la
grandesa d'aqueix símbol? No sonaquexos poetes triomfants,
no es aqueix concurs lluhidíssim, no som nosaltres, els jutges
austers, els qui hem donat peu a aquesta gloriosa festa que's
renova cada any ab llums de vida eterna: als poetes els ha
inspirat la daurada esperansa de la coronació per vostres
mans, de que ara gosan; el concurs Theu atret vos ab la pro-
mesa de la vostra bermosura y ab la hermosura y la ente-
resa sempre vivents del símbol qu'heu encarnat, y axò ma-
teix, com una conciencia serena, es lo que'ns ha dictat a
nosaltres la fermesa y potser l'inevitable rigor del nostre ve-
redicte.
Aqueix ceptre .florit passarà de les vostres mans a altres
mans hermoses com les vostres; però vos, y vostres memora-
bles antecessores, y les dames qu'en aqueix trono vos suc-
cehescan vos confondrèu en la nostra memòria ab la gran-
desa de lo qu'heu representat, ab la trascendencia d'aqueix
amor intens que fa de tots nosaltres una sola familia, un sol
cor, una sola esperansa.
Y aquesta esperansa miràula retratada assí dalt, poch
més amunt de vos, en aquexa bandera sempre triomfanta
qu'ha sobreviscut a tots els nostres dolors, a tots els nos-
tres decaiments, a totes les nostres angunies; aquexa ban-
dera que una vegada més han arborat y sostingut ab nova
victorià'ls nostres moderns gonfaloners sols pel moviment
del propi cor, sols pel calor impulsiu y fecundíssim del amor
qu'encarnau en aqueix soli; aquexa bandera que'ns recorda
sempre les paraules d'honor de Jaume'l Just, immortalisades
per Pere'l Cerimoniós, y retretes ja en la primera festa dels
Digitized by
Google
I3<S DISCURS DE GRÀCIES
Jochs Florals restaurats; aqueix per\6 bullat ab bulla d'or,
clar y net y no corromput ni viciat per rés, jamay, en cap
temps, vensut ni arrancat de camp, sols humiliat algun cop
per la nostra pròpia follia (0. Sia en vostre nom, senyora
Reyna, sia en nom de la qui reparteix cada any als nostres
victoriosos trobadors els llorers de la glòria trenats ab les
flors del amor, que'ls ne íem grans mercès als fills predilec-
tes de la Terra d'haver guardada y enlayrada axis la be
nehida senyera del nostre passat, Tescut invicte del nostre
present, el far seguríssim del nostre esdevenidor. Que vostra
dolsa mirada, hont se juntan avuy totes les llums del amor
d'un poble, *ls premíe'ls afanys d*ahir, encenga novament el
seu zel pels combats de demà y*ls fasse ovirar ab resplan-
dors de sol crexent el gran dia del triomf y de la justicia.
íY, ara, a reveure!
He DIT
(i) V. Crònica de Pere IV, cap. i 2.
Digitized by
Google
TAULA
Plana
Convocatòria.. 35
Composicions rebudes • . 39
Acta de la festa 47
I.— /)/5CMrs del President del Consistori, Rvnt. don
Miquel Costa y Llobera 53
11.— Memòria del Secretari del Consistori, D. Pom-
peu Creuhet 61
lli.— Elegia, de D. Francisco Xavier Viurà 07
IV.—Fructidor, de D. Manel Folch y Torres- 71
Y.— Jaume de Mallorca, de D. Eduart Cíirbal y
Jaume 77
VI.— Dins la Basílica, de D Gabriel Alomar. ... 83
Vil.- El Joglar de la Marc de Deu, de D. Manel Folch
y Torres 85
VlTl. -El Fill de la nit, de D. Joseph Morató 93
IX.— Del Terror, de D. Manel Folch y Torres ... 103
X.— Passió y mort, de D. Joseph M.* Folch y Torres. 105
i8
Digitized by
Google
Plana
W.— Goigs en llahov del benaventurat màrtyr Pere Al-
mató; del Illre. Sr. D. Jaume Collell, Pbre. 123
XII.— y4mor, de D- Fraocisco Xavier Viurà 127
Xlll. —Corpus, del Rvnt. D. Joseph Paradeda y Sala,
Pbre 129
XIV. -Discurs degrades, de D. Lluís B. Nadal. ... i:«
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Digitized by
Google
Digitized by
Google
3 2044 035 991 546
r
iii*Ȓ^oogIe
-;&
•'/. ♦i
V\
9. ^X *'
••; % j y
.^x^
■v'v
\. i .«'^
VM...
"i-
Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Books to Borrow
Open Library
TV News
Understanding 9/11