Skip to main content

Full text of "Jochs Florals de Barcelona : [premis]"

See other formats


This is a digital copy of a book that was preserved for generations on library shelves before it was carefully scanned by Google as part of a project 
to make the world's books discoverable online. 

It has survived long enough for the copyright to expire and the book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject 
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books 
are our gateways to the past, representing a wealth of history, culture and knowledge that's often difficult to discover. 

Marks, notations and other marginalia present in the original volume will appear in this file - a reminder of this book's long journey from the 
publisher to a library and finally to you. 

Usage guidelines 

Google is proud to partner with libraries to digitize públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to the 
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to 
prevent abuse by commercial parties, including placing technical restrictions on automated querying. 

We also ask that you: 

+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for 
personal, non-commercial purposes. 

+ Refrainfrom automated querying Do not send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machine 
translation, optical character recognition or other areas where access to a large amount of text is helpful, please contact us. We encourage the 
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help. 

+ Maintain attribution The Google "watermark" you see on each file is essential for informing people about this project and helping them find 
additional materials through Google Book Search. Please do not remo ve it. 

+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just 
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other 
countries. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can't offer guidance on whether any specific use of 
any specific book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner 
any where in the world. Copyright infringement liability can be quite severe. 

About Google Book Search 

Google's mission is to organize the world's Information and to make it universally accessible and useful. Google Book Search helps readers 
discover the world's books while helping authors and publishers reach new audiences. You can search through the full text of this book on the web 



at |http : //books . google . com/ 



^•^ 



-V. 



W •V 4^ 



■.:■'* T^ 



- -eS 



^^:^^ "'-.Vfv'f ' 



ir^A- 



H. V 



- ^x-v 



N ' liV 









T'^cvrt.'i.m.v 




JMarbarti Collcgr ILflirar? 

KROM THE 

SALES FUND 



Kiítfthlífiheri UHdcr tlic wiU DÍFiíAítcis Saïrs ÍHslmrtnr 

in HaTvaríl CoHckc, 1816-1854, The will T€í|iiírc* 

lli(* inCfinie tíi íve^ (;jE|wiideH for bot»k£ "in ttii: 

frativíí of Spitnlii^li histnry 
arni líteniïurt/* 



Digitized b\, 



^• 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS 



OR 



BARCELONA 



ANY XLVI DE SA RESTAURACIÓ 



MCMIV 




BARCELONA 
Estampa de La Renaixensa 

MCMIV 



Digitized by 



Google 



~^^o-m T-m.V 




r 



■<i O :^' /A .<! 







,r^ 



Digitized by 



Google 




JOGHS FLORALS 



DE 



BARCELONA 



CONSISTORI DE MCMIV 



MANTENEDORS 

D. Joaquim Riera y Bertran, President. 

» Vicens de Moragas. 

» Joaquim Botet y Sisó. 

» Ferran de Querol. 

» Ignasi Iglesias, 

p Antoni Bori y Fontestà. 

>> Manuel de Montoliu, Secretari. 

RKYNA DK LA FESTA 
D.* CLARA NOBLE DE MARAGALL. 



Digitized by 



Google 



EX-MANTENEDORS 



(') 



las 



Abadal 
yAguiló y Fuster 

Alió 

Almirall 

Almirall y Forasté 

Amer 
■{•Angelon 
f Anglasell 
•{•Anglora 
f Aràbia y Solan».^ 
•J-Argullol y Serra 

Arnau 

Aiilestia y Pijoan 

fBi^LAGUER 

f Balaguer y Merino 
Balari y Jovany 
Barallat y Falguera 
Baró 
Barrés 

Bartrina d'Aixemús 
Bassegoda y Amigo 
Bassegoda y Amigo 

jBastús 

fBergnes 
Bertran 

Y Bertran y Bròs 

yBlanch y Cortada 



Blanch y Piera 
•i'Bofarull 



Boix 

Bori y Fontestà 



Ramon de 


M. 


1898 




Marian 


P. 


iSóy, :«88- 




• 




M. i86a, 1874. 


18S3 


Francisco 


M. 


189a 




Valentí 


P. 


1886 




Joan 


s. 


1895-M. 1896 




Miquel V. 


M. 


1864, 1871, 1885 




Manuel 


M. 


1862; 187a 




Manuel 


M. 


1863 




Eussebi 


M. 


1869 




Ramon 


M. 


1887 




Joseph de 


M. 


1871 




Joseph M.* 


M. 


1869, 1887 




Antoni 


M. 


1875, 1900 




VÍCTOR 


P. 


1868-S. 1862- 








M. 1859. 1863, 


1883 


Andreu 


M. 


1877 




Joseph 


P. 


1894-M. 1875 




Celestí 


M. 


1864, 1875 




Teodor 


M. 


1896 




Maurici 


M. 


1893 




Francisco 


M. 


1885, 1894 




Bonaventura S. 


1889-M. 1890 




Ramon E. 


M. 


1887 




Viccnts J. 


M. 


1860 




Antoni 


M. 


1861 




Felip 


M. 


1868 




Pau 


M. 


1886 




Adolf 


P. 


1869-S. 1860- 








M. 1865, 187^, 


1878 


Joseph 


S. 


1876-M. 1877 




Antoni de 


P. 


1865-S. 1859, Í883- 






M. 1876. 


18S4 


Vicents 


M. 


1877 




Antoni 


s. 


190 ^ M. 1904 





(O Abreviatures: f Mort.— M. Manicnedor.— P. Prcsidcni.— S. Secrqiarí.— 
Los noms en lletra versaleta son de Mestres en Gay Saber 



Digitized by 



Google 





ANY 1904 


7 


Botet y Sis6 


Joaquim 


M. 18S9, 1904 


fBranas 


Alfred 


M. 1893 


■J-Briz 


F. Pelay 


P. 1875 


Brosa y Saiigerman 


Víctor 


M. 1902 


Briígués 


Cassimir 


xM. 1894 


Brunet y Bellet 


Joseph 


M. 1897 


Cabot y Rovira 


Joaquim 


S. 1888.M. 1889 


J-Calvet 


Damas 


S. 1864. 

M. 1865, 1876, 1879 


Cainpion 


Arthur 


M. 1891 


fCanips y Fabrés 


Antoni 


M. 1864. 1873. 1874 


Capmany 


Antoni de F 


\ M. 189 í 


Casades y Gramatxes 


Pelegrí 


S. 1898. M. 1899 


Casellas 


Ramon 


M. 1896 


fColl y Vehí 


Joseph 


M. 1862. 1874 


COLLELL Y BaNCF.LLS 


Jaumh 


P. 1887-S. 187J 


•J-Coriiet y Mas 


Gayeth 


M. 1886 


fCoroleu 


Joseph 


S. 1872. 

M. 1873. 1878, 1893 


•f Cortada 


Joan 


P. 1864-M. i8ç9 


-J-Cutchet 


Lluís 


P. 1876-M. í86( 


Denk 


Otto 


M. 1894 


Domènech y Montaner 


Lluís 


P. 1895-M. 1881 


Duran y Bas 


Manuel 


P: 1884 


Duran y Ventosa 


Lluís 


S. 1897. M. 189S 


Echegaray 


Joseph de 


M. 1896 


Estanyol y Colom 


Joseph 


M. 1895 


•fEstorch y Siqués 


Pau 


M. 1861 


-{■Falguera 


Fèlix M." 


M.'i872 


Farnés 


Sebastià 


S. 1890-M 1891 


-J-Feliu y Codina 


Joseph 


M. 1882 


•J-Ferrer 


Joan B. 


M. 1882 


-J-Ferrer y Bigné 


Rafel 


M. :87i 


Feu 


Joseph L. 


M. 1861 


tFlotals y Comabella 


M. 


M. 1860 


Font de Rubinat 


Pau 


M. 1892 


tFontaiiaU del Castillo 


Joaquim 


M. 1875 


vFont's 


Marian 


M. 1867 


•jFoz 


Brauli 


P. 1863 


Franquesa y Gomis 


Joseph 


P. 1903-5. 1884- 

M. 1885, 1893, 1901 


Qallard 


Arthur 


M. 1883 


tGallissà 


Antoni 


S. 1896-M. 1897 


tGay 


Narcís 


M. 1864 


•hGebhardt 


Víctor 


S. 1865-M. 1866 


Genis y Aguilar 


Marti 


M. 1890 



Digitized by 



Google 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



•l-Girbal 


Enrich C. 


M. 


. 1S76 




(^üell y Bacigalupi 


Eussebi 


P. 


1900 




Guimerà. 


ASGEL 


P. 


1889-S. 


1878. 

M. 1879. 1888 


Iglesias 


Ignasi 


M. 


1904 




f Illas y Vidal 


Joan 


P. 


1862 




Vlxart y Moragas 


Joseph 


S. 


18S5-M. 


, 1^86 


TLabaila 


Jacínto 


M. 


1868 




La porta 


Jacinto 


M. 


1881 




•J-Larrosa 


Gregori A. 


M. 


1864 




fLasarte 


Manuel 


S. 


1861-M. 


1879 


-J-Letamendi 


Joseph de 


P. 


1872 




Llanas 


Albert 


M. 


1898 




•fLUusàs 


Jòsepli 


M. 


18Ó2 




VLIobet y Vall-llosera 


P. A. 


M. 


1860 




fLlorens y Barba 


Xavier 


M. 


1871 




Llorente 


Teodor 


P. 


1880-M. 


. i8r,6 


tMané y Flaquer 


Joan 


M. 


1860 • 




íMxragall 


Joan 


M. 


1897 




i-Martí 


Miquel A. 


M. 


1862 




Martí y Folguera 


Joseph 


M. 


1899 




fMasferrer y Arquimbau 


Francesch 


M. 


1874 




fMaspons y Labrós 


Francisco 


P. 


1897.5. 


1867- 

M. 1868, 1886 


•J-Maspons y Labrós 


Marian 


M. 


i88s 




Masriera 


Joseph 


M. 


1884 




Massó y Torrents 


Jaume 


M. 


1899 




Mat HEU 


Francesch 


P. 


1902-S. \ 


18^0-M. iS3r. 
1899 


Menendez Pelayo 


Marcel í 


M. 


i883 




7 Mestres 


Salvador 


M. 


1870 




"rMilà y Fontanals 


Manuel 


P. 


1859. i8S)-M. i863 


Millct y Pagè-ï 


Lluís 


M. 


1899 




7 Miquel y Badia 


Francisco 


S. 


i8()8-M. 


1869, 1S77 


tMiró 


Ignasi R. 


M. 


1870 




Moliíié y Brases 


Ernest 


S. 


1S92.M. 


1893 


Montoliu 


Manuel de 


s. 


1904 




•J- Montserrat y Archs 


Joan 


s. 


1871-M. 


1872 


Moragas 


Vicents de 


M. 


1904 




Morera 


Enrich 


M. 


1900 




•J-Morera 


Francisco 


M. 


i8()ó 




fMorgadesyGlli Excra.ylltm 


. Joseph 


P. 


1S93 




■J-Miins 


Francisco 


M. 


1865 




Murguía 


Manuel 


M. 


1890 




7 Nanot-Renart 


Pere 


M. 


1874 




Oliver 


Miquel S. 


M. 


1897 





Digitized by 



Google 





ANY 1904 




9 


Oloriz 


Hermili de 


M. 


895 


Oller 


Narcís 


P. 1 


896. S, 1881-M. 1882 


Palau y de Huguet 


Joseph de 


s. 


Syo-M. 187Í 


f Pascual y Casas 


Eussebi 


S. 


1863 


^ Pau 


Fco. Manel 


M. 


1885 


Pella y Forgas 


Joseph 


M. 


1879 


tPepratx 


Justin 


M. 


I8^<4 


Pereda 


Joseph M.«dt 


íM. 


1892 


Permanyer 


Joan J. 


P. 1 


891-M. 1889 


Permanyer 


Ricart 


M. 


1901 


f Permanyer y Tuyet 


Francisco 


P. 


1860 


Picó y Campamar 


Ramon 


P. 


1S92- 
M. t8Si, [886, 1900 


Pin y Soler * 


Joseph 


M. 


1892 


Pirozzini 


Carles 


S. 


8S2-M. 1883 


tPiy Marirall 


Francisco 


P. 


1901 


Planas y Font 


Claudi 


s. 


t899-M. 1900 


•[■Pons y de Fuster 


Lluís G. de 


p. 


1861 


fPoNS Y Gallarza 


Joseph Lluí: 


; P. 


1870, 1878- 

M. 1859, 18S3 


Pons y Massa veu 


Joan 


M. 


'89Í 


Puig y Cadafalch 


Joseph 


S. 


89) 


-J-Puiggarí 


Joseph 


M. 


1870 


-[• Querol 


Vicent sW. 


P. I 


885-M. 1872 


Qjierol 


Ferran de 


M. 


904 


Quintana 


Albert de 


P. 1 


874- M. 1873 


tRanion y Vidales 


Jaume 


M. 


1895 


•[•ilcnyé y Viladot 


Frederich 


M. 


1894 


Keveiitòs y Amiguet 


Isidro 


M. 


1889 


•{■Reynals y Rabassa 


Hstanislau 


P. 


1871 


Riera y Bertran 


Joaquim 


P. 


904-S. 1877- 
M. i8;o, 1878, 1900 


Rierola 


Francesch 


M. 


1897 


Riquer 


Alexandre de M. 


1898 


•}• Robert 


Robert 


S. 1 


866-M. 1867 


Ruca 


Joseph M." 


M. 


1902 


•J-Roca y Cornet 


Joaquim 


V. 


1860 


"i* Roca y Farré ras 


Narcís 


M. 


879 


•(- Roca y Florejachs 


Lluís • 


M. 


1863, 1873 


Roca y Roca 


Joseph 


S. 


1875-M. 1869, 1876 


Rocamora 


Manuel 


s. 


894-M. 1895 


Romaní y Puigdengolas 


Francisco 


p. 


898.M. 1867 


•J-Ros de Olano 


Antoni 


p. 


1877 


t Rosselló 


Geroní 


p. 


1873-M. 1865, r83 


t Rosselló 


Pere de 


s. 


[869.M. 1870, 1876 


Roure 


Conrat 


M. 


1880 



Digitized by 



Google 



10 



JOCHS FLORALS DR BARCELONA 



Rubió y Lluch Antoni 

-[-Rubió y Ors Joaquim 

Rusinol J>nime 

-j-Sagarmínaga Fidel de 

-j-SaU Felip Jacinto 

Salela Honorat de 

fSans y Guitart Pau 

■J- Sardà y Lloret Joan 

Sellarés Ferran 

f Serra y Campdelacreu Joseph 

*Í Serraclara Gonzalo 

•{"Siscar Kamon de 

•'l'Sitjar y Bulcegüra Joaquim 

"(Soler y Hubert Fre:)Ericii 

'l'Subirana Joseph 

Tei•l y Lafont Guillem A. 

Thos y Codina Sdvino 

•[•Thos Y Codina Terenci 

Tobella Francisco X. 

Torras Cèsar A. 

Torras y Bages Iltni. y Rvdin. Joseph 

Torres y Reyetó Jacisto 

Torroja Bernart 

Tourtoulon Carles »le 

Trullol y Plana Sebastià 

Ubacii y Vinyeta Francesch 
Urgell MoJest 

Vallès y Ribot Joseph M.'' 

••-Valls Pau 

Valls y Vicens Joseph M.* 

fVayreda Marian 

Verdaguer Àlvar 

•f»VERDAGUER JaCINTO 

Verdaguer y Callis Narcís 

•{• Vidal y Valenciano E luart 

Vidal y Valenciano Eurich X. 

7 Vidal y Valenciano Gayetà 

Vilanova Emili 

Viliregut Salvador 



M. 18S4 

P. 1890. M. 1859. 1861 

M. 1.^94 

M. 1889 

M. 1S6S 

M. 1884 

S. 1887- M. 1888 

S. 1874-M. 1880 

M. 1872 

M. i^ç)b 

P. 1S79-M. 1877 

M. iSSo 

M. 1867 

P. 18S2..M: 18Ó3. 1878 

M. 1863 

AL 1902 

M. 1866 

M. 1865 

M. iSqi 

S. iS:í6-M. 1837 

P. 1899 

M. 1881. [891, 1901 

M. 1887 

M. 1888 

S. i900•NL (Qoi 

M. 1878 

x^l. 1902 

M. 188^ 

P. 186Ó 

M. 1890 

M. 1902 

M. i88ü 

P. 18S1-M. íS69. 1888 

S. i89i-\l. 1892 

M. 1866 

M. i8()o 

M. 10Ó7 

S. i879->L 1880, 1901 

S. I9:)I-.\L 1902 



Digitized by 



Google 



EX-REYNES DE LA FESTA 



[S59 1 


Donya 


Maria Mendoza de Vives. 


1860 t 


» 


Elisea Lluch de Rubió. 


1861 t 


> 


-Carme de Bofarull. 


186a t 


» 


Maria Josefa Massanes de Gonzhlez. 


IS63 


S. A 


. la Sercníssima Sra. Duquesa de Mont- 
pensier. 


1864 1 


Donya 


Victoria Penya d'Amer. 


.865 1 


» 


Elena Cavaller de Roca. 


1866 


» 


Manuela Luna Méndez de Vigo. 


1867 


» 


Dolors Llopart de Muns. 


1868 


Donya 


i Carme Mercader. 


1869 


» 


Mercè Estrada. 


[870 


» 


Franciscà Nanot Renart. 


1871 


» 


Antònia Sacanella de Blanch. 


[872 


> 


Maria Übert. 


1873 Excnia. Sra. 


» 


Oriola de Quintana y Serra. 


1874 


* 


Antònia Ubach y Gutiérrez. 


1875 


» 


Rosa Pigrau. 


US76 t 





Emilia Palau y Gonzàlez de Qijijano. 


1877 


» 


Josefina Sabater d'AIdavert. 


1878 Excma. Sra. 


> 


Carme Cendra de Domingo. 


1879 


> 


Teresa de Gasset. 


1880 


> 


Clotilde París. 


188 1 t litre. Sra. 


> 


Dolors Caballero de Mercader, Comtesa 
de BelUlloch, 


1882 


> 


Aurea Clavé de Ferrer. 


1883 t 


j» 


Josefa Salvat d'Onyós. 


[884 


» 


Irene Archer de Sanromà. 


188^ 


íT 


Isabel López de Güell. 


IÍÍ.S6 


» 


Rosa Marquès de Uyà. 


1887 


4> 


Dolors de Carles de Robert. 


1888 S. M. 


* 


.Maria Cristina d*Habsburg-Lorena, Reyna 
Regent d'Espanya, Comtesa de Barce- 
lona. 


1889 


i» 


Maria Assumpta Sabé de Brosa. 


1890 Excma. Sra. 


» 


Lluisa Goldman de Fastenrath. 


189 1 


* 


Isabel Güell y López. 


1892 


» 


Franciscà Bonnemaison y Farriols. 


1893 


» 


Mnría del Carme JovaL 



Digitized by 



Google 



12 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

1894 Dúiiya Lluísa Llorach y DoUa. 

1895 » Elissa Planas y Font. 

1896 Excina. Sia. » Maria del Pilar d« Puig de Fonsdeviela, 

Marquesa de la Torre. 

1897 Senyoreta. » Maria Oller y Rabassa. 

1898 » > Maria Permanyer y Permanycr 

1899 t * * pilar de Febrer y Cunill. 

1900 » Teresa Novellas de Molins de Teli. 

1901 litre. Sra. » Pilar de Sarri^ra, Marquesa de Puerto 

Nuevo. 

1903 » Maria de la Concepció Picó de Riera. 

1903 > Roia M. Pratju^à de Villar. 



MESTRES EN GAY SABER 



fExcM. Sr. d. Víctor Balaguer, proclamat en 20 de Juny de 1861. 

•f-D. Geroni Rosselló, proclamat en 4 de Maig de 1862» 

f » Joaquim Rubió y Ors, proclamat en 3 de Maig de j86^. 

^n Marian Aguiló y Fuster, proclamat en 6 de Maig de i866. 

7» JosEPH Lluís Pons y Gallarza, proclamat en 5 de Maig de iSóy. 

•J*» Adolf Blanch y Cortada, proclamat en ^ de Maig de 1868, 

f T) Francesch Pelay Briz, proclamat en 2 de Maig de i86ç, 

MossEv Jaume Collell y Bancells, proclamat en y de Maig de i8ji, 
7D. TuoMÀs FoRTEZA, prcclamot en 5 de Maig de i8y^. 

» Francesch Ubach y Vwx^k^ proclamat en ^ de Maig de 18^4^ 
f Frederich Soler y Hu^ert, proclamat en 2 de Maig de iSy^. 

» Àngel Guimerà, proclamat en 6 de Maig de i8yy, 
7» Damàs Calvet, procLimat en 5 de Maig de i8j8. 
t Mossèn Jacinto YEROAGVERy proclamat en 2 de Maig de 1880. 
D. JosEPH Franquesa y (jomis, proclamat en 6 de Maig de i88y. 

» Ramos Picó y Campamar^ proclamat en ^ de Maig de 188^. 
T» T11ERENCI Thos y ComuA, proclamat en i de Maig de i8Sy. 

» Joaquim Riera y ^^-R^rk^^ proclamat en 11 de Maig de i8qo, 

w J\ciNTo Torres y Reyetó, proclamat en 11 de Maig de i8ço. 

• Joseph Martí y Folguera, proclamat en 8 de j\íaig de i8(j2. 

n Ferran Agulló y Vidal, proclamat en y de Maig de i8ç'^. 
•]'•» Anicet de Pagès de I'uig, proclamat en ^ de Maig de i8<)6, 

t Fkancesch Matheu y ^oRtiELLS, proclamat en 2 de Maig de i8çy. 

» Guillem August Teli. y Lapont, proclamat en 6 de Maig de içoo. 

Mossèn Miquel Costa y Llobera, proclamat en 11 de Novembre de iço2 

D. Joan Maragall y G ok is k, proclamat en primer de Maig de i qo/[ 



Digitized by 



Google 



AUTORS PREMIATS 



Any 



Autor 



Premí 



1859 


I).* 


' Isabel Villamaktim 


Flor natural 


» 


» 


Victoria Pena 


Accèssit 


» 


D. 


Albert de Quintana 


ídem 


» 


» 


Damàs Calvkt 


Englantina d'or 


» 


> 


Salvador Estrada 


Accèssit 


». 


» 


Adolf Blanch 


ídem 


» 


» 


Ídem 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Marian Fonts 


Accèssit 


» 


» 


Manuel Lasarte 


ídem 


> 


» 


Antoni Camps y Fabkés 


Extraordinari 


> 


» 


Guillem Forteza 


ídem 


» 


» 


Salvador Estrada 


ídem 


I8M 


D. 


SiLviNo Thos y Codina 


Flor natural 


» 


» 


Víctor Balaguer 


Accèssit 


» 


» 


Marian Fosts 


ídem 


» 


» 


JoA(iUiM Rubió y Ors 


Englantina d or 


» 


j» 


Albert de Quintana 


Accèssit 


» 


j^ 


Joseph Coroleu 


ídem 


» 


» 


Marian Fonts 


Viola d'or y argent 


» 


» 


JoAíiuiM Rubió y Ors 


Accèssit 


» 


» 


Lluís Roca y Florf.jachs 


ídem 


» 


> 


Víctor Balaguer 


Extraordinari 


IMI 


D. 


Antoni Cami's y Fabrés 


Flor natural 


» 


j» 


Antoni de Boparull 


Accèssit 


» 


» 


Terenci Thos y Codina 


ídem 


» 


» 


VÍCTOR Balaguer 


Englantina d'or 


» 


» 


Antoni de Bofarull 


Accèssit 


» 


» 


Geroni Rosselló 


Extraordinari 


> 


» 


Isabel de Villamartin 


Viola d'or y argent 


» 


» 


VÍCTOR Balaguer 


Accèssit 


» 


:^ 


Antoni Camps y Fabrés 


ídem 


> 


^ ■ 


VÍCTOR Balaguer 


Extraordinari 


IM2 


D. 


Geroni Roselló 


Flor natural 


» 


» 


Teodor L•iore>!Te 


Accèssit 


» 


» 


Terenci Thos 


ídem 


» 


» 


Gkrosi Rosflló 


Englantina d'or 


> 


» 


Antoni Camps y Fabrés 


Accèssit 


» 


. » 


Terenci Thos 


Idrm 



Digitized by 



Google 



14 
Any 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

Autor 



Premí 



IM2 


D. 


Joaquim Rubió y Ors 


Viola d*or y argent 


» 


» 


DaMÀS CALVtT 


Accèssit 


> 


» 


Antoni Camps y Fabrés 


ídem 


» 


> 


Joaquim Rubió y Ors 


Extraordinari 


> 


» 


Terenci Thos 


Accèssit 


» 


> 


Genís Domingo Keventós 


ídem 


> 


» 


JosEPH Lluís Poss y Gallarza 


Extraordinari 


» 


» 


Lluís Roca y Florejaciis 


Accèssit 


1863 


b. 


Dam^s Calvet 


Flor natural 


^ 


» 


Lluís Roca 


A ccèssit 


> 


» 


Francesch Pelay Briz 


ídem 


» 


» 


JoAQ^uiM Rubió y Ors 


Englantina d'or 


» 


» 


Antoni de Bofarull 


A ccèssit 


> 


> 


Antoni Camps y Fabrés 


ídem 


» 


> 


Idem 


A ccèssit a la Viola 
(no adjudicada) 


» 


» 


Marian Fonts 


Accèssit 


» 


^ 


Lluís Roca 


Extraordinari 


'» 


M 


Joaquim Rubió y Ors 


Accèssit 


» 


» 


Lluís Roca 


Extraordinari 


» 


» 


Antoni de Bofarull 


Accèssit 


> 


* 


J0AQ.UIM Rubió y Ors 


Extraordinari 
(Treball en prosa) 


» 


> 


Gayetà Vidal 


Id. Id. 


1864 


D. 


Marian Aguiló y Fuster 


Flor natural 


» 


> 


Lluís Roca y Florkjacus 


A ccèssit 


^ 




Jordi (pseudònim) 


ídem 


* 


> 


Terenci Thos y Codina 


Englantina d'or 


» 


» 


E. T. deM. 


Accèssit 


» 


)> 


Antoni de Bofarull 


ídem 


> 


Xí 


Lluís Roca y Florkjacus 


Viola d'argent 


> 




Jordi Dos 


accèssits a la Viola 


> 


> 


Lo Gansoner de Miramar 


Extraordinari 


» 


D.* 


Rosa Anaïs Roumanille d'Avignon 


Accèssit 


» 


D. 


E. T. de M. 


ídem 


» 


» 


Antoni de Bofarull 


Extraordinari 


> 


D.^ 


Maria Josffa Massanks de Gonzàlez Ideni 


> 


D. 


Terenci Thos y Codina 


Premi de prosa 


» 


» 


Antoni de Bofarull 


Extraordinari 


1865 


D. 


Francesch Pelay Briz 


Flor Natural 


> 


> 


Miquel Zav aleta 


Accèssit 


> 


> 


Josep H Lluís Pons y Gallarza 


Englantina d'or 


> 


> 


Tomàs Aguiló 


Accèssit 


> 





Jacinto Verdaguer 


ídem 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 



15 



J^"y. 




Autor 


Premi 


1866 


D. 


Miquel Victorià Amer 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Jacinto Verdaguer 


Extraordinari 


» 


» 


Manuel Milà y Fontanals 


ídem 


> 


D.^ 


' Victoria Pena d'Amer 


ídem 


1866 


D. 


Marian Aguiló y Fuster 


Flor natural 


» 


» 


Oamas Calvet 


Accèssit 


» 




Anònim 


Accèssit 


» 


» 


Lluís Pons y Gallarza 


Englanlina d'or 


» 


» 


Antoni Camps y Fabrés 


Accèssit 


» 


» 


Jacinto Verdaguer 


ídem 


» 


» 


Marian AgüilíS y Fuster 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Jacinto Verdaguer 


Accèssit 


» 


> 


Joan Montserrat y Archs 


ídem 


» 


> 


Gayetà Vidal 


Extraordinari 


» 


> 


Francisco Muns 


ídem 


» 


» 


Antoni de Rofarull 


ídem 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Accèssit 


» 


;» 


Jacinto Verdaguer 


ídem 


1867 


D. 


JosEPH Lluís Pons y Gallarza 


Flor natural 


» 


» 


Armengol de Montsecii 


Accèssit 


» 


» 


Peke d'Alcàntara Penya 


ídem . 


> 


» 


Adolf Blanch y Cortada 


Englantina d or 


* 


» 


JosEPH Lluís Pons y Gallarza 


Accèssit 


> 


» 


Damàs Calvet 


ídem 


^ 


» 


Tomàs Aguiló 


Viola d'or y argent 


> 


» 


Miquel Victorià Amer 


Accèssit 


» 


» 


Adolf Blanch y Cortada 


ídem 


» 


» 


Ídem 


Extraordinari 


» 


» 


Pere d*Alcàntara Penya 


Accèssit 


» 


» 


JosEFH Lluís Pons y Gallarza 


ídem 


» 


» 


Antoni Molins y Sirera 


Extraordinari 


» 


» 


Ramon Picó y Campamar 


Accèssit 


» 


» 


Antoni de Boparull 


ídem 


» 


» 


JosEPH de Palau y de Huguet 


Extraordinari 


» 


» 


Guillem Fortesa 


Accèssit 


» 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


ídem 


1868 


D. 


Adolf Blanch y Cortada 


Flor natural 


» 


» 


Pere Antoni Ventalló 


Accèssit 


» 


» 


Gabriel Maura 


ídem 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Englantina d'or 


> 


». 


JosEPH Roca y Roca 


Accèssit 


» 


» 


Ramon Picó y Campamar 


ídem 


» 


» 


Francfsch Pelay Briz 


Accèssit a la Viola 
(no adjudicada) 



Digitized by 



Google 



16 




JOCHS FLORALS DE BARCKLONA 


Any 




Autor 


Premí 


1868 


D. 


FÈLIX PlZCUETA 


Accèssit a la Viola 


> 


» 


Pere AlcÀntara Penya y Nicolau 


Extraordinari 


)> 


» 


Ramon Picó y Campamar 


Accèssit 


» 


» 


Antoni Camps y Fabkés 


IJem 


> 


» 


VÍCTOR Gebbiiardt 


Extraordinari 
(Treball en pro•a) 


» 


» 


ToAQUiM Riera y Rerti^an 


Id. Id. 


1M9 


D. 


Francfsch Pelay Hriz 


Flor natural 


>> 


» 


Francesch Ub.vch y Visyeta 


A ccèssit 


» 


» 


Damàs Calvef 


ídem 


» 


» 


Jaume Collell, Pere. 


Englanfina d'or 


. » 


» 


Albert de Qjjintana 


Accèssit 


» 


» 


Fkancesch Pklay Hriz 


Idetn 


* 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


IJem 


» 


» 


Francesch Pelay Briz 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


Accèssit 


» 


» 


Jaume Collell y Bancells, Pbre. 


ídem 


» 


» 


Tomàs Forteza 


Extraordinari 


» 


» 


Francesch Ubach y VisYeta 


2 accèssits a idem 


> 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


Accèssit a idem 


1870 


D. 


Jaume Collell. Pbre. 


Flor natural 


» 


» 


R^MON Picó y Campamar 


A ccèssit 


* 


» 


Bartomeu Ferra 


IJem 


» 


» 


Albert de Quintana 


Englantina d'or 


» 


* 


Tomàs Forteza 


Accèssit 


> 


> 


Pere Antoni Ventalló 


Idem 


» 




Cançoner de Vilatort 


Accèssit a la Viola 
(no adjudicada) 


» 




Anònim 


A ccèssit a idem 


» 


» 


Jaume Collell, Pbre. 


Extraordinari 


j> 


» 


Damàs Calvet 


Accèssit 


» 


» 


Pere Nanot Renart 


Idem 


» 


> 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Extraordinari 


» 


> 


Ramon Pico y Campamar 


Accèssit 


» 




Anònim 


Idem 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinveha 


Extraordinari 


> 




Anònim 


A ccèssit 


» 


» 


FRAkCEscii Ubach y Vinyeta 


Idem 


» 


» 


Anicet de Pagès y de Puig 


Extraordinari 


» 


» 


Antoni Molins y Sirera 


Accèssit 


» 


» 


Joseph Roca y Roca 


Idem 


1871 


D. 


Francesch Pelay Briz 


Flor natural 


» 


> 


Ramon Picó y Campamar 


Accèssit 


» 


» 


Bartomeu Ferrà y Perelló 


Idem 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 



17 



Any 



Autor 



Premí 



1871 


D 


Jaume Collell y Bancells 


Englantina iVor 


» 


» 


Antosi Camps y Fabrés 


Accèssit 


» 


> 


Frbderich Soler 


ídem 


» 


» 


Tomàs Forteza 


Viola d'or y argent 


» 


> 


JosEPH Martí y Folguera 


Accèssit 


» 


» 


AsiCET DE PaGÉS de PuIG 


Ideni 


» 


» 


Thomàs Forteza 


Extraordinari 


» 


» 


Pere d'Alcantara Penya y Nicolau Accèssit 


» 


» 


Mateu Obrador y Bensassar 


ídem 


» 


> 


JosEPH Martí Y Folguera 


Extraordinari 


» 


» 


JosEPH Tarosjí y Cortès 


2 Accèssits 


1872 


D. 


Frbderich Soler 


Flor natural 


^ > 


» 


Francesch Ubacii y Vinyeta 


Englantina d'or 


» 


> 


Pere d'Alcàntara Penya 


Accèssit 


» 


» 


Felip Pirozzini y Martí 


ídem 


» 


» 


JosEPH Martí y Folguera 


Extraordinari 


> 


» 


Antoni de Bofarull 


ídem 


* 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


> 


* 


JosEPH Martí y Folguera 


Accèssit 


» 


» 


JosEPii Argullol y Serra 


ídem 


» 


» 


JosEPH Martí y Folguera 


ídem 


1873 


D. 


Tomàs Forteza 


Flor natural 


* 


D.' 


' Victoria Pesya d'Amer 


Accèssit 


» 


D. 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


» 


» 


Tomàs Forteza 


Englantina d'or 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Accèssit 


» 


» 


Joan Nebot, y Casas 


ídem 


> 


» 


Jacinto Verdaguer 


Viola d'ory argent 


» 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


Accèssit 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


» 


» 


JosEpH Martí y Folguera 


Extraordinari 


» 


» 


Francesch Matheu y Fornells 


Accèssit 


» 


» 


Isidro Reventós y Amiguet 


Extraordinari 


» 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


Accèssit 


» 


» 


Isidro Reventós y Amiguet 


ídem 


» 


» 


Jacinto Verdaguer 


Extraordinari 


» 


» 


Francesch Matheu y Fornells 


Accèssit 


» 


» 


Ramon Picó y Camp amar 


Extraordinari 


> 


» 


Tomàs Forteza 


Accèssit 


» 


> 


Bartomeu Ferrà 


ídem 


1874 


D. 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Flor natural 


» 


» 


Francesch Matheu y Fornells 


Accèssit 


» 


» 


Felip Pirozzini y Martí 


ídem 


» 


» 


Ramon Picó y Campamar 


Englantina d'or 



Digitized by 



Google 



18 
Any 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

Autor Premi 



1874 


D. 


C. D. M. 


Acchssit 


» 


» 


Matheu Ourador y Besnasar ídem 


> 


» 


Jacinto Verdaguer 


Viola d'or 


» 


» 


MIQ.UEL Costa y Llobera 


Accèssit 


» 


» 


Anícet de Pagès de Puig 


ídem 


» 


» 


Isidro Reventós y Amiguet 


Extraordinari 


» 


» 


Ídem 


ídem 


» 


» 


Antoni Aulestia y Pijoan 


ídem 


1875 


D. 


Frederich Soler y Humbekt 


Flor natural 


» 


» 


Isidro Reventós y Amiguet 


Accèssit 


» 


» 


Emili Coca y Collado 


ídem 


» 


» 


Frederich Soler y Humbert 


Englantina d* or y argent 


» 


» 


Ídem 


Accèssits (i, ^ry 2.n) 


» 


> 


Anícet de Pagès de Puig 


Viola d'or y ai gent 


» 


» 


ídem 


Accèssit 


» 


» 


Jacinto Torras y Reyetó 


ídem 


» 


» 


JoAc^uiM Riera y Bertran 


Extraordinari 


» 


D.' 


* Maria de Bell-llocu 


Accèssit 


» 


D. 


Eduart Vidal y Valenciano 


Extraordinari 


» 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


Accèssit 


» 


» 


Ídem 


ídem 


» 


j» 


Frederich Soler 


Extraordinari 


» 


» 


Joan Baptista Ferrer 


ídem 


> 


» 


Joaquim Riera y Bkrtran 


Accèssit 


» 


í> 


Frederich Soler 


Extraordinari 


» 


» 


Àngel Guimerà 


Accèssit 


1876 


D. 


Àngel Guimerà 


Flor natural 


> 


» 


Joan Munné 


Accèssit 


» 


» 


Salvador Genís 


ídem 


» 


» 


Isidro Reventós 


Englantina d'or 


> 


» 


Pkre Ramos Vidal 


Accèssit 


» 


» 


Carles Pons de Gjnebreda 


ídem 


> 


» 


Emili Coca y Collado 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


Accèssit 


» 


» 


Joseph Franquesa 


ídem 


» 


» 


Apeles Mestres 


Extraordinari 


» 


» 


Jacinto Torras y Reyetó 


ídem 


M 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


ídem 


» 


» 


Pere Ramon Vidal 


Accèssit 


;> 


» 


Felip Pirozzini y Martí 


ídem 


:» 


V 


Joseph Martí y Folguera 


Extraordinari 


» 


» 


Joaquim Maria Bartkina 


ídem 


> 


> 


Joseph Martí y Folguera 


Accèssit 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Extraordinari 



Digitized by 



Google 



ANY 1094 



19 



Any 
1876 

1877 

» 
1878 



Autor 



Premi 



1879 



D. 

» 

D. 



JosEPH Martí y Folguera 

Anònim 

Francesch Ubach y Vinyeta 

JosEPH Coroleu y d. Josepu 

Antoni Aulestia y Pijoan 

Antoni Careta y Vidal 

Martí Grnís y Aguilar 

Àngel Guimerà 

Joseph Franquesa y Gomis 

Anicet de Pagès de Puig 

Àngel Giimerà 

Pbrè Pi y Parera 

Joseph Martí y Folguera 

Àngel Guimerà 

Emili Coca y Collado 

Anicet de Pagès de Puig 

Jacinto Verdaguer, Pbre. 

Martí Gknís y Aguilar 

Joseph Martí y Folguera 

Anònim 

> DamXs Calvet 

» Joseph Martí y Folguera 
D.'"* Dolors Moncerdà de MaciA 
D. Jacinto Torras y Reyetò 

Anqmim 
» Joseph Franquesa y Gomis 
» Joseph Martí y Folguera 

> Artur Gallart 

» Mateu Obrador y Benassar 
» Joseph Martí y Folguera 
» Ídem 

» Ídem 

Anònim 
* Joseph Martí y Folguera 
» Martí Genís y Aguilar 
D. Frederich Soler y Hubert 
» Emili Coca y Collado 
» Artur Gallart 

> Emili Coca y Collado 
Joseph Franquesa y Gomis 
Frederich Soler 
Francesch Ubach y Vinyeta 
Joseph Martí y Folguera 

- Ídem 






Accèssit 
ídem ' 
ídem 

Pel LA Extraordinari 
Accèssit 
Extraordinari 

Accèssit 

Flor natural 

Accèssit 

ídem 

Englantina d'or 

Accèssit 

ídem 

Viola d'or y argent 

Accèssit 

Extraordinari 

*Idem (V Atlàntida) 

Flor natural 

Accèssit 

ídem 

Englantina d'or 

Accèssit 

ídem 

Viola d'or y argent 

A ccèssit 

ídem 

Extraordinari 

Accèssit 
Extraordinari 

Accèssit 

Extraordinari 

ídem 

ídem 

i.er y 5.n accèssit 

Extraordinari 

Flor natural 

Accèssit 

ídem 

ídem 

Englantina d'or 

Accèssit 

ídem 

ídem 

Viola d*or y argent 



Digitized by 



Google 



20 




JOCHS FLORALS DE BARCELONA 


A"^. 




Autor 


Premi 


1879 


D 


Emili Coca y Collado 


Ací^èssit 


» 


» 


Ídem 


ídem 


» 


» 


Francesch Udach y Vinyeta 


Extraordinari 


» 


» 


JosEPH Martí y Folgubra 


Accèssit 


> 


» 


Salvador Sanpere y Miq.uel 


Extraordinari 


» 


» 


JoSEPH YXART 


ídem 


9 


> 


Narcís Oller 


ídem 


» 


> 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


» 


» 


Frederich Soler 


ídem 


1880 


D. 


JoSEPH FRANQ.UESA Y GOMIS 


Flor natural 


» 


0.- 


Victoria Pena d'Amer 


Accèssit 


» 


D. 


Joan Planas y Feliu 


ídem 


» 


» 


Frederich Rahola 


ídem 


» 


> 


Jacinto Verdaguer, Pbre. 


Englantina d'or 


» 


9 


Marian Aguiló y Fuster 


Viola d'or y argent 


» 


> 


Ramon E. Bassegoda y Amigo 


Accèssit 


» 


» 


JoscPH Martí y Folguera 


Extraordinari 


» 


)> 


Francekíh Ubach y Vinyeta 


Accèssit 


» 


» 


Pau Bertran y Brós 


Extraordinari 


> 


» 


Víctor Lieutaud 


ídem 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


» 


D.- 


Maria de Bell-lloch 


ídem 


» 


D. 


Gayetà Vidal y Valenciano 


ídem 


» 


> 


Narcís Oller y Moragas 


ídem 


> 


» 


Salvador Sanpere y Mic^uel 


ídem 


1881 


D 


Artur Masriera y Colomer 


Flor natural 


» 


» 


Joseph Verdú 


Accèssit 


» 


» 


Artur Masriera 


ídem 


> 


> 


Ídem 


Id. a la Englantina 
(no adjudicat) 


» 


> 


Joan Montserrat y Archs 


ídem a la Viola 
(no adjudicat) 


» 


» 


Ídem 


Extraordinari 


» 


» 


Artur Masriera y Colomer 


Accèssit 


» 


» 


Joan Plasas y Feliu 


ídem 


» 


» 


Lluís B. Nadal 


ídem 


> 


» 


Ídem 


Extraordinari 


1882 


D. 


Joaquim Riera y Bertran 


Flor natural 


» 


» 


Artur Mvsriera 


Accèssit 


» 


» 


Emili Coca 


ídem 


» 


D.* 


Dolors MoncerdX de Macià 


Englantina d'or 


» 


D. 


Ramon Bassegoda y Amigo 


Accèssit 


> 


» 


Joseph Fkanquesa y. Gomis 


ídem a la Viula 


» 


D.» 


Dolors MoncerdA de Macià 


ídem 



Digitized by 



Google 







ANY 1904 


21 


Any 




Autor 


Premi 


1882 


D. 


Francescu Ubacu y Vinyeta 


Extraordinari 


» 


» 


Emili Vilanova 


ídem 


1883 


D. 


Apeles Mestres 


Flor natural 


> 


D.- 


' Dolors Moncerdà de Macià 


Accèssit 


» 


D. 


Ferran Agulló Vidal 


ídem 


» 


» 


Joseph Franííuesa y Gomis 


Englantina d'or 


» 


» 


Francescu Ubach y Vinyeta 


Accèssit 


» 


)> 


Agustí Valls y Vicens 


ídem 


» 


» 


Artur Masriera y Colomer 


Viola d'or 


» 


» 


J0AQ.UIM Riera y Bertran 


Accèssit 


» 


D/ 


* Victoria Pena d'Amer 


ídem 


» 


D. 


Jacinto Verdaguer, Pbre. 


Extraordinari 


» 


» 


Antomi Molins y Sikera 


Accèssit 


» 


» 


Joseph Garriga y Lliró 


Extraordinari 


» 


» 


Jaume Ramo.-j y Vidales 


ídem 


1884 


D. 


Francescu Matheu 


Flor natural 


> 


» 


Ramon E. Basse'Ioda y Amigo 


Accèssit 


» 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


ídem 


» 


» 


Ramon Picó y Camp amar 


Englantina d'or 


» 


» 


Frrderich Soler y Hubert 


Accèssit 


^ 




Anònim 


ídem 


» 


» 


Apeles Mestres 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Pau Bertran y Brós 


Accèssit 


» 


» 


Ferran Agulló y Vidal 


ídem 


» 


» 


Ramon E. Bassegoda 


Extraordinari 


> 


» 


Pere Courtais 


Accèssit 


» 


» 


Iaume Collell, Pebre. 


Extraordinari 


» 


» 


Emili Vilanova 


ídem 


» 


» 


Narcís Oller y Moragas 


ídem 


1885 


D. 


Pau Bertran y Brós 


Flor natural 


» 


» 


Apeles Mestres 


Accèssit 


» 


> 


Ídem 


ídem 


» 


» 


Ramon Picó y Campamar 


Englantina d or 


» 


» 


Jacinto Torres y Reyetó 


Accèssit ' 


» 


» 


JoAOuiM Riera y Bertran 


ídem 


» 


» 


Ramon E. Bassegoda 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Antoni Bori V FontestX 


Accèssit 


» 


» 


Francescu Matheu 


Extraordinari 


» 


» 


Joan Segura, Pbre. 


ídem 


1886 


D. 


Francisco Bartrina 


Flor natural 


» 


» 


J. Enrich Castellnau 


Accèssit • 


» 


D.- 


' Victoria Pena d'Amer 


ídem 


» 


D. 


Terenci Tiios y Codina 


Englantina d*or 



Digitized by 



Google 



22 
Any 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

Autor Premi 



1886 


D. 


Francisco Casas y àmigò 


Accèssit 


» 


» 


VÍCTOR Amor 


ídem 


» 


» 


Apbi.es Mestres 


Accèssit a Ja Viola 


» 


» 


Ferran Agulló 


ídem 


» 


» 


Manuel Ribot y Serra 


Extraordinari 


» 


» 


JoA<iuiM Riera y Bertrah 


Ídem 


» 


» 


Lluís B. Nadal 


ídem 


» 


» 


JOSEPH COROLEU 


ídem 


» 


> 


Emili Vilanova 


ídem 


1887 


D. 


Ferran Agulló 


Flor natural 


» 


» 


Francisco Casas y Amigo 


Accèssit 


» 




Anònim 


ídem 


» 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


Englantina d or 


» 


» 


Francisco Casas y Amigo 


Accèssit 


> 


» 


Antoni Bori y Fontestà 


ídem 


» . 


» 


Terenci Thos y Codina 


Viola d*or y argent 


» 


» 


Francisco Casas y Amigo 


Accèssit 


» 


» 


Joan Guiraud, Pbre. 


ídem 


» 


» 


Ídem 


Extraordinari 


» 


» 


Martí Genis y Aguilar 


ídem 


» 


» 


Joan Pons y Massaveu 


ídem 


1888 


D. 


Jaume Collell, Pbre. 


Flor natural 


» 


> 


Josep H Franquet y Serra 


Accèssit 


» 


» 


JosFPH Martí y Folguera 


ídem 


> 


> 


Fkancesch Matheu y Fornells 


Englantina d'or 


» 


» 


Ramon £. Bassegoda 


Accèssit 


» 


» 


Manuel Ribot y Sekra 


ídem 


» 


» 


Ramon Picó y Campamar 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Accèssit 


» 


» 


Jacinto Torres y Reyetó 


ídem 


» 


» 


Agustí Valls y Vicens 


ídem 


» 


» 


Jacinto Torres y Reyetó 


Extraordinari 


» 


» 


Francisco Masferrer 


ídem 


» 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


ídem 


» 


» 


Lluís B. Nadal 


Accèssit 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Extraordinari 


» 


» 


Joseph Martí y Folguera 


ídem 


» 


» 


JosEPH Puig y Caoapalch 








Y D. Cassimir Brugués 


ídem 


» 


» 


Pau Bertran yBrós 


Ídem 


». 


» 


Lluís B. Nadal 


ídem 


» 


» 


Joan Alcover 


ídem 


» 


» 


Jaume Collell, Pbre. 


ídem 



Digitized by 



Google 







ANY 1904 


23 


Any 




Autor 


Premi 


1888 


D. 


Agustí Valls y Vicens 


Accèssit 


» 


» 


JosEPH Puig y Cadafalgh 








Y D. Cassimir Brugués 


Extraordinari 


» 


» 


JoSEPH COROLEU 


Accèssit 


» 


» 


Gabriel Llebres y Quintana 


ídem 


» 


» 


Salvador Sanfere Y Miq.uel 


Extraordinari 


» 


> 


Joaquim Riera y Bertran 


ídem 


1889 


D. 


Jacinto Torres y Reyetó 


Flor natural 


» 


» 


Ramon Masifern 


Accèssit 


» 


» 


Ferran Agulló y Vidal 


ídem 


» 


» 


Ídem 


Englantina d*or 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Accèssit 


» 


» 


Agustí Valls y Vicens 


ídem 


» 


» 


Ídem 


Accèssit a la Vtola 


> 




Anònim 


Accèssit 


» 


» 


Manuel Ribot y Serra 


Extraordinari 


» 


> 


Ídem 


Accèssit 


> 


» 


Joaquim Riera y Bertran 


Extraordinari 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


» 


» 


JosEPH Puig y Cadafalgh 


ídem 


> 


> 


JosEPH Bonapont 


ídem 


> 


.D.« 


Dolors Moncerdx de Macià. 


Accèssit 


» 


D. 


Joan Pons y Massa veu 


Extraordinari 


» 


» 


Ídem 


Accèssit 


> 


» 


Terbnci Thos y Codina 


Extraordinari 


18^ 


D. 


JosEPH Martí y Folguera 


Flor natural 


» 


» 


Jacinto Torres y Reyetó 


Accèssit 


> 


D/ 


' Victoria Pena d'Amer 


ídem 


» 


» 


J0AQ.UIM Riera y Bertran 


Englantina d*or 


» 


> 


JosEPU Martí y Folguera 


Accèssit 


» 


» 


Lluís B. Nadal 


ídem 


» 


» 


Jacinto Torres y. Reyetó 


Viola d*or y argent 


» 


> 


JoA<iuiM Riera y Bertran 


Accèssit 


» 


> 


Ídem 


ídem 


» 


> 


Jaume Novellas de Molins 


ídem 


» 


» 


Jaume Pomar y Fuster 


Extraordinari 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Accèssit 


» 


» 


Joan Pons y Massaveu 


Extraordinari 


» 


> 


Francesch Carreras y Candi 


ídem 


» 


> 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Idetn 


» 


» 


JosEPH Franquesa y Gomis 


Accèssit 


» 


» 


Sebastià Trullol y Plana 


ídem 


1891 


D. 


Jaume Novellas de Molins 


Flor natural 


» 


» 


Ernest Soler de las Casas 


Accèssit 



Digitized by 



Google 



24 




JOCHS FLORALS DE BARCELONA 


Any 




Autor 


Premi 


i89l 


D.- 


Dolors MoscerdX de Macià 


Accrssit 


» 


D. 


Frangesch Ubach y Vinyeta 


Englaniina cTor 


» 


» 


Ídem 


Accèssit 


» 


» 


Bonaventura Bassegoda 


ídem 


» 


» 


Víctor Brossa y Sangbrmam 


ídem 


» 


D.- 


Dolors Moncerdà de Macià 


Viola dory argent 


> 


D. 


Martí Genis y Aguilar 


A ccèssit 


» 


» 


Antoni Carrta y Vidal 


ídem 


» 


» 


Joseph Martí y Folguera 


Extraordifiari 


» 


» 


Jaume Pomar y Fuster 


ídem 


» 


» 


Francesch Carreras y Candi 


ídem 


» 


» 


Eknest Soi.er de las Casas 


ídem 


(892 


D. 


Ramon Masifern 


Flor natural 


> 


D.' 


Dolors Moncerdà de Macià 


Accèssit 


» 


D. 


Claudi Planas y Font 


ídem 


» 


» 


Joseph Martí y Folgiera 


Englantina d'or 


» . 




Anònim 


Accèssit 


» 


D.' 


' Dolors Moncerdà de Macià 


ídem 


> 


D. 


Martí Genís 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Emili Coca y Collado 


Accèssit 


» 


» 


Lluís Charrase 


ídem 


» 


j> 


Francesch Ubach y Vinyeta 


Extraordinari 


» 


» 


Francesch Carreras y Candi 


ídem 


1893 


D. 


Ferran Agulló 


Flor natural 


> 


» 


Ídem 


Accèssit 


> 


D.' 


^ Agnès Armengol de Badía 


ídem 


» 


D. 


Ferran Agulló 


Englantina d* or 


» 


» 


Martí Genís y Aguilar 


Accèssit 


» 


» 


FèLix Descourt 


ídem 


» 


» 


Jacinto Torres y Reyetó 


Accèssit a la Viola 


» 


» 


Agustí Valls y Vicens 


Accèssit 


» 


» 


Ramon Nonat Comas 


Extraordinari 


» 


» 


Joseph Torres y Bages, Pbre. 


ídem 


1894 


D. 


Jaume Collell, Pbre. 


Flor natural 


» 


» 


GuiLi.èM A. Tell y Lafont 


Accèssit 


» 


» 


Jaume Novellas de Molins 


ídem 


> 


» 


Joan Maragall 


Englantina d'or 


» 


» 


Pere Muntanyola 


Accèssit 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


» 


» 


Ramon Colom y Virgili 


Accèssit a la Viola 


j> 


» 


Lluís Bard 


Accèssit 


> 


» 


Jaume Ramon 


Extraordinari 


» 


» 


Salvador Bové y Salvador 


ídem 


» 


» 


Marian Escriu y Fortuny 


ídem 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 



25 



Any 



Autor 



Premi 



1894 


D. 


Jaume Ramom 


Extraordinari 


» 


» 


NoRBERT Font y Saguè 


Accrssit 


1895 


D. 


Claudi Planas y Font 


Flor natural 


» 


» 


Sebastià Trullol y Plana 


Accèssit 


» 


» 


Antoni Bor i y Fontesta 


ídem 


3} 


> 


Lluís B. Nadal 


Englantina d'or 


» 


» 


Frederich Raiiola y Trèmols 


A cccssit 


» 


» 


Frederich Renyè y Viladot 


ídem 


» 


.» 


Guillem A. Tell y La^ont 


Viola d'or y argent 


» 


D.^ 


' Dolors Moncerda de Macià 


Accèssit 


» 


D. 


Joan Manuel Casademunt 


ídem 


» 


» 


JosEPH Blanch y Romaní 


ídem 


' * 


» 


Joaquim Ruyra y Oms 


Extraordinari 


» 


> 


Ídem 


Accèssit 


» 


;> 


Norbert Font y Saguè 


Extraordinari 


» 


» 


Ídem 


ídem 


» 


» 


Salvador Bové y Salvador 


ídem 


* 


» 


Pere Nubiola y Espinós 


ídem 


» 


» 


Francesch Carreras y Candi 


Accèssit 


» 


» 


íosEPii M/ Serra y Valls 


Extraordinari 


» 


D. 


' Dolors MoNCERDÀ de Macià 


ídem 


> 


D. 


JosEPH Ricart y Giralt 


A ccèssit 


» 


» 


Joan Ribas y Carreras 


ídem 


» 


> 


Sebastià Sans y Kori 


Extraordinari 


» 


» 


Salvador Sanpere y Mic^uel 


ídem 


» 


» 


Jaume Serra y Iglesias 


- ídem 


» 


» 


Frederich Clascar y Sanou 


ídem 


» 


» 


Francesch Matheu y Fornells 


ídem 


1896 


D. 


Anicet de Pagès de Puig 


Flor natural 


> 


» 


JoAíiuiM Ruyra 


A ccèssit 


» 


» 


Antoni Bori y FontestX 


A ccèssit 


» 


» 


Anicet de Pagès dr Pujg 


Englantina d'or 


* 


» 


Lluís B. Nadal 


Accèssit 


» 


» 


Joan Maragall 


Viola d'or y argent 


> 


» 


Lluís Bar d 


Accèssit 


» 


» 


Manuel Rocamora 


ídem 


» 


» 


Joaquim Ruyra 


Extraordinari 


» 


» 


Enrich de Fuentes 


Accèssit 


» 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


Extraordinari 


» 


» 


Pompeu Fabra 


Accèssit 


» 


» 


Gabriel Llabrés y Quintana 


Extraordinari 


» 


» 


Jaume Ramon y Vidales 


ídem 


» 


» 


Frederich Clascar 








Y D. Norbert Font y Saguè 


ídem 



Digitized by 



Google 



26 
Any 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

Autor 



Premi 



1896 


D. 


Salvador Bové, Pbre. 


Extraordinari 


1897 


D. 


Francesch Matheu y Fornells 


Flor natural 


» 


» 


Guillem A Tell y Lapokt 


Accèssit 


» 


» 


Adrià Gual 


ídem 


» 


» 


Frederich Raiiola 


Euglantina d'or 


» 


D. 


' Dolors MoscerdX de Macià 


Accèssit 


» 


> 


Jaume Collell, Pbre. 


ídem 


» 


» 


Perr Palau Gonzalkz de Quijano 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Antoni Vicess y Santandkeu 


Accèssit 


» 


» 


Francisco Tomàs y Estruch 


Idnn 


» 


» 


Claudi Planas y Font 


Extraordinari 


» 


> 


JoACiuiM Ruyra 


Accèssit 


» 


» 


Adrià Gual 


ídem 


> 


» 


Enrich de Fuentes 


ídem 


> 


> 


Amtoni Bor i y Fonthstà 


IJem 


» 


» 


Manuel Folch y Torres 


Extraordinari 


» 


» 


CosME Vidal 


ídem 


» 


» 


Antoni Vila y Sala, Pbre. 


ídem 


» 


» 


JOSEFH GuDIOL Y CusiLL, PbRE. 


Accèssit 


» 


» 


Norbert Font y Saguè 


Extraordinari 


1898 


D. 


Antoni Bor i y Fontestà 


Flor natural 


> 


» 


Guillem A. Tell y Lafont 


Accèssit 


> 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


ídem 


» 


» 


Adrià Gual 


Englantina d*or 


» 


» 


Antoni Bori y Fontestà 


Accèssit 


» 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


ídem 


» 


» 


Adrià Gual 


Viola d'or y argent 


» 


» 


Joan Manuel Casademunt 


Accèssit 


» 


» 


Guillem A. Tell y Lafont 


ídem 


» 


» 


Raymond Casellas 


Extraordinari 


> 


> 


Alfons Damià ns y Manté 


Accèssit 


» 


» 


Lluís Via 


ídem 


» 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


Exliaordinari 


> 


* 


Jaume Boloix 


ídem 


» 


» 


Ídem 


ídem 


» 


» 


JosEPH Gudiol 


ídem 


» 


» 


Francesch Ubach y Vinyeta 


ídem 


» 


» 


Enrich Prat de la Riba 


ídem 


» 


» 


Anicet de Pagès de Puig 


ídem 


» 


» 


Jaume Boloix 


Accèssit 


» 


» 


Joseph Surribas y Riera 


Extraordinari 


» 


» 


Ramon N. Comas 


ídem 


» 


» 


Artur Masriera 


ídem 


1899 


D. 


Lluís B. Nadal 


Flor natural 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 



27 



Any 



Autor 



Premi 



1899 


D. Emili Coca y Collado 


Accèssit 


> 


> Antoni Bori y Fontesta 


ídem 


» 


> Ídem 


ídem 


» 


» Guillem A. Tell y Lafont 


Englantina d'or 


» 


» Martí Genm's y Aguilar 


Accèssit 


» 


» Anicet de Pagès de Puig 


ídem 


» 


» Jaume Collell. Pbre. 


Viola d'or y argent 


» 


» JosBpH Carner 


Acct'ssit 


> 


> Anicet de Pagès de Puig 


ídem 


> 


» Manuel Folch y Torres 


ídem 


» 


» Guillem A. Tell y Lapont 


ídem 


» 


» Marian Vayreda 


Extraordinari 


> 


» Jacinto Capella 


Accèssit 


» 


D.* Emília Süreda 


Extraordinari 


» 


D. Lluís B. Nadal 


ídem 


» 


» Manuel Folch y Torres 


ídem 


> 


» Anicet de Pagès de Puig 


ídem 


1900 


D. Guillem August Tell y Lafont 


Flor natural 


» 


» Joan M.* Guasch 


Accèssit 


» 


» Antoni Bori y Fontesta 


ídem 


» 


» Joan M.* Guasch 


ídem 


> 


» Ídem 


Englantina d'or 


» 


» Artur Masriera 


Accèssit 


» 


» Jaume Collell, Pbre. 


ídem 


» 


» MiaüBL Costa y Llobera, Pbre. 


Viola d'or y argent 


» 


» JosEPH Carner 


Accèssit 


» 


» Anònim 


ídem 


» 


> Mateu Rotger y Capllonch, Pbre. 


Extraordinari 


» 


» Manuel Folch y Torres 


ídem 


» 


» Joseph Paradeda y Sala 


ídem 


» 


^ Artur Masriera y Colomer 


ídem 


» 


» Apeles Mestres 


ídem 


1901 


D. Anicet de Pagès de Puig 


Flor natural 


'* 


» Antoni Bori y Fontesta 


Accèssit 


» 


» Ídem 


ídem 


» 


D.* Dolors Moncekdà de Macià 


ídem 


» 


D. Claudi Omar y Barrera EngL 


aniina d'or y argent 


» 


» Antoni Bori y Fontesta 


Accèssit 


» 


» Freoericü Rahola 


Id^m 


» 


> Antoni Busquets y Punset 


ídem 


» 


» Pere Palau Gonzalez de Quijano 


Viola d'or y argent 


» 


j> Adrià Gual 


Accèssit 


» 


» Manuel Rocamora 


ídem 


» 


D.* Dolors Moncerdà de Macià 


Idfm 



Digitized by 



Google 



28 




JOCHS FLORALS DE BARCELONA 


A"?. 




Autor 


Premi 


1901 


D. 


Enrich de Fuentes 


Accèssit 
(al premi de pro^a) 


> 


> 


JosEPH Carner 


ídem 


» 


» 


Antoni Bori y Fontestà 


Extraordinari 


» 


» 


Ídem 


ídem 


1992 


D. 


MiciUEL Costa y Llobera, Pbke. 


Flor natural 


» 


» 


JosEPri Carner 


Accèssit 


» 


> 


Antoni Bori y Fontestà 


ídem 


» 


» 


MiíiUEL Costa y Llobera, Pdrk. 


Englantina d'or 


» 


» 


JOSRIMI Carniïk 


Accèssit 


» 


» 


Fkederigii Kaiiola 


ídem 


» 


> 


JosFPU Carner 


Accèssit a la Viola 


» 


» 


Francesoh Ubach y Visyeta 


ídem 


» 


» 


JoA(iuiM Ruïra y Oms 


Extraordinari 


» 


» 


JosEPH Sala Bonfill 


ídem 


» 


» 


Antoni Bori y Fontestà 


ídem 


» 


» 


Jdem 


ídem 


» 


» 


Josep H Carner 


ídem 


» 


» 


Claudi Planas y Font 


ídem 


A 


» 


Antoni Bori y Fontestà 


Accèssit 


1903 


D. 


Fkancesch Pujols 


Flor natural 


» 


» 


Ídem 


Accèssit 


» 


» 


Joan'M.* Guasc» 


ídem 


> 


» 


Ramon Surinagh Sentíks 


ídem 


» 


» 


Jacinto Verdaguer, Pbke. Bnglt 


mtina d'or y argent 


» 


» 


Gabriel Alomar 


A ccèssit 


» 


» 


JuLEs Delpont 


Idrm 


» 


» 


Josepm Carner 


Viola d'or y argent 


» 


» 


J0AQ.UIM RUYRA 


Accèssit 


» 


» 


Joseph Carner 


ídem 


» 


» 


Manuel Folch y Torres 


ídem 


» 


» 


Víctor Català 


Extraordinari 


> 


> 


Joseph M.'' Folch y Torres 


A ccèssit 


» 


» 


Àngel Garriga y Baixador, Pbre. 


Extraordinari 


» 


D." 


Dolors Moncerdà de Macià 


Accèssit 


» 


» 


Manuel Rocamora 


ídem 



Digitized by 



Google 



ADJUNTS HONORARIS 

Excm. Ajuntament de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Barcelona. 

Excma. Diputació provincial de Gerona. 

Excma. Diputació provincial dj Tarragona. 

Excma. Diputació provincial de Lleyda. 

Excma. Diputació provincial de lei'Balears. 

M. I. Sr. Rector d*esta Universitat. 

M. I. Sr. President de PAcademia de la Llengua Catalana. 

M. I. Sr. President de l'A^ademia de Bones Lletres. 

Los Mestres en Gay Saber. 



1874 


D. 


1880 


fSr, 


» 


» 


1881 


» 


1895 


D. 


» 


» 


» 


Sra. 


> 


D. 



ADJUNTS PROTECTORS 

Eussebi Güell y Bacigalupi. 
. Comte de Bell-lloch. 
Marquès de Castellbell. 
Marquès de Comillas. 
Enrich Batlió. 
Isidro Bonsoms. 
Marquesa de Castellar. 
Joseph Carreras. 
» » Joan Coll y Pujol. 

> » Joan Girona. 

» > Manuel Girona. 

» » Camilo Mulleras. 

» » Alexandre M." Pons y Serra. 

» Sr. Marquès de Sta. Isabel. 

» » Duch de Solferino. 

» D. Pere de^Sotolongo. 

1896 Ajuntament de Vich. 

» D.* Concepció Dolsa, Vda. de Llorach. 
» D.'Jo^eph Mausana. 

> » Pere Grau Maristany. 

» > Joseph O. Martí y Ballés. 
» » Joaquim Pena y Costa. 

1897 Lliga Regional de Manresa. 



Digitized by 



Google 



30 



JOCHS FLORALS DE DARCBLONA 



1897 



1898 
1900 



I9OI 



1902 



Ajuntament de Mataró. 

» Lleyda. 

» Tarras<a. 

» Sabadell. 

Ateneo Barcelonès. 
D. Ramon Montaner. 
Diputació Provincial de Tarragona. 

» » Lleyda. 

Ajuntament de Vilanova y Geltrú. 

» Manresa. 

» Figueres. 

» Tarragona. • 

Sojiedad Econòmica B ircelonesa de Amigos del País. 
Fomento del Trabajo Nacional. 
Lliga Regionalista de Barcelona. 
D. Lluís Mar'an Vidal. 
lUre. Sr. Baró de Quadras. 

» » Marquès de Santana. 
Agrupació Catalanista del Casino Mercantil. 
Ajuntament de Sarrià. 
Unió Catalanista. 
Lliga Regionalista de Gracia. 



ADJUNTS NUMERARIS 



1898 Abadal y Cal Jeró, Ramon de 

1879 Abjüa y Vinyas, Pere 

1 900 Agrupació Catalan ista de 

Sans €Els SegaJors*. 
1900 Agrupació Catalanista de 

Esparraguera. 
1900 Agrupació Escolar Catala- 
nista € Ramon Lluït». 

1900 Agrupació Catalanista de 

Vilassar de Mar. 

1 90 1 Aguiló y Miró, Àngel 
1904 Alandi y Canela, Joan 

1 888 Alcayde, Francisco de P. 
1870 Ald^vert, Pere 
i8S3 AlJrich, Albert 



1879 Aleu, Antoni de P. 
190a Alfonso 7 Sans» Antoni 
1885 Alió, Francisco 

1880 Almirall y Forasté, Joan 
190 1 Almirall, Ramon 

1 888 Alsina, Ferran 

1869 Amat, Gervasi 

189Ó Amat y Lloveras, Jaume 

1859 Amer, Miquel Victorià 

1880 Amigo de Cabo, Pere 

1903 Aplech Catalanista. 

1893 Aràjol, Ramon 

1884 Arno y Maristany, Pere 

1 90 1 Arqués y Arrufat, Ramon 

1903 Arumí, Joan 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 



31 



i88S Arús y Boada, Alfons 

1899 Associació Popular Català- 

nista 

1 900 A ssociació Catalanista de la 

Costa de Llevant 
1903 Associació Catalanista 

€.Gent Novai^t de Badalona 
1903 Associació Catalanista ^Lo 

Trdngul* 

1898 Ateneo Tarraconense de la 

Clase Obrera 

1900 Auge, Miquel 
1875 Aulestia, Antoni 

1888 Bach de Portolà, Antoni 
1888 Balansó, Llorens 

1899 Bardera, Joan 
1879 Bardera, Ramon 

1895 Baró, Teodor 
189a Bartoli, Joan 

1864 Bartrina, Francisco 

1902 Bartrina, Lluís 
1888 Bas, Àngel 

1 90 1 Baseda, Salvador 

1886 Bassegoda, Bonaventura 

1896 Bassegoda, Ramon £. 
1899 Basté, Jaume 

1903 Basté y Fugarolas, Pere 
1 90 1 Batlle, Joan Bautista 
1893 Batlles y Fontanet, Josepli 
iSSo Bitlló, Frederich 

1901 Baxerias, Bartomeu 

1904 Bedós, Francisco de P. 
1869 Bertran y d*Amat, Felip 
1S80 Bertran y Rubio, Eduart 
1872 Blanch y Piera, Joseph 

1 902 Blanch y Romaní, Joseph 
1902 Blanxart, Miquel 

1899 Bofill y Matas, Jaume 

1899 Bonet, Àngel 

1869 Bordas, Frederich 

1890 Bori y Fontestà, Antoni 

18SS Borràs, Valentí 

188 1 Boter, Franccsch de 

1888 Bozzo, Jaume 

1888 Brocà. Guillem M.* de 

1837 Brosa y Sangerman, Víctor 



1902 Brugarolas, Jaume 

1894 Brugués, Cassimir 
1880 Brunet y Bellct, Joseph 

1879 Bulbena, Arthur 

1899 Bulfó y Sert, Francisco 

1900 Burjalés y Solà, Adolf 
1884 Cabot y Rovira, Joaquim 

1 90 1 Cal vet, Pere 

1869 Gamin, Àlvar M.* de 

1 883 Campmany, Antoni de P. 

18S0 Camprodon, Joan 

1880 Canals, Emili 

1880 Capdevila, J. Millan de la C. 

1879 Capella, Bonaventura 
1869 Capella» Timoteu 

1 900 Capella, Joseph Manel 

1899 Cardús y Arqué, Joseph 

1890 Carles, Emili 

1891 Carreras y Candi, Francesch 

1900 Casademunt, Joan Manuel 
1905 Casajoana y Gaset, Joan 
1904 Casals y Bové, Faust 

1895 Casas y (iàrbó, Joaquim 
1890 Casas y Font, Enrich 
1888 Casas y Font, Francisco 

1896 Casellas, Raymond 

1888 Castellvell, Jaume 

1903 ^Catalunya>, Revista 
1S89 Clapés, Joan 

1898 Clapers y Berenguer, Joseph 
1890 Coll y Escofet, Pere 

1889 CoUaso, Errich 
1888 Colom, Gabriel 

1899 Colomer y Tutau, Antoni 
1899 Cortès y Pli, Gumersind 
1888 Costa y Camp, Francisco 

1 90 1 Costa y Avellaneda, Antoni 

1904 Cruells y Jornet, Pere 
1S89 Cuadras y Feliu, Antoni de 

1880 Cucurella, Joseph 

1904 Cufíi y Corominas, Joan 

1888 Daniel, Eussebi 

1901 Daroca y Carulla, Andreu 

1879 Delàs, Ferran de 

1 90 1 Dolsa y Ramon, Lluís 

1888 Domènech, Eduart 



Digitized by 



Google 



32 



JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



1877 Domènech, Lluís 

1903 Doria y Bonaplata, Eveli 

1889 Duran, Joaquim 
1839 Duran y Bas, Manuel 

1890 Duran y Folguera, .Modest 

1894 Duran y Ventosa, Lluís 
1898 Elías, Alfred 

1889 Escuder, Manuel 

1890 E^scubós, Albert 

1898 Estany, Ma'tí 
1888 Estanyol, Joseph 

1895 Estapé, Guerau 

1902 Esteve y Vigarós, IsiJro 

1899 Estrany y Laserna, Geroni 

1900 Estrany y Laserna, Celestí 
1 888 Fàbregas, Francisco 

1903 Fàges, Feliu 

1 90 1 Feliu, Antoni 
1899 Ferrer, Joan 

1898 Ferrer y Bàrbara, Joseph 
1894 Ferrer y Feirer, Antoni 
1894 Ferrcr-VidalySo'er, Lluís G. 
1 90 1 Ferrer y Parellnda, Jaume 
1888 Flos y Calcat, Francisco 
1886 Folguera y Duran, Manuel 
1883 FonoUeda, Jaume 

1888 Font de Rubinat, Pau 

1875 Font, Víctor 

190a Fort y Romeu, Joan 

1904 Foréí y Castia^, Manuel 
1888 Freixas y Freixas,. Joan 

1899 Freginals, Oistòfol 
1888 Fulla, Francisco 

1888 Fuster y Domingo, Narcís 
1894 Galbany y Parladé, Joseph 
1899 Gallardo y Martínez, Antoni 

1876 Gallart, Artur 

;888 Gambús, Joseph Oriol 

1898 García y Mira, Francisco 
1904 Garriga y Boixader, Angcl 
1903 Gaspar, Miquel 

1888 Gatius y Duran, Just 

1877 Gaza y Rosselló, Alfred 
1896 Genis y Aguilar, Martí 

1899 Giralt, Joaquim 
{868 Girona, Ignasi 



1901 Gomis y Torrens, Fdich. de 
1888 Gorchs, Ceferí 
1898 Grau y Gosa, Feliu 

1 90 1 Grau y Sàbat, Joseph 

1902 Grau y Puig, Joan 
18S9 Grifell, Pere 

1897 Gual, Adrià 

1894 Guasch, Joan M.* 

1900 GuJioly Cunill, Pbre. Joseph 

1888 Hill y Feliu, Jaume 
1900 Humbeit, Florentí 
1876 Imbert, Eduart 
1902 Laporta, Jacinto 
189 1 Llacuna, Esteve 
1885 Llagostera, Lluís 

1900 Lliga de Catalunya 
187 1 Lligé, Joan 

18S8 Llopis y Bofill. Joan 

1889 Llopis, Alanuel 

1889 Llorens, Jaume 

1901 Lluhí y Ri«sech, Joaquim 

1902 Llusrà, Rafel 
1876 Macià, Eussebi 
1896 Mac'à, Narcís 

1882 Mjlagrida, Alfons 

1898 Malla y Grané, Ramon 

1890 Mallofré, Joseph 

1875 Maluquer y Viladot, Joan 
1902 Minau y Taberner, Pere 

1895 Maragall, Joan 
1890 Maristany, Feliu 

1883 Marquè?, Manuel 

1896 Marsaiis, Lluís 
.1888 Mar:í, Julià 

1896 Martí y Beya, Miquel 

1901 Martí y Julià, Domingo 
1896 M trtínez, Arnald 

1869 Martorell, Bernardí 
1900 Marxuach y Solo, Jaume 
1883 Mas y Ramis, Domingo 
1900 Masalias, Agustí 

1902 Mispons y Anglasell, F. de P. 
1869 Masriera y Campins, Fdich. 
1867 Masriera, Joseph 

1890 Masfó y Torrens, Jaume 
1879 Matas y Burgués, Miquel 



Digitized by 



Google 



ANY 1 


904 


1884 Matas y Picanyol, Josefh 


1890 


188 1 Mitheu y Fornells. Joaquim 


1870 


1884 Milà, Tomàs A. 


1902 


:883 Millet. Francisco 


1895 


1883 Millet, Joan 


1901 


1898 Millet, Lluís • 


1904 


1894 Millet y Villa. Pere A. 


187Ó 


1904 Miquel y Plana», Ramon 


1875 


1904 Miquel y Planas. J.)Siph 


1890 


1883 Miqudlerena, Pelay de 


1904 


1S75 Mitjans, Juli 


1901 


1902 Molas y Casas, Joan 


1889 


189 1 Molinéy Brases, Ernest 


1903 


1870 Molins y Sirera, Antoni 


1893 


1S95 Mon y Bjscós, Joan 


1892 


1885 Monclú«, Joseph 




1900 Monegal y Nogués, Trinitat 


1888 


190a Mora, Joseph 


1 90 1 


1898 Moragasy Barret, Francjsch 


1902 


1896 Moragasy Rode», Vicrnts de 


1880 


1892 M)ntanyola, Pore 


1900 


1896 Nadal, Lluís B. 


1888 


1888 Nicolau, Antoni 


1872 


1899 Nicolau, Joaquim 


1877 


1887 Noguera y Vila, Lluís 


.877 


18S4 Nogués y Tanlet, Jaume 


1883 


1887 Novellas de Molins, Jaume 


1890 


1898 Olivart, Antoni 


18S2 


1898 Oliver, Jaume ' 


1903 


1877 Oller. Narcíí 


1903 


1 90 1 Ornar y Barrera, ClauJi 


1884 


1898 Orfeó Català, 


1 888 


1867 Piilau y de Huguet, J. de 


18S8 


1900 Palau Gonzàlez de Quijano, 


1900 


Pere 


1883 


1904 Palau. Melciot de 


1900 


1892 Papirer y Portabella, Carles 


1 90 1 


1903 Pjrellada, Marian 


1898 


1902 Perdigó y Cortès, Manuel 


1888 


1868 Permanyer, Joan 


1.886 


1895 Permanyer, Ricart 


1895 


1879 Perpinyà. Ferran 


1861 


1871 Perpinyà, Joan 




1897 Pibernat, Artur 


1889 


1898 Piera, Joseph 


1902 


190Q Pijoan y Soteras, Baltasar 


190Í 



33 

Pin y Soler, Joseph 

Pirozzini, Carles 

Pla y Deniel, Narcís 

Planas y Font, Claudi 

Planas y Robert, Joseph 

Poch y M)ga«, Lluís 

Pons y Massaveu, Joan 

Porcar y Tió, Manuel 

Prat de la Riba, Enrich 

Prenafeta, Sebastià 

Puig, H^rmenegíld 

Puig y Cadafalch, Joseph 

Puig y Deulofeu, Eudalt 

Puigdollers, Joseph 

Puiflrsamper y de Maynar, 
Frederich de 

Puigpiqué, Francisco 

Pujol y Brull, Joseph 

Pujol, Joaquim 

Quintana, Sixt 

Rahola y Trèmols, Frederich 

Ravell, Rafel 

Reventós, r>*idro 

Reventós, Joseph 

Re ventós y Janer, Joseph 

Riba y Lledó, Francisco 

Ribas y Serra, Joseph 

Ribot y Serra, Manuel 

Riera y Aldavert, Lluís 

Rierjla, Francesch 

Riquer, Alexandre de 

R i vera, Joaquim 

Robert, Agustí 

Roca, Joseph M.* 

Rocamora, Minuel 

Rodon, Francesch 

Rodon, Pau 

Rogent, Joseph 

Roig, Jaume 

Roig y Punyet, Joseph 

Romaní y Romaní, Antoni 

Romaní y Puígdengolas, Fran- 
cisco 

Romanyà, Francisco 

Roura y Peypoch, Llorens 

Roura y Rocasalbas, Frederich 
5 



Digitized by 



Google 



34 



JOCIIS FLORALS DK BARCELOXA 



1898 Roviralta, Joseph 1861 

1888 Rubió y Lluch. Antoni 1882 

1894 Rusiuol, Jdume 1904 

1894 Saguier, Leopold 1873 
1898 Saltor y Lavall, Gil 1900 

1903 Salvat y Espasa, Ramon i883 
1879 Sindiunienge» Magí 1899 

1904 Sanpere, Víctor 1896 

1887 Sans, Ramon 18S8 

1901 Sans, Jaume 1902 
187 ï Sanlaló. Pere 1880 

1868 Santasusagna, Joan 18Ó9 

1895 Santonja» Joseph 1901 

1888 Selva y Rubí. Emili 1877 
1888 Senties, Miquel 1888 

1869 Serra, Jaume 1875 

1902 Serra, Joseph 1899 

1895 Serra, Marian 1904 
.1869 Serrahima, Maurici 1880 

1878 Serrallés, Pere 1900 

1903 Societat Barcelonesa de 1S67 

Aínichs de la Inslrucció 1888 

1890 Solà, Bildoniir 1889 

1893 Solà, Joseph 1880 

1896 Soler de las Casas, Ernest 1899 
1888 Soler y Palet, Joseph 1S95 
1902 Soler y Escofet, Ignasi 1877 

1887 Sunyol, Antoni 1903 

1888 Sunyol, Marcelí i88j 
1 90 1 Sunyol y Casanovas, lUlcf. 1903 

1904 Suílol y Alcalde, Lluis 1879 
1904 Tarragó y Lostaló, Joseph 19G[ 
(898 Surribas y Riera, Josepli 1901 

1883 Tayà, Joseph 1900 
1887 Terré, Emili 1900 
1877 Tintorer, Francisco M.'* 188S 
1876 Tintorer, Joaquim M.* 1894 

1884 Tintorer, Lluís M." 1888 

1879 Tintorer, Rafel 1884 
187 1 Tbomàs y Bigas, Joseph 



Thoi y Codina, Silvino 

Torent y Garrigolas, Rafel 

Torra, Eduart 

Torras, Cèsar A. 

Torras y Pujalt, Joaquim 

Torres y Vilaró, Ramir 

Trabal, Lluís 

Trabal, Jaume 

Trilla, Vifred 

Trinxet, Antoni 

Tusquets, Joan 

Ubach y Vinyeta, Joseph 

Uyà y Solernou, FJich de 

Valls, Agustí 

Valls, Timoteu 

Valls y Vivieus, Joseph M.* 

Valls y Vicens, Agustí 

Valls, Manuel 

Vallès y Ribot, Joseph M.* 

Ventosa y Roig, Joseph 

Verdaguer, Àlvar 

Verdaguer y Callis, Narcís 

Verdú y Puigjener, Manuel 

Vergés, Franci'co de P. 

Verni«, Lluís 

Via, Lluís 

Vidal, Eiirich X. 

Vila y Busquet, Narcís 

Vï'à y Vilaplana, Andreu 

Vilajeliu, Joseph 

Vilanova, Emili 

Vi'anova, Joan 

Vilaiegut y Martí, Salvador 

Vilaró, Ramon 

Vilaseca y Magarrc, Joseph M.* 

Viluinara, Ricart 

Vintró, Juli 

Vives, Alfred 

Ward, Benjamí 



ADJUNT FORA 

Sant Crloni 
1874 Draper, Miquel 



Digitized by 



Google 



CONSISTORI 

DELS 

JOCHS FLORALS DE BARCELONA 



CONVOCATÒRIA PERA'LS DEL ANY 1904 

Als honorables poetes y prosadors de Catalunya y de tots 
los territoris ahont la nostra llengua es parlada ò coneguda, 
los VII Mantenedors del Consistori dels Jochs Florals de 
Barcelona^ en l'any XLVI de llur restauració, salut. 

A fi de donar bon cumpliment a la honrosa comanda que'^ 
respectable Cos d'Adjunts nos feu lo dia 17 d'Octubre d'aquest 
any, vos convidam a pendre part eo los Jochs Florals de 1904 
que, segons los Estatuts y bones costums establertes, se re- 
giran per lo següent 



CARTELL 

Lo primer diumenge de Maig, que s'escau lo dia 1. se ce- 
lebrarà la poètica festa, en la qual seran adjudicats als autors 
de les mellors poesies que hi obten, los premis ordinaris que 
ofereix cada any l'Excm. Ajuntament de Barcelona, protector 
y ja de temps antich aymador de la Gaya Ciència, ò sían: la 
Englantina, la Viola y la Flor Natural, que corresponen als 
mots que forman lo lema de la Institució. 

La Englantina d'or se donarà al autor de la mellor poesia 
sobre fets històrichs ò gestes glorioses de Catalunya, ò be 
sobre usatges y costums de nostra benvolguda terra, essent 



Digitized by 



Google 



36 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

preferida en igualtat de mèrit la escrita en forma narraiiva 
de romans ò de llegenda. 

De la Viola d'or y argent se'n farà entrega al autor de 
la mellor poesia lírica, relligiosa ò moral. 

La Flor natural, premi anomenat d*honor y cortesia, 
s'adjudicarà a la mellor composició en vers sobre tema que's 
dexa al bon gust y íranch àrbitre del autor. Seguint la bella 
costum d'antich establerta, '1 qui obtinga aquest premi deurà 
ferne present a la dama de sa elecció, la qual, proclamada 
Reyna de la Festa^ entregarà tots los altres premis als qui 
guanyadors ne sían. 



PREMIS ESTRAORDINARIS 

Una copa artística que ofereix lo Consistori a la me- 
llor composició en prosa sobre tema y genero literari que's 
dexa al bon gust del autor. 

Un obgecte artístich, que també ofereix lo Consistori, 
a la mellor lletra pera un himne dels/oc/ís Florals, 

Un obgecte d'art, ofrena del Eminentíssimy Reveren- 
díssim Senyor Cardenal Casafias, Bisbe d'aquesta Diòcessis, 
al autor del mellor treball que desenrotlli'l tema: '^La fè ca- 
tòlica va fer gran a Catalunya,,. 

Una obra d'art, oferta per l'Eminentíssim y Reveren- 
díssim Senyor Cardenal Fray Joscph de Calasanz Vives, al 
autor del mellor romans històrich a la Mare de Deu de la 
Mercè, fent principalment ressaltar la glòria que nostra pà- 
tria y'ls reys de nostra terra obtingueren per mediació de 
Maria Redemptora. 

Un obgecte decoratiu, consistent en lo sagell de la 
"Unió Catalanista,,, incrustat ab or sobre planxa d'acer, que 
ofereix dita entitat, al autor de la mellor col•lecció composta 
de tres contes en prosa referents a la vida ciutadana. 

Un obgecte artístich, ofert per la Lliga Espiritual de 
Nostra Senyora de Montserrat, a la mellor composició relli- 
giosa ò moral, en vers ò en prosa, essent preferida la que's 
referesca a fills de Catalunya qu'hagin sigut canonisats ò 
beatificats per la Iglesia. 

Un obgecte d'art, ofrena del Iltm. y Rvdm. Sr. Bisbe 
de Vich al autor d'un article d'investigació històrica, tradi- 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 37 

cional y litúrgica sobre Sant Pau de Narbona y ses relacions 
ab la Diòcessis ausetana ò de Vich. 

D'acort ab los Estatuts dels Jochs Florals^ podran con- 
cedirse ademés los premis, accèssits y mencions honorífiques 
que'l Consistori judique ben merescuts. 

Totes les composicions deuran ésser rigorosament inèdi- 
tes )'' escrites en antich ò modern català d'aquest Principat, 
de Mallorca^ de Valencià ò del Rosselló. 

Tots los treballs ab lletra clara y inteligible, y si compre- 
nen varis íuUs, cusits ò relligats, se remeteràn al Consistori, 
a son domicili, carrer dels Templaris, núm. 3, abans del 
mitgdía del 15 de Mars vinent, junt cada hú ab un plech clos 
que contingaU nom del autor y duga demunt escrit lo títol y 
lema de la composició. 

No s*entregaràU premi al autor qual nom no conste clara- 
ment expressat en lo plech respectiu, ò va ja en forma d'ana- 
grama, pseudònim ò altra contrassenya. 

Los plechs que continguen los noms dels autors no pre- 
miats se cremaran, com de costum, acabada la repartició 
dels premis. 

Lo Consistori's reserva per un any, a comptar del dia de 
la festa, la propietat de les obres premiades. 

D'acort ab lo prescrit en los Estatuts, se publicarà un Car- 
tell estraordinari en lo cas de rebres altres premis, sempre 
que*l Consistori consideri que queda temps suficient pera la 
presentació de treballs que hi obten. 

Que'l Senyor vos donga inspiració pera cantar ab esperit 
verament català la Pàtria^ la Fè y VAmor^ y a nosaltres 
discreció en judicar y acert en premiar als més dignes. 

Fou escrit y firmat lo present Cartell en la ciutat de Bar- 
celona als 12 dies del mes de Desembre de 1903, per los 
VII Mantenedors. — Joaquim Riera y Bertran, President. — 
Joaquim Botet y Sisó. -— Vicents de Moragas. — Ferran de 
Querol. — Ignaci Iglesias. — Antoni Bori y Fontestà. — Ma- 
nuel de Montoliu, Secretari, 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



COMPOSICIONS REBUDES EN SECRETARÍA 

Número 1. Primaveral. Lema. La vida es amor, — 
Tamor aleg^ría, — qui'l seu me donés— jo l'estimaria. — 2. 
Amor de Mare L. Malaltet.— 3. La Violeta. L. Canso.— 4. 
La plana esmeragdina. L. Pels camps.— 5. LEsfinge Le- 
ma Amor, amor. ^perquè barrejas. digas» a tes felicitats 
mortals tortures? (Henty Heine.J-^S. No en va'm vas mi- 
rar impunement L. Falalilat. —7. La Font del amor. — 
8. L'esclavitut d'una reyna. — 9. Cisma. L. Maran-atha! — 
10 Plet. L. Quousque tandeni!... — IL La dona. L. Hon- 
rèmla! -12. La Balada del Hivern. L. Jas'oviran les mon- 
tanyes— coronades de tristor.- 13. Amor poèticb. L. L'amor 
poètich es el més hermós— perquè es més tendre,— perquè 
es més dols...— 14. Nadal L Visió.— 15 Agrahiment. Le- 
ma. Hi lià veritats molt amargantas, però son veritat.— 16. 
Ofrena. L. Sempre à n'ella — 17. La balada del Rey moro. 
L. Axí ho conta Tramontana— quan los boscos fa udolar. — 
18. Mitgeval. L. Rondalla. — 19. Al cementiri del poble en 
la diada dels morts. L. Del cor.— 20. «Pau Ribas y Comp *» 
L. Flors que no viuen. — 21. Dol virolat L. L'estil popu- 
lar mostra un dels pochs cassos' en que lArt queda herrao- 
sit per la sua deficiència tècnica —22. Epitalami. L. Fran- 
ciscus alter Christus —23. Fantasia. L. Amor!— 24. Alego- 
ria. I-. Fè y Esperança.— 2ó. «Foch nou » L. Alleluia.- 26. 
Justícia barcelonina. L. Costums del sigle xv.— 27. A Cata- 
lunya. L. Elegia. — 28. La mare y la nina. L. Idili — 29. 
Corones. L. Oculi autem ejus sícut fiamina ignis et in ea- 
pite ejus diadeujate multa (Apoc. XIX- 12.)— 30. La cu- 
ració del bergant. — 31. Ideal. L. Amor. — 32. Una oració. 
L Qui resa sou cor axampla. — 33. Quexes del cor. Lema. 
Impressions de ciutat. — 34. Amor triomfant. L. Ideal re- 
demptor. — 35. Contes y estudis. L. Notes de ciutat. — 36. 
Nit d*hivern. L. Notes. - 37. Anlor es vida.— 38 Castells al 
ayre. — 39. La Pas to re ta L. A les fires I he vista riallera y 
fent Full viu; pels aplechs y festes majors ballant fala- 
guera lo tlrabou y les sardanes, (il. Aguiló.J-- 40. Mon cap 
de Neu. L. ... et Dieu sait de quelies chimères je remplis 



Digitized by 



Google 



40 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

quelque fois le néant de mon coeur. (Charles Nodier J - 41 
Dels Pirineus. L. Cant de Pàtria. — 42. Lletra... L Làstima 
graude — que no sea verdad tanta belleza! (iupercio Argen- 
8ola.J—43, iL'idili d una viuda. L. Per la vida y per Tamor. 

— 44. Festa anyal. L Nadala. — 45 De la terra. L Cantem 
pel Poble. — 46. A Tu. —47. Intima. L. Flor ditxosa.— 48. 
Lluna de mel. L Gaudere cum <^audentibus.— 49. Infant y 
Orat. L. Tityre, tu patulse... eic. — 50. La Costa catalana. 
L. Llum. treball y poesia— quina bella trilogia — 51 Pas- 
pant. L. Des qu'un juur sa vue eüt troublé mes jeux, dans 
le vasle monde, je n'ai vu qu'elle... (À. Chamitw.J ^62 
La primera violeta. L. Que tristes son les coses que 6e*n 
van! — 53. L'hora del Amor. L. Tant en amor l'esperit meu 
contempla — que par del tot fora del cos s'aparta. fA 
WarcA.J — 54. Recorts. L. D infantesa a jovenesa. - 55. Lo.s 
Bessons. L. Y anyorant les grandeses perdudes — tornarà 
nostra glòria a lluliir. (CollellJ^b6. Gotes de rosada. Le- 
ma. Cansons d'amor qu'lie dictades, —de dintre mon cor 
exiu — alegres, com a bandades— d'aucelleís dexant lo 
niu, (Francesch Mulheu J^51. Himne dels Jochs Florals. Le- 
ma. Funiculus triplex. — 58. Lo Cant de Natura L. Glò- 
ria in excelsis Deo. Et in terra pax hominibus bonae vo- 
luntatis. — 59. Hiveruenca. L. Fugim com los pastors, etc. 

— 60. Deu en la Clolala. L. *% — 01 Soletats L. Violes. — 
62 Defalliment. L Ja soch vell.- 63 Somni. L Amor y pas- 
sió. — 64. Plany a la aucellada. L. Un somni vareig tenir, 
que resulta que no era un somni, f.ord Byron J — 60. La 
Passionera. L. jOh felía enredadera — que abrasFà la vera 
Creu!-"66. La vila de Canet. L. Misericòrdia! — 67. Resur- 
recció de l'ànima. L. La Fè n'es vida — 68. La copa de la 
pàtria catalana. L. Brindem!— 69. Rimes. L. Desplega her- 
mosament les blanques ales.— 70 De ciutat. L. Tres contes. 
— 71. Lo gran poema. L. Amor y vida —72. Lo piano de la 
morta. L Recorts perduts.— 73, Lo pas del Deu L. Mages- 
lat.— 74. Pàgina d'amor. L. Tot estima, Tlierbey a la rosa- 
da, — Taroma al romaní, — la boyra a la montanya endor- 
miï^cada — y tu, amor meu... ^a mi? — 75. Lo nou estel. 
L. Quasi stella in perpetuas aeiernitates.— 76 A Catalunya. 
L. Ay Castella castellana... (Balaguer. J—ll. Una rondalla. 
L. Pàtria.— 78. Lo desterrat. L. Anyoransa —79. A la Ver- 
ge Inmaculada. L. Stella matutina. — 80. Fugitiu L. Adéu 
a la Pàtria. — 81. Glo^a. L. Aqueres üiountines (Gaston 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 4.1 

Fe6w«J— 82. De la monianya L. Impressions.— 83, La florida 
del Hivern. L.Ampo de nieve con matiz de aurora (M. 
Costa,) — 84. Segadors de doble fals. L. La victorià n'es 
aprop — quan lo poble se'n desvetlla —85 Vers TideaL Le- 
ma Sursum corda! — 86. Cors verges. L. Balades en prosa. 
—87. L'adeu viril. L. Despedida. — 88. Petits moreuts. Le- 
ma. A raig de ploma — 89. Babilonia. L. Cecidit, cecidit 
Babylon illa magna! (Apocalipsis. C. XIV ) — 90. A una 
dona. —91. Himne Sagrat L Cant dels poetes. — 92 Ca- 
nicular. L. Aaaor y natura —93. La Mort del Paher. Lema. 
Amar a Deu sobre totes les coses y al pròxim com a tu 
mateix. — 94. La Prenda del meu cor. L. Delícies de la ig- 
uocencia —95. Lo Cant de la Tardor. L. L'oliva xiscla y 
udola'l llop.— 96. Fides. L A m D. g. — 97. Recorts. Lema. 
... vaig desenterrar aquell barret. (Marli Genis. «Sota un 
tarot.»)— 78. El patrimoni. L. Vindicamus hereditatem Pa- 
trum nostrorum. — 99. Llas d amor. L. A tres mil llegues. 

— 100. Pròlech L. Et vidi de mari bestiam ascendentém, 
habentem capità septem et cornua decem, et súper coruua 
ejus decem diademata, et sup^r capità ejus nòmina blas- 
phemiíe. (Apocalipsis. Cap. XIII, v. I.)— 101. Cuentos. Le- 
ma. L'aranya y la mosca. — 102. Pobre orfanet. L. Pobret! 
pobreil-103. Montserrat. L. A un nin que se'n diu. — 104. 
La cura maravellosa L. Lied. — 105. Dijous Gras. L Car- 
nestoltes quinze voltes. — 106. La festa major. L. Qui i'ba 
vista y la veu! — 107. Lo fill del Rey. L. Sona, viola, sona, 
fe«ne lo so cortès... — 108. Nadal. L. La nit de Nadal — es 
nit d alegria. — 109. La Greu. L. Ego, ego, ipse consolabor 
vos. (Js. 51 - 12.) — 110. Algues marines. L. Madrèpores y 
algues. . (YerdaguerJ-^ lli. Jorn de dol. L. Remember! — 
112. Los dos aucelU. L. Fides. — 113. La fàbrica catalana. 
L. De la màquina sonora. (Y. Ruiz Aguilar.J^ll^. La vi- 
sita. L. Sant Viceuts de Paul.— 115. Lo jardi mullat. Lema. 
Octubre. — 116. Nit. L. Com tantes en ma vida.— 117. Amor. 
L. Canta I amor y sos torments, ses llàgrimes y sos som- 
riures... (H. Heine.J^ll8. Les dos Montanyes— El Mont- 
seny y el Canigó. L. Al ayre perfuma — l'olor del romaní. 

— N'es montanya regalada. ( Verdaguer. J^l\9. Lo lladre 
galant. L. Lladre, més lladre que'is altres. — 120. La ni'i- 
via. L. Talment, semblava un àngel —121. La Oració del 
Hort. L. Amor de Deu! — 122 La Campana de la Seu. Lcr 
ma Pàtria. — 123. Lo desmay. L. Spes. — 124. Lo gran dia 

6 



Digitized by 



Google 



42 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

del casament. — 125. Lo festejar del dia. — 126. Uns sog^res 
de mal arreglar. — 127. Somni d'amor. L. En este muudo 
traidor— todo es verdad 6 mentirà— todo es segun el color 
— del cristal con que se mira. — 128. Posta de sol. Lema. 
Idili. — 129. Amoretes al Amor. L. *%— 130. La Verge de 
la Mercè inspiradora de Jaume I en lo rescat de Mallorca. 
L. Redemptrix captivorum.— 131. Fonda tristor. L. No vu- 
llau de vosaltres sens remey enjegar los pobres. — 132. Lo 
duch Guillem L. Btota la sua amorosia era posada en Je- 
suchrist.--133. Les oliveres santes. L. Son jardiner es Deu. 

— 134. À la Espanya castellana. L. Ay Castella castellana 

— si la terra catalana— no t'hagués conegut may. (V. Ba- 
laguer j— 135. Herodes. L. L'inich fou ferit de nostre Senyor 
Deu. — 136. Estudi. L Fonts històriques dels cognoms ò 
apellidos catalans.— 137. Lo planeta mort. L. Y digué Deu: 
Sia la llum — y fou la llum. — 138. La núvia morta. Le- 
ma. Flors gebrades. — 139. El pelegrí. L. Camina que cami- 
naràs. — 140. La exida blanca. L. Racer d'amor. — 141. La 
vergonyosa. L. Amor.— 142 Primaverenques. L. Amor. — 
143. Catalunya. L Pàtria.— 144. La veu del orfanet. Lema. 
Mater pro matre.— 145 L'Iglesia vella. L. Dolsos recorts.— 
146. Matines. L Christus natus est nobis: venite adore- 
mus. — 147. Adéu Montseny. L. jAllunyat! — 148. En el 
claustre. L Mon racer. — 149. Naturalesa L Glòria in 
excelsis Deo. — 150. Pensament L Dol. — 151. L'enterra- 
morts. L. ^*^ — ]52 La font prehistòrica minero-medici- 
nal de Vallfogona de Riucorb. L. Fons ascendebat e terra 

— 153. Cinch sonets. L. Enfilall.*— 154. iPatrial L. Ningú 
es fill de dues mares. — 155. La Poesia. L. La poesia es lo 
vincle d'or que junyeix ràiiiina al cel; la poesia es Tamor; 
la poesia es Deu, y mentres hi haja Deu hi haurà poesia. — 
156. A mon fill. L. Consells. — 157. Les set paraules. Le- 
ma. Pater, dimitte illis: non enini scunt quid faciunt. — 
158. Contemplació. L. Ecce lumen Dei.— 159. A mon amor. 
L. L'amor verge tot ho pot.— 160. A Barcelona. L. Coratge 
y augur. — 161. L'esperansa en Deu n'es pau del cor. L Lo 
del món tot passa. — 162. Sant Tomàs en L'Actum est de Ma- 
niquseis. L. No n'hi hà cap de Deu dolent. — 163. Lo 
Compte y Amàlia— Buscant l'amor. L. Amor viacit.— 164. 
Surtida d'Hivern. L. Amunt los cors. — 165 Biblianes. Le- 
ma. Violé. — 166. La fè Catòlica va fer gran a Catalunya. 
L. Varen treure'l bon Jesús... Aquí es vostre capità — 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 43 



tf 



Aquesta es vostra bandera. (Los Segadors ) — 167. Semprevi- 
ves. L A ma filla Maria. — 168. Judas Iscariot. L. Nolite 
judicaré, ut non judicemini. In quo enim judicio judica- 
veritisjudicabimini... etc. (St. Matheu VII. 123-5.)— 169. 
Animes blanques. L De la terra — 170. Eterna despe- 
dida. L. Plant de Amor.— 171. La núvia. L. Lacrymse — 
172. Pau y amor. L. Puix riítern Pare sols la pau envia — 
com premi digne del amor d*un poble. — 173. Passioneres. 
L. Iníídites. — 174. Mirant-te. L. . . riguardando ne begli 
occbi... fDanle.) — 175. La Lletja. L. Cart entre lirs.— 176. 
L'Agullola. L. Alta muralla— d un castell de titans es exa 
serra (Verdaguer,) ^\11. Pregaria. L. Tria munera. au- 
rum, thus et myrrha. — 178. La nostra ofrena. L. iBon pro- 
fit! —179. Fides. — 180. La filla del Carmesí. L. Petiteta. 
— 181. La jornada del Bruch.. L. Aquell que per tot passa- 
va, pel Bruch no pogué passar — 182. La Mare de Deu de 
la Mercè. (Romans històrich ) L Mater Misericordise, vita, 
dulceiio spes nostra, Salve. — 183. Florescencia L. No't 
casis sense amor ifilleta meva! — 184. Instantànea L. Del 
natural. — 185 Blava. L Idllica. — 186. Al Pi de les tres 
branques L. Remembransa —187. Ditxes fallides. L. A una 
morta.— -188 Auyoransa. L. Recorts. — 189. Amors de l'àni- 
ma. — 190. La meva Jo. L 300. — 191. La mort del virrey. 
L. Bon cop de fals. — 192. Lo plany de la sempreviva. L. A 
viure entre los morts, só destinada. — 193. Fè de Monta- 
nya. L, En mort y en vida.— 194. A la classe obrera. L. Dit- 
xósquiestima I treball —195. Quadret. L. iOh temporal ioh 
mores! — 196. A la memòria de mossèn Jacinto Verdaguer. 
— Elegia.— L. Homenatge.— 197 Llop y ovella. L. Dels temps 
en que les bèsties parlavau. — 198. L*idea nova. L. No sols 
de pà viu riiome.— 199. Tot reclutament militar deu ésser 
voluntari ò mixte indemnisat ab substitució. L. AI Sol de 
la Pau tot brolla.- 200. Canso. L. Que vens de lluny can- 
so!— 201. La mort del rector. L. Labor virtus. — 202. Diada 
de Corpus. L. Costums de la terra —203. L'honra y lo dia- 
mant. L La taca no hi sia, que la pols bufant se'n va. — 
204. Vetllant. L. Esperem.— 205. L'ou com balla. L Corpus 
Christi. — 206. Lo carrer del Regomir. L. jAy. carrer del 
Regomír — qui t'ha vist y qui't veu ara! — 207. Idealisme y 
prosa. L. Cartas a Tayaiía. — 208. Mater puríssima. Lema: 
Mare de Deu.— 209 Pom de rohelles. L. *% — 210 Englan- 
tines. L. Vindicamus heereditatem Patrum nostrorum.— 



Digitized by 



Google 



44 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

211. Himue dels Jochs FloraU. L. Vida —212. Clard de llu- 
na. — Trilogia. L. Astre d'amor. — 213. Les danses d' estiu. 
L. Cüstums de la terra.— 214. El poeta. L. Voe sol!.— 215. 
La sardana. L. Ball català. — 216. Biografia. L. Tornaré a 
ser lliure y plena! — 217. Pel Monestir (Cavilació ) Lema. 
Nihil prius fide.— 218. Canestoltes (Del natural.) L. Quous- 
que tandem?-219. La follia .. L. Epllech de novela.--220. 
Amor. L De Santa Pau enarbolant bandera— amor al món 
impera. — 221 Himne dels Jochs Florals. L Alpèm joyosos 
nostra bancfera, — qu*es la psperansa del nostre cor — 222. 
Balades en el desert. — 223 El candi.iat. —224. Trista Le- 
ma Al amich del autor en V D de T — 225 Goig y dolor. 
L iFè! —226. Rurals. L. Del natural. — 227. Setmana. Le- 
ma. Crucifixus morluus et sepultus tertia die resurrexit. 
—228. Jup. L. La mort del nen. —229. Eternal. L. Sempre! 
—230. Glòries y Mercès de la Verge Redemptora de Catius. 
L. Ad te clamamus — 231. L'Himne de les Flors. L. Com 
més del sol n'obri — Tardent raig millor. — 232. Pompeia. 
L. Resurrexit. -233 Revivalles. L. Aquell camp de creua- 
tes benehides. —234. La Santa Casa. L. Si vis amari, ama. 
(Senec. epis. 9 ad Lucit.) — 235. Himue dels Jochs Flo- 
rals. L. Pàtria, fides, amor. — 236. Macabra. L. Fides. — 
237. R.iCort. L. Fent punta. —238. Després del pecat. L. Et 
emisit eum Dominus Deus de paradiso voluptalis, ut labo- 
retur terram de qua sumtus est. (G. III. 23 ) — 239. ijSur- 
sumü L. La Amorç. — 240. El sant epílech. L. La solicitut, 
el respecte y la tendresa ab que mirava a la Verge Santís- 
sima, etc. (St. Joan Evangelista. Croiset.)— 241. Lo Rep- 
te de Burdeus. — 2-^2. Sant Pau de Narbona y el Bisbat de 
Vich. L. Viam veritatis elegi. (Psalm CXVIII, 30.) — 243. 
La Fè Catòlica va fer gran a Catalunya. L. Catalunya baix 
la sombra benefactora de la Religió Catòlica. . etc. — 244. 
Himne a la pau. L. Des que la pau del món fou desterrada 
la humanitat vilment s'es trasformada. — 245. Flors mora- 
des. L. Flors de dol. — 246. La Monja y la Casada. L. Vida. 
—247. La Obra dels sis dies. L. Hexameron. — 248 La selva 
animada L. Albreclit Dürer. — 249. Lluyta eterna. Lema. 
Vida y Mort. — 250 L^arbre alt. — 251 Visió. L Mare del 
amor hermós. — 252 Himne dels Jochs Florals L Fè, Pa- 
triay Amor. —253 El Miracle de la Verge. L. Hos^anua! 
— 254 Serenata, l^. Clar de lluna. — 255 Germanastres. 
L. Aspra tenzon. — 256. Posta de sol. L. Desvetllament — 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 45 

257. L'esperansa. L. Bsperansa y recorts deditxa.. etc. 

— 258 Advent. L. Rorate coeli désuper et nubes pluant 
Justum... etc (Isaias. XLV 8 )— 259 Llot L Drames del 
vici —260. La Lleg^enda del Rondallayre L Estrofes ~261. 
Populars. L. A la mayuada —262. Prometensa. L. Ben fet. 

— 263. Ones. Lema: Ton ceptre es el trident. -264. La Poe- 
sia. L. Suspiro de lo hermoso — inspiración divina. — 265. 
Historia vulgar. L. ^Has olvidat aquells bons temps? etc. 
CHeine.) " 2Q6. Dolsos Col-loquis. L. Amor meus mihi et 
ego illi. — 267. Fochs de Sant Joan. L. Tot es fum. — 268. 
Los Reys a la Maternitat L. Es una festa trista — la festa 
dels bordets.— 269. Estiueig. L. VIII — 270. Visions. L. V 
Sonets —271. Fruhint de la Natura. L. Natura simplicibus 
gaudet. — 272. Copdicia. L. Nolite thesaurizare vobis the- 
sauros in terra... etc. (Sant Matheu. V. 19 y 20.) — 273. 
Vida nostra. L. Ceres y Plutó. —274, Realitat. L. Bon punt 
la criatura —275. Expiació. L. Del natural.— 276 Justícia? 
L. On dolt faire ce que l'on eent (Zola) — 2n. El Cal- 
vari d*una vida. L. Somiava un impossible. — 278. Desil- 
lusió. L. Els metges ho bavian dit. — 2'/9. Te'n recordas? 
L Viatjavam a rahó de sexanta kilòmetres per hora. — 280. 
Sola. L. Les aurenetes— 281. Ofegant el recort. L. Es mor- 
tal ..—282. Cercant Taymador.— 283. Redempció. L. L'amor 
tot ho esborra.— 284. Lo Beato Domingo Castellet. L Majo- 
rem hac dilectionem nemo habet, etc— 285. Ignès de Llar. 
L. iTraydora! —286. Paraula d'or. —287. Les meves filoso- 
fies L. Del meu hortet.— 288. Tripich. L. Promeses santes. 

— 289. La llàntia del Santíssim. L. Lux perpetua. — 290. 
Gent d'ideals. L. Assaig de novela humorista —291. Lo 
Martre del Calvari. L. Domine, memento mei, cum vene- 
ris in regnum tuum. (Luc. 23-43.) — 292. Primer amor. 
L. La vostra amor, donzelleta, no me la voleu donar?— 293 
La fè catholica ha fet gran a Catalunya L. Qui esfonza ò 
alsa als pobles— es Deu qui'ls ha creat (Verdaguer, — Oda a 
Barcelona.) -^ 294. Idili. L. La Mare de Deu cosia en el 
portal de s'hortet (Canso popular.) — 295. Himne dels 
Jochs Florals. L. Veniu trobayres, nostra lluyta es noble. 
—296. Cercant flors. L Amor che al cor gentil ratto s'apren 
de— amor, che a nullo amato amar perdona. (Dani, Divina 
Commedia. Infern. C. V )— 297. Perpetuines. L Gloriosa 
dicta sunt de te (Ps. LXXXVI. 3 ) — 298. Les hores d'amor 
serenes. L. lAy anys de joventut! jAy foguerada de gracio- 



Digitized by 



Google 



46 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

808 amors! — 299 Idili mi8tich. L. Dilettae meae esse cum 
filiis hominum. — 300. Rondalles y Cansons. L. La santa 
llar vos guarda— com mirra en l'encenser — floretes estima 
des — del patri clavelier.— 301. Estiuenques. L A ma es- 
posa. — 302. Testament. L. Pàtria. — 303 Lo Miracle del 
«Bergant.» L. Surge et ambula. — 304. Les dues coro- 
nes. L. Renaxensa. — 305. Rondalleía. L Vida —306. 
L'hora de la mort. L. Règimen de l'humanitat.— 307. Viat- 
ge. — 308 En el vèrtich de la vida. L. Y en tos brasos — 309. 
Intimes L. Amoroses. —310. Retaule. — 311. Dolsa mort. 
L. Placido sopore. — 212. El Pi de les tres branques. Le- 
ma. Arbre sagrat. — 313. Idili blau. L Parelles. — 314. 
Natura. L. Immutable. — 315. Llum. L. De ta detresse j'ai 
sondé l'horreur- (^ffdnc.^— 316. Nupcial. L. Natura —317. 
Sol. L. Ne me disais jamais ce triste mot d'adieu; pour une, 
au revoir, jc'est le mot de Tespoir. (D'Arlincourt.J—SlS. De 
ciutat. L Passions baxes.— 319. La mellor vida. L A Flora. 

— 320 Bíbliques. L. A quatuor ventis veni spiritus... etc. 
(Ezequiel, cap. XXXVII, vers. 9)— 321. Després del bou. 
L. Marina ciutadana — 322. L'Etern femení. L. Omnia 
mecum porto. — 323. Tardor y Primavera. L. Descriptives. 

— 324. A una nina. L. Amor. — 325. A Catalunya L. Si fos 
ara!— 326. Amoroses. L. Jo t'ami. ..—327. Hivern. L. Plany. 

— 328. Visca'l Xampany! L. Brindis. — 329. Croquis Pyre- 
nenchs. —330. A Polònia. L. Els rius y les montanyes sal- 
taran de goig per son triomf. — 331. Prosa L. si quis 
pretii vidisset tui — Olim redisses da splendorem pristi- 
nam. (Phedrus.J — 332. La Roda. L. Contrast.— 333. Les 
cendres d'en Robert. L. Ultratomba. — 334. La sotana ver- 
mella. L. Qui s'ho creu, qui no s'ho creu — com m*ho van 
contà, us ho conto. — 335. Als Jochs Florals.— Himne. Le- 
ma. Ma sanch per ells.- 336 Regnat de Christ. L. Christus 
Rex. — 337. La lluna no es morta. L. On croirait voir vivre 
—Et mourir la lune. (Paul Verlaine.J— 338. Ciència d'Adam. 
L. Minuisti cum paulo minus ab angelis. — 339. Monta- 
nyenca. L. Flor del camp. — 340. Lo meu roser. Lema. 
...rosa... in Jericó.— 341. Lo progrés. L. Carmen sseculare. 

A més se son rebudes quatre composicions que, per 
no venir ab les condicions establertes en lo Cartell, no han 
pogut ésser ad meses. 

Lo Mantenedor Secretarif 

Manuel de Montoliu 



Digitized by 



Google 



ACTA 



En la Ciutat de Barcelona à 1^^ de Maig de 1904. Consti- 
tuit lo Consistori dels Jòchs Florals en Tedifici de la Llotja 
del Mar pera celebrar en sa gran Sala la festa anyal de las 
Lletres Catalanes, ha anat rebent a les Autoritats y Corpo- 
racions invitades, haventshi reunit a la una de la tarde, 
qu^era la hora senyalada per comensar J'acte, les represen- 
tacions següents: L*excelentíssim Ajuntament en corporació, 
presidit per lo tinent d'Alcalde senyor Borrell y Sol ab los 
regidors senyors Cambó, Puig y Cadaíalch, Carner, Serra, 
Mas, Giralt, Graflé, Nubiola, Pijoan, Puig, Sunyol y Ro- 
gent. 

La Excma. Diputació Provincial, representada per lo se- 
nyor En Joseph Bertran y Mussitu. 

Llltre. Sr. Dr. Jaume Dachs, Pbre. Degà del Excm. Ca- 
pítol Catedral, en delegació del Emm. y Rvm. Sr. Cardenal- 
Bisbe de la Diòcessis. 

Lo Sr. Diputat a Corts, En Lluís Domènech y Montaner. 

Lo president de la Junta Permanent de V Unió Catalanis- 
ta, Dr. Domingo Martí y Julià. 



Digitized by 



Google 



48 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

EnFrancisco Ixart, en representació del Excm. Ajunta- 
ment de Tarragona. 

En Joseph Surribas, del litre. Col•legi de Notaris de Bar- 
celona. 

En Joan Ruiz y Porta, de T Associació Arqueològica Tar- 
ragonina. 

En Joan Vilanova, de la Socielat Econòmica Barceloni- 
na d'Amichs del Pafs. 

En Joseph Soler, de V Associació Catalanista de Tarra- 
gona y sa Comarca. 

En Joseph Serra y Dachs, de la Lliga Regionalista. 

En Jaume Novellas de Molins, de la Societat Barceloni- 
na d^Amichs de VInstrucció. 

En Francisco Flòs y Calcat, de Y Associació Protectora 
de la Ensenyansa Catalana. 

Lo Dr. Antoni Rubió y Lluch, del Ateneu Barcelonès. 

En Carles Francisco y Maymó, de TAcademia de Juris- 
prudència. 

En Pau Morató, del Colegi de Procuradors. 

Lo Dr. Francesch Carreras y Candi, de TAcademia de 
Bones Lletres. 

N'Enrich Vidal y Valenciano, de la Lliga de Catalunya. 

En Joan Mon, de la Lliga Espiritual de la Verge de 
Montserrat. 

En Joaquim Cabot, del Orfeó Català. 

En Bernat Pijoan, de V Associació d'Arquitectes de Ca- 
talunya. 

Y concorrent, ademés, representacions del Centre Excur- 
sionista de Catalunya; del Circol Artlstich; de la Cambra de 
Còrners; del Institut Agrícola Català de Sant Isidro; del 
Centre Catalunya; de \ Acadèmia de Belles Arts^ y moltes 
altres representacions d'entitats catalanistes y literàries y un 
considerable nombre de senyors Adjunts. 

Molt abans de la una era ja plena la sala de la Llotja, y 
entre la concurrència en ella congregada y que omplia de 
gom a gom la planta baxa y les galaríes, hi predominavan 
les dames y donzelles. 

L*omamentació de la Sala era la de costum. 

A la testera més pròxima al Pla del Palau, hi havia, Tes- 
trado destinat a la Presidència, Autoritats y Cos d'Adjunts 
y en son centre, sota dosser, lo trono de la Reynade la festa. 

A dos quarts de dues, als acorts de la marxa del rey don 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 49 

Joan, executada per la banda municipal situada al pati del 
edifici, comensà Tacte, ocupant sos llochs los indivíduus del 
Consistori dels Jòchs Florals y'ls delegats y representants 
d'entitats oficials y particulars abans dites. 

Oberta la sessió, En Manuel Folch y Torres, per delega- 
ció d'En Joaquim Riera y Bertran, President del Consistori, 
llegí '1 Discurs presidencial (I), havent produhit entusiastes 
aplaudiments tan magistral parlament. 

Acte seguit l'infrascrit Secretari llegí la Memòria (II), en 
la que dedica'l recort de consuetut als adjunts y als catalans 
iluslres morts durant l'anyada, entrels quals hi hà, En Fre- 
derich Renyé y Víladot, En Joseph M.* Pellicer y Pagès. 
N' Andreu de Ferran y Dumont, En Carles Montagut, Na 
M.'** de la Mercè Arteaga,* En Carles Renondié, N'Enrich 
de Mercader, En March Mir, En Torquat Tassó y Serra, En 
Joseph Coll y Britapaja, Mossèn Tomàs d'A. Rigualt, En 
Maurici Serrahima^ En Ramon Tusquets, N'Antoni Nogue- 
ra, En Manuel Xuclà y Mauricio, Dr. Mossèn Bonaventura 
Ribas, N'Ignasi Ferrer y Carrió, En Joseph de Martí Car- 
defías, En Jaume Andreu y altres. 

Donat compte del veredicte, s'obrí'l plech que contenia'l 
nom del' poeta premiat ab la Flor natural, que resultà 
ésser En Joan Maragall y Gorina, per la composició titulada 
Glosa (III). 

El nom del autor fou saludat ab un entusiàstich picament 
de mans que's feu encara molt més gran quan el poeta, des- 
prés de recull ir la flor, que consistia en un pom à'Iris Ger- 
mànica (Carxotsjy devalla de la estrada pera ferne ofrena a 
la .seva esposa, la hermosa dama donya Clara Noble de Ma- 
ragall. 

El públich, de peu dret y esclatant d'aclamacions, con- 
templà la entrada y pas de la Reyna de la Festa, no minvant 
l'entusiasme fins que aquesta ocupà'l seu lloch d'honor, y l'ac- 
tor català Enrich Borràs, s'avensà a llegir, ab veritable mes- 
tria, la composició premiada, qu'arrencà nodrits aplaudi- 
ments. Pera calmarlos, el senyor Borràs se vegé obligat a 
repetir la lectura. 

Accèssits a la Flor, — Es guanyador del primer En Jo- 
seph Carner, per la seva poesia "La filla del Carmesí„, (IV). 
L'accèssit segon el guanya En Jaume Bofill y Matas, ab 
"L'etern femeni„ (V) y el tercer. En Joan Llongueras, ab 
"Viatge„ (VI). 

7 



Digitized by 



Google 



50 JOCHS FLORALS DE BARCELONA 

Englantina úí'or.— N'es guanyadora la composició "Cis- 
nia„, que resulta ser del jove poeta mallorquí En Miquel Fer- 
rà (VII). 

Es llegida d'una manera correcta pel senyor Camino y 
premiada al final per una salva d'aplaudiments. 

Accèssits a la Epiglantina,— Se'n concedexen dos, cor- 
responents el primer a N'Anton Busquets y Punset (VIII) 
y*l segon a N'Oriol Martorell (IX), per les poesies ''La Agu- 
llola„ y "A Polonia„ respectivament. 

Viola d'or y argent, - La composició premiada es una co- 
lecció de sonets titulada "Corones,,, original d'En Joseph 
Carner (X). 

Ne llegeix alguns ab expressiva correcció l'actor genè- 
rich del Teatre íntim senyor Puiggarí. 

Molts dels sonets arrencan grans aplaudiments,' que's fan 
més intensos al ser llegit el derrer, obligant al senyor Puig- 
garí a llegirne una nova tanda, qu'obté també gran acuUida. 

Accèssits a la Viola. — També se'n concedeixen dos, re- 
sultant guanyador del primer el Rnt. Mossèn Joseph Para- 
deda y Sala per la poesia "Babilonia^ (Xt), y del segon En 
Joan M.*^ Guasch per la titulada "Retaule,, (XII). 

Abans de passar a la repartició dels premis extraordinaris 
y després de fer constar Tinfrascrit, que ab la poesia "Glosa„ 
ha obtingut En Joan Maragall el premi que li calia pera pos- 
sehir els tres ordinaris que s'exigexen pera donar el títol de 
Mestre en Gay Saber, ei president li confereix, ab la solem- 
nitat de consuetut, tan honrosa distinció. 

El públich aclama al nou Mestre. 



PREMIS EXTRAORDINARIS 

Copa artística del Consistori, — El premi d'una copa ar- 
tística destinat al millor treball de prosa literària, el guanyà 
En Joseph M.''* Folch y Torres, per la seva noveleta "Animes 
blanques„ (XIII). 

Accèssit a la copa. — Dos accèssits se concedexen, cor- 
responents a "Deu en la dotada „ (XIV) y "Jup„ (XV), de 
les que*n resulta autor el mateix senyor Folch y Torres. 

Primer premi extraordinari del Consistori, — L'obté 
"La selva animada^ (XVI), del literat mallorquí En Gabriel 



Digitized by 



Google 



ANY 1904 51 

Alomar. La llegeix el senj^or Escalas, obtenint molts aplau- 
diments. 

Accèssit. —L•ohté En Jaume Novellas de Molins, ab "Hi- 
vernenca,, (XVII). 

Segon prepfii extraordinari del Consistori, — N'es gua- 
nyador N'Ernest Soler de las Casas, per la composició "La 
sotana vermella„ (XVIII;. 

Accèssit,- S^ dona a ''Recorts„, de N'Anton Busquets 
y Punset(XIX). 

Premi del Ajuntament de Tarragona, -L'obté la compo- 
sició "La obra dels sis díes„, original de En Llorens Ribé y 
Campins (XX). 

Accèssit, — Se'n concedeix no més un, a la composició 
"Estiueig„, deguda a En Joseph Carner,, (XXÍ). 

Premi de la Unió Catalanista. — El guanyà ab una co- 
lecció de "Contes y estudis,,, escrits sobre costums ciutada- 
nes, En Ramon Suriftach 3^ Senties (XXII). 

Accèssits. — Se'n concedeix un a la colecció de tres com- 
posicions "El calvari d'una vida„ , "Ofegant el recort,, y 
"Realitat„, original d'En Joaquim Rosselló y Roure (XXIII). 

Premi del senyor Bisbe de Vich, —L•'ohié mossèn Joseph 
Gudiol y Cunill , pel seu treball "Sant Pau de Narbona,, 
(XXIV). 

Els demés premis no s'adjudican. 

En Ferran de Querol, llegí '1 discurs de gràcies (XXV), 
que '1 concurs interrompé sovint ab sos aplaudiments. 

Seguidament, lo senyor President donà per acabat Tacte, 
sortint la Reyna de la Festa ab les autoritats, representants, 
mantenedors y adjunts, que forma van son seguici d'honor. 

De tot lo qual se *n fa la present acta. 

Lo Manienedor Secretari, 

Manuel de Montoliu 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



I. — DISCURS DEL PR&SIDENT DEL CONSISTORI, D. Jou- 

quint Riera y Bertran, 

II. — MEMÒRIA DEL SECRETARI DEL CONSISTORI, Z>. Ma- 

nuel de Montoliu. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Senyor Excel•lentíssim; 

Dames y Senyors: 



La Festa anyal de nostre Art Literari, festa major de la 
Bellesa, es també gran festa de la Veritat. 

Bellesa y Veritat son llum y escalfor d*aquestes solemni- 
tats del payral. 

Enrahonar bella, però mentiderament, no fa ni ha fet may 
català. Es degeneració empeltada, decandiment sobrevingut, 
trassa deformadora y humiliant. 

Inspirantme en lo culte bellament rendit a la Veritat per 
mos predecessors y mestres, no hi faré mancansa a gratcient. 
NoM cometré semblant sacrilegi, per amor de nostra Institu- 
ció, per amor de mi mateix y per amor als qui de Veritat 
pura deuen ésser més aconortats. 

Donchs ivía-fora arrauliments de por als maldihentsl 
Plaure a la bona fe'ns cal. ^Que'ns calumnían? lY be! Les 
calumnies son fems, y*ls fems engrexan la terra. Com més 
calumniada, més sahor. 

cY què diran les llengües maldihentes? dQue venim aquí 
a fer política, desnaturalisant aquesta manifestació essen- 
cialment literària?.. Però ^acàs la política no informa tot 
acte de propagació d'idees? iFer pàtria no es sempre fer 
política? 



Digitized by 



Google 



56 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

Prou que'l capim T intent: aturarnos l'aygua pera que 
se'ns engorgui. Mes nostra aygua no s'ha de engorgar, que's 
pollaria y criaria pestilència. Ha de córrer, ha d'escamparse, 
ha d*apagar la set de persones y terres, ha de regarho y 
amorosirho y beneficiarho tot. 

iProu y massa que'ls conexem als prudents engorgayres! 

Voldrian queMs Jòchs Florals fossen jòchs infantils, y 
que, com jòchs infantils, s'esllanguissen y pleguessen el ram, 
per una raresa dels xicots, ò per un reny de qui'ls hi te comp- 
te. Voldrian que les flors del arbre de la Pàtria siguessen 
flors de drap, ò flors d'un dia de moda, que la moda matexa, 
després de flayrarles posturerament, sense posarhi gota de 
ànima, llensa per aquien-enllà... Mes les flors del arbre 
nostre, arrelat y empaliat de sumtuós brancàm, son flors que, 
com més primaveres passan, més íruytadores se renova n. 

iPolítica!.. Diguèmla ben palesa tota la veritat. 

Si fer politica significa dividir als catalans en castes engru- 
nyades pels partits, ò en castes contrapuntades pel càlcul, ò 
en castes histriónicament convingudes, ab mires a folga- 
ments alternats, que paga'l públich treballador y expremut; 
si fer politica vol dir relaxació de cors y de vincles humans, 
abdicacions, rebaxaments, ò componendes en benefici de 
fraccions que ni de propi aliment viuen, sinó de les escor- 
rialles que'ls hi consenten els amos de fóra casa; si fer polí- 
tica vol dir fer desviació de la personalitat catalana pera que, 
arraulida y adotzenada, s'enquibexi entre la comparseria 
que sòls sab de bagolar colectivament, y encara desentonant 
tot sovint; si vol dir convertir Catalunya en sucursal d'ambi- 
cions y càbales de decadència, ab l'únich propòsit d'assurtir 
de districtes electorals a gents que ni saben a quin cantó 
cauen, però que si saben de ferlos caure del cantó qu'a 
n'ells els hi convé; si fer política vol dir fer personatges més 
ò menys vistosos, en compte de fer país ben de bon veure; si 
es fer depauperació y fluxedat, en compte d'enriquiment y 
cultura; si es fer trayció ò rès, absolutament rès de lo que 
implica dignitat natural y heretada; si axò es fer política,... 
ment per la gola qui diga qu'aqui haguem vingut, ni vin- 
guem, ni volguem venir may a fernhi. Es massa cara de 
vides, de diner y de vergonya aquexa política de drapayre 
que trafiqueja ab les dexes. Bruteja y mercadeja massa, 
pera que'ns tempti a ferli'l jòch. No'n sabem, ni ganes de 
sabcrnc. 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM RIERA Y BERTRAN 57 

Mes, si fer política es recordar y tornar a recordar, — ab 
insistència d'oració que, com més repetida, més enfervora, — 
institucions y gestes y noms gloriosos, y recordarlos nó ab 
platonisme encantat, sinó ab frisaments d'emulació; si vol dir 
despertar intel•lectes y enardir voluntats pera juntarlos a la 
protesta contra depredacions sistemàtiques y danys immeres- 
cuts, y axò sense cap egoisme anti-espanyol, axò ab ànsia 
de verdadera confraternisació ibèrica; si vol dir rebre y apor- 
tar encoratjaments de mutual auxili, pera que cada hú per lo 
del seu adestri aptitulsy enginy, y arribi tan enllà com puga; 
si fer política significa demostrar qu'a Catalunya, pel goig 
que fa y pel que volem que fassi, li calen franch-arbitre y 
franca-acció, sense fraus ni regateigs; si d'axò'n diuen ''fer 
política^, d'aquesta política de be sí que n'hem feta y, Deu 
volent, en farem aquí, en vers y en prosa, pera que'ls Jòchs 
Florals, verdaders Jòchs Olímpichs, entonin nostra rassa, la 
enfortexin, li dongan tremp, potencia y dalè pera combatre, 
com lo gloriós Sant Jordi, Patró de Catalunya, contra les 
males bèsties que se'ns la vulgueu dragar. 

Y que, procedint axis, exercitem un dret y cumplim un 
dever filial, be ho demostra l'esplet de reclamacions "deter- 
minadores d'un estat d'ànima colectiu,, (*), que, ara poch y 
per tots els indrets de Catalunya, s'han fetes al Monarca de 
Espanya, y qu'ell ha encoratjades ab bondadosa ingenuitat 
y jovenívol ardiment. 

Notèuho, senyors. Desde'ls catalans més espantadissos y 
carregats de reserves, als més incondicionals y valents, tots, 
pel fet de sentirnos catalans, frisem pera que nostra terra 
sia tot lo més nostrada possible: lliverada d'una centralisa- 
ció que no li escau ni li pot escaure, perquè li pren massa, y 
de lo que li pren, li'n paga rèdits massa usuraris; li'n cobra 
massa, fentli lluhir massa poch. 

Sí: tots la sentim mcrexedora de tracte més enrahonat, 
nó per fur ò privilegi, sinó per Uey d'equilibri y de ben afa- 
nyada compensació. Tots convenim en que la uniformitat ens 
la pedreja y emmatzina. Tots estem d'acort en conceptuaria 
esguerra-críes dels millors intents aquexa uniformitat. 

Y que'l demanar lo nostre no es d'homes exalabrats; que 
té cara y ulls,— que, tantmateix, ja no son cara y ulls de 
criminals ni de boigs,— ho ha reconegut suara'l mateix Quefe 

{*) Frftse d'En Maragall en De las Reyals Jornadas. 



Digitized by 



Google 



58 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

del Estat, y, eloqüent ressò d*ell, el seu primer Ministre, 
quals declaracions afalagadores vulga Deu que. com als 
amors de debò, les enrobustexi Tausencia, no les esgalabrin 
cacicats rotatius, ni les mustiguin vents del Guadarrama. 

Mantínguinse gerdes ò nó, prosperin ò nó prosperin, la 
causa de Catalunya, per ço, seguirà gran y justa, perquè sa 
justicia y sa grandesa no depenen de cap Rey^ per gentil, 
per cavaller, per engrescador de multituts que sia; ni de cap 
Quefe de Govern, per extraordinàries y prestigioses que sían 
ses dots personals, y fins per interessant que1 fassin, selvat- 
ges atentats. 

Repetim ho ab el poeta: (*) 

"Per ço no ha d'acotarneU Montseny son front altíssim, 
ni caurà un pich tan sols del Montserrat, 
ni perdran nostres rius son borbollar suavíssim, 
ni'l català llenguatge 
los qui als pits de llurs mares Than mamat.» 

Tal ens dicta, senyors, el culte a la Veritat bella, ani- 
mantnos a un èxit honrós, com no puga de més honrós con- 
cebirsen: ço es, a la concòrdia, y més encara, a la cohessió 
dels estaments socials. 

Esbrinèmho ab la brevetat qu'imposan temps y Uoch 

iPer quèUs estaments ò classes socials de Catalunya no 
lligan, ni s'entenen avuy, com lliga van y s'entenían en els 
dies gloriosos de nostra nacionalitat? 

cPer què les discrepàncies esdevenen antagonismes, y'ls 
antagonismes rancúnies, y les rancúnies abrahonaments que 
fan feredat? 

cPer què? 

Perquè la vella germanor catalana se'ns es fondament 
emmalaltida, y, en compte de curàrnosla, li agravan el mal 
ab toleràncies de propaganda qual realisació implica delin- 
qüència, y de notorietats de criminals qu'empestan la pública 
curiositat; ab parlamentarisme barato y desenfrenat, que tot 
ens ho treu de pollaguera; ab emmanlleus, a l'extrangería, 
d'específichs socials que no'ns proban; ab aqueix seguit de 
texir y destexir Corts y Ministeris , lleys y ordenacions 
qu'ho atzara y ho enfebra tot 

(*) Adolf Blanch y Cortada: La Veu de les Ruines. 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM RIERA Y BERTRAN 59 

L'anomenat "problema social„ certament qu'es molt com- 
plexe; queUs factors son múltiples; que la malura ba penetrat 
massa, y que'Is ayres son massa resclosits y tufejants pera 
que, de cop y volta, puga conseguirse sanejament y norma- 
litat. Cert que la nostra època no té la simplicitat de factors 
socials d'èpoques passades, y queMs matexos avensos parcials 
dificultan, devegades, el general avens, per efecte de compli- 
cats desequilibris y trontolls. 

Refàssi, però, Catalunya sos elements ètnichs; reinté- 
grisela en sa fortitut pera expel•lir el dany; pòsissela en 
condicions de desembràs y d'empenta, y aviat les donarà 
aquexes senyals de vida y reconfort. Aviat serà tota un'altra 
y aviat demostrarà qu'ho es de debò. 

Si lo que li ha restat de ben seu, pedrejat y tot, encara té 
tanta germanor potencial, tanta forsa d'assimilació y conten- 
ció, tant poder de mutual intel•ligència; si encara llengua, 
familia, costums, institucions jurídiques, agremiacions d'arts 
y d'oficis, d'instrucció y de beneficència, industrials y de 
comers , oferexen tanta hegemonia catalanesca y logran 
tant major valiment com més a la catalana procedexen iquè 
no farían en plenitut de vida de casa, afavorides com cal, y 
no tímides, esverades y fluctuants? £Què no farían, si se les 
dexés evolucionar a grat seu, si se les estimulés a trascar 
per camins ben coneguts y per elles matexes ben afressats? 
iHont no arribarían, ab sols que no se les hi barressen ni 
malmenessen aquexos camins conduhents al triomf de tota 
lley natural! 

[Ah, senyors! La fórmula del remey social nostre prou la 
tenim y ben aprop: la conté'l lema august ament revolucionari 
dels Jòchs Florals. En la trinitat de sos mots batega. Pàtria, 
es a dir Llibertat; Fè, es a dir Igualtat; Amor, es a dir Fra- 
ternitat. 

No es, nó, rebuscada aytal significació. 

Llibertat honrada, dreturera, caracterisa la Pàtria nos- 
tra: Igualtat consoladora, en vida y en mort, exhala la Fè 
heretada de nostres majors: Fraternitat no colgada may, 
irradia del Amor que sentim y que'ns dalegem per fer sentir 
a tothom. 

Es que la Tradició y'l Progrés, en sagrat consorci, son 
els generadors del nostre lema: y es per ço que resulta lògich 
l'esperansarne bonanses socials. 

Si. En ell y per ell han de pendre coratge y branzida, a 



Digitized by 



Google 



60 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

Catalunya, les forses directores; els intelectuals y'ls richs, 
com la menestralia y*ls obrers; els poblats com les pagesies; 
la gent de terra, com la de mar. A tols convida a existència 
ben humana, ben assoleyada per un sol qu'alegri'ls sentits 
y la conciencia, com certa y segura orientació. 

Regni fonent nuvolots que congrían pedra: regni aqueix 
bell y ver regulador de serenes y pluges, y... imirèusela la 
tradicional honradesa catalana, hermosament colrada perles 
centúries, animant les llars dels qui més tenen per perdre, 
com la dels qui més tenen per guanyar: àngel custodi de 
totes, anunciador a totes de lo que'ls àngels anunciaren en lo 
Diví Portal. 

|Ah! Mirèusela be aquexa Familia catalana reintegrada 
en la plenitut de sos venerables drets. Coronada com model 
de families, en internacional concurs (*), jquína no fora la 
arrencada esperi tual que pendría, y quina sa trascendencia 
en tots els actes socials, si ressurgís sencera, ab lleys apro- 
priades substituhint a lleys escaduceres, ab lleys ben d'ella 
que no íossen ganyonament consentides y, tot sovint, mistifi- 
cades per intent pervers!... "Patró fonamental de la civilisa- 
ció catalana" (**), aquesta seria com apoteòtica ampliació de 
la Familia. 

Baf de bordells y de toreríes y d^achulapaments no li 
taparían com ara'l respir. jBe'n serían de bandejats! 

cinquisicions? ^Tiranies? i Axò plà ! Rès de tot axò, que 
no es català de mena, qu'es exòtich y repugnant aquí. 

Si les llibertats de Catalunya foren primerenques, fins 
en comparansa ab les més amatinades d'altres nacions, a 
n'aqueix patró fonamental de la Familia ho degueren. 

De la constitució expontaniament lliberal de nostra Fami- 
lia sorti aquella prioritat de constitucioris lliures; de les vir- 
tuts familiars, les virtuts socials; de sa governació y de son 
regiment, la governació y'l regiment del poble ab llegislació 
pera regir homes grans y no pera prevenir passions de quit- 
xallota ò de gent asselvatjada: llegislació de tolerància, qu'es 
signe exclusiu dels avensats. 

Y retornada la Familia, abrandades les flames de les 
llars nostres, mireu renàxer la confiansa ara esmaperduda, 
y, a redós seu, estatuhirse y multiplicarse associacions de 

(*) Parer de M. Lc Play, recordat per nostre respectable mestre senyor buran 
y Bas. 

{**) Frase d'En Puig Samper. 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM RIERA Y BERTRAN 61 

defensa, de pau y de progrés, si les unes contra malfactors 
socials, — y també gubernaraentals, — les altres en prò de la 
Caritat y de la Ensenyansa, de la previsió y del socors, de 
la cooperació y de la reciprocitat; de tot, de tot lo que mora- 
lisa y enriqueix, y per tal, aviva afeccions y esterilisa propa- 
gandes criminoses, perquè^ emanades aquestes de gent sense 
pàtria, poch poden germinar en terres de patriotisme con- 
tent; perque'l fanatisme de les ruines no afoUa ni encega als 
qui adoran llur casal. jOh! Podrían comòtreshi en nostre 
terrer malifetes individuals, que rès aturarà may; mes no hi 
pendrían peu els sectarismes descastats, perquè no hi troba- 
rían ni un pam de terra hont assentarlo. 

jBe s'espassaría ò s'encongiria, aleshores, aquexa noto- 
rietat malsana dels delinqüents socials qu*he indicada abans, 
ò be'n restaria de contingudal iQuín motiu hi hauria pera 
que la gent s'hi encuriosís tant com avuy? Y si se n'interessés 
iquína diferencia entre l'encuriosiment que despertarían y'l 
que despertan ara certs atentats! jCòm evolucionaria en be 
aqueix interès per lo malsà qu'avuy ens escandalitza! 

Y ab aqueix exalsament de la Família y de les entitats 
concomitants d'ella, engranaria la de Municipis y Regions. 
Llavores s'hi cumpliria lo formulat pel capiíhost del Govern 
espanyol: "no se les destorbaria en llur espandiment, de- 
"xantles vianar sense trabes enutjoses y acabant ab tuteles 
^previsores que solen buscar el be pel camí del mal"^, (*) 

Axò, senyor President del Consell, axò: desempellegar 
Catalunya de tuteles carregoses, pera que, franca d'elles, 
cerqui'l be pel camí del be. Axò es lo que, sense distinció 
d'ideals polítichs, reclama la nostra terra, dolentse, ab vos, 
de que la vida pública estiga, generalment, en mans dels qui 
sols Uuytan pera ocupar el poder y tenen embrutida la opinió 
y desnaturalisada la conciencia del poble; an^iant, també ab 
vos, que'ls organismes naturals alcansin vida pròpia, pera que 
sia vigorosa y sanejanta la del Estat. 

Y donchs... i dexèmnos d'anfibologíes I Pronuncièmla la 
paraula sintètica. No fèm ferli més marrada a nostre enraho- 
nament: 

Autonomia. 

Vèusela aquí la vera y bella paraula. 



(*) D. Antoni Maura, en son parlament de contestació al Missatge endressat 
al Rey per 1' ^<Institut Agricol Català de Sant Isidro». 



Digitized by 



Google 



62 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

\Y be pot ressonar en aquesta vella Sala, ab tanta y més 
rahó que ressonà, ara poch, en Sala ben nova y en acte 
solemnial, demanada al Rey pel digne portant veu de la Uni- 
versitat de Barcelona. (*) 

Donchs si la Universitat, centre oficial, reclama sa auto- 
nomia, (ïcòm, en aquest acte nostre, glorificador d'una auto- 
nomia literària qu*ha produhit y produheix explendoroses 
obres que, sens ella, no haurían ni llustrejat; còm d'aquest 
temple autonòmich de nostra renaxensa artística, podria és- 
ser foragitat, per facciós, el concepte d'autonomia? iFacciosa 
la pregaria, facciós Tevangeli, facciós el sagrari? (**) 

Siguem, com Ueals, conseqüents. L'Autonomia, segella- 
dora de nostres esperits, verdader ex-libris dels cors nos- 
tres, tal y com ens enorgulleix en lo artistich, que'ns enor- 
gullexi en lo social. ^Hi hà recansa ni motiu d'agrahiment, 
ni sols de satisfacció relativa que'ns desaconsellin de dema- 
naria? Ben al contrari: n'hi hà un poder de motius que'ns 
induehxen a treballar, noble però seguida y vigorosament, 
contra tota mena de servilismes depauperadors, y en prò de 
tota mena de ventatges socials, que no poden obtenirse sense 
que'ls tals servilismes de rassa sian arreu y per un sempre 
més enderrocats. 

Volguèm que, sense afronta de la solidaritat humana, 
may per nosaltres desmentida, l'autonomisme retorni plena 
personalitat a Catalunya, com a totes les antigues naciona- 
litats ibèriques, pera que, factors naturals d'un organisme 
expansiu, y no artificioses molles d'un organisme depriment, 
gaudexin pròpies y fecondes iniciatives que les hi redoblin 
elements de cultura y les defensin de sotragades socials, evi- 
tantne'ls perills que'l desamor y sols el desamor fa temibles. 

Volguèm qu'en la victorià de nostra llengua nativa s'hi 
senti victoriós el poble, y que, sentintsen, s'hi perfeccioni, 
com perfeccionarse no pot emmontllantse a un altre parlar 
que li ve revés, y que si la plana voluntat pot ferli estimable, 
li fan aborrible imposicions tiràniques y petulants. 

Volguèm que, al falagueig del idioma natural, merexe- 



(*) Referència a la petició formulada pel Vice-Rector senyor Baró de Bonet, 
en l'actc inaugural del edifici pera Hospital Clinich y Facultat de Medicina de 
aquesta ciutat. 

(♦♦) Que no te rès d'cxtremosa la recordada petició d'autonomia universitària, 
ho demostra'l criteri verament autonomista a que respon cl Real Decret de 30 de 
Mars prop-passat, sobre implantació a Barcelona d'una gran Escola Industrial. 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM RIERA Y BERTRAN 63 

dor de tot acatament, desde*l del Rey al del més ínfim re- 
presentant del Rey, sían facilitats, com bons ayres al pulmó, 
conexements a Pànima de tothom, y sobre tot, a la dels més 
faltats de medis pera conseguirne. 

Volguèm, altrement, que, enardida la conciencia popular, 
avuy tota embotornada ò tota espahordida devant d'arro- 
gàncies forasteres (*), esclati una veritable primavera d'ini- 
ciatives patronals y obreres, aturadores de misèria y d'au- 
sentisme qu'avergonyeix y cortrenca, enriquint població y 
treballades, suprimint tributs forsosos de sanch y odiosos 
pagaments, bastint civilisació tan prolífica com refractaria a 
tota mena de delictes socials. 

jAh, senyors! \Y quina sort la d'una Pàtria axis sanejada 
per acabament de Uatzeríes que li'n son enconades, y per 
re vi valia de tot lo que li fora manantial de salut I i Quina 
gran sort la de contemplaria ben contenta de viure y d'inter- 
cambiar corrents de vida! 

Mirèusela be: jamay intolerant, jamay regressiva; ni se- 
grestada, ni segrestadora; tan ditxosa dins d'unió ibèrica fe- 
conda, com es desgraciada dins momificadora uniformitat. 

Ciutadans lliures d'un poble deslliurat de mals exemples, 
regit ab ulls y ab corfits en les santes Ueys qu'honoran sa fa- 
milia, la concòrdia social prest harmonisaría ò ablaniría rela- 
cions entre capital y treball, estimulant al un y substrayent 
al altre a feréstegues tentacions de malvestats, perquè les 
feres no covan ni procrean hont no impera l'odi, com no nian 
ni íermentan els cuchs hont no hi hà podrimaners. 

Y s'evitarian les vagues qu'ara atia'l desamor a casa, y 
serían més tranzitories y menys terribles les que fatalment 
osclatessen, crexent el prestigi de les intervencions arbitrals, 
aquí expontàniament congriades, y reduhint l'acció del Es- 
tat a un grau que no li permetés may jogar ab foch pera es- 
glayar dividint, ò dividir esglayant. 

{Per ventura l'Estat hauria d'esser llavores, com es avuy, 
tutor de mal geni que fa criarne a desdir? Reduhida sa acció, 
be li valdria més aplicaria a garantir lo que a totes les re- 
gions importa veure ben cuydat. 

Y brollarían, com ara brollar no poden, instituts y em- 

(*) Encara dura lo de *kabl: usted cristiano* fulminat contra pobra gent 
que no té culpa d*ignorar l'idioma de Castella, úních cristià segons els reptadors 
moreschs a qui aludim. 



Digitized by 



Google 



64 DISCURS DEL SR. PRESIDENT 

preses impulsant obres públiques ab tota mena de facilitats, 
esvanint l'axàm de tràmits y dilacions que brunzexen y 
fiblan com tàbachs y vespes que son; fent prevaldré, en 
suma, les dots adn^irables que la Providencia ha concedides 
a Catalunya, y que, subordinades a rutinarismes y enfar- 
fechs, quan no aparexen esguerrades de naxement, devenen 
xorques ò d'escanyolida producció. 

La caritat ben ordenada £no es la que comensa per sí 
mateix? Donchs tinguèmnosla, y no permetem que se'ns la 
lligui de mans. 

Ho he indicat ja. Tots els estaments ne beneficiarían de 
aqueix catalanisar ferm y seguit: més que les classes burge- 
ses, les necessitades, puix son les més adolorides y les que 
menys poden contrarrestar llurs sofriments. 

jAh, y còm no es axò un somni! iCòm no son optimismes 
exagerats els qu'ho aconsellani iCòm n'es de fahedor! 

Sense Uengotería, sense vil adulació al obrer català, llo- 
hèmne ab tota Tànima sa preciosa divisa: "el cap dret y '1 
cor net„; sos íntims sentiments de llibertat pròpia, mes res- 
petuosa de la d'altri; sa sobrietat exemplar, sa laboriositat 
inteligent, sa sinceritat, sa constància, sos anhels de digni- 
ficació: qualitats qu'esplican que Timmortal Clavé formés 
aquexos apostolats d'obrers qu'encara'ns corprenen; qua- 
litats sols entelades per un malparlar més inconscient que 
deliberat, y que, ab salut y feyna, ab aquella ditxa de viure 
qu'he mencionada abans, no s'esgarriarían , nó, per mals 
viaranys. Com no s'emborratxan de vi'ls nostres obrers, no 
s'emborratxarían d'anarquisme. 

Concloch totseguit. 

Poders del Estat, no us excuseu en suspicàcies ni en re- 
zels de disgregacions pera mantenir sistemes qu'us corcan, 
corcanlho tot. 

Inspirèuvos en el bon sentit que la realitat us dicta, y es- 
carmenteu en vostres desenganys pera no cohibiria, per'alen- 
tarla aquesta realitat d'un poble que vol drets colectius di- 
manants dels individuals; que pretén fer justicia y avens 
socials, que vol honrarvos honrantse. 

Dexèula esbravar aquexa neurastenia dels calumniadors 
cridaners qu'infian les amenasses de separatisme y de reac- 
ció pera mantenir Espanya en el baix nivell que convé a la 
miserable dictadura dels cinch cèntims. 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM RIERA Y BERTRAN 65 

No'n íèu cabal, nó, d'aquexos temporals d*escenografía 
que sols enganyan als taujans y en que sols afectan creure 
els negociadors. 

Si de tot cor la estimeu Espanya, alegrèuvosen, ab aque- 
lla alegria que no dexa remordiments, del catalanejar que 
aquí clareja anys hày que ansiem veure en plè mitxdía, acla- 
rint aquestes regions y promovent claretat y vida en totes 
les de la Península. 

Catalunya es terra poblada de Uealtat, mes també d^an- 
sjes d*autonomía salvadora de sos elements socials, avuy en- 
miseriats, y anyoradissos. 

Dexèu que, tant per rahó de justicia com de progrés so- 
cial, triomfin tots ells ab perdurable victorià. 

Aydèula a que visca de soca arrel rica y plena, pera ri- 
quesa y plenitut del mateix Estat que regiu. 

Aydèula a ben viure de Pàtria, qu'es Llibertat; de Fè, 
qu'es Igualtat; jd'Amor, qu'es Fraternitat.. 



He dit 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Senyors: 



Catalunya està d'enhonibona. Els camps de sa literatura 
estan en la plenitut de la feconditat, y per axò la nostra pri- 
mera paraula te d'esser de grans mercès a llurs incansables 
conreuadors; car ells fan l'obra capdal de la nostra cultura y 
ells posan los fonaments indestructibles d'aquesta gran cate- 
dral de la civilisació catalana que dia per dia y pedra per 
pedra anem tots axecant ab els ulls fixos en Tldeal y el cor 
plè d'una gran fè en el nostre destí. Poden venir divisions, 
poden venir crisis proíondes en la nostra gran evolució en- 
vers l'Ideal; però sempre y quan vegeu rostres abatuts y ulls 
desconfiats, no teniu més que signar ab el dit a n'aquets espe- 
rits pessimistes les verdors eternalment renovades de les 
beatifiques prades de la nostra poesia que'ns donan el pà de 
Tànima, y els hi podeu dir que aquí més qu'enlloch resideix 
la nostra veritable forsa y la nostra més gran riquesa. jSí^ 
Un poble que canti ab paraules ardents d'immortal harmonia 
les seves ànsies y les seves lluytes pera la conquesta d'un 
gran Ideal està més assegurat contra la mort que un altre 
que solament sàpiga expressar ses aspiracions innobles per 
medi de la veu de mil canons. Catalunya ha parlat y està 
parlant encara en aquesta hermosà festa dels Jòchs Florals 
ab el llenguatge més noble y més profon de tots els llenguat- 
ges, ab el llenguatge de tot esperit que's troba subjugat y 



Digitized by 



Google 



68 MEMÒRIA DEL SECRETARI 

inspirat per una gran Idea ò una suprema Aspiració: el de la 
Poesia: la seva ànima, donchs, està vibrant y en plena acti- 
vitat. 

Aquell tità que*s digué Verdaguer, qu'axecà en mitx de 
la nostra pàtria la montanya més alta y més ferma de totes 
les nostres montanyes, fou el patriarca d'una legió de cíclops 
que, çxtesos per tota l'amplada de la pàtria, treballan secreta- 
ment ab el foch sagrat, fent resplendir les cimes ab una 
aurèola fulgent que atrau vers nosaltres les mirades de tots 
els pobles de TEuropa. iBenhonrats sían els incansables for- 
jadors! jEIls enrobustexen el tremp de la nostr'ànima na- 
cional! lElls son la dignitat de la nostra rassa! y precedits per 
la llur noble legió, els catalans podem dir ben alt y ab tot el 
nostre orgull que som catalans! 

Avuy serà aclamat un estol gloriós d'aquesta legió d'espe- 
rits privilegiats. Avuy ressonarà encara la veu del Poeta 
devant de la multitut, y per un dia farà efectiva la seva re- 
yalesa y soberanía per sobre dels demés homes. La poesia 
tremolarà vi venta en els seus llavis y càlida y fecondant cau- 
rà directament en els vostres cors com llevor sagrada. Es 
un espiritual banquet al que avuy se us convida; banquet en 
el que us donaran delitosa sacietat els fru3*ts saborosos de 
Tarbre de la Poesia y en el que sentiran inefables ubriagan- 
ses bevent el diví nèctar de la Inspiració. Però abans de que 
sentiu tals benhauranses, permetèume agullonar una mica la 
vostra set vessant devant de vosaltres el diví licor de que us 
fem present en la humil copa de les meves lloanses. 

En dues paraules se pot resumir Timprcssió dominant que 
n'hem tret de les composicions honorades ab els premis del 
Consistori. La nostra poesia se presenta Jova d ànima y 
Harmònica de forma. 

Està en la plenitut de la jovenesa. Les primitives intimi- 
tats que abans les murmuravan a cau d'orella com novells 
enamorats, ara 's desplegan cantant a plena llum; ens plau 
una serena magnificència pera expressar la nostra visió de^ 
món; anem brassos oberts a la Natura com a mare generosa 
de tota vida; som grans infants terriblement enamorats de 
les grans montanyes y de les immensitats hont rès pot destor- 
bar el moviment dels nostres brassos removentse en un abis. 
me de futures heroicitats; som follament adoradors de l'ànima 
popular que combrega quotidianament ab l'ànima de la Na- 
tura y ens plau construhir superbes catedrals ab humils palets 



Digitized by 



Google 



MANUEL DE MONTOLIU 69 

de riu y dilatar y enrobustir un rústich tema popular fins a 
transfigurarlo en un esclat de simfonia. 

Aquí teniu aquesta cantata gegant, coronada ab Thumil 
nom de Glosa, a. la que'l Consistori ha honorat ab la flor 
més perfumada de la primavera. Quatre versos senzills com 
cant d'alosa han trobat un ressò pregon en el cor del Poeta 
y aquest ens els torna com un eco formidable, crexent y di- 
latantse fins a esdevenir un immens himne d*amor patri que 
fa extehdre, com un gran incendi al voltant dels Pirineus, 
una gegantina abrassada de tots els pobles que's nodrexen 
aferrats als pits inestroncables d'aquestes montanyes immor- 
tals. "Jo hi tinch l'Amor y es Ell el qui m*inspira„, axò diu 
el Poeta acabant el seu cant; y devant d'aquest clam solem- 
nial el Consistori no ha dubtat en consagrar el seu front ab 
la flor d'honor y cortesia. May, potser, s'havia otorgat 
aquest premi a un poeta que hagués cantat TAmor elevat 
fins a eix sublim sentit, fins aquexa significació universal 
que dominan en aquesta visió fulgurant en la que'ns apare- 
xen transfigurats la terra y els pobles. 

Estem en plena jovenesa, deyam abans y, per axò, no 
arrelan entre nosaltres* falsos misticismes ni neulits deca- 
dentismes. Hi hagué entre nosaltres un curt espay de temps 
en que semblavan aclimatarse tendències malaltisses y pla- 
via als nostres poetes pendre posats de somniador ploraner. 
Però eran crisis passatgeres de la edat; eram llavors Tinfant 
que passa a home y en aquesta època ja sabem que la salut 
se'n ressenteix lleugerament de la crexensa. Ara som homes 
fets y ben sans, y si som mistichs ho som ab tota la dignitat 
del home, y ens plau endinzar temeràriament la testa dins 
les tenebrors llampeguejants dels temps biblichs y entre les 
espiralls de perfumat incens qu'envolta les rígides imatges 
dels hòroes antichs de l'Iglesia; y llavors 1 actitut del serè 
contemplador devé solemnial, hieràtica, com la de les coses 
santes qu'esguarda embadalit al travers de la misteriosa 
llunyania dels sigles. Axí se'ns mostra'l poeta creador de 
l'hermosa colecció nomenada "Corones„, revestint de ropat- 
ges esplèndits y fexuchs les colomnes centenàries de l'Igle- 
sia catòlica. La mística Vt'ola era la flor que més li esqueya 
entre'ls premis del Consistori; per axò aquest li ha otorgada 
graciosament. 

D'una gran robustesa de construcció y d'halenada sem- 
pre sostinguda en l'inspiració, es la poesia titulada "Cisma „ 



Digitized by 



Google 



70 MEMÒRIA DEL SECRETARI 

honorada pel Consistori ab TEnglantina. No's pot traduhir 
més plàsticament y ab més tràgich horror un drama íntim 
de conciencia com el produhit en les ànimes per la divisió de 
una iglesia. Aquell temple desolat hont s'es consumada la 
ruptura s'axeca devant de nosaltres a la veu del poeta com 
una fatídica visió apocalíptica. Evocades per ell, semblan in- 
vadir aquelles naus unes tenebres més fosques encara que 
les sensibles: les de la.conciencia intranquila y dexada sen- 
se guia en mitx de la tempestat. Es un crit de mortal ango- 
xa que apar surtir de Tànima d'aquells antepassats nostres 
del sigle XIV que anavan com ovelles esgarriades durant el 
cisma pahorós de l•Iglesia romana, llavors que Tantipapa 
Lluna recorria les nostres encontrades curant de guanyar 
les conciencies ab sa convicció ardent y esporuguint els es- 
perits ab el glavi fulminant de l'excomunió. Aquests son els 
tristos recorts de Thistoria pàtria que ha despertats en el 
nostre esperit la lectura d'aquesta superba poesia y, per 
axò, fugint d'una massa estricta y rutinària interpretació de 
la significació del premi otorgat, y venint a omplir digna- 
ment un buyt, el Consistori acordà consagraria ab l'Englan- 
tina d*or y argent. 

El misticisme, entès com equivalent de simbolisme, tam^ 
bé ha dexat sentir sa veu misteriosa en aquest concert de no- 
bles cants. El Dant, tan lleg^it y tan popular entre'ls nos- 
tres antecessors de PEtat mitjana, ha fet també arrelar en el 
terrer de la nostra actual poesia la llevor de ses portentoses 
visions, y constituhintse al seu torn en guia, com Virgili ho 
havia estat d'ell, dona avuy la mà al Poeta, conduhintlo per 
entre boscuries encantades d'un món somniat y dictantli a 
cau d'orella la expressió fulgurant del mortal espahordiment 
que torba l'esperit contemplador de tan esglayoses merave- 
lles. Y la veu del poeta es com la d'un infant embadalit ve- 
yent ressorgir devant d'ell els personatges fabulosos de totes 
les mitologies, veyent com a la presencia màgica del Amor 
se transfigura tota la Natura d'àpariencia inanimada en un 
monstre formidable qu'esguarda impertorbable al travers 
de miriades d'ulls inteligents. Una potencia imaginativa de 
pobles de tan portentoses visions no podia ésser mencionada 
en segon lloch pel Consistori. Y per axò la Selva animada 
figura en el nostre Veredicte ostentant el primer premi ex- 
traordinari. 

Aquestes son les quatre grans composicions dels Jòchs 



Digitized by 



Google 



MANUEL DE MONTOLIU 71 

Florals d^enguany. Als seus mèrits intrínsechs que ràpida- 
ment vinch d'indicar, hi ha que afegir l'harmoniosa perfec- 
ció de la forma. Aquesta a poch a poch s'es anada polint y 
refinant dins de la nostra poesia actual. Les diverses y con- 
traries tendències qu'en aquesta esfera's manifestan entre'I 
nostre jovent, semblan ja encaminarse insensiblement a 
una definitiva cristallisació. Deu vulgui que la copa que'ri 
surti sia digna d'oferir als llavis mortals el nèctar dels Deus. 

Era tal l'abundor de sucosos fruyts d'inspiració que a cis- 
tellades ens. han abocat els nostres poetes, que'l Consistori 
ha tingut de mostrarse pròdich en l'adjudicació d'accèssits y 
mencions. El 1.^^ accèssit a la Flor natural, porta'l títol de 
'*La filla del Carmesí „, es la glosa d'una coneguda canso po- 
pular que sona com una fresca rialla sortida del cor del poble 
català, y que'l poeta ha recullit com un regalim d'aygua ge- 
mada y ens l'ha sapigut transnietre ab tota l'ingenuitat y 
frescor nadiues. El segon accèssit "L'etern femení„ es d'una 
sòbria plasticitat d'imatges y d'una depurada elegància de 
expressió en tots els seus quadros. Un cayent popular molt 
encertat y sostingut es el que'ns ha seduhit en la encisadora 
poesia " Viatge„ premiada ab el tercer accèssit. 

Potent de concepció y recordant, potser massa, el genre 
d'imatges creades per l'immortal cantor de "rAtlàntida„, es 
la poesia que té per nom "L'Agullola„ premiada ab el pri- 
mer accèssit a l'Englantina. L'himne **A Polònia „ que figura 
ab el segon accèssit, té un vigor d'entonació feréstega y es 
com un Uampech d'imatges fulgurants, ab una forta origina- 
litat de concepció y construcció. Es un crit revoltat d'un es- 
perit entusiasta y bullint de joventut. 

Una noble y robusta versificació es el principal mèrit de 
la poesia "Babilonia„ a la que hem assignat el primer accèssit 
a la Viola. Es un model de correcte classicisme. El .segon 
accèssit ha sigut pera la titulada "Retaule„, petita y exquisi- 
da joya de la qual pot dirse, y es cl seu principal mèrit, que 
no fa desitjar la contemplació del Retaule descrit, tan en- 
certada y sentida es l'impressió que'ns en dona. 

S'han concedit mencions honorifiques al "Poema etern „ y 
als "Croquis Pirenenchs„ optants a la Flor natural: a "La 
llàntia del Santíssim„ y "Després del pecat„ referides a la 
Viola, y per' últim a "Hivernenca„ inclosa en el premi ex- 
traordinari: composicions totes de qualitats recomenables 



Digitized by 



Google 



72 MEMÒRIA DEL SECRETARI 

que*l poch temps de que's disposa fa impossible enumerar. 

El premi ofert per TExcm. Ajuntament de Tarragona ha 
sigut omplert ab Thermós poema titulat " L'obra dels sis 
díes„, obra d*un gran halè y vessant de brillants y robustes 
imatges, havent merescut l'accèssit Taplech que té per nom 
"Estiueig„ d'un esperit poètich molt modern. 
* El renaxement de la Prosa es un fet a Catalunya. Fet 
que'ns té d*omplir d'orgull, car es la prosa una de les mos- 
tres més significatives de la civilisació d'ain poble. Tots els 
pobles han comensat cantant per boca de llurs poetes, desfo- 
gant en himnes y poemes l'entusiasme d'un cor infant, y cu- 
brint el món d'una esplèndida fulgencia dUmatges infanta- 
des per una ànima sempre en devota contemplació devant de 
les meravelles de la Natura. Però l'infant se torna home y 
llavors entra la reflexió del filosoph al costat de l'admiració 
del poeta; l'anàlisis fa'l seu niu dins la literatura y engendra 
la prosa. El conreu acurat d'aquesta significa, donchs, una 
maduresa de civilisació, y per això'ns hem de felicitar del 
gran nombre d^hermoses composicions qu'han sigut envia- 
des enguany al Consistori. 

"" Animes blanques^ es un idili camperol d'una frescor de- 
litosa. Els caràcters tots d'una pessa y'ls sentiments franchs 
y transparents com aygua clara de la gent pagesa, son des- 
crits y sentits de mà mestra. El Consistori no ha dubtat en 
honorarlo ab el premi de la Copa. "Deu en la clotada„ y 
"Jup„ figuran ab els dos accèssits. El primeres un quadro de 
tons foscos y potent imaginació: al segon l'avalora una obser- 
vació íiníssima y una comprensió encertadament sentimental 
dels instints sociables del gos que l'han fet un esclau tan 
fidel de l'home. 

Ab molt bon acert la "Unió Catalanista, oferí'l seu pre- 
mi al mellor aplech de tres contes ciutadans. La nostra gran 
ciutat encara no l'hem vista reflèxada y condensada en el 
gran espill de la novela. Es una obra per fer. Y l'acort de la 
"Unió Catalanista„ es un convit molt oportú a posar els fo- 
naments d'aytal obra. S'ha otorgat el premi al aplech titulat 
"Contes y estudis,,, que mostran una fina psicologia de va- 
riats tipos ciutadans. "Ofegant el recort,,, "El calvari d'una 
vida„ y "Realitat,,, tres contes als que ha sigut otorgat 
l'accèssit, son fills d'una imaginació fogosa, amiga de pinze- 
llades crues y que's complau en apilotar ombres y horrors so- 



Digitized by 



Google 



MANUEL DE MONTOLIU 73 

bre la realitat de la vida; però al costat d'aquestes qualitats 
imaginatives hi hà visibles defectes en el llenguatge, mancat 
d'estil y quelcom descuydat. 

No podem passar sense dedicar la nostra lloansa a la* 
rondalla que té per nom "La sotana vermella„ honorada ab 
el segon premi extraordinari. Té un ayre tan popular y està 
escrit en un estil tan fluit y natural, que verament dexàsedu- 
hit a nostre Consistori. L'accèssit Tha guanyat el treball no- 
menat "Recorts,,, quadros viscuts al vell Montseny, Tànima 
del qual batega fondament en aquells sentits recorts de la 
infantesa que tan be'ns sab contar el seu autor. 

S*ha concedit el premi ofert per l•lllm. Sr. Bisbe de Vich 
a la monografia sobre St. Pau de Narbona, treball d'una gran 
erudició. 

Çl Consistori, ab tot el sentiment, s'ha vist obligat a no 
adjudicar els premis oferts per TEminentíssim Cardenal Ca- 
saftas, per TEmm. Cardenal Vives, per la "Lliga Espiritual 
de Ntra. Sra. de Montscrrat„ y Tofert pel Consistori a la 
mellor lletra pera un himne dels Jòchs Florals. 

Aquest es el nostre veredicte que presentem a la sanció 
de tots vosaltres. Mes, abans d'acabar: 

Fèm un petit silenci en mitx de Ics alegres aclamacions 
del nostre entusiasme y girem per un moment els ulls enrera, 
pera dedicar un sentit recort a tots els bons catalans, que fe- 
rits per la misteriosa dalla, han caygut en el nostre camí vers 
la nova aurora. Tots han caygut en la plena realísació de la 
respectiva missió que la Pàtria els hi havia confiada. Recor- 
dem ab veneració als que foren: 

En Frederich Renyé y Viladot, benemèrit fill de Lleyda, 
que meresqué formar part del Consistori en 1894, y que's 
distingí com notable literat publicant les Odes (TAnacreont, 
traduhides directament al català y colaborant en V Àlbum 
monumental de Lleyda, 

En Joseph M.*^ Pellicer y Pagès, il-lustradíssim en ma- 
tèries històriques y arqueològiques, autor de la monografia 
sobre Santa Maria de Ripoll, de varis estudis sobre l'anti- 
quíssima Iluro y de correctes traduccions al català de dife- 
rents poetes grechs clàssichs. 

En Andreu de Ferran y Dumont, secretari de l'Acade- 
mia Provincial d'aquesta ciutat y del Institut Agrícola Ca- 
talà de Sant Isidro, en les quals llegí notables Memòries, y 
prestà grans servcys. 



Digitized by 



Google 



74 MEMÒRIA DEL SECRETARI 

En Carles Montagú, metge de gran anomenada, conegut 
com persona de gran criteri científich. 

Maria de la Mercè Arteaga. Poetissa barcelonina que se 
havia donat A conèxer ab el pseudònim de Afarta Mercè Ar- 
sa\\ colaborant en varies publicacions catalanes, demostrant 
una gran delicadesa de sentiment. 

En Carles Renonvier, il•lustre fill del Rosselló, reputat 
com un dels filosophs de més talla en la nostra generació. 
Demostrà una potencia intelectual admirable, lo mateix en 
la Metafísica y en la Psicologia qu'en la Política y en la So- 
ciologia. 

N'Enrich de Mercader y de Bell-lloch, de noble familia 
y notable apicultor. 

Mossèn Melcior Peypoch, ilustrat prebere del Bisbat de 
Vich. 

En March Mir y Capella, dotat de vasta ilustració agríco- 
la, ànima de tots els congressos agrícoles celebrats en el seu 
país, que fou Sant Sadurní de Noya, y de la Revista Resu- 
men de Agricultura, 

En Zenon Martí y Framis, un dels fundadors de les Es- 
coles Normals de professors de 1.* ensenyansa a Espanya. 

En Torquat Tassó y Serra, distingit escriptor barceloní 
y traductor de varies obres d'autors extrangers. 

En Joseph Coll y Britapaja, popular escriptor dramàtich, 
digne de recordarse per l'intervenció que tingué en la primera 
y més felís tentativa de la creació del Teatre lírich català. 

En Joseph Badia y Planas, inteligent violinista y compo- 
sitor d'obres de música religiosa. 

En Pere Ordis y Bonal, distingit advocat. Havia colabo- 
rat en varies publicacions catòliques. 

Dr. Tomíís de A. Rigualt, beneficiat de Santa Maria del 
Mar, colaborador de La Renaixensa, y traductor a la nostra 
llengua de vailes pastorals dels bisbes de Barcelona y d'al- 
guna encíclica del papa Lleó XIII. 

En Maurici Serrahima, distingit advocat que tingué fama 
universal per sa gran competència jurídica y son caràcter 
afable y senzill. 

En Ramon Tusquets, cèlebre pintor, qu'obtingué sos 
principals triomfsa Roma, hont residia. Guanyà innumerables 
distincions a totes les nacions, y son els seus quadros més ce- 
lebrats La rendició de Carles d^Anjou^ PereH Gran a Bur- 
deus y Fivaller devanl de Ferran d'Antequera, 



Digitized by 



Google 



MANUEL DE MONTOLIU 75 

N'Antoni Noguera, el malaguanyat músich mallorquí, 
capdevanter de la renaxensa musical en aquella illa, fervent 
enamorat de la música popular, els ecos de la qual reculli per 
totes les encontrades de sa terra, y fundador de la notable 
Capella de Manacor. 

En Francesch Comas y Pou, jove escriptor que*s distingí 
en el conreu de la literatura humorista. 

En Manel Xuclà y Mauricio, habitual colaborador de La 
Renaixensa^ de gran rectitut de criteri y elevació d'idees. 

El Dr. Bonaventura Ribas, capitular de la Seu de Barce- 
lona. Fou el biògraf més extens de Sant Ratfion de Penyafort 
y foren notables els articles que publicava en el Diario de 
Barcelona^ en el qual defensà ab gran erudició Tus de la 
nostra llengua pera la predicació. 

En Gayetà Casadevall, acreditat professor de música y 
inteligent compositor. 

N'Ignasi Ferrer y Carrió, notable y benemèrit per sos es- 
tudis llengüístichs referents ales parles catalana y castellana. 

En Joseph de Marlí y de Càrdenas, ilustradíssim colec- 
cionador de pintures, de ceràmica y d'indumentària antigues 
que convertiren en un museu sa casa payral. 

En Jaume Andreu, espert y erudit coleccionista de gra- 
vats, dels quals n'arribà a possehir una superba colecció. 

Senyors: aquests qu'he citat com morts no son morts. La 
llur ànima viu en nosaltres qu'hem recullit com bons hereus 
la herència de llur activitat que continuem y transformem y 
fem progressar pera transmètrela als que vindran. La mort 
es una paraula buyda de sentit quan se tracta de grans espe- 
rits feconds en nobles accions. Y per axò no hem d'ornar ab 
glasses funeràries, sinó ab un diluvi de flors, el recort que'ls 
hi dediquem: y aquest no ha d'interrompre gens la immensa 
joya d'aquesta festa de Primavera 

Y ara, senyors, prou de fatigosos preludis. Que pugi'l 
Poeta a fer brandar en vostres cors el gran incendi de sa 
Inspiració. Que dolsamcnt conduhida per la seva mà pugi al 
seu trono de flors la Rey na de la festa, qu.e pugi al demunt de 
la primavera, al demunt de totes les flors, al demunt de les 
aucellades, al demunt de les nostres montanyes, al demunt 
de tot de la nostra Catalunya, y que per un moment sia la 
nostra hermosa Regina pera acataria tots com al més bell 
símbol de la Poesia. 

He dit. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



FLOR NATURAL 

lli. — GLOSA, de D. Joan Maragall y Gorina. 
IV. — LA FILLA DEL CARMESÍ» de D.Joseph Carner, 
V.— UETERN FEMENÍ, de D. Jaume Bofill y Matas. 
VI. — VIATGE, de D. Joan Llongueras. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMI DE LA FLOR NA TURAL 



GLOSA 



Aqueres mountines. 
(Gasfon Febus) 



"Aquelles montanyes 
que tan altes son 
me privan de veure 
mos amors hont son„ 

Axis íeya sonà'ls vents d'Oloró 

el trobador de cara a les montanyes 

any orant a la flor del Pireneu 

qu'enllà dels monts Uansava sa fragància. 

Ella se deya Agnès y era princesa 

de la cort yU reyalme de Navarra, 

y era tan de merfa graciosa 

qu'entorn tothom li feya mitja rialla: 

alta y serena.com un gran infant; 

y tenia la cara acolorada. 

Axis la vegé un diaU trobador 

en la cort del seu pare, que dansava, 

y axis se li acostava per parlar 

plena encara del ritme de la dansa: 

— M*han dit qu'erau trobador, — 

íeya ab veu acaricianta. 



Digitized by 



Google 



80 GLOSA 

— y a mi'm plauen les cansons;- 
y ab els ulls n'hi demanava. 
Ell. sens esma de di'un mot» 
la mirava, la mirava... 
fins qu'ella no pogué més 
y li somrigué en la cara. 
Ara ell veya aquell somrís 
brilhVa dalt de les montanyes 
y perxò cantava axis 
com si tornés la paraula: 

"Aquelles montanyes 
que tan altes son 
me privan de veure 
mos amors hont son^ 

—Quanta terra de tu a mi! 
quanta neu entre nosaltres! 
mes la veu jo llenso als cims... 
itramelèuli, neus més altes! — 

"Si sabia de vèurela 
y de la encontrar, 
passaria l'aygueta 
sens por de'm negar. „ 

—Si tots dos fossem infants 
jogaríam a esposalles: 
jo seria'l rey d'aquí; 
reyna tu de l'altra banda 
Jo t'aniria a cercar, 
tindríam un gran reyalme: 
el reyalme pirenench 
coronat de neus molt blanques, 
planes verdes al entorn 
y un mar blau a cada banda. 
Els vassalls foran pastors, 
mariners y gent de plana; 
rey y poble y cort, tot hú 
al volt de les teves gràcies. 
Hi anirian acudint 
cadascú ab la seva tasca: 



Digitized by 



Google 



JOAN MARAGALL Y GORINA 81 

els pastors ab els ramats 
davallant de les montanyes, 
els mariners ab els rems 
y la olor d^aygud salada, 
els pagesos ab els bous 
de la rella ressonanta... 
tots assedegats d*amor: 
y nosaltres foram Taygua. 
Aquell art noble del cant 
en paraules ben trobades 
jo ensenyaria als fadrins, 
tu a les donzelles la dansa. 

Y se'n tornarían tots 
ab la cara enriallada: 
a la mar els mariners, 

els pastors a les montanyes, 
els pagesos als conreus... 
y tu y jo Tun a neU altre. 

Y el reyalme pirenench 
fora la flor dels reyalmes... 
ayl visió, no fosses lluny! 
ayl Agnès, be ets anyorada! 
ayl neus, que blanques que sou! 
ayl montanyes, que sou altes!— 

"Aquelles montan3^es 
que s'abaxarAn 
y les amoretes 
que parexeràn„ 

— Jo no sé còm, pro un vent de profecia 
corre sobr'exos monts d^ací y d*allíl: 

jo no sé quan, pro vindrà un dia 

que'l Pireneu regnarà! 
Vosaltres los del mar cap a Bayona, 
vosaltres los de Pau y d'Argelès, 
vosaltres de Tolosa y de Narbona 
y los del bell parlar provensalès; 
y tu, Aragó més alt, y tu Navarra, 
oh! catalans qu'al altre mar sou junts, 
alsàu els ulls al mur qu*ara*ns separa: 
s*acosta*l dia que serem tots uns... 



Digitized by 



Google 



82 GLOSA 

"Aquelles montanyes 
que s'abaxaríXn 
y les amoreles 
que parexeràn„ 

Parexerà ramor—d'amunt la cordillera 

sos raigs resplendin\n en la blavó* 
y la que fou barrera 

SeràU trono reyal de la unió. 

Nostra parla suau que s'acolora 

als mil reflects de nostres valls semblants 

d*uns ab allres es prou entenedora, 
tots ens obrim els brassos— quan ens diem germans. 

Tots devallem de la matexa alsada, 

tots bevem l'aj'gua de les matexes neus, 

nostres cansons tenen igual tonada 
y nostres crits despertan— idèntichs torna veus... 

de mar a mar no més hi hà uns Pirencus. 

Jo hi tinch Tamor y es ell el qui m*inspira... 

donzelles y fadrins ja m'entendran: 
un jorn cremà'l Pirene — en fabulosa pira, 
y si ara un cor aymant — es la nova guspira, 

d'un nou incendi'ls cims s'abrandarànl 

"I Aquelles montanyes 
que tan altes son 
me privan de veure 
mos amors hont sonl„ 



Digitized by 



Google 



PRIMER ACCÈSSIT A LA FLOR NATURAL 



LA FILLA DEL CARMESÍ 



Petíteta. 



A En Joan Maragall. 



I 



Petiteta Than casada 
la filla del Carmesí; 
de tan petita qu*era 
no^s sab calsar ni vestí*. 
Han de bufarli les sopes 
y amorosirli'l coxí; 
la calsavan dotze dames, 
la vestían trentassís. 

II 

El Comte diu a sa mare: 
— Gentil muller m'heu triat, 
rossa com les ginesteres, 
dolsa com el sospirar; 
mes rheu triat petiteta 
que tota'm cab a la mà. 



Digitized by 



Google 



84 LA FILLA DEL C.ARMHSÍ 

Quan se lleva, vol rondalles; 
quan va al llit, Thaig de gronxar; 
si íixeca'ls ulls y no'm troba, 
se posa a plon\*y xisclar. 
Ab el Rey me'n aniria 
si*m volgués al seu costat. 
Dcxaré la Carmesina 
y veyàm si crexerà! 

íll 

El Comte un dia marxa\ a 
dematí bon dematí. 
Carmesina al despertarse: 
—cHont deu esse'l meu marit?— 
Va guaytant tota la cambra 
y fins guayta sota'l llit. 
De tant y tant que plorava, 
la mare del Comte diu: 
— El teu marit, Carmesina, 
al Rey ha anat a servir. 
—Si'l meu marit no tornava 
may més podria guarir. 
Aleshores us diria: 
ay mesquineta de mi! 
enterrèume sotaMs lliris 
que hi farà de bon dormir; 
despedíu les dotze dames, 
despcdiu les trentassís. 
ja no més una vegada 
m*hauràii de calsà'y vestir. - 

IV 

Carmesina petiteta 
quín'una se n*ha pensat! 
Ja se'n fa vestir de patge, 
ja se'n posa a en minar. 
Per ser tan alta com l'herba 
havia d'allargiVl bnis; 
els aucells baxant dels arbres 
li salta van al devant. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH CARNER 85 



Carmesina caminava 
y plora que ploraràs! 

V 

Carmesina peliteta 
arriba ai palau del Rey. 
Ja n'hi veya les Infantes 
qui corrían pels vergers, 
Claranina y Florisenda, 
Mafalta y Elisabeth, 
Alberis y Gudrïana, 
Rosablanca y Melisen. 

VI 



Quan veuen la Carmesina: 

— iD'hont arribas, patge ros?— 

—He vingut de llunyes terres 

al demunt d'un papalló. 

La qui'm vulgui de vosaltres 

me tindrà per seguidor; 

li duré'l coxí de seda, 

li duré'l ramell de flors. 

La qui'm sigui missenyora, 

com que soch tan xicarró, 

quan li digui una amoreta 

me podrà donà'un petó. — 

Toies elles la volían 

follejant y fent renou. 

VII 

Al sentí'aquella cridòria 
se n'hi anava'l senyor Rey: 
—iQuí es el patge que mes filles 
ha encisat en el verger? 
L'enganyà'en mitx de les roses 
es l'engany de la serpent. 
Si no fuig de ma presencia, 
moriria avuy mateix! — 
Carmesina tremolava 



Digitized by 



Google 



86 LA FILLA DEL CARMESÍ 

com les fulles pel mal temps, 
y tan petita com era 
encara ho semblava més. 

VIII 

— Senyor Rey de mars y terres, 
el més savi y el més richi 
so una trista casadeta, 
vaig cercant el meu marit! 
so de tots anomenada 
la filla del Carmesí; 
com que so tan petiteta 
no'm sé calsar ni vestir I 

IX 

Mon marit m'ha abandonada, 
massa xica m'ha trobat; 
ell digué qu'us serviria 
fins que jo sigues més gran. 
Si jo*m quedés petiteta 
no deuria tornar raayl 
Senyor Rey, fèume justicia 
contra aquesta malvestat. 
Jo so la dóna més xica 
y vos sou el Rey més alt! — 

X 

El bon Rey prou escoltava 

la filla del Carmesí; 

ab la cara encesa d'ira 

ja'n cridava al seu marit: 

— iPev què a la muller dexàreu 

tan suau y tan gentil? 

— Senyor Rej', es tan petita 

que no's sab calsfi'y vestir; 

han de contarli rondalles 

y gronxaria per dormir; 

han de bufarli Ics sopes 

y amorosirli'l coxí. 

— Comte meu, — diu Carmesina— 



Digitized by 



Google 



JüSKPH CARNER 87 

SO petita com un bri; 
mes no so la més xiqueta 
qu'encara hi h;\ algú més xich. 
iNo Tendevineu encara? 
íEs rinfant que porto al sí! — 
Per les mans se n'agafaren 
Carmesina y son marit 
y amorosos s^abscondían 
entremilx dels gessamins. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



SEGON ACCÈSSIT A LA FLOR NATURAL 



L'ETERN FEMENÍ 



Omnia mccum porto. 



INVOCACIÓ 



Oh Verge dels ulls blaus y rossa cabellera, 
la del somrís etern que vivifica'ls cors; 
oh Verge dels infants, dels nius y de les flors, 
més dolsa que la mel, més blanca que la cera: 

avuy en que per tot no més la forsa impera 
cayent tacats de fanch los venerables llors, 
avuy enque'ls vensuts als peus dels vencedors 
escupen lo verí d*una impotència fera; 

somriu plàcidament, oh virginal criatura, 
impòsa'l dols regnat del femení somrís 
que pacificals cors y esboyra la tristura, 

del femení somrís que*l mundanal estrèpit 
transforma en suau remor d*oreig de paradís, 
del femení somrís, salut del món decrèpit. 



Digitized by 



Google 



90 l'etern femení 



* 



Es hermosa com los somnis dels poetes, 
sobirana com lo riure dels infants... 
Quan travessa com les àgils aurenetes, 
asserena les mirades fulgurants. 

Es la nena, la mestressa de les nines. 
Sos ulls saltan joguinosos com cabrits, 
y examina condolguda les joguines 
qu'agonejan engrunades en sos dits. 

Es hermosa com los somnis dels poetes 
que brodaren les centúries ab ses mans... 
Quan travessa com les àgils aurenetes, 
isi'n desperta de murmuris llunyedansl 

* 

Indolentment la testa recolzada 
de Tarquimesa en lo daurat caj-rell, 
distreta esfulla esgroguehit ramell, 
pensant ab l'aymador, Tenamorada. 

Somniosa, passeja la mirada 
pels mobles en artístich desgavell, 
fixantla après en Tondulant sarrell 
del brodat cortinatge de Tentrada. 

Somriu a estones, tendrament desclosa, 
sa boca. Com del càlzer d'una rosa, 
de sos dos ulls brollan furtius dos plors, 

dos plors que per sa cara esblanquehida 

rodan fins la catifa atapahida 

que'l secret guarda dels novells amors. 






Pàlida verge qu'ab vesllums d'ensomni 
los ulls ferías com la bol va incerta, 
com un aucell hermosament poruga, 
com la ridorta, dèbil: 



Digitized by 



Google 



JAUME BOFILL Y MATAS 91 

avuy, tranquila com un Ilach diàfan, 
te perts al lluny d*un horitzó claríssim, 
com sobirana d'infinits reyalmes, 
per qui somriu la vida. 

Pàlida verge de perfils boyrosos, 
£qui t'ha vestit de tanta fortalesa 
sinó l'Amor que, al coronarte esposa, 
t'ha coronat regina? 






Era de noya una figura 
plena de gràcies virginals. 
Avuy aumenta sa hermosura 
ab les primícies maternals. 

Y ses íaccions estirgassades 
s'enrodonexen sobriament 
per son desitx il•luminades 
d'un vergonyós colorament. 

Reb sa bellesa femenina 
com un segell de magestat, 
com una màgica patina 
de venerable antiguitat. 

Es la bellesa de la dóna 
qu'en son altar de sofriment 
cenyeix l'esplèndida corona 
d'un eternal enaltiment. 

Ab fals somriure de bacant lasciva 
provoca Tatenció de la gentada. 
Es la reyna del món qu'al món captiva; 
es Tesclava del món, al món lligada. 

Com regalim entre ufanors de molsa, 
parla suau entre sos llavis passa, 
y es sa hermosura, espaventable y dolsa, 
brodat mantell de repugnant carcassa. 



Digitized by 



Google 



92 l'etern femení 

De son pit, com de font escorreguda, 
jamay la vida n'ha xuclat, sedenta. 
Es en la terra una Uevor perduda. 
Brilla en Tespay com una llum morenta 

* 

Pels claustres ennegrits, arxiu de cent velluries, 
com borralló de neu passa una monja blanca, 
com borralló de neu caygut de l'alta branca 
atravessant pausat les seculars boscuries. 

Esclatan allà al chor les místiques canturies 
rublertes del encís d'una rialla franca, 
prenyades de l'unció que llegendari tanca 
lo floralesch esprit de mitjevals centúries. 

La monja blanca ho sent y, extàtica, s'atura, 

tal volta assaborint fragments del himne angèlich, 

immòvil en la llum com pàlida escuiptura, 

oberts los ulls, mes sens l'esvarament ofèlich, 
^tota ella ab un encant que mentres li perdura 
l'envolta d'un sublim transfigurisme cèlich. 

Oh, la padrina venerable y bona, 
de rostre fi, miniaturat d'arrugues, 
de cabells blanchs, d'axarrahides galtes, 
d'esguart serè y humit com raig de lluna! 

Oh, la padrina eternament sentada 
en lo silló de consumida fusta, 
y ab una dolsa rialleta als llavis 
com d'un retaule gòtich la figura! 

Oh, la padrina venerable y bona, 
callada com d'un monument les runes, 
y, com les runes coronades d'eura, 
ingènua com la fas d'una llacuna! 



Digitized by 



Google 



TERCER ACCÉSIT A LA FLOR NATURAL 



VIATGE 



La tartana tresca 
carretera enllà; 
passant monts y prades, 
boscos y vinyats. 
El que menaMs matxos 
va tot ennyonyat; 
els qu'ab mi fan via 
van conversejant. 
Al devant la mare 
vaig ab el cap baix, 
ella'm mira sempre, 
jo vaig sospirant. 
iQue malalt me sento 
com més camí faigl... 
Cada nou paysatge 
quasi haig de plorar. 

La tartana tresca 
carretera enllà: 
sobre la pols blanca 



Digitized by 



Google 



94 VIATGE 

dos van caminant. 
Ell es fort )• jove 
porta una eyna al bras, 
un cistell de fruyta 
y catxutxa al cap. 
Ella es ben morena, 
va ab mocador blau; 
du una sanalleta 
y un goig al mirar. 
Lentament caminan, 
parlan animat. 
La tartana passa, 
no la veuen pas. 

La tartana tresca 
carretera enllà: 
la felís parella 
ja's queda endetràs, 
cap allà hont voldria 
jo també tornar, 
cap allà hont diríau 
qu'es el món més clar. 
La mareta'm parla: 
— <lNoy, que vas callat? — 
— dQue voleu qu'us diga? 
de que haig de parlar? - 
Estranyats me miran 
els que van xerrant; 
jo no sé'l que diuen, 
jo no'ls entench pas. 

La tartana tresca 

carretera enllà; 

lo cloquer del poble 

ja m'ha saludat. 

Ja veig les masies 

vora'ls alzinars 

ab sos baylets rossos 

de mirà*encantat. 

Ja passem per l'ombra 

dels primers casals; 

dones y quitxalla 



Digitized by 



Google 



JOAN LLONGUERAS 95 

surten pels portals. 

— Forasters qu'arriban. — 
— cHont deuran posar?— 

- Hi deuran fer dies, 
scmblan de ciutat. — 

La tartana tresca 
carretera enllà: 
— Es aquesta casa, 
ja podeu baxar. — 
Lo llind ^r traspasso, 
dono'l "Deu vos guart" 
I que la trobo xica 
pel meu gran penar! 
La gent prou son bona, 
jo soch lo malalt; 
no sé com m'hi volen 
sotaU seu teulat 
hont no hi hà anyoranses 
y es niu encalmat, 
hont, la feyna llesta, 
dormen plens de pau. 

La tartana tresca 
carretera enllà; 
la veig com s'allunya, 
la veig com se'n và. 
Demà a n'aquesta hora 
tornarà a passar; 
portarà gent nova 
(tal com m'ha portat) 
qu'aniràn fent via 
tot coiiversejant, 
y'l que mena'ls matxcs 
anirà ennyonyat 
passant monts y prades, 
boscos y vinyats. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



ENGLANTINA 

VIL — CISMA, de D. Miquel Ramon Ferrà. 
VIII. — L'AGULLOLA, de D. Anton Busquets y Punset. 
IX. - A POLÒNIA, de D, Oriol Martorell. 



«3 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMI DE LA ENGLANTINA Ü'OR 



CISMA 



Maran atha! 



Al fons del temple desolat 
crema la llàntia solitària, 
al fo;is del temple abandonat 
per l'esperit de la pregaria. 

Plens de foscura los altars, 
les naus s'estenen gegantines; 
tremola Tombra dels pilars 
y les arcades bisantines. 

L'angel de pau no dona'l bes 
vora'l portal del baptisteri: 
vaga sinistre y no comprès 
dins el recinte algun misteri. 

Es el misteri de dolor 
de la ruptura consumada 
qu'allà palpi ta ab tot l'horror 
d'una basílica execrada. 



Digitized by 



Google 



100 CISMA 

Avuy el cel més ha plorat 

qu'en tot el temps del gentilisme. 

Negra bandera de combat 

dins aqueix temple ha eslès cl cisma. 

Aquí prelats y demés gent 
venguts d'Ancira, de Nicea... 
Tota Tesglesia d'Orient 
s'es reunida en assamblea. 

Ple de sinistra magestat, 
ab més imperi qu'un monarca, 
com un arcàngel rebel•lat 
son front alsava'l Patriarca. 

Un cardenal allà s*hi veu 
ab la llatina investidura, 
y de Jesús clavat en creu 
los presidia la figura... 

Mes, prest tornantsen el llegat, 
en son altar un plech dexava... 
Dins aquell plech abandonat 
el llamp de Roma s'amagava. 

Cada esperit sentia'l pès 
d'aquell moment gran y terrible, 
cada semblant la lividès 
d'un makstar indefinible. 

Del Patriarca en la grogó' 
l'ombra ha passat sobre sa cara 
de la divina maldició 
qui se posava demunt l'ara... . 



Quan ne sortia ja la gent, 
apar que desde sos estatges 
los sermonassen gravement 
els sants de místiques imatges, 



Digitized by 



Google 



MIQUEL RAMON FERRA 101 

els sants de mudes espressions 
y de figures aplanades, . 
de que, en innúmeres legions, 
les parets totes son poblades. 

Ara per ells tot es un dol 
lo que la vista allà contempla, 
patrons qui plens de desconsol 
vetllar no poden ja aquell temple. 

Una buydor s'hi sent anit 
com may tan fonda s'hi sentia, 
que pera sempre n'es èxit 
TEsperit Sant qu'abans Tomplía. 

Y altre misteri allà glateix 
que fa més negra sa tristura, 
que d'horror l'ànima cubreix 
y la traspassa d'amargura, 

fent del altar abandonat 
pel Redemptor novell Calvari: 
ila contristada Magestat 
de Jesucrist dins el sagrari! 

...De sobte, exint d'algun reco, 
com un engendre de la fosca, 
apar estranya la visió 
d'una figura negra y tosca. 

Y passa un monjo lentament, 
la vista baxa y recelosa; 
mira'l llantió qui macilent 
lluyta ab ullada tremolosa 

ab l'ombra freda de la nit 
qui senyoreja la nau muda, 
y |ay! destrossat sent el seu pit 
per una lluyta parescuda... 

Y passa'l monjo misteriós, 
a la llum dèbil y sumorta 



Digitized by 



Google 



102 CISMA 

Ics naus travessa silenciós 
y se fa enfora vers la porta. 

El vent la tanca quan n'ha fuyt, 
retrona ab forsa la portada. 
y entra siulant pel temple buyt 
una fatídica halenada 

que de la cúpula als ciments 
fa estremordir totes ses obres: 
se trcncan vidres estridents, 
cauen per terra'ls canalobres. 

Del llantió desamparat 
Tangustiosa llum s'apura... 
Inunda'l temple separat 
una ona immensa de foscura. 



Digitized by 



Google 



PRIMER ACCÈSSIT A LA ENG'LANTINA 



L'AGULLOLA 



Alta muraUa 
d*un castell de titans es exa serra, 
rj. Verdaguer ) 



Tocant del Far la esquerpa serralada, 
al bell enfront Taltiu Portabarrada, 

qu'eslreba ab arrels fondes los cingles del voltant, 
sobta al vianant fantàstica aguUola, 
macissa aresta, esbalandrada y sola, 

columna formidable d'un temple de titans. 

Quan, traspassant los Pirineus asprosos 
ab llurs remats en orri, y ufanosos, 

los celtes invadiren exa guillera afrau, 
trobaren la ciclòpica peanya 
ab l'ídol qu'enrotllava gent estranya, 

lo fum dels sacrificis tacant tot lo cel blau. 

Com no'ls vinguífs de grat tal companyia, 
un jorn van escometre a Sobrevía 

al brau d'cn Girarroques bregant sota Rupit, 
per esbotzar un murallo deforme 
qu'aturava del Ter la empenta enorme... 

Quadrantshi'l cap de colla li parla axis, ardit: 



Digitized by 



Google 



104 l'agullola 

— Gegant forsut qu'ab sols una estrebada 

obrías la montanya calcinada 
per desaygar la Plana, del Pedraforca a Sau: 

esbúlla'l buch alliu hont s'hi axamena 

aquell estol qu'es del terrer gangrena,^ 
empèn3^el ab ta clava, y avall com una allau! — 

Sens respondre a tal prech, son front alsava, 

y ab sols un bot, lleuger s'encamallava, 
de cara al altar druida^ de Pruit a Coll Pandís; 

y enarvolant sa massa la estavella, 

al mitx partir la colossal llosella, 
mes queda'l piló altívol, sencer y oviradís. 

Ab el bocí de mall qu'encar li resta, 
descarrega de nou damunt la testa 

del pedregós monlícol, ab forsa de tità; 
mes, sols logra esberlar la tova closca, 
dexanthi, per senyal, marcada una osca, 

ferida esgarrifosa que'l mont feu tremolà'. 

No's don per çò, y al llit del Ter de valia; 

agafa un gros palet, tros de muralla 
qu*al riu entrebancava, y Tencastella al cim; 

après, d'un còdol gegantí valentse, 

l'entascona tossut a la osca immensa. 
Los cops qu'arreu donava s'oíegan al abim. 

Tot es en và; fins lo tascó's rebela; 

puix de bell cop s'enlayra fent estela, 
rosantli'l front, de cayre, hont hi senyala un trench; 

y petant per penyals y per tarteres, 

caygué aplanat al ras de les grederes 
del torren ta r que rega les terres del Avench. (1) 

Allavors lo tità, tremolant d'ira, 
a sota bras lo mach de pedra tira 
que peta ab terratrèmol al cayre d'un areny 



íl) Avuy encar pot víures aprop del poble de Tavertet, aquesta rocassa 
que'is celtes cscullircn pera altar de llur Deu. Es coneguda ab cl nom de: <(Dòl- 
men del Avench». 



Digitized by 



Google 



ANTON BUSQUETS Y PUNSET 105 

vora Sacalm, espavordint llopades 
que cassan nous racers, esperitades, 
pels rasos y cingleres del revellit Montseny. 

Com Talzinar que, llur brancada al moure, 

fulla y aglans a terra dexa ploure, 
al sotreg«nr les serres ans d^ajocarse'l sol, 

còrrech avall, seguint del Ter la via, 

pel Pasteral a Amer s'escabullía, 
com (osca nuvolada, lo primitiu estol. 

— Ja n'hi hà prou! No aterris les entenesl — 
li cridan els pastors del Pla d'Arenes, 

— Mercès! En exa terra ja hi estarem a plé. 

— Quedèushi, donchs, poblant ses encontrades; 
aquexcs valls us sian regalades — 

Y per marcarlos fites, s'enfila a Coll Nafré. 

A Tavertet una ciutat fundaren; 

cap al Far y Montdoys s'encastellaren 
els uns, mentres els altres marcavan llurs altars 

Solterra enllà, cap a Cladells y Esparra, 

voltant de pas Taltívola Gabarra 
fins a Carós poblada de boscos seculars. 



Al cor pregon de Taspra Guillería, 

com agulló que'ls núvols desafia, 
lo pern del altar druida s'aguanta encar potent; 

ni rhom, ni*l temps l'han de tirar a terra; 

sols Deu pot atuhir exa desferra, 
estreb que signa als segles volcànich continent. (1) 



(1) Los llochs ahont se retcrcix l'assunto de la present composici«^, els 
més alterosos de la Guillería. son extenses masses bassàltíques y'l sol rublert tot 
d'enormes blochs calcaris.— A'.rfe/A. 

• 4 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



SEGON ACCÈSSIT A LA ENGLANTINÀ 



A POLÒNIA 



Fls rius y les montanyes saltaran 
de goig per son triomf. 



iSalut, poble de màrtirs qu'eterniseu Tidea 
de llibertat y pàtria al cor dels vostres fills! 
No tingueu por que*s perdi lo foch sagrat de rassa, 
els vostres nets que nexin, tots lliures reviuran. 

Ab tu, té gran semblansa ma pàtria benaurada, 
puix també Catalonia passàM bateig de sanch; 
com tu n'es oprimida, com tu també es sagrada 
perquè com tu ma pàtria té fills que màrtirs son. 

Ni naltres ni vosaltres no hem mort encara, nó, 
vivim! ab vida plena; vivim! desarrollantnos; 
iviviml crexent y alsantnos pels ayres nit y dia, 
fins assolfel jorn lliure, fins trepitjar el cim. 

En jorns de mort y vida, son exes dos Nacions 
devant de Deu germanes. jUnímnos, donchs, en Uuyta! 
y axis a la vegada, juntant nostres penons, 
de mort ferim el monstre qu'avuy ens oprimeix. 



Digitized by 



Google 



108 A POLÒNIA 

Al dintre de pochs anys, axò farem!.... Polònia; 
per so al lluny ja aparexen clarors de matinada; 
per so per tot ressonan els crits de l'alegria 
pel poble que s'acosta al lloch de promissió. 

Tothom deu prepararse per rebre aqueix gran dia. 
iQue toquin les campanes y mengin tots els pobres! 
ique vinguin primaveres a omplirho lot de flors! 
ique vinguin! que s'atansa la llibertat dels pobles. 

iQue vinguin! que Deu s'alsa per fer justícia al món; 

la flayre d'alegria que d'exes terres surti 

ique pugi dret al trono del Deu que'ns ha creat; 

Ell, escriurà ab estrelles els noms d'aquests dos pobles. 

Y eternament la terra veurà en la nit serena 
brillar llurs noms gloriosos ab la claror del cel. 



Digitized by 



Google 



VIOLA 



X. — CORONES, de D. Joseph Carner, 

XI. — BABILONIA, del Rvnt, Mossèn Joseph Paradeda 

y Sala. 

XII. — RETAULE, de D, Joseph if.« Guasch. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMI DE LA VIOLA D OR Y D'ARGENT 



CORONES 



Oculi autem ejus sicut Jlamma 

ignis ET IN CAPITB EJUS DIADIíMA- 

TA MULTA, habens nomen scrip- 
tum, quod nemo nopit nisi ipse. 
Apoc, XlXf 12. 



Al Excm. y Tlm. Sr. Bisbe de Vich, Dr. D. J. Torras y Bages 
ESMERAGDES 

Els Patriarques. 

Ohj els dolsos Patriarques de barbes infinites 
qui prenen el somriure del lluny dels horitzons, 
y giran les mirades exemples de sospites 
y alsan la mà quan neva per heure borrallons! 

Reposan en el bàcul florit de benhauranses, 
sa veu es una brisa de pau que s'esvaheix; 
y'l plectre d'or del àngel que diu les mil lloances 
se'l passan y Taxecan y guaytan com Uuheix. 

Els cercles radiosos de perfeccions divines, 
rihent de goig, els prenen com celestials joguines 
y com infants els obren per veure què hi hà dins. 

Ells parlan en coloquis suaus y delectables, 
y al onejar sens fites dels càntichs perdurables 
u la llur falda gronxan els rossos querubins. 



Digitized by 



Google 



112 CORONES 



CARBONCLES 



Els Profetes. 



Oh, els solemnials Profetes de veu que fueteja 
y fa brollar sagnosos vapors en els festinsl 
travessan els misteris ab glavi que flameja, 
y tenen els ulls foscos de veure tan endins. 

Ells viuen en les cimes; la broma temptadora 
s'esquexa y fuig, si guayta sos ulls llampeguejà*; 
íilsan les mans assobre l'onada moridora, 
els duen ayguaMs núvols, 1< s àligues el pa. 

Y acatan sos presagis d'horror totes les coses: 
s^esfondran els imperis, cau Tídol entre roses 
al càntich dels Profetes, salvatge y resplendent. 

Llur veu té una amena,ssa que fa ajupir la testa; 

a les espatlles duen la nit y la tempesta 

y passan sobreMs pobles com l'udolar del vent. 



CRYSOLITES 

Els Apòstols. 

Oh, els benhaurats Apòstols de faç maravellada, 
com la planura ardenta solcats y emmorenits, 
guaytant tothora sense fadiga llur mirada, 
els peus petjant tothora camins axerrehitsl 

La boca els era closa, l'orella se'ls obria 
y un auba iluminava son esperit confós; 
sos ulls veyan estàtichs la Nova Lley, qu'exía 
gemada y perlejanta del pou misteriós. 

Un dubte devegades ò una foscó'els torbava, 
mes un esguart del Mestre les ànimes calmava; 
y anavan sense dirsho, quan Ell era dorment, 

a veurel de puntetes entre la nit obscura, 
y*ls pobres cors glatían d'amor y de pahura 
3''ls aspres dits tocavan la roba resplendent. 



Digitized by 



Google 



_j 



JOSEPH CARNER 113 

GRENATS 

Els Marires 

Oh, els Martres qui conjtemplan la volta enlluhernadora, 
ab els palmons aurífichs y en trionnfal concert, 
cantant pels llavis trèmols devant la nova aurora, 
cantant per les ferides queMs homes han obert! 

El poltres ja caygueren, les llanses y estenalles, 
y ells han volat pels ayres ab un immens clamor; 
tenen els ulls qu'espurnan del xoch de les batalles 
y son una riuida de sanch feta esplendor! 

Sobre la lluna impera Maria dolsa y clara 
ab tremolors de Verge y ab quietuts de Mare, 
poncella de fendreses y estel de castedats, 

y'ls Martres s'agenoUan cantant la lletania, 

y senten la dolcesa que baxa de Maria 

3' en un mar blau s'enfonzan llurs cossos cargola ts. 

DIAMANTS 

Les Verges. 

Les Verges son tan blanques que llur blancor tremola, 
Testel que llu en sos hàbits fa un sò de cascabell; 
llur veu es una clara cascada que rodola, 
llurs brassos son tan dolsos d*acariciar T Anyell. 

Jugant, fan les boyrines, els borrallons y'ls iris, 
y besan les colomes de candorosos vols, 
y's posan en garlandes y passan entreMs lliris 
dansant en Therba curta que solcan rierols. 

Y allà en la Prada eterna hi hà les mirades blanes; 
se sent ineslroncable murmuri de íontanes, 
claror d* argent travessa la calma del espay. 

La Prada çs infantívola, la Prada es riallera, 
y pura, d' un vert tendre, s'hi axeca una Pomera 
coberta de poncelles que no's desclouen, may! 

15 



Digitized by 



Google 



114 CORONES 



AZABETGES 



Oh, el trist rosari negre de Viudes endolades, 
les boques sanglotantes y*ls rostres abaluts, 
les galtes ploraneres, les veus apaybagades 
y les mirades febles vers horitzons perduts! 

Mes poch a pjch devenen calmades y pacierites, 
d*aroma les envolta la llarga soletat, 
y van silencioses y obscures com serventes, 
omplint la llàntia d'oli, y el cor de suavitat. 

Mentres cl vent allunya les cendres de les roses, 
terventes s agenollan demunt les fredes lloses 
y versen ignorades els bàlscms y'ls conhorts 

Sota la Creu romanen porugues y arrauliJes, 
mes en les nits obscures d'hivern, y gelebrides, 
s'eleva'l dols somriure del Crist dintre sos cors. 



AMETYSTES 



Les Viudes. 



Els Bisbes. 



Oh, els Bisbes qui caminan ab bàcol cargolat, 
la mitra d'or y pedres, la roba violada, 
son els qui benehexen ab una mà enguantada, 
son els qui alsant els brassos proclaman TUnitat! 

Llur veu es sana y forta com un clarí novell; 
les lletres acurullan d'uncions y sapiències, 
devallan de sos llavis cascades d'indulgències 
y en mitx de les tenebres fulgura son anell. 

Y ells qu'en els tronos seuen y en els coxins reposan, 
qu als Reys escomunican y a les Nacions s'imposan, 
per Talla Gerarquía voltats de resplendors, 

venen del fons dels segles serens y incommovibles 
y reman ab les crosses sobre les mars terribles 
y's van passant la barca dels Dotze Pescadors. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH CARNER 115 

CALCEDONIES 

Els Contcssors. 

En mitx de les tempestes que sobre'l món rodolan, 
els Confessors elevan ingènuus, a chor, 
la professo cl'antorxes ab flams que no tremolan, 
els càntichs que s'allunyan com una boyra d'or. 

Ells ab son pas adormen les ires de Tonada, 
ells tenen la paraula pietosa com la mà, 
ells versen els miracles com gfotes de rosada 
demunt la flor marcida del Cansament humd. 

Delmats per les batalles ab les visions impures, 
crostats per les misèries, cenyits de les tortures, 
son boxos simplicíssims en el desert immens. 

Mes ay, el bruyt dels homes s^exalta cada dia; 
la terra'ls fa anyoransa y el viure melangia; 
arriban com un'ala, se'n van com un incens. 

TOPACIS 

Els Doctors. 

Ressechs de les vigílies y esgroguehits de ciència, 
el Divinal Triangle sos ulls fa resplandí'; 
son la dolsor ses barbes, ses mans la transparència, 
sos llavis son exangües de tant parlà'en llatí. 

Son ells, els qui trobaren dintre la celda ombría 
el Bosch de Trascendencia, tancat als ulls externs, 
y encenen els Concilis y axafan l'Heretgia 
y s'alsan en l'Esglesia com faristols eterns. 

Son ells, els qu'entre'ls homes que turbulents s'agitaa 

concisos enrahonan y taciturns meditan, 

son ells, de veu qu'arriba com desde un món llunyà. 

Son el cant plà del orgue sobre la gent que crida; 

ses mans son arrugades de sapiguer la Vida, 

ses testes son tan blanques de l'Esprit Sant que hi và. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PRIMER ACCÈSSIT A LA VIOLA 



BABILONIA 



{Cécidit, cécidit Bébylon illt magna! 
Apocalipsis c. xit 



Els raigs del sol se fonen abans d'hora 
sola les bromes queU mal temps congria; 
y allà al fons Babilonia pecadora 
al peu dels ídols se revolca impía. 

L'ha vist el persa qu'ambíciós l'assetja, 
folgant en sos palaus bastits de cedre, 
que tenen tots com a superba petja 
el llom macís dels elefants de pedra. 

L'ha vist tirana, dominant la terra, 
vestint la porpra de les gents vensudes, 
fent sacrifici dels esclaus de guerra, 
vexant les tribus d'Israel vingudes. 

Al seu entorn, com ona movedissa, 
de Cyrus rey s'hi empeny la gent traydora, 
en Tampla vayna son coltell qu hi frissa, 
y en el buyrach la fletxa brunzidora. 



Digitized by 



Google 



118 BABILONIA 

Mes Babilonía s*ha sentit robusta, 

y ab brams de guerra al enemich provoca; ,| 

y avansa'l pit y la mirada augusta i 

del mur gegant per la més alta boca. * ^ 

j 

Cyrus aguanta sa íeresa muda. | 

La gran tirana, qu*en son bras refia, 
veyent del persa sa virior temuda, 
cercaU plaher en desfermada orgia. 

La nit s'esten.... ique misteriosa y bruna! 
sota Tembull d'espessa nuvolada 
rio s*obrità pel cel ni un clap de lluna 
que torbe*l goig de la ciutat malvada. 

La nit s'esten.... ique trista y silenciosa! 
entre'l brugit del poble que delira 
se sent la veu d'un cor que no reposa 
y'l psalmejar d'una arpa que suspira. 

Desgranant la planyenta melodia, 
al Deu de Jehovà la veu implora. 
lEs Israel qu'en Tesclavatge plora 
tot recordant la llibertat d'un dia! 



* 

! * 



Jove es el rey; en son palau acobla 
dins la gran sala de Torgía impura 
tots els guerrers de descendència noble, 
les dames totes de galan figura. 

Penjolls de rosa en esclatant florida 
omplen la sala de plascenta aroma; 
y a respirar el dols perfum convida 
l'ayre qu'engendran els ventalls de ploma. 

Del vi més dols les gerres d'or s'omplenan, 
vessa l'esouma en aromàtich rastre 
y a plè gosar les copes van y venen 
sobre les taules fines d'alabastre. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH PARADEDA Y SALA 119 

Entre l'esclat de folla embriaguesa 
polsan Tarpa tríades concubines, 
Uuhint, al bò de sa oriental bellesa, 
Tample collar de joyes coralines. 

Mes Baltasar, el re}', al deus invoca 
y alsa la copa y ab deliri esclama: 
— jQue tols abeuren la sedenta boca 
en el vàs d'or que Jehovà'ns reclamal — 

Al primer glop del llavi qu'hi reposa, 
l'esprit de Deu en el convit penetra 
y en l'ampla llenca de paret se posa 
y escriu tres mots de misteriosa lletra. 

— íAssí, els profetcsl—el gran rey mormola, 
qu'en jàs de ploma, tremolant, s'agita; 

mes a sos peus encara més tremola 
Taxàm de màgichs que*l palau habita. 

Sola s'aguanta Timponent figura 
de Daniel, que'ls signes interpreta: 
— Salut, oh rey; per vostra desventura, 
es Jeho\ à qui us parla pel profeta! 

"jT'he vist malvat en dominar als pobles; 
per xò he contat les hores de ta vida I 
iVull esborrar ton nom y'l dels teus nobles, 
vull ta corona en dos bocins partida !„ 

"iL'Euf rates tot no sents com s'abalansa? 
Pel riu axut ton cncmich s'apropa; 
iDéxala ja l'escumejanta copa, 
queMs goigs s'allunyan y la mort s'atansa !„— 

Calla'l profeta; de la sala impura 
cedeix la porta a la rogenca flama!.... 

— iCyrus, oh persa!— Baltasar murmura, 

— iCyrus, oh rey!— el gran profeta esclama! 






Digitized by 



Google 



120 BABILOXIA 

Esplèndit riu el despuntar del dia 
per Tampla volta asserenada y blava; 
y allà en el fons la dèbil llum espia 
palaus en runes de grandesa brava. 

Y enlre'l brugit de la mortal pahura 
qu'en la cayguda Babilonia impera, 
SC sent la veu d'un psalmejar que sura, 
com el sospir f rissos d'un cor qu*espera. 

La melodíi va crexent.... tot d^una, 
vibra en Iriomf la veu psalmcjadora! 
jCanta Ibrael, entre Testesa runa, 
del dia lliure la naxenta aurora! 



Digitized by 



Google 



SEGON ACCÈSSIT A LA VIOLA 



RETAULE 



Veig un retaule daurat 
sobre una vella arquimesa, 
Tadora una llàntia encesa 
com un cor incendiat. 

El retaule es un misteri, 
es tot un rastre de llum, 
es Tànima d' un perfum, 
l'armonía d'un saltèri. 

El retaule enquadrat d*or 
corona la mort d*un lliri, 
fa de tàlem al martiri 
d'una verge tota amor. 

Esparvers d'ungles sagnoses 
la traspassan d'odi plens... 
les Dagues se tornan roses, 
cada rosa un floch d'incens. 

Sota una pluja d'estrelles 
els àngels baxan cantant, 
la verge clou les parpelles 
y's coll-tors al seu devant. 



i6 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMIS EXTRAORDINARIS 

XUI. - ANIMES BLANQUES, de D, Joseph M.^ Folch 
y Torres, 

XIV. — DEU EN LA CLOTADA, de D. Joseph Maria 
Folch y Torres, 

XV. — JUP, de D. Joseph if.« Folch y Torres. 

VVI. — LA SELVA ANIMADA, de D, Gabriel Alomar. 

XVII. - HIVERNENCA, de D. Jaume NoveUas de Mo- 
lins, 

XVIII. — LA SOTANA VERMELLA, de D, Ernest So- 
ler de las Casas, 

XIX. - RECORTS, de D. Anton Busquets y Punset. 

XX. — LA OBRA DELS SIS DIES, de D. Llorens 
Ribé y Campins, 

XXI. — ESTIUEIG, de D. Joseph Carner, 

XXII. — CONTES Y ESTUDIS, de D. Ramon Surifíach 
y Senties. 

XXIII. - EL CALVARI D'UNA VIDA, OFEGANT EL 
RECORTjv REALITAT, de D, Joaquim Ros- 
selló y Roure, 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PREMI DE LA COPA 



ANIMES BLANQUES 



De la tcrrt. 



Les garberes hi eran afilerades de tart en tart, com mu- 
ralles defensives, dessobre la immensa esplanada d'aquells 
camps intermenablcs. 

El sol hi queya pesant y ensopidor, caldejant la terra res- 
seca y recremant els rostolls. 

....Una llevor d'escardot, ab ses ales plomissoles, volava 
a grans caygudes y sobtacles ascencions, rabejantsc en les 
lluhissors dels raigs de sol que omplínn aquell espay calitjós. 

Allà al lluny, al devallar del camp, una carreta a mitx 
omplir se ve^'a arran d'una garbera. Desde baix, un borde- 
gàs alsava les garbes ab la forca, y una figureta com una 
mossa les prenia a dalt, apariantles a cops de peu pera es- 
tampirles entre les altes baranes.— Y và la derrera!— cridà 
desde baix en Pepó, allargantla. 

La Joanoya estirà'ls brassos arreniangats de mànigues; 
s'estirà tant com pogué desde*! cim y la prengué en brassos, 
rihent alegroya.... 

Era'l seu mal el riure, y era tot l'indret d'axò el mal del 
bordegàs, que no se'l podia tenir de seriós. 

— Ets massa reposat itronxol— li deya ella sempre que'n 
Pepó la sermonejava. Y en Pepó callava y sofria, pobrissó; 



Digitized by 



Google 



126 AmUES BLANQUES 

sofria perquè la estimava en serio y no Thauría volguda tan 
esbogerrada. 

Ella's quedà a dalt entre les garbes, estiragassada de 
cara al sol, regalimant de suhor, roja de galtes y mostrant 
la pitrera oberta y df sfardada. 

En Pepó tussà'ls bous, que capcayguts aguantaran pa- 
cientment la calda . 

--Oo....up, và!— Y'ls bous arrencaren 30traquejant, fent 
cruxir a son pas els rostolls sèchs y punxants, fins a trobar 
el camí. 

La Joanoya's tirà'l mocador fins arran de nas y enjegà 
una canso, fresca com les seves rialles, que vibrà clara y 
destacada en el magestuós silenci de la plana. 

En Pepó brandà'l cap a dreta y esquerra y digué entre 
dents: 

— No'n sortirem d'aquesta mossa, nó! 

—Que deyas?— cridà ella desde dalt. 

—No rès^ vés fent. 

— iQue tampoch me dexas cantar? — 

La Joanoya s'havia assegut, y avansant son cos robust 
pel devant de la carreta, parlava ab en Pepó tota abocada. 

— No't dich tant!.... — va fer aquest, malhumorat. Y de- 
xani els bous encarrilats en el camí, posà un peu en la llansa, 
y d'un bot fou dalt ajudat de les mans d'ella. S'assegué al seu 
costat, y bona estona quedaren mirantse; ella ab la rialla 
apuntada als llavis, y ell tot sorrut y tristoy. 

—No fassis aquesta cara, Pepó, que m'espantas. Semblas 
una mala cosa. 

— Poch te dech espantar quan no fas cap cas de mi ni de 
lo que't predico. 

—Ganes de dir embusteríes, itronxo! iQne vols que t'ho 
torni a dir que no n'hi hà d'altre per mi que'l meu Pepó? 

— Lo que jo í;o/r/a^ Joanoya, es que no fossis d'aquesta 
manera.... 

La Joanoya acotà'l cap. Ja's sentia'l sermó al demunt, y 
en tenia pena; no pas perquè se'n enfadés mica, però si perquè 
ja s'ho sabia de cor tot lo qu'en Pepó li diria; y lo que més 
mal li feya, era que, donantli la rahó, perquè la tenia, no 
podia, per més voluntat que hi posés, íerho com era del gust 
d'ell. Que s'hi havia de fer! ella era axis, tenia la sanch que 
tenia, y axò ningú ho esmena, com ningú esmenaria'ls em- 
murriaments del bordegàs. Certament que no hi havia re- 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 127 

mey. La Joanoya havia quedat sense pares, de criatura; els 
amos del Mas la prengueren y\s crià ab els mossos y minyo- 
nes que*s passavan-la vida entre gresca y gatzara. Mentres 
qu'en Pepó havia passat totes les penes del món pera man- 
tenir a la sev^a velleta, y aquestes Thavían tornat tan reposat 
y seriós. Era bò com el pà, y ab un cor com d*anyell, emperò 
may se'l veya riure ni pendre part tampoch en les coses dels 
altres mossos y mosses del Mas. 

En Pepó n*era dels més nous del Mas. Quan, malgrat tots 
els seus afanys perdé la mare, s'accentuà més la seva melan- 
gia, y esdevingué en son cor una tristor incurable.... jDeu 
del Cel! Quins dies més terribles passà'l pobre Pepó al tro- 
barse ab la llar buyda, de retorn del jornal, y quina desespe- 
ransa li havia entrat al pobrich, que s'enflaquía, s*enflaquia 
a morir! 

Per camí del senyor Rector trobà en cl Mas la llar que 
cercava, y de poch en poch s'asserenà aquell esperit tan sç- 
tragat per les coses de la vida. 

Era cap a les acaballes del hivern que hi trobà sopluig en 
el Mas. Vàlgali'l ser cumplidor, que axis se feu estimar tot- 
seguit de tothom, y era cosa de veure com uns altres s*afa- 
nyavan en distreurel de les cabòries que'l portavan tan en- 
sopit; mes si la calma retornava poch a poch, la seva natu- 
ralesa no la hi mudava ningú. 

S'adobà bona cosa sí, puix tot just comensà a esclarirse 
el cel de boyres d'hivern y a remoures per la terra Talenada 
del bon temps, en Pepó's sentí forsa més aliviat, no's feya 
ni de molt tan Tesquerp com abans. 

A n'ell mateix li semblà que fins llavors no havia vist en- 
cara aquells rostres f ranchs y apacibles dels seus companys; y 
si be axò sols li semblava, estava en cambi ben cert de que 
aquella mossa que hi havia allí en el reco de la cuyna, tota 
arraulida y abrigada, no la havían vista may sos ulls. i Pobre 
Joanoya! Sortia llavors d^una malaltia de les que matan y 
era aquell el primer dia que baxava a la cuyna d'ensà de dos 
mesos llarchs. El seu rostre era encara pàlit y de color tren- 
cada, ses mans esgroguehides y raquíiiques y la seva mi- 
rada Uuhía encara ab Uuhissors de febre. 

En Pepó se la mirà bella estona: 

— Potser que sigui la qu'estava malalta? — preguntà en 
Pepó al seu company de més à la vora. 

— Ella matexa, la pobrica;— digué Taltre compassivament. 



Digitized by 



Google 



128 Animes blangues 

En Pepó lornà a abocarhi la mirada. 

— iFúmarai ^Què deurà trobar en Pepó a la Joanoya que 
poch se decideix pas a trèureli'ls ulls del demunt?— 

Pas ho sabia ell el per què de tan goytàrsela, cmprò sí 
que sabia que donava bò de miraria y que no*s trobava la 
hora de trèuren els ulls. Aquella carona de santeta, aquells 
cabells rinxolats que sobrexían rebechs per dessota del mo- 
cador de plechs que'ls empresonava, y aquells ulls, isobre- 
tot aquells ulls! de tan dols mirar y de tan mfstich cayent, 
com se'n enduyan el cor del benaventurat Pepó! 

Era la noya feta aposta pera ell: tota temerosa, tota des- 
mcnjada, tota dolsa y quietona, ben diferenla de totes les 
altres mosses de pngès. No'n parlà a ningú en Pepò d'aques- 
tes coses qu* ell se'n pensava de la Joano^^a, que d^haverne 
parlat prou li haurian dit plà be que la Joanoya poch era axis 
sinó tot al revés: Abans de la malaltia ni era temerosa, ni 
desmenjada, ni gens quietona, sinó qu'era'l beliuguet del 
Mas. y una rodasoques y una busca rahons, de bona lley per 
xò, qu'ella sola omplia tot el Mas de gatzara y d*alegría.. 
Be prou s'hi conexía en el casal qu'ella estava malalta, tan 
trist y ensopit de dos mesos ensà... Mes en Pepó rès ne sabia 
y li agradà com la conegué, y del mateix modo que la cone- 
gué va creures qu'era y havia estat sempre. 

Y desde llavors que li semblà a n'en Pepó que tomava a 
la vida, que 'n comensava una de nova. Li íugí com per en- 
cant aquell defalliment de dintre, aquell emmurriament cons- 
tant, pera revifarse tot d'una ab la empenta avassalladora de 
un amor gran y profon qu*esclatava en el seu cor vivifi- 
cantli, com si esdevingués una resurrecció d'ell dintre d'ell 
mateix. 

Llavors era de veure'l cambi qu'esdevenia en el modo 
d'esser d'en Pepó. Tenir en que pensar, sentirse dintre seu 
aquells esperonaments , aquelles frisances consoladores y 
aquell esbargiment d'esperanses que li feyen veure '1 cel més 
clar y la terra més ample y atractivola; íruhir aquell goig 
Íntim, emperò gran, de pensar que vivia dessota'l matex sos- 
tre d'ella; que alenava'l mateix ayre, era per ell goig dels 
goigs y felicitat ni pressentida. 

Y tot axò ell ho sentia sense explicarsho, sense desgra- 
narho; ho sentia tot confós y barrejat com una inondació de 
sentiments desconeguts qu'esdevingués dintre seu de sobte. 

Ab les matexes ànsies que'ls demés companys esperavan 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 129 

la festa, esperava ell les hores que's trobava ab la Joanoya... 
iPobrissona! iQuína pena més dolsa que sentia en Pepó al 
vèurela devallar fadigosament les escales, agafada al passa- 
mà ab ses maneles descarnades! 

Assegut desde l'era que formava barri enfront del casal, 
la ve^'a tot just apuntava son peuet el primer grahó, y ja 
al endevinar el seu trepitx, sentia córrer per dintre seu una 
esgarrifansa inexplicable de goig )' de tendresa que crexía, 
crexía a mida qu'ella s^atansava cap a l'era pera pèndrehi 
el sol benfactor que devia tornarli las forses que la remale- 
hida malaltia li havia arrebassat... 

Y axis havian passat molts dies, aprop un del altre, sen- 
tint créxer abdós un mateix sentiment dintre seu que no go- 
sa van a comunicarsel per lo mateix que conexian de quina 
faysó era, fins que un^día en Pepó fent un va-y-tot comensà: 

— Sembla com si avuy haguessis baxat les escales més 
seguides... com si les cames se t*enfortissen més y fins com 
si fessis ja més cara de bona. — 

La Joanoya somrigué dolsament, y animada un bon xich 
tant per les paraules d*elj, com perquè en veritat se sentia 
forsa més valenta, li respongué: 

-—També m'ho sembla a mi;— y reprenent tot seguit lo 
seu posat -de convalescenta, se plegà de brassos dessota de 
aquell sol esplendent que ruxava Tera de claror y escalío- 
reta. 

Feya estona que no's deyan rès quan la Joanoya, com si 
fos resum de sos pensaments de tota la estona de callar, 
tornà: 

—Y't va be, Pepó, al Mas?— 

El cor d'en Pepó's sentí tot esponjat: ella era la que 
rhavia anomenat pel seu mateix nom... íY que dols el trobà 
aquell "Pepó" pronunciat ab la veu fina y esprimatxada, en- 
cara, d'ella. 

—Molt rebé que'm va, Joanoya. Y molt millor m'aniria 
si tothom hi estigués bò de salut;— feu recalcantho y mirant- 
seia tendrament. • 

— Que potser ho dius per mi? 

—Pas n'hi hà d'altre de malalt... 

— Poch te deu fer de laYneva malaltia.— 

En Pepó se la quedà mirant. 

cQue poch me deu fer?— barbotejà sense saber com do- 
nar forma a totes les idees que se li apinyavan al cervell, — 

«7 



Digitized by 



Google 



130 Animes elaxques 

tQue poch me deu fer? íFúmara y refúmara!— Y no sortí de 
aquí. Per dintre ja s*ho explicava be prou ell, lo què li feya 
vèurela malalta; be prou sabia la pena que'n sentia y el de- 
silx de véurela bona que Tomplía a tot ell... iCom nó, si en 
posantse bona no s'hi pensaria pas gens y li engaltaría la co- 
sa, aquella cosa que instintivament ell sabia qu'era de lley 
dirli en aquestos cassos; que li semblava havia d'esser remey 
per les ànsies que sentia y curull de felicitat pel seu cor jo- 
venàs que li bullia entre neguits y ilusions, totes d'una mena 
desconegudas per ell, emperò pressentides dintre del tot de 
la seva ànima... 

- iQue poch me deu fer, Joanoya? Pas ho diguis més 
axò... Pas ho diguis més... Joanoya! 

— No t*enfadis, per axò... 

—Si no m'enfado; emperò no es pas Jo que dius de que no 
em fa rès. Molt me fa, perquè es cosa que no es de lley, ni de 
bon home'l no sentirne greu de la malaltia d*un altre... axò 
es lo cert; y encara es més cert que't digui que jo espero la 
teva salut com tu mateixa, y que ja voldria qu'estiguessas 
bona, perquè... jo'm sé'l perquè... 

— No's pot dir ara?— feu ella sentintse pessigollar la tafa- 
neria. 

- No es cosa de dir a malalts... vethaqui! — 

La Joanoya no era pas cluca y veya la cosa arran dels 
llavis d'ell quan encara ell se creya lenirho ben endintre 

— ^Qu'es una mala cosa, donchs?— feu ella. 

—...Pas ho sé si es bona ò mala. Axò es cosa de tu. Com 
tu la fassis serà una cosa ò l'altra. 

— M'ho fas gruar massa també .. 

— Cúyta a posarte bona, donchs. Fins llavors poch te di- 
ré rès. Es cosa de dir ben serè y de pensarshi abans; no pas 
jo que be prou la hi pensada y ja'm sé que per mi no ha de 
quedar... emperò en lo que fa de tu, pot ser que no ho vegis 
axis y llavors... llavors... — En Pepó's sentí tan amargat de 
pensar qu'ella pogués no vèureho axis, que se li feu un nus 
a la gorja y no pogué acabar. 

—Me diguesses el què, ja ho veurías ara si li veig ò nó 
com tu dius; — feu ella ingènuament. 

— Mira... si hagués d'esser qu^ nó... poch t'ho diria may, 
may del may més... 

— Y si fos que si...? 

— Que còm?— En Pepó sentías tot nou y trabat: les coses 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 131 

qu'ell se tenia pensades pera dir, no li sortían y axò qu'ara 
era Thora, ara, ara mateix sens esperar a que's posés bona 
del tot. Be prou que ho ve3^a ell qu'ara era Thora... 

—Si fos que sí... si fos que sí ja t'ho diria ara mateix. 

— Donchs que sí, que sí, — feu ella rihent deliciosament. 

En Pepó *s sentia cremar de galtes. 

— Donchs^ vuy dirte qu'es cosa de tu, y de jo... Y que jo, 
sabs, es un dir, te voldria, axis, com qui diu, que ja estessis 
bona pera dirtho com m*ho hi pensat, qu'es com dirte que de 
ensà de tu, com si jo rès hagués vist may en el món que tant 
me fes pensar. — 

La Joanoya ab la mirada plena de llum se'l goytava. Ve- 
gentlo dubtar temerós, ab els llavis barbotejant y*ls ulls en 
terra jab quina empenta l'haurfa ajudat a sortirsen! Aque- 
lles paraules trencades que sortían del mateix cor d'ell, sentia 
càureles ella dintre del seu com un pausat degotall de mel 
dessobre uns llavis... 

—Vuy dirte qtfara es cosa teva; tu me diràs si jo he fet 
mal fet y si tu hi bens be y si veninthi be.. ♦ 

— Que sí, que si; - tornà la Joanoya rihent de tot cor. 

— £Es de veritat? -encara hn ell dubtant. 

La Joanoya no feu més que mirarsel y llavors sí, qu'ell 
sentintse com confortat per aquella mirada plena de respos- 
tes, se destrabà y atantsantshi li contà tot, tot lo que havia 
pensat ab ella, com la vegé y's sentí tot nou y cambiat, com 
havia sofert de pensar qu'ella pogués no estimarlo... axò, es- 
timarlo... í Ab quin sotrach a n'el cor anà acompanyat el mot 
d'"estimar„ el primer cop de dirlo! 



La Joanoya s'anava adobant y l'alegria retornava al Mas. 
Mes a mida que la Joanoya prenia f orses y's posava bona, 
esdevenia en ella un cambi que no era cambi perquè sempre 
havia estat axis, emperò que per en Pepó era ben nou y im- 
pensat. Com si la malaltia hagués estat l'hivern, arribava la 
salut com una primavera boja, robusta y esplendenta, plena 
de rialles y d'enjogasaments qu'en Pepó no sabia entendre 
com podia esclatar en la matexa terra qu'ell havia vist abans 
tan dolsament tristoya y reposada. Tant poch ho sabia en- 



Digitized by 



Google 



132 Animes blanquEvS 

tendre que's sentí ferit en dintre de tot del seu cor quan se 
ataleyà del cambí d^ella. 

La oosi fou a baix a les hortes. 

Cap a la dreta del casal, devallant la rampa que conduhía 
a baix, hi havia*! bassot replè que gemava les ufanoses fexes 
del hort. 

Aquest s'extenía dessota mateix lluhínt els conreus plens 
de salut y frescos qu'enamoravan. 

Queya la tarde quan en Pepó tornava de vila ab la mula 
negra, després d'haver complert totes Ics comandes del amo; 
y al passar pel camí alt que porta al Mas, desde quin s'afi- 
gura tota la extensió de les fexes, se li escaygué pensarse 
que potser era la Joanoya aquell puntet bellugadís que's re- 
movia per entre les gegantes mongeteres. 

A mida que anava atansàntsehi, parava més compte, y 
com més n*hi parava, més s'hi entossudia en que ella era. No 
fora cosa del altre món que fos ella: f orses cops hi havian 
anat abdós a engegar Taygua y a obrir els reguerots... Mes 
lo que tetiía que veure eran la mena de corredisses qu'ella 
feya y aquella figureta d'home que la empaytava, tan aviat 
com ne fugia escomès per ella. 

— iVolsthi jugar que sí que ho es la Joanoya! —anava di- 
hentse ell. Y quan més aprop y a tret de bona vista hi fou, 
el cor li sotragà. "Sí, si, era ella, ab exi Sento, el mosso hor- 
tolà, que juga van a la esbogerrada.„ Ella li tirava rochs y 
fugia tot seguit y ell los hi tornava fentlos petar arran ma- 
teix dels peus d'ella... Y tots dos reyan com a bogets. 

Allí, dalt de la rampa, muntat dalt de la fornida mula's 
quedà en Pepó afligit y esverat de veure'l que veya, de veure 
a la seva Joanoya ab aquelles maneres que tan poch feyan 
pel tarannà d'ell. 

Y ells, sens adonarse del pobre Pepó, seguían cada cop 
més animats les corredisses y les empaytades, fins qu'en 
Sento, potser recordantse de que la feyna no's feya tota 
sola, s'arribà al bassot y'n tregué la estaca engegant l'aygua. 
Ella li corregué al derrera y xipollejant, sense cap compte 
en mullarse, posà les seves mans fent casoleta en el mateix 
raig de l'aygua; y en tenintles plenes les abocà sobtadament 
dessobre en Sento tot esclatant ab una riallada que, ab tot y 
arribar esmortuhida a les orelles den Pepó li semblà que lo 
axordava per dintre. En Sento no's quedà pas curt; s'abocà 
al bassot y espolsant Targua ab ses manasses grolleres, om- 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 133 

plía de sortidors el vestit de la Joanoya. Llavors fou quan 
en Sento s'ataleyà den Pepó que 'Is goytava. Tregué indecís 
les mans de Taygua tot sorprès y confós, sens ni probar de 
posarse a sopluig de la guerra d'aygua que li feya ella apro- 
fitantse de la treva que li dexava. 

—jGòytalI -cridà en Sento signant a n*en Pepó. 

La Joanoya quedà confosa de moment, mes revevintse 
tot seguit, corregué tota alegroyacom si rès hagués fet, cap 
en Pepó. 

— Ja ets arribat?— li cridà tot ananthi. 

En Pepó se la goytà, tot seriós, sense respondre. 

—Què tens, Pepó?— li digué atalayantse del seu posat.— 
iQixe no't trobas be? — 

En Pepó passejà la seva mirada condolguda pel vestit 
d'elk. 

Ella també's mirà, y avergonyintse de veures tota rega- 
limant aygua, baxàls ulls, y sens dir altra cosa, se'n anà 
dret al Mas a cambiarse. 

En Sento s^havía escorregut cap a les fexes, y anava 
obrint els reguerots inondats, parant compte en quedar d'es- 
quena al lloch ahont en Pepó era. 

Quan en Pepó arribà al Mas, Tamo s'esglayà de veurel, 
de tan traspostat com anava. 

— Què t'ha passat, Pepó?— li digué al veurel. 

— No pas rès.... 

— Te dich que una cosa ò altra t'haurà succehit. 
— No, no res.... 

Y tant Tamo bregà per saberho, tant s'entossudí en que 
li havia passat cosa dolenta, qu'en Pepó, pera que no's cre- 
gués qu'era cosa major, li contà tot: — Poch me pensava que 
la Joanoya fos axis! — acabà tot contristat. 

L'amo no'n feu cap cabal de lo que tan agoxat lo tenia a 
n'ell. — "Que la Joanoya sempre havia estat axis y quemellor 
que fos com era.„ Eran coses ben bones de dir, emperò l'amo 
s'hi trobés com ell s'hi trobava.... ifúmara! Estímatela san- 
teta y com cal, y que't surti un dimoni d'axalabrada. Vésten 
tu a vila, y mentres te pensis qu'ella t'estarà anyorant tota 
pansida, y mentres tu t'amanexes a donarli la gran alegria 
de tornada, tròbatela ximplejant ab el més beneyt dels* mos- 
sos com si tu ni al món fossis.... ifúmaral Vès si no es cosa . 
de posarshi com m'hi poso!.... — 

Desd'aquell dia en Pepó no's sentí ni de molt tan ditxós 



Digitized by 



Google 



134 Animes blanques 

com abans. La Joanoya no era per ell la raatexa; com més 
anava, més esbogerrada's posava y menys se la podia tenir 
quieta.... Si fins a n'ell li buscava bronquina pera ferlo bo- 
gejar! 

Y es ben cert que la pobrissona no ho feya pas ab gota 
de malícia. Ben al indret d'axò, ella se sabia la pena que li 
feya de no poder ésser com en Pepó li deya: que calia que's 
reposés y fos la matexa de quan la conegué; mes ella ab tot 
y probar dVsmenarse, no podia ferho com era del gust d'ell» 
ni cambiarse com, per no veurel sofrir, hauria estat sa vo- 
luntat. Com més ditxosa*s sentia de tenirlo de promès, més 
sentia córrer aquells dimoniets per dintre seu que la feyan 
brincar y bogejar. 

Axis estavan quan vingué l'estiu y comensaren les feynes 
del segar. 

jLo que sofri en Pepó ab la vinguda dels segadors, no té 
fi ni compte! 

Gent alegre y jove, portavan rondallayre y cobler, y 
feyan cada gatzara que la Joanoya hi perdia'l seny. 

Derrera d'una nit d'aquestes, en Pepó experimentà un 
sentiment nou y més dolorós que cap d'altre dels que havia 
tingut. 

La Joanoya havia fet de les seves, y en Pepó, per mor 
dels forasters de la colla, s'aguantava sofrint, sense badar 
boca. Emperò temerós de dexar fer al neguit queU rosegava, 
s'escorregué y se'n anà a dormir. Mes no dormi pas. Les 
idees dansant en son cervell li'n privaren fins a ser a ben 
entrada la nit. 

Desgranant aquelles idees, se senti possehit de tota la rahó 
contra de les que l'amo li donava pera ferli entendre que la 
Joanoya no tenia d'esmenarse per rès, sinó qu'era ell que 
tenia'l geni com ningú. 

— I Vès qui ho aguantaria! fúmara! Qu'ella sia bogeta y 
axalabrada, es clar que rès tindria que veure, emperò que 
fassi y desfassi bromejant sense solta ab un y ab altre, com 
si jo no fos rès y com si'ls altres tot ho fossin... axò ja es cosa 
de pensarshi. Y per aqui s'adonà de que'l que la Joanoya fos 
axalabrada no era la cosa que li feya'l mal, sinó que lo que'l 
tenia neguitós y fins enutjat, era'l qu'ella fes la xirinola ab 
altres homenots y que'ls homenots, sobre tot els forasters, li 
seguissin la gresca. Llavors entengué que lo qu'ell sentia era 
més que rès, una gelosia inexplicable en ell que fins llavors 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 135 

sempre havia estat ben segur de qu^ella l'estimava més que 
a tot. Sospesà aquest resultant y per aquí li entrà'l dubte de 
si en veritat ell era estimat ab la matexa forsa qu'estimava;" 
y per aquí, sense resoldre rès, embotintseU cervell de dub- 
tes y cabòries, se feu un garbuix que sols acabà al venirli lo 
ensopiment que a mena de sòn li entrà quan el dia comensava 
a ficarse per les desballestades finestres... 

Al llevarse, en contes d'aclarírseli les idees, les tenia en- 
cara més nuades y confoses. 

Àl devallar la e-scala, *s topà ab la Joanoya y sentí re- 
mòureseli la sanch. Els ulls se li enrogiren y barbotejant les 
paraules més que dihentles, respongué axis al bon dia que 
ella li donà: 

— Joanoya... m'he passat tota la nit pensant coses de molt 
pes... y encara que sia fermantme la llengua perquè no les 
digui, les diré mal que pesi a tots els diables!— 

La Joanoya, esgroguehida y tremolosa, '1 dexà dir. 

— Vuy dirte que jo pas hi estimat may a la Joanoya boja; 
jo he estimat no més que a l'altra. Axis vuy dirte que Taltra 
pas ets tu... y en no essent tu, ja pots seguir fent de les te- 
ves ab.aquells mal-carats de la colla... — Y ab aquestes pa- 
raules ho donava tot per dit y ja anava a marxar, quan la 
Joanoya, abrassàntseli a les cames, se dexà anar en un mar 
de llàgrimes qu*entendrían a les pedres. El cor d'en Pepó, que 
no era pas de pedra, se donà tot seguit. La sermonejà de nou. 
Ella li prometé esmena y tot quedà tranquil... fins a tornarhi. 

Y no trigà gayre en tornarhi. El primer dia de batre, en 
Pepó se la trobà fentse ab en Sento a qui donaria més toms 
per Tera seguint el trot de les eugues.— En Pepó 's desespe- 
rava. Darrera d'un sermó d'ell, feya bondat tot un dia, em- 
però si la ocasió hi era, com per encant oblidava totes les prè- 
diques y no hi havia qui pogués tenirla. 

L'ensendemà d'aquest dia fou el que abdós sortiren ab la 
carreta cap els camps, pera fer camins de garbes d'allí a la 
era per la batuda del dia. Y axis los havem trobat al co- 
mens, ab la carreta curullada y ab la Joanoya disposada a 
escoltar un altre sermó, que fou llarch perquè'ls, camps se 
trobavan bon tros lluny del casal y'ls bous no duyan 
pressa. 

Com sempre, li prometé esmenarse y ho prometé de tot 
cor tan per lo qu'ella ho desitjava com perquè semblava que 
aquell sermó seria'l derrer. Ben clar ho havia dit en Pepó; 



Digitized by 



Google 



136 Animes blanques 

"Pach te diré ja rès més. Si no fas pera esmenarte, no pensis 
més ab mi ni ab que't perdoni. „ 

Arribaren a Tera. En Pepó saltà pera fer lloch per les 
garbes. La Joanoya també ana^fa a baxar, emperò al punt de 
posar el peu cap a la barana, se li acudí que pel dret hi fora 
més aviat, y axis ho feu: s'adressà demunt de les garbes y 
prengué ayre pera llensarse en el tou de boll arreconat. 

En Sento li endevinà la intenció y ab tota la bona volun- 
tat per por de que's malmetés al caure, corregué a tomaria 
entre sos brassos fornits... Y en ells caygué la Joanoya en- 
tre les riallades de tothom. 

— iTronxo! iFer què havías de tomarme? iTe creus que 
no soch bona jo sola?... — li cridà tota enrogida de coratge, 
al mateix temps que pervenjansa li allargava un cop-de-puny 
a l'esquena. 

En Sento s'hi tornà, y altre cop comensà la baralla, pe- 
gant y fugint, empaytantse seguits dels altres mossos que 
aprofita van la xarinola, mentres en Pepó en un cap de Tera 
s'ho goytava ab el cor esbocinat y 'Is ulls espurnejants a punt 
de vessar. 



* 
* * 



Passavan els dies y la cosa no s'adobava. No hi valían els 
bons oficis dels companys del Mas, ni tampoch els del amo 
que s*hi posà pera acabar ab aquell ensopiment qu'esdevin- 
gué en el casal d'ensà de la renyina dels dos promesos. 

Llavors sí que la Joanoya no era la matexa. Sempre per 
recons, lluny de tothom, ab els ulls vidriats de plorar y'l ca- 
parró abans tan esparvillat, ara tot caygut que trencava'l cor. 

L'amo emprengué a n'en Pepó. 

—lY donchs, quan seran las paus? 

—Pas ho sé. 

—Poch la devías estimar, Pepó, que per tan migrada cosa 
l'has dexada. — 

En Pepó s'afinava quan axò sentia.* 

— Nó, mon amo. No es pas axò que diheu. Jo'm sé les 
que passo de fer lo que faig y les engunies que tinch si algun 
cop me trobo ab ella a soles... 

— Donses au, enllesteix; y si riu y bogeja, que rigui y que 
bogegi, que més val axò que no vèurela malhumorada y ab 
cara de prunes agres. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH V TORRES 137 

— Axò dich jo, mon amo. Però no pot ésser, no pot ésser 
de cap de les maneres. Tornarà a les matexes^ y vos se hi 
trobesseu ab que vos fes la garagara a tots com una xim- 
pleta... 

Eilsí fossa com ara es, no tan pansida emperò, y no'm fa- 
ria pas pregar, mon amo, que f orses més ganes ne tinch jo 
que pas vos... axò vos dich! Però*m fa por, me fa por de que 
tornem a ser hi...— 

Y d'aquí no se'l treya. La por, aouesta por de tornar 
a vèuressela fent cabriols y bogejant, lo tenia ferm en se- 
guir com seguia. 

Era ben cert que tothom ne sentia malestar en el Mas y 
que tols haurian volgut que s'arrangés la cosa, emperò en 
Pepó no s*hi llensava. En lo que fa per ella, la pobrica, no 
volia altra cosa, ni may havia sofert més que llavors al veu- 
re sofrir al seu Pepó; y més que per rès, de pensar qu'ella 
se*n tenia la culpa de qu'ell se hi posés tan llastimós de veu- 
re... jAb quina empenta hauria corregut cap a n*ell a de- 
manarli perdó y promètreli esmena, per mica que hagués vist 
en els ulls d'en Pepó espay pera córrerhi! Mes en Pepó pas- 
sava, passava per son costat com si ningú passés, ab els ulls 
encotorits sense volguerhi entendre rès d'axò. 

Tant ne sofria la pobre Joanoya, que's passà tota ima nit 
en blanch pensant la manera d'acabar aquell martiri. 

D'^smenarse, ella ja ho probaría, emperò ni'n tenia totes 
les coníianses, ni trobava manera de dirho a n'en Pepó de 
tants cops que li havia ja dit sense ésser bona cumplidora y 
ab tantes promeses com li havia fet d'esmenarse. jVolguerla 
ell aytal com era, ben probat s*ho tenia de que nó; y viure 
com vivían, vegentse sense parlarse, passantse a tocar y fer 
com si tal cosa, ni era viure ni respirar... |0h, còm hi sofria 
la Joanoya fentse aquestes rahons! jCòm se sentia brollar 
les llàgrimes al compendre lo costarut de la situació! 

Axis pensant sense clucar ull d'en tota la nit, li entrà 
aquella febre d'abnegació ab que les ànimes blanques solu- 
cionan els més enverinats conflictes. — Si, sí; ella era la cul- 
pable, donchs ella hi posaria'l remey. 

Esperà a romiarsho de dia y se'l passà tot refermantse 
ab les seves idees d'arreglo, y ja tenia tota la cosa amanida 
pera posaria en obra aprofitant el dia del Aplech del Remey, 
quan l'amo li parlà de que calia que s'adobés la cosa Li 
aconsellà que fos bona minyona y que's reposés de geni. 

I» 



Digitized by 



Google 



138 Animes blanques 

Ella feu que sf , que si, que ja s'ho tenia tot arranjat y que tot 
acabaria en pau y quietut... 

Y vingué la festa, L'Aplech del Remey tan esperat per 
mosses y joves. 

Poch debia esperarho en Pepó, quan se'n anà de dret a 
Tamo en essent la vigília, demanantli que'l fes franch d'anar 
al Remey. 

— No podria venirhi mon amo; no podria venirhi perquè... 
jo me'l sé'l perquè... 

—No sias vcdellf No més te falta ara que't dexis gua- 
nyar de la marròmia,— li respongué l'amo. 

—Es que m'hi posaré malalt allà al Remey! 

— Pas sé'l perquè... Bons ayres hi fan. 

—Es qu'ella farà xarinola, y ballarà, y jo no ho puch veu- 
re axò! 

— Deu t'ajudi Pepò. Emperò axò no es contra lley,ni que 
balli, ni que bromegi, perque'l dia per ço es, y si axis ho fà 
serà per molt ben fet. jTambé ets d'una faysó ben estranya 
tu!— 

En Pepó acotà'l cap, emperò's quedà. A punt de clarejar 
el Mas quedà tot buyt y silenciós. Tots eran al Remey, menys 
la vella de les feynes y la Joanoya que demanà que passes- 
sin avant, qu'ella ja venia. L'amo la dexà fer, perquè se la 
pensà. Per axò estava tan content y garlayre l'amo. 

En Pepó'ls ajudà a apariar els coves, y tot just los vegé 
marxar se trobà tot neguitós en el Mas, de pensar qu'esta- 
van tan sols ab la Joanoya que íeynejava per dalt. 

Axis, donchs, sorti, y se'n anà cap a l'alzina vella, la més 
grossa de tot lo pla, que s'esqueya a tret de fona del Mas, y 
allí quedà bona estona sense pensar en rès, com un entontit, 
mirant fixament allà al lluny, ahont els camps se perden con- 
fonentse ab la ralla del blau cel. 

Tan bona estona hi passà, que al desensopirse's trobà ab 
que'l sol ja era ben alt y la terra tota desperta. 

— Quin'hora serà ja!— feu al donarsen compte. 

Y tot de sobte's senti'l cor inundat d'una amargor inex- 
plicable:— Potser la Joanoya ja era al Aplech. Potser qu'es- 
tigués ja ballant y bogejant, distreta de penes com ella solia 
quan li entravan els arruxaments, mentres quell romania 
alli trist y ensopit, pensant no més que ab ella, ab la seva 
Joanoya, que malgrat tot, era la seva dèria constant. 

Feni se aquestes reflexions y omplintse'l cap de suposan- 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 139 

ses y de dubtes, espargia la seva mirada per aquell pla inter- 
minable, tot ple de sol y de quietut. Desde Talzina vella's 
distingia ben be'l Mas y totes les terres que menava, exteses 
y ajassades com fent festa també, cayent cap al torrent pér 
una banda y enfilantse cap a les comes baxes per Taltra, en 
quin mateix llom s'hi esqueyaU repartiment de propietat. Es- 
tiragassat com estava dessota Tarbre, botà de sobte al veure 
sortir a la Joanoya del Mas. 

— Sí qu'es ellal -'s cridà per dintre. 

Y la vegé com sortia, com passava l'era y com obria'l 
forrellat de la banda de baix. 

Com si estigués balb de cor, l'anà seguint ab la mirada 
sense atinar en moures de la positura en que'l dexà*l pri- 
mer esglay. 

La vegé tornar a tancar el forrellat de part de íòra, apa- 
riarse'l farsellàs que portava sota axella y empendre'l camí 
com qui va a vila. 

— Ahont anirà?... — Y com si de sobte li entrés una mala 
idea, se commogué tot ell, la cara se li estiragassà esgrogue- 
hida y'l pit li botà desaforadament. 

— Fúmara! Y si se'n anés per no tornar?— 

Y gambejant com un esperitat, arrencà matolls avall fins 
al Mas, ab l'ànima sospesa y'l cor a bocins. 

Entrà de dret cap a la cuyna ahont la vella hi estava fey- 
nejant. 

— Ahont va la Joanoya?,- preguntà espahordint a la ve- 
lla ab el seu posat. 

—La Joanoya? Pas ho sé. Jo la feya al Remey. 

—No l'heu vista sortir ara? 

— Que nó;— torna la vella vegent visions. 

En Pepó no volgué saber rès més. Arrencà a córrer camí 
avall, pantejantli'l pit y ab una angoxa mortal en l'ànima. 

La Joanoya havia fet ja forsa camí y no's veya en tota la 
llargada de la carretera; havia ja tombat el torrent, y'ibosch 
de les alzines feya nosa als ulls d'en Pepó pera vèurela. Lla- 
vors s'afanyà encara més fins a ser al mateix tombant, des- 
d'ahont vegé'l puntet allà al lluny, y encara perque'l moca- 
dor vermell del cap reflectia'l sol y feya de bon veure. 

En Pepó's senti tot aliviat de vèurela, emperò sens parar 
esment ab el segament de cames, apretà encara més fins te- 
nir la a cent passos. 

—Joanoya!— cridà ab totes ses forses. 



Digitized by 



Google 



l-W Animbs blanques 

La Joaooja seguia avant sense girarse com sí ni la cri- 
dessin. 

— Joanoja! — tornà ab mes forsa encara, y també com si 
rès, la veu se li perdia en Tamplada d*aqueli espay orejat 
sense un ressò que li cuUís per caritat. 

A la fi, botent com un follet, se plantà al bell costat d^ella 
en quatre gambades. 

Ab la gorja ennuegada pel plor, probà d'anomenaria al 
serhi, y sols sortí un rogall de sa boca. Llavors la pren- 
gué pel bras y's plantà ai seu devant, astorat, pantejant 
violentment, afanyat no més en tancarli'l camí que la Joa- 
noya ja no probava de fer, d'esglayada que quedà al tro- 
varsel. 

En Pepó li clavàMs ulls al demunt, mudant de visatge a 
cada instant, cercant en son cervell la cosa per dir, una cosa 
que ho digués tot al hora, y no més ne sortí que aquesta pre- 
gunta: 

— Ahont vas, Joanoya?— Y Taccent ab que la digué era 
tota una barreja de dol y d'esglay, de pesar y d'esperansa 
de no pèrdrela, donchs no Thavía pas dexada del bras. 

Ella acotàU cap y no badà boca. Tenia'ls ulls fits en terra 
com si allí hi hagués cosa que la interessés molt y no's deci- 
dís a treuren els ulls. 

— ;Te dích que ahont vas? — tornà en Pepó. 

La Joanoya plorava. El seu pit robust y sà botava ab for- 
sa entre sanglots y sospirs. 

En veritat la Joanoya feya pena. 

— ;No m'ho diràs?— Tornà en Pepò sentintse encomanat 
del desconsol d'ella. 

La Joanoya provà de alsar el cap. Se'l goytà ab una mi- 
rada inexplicable y ab la veu feble y trencada li digué: 

— Me'n vaig a vila... — Y's dexà anar altre cop en llàgri- 
mes. 

—Què! A vila... axis ab el farcell... {Que hi vas per 
sempre, Joanoya, a vila? 

—Sí...— feu entre plors. 

— Perquè hi vas, Joanoya? què t'he fet? Perquè'm vols 
dexar?— Y les preguntes exían de la boca del angoxat Pe- 
pó, empaytantse unes ab altres, a borbolls, com si no li que- 
dés prou temps pera diries. 

— Per tu, Pepó! No vull ferte més sofrir, ni vuy morirme 
jo de vèurethi. No vuy que per mi t'estiguis de coses... ni 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A fOLCH Y TORRES 141 

vuy donar mües hores al Mas;— anava fent ella vensut ja'l 
rogall. 

—Dígas, dígas— li feya ell. 

— No'm vols com soch y jo no he pogut ser altra cosa; be 
prou m'hi he mirat y no he pogut sortirne. Y en no poguent 
ésser com tu vols, que més me calia fer, Pepó? 

M'hi he peusat forsa y a la Verge li he demanat que'm 
dongués pit pera ferho; Ella me n'ha donat 3' axò vol dir 
que he fet be. Tu estaràs tranquil de no veurem y jo... jo no 
tindré la pena de veuret passar a la meva vora y ni mirar- 
me... com si jo fos una mala dóna. 

— Nó, nó, Joanoya, nó, nó!— gemega va ell sense cap pera 
dir rès. Hauria volgut morirse: tant sofria y tantes coses li 
passa van al hora pel cap y pel cor y fins per la sanch, que 
li punxava, li punxava com si fossin escorpins que li fessen la 
lley per lo que havia fet sofrir a la seva Joanoya. 

— Nó! no te'n vagis;—li cridà ab tota l'ànima. Y com si 
Tesfors de cridarho Thagués entontit, se quedà clavat com 
un rocb, ab la mirada desviada y resseca, ab lluhissors de 
bogeria y les mans closes y encrespades. 

La Joanoya, esglayada d'aquell posat, l'esparvillà sotra- 
quejantlo. 

—Pepó! - cridà— Pepó! 

Y en vegent que no responia, s'hi llensà al démimt com 
volguentlo tornar a la rahó, abrassantlo fortament, fins que 
senti remoure'l seu cap en el mateix pit d*ella. 

Al tornar a sentir, en Pepó's recordà de sobte de que la 
Joanoya se'n anava. 

La engrapà pel bras y miràntsela fixament, abocant la 
ànima pels ulls, li digué: 

—Poch debias estimar me, Joanoya, que'm dexessis tan de 
sobte!— 

Ella, ben decidida ja, sense trobar què respondre, se'l 
goytà ab una mirada tan plena de coses, tan tendre y tan in- 
gènua y veritat, qu*en Pepó'n sentí un sotrach a dintre que'l 
dexondí del tot. 

— íTe quedaràs. Veritat, Joanoya? 

— Si, si, Pepó;— feu ella ben decidida. 

Ell Pepó sentí un frisament y un afany com may havia sen- 
tit, com si tota la sanch li botés per dintre a grans borboUs, 
ab sotrachs desacompassats, com si s'enderroqués quelcom 
a dintre seu que s'escampava per tot son cos inondantli de 



Digitized by 



Google 



142 Animes bi^nqugs 

un benestar inexplicable, com si fins llavors hagués estat la 
nit y esdevingués una aubada resplandenta y serena, plena 
de llum y d*alegría a esclarir aquelles tenebres. 

jNo ho sabia pas en Pepó lo qu'esdevenía en ell en aquells 
instantsl 

No ho sabia pas, ni sapigué com va ésser que's trobés ab 
la Joanoya entreUs brassos, somrihenta y ditxosa omplintlo 
de moxaynes ab els ulls y ab aquell somris d'àngel... 

Arribaren al Mas. Dexaren el farcellàs y brincant com 
cadellets feren cap al Remey. 

Allí arribat•en al punt que's feya la primera sardana, y 
sense com và ni com vé, agafats de les mans trencaren el 
rotllo y s'hi posaren reflectint felicitat. 

De per tot arreu de la redona'n sortiren exclamacions de 
goig; de goig y de sorpresa al hora, donchs era*l primer cop 
queUs del Mas veyan a n'en Pepó pendre part en festes y 
ballades. 



Digitized by 



Google 



PRIMER ACCÈSSIT AL PREMI DE LA COPA 



DEU EN LA CLOTADA 



A ca*n Pau laberner cada nit s'hi entafuraven els mate- 
xos. Aquell casalot fosch y mitx enrunat tenia més atractius 
per*aquells homes que la llar de casa; y es queaca*n Pau s*hi 
respirava una atmosfera estranj'a qu^embotornavaU cervell 
donant paraules als més esquer^)sy idees als més totxos. Allí 
dintre la vida semblava esdevenir més superior y enlayrada 
que al defora... Sempre es quelcom més un home assegut de- 
vant d'una taula, per miseriosa que sia, que ajupit a la terra 
rebeca y axerrahida. 

Y no'ra parleu de la terra de La dotada; més rebeca que 
cap al cop de càvech y tossuda en produhir com poques! Sols 
a copia de suhors y angunies logravan aquells pobres terras- 
sans arrencarne lo més menester pera no dexarse atansar 
la misèria que tan enamorada estava d'aquell clot miserable. 

A ca'n Pau taberner, si l'alegria no hi era, no hi havían 
tampoch penes. Darrera de cada alsada de porró, les idees 
grans venían, y aquells pobres pagesos sentian créxer la llur 
personalitat, créxer y axamplarse talment com si en tot lo 
dia y a soles no haguessen estat més que bèsties de treball 
y'ls vingués el ser homes en acabant la tasca arrasfrada. 



Digitized by 



Google 



144 DEU EN LA CLOTADA 

En Jan ho havia fet veure als demés, y tots hi estavan, 
en que la vida que duyan de dies era un esclavatge injust y 
de fóra lley. Tant hi estavan» que d'ensà que aquesta revela- 
ció s'arrapà en el cervell d'aquells homes, s'hauria dit que 
feyan la vida més de mala-gana y la feyna'ls hi venia més a 
remà, com si en ells se complis en sa plenitut el càstich de 
Deu al home primer. 

Axis ho digué en Sidro, creyent dir cosa de pensador:— 
També ho feu massa fort Deu!— £Què dius de Deu?— sortien 
Jan ab els ulls llampegants y dexant sobtadament el porró 
demunt de la taula llardosa — iQue dius de Deu?— tornà axu- 
gantse ab els dit grollers la gota. que se li escorria barba 
avall. 

En Sidro, mitx acocolit, respongué mansamenl: 

— Ja sabs com pènsoch jo. 

— Dòs te tórnoch a dir que si hi ha Deu o no n'hi hà, pas 
es cosa de discutirse. Les idees dels homes son prou clares... 
Jo't diré que si n'hi hà, pas l'has vist tu, ni jo, ni'l matex 
rector; y't diré que si no n'hi hà... està ben vist que nó. Es 
al dir, que tot axò son enganya-/o/////s y papa-dineru y di- 
vertiment de dones... 

—Oh, be. Tu hotensaviatdit;— tornà en Sidro.— Lla vores 
£quí'm diràs que ha fet la qüestió del viure y del morir? Be es 
cosa de pensar quea n'el dintre hi tindrem qualque cosaque's 
mou y's para en cuantra del voler d'un? Y si es axis que li 
tenim, pas l'has vista tu, ni jo, ni l'has feta tu tampoch; em- 
però essenthi, £quí l'haurà felra, dOs? 

—Axò ja es un altre parlar que jo no l'hi diré axò ni allò, 
emperò't consti que n'hi han que t'ho explican tan rebé com 
si ho haguessin vist y't diuen qu'es cosa del natural de cada 
hu.- 

Axís per .iquest cayent eran les qüestions de cada nit. En 
Jan, l'home de les idees noves, comensà ell el primer en riu- 
res d'anar a missa, en fer xacota de tot y acabà per negar a 
Deu, més que per rès, per la evolució natural en la cerca de 
afirmacions que sorprenguessen als companys per lo atrevi- 
des, que per lo demés cap rancúnia portava a ningú, ni al 
mateix rector tampoch, puix fins consentia en que'l seu noy, 
en Lluiset, anés ben sovint a la rectoria ab sa mare a fer 
presentalla al sant vellet que la comandava, de lo mellor del 
hort d*en Jan. Y es que'l seu rector, era, al dir d'ell» una es- 
cepció: tenia una cabellera tan blanca y uns ulls tan dolsos y 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 145 

pobrichs y feya tan de be a n'el poble, que a n'en Jan li in- 
fundía un respecte fondíssim y una gran veneració. 

— iSi tots fossin com ell. . .1 - exclamava en Jan, molt 
sovint. 

Però entre poch y massa... 



* * 



—Tot lo que vulguis, Cisca,— respongué en Jan a la seva 
dóna un vespre en acabant de sopar.— No diràs que jo t'hagi 
may etnprivat de fer lo que tu be creguesses. No diràs que 
jo hagi ensenyat al noy les idees que'ls anys y la experiència 
m'han fet apendre. Y no ho hi fet perquè no'm diguesses que 
te Tesgarriava; emperò ara ja es cosa de dir prou, y prou he 
dit desd'ara. — 

La Cisca se*l escoltà sens badar boca. El conexía y creya 
que a la fC\ tombaria, y per axò girà cua sens respondreu. 

En Jan, sense ni adonarsen, seguí: 

— Coy y recoy! Axò ja passa de midal El noy capellà! En 
Lluís capellà!— anava repetint en Jan probant d'excitarse pe- 
ra axis enfadarse de valent com era de lley en un home de 
les seves idees. 

Allò de que arribaria un moment en que's veuria al seu 
noy, al seu Lluiset ab vesla llarga y barret de teula, li feya 
apuntar la suhor al front y Tamargor als llavis... iQué dirian 
a ca'n Pau taberner ! 

Axò no podia succehir. Ell s'hi oposaria ab fermesa y veu- 
rem qui guanyarà. 

Desd'aquestes s'emprengué al noy pel seu compte. 

— D'aqui en endevant, rès d'anar a estudi; rès d'anar ab 
ta mare. Vindràs ab mi al hort y alli t'esplicaràn lo que cos- 
ta un boci de pà. 

En Lluiset hi assenti sense badar boca, y de bon grat se 
dexà ensinistrar ab les feynes del hort. El fill d'en Jan era 
de bon creure. Aquell noyet esprimatxat, d'ulls dolsos y ma- 
nyachs, tenia la forsa de voluntat d'un home y l'arrelada 
convicció de que després de Deu es el pare'l primer y de que 
calia creurel y fer lo que fos del voler d'ell sense deturarse 
en discutir si era ben ò mal volgut. Axis, tan felis se troba- 
va en Lluís treballant al hort, com anant a estudi, com no 
fent una cosa ni un'altra mentres fos obehir al pare... 

»9 



Digitized by 



Google 



146 DEU EN LA CLOTA D A 

De bon matí arriba van al hort; prenia Teyna y sense fer- 
sho dir se posava a la tasca tan afanyós com podia. 

—Llàstima de xicot que no sia més fornií!— se feya en Jan 
mirantsel de cua d'utl. 

Y se'n planyia més perquè aquella feble constitució sem- 
blava apoyar Tidea de que'l noy tenia de tirar per capellà. 
En bona fè, semblava un santet; era com un Sant Lluis que 
tenian a casa en el capsal del llit: prim, fi de rostre, ulls de 
vergonyós... 

No podia mirarsel en Jan à n'el seu noy. D'ensà que la 
Cisca li parlà de ferlo anar a ciutat pera empendrels estudis, 
tenia un modo tot nou de mirarsel. A la mellor, se liesqueya 
que ja anava vestit de capellà, y quan axò succehia fins en 
rhort mateix, ab tot y vèurescl cavant com un jornaler, se 
li aparexia com si anés tot negre, ab la teula endarrera y la 
sotana arremangada; cavant y treballant pera purgar els pe- 
cats del seu pare, d'ell, d'en Jan... 

Per altra part, la resignació ab quel noy se prenia la co- 
sa y 1 posat de sens-esma ab que complia les feynes més car- 
regoses, a dir veritat, trencava*! cor de pare d'en Jan. 

— Ell fossa un desvergonyit y no m cregués, llavoras sí 
que li faria la lley!— se repetíasovinten Jan;— emperò ara, po- 
bricb, ab aquesta paciència que de tot diu que si... n'hi hà pe- 
ra desarmar al més armat. — 

Si en Jan hagués sabut de que li venia al seu noy el fer 
les coses com feya; si ell ho hagués sabut d'ahont havia apre- 
sa aquella resignació y aquella paciència, a ben segur que 
se n hauria escruxit 

Si en Jan hagués vist a n'el seu Lluis escoltant al senyor 
rector quan les tardes del diumenge explicava la sagrada 
Passió del Fill de Deu! Si en Jan hagués vist els visatges de 
horror ab que'l seu noy seguia pas a pas la Santa caminata 
esplicada ab la rústega senzillesa del bon vellet, y com les llà- 
grimes se li escorrían y'l cor se li sotragava al ser a lligar a 
Jesús en la fatidica columna, y com tancava Is ulls horroritzat 
al sentir (perquè en Lluis els senlía en el seu cor) els cops 
crudels dels flagells al fiblar damunt de les tendres espatlles 
del Redemptor dels homes! 

iOh, oh; si en Jan ho hagués vist tot axò, quines ense- 
nyanses n'hauria tret...! 

Y sabent en Lluis lo que havia sofert Jesús pera saWar 
als homes y redimirlos ccom podia esscr que trobés sacrifici 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 147 

en obehir al seu pare fias en les feynes més arrastrades del 
hort. 

I Les que Jesús hi passà al hort... Oh i aquelles sí qu'eran 
angunies I 






Passavan els dies y ni en Jan cedia a les instigacions de 
la seva dóna, ni en Lluís donava mostres de fadiga ni de re- 
belió. Més aviat, quan son pare, fentli preguntes de toca-son, 
s'empenyava en socavar els íntims pensaments d'aquella cria- 
tura, se trobava ab que'l noy no tenia quexa per ell, ni cap 
ganes tampoch de cambiar de vida. 

— Emperò £no*t plauria més dexar la terra, com ta mare 
vol, y dexarnos a tots... — afegia ab la veu commoguda— pera 
anar a ciutat a fer estudis?— li preguntava a voltes en Jan ab 
segones intencions. 

—Com vos volgueu, pare,— responia en Lluís. 

— Pas te dich que ho vulgui ò nó. Ben al indret, jo voldria 
saber no més qu'es lo que't plau ò lo que nò't plau. 

— Lo que vos volgueu... — tornava'l noy. 

Certament aquell xicot desarmava. En Jan avesat a trac- 
tar ab la Cisca que may li deya si de rès, no sabia com com- 
pòndresseles devant d'aquella obediència cega y d'aquell res- 
pecte à la seva voluntat. 

Tant l'arribà a lligar aquell posat de bon minyó del seu 
Lluís, y tant Panguniejava aquell "com vos volgueu, pare," 
que dintre de tot d ell en Jan hauria volgut que de cop el seu 
noy s'hagués revingut y se li hagués encarat com un home 
tot dientli axó ó allò ab fermesa y convenciment. Oh, si. Axis 
els homes s'entenen, y si nó. una feta de desvergonyit com 
aquesta sembla que infundeix alè pera plantar un bon revés 
al fill desobedient, ò be s'escau a dirli molt seriosament: — 
Deu te fassi bo y càmpatela!— Llavors sembla que un pare 
ha de quedar molt descarregat de responsabilitats y no ha de 
sofrir lo que ara en Jan sofria al veure com el noy sacrificava 
les llurs inclinacions, sense quexarse ni badar boca tan sols. 

Però axò no era cosa d'esperar d'un noy com el Lluís. Axis 
hocreya també en Jan y més de dos cops y de tres havia tin- 
gut intents de córrer capa casa y dir a la dóna: — Té: fésne lo 
que'n vulgues d'aquesta criatura!— però'l deturava'l pensar 



Digitized by 



Google 



143 DEU EN LA CLOTADA 

ab els companys de ca'n Pau, taberner... iCom li hanrfan Ict 
la riota! 

Oh, si no fos axò de ca'n Pau, a ben segur que'l xicot no 
tomaria pas més al hort, ni en Jan tindria de vèuressel més 
ab aquell posat, fent la feyna seguida sense defallir ni fadi- 
garse... ala, ala, com si complís una promet ensa. 

Aquesta indecisió d'en Jan acabava quan la Cisca li sortia 
a parlar de la cosa. Llavores per punt, per amor propi de 
mascle, per lo que fos, se sentia enfortit altre cop ab la reso- 
lució de que'l noy seria hortolà y rès més que bortolà. Més 
que més, el noy ja semblava avenirshi y no's quexava, lo que 
vol dir que tot axò de ferlo ser capellà eran enredos del rec- 
tor y beneyteries de la seva dóna. 

— Es clar que 1 noy no se't queixarà, si es la matexa pasta 
d'i•gnus!— li feya ella. 

— iQue nó y que nó! — acabava en Jan ab to reganyós, tot 
pensant ab els seus amichs de taberna y ab lo molt que s'bau- 
rían maravellat de veurel tan ferm y tan inflexible, ells que'l 
qui més qui menys tenían de callar quan la de casa obria la 
boca. 

Lo que no havia fet may en Jan ni abans ni ara, era par- 
lar a n'el seu noy de les seves idees avansades. Axò no ho ha- 
via fet may ni sentia cap temptació de ferho ara que potser 
hauria estat un'arma pera fer decidir al noy a dexar les fal- 
leres de la sotana. 

Perquè encara qu'en Lluís no'n digués rès, prou que bo 
veya'l seu parc que'l noy no era fet pera ésser hortolà y que 
les seves veritables inclinacions se decantavan cap al Semi- 
nari. Prou que ho veya en Jan que'l seu fill les duya ben cla- 
vades al cap y a dintre seu aquestes altres idees tandiferen- 
tes de les que '*la experiència y'ls anys li havian ensenyat a 
n'ell", però per axò mateix no hauria ni sabut com comensar 
pera desferli les conviccions y clavarli entre cap y coli aque- 
lles afirmacions atrevides que dexavanespalmats als concur- 
rents de ca'n Pau taberner. iQuin esferehiment li hauria vin- 
gut al seu fiUó esprimatxat si hagués sentit al seu pare afir- 
mar que Deu no existia! 

Oh, nó; axò no eran coses de dir a una criatura com aque- 
lla...! 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 149 

La Cisca havia perdut les esperanses de convèncer y de 
guanyar la voluntat del seu home. Era tossut com ell sol y a 
ben segur que no hi valdrían crits ni moxaynes.— jQue nó y 
que uól— Quan en Jan les emprenia per aquests indrets ningú 
el decantava ni*l feya tòrcer de camí. Per la Cisca, la treta 
era perduda y no li caldria més remçy que aconsolarse de 
veures al seu rey fet un pallús hortolà després d'haversel 
somniat sacerdot. 

Axis ho havia contat al senyor Rector, y aquest no la tra- 
gué pas d*angunies. Tot lo més que faria seria probar de gi- 
rar a n en Jan ab bones paraules y si axis no*n sortia... ala- 
bat siaU Senyor! 

S esqueya ser vigílies de tardor quan el sant vellet se dis- 
posà a empendres a n*en Jan pel seu compte. Estava aquest 
al mateix portal de sa casa assegut a terra esclofoUant fa- 
soles, ab una cenalla entre cames y ab en Lluis enfront aju- 
dantlo en la feyna, quan el senyor Rector se planià al seu 
devant. 

— De te guart, Jan. — 

En Jan s'esferehi. La seua dóna Thavia amenassat molts 
cops ab que faria venir al rector, y al Vèuressel al devant se 
la pensà. El senyor Rector devia venir a pèndreli'l noy. Pro- 
bà de reposarse y s^amani a ser home, a encararse ab el rec- 
tor, a dirli tot lo que convingués, lo que may en Jan hauria 
volgut tenir de dirli. Sí, li diria tot, tot, menys amollar. Oh, 
axò si que no ho lograrían per molt que fessin. jCom ho con- 
taria després a ca*n Pau taberner!— Ni'l senyor Rector hi ha 
pogut rèsl— els hi diria. Y tots quedarian parats y admirats. 

Axis, quan el bon vellet comensà, en Jan no més tenia 
que una dèria. Enoara'l Rector no li sortiria ab el sermó, ell 
ja li tindria engaltada la resposta: "A casa sols hi mano jo y 
ningú més!..." Però'l Rector anava parlant de tot ab la seva 
veu agradosa plena de bondat y dolcesa; de tot menys de la 
cosa quVn Jan esperava. Parlà de que encara li calia visitar 
tres malalts: en Joan Feliu, que ja comensava a anar per be; 
el noy de la Campanera, que tenia un òs fóra de llochd'ensà 
de la cayguda, y la Tona de ca'l baster, qu'era tot'una llaga 
que feya fredat... Després parlà del consol que's dona als 
malalts visitantlos y per aqui s'exlengué ab les moltes mane- 
res que hi hà de fer be al prohisme. 

En Jan se'l escoltava captivat. Era una escepció aquell 
vellet... Tots fossin com ell! 



Digitized by 



Google 



150 DEU EX LA CLOTADA 

Però tot Bx*> no li privava pas d estir amanit pera con- 
testirli q-im lí sortís a pirlar de lo del noy. E-^perava d'an 
moni'-ilt al a'tre que 'a co-»i viijujs. eni:»eròM senyor Rector 
vi »íri pirl ir df tit, de i«t menys de lo d-1 noy. Y tant fon 
axis, q lei Jin arribi a espe^ansir qie'l Rector no dnya pa 
les ii'en 'i «ns q•i'ell haví i sup>5at al veurel arribar. Llavors 
se resrolià més repDsat y sense des:onfianses. animantse la 
conversa entre ells com si tal cosa y com si fossin els mellors 
amichs qu'enel m '»:i hi hi^'iessin. Tai cnnSiJ.iment pjrljren, 
qn'en Jan no s'adDnà de com hivía sortit la conversa de lo 
del noy. m's donà compte de com fou que'l Rector ne parlés y 
ell en Jan no hi trobés que dir, ni sabis com comensir lo que 
pensat se tenia pera quin el cas arribés. Dirías que ho feu 
per art d'encantament y que's trobà al mitx de la conversa 
sens haverhi entrat tan sdIs. Recordava no més en Jan qtie 
havia seatit com el Rector li deya paraules d^lses y atractí- 
voles que s entenían com si ell ja hi vingués be ab queM seu 
noy fos capellà y com si fos cosí convinguda ab eU mateix de 
que en Lluís marxaria del poble lendemà, donchs el Semi- 
nari s*obria Tendemà passat, y com si tot axò fos molt del 
gust y voluntat d'en Jan...— iV^s com t'ho fas pera contestar 
que nó y que nó, després de que'l senyor Rector, cregut de 
que sí, l'o-npl i d'aquell be de Deu de paraules ensucrades y 
fins t'estren}' la mà y t'abrassa tan finament que un s'hi sent 
tot tendre y arrupit. Oh y encara... A darrera d*axò, el mar- 
rech que se't llensi al coll y't fassi petons y't digui:— Ja 
que vos ho voleu... — y vaja, que darrera de tot axò se te'n 
envagin tots dos com si tot ja fos cosa concertada... Diria 
que tot plegat es uia pesadilla. Però nó, nó, coy! que va de 
serio.— En Jan no havia encara sortit de la sorpresa y ells ja 
havían tombat el cantó... [Coy y recoy! Ja ni se'ls veyaí. . 



May s'ho explicà en Jan el per què havia dexat marxar 
al seu fill, y essentli menester dir qualque cosa a ca'n Pau, 
s'hi vegé ben embolicat y s'estigué una nit d'anarbi. 

A la vinenta hi comparegué ab una bona escusa. Havia 
inventat una nova iJea: la de la tolerància, que es la lliber- 
tat de dexar fer a tothom lo que mellor li sembli. Al seu noy 
lí semblà mellor tirar per capellfl? Donchs, tolerància y tira 
per allà hont te vingui be. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.* FOLCH Y TORRES 151 

Tant arribà a usar aquest argument que a la íí's va con- 
vèncer de que havia fet cosa molt ben feta dexant marxar 
a n*en Lluiset y no oposantse als seus desitjós. La tolerància 
era una gran cosa que l'havia fet quedar be devant dels 
amichs y havia encobert honrosament la seva debilitat que 
tan poch s'avenía ab les seves idees. Durà forsa temps que la 
tolerància fou la idea de moda entre'ls infelissos vivents de 
la fosca dotada. 

Axò y'l temps havian fet oblidar ja l'anada d'en Lluiset 
a ciutat. Sense'l fill y sense recordarse gayrebé d'ell, el temps 
s'escorria sempre igual per en Jan. Els dies eran sempre'ls 
matexos, ab ses hores llargues y Tensopiment de sempre. 
Sort de les vetlles a ca'n Pau taberner, que tornavan a la vida. 

En Jan no hi mancava may. Ell alli hi manava y'ls altres 
obehian; ell parlava y'ls altres escoltavan y callavan; cosa 
qu'ell deya era creguda, cosa qu'ell no creya era tot seguit 
rebutjada. 

Axis tot anava com una seda y com una seda hauria anat 
sempre, si en el món no hi haguessen ànimes petites envejo- 
ses de la glòria dels altres. 

En Jacas malparlava d'en Jan y li deya traydor al derre- 
ra. Shavia fet ja un cercle de desavinguts que s rebelavan a 
1 autoritat fins allavors indiscutible d'en Jan, y a la fi exclatà 
la protesta. 

Un dia en Jacas li plantà a la cara a n en Jan, que tot 
quant parlava era embusteria y que tant com xerrava era 
comèdia. 

—Què es lo que dius? 

—Te dich que pots venir ab histories, mentres el teu noy 
tira per... d aquests... 

— Pas vol dir rès axò! — encara pogué respondre en Jan. 

— Es clar que nó, si no fos que te 1 vas dexar cascar. 

—Mentida! 

—Prou que's sabque te'l vas dexar endur com un xay sen- 
se dirte a lu ahra cosa. Prou que ho sab tothom que devant 
del Rector y de la teva dóna pas érats tan valent... — 

Y en Jacas va interrómpres forsant una rialla qu'en Jan 
la sentí fiblar en lo seu rostre. Y encara sols fos axò; lo pitjor 
va ésser que tots els altres se'l varen encomanar aquell riure 
insolent, y tots esclataren a la una. 

- Coy y recoy! — bramà en Jan botant damunt del desca- 
rat. Mes aquest lo feu tornar a seure d'una revolada. 



Digitized by 



Google 



lr»2 DEU EN' LA CLOTADA 

En Jan esgrogaehit y ab la mirada encesa probà d'alsarse 
de noa, però tots se li abocaren impedintli. — Tampoch n'hi 
hà per tant! — li deyan tots; y a la vegada que li deyan, sentia 
com dos d*ells comentaran rihent el cas. — Fat re! com Tha 
fotxut! - deyan. 

En Jan s*alsà furiós. Instintivament se feren tots enrera, 
mes en Jan no1s atacà pas. Se rotllà la bufanda al coll, com 
si de sobte li hagués acudit una idea y sortí sens ni donar la 
bona nit. 

La frescor del carrer no*l desemboyrà pas; el cap li pe- 
sava massa, y tremolantli encara de ràbia les cames, no po- 
dia caminar segur. Semblava un Dorratxó y axis ho cregué 
en Jordi de ca1 Serra que passà, venint, qui sab d'ahont el 
grandíssim^ y al vèurel trontollar en mitx de la fosca somri- 
gué maliciosament. 

L'endemà tothom del clot sabia qu*en Jan havia alsat 
massa el colze. 

Els vehins més propers eran els que més ho afirma van, 
perquè fins ben entrada la nit no parà de renegar y malpar- 
lar a la seva dóna y a ella se la senti plorar y butzinejar fins 
a ferse dia. Per forsa en Jan devia estar begut. 






De cap de les maneres pogué fer entendre en Jan qu ell 
noeraembriach. La gent se nhienreya y fins la Cisca'n dub- 
tà. N'hi havia pera desesperar! 

Densa d aquestes, en Jan esdevingué tot cambiat. Mal- 
mirat com se veya de tothom, agafà aversió a la gent de la 
Clotada. Com si fos una mania que se li hagués encastat en 
el seu cervell empedrehit, sentia odi a tot y a tothom. Enca- 
ra li ziulavan tes orelles de les riallades dels seus companys 
y axò'l feya botre. Axis, ab el seu posat de malsangro, arri- 
bà a ferse témer dels més valents de La Clotada, y quan ell 
parlava a la taberna, acompanyant les seves afirmacions 
monstruoses de cops de puny a la taula, el silenci's feya tot 
seguit. Llavores era quan ell se sentia be. Els terrassans 
tornavan a tenirlo per lo qu'era: per avensat y lliberal. 

Aquell silenci pahorós qu' esdevenia durant les pauses que 
ell feya, afegit de la seva veu forta y rogallosa, el sentia ell 
com una arraonía que li enrobustia l'esperit, fentio créxer 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.* FOLCH Y TORRES 153 

alt, ben alt, pel dessobre dels altres tabernaris que ni gosa - 
van a mirarsel. 

Fins aquell respecte a n*el Rector que may havia tronto- 
llat, s'enrunà tot de sobte, y en son lloch senlí alsarse dintre 
seu un* odi míseriós envers aquell vellet bondadós, d'ulls dol- 
sos y pobrichs. 

Se sentia humiliat, en Jan, quan pensava ab la fugida, ab 
el rapte del seu fill, y tota la bondat que havia cregut abans 
a n'el Rector, li semblava ara traydoría hipòcrita... Oh, si no 
hagués sigut cosa de covart empéndreseles ab un vell tan 
velll 

—Però, dexèu venir Tistiu y que'l noy torni, que us ben 
juro que no tornarà pas a ciutat! — 

Mes, vingué Tistiu y*l noy no tornà. La Cisca hi veya de 
lluny y s'estimava més sacrificar el goig d'abrassar al seu 
Lluís, que presenciar les escenes que haurían vingut si'l noy 
hagués tornat. Axis la jogada era perduda, puix en Lluís no 
tornaria a La Clotada en molls anys. 

En Jan sejrosegava'ls punys de ràbia.— ^Ahont deu ésser 
a ciutat?— Ell no s'havia may mogut d'aquell clot selvatge y 
no sabia ni per ahont s'hi anava a ciutat, ni, en cas de sa- 
berho, tenia'ls diners menesters pera anarhi. 

— íjo tinguessa'ls cortos, coy y recoy! Com Tarrencaría 
d'aquella gentotal— exclamava en Jan bolent de despit. 

Desde lla vores, aquell clot ensopit, s'animà ferotgement. 
Els odis se generalisaren y en Jan al cap de tot hi feya tant 
com podia. 

— iQue vinga ara en Jacas a dirmeque si soch covart..! — 

Ni un home s'atrevi d'ensà de llavors a anar a missa. El 
qui hi anava era un encmich y se li feya la lley. Els que te- 
nían prou poder privavan a la dóna d'anarhi. 

Les rancúnies havian portat la desavinensa en el caliu de 
les cases. Ja no era nou en tota La Clotada sentir l'afirmació 
d'en Jan, de que Deu no existia... 

—Còm havia d'existir 1 Y si hi era, ells, els soterrats en 
aquell fons de montanyes no tenian cap deber de crèurehi.— 
íQue'ls hi havia donat Deu? cNo tcnían d'afanyarse les caxa- 
lades sense ni arribar a gonyarles? cNo era cosa ben clara, 
que tots els estadants de La Clotada eran abandonats, obli- 
dats de tothom, fins desconeguts pels altres homes de la 
terra? {No'ls havian parlat alguna volta, com si fós un eco 
llunyà, de que allí, lluny, molt lluny, hi havia la gran ciutat 



Digitized by 



Google 



154 DEU en' la clotada 

ahont tothom vivia, ahont tothom menjava sense càldrelshi 
ajupirse demunt la remalehida terra? jQue hi creguessen els 
de ciutat ab Deu, que'ls del clot selvatge no'n tenian pas! 

Aquella fondalada ensopida esdevingué la gola del infern. 
Xo hi havia rès segur en lloch, perqueMs mésavensits troba- 
van de fóra lley el treballar... y be calia menjar. 

Y axis, la misèria s'enamorà encara més de La Clotada, 
y com més anava, el maleslar y la desesperació crexian més 
y més, amenassantho tot ab ses grapes ferotges. 






Caldria haver viscut entre aquella maledicció d'homes pe- 
ra creure lo qu'esdevingué en La Clotada. El vell Rector 
s*hi assecava, y escruxintsen no's movia de Tiglesia deserta, 
implorant misericòrdia per aquells esgarria ts. 

Caldria saber ben sospesar lo que volen dir les idees en- 
ceses encastades en els cervells ignorants; caldria haver to- 
cat la misèria y haver viscut entre desesperats pera capir la 
terrible significansa de que'ls anys passessin en La Clotada 
y'ls casoris escassegessin y'ls bateigs passessin alts, íirts al 
punt de que'l poble perdia, perdia, quedanlse més mort enca- 
ra de lo qu'cra sense arrematades de festa y ab un contingent 
migrat de vells xacrosos y mal avinguts ab llurs xacres, 
donchs els pochs que's ve^-an les orelles y un xich de joven- 
tut fugian a altres ayres. 

El visaíge desconsolador dels conreus y les fetes que's con- 
tavan d'aquella gent del diable; aquell pilot de cases qu'es- 
tavan al caure, sense una mà piadosa que Içs arrangés; aquell 
tros d'humanitat revellida, í:ense poder descansarse en les 
forses del jovent perquè no n'hi havia, ni poguer omplirse 
l'esperit d'alegries y esperanses perquè tampoch hi havia 
maynada que n'es Uevor benehida, feren fama a La Clotada 
de poble embruixat y venut al diable. 

Ab els anys que havian passat, el pobre Jan estava desco- 
negut. El veri que'l rosegava, y la misèria que l'enflaquia ha- 
vian fet d'aquell home un tros inútil, undesvagat perillós, un 
tahul dolent y viciosot. Y sort encara de que tenia qui li gua- 
nyava les tristes caxalades. La Cisca, ella sabia com s*ho fe- 
ya, s'escarrassava per ell tant com podia. El recader se li cuy- 
dava deportar a vila aquell pà de figms qu'ella sabia fer 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 155 

com ningú més. Alguns quartets ne treya, ben pochs, emperò 
ja n*hi havia prou pera mantenirse y fins pera criar, ab les 
sobres, quatre bestioles que menava a fira a Colldeneu cada 
dos per tres. Tot hi ajudava y sempre millor era allò poch 
que morir de fam com hauria estat de Uey en una casa que 
l'amo era dels avensats que no creyan ab el treball. 

Fins corria de si la Cisca tenia reco. Els més ho deyan y 
no s*ho creyan, perquè era cosa may vista a La Clotada, 
que*s pogués fer reco ni guardar una trista moneda; però les 
males llengües, que may callan, les havian donades per aquí 
y la cosa's deya... Y tant s*arribà a dir, que en Jan se sentí 
deslliurat de sobte d'aquell aclaparament de mort. 

—Si la dóna tingués... — se digué per sí tot xarrupantse'ls 
llaviassos cayguts.— jCoyl Les dones son el diable. Tothom 
parla de misèria y ella deu ben ríuressen... Potser que ho 
gordi per enviar ho al noy... l'- 
Torna va a passar la seva llengota pels llavis; somreya de 
malsangro y tornava a llensarse en les cabòries:— El noy? 
íY què n'havia de fer ell del noy? cEra seu per ventura? £No 
rhavía dexat sense recordarse may més del seu pare? {No 
rhavia abandonat en la misèria pera anar ell a xalàrsela a 
ciutat? iNo era*l seu noy un d'aquests que viuen sense ajupir- 
se a la remalehida terra? iNo era cipellà a la fi? - acabava en 
Jan cruxint de dents. 

Sí, ja era capellà en Lluís. May més n'havia sabut rès 
fins ara feya dos dies, que la dóna li digué qu'en Lluís acaba- 
va'lsestudis...— cBe y q"è? Queacabi'l quevulgui permi! Tant 
se me'n fotx que acabi com que comensi. - La dóna, la Cisca, 
beneyta de contenta, li havia dit queM noy vindria a no tri- 
gar a La Clotada; que ja vindria capellà y que cantaria missa 
allí, en aquell poble dç mala-mort perquè ell ho volia axis 
despreciant tots els lucus de la ciutat. Que Tapadrinaria un 
ricatxo que se l'estimava molt per lo sabi que s'havia fet en 
Lluísy...— quese jo lo que s'ha arribat a empatollar la bleda! — 
—Pas vindrà'l meu noy si ve envestit de frare. El meu 
noy ha d'esser hortolà y en no essentho'l que arribarà, pas es 
el meu noy y pas me vingui a dir rès^ mi... y si'm vingues- 
sa... I Oh, oh si'm vinguessa! — s'interrumpia ell mateix 
apretant ferotgement els seus punys grollers.— jLo que no he 
fet ab el rector, potser que ho fes ab ell. jCoy y recoy! deu 
ésser jovenàs y tahul, y aquest sí que porría defensarse... — 
Y axis desvariejant, muntàntseli les idees y embrollànt- 



Digitized by 



Google 



156 DEU EN LA CLOTADA 

scli'ls pensaments, tornava a rumiar ab els diners amagats 
de la dóna. -jCoy! sí ella tinguessa diners!... iQ\ie qu'en fa- 
ria?... Oh» oh... A ca'n Pau taberner hi havia jòch arrencat 
de nit y dia; jòch arrencat de valent. Les misèries que havia 
pogut anar espigolant, Deu sab com y d'ahont, havian fet 
cap a la gola xucladora de ca*n Pau. — i Y tot s'hi tenia de que- 
dar per no tenir una sola pessa que les deslliurés?— N'estava 
segur en Jan de que ab una sola moneda se rescabalaría de 
les perdudes. La sort era axis a La Clolada; a la mellor es- 
tàs a la vora de gonyar y se t'acaban els cortos...! 






Dues nits sense dormir son dues eternitats. Ja n'estigué 
temptat, ja, d'alsarse sense fer remor y escorcollar la roba 
d'ella y'l caxa-banch, però no gosà. La dóna tenia un són 
tan reprim, que no hauria pogut enllestir prou. 

—La nit que vé, si, la nit que vé ho faria, encara que la 
dòna's despertés. — cQuè hi vol dir? La cosa eslà en que jo'ls 
puga arreplegar. Un cop els tingui, ja pot fer ja, que no'm 
dexaré pas descloure'l puny... — 

La nit tornà y en Jan tampoch s'atrevi a alsarse. Se ma- 
Ichía fins els óssos per màndria, y ab tot no tingué prou vo- 
luntat de llevarse... 

— Qui sab si se'ls endú a fira'ls diners ò be'ls dexa...— 
L'endemà'n tocava a Colldeneu y ella hi aniria a vendre lo 
ànech. Esperaria, donchs, a trobarse sol a casa y ho regira- 
ria tot... 

iCom li trigà a venir el dia! Regirantse anguniós pel llit, 
contà totes les hores d'aquella nit eterna. La campana les 
dexava sentir, antipàtiques, mofetes, ab una calma que íeya 
sortir de fogó, com si's volgués enfúmer de la pressa que te- 
nia en Jan de que's fos dia. 

A la fi clarejà. La Cisca's remogué en cl llit; esbufegà 
sorollosament; s'estirà mandrejant y's llevà. 

Ell feu l'adormit. , 

— iCoy! May acabava d'estar llesta. La sentia anar d'assí 
d'allà: primer descalsa; després endevinà, com si ho veges, 
que treya'ls esclops de dessota'l caxa-banch; després la sentí 
donar dues passes ja calsada; sentí cruxir els boxos de la co- 
tilla, y per fi la remor de baxar les escales. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 157 

Parà compte encara y sentí a baix a Texida les batusses 
ab l'ànech: era un ànech reconsagrat, coy! Baladrejava com 
un malespcrit... 

Una estona de quietut, y a la fi sentí grinyolar la porta, 
y'l cop de tancar ressonà com una benedicció en el cor d'en 
Jan. 

No tingué pas espera. Saltà del llit; se ficà les calses y a 
mitx cordar corregué enfebrosit cap al caxa-banch. 

— Malehiisíal — La caxa era fermada ab pany y clau. — 
íAhont tindrà la cUu, aquella... mala-§ort? - 

Donà dos toms per la cambra, com un desviat. Després 
com si de sobte li vingués la pensada, corregué cap baix y ab 
un ins'ant tornà ab un caveguet a les mans. 

No fou tan llis com havia pensat. La caxa era una bona 
pessa y no cedia. 

—-Au, no*t fassis la tossuda ara! Poch t'ajudarà la dònal 
Cediràs com hi hà feneul — 

Y suhant anguniosament, arribà a ficar la punta del cà- 
vech en el junt de la tapa. 

Axis pogué fer palanca repenjant el genoll en el mànech 
ab totes ses forses y a riscos de desmanegarlo ò romprel. 

La caxa gemegà tristament ab un cruxit que semblava 
del altre món. 

— No't quexis, malehidal — anava dihent entre dents en 
Jan, talment com si parlés ab el moble.— | Ja t'arranjaré jo, 
tossuda! — 

Tornà a enquibir el càvech, y tornà a alsapremar ab més 
forsa encara que'l primer cop. La tapa grinyolà esgarrifosa- 
ment com si l'haguessin punyida. 

En Jan no cedí:— j Ja't fotxaré jo!— Y tornà a les embran- 
zides ab més ràbia y més forsa, fins que la tapa del caxa- 
banch comensà a dpnar y'l grinyol perdé forsa y'ls claus ce- 
diren... 

La caxa era plena de roba. Hi endinzà les mans tremolo- 
ses y comensà a trèurela a brassats fentne un munt al bell 
costat. 

. En Jan no havia may sentit lo que anava sentint a mida 
que la caxa s'anava buydant. De primer una fruhició extra- 
nya, després una por y un afany com may l'havia tingut. 
Després una fredor al cor que s'escampava amunt invadintli 
el front de suhor gelada y tornantli balbes les mans... 

Li semblà sentir soroll. Dos ò tres cops s'apartà de la 



Digitized by 



Google 



158 DEU EN LA CLOTADA 

caxa creyent que al derrera hi tenia un fantasmn que Tes- 
piava. Li semblà que la iinestra^s tancava del tot dexantio a 
les fosqtfes... 

Ab el cor batent y amarat de suhor, reposà una estona. 
Després anà revenintse poch a poch y logrà tranquilisarse 
bona cosa. 

- Be, be, endevant! —Tornà ab més febre a la feyna y... 
la caxa era buyda y1s diners no hi eran! 

Son rostre sVsblavehí; sos ulls lluhiren enrogits y les 
dents li cruxiren. 

—iMalehitsíaM món! — 

Ab el cap caygut y'ls brassos al llarch del cos, se quedà 
guaytantse ab posat d*idiota la foscor buyda del caxa-banch. 
Després girà la mirada cap a la finestra y ab el puny clos 
amenassà al defora tot mastegant renechs y malediccions 
ferotges. 

Anava ja a tornar la roba dintre, quan la seva mirada se 
enllumenà esplendorosa. S'abocà tot ell en la foscor de la 
caxa y palpà...— Oh sí; el segret! — Recordava que la caxa te- 
nia segret y calia trobarlo. 

Ben poch li costà. Trobà a les palpentes una beta en baga 
fixa en el fons del caxa-banch. Estirà, y*l segret s'obrí. 

— Coy, coy! Una, dues. tres... coy!— Anava comptant en- 
joyat y poruch al hora, ab el pit pantejant y les mans re- 
moguentse cobJicioses en el fons obscur del segret. 

—Set! Set unses senceres! — 

D'un brassat tornà la roba a dintre; tancà'l caxa-banch, 
y ficantse tot l'or dintre de la bossa de la faxa, botà escales 
avall. 

En essent baix arreplegà'l gech, prengué la gorrota y 
anava a alsar la balda pera obrir, afanyós de sortir al defora 
a respirar llibertat, quan l'esglayà'! sentir allí arran mateix, 
per la banda de fora, un truch fort y pesat que ressonà din- 
tre de tot de la seva ànima. 

Se feu enrera esgroguehit y ab la tremolor que li vingué, 
ni esma va tenir de pendre la escopeta. 

El truch se repetí. 

— Quídeuràser?— pensà en Jan posantse maquinalment les 
mans a la faxa com pera resguardarse'l tresor. 

Ab el cap entontit y'l cor glassat, alsà la balda y obrí... 

Mossèn Lluís se quedà plantat allí a la porta ab el somrís 
als llavis y'ls brassos oberts. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 159 

En Jan se feu dues passes enrera y*s quedà rairàntsel ab 
els ulls esverats y*ls llavis tremolosos. 

— iParel— cridà en Lluís atansantshi. 

Mes en Jan se feu més enrera fins a posar un peu en el 
grahó de Tescala y allfs quedà, a punt d'empendre escales 
amunt, ab el rostre contret ab visatges de por y d'esfere- 
himent... 



Dos dies íeya que Mossèn Lluís era arribat y en dos dies 
no logrà pas que son pare dexés aquell posat sorrut. 

El cor del jove capellà's sentia trencar al veiire Temmur- 
riament constant del seu pare y's dalía pera abrassarlo, 
pera parlarlí, pera posar en pràctica tots aquells somnis de 
conversió ab que's passava les nits aquestos derrers anys, en 
la celda del Seminari. 

Mossèn Lluís, per les cartes del Rector, sabia be lo que 
passava a La Clotada. No's desanimava pas per axò, perquè 
tenia la fè dels joves. Creya, en ell, y estava fermament con- 
vensut de que al arribar al poble tot s'arranjaria. "Oh, sí! 
Ell parlaria ab el seu pare; li parlaria de les coses sanles de 
que may li havian parlat; de les grans coses dels llibres que'l 
Rector devia ja tenir oblidades y qu'ell servava fresques en 
sa memòria... y'l seu pare's conveniria; obririaUs ulls a la 
rahó y a la llum; a n*aquella llum celestial tota amor y ben- 
estar fins en los trànsits de^més fadiga y desamor. „ 

Mes en Jan no hi entrava pas de cap dç les maneres. Se 
mirava al seu noyabayresde temensay d'aversió .. Se'l veya 
tan alt, més qu'ell; tan blanch de rostre, tan tocat en les ma- 
neres, tan solemnial en el caminar^ que a n'en Jan li calia 
fer grans esforsos d*imaginació pera veure en ell a n'el seu 
Lluís esllanguit y esprimatxat d'abans. "EH s'h»gués trobat 
ab el fill gran, fet home, emperò home com els d'allí: colrat 
de cara y barroer en el fer y en el dir, potser que hauria es- 
tat cosa més de fer Tescoltarlo y entrar ab aquells enraho- 
naments ab que'ls homes s'enienen... emperò aquell sacerdot 
ab ayres de senyor, ab aquella mirada que tot ho avassalla- 
va, no era pas el seu fill.„ 

Y axis se'n sentia tan deslligat que ni hauria sabut com 
anomenarlo ni tractarlo, perquè alhora que li infundía aver- 
sió li inspirava un respecte estrany que'l mantenia aturat y 



Digitized by 



Google 



158 DEU EN LA CLOTADA 

caxa creyent que al derrera hi tenia un fantasm.^ que Tes- 
piava. Li semblà que la finestra's tancava del tot dexantio a 
les fosqiíes... 

Ab el cor batent y amarat de suhor, reposà una estona. 
Després anà revenintse poch a poch y logrà tranquilisarse 
bona cosa. 

- Be, be, endevantl— Tornà ab més febre a la feyna y... 
la caxa era buyda y'ls diners no hi eran! 

Son rostre s'esblavehí; sos ulls lluhiren enrogits y les 
dents li cruxiren. 

— iMalehitsíal món! — 

Ab el cap caygut y'ls brassos al llarch del cos, se quedà 
guaytantse ab posat d'idiota la foscor buyda del caxa-banch. 
Després girà la mirada cap a la finestra y ab el puny clos 
amenassà al defora tot mastegant renechs y malediccions 
ferotges. 

Anava ja a tornar la roba dintre, quan la seva mirada se 
enllumenà esplendorosa. S'abocà tot ell en la foscor de la 
caxa y palpà.. .—Oh sí; el segret! — Recordava que la caxa te- 
nia segret y calia trobarlo. 

Ben poch li costà. Trobà a les palpentes una beta en baga 
fixa en el fons del caxa-banch. Estirà, y'l segret s'obrí. 

— Coy, coy! Una, dues. tres... coyl— Anava comptant en- 
joyat y poruch al hora, ab el pit pantejant y les mans re- 
moguentse cobdicioses en el fons obscur del segret. 

— Set! Set unses senceres! — 

D'un brassat tornà la roba a dintre; tancà'l caxa-banch, 
y ficantse tot l'or dintre de la bossa de la faxa, botà escales 
avall. 

En essent baix arreplegà'l gech, prengué la gorrota y 
anava a alsar ía balda pera obrir, afanyós de sortir al defora 
a respirar llibertat, quan Tesglayà'! sentir allí arran mateix, 
per la banda de fóra, un truch fort y pesat que ressonà din- 
tre de tot de la seva ànima. 

Se feu enrera esgroguehit y ab la tremolor que li vingué, 
ni esma va tenir de pendre la escopeta. 

El truch se repetí. 

— Qui deurà ser? — pensà en Jan posantse maquinalment les 
mans a la faxa com pera resguardarse'l tresor. 

Ab el cap entontit y'l cor glassat, alsà la balda y obri... 

Mossèn Lluís se quedà plantat allí a la porta ab el somrís 
als llavis y'ls brassos oberts. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 159 

En Jan se feu dues passes enrera y's quedà miràntsel ab 
els ulls esverats y*ls llavis tremolosos. 

— iParel— cridà en Lluís atansantshi. 

Mes en Jan se feu més enrera fins a posar un peu en el 
grahó de l'escala y allí's quedà, a punt d'empendre escales 
amunt, ab el rostre contret ab visatges de por y d'esfere- 
himent... 



Dos dies íeya que Mossèn Lluís era arribat y en dos dies 
no logrà pas que son pare dexés aquell posat sorrut. 

El cor del jove capellà*s sentia trencar al veure Temmur- 
riament constant del seu pare y's dalía pera abrassarlo, 
pera parlarli, pera posar en pràctica tots aquells somnis de 
conversió ab que's passava les nits aquestos derrers anys, en 
la celda del Seminari. 

Mossèn Lluís, per les cartes del Rector, sabia be lo que 
passava a La Clotada. No's desanimava pas per axò, perquè 
tenia la fè dels joves. Cre^'a en ell, y estava fermament con- 
vensut de que al arribar al poble tot s'arranjaria. "Oh, si! 
EU parlaria ab el seu pare; li parlaria de les coses santes de 
que may li havían parlat; de les grans coses dels llibres que'l 
Rector devia ja tenir oblidades y qu'ell servava fresques en 
sa memòria... y'l seu pare's convertiria; obriria'ls ulls a la 
rahó y a la llum; a n'aquella llum celestial tota amor y ben- 
estar fins en los trànsits de•més fadiga y desamor. „ 

Mes en Jan no hi entrava pas de cap dç les maneres. Se 
mirava al seu noyabayresde temensay d'aversió ..Se'lveya 
tan alt, més qu'ell; tan blanch de rostre, tan tocat en les ma- 
neres, tan solemnial en el caminar^ que a n'en Jan li calia 
fer grans esforsos d'imaginació pera veure en ell a n'el seu 
Lliris esllanguit y esprimatxat d'abans. "Ell s'hugués trobat 
ab el fill gran, fet home, emperò home com els d'allí: colrat 
de cara y barroer en el fer y en el dir, potser que hauria es- 
tat cosa més de fer l'escoltarlo y entrar ab aquells enraho- 
naments ab que'ls homes s'entenen... emperò aquell sacerdot 
ab ayres de senyor, ab aquella mirada que tot ho avassalla- 
va, no era pas el seu fill.„ 

Y axis se'n sentia tan deslligat que ni hauria sabut com 
anomenarlü ni tractarlo, perquè alhora que li infundia aver- 
sió li inspirava un respecte estrany que'l mantenia aturat y 



Digitized by 



Google 



160 DEU EN LA CLOTA D A 

sospès al seu devant. Per en Jan la presencia del seu fill al 
poble era un sofriment constant, una confusió aclaparadora 
queM feya estar neguitós y sorrut com si desde que Mossèn 
Lluís era allí, ell no's trob^^s en son centre; com si La Clota- 
da ja no fos la matexa Clotada d'abans; com si els seus com- 
panys de jòch y de taberna haguessen esdevingut uns altres 
homes plens de misèries y com si ell, fins ell, no fos ell ma- 
teix. 

Ab recansa tornava en Jan a casa a les hores de menjar, 
donchs entredía no hi parava un instant; pensant ab que allí 
hi trobaria el foraster, el capellà, aquell Mossèn Lluís que se 
li havia ficat a casa; que's trobaria allí sol entre ell y la Cis- 
ca, que també era tot'un'altra, ab Talegría reflectida al ros- 
tre y brillejantli als ulls, mentrcs qu'ell, en Jan s'hi consumia 
de ràbia y de gelosia... 

Sí; de gelosia; d'una gelosia estranya de veure a la seva 
dóna tan emprendada del seu fill, de veure com se'l menjava 
ab els ulls y com se desvivía per tenirlo content y pexarlo 
ab els talls més triats y ab la mellor vianda... — ^Perquè ha- 
via de gosarhi tant ella ab la tornada del noy? {Perquè tot lo 
bò y mellor tenia d'esser per ell, sense que ningú fes cas del 
pare d'en Jan, del amo de la casa a la fi? íNo era fill de tols 
dos?... 

Axis les idees batallavan en son cervell capgirantli. Tan 
aviat se feya'l propòsit de fer com si aquell Mossèn Lluís no 
fos ningú per ell, com li venia dèria de qu'essent son fill era 
cosd mal feta que la Cisca se'l acaparés tot per ella. 

Axò pensava, quan la Cisca tota revifada y alegroya po- 
sava en el plat blanch del seu fill una bona racció de gallina. 

— Prou, mare. No podré pas acabarmho, — feu Mossèn 
Lluís. Y abocant el plat damunt del de son pare, li feu escór- 
rer cap al seu plat el tall escuUit. 

— Teniu, pare; — digué. 

En Jan feu un moviment pera impedirho, però en Lluís hi 
fou amatent y no pogué rebutjarho. 

Remugà en Jan, però's menjàU tall de bona gana. Li sa- 
tisfé l'idea de que potser en La Clotada no hi havia ningú 
que per dinar hagués menjat un tall com aquell. 

Tot just acabavan de dinar quan se presentà a la porta'l 
rector acompanyat d'un senyor desconegut. Era'l padrí de 
missa^ d'en Lluís; el ricatxo de que parlava la Cisca que ve- 
nia afanyós a donar a Mossèn Lluís la bona nova de que a 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.* FOLCH Y TORRES 161 

Palau havían sabut apreciar son talent y4 nomenavan pera 
un alt càrrech de familiar del Sr. Bisbe. 

En Jan al vèurels arribar anava a alsarse pera sortir, pe- 
rò en Lluís el prengué suaument pel bras y després de salu- 
dar molt afectuosament als arribats, els hi digué mostrànt- 
loshi en Jan: 

— Tinch el gust de presentarli al meu pare. — 

Aquell senyor li allargà la mà qu'en Jan no gosà a pen- 
dre. Estava confós y mirava de relmll, espahordit... 

En Lluís amoxantlo li digué: 

— Veyeu, pare? aquest senyor es el meu protector; mercès 
a ell he pogut arribar ahont soch.— 

En Jan, sens alsar el cap, li clavà una mirada de gos espar- 
verat y tornà a seure un si es no es apartat dels visitants. 

Desd'allí observava sorprès tot lo que passava. Li sem- 
blava tot nou y cambiat. Se quedava parat de veure a la Cis- 
ca fent cumpliments; oferint el banquet de taula als dos arri- 
bats, mentres que ab una veu que may havia tingut tan ple- 
na dedolsura'ls hi deya: "seguin, senyors, seguin". 

— iCoyl N*hi havia per tornarshi boigl -La Cisca li sem- 
blava un'altra Cisca; al Rector, ab el temps qu'havía trans- 
corregut sense veurel, lo trobà tot diferent. Tenía*l cap ben 
pelat y'ls pochs cabells que li quedavan al demunt de cada 
orella, eran prims y Uarchs, atofadets com seda verge... 

La conversa s'animà. La Cisca ab la cara radiant se'ls 
contempla vaa tots, dreta desd'un reco. En Jan, immòvil, asse- 
gut, seguia ab el cap acotat y'ls ulls eniontiïs, més entontits 
que les orelles per les que li butzinejavan aquelles coses may 
sentides qu*el seu fill parlava ab aquells senyors. 

No ho entenia pas tot: aquell parlar tan fi, tan bonich, tan 
agradós era ben nou por ell. però sí que a la mellor n'entenia 
una y encara Tacabava de marejar més. 

Alií, en aquella casa enrunada y fosca, sense rejols, ahont 
no hi havia enirat la misèria perquè la Cisca era com era, se 
hi sentia parlar del Sr. Bisbe y de Palau, entenent en Jan, 
com si'l Sr. Biabe demanés a n'el seu Lluís pera tenirlo a ca- 
sa seva, en el seu palau. Y admirat, sentia en Jan com el 
seu noy deya que nó y que nó, qu'ell volia quedarse allí, si*l 
Sr. Bisbe no li manava altra cosa; qu'ell volia regentar aque- 
lla parròquia morta pera descansar al vellet rector. 

Y llavores... oh, lla vores com sofrí en Jan! El Sr. Rector 
ab una veu trista y somorta explicà les penes que li espera- 



Digitized by 



Google 



162 DEU EN LA CI-OTADA 

.van si*s quedava a La Clotada; ab aquells feligresos endimo- 
niais queU matarían a disgustos; ab aquella genteta mal afa- 
mada que tenian aterroritzada la vall... 

Y en Jan, com si*s sentís ell tot sol culpable de tot allò 
que*l rector deya, se sentia enrogir les galtes y tremolar el 
cor, fins que li venia un defalliment estrany, una confusió de 
sentiments y d*idees que*l pessigavan per dintre ab una insis- 
tència que'l desesperava... 

De sobie's recordà qu era Thora de la timba. Ara esta- 
rían esperamlo, en Feliu, en Jacas, el Sidro, tots els bones 
pesses de La Clotada, a ca'n Pau taberner. 

A n'en Jan li feu angoxa'l pensarhi; més s'hauria estimat 
no recordarsen y per axò no*s decidi a moures. 

Dintre de tot d*ell sentí una cosa estranya; com un senti- 
ment d'aversió envers els seus companys. Pensà en la vida 
miseriosa que portavan y per un moment barrejant en embu- 
llada confusió les impressions que havia rebut aquella tarde, 
se sentí molt superior a tots els seus companys... "íQuè sa- 
bían ells de les coses que s'havían dit a casa seva? £Còm po- 
dían ells ni pensar ab que allí arran mateix dV 11 se parlava 
del Bisbe com si tal cosa? tCòm haurían pogut pensar ni creu- 
re que'l seu noy era demanat expressament per ell, y que 
venían senyors, grans senyors a buscarlo en aquell fons de 
monianyes? 

— jOh, oh! Aquell Mossèn Lluís devia ser cosa de valer... 
y era fill seu, era'l seu noy, el seu Lluiset d'altres temps... 
era sanch de la matexa sanch d'ell jcoy y rejoy!... Quina su- 
hor li puntava'l front al pensarhi! lY ell que volia ferlo tirar 
per hortolàl... 



— Jo no voldria ferle enfadar... emperò per mi... vuy dir 
qu'es dirtho com ho penso, per mi... Deu no hi es... vuy dir- 
te que ningú l'haurà vist, que diguéssim— acabà en Jan ab 
prous angunies, per la por de que'l seu noy se li enfadés. 

— lAlabat sia! 

—Te tórnochadir que pas volria que'm prenguesses per... 
Vu}'^ dirte que jo hi creuria si tu ab el teu saber m'ho contes- 
sis y me'l mostressis... que diguéssim... 

— Sant Tomàs ho deya com vos y fou Sant;— respongué 
Mossèn Lluís. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 163 

— Coj'l — pensà en Jan. — Axis, digues que aquest Sant era 
aels meus. Y digues, {còm s*ho feu pera crèurehi? 

— Va veure y va tocar. 

— Coy! Axò vuy, Lluís axò vuy! — 

En Lluís sentia que*l seu cor se li esponjava d'alegria... 
— Oh, nó! Son pare no era pas aquell dolent qu'ell havia vist 
en les cartes del Rector. Mentalment donà çracies al cel: Grà- 
cies Senyor que ab vostres raigs de misericòrdia allunyeu la 
fosca del meu esperit.— iQue crudels havian estat per ell 
aquells derrers anys d'estudis! Quin dolor més imaginable 
era pera'l seu cor, el pensar queU seu pare era dolent, era 
dolent, era condempnat...! Benehida sia la gràcia del Senyor 
que aquestos miracles obra! 

Y ffirantse altre cop al seu pare, digué: 

— Es ofendre a Deu, que l'home, miserable criatura, de 
Ell dubti. Pecat es. pare, que l'home tinga Purch de veure 
lo invisible als ulls de la Carn, de palpar lo impalpable... 

— Axis me dius que jo no podré veure.— Interrompé'l vell 
desesperansat. 

— No'l veyeu, perquè no voleu, pare. 

— No t'entench...— Anava fent en Jan,•dolguentli a l'hora 
el tenir de contradir tant y tant al seu noy. 

— Lo veureu, si vos plau, en vos mateix, en totes parts; 
en el camp y en la montanya, en el Cel y en la terra, en els 
arbres y en les flors, en los aucells y en els homes... Deu es 
en tot perquè Deu es tot... 

— Nó, nó... Axò no ho entench; axò no es pas lo que jo 
volría... .Jo..., no t'enfadessis pas, vuy veure, vuy tocar; — 
tornava en Jan entossudit. 

— Llavores la Fè no hi fóra, y pera vèurel. cal que hi sia 
laFè... 

—M'ho diràs tu lo qu'es la Fè? 

— Deu m'ajut! La Fè es el creure sense veure... Tin- 
guèune, pare meu, y veureu lo invisible! — 

Tan tendrament feu aquest prech que'l pobre Jan senti 
un dolor a dintre seu inexplicable! En Lluis sofria, pobret, 
per culpa d*ell, per la seva tossuderia, per la seva poca 
comprensió:.. A què pregunar tant y volguer saber? Si en 
Lluís, qu'era la matexa sapit-ncia, creya y s'explica vaM per 
què de crèurehi, £no era volguer marejar al seu fill y ferlo 
sofrir y enquieiarlo'l volguer esbrinar lo que ell ja esbrinat 
se lenia? Volia ell ésser més sabi que'l seu noy?„ 



Digitized by 



Google 



164 DEU us LA CLOTADA 

Axis en Jan cedí, y escoltà ab Tànima tranquila com Mos- 
sèn Lluís, animat y fervorós, ab el cor batesçant a flor de 
llavi, segur de la victorià, anava desfent, com podia, les 
boyres niislerioses de les eternes vt riiais. 

Y ses paraules consoladores, enlnyrade» y dolses, butzine- 
javan a mitx entendre per les orelles y renteniment del vell, 
com música nova que axamplava Tespcrit y Tencongía a 
mida qu*exían dels llavis de Mossèn Lluís. 

— Ne tindré, ne tindré, de Fè;— se deya en Jan sçntintse 
vensut. 

Ja no li feyan por els escamots dels seus companys de ta- 
berna. Ja sentia dintre seu una forsa màgica que li donava 
ales pera encararse ab tots ells y fflshi entendre r<rro en 
que havian estat; se sentia apòstol de la gran iJea redempto- 
ra, com se n'havia sentit abans pera predicar Todi y la deses- 
peració que havia regnat durant tants anys en La Clotada. , 

Tenia fè ab el cop de puny a la 'taula de la taberna; ab la 
seva veu rogallosa y autoritària, ab la seva expressió y ges- 
te que s'imposava a tots els que Tescoltavan. 

Una cosa tan sols l'anguniejava. Un punt negre que li 
entelava la clara visió que havia esdevingut en ell. 

Bon punt s'havia fet el propòsit de córrer a la taberna 
pera explicar les coses que havia après, una amargor sobta- 
da li invadi'l cor y'l desalentà. 

Era un pes fexuch, aquell, que no seU arrencaria en tota 
la vida... 

A vigilies de la primera missa de Mossèn Lluís, un matí 
en Jan no*s llevà. Se trobava capolat, sens esma d'alsarse. 

Mossèn Lluís hi pujà apressat y mirà d'animarlo. Certa- 
ment no fe^^a pas bona cara ni tenia'l pols segur. 

—Què vos fa mal, pare?— 

En Jan no responia rès que s'entengués. Mormorava mots 
confosos; palidejava més com més anava y acabà esclatant 
en plor. 

Plorava, plorava'l pobre Jan, com feya anys y panys que 
no havia plorat. 

Talment el cor se trencava de sentirlo. El plor d'un home 
té quelcom de solemnial, de gran y imponent. 

— No vos desconhortèu, pare. Axò no serà rès... {M'ho 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 165 

voleu dir a mi, a mi tot sol lo que teniu...? jApa! Jo vos hi 
ajudaré! {Cert que sentiu a dintre un malestar, un...— 

En Jan clogué'ls ulls y ft-u que sí ab el cap. 

En Lluís hi tornà.— iCert que hi leniu com una angoxa, 
com un pes fexuch... 

—Sí, sí,— responia en Jan. Y, revenintse de cop, com si's 
decidís, afegí entre llàgrimes }' gemechs:— Sí, Lluís, fill meu, 
tot assò'm sento y cosa pitjor encara, que tu no ende\ina- 
rías pas. — 

Mossèn Lluís Panimà acariciantlo. 

— Aquell, dia— seguien Jan, — aquell Jía que tu vas arri- 
bar, jo acabava de fer... de... de robar... Sí. Lluís, de ro- 
bar les unses, las set unses d'ella, de la teva mare. — 

Un simglot l•interrompé y durant un bon espay de temps 
quedaren abdós silenciosos, sentintse no,raés que'ls sotracbs 
del pit dél pobre penedit. 

Després, com si la seva dèria fos no més que la de cuytar 
a buydar aquell* s costoses revelacions, tornà: 

—Aquell mateix dia, a la tarde, mentres tu eras a la 
rectoria... sabs, a la matexa tarde. les vareig perdre totes a 
ca'n Pau, totes, ni una malla'm quedà. Tot fugi com per art 

d'encaniament y ella, ella ho sab tot, y no m'ha renyat, 

ni m'ha dit rès, ni... 

— La mare ho sab? 

— Sí, sí; ho sab tot. Avuy al Uevarse ha obert la caxa; la 
ha trobada esbotzada del pany y... y no ha dit més que "Ala- 
bat sia Deu!** Axò trenca'l cor, Lluís; axò acaba les forses... 
Després he sentit desde aquí mateix com treya la roba, com 
obria'l segret y com tornava a dir "|Alabat sia'l Senyor!"... 
Y se'n ha anat y no ha dit rès més... y jo no he tingut esma 
d'alsarme, ni vergonya de trobarme ab ella, ni ulls pera mi- 
ràrmela... Deu meu! — acabà gemegant el pobre Jan. 

En Lluís el dexà plorar. Les llàgrimes calmarían aquell 
tràngul, aquella tempesta de remordiments y angoxes. Feu 
reposar la testa grisa del seu pare demunt de son pit amorós 
}', conexent el remey per aquell mal, comensà a arruxar de 
paraules consoladores de perdó y misericòrdia l'esperit fla- 
gellat del penedit; y a mida que, com regalims de mel, ana- 
van exint de sos llavis, l'espérit d'en Jan s'asserenava y 
aquelles matexes llàgrimes amargantes de remordiment 
esdevenían ara dolses com arrop y flonges y suaus com pluja 
després de sèquia. 



Digitized by 



Gòogle 



166 DEU EN LA CLOTA DA 

Oh! quin benestar, Deu del Cel, el qu'experimentà en Jan 
lla vores I 

Consolat y aconhortat, se sentia tan rebé que son cor se 
li removia joganer com si una nova jovenesa s'hi escorregués 
per ell. 

Sentia, emperò, el cap enterbolit, com si li fugis y's 
gronxés entre boyres... 

Mossèn Lluis noM dexíi llevar. Va parlar de febre y 
de quietut y de que calia posarlo ben fosch pera que re- 
posés. 

"Febre? Quietut? Foscor?" — pensà en Jan. — Ell ho deya, 
en Lluís ho manava, calia crèurel, emperò la errava, la erra- 
va de mitx a mitx el seu Lluís. iSi's trobava bò com mayl 
Si de tan be, de tan rebé com se trobava, sentia com si'l cap 
se li axeribis tot sol y corregués, corregués cap als núvols; 
volant com un aucell! 

Es clar qu'entre núvols les boyres entelan la vista y'l* 
pensament s'em brolla y les idees s*empaylan y's fonen y 
tornan com si joguessin a fet... Emperò, per lo demés ique 
be y que rebé's trobava en Jan en mitx d'aquella estranya 
somnolència... 

Tan rebé, que no s'adonà de com el seu fill ajustava'ls 
porticons y de com se li asseya al costat del capsal. 

Tampoch axò tenií rès que veure jEstava tan enfey- 

nat el pobre J.4n allí dalt de la nuvolada! 

Dc'ïde'ls cims de les boyres, veya allí baix de tot, La 
Clotada, fosca, estreta, encongida y degollada entre mon- 
tanyes, com si fos el clot més fondo de la terra. , 

Desde allí veya al seu poblet, trist y espellicat, fosch com 
una gola, ab ses cases negres y fumides y ab sos boscos te- 
nebrosos y atapnhits. Ve3'a a n'en Jacas com si fos una for- 
miga, y a n'en Sidro y en Jordi com dues cuques perdudes... 
y a tols els demés apilotats, diminuts, a la porta de ca'n Pau 
taberner, goyiant amunt, amunt, encamallantse uns ab els 
altres, pera vèurel a n'ell. ... y no'l veyan pas per més que 
miressin... iCòm hi reya en Jan ab la poca llargària dels ulls 
de ratolí dels seus companys. 

Emperò axò no era rè>. Lo bò ara vindria, ara mateix quan 
Deu, gran y re-iplandent, baxaria a La Clotada a visitar al 
seu noy, al seu Lluís... 

— i Ja teniu la casa ben endressada? <ija està tot ben 
arranjat? £ja haveu gornit el nostre quarto? ija haveu ado- 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 167 

bat aquell pany de la caxa...? iOh, oh, sobretot aquella tanca 
no vos la descuj'desseu pas! — 

Y ell, ell mateix, en Jan, senti com Deu li cridava: — £ja 
està tol? 

— Sí, Senyor Deu meu... Lluís! Cisca! correu, correu que 
ja vé Nostre Senyor!— Y seguidament en Jan vegé com l'es- 
pay s'omplía de resplandors que ferían la vista, y com tota 
aquella claror blanca y enlluhernadora queya sobre La Clo- 
tada, inondantla^ esclarintla... 

...Mossèn Lluís axugà amorosament el rostre amarat de 
suhor del seu pare. 

Lo prengué del pols y tornà a cotxarlo cuydadosament... 






La festassa que pera la primera missa de Mossèn Lluís 
s'amania, tenia d'allargarse pera més endevant. 

En Jan anava de mul en piijor. L'havían sagramentat y 
ja ni'l metge de Colldeneu que venia dia per aíri\ coníava 
ab sos remeys, ni Mossèn Lluís se refiava d'altra cosa que 
de la misericòrdia divina. 

Entre tant, els companys d'en Jan estavan neguitosos de 
valent. 

Sense ell no's feya rès de bò a ca'n Pau taberner. Les vet- 
lles eran mortes y ensopides; el jòch era de poques vistes: 
no's perdia ni's guanyava un quarto perquè... no n'hi havian. 
D'ensà de les set unses d'en Jan, que ningú entenia com se 
havian fos, no's lluhí més moneda grossa a ca n Pau. 

Tot eran misèries: misèries perdudas, misèries guanya- 
des, y a la fi tot perdut. Tot se quedaVa a la taberna; tot se 
fonia en el grexúm d'aquella taula desballestada. 

Era un aborriment cada nit: Si's tractava d'enrahonar, 
dirías que no hi havia llengües en les boques d'aquells mussols 
de nit. No sortia rès de bò; rès que valgués la pena d'escol- 
tarse. Ni's cuydavan tampoch de renegar perquè no'n sa- 
bian ni de jnolt com en Jan. iFins les parets devian anyo- 
rarlos aquells renechs lluhiisl Allò era renegar! 

Els primers dies de la malaltia d'en Jan, no sabian què 
pensarne de la seva ausencia de la taberna. 

—Potser el capellà'l reté a casa,— deya un. 
-Potser que l'hagin tombat;— feya l'altre. 



Digitized by 



Google 



168 DEU EN LA CLOTA DA 

Y no sortiren de dubtes fins qu'en Sidro portà la nova 
de que aquella nit el combrega van. 

— Dòs està mal de debò! —feu en Jacas. 

— Contan que no passarà de dos dies. 

— Tronxol— exclamà aquell. Y tots els demés, ab la cara 
emmurriada's quedaren silenciosos, ensopits com acofats pel 
pès d*una gran desgracia. 

Aquells homes que més d'un cop havían tremolat al esclat 
d'un cop de puny d'aquells qu'en Jan plantava a la taula, sen- 
tían ara dintre seu una lley de desconhort estrany, com una 
fredor de solitut, de desamparament, de feblesa d'esperit, 
com la que deu sentir el soldat que queda sol en mitx de la 
lluyta, enfront del enemich y al descobert. 

En Sidro fou el primer de parlar. 

— cY si hi anessem?— digué. 

Tots ronsejaren indecisos. 

—Y'l capellà...? — va fer en Jacas. 

—El capellà... el capellà es en Lluís. Jo Ihe tingut a coll 
a centes de vegades. 

— Si anem a mirar axò, — replicà en Jordi,— me recordo 
dels milers de cops que ha jugat de criatura a casa ab el mar- 
rech meu que va morir... Li agrada van els polls a n'en 
Lluiset, y jo gayrebé sempre'n tenia posada. 

— Dòs, au, anèmhi y aquests qu'entrin al devant. 

— Nó, nó; tots junts! — 

S'hi trobaren que no se'n adonaren. 

Tots, al serhi, se sentiren possehits d'un temor y d'un 
respecte estrany, que ni gosavan a badar boca. 

Talment, Mossèn Lluís era tot un home. D'esquitllentes 
com l'havían vist aquells murrissols, no s'afigurava be la 
tossa d'aquell xicotarro, ni la seva alsaria, ni'l seu posat de 
bon mosso. 

Y lo bò era que d'aquell cos replè y fornit y d'aquell coll 
de brau ne soriía una veu dolsa, sei)S ésser feble, agradosa y 
plena de franqueja, que íeya perdre la por al més man- 
dria... 

—Sí, sí, Lluís... vuy dir, Mossèn Lluís; avuy ens quedem 
aquest y jo a vetllar. Demà que's quedi en Jacas y en Pau... 
Pas caldrà que tu... que vos... que vosiè s'hi quedi, ab lo 
cansat que deu anar d'aquests dies... — 

En Pau volgué ser dels de la primera nit, y's quedà ab 
en Sidro. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 169 

Qui rhavía vist a n'el pobre Jan, y*l veya ara! Tenia 
sols pell y òs. La barbota llarga yMs llavis tirant a negre, 
que semblava més del altre món que d'aquest. 

Certament que feya pena de vèurel al pobre Jan... 

Axis, aquells homes s'anaren partint les nits, fins que 
una, al punt d'haverse sentit dotze hores, en Jan se trontollà, 
en el llit. 

—Què vols Jan?— li feu en Sidro. 

—Qui ets tu?— pregunlà'l malalt. 

— Soch jo... som aquest y jo...— 

El malalt probà de miràrsels, però la seva mirada tèrbola 
se perdé en les ombres del quarto. 

Al cap de bella estona, el malalt se remogué de nou. 

— Y donchs, l'heu vist? — mormorà ab veu feble y tren- 
cada. 

— A qui vòs dir?— va fer eji Sidro, mirantse esverat a son 
company. 

-r-AEUl aDeu!...— 

En Sidro sentí córrer una gelor per totes les venes que'l 
feu extrerair. 

— Be, calla y reposa... 

—L'he vist, jo l'he vist,— anava mormorant el malalt. Y 
ho repetia ab una insistència esglayadora, com endevinant 
que no se'l creyan y pensant a l'hora que pera férloshi creure 
lo que deya, li caldria pegar cop de puny al demunt de la 
taula y fer botar els gols y la tassa, com feya en là taberna 
pera ferlos creyenls de lo qu'ell deya. 

Els dos companys se sentiren possehits d*una por inexpli- 
cable... iSi seria càstich de Deul 

El malalt volia parlar més: obrils llavis... emperò no ne 
exi rès. Després clucà sos ulls entelats y vidriosos y dexà 
caure de nou acoíat son cap en el coxí... 

iQuína nit aquella! Les hores que llargues, y'l fretquevíu 
y enllagastat en els óssos!.. . 

Era ja ben entrada la matinada quan en Jan se remogué 
, de nou . 

Somiquejà breument y tornà a quedar immòvil. 
En Sidro, qu'era entès en coses de malalts, s'espahordí 
del posat d*en Jan. 

S'hi atansà poch a poch y senti com el seu respir se feya 

costós, com si arrossegués un rogall proíon... 

2a 



Digitized by 



Google 



170 DEU EN LA CLOTADA 

La Cisca entrà en aquell instant. Se goytà al malalt y 
esdevingué la pobre, groga y csferehida. 

— Noys, qu'cn Jan se'ns mori - exclamà atribulada. 

Mossèn Lluís aparegué a la porta del quarto. 

—Lluís! Gòyta... míratel!— cridà la pobre Cis:a desolada, 
llensantse en brassos del seu fill. 

Aquest s'atansà a n'el llit. 

—Pare!— cridà. 

En Jan obrí'ls uils somorts. 

—L'heu vist?— preguntà ab un rogall ab prous fej-nes 
comprensible. 

Y altre cop là seva mirada brillejà per un instant. 

— No'm creyeu? -tornà'l malalt ab veu del altre món... 

Sense que Mossèn Lluís ho pogués evitar, en Jan se des- 
cotxà sobtadament; alsà'l puny clos com si taula tingués al 
devant pera descarregarlo, y'l bras caygué al llarch del seu 
cos, làs, sense forsa, pera quedar ímmòvil pera sempre més. . 



Digitized by 



Google 



S£COiV ACCÈSSIT AL PREMÍ DE LA COPA 



JUP! 



La mort del nen. 



La vida del Jup, de felissa qu'era tenint per amo al bo- 
nàs d'en Joan, se tornà molt més felissa encara d'ensà del na- 
xement del petit Jordi. 

El gossàs ne tingué una gran alegria de la vinguda del 
nen. Tan gran alegria ne tingué, que ni temps li quedà de 
plànyers de la mort de la pobre mare que ab sa vida pagà la 
del infant nat. 

El Jup era una bèstia noble y respectable. Era gros, ato- 
fat de pel, ab un mítx tò tirant a bronze y ab tendència a es- 
blanquehirse cap a les extremitats. Li donava un gran as- 
pecte la tacassa blanca que li agtifava tot el pitral robust. 

Son cap hermós, planer 3^ decorat per dues molsudes 
orelles que li queyan indolentes arran d'ulls, era animat per 
dos ullassos serens y dolsos que tenían a Thora magestat de 
rey y llampegueix de pare bond.idós. Caminava pausat, re- 
penjant còmodament son cos pesant a cada camada, ab cert 
ayre venerable. 

El primer cop qu*cll, qu'en Jup, s'adonà de que hi havia a 
la casa'l petit Jordi^ fou una tarde de Novembre. Li costà 
ferse un tip de. bordar y rebre un reny del amo pera que ca- 
llés. Sempre més se n*ha recordat, perquè a ne'l Jup els 



Digitized by 



Google 



172 . jup! 

renys li entra van ben endintre. No era pas un gos d'aquestos 
malcriats que tant els hi fà que*ls diguin ase com bèstia. 
Rarament el tenían de renyar dos cops pera una matexa 
cosa. 

Però aquell dia en Joan no tenia rahò de renyarlo. Era 
tan malcarat l'home que duya'l bressol, qu'en Jup cregué 
qu'era complir ab son dever el rèbrel a lladruchs. 

Quan en Joan el renyà, callà obedihent, y ab la cua 
arran de terra, seguí desconfiat al home cap al quarto y no'l 
dexà d'ull fins que fou lòra de casa. 

El bressol dexà adinirat al inteligent gos. Era com un 
llit, comuna caxa de fusta pintada, que al dexarlo a terra's 
gronxava d'un costat a) altre. De primer cregué*l Jup que'l 
moble anava a caure; després, quan ve^é que sols se balan- 
cejava, se'n alegrà tant, qu'entrenat pel moviment l'anà se- 
guint al compàs ab el seu cap hermós . 

Era divertit aquell moble... 

AI cap de poca estona aparegué una dóna ab un feix de 
matelàs y roba y gorníM bressol. Darrera d'ella vingué l'amo 
ab un envolum als brassos que dexà cuydadosament al de- 
raunt, tot cotxantlo. 

El Jup anava seguint ab els ulls estranyals totes aquelles 
maniobres... Després tothom se'n anà sense dirli rès a n'ell, 
ni avisarlo de si -allò que li dexavan era cosa de guardar 
ònó. 

Tingué'l pressentiment de que sí, y esperà. 

Axis estigué forsa estona, fins que'l sobtà un gemech 
sortit del bressol. D'assegut qu'estava 's posà dret de cop. 
Goytà d'ahont havia sortit el gemech; esguardà la porta del 
quarto, y veyent que no venia ningú's decidí a atansàrsehi. 

Goytà, al serhi aprop, y's quedà tot parat al trobarse ab 
una carona remenuda y nialmirrosa que sortia del tou de 
blancor dels llensols. 

S'hi atansà més y ensumà. El nen havia tret les manetes 
y clohcnt els ditets se rascava'l seu nassó diminut. El Jup 
tornà a mirar cap a la porta. Després tornà a ensumar, to- 
cant gayrebé la carona del petit Jordi, y per fi, treyent la 
llengua, li feu uns manyachs petits y delicats, talment com 
si comprengués que no era cosa d'anar de barroer. 

El petit amagà les manetes a cu3''ta• corrents, y clavà es- 
parverat sos ulls de conillet en el cap voluminós del Jup. La 
seva boqueta's contragué, vacilà, y anava ja a arrancar en 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.^ FOLCH Y TORRES 173 

plor, quan el Jup, apoyant suaument son cap demunt del tou 
de roba, degué ferli pessigollas, puig el nen esclarí la mirada 
y somrigué deliciosament. 

Axis, apoyat de barres en el toú del bressol, s*hi trobà 
tan be'l Jup, que hi romangué bona es'ona... 

El petit Jordi s'havia adormit ab un somrís plàcit als lla- 
vis. Cuydadosament, el Jup s*apartà y anà a jàures al bell 
costat del bressol. 

En el dintre dels gossos hi deu haver bona cosa d'axò 
que'n diuen bons sentiments. El Jup era dels que més ne 
tenia y en forses ocasions ho havia ben demostrat. Es per 
axò qu*en Joan se Tesiimava tant a n'el seu Jup 

Hauria estat cosa de veure, si la dóna no s'hagués que- 
dat en el trànzit, les alegries que hauria portat a n'aquella 
casa la vinguda d*en Jordi y les ocorrencies ab que s'hauria 
fet la conexensa del gos ab el nen. Però ara'l pobre Joan no 
estava pas per alegroys ni sabia a punt cert si'l tenir un fill 
era cosa de riure ò de plorar. 

Tant com Uhavia esperat ell al petit hereu, y ara que'l te- 
nia, se trobava tot cor-caygut y desmenjat, y es qu'ell no hi 
havici pensat may ab que tenia de quedar sense dóna en el 
mateix instant en que la vida de casat comensa va atenir que 
veure. 

El gos, pel contrari, estava fet un beneyt d'alegria. Ja la 
trobà a mancar ell també a la mestressa, però axò pensà que 
devia ésser cosa natural, quan en lloch d'ella havia èxit un 
marrech tan festós com aquell dimoniet de Jordi. ... No vos 
rigueu del bon Jup. Se passava les nits ab un ull obert y un 
de tancat esperant Phora de obrirli les portes del hort, pera 
pujar a dalt a donar el bon -mati a son amiguet. Sols de quan 
era cadell podia recordar el Jup esperonaments tan grans 
pera arribar a l'hora de la llibertat. 

El petit Jordi s'havia fet també un gran amich del gos. 
Ja no li feya por aquell cap grossàs, ni aquella llengassa mol- 
suda; ben al indret, tot just el veya entrar tan altiu y axerit, 
ab la cua alta y bellugosa y les orelles adressades, alsava 
ses manetes^ allargant les cap a n*ell com si li demanés carí- 
cies. El gos se feya pregar pera fer broma, Feya com qui 
avensava y a mitx camí del bressol s'aturava sobtat; estira- 
va ajassades les potes devanteres fins a tocar al) el cap a 
terra, y tornava després enrera goy tant inteligentment..... 
Y'l gos hi trobava un bò sentintlo riure; perquè lo que més 



Digitized by 



Google 



174 jcp! 

feya riure a n'el petit Jordi era la positura aquesta del Jup: 
lo cap ajupit y'ls darreres enlayre. 

Quan ja li havia fet gruar forsa les festes, el Jup s'hi 
atansava enjogassat; li feya manyachs paternals ah la llen- 
gua y Uavores el nen se cotxava rihent, probant inútilment 
d'amagarse, perque'l gos era prou habiliós pera descolxarlo 
y seguir rentantli la cara y'ls brassets, tous com una man- 
tega... iCòm s'hi recalava'l Jup ab aquell be de Deu de ten- 
dressa ! 

Era hermós, molt hermós aquell fer del Jup ab el nen. 
Tan hermós era, qu'en Joan hi trobava un consol d'allò més 
de vèurels jogar tan amistosament. S'hi embadalia mirant- 
los, y moltes voltes fins havia fet brotar de sos llavis un som- 
rís de dols agrahiment envers la noble bèstia. 

El Jup, per sa part, li va pendre tant afecte , que ara, te- 
nint el nen, no s'explicava com havia pogut viure tant de 
temps sense ideal, ni rahò de viure. Com si ho comprengués 
que aquell ninet tenia de menester un caliu, el Jup se creà la 
obligació de proporcionarli. Y era ben cert que per en Jor- 
dinet ho feya més que per ell mateix, ab tot y disfrutarhi 
també forsa, puix d'ensà que tingué aquflla bona amistat a 
dintre casi, dexà de cop tot divertiment y fins dexà de ferse 
ab eU gossos amichs del barri. 

Ni'l Colom, ni'l Petit, ni'l Tom, ni la Sultana, vegeren 
més al Jup ea forat ni en finestra fins que un dia que maline- 
jaren més, al pass*r pel devant de ca'n Jup, el pogueren atra- 
par en el moment que'l gossàs esgratinyava impacient la 
porta que donava a dintre de la casa. 

Al vèurel, tols s'abocaren a la rexa d'entrada del hort 
pera preguntarli y demanarli comptes del seu refredament. 
El Colom entaturà'l morro pel rexat y dexà sentir un udol 
gutural ab cert deix interrogatiu. El Petit, enfilat de potes 

devanteres al empit de la rexa, 'I cridava baladrerament 

— I Jup! j Jup!— feya ab la seva veu dissonant y escandalosa. 
El Tom, un gos d'altura, com el mateix Jup, no deya rès, però 
ab els ulls ab que se'l mirava no era gens costós endevinar 
qu'era dels més ressentits. Y, per fi, la Sultana, preferint llu- 
hir la posa que descompòndres ab lladruchs mal educats, no 
feya més que donar voltes pel devant del rexat, fentse veure 
y fent com qui no veya, ab posat de princesa ofesa, orgullo- 
sa y altiva. 

A n'el Jup li dolgué molt no poguer estar per ells. Al 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M> FOLCH Y TORRES 175 

sentiries baladrej?ir se girà sobtadament, però's quedà inde- 
cís sense saber què fer, al miix del hort, assegui magestuo- 
sament, goytàntsels a tots sens afectació, com el ser de con- 
ciència néta que sacrifica les convencions de la amisiat y 
del companyerisme pera complir debers enlayrats y respec- 
tables. 

Els gossos amichs eran vulgars (canis vulgaris ab tota 
Textensió del mot), y prenent a desayre'l silenci del Jup, co- 
mensaren a demostrar son enfado ab protestes traduhides 
en lladruchs. La Sultana, vegent que noVfeya cap cas de la 
seva estudiada posa^ comensà a udolar tristament, y darrera 
d'ella tots esclataren a lladrar sense tò ni sò, movent un bru- 
git del diable... 

El Jup, immòvil fins allavors, tingué un moment de sus- 
pensió... |0h! si'ls gossos amichs haguessin sabut lo enlay- 
rada qu'era aquella suspenbió!... Se li havia acudit de sobte 
que'l nen podia desperiarse ab aquell brugit desentonat, y, 
alsantse sobtadament, disposat a evitarho, corregué cap al 
rexat ab actitut amenassadora. 

Instintivament, tots se'n apartaren, anant a bordar dues 
passes més enllà. La Sultana lou la única que Tesperà, re- 
fiada de la noblesa del Jup, que no se les hauria pas ab ía- 
melles... 

El pobre Jup no se'n sabia avenir. — cP^r què aquell se- 
nyor foraster, desconegut, havia de donarli aquell cop de 
peu, ab tanta desconsideració, al entrar aquell mati en el 
quarto d'en Jordinet? 

Dret, ab la cua cayguda, mirant de rehull, estava'l pobre 
Jup després d'haver rebut Tofensa, no sabent si son deber 
era callar ò anar a mossades ab aquell senyor tafaner que 
no feya més que mirar y palpar al seu estimat Jordi , sense 
que l'amo li digués paraula . 

Axis passà una bella estona. El senyor seguia tafanejant 
com si tal cosa; l'amo, en Joan, ab el cap cot y'is brassos 
cayguts al llarch del cos sense badar boca, y'l Jup mirànt- 
sels a tots dos desde'l dintell de la i. or ta, estranyat de que 
l'amo no l'hagués defensat del mal tractament y de que'l 
nen se dexés tocar sense dirhi rès... jOh, si'l Jup hagués 
vist que l'amo no hi estava conforme ab les tafaneries de 
aquell senyor, ab quin dalit s'hi hauria abrahonat. 

Però l'amo no semblava tenir esma de rès. 



Digitized by 



Google 



176 jup! 

Després de bona estona, aquell senyor sortí seguit d'en 
Joan, y al passar pel seu devant el Jup s'extremí. Aquell se- 
nyor el signà tot dihent coses que'l Jup no entenia, però que 
be prou pressentia que anavan contra d'ell... Y Tamo, aquell 
amo sens esma, de tot deya que sí, que sí, sense ni fer cas de 
la mirada pregadora queU Jup li dirigia. 

Quan foren sortits, y trobantse'l Jup tot sol en la cam- 
bra, sentí una amargor may sentida dintre seu. Com si fes 
cosa mal feta, ell, que abans tan confiadament ho feya, se 
atansà al bressol. 

El nen dormia. Però dormia d'una manera estranya: es- 
tava encarcaradet en son llit, les manetes demunt de son pit, 
ab els punyets closos y respirant fadigosament. 

El Jup, ab les orelles pancides y la cua arrossegant, en- 
sumà dos ò tres cops. Després, mirant de rehull cap a la 
porta, s*atreví a llepar poch a poquet aquelles mans esti- 
mades. 

El nen obrí'ls ulls esmortuhits y comensà un somrís que's 
glassà en sos llavis. Obrí les manetes y, fent un esfors, allar- 
gà'ls brassets, ensorrantles amorosament en el tou del coll 
del Jup. 

El gos se dexà abrassar, y en aquesta positura se quedà 
pera complaure al seu amiguet. 

No sab el temps que hi estigué. El nen s'adormi ab la es- 
calforeta que'l jup li donava, y'l gos, si no dormia s'hi tro- 
bava tan rebé que s'havia dexat caure en la somnolència tan 
peculiar en els gossos d'enteniment. 

Sentí un caminar de puntett s darrera seu y una mà que's 
posava al seu demunt. Era Tamo que'l treya crudelment 
d'allí, sense dirli rès, sense ni dexar despedirlo del nen. 

Lo porià cap a l'hort; tancà les vidreres que donan din- 
tre, y allí comensà'l calvari del pobie Jup, el calvari de la 
solitut y del silenci, del no saber rès, ni veure rès, més que 
la dóna que h tirava malagradosa els sobrants dels àpats. 

iQuAntes hores d'angoxa y d'anyorament passades en 
aquella barraca encongida y per aquell hort mal cuydat! 
iQuants passeigs monòtons y ensopits per aquell caminal vo- 
rejat de mahons y decorat ab mongeteres assedegades!.... 
iQuantes estones de tenir els ulls cbvats en aquella finestra 
de dalt sense vèurehi may rès; sempre aquells porticons ajus- 
tats badant un pam no més... Un pam! El Jup arribà a tenir 
noció de mida, perquè sols de veure un dia que'ls porticons 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 177 

eran un xich més ajustats, el gos sentí dintre seu que se li 
accentuava la pena y la melangia... 

Tampoch ne sapigué rès de lo que volia dir que la fines- 
tra fos més closa. El pobre Jup se decandia, se decandia a 
mida que'ls dies pàssavan. iQuantes voltes de pensar ab el 
seu Jordinet y abels dies de goig que havian passatl 

iQuína tristesa y quina amargor li causava que'l tingues- 
sin ahillat, ell, que tanta part prenia en la malaltia del nen! . 

Ja no tingué més voluntat de callar. Era massa crudel lo 
tenir de sofrir en silenci. 

Df sde que pensà axò» se passava les nits udolant Iriste- 
ment; cridant al seu Jordi; dirigint sos udols cap a la fines- 
tra ajustada. 

Sos ulls s havian tornat molls y tristos; ses orelles s'ha- 
vian fet més pesantes, y la seva cua cayguda restava im- 
mòvil. 

cQuants dies hi passà? El Jup no ho sabia Però sí que 
sabia qu'eran lluny, molt lluny, aquells dies bonichs de lli- 
bertat, en que podia córrer cap dalt a veure Tamiguet esti- 
mat. Sabia que feya temps, molt temps, que no havia vist 
aquella carona riallera y que no havia sentit el palp d'aque- 
lles manetes tendríssimes. Sabia que*ls dies solitaris y les 
nits eternes se succebian insistents, sempre iguals y sempre 
tristes. 

Y udolava, udola vaM pobre Jup ab guturacions melan- 
gioses que omplian el vehinat de pahorosa superstició.- 

Un dia sos ulls se clavaren admirats en aquella finestra. 
Una resplandor desacostumada fej'a pensar que a dintre hi 
cremavan llums, ben al rev^s dels altres dies, que tot just 
s'hi distingia desde baix la migrada claror de la xinxeta. 

S'hi estigué bona estona mirantla... 

En veritat que la cosa era ben nova. Sovintejavan les 
ombres passant per devant d*aquella claror, y essent ja nit 
plena, se sentiren remors dintre de la casa y passos d*amunt 
y avall. 

Quelcom debía succehir d'extraordinari. 

Aquella nit el Jup la passà més distret, no se li feu tan 
eterna, però no dexà d*udolar, y fins lladràU pobre Jup aque- 
lla nit ab l'esperansa de que'l sentirian. 

Ben al indret d'axò, passà la nit sensç que ningú's re- 
cordés d'ell, y, lo que fou pitjor, es que ni al ferse de dia se*n 
recordaren. 

23 



Digitized by 



Google 



178 ji'p! 

Endebades esperà'l menjar aquell dia. La dóna no's dexà 
veure gens, ni ningú s'atansà al hort 

Axò Tentristí molt, y conegut el tarannà del noble Jup, 
no hem pas de creure que fos per la materialitat del no 
menjar. 

Aquell dia's S3ntí més abillat dels amos, més sol en sa 
desgracia, més abandonat én son anyorament. Vensut per 
la sòn y la debilitat, se dexà caure en el jas y dormí. 

Tampoch sabria'l Jup el temps que passà dormint. Des- 
pertà al soroll d'una finestra que s'obría. Botà apressat y 
clavà sos ulls en la finestra del quarto d'en Jordi, qu'era 
oberta de bat a bat. 

Després sentí com n'obrían d'altres de finestres, fins a 
dexarho tot obert. El Jup esperava, esperava confiat, es- 
peransant qu'aquell moviment acabaria ab el seu esclavatge. 

Finalment, sentí forloUar en la vidrera del hort. 

Ab els ulls brillants clavats en aquell indret esperà que 
s'obrís. Y s'obrí tota de bat a bat. Equivocadament, havia 
cregut que. sols s'obri ría pera dexar pas a la dóna que li 
portava la menestra... mes ningú sortí y la porta quedà ben 
oberta. 

Tant desitx ne tenia d'entrar a la casa, que Talegría'l 
sobtà. S'hi atansà poch a poch, mirant a dreta y esquerra 
com si ho fes ab recansa... Mirà cap a dintre y no va veure 
rès, ni rès va sentir. Llavors sos ulls s'animaren, les orelles 
se li avesparen, y emprengué una correguda decidida cap a 
dalt, plè d'afany, ab la llengua molsuda enfora y la cua en- 
layrada com en sos mellors temps. 

Al ésser a la porta del quarto d'en Jordi, esbufegà arran 
de terra, repenjà una pota en la porta y obrí botent cap din- 
tre decidit. 

De la embranzida anà a tocar del bressol. Ensumà im- 
pacient, adalerat; alsà la roba ab el morro... y'l bressol era 
buyt! 

Fins per un gos ha d'ésser desconsolador l'espectacle d'un 
bressol buyt! 

El Jup quedà ab actitut indecisa. Pantejant encara, res- 
seguí tot el quarto ab una mirada inexplicable... Després 
avensà insegur, donà un tom per la cambra, tornà a guay- 
tar el bressol; arribà fins a la porta, y allí, allargant el seu 
cap hermós ab expressió de terrible angoxa, dexà sortir un 
udol llarch, interminable, ab infleccions tristíssimes... 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 179 

Tornà després a la vora del bressol y esperà ab el cap 
cot y decandit. Anà per comensar un altre udol y, abans de 
acabar de sortir, se fongué en un rogall que ressonà fúne- 
brement dintre del pit del pobre Jup. 

Donà una darrera mirada al entorn y, blincantse de potes 
de derrera com si li manquessin ja forses pera tenirse dret, 
repenjà son frontal ample y hermós en la matexa barana 
del bressol buyt, quedantshi axis immòvil y quiet, ab tossuda 
passivitat... 



Digitized by 



Google 



178 jl:p! 

Endebades esperà'l menjar aquell dia. La dóna no's dexà 
veure gens, ni ningú s'atansà al hort. 

Axò Ten trist í molt, y conegut el tarannà del noble Jup, 
no hem pas de creure que fos per la materialitat del no 
menjar. 

Aquell dia's s^ntí més abillat dels amos, més sol en sa 
desgracia, més abandonat én son anyorament. Vensut per 
la sòn y la debilitat, se dexà caure en el jas y dormí. 

Tampoch sabria'l Jup el temps que passà dormint. Des- 
pertà al soroll d'una finestra que s'obría. Botà apressat y 
clavà sos ulls en la finestra del quarto d'en Jordi, qu'era 
oberta de bat a bat. 

Després sentí com n'obrían d'altres de finestres, fins a 
dexarho tot obert. El Jup esperava, esperava confiat, es- 
peransant qu'aquell mo\ imcnt acabaria ab el seu esclavatge. 

Finalment, sentí forlollar en la vidrera del hort. 

Ab els ulls brillants clavats en aquell indret esperà que 
s'obrís. Y s'obrí tota de bat a bat. Equivocadament, havia 
cregut que. sols s'obri ria pera dexar pas a la dóna que li 
portava la menestra... mes ningú sortí y la porta quedà ben 
oberta . 

Tant desitx ne tenia d'entrar a la casa, que Talegría'l 
sobtà. S'hi atansà poch a poch, mirant a dreta y esquerra 
com si ho fes ab recansa... Mirà cap a dintre y no va veure 
rès, ni rès va sentir. Llavors sos ulls s'animaren, les orelles 
se li avesparen, y emprengué una correguda decidida cap a 
dalt, plè d'afany, ab la llengua molsuda enfora y la cua en- 
layrada com en sos mellors temps. 

Al ésser a la porta dd quarto d'en Jordi, esbufegà arran 
de terra, repenjà una pota en la porta y obrí bolent cap din- 
tre decidit. 

De la embranzida anà a tocar del bressol. Ensumà im- 
pacient, adalerat; ?ilsà la roba ab el morro... y*l bressol era 
buyt! 

Fins per un gos ha d'ésser desconsolador Tespectacle d*un 
bressol buyt I 

El Jup quedà ab actitut indecisa. Pantejant encara, res- 
seguí tot el quarto ab una mirada inexplicable... Després 
avensà insegur, donà un tom per la cambra, tornà a guay- 
tar el bressol; arribà fins a la porta, y allí, allargant el seu 
cap hermós ab expressió de terrible angoxa, dexà sortir un 
udol llarch, interminable, ab infleccions trist íssimes... 



Digitized by 



Google 



JOSEPH M.A FOLCH Y TORRES 179 

Tornà després a la vora del bressol y esperà ab el cap 
cot y decandit. Anà per coraensar un altre udol y, abans de 
acabar de sortir, se fongué en un rogall que ressonà fúne- 
brement dintre del pit del pobre Jup. 

Donà una darrera mirada al entorn y, blincantse de potes 
de derrera com si li manquessin ja forses pera tenirse dret, 
repenjà son frontal ample y hermós en la matexa barana 
del bressol buyt, quedantshi axis immòvil y quiet, ab tossuda 
passivitat... 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PRIMER PREMI EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI 



LA SELVA ANIMADA 



Albrecht DQrer. 



Tremolosos d'amor, els dos avansan 

pel caminal de la odorant foresta, 

y demunt ells, ab efusiu murmuri, 

el bosch apassionat de tots els somnis 

y de tots els poemes, se desplega, 

resseguint la canturia misteriosa 

de la incompresa y maternal natura. 

El cel, per les clarianes, dexa veure 

faxes brunes de porpra vespertina, 

que semblan, en la pau de Thora augusta, 

immenses draperíes victorioses. 

Y ment res, sens rezel, els dos penetran 

per la sagrada quietut propicia, 

en Tombra pensativa se despertan 

les ocultes mirades de les coses. 

Tot reviu. 

Sobre'ls fons de Tespessura 
se badan ulls d'insomni que contemplan 
ab absorta expressió Tamor que passa; 
se'ls veu lluhir, tot esbatent, boyrosos, 
el vel de la darrera somnolensa; 
v's fixan ab magnètica mirada 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



PRIMER PREMI EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI 



LA SELVA ANIMADA 



Albrecht DOrer. 



Tremolosos d'amor, els dos avansan 

pel caminal de la odorant foresta, 

y demunt ells, ab efusiu murmuri, 

el bosch apassionat de tots els somnis 

y de tots els poemes, se desplega, 

resseguint la canturia misteriosa 

de la incompresa y maternal natura. 

El cel, per les clarianes, dexa veure 

faxes brunes de porpra vespertina, 

que semblan, en la pau de Thora augusta, 

immenses draperíes victorioses. 

Y mentres, sens rezel, els dos penetran 

per la sagrada quietut propicia, 

en Tombra pensativa se despertan 

les ocultes mirades de les coses. 

Tot reviu. 

Sobre'ls fons de Tespessura 
se badan ulls d'insomni que contemplan 
ab absorta expressió Tamor que passa; 
se'ls veu lluhir, tot esbatent, boyrosos, 
el vel de la darrera somnolensa; 
y's fixan ab magnètica mirada 



Digitized by 



Google 



182 LA SELVA ANIMADA 

sobre*l pas dels Aymants. El bosch s'anima 
d'una estranya vivor. Les rels monstruoses 
recobran la energia que perderen; 
serpejants'se redressan y desclouen 
un parpre flonge, conglassat, horrible. 
Les soques se cobrexen de parpelles 
per bont guaytan la vida mil incògnits 
esperits qui ressenten la esglayosa 
presencia de la mort. A cada fulla 
una visió s'hi posa. Y formiguejan 
per la verda espessor del bosch ombrívol 
els ulls vidriosos, plens d'espant, agònichs, 
com si's veges el bosch de les driades, 
vegetals y divines presoneres, 
ò la dantesca selva dolorosa 
hont cada tronch es un etern suplici. 

Mes rès distreu als Amorosos. Passan 
entre'ls exams immòvils. sense veure 
les miriades de vides que'ls contemplan, 
ni sentir la visió dels sers atònits 
que demunt ells golosament se fixa. 
De les branques s'envolan cabelleres 
d'ofídiques gorgones, y relluen, 
tràgicament, en l'ombra inexplorada, 
les flamejants pupiles de Medusa. 
En les serres llunyanes y fulgentes 
l'ànima condormida se desperta 
dels extingits volcans, y a cada cima 
s'encen de nou la ullada somniosa 
dels vells cíclops vensuts; les nuvolades 
s'envolan en columnes de fumera 
dels cràters anhelants, y ab aurèoles 
de resplandor olímpica coronan 
el front petrificat de Polifemus. 
Les agulles dels pins, com a tentacles 
de grandiosos crustacis, se retorsan 
y s'allargan, mostrant a cada punta 
una nina d'ull vert, humit de somni, 
d'hont se desprèn, escrutador, sinistre, 
un raig fosforescent. 

Tot parpelleja. 



Digitized by 



Google 



(íabriel alomar 183 

Les esf umades gradacions qu'en l'ombra 
de les fulles s'amagan, son com iris 
de pupilcs olioses que centellan 
escorcollant el món. En ra3're sura 
una ardorosa emanació de vida. 

Y ab la florida d^ulls, esgarrifosa, 
sembla un camp de follets la gran bos.ruria. 
Cada fulla del bosch es un oracle 

qui pensa eternament una resposta. 

Les branques retorsudes, doloroses, 

son sibiles glassades en Tespaume 

suprem d'una visió desconeguda, 

que se repenjan, esperant la pròxima 

trobada del Amor ab sa companya 

la dolsa Mort, qui eternament vigila 

en el fons misteriós de cada ruta. 

Les roques gegantines, que rodaren 

de la carena dels turons, axecan 

vagues gropes d*esfinx, y entre llurs tosques 

fesomies de pedra se destrían 

al bell mitx d'unes òrbites de marbre 

vívides lluentors qui se bellugan 

en desficiós afany ò se concentran 

en visions esglayades y terribles. 

Mes rès altera la gentil parella, 
y passan els Aymants davall les voltes 
de la selva sens fi; callats trascorren, 
mesclant entre frenètiques besades 
en les àvides boques els somriures. 
Dels ulls oberts no veuen les fileres 
enceses crudelment en la foscura, 
ni dels esguarts ressenten la ferida 
brutal y rencorosa que'ls travessa. 
. Y al entorn, les mirades de les coses 
els van seguint ab obsessió macabra, 
com si vegessen sota la superba 
vitalitat del jove ò la frescura 
de sotil poncellatge qui colora 
la celestial donzella, el terrorífich 
descarnament futur de les osseres. 

Y per sobre les tesles qui s'ajunt.in 



Digitized by 



Google 



liS4 LA SELVA AXIMADA 

del galan y la blanca damisela, 
coronades d'una aura lluminosa, 
guaytan entre les volies atapides 
de la arbreda vital dos ulls encara, 
més esglayosos, més badats, més tètrichs, 
que may veuríl ningú. Son la mirada 
de la secreta Norma de la vida, 
que vagament regeix les tenebroses 
destinacions humanes, y deposa 
pels caminals eterns una ombra negra 
sobre'l trist vianant, y se difuma, 
extenent sobre'l fons dels precipicis 
el mantell de les boyres misterioses 
hont s^entreveu confosament, en somnis, 
el pas de les deitats desconegudes. 

SotaMs ulls vigilants, crudels, hipnòtichs, 

avansa, avansa la gentil parella, 

y en l'ombra va perdentse, va perdentse, 

vers les fatals destinacions futures. 

Y derrera son pas, el bosch recobra 

la primitiva quietut; s'apagan 

les ullades terribles, y retorna 

la vasta selva a son repòs, tranquila. 

Sols queda, en la dolsor de l'hora augusta, 

ressonant vagament, la fervorosa 

canso qu'elevan els fidels ramatges 

a la incompresa y maternal natura. 

Entre les ombres, mares del Misteri, 

fresquívols llunyedars, camins sens terme, 

dins la espessura mística se fonen. 



Digitized by 



Google 



ACCÈSSIT AL PRIMER PREMI EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI 



HIVERNENCA 

Fugim com els pastors, etc. 



Ja baxan els pastors de les montanyes 
dexant abandonades les cabanyes; 
a la empenta del torb se descabellan 
els abets enrampats y s'encastellan 

les boyres reinflades 
pel demunt les carenes mitx nevades. 

Ja baxan els pastors y al seu darrera 

els isarts van pujant per la cinglera; 

les llopades udolan famolenques, 

per les baumes dels llachs dormen les tenques 

y en l'ayguamoix de les glassades clotes 

de fret se van morint verms y granotes. 

Tot fina, del hiverna la besada. 

La dolsa vall, bressada 
pel ventijol puríssim plè d*aroma, 
desde'l pregon fins a la rossa coma 
es un llensol de glas de forta gruxa; 
en lo gorch fantasiós, canta la bruxa 
sota un tou de falsies, luxurioses 



Digitized by 



Google 



nés eí-z -Ti'í.:*^. rr.é> rii^is més trir.: 



V .^ 



rri n-:zr^ 



el p-iS ie lc5 i::i*:s drs*::!:rZ-ir->. 

S:t:i'is "ulls vi^I'inis. cr::iels, b-r'-i.jrs. 

j en l'orrbra va perier.ise, \ a pc-r Je - :>e, 
\ers les fatals iesi:::ac:.r.s fni-res. 
Y derrera >?s pas. el b-rsch recz'rra 
la priTTiiiira q-ieïut; sapa^an 
les :i!.ades íembles. y rei^rr-a 
la Vi sia selva a sc-n rep JS. ir-r.q jILi, 
S:ls queia, en la dclsor de \ h:ra a-^^sti, 
ressriíant vagimer.i. la :erv"or:^5a 
cans.» qu'elevaa els 5ieis ran^.atges 
a !a incon-.prrsa y maiemal nai-ra. 
Enire les ombres, mares del Misteri, 
fre^uivo's ll-r\-edars, camirs sens tern^ie, 
Jíns !a espessura mi^iioa se t:r.cn. 



Digitized by 



Google 



ACCÈSSIT AL PRIMER PREMI EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI 



HIVERNENCA 

Fugim com els pastors, etc. 



Ja baxan els pastors de les montanyes 
dexant abandonades les cabanyes; 
a la empenta del torb se de.^cabellan 
els abets enrampats y s'encaslellan 

les boyres reinflades 
pel demunt les carenes mitx nevades. 

Ja baxan els pastors y al seu darrera 

els isarts van pujant per la cinglera; 

les llopades udolan famolenques, 

per les baumes dels Uachs dormen les tenques 

y en l'ayguamoix de les glassades clotes 

de fret se van morint verms y granotes. 

Tot fina, del hivern a la besada. 

La dolsa vall, bressada 
pel ventijol puríssim plè d'aroma, 
desde'l pregon fins a la rossa coma 
es un Uensol de glas de forta gruxa; 
en lo gorch fantasiós, canta la bruxa 
sota un tou de falsies, luxurioses 



«4 



Digitized by 



Google 



i^,- h:ver\fnc\ 

canàODS desconegTídes j boyroïes 
en 1 hora aquella de la nit orscnra 
en qoe esp^lsan els dachs sa envergadura 

pel milx les branqaes mortes 
dels roures entomiïs de soqi;es tortes. 

Y rhivem, de cap blacch, va fent sa via 
ab tota Tamplitut de sa fcllfa. 
desfullant ilusions de blanques ales 

y gelant les cansons de les cigales 
v'l plor del rossinyol per la gerdera: 
y mentres va cayent la neu T.eugera 
amortallant la terra despullada. 
1<js pastors amagats S'^ta teulada 
espera n ab paciència que s'acabi 
rhivem ferreny que son delit atura 
y al entorn d'un bell focb. entona '1 llavi 
la canso del terrer flayrosa y pura. 

Fugim com els pastors, esposa meva, 
dels llochs aquells de primavera morta, 
arraulímse a la llar ahont crui\ sens treva 
la fusta seca de l'alsina forta; 
rodegem nos dels fil Is. texím rondalles 
y abrassèmnos ben tort quel caliu manca, 
tu y jo som lo socall, ells son la branca 
y'l fruyt stdent de goigs y de rialles. 

Y axis ben acostats, dexèm que en terra 
cayga la neu ab abunJó* impensada; 

rè hi fa que's glas>i nostra vall y serra 
mentres demunt del front, una besada 
sentim dels fills, a Thora desitjada. 



Digitized by 



Google 



SEGON PREMI EXTRAORDINARI DEL CONSISTORI 



LA SOTANA VERMELLA 

QÜENTO 



<>Qui b'ho creu, qui no s'ho creu, 
com m'ho ran contà* us ho conto.^ 



No hi hà cap rector més pobre que*l de Satrills. 

Ni cap església més xica que la de Satrills. 

Ni cap rectoria més vella y arrunada que la de Satrills. 

Ni cap majordona més vella y geperuda que la del recto- 
ret de Satrills. 

Ni, per acabar, cap poble tan menut com Satrills, que, de 
tan menut, ni Thaurèu sentit anomenar segurament. 

Al rector li diuen Mossèn Cristòfol. 

A la majordona la coneix tothom per "La Tresona„. 

L'esglesia es tan aprop de la rectoria que les orenelles 
que fan cada any lo niu arrapat a les vigues de ca'l rector 
van a buscar lo fanch al cementiri. 

Lo rector té setanta anys. 

La Tresona sexanta. 

Si magristons los trobareu al estiu, acabada la Quares- 
ma, de les mortificacions, dejunis y abstinències, una fulla 
de bruch pot ferlos ombra. 

No hi hà gent més murmuradora que la gent d'un poble 
petit, y'l poble de Mossèn Cristòfol... sabeu què'n pesca de 
tenir la majordona gepica y vella? Donchs, que tothom 



Digitized by 



Google 



188 LA SOTANA VERMELLA 

diu: "iQuè s'hi té de íer!... Sant Antoni va enamorarse d'un 
goday.„ 

Axò'I rector, si ho sent, ho escolta com qui sent ploure; 
perquè ell lé una màxima: 

"Lo cap dret y'l cor nèt^. 

Y creu ell que la dreluria del cap d'un rector, està en 
rahò inversa de la de la esquena de la majordona. 

jY a íè de neu que n'està de nèt de culpes lo pobre homel 

Per convènceus de que qui mal no fà mal no pensa, no te- 
niu més que fer sinó escoltar la conversa que tenían a soles 
majordona y rector, y qu*era sempre la matexa. 

—Però, Mossèn Cristòfol. iQ\iín dia's comprarà un'altra 
sotana? £Que n'ho veu qu'aquesta, de tant verda, ja sembla 
més aviat una disfressa que l'habillament d'un ministre del 
Senyor? 

— No m*amohinis, Tresona. Si no tenim de què fer màne- 
gues, còm vols que'n tinguem per tot'una sotana? 

— Però, vol dir qu'entre tots los feligresos no podria lo- 
grar que n'hi paguessen una?... 

— Ay, pobrets! Nó, Tresona; no hi pensis. Les vinyes les 
tenen perdudes: aquest any l'oruga los ha fet malbé'l suro... 
No hi somíis, Tresona; si dexan anar los seus fillets des- 
calsos, còm vols que pensen ab la sotana del pobre rector!..» 

— íY'l senyor batlle no li va prometre que li pagaria la 
roba? 

—Lo pobre batlle... be prou qu'ho va prometre, però 
com ha tingut los seus atrassos, y ademés, per quedar com 
un home va tenir de pagar de la seva butxaca, perquè s'aca- 
bés, la carretera que'l Govern havia dexat empantanegada, 
còm vols qu'ara estiga per pagar sotanes? Jo'm guardaria 
prou de demanarli ni un solideu. 

— Què vol que li diga! Jo crech qu'en lo seu lloch ho lo- 
graría, y fins jo matexa, si fos batxillera com altres do- 
nes 

—Ja n'hi ha prou, Tresona, no'n parlem més. Serà lo que 
Deu vulga. 

— Però, y quan ja de tants esquinsos ni solzament lo tapi?... 

— T'he dit que prou, Tresona; axò Nostre Senyor no ho 
permetrà. Ja sabs qu'EU va cobrir de neu lo cos nú de 
Santa Eulària perquè les mirades dels humans no'l profa- 
nessen. 

—Sí; quan ja la sotana no l'abrigui^ afègexishi neu... 



Digitized by 



Google 



ERN'EST SOLER DE LAS CASAS 1S9 

— Tresona, prou ò sinó m'enfado. Una cosa ò altra pas- 
sarà. Y després, mira: un rector ray, que no pot ensenyar 
rès que no haja estat a missa... — 

Aquí la TresDna, m.il de son grat, feu esclafir la rialla, y 
com ja era vespre y'ls dos havían pres quelcuna cosa qu'ells 
ne deyan sopar, prengué'l llum de ganxo y "cargol treu 
ban3'a, puja la montanya„, s'enfilà mormolant escales amunt; 
se sentí al cap d*un rato com feya encenalls pe*l demunt del 
trespol y's va tancar refunfunyant en sa cambra. 

—Ah, dones, dones, — feu lo rector,— seríau capasses de 
fer perdre un sant;— y prenent la bombeta se*n entrà tot re- 
sant en lo seu quarto, tancà la porta, feu la creu en lo forat 
del pany y s'adormí més tranquil ell en lo seu pobre llit per- 
fumat per lo cremell del mal apagat llum d'oli, que'l Sultan 
de Pèrsia demunt son flonjo diva covert de riques teles de 
Stambul y aromatisada la cambra per los aurífers nargilets 
que l'envoltan d'una fraganta atmosfera de roses d'Alexan- 
dria, mentres aquelles minyones li buscan les pessigolles. 

Veyèusaquí'l tema de totes les seves converses. 

Ensemps adelantava la velluria de la sotana; los cotzes ja 
li reyan, y una tarde cap al tart, mentres anava morint lo 
sol, lo rector, tot sol dintre de l'esglesia, puix ja havia ter- 
menat lo rosari, s'anava entretenint en espolsar ab un plo- 
mer de comptades y captrencades plomes, que, més que plo- 
merejava respallava, los rònechs altarets que a son cuydado 
y custodia havia posat lo seu sagrat ministeri . 

D'altaret en altaret, arribà a aquell ahont un Sant Mi- 
quel de fusta de cirerer tenia a sos peusa unasquerós dimoni 
de la seva mate.va pasta, esculplura famosa; car dimoni y 
sant eran fets tots dos d'una sola pessa. 

Lo rector, enfilat al escambell, comensà pel cap del Sant 
la sua tasca y, anant baxant baxant, se troba als peus del 
diable en un dir Jesús. 

Cames amunt del Llucifer, anava passant lo seu plomer 
quan» al espolsar la cara del enemich comú, aquest li fa: 
nyach, y d'una ràpida mossegada se n'hi endú una ploma del 
plomer. 

—Mira, dimoni, — feu lo rector,— qu'ets de la pell del dia- 
ble! i Ah, porch mal fart, desagrahit com Judas! cAxò fas als 
que*t rentan la cara? y li anava a ventar un cop de mànech, 
quan lo diable's descargola sota'ls peus del Sant, s'estira 
com la persona qu'ha estat molt temps en una actitut vio- 



Digitized by 



Google 



190 LA SOTANA VERMELLA 

lenta, y assentantse en Paltar Tuna cama demunt de Taltra 
se treu la petaca, fa*l seu cigarret y, sense dir may paraula 
convida al rector a que n'hi cargoli un. 

— Nó, fill, nó. Jo no tinch vicis. 

— IlBuurrrooo!— feu lo dimoni. Y restà tranquilament fu- 
mant lo seu cigarro; mentres lo rector, fentse creus, amones- 
tava a Sant Miquel y li deya: 

— cQue no veyeu aquest minyó com s'us desmanda?— 

Lo Sant, que prou feyna tenia en aguantar Tespassa en- 
layre, rès contestava; mes lo diable, quan hagué fumat, 
Uensà la punta, escupí de costat com un torer y digué al 
rector: 

— Y bé, Cristòfol, aquí'm tens. 

—Home, — digué sorprès lo rector.-— {Qué per ventura't 
sò citat? 

—Directament, nó, feu lo dimoni. Mes, que't creus que no 
tinch conciencia per dexarte anar ab aquesta sotana fet un 
rebuig? No t'hi vull veure més brut d'aquesta manera. — 

Y axò dihent, se treu de sota l'axella una sotana nova y 
flamanta, negra com un'ala de corb y l'exten als ulls del rec- 
tor, dexantlo mut de la sorpresa. 

—Oh!— feu lo pobre home. — Vetaquí la sotana que jo he 
somniat aquexa nit. 

— Donchs, teva es, jo te la dono. 

— No pot ser, fill; encar estimo massa la meva animeta 
per acceptar els teus dons. Massa te'ls voldrías. cobrar ab di- 
nades, que tu may has dat rès de franch. 

—De franch te la dono,— replica ofès lo diable. 

—Be, home, be: no t'hi enfadis; jo ja t'agrahexo l'inten- 
ció; però lo qu'es per avuy no faràs pesquera. 

—Be, be,— feu lo dimoni.— Serà un'altre dia. 

—Apa, apa;— digué imperatiu'l rector.— Torna altre colp 
al teu lloch; que si demà mos feligresos no t'hi trobavan 
se pensarían que son manganilles meves y me'n veuria un 
embull. 

—Be, be, donchs mira, ja avisaràs.— 

Y ficantse altre colp la sotana sota l'axella, d'ahont des. 
aparegué al moment, tornà a arraulirse sots lo peu del Sant, 
mentres lo rector sortia de INesglesia mal humorat y pensa- 
tiu, y dexantse en terra lo plomer, que feya lo propi aspecte 
d'un pollastre mort de gana, agafà'l manyoch de les claus y 
tancà l'esglesia, sentint, al acte de dar la tombada a la claui 



Digitized by 



Google 



ERNEST SOLER DE LAS CASAS 191 

la veu ronca del dimoni que, resonant sola les naus buydes de 
la casa del Senyor, li cridava: jBuuurrroooI 

Lo rector trucà tot esporuguit a la porta de casa seva y 
la Tresona Tobrí apressada, no sens haver dit Tindispensa- 
ble: iQni hi hà? 

— Mossèn Cristòfol,— va dirli bon punt ell hagué entrat. — 
iCòm es qu'avuy no ha fet lo seu trucar? Tota m'ha espan- 
tada. 

— Ay, Tresona!— digué sospirant lo rector. — Si sabías lo 
que m'ha passat no estranyarías que de quinze dies en aques- 
ta part rès de lo que fes te semblés fet meu. 

— tY axò, què ha estat, Mossèn Cristòfol? 

—M'ha sortit lo dimoni. 

— lilAve Maria Puríssimaül 

—Tal com ho sents, filla. Lo dimoni en persona, sens 
mancarhi punt ni banya. 

— I Jesús, Sant March, Santa Creu! £Però, còm ha estat?— 
Y lo bo del rector explicà a la majordona tot lo pas que li 

havia passat dins de Tesglesia anant sorprenent per graus a 
la pobre Tresona, que com més s'anava espalmant, més se 
senyava y s'ajupia y s'arraulia presentant la pròpia imatge del 
caragol quan s'amaga dintre la closca. 

Mes quan ella va sentir lo de la sotana, tota va animarse^ 
y quan ohi que'l rector l'havia rebutjada, no pogué contenir 
un crit de "burro„ que tot va estremir a Mossèn Cristòfol; 
puix va íerli l'efecte de que era dit ab lo mateix to de veu del 
dimoni. 

— íQu'has dit Tresona, vàlgat Deu? 

— Y si, home. Nostre Senyor fa tot lo que Deu vol y si'l 
tliable se li ha aparegut dins de l'esglesia, està clar qu'es per- 
què nostre Deu y Senyor li ha permès, y si quan ell li oferia 
la sotana S mt Miquel no deya rès, senyal que hi venia de 
bon grat; puix ja diu lo ditxo que qui calla otorga. 

—Calla, calla, Tresona; sinó't despatxo,— digué tot esgar- 
rifat el rector.— Dóm quelcom per sopar; mes no'm dongas 
rès que fassa somniar; perquè sinó, 'm sembla que tinch di- 
moni per tota la nit.— 

No era pas propi pera fer somniar lo que la majordona 
presentà al rector, a no ser que sotnniés de feblesa: una sopa 
de farigola va fer tot lo gasto y encara sola; perquè un ou 
que la Tresona volia tirarhi, se li havia crospit lo gall, tro- 
bant sens dubte que hi tenia més dret que ningú. 



Digitized by 



Google 



192 LA SOTANA VKRMELLA 

Quan lo Rector va haver carregat ab aquesta minestra, 
lo seu cos desnarit, va atacar ab un gran tros de pa moreno 
menjàntsel fins a les crostes; puix se veya que la por li havia 
íet gana, y dihent irònicament: "Panxa plena fà bullici^, 
prengué'l llum y va anarsen al llit. 

La Tresona quedà un rato rentant lo plat, que no va tc- 
nirhi gayre feyna, y se'n anà després cap a la seva cambra, 
dihent entre dents: 

-— jBa, ba, ba! massa bò, massa bò, també vol dir ximple. 
;Vès quina por m'hauria fet a mi'l dimoni?... Ab Tuna mà li 
hauria pres la sotana y ab l'altra hauria íet la senyal de la 
creu. 

Al cap d'una estona la Rectoria era fosca per fóra y per 
dintre. La xemaneya feya l'últim respirall y a dins, en mitx 
de la quietut, se sentían cruxir los corchs a les vigues conti- 
nuant rondinosos la seva destructora tasca. 

Y segui adelantant la velluria de la sotana. 

Ja quasi alegrava la vista de tan verda com era, y en va 
la pobre Tresona removia cels y terra per tres miserables 
canes de satí de llana. 

Devia fer com una setmana de l'apareguda del dimoni 
y altra vessada'l Rector se trobava estrenyinant les may ben 
ponderades riqueses de Tesglesia de Sa trills. 

Era cap a la matinada d'un dia de primavera. 

Lo cant del gall ressonava fresch com lo sò d'una flauta 
que l'acaban de re venir ab aygua. 

Les campanetes s'obrian sens saberse lo que's feyan. 

Entremitx dels arbres florits passirells y caderneres se 
feyan la competència mirant qui podria trobar refilets més 
dolsos pera recrear a les seves enamorades, y les papallones 
anavan de l'una flor a l'altra inconstantas com may; perquè 
els brillants montats al ayre de la rosada los hi aygalian 
la mel de les flors ab que intenta van desdejunarse. 

— jQae hermosa es la naturalesa!— deya'l Rector, qu'era 
de cor més artista que m3lts que pintin, escriuen ò escul- 
pexen. 

Y admirant l'espectacle de la Natura anava oblijant per 
punls la defalior que l'atormentava y iins quan li roncavan 
les tripes prenia aquell soroll per una de tantes remors afa- 
lagadores d'aquella hermosa matinada. 



Digitized by 



Google 



ERNEST SOLER DE LAS CASAS 193 

De prompte, un^tebi raig del sol que per fi guaytava per 
dalt de la montanya, se n*entrà tot decidit dintre Tesglesia 
fent fugir Tombra qu'espantada s'anà refugiant cap al altar 
major. 

Del raig del sol d*en terra, varen daurarsen totes les bar- 
roques raotUures d'altar y d*altarets, y fins lo mantó d*or vell 
de Sant Miquel semblava com nou y fins Tasquerosa testa 
del diable suavisava ses faccions y no inspirava tanta repug- 
nància. 

Aquest impensat daurament recordà al Rector la seva 
tasca y sortint del dintell de la porta tornà a empunyar altre 
colp lo plomer y espolsà'l darrer altar que per espolsar li 
quedava. Y dich mal dit lo darrer. 

Ben cert es aquell ditxo que diu que sempre paga'l just 
pel pecador. 

Lo pobre Mossèn Cristòfol, per por de que altre colp li 
sortís lo dimoni, no s*havía cuydat més d'espolsàr lo Sant 
Miquel, y de tal manera les aranyes havían fet sa tasca al 
entorn de la pobre imatge, que Tespasa s'havia convertit en 
barra d'una cortina d'escayents plechs que desde la punta de 
Tarma ofensiva anavan a parar als peus del mateix dimoni. 

Dexant com sempre per netejar Taltarde Sant Miquel, 
Mossèn Cristòfol ja se'n anava ab lo plomer sota'l bras; quan 
al passar la porta, va sentir la veu del dimoni que li deya: 

— Ey, Cristòfol, ^que no so de Deu jo?— 

Lo pobre Rector va quedar tot parat; puix de cap ma- 
nera podia may pensarse que'l re}' de les tenebres fos despert 
tan de jorn; axis es que va dirse entre dents: 

— Ay Senyor. Tot adelanta.— 

Y, com obligat per una forsa misteriosa, va anar caminant 
vers al altar del Sant Miquel. 

--Vína,home,.vína;— li feu lo dimoni quan se'l v^egéa prop, 
—que no'm menjo a ningú. Apa, apa, estrenyina, qu'avuy 
no't costarà cap ploma.— 

Y'l Rector obehi maquinalment espolsant a Sant y a dia- 
ble que varen quedar com si'ls haguessen tornat de mort a 
vida. 

—Mil mercès;— digué'l dimoni.— íQué't figura vas qu'eran 
de trenyina com la de les aranyes les teles que jo paro als 
pecadors? 

—Be es prou qu'avuy no't desarronsis —li va dir el 

Rector, no sabent què dir. 

25 



Digitized by 



Google 



1^4 LA SOTANA VERMELLA 

—Be prou que vaig a fer de les meves- quan lu dorms;— li 
contestà*] dimoni.— Pregunta a la dóna d*en Saula ab qui*s 
parteix la màrfega desde que'l seu marit es a vila, y si't diu 
qu'ab Thereu de ca'l Tresserras, prou sabràs de qui he pres 
la forma per temptaria. 

— iAve Maria puríssima! 

— Demana en confessió a la noya d'en Pi què li va passar 
ahir ab lo seu promès tot cullint maduxes 

- Sant March, Santa Creu, mal esperit. 

—Be, vaja, prou esgarrilanses y no fasses la creu, que 
temps hà que no m*espanto per tan poca cosa. dQue vols la 
sotana ó nó? 

—Deu me'n guart y Maria Santíssima. 

—Com tu vulgues. Vés, vés, a menjarte aquella sopa de 
farigola, que ja'n portaràs de capellans al enterro, si no vols 
estar be ab el dimoni...— 

Lo Rector, esgarrifat, va fugir corrents y persignantse, 
y altra vegada, al tancar la porta, va sentir aquell esgarri- 
fós crit de '*Buuuurroooo...** que ressonà en les seves orelles 
fins que va haver entrat a la Rectoria. 

La Tresona va vèurel tot desficiós quan H va dar la sopa; 
mes no li pogué arrencar una paraula, puix lo pobre home 
tenia por de la rambatxa que li esperava quan ella sàpigues 
que havia tornat a menyspreuar la sotana nova. 

Ben tristement va terminarse aquell jorn: lo Rector cap- 
ficat, la Tresona procurant en va arrencarli una paraula y 
tots dos engrunyats y de mal humor com aquells frares que 
senyalan lo mal temps. 

Y a fè que be era del cas senyalarlo; puix s'escaygué, co- 
mensant aquella matexa tarde, una tongada de pluges que 
semblava talment que donguessen l'aygua per l'amor de Deu. 

Tanta va ser Taygua que va caure, que un tros de camí 
que tenia d'atravessarse per passar de la Rectoria a Tesgle- 
sia, anava com una riera, y rector y majordona tingueren de 
confinarse a dins de la Rectoria per espay de mitja dotzena 
de dies. 

Durant aquest temps, no vos dich rès de si la sotana ve- 
lla va adelantar en esborronaments y esquinsos afegintse, a 
lo grèvol del texit, lo carregament de la humitat que la es- 
filargassava. 

Tant va ser axis que quan tornà a sortir lo sol tot fent 
pampallugues com si tingués por de veure tot de colp lo molt 



Digitized by 



Google 



ERNBST SOLER DE LAS CASAS 195 

fanch que li tocava assecar, lo Rector se dongué material- 
ment vergonya de sortir al carrer ab aquells pellingos y no 
sé pas quin pensament devia acudírseli, que va senyarse tot 
sobtat y va darse varis cops a la part esquerra del pit ab les 
puntes apretades dels dits de la mà dreta. 

La lluna sí que va sortir ben clara quan va morir lo sol 
d'aquell dia; com ella no ha tingut may altra fey na que fer 
gronxar la mar, del temps que la fa ja la fa tant d'esma que 
ni se'n adona. 

Llavors va ser quan lo Rector vegè'l moment propi per 
sortir a esbargirse sens ésser vist y vegent que ja no Uuhía al 
raig de la lluna lo fanch del camí, les emp/engué cap al fos- 
sar, puix era aquest un punt desd'ahont se descubría molt de 
terrer. 

La fresca que allí feya era verament delitosa. Lo Rector 
va assentarse en lo cercat de pedra, prop de la creu de ferro, 
y va estendre la vista a tot voltant, y fins les nines dels ulls 
van refrescàrseli. 

La puresa del siyre y la claror del plè de lluna, retalla van 
los obgectes fins a tal punt, que allò més que una nit de lluna 
semblava un llampant dia de sol vist a través d'un cristall 
vert. 

En lo proper sahuch lo rossinyol distreya ab ses passades 
Taburriment de la seva muller que quietona dintre'l niu no 
tenia més esbarjo que moure'l cap a dreta y esquerra mirant- 
se de gayró al bo del seu marit que n'hi donava les gràcies 
ab aquell ull tan viu. 

Les reynetes havían organisat una serenata, ab tot repòs 
sentades en les fulles del proper canyar, acompanyantles los 
gripaus ab un do-misol de flautins qu'enamorava; ensemps 
que les granotes del rech vorejador de la carretera, sembla- 
va que s'empcnyessen, ab sos xarrichs, en no dexar aturar 
cap carro vora seu. 

íMes, que li passa al rector, que torna a senyarse y a col- 
pejarse lo pit ab devota compunciò? 

£Per què's posà desficiòs y frenètich tot passantse la mà 
pel front com si volgués allunyar del seu pensament alguna 
mala ideya que li robés quietut y repòs? 

iPer què sent de prompte esgarrifanses de fret que'l fan 
suar y s'axeca y's treu de la butxaca'l manyoch de les claus 
y se'n va dret a la porta de l'esglesia y fica la clau en lo- 
pany y obra frenètich y corre cap al altar de Sant Miquel 



Digitized by 



Google 



196 LA SOTANA VERMELLA 

com arrastrat per una forsa sugestiva que no li dona Uoch a 
la reflexió? 

Espièmlo y ho sabrem. 

Una vegada devant del altar de Sant Miquel, lo primer 
que fa es encendre un lluquet y ab aquest lluquet un ciri del 
altar. 

Mira al Sant com demanantli protecció; mes la cara de 
la santa imatge demostra la indiferència y la immovilitatde 
sempre. 

Mira als peus del Sant y... compteu la seva sorpresa 
quan no hi veu lo diable, trobanthi, en son lloch, aquella so- 
tana nova que tantes voltes havia rebutjat. 

Lo rector se torna de primer blanch com la cera, després 
vermell com una magrana, un estrany esvahiment lo cega y 
maquinalment se treu la sotana vella, que se li queda pels 
dits a engrunes, se vesteix la nova, surt de Tesglesia esporu- 
guit y tanca ràpidament la porta com si pensés qu'axís se 
quedaran dintre del temple Tesglay queM persegueix y'l re- 
mordiment que Patia. 

— Aveyàm si ara la Tresona*m dirà burro. — Yencar no li 
ha ben passat pel cervell aquesta ideya, quan sent resonar a 
dintre l'esglesia una espantosa riallada. 

Se mira llavors la sotana y, ab gran sorpresa, la veu al- 
tre colp verda; mes, serenantse de prompte:— Ah!— exclama, 
—es lo raig de la lluna.— 

Y arrenca corrents cap a la rectoria, ab Tagilitat de cin- 
quanta anys enrera, y íentse ell mateix creus de lo lleuger que 
anava. 

— iTresona! iTresona!— cridà'l pobre Mossèn abans d'ha- 
ver tocat ab sos dits lo truch de la porta. 

— iQuè vol, Mossèn Cristòfol?— li respon una veu jovenil 
y fresca com ho devia ser la de la Tresona quaranta anys en- 
rera. 

—Obra, filla; obra desseguida que vinch a darte una sor- 
presa. — 

Y la Tresona obra y*s presenta al devant del rector una 
hermosa noya, dreta igual, ayrosa y escayenta, que talment 
encantava de veure. 

— (Y tu ets la Tresona? 

—Com tu'l rector de Satrills;— li respon la rejovenida ma- 
jordona;— abitot y que vas lleuger com una dayna y tens llis 
lo front com una pedra rentadora. — 



Digitized by 



Google 



ERNEST SOLER DE LAS CASAS 197 

Y abans queU rector pogués contestar rès, se li tira al 
coll y, ab una forta abrassada, me li estampa un petó al bell 
roitx de la boca, que li dexa'ls llavis com dues brases de 
foch. 

— iSo perdut!— exclama'l rector ab udols més be que ab 
paraules, y agafant per lo cos a la Tresona, la estén en Tescó 
y acaba de condemnar la seva ànima tot ressonantli a les au- 
relles les passades del enamorat rossinyol, la riallada esgar- 
rifosa del dimoni y'ls crits de dolor de la ressucitada donzella 
qu'ell procura ofegar ab ses besades com si volgués apagar 
los dos ferros ruhents de sos llavis refregantlos contra, la neu 
d'aquella fas hermosa. 

A Satrills tothom se fa creus de lo que passa. Tothom té 
enveja d'aquell rector que mitx any abans inspirava tanta de 
llàstima, y fins hi hà compares y comares que s'atrevexen 
a dir que Mossèn Cristòfol ha fet pacte ab lo dimoni. 

Lo certus est que la pedregada que pert la cuUita de tot- 
hom respecta la vinya del senyor rector. 

Que'ls seus ceps estan sempre néts de malura. 

Que de tota la rodalia li encarregan funerals y oficis de 
desagravis, y que aquella rectoria rònega y vella y de color 
de suro, apar per fóra una tassa de plata y dona bò de veure 
mirada per dintre. 

No cal dir que ni rector ni majordona han fet cap cambi 
que pels feligresos sia visible. 

Fóra d*anar mellor vestits y conèxers qu'estan mellor ali- 
mentats, segueix lo rector ab los seus setanta de passo y la 
majordona ab los seus sexanta y el seu gep. 

Ningú sospita que, quan tot lo poble dorm, aquells dos 
vells se tornan joves, aquella geperuda's converteix en Tex- 
trem de la bellesa y aquella casa arreglada, si bé modesta, 
en palau de la més desenfrenada orgia y en aculliment de 
tots los refinaments que puga en si portar la més estúpida 
lasoivia. 

Mes diu que'ls bens mal adquirits no duran, y ara veu- 
reu de quina manera hagué fi aquesta felicitat contra la Uey 
de Deu. 

Aquella sotana que'l rector rumbejava, com sa concíen- 
eia negra, també com l'altra anà perdent son color; si be no 
desmillorava de forma, ni'l texit s'envellia. 

No's tornava tampoch verda com l'altra, sinó vermella, y 



Digitized by 



Google 



198 LA SOTANA VERMELLA 

al propi temps que s'enrogia despedía una xardor tan extre- 
mada, que solzament la Tresona podia estarse tocant ab lo 
reclor; tots los demés se'n apartavan. 

Per íí, a tal extrem va arribar la endemoniada sotana, 
que si per roja tenia de dcxarla, per xardorosa no podia dur- 
ia, y ab gran sentiment de son cor Mossèn Cristòfol va tan- 
car la sotana a l'arca y la Tresona tingué d arreglarli quel- 
com ab quatre pedassots que a solana's ressemblés, puix ell 
tenia por que, comprantne altra de nova, bagues la matexa 
fi per ser provinenta de bens mal adquirits. 

Dcquan en quan lo pobre Mossèn obria l'arca y donava 
a la sotana roja una mirada compassiva, y axis exclamava: 

—lAy, Senyor! iTan bona sotana que tinch desada, puix 
no hi hà en tot'ella ni set ni vuyt, ni cap lley d'esqueix, ni cap 
allra mena de velluria, y tenirla de dexar per vermella y ca- 
lenta!— 

Y cada volta que obria més roja la trobava; fins que un 
dia, al volguerla tocar, la tingué de dexar a corre-cuy ta per- 
què li cremà'ls dits lo mateix qu una brasa. 

Tancà esverat lo moble, y fent prometensa de may més 
obrirlo, restà capcirós per tot lo dia. 

Ja eram a tot axò al bell mitx del hivern, que's presen- 
tava com may desnpietat, y la nit d'aquell mateix dia en que 
la sotana tingué de ser tancada, Tresona y Cristòfol estavan 
escalfantbe a la vora del foch. 

Altre colp vells, pansits y tristos. 

Apagada la resplandor de la lluna de mel, el Rector tor- 
nava a veure a la Tresona ab les arrugues y'l gep de sempre, 
y la Tresona al Rector ab la sotana de guinyapos y la fatxa 
raquitica d'abans. 

Mes de prompte'l Rector va fixarse en la Tresona y ella 
mirà al Rector y ell tot va esglayarse y ella va dirli no sé què 
a Taurella que'l feu tremolar de cap a peus. 

— £Què dius de fruyt, Tresona? — exclamà'l pobre home 
posantse les mans al cap. 

Y la Tresona plorava, plorava. 

Y dugués llàgrimes van caure als peus del rector, yell 
va llensar un crit de dolor com si li haguessin caygut dugués 
gotes de plom bullent. 

Al defora nevava. 

Per les mal ajustades fustes de portes y finestres, unes 
fletxes gelades se disparavan certeres cap a ells dos, fins 



Digitized by 



Google 



ERNEST SOLER DE LAS CASAS 199 

qae la Tresona va posarse a petar de dents, y abrassada ab 
lo Rector,— iTinch fretl— cridava. 

Y tremolava convulsa y del tremolor d'ella se'n ressentia 
Tescó y del escó la taula, y de la taula lo trespol, y del tres- 
pol los vidres, y tota la rectoria tremolava com si tingués lo 
mal de Sant Pau. 

El Rector volia resar y no podia. 

No's recordava de cap oració, ni falta que li feya. 

La seva ànima ja no leiUa remey. 

A la fi pogué dir aquestos mots: 

— Anem, Tresona, anem al llit y alli t'abrigaràs. — 

Y prengué'l llum y va darli'l bras yUs dos pujaren aque- 
lla escala que tantes voltes l'havían pujada purs, ella tremo- 
lant, ell groch com. la cera )' veyent com ella visiblement 
s'anava eugrossant y cada volta un pes ocult li dificultava 
més la pujada d'aquells grahons que tan lleugers havian 
pujat, y que'ls aparexían aleshores alts com montanyes, es- 
padats y aspres com el Montseny. 

Al ser dalt de la escala, la Tresona caygué en terra com 
un sach. 

Ell la prengué en sos brassos. 

íY còm pesava! 

jTant com els seus pecats! 

{Tant com aquells remordiments que de dia y de nit la cor- 
seca van I 

Y suava a mars y la duya cap a la cambra y la cambra 
s'allunyava, s'allunyava sempre com si volgués fer etern lo 
seu martiri. A la fi va arribarhi. 

La llensà demunt lo llit ab un suspir de suprema angoxa, 
y va abrigaria ab tot lo que va trobar. 

Mes. com més roba li tirava més tremolava ella y: 

— iTinch frei!— cridava ab uns gemechs que condolian. 

—No t espantis, Tresona;— va cridarli ell de sobte. — Jo te 
abrigaré. — 

Y a les palpentes sortí de la cambra, baxà la escala, en- 
trà a la cuyna y mullanise be mans y brassos corregué cap a 
obrir l'arca ahont era de^aJa la sotana vermella. La prengué 
d'una revolada y se'n pujà al trespol ab los brassos que li fu- 
mavàn y escaldàniseli la fas. 

Tantost entrà a la cambra, la ratxa del mestral va obrir 
la mal ajustada finestra y, apagant lo llum de cuyna, tot res- 
tà fosch. 



Digitized by 



Google 



200 LA SOTANA VERMELLA 

Ell va estendre la sotana com va poguer, demunt de la 
Tresona, y en mitx de la negror de la cambra no més la so- 
tana Uuhía guspirejanta y roja lo mateix qu'una immensa 
brasa. 

Un altre va ser aleshores el crit de la Tresona. 

— iMe cremo!— va cridar ab un udol de fera.— iMè cremo, 
malehiti ^No n'has tingut prou de condemnar la meva ànima, 
que'm fas passar en vida les penes del infern? — 

YM Rector rugia al entorn dd llit com lo lleó al entorn 
de la lleona morta, y cada volta que volia arrebassar la so- 
tana llensava un crit de dolor més horrorós que'Is trons que 
brunzían al defora. 

La calamarsada espategava contraMs vidres. 

El mestral xiulava, fent tocar als pins de copa a terra y 
cada volta qu'una ratxada de vent entrava a la cambra, ven- 
tava la brasa y de vermella la tornava groga. 

— iEl fruyt, Cristòfol!— bramà la Tresona. 

Y llensà un gemech horrible, y un monstre esgarrifós 
saltà demunt la brasa. 

Un monstre Uumenat tant sols pel reflexo d*ella. 

Una Uey de dimoni de mida de naxensa, ab la matexa 
fas del diable que als peus havia Sant Miquel y*l mateix gep 
de la Tresona. 

Rector y majordona li van clavar la vista com uUpresos 
per una serp, y'l monstre axarrancat, de peus demunt la 
brasa y les mans a les caderes, reya, reya, ab unes riallades 
que feyan mal, que semblavan estenalles vives qu'entorn 
mosseguessen; que arrancavan el cor y les entranyes y der- 
retian el cervell y espahordían Tànima. 



EPÍLECH 



La nit de cap d*any del MDCCXIII tots los vehins del 
pobiet de Satrills despertaren al toch del sometent tocat pel 
campaner del poble 

La casa rectoral cremava. 

Tots corregueren a prestar auxili; mes tot fou en va: 
com més aygua s*hi tirava, més altes pujavan les flames. 



Digitized by 



Google 



ERNKST SOLER DR LAS CASAS 201 

Rès com lo fum per pendre formes espantoses. 

Per aquest motiu no se sab si era realitat ò visió lo que 
van veure alguns pagesos. 

Diu que per la xameneya de la Rectoria vegeren sortir a 
un monstre tot de foch, que se'n duya abrassats a Rector y 
majordona. 

Que se1s emportà volant, enlayre, enlayre, y quan los 
tingué a tret de la cisterna del arrunat castell, losdexà caure 
en ella. 

Lo cert es que de la Rectoria no'n va quedar pedra sobre 
pedra. 

Tota la terra va quedar negra y plana com lo planell de 
la mà. 

Encar avuy trobareu per aquells encontorns qui us par- 
larà del cementiri negre de Satrills, destinat a enterrarhi'ls 
cossos dels suïcides y dels que moren impenitents. 

La Rectoria nova ha sigut construhidaben lluny de la vella 
y tots los Rectors que allí han viscut desd'aquella època, de- 
dican la missa matinal a la salvació de Tànimn d'aquell Rec- 
tor y d*aquella majordona, conservantse allí la crcencia de 
que'I dia que les dugués ànimes queden perdonades, la terra 
del cementiri negre aparexerà blanca. 



26 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



ACCÈSSIT AL SECOX PREMI KXrRAORDJSAHI DEL COSSIS I ORI 



RECORTS 



... .vaig desenterrar aquell barret, y al 
axccarlo'm feu venir una impresióde frct 
y de tristesa. 

Me feu venir a la memòria noms de 
companys ja oblidats. Y entcrnil y me- 
iaacòlich, me'n vaig tornar al meu es- 
tudi, tot assaborint Tagredols dels re- 
coris, que, tant si com nó/m feren agafar 
la ploma pera parlar d'aquells temps. 
Marti Genis y Aguilar.— Sofà «n tarot., 



ABANS QUE TOT 



Jo so fill d*un poble de montanya: joliu ypintoresch; en- 
cerclat de boscuries gegantes y a racer del altivol Montseny, 
front lluminós de nostra estimada terra. De petit que ja la 
vida bosquerola m'atrau poderosament. Passar jornades sen- 
ceres al estcller d'una colla de roders, a la barraca dels car- 
boners a la plassa dels pinyonayres, veusaquí una delicia, 
després d^haver gosat belles estones en escons de masies 
montanyeses entre la gent pagesa, soptantlos a Thora de la 
feyna en llurs campas. 

iQuins dolsos recorts ne servo d'aquelles èpoques íelisses 
en que, dexant tot jòch infantívol y tot esbarjo propi de la 
jovenesa, me feya fonedís dels de casa, y a 1 aventura, de 
tros en tros y d'afrau en afrau, recorria tota aquella co- 
marca sens parió y que ben pochs conexcn! 



Digitized by 



Googk 



204 RECORTS 

iQuantes festes majors de poblet, quants aplechs y quantes 
romeries havia seguit encisat pel perfum que's desprèn de 
aquelles costums quan no son malejades per influencies fo- 
ranes! 

Més d'una vegada, sugestionat per la grandesa d'un pay- 
satge, ò per lo misteri d'una posta de sol, sentint brandar la 
oració del capvespre, suau y magestuosa, devallant del reve- 
llit y solitari cloquer, ab la veu dolsa y argentina de la cam- 
pana, la nit m'ha barrat el pas al pregon d*una vall ò al cim 
d'una collada, cnvoltantme allavors tots els remors de les 
sülituts enlayrades }' no quedantme més remey que passar la 
nit en alguna cabana ò en alguna bauma, quan no al ras, 
mal cobert per un sostre de ramatge al esclat de la prima- 
vera... D'aquell temps felís, rès més que'l recort me'n que- 
da... Y que'm plau sovint bressolarmhi en aytals recorts, a 
1 hora sobretot en que esclatan les belles esperanses en mon 
cel tant ennuvolat! Un perfum embriacador embolcalla la me- 
va ànima, y mon cor, avassallat per la poesia, ma compa- 
nya fidel, bat dolsament y'm fa pendre la ploma pera abocar- 
los al paper. 

Vèuscn aquí un enfilay. Si logran atraure un moment 
vostra atenció, llegidor benèvol, me'n tindré per ben ditxós; 
1 y més encara si traj'entvos, anch que sia per curta estona, 

I de la realitat fera, us suQ;erexen delitoses èpoques de la vos- 

i tra vida. Serà 1 mellor premi ab que podran llorejarse. 

! Gireu full, donchs, que ja'm despedexo fins arreveure. 

Deu vos guardi per molts anys ab salut y alegria. 



DHIVERN 



Vuyt dies seguits que nevava. Aquell dijous se presentà 
clar, ben clar. El sol Uuhía rioler, enviant sos raigs per so- 
bre'l tou de neu que cubría tota la vall ahont reposa segles 
hà nostre poblet solitari. 

La miij Ji tda era de les més plahentes que poden portar 
els hiverns. Com l'aprofitarem ab en Licus, el meu company 
predilecte! A la tarde teníam festa a l'escola, axis es que rès 
ens destorbava de fruhir una galant estona de llibertat, 



Digitized by 



Google 



ANTON BUSQUETS Y PUNSET 205 

obrint camins nous per aquell clos de terra que'ns barrava 
ab son cercle de montanyes alteroses lo pas cap a un altre 
món que somniavam allà al lluny, vers la ratlla del horitzó 
que'ns semblava'l cayre de la llosa pesanta que tanqués el 
pou fondo de les nostres ilusions. Y sortirem del poble espe- 
ransats d'esbrinar el secret d'un misteri que'ns intrigava per- 
fidiós com el zuin-sum d'una vespa que volem allunyar ab 
moviment de cap inútilment, fins que logrem axarparla ab 
nostra mà fexuga. 

Y'ns llensnrem a l'aventura, aíamats de llum y d'ayre; 3" 
en trobavam, y'ns ne sadollavam els pulmons tendres, fent re- 
viure els membres entumits per tants dies de reclusió for- 
sosa. Embestircm l'horitzó pel indret de les serres de la Ga- 
varra, passant turonells y puigs que la neu hermosejava ab 
capritxoses transCormicions, y com més trescavam. sentint 
una mena de fret estrany ab tot y'l sol que Uuhía dolsament. 
Ab un pressentiment idèntich ens girarem abdós com anyo- 
rant quelcom dexat inconcientment; y ja no's veya rès que 
alegrés nostra vista, cansada de reposar en aquella eterna 
blancor. Lo poblet ja s'ovirava; y'ns omplí'l cor una mena 
d*anyoransa agredolsa. Feya ja molta estona que caminavam 
sentint sota nostres peus cansats el cruxir de la neu immacu- 
lada, y per axò y corpresos d'aquella quietut, qu'era tan 
sols interrompuda pel respir que'ns feya marcar el cansament 
que'ns invadía. 

En Licus era més xich que jo, y menys sufert, y es clar 
que's rendí abans! En una petita pendent que devallarem 
pantejant y tremolosos, se li segaren les cames y caygué 
aclofat ab les mans creuades sobre'l pit, obrint sos hermosos 
ulls que fitava en la blavor del cel com que reposessin a tot 
plaher, y un dols somriure li florí als llavis. Eram al pa- 
ratge solitari de Vallclara y l'ermita de la Verge romania a 
nostre enfront com un port de salvació seguríssim. Ma vista 
.s'hi dirigí ab ayre suplicant. Prou vaig cridar, però ma veu 
va perdres en un recolze de la vall. Aleshores, posantmeM 
cos de mon company a les espatlles de la manera que vaig 
poguer, arribí al portal de l'ermita, que restava barrada, 
sens esperansa de que ningú la vingués a obrir. No poguí 
pas aguantar un plor sèch que'm nuava la gola, sentintmhi 
una salabror estranya, com que se m'hi hagués enxerclat un 
doll de llàgrimes. 

Posat demunt la neu, puix ni un clap s'ovirava que noem- 



Digitized by 



Google 



200 RECORTs 

mantellés ab sa blancor, restí llarga estona prosternat de- 
vora'l companyó que no parava de mirarme sens desplegar 
sos llavis vermells, que contrastavan ab la grogor de son 
rostre, y empresonava llurs mans ab les meves comunicant- 
li la poca escalfor qu'a mi m'aguantava. Me po^í a cridar 
ab totes mes forses, majorment al sentir al lluny els cops 
sèchs de les destralades ab que'ls roders feyan caure les per- 
xes de la vaga vehina. Mos clams, per fi, degueren arribarhi 
per aquell indret, ja que's dexà sentir, encar que fondo, un 
llarch iúh! ;iih! que semblà tornarme de mort a vida. Tot de 
sobte un soroll estrany me feu alsar el cap y poguí veure 
com de la barbacana que fa'l teulat del Santuari se'n axecava 
un aucell«\s negre y feréstech, fent caure sobreU pobre Licus 
tot un pà de neu que rembolcallü tot. Ab les poques forses 
que'm queda van traguí la neu del rostre del pobre company, 
al punt que'l sol trencava son últim raig al altívol turó d'en- 
front nostre, envermellint tot elcelatge, mentres passava xe- 
ricant un petit aucell, posantse en el panell del cloquer de la 
ermita... 

No recordo rès més. Tan sols sé qu'un raig de sol, el pri- 
mer qu'entrava en l'ampla vall de matinada, vingué a des- 
vetllarme en mon jas a la barraca dels roders, mentres queM 
trist brandar de les campanes de Vallclara seguia l'oració 
que pel company estimat mos llavis esponcellavan. 



D'ESTir 



Prou les vaig sentir les paraules que l'Animé digué al 
portal de casa, de bon matí, a la mare, però jo jqu'es cas! 
era tant dolsa Thora aquella passadi sota l'ombra dels ave- 
llaners, quan el sol ho recremava tot entre'l concert incessant 
de les cigales! Y un cop el cos reposat, s'hi sentia tal benestar 
dintre Paquietada bassa d'aygua blavenca que retratava el 
cel asserenat! y després, al exir saturats de la dolsa frescor, 
revolcarnos per l'herba tendra, dexantnos acaronar pel sol, 
que semblava més suau! 

—Mira, t'aviso. Vés ab compte que'l teu baylet hi torni a 
nadar a la meva bassa... Tota la vianda del vol me fan mal- 



Digitized by 



Google 



ANTON BUSQUETS V IM'NSET LW 

bé. He tardat massa a dulshi rescarment, però ja t'asseguro 
que s'acabarà.— 

Ni la mare m digué rès (altres mals de cap tenia, pobre 
marel), ni jo vaig ferne altre estat. Axis es qu*en havent di- 
nat, ja era com de costum a l'ombra dels pallers de Pera de 
ca'l Rinxo, de panxa al sol y esperant la colla d'acabacases, 
que anavan comparexent d'esquillentes remugant la darrera 
caxalada del dinar uns, y altres ab un cantell de pà moresch 
que posa van a bon lloch, aprofitant fins les engrunes que 
se'ls aturavan al sacsó que'ls feya la camisa ran de cin- 
tura. 

El mitjà de ca'l Crous, ab sos cabells terrosos engrenyats, 
que li feyan de march al rostre d'aspecte sofert y bonda- 
dós, saltà pel murallo fent un capgireu arriscat. Darrera seu 
surti com una fura per entre l'estiva de vigas y cabirons que 
tapavan el pas de les fexes, en Guilla, fent estranyes contor- 
sions per captar una rialla qu'estones hà'ns cantava per din- 
tre; y seguit, seguit com amorós rajolí, comparegueren els 
curts de ca'n Llocas, dos esquirols de pel roig, botaruts y es- 
trafets; en Lari de ca'l Tixayre; en Non de ca'n Paronas y'l 
renoch de ca'l Porrius, l'ull de bou, com li deyan per sa mi- 
rada oberta y aturada. 

Dexant ab certa recansa'l catau dels pallers, emprengué- 
rem la via pel devall del poble, silenciosos y d'esquitUentes, 
com tement interrompre la calma ensopidora del mitxdia y 
cu3'dant de no ésser vistos del axàm del carrer de baix, del 
que n'hauriam fet seguir algun a riscos de moure esvalot y 
no dexarnos fruhir d'aquella hora ab tot repòs. A les en- 
vistes de la baga fosca, afilerats tots pel redall del cingle 
de la pedrera abandonada, comensarem la feyna d'aíluxarnos 
de roba, produhint un espectacle curiós als ulls dels que ho 
podían veure. Els curis de ca'n Llocas, al bell devant, 
nuets, ab les espardenyes penjades al coll y la roba al bras, 
evoca van les figures dels follets que pintan en llibres de ron- 
dalles. En Guilla, cabriolant sospès al abím, esgarrilava de 
mirar; y nosaltres, els del darrera, quiets y a la callada se- 
guíam, ofegant rialles y xiscles qu'esclatavan al arribar a 
les vores de la bassa, quina aygua rissava lleument un alò 
de ventijol que'ns feya estremir y petar de dents fins que ha- 
víam aborrit la gorja. Posats de renglera sobre'l pontot 
del enxarnador, sembla vam granotes assoleyantnos; y ara l'un 
ara l'altre, anavam capbussantnos, axecant esquitxos que, al 



Digitized by 



Google 



208 RECO RIS 

ferirlos els raigs del sol, íormavan una cascata de pedreria 
enlluernadora. 

Aquell dia una petita remor vinguda del cantó de la font 
ens feu parar les orelles y estar bona estona al agoyt, ajupits 
entre les mates de jonchs que vorejavan el regueró que de la 
bassa portava Taygua a les fexes que verd( ja van a deu passos. 

—No ha estat rès,— digué'l de ca'l Porrius que d'esquit- 
Ilentes s'havia enfilat dalt d'una mare d'avellaner. 

Aquella mica de remor, que no era altra cosa qu'algun 
animalotescorrentseentre'l tou de fullaraca del solatge deia 
baga, feu refredar l'entusiasme que regnava Is altres dies, 
y ja'l bellugueig no era pas tant viu. Per fi, després de passar 
bona estona arrupit sens pensar ròs, solament entretinguts 
tirantnos pedretes l'un al altre, comenScVl noy Crous d'es- 
polsarse brassos y cames, com donantse ayre y anunciar sa 
capbussada. Quan s'estrelh\ aquella plana quieta y mitx 
adormida, ja tots eram a la palanca del enxarnador disposats 
a seguirlo, però guaytant sempre l'amagatall de la roba. Al 
preguntarli tots si era freda Taygua, vegerem que s'arrapava 
desesperat al marge de dalt, relliscant cada vegada que in- 
ten'ava donar nova acomesa; per fi, tombantse a l'aygua y 
nedant d'una manera estranya, 's posà a xisclar desespera- 
dament, girant cap a nosaltres la cara llastimosa }" adolo- 
rida com demanant socors, alsant la mà cnlayre, que tot se- 
guit tornava a caure fexuga fent petar l'aygua ab son sobtat 
contacte. El nen Porrius s'hi tirà, anant a raure a sa vora, 
esverantsc tot ell y fent esforsos més terribles que l'altre. 
Jo, saturat d'un coratge qu'en cassos semblants encara'm 
dura y que arriba moltes vegades a la temeritat, sens pen- 
sarmhi gens, del travesser de fustes ahont m'estava, pego bot 
y m'ajunto al grupo de dins que clamava llastimosament. Lo 
que vaig sentir en aquell moment fou un dolor agudíssim en 
totes les parts del cos, menys en lo cap, qu'anava a flor de 
aygua; y al palpar ab una mà les parts ferides, trobí'l tou de 
romagueres y ortigues que omplenavan la bassa. Nedant ab 
penes y treballs logrí arrambarmc cap al escaló del marge, 
quan els altres dos havian assolit la vora, contemplantlos en- 
sangrentats de cap a peus, sens donarme compte de mi ma- 
teix, qu'encara feya més llàstima qu'ells, ab la pell oberta ab 
esgarrinxades fondes, per ahont brollava a raig fet la sanch. 
El nostre torment no pot pas imaginarse! Ens re volea vam 
per la sorra cridant desconhortats, mentres tant qu'en Guilla 



Digitized by 



Google 



ANTON BUSQUETS Y PUNSET 20^) 

ens amorosia les ferides ab trossos d'una camisa qu'estripà 
sens mirar de qui era. Els altres s'anavan vestint, espantats, 
ni atinant què fer. 

Ab penes y treballs poguérem posarnos les calses y la 
camisa, ajudats dels companys; y descalsos y tot, anàrem en 
trista processó cap al poble, passant pels llochs més ama- 
gats, fins al declararse la desbandada darrera l'Hort Nou. 
Mes, abans prenguérem la revenja, que fou ben ferma. 
Buydarem la bassa, negant totes les fexes y fent una des- 
trossa de tanys a la baga, mentres que*l Paronas arrencava 
totes les cols y àpits, tirantlos dins la bassa. En Guilla no'm 
dexà pas, y tots dos saltarem la paret del pati de casa, es- 
correntnos escala amunt, cap a la meva cambra. Pera amo- 
rosir de nou ab draps nòts les ferides que'm donavan un tor- 
ment terrible, vaig despullarme, sofrint horrorosament, 
puix la roba se m'havia enganxat a la pell esgalabrada, y 
cada estirada que donavam, ab tot y'l compte qu'hi para- 
vam, iSants del Cel!, una fiblada fonda'm posava en com- 
moció tot el cos, filtrantsem endintre com anantsem a con- 
centrar tot el dolor al mitx del cor que defallia, defallia... En 
una d'aquestes batzegades, la darrera que vaig sentirme, 
cayguí en sèch y... no recordo pas rès més; sols puch dir 
que al tornar els conexements, que se'm havían emboyrat, 
me trobí ben aconduhit al llit ab bona companyia a l'espona, 
y fins l'Animé que no parava de dir:-— Jo ja't vaig fer avisar, 
no sabria que dirhi! Crègas que'm sab molt de greu!...-— 

Y en Guilla se'l mirava de fit ab les venes del front y polsos 
inflades de verdadera ràbia. Per fi, en un moment, quan més 
s'accentuavan les excuses del Animé, se li posà al devant, 
d'un bot soptat y espurnantli els ulls, li escupi'l rostre, en- 
semps que ab fermesa impròpia d'un minyó de la seva edat 
digué: -Mala ànima! més que mala ànima! — 



DE PRIMAVERA 



Era una matinada de Maig. Clara, serena y delitosa, sem- 
blava com feta a posta pera donar l'adeu a la llibertat mitx 
salvatge en que m'havia bressat per espay de vuyt anys des- 



Digitized by 



Google 



210 RECORTS 

de'ls sis, fins alashores al plè dels catorze, ab la bella florida 
de la Natura, que mostrava ses mellors gales com pera fer- 
me doble grat el diatell de la primavera de la vida que ve- 
nia a somriurem ab ilusions més enlayrades, però no tan ro- 
sades com les que trenava mon cervell ab el celatge de la 
ignosccncia, tresor perdut ab tota la recansa, accent uantse 
més aquesta a mida qu'he anat avansant, avansant en el 
camí de la vida, ahont del segon reposador a n'enllà no tot 
han sigut flors y violes, com flors y violes eran les que ab 
llurs perfums m*embriagavan saturantme d'infinita dolcesa, 
quina sentor encara saborejo com a bàlsem que vé a pellar 
les esgarrmxades ben fondes que les espines han obert en ma 
carn encara tendre, les espines que a passos ben seguits me 
han soptat en mon pelegrinatge. 

Ab el primer destell de llum que vingué a besarme'l front 
m'abrigà un presentiment ni dols ni amarch; prescntiment 
que no podria pas ben definir y que'ra feu dexar la tebior de 
mon IJitet solitari de dalt de tot de casa; allà ahont ningú 
m'hi sabia, sinó ma pobre mare, quina, fugint alguna vega- 
da del treball febrós de la leyna que la feu envellir abans 
d'hora, venia a dexar en mon front, en mes galtes y en mos 
llavis aquell dolcíssim bes que, en mitx de les tribulacions, 
ens fa somriure solament de recordarlo ja abans y tot de 
f<rnos venir son regust. 

L'alenada que'm soptà al exir del portal de casa venia del 
vell Montseny curulla d'un debolit d'aromes que jo respirava 
a plè pulmó y que lliga van la munió de notes espargides que 
anavan a entonar l'himne de vida nova. Venia del vell Mont- 
seny, mon amich, el gegant bondadós de la faula de ma vida, 
el que'm parlava sempre de coses enlluhernadores; el que 
aleshores me desvetllaria pera ferme comensar un somni 
nou; un somni en el que la nota rosa sofocaria la nota blan- 
ca, pura, immaculada, y ahont s'hi progectavan ab hermosos 
cambiants de llum, promeses y desitjós màgichs que'm feyan 
esperar sempre el demà misteriós; y aquest demà venia es- 
borrantme ab altres promeses y desitjós, més atra3^ents en- 
cara, les del jorn abans que no havia ben assaborit, passant 
axis un'època llarga com un verdader somni, que, encara 
avuy, probo de reproduhir afanyós, mes endevades. 

Y aquella matinada anava avansant, avansant fora poble 
com pera comunicar a la Natura'l desfici que'm trasbalsava 
tots els sentits, cercant ensemps, ab la frescor matinal de les 



Digitized by 



Google 



ANTO.V BUSQUETS Y PUNSET 211 

flors y les plantes, atenuar la cremor que sentia en tot el meu 
cos provinent del foch de Tànima; y sentia d ferm sotraqueig 
dels polsos yU cor m'esbategava ab violència. 

Quan vaig ésser a redós de la coma baxa del poble» en- 
cara'l sol no havia sortit; solament la vermellor del crepus- 
cle donava una claror vaga a les més altes cimalles de les 
monianyes qu'encerclan aquella vall encantada. En un suau 
rossolant de vora la riera enjogassada vaig aturarme admi- 
rat pel bellugueig de colors y perfums.Tot el solatge forma - 
va una califa hermosissima. Els blauets y les violes eran les 
lletres més clares d'aquell manuscrit que Natura ra'oferia 
pera que llegís nous encisos, noves sensacions. Altres dies 
hauria anat barroer al ajassarme sobre aquell llit d'herbes y 
flors oloroses, humides encara per la rosada, y sense pietat 
hauria esfullat les que a mà m'haurían vingut; però aquell 
dia, nó; aquell dia tot presentava nou aspecte a ma vista no 
del tot desvetllada, y peraxò al sentirmeembriach d'aquelles 
aromes, al primer rodeig de cap vaig asseurem primer, y des- 
prés me dexi anar inconscientment, quedant al poch com 
mitx sòpit.Les potencies se m'aplacaren y'l cervell semblava 
que se m'hagués clos, dexantme lliure els sentits del cos 
que's sadollavan de tot lo que m'envoltava. La cremor que 
me consumia s'havia anat esmortuhint, agafantme com cala- 
frets esgarrifosos; mes, durà poca estona, puix una tebior 
dolsa s'esbandí per dintre meu al ensemps que m'omplia de 
llum les parpelles closes, que s'obriren ben be pera copsaria 
tota ànima endins, ahont ja casi m'hi havia arribat el fret 
que feya tremolar tots mos membres. 

Llum y calor era lo que'm faltava; y tot me vingué a 
mans besades. lOh, que be'm trobava aleshores! Al espargir 
la vista al entorn meu veya com les flors s'obrian enjoyades, 
com els aucells comensavan sos cants, que'm deyan coses 
noves, sobretot el rossinyol, qu'en una de ses passades^ pot-, 
ser la més curta, 'm feu extremir de vera joya; el riu, ab 
mormuris variats, portava la veu d'altres flors y d'altres au- 
cells de per amunt; y les flors y'ls aucells d'entorn meu ho 
rebían ab plaher evident, y fins jo mateix, que'm despertava 
d'un llarch somni, trobantme bressat per un'altre de més her- 
raós encara, però que ab tot duya una sentor de dubte que 
agullonava mon esperit abans serè. 

Entre aquell esclat de llum, de cants y de perfums s'hi en- 
cabí una nota més; la nota forta del concert. Pel pendís de 



Digitized by 



Google 



212 RECORTS 

Tubaga s'hi sentían cruximent de branques com que algú em- 
pentés els arbres; també'n devallava un trepitx seguit, se- 
guit, que feya esllavissar un qu'altre crostó de roca tova que 
s'esmicolava abans d'arribar a biix. D'aquell indret m'arribà 
una tonada curulla de poesia popular. Era la veu d'una jove 
llenyatayre. Altres vegades m'hauria passat desapercebuda; 
però aleshores m'atréya irresistiblement, y la escoltava em- 
badalit, y fins vaig badar els ulls guaytant de banda a ban- 
da pera descubrirne la font d'aquella armonía; però no'm fou 
pas possible sobtaria. M'entravan desitjós d'enfilarme pel rem 
d'abellaners de la baga, però la joya quc'm bressava voreta 
el riu me retenia y en tant la canso s'apropava més, y com 
més s'apropava més me retenia, no dexant escapar una sola 
nota. Me tornà l'ensopiment d'abans, que m'acabà de dur 
una alenada tèbia. Ja no vaig sentir la veu, però sentia'l per- 
fum d'ella y semblava que l'hagués assolida. Y ja vaig per- 
dre'l sentit del món real; les parpelles se'm clogueren y la 
nota forta m'embolcallà, primer ab una tebior suau, després 
ab xius xius a cau d'orella, pessigolleig de cabells esbullats 
que'm seguían el rostre y, per fi, el contacte d'uns llavis, que 
no conexia, sobre mon front, sobre^ mes galtes y sobre ma 
boca, esclatant un petó vibrant. Una forsa irresistible capa 
lo inconegut no'm dexà; el pantejar marcat d'un cor que fu- 
gia ubaga amunt... El concert material seguia ab més for- 
sa... Vaig obrir els ulls y la claror viva me'ls cegà. Pera 
traurem l'ardentor de mos llavis vaig acostarhi flors y més 
flors, que morían jpobretes! al meu bes. Quanta estona vaig 
saborejarlo aquell bes misteriós que no duya la frescor rega- 
lada dels de la meva mare, sinó una ardencia atractiva y 
forta qu'entre un agredols fruhía!... 

Aleshores passi al dintell d'una vida nova, despedintme 
ab certa recansa d'aquella edat felís que may més ha de tor- 
nar, y bon goig qu'encara puga bressolarme ab el seu recort 
benehit. 

Al bell plè de la joventut, entre les onades ben revoltes 
del mar de la vida, no s'ha pas esvahit lo perfum d'aquell bes 
de primavera. Ara, per primera vegada, l'he dexat sortir 
del reliquiari del cor y ja'm pessigolleja de bell nou als llavis 
esperant el jorn no llunyà de tornarlo allà d'ahont soni: ma 
ànima plena de vida y de joventut; mes, abans, rosar ab sa 
essència un front, unes galtes, uns llavis. 



Digitized by 



Google 



PREMI DEL AJrXTAMENT DE TARR^KGOSA 



LA OBRA DELS SIS DIES <'^ 



Hexúmerun 



EL CREADOR 



;Quín cant furtiu s'eleva? Qui es aqueix qui trava 
dins la paraula tosca, secrets mals d'espressar? 
Cenyit de fortalesa joh pols que Jo animava! 
Respon a mes preguntes? hont eras quan fitava 
el cel, la terra, '1 mar? 

;Hont eras, quan ses ales divines extenía 
difús sobre les aygues el Ser vivificant? 
{Hont eras quan al Fiat sobtosament bullia 
d*estrelles tot poblantse y verge melodia 
la conca palpitant? 



(I) I er cantar aquest tema biblich, com vjurà qualsevol qui conega un poch 
l'Escriptura, he procurat dur per dins aquest pobrissim vcrger d'estrofes, un ra- 
jolí de l'inspiració que en ample vena, flueix per entre'l paralelisme d'aquesta 
poesia divina, que anomcnam poesia hebrayca. desesperació de tota poesia hu- 
mana. 



Digitized by 



Google 



214 LA OBRA DELS SIS DÍES 

;Hont eras, quan vestida de boyra vagorosa 
la mar alsava en somnis com infantívol plant? 
{Hont eras, quan cridava ma veu tot-poderosa 
calitges hiperbòrees per vesta vaporosa 
del món encara infant? 



{Que haguesses tu de nàxer llavores ja sabias 
ò'ls dies recontavas que havíat de dar Jo? 
Del rou y nuvolades el lloch tu conexías? 
Com un falcó tal volta lo llamp del cel desnías? 
Junyeis son carro al trò? 

Encar que plasmat sigas conforme ma semblansa, 
per càstich, a la molsa {*) nadiua tornaràs! 
Desplomaré en ta testa lo llamp de la venjansa, 
esbaltiré la lira que vanament se cansa 
y secaré ton bras! 



EL POETA 



Senyor! Senyor! Ma tenda de nòmade-poeta 
si al cayre del abisme caòtich estenguí 
com del Jordà a la riba, sa celdaU vell asceta, 
perdó! Sobre Tabisme que hi canti'l gran Profeta! 
Callar m'escau à mi, 

y a Vos serà'l silenci Uoansa decorosa. 
Mes, mentre apart mes passes del caos abismal,' 
dexàu que, al vent, amolli ma pobre veu d'alosa, 
que, sobre'l temps, se perdi dins l'altra grandiosa 
del himne universal! 



(♦) Vidc nota 4. 



Digitized by 



Google 



LLORENS RÍBlí Y CAMPINS 215 



PRIMER Df A 



Com la sardana mòvil, en son rosari, trena 
mans brunes y mans blanques, axis al voltant teu, 
el temps, que nits y dies tirànich encadena, 
comcnsa sa sardana, oh Eternitat serena, 
al Fiat del gran Deu. 

V^agavan les tenebres per la buydor sens fita 
de densa mar de caos, somort, indefinit... 
y a mida del cadavre del fill de Sunamita (1) 
com s' arrufà'l Profeta, sobre ella axí apetita 
ses ales, TEsperit. 

Apar sobre les aygues genèsica boyrada; 
Tabisme, com un càlzer, Ell cova germinal, 
apar àguila immensa qu'axeca sa pollada 
de móns, sobre ses ales, y trassa en sa pujada 
amplíssima espiral. 

Demunt sa boca oberta, l'abim la seua obria; 
demunt son cor pitjava l'abisme'l cor gegant; 
a cada alè, ab son hàlit un torb li responia; 
a cada batech rítmich, Tabisme s'estremia 
• de vida palpitant. 

Y axí com brolla un iris del aygua del baptisme 
quan Ell la vivifica duhentli nou perfum 
difús entre les gotes prolífiques de crisma, 
a son contacte, sobre la fosca del abisme 
aparegué la llum- 



(i) Lo passatge cscripturístich ab lo qual s*c&tableix aquí comparansa, per no 
sergaye conegui lo transcrivim aqui: Ingnssus est ergo Elis^'us domum, et ecce 
puer mortuus jaccbat in Uctulo ejus... el incubuit súper puerum posuitquj os suum 
súper os ejus et oculos suos súper oculos efus et mji'fus suas súper manus cju^: et in- 
curpapit se súper eum rtcaUfacta est caro pueri... aperuit quj oculos,.. Ai ille vo- 
cayit Gi^i{i, et dixii: Voca Sunainitidt:m hanc. Quce vocata, ingressa est ad eum. Et 
ait: ToUeJilium tuum. 



Digitized by 



Google 



I 

I 
i 
I 
I 
I 

2lí) LA OBRA DELS Sis DÍKS I 



SEGOX DÍA 



Y se llevà, boyrós el segon dia 
y Deu, del caos gran que va creà' 
qu'un vespre y un matí no més tenia, 
concreció de llum y d'armonía 
son trono segregà- 

Son trono segregà y ja Tocultava 
ab la cortina gran del firmament. 
Darrera ella ;quí sab lo que hi posava? 
Cels sobre cels, tal volta, escalonava 
son bras omnipotent. 

Allà dalt, de la llum posà la via 
per hont se difundeix cada matí; 
el niu d3l llamp: si acàs Ell el desnia, 
al retornar del lloch ahpnt Tenvía, 
li diu: Ja som aquí! 

Allà, la flonja neu de la congesta 
que ton el dur hivern com un anyell, 
lo tàlem de Taurora y s'alma vesta, 
de Faygua yU sol casats en la tempesta 
responsalici anell. 

Allà pluges batents, aurigemades, 
gotes de rou, granis ametrellant; 
allà, del trò les ginyes inflamades 
queU llamp marca a través de nuvolades 
ab son cisell gegant. 

Allà, d'un milió d'òrbites sonores 
com a bordons, el centre va posar... 
Lira gegant! Tes notes torbadores 
ab qu'elevas, sublimas y enamoras, 
qui les farà callar? 



Digitized by 



Google 



LLORENS RIBÉ Y CAMPLVS 217 

Ningú, ningú!! Masells de melodia 
eternament els móns, en devassall 
de llums y tintes que la mar copia, 
com mà inspirada pel teclat fent via 
rodolan, corda avall... 



TERS DÍA 

Ab son llensol proliíich, tapavan les montanyes 

les aygues que hi dexavan Uecor de ses entranyes; 

per<> la veu divina sentiren esclatant, 

y com feres qu'emigran dels cims, les hivernades, 

dexaren tal altura, com elles esverades, 

com elles empenyentse, com elles bramulant. 

£1 torb ja fueteja la liquida remada 

siulant sobre s^espatUa rauU, encabritada... 

el trò, ab sos Uadruchs aspres, Tha despergida ja; 

la mà de Deu li posa fortissima cadena, 

aquí d'esculls basàltichs, allà de flonja arena, 

y un manament li dona que no transgredirà. 

Com dos bessons planyian: la mar en cativeri 
tot brassejant per costes y cales; y en desveri 
la terra balba y núa cercant un nou abrich... 
y Deu cridà les boyres: en densa nuvolada 
per tot arreu axamplan fexuga llur volada 
y sobreUs dos s'estenen com un bolquer amich. 

Y dins aquest misteri, com riu sobre ses fites 
desbordan, mare Terra, tes venes infinites 
que sordes palpitavan, en cràters de verdor... 
de flors la vària escuma corona exa opulència, 
la terra se sent créxer en colossal turgència, 
com pit matern al rebre lo fruyt primer d'amor. 

iVeníuhi ja! Us esperan aquexes enramades, 
floretes voladores, futures aucellades! 
Volior densa d'estrelles, tos ulls obri a milers! 
No ploris, mar, y esquéxa los draps de l'infantesa! 
Surt, Home-Rey! que't donan en prenda de realesa 
les flors sa gran catifa, los arbres sos dossers! 



28 



Digitized by 



Google 



218 LA OBRA DELS SIS DÍES 



DIA QUART 



De rou plena y d'estrelles, de lluna y d^ombra clara 
com una nau passava pel cel esblanquehit, 
al comensar son èxode brillant que dura encara 
Texcelsa caravana d'aquexa quarta nit. 

;De quina font brollares, oh riu d'argenteria, 
qu'eternament rodolas de cap a cap de cel? 
;Quí t'encengué, oh columna de llum que fas de guia 
en rimmortal exida del poble d Israel? 

Jehovà! que cadascuna d'aqueix estol d'estrelles 
cridà per son nom propi del fons del Orient. 
Jehovà! qu'ha examanades les cèliques abelles 
que'l lliri blau revoltan que forma'l firmament. 

Oh nit primaverenca! Lo Verb tu corprengueres 
y somrient, al vèuret, rendit ja te digué: 
''Quan passi camí d'Éfrata, per entre exes esferes 
de llum, com dia esplèndit, Jo t'iluminaré''. 

''Ma dolsa confidenta, motiu de mes delicies! 
quant baxi Jo a la terra, de la redempció 
per oferir al Pare les matinals primícies, 
serà'l Sancta Sanctorum t'aurífich pabelló." 



Mes» ja la nit emigra y son abril s'esflora, 
per graus, se posa pàlida la blava magestat..- 
no més un estel queda de la sidèrea flora, 
y un núvol, com de cendre, pel cel s'es dilatat. 

Suprem instant de crisis! L'esglay la terra assombra. 
Un dubte horrible flota pel front del cel plomis... 
cHa de tornar dels dies passats la gran penombra...? 
Oh nó! brolla llum viva ja l'Orient blavís. 



Digitized by 



Google 



LLORENS RIBÉ Y CAMPLVS 219 

El sol brillant! al vèurel la terra enamorada 
flayroses nuvolades li envia en espiral, 
y brilla^l sol, per entre la espessa nuvolada 
com, entre encens, la flama d'immens ciri pascual. 

iSalut, Pàscua del Gènesis, diada benehida, 
daurada clau queUs sigles comensas^ara a obrir, 
somrís de primavera, batech de nova vida, 
ginesta de llum qu'obris l'intrèpida florida 

sobre l•liivern del gènesis... 
Salut, símbol esplèndit d'Aquell qu'ha de venir! 



QUINT DÍA 



Talment sobre'ls Profetes el mot de profecia, 
sobre la mar tronava de nou el verb creant, 
descompassant el ritme de l'ona palpitant: 
"Sortiu, rèptils y pexos, al sol del segon dia"*. 

La mar, a tals paraules, de pler s'enterbolia; 
besada pel sol, tremola l'onada titil•lant, 
ses tintes diluides, per graus, coagulant, 
del invisible pòlip al Leviathàn congria. (1) 

Monstre sublim! Sa coa, si ací y allà la branda, 
apar cedre que's vincla de l'una a l'altra banda; 
s'escata es d'escuts bèlichs que, en pinya, fa sonar; 

irradian llum sinistra sos ulls, llum de cometa; 
entorn de ses dents reyna la por, si s'inquieta 
bullir fa, com una olla, Timmensitat del mar. 

Igual origen totes les aus del cel tingueren. 

Be prou axí ho indica llur cos multicolor, 

be prou axí ho indica l'acuàtica remor 

que fan tot recordantse del Uoch ahont nasqueren. 

(H Leifiathan y Behemoth son monstres bfblichs que Deu mateix descriu en Job. 
cap. XXXVIlIysegacnt. 



Digitized by 



Google 



220 LA ORRA DELS SIS DÍES 

Llurs ales policromes Tescala compongueren 
en que^s descomponía) dins Taygua, la claror; 
llurs goles argentines, per parts, de la maror 
la música profusa a modulà* aprengueren. 

Del mar, vivent oracle que guarda dels Profetes 
el gran concert armònich, la veu de morts poetes, 
que parla tota llengua, replè del Esperit, 

son notes escampades les notes voladores 
qu*ompliren el quint dia de vibracions sonores, 
ò beU fondo silenci rimaren de la nit. 



DÍA SISÈ 



Desde'l Behemoth que troba per Uochs humits, platxeri 
y qu'es capàs de beure, d*un glop, el riu Jordà, 
omplí la veu divina d^omnipotent imperi 

de sers vivents Tescala 
Bns al mosquit que^s bressa en raigs de llum solà.' 

.La Creació.... aqueix arbre que té pertot brancades, 
rels fondes dins l'abisme, fruyts d*or sobre los cels 
y que refugi dona a feres y aucellades, 

un sér no més anyora 
que, tot signantla, diga: Es obra del Excels! 

Mes, prou! Mos rims coroni triomfant doxología: 
"Honor etern al Pare, al Fill y Esperit Sant,,. 
Cantar aquest sér màxim ma llengua pretenia 

y sols emborboUava 
Pa, a, de Geremíes. Més qu'ell jo som infant. 



Mes.... àlsa, musa mia, per graus la veu modesta, 
y canta, cànta'l plasma qu'omplí'l dia sisè! 
Manlleva a Tarpa bíblica sos tons ardits de festa, 

ensàja'l decacordi, 
demana al gran Profeta que't presti son alè: 



Digitized by 



Google 



LLORENS RIBÉ Y CAMPLVS 221 

S*axeca Deu! Que fufi:in com un remat d'ovelles 

les montanyes gegants; 
mar endins que s'empenguin, dexant un rastre d*illes 

com pols de son camí; 
que'l cel com llibre's plegui; la mar que se capdelli 

talment un erissó.... 
El formidable Javhe devalla pel ponent! 

Sa militar escolta de mils de mils d'arcàngels 

avansa pel desert. . . . 
de po'l desert s'esbrella com per Tagost Tametlla; 

axí com va avansat 
murmuri d'aygues moltes pareix que se dilata, 

arreu per la buydor, 
renou de catarates que parlan entre s(. 

Arriba ja a Faufana que puja de la terra, 

y va regantla arreu 
per quatre rius, y escampa la pompa esponerosa 

d'aquell abril primer; 
ne pren un poch de molsa (1): la púrpura de vida 

son hàlit li infundeix 
y fet ja queda l'home en ànima vivent. 

^Poch menos que nosaltres l'heu fet!„ deyen els àngels 

y arcàngels admirats; 
"^Al fill del llim li heu dada l'estola de la glòria, 

l'heu coronat d'honor, 
demunt totes les obres de vostres mans excelses 

l'haveu constituhit 
y haveu posades totes les bèsties sota'ls peus„. 

Y, tot rendintli pàries les bèsties s'hi atansavan 

com a llur sobirà; 
ell sa mirada undívaga assí y allà girava, 

ab un posat sorprès; 
la mar li feu ofrena dels pexos que transitan 

per sos senders ocults 
y'ls quatre rius, al vèurel, picaren tots de mans. 

(i) MolSüy aCaulunya, significa herbey, lo mateix que mousstf fr«n:ès mus- 
go, castellà; Però, a Mallorca, té la significació de fanch y aquesta li donam aqui 
y en la primera part d'aquesta composició. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



ACCÈSSIT AL PHEMI DEL AJUNTAMENT DE TARRAGONA 



ESTIUEIG 



RETORN 

Tot es igual, oh amor, com Tany passat! 
Les verges somrisents de marbre rosa, 
el mur de gessamins embolcallat, 
Taygua suau y l'ayre que reposa. 
Tot es igual, mes un immens sospir 
creua a pleret les solituts ombríes, 
y'm semblan els jardins un cementir 
plè de cadavres insepults — els Dies! 



A UN ABERCOCH 

En la branca allunyada, 
aprop del firmament, 
hi hà una taca daurada 
que's balanceja al vent. 
Com galta enriolada 
se colora suaument 



Digitized by 



Google 



224 ESTIUEIG 

y passa a diada 
saludant y somrient. 
Allà hont ningú bi alcansa 
en llarga benhauransa, 
vellutat) plè d'olor, 
passa ringènua vida 
guardant una esquisida 
virginitat de flor! 



HIMNE 

Oh Teternal solatjament del Vert 

quan nostres ulls estan cansats dels homes! 

el Vert es un consolador suau 

té una frescor y un regalat murmuri. 

Oh Vert, nascut de les caricies tendres 

que fan al món els ayres y les aygues! 

tu que domptat a Texigencia dura 

ets ela' en el prat y ombrívol en els boscos, 

dret en el jonch y sinuós en Peura! 

T'inflas al vent y a la claror t'enlayras 

y ets tan mogut dels eternals pantctjos 

que ploras dins les tristes esmeragdes 

arrebassat als cercles de la Vida! 



KL BOSC! í 

Oh'l vert del Bosch qu'esporuguex y esvara! 

es com el vel d'un temple gegantí 

que'ns emmantella els resplandors de l'ara 

ab l'amenassa d'un remor sens fi- 

Ab lianes magnífiques se para 

y estàtues son del Immortal Jardí 

les fades nues de mirada clara 

y blancor penetrant de gessamí. 

En un ombrívol fons inesplorat 

una Princesa hi dorm, de nits y dies, 

que cap Príncep jamay ha desvetllat. 



Digitized by 



Google 



JOSEPH CARNER 22.") 



Y una fontana d*esquisit fulgor 
invisible dessota les falsies 
interminablement canta PAmor! 



JOCH D'AYGUA 

En l'estany trasparent plè de ninfeas, 
Eros, de marbre lluminós y pur, 
duya a la mà les aygues irisades 
sota Tardenta joya del atzur. 

Y axí'm digué:— Jo*t faig enamorat, 
hi haurà en ta boca com una armonía, 
hi haurà en tos ulls com una claretat. 

Y encensaràs devot en ton pregon 
un llavi entre les coses somrosades 
y entre les coses pàlides un front. 
Per espasa duràs un gessamí, 
una copa tindràs en lloch de llibre 
y un genoll d*estimada per coxí, 

Y al despertar del somni temptador, 
ta testa serà blanca y esllanguida 

y sentiràs una mortal fredor- 

Y jo m'acostaré tranquilament: 

com seràs feble y vell, per les orelles 
te duré al eternal enfosquiment.— 
Y'l deu Amor llavores 
feu una ballaruga estraordinaria. 
L'aygua cantava en l'ayre resplendent. 



TOS LLAVIS.... 

Tos llavis son vermells com les maduxes, 
tos ulls com els rahims, son violetes, 
tos cabells tenen l'or de la taronja, 
tes galtes son sedoses com els préssechb. 
Tota tu ets esclatanta y ets pesanta. 
Ets cullidora, y temptas. 



29 



Digitized by 



Google 



226 kstiuek; 



PLATJA DE TARDOR 

Ja Posseidon tremola guaytant el Rrmament; 
vé la tardor yUs àmbits son plens d'esgarrilansa; 
les aygues fan grans taques moventes, ajocantse, 
y Helios s'acluca, pàlit com un convalescent. 
Y Posseidon voldria asserenarse. Car 
veu un or trist que plora demunt de les onades, 
y sent un plor dolcís^im de roses esf ullades 
y una tristesa humida que vé del fons del mar. 
Totes les coses tenen somriure d^agonfa. 
Una gavina passa tan lenta, que cauria. 
Mes Posseidon feréstech torna a axecàU trident, 
y sos cabells rodolan y sos ulls verts s^encantan ; 
en la foscor sinistra sos brassos s'agegantan 
sa barba plena d'algues degota lentament. 



CANSO 

Anèmsem, oh aymía, 

que'l mal temps avansa; 

fugim la tristesa 

de la esgarrifansa. 

Hi hà en las fosques ones 

barboteig de velles; 

d'invisibles pipes 

hi hà en Tespay centelles. 

Un arbre sens branques 

com un dit senyala 

y una boyra grisa 

passa com un'ala. 

V la lluna, lluna, 

freda, freda, freda, 

roda, roda, roda, 

com una moneda. 



Digitized by 



Google 



PREMI DE LA UNIÓ CATALANISTA 



CONTES Y ESTUDIS 



Notes de ciutat. 



LA VETLLADORA 



Aqueix don Joan Pons, que ve cada tarde a Borsa y que, 
si voleu conèxel, no més us cal esperarlo de les tres a un 
quart de quatre a la porta del carrer del Consulat y'l veureu 
baxar del €upè, es un home originalíssim. 

En sa joventut fou mosso— axis, tal com sona— d*una hi- 
senda del Plà del Penades y's va trobar de plè a plè en època 
d'una gran exportació de vi a T Argentina. iQuín mar de ver- 
dor aquelles vinyes extenses que no s*acabavan may, y qui- 
na producció tan generosal Se feyan uns Setembres tan gros- 
sos, que semblava que s'hagués d'inondar aquella hermosa 
plana que produhia com un voler de Deu. La riquesa arreu 
sobrexia. Aquelles cases d'enllà del mí^r may ne tenian prou. 
Qualsevol hauria jurat que no més s'alimentavan de vi en les 
terres americanes. jQuín temps! iquín temps! Allò era un riu 
de vi que se'n anava y un riu d'or que venia. 

En Pons, qu'encara que semblés tonto no'n tenia un pèl, 
trobantse en mitx de tal abundor, no sé quina idea original li 
va valguer obrirse cap a sí un regueró d'aquella riquesa, y'l 



Digitized by 



Google 



228 CONTES Y ESTUDIS 

regueró va anarse engroxint, engroxint, y en vuyt ò deu 
anys-en Pons fou un home rich, però no us cregueu una for- 
tuneta d'allò de quinze ò vint mil duros... De més, de molt més. 
Ln gent dA Plà deya si era home d'un milió... Tant com un 
milió!... Però lo cert es qu ell no ho sabia pas lo que tenia... 
Aquell cambi de vida'l va ensoperbir, no emmatzinantli, 
però, un cert fons de bon home que li traspuava en tots els 
seus actes. Va esdevenir cridaner, avassallador, però rès 
li durava. Se li va accentuar encara més el seu temperament, 
que semblava fet a batzegades. 

Quan se li varen apropar els quaranta anj's, va veures 
voltat de diners, de servilisme, y del cor li va pujar com una 
veueta temptadora que demanava amor, y ell se la va es- 
coltar aquella veu dolsa, perquè aquell homenàs alt com un 
Sant Pau y d'aspecte ferreny era una criatura, rès més que 
una criatura mal criada per la sort. 

Be n'hi hà aqui, a ciutat, de senyorials families que s'en- 
sorran, y en aquexes families a voltes s'hi troba una noya 
bonica, quina, per lo que respecta a caràcter, ò es una dóna or- 
gullosa, plena de pretensions y malicia, ò, pel contrari, una 
nena dolsa, amorosida , resignada, trisla com tórtora. 
Axis era la Mercè de Garcin, que per esposa va escuUir En 
Pons. 

Y a n'ella, tan fina, tan educada, iqu'es estrany!, no li va 
desagradar aquell pagès vestit de senyor. La Mercè ja n'h.i- 
vía estat d'enamorada; enamorada d'un jovenet de saló. cor- 
recte, que sempre parlava d'honor y's feya'l desinteressat, 
però'l dia que va saber el ver estat de la íamilia Garcin, va 
dexar a la noya, ignoininiosament. 

Y ella va plorar molt... y un'allry vegada va probar for- 
tuna en l'amor: el nou enamorat era un dependent del Banch 
que tenia la robeta de l'esquena... però quan va veure que'l 
pare de la Mercè, molt lluny de lo que aparentava, era un 
noble arruinat, va dir que més endevant, quan tingués un 
reco... y va anarse refredant, fins que la noya^ compre- 
nentho, ho va dcxar córrer. 

Y's pensava, la pobreta, que ningú Taprofiíaría'! torrent 
de delicadesa que vessava del seu pit, y que, si algú se li 
apropava, tampoch ella'l creuria. Y quan a trenta anys, 
quan la Mercè veya'l món d'altra manera, va venir En Pons, 
ella'l va creure y va tornar a veure la vida com en els seus 



Digitized by 



Google 



RAMON suriSach y sentíes 229 

dies d*enamorada, que per Tamor vint anys ò trenta es igual. 
La cosa es que s'hi hagi nascut pera estimar. 

Si s'ha de dir la veritat, per axò, no va serhi molt felissa 
ab aquell caràcter d*En Pons, fet a batzegades, que tan 
aviat lí donava pera renyar al servey com pera tenirhi con- 
verses amistoses; qu'ara era avar y suara esplèndit; que ab 
la boca malehía y després ab els ulls demanava perdó. Mal- 
grat tot, a la Mercè Testimava de veres, ab aquell fons de 
home bo, y reconexía la superioritat d'ella. L'esposa ho 
veya, y, sofrint més ò menys, quan havia passat la gropada, 
li perdonava tot. Mercès a n'ell, també la família s'havia 
axecat d'aquell postrament d'abans. 

Ja feya sis anys qu'eran casats, quan un vespre la Mercè, 
tota enrejolada, va dirli que no digués rès a ningú, però que 
potser., que li semblava... va ja... que Deu els hi volia don^ir 
un fill. Aquell homenàs va sentir dintre'l cor Timpressió de 
la criatura anunciada, y's va posar content com un liró. Tot 
era cridar y riure, escampar la nova als quatre vents, y re- 
petir cada dia una dotzena de vegades al servey que al pri- 
mer que dorigués un disgust a la senyora, '1 mataria. 

Y de tant en tant ja sortia el geniot, però la Mercè li 
somreya ab aquella cara bellament esbarriada y ell s'aman- 
sia a seguit. 

Va arribar el fill... un marrech pastat a n'ell. 

La mare va estar a les portes de la mort, y'l pobre Pons 
no sabia pas a quina paret tocava. La Mercè va demanar 
una monja, y fins va dir de quin convent la volia, qu'ella ja 
ho sabia que'ls cuydavan be als malalts. Quan va arribar la 
vetlladora, En Pons va sortir a rèbrela y la va fer esperar. 

Se'n va tornar vora'l llit de la malalta poch a poch, y 
ab una veu que volia ésser baxa, però que ressonava per la 
cambra, va dir: 

—Ja es aquí. 

— £Qui?-feu la Mercè mitx obrint els ulls. 

—La monja. 

— Fésla entrar, donchs. 

— Es molt jove, filla. Vols dir que ja't cuydarà be? 

— Sí, sí, home. 

— Y la experiència? -va tornar En Pons, com si no s'atre- 
vís a replicar. 

—Vés, vés.— 



Digitized by 



Google 



230 CONTES Y ESTUDIS 

Va entrar la vetlladora y la Mercè va somriureu com sí 
la conegués de sempre. 

Ab quin amor que la cuydava! Pera curaria ho fcya ab 
una atenció tan dolsa! Al donarli la llet ò la medicina Tinvi- 
ta va tan carinyosament.. A la nit, quan regna aquell silenci 
que'l pis apar Tinterior d'una tomba, partera y vetlladora te- 
nían converses espa3'ades, ab unes veus dolses, tranquiles, 
com si parlessin les ànimes. íQuína casualitat! Fins se sem- 
bla van malgrat els tretze ò catorze anys que de més tenia la 
malalta, y ésser aquesta rossa, blanca, y Taltra morena, molt 
morena, ab uns ulls negres que sempre miravan a terra com 
si volguessin fer de la terra un cel. Y encara íeya uns dies 
que ho estavan més de tristos els ulls de la monja; y era que, 
lluny, molt lluny, en altres terres, tenia al seu pare ma- 
lalt. 

Uns dies després, quan va arribar la monja al vespre, 
plorava com una Magdalena. La cambrera, al obrir, va pre- 
guntarli què tenia, y ella va respòndreli que'l seu pare havia 
mort, y caminant d'esma se'n va anar vers la cambra de la 
malalta. 

Aquell dia En Pons no era à casa. Un negoci molt impor- 
tant rhavia allunj'^at, y fins a la nit no tornaria en el correu 
de Valencià. El criat Tesperava. Tocaren les onze quan Tamo 
va estossegar per la escala, y's va obrir ensemps la porta. 

— cRès de nou? - va preguntar seriosament. 

—No, senyor. 

-dEh? 

— No, senyor.— 

Primer va entrar a dexar un paquetet en la cambra ahont 
dormia d*ensà que la seva muller estava malalta y, seguida- 
ment, de puntetes, va anar a veure com seguia. La boca se 
li feya aygua pera posar un petó al front d'aquell filló que 
semblava un coxinet de fer puntes. 

Va trobar a la Mercè plorant y a la monja que sanglo- 
tava. 

Aquell gegant va espantarse; automàticament se va esti- 
rar la barba y ab veu imperiosa va demanar què passava. 

La Mercè feu per resposta: 

— cHas vist? La pobra hermana ha tingut la desgracia de 
perdre al seu pare.— Y va afegir ab ingenuitat: -Com que jo 
estich... axis... tan sensible... — 

Y vinga plorar silenciosament. La monja, en tant, roma- 



Digitized by 



Google 



RAMON SURlSÍACH Y SENTÍES 231 

nia en un reco com si volgués amagar el dolor qu*en sanglots 
li sobrexía. En Pons, excitantse lleugerament, va pendre la 
mà de la seva esposa, y li va semblar trobarhi una mica de 
febre. Aquell caràcter fet a batzegades anava a explotar, 
però's va contenir y, gronxant la cara encesa d'indignació, 
va exir de la cambra bo y senyalant a la monja que'l seguís. 
El pis era llarch. El gegant caminava 3^ íeya trontollar el 
sol. Va cridar al criat y li va manar qu'anés a cercar un 
cotxe idesseguida! Y va tirar corredor avall, excitat, ab la 
rabior que li vessava pels ulls encesos. La pobra monja, es- 
poruguida, ab el cap baix, el seguia ab uns passos lleus, com 
si no toqués a terra . 

Al arribar al menjador, En Pons va tombarse y va rom- 
pre a cridar: 

—Però vostè no sab, santa cristiana, que a una malalta 
axis no se li pot causar cap emoció? 

— Senyor... Pons...— feya la monja, tremolosa. 

—Ja ho deya jo que tan jove no tindria experiència pels 
malalts. 

— Es que jo ja li volia amagar la meva desgracia. 

— Donchs, {còm ha sigut? |Veyàm!— va roncar Tex-pagès, 
fóra de sí. 

—No he sapigut aguantar les llàgrimes un moment que 
he pensat en el mort, y donya Mercè, qu'es tant bona, ha vol- 
gut saber de què plorava. 

- Y vostè li ha dit? iVaya! ivaya! Està be ! 
—Ella lía volgut que li digués de totes passades. 

— Es que vosiè no havia de plorar Renten? Plori ara, aquí, 
tant com vulgui. — 

Y la monja's va tombar de cara a la paret pera amagar 
el ruxím de llàgrimes que li queyan cara avall. 

—Sàpiga qu'ara té febre, — va tornar En Pons, duríssim. 

—Deu meu... socorréume... Deu meu...— papallonejavan 
els descolorits llavis de la vetlladora.— 

Sense Is ulls de la Mercè que Tamansissin, aquell home no 
calmava pas la seva impetuositat. De nou va bramular ab 
una veu fonda: 

—Vagi, vagi en nom de Deu. 

— ;Ara?— va preguntar feblement. 

—Sí, ara. Mentres vostè sigui aquí, ella no pensaria 
altra cosa quen la mort d'aquest bon senyor que tant 
l'afecta, - 



Digitized by 



Google 



232 CONTES V KSTUDIS 

Y agafantla del bras, ab una dolcesa irònica, la va anar 
empenyent cap a la porta. Al contacte d'aquells dits va sen- 
tir certa repugnància la pobra dóna, y s'anava a rebelar, 
però va mira rse'ls hàbits ab amor, y resignada va caminar, 
tot treguentseUs maneguins y'l devantal. La fè cristiana la 
va amorosir encara més, y va preguntarli com demanant 
perdó: 

■—{Que vol que torni? 

— Nó, nó: ella al vèurela recordaria al mort. 

— iEra el meu pare!— va saltar la monja agullonada per 
una humana reacció d*orguU conscient. 

—Que Deu l'hagi perdonat, — va replicar ell un xich es 
corregut 

Al veures a la porta, un tremolor li va moure les barres. 

—Es de nit,— mormolava com parlantse a a'ella ma- 
texa. 

— Ja he enviat per un cotxe. Ah! Tingui: pels dies qu'ha 
vingut. — Y*s va treure de la cartera un bitllet de cinch cen 
tes pessetes. 

— Gràcies... Pels pobres... — va exclamar la vetlladora, 
sorpresa d'aquella generositat y perdonantho tot. 

En Pons ja evolucionava. Si'l cotxe tarda una mica més, 
la gropada passa, y s'haguera amansit la fereta. 

Segurament que no l'haurían pas treta d'aquella casa a 
la pobra òrfena. Però's va sentir el potejar del cavall, seguit 
del caxaleix de les rodes per Tempedrat. 

— Santa nit... santa nit,— anava dihent la monja ensemps 
que baxava lleugera'ls primers grahons. 

—L'acompanyo... - va replicar En Pons ab veu que s'amo- 
rosia. 

Un cop de vent el va sobtar a la portella de la entrada, 
y l'acera va restar encatifada de les fulles seques dels arbres 
del Passeig. Semblava fet exprés pera que la pobra criatura 
no toqués de peus a terra. Al enfilarse a la berlina va donar 
al cotxer la direcció del convent. En Pons va dirli ab una 
cara trista, ab el penediment als ulls: 

— El criat l'acompanyarà. 

— No cal. No tinch por. Ens hem de fer a tot nosal- 
tres.— 

Anava a arrencar, quan aquell home, de caràcter fet 
a batzegades, va obrir la portelleta del cotxe, y, a punt de 
plorar, va mormolar: 



Digitized by 



Google 



RAMON SURTÍÍACH Y SENTÍES 233 

— Sor,., sor.,. 

—Mani,— feu ella ab una veu clara, tranquila, cristiana. 
—De tots modoSy li dono'l pèsam per la mort del seu 
pare, £sent? 

—Oh! gràcies! Que Deu li pagui...— 

Y'l cavall va pendre embranzida. 



ENVEJA 



Aquell dematí, al agafar el diari, me vaig quedar fret. A 
la primera plana, tancat per quatre ratlles negres y sota unk 
creu ab una corona, vaig llegir el nom de la filleta d'un 
amich meu. 

Crexía xamosa, viva, amorosida... Era l'ilusió dels seus 
pares, l'alegría d'aquell piset plè de claror; ja comensava a 
cridar y brassejar per entre les flors que vessavan dels bar- 
rots de Taltà galeria... Y, de cop y volta, tot per terra, 
imortal 

A n'En Ramon Blay jo'l conexía ben a fons y m'esglaya- 
va al pensar en lo desesperat que devia estar. Ens varen pre- 
sentar un día\ vàrem parlar sincerament, ens vàrem com- 
pendre, y, al despedirnos, la nostra encaxada fou ferma y 
ens vàrem dir: arreveure. 

D'aquella vetlla ensà, malgrat el poch temps transcorre- 
gut, ens hem vist moltes vegades, . hem tingut converses 
llargues, jovenívoles; una confidència d'afectes y aficions ens 
puja sempre a flor de llavis y'ns encén els ulls, y les nostres 
impressions, que tanta* semblansa tenen, les hem traduhit 
en moviments animosos, caminant y parantnos ben sovint 
pels carrers solitaris, acompanyantlo jo a sa casa ò ella la 
meva en les hores avensades de la nit. 

Una volta vàrem Sortir a parlar deia familia, y'l meu 
amich, com si esperés de dies y dies que toquéssim aquell 
punt en les nostres converses, va posarse a contarme coses 
de la seva nena ab una ilusió tan gran, que'ls ulls li espurne- 
javan. Ell l'ensenyava de confegir les lletres grosses, ell li 

feya les joguines, ell Ij anava a comprar els sombrerets ò a 

30 



Digitized by 



Google 



234 CONTES Y ESTUDIS 

triar la tela y*l color dels vestits, com si volgués que ningú 
s'apropés a ella, com si glatfs ferho tot ell, ell sol, pera que 
la nena n'hi restés ben agrahida. YU meu amich, pera po- 
guèrsela ensenyar be a la filleta seva del seu cor, quan por- 
tava encara volquers, ja li havia comprat llibres qu'ell escu- 
llía, ab forses sants que se li gravessin a Timaginació; y ell, 
qu*era xicot d'una gran cultura y caminava encès per un 
ideal ariístich, va comensar a repassar els oblidats detalls 
dels llibres elementals pera ensenyarho més tart a la nena, y 
va treure de casi, quan el napbuf mirava encara vagaro- 
sament, uns estudis al nú qu'havía dibuxat en TAcademia y 
qu'eran de molta veritat y bellesa. 

Quantes voltes havia jo pujat a n'aquell piset plè de cla- 
ror, ell buscava la nena a corre-cuyta, ab una punta del seu 
mocador axiigava'ls llavions d'aquella adorable mocosa 11a- 
níinerota, y me la posava sobre'ls genolls, y s'apropava des- 
prés, geiosot com una criatura, captant un petonct d'aquella 
boqueta posturera y xerrayrc. iPobreta! Morta de sobte, 
com l'aucíllet que la nit abans encara refilava, y l'endemà'l 
trobem encarcarat dintre la gavia... 

El mateix dematí la ftyna no'm va permetre anar a con- 
solarlo, però a la tarde no vaig pas mancar al enterrament, 
al enterrament d'aquella esperansa joyosa. 

Y quan, després d'exir de Santa Agna, caminavam ab la 
caxeta al devant, com una dolorosa idea persistent, y baix 
la impressió dels cants dels capellans, vaig adonarme de que 
al meu amich li flaquejavan les cames yU cap se li gronxava 
abatudament. 

Se va despedir el dol devant del Hotel d'Anglaterra. Jo 
seguia darrera d un jove elegant, a qui tenia present d'una 
vegada que anavam junts En Ramon y jo y va salu- 
darnos. 

Quan ens vàrem trobar devant del pobre pare, per quina 
cara desencaxada s'escorrían les llAgrimcs silencioses, aquell 
jove va allargar la mà enguantada... Ell, el meu desgraciat 
amich, se'l va mirar fixament, y, cambiant de sobte en odi 
el dolor que li vessava pels ulls, va dirri:—P<í55a— sense ad- 
mètreli'l pèïiam. El jove dissimuladament va escórrers pel 
carrer de Fontanella. 

tQuín drama va tancar aquell moment? iQuin misteri hi 
havia amagat entre'l meu amich y aquell desconegut!... 



Digitized by 



Google 



RAMON SLTRI^ACH Y SENTÍES 235 

Passats molts dies, quan en el cor del pobre pare va anar 
borrantse la fatal sorpresa, y la resignació s*hi anava arra- 
pant dolorosament, ell mateix, tal volta endevinant la meva 
curiositat irresistible, m'ho va contar tot. 

Quan En Ramon era solter tenia per company inseparable 
aquell jove elegant que jo havia vist. Y*s compenetra van 
tant, que quan l'un va enamorarse Taltre també, y a través 
dels ulls de les estimades abJós varen desitjar el fill. Varen 
casarse'l mateix dia en la matexa església, y, si abans eran 
dos que anavan sempre junts, després foren dues parelles 
les que no's dexavan may. Y quan veyan una criatureta 
maca, tots deyan, alhora : 

—Com aquesta m*agradaria a mi. 

— iQahermosa! 

— iQuins ulls tan grossos! 

—Jo la faré anar vestida axis mateix. — 

Va passar un any y no venia encara cap fillet, peròMs dos 
companys no varen perdre pas Tesperansa. 

Un dia, per fi, Pesposa d'En Ramon va dir a la seva ami- 
ga que ja li podia donar una bona nova... Quan aquesta va 
contarho al seu marit, ell la va mirar estúpidament bo y ex- 
clamant:— £Y nosaltres?— Nosaltres rès,— feu ella, somrihent 
avergonyida. 

Va néxer la filleta d'En Ramon, y'ls primers que la varen 
anar a veure foren els companys de sempre. 

— iQue bufona! iAy, senyor!— va dir la dóna.— Se sembla 
a tu. i Mira com obra'ls ullets! — 

Ell se mirava al seu amich d'una manera estranya, com 
si una espurna d'enveja comensés a enverenar aquella amis- 
tat que sempre havia sigut tan franca y tan hermo^^a. 

— Escolta, — va dir de sobte a n'En Ramon, baix-baxet, a 
cau d'orella:— La trobo grogueta aquexa criatura. Ja cal que 
la cuydeu.— 

Al despedirlos. En Ramon els va acompanyar fins la por- 
ta. La dóna li va dir: 

— Que Deu la guardi molts anys. Forses felicitats.— 
Ell, donantli un cop a la espatlla, no més va exclamar ab 

una rialleta: 

—Ens haveu passat dcvant.— 

Els dos matrimonis ja no podian anar tan plegats com 
abans. La criatura robava totes les hores a la mare, y En 
Ramon va tornarse un babau. Cada volta que llurs companys 



Digitized by 



Google 



23ò COMTES Y ESTUDIS 

pujavan a vèurels a n'aquell piset plè de claror ahont la nena 
s'hi anava obrint com una poncelleta de rosa, jVs sabia: tot 
lo que la dóna era carinyosa y petonera ab la criatura de la 
seva amiga, Thome era reservat y la enveja se li anava di- 
buxant malignament en el mirar y en les paraules. 

— jOh!— deya — no canteu pas victorià. La canalla eslà 
molt exposada... Un cop d'ayre .. una meningitis... tingueu 
compte, que la veig molt rojeta.— 

Y al exir de la casa, Thome fej'a mala cara a la seva mu- 
ller, y una mena de corch se li anava ficant a l'ànima. 

La nena, en tant, crexía com una poma, fresca y xamosa. 
Passava'l temps y1s altres rès, com una maledicció de Deu. 
Ell, desesperansat, cada dia se'n separava més de la seva 
esposa, y, a la fi, li va donar pera vestirse elegant, y*l seu 
caràcter va arribar a ésser aburrit, insufrible, irónich. 

Les visites al seu amich les feya cada vegada més de tart 
en tart, y aquest va acabar per dirli que si hi havia d*anar 
pera posarlo intranquil que no hi tornés més. 

Després la nena's va morir, pobrissona, y quan el pobre 
Ramon, regirat d'emoció, allargava la mà, el dia del enter- 
rament, a les encaxades dels amichs que's despedíen, va 
veure al seu antich company, quins ulls lluhían ab una cla- 
ror de victorià malgrat Taspecte falsament adolorit. 



EL MESTRE D'AXA DE LA ;*LIVORNO„ 



En Giuseppe Viglia gayrebé era tan vell com la corbeta. 
iQue n'havia fet de viatges d'Italia a aquí! 

De jove-jove va entrar a la Companyia, y, d'allavors 
ensà, si's juntessin els carregaments de carbó qu'havia por- 
tat, li semblava que s'hauria pogut torrar tota la terra. Era 
menut, rabassut, els ulls de fura, les manasses com pales... 
Desde qu'un borrissol ros li va ombrej ir les barres no s'ha- 
via tocat el pèl, y ab els quaranta anys que l'allunyavan de 
la joventut podeu contar la barbassa que tenia. 

Caminava brandant, com escarnint el barco sense donar- 
sen compte, y sempre llensava una tossota que li muntava 
de la gola, recremada pel maleiht tabach que's consumia dia 



Digitized by 



Google 



RAMON SURI5ÍACH Y SENTÍES 237 

y nit en la vella pipa de cirerer que s^aguantava entre les 
dents nétes de la polsina del carbó. La pipota: heusaquí 
Túnich vici que tenia y gayrebé's pot djr que Túnich company, 
perquè, reservat com era En Viglia, poch s*espontanejava 
ab la gent de la Livorno, 

Tots eran més joves qu'ell y tenían oposades converses y 
aficions. Altrement, sovint se n'anavan uns y n'entravan de 
altres, y axò a n*el mestre d'axa no li plavía gota, perquè a 
n'ell pera trèurel del barco 1 haurían hagut de llensar al mar, 
tant era Tamor que li tenia. 

Axis, donchs, no era home de gayres amichs. Entre mar 
ycel, sempre en la Z^fí^orwo pel camí de sempre., sentia la 
impressió d'abdues immensitats, y havia passat llargues hores 
contemplatives y purificadores, que si ell hagués sigut dolent 
prou que s'haguera tornat home de be. 

Quan en alta mar passava un vapor, ell ja ho sabia de 
quina Companyia era y ahont anava y d'ahont venia, però 
may se va sentir agullonat per un viatge nou ni atret per 
llunyanes platges ni desconegudes terres. Ell era de la Li- 
vorno y rès més. Desgraciat com havia sigut en son matri- 
moni, li va restar un xicotàs que li feu perdonar y mitx obli- 
darho tot, y aquell xicotàs més tart li va donar un net. Y 
En Viglia ja sabia be que a Livorno hi havia un niu rublert 
d'amor y felicitat, y en el niu una criatura que li deya avi, 
y que li esbuUava la barbassa rossa entre petó y petó. Esta- 
va En Viglia tan avesat als viatges, que poques vegades sen- 
tia Tanyoransa pel seu fill, pel seu net, y per aquella italianc- 
ta que tan felissos els feya a tots. Y es que'l mestre d'axa 
sabia tan regularment el dia d*arribada y'l dia de sortida, 
les hores que's trigava de tal port a tal altre, que'l seu cor 
s'hi havia fet com un rellotge. Ara, quan alguna volta la tra- 
vessia's feya més llarga, el cor se li comensava a somoure, el 
cel y'l mar ja no l'embolcalla van en aquell suprem reposa- 
ment, y'l bon home sentia'ls brassos frisosos pera estrènyer 
als seus fills sobre'l seu pit, y pensant en les manyagueríes 
del nen la boca se li feya aygua. 

No més una por tenia el mestre d'axa. Era la de morir 
en un naufragi; allò de que'Is seus fills y'l seu bambino no 
sapiguessin ahont reposava ell, ell que'Is estimava tant, lo 
esborronava... M.ilgrat aquexa por, en els moments de perill 
la foragitava de sí y esdevenia el més valent; allavores sí 
que'Is estimava a tots, a tots els que s'agitavan aprop seu, 



Digitized by 



Google 



23S CONTES Y ESTUDIS 

y, al axecar els ulls alcel terrible deya meatalment una ora- 
ció sense paraules que Deu sempre li havia escoltat. 

A les tardes d'estiu xafogoses, sempre va una pila de 
gent desenfeynada a pendre la fresca al moll del carbó. Al- 
trement es ben divertit. Una colla de xevalets, que saben 
nedar millor qu'anguiles, se despullan llurs miserables robes, 
y, els uns nuhets com varen venir al món, ab els calsotets 
els que'n portan, se llensan a l'aygua. La gent que'ls guayta 
els tira monedes de coure embolicades en paper, y ells se 
submergcxen tots alhora, y, al exir, espolsan els caparrons, 
escupen, y, un dVUs, victoriosament, mostra entre les dents 
la moneda. Devegades uns quants se revolcan per les bar- 
casses brutes de carbó y cridan pera que'ls vegin bruts, ben 
bruts; fins que*s llensan a Taygua pera netejarse. Y entreUs 
xiscles dels ardits nedadors y'l bordar de gossetes y gossas- 
sos que també'ls portan a banyar allí mateix, passa la estona 
forsa distreta fins queU sol es ben colgat darrera la montan- 
ya y comensa a grisejar el vespre. A vegades també hi veu- 
reu la corbeta Livorno, y veureu la imponenta popa com se 
gronxa amunt y avall. Abocat gasivement, ab la pipota als 
llavis, sempre hi hà'l vell Viglia, aparpat de les bogeries que 
fan els tripulants joves. D'aquests, uns quants se llensan des- 
de la segona y tercera verga, y ab tanta fúria com prenen 
cauen com una bala y TayguaUs engoleix en un segon. De 
altres van a omplir d'aygua dolsa de la font propera les bo- 
tes vermelles, y ab una mà van empenyentles cap al moll 
quan son buydes, y ab la espatlla, nedant més poch a poquet, 
cap al barco quan son plenes. 

Y jugan perTaygua gayrebé ab la matexa seguretat com 
jugarían per terra; se npaytan. se barallan de broma, nedan 
per sota, se llensan de qualsevulga manera, se fadigan però 
no's rendexen, parlan, se'n riuen d'algun badoch que'ls miri 
ab la boca massa oberta... Els nostres xevalets els contem- 
plan ab veneració. Manoy, que'n saben! Que sapats que son! 

Un any va ferse pas entre la muralla de curiosos que se 
abocava al espadat un xicotet de deu ò dotze anys, viu, axe- 
rit, que no va parar fins posarse a primera fila. 

— Tu!— va cridar de sobte. Y quan el que cridava se'n va 
adonar, va posarse a picar de mans, y a xisclar: 

—En Peret! En Peret! — Y tots varen aproparse com els 
pt xos d'un sortidor bon punt hi cau una molla de pa. 



Digitized by 



Googk 



RAMON SURI5IACH Y SENTÍRS LW 

— Alsa! despullat!-— deya Tun. 

—Què fas, home? 

— Ara ray que'n sabs forsa de nedar!— afegia l'altre. 

— Que te*n donas vergonya perquè hi hà madamasP— 

Y En Peret, en quatre esgarrapades va trèures el gech, 
una camisa vermellosa y*ls pantalons apedassats de tot arreu, 
y, nuet com va quedar, mentres feya un farsell de la roba 
lligantlo ab un tros de corretja que s'havia desnusat de la 
cintura, tremolava de fret. 

A.launa...a les dues? Se va gratar sota Taxella, y... 
xop! Va surar desseguida, va cscupir, va mocarse ab els dits 
y va allunyarse nedant de cantó. 

De tota la colla eraU més menut. 

Un de la Livorno que jugava a trompades ab un com- 
pany seu, al adonarse d'En Peret me Tagafa pel bras y'l treu 
a flor d'aygua, horitzontal, tot posantse a riure y mostrant- 
lo a la gent. 

—No val... no val— fej'a'l petit nedador, esporuguit. 

YM ganassot hi jugava com ab una carbasbeta, y En Pe- 
ret tot era agitarse, )% cansat com se va sentir desseguida, 
va beure una mica d'aygua. Rihent y bromejant ju*l tenia 
aprop del barco, quan En Giuscppe Viglia, sense treures 
la pipa de les dents, va dir quatre ò cinch paraules enèrgi- 
ques, y aquell ganassot va dexar al menut. Aquest va enli- 
larse a descansar en una barca; passada bella estona, va tor- 
nar a Jlensarse a Taygua... y volia pujar al barco, però era 
4an caganiu que no arribava a Tescala. Un company seu, 
que íeya'l mort per allí la vora va ajudarlo, y ja'm teniu En 
Peret pujant amunt. Al costat de la corbeta encara's veya 
més poqueta cosa, y pujava poch a poch, indecís, com si te- 
més que'l fessin fóra. 

El Giuseppe Viglia el va sortir a rebre, y, al tenirlo 
aprop y clavarli els ulls.de fura, va restar sorprès. Aquella 
criatura era l'imatge del seu net. Desde dalt la popa ja ho 
veya ell que se li semblava, però may hauria dit tant. El ma- 
teix nassiró desvergonyit, els matexos llavions petoners, el 
mateix mirar. Tan encantat hi va restar el mestre d'axa, y, 
reservat com era, tan poch va traduhir la seva agradable 
emoció, que la criatura va creures que aquell vell el re- 
nyava ab els ulls per l'atreviment de pujar, y, sentint la por 
de que d'un cop d'aquelles manasses que semblavan pales el 
llensés al mar, va posarse a tremolar com la fulla al arbre. 



Digitized by 



Google 



240 CONTES Y ESTUDIS 

— Deu me val!— va pensar el mestre d*axa. — Si fins deuen 
tenir la matexa edat; y li va preguntar quants anys tenia. 
Esporuguit com estava el petit intrús y ab el mal català que 
parlava En Viglia, no va enténdrel de sobte, però després 
va barbotejar:— Onze! — 

£Onze? Un menys que'l meu hamhino—vdi dirse En Vi- 
glia; y axò de que'l Peret fos més menut el va omplir d'una 
satisfacció inexplicable. Com si li ventés una mosca ab la 
manassa, el mestre d'axa li va fer senyal de que'l seguís, y'l 
xevalet va anarli darrera avergonyit de veures nú. 

Quan va tomar al moll, els seus companyons ja's vestían 
y'l varen atribular a preguntes: 

— cQue t'han renyat? 

— íQuè t-'han dit? 

— M'han donat un plat de macarrons: més bons, noys! — 
feu ell, axerit, Ilepantsen els morrets y prometentse tornarhi 
l'altra tarde. 

Al endemà tots volían pujar al barco, però En Viglia no 
més va admetre En Peret; sinó la cuberla s'hauria omplert 
d'un batalló de gent menuda. Sis ò set dies seguits, En Pe- 
ret va pujar a brenar a la Livorno, a la vora d'aquell vell 
qui se l'estimava tant. Una tarde'l mestre d'axa li va dir: 
Adéu!, y, al ferli un petó, li feu prometre que l'altre any hi 
tornaria. 

El Septembre avensava y l'istiu tocava a son terme. 

Quina sorpresa tan terrible! Quan En Viglia va «rribar. 
a Livorno, desitjós de petonejar al seu net y de compararlo 
ab aquell amiguet de Barcelona, pera con vèncers de que se li 
semblava molt, però de que'l seu bambino era una mica més 
maco, va trobar als seus fills esmaperduts. No sabían com 

dirli. Primer li van dir qu'era fóra de casa ab uns amichs 

Oh! No era fóra de casa ipobra criatura! Era fóra del món. 
El mestre d'axa va restar encantat com un idiota. Va voler 
donar uns passos y, atuhit pel dolor tan gran que sentia, no 
caminava pas brandant com sempre, sinó que anava a ensor- 
rarse, com un barco, en el mar d'un dolor desconegut. Va 
plorar més aquell dia que no havia plorat en tota la seva 
vida. La pena li unglejava'l pit, y se li feya tart pera tornar 
al viatge, com si necessités, pera esvahir un xich la seva 
gran desgracia, la grandiositat de mary cel. 

Quan va tornar a Barcelona era al hivern. Venia abatut, 



Digitized by 



Google 



RAMON SURI5ÍACH Y SENTÍES 241 

revellit. Li va semblar que no més li quedava la Livorno al 
món, y va agafar tant amor al barco que hi fruhía com may 
la encallada impressió de qu'ell ne formava una part, — un tros 
de fusta, un tros de ferro,— y quan descarrega van, palplan- 
tat a cuberta, va creure com un fascinat que la Livorno era 
ell, y que aquelles sanallades de carbó negre que'n treyan, 
era'l dolor que li arranca van a n'ell del pit, però sempre n'hi 
quedava, y, abstret, sense fixarse en rès ni pensar en ningú, 
va adonarse de que plorava quan ja se li havían escorregut 
un sens fi de llàgrimes cara avall. Quins dies més foscos te- 
nia aquell hivern! Quina humitat empapava tot Barcelona! 

Com una claror (le fosca, En Giuseppe V^iglia va veure 
dibuxarse en mitx de les seves tristeses la carona d'aquell 
xevalet que se semblava tant al mort, y va esperar l'istiu ab 
un afany d' esperar que desconexia. 

En el viatge que feu a plè Agost, venia ilusionat pera es- 
trènyel en els seus brassos. 

Quan, recolzat en la popa, que's gronxava amunt y avall 
com el cap d'un monstre que s'abeura y engoleix, s'estavaU 
mestre d'axa ab la pipa entre les dents, y va veure que arri- 
bavan al moll xevalets que's despuUavan, el cor li bategà for- 
tament. 

Ja'l veuria, ja, axis qu'arribés. Qu'es cas de confón- 
drell... Ara l'un, ara l'altre; Mare de Deu si n'hi compare- 
xían! Cada moment eran més caparrons qu'exían a flor de 
aygua. 

Ja comensava a neguitejarse En Giuseppe Viglia al veure 
que'l seu consol no arribava. La tarde queya; una rojor po- 
nentina feya ressortir la runosa silueta de Sant Pere Martri, 

Ell era tant lo que necessitava reveure aquella cara que 
li faria reviure la del angeló qu'havía perdut per sempre, 
que no's sentia pas ab prous forses per esperar l'endemà. 

Quan ja la compacta muralla de curiosos s'anava aclarint, 
el mestre d'axa va cridar a tots els xicotets que nedavan y 
els feu pujar al barco. Ab quina gresca que Varen enfilarse 
escala amunt! Tots nuets, semblavan una munió de criatu- 
res que, misteriosament, haguessin nascut de l'aygua. 

— (íQuò voleu?— varen preguntar tots un cop a cuberta. 

Y'l mestre d'axa'ls hi va demanar per llur companyó de 
l'altre estiu. De moment cap I entenia. Parlava d'una ma- 
nera tan estranya aquell home! Sobtadament un va dir als 
altres: 

3» 



Digitized by 



Google 



242 CONTES Y ESTUDIS 

—Potser vol dir En Peret? 

—Sí... iPeret! íPeretl...— íey*Vl desconsolat avi, decidit a 
axecar el vel de la seva curiositat. 

— Es mori!— varen exclamar tots. 

—{Quan?, cquan? — va preguntar En Giuseppe Viglia, cre- 
j'ent que somniava. 

—Va morir l'any passat, uns dies després d'haver sortit 
aquest barco. 



Digitized by 



Google 



PRIMERA COMPOSICIÓ DEL ACCÈSSIT AL PREMI 
DE LA UNIÓ CATALANISTA 



EL CALVARI D'UNA VIDA 

Somiava un impossible. 



El senyor Joan era lo que, parlant en llenguatge senzill, 
se*n diu un sach de bondat. Son cor noble y generós, plè de 
sublimitats d'esperit, que manifestava fins en lo que'l món 
ha dat en anomenar subiibtileses, a voltes lo feyan semblar 
ridícul als ulls dels qui, prou flachs de cervell, encara que po- 
sehint excés de chp, miran les coses superficialment, sens 
pendres la molèstia de pensar, d'enfondir una mica, perquè 
el pensar suposa un esfors d*inteligencia, y exos la tenen 
negada. 

Havia viscut sempre solter: el per què ningú ho sapigué 
may, puix si alguna volta se li iniciava l'idea del casori, la 
única resposta consistia en una rialleta senzilla, buyda de 
tota malicia, que segava instantàneament les paraules en 
boca dels tafaners qu'exploravan sa conciencia. 

Un jorn, sense saber còm, se fixà en una dóna. Era jove 
y hermosa; ell era ja un vellet. La cregué bona, y pensant 
en Tavenir, li parlà de casament, de feria felís. Però ella, 
fent una mitja rialleta maliciosa, li va dir: qu'era massa vsll, 
que no'l podria estimar may al amich de son pare, y se'n anà 
rihent, dexantlo confós. 



Digitized by 



Google 



244 EL CALVARI D'UNA VIDA 

Un altre jorn tornà a insistir en lo mateix, y li oferí ri- 
queses.— No hi ta rès, — li digué, — no hi fa rès que no m'esti- 
mis; ja ab el temps arribaràs a esiimarme.—Y obtingué la 
matexa resposta. Y malgrat axò, vensudes algunes dificul- 
tats, per la suprema voluntat dels seus pares, passat algun 
temps rObdulia, aquella dóna jove y hermosa, esdevenia sa 
muller. Y Testimà ab encegament, ab passió boja, ab passió 
de vell, perquè era un primer amor desarrollat a la tardor 
de la vida. 

Va passar un any, y aquella dona, si no l'estimava com 
un marit, Tamanyagava com a un pare ò com a un germà 
malalt; y ell se sentia ditxós y benehia y omplia de petons y 
llàgrimes d'agrahiment aquella mà cuydadosa plena de 
bondat. 

La pau semblava regnar en aquella casa. 

L'Obdulia cantava sovint cansons que volian ésser ale- 
gres; mes, en les inflexions de sa veu, s'hi notava un quel- 
com estrany y indefinible que s'endinzava a n'el cor, com- 
mohent totes ses fibres y dexantli un regust d'indefinible 
melangia. En els plechs d'aquella veu s'hi endevinava la va- 
guetat d'una esperansa, un desitx fondament sentit y ofegat 
ab embriagaments de solitut y de tristesa. À voltes, les llà- 
grimes mullavan ses parpelles, ennuvolant el briji de sa fo- 
gosa mirada; mes, el senyor Joan no les veya aquelles llà- 
grimes ò fingia no vèureles, creyent qu'aqueira anormalitat 
era filla dels nervis: el fret y la calor, la pluja y el vent eran 
la clau d'aquells problemes per ell indesxifrables. Ni per un 
moment se li podia ocórrer el pensament' de que sa muller 
fos desgraciada. 

La vida que portavan era una vida burgesa, una vida 
tranquila y vulgar, sense atractius per un esperit jove y àvit 
de grans volades: la vida que plavía al senyor Joan, puix 
era la que havia somiat; la que TObdulia aborría ab tot el 
vigor d'una naturalesa jove y forta, que desitja y no pot 
assolir el compliment de la missió per què ha sigut criada. 

Un jorn, en la família hi aparegué Vaniich; Tamich ín- 
tim, aquell que may falta en els grans acontexements, aquell 
que'ns acompanya en les grans alegries, el qui pren part en 
nostres penes y fins a voltes ens ne causa d'irreparables. 

Era un cosí de l'Obdulia, vingut per algun temps de llu- 
nyanes terres. Jove y simpàtich en gran extrem; tocava'l 
piano, cantava; el seu llenguatge encisava y sa cultura en- 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 245 

congía al senyor Joan, pobre cor senzill qui l'aculli com a 
una Providencia, a ell, que venia a rompre la monotonia de 
ses cosiums, y s'hi entregfi confiat, sense prejudicis. 

Passà algun temps, y unes negrors, preludi de tempesta 
que voltejavan sovint aquella casa, s'esvahiren com per en- 
cant. L'alegria era'l sol qu'esbandía pròdich sa llum bene- 
factora. 

El senyor Joan hi gosava infinitament, ve3xnt aquella jo- 
veneta tan alegre, tant felis, cantant a totes hores, joguine- 
jant y bojejant ab l'Andreu, son cosi, igual que dos germa- 
nets de tendre edat. 

|Còm anyorava l'agilitat y fortalesa dels seus millors 
temps! icòm hi hauria prçs part en aquells jòchs qu'ell consi- 
derava sense malícia. 

Cinch mesos feya que PAndreu havia arribat, quan un 
jorn rObdulia aparegué tota torbada y com abstreta per una 
idea que s'arrapava fortament a son cervell, omplintla d'in- 
quietut barrejada d'una alegria a tota fè extranya. Al mitx 
dia menjà molt poch: deya que tenia mareig y un malestar 
inexplicable que l'omplia de tristesa; tot el día'I passà ne- 
, guitosa y malhumorada, fent posar més neguitós encara al 
pobre vellet. 

L'endemà, en lloch de millorar, aquell malestar va accen- 
•tuarse més y més, y fins se parlà de que hi intervingués el 
metgc^ a lo que va negarshi la malalta, pretextant que no 
era rès y que ja passaria... 

Aquell dia'l pobre vell notà a casa seva un quelcom in- 
explicable. La muller li parlava ab altivesa; l'Andreu sem- 
blava capficat y demostrava una certa reserva, l'Obdulia 
parlava ab aquest, confidencialment, y paravan confosos llurs 
converses apenes ell s'acostava; fins les criades el miravan 
ab curiositat com se mira una figura rara. No sabia què era 
aquell misteri; no sabia què pensar, ni què fer, ni què dir; 
fins la casa li venia estreta y, sent seva, hi semblava un es- 
trany. Escoltantse interiorment, li semblava que'l cor se n'hi 
anava a bocins dintre del pit; que cada boci era un martell 
que copejava fortament les demés entranyes. La terra sem- 
blava que li faltava y que son cervell s'anava desfent gota a 
gota, evaporantse en sospirs. 

Al ser al cap al tart, l'Obdulia li parlà a cau d'orella una 
breu estona ab veu molt baxa, y poch a poch lo seu rostre, 
solcat de fondes arrugues, s'anà estirant lentament, fins a 



Digitized by 



Google 



246 

pendre una expressió de ]oysL infinita. Sos ulls plens de ten- 
dresa, esguardavan ab embadaliment el rostre d'aquella 
dóna estimada, mentres sos llavis no encertavan a pronun- 
ciar un nom que sols confegia sa pensa. Després, en un es- 
clat d'alegria, Testrenyé delicadament entre sos brassos, y 
ab veu entretallada per una forta emoció, anava dihent: 

— iDeu meu! ique felís soch!... ique felísl... Si boy no ho 
puch creure!... Jo... jo... pare...? — 

Mes, exa paraula, obrant poderosament sobre'ls nirvis de 
aquella dóna de naturalesa hisièrica, li feu donar un crit mitx 
ofegat, y escorrenlse d'aquells brassos, sortí de l'habitació 
tancant la porta d'una revolada. 

El pobre vell sentí tan forta sotragada, que, dexantse 
tombar en la cadira més propera, ab els ulls desmesurada- 
ment oberts y sangosos, se quedà esguardant fitament aque- 
lla porta que acabava de tancarse, tancant darrera d'ella el 
goig d'una ilusió sols concebuda y ja esfumada. Probà de 
cridar, mes la veu se li glassà en la gola, bo y perdent el món 
de vista. 

Una fosca quietut el voltava. 

La foscaM prenia entre sos brassos, envolcallantlo de tris- 
tesa y defalliment. 

Passats els primers moments, tractà de coordinar les 
idees que, com monstres esgarrifosos, s'arrapavan a son cer- 
vell, mes se sentia anorreat. Després, ja més serè, li semblà 
llegir clarament en son present, y en son cervell comensà a 
fixarhi sos tentàculs el dubte; volia esquivarlo ab voluntat 
ferma, justificant el procedir de sa muller y, apenes lograt, 
tornava de nou aquelL el dubte, a rosegarli les entranyes ab 
sa barrina silenciosa. Va passar aprop d'una hora en aqueix 
estat: l'Obdulia y l'Andreu no s'apartavan del seu pensament 
anguniós y frenèiich; a voltes se deya si no era un crim pen- 
sar mal d'aquelles dues criatures que se li havían fet indis- 
pensables, y acabava per convèncers de que tot havia sigut 
una quimera; que no era possible que aquella dóna a qui tant 
estimava l'engan^^és jera tan bona!... Y's culpava a si ma- 
teix, a n'els anys que portava a sobre, que li feyan veure les 
coses capgirades. Bon punt tranquilisat, altra cop tornava 
el terrible dubte a fer de Ics seves. 

En tota la nit no pogué aclucar els ulls. 

L'endemà la casa va semblar que's vestia de fosca. 

L'Obdulia's complavía en martiritzarlo, en ferlo víctima 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE . 247 

de sos capritxos, de son Tnalhumor;"rAndreu el tractava ab 
més consideracions que may; mes, a n'el senyor Joan li feya 
l'efecte de que l'impulsava un esperit de compassió; y per 
axò hauria volgut anarsen llun3% ben lluny, hont no*l cone- 
gués ningú, hont ningú s'adonés de la seva desgracia; mes, 
l'estimació que per aquella dóna tenia era tan poderosa, 
n'era tan esclau, que fins veyenilaab certesa culpable, la per- 
donaria y seguiria estimantla. 

Casi hi veya clar y tancava'ls ulls pera no véurehi; es- 
tava segur de sa deshonra y volia no vèurehi; son amor 
propi rimpulsava a dar un darrer adéu a aquella casa, y en 
cambi, el cor li encadenava fortament; volia parlar y calla- 
va; volia manar y obehia. Sos ulls vey^an co^es que li irrita- 
van els nirvis, coses que no podia presenciar sense abocar 
dolls de recriminacions, y les paraules se glassavan en sos 
llavis contrets pel dolor, y de sa fingida energia, moments 
després no'n quedava més qu'una ombra en son rostre en 
forma d'una fonda arruga. 

Se veya vell y impotent, y malehía sa feblesa, tot abor- 
rint la vida. 

Devant dels culpables, si de moment se li acudiren idees 
sinistres, poch després, dolcificant l'expressió de son rostre, 
els mirava tendremént y ja no'ls aborria. Veyentlos joves y 
hermosos tots dos, els envejava, y fins se creya culpable de 
haver torsat el camí d'una vida; no obstant, prompte venia 
el cuquet del amor propi a furgar en son cervell, desviantli 
el curs d'exes idees. 

Per distraure ses cabòries, exi resoltament al carrer, 
hont hi lluhla un sol escandalós qu'estabellava les pedres. 

Al posar el peu a fóra, el cor li bategà ab més forsa, com 
si volgués esclatarli; després li donà un bot y casi dexà de 
alenar. Guaytà a lo Uarch del carrer, fins al lluny... y ni una 
ànima vi venta; mirà a son voltant y hi trobà una buydor es- 
glayanta. 

Ab pas insegur, com de convalescent, anà avansant per 
aquells carrers deserts, ahont el sol semblava ferhi gran 
rialla. 

Per entre les portes y finestres entreobertes creya deseu- 
brirhi mirades escudrinyadores que l'envolcallavan de cap a 
peus, exercint a sobre d'ell una acció pesania; rostres tafa- 
ners contrets per una rialleta maliciosa, y gestos significa- 
tius que li feyan desitjar ab afany ésser engolit per la terra 



Digitized by 



Google 



248 EL CALVARI D*UNA VIDA 

que trepitjava. Arreu ahont anés veya dits que'l senyalavan, 
mirades de cua d^uU y arronsament d'espatlles que Tencon- 
gían, fentlo anar d'esma ;y allà al fons d'aquelles portes y fines- 
tres entreobertes hi sentia enrahonaments estranys seguits 
de grans rialles que'l feyan extremir, mentres s'escorria per 
aquells carrers com gos perseguit per la quitxalla, y a voltes 
entre aquelles veus n'hi semblava sentirne de molt baxes que 
anavan dihent cínicament: — íPobre Joan!... — 

Va tornar a casa seva ab un panteig de gos assedegat 
que feya pena de veure, fins semblava trastocat. Deya 
que'ls carrers, a mida qu'avansava, anavan estrenyentse, 
estrenyentse, com volguent empresonarlo; que les cases, ba- 
lancejavan amenassant enrunarse; els arbres fugían de sos 
llochs y l'empaytavan cridantli coses estranyes, y ell volia 
córrer y no podia. Les dones, al vèurel passar, tombavan el 
cap per no esclafir rialla; els xicots, nó; aquestos:— Pàssiho 
be, senyor Joan, — li deyan un darrera l'altre, y ell passava 
depressa,.espahordit, sense dirlos res, perquè darrera aque- 
lles veus frescoyes creya s'hi envolcallavan un seguit de bur- 
les sagnantes. 

Fou precís cridar al metge, puix en el pobre vell s'hi en- 
devinavan els sintomes d'una forta congestió. *Els ulls ingec- 
tats de sanch, ses fossanes s'axamplavan cercant l'ayre ab la 
avidesa del qui s'aufega. 

Uns revulsius aplicats a temps l'asserenaren un bon xich, 
y en sos llavis hi comensà a sombrejar un dols somris ab cert 
fondo d'amargor, que tenia pels que'l rodejavan quelcom de 
reny suavissim que'ls omplia de confusió. Passats uns quants 
dies, encara que no estava be del tot, dexà aquell llit enque's 
trobava tan estret y aquella habitació tan fosca en la que 
s'ofegava. Quan sol, s'entregava a ses reflexions, que casi 
constituhian una dèria, son rostre prenia un aspecte d'es- 
tranya feresa. 

Un jorn, al recordar qu'era aquell dia'l segon aniversari 
del seu casament, sentí agonitzar son esperit en un mar de 
confusions y de vergonya. 

— Deu meu! Deu meu!— exclamà desalentat.— Qui me 
ho havia de dir!... Y es cert, sí, ben cert... jqu'es 
trist!... y pensar que d'ara endevant m'haig d'arrossegar per 
la terra ab el cap cot, plè de vergonya!... Y jo que vivia tan 
tranquil!... Ahont has anat, tranquilitat?... Deshonrat, des- 
honrat per sempre més!... Y pensar que l'estimo tant... 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 249 

tant... joh! cap meu ^ahont ets, cap meu, que no't tro- 
bo?... me rhan pres... me l'han prèsl— anava dihent Tinfelís, 
apretàntsel. Després, ab la mirada extraviada y rihent bo- 
jament, seguíi—jOh! la gent, la gent... ja, ja, ja, me mira y 
riu, la gent, ja, ja, ja... y jo també rich... ja, ja, ja... y no sé 
perquè riu la gent... ja, ja, ja, ja... la gent... la gent... ;què 
sab la gent?... què sab... què sab...?— 

En exes, s'obrí la porta de la cambra y aparegué l'Obdu- 
lia tota riallera, guaylà melindrosa a la porta de fóra, feu un 
moviment graciosament picaresch y s'entrà tancant violent- 
ment la porta com si fos perseguida. 

Fins al ésser al bell milx de la cambra no s'adonà del po- 
bre vell, qui tenia'l cap enterament caj^gut demunt del pit, 
les venes del mateix inflades com si anessin a esclatar, y ab 
la mà anava fent moviments estranys com si volgués engra- 
par quelcom qu( voleyés a son entorn. 

De moment, aquell somriu qu'enjoyellava son rostre's 
convertí en una expressió d'espant, que, traduhintse en un 
crit d'esglay, cridà a n'el quarto del malalt a tota la gent de 
la casa. 

A corre cuyta fou cridat novament el metge, y altra volta 
els revulsius tingueren de jugar son trist paper, y altra volta 
el senyor Joan tingué d'estacarse en aquell llit aborrit, del 
que no n'exí fins passades dues setmanes. 

Un dia cridà manyagament a TObdulia pera demanarli 
compte de sos actes, pera dirli què n'havia fet de la seva 
honra, y ella li respongué ab altivesa, dexantlo glassat y 
confós. 

— Soch lliure,— li digué,— soch jove, soch forta, y tu... tu... 
no pots... capir lo que desitja, lo que vol, perquè té dret a 
exigirho, la joventut.— 

No n'hi tornà a parlar més. 

Vegé molt, visqué molt, en poch temps, y sofrí molt més 
encara, callant, callant sempre, sense exhalar una quexa. 

—Soch vell,— se deya tot sovint,— y ella .. ella es jove; 
ella es sol naxent, y jo soch sol de posta... ella es sol que 
dona vida a unaltra^ ja se'n ovira l'aubada... 3' jo .. jo... — 

Se passava la mà pel front, sospirava fondament y tan- 
cava'ls ulls, quedantse abstret per una idea dolorosa. 

Ab exes lluytes, el pobre vell anava decayent, casi sem- 
blava un espectre. 

Una nit va sentir un gran trasbals en la casa: gent que 

33 



Digitized by 



Google 



250 EL CALVARI D'UNA VIDA 

anava y venia; portes que s'obrían y tancavan... y ell escol- 
tava, esperant que n'hi diguessin quelcom d*aquell trasbals, 
y passa va*l temps, y com si no existís, com si ell no íos rès 
en aquella casa. Probíl d'alsarse y tornà a dexarse caure en 
el llit com obligat per una mà misteriosa que*l subgectava 
pel coll, y Tofegava. Va sentir enrahonament a la cambra 
propera, qu'era la de la seva esposa, y com uns gemechs ofe- 
gats que cada cop se feyan més vius, parant tan sols a lleu- 
gers intervals; més tart, un cotxe que s'aturava al devant de 
la porta del carrer y que aquexa s'obría. 

Prou forsava la mirada, com volguent descobrir quelcom 
en la foscor que li aclarís aquell misteri; mes, la fosca li par- 
lava ab el llenguatge de las grans soletats, hont sols la mort 
hi regna. Alsà'l bras pera estirar el cordó de la campaneta, 
y*l bras li pesava com a plom, y tornà a descansarlo de- 
munt del coxí; volgué cridar, y al instant s'apoderà d'ell un 
temor desconegut que li feu cloure'ls llavis sens dir pa- 
raula. 

Vers a la matinada, aquells gemechs se dexaren sentir 
més clarament. Fins aleshores no comprengué que l'Obdu- 
lia, aquella dona, malgrat tot sempre estimada, sufría horro- 
rosament lluytant entre la vida y la mort. jLa mort!... De- 
vant el concepte del no ésser, el pobre vell oblidà les pròpies 
penes, els seus dolors més íntims, pera pensar solsaraent en 
ella, en aquella dóna, y sentí un gran espant y s'apoderà d*ell 
un gran tremolor al pensar que pogués morir y'l dexés sol, a 
la seva edat, quan casi se'n anava del món. 

Dels agravis, ni se'n recordava. cQuè eran aquexes sub- 
tileses, devant una cosa tan immensa com la mort?... 

Un raig de llum esmortuhida que's colava per entre l'es- 
cletxa d'un finestró milx obert anà aclarintse per moments, 
omplint la cambra d'una claror difusa que li asserenava l'es- 
perit. Sentintse confortat, s'alsà del llit y comensàa vestirse, 
sentint son cor una impressió aclaparadora cada volta que'n 
sos oídos ressonava aquella adolorida veu. 

Aquells planys, aquells gemechs eran cada cop més vius, 
més penetrants; després perdían en intensitat, eran flon- 
jos, però llargament sostinguts: semblavan l'agonia d'una 
ànima. 

El senyor Joan exí de la cambra tambalejant, plè d'emo- 
ció, y al volguer penetrar a la propera, li fou barrat el pas 
per una dóna desconeguda que li digué que tingués pacien- 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSF.LLÓ Y ROURE 251 

eia, que no entrés encara, puix si presencia podria contribu- 
hir a que'l part se fés dificultós, qu'era molt valenta, que 
prompte estaria llesta. 

Un silenci bastant llarch va precedir a un crit agudíssim, 
després ne ressonà un altre més fort encara y... rès més: el 
feble plor d'un rescent nascut va coronar la sublimitat de 
aquell acte. 

Varen cridar al senyor Joan, y al poch rato entrava tot 
tremolós. Els presents van darli Tenhorabona, estrenyenlli 
les mans ab efusió, com si en realitat estessen possehits de 
gran satisfacció... 3'U pobre vellet plorava. 

La llevadora li presentà la criatura y confós la prengué 
en sos brassos, sentint un fort desilx de petonejaria; anava a 
aproparia als llavis, y de prompte, igual que si sentis una re- 
pugnància instintiva, tornà a enretiraria lluny desi, y's que- 
dà contemplantla ab entendriment, vessant abundoses llà- 
grimes. 

Li van dir si no estava content d'ésser pare, y ell: 
-Si, si, molt content.. . molt content estich,— anava dihent 
ab veu tremolosa y ofegada pel plor; mes, sense atrevirse a 
posir els seus llavis arrugats y babosos sobre aquell angelet 
de carns fresques y rosades. Anava ja a dexarla, puix s'ha- 
via fet per ell una càrrega pesanta, quan, de prompte, una 
mirada plena d ira y menyspreu a la vegada, que li dirigi la 
seva esposa, determinà a sos nirvis una commoció violenta, 
que inconscientment portà a sos llavis a la criatura, fentli es- 
tampar en son front un petó llarguíssim. Després la deposità 
junt a la seva esposa, mirà a aquexa tendrement, y apretant 
suaument nuades ses mans li digué ur^es paraules que no fo- 
ren pas enteses. 

Mirà a tot voltant ab esverament, y en tots los semblants 
hi cregué veure un somriu plè d'ironia, en cada paraula que 
li dirigian un crú sarcasme. Probà de caminar, y casi no po- 
dia: ses cames semblavan d'.una sola pessa; avansà ab pena 
uns quants passos, y trobantse al mitx de la cambra fixà dis- 
tretament son esguart en una imatge penjada a la paret: fins 
exa imatge li semblà que arronsava les espatlles tot fent la 
mitja rialleta. No pogué més l'infelís; se trobava aplanat y, 
creyents* ridícul, va allunyarse avergonyit. 

Tot just a fóra, lluny d'aquelles mirades, semblà que res- 
pirés més lliurement; son cor batia ab més calma, escampant 
per les seves venes ruxades de benestar. La solitut parlava 



Digitized by 



Google 



252 EL CALVARI d'UNA VIDA 

a son cor ab un llenguatge que li donà conhort: el brugUTes- 
pantava. 

Sol, donchs, en sa cambra, reconcentrà son esperit pera 
millor conversar ab sa conciencia. Ja no hi llegia en el pas- 
sat; sols el present l'interesava; el present, representat per 
aquella criatureta xamosa qu'entrava de fresch a pendre 
part en les Uuytes de la vida; aquella qui, més endevant, li 
donaria*! tendre nom de pare, y no tindria'l dret d'anome- 
naria filla; aquella qui, més endevant, veneraria a sa mare 
com una santa y ignoraria eternament que havia sigut una 
dóna per... Al arribar aquí deturà sobtadament el curs de ses 
idees, no sens ofegar un gran sospir. Després ab veu baxa, 
monologant entre ell, digué: 

— La mare... ha de ser per ella una mare digne, una es- 
posa honrada, una esposa model... Sí; després de tot, quan 
pugui arribar a compendre, ja hauré anat a amagar la meva 
vergonya, mes inconsolables penes, en la pau impertorbable 
del fossar. Quan me digui pare, mos llavis li diran filla, y'l 
meu cor y'l meu esperit viuran per sempre més en una eter- 
na agonia... lObdulia! iObdulia! jQuè me n'has fet de mal!... 
Mes, ja't perdono... Tu somiavas un ideal, y l'ideal que jo 
t'oferia era la mort, la mort que ja'm crida... Les riqueses 
no't seduhian; l'amor d'un segon pare no't bastava; la prosa 
de la vida t'aplanava l'esperit. Jo ho devia haver comprès; 
mes, ma rahó estava entelada; jo dormia una sòn profonda... 
iQuèhi farem, axò es la vida!...— 

Prengué un llibre de demunt la taula y's posà a llegir. 

La porta s'obri donant pas a l'Andreu, qui, ab posat de 
jo3'a avansà vers al senyor Joan; ab cínica serenitat li allar- 
gà la dextra, y dibuxant en son rostre un somriu de desver- 
gonyiment, 

— Que sigui l'enhorabona, — va dirli. 

Al senyor Joan li semblà que perdiu'l món de vista y 
senti en son cor una forta sotragada, mes, estrenyé aquella 
mà que al devant seu s'obría y ab veu fosca y cavernosa, 

— Gràcies, gràcies... — digué, arrencant un gran sospir 
tot estrenyent nerviós aquella mà, com si la seva s'hagués 
convertit en unes fortes eslennlles, y segui ab el cap acotat, 
sense apartar la vista del llibre tot repetint maquinalment: 

— Gràcies, gràcies... — 

Quan va quedar sol, va exclamar ab sentiment fon- 
díssim: 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 253 

—-Ell també... jEra necessari apurar fins T última gota...! 
iDeumeu... Deu meu...! — 

Passaren dies y més dies, setmanes }'' més setmanes, y a 
mida que passa van, el calvari del senyor Joan s'anava fent 
més pedregós, sa creu més fexuga. L'ObduIia, no obstant, 
semblava haver modificat lo seu caràcter; l'amor de mare 
ha\ ía despertat en ella sentiments delicadíssims que feya al- 
gun temps resta van condormits en el fons del seu cor. Y s'hi 
entregava ab passió a exos sentiments, puix la feyan reviure 
a una nova vida. Per son marit tení.i a totes hores paraules 
de tendresa que prodigava abundosament; tendresa filla de la 
sinceritat d'un cor jove en quin fons s*hi endevinava la com- 
passió que inspira'l sér desvalgut. 

El senyor Joan comprenia clarament que'l cor d'aquella 
dóna no li pertanyia; que sa voluntat era esclava d'una altra 
voluntat que no era la seva; ho comprenia y callava perquè 
no somiava ja en lo impossible. 

Quantes voltes havia somiat en els goigs de la familia, en 
una vellesa tranquila... y de tot axò no'n quedava més que'l 
recort de l'ilusió. 

En mitx de la familia s'hi trobava sol y la llar no escalfa- 
va ja la gelor dels seus óssos. 

Feya ja molts dies que l'Obdulia, abstreta per un pensa- 
ment, cercava ab afany la solitut pera banyar son esperit de 
tristesa y quan un d'aquexos, havent l'Andreu avansat sobta- 
dament son viatge, anà a donarlos el darrer adéu. 

El senyor Joan no sabia si alegrarse ò dexar de ferho 
perquè judicant les coses fredament, tot li deya que'l cor de 
la seva esposa no havia d'alenar per ell y que la tranquilitat 
perduda jamay l'havia de retrobar, j Ma}' més...! Exes pa- 
raules soles s'alsaren potentes al devant d'ell per omplir de 
negror son esdevenir y tirar per terra en un moment les ilu- 
sions de tota una vida d'honradesa sens màcula. 

—Que s'en vagi ò que's quedi — se deya— ^què hi fa? si de 
tots modos m'haig d'arrossegar per la terra ab el cap cot, 
plè de vergonya. Soch vell y ma vida es curta; no desitjo rès 
més que una mà amiga que acluqui mes parpelles quan arri- 
bi la darrera hora, y un pam de terra pera cubrir los meus 
óssos. 

A l'Andreu en mitx de tot no li tenia mala voluntat: son 
cor no s'havia fet pera aniuarhi els sentiments baxos, y no'i 



Digitized by 



Google 



2Ó4 EL CALVARI D'UXA VIDA 

podia sentir Todi. Son cor s'havia fet pera sufrir en l*infante- 
sa, per sufrir en la vellesa y ferse fort ab el sufriment. Per 
axò al estrènyerli la mà, mostrant els ulls plens de llàgrimes, 
i^ual que un pare ho h luría dit al fill que s'allunya, segur de 
que no'l veuria may més, va dirli ab tendresa: 

—Com t£vl volta no'ns tornarem a veure, que Deu te guart 
Andreu y't donga bona sort. — Del demés, ni una paraula, ni 
un reny ni una indicació. 

— Adéu,— va dirli encara una altra volta y se'n anà, de- 
xantlo ab TObdulia, en quin rostre no s'hi axugavan les llà- 
grimes. 

L'arreveure abaquexa, fou llarch y dolorós: fou l'adeu 
de dues ànimes que s'estimavan y'scomprenían; fou l'adeu de 
dues ànimes germanes, nascudes pera seguir juntes el camí 
de la vida. 

Passats uns quants jorns, les llàgrimes s'havían assecat 
en el rostre de TObdulia, mes en sos ulls, s'hi notava a voltes 
una vaguetat inquietadora; altres una vivesa extraordinària 
que com Uampechs sinistres sembla van traduhir les no menys 
sinistres idees que creua van per son cervell. 

De tant en tant esguardava a sa fiUeta, y sols aleshores 
s'asserenava un xich sa mirada; y somreya ab tristura. Pro- 
vava de cantarli pera fer més grat lo seu sòn y aquelles no- 
tes apreses en el bressol , ab el desitx morían a flor de llavis. 

El senyor Joan comprenia aquell mut dolor y'l respectava 
perquè tenia per ell quelcom de sagrat, aquell dolor, y fins 
ne sufria. 

May li parlà de TAndreu, may ni una indirecta tan sols 
sortí de sos llavis, que pogués entristiria. Besava y amanya- 
gava a la fiUeta de la seva esposa y la dormia en sos brassos. 
A cada caricia que li feya son cor se rejovenia y casi's sentia 
felís; però'ls anys li pesavan y anava perdent les íorses vi- 
siblement, a pas de gegant. 

L*Obdulia, vensuda per tanta abnegació, per tanta bon- 
dat, l'afalagava com a una criatureta y*l besava com se besa 
a un pare moribond, y al pobre vellet el cor se li entendria y 
plorava dolses llàgrimes creyentse transportat al cimall de 
la ditxa. Si alguna volta mirava e:i levant, ja'l pervindre no 
l'espantava, y vejentlo més lluminós que may, se li obria'l 
cor a l'esperansa, y pobret, no veya que's moria... Endarrera 
ja no hi mirava; el passat restava envolcallat en la fredor 
de l'oblit. Ara per aquella dóna, sentia una devoció fondíssi- 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 255 

ma; la considerava una santa, y en lo mes pregon de son cor 
li tributava culte fervorosíssim adorantla ab reculliment. 

• Quan de tart en tart se rebían noves de TAndreu, de mo- 
ment el seu front s'ennuvolava; mes prompte tornava a son 
estat normal bon punt TObdulia estampant en ell un petó ten- 
dríssim li deya: 

—Està bò; no torna encara. — 

Ell no volia llegiries les cartes, tement violar el secret de 
dues ànimes, no volia llegiries, mes les endevinava. 

Un jorn n*arribà una de molt breu en la que aquell anun- 
ciava son retorn. 

Si rObdulia^n sentí una gran alegria, en cambi del senyor 
Joan se*n apoderà tan gran angoxa, que prompte son rostre, 
quelcom somrosat, prengué un esgroguehiment cadavèrich; 
mes, no digué un sol mot, ni\s mostrà contrariat; lluny d'axò, 
tot el dia seU vegé somrient, ab aquell somriure de bondat 
qu'ensos millors temps may dexava. 

Al caure la tarde^s ficà al llit, quexantse d'un doloret al cap. 

L'endemà ja no va Ilevarse, ni Taltre tampoch, niïs jorns 
que'ls seguiren. 

La muller no s'apartava del capsal del llit, cuydantlo ab 
carinyosa delicadesa tot sentint en son interior una veu se- 
creta que li feya retret d'aquell amor criminal. 

El metge a cada nova visita, movíaU cap ab ayre més 
marcat de desconfiansa. 

El pobre vell, en mitx del seu ensopiment tractava de som- 
riure, mes contrayentse sos muscles vigorosament, davan a 
son rostre una expressió grotesca. Provava de parlar y sa 
veu se convertia en un texit d'incoherències. 

Les hores de calma eran contades, mes eran prous pera 
que's dongués compte del seu estat. 

— Axò s'acaba,— deya ab veu baxa a la seva esposa, estre- 
nyentli les mans dolsament. 

— Axò s'acaba, — tornava a dir ab veu més fosca, després. . . 
se quedava somrient a la mort que veya aproparse lentament, 
ab la conciencia tranquila y conformat com qui ha complert 
dignament la seva missió en aquest món. 

Al fitar son esguart en el rostre esgroguehit de la seva 
esposa, una ombra de recansa de dexar aquest món, enfos- 
quí lleugerament lo seu; mes, ben prompte s'esvahía, y en 
son mirar dols y esblaymat s'hi podia llegir el goig d'una es- 
peransa llunj-ana. 



Digitized by 



Google 



256 EL CALVARI D'üNA VIDA 

Ab inquietat frenètica de malalt, esperava Tarribada de 
TAndreu, y en eix desitx semblava reconcentrar totes ses mi- 
grades forses. 

Varies vegades manifestà aparentment a sa muller el de- 
sitx de confiarli quelcom grandiós que torbava la pau de son 
esperit en aquells moments de suprem reculliment; y clohía les 
parpelles per coordinar les idees, mes prompte*s mostrava 
descoratjat, retut. Aquella plorava secretament vegent apro- 
parse'l fi d'aquella existència quines sublimitats d'esperit, 
massa tardanament comprenia. 

Un dia una fosca misteriosa va invadir aquella casa. 

En les cambres y corredors s'hi havían extès flonges cati- 
fes pera esmortuir el sèch soroll de les petjades. 

Els mobles descuydats y polsosos en les cambres tristes 
y^ solitàries semblavan fantasmes silenciosos qu'esperessen 
el retorn a la vida. 

Les veus eran veus apagades; eran com veus misterioses 
de la nit, bo y mortes arran de llavis. El malalt reconcentrat 
en sí mateix, restava ab els ulls tancats, silenciós y indiferent 
a tot lo que'l voltava. 

— No t'agradaria veure a TAndreu?— va dirli sa muller 
tot passantli la mà pel front, abundosament cobert d*un suhor 
fret y Ilefiscós, de fortor aspre y penetrant. De moment 1 es- 
guardà ab posat de dubte, com no decidintse a confiar en la 
sinceritat d'aquelles paraules que pcssigollejavan voluptuo- 
sament lo seu cor plè de bondat y sants desitjós. Poch des- 
prés, al serli preguntat novament, igual que'l caminant perdut 
entre la fosca, somriu al ovirar una claror llunyana que om- 
pla son cor d'esperansa, el pobre vell som rigué a aquell raig 
de llum qu'exía en mitx les tenebres en que son esperit se 
debatia. 

—Sí, molt m'agradaria vòurel, molt...— 

Digué després ab molta pena, guardant en son rostre 
aquell simpàtich somriu, com esperant la realisació d'aquell 
desitx del quin arrencava la suprema pau de la seva ànima. 

L'entrevista ab aquell, no per lo molt esperada fou menys 
dolorosa y brutal; en certs moments arribà a semblar el vio- 
lent encontre de dos cossos que durant tota una eternitat se 
repel•liren, tot acumulant forses y rancúnies per retirse mú- 
tuament y anorrearse. 

Abdós s'esguardaren llarga estona atentament ab el posat 
ensombrit, sense dirse una paraula; fou l'Andreu qui rompé 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 257 

aquell silenci estrenyent afectuosament les mans arJoroses 
del malalt y diriginlli tendres mots pera encoratjarlo a viure. 
Aquest, sols responia en monosílabs a aquelles demostra- 
cions y volia plorar y riure a l'hora y no podia, puix ses llà- 
grimes restavan* estancades; ses rialles eran una ganyota 
llastimosa. 

Un núvol li cegava la vista y sentia en el cap Teslranya 
impressió de que, desprenéntseli del cos, li anava rodolant 
avall, avall sempre, d'un pou fondo y negrós, de negror es- 
ferehidora, en quin fons hi brunzian axordadors lots els 
vents de la terra, hi bullían desencadenades totes les tem- 
pestes. De tant en tant, sos dits descarnats y ossosos, casi 
mancats de tacte, 's mostravan incansables arreplegant el 
llensol y cobrellit ab moviments instintius, capdellantlo d un 
costat y descapdellantlo del altre; fent y desfent lo abans co- 
mensat per tornar a rependre la pacicnta tasca; després, 
restava quiet, mes, respirant fadigosament y sostenint un 
viu panteig com si estès embrancat en una suprema lluyta. 

Un fret silenci regnava en Tobscura cambra, silenci sem- 
blant al que precedeix als grans actes de la vida, al silenci 
precursor de les grans catàstrofes, de les grans tempestes, 
de tots els tristos acontexements que dexan de son pas a la 
humanitat viventa, un rastre de llàgrimes, de sanch ò de cen- 
dres, y sempre un recort inesborrable. 

La nena, com lleugera taca de llum en mitx un quadro de 
dolor, aparexia somrienta devant del llit, acaronant ab ses 
tendres manetes les xuclades galtes del moribond; aquest di- 
ferentes vegades probà de redressarse, mes impotent, s'allar- 
gassava de nou, movent el cap ab descoratjament, mes plè 
de resignació. L'aclaparadora realitat, havia fet que lluytés 
molt durant els darrers anys de la seva vida y aleshores ja 
no lluytava: obertament s'entregava a la fredor del fatalisme. 

Van tocar les onze en el campanar de la vila y quelcom 
asserenat, desplegà'ls llavis per preguntar quina hora era; 
després, movent mandrosament sos dits encarcarats, feu 
senya de que s'acostessin. 

- Obdulia... Andreu...— digué- ;y quan los tingué aprop, 
ab veu pausada 3' flonja y ab l'accent del convensut afegí: — 
Fills meus, tot me diu que l'hora es arribada; — feu un'altra 
pausa y seguí;— no la temo la mort, nó; soch vell, yUs anys 
me pehan, y la vida... la vida'm cansa. He viscut molt... he 

33 



Digitized by 



Google 



253 EL CALVARI D*UNA VIDA 

sufert molt...y... també... lambé he sigut felís... sí; molt íelís 
he sigut, Obdulia... molt!... Tot ha passat!... Demà, tal vol- 
ta ja no existexi, y de mon pas per la terra no'n quedarà 
més que' 1 recort, rès més que una ombra... Vosaltres sou 
joves, sou forts y plens de vida; vostre pas es segur; vostra 
mirada franca y grandiosament altiva, esguarda fit a fit el 
sol; jo soch la vostra ombra... he sigut la vostra ombra ma- 
lehida... Tindiscreta ombra que ha expiat pacientment ab 
egoisme, dia derrera dia, y setmana derrera setmana, els 
secrets de dues ànimes germanes nascudes pera fer juntes el 
camí de la vida. Jo Thavía volgut tòrcer aqueix camí; havia 
volgut vèncer al destí; havia volgut enlayrarme a regions 
per mi inaccessibles, y a mitx camí vaig trobarme retut y 
aplanat arran de terra... Volguí lluytar y vaig ésser vensut; 
avuy ja no lluyto... El recort del passat m'acoral... Obdulia, 
Andreu! esperits joves y sedentsd'ideal que'l goig de viure 
empeny sempre endevant ab ferm coratge; tendres cors que 
cerqueu ab afany embriagarvos de veritable ditxa! "escolteu 
les meves paraules, que son tal volta les darreres d'un mo- 
rent y'ls últims desitjós d'una ànima prompte a volarsen a 
les regions de Teternltat. Un sentiment generós germinà en 
els vostres cors y'n tregué gaya florida... Jo, era vell, era 
feble... y de la vida no'n servava més qu'una il•lusió fugitiva 
que perseguia ab obstinació escapantsem bon punt lograva 
assoliria, pera seguir derrera d'ella sempre incansable, sem- 
pre eternament derrera d'ella. Havia nascut, m'havia criat y 
havia viscut en un medi ambent esquifit y raquítich; tot en 
ell era migrat: sentiments, passions... el concepte de la veri- 
table vida'l desconexia; el de l'amor era convencional, el del 
honor, després, desgraciadament massa tart, m'he conven- 
sut qu'era la negació del mateix; era un món petit el en que 
vivia; vosaltres el somiavau més gran, immensament gran; 
y jo no podia capirlo el vostre món.. Vosaltres, regulavau 
els vostres actes per l'amor, per la verdadera llibertat, pel 
consentiment mútuu, jo era esclau de ridículs convenciona- 
lismes, era esclau de U societat, del què diran... iDeu meu! 
Jo m'havia enganyat y t'havia enganyat. jPobre Obdulia! 
Somiava en la realisació d'un impossible!... Somiava per tu 
una ditxa eterna, una ditxa casi inconcebible per la seva im- 
mensitat, y vaig darte una eterna agonia. Ma vida era l'oin- 
bra humida que cercava vostres il•lusions en flor; mort jo, 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 259 

podreu ésser ditxosos encara; mort jo, podreu assolirloU ci- 
mall de la ditxa.— 

La veu s'anava tornant fosca y per moments impercep- 
tible. 

— Estimèuse forsa... íorsa... y si alguna volta us recor- 
deu... d'aquest vellct... penseu que mor perdonantvos, pen- 
seu que mor... benehintvos... Y si més enllà d'eix fangar hi 
ha un lloch d'eterna vida... per vosaltres pregaré... y esten- 
dré en els vostres .. cors... el meu eternal... som... riure... — 

—Perdó! perdó! — clamaren alhora l'Andreu y l'Obduliai 
ab la gorja ennuegada. — jPerdó!— clamaren- novament rom- 
pent a plorar ab desespero; però'l pobre vellet no'ls sentia; 
sos llavis s'havían contret expressant un august dolor, y sos 
sentits closos per el món exterior s'havían reconcentrat pera 
la suprema Uuyta. 

Els dos aymants se miraren esverats y confosos y senti- 
ren un fret d'esglay. 

L'imatge de la mort, que pressentían al voltant d'aquell 
llit suhorós, els omplia de basarda. Ja'ls semblava sentir el 
soroll esquerdat dels seus óssos, traquetejant demunt la freda 
llosa de la tauleta de nit y l'ayret esgarrifós produhit pel blan- 
deig de l'esmolada dalla... 

Allargassat pesadament en aquell llit del que semblava ja 
escaparsen un baf de tomba, el senyor Joan esbategant len- 
tament ab un batech cansat y anguniós, s'anava morint po- 
quet a poch. 

Una renera feble, però fonda y persistent, exia a pressió 
del seu pit enfonzat, traduhintse a volies y a grans intervals 
en un xiulet agut y membranós, qu'entreobrint sa boca ab 
tètrica ganyota mostrava, descarnades, unes dents llargues 
y negroses com creus de fossar que's cimbrejavan en ses ba- 
boses genives. 

Devant el cos agònich del venerable vellet, la mort apa- 
rexía com una cosa imposant y grandiosa que parlava di- 
rectament al cor ab veu de misteri, omplintlo de temor, de 
confusió y de dubtes, del més enllà de la vida. 

Un quelcom estrany, com una ombra vagarosa, semblava 
surar en l'ayre de la cambra, fentlo pesant y irrespirable. 

El silenci s'anava fent cada cop més gran, cada cop més 
solemnial. 

Els presents, propis y estranys, se miravan encongits y's 



Digitized by 



Google 



260 EL CALVARI D'UNA VIDA 

miravan esverats sense obrir els llavis, vegent com ab fluc- 
tuacions apenes perceptibles, s'anava apagant poquet a poch 
el íaró d'aquella vida. 

Aquell panteig anà minvant lentament fins a apagarse. 

La boca*s dilatà horrorosament, aspirà ab un suprem es- 
fors Tayre corromput de la cambra, y sos ulls s*anegaren per 
sempre en la buydor de lo infinit. 



Digitized by 



Google 



SEGONA COMPOSICIÓ DEL ACCÈSSIT AL PREMI 
DE LA UXIÓ CATALANISTA 



OFEGANT EL RECORT 



Es morta!.. 



Als pochs dies de ma arribada a Marsella, cap a les dar- 
reries de Novembre, me trobava una nit conversant alegre- 
ment :ib alguns amichs y amigues a un reco del cafè de Mon- 
tecarlo, lloch nhont veyam passar les hores ab soberana 
rapidesa, y no era estrany que les primeres clarors de Tau- 
bada'ns hi sorprenguessen ab la rialla a n'els llavis. Aquella 
nit, quan més grossa era l'animació y'l bullici arribava a re- 
bassar fins els límits de lo just, y axò qu*en dit lloch la vida 
es bastant ampla, uaa rialla seca d'alcohòlich ressonà aprop 
nostre, fentnos tombar el cap ab vivesa: era'l tranquil de la 
colla: en Francesch Des-Moulins. 

L'arribada del nou contertuli fou saludada ab una salva 
d'aplausos y frases d'afecte y li cedirem el lloch presidencial, 
que per dret propi li pertocava. Ja assegut, comensà a des- 
capdellar per sa boca les frases de ritual en tot comensa- 
ment de conversa, sempre que'n portava més al cap que als 
peus. 

—Jo séU que sé, y vosaltres no sabeu rès, — deya campa- 
nejantse y colpejant acompassadament la taula ab els punys 
closos y rihent sorollosament.— Jo sé*l que sé, y sé que soch 



Digitized by 



Google 



262 OFEGANT EL RECORT 

un borratxo, ja ho sé que ho soch, y sé que vosaltres sou uns 
bons amichs... y'm donareu beure perquè tinch la gola seca, 
completament seca,— 3''s picava ab un dit la nou del coll, de- 
xant sentir un soroll de caxa buyda; després, sense més 
preàmbuls, demanà un doble de cervesa y, dirií^intse a la qui 
tenia més propera, tot acariciantli les galtes, li digué: 

— Aquest el pagas tu, Janette. jOh! ioh! ique fina qu'ets y 
que bufonal... Si jo no fos un borratxo, tu serías la meva ay- 
raant, csabs?, perquè tu al menys tens cor, ^veritat?, un cor 
petit, petit com una cirera, que batega aquí dintre, y't fa 
plorar, sí; ja ho sé que't fa plorar de vegades... y si jo no fos 
un borratxo, tu, tu Fésme un petó — li digué sobtada- 
ment, cambiant de tò y presentantliUs llavis; mes, ella'l besà 
a n'el front pera conlrariarlo y, riallera, 'ns picà Tullet. 

—Nó,nó,nó... aquestos no valen; -obgectà En Francesch: 
—Aquí'ls vull, als llavis, y'ls vull d'aquells que trauen foch, 
£sabs?, perquè jo t'estimo, Janette, tant, tant... com un'am- 
polla de vi d'Espanya.— 

— Xerés?- l'interrompé la Janette, maliciosa, y ell res- 
pongué secament: 

— Xerés. — Després, prenent un ayre d'inteligencia y tot 
enforfollàntseli les paraules, seguí:— Tu no sabs lo qu'es bo '1 
Xerés, ioh! icòm m'agrada aquell vi!... Es una medicina 
pera oi vi dar, {sabs? Y jo vull oblidar, perquè t'estimo, Ja- 
nette... y tu .. no'm fas petons, y jo sé'l que sé... |Com que 
soch sol en el món!... el món, el món, — seguí pensatiu— se va 
buydant el món... se va buydant... perquè... perquè vosaltres 

vos burleu de mi, y no'm voleu perquè soch un borratxo 

£Jo, un borratxo?... Perquè no The vista més, may més 

per axò... ho soch... per axò soch un borratxo... per axò. — Y 
comensà a plorar ab un plor entendridor per lo inconscient, 
fent unes ganyotes que vessavan fel. 

— Bò, ja la tenim armada!— digueren tots a una'ls quins 
de molt temps lo conexían.— Avuy li dona per lo senti- 
mental. 

— lOh! iPobre Francesch! iqu'ets desgraciat! Jo t'estimo 
forsa, forsa, dsents?— li deya la Janette tot amoxantli la 
barba. 

—Sí, sí, tu m'estimas forsa, <? veritat, Janette? Ets l'única 
que m'estimas, ets l'única... Tothom m'abandona, tothom me 
dexasol, tot sol en el món, tot sol!.. Des que l'altra, £sabs?, 
va anarsen... jo... la vaig matar... aquí dintre... aquí dintre 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 263 

— deya tot colpejantse'l pit, abaxant la veu y guaytant a tot 
voltant, com tement ésser espiat.— La vaig matar y ara 
dorm aquí dintre... y jo no dormo, nó; perquè la sento a din- 
tre meu... perquè es meva, £sabeu?, perquè era meva... Però, 
no es morta, nó; es viva, ben viva es... y jo séM que sé... y... 
— veyent qu*esclafíam una general rialla, se posà seriós y, ab 
tò de gravetat, reprengué:— Nó, borratxo, borratxo no ho 
estich; he begut un xich, axò sí, però jo soch jo, y sento, y 
veig, y penso, y vosaltres sou uns bons amichs... y com soch 
sol en el món...— Y tornava a plorar grotescament, donant 
uns udols bestials. 

— Va]a, Francesch, calmat. £No veus que nosaltres no t'hi 
dexem sol?— li deyam procurant aconhortarlo; mes, Piníelís 
seguia plorant y frasejant entre dents: 

—Es morta... es morta per mi... Per axò... per axò ho 
soch un borratxo... 

—Sí, ja ho sabem qu'es per axò que beus una mica, però 
borratxo no ho ets pas. 

—No, ieh? Veritat que ho sabeu vosaltres?... Veritat que 
no ho soch de borratxo?... 

— Nó, home, nó, férem tots a una, y aleshores comensà 
a tranquilisarse un xich, però ab les mans tremoloses seguia 
palpanise tot ell ab obstinació, com si cerqués quelcom in- 
fructuosament, y parant gran atenció, s'escoltava interior- 
ment. 

Al cap de bona estona extengué Tindex de la mà dreta 
en direcció al costat oposat, escoltà una breu estona, y som- 
rihent alegrement ab somriu de noy, digué: 

—Encara, encara es meva.— Se posà la mà plana demunt 
del pit, aclucà'ls ulls y, com si parlés a un sèr sols per ell 
visible, afegí: 

—Dorm, dorm... — 

Un darrera Taltre s'havia enquibit en el ventrell tres do- 
bles de cervesa y anava a demanarne un'altre, quan Tamich 
Houstan s'encarà ab ell dihenili ab tò imperatiu: 

—Prou beure, si no't dexarèm sol, iho sents?, tot sol.— 

L'idea de la soletat l'espahordía; per axo aquexa paraula 
era Túnica que tenia poder a sobre d'ell pera contenirlo en sos 
excessos, y encara que rondinà una mica dihent que'l voliam 
fer morir de set, no trigà en quedar mitx adormit agegut en 
l'otomana. 

Fou aleshores que'ls bons amichs me referiren l'historia 



Digitized by 



Google 



264 OFEGANT EL RECORT 

d'aquell pobre minyó, historia vulgar si's vol, puix es l'eter- 
na historia d*un amor olvidat; mes, no peraxò del tot buyda 
d'interés. 

* 



Se deya ò li deyan Sazette. La fatalitat fou sens dubte la 
que li p^rtà al devaat uii mitxdiada d'hivern, tèbia com de 
primavera. Passejava ell per la vorada esquerra del Sena, 
resseguint el mercat de llibres vells qu'en dit Uoch tenen sa 
reyal estada. 

Havia arribat a la darrera parada, en la direcció de riu 
avall, sense haver fet cap compra, quan de prompte atragué 
la seva atenció un llibre molt vell, ab cuberta de pergamí, 
en quina esquena s'hi llegia confosament: "De res Humana 
Vita.— Daudmis„. Estigué una bella estona miràntsel primer 
ab curiositat, després ab cert rezel, y quan decidit allargàM 
bras pera enrelirarlo, una mà petita y delicadament enguan- 
tada acabava de ferho ab llestesa Tombà'l cap ab contra- 
rietat, y fitant sa mirada penetrant en el rostre de la inopor- 
tuna, al vèurel tan xamós y rialler, no pogué menys que 
sentirse confós, y mitx avergonyit, confegir un mot d'excusa 
que feu esclatar en una gran rialla a la gentil descone- 
guda. No trigaren en entaular conversa: 

— Lo qu*es pel llibre no hem pas de barallarnos; si vostè, 
senyoreta, té interès en possehirlo, espero'm permeterà 
queU compri y galantment n'hi fassi ofrena. 

— iOh! de cap de les maneres; vostè es molt amable, jove, 
y jo no puch permetre...— 

Resultat: que*l llibre fou comprat per en Francesch y 
Toferí a la bella Suzette, ab la condició, ben a gust d'ella 
acceptada, de llegirlo y comentarlo'ls dos junts. Moments 
després atravessaren el pont de TAIma, creuaren l'avinguda 
del mateix nom, y al tombar el carrer de Berry semblava 
que's coneguessen de tota la vida; arribaren al de Courcelles 
y concertaren esmorzar junts en un restaurant del mateix car- 
rer. Alií, entre plat y plat y entre copa y copa, se confes- 
saren mútuament ab la sinceritat de dos cors joves: "Ella era 
filla de Montauban, població del mitxdía y's trobava a París 
completament sola, cursant la carrera de medicina, qu'era 
la de son pare; menjava ahont be li venia y tenia una mo- 
desta cambra amoblada en una casa del carrer de Rohan. 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 265 

L*agitació, el París de nit, Tatreja ab forsa irresistible; mes, 
SOS modestos cabals no li permetían arribar a satisfer plena- 
ment sos desitjós. „ 

"Ell s*hi trobava també sol, cursant la carrera de Dret, 
y la seva posició era més que folgada; conexía la gran ciutat 
fins més que Marsella, son poble nadiu, y estimava la vida 
parisenca com tot jove Tcstima per lo grandiosa fins en sos 
vicis; mes jamay hi havia trobat una amable companyia que 
alegrament ab ell volgués fruhirla aquella vida, va dirli ab 
gràcia verament mofidaine.^ 

Ella somrigué, y d'aleshores begueren ab la matexa 
copa... fins que, quelcom alegres^ sortiren tot fent brasset y 
capdellant mil progecles s*encaminaren als boulevards^ 
ahont pujaren a un fiacre queMs conduhf al bosch de Bo- 
lonia. 

D«.sd*aquell dia feren vida comú en un petit, però elegant 
y confortable xalet de Neuilly (voltants de París) y a pochs 
passos de ses muralles. 

No fou Tamor animal en absolut, ni tan sols en principi, 
lo queMs ajuntà, sinó una perfecta armonía en el modo de 
pensar y sentir, y degut a exes circunstancies fruían cons- 
cientment de la vida, sen^e temors ni inquietuts, envejats y 
sense haver d'envejar rès, puix que tenintse ho tenían tot. 

Hi passaren dos anys en eix estat, estimant^^e passional- 
ment, generosament, com s'estiman els esperits grans, des- 
lligats completament de la relligió de la matèria y descone- 
xedors en absolut de l'hipocresia. 

Mes, el período de dos anys es molt llarch período pera 
mantenir sempre viu el caliu d'un afecte precosment desarro- 
llat totjust nascut y sobretot desarrollat en un medi ambent 
de luxo y dissipació. 

Exa vida sens frè no pot menys qu'exercir un influxo po- 
derós sobre'Is sentiments del indivíduu, arribant a voltes a 
modificarlos d'un modo radical, convertint al virtuós en un 
sér plè de malesa; al altruista convensut en refinat egoista; 
Tamor en odi; la sinceritat en hipocresia; la lliberalitat en es- 
clavisme; y tot per Tislil, capgirantho tot, malejantho tot, 
les onades de corrupció que, vestides pomposament ab el nom 
de correftts civilisadores, novetats fi de sigle y demés s'en- 
carnan en aquest ditxós París y després s'escampan vertigi- 
nosament per tot lo món, axecant arreu torrents de llàgri- 
mes d'esposes y de mares. 



Digitized by 



Google 



266 OFEGANT EL RECORT 

Aquella dóna, a mida que Tanà conexent y vivint, aquella 
vida exercia a sobre d'ella el pès d'una sugestió. El brill de 
les riqueses y'l baf de Topulencia li enervaren els sentits, des- 
pertanlli un viu afany, una mena d'inquietut que a Tenveja 
s'assemblava; trist afany que, poch a poch, li robava Tantiga 
felicitat. 

Les rentes d'en Franccsch limitavan les seves aspiracions 
a una esfera migrada, segons elln; ja no hi podia viure en 
aquella esfera; Tamor no li era ja necessari... Desitjava més, 
molt més, tal volta un somni, un impossible, però iqxiè hi 
íeya? Una vida alegre no li bastava; volia viure depressa, en 
perpètua borratxera d'alegria: somiava palaus, carrosses, 
cavalls y criats ab brillantes llureyes, y joyes, forsa joyes... 

Un jorn qu en Francesch havia sortit per espay d'algunes 
hores, a son retorn trobà al demunt de la taula d'estudi un 
plech tancat; desclós, pogué veure que contenia bitllets per 
valor d'al Jjuns mils franchs y una carta concebuda en eixos 
termes: 

"Ab la fermesa que's mereix el sèr que'ns inicia en els 
goigs de la vida, t'he estimat amich Francesch fins avuy, en 
que, per lley fatal y inevitable, he comensat a esmentar que 
s'afeblia en mi aquell noble sentiment que fortament a tu me 
havia lligat. 

En conciencia, no puch seguirhi al costat del home qui, 
tal volta, en plasso no llunyà sols constituirà en mi un agra- 
dable recort. A més, el límit de mes aspiracions l'he colojat 
en un lloch molt alt, altissim... Ab tu no podria assolirlo. Y 
es peraxò que't dono un adéu, si no ab recansa, rublert d*un 
nou sentiment que en endevant portarà'l teu nom als meus 
llavis pera benehirlo y a mon cor pera retirte un germani vol 
efecte. 

Esperar el moment de la desil•lusió, del cansament, del 

fàstich, hauria sigut massa trist per axò he volgut evi- 

tarlo. 

(íAhont vaig? No vullguis saberho: vaig seguint el desti. 

Quant he rebut de tu, adjunt t'ho retorno; perdonam, si 
no ho íès, ne tindria remordiment. No guardo més que'l re- 
cort de la passada ditxa. 

No'm tinguis rencor, no'm maleheixis: es l'últim prech de 
la que sempre ha sigut per tu una bona amiga. 

Si43ette.„ 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 267 

A mida que anava llegint el cor se li estrenyia, sa respi- 
ració's feya fadigosa. Quan finí la lectura respirà sorollosa- 
ment, llensant un esbufech d'ira afollada al esguardar aquell 
munt de bitllets que, en son encegament, cregué representa- 
van el preu de ses carícies. Anava a rebàtrels al foch de la 
llar; mes, prompte obtà per retornarlos a mans d*aquella in- 
grata. Mità al peu de la carta, y ni una senya trobà qu'indi- 
qués lo seu nort. — "Vaig seguint el desií,,— deya més 
amunt... 

Regirà la casa, y tot restava en ordre perfecte. Sortí, 
preguntà arreu... Tothom ignorava. 

Passats uns quants jorns, abandonà París. Ahont anava? 
No ho sabia pas; seguint el destí... boig, capficat, aborrint 
la vida. 

Un any després s'instalà definitivament aquí a Marsella, 
portant desde aleshores una vida agitada, malgastant ses 
forses en perpètues orgies y ofegant aquell punyent recort 
en una borratxera contínua. 

Lo corrent es vèurel sempre alegre; mes, ab una alegria 
tan folla, que fins arriba a fer llàstima. Altres voltes, sorto- 
sament poques, els fums del alcohol retornan a son malaltís 
cervell Timatge d*aquella dóna y aleshores esdevé tristíssim, 
d'una tristesa inconscient, que mou els cors a una compassió 
sens límit. 

May més n'ha sapigut rès d'ella, y ara al recordaria diu 
''qu'es morta per ell... que la va matar „. 

Al sentir exes paraules, en Francesch desclogué un ull 
mandrosament. y comprenent que's parlava d'ell, se redres- 
sà y tot seguit comensà ab la cantarella acostumada: 

—Morta, morta... ho es, y no ho es; ho es perquè la vaig 
matar, y no ho es perquè la tinch aquí, a dintre meu, £sabeu? 
Era hermosa... molt hermosa; més que tu, Janette... Més... 
més... Nó; tant; sí; perquè, ben mirat, tu n'ets íorsa de 
maca: aqu?stos ulls, aquest nasset, aquestos llavis, ioh! 
Aquestos llavis ique'n dcmanan de petons!... Si tu m'esti- 
messes un xich, jo t'ho daria tot, tot, fins l'americana yUs es- 
cura dents, y tot jo, y més, més encara; te compraria pista- 

che y anells, y unes castanyoles, y'l cel, y encara més Y 

quan me morís, tu'm clourías els ulls a petons, y la boca, y'm 
moriria content, forsa content, perquè tu'm plorarías. ^Veri- 
tat, Janette? jOh! iCòm riuria tot morintmel iCòm riuria!... 
Ja... ja... ja... jCòm riuria... tot morintmel... — 



Digitized by 



Google 



268 OFEGANT EL RECORT 

De cop y volta s'acostà a Toreila de la Janette y li digué 
unes breus paraules ab veu baxa; aquella somrigué y'ns feu 
TuIIet y arronsà les espatlles maliciosament... 

Moments després nos donaren el bon dia y s'allunyaren 
agafadets, passejant ell entre dents: 

—Es morta... es morta.— 



Digitized by 



Google 



TERCERA COSÍ POSICIÓ DEL ACCÈSSIT AL PREMI 
DE LA UNIÓ CATALANISTA 



REALITAT 

Bon pant la criatura.. 



Bon punt la criatura hagué donat Tànima a Deu, les vehi- 
nes se miraren fredament les unes a les altres tot fent un mo- 
viment ab les espatlles que volia significar:— Be, íquè fem?— 
Una d'elles, la més vella, comensà un parenostre, que fou 
respost per les altres ab veu gangosa, intercalanthi algun 
que altre badall; després, convensuJes de que ho exigia la 
costum en semblants cassos, tractaren d'arrencar d*aquell 
llit a la pobre mare, qui, plorant silenciosament, y presa de 
muda desesperació, estava arrapada al cos ert del fill que la 
mort acabava de robarli. Y ho feren ab les paraules de rú- 
brica, que volen csser de condol, que'ls matexos que les 
diuen creuen sinceres y son sempre les matexes: 

—Què hi vol ferhi...? Deu ho ha volgut axis; ell sab per- 
què. Ja ha íicabat el sofrir. Procuri asserenarsey demanar a 
Deu forsa anys de vida per pregar per la seva ànima — 

Y axis, lot per Tistil, portant de tant en tant el mocador 
als ulls com pera axugar una llàgrima. Interiorment y d'un 
modo involuntari pensavan: "Gràcies a Deu qu'està tot aca- 
bat. Es ja la una y demà m*haig de llevar de bona hora... La 
veritat que ja comensava a cansar. iQuin mareig! a totes ho- 



Digitized by 



Google 



27C REALITAT 

res aquell etern crit/ Yen veu alta torna van a aconhortarla 
fingint admirablement que prenían part en el seu dolor. 

Dues d'elles, que volguent passar per caritatives, s'en- 
carregaren d'amortallar les tristes despulles quan estigué 
tot arreglat, s'assegueren y comensaren ab les demés a en- 
rahonar de tot, menys del difunt, a pretext de qu'era con- 
venient aMunyar aquell pensament a fi d'estalviar el sufri- 
ment a la pobre mare JEn realitat, era un sentiment egoista 
el que'ls movia: la presencia constant del dolor els resultava 
desagradable; per axò discretament Tallunyavan totes auna, 
cregudes de que practicavan una bona obra. 

La desolada mare, en son aclaparament semblava no 
vèurehi ni sentirhi; mes, en el fons de son sí, les imatges del 
espòs y fill vole:uts, prenent forma palpable, semblavan mos- 
trarli el camí del etern repòs, fentli desitjar la mort ab gran 
dalera. 

Com la cambra era freda y humida y'l foch no's veya en 
lloch, ni de què ferlo, les vehines comensaren a reflexionar 
que lo millor fora que's fiqués al llit y descansés fins a espe- 
rar el dia. Axis tractaren de ferli entenJre; mes els treballs 
foren grossos pera decidir qui's quedaria a ferli companyia- 
Totes tenían obligacions. "En cas contrari, s'haurí.m que- 
d it de molt bon grat" deyan ab fingit sentiment y afegían: 
"Per què serían els vehins sinó per ajudarse en semblants 
cassos?..." Y, malgrat les bones paraules, anaren retirantse 
una després de l'altra tot dihent: 

—Si'ns necessita per alguna cosa, ja ho sab... no té més 
que trucar... ò fer un crit...— 

Y la dexaren sola. 

Havia sufert tant en poch temps! n'havia sufert tantes de 
decepcions!... Conexía ja tant el món, tant, que rès li venia 
de nou; tot ho sofria del món y rès n'esperava. 

Arrossegada pel pes de la desgracia, desde l'alta esfera 
en que trobà son bressol, havia anat rodolant, rodolant, sen- 
se aturarse, avall, avall sempre, fins a sofrir els horrors de 
la fam, fins a la més completa indigència. 

Qaan se trobà sola, y sense altre ampiro que una trista 
desesperació, aella s'hauria entrenat, a no contenirla un res- 
te de sentiments piadosos que servava encara dels seus mi- 
llors temps, ma^rat l'haver arribat derrerament a descon- 
fiar de la Providencia. Y encara que recordà ab anyoransa 
la casa paterna y comparà la passada grandesa ab son dolo- 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 271 

rós present, fou pera revestirse prompte ab un ve) de santa 
resignació. 

Passals els primers moments, s'encaminà a la cambra de 
mort, hont passà'l resle de la nit en un estat boy complert 
d'insensibilitat moral. Dos ò tres voltes li semblà que un lleu- 
ger panteix agitava'l pit del cadavre, apressantse a com- 
provar lo que no era més que ilusió dels sentits, compri- 
mintli fortament, tractant de percebir els batechs del cor 
que, com rellotge sense corda, íeja ja hores que s'havia pa- 
rat. De prompte, una glopada d'ayre que'ls pulmons retenían 
empresonat, exí a pressió determinant un xiulet aflaulat que 
Tomplí de dubtes y esperanses que prompte resultaren fa- 
llades. 

Aplanada pel dolor, pensava vagament sense darse comp- 
te de son ver estat. 

Clarejava. Abaix, al carrer, el soroll dels carruatges so- 
traquejant demunt l'enllosat comensava a torbar confosament 
la quietut de la cambra. 

Una xinxeta mancada d*olí, a) demunt de la taula de nit, 
fcya les darreres estremituts, no decidint francament a apa- 
garse; per fi, espetegà una lleugera estona, y morí. 

La trista mare s'havia endormiscat demunt el coxí, son 
roslre junt al del fill volgut, y ensomiada somreya. 

Uns cops donats ab violència a la porta del pis, la desvet- 
llaren sobtadament, interrompent la felicitat d'aquell ensom- 
ni, encaminantla de nou a son estat de fonda lassítut y des- 
coratjament. 

Oberta la porta, dos homes aparegueren al replà de l'es- 
cala: seriós un; Talire somrient estúpidament. 

— Venim a incautarnos dels mobles, —digué'l primer, ab 
sequetat. Tan impensada com brutal escomesa, acabà de 
aplanar a la desventurada qui's quedà mirant fitament y com 
fora de sí al qui acabava de parlarli. Violenta s revoltà tota 
la sanch de ses venes y dos dolls de llàgrimes ruhentes li exi- 
ren a aquell esclat. Creuà'ls brassos demunt el pit, acotà*! 
cap ab defalliment y seguida d'aquells dos homes s*endinzà 
silenciosa en la fúnebre cambra. 

Devant el fret cadavre que Tangoxada mare'ls mostrava 
ab dolorós )' eloqüent mutisme, aquells se miraren encongits 
y corpresos, no s'atreviren a moures, ni tan sols a desple- 
gar els llavis. Al cap d'una bona estona, aquella, ab veu ape- 
nes perceptible'ls digué: 



Digitized by 



Google 



272 REALITAT 

—Torneu demà: torneu y tot sen't vostre. — Y'ls senyalà 
enèrgicament el camí de la porta. 

Uiies quantes vehines, les m.itexes del vespre, entraren y 
sortiren durant bona part del dia. Devant el fret cadavre, to- 
tes cerca van, en son repertori la frase més apropòsit pera 
expressar lo que no senlían. Alguna qu'altra paraula que al 
difunt fes referència... y prou; de la que sobrevivia, molts ni 
se'n recordavan; alguns, ni la conexfan, y les que se'n ocu- 
pavan era per preguntarse còm devia estar de fondos, què 
faria cu endevant y què dexaría de fer. Algunes, al saber 
qu'en altres temps havia sigut una gran senyora, al vèurela 
retuda y a la misèria, sentian una mena de satisfacció inte- 
rior qu'en và s'esforsavan pera ocultar, puig les hi feyan 
trayció les paraules que inconcientment vessavan sos veri- 
nosos llavis. Les que ab sinceritat la planyían era tan 
sols baix el punt de vibta no exempt d'egoisme, de que havia 
sigut per algun temps una igual seva, y havia esdevingut 
una igual més desgraciada. Les que, fins aleshores, ma}^ ha- 
vían pogut posar el peu en aquella casa, al veure'ls encara 
luxosos mobles que denuncia van son passat de grandesa, 
somreyan ab cinica satisfacció, puix sabían que ja no li per- 
tanyian. 

El piano, a un angle del menjador, mostrava obert Ics 
blanques tecles que may més havian de polsar aquelles mans 
amigues. Un nocturn del granChopin obert a la meytat, dor- 
mia en el faristol cobert de pols, excitant la curiositat d'aque- 
lla gent rústega, en quin cor hi tenia fondes arrels l'enveja y 
els sentiments més innobles. Fills eran de l'ignoracia del po- 
ble: si praclicavan el be, era d'un modo inconscient, per ins- 
tint; si'l mal, perquè no'ls havian ensenyat a refugirlo. 

Vingué la nit, y ab ella l'hora crudel de la separació. 

Sols una velleta acompanyava a l'afligida mare en sa do- 
lorosa agonia, una pobra velleta que com ella havia assabo- 
rit Ics incessants amargors d'aquesta vida. Totes les demés 
s'havian retirat al sebre que no hi havia enterro, que se l'ha- 
via d'endur el carro dels pobres. 

Aquest, a primeres hores de la matinada, misteriós y pe- 
sat anà avansant per l'estret carrer, despertant un soroll tè 
trich y solcmnial. Cada trontoll, cada retruch, repercutint en 
aquella cambra, capgirava'l cor de les qu'en ella vetllavan. 
Quan aquella remor dexà de sentirse, dos homes s'enfilaren 
escales amunt y a una lleugera pressió, la porta del pis girà 



Digitized by 



Google 



JOAQUIM ROSSELLÓ Y ROURE 273 

sobre ses frontisses donàntloshi entrada; y com qui té molt 
que fer y poch temps de que disposar, guiats per la feble 
claror d'una xinxeta, entraren a la cambra hont la pobre ma- 
re estrenyia per última vegada entre sos brassos, al fillet que 
jamay en el món havia de reveure. 

— iMestressal... iqu'es tart y vol ploure!...— li digueren 
ab entonació grollera y ab marcat ayre d'impaciència. 

Sols aleshores vegé clarament ab tota sa cruesa Tabim 
que de son fill la separava; sols aleshores, sentint vigorosa- • 
ment imposarse l'aclaparadora realitat dels fels, en son do- 
lor sens límit ni esperansa, aquella glopada de fel li feu abor- 
rir el món y malehir la crudeltat dels homes. 

Se resislí encara uns moments, estampà en aquell front 
gebrat un petó molt fondo, recopilació de tot l'amor, tota la 
tendresa y tot el dolor d'una mare, y rompent un plor fosch, 
plè d'amargor ofegada, se desprengué del fillet y l'abandonà 
a aquells estranys brassos. 

Poch després, entre aquell sanglotant plor, els vehins 
perccbiren clara y distintament el soroll somort de la caxa 
al topar en la barana y recoiscs de l'escala. Axò y el batre 
de Ics ferradures demunt l'empedrat, foren les úniques y tris- 
tes batallades que senyalavan el pas d'aquell enterro. 

Quan un raig de sol joguinejant en l'ampit de la finestra, 
anà a desvetllar a les dues dones qu'estretament abrassades, 
dormían en un sofà retudes y extenuades, feya moltes ho- 
res que no havían menjat, mes no se'n davan compte, y per 
altra part no tenían què portar a sos llavis. 

Encara que aclaparada 3^ fondament abstreta per aquell 
dolor, a la pobre senyora li fou precís oblidarlo pera pensar 
en la seva situació per demés crítica. Les joyes havían sigut 
venudes, primer; les robes, pessa darrera pessa empenyades; 
els mobles darrerament també; aquell dia, dintre uns mo- 
ments tal volta anirían a recullirlos... Tamo de la casa la 
llensaría al carrer; li debía'l lloguer de tres mesos... Y tot 
pensant axò, ajudada de la caritativa velleta, girant y regi- 
rant calaxos y armaris, anà aplegant en un farcell, lo poch 
que li restava, despedintse a l'hora, per sempre més, de tots 
y cada un d'aquells mobles, muts y fidels testimonis d'aquells 
jorns d'inolvidable joya; companys de ses tristeses, amichs en 
sa solitut. 

Quan estigué tot llest, s'assegueren esperant. 

No hi van haver d'estar pas molta estona; els jueus del 



Digitized by 



Google 



274 REALITAT 

dia abaas se presentaren, y, ab cínica fredor anavan desUo- 
rigant un a un aquells mobles, y ab la matexa fredor se'ls 
anaren enduent un darrera Valtre. Quan va quedar tot des- 
pullat, encara resseguiren una vegada més tots els rccons 
ab recansa de no Irobarhi quelcom més en què clavar ses afa- 
mades urpes; després, tot cantant una canso desvergonyida, 
se'n anaren escalas avall. 

Les ducs dones queJaren ímmóvils com afermades a ter- 
0ra, els brassos allargassats, els ulls vessants de llàgrimes. 
Sense dirse una paraula's comprenían. Aquella buydor els ve- 
nia a sobre omplintles de basarda y agobiantles de tristesa. 

Per la malaurada senyora, la terra era un desert sense 
fites, y no s'atreví a abandonar aquell Uoch plè de recorts es- 
timats, saturats de ses tristeses; y a ésser sola, tal vegada 
allí hauria esperat la mort sense lluytes, acceptantla com 
a necessària y fins benehintla. 

Mes, la pobre velleta qu'en altres temps Talimentà en sos 
pits y l'estimava com una mare, hauria donat per ella la vi- 
da; per axò prengué en ses mans el pobre farcell y dirigint- 
seli ab dolsor imperativa va dirli: 

— No'ns queda rès que fer a n'aquí; anem.— Dirigiren un 
últim esguart a la cambra hont encara hi vagavan mortals 
efluvis, sortiren abdues silencioses, baxaren pausadament les 
escales, y prompte la gran ciutat les vegé creuar carrers y 
plasses, ab crudel indiferència, ferides brutalment per l'eter- 
na y cínica rialla que llensa a totes hores Topulencia. 



Digitized by 



Google 



XXV.-DISCURS DE GRÀCIES, de D. Ferran de Querol 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Permelèume, Senyora; permelèume tots vosaltres tam- 
bé, senyores y senyors, qu en aquest moment, pera mi so- 
lemne, posposi'ls devers de cortesia a mos sentiments d'en- 
tusiasme y de sinceritat, y que aduch abans de saludarvos, 
vos admiri. 

Es tan falaguer aquest espectacle, tan falaguer pels sen- 
tits y per TAnima, que, tot y fent bona estona que'l contem- 
plo, encara'm té corprès. 

A mi*m sembla sentir que les elegants columnes gòtiques 
que sostenen, y'ls hermosos archs que forman les voltes de 
aquesta històrica sala, han agafat vida, y que tremolan de 
emoció, com jo mateix; y que despertan de la nyonya narcò- 
tica ab que tot Tany veuen formiguejar y agitarse per 
aquest paviment,— entre la prosa de la contractació y'l bur- 
git del mercat, - lo bategar febrosench, Tengunia, els 
daltabaxos, la fera batalla del negoci. 

Jo'm penso qu'aquestes sempre desertes galeries se com- 
plauen al sentirse orejades por les brises de Maig, en Pes- 
pcransa de propera invasió de joventut y de bellesa ab que 
l'anyal festa d'a vuy les regala,.., y que's troban orgulloses 
d'estivar tanta dóna hermosa, tanta gala alegroya, tanta 
joya esplèndida, tanta mantellina blanca..., entremitx de tan 
de clavell vermell y tanta rosa com se mustiga prematura- 



Digitized by 



Google 



278 DISCURS DE GRÀCIES 

ment, de calor y d*enveja, al contacte dels cors commoguts y 
entusiastes, y en contrast ab los encesos colors de llavis que 
somriuen y de galtes que la satisfacció arrebola. 

Y'm penso més: me penso que aquest palau, ahont tenen 
sa morada les Belles Arts, ahont lo geni català s'arxiva, se 
perpetua, se desenrotlla y s'enlayra..., està content cada any, 
quan nota, per la remor desacostumada y simpàtica de festa 
que n'omplena patis y vestíbuls tal dia com avuy, que, en 
la explèndida y colossal Barcelona, la florida Reyna de Lle- 
vant,— quin plà es estret pera tanta riquesa com té, pera 
tant de treball com fà, pera tant de jardí com Tembelleix..., 
quina vida exhuberant empeny son esperit y ses flors a enfi- 
larse pels turons vehins y a vessarse per sos poètichs vol- 
tants ..;— que aquesta Barcelona europea y cosmopolita, 
joyell del Mar llatí y empori de la terra ibèrica, demostra un 
cop cada any, ab demostració sumptuosa, y ho demostra 
aquí, qu'es sempre, qu'es avans que tot, qu'es ben be de cor, 
catalana. 

Lo sant orgull de serne tots embauma aquesta sala: aquí 
no alena un pit que no estigui inflat de fè en la grandesa de 
Catalunya, d'esperansa en son esdevenir, d'amor profons a 
la terra benhaurada que ha plagut a Deu darnos per Pàtria. 
Qui ara's trobi aquí, per foraster que sigui, per ignorant 
que'l suposem de ahont es y de qui som, se sentirà commogut, 
si es honrat y cavaller, devant d'aquest espectacle; haurà 
d'endevinar que, poble que aytal aplech congrega y d'aytals 
sentiments veu animat, es poble felís ò fort; que, ò comme- 
mora una victorià explendorosa, ò assisteix a son propi y de- 
finitiu renaxement. 

Sols una nota, — ho confesso,— trenca aquesta armonía. 
Sens dubte, un esperit poch reflexiu que de sobte entrés 
ara per aquestes portes, sens fixarse en qui son los meus 
ilustres companys del Consistori; arribat massa tart pera ha- 
ver assoborit les mil belleses, de pensament y d'istil, ab que 
nostre President ha empedrat son magnífich discurs, y pera 
enlluhernarse en la corrent vertiginosa d'inspiració, de pul- 
critut, de valentia y d'elegància que, en poètich devassall, 
ha fluit dels llavis de nostres llorejats, y ha omplert los cors 
d'aquest concurs selecte..., rebria i^malgrat lo màgich atrac- 
tiu del quadro que estem presenciant), una ben trista impre- 
sió al veure aquesta tribuna profanada per una figura des- 
coneguda, que respon a un nom obscur; y sentiria l'inquie- 



Digitized by 



Google 



FERRAN DE QUEROL 279 

tant escrúpol de si, pera la festa benvolguda, tradicional y 
clàssica dels Jochs Florals, haurà comensat la decadència. 

Recordaria Testol d'homes distingits, molts eminents, que 
abans que jo han ocupat aquest silial; evocaria l'ombra de 
aquell bard que va estrenarlo, allà en los jorns ja llunyenchs 
de la restauració d'aquestes Justes d'Honor y de Cortesia; y 
no podria dexar de plànyers de que la ineptitut del mantene- 
dor d'enguany hagués de ser la que fes reviure, en la me- 
mòria de tots, aquella figura simpàtica, de físich mitx-eval y 
d'esperit enamorat de la tradició y de la llegenda, que, ha- 
vent vulgarisat THistoria de nostra aymada Catalunya, re- 
bia de sa terra pàtria la llum sacra de l'inspiració..., fins allà, 
a l'ombra trista 

"dels arbres seculars de la Moncloa," 

pera tornar a donar vida, per exemple, al llegendari primer 
crit de llibertat que'l poble sicilià lleitsava, al Uensarse en 
brassos dels nostres Reys del Casal de Barcelona, y pera fer 
catalana, dexantli emperò son segell d'energia y de sobrietat 
originals, la més tendre, si ja no la més alta, de les creacions 
Shaksperianes. 

Creyeume que no es pas per immodestia si m'atrevexo a 
dir que, qui tal pensés, no encertaria. Aquells eran altres 
temps: aleshores hi calia, aquí, un Víctor Balaguer; una per- 
sonificació de nostra Historia, que la gent comensava a ado- 
narse qu'existía y era nostra; y una personificació de la 
poesia,— de la nostra, també, — que anava desxondintse y 
despertantse, avivallada per la conciencia de sa potent vita- 
talitat. 

Allò pbehia, la restauració dels Jochs Florals, a la neces- 
sitat instintiva d'un poble que, malgrat noses y entrebanchs, 
viu y progressa; y la sent de donar fè de sa personalitat y 
de son geni...; allò era la manifestació incoercible de l'her- 
mosura d'una llengua que, havent estat Regina del món lite- 
rari, conreuada fins pel Dant, com homenatge a l'universal 
admiració que despertava arreu, no pot resignarse a la cate- 
goria &argot vulgar a que vol condempnàrsela, y lluyta no- 
blement pera purificarse, pera ésser bella com fou, pera 
tornar a cantar allò qu'en sos explendors cantava, lo més 
sant que pot cantarse: la Fè, la Pàtria y l'Amor. 

Avuy, — en bona hora ho diguem,— los Jochs Florals son 
més que tot axò. Avuy son ja l'apoteosis, la glorificació, el 



Digitized by 



Google 



278 DISCURS DE (íRACIES 

ment, de calor y d*enveja, al contacte dels cors commoguts y 
entusiastes, y en contrast ab los encesos colors de llavis que 
somriuen y de galtes que la satisfacció arrebola. 

Y*m penso més: me penso que aquest palau, ahont tenen 
sa morada les Belles Arts, ahont lo geni català s'arxiva, se 
perpetua, se desenrotlla y s'enlayra..., està content cada any, 
quan nota, per la remor desacostumada y simpàtica de festa 
que n'omplena patis y vestíbuls tal dia com avuy, que, en 
la explèndida y colossal Barcelona, la florida Rey na de Lle- 
vant,— quin plà es estret pera tanta riquesa com té, pera 
tant de treball com fà, pera tant de jardí com Tembelleix..., 
quina vida exhuberant empeny son esperit y ses flors a enfi- 
larse pels turons vehins y a vessarse per sos poètichs vol- 
tants..;— que aquesta Barcelona europea y cosmopolita, 
joyell del Mar llatí y empori de la terra ibèrica, demostra un 
cop cada any, ab demostració sumptuosa, y ho demostra 
aquí, qd*es sempre, qu'es avans que tot, qu*es ben be de cor, 
catalana. 

Lo sant orgull de serne tots embauma aquesta sala: aquí 
no alena un pit que no estigui inflat de fè en la grandesa de 
Catalunya, d'esperansa en son esdevenir, d'amor protons a 
la terra benhaurada que ha plagut a Deu darnos per Pàtria. 
Qui ara*s trobi aquí, per foraster que sigui, per ignorant 
queU suposem de ahont es y de qui som, se sentirà commogut, 
si es honrat y cavaller, devant d*aquest espectacle; haurà 
d'endevinar que, poble que aytal aplech congrega y d'aytals 
sentiments veu animat, es poble felís ò fort; que, ò comme- 
mora una victorià explendorosa, ò assisteix a son propi y de- 
finitiu renaxement. 

Sols una nota, — ho confesso,— trenca aquesta armonía. 
Sens dubte, un esperit poch reflexiu que de sobte entrés 
ara per aquestes portes, sens fixarse en qui son los meus 
llustres companys del Consistori; arribat massa tart pera ha- 
ver assoborit les mil belleses, de pensament y d'istil, ab que 
nostre President ha empedrat son magnífich discurs, y pera 
enlluhernarse en la corrent vertiginosa d'inspiració, de pul- 
critut, de valentia y d'elegància que, en poètich devassall, 
ha fluit dels llavis de nostres llorejats, y ha omplert los cors 
d'aquest concurs selecte..., rebria \;malgrat lo màgich atrac- 
tiu del quadro que estem presenciant), una ben trista impre- 
sió al veure aquesta tribuna profanada per una figura des- 
coneguda, que respon a un nom obscur; y sentiria l'inquie- 



Digitized by 



Google 



FERRAN DE QUEROL 279 

tant escrúpol de si, pera la festa benvolguda, tradicional y 
clàssica dels Jochs Florals, haurà comensat la decadència. 

Recordaria Testol d'homes distingits, molts eminents, que 
abans que jo han ocupat aquest silial; evocaria l'ombra de 
aquell bard que va estrenarlo, allà en los jorns ja llunyenchs 
de la restauració d'aquestes Justes d'Honor y de Cortesia; y 
no podria dexar de plànyers de que la ineptitut del mantene- 
dor d*enguany hagués de ser la que fes reviure, en la me- 
mòria de tots, aquella figura simpàtica, de físich mitx-eval y 
d'esperit enamorat de la tradició y de la llegenda, que, ha- 
vent vulgarisat TRistoria de nostra aymada Catalunya, re- 
bia de sa terra pàtria la llum sacra de Tinspiració..., fins allà, 
a l'ombra trista 

"dels arbres seculars de la Moncloa," 

pera tornar a donar vida, per exemple, al llegendari primer 
crit de llibertat que'l poble sicilià lleitsava, al llensarse en 
brassos dels nostres Reys del Casal de Barcelona, y pera fer 
catalana, dexantli emperò son segell d*energia y de sobrietat 
originals, la més tendre, si ja no la més alta, de les creacions 
Shaksperianes. 

Creyeume que no es pas per immodestia si m'atrcvexo a 
dir que, qui tal pensés, no encertaria. Aquells eran altres 
temps: aleshores hi calia, aquí, un Victor Balaguer; una per- 
sonificació de nostra Historia, que la gent comensava a ado- 
narse qu'existia y era nostra; y una personificació de la 
poesia,— de la nostra, també, — que anava desxondintse y 
despertantse, avivallada per la conciencia de sa potent vita- 
tahtat. 

Allò pbehia, la restauració dels Jochs Florals, a la neces- 
sitat instintiva d*un poble que, malgrat noses y entrebanchs, 
viu y progressa; y la sent de donar fè de sa personalitat y 
de son geni...; allò era la manifestació incoercible de l'her- 
mosura d'una llengua que, havent estat Regina del món lite- 
rari, conreuada fins pel Dant, com homenatge a Tuniversal 
admiració que despertava arreu, no pot resignarse a la cate- 
goria (ïargot vulgar a que vol condempnàrsela, y lluyta no- 
blement pera purificarse, pera ésser bella com fou, pera 
tornar a cantar allò qu'en sos explendors cantava, lo més 
sant que pot cantarse: la Fè, la Pàtria y l'Amor. 

Avuy, — en bona hora ho diguem,— los Jochs Florals son 
més que tot axò. Avuy son ja l'apoteosis, la glorificació, el 



Digitized by 



Google 



280 DISCURS DE GRÀCIES 

resum de l'esperit català que informa y dona vida a toies les 
energies, a totes les empreses y a totes les aspiracions, y als 
desitjós tots de Catalunya, d'aquesta terra que se sent ja 
forta, mestressa de sí, conscient de ses tradicions y de ses 
glòries, de son valer y de son pervindre. Y son, ademés, lli- 
gam de germanor entre la gent de tots los pobles, indrets y 
racons de la Pàtria idolatrada. 

, Per axò, sols per axò, vull figurarme que l'honorable Cos 
d^Adjunls primer, y'l Consistori després, havent assolit cons- 
tituhir també enguany aquest organisme ab homes qu'han 
donat llustre positiu a les lletres pàtries, han volgut contar 
ab quelcom que no resés ab la Gaya Ciència, ni sisquera ab 
la Literatura; ab quelcom que demostrés que's regoneix y's 
consagra aquest altre aspecte social y patriòtich que m'he 
permès atribuhir als Jochs Florals. 

Y, no triant, sinó pera pendre al etzar, han allargat lo 
bras y han portat aquí un pagès del Camp de Tarragona, 
que vé expedit, — com diuen en ma terra, — les mans a la 
butxaca, sense tema, sense bagatge literari, sense merexe- 
ments ni prestigis de cap mena; y vé, més que a barbotar 
mots de saludo y de gràcies, a llensar un crit inarticulat y 
rústich d'unió; a portarvos Tabràs d'una ciutat germana; a 
fer sentir, en aquest temple de Teloqüencia y del ben dir més 
refinats, Taccent entusiasta y la paraula ferrenya y poch 
pulida de la "gent del llamp„. 

Aquí m'hi han fet pujar ab la comanda de donarvos les 
gràcies en nom del Consistori. Jo ja us les vull donar, però, 
massa insignificant pera rendiries a tothom del honor may 
somiat de que gaudexo, no sé verament de que us les 
dongui. 

{Gràcies? Millor que de mi les heu rebudes, — y cent vol- 
tes millor:— la garrida Reyna de la Festa ab les aclamacions 
que l'han acompanyada al soli de la pau y del amor; els ins- 
pirats trobadors, ab vostre aplaudiment; tots quants aquí 
heu vingut a donar prestigi y lluhiment a un acte aylal, ab 
la satisfacció d'haver cumplert un dever de patriotisme, que, 
més que gratitut, mereix elogi. 

cQue us diré més, jo i pobre de mil sinó us expresso'l meu 
desitx de que lo qu'heu fet, a tots y a cadascú li tingui en 
compte Catalunya? 

iSi tot quant més podria dirvos fora empetitir ma tasca! 

Valdrà més que, en punt a mercès, a tots,— senyors del 



Digitized by 



Google 



FKRRAN ÜE QUEROL 281 

Consistori, poetes premiats y Senat respectable,— us porti 
les de casa. Que us digui que Tarragona, que per sa sort té 
enguany, — fóra la meva,— brillant representació en aquest 
Jurat; que Tarragona us ho agraheix; qu'ella us admira; 
que sent y pensa com vosaltres; que, com vosaltres, té 1 cor 
català. 

Si algun cop no es lo vent de la persecució lo que fassi 
fóra de sa casa payral aquesta festa; si ho es lo nr.ateix espe- 
rit expansiu de la seva institució, lo goig de passejar son sa- 
grat lema pels altres indrets de Catalunya... portèulo, sí, 
abans qu'en lloch a Montserrat, extenèulo a les plantes behe- 
nides de la Santa Patrona que, del cim d'aquella portentosa 
montanya, abriga al Poble Català ab son mantell d^amor y 
Torienta ab la celestial claruria de sa corona d estels...; mes, 
en una segona sortida triomfal, si voleu fer honor als monu- 
ments materials de nostra Historia, y venerar los sagrats re- 
corts de Tavior..., recordèuvos de la vella Ciutat Catalana, 
que feu d'aquesta terra Metròpoli de la Roma de cap ensà 
dels Alps; y que més tart, ja formada y robusta nostra na- 
cionalitat, declarava Alfons Segon, en públich document, lo 
cap del seu Reyalme. 

Recordèuvosen, y portèuli, allí, aquest Lema; que no s'hi 
ha de trobar foraster, ni semblarhi pas exòtich. 

AI revés; hi trobarà un ambent de creensesy amor patri, 
sense'ls que hauria d'asfixiarse la Matrona augusta que porta 
per corona la fàbrica admirable de nostra Catedral marave- 
Uosa, quines naus encara s'omplan de fidels, y de cants llitúr- 
gichs, y d'encens, y de plegaries, com los han omplert de 
iguals místichs aromes centes de generacions, tot farMntlos 
de inimitables filigranes d'art, en que tots los islils més purs 
rumbcjan. 

Que porta per sandàlia, bo y mullada ab la brumera que 
hi dexan les ones en son constant bés d'homenatge, les gra- 
des herboses y enrunades d'aquell Anfiteatre Romà, quina 
sola han amarat de sanch milers de martrcs. 

Qu'es mare d'aquells ferms cristians que, a la veu enco- 
ratjadora del Sant Bisbe Olaguer, fcyan enllà, y sempre 
enllà, les fites de la Pàtria. 

Que tantes vegades, cenyida la ciclòpea armadura de pe- 
dra que l'ha servat quaranta segles, ha lluytat per la terra y 
per la Fè...; se n'ha sentit tantes ferida; tantes abrusada; es- 
borrada, més d'una, de la crosta del planeta...; que, en dies 

36 



Digitized by 



Google 



28? DISCUKS DE ORACIES 

no llunyenchs, de que*n reniembra encara Tèpich daltabaix, 
ha vist, per deíensarse d*extrangera invasió, sos fills fets 
pilot de carn ensanglantada, sos temples profanats, ses cases 
enrunades, y emmatzinat son ayre pel fum sinistre de la ba- 
talla y del saqueig. 

Allí, amorosament lliurades de sagrílech abandó, seguar- 
dan les cendres venerables del gran Jaume primer, lo Rey 
enamorat de Catalunya qui, al contemplar, embadalit, aquesta 
terra' "desde'l cim de Sant Geroni" se mirava la Ciutat fidel, 

"tan antiga com lo món" 

y escullía ses poètiques platges cossetanes pera embarcarse 
en elles, y d'elles estant, anarsen a cullir, dels carmes ma- 
llorquins, la blanca tarongina, símbol de les esposalles que'l 
brau Capdill contreya per sempre més ab la Glòria, la nú- 
via ideal que li prometia en dot Regnes y conquestes ab que 
engrandir la Pàtria, 3' fer encara més forta, y més potent y 
més hermosa 

'la estimada del seu cor." 

A la Poesia, la flama qu'aytals sentiments refiva en tots 
vosaltres, donantvos son estre y sos primors pera cantarlos, 
Tarragona ofereix perpètuament, desde'l coliet granílich en 
que s'assenta magestuosa, un torrent d'inspiració, ahont la 
han beguda a dojo insignes lírichs, pintors, egregis, genials 
novelihles..., y no sols en les gestes de sa historia, y en el 
recort d'antigues desventures, y en els testimonis d'explen- 
dors passats, y en ses típiques costums, y en son llenguatge 
enèrgich..., sinó en la hermosura de son "Camp", aquella 
planuria sense rival, encisadora, orejada pel clàssich vent 
"serè", que de les serres que la voltan baxa a ratxes, en bu- 
fades vigoroses qu'expolsan y sanejan, portanlhi la bauma 
resinosa dels abets, y'l flayrc de la farigola y del romaní y 
de l'orenga y del fonoll y de mil herbes silvestres y aromà- 
tiques..., molt més sovint que'l baf gelat de la neu, tan bon 
punt cayguda, allí, com fusa, desfeta pel sol encès que sem- 
pre brilla, qu'esclareix sempre aquell cel nèt y blau, d'un es- 
maltat perfecte. Allí ho es tot, de poesia; tot ne fà, en aque- 
lla terra; les càndides aubades de color de rosa, quan comen- 
san a donar llum y contorns a les fosques pinedes del li- 
toral, quin regui tzer d'arrenglerades soques apar que fassin 
de barana al mar placèvol y rialler, ovirat com una llenca 



Digitized by 



Google 



FERRAN DE QUEROL 283 

de plata per dessota les copes dels pins, rodones y atapides...; 
les explèndides postes de sol, vermelles y daurades, que co- 
loran Tespay en resplandors d'incendi...; la munió de pobles 
y masets que blanquejan arreu, sobre la verda catifa dels 
vinyats y dels ordis...; los exèrcits d'arbres que guardan els 
camins y ombran les parades...; els reguerons que serpenlejan 
per les hortes, y s'escorran en els llits secatius dels nostres 
"Gayàs" intermitents, per arribar al mar...; yU mar mateix, 
el nostre llegendari mar, sempre llis, sempre blau, sempre 
Ilepantne Tarena d'or dels sorrals y esquitxant ab sa nevada 
escuma les corcades roques costaneres... 

Y aduch l'esperit del nostre poble, més ò menys con- 
reuat, més ò menys apte pera obrirse al avens, però sempre 
refractari a la vilesa, a Thipocresía, a l'adulació..., als senti- 
ments baxos; instintivament esquerp a Tadopció de costums 
estranyes, a imposicions forasteres; aferrat a ses tradicions 
y a sos terrossos...; fins allò tanca, en sa rudesa, quelcom... 
molt, de poòlich. 

Senyors: si al aupar nostra Senyera Pirineus amunt no 
anavam al desterro, perquè ben català es tothom allí, ahont 
l'hospedatge del digne Monsenyor Carsalade du Pont va so- 
plujarla, dins de preuhat Monestir, en aquell Canigó que ha- 
via inspirat un dels capdals monuments de la Literatura 
universal al primer poeta del segle xix...; quan aquell sacre 
drap tremoli a Tarragona, y ra3're embaumat del nostre fòr- 
til "Camp" fassi brandarlo, y tot ui poble sobri y mascle 
l'aclami y*l victoregi...; be poJrè'm dir qu'estem a casa nos- 
tra; be podrem, ab tant d'orgull com aquí, llensar lo crit que 
ara mateix me surt de l'ànima, yque jo voldria poguer donar 
ab veu tan potent quc's sentís pels íimbiïs tots de Catalunya 
y fóra d'ella; y donarlo ab religiosa emoció, ab coratjós en- 
tusiasme..., de genolls en terra: el crit sant d'aclamació a la 
qu'es, y serfi sempre, nostra Pàtria! 

He dit. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



TAULA 



Plana 

Convocatòria 35 

•Composicions rebudes en Secretaria . .... 3^) 

Acta de la festa 47 

h— Discurs dol President del Consistori, D. Joaquim 

Riera y Bertran 'x^ 

IL— Memòria del Secretari, D. Manuel Montoliu . . í)7 

III.— G/o5a, de D. Joan Maragall y Gorina 70 

W .—La filla del carmesí^ de D. Joseph Carner. ... .S3 

V .—L'etern fenuni, de D. Jaume Bofill y Matas. . . S9 

VI. — Via/ig-e^ de D. Joan Llongueras 03 

VIL- Císma, de D. Miquel Ramon Ferrà 9) 

VUh— L'A gu Hola, de D. Anton Busquets y Punset. . . 103 

IX.-A Polònia, de D. Oriol Martorell 107 

X. — Coro;ie5, de D- Joseph Carner 111 

Kl.—Babilonia, del Rvnt. Mossèn Joseph Paradeda y 

Sala 117 

XU.- Retaule, de D. Joseph M.*'^ Guasch Vi\ 

XllI. —Animes blanques, de D. Joseph M.*'^ Folch y Torres. Ili5 

XlW—Deu en la dotada, de id. id 143 

XV.-Jup, deid. id 171 

X\'I. - La selva animada, de D. Gabriel Alomnr. ... ISl 

XV 11. —Ilii'ernenca, de D. Jaume Novellas de Molins. . ISó 

XVlii.—Lasotanapsrmjlla, de D. Ernest Soler de las Casas lí^7 

X\X.—Recort<, de D. Anton Busquets y Punset. . . . 203 

XX. — La obra dels sis dies, de D. Llorens Ribé y Campins 213 

XXt —Estiueig, de D. Joseph Cirner 223 

XXll.-ContL's y estuiis, de D. R:imonSuriftachy Senties. 227 
El calrari d'una vida, de D Joaquim Rosselló 

y Roure 243 

0/V^a /!/ e/ recor/, de id. id 2hl 

Rjalitat, de id. id 2(i9 

XXV.— £)/5c«rs í/c' ^rad^s, de D. Ferran de Querol. . . 277 



XXI II. 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 



Digitized by 



Google 




3 2044 035 991 520 



1 




Google 



.- ' V rh 



,-'\.r n 



}:yf . i 









.VéU. ^' V