Skip to main content

Full text of "L'arquitectura romanica a Catalunya"

See other formats 


jm.m 

TO.RONTO 
LlBRARV 


^?3I 


I 


4>ii  i^(  III  f  >♦■>♦«-<»>*»» i- v^^>^.r»>»^ag<-> 


í^^W^Wi 


^  ^-s^. 


%•# 


LARQUn  EC'I  UR  A    ROMÁNICA 
A  CA  rALUNYA 


Queden  reservats  tots 
els  drets  de  proprietat 


Tipografía  «La  Académica»,  de  Serra  germans  y  Russeil,  Ronda  Universitat,  n."  6  ;  Barcelona.  —  Telefon  86 1 


instituí  D'ESTUDIS  catalans 

L'  arquitecLupa  pománica  á  Catalunya  -  vol.  I.  J.  Puig  y  Cadafalch. 
A  de  Falguera,  J.  Goday. 


BaBTISTERI  de  SaNT   MipUEL  DE  TaRRASSA  AB  LES  ESCAVACIONS  PERA 

LA  PISCINA. 


v,/ 


L'ARQUITECTURA 

ROMÁNICA 

A  CATALUNYA 


PER 

J.^'PUIG    V    CADAI-ALCH 
AXTOXI   DE   FALGUERA 

I.    GODAV     V    CASALS 


VOLUM    I 

THECEOLN  TS    :     LriRiJlITECTCRA    Ti<)MA.\A 
Li^RQUITECTVRA  CRISTIANA  VRERROMANÍCA 


OriRA     I'H  KMI  AI'A     Al      CONCURS    M  A  R  f  I )  1<  K  I    I      liKI      A\Y     l<>l'7 


INSTITUT  D'ESTUDIS  CATALANS 
PALAU  DE  LA  DIPUTACIÓ  :  BARCELONA,  MCMIX 


/íí 


I'ROIJTCIl 


PR(>LECH 


AN  escrites,  al  comeiK^ar  aquestos  latllcs,  unes  quaiites 
niiis  papelotes  ai-rcplegant  datos  iiicoereiits,  v  alguiiscon- 
K&  tenars  de  fulles  volent  esvaliir  ol  ulor  prosaicli  de  ciencia 
giisa  fi'ta  mocánicamont,  que,  com  el  regust  de  la  Hnridu- 
la  (li'l  \i.  iHi  acaba  nia\  (i'aiiarson  do  les  planos  deis  llil)res  d"investigaoió 
cientilica.  Portém  lets,  al  arribar  a((ui,  innombi'al)los  lotografios,  y  cro- 
quis, y  plans,  y  dibuixos  de  monunients,  alguns  casi  per  nosaltres  dosco- 
l»(>rts  ;  licm  recorregut  y  estudiat  porsonalnient  els  edilicis  mes  sorlints 
de  la  nostra  térra,  y  pacientmenl  liom  acompanyal,  seguint  llurs  descrip- 
cions,  ais  excursionistes  -jue  han  i-esseguil  valí  por  val!  tota  Catalunya. 
Fa  anys  que  aquest  treball  va  comencar;  algunos  planes  foren  escrites 
al  aula,  tot  no  escoltant  les  lectures  ensopides  d'Hisloria  del  Art  estantissa 
y  mitológica  que's  donaven  a  rEscola;  algunes  planes  y  elidios  foren  fets 
en  les  excursions  en  que  uns  quants  noys  ens  agrupavem  pera  seguir 
mon  a  pmi,  t«>t  rient  alegronicnt;  expedicions  pintoresques  mig  de  deport, 
inig  de  rudimentari  estudi.  Son  aquolls  tcmps  ben  lluny,  y'ls  que  llavors 
marxavem  por  un  matoix  \iarany,  soguim  ara  camins  ben  diversos. 

í*assaron  anys,  y  les  fotografíes  han  anat  acumulantse,  els  caixons 
han  anat  omplintse  de  notes,  y  les  cárteres  de  documents  extractáis;  y'ls 


11  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

deixebles  d'un  día,  formats  en  el  talleí-  d'aiTjuitecte,  en  el  seminari  casó- 
la extrauniversitari,  lian  esdevingut  colaboradors  y  companys,  y  aqueixa 
obra  ha  sigut  tinalment  elaborada  pels  que  la  fu  iiicii. 

Treball  de  resseguir  obres  publicades,  d'extractar  els  Coi-pus  d'ins- 
cripcions  y  cartes,  de  fer  plans,  y  perspectives,  y  estrurtuies;  treball  de 
fotógraf;  esforc  de  paciencia,  esforc  intelectual,  esfon;  de  carnes  y  de  re- 
sistencia física  corrent  montanyes,  son  transformats  en  Ilibre,  y  ara,  al 
véurel  casi  a  punt  de  relligar  sobre  la  nostra  taula,  pensém  en  els  anys 
esmersats,  els  auxilis  rebuts  y'ls  obstácles  vensuts  pera  passar  deis  datos 
incoerents  al  organisme  que  representa  tota  obra  científica. 

No  sab  ningú  deis  que  escriuen  en  els  grans  centres  europeas,  lo  que 
es  el  treball  d'investigació  científica  en  els  llochs  apartáis,  ab  biblioteques 
velles,  sense  l'usual  utillatge;  sovint,  coni  en  l'Edat  mija,  els  estudiosos 
desterráis  havent  de  peregrinar  y  passar  les  fronteres  pera  llegir  el  Ilibre 
vulgar. 

Podriera  dir  cóm  tal  Ilibre  usual  ha  vingut  per  primera  vegada  a  Bar- 
celona, y  cóm  no  possehim  encara  un  mapa  geográfich,  ni  un  catálech 
monumental,  ni  cap  deis  Corpus  de  coses  ab  que  Tesforc  oficial  ajuda  en 
altres  terres  aquets  estudis.  Les  infurniacions  fetes  per  les  Escoles  ofi- 
ciáis, les  coleccions  de  fotografíes  de  les  excursions  pagades  ab  fondos 
públichs,  romanen  secretes,  sobre  tot  pels  estudiosos,  a  qui'l  cancerver 
guardador  del  tresor  considera  com  a  competidors  en  la  seva  obra,  no  com 
uns  aliats  o  uns  auxiliars  en  la  generosa  empresa  de  l'obra  científica. 

L'esforc  local  ha  suplert  devegades  l'esforc  del  Estat;  a  ell  se  deuen 
les  institucions  que  mes  directament  presten  la  colaboració  a  aqueixa 
mena  d'estudis.  Aixís  el  patriotisme  deis  tarragonins  ha  creat  el  primer 
Museu  d'antigüetats  romanes  d'Espanya  en  la  vella  Tarragona;  l'esforc 
local  ha  fet  les  coleccions  emporitanes  deis  Museus  episcopal  y  provin- 
cial de  Girona,  y'ls  d'antigüetats  mig-evals  de  Lleyda  y  de  Solsona,  y'l  de 


Prólech  /// 

^'¡lanova  y'Is  municipals  de  Manresa  y  de  Matar» >,  y  sobre  tot  el  gran 
Museu  d'Ait  cristiá  de  Vich,  honor  de  son  fundador  el  bisbe  Morgades. 

Barcelona,  la  urbs  segona  en  població,  devegades  la  primera,  segons 
longiny  de  qui  confecciona  l'estadística,  no  té  casi  Museu  de  l'Estat.  En 
una  esglesia,  la  antigua  capella  real,  hi  té  agambolats  hetcrogenis  objec- 
tes,  molts  intcrcsantíssims,  sovint  de  difícil  estudi  per  sa  colocado.  El 
Museu  d'Arles,  de  Provenca,  es  un  model  dordenaci<j,  y  l'esglesia narbo- 
ncsa  que  hostatjava'l  museu  Lamourgiei',  avuy  en  part  arruinada,  era  un 
model  d'instalació  al  costal  dol  nostrc  Museu  nacional  ospanyol  de  Barce- 
liiiia.  El  Municipi  y  la  Diputado  provincial  han  suplort,  d'uns  quants  anys 
ensá,  aqudxa  falta.  Un  Musou  vacsscr  iinpri)\isat  ni  el  Parch  municipal, 
y  contiiuiatdesprés  ab  la  creado  de  la  .Junta  de  Museus,  mena  de  comité 
autñiioiii  c'Miii  oís  iriisirrs  dol  "Britisli  .Mii^i'Uiii".  \'eus'aqui  un  piimor 
auxili  i-obut  on  les  fotografíes  y  gravats  de  les  coleccions  deis  diversos 
Museus  catalans. 

Vingué  després  la  creado  deis  Estudis  Tniversitaris,  el  comencament 
de  rUniversitat  Iliure  catalana,  y  ais  autors  d'aqucst  llibreels  hi  fon  on- 
carregada  la  cátcdia  dllistoria  do  r.\r>|iiitortiiiM.  I'.ii  o\\.\  pionguécos  tot 
lo  que  compróii  el  prcsent  volum.  Dos  anys  enlers  un  nombre  considera- 
ble d'oioiits  ompli  lasala  d'actes  del  «Circo!  Artístich  de  Sant  Lluch»:  una 
multituí  lioterogónea  d'estudiosos;  dei.xeblesde  les  escoles  d'Arquitectura 
y  Belles  Arts;  gent  de  tota  mena  y  estament;  treballadors  á  qui  interossa 
sabor-  l'historia  de  IWrt,  maro  do  tota  ornameptalitat;  industriáis  y  co- 
morciants  que  de  IWrqueología  on  fan  un  sport  ennoblidor  de  liur  vida 
d'afers  ordinaris;  gent  de  llotrosa  qui  ¡iitoressen  totes  les  manifestficions 
de  la  vida  ospiíitual;  \  oiitro  oiis  damos  y  senyoretes  que's  complauen  on 
seguii'  aqucixes  disciplines  on  que  s'hi  estudia'l  procés  ab  que  s'han  creat 
les  formes  actuáis  de  l'arquitectura.  Al  costal  de  la  sala  de  conferendes 
s'hi  impnnisá  un  roduit  Semina  ri  qu'oxtractá  dooumonts  y  fon  diluiixos. 


IV  U Arquitectura  románica  a  Catalunya 

Cada  llissó  setnian;il  tVm  un  capítol ;  cada  setmana  ana  ordenant  les  fulles 
disperses  de  notes  y  apuntacions,  y  al  cap  del  any  aquest  volum  estava  a 
punt  de  ser  escrit  ab  máquina  y  tenia  una  estructura  semblant  a  la  d'ara- 
Y  vingué  allavors  un  esforc  suprem.   Un  home,   ilustre  arqueólech, 
D.  Manuel  Mai-torell  y  Penya,  t'eu  tVi  algún  temps  un  llegat  a  la  ciutat  de 
Barcelona  pera  la  creació  (Tun  premi  cada  quatre  anys  a  un  treball  d'ar- 
queología,  y  aquesta  obia  ídu  una  de  les  honrades  ab  aquest  premi.  Poch 
després,  la  Diputació  i)ro\  incial  d(3  Barcelona  ab  la  cooperació  del  (".Ducell 
municipal^  fundava  l'-dnstitut  d'Estudis  Catalans»,  que  benc\olament 
acordavii  la  publirac¡(>  d'aquost  Ilibre  y  l'ajudava  ab  sos  medis  poderosos, 
y'l  Uibrc  ha  anat  completantse,  y  refentse,  y  retocantse,  flus  que  sos  fuUs 
han  sortit  impresos  de  la  máquina  tipográfica.  Cal  aquí  expressar  el  sen- 
tí mentd 'agrá  i  mental  fundador  benemérit  de  premis  cuantiosos  ais  treballs 
d'arqueología  hispánica  y  les  honorables  Institucions  que  han  acullit  sota 
llur  patronat  el  nostre  llibre.  Y  després,  ais  generosos  colaboradora  que  ab 
fotografíes  y  datos  han  vingut  sovint  al  nostre  auxili ;  ais  que'ns  han  acullit 
benévolamont  en  nostres  romialges  peí  país;  ais  que'ns  han  aclarat   els 
dubtes  y  iluminat  en  els  erros;  que  aqueixes  obres  son  sempre  colectives, 
y  cal  a  totlumi  que  lii  há  portat  sa  pedreta,  dedicarli  aquí  nostre  recoi-t. 

■j'iit  llibre  té  aqucll  periode  caótich  deis  datos  incoerents,  y  es,  tins  un 
cert  punt,  cnn  una  mena  de  creació  ab  el  moment  espléndit  de  pendre  la 
forma  definitiva  d'obra  artística  per  nosaltrcs  ardentment  desitjada,  en- 
cara que  no  assolida. 

Al  lector  que's  cansi  entre  l'arid;!  piosa  d'aqueixes  planes,  cal  dirli, 
pei-a  que'l  lIcgiMxi  ab  mes  indulgencia,  la  penosa  tasca,  les  suades  com 
d'un  trebídl  foi-i-at  que  p;iss;i  qui  s'cm[)enya  en  fer  a,queixos  cossos  de  co- 
ses, fonament  de  l'Historia  del  Art  tal  c(jm  actualment  s'(Miten. 

Al  lector  ijuí'  bi  tiubi  ra|iit<iis  arrocegats  pesadamcnt,  lal  cxplicai'li 
cóm  es  difífil  convci-tii'  un  invi'utai'i  de  tomes  decoi-atius  o  de  l'iirnics  ar*- 


Prólech  V] 

quitoctóniques  en  literatura,  >•  en  l'esforc  ctisi  acrobátich  de  fer  avenir 
l'extcnsió  de  la  lletra  ais  lilanchs  deis  gravats,  pera  cuidar  lins  un  cert 
jiunt  la  bellesa  de  les  planes...  pera  qui  no  les  llegeixi. 

Hem  trobat,  lector  amich,  totes  les  aspereses  del  camí  no  t'ressat,  y  lo 
que  hi  hem  aplegat  temem  que  tingui  l'agror  del  tVuit  no  prou  madur  y 
l'aspror  del  llevam  de  les  plantes  selvátiques. 

Tota  l'Historia  ha  degut  ésser  modernament  reteta,  sobre  tot  l'His- 
toria  de  TArquitectura  mig-eval. 

Molt  aviatj  massa  depressa,  els  primers  investigadors  ficsaren  una 
cronología  y  entrevejeren  uns  origens,  y  enunciaren  una  lley  a  que  obelen 
les  formes  y  llur  evolució.  Aplicaven  a  les  formes  mig-evals  uns  deixos 
de  l'Historia  del  Art  clássich,  \  aqueixes  formes  Iliures  no  teñen  ni  la 
simplicitat  ni  la  generalitat  del  poderos  art  grecli,  ni  la  forra  com  d'un 
precepte  legal  del  omnipotent  art  roma.  Hi  há  en  elles  una  varietat  que 
obeeix  a  la  real  existencia  de  diversos  pobles  y  nacions,  auna  multiplici- 
tat  de  rasses,  a  estats  diferents  colectius  d'esperit,  quals  frouteres  ctni- 
ques  no  son  les  deis  Estats  actuáis  ni  coincideixen  exactament  ab  les 
fronteres  politiques  históriques.  La  varietat  d'escoles  mig-evals  ab  geo- 
grafía y  cronología  diferentes,  relacionades,  encare  que  no  coincidents, 
ab  la  geografía  y  ab  la  cronología  deis  aconteixements  politichs,  hasigut 
la  primera  conseqi^iencia  de  Tactual  revisió  de  l'Historia  artística. 

Y  fer  aqueixa  Historia  múltiple,  ab  evolucions  locáis  diferentes,  es  la 
penosa  tasca  moderna  deis  nous  pacients  investigadors.  Al  Nort,  la  cro- 
nología y  les  formes  spn  diferentes  del  Sur;  a  tal  país  hi  arriben  prime- 
renques  renaixenses  que  tarden  segles  a  Horir  en  altres  terres  menys 
sortoses.  Tal  forma  permaneix  en  una  área  determinada,  extingida  y 
mrii'ta  en  tota  Europa. 

Aixó  ha  suposat  una  doble  tasca;  d'una  part,  rexamcn  de  les  ruines  y 


VI  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

s'ánatomía,  element  per  element,  tins  arribar  a  les  minucies  deis  proce- 
diments  materials  de  construcció  y  a  la  mecánica  de  l'estructura  y'ls  de- 
talls  de  rorganisació  del  treball  y  la  condició  social  deis  que'ls  erigien,  y 
els  medis  económichs  ab  que's  teyen;  y  d'altre,  la  critica  deis  documents 
literaris :  actes  y  diplomes,  contractes  notaríais  y  solemnials  preceptos 
deis  Emperadors,  inscripcions  lapidarles  y  llegendes  que  decoren  les 
pintares  mui-als,  y  tot  lo  que  pot  servir  pera  datai-  les  obres  inventa- 
riadas. 

En  l'arqueología  arquitectónica  mig-eval,  aqueix  es  el  problema  difícil 
que  la  diferencia  en  general  de  l'arqueología  clássica  :  la  época  de  la 
construcció  la  dona']  document  esci'it,  que  un  té  una  conexió  directa  ab 
l'edifici.  Una  inscripcii'i  lapidaria,  ella  mateixa  porta  sovint  la  data  en  que 
fou  feta;  l'edifici  casi  may  va  acompanyat  d'insci-ipció,  y's  present^ri  pro- 
blema de  relacionar  les  obres  ab  els  documents.  Y  aquest  es  el  treball 
mes  complicat  d'escuUir  entre  les  diverses  dates  que  l'arqueología  litera- 
ria senyala  a  cada  edifici,  la  a  que  realmcnt  pertanyen  les  ruines  aii'¡l)a- 
des  a  nosaltres. 

Dues  son  les  fonts  d'estudi:  oís  niMimnii'iits  y'ls  documents  literai-is. 

Es  molt  el  treball  fet  sobic'ls  iniincis,  \  d.ihi  I  comcMí.'ament  de  l'in- 
vestigació  de  llarch  temps,  casi  desde  que  s'iia  tingut  conciencia  de  que 
existía  una  ciencin  iiir|uoi ilógica.  Aqucixa  es  la  diferencia  entre  l'antich 
amor  a  la  raresa  y  \\\\^  ;>  licllosa  do  los  coses,  y'l  método  mndern  d'ostudi 
de  les  mateixes. 

Ja  d'anticli,  els  nosti'os  princeps  de  tant  en  tants^ntíon  I'amor  ales  co- 
ses velles.  Es  conegut  aqut;ll  documonf  dosonterrat  per  en  Prósper  Rofn- 
rull,  <■' en  que'l  rey  Joan,  l'aymador  ili;   la  geiililesa,  parla  del  temple 

(l'i      í.o.s  f'<,ii//i'si/r  linri-fldiiii  rini/icwlois,  liariM'li  mim  ,  \X'.Vi.  til,  |iají.  ¿HJty  sc^ÜCIlt*. 


■  Prúlech  VJl 

roma  de  Barcelona  y  encomana  saconservaciú,  considerantlo  obra  de  sos 
passats.  No  fá  molt^  D.  Antoni  Rubio  y  Lluch  dona  a  la  llum  la  carta  ab 
que  el  rey  Martí  s'interessa  pels  vasos  anticbs  casualment  descoberts  prop 
l'esglesia  de  Sant  Bassili,  sobre  Roses^  la  vila  grega  vehina  d'Empuries, 
avuy  perduda.  *'•  Son  mes  sabudes  encare  aquelles  paraules  de  lloanca 
del  Partenón,  la  pus  ricíta  joyn  (¡ni  al  nioi/t  sia,  del  nostre  rev  Pere  III, 
desenterradas  també  peí  estimat  amich  president  de  « l'Iustitut  d'Estudis 
Catalans  ».  <^-' 

A  aqueixos  textes  deis  diplomes  reals,  cal  afegir  les  bi-eus  indicacions 
deis  cronistes  del  segle  xv,  desde  en  Tomicli,  en  Geroni  Pau,  en  Beüter  y 
en  Carbonell,  flns  a  la  Crónica  d'eii  Pujades,  a  la  d'en  Felíu  de  la  Penya 
y  en  Mayans,  y'ls  erudits  deis  segles  xvii  \  xviii. 

Mes  aixú  no  era  l'estudi  ni  l'investigació.  Comencá  aqueixa  ja  fá 
molt  temps,  y  es  agradable  en  aqueix  moment  pels  que  seguim  aqueix 
camí,  rememorar  ais  que'ns  precediren,  ais  que  han  tractat  el  mateix 
tema,  y  ais  qu'han  portat  Ilur  esforc  a  temes  análechs,  que  aqueixa  cien- 
cia de  la  arqueología  arquitectónica  catalana  ha  tingut  de  llarch  tenips 
sos  treballadors;  desde'ls  treballs  deis  académichs  desconñats  v  de  les 
bones  lletres,  tins  a  les  exeavacions  tetes  en  el  temple  roma  de  Barcelona 
peí'  la  Junta  de  Comerc,  la  momoi-ablí^  Junta,  ipie  veyent  íntegra  la  vida, 
s'ocupa  de  tots  els  aspeóles  de  la  cultura  pati'ia. 

Les  investigacions  históriques  se  Tan  en  aqueix  període  desde  un  punt 
de  vista  de  crítica  artística;  no  s'investiga  Fhistoria  de  les  obres  arquitec- 
tóniques,  sino  son  valor  estétich,  millor  dit,  sa  conformitat  ab  el  Vignola 
o  el  Vitrubi  inflexibles.  Ab  aqueix  criteri  fon  fet  el  Viaje  de  España,  en  que 
se  da  noticia  de  las  cosas  más  apfcciables  y  dignas  de  saberse  que  hay  en 

(1)  Documenis per  I' Historia  de  la  Cu/tura  Catalana  Miy-eoal.  Barcelona,  1908, 
pág.  443. 

(2)  Obra  citada,  pág.  286. 


VIII  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

ella,  ('*  en  que  D.  AntoniP<ins,  enviat  de  I'Academia  de  Sant  Fernando, 
hi  escrigué  una  somariadescripció  de  la  riquesa  artística  del  país,  y  aque- 
lles  entarfegades  erudicions  de  Hozarte.  *^>  A  un  ci-iteri  análech  obeeix  la 
Noticia  <le  los  ñrquiírctOí<  ¡j  (ii'i¡uiti'(tii  ni  ilf  h's/jañn,  de  Llaiíuno  \  Anii- 
rola,  ampliada  per  Ceán  Bermúdez.  <^* 

Es  aquest  primer  niomont  el  clássiclí  que  ha  guardat  coses  protítoses, 
que  ha  descrit  ceutenars  de  coses  desaparescudes,  mes  ab  un  sentit  d'es- 
tética  aprÍDristica  o  d'exanuMi  <1(>  cáiinns  complerts  que  en  el  sentit  d'ob- 
servaciú,  de  cóni  rcteete  estéticii  s'ha  realisat  y  ab  quins  ihédis;  mes 
d'estótica  tixa,  tancada,  casi  dogmática,  que  d'estudi  do!  feíiúnion  Iiistó- 
lich  d'aparició  de  formes. 

Koiit  contrast  ab  aquoix  tre!)all  d'ostudiar  secainent  ab  la  mida  a  la  ma 
y  sois  ab  la  mida,  oís  nmnunKMits  antichs.  s'inicia'l  ni(i\iiin'iit  idniáu- 
tich,  aun  la  mida  es  sustituida  |hM  ull  iiiiilliplii'Mibii-  y  la  fantasía  del  di- 
buixant;  aon  la  desci-ipció  metódica,  excesivament  subjecte  a  cánons,  es 
sustituida  peí"  la  desriipcin  pintoresca  alo  Montalembert,  Sclilegcl  y  Víc- 
tor Hugii.  1",!  iiqiresentant  a  Catalunya  d'aqueixa  escola  do  dibuixants  es 
en  Parccrissa ;  en  ses  mans  les  coses  petites,  les  capelles  humiis,  els 
claustres  baixos,  s'engrandeixen  com  catedrals  colossals  o  com  ampies 
llotges;  els  castells  esdevenon  mós  ruinosos,  mes  coboi-ts  d'eura ;  os  una 
ciencia  rudimentaria  com  un  mito  predecossor,  com  una  alquimia  fantás- 
tica que  aplega  pera'l  salxi'  de  després,  visions  de  coses  pei-dudos,  dibui- 
xos  a  reduir  a  sa  escala  veritable. 

Els  representants  literaris  d'aqueix  periodo  pcjótioh  lic  rHistoria  de 
l'Arquitectura,  (bren  en  Piferrcr  ab  sos  virolades  descripciuns,  successor 

(1)  Madrid,  1772-1704. 

(2)  iJisertación  nohre  tos  nioniunentus  antiiiuus pertenecientes  ú  las  nobles  artes  de 
la  pintura,  escultura  y  arquitectura  que  se  hallan  en  la  ciudad  de  Barcelona.  Ma- 
drid, 178(i. 

Vi)    Madrid,  1829. 


Prólech  íX 

d'en  Campmaiiy  en  snn  amor  a  Catalunya  y  en  Oiiadrado  al)  sa  erudita  ^  i- 
siü  deis  monuments  de  Mallorca,  successor  d'en  Jovellanos  que  s'adelantá 
a  son  temps  en  la  visio  carinyosa  deis  monuments  mig-cvals  de  Mallorea 
y  després  en  Llórente  poeta  y  histoi-iadnr  de  Valeneia  y  en  Pi  y  Margall 
que  barreja  sa  \  ida  política  ab  el  scutiment  de  les  obres  d'art. 

Aquesta  arqueología  de  visió  poética,  romántica  de  tant  en  tant,  auxi- 
liada per  l'estudi  deis  dipl(imes,  mes  sense  un  siMit  coneixement  cien- 
tíHch  de  nostres  monuments,  tingué  sa  trascendencia.  Per  primera  vega- 
da els  castells  nostres  eren  castells  com  els  del  Rhin  o  com  els  de  Xor- 
mandía  ;  els  nostres  claustres  eren  claustres  com  els  de  Lauguedoc  o  de 
Provenca^  y  les  nostres  catedrals  eren  catedrals  com  les  del  Nort  de 
Franca,  a  teñir  en  compte:  l'Historia  del  Art  també  s'liavia  i-ealisat  a  casa, 
entre  nosaltres,  a  Catalunya.  Era  aixn  un  gran  pas,  mes  encara  en  Pifer- 
rer  y  en  Quadrado  n'havien  donat  un"altre:  l'art  UDstre  ei'a,  fét  per  nosal- 
tres y  pera  nosaltres:  era  un  art  cátala,  obeint  a  les  corrents  tjue's  \  ulguin, 
ti-ansforniat  j)er  a((uestes  (lafpicUcs  inlluencies,  mes  cátala,  (Mnincntment 
cátala.  Per  primera  vegada's  tenia  idea  de  que'ls  t'ets  artisticbs  s"lia\  ¡en 
realisat  peí-  nosaltres  y  entre  nosalti-es.  Y  per  pi-imcra  vegada  tand)é 
s'entrava  en  Texamen  deis  documents  literai-is  (pu^  ais  edilicis  teyen  re- 
ferencia. 

Aqueixes  afií-niacions,  fetes  per  visi('i  de  poeta  y  ciencia  de  literat,  tiii- 
gueren  son  metodisadi:)r,  sim  Imiue  de  ciencia.  A  l''i'an(;a  les  \isions  fan- 
tasioses  havien  tingut  per  successor  a  De  (launmut,  a  Lassus  y  a  en  Viíj- 
llet-le-DüC.  A  Catalunya,  dan-era  en  Piferrer  y  en  Qaadradi)  lii  vingué 
en  Rogent. 

Era  en  Rogent  un  homo  de  tatxa  venerable;  el  cap  y  la  barba  blancbs, 
la  barba  mes  aviat  descuidada,  llarga  deis  costats,  qu'aixaniplava  yarro- 
donava  sa  cara,  una  mica  gros,  el  coll  ampie,  la  testa  tirada  enrera,  fet 
a  mirar  enlayre;  parlava  ab  una  irúnií^a   bouliomia   y   un   sentit  i-ealista 


X  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

eniinentmcnt  catal.'i.  Fnu  deis  priniors  i-evolneionaris  contra  la  tiranía  neo- 
clássica.  Eli  y  sos  companys  cremaren  el  Vitrubi,  el  gran  Ililire  roma  pie 
d'interés  com  a  document  histórich,  digne  del  aute  de  fe  per  l'opressió 
que  durant  segles  havia  exercit  snhre'ls  ai-ípütectes  d'nna  part  d'Kumpa. 

En  Rogent  investigava,  sobre  tnt,  l'art  románich  cátala  ab  un  gran 
sentit  histórich,  mes  també  com  a  forma  destinada  a  tornai-  a  (lurir  nova- 
ment,  fent  ab  ell  a  Catalunya  lo  que  b^s  ciutats  italianes  havien  lct;ib  l'ai't 
clássich,  que  tot  copiantlo  y  rejjroduintlo  liavía  infantat  el  Renaixenient; 
V  com  tots  els  revolucionaris  innovadors  baM'a  fet  una  mena  d'alianca  en- 
tre l'art  neoclássich  y  les  formes  roniániques.  Els  patis  de  l'Univi^i-sitat 
de  Barcelona  semblen  els  patis  del  Alcázar  de  Toledo,  veslits  ab  oriia- 
ments  derivats  del  claustre  de  Sant  Cugat  o  de  Ripoll. 

Era  interessant  sentirlo  en  la  seva  cát(vli-n,  parlant  de  les  nostres  liu- 
mils  esglesies  de  les  valls  del  Tei',  o  ilc  les  del  Ciirduner,  o  do  les  del  I,lo- 
bregat;  de  la  Cerdanya,  del  \'allespir  y  del  (lontlent,  ib^spi-ésde  desciiure 
els  palaus  florentins  y  les  monumentals  escalinates  (bds  |jiitis  genovesos. 
Son  avuy  encare  un  doianncnt  curii'issa  Nbannrin  soln-c  Tubi'a  d(>  lüpnll,  O 
quals  IVuits  ana  a  cercar  en  les  terres  catalanes  deis  dos  costats  di'l  l'iri- 
neu  y  sa  expedido  a  Sant  Jannie  di'  bVimtinyá,  cercant  cu  els  r(>cuiis  d'ini:i 
valí  aílucnt  dd  Mubregat,  l'amagada  esglesia  piedccí'ssdi'adc  la  furnia 
del  temple  ressucitat  del  antirb  ri'iiobi  i'cal  de  Catalunya. 

El  seu  esforg  no  arriba  a  foi-niar  un  lliljrc  que  (>n  síntessis  brevíssima 
aparesqué  esboQat  en  la  Monografía  de  Sant  (".ugat  del  Valles,  <-'  que  llegí 

Solcmncment  SOta'l  lloi-er  drl  rlausll'e,  una  de  les  obres    nial-a\e||iises  de 

l'escultura  románica,  devant  la  «  Associació  d'Ai  quiíectes  de  (lataluiiva». 
Es  fora  del  nostre  recort  Píntn  solemne  d'aqueixa  lectuia;  mi's  si  que  Inan 


(1)  ¡nl'firme  ¡sohro  Irix  ohrnx  vcalitadas  en  la  liasUicti.  y  lanfacnleK  de  In  restau- 
ración. Harcelona,  18H7. 

(2)  Sant  Curjal  del  Valles.  Apuntéis  kialórico-crilicos.  Barcelona,  liSSl. 


Prólech  XI 

escoltatj  y  flus  tenim  aiiotades,  algunes  de  ses  Uirons,  y  recordem  l'ohra 
arqueológica  malmesa  en  els  darrers  anys  de  la  vida  d'aquell  home  ve- 
nerable. Regirant  ses  cárteres  intentarem  feria  reviure  ab  son  till  l'ar- 
quitecte  D.  Francescli,  desgraciadament  perdut  pera  l'arqueología  de 
Catalunya,  [/na  p;irt  ben  petita  ha  cstat  recullida  per  sos  deixebles:  en 
Bassegoda  recullí  sa  Monografía  sol)re  St.  Llorens  del  Munt;  '"  nosaltres 
en  aquest  Ilibre,  gracics  a  ramaliilitat  do  son  altre  fill  D.  Joseph,  podrém 
aprotitar  una  paH  deis  plans  que  aixecá  y  de  les  fotografíes  que  tragué, 
de  gran  valor  anjueológich. 

Eli  conseguí  \euro  molts  editicis  abans  de  sa  transformació;  es  inte- 
ressant  sentir  explicar  ais  que  racompanyaven,  la  visii')  de  laSéu  urgellesa 
ab  ses  golfes  plenes  de  tresors  avuy  mnl  venuts:  aquí  y  allí  verdaderos 
joyes  recobertes  ab  bi  pols  antigua  entro  les  pi(;arres  y  lloses  ari'encades 
de  la  coberta  del  segle  xii ;  allí  tro(;os  de  teixits  y  de  tapíeos,  embolicant 
restes  de  venerables  pintures  que  engroixiren  colcccions  avuy  per  des- 
gracia emigrados. 

A  en  Rogent  va  unit  el  troball  arqueolúgicli  do  la  «Associació  d'Ar- 
quitoctcs)),  després  d'ell  esvabit  lontamenf,  avuy  ¡x^i-dut  en  visites  d'edili- 
cis  nioderns,  mes  per  alabai-los  que  pei-a  estudiarlos.  Durant  anys  les 
monografies  se  calquen  en  la  seva;  s'en  copiá'l  ¡)la,n  y'l  tó  de  l'alocució  y 
lins  el  nioment  de  la  descri[)C¡ó  pintoresca  del  oditici,  iluniinat  j>or  la  llum 
del  sol,  conternplat  desde  tal  o  (jual  punt  de  vista,  coni  si  bagues  donat  la 
pauta  doíinitiva.  Ben  poques  d'aixó  s'escapen,  y  cal  que  arrilji'l  moment 
(Tuna  altre  goneració  com  en  les  monografies  deis  germans  Bassegoda. 

Ni  uns  ni  altres  havíen  estat  aislats,  que  es  impossiblo  un  home  sense 
un  estol  d'homes  que'l  rodeji.  A  en  Viollet  l'havíen  rodejat  un  conjunt 
d'homes  ilustres,  que  constituiren  com  un  ])artit  contra  l'Academia  clás- 

(l)     Monasterio  de  Sant  Llorens  del  Muñí.  Barcelona,  1000. 


.\7/  L'Arquitccliirn  románica  a  Ctildliinya 

sica  de  Bolles  Ai-ts,  que  intorrompí''  niés  (runa  voíi-ada  la  ti-aii(|uil¡tat  se- 
rena d'aquell  palau  do  la  laie  Bouaparto  y  l'ru  osc-iuixir  la  (  iipula  solonine 
de  riiistitut.  A  en  Rogent  el  rodejá  tauíhó  una  colla  de  cdlahoraddi's,  doi- 
xebles  admii-adors. 

Recordeui  els  plansd'esglesies  romániques  aixecats  por  ra[ilor]i  de  sos 
deixebles:  sos  filis,  en  Gallissá,en  Font  y  (iumá,on  Bassegodajai  Chauli 
Duran;  i-ccordeni  les  oxcui-sions  de  l'Escola  d'Aiquitoctura,  aquolla  ¡n\a- 
sió  d'una  jovontuí  a  i'nlilot,  (juo  dona  por  rosultat  ol  plan  dolinitiu  did  uio- 
nastir;  les  añades  a  \'¡labortr;in,  a  'i'ai-i-agona,  quo  donai-íMi  por  rosullat, 
en  el  tercer  oui's  de  l'Escola,  a  refléxes  de  les  restauracions  a  lo  Mollot- 
le-Duc. 

Un  altre  esforc  es  el  de  les  Associacions  d'cxcursions  ci(^iitMiipios. 
Teñen  els  actes  deis  paíssos  atrassats  un  }iaralelismc  al)  (ds  niós  i;rans  y 
poderosos.  En  De  Caurnont  lun  ia  oncarnat  la  seva  acciú  cionUlic;i  (mi 
obra  social  :  c\\  la  «Socicté  francaise  d'Arclioologic»,  ipic  ha  recorregut 
tota  la  Fransa  y  ha  extés  piM-  olla  un  c.xcrcit  d'íissociats  ipi'o~;tudion  y 
apleguen  tots  els  monuments  artísticlis.  Les  nostres  associacions  excur- 
sionistes  se  formaren  a  sa  imitació,  encare  quo  pronont  altro  carácter. 
S'iniciavcn  llavors  les  societas  alpinistes,  geográíiquos  y  i\e  \¡alges,  asso- 
ciacions ab  barreja  de  deport  y  d'estudi  do  cioncios  natuials.  ^  li^s  nosti-os 
societats d'cxcursions  vingueren  a  ser  quelconi  aixis:  associacions  urquoo- 
lógiqucs,  associacions  alpinistes,  associacions  de  viatgcs,  y  ab  ((uolcóni 
d'associació  de  propagand.i  politlón,  ali  quolcóm  d'associacio  pera  la 
fecunda  acció  social  del  nio\inicnt  coniplé.xc  catalanista.  Es  inlorossaiit 
el  fullejar  sos  antichs  volunis  de  JMemories.  Uns  quaiits  ¡o\os,  prosidits 
per  D.  Joseplí  Fiter  y  Inglés,  s'cmprenen  la  tasca  do  seguir  l.i  icw-.i.  Sos 
primeros  sortides  amaguen  l'entussiasme  jove  sota  unos  aparicncios  par- 
lamentarios :  .sentats  al  vagó,  el  pi-esident  olnn  la  scssio  \'s  llcgoix 
un  acta;  la  scssió  se  sospén  poi-a  diñar  y  continúa  dosprós  d(;\aut  d  mo- 


Próteeh  XIII 

numciit  ([ual  istil  y  cfonulogia's  discuteixeii  y's  vuten.  Bromejíuit  o  en 
serio,  les  associacions  d'excursions  lian  recorregut  avuy  casi  tota  la  térra 
catalana;  a  excepció  de  tal  o  qual  valí  pirenaica,  de  tal  o  qual  recó  apar- 
tat  de  la  ratlla  d'Aragó  y  de  la  zona  del  Ebre,  tota  la  térra  es  mes  o  menys 
ben  descrita.  S'ha  fet  un  eomplet  estudi  geográflcli  d'algunes  comarques 
que  teñen  plans  y  guies  perfectas  (valí  d'Arán,  comarca  de  Campi'odón, 
valls  de  Ribes,  Garrotxa,  Vallespir,  Conñent,  valls  altes  del  Segre  y  Ripo- 
llés,  Alt  Llobregat  y  vessants  del  Fluviá,  Llussanés,  valls  del  Flamisell), 
s'ha  donat  noticia  de  numerosos  monuments  y  s'lian  fet  uns  nombrosos 
arreplechs  de  fotografíes.  Han  suplort  al  Estat  en  molts  serveys,  y  ses 
obi-es  son  interessantíssimes  pera  l'arqueolech. 

Al  costat  de  l'Associació  d'Excursions  han  existit,  desde  molts  anys  la 
Associacióartistich-arqueológica  barcelonesa,  rAssociació  arqueológica 
do  Tarragona  y  l'Associació  Literaria  de  Girona,  d'accii')  urbana  local, 
mes  aviat  d'examen  y  metodisació,  atresorant  objcctes,  recullint  datos, 
formant  muscas  interessants,  alguns  ab  catálcch  dommontat. 

En  el  restant  d'Esjian^a  s'inicia  la  ti'aiisfnrmacii»  de  rarqueología  ar- 
quitectónica. En  \'I-j/saijn  lilsi('iric(i  s<ihr(:  ln  (U'i/i'ifri'ii/rii  rspíiñaln,  de 
Caveda,  es  dedica  algniM(U(' alti-e  capitnl  a  la  nostra  arquitectura  y  en 
Lns  nioiininentos  arí/iuirríO/iicos  de  España,  hi  son  descrits  tan  sois  els 
monastirs  de  Sant  Pau  del  <  lamp  y  Camprodón.  En  aqueixos  estudis  lii 
apareixen  com  una  variant  (Tun  art  uniforme  o  com  una  en utjosa  excep- 
ció poch  explicada.  Mes  ab  tot  cal  agraliii-  aquí  la  colaboració  i-ebuda 
deis  estudiosos  madrilenys.  Poi'h  a  poch  la  personalitat  artística  catalana 
ha  anat  essent  reconeguda,  y  sobre  ella  han  estat  escrits  capítols  apart  en 
les  investigacions  d'alguns  erndits,  entre'ls  que  cal  citar  en  Lampérez,  y 
a  sos  monuments  han  estat  dedicats  articles  y  monografíes  en  Botlletins 
académichs  y  en  els  de  les  Associacions  d'excui-sions  castellanes,  y  en  les 
conferencies  publiques;  podi  a  poch  ha  deixat  de  ser  considerada  nostra 


XIV  L' A  ni  ¡I  i  lectura  nmu'mica  a  Ciitnluiiija 

arqueología  coiii  un  apóinlix  a  la  ^xMioral,  tal  coui  encare 's  t'a  en  molts 
tractats  d'Historia. 

Cal,  al  costal  d'acjuoixa  colaboració,  pai-lar  un  mitment  do  la  i'cbuda 
del  exteiinr.  Ha  estat  aquesta  impoitantissinia  Ja  desde  temps,  y  fa  dcve- 
gades  tristesa'l  considenirlid.  c(ini  els  sa\  ¡s  exti-angers  s'liaii  aiiiicipal  ai 
país  en  l'estudi  de  Id  que  lia\in  de  ser  materia  propia  deis  nostres  centres 
cientifics.  Les  escoles  y  la  cátedra  universitaria,  seguiut  un  eiiteri  exlre- 
madament  generalisadrii-,  han  oblidat  l'art  local  eonisi  aquest  estes  fora 
del  ai-t  universal  o  com  si  tos  un  element  ¡¡era  tiesar  la  niarxa  de  les  cor- 
rents  d'ai'l  y  rcNulució  de  l'uhra  ai-tistica,  \'s  dona  encare'l  cas  que  men- 
tres  en  algunes  de  nostres  cátedres  s'e\|il¡ea  l'ait  del  Tibet  segons  tais  o 
quals  relacions  de  Marco  Polo  o  tal  oqnal  temple  u  ¡anli  encaiitat  miste- 
rios egipci,  seguiut  la  ridació  de  Ilerudoi  d  de  I  )Íi)i1mi-  de  Sicilia,  no  s'lii 
descriu  l'art  rduianicli  ni  l'art  gótielí  ile  ('.ataiun\a. 

Les  missions  extraugeres  venen  sii\¡iit  amalilement  ab  el  tú  jirotector 
de  les  missions  que  s'iMivien  a  rArmenia  i<  a  ( Irela,  ab  un  tn  bené\(_il  d'ex- 
ploració  geográliea  a  t(M-i-es  iguotes.  1'im-  rnluíi  napuleóuica  de  Labordc, 
coneixcm  una  part  deis  nostres  nionumenis  mmaus  ;  per  la  missió  Car- 
tailhac,  coneixóm  els  talayols  y  uaveies  de  Malloica;  pels  Siret,  tcnim 
noticia  de  les  viles  neol ¡tiques  de  les  ten-es  del  Mig-día  ;  peí  Street,  vin- 
gué  la  primera  metodisació  de  l'arquitectura  inig-eval  espainula,  y  per 
en  Brutails,  el  primer  ti-actat  d'arquitectura  catalana  al  estudiar  l'art 
rossellonés. 

Passém  per  alt  aquí  los  obres  massa  lapitli's  de  Malignan  \  de  Tiüi- 
lard,  tot  agraliiiitlos  que  per  ells  (d  nom  de  la  nostia  arquitectura  ro- 
mánica circuli  en  els  estudis  d'Historia  un¡\eisal. 

Dosprés  de  la  serie  gráfica,  cal  esludi^u-  (ds  dMiuments,  y  aixó  es  una 
dificultad  pci-a  l'arquitecte,  a  qui  li  es  imposii)le  ler  iinestigacioiis  on  els 
arxius  V  s'iía  de  valdré  de  les  coicccions  publicades.  Aqueixes  dilicul- 


Prólech  XV 

tats  aumenten  perque'ls  arquitectos  no  som  llatinistes  ni  erudits  en  coses 
de  diplomes,  ni  posseliim  el  saber  educadoi-  de  les  liumanitats. 

Son  aqueixes  fonts  literaries  principalment  pera  rai'queología  catalana: 
el  Coi'jnis,  d'inscripcions  de  rHülinei-;  "'  la  Man-a  Hispánicíi.  '-^  el  yi<^ij<'  /'- 
trrario  ú  las  iglesias  di'  Es¡tf(/1((.  do  A'illanueva,;  '^'  la,  España  Saxirmla,  del 
P.  Flores;  <**  les  Noticias  liistúricas  publicades  per  Monsalvatí;e;'^^  els  (Jrirjc- 
nes  históricos  r/e  Cala/uila.  de  Balari;  <'■>  la  Cnicction  (i¡jiloiiia(iijni>  d'Alart;  *''^ 
y  la  colossal  publicació  alemana  els  Mniniuicitta  (icrmaiiid'  Ilisiorica. 

Un  afany  de  saber  ha  impulsat  ais  nosti'es  estudiosos  a  resseguir  els 
arxius,  y  el  mimbre  de  monografíes  locáis  publirat  es  inmens  ;  l'arsenal 
de  fotografíes  es  nutridíssim,  yes  arribat  el  momont  (rintontar  un  esforc 
de  treball  siutéticli,  que'ls  nous  descobriments  aclai'aráii  y  mddiliciH'an. 

Un  problema  iuteressant  que  deuen  iilantejarse'Js  que  estudien  l'Uis- 
toria  de  rArquitectura,  es  el  del  área  geográfica  a  abarcar.  Es  usu;il  el 
guiarse  pels  limits  deis  Estats  actuáis,  com  si  la  divisió  pdlitica  d'a\u\ 
fos  la  en  que  s'lian  desarrollat  els  aconteixements  liistúrichs,  o  com  si  la 
divisió  política  fos  la  causa  determinant  única  de  l'nbra  ai-tística. 

Se  parla  d'Historia  de  rAi-(|U¡tectui-a  espanyola  n  d'Ai'quitectui'a  fran- 
cesa, y  tlns  lii  há  estudiosos  que  al  comenc-ai-  la  seva  olira  científica  pro- 
clamen l'unitat  artística  a  España,  aon  tantes  escoles  y  civilisacions  dife- 


(1)  Iiificriptioncíi  Ili'tipania'  Laliiuc.  Hcrliii,  ISi;!).  [nscrijiiioiuuri  //is/iania'  Jjiiiiia- 
rum  Supplemenliun,  Berlín,  1SÍ)2.  Inscriptiones  Hispanice  Christiaiue.  Berlín.  ISTI. 
Inscriptionum  Hispanice  Christianarum  Supplemeníuin,  Berlín,  l!)Oü. 

(2)  París,  1G88. 

(:i)    Tomos  V.  a  XX.  Madrid,  1806-1S.'-)1. 
(i)    Tomos  XLII  a  XLVII.  Madrid,  IS.^lS.íG. 
(5)    Olot,  188i)-lí»i)S. 
(())    Barcelona,  18í)'.i. 

(7)  Carlulaire-Rcjiíssilloniniifi.  Privi/éi/es  et  liirrs  concernind  l'liisluií'c  da  Roussi- 
l/on.  Perpignán.  1878-1880. 


A'V/  V Arquitectura  románica  a  Cíitnliiniiii 

rentes  lii  iiaii  viseut  a  la  vegada;  adii  l'ait  miisuliiia  lin  rupxistit  ab  les 
escoles  cristianes,  y  aon  on  un  mateiximnuoiit  s'lii  han  t'onstruit  Icsulires 
romániqnos  d'Asturies  y  Lleó,  y  los  esglesies  |i¡reii;i¡i|ues  de  ( "..it.iliiiiya. 
Se  confuu  la  vcritat  científica  ah  raspirac¡(i  ijolitica;  \n  cxistiMil  :iitii;il- 
ment  o  l'aspiració  futura,  ab  Idcjuc's  impossil)Ic  avuy  do  variar  :  i'Historia. 

L'úrea  geográfica  del  nostre  estudi  no  es  un  país  consiituit  on  Estat 
actual.  Catalunya — esci-i\  im  aixó  pera  rpii  do  torres  llunyjinos  luUegi 
aqueixes  planes  —  es  un  tro(;  de  torra  que  limita  cap  a  Poiiont  o!  ('.inca  y 
cap  a  Mig-día  rEbro,  (pío  s'oxtón  a  l'altra  b;in(l;i  del  l'iriuru  pcl  Kos- 
selló,  la  Catalunya  de  Erauí^a  quo  ha  aixauíplat  la  seva  acció,  on  certs 
moments,  cap  a  les  Baloars  y  Valencia,  y  entrat  liiis  a  torra  de  Murcia. 
Terra  partida  en  dos  estats,  pai-t  a  l'lsp.'iiiya  parí  a  Fi-aiira,  tó  una  histo- 
ria artística  orgánica,  tó  on  la  niajur  jtart  i]^  sos  períodos  una  liistoria 
artística,  una  reflexe  d'una  unitat  iiacionaK  d'iiiia  aüi-iiparic'i  natui'al 
d'homes  alj  ponsament  colootiii.  I'',n  corts  moincnts  l'art  arqiiitoctóinrh 
que's  descnri'otila  on  la  nosti-a  tiMTa,  portonoix  a  un  i-jcle  mes  oxtons  y  os 
d'oll  tant  sois  luia  \ariaiit  ;  nn's  \a  ponctraiilhi  la  i-i\  iüsaoii'i  y  sa  [loi'so- 
nalitat  colectiva  va  precisants(\  No  souipro  los  tVoiiiiM(^s  de  Toscohi  artís- 
tica que'u  ella's  t'oi'uion  coimidi'ixon  al)  sos  IVoiitoros  pobtiqncs  ;  do\e- 
gades  es  feudataria  d'alti-(^s  niós  cxtonsos,  nicntrcs  qui'"ii  altros  iiioun'iits 
invadida  [)0r  dominacious  o\ti-aiiyos,  sols  oiupcn  h's  oi)i-os  \)0V  olios  pro- 
duídes  una  pai't  del  país.  Xo'iis  subjci-ti'aii  iiosalti'i's  ais  liniitsipiola 
geografía  senyala  a  Catalunya,  oís  traspassóm  |ii'ra  cercar  oís  cdilicis 
análeciis. 

l'ai  ró[j()ca  romana,  un  ai-t  mi''s  o  nn'iiys  pro\inciá  s'oxtón  peí'  i;rau 
part  d'ella;  intens  en  la  gi'an  capital  Tarrai-o,  bárbro,  rústci-ji  cu  Icssalls 
arreconades  del  Pií'im'-n,  in'im-ipalmi'nt  les  qnc  donen  al  (lai'ona;  on  oí 
comencamcnt  de  Tlvlat  mija,  uicutrcs  cu  IcslJalcars,  com  en  la  jiart  haixa 
do  Valencia,  |j¡  brillen  ds  lluiiyans  osplendors  de  !"im|ieii  de  .hislinia,  la 


Pntlech  XV 1 1 

part  Nort  está  Iliguda  al  domini  vissigótich.  Al  conlencal'  el  segle  vtn, 
aqueix  domini  penliira  en  la  jiart  NO.,  mentres  Faltra  part  de  la  térra  es  re- 
corregLida  per  les  invasions  musulmanes.  El  renaixement  carlovingi  atra- 
vessa'l  Pirinéu,  y  va  baixant  lentamont,  pnch  a  poch,  fitant  les  Ierres  con- 
queridos  ab  esglesies  i-omániques  que  pertanyen  a  un  sol  tipo,  a  una  sola 
escola.  Aquest  conjunt  de  país  que  té  per  centre  la  torra  catalana,  es  l'área 
del  nostrc  estudi,  extenentse,  are  per  tot  el  Conccntus  tat'racoiie/i.sis  roma 
ñus  a  lea  ierres  d'Klx,  are  atraVessant  el  Pirinea,  no  sois  cap  al  Rosselló, 
térra  catalana,  sino  cap  al  Coserants,  o  cap  al  Corainges,  o  cap  al  país  de 
Foix,  o  peiiétraiit  per  l'Aragó  actual  cercánt  els  límits  de  leseóla  artísti- 
ca, distints  en  cada  época.  Voldriéin  que  la  geografía  artística  marqués 
en  cada  moment  els  IfmitS  geográfichs  de  nostre estudi,  senyalant  un  ti-oc 
de  térra  ab  unitat  espiritual,  deixantque  l'art  marqués  lesseves  fronteres, 
traspassant  les  valles  actuáis  deis  Estats  o  creuant  les  antigües.  El  centre 
de  nostre  estudi  ha  estát  la  térra  catalana,  mes  sovint  hem  sortit  de  sos 
límits  [loliticlis,  aplicant  á  les  terres  vehines  nostra  investigación  ab  menys 
conéixéments,  lláAentlés  recorregut  menys  vegades,  ab  menor  intensitat 
d'estudi. 

L'art  que  ant>m  a  estudiar  té  sos  precedents  en  els  temps,  en  l'art  i'omá, 
y  i'esuniint  In  qüc  d'ell  coneixém,  hem  comencat  la  nostra  invéstigació, 
seguint  després  en  els  escassos  restes  de  l'arquitectura  cristiana  preri-o- 
mánica:  art  cristiá  roma,  primores  bassiliques  que'ls  bizantins  áixéquen 
en  les  Balears  o  en  les  Ierres  dé  mig-día  de  Valencia;  ésglésiés  vissigó- 
tiques  de  Tai'rassa,  escola  d(^  coiistrucció  al)  ai-chs  de  ferradura  que  bas- 
teix  modestos  oratoris  en  la  tei-ra  catalana. 

A  aqueixos  precedents  segueix  un  período  d'art  que  aixeca  esglesies 
devegades  sumptuoses,  ab  métodos  lombarsde  decorado, ab  métodos  cons- 
tructius  de  tradició  probablement  romana  ;  aon  poch  a  poch  l'esculptura 
lii  ta  s'aparició,  aon  i)iich  a  poch  oís  capitells  Horeixen,  y  entre  sos  flors 


.W///  L'Aniüitfctüiíi  románica  u  Catalunya 

estilisades,  y  entre'ls  entrellacáts  complicadíssims  baixats  de  los  boires 
septentrionals,  hi  iii:i  una  fauna  fantástica,  els  vells  soniiiis  do  los  anti- 
gües generacions. 

Mes  tart  noves  con-ents  univevsals  portados  per  les  ordres  religioses, 
dúen  nous  sistemes  de  constiuii-  les  voltes  y  austeritats  avansdeseonegu- 
des,  desterren  la  ornamentació  zoológica  de  I'esculptura,  sustituida  per 
entrellacáts  de  pobre  cistellería  o  per  reproduccions  de  les  plantes  mes 
modestes  de  l'liort  deis  monestirs,  mentres  que  l'art  anticli  románich, 
desterrat  deis  grans  cenobis,  fa'ls  esclats  mes  bi-illants  en  la  Catalunya 
d'Occident,  al  juntarse  el  saber  for  deis  esculptors  que  fugen  de  les  guerres 
religioses  del  Languedoc,  ab  la  maestría  deis  treballadors  mudéjars. 

Tal  es,  en  sintessis,  el  cicle  de  l'art  a  Catalunya  que  aném  adesenrrot- 
llar.  Voldi'íom,  on  la  nostra  obi-a,  fer  a  la  vegada  l'esbóc  d'un  catálech 
monumental  y'l  Manual  que  guies  ais  nostres  estudiosos  pera  futuros  in- 
vostigacions;  voldriem  fer  el  resum  de  l'estat  actual  de  coneixements  en 
el  país  y  intentar  la  re\  isió  do  coses  donades  massa  a  la  lleugera  com  a 
constituídes,  en  els  grans  centres  aon  la  ciencia  arqueológica's  forma. 

No  sense  recansa  acabém  aqueixes  ratUes  y  llencóni  el  Ilibro  en  mans 
deis  que  estudien.  Presentim,  tot  desitjantho,  la  curta  vida  de  les  obres 
de  coiijunt  dedicados  a  la  ciencia  arqueológica.  Voldríoni  (¡uo  los  investi- 
gacions  noves,  numeroses,  elsfessin  avial  envcllir;  voldriem  que  los  ve- 
ritats,  novament  acumulados,  portessin  nova  llum  a  les  coses  que  resten 
eii  les  tenebres,  y  (pio'ls  |)roblemes  qno  s'lii  plantojon  y  los  liipótessis 
que's  sentón,  troliossin  aviat  solncions  clares,  \  que  h^s  noves  generacions, 
freturoses  do  sahoi',  tmbcssin  por  afany  <\o  los  actuáis,  resolts  els  pi-oblc- 
mes  del  jtassat  pera  Henearse  a  linvestigació  deis  mms  piidilemes  de  la 
\  ida  que  somouen  els  pobles. 


LLIBRK   I 


L  "  A  R  Q  U I T  E  C  T  U  R  A    ROMANA 


Fi<r.   1.      Piii^i-Castplhir  (Barcelona) 


ESTAT  DEL  PAÍS  CÁTALA 
EN  EL  MOMENT  DE  LA  INVASIÓ  ROMANA 


J-}¿ 


^  7/?Jí^^^  T  '  li''  '"11  lít  pi'ii'llici'ii)  (le  les  (il)r(^s  (r;ii-<|ii¡t('ctill-:i  liisti'i|-¡c;i, 
uii:i  Hoy  do  ev(iluci(i  i|iu'  Higa  estretauíciit  les  unes  ab  les 
iilti'os,  com  si  liriidualiiiciit  s'anessin  traiislnnuaiit.  Fins 
en  les  terres  aoiit  l'ai't  iia  dcgut  els  sciis  camhis  a  influen- 
cies exteriors  no  es  inissihlc  cstudiai-ne  un  |i('i-iiid(>  isolat 
deis  altres  ;  la  actuació  d'aquélles  ha  estat  lenta,  pausada 
y  casi  niay  ha  substituit  enterament  l'obra  anterior.  Unes  vegadcs  el  niedi 
físich  ha  iniposat  els  earácters  propis  delart  del  país;  altres,  els  treballa- 
dors  s'lian  liagut  de  reclutar  en  la  térra;  ara  en  el  detall,  ara  (Mi  el  vñw- 
junt,  han  sobreviseut  a  rinfluencia  nova,  els  earácters  del  ai't  vell  local. 
Per  aixó  tothom  que's  proposi  estudiar  l'arquitectui'a  i-ománica  catalana, 
cal  que's  planteji  primer,  al  menys  com  antecedent,  el  problema  de  l'ar- 
quitectura  romana  a  Catalunya;  y  encara  cal  afcgir,  que  tant  l'art  ro- 
mánich  com  l'art  roma,  obeiren  en  sa  historia,  principalment  en  la  nostra 
térra,  a  una  causa  ben  natural  originaiña  :  l'estat  barbre  del  nosti-e  país, 
sense  intenses  colonisacions  anteri(U-s  a  la  romana,  que  al  moment  d'arri- 
varhi  les  primores  formes  artístiques,  passa  do  cop  y  volta  de  rincultura 


10 


LWrqiiitrrtiira  románica  a  Calnlinvia 


'^m-'^'^'- 


A 


poch  mes  que  neo- 
lítica al  temple  co- 
rinti  augusteo,  o  al 
dorich  eti'usch  del 
tiMiips  de  la  Repú- 
l)lica.  Aquest  ori- 
pen  té  una  eonse- 
i|i"HMicia  que  cal  ¡n- 
ilirai' :  en  primer 
llucli,  l'art  roma 
adquirirá  en  la  nos- 
Ira  térra  un  aspee- 
te  de  i-usticitat,  y 
en  segon  lloch  al 
desapai'cixcr  hi  r¡\  ilisncjii  i-iiiii;ina,  la  barharic  i\r  li>s  (ihres  iir(|uitecti'aii- 
ques  será  la  seva característica  Hns  a  arriviir  :i  les  ikacs  iniportacions  deis 
consti'uctoi-s  trashumans  extrangers.  Tot  aixó  ha  caractcrisat  primer  a  la 
nostra  v:iriaiil  r(>gional  i-omana  y  després  se  reficxará  en  la  Historia  de 

r:iri|UÍt('rtur;i    rnlii;in  ica . 


Fia 


.MiumIIi.-s  iliiriiiiifs  (li'l  Pnig-Castelliu- 


siTUAció  DE  catai.l.nya  EX-  Es  rc  I  a  t  i  \  a  ui  c  1 1 1  iiKiilcru  el  roncepte  de  les  Escoles 
TRE  LES  oRANs cmusAcoNs      ,., .„.¡ , ,„ , , | ^  ,|,.  | ' ■ , |-, | u i t( M 't u ra  i'oinaua,  de  les  que  |i;irla 

primer  que  iiingú  renginycr  liistoi-iador  de  ra.rquitectura  August  ( llioisy  '*' 
y  que  pMpulai-isá  en  ses  conferencies  al  Louvre  Lluis  (Icau'ajot.  <-'  Auéin 
:i  Iri-  ¡n\i'nt;n'¡  de  les  obres  d'arquitectura  priidiiides  per  rin\asi('i  mnia- 
u.'i  a  les  tiMi-cs  catalanes  y  acercar  lo  que  tinguin  de  tipidí,  \  a  cncaixarles 
dintre  una  d'aíiueixes  escoles.  Son  les  mes  antigües  en  el  nostre  país,  de 
cai'áctei-  arquitectúnielí,  ari'ÍMides  lins  a  nusaltres,  si  deixém  de  lianda  els 
restiis  (le  niur.illes  (  rúllielí  ipie  (pledíi  (le  les  ci  )l(  ill  ¡S;ieii  ilis  |  il'i  lll  il  i  \  es  ),  SdU 
per  lo  tant,  el  preceden!  de  tota  r¡n-(piitectura  catal.iii.i.  l'era  eonqtcndre 
el  (Carácter  del  art  roma  en  ;ii|uest(!s  terres  extremes  del  Meditei-rani,  cal 
notar  priinerament  (|ue  l'iiivasor  trobava  aquí  les  obres  bastidos  peí-  una 
civilisaci()  i-ii(liiiieni:iiia :  la  eiviiisació  fenicia,  y  ]Mit  sei-  la  grega  primi- 
tiva, liavía  cohi'i-l  al)  intensa  eivilisac¡()  una  gran  part  del  Migdia  y  de 
la  costa  oriental  d'Espaii\a:  la  e¡\  ilisaeiii  gr(>ga  ei'a  extesa  perla  I'roNcnsa 
V  Marsella,  sa  caiiital,  eslalili  la  se\a   llun\ana   \   aislada  colDiiia  (ri'',nqill- 

(1)  L'Arí  dri  batir  che:  Irs  Romains.  París,  187:!,  pág.  ls:í. 

(2)  Lfíonna  /iro/i?ssw«  «  l'KcoLe  <lu  Lonrre  (1887-  I8í)()i.  —  i.  C)ri<jiifs  ilf  l'art  ro- 
raain  et  ijolliiíjw,  París.  18!)!). 


Fig.  3.     Muralles  ibfeHques  del  Puig-Castellar 


J.  Piiiij  y  Cddiifdlrh  -  A    de  Fali/ucni  -  ,1.  Godiiij  // 

ries;  la  nostra  tér- 
ra, situada  entre 
el  les,  conservava 
sa  primitiva  y  ru- 
dimentaria cultura 
entre  aqüestes  dos 
grans  extensions 
de  térra  civilisad.i. 
Es  curios  estudiar 
aqueix  fet  en  les 
reduides  ciutats 
murades  catalanes 
primitives:  lacera- 
mica  grega  y  la  de 

fabricació  etrusea  y  liiis  nim.-iiiii,  imi  los  nostres  antiguos  viles  |ii-ci-i-uiini- 
nos,setrovenbarrejadcsal)  ()I>¡('ctes  de  Iesdarreresé})(;Kiuos  prchistnriiiuos. 

LES  VILES  iBÉRiQUEs  Sou  aquclxcs  rccintos,  en  que  la  eerámic;i  i-nninna  se 
sobreposa  a  la  prehistórica  o  s'hi  barr(\ja,  cls  iiu- 
clis  indígenas  d'aquest  país  catal.á  mes  o  menys  barbres  y  es  l'estructu- 
ra  de  sos  murs,  la  antigua  y  projiia  del  país.  El  Puig-Castellar  (í'igs- 1.  ^, 
3  y  1)  es  un  d'aquests  recintes  murats  do  ixihlacions  primitives  que  consegui- 
ren  veure  l'arribada  deis  marxantsgrechs  y  potser  de  les  logions  i-omanes. 
Sos  murs  son  de  un  metre  de  gruix  ('•  de  «paret  seca  sense  cap  material  que 
la  Iligui,  teta  ab  cert  art  y  ben  disposada,  procurant  que  les  cares  planes 
vinguen  al  exterior  y  ataiiaits  els  espais  (|Uo  resten  entro  podra  y  pedra,  ab 
pedretes  y  trossos  de  licorella  colocats  a  modo  do  tascous.  Aquest  mur, 
fins  a  trobar  el  terror  ferm,  té  una  alsada  de  dos  metros...  Els  fragments 
de  terrissa  que's  troben  oscampats  por  la  montanya,  iiidníou  a  oreure 
que's  tractava  tan  sois  de  restes  romans;  mes  eixa  primei'a  impresió  s'aná 
esvaint  al  descubrirse  objectes  portanyents  a  una  civilisació  marcada- 
ment  prerromana  y,  sobre  tot,  al  comprobarse  que,  fins  aquella  terrissa  que 
de  primer  entuvi  semblava  ri)ni;iM;i,  (W.nninada  detingudamont,  teníamos 
apariencia  de  grega  o,  qurnit  monys,  de  italo-grega  ».  Els  i)l)¡octes  mes 
abundants  trol)ats  en  aquesta  ostíició  son  clarament  de  tradiciiS  neolítica  ; 
cerámica  mal  cuita  y  teta  barruera,  decorada  ab  unglades  y  ditades,  perú 

(I)  Ferran  de  Secarra. — Desriihriments  afqueolóijichs  de  Pniii-Caslcllar.  terme 
de  Santa  Colnma  de  Crrninanet.  —  Boletín  de  la  Real  Academia  de  Buenas  Leti'as  de 
Barcelona,  t.  III,  Barcfílona,  100.5-1900,  ¡)ág.  ¡Shi  y  següents. 


12 


L'An/uitcctura  románica  a  Catalunya 


entre  iniíi-  hi  aliuiuloii  cls  objectes  de  ferro,  armes  de  totes  menes,  frag- 
ments  de  ceráiniea  negra,  d'aii-e  etrusch  y  de  cerámica  campaniana  (ab 
vernís  negre).  El  rccinte  de  Carmany,  a!  Ampurdá,  també  de  pedrés  petites 
sense  morter,  de  l'oO  a  3  metres  de  gruix,  ">  es  un  altre  exemple  d'aquei- 
xa  permaneacia  dí^  un  estat  de  cultura  piiniitiva  al  oostat  de  les  tribus  que 

comerciaren  ab  els  mar- 
xants  grechs  o  que  llui- 
taven  ab  els  legionaris 
i'omans.  En  el  Puig-Cas- 
tellai-,  altre  turód'aqucst 
nom,  situat  al  NO.  de 
Caldetes  ((]aldes  d'Es- 
trach)  y  al  cim  del  qual 
s'alsa  la  «Torre  deis  En- 
cantáis», a  \'i!anova,  a 
Espolia,  al  turó  d'en  Pu- 
jol a  Subirats,  s'hi  han 
trobat  objectes  del  i)e- 
riode  neolitich,  junt  ab 
altres  de  mes  aprop  y 
tins  roma.  En  varíes  ne- 
crópolis catalanes  s'ob- 
serva  la  meteixa  coexistencia  de  cerámica  helénica,  pateres  y  craters 
italii-gi'cchs,  (2j  ab  cerámica  análoga  a  la  de  les  coves  neolítiques  del  Pi- 
riiicu  lleydatá,  entre  la  confluencia  del  Segre  y'l  Noguera  Pallaresa\  '1  punt 
situat  \uit  horcs  ainuiit  del  IIdcIi  aliont  el  Noguera  Ribagorzana  dcsaigua 
en  (,'1  matcix  Scuri'.  E  i  ri'i-aiiiica  de  la  necrópolis  d(í  Sant  Felíu  de  Guí- 
xols  s'asseiiilila  ab  la  Inibada  rii  el  túniulus  de  Roma,n\á  \'  a.  la  de  les 
coves  de  la  \'all  de  Serves,  Pía  d'Aiicni-a  (Santa  (loloma  de  nu(>i-alt),  ex- 
plorada i>erMoss(''n  ,Joaii  l'ii-.  ( Ütran  i-om  a  pcrtiMieixents  a  a,(juest  tipo  els 
restes  del  Castell  d'Ai-aiiipiiui\a  ipn'  s'aixtica  dominant  la  costa  de  Ponent, 
los  de  Casserres  y  altres  poi-li  explorats  encare. 

Los  races  ibériques  liabitaven  en  aqueixos  petits  vídiiiiats;  i^'  aixís  s'ex- 
pliquen  les  numci'oscs  ])oblaeions  vensudes  que  suposen  les  r(>ssen\e.s 
d(!ls  generáis  romans.  Pliiiieonta  que  en  el  ti'olen  aixecat  en  el  eoll  pire- 


Fiy.  i.     Plauta  del  puhlat  ibíricli  del  Piiig-C'astellar  (Barc-eliina) 


\\)     l'KLLA  V  l'V)nf;,\s. — llisUiria  'Irl  Anipurdán.  Barcelona,  ISSÜ.páij:. 08 y  sciíürnts. 
(2)     Eduardo  (if)NZ.\i,i:z  Hiiítiwíisi:.  —  San  Fcli.ii  tic  Gidxols  ilnrante  la  F.tlatl  an- 
ti/jua,  Gerona,  190."). 

(:{)     (>)STA.  —  I'lisíiidios  iliéri<Ms.  Madriil,  l.S'.)l-l,S'.).'>,  iian.  LV. 


./    Pin'n  11  ('.(1(1(1  l'dlrli  -  A    (le  Fabjucra  -  J.  Godaij 


13 


iiaich,  ol  Siiiiiiniini  Pijrciiciiiii .  ptN-  PmiiixMUs,  s'lii  fcu  (•(instiii'  i|Uc  li;i\ia 
vensut  STr.  iinhlcs  desde'ls  Alus  al  F.sti'Ot.  '•' 


SAOUNTE.LA-MOLADECHERTA,     A  Sa.iiU  1 1 1 1 1 ,  ii's  iiiiiraljí^s,  soyoiis  Títu  L¡vi,  <"'  ei'í.Mi  lio 

NU.MANCIA,  ETC.    j.^^^^.j^  ^.  ^^^,^\y.^  d'aquest  tipo  primitiu...  tum  AmiHxil, 

ocrasinnein  ratuff,  quingentosf'cj-iiic  Afros  c-nin  dolabris  cu/  sii/n-i'fi/dinii  (t/> 

imn  muruin  mittit:  ncc  ci-at  (HffirUc  (jjnts,  ¡¡vori  npineiita  non  cdlcc  d/irnffc 

erniU.  sed  intcrlita  luto,  srnictiiro-  tij/!i<jiia'  //c/ierc «  Auihal,  api-nfitaut 

l'ocasió,  enviá  uns  cinch- 
cents  africans  ab  picots, 
per  socavar  el  mur.  Aixó 
no  era  difícil,  donchs  la 
pedra  no  estaba  lligada  ab 
cals,  sino  ab  fanch,  segons 
l'usdels  antichs».(Fig  5) Les 
investigacions  arqueológi- 
ques  han  tendit  a  estudiar 
a  Sagunte,  principalment 
el  recinte  roma,  pero  en 
sa  basse  alguns  creuen 
trobarhi  construccions  de 
aqueixa  mena  de  rebla  pri- 
mitiva, sentada  sense  mor- 

ter.  El  Dr.  Chabret  (^'  pensa  que  aquesta  muralla  antiquissima  so  tri)ba  al 
exterioi-,  en  alguns  lloclis  que  senyala,  uns  fora  la  línea  deis  murs  del  Cas- 
tell  y  altres  en  la  basse  d'aquests  com  si  liaguessin  aproñtat  al  construirlos 
les  pedrés  deis  antichs.  Fierre  París  '"  creu  que  la  part  que  apareix  al  S.  O. 
del  Castell,  devant  la  «Batería  del  2  de  maig»  es  l;t  que  presenta  mes  cla- 
rament  aqueix  aspecte  primitiu.  Auihrós  Sans  y  Landeror  '■""  han  sciivalat 
un  recinte  íbrtiflcat  al  Maestrazgo,  a  la  Mola  de  Cherta,  a  734  metres  d'al- 
tura.  Els  murs  son  de  pedra  seca  formant  un  recinte  en  qual  interior  s'hi 
venen  formes  ováis  de  2  a  6  metres  de  diámetre,  tantost  agrupados,  tan- 

(1)  Plisi.  —  ffhst.  Xaí..  Llili.  III,  Cap.  IV.  —  Edició  Didot.  París,  1800. 

(2)  Hist.  Rom.  Llil).  XXI.  XI.  —  Edició  Didot,  París,  1860. 

(3)  Smjunto.   Su  historia  //  sus  monumentos.    Barcelona,  1888,   t.   11,  pág.   1(1  y 
següents. 

(4)  Essai  sur  l'art  et  I' industrie  de  l'Espa'jne  primitive,    París.    10(i:l,   i.    1,   pa- 
gina 16. 

(5)  Cítats  per  C.\rt.ailh.\c.— Z,fts  .\(jes  ¡iréhistoriques  de  l'Espaíjne  et  du  J'ortiiijrit. 
París,  1886,  pág.  68  y  per  La  Sature,  any  IX,  1881,  1"  semestre,  pág.  250. 


Fig.  5.     Mur  itifcrich  de  Sagunte 


14 


L" Arquitectura  románica  u  ('.atalnnua 


Fig.  6.     Muralla  de  Girona 

nuiíiernsds  jiohlats  entre  Curtagena  \  Alrncriii 
de  podra  seca  y  de  pedra  y  faiicli.  En  al,ynns(r 
terracnita  al)  ¡nipi'esions  de  canyes  pro\inent; 
tuals  de  canyes  sostingudes  per  vigues,  sobre 
d'argilajCndui-ida  després  per  l'incendi.  A  ells 
Bclliiin  hispnniciisc  (cap.  VIH),  quan  fa  notar 
ca,  j'ik/ci'c,  ii'iti  ii'f¡/ilis  tc- 
fjKutur.  Les  (íines  trobades 
en  aqueixes  petites  viles  in- 
diquen la  transició  de  laci- 
vilisació  neolítica  al  cuni^i- 
xeinent  del  nielall. 


tost  aislades.  S'hi  han  tro- 
bat  armes  mal  determina- 
dos. Kls  murs  de  Numan- 
cia   oren   també  de  grans 
l)odres  y  palets  de  riu 
aguantáis  ab  fanch;  aixis 
ho  demostraren  les  exca- 
Nacions  empreses  per  don 
Kduai-d  Saavedra  en  1853  y 
los  que  modernamcnt  han 
voriticat,  casi  a  la  vegada, 
una  comissió  de  la  Univer- 
sitat  de  Gottinguen  y  una 
del  Estat  espanyol.  "'  Els 
germansSiret^-'han  descrit 
en  ipio  lii  abunden  les  paréis 
oUs  s'lii  han  trobat  irossos  de 
>  deis  sostres  feis  com  els  ac- 
les  que  s'hi  coloca  una  capa 
se  refereix  l'anónim  autor  del 
que  a  Espanya  sicut  in  Afri- 


LEs  coLONiEs  Eutrc  aqucstcs 
cuitats  do  murs 
de  fanch  y  podra,  s'hi  iroben 
de  vegades  antigües  acró- 
polis murados  de  grosses 
pedrés  excepcionals,  com 
indicant  un  nu<'li  de  i-nlo- 
nisació.  Son  (;entres  de  íb- 


Fií¡ 


Muralla  de  Girona 


(1)  MiÍLMjA. — Las  e-ccaDaciones  fie  Xiuíiancia,  Culluru  /'spnñoía,  Madrid,  l'.ioii 
pág.  1117. 

(2)  Las  primeras  edades  del  laelnl  en  el  sudeste  de  Ks/mña,  Btirceloiui,  189Ü. 


.7.  Pniq  11  Cachi faich  -  A.  de  Falgitcra  -  ./.  Goday 


15 


Fin 


Miir  (li-  T:iir;ti;oliu 


rasters  que's  defensen  deis  barbres  liabi- 

tants,  que  lii  mercadegen,  pero  no  arri\eii  a 

exteiidrehi  d'un  modo  dooissiu  sa  cultura. 

Perteiieixen  a  diferentes  époques,  son  vin- 

guts  sos  constructors  d(>  lliiinaiis  p;i¡ssos, 

e  implanten  son  modo  de  construir  no  mes 

en  el  tros  de  térra  que  «'apropien. 

Al  voltant  seu  continúen  les  primitives 

barraques  y  flns  les  coves  ab  sos  babitants 

casi  salvatges  y  ab  sas  eines  primitives  de 

cerámica   mal   treballada   y  pedra   pulida. 

Aaqueix  tipo  pertanyen  les  numeroses  cin- 

tats  balears  de.scrites  per  M.  Cartailbac,  tbr- 

mades  d'extranys  monuments  en  pedra  que 

sugereixen  ja  la  idea  del  túmulus  pétreo,  ja 

la  del  Mastaba.  '■'  Tnl  fnu  la  ciutat  que  tan- 

caren  les  muralles  ciclopies  de  Girona,  (Figs.  üy7)  fVinn:ides  de   carreus 

de  1  tins  aSMJOmetres  de  llarcb  per  una  altura  de  0'.')(l  ,i  l'SO,  pusades  sense 

ordre,  juntades  per  altres  mes  petites,  de  les  que  (juedcii  un  tram  curtque 

arriva  a  una  altura  de  5  metres. '-'  Tal  turen  els  murs  de  Tarragona  de  pe- 
drés colossals,  extraordinaria- 
ment  grosses,  comparables  ais 
murs  de  les  ciutats  micéniques. 
L'altura  de  la  muralla  de  l'ibé- 
rica  Cose  en  els  llochs  en  que  es 
mes  sencera,  es  de7'14  metres, 
I'amplede  5'74;  bi  han  pedrés 
de  4  metres  de  llarcb  per2d'alt; 
el  perímetre  es  de  1140  metres; 
i'u  la  part  baixa,  en  el  earrcr  de 
la  Mercería,  hi.bavía  cinch  pni'- 
tesj  estretes^  solsperdosbomes, 
y  baixes,  rectangulars,  ab  llin- 


Fig.  y       Porta  de  les  muralles  de  Tarragona 


(1)  Cartaiuíac  —  Monuiíicnts p?-iinit/ /y  des  ites  Baleares.  Toulouse,  1892.  — S'lia 
publicat  postin-iorment  al  tenips  en  que  s'escriguereii  aqueixHs  ratUes  fobra :  Los 
Nombres  é  Importancia  Ar/jueotú<jica  de  tas  Islas  Pijíliiusas.  per  D.  J.  Romá.n  y  Cal- 
VET.  —  Barcelijiia,  lOOií.  En  aqueixaobra's  descriueii  varíes  iiecrúpolis  en  quals  en- 
terrauíents  s'hi  han  troliat  numerosos  oijjectes  de  procedencia  oriental  fenicia. 

^2)  Martorell  y  Peña.  —  Apuntes  anjueológicos.  Barcelona,  1879,  pag.  117.  — 
Fierre  París.  —  Obra  citada,  \yA\¡.  13. 


16 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


des  colossals,  suHcioiits  per 
passar  un  borne  dret;  les  por- 
tes de  cara  a  montanya,  teuen 
torre  de  defensa .  (fís«-  ».  9. ",  n. 
iL'.  13  y  11)  Snii  ;ii|uei\os  murs 
retlexe  deis  (pie  l)astí  la  e¡\ili- 
saciii  niicénica  a'J'irinte  y  pei'- 
tanyen  al  niatiMx  cii-le  deis  tú- 
mulusdel  Migdia  de  Espanya 
derivaciü  colonial  de  les  lom- 
bes  ab  capules  micéniques, 
tais  (•(ini  les  de  Antequera,  de 
los  Millares  y  de  Carniona.  <*^ 
Aixis  era  la  de  Olérdola, 
edificada  dalt  d'uii  tui-ii.  1mi  el 
costat,  de  tacil  accés,bi  bá  un 
mur  avuydeSmetres  d'altura, 
de  pedrés  de  magnitut  irregu- 
\:\\\  (le  1  a  3  nietres  de  llarcb 
\  de  U'50  a  1  m.  d'altura,  en- 
tilades  sense  guai'dar  la  liori- 
/.niilalitat.  Els  pai'aiiieiits  deis 
carreus  son  paralelúgranis  y 
trapezoides  de  tutes  dimen- 
sions.  Sovint  lii  liá  un  gran 
carreu  en  una  lilada  y  la  si>\a  irrcgidaritat  es  cdiTeigida  \\r\-  un  altre  rarreu 
niés  petit.  Tul  i'l  paramentes  vertical  \  les  p(>dres  son  ben  ajnstadcs  ab 
l'enipleu  d'un  niurtei-  grosser,  casi  un  forniigñ.  Rn  alguns  llocbs  s'bi 
veuen  grossos  cilindres  sortint  cnn:  indicant  nn  inedi  d'elevaciri.  '-'  Sc- 
nyala  una  colonisació  mes  avcnsada  y  nn  jieríode  de  constrnccjii  inés 
prüxim  al  que  usaren  els  de  la  Gi-ccia  arcaica.  Concorda  son  aparcll  ab  el 
deis  mur-s  de  les  ciutats  etrusques  de  Pyrgi,  Cosa  y  Musella;  ab  Ins  diH 
vell  temple  de  T* liaiiininite  '•*>  y  el  del  mni-  de  snsteninn'iit  ib'l  l)¡p\liiii 

(1)  Vfigis  un  rüsum  il'aiimnxos  estudis  en  MiórjUA  :  Ihoria  arqticíjU'aiicft  ante- 
romana.  Discin-s  (l'ontrada  a  l'Academia  do  rH¡str)iMa.  —  Madriil.  l'.KHi. 

(2;  MautoiíKi.l  Y  l'KÑA. — Obra  citada,  ¡lág.  102  y  sfifíüiíiits.  —  Mii.A  y  I'ontanals. 
Apantes  li iislóricoH  sobre  (Jlérdola.  Muinoria  di;  la  Acadiunia  de  Hui'iias  Letras  de 
Barcelona.  Toni.  II,  ¡lág.  r>l)5  y  següeiits. 

(3)  Basilf.  y[i>w.<.T()\ .— Intniíl nclion a  /'¡¡ist.  Ilom.,  París,  1!)II7,  l'.irt.  II,  Cap.  11.— 
Perhot  i'.t  Ciiiimiíz.  -  Ilisl.  de  l'Arlduns  l'uHtii¡uit<:,  París,  1898,  t.  Vil,  lig.  \').\,  pág.  :!:tl. 


Fifj.  10.     Port.'i  <lo  les  inuv.illcs  do  Tarr.a^ínna 


./.  Piiig  11  C.ndiifdlrh  -  .1    de  Pah/iiera  -  ./    (¡nílai/ 


17 


Fig.  11 
Torre  de  les  tuiíralles  de  Tarragona 


Fi.u.  12 
Porta,  (le  les  Tiiiiralles  de  Tai  i:ii;iiiia 


d'Atenes.  C'  ('.Imxsi  '-'  cxpliiM  l;i  (•(istiiin  ili'ls  aiitii-hs  (•(Misti-iicldfs  urcclis 
de  deixnr  al  illiy  del  pai-.niii'iit  de  cada  cari-cu  un  daii  n  iMi-nia  ciliiidi-ica, 
sortiiit  que  sei'\ei\  ja  per  lliiíai'  les  cm-di^s  jjei'  alsarln,  ja  |iri-  ti\ai-  la  justa 
retribució  al  picapedrer.  (!■'■«'*■  i'),i'j.  i7.vi.s) 


coxcEPTE  DE  LES poBLAcioxs      Quaiitols  gcografs  O  historiadoi'S  aiitirhs  l'aii  i-efe- 

IBÉRIOUES  SEGONS  ELS  HISTO-  •  I  i.  '1  *         -j.-  I  t 

R,ADORsvoEóoKAEs.«T.c„s  ''"^'^'^^^^ ''  ^^'^  uostres  vilps  pniiiitnes,  en  [.arlen  r,,ni  dr 
petits  lloehs  poldatsde  gcnt  aspre^  dura  \  l'ci-ds,  ape- 
gada encare  a  les  caverues,  euntrapusantlos  a  certes  ciutats,  aoiit  el  i-o- 
merc exterior  lii  ha  portat  un  estatdeeultura.  Rufus  Festus  Avien us,seg()ns 
uns  ctruseh,  ñll  de  Vulsiuiuiu,  s:\iions  altres  liispá,  qui  eserigué  un  pneuia 
geográlich  Orcr  nuiritiiiuf.  en  els  derrei's  anys  del  segle  iv  de  Tl'lra  (li-is- 
tiaila,  \aleiltse  d'uu  \  ¡atjc  del  segle  \  l  alialis  de  J.  C,  després  de  fundada 
Marsídla,  deserin  les  eustes  ipie  \eu  desde  la  iiau  veniíit  d(d  niigdía  \  i-e- 
cala  a  Barcelona  «riea  )■  amena  «pie  exten  els  lirassosde  son  pnrl  si\^ur  \ 
s(in  plá,  siilcat  de  rierols,  de  xcrdi's  \in\cs...»  ;  pen')  niés  ainunl  truha  ais 
actuáis  ampurdauesos  «  aspros,  gent  dui-a  y  ferós^  apegada  a  la  cai-a  \  a 
llurs  coves».  <3'  El  mateix  Tito  Li\i,  que  parla  per  refcreucics  do  Cato 

(1)  Pf.rrot  f.t  CiiiPiF.z.  —  OldM  eilail.i.  I.  VII,  fig.  Ii9,  pái;.  328. 

(2)  Obra  citada,  pág.  111. 

(3)  R.  Festus  Avu-:nus.  —  r^/v/-  mufiliuui'.  —  EíWc'iü  l\uiclvuucke,    Paris,  LStó, 
vv.  524-52G. 


18 


V Arquitectura  románica  a  Catahini/a 


y^'m 


J^-áL-^SiClá^- 


y^ 


"V^-s., 


Fif.  13.     Murallcs  de  Tarragona  al)  marques  ibin-iqucs  ilcls  pieapoilrers 


(any  195  abans  de  Jesuci'ist),  explica  les  preeaucions  que  devieu  poiKlrc 
cls  grechs  y  roinans  d'Empui-ies,  eonti-a'ls  liis|iaiis  «  nació  barbi-c  \  beli- 
cosa».''* Diodoi-  de  Sicilia  descriu  ais  jKibladm-s  de  les  Balears  que  li;ibi- 
tcii  cu  les  ciives:  «Les  dos  isles  suu  lunlt  l'értils  yalimenteu  pi-niide  Ireiita 
uiil  liabitauts.  Hi  creix  |ioch  la  v¡n\n,  \  aqueixa  raresa  del  vi  es  causa  de 
que'ls  lii  agi-ad¡  lunlt.  I/aiuor  y  l'estiiua  que  t(>ueu  per  les  dones  es  taut,que 
si'ls  corsai'is  cls  bi  preñen  uun  diiUii,  mi  s'lii  pi'usen  en  dMii;ir  ib  is  Imines 
peni'l  rcscat.  Habiten  cu  lesc(i\es  y  cu  els  esj)adats,  íentlii  forats  \  uu- 
meroscs  grates.  KIs  qin'  bi  \iueu  cerquen  ab  cnmptc  rb:d)itaci('i  y  la 
seo'uretat».'-' Aqueixa  |h  ilihieiii  ¡iidii;('U:i  perdiUM  en  l;i  dumiiiíiciri  i-dUiíuia. 
De  les  IT'.l  pnbhieidus  de  l;i  Tai-rac( incuse ,  l;i"j  eren  estipeudinries,  ba- 
bit;ides  peí-  licut  ile  la  Ierra;  les  uicuns,  ."ií,  (-rcn  colonics  uiÍIÍIíMs  n  inu- 
njciiiis  de  ciutadaus  rouians  n  llatiiis  \  liiis  en  .iquestes  la  ni,i¡<ii-í;i  ei-cu 
i  lid  i  ""enes.  *•*'  I-;i  mnji  ir  parí  deis  nuclis  de  <-iinipi¡sl;i(liirs  s'csl;ibie¡\en  t']í 

(1)  (Jl.mcitiKla,  Mil).  XXXIV,  1\. 

(2)  Ciliit  per  Cahtaujiac,  ohra  riieiunoiíaila.  lla^■.  :!. 

(3)  Plini.  —  Oltmcitaila,  Llih.  III,  Cap.  IV. 


J.  Puiíj  ij  (Atdd/'dlcli  -  .1    (le  I'dlí/iicríi  -  ./.  Cnhtij 


I'.  I 


\ 


Poi-ta  lie  les  muralles  ile  Tariiíj^oiiii 


Fig.  15 
Oli'rdcilu.  Turre  de  defensa  do  la  porta 


nriuoixcs  ciutats  de  colonisació  exterior,  convertides  en  nucli  de  la  civi- 
lisac¡()  i-omaiia  y  sobi-c'ls  murs  mcgalíticlis  posen  sos  carreus  treballats  u 
la  i-oniaiia,executats  sovint  pergent  del  país  ymarcats  ab  lleti-es  ibcriques. 
A(|ueix  tet  apareix  d'uii  mudo  claríssim  a  Tarragona. 

LES  MURALLES  DE  TARRAGONA  Es  aipu^st  fct,  Í 11  teressaiit  cii  la  nostra  historia.  Sobre 
::í:;:::::^X=  ^-  arquitectura,  de  les  mes  antigües  civiüsacions  me- 
diterránecs,  aiiava  a  sobreposarshi  un  art,  al  igual 
que  sobre  les  muralles  de  grans  pedrés  que  coronaren  el  turó  de  l'iljérica 
Cose,  el  constructoi-  i-omá  li¡  axecava  la  seva  obra  que  devia  tbrmar  les 
defenses  de  la  romana  Tarraco.  Aixó  es  un  indici  ciar  de  l'estat  de  civili- 
sació  de  les  poblacions  indigenes  al  arrivar  per  primera  vegada  la  civilisa- 
ció  romana  ab  l'expedició  de  Cneo  Scipió,  que  desembarca  a  Empuries 
l'any  218  abans  de  J.  C.  L'arquitectura  ri  unana  anava  a  implantarse,  donchs, 
entre  un  poblé  rústech,  y  aixís  ella  fou  casi  sempre  rústega  y  pobre,  com 
un  art  d'exportació  a  colonies  lluin  ancs,  com  un  art  sobrevingut,  art  d'imi- 
tació  de  la  metrópoli,  que  déu  sa  vai-ietat  á  les  condicions  especiáis  del 
111  )U  medi  en  que  déu  aclimatarse  y  a  la  poca  habilitat  deis  barbres  artífices. 
Els  indígenas  eren  en  l'obra  auxiliars:  manobres,  picapedrers,  per  exem- 


20 


L'Ar(¡iiitcctiu-a  románica  a  Catalanija 


|)le.  ^''  Aixis  lio  indiquen  les 

in:ii-quos   deis  picapedrers 

nue's  troven  en  els  carreus  ro- 

niansdelesmiu'allcsdoTai'ra- 

.nuna,  en  els  trams  de  Migdia 

y  ( )ccideid,  en  la  ]iart  interior 

d(d  reointe.  (!■''«•  13)  Están  co- 

locades  aqüestes  pedrés  so- 

hre'l   \ell   niui-  megalítich  y 

sota  riirreus  ronians,   que 

,1  del  tenq)s  del  Imperi.  '^'  Ali;unes  d'aíiueixes  Uetres  están 

r¡n\ersa  o  d(>  cap  per  a\ all,   lo  que  indica  ida- 

tracta  <le  marques  de  piriqíedrer,  tetes  idians  de 


Fig.  II).     Jliii'iilles  do  Olt'rdola 

Hiihner  judií 
{■ojocades    a 
ranieut  (|ue'í 


ü 


Fi.s.  17.      Plant»  do  Ioh  iiiurallo.'i  de  Olórdoln 


(1)  Rra  conn'i  Tus  ilcls  l('i;¡oiiar¡s.  dí^ls  lU'csoma's  y  (li>ls  iiaisnns  en  lesoljres  ro- 
luaiiüs.  Eraainicixa  iimstació  ¡xirsonal  una  mena  do  coiitribució  en  especie,  regulada 
per  les  lleys.  Veíais  sobre  aipiesta  qiiestii)  el  eapilol:  «  L'art  de  Ijatii"  et  rorganisation 
des  classes  ouvriéros»,  en  l'oljra  citada  de  CiioiSY  L'art  de  batir  che:  les  fíomains. 

(2)  A  Tarragona,  din  HiinNER,  en  pedrés  de  la  vella  muralla  que  tanca  la  ciutat 
cap  a  Migdia  y  ( )ccld(!nt.  en  la  part  interior,  colocados  sobre  anti(|\ussinis  niurs  y 
sostiMiiiitnrí  de  mes  moderas,  que  creu  dit  autor  de  l'época  deis  empi'radors,  se  tro- 
ben  les  adjuntes  inscr¡]icions.  La  part  ab  Uiítres  ibériquiís.  Judica  son  obra  dids 
Scipions.  Les  lletres  son  molt  grossos  y  colocades,  sngons  les  jiedres.  ja  a  la  dnUa, 
ja  a  l'esquerra  ;  també  ni  ha  d'invertiilcs. 

Les  mes  l'reqüents  di' totes  son  :  /*,  '^ ,  t ,  r>J>  ^i  %  ;  smi  Treqüents:  ><, 
menys  l"rei|iients: -"■  *- ,  T.  T,tU.  4",  ÍTl;  p.u'i's:  H,  Ll  X,  ^;raríssima: 
I5F.Rl..\N(;.\,que'lsvi'g,'Mds  dibnix.i  aixis:     H.    ^X.    M .    /*.    I- .    t-.    M.    tM .    /* 

IX.  \/*b.   I.   t^y-  t^.   h.   H". 

Son  signes  de  picapedrers,  (sls  (|ue  solian  antigament  senyalar  les  pedrés  de  les 
fortilicacions  y  altres  ediíieis  imbliclis,  deis  (|ue  se  n'lian  trobat  sovint  a  Roma,  en 
els  vells  murs  de  Stirvius  y  en  moltes  muralles  d'altres  ciutats  antigiuís.  Foren  co- 
leccioiíats  per  Otto  RicirrF.n,  Ülier  antil^e  Steinmet:;eic/ien.  46  Wiiickelmmuis  jiro- 
(jrniani.  Hurlin,  1885.  'i-.  ([ui  cita  també  Tarragona  (p.  1,  2(5).  Els  que  estudien 
aqueixos  signes,  judiipuní  d'uiia  manera  certa  ipie  son  efectivament  signes  deis  pi- 
cai)eilrers  ibóriclis  ¡lel  fet  de  trobarsen  d'i^sculpits  (ui  pedrés  no  acabados  d'esqna- 
drar  ¡¡era  ¡lOsarse  en  les  nuu'alles,  en  una  pfülrera  no  lluny  de  Tarragona,  líls 
signes  «le  Tarragona  son  tots  lletrffs  ibériques  duna  manera  certa,  no  si'Ut  possible 
que  siguin  falses.  —  MainniirtUít  Uiíijunc  iliericnc   lierlín,  18!):!.  pág.  Mli,  XI. 


A  ; 


J    l'iiii/  ¡I  C.ddiif lililí  -  A    de  Falguera  -  J.  (¡(hIüij 


2/ 


Fin.  !>*■      Olviiiiihi 
Cuiitoiíada  «runa  torre 


ciiliicil-  l(^s  |i(vli-('s  a  la  (ihi'a,  al)  el  l'i  de  (l¡st¡iii;ii-  el 

tn-hall  lio  calla  njuTai-i.  l'',i-a  ai|iii'¡\a  rostumdcniai-- 

Ccir  al)  llrti-es  grosses  les  podres  do  los  muralles, 

general  en  ol  Meditcrrain;  s'oii  seiiyalon  a  Jerusa- 

lém  en  lo  bassament  do  les  luui-allos  del  Temple,  a 

Knosos  a  Creta,  a  Erix  en  la  Sicilia.  *"  L'obradels 

Scipioiis  fon  realniont  iniportantissima  y  trascendí 

sa  fama  a  Roma,  Hns  al  |>nnt  de  ser  cregnda  Tar- 

raco  fnndació  del  CDnipiistador.  Es  possible  qne 

l'exércit  roma  trobés  les  antigncs  mnrallcs  arrninades;  tal  idoa  sn,:;('ie¡x 

la  poca  altura  de  la  construcció  megalitica.  Plini,  ponderaiit  aipieixa  i-o- 

constrncció  deis  generáis  romans,  en  sa  Histofin  Natural  din  a  'l'ari'agii- 

na,  roli)nia,  olira  del  Scipions,  rniii  <  lartago  es  l'obra  deis  Fenicis,  ('nJunia 

Tarraro,  Scipioiíaia  o/uis,  sicat  Carlliai/o  Plicei/orant .  '-' 

No  s'havía  oblidat,  ab  tot,  sim  origen  mes  antioli.  Ausoni,  i-otni-irli, 
professor  de  Burdeos,  que  Nisipié  desdo  ."Uo  (O  a  oíd  <\r  •).  (I.,  en  sa  epís- 
tola á  Paulinus  diu  :  «  Pero  la  tova  residencia  al  present,  es  mes  enllá 
deis  Alps,  mes  eidlá  del  Pirinons  de  marbre,  dintre'ls  murs  de  Céssar 
Augusta^   no  Uuny  de  la  Tyrrlienica  Tarraco  y  de  Barcelona,  sentada 

sobre '1  mar  ostrífor».  (■"  El  ma- 
teix  Ausoni,  en  altre  Uoch,  alaba 
la  fortalesa  de  Tarragona,  al  com- 
parar aquesta  ciutat  ab  Mérida: 
II  Jo  dech  cantarte  després  d'aques- 
tes  viles,  Mérida  ilustre,  ciutat  deis 
íbei'S,  que  rega  un  riu  tot  corrent 
al  mar  y  dovant  de  la  que  tota  l'Es- 
panya  s'humilía.  Cia-dnba  no't  pot 
disj)utar  la  primacía,  ni  Tarraco 
ab  sa  poderosa  fortalesa,  ni  Bráca- 
ra  (Braga)  orgullosa  deis  tresors 
que  ella  tragué  del  si  del  Occeá». 
V////////////,  Cnriluha  non,  non  ari-a  potenn  tihi 

Fig.  19.     Empuries.  Porta  ilc  la  muralla  Tarrai'O  rei'fat.  '^'   AqUOixOS  SCUZi- 


(1)  Discurs  citat  de  Mélid.v.  llu/rin  (iv<¡uei>li')i¡ica  anterroinana.  —  I'ickkdt  el  Cm- 
piEz.  —  Obm  citada,  t.  III,  flgs.  :ií-  v  :ir>. 

(2)  Llib.  III,  Cap.  IV,  edíriij  iiiont:),la. 

(3)  AusoNius  Paulino.  —  Kplst'ilii-,  XXlll.  .V,  87-89.  —  Edicio  Uidot,  París,  1887. 
(,i)     Ordo  nobiliiiin  iirhiiiiu .  IX.  imIícío  eílada. 


L' Arquitcctiini  lomñnica  a  C.aldlunijti 


Y\g.  20.  Carreu  ab  decoració  gre- 
ca luieínica  trovada  a  Empui-ies, 
MuKeu  do  (rirona. 


lies  pedrés,  iiiareades  ali 
lleti'cs  iliéi'i((ues,  son  ln 
monumeut  arquitcctóiiicli 
roma  cátala  mes  antieh.  A 
tbrtiñcaeions  se  reduí  la 
|ii-¡mera  aeció  romana.  Ti- 
to Livi,  en  sa  Historia  lio- 
1 11(1  na,  parla  de  les  nin- 
ralles  d'Empuries  y  din 
que  quant  cu  son  port  lii 
desembarca  Cató  (195 
abaus  de  J.  G.)  laciutates- 
ta\"a  fortiflcuda. "'  Es  pro- 
bable que  aquesta  fortiti- 
cació  sigui  la  trobuda  sota 
la  muralla  de  formigój  de 
carreus  treballats  análechs 
a  la  de  Tarragona,  per  la 
Comissió  alemanyade  Got- 
tingue  en  rexcavació  ve- 
riticada  l'any  1005.  (Fís-Iím 
la   llum    del    dia   per   les  excavacions  ipic 

la. 


Fig.  21.  Cara  late- 
ral dol  earreu  de 
la  flg.  20. 


y  are    tornada    no^ament 

desde  fa  algún   temps  lii  practica  la  Junta  de   Museus  de  Barceloi 


(1)  Jam  tune  F.nqxiriir  diin  <i¡i¡i'n¡u  cf'int  muro  diiv'sa.  Union  (inuci  Itahcliaiil.  a 
I'hocam,  icnde  fít  Mfítstii/ienses,  nriumli :  alleriuii  Hiapani.  Sed  Grevcum  ojipidum  in. 
mare  fi.rpotsitiiin,  iolum  oi-Ueni  niuri  mitius  r/uadrinyenton  passus  paíentein  hdlx'hut: 
IIusjMiiis  relt-actior  a  rnafi.  trium  millaun  jiansuum  in  circuiluniurm  eral.  — Trrus 
LiviLS,  Llilj.  XXXIV,  IX,  obra  y  edició  citada. 


r-^(^ 


Antetíxa  trovailii  u  Tíirraxoim 


Fiií.    22.      Fris  tmliat  cu  la  iiiur;tlla  roinuna  tlf  15arcolun:i,  íüiict  t\v  A\  invi 
(Musen  do  Sta.  Águeda,  u,"  720) 


CONCEPTE  GENERAL  DE  L'ARQUITECTURA  ROMANA 

A  CATALUNYA 


'arquitectui'a  romana  a  Catalunya  fou  no  mes  que  un  art 
oticiaL  l'ait  deis  funcionaris  extra iifiers,  deis  colonisa- 
loi's  y  emigrats,  no  un  ai't  i)o¡)ulai' ni  propiament  ciutadá. 
Aquí,  mes  i[\u'  a  la  Galia  romana,  pnt  dirse  que  no  lia\ia 
.y.  peneti'at  en  eis  poblets  ni  en  e\s  paui,  y  mes  que  a  la  Galia 

_/  ti''  aplieació  la  caliticació  de  Courajod:  d'arl  de  superficie, 

art  de  Jumannai-is  \  IJatinisaiits.  <"  Heni  de  eomeni-ar  dient  que  anem  a 
estudiar  l'arquitoctura  d'un  país  de  viles  mitjanes.  Ausoni  en  sa  obra  ci- 
tada Onlo  nubiliinn  ui'hirini,  les  enumera  les  grans  ciutats  en  l'orde  se- 
güent:  Roma,  Constantinopla  y  (]ai-t:igo,  Antioquía  y  Alexandria,  Treves, 
Milán,  Capua,  Aquilea,  Avlrs  jn-riía  Huma  ilf  les  (ialirs.  Mrrida,  Atenes, 
Catania,  y  Syraeusa,  Tolosa  miirndd  de  inaons.  Narigona  y  Hurdeus  la  se\a 
patria.  Cap  ciutat  catalana  es  citada  entre  ellas. 

El  nostre  centre,  Tarraco,  era  una  \ila  vella  foi'titicad:i,  ala  que  sola- 
ment  se  li  podía  dir  rica  en  comjini'acii')  a  les  pobres  viles  indígenos  com 


(1)    Vi3g-is  en  \n])VA  citaila  d'aqnest  autor  üI  capítol:  L'élémcnt  ¡/a/lo-roiiiain. 


o^  L'Arijinteclura  romunira  a  Cataliinycí 

ho  la  Pomponi  Mela.  ^'^  Era  una  vila  sens  port,  segoiis  Estrabú,  (^'  pero 
que  tenía  tot  lo  uecessari,  tVoqüontada  coni  Cartagu  per  la  gent  que'ls 
afers  de  goveru  hi  portaren. 

catalv.vva  comparada  ab      CataluuNa  estava  entre  dos  grans  luielis  de  civili- 

LA  BÉTicA  V  LA  Galia  g^ció  autíga,  el  del  Migdia,  d'urigen  micénicli  y 
fenici,  y  el  del  Nort,  la  Galla  ab  los  esplendors  de  la  cultura  grega. 

Aqueixa  situaeió  determina  tota  la  nostra  historia  artística:  el  carác- 
ter de  nostra  ar([uitectnra  local  romana  y  cls  centres  d'aontvindrán 
les  influencies  artístiques  mes  poderoses,  durant  tota  la  Edat  mija. 

Aqueixos  se  poden  resumir  en  tres  que's  parteixen  la  civilisació  mig- 
eval;  d'una  part  l'Italia,  succesora  de  R..ma,  d'^iltre  aqueixos  dos  vells 
nuclisde  la  antiga  cultura:  la  Franca  del  migdia,  metrópoli  de  la  cul- 
tura románica,  font  de  reuo\ació  pera  la  nostra  arquitectui'a  >  i'Espanya 
meridional,  centre  de  la  cultura  musulmana,  per  aont  TEuropa  reb  els 
reflexes  de  les  velles  civilisacions  assiátiques. 

La  una  s'havía  concretat  en  una  ciutat  y  aqueixa  era  Mérida,  la 
COLONIA  AUGUSTA  EMÉRITA,  la  mes  unportant  de  la  Hispauía, 
citada  repetides  vegades  per  Ptolomeu,  Estrabó  y  l'iiui '^'  l'altrc,  tenia 
son  centre  a  Arles  de  Provenca,  VArelate,  la  antigua  Thrluir,  aquella 
que  les  inscripcions  anomenen  :  COLONIA  JVLIA  PATERNA  AHl'.- 
LATE  SEXTANORUM,  '*'  ciutat  comercial  aont  s'hi  establí  una  coloma 
romana  en  temps  de  César;  a  Tolosa,  citada  ab  alabauca  per  Estrabó, 
Ptolomeu,  Plini  v  Mela  y  linalment  a  Narboua  del  Languedoch,  ala- 
bada i.erHecateu  de  Milelus,  de  la  que  Polybi,  alians  de  la  conquista 

(1)  Pomponi  Mr.LA,  de.l  pi-iiners  anys  .le  la  lira  cristiana,  tliu  iiarlant  del  nostre 
litoral  Inclc  ad  Tarrnconem  paroa  miil  opijida.  Blanda.  Elnro.  Ba-íulo,  Havcnio,  Su- 
biir  Toiohi:  parva  Ilumina,  Bcctidojuxta  Joois  montem,  Rubricutiun  tu  tíuvvinonis 
litÍM;'.,  intevSalmr  et  Tololnn,  maius.  Tarraco  uvha  est  ¿n  hit,  o/-ís  maritnnarum  rj¡jn- 
lentisnima:  Taléis  aam  módicas  am.nis.  saper  ingens  Iberas  Dertosam  aUuigit..... 
urbes  coinplctms,  el  alias  qaidem.  sed  nolissiinas  Valentiam.  et  Saguntum  Ulam  Jide 
et  a-ramnis  imlilam «IJ.!  situ  orbis-,  Llib.  2,  Cap.  VI.  ediciO  l)i<lot,  París,  18(,.3. 

(■>)  lísTHAiió  (iiis  parla  de  T:U-i-af;<)iia  coui  a  (íiiitat  la  mes  importaiit  lU^  la  Cata- 
lunya romana.  ínter  Iberi  o.stiael  Pf/renes  extrema,  nbiposita  sunt  Pompen  tropham.^ 
prima  urbs  est  Tarraco.  porta  i¡uidem  carens.  sed  in  sinn  condita.  et  alus  satis  vis 
Irada  rebas,  et  nunc  non  paacioribas  quam  Carthago  freqaentata  homindms  (om- 
mode  enim.  sita  est  ad  pra-íectoram  in  Hispania  perejjrinationes.  estque  metrópolis 
non  tantum  intra  Iberum  silrc  Hispania:  sed  et  mai/mr  partís  e/us  quce  extra  est..... 
«StraljonisGeographiconim»,  Llib.  III,  Cap.  IV,  7,  eduno  Didot.  —^f^^^-  '':*'''*v., 

(:))     HiJu.NEK,  Corpus  In.'icriptionum  Latinaram.  vol.  II.  —  Berlín,  l«i..),  Y-y^.  ■>- 

(4)  FusTEL  DE  CouLANOES.  -  Ilistoire  des  Institations  poliliques  de  I  anaenne 
France.  —  La  Gante  romaine.  l>arís  ISDl,  yivA.  07,  nota,  Z. 


./.  /'íí/í/  y  Ctltl'i l'iili-li  -  \.  lie  Vdiíjiicfii  -  ,/,  (tiiihni  2o 

riiiii;ill;i  (Icchii'íi  (|ii('  es  iiim  de  li'S  tres  ciiitats  m(''S  iiiijiollniíts  do  \\y  (i:ili;i, 
anomenada  en  les  iiis(ii|H¡uns  COLONIA  .IVLIA  PATKHNA  NARBO 
MARTIVS  DECVMAXí  )Ul'.M.  '>  Aíjucíx  coiicepto's  roflexa  claramcnt  en 
líi  deseripcir»  que  fa  Ausoni  de  Narlxina,  Tolíisa,  Arles  y  Mérida  en  coni- 
pai'aeii'i  de  la  i[Ual  y  p(MM  realsarla,  cita  a  'Jal-raen ,  <->  y  cu  la  ile  Pli- 
ni,  *•''  de  la  R(''t¡<-a  \  di^  la  dalia. 

lll      FUSTEL  DE  COULANGES,  OljPa  V  llocll  citatS. 

K^l)  Descripció  de  Narliona,  Tolosa,  Arl^s  y  Mériila  per  Ausoni  :  <iJo  no  callaré 
pas  ta  gloria,  Narbo  Martius.  Baix  ton  nom,  una  provincia  extesa  al  lluny  en  un 
inniens  reyalml^  ¡niposa  les  lleys  ilo  s'autoritat  a  numerosos  poMi's.  Y  la  encontra- 
ila  aon  los  Allobniges  se  liarrejen  alj  els  Sequanes,  y  aquelli's  d'ariu  les  neus 
deis  Pyrineus  titen  la  Iljeria,  aun  id  Li'nian  dona  uaixeiisa  al  curs  inipotuc'is  del 
Rüdaníj,  aon  les  Cevennes  enclouen  y  tanquen  els  canips  de  la  Aquitania,  llus  ais 
Tectósagos  que  p(jrti>n  laiuicli  noni  de  Volees:  tot  aixó  tbu  Xarljona.  Tú  arljorares, 
la  priníera  en  les  Galies,  el  noni  roma,  y  el  d'un  pr(jeónsul  del  Latium.  Qui  recor- 
dará tos  ports,  tes  montaiiyes.  tos  Uachs,  tos  poliles  diversos  tan  dil'erents  de  cos- 
tums  y  dé  llenguatjn:' y  íiquest  temple  antich  de  marbre  de  Paros,  il'una  tan  ini- 
posant  magniliciMicia,  y  que  no  hauríen  menysiiri'uat  altri'  temps,  ni  Tarqui.  ni 
Catulus,  ni  tinalment  aquell  César  que  aixecá'ls  sostres  daurats  del  Capitoli;'  Es  a 
tú  que'ls  mars  del  (Jrient  y  l'Dcceá  deis  Ibers  vesseu  ses  mercaderies  y  sos  tresors; 
es  per  tú  que  remen  els  estols  en  les  aigues  de  la  Libia  y  de  la  Sicilia:  y  tnts  los 
vaixells  carregats  que  recorren  en  tots  sentits  els  rius  y  els  mars,  tot  lo  qui'  navega 
en  rUnivers  ve  a  abordar  en  tes  platjes.»  Ordo  nobiUnm  urbium,  XIll. 

«Jo  no  deixaré  may  en  Toblit,  Tolosa,  la  (|ue  m'lia  alletat.  Una  muralla  ili'  ma- 
ons  Tenvolta  en  sos  vastos  contorns:  a  sos  coslats  circula  el  liell  riu  (larona;  ]io- 
bles  sens  nombre  donen  vida  a  n'aquesta  ciutat,  veina  dids  I^irineus  carmgats  de 
neu  y  deis  (.i'vennes  coberts  de  pins,  sentada  entre  les  ciutats  de  l'Aquitania  y  les 
naciíjns  de  lllii'ria.  Ella  ha  inl'antat  a  quatre  ciutats,  sens  i)erdre  un  sol  de  sos  lia- 
bitants;  les  colonies  (lue'ella  ha  cre.at,  les  abraca  totes  en  sou  pit.»  ídem.  XII. 

«Obra,  doble  Arles,  obra  tos  ports,  amaljlií  hospitalaria  Arles,  petita  Roma  de  les 
Galies,  veina  de  Narlio  Martius  y  de  Vienna  que  déu  sa  potencia  ais  colons  deis 
Alps.  El  curs  rápit  del  Ródano  te  divideix  en  dos  parts  tan  iguals,  qu'el  pont  de  bar- 
quesque  uneix  les  dues  riberos  forma  unaplassaal  mig  de  ton  recinto.  Peraquest  riu, 
tú  rebs  el  comersdel  mon  roma  y  tú'l  trasmets  ais  altres,  y  tú  enriqueixes  elspoljles 
y  les  ciutats  que  la  Galia  y  l'Aquitauia  contenen  en  son  ampie  si  ».  ídem.  VIII. 

«Jo  dech  cantarte,  després  il'aquestes  ciutats,  Mérida,  ilustre  ciutat  deis  Ibers, 
que  un  riu  rega  corrent  al  mar,  y  devant  de  la  que  tota  l'Espanya  s'humilia.  Cór- 
doba no't  pot  disputar  sa  primacía,  ni  Tarragona  ali  sa  poderosa  Ibrtalesa,  ni  Braga 
orguUosa  deis  trescirs  que  ella  tragué  del  si  del  i)cceá.»  ídem.  IX. 

(3)  «Se  donad  nom  —  diu  Pi.ini  —  de  Narbonesa,  a  la  porcic)  de  la  Galia  banyada 
per  lo  Mediterrani;  sanom'mava  abans  Braccata;  té  per  límits,  del  costat  de  ITta- 
lia.  lo  Vary  los  Aljis,  montanyes  qual  barrera  ha  sigut  tan  útil  al  imiieri  rinná;  \»A 
costal  del  reste  de  la  Galia,  al  Xort,  els  Cevennes  y  el  Jura.  Per  sa  cultura  ñorei- 
xent,  per  ses  costums  y  lo  mérit  de  sos  haldtants,  per  sa  opulencia,  no  cedeix  a  cap 
altre  ]iais  sotniés  a  limperi;  en  una  [laraula,  es  mes  bé  ITtalia  que  una  provincia». 
Hist.  Nat.  Llib.  III,  Cap.  V,  edició  citada. 

«La  Hética,  aixis  anomenada  del  riu  iiue  l'atravessapel  mig,  solirepuja  a  totes  les 
altres  provincies/^e/- /í7  ríVyííe.sa  r/e  sa  cuitara  y  per  un  cert  osclat  de  fertilitat  que 
li  es  particular  I).  ídem.  Llib.  III.  t'.a]i.  III. 

I.NSTITL'T   d'ESTUDIS   CaTALA.NS  3 


26 


LWrqüitectiira  ronuinica  a  Calaliiniia 


Per  ;i¡\M  l'('s|il(''n<liilii  cullura  de  l;i  Nclhi  1'|'m\  iin-i.i  de  l;i  (l.ilia  X;il-- 
bonesa,  acini's  tm-iia  imlin"  \  hai-hro;  s'acaba  la  sci-ii'  de  iiMHniiiicnts 
suiítuüsos,  deis  teatros  y  circlis  y  aniHteatrcs  y  deis  arrhs  de  ti'inml'.  Per 
aixú  a  la  iKístra  térra  im  s'hi  ti'nlia  la  obra  acallada  ah  per'leecii)  helénica 
deis  monunieiits  ]:ir(neii(;als  \  laiiguedocians  y  rari|ii¡teciur,-i  i-i  anana  preii 
Taspecte  riel  arl  a|iartat  del  i;i-ans  centres  de  cnltnra,  (pie  no  repren  sos 
esiilendors,  deixant  la  cintat  de  Tari-ag-onn  caintal  d'uiia  .yran  part  d'Rs- 
panya,  lins  a  trobar  els  de  la  Bética  romana. 


Aiitffixa  trohada  a  Tarrajíona 


'^'.¿Slk^'^^^"' 


^S^''-^  '^' 


Fig.  23.     Fi'is  trubat  en  la  muralla  ile  Barcelona,  c-arrer  il'Aviu.yó 
(Musen  de  Sta.  Águeda,  u."  722) 


KLS   QUE    ERIGEIXEN    ELS   MONUMENTS    ROMANS 


'  ESPRÍ'.s  (le  (/oiH'ixci'  l'cstat  (le  cix  ilis;ii-ii>  de  l;i  tciTn  cnhil.iiia 
'en  \n  iiKiiiKMit  lie  |(('ii('tiMi'lii  hi  i-iiltura  rdiiiaiia,  <'al  Im- 
iiiai-sc  ¡(Ira  deis  liouics  ((UC  la  iilipoiItU  Cll.  No  ci  HH'ixf'in  ni 
un  sdl  lidia  d'urquitccte  a  Catalunya;  peix)  eii  caiiihi  pus- 
scini  iiinneros(is  noms  de  dí^nadors  d'ediñcis,  de  pci-so- 
Uatycs  lidlKirals  ah  la  pllhlica  (•(  UHllcilKiracií),  r(>i-(i|-t  deis 
(■(ile^U'ií^  >  l(-'yioiis  (jue  iiiterxciiicii  cu  les  nln-cs  \  díds  curadors  y  cdils  (|iie 
les  administraAeu  y  yuanLncii. 

Les  lapides  romanes  lian  let  \iiireliiis  a\ii\  la  gent  cpie  ai\eca,\a'ls 
.yi'audios(3S  monuments  clássichs  cu  la  iiostra  térra.  La  polilacin  notaMe, 
la  (pie  es  conmemorada  en  iiis(a-¡|M-¡iins  )  estatúes,  la  que  exereia  els  izraiis 
carreclis  públichs  o  la  rpie  ddiiaxa  jes  grans  obres  ciutadanes,  era  una 
pdlilacii)  trasumallt  ((Ui.^  Sd\¡iit  venia  de  les  prd\iucies  mes  llunxalics  del 
Asia  y  del  África  y  s'en  aiia\a,  despix's  a  l'altre  costat  d'Espanya  d  a  falirc 
banda  del  moa;  que  exereia  els  diversos  oficis  que'l  servey  militar  o  la 
adiiiinistraci('j  ci\il  exilien;  en  una  páranla:  la  mateixa mena  de  pdblaciíj 
de  les  ocupacions  coldiiials  actuáis.  E.s  una  pdblacii'i  militar  d  hiirdcralica; 


28  L'Ánjiiilccluru  románicti  a  Catalunya 

ki  majoria  d'ells  oxoireixe'U  cán-oclis  de  trihuns  inilitars  en  les  regions 
que  coloniseu  de  la  Hispania  o  l'lia  exercit  en  les  diverses  jiriiviiieies; 
molts  snii  gent  romana,  altres  proeedeixen  de  lloehs  apartáis  del  Imperi; 
altres  son  hispans  que  han  adoptat  noms  romans  al  adquirir  el  dret  de 
ciutadanía,  '"  escassíssinis  porten  noms  ibériehs.  Es  aixo  l'indiei  segur 
d'nii  art  d'iinpiirtaciii  adniin¡strat¡\a,  reflexe  cxaete  de  la  situació  i\c  la 
niistra  ten-a  a  la  civiiisai-iri  iMiiiaua. 

ELs  DONADORs  DEi.s        Elsgraus  (liinaddi-s  que  editiíjuen  y  doten  a  les  nos- 

MONUMESTs        |^j,gg  cíutats,  sou  extraugers,  empleats,  grausniilitars 

II  homes  ¡lolitiehs  poderosos  de  la  ciutat  de  Roma.  En  eoncixém  pochs 

d'aqueixns  t'undadoi's  d'editicis  connKMiioi-ats  íih  epígrafs  honoraris  y  tots 

son  d(iiiadiii-s  de  termes  \  haiixs  \'  a(p"ie(lnctes  o  d'dli  pera'ls  concurrents 

ais  tepidaris  \   fundadors  de  representa- 
cions  al  eircli  n  al  amtiteatre,  els  dos  grans 
M./^..v.NCENTio.v-r.  Pi'-''-  1  uxes  colecti US  de  la  époea. 

TARRACONENSis  •  AC  •  sv,,.r  Uu  epígrafe  lionoi-i ücli, >2)  erigit  per  la  rc- 

OMNES-REL.oyo,  pRAES.DES-ivs  j,^b|i,,-,  tarraconesa,  conmemora  a,  M.  Aii- 

TissiMO  •  RESTiTVTORi  ^.^,^.^^^.  ^ 7,,,,,,,^,-,,,_  ,,„,,•,  perf(vtiss¡m ,  presi- 

THERMARVM     •      MONTANARVM  1.11  ...... 

intK.i/Mv  (lentde  la  pnivmcia  hispánica, que  restaura 

MESs'VS   •    MARIANVS  ,         ,  ,  ,  1      T 

les  termes  de  montan  va  de  1  arragona,  i'cs- 

CVR    •     RP     •     TARRACONENSIS  ,       ■  ,;  '      ,  n  W 

Jiistissiiiio  11  din  la  lá[iida;  el  ¡inrsit/i\s  regia 
tota  una  prmincia  en  mini  de  Roma.  l*'l  ipu^  dedica  la  lapida  es  Mi'ssias 
Mai'ifiniis,  qui  exerceix  lo  cárrech  de  ctiralor  a  TaiTit<-(i. 

Lucí  Cecili  (.^)ptato,  feu  un  llegat  de  7,500  denaris  peí-  una  testa,  ile 
Uuitadors,  que  devia  teñir  Uocli  anualment  a  Rai-eelnna,  \  pi-dM'i  d'dli 
per  aquel!  día  les  termes  públi(pies  pera  us  del  pnlile,  de  sa  familia  y  de 
sos  libei'ts,  y  en  son  ih-fecte  a  Tarragona.  La,  lapida  especifica  la  cuan- 
tía del  llegat,   set  mil   ciuccenls  d(>naris  <^>  (unes  i),'MTy  pessetes)  que  de- 

(1)  Els  ¡/lü'eijfiíiíi,  (íis  no  clutinlans  i'ijiiuuiü,  no  iio(li(?n  poi'tar  uu  mnii  roma. 
Pere¡/rinoj  condilionis  lioinincs  veíiüt  usarjiarc  romana  nomina,  duntaxat  ijenliUtia. 
(Slkto.ni.  Claudius,  25).  Cita  de  Kustkl  de  Coulanges,  oljra  mentíula,  pág.  80. 

Aquoix  (li'et  s'adquiria  imlivicliialmunt  per  convenís  especiáis  o  pago  de  servéis; 
rnés  tart  se  compra  va.  Caracalla  dticlara  que  tots  els  ciutadans  Iliures  eren  romans. 
Una  gran  parr,  la  nn'is  rica  y  instruida  díd  imperi,  reniuiciá  a  lhu"s  noms  anticlis, 
pera  posarsen  de  Uatins  o  llatinis;Us  al  adquirir  los  ilrets  de  ciutadá. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  n.°4112. 

(3)  Un  denari  equival  aproximaihnnenl  aO'8.^  pessetes.  —  Antmo.ny  Ricii.  Didion- 
naire  fle.s  antir/uitás  lomaincK  ct  tir(;<y¡iies.  traduit  de  i'anglés  p(!r  Cmkkui'.i..  —  l'aris, 
ISrd.  Mot  iJannrinn. 


./    I'iiii/  11  C.adiifalch  -  A.  de  Fdlijiicra  -  ./.  Goday 


29 


SEvKaTVS  -C'ITIGE 
RIT  •  AB  •  Owbvs-  MV 
hERbVS  ■  SEn/rSVS  ■  EX 
CVSATISk-QVOTSlQ^S 
EORVM  •  AT  •  MV^ERA 
VOCITVS-FVERIT- 
TWEA  •   X    •  Vil  B  •  AT 

r£m  •  pvb  •  tarrac  ■ 
transferri  ■  ivbho 
svb;ad;m  -forma 

SPfiCTACVL'RVrt-QVOT 

S  •  S  -EST-  EDE^DOR.VM 

SRRACONE • 


víen  redituar  450 
denaris    (  unes 
382'50pessetes)al 
6  per  100  (usuris 
semhsihus).  De 
aqucixos  450  de- 
naris, 250  eren 
destináis  a  la  tes- 
ta deis  Iluitadors 
\   200  pera   oli  de 
les  termes.  Luci 
Cecili   ei'a  till   de 
Luci  de   la  tribu 
Papiria,   ce/ituriO 
de  la  Llegiú  Sr[)tinia  Gemina  Félix  y 
do  la  XV  Apolinaris,  edil,  tres  vegades 
duumvir  y  flamen  de  Roma  deis  Deus 
y  deis  Augustus.  *'* 

/,.  Mi/iiciiis  X'ttalis.  <^'  pare  y  till,  de 
hi  triliu  Galería,  que  pagaren  en  terre- 
nos propis  uns  l>anys  y  pórtichs  ab  son 
aqüeduete,  probablement  a  Barcelona, 
teníen  tambó  aquest  carartcn-  de  foras- 
ters  trashumans.  L.  Mii/icins,  pare, 
havla  estat  procónsul  (107  de  .1.  C.)  y  go- 
vernat  l'Africa  proconsular,  llegat  imperial,  proprctor  de  la  Panonia  inte- 
i'ior,  curator  del  Hit  del  Tibcr  y  de  les  clavegueres  y  ribes  de  Roma,  cárrech 
del  ciirsiis  /ló/Kinnii  senatni'ial.  Fou  llegat  imperial  de  ilos  leginus,  pi-en- 
gué  part  a  la  expediiio  de  la  Dacia,  se'l  premia  ab  la  corona  mui'al  y  la 
corona  vallarla  d'or,  tres  llances  i)ures  (sense  ferro)  y  ti'cs  senyeres  d'ho- 
nor,  fou  propretor  y  llegat  a  la  ProA  incia  d'Africa  y  un  deis  quatre  que 
cuidaven  de  les  vies  y  camiiis.  Son  lili  di^seuqx'nyá,  ademes  de  vai'is 
cárreehs  sacerdotals,  el  de  tribuni  de  la  plebs,  curator  y  propretor  junt 
ab  son  pare  a  l'Africa,  fou  tribuni  militar,  prefecte  de  la  mai'inay  triunvir 
de  la  Casa  de  moneda.  Son  rimatge  deis  homes  afurtunats  en  ses  cam- 
panyes  y  deis  liomes  sense  patria  dds  gran  imp(M-is  <lc  tots  (>ls  tem¡)S. 


L  .  C  A  E  C  1  L  I  V  •  1/ 
PÁP  -^PTATVS 
7  •  LEG     ^ÍI    •  G  •  FEL  • 

ET  •  r  •  LEG  •  XV  •  APOLlN 
MISSVS  •  HO^ESTA  o 
MISSIO^E  •  AB  •  lí»  M- 
A'R  •  ANToNINO  •  ET  •  AVR 
VERO    •    AVC    •    ATLECTVS    •    ABAic 

Ínter  ■  immvnes  •  ConsecT" 

InHONORJS  •  A3DIICIOS  • 
¡I  •  VIR  ■  in  •  FLAM  ■  ROMAE 
DIVORVM  •  ET  •  A'GVSTCR'J/ 
QVl  •  R  •  P  •  BAR'  •  tA  •  kG  •  DO  ■  LFGO- 
D  M.  I  Q_V  E  •  V  O  L  O  •  X  •  VlF- «■  •  E  X 
Q_V  ORVM-VSVllS-SEMISSbV.V 

edI  •  VOLÓ  •  qvodanJs  •  SPECr.4f;  • 

PVGILVM  •  DIE  •  Iñl  •  IdVVW  •  IV.V 
VSQVE-  AT  -X-CCL-ET-  EADEM  •  DIE 
EX  •  X  ■  CC-OLEVM-k-T13lMS-  PVoLs 
POPVLO  •  PRAEB31I  •  E  •  lECTA  ■  PRAIS 

TARI  •  EA  ■  CoroiGOtí  •  roLo  ■  vt  ■ 

LbERTMEl  •  tM  •  LbsiTCTlVW  •  IVtmVrt 
L  b  E  R  T  /SkVrt  Q_V  E  •  L  b  E  R  T  I  •  Q_V  O  S 

HONOR 
L         •         D  •  D  •  D 


(1)  G.  1.  L.,  11,  n.".i514. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  Supp.  11."  6145. 


30 


L' Arquitectura  románica  a  Catalnni/a 


L    •   M  I  Ni 

PRO  VINC 


NI 


PAR 


i  c  i  u  s     1.     f  i  1.  gal      .      n  ü 

'     a  /  r  i  c  a  6     .     s  o  d  a  í  i  s      .      a  u  g  u 


N  O  N   I  A 
CLOACAR 

VI  •  traía 


thici 


e  I 


1  rnp 


t  r  a  í  a  n  i 


ha 


■PRIMA  aIa  e  o  d  e  m 
H  A  S'  í  í  s  .  p  u  }'is  .  í  I 
TRIB  •  PL- Q_-P[i-Oü     .     , 


r.      in/ei'ioris      .      c  u  r  a  t  o  r 
utn,urbis,leg     .     d  í  v  i    ,     t  r  a 
ni     .     p  ar thici     .     le g    .    .    .    .      don 
imperatore 
V  e  X  íl  I  :  s     .     iii     -    i 


TALIS    •    eos    •    PROCOS 

TÁLIS  •   LÉC   •  AVC  •  PR  •  PR  ■  dIvI  ■  TRAlÁ 

DRIÁnI     •     AVG     •     PROVINC     ■     PAN 

LVEI    •    TIBERIS    •    ET  •     rIpÁRVM   •   ET   • 

IÁnI  •  PARTHICI  •  LEG  •  iñ  ■  AVG  •  LEG  ■  dI 

DONÁTVS    •   EXPEdItIÓNE    •   DÁClCn 

CORONA    •    VÁLlXrI    •    MVRÁLI    •   AVREa 

ÉG   •    PR  •   PR   •   PROVINC   ■   ÁFRICAÉ   ■   PR 

V:ÁR.VM     ■     CVRANDÁRVM     •    •     ET   • 

n  ala  I  i  s     .     q  u  a  d  r  o^lVS   •  VÉRVS  •  F  •  AVGVR  •  TRIB  ■  PLEBIS 

eodem  .   Umpore    .    leg   .   pJR-PR-  PATRIS  •  PROVINC  •  AFRICAE  •  TR 

MIL-  LEG  ■  !•  ADIVT-  P-F-  U,eg  .  xi.d  .  p  .  J  .  leg  .  xiiii .  mojRT  •  VIC  •  ílIVlR  •  MONETALIS- A  •  A- A- F- F- 

B  ALI  N  EV  M~^  u  ,„      .     por  í  ICIBVS   •   SOLO    •    SVO    •    ET 

DVjcíus       ojríacJFÉCERVNT 


»■  l  i  [   V  ( j  R 


L    ■    MINICIVS    •    L 
DESIG   •   Q,-   AVG 


F 

ET 


Una  iuscrijicio  (ruu  iris  l'u  iiiai-lii-e  del  jiórticli  d'iiii  cililici,  ImiIkkUi  cu 
les  ruines  d'Empuries  y  guanlada  al  Musen  de  (liiviiia,  coinnemora  a 
('on/c/iainifi  qui  dona  Í0,0()0  sextercis  en  diner  [¡era  la  (iinstrucciú  de 
una  obra  avuy  desconeguda;  la  lápida  ti-oncada  ha  con- 
servat  la  memoria  del  diner  í;astat  pcró  ild  robjecte.  Un 
sexterci  \al  aproxirnadanicnt  '2i)  i-rntiins;  la  caiititat 
gastada  que's  conmemoi'a  graljadu  en  marlire  es  relati- 
vament  modesta  :  unes  <S,000  pcssetes.  <''  La  poi-tada 
d'aigücs  a  un  mniiiripi  ora  eoin  are  una,  (ibra  extranr- 
dinaria,  y'ls  colonisadors  la  pagaven.  A  Ibissa  una  lá- 
pida •-' conmemorava  a  varis  individuus  de  la  //'v/.s  Uui-iiidia  ipK- ab  els 
seus  diners  pagaren  aipieix  element  de  vida. 


o      CORNLIA 
ISI  •  ÑXL  *  E  ■  TAD 

ccc  •  xcv 

CONSV 


i.os  HOMKs CO.NMK.MORATS AB      Lurj   UÍcímÍ  Sni'a,   a    Ipil,    piM'   iiianaiiiiMit    si'ii   Icsta- 

ARCHS  TRIOMFALS  Y  ESTATÚES  .  •  i  ■  ■       •     1  •  I  1         .      '  1'  I 

nicnlari,  se  li  ci-i^;'!  I  ardí  de  li-ininl  nirs  ln'ii  cuiiser- 
vat  y  inés  iiionnnu'nlal  ipii>  (picila  al  imsti-c  país,  Tan-I i  de  liara,  \'i>\[  rimiiK», 
poderos,  protector  a  linnia  d'ai|ucst  tros  de  tcri-a,  clcgit  potscr  pci-  la  ro- 
lonia  barcelonesa  patró  de  la  colonia  Patrn/ais  coldii'uc  .  La  inscripció  <lcl 
fris  de  son  andi  trionilal,  <''  desdara  qu'ell  s'cl  fa  constiniir  costcjaiitse  aixis 
la  inmortalitat.  "A  Lma  i  ,ii-iiii  Snra,  ilc  la  tribu  Sci-gia,  coiisagi-at  per  nia- 


(1)  Sobre  lo  sextoroi  vcgis  a(|ii(',t  luot  cii  lo  citat  iHrcimi.iri  i\r  Üicii. 

(2)  C.  I.  L..  II.  n."3fi(i:}. 

(3)  C.  I.  L.,  II,  ii."4282. 


J    Pili;/  !/  Cinliifalch  -  A.  de  Falf/ucra  -  ./.  Goda;/  31 


L  •    coRNELivs   •   LONCvs   •   ET        uamoii t  tcstaincnta ri » .  I.iiri  r,¡r¡iii  S,,,-;, 


iii 


M  •    CORNELIVS    •  AVITVS    •  F  •  ET 


fon  llcii'at  (Id  eiiijici-ailnr  Traja,  Inii  ciiisiil 
L  .  CORNELIVS  .  LONGvs  •  ET  tiTs  vof;-a,lrs  n,  tnn|,s  ,1,'  Xorva  v  Traía  v 
c  .  coRNELivs  .  SERviNvs  ■  ET  •        , ,1  ,t i iii,!, r'ls  l„ „,( ,rs . IH  tr¡ni u f, ■, „ n  I,.,  prul,a 

M    •     CORNELIVS     •     AVITVS     •     ET  I  ,        ■  ••  ,.,  i     i     ,. 

Ias('\a.  inscni)C](i\  estatua  del  Fo/'o  ti'd- 

P-CORNELIVS-CORNELIANVS-NEP-EX-L        ;.     ,,    p,,,^,  ,      ,•;,    ,v     di  •■   i 

j(i  a  Uom;i.  '-'  A  liarcoloiia  os  iKissihlo 

ET-M-FAQVAM-IN-MVNICIPIVM'FLAVIVM  .,,1  .  ,.  ' 

sol   C()iiiiiciii(ir(,'s  en    loriiia   siiiitiinsa.    Al 

EBVSV.M-S- P- P  Ar  1        . .        X         \ 

íMusou   (lo  híini-A  Águedas   couserxa    un 

fragmeiit  (^n    marlire:  ex  téstame  NTO de  earArt(M's  igiiáls  a  les  d'nn 

álti-e  fra-iiieiit  que  din:  L  ■  LICINIVS  •  I-es  d(,s  lapides  f(,riiia\en  pr.ilia- 
bleinent  part  d'iui  iris  d'uii  uiatcix  edillci  (|iic  fni  ciiiistruir  laici  l.icini 
Segriii,  |H>r  tostiuiieut  de  Lnci  Lieiiii  Sura,  el  sni  patiV,. 

I/lriine  que  alcaueá  mes  vegados  riionnr  di'  la  (^staliia  a  CataliniNa  Imii 
Luei  IJía'ni  Se-iai,  llilicrl  d'aiiuet  persoiiatge  iiifliixciit,  a  qiii  son  paUVi  el 

(1)  Suniroulioni(Mli'i;r;uiiii-estif>LaRoiiiM.  Plim'I  .lo\v,  cu  un;i  carta  qur  l¡  diri- 
geixfKpisMm-mn.  LÜIj.  IV.  XXX.  Edició  Xisai-,1,  París,  1805),  li  descriu  una  Ibut  iutcr- 
initent  y  acalia  ilmntli:  «Vos  diíVíui  descubrir  les  veritables  causes  d'aquest  prodi-'i 
Qui  podrá  ferho  inillor?  Per  la  nieva  part  estich  content  si  vos  he  esposat  hé  el  fet"» 

Martial  (Kpiíjramatnm.  Llil..  VII,  47),  en  parla  com  d'un  sabi,  politich  y  orador 
eloquent.  «Vos,  lo  mes  ilustre  del  nostres  savis,  Sura,  vos,  qual  eloqüencia'recorda 
el  parlar  deis  nostres  avis;  quin  fat  vos  ha  retornat  a  nosaltres  desprí's  d'havín-  tastat 
laygua  del  Letha?  Ja  havíem  deixat  d'esperar  y  de  temer,  ja,  plens  de  tristesa  y  se- 
gurs  de  nostra  desgracia,  ploravem  per  lo  quehavia  siu,ut  de  vos.  Mese!  r(!y  ilel  silen- 
cios Avern  temé  nostra  ira  y  torna  els  lusos  <\w.  havia'pres  a  les  Panpies  Vos  sabeu 
quins  geniechs  havia  fet  naixer  el  tais  rumor  d(^  vostra  mort,  y  gosi'u  are  vivent  de 
la  vostra  posteritat.  Visquen  com  si  arrebatessen  vostra  existencia;  (ailliu  di'pri'ssa 
elsplaers  y  de  la  vida  que  recobren  no  nliaureu  i)erdut  ni  un  dia.  » 

En  altre  epigrama  (Llib.  I,  50),  parla  d'ell  com  del  hoine  (ractiialitat  a  Hi.ma  v 
lo  compara  ab  Licmianus,  qui  cerca  la  vida  felissa  del  camp  anaiit  cap  a  Esi)anva'- 
«Vos,  qual  nom  no  callarán  los  pobles  de  la  Celtiberia,  vos  veureu,  donchs  Liciiiia- 
nus,  la  alta  Hibilis,  célebre  per  ses  aygües  y  ses  vinyes,  lo  vell  Caunus  cobert  de  neu 
lo  sagrat  \adaveron  aislat  en  mig  de  les  altres  montanyes  ....  Mes  quan  vindrán  les 
gebres  de  desembre  y  les  tempestats  del  liivern  barrejarán  sos  rondís  ais  del  A(|uiló 
vos  retornaren  ales  platjes  de  Tarraco  y  a  vostres  finques  de  la  Laletania.  Alli  Tisart 
presen  les  vostres  trampes,  caurá  ais  vostres  cops;  alli  sobre  un  caball  vigorós  reu- 
direu  a  Hebra  espavilada  y  lo  sanglar  del  pais;  deixareu  los  cervos  al  masover   La 
lusta  del  bosch  vehí  baixará  a  vostra  llar  aont  se  escallará  la  quitxalla  El  cassador 
vindra  convidat  per  vos  a  vostra  taula.  A  casa  vostra,  senzill  calsat,  no  pas  toques 
'  no  pas  ropatges  que  faríen  olor  de  porpra;  que  no  hi  sigui  lo  urosser  Siburnius  v'i 
Client  importu,  ni  la  viuda  exigenta.   El  pálit  rostre  del  aeusat  no  torliará  vostre 
sonydormireu  tota  la  matinada.  Que  un  altre  eompri  el  tonto  y  vá  aplauso-  vos 
compadeixeu  ais  mes  lelissosy  Iruiu  sens  orgull  de  la  felicitat  veritable  mentves  cnie 
nostre  Sura  ohíé  lotes  les  lloanses.  Se  pot  justainent  reposar  lo  que  resta  de  vida 
quan  s  ha  adijuirit  la  gloria.  « 

(2)  Di(..\  Casi,  diu  del!  que  era  tan  rich  v  desiti<)S  de  gloria  que  edifica  un  n-im- 
nasi  pera  el  poblé  roma:  Aden  dioes  fnevat,  et ,, loria-  cupidus.  ul  in/mnaduma'diticn- 
vevit  t  .  ¡linnttno.  —  Flohi:s.  ¡■'.spai'iu  Saip-ada.  t.  XXIV.  pág.  2:!.5. 


3¿ 


L'Arqiiitcctuní  raniíinica  a  Catalunya 


feu  son  Acrciisu^  eii  los  tres  coiisulats  quo  desemponyá  (Mi  92,  102  y  lÜT 
de  .1.  C.  <"En  lo  i-ecinte  de  Barcelona  s'liaii  trobat  ñus  \(\  epí^i-afs  en  lapides 
niunds  n  cu  iiedestals  d'estátues  dedicades  a  1  aici  [Jciiii  Sc^mi.  D'aqnestes, 
quatre  tbren  eostejades  |)ei' cls  fondos  púlilidis  di'  la  Cnldiiia  liai-ciiiniK^sa, 
EX  ■  D  •  D  •  RARC  •  ;  nn:i  peí-  els  d(>cin-¡(ais  aiisctaus;  íiltrc  per  el  niiun- 
cipi  l'lavi  laHKintauíi  de  l;i  Isla  nienni' ;  ;ilti'e  peí-  els  sexvics  aníiaistals  do 
Barcinii  ;  alti-e  pei-  els  iiid¡\  iduiis  de  la  Societat  Axsnlídia ;  \  iiit  peí'  altres 
tants  amit'lis,  nns  sex\  irs  aui;'ustals  de  Barcino  o  de  Tan^aeo,  les  restants 
per  pei"sones  sonso  cap  cárrech  \'  tins  ¡ler  nii  t'oraster  r/r/.s  co/irma  y  lo 
i[iie  (^s  niés,  la  última,  per  nii  llil>ei't.  '-'  Hi  lia  ipie  tenii-  en  cumple  i|ue'ls 
alndits  setze  epígrafs  son  pocli  posteriurs  i'ii  data  al  1(17  de  .1.  (].  en  que  Li- 
i-iiii  Sura  exíM'cí  son  tei'cei'  consulat  qiian  just  íeya  niif;-  siglo  qu'el  geógraf 
l*(aiipMii¡  Mola  lialiía  caliticat  a  Harciiin  de  poblaci(')  potita  y  de  sogon  or- 
úve,njipi(¡iini  piiiTiiiii.  ni  I  sahentse  íiiis  una  rentui'ia  mes  tart  per  el  juris- 
consult  Paidus  que  liagnés  ohtingut  la  inmunitat  t.orritíiri;d.  ^'■^' 

Al  costal  de  a((UOÍxiis  persdnatjes  extraugers  y  infUnonts  In  tmliom  los 
liuuiils  mar([U(^s  deis  p¡cap(Mli-crs  ihi'riclis  ipie  trcliallcu  en  les  prestacidiis 
personáis  obligatorios  })er  aixeear  les  muralles  de  Tarragona.  Aixis  s'lia 
forniat  scmprc  un  art  oxótich,  inqnií-tnt  a  una  rolonia  llunyana. 

(1)  Fita.  Ld¡iiilas  romanas  vc.ciéii  Imlladas  en  Bfifcelonn.  —  Jferistu  /lislóricri.  — 
Barcelona.  187G,  t.  III.  p.  l:m. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  núiiis.  4530  (a.  h.)  a  'wíS,  Supi).  núins.  (IIW  (c.  d.)  y  (ili'.l. 

(St  Berlanga.  liccistn  de  la  Asociaciúii  Artislico-Arfjueológica  Barcelonesa. 
Vol.  IV.  (1903-1005)  págs.  10  y  11. 


Fri»  rom:"i  consorvat  pu  la  porta  ilc  Santa  María  CTarrassa) 


y^p 


^j^jcm 


Fi<;.  24.     Fris  en  niarliri'  ilcl  Musen  do  TarrniiDiia,  n.'*  209  a  211 


IV 

ORGANISACIÓ  DEL  TREI^ALL  ROMA 
A  CATALl'NYA 

DMA  OS  i-('[ini(liiia  en  los  oi:>liniios  ííí'ii:i1  a  si  matoixa. 
(lliíiisy,  en  sa  ñ\n-n  ja  citada  L'Ari  ilc  hailr  i-/ir-  les  ra- 
hiKiins,^^^  so  ¡)i'ei;'nnta :  <(;,(Jnina  era  oii  la  oonstrnociii  la 
]iait  (li'l  troball  lliinv  \  la  del  esolavatgo'^  Por  (juin  luedi 
\  en  i|nínos  rogidiis  del  jhiIjIo's  i'oclutaAon  els  inilers  de 
manobres  que  aixeeavon  oís  moimnieiits  de  Ronia'^  Quina 
dirocoiii  podría  ser  útilment donada  a  llurs  estbreos?  Per  oonsegüent  qníns 
lirocediments  práctichs  devien  emplearse  de  preferencia  í'  Totes  aquestos 
qüestions  están  Iligados  entro  sí;  la  cdudicici  do  les  (dasses  obreros  se  junta 
en  l'esti-actura  deis  editicis,  del  mateix  modo  que  los  costnins  romanos 
se  roñoxen  en  la  disposicií'i  deis  plans  antiehs  ;  se  trouria  al  estudi  de  la 
construeció  son  principal  interés  separant  el  quadro  de  sos  métodos  del 
de  les  institucions  que  les  expliquen  ».  Y  desprcs,  ab  gran  coueixement, 
rcspon  ell  mateix  a  les  preguntes,  analisant  l'organisaeió  deis  treballa- 
dors  romans,  la  part  que  en  ses  obres  se  do\  ia  a  les  corporaeions,  el  que 
es  devia  a  la  direcció  eenti-aiisadora  del  Impi'ri  oxercida  jier  modi  del 
ruralor,  el(>git  soviiit  per  decret  imperial,  el  papoi-  del  ti-oball  deis  legio- 
naris,  deis  presoners  oondemnats  y  esclaus  públiclis,  y  ttnalinent  el  de  la 
prestació  personal  obligatoria.  Tots  aquests  recursos  inmensos  eren  ne- 
cessaris  per  aixecar  los  obres  colossals  romanes. 

(1)     Caii.  II,  L'Arí  di-  btilir  ct  l'dnjanisittion  des  clnssfs  oiirpiéves. 


Institut  d'Estuiiis  Gatalans 


^4  L Arquitectura  románica  a  Calatunija 

LOS  colegís  ex  el    Anéni  a  \  eure  de  quina  manera  se  reflexa  en  el  nos- 
coNVENTus  TARRAcoNENsis    j^.^  ^^.^j^^  ^^^  j,_^  epigrafui,  aqueíxa poderosa  organisació. 

Peí  nostre  estudi  anéra  a  escullir  1  área  de  les  actuáis  Valencia,  Catalunya 
y  Isles  Balears,  que  corresponen  poch  mes  o  menys  al  Cuiivci/íus  Tari-u- 
concnsis,  un  deis  quatre  en  que's  dividía  la  gran  provincia  Tarraconense. 

L'organisaciú  del  trel)all  roma  era  per  colegís:  a  cada  ofici  li  cori-es- 
ponia  una  colegiació  o  agremiaci(j  \  '1  i-(ilegi;it  (lc\ia  prestar  detcriniíiats 
servéis  al  comú,  veriticaí-  les  (ibi-os  ¡lúbliques  per  preus  estipulats  per 
l'Estat  y  residir  forcosament  cu  un  llocli  lixo^  rebent  en  cambi  la  exenció 
de  certes  cargues  publiques  y  rexplotació  de  tais  o  quals  tori'es  (j  alguna 
qiiantitat  casi  síMuprc  on  especi(\  La.  (Ii\  isiii  del  trcball  a  líniíia  (Mm  exti-c- 
mada,  cori-espoiient  a  tal  ulici  una  }ia,i-t  (le  la  ol.)ra,  y  a  tal  altre  ¡iidopendent 
un  altra.  D'aipieixos  colegis,  deis  mes  CDmuns  en  les  eiutats  de  ])r()\  incia, 
Tepigrafia  n'ha  consor\at  recurts  en  la  nostra  térra.  Un  deis  mes  dificiis 
d'estudiar  y  mes  diseutit  pels  epigratistes  es  el  ('ol/rf/iinn  i'fiiiiiiKd-iiiin. 
qu'cns  revela  una  lájiida  ben  malmesa  de  Tarragona.  ''' 

Qué  eren  aquests  centonaris?  Es  aixó  duptós  y  diseutit  :  una  mena 
de  sastres  de  rolics  rústeguos,  uns  euNcladors  (pie  t'(ii-nia\en  i-dbuslds  eii- 
velats  sobre  les  má(piines  de  guerra  o  geni  (pie  íe\en  cubci-tes  de  pissarra 
y  de  plom.  '-* 

(1)  C,  I.  L.,  II,  n.°4318. 

(2)  Choisy,  [larlant  d(j  1(3S  corpurfu-ions  (|ui'  iiilcrveinCn  cu  la  (•()n>;ti'iicci('i  deis 
f^iUlicis  roiiians,  (lili  :  n  V(í  (lesseguida  un  gi'iiiHj  d(3  coh^gis  que  nosaltres  reunini, 
li(íi-(|iu!'ls  textíjs  casi  invariablement  oís  assoeieu  y  sun  els  f'abri  fervavU.  tujnavii. 
f.cntonarii,  dendvophori  n,  y  parlant  Aíús  centoiuwii,  contiuúa  :  «  Sobre  les  fuiícioiis 
deis  centonara,  s'liaii  sostingut  dos  opiíiions  :  uns  vcueii  en  ells  urtusans  (|ue  leyen 
de  trossos  de  tela,  ja  vostits  grollers  (vestiarius  ccntonarina,  Orell.  Í29Q),  ja  espesses 
cobortes,  que  diu  Víjgecius  (Llib.  IV,  Cap.  XVII),  se  empleaven  pera  presservar  de 
la  (:oniljusti(J  les  maquines  de  guerra;  altres,  peí  contrari,  reculant  devant  de  l'idea 
d'associar  ab  els  ferrers,  l'ustei's,  etc.,  una  corporaci(')  d(^  sastres,  han  eregiit  (piiVls 
centonara  podien  s(!r  senzillament  teulersde  pizarra  o  ¡iloin,  iiualstreballs  de  ((uiles 
o  d(!  posts  juxtaiiosadcs  jiresenton  niés  o  menys  baspecte  d'aquests  centones,  qual 
nom  ha  servil  pera  l'onnai'  el  de  la  corporaciíj. »  (Vegis  sobre  aqu(ístes  dos  intcr- 
pr(!tacions,  Rabanis,  lierhcrches  niir  ten  dendropkui^es  :  Seriíkiny,  D/'oií  /m/i/ic  ctad- 
miniüt.  romain,  t.  II,  pág.  .iíili;  Wai.lon,  llistoire  de  l'esclavaije,  etc.) 

«Tal  vegada  (d  nom  que  (■(irr(!si)Oiiia  en  la  Uengua  grega  al  centonarius  d(ds  Lla- 
tins  ajudaria  a  resol(lr(!  la  (pi(',sti(');  se  trolia,  en  efocte,  en  el  inanuscrit  deis  ?p¡jir|V£Ú¡jaTa 
deJ.  PoLi.ux,  descobertper  M.  Bouciierm;,  y  qual  coneixement  eldech  —  diu  l'autor — 
a  una  coniunicació:  «  K£yTji(i)vooá-j.o; :  centronarios  (sic)».  Aquesta  traducciíj  semilla 
concluyent  en  favor  de  la  primera  liipíHesis.» 

«Sigui  lo  (jue's  vulgui,  se  ven  la  rao  que  deterininava  ais  romans  a  agrupar 
juntes  les  quatre  proí'essions  principáis  que  acabéin  de  citar.  Els  autors  parlen  d'un 
colegi  constituit  pora  evitar  el  perill  deis  incendis,  nientres  que  les  inscri|)cioiis  no 
fan,segonsnostresconeixein(mts,  cap  menció  explícita  d'aquí^st  colegí.  Pi.i.vi  (d  Jove, 


./.  /'(;/(/  //  Cinliifdlcli  -  A.  de  Fnli/iicra  -  ./.  Godtiij  .35 

l-'.ls  olicis  del  IivIkiII  (Ir  hilhir  cussiis  (liii's  com  hi  piedra,  la  fusta  v  els 

mct.-ills,  a  lioiiia.  coiistitiiini  mi rosds  colcuis  :    d  deis  f'a/iri  f'rrrnrü,  o 

ilcls  iii,iii\,iiis;  rl  (Ic'ls  /íí/;/-/ //7//0/7/,  liistcrs  <lo  ciilici-ti's  \  ,i;i-ans  ohi-ns; 
c/nrai-ii  i/infr/-iai;ini.  o  din ctiiii'cs  ;  els  sectoj-cs  jiiatr/u'an/ni ,  (j  sci-imlors  ; 
ch/ahri  iiilrsiiinirH,  ,,  lusicrs  (lo  portes  y  tiiiestres  (els  iiicnuiíisirrs  fran- 
cesos),  etc. 

V.w  les  capitals  (le  pr(i\  incies  lliiii\;nies  se  i-(>(lui(Mi  a  un  sol  eolef>i    el 
deis  Fahrl.  ">  '  -  =^  - 

El  cole-i  (|(ds  Fdhrl  so  tl'dh.i   |-epeti(lissiiii  en   l;i    epi-Tafia   i-(iiii,'iiia  del 
CnnrrniKs  T(trr(ir(,i,,;is¡s   peí-  divei-ses  causes.    Kii  unes  ¡nseni)ei(.)ns  se 
li   eiicdiiiaiia    cuidar  d'un  pedestal  dcdica.t  ais  Deus  ú 
d'uu.i  la|)¡d,-i  c(iiiinemorati\;i  pcr.i  la  se\a  conservació 


10 


MI    N  E  R   V  A  E 


perpetii.i.  Aixis,  cu  una  lapida  dedicada  a  Minerva  aii-  avg 

yusta  peí-  Aiifustius  H<jniii/ir'n>.  sexvir  augustal,  se  fa  n    ■   avfvstivs 
constar  (jue  en  feu  donaelí'.  al  Colegi  deis  Fabri.  <2>  Al-  homvncio 

ti-es  vegades  els  donadors  li  encomena-  liml  •  vir  ■  avg 

\('ii  unsei-\c\  piililicli.  JMi  una  láiiidade  collegio  •  fabr 

Q_-   MVRkVS  '1'    , .  ,j,  I  ,  ' 

lai  iag()na,''"en  la  cjue  s  conimemoru  a  donoposvit 

H  orí  LEO  ^'  ^^'"''''"^  Thah's.  donador,  es  eneo- 

coL-FABR-D-D  '"''H'-'t  ''I  '-"'''.i^i  <l''l  Ivibros  uii  Hoií I nj i II ni .  \:ilarilriiliini 

sembla  ser  uu  apai-ell  de  sensalar  les  lioi'es:  una  campa- 
na pei-a  toearh^s,  una  r/rjisii/iyi  n  ndlotge  d'aigua  o  un  su- 
laniini  ,,  rrih>\'^o  de  sdl.  A(|U(-sta  inscripeiéi  está  gravada  en'un  pedestal 
de  inarí)re,  eonservat  en  el  Mus(^o  de  Tarragona  ab  Uetres  elegants  del 


(R/ii.sí..  Lhlj.  X,  (.p.  t2  y  Í3),  pi.,,,„,sa  a  Traja  civar  per  a.|i¡cst  ol.jecte  un  Collcjinm 
l'ihroruin.  bcgons  aixo,  aoii  seria  niillor  rtíciutat  aqucst  colcgi  (|ue  entréis  lerrers 
ust(^rs,  peons,  en  fi,  entre'ls  cenionnri.i,  ja  fossin  aipa'sts  últinis  pizarrers  o  plom- 
liers(3constructors(la(|uests  centones  que  resftuanlaven  les  má(|uines  de  í-iierra 
(;antral  loch  ?  Sena  aquest  roi-ig(!ii  del  agrupament  de  tots  aquests  artesans  y 
Icxpiícaciodelsseuspnvilegis?  Alguna  vi^gada  se  reuniren  ab  els  centonara  els 
ilnlol,rnvii  y  Is  ncalarii;  aquest  agrupament  S(anl)la  al'egir  un  nou  argument  a  favor 
(le  a  nostraopinio;  peraltrapart,  hi  lialautnritat  (le  Heineccius  (Í)e  Oria  et  jure 
cult.  el  corp.)»,  Choisv,  obra  citada,  pág.  202,  nota. 

(1)  La  lley  en  el  temps  del  baix  Iniperi,  reeomenava  pera  donar  nu'S  íbrsa  a  les 
tr(3s  corporacions  deis  ,/«/.r/,  centonarii  yden,lro¡,hon  qui^  n.rmessin  un  sol  oolegi 
co(l.e(jnnn  o  coUeijia  Jabroriun  centennriorinn  et  dendrophororum  ((.:(idicli  Teliodo- 
sia,  XU,  8,  1.  Ilcíyde  :Ur)).-DAHKMBEH(i  y  SAia.io.  Dictionnaire des  antiuuüés  nrecauea 
et  romanies,  i.  X,  París,  189(i,  mot  Fabri.  Vegis  també  les  prevés  de  la  classificació 
(|u  hem  donat  deis  colegís  eii  lobra  citada  de  Choisv 

(2)  C.  I,  L.,   II,  n.-iins. 

(3)  C.  I.  L.,  II,  n."  «1(5. 


36 


L'Arqiiitcctuní  romaniai  a  Cíilalunya 


c-aeMlio-c-f 

GAL  •  FRAIrN 

PRAEF  •  FABR  •  // 
TRIB  •  MIL  •  LEG/0 
NIS  •  V  •  ALAVD^r 
FLAMIN  •  P  •  H  •  C  ■ 
HIC  •  CENSVM  • 
ECIT  •  IN  PROVINC 
GALLlAAQVlTAhlC 

P    •    H    ■    C 


pREFECTEs  DELs  FABRí       Al  costiit  clcls  coloyis  lii  liíivía  cuiisttti  1  tille ut  l'urga- 
iiisació  militar.  Les  logions  i'omanes  estaven  prepa- 
rarles no  sois  pera'l  treball  de  íbrtiHeació  y  atacli,  sino  pora  fer  soles  o 

junt  ab  los  coi'poraoions  cls  monunients  mimicipals, 

V  la  lle\"  jiernietía  onipl(>ai"los  a  les  ordres  deis  ciira- 

tor  njicnii}!  dols  temples,  deis  edificis  pñlilii-lis  y  dií 

les  ciutats,  en  tota  mena  d'obres  civils.  Táeit  men- 
ciona els  amfiteatres  de  Bolonia  y  Cremona  fots  pels 

legionaris  '*'  y  la  epigrafía  ha  eonservat  el  recort  de 

temples  y  pórtichs  eonstruits  pels  soldats.  <-'  Per  aixó 

les  legions  teníen  sos  cossos  de  eonstructors  manats 

per  prefectos  (Prrfcrtus  fabvum),  que  a  la  vegada 

eren  sos  tribiuiis  niilitars.  Aquoix  fot  se  revela  en  la 
nostra  epigrafía,  on  varios  pro- 
fectes  deis  Fahri,  tribunis  mi- 
litars  que  exerceixon  son  nlici, 

are  aquí,  are  en  els  llnchs  mes  apai'lats  del  ¡iiqiori. 
A  Tarragona  sois  s'han  posat  tres  lapides,  que 
conmemoren  a  profocti^s  dols  Fahri  y  trii)unis  mi- 
litars  a  la  vegada,  (^ayo  Emilí  Fratorn,  de  la  tribu 
Galería,  ho  era  di^  la  Logi()  \'  Alauda.  Havía  exer- 
cit  un  cárrocli  administratiu  :  el  de  fer  el  cens  de  la 
Aquitania  \  di'  ia  ílispania  Citorioi'  y  tonía'l  cá- 
rrecli  religiiis  do  llamón 
d'aqueixa  pro^  incia  .  '■" 

Marco  J'(ircii)  Ajiro,  Ao  la  tribu  Anionso,   pi-o- 

fecte  deis  F(tl>r¡,  dunnivir,  ora   tandtó  ti-ilmni 

militar  <\i'  la  I,ogi('i  W  l-'c-rrata  y  proiurfitar  <ui- 

f/i(s/i  al)  a/iiiiciiíis.  un  dols  cárrí^clis  d(^l  Ciirsns 

luiiioiuiiii    del    (ii-dro    o(|íiostro    \     llamón    '\^'    la 

Pi'ii\¡iic¡a    Hispana    ('.itorioi'.   **'  Marco  Valerio 

Propiíujao  (iranio  Crrcali,  de  la  tribu  Galería 

cdetá  (\'alencia),    llamen  í\q  la  Pi-ovincia  his- 
pánica Citerioi',  tinguo'''ls  cárroclisdo  prefecto  di' 

la  (yihort  sofiona  Astm-ioense  a  Germauia,  fnu 


M-PORCIO-MF- 

AtJlÉNS      ■      APRO 
flVlRÓ     •     PRAEFEC' 
FABR  •   TRIB  •  mIlIT  • 
LEG    •  VI    ■   FERRÁT  • 
PrÓC    •    AVGVST    • 

AB,-  alimentIs  • 

flÁmini-p-h-c- 

?•  H  •  C 


(1)  Hi8l.,  Llili.  II,  Cap.  I.WII.  Ivliüió  Nisiu-a 

(2)  CiioiSY.  Ohra  citada,  pág.  20(í. 

(3)  C.  I.  L.,  II,  n."  4188. 

(4)  C.  I.  L.,  II,  n.°4238. 


M  •  VALER  •  M  •  F 
CAL  •  propin  q_v  o 

CRATTIO  •  CEREAL  I 
EDETANO  •  FLAM  •  P  •  H  ■  C 
CVI  ■  HONORES  ■  CIVtATIS 
SVAE  •  RES  •  P  •  AC  GENIO 
LVSIT  ■  ADLECTO  •  IN 
EQVITE  •  A  •  T  •  Imp  •  PRAEF 

fabr-bis-praef-  cohor 
secvnd    •    astvr   •    in 

GERM-TRIB  •  LEG  •  V-MaC 
IN  MOESIA  -PRAEF  -  ALAE 
FRHYGVM  •  ÍTEM  •  PRAEF 
ALAEÍTÍ-HRACVM  IN  SYR.ii 

P    •    H     •     C 


J.  Puig  y  Cadafalch  -  X.  de  Falf/iiera  -  J.  Goday 


37 


C    •   IVLIO    •   C   •    F    ■ 

ANl     •      SE^ECAE 

L  1  C  I  N  1  A  N  O 

FLAM-P  •  H-C- 

AED  •  n  •  VIR.  •  FLM. 

PRAEF      •      FABR. 

TRIB  •  MIL  •  LEG  •  vT 

VIC  -P  •  F  -Tr  ■  MIL 

LEG  •  XV    •    APOLLA 

D  •  D 


M  ■   A  E  M  I  L  1  O 
L-FIL-CAL 

fraterno 

praef  ■  fabrvw 

trib  •  militvm 

fratrI  o 

A  E  M  I  L  I  V  S    o 

PATERNVS 

P    B     P    o 


L      •       A  E   M   I  L   I   O 

L  •  FIL  ■  GAL  ■ 

PATERNO-PP 

PRAEF  •  FABR  •  D  •  LEG  •  Vñ  •  G 
3 -LEG  ■  i  •  M  •  D  •  LEGj^-  C:.■ 
^•  LEG- Xñl-G- J-COfrVv^u  r  h. 
3  ■  COH  •  nn  •  PR  •  CCC  ■  LEG-II-AVj^ 
ET-P  •  P-  TER  •  DONIS-DONAT'í 
AB  •  ImP  •  TRAiANO  •  TORQVI 
BVS  •  ARMILLIS-  PHALERI, 

CORONA -VALLARl  -BIS 
In  ■  DACIA  •  SEMEL   •   IN  -   PAR 

THI  A 

ATILIA-  L  •  FIL  •  VERA  •  BE 

NE      DE     SE     MÉRITO    o 


tribuui  de  la  Legió  A"  Macedónica  en  la 
Mesia,  prefecte  del  ala  de  cavalleria  deis 
Frigis  y  prefecte  del  ala  tercera  deis  Tra- 
éis a  la  Siria ;  després  d'exercir  tots  els 
cárrechs   municipals,   fou   promogut   per 

TEmperador  al  Ordre  Eqüestre  y  t'iMi  dos  vegades  prefecte  deis  Fahn.  '*> 
A  Barcelona's  conmemora  a  C.  .luli,  de  la  tribu  aniense,  ñamen,  edil, 
duumvir  y  tribuni  militar  de  la  Lcgió  W  Mcfrix  y  de  \n  X^'  Apollinaria 
y  pi-efecte  deis  Fahri  de  lesdos  legions.  <-'  En  la  vila  d'Isona,  avuy  redui- 
díssima,  s'han  trobat  conmemorats  dos  germans  M.  y  L.  Emili,  tots  dos 
prefectes  deis  Fahrl.  Un  d'ells,  March,  '^'  liabía  estat  tribuni  militar  y  l'al- 

tre.Euci,'*) 


L- ANTONIO -L-Z-í/ AL 

NVMIDAE    •   PRAe/ecfO 

FABRVM     ■     TR,6Kn.j      m  i  i  i  t 
LEG      •     PRIMAe      i(níica» 

M'SERGIVS-T    

ET    •    SERGiü    .    .    . 
SERC.iío? 


L-ANTONIO-L-F-GAL 

NVMIDAE -PRAEFECT 

FABRVM  •  TRIBVnÓ  •  MI  LIT 
LEG  •  PRIMAE  •  ITALICAE 
L  •    RVBRIVS    •    POLYBIVS   •    AlCO 


centurióde 
laLegióVII 
Gennna,de 


la  prmiera 
M  i  ncr\a  , 
de  la  sépti- 
ma Clau- 
dia, de  la  tret/.e  Gemina,  de  la  colioil  (juin- 
ta  urbana  y  de  la  cohort  quarta  y  ha\  ia  ob- 
tingut  lescondecoracions,  el  torques,  Vaniu/la,  dos  vegades  la  corona  valla- 
rla en  la  Parthia  y  una  en  la  Dacia.  Dues  lapides  saguntines  <^)  conmemoren 
aL.  Antoni,  do  la  tribu  Galeria,  de  sobrenom  Númida,  prefecte  delsFa6/v 

(1)  C.  I.  L.  II,  11."  tí.-)!. 

(2)  C.  I.  L.  II.  Supp..  81.50. 

(3)  C.  I.  L.  II,  n."4i61. 

(4)  C.  I.  L.  II,  n,°4460. 

(5)  C.  I.  L.  II,  núms.  3845  y  3850. 


38 


L' Arquitectura  roiiiiinica  a  Catulnni¡a 


l  ■  clodio  •  m  •  f 
vel  .  Ingenvo 

PA/MENSI 

OMNrBVS-    HONORIBVS 

INREPVBLICA-SVA-PERFVNe 

pKAe/.    FABRVM 

FLAMINl    •    ROMAE 

DIVOR-ET-AVGVST 

P-  H  •  C 

P        •         H         •         C 

(or  maneta}  y  flamen  |)i 
cada  á  Liicitis  ('IoíIIvs. 
Fon  tlameii  do  Roma, 


CCLVDIORECTi 

F  •  AN  ■  RECTo  ■  PROC 
MON  ETAE  •  PRAF 
FABR  •  FLAMINl 
PROVINCIAE  ■  HIS 
PANIAE     •     CITER 

P     •     H     •     C 


>  tiñhuni  do  lii  Logiú  pri- 
mora  itálicii. 

Dues    lápidos,    Uuit 
sois  per  excepció,  con- 
memoren prefectes  deis 
lüihri  que  no  han  exer- 
eit  altres  eán-cehs  mili- 
tars,   pero  perteneixon 
tambó  a  una  do   les  diverses  gerarquíes  de 
IVidministració  i-omana.  L'una  <*'  dedicada  a 
('(lilis  C/iii/iiis.  do  la  ti-iliu  iwwúense,  jiroriira- 
•ovinciid  do  la  Hispania  Citei-ior;  l'altra*-'  es  dedi- 
(pie  ohtingiió  tots  els  houors  iii   Rrpublicn  stia. 
els  Deus  y'ls  Augustes  vu   l.i  llisp;uiia  Citerior. 


Q;AT-Tlvá-MESSOR 
EXHEDRA  •  CVM 
FRONX  •  TEMPLl 
MINER- VAE-AVG 
VETVS-TATE 
CORRVPTO-PER- 
FECTOR-ET-PICTOR 

DESVOREF 
ET      ■  C    •    D 


cosME.MORAció  d'operaris    Al  costat  d'aqueixos  dues  orga- 
nisaoions  poderoses,  els  colegís 

y  les  legions,  alguna  vegada  apareix  el  nom  do!  Iinme 

d'ofici,  que  sohressurt  y  s'individualisa  y's  fa  posar 

cu  sa  l;ii)ida  funeraria  l'oHci  que  exercí  o'l  colegi  a 

que  pertenesqué.  Aixís  en  una  lápida  de  Tarraco,  (3) 

per  acord  deis  decurions^  se  conmemora  a  un  coloca- 

dor  de  cobertes  y  pintor  que  reféu  ab  els  seus  diners, 
segons  l'inscripció,  la  exedi-a  y'l 
fn  mt/t  dol  Tonqilo  do  Minor\a,  fot 

iiialbó  poi- 1,1  \  oUesa,  cetustate  <-ofi'iij)tn.  En  altre  inscripció 
dol  Museu  do  Tarragona,  procedcnt  d'un  sepulcro  dosoo- 
Itert  al  arrabal  de  dita  ciutat,  <'''  se  conmemora  ;i  C.hiudi 
S.'ituniini  I,  pirM|M'droi'.  Cldinlin  ¡^iilnrinnn  ('Ihid/Íiis  f'/'/i- 
cissiiiuis  .\/'rr  Sa.fo  Fah...  iiio/iiiiiir/i- 

tinii  hriio  iiiri-ciiii  t'i'<'it.  '^' Existoix  CU  el  mcteix  Musen 

uu;i    lá])id:i    l'uuornr¡;i   d'un  ¡ilnnilxiri  n   plnmoi',  :i  qui 

piadosauKMit  cnumemora  s;i  iiuillor  CJodiii  (];niiilla.  ^''' 
Es  notable  un'nltre  inscrihció  descobei'lii  en  iiu  co- 


CL     •      SATVRNI 
NO-CL-  fel; 

CISSIMVS     AFER 

SAXO     TAB 

M   B  M   F 


D     .      M 
AEM     •     ASSARACT 

PLVMBARIO 
CLOD     •     CAmlLLA- 
MARIT    •   B    •    M    •    F 


(1)  C.   1.  L.,  II,  II."  4205. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  n."  i2<l(;. 

(3)  C.  I.  L.,  II,  n."  408,-,. 

(4)  Her.nándkz  Sanaium a.  (  ihra  cilaJa,  tmn.  I,  2. 

(5)  C.  I.  L.,  II,  Supp.,  n."  (i()75, 

(6)  C.  I.  L.,  II,  Supp.,  n."  Ü108. 


paiM. 


iái;-.  lOi. 


J.  Piiig  ij  Cada f ale h  -  A.  de  Falf/iicrn  ■  J.  Godaij  39 

luiiil);ii-i   a  T:)ri-ni;(iiia   taiuln''  i'aiiy    ISSCí  *'>  dcilicuda  a  lia  juvo  de  diuou 
aii\s,  i|U('  tíMiia  riiliri  de  da  11  raddi','-'  natural  de 

\'ieiiiie  (Fransa),  ranti^iia  r/í7///íí,  ;iun    Id  Im  a  c  a  n  o  c  v  l  e  s   ■   .. 

un  temple  eorinti,  que  téaiialu-ia  abel  de  Bar-  ^"^  '  vienesis   •  ani|. 

celona:  un  trel.aliad..r  emi-rat  desde  la  Cío-  "^^^  "  ''^""  '  ^  a  v  r  ,, 

1      •  1         1         r-'      1-  1  1-  I  OR     ■     CORNEE    •    CRVSEIdL 

nía  alpina  de  la  Lialia  iiarhoiiesa  tiiis  al  cap  \ 

1        I        TI-  -i  í)L  SER    •    H    •    S   ■    E 

tle  la  Híspanla  tari'acdiicnse.  *■" 

cuRATOR  nr'F-Ris  Despr(''s  deis  nlieis,  piM'  snhre  d'ells,  lii  lia\  ía  el  ciini- 

tor  ¡¡iicris.  <-arrecli   del   Cursiis  iKiininnn    si.'uatnrial, 
qiii  tenía  la  d¡r(N-ei('i  superior  deis  trel)alls  y  de\ía  respuiidreii  lius  a  esser 
rel)Uts  ajifi'c probatu  dmaiit  rAdniinistraeii»  púlili- 
ca;  >*'  un  etirrecli  senil)laiit  en  la  moderna  oriiani- 
saeió  d'Ubres  publiques  ais  enginyers  y  anpiiter- 

tes  del  Estat.  Aqueixos  ni  nitores  eren  o  lia\ieii         priscvs 

estat  també  en  el  iiostrc  país  tribunis  militars  o         ""via- v.arvm-cvran 
alts  empleats.  darvm.trib.m,l.leg-¡ 

Mn  una  lapida  d,^  Tarra-ona,  (S)M.  Fadius  Pris-         OiP-^ovincae-achaiae 
cus,  un  deis  (piatre  curators  de  les  ^'ies,  triiiuiii  caronjo 

militar  de  la  Legió  primera,  questor  de  la  provin-  vndo  •  f 

cia  de  Acaya,  dedica  una  memoria  a  Caroiii  Segoii. 

V.\  earrecb  de  (juatorvirat  de  les  A'íes,  el  P.  Flo- 
C  •  CALPVRhlo  11^^-  ^'''  t-rcu  possible  fos  exereit  a  Roma ;  existía  en 
p  ■  F  •  Qvk  •  FLACCC  i'isMunicipis  yes  possible  se  ret'ereixi  a'l'arragona. 
FLAM   •   p  •   H  •  c  l'.ii  altra  lapida,  també  d(^  Tarragrma,  *^' se  coii- 

cvRATORi   •    TEMPLí  iiiiMina-a   a    ('(lilis  Ciiljniriiiiis.    lili    de  Publi  de  la 

PRAEF   •   MVRORVM  iriliu  nuiriiia,  aiiomenat  F/urnis;  era  ñamen  de 

COL  •  TARR  •  EX  ■  D  •  D  l.i  |ir(  i\  iiicia  ( '.iti'rii  ii',  riirator  del  Temple  \  prel'ec- 

c-CALPVRhlvs-FLACCvs  te  di'ls.Mui's  alaColouia   Tarraconense;  i>er  de- 

HONOREM  •  ACCEPiT         rvft  <lels  decurious,  se  ii  aixecá  una  estatua  y  ell, 
iMPENSAM  ■   REMisiT  n co  11  tcuta utse  al)  riionra,  sufragá'ls  gastos. 

(1)  Hernández  Sanaiiu.ia.  (Xü'a  v  I1ih-Ii  citats. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  Supp.  n.'CKIT. 

(3)  La  epigrafía  ile  Viemie  no  ns  ha  trasiaés  el  colegí  deis  danrailers,  trehantse 
sois  en  les  lapides  censcrvades  el  ccjlugi  Deiidruijlionis,  y  el  deis  Fabros.  Vegis 
C.  I,  L.,  XII,  niims.  1917  y  1191. 

(i)  CiKiisY.  Oln-a  citada,  pág.  203. 

(5)  C.  I.  L..  II,  n."4117. 

(G)  España  Saiji-ada.  toni.  XXIV,  pag.  219. 

(.7)  C.  1.  L.,  II,  11."  í-202. 


40  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

EDiLs  Y  cÁRRECHs  El  iiiatcix  carácter  militar  y  burocrátich  té  tot  el 
ADM.MSTR.Tas  DE  LES  OBRES  j,  ,„^^erós  persoiial  que  exereeix  cárreehs  rclaeinnats 
al)  les  (ibi'cs,  els  edils,  els  encarregats  de  fer  elscamins,  les  obri's  iiuiiiici- 
¡lals,  temples,  etc.,  etc. 

Vu  números  personal,  adaptat  a  la  civilisació  rumana,  (pie  havía  ad- 
(piirit  el  dret  de  eiutadanía  y  transformat  son  anticli  \\(¡\\\  ibérich  (jue  so- 
nava  malament  ais  i-etínats  de  l'época,  organisava  en  la  ciutat  un  grivern 
análecli  al  de  la  antiga  República  de  Roma.  El  mot  Ciníat  no  tenía  un 
signiticat  com  Tactual  de  iirbi^,  de  nueli  editicat,  siim  (pu^  se  extenía 
agafant  una  gran  extensió  de  térra  y  coniprenent  varios  /'",'/'  y  rici  petits 
presidida  per  una  urbs  principal.  Al  caj)  de  la  magistratuin  de  hi  ciutat 
lii  liavia  els  f/iiumrirs,  que  exercien  un  poder  superior  executiu  \  judicial 
cu  piiit  V  adniinistratiu.  Cada  einch  anys  afegien  al  títul  ordinai'i  el 
dr  íjniíH/iiciHi/is  y  exercícn  un  cárrcch  seniblant  ,il  del  cfiisor  a  Roma  : 
leven  el  cens  y  el  catastre,  tixaven  la  categoría  deis  ciutadans  y  la  llista 
de  decurions  y  senadoi-s.  A  sota  d'olls  hi  havía  els  edils,  que  feyen  la  po- 
lieía  deis  niercats  y  deis  cni-rcrs  \  un  ijursiíjr  cncai'rcgat  deis  fondos  pi'i 
blichs. 

Hem  eilat  a  Lííc//í.s  Ceciliits  0/í/í///í.s  (pág.  2S),  el  donador  (^splcndit  il'oli 
pei'u  les  termes,  fundador  de  fcsti^s  j)úbli(pies,  ti-ibuiii  militar  (pi¡  liaví;i 
conseguit  tots  els  honors  edilicis  y  a.  ('.  .Juliiis  I.ic'uiidiiiis  (pág.  37),  1i-¡bnui 

militar  prefecte  deis  Fabros  y  edil. 
Una  inscri]jci('i  funeraria,  ti'obada 
L-MARCIVS-OiF-GaL-OPTaTVS         „  j^i^j,,,,^  o,  conunanora  a  L.  Mar- 


AedIl  •  TaRRACONE  ■  n  •  VIR  •  ILVRONE 
ET  •  n  •  VIR  •  QylNQVENNALlS  •  PrImVS 

PraeFecTvs- asTvriae-TribvnmIlit 
Lecionis  •  SECVNDAE  ■  avcvsTae 
annor.  •  xxxvi  •  inphrYgia  •  decessiT 


c//íN,  edil  <\c  'l'íirragona,  que  havía 
cstnt  duuunir  d'Iluro  y  |iriniei- 
dmun\ir  quiínpiciiid,  prcfcctc  d'As- 
1nr¡(^s,  tiabiuii  niilitai-  de  la  legió 
segona.  augustci  \  \a  morir  a  la 
l"'i'igia   a  la  etat  de  ti-enla  y  sis  an\s. 

Sería    nonibi-os;i   i:i    serie  deis  cdüs  (pic'ns  li,-i  Ilegal  la  epigrafía  catalana, 

tots  a.b  ("arácter  aiialecli,    rcllcxaiit    lo  (|iii'  era  el  uimm  (pie  ¡iiter\ diiía   en 

los  olires  y  quines  ha,\ien  d'í'sscr  les  scm's  idees. 

Totes  a(|ueixes  categoríes  pei-  sobi'c'ls  (Miraldi-s   (liriyien  \' (irdciia\en 

les  obres  de  les  urbs,  feíitles  a  iis  \  semblanca  (le  la  ui'bs  per  excelencia, 

la  Mare  Roma. 

(1)    C.  I.  L.,  II,  II."  íiilii. 


Fig.  25.     Fris  del  templo  «le  Júpiter,  :i  Tarraííoua.  Mn^íeu  provincial,  ii."'    112  y  113 


TEMPLES  ROMÁN S  A  CATALUNYA 


KSPRÉs  do  conúixer  la  mona  do  gent  que  a  la  nnstra  térra 
ooiistrueix  les  obres  romanos,  anóin  a  estudiar  oís  edificis 
([uo  exocuta,  deixant  pora  mes  tart  l'ostudi  deis  maierials 
que  emplea,  oís  medís  que  té  de  eondjinarlos  y  oís  ele- 
monts  d'art  do  que  disposa.  Y  onti'o  aquests  odlHols  toca'l 
primer  lloeh  ais  temples,  que  sempre  Tarquiteetura  dedi- 
oada  a  ladi\  iuitat  ha  ereat  les  obres  capdalsde  la  composició  arquitectónica. 
Dintre  la  regió  compresa  en  el  nostrc  estudi,  tonim  noticia  de  la  existen- 
cia de  temples  a  Barcebina,  Tai-i-agonn,  iMiqmries,  Roses,  \'icli,  Sagunte, 
Valencia  y  Mahó.  De  pochs  d'ells  es  possiblo  refer  la  planta  o  l'alcat  y  de 
poquíssims  es  pot  ñxar  ab  certcsa  l'época  de  sa  construcció  y  la  divini- 
tat  a  que  fijren  dedicáis. 


TEMPLE  romí  DE  BARCELONA     El  ús  Barcclona  es  el  mes  estudiat  y  del  que's  teñen 
datos  gráfichs  mes  complerts.  Se  conserven  actual- 
ment  tres  columnes  en  el  loral  del  ('ctilro  E/musiniiistd,  apai't  d'una  altre 
que's  guai'da  en  el  Musen  arquerilí'jgielí  proAincial. 

L'arfjuitocte  D.  Antoni  Cellos  practica,  en  LS3(3,  a  expenses  de  la  Junta 
de  (lomerí;  de  Barcelona,  varios  excavacions,  logrant  alsar  una  planta  y 
escriure  una  Memoria  plena  de  coneixements  del  Ililire  de  Vitrubi,  Me- 


Institut  n'EsTUDis  Catalans 


4-2 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


'© 


5ii 


o 

9     ü 


1        L 


'$. 


Q 


O     O     Ü     O 


o   o 


m   m 


Pig.  2H.     Planta  ih;l  tPin)>lc  roiná  ilc,  Kairolona 
P1:mi  lili  arquitectii  Cellos.  existciit.irArxiu  ilcla  Uiputaiirt  (lo  Barcclmia 


moria  y  plans  que 
sois  en  part  se  publi- 
caren. ">  En  l'Arxiu 
de  rEscoIa  d'Ai'qui- 
tectura  de  Barceluna 
hi  há  una  planta  tras- 
sada  per  en  Celles,  y 
una  restaurado  exe- 
cutada  baix  la  direc- 

ció    dol     ;i  |-i|  uitíM'tc 

EliasRoiicnt;  pero  'Is 
datos  gráíiehs  com- 
plerts  de  les  excava- 
cions  se  guarden  en 
l'arxiu  de  la  Junta  de 
Conierí;-,  avuy  a  laDi- 
putacii'i  [iriix  ¡iicial. 

El  temple  está  si- 
tiiat  en  la  part  mes 
alta  de  la  Ciutat.  Vi- 
trubi,  *^>  tractantde  la 
situació  deis  temples, 
determina  la  cpie  cnl 
al  de  cada  (li\  init.it. 
«Els  temples  delsdeus 
tutclars  de  la  ciutat, 
diu,  y'ls  de  Júpiter, 
Juno  y  Minervii,  s';ii- 
Xec;il-;'lll    en     (d     línrli 

il  I  l'iri'.rmiai  \  l'i  v 
Mahiiai.l.  Kspañií :  sus 
monumentos  ij  artes,  su 
naturaleza  é  historia  ; 
Cataluña,    con   notas  y 

íliliciOMÓS  (l(í   n.  Alllllllid 

Aulestiíi  y  Pijoaii.  H;ir- 
ci'loiia.  lAsj..  L  I,  .-iiirnil. 
11."  Z. 

(2)  De  Architcftura. 
IvüciiiNisanl, París, ISliO 
l.lil».  I,  Cap.  \'ll. 


J.  Puig  ij  C.adafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 


n 


h'l-'  +nl{ 


Fig.  27.     Restes  del  temple  roniíi  de  Barcelona  en  l'auy  1836 
segonsplans  de  Calles,  existente  a  l'Arxiude  la  Dipvitaeii')  de  Barcelona 


mes  alt  d'aon  se  vegi  la  major  part  de  les  muralles.  El  de  Mercuri  será 
en  e\forum  o  també,  com  oís  d'Isis  y  Serapis,  en  el  mercat;  els  d'Apolo  y 
Bacñ,  prnp  del  teatro;  el  d'HíM'cules,  aon  mi  hi  ha.üi  gininás  ni  amtitea- 
tre,  se  situará  prop  del  (arelí;  el  de  Mars  ais  afores,  aixís  com  el  de  Venus 
que  déu  estar  prop  les  portes.  La  rao  de  totes  aqüestes  coses  es  troba  en 
els  escrits  deis  arúspices  etruschs...  » 

L'orientació,  próximament,  es  NE.-SO.;  es  sabut  que  aqueixa's  deter- 
minava,  en  general,  peí  sol  ixent  d(d  dia  de  fundació  d(d  temple,  y  que 
era  el  del  simbnlirh  lüiixement  dd  ileu  y  son  gmii  d¡;i  de  testa.  En  el 
iiostre  borizó,  el  m;'ixim  .■iziinut  dd  sol  es  d'uns  122",  que  correspóii  ;d 
solstici  d'estiu  y  la  orientado  del  temple  de  Barcelona,  no's  diferencia  gaire 
del  sol  ixent  de  últims  de  juny.  Correspondría,  aixís,  el  día  de  fundació 
en  pié  estiu.  Vitrubi  tracta  d'aqueixa  qüestió  en  el  Llib.  IV,  Cap.  V,  de- 
dicat  a  resoldre  de  quin  costat  deuen  orientarse 'Is  temples  :  «  Els  tem- 
ples deis  deas  inmortals,  diu,  deuen  orientarse  de  tal  modo  que,  si  res  ho 
impideix,  l'imatge  qu'cs  dins  el  temple  miri  a  Ponent,  a  ti  de  que  aquells 
que  anirán  a  sacrilicar  se  girin  cap  al  Orient  y  cap  a  la  imatge,  y  fent 


44 


L' Arquitectura  romániía  a  Catalunya 


Fin.  2S.     Reconstmcció  del  templo  romií  de  Barcelona 


lliii-s  |ir('i;;ir¡('S  \"(\u'¡ii  a  la,  veg-ada  el  tciiiiile 
y  la  part  ck'l  crl  (|uVs  a  Llcxaiit,  \  i|UO  les 
estatúes  seiiililiii  aixecarsi.'  ai)  el  sol  per 
contemplar  cls  (pio'ls  hi  supliquen  en  el 
sacritici;  en  ti,  ral  (pie  scnipre  els  altars 
inirin  a  Llcvant  ».  Al)  tot,  rarquiteete  roma 
atedia  ipK^  altres  \ega(les  s'<ir¡('nta\('ii  cap 
al  ean'i'ri|U('  lii  dunava,  ca}i  al  marn  ca])  a 
un  IImcIi  important  ilc  la  \¡la.  Per  aixo's 
(i-iil)i'ii  ti'Mi|iles  i'onians  ali  la  major  \arietat 
(l'i  irii'iilaciiiiis.  S'ha  iniliral  si'l  nusl.re  tcMii- 
plc  i'ra  (Icilicat  a,  Augnsl  :  el  día  de  les  ,i;|-alis 
lestes  aii^ustals  i'ra  ln  S  de  Íes  ealendí^s 
d'octubre,  iiataliri  del  emperador;  enaquei- 
xa  data,  por  exemple,  se  eolebraven  els  sa- 
eritieis  a  Narbona  qnc  lian  ronmemorat 
una  lápida,  '"  pero  rorientaeió  del  nostre  temple  iDirespim  al  solstici 
d'estiu  aproximadament.  Les  testes  de  les  seixaiita  eiutats  de  les  tres  Ga- 


Fig.  211.  IJasi-  ilf  i'Dliiiiinav  inotlluios 
dQ\podiu.im\(^\  temple  roniii  do.  liarec- 
lona,  segons  els  dibiiixos  do  Collcs. 


(1)    C.  I.  L.,  XII,  pág.  5:{0.  V(!gis  KusTKi,  nio  Coui.anciís.  oliru  (atada,  pág.  180. 


./.  Pin'n  !/  C.addfulch  -  .1    de  Fabjucra  -  J.  Goda;/ 


45 


lies,  dodiciides  a  Au^ust,  so  ccIcbriiNcii  ;i 
les  calendes  d'agost.  Comindhíiii; 


jue'l  temple  de  Barcelona  eni,  com  aigú 
ha  indicat,  dedictit  a  August,  cu-.ú  testa 's 
colebraria  en  la  mateixa  diada  iiae  a  les 
vores  del  Ródano  f 

liOS  excavaidons  de  ("eiles,  sen\alades 
en  la  planta,  foren  i)Ci-tectanient  dirii;ides 
pera  determinar,  gniat  per  \'itrul)¡,  tots 
els  elenionts  del  teniplc,  lilis  a  poderlo  di- 
hnixar  eomplert.  La  planta  conserva  son 
carácter  anticli  a  la  f;repi;  es  períptero, 
oxástil,  té  en  les  ales  laterals  mi/.e  cdluiii- 
nes,  NspiH'nint  a  \atrnbi,  "*  dos  (M:)lunincs 
entre  les  antes.  Segnint  tamhc'l  prccep- 
te  trasmés  peí  mateix  autor,  la  celia  té 
de  llarch  lo  doble  del  ampie,  y,  de  vu\t 
parts,  tres  están  destinados  a  pronaos  y 
cinch  al  naos.  Ladescripció  del  arquitec- 
te  d'Augiist  en  el  Llib.  III,  (l^ip.  II,  se  li 
adapta  perfectanient:  «VA  períptero  té  sis 
columnes  en  el  t'ront  y  en  el  posticuiti  \ 
en  els  costats  oiize  coiitant  les  angulars; 
aqueixes  columnes  son  colocados  de  t:d 
forma,  (|Uo  l'espay  que  existoix  entro  els 
iiuu's  \  '1  i-í^ngle  de  (_^olnmnes  quo'l  \olta 
es  igual  a  un  iiitoi-eoiiiniui,  loniiant  com 
un  passoig  al  voltmit  del  tiMiqilo,  ooiii 
se  ven  en  el  pói'tieh  ipio  Motollus  fon 
construir  per  Hermodorus  al  voltaut  dol 
temple  de  Júpiter  Stator,  y  en  o\  que  Mu- 
tius  ha  at'egit  al  origit  })or  Marius  al  Ho- 
nor y  la^'irtut,  que  son  sonso  ¡¡nstiruiny>. 
El  poilitiiii  del  tíMuplo  tenia  un  tor(;  de  l'altura  <lo  la  columna  com  els  tom 


Fig.  30.  Columna  del  temple  rinnh  de 
Barcelona  (|uo  iiue<la  eu  peu  .i  la  pliifa 
del  Rey.  Musen  proviueial. 


(1)     Llib.  IV,  Cap.  IV.  De  In  distribucióde  (lintre'ls  temples «Si'l  templete  mes 

de  vint  peiis  il'ainple,  cal  que  entre  les  dos  antes  si  posiu  dos  coliiinnes  pera  que 
üinquin  l'espay  y'l  separi  del /)íe/'o//írt'to.y.  y  entre  aqucixos  tres  intercolunmis  terhi 
tanques  de  marlir(í  o  de  fusta.  .Si  U'.  mes  de  quaranla  piais  lian  de  posarse  colum- 
nes ilinli'e » 


46 


U Arquitectura  románica  a  Calalumja 


t'ig.  31.     Kt;sl.csii(;l  ttrlllplü  I'iiliiil,  til*.  liurcclulüHJxistulltK 

al  Centre  Excursionista  de  Catalunya,  carrer  Paradís 


I  líos  \clls  de  Roma,  de  Vesta 
;i  'l'ivoli  y  el  de  la  Fortuna  Viril 
de  Roma.  L'arquitecte  Celles 
dí^luia  del  examen  de  les  vi- 
s¡l)l(\s  en  .son  temps  y  de  tots  el.s 
detalls  del  temple,  que  era  ante- 
i-¡iii-;il  Impelí  Roma;  en  aixó  el 
ü,iiia\  a  son  euiieixement  de  Vi- 
trulii,  mes  s'errava  al  suposar- 
lo  cartaginés.  Aquesta  mateixa 
coiiclusió  ens])0i1ai'á  l'examen 
de  les  coluinnes.  Tot  aixú  son 
cai'ácters  que  indi(|U(Mi  pera'l 
Ilustre  temple  uw  cicle  d'art 
deis  temps  de  la  República  o 
cumenrament  del  Imperi,  pot- 
ser  de  mésdui-aila  en  lanustra 
ten-a  alluiiNada  de  Roma. 

TEMPLES    DE   TARRAGONA  -^   1  arragO- 

na,  la  Ro- 
ma de  Catalunya,  es  el  llocli 
aon  trobém  mes  profussió  de 
temples,  testificada  p(M'  si^s  rui- 
nes fragmentarics  guardades 
en  el  Musen  y  piM-  les  mone- 
des V  lapides  (pie  s'lii  referei- 
xeii.  De  cap  d'ells  s'en  coneix  la 
planta;  pero  es  útil  pera  formar- 
se idea  (le  la  nostra  ciutat,  capi- 
t;d  de  la,  Hispania  Tarraroncn- 
se,  el  coiKMXer  els  datos  que'iis 
(MI  han  cons('r\at  la  nuMnoria,. 
I'',l  IcmpIcdiMpie  posseimiiKJs 
elcmcnts  es  el  ((ue'ls  lari'ag(J- 
nins  aixecaren  a,  Angiist:  aFAs 
espan\ols,  diu  'l'ácit,  <''  ol)tÍn- 

(1)     Ann'i/r\s.   l'lili(Mi')    Nisai'il,   Pa- 
rís, 18(54,  Llilj.  I,  Cap.  LXXVIll. 


J.  Piiig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 


47 


Fig.  32.     Monedes  de  Tarraiiona  ali  la  reiiresentacid  del  temple  d'August 

gueren  el  permís  d'aixccur  nu  toniplo  a  August.  en  la  colonia  de  Tarrago- 
na ;  aviat  aqucst  exemplc  fou  soguit  por  totes  les  provincies».  Fou  en 
temps  de  Tiberi,  l'any  XV  de  Jesucrist.  En  un  decret  conservat  en  una 


Pig.  33.     Kestaiirai'iií  del  tciiiide  d'Augurit  i-epresentat  eu  loa  monedes 


48 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


inscripció  gi'ega  de  Metileue  en  l'isla  de  Lesbos,  se  menciona  aquest  tem- 
ple dedicat  a  la  di\  ina  Roma  y'ls  Augustes.  '"  La  crecció  del  temple  de 
Tarragona  es  el  reHexe  d'un  scMitiment  general  de  tot  l'Imperi:  l'Empera- 
dor  era  ooni  la  síntesis  del  Estat  \  a  la  di\  initat  de  Roma  lii  roi'responía  la 


Fi^.  34.      Iinati;)'  t'lijjn'iiht  ili-  .liipiicr  Amimri.  .Miiscii  ilr  Tjiri';i^íiii;i.  ii."  lis 
(il¡;imeti-e  1-20) 


divinitat  augusta  del  Impi'i'atdi-;  Ihhik^s  \  ciutats  s'hi  consagraxíMi ;  els 
sexvirs  augustals  i-iiida\iMi  de  les  ares  nio<lestes  (pieMs  lii  aixeca\en  les 
viles  reduid(^s;  '-'  les  urans  ciutats,  les  federaeions  de  ciutats,  nnuienaxíMi 
els  llanicns  i|U<' cuidcsscn  deis  teniplcs  nininnnciitals  ipic'ls  lii  ei-iyieii. 
La  dalia  ent(>i-a,  mes  de  seixaiita  ciutats  de  la  Aipiitania,  la  Lungduriesa 
y  la  Bélgica  li  inxecai'en  un  ;dtai-  en  un  tcM-cr  cnun'i  a  la  conllneucia 
del  Ródano  y  del  Saona,  prn|i  de  la  (InlDiiia  de  í^nngdniínni  (L\ii).  F,ls 
Narhonesos  aixecaren  un  tcni|ili'  a  linnia  y  a  Angust.  Ninics,  \  ¡lainc  n'lii 

(1)  HiJBNiíR.  La  Arrjuco/ot/ía  de  España.  Barcelona,  1888,  pá^.  2W. 

(2)  S'lian  tpoiíat  iiiscripcions  qu(!  denüten  la  (¡xistencia  dü  süxvirs  augustals  a 
Tarraco,  Bceíido.  Dcrtoaa.  Vicaa  Ausonre,  Barcino,  lluro,  Er/ara,  etc. 


./.  Puig  y  ('inlfi/'iilch  -  A.  dr  Fíilgucra  -  J    Godaii 


49 


;1Í\0(^IV(MI  (l';ilti'(^s  ;  tot  el  Mi'(l¡li'ri';i  s'(iiu|ili  (|";ii'('s  \  triii|il('s  ailíi'listals ; 
oís  cDiilins  del  iiii|ii'ri  (Micciii^iici'cii  il(^\aiit  Tcstátiía  di'i  (li\í  omperadnr  el 
fdcli    saiii-at  :    l'Asia,   la    (íalacia,   la   Bitlniíia,    rAtVica,  la  ( Ircria,  la,  üi'uii 


/ 


^ 


^&- 


r 


^i1^ 


Má 


Pig.  35.     Iinatge  eli/¡Huta  <le  Jápiltr  Alimón.  in-ili;iii.ixriit  ¡il  tciiiiilc  iIp  .Túiiiter 
Miiseu  lie  Tarrasoiui,  u."  117 


Bi'ctanya,  la  Paiinoiiia  y  la  Ti-acia  ;  <''  la  Hisjiania  ii'lii  i'r¡,L;ía  a  la  Lusitaiiia 
y  a  la  Botica,  a,  mós  de  la,  Tariviciiiiriis;'.  '-' 

Trovóm  represontat  dit  toniplc  en  les  iniuu^dcs  (Figs-^ii)  úniídi  daln 
grátich  cpi't  que  del  mateix  pusseiiii.  Sei;ons  elles,  era,  eorinti,  octástil; 
son  t'rontó  esta\a  deeoraf  en  el  ceñiré  ah  un  rli/iims  y  ses  aeroteres  eren 

(1)  FousTF.L  riE  Gnur,.\NGF.s.   Oljra  citada,  pág.  108  y  següBiits. 

(2)  \'egis  per  l'Hispania  el  Cor/in.s  Inscri¡itionurii  Lntinai'um.  II,  n.os  473^  2,221, 
2.224,  3,329,  3,395,  4.191,4,199,4,292,  etc.,  y  en  Rfineral  els  prefacis  y  les  taules  de 
tots  els  volúineris  del  Corjjns. 


Institut  n'EsTUDis  Catalans 


oO 


V Arquitectura  románica  a  Cataliiiuja 


en  forma  de  palmetos.  A  Tarragona  s'liau  trobat  ruines  que  semblen  ¡mli- 
car  son  omplacament  y  elements  complerts  del  seu  entaulament.  '"  El  fet 
de  ser  octástil  indica  que'l  temple  er.i  díptero  eom  els  mes  sumptuosos. 
Vitrubi  (->  clarament  ho  declara.  «El  di|)tei'oes  octástil  tan  a  la  cara  d'(Mi- 
trada  com  la  oposada  y  té  a  tot  el  voltant  dos  rengles  de  columnes;  aixís 


V 


Fig.  3B.     Fragment  (i'una  imatgc  rli//irnta 
n."  131,    145   j  147  (lol    Musen  dn  Tiiii:iK"iia 


es  com  son  construits  (;ls  temples  de  Onií-inus,  (Tunlrí^  di'n-ii-li   \   d  do 
Diana  a  l'lpiíesso  d'ordre  Jónicli,  obi-a  de  Chei-siplnnii  >■. 

I,'IIi'i-náiid(V,  S;innlin¡;i  '^'  lia  s(Miy;dnt  si>s  propurriuiis  ;il)  r.'ijiKhi  ilels 
fragnients  existents,  servints(!  ¡¡rincipidmciit  d'un  ti'osde  c:iiiy;i  (l'nn:i  co- 
lunuia,  qual  circunifei-encia  est;i  d¡\  iilidií  i'W  2í  rimáis;  rad;i  ciii.ii  ti'  casi 
un  pamd'obertiU'a  y"l  (liáinetrc  de  bi  (mii\;mii('(1('Í\  1'."),")  iiietrrs,  In  (|iic  lia  de 
donar  pi-óxiniaiiii'iit  niia  altura  di'  liO  uietrcs  scnse  el  basaiiirnt  II  ¡'I  IViiiili). 


(1)  Hf.rnándkz  Sanamu.ia.  ohni  citaila,  t.  I,  ssgoiia  [laii.  a]iiMjilix,  pág.  28  y  so- 
güents. 

(2)  Obra  citada,  I.lii..  111.  Cip.  11. 
{3}    Obra  y  ilocli  (larri'rann'Mt  cilats. 


s 


J.  Piiig  y  Cadafalcli  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij  51 

L'ostiidi  (leí  IVis,  (|ii(^  s('iiil>l:i  [i{'i1('n('si|U('  a  ;m|11(MX  tciniilc,  ¡mlica  (liiiioii- 
imis  iiiciiiirs  poi'a  l'ali-aila  de  ci iliiiniia  \  cntaiilaiiKMit  :  mis  oii/.c  mctres 
soixaiita  ccutiniotreSj  si  so¿;uis  los  propdirioiis  que  marca  \'itrul)i.  El 
tema  circular  del  contro  dol  íront/i  pnt  rostaurarse  en  tbrma  de  uu  clipcus 
com  los  que  ab  lo  l)ust  de  Júiiitci-  Alimón  (F>gs  3ty35)  ^e  conserven  en  el 
Musen  de  Tarragona  y  poden  ser  restes  d'ell  el  fragments  de  la  fig.  36. 
El  tiam  central  es  mes  ampie  en  les  monedes  seguint  el  concell  vitrubiá. 
D'aqueix  temple  coneixém  a  mes  ladisposició  de  la  cstátuad'August  que 
iii  xcuerava  la  aCoIoiiia  V'irtr'i.r  T/'iiuiJ'nlis  Tai-raro».  Imi  una  moneda  de 
Tarragona  '"  se  representa  en  una  de  les  cares  el  temple  octástil  ab  la  ins- 
cripcióC.  V.  T.  T.  AKrERNITATIS  AUGUSTAE  y  qual  traducció  acaba  d'in- 
dicarse  (->  y  en  l'altiM  rara  una  estatua  sentada  en  un  soliifiii  tcninten  una 
má  una  rii-torla  y  (MI  raltrc  una 
llaiisa  ab  l'iuscripció  Aujjasto 
J)eo.  (^'s-  3")  Devia  ser  aquesta 
olira  ¡mpiirtaiitissiina  quaii  la 
iii('trú|iiili  d(>signava  uu  ciu'atlor 
di'l  tomplepererigirlo:  hem  citat 
una  lái)ida(pág.39yn.''4202del 
C.  I.  L.,  II)  dedicada  a  C.  Calpiw- 
nio.curatoi'i  teninH])i'Cpfec(o  mu-       ^.  „      ,     ,  „ ,,   , 

■  ,  Fig.  37.     Moueue.sde  Tineri  ab  la  ropreseotaeió  de  la 

rorUIU,  Colonia  TaiVaCO.  Per  les  estatua  del  temple  d-August  a  Tarragona 

testes  augustos  anuals  del  tem- 
ple deTarraco  s'hi  reunien  els  representants  de  les  cinta ts  de  laTarraconen- 
se  (coiicilium  T'arrnconcnsis  proriiicice':  com  era  eostum  en  tot  l'Imperi.  <^' 
Al  practicar  en  1884  la  valí  per  fer  els  fonaments  del  írimtispici  del 
nou  Seminari  Conciliar,  se  descobrí,  entre  altres  fragments,  un  capitell 
d'ordi-e  compost,  mutilat  en  sa  part  superior.  Les  proporcions  del  capi- 
tell, din  el  Sr.  Hernández,  '•'''  ens  dongueren  el  módul  del  edifici,  seguint 
les  pruporcions  del  Ilibre  de^'itrubi,  resultaut  una  al(;ada  de  10'29,  sens 
contar  el  frontó  ni  l'cstiljolat.  D'aquest  temple  se  trobaren  taml)é  frag- 
ments de  marbrc  ab  escultures  en  alt  relléu,  que  segurament  forma- 
ríen  part  del  fris.  Consisteixen  en  guirnaldes  sostingudes  per  elegants 
cintes  ab  un  signe-a4  centre  de  cada  una  com  Vapc.r  o  miti'a  sacerdotal  y 

(1)  Dr.i.GADO.  Nuevo  método  da  c-lasiflcación  de  las  medallaa  niiíónonias  de  España. 
Sevilla,  1871,  t.  III,  ISTO,  pág.  iílii-,  pl.  CLXXVII.  7:i. 

(2)  Altres  han  llegit  en  llouli  de  Triunfalis.  Tocata  ó  Tyvrenica. 

(3)  FusTEL  DE  CouLANGES.  Oitpa  citada,  pág.  220. 

(4)  Obra  citada,  t.  I,  segona  part,  apéiulix  pág.  27. 


52 


L'Aríjuitcctiira  románica  a  Catalunya 


Vaspri-fjili  o  hisoi),ol)jcctes  de  la  liturgia  deis  sacriticis.  (^'s-  -S)  S'lii  trubareii 
també  els  modallons  reproduits  (F'gs- 34y  35)  ab  la  representaeió  de  Júpiter 
Ainiii'iii  ai)  ses  liaiiyes  característiques.  I.a  situació  del  editici  en  la  part 
alta  de  la  uriis,  c>ra  apnipiadn  pera  un  ti>ni])le  dedicat  a  Jñpitei-,  segons  el 
text  eitat  de  \'iti-ub¡. 

Les  lapides  eus  han  fet  conéixei-  ;dti-es  temples  de  Tarragona.  Una 
lápida  ja  citada  en  aquest  Ilibre  (pág.  38  yn."  4085  del  vol.  II  del  C.  I.  L.) 
conmemora  a  Q.  Atfins  Mrssn  (cctor  et pidor  qui  restaura  el  frontis  \  l'ex- 
hedra  del  temple  xcll  y  en  ruines  de  Mint'rva  Angustea.  Una  ara  ipic's 
descobri  (MI  líM)."!,  de  pedra  del  pais  al)    síMlzill   corn  isaniciil,    alta   de   O'.")."» 

nielres  \  de  O'^o  nietres  d'aniplada,ab  lleti-es  d(d 
jM'imer  segle  ab  tulles  y  sii;nes  esp^'cials  de  pun- 
tuaci('),  dona  noticia  d'nn  abre  temple;  la  ins- 
(•i'ii>ció  din:  II  l'lwiit  \ iilnntin'iament  eomplcrl 
a  la  deesa'I'utela  per  part  de  Baba,  esclau  de  IaicÍ 
Xiiii/i.si  Sn'ci,  jicr  (juant,  sense  desgi'acies,  bastí 


BABA  ■  L  •  N\MISI 
STICI  •  TVTELAE  •  \-  •  S  •  L  •  M 
QVOD  •  AEDIFICIVM  •  D\'A 
R  V  M  •  O  F  F  I  C  1  N  A  R  \'  M 
SALVOS  •  RECTE  •  PEREGrr 
ET  •   AEDEM 


y  acaba  bé  l'ediHci  sagrat  ab  les  dncs  ulicini's  del 


mateix».Se  refereix  aquesta  insci-ipciii  a  un  tem- 
ple dedicat  a  la  Tutela  de  Tarragona  entre  quals  ruines  se  trobai'íMi  nunuM-o- 
ses  inscripeions  votives  dedicadas  a  la  deesa  protectora  de  la  vdla  cintat.  '"> 

Pons  de  Icart  <->  fa  nuMició  d'al- 

.üuns  temples  de  la  cintat  sub- 
urbana de  Tarragona,  un  d'ells 

en    el   llocli   aniimcnat  Sasala- 

das,  alirmant  ({u'eu  son  teuqis 

snbsistien  encara,  ti'i^s  eolimi- 

ncs  ji'iniqncs.  Sota   les  ruines 

se  tru\a  una  lápid;i  dedicada  a 

la  di'csa  Isis,  qn'existeix  a\n\ 

al  Musen  de  diía  cintat.  '•"  A  un 

kilónietre  de  Tarraünna,  prop 
de  la  carretera  de  Uens,  Pons  Icart,  din  rilern;inde/,  Sanabiija,  '*'  hi  vegé 
les  ruines  d'un  altr(Meniple  que  alribueix   al   den    Marc   (Campestre,   per 
rao  del  ara  de  marbre  trobada  allí  iifojí,  qii'es  una  dedic:ic¡()  ipu^  leu 


IS  IDI  •  AVG 

SACRVM 
1  N     •     HONOR- 
ET    •    MEMORIAM 
ClllllUfL    •    SABINAL 
CLOD    •    Or6ÍANA 

MATER 

SEUFRONIA  ■  L  rcNSlS 

AVIA 


MRTI  •  CAMPESTRI  ■  SAC 

PRO         •  SAL    • 

Mp  •  M  -AVR  •  COMMOb 

AVG-ET-EQyiT-SINC 
T    •    AVREL    •     DECIMVS 

>  ■  LECVTI-G-FEL- 
PRAEP  ■  SIMVL  ■    ET  • 
CAMP  •  DEDIC  •  K  -MAR  • 
MAMERT-  ET-  RVFO  •  SS 


(1)  Axdi'.L  DEL  Aaco.  Kni^oas  kqiidns  roiiKuius  de  Tarraf/oiia :  Boletín  de  la  Iti'al 
Academia  de  la  Hinloria.  Madriil,  1!)0:},  1.  XLIII,  pág.  ñ:\  ti  455. 

(2)  Libro  de  las  i/rande:ats  de  Tarirn/ona.  Léridu.  1572.  Cap.  XXW'I. 
Í3)    C.  I.  L.,  II,  11.°  W80. 

(i)    Obra  citarla,  t.  I,  2.'  ]i:n-l.  ain-iulix.  iiá;;.  .5!). 


J.  Pniíj  ij  Cadnftiich  -  .1    de  Falguera  -  J.  Godaij 


53 


Tito  Aureli  Décim,  en  |iriiiRT  de  iiuii-c  del  aiiy  18:2  ilc  ,].  (].,  al  déu  Maiv 
campestre  per  la  saluí  del  emperador  (lomodo.  Dita  Iá|)ida'''  la  recullí  l'ar- 
i|iii'l)isheAiitoni  Agustín,  trobaiitse,  din,  actualment  empotrada  en  la  paret 
del  claustre  del  palau  arípiebishal.  Es  possible  que  siguin  sois  inscrip- 
cions  votives  dedicades  al  déu  Man;  y  a  Isis  que  no  suposen  un  temple. 


Fi^.  H8.  Moui'da  de 
Tarragoua  ab  Tara 
d'Aiigust. 


TEMPLE  DE  vicii  L<^  teuiplc  de  Mch  es  l'exemple  d'una  construcció 

rural  senzilla  y  económica,  el  temple  de  la  antigua 
Ausa,  lo  reduit  \'ii-us.  ^-'  Sa  celia  era  teta  d'una  olira  mixta  de  pedi-a  de  til 
en  grans  cari'cus  y  oy;»,s  cinjilci-fo//  o  mam[ioster¡a  revestida  de  carreus 
reduits.  Tal  son  construides  les  galoi'íes  intiM'iors  de  ser\ey  de  Teatres  \' 
Amtiteatres  provensals;  tal  les  del  Circh  de  Tarragona.  Ei'a  aqueixa  fá- 
brica destinada  a  esser  re^"estida  d'estuch  exterior  y 
interiorment.  En  l'interior,  en  els  reconsse  n'hi  guar- 
den troeos  simulant  un  encoixinat  regular  y  sump- 
tuós.  Es  possible  que  sois  el  pai-ament  del  podiitm, 
de  grans  carreus,  y  la  \):\v\.  baixa  deis  mui-s  quedes 
visible  sense  estucar.  S'ha  pognt  refer  pertectanient 
tota  la  planta;  de  la  celia  s'en  guarden  els  murs  tins 
sobre  l'arquitrau;  del  pórtidí,  els  fonauíents.  La  celia 
te,  midada  interiorment,  9X  10'90ms.;  exteriorment 
té  lO'lUX  12'10ms.;  la  llargada  calculada  segons 
lo  canon  vitruviá  fora  de  12'52  ms. ;  sos  murs  s'apar- 

tcu  uus  ITgraus  cap  el  E.  de  la  linea  E( ».  El  teiiiplc  dcMcli  es  exastil,  l'iu- 
tcrcokunni  resulta  l'2()ms.  osigui  prop  de  dos  diámetres,  (ju'es  lo  que  cal 
al  sixtil,  segons  ^'¡trubi.  '^'  Si's  fes  el  cálcul  com  a  temple  tetrástil  tindriem 
per  intercolumni  2'  iC)  ms.  qu'es  mes  gros  qu'el  senyalat  peí  temple  diástil. 
L'altura  de  la  columna  esdeG'3.5  ms.,el  diámetre  inferiores  O'GS  ms.  o  siga 

(1)  C.  I.  L.,  II.  n."  Í083. 

(2)  Del  temple  roma  de  ^'¡cll  ii  ha  ¡lariat  Didki.ot  :  Sotes  archéoloíji<¡ues  sur  la  Ca- 
ía/oijne.  ¡¡uljlicades  en  el  Bnüctin  monumental  franrais,  ser.  IV,  vol.  IV,  1888.  pág.  44 
y  següeiits,  y  derrerament  Mosséa  .losepii  ("tuiUoI  en  sa  monoiírafia  L'Ausn  romana 
!j  el  seu  temple.  Vich,  1907. 

(3)  Edició  citada,  Llili.  III,  (;ap.  III.  «  Eu  el  pigiiústil,  iliu  Mtrulji,  l'iuterüoluinni  ha 
d'esser  d'un  diámetre  y  mig  com  sha  practicat  peí  temple  de  JuliCéssary  peí  de  Venus, 
que's  en  el  íoroíiu'ell  ha  fet  construir,  y  per  altres  edificisconstruitsab  aquesta  regla. 
En  el  sixtil,  l'intercolumni  té  dos  diámetres  y'ls  puntes  de  ses  Ijases  son  iguals  a  l'es- 
pay  que  hi  ha  entre'ls  plintes,  com  en  el  de  la  Fortuna  Eqüestre  prop  del  teatre  de  pe- 
dra  y  en  molis  altres.  .\queixes  dui3S  maneras  tenien  molts  inconvenients:  primera 
ment,  quan  les  mares  de  familia  pujen  les  grades,  per  les  pregarles,  no  poden  ¡jassar 
per  l'intercolumni  donantse  les  mans,  sino  una  darrera  laltre;  després  tapen  la  vista 
de  les  portes  impediut  veuri'  les  imatges  ilels  déus  y  priven  el  pas  al  voltant  del  tem- 


54 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  39      Restauració  del  temple  de  Vicli 


Ti-     10.      l''r;i;ílii('litH 
del  lioiit/i  del  temple  de  V'ieh.  Musen  laiiiibiri 


lii-i'ix¡rn;ini(Mil  10  diámetres  qu'es 
1,1  del  temple  iii.uiii'istil.  Era, doiichs, 
L'ltein])le  de^'i(dl  mi  temido  |ii-óstil 
cxástil  sixlil  iierr('e1;imeiit  i-nmn, 
íipartailtse  i|U(de(im  del  eaiKUl  de 
\'itrid)i,  iiei-('i  i]r  |iiii-t\ii  i-(diili\a- 
iiieiit  petit.  l'',i'a  d'urdi'e  (-(iriiiti,  v 
eiiiislava  d(>  ei)liimiies  seiiso  aea- 
iiahir. 

|il(\  1)  En  ol  diástil  rinto.rcoluiniii  ti'  ili' 
i'sser  de  tres  diúmeti-es  ;  riiiconveuieii! 
do  aqu(3st  ordre  os  qu(!  oís  ar(|uitraus 
s(í  ]i()den  rompro.  K\  aeróstil  oxigoix  vi- 
giK^s  do  Insta  y  oís  l'rontisi)lcis  hi  tan 
iiial  ol"eot(\  L'eustil,  qu'os  el  gonreiiiós 
a|ii'(iljat,  i'¡iiti>rcoluiniil  déii  ossor  do 
diis  diáuii'lres  V  un  i|uarl. 


J.  Piiiij  11  Cndafalch  -  .1.  de  l-algucra  -  J.  Godaij 


Oí) 


Son  capitell  ¡iiuilecli  al  del  Aich 
de  Bará  fa  pensar  que  data  del 
segle  II  de  J.  C.  L'eiitaulanient 
y  el  frontis  han  pogut  determi- 
narse per  Iragments  trobats  en 
les  lililíes.  (Fig.40)  Al  interior  se 
conserven  clarament  les  caixes 
d'empotrament  de  les  encabella- 
des  de  la  coberta  (colmnharia) 
que  teñen  ()'32  ms.  d'ait  \n^v  oV.o 
ms. ampie,  dimensions  realment 
extraordiiiaries  comparades  a 
les  de  un  edifici  moderii.  Gal, 


i'ilí.  il.     Tcjii[ile  ruma  de  Vit-h 


per  exphcarho,  teñir  en  eompte  la  disposició  de  les  c.bertes  antigües  W- 
trubi  resumeix  aixís  les  seves  disposicions  tradicionals  :  'i>  «  Pc^-a  soste- 
nir  la  eoborta  s'hi  posará,  si'ls  trams  son  molt  grans,  tirants  ^ranstnO  y 

les  \\gnQü(r(tpreol¡);  si  els 
tiMiiis  siin  regulars,  un  ca- 
rener    colmiicií   \  les  vi- 
gues  sortides  en    els   ex- 
trems  tbrmaiit  barbacana; 
sobre  les  vigues  1  lates  ti'a- 
vesseres  (tcmpJci .  Despi-és 
sota  les  te  ules  posts  ,rt.s.sc- 
/v'.s  prou  sortides  sobre  les 
Ijarets  pera  i)ri>tegirles  ab 
sa  volada».   El  primer  es 
el  tipo  grech  y  etrusch  ;  d 
segón  es  el  roma  de  la  Ba- 
sílica de  Fano,  fet  per  W- 
trubi.  El  primer  tipo,  pidpi 
p  e  1- a  (■  o  b  r  i  r  t e  m  j)  1  e  s  d  e 
gran  ampiada,  qu'eseld'en- 
caballades  sostenint  un  en- 
vigat,  es  l'aplicat  a  ^'ich. 

a)  Llib.  IV,  Cap.  II. — 
Choisy.  Obra  citada.  Cap.  III. 
Les  constrnciions  en  c/iar- 
pente. 


Fig    42.     Planta  <IcI  teuiplf  de  Vich 


56 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  l'A.     l'hmtH  <lcl  temple  «lo  \ u- 
ab  vi  tiincat  lüpotéticli 


F]s  possible  que  sa  disposició  sigui 
análoga  a  la  quo's  conserva  encara 
('11  los  l)asíli(iU(^s  cristianes  pi-iiniti- 
\cs  (le  Roma;  d'a(]ueixos  sistemes 
(l'encabailades  de  fusta, d(>  ti'adici(í) 
romana,  lian  j)Ogut  arribar  ñns  a 
iiostres  díes  :  la  do  la  vcUa  basílica 
de  Sant  Pere,  fundada  per  Cons- 
taiití,  trasmesíi  per  l'obra  titulada 
//  Tfiiijiid  \'iiticíii/o  y  |)(M' una,  pin- 
tura (|Ue's  guard.-i  en  Siiiif  Mnrti 
deis  Monts,  a  Roma  ;  la  de  S;uit 
Pau,  (■( instruida  per  Hoiiori,  que 
ha  durat  tiiis  ais  nostres  teinps;  la 
de  Sant  Joan  de  Letráu  repi-(>sen- 
tada  taiiibí''  (Mi  h^s  piíitun^s  de  sant  Miirtí  deis  Monts.  Sont  a(pieixes, 
dues  encab;dlades  acoplados  ali  un  peiidubi  cíimú,  ab  doble  ¡ncli  de  ti- 
rants.  Aqueix  fet  explica  les  grans  dimensions  de  lacaixa  d'empdtrameiit 
del  temple  ausetá.  En  alguns  editicis  eixes  arniadures  s'amagayen  per 
medi  d'artesonats;  Eusebi  din  ((iie  un  artesonat  amagava  les  de  sant  Pau 
extramurs;  aqueix  fet  sembla  liaxerse  repetit  a  \"ii-li. 

En  la  part  posterior  de  la  celia,  a  la  banda  baixa's  nota  qu'el  mur  se 
allargava  rodejant  el  temple  d'un  tancat,  coni  un  modi^st  |i(M'il)ol,  tal 
com  cd  tcmidc  de  Merenri  a  Piimpe\a.  A  l'imipexa  algiins  temples  ei-cn 
rodcjats  per  les  construc(dt)ns,  pern  una  tanca  els  isulaba,  eiaii  en  el  de 
Esculapi.  El  temple  de  Mch  donava  a  un  carrer  per  sa  lalxada  posterior 
y  estava  probablement  rodejat  de  cases  per  ses  fatxadcs  laterals  y  sepa- 
rat  d'elles  iier  una  tanca.  <F'^'. -t^j 


te.mpi.es  A  EMi't'Riiis  V  MAiió  I''"  '''^  dem(''s  ciiitats  (IcI  ( '.( 1 1 1  \ (' 1 1 1 1 1  s  'rarraeiiiiensis 
son  escasissims  els  r(\stes  anpliteeli'illiclis  de  tem- 
ples. [,a  (q)igrafía  lia  consorvat  el  i'ecort  d'alguns  d'ells.  ,\  Enipuries,  el 
temple  de  Sei'api,  manat  ter  p(>r  (llimeiii,  ab  sos  sitiáis  \'  p('irt¡cbs,  eiis  lia 
arribat  a  coneixemcnt  per  una  lapida  tro  Nada  en  els  iinirs  de  la  ciiitat  ro- 
mana. <^'  Com  se  vcUj  eren  so\  ¡iit  els  temples  de  menos  im|iorlanc¡a  pagats 
per  un  ¡^ai-ticular.  El  mcú  sr/Ulin  ha  sigiit  tradnit  per '//v//ís  peí  p.  I<"ita,;  '^^ 

(1)  C.  I.  L.,  II.  Sui.p.  (11.S.-). 

(2)  Templo  de  Scrapix  en  Aiíijnirit/s :  lio/eliii  di;  /n  ¡{eal  Academiit  de  tu  Ilislu- 
via,  t.  III,  Madrid,  1883,  pág.  124  y  segiieiits. 


,/.  Paiij  y  C.nddfdlcli  -  .1.  dr  Fíilf/ncra  -  ./.  Godaij  tt7 

sigiiilic;!    lúós    [)i-<>|ii<iuieiit    uii;i    fihi    de    siti.ils    t;il    coin    se    trübou    eu 
els  t,p;ili-('s.  '*'  Al   luntoix  tomplc's  i'cfci'cix,   si'gons  ol  P.  Fita,  una  alti'a 

insci-ipcii),  '-'  i-ocull¡- 

(la  tanilií''  cdiii   l'antc- 

M    •    BADIVS    •    HONOrUu»  ,        'I  -1  ....      strnÍF  I     •      AEDtM 

i-iMi-,  i'iiti-i'  I  uriiix  do 

ET-CORNELIVS-SILVanuj  ,,',,,,  ....    sciííí,  A     •     PORTICVS 

_  la   iimralla  d  hmpu- 

TEWLVM   •    MA  Id   •   MA  jniií   fí  .  '  (M  E  N  I     ■     F 

„^     o     A  ,  |-|('S,    ('II      a    (Illa     se 

ATTHIN  •  DE  •  S  •  Pj  /.  I  IVS 

parla  d'iiiia  dona  f|U('  ' 

fa    !■('('( msti-n ir   com- 
I  lleta  I  lien  I  lina  i  ihra  i|ii('  m  i  s'am  aiiciia.  1  )iii  r(']n\i;ral' :  «  Porcia  Si 'n  era,  lilla 
Aq  Marcli,  natural  do  üii'ona,  lo  roconstruí  dosde'ls  Ibnanioiits  ». 

A  Mahii  uns  particular^,  Cíirin'llns  SHraz/ns  y  M.  Baclius  HoiKjrutiis. 
de  sos  oandals  tan  construir  el   tiaiiplc  a   la   Mai;na..  Maro  \   a  Ahtis.  '■" 

ARF.s  I^<^s  aros  (|uo  ostán  i-oprosentades  a  les  nKjnedes  com 

la  del  grabat,  C^'s-  '^^^  son  per  sos  dimensions  la,  repre- 
sentaciii  (le  Tara  colocada,  do'N'ant  la  colla  a  les  uraiis  del  templo  d'Auíi'Ust  a, 
Tarra,gona.  Lo  a,breviat  do!  dibiiix  nnniisniátich  deixa  enti'n(lre,ab  tot,sas 
disposici('i :  s'ai.xeca  sobro  un  bassanient,  dos  pilaslres  decoren  sos  ángul 
sostoniíit  \\n  ontaulnmont  simple;  en  el  centre  de  la  cara  los  adornen  un 
lema  cir(ailar.  V.n  alü-iinos  inonoíles  apai-eix  ornada  d'nna  liarlaiida  \  deis 
IntcntKs  (pío  soiulilon  sor  un  oriianiont  accidental  ¡a  (pie  no  apai'oixon  on 
a  Uros  1  non  ('(los  ana  logues.  Di^lgado  snposa  (pie  i-oprosenla  una  ara  aislada. 
I>a  forma  arboi'oseont,  (pie's  \eii  i'opresentada  en  les  medalles,  el  pro[)i 
Delgado  i'o.xplica  coin  seguoi.x  :  »  V.n  temps  d'Aiignst  oís  de  'rarragoiia 
li  origiron  una  ara.  Al  cap  d'algún  tennis  na,s(pi('  una  palma  sobro  l'ara, 
lo  rpio  fon  (Mi\iar  omliaixadors  a  August  diontli,  pi'i-  adularlo,  (pie  la  pal- 
ma aludía  m¡ra(aiiosament  a  les  \ictories  inijierials.  Aiiiiust  els  rebí'' 
agradabloinont  por('>  i^ls  digiii'  en  to  d;'  biirl.i  ipie  l'^ra  no  dexia  ser\  ir 
gairo  ja  que'l  foch  no  lia\ia  impedit  la  (a-eixensa  d'iiiia  planta.  »  ''" 

Moltps  de  les  inscripcions  (pie   citi'ii  ds  aiitors  coin  ('(irrospononts  a 
aros,  son  inscripcions  de  pi^lostals  d'estatiK's;  .iltres  xciiadi's  se  eontVin 

(1)     Di<-lii»tiiiiii'i'  (IcK  tiiiliiiiiitrx  rainaiiics  )'t  tii'cci¡iifx.   \):\v  Antiionx    liicii.    l'aris, 
1883,  páíi'.  .573. 

i-l)    C.  I.  L.,  II,  n."  iii2(i. 

|3)    C.  I.L.,  II,  n."37ülj. 

(í)     DF.Ui,\no.  Obra  citada,  t.  III,  pág.  RIO.  DelgadíT  aliidoix  al  text  il(j  giiiuiilia  : 
Auf/iiaíus  nnnfíiantibua  Tavraconenftibus,  palmara  in  ara  cjus  enatam :  apparel,  iii- 
qiut,  qnam  srepe  nccfndatis.  [iistitutionis  Oratoria'.  IJili.  \\,  Cap.  III.  Edició  .Xisard 
París.  186.5. 

INSTITLT   n'rSTlDIS    CAT.\I.ANS  ,  S 


58 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


les  ares  de  temple  ab  ares  domestiques  o  ab  mouuments  funeraris  que 
teñen  dita  forma.  L'objecte  del  altar  pot  explicarse,  sense  sortir  de  Cata- 
lunya, per  niedi  del  mosaich  empuritá  que  representa  el  sacrifici  d'Ifige- 
nia.  (F'g-  ■**)  S'alea  en  el  centre  un  altar  rústech  de  pedrés;  junt  a  cll  una 
antorxa  cap  per  avall,  un  hula-aiiiaii  y  un  exvot  en  el  qual  s'hi  descobreix 


<£SSI%,:i£>-. 


Fig.  43.     Sacrilieador 
(Musen  ilfi  Tainii;i)na  ii."  3Sf)) 


una  Iicrini'  it/iij/ilialinrifi  dn  cnldr  xei'iu  'I! ;  el  Mdcb  csiM  bosrb  irArtí^inisa; 
en  la  part  alta,  a  la,  ilreta  s'hi  \eu  la  deessa  ab  trajn  de  r;ii-.\  ah  dr)bl(í 
fletxa;  en  el  r'\ti-em  npr)sat  y  tand)é  en   la  |);irt   alia,  si  ncucii   dns   lii^iircs 

de  fleUS,   los  lilis  de  í^i'tu:  Api  ili  i  ilcsuri,  Si  ils  ab  rl  cali  ccibiTl   ab   Id  ni  (id  i  lis, 

portant  en  la  m;i  dreta  la  riíaia,  \  Ailciuisa,  \(^stida  ab  cdrona  radiant  y 
en  la  má  dret;i  estenent  lanli.  l.cs  liain'es  centráis  j)rinci|)als  son  :  a 
má  dreta  IHgeina  eondiiida  per  itihssi'iis,  qiii  a  son  costal  t(''  un  Imhik^ 
barbut  ab  mantell,  cobert  son  cap  ab  Vnpcj-,  la  gorra  liti'iri;ica  del  sacrili- 
ci,  empunyant  ab   la  niá  dreta  el  coltell  ríe  sacrilicailor,  simis   diqíte   (>s  el 


,/.  Puiíj  u  C.adafülch  -  .1.  de  Fabjucra  -  ./.  (ludaij 


59 


saccrilut  Calchas  (¿no  té  al  cdstat  al  i-cx  (n'^siiai-ta.  A  la  drcta  un  (■(iinil- 
liis  [)ortant,  c\\  una  jilafa  (I'hi-,  una  lii\  ,illi  ii;i  ,il)  una  capsa  (rinccns  \  la, 
niii/ii  salsa  (laláua  ili'  ,i;i'ans  iTcsiiclla  liari-i'jaila  ali  sal,  llct  y  niel),  (>tc. 

IHgenia  era  íilhi  do  AganicuMiiin   \  ili'  ( il\  tcnuu'Sti'O,  scgons  uns,  \  de 
Thcseu  y  d'Helciia,  seguns  la  ti-ad¡c¡ii  de  rArgólida.  Lo  roy  de  Micciias, 


Fig.  U.     Mosaicli  d'Empuries 
ab  la  repi-psentaciú  del  sacrifici  d'Ifigenia 


avaiis  de  náixer  sa  filia,  promete  ais  déus  de  sacrificar  a  Artemisa  «  lo  que 
TaiiNada  ]ii-nduiría  de  mes  hell  ».  IHgenia,  la  verge  maravellosa,  lo  Iruit 
uii's  Ix'll  del  auy,  íbu  coiidiMHuada,  a  mort.  Lo  diví  Calchas  recorda  a 
Aganii'uuKín  la  iiecessitat  del  sacrifici  de  sa  filia  piM-  la  salut  deis  grechs. 
Lo  pare  s'lii  resisteix;  per  véncel  s'eiivía  a  Ulises  y  a  Diómedes  a  Mico- 
nas  per  ati-aure  a  IHgenia  al  camp,  donant  a  Glytemnestre  el  pretext  que 
AganienuHiu  ha  resolt  casai' sa  filia  al)  Aquiles.  Conduida  Itigenia  al  altai- 
en  presencia  del  exércit  grech,  Agamemnón  plora,  gira  el  cap  y's  tapa  ab 
son  mantell.  El  ser\id()r  del  cuite  agafa  la  verge,  la  coloca  sobre  Faltar 
del  sacrifici,  si^  consuma  aquest  y  la  saiig  corre  abundant.  INIes  no  es 
la  sang  de  la  verge  :  en  son  \\m:\i   h¡    ha    una   bestia  palpitaiit.    Calchas 


60 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


declara  al  í|uefo  deis  ^reclis,  (|lu'  IHi;eii¡a  no  es  murta,  que  la  deessa  lia 
\olgUt  salvui'la.  Aijuesta  suhstitiiriri's  trolia  en  totes  les  versions  de  hi  lle- 
gendu;  varíen  sois  en  la  mena  d'aniniaí,  i|iie  es  un  eei'\(i  o  una  cei'xa  en 
la  tradieió  mes  aiitiga  y  mes  general. 

L'eseeua  del  saerifiei  va  esser  pintada  per 'riniantlie  de  (aiIuius  en  un 
célelire  ipiadro  molt  senyalat  [lels  criticlis  de  l'antigüetat;  s'hi  representa 
a  Calelias,  Ulysses,  Aja\  \  Menelau.  ''' Aípiesta  escena  sagnaut  devant 
d'una  ara  rústega,  se  repetía  so\  int  sobre  les  ares  de  marl)i'(\  eolocfides 
di.nant  dids  temples  descrits,  tal  cuní  la  representa  (d  niosaii-li  (^¡^¡urita, 
(ju'es  pi'iilialilenient  inipoi'tat  deis  tallers  de   niosaielí  de   (irecia   o  Italia. 

(1)     Vegis  en  el  citat  Dictionnairc  dctí  antiqnités  ¡/rec(juet<  eí  romaincx,  de  iJarein- 
berg,  l'article  de  P.  Diiciiarnu-:  correspniíent  al  mol  Ip/ii¡/eni(i.  iimíí-  ^>T<ly  seguent;^. 


üorgüiiíi  d'uuii  ur;i 
iAIii>LMi  ilr  Sta.  Águeda,  n."  l^lMij 


Fíl.  ló.      Fris  cii-1  Musen  di-  TarraüiiiKi,  n.  ■  lii:i,  lili  v  1 1 1 


MONUMENTS  FUNERARIS 


i'sprés  (le  l(_'s  laiiiK's  di'ls  tciLipIcs  ajiai'cixoii  (_'ii  cls  iiostn's 
camps  y  a  los  voros  deis  aiiticlis  cainins  oís  sepulcros.  La 
pi'áctica  fiinorarin  romana  fon  simultánoainent  l'inciiiera- 

r\n  \    rilllillliiai-iii;   cll   li'S  pr¡l[LC|-0S  ('pciilUOS    \     011    les    lllti- 

uios,  prodoiiiiiia  aquesta,  \  soiiipi'o's  nota  la  toiideiicia  a 
considerar  la  torra  covn  reloniont  que  deu  eobrirel  eos  tins 
quant  so'l  rodueix  a  eondros.  Mis  iiiiuiuinciits  fnnorai'is  so  raraotorison 
segons  cada  una  <lo  los  practiques.  Elsnnssun  destináis  a  i;nardar  el  cus 
en  sarcófeehs  do  pedi-a,  do  niarbro,  do  [iloni  o  lic  \rr\-.\  cuita,  o  soii/.illa- 
mcut  el  cadavro  amoj-tallat  soliro  un  Hit  fuiiorai-¡;  oís  altrcs  han  do  taiicai- 
les  unios  que  c(»ntciicn  les  i-cndi-os  \'ls  nssos  cai-ln injsats,  ni'nos  d^^  |iotitos 
dimonsions^  ja  en  cerámica  ,  ja  en  \idre,  en  niarliro,  en  podra,  en  ploni 
\  ñus  en  plata  o  en  or.  l^is  \  altros  so  ,i:narden  en  llnelí  sutoi-rani  n  en  rin- 
torior  d'un  monument  (í-oi/i/irori/ni/  . 

Les  tombos,  per  disiiosiciíi  i\c  la  llo\  de  les  di)tze  laldes,  l-opotiila  en 
los  coustituciniis  de  fundaciii  deis  niunicipis,  oren  tora  ciutat,  a  les  \ores 
de  les  graiis  \  íes,  adoniaiit  d'a(pioix  modo  els  subnrliis  \"  con\ortint  en 
suutuoses  y  iniiiinnientals  h's  \  ios  do  cnnniMicaciri,  \  sul/anient  per  espe- 
cialissini   pl-¡\ilc,i;¡  se  eiiiieedieii   les  sepnllnres  dinn-e  cinlal. 


63 


L'Arquitecltira  románica  a  Catalunya 


Fig.  Ifi.     Sepulcro  de  Fabara 


Els  monunicnts  fiinoraiMS  construits  jiols  roniiiiis  ;i  (];it:ilimy;i,  obcei- 
xen  a  dos  tipos;  un  que  roprodueix  la  forma  del  temple  \  r:ilti-e  \;\  Ion-e 
aislada  com  síntesis  de  la  casa.  Son  dos  tipos  coniuns  en  tut  rimjieii. 


SEPL1.CRES  EN  FORMA  DE  El  sepulcfe  CU  fomia  de  temple  es  dei*i\at  d'una  tradi- 
TEMPi-E  ^.j^  gre^-a,  esdevinguda  romana,  y  oheeix  ni  l'et  de 
(Ion: ir  un  xci-itnlilc  rultt^  -.úiimnnfs  deis  dií'unts;  aixis  les  formes  (|Ui'  les  ti-: i- 
diciiiMS  li¡ci'al¡i|U('s  i|('slin:i\ en  ais  teni|ili's  deis '/// .s/í/z/v/.  Inren  iiiiilades 
principalnienl  en  teuips  del  Im|iei'i,  en  els  sepnicres,  Aerdaders  temples 
eonsagrats  ais  ilii  ¡iifefi.  VA  ti|io  m(''s  cniniili'i't  en  la  nosti'a  térra  es  el  sepnl- 
cre  de  Fabara  (baix  Aragóiprnp  ikl  rin  MalarriMi\a;  es  (mi  fiirni.-i  dr  temple 
///  tnills.  y  té  en  son  IVi int('i  nii;i  di'd¡e:il(ii-¡;i  njs  ///íí//í'.s  de  I,.  Mniüi  1  ,npns.  ''' 

(1)  Era  iiiolt  coiini  el  iniin  de  Luciiis  (1  Hiinlius  a  Tlspanya.  El  cofíimiii  I.U]ius  es 
també  freqüent,  inés  aoii  í'ü  aljuiidantissiin  es  a  ll'^sjianya  Tarraconense.  Vegis 
HÜFiNFíi.  ¡Ai  Ar(¡¡ifínln(¡ia  rlr>  Es/ifiñn.  jiá^j;.  ¿55;  pol  consnitarsi!  també  l'obra  ja  citada 
C.  I.  L.,  vol.  II,  did  niateix  autor. 


J.  Piiig  ij  Cadafalch  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Goday 


63 


La  planta  /;/  antis,  al  ailaptarse  al  niouuiiiciit  t'iuierari,  sofreix  dugues 
mones  do  modiMcacinns  ;  Tuna  pera  apropiarla  a  les  necessitats  del  se- 
pulci'e  \  l'altrc  |ii'r  ri'vi>stirla  ab  el  liixo  postís  a  que  tan  aficioiíat  era 
aquell  poblé;  la  planta,  seguint  la  tradició  etrusca,  passa  de  rectangular  a 
quadrada,  el  prnnans  s'estreny  y  casi  di^sapareix  y'l  tVontispici's  decora 
simulaut  el  pórticli  d'un  temple /í/vys///,  lo  que  realment  no  es  mes  que 
una  planta  ///  antis,  obeint  aixó  al  esperit  de  luxo,  siinulant  cstrui-tin-es 
característiques  de  rarquitectura  romana.  Sota 
redícul  está  el  conditoriuin  subterrani,  col)ert  ab 
viilta  sciizilla,  reduit  a  ses  Ifnies  de  construcció, 
]>ractical)le  per  medi  de  rudimentaria  escida.  En 
quant  a  l'oi'ientació  se  serva  en  ell  la  costum  mes 
aiitiua  deis  temples  que  colocava  el  pórtich  vers 
( )rient  ^''  posterioi-nicnt  invertida  posant  cap  a 
Llevant  \o  posticum .  Laxolta  arrenca  deis  murs, 
seuyalant  son  origen  per  medi  de  rudimentai-i 
cavet  en  el  soterrani  y  s'nneix  ali  dls  scnsc  quc'I 
senyali  capmotllura,  en  el  eos  superior  del  cdilici. 
(Fi^^.  líi)  u,^;^  escala  comunica  la  celia  ab  lo  t-íjia/ito- 
riiiiii.  El  frontispici  principal  té  un  pórtich  de  co- 
lumnes  dúriques,  de  canya  llisa,  aguantant  un 
entaulament  jóniídi;  els  frontispicis  laterals  y  posteriors  están  decoráis  per 
pilastres  acanalades  del  mateix  ordre.  (Físs.  46  y -ts)  gns  murs  están  formats 
de  grans  carreus  (opxis  qiia<lr(ttnm),  algún  di'ls  qiials  passa  de  dos  metres 
de  llarcli  per  xeixantad'ample,  sentáis  sense  morter  y  units  sois  per  pesses 
de  ferro  (ancnn),  com  les  que  Mtrubi  descriu^  abracant  tota  l'amplai'ia  del 
mur  y  extenense  ab  filades  horizontals  de  diversa  alsada  y  divididos  per 
juntes  dicontínues  verticals,  sens  guardar  igualtat  d'amplades.  En  el  tris 
de  la  fatxada  principal  hi  havía  una  inscripció  ab  lletres  de  bronzo  ,i\  uy 
arrcncailes  y  qu(^  no  h;m  sigut  interpretados  encare. 

Mes  senzill  quc'I  de  Eabara,  decoi-at  ^d)  pilastres  també  on  forma  de 
tomjile  es  l(i  columbari  de  A'ilarrodona,  (*''«•''■  ="■  ^i  y  "'2)  poblet  de  les  vorcs 
del  (ia\á,  ([ue  ha  conser\at  potser  el  nom  d'una  antiga  villa  rotunda. 
Sobre  un  estilobat  decorat  d'arcuacions  s'aixeca  el  eos  de  la  petita  colla; 
por  dintre,  a  un  extrem,  hi  ha  un  abis  y  en  els  murs,  els  ninxos  pera  les 
ollce  fúnebre  destinados  a  guardar  les  cendres.  La  construccii'i  es  do  potit 
earréu  ab  gi'osses  juntes  de  morter;  los  arcuacions  del  estilobat  son  sos- 

(1)    JosEPii  I'cii;  V  (Jahafai.c.h  y  Casimiií  Bhugués  y  Escuder.  Estiidi  d'avqueolo- 
(jU{  orquitcrtí'mica  soljre't  üefm/ci'p  roma  de  Falmra,  Barcelona,  1802,  pl.  2.5. 


Fig.  17.     Planta 
del  sepulcro  de  Fabara 


C,l 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fi.i.   I>.      Sijiiili  re  lie  FmIkii'm 


liuíiudes  íi.l  US  r<un;'i  siihi-c  iiiki  lilnd;!  de  niaous  posiils  de  plii,  \  sus  cMi-i'riis 
si)ii  iiiciH'is  1)011  ti'(d);ill:its  (|ih'  is  drl  i-os  sii|i(^rii ir;  tot  cll,  ¡iili'i-iiir  \  cxlc- 
l'iol'liK.'Ut,  cl'ii   |-('ciili('|-t  d'llll;i  i:Mli\l|i|.i  ciilKi  (le  i;l';ili:it  llHUli'l'  ili'l  i|ll('  s'cli 

i-onser\'en  gr.-nis  tnicns;  :il)  di  se  ii:(iilliir;irii'ii  li's  roniiscs  \  r:i|)il('lls 
dñl'ii-lis  (|iii>  siiii  |-rist('i;-.iiii('iil  dcsli.ist.ils  \'s  diiii¡iri,i  siiiitiii  is¡l;it  ;il  cdÜici. 
I ''.I  iiiMiiiiiiii'iil  riiiici-.ii'i  di'  ( liii-liiiis  ( I.lc¡(hi)  ''■"'.-'*  "'I  y  T).-.,  |,^  |,||.|  ,-i.||;i  i||.s- 
li-iiid:i,  ;d)  rcsti's  di'  cmIiiiiiiki  i|iii'  I'.i  riil ri'\  i'Iii-i'  un  rilind  liiiii'rnri  pulsri'  /// 
milis,  coiii  i'l  (\i'  I 'itiii.s  Jiiliiis  Liircr.  .iriiiiili'i-li'  di'l  |iiiiit  di'  Alr;iiihiiM  ;  l;i 
jilalltii  di'l  li'lii|ilr,  i-niu  Cll  i'l  di^  l'':ilial',i,  passa  i'ii  ai|lli'sl  i'diclil  dr  rcrtalli^ll- 
lal'  a  (piad  rada  \  la  (■/•líii'<  lailil'rix  ali  Xnlla  cilTlllal'  de  rain  i.  I  ,'i  iririllaciri  a  I 
Est  es  i'iiiiiri  ais  dns  iiK Jiiinnciils.  I  )i'l  [inrlirli  ni  rcslrii  en  |m'Ii  dos  truciis 
fie  oolllllllics,  di'  la  i-clíii  1111  ims  drl  lililí'  i|lli'  mira  al  Xiill  \  |iart  deis 
altres.  Ar|iiest  tó  T'oO  nu'trrs  i\t-  ilan-li  |iri-  i'';!7  d"all  \  (l".i()  dr  ümiIx  ;  rs  di' 
l'i'hla  y  tó  a  distancies  l'egnla|-s  mis  Turáis  i|iir  aira vcsscn  lula  sa  ,i;iii i Xai'ia. 
Imi  la  |>ai't  snpci'irji'  s'ol)Sci-\a'i  ras;imriii  \  im  ims  Ai'  la  \nlt.i  ipic  riiliria'l 


J.  Piiig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgnera  -  ,/.  Goday 


65 


Fig.  49.     Estructura  del  sepulcro  de  Fabara  (perspectiva  isonometrica) 


niniminciit,  tiunljó  de  rebla,  culucada  en  foi-ma  radial  o  de  claus.  La  pliuita 
inidcix  ¡iitcriorment  o'50  metres  de  llnrcli  por  4'30  d'ample.  La  part 
sdtcri-ada  está  di\idida,  iMi  quatre  rdiiiliioi-iiniis  ¡niials  eiitri^  si  y  se]iarat.s 
per  iimrs  paraléis  ais  eixos  major  y  menor  de  la  planta,  de  iV'.i'l  metres 
de  gmix.  Les  dimensions  d'aqiiestes  eambres  son:  2'52  metres  llarcli 
¡ler  l'ól)  aiii|il(-  \-  l'*,)()  de  príifiiiiditat  desdi^'l  centre  de  la  cambra  tins  l'in- 
trad(')S  de  les  voltes.  Ses  parets  son  de  menuda  rebla,  coin  nn  conglome- 
ral;  les  voltes  de  maó  en  foi-ma  i'adial  y  rcdda  son  de  cano  semicii- 
cular.  ])(M  examen  del  iimnnnicnt  no  resnita  cei1  que  bagues  estat 
recobert  interior  )■  exteriurnienl  de  inarbres  \  jaspis,  coni  din  la  mono- 


INSTITUT   D  ESTUDIS   CATAI.ANS 


66 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


grafííi  (Icl  soiiyoi'  ^'ill)J)l:llul ;  *"  oii  cls  imii-s  s'hi  vouoii  (■l.ii'.iiiicut  inai-cu- 
des  les  pots  de  t'ust;i  de  nuitllos,  mona  de  tajiieres  ab  (|ue's  (■(nisti'uircn. 
Es  tnta  clhi  uiiii  (il)|-n  ])(il)rissiiiia  \  i-iind  |Hitsi'i'  d'uiia  ri/lii  /■ñsiii-ii.  I, a 
«ToiTO  del  Breiiy»(''''s-''-^)es  un  altre  niüiiunient  l'nnci-ari  i-innn  (riii|nest  tipo. 
Sobre  lui  gran  bassament  s'aixecaAn  l'í^dirici  en  furnia  ile  temple  sense 


Fi^I.  50.     Colimihari  do  Vilarrodoiia 


pórtieb,  |-('(lii¡t,  a  la  ei^lja  ;  media  \(y<\~)  incti-es  d'('le\  aciii  per  S".)0  d'am- 
plada ;  la  planta,  casi  i|na(lraila;  es  cnnslrnit  de  carreiis  üraii^  ben  tre- 
i)allats,  tan  grnixiits  eiini  la  pan'l,  ipic  l('  mi  metrc;  al  i'Mci-inr  les  I ín Íes  de 
juntes  son  fines  \  les  liladcs  ¡,i;llals.  I'',l  bassaliienl  medía  U'ÍO  mis.  d"am- 
])lada  per  '2'li)  d'alsada,  sense  emitar  id  si'ieid  inrerinr.  ( '.(irmiava'l  nioim- 
rnent  una  em-nisa  d'uns  0''il)  nis.  de  \olada  ali  iiii  Iris  de  ndiiMis,  \  tenia 
una  motllnra  de  sócol  en  sa  parí  baixa;  (rigiial  iikmIii  id  bassament,  tenia 
en  la  part  siiperinr  nnaenMiisa  nnniliirada  ab  deiitülons  de  O'.'!.")  melri^s 
de  volada  ven  la  paii  ¡iileriDr  mi  súríd;  el  (-(ibi-ja  lina  \(dta,  im  Icaiint  pri- 

(1)  DcsciiJ/rimicnlo  ¡le  un  s(;¡niAcr<i  roin'Uio  en  Curliins  \Lcri<la).  ¡{crisla  di-  la 
Asociación-Arüstico-Arqucolótiicn-Bdi-celoneaa,  vol.  III,  1!)01-1!)(I2.  Harccloiia,  1!)02, 
págs.  42  y  següents. 


J    Piiiij  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgiiera  -  J.  Godaij 


67 


Fig.  .jl.     EstriK'tnra  del  foluiiiliíivi  de  Vilarrodona  (perspectiva  isonomfetriea) 


mitivamcnt  ca])  nhci-tui'a  al  extorioi- y's  veyeii  cii 
el  |iai-amont  ¡ntorim-  les  pedrés  resaltanl  les  unes 
sobre  les  altres  com  a  Uocli  que  no  déii  ser  visitat 
deis  vivents.  Avuy  es  casi  destruit.  El  gravat  de  la 
tig.  53  representa  el  eostat  de  ponent  y  Migdía.  <•' 

(1)  S'(icu[ieii  ili'l  iiiiiiiuuii'iil  :  L.WjDRDk.  Voi/'/;/e  //it- 
toresque  et  ldsloi'i(¡vc  di:  l'Ks¡Jímne.  París,  180(i.  —  Mas  y 
Casas.  Enaaijos  históricon  s(jhrc  Manrcua,  Maiiresa,  1882, 
pág.  35lj.  —  PiKEUREEí  y  Pi  Y  Margall.  Obra  oitatla,  t.  II, 
pág.  269,  nota.  —  '1'orres  y  'IVjrue.nts.  Memorias  ü  a/tun- 
tes  sobre  la  torra  del  Brenij  //  castillo  de  B'tlsíireni/.  Me- 
morias de  la  Academia  de  Buenas  Letras  de  Barcelona. 
t.  III,  pág.  2Í1  y  segiients,  Ce.v.n'-Ber.múdez.  Sumario  de 
las  anti<¡i\edades  romanas  que  haij  en  España,  Madrid, 
1832,  pág.  18. 


Fig.  ."i2.     Flauta 
del  sepulcie  de  Vilarrodoua 


68 


VArquileclara  románica  a  Catalunya 


Fig.  53.     Torre  del  lireiiv  (oluM  eitadü,  «le  lialiorile) 


A  Saguntc,  en  1526,  se  ciiiisci'vaxn  el  sej)ulci-( 
qual  queden  avuy  solzament  uns  ern(|u¡s  (f's-  s")  c 

la  l)¡lil¡oteca  Auilimsiana 
inf.  r.  .■>.")!)  citat  per  dun 
Anlniíi  ( lli.ihrci.  Din  ai- 
\is  el  l('\t   (iiMiiin.il   i|n(' 

\;\  Vi'U-Vt'\\i-\:\  ;il  (lil)nix 
inlrriiil-  <lr  la  liü.  ')^')  : 
«  l)(iric(i'    <riliciilir  jiiir.s 

llíri-    liirriilidiKiHs.     (lite- 

¡■(Kjlic    scjilcnlriniHllis, 

silsliU  siifciciii  niiiTÍs  luí- 
Fig.  ni  "'  '  '  . 

Scimlerc  (le  Corliiii»  (I'Iiin)  hciil.      ( 'ol  II  hi  Inf    slflilliC 


(le  la 
'11  nn 
I  ríe  .\ 


familia 
i'údcx 
Miau  ((•(' 


Se  I -i. 
iiilai 
idex 


;ia,  .leí 
(lat  en 
( »,  125 


(Seeeirt) 


J.  Ptiig  ij  Cadaftilch  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij 


69 


Fig.  56.     Sepulcre  de  Sagunte  segons  lo  cúdex 
de  la  «Ambrosiana»  de  Miliin :  frontispicis  (Chal>ict) 


scj-,  capitula  et  spinr  (l¡iiil(li<c  ruluin- 
iiavum  cfassiludiiic.  Plliithos  antrní 
li/il's.  spií'ris  tiiiuiilins  Aiihii- 
ciciiilus.  i(/)'o  crassiíjr.  iii  plus 
nimio  ¡//■arilior  vidcrctnr.  In 
si/ir/ulispo/'i'o  rc//otaj)/iiisfos- 
siilic  (Incr  statuas  siipi<riiii  pa- 
sitas  J'iiiíisc  indiraiit:  uc(¡uc 
iniínisf'orainina,  quihus  riiyn 
férrea  inipacta  snstentavit  eos 
líi'vo  humero».  El  dibuix  de 
daltdc  la  mateixa  ñgum  porta 
Ja  següent  explicació  :  uPars 
oceidcntalis,  altior  ct  Inlior 
(juam  meridionalis.  Xee pro- 
eul  hiue  Circi  cestirjia,  prorsus 
e  recjione  et  ita  affinia,  ut  eius- 
dem  cum  ccdieula  operisfuisse 
eredamus,  forteque  ubi  ludí 
eelebrareiitur  fúnebres. » t') 
Dos  de  sos   tVoiitispieis, 


segons  se  dedueix,  eren  adornats  de  sis  pilars  dóriehs  acanaláis,  en  els 
quals  s'apoyaven  arcades  semieircnlars.  En  els  intercolumnis  hi  havía 
inscripiM(iiis  que  menciona  Hübner*-'  y 
tal  volta  estatúes;  el  frontispici  occiden. 
tal  estava  decorat  ali  quatre  pilasti-(^s. 


SEPULCRES   EN   FOR.MA    DE 
TORRE 


El  tipo  del  inciuii- 
ment,  en  forma  de 
torre,  es  CDmú  a  tots  els  pobles  del  Me- 
diterrani:  cal  recordar  el  tipo  fenici, 
del  qual  son  exemple  antich  los  dos  Mé- 
ghazil  de  Amrith  <^'  y  scs  reproduccions 
africanas  com  el  Mausoleu  de  Tliugga, 

(1)  Chabret.  Obra  cita.Ia,  t.   II,  -nkíí.  ii(i 
y  97. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  n."3í-r,2. 

(3)  Rená.\.   Mission   de  Pliénicic.    París, 
1804,  pág.  .50  y  següents.  Pl.  XI. 


Fig.  .57.      «n  Pilone»  d'Albenga 


70 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


en  el  qual  li¡  existia 
una  inscripció  bilin- 
¡xi'io  líbica  ypúnica  que 
iWíiy  (>s  a  Londres;  '•' 
el  nninunient  conegut 
peí-  KauKia  ei-Humul, 
(lesci'it  jioi-  M.  Loé- 
is i'uy  '-' ;  el  mausoleu 
(le  S:i  uipsieeramus, 
priip  (TLiueso,  (|ue  es 
del  teinps  deis  Anto- 
nins;''^' el  deCayusCés- 
sai-  en  el  Liliauo;  un 
d'Antioqufa;  les  tom- 
Ix^s  de  Pahnira,  y  pas- 
s.nit  després  a  Italia, 
;iiint  ])(.iden  eitarse'n  do 
n  ni  nerosíssimes,  entre 
.dti-es,  lacélebre  tomba 
siciliana,  de  Theron  a 
Agrigeuto,  ladelsPlan- 
tii  al'ivoli;  un  de  la  vía 
A|]|ii:i,  pi'dp  d'Albanc), 
eneiinq)l(M-tai'UÍna,que 
( Imuiusi'estauí'áabuna 
sn|>erposició  de  eossos 
de  diíei'íMit  ordre  ;  el 
d'Alheni^a,  (Fis- •^')  etc. 
A  Catalunya  poden  citai'se'n  \:ii'i()s  inés  o  menys  Inxosos,  eoniensant  per 
la  toire  del  Seipions.  Iss  de  planta  (pi^diTidn ,  (Fíg- -''iO  son  aleat  está  foi'- 
Ui;it  peí'  tres  eossos  sn|>ei']iosats ;  (Pis- ■"''<)  (>u  una  ile  les 
cares  del  eos  centr.ii  li¡  li;i  en  ;dt  r(dl(''n  dues  estatúes, 
vestides  ;di  ni;uito  niilitiir  >sii/jinii),  y  eoberta  la,  testa 
al)  el  i-iiciilliis  cai'aeterísticli.  '^'  En  el  Musen  pi-ovincial 

(1)  G\\:c.K\,Efi.  L'Arc/icoloi/ie  de  In  Timinie,  l'ai-is,  1807. 

(2)  Víígis  I^KíNAN,  obra  citada,  pág.  117. 

(3)  ídem,  ídem,  pág.  119. 

Fig  ,ó9.    Planta  ("^^    Hernándi'.z  San.vnuj.v.  Olji'a  cit.,  t.  I,  segoua  part,  ap. 

de  la  torre  deis  pág.6()y següeiits. — Aliñan pintufeschmoitumeníal de Caíalunija, 

Scipious.  segona  colecciíj.  Bai'cclnn.i,  1X7!).  —  Labohdi;.  Obra  citada. 


Fig.  5S. '  Torre  deis  .Sciitiítus  (Tarra^oua) 
(Allmm  pintorosch  moininiontnl  ile  ('.itahiiiya) 


J.  Puig  y  Cadafülch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 

1 


71 


I  I  I 


Fis.  fio.     SeimU.iv  d,-  Vilal.Iareix.  _  Plans,  fatxada  y  seccions  (Girbal; 

do  ^-alenfin's  ,rrnni-d;,  una  ostutua  al)  lui  trajo  oxactamout  ¡oual.  M..lt 
discutida  ha  sigiit  lintcrpretació  cpioi-ática,  del  tVaüUKMit  do  rinsci'in- 
ció   dedicatoria    -l,'l    ninimmont.  ")   Hül.uoi-  doduoix    deis   rostes   niuti- 

CI.'llí''n.'^428r    '■'■""  '"'"■''''"'■''"'■  «""'^^  «-«  ^'-^  perpetuo  .  rema^u^^iut 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fi;,^  111.     SciiuU-re  do  Tjloret 


Fi,íi.  fili.     Scpulcrr  de  Llorct 


latSj  qu'és  referent  a  un  personatje  de  nom  CorneliuS;,  tan  comú  en  el 
Conven tuíi  Tarraronensis. 

El  inonument  de  ^"¡lablareix  (F's- "o)  (a  lestremitat  accidental  del  pía 
de  Girona),  está  format  per  dos  cossos  de  tigura  prismática  recta,  de  basse 


Fig.  fi3.     Plantes  del  sepulere  de  Lloret 


rcctans'iilin',  soi-xint  un  d'iMIs  de  liassaiiienl  al  nitro  \  dnnant  llocli  ar|uell 
en  son  interior  al  cnni/iforinni .  I'lstá  colici-t  ;ii|iiest  por  una  \ult;i  de  cam') 
seguit,  fota  ab  maons.  Ld  i'cstant  del  monument  está  constrnit  ab  lui-mi- 
gó.La  inscripció  dedicatoria  colocada  en  la  part  sn|)erioi'  del  liassnment  lia 
desaparescut.  No  sembla  presentar  oricninciri  dctci-uiiinidíi,  donclis  l;i  f;it- 
xada  principal  jni-in.i  un  imiííii!   de  :'ll"  .'50' .■il)  (^1   Xort   niagmMich,  envers 


J.  Puitj  y  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Godaij 


73 


rOest.  Servcixcn  d'assiento  a  les  parets  del  eos  superior  tres  filades  de  ra- 
jóles posades  sobre'l  basament  en  el  que  devía  haverse  colocat  una  lápida 
de  la  qual  no's  troba  cap  vestigi.  En  la  fatxada  del  eos  superior  s'obra  un 
arch  deniig  puut  iju'es  la  testa  d'uiia  volta  de  cañó  seguit  ti'ansversal  a 


Fig.  64.     Seimlure  ile  Vila,¡oyi>sa  (Jlcmoriiis  dr  la  lí.  A.  ilo  la  Hist.,  t.  8) 


la  fatxada  pi-incipal  y  construiíla  ab  el  inateix  fnnnigó  de  que  están  for- 
mades  les  parets.  Per  la  secció  vertical  es  pot  xciu'i'  (jue  dessobre  de  dita 
volta  de  formigó  que  coiircix  el  ms  siipcrinr  del  monument,  h¡  ha  una 
mena  de  terrat,  circuit  per  un  anipit  o  barana.  En  les  cares  interiors  de 
dit  ampit  s'lii  \euen  uns  forats  que  per  la  seva  forma,  aixís  com  per  la 
disposició  de  llurs  cares,  semblen  los  caixes  deis  cairats  q  vigues  que  sos- 
tingueren  el  sostre,  quedant,  d'aquest  modo,  entre  aquell  y  la  volta  de  íbr- 


INSTITUT  D  ESTUDIS   CATALANS 


10 


74 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fijí.  ()5,     Moiuinn'ut  fiiiici-ari  <rKnipiiries  (Fot.  Esquirol,  trEseala) 


migó,  uii  ospay.  *"  Scmhhiiit  al  ¡K'abat  d'estiKliai',  i^s  el  si^pulcn'  i-ouia  de 
Ayguavi va  (també  en  el  pía  do  Giroiia).  Se  rí^pruduoix  aqiK^st  tipn  ni   o\ 

sepulcre  de  prop  de 


l''i;i.  iUi.     Alt  .>  lüiiiTaries 
(Museu  de  Sta.  Águeda,  n.-  1275,  1276  y  1278) 


LloretdeMai-.^Fiss'ii. 

62y63)  Está   di\¡d¡t    (MI 

tros  cossos  :  basa- 
iiicnt,  fiirre  propia- 
ini'iit  dita  y  ten-at,\  es 
de  ¡llanta  ipiadrada. 
l''.l  iiasanii'iit  (^s  nia- 
ris  :  subi-c  d'aíjiiest 
i-niTc  una  taixa  for- 
mada ali  Ül.idi's  do 
rajóles  cpie  \an  ab 
deii'radacií'i  progi-es- 
s¡\aineiit.  I'',l  rus  ccw- 
tnd  Inniia  nn  macis 
teniiiiiat  ab  una  seii- 
/iila  cornisa,  forma- 
da per  tres  lilad(>s  de 


(1)    Vegis  l'estuili  d'iiriuiMx  inoruiment,   fet  per  I'Enricii  Claudi  GmnAL,  en  el 
Anuari  de  l'Associaciá  d' líj;cursiQns  Catalana.  Barcelona,  1883,  \>iv^.  Vvll  y  sfigüents. 


J    Puitj  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgnern  -  J.  Goday 


75 


maons.EltercerGosotprrat 
está  sol/.amont  oljprt  poi'  la 
cara  i|iio  mira  a  M¡,i;(lía.  I''.l 
basaiueiit  macis  es  pióxi- 
mament  quadrat  \  uumíoí.x 
2'80  metres  de  costal.  L'al- 
turasobn'"!  nixclldcl  terre- 
no es  de  (l'OO  metres.  VA 
terrat  o  platal'oniia  ol^eila 
sol/.aiiii'iit  perol  costal  (pie 
mira  a  Migdia  está  taneada 
per  una  paret  de  O' 44  me- 
tres de  gruix  per  0'94  d'al- 
tura;  l'éspay  Uiure  interior 
tenia  145  metres  d'ample 
per  1'55  de  llarcli;  la  part 
exterior  medeix  2'()(')  me- 
tres. Tot  l'editici  está  cons- 
truit  ab  pedra  del  país  ca- 
rejada,  disposada  ab  fila- 
des  irregulars  y  unida  ab 
morter;  Texterior  toa  en- 
lluit.  ''^  En  el  centre  de  la 

torre  lii  lia  una  petita  cambra  semioMdada  que  sembla  estava  destinada  a 
guardar  una  o  dugues  urnes.  Un  basament  destruit  pels  anys^,  d'un  monu- 
ment  funei-ari  turriforme  s'ovira  dalt  d'un  turó  prop  de  les  ruines  d'Em- 
puries;  (pís- «á)  lo  sen  plan  es  un  quadrat  de  quatre  metres  noranta  centi- 
metres  de  costat;  queda  d'ell  sois  el  iiucli  intei'iur  de  i-ebla  menuda,  teta 
a  filades,  enrasant  ab  les  deis  carreus  que'l  revestían  cxteriorment,  quals 
entrades  y  sortides  han  restat  com  impreses  en  la  obra.  Té  les  cares  orien- 
tades  ais  quatre  vents  y  estava  rodejat  d'una  paret  revestida  de  carreu  petit. 
En  el  pnble  aprop  de  Villajoyosa  (Alacant),  existeix  un  monument 
funerari  roma  incluit  dintre'ls  d'aquest  tipo.  Sobre  una  galería  de  planta 
rectangular  s'alca  un  eos  de  la  mateixa  planta,  cobert  ab  voltes,  ab  sos 
ánguls  decoráis  per  pilastres.  *-^ 


Fig.  67.     Ares  lunerarie."».  Museu  de  Tarragona,  n."  1564 


(1')  BoTET  Y  Sísó.  Boletin  de  In  Real  Acndemia  de  la  Historia.  Madrid,  1892.  t.  XX, 
pág.  218  y  següeiits. 

(2j  Valc.\rcel  Pío  di-;  Saboya.  Inscripciones  y  antitjiiedades  del  reino  de  Valencia. 
Memorias  de  la  Real  Academia  de  la  Historia.  Madrid,  1852,  t.  VIII,  pág.  100  y  següents. 


76 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  68. 


Ares  fiincraries.  Musen  de  Santa  Águeda 
N.-  8;í6,  111:í,  1-J71  y  1525 


maiis  havíen  aprés  dols  etrusclis.  '-'  En  les 
el  ("ominges  y  en  el  Coserans,  en  la  vnil  (■ 
d'Arán,  el  cipptis  pren  una  forma  pri- 
mitiva y  barbre  en  sa  escultura.  El 
termina  un  frontó  en  qual  centre  s'lii 
ha  gravat  grollerament  una  o  dugues 
estrelles ;  sota  d'ell ,  aparoix  el  eos 
d'uii  homo  y  una  dnim,  smint  diiiti-c 
una  arcada  sostinguda  per  rudinieiita- 
ries  columnes.  Es  la  seiiyal  deis  llorlis 
aon  la  civilisació  romana  no  hi  pot 
¡)ortar  l'art  ciutadá. 


(1)  Chabret.  Obra  citada,  t.  II,  pág.  103 
y  següents. 

(2)  HÜBNER.  La  Arr/neoloijia  dn  EsjinÑa. 
pág.  255.  —  Ri!i\É  Groussi;t.  Étiule  sur  l'llis- 
toire  des  sarcn¡iharjues  chrétiens.  París,  181S5, 
págs.  :i  y  4. 


^al 
e  I 


CIPPUS,   ESTELES   V  ElS   Cip- 

ARES  FUNERARIES 

y«í,spre- 
iien  la  tbrma  comú. 
En  Cliabi-et  '*'  ens  des- 
criu  els  deSagunte  en 
els  que  l'epitafi  está 
voltat  de  senzilla  mot- 
il ura,  forma  romana 
usual.  A  Barcelona  y 
Tarragona  les  pedrés 
scpulcrals  presenten 
sovint  un  frontó  com 
reduit  edícul  (Fig-  69) 
o  la  forma  d'ara  fu- 
neraria. (Figs- 67  y  68)  a 
Palma  de  Mallorca 
els  cijipus  presenten 
la  forma  de  portes 
tancades,  ab  ses 
claus,  tema  que'ls  ro- 
s  del  nort  del  Pirineu,  en 
urhón  V  en  la  UDsti'a  \ñ\\ 


Jl^¡a,^SaB¡ESm!ÍS3Sa^. 


i-'i¿;    G'J     K(ii';raí  rurn-iai'i 
Museu  de  Santa  Águeda,  n."  818 


Fig.  70.     Sareí.lech  de  Tarragona  al.  In,  reprcsentapió  del  rapte  de  Proserpina 
Museu  proviucial,  n."  365 


VII 


ELS  SARCÓFECHS  Y  URNES  CINERARIES 


'us  deis  sarcófechs  s'extén  a  Roma  cap  al  segle  ii  y  es 
freqüent  al  segle  iii.  Son  obra  industrial,  de  marmolista 
que'ls  vén  fets,  decorats  ab  relleus  que  repeteixen  models 
comuns,  deixant  únicamont  lloch  a  l'inscripció  funeraria 
o  al  bust  que  s'hi  esculpoix,  mes  o  menys  semblant  al  di- 
funt.  Per  aix.Vls  temes  se  repeteixen  en  Ilochs  distants  y 
en  un  mateix  país,  guardant  una  mateixa  composieió.  Se  posaven  en  els 
camps,  dintre  els  monuments,  fins  dintre  els  tancats  particulars  funera- 
ris  dé  vora'ls  camins. 


Fig.   71.     Sareüfech  de  Sant  FeUu  de  Giroua  ab  la  represeutaoió  del  rapte  de  Proserpina 


78 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  72.     Sarcbfech  del  Musen  (le  Sta   Águeda  ab  la  representaciií  del  rapte  de  Proserpina,  n.°  869 


SARCOFECHS   ÍIISTORIATS 


Es  curios  el  fet  de  repetirse  la  representació  del 
rapte  de  Proserpina  en  els  sarcófechs  catalans,  a 
Tarragona,  Barcelona  y  Girona.  El  de  Tarragona,  el  mes  groller,  «"fig-  ^o) 
el  publica  y  estudia  el  P.  Floroz  en  la  España  Saf/rada.  "•  Les  dimen- 
sions  son  1'<S7  ms.  de  llarcli,  OMiS  ms.  de  alt  y  0'59  ms.  d'ainple.  El  sar- 
cófech,  guardat  avuy  en  el  Museu  de  Santa  Águeda,  (^'s-  '^2)  mcdeix 
2*^70  ms.  de  longitut  per  0'49  ms.  d'altura  y  0'69  ms.  d'ample.  L'alt  relien 
empotrat  en  el  presbiteri  de  l'esglesia  de  Sant  Felíu  de  Girona,  '^''g  "i)  tallnt 
en  marbre  blanch,  té  2'lcS  ms.  de  llarch  per  0'54  ms.  d'alt. 

Per  la  sevu  descripció  se  poden  considerar  dividits  en  tres  parts.  En 
la  primera,  Proserpina  cullint  tlors  en  els  camps  de  Nyssa  ab  els  filis  del 
Occeá;  tot  d'un  cop  la  térra  produeix  devant  d'ella  una  flor  maravellosa  : 
un  Iliri;  la  filia  de  Ceres,  s'apressa  a  cullirla,  mes  de  sopte  se  li  obra  la 
térra,  sortint  d'ella  Plutó,  portat  per  sos  cavalls  inmortals,  y  arrebata  so- 
bre son  carro  d'or  a  la  donzella,  qui  cu  va  clama  a  son  pare  Júpiter.  Sois 
Hecate  y  Helios  lu)  c'íjntemplen.  Els  dos  moments  d'aqucixa  escena  están 
representats  al  centre  y  a  Tesqueri-a  deis  tres  sarcófeclis;  Proserpina  está 
ajupida  en  el  moment  qu(í'l  vell  Plutó  l'agafa  ¡¡er  la  má.  Hi  ha  al  costat,  a 
térra,  els  cistells  de  flors  que  nill¡;i  coni  i-(^fereix  Ovidi.  '2*  L'amor,  causa 
del  fet,  s'hi  representa  en  Ibririii  de  iioys  alats.  Mercuri  y  Diana  hi  assis- 
teixen  en  actitut  protectora,  lín  va  la  doii/.cUa  invoca  a  Júpiter  son  pare, 
el  sobii-a  í|i'  rfiliinpi';  ni'ls  hmiics  iii'ls  déus  scMiten  sa  veu ;  Plutó  se  l'eni- 
porta  \  ioleiitiiioiit  en  son  carm  tirat  \n^r  quiitre  chahIIs,  quals  iioms,  que'ns 


(1)  Madrid,  17(3!),  t.  XXIV,  pag.  2í2  y  sfigü(>.iit. 

(2)  ...  Quo  f/urn  Proserpina  luco  lu/lit,  et  nut  rio/as.  ant  candida  tilia  carpí t.  Met. 
Edició  Nisard,  París,  1864,  Llib.  V,  391  y  392. 


J.  Pili;/  y  Cíidafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 


79 


liii  i'ouscrxat  Chmdi,  >''  ei'oii  :  (J/'ji/ii/cpi(f<.  ^Ethoii,  Xyi-írus  \  Ala-stítr  v  que 
guii)  M(Mciii-¡,  al  oxti'iMii  del  relien  pi-iiir¡|ial  deis  sarcófechs  de  Girona  v 
Barcelona.  Els  sai'cófechs  acostumen  a  reunir  aqueixes  dues  escenes  ab 
el  comencament  d'altre  moment  de  la  llegenda.  Els  crits  de  Proserpina 
arriven  a  ferse  sentir  de  sa  mare  Ceres,  que  desesperada^,  habillada  de 
fosch  mantell,  munta  a  sdu  carro  tirat  per  cavalls  (sarcófechs  de  Girona 
y  Barcelona)  ó  per  serpents  (coni  en  el  de  Tarragona)  en  busca  de  sa  filia; 
segons  altre  versió  de  la  llegenda  grega,  corre  la  desesperada  dui'ant  nou 
díes  la  térra  sense  que  ningú  deis  déus  ni  deis  homes  vulgui  dir  a  la 
mare  apeserada  per  aon  ha  passat  Pintó,  ñns  que  trista,  ab  l'apariencia 
d'una  vella  cansada,  s'asséu  a  la  sombra  d'una  olivera,  vora'l  cami  d'Ate- 
nes  a  Eleusis,  prop  el  famós  pon  Callichoron,  aon  es  piadosament  recu- 
llida;  allí's  dona  a  conéixer  y's  fa  aixecar  un  temple,  aon  mare  dolo- 
rosa,  airada,  resideix  inflexible,  sens  Henear  sa  benedicció  tecundant 
sobre  la  térra,  negantse  ais  prechs  de  Jove  fins  que  sa  filia  li  sigui  retor- 
nada. Júpiter  envía  llavors  a  Mercuri  a  cercarla  ais  inferns,  y  deis  bras- 
sos  de  Plutó  la  porta  ais  brassos  de  la  deessa  al  temple  d'Eleusis;  aqueixa 
escena  está  representada  en  un  deis  caps  del  sarcófech  de  Barcelona. 


Fig.  7S.     Co.stats  del  sarcüí'ecli  de  la  ño 


(1)    De  rapta  P ro.se rpi rice.  Edició  Nisard,  París.  1802.  Llib.  I. 


80 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fi^.  7i.     Sarcofec'a  del  Musen  do  Santa  Águeda  ab  la  representaeiíí  de  la  ca(,-a  del  lleó.  n."  8(i9 


Llavors  la  térra  i-efloreix,  y  Geres  abandona  la  soletat  de!  temple  pora 
tornar  a  fecundarla  cada  any.  Els  misteris  d'Eleusis  eren  com  represen- 
tació  de  la  peregrinació  de  Ceros  y  de  son  dolor  fins  a  retrobar  sa  filia 
Prosserpina.  <■'  Els  himnos  que's  cantaven  en  les  eleusinies  eren  la  rela- 
ció  del  tema  deis  nostres  sarcófechs  y  contemplació  de  Ceros,  la  mare 
dolorosa  de  la  mitología  clássica. 

Es  aqueix  sarcófech  un  oxcmplo  do  la  representació  d'escenos  suc- 
cesives  en  un  relleu,  compostes  de  modo  que  entre  alies  s'estableix 
unitat  de  forma  com  si  realment  hi  existís  una  sola  y  única  escena  repre- 
sentada. 

El  sarcófecli  del  Museu  de  Santa  Águeda  y  el  de  Sant  Felíu  do  Gi- 
rona,  son  análeclis,  pero  mes  perfectes  d'esculptura  que'l  de  Tarragona. 
Aixó  demostra  un  mateix  origen  que  pot  ésser  sigui  un  centre  d'exj)or- 
tació  de  la  metrópoli  o  de  la  Provcnca,  aon  sembla  haverhi  liagut  fabri- 
cació  de  sarcófechs  y  l'existencia  de  tipos  deterniinats  iconográfichs  que 
corrían  tot  el  moii  roma.  <-> 

Un  altre  sarcófech  digne  d'ésser  notat,  es  el  que  representa  una  esce- 
na de  caca  que's  guai-da  cu  ol  Museu  de  Santa  Águeda,  '^'n^-  '^'''  ^■'''  y  ''•')  La 

(1)  Vegis  en  lú  Dictioannií-e  des  anlii¡uilés  ¡//■ec/jue.s  el  roniaincs  iln  l)Aui;.\if!i:[í(i  y 
Sagi.io,  el  mot  «Cer.iS»,  X.,  pág.  1052,  aliont  hi  Iiá  una  extensa  bihllograria  sóbreles 
numerosRS  reprosontacions  iconográfiques  d'afiueixa  aiituiuíssinia  iliigiMula  grega. 

(2)  Buenaventura  Hernández  Sanaiiuja  y  Ángel  dei.  Arco  y  Molinero.  Caíá- 
lorjo  del  Museo  arr/ueolófiico  de  Tnrra;/ONn.  Tarragona,  18!)i,  jn'ig.  ;í2,  n."  :i(i.'').  —  Elías 
DE  Mol, INS.  Catá/ui/o  del  Museo  l'rooincinl  de  anti(/iiedndes  de  Barcelona.  Barcelo- 
na, 1888,  n.°  8«!(. 


J    Pnifi  u  Caddfaich  -  A    de.  Falgiient  -  J    Gndaí/ 


Hl 


escena  |)riiic¡|):il  es  la  lla\  ta  de  dns 
ciixallei's  aiixiliats  de  ¡í'ossns  nui- 
ti-a  un  lli'i'i.  l'iia  niati-iiiia,  Diana, 
deessa  de  la  eaea,  coberta  d'un  ca- 
pell,  pi'otegeix  al  eavaller;  peons 
annats  d'escuts  ajndcn  alsfi'enets. 
En  nii  deis  caps  li¡  ha  un  ca\allci' 
sahidant  una  estatua  que  s'aixeca 
sobre  una  columna,  un  deis  caca- 
doi's  invncaiit  a  Diana  avans  de 
comensar  la  cassera;  en  l'altre  un 
servent  que  transpoila  la  caca  so- 
bre una  niula.  "> 

Aquesta  composicii')  té  una  re- 
petido en  el  sarcófeeh  deSautFeliu 
de  (lirona  teta  ab  mes  o  menys  lli- 
bertat;  '^^'s  '•'i)  al  centre,  en  forma 
menys  artística  indicant  un  art  de 
baixa  época,  se  repeteix  laniateixa 
el  ca\alier,  montat  sobre  un  cavali 


Fi^.  7ii.     Testa  del  san-hfecli  de  la  fijj.  74 


Y\n   75.     Testa  del  sarcbteeh  de  la  Hg.  74 

escena  del  sarcófccli  de  Santa  Ái^ueda  ; 

que  s'encabrita  atacat  peí  Ih-ó,  protei-it 
per  la  deessa,  cobcrt  son  cap  per 
un  ciqiell;  cacadors  a  pcu  \  a  ca- 
vali Iluiten  ab  dugues  Íléones; 
una  d'elles  defensa  vigorosameiit 
sos  cadells.  Son  aquests  sareó- 
fcclis  reproducciíj  de  temes  co- 
muns  entre  els  marmolistes  escul- 
tiii-s.  Al  Musen  lapidari  de  Reinis, 
s'lii  guarda  un  sareófech  conee;ut 
per  Tumbean  de  Jovin;  es  de  fac- 
tura cuidada  que  representa  la 
escena  d'una  ca(;a  \  qiial  .i^i-upu 
principal  es  igual  al  del  .Mus(Hi 
de  Santa  Águeda.  Un  tema  aná- 
lecli  se  ti-dba  en  un  sarcófecli  del 
Musen  del    LnUM'(>  pi-ocedent  de 

(1)  Vegis  el  citat  CatcUo<io  del  Muaeo 
Provincial  de  antigüedades  de  Barce- 
lona, n.°cS70. 


INSTITÜT   n  ESTUDIS   CATALANS 


'S'? 


U Ariiuitfclura  roniüitica  a  Cjiluliiiiiiii 


Fig.  77.     Sariiirccli  de  S;iiit  Fi-liu  de  fiimiiM  ali  l;i  rciircsciitiiciñ  d'mia  cacorn  úo  llfoiis 

la  Vila  Boghesej  de  Roma.  El  sarcófeeh  de  Saiit  Feliu  de  Girona  té  son 
igual  en  el  sarcófech  de  l'esglesia  de  Sainte  Aphrodise  a  Béziers.  (^^s-  78)  d) 
La  factura  es  análoga;  potser  el  de  Béziers  representa  un  estat  de  major 
perfecció  en  I'esculptura,  que's  basta  y  enterca  en  el  de  Girona  pero  les 
íigures  son  les  mateixes,  en  poses  sembiants,  cambiant  sois  los  dimen- 
sions  d'algunes  d'ollos. 

A  Tarragona  s'hi  guarda\a  lins  ta  poeh  un  relléu  quo  soim1iI;i"1  dmanter 
d'un  sarcófech.  (í'ig  ''OHübner'-'  hi  veya  uns  c;ivallcrs,  coiiihíitiiit  a  peons 
ab  trajos  característichs,  que  semblen  indicar  guerrers  ibcridis  atacaíspor 
cavallers  ronians;  es  fái-il,  din,  i|ii("  liagiii  portenescut  a  algún  hk^uu- 
ment,  tal  vegada  a  un  ai-ch  triomfai  erigit  a  August  en  conmcnidi-ació  de 
la  scva  victoria  sobrc'ls  cántabros.  Aquesta  ha  estal  cniístantuiont  l'opinió 
deis  ai'qucólcclis  di'  ia  li  ir.iülat.  '■"  [Tu  oxainon  atciil  del  i-clb'u  \  sa  ci  nnp.i- 


Fig.  78.     Sarcíifech  de  la  EsRlcBia  de  S.  Aplirodise.  Béziers 
(Géographie  géDÓralo  dii  drpai'tcincnt  di-  rUi'rinilt) 


(1)  Gcoijrap/iif.'  (jénéralc  iln  flr¡i<irlfiiiciil  da  t'Hérautt.    t.  III;  Hisioire  ijvnrnüi-, 
II  Kasciculij,  AnU<¡iütéa  eí  Monumento  (tu  (I(:¡iarternciit.  —  Míiiil|ifllii'i',  V.\^)7i. 

(2)  La  Avfjueoloijla  ¡le  España,  jiá-ís.  ¿(ii  y  :¿()5. 

(3)  Vegis  les  obres  citaiUis  (Ir  riIi;i!NÁNDF./  Sanaiiu.ia. 


J.   Pili;/  tj  C.adiifalch  -  A    dr  Falr/iirní  -  ./.  Goda;) 


8.1 


Fig.  7!t.     KelliUi  de  Tarragona  ab  la  batalla  de  les  Amazoiies 

raciú  ab  els  numerosos  sarcóteclis  que  representiMi  un  (lols  combats  de 
les  Amazones  ab  els  grechs,  *'•  tan  pensar  en  quc'l  tenia  de  la  eseulptura 
de  Tarrayona  es  les  amazones  a  cavall  y  a  peu  combateiit  contra'ls  héroes 
grechs,  nusos,  retuts  en  primer  terme. 

Aqueix  relleu,  avuy  desaparescut  de  Tarragona  y  a  punt  de  vendres,  fou 
deserit  per  Pons  de  Icart  <->  essent  perdut  després  y  retrol)at  a  principis  del 
segle  XIX  en  la  casa  Montoliu  del  cai-rer  del  Abad,  en  la  qiie's  conserva. 
Les  dimensions  son  2  ms.  de  longitud  per  tt'Tl  nis.  ir.ilf  \  O'i,")  ins.  de 
gruix,  lo  que  fa  verosímil  se  tracti  de  la  ])art  devantera  d'un  sarcófech. 

En  un  sarcófech  guardat  actualment  en  l'Iglesia  parroquial,  procedent 
de  l'antigua  Colegiata  de  Ager  (^is-  so)  ^'lii  veucn  representats  tritons,  nerei- 
des  y  remers,  rodejant  un  cercle  ab  lo  l>ust  del  difunt,  la  írt/ica  rinacji- 
naria,  tema  comú  en  els  sarcóf'echs  romaiis.  Les  nereides  preñen  part  en 
la  apoteosis  d'Aquiles  després  de  sa  mort  en  son  viatge  triomfal  a.  la  isla 


Fig.  su.     Sarcñfech  d'Agi- 


(1)  Vegis  Cahi.  R()Hi:rt.  Dia  untikeii  Narkoiihac-velieJ's,  t.  II,  B(?Hiii.  ISOd,  y  cspe- 
•ialment  lo  du  Saida,  avuy  en  lo  British  Museum,  láin.  XLV  del  mateix  tomo. 

(2)  Übi-a  citada,  pág.  180. 


S4 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  81.     Sarcñfccli  ilcl  Miiscii  ilc  Sta.  Águeda,  u.°  87:i 

de  Leuké  aou  regna  inmortal.  Es  un  tema  comú  en  cls  sarcóFcclis  romans 
recordant  que  elles  guíen  a  les  illes  bcnaurades. 


sARcóFECHs  AB  DEcoRAció      Uu  dels  tipos  do  sarcnfecli  líomunnKMit  i-o|)ri  iduit  |iols 

GEOMÉTRICA  í-  a   -.      -       1      ^  1  1  '  X*         T  1  i      '       "ll  1 

artinces  del  segle  iii,  es  lo  sarcoiech  ah  sti-igilies,  ab 
lo  bust  del  difunt  al  centro  d'un  espay  rectangular  reservat ;  la  part  eom- 
{)resa  entre'l  medalló  cin-ular,  el  clipcits  y  la  partbaixa  del  sarcófech,  está 
omplerta  per  i-epresent.icions  d¡\erses:  mascarías  escéni<|U(>s,  galls  lln\- 
tant,  els  corns  de  l'abundancia.  Ab  aquiMxa  representaci()  lii  ha  un  sar- 
C(i)tech  (*iíí-  *')  procedent  del  Monastir  de  Sant  Cugat  del  Valles,  a\  U)  en  el 
Museu  provincial  de  Barcelona;  ''>  altres,  en  el  centre  del  camp  strigillat 
hi  ha  un  quadre  aon  s'hi  grava  rinscripció  com  en  el  aiK^pígrat'de  Santa 
María  del  Mai-,  de  Barcelona,  (^F's- *2)  jo-n;,]  ,.,1  d.-issich  cristiá,  ab  l'ins- 


Fiu.  .s-.'.     S;irc.,IV(li  ili-  Sia.  ,\huia  ilcl  Mar,  líari-cliiiia 


(1)    Vegis  el  n."  «72  iUú  citat  Catalecli  ilol  Musuu. 


.7    /'"/(/  7  Cíiíliifalch  -  Á.  de  Falguera  -  ./.  Goday 


,9o 


Fig.  83.     .Sareoi'ech  del  Musen  de  Tarnigoua,  u."  3tilS 


cripció  gravada  de  Livia  primitiva  (segle  iii),  trobat  al  Comontiri  apostó- 
lich  del  Vaticá^  actualment,  al  Museu  del  Louvre. '" 

El  museu  de  Tarragona  guarda  el  sarcAfech  de  (laudin  Sanirnino, 
picapedrer,  *->  qual  epígraf  hem,  reprodiiit  (pág.  38),  decorat  ab  formes 
geométriques,  casi  totes  obra  del  ofici  de  qui  estava  destinat:  pilastres  de 
canya  espiralades  en  els  anguls,  estríes  en  els  c(istats,  y  al  centre  un 
clipcus  ornat  de  roses,  aon  hi  ha  l'inscripció  gravada,  (fís-s-*) 

Sovint  l'austeritat  arribava  mes  enllá,  y  l'epigraf  es  destacava  sobre  la 
pedra  llisa,  tot  just  perfilada  d'una  motilara,  com  el  de  Firmic/ius  Cecilia- 
nns,  Lerjatus  de  la  legió  VII  gemina;  (^'s-  ^^^x»)  altres  vegades  la  senzillesa 


Fig.  84.     Sarcíifech  del  Museu  de  Tarragona.  ii.°  36fi 


(1)  BoTET  Y  .Sisó.  Sarco /a;/os  romano-cristianos  escnlturados  que  se  conservan  en 
Cataluña.  Barcelona,  189.5,  pág.  liO  y  següents. 

(2)  Núm.  3ü6  del  Catá/ogo  citat. 

(3)  Núin.  3(58  del  Catá/oi/o  citat. 


86 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


era  majoi-,  y  sois  l'opiíiriif  <irna\n  les  cai-es  IVcdes  del  sarcúfoch,  i'om  el 
de  Liir'nts  Xiuiiisiiis  Mniitamis,  flamen,  i|uc  obtinp'ué  tols  els  lidiinrs  imi  la 
seva  teri-a  (in  RepiihHm  simcK  que's  guarda  en  el  Museu  de  Tarraguiia,  '"  y 
altres,  pii  ti,  un  sairntech  aiiepigrafscnse  esculptura,  '^'  guardava  iiiiniiim 
el  eadá\  re  d'uii  eiutadá  oblidat,  que  devegades  ornara  la  cubería  de  pedi'a, 
de  seeeii'i  triangular,  fb^i-orada  en  el  (-(Mitre  y  en  els  ánguls  ab  midinien- 
taries  ac/rtd'res  recordant  la  cubcrta  d'uu  temple  clássieii.  (^'s-  s«» 

Desprc^^s  d'aquests  sarcófechs  suntuosos,  cal  fer  esmeut  deis  modestos 
destináis  a  la  pob lacio  pobre. 


SARCÓFECHS  DE  LA  POBLACIO 
POBRE 


Poden  distingirse  tres  ti|ios,  que's  pot  dir  son  tols  els 
(•on(\iiuts  a  Catalunya.  El  primer,  aquells  (jual  caixa 
está  formada  p(M-  trijulir,  y  hi  cubei'ta 
per grans  pesses  de  tanelí  cuit  vermcll 
o  lloses  de  pedi-a;  (^íg-  s-íi  el  segón,  els 
construits  ab  cals  y  maons,  ab  cuber- 
ía plana  de  teules  y  el  tercer  els  for- 
máis de  dues  files  de  teules  inclina- 
des  en  sentit  conlraposat  apoynntse 
unes  ab  les  altres  per  sa  pai-t  siqierior, 
resguardada  en  algunes  l'unióo  ares- 
la  per //h6/vcc.s  semicirculars.  (F>g.  87)(3)  Qf^}  encara  íd'egirbi  el  sarcófech 
formal  per  una  ánfora  repetit  a  Empuries  y  a  Cabrera  de  Mataró.  **' 

Se  (íonservcn  aqueixes  formes  en  els  cementiris  de  baixa  época  aducb 
en  els  cristians. 

Aqüestes   formes   se  repeteixen  per  tot ;  a  Enqaii'ies,   a  Tarraco,  iv 
Girona,  a  Caldes  de  Malavella,  a  lluro,  etc.  í^) 


Fií;;.  85.  Tipo  de  Siucofech  trobat  a  Empuries 
ab  olijectes  de  ceiriniica  grega  (d'iin  croquis 
de  IJ.  Manuel  Cazurro) 


URNES   CINERARIES 


Les  urnes   reprodueixen   la  forma  de  gerra ,  d'án- 

fora  o  recorden  les  d'oi'igen  oti-uscb,   en  forma  de 

temple,  o  ab  la  tapa  cilindrica,  etc.;  n'hi  lia  de  ploni  afi  foi-ma  de  caixa 

prismática   o  cilindi'ica.   El  P.  I'ita  les  luí    (.\slndi;id(^s  en    la    Pexista   liis- 


(1)  Nijiii.  :ifi7  ilcl  ('aUilijíjd  citat. 

(2)  Núiii.  :i(i!)  d(jl  Calálo(jo  citat. 

(3)  BoTiCT  Y  Sis(j.  ScjmUuras  (intiíjiuis  ¡•<:í;íóií  liasciiüicfLus  en,  el  Mcn-ailal  de. 
(jcrona.  lÍGoisía  de  Ciernun,  t.  XIV,  |iái;.  :¿()G. 

(i)  UiJiilo  1)1-;  LA  Si:rn.\.  La  Seci-ópolia  de  V.ahrera.  Mciuoimhs  iI(^  la  li.  A.  ilc  la  II., 
Madrid,  18.S8.  pl.  081. 

(•ó)  Pellicku  y  Paüks.  Etsludios  arijucolóijico.'i  sobre  lluro.  Matan'),  1887,  pág.  ¿5:j 
y  següents. 


J .  Piiig  y  Cadafaich  -  A.  de  Falguera  -  J.  Godaij 


.S7 


ti'ii-¡(M  llatiiiii  '''  \  s'cii  |>iit  Nciirc  iiiKi  ciilcccifi  iiiilaMc  on  i'ls  Miisciis  de  (ji- 
i-iiiia,  'l'iii-|'.-ii;(iiwi  \   liaiTcluiia. 


Fig.  8H.     SoiMiltiii-os  tnivMilos  ;1  Gin>iiii  y  i  tildes  dr  Muliivflhi.  Musen  ilc  (üroiKi 

Eli  (d  ^'all  (rAi-nii,  i-iiiii  i'ii  el  lie  [,iicli(iii  v  cii  í;-(Mi('i-al  (MI  los  de  la  vcs- 
Srtiit  Nort  del  Pií'iiKMi,  s'lii  ii-mIh'ii   ini  i^i-aii  iiniulii-c  d'iinii's  docorades  en 


Fiíí.  K7.     Sepiliere  de  teguhi/  j  inihricfs 
Musen  (le  Tarragona,  n."  3()7 


forma  análoga  ais  cipus  y  esteles  que  hem  descrites.  Presenten  com  a  deco- 
raci(i  (^11  la  pnrt  haixa  una  serie  de  formes  circulars  y  dintre  d'ella,  reeor- 
daiit  d'uii  modo  rústech  elsrelleus  deis  díptichs  coiisulars,  un  lióme  y  una 


(1)    Barcelona,  187(;,  t.  III,  pág.  29  y  següunts. 


Sft 


LWniiiitfchira  románica  a  Catalunya 


ánucí  si.ixiiit  en  Imsl,  dex  l'í;:i(1('S  de  \\\\\íí  cns,  riiuiue  purlaut  a  la  luá  coui 
un  rnliiiiic/i  o  un  mocador  recort  de  la  iii<tji¡)(i  consular,  dew'gades  una 
eina  de  trevall  agTícol;  la  dona  porta  un  gerro.  Les  IVn-uii^s  humanes  tot 
just  se  coneixen,  la  barba  caracterisa  al  honic;  ini  circad  seuyala  rudi- 
nientariament  els  pits  femenins.  Kn  alguns  la  ciña  (destral,  mag-alló), 
está  dibuixada  abaix.  S'on  tr(jl)en  a  (lausach,  \'ilamós,  Bausen  ilc  la,  \'all 
d'Arán,  '*'  a  Sant  Pore  de  Sant  Ti-itíon  y  a  Sant  Avcntin  deis  valls  de  Lar- 
bouste;  de  la  esgiesia  reduida  de  Saut  Pere'spot  dir  que  n'era  construida 
enterament.  Se  duptaria  de  si's  tracta  d'obres  romanes  si  no  fos  la  inscrip- 
ció  marcadament  pagana  que  devegades  els  aconq)anya. 

(1)    SoLiíR.  La  Valí  iJ'Arán,  Barcelorui,  191)13,  pág.  55.  Ves'is  el  capítol  d"aque¡x 
volum  que  tracta  del  ai't  roma  rústecli. 


Fragmeiit  <lo  frÍK 
lluseii  ilf  Sitntu  Ai;iiP(la.  n.°  718 


Fij;.  88.     Pris  esculptiirat  del  Musou  de  Santa  Águeda,  n.""   721  y  723 


VIII 


MONUMENTS  CONMEMORATIUS 


r,  poblé  i'omá  mira  va  constautniciit  a  la  iici-potuitat  de  les 
seves  obres  y  de  la.  scva  gent;  ell  es,  si  no'l  creador,  el 
)ropagador  del  moiiument  conmemoratiu,  prineipalment 
deis  arelis  triomfals  que  s'aixequen  en  els  carains  y  en  les 
proximitats  de  les  ciutats,  en  les  planes  y  en  els  carrers^ 
decoráis  de  relleus  y  iiiscrijx-idiis,  (•i)ri:>nats  d'estátues  en 
marbre  y  en  bronzo.  Sa  composició  es  constantment  la  rnateixa  :  un 
pi'irtich  arquitravat  superposat  a  una  porta  arquejada,  senzilla  o  triple. 
Aqueixa  barraja  arquitectónica  arriva  a  uini  sumptuositat  y  riquesa  extra- 
ordinaria eminentment  romana,  sense  la  severa  unitat  de  la  obra  grega. 


ARCHs TRIOMFALS  El  mC's  impiirtáiit  deis  arcbs  triomfals  que's  coiiei- 

xen  en  la  Tarraconense  está  en  la  antigua,  vía  impe- 
rial paralela  a  la  costa  (oía  Ait(j  usía''  en  el  Uocli  conogut  per  Bará,  próxim 
a  Tarragona  y  devant  lo  riu  Gaya  (Fluinen  Mujus  de  Pomponi  Alela),  ''> 
el  qual  marcava'ls  límits  de  la  Cosetániaconi  encara  marca  els  de  la  dió- 
cesis de  Barcelona  y  Tarragona. 

(1)    HÜBNER.  La  Arqueología  de  España,  p.  08.  —  Fita.  Boleiin  de  la  Real  Aca- 
demia de  la  Historia,  t.  III,  Madrid,  18S3,  pág.  5i  y  Reoista  Hisiórica,  t.  III,  pág.  130. 


INSTITUT   D  ESTUDIS   CATALANS 


yo 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fi^;.  8!(.     Ai'cli  (io  I,.  T<í<mii¡  Sura  en  el  plw  do  liara 
(Fotografía  del  AUnun  piíiloresch-mouumitüul  de  Catalunya  ) 


J.  Piiiij  if  Cadiifahh  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij 


91 


Sa  forma  es  seu- 
zilla,  (Fig-89)  os  la 
deis  ai-clis  aixecats 
en  les  ciutats  pro- 
\  ¡ncials  per  connie- 
inorai'  algún  triomf, 
per  delimitar  algún 
pnnt  notable,  o  por 
tinalitats  de  menor 
valor  y  importancia: 
qnatre  pilastres  co- 
rínties  sosteniMi  un 
entaulament  enqual 
fris  se  llego  i  X  la 
inscripció  dedicato- 
ria sogons  la  qual 
fou  erigit  a  la  me- 
moria de  Lucí  Lici- 
ni  Sura,  de  la  Tri- 
bu Sergia,  general 
de  Traja,  cónsul 
tres  vegades,  a  con- 
seqüencia  d'una  se- 
va  disposició  testa- 
mentaria. '"  En  l'in- 
tereolumni  central 
s'obre  Túnica  arca- 
da del  senzill  monu- 
mento quals  dimen- 
sions  son:  altura  to- 
tal 12'2Sms.,  ampie 

12  ms.,  altura  de  la  arcada  lO'lí-  ms.   y  son  ampie  i'ST  essent  l'espessor 
de  la  construcció  2'3i  ms.;  *-'  falta,  a  la  partsuperii.ir  un  áticb  que  degué 

(1)  Vi^gis  riiiscripció  n."  tíS2  del  C.  I.  L.,  II,  y  la  pág.  30  del  present  llibre. 

(2)  SiCRRALLACn.  Moiiiunenlos  romanos  de  Tarrnijona.  Barcelona,  1886,  pág.  35  y 
següents.  —  Labordf.  ( )lii-a  citada,  t.  I,  págs.  2í  y  .55  y  planxas  XXXIX  y  XL.  —  Flo- 
HEz.  España  Salivada,  t.  XIV,  1.'  part,  pág.  2:il  y  següents.  — Aureliano  Fi£RN.\n'dez- 
Gur.RRA.  La  Ilustración  Española  ¡j  Americana.  1870,  núms.  20,  21  y  22.  —  Hern.á.\dez 
Sanaiiu.ia.  Hist.  de  Tarragona,  t.  I,  segona  part,  apéndix,  pág.  72  y  següents.  — 
Álbum  pintor esch  monumental  de  Catalunya,  segona  colecció,  Barcelona,  1879. 


Fig.  90.     Ai'ch  de  Maitorell 


.92 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  91.     Ai'chs  trioinfiíls  en  el  pont  ilc  Saint  Cliaruas  (Provensa) 


SIL',      l'uiil  dr  ^J^ll  (I ]a.-< 


torminarlo.  Aquet  monument  ha 
sigut  rostaurat  algunos  ^"eg•ades. 
A  Martoivll  (Fi-s.90y93)  so  con- 
serva un  arcli  triomf'al  a  rentmda 
(lol  i)ont,  reduit  actualment  casi 
lió  sois  a  l'arcada.  Aqucst  aroli 
os  d'iina,  fiUTna  oncai'O  niós 
soii/.üla  (jiio'l  (lo  Bai'á  :  una  pi- 
lastra, tan  sois  a  cada  costal  de 
l"ari-a(la  SOSté  rriit.iiihiiiicilt;  ol 
tipo  del  sou  niotlluratgo  y  doco- 
i'áció  os  dol  niatoix  período  que'l 


J.  Piiig  tj  Cada f ale h  -  \.  de  Falgiicra  -  J.  Godatj 


93 


Fig.  93.     RcstauraciiJ  deis  archs  triomfals  del  pont  de  Martorell  segons  els  datoa  de  Labordo 


del  arch  esmentat;  ^"  a  l'altre  costal  del  pont  queda  '1  basament  d'un  altre 
igual,  tal  com  en  lo  pont  de  Saint  Chamas  de  la  Provensa.  (Figa.  9iy92) 

(1)  «  L'espay  que  ocupa  aro'l  sol  arch  apuntat  per  aon  passa  el  riu,  segons 
observaren  Molinier  y  Ligeral  aixecar  el  plan,  tíndria  probablement  dos  archs  en 
son  principi,  de  punt  rodó,  els  dos  ab  la  mitat  del  diámetre.  També  es  probable 
que  a  Taltre  costal  del  pont  hi  hagués  hagut  un  altre  arch  triomfal  semblant  al  que 
aras  veu,  de  lo  que's  exemple  el  pont  de  la  Soulubre  entre  Aix  y  Arles,  prop  de 
Saint  Chamas.  Cap  a  la  part  del  Migdia's  venen  alguns  trogos  de  base  ática  y 
alguns  restes  de  pilastres  estriades,  que  manifesten  haver  pertenescut  a  un  arcii 


dé 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


En  el  Míiestra/.iíi)  existcix  r:ii 


•cli  di"  trioiiir  (le  ('.;il);iiios,  (*''.^- !")  snhre 
la  via  de  Dertosa  a  Sai;'Uiito  >■  ijue  ha  dat  iidiii  a  la  plaiiui-ia  ;  «  l'la  del 
Arcli  ».  Ni  d'aquest  ni  dol  de  Martorell  se  coucix  1'  oriiicn. 

Una  lápida,  trobada  entre  Tortosa  y  Sagunte,  fá  referencia  a  una  eons- 
trucció  que  s'aixccá  en  dit  territori,  piMp  de  la  via  roni:ina,  eonsistent  en 

un  arcli  i-uninenioi-atiu 
al)  estatúes;  diu  l'ins- 
ciipció  :  Quinta  Pnibu 
aixecá  un  airli  y  esta- 
túes, pera  ell,  Porci 
«r^^r^  ->—^--  Rufo  y  Porci  Rulino, 

gastant  (Mi  dita   dln'a 
(piarauta  mil  sextersis. 

QVINTA  ■  PROBA 
SIBl  •  ET  •  PORC'O 
RVFO   ■  t  ■  PORGO 

rvfino  ■    arcwí 

fecitet-statvas 

svperIwos-hsnxl-e... 

Qiii//íl((    l'ralxi    silii   el 
I'ari'id  Hiifo  ct    l'di'rin 
Riijiíio    (ircinii    l'ccil    el 
stntuas,  si'fii'/'inijios  (iiit)  IIS  (scsti-rtiiim^  ininiiiiiinii)  XL  jui/i/ms-'  ct *'' 


Fi".  91,     ArcU  de  CabaiiPs 


d'oi'dro  corinti.  VA  cni-nisaiinMit  ha  d(!saparoscut,  pero  per  lo  que  ha  quedat  en  el 
macis  did  edifici,  se  ve  en  coneixenient  de  lo  <[ue  era  (!n  son  principi  y  hi  han  ras- 
ures per  poder  refer  casi  ab  certesa  lo  que  era  raniuitrau,  el  iris  y  la  cornissa. 

»I''ou  re.novat  en  17()8  piír  por  de  que  s'arruiuí's  did  tot,  pin-  (larles  III,  coloeantslii 
una  inscripció  que  atribueix  l'oJjra  a  Aniilcar»  (!)  (Laiíordl-:.  (.)ljra  citada,  pág.  58). 

Lo  pont  de  Saint  Chamas  peí  que  la  via  Aurelia  passaba  solire  la  Souiubre  lé  la 
diita  fixaila  per  una  inscripció  que,  segons  rHirschleld,  es  del  comensauíent  did 
sigle  I.  La  inscripció  se  repeteix  en  les  dos  cares  casi  igual  y  diu  : 


L-DONNIVS  •   C  •   1-   •   I-LAVOS  •   FLAMEN   •    RO.MAE 
ET   •   A\G\ST[   •  TESTAMENTO   •   ITEREI   •   IVSSrf 
ARBrrUATV   •   C  •   DONNEI   •   VENAE  •  ET   •   C  •   ATTEl 


KVl-EI 


C  I.  L.,  XII.  n."<lí.7.  —  Dttci  IIiKsciM'i-.i.h.  ¡nscriplidnrs  dalliri'  Xart/onerisifi  Lnli- 
nrn.  Herliii,  l^^ss. 

(Ij    C.  I.  L.,  II,  n. ":!!)!»:. 


J.  Ptiig  y  Cadafalch  -  .1.  de  Falguera  -  J.  Goday 


95 


L  •  N  V  M  I  S  I  O 
L  •  F  1  L  •  P  A  L  • 
MONTANO 

AED  •  Q_-  n  •  VIR- 
ÍTEM  •  Q_-  Q_-  ÍI  •  VIR 
EQVO  •  P VBL  •  DONaTÓ 
AB-IMP-H  ADRIANO- AVC' 
IVDICI    •      DECVR    •    i    • 

N    V   M    I    S    I    A 

VICTORINA       •       SÓROR 
TESTAMENTO-IN   FORO 
PONÍ    ■    IVSSIT 


ESTÁTiEs V epígrafs CON-     L'ostátuíi ,  ob  soii  iiodostal,  V  oís  or)io-rafs  aparedats 

MEMORATtrS  1      1  !■     ■      ■  ' 

(MI  oís  iiuu's  dols  edinois  y  oii  Uiii-s  jk'uIícIis,  consti- 
tiücii  oís  niniuunouts  coumonioratius  tipichs  do  rai-iiiiitortin-n  i-oniana. 
Do  los  ostátuos  lio  toniín  oiiiioixiMinMit,  inósquo  por  los  q no  han  arribat  tins 
a  nnsaltros  mós  o  inoiiys  mutilados,  por  les  insei-i¡)cii)iis  (pío  s'lian  ouiiservat 

yqueaollos  faii  i-ol'oroiioia, 
.ffravados  ¡ncnoi-alinoiit  en 
oí  hassaiiioiit  sobro  que 
dosoaiisavcii.  I/urdro  de 
rinipnrtaiioia  nuinórica 
do  dits  iiKiiiiiiuouts  (Niu- 
miMiiñratiiis  es  oorrolatiu 
al  do  r¡iiipiirlani-¡a  ilo  les 
oiutats  rumanos  de  la 
Tarrac^onensí^;  aixís  ve- 
yóm  qiio  tiyuí-a  oii  jirimor 
lliioli  Tarragona,  que  a 
judioar  pols  datos  epigrá- 
tiolis  (pío  han  arrivat  ñus 
a  nosaltros,  degu(>  teñir- 
los al)  pr()fussi(j;  segueix  dosj)r(''s  Barcelona, 
y  les  domos  en  ordre  a  llur  importancia  mo- 
nurnoutal.  \\\  Udoh  proferont  por  la  oolocacií'i  d'estátuos  y'ls  epígrafs  era 
la  pla(;a,  el  Foro;  y  on  els  pedestals  yon  les  lapides  los  Iioimuis  lio  fan  cons- 
tar solemne:  tcstaiiiriitn  in  foro  jiniii  jiissit:  ¡u  foro  j)nssiirriiii/  pr(MÍ'l 
judici  y'l  decret  deis 
decurions.  •" 

Una  lápida  <-*  ens 
indica  l'agrupanKMit 
d'estátues  dols  Fla- 
meos en  llochs  dotor- 
minats  a  larragoiia  ; 
aixís  ho  fa  constar  la 
inscripciiidol  pedestal 
dedioat  a  Caxo  \'aiori 

(1)  C.  I,  L.,  II,  nú- 
mero 4275,  4278,  ote. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  nú- 
mero 4248.  Fig.  í).').     Epígrafs  úcí  Mu.seu  de  Santa  Águeda  de  Baiueloiia 


L    •    VAL    •    TEMPESTlVO- 

PATrI  •  VAL  •  CALLI  ■ 
VALERIA       •      SILVANA 

M    •    F 
Q_VINTIVS    •     FIACCVS 

AVONCVLVS 
VALERIA-    VERANA 

SOCRVS- HEREDES 
REDEMPTA       •       PORTIONE 

VALERI  ■  AVITI 
CVtVS      •     PRETIVM 
VALEKIA- SILVANA-  INTVLt 
IN    •    DOMO     •     REPERTAM 
IN    •    FORO     •     POSVERViT 


96 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


C  •  VAL  •  ARABINO 
FLAVIANI  •  F  •  BERGbo  •  F 
OMNIB  •  HON  ■  IN  RE  •  P 
SVA  •  FVNC  •  SACERDOTI 
ROMAE  •  ET  •  AVG  •  P  •  H  •  C 
OB  •  CVRAM  ■  TABVLARI 
CENSVALIS  FIDELITER 
ADIWINISTR  •  STATVAM 
ínter  •  FLAMINALES 
VIROS  •  POSITAM  •  EX 
ORNANDVM  •  VNIVERS 
CENSVER 


CN    ■    NVMISIO 

CN     •    FIL    ■     SERG 

MODESTO 
CARTHAG    ■     OMNIB 
HONORtB-  INAE  ■  P  ■  SVA 
FVNCTO    •     ELECTO    A • 
CONCILIO    •    PROVINC 
ADSTATVAS-A'R  ANDAS 

DIV!    •    HADRIANI 
F  L  A  M     •     P    •    H    •    C 

P       •       H       •       C 


L    •    PEDANIO  •    L    •    l'B 

evphronI 

lililí  V  I  R       •  AVG 

PRlMVS  •  ET  • 
AGATHOPVS    •       LlB 

L  •  PEdÁniVS  •  CLÉM3MS 
INMEMORiAM  •  L  •  PEDÁi4 
EVPHRONIS  •  CVIVS  •  BASIS 
LAP1DEA-AERECLVSA-VTVSTÁ-E 
ERAT-CORRVPTA  STAT\AM-EIVS 
MARMOREAE      •      SVPERPOSVIT 

permittént;  ■  órdi>e 

B  A  R  C  I  N  o  N  E  N  S I  V  M 


ArabinOj  que  obtiiigué  tots  els  cárrechs  honorífichs  en  sa  República,  sa- 
cerdot  de  Roma  y  deis  Augustos  en  la  provincia  Hispana  Citerior,  de  qui 
per  la  fidelitat  y  cuydado  ab  que  atingué  al  arxiu  censual,  se  judica  se 
mereixía  erigirli  una  estatua  ciit/'c  les  deis  ra/'o/is  Fhniii/ui/s. 

Les  estatúes  eren  de  diversos  materials:  de  pcdra,  marbre,  bronzo  ])la- 
tejat  y  daurat.  De  marbre  era,  sfaíuain  marinoream,  la  a  que's  retereix 
l'inscripció  adjunta  *•>  trobada  entre  Tortosa  y  Sagunte,  en  la  que's  fa 
constar  que  per  testament  se  manava  aixecar  el  mausolcu  y  posarhi  la 
estatua  del  testador.  La  següent  inscripció,  (2>  trobada  a  Barcelona,  fa  re- 
ferencia a  una  estatua  de  marbre,  a  la  que  cambia  el  pedestal  Pedan  i  Cle- 
mente, en  memoria  de  Lucí  Pedan  i,  ab  perniis  del  Magistrat  de  Barcelona, 
per  haverse  gastat  l'antich,  que  era  de  pedra  incrustat  de  bron/o,  proba- 
blement  ab  la  llegenda  en  metall .  /..  Pedúnió  L.  Ub^erto)  Euphroni,  scxcir(o) 
Aug(ustali),  Prinuis  rt  Agatlin/ms,  l¡h(rrti),  (tal  era  la  inscripció  del  antich 
pedestal,  observa  Hübner).  L.  ]'r<h¡inits  Clrini-iis  ¡n  incinnrifiiii  L.  Pedáni 
Euphrunis,  cuius  basis  lapídea  aei-e  elusa.  (THCibuer  crou  que  l'incrustació 
eren  cantoneres  de  bronzo)  velustate  eral  roiTiipta,sfa/i(ain  clits  inarmoreae 

aiipt'i'posíd/,  ¡i/T/in/téide  órdliie  n<ii-cliiiiiirnxlniii . 

Lucí  Miiiici  Aprniiiano,  duiunvirquiíujuenal, or- 
dena en  son  testament 

CENIO-COL-IV-T-TARRAC 

L    •    MINICIVS    •    APROhfANVS 

n  VIR  •  Q_.  Q_.   TESTAMElTo 

EX  ■  ARO  •  LIBRIS  •  XV  r 

PONÍ  •  IVSSIT 


M  •  C  •  Q_-  AVITO 
SVPERFLVENTI  •  PECVNIA 
CJVAM  •  IN  •  MAVSOLEVM. 
SIBI  •  FACIENDVM  •  ET 
STATVAM  ■  MARMOREAM 
PONENDAM-T  ESTAMENTO 
IMPENDÍ -IVSSIT 


que  s'erigís  al  Geni  o 
Deututelar  de  la  Colo- 
nia   Julia  ^'en^pdora 


(,1)    C.I.L.,II,n."i()2i). 
(2)    C.I.L.,II,n."i550. 


J.  Piiig  y  (.adafíilch  -  .1.  de  Falgiicra  -  J.  Goday 


97 


Tarraconense,  una  estatua,  valorada   on  quinze  Iliures  de  plata.  ('->  Era'l 
personatge,  a  que's  rciei-eix  la  lápida,  natural  do  Tarragona,  com  se  de- 


-a-i 

|^^p^5r<*^^^r 

■  "^^ 

w 

m 

m 

Fig.  'JS.     Epígvais  del  Musoii  de  Santa  Águeda  de  Barcelona 


dneix  d'una  inscripeió  que  existeix  a 
C.aldes  de  Montbuy  relativa  al  inateix 
\  \  isqué  en  temps  de  Traja,  segons 
consta  en  altre  inscripeió  existent  en 
el  Musen  de  Tarragona. (-'Un  altreins- 
cripciódeTarragonafíireferenciaaes- 

(3) 


Algunes    vegades 


l'estátua  era, 
eqüestre,  altres  senzillament  un  l)ust 
coronava'l  inonument  com  el  que  al 
corredor  del  Circh,  Eutiches,  aixeca- 
ren  a  Tarragona  :  en  qual  epigraf  se 


(1)  C.  I.  L.,  II.  o."  ian.  —  La  Iliura 
romana  equival  a  327'i.5  gr.;  el  cost  de  la 
di'  Tarragona  lora  de  4,9ri'75  gr.  de  plata. 

(¿)  MoRER.v.  Tari'CKjona  antiijua  !/ mo- 
derna. Tarragona,  189í,  pág.  43. 

(3)     C.  I.  L..  II,  n.°  4230. 


Fig.  M7.     Epígrafs 
del  Museu  de  Santa  Águeda  de  Barcelona 


I.NSTITUT   D  ESTUDIS   CATAr.ANS 


13 


¡jf.  L'ArqnitcctLira  romainca  a  Calulinuja 

prega  al  caminant  que  lleusi  flors  sobre  d'ell  si,an¡<^  prrrnr  th>rrs  sn/u'a 

mea  busto,  viatnr.  '" 

Cal  imaginar  üns  en  les  nnstres  modestes  ciutats  romanes,  les  ].hires 
ornades  d'e^státues,  tetes  ja  pi-is  admiradors  amiehs  y  clients,  ja  peí  propí 
diuer  després  de  simular  una  suseripció,  ja  per  testament;  estatu(>s  sovmt 
orollercs,  altr(^s  voltes  liellament  eseulpides  y  al  costat  seu,  com  a\  u\  en- 
care en  les  viles  it,dian(>s,  els  nombrosos  epigrafs  conmemorant  ais  em- 
pleáis públichs,  ais  que  exer.-iren  autoiútat,  o  ais  amiehs  o  a  qui  no  tmgne 
altre  mérit  qu'ésser  estimat  deis  seus  o  contar  ab  diner  pera  pagarse  la 
hq.ida  conmemorativa  y  ab  poder  pera  obtenir  lo  deeret  deis  decurions. 

(1)    C.  I.  L.,  II.  11."  Wli.  Vegis  la  pág.  122. 


ym 


W    V   i  '  ] V  M  I  1  li 

,\i    MI,  ^,,vr  '. 

S.Al  V!í,ISJ,lNi  'i;! 

Ai-n-iíviitkA 


IVdLíUil  il'i-l.itii 


\l  11^.  u  lio  Giroua 


Fig.  9.S.     Pris  ab  mascares  teatrals.  Musen  do  Santa  Águeda,  u."  117:3  y  1173 


TT 


TEATRES 

F.s  grans  riutats  roninnos  so  raracterisen  pels  edificis  des- 
liiiats  ais  pS|)(^ctai'I{'S  pTihüdis:  x  (l('s])r(''s  del  Micrcat,  (lili 
\'itrul)¡ '"  cal  oscullii- lili  iiidrct  iikiIi  sa  pera  h^s  re|)i-(>síMi- 
lacions  osc(''ii¡(Hii's  i|ii(''s  ddinai  cu  liomii'  deis  dinis  iii- 
y.  imirtals  »  :  iriii  liá  prnii  ;di  rcroi-dar  cls  uraiidiitsus  restos 
—I  do  les  ciutats  (1(3  la  I'roNciKja,  (ds  i;i-aiis  teatros  d'Arlós 


\  <  ii-aii,i;('.  A(|iií  els  restes  son  m(?s  pohiv^s  y  rodiiits;  tan  pobres,  que 
(■a|)  os  sulicioiit  pera  formar  idea  del  (-(111111111  (hd  edilici.  Pera  flxar  los 
idees  y  donar  (d  xcrdadcr  \al(ir  a  les  nostros  mines,  cal  scr\¡rse  d'iiii 
teatro  lo  mi^'S  soucer  possiMc  \  ln  iii(''s  propor  a,  la  luistra,  torra:  el  d'(Jran,i;i\ 
porexeinple,  el  tíi)i(di  teatro  i-diiia  Av  la,  Pi-ovenca.  (Figs.  nii  y  loo)  y_\  fonneu 
dos  parts  :  (d  lldcli  dostinat  ai  públich  os  una  gradería  sciiii(drcular,  com 
la  meitat  (Tiiiia  plassa  de  toi-os  espanxola,  aiiornonada  entréis  romans  la, 
(■(iri'a:  ol  lldcli  d(í  les  representacions,  es  una  plataforma  elevada,,  el  ¡ml- 
¡liiiini,  (pie  ti'  por  fons  el  frontispici  deeoral  (re.\(^dres  y  eolumnos  el  /'/'oz/.s 
scence  y  una  c()nstruc(d(S  do  planta  rcctaiigiil.ir  post(M'¡(ir  aoii  so  prcpai'a 
la  representacii.')  teatral;  tal  es  cu  síntesis  el  teatro  roma. 

Fds  toatrí^s  catalans,  seguint  la  tradi(d('i  grega,  teñen  oxca\ad(>s  l(\s  gra- 
dos parcialiiiont  011   la   roca,  aprotitaiit  la   c((iiliguraci(j   d(d    toi'ró.    Aixis 


vl,i     l,lili.  V,  (::i|i.  III,  eili(,'¡()  citada. 


I  DI) 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fisr.  'M.     Teatro  d'Orauge 


passa  a  Tarraco,  Sagunto  y 
PoUensa.  En  les  terres  pla- 
nes, a  Pompeya,  a  Roma  y 
Pi'ovenca,  el  tcatrc  es  eate- 
lament  construit;  en  la  térra 
niniitnosa,  com  la  catalana, 
sois  e  X  c  e  p  c  i  o  n  a  1  m  e  n  I  les 
grades  deixen  d'aiioyarse  di- 
rectament  en  la  roca  y  ho 
tan  sobre  substrnccions  de 
mnrs  y  voltes. 

TEATRE  DE    Escassíssíms  son 

TARRAGONA  1  .  1      1     i  i 

c'l  restes  del  teatre 
de  Tarraco:  fragments  de 
les  grades  ah  ¡nscripcions, 
senyalant  els  noms  de  les 
]iersones  o  Corporacions  ab 
di'et  d'ocn|)arles  en  els  es- 
pi^ctaclcs,  "'  nn  tros  de  lliii- 
ilá  ab  iiiscri])c¡(')  d'una  de 
ses  ¡Kirtcs, '2)  restes  intbi'mcs 
de  les  voltes  que  sosteníen 
les  graus  y  fotografíes  y  re- 
corts  tant  sois  d'aquestes. 

Pons  de  lc:ii-t,  el  conegut 
bistoriograf  di^  Tai-ragona, 
en   el   seglc;   x\i,  dcscrigué 

F¡^.  100.     Teatre  (VOrauge,  exterior  del  escenari 

(1)  II¡  han  (íscriis  tiltils  al)  lie- 
fres  grans  y  elegants  en  la  cara  anteriora  les  grailes,  (|iie  en  op¡n¡<)  de  rihilmer 
son  del  teatre. 

Rn  una  grada  li¡  lin  arpK'sta  inseiMpeici  :    EX  •  H  •  C  ■  Vr  •  (VE 

iMi  unaltre  grada  :        C    •  X  •     M 

P    XVIII  S     L 

En  la  grada  sngüent  :  £X    H    C  ■  '^  •  M- • 

C.  I.  L.,  II,  n."  tóSi). 

(2)  Es  fifinosta  IHnda  de  peiii-a  del  país,  lie  Tült  nii'lres  de  llarch  per  O'Oí  d'ample 
y  0'.5í  de  grulx,  ah  un  IVagnu'tU  dinseripeii)  ah  earaeters  elegants  ([\w.  senihlen  del 
segle  II  i|ue  din  :  IMl'.  CAES;  els-punts  de  linseripció  son  triangulars.' — ANiaa,  hkl 
Arco.  «Nueva  inscripeiiui  del  Teaü>o  romano  de,  Tarragona*,  lioleliri  de  la  Real 
Academia  (le  Id  líl^^ütrin.  t.  XWII.  Madrid.  l.SKS,  pág,  Klii.' 


J.  Piiig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Godaij 


101 


uns  restes  del  amtiteatre,  *'>  preiicntlos  com  a  restes  del  teatro.  Els  veri- 
tables  restes  d'un  teatre  tarragoní  foren  descoberts  en  1885.  En  les  exca- 
vacions  llavors  practicades  sois  se  descobrí  la  mitad  de  la  caven  ab  restes 
tants  sois  de  les  r/rar/ationes  o  rjradi  fentse  visibles  flns  tretze  d'aquestes; 
iiidubtablement  n'existien  mes  pero  están  enterrados  en  ol  siUisol,  fentse 
impossible  determinar  ol  total  plan  del  oditiri.  I,;i  (liinciisifi  del  teatro, 
presa  la  mida  desde'l  pirrcintio  superior  (coi-rodur  lini-izontal),  somlila 
resultar  de  39  metros  de  diá- 
metre  y  la  cavca,  a  lo  que  pot 
deduirse  deis  restes,  no  pro- 
sentava  mes  que  dos  grans 
i-unei  (agrupaoions  cunei- 
formes de  les  rjirif/fniones), 
di\  idinlla  una  sola  smln. 

L'ol)ra  era  de  rebla  me- 
nuda, sentada  una  part  so- 
bro los  roques;  les  grades 
cstavon  formados  ab  grans 
oiu'rous,  alguns  do  '1  metros 
do  longitud,  de  podra  del 
|iaís.  Cada  grada  modoix 
0':58  motres  d'alsada  y  O'TO 
d'ample ;  l'escala  compronía 
dos  graons  \)Qv  grada.  Por  ol  sostoniment  deis  carreus,  que  ronstitufon 
los  grados  \-  escala,  en  part  del  teatre,  se  eonstruiren  unes  voltes  do  -i'.")!!  me- 
tros d'aniplada  y  de  2M')()  d'alsada  al  descobrirse  les  mines.  '-) 

L'opigrafía  ens  ha  trasmés  el  nnm  d'un  autor  en  un 
deis  geiH'es  que  aplaudía  el  pobló  i'omanisat  en  el  teatre  de 
Tarragona;  un  autor  do  pantomimos.  Es  un  epígraf  a  la 
deesa  Tutela  posat  per  ^EmUius  Sercriaiuis,  mimógra- 
fo.  (■*'  El  mimo  flava  Fofocte  en  la  oxprossiii  dds  fots  es- 
céuichs  per  medi  do  gesticulacions  y  do   la   música;  oi'a 


Fig.  101.     Teatre  de  Tiirraíona 


D  E  O  •  T  V  T  E 
LaE  •  AEMILIVS 
SEVERIANVS 
MIMO&RAPH\S 
P05VIT 


(1)  «  Este  tlieatpo  de  Tarragona  está  heclio  a  manera  do  niodia  luna,  ol  circuito 
del  son  cccxxxvü  baras  e  media  y  en  una  parte  sií  muestran  xvüj,  escalones  liazia 
la  parte  de  la  marina  ó  los  lugares  donde  estavan,  porque  las  piedras  imitáronlas 
euando  liizieron  la  yglesia  de  nuestra  señora  del  milagro  que  allí  esta  edificada...  » 
l'oNS  DI-  IcART,  Libro  de  las  Grandezas  de  Tnrra¡jnna,LévidA.  1572.  págs.  ¿Ki  y  217. 

(2)  Hernámiez  S.waiilma.  Historia  de  Tarragona,  t.  I,  segona  jiart.  .\péndi\. 
pág.  42  V  sesüents. 

,3)     C.  I.  L..  II.  n."  Í0n2. 


102 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


sa  representaciii  com  la 
pantomima  moderna,  co- 
munment  una  parodia 
grollera  de  fets  y  personat- 
ges  coneguts,  y  per  lograr 
l'impresió  cómica  acom- 
panyaven  al  mimo  ani- 
máis ensinistrats,  repug- 
nants  deshonestitats,  etc. 
En  cls  primers  temps  fon 
nii  gonre  indcpendent;  des- 
piM's,  ciiin  l.i  pi'ssfi  deis  tea- 
tres  actuáis,  forma  repre- 
sentado accesorÍM,  que 
acompanyava  a  la  repre- 
sentació  prinrip 


(1) 


TEATRE 
DE    SAGl'.NTE 


Fi^    102.     Tc;itrc  ilc  .Saguntc 


El  teatre  de  Sa- 
gunte  está  situat 
en  la  pendent  del  turó  que 
sostenía  el  recinte  mura- 


(1)  Joaquín  Costa.  La  Poe- 
sía jiopulnr  española  //  Mito- 
loi/ia  1/  Litefatura.  celto-his- 
panas.  Madriii.  IHSl,  pág.  W). 


Teiitie  (le  Sajíiinto.  JIodcl 
cxistcnt  en  ol  Miisni  ar- 

iluo()lí)f,'icli  cli;   M;iilricl. 


J.  Piiig  ij  Cada f ale h  -  .\.  de  Falgiiera  -  J.  Goday 


103 


Ihitilc  l:i  :iiitií;u;t  luToicíi  cinUit  ibérica,  (fís.  lO-')  Es  el  mésgrandiósd'aque.sta 
¡lait  (le  l'Hispania  y  ab  tot  está  molt  lluny  de  la  suntuositat  dols  de  Roma 
y  de  la  Provenca.  La  gradería  está  excavada  en  part  en  la  r()ca  aprofitant  la 
disposició  de  la  montanya;  l'escena  está  consti-uída  a  e\enipl(^  deis  teatres 


1' 


Fig.  104.  Teatre  de  Sagimte.  Plan  segous  Chabret 

leí  Imperi,  pero  totsels  paraments  exteriors  se  presenten  llisos,  de  cari-eu 
jetitj  sense  la  suntuosa  deeoració  de  columnes,  pilastres  y  entaulaments 
del  teatre  d'Orange.  Chabret  publit'a  en  sa  obra  citada'*)  la  planta  (Fig-iot) 
y  complert  estudi  bibliográlicli  y  deseriptiu  del  monument  y  estudia  les 
diticultats  que'l  Arquitecte  roma  va  resaldré  pera  adoptar  el  tipo  del  teatre 
roma  a  les  condicions  topográflques  del  emplaeament.  Ais  Museus  arqueo- 
lógichs  de  Madrid  y  Valencia  s'hi  -naiden  unes  rniinses  reproduccions 
en  fusta  y  suro  executades  per  Miquel  Ai-nao,  que  donen  una  clara  idea 
de  lobra  en  179ü.  ms-  los)  L'obra  de  la  substrucció  es  de  rebla  menuda, 

(1)    Hiistoria  de  Sagunte,  l.  II,  pág.  33  y  següents. 


104 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


revestida  de  petits  carrous  de  calisa  blavosa,  niés  llairlis  que  ampies  y 
designáis  rejuntáis  ab  morter  que  fa  al  exterior  una  decoració  de  betas 
rudimentaries;  les  voltes  son  fetes  de  trocos  de  llosa  prima  y  llarga. 

La  escena  era  formada  en  sa  part  baixa  per  dos  murs  A,  B,  G^  y  K,  Q, 
L,  (^'g-  1"*)  paraléis,  lligats  per  altres  transversals  taneant  uns  espays 
regulars  (núms.  1  al  17)  (-(jberts  al)  voltes  seniieii-culars,  alguus  encai'e 
en    peu.    Kl    mur  de    l'eseena    (f'/r>/is   sceiia')    lia    desapai'escut ;    jicró 


Fi;;;,  105 
Teatre  de  Pollensa.  Plau  segons  Martorcll  y  Peña 


sa  planta  pot  n-constniirsc  ab  les  exedres  ipic'l  decoraven.  (Jucdcn 
fragments  de  les  raices  ó  portes  del  mur  de  l'eseena,  especial rnent  la 
de  la  esquerra  A,  (hosjjiUtliaK  Les  valvas,  centráis  B  íralrcr  i-i'i¡i<v)  y 
ladretad,  lian  desaparescut,  quodanttan  sois  part  del  jiasiuiciil  de  la  pri- 
mera y  el  macis  que  formava  un  deis  seus  montants,  separan  tía  de  la  A. 
El  pórtich,  que  den  establii-se,  segons  Vitrubi  "'  detrás  de  la  escena,  a  ii 
de  recullir  al  públich  quant  la  pinja  intíM'rumpeixi  respectacle  y  de  qn'els 
rliij/'ci/as  <.{'  yi'\\\ír\\\\\  pera  pri'|iai'ar  la  i'('pi'(>sentació,  im  existcix  en  el 
nostre  teatre.  Ais  extrtMns  de  Tescena  y  formant  dos  cussos  avaiisats,  lii 
havia  dos  compartiments  dividits  en  altres  dos  (18,  ID,  20  y  21)  (pie  fornia 
ven  les  sales  deis  chors  (c/iurdijiít).  De  aquasts  se  passava  al  ¡u-osi-r/ii  jier 
les  versufes  22  \  23  \'\  jjoi^tceiii  (del  1  al  17).  I'll  nmi'  K,  (J,  L,  limitaba'l 
jjosírcni  pfív  darr(M-a.  Rl  es|)ay  (•(iiiipi-i''s  entre  les  llctres  i\,  15,  ('.,  \  J,  1, 
formaba'l  proscciii. 


(1)    Llib.  V,  Cap.  IX,  edioió  uitoda. 


./.   Piiifi  !i  Cddafiilch  -  .1    </<■  Fíili/iicru  -  J.  Coilaij  1Ó6 

Ln  i'firra  cstiiliM  divididi  en  tres  (U'di-os  do  grados  (iiia'iüana  ¡nía,  mci/ia 
y  siiiiun/i  y  v^rticMlmiMit  en  muí  escales  (srahe)  una  en  el  centre  de  la  gra- 
dería y  (juatre  a  cada  costat.  Les  tros  prinieres  grades  eren  mós  ampies  v 
baixes;  toníen  1'2G  ms.  d'aniple,  eren  de  carreas  do  podra  blavosa,  ab  un 
bordó  en  l'extremitat  11  ¡uro;  soguíen  sis  grades  do  0'G3  ms.  d'amplo  que,  jun- 
tes ab  los  tres  antoi-i(  irs,  formaven  la  inia  cavea;:x  c()ntinuaci(')  dui^s  grados  d(> 
doblo  ampiada  quo  les  sis  restants,  peí  pas  deis  espectadors  (prcecinct'io}. 
Les  portes  29  y  31)  donaren  pas  ais  do  la  pi-iniora  cavea;  seguien  després 
sct  grades  iguals  a  les  sis  déla  jii-imora  (•a\oa,  sobre  aquellos  un  altre 
piri'ri/iiiio  d'iguals  proporcions  quo  los  antu-inrs  fnnnant  la  nn'f/ia  carca. 
Sobre  aquesta  s'aixecaven  altres  dóu  grados  de  seti,  que  ab  altros  qua- 
tre  que  hi  bavía  a  sobro'!  pórtich  constituion  lasamnia  carca.  Mós  amunt 
Iii  bavía  ol  pTirticb  cobort  ab  \ulta  soniicii'ciijar,  sobro'l  que  bi  bavía  quatro 
grados.  En  el  centi-e  d'aqueixos  (il),  bi  bá  una  intorrupció  aon  se  venen 
restes  d'un  bassmuent  que  sostindi'ia  una  estatua.  Dai-rora  losúltimes gra- 
des s'alcava  la  i)arot,  eom  aconsolla  ^'itl■ubi  al  ti-adar  de  los  cMiidiciinis 
acústiques.  Segons  antiebs  oscrijitors,  vegoron  encara  part  d'olla,  ab  oís 
permódols  que  coronaven  rediíici  pora  fixar  oís  mástils  que  sosten  ion  los 
veles  (rc/arium);  aqueixos  permódols  se  veuen  reproduits  en  el  model  del 
Musou  ai-queológicb  de  Madrid. 

El  pórticli  superior  tenia  cincb  purtos  fn,ni¡tnriaj  (núms.  31  al  35) 
sense  simetría  do  posició.  Los  entrados  principáis  dol  oditici  están  ais 
costats  deis  ánguls  dol  boniiciclo  (núnis.  ."j,")  y  .50),  dos  passos  coboi'ts  do 
volta  soniicirculai',  anavoii  lins  a  la  tjrc/icstra. 

TEATREs  DALctniA  V  .MAÓ  A  Al( '  U(  1  i  a  (_I3a  I  oa  rs  j  s'lia  u  trdbat  restos  do  la  caAoad'un 
teatro,  (F'g'  lOó)  Jeg  grades  del  qual  son  excavados  en 
la  roca.  Está  dividida  en  dos  incenianas  per  un pircci/icfio  de  1'27  ms.  d'am- 
plo; la  iiup/iiai/a  baixa,  formada  de  dues  grades,  es  continua;  VulUu  fir- 
mada de  vuit  grade.s,  está  dividida  en  quatrc  cunciiwv  tres  escalos;  nu  li,i 
liogut  ser  estudiat  cap  element  de  la  sccme  por  estar  plena  de  torra  y  runa  ; 
la  corda  del  arcli  que  forma  la  grada  mes  baixa,  es  de  18  metros;  es  nota 
distintaniont  en  les  grades,  el  passadís  que  corre  enti-e'l  seti  del  espec- 
tador y  ol  d(^  la  grada  inmediata;  l'amplada  del  passadís  es  de  0'95  ms. 
y  la  del  seti  es  de  0'46  ms.  Les  grades,  contra  el  proccpte  do  A'itiubi, 
están  de  cara  al  Sur;  la  situació  del  llocli  no  porim^tía  altre  cosa,  por 
quan  tota  la  costa  está  oborta  al  Migdía.  <" 

(1)     Mahtorell  y  Peña.   Apantes  an/ueolóaicos.   Barcelona,    1870.    iiátr.    101  v 
sesüents.  i    n  j 


INSTITUT    n  ESTUDIS   CATAI.ANS 


U 


lOG 


L' Arquitectura  románica  a  Ca'aliinija 


Del  estudi  deis  documents  epigráfichs  se'n  deduoix  l'existencia  (riiii 

altre  tcatre  a  ^lahó;  se  refereix  a  olí  una  lápida  incumplota,'*'  cpígrnf  lio 

norifich  que  conmemora  a  un  iicrso-  ^„^„^, 

'  .       ,,  ,  ^.        ,  (ALIA       QV0PORTU 

natíío   que   liavia   let   erans  scvvíms   al  ,       rr^   -p^  .,] 

país,  restaurant  portes  v  contrilmuit  a         n^^Tt      c-T,T-,,,Tf.ii         .-, 

i  ,  ..     ,  .  ;.^     .  .,,•     ,  /rumlEN  I  S  1  I  1  VI  1  M  ncíUum  ?,  ?orí. 

laconstrucciode  variscdincis  publR'lis:  V,         ^  r-    n  vf 

,  .  ,  ,   '  IBA  G    S     P    Ywicns theu 

les  carnicei-íes  o  el  mercat  ab  sos  por-  ^  trV^> — 

tichs,  el  tcati'e  y  altres.  '-'  j  j,- 


(1)  C.  I.  L.,  II,  Supp.  n.°fi001. 

(2)  Hlb.nek.    «Monumentos  p|i¡gráricos  de  las   Islas  Baleares»,  Boletín  de  la 
Real  Academia  de  la  Historia.  Mmlrid.  1NS8.  t.  XIII.  pág.  4(i5  v  següents. 


Acríitcra  represeiitant  una  mítscnra  trágica 
Musca  <le  Santa  Agufida,  n."  IITI 


Fig.  106.     Amfiteatre  de  Marida.  (Fotograña  Laurent) 


AMFITEATRES 


^  7  y^^^x^:^r^  ^  Provenca  está  plena  de  ruines  d'amfiteatres  :  Vaison, 
Ximes,  (Fig.  107)  Arles,  i^'s-  los)  Fréjus  :  grans  construc- 
lions  aislades  com  les  pla<;es  de  toros  espanyoles,  sino 
de  plá  elíptichj  com  dos  teatres  ajuntats.  Plini  explica 
aixis  l'origen  d'aquesta  forma  :  en  dos  teatres  giratoris, 
_/  <(  aon  lo  poblé  roma  embarcat,  per  dirho  aixis,  sobre  dos 
naus,  es  portat  sobre  dos  pivots  y  assisteix  al  espectacle  del  seu  propi  pe- 
rdí, prompte  a  morir  si'l  mecanisme's  malmet».  La  máquina,  que  feya 
escruixir  a  Plini,  esdevingué  obra  práctica,  com  dos  cctcecc  de  teatre  ajun- 
tades  pera  contemplar  un  espectacle  comú. 


108 


J.  Puig  ij  Cadnfulch  -  A.  de  b'iútjurra  -  J.  Godiiy 


Fie:    107      Aiiilituatrc  de  Is'inios 


A.MFiTEATRE     L'umtí teutre   de 

DE  TARRAGONA  T> 

laiTapoiuino  es 
;nshitciini(Msj)rii\'(Mu;alssino 
u  istil  del  de  Mérida,  (^'■¿-  i06) 
excavat  eii  la  vcssant  del  turó 
(jue  mira aOrient  sobre'l  que 
s'aixeca  la  capital  de  la  Tar- 
raconense y  ab  el  costat  me- 
i-idioiial  asscntat  sobre  la  ro- 
ca batuda  per  les  ones  del 
mar^  en  el  lloch  actualment 
ocupat  peí  presiri.  Una  part 
posterior  era  aixís  obert  en  la 
roca,  1<  1  üii'n\  s  possible  construit  sobre  voltes.  Es  una  adaptado  al  amflteatre 
del  sisti'iua  de  cmstrucció  deis  teatres  en  torres  de  topografía  montanyosa. 

El  Sr.  Hernández  Sana- 
huja  lia  cstuilial  ai|U('st  iiio- 
nunient  en  sa  J/lsiorln  ilc 
Tnii-a<i<)ii(i,  \aries  \(>f;a(les 
citada,  '"  y  en  Laborde  '■-' 
en  pnblii-á  1,1  planta.  C^ís-  'H) 
La  i;rail(M'¡a  media  .")()  metres 
d'ample  desde'l  nun- exterior 
de  fatxada  lins  al  ¡kiiHiiih 
i|uc  i'odcjaxa  ]'iirr//(i.  b]sta\a, 
ai|uesla  di\  id  ida  en  tr(^s  sec- 
i'iiiiis  ;  la  inlcriiir  fjiriina 
luinuij  j)er  les  aninritats, 
mauistrats  y  iicrsones  tic  ca- 
tei;(ii-ia,  s'apoya,\a  contra'l 
muí'  del  ¡iiidiiuii  \ ciMitenía 
sois  tres  o  (juati-e  grades.  Un 
nuu'  d'un  metre  y  mig  d'altui-a  (/jalteua),  scpai-ava  rantiM'ini-  de  la  nwdia 
caven,  que  contenía  déu  grades  y  que  un  altre  mnrs('para\a  de  la  s/uh/ikí 

(1)  L  e¡x  major  ilc  ICüiirtí'  drl  aiiil¡ti';iti'ií  de.  Tai'ra.n'ona,  sugonsa<|ii('i\ain(U',  com- 
príüinnt  diiitre  la  paret  exterior,  in-n  de  uns  l:í()  uietres  y  el  menor  nioilia  102  niel  res. 
La  direccii')  del  oix  major  es  d'Orient  a  Occidimt.  La  e\í(;nsi(')  sujiei'llcial  era  un  ]ioch 
menor  qu'id  de  Ninies,  nolantse  (|ue  la  relaci(')  eiitre'ls  dos  eixos  de  l'elipse  exterior, 
eraaproximadament  la  mateixa  ríe  la  delColisen.osigui'l  menorles.'JGjiartsdel  major. 

(2)  Obra  citada,  t.  I,  pág.  :t:i  y  planxa  L\'L 


Fi".  IOS.     ..\intili'iitic  (r.Ail< 


7    I'inii  ij  C.üd(i¡¡ilrli   -   .1.  (Ir  luilr/iicni  -  .1 .   (iiHlitij 


109 


Fig.  109 
Grades  y  restes  íle 
les  voltea  del  amfitcatre 
lie  Tarragona 


ch   per  el 


ib  II)  grades.  La 


Fi;;    no.    \'oltes  pera  sostenir  les  grades 

del  costat  del  mar 

del  amfiteatre  de  Tarrasíouii 


jiol:)le,  ; 
situaoió  del  amfiteatre 
sota']  tiinS  de  Tarraco,  cx- 
(•a\at  (MI  part  en  la  roca,  aprotitaiit  un 
rcplccli  d";iiiuosta  y  extenentse  fins  a  to- 
car el  m:ir,  exigía  que  les  portes  de 
(Mitrada  s'obrissin  en  lo  alt  del  edilici, 
verdicimt  aixis  un  descens  els  especta- 
dors,  \(Mi¡iit  de  la  ciutat,  al  ,niar  ;i  (icu- 
pai-  les  priuKM'cs  grades.  Una  galería 
(i()ii;i\;i  lii  \( lita  al  amfiteatre.  La  siiiii/)in 
ciircit  esta\a.dividida  en  ("piaraiita,  parts, 
ciinci.  per  ni('(]¡  d'.dU'cs  taiites  escales 
(pi(>  (•(iri-esponien  a  ea(l;i  uiiü  de  les 
(piaranta  portes  oliertes  cu  la  galci-ja 
cn\ii|\eut.  La  incdid  i-iii'ca  esta\a  d¡\i- 
(iidii  i'w  \¡iit  parts  per  altres  tantes  es- 
c;dcs;  lii  liMvía  incomuiiicació  entre  la 
sniiiiiKi  y  la  na'dia  carca  y  entre  aques- 
ta y  la  inferior.  Aquestesconstrucc¡(nis, 


lio  U Arquitectura  románica  a  Catalunya 

com  totes  les  de  sa  classc,  torminarien  prúbablemont  ab  una  galena  por- 
ticada,  lo  qual  está  confinnat  per  la  relaciíi  de  Pons  d'Icart  manites- 
tant  qu'en  son  tenips  (segle  xvi),  existíen^  escanipades  per  térra,  unes 
quantes  columnes  d'ordre  dórielí:  y  es  principalmeat  digne  de  notarse 
que  la  situació  del  ediñci  era  tal,  que  tots  aquells  que  habitaven  el  Palau 
d'August  y'ls  que  circulaven  per  la  muralla  podien  presenciar  a  la  ve- 
gada els  joclis  del  amfiteatre  y  del  circli. 

Era  aquesta  disposició  realment  extraordinaria  :  a  dait  la  eiutat  esea- 
lant  el  turó,  que  coronaven  els  temples,  y  extenentsc  en  successius  plans 
rodojada  de  l'alta  mui-alla  de  fama  universal;  al  pea  (b^  la  grandiosa 
construcció,  que  la  tradició  popular  anomena  desde  tcnqis  inmemorable 
Palau  d'August,  el  cireh,  continuant  la  disposició  escalonada;  mes 
ensota,  l'amfiteatre  arrencant  de  térra  per  la  part  alta,  suplerta  per  niedi 
de  construccions  per  la  banda  de  mar,  en  el  qual  llocli  les  grades  s'apoya- 
ven  sobre  voltes  inclinadcs(.i*''oS.  loíiy  iio)  y  ;^|  tnus  d'aquost,  conjunt  sobre- 
manera grandiós  d'edilicis,  la  bla\i)i-  del  mar  do  Tarragona  y  la.  vista,  do 
l'imnensa  plana. 

Aquoixa  obra  grandiosa  avuy  es  casi  porduda:  resten  en  l'anlicii  prc- 
siri,  utilisades  per  baixes  coses  del  servey  penitenciari,  les  subconstruc- 
cions  de  \oltes  inclinades;  en  tal  o  qn;il  llncb  de  la  ruca  apai-cixon 
indecisos  els  restes  de  les  grades  cavados  en  olla  com  en  els  teati-os  de  la 
Grecia;  un  cami  modern  atravessa  de  part  a  part  l'arena  aon  lluita\en 
els  gladiadors. 

lian  quedat  sols  del  gegantí  amliteatre  ruines  aillades  del  plan  que 
La  borde  aixecá,  en  el  comensament  del  seglc  passat,  oboint  al  afans  iin[ie- 
i-ial  de  cultura  napoleónica. 

I, a  [larl  d'aípioixos  odilicis,  construida  soliro  Ierra,  i'i-a  ro\ostida  oxle- 
i'ioi'inent  dcí  pórticbs  aun  s'aplegava  oi'dinai-ia.mont  la,  gent  estraina,  aná- 
loga a  la  que  r(.)deja  on  l'actualitat  los  nosli'os  plai;os  de  toros  ;  oís 
vencdors  auibulants,  elsfiraires,  els  adi\  inadors  dd  porvindi-c  y  lina  I  moni 
les  bruixes  que's  dedicaven  a  recitar,  a  la  manera  ipi'are,  una  clássicu 
bona-ventura ;  les  siriaqucs  y  gaditanos  li¡  ballaven,  ab  estranyes  con- 
torsions  de  eos,  antigües  daiu-es  del  ventre,  dances  que  avuy  son  encare 
cpnservades;  les  jiaradcs  do  menjai-s  i[ue  cscampa\en  una  ¡iia-uanlabl(! 
fortoi-  d'oli. 

A  dintro,  oís  onqjrossaris  do  moda,  ■■  lioinrs  qno  no  oren  ni  mms,  ni 
caps  de  nació,  ni  notables  per  sa  inlluoncia  ",  puig  no  oxon-icn  alts 
cárrcchs  oficiáis,  influycnts  sobro'l  pobb;  o  les  anlm-ilals  do  la  cinlal,  lii 
aplegaven,  com  din  Plini,  al  poblé  \encodor-  do  la  torra,   e(]|i(pier¡dor 


J    Pili;/  1/  Cmld/iilrli  -  .1.  (/('  Falf/urní  -  ./.  Goclan 


III 


<lel  uiiivcrs  cnter,  que  regoix  les  naeions  y'ls  rcyalmes,  que  envía  liéis 
ais  de  tora,  lins  a  cert  punt  part  humana  deis  déus  ¡amortáis ». 


F 


a 


?;*% 


r^ 


/^  ~  /' 


f  j{ti¿* 


Fi¿.  111.     l'Iau  del  íLuifitcMti-ti  (le  TaiTaj;on:i   segoiis  Lahorde 

L'Hübner  <»  estableix  com  a  probable  que,  tant  aquesta  consti-ucció, 
com  el  Circh  y  el  Teatre,  foren  exerutats  en  l'época  del  major  desenrotllo 
del  luxd  (MI  aquesta  regió  i.  sigui  en  els  segles  ii  y  iii. 

Les  testes  de  Uuytes  que's  verificaven  en  els  amtiteatres  eren  tundades 
sovnit  per  llegats  tcstamentaris,  com  les  instituides  a  Barcelona  v  en  sa 


(1)     La  Arrjiwi,l(i<ji(i  d"  ¡'.sjitnia.  pao-.  ■).:,{). 


;/; 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


sustitucii'i  ;i  Tiin"ayi.)n-i  por  L.  Ca'cH'nis  (JpiaiKs.  '■'  Aijuostcs  llu\ti's  les 
feyen  gent  educada  exprotcSj  soviiit  associada^  que  rccunia  (>ls  amütoa- 
tres  de  mes  anomenada.  Desdc'l  segle  ii  se  fundaren  cor- 
poracions  d'atletes,  el  déu  tutelar  de  les  quals  ora  Hércul, 
qu'anaven  de  ciutat  en  ciutat  llogats  pera  los  festivitats.  Una 
associació  de  aqueixa  mena  Sodaics  Ilcnuilími,  (^xistía  a 
Tortosa,  segons  demostra  una  lápida  dedicada  a  M.  Salhi^- 
tio  Felici,  niort  lluny  de  sa  tevva pciVfjfc  defiincto.  *-' 


M  SALLVSTIO 
KELICI-PEREG 
RE-  DEFVNOO 
SODALES  r  jlí 
HERCVLANI 


(1)  Vóginsales  pagines  28  v  21)  del  [ircseiit  llilii'e. 

(2)  C.  I.  L.,  XII,  n."40üi. 


Kseciia  de  la  cava  del  KfUf;lar.  .Musen  pviiviiicial  di;  üari'ulciiKi.  ii."  IIMII 


Fig.  112.     Ciri-li  (lo  Bovillai 


XI 


CIRCHS 


AL,  pom  vcure  lo  que  foirn  oís  circlis  romnns,  referirse  a 
un  de  conegutj  sencer.  Era  una  obra  pera  pi-esenei;ii'  grans 
(•arrores  :  un  espay  llar<'h  aon  aqueixes  poguessin  des- 
enrotllarsc  voltat  de  gradories.  El  circh  d'una  ciutat 
del  Laci,  l'antigua  Bovilho,  al  peu  del  moiit  Albano,  prop 
la  vía  Appia,  ser\ii-;i  pera  donar  idea  de  lo  que  es  aqueixa 
construcciú.  Se  distingeixen  en  ell  principalment  les  graderies  :  nurniana; 
la  porta  de  sortida  en  l'extrem  circular: /)o/-fe  triuinphalis;  Vnppií/inn  en 
Textrem  rectilini  ab  sa  pniin  pnin¡iiv  al  centre,  (íoroiiada  de  la  lint  ja,  del 
president,  y  ab  ses  carrerea  pei-a  colocar  en  condicions  aiiálogues  ais 
i;ai-ros  iluytadors  y  \-Aspina.  construcció  longitudinal  que  divideix  en  dos 
\'iir,'iHi  pera  .yuiar  un'll.ir  les  curses,  decorada  de  estatúes  y  oljelischs, 
tenint  eu  sos  extrems  les  inetce  o  fites  pera  senyalar  el  tci'nie  ai  ai  ti'o- 
bava'l  premi'l  vencedor  en  la  dcrrera  volta. 


CIRCn   DE   TARRAGONA 


Es  curi(js  remplacament  del  Cii'ch  de  Tarragona, 
situat  en  la  Acrópolis  y  adlierit  peí  major  de  sos 
costats  al  mur  \-  tenint  en  un  de  sos  extrems  l'anomenat  Palau  d'August, 
probalilemcnt  rantich  l'neíorium.  Pcjt  compararse  per  aquest  darrei- 
aci.-ident  sa  disposicii'i  ab  la  del  CV/rv/.s  iiuixíduís,  de  Roma,  situat  sota 


INSTITt'T    D  ESTliniS    CATAT.ANS 


114 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


els  palaus  imporials  ilol  Palati.  La  planta  y  seccions  les  publica  el 
P.  Florezi'>yel  Sr.  Hernández  Sanahuja  completa  aquest  ti-chall  ali  nvitiu 
d'exí^tvacions  y  estudis  posteriors. 

Ocupa  un  espay  perllongat  de  terreno  en  direcció  de  NO.  a  SO.  cdliert 
enterament  per  les  ediflcacions  niodernes.  Aneni  a  desci'iiu'el  roiiieiu-ant 
per  la  situació  de  les  poi-tes. 


sti  't^tfí¿frrtrtsftt'rrrr;Frrtí'M 


ñ  m-W?ferF 


.   ^     V    1     .'  IP'  >■  ^      ■      J'l'ji    ^«-^■jrtpM 


LLLQ 


^-n  niíTniTfTrriirrriM 


Mti 


Fig.  113.     Circli  (le  Tarragona.  (Plan  y  sccfiíí  loiiíjiludiiial.  sci;oiis  I»  1".  Florpz) 

l.n  Poi'/n  lri(ini¡iliiills,  per  adii  pñ-^a\eu  els  xcncedors,  no  podía,  es- 
tar al  extren  I  c  i  re  i  dar  ileiiiil  a  la  siln.iciii  t(ipni;r;'il¡i';i,  (pie  fcNa  <pii'  aipicst 
fos  obert  en  ])art  en  la  roca  sota  el  l'alaii  (r.\iii;iist.  MI  Sr.  I  IcrniHide/ 
suposa  que's  destinaA'a  an  aqueix  ohjecte  la  rpie  s'oliria  imi  i'I  iniii'  de 
Migdía,  corr('S|)on(Mit  a,  la,  nicit.il  de  r:iclnal  Üaiiilila,  adii  .\\n\  ('(iiiicnca, 
el   carrer  <li'l    /'uj-inlii.   \/,i   /'nrf/i   Os/iti.  situada,  en  In  que  s'aiiniii(>na\a 


(1)  Din  ai|U!MK  iiiifor,  [larlant  del  ( ürdi  de  Tari'ag-oiia  :  «  ...(¡i'iie  ile  lariid  in;is  do 
mil  y  quiniíMitos  pies,  (j  rjiiiniííntas  varas,  cita  cd  ancdio  iIcí  inás  de  trescientos  pies: 
poi'ínie  aunquoliay  casas  hibraclas,  ¡ii-rseveran  en  la  mayor  partí'  losarc-osii  IxWedas, 
sola-e,  los  cuales  estaban  labricadns  los  subselios  ó  asientos  para  el  concurso.  »  K-spci- 
ña  Saífraila.  t.  XXIV.  p.  ¿¿:{y  sugüont.  Vogis  taniln'  lolira  eiíail.i :  Lmioiídi:.  I.  I,  p. :!:!. 


J.  Pnig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij 


Ho 


Fig.  114.  Circb  «le  Tarragona.  Sccció 
transversal  segi)U.s  lo  P.  Florez  (Es- 
cala de  la  fig   113). 


\'f)p¡ii(/iiiii,  per  la  que  píMictraven  oís  cari-os  ab  els  aurigues  per  esser  sor- 
tt\jats  y  distribuits  eii  les  corresponents  frirreri's.  ostava  en  el  cap  occi- 
(leiUal  iloiiaut  exactaiiieiit  al  e.xterioi'  de  la  niuralla  aoii  ajiareix  una  torre 
quadi-aiigular  relativanient  moderna,  (Mitre  les  ])(irtes  de  Saut  Franeesch 
V  del  Rosari.  Tancuva  Voppiduut,  la  lin(>a 
de  les  cnrceres  situades  en  el  lloch  ocu- 
pa! a\  u)  peí  rrontisjiici  del  Pulan  Consisto- 
rial. En  el  cap  oriental  del  Circh^  de  for- 
ma semicircular,  aon  en  els  demés  circhs 
lii  liavía  la  Porta  triuiii¡iltal¡s,  en  el  de  Tar- 
ragona lii   liavía  la  Libitineiisis,  per  aou 

sortien  les  victimes.  Se  conserva  una  porta  de  comunicació  entre  Tano- 
menat  Palau  d'August  y  les  substruccions  del  Cii-ch.  ^" 

L'esfructura  interioi-  de  la  gradería  meridional  formava  una  serie  de 
voltes  de  cañó  en  número  de  quaranta  sis.  '-^  Cada  una  se  snbdix  idia  lon- 
gitudinalmentcn  tres  cossos:  el  primer,  prop  de  V arena,  tenía  una  lleugera 
inclinació  y  descansava  sobre  un  inur  (podhun)  format  ab  grossos  carreus, 
d'uns  dos  metros  d'altura .  El  .según  eos  de  la  volta  tenía  una  inclinació  de31° 

y  sobre  el  mateix  descansava  la 
gradería  construida  ab  marbre 
del  ¡)ais  (pie  contenía  dot/.e  files 
de  grades.  El  tercer  eos  era  lioii- 
zontal  apoyantse  contra'l  mur  de 
la  ciutat,  corrent  sobre'l  mateix 
la  plataforma  (visovium),  sobre'l 
que  s'alcava  una  galería  o  pór- 
tich  cobert  format  ab  columnes 
de  granet,  de  les  que  s'en  con- 
serva alguna  en  el  Musen.  Les 
voltes  del  costat  septentrional  di- 
feríen  de  les  anteriors  a  causa  de 


(1)  Hernández  S.a.n.\huj.\.  Obra  ci- 
tatla,  t.  I,  segona  part,  Apend.,  pág.  5 
y  si?gtients. 

(2)  Medien  aqüestes  voltes  d'un  sol 
canij,  51)  metresdelongitud  per  5'lOme- 
tres  dauíple  y  ü'25  metres  d'altura  (ve- 
gis  l'oljra  Tarragona  antigua  ij  moder- 
na d'EMiLi  JMoRER.v.  Tarragona,  1894 
pág.  26  y  següents). 


Fig.  11.5.     Volta  del  Circli  de  Tarragona 


I  ir, 


L'Arqaitccluru  románica  ti  Calahinya 


...;  iji  j:l.!Jii,.í!  ,Jf   -. 

"      '  "  .... ,;«««« 


l.i  situíició  del  terreno  y  s'eii  couser- 
\rii  ti-es,  casi  iiitaotps. 

Al  ;ii\('c,ii-  el  Se.  II('i-ii;iii(li'/.  Sa- 
iialiuja'l  |i1mii  iIcI  (Üri-li,  rectilicá  los 
(liiiuMisimis  i|iii'  (l(iiiii\a  i'l  P.  l'Moroz, 
rcsullaiit  1 1  ur  desdi'  l;i  piii'ln  Osíia  a  la 
M<fni<in<(  Iciií.i  ai|iii'll  mi.i  llarii'adade 
:!í()  iiis.,  siuiiciit,  son  aiinile  de  Tá;  cx- 
tcriiiniii'iit,  l.'i  Uai'p-ada  era  de  :}()(>  ms. 
desdi''!  ()/i¡ii'/inii  di'l  tcster  uriciilal  al 
occ¡<leiital,  vilo  desde'l  niur  uici'i- 
dioiial  al  del  Palau  d'August.  *'' 


^^S?:P 


CIRCH   DE  SAGLNTE 


Fig.  lltí.  Estructmii  <1p  les  "railes  ilel  C'ircU 
de  Tarragona  y  rceoiistrueeiñ  <ic\  ¡wdium 
segons  rHernández  SanaUíija. 


Kl  Circh  de  Sagú n te  os- 
tava  al  peu  del  tun'i, 
ipi.d  Icstii  ciii-iiuaNcii  les  niuralli's  del 
(j/ipií/iiiii  nmiá,  i'iiti'i'  hi  ini  iiit,iii\  a  \"l 
riu.  .\\ii\  ids  tarongers  y  les  li<;)rtes  al)  llurs  ceniiies  y  iiuniliniscs  cases 
oiupleii  l'areiia  y  í'aii  dcsaparéixer  les  ruines  de  la  vella  eonstiaieció  sota 
un  fruitorar  y  en  vá  les  cercaría'l  viatger.  Dcgut  a  les  excavacions  ietes  peí 
Sr.  Clial)ret,  liistoriadoi-  de  Sagunte,  podéni  rnrninrnns  ¡diM  di 'I  ninnuniciit. 
(Figs.  ii7yiis)  L'eix  niajor  del  Cirelí  inedeix  ¿(iO  lus.  de  llai-gada  y  (lod'.iiiiiilr 
sense  contar  les  graderies  :  era  menor  que'l  de  Tarragona  eoni  eali.i  ,i  hi 
menor  importancia  dr  l;i  riut;it.  Lü  hasse  del  luiir  i|iir'i  riri-ni.i  es  de  pedra 
de  fil,  de  calisa  blava  del  ¡¡ais,  d'a|i;ii-ell  niija,  ah  gi-ans  ilils  ije  iiiiiitei-; 
el  restan t  es  un  foiaingó  o  pinyolenelí  de  fVaginents  del  desli.isl  de  les  pe- 
dri'res,  barrejats  :ili  niurleí-  lins  u  !",illiir;i  de  •¿••2~  lus.  N'nha  tnt  el  nmi- ex- 
terior del  Cirelí  uuii  lihida  de  earréns,  y  snhre  d'eil  enraiM  s':ii\ee:i  el  m- 
ronament,  també  de  foruiigí),  de  P4()  ins.  d'ídtui-a.  L'idtiira  total  del  nuil- 
es de  5"17  ms.  y  son  gi-uix  de  0'83  ms. ;  jumó  en  sa  li^rininació  sois  té  ()'G3 
motr(!S  \'  id  apoyarshi  solil'i'  la  liiada  de  pedrés  (a  la  aliara  de  .'!'77  nis.) 
deixa  un  cspa\'  de  O'liO  ms.  cap  al  inlerior  del  edüici.  La  poi-ta  l/-iimiji/iii/is, 
cíjlocada  al  extreni  circidar,  era  decorada  ab  graiis  llos(?s  de  calií.-a  bla- 
vosa.  L'aniple  did  jiortal  es  de  2'Xí  mis.,  segons  cls  forats  de  pol higuera 
quo  conserven  les  pedrés  deis  dos  eostats  aon  giraven  les  fustes  lai  sos 
fVontises;  el  marxa|)én  conserNa  ciar-  el  seiiyal  ríe  les  indei'cs  ali  una 
separatai)  (le  l'Tii  ms.  eiiiie  elies  ;   cap  al  extc'i'iui' del  edüici  smi  encara 


(1)    Hernándkz  Sanaíicia.  <)\,vi\  ciliulii.  I.  I,  siígona  iiari,  A|ii'ii(l.  p.ifí.  li.  noi;)  1. 


J.  Piiúj  y  Cudajalch  -  .1.  de  Ualgucia  -  ./.  Godaij 


m 


ni(>s  ííiTissos.  I''l  muí-  iiitri'ioi' ora  do  fuinnüí'),  al)  una  bassc  (l'aparoll  niijá 
i'ori'out  peí-  tdt  ol  CÁvrh  a  una  distancia  do  ."iHiO  ms.  dol  oxtoricir.  lüitre'ls 
dos  existoixoii  muís' transvorsals,  por  Iligarlos  y  donar  niós  solides  a 
ri)l)ra,  y  siil)ro  d'oils,  din  imi  (llialirol,  doi;iió  apoNai'so  la  gradería  de  fusta, 


Fi.i;.  117.     Circh  de  Sagunte,  segons  CUabret 


donclis  no's  veuon  rastres  de  voltos  ni  escaliiiatos  (pie'ns  fassin  sospitar 

i[ue  la  gradería  tos  d'ostrui-tura   pornianont.  En  el  centro  do  l'arena  del 

Circh  feu  ter  Chabret  una 

excavaeiú,  trovant  el  niur 

de  la  s/JíVíi'í  i'uterrat  a  l'^d 

metros  del  nivell  actual  dol 

torroiKi.  Tó  la  spina   l'á.") 

metros  d'altura  \  (l'T)!)  mo- 

tros  d'ample,  tbrmant  un 

estilobat  de   duríssim  pi- 

nyolench  f'ormigó  y  pedrés 

irregulars.  L'any  1887,  se 

trobá   un  tros  do  canal  do 

forniigó  hi<lrául¡ch  que  rv- 

corro  bona  inircii)  dol  (>di- 

tici,  en  seutit  longitndinid, 

d'Occident  aürient.  Potser 

conduía,  diu  l'autor  citat, 

l'aigua  del  riu  per  inundar  ol  Circh  \  tci-  simulacros  n:)\:i\s  f'///miiiii(jififij, 

o  ora  son7.illain(Mit,  y  os  niós  pr(ii)abio,  una  clavoguora  de  desaigüo.  I''cnt 

oxcavacions,  va  trobar  ol  inatoix  autor  un  conducto  de   pedra  do   lil   <iuc 

rec(iri-o  tut   Tosp^iy  cdnipri's  por   la  .üradoi-ia   lins  a  desembocar  al  riu. 

Tenia  (l'4S  ms.  daniple  por  ()'()5  ms.  d'altura.  Por  aquost,  crou  olí,  tenia 


Fig.  118       Porta  del  Circh  de  Sagiiute 
Uctra  B  de  la  Fi^-.  117 


Ildch  ol  dosaigüe  al  acabarse'ls  ¡ochs 


(|C    IKtlI  IIIÍKIIHÍI . 


(.1)    Cn.\BKET.  Obra  cituila,  t.  11,  págs.  ¡SO  y  si'güents. 


118 


L'Ar(]iiil(cli¡r(t  ruiiumicíi  a  CtiUilunija 


Fi,^.  110 
Musaicli  de  Girouii  ali  hi  repiX'sciitució  ik'l  Ciruli.  (Mciii.  ilf  la  Cuiiiissió  ilc  ¡MoiiluiiciiIs  Uislíiriilia) 


LA  «spiNA»  nivi.í  ..1K..11»  i'»'-"^  iiiusuiclis,  un  tl-iil)al.  al  ('(lilici  roiu'yut  jicl  l'ahiii, 
a  Barcelona,  y'l  de  la  lim-a  ilel  Conitc  de  Bell-llnrli  cu 
la  |]r(i\  ¡liria  de  (lii-itiia,  han  serví t  de  foiit  de  estiidi  [icra  desci-iiirc  la  .s/////íí 
deis  Ilustres  cirídis  y  ¡)Osai'  en  rlar  la,  disposiciii  dr  les  rai'rcrcs  \  del 
lluídi  fjUe  snhrcí  la  |iurta^/s7/íí  (M-Ujia\a  /'r(/iíi)r  sjicflnci'/Diinn .  l<i  |ir('s¡d('iil 
d(í  la  testa  cireíMise.  Son  escassos  <ds  nKisaidis  (|Ui'  s'liaii  ti-nlial  en  i'l 
miiii  roma,  re|iresentanl  cls  ¡nclis  i]r\  Cirdi;  se  rita  |ii-iiiia|ialiiiriil  d  i\f 
Lyú  ")  y-ld'Itálira.  '2> 

l''.l  lilnsairll  de  lial-rrldiia  ddlla  lina  idra  n  i|  1 1 1  ili^rta  de  la  d¡s|i(isirir)  y 
ornamentació  déla  sjiiiui.  Ai|liesta  era  drmi-ada  al)  divri-sus  cleilieills 
monnmentals:  cokinines,  lunts,  l'estátiía  de  Cibeles  f  luiiicr  '/mnijn  j  iikhi- 
tada  sobre  un  lleó,  obeliscdis,  altars,  ediruls  \  estátnes  de  lliiyladurs  ;  rls 
Ulis  errll  siils  eleilii'ilts  de  der(irar¡(i,  i'ls  allrrs  trnrii  dr<l¡iiai-i('i  especial 
relatixa  ais  ¡(irhs  n  rararlrr  rrlii;i(is.  I'',li  rl  liinsairli  i\r  l'arrrlniía  es  de 
notar  LUÍ  edieul  lui-uiat  ile  4Ualrc  coliiiiinrs  \  d'iiii  ari|iiili-aii  i|iir  snsli' srt 
formes  ováis  ('oívíj  móvils,  quc's  retirasrii  una  pri'vnlla  rnrrr.mida  dnraiit 
els  jorlis,    jirrilIctiMlt    aixis  rMlitarlrs   ais   csiicrtadi  il'S.    Sinirtrii-ainrnl    ais 

(1)  l'liljlic-iit  en  el  iJiclionnaircrlvs  (in[it/iiiíé><  i/rccfjiic.s  el  i  o/naiii';fi,  de  I )  \ia miiiího 
y  S.vc.i.io.  Mot  Circns,  t.  III,  segona  píun,  I'iins.  1!)()1,  y  rn  IoIiim  i\r  ( ».  Uiiman.s  :  Lrt 
Vie  anlirjue.  París,  1.S85,  t.  II,  \)ii'¿.  M'). 

ijZ)    Ho.MKY.  Historia  de  España.  2.'  edició.  Barcelona,  18IJ!),  i.  I,  pa^s.  lífl  y  !!);(. 


./.  Piiig  ij  Cadafalrli  -  A.  de  Falgucni  -  ./.  Godaij 


U'J 


Fig.  1211.      Mosaicli  al.  Ui  rcin-eseiitació  <le  la  spi'ia  del  Ciivli.  ti-ul,„t  :ú  P„l„u  ,le  I5a.c.-l,iiLa 

(  Jliiseu  de  Saiitíi  Águeda  ) 

'l'v,  vrMl,,r;,tsin-iudmontsobi-e  rarquitmu  .l'unnltpc  odícul,  l,i  I,,.,,!  tivs 
'lyinis,  ,,uo  ni  el  mnsaieh  do  Bni'celoiui  llenson  aigua ;  es  prol.al.lo  ser- 
Msiii  pi'i-  i^n:il  ohjrrto  qiio,  I.'s  íbrmos  ovals,  pels  espectadors  rio  l'altra 
•■nula  .Icl  Cuvh,  ,-,,ni  h.,  .In,,;,  :,  ,MitnHliv  una  escala  aplicada  cu  una  de 
l|^s  co  unmes  que  n,-uanten  larquiti-au  ab  els  dofiíis  quo's  veu  en  ni.  ivII.m, 
■H  1  alan  Barberini ;  en  ,d  mosaieh  de  Lvó  hi  há  coni  dos  salrirei-s  vultats 
'Y  murs  en  el  centiv  de  1,-,  si,¡na.  E |s  uns  y-js  dnMns  p,,d,.n  també  consi- 
derarse coni  símbols  deis  Dinscui-es  y  de  xNeptú,  div¡nit,-,ls  prote.'toivs  deis 
'•íd.alls.  0)  Casi  en  <ds  oxtrems  hi  há  dos  edículs  de  doble  pis,  cxa'-.nals 
i-<HÍciats  d'estatues  .le  llnytadors;  en  el  eentre  de  la,  s,un,r~<  veu  ef  p,>d(>s- 
tal  y  pnneipMriinube|¡seb;d,  ¡iisn-ipeió  greg-a.  Al  peu  deis  extreins  dr  la 
-l>nm  s  „  Mixequen  les  nurtw  :  I;,  nurln  prima  v  la  imvtn  sonnuln,  eoro- 
'M<  ys  al.  les  tormescóniques,  que  .,  |!,,nia  eren  de  bronz..  desde'l  temps 
'i-'  M^mdins.  En  el  mosaiel,  bi  ha'ls  nonis  deis  r.h.lls,  ^re.-bs  llatiuisats 

:'"'"  ''!"■[  '•"~^^"'"   ''■'•' "   I"- '■"^^es  eli-ants  y  aristocrátiques  a  la  D.nna 

""l-n^'l.  nosiMines;,  p,M,  preeedeixen  ais  earros;  sobre  un  dVlls  míe 
aíiita  una  Ikmi.1,m-,,,  se  llegeix  ,'1  nn,n  ¡■ri.lnnns^  que  es  el  del  caball  d,>  IVs- 
qnerrar;//'-'//N^d,.|pnn,e,-,.;MTo,  es  a  dir,  del  ,-;d,all  de  qni  dependía 
sol.re  tot  la  vi.'loria  :  es  aqiiest,  s,-ns  dnpt,.,  el  .pfrs  a,-l;nnat.  '^) 

(1)    Vegis  el  mot  Circas,  en  el  citat  diccionai-i  ,le  Daiucmiíerü 

la^,uosóls,uedoM.Í^,  n^-';:»;.   ;r    .^H  „^^^^^^  '''  '""''''"^^  ^^^  Oreca,  de 

Antón,  nr.  Uo^.v.u:, ,     Haíc  lonx    IS"  '        ,'      ""  'f._^«^°'-'«  ^^^'  C'^'¿«^«««-  P«>- '1'". 

1,  ^..^oa.ip.ut,  1U-.   lli)i);   \y.m  esdjdiiit  aquest  mosaich,  a 


Í20  U Arquitectura  rnmñnira  a  Calalunya 

El  mosaicli  (jue's  (loscul)r¡  \';\n\  ISTC)  en  la  propiotat  i\o\  C.nmtc  do 
Bell-llocli,  (MI  la  provincia  de  Girona,  tó  ol  matoix  UMiía  (1(>  riiiii|Hisi(i(i 
que  ranteriormont  estudiat,  els  ¡(icli-^  del  (üirli,  \  jM'esenta'una  disiiosició 
análoga.  LaComissió  do  Monunioiits  Ilist 'n-iclis  do  l.i  pi(i\¡nria  de  (lii-ona 
va  ferno  un  dctingut  estudi,  ^'^  liaventnc  donat  abaiis  una  llougoia  notioia 
el  P.  Fita  ^^'  que  l'atribueix  per  son  carácter  epigrálioli  al  so^lo  iii.  Medoix 
la  i)art  de  mosaii-h  ipio's  rotercix  ais  jodis  i\o\  cii-cli  T-OS  metros  de  longi- 
tiit  per  3' i2  de  latitud,  coniprenent  en  aipK^stos  diuioiisiuns  una  senefa 
que'l  rodeja  de  O'."}'!."")  nis.  d'aiiiplo  p(M-  tei'ino  mig.  i-'a  intoi-ossant  l'ostudi 
d'aquest  mosaii'li  l'li.i\i'i-<lii  cnnsorNat  la  pai-i  ou  ipio  s'lii  roproscula 
Voppidnin,  testera  did  cii-rh  per  aou  eutrcu  oís  carros  a  lluvia  \  la  xilina 
ab  dccoració  menys  suuiptuosa  que  en  (d  inosaiídi  de  Rai'colona.  S'lii  veu 
clarament  el/jií/fp/írt/' que  s'aixecava  snbro  la  pnrta  /iDnijiir  y  los  ctirrcrcs. 
aon  els  carros  csperavcn  la  senyal  per  comencar  la  cin-sa.  I'diinoii  (d 
pulcnnar  dos  columnes  vermelles  ab  el  capitell  d'oi'dro  coi-iuti  y  un  outeu- 
lanient  ab  sonzill  docorat  y  un  colariuin  snta  dd  qual  está  soutat  el 
personatje  quo  prosidoix  rcspectacde,  Vfi/llo/'  sjirc//icii/<i/'t/iii.  I/osmoutat 
rolar'mín,  está  decorat  ab  táixes  verdosos  y  vei-in(dlos,  y  ab  i-iuirs  d'a(piost 
últim  color.  La  categoría  del  President  no  es  fácil  d(>  proijsar  por  la  lálta 
d'atributs:  vesteix  una  toga  feta  nb  teixit  de  púrpina,  ipio  la  pnrlaMMi  els 
cónsuls  en  solemnitats  publiques,  orlarla  ab  blaiirli;  té  en  ses  niaiis  lo 
mocador  (nuip/ia  coiiHuldr)  '•*'  ab  que  da\a  la  siaival  d<^  comen(;ai-  la  l'osla 
y  que  dospi'ós  so  perpetua  coni  a  insignia  on  oís  dipticbs  consnlars.  V.u 
cada  una  (lo  les  íYí/vv/vs  bi  lia  un  i-diicclliiin .  ab  sos  dos  lidies  iiiig  liber- 
tes. Els  arclis  qu(;   la  eobi-(dxon  sostonen    un    Tris  siinulaiit  una    eoriiisa 


mós,  D.  .luAN  DF.  Dios  df.  i. a  Rada  v  DFi.r.Ano  en  ilos  articins  puhlicats  on  i^l  Museo 
Uninnrísal,  aiiy  18IÍ2,  págs.  .")Sy  (ilJ.  (|iiií  tamliiVl  ro|)roilui'ix,  y  1'  I1ííhni;i!  en  una  niilalilo 
monngral'ia  imblicada  on  ol  l.  XXXV  ilels  Aiijiali  dell'Ixtilido  arrhi'íjloiiii'í,,  ¡\r  liiiina. 
titulada  «  Mosaico  di  Barcollona  ralliguranto  f.;iiioclii  circonsi  ». 

(1)  Memoria  acerca  del  Mosaico  líoinano  descubierto  en  el  presente  año  en  la 
heredad  llamada  Torre  de  Hell-lloch ,  situada  en  el  llano  de  esta  ciudad.  Ge- 
rona, 1876. 

(2)  Reoista  Histórica.  Barcelona,  1870,  t.  III,  pág.  138,  nota. 

(■i)  A  partir  did  iliptifji  ili;  Bonthius  iiiclusiu,  tots,  salva  una  oxcnpcii)  [i'\  de 
Apion  ("jüí»),  que  t(;  una  Ixissa  a  la  uiá  tcnt  alusiij  a  sos  UilüTalitats)  ja  ropresoiitiii 
i;\  cónsul  df!  busto  o  de  peu,  dret  o  ajegut,  el  mostren  ali  tú  map/m  aixecat  en  laire 
¡)er  donar  la  senyal  o  espurant,  apoyat  sobréis  genolls  o  apretat  conliM  el  pií.  I)\- 
UF.MMícne,  y  SAor.io.  DicUonnaire,  t.  I,  segoiia  \y,xví,  |»ág.  liV)  y  segiients. 

l'ero  el  iiiappa  per  si  sol  no  pot  bastar  i)er  caracterisar  un  ciaisul ,  periiue 
aque.st  servía  per  ilonar  la  senyal  de  j)art¡da  a  tot  niagistrat  ipie  celebra  va  els 
joclis.  ídem.  t.  II,  ¡iriniera  part,  psig.  272. 


./.  Pnig  y  Cndafalcli  -  A.  de  ¡'ahjucra  -  ./.  Godaij  li'í 

il(^  t'ullütii'O  omlulat,  iiogre  sobro  l)lancli,  liinitil  [hm- (Iciniint  [hm-  min  faixa 
iii-ng^i.  Suporiormont  a  la  part  (Icscritu  \  a  di-cla.  y  a  L's((ii('i-ra  del  pulvo- 
iiai-  (|ue  s'aixecava  sobre  la  porta  /Kimiiic,  es  veucn  dos  grii])os,  ropresen- 
taiit  riiii  a  Hc'aiiulii  y  Remo  al >  l.i  llupa  (mi  pi-cseni-i,i  dr  smi  puro  Mars, 
vetllaiit  per  eils;  l'altré  gTiipo  representa  Silvia,  sacerdulisa  do  Vesta, 
la  niare  de  Rrmiulo  y  Remo  dormida  y  el  déu  Mars  en  actitut  luxuriosa 
,i\;iiis  di'  l't'rl.i  iiiai'e.  '■' 

\Ays¡tlii(i  está  t'ormai.la.  d'iin  llarcli  estilobat  de  cidor  de  mai'i,  que  pot 
iiidicaí' Tus  d'aquest  material.  En  sa  cxtremitut  Xurt,  un isti'a  una,  ober- 
tura rectangular  que  pot  representar  l'entrada  d"uu  dipósit,  del  lnrt(s  spi- 
i/ic.  Sobre  la  s¡)'iia  ]\\  há  Palas  ó  sigui  Minerva,  y  Rbea  ó  Cibeles,  mon- 
tada sobi'e  uii  lleí),  l'ubeliselí  que  s'aixeca  sobre  un  sócol  y  devant  un 
i|U,iilraut  snl.ii-  u  borari  (pclrrinon )  es  la  represeutaeió  del  Sol;  a  la  drí^ta, 
del  (ibidiscli  se  \eu  uii'altra  (^státua  sense  cap  atribuí,  segueix  lui  torn  y 
un  tniteu  militar.  Imi  els  dds  extrems  de  ];i  spiíia  s'ah-eu  b's  nirrir  ri>]\i- 
postes  d'uua  base  y  tres  eolumnes. 

El  dibuix  representa  el  moment  del  jindi,  (Mi  qm^  obtinguíbi  la  victoria 
peí- un  deis  combatents,  fineix  un  missiis  o  cari'i'ra  diaiant  li  a  uu  deis 
varis  actes  en  que's  dividía  l'espeetacle.  Les  inscripeious  de  les  cuadiá- 
gues  son  gregues  Uatinisades,  com  en  el  de  Barcelona.  *-'  L'autor  del 
mnsiucb  deixá  son  nom  escrit  al  peu  de  sa  obr;i;  diu  aixis:  «ClíCILIANVS 
l>"K".Iir».  Afpieix  mmi  s;'  repeteix  S(i\int  en  les  lapides  de  Tarragona  y 
cu  els  epigrames  d'cu  Martial.  '^' 

ELS lociis  DEL  cmcH  EX  LA  L'eplgrafía  ens  rccorda  els  jochs  deis  Iluytadors  a 
Barcelona  y  a  Tarragona.  Luci  Cecili  Optato,  ciu- 
tadá  y  edil  ili'  Barcidnua,  servidor  deis  emperadors  Marc  Aureli  Autoni 
y  Luci  Aureli  \'imm,  Ui'gá  a  la  ciutat  TSOD  deuaris  per  ctdebi'ar  cada 
any,  en  el  día  i()  di\iuny,  uu  espectaele  de  Iluytadors,  en  el  que  devien 
gastarslii  dosccnts  cinquantii  denaris,  encarregant  que  en  cas  de  no  cum- 
plirse la  comanda  per  Barcelona,  passés  el  llegat  a  Tarragona.  W 

Per  les  lapides  que  transcribim  a  continuació  coneixéiu  (ds  nonis  d'uns 
aurirjHPs  Iluytadoi's  del  Circh  de  Tarragona. 

La  primera  es  dedicada  a  «  Eutique,  auriga  de  \  intiil()S  anys,  per  Fla- 

(1)  OviDi.  Fastas.  Llih.  III,  Edició  Nisanl,  París.  18íí'k 

(2)  C.  I.  L.,  II,  Supp.  n  "(il8i). 

(3)  Vc^is  li'.s  iiiscripcíons  núms.  i-Olió,  í-l.VÍ  y  il99  del  C.  I.  L.,  II  y  de  Martial, 
Efjii/r.  Llib.  VII.  .50,  aoii  se  repeteix  aquest  nom  dues  ve,ga(Ies  en  un  sol  disticli. 

(i)    Vegis  la  pág.  28. 

LNSTITUT   n'ESTLniS   CÁTALA  NS  ,  IG 


123  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

\  i  [{lili  \  Scmpriiin  Diiifnno, 

_  aarhai  "  ;  i  Si  ll  1  si  l'N  (M  1 1    I  H 'I  ll' 1 1  K'l'i  t .    l''.ll 

í'o""».  ;H|li(>st   sopiilcrc  (Icsi-aiisi'ii 

A^RIG                  ■"•'"»'-«         ANN  •  XX"  oís  ossos  .l-iiii  i-ústicli  aiii-i- 

FL  •  R'FI                 ^;';;2        NVS   •  ET  n,,,  j>cus  ¡-nuiMut  on  siih- 

SEíVP  •    DIOFAfJs    SER/O    •   B    •   M   •    F  ji'ct.-ii- cls  cavalls.  1  ,an-iulcl 

HOC    RVDIS    A'RICAE    REQVIESCVK   OSSA  SEPVLCHRO  fatalitat      tilliiUl''      ('ll\l'¡a      <!(' 

NEC    TAMEN    IGNARI    FLECTERE    LORA    MANV  •  llldSalINS,    fatalilata    la    l|U(' 

IaM    QVI    QVADRIIVGOS  A/DEREM  SCANDERE  CVRIV<  \aiy-   \mI(^|-  (i|iiisa|-lll(\    Nu'lil 

ET    TAAEN    A    BlIVGlS    NON    REMOVERER    EQVIS  l'dll  Cdl  H  ■(■!  I  i  ll  ili  i|-¡  I'  a  1 1  i;li  H'ia 

INVIDERE     JVEIS     A^NIS     CR/DELIA    ■    FATA    •  ,,,,    ,,|  ,.¡|.,.|,  y  ,||1,'  la  tUrha   IIO 

FATA  QVIBVS  f^QVEAS  OPPOSVISSE  MANVS-  [Hadnsa  ll.'ITa  IIK'S  llá.üTi  I  lICS 

NEC  MIHI    CONCESSA    EST  MORITVRO  GLORIA  CIRC  niM'llli      LcS  IM  1  fcn  111 'la  Is  a  1- 

DONARET    LACRIMAS    NE    FIA    TVRBA    MIHI-  ,|,,,,,^     ,M  1 '  1' ¡  1 1 1  criu,-    .Ic     UieS 

VSSERE    ARDENTES    INTVS    AÍAMSCERA    MORBI  ...itra  1 1  N  . 'S,    11,,.    IriVII    mnvW , 

VINCERE  OVOS  ^EDICAE  NON'OTVERE  MAN-S  i  i 

^-  les    (iiic    no    |i( i^iuTiMi    (lar 

SPARGE    PRECOR  FLORES  SVPRA  NEA  BVSTA  VIAT.R  ,  '        ,     , 

rciii('\    les   iiiaiis  (liMs  inct- 

FAVISTI    VIVO    •    FORSITAM    IPSE    MIHI    •  -••  •       . 

i;i's.  \  latii'iM',  cs])ariix'ix  icii- 
(Ires  llürs  sobre  uioii  busto, 
ijue  i|iii   sa|i,   essi'iil  jii  \¡ii,   ln   iiiati'ix   liaiiria   fet.  »  ('> 

Un  filtre  la|)¡(la  de  Tan-¡igoiia  <-'  es  dedicada  al  aiirií^a  l'"iiseo  per  sos 
admii'adñrs  y  de¡xel)les  qu'ab  earinyoscs  frases  d'iiii  amnr  c^xcessiu, 
pláiiyeii  la  seva  mort  priiiiereiira.  «  Ais  déiis  Maiu^s  :  Al  aiirii;a  Fusco  do 
lafacció  üciii'lii,  liem  i-misiLirat  aipiesla  ara,  els  sciis  parlidaris  \  aiiuaiifs, 
pera  quo  vegiu  tots  aquesta  nieimiria  \  pnaida  ile  uostre  amor.  \'as  esser 
t'aui<')S  en  ton  ai't,  nicrcsqucres  eloj;¡s  en  la  earr(M"a  : '^'  vares  concorrer 
a  moltes  sense  temor,  encara  que  pobre,  de  iiinjiú:  siiiuen^s  einidiat,  y 
vares  callar  sempi-e  eMín  a  lurt  :  la  \¡ila  sÍüik''  Ixina,  y  \as  c(v|¡r  a  la  inurt 
porque  eras  mortal,  i 'assali^er  qui''l  buscares,  qualsex  iil.iia  (|iie  siüiu-s  : 
atúrat  \'  liogeix  si  os  que']  coneixes  y  te  i-ecoi'des  d'(dl.  'i'iiiLia  leiin'iisa  tot 
linm  ais  i-í^csos  di'  la  fortuna  :  mes  sápigues  miMitri^s  tanl,  que  fiisi-o  t(''"ls 
scus  titols,  son  sepulcro,  sa  lapida  qiie'l  enbr(>i\,  y  se  Iroba  b('.  Simvís 
salva,  o  foi'tuna.  (vis  ¡.¡íiiocont,  nusaltri's  te  lia\('i]i  baiiyat  ab  liáurimos  : 
te  desitjóm  ara  la  i-osada  d(>  \i,   pia-qne   (b^seansis   lrani|iiilani(Mil.   Nin- 

(1)  C.  I.  L.,  11,  11."  Wli. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  n."  W15.  P(ir  l:i  tp:i.liiiT¡r),  MASI)l^^,  lHntavin  cvitica  ilc  F.típaña. 
Ma.lrid.  1800,  t.  XIX,  pág.  307. 

(3)  KIs  coin|if!ti(l()rs  on  aijui'sii's  cárpenos  tciiicii  (listliiliu  en  líis  coliiPs,  ijm'  i-rríii 
f|uatrí!  y  corresponíon  a  If.s  í[\vaI\-p,  J'accions ;  l'rasiiía,  Vi'iietii,  etc.  —  Fi.oin-.z.  España 
Sat/rada,  I.  XXIV,  pág.  220. 


J.  Pili;/  11  CadíifdUh  -  A    Je  FaUjiicni  -  .1 .  Codiui  123 

üú  fiiu  si'iniílaiil  ;i  tu.  I*!ls  Umis  cci'tá-  °  "^ 

I      ,..,..,;(.(   ,1  .    i;,...,  Factionis-venetae-fvsco-sacra 

,.,  ■  ,         .       .  I     ,,       ,.   I  .  VIMVS-ARAM'DE-NOSTRO-CERTl-STV 

I'.ls  aunn-ues  croa  csclaus  ii  I k  mies 

.    ^       .  I  ,  ,  .  DlOSl  ET  BENE  AMANTES  •  VT  SCI 

iiiu'    iiertaiivioii    ais    ostainnits    mes 

,'  ■,  >.T    ■  I  ,  .  RENT    CVNCTI    MONIMENTVM 

imiiiils.  iN(i  Sdii  ciL  i'l  (X)nc('|)t(»  roma 

.      ,,  .     .    '  ET    PIGNVS    AMORIS    •    INTEG/.M 

lii'l'Si  Mies  ////o/íícs   iii'l'ii  SI    ili/in/l('sl((\ 

'  ,        ,  '  ,  ,1    •    ,  FAMA    •    TI31    •    LAVDEM    ■    CVR 

Cdiii  ali  t'is  torei's  actuáis  s  lii  harre- 

SVS    •    MERVISTI    ■    CERTASTI 

jav.a,  al,  ells  la  -ent  iinl.l..  y'ls  cm-  ^^^^,3  .  ^^^,^„  ^^^^^^  ^,„,. 

|H-.-a(lni-s    ,iue    havicaí    Hls    matiMXOS  isji  ■  usvidiam  pj.svs  se„ 

.-■uiat  en  els  uiivlis.  JuNciial  compara  ^^„  ¡tortis  taovisti  ■  pvl 

la  fortuna  d'un  cotxcr  ah   la  de  cent  chre  vixisti  fato  morta 

advocats.    <i'   F.l    pohle's   dividía    en  lis  obisti  •  QvisQyis  homo 

J'(icfin//s   o   ^rupMS    pai-lidai-is  de    les  es  qvaeres  talem   svbsiste 

dit'ereutscolles  d(- llii\  tadors.  Al  iiriii-  viator  perlege  si  memor. 

cipi  existia  la  deis  rojos  (n(ss<iia)  y  es  si  nosti  qvis  fverit  vir 

las  deis  hianchs  (nlhatuj.  JMi  tcmps  fortvnam  metvant  omnes 

d'August  s'instituí  la  hlava  (oenetaj,  dices  tamen  vnvm  •     fvs 

a  la  que  pcrte'neixia  Fusco  de  Tarra-  cvs  habet  titvlos  mor 

gona,  després  la  corda  prasi/ia  y  la  tis  habet  tvmvlvm  con 

¡,iir¡)iircfi   y  aui'uiM.   Mis  cmperadors  "^^"^'"^  o^sa  lapis  bene  habet 

eren  iipassionats  pera'ls  joehs  y  per  fortvna  valebis  •  fvdimvs 

els  partits.  Calig-ula  passava  días  en-  'nsonti  lacrimas  nvnc  vi 

tre'ls  verts  v  es  din  si  envenena  els  ^^  precamvr  vt  iaceas  pla 

cotxers  deis  adversaris.  Viteli  .•.„,-        ^^'^^  ^^«°  -^v'  ^'m.l.s 
demná  a  mort  ciutadans  per  ha  ve,-        ^O^c  COYC  ArcONAC  AIWN  AAAHCei 
oalumniat   els    hlaus.    Caracalla    leu 

in\adii-  per  la  tropa  el  Circli  Maxim,  perque's  burlaven  d'un  eolxer  blau. 
Aqueix  concepte  deis  Iluytadors  al  circli  se  reflexa  en  les  frases  carinyo- 
ses  de  sos  epitatis  de  la  vclla  Tarraco. 

En  els  circhs  y  amflteatres  alternaren  els  joclis  atlétichs  y  carreras. 
Ei'en  aqüestes  pi-iiic¡i)alment  carreres  de  carros  de  dos,  quatre,  siS;, 
set,  vnyt  y  den  caballs  colocáis  en  una  sola  fila  y  guiats  desde'l  carro 
per  un  sol  auriga.  Nerón  y  Heliogabalus  feren  correr  carros  tirats  per 
camells  y  aquest  darrcM'  per  elefants,  cervos,  lleons,  tigres  y  gossos.  En 
els  circhs  s'lii  corrien  també  caballs  Iliures  y  s'hi  feyen  simulacres  de 
guerra.  Les  afores  dids  circhs,  com  les  deis  amtiteatres,  eren  Uochs  per 
la  gent  ociosa:   liíaires,   pai-ades  de   menjar  ab  sos  fogonS;  astrólechs, 

(1)    Sátira,\\\.\YA. 


124 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


P  •  X  •  ET  ■  C  •  CORNELIVS      gitanes,  syriaques  y  gaditanos  ijuc  daii- 

SERVINVS    •    H    •     ET    •     CVRATORES         |-;i\cll. 

opERis  •  Eivs  •  p  Ab   les  carreros  altornaxon  los   daii- 

Hic  •  R  •  p  •  EBvsií  ■  xc  •  MiLiA      eos  piíiti ii'OS(|iies   v    fuis   fostos  1  i toraiMes. 

NVMORVM  •  LEGAVIT  ■  VT  ■  EX  •  EIS  \.]u    l'.hllSllS,     ll)iz;i'.    Ull    ciutada    la    1111    llo- 

QVODANN-is  •  TRiBVTVM  •  ROMANis       yai    p,"!-    ci  M I uuMii. ii'ar   s. MI    natalici    pora 

PENDERETVR.-E-NE-CIVES-INIQVO         ',,,„,     .,1,     SUS    pi',  M I  llrtOS   SO    (•elol)l-¡ll    ¡n.'lis 
TEMPORE     •     TRIBVTA      •    J-ENDERE         ,.,|,     i)uv.i\s.     .,1,     llalltieS,      quclcom     iHltseí' 

cniíi  cls  lialls  ;ili  riris  \  al)  atxos  ac- 
tuáis líídi.  citiii  ra.sis  liiiiiiiiuin.  "'  Don 
Jiiaipiim  (losta  *-'  refei-idx  a  Tarragona 
la    i-i'lohracii'i    deis  coii.iiiii'iis    ipiiiKpio- 

■       iials   011   (|Uo  a   imitaciú  deis  certaiuens 

greclis  alteniaveu  les  testes  del  ciicli  \  diM  amtiteatrc  ab  les  testes  del  cant 
y  de  la  poesía. 


COGERENTVR  •  RELIQVA  •  Vi  •  MILIA 
FENERARENTVR  •  ET  •  EX  •  VSVRIS 
LVDI  •  EDERENTVR  •  QVODANNIS 
CVM    VAS    LVM    •    NATE    •    EIVS    •    V 


(1)  C.  I.  L.,  II.  ii.":i('.f!i. 

(2)  La  poesía  pupu/nr  espartóla  y  Miioloijiu  ij  Litrvntuva  celío-hls¡iiinias.  Madrid, 
1881,  pág.  398. 


MilscHia  teatral.  Musen  de  Sania  Acuella,  ii."  2'^'A 


Fi;;.  IJl.     Plan  ile  les  termes  de  Veleja 


TERMES 


Ks  Termes  eren  l'edifici  caracteristich  de  tota  ciutat  roma- 
na; no's  concebía  nn  nucli  huma  civilisat  sense  aqueix 
lloch  de  reuiuó  púltlica.  De  les  mes  sumptuoses  de  Tarraco, 
Hairinn  y  Saiíunte  en  sabém  mes  per  la  epigrafía  que 
y  |ier  l'cstndi  directe  deis  monunieiits.  l\ls  restes  d'editicis 
_/  destináis  a  Ijaiivs,  a  (laldes  de  Montliuv  v  Cnldes  de  M:da- 


vcila  (l'antigua  Aqiuis  Varn/iias  o  Aíjiiis  Voconis,  la  capital  del  Aqiiical- 
t/('iis('s  de  PHni),  no  son  lloclis  suinptuosos  sino  modestos  banys  propers  a 
íbnts  termals  aprofitades  desde  molt  antich,  alguns  potser  per  les  civili- 
sacions  preromanes;  aixís  eren  tambc'ls  que  cita  un  document  del  segle  ix, 
i'ls  de  Ainclic-h's-Bnins  pnijp  irArles'''  deis  (pic'ii  in^sta,  entorament  reno- 
vada, una  piscimí,  y  quals  ruines  aprnlitaren  els  restauradors  benedictins 
[n-ra  fuiubu-Iii  un  inonastir. 

Pera  formarse  idea  d'aqueixa  mciin  d'cdilicis  imi  I;i  iinstrn  ti^-iM,  cal 
tixai'se  mes  qu'en  les  grandioses  Termes  de  Roma,  en  les  mod(!Stes  de  les 
ciutats  proviucials  apartades  com  les  de  Pompeya,  les  de  Timgad  y  les  de 
Veleja,  l^'s- 121)  Aqueixes  Termes  redueixen  la  complicació  deis  grans  edi- 
ficis  impcrials  de  Rr)ina  :i  uini  ¡lisi-iim  pels  b;iiiys  d'aigu:i  del  temps   'J'ri- 

(1)     Francisco  Monsalvatgi-,.  Ao¿ící«a-  hiatóricM-s.  t.  MI.  —  Monasterio  de  Sania 
María  de  Arles.  Olot,  189G. 


126 


L' Arquitectura  románica  a  Cdlaliinija 


¥>n.  1:j 


Tfiiiictí  tic  C'ítl(l*.-s  tic  JlítliiNclla 
(/i'eirista  Ilislórica) 


fjii(afiuin)(~),  sitUíulíi  (Mi  una  saín  n  cii  un  pal  i  |i(iii¡i-al,  una  sala  |hM'  Ncstirse 
y  despullarse  (apodi/lrrimii  ((i),  uua  sala  de  hauys  caK-nts  i-iili/(iriinii'  (5) 
y  una  sala  })(M-a  la  transjMraciij    ¡f¡il(l<ii-¡iiiii  \  Aiicui  a  rosuniir  cls  chulmxc- 

uii'Uls  i-('s|)i'ct(^  a  (lataluuya  sn- 
lirc  ai|Ui'i\a  uiati'i'ia,  scüuint  uu 
Mi-rli-(-  [lurauícut  i;(v>,i;ralicli. 

TERMKS  nE  CAI.OAS  lli;  Kl  1     (InS     lllM'jlS    U 

(  ,al(las  (le  Mala- 
vclla  s'lian  ti'nhat  i'ostos  do  pis- 
riucs  :  (MI  el  Puiii'  do  les  Animes 
y  eu  el  'I'ui-íi  de  Sant  ( ii-au  junt 
al  Uialiautiai  m  Mis  P.ullidnrs  ». 
I''.n  el  l'iiiy  de  les  Animes  s'lii 
ti-<iliá  mía  piscina  d'iiu  /'rii/ii/a- 
riiiiii  i|Ual  fiiiis  midia  7' 'i.")  x 
'i'íO  metres;    al  seu   vnltaut  lii 

liavia  li-es  gi'aiis  de  O'.'j.j  metres  d'all  a[)n)\iiiiadameut,  de  ])edi-a  picada; 

els  costats  majors  estavcn  orientats  a  poca  diferencia  de  Nmt  a  Sur;    en 

publica  un  dibuix  VAnuari  de  la  Anso- 

ciació  (/'Krcumio/is  CatahiiKi ,  any  pri- 
mer,  "^  en  la  rGSS(>n\a  d'uua  exciirsii') 

a  Caldas   de    Mala\i'ila    |m'|-    I).    'I'^mas 

Lletjct. 

Son  mes  enniplerts  els  resti>s  trohats 

junta  «Els  Bullidors»,  encare  (|ue  a\  u\ 

ongran  part  desaparcscuts.  Pera  formar- 

scn  idea  liem  de  recorrer  a  la  descripció 

que  de  lo  desaparescut  fcu  el  Sr.  liotet 

y  Sisó  en  la  licrlsta  Histórica  que's  pu- 

bjicava  a  Harceloiia   lui    1S7C>.  '-'  f,'ar- 

queolech  yiruni  dosci-iu  lai  piamci-  llncli 

dosgaleríes  para  leles,  cobertcsah  \  ni  ios 

de  cañó,  orientados  de  N.  a  S.  \  situados 

detrás  del  Hospital  de  |)ol)i-os  traiisounts. 

(Fig.  124)  Ui^fi  muralla  tlaiiquejada  de  to- 
rres cilíndriques  rodeja\a  en   la    l'',dat  Mija  a  los  \elles  termes  eiin\ertint 

(1)  1881,  puljücat  a  Harceloiia  an  1882,  págs.  15ü  y  següents. 

(2)  Toiii.  III.  pág.  72  y  següents. 


Fi^.  1^3.     Tnnnosdo  Caldcsdo  Maliivclla 
( UcrÍNhi  llintiirtca  ) 


.7.  Pniij  y  Caddfiilcli  -A.  de  Falguera  -  J.  Godaij 


isr 


l(^s  (MI  lldi'li  l'iirtilir.-il.  ])',|([ll<'¡\i'S  ii:ili'|-ii'S,  l;i  IIK'S  nl'iciltii  I  ('st;i\  .'i  (I  i  \  id  ¡ihi 
(MI  (liis  (■iim|i;ii'tiiiii'nts  d(^s¡ii-iiiils,  iii(Mitr(>s  (jiu^  r.ild'c  r(i|-iii,i\;i  uii;i  Sdhi  n^i  ii 
de  iiK's  do  cator/.i'  luctres  de  ll.ircli ;  les  dos  galorics  cimiuiiicavcii  ciilrc  si 
licruKvli  (1(^  tr('s;d»('i1iii-('si-(>ctMii,i;iilars  de  l'.'JO,  IT);',  y  J'.T)  incti-cs  (l'aiii|ii(" 
(■(Hitadcsdc  X.a  S. ;  püars  iik  hk  ililidis  sepai'ax  en  un  de  i'allrc  ai|ii('i\(is  |i(i|-- 
tals;  iFi;;-'-  i-'-' y  12;í;  ^  (.¡^da  extiviii  s'lii  (ilii-icii  iiiics  ai-cadcs  de  .■¡•;'>(l  iiicti-cs  de 


lililí.  l\\  Si-.  Hotot  vegé  la  (■(-instnicci(i  de  uKidd  (|ii('  les  li 


iii(|( 


les  de  i, 


alicr- 


liircs  i-('ctan,i;iilars  ostaAcii  tan  sois 
a  un  iii('ti-('  del  sol ;  l'(il}i-a  era  rc- 
Ncstida  d(_'  cai-reus  |u'tits  disiKisats 
(MI  lilad(>s  iiiMfcctanuMit  liorizoiitals 
aii  rastres  de  (Miíliscat,  (Mi  el  (|iie"l 


at,  (MI  el  (|iie"l  i 

i  gruN-ades  ins-  ^.^..^  ¿j^. ....^,.....  ^^.^¿^ 


Ein 


124 


ísumdS  ñpCsais 


S 

£¡t¡:l  !i  h';tltí 


Termes  de  Cakles  de  Malarella 
(Rerista  Hislóriea) 


P.  Fita  cregiK' \  eui-el 
cripcions  tetes  pels  que  cercaven  la 
se  va  salut  en  les  aigues  de  les  Ter- 
mes. (')  En  les  vdltes  hi  senyala'l 
Sr.  Botet  restes  de  eanonades  de 
ten-a  cuita  y  de  pliim  en  tres  forats 
(|ue  corresponen  al  centre  de  les 
tr(>s  obertures  rectangulars  >■  en  el 
sol  varis  reclis.  La,  disposicic')  de  les 
ruines  y'Is  portáis  que  s'obren  en 
el  murmigeval  diM  S.  iiidi(juen  (pie 
l'ohra's  desenrotllava  cap  aqiiest 
costataon  existí  l'Hospital  en  (|ue  posteriorment  tan  notables  dcscobri- 
iiKMits  s'hi  han  fi't.  JMi  Taiiy  ISTl  tou  descoberta,  procedent  d'aquestes 
i-uines,  una  lápida  romana  que  sembla  serví  de  base  o  pedestal  d'estátua, 
exvot  presentat  per  Porcia  Festa  en  agraiment  d'haver  recobrat  la  salut 
gracies  a  les  aigues  medicináis  d'aquell  lloch.  '-)  L'any  jSSri  foren  nova- 
ment  dcscrites  aqueixes  ruines  peí  Sr.  I.letjet  <3>  enllacjantles  ab  els  restes 
(|ne  servíen  d'H(-)sp¡tal.  baitraiit,  diu  el  senyor  Lletjet,  p(M-  la  jiorta  de  la 

^  (1)  FoNT  V  Sacuk.  «Ti-üliall.^s  ;u'.|uoul.i-li|H('s  (1(-  Caldos  de  ¡Malavella»  llmlrn- 
cíoCatnlana,  aiiy  I",  ii,"  2Í.,  y  del  mateix  auKa- :  Caldas  de  Malnvella  ,/  su  manantial. 
«l'./s  Hullnlors  ».  Descripción  cient¿/ico-/iistórica.  Barcelona.  190i  —  Imdf.l  Fit  \  Bole- 
tín de  la  R.  A.  de  la  Historia,  t.  XLIV.  ¡láK.  8(i. 

(2)  Vogis  rarti.dR  citat  de  Botkt  v  Si.só;  un  altre  n-.feriíiit  á  dita  lapida  ].iildi,;at 
l'cr  l  iDF.L  V  iTA  011  la  ilustrar, ,;n  Kspañoía  //  Americana,  anv  XVI,  n."  >  Madrid  187-í- 
un  d.jl  niatoix  autor  p.ihUoat  on  el  Boletín  de  la  R.  A.  de  la  Historia,  t.  XLIV  cita7 
pag.  81  y  següonts  y  ol  C.  I.  L.,  11,  Supp.  n."  (5181. 

(3)  Anuari  de  la  Associació  d-Excursions  Catalana,  lloch  darroramont  cKat. 


1S8 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  125.     Termes  de  Caldes  de  Malavcllii  (F.>t.  Mas) 


Fi(!.  12fi.     Plantn  ile  una  piseiiin 

(le  les  Termes  ile  Calrles  di'  .Malavella 

flíitítlrfició  CittfiUíttnf 


i'iisn  flit;i  del  HnspitMl,  i^s  troha  iiiin  sala 
i|UaiIiM(la,  ('(lilicada  |in  )l)al)l(Miiriit  dc- 
iiiiiiit  ilcls  rmmiiKMils  ¡a  cxistiaits  ilc 
l'i''|jiic.i  |-(iiiiali;i  ;  mlnssats  a  l(~s  |ial'('ts  lii 
lia  mis  sitiáis  di'  |)rdra,  i|ii(M'('c(ii-d('ii  i'ls 
liandis  allí  iinciiats  sr/mhr  i\\[c  sulla  lia- 
\rrlii  en  tiirii  did  .  [iriinn  de  rasi  tutes  les 
tri'iiiPS.  'I'i''  cinniiiiiiMi'iri  ai|iii'sta  sida, 
al)  mi  altfi'  tandil'  i|iiadiMda,  piT  una 
|H  ifta  iilii'fla  i'ii  |i  1  lii'll  liiii;-  di'  l;i  |i,in't 
di' l;i  ilfi't.i.  1  )r\  ;ilit  |  ht  di'\  a  llt  di' l;i  |)i)l'tiX 
d'rlltl-ada,  ndii  li:i  mi  alll'i'  i|lli'  i'Mndni''ÍX 
;i  mía  sahí  inuil  ll;il'i;a,  i'mIm'I'I,!  jiit  mía 
\ulta,  di"  rallii  si'üllit  \  ¡iiIi'ITmiiii  iiida  a. 
ni;i  rsi|iii'fiM  |iia  una  |)afi'I  jinstcriiir- 
nii'iit  ciiiistruida,  al  costut  de  la  qual  es 


J    Piiifj  ij  Cadafalch  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij 


/i-.O 


r(iiisp|-\oii  ciicaiM  i>ls  i-nssamonts  cruii  ai'ch  siMnicii'ciiliir  ijii'os  in'obahlo 
fus  sa  priiinliva  [im-ta  (rciitrada.  La  situació  (raqucsta  sala,  sa  loi-iiia,  sos 
(linuMisioiis,  la  (■¡rcunstaiicia  d'ostai'  taiH'aila  peí"  tutos  |iai-(s  y  el  r(!'l)i'0 
llmu  pLM'  l'dhtM'tura  alta,  tan  sospitai' (jiie  doguc'  óssoí'  (>1  rr/)ii/a/-iniii ,  ano- 
iiHMiada  cc/Ifí  mn/in  por  Pliiii,  majonnout  si's  tó  e\\  comptc;  que  trota  la 
parot  (pío  la  cluii,  es  vcil  que  l'oi-ma  ániíul  roete  ali  un  di-partamont  llaroli 
(la  galería  descrita  peí  senyor  Botet)  y  també  cobert  d'unu  volta  do  cauí'i 
sog-uit,  ab  una  sola  obertui-a  petita,  revestida  de  canonada  d'obra  cuita, 
t'n  mig  de  la  part  alta  de  la  volt  i  y  altres  tres  baixes  á  ttor  de  térra,  a  istil 
(li>  los  linestros  de  sotori-ain,  ipio  li  dduon  coninnicacii')  ab  (d  |)ati  inte- 
rior. L'auy  IS'Ji  ai[uoixos  restes  liavien  desaparescut;  los  antiguos  termos 
liavíon  sorvit  dui'ant  anys  de  pedrera  pera  les  moderues  construccions 
rio  Caldos.  '■'  En  r.-ingul  torniat  por  aqueixos  dos  cossos  d'edifici  des- 
crits  s'Iíi  trobou  en  18St7  cini-Ji  piscines  ven  1902  altremajor:  la  gran 
piscina  á'un  f'/-if/i(/ariaiii.  Aquoixes  dues  descripcious  indiquen  dues  series 
de  sales  en  ángul  recte,  com  els  cossos  d'ediñci  al  voltant  d'una  sala  prin- 
cipal. Es  de  notar  com  on  una  de  les  sales  s'lii  senyaleu,  tant  pol  sonyor 
Botet  com  pol  Sr.  Lletjet,  la  iluminació  zonital  per  oberturos  petites  circu- 
lars  revestidos  d'una  pessa  cerámica,  tal  com  en  los  sales  de  banys  s'esti- 
iava  en  ( )riont  desde  temps  anticli  y  tal  com  la  tradició  conserva  en  els 
banys  cristimis  y  niusulmans  en  la  Edat  Mija.  La  piscina  gran  i^'s»-  i^ó  ü  127) 
té  la  forma  d'iui  quadrat,  de  O'^GO  ms.  en  sa  part  alta  y  do  'f^'lT)  ms.  de  llarch 
¡lor  G'6()  ms.  d'ample  en  son  fons,  per  motiu  de  les  (•¡noli  grades  que  la 
rodejen  solzament  per  ses  parts  latorals  y  anterior,  considerant  com  a  tal 
la  que  conté  Tobcrtura  per  aon 
bi  anava  l'aigua;  la  part  poste- 
rior u(i  presenta  cap  grada  y  sí 
silzament  una  mija  canya  ab 
(pie  terminen  les  grades  late- 
rals.  Está  casi  exactament  orien- 
tada d'Est  a  Oest.  En  sos  quatro 
ánguls  se  conserven  els  bassa- 
ments  d'altres  tantos  pilastres  y 
entre  ells  els  d'altres  també  qua- 

(1)  Pagks  y  Rueda.  «  Exnursió  a 
Cakles  de  Malavella».  Buüleli  del 
Centre  E-xcurnionista  de  Calulunija. 
liiU'c:!loiia,  IS'.lí-,  pág.  10!)ysf3giii!iits,  Ki^,,  \-¿i 

y  iroballs  citáis  do  Fo.\T   y  SaGUIÍ.  Termes  de  CaUles  i\r  MulavcUa,  (Fot.  Mus) 


ISSTITIIT   DESTUniS  CATALASS 


17. 


130 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


dradcs,  y  entre  unes  y  altres  sembla  lii  lia\  ín  nrclis  i|u<'  taiiruvi'ii  tul  ai|iu>ll 
recinte  quadrangular.  Total  scu  voltaiit  lii  lia\¡a  un  rui'ccdni'  de  dus  ino- 
tres  d'amplada,  cobei't  lanil)é  jxm-  volta,  y  desde  alii  s'entruva  a  les  alti'es 
dependiMieies  de  les  tenues,  coni  lio  indi(|iuMi  ilos  arclis  existeiits  encara 
en  el  corredor  o  galería  d(d  Sis.  Tota  l'obra  de  la  [lisciiia  ("stá  teta  de  car- 
reus  de  granel  de  la  localitüt,  iimIi  Ikmi  c(iiis(>r\ats  eiicaiM,  \  el  fniis  está 
enlluitven  bastantbou  (^stat.  Es  digne  de  iiMt,ii-se  i|ue  en  ini  rinteridí- de 
la  piscina  se  presenta  la  pedra  núa  lias  al  n¡\ell  ;i(in  ai-iili;i\a  l'aigua  n 
sia  en  el  primer  grait  de  d'ait;  perú  allí's  Im-aia  una  uiija  e,Mi\aabel 
formigó  que  (.-Dlu-ia  tot  (d  pía  \  parets  lUd  coi-nvh'i,  ,ili  l.-i  p;iii¡ruiai'il.it  d(^ 
que  totes  les  colnumatt^s,  ;i  pesai-  de  ser  taniljé  de  pi^lra  picada,  están  rc- 
e(il)ertesdel  matcix  ibrnng('),rnisal  ni\(dl  de  l'aigua.Mendxen  citai'se  tandx- 
ipi:itre  dipósits  o  piscines  petites  que  bi  ba\ia  en  la  pioi  inlei-ini-  y  (|n(> 
deurien  ser\¡r  |)era  ban\s  parti(adars  les  unes  \  pi itser  perj  i'eti'ednr  Taigua 
les  altres. 


TERMKs  DE  cALDEs  DE  I '; I rt  d^aquclxcs  depeudcncies  d'unes  termes  que  a 
Mo.vTBiv  „.,„., ,^  |,j.u,  .^i-,fjt  cxaminant  a  Cables  de  .Mala\tdla, 
se  trnbaven  casi  senceri-s  a Crddes  de  .Mnutbuy,  pi-incipahneul  una  sala, 
pi-iibablenient  i'\  /'/■ii¡i'/'irii>ni.  ab  una  gran  piscina.  l'"on  desci-¡l:i  :iqn(^sta 
piscina  qne  [H-esinita  ignals  disjiosicidus  que  ki  darreranicnt  descrita  de 
Caldes  d5   Malavella,   en    ISÍT    ¡¡er   1).   Iguasi   fn-acdls;  ")  está    situada 

en  el  ceiUre  ile  la  publacii»  \'  es  una 
piscina  \iill;id,i  ir.irclis  \  c(ibei-t;i 
ab  \(ilta ;  ti'nia  .'")7  jcnus  de  Ibn-i-li 
|ici'  .'!-  de  ampie  y  7  de  fiindii  \ 
cincli  ;^r;ins  per  tnts  els  costats. 
Havía  estat  utilisada  lins  nioder- 
nanient  y  adubada  ab  les  ares  \(i- 
ii\('s  a  .\pii|()  den  lie  la  Snlul, 
qui''s  iiuarden  en  els  nuu's  de  l'es- 
Lilesi.i  parroqniíd. 

b'.l    p.iviliieiit    del    fdlis    \    de    la 
Fig.  12S.     Tcrinc»  <lia;al<le«  do  Moiitlm.v  n|-aderí,i    es  de    fiil-miuVi;    a\u\    ca- 

ReHtiiiiraciíí  ilc  U.  Mariaim  Sauz  •   i  i  i 

(Anuari  de  la  Assoeiaeió  d'Eieursions   Catalana)        SI    liaU   i  IcSaparcSíMlt   Si  >ta    UUa   nlil'a 


(1)  Descripción  de  la  cilla  de  Caldas  de  Monthiii/,  Mem()i-¡;i  iiiédiía  existcnt  en  la 
Hil.lioloca  (li!  la  .Vcadoinia.  pnistatjf!  20,  «rail.  '.'.  ii."  02,  láliida  pd  1>.  Imhki.  Imi  a. 
Liolcíin  de  la  Real  Academia  de  la  Historia,  Miidrid.  üiaí-,  i.  XLIV,  páf^s.  8S  a  !»0  y  17!) 
a  1011. 


J.  I'niíj  ij  Cndafiilrh  -  A.  de  Fal(/iirni  -  ./.  r.íHldi/ 


i:¡i 


BENCHLerAi-node  CKLfíF 

TARRACONR 


J 


Fis-  12>t.     Plan  de  les  Termes  de  Calafell   Memorias  de  la  R.  A.  de  la  Historia) 

iinva.  '"  A\;iiis  lie  robrii-l.i  y  (lostrorai-la,  son  in-ópictai-iii  l'cu  una  i-o- 
L-()iistnic<-¡,i,  iinich  (locumcnt  (|ue  publica  D.  Fi-ancisco  Maspons  y  Labros 
on  VAmiari  (le  la  Assoriació  d'E.rcursions  Catalana.  <-'  Forma  análog-a  té 
la  piscina  conservada  a  Amclie-les-Bains. 


RL-.NEs  cAUFicADEs     Les  ruinos  trobades  en  una  excavació  a  Calafell  han 

DE    TERMES    DE    CALAFELL  ^^t      i        I  •!•  1  ,  i-.      I  i        i 

estat  classincades  com  a  termes.  Sois  rpieda  lo  que  po- 
driem  dir  sos  tonanients  y  restes  del  suiísol,  y  (-ncara  nocompl(>i-ts.  (fig.  i29) 
En  Celesti  Pujol,  en  el  Ihitllcti  tic  la  Academia  (Ir  la  Historia  '^'  al  ocuparse 

(1)  Clemf.nte  Clspi.neha.  Guia-cicerone  det  oiajero  ó  Ijnñisla  en  Cuidan  de  Mont- 
buij,  Barcoloiia.  1884,  ¡lág.  83. 

(2)  .\ny  II,  1882,  Barcelona,  1883,  pás',  209. 

(3)  CELr.STÍ  Pujol  y  Cami>.  Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Historia.  Maili'id,  18S.j. 
t.  VI,  pág.  103  y  següonts. 


13¿  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

iraqucixes  termes  cu  ten  la  sogücMit  ilesrripció  :  la  sala  A  sembla  esser 
Vapoi/i/ti-riiiiii  (lloch  dcstinat  a  despullarse»),  la  celia  R  conserva  encara  el 
revestimcnt  d'cstucli ;  no  os  possiblc  determinar  si  la  celia  seria  /'/■ii/ii/aria 
o  colf/aria,  lo  mateix  que  les  ('.  Cli,  D.  Les  sales  !•',  o  F  seriiMí  el  icj>ii/a- 
riitin,  y  G,  H  el  cal'/iiriifiii  persa  proximitat  al  lorn  'ínrnncida  Ititlncaniiii), 
colocat  indubtablemcnt  en  el  puiit  K;  l"i's|i,i\  I  rs  un  iilrcns.  hmiy  :i  alta 
tempei'atura,  que  s'obtenía  \n'v  ¡'/n/pocfiasls  prop  de  \:\  /nr/mcii/d  K; 
la  rotonda  .1  era  el  Incoiiiriíaiin,  aon  se  dirnndia  (^1  mi]hi|'.  I,  y  M  s(MÍa 
Yunctoviain;  la  disposició  de  les  peces  cunvenccn  <\c  que  el  |iiuit  1' (mm 
e\  propnifjciiiii  II  jiní'/iu/iiiiii ,  vcstiliiil  ili'  \:i  /'nriniciil/t  K.  I, a  lii/jincausíti 
se  d(>scul)r¡  en  l'estat  (pie  intlica  la  planta,  en  la  que's  marquiMi  ab  pelits 
quadrats  cls  pilans  de  uuió,  que's  troben  cobei-ts  peraltres  niaons(l(>  ^ran 
tamanyo,  deis  que's  trobareñ  cxemplars  y  cine  sontaiitsi'  de  jiilá  a  pila, 
formaren  paviment.  L'espay  O  podría  ha\er  siiiut  el  rasd/'iimi  y  rcsp.-ix  1! 
diposit  de  carbó  o  llenya.  Entre  les  reduides  diqiendencies  L,  M.  S  y  'J',  pul 
creares  que  hi  hAg:u.6  Vuiiríoi-iam  o  clcotliesiinn .  l.'espay  Vera  ruceípiia, 
que  facilitaba  el  desaigüe  pels  banys.  Eslava  l'i'dilii-i  nidcjal  de  jardius, 
essent  Y  la  f'ont  deis  mateixos.  El  lloch  A' es  un  i^ran  paviment  de  l'ort 
formigó ;  segons  les  trasses  dcnia  síMitarsIii  un  mos;urli,  que  ha  desai>a- 
rescut.  Z  es  la  base  d'un  pcilcslal.  IV,  m;ii-c;i  el  pci'íiiicti-í»  d'una  cisterna 
de  3  ms.  de  profunditat.  El  plan  no  es  cMnipIcrt,  dnnclis  (picd;!  pm-t  del 
edifici  soteiTat  encara.  En  les  ruines  es  truben  nmlts  ti-ocos  d'enlluits  Ibr- 
mats  ab  guix,  maó  y  marbi-e  ((¡¡ms  (d/tiii-iiini  ,  molts  d'ells  jiintats  a  ron- 
cáustica^  ab  el  roiü'  (.'fn-iicteristich  y  i^ris  de  panipnls,  iiniiible  per  l;i  pei- 
sisteucia  de  sa  tinta  vord:i. 

De  la  descri])ci('»  del  Sr.  l'iijnl  \  (linnpsnu'n  suri  clnr^nnent  el  ilesti 
del  edifici ;  qued.i'l  ilnbte  si's  traci;i  de  les  ruines  irnn.-i  \  ihi ;  mes  ■.¡\  ny  es 
difícil  un  nou  eslndi;  el  cnnrcMi  luí  enterrat  nM\,inieiil  les  \elles  rnin(;s. 

TERMES  DE  TARRAGONA  '  ■' ' '  HH  "p''"^''"'  '1'"'  l'i'blii'a  cl  Sr.  Ilei-muide/  S;ni;i- 
Imjii  en  r.in\  ISSÍ,  se  descrinen  les  exciiNMcinns  en 
Icsruincsdel  Gimnasi  y  de  les  Termes  de  Tin-rajiona.  ''"Sendila  dednií'se'n 
que  no  eren  uns  sinqjles  banys  |inblic|is  li(iliii<'if\  sino  un  i/i/nn/asiinn 
ab  totes  les  dependcncies  tal  com  les  descrin  \'itrnbi '-'  y  que  Mciip;i\en 
una  extensa  aria  de  terrer. 

(1)  Historiarle  Tarragona,  t.  I.  sügoiia  |iart.  ap.  pají.  .^7  y  so^iunils.  —  Vcjíis  lam- 
l)i'  lli;i!N.\Ni)i:z  Sanaimm.x  y  A.\(a;i.  di-.i.  .Viico.  Calri/oijo  del  Museo  Arfjn''(i/i)i/ico  //>'  'í'a- 
rruijDiia.  T;irrai<ona,  181»'»,  |ir<)lecli,  pág.  XXI  y  següents. 

(2)  De  Arcliil.  U\\>.  V,  Caí..  ^- 


J    l'itig  y  Caildftitcli  -  A.  di-  Fabjuera  -  J.  Goday 


133 


L'EPir.UAllA    V    I.F.S    TEKMES 


I,'(^[]¡ür.it'i¡i   lia   i'sint  :i  'l'ari-a.üniin   més  gpiioi-nsa  quo 
les   ruines   ari|iiit('i-li'iii¡i|ii('s.    (](iiii'ixrMii    iiii    <'pígraf 

quo  hiMii  iv|ii-(Mln¡t  en  la  [láii".  28  (ri."   Í112  del 

C.  I.  L.,   11)  011  i'l   quc's  fiiiiuiiMiKii-a  a  Mai-cii 

Alll'i'li  \'iri'llt¡ii, 

i-('staui-:i(liii-  ili' 

los  Tcriiifs  iiKjii- 

tancs.  I, a  lapida 

adjunta  do  l'os- 

(piopra,  (^s  rol'o- 

iH'ix   a   un   |ioi-snnati;o  (d   qui,  oiifi'c  aitrcs 

a<-los  nioritnris,  ha\ía  editicat  uns  hauys 

\  adiirnat 

(d  Furo  ali 


nTT~tS~v  E  B  A~TT^ 

An   ILLO  FVIT    VT   tibí 
FMPORE    ELABSA     FviSSE 

|ere  mereris  qvi  perteIpse  plI 
isti  qvibvs  tv  saepe  placvlstl\ 

TVISTl  NYMPHAS    CALIDAS    «    Q_yA  ^ 
/ABVS   IaM    NEC    CVRA    adhibeba/ 
/OD  NEC  DE  SEMINE    TVO    VERÉ  G 
'S 
VoVlTF    SACPi:pr^«      FRAT, 


M  •  FAB  ■  GAL -NEPOTí 
lESSONIENSI  •  AED-  ll  ■  VIR  •  I[ 
rLAi/i-ROYAE-ET-AVGVSTOR 
CVRATORI-BALINEI-NOVIOB 
CVRAM  •  ET  •  INNOCENTIAM. 
EX    •    D    •    D 


una,    ciia- 


iln<2'a. 


U) 


Conoixóm  tros  hipidos  barceloneses  que's 

ret'oreixoii  ais  Bauys.  Una  d'elles  es  la  de 

L.  Miuici  Natal,  ya  citada  (pág.  30),  que 

paga  uns  Bailas  ¡¡órticats  y  un  aqüeduc- 

te.'-'Un  altre  lápida  tambó  citada  (pág.  2'.)), 

conmemora  al  géneros  qui  llega  pera  os- 

pectacles  púhlicdis  y  per  oii  peí  pi)l)le  qm 

les  Termes  jjú/j/i(/i/cs.  Per  ti,  un  Ojiígraf 

honoi'ari  tambó  do  Barcelona  fa  refoi'oucia  al  curatur  dids  Hau\s  :  A  Marco 

Fabi  Ñopos,  de  la  triini  Galoria,  natui'al  de  Sessona  (avuy  Isdiia),  edil  y  dos 


DIIS  •  MAN'IBUS 
PUBLIUS  ■  CAECILIUS  ■  RUFUS 
VALERIA  •  CONIUX  •  SE  •  VIVÍS 
COMPARARUNT  •  LOCUM  •  UTI  •  EST 
CONCAMERATUM  •  PARIETIBUS 
BALNEIS  •  HORTIS  •  MONUMENTUM 
CONSTRUXERUNT  •  SIBI  ■  ET 
FILIABUS  ■  DONEC  •  AVITIS 
CIXERIBUS    •    IMMISCEANTUR 


(1)  L'HÜB.NEU  Cúmplela  la  lápida  en  la  sogüeiit  forma  : 

fovebax  to[to  pectore 
scnauní  honesíi  qui]  in  rilo  fnit,  nt  tibí  {memoria  patris 
nnlh,  luiiipiam  i]ernpore  elahsK  fuistse  [videretur, 
cxlremum  lioc  muñas  liab]evc  mereris,  qui  per  te  ipse  pl[enos  mune- 
rihws  ciees  iuns  red  did'isíi,  quibus  tu  saepe  placuisti  {I  i  be  ral  i  late, 
balneas  aedijicasCi.  insti]luisü  nimp/ias  calidas,  cua'idrii/is 
forum  exornnsti  d]uabus.  iam  nec  ciiram  adhibeba[s  rei  au</en- 
dae  familiar is  i¡]uod  nec  de  semine  luo  veré  c\reatos  habebas 
el  cicibus  donare  pulcri]us 
[novum  ea/jut] 
Ule  vero  dolor]  qui  te  saepe p[rem]cbat... 

C.  I.  L.,  II,  Supp.,  n."()lü2. 

(2)  Fita.  «  Lájiiilas  r(!ción  halladas  en  Barcelona»,  liecisia.  Histórica.  Barcelo- 
na, 1876,  t.  III,  pág.  \.\>.  —  Br;ni,ANGA.  Heoista  de  la  Asociación  Artistico-Arqueolóijiea 
Barcelonesa,  janor-mars,  1903-1905.  Barcelona,  1905,  t.  IV,  pág.  l¿. 


131 


LWrqiiitectiirtí    roiiu'inicu    ii    Catahmija 


vegadcs;  duum\  ir,  llaiiieu  de  Koiua  y  deis  Au¿;ustos,  curador  del  Bninj  nou. 
En  atenció  a  sa  vigilancia  y  integritat  (en  els  cári-echs  públichs)  se  l'hi  posa 
aquest  monument  per  Decret  dols  Di^aii-ions.  ">  Parla  d'uns  haiiys  una 
lápida  trobada  al  Puig  do  la  Cebolla,  [>artit  do  Saguntc.  '-*  Ks  una  lápida 
funeraria  d'uu  niatriuioni  (pie  couipi'á  el  llocli  destiuat  a  bauy  \  a  horl  y 
en  el  (pie  aixecarcn  son  [ii-opi  sepulc-i'(\  ;ioii  llurs  ceudr^'s  si;  barregessin 
ab  les  de  llurs  filis. 

(1)  C.  I.  L  ,  11,11."  4610. 

(2)  .\ntonio  V.\i,c..\.rcel,  Pío  ni-:  Saüoya.  «  Iiiser¡pcionns  y  antigüüJtulus  dol  Heiiui 
de  Valencia  ».  ilustrades  per  Dídgailo  ( Memoria ¡s  de  la  Real  Academia  de  la  Historia), 
t.  VIII,  \yi\'¿.  SI.  —  Vciiis  també  (>l  t'..  I.  I...  II.  n."  lüHiü. 


Frjií^iuont  de  ('(iriUHSíi 
.Musen  lie  Siuitu  Agiieda.  n."  117() 


rían  iIp  cilios  saips  iruna  vila  a  Cííntrollcs.  jirop  ilo  Tarragona.  Esfala  ^¡¡con 


LA   CASA   ROMANA 


A  casa  romana  a  Catalunya  es  fins  avuy  encare  pocli 
invcsti^uada:  les  r/7/«rf' descobcrtcs  aquí  y  allá  lian  cstat 
i'stii(l¡a(los  niés  a\iat  peí'  sos  niosaiclis  qu(^  per  sa  dis- 
tribució;  les  ruines  romanes  que'ns  han  arrivat  dintre 
^  les  ciutats  han  estat  furgades  pera  trobarhi  restes  de  ce- 
^  rámica,  bronzes  ó  mosaiehs  y  no  baix  el  punt  de  vista  de 
sa  arquitectura.  A  Empuries  se  van  descobrint  en  les  excavacions  restes 
incomplerts  de  cases  que  lian  de  ser  ol)jecte  de  especiáis  estudis. 


LA  v.LA  I^'^  ri/Ui.  cap  d'una  gran  exteiisió  de  territori,  ha  sigut 

descrita  fraginentariament  y  sovint  mal  classificada. 
VA  siMiyiir  Pujol  y  Camp  en  descrigué  una  trobada  a  Calafell  (Fig.  129)  ^.il_ 
lilic-antla  de  termes,  de  qual  estudi  acabem  de  donar  lleuger  estractc:  es  la 
substrucció  d'una  casa.  Lo  hipocauste  ab  els  pilans  que  sostenen  el  sol, 
deixan  entre  ells  pas  a  Taire  calent  produit  en  els  forns,  calefacció  artifi- 
i-ial  usada  comunraent  en  l'Imperi  roma,  que  dona  idea  l'adjunt  graM^t  de 
unes  ruines  trobades  a  Ador  en  el  regne  de  A'alcncia.  (Fís.  134) 

Els   restes  mes  notables  de  vila's  troben   projí  de  Tarragona  en  el 
llocli  de  Centcelles,  nom  que  recorda  lo  cciitiiniccUtc  deis  voltants  d'Os- 


136 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


m-""^!^ 


tia  y  soml)la  referirse  a  la  aglomeraciú  de  rclhv  que  la  poblaciú  numero- 
sa de  la  vila  feya  necessaries.  Queden  d'aqueixa  obra  grandiosa  els  restes 
de  dos  sales  tancades  dintre  una  gran  massa  rectangular  forrada  cxtcrior- 
niont  do  ])ctit  carreu;  (f"'s- 130)  ¡'una  presenta  la  seva  planta  en  forma  quadri- 

lobada;  dos  deis  ninxos  son 
mes  fondos  y  ampies  que'ls 
altres,  sense  que's  pugui  veu- 
re  la  disposició  de  la  cobcrta; 
aqueixa  sala  comunica  ab  al- 
tra  inmediata  de  planta  circu- 
lar en  la  que  s'hi  troben  qua- 
tr(^  ninxos  esférichs  coborts 
ab  una  cúpula.  (F'íí-  i3-JLa  vol- 
ta  es  construida  de  rebla  en 
filades  de  pía,  seguint  els  pa- 
raléis de  la  forma  esférica. 
Aqueixa  cúi)ula  tenía  en  snn 
rassameut  una  cornisa  y  des- 
de ella  s'hi  desenrotllava  una 
composici(')  en  mos.-iirb  de  \  i- 
clre  notabilissim.  La  compo- 
sició  no  pertaiiy  ser  deta- 
llada on  aqucix  lidcli,  no  mes  [¡er  lo  ipie  put  servir  pera  tixar  la  data  a 
la  Cdustrucció  que  denota  el  segle  iv.  Lo  conjunt  d'aqueixcs  sales  I;!  pen- 
saren clf'i-ifjif/afiuin  de  unes  tei-mcs,  pai'tde  la  vila  sumptuosii;  mes  res  lio 
confirma.  L'exterioi'  es  sen/.ill,  ab  els  frontispicis  llisos  de  les  cases  roma- 
nes que'ns  ha  conserv:it  el  mosnirli  (le  l;i  ciipiila  (l(^sci'it;i,  :ioii  entre  les 
esccncs  de  la  caca  hi  está  reproduida 
la  vila  d'aon  surten  els  ciH-íidors. 
Aquesta  está  representad.!  peí-  una 
consti-ui-i-ii)  ai)  robcrlii  ;i  duesaigües 
de  tenia  plana  escairada  romana; 
(Fig.  133)  pi-esenta  l'ayre  d'una  de  nos- 
tres  cases  de  pagos  ab  finestres  rcc- 
tangulars;  les  obertures  de  les  (juals, 
com  les  actuáis,  están  divididos  en 
quadros  seguint  la  tradició  meditei'rá- 
nea.  No  es  aqueix  aspecto  de  la  \  ibi 
romana,  semblaiit  a  nostres  pagesíes, 


Fig.  131.     Uuiucs  de  Centcellcs 


Fig.  132.     Secció  d'una  de  les  sillos 
do  Coiitt'clles.  Hsc.iln,  '/lOO 


J.  Piiig  11  Cwlafaltlt  -  A.  dr  Falgacm  -  J.  GodatJ 


Í37 


Fig.   133.     Casa  representada 
en  el  Mosaieh  (lo  Centcelles 


un  oas  extrannliiiari ;  [ilm-  at/ar  (Mí  i'l  nosti-e  país  do  tradiciú  llatiua.  s'lii 
conserva  el  tipo  de  la  casa  moditerráiiia  rcprodiiída  en  els  mosaiclis  y 
en  les  pintares. 

A  un  altre  d'aquestes  viles  sumptuoses  poden  atribuirse  els  fonaments 
d'un  ediñci  descobert  en  1777,  en  virtud  d'uncs  excavacions  praeticadesa 

Puig  de  Cebolla,  proj)  de  ^'aleneia,  '"  llodi  aon 
ja  en  excavacions  anteriors  s'havíen  trobatgran 
quantitat  de  fragments  d'estátues,  baixosrelléus, 
paviments  de  mosaichs  y  finalment  la  lápida  del 
monument  sepulcral  de  Pi/hlius  Cccilius  Rufus 
y  sa  mulleí'  "N'aleria,  <->  en  qual  epígraf  funerari 
se  parla  d'un  edifici  cobert  ab  voltes,  ab  tanques, 
banys  y  jardins,  (pi'ells  liavicu  tV't  CDnstrnir', 
segui'ament  una  vila  sumi)tuosa,  la  planta  de  la 
qual,  en  part,  es  la  de  la  tíg.  lljjó  que  pogué  dibuixarse  en  virtut  de  les 
excavacions  allavors  practicades.  En  la  memoria  citada  del  Princep  Pío  de 
Saboya,  hi  há  una  descripció  de  les  diferents  dependcncies  de  l'edifici  y 
de  lo  que  en  elles  s'lii  trobá.  Les  senyalades  ab  els  n.°^  4,  5^  6,  7  y  17, 
tenien  paviments  de  mosaichs  ;  la  8  tc'l  pis  format  de  llosetes  de  marbre; 
la  14  pavimentada  ab  mai-bre  y  l.i  ¿2  un  paviment  mes  groller.  En  els  de- 
partaments  n.°5  10,  11  y  12,  hi  liavien  repi-esentacions  de  figures  formades 
de  varíes  pedrés  de  colors  y  els  llochs  senyalats  de  n.°  13  indicant  portes; 
cu  la  sala  n.°  18  hi  havía  sepulcres.  En  la  sala  19  s'hi  trobaren  bassaments 
de  dos  columnes,  en  la 
2G  el  bassament  d'un  al- 
tre y  la  29  era  una  sala 
pi )rticad a  s o s t i n g u da 
por  varies  d'elles;  final- 
ment, les  sales  seuya- 

(l)  Viigis  el  treliall  citat 
del  Princep  Pío  de  Saboya: 
((Inscripciones  y  Antigüeda- 
des del  Reino  de  Valencia», 
ilusti'ades  per  Antonio  Del- 
gado. Memorias  de  la  Real 
Academia  de  la  Historia. 
Madrid  18.-32,  t.VIII,  pág.  101 
y  següents. 

[i)  Publicada  en  el 
C.  I.  L.,  II,  n."  39()0.  Vegis 

la  pag.  133.  Fig.  131.     lliiioeauste  (Vana  tilla  a  Ador  (Valencia) 


INSTITUT   d'eSTUDIS    CAT.\LANS 


1» 


138 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


lades  ab  el  número  20  estaven  destinados  a  banys.  Scgons  se  despriui  de 
la  descripció  que  fa  l'autor,  no  s'ha  arrivat  a  doscobrir  totaliuont  l'cdi- 


FifT.    135 
l'Ian  iTiina  riüa  a  Pili;;  ilc  Ccliiilla.  Memorias  (7c  !((  1,'.  A.  (Ir  lii  Uisl. 


fici,  trobantsc  api-op  del  poi-imcti-n  úr.  plautn.  descoboi1;i ,  p;i\  ¡iiicnts  do 
mosaichs,  indicant  segurament  iii;ijMr  extensii)  di'l  cdilici  ilc  i|iii''ns 
Oí^npem. 


J.  Puiíj  ij  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 


I.TJ 


A  aqucixcs  descripcions  caldría  afe- 
g\vh\  els  nombrosos  i-estes  de  viles  scnya- 
lados  ¡K'ls  liistiiiMadnrs  locáis;  cap  dmia, 
idea  coniplorta  do  sdii  plan  ni  de  si  ai  as- 
pecto exterior. 

, AiiAiMTAció    L'jiabitació   ciutadaiia  ajiareix 
ACRTAT    ^.|^j..|,^^ej^t  Q,;i    ¡gg   excavacioiis 

(|U(>  eu  la  actualitat  se  veritiquen  á  Empu- 
i-ies.  Les  cases  recorden  el  plan  usual  fo- 
niá,  ab  i)0(|ues  obertures  al  exterior  :  unes 
son  formades  d'una  ó  dues  cambi-es  rectan- 
gulars;  altres  se  desenrotllen  al  voltant 
de  patis-,  les  galeríes  covertes  deis  quals 
s'apoyen  sobre  quatre  columnes ;  un  carrer 
que  dona  ala  porta  del  recinte  roma  enijio- 
i'itá,  que  avuy  está  descobrintse,  era  porti- 
cat  en  un  deis  eostats;  el  portal  s'ol)ria  al 
centre  de  la  muralla  de  ¡Migdía  y 
era  la  vía  dirigida  de  N.  a  S.,  la  ,í' 

decumana.  Les  cases  eran  de  ta-  - 

pia  que  s'aixecava  sobre  un  só- 
col  de  paret  de  pedra;  la  coberta 
devegades  de  teules,  altres  de 
térra  com  les  que  descriu 
Vitrubi  de  Marsella  en  us  a 


el  terrat  carac- 


Espanya :  '*' 
terístich  del  Migdía,  de  tra- 
dició  ibérica  y  mcditerránia 
antiquíssima.  Siiperpíísiciú 
de  costums  romanes  a  la  tra- 
dició  local,  tal  se  entreven 
en  el  lleuger  estudi  fet  ñns 
avuy  de  la  casa  romana  a 
Catalunya. 

Cal  notar  com  a  síntesis  de 
aqueix  estudi,  la  semblansa  de 

(Ij    Llib.  I,  Ca|).  II,  edició  citada. 
Vegis  pág.  14. 


Í 


f 

I 


:tí¿ 


<-■■ 


i 


a 


1 


í:'- 


\ 


k 


Pi<;.  136.  Plau  del  carrer  porticat  del  recinte  roma 
d'Euipuries.  (Excavacions  de  la  Junta  de  Museus 
de  Barcelona. ) 


n(i 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


^ ... .         iscizsiir..-.  ''^  casa  romana  nb  la  catalana 

^^^^^^^^^^^i^-^  de  dates  postcriors  :  la  ro- 


mánica  y  la  gótica,  for- 
ma que  encare  per- 
sisteix  avuy  en 
les  nostres  ca- 
ses  de    camp. 
No  es  ella  una 
olira  peculiar 
del    n  (I  s  t  re 
|)ais,  sino   la 
permanencia 
de  la  casa  lai- 
ral  ron:ana-me- 
ililerrjinia.  l*era 
(liMñostrai-lio  no 
lii    lia  mes  que 
compararla    ah 
les  cases  repi'c- 
sentades  en  els 

adjunts  mosaichs  africans  dcscoberts  aTabarca,  (1(>  cobcrta  a  dos  aigücs, 
de  poi-tals  y  tinestres  rectangulars,  ab  ses  torres,  galci'íes  y  iiortxades. 


Fij;.  137.     Mosaicli  do  Tiil>iirca.  (^Sciiultkn.  J/A.friqíic  roinuitic) 


Fig.  138.     Mosaiili  ilo  Tabarca.  (Sciiulten.  L'Afriquc  romuine) 


Fig.  139.     Ai|üe.dut'tc  de  Tarragoiui.  Álbum  ^Jtntoi-esch  monuynoital  de  Ciílahuiijít 


XIV 


AQUEDUCTES 


LS  aqüoductcs,  tostiinouis  principáis  de  la,  yi-aiidesa  dol 
poblé  roma,  com  deyaFroutinus,'"ci)iitcmporaiii  dePlini'l 
,  Jiive  y  dcTácit,  demostrcii,  per  lo  quo's  rofcreixal  dcTarra- 
cOj  la  supremacía  d'aquesta  eiutat  en  l'Espanya  (^iterioi-. 
Cap  coiita\a  com  ella  ab  aqueixes  obres  gegantines,  que 
ciinduíeii  Taigua  de  llegues  lluiiy  a  les  iirbs  imperials. 
Es  l'aqüeducte  de  Tarragona  un  deis  millor  conservats  y  grandiosos 
d'Espanya.  Presenta  dos  ordres  d'arcades,  un  mcnys  que'l  de  Mérida  y 

(1)  «  ...i'em  enixiore  cura  dignam,  cnm  magniíiidinit^  ro/nnni  imperii  ¡<l pnrcipuum 
sil  tndicinm».  Fro.nti.nus.  De  aquceductibus  urbis  Rovire  commentariuts.  CXIX. 
París,  18(i(;. 


142 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fifí.  IIU.  Anüodiicto  do  Tarra- 
Kona.  (Fot.  do  lacxcuisirt  Ga- 
Uisíi.do  l:i  Eseubi  d'Arquitoe- 
tui'ü,  íle  ISarccloiia. ) 

iíiual  número  quo.'l  de 
Sc^óN'ia.  Constu'l  ))ri- 
mcv  onli-c  (ruiizi'  y'l 
spg'('»n  (le  \  ¡nticiiich  . 
Es  mes  alt  quo'l  do  Mcrida  y  sois  uiis  dos  luotrcs  mes  bai.x  i|ni''l  de  Scgo- 
via.  Sobre  raqücductc  de  Tan-agona  passava  un  sol  canal,  dircionciant- 
sc  d'alguns  de  Roma  (|no'n  sosti'iiicii  dos  y  fins  tres  suin'i-postoSj  con- 
duint  separadament  un  caudal  de  disiinta   procedencia.   La    pcdi'a   está 


J    Piíiq  ij  C.adafalrh  -  A.  de  Falgucra  -  ./.  Godntj 


íi.) 


Fi.  111.     Aqüeduete  de  Tai'nii;iinn.  (Diitos  de  la  Exeiirsió  Gallisíi 
Escola  d'Aniiiitectuva  do  UarceloHa). 


sontarln  scnsa  mnrtoi'  \'  tnt  (^1    (IdM'liitjc  es  inrlcpí^ridiMit  di'  les  IH.mIcs  Im- 
r¡zont:ils. 

Eli  una  (1(3  les  excui'sions  ((Uc  a,  ri'lscuia  (rAi'([UÍtC(;'tui'ñ  oi'iiaiiisá  el  |ii-(i- 
l'cssdi- Antoni  Gallisá,  prematurameiit  pi'rdiit  ¡Kjra  l'ai't  y  la  (•¡(^iicia,  se 
|ii'('iii;-U(M'cn  oís  datos  C(3mplerts  que  pci-mctoren  p(3sar  a  escala  un  deis 
ti-anis  del  aqüeductc,  estudi  que  no  s'havía  t'et  fins  llavors,  d(^  \i<  (pie's 
planxia  l'Hübner.  ">  La  longitut  de  (dan  a  (dan,  did  primer  ar(di  al  \inli- 


(1)    La  Anjueologia  de  Eapdñn,  jiag.  2'á. 


144 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


tres  os  de  IGiineti-cs.  Les  demés  mides  ¡Miden  Aeui-es  en  l;i  liuniM  1  íl  (|ue 
téacotades  les  de  cada  element.  La  pedru  inneedeixd'una  pedrera  no  llnn\ 
del  aqüeducte  coneguda  en  el  país  ab  el  nom  de  Coves  de  la  prdrrra. 

Els  autors  arábichs,  entre  ells  Al-makkari,  el  descriuen  y  sembla  que 
fóu  restaurat  baix  el  reinat  del  califa  Abd-el-Rahmán  III,  esscnt  molt  vi- 
sible.en  el  monument  la  restauració  veriticada.  '*>  Conduia  l'aigua  desde 
Pont  d'Armentcra  a  Tarragona. 

A  Saguntc  queden,  al  OE.  de  la  publaeió,  ruines  d"un  aqüeduete  que 
conduia  a  la  mateixa  les  aigües  del  Falencia.  Gomencava  a  dos  kilóme- 
tres  de  la  ciutat,  aon  en  Ghabret  <-'  pegué  veurehi  encara  trocos  del  mur 
que'l  formara,  de  2  ms.  d'altura  per  '/i  metre  de  gruix,  consti-uit  de 
duríssim  formigú. 

En  Gean-Bermudez,  ^^>  parla  de  restes  d'un 
aqüeducte  a  Barcelona  que  vegé  en  son  temps 
a  l'entrada  del  carrer  de  Gapellans  y  en  direcció  a 
la  montanya  de  Gollscrola,  aon  se  podíen  vcurc 
altres  restes  de  dit  aqüeducte.  Sembla  referirse  a 
un  aqüeducte,  la  lápida  adjunta  trobada  a  ^'alen- 
cia,  que  cDpia  rHül)ner.  <*'  Finalment  una  lápida  d'lbissa  citada  (p.  31), 
parla  de  la  construcció  d'un  aqüeducte. 


LI  V 

lO  ■  LOCO 
VM  QVl  AQVAIVl  TRAHI 
M  A  PORTA  SVCRONENS 
EMPTVM  •  V  •  KAL  •  MAIAS 


(1)  Nota  de  fautor  alarb  By  Ahmed  Ilni  Moliainuioil  Al-Makkari  :  «...Algunos 
(l'aquestes  construccions  han  sigut  descritos  minuoiosament  per  Ibnu  Ghálipon  son 
tpoball  histórich  titulat  Recreado  de  l'ánima  en  ¿a  caiitemplaciú  deis  records aníic/is  tro- 
baís  a  Andalusla,  com  por  exomple  raqüeducto  do  Tarragona,  que  segons  diu.  conduia 
Tai^ua  desde'l  mar  a  la  ciutat,  per  una  lim-inosa  ¡danuria,  d'un  modo  admirable, 
servint  pera  nioure  tots  (ds  molins  de  podra  de  la  ciutat,  essent  en  conjunl  un  deis 
mes  sóiits,  magniliclis  y  niillors  deis  monunients  jamay  construits  ».  T/ie  líislorij  of 
tlic  Mohammedan  iJijnasties  in  Spaiii,  Lomlres.  ISí-O,  Cap.  VI,  ¡);ig.  77. —  V\  lector  pot 
consultar  les  obres  ja  citados  :  IIek.n.ánde/  S.anaiuj.ia.  Ili.síoriadc  Tai-ra¡/onn.  Llib.  I. 
■¿.'  part,  .\p.,  pág.  7.5.— Po.NS  de  Icart.  Libro  de  las  Grandezas  de  Tarra;/ona,  ( Capítol 
XXXIV,  pág.  211  y  següonts.  --  SL^RRAI.LAC1I.  Monumentos  llonvinos  de  Tnrra¡/ona, 
p;-,jr.  :{s.  —  Pii-iíRRF.R  y  Pi  Y  Marüai.l,  t.  II  de  Cataluña,  do  lObra,  España.  Sus  monu- 
inenton  >/  arles,  pág.  48i.  —  Cean-Bermiídez.  Obra  citada,  pág.  7.  —  LAnouní:.  Voi/aije 
J'illores'jue  et  Hislorique  de  l'Espagne,  t.  1.  —  Álbum  pintoresch-raoniunentat  de  C.a- 
lalunija,  2."  colleccio,  págs.  77  y  78.  —  Luis  del  Arco.  Guia  Artística  ¡i  MoniuneiUal 
de  Turraqona.  Tarragona,  190(5,  págs.  152  y  següents. 

(2)  Obra  citada,  t.  II,  págs.  114  y  11.5. 

(3)  (!)bra  citada,  jiág.  15.  Parla  també  d'aqueix  aqüeducte  I'.Vntii.m  Pons  imi  son 
Uibre  Viaje  de  España,  t.  XIV,  primora  edició.  Madrid,  178S,  pág.  ü:i. 

(4)  C.  I.  1.  ,  11.  n.°3747. 


Fií;".  14"J,      Pont  (11*  M;irtorell,     Alhinii  ¡linlnrciiflt  íiininimcufitl  flr  Citlítlini iiri 


XV 

PONTS 

( ',;l!  illlll\:i    IId's   tl'dlv.MI    ('X;'lll|ii('S    (le    ür.'llis    pniíts    |-m|||;im< 

ruin  i'ls  (le  M(''i'i(i;i,  ( ]( ii'ili ili;i  \  .iltri's,  hi'ii  i-i)iis('r\ats,  pero 
i-,isi  lio  lii  li;i  [jMiit  ir.ili;llii;i  ¡iii|](il1;illi-¡;i  i[U(>  lio  consomi 
i|ll('li'i  lili  ro|ii,-|  \  (Irl  i|ll.il,  ;il  iiii'll\s  cls  t'oll;imi'llls.  lio  s¡- 
-llili  rolii;ins  coiil  el  (le  I  ,l('\  ibi . '"  [  I;ill  consci-vat  lliajoi-s 
restos  encara  de  sa  íorina  aiitiiia,  els  poiits  de  Maiiresa,  en 
els  i|ii('"s  M'iii'ii  clai'anieiit  els  tbiíameuts  de  jira.ns  carreus;  el  de  Marto- 
rell  ali  sos  arrhs  ti-iojiilals.  <'■'■-■  ^"•^'   Hesteii   a\U)'  sois  d'aqiiest^  els  foua- 


(1)  El  [loiit  lie,  LIhviIh  i'-s  ilc  fauíM  clásica.  Aiii'iii  a  i'i'pi'oduir  dos  textes  que  a  olí 
s;(í  refereixen  deis  CmnentaHs  snbrí'  la  Guerra  Ciril.  de  Juli  Céssar  : 

"  XLIII.  Entre  la  ciutat  de  Llevda  yl  turó  vehi  aon  At'ranius  y  Preteius  cstavau 
acampáis,  lii  havia  una  pla,na  de  projí  iIr  trescents  passos  y  cap  al  centre  una  jictita 
.litara  :  si  Cc''S3ar  liagucs  pugut  t'ersRu  amo  y  fortilícarslii,  no  dubtava  qu(^  liauria  tret 
ais  cncmiclis  tota  comunicació  ali  el  pont  de  la  ciutat  d'aon  treyen  (ds  (|iiiíviiu'es...  » 

«  XLIX.  I/annada  crAfranius,  al  contrari,  ho  timia  tot  ali  almiidancia...  El  pont  de 
Ll"(/da  lili  facilita  va  spiís  perills,  tots  aqnests  transports.  olc.i'intli  a  ralti-c  banda  d(d 
riii.  un  ]iais  non  aon  (^(''ssar  no  podía  penetrar.  » 


INSTITUT   n  F.STUnlS   CATAI.ANS 


ur, 


L'Arquiteclura  románica  a  Calaliinija 


Ki;;.  11:í.      rlalita  iU-1  lidlit  ili-  .M:irtolcll   (  I, ¡i burilo) 


lurills  deis  ('S]i.illlr|-s  \  |j;irt  irilll  :i|-cll  l|-¡n|ii  t':i  I .  I''.l  cuiijliiil  li;i\i;i  iTcssiM- 
ig'Uíil  i|iii''l  [iiiiit  di'  S.iiiit  ( ]li,iiii,is,  sillín'"!  Siiliiiilii'c.  (i'"i!í-  ii-)  y,\s  ni-clis 
teilPll  i'Xactaini'lit  hi  nii'ti'¡\.-|  rniiijinsiriri  \  sitllariii  i|IU'"l  liiisll'c  \i'll  |Hiiit 
r(>t(>t  cu  rivlnt  iiiijíi. 

Mnlts  son  cls  iii¡l¡,ii-is  tmli^ils    ''  |ii'ls  i|iii'  i-Miisl;i  (|ii('  iliii'.iiil  r¡iii|u'ri  del 
gOtli    M:i\¡lll¡llllS   (li:').")  á  2;íS)    hi   llíiiilli'  i^rnlis  |-r|i;i|-;ii-ÍMiis  de  |iMiits\    \  ii'S. 

í'n  in¡l¡:ii'¡  t|-iili;it  jinip  de  (iii-(iii;i  i'ii  ISTCi  rniilii-- 
lii.i"!  t'ct  |i('l-  lii  (|li(''s  rcTci-rix  ;d  Ni  I.  de  l:i  |iciiiiisid.i 
ÍImtícíi;  hi  si'\  ,1  ¡iisi-r¡|iciri,  i|in'  .iirdini'ix  el  I '.  I''ii;i(-) 
.d  ;ili\  lioS  di'  .1.  f  1.,  Ii;i  siiilil  t|-;idllíd;i  pcl  di  irli'  iiis- 
|i  iriíidnr  :n\is  :  m  I  ,'iMll|ir|-;ii|ii|-  (y'SSiil-  (];i\lis  .lllli 
\  i'|-|is  M,'i\ilii¡Mlls ,  |iiii  IV'lix  iiiii;iist,  i;i'riii:iii¡rli 
m;i\iin,  dnrii-li  iii.'ixiiii,  s,ii'iii;il¡idi  iii;i\¡iii,  |iiiii- 
tiíi'X  iiinxilii,  l-i'M'stit  |ii'l-  i|llillla  \  i'ü'.id.i  di-  hi  ll'i- 
lillll¡r¡:i  |iiili'st¡it  \  de  \;i  illl  |  ii'|-¡:il  |ii'l-  si''|ilillia 
M'iind.i,  |ia|-r  di'  la  patl'ia,  i'i'uislil,  |  i|-i  ii-niisld  ;  y 
( '.a\  lis  .lllli  Wiiis  Maxim,  uohilissiin  Cóssar,  íí'íM'- 
inaiiii-li    iiiaxiiii,   darirli    iiiaxiiu,    sannátirli    niá- 

xilil,  |irilli-r|i  de  la  ¡nM'lllllt,  lili  di'  lliisl|-r  scllMil' 
ri'aii|ii'i'aili  II'  (!a\iis  .liili  Wriis  Maxim  iiiiis ,  |iiii 
fidix  aii^iist,  iiiaiiareii  i-('staiii-ar  les  \  ics  y'ls  |Hiiits 
i'iii'imats  de  tan    volls,   ciiidaiit di'   Pulirá   Qniíiliis 

¡)í'c¡lls.    Ili'l^at    d'alidi'iS    Alll^lisllls,    liM  iIiItIi  i|-,    \:i¡-n 
Fij;    111     Fot.  il'iiii  iniliaii  .       ,     '        . 

.MuMCii  de  Santa  A.'iiiMla  i'Srlanssidlssmi  ". 


(1)  C.  i.  I...  II,  M."  tCi'.i:!,  W.r,,  Í7M.  iT.'iii,  'iTisx.  isiii.  W2(i,  is:!}.  isr,:!.  is.-.s.  l-s:ii. 
488(i,  y  Su])ii.  II."  ii2()l. 

(2)  RfWfsta  Histórica,  Barceliina.  lS7<i.  i,   III,  p.-ii;.   1:).")  y  si'güi'iils.  i!.  I,  I..,  II, 
Supii.  II.'MÜW. 


Fig.  145.     Miir  riiniíi  del  ciii'rer  de  la  Tapiuería,  destruit  en  1837,  sota  l:i  iiiut  licl  anticli  l'alau  real 
Dibuix  de  Cellés.  (  Arxiu  de  la  Juuta  de  Comers  ) 


XVI 


LES  CIUTATS  Y  LES  MURALLES 


AL,  (lesprés  d'oxpliciir  uii  |iim-  un  cls  i-cstes,  soviiit  iiisi<í- 
iiiliciints  de  l;i  iiostra  aiT[U('ol(),üia  rKinaiia,  iluiiar  una  ¡dea 
i'ii  fniijuiit  de  les  ciutats  qiie'ls  roiiteiiieii.  Les  aiitiiiues 
riutats  romanes  de  la  iiostra  térra,  ab  tot  y  ser  niodes- 
tissinies,  eren  molt  niés  suntuoses  que  les  actuáis:  Uavors, 
una  vila  provinciana  tenia,  numeros(^s  editicis  de  pedra 
que  s'aixecaven  sobre  riialiitació  [>articular;  posseía  lloclis  de  esbarjo, 
ciinstruits  no  de  fusta  y  de  í;uíx  cuín  cls  d'are,  sino  il^'  can-cus  ben  tn>- 
ballats;  ses  plasses  s'omplíen  de  innuni(n'al>les  estatúes  y  desde  Icspoi-tes, 
vorejant  els  camins,  se  passava  peí- cntri^  tileres  de  monunicnts  fnncraris. 
Tot  aixó  ho  hem  descrit  y  iinentai-iat,  y  molts  d'aqueixos  mimumcnts  els 
bcni  situat  en  son  Uncb  dintrc'l  conjunt  d(^  B;n-cino  o  de  Tarraco. 


LOS   PETITS   XLCLIS 
DE   POBI.ACIÓ.    LES   TORRES 


Pera  acallar  i\f'  t'nnnai-  el  conc(q)t(>  do  les  nostres 
piiblaciiiiis  naiiaiK-s,  cal  dir  ipu'  nni^s,  les  int'ci-¡oi's, 
les  petites,  eren  de  cases  isolades  en  niig  de  tinques  de  ^ran  extensió:  es 
coniú  avuv  trnbar  ses  ruines  en  cls  tbnanients  de  les  nostres  cases  de 


NS 


LÁrqüitcctLirii  ronu'inicd  a  Catalunya 


pajiés  y  tiiifi  (k'Ls  nioiiastirs  ijuc  eroii  les  i;i-aiis  conrci-ics  iuii;c\als;  dr  xc- 
gades  un  Af/er  tbrtiticat  les  defensava,  coiu  l'AgcM-  que  ha  consei-vat el  m  mi 
llatí  en  la  \all  alliuMit  del  Nuii-ueni  Pallarcsa;  (^'S-  !■*'')  alti-cs,  les  iirli.incs,  les 
niajors,  s";iiii-eta\(Mi  dintre'ls  iimrs  ni)  estrets  carrerous,  aoii  els  edüicis 

liiil)lic]is  s'enduyen  el  iiiilluí'  jidch 
\  ami  el  |i;i|-t¡clll;il-  liit  JUSl  lli  ca- 
liia.  l.cs  rrciiíiNcii  |ii-iiM-i|i:dnii'nt 
(|(is  cal'rci'S  r.isi  al)  aiiL;lll  rcric,  el 
1  )ci-uiii(tiiiis  y  el  ('(inid  ijiir  ciicai-e 
s'enti-e\(ni('ii  en  multes  de  les  ciii- 
tats  aiitiuues  d'Italia.LafoiliHcaciü 
iii(''s  elemental  de  les  |)etites  pohla- 
(•¡(ins  era  la  tori'i'  aislada,  di'  tl-ad¡- 
(■¡0  ibérica,  (f'S^-  n^y  148)  y  ^ijxis  els 

'  ^PWIHWP^S^^BBi^BH  ('sea  i-fistrllos  a  sini'mims  de 

riciis.  AijUiMXcs  tdi'i-es  ti-vcn  d'ata- 

laya  y  eoiuunieavcn  les  unes  al)  les 

allres  permedi  de  seinals.  lj\i  se 

refei'eix  a  elles  ;  '''les  rita    l'üni  pai-lant    i\r    la    ci  instl'UceÍ(')    di'    la|iia;   '-' 

v\  Itcllinii   lIlsjKtiiifiisc   d'antnl-  dcsriilli'unt,    al    |ia|-|a|-  di'    la   i^nciTa  entl'e 

Céssai-  \  l'iimiii'ins,  |iarla  di'  las  tm-res  de  ¿^naxla.  '^' 


Fi<'.  lili.     Kcriutc  romíi  (rA^iT 


I.ES    CIUTATS 


|-'|  pri-íiiirirr  (ji-  li's  mnralli's  rimianes  di'  l?arcr|una, 
din  rl  I'.  I''ita,  '■'>(|U('  i'ii  i:ran  |iart  se  cnnsei-v  a  \  i's  put 
restanrart()talment,ci)i-i-i's|)i)nci)r:i  i'l  de  Li'iui  ■  l.r'/in]'//  >ifiiii//>i  \  I  .nndi-L's 
(LoiH/ii/itiii),  no  al  (|nadi-al  de  l'ulilii,  sinii  al  i|nadi¡li'iirli  al)  sus  ;m,unls  cs- 
motxats  V  Clir\  ir<  ii'ini'S  i-li-iiniintis  del  <  ¡rKiiifiíico//  i\t'\  ilii^inn,  i|lli'  |il'i'\a- 
lesqué  durante!  l.'^^''seglr  dr  nustra  l'ii'a.  Desdr  la  l'nrta  jii-i'luriii,  i'l  |ii)|-tal 
de  la  iilassa  Nova  (partalta  di'l  i)lan  )  <F'^'-  ' ""  ipials  turres  si'  runsei-\i'n 
inmutables,  la  via  del  mateix  nuní,  sri^ninl  a  |iuca  dili'rencia  el  ti-aral  del 


(1)  ///*•/.  liom.  I.lil).  XXIl.,  (;.i|).  XIX  y  l.lili.  XI.,  Ca|i.  XIAII.  rdirió  ritada. 

(2)  fíiní.  Sat.  Llili.  XXXV,  (:;i|i.  XI. VII,  i'dicii)  citaihi. 

(3)  Caí).  VIII. 

(4)  Reciiíla  llistórii'a,  Hurci-iona,  IHT.'i,  I.  II.  [lá^.  lili-,  —  I'i   v   .\ia.Mi).\.   JSui-rc/ona 
antigua  ij  moderna.  Barcelona,  1854.  vol.  I,  Cjp.  IX,  ari.  I. 


J.  Pniij  ij  Catldfalch  -   .\    de  Falgiu  ra  -  ./.  Godaij 


119 


Fií;.  147.     Torrnssa  del  Moni.  (PcUieer  y  Pajírs.  Iliiiv) 


iiiM(|i'i-ii    can-ci- del    líishc,  l)a¡\,i\,i  lilis  ,i  li-ds.ir  hi  i^iii  / 'rii/ri/m/is.  ciixciit 
|"'i|ii'iiil¡ciil;inn('iit  snhrc  (rdl.i  \  ;in;i\,i   lilis  ,il  cai-reí- (1(>  hi  Giutat  tocant 

a  la  pla(;a  dol  Regomir.  La 
rid  I'i-i//ripa¡is  ti-ansvcrsal, 
acaba\a  (Mi  li^s  dos  portes  ([uc 
liin'ii  annmouaili's  Ciisirinn 
ri'dis  y  Casd'itiii  iiucuin  du- 
raiit  la  Edad  Mija. 

En  l'extrem  SE  els  murs 
formen  un  coí;  aveneant  rom 
una  ciutadella  de  última  de- 
fensa y  a  la  \  egada  castell  i|ue 
guardava  la  porta.  (Fig.ii:'!  F,n 
la  part  mes  alta  de  la  ciutat 
s'lii  aixecava'l  temple,  no 
Ikiny  d'aon  se  troven  les  dos 
vícs,  lloch  apropósit  pera'l./b/'íí/??,  que  haproiioreionatelsmés  interessants 
t'ragments  d'estátues  y  els  mosaiclis  mes  suntuo.sos.  Era  la  nostra  Bar- 
cino una  ciutat  [iro\  iiicial ,  un  iiinlt  extensa. 
En  el  Cu/'jiiis  I/isrriptin/nuu  LuliiKirinn .  tum  II, 
de  l'Hühner  y  en  el  suplement,  taiites  \ega- 
des  citats,  l'epigrafía  de  la  nostra  COLONIA 
FAVENTI.A  I\  LIA  AVGUSTA  PÍA  BARCINO, 
l)i-esenta  prop  de  cent  cinquanta  iiiscripcions. 
Casi  tots,  o  la  inmensa  majoría  de  momimeiits 
llatins,  aixís  artístichs  com  epigi-áliclis,  pro- 
cedcixen,  o  be  del  rerinte  primer  de  Barce- 
lona o  be  de  les  mwallcs  que'l  constitueixen. 
Fins  a  darrers  del  segle  xin  ai|uest  recin- 
te  amiirallat  fnu  la  ciutat,  (cirilns).  y  lo  de- 
mos :  extranuirs,  arrab;ils  creuats  di^  rie- 
res y  altbmbrats  de  jardins,  prats  "'  y  \ernedes,  viiuats  \-  pinedos. 
Les  ciutats,  que  com  Tarragoii;i  híi\ien  aprofitat  les  vclles  muralles, 
es  evident  que  a  elles  se  subjectaveii.  Estava  la  antiga  e.qiitnl  (|uo  dona 

(1)  Els  carrera  de  la  Boquevia  y  de  la  Boria.  casi  locaiit  a  les  antigües  muralles, 
Ibi-en  la  horaria  o  prats  per  pastura  de  bous;  el  de  la  Boria,  ab  sa  majada,  pertaiiyiá 
al  liurg  o  arrabal  tbrmat  al  voltant  ilel  uinuastir  de  Sant  Pere  dií  les  Puiilles.  El  do 
la  Bof/ucria  al  arrabal  de  Santa  María  del  Pi  o  burcjo  de  ipso  pina,  com  l'anoniena- 
veu  les  escrii)iuros  de  aquella  época.  Vegis  un  article  del  P.  Fita  :  «  .\ntiguas  Mura- 
llas de  Barcelona»,  en  la  Revista  Histórica.  Barcelona,  LS76,  t.  III,  pág.  3  y  següents. 


Fitr   14S.    Torrassa  del  Moro 
(Pellieer  y  Pa;;^.'^.  lluro) 


150 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


iií  10 


Mrlrns 


V\%.  I'llt.      1'Imii  ilc'l  ri-iÍTiti-  rciiii;i  dr  r.iiiccloiiii,  Hf);""»  Pí  y  Ariiiióa 


./.   Pniíi  !/  Cddafalcli  -  .1.  de  Fiilgiiera  -  ./.  Godaij 


lF,t 


11(1111  ;i  uii;i  .ü'r.iii  |.i;irt  ilc  l.i  I [is| iiiiiin,  s¡tii;iil;i  siilii-(>  mi  tiir('i,  i[ii¡iia,  calma 
s'otei'eix  en  sii.-m  |m'ii(1i'iiI  ilr  NI''.,  .-i  S<  ».  lins  a  mni-ir  en  li>s  diics  del  mar. 
Els  Sc¡[)ioiiS   a}ii'olitai-(Mi    les 

toptitiracious  aiiti.iiiios  \    cu-  ,- ..., 

iiKitlIai'cn  restriictm-a  ilc  la 
iio\a  ciutat  a  la  mes  aiit¡,^;iia 
que  trobaren;  aixis  sun  pian 
esiiTe.íi'ular,  (fís-I"-"')  ysegupix 
son  miir  losoiidiilaiaiiiis  il(^  la 
roca  faciütant  la  dolcnsa  seii- 
se  gran  alsada.  El  [lerimctro 
obeeix  a  la  antigua  csti-atc- 
g¡a;(í''s-ió5)  elg  murs  son  apn  >- 
ximadamont  rectes,  el  poligí  m 
presenta  sos  ánguls  obtusos 
iiinlt  i-(>s¡stciits.  Las  tul-res, 
ciiiitra  el  }ir(V'epti^  de\'¡triil)i  \ 
de  l-'ilo  de  Bizaii/.i,  eren  Vi'^'- 
tangulars.  Solsconeixém  ima 
porta  romana,  situada  al  llene 
Xort  en  l'espay  compres  en  la 
Falsa  Braga  prop  del  Arce  o 
Ciutadella,'"  (Fi.i;.!-')  al)  gi'OSSa 
llinda  seguint  ladisposieiii  di' 
les  del  murantiidi.  En  aipiei- 
xa  part  de  la  ciutat  Iii  lia\  ia 
els  editicis  principáis  :  el  Pa- 
lau  d'August  o  el  Pretori , 
tal  vegada  cuartel  deis  legio- 
naris,  <-'  els  temples  de  Jú- 
pit(>r  y  August;  fora,  muralla, 
\ora  el  mar,  lii  liaxia,  Taiii- 
titeatre ;  a  sota' I  muí-  y  apoyat 
en  ell  al  peu   del  Palall  d'Au- 

gust,  s'lii  \('\a  el  circli;  nu's  liuny,  prop  també  del  mar, el  teatre  y  les  termes. 
SaguntiM-'ra  una  tbrtalesa  (pie   cdroiiava    un   tiinj  isolat,   espada!    per 

(1)  Si;ki;alla(;ii,  luonogrHl'iji  citada.  Monumeníoa  ¡{órnanos  de  T/íririijona.  pág.  15 
y  següents. 

(2)  HünNER.  La  Arqueología  de  España,  pág.  2i3. 


Fi;;.  l."»0.     Tdvres  do  Iji  l'íH'ta  romana  il**  la  Plassa  Xovn 
NO.  del  i'ccÍTitt' 


i52 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


tñts  eostiits  qual  accós  era  difícil:  hn\ia  ilc  soiiililar  ih^sde  hai\'  im.i  foi'- 
la  lesa  iii(\\|)Ui;nai:)io  :  en  la  vessaní  dr  l.i  iiiMiit:iii\,i  s'lii  \e\a'l  teati-i'  \  \(ii-;i"l 
riii  el  rii'i-h;  mi  |)iint  de  la  \i;i  riMnaii;i  ciiiiiinMcuN:!  les  dus  rihcs  \  seiiuia 
aqueixa  \or.'¡iiit  ]iel  pía  el  tin-i'i  \  dMiii¡ii:iiI,'i  |i¡"i-  les  rnrtilicücinus.  ( J"''-'  !•>") 


í: 


Fig.  151.     Planta  y  alvat  de  la  Muralla  romana  que  t'xistí  a  riiuri  ili-l  jMnna^tu-  tlv-  la  lúisun^yaiisa 
Oilmix  il'fii  l'i'Ilcs    (Arxiu  di-  la  junta  (Ir  Cciniers) 

l'ci'M  ridc;d  d(.'  I;i  i-iiii,it  iT,!  |,-i  1 1 ii.id i'ii ni; iii.i  1%  i'nin  un  >!'/<■/'  mil il.ii-  \ 
:d\i<  les  ti-;i(;a\eii  imi  i'I  ¡ihi  i-miii  i,i  d'l'!iii|aii-¡('s.  (i'i.^- i'i")  'l'Md  I.ivi'''  |;i 
desci'iu  scgoiis  rcfei-eiieics  de  C.nh'i  i{tu'  lii  li,i\i;i  iii.iiiiil  iiii  i-os  de  exiTi-ii. 
(( ...  Ja  ailavoi'S  Faiipiirii-s,  fliu  (.-ni)  1 '.».">  ,i\,iiis  .1.  ('..),  se  cDiuiiosaxa  de  dus 
ciutats  separades  jíiM'  un  miii- :  Ii,iIi¡1:mI,i  ini.i  pi'i'  ids  iír(>clis  (l|■i^;ill:l^¡s 
de  I'Vjcea,  coiu  eis  ili'  M.ir--i'll.i .  \  r.dtri'  |i('i'  cls  li¡s|i;iiis;  |h'I'i'i  I.i  i-iiii;it 
í^i'c^a  que  doiia\;i  :il  iii.ii-,  i'sl.;t\ a,  ¿i'Uardnda  |M'r  un  i-i'riiilr  d"iiiis  i|ii;iii'i'- 
eciits  passos;  la  eiutat  liis|i:iiia,  mós  alluii\aihi  del  mar,  la  i-¡rrm;i  un 
mili-  de  tres  mil  passos.   I''m|iiii-¡cs  rebó  dcsin'rs  una  cnluni:!  imiiima,  que 


(1)     Llili.  XWIV.  Ca]).  IX,  (!(l¡i!¡(i  (ala. la. 


./    Puiíj  ij  Cadufalch  -  A.  de  ¡'¡dgucra  -  ./.  Godaij 


I.'.:) 


el  (1¡\  í  ("]('SS;||'  i'<|-|lili     i'll   i'll.-l    (li'S|H-('S  (le     \;\    (l('IM-iil;i     i\\'\     lillilc    PdUlpíMl. 

Ai|ü('sts  ti\'s  piibk's  SL'  ti'obeii  ;i\  Liy  cinit'osos  cu  iiii  soi,  'y.\  qiic'ls  liis|iuiis 
pi-iuKM-  y  oís  liTOclis  des[)i\''s  s(>  coiiviM'tiiTii  oii  ciiitiKlau.s  roinniis.  'IViiiiit  en 
c:.>nii)!i'  i|U  '  s:i  ciut-il  ost:i\a  lla\<ii-s  olí  Mii  ilc  lili  de  SOS  costuts  a.  iiiciii-sions 


Fig.  152      Planta  y  al<;at  de  Ta  IMuralla  roniaua  de  Uarcelona  f|ii'esistí  en  el  carrer  de  Hasea. 
A  15  dp  la  planta  general.  Dibuix  de'n  Cellos    (Arxiu  de  la  Junta  de  Couiers) 

inarítimcs  y  il"  l'alti-c  ais  ataclis  ilcls  liisjiaiis,  uai-¡()  barlu'í.'  \  hrlicnsa,  li¡ 
liá  que  oxti-aii\ai'  (•■'un  podía  viure  ab  soii,-iirotat.  Era  la  salvaguardia  de  sa 
debilitat  la  vigilancia  i-cgular  y  continua  que  dona  semprc  la  temensa 
de  un  veiií  nn's  fort.  La  part  del  nmi-,  que  donava  cap  a  térra,  era  mes 
fortificat  y  t'.Miia.  una  sola  porta;  un  luagistrat  guardava  aquesta  entrada 
sens  poder  dcixar  scm  llnch  uii  sol  instaiit.  Diirant  la  nit  una  tercera  part 
deis  ciutadans  teya  guardia  en  els  baluarts,  y  no  era  pas  per  ceriinonia  ni 
per  respecte  a  la  lley  que  les  guardies  so  succeien  y  passaven  les  rondes; 
s'hi  posava  cuidado  com  si   l'enemich   haguós  estat  a  les   portes.   Gap 


INSTÍTUT   D  ESTUDIS    CATALANS 


:¡ü 


li'>4 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  153.  CorniRniiKiit  de 
laMurallttri>innnn<l('  Har- 
ccloiiH.fArxiu  lie  la.Iunta 
de  Cumers.) 


\\\s\)i\  ora  rebut  dintre  la  ciutat  y  oís  haliitants  no 

sortiou  fora'ls  mui's  sino  ab  ])roraucin:  oii  canibi, 

(lol  (-(istat  do    la    mal'    l'íMitratla  oi';i  ll¡ui-(\  \o  soi'- 

tion  iiia\    (>ls    (le  la   riutat  liroii'a  i|no  un  losslii  oii 

l)Oii  noiiibi'o  )M'r  la  porta 

([ue   donava   ciilViait   la 

ciutat  hispana,  yaquests 

solien  ésser  oís  que  ha- 

vlen  ostat  de  íiuai'dia  en 

cls   li,illiai-ts   l:i    liit   pl'c- 

cedont.    <  >  l)lii;abais  a 

n'aquosta  s(a-lida  el  co- 

üiei'í;  <|Uo  fo\aii    al)   els 

liispans,  inliábilsonrart 

de  navegar,  que's  con- 

tentaven  ab  poder  corn- 

prai'  l(>s  iiuM-eaderíes  ex- 

n^anjorcs    que's    roblen 

por  mar,  iniportavon    y 

i'iitrog'aven    pi'i-   l.i    e\- 

portació   oís    pi-uihu-tes 

desestcri'os. » 

En  el  plan  'Fí,^  ib")  se 
veu  claranioMl  l;i  dispn- 
sicii'i  do  la  ili()¡¡(ilis  d'i^s- 
tr,d)ii  y  de  la  i/riiii/in  de 
l'liiii:  nii  gi-an  rortángul 
forma  !■!  rcrinte  liispá- 
roniá,  qnals  rostías  están 
Mlal'cats  ab  el  n."  2;  el 
nuil-  presenta  a\  ii\  a  tru- 
cos son  coronaniont  en 
el  costiit  ( ».  y  es  ontoi'a- 
ment  \  isilile  en  el  costatS.  En  afjueix  traní  In  lia\  ia 
una  poi-ta  deS(;obei'ta  la  poch  (Fig.  i«i)  |mm-  I, i  Junta 
de  Musiuis  de  Barcelona;  el  costat  X.  os  a\  u\  enca- 
ra dcsconcgut,  mes  un  examen  fot  dnraiit  l(>s  exca- 
vacions  indica  fpie  segnií'ia  apro\iniadauiout  el 
cainí   (pie   \a  cap  al   aiiticb  cou\ cnt  deis  Scr\  ilos, 


Fi;;.  151.  Ctn'iiisinni'iit  de.  ia 
.Muralla  do  Hancdíiiia.  Di- 
Ifuixo»  do  Cclle».  (Ar.viu  de 
la  Junta  de  Comerá.) 


J.  Pitig  y  Cadafaich  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 


Fig    155.     Plan  de  la  ciutat  de  Tarraguua,  segoiis  el  P.  Florez 


loC, 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


\ 


^:    1 


A 


:í"  •■•' 


Yin.  lóü.     ^^  Caítell  du  l'ilüt  >  a  Tai-ras"'ia 


M ;  (^1  costal  E.  ha  estat  tivi- 
liat  en  els  (los  oxtrcms. 

MI  nviiitc  liTccli,  cuiruMi- 
rat  a  osca\ar  pi'i-  la  .Iiiiita  ih^ 
^Iiisous  011  r,iii\  l'.IOT,  prc- 
seiita  un  iiiiii-  ile  ,i;i-aiis  pt'- 
ilres  gi'olloi'aiuent  dosvas- 
tadi^s  en  <\  (>ii  (lii'(>cc¡('i  F,.(). 
aoii  s'hi  lia  trnliat  inia  pni- 
ta,  rúiiira  ijuo,  segoiis  Tito 
Li\¡,  di;iiia\a  al  costnt  de 
liTi-a.  Se  prolonga  ai|Ut'ixa 
iiiiii-alla  filis  no  llmiy  tlci 
mal-,  i-ddcjaiit  un  tiir(i;  fciit 
supiisar  ipil'  la  ciutat  gl'cga 
iioNa,  la  //fiijKj/is,  esposada 
al  mal-,  tindi'a  son  unir  (  >. 
paralcl  piT  S(  ila  dr  Irs  nii- 
iH.'s  d(d  ciiuMMit  de  Si'r\  i- 
tes;  lla\oi-s  (d  didí  (  n."  ."!  did 
jilaii,  Fig.  160).  en  qual  cara  de  térra  s'hi  han  trobat  aiudles  y  seiiyals  de 
ainarr(>sdeharfjues,  taucaríael  portobert  entre  la  islela  X.J'aiitigua  \  ila  de 
la  primera  colonisaeió  grega,  la/Jc//í'o/jo//.s  de  Strabó,  lilis  a  I,  \  M  del  plan. 
Es  aixú  una  hipótesis  pro\  isinnal  (pie  posaran  cu  riar  els  cscaNadors  de  la. 
Junta  di'  Museus  do  Barce- 
lona Ipil'  i-ada  día  a\eiicen. 
L'estndi  d'aipioix  ninr, 
q\w  011  (d  inonii'iil  d'inipri- 
inir  aiiuestos  i-atlles  (juüol 
do  l'JDX)  pot  forse  tant  sois 
iiii-oinplrtainrnl ,  indii-a  un 
aparell  groller,  oncari'  poli- 
gonal al)  tcndeiiída  a  la  hori- 
/.ontalitat,  tal  com  ds  doiio- 
ininats  \aganii'nt  arcaichs 
la  dala  deis  quals  os  Hxa  cap 
oís  segles  vii  y  vi  avatis  de 
J.C.  La  porta  prosenta\a  jiri- 

mer  una  lauca  Corrodi'ra  do  Fí¡.    l.V?.     Almallcs  ili- Tarragona 


./.   Püii/  11  ('.(idd/dlcJi  -  .1.  de  Fdli/iiiTit  -  ./.  Cinlaii 


(l.iit  aliiiix  \  ili'SpITS  \\\\;\ 
liorta  de  ducs  íullrs  ([ii.ils 
poUagucres  resten  en  son 

lloch.  (Figs.  IfilyllU)  Dospi-és 

de  l:i  porhi  \i'ii¡,i  un  iiiiii- 
de  conteuciii  de  terres  ;d 
rpie's  pujava  per  ampia  es- 
calinata, (f''.-- 1^'-'>  enrara  m  i 
descobertdel  int.  Indieaai- 
xó  una  ciutat  en  terraees, 
posada  en  lapendentdel  tu- 
ro cmporitá  de  cara'l  mar. 
L'estat  actual  de  les  ex- 
cavacions  fa  pensar  que'l 
recinte  ibérich  y  roma  sujierior  estava  scparat  del  iut'erinr.  Ilem  dit  que 
la  muralla  E  ha  sigut  descoberta  en  l'extrém  de  cap  a  mar  A  del  costat  S  del 
mur  roma  y  ibérich;  les  exi'a\ac¡ons  practicades  peí  benomérit  propietai-i 
en  L'Escala  Sr.  ^'illanue\:l,  lian  fetvisil)l(^  un  ti-os  eonsideralile  d(^  niuralia 


Fií.  158.    «Castell  de  Pilat^>  sogons  Labórele 


Ufe    ^7.'ír,  ■j«^/ti^íí^-:^i^ 


Mí/  ■    "-■  -. . 


-*  --    >.-.J.» 


i'ig.  lail.      l'hiii  (le  la  (.iutat  de  Saguute  segolis  C'liabi-et 


158 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


|n-ó\im  al  áiigul  XE;  altres  sondejos  lian  descobert  t'ragments  del  mateix 
muí-,  qucdant  úiiicament  per  trobar  la  part  central  del  tram  aon  les  excava- 
cions  han  estat  intVuctUdses,  mes  tot  f,i  ciiMín'  cu  un  nuu- roete  o  lleugera- 


Fij:.  ItíO,      rinií  dr  Ipb  niítios  (li-  I-',iii¡iui-ios.  Pella,  y  Korjías,  Jlistorin  del.  Ampnrdati. 

ment  cui'Nat  cap  al  ¡iiterioi-  de  la  eiutat  s(\üii¡iit  l.i  il¡s|jiisie¡ri  del  tcrrer 
que  pi-esenta  allí  una  lleugei'a  depressió;  loi-nianl  una  figura  rectangular. 
La  eiutat  grcga  no  sembla  ¡utíví  mes  amunt  del  camí  paralel  a  la  costa, 
que  va  a  Sant  Martí  d'i'!mjiuries.  Hi  hauria  aixis  un  espay  despoblat  en- 
tre'ls  murs  d'una  y  alti-e  eiutat  y  no  tindi'ia  iin:i  eumprobació  liti^ial  el  de 
estar  les  ducs  ciutats  divididos  ])er  un  uiiii-  cinn  indica  Tito  Livi  iii'l 
d'Estrabó  insisteix  sobre  aqueix  puní.   '    «  VA  primer  llocli  que  ocuparen 


(\)~_Geogrqf.\U\\,.  III. 


./.  Piiig  y  Cadnfdlch  -  .1,  de.  Falgiiera  -  J.  Godag 


t.7j 


.ií3£>pWíSí;iin  L'ls  cinpLirinau.s  al  \ciiii- 
de  Marsella,  tbu  una  is- 
lota  que  está  oiilVoiit  de 
Empurios,  n  hiriucavuy 
anomeneu  I'aloopolis, 
aixó  os,  la  ciutat  wlla; 
mes  avuy  día  liahitcu  en 
térra  forma.  Es  Empu- 
rios una  ciutat  doble, 
que  dividoix  un  mur. 
Primer  tbu  habitadapels 
indi.q'enes  els  que  enca- 
re ijue's  governaven  [ler 
llurs  in'opies  liéis,  vul- 
guoren  ab  tot  tanca i-so 
com  els  grochs  peí"  un 
mur comúpera  sa  major 
seguretat.  Aixís  h¡  havía 
dos ciutats di\idides  por 
unamurallaniijera;mes 
temps  dosprés  formaren 
un  govern,  agermanant 
les  liéis  deis  barbres  ab 
les  deis  grechs  ».  El  mur 
de  que  parla  Strabo, 
seml)la  no  baurá  d'entendrers  m¡j(M',  sino  (b'  separació.  Els  enterraments 
que's  trcjben  entro'l  recinto  ibci-icli  roma  \  '1  ¡'(^cinte  grech,  venen  a  for  vero- 
símil la  hipótesis  de  la  separació  de  les  dues  ciutats^  mós  racional  per  la 
defensa  d'una  contra  l'altre,  que  sembla  inipossible  ab  un  mur  comú  mi- 
jei-.  Empuries  estaría  formada  de  dos  recintos  fortificats. 

En  el  recinte  roma,  de  la  porta  propera  al  áugul  SO.  sortía  un  carrer 
porticat  en  direcció  N.  S.  que  s'está excavant  encare;  (f 'g-is2)  dosprés  d'aixó, 
tant  sois  algunos  cases  aislados,  de  les  quo'n  queden  els  mosaichs,  está 
avuy  al  doscobort  de  la  volla   rojoiiiii   inasilii)ta  del  NE.  de  ('atalunva. 


Fig    Kil.      Porta  romana  iT'Empurios.  (F(it.  Gaiiilía) 


LES    MURALLES 


Mes  de  la  ciutat  lo  mós  important  era  la  nuu'alla,  la 

salvaguarda  comú.  En  parlarém  en  son  lloch  cóm 

eren  fetos  y  de  sos  materials  ;  parlém  are  de  sa  forma.  Eren  ampies  pera 

poguer  marxar  por  sobro  y  s(i\¡nt   iinHmmontals ;  la  do  Bai-colona  estava 


IGi) 


L'Ar.¡iiilciliini  románica  a  Catalunya 


Fijí-  1f^'2.     V'Avvcv  iiortioíit  (riMiipiirics.  (Fot.  do  V    (i;in(h':i) 

cui'iinaihi  \irv  1111:1  iiHiilliiiM.  ( i'^'K**-  i-"':i.visi)  I,i-s  lliiiKiiii'jnxcn  Idi-rcs  (|ii;i(li-:iili's 
y  circulai's  en  cls  llóclis  mes  ji(>rillnsos,  (■(iin  a  liarceloiui,  cu  cls  áiiiiiils  \  en 
los  portes.  (!■''«•  i'*0  Aqueixes  eren  i'orUimeiit  doreiisadcs  ]hm-  tnrrc^s  circiilai-s 
(Poi-taldelaPlassaNova)/*"'g-i50)n  bcoetngnnalsCPintal  de  la  l'lassa  dclAii 
gel).  ^'^Tal  ('i-;i  el  precepte  aiitidí  1i-asiiii''s  pi'rA'¡ti'iilii..liiiil  ,ils  imirs  lii  li;i\  i:i 
laCiutadclla,  la  casa,  f'orta,  eiii|il:ic;iiii('iit  actual  ilc|  i'iil.iii  {■'.jiiscup.il  dejes 
ciutats  antiguos  coni  a,  Barceldiin,  T;n-i-aguii:i,  ele,  cinn  si'l  hislie  li:igiii's 
sigllt  r:il-li¡t|-e  del  regiiiieiit  di'  la  i-iiltat  ;d  dcsterse  l'l  in peí' i.  A  l'i  ir:  1,  lo iTcs  ais- 
lados scrvicii  p('|-;i  pi'c\  eiiir  la  ciutat,  tal  cuín  les  tnn-es  \  cistells  ni  ig-ex  :ils. 
Jmit  a  la  ni  lira  I  la  lii  |]a\  ia  en  les  ciutats  cMlmiials,  sdn  iut  a  nii'S  del  i'i'etd- 
lauui,  la  cas:i  di'l  Pl-electO  y  (>ls  (pl;n1(>ls  deis  legii  lUafis.  Aixi'i  ei-a  piilsel' 
i'anomeiiat  i'.dau  d'August  de 'i'ai'i-agoiia.  ('"'s**- 1-''**?!»**)  La  plautn  d'iMpiest 
oditici  es  |-('ctaiigalai-  y  medía  :i.'')0  iiis.  di^  lougitüt  de  K.  a  (  >.;  sa  ampiada 
ci'a  de  24  nis.  y  ses  ])arets,  ipie  i'iic;m'(>  pudeii  medirse,  din  rihM'iiiinde/.  S;i- 


(1)    Pi  Y  AniMiiN,  Barcelona  f/ntii/n'i  1/  hioih'i-nn.  Unrccieiia,  IST)!-.  t.  II.  ynv:.  :!!'.) 
y  següents. 


.]    Pili  (I  !/  C.adafalch  -  A.  ele  Faliiucra  -  .1    Cudmj 


ir,/ 


Fig.  Iti.i.    Miirik'  cuiittiiK'iu  iliina  lU-  lc?t  teriMsses  de  la  cintatgi'Cj;a  irEinpuries:  al  íbiis  so  ven  la  jiorta 

(Fot.  Gaudía) 

nahuja,  ("teñen  2^50  ms.  de  gruix.  Es  construit  en  grans  carreus  eiieoi- 

xinats;  de  sa  disposició  interior  poca  cosa's  coneix.  Les  cases  aislades  y 

les   ri/lei-  se   defensaven  per 

medi  de  fnrres  aislades;  n'es 

un   exeinple  la  Torrassa  del 

Moro,  en  la  serra  que  separa 

la  Costa  de  Llevant  del  ^\l- 

lléSj  entre  Llinás  y  Dosrius. 

(Figs.  147  y  148;  Jq  yj-,  bassament 

de  grans  carreus  que  p(itser 
fou  completat  ab  obra  de  térra 
en  la  part  superior,  fins  arri- 
var  a  l'altura  necessaria.  La 
mamposteria  senyalada  en  la 
figura  147  sembla  moderna. 


(1)    01)Pa  citada,  t.  I,  2.'  part. 
Apénd.  ]ii\g.  15  y  següents. 


Fig.  ICii.      l'Iaii  lio  la  iioi'ta  d'Empnrie.% 
(Exoavacions  do  la  Junta  do  Miisous  do  15ai-ooloiui) 


I.NSTITl  T   D  nSTL'DIS   CATAf.ANS 


162 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


LES  ML'RALLES  EN  LA  EPIGRAFÍA 


-.  rVLvkis-.f 
C  •  L vcIl  1 

n  •  viR 

TVRRIS    ■     ET 
R  EF  I  C 

í 


'•  TlTlNlN 
/S   •   L   •    F    • 


L'erecció  de  les  muralles  era  una  obra  costosa, 
conmemorada  per  l'epigrafía.  Una  lápida  de  Saguii- 
te  ^"  conmemora  a  C.  LucUius,  qui  cuida  de  refer  murs  y  toi'res.  A  Barce- 
lona una  lápida  trohada  en  l'any  1903  en  el  cementiri  del  S(^.  y  quc's  con- 
serva en  el  Musen  Municipal  de  dita  ciutat,  conmemora  a  ('.  (rlins,  que 
cuida  de  fer  els  murs  y  les  torres.  La  iiitiM-pictació  que  d'olhi  dona  el 

P.  Fita  (-'es  la  següent  :  Caius  Coclius,  Atisi Jiliiis. 
f/iiiimrir  quinqueiuialis  muros  turres  portas  faciun- 
ila  i-nrracit.  El  sentit  de  la  qual  es  segons  el  mateix 
autor:  «CayoCeli,  filldeAtiso,  duumvir quinque- 
nal, cuida  de  que's  fessin  els  panys  de  les  mura- 
lles, els  torreons  y  les  portes  de  la  present  ciutat  ». 
Exj)ressa'l  P.  Fita  l'idoa  de  que  tal  vegada  la  ciutat 
que  amuralla  Cayo  Celio  no  es  Tactual,  el  centi'c  de 
la  qual  está  en  la  plassa  de  Sant  Jaume  sobre  l'alt  del  turó  denominat  Táber 
pels  documents  de  l'Edad  mija,  sino  el  castro  del  Port,  cap  al  desaygüe 
del  Llobregat,  en  la  falda  de  Montjuich  aon  radica  el  cementiri  del  SO. 
L'erecció  del  recinte  amurallat  de  Barcelona  a  quc's  refereix  la  lápida,  diu 
el  P.  Fita,  data  del  temps  de  la  Repúlilica  romana  com  ho  testit1([uen  els 
carácters  de  les  insciMpcinns. 


EX  •  D  •  D  • 

/( 


M  Vr/.JS 


co, 


JjOT-.i   y.  ;. 


(1)  C   I.  L  ,  II.  .Su|ip.  11  "  (i(i21.  CiiAriRKT,  oiii'a  citmla  t.  II.  \n\s..  1-58  y  següents. 

(2)  Boleíin  de  la  11.  A.  de  la  Historia.  Madrid,  l'.n):',.  t.  XLII.  paüs/'w!)  y  s^í;íihiii. 
481  y  següíüits,  y  t.  XLIII,  i)ág.  3lil  v  següents. 


■fex:^ 


•■«6  • ,.  ■>. 


Mnll  ilcl  iHH-1  irKiii|iiirie.s.  (Fot.  Ksiiuirol) 


jiM. 


Fig.  165.     Carreua  ab  les  eaixea  de  gripia  y  uumeració  per  colocarlo,  (Museu  de  Barcelona) 


MATERIALS 


s  un  estucli  importantlssim  el  coneixement  deis  materials 
usats  en  la  construcció  histórica.  Anéma  tixarnos  no  mes 
en  els  característiehs  de  la  nostra  construceii'i  rmnann; 
parlar  de  tots,  tora  repetii'  l'Historia  natural  de  Plini, 
el  Vitrubi  y  el  Varron,  aun  lii  son  descrits  y  estudiáis  mi- 
nuciosament  tots  els  empleats  en  les  obres  de  son  tenips. 


LES  PEDRÉS  Y  LES  PEDREREs  Lapedra  quc  s' u ti  1  jsa  es  geueral uieu t  la  de  la  localitat 
próxima;  solzmnent  en  monuments  impoi-tants  y  en 
mosaichs,  s'emplea  podra  llunyana, ;  aixis  en  el  mosaieh  de  la  esij;-lesia  de 
Sant  Miquel  a  Barcelona^  ii^Liy  destruida,  que's  guarda  en  el  Museu  Muni- 
cipal, era  la  pedra  blanca  de  prop  de  Roma,  el  paloinbino,  raolt  usat  en  la 
vella  capital  del  mon  y  la  negra  es  un  melaphir  anomenat  a  Roma  actual- 
ment  selrio,  que  prevé  de  Frascati.  Pera  els  mosaichs  es  busquen  les  pe- 
drés escasses  y  de  valor  portados  de  lluny  per  les  corrents  fluvials  o  recu- 
11  idos  del  mar. 

El  material  de  les  grans  obres  se  busca  en  les  pedreros  del  país,  al- 
gunos de  les  quals  son  antiquíssimes  en  la  seva  explotado.  D'aqueixes 


164 


L' Arqiiil(cliint  roinanica  ti  (Ailaliinya 


Fig. iGfi 
Gripia  iiiíMlcrnaperla  clevació  <U-o:irrcn 


pedreres  peques  son  actualinont  dignes  d'esludi;  algunes  cdui  la  de  Mnnt- 

juich,  explotada  ja  pels  Ronians,  han  conlinuat  tins  avuy  donant  materials 

ales  construccions  de  Barcelnn.-i  ;  de  rex;|)liitaciii  i-ciiii:iii.i  im  ii'lia  (|iici|;ii 

ni  i-astr(\  iúiti-e  Altat'ulla  \  el  (iSepidei-e 
deis Eseipions)) (Tarragona) exisleix  una 
pedrera  romana  deixada  easi  intacto 
(Fig. i67)fioii  ;||  ,;q)  ,|e  segles  apareix  cla- 
ranient  el  modo  eúm  eren  arraneats  de 
la  pedrera,  ohrats  y  tot,  els  ampies  \  lien 
lallats  cai-i-eiis.  Al  lirll  iiiig  (l'unii  plasse- 
ta  liinnada  peí-  Textraeciii  de  la  pedi'a, 
s'alca  niia  pii-áni¡d(^  cuneguda  per  la 
gent  di'  ri'Mi-iiiin'ada  ali  el  lioiii  de  «  Aga- 
lla del  Mcdii|>i,  iinissa  d'enuegrida  jie- 
dra  de  \-  ;i  l.'í  iiietres  d'allui'a,  deixada, 
segiu-.iiiient  pera  niedií-  hi  ipiantitat  de 
nialerial  (^Xtret.  i'll  uiateix  dhjeete  li-  in- 
duptahlement  una   mena   de   pila   i'ii  i'l 

centre  de  la  pedrera.  Es  ditagenend  en  la  cdmarca,  (pu- de  l.i  pedi-era  de  la 

«  Águila  del  Médol  »  no  tragueren  el  material    pera   la   cinistrueciíi   de   la 

Catedral  do  Tarragona ;  Im  ipie  semMa  eerl  es(jue  d'alli  ni'  surtí  la  pedra 

pera  la  eonstrnetúó  del  .irrr  \  imiralles  mmanes  de  Tarragmia  \   de  h.'s 

despulles  del  .l/vr  fon  construida  la  Eali'dral.    '' 
Les  pedrés,  treliallades 

molt  sovint  en   la  jiedrera 

mateix,  eran    mmierailes, 

yse'lsol)ria  ima  caixa  pera 

aixccarlas  per  medi  de  la 

gripia  bou  concguda   deis 

constructors,     actual  m  en  t 

encaraenus.(*''si*''')Lescai- 

xes  de  gi-ipia  (eyiia  rpieA'i- 

ti-ubi  nodesci-iujs'iíaii  enii- 

servat  cu  nuinerossíssinis 

(1)  EudaltC.'vn'Iuell.  «Al- 
gunos noticies  rolerentsarox- 
cursiij  a  Altafulla»,  ¡iiilUelifle 
l'Associa'.'tó  d' iCxcui  sionis  Ca-  i,-j„  ^u? 

talaría.    Aliy  ],   n."  2.   BarculO-  l'edreiiidil  MlMl(,I,riX|iloracirt  roiii.n.ii.  pnip.liTiun.gona 

na,  18^!).  (Álbum  pintorcsch  monumental  Uc  Catrilunija ) 


■J.  Piüij   !i   (Unld/dldi  -  A.  de  l'dlijucra  -  ./    (¡ikIihj 


165 


iimiimiiciits  i-diu  en  i^ls  tiuiiliiirs  (le  I-I  liuiiiiia,  (li'l  ■|'i'iii|ili'  ili'  \  icli,ci  iin  i'iM'ls 
(lol  Si>|)ultíi'e  de  Goi'bins,  etc.,  ele.  Al  MiisciMirl  l'.il.-m  ii'\,il  do  Barceluiiii, 
(>\isti'¡\('ii  tros  curiosos  oxoiu]il;ti-s  de  iiuiikm-jicÍíi  (l'afiui'ixa  mona  en  uns 
t'iMU'nionts  (lo  cornisu  trohadn  oii  les  cxciíAacions  dol  (loniontiri  do  Moid- 
¡uioli  al)  alti'i's  oliMuiMits  o|)¡i;raliclis  iMUiaiis.  ^^''n- 1'")  En  la,  [lart  supiM'ii ii-  del 
carrón  hi  ha  oberta  la  raixa  i\o 
íji'ipia,  y  a  sota  d'clla  oís  opi- 
-rafs:  Q.  IV^  Q.  V,  Q.  MI,  i|nai 
lectura  deu  ser  :  Quadnim  l\': 
Qitailrum.  V :  Qiiar/rinii  17/. 

La  podra  trol)allada  osqua- 
drada,  ora  ol  sa.ro  quadruin  y 
al)roviadament  el  quadnim  qual 
inicial  gravava  el  sa.rn  faher 
roma  sobre'l  carreu  por  co- 
locarlo en  obra.  Aqucixes  pe- 
di'cs  numerados  tbron  desco- 
hortos  en  el  Cementiri  del  SU., 
do  Barcelona. 


Fis; 


lti.s.     Foru  de  Tarra^uua,  plautu  y  ftcuciú 
(Hei-uández  Saualiuja) 


MAoxs,  TELLEs  V  FORNs  Lbs  dinicusious  dols  maous  en  les  obres  catalanes 
son  variados  y  distintes  de  les  que  donen'ls  autors 
clássichs  y  deis  trobats  a  Roma.  Les  mes  comuns  son  les  següents  : 
uiaons  quadrats  0'."'w  X  f'''^^  metros;  maons  roctangulars  ()'37  X  0'.").^ 
X  '^'08  motres.  En  el  sepulcro  roma  de  Corbins  (Llo\da)  s'hi  usaron  dos 
monos  de  maons  :  *'>  oís  uns  do  O'i.")  metros  de  llarch  por  O'Ki  (ram|)l(>  y 
por  0'06  de  gruix  y  els  altres,  que  son  els  mes  notables  per  sa  longitut  \ 
[)och  gruix,  tenien  0'.52  motres  de  llarch  per  0'25  d'ample  per  0'ü;í  de 
gruix;  *-^  al  columbari  de  Vilarrodona  son  visibles  maons  de  0'25  metres 

(1)  ^■lL.\l■L.\NA.  Article  citat  de  la  lícoinlu  de  la  Avociaciün  Arti-stico-Arqueoíóyica 
Barcelonesa,  t.  III.  1901-902,  pág.  42  y  següents. 

(2)  Segons  ViTRUBi,  hi  havia  tres  classes  de  tobas  (laaó  crú).  (Vitrubi  denomina 
simpleinent  lateral  maó  crú,  com  se  dedueix  clarament  del  Llib.  II,  Cap.  III,  en  que 
explica  sa  taljricació) ;  una  denominada  didoroii,  d'un  peu  de  llarcli  peí-  mig  dam- 
ple  (0'30  pul'  O'l.ó  metres);  aUros  dos  clases  eren  el  telradoron  y  pentadoron,  qua- 
drats de  't  y  .5  pams  respectivanient.  Els  peus  greclis  medien  aproximadamont  0'308 
metres.  Un  pam  es  la  quarta  jiart  del  peu  yl  dit  la  quarta  part  del  pain. 

Diu  CiioisY  en  sa  obra  citada  L'urt  de  batir  che:  les  Romains  (págs.  i"  a  T.ji :  Les 
carcassas  a  juntes  convergynts  dids  archs,  s.;  componen  ordinariament  de  dos  menes 
de  maons:  de  maons  quadrats  de,  dos  peus  antichs  de  costat  (un  poidi  nii'nys  do 
U'(iO  metres)  y  de  maons  rectangulars  de  dos  peus  per  mig  peu  aproximadament 


166 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


upr^^jpr 


Fig.  ll>9. 
Fiirn  de  Tarragona.  (Ilernáudez  Sanahiija) 


La  fiii-ma  d(>  les  teules 
plana  y  Viinhrcx  cilindi-icli. 
tal  se  veuen  re- 
presentades  en 
oís  monuments 
mig-evals  com 
enlaPortadeRi- 
|icil  1,011  el  Sarc6- 
fech  de  S.  Feliu 
de  Girona,  etc. 

Cal,  despi'és 
de  dcscriure'ls 
materials  cerá- 
michsdolacons- 
trucció  romana, 
parlardcls  forns 
en  que's  coíaii. 
Sa  forma  es  la 


ca 


talai 


de  llarcii  per  0'04  de  gruix;  a  Em- 
puñes se  n'han  seayalat  de  qua- 
drats  de  0'185  metres  de  costat  per 
0'07  de  gruix.  En  les  excavacions 
praoticades  ab  motiu  del  deseubri- 
ment  del  mosaicli  del  Conipte  de 
Ri'll-lldcli,  [lia  de  (tirona,  s'lii  tro- 
liai'cii  minierososmaDUS  eircuiars, 
]ii-opis  pera  la  construcció  de  co- 
iumnes.  <*'  En  el  Museu  Municipal 
de  Barcelona  s'en  guarda  un  pio- 
i'odeiit  d'Plmpuries,  en  forma  de 
clan,  i)er  construir  archs. 
íes  es  la  usual  roiuaiia  al)  la  ti'r/iila 
;oii  els  fragmeuts  trobats  en  les  ruines; 


Fig.  1 


Forii  ilu  Tai-ragima,  i-cistat  H  ilc  la  planta    (Fig.  16S) 
(  Ucriiáiulcz  .Saiialiuja) 


(0'15  metres).  En  les  voU'is  ili^  mai»  iln  ¡ilá  l(!s  ilinn-iisiniis  mes  ordinaries  rlels  maons 
eren  :  els  de  la  priiiKíra  filada  iiuadrats  d",  dos  ¡unís  roinaiis  de  costat  (O'liO  metres  per 
■ia  5  ceiitíiuetres  lie  gruixj ;  els  maons  de  la  segoiia  lilada  eran  mes  petits,  inidien 
pels  dos  costats  els  dos  tersos  del  peu  antielí,  o  siguí  ()'2l)  metres.  líii  varíes  toinbes 
de  la  Vía  Appia  els  maons  de  la  primera  filada  midien  O' i-.")  metres  (un  piMi  y  niífí) 
y'ls  tapes-juntes  sol/.ameiit()'22  nn!tres.  Kn  les  voltes  per  aresta,  (ds  maínis  inie  det(ír- 
minava  ariuesta,  midiiMi  O' 45  metres  de  costat  jier  t)'()it  y  ll'tri  mi'tnís  de  f,'ruix. 

(1)    Vegís  la  M'niioria  citada  ile  la  ConiíssiiJ  de  Monuments  de  (ürona  sobre  dit 
mosaich. 


J.  Ptiig  y  Codíifalch  -  Á.  de  Falguera  -  J.  Goday 


¡r>: 


_„._.>^>^ 

m 

t  - 

^ 

m 

Lm 

■ 

n 

1 

m^ 

, 

'' 

■•■ 

.]\ 

» 

1. . 

■ 

" 

- 

-  -  - 

Fig.  171.     Forn  de  cerilmica  del  Yilar  (Keus) 
Dibuix  i'onmnioat  i)er  D.  Guillonii  M.'  de  lirocíi 


coneíruil.t  ili'ls  tVirus  coníí- 
ti-uits  ;i  IIi'iliii-cnhiM'.i;-  |>ni|)  de 
Estrasljdurii'  y  rcspoii  al  sis- 
tema del  de  Fraii<'t'(ii1-sur-le- 
Mi'in  \  el  de  Fitdd-Í'astor 
(North;impt(iiisli¡i-e  a  Ang-la- 
ten-a).  ''' 

No  difereix  la  seva  dispo- 
sició  primitiva,  deis  forns  rústechs  senzillíssims  actuáis  de  les  iiostres 
masíes  successores  de  les  villa:  que's  serviren  deis  que,  descoberts 
eu  els  nostres  eamps,  aném  Ueugerameut  a  estudiar.  Essencialment  son 
t'ormats  d'una  fogaina  que  eomunica  peí'  un  passadís  ab  el  fornax  pro- 
piament  dit  sobre'l  qual  hi  ha  una  cambra  aon  se  couen  les  pecjes  de 
tei'ra;  a  drcta  y  esquerra  áoifornax,  altres  cambres  reblen  una  tempera- 
tura menor  sense  que  hi  penetres  mes  que  lleugerament  la  flama.  Es 
aqueixa  forma  de  forn  avuy  viventa  encare  en  varies  industries  que  no 
han  sapigut  deixar  llui-s  antichs  procediments  romans.  El  Sr.  Hernández 
Sanaliuja,    rarqueúleeh  de  Tarragona^  en  descrigué  un  descobert  y  se- 

guidament  des- 
trnit  al  obrirse 
les  pedreres  per 
la  construcció 
del  pi^rt.  <-'  Lo 
que  en  el  plan 
y  secció  (Fig-  ib») 
fi>i-nia  (M  \erda- 
der  Ibrn  (J'or- 
na.r)  es  l'cspay 
rectangulai'  D. 
E.,  qual  altura 
estádividida  ]iei' 
samitai  per  una 
solera  horizon- 
tal fabi'icada  de 
una  barreia  de 


Fig.  172.     Forn  de  cerilmica  del  Vilar  (Keus) 
Dibuix  comuuiíMt  per  1).  Guillerm  II. °  de  Briié.'i 


(1)  Vpíiis  en  el  Diccionavi  de  D.-vremberg  y  Saglio  els  mots,  Fi<jliiinm  y  Fornax. 
Vegis  tanilic  Les  vases  cévamicjues  ornes  de  la  Gau/e  Boinaine.  ]iar  Dechei.ette. 
París.  l'.Hit. 

(2)  Historia  de  Tarraijona,  t.  I.  2.'  part..  ¡lág.  107  y  sogüents. 


J68  L' Aií¡üitfctnr<i  nunúnicd  <;  Ciilaliiiuiti 

cals,  guix  y  picadís  de  maó.  La  part  inferior  era  aon  s'enceuia'l  IdcIi,  peí- 
qual  objecte  existien  les  obertures  (prce furnia).  Per  la  boca  o  abertura 
s'iiitroduia  el  combustible  en  D.  y  tapada  convenientmeut,  la  calor  se  co- 
municava  per  la  solera  E.,  \  per  la  segona  obertura,  al  soizon  toi'U  A. 
Ai  descubrirse  arpiest  IVagmcnt,  se  veyen  encara  en  rai'(  li  (ra(|U(^sl,a 
obertura  la  senyal  de  les  flames  que  ponctrai-cii  al  scumi  Inrn.  Imi  E.  se 
coíen  les  pe<;cs  de  t'ancli  y  scgurainent  (mi  el  si'gim  lni-ii  se  \¡(liia\i'ii  les 
peyes  ab  el  bernis  roig  sagunti. 

D.  Guillerm  M."  de  Broca  lia  descrit  no  fa  nmlt  un  taller  de  giM-rer 
en  la  comarca  de  Reus,  '"  en  el  termo  anomenat  «El  \'illar>\  nuní  claia- 
ment  derivat  de  Villa  y  mes  })róximament  de  Villaj'iiis;  el  s(ni  Inru  era 
de  disposició  análoga;  la  t'ogainacra  circular  de  tres  metres  de  diámetro; 
(Fig  172)  mi  p;;igsad¡s  de  dos  mi^ti-es  (piaranta  centinietres  iudii-a  rlaramenl 
el /j/v/'/'íí/7í//í//i;  al  costat  d'aqueix  Ibrn  li¡  lia\ia  altre  construcció  de  cincli 
metres  de  Uarch  per  un  d'ample  y  ali,  ab  (piatre  forats  pera  comunica- 
ció  deis  productos  de  la  combustió;  separat  d'aquest  aparegué  un  segon 
forn  cubert  d'una  serio  d'archs  fets  de  tobes  juntados  ab  argila  deixant 
separacions  peí  pas  del  fum  y  de  les  fiamos  á  la  cambra  de  cocció  superior; 
(Fig  171)  n\  eostat  aparesqueren  unos  aros  revestidos  d'un  pa  impermeable 
com  fondo  de  safreig,  projiies  pera  pastar  el  l'ancli.  I, a  ilisposicií»  deis  arel  is 
y  la  fogaina  fon  per  qui  aixó  esci'iu,  obser\ada  en  un  foi-n  aon  se  cola 
cerámica  ab  bernis  negro  (campaniana)  y  ab  bei'nís  roig  (saguntina),  en 
el  terme  de  S.Martí  Sai-roea,  prop  una  antiga  masia  a  «  Ga'l  Segol  ». 
Set  arcados  sostoníen  el  sostro  pía  del  tni  n  \  en  els  espays  que  ([UivlaMM: 
entro  ellos  s'bi  obríen  forats  que  comunicaven  a  una  cambi-a  su|ieiÍMr  mm 
exploi-ada  y  pels  costats  a  dues  cambi-es  latei-als. 

Les  inscripcions  revelen  també  algunos  vegades  les  fáln-i(|nes  \  tenle- 
ries  militars,  aixis  a  una  niai'ea  mutilada  rpie  copia  rHüi)ner  *-'  d'una  tenl 
de  Tarragona  hi  posa  el  següiMit  conientai'i  :  Fui/  nc  !r(/iil(i  Icr/io/iis! 


I 
/ 


(1)  «Reus:  etiinologia  do  su  iinniljru.  HeciiMiios  descubrimientos»,  lio/clin  i/e  ia 
Real  Academia  de  Buenas  Letras  de  Rarcelona,  Barcelona,  1ÍK)7,  año  VII,  n  "  25. 

(2)  C.  I.  L.,  II,  n."  V.)-.:\-:\. 


CiiuuHia  trolmiln  n  KnifmricH 
(  Coiccció  Villamicvii ) 


Fig    173.     AreuiK'ious  de  niíic'i  ile  iil;c  del  Seiiiilcro  úv  Vilniroiloiia 


WIII 


MENES   D'OBRA  USADES  PELS  ROMANS 


i.s  constructors  i'oni;iiis  iisiMi  una  ,í;i-;ui  vaiiotat  de  menes 
d'ubra  :  la  tapia  do  tradiciii  aiil¡(|uíssiiiia  ibórica  y  afri- 
cana; les  tobes  eiuniitllades  d'argila  seques;  els  maons  de 
lierfectissima  cei'áiiiica;  l'olira  de  rebla  revestida  exterior- 
ment  casi  senipre  de  pedrés  do  til  pert'ertameut  esqua- 
dradcs;  l'obra  de  podra  picada  ab  totes  les  seves  variants. 
Keuueixeu  les  tradicioas  diverses  que  (■outlueixeu  en  la  civilisació  romana: 
les  mes  nobles  d'origcn  helénich  y  oriental  y  les  niés  modestes  del  occi- 
dent  meditci-|-ani. 


opus  FORMACEUM  I-'ii  iHcs  autiga  do  totes  (^s  l'ubra  de  t(>rra  o  tapia,  qual 

ti-adieió's conserva  dinaiil  tnta  l'Edad  niijana y's guar- 
da encai-a  avuy.  I^intre  caixes  desmontables  de  mides  tixades  d'anticli  per 
la  costum,  se  pitja  torra  argilosa  que  agafa  una  gríui  consistencia.  Pliiii 
y  Vairón  s'hi  refereixen  clarament.  Diu  el  natui'alista  clássich  :  «  Per  ven- 
tura no  existeixen  en  África  \-  l'lspaina  parets  de  térra  ditas forinaceos, 
porque  (Mi  un  motilo  entro  dos  taulons  pot  dirso  qu(>  les  ornplon  abans  que 


INSTITUT   D  ESTL'DIS   CATALANS 


170 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


les  construoixon?  Dui-aiii  iiiolls  seglcs  son  inatacaliios  per  la  ¡'luja,  pd 
vent,  pol  foch  v  mós  sólidos  que'ls  morters.  Se  vouon  i-iuMi-a  a  l'',-^p;ii:\;i 


lesg'uavtos  (rAiiilial  \  les  tnn-t" 


lio  torra  colocados  en  els  cinis  ili^  los  nion- 
tanyes.  Els  mnrs  qno  s'onipl(>on 
por  cercareis  camps  \'ls  diclis  (pío 
s'oposon  a  riiiipt'lunsitnt  d(Ms  i'ins 
son  tambó  d'aquosta  inatoria.  (Jui 
ignora  que  lii  han  pai'ots  do  fusia 
omplertes  d'argila  y  ipic  lii  lian 
parets  construidos  ab  niaons  ciii- 
sos?»  "'A^irron,  (d  mostró  clássirii 
d'agrouDmia,  dosci'in  la  tapia  ipa^ 
\  i'yaa  Espanya  (Mi  Irmps  ilc  la  uuo- 
n'adcCóssary  PompcMns.  "  \  aig  a 
parlar  de  los  tanqnos  qu'os  pi'ocís 
ostablir  per  la  seguretat  general  n 
parcial  do  la  tinca.  X'lii  ba  de  ipia- 
ti-o  monos  :  la  natui-al.  la  cauqu'- 
nila,  la  militar  y  raiiilii-ial.  dada 

lina  d'aipieSteS  eSjM'cii'S  pnl  subdi- 

\¡diisi'  ab  \aries  altros...  La  qnar- 
la  \  rdtima  especio,  la  tanca  ar- 
lilirial,  os  do  quatre  (dasses  :  di' 
iiiatoi'ials  de  peili-a  de  lil  •■mii  a 
Trisculum ;  do  ma(i  laiil,  rn\\\  en 
la  <  lalia  ;  di'  mai'i  mi,  n  mi  i'ii  els 
(laliips  Sabins;  i'll  n,  la  n  iliipi  isla 
de  tei'ra  \' do  iiodriisrall  niiiiotllals 
(•om  a  Espan\a  y  imi  la  plana  Ta- 
rentina,.  »  <-' 'l'itn  L¡\¡  pa|-la    també  de  les  tul-ros  do  tapia    y  S.  Isid.n-  des- 


Fif;.  171.      l'iiitii  ilcl  Füio  <lc  Tuirasona 


(1)  Qii.iil  >  non  iii  África  Hix¡inni((>iitP  c.r.  Icri-a  ¡i'd-idi's.  i/no.s  n/>/jr//tnit  /unii'ifrDs, 
f/ao/iiain  in  J'i>rma  circunvlatiis  atrim'/ne  dunhas  lahiiUa  injerciunínr  ocrina.  i¡iuun. 
inslrunnUu^  n'iiix  dnrant,  iiirorruiili  imhrihiiH.  fciilis  i;/ni'm.s,  oiruiiqne  rri'ninilujir- 
laiores?  Spttclat  etiain  niinc  aiiwu.hiti  Hunnihaliti  Hi.spania,  icrrenaaiinf  íiii-rrn  /iiiiix 
moníinm  iiniioailnis.  Hiño  el  rc.yiiiam  nnturn,  caslroriun  ral/ia  nccominrjil/ilii,  roiili-a- 
f/nejluniinuin  iia/jelns  atji/eri/jiiif.  Iltini  '/n.ií/cín  crali's  pariftiiin  inln.  id  Idtrrihux  midis 
exslrui, //ais  Í!/noran  Pi'.i.m.  Iliisl.  Sal..  Llil).  XXXV,  Cíq).  XI. VIH.  (Kiüdi)  ciíailu). 

(2)  Siinc  dfí  se/iliis,  fjiue  ¿iilandi  causa, /'iindi,  aul  parlis  Jianl,  dicaia.  Eariua  lulr- 
laritm  qenera  IV.  uniim  nníuratn,  allrrnia  aiji-enle,  lerliiun  militara,  /¡narlnin  J'a- 
hrilfí.  Iloraia  uniim  r/nodr/ue  apecies  huhel  ¡dures...  Qaarlaní  fahrile  scpimenlum,  exl 
nooissimurn,  mnceria.  llajnH  ¡ere  speeie  /¡naliior:  fjuodjluníe  lapide,  al  in  m/ro  Tus- 


./.   Pili;/  ij  Cadiifalcli  -  A.  de  falgtieru  -  J.  Godaij 


171 


crin  VopKS  JhniKh-ciiiii  (|u'li:i\  i,i  vist  en  la  sl'\:i  torra.  L'us  d'aqucst  mate- 
rial os  antiquissim  cu  o\  iinstri"  país.  Aixo  explica  la  dcsapariciú  de  iiiül- 
tissimes  obres,  l'eseassa  altura  (raltres  qu'es  conserven  que  tenicn  la  i)art 
superior  de  tapia,  com  la  'l'urrassa,  del  Moro,  que  s'alca  dalt  d'un  turó, 
prop  d(>  Llinás,  una  d'aqueixes  torres  de  la  descripci()  de  Tito  Livi.  (fííj.  uh) 


OrUS  QIADRATLM 


cjii:l1i1jilJ 


Tem'ui  a<|ui  exeini)li>  de  les 
\arietats  mes  mitaMes  de 
t'aliriipies  en  (pie  Telement  prinei[)al  es 
la  pedra  picada  :  la  l'ái>riea  de  grans 
carreus  al  istil  greelí,  (ipns  i/na'/rainiii 
(temples  de  Baireluna  y  Tarragona); 
la  l'alirJiM  di>  pedra  [>ieada  i'(>\('slint 
grans  niasses  de  reída  menuda,  mena, 
de  t'ormigó  no  comprimit  disposat  a  ca- 
pes,Vópiís  einplecto/i  (anli  de  reidrada 
del  pontde  Martorell);  (fíi;.  «";  pedra  pi- 
cada ab  encoixinats  (muralles  de  Ta- 
rragona). (Figs.  13.T14) 

Es  intiM-essant  el  treball  de  la  [)edra 
allisada  perfectament  en  els  junts  pera 
sentarla  en  secli  :  si  alguna  cara  ha  de 
quedar  sense  treballar  será  la  del  exte- 
rior, la  que  sois  sera  picada  una  faixa 
voltant  el  parament  (muralles  de  Tarra- 
gona (Fig- 13)  y  Empuries,  i^'s-  is)  bassa- 
ment  del  arch  triomfal  y  espatllers  del  pont  de  ^lai-torcll,  (fíjí.  90)  gt^,^  etc.). 

En  el  sepulcro  de  Fabara's  conserven  clarament  les  caixes  de  les  cues 
d'orenolla  d'uin(S  deis  carreus  por  medi  de  grapes  de  bron/.o  avu\'  des- 
aparescudes.  Altra  mena  d'uniíi  peí' medi  d'espigues  m(d.ál¡(pi(>s  ha  deixat 
rasti-o  en  els  tandjors  de  columna  del  temple  do  Vicli  :  la  caixa  de  la 
gripia  tó  a  cada  eiistat  un  tbrat  cilindrieh;  dugues  espigues  de  bronzo 
.servion  pera  unir  un  tambor  al  altre. 

ctilnno  :  ijuod  e  Interihua  coctililms.  al  iii  aijro  gn/lico  :  i/uod  e  laleribiis  rrudin,  ni  in 
ai/ro  Sabino,  quod  ex  térra  et  lapillis  compomtis  in  lorinia,  ut  in  Hispania  ct  ai/ro  Ta- 
rentino.  —  V'ahuóx.  De  re  rustica,  Llib.  I,  Cap.  XIV,  edició  Xisanl,  París,  187Í.  — 
Trro  Livi  en  Y  Historia  romana  tamlx'!  fa  refríriMicia  a  les  torres  de.  Ierra.  Maltas  et 
loéis  al  lis  posilas  turres  Híspanla  habet,  qulbus  et  speculls  et  propiujnaculis  adversas 
latrones  utuntur.  Llilj.  XXII,  Ca]).  XIX.  —  Sa.nt  Isuior  descriu  elformatius  sioe  J'or- 
malium  d'.\friua  y  dEsiiaiiya.  Etlujmo  logue,  Llilj.  XV,  Cap.  IX. 


Fig.  \-í:^ 

Combinació  d'arch  y  Uiiida  a  Tarragona 
(Heruúiulez  Sanaluija) 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Una  fábrica  que  en  altros  teri-os  so  troha  rcvcstint  íinicamont  oís;  lloclis 
secundaris,  la  veyém  :h|iií  :iI  (>\tiM-¡(ii-:  In  iVilirii-a  inixtn  do  cai-ivus  ¡xMÍIs  y 
graiis  pedrés  al  exterior  de  la  (■olla  dol  temple  de  \'icli  ;  (i'''!;-iii  os  hi  iii.i- 
teixa  que  la  de  les  galeries  interiors  del  cirelí  de  Tarragona  y  deis  amli- 

teatros  y  teatros  do  la 
l'|-M\  tMii;a(Arl(''s,X¡inos, 
I  h-aiigo,  t'tc.j,  es  la  do 
los  iiiur;dlos  do  la  colo- 
nia i'i  imana  di'  Tinigad 
a  rArgolia  (1''.--  i''i  o  on 
i'l  niur  d'lloiiolur  Al)d- 
ol-Biisset  a  Tunis. 

l'',is  maoissosdegrans 
cari'íMis  do  podi'a  colo- 
cada on  socli  al  usgi'(>cli 
\  otrnscli  l'oron  nsals 
síMiipre  pels  rouiaus  en 
s(>sol)resniósmonum(>n- 
lais  coni  oís  loin|ilos,  \ 
l'i >\\  \i I  ni(''s  couin  l'nis  al 
dorror  soi;i(>  a\ans do  la 
l'",ra  cristiana. 


0'^  - 


tis 


*■ 


ARCHS   V    I.ONDES         ^A  ' '     I      Ohra 

do  podra 
oís  ronians  (mis  portón 
la  consti-ncoiii  d'archs 
ab  sos  prácliqnos  nunu- 
cioses  ys(M-ianiont  osln- 
diades.  I'!n  ol  so|inlon' 
de  Fabara,  per  exenii)le,  (.^"'H  ^í*)  es  ven  dai-amonl  la  tondoncia  a  disminnir 
la  Uum  deis  cindris,  coloeaiit  liorizontalmonl  los  prinioi-rs  lilados:  la  foi- 
niaci<j  de  voltes  do  cam')  sognit  por  arclis  ju\ta])osals,  i|Uo  roilncix  |cs///í'- 
las.sofi  costoses  a  una  serio  do  cindris,  os  o\  idont  on  l'ai-i-li  <lrl  |ioiil  de  Mar- 
torell.  (Fij;- 90)  Aqnoixa  pradica  i\r  la  i|no  ai|ni  on  (pioda  nn  oxonipio,  osla 
seguidament  usada  on  la  rogii'i  dol  poní  do  (iai-d,  ol  cóloliro  ai|íiodnclo  i\o 
prop  de  Nimes  :  se  poden  citar,  din  on  Choisy,  *"  els  arclis  dol  giaii  \ia- 


Fig.  17(i.     Ajiarcll  ir:ii-cli  :i  Tax'raj^oua 


(1)    Olii'ii  mencionada,  ]w^.  12!). 


./.  Piiig  ¡I  Cadafaich  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij 


17 :; 


ítsHIj, 


•Fi'^    17í.      Alursdi'  iitn'^;Hl  ¡i  |i;irrll;ti  s  tic-  ¡ii-ills  currcuís  ;tb  luontants  tlf  iíi"i!is  carrcus 


ducte  que  ;iti-:i\essa  a  Soiniuiércs  l.i  \;ill  do  la  Vidourle  :   les  voltes  su- 
pcM'iors  del  ;iiriliteatre  d'Arles;  les  di'  h's  ai'onesdeNimes;  les  de  les  p:ale- 
i'íes  lat<"i-:ds  did  TiMiipli^  .iiiiaaeiiat   de  Diana.  A  Tarragona's  conserva  la 
curiosa  (;<>nd.)¡nació  del  ardí   \    liiiida,  en  la  porta  del  aiiomeuat  Pretori 
d'August.  (í"'?-  i''^)  En  aquesta  cdin  rn  l'arch  de  lasuposada  porta  del  Koro 
(Fiss.  i74y  i7(i)  s'lii  vou  uua  ccrta  impericia  eu  els  obrers.  Les  superticics 
rilimliiqnes,  son  en  lo  [iossil)i(>  suprimidos  ;  els  rassaments  son  resol  ts 
al)  molí  píxdi  eonoixement  do  sinipliiicació  del  treball  ;  se  veu  d'uua  ma- 
nera clara  la  substitucii'>  d(^  plaus  a  les  suporticies  cilíndriquos  dols  extra- 
dos  deis  arídis,  cdm  en 
l'aqücducte  de  'J'arra- 
o-oiia.  (i-'i-  1*2)  Ks  intc- 
rossant  la    forma  que 
ló  una  de  les  llindes  de 
una  porta  del  Circh  do 
Sagunte  ajudada  per  la 
clau  de  la  Miada  supe- 
rior (F's  118)  que  ve  a  ter 
com   de    tirant   en    el 
centre  de  la  II inda,  for- 
niant  una  mena  d'ar- 
madura  en  podra. 


I'i,^'.  17Ñ.  Miinillr'S<le 
Kinimi'ies  coustrui- 
tlcs  (lo  loruiigú  ali 
iiiotllo.s  (le  fusta.  — 
(Fot.  Ksiiuirol). 


i:4 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


i,„.  I,-.    I, 


ii'   (I  Mi.  I,:iiiri-iii; 


J.  Puig  ¡f  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Godaij 


na 


OPfS  EMPI.ECrON 


\ri>s  si  ni|ii(>ix  sistema  coiivcnia  a  l'i(]o;i  (1(>  iiiuim- 

iiM'iitiilit.il  i-(iin:iiia,  no  era  apropiada  \n'\-.\  la,  orgaiii- 

sació  del  ti-oball  piM-a  utüisar  gniiis  uiasses  de  soklats  o  de  presoners  o 

les  numorosi^s  jnihlncinus  nlilin-.ulos  ;i   prest;ic¡i~)ns  porsnnnls.   Peí-  aixó'l 

sistema  (■oincnienl  ci-n  ,-iii\ili,ir  l;i 

olil'a  ili'l   p¡c,lpi'i||-(M'  .lli   1,1   1(111'   Inl- 

ma  rinterior  de  les  i;i'ansconsti-Lic- 
eioiis:  g'eíi'iiiitins  iiKinolits  de  me- 
nuda rebla,  l'ni'in.i  ¡iit(Min¡i:i  ciitM' 
la  rebla  usii.d  \  el  t'urmigó  nió- 
derns.  Tal  l'ou  el  sistema  usat  a  ln 
menys  desde  el  segle  primer,  avans 
de  ,1.  V..  (".liiiisy  ex[)lica  claramiMit 
ciMii  pniccdiiMi  :  ''' «( l"',iitre  les  pe- 
di-es  tnniiiiiit  elsdds  paraments  del 
macis  a  cnnstiMiii-,  (^xteníeu  una 
capa  gruixuda  (10  a  15  centime- 
tres  al  menys)  de  mnrter  o  tren- 
eadissa  de  cerámiea  t'et  a  Roma  de 
cals  y  puzzolana  y  en  altres  Iludís 
de  cals  y  arena  gi-ossa.  A  sobre  lii 
extenien  ab  pala,  l'ragments  de  pe- 
dra  reduits  a  les  dimensions  de  la 
gra\a  de  les  carreteres  modernes, 
esa  dir,  menndall  (|uc  pugui  atra- 
vessar  una  aiiella  de  S  a  10  centiiiicti-es  poch  niésomen)s.  (Jiiaii  la  ca[ia, 
de  grava  ai-riva\a,  a  una  espessor  igual  u  una,  mica  mes  de  la,  del  moi-lci-, 
se  la  pitjava  o  apissonava,  ab  robjecte  de  l'er  reñuirel  morter  peí'  tots  ids 
inti'rsticis.  AipuMxes  capes  alternatives  se  sueceíen  en  tota,  i'altura  d'nna 
lilada  ».  Al  arrivar  a  aipicix  punt  s'lii  posava  pulsde  la  pedra  li'i'ltallada, 
y's  procedía  a  pitjai-la  mes  y  mes.  Aquel  xa  fálirica  s'empleava  en  les  obres 
de  pedra  picada  y  en  cls  fonaments.  Vegis  Tai-ch  arruinat  del  pontde  Mar- 
torell  (Fig  90)  y'l  bassament  del  sepulcre,  en  li  nina  de  torre,  empuritá  (f¡k.  65) 
en  el  que'ls  carreas  lian  caigut  y  queda  sois  el  nucli  de  pinyolencli. 

Un  segon  sistema  iM-a  fet  sense  comjjressió  ;  una  verdadera  rebla  mes 
i'eduida  que  la  moderna  y  aquesta  ei-a  la  que's  revestía  de  carreus  p(ítits 
o  de  maó  \    fniniaxa  la  iiiassa  d(ds  teatres  v  amfiteatres  v  tins  deis  tem- 


llg.   LSO 
Kstriictura  ioterior  deis  ram-H  (InTiuTafíoiii» 


(1)    Obra  eitaila.  pu};.  14. 


176 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


pies.  Vegis  el  teatre  de  Sagunte,  (r''si''!')ol  templo  do  \"\¡-h,  ol  cirt-li,  lonti-o 
V  anifiteatre  do  Tarragona.  Se  distingeix  de  rantei-ior  jioi-  la  ii-rogulaiit;it  do 
la  disposició  de  les  podres  y  per  la  uiiübrmitat  ab  quo's  veuon  unos  des- 
prés  de  les  aitros  les  capes  de  mortor  y  ¡)edra.  l'"ls  traotndistos  d'avquitee- 

tuiM  doiKMi  ];)  y;\n  do  la  pi'áotioa 
d'aqueixa  mampostoría  de  IVag- 
ments  petits.  Mtrubi  diu  :  «  Qual- 
scvol  mena  d'obra  que  s'emploi, 
se  diMi  (iiii|]|¡i-  ,il)  ])0(li-a  bou  nuMiii- 
ibi,  a  ti  do  (¡lUí'ls  murs,  penetráis 
Olí  1nt(>s  llnrs  parts  y  oom  abournts 
lio  iii(ii1oi'  do  onls  \  ;iron:i,  so  onii- 
ser\¡ii  mes  tonips».  ^'^  Insistoix 
encara  \'itrubi  al  tractar  deis  toni- 
l)les  :  «Si  lacella  deu  esscr  d'ul)!;!, 
qiio's  ciiuipongui  de  ti-ocos  de 
l)odi-a  tant  petits  com  signi  [¡ossi- 
blo».  '-'  Aqueixa  idea  era  práctica 
aiil¡i|uissinia.  En  ol  cuntracto  do 
iibi-cs  priblii|Ui's  (pie  f'a  referencia 
a  lili  muí-,  dopoiidencia  del  tom])lo 
do  Sc|-apis  a  INiU/.Zoles,  escrita  011 
\oll  llalí,  ilitillilada  f.c.i  iiiilrii/ii//a 
¡itiricíi  /nriit/if/n,quc'r^'hnrnuí<ry\i\i 
en  niia  inscripció,  so  din  :  «  Qní^'l 
cniíii-actisla  iiu  oniploi  pas  oii  la 
iilira  ni('S(pio  podra  troncada  y  (jue 
,a  ópDca  (TaípioiNa  Ihn',  ipio  so  sab  pols 
noms  deis  consuls,  es  l'any  lOí- avans  do  . I.  <',.,  el  ^wr  li,\a  niia  data  Ikmi 
certa  a  aqueixa  inoiía  d'obros.  ■''  Aqiio¡\a  ral)ri(;asc  revestía  de  petits  car- 
reus:  (murs  del  teati'o  de  Sagnnt(>  y  del  toniphv  de  A'ich)  n  do  oarrens  pris- 
máticbs  de  baso  qnadi'ada  posats  (\í'  punta,  fn/ms rcliciildintn  .  o  d(>  niaiMis 
triangulars,  are  en  tilades  bnri/niilals,  aro  oii  r<iriiia  d'ospiga,  (ojins  s/ii- 
ca(iini). 

No  sempre'ls  nnirs  s'(>iii|il¡on  í'w  aipiosta  lurnia  ;   qnan  Tospossiir  ora 
molt  gros,  (;om  en  Ic^  mni-alles  de  les  c.iutats,  s'usava  el  sistema  omploat 

(1)  Llilj.  II,  Cap.  VIII. 

(2)  Llib.  IV,  Cíq).  IV. 

Í3)    CiioKv.  filipa  citada,  págs.  27  y  2S. 


I 


Estructura  de  volta  ilcl  circli  ile  Tarragona 


la  posi  lo  mes  seca  possil 


./    Piiig  y  Cmldftilcli  -  A    de  Fulgiiera  -  .1.  Gndaij  177 

en  (Ms  iiiin-s  lie  Tiii-iM,!;-!)!!;!,.  I,;i  miii-nlhi  (1(^  'l'.ii-i'.i,u-uii:i  ii''i!-'. I'"*!')  (^s  un  exeiuplc 
not;il)li'  (Tohi-a  ('coiK'mncü.  (liiiisl,i\,i  ili'  dus  iniii's  o  rcvcstiiuiMits,  un  cxte- 
i'iiir  \  .ihi'c  interior,  ahclós  de  [x^ilia  de  lil.  I''.ii  el  r(^\esl¡ni(Mit  cxterioi'  cls 
earreus  estaven  clisposats  en  lilades  lidrizuntals,  tots  eren  eneoixinats  v 
tenien  igual  altura  y  protbnditat.  V,\  gru¡\  d'aipiesta  mena  de  rtivestinicnt 
es  do  80  centímctres  \  ralsaria  deis  rarrens  (|ni'"i  cnniiioniMi  es,  a1)  |)oca 
varietnt,  de  57  centimetres.  (iada  carreu  l'ni'ina  un  pai-alelipipede  jiert'ecte 
y  sos  Jingles  y  arestes,  separadanient  del  cnroixinat,  están  jierl'ectanient 
esquadrats.  VA  www  o  iH'Nestinient  posterior  es  nitdtissini  uk-s  rústecli  \  el 
formen  unespedrestaniliéparalelipipcdessirnpli'nici I tdi's\  astados  y bastant 
desiiíuals  (MI  Margada,  aleada  yi^rnix,  sortint,  per  lo  taiit,  mies  mes  rpi'al- 
ti-es  per  la  part  iiiti'rior.  VA  \nil  ([nc  dei\a\('ii  ris  dos  mnrs  (M'a  de  3'()()  m. 
y  estava  omphM't  a  capes  liori/.unt  ils  d(^  pedra  apissonada,  alternadlas  al) 
altres  de  nu'iindall  a  li  d;'  donar  major  solidí's  y  nienys  empenta  ais  dos 
murs  de  rexestinient.  I'',\  idcnlmciil,  atesa  r(^xtraordinai-ia.  al(;ada  ilels  dos 
murs  (12  m.),  y  la  i-o|(icac¡('i  en  scdi  deis  (/arrens,  per  ronlrarrestar 
l'iMiipenta,  idearen  els  romaiis  naisli-iiir  pai-cls  traiisNcrsals  (  i'oiitraforts 
¡ntei-iors  ),  també  de  peí  Ira,  |i  rom  ra  ni  ipic  ¡nlia-iormcnl  sortíssin  de  alidiis 
murs  forma nt  eos  ab  clls  \  M'iiint  a  ronsirnir  nni'>  iüi^ades,  de  modo  i pie 
en  conjunt,  els  (piati-e  murs  estaxiMi  pei-fcrlainiMil  imils,  so-^icninlsc  mn- 
tuainent  \'  foi-rnant  una  i-ai\a  ri'i-ian.üidar  de  (r27  m.  de  llai-iiada  prr 
5'2t)  m.  de  l'oiis,  ipi'cs  ram|il('  de  la  mni'alla  :  aqni'ixrs  ra ivcs  1 1  jiai'ets  trans- 
MM'sals  si>  trohavi-n  en  tota  la  lon,i;iliid  o  cxtriisii)  de  la  ninraila  romana.  <*' 

piNvoLEMMt  o  lORMicó  I^' 1  lormii^ii,  liari-('¡a  t\r  mortcj'  \  i^raNa  feta  alians 
de  posarla  rn  olira,  imm  jicrfi'rtaiiiciit  roni'i:nt  di'ls 
romaiis.  X'ili'uhi  imi  [larla  \  aroiisella  en  ipiincs  olirrs  den  i'inplcai'se.  Pero 
i'l  eomú  ei'a  usarlo  o  per  omplii-  una  \all  olirrta  rn  la  terr;ij  ^-)  o  bé  entre 
dos  jiaraments  di'  [ledra.  '■"  V.w  r\  inislri'  país,  rn  li's  cascas  antigües,  so\int 
s'lii  trobeii  en  ids  fonameiits  \  fondos  i\o  i-jsti'rncs,  els  pans  de  formigi'i 
i-aracteristicli,  bari-ejats  iroi-ns  nirnnts  dr  tiara  mita  al>  la  pedi'a.  Mis 
romans  roneixien  pi'rfi'clameiil  id  sistmia  d'mmolliar  ab  raixes  de  fusta,. 
\'ar)-on  lio  explica  en  el  paragraf  rcfi'ri'iit  a  les  obres  de  tapia;  pero  ol  cert 
es  (pie  bcii  pocli  SM\int  se  trobcn  nqncstes  obi'cs.  (',liois\,  ipie  cita   niinii- 

(1)  I'^xtractc  de  la  mita  >\r  I).  Ühn  avi;\  ii  ii  \  lli;iiN.\\a)i;z  Sanaiuma  en  la  nioiio- 
^rat'iii  eitaila  Moimntentos  i'oii)r/iios  i/r  Tn/'i-rií/on".  ile  I».  I,i:  wdiu-;  Si-aat ai.i, ach.  ¡lá.iíi- 
na  íV)  V  segü(íiits. 

(2)'  Llib.  VIII,  Cap.  darrnr. 

(3)     Llilj.  II,  Cap.  VIII. 

INSTITLT    d'ESTCDIS    CATAI.ANS  23 


178 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


^  f— -    1  ('¡(isamont  oxcmplcs  d'nltn's 

iv /"   ^—-A  ili'  t(it(>s  monos,  no'ii  ciUi   ni 

, (^^/  —    /~^  ""''  ''''  l"l'l  I  lililí  oiiiii(itll:iI.    A 

/y\\\\\       ]r¡Á^^  Catiilunya   toiiim  .r;i(|Uosta 

Oí^\jh¿<^Á^(^CD  nl„-;,nnoxo,n|.lono(;,l.iliss¡,u 

C^K^Q^"  ~"~^'^Cir\  (F¡í;-1'»i  V   011    ol   soniilnv   .lo 


/ 


% 


\ 


Coi'liins.    L";int¡íiU:i    iniii-alla 
oiii|mi-(lanosa  (logui-,  dni-ant 


Fig.  182.     Kstnictura  (Ir  voltii  iIpI  :iinl¡tciitre(leTiiiTa;;niia        l'llllliol'l,     SOllllllal'    imoll     alta 

|)oi-;i  los  iiooossitats  (lo  la  do- 
fonsn,  \a  ])(M-  lia\or  piijat  t>l  n¡\cll  dol  lori'or  ipio  ,i\iiy  l'ha  coltiada  tota, 
J.a  per  (HlioLiltat  «lo  (losai,i;íio  ^V^  los  \alls  \  priMi,uiii'i-on  i'l  p,ii-iit  (raÍNoo;ii-- 
la.  I /obra  nova's  fea  constiiiini,  por  iiiedi  de  caixoiis,  dus  iniirs,  iMiipliiitla 
do  pcnlra  y  forra,  ooni  la  iiiuraila  ^V'  Tari-an-ona,  y  lap.iiillii i  dospn's  ,di  una 
doblo  o;ip,i  t\\'  luniiii;ii.  La  pivlra  y  ti^ri'a  dol 
¡litorii)!-,  trota  poi'  los  aÍgi"K>s,  lia  ciuin  oi-lit  la 
antiga  iniir;ill:i  on  una  izaloría. 


voi.TEs  Los  \c lites  oal'aotoristiipios  dols 

romanssediferencioiid'ini  modo 
radical  do  los  xoltes  i)i-imiti\os  otriisipios  y  do 
los  voltos  mniloi'iios.  Sa  oiiiistruocin  oi-a  ooiii 
un  ¡niliolis  liliirli  (l¡|it|-o"l  i|Uo  s'liagliossill 
buidat  ga lories  \  sales  y  Tidoa  do  la  (-(jiis- 
triu-ojíi  equilibrada  gótica,  elástica,  casi  mó- 
vil, oís  lii  era  oxtranya.  Per  aixó  los  \oltos  no 
teiien  el  concepte  migeval;  son  iniifinnont 
com  un  motilo  o  cindri  per  lograr  la  turma 
cui'va;  un  co])  (wtosa  sobro  d'í^ll.i  la  oolossal 
massa  de  monud;i  n:ampiisloi-i;i,  d  iiintlld  (••s 
absolutamont  inútil  odiuo  a  (deniont  resistent. 
Per  aixú  a  Roma  s'invouta  tot  aquoix  sistema 
d'arn:iacons  com  a  refors  deis  cindris  y  mo- 
lasses;  totes  aqüestes  voltos  ili^  m.i.i  do  |il;i, 

com  les  actuáis  de  Catalunya, que  onnslitiioixon  un  sistema  p(M-l'ootissim  <\o 
rel'ors  al  motilo  de  fusta,  o  bó  ellos  nial(>ixos  coiistituoixen  r\  nKalÍM  onni- 
plor-t.  Aqueix  sistema,  portat  a  l!uiii:i  i'ii  li'Mips  dids  Aiitniiins,  ni>  s'oxtou- 
gué  gaire  cap  a   los  oipIduÍi's,  ni  s'ap;u-ia   umIi  di'ls  miIi.imIs  de   liuma. 


Fig.  ib:í 

Vnltn  iIpI  circU  de.  Tiiiiuxoiiii 

I   Urlllállrtcz  .SllIllllMljll  ) 


i 


J    Piiig  11  ('.(idíiftücli  -  A.  de  I-'ulgucra  -  ./.  Gudaij 


179 


u    l'',S    Slllii-ii'lll     |iilSS,M-    (le     lliilll.l     .1     l'n||||)('\íl,    (lia    (;Ilii¡S\,    '''    pCIM    ('Ilt.l'(!- 

MMii'c  lili  iMiiihi  iiimIi  iKii.ililc  :  r:inii.iilin-i  en  riirum  de  \nrx:i  (liscdiitirmn, 
es  |iiicli,i  |Micli  r('('iii|ihii;;iil.i  |iri'  lliiii  (M|i;i  |  il'i  I  ii.i ,  i^imiit.i  I  iiii'IiI  iIc  In/'s. 
riilii'iiii  i'U  i-¡ihIi-í^  \  sn|i(irhiiii  1,1  \()||,-i.  I  )ii-¡i;iinniis  (■;[[}  al  .Xort:  Iti'oharr'iii 
,1  \  i'iiiii,i,  Milii's  ijiial  aniiadiira  s'asscuihla  a  la  de  les  vnltcs  de  Pninpeva; 
mes  (ds  |)alets  Ao  rlov.i  lian  siilisliiiiil  (ds  ti-nssos  de  ín/'  eiiipleats  en  mi 
|iaí<  fiiMiiat  di'  de~;lerres  \  uli-a  íi  ii  |  lii'--.  l'',ii  l'í,  desde  i|lie  s'iíali  jiassat  (ds 
Al|is  l"idea  de  l'armadlira  desapal'eix,  n 
1)('  prj-  ima  emausa  imei'sin  de  papers, 
aipie¡\a  armadura  de  ndiles  ei  )ii\  ei'i;ents 
alimenta  (riiii|M  iilaiieia  lilis  al  piml  de  ser 
tdla  mateixa  (d  eiis  de   la    \ii||,i;    en   ipiaiit 

al   lilindi    jet   al)    eapes   linri/jinlals,    no  es         f-^^j      \p^í V" V 

mes  ( I  lie  un  i;'uaniit,  iin  iiindo  d"(im|il¡i-,  en  / — ^QCDp'^Tf^-^Acf^ÑO — 


d&Qñ 


X^^Soh- 


oeDC3áO 


Fii;'.  184-     Aparell  del  .sepiliere 
de  Lloret  ele  M;ir 


mesip 

iiM  mot,  un  ai'ecssuri  :    les   riineii  ms  sdiaii 

iiivertit».  Aqueixa  escola  ipie  (  Un  iis\  lia,  se- 

li\  alai  eoiii  I  í  pica  de  la  dalia  roma  lia  la  ll'o- 

lii'iii  a  ( !atalun\:i.  Foren  l'aljiáeades  les  \oi- 

tes  d(d  amliteatre  i^^s-  1*2)  y  cii'cli  de  'J'aiM'a- 

li'ona  (F\^8-  isiy  is:^)  y  del  teatre  de  Sai;unte, 

apoyados  sobre  eiudris  grosseraiaciit  coiis- 

trults.  Sobre  les  taules  de  la  mulassa,  qiial 

marca's  conserva  en  el  niorter  eiaiament, 

so  coloea\  ;i  a  manera  de  dovela  radial  la 

primera  Hlada  do  robla.  Los  juntos  o  ¡nters- 

ticis  s'omploii  d'un  morter  o  millor  d'nn  lormigó  formal  di'   miaiiidall  \ 

arena  Lirossera  y  ti'ossos  de  yerres;  sohre  d'aquosta  primera   Miada   ipii' 

desearregaN a'l  eindri,  \eiiieii  les  lilades  liorizontais  de  rebla. 

En  alguna  (je  h.'s  \oltes  es  \  eiieii  (ds  ar(dis  d(ds  caps  tormats  de  pn  iloii- 
gats  carrous  irrognlarmeiit  extradossats  per  formar  Iligades,  iiiiits  |>er 
grosses  juntos  de  morter  (rareiui  grossa,  barrojada  ab  inemidail.  Imi  al- 
guna do  lesgaloríes  romanes  (pie's  conserven  en  ol  par(di  d'Artilleria  do 
Tari'agona  y  casos  inmediates,  es  xcneii  les  \oltes  de  robla  construidos 
sobre  (diidris  y  (ds  murs  re\cstits  de  earr(''iis  petits.  (^'S-  i*3)  [''(ipniaxen  part 
aquestos  constrneidons  del  eir(  b  roma  oxistont  en  el  rccinte  do  la  ciutat. 
.\quoixa  escola  no  es  propiament  la  de  Roma,  sino  que  os  ja  (>n  prin- 
(■i})¡  la  románica?  Es  aquesta  escola  local  Vopcra  ijállica  de  (pie  paila\eii 


(í)    iJbra  (lilaila,  \iá'¿.  18.5  y  següeiits. 


16(1  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

(.■Is  ik'crets  lombarts  del  sogle  viii,  ivfoivntí;  ais  mostros  do!  ("orno,  los 
Mai/isfri  ('oiiiaciiií  í'  *" 

OBRA    DE   JIAÓ   V   DE   HEUl.A  I,il    rUPilCtO  l'jst  Í I    M      |l.lll't     (lo     ll'llhl     \      I  I  I ;  1(1    ,1    CilpCS    altCT- 

Y  »iA.i  ns  ■■lÁ  ,,.^1^,^^  ^.g  t,.„|j.^  ,;,,„|n;-  eii  ol  sciiulriv  de  \'il;d)larc¡\ ; 
les  capes  son  d'uii  iiruixde  dospams.  Elsautoi-s  aiitiihs  im  |kiiI(mi  il'aiiiu'st 
sistema  d'apai'eli  que  per  altra  part  iio'l  vovrui  usat  üus  a  nllinis  del 
segle  III.  A  líoiiia  Foxeniph^  niés  aiiticli  rs  (d  del  niui-  (Wlerioi-  del  eiridi 
de  Mageucius,  eoiistrint  en  Taiix  :5(l'.»  desjn-es  de  Jesiiei'ist.  '-'  Les  V(dtos  del 
sepiliere  citat  de  \'ilablare¡\  son  de  uiaii  .ili  els  junts  dMieiids  anaut  a 
parara  un  punt  niés  baix  (|uc'l  eiMitre.  L'na  disposició  análoga  tenion  els 
del  rniidiloriuiit  d(?  (lorbins.  I, es  xoltes  de  niai)  de  plá  romanes,  \\\\\\  d'us 
general  u  Catalunya,  nn's  trnlnMi  en  els  uionnuienls  .iniiclis  de  l;i  nostra 
térra.  Deguereii  sei-  |iniljalileiiient  una  ¡iii|Hai,ie¡(i  de]  i-eiiaixenient.  Sois 
una  oxcepeió,  una  modestissima  e\ce|icii  i"s  \  en  en  les  .ireiiai-ioiis  (|n(^  díV'o- 
ren  ol  bassamenl  d(d  colundiari  d(>  ^'¡lal•|•Ml|(l|l:l,  ii-'i^.  n:;i  im^  (|ii;iiiis  m.-inns 
formen  una  \olta,  llcugereindia  pera  l.i  emi-^ti-iieeid  di'ls  m-elis.  i'. I  nKniienl 
d'arrivada  en  la  nosti-a  tei-ra  d'aipiídxos  pi-oeediments  piojiianient  i'onians, 
casi  en  lo  sentit  de  ser  de  la  Ciutat,  es  dil'ieü  d'estaMii-,  l:inl  dilieil  enni  es 
indecisa  la  seva  ci-onología  en  les  propies  vores  del  Tilier.  \¡ndiri  iio'n 
parla  ni  perarepruvar  rinnovació  y  l'arquitecte  tractadisi;i  \¡\i,i,eiim  nota 
Choisy,  ben  poclis  anys  abans  de  comenearsc  les  Termes  de  (Jaracalla  aon 
aqueixes  voltes  teñen  (*xei>pe¡oiial  deseni'otllo;  sa  exolueii'i  denota  i|neleom 
estraii)'  al  ;u-t  i-nma ;  dec-.-m  ai|nest  en  la  |iiil)res:i  uh's  e\l  reuní  lins  ;d  pan  I 
de  despullarse  luies  eonsli-necions  pei-a  lialiilhu-  ,il)  ses  i'seultui'es  l'areh 
de  Ojiistanti,  menti-es  s'aixequiMi  les\olt(>s  ,itre\¡des  del  eireh  de  Majen- 
cias. Una  influencia  orieiitai,  probablemenl  dei¡\:iila  d(í  les  voltes  assiries 
y  pcrses  creada  dintre  el  moviinent  encare  ignoi  del  peiinde  lidiaiíslielí, 
arriva  a  Roma  en  temps  deis  Antonins.  D'ell  son  deMlissini  ii's-^o  les\n|ies 
de  maó  de  ])l;i  del  nosti-e  j^obrií  eolundiari.  F^a  eonelns¡()  es  ipie'ns  .ni'i\en 
els  procediinents  deis  eunstiiielnrs  rumaiis  a  exee|ieii)  ilels  in('s  pert'ets  y 
atl'cvits,  que  no  es  possihie  eonliar  ais  l-'nhi-i  de  les  leiiluns,  ni  ais  del-~ 
Oolegis  de  l'apai-laila  Hispaiua. '•'' 

(1)  Memoruloriit  ili;  Merceilex  Comacinofiiin.  \i\\\\\\rn\  \ir\  l!r\  l.ijii|ir,iiii|ii,  a  -IX 
ili!  feljPíM' il(!  71:t.  I'ridií'  lúdcnilas  Mtirliux.  nnno  IX'CXIV.  —  (in  m  iii  Mi  i:/\iaci. 
I  Maenlri  Coinm-ini.  V.  1.  ¡júg.  42.  Miliiiiu,  IS!):!. 

(2)  Vefíis  l'articli!  riíl'iM'ent  al  iiiot  innrnn  yev  H.  Caiínat  imi  i'I  I lifilduiiuirr  <lrs 
anliijuiliiis  ijvccijnes  el  roinnini'x.  ile  I)Aiu;.\nii;nii  y  SAia.iu. 

i'-\)  V(!¡!^ist!n  lobra  uitadíidiMilioisv:  \'oiiíf'.s  .sur  tiriiifiínrt's  en  /iri'/ue!Síi/j/a(.\>¡iti.iV) 
y  següents  y  /''smi  ItinÍDrii/iu;  .s/ir  t'nrl.  d<'  hiiUv  diez  leu  ritinuina,  pai;.  177  y  sogüiiiils. 


Fis.  1S5   Fris  ilñiicli  iIooi)i-;it  i\r  Imi  r:ini>  ti."  IIM,  di'l  Musen  ilc  Sniita  Apiicda.  HaiTfIoiía 


NIX 


ELS  ORDRES  ARQUITECTÓNICHS  ROMANS  A  CATALUNYA 

ORDRE   DÓRICH 


\  l'ai-qllilcctlira  l-dinali.i  lii  liá  Ulia  ¡li(li'|i(Miil('lir¡a  nmi- 
plei'ta  entre  la  eoiistiiiicio  \  la  forma  artística.  Una  \  alti-a 
no  tPHon  i-(^s  (¡no  mmu-c.  Put  desaparcixcr  la  forma  cxtíM-- 
iia;  |Hi(l(_'n  (Icstriiii-sc  li's  coliimncs  \'  ¡mpnstcs  \  encara 
snhsistcix  rcdifici;  a  l'inNcrsa  de  rai'i|n¡tiM-tLii'a  grega,  en 
qni'  la  foi-ma  \  la  i-niistrni-c¡(i  son  una  nictcixa  cusa.  Pu- 
dría forsu  encara  inés  :  liahillar  les  i-iiincs  d'nii  cdilici  roma  ab  luia  nosa 

fnrma,  o  resoldi'c  artísticannait   la   scxa 

estructura,   y  conser\antse  la,  mateixa 

construccif'j,   l'obra  arquitec'ti'mica  lora 

un  altre  heii  diferenta.  Es  aixó  d(\íiut  en 

[irinier  Ilitcli,  a  nn  e.xtranx  cunceiite  (|nc 

del   art  t(Mií(Mi   e|s  románs,  \  en   si\i;ihi 

lloch  urindependenciadelscolegis  eons- 

tructors,  deis  que  executaven  la  de(!ora- 

(■¡II  d(d  edifiei.  PíM- aixn  es  possible  estu-         „     .„„     „    •.,,,,,  -r 

1  Fi<;.  18G.     Capitell  iliiiuli  ae  larnigoiia 

diar  inde|)endcntinent   la  ConstrUCCif),  de        (N.»»!  del  Catálogo  tlcl  Musen  Aripifolóijicoj 


18S 


L'Arqnileclura  románica  a  Catalunya 


la  t'iiniia  ai-tistic:i,  deis  oi-di-cs  ar- 
i|ii¡t('i'i('iii¡clis  i|Ui'  s'a|iliqiii'ii,'i  t(,)tos 
les  (•(jiisti-uc(_'ions  y  cstructiu'cs ; 
lili  ciiiii  i'ii  rarqiiit(>ctiii'a  lii'i'na,  (^ii 
la  i|U('  síiii  rcxprcssiii  cxtcnia  \  ar- 
tística ili'  la  i'sti-iii'tiii'a  (li'l  'i'ciiiplc. 
l'lii  raM|iiil('ctUl-a  i-(aiiaiia  roi-dn,' 
le  un  \aliii-  ¡iidepeiidiMit  pci-  si  sol; 
es  un  i'ri'iiii'ut  (•(iiiijilci'l  ali  el  i|U(>'s 
i-('\ostii"'iii  tols  els  cdilicis. 

MI  cai'ácter  deis  m-drcs  iiuiiaiis 
a  ( '.,italuil\a  OS  el  giMUTal  dr  l'al- 
i|UÍti'cllll-a  l-iiiualla.  Snii  l'iilil-a  de 
mi  art  r\('iti<-li,  soase  ai'i'els  en  el 
|i;iis.  (Juan  se  tracta  del  temple  de 
AiiLiiista 'l'ai'i-aguiia;,  (F'í;.  2:í(I)  peiTl 
i|iii'"s  iiiiinlii-a  un  i-ui-atuí-  especial 
\  peí  que's  possiMe  \ini;iiessin 
esculptor.s  grechs,  Tnlaa  ari¡\a  a 
la  j')Pl-feccii>  (\i'  fiil-nia  de  les  inillors 
(■(letánies;  pei'ó  cu  les  viles  inés 
reduides  aoii  no  lii  lian  els  re- 
cursos ni  les  riqueses  de  la  capital^  l'escLilptura  ágata  prinierencanient 
la  rigidcs  de  la  decadencia  romana;  (F'ks- ■■¿'-■■¿72221  ^^  yg^i  ,.|  pic;q,(.di-(>r,  (|ue 
sab  oxccutar  formes  geoinétriqucs,  encarearar  o\  Cullatje  y  cum  l'idca  del 
capitell  se  transforma  y  es  desnatural  isa.  Ai\ó  dificulta  o  Hi  ¡mpossilile  la 
cronología  per  l'estudi  exclussiu  de  les  fnniies;  imi  r;iit  impía  tal  110  lii  lia 
l'evnlucii')    lúgie:i  del  ccuti'c    d'ebil>oraci() ;  ha  d"apnilitai-  els  artisles  (¡ue 

emigren  n  improvisar  ai'tistes  inliábils 
\  aiplcix.i  illll;iliilitat  lliarc;i  siiii  c;ir;'ic- 
Icr  L;cncr;ii  Mies  ilclermiiial. 

I  ,,i  liMii'--l'Mrni:ic¡(i  deis  urdres  i-diiiaus 
ti'  t I-es  iniinicnls  al  iiili-M(luirsi'  en  els 
jiaissi is  apartats : 

1."  inli'iidneeió  d'elements  y  sim- 
Ixils  del  paísentre'ls  temes  caractei'is- 
tichs  deis  iirilrcs  rcaiians. 

1'.""  Desiiaturalis.M-in  Incal  del  con- 
ecpte  i'omá  del  elemeul  ^u(|U¡teetónich. 


Fi^.  187.     Capiti-lls  (liii-iclis 
ilí'l  .Musen  fie  T.irratíoiia.  ii/*  Tti  y  7n 


r 


Fij;.  188.  Ca-     Fig.   lii'.K   Cu-  Fig.  líMI. 

pitell  delpbr-     pitell  del  ])i>i-  Cnpitell  ilrl 

ticb   capitolí.     tich  del  2'a6n-  Temple  do  ln 

(  Cnnína  ).           ¿«r/uwi  de  lío-  PiotatdcKo- 

liia.  Í^CUoi.sy).  Illa  (CIioíkv^. 


J    Piiiii  y  Cadafulch  -  A.  de  Falgiiera  -  J.  Godag 


183 


Fig.  lili.  Ciiiiit.-ll  tii>r;i  ilfl  carrcí-  iiiirtieat 
ilfi  la  i'iutat  d'Enii>urÍps.  (Excavacioiis  do 
la  Junta  Ai:  Museiis  de  BaiTcIona.  iriOK). 


'.\."  Iiiliiiliilitnt  iMi  l;i  i-C|ii-iiflni'- 
i'iii  (Id  [iii iili'l . 

Di'  les  li-('s  \;iri;nils  en  tn  ilini-rin 
(^\('iii|>li's  a  (lataliiiiyn. 

S(^  triil)eii,  011  la  ivgiú  quo  cstu- 
(liíMu,  oinploats  els  ordres  romans 
en  tots  oís  poriodes  de  la  seva  evo- 
lució,  desde'ls  peristils  deis  tem- 
ples sosteiiiiit  rentaulement,  tins 
a  les  arcados  sostingudes  sobro 
columnes  deis  últims  temps  que's 
venen  representados  en  el  sareó- 
fach  cristiá  existent,  aparedat,  en 

la  fatxada  de  la  Seu  de  Tarragona  y  cu  li-s  iiincs  (](>  la  \'all  d'Aráii ;  passant 
per  la  forma  transició  de!  ordre  onqiiadraiii  l'arcada  del  arch  de  Bará 
(Fi,sR.  89  y  236)  ,,  ,1,^1^  ari'hs  tniliats  a  BarccJMii,!  cu  les  iiiiiralles  del  carrer 
doRegomir.  (fís—H)  Smi  toti^s  los  Aariaiits  ruínanos  conogudcs. 

No  teniíii  cap  oxcmplc  do  siiporjKisicio  d'urdros,  poro  si  de  mésela,  deis 
sustontants  d'un  ordre  ali  riMitaiilaiiioiit  d'iiii  altre;  com  en  el  sepiliere  de 
Favara  (Figs.  46,  4sy  uiiii  y'l  .,  I'alaii  d'Aiigust  ",  a  'larragoiia,  (fís^.  mr  y  ms) 
en  els  qiials  columnes  y  pilostres  dóriqíKis  sostciion  un  onfaiilaincut 
jí'micli. 

Eliuimcrcru  lirciiiiicut  les  l'onni^s  i(U('  aildjitcii  els  dilcriMits  (jrdros  que 
s'han  conservat  on  els  oditicis  del  aiitidí  Convi-níns  'r<ii-rnc()ii<'iisis,  co- 
meni;ant  por  rurdiv^  dórirli. 


CAPITELI.S      Existeixon   en  ol   Musen  do  Tarragona  tres  exeni- 
DE  TIPO  OREO.  vETRtscH     ^j^^^g  ^jg  capitells  dóriclis  !  iiu  d'olls  presenta  en  son 
conjunt  l'aspecte  d'un   capitell  grecli  ab  smi  eqiii;  (Fík.  i86i  ¡q  collarí  está 
intensament   modificat,    transforniat 
ab  una  vulgar   motllura  onteramoiii 
romana.  Altres   dus  smi  una  exacta 
simplificacici    do    la    i-aíio    ii/scíniicri 
Vitrubiana;  el    enllari    queda    rediiit 
a  un  senzill  tilet.  (fík- i»')  Dintre  l'or- 
dre  llógich  de   fraiisformaciiS  de  les 
formes  del  poblé  i-Muia  liaiiría  de  se- 

nValárseU     una      data     dilis    d    tOinps  >■"'«■  l»-'-     Cap¡,cll.di.rk-h.  U-ovatscnelre- 

»  cinto  ^rech  d  Empuñes.  ( hxcavacions  de 

de     la     RiqiÚblica,     cu     el     ciclo     d'art  la  .luula  de  Mu«nua  de  líiin-olona.  lílOS). 


184 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


etruselí  y  fji-ocli  :  pol  ser  hon  prop  <lols  |)r¡mois  femps  <1<'  la  nostrn  oolo- 
aisació  romana.  El  primer  pprlciii'ix  al  tipo  diM  cajiitcll  ilnridí  ili'l  pñr- 
tich  del  Talmlnriinn  de  líoiiia  (*"'fí-  i"^-' '  mih"  dala  del  aii\  7S  ,i\aiis  de  .1.  ('.. 


Fi'.'.  l'.i:i.     Cai)i(cll  (llii-iili  i'iii|Miiit:i  i  Mii-i  II  lie  lan 


(■oiistruit  pcl  cúiisul  Q.  I.nf'i/ins  CkIiiIiis.    EIs   sc^üoiis   s'aS(^iiilil(Mi    al    tipo 
del  Temple  de  la  Pictal  de  nniiia  (F'-- '"")  coiisfniil  seiiuiis  Tihi  l.i\i  cu  IS'J, 


Ki;;.  lili.     C';i|iilrll  ilmicli  iin|hiiíI¡i  (Mummi  ilc.  (iiiima) 


avans  dr  .1.  ( ;.  Aipiiaxi i<  i-iipiíc!!-^  I'nri'ii  ii-i ili;il<  l'^iiiv  |sr>ri,  si ita  les  miíiics 
d'pditiiás  romaiisde  Tarra^Diia  :  els  dos  primei's  eslaveii  ri'\(;slits  d'estuelis 
blaiielis  ab  faixes  eireiilars  do  colurs  \  iiis  \  lian  si^iit  elassilicats  runi  a  res- 
tes d'una  primitiva  colonisaei()  lin-rniej  en  l;i  ;icr<ipnlis  ile  Taiiaen.  "'  Aixn 

(1)    Hi'.UNÁN'nF.z  SanahijMa  y  ANfuci.  i)i;i.  Ano».  I'atülof/o  del  Musco  Arqiieol6(jicn 
di;  Tnrraiinnu,  citíit,  págs.  11  ,v  \Jl. 


./    Piiitj  i;  Cudiifalcb  -  .1    de  Falgiicrn  -  ./.  Godwj 


IH-i 


■1 

9 

Kf 

^/V  'S 

V^^l 

^^^^H  * 

^^^^^ 

*í. 

■«ÍIV^    /i 

i''i^  11)5  Fniyiucnt  lie  eaiiitcU  (liintli 
y  canya  acanalada,  troliat.  a  Einpu- 
rics.  (Musen  do  (-tirona). 


lid  liiiiii'ia  pdsat  CU  rhii-  un  cXiiiiicii  di'liii- 

i;ut  lie   1,1   su|i('i-|)iisic¡i>  (le    niiiii's  y  suliro 

tiit    (li'ls    restes    ili'    ciT.-iinir,!.    l'',ii    el    hkj- 

liieiit   (le  \\\   ¡ii\,isiii    i-(Hii.ill.i  ,  ei:   les  ilei'l'e- 

i'ies  del  se^le  iii  :i\;iiis  de  .1.  ( '..,  I';iri|ii¡l(>e- 

tlUM    l'dUinllM    esl;i\,i    eil    |ilen;i    (dn  l)i  H'.ieii'i 

\    ;is¡lil¡l.ieid    ellil-^e.i    \     urei^.i.     l'',ii    l;i    i|lle 

ll;l    d'esser    e;i|i¡liil     del     iikhi     iiied  ilei'l'.iin 

OS    pn)dlle¡\(MI    olii-,is    CMiii     l.i    eiilMclei'is- 

tica  tomliil   d'l''se¡|iiii    l!;i|-|iíiUls    del    Mll^eu 

\'ntic;'l  (e('insul  en    r,ill\   2'.*S  :i\.iiis  de  .1.  (]. 

y  1 1,' I  re  di'  i\i:iieiis  y  l'idiliiis  Sidpiíi,  ids  i^e- 

llel';ds  del  e\(M-i-il  ¡ii\  .issor  ) ;  s'li.i  CMiisIrilit 

1:1  portii  ti|iie;i  de  les  niiir.dles  de  l'i'i'iis;i  ) 

está  pn'ixiiii  (d  pi^ridde  en  i[ne  r.inpiiti'et:' 

Cossntins  ediisti'iiii-.-i,  ,i  hi   in.ite¡\;i  Ateiies 

(d  temple  di'  .Ii'ipil'-i-  (  Hlnipieli.  I,;i  l''.trni-¡a 

fiiii  ei  inipiislulfi  pels  i'dni.ins  en  '1X.'¡,  ,i\  ans 

de  .1.  (].  \  liereu  do  sun  ai-t  riulimenlari  Ion  l'iii-l  i-iini,-i,  ijiie  seuiii  nn¡i  e\"d- 

lueiii  mi's  pddei-iisa  en  la  ediistnieeid  de  \oltas  y  iir(dis   \"    en  sa    manera 

do  \eLU-(>  los  foniios  iíToguos.  Desdo  aqucix  mateix  se,ylo  iii  ú\ansde.I.  •'.. 

datoii  los  vietories  deis  generáis  rouians  sola-o  la,  Sicilia  \   la  Italia    meri- 

didoal.s  grcgucs,  tornant  a  Roma  cai-regats  de  ostátiios  \  IVagmonts  ai-qni- 

teetdnielis.  <'»  Cají  al  an\"  I.")!»  i'dnieni-a'l    sa([n(dg  metúdielí    de    la    (ii'eeiay 

(1)  «Meiitrestaat  Marcelas  fon  criiiat  par  una  guein-a  que'ls  romaas  teiiiea  en 
son  país  casi  a  ses  portes :  ileixant  la  ¡Sicilia  s'en  porta  de  Siracnssa  tot  lo  que  lii  havia 
de  inés  bell  en  estatúes  y  quadros,  |ier  feries  servir  primer  d'ornainent  de  son  trioinf 
y  després  per  la  decoraciódo  laciutat.  Roma,  a  n'aquesta  época  no  tenia  ni  tant  sois 
conexia  aqüestes  curiosilats  su[)8rflues;  ni  s'lii  ve.y(!n  tampocli  aqüestes  produccions 
de  la  dñlicadesa  y  S'ust,  avuy  tan  laiscades.  Plena  d'armes  arrancades  ais  Barla'es, 
coronada  deis  monuments  y  deis  troteas  de  sos  triomfs,  oferta  un  espectachi  poch 
aiirailable.  que  no  suiíosava  espectadors  acostumats'l  luxo;  ora  arri'u  un  quadro 
ainenacador.  l'^paminondas  deya  de  la  Beotia  que  era  ol  teatro  do  Man; ;  Xeiiofont 
anonienava  la  vila  d'Efeso  l'arsenal  de  la  guerra  :  se  podía  tamlié  aliavors,  segons  la 
expresió  de  Píndar,  anomenar  a  Roma  el  domicili  del  deu  de  la  guiu'ra.  Aixis  Mar- 
cellus  S(;  feu  agrados  al  [)oljle  per  liaver  ornat  la  ciutat  d'aqueixes  obres  d'arl,  que 
respirant  tota  la  gracia,  tot  el  lion  gasl  del  (Irechs,  eren  per  sa  variotat  una  font 
de  [ilaers  continuáis.  Faljius  Máxinius,  es  veritat,  meresqué  el  sul'ragi  d(i  liís  gents 
de  mes  edat,  quan,  amo  de  Tarento,  noarrencá  ni  se  emportá  caí)  "-I"  sos  ornainonts 
y  que  reduíntse  a  pendre  l'or  y  altres  riqueses  semldants,  deixa  les  (istátues  en 
son  lloch,  dient  aqueix  mot  esdevingut  tan  célebre:  «Dcixém  ais  Tarentins  sos  deus 
irritáis  ».  Ells  retreyen  també  a  Marcellus,  priinerament,  Tliaver  excitat  contra  Roma 
l'ira  deis  altres  poljles,  quan  ell   havia    portal  en   Irioinl',  no  sois  els  liomes.  sino 


ISSTÍTUT   D  ESTl'Drs   CATALANS 


186 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


de  l'Asia  menor  pels  exércils  y  pels  parlicuhirs  podei-osi^s.  IV-i-  :iliii' 
part,  eolios  d'artistes  grech^;  omigraven  a  Roma  aon  la  i'¡(|iu'sa"ls  hi 
oferia  ti'cball  pera  t'ci-  imitaciniis  y  ropi-iidiicridiis  di'  les  nlui's  ,i litigues. 
Aixó  fea  dir  a  Horaci  aquoUs  veisos  roiu\miis  :  lirrcia  cajirii  Jcnnii  rir- 
toi'om   cepit.   Es  l'art  del  temps  do  la  ri^púhlica,  oli'uscli   \    .arocli.  sonso 


Fi^   i:mí 

Pulealts  decoráis  al>  l'oriua  Av  lohiiiiiiii  «liiiira  trovatis  a  HiiiiiiiricH 

( Mn-fii  flf  (iiroiia) 


;in-¡\:ii-  ;i  la  moscla  i-omaiia.  I, a  i-niisli'iii-rid  i'ini'~c;i  \  l';ii(|iiiti'iiiira 
grega's  yilXtaposoii  \  aquesta  \  u\la|ins¡c¡ii  iiM  li.i  .ii-r¡\iil  :i  (■(Hi^liliii  r 
encaro  rai-(|ii¡toctiii-a  foinaua  del  Coiossouiii,  drl  IVhiIi'mh,  di!  TciMiile 
do  Venus  y  Homa.  ÍM'a'l  ponddo  ou  (juo  ^'al■|•<l||  din  i|iii'  ;i  lioiim  ini 
era  tosca.  Els  oapitrlls  del  Miisou  do  Tarragona   sianlileu   ii'llexa  :ii|Ui'¡\ 

els  (leus  prese  itKíi-s  ;  en  s"gon  Uocii  lliavuralteral  les  fiostinus  ilun  pohle  i|ue,,  acos- 
tumat  a  la  guerra  o  a  la  agi-iciiliiu-a,  igiioraiit  i^l  luxo  y  la  vuliijiUiosiiat,  (sra,  com 
IFií-rcules  il'Kui'ipiíles  :  «Siinjile,  lírosser,  iiii'S  let  per  les  nn-s  grans  eosi's»  y  ile 
iiaverlo  convíU'tit  en  ocios  y  xerraire,  pai'laiil  simis  parar  de  les  arls  y  deis  artlsles, 

perilent  en  aipiestos  enU'eleniments  iru'itils  la  inajor  )iart  del  clia »  —  Pi.otaucii. 

Les  riflfín  r/f/K /lonifíK  iliistres,  tradiiceiú  l'raiicesa  per  lUcard.  l'aris.  ISHI.  t.  I.  Mar- 
cfít/iM.  WVn.  (I'luiarch  visque  del  ir,  al  liiit  d(!  J.  C.) 

KIs  nous  eilitors  de  la  tradúcelo  d'Aiayot  colofjuen  la  vida  ile  Míuirlhis  desde 
l'any  de  Roma  VMi  al  5Wi,  208  anys  avans  de  ,1.  ('.. 


f 


./.  Piiifi  1]  Cada f alelí  -  A.  de  Falgucra  -  ./.  Ciod<u¡ 


187 


Kifí.  lí)7.     Dei'oracii'i  i'ii  l'oriiia  de  iiilastrcs  din  h|ur^  lUI  ->  r.ihni  d'An:;uni  e.  raii.iyiuia 


Fig.  llis.      Dilmix  de  li'R  iiiliistrcs  dnriiiucs  ilcl    •:  V-A:m  cl'Ausust»  a  Tarra.u'(iiKi.  ( I.a\)i>rilo; 


188 


L' Arquitectura  románica  a  Cataliuuja 


niomciit  do  Tari  i-oniá  .-íeuso'ls  os|i1imh1ii|-s  ([ue  li  viudraii  ili'l  ni-ieiit  iirccli, 
vivint  tant  sois  di'ls  iniíucrs  il-IIcxcs  ¡laliotes.  A  Tarraiioiía,  cuín  a  Roma, 
I'ai't  era  també  etiaiscdi. 

Al  Musen  (le  Gii-ona'siíUai'diMi  doscaiiitelisdóriclis  pi'dci'diMits  d'Kmpu- 
i'ies,  tots  dos  roiiians:  els  dos  d'aspoftc  grecli  mes  piir  ijiic'ls  delan-annna; 
(Figs.  lOSyiiM)  l'',iii|iui-¡i's  ful  I  culi  11  lia  gi'Og'a  ;  lii  Iiá  niés  ¡dea  del  ri¡i/¡/His,  li'-<  di- 
meiisioiisdel  ahacli  Si  MI  iik's  í; ralis,  els  a/iiiiili  son  sustitiiits  per  un  ea\i'i;  no 

lii   liá  el    rnllari   nuiíá  y  Tacanaiat  de  la   caiiya's 

■ terniina  rmn  (mi  les  colnmncs gregales;  de  eaiacler 

'i,  >  greelí  per  Sun  aeanalat  \  |iei- sa  factui-a  acustmiien 

a  ser  els  eap¡t(dls  tmliats  imi  i'l  i-itímIc  i;recli ;  cu 
eambi  els  capilelis  del  ran-cr  puiUcal  ipu^  duna  al 
|¡iii-tal  dt'l  recinto  nmiá,  descnlicil  per  la  .liiiila  de 
Mnsens,  <^"'^'•  i-'i)  son  mes  semlihiiits  al  (irdre  tusca 
ab  tot  >■  pcrteucixer  a  columnes  (pial  liase  era  del  t¡- 


Fig  IDSI. 
C'apitelldo 
rieh  segons  temple   .Ii'i 


Vitrubi. 


pitcr.  MtHit 
Alliano. 


Fi".    2(10 

Ciipiteii  <k-i       poáticli.  Aaipieix  tipo  pcrleueix  eltVagmeiit,(F'g  ^^^) 
tarnbí'  prucedcul  de  i'',uipuries  ipic's  iiuarda  al  Mu- 
sen  de   (lirnlia.   Seuxalelll    si  ij/n  mei  it    eis  /i/Ui'k/cs 
(Fig.  196)  ;ii-i-ciieats  deis  alris  di  lUii'sliclis  del  reeiule 
roma  empuritá  dooorats  cu  l'i  inua  ipie  i-ecm-da  la  i-Miiipusiciri  de  la  culuuiua 
d(')ricay'ls  capitells  derreramcut  descubcrls  en  les  esca\aciiiiis  del  i-eeime 
"•rocb  d'F.miinries.  (^'s-  ü'2) 


DÓRicii  V1TIU1.IÁ  Les  pilastres  ipic  decoren    el   IVoiitispici  del    ..p.-d.-m 

d'Augnst ))  a  'l'arraizoiía,  leiieiTI  tipo  del  doricli  del 
comencament  del  im])eri  y  roi)r(^S(>iiteii  i't[  la  uoslra  leira  uii  sei^oii  |ie- 
riodo,  el  cdásielí,  el  \¡lrniiia  (Ioj;- i"!')  de  rc\oluc¡rj  i-oin.iiia  d'aipiesi  iMpi- 
tell.  Sostenen  aquestos  pilastres  nn  anpiitrau  de  f.  nm;!  jónica,  ii'''--*-  ^'■''  >'  """' 
Pertcnoixcn  al  tipo  del  teatro  do  Ma/rr/lus.  ipial  data  está  ben  lixada.  ''' 
i']l  del  edilici  do  Tarragona  os  inós  s¡iii|ile  de  luoillnratgo,  acostantse  mes 
al  eapitell  tosca  <h'  \'¡trnbi. 

(1)  Juü  (-)('SS;ir  V(jl(!iil  seguir  roxi'in|>l(!  il(!  l'uinimyus,  (;i>iiii'ii(;a  ;M'ilili(-ai'  mi  mIii'i' 
t(!atreyliavía  fVit  (misional iKüits:  ni(''sni)ra(;aljá.  Aiijíust  dcsiiri-sracaliáy  lU  diíilir;!  Ii;i¡\ 
«1  riom  f\i: Marce//us.  (i II  (ruiiascva  lierinaiia;  a¡xis(!Sciiiii  luí  cDiita  UioNi:  (Llili.  XI.l  1 1, 
Cap.  XLIX).  — Cani.w.  L Arcliitvíliir'i  roinunri.  Roma,  18:11)- til,  :!.'  parí.  páií.  111. 

El  inat(;ix  (aiipi'rador  (.\ugusl)  Iba  el  iin'mcr  c|U(í  Uiix  (>1  cdiismImi  ile  y.  'riilici-mi 
y  (1(!  Faiji  Máxini,  cónsul  p(ír  la  (juarta  V(^na<la  (aiiy  do  Homa  T'hii  .i  les  iioii(>s  de 
iiiaif,'  (7  maif,'),  ('!i)Of;a  de  la  disdicaciii  del  teatro  de  Marcf/lus,  iiiostrá  a  Homa,  (Mi  (d 
t(ialre,  un  tigre  pi-esoner.  ídem  Q.  l'n/jrroiK-,  Fahio  Mtt.i:.  conn.  IV.  nonas  maia.s. 
íhealri  Marcelli  ilfulimtifini'.  íi;/riii  /iriinun  ninniíun  llornif  uxiendil  in  carca  mansiie- 
faclnm  n.  —  I'i.ixi.  Ilisl.   Sal.   Mil..  \ill.  Ciip.  XXV.  cdiciii  citiidn. 


J.  Piiig  ij  Cadafalch  -  A.  de  Falgucra  -  .1.  Godaij 


189 


Fík.  201.     Si.pnlciv  (If  Fabiir.i 


oru[<ed6uici£      El  scpulci'o  (It'  l'':i I Ki iM  t('  t;i I II l)('' cul uuuu's  _\  püastros 

DE   DECADENCIA   ROMANA  1  •       ■  I  •  I  *  I  1 

doncrts ;  les  pninoros  :il)  cuincs  sense  ;ic;iiialiU',  les 
segones  ab  caiiyes  acanalades.  Sos  ciijiitclls  (f i^'- -ui)  ivpiM^sciitíMi  una  des- 
naturalisaiM'ii  del  eapitcll  dni-idí  i-niiiá  \  una  ti'i-ciM-a  y  dan-ciM  e\(iluc¡(')  de 


190 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


aqueixes  formes  a  Catalunya,  soguiíit  lliistmiíi  deis  caiiiiclls  cu  la  Motrn- 
poli.  Aquella  columna  grandiosa,  cónica,  ilcn.uciissiiiiauHMit  iiillada,  deis 

temples  greclisclássiciis,  rcni  innditicMila  \  dcs- 
naturalisada  ali  els  siüles  \  la  cxdhu-icVs  idlcxa 
per  tiit  r*  >cci(I('nt.   l'i-imt'r  di'  tul  i'ordi-e  i|ue  \  i- 
li'ul)i  allí  uiii'ii;i  \  a  tnsra,  nilio  liiscd/itcíi  \  el  dn- 
ricli    i'iu|)ieal    i'ii    i'l    si'mIi'    d'Auí^iist   (capitells 
mes  anticiis  di'  'l'.iiiMUMiia  I.    Desprrs   rál)acli 
s'estren\é  y  s'adniíia  .iliuii  rifinninnii.  \'i'(/iiiin(s 
se   ci  ill\  i'lii    i'li    INI    liiiri'll    sens  clfiialiria,   sus- 
tituint  la  t'iinna  i'ii  li¡|ii'rlHi|i'  ('lei;aiit  del  capitell 
ürecli,  pi'r  la  l'i  iriiia  i  i  na  i  lar  iiie\pressi\a  pi'npia 
di'   Iiita  di'radi'licia;  i'l    rnllarct  i'li  ll'i's  lili'ts  es- 
iiraoiiats  {  Vln/iiolniclicliinn ),  t'ou  separat  del  res- 
tantde  la  canya  per  un  astráual,  desaparescpie- 
ron  soviut  les  canals  i\\-  la  uiaii'ixa  (  caiiitidls  del 
((  Palau  d'August  »  di'  Tarra-uiia  ).  (!•"■!;«•  i97y  19»> 
s'aumeiita'l  i-einilameiit  y  rallura  de  la  columna 
compres  el  capitell,  de  i  diann'ni's  ipic  tíMiia  (>n 
r;iiit¡i-li  pcríplcm  de  ( Ini-iiiin  \  .")  \  nii.üi'ii  el  l'ar- 
tenón,  s'ailarga  lilis  a  H  \   7  cu  iimllcs  rniislruc- 
cions.  Fai  les  de  l''a\ara  I 'a  llura  es  di-  d'  i  i-  iiis., 
\  i'l  diáinetrc  del  íihósi-iijk,  de  n''.)2,  seguintsc  p(M- 
lililí  la  prupiiici(')  den-era  indicada  per  N'itrnlii. 
I'',l  capitell  mostra   senvals    de  dccadiMicia  y 
dcsnaturalisació  encara  inajnrs;  desa])ai'ei\    la 
í7////íí.s/cMle|  áliaelí  i  pie -'e-^treii  \  ,  perdi'lll  sa n  i- 
liiistesa    primitiva,   el    iiiiccll   se   iiresenta  sur- 
luontal  de  raipntich  ca\et,   V/ii//)n/rnclic/iiiiii  se 
snbdivideix   per  dos  lilets,  y  en   lluelí  d'arrcn- 
líir  direriaiiii'iit  de  la  Cornisa  alj  que  termina 
restiloliat,  acalla  en  una  liasi"  ática  (pie  li  la  per- 
dre  aquella  lorlalesa  ipic'l  semilla  ari'eiiiMi   de  la  Ierra,  del  estil  dóricli. 
Tota  la  robustésde]ca|.ite||  -rerli  -,'es  perdiida  ;  liiis  la -en/.ille-;:,  deis  ca- 
pitells dórichs  i-omans,  descriis  ].er  X'itiiila,  lia  desaparesciit. 

Les  pi lastres  ipie's  mostreiien  les<-ai-es  lalerals\  | msterii  a- (''■'-•-"-' se r\  en 
les  canals  del  Mi'dre  ilórielí  \  en  la  base  \  e;ipiiell  sennriMai  ¡-ii;il  iumiIIii- 

|-f,tjc    q I  de    les    cul  llin  lies  qlie  ae;i  liélll  d'csl  lid  lar.     Seiii  lila  ei  aii  -,¡   im 

perlil   de  Icrmiliaeir')  d'"/''"   iiaynés  enuendrat   la  lulina   ili'l   eapitell.    SnlilM 


Fig.  202. 

riltt»tre  (le  la  fiitxadn  lateral 

ilel  Sfipulcre  iln  Fabara 


./.  Piiig  y  Cadaftílch  -  .1    dv  Falgncra  -  .1.  Goday  19 i 

d'elles  s'lli  ,i|in\,i  uiM'lll;illl;imi'lil  j('iii¡i-|i.  l'',MVis,  \:ir¡;it  en  les  i|ll;il|-('  ciii-cs, 
jil-t'si'llt:i  si'iixiils  (le  llctl'OS  (l('s:i[);il'(>scU(lcs  imi  el  IVi  illlis|iir¡,  (Fi-.L'dl)  \  i.,,  |,.^ 
¡iltres  si  osplavii  rcscultiira,  cispliantlu  les  testes  de  Ioim,  n'cdrt  dols  sa- 
ri-itiois,  (fíí:.-02)  los  aligues,  simbol  de  la,  forsa  y  les  delicadus  iloi's  formant 
artistiques  volates  ab  tulles  de  carnera;  (fís- i»)  les  primeres  adornen  el 
tVis  de  la  cai'a  de  Mitjorn;  la  segona  la  de  Tramontana  y  les  terceres  la  de 
Ponent.  Les  veintes  formades  de  flors  y  tulles  de  ramera  del  tris  posterior, 
les  trobém  sovint  emiileades  adornant  els  editicis  romans  \  en  \aris  frag- 
mentsde  procedencia  desconeguda  del  Museo  de  Santa  .\gueda  de  Rai'co- 
lona,  (Fig8-22y23)  casi  igual  a  la  (¡ue's  troba  t'ormant  part  deis  brancals 
de  la  porta  de  Santa  María  de  Tan-asa  fpág.  ;{2).  La  cornisa  presenta  una 
gola  invertida  \  un  lilct  ipie  tcrniincn  el  IVis,  segnint  després  la  bai-lia- 
cana  formada  d'estreta  platabanda  y  dns  allres  taliais  altci-iiats  ab  ülets. 
La  jónica  ci/iiirísln  está  substituida  per  una  laixa  ub  foi-ats  rectangulars. 
L'entíudament  segueix  apniximadament  les  regles  clássiijues  :  Taniui - 
ti'áu  te  O'.")."!  111.,  no  seguintse  ab  Iota  exactitut  la  regla  de  \'itrnbi,  ipie'l  se- 

ii\ala  lie    -_,— — ¡-- de   la    ci)lnmna    ipiaii    aipK'sta  té   de   ¿O  a  12.")  pens  rn- 

niaiis '')  d'alsada,  [lerln  i|ia'  lindria  ir.")!  ni.;  el  fris  es  '¡^  niés  alt  ipie 
Tarquitrau  per  contenir  ligun>s,  y  la  cornisa  se  desenrntlla  ab  una  aleada 
igual  a  la  tViixa  del  fris. 

Es  difícil  precisar  la  data  d'aqueix  inunuincnl  si  rinlerpi-etacici  de  la 
llegenda  del  fris  del  frontil,  que  fnu  de  bronzo  y  de  la  que  no  ipicda  mes 
que  forats,  no  dona  nons  datos  per  estudiarla;  pero  en  conjunt  s'liauria 
de  catalogar  entre  les  obres  poch  posteriors  a  les  darreríes  del  segle  ii. 
Vegém  de  raonarho.  Per  una  part  les  bases  de  les  eolumnes  dóriques 
no's  troben  en  les  consti-uci-imis  anlerinrs  a  Tcpoca  de  ^'espasiá;  mes  no 
s'hi  venen  en  el  monumenl  de  b'aliara  aquelis  entaulaments  recoberts  de 
adornos  en  que  arquitrau,  fris  \  cnrnisa,  desapareixen  baix  el  fullatge 
que  l'esculptorhi  agrupa,  ni  aqnells  frisos  convexos,  ni  aquella  desoi- 
denada  y  confusa  ornamentai-iii  que  aparcsqné  després  de  March-Aureli. 
Si'l  coniparém  ab  els  editicis  ipic'ns  resten  de  I'antiguetat  romana  troba- 
réni  (|ue'l  barrejar  entaulaments  \  cnjumnes  de  diferents  oi-dres,  senyala 
l'época  en  que's  bastien  ramfiteatre  Flavi,  el  Mausoleo  d'Adriá,  elsani- 
titeatres  de  Capua  (Adriii).  Nimes  (Adriá).  A'ei-ona  (Domiciá  a  Nerva), 
Pola  (l'rajá  a  Adi-iá)  en  que's  reconstruí  la  pni-ta  d'August  en  Aosta.  Els 

1,1)    El  peu  roma  (pes),  segons  M.  I.''nM '.  ii'iiia  n-iiiii  nintres.  y  essent  aixis  les 

eolumnes  rlc  Fahara  tpnnii  iins  22  pciis. 


l'.)2 


L'ArqiiitccIiini  rainanifd  a  Cahilimijii 


capitclls  s'assoinhlon  mes  :il)  l;i  niiijni-  |i;ii-t  do  les  iniistruccidiis  ([uc 
acahém  do  citar,  quo  no  al)  el  (iii(>  dcsci-iii  \"¡trulii  \  'Is  i|ii(>'s  tnihiMi  oii  id 
teatre  Mnrcellus:  el  tipo  os  ol  doi>-(Mii'i-:ii  d'i'stríuix.i  inM|||iir,i  de  la  li^.  :>(in. 
El  canictcrdo  los  Uotros  de  la  llo.n(Mida  dodicatoria  did  sopidciv,  la  loi-iua 
dol  punt  onlócat  dospi-ós  do  la  L.  Lin-iiis),  en  in  iiisci-i|iri.)  ¡a  niiMitada, 
indiquen  róiiDiii  deis  Antoniíis.  (lap  deis  tipos  d^ordic  ilnrirli  ,ii|ní  ci- 
tats  presenten  rontaulamont  oaracteristiídi.  ExistrixiMi  m  el  Musen  de 
Santa  Aguoda  yon  o!  Municipal  do  Barcelona  y  (Mi  el  de  N'alencia,  IVaíi- 
nients  d'outaulanicnt  dóricdi  rnuiá  ah  sos  triiilitns.  ali  aspocto  docadenl, 
tal  com  coi-i-osp()id- al  estat  dr  deuciiei-aein  d'a'|iie--l  nnlre  ariputiTl mielí 
i-omá  en  el  nostre  país.  (Fí-s.  ns  y  isó)  Al  teatro  d'Arles  de  l'i.ixeuea  s'in 
conserva  un  ontaulamont  on  (\w  sobrc'ls  capitolls  lii  ha  un  renule  de 
inetopes  y  triglifos  com  oís  de  les  (Figs.  nay  185)  y  ;,  soiii-e  un  Tris  ai)  lidies 
ondulants  com  els  de  ios  (F'-"- -->'-■'•  corDiial  perlina  enriiisa  ai)  elegaiits 
pernii'idols. 


Antofixii  trovada  a  Kmpurics 
(Musen  lie  Giroiia) 


/'' 


Fig.  l¿n:.í.     Früiiiin'nts  (le  cMpitflIs  jimiclis 
Musen  prnviiifial  ili-  'r:UT;n;i>n;i,  ii.""  Hil.  132  y  133 


XX 


ORDRE  J( JNICH 


TT 


'oi'di'o  jónicli  i-Miiiá  (>s  los  dcrrerícs  d'un  tema  artistich, 
que  esculpturs  y  ai-quiteetos  repeteixen  inconscientmcnt; 
es  una  forma  que  s'executa  per  tradició,  innoraut  son 
origen.  Deis  eapitolls  ai'cáirlis  í^roi-hs  d(^  Délos,  d(>  rAcró- 
,y  polis  d'Atenes,  di'  Scliiniiiti'  \  d"Eplicso  al)  sa  decoració 
"Zl  lotiforme,  al  capitcll  nim.-i,  iu  ha  una  llarguíssima  trans- 


forniaciii;  les  volutes  s'han  convertit,  de  petáis  istilisats  del  lotus,  en  e\- 
traiiya  tni'nia  i[ue  de  perfil  se  presenta  cilindrica  o  abalustrada  ;  l'cntau- 
lament  deri\at  de  l'estructui'a  d'un  sostre,  ha  convertit  els  caps  de  viga 
soilints  en  dentillons  o  en  una  faixa  II ¡sa  :  de  l'antiga  cornisa,  qu'(M-a  coni 
la  [)art  soilida  sobre'l  ninr  iriiii.i  CMlicrta,  n'h.i  qui'(l;it  el  pcriil  d'nna 
motllura;  la  l^ase  s'ha  transtbrniat  extraordinariament.  La  Ixi^r  júnira 
que  descriu  Vitrul)i  '•'  no  es  pas  la  primitiva  grega  mes  usual^  que  mes 
semblava  a  la  6«.sc  ática  (dos  toros  separats  per  una  escocia). 


(Ij    Llil).  III.  Cap.  V. 


INSTITÜT   D  ESTL'I>IS  CATALANS 


Í94 


L' Arquitectura  romanifu  a  Cíitaliinya 


Fig.  201.     Cornisa  jímioa 
Musen  de  Taiiaaoiia,  u.°  32!) 


No  iKisscim  cal)  t'^^cmplai-  del 
ordrc  jóiiich  (|iio  md  si^ui  ik\i>oiii"- 
rat,  ja  peí'  raci'iú  dols  anys  quo  l'a 
oblidar  la  LTcaciú  hi-illaiit  oriental, 
ja  per  l'inhabilitat  del  artista  igiio- 
raiit.  Dos  capitolis  del  MuscudeTa- 
iTagonaenclouentoteslosvaiiaiits. 
Un  conserva  la  l'oi-ma  clássica  ro- 
mana, un  [locli  aiiuitat  en  el  centro 
(cai)itcll  iureridi-de  la  lig.  2().">);  i'al- 

trc  es  completament  desnaturalisat  (capitell  superioi-de  la  niatcixa  iii;ura); 

la  curva  que  Higa  les  volutcs,  se  romp  en  els  dos,  retornaiit  per  extraiiy 

atavismo,  a  la  foi-ma  dols  capitells 
clii|ii-iul(>s  del  LoUN  re,  o  ais  iii-iiin- 
tius  capitells  trohals  en  les  isles 
Jóniques.l^ia  jornia  análoga's  ti'O- 
lia  al  Musen  Ari|ueol6gich  do  Ma- 
drid. Alidnes  t'oi-mes  pertanyen  a 
data  posterior  al  segle  ii,  ('pnca  de 
la  decadencia  de  la  osen  hura  ro- 
mana. Altros  capitells  riiu\erle¡- 
xen  en  elemeiits  de  lullaiue  el  ba- 
Instre,  y  lins  en  ib  ir  o  tulles  los 
M'luti^s,  Higa iit les  una  ali  altra  tam- 
bé ab  iullatge.  En  tots  aquets,  sota 
la  \i)luta,  únicli  clenient  caracte- 
rislidí  del  capitell  jóuicli,  s'lii  \eu 
una  forma  indjricada,  coin  unes 
fallos  iucipients.  \'e  a  soi-  coni  un 
i'Ocorl  del  capitell  cumpost.  Pei-te- 
neixen  induptablemcnt  a(|Uots  ca- 
pitells al  |)críode  di^cadonl  que 
s'iniciadcsprés  deis  Antonins  \  le- 
presenten  les  formes  que  desprós 
se  pcrpetuaiaii  cu  la  llarga  agonía 

del  art  clássich,  de  que  son  exemplo'ls  capitells  guardáis  en  les  bassiliipies 

cristianes. 

I/ontaidament  jónich  está  represcntat  por    un    fragmeui    prncrdiMil 

del  Museu  de  Tarragona,  f^is.  2nn  pi.p  d  ,1,.|  Tciupli'  dr  X'irh  \  dil  >ipul- 


Fie- 20.5.     Cn|iitcll8  jfiiiicliH 
Miixeu  (le  Tarragona,  n."  8U  y  87 


J.  Puig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgurra  -  J.  Godatj 


19j 


Fig.  206.     Capitells  jbnichs  de  Sasuntc.  fMemories  de  la  B.  A.  de  la  Hist.) 


¥{•>.  207.     Cai)itell.j(>mcli.  JIuseu  ilo  Tan-agona,  u."  13.=) 


/.%■  LAnjiiilfcliirtí  ronutnitu  a  Catalunya 

civ  (le  Fabara;  aqucll  snstiiiLíiit   pci-  rnUiiinii's  cui-intios;  aquosl  \h'v  cn- 
liimnes  dóriques. 

La  forma  segona  descrita,  la  mes  degenerada,  se  troi)a  cii  ds  i;i|i¡ti'||s 
de  Sagunte,  (F's- 20«)  deis  qii'ens  ha  conservat  el  recort  un  limiie  estu- 
dios de  sanch  reyal,  en  la  Memoria  citada  I/iscripciones  ;j  audrjiírdadcs  del 


Fig.  208.     Capitel!  jhnicli  de  Sagunte,  sogoiis  Cliabrct 

Reino  ili'  Valc/iria,  ri'coiji(/ns  ij  ordi'/Ku/tis  ¡D/r  /■/  h'irnni.  Sr.  1).  Aiiionio 
Valrárrcl  Pin  rio  Sa/>ni/a,  y  publicadcs  en  el  tmini  \  III  ilc  los  Mnnorias  di- 
la  Ri-'id  A'-ni/riiiia  dr  la  Historia.  Son  sus  cnuiins  tlesdilmixats,  |ii'ii'i 
donen  idea  de  la  foi-ma.  Altres  capitells  d(>  S.igunte  han  si^ut  imlilicals  per 
En  Chai)ret,  els  dihuixos  del  qual  i-eproduím  a  falta  de  lotniirafics.  '"  La 
major  part  d'ells  modifiquen  la  toi-ma  ahalustrada  latei'al  de  les  \ulu- 
tes,  en  un  cilindre,  (fis-zos)  substitueixeii  la  \uluta  per  una  lumia  ilui-al 
de  quatre  petáis,  ven  varis  d'ells  eonqnu-eixeii  eleincnts  extran\s  al  capi- 
tell  jónich,  com  els  dolins  y  el  timó  caracteristichs  de  les  numedes  de 
Sagunte. 

(1)    Obra  citada,  t.  II,  pág.  l'k. 


VA  I  ilni»  i-lil  !'«■  ilur.  iiiilrli>  l'f|irt'.-.t-iilitt 

rli  lina  prilni  ilf  Sa<;iiiitr 

(Jlemorie»  fie  ¡a  11.  A.  de  ¡uJIitt.J 


10 


¥ig.  209 

Temple  de  Vcsta  a  Tivoli 

(Choisy) 


B 


lili 


Fig.  210 

Tumplc  de  Júpiter  .Stator 

del  Foro  roma.  (Clioisy) 


m 


Fig.  211 
Temple  de  Barcelona 


XXI 

ORDRE  CORINTI 


A  columna  corintia  mes  complerta  que  posseim  es  la  del 
temple  de  Bavcelona.  En  queileu  actualment  quatre  de 
\isil)los  :  tres  en  la  casa  n."  id  del  (-irrcr  del  Paradís(Fig- 3i) 
y  l'altra  en  el  :\Iuseu  de  Santa  Águeda.  (Fig-  so)  El  capitell 
y  té  una  mica  mes  d'un  diámetre,  la  columna  sencera  té 
"ú  7  7,,  diámetres;  es  mes  robusta  que  la  major  part  deis  ti- 
pos coneguts  de  c(dunines  corinties.  La  del  Templo  de  Vesta  a  Tivoli, 
qu'es  probable  sigui  deis  temps  de  la  República,  té  9  7,  diámetres.  Desde'l 
comencamentdel  luiperi,  la  altura  aumenta  en  ])roporci(')  al  diámetre  de  la 
canya  :  Mti-ubi  hauría  senyalat  de  9  y  '/i  :i  i"  diámetres  a  la  colunnia  de 
nostre  temple  sixtil;  la  proporció  en  el  Temple  de  Viennc  del  Dellinat,  *'> 

1,1)  La  inscripció  del  temple  do  Vienne,  catalogada  ali  el  n."  1845  del  Corpus  Iriís- 
cviptionum  Latinarum,  volum  XII,  redactar  per  iJtto  Hirsclileld,  era  una  inscripció 
ab  lletres  de  lironzn,  de  la  (|\ie  resten  sois  els  forats  en  (d  (>pistili  del  temple  que's 
creu  dAugust  y  Lyvia  ;  Finterpretació  es  duptosa,  pero  seniljlen  claros  les  i)araules 
dico  Auijunto  Óptimo  Máximo. 


Í98 


L' Arquitectura  románica  a  Cataluntja 


t'ii  ijLuil  tris  sembla  llcyir- 
slii  una  dediciieió  a  August 
lii  qiie'l  fa  suposar  del  pc- 
ridde  en  qiic'ls  pohles  de 
la  dalia  aixeearen  temples 
.il  i-'.in|ii'i-ador,  es  do  uiis  10 
lüáiiK'tiH's.Desdela  creai-ii) 
deis  ordresgi'echsva  ;d)  els 
segles  la  columna  tornant- 
si>  niés  esbelta.  Igual  lley 
(riitiíM  inient,  cada  vegada 
ni.ijdi-,  lie  llcugeresa  en  la 
coniposició  deis  ordres,  se- 
guei\rinterc()lumni;usant 
un  t(M-me  de  (•(instructuí-, 
:i(|ucixa  ifiidencia's  reasu- 
iiicix  en  un  ]ii¡nc¡pi  :  el 
de  ler  treballai-  eada  ve- 
gada mes  el  material.  V.w 
Clinisy  compara  l'ordrc  del 
teni|ili'  de  ^'csta,  tanl  s(Mn- 
iihiut  en  ses  jii'opiii'cions 
id  l<'Mi|ili'  di'  Harrinii,  -.A  de 
.lupiter  Statüi-  (>"í;í.2iü)  del 
l'iiiii  roma:  « ATivoli,  diu, 
li's  rolumnes  son  robustos, 
aeostades,  surmontádes  de 
un  entaulament  Ileugerde 
pi-uporciniis,  sen/.ill  de  for- 
ma; al  ti'Uipli'  ili'  .Iripiícr 
Stntnr  lii  liá  ¡a  un  excés  do 
ileugeresa  en  les  canyes,  y 
en  la  coi-nisa  una  corta  so- 
brecarga ;  I 'ordre  té  un  aspecto  en  alt  grau  majestuós,  mes  la  mida  pci-- 
(ccta.do  Tivoli  y  de  Pronesta  es  traspassada;  es  l'indici  d'uiia  tendencia 
que,.sciis  paral-,  s'anii"i  exagerant  lins  alsdai-rers  temps  de  l'lmperi.  ><  '■' 
L'ofiltViulumcnt  del  tcmj)le  barcelonés  es  scn/.ill;  r.iniuiuau  era  lli.s,  ter- 


Fig.  212.  C'apitell  ilil  r<iii|ilc  de  Ilitrecliiiin.  Kcstniíració 
feta  ]ier  rantigna  .Imita  ilc  Comors.  Munou  de  rEscoln 
d'Arqiiilcctnra  Ac  Uaiccloiin. 


Flg.  313.     Base  de  columna  del  Temple  de  Barcelona 


il  I    fjioisY.  Husloirc  de  l'ArvIiiUdurc,  l'aris,  l'.Hj:t,  1.  I,  jing.  .'iiS. 


J.  Piiiij  ¡I  C.adafaich  -  Á.  de  Fnlrjiíorn  -  ,/.  Godaij 


Í99 


niiiLiiit  iMi  siiuplicisí^iiiKi  iiiutllura; 
el  tVis  ons  os  desconegut  y  de  la 
cornisa  ab  els  modillons  corintis 
y  ab  ses  boques  de  desaigüe  en 
forma  de  cap  de  Íleo,  s'en  conserva 
un  ti-(i(;  :il  Musen  de"  Santa  Águe- 
da (le  liai-eelona;  (Fig.  217)  eg  ro- 
luist,  reixuch  com  el  del  temple  de 

TÍNdli. 

La  forma  del  conjunt  del  capi- 
tell  l'agrupa  també  ab  els  mes  an- 
tichs  romans,  que  conserven  la 
tradició  grega.  Sa  prdpMi-ció  es, 
com  en  els  capitells  greclis  y  mes 
antichs  romans,  de  itoch  mes  d'un 
diámetre  d'alsada,  tal  com  senyala 
en  son  tractat  Mtrubi.  <')  Com  en 
els  capitells  mes  antichs^  el  segón 
rengle  de  falles  s'aixeca  poch  so- 
l)re'l  [irinici-,  tal  i-niri  en  (ds  dtd  tem- 

(1)    Llili.  III.  (_;ap.  III.  edició  citada. 


Fig.  214 
Caiiitell  dfl  Temple  da  Baitelona.  Estat  actual 


Fig.  21.T,  Caintoll  del  Teinjilo  (le  Vcsta. 
Rnproducfiíí  del  Miisoii  dp  1' Escola 
d'Arqiiiti'iliira  de  linicelona. 


Piff.  2U¡.  Capitell  d.-l  l'anteó  do  líonia. 
(IJ'Espouy,  Arcliili:l;touise.he.  Einzel- 
/iciteii  dev  Antike). 


?on 


V Arquitectura    ronmnica   a    Catalunya 


pli's  (le  ^'ost!l  ;t  'rivoli,  (1'''í;-  -i^)  ,le 
l'iiMiosta,kMni)le(lo\'estaaRoinii''' 
\  i('iii|)ltMl"Assis;iiirs  taiil  s'allarga 
sulirc'l  |iriiiii'r  el  seiioii  rcuiíle  do 
fullus,  y  ab  oís  anys  oum  olios  aiui 
oada  vegada  mes  allarganse'l  capi- 
Ii'll.C.linisy  (l¡u:'-'u]'',ntrc'Isg-i-('clis, 
l.-i  iiin(l¡lic:iri(i  t'ou  la  niateixa;  lioiu 
sciix.ilat  hi  |ji'titosa  del  iiitorval  oii- 
li-i''ls  (jus  i>i-ili-('s  ¡nt'('i-¡oi-s  do  l'ullos 
i-Miii  una  soinal  d'aiiligíiotat ;  oiiti-o 
olsroiiiaiis  aixi'i  os  un  t-aráctor  d'ar- 
i|UÍt('ctui-a  aiiliM-iiir  al  Inipori;  (Ios- 
de  ró'J){)ca  do  \'¡tl-uli¡,  es  a  d¡l',  des- 
do'ls  (•omon(;ann'nls  d'August,  oís 
deis  rengles  do  tulles  osdevonen 
iguals;  hii  SMM  al  |iMi-tiidi  do!  l*aii- 
toi),  (*''S--'i«)  (jue  S(Mubla  dalar  do 
Agripa  (avuy  es  sahut  ipio'i  Panto() 
Cou  aixecat  en  tomps  d'Adria,  1 17-1. 'iS);  lio  si ¡n  i'ls  do  la  casa  ipia drada  de 
Ximcs,  que  Ibu  consagrada  p(d  uot  d'August.  l,a  lransturuiao¡(^^)  data  deis 
durrcrs  anys  do  la  República.  Los  fullosdels  auti(dis  prosonton  racautluis 
rissat  (Tivoli,  Proncsta);  oís  del  tcmps  del  Ini|)or¡,  un  aiantbus  do  cnu- 
torns  enddlcits  ».  L'aHrmaci(')  de  (^Imisy  t(j  una  cuniprDbai'iii  dai-a  en  la 
niajor  part  deis  capitolls  romaus  de;  data  coneguda  oxeculats  vi\  (dsdiser- 
s(js  [)orí()dos  del  Inipori.  l'.l  capitidl  (|Uo  dosoi'iu  \'itrid)i  os  ¡a'l  (]i'  la  sogona 
cvoluciíj.  l'',l  gruix  di'l  aba(dl,  din,  soi-á'l  S(''ptiui  di'  tul  el  capitrll;  1|-cl 
iiqueix  gruix,  el  que  rosta  será  dividiten  tros  pai-ts,  do  los  (pío  una's  donara 
a  les  f'ulles  de  baix,  Taitra  a  les  segíjnes  y  la  tercera  ais  caulicols  d'on 
surten  altrcs  tulles  que  s'extenen  per  anar  a  sostenir  rabach.  Es  nocessai"i 
que  de  les  tulles  deis  caulicols  en  surtin  volutesquc  se  c.xtenguiu  caii  ais 
ánguls  deis  capitolls  y  fpio  bi  liagin  encara  altros  volutos  nu'-s  iictitcs  sola 
la  rosa  que  es  al  nug  do  los  cares  d(d  aba(di. 


217.      Cornisa    (U-1    'l\*iiii>U'    da   natccloiia 
Muscu  de  Santa   A^iictla,   ii."   llsl 


(1)  El  toinjilíi  (le  V(iSta  a  Konm,  |iriiii(!r¡iiii(!iil  fuiíihii  \>rv  Niuna  (Dionis,  Liil).  II ; 
OviDi,  Dei  trisli.  log.  I,  Dei  I''a.iíi.  Llilj.  \'lj,  ilcslniii  (|iiiiii  1  iiicíuuli  «le  Ncmnjii,  l'oii 
ilessíifíiiiila  Píjedilicat ;  incondiat  altra  volta  l)aix  lú  reinal  ilc  (jmikhIo.  s(!  rccDiistriii 
iniíKMliataiiKMit:  TAcrr,  Annat.  Llilj.  X\',  Cap.  il ;  Iíkodiano,  l.liii.  I).  I'cnVI  tipo  (id 
capilell  (ís  l'ai'ciiiicli.  — (Jamna,  ol»ra  citada,  ill  parí,  pág.  H8. 

(2)  <Jl»ra  darrciMiruMit  «■itaiia,  I.  I,  pág.  ."i47  y  sfíj<ii(;Mts. 


J.  Puig  y  Cadafalch  -  A.  de  F  al  rutera  -  ./    Gndaij 


áol 


Fie 


.  218.     Capitell  que's  gualda 
a  Sant  l'erc  «le  Tairassa 


El  capitell  del  Temple  de  Barce- 
lona es,  aixís  per  sa  proporció  coni 
por  la  de  la  columna  de  que  forma 
part,  una  forma  antiga  o  al  menys 
una  forma  anticuada  provincial. 
La  seva  execució  es  seca,  feta  a 
regates,  casi  geométrica;  quolcom 
de  l'obra  barbre  que  fa  conti-ast  ab 
l'elegancia  de  son  conjunt  :  tant 
com  es  beu  ordenada  la  propoi- 
ció  de  la  massa  general,  es  pobi-e 
l'obra  del  detall;  aixó  s'accentúa  en 
la  cornisa  mes  seca  o  mes  barrue- 
ra  encare.  (Fig-2i7)  g}  nostre  capi- 
tell catalá-romá  no  té  la  íicxibilitat 

de  formes  deis  romans,  mes  guanya  en  la  virilitat  y  decisió  del  (•(nijimt; 
els  caulicols  y  volates  casi  dcsaparcixcn  substituits  por  un  tercer  ordrc  de 
fullatje,  essent  aquest  exccutat  com  obra  de  picapcdrcr,  geometrisantlo, 
guanyant  en  valor  arquitectónicli  lo  que  pert  en  elegancia  y  naturalisme 

de  formes. 

La  base  está  formada  per  un 
doble  toro,  poro  han  dosaparoscut 
cu  i'lla  els  tilcts  intermitjos  y  totes 
los  delicadeses  del  motlluratje. 
Es  excesivament  aplanada  y  les 
cañáis  de  la  canya  semblen  enfon- 
sai-slii;  es  análoga  a  les  del  tem- 
plo do  Vienne,  i^^s-  228)  \q^  sgyfi  .^i. 
tura  os  inferior  al  ters  del  imós- 
iríjjit,  que  ostablcix  "\'itrul)i.  Tota 
la  forma  de  les  columnos  del  tem- 
ible de  Barcelona  tendeix  a  ferne 
un  ordre  deis  darrers  anys  de  la 
liopúltlica  o  deis  comencaments 
del  Impori,  del  tennis  en  que  tot 
el  país,  seguint  Texemple  de  Tar- 
raco,  eregí'l  temple  d'August. 
En  sa  execució  s'hi  nota  la  fal- 
Fig.  219.    Capitell  iiei  Muscu  (le  Uoyii  a  ta  d'uu  csculptor  hábil;  aqucixa 


I.NSTITUT   D  ESTL'DIS   CATALANS 


26 


202 


V Arquitectura  románica  a  Catahinija 


falta  li  dona  carácter.  Está  pei-fec- 
taniont  oxecutada  la  massa  geo- 
nióti'ica,  obra  de  picaiHHlivr,  bmi 
tra(;at  lo  que  pot  ajilaiitillarsc  dos- 
|irés  d'un  primor  dosbast  ilel  car- 
rou;  pero  les  formes  curves  que 
den  sentir  Tesculptor,  están  subs- 
tituidos por  estries  ben  simplomout 
ox(M'Utados;  mós  que  obra  d'es- 
culptor  roma,  deixeble  deis  grcchs, 
somble  iircludiar  el  modn  (Toxocu- 
tar  Tosculptui-a  románica  d(>ls 
claustres  del  segle  xi  y  la  dcc. na- 
ció pobre  de  certs  iMpiti'lls  gü- 
tichs  do!  nostre  pais. 

Al  Museu  de  Saint  Gormaiii, 
en  Laye,  lii  liá  un  capitoll  i|ii("  ihc- 
sonfa  analniíjcs  (Wtraordiii.n-ii-s  do 
oxocucii'>aliol  d(>l  templo  dol  caiTor 
del  Paiailis.  Procedoix  do  Saint 
Julos,  a  S.  Remy  do  Provonca.  Al 
Museu  do  Tolosa  n'hi  existoixon 

procedents  de  la  Cioitas  Boserra  (Boziers)  y  de  la  Civiías  Narho  (Naibo- 

na),  semblants   també  al  tipo   barcelonés. 
Conlirma  també  la  data  do  construcció 

del  temple  do  Barcelona,  que  liom  deduit 

del  capitell,  ralturadc  la  Uinda,  que  segueix 

la  proporciú  dols  Temples  grcchs  y  antichs 

romans,  segons  la  prescripció  de  Vitrubi.  <" 
¿Cóm   explicar   la  decoració  dol    nostre 

Temple?  ¿Es  aqueixa  decoració  seca,  sense 

ondulacions,  sense  curvaturcs,  una  obra  de- 

cadent  o  una  obra  arcaica?  Nosaltrcs  afir- 

mém  lo  segon  ;  no  s'lia  d')iial  iii;iy  una  obrn 

dccadent  en  la  que  la  proporci«)  dol  conjunt 


Fig.  220.     Fraginont  de  cai)itell  coriiiti 
del  Mitscu  lie  Tarni^nna,  ii.*"  90  y  fl 


(1)  Vogísels  fragmonts  de  la  Memoria  de  Cellos, 
puldicaila en  extracto  en  l'.Vpónilix  n.°  2  del  I.  I  de 
Calaluni/n  ile  l'obra  eitada  España,  sits  luonumcntos 
y  artes,  etc.,  do  PiFEnnEn  y  Pi  y  Mahgam,. 


Fi(!.  2:'I.  Ví.Iilt:.  clr  íaj.ilcll  ni- 
riiiti.  .MiiHCii  proviiu'ial  <ln  Tar- 
rngonu,  n,"  Ifil. 


J.  Piiig  ij  Cadafalch  -  A    de  Falgiiera  -  J.  Goday 


203 


no    hagi   docaigut  també.  I/expli- 


cació  es  senzilla  :  l'arquitecte  del 
Temple  de  Barcelona'!  pi-ojectá  se- 
gons  les  practiques  de  son  temps  : 
proporció  del  plan,  ])riipiiriMii  de 
la  columna,  del  intercdlunini,  del 
entaulament,  tot.es  armónich  y  in- 
dica una  obra  que  obeei.x  a  prin- 
cipis  qu'eran  ja  vells  en  el  comen- 
cament  del  Imperi :  l'arquitecte  era 
potser  un  home  antiquat,  un  cas 
d'arcaisme  provincial.  L'obra,  per 
altre  part,  era  pobre,  els  esculptors 
pocli  hábils  y  la  decorado  esculp- 
tórica  sofreix  la  transformado  de 
tots  temps  y  de  totes  les  terres  :  la 
substitució  de  les  curves  elegants, 

de  complicacions  suau-s^  per  plans,  per  formes  anguloses^  duras:  tal  se  trans- 
forma avuy  encare  l'esculptura  al  passar  en  mans  deis  picapedrers  rui-als. 


Fig    222 
Capitell  del  Musen  de  Santa  Águeda,  u,°  897 


CAPITELLS  DE  TARRASS.\,  LLEY- 
DA  Y  MUSEU  DE  SANTA  ÁGUEDA 


En  remplacament  de  la  reduída  acrópolis  d'Egara 
s'hi  trobá  un  capitell  corinti  també  ab  la  disposició 
del  fnllatje  caracteristich,  sc- 
gons  Choisy,  deis  capitells  del 
temps  de  la  República  o  co- 
men^ament  del  Imperi. El  segón 
rengle  de  fulles  excedeix  poch 
sobre"!  primer.  (p>s-  2i«)  Del  ma- 
teix  tipo,  un  poch  mes  alt,  com 
els  d'cpoques  posteriors^  con- 
servant  mes  clars  els  rinxols,  es 
un  capitel!  romáque's  conserva 
al  Museu  provincial  de  Lleyda. 
(Fig.  219)  L'execució  de  l'esculp- 
tura es  la  mateixa  deis  de  Bar- 
celona, fent  contrast  el  ben  en- 
tes de  les  masses  ab  l'execució 
poch  hábil  del  detall.  Contrasta 

.  ....  Fi^.  223.     Cara  oposada   del   tapitell   de  la  ligura 

la  pericia  del  picapedrer  que  ha  anterior  ab  les  lulles  d'abaix  míe  rissadcB 


20J 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


|i!('li:ii'at  la  niassa  dol  capitíMl  ab  la 
l';illa  iriialiüitat  del  oscIiI|iIm|-  i[u'ha 
oxocutat  o!  detall.  Citviii  liiialincut  la 
|Kiit  interior  d'uii  capitel  1  del  Museu 
di'  r^iiiagona,  (Fig.220)  que  presenta 
aiialogies  de  cxecuc¡()  ali  (d  de  Hai- 
i-cdoiia  y  IJeyda  y  les  liases  aiioiiie- 
iiades;'iti(|ues  iH'Isai'queniíH'hs,  que's 
^uai-dcii  i'ii  el  iiiati'ix  Musen. 

Al  Mii-cn  lie  Saiita.Agueda  de  Baf- 
rtliiiia,  lii  haalyunseapitells  ladispo- 
sició  de  fulies  deis  quals  cls  afiriipa 
íil)  cls  di'sci'its,  ali  la  llni- :d  ceiitn' (leí 
al)ai-ii,  ali  i'l  lullatje  cohriiit  una  li'raii 
parí  del  caiiitfll;  el  segon  rengle  de 
í'ulles  pocli  siirtit  respecte  al  jiriniei-; 
ali  els  i-¡n\iils  (>xagorats  eunvei-lits 
ab  \ ulules,  y  ab  mes  impert'eeeió  en 
la  niassa  y  en  el  treball  eseulptúrii'li 
(pids  del  trniplede  Harcelona  (eapi- 
tells  de  eulunina  y  d'aiita.  (Fííí''.22-'"227) 
S)ii    de    pedra   de    la   niontanya   de 


Fig».  224,  225  y  226.     C»|iitcll8  curintU 
Hoacu  <lo  Santa  X^iicila,  ii."  r2:!7,  12.3!l  r  108 


FiK.  227 
en|iiti'll  no  ucabat  ilcl  Aliincii  (Ir  Sania  At;(ir(la,  n."  IL'KI 


J.  Piiig  y  Cadafalcli  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij  205 


Fig.  228.     Temple  de  Vieunc.  FotOf;ral'ia  de  la  «  Comissiou  des  Monuments  Historiques  »  de  Frauda 


SU6 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  22»      Detall  del  entaulamont  ilol  Templo  d'AgUHt  a  Tarragona.  (Muucu  «le  Tarragona,  ii.  "  Ui.i  .v  HMj 


J.  Puig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgiiera  -  J.  Goday 


207 


Pig.  230.     Ordrfi  del  Temple  d'Auijiist  iiTarrasoiia.  Kestaurat.  ^^'l•af;luent9,  n."  208,  259,  260, 105,  103 

101  y  97  del  JIuscu  de  Tarragona) 


sos 


L'Arquilcctura  románica  a  Catalunya 


SLm. 


Fig.  231.     I'iTfil  ilol    Piilntiliiiiifiit 
doITompln  d'AiiKiiHt  «Ift  Tarrn¡íOiia 


.Mnntjuich,  do  procedoncia  hairolone- 
sa,  curara  que  s'igiima  ilalmins  ol 
Iloch  aon  foi'cn  trobats.  E\  cai)itoll  de 
pilastra  (*"'«•  -•*)  del  Musen  de  Santa 
Aiiueda,  indica  una  tbi-nia  mes  a\en- 
eada;  ca]!  d'ells  té  la  seguretat,  en  la 
coni}iiisic¡(i,  d(^l  fai)itell  d(M  Temple  de 
Barcelona  y  tnts  son  ohra  secundaria 
y  poch  artística  de  cronología  ¡ncei'ta, 
mes  a\  iat  de  haixa  data. 

oRDfiE  DKLTEMM.F.  Cal  af|ui  tci"  esmcnt  de 
un  UK  mIo  especial ,  del 
cornisamiMit  del  temple  d'Angnst  a 
Tarragona.  A  la  capital  di'  l'llisjtania 
Tarraconense,  contrastaiit  ab  cls  cxem- 
ples  d'art  nii-al  liiis  aipii  descrits,  lii 
compareixieu  cls  escnlptors  \iiigntsdi- 
rectament  d'Italia  a  executai'  obres  ab 
tots  elsprimoi's  y  ab  tot  el  saber  ler  de 
Roma.  El  tema  (^s  Tusual  del  art  clás- 
sicli  ;  l'oi-di'c  coi'inti  descrit  minuciosa- 
ment  pels  tractadistes,  cosa  corrent  en 
els  tallers  deis  esculptors  y  deis  arqui- 
tectes ;  mes  l'cxecució  pot  posarse  al 
costat  deis  delicats  tr(>balls  augústeos 
del  Ani  ¡iiti'is.  El  fris  (>s  racostumal  : 
ti'oncbs  deis  que's  desprcMien  falles  de 
acaiilhas  ondniant  y  enroscautse;  la 
corni.sa  tenía  tandx';  la  típica foima  usual 
del  ordrí'  eoi-jiiti  y  análech  ais  tipos 
coneguts  cra'l  capitell;  lo  extraordinari 
es  la  elegancia  de  l'execució,  es  la  dis- 
tiiiei(i  de  cada  detall  :  el  tema  mateix 
com  mía  cosa  canónica,  qu'es  babiinal 
cumi)lir,  s"el  troba  (mi  (ds  edilicis  mes 
modestos;  mes  el  eoiitrast  (>nti'e  l'art 
de  les  nostres  viles  pobres  y'l  de  la 
magna  Tarraco's  ven  comparan!  nn  mo- 


J.  Piiig  y  Cadafalrh  -  A.  dr  l'al(/iiera  -  J.  (iodaij 


•JO'J 


?^^^i 


\ 


(Icsl  IVis  baireluncs  que  ii,u;u-(l;i  el  MusiHi  de 
Síiiiin  Águeda  (J'^'g- *8)  y  el  mafbre  superb  que 
liiunda  i'l  Muscu  de  Tarnigona.  Del  oi-dre  de 
iKistrc  ciilossal  Temple  d'August  de  Tarraco, 
en  i|U('(lcii  piichs  iVagineuts:  relenient  mes  eu- 
tei-  es  rciitauhuaeut  quals  trix'os  licni  coioeat 
sohre'l  (lil)uix  restuurantlo;  (1''ík«. '-¡29  y  230)  un 
d(>ls  IVagmeuts  posat  a  la  dreta  no  es  possi- 
l>lc  colocarlo  sense  suposar  que'l  tema  de  tu- 
lles ondulants  es  simétrich  partint  d'un  t'ullat- 
ge  central^  com  era  us  en  aqueix  tema  deis 
frisos  corintis  ;  pera  aqueixa  restauració  com- 


ilcl; 


I  liciii  tnihat  fragmeiits  sencers  del  tVis  v 


Fig.  232.  Fi-agmeiit  liy  t-oi- 
iiisii  guardada  eu  el  Musen 
de  Santa  Águeda,  n."  1281. 


i-asi  ti  lis  els  de  la  cornisa  a  excepció  de  les 
iiiiMisules  tipiques  del  ordre  corinti.  Unos  tulles 
d'wai/i/iiis  del  mateix  marbre  semblen  iiaver 
rni-iiial  pai-t  del  capitell,  aixís  C(ini  uii  tVagmeiit 
de  caiiya  a(;aiialada,  guardat  en  el  mateix  Mu- 
sen, concordant  per  ses  dimensions,  indica'l 

qu'era  la  columna  del  temple  d'Augiist.  <f"'.--  23H)  Un  fragment  giiai'dat  en  el 

Musen  de  Santa  Águeda  de  Barcidniia, 

sens  rao  classiticat  com  del  Henaixe- 

ment,  aclara  laformadelacornisa(^'!5-2:!2 1 

que  sois  en  trocos  fragmentaris  es  con- 
servada al  Musen  de  Tari-agona. 

Tácit  senyala  la  data  del  Temi)l('  de 
Tarragona  a  l'any  quin/.e  de  .T(>sucr¡st, 
y  en  ell  ja  s'ha  veriticat  el  cambi  de  pi-u- 
porció  del  capitell  en  el  seiitit  d'adnp- 
tai'  la  proporció  que  senyala,  \'¡ti-ul)i  ;  al 
temple  deTarragona  hi  arriven  lestraii.--. 
íbrmacions  artístiques  que  no  conegué 
rarquitecle  que  aixecá'l  temple  de  Bar- 
celona y  ab  elles  hi  arrivá  l'extraordi- 
nari  saber  fer  de  l'esculptor  que  cise- 
llá  sos  marbres  ab  desusada  bell(^sa, 
ab  elegancia ciutadana  no  igualada  Ima 
de  la  capital  de  l'Hispania  (aterior,  cu  „.     ^^,    „         ,  , ,,,      ,    ,.,„„, 

11  Fig.  233.     Canya  del  loniiilc  d  Augiü-t 

les  viles  llUmils  de  laCataluil\a  l-omalia.  "     lluscu  de  Tnn-agona.  11."  1U7 


INSTITUT   T>  ESTUDIS   CATALANS 


21  n 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


y  . 


ORDBES    DEL    ARCH    DE    BArA  El      CÜpitCll      t'OriUtl 

V  DEL  TEMPLE  DE  V,CH  ^|^,J    ^,.,,,^     ,|p     V,M:Í\ , 

(Fis.  23(i)  es  (1(>  la  fnnn.i  usual  imperial, 
seg'uiut  los  proiiiirrions  que  senyala  Vi- 
trubi.  Tenini  d'ell  uua  data  tixa  :  es  el 
testament  de  I.uci  Licini  Sura,  en  que 
maui'i  erigirlo.  Sura  í'ou  cónsul  eu  temps 
do  Traja.  La  canya  de  la  pilastra  es  aca- 
nalada, al)  les  cañáis  reomplortes  per 
una  Idinia  cilindrica  en  la  part  baixa 
i-üdcinnrcs  :  sa  Ijase  es  de  la  forma 
ática  r|uc  descriu  \'itrnbi.  Son  entaula- 
nuMit  (\s  senzillissini :  Tarqniti-au  es  en- 
tei'anicnt  llis  coni  el  tris,  la  cornisa's 
redueix  tanilic  al  máxim  de 
simplicitat.  1,'ordre  s'aixeca 
sobre  un  estilobat  de  forma 
s¡nq)le;  l'obra  que'l  cónsul 
ronuVs  feya  aixecar  al  camí 
de  Tarragona,  no  era  cxtra- 
iii-(linariapor  son  Iuxd. 

Del  matc^ix  tipo  iniporial 
es  el  capitell  del  temple  de 
Vich,  (i-'ii!.2:i-t)  segons  el  de 
una  anta  que  s'lia  guarclat;  la 
baso  niolt  deteriorada  era  del 
tipM  aiicli.  (F's--35)  So  oíinoix 
i-onipiei-t  raríjuitran  \  la  cor- 
nisa de  tipn  ji'inicli  ab  don- 
ticuls  (MI  una  part  dol  Toiiqilo 
\  rnnii:Hit  una  faixa  llisa  en 
los  abres  nienys  ¡niportants; 
les  canycs  sendjla  no  eren 
acanalados.  (Figs.  si.y -lO) 


Si. 


,M^:^- 


ELE.MENTS  DEL  OHDHE  COUI.NTI 
DELS  MUSEL'S  CATALANS 


Capitell  y  base  d'uim  aiitn  ili'l  Tcniíili!  du  Vicli 


is  ca- 
.  itolls 
números  717  y  71X(Fit!.238)  ,iol 
Musen  de  Santa  .\gnoda,  tro- 


J.  Piiig  y  Cadafulch  -  A.  (/(•  Fitlgiiera  -  ./.  Godaij 


Sil 


bats  en  la  muralla  del  cniíiM- 
del  Avinyó,  son  ja  di-  |iIimi;i 
época  ¡nipcriMl.  El  segnn  i'cii- 
ííle  de  Tulles  s'aixcca  si)l)i'(>'l 
primer  casi  tant  como  la  Uar- 
gada  d'aquest ;  lacolunnin  es 
estriada  a  exccpció  do  l;i  part 
interior  de  la  canya. 

Ais  tipos  rústeclis  de  ca- 
pitells  corintis  abansdescrits, 
hi  corresponen  els  numero- 
sos fragments  de  frisos  giiar- 
dats  en  diferents  Iludís 
(Musen  de  Barcelona^  (í"'g*-  22. 
23  y  88)  esglesia  de  Sant  Pere  de 
Tarrasa,  pág.  32  del  present 
volum,  ciQ.),  y  repetint  el 
mateix  temn  de  Hors  \'  falles 
á'acaitllmv  ondulant  y  reple- 
gantse,  y  partint  d'un  tema 
central,  agrupació  calicífera 
de  l€s  mateixes  tulles.  En  la 
muralla  del  carrer  del  Avinyó 
s'hi  trobá  Tordre  complert  del 
que  formavenpart  algunsdels 
elements  descrits  ;  en  la  mu- 
ralla del  carrer  del  Regomii- 
s'lii  descobrí  un  exemple  de 
l'ordre  arquitectónich  corin- 
ti  complert,  sostenint  un  en- 
taulament,  mes  obrintse  en 
l'intei'columni,  arcades  en  la 
forma  usual  romana  d'asso- 
ciació  d'aqueixos  dos  ele- 
ments, tal  com  s'estilaba  en 
els  pórtichs  deis  amfiteatres  y 
teatres.  D'aqueixa  disposició 
avuy  destruida,  n'ha  quednt 
un  rniquis.  (F'g-  211)  No  Ihuiv 


Fig.  23li.     Oídle  corinti  del  Aich  de  Huril 
(Álbum  pintoresch  monumental  de  Catalunya) 


¿12 


L'Ari¡i¡itc¡lurí¡  r()ini)nicn  n  C.atdhimja 


d'aqueixos  li-;igmcnts  t'oivii  trobats  cls  frisos  ah  tiigliíos 
y  metopes.  Les  arcades  decorades  ab  els  ordres  arquitec- 
tMiiichs  (Fig-Sii)  y  los  mascares  teatrals  do  les  metopes 
del  tris  dorieh,  (^''g-ss)  fan  pensar  en  la  n^producció  i'ús- 
tega  d'una  extranya  bai-reja  d'oloin(Mits  de  difei-onts  ordres 
conservada  en  el  teatro  d'Arlc-sde  Proxoiica,  aun  está  exe- 
cntada  ab  tota  la  pert'ecció  helénica,  t'ormant  l'entaulanient 
que  decora  les  arcades  de!  costal  Septentrinnal.  *"  Kstá 
aqueix  element  formnt  d'un  fris  dórich  en  qiu-'ls  triglifos 
alternen  ab  metopes  docdinilcs  do  i'osácees  de  diferents 
fñi'mes,  análognes  a  les  diM  fris  d(-  ia  fig.  15S  que  vé  a  scr- 
\  ir  com  de  llinda  (i  arquitrau  d'un  ontaulaniont  corinti  qual 
fris  es  formal  per  una  iirauoa  iVtifiinihus  ondulaul,  mni 
oís  descrits,  (f't's-  -2.v  "■^3)  ¡os  fuilcsdol  (|ual,  rcploga<lessol)i'o 
olles  mateixcs,  tei-minen  ab  un  ]iotit  personalgc  aislal,  del 
qu'esrecort  el  f'ragmenln."TlSilrl  Musen  de  Santa  Águeda 
reproduit  cu  la  p.-'igina  HS  dol  pi-osciit  lübro  ;  enrona  l'en- 
taulamenl  del  lealro  d'Arlos  una  curnisa  al)  mónsules. 
I/cutaulamenl  d'Ai'les  se   caraclerisa   per   la    liuuia   (mi 

-    pllJrlMtut   \    Ulinurinsitat,  OS 
il>i'os;i    rústciza,    uios   la   S(MU- 


roXOCUClÓ  ;   lOt  lo  CpU''ll    ol 

on  oís  uostres  fragniouts 
^       blauoa  acls  trocos  quc'u 
Fig.  237.  coiura-     inoments  de  perill  servi- 

na  corintia  tro-  i,         • 

vadacncisnuirs     i'Gn  pera  reforjar  1  anti- 
romans.   Musen     gua  muralla  barcelouesa , 

lio  Santa  Agnc-  i      i      i    i  i       ,  i 

.Ia,n."7i7.v7i8.  al)  clsdcl  toatrc  provou(;al, 
fan  pensar  en  si  s'agi'u- 
paven  d'igual  modo  adornan!  una  part 
del  exterior  d'un  teatre,  qual  ri'curl  sugc- 
reixen  les  mascares  teatrals  que'n  el  nos- 
ti-o  fris  (ImiÍiIi  iijtornon  ali  (>ls  triglifos. 
Aipu^i.xa  souil)lani;a  d'olonionts  ¡UTpiitoo- 
tóuiclis  riíssucita  un  oditioi  l)iirco|iini''s  di'l 
que  no  sc'n  té  recnrt  ;  ol  teatre  siin.ii  r;i|i 
el  costal  mar,  prop  de  la  muralla,  quo  ha 
conservat  els  restes  de  sos  frisos. 

(1)  Kmilr  Esi'i'.RANDiEiJ.  Rccueil  ¡/riirra/- 
rles  Bas-rcliefs  rlc  /n  Gnu/c  roinaiiu;.  París,  1!M)7, 
núrnorcí  ¿ao. 


Fi);.  2.'iH.     (Japilt'lls  ciiiintin 
(^[^sl■n  «If  Santa  ÁKUrilii.  n.*'  717y7IS) 


J    Piii'j  y  CaddfaUh  -  A    de  l-algucra  -  ./.  Goday 


liía 


V.w  el  MusiMi  lie  'r.irnigoiiii  cxisteix  un 
(■,i]iit('ll  ;iii;il('rli  ;ils  del  MusGU  dc  Santa 
.\,mi('d:i  (loscrits,  ;il)  l;i  dirciT-ncia  de  ser 
snhstiluits  oís  cauliculs  y  la  rosa  cen- 
ii;il,  |ii'i-  hi  Ibrma  del  tambor  adornada 
il'¡iiiliiii;i(iuns  y  per  exagerarse  mes  les 
Miluii's  latcrals.  Es  una  formado  dcca- 
.loiicia  do  haixa  época.  (Fie  23»)  Alti'O  dol 
iiiateix  MusiMi  pi-osonta  l:i  rni-iiui  nrii^iiud 
('S|i(v¡alissima  que  s'iniria  en  l'art  ojás- 
sicli  :  les  fullos  d'Kcdiilluts  so  ti-ansfoi- 
uKMi  on  tormos  onroscades  y  o!  ñnyú 
r('Mii-;il  os  un  hnst  sostingut  pi'i-  un 
li-oiich  cui-xat;  (Fis- 23»)  sembla  ooni  s¡ 
oomensessin  a  iniciarse  pi-oniaturamcnt 
les  formes  variades  y  caprilxnsos  (pie 
lian  de  fer  la  característica  deis  claus- 
tres románichs  de  capitel Is  variats,  aon 
nía  una  fauna  pintoresca  entre  les  bran- 
ques d'uuü  Hora  imaginaria  y  aon  los  es- 
cenes religiosos  y  de  costums  oniplon  la  forma  dol 
roma,  el  capitell  corinti. 


Fig.  23fl 
Musen  de  Tarragona,  u."'  85  y  100 


i[)itell    clássicli 


CAPITELLS   NO   ACABATS  AlgUUOS    VCgadOS 

aqueixos  capi- 
teils  se  colocavcu  sonse  acabar; sol- 
Ziunont  desvastada  la  massa.  Aixís 
s'on  trolla  un  a  ^'¡lann\a  (pío  ar- 
tuahnont  os  guarda  en  ol  Musou 
Balagucr.  En  el  Musou  do  Rai-celu- 
na  n'oxisteix  un  dol  niati'ix  tipo. 
(F'íí-227)  APi-es  s'han  oousorv;iton  ol 
Baptisteri  de  Sant  Miquel  do  Tar- 
rassa.  Abunden  aqueixes  formes  en 
la  baixa  época  y  ella  es  laque  per- 
maneix  principalment  del  ca|)itoll 
corinti ;  arriva  que  s'lia  ol)lidat  la 
idea  de  la  fulla  d'acante^  que  s'lia 
perdut  el  recort  de  rinxols  y  xolu- 


Fi".  210.     Musen  <le  Santa  Ajíucda,  u."  1143 


•■¿11 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


tes;   mes  la  massa  del  capito 
se  guai'da  y  perpetúa. 


LES   CANYES   DECORADES 


Les    canvcs 


lal  cstriiidos  y  altres  decora- 
dos iriiiilii'icacions  y  estrelles, 
priiicipaliuent  en  els  darrers 
teiiips  del  [)oríode  roiná;  aixís  se 
vcuen  sovint  representades  en 
els  sarcoloelis  y  aixís  s'lian  tro- 
bat  a  Barcelona  (Museus  de 
Santa  Águeda  y  Municipal).  Les 
unes  son  recobertes  cuní  d'una 
mena  d'imbricació  senzilla,  se- 
vei'a,  Iligada  prop  el  collari  per 
una  <1<)I)I(>  c.)i-(la;  (Tíí?.  213)  \<¡^\_ 
tra  com  d'una  xarxa  de  ti'ián- 
guls,  (Fig-  2")  d'antich  la  co- 
lumna y  la  pilastra  peit  l.i  li^idcs  de  la  forma  acanalada,  cambiantla  en 
formes  vai-iades;  la  canya  ilisa,  la  canya  acanalada  mnphM-ta  la  part  baixa 
i'cdentui'es),  la  canya  ornada  do  tulles  ondulants,  l'at  analada  en  forma 
helizoidal,  la  que  imita  el  troncli  del  ai-brc  y  la  inibi-icada,  van  aparoixoiit 
succesivament  en  la  baixa  ópoca ;  a  ella  doucii  icliMirsc  les  canyos  ti-o- 
bades  pi-op  les  murallos  y  i[uc's  guanloii  ou   ds   Mus(Mis  d(^  Barcelona. 


Fig.  241.    Areailcsdeseo- 
bertes  cu  laiiiiirnlladcl 
carrer  del  l£f'í;o"'>r. 
(Croquis  do  la  iípoca). 


BASES  Les  bases  troba- 
desaCatalunya, 
que  acompanyon  a  les 
columnes  corintios,  son 
principalment  del  tipo 
que  'N'itrulji  anomcna 
¿tiques,  formadesde  dos 
toros  separáis  per  una 
escocia.  \'itrubi  indica 
minuciosament  les  ]iro- 
porcions  de  cada  un  íIoIs 
elements  que  Tintegi-en; 
mes  aquestos    no   son 


u 


k 


Fin.  2i2.     Cornija  i\r  (iuihI  ali  riiniia  iIp  cap  de  ll«i'i 
(  Musou  da  Sautn  Águeda,  n."  nt  I  ) 


J    Piiig  y  Cmiafalih  -  A.  de  I'algiicra  -  ,/.  Godaij 


215 


scmpre  obserx  ades  ;  olla  es  reinpleadu  lmi  el  tem[)li"  de 
Barcelona  aixatada  liiis  fer  desaparóixer  l'escocia  inter- 
mija;  (fíg  213)  g^  el  temple  de  ^'i(•h,  011  rúnica  que  resta 
feta  malbé  per  l'acció  deis  aii\s,  Tíiscíjcia  es  mes  vissi- 
ble  ;  (t'ig-^s-))  t;ii  se  repeteix  en  la  major  paii  de  les  bases 
( Figs.  H)  y  48)  conegudes^  taiit  en  les  cnipbíadí^s  (mi  les  c(.)- 
lumnos  corintios  com  en  les  dóriipu^s  ;  d'aipieixa  forma 
es  la  quc's  conserva  en  el  carrer  porticat  d'Empurics 
darreramentdescobert  per  la  Junta  d(í  Mnseus  de  Barce- 
lona. La  base  de  la  figura  247  del  Museu  de  Tarragona, 
presenta  entre  les  dues  motUures  torals,  una  doble 
escocia  tal  com  el  temple  de  Júpiter  Tonant  a  Roma;  es 
una  variant  que  acomitimya  so\  int  ToiTlrc  corinti.  Totes 
les  variants  de  l'época  grega-macedónica  son  usades 
pels  romans,  mes  a  Catalunya  es  desconeguda  la  que 
^'itrul)i  descriu  ab  el  nom  de  base  jónica  formada  d'una 
motilara  toral  entre  dues  escocies. 

L'ordre  corinti  es  l'ordre  propiament  roma  y  per  aixó 
el  que  mes  abunda  en  les  nostres  ruines  romanes  ;  ell  es 
la  creació  de  la  esculptui-a  luxosa  y  exuberant  de  Roma. 


¥\'i.  2i:!  Muyendo 
Santa  X'¿u  v  il  a , 
n."  \i'.T>.  " 


V\]l.  211.     Mii.soii  Municipal  de  Baiceluiia 


Fig.  2-Í5.     Miucü  a.  .^,uil,l  Ajiíiuda,  n."  1258 


216 


L'Arqiiitcctura  romaiüca  a  Catalunya 


Mentres  els  altres  ordres  adornen  sois  el  portich  sonzill  del  deciuna- 
rms  de  la  colonia  eniporitana,  o  les  construccions  mus  antigües  deTarra- 
co,  o  l'edicul  sepulcral  dedicat  al  culto  deis  clil  lujrri,  Toi-dre  coiinti  (imple 


F¡¿.  ülii.     Base  ática 
Museu  de  Tairu^oua,  u.°  'J8 


Fig.  217.     Base  ali  dublc  c.-icutia 
Musoude'1'nnagoua,  u  "99 


els  portichs  deis  temples  y'ls  atris  de  les  cases  y  ab  ell  se  componen  les 
obres  mes  sumptnoses  del  nostre  país.  F,ll  será  també  l'únich  deis  ordres 
romans  que  permaneixcrá  en  rctatmijana,  rúnicii  que's  por|>t'tuar.i  onti-o 

elsesculiilni'sbarlircs,  rúiiich 
(\y\o  ji  lii'i'ara  adaptarse,  un  cojí 
ol)lidal  rentaulaiuentclássicii, 
a  sostenir  directament  les  ar- 
cados quant  s'hagi  complort 
la  g-ran  ti'anstbrniacii'i  ar(|ui- 
tpcli'uiii'a  a  (pie  ilniía  llm-h 
r('iii|ili'ii  (Id  ari'li  siistiliiini  la 


F¡".  218.     Basí- íitica     Musen  de  Tarrafíona,  ii."  !lh 


toniii  iiiiirta  ari|UÍlral)a(la. 


lUiHv  irillia  diilde  colilliilia  liii  acaliaiLl 
MiiHCIi  de  TaiiaKKiia,  ii  "  SS 


_<!»  II  J(iTl>it«iblíi<rfi  Ailii»^- 


Fis;    24!i.     Fniuiiii-uts  rlp  IVis  del  Ti'iiijiir  do  Jniiiici-  ilr  TiiirMuí 


tiM ,  iipurc 


lints  ni  chiiKlrc  i]<-  lii  (■¡iti-ill:il 


XXIl 

ORDRlí   COMPOST 


J)X~F  NA  fornin  liiliridn, 
una  <-oinposiciü 
(l\'leinonts  de  dos 
¡siils  :  l'ordre  co- 
riiiii  \"1  ¡úiiicli,  oi-a 
=S'  rm-dre  coinpost. 
Aqucixu  forma,  castiraraent  im- 
mana,  es  repetida  a  Espan)  a  :  la 
presenta  iiii  ciipitcll  que's  cdii- 
serva  a  la  Mezrpüta  de  Córdoba, 
(Fig.2.ir.)  jiplcch  de  capitells,  com 
es  sabut,  de  \aris  üoclis  d'Es- 
panya  y  fins  de  la  (jali;i  Xarbo- 
nesa;  corona  en  ell  les  fallos  de 
acanthus  del  capitell  (■()r¡nti,  una 
motilara  decorada  com  un  ri^ltinns 


FiíS..  250.     Cai)itcll   compost   del   arch   de    SBptimí 
Stíver  a  Roma.  (I)'Espouy.  ArchUcklonisehc.  Ein- 

zdheilen  <ter  Antike). 


INSTITÜT   n  ESTUDIS   CATALANS 


218 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Figa.  i;r>I  y  25i.     T(>m|)le  ilc  .Iiípitor  ilv  Tmni^mia.  Fragiupiits  ilol  fris  (Clanstio  de  la  CatiMlral) 
Capitcll  (Id  Musen  <li!  Tarragona,  n."  II I 


decorat,  surmoiit;ul:i  di'  vululcs  nugiihii-s,  (■uin  si's  miIüui's  snln-i'|]iis,ii- a 
los  fullos  del  capitoli  corinti  im  capitoll  ¡i)iii(li  ili'l  .inuui  irmí  |)  iiiirli. 
L'ordro  jóiiicli  y  l'oi-(li-(!  (-oi-iiiti  desdi»  i|Uo  ii(|iii'st  ujiarcix  en  rilistmi.i,  hd 
son  elomoiits  contraposats  sino  arinnuiclis,  quo'ls  grcclis  liai-rcjin  \  eme 
Vitrubi  tot  just  si  separa  en  son  ti-actat  :  «  l'ni'drn  cñi'imi,  iliii,  im  ililci-cix 
en  quant  a  les  proporcioiis,  del  ni-flt-r  ¡Miijrli,  im  \\ír<  ijuí'  pi'i-  r.-iliiici  del 
ca|)itidl  ». 


J.  Puig  y  Cadafahli  -  .\    de  Falguera  -  J.  Godaij 


21'.) 


Figs.  253  y  254.     Temple  de  .Iiíinter  do  Tarragona.    Fiagments  del  tris  n.""  31  y  113 
del  Museu  de  dita  ciutat  y  fragment  de  oapitell,  n.°  108 


A  aqueixa  forma  pertany  el  capitell  (Fig-ass)  mjg  fet  mal  bó,  executat 
en  marbre,  catalogat  al  Museu  de  Tarragona  ab  el  n."  11  i,  proccdent  del 
Templo  de  Júpiter,  que  fou  trobat  en  les  obres  del  non  Seminai-i,  prop  la 
Catedral.  Fragments  de  volutes  d'altres  capitells  se  conserven  en  el  mateix 
Museu  y  restes  de  una  fulla  y  del  echiims  :  una  de  les  volutes  porta  un 
troc;  del  ábach  y  ab  aquestos  elements  pot  restaurarse  completament  aquest 
elemcnt  importantíssim  del  ^luscu  do  Tarragona.  (Fig.  233  y  25t) 


¿30 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


I*oiteiioi.\  al  inateix  temple  el  fris  rlocorat  ali  l)ii(iaii¡s  eiii;aiiaiidats 
de  i-nure  (Serta),  que'sconsei-\oii  apai-edals  en  els  muís  de  la  Catedral  \  en 

el  Musen. ti'i^--  -'i"  >'  --í""!)  F.u  el  seg- 
nieut  que  deixen  les  f^uinialdes 
s'hi  venen  i-epresentaeions  d'ob- 
¡ectes  litúrgichs,  cnui  \'As/iit- 
^^^   .^^   -  ^^^LaXA    '^^^'■o      iiillnii).  tet  de  cña  deeavall,   y 

'=^^É^  ^i^^iJSi^Éi^^^^SH^K    '-        '  '■^l^">!J"f''''''"^-  liai'ret  portal  pi'l 
^^    jKj*!2mf3r^^^^^^^^^K^ '^ .        /■'Iidiir/i  iliiills.        pcll  d'una 

lima  lilanca  sacritieada  a  .lúpi- 
t('i-,  ab  una  ]iunta  8(trt¡nt,  de 
Insta  d'nli\ei-a.  Les  garlandes 
de  lonre  son  Iligades  ais  caps 
detoI•oabe¡ntes^  T'/V/íf'.  Aquests 
\an  adiiniats  de  ¡iij'nhr.  que 
serulileu  un  eulllall  de  iiraus  y 
de  llnclis  de  llana  ll¡ii-ada  ali  riu- 
tcs;  ornanient  antirli ,  tal  eoni 
avuy  s'usa  a  la  costa  catalana  di-  Idevant  pera  adornar  les  ereus  y  taber- 
nacles en  la  testa  de  Santa  Creu  d(^  maiíi-.  Al  claystrc  de  la  Catedral  s'lia 
conservat  un  fragment  de  la  llinda.  lv\ecutada  bái-hnt-ement  imi  éiioca 
baixa's  conserva  al  Musen  de  RarceloiKi  un  exeinplai-  ili'  nqtiicll  ciaupost 
en  el  que  les  volutes  son  substituides  p(M-  i'osácees. 


Fig.  255.     Capitell  de  rAljaiuii  ilo  ('iinliiliH 


(>Il|>ít(^ll    COIIIIIIIHt 

.MiiKC'U  df  Suiítii  A|;iic(ln.  ii."  r.!ll 


.^S5,::^%>*-4.3teÉ|f^ 


Fig.  2515.     Mosaich  del  Muscu  de  Tarragona,  ii."  2i)21 


MOSAICHS 


"i'ililici  roma  era  sumptiuis  sobre  tot  peí-  sos  rovestiments 
\  l'¡(l(>a  de  la  nosti-a  ai-quifectui-a  resiiltaria  ¡iieomplerta, 
>i  iin  reniiissiin  aipii  ln  ipuMPiniiiells  ens  resta.  Es  aixó 
beu  pocli ;  pctits  fragnieiits  de  pintura  mural  senzillísima  : 
y  .Olidos  rojits,  soeolades  dividides  en  platbns  en  les  t'or- 
_/  mes  mes  comuns  y  vnl£;ars  italianes,  guardades  princi- 
palment  en  els  Musihis  de  'i'ai'ragona.  (iirona,  Barcelona  y  Lleyda,  tro- 
bades  de  tart  en  tart  en  les  exeavacions  d'I'aiipnries;  y  dcsprés,  aquests 


L'Aniiiilccluní  romCinica  a  Catalunya 


=.->■ 


Fi;;,  -7ü.  Ojnts  siynininti  trobat  ii  ICiii- 
piirips  (Pella  y  Forgns.  Historia  del 
Ampurdiin). 


iiK's  ;il)Uii(l.iiits,  els  sdls  luxosos  deis 
orlilicis  ri\ils,  priui-ipalmciit  cls  mo- 
saichs. 

Honi  parlat  d'algiins  d'aquostos  pera 
L'xplic-ar  rospiíia  dols  cii-clis  y  les  ares 
deis  temples,  aném  a  completar  les  idees 
sobre'ls  mateixos  desde  iiostre  puiit  de 
AÍsta  de  decora('¡(')  ai'r|iiitectnii¡ea. 

X(iinl)n)S(is  smi  els  ox(>inplars  que 
ens  resten  d'aiiuestes  dccoiarinns  pnli- 
croinas  ol»iiiijiud(>íí  |)ei-  modi  de  marhres  y  de  tenes  cuites,  mes  es  en- 
care difícil  riiiveiitai'i  deis  mateixos  y  el  classilicarlos  ah  veritable  rigor 
cronológich.  El  proeés  de  la  cvolució  d'aquest  art  cu  la  uostra  tei-ra, 
paralela  sens  dupte  ais  grans  periodos  qu'eu  la  nii'tiii|iiili  loniaua  lian 
senyalat  els  historiadors,  es  indecís  com  aiiucll.  A  Knuia  malcix  els 
temes  se  perpetúen  ;  cada  scgle  iTaiiiirta  de  muís  (pie's  sumen  ais  an- 
ticlis  sense  excluirlos;  mes  en  aixú  iii  lia  una  lli'\  qm-  pnit.-i  \,ii::iniiMit 

uiiíi  idea  de  successii)  en  son  génessis, 
encare  que  després  coexisteixen  les  for- 
mes mes  antigües  originarles  ah  les 
posteriors  derivades. 

KIs  nuuans  '"  separaven  l'arl  del 
luosaicli  i'ii  iIms  í;  111  pos  :  el  trssrlntid» 
y  el  rr/-iiiii-iil)ilinii  :  el  jirimcr  ci-a  fct  de 
petits  cubos  y  el  segón  de  peines  pcti- 
tcs  irregulars  de  tnrmes  vaiáades,  juste- 
posades  en  lninia  d'i'spiíal.  Mes  no 
erfi  sois  aqueix  medi  d'execució  mate- 
rial el  que  separava  l'un  del  altre  ais  dos 
arts:  el  i)rimei-  era  un  art  subjecte  sem- 
prc  a  la  forma  quadriculada  geométrica,  el  segón,  mes  Iliure,  aspirava  a 
imitar  les  obres  pictóriqucs  y  a  perpetuarles;  el  primer  té  en  IVIement  ree- 
liliiii  y  quadrangular  sos  temes  naturals,  el  segón,  en  les  formes  curves;  el 
primer,  en  el  concepte  i-omá,  era  un  art  humil  de  decoració  executat  per 
medis  mecánichs  ab  composició  subjecte  a  regla,  el  segón,  era  casi  una 
obi'a  pictórira  ab  paleta  \ariarla.  ab  formes  Iliures.  MI  tcssrlnttnn  y  (d  ri-r- 


Fig.  25M.   itpiíH  sifjhin' 

(Muscu  de  Tiirrugonu,  n.°  ¿\)á':> ¡ 


(1)    Gauckler  en  ol  Dirtionnnire  den  anliquités  greci/ues  el  roinaines  di;  I)AnF.M- 
BERG  y  Saglio,  article  Musioiim  o/nts. 


J   Pitig  ij  Cada f alelí  -  A.  de  Falijiirra  -  J.  Godaif 


223 


IllicülutUin   s':l|llÍc:l\iMI    .'ll    ¡tíKlllli'll- 

titni  y  oi'iiii  iiliiliis  I  iK'iics  (rdlii'.-i  I  lis- 
tintos  del  üiosaicli  iiun-,il  ;il  i|ii(^'s 
reservava'l  iiom  i\c  nuisiniin .  \.'upiis 
n-ntiinilalinii  siMiilila  la  ilaiTcra 
t'volurió  (le  la  iMi-iiia  \  al>  tul  en  o\ 
iiiouroniá,dc'sil(''l  l('iu|is  cu  i|Ui'  l'ai-t 
alcxandrí  invadoix  la  Houia  d'Au- 
ti'ust,  c-oexistcix  al)  los  lui-iiios  mes 
soiiziilos  de  tcssrlluimit. 

opus  siGxiNL-.M  I^iv  tnniia  i>riiii(M-a  y 
mes  elemental  del 
mosaich  es  Vo¡nis  sif/niniun,  mésela 
a  proporeions  detinides  de  testos  y 
un  rirnont  i'iii;i'iicli  y  dur  i|iu>  des- 
eriuen  els  tractadistes  ronians,  niolt 
usat  a  Italia;  sobi-e  aqucix  fondo 
sovint  s'hi  ai-i-engleraven  petits  cu- 
bos de  marbre  turmant  línies  diver- 
ses de  la  decoració  geométi-ica  ro- 
mana; son  US  es  antiquíssim.  Un  deis  mes  antichs  poi-ta  una  iiisci-ipcif'i 
que'permet  datarlo  en  Taiix  loO  avaiis  de  .1.  (',.  "'  D'ai|ni'i\  |ii-¡míci-  uio- 
ment  del  mosaich,  que  pornianeix  y  con\  iu  ab  sos  derivacious  postcriors, 
en  coneixém  tres  exemples,  un  a  Matan'),  a\  ny  desti-uit,  que  existía  en 
el  centre  de  la  ciutat  vella,  el  forum  de  la  lluro,  la  placa  actual,  igual  a 
un  trobat  a  Empuries  y  alti-e  en  \'i  procodiMit  de  Tarragona,  quc's  guarda 
en  aquel  1  Musen. 

h'opuíi  sir/iii//in/i  iluroni'-s  '■-'  i'eproduoix  en  daus  blandís  el  tema  de  la 
greca  comú  a  tot  el  mon  roma,  rcpetit  en  el  niosaii-li  (ri'!nq)Ui-ies  (F's-  257) 
enquadrant  un  camp  de  lossangos  format  pels  daus  de  marbre  en  linios 
oblíqüos;  el  de  Tai-ragona  es  :ui;iloi-h  al  canqi  del  mosaich  empuritá.  (F's--''>8) 
Sobre  Vojjí/s  siíji/i/nim  les  llniesde  daus  priniilivcs  se  coiiipliqnon  y's  con- 
verteixen  en  t'aixcs  de  daus  y  succesivamoni  cliininíMi  el  Ibns  á'opits  testa- 
coiiin,  conservant  la  lorma  geométrica rectangidarprinierament,  introduint 
les  formes  rectilinies  mes  variados  desprcs  y  tinalmont  adoptant  les  formes 

(1)  Article  citat  di'l  Diccionari  ili'  Darkmbf.ihg  y  SAia.io. 

(2)  Pf.llicf.i;  v  I'ac.f.s.  EslndidN  lustórico-avqueolúiiicos  sobre  lluro.  "SlAlfiróA^^l, 
pág.  227  y  2:50. 


¥'\g.  25!).     Mos-aich  de  les  '<Tres  (írafies  » 
(Miiseu  (le  ^^;nlt;^  Aiíucdn.  n."7í)7í 


224 


L'Arqiiitectuní  romünicu  </  Calnlunija 


cui-vos  val)  ellcs  los  foi-incs  iiuitalives  del  iialiHMl  (Miyciidi-aiil  \'(i¡ii(.'<  icscl- 
Idluin  y  crriiiiciilfiliiui.  Soviiif  so  comhina  oii  aijucixns  |ii-¡iu¡tius  toinps 
Vojjits  sii/itiiudii  ab  el  pa\iiii('iit  do  poi-r-^  de  inarhi'c  i\o  dos  colors, 
com  el  trolla t  a  iMiipiirics  pi-up  de   la   purla  de  la  iiiiiralla    dicrD-iMiiiaiia. 


MOSAICII   DEI.   I'ERIODC 
AL'GUSTEO 


En  la  classilicaci»)  dids  nnisaiclis,  oís  ai'r|iioi'il(>clis 
senyaloii  un  piiiiu'i  p/iindi' (pK^  comoiira  oii  rniiciit 
dol  Moditeri'aiii  \  quos'exton  pi'i-  lliiipopi,  ali  luis  oís  osploiidorsdol  |)oiindo 
licloiiistiídi,  lilis  al  (;oiiiOlH-aiiii'lil  dol  si>^lo  ii ;  el  llucli  d'Di-incii  diiraiit  aii\s 


^M 


¿Stexti'-t^í^ 


^^^^i-,-:" 


^IQOOO&OOfC 


ii  lii  lii.  hi  .1.1  U.\   (Miili.í).   Ildliliii  (le  lil  lí.  A.  (ir  lii  llinliiiiii,  1.  XIII 


J   Piiig  y  Cadafiilch  -  .1.  de  ¡'(ilr/ucra  -  ./.  Godaij 


2¿¿, 


sogueix  essoiit  (>1  ooiitro  de  falii'icació  do  quadros  en  venniculatuin  que 
d'alli  exporta  ol  coinei-í;,  coai  tan  avuy  encani'ls  tabricaiits  venccians  de 
l'illa  de  .MuiMiio  ven  iivnei-al  els  tallers  d'Italia.  Igual  que'ls  marmolistes 
venen  sarciM'erlis,  els  ninsaicistes  venen  quadros  de  niosaielis,  els  einble- 


Fig.  2t!2.     Mosaich  iji-occdeut  ile  la  eapella  de  Saiit  Mitxuel  de  Haiccloiia 
avuy  al  lliiseu  Munieipal.  (T.  I  de  Catalunya,  de  l'olua  España,  sus  monumentos  y  artes) 


intr,  i-eproduecions  popular.s  de  obres  de  la  jiintura  alexaiidrina.  L'área 
en  que's  troben  es  la  de  colonisació  romana  anterior  al  Imperi,  sense  que 
aixó  vulgui  dir  que  aqueixes  obres  siguin  anterioi-s  a  ell.  Son  cscassíssims 
els  que's  troben  fora  d'Italia  anteriors  a  la  ópoca  deis  Antonins,  algiins, 
pochs,  a  Sicilia,  en  l'África  Proconsular  y  en  la  (Cesárea  de  M;uiretania  y 
en  l'Hispania. 

L'estudi  d'aqueixos  emblema'  perteneix  a  l'Historia  de  la  pintura;  son 
verdaders  quadros;  el  pintor  en  vermiculaliim  copia  la  realitat  viventa ; 
d'algunes  d'aquestes  produccions  n'hem  parlat  aquí  eoni  auxiliars  trobats 
sobre'l  terreno  ¡icra  la  descripció  deis  edifieis;   rornien   quadres  pctits 


ISSTITIT   D  ESTUmS   CATAI.ANS 


29 


226 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


""SiMift' 


.    j.,i        I.    .  .1,1..  ,i,.i  ,„..-:, 1.1,  .1.-  I:,  M.-.i. 
^MiiHOii  «le  'i'arragoiin,  ii.''2921) 


cii  g-cnei-:il  ili'  n-iiO  n  O'.so  rin. 
iiuii  i-Diii  ('II  lililí  iiiinintur.'i, 
s"lii  r('|ii'i iilui'ix  iiiM  !■( iiii|Misi- 

rii'i  |i¡i-|i'inr.i .  Sr'ls  roldCi  (MI 
el  centre  deis  |i:i\  ¡liieilts,  nv- 
liits  colil  llll.i  i'  <\  ii  \  ¡II^IkI.i  de 
llllin  ,  \  (i|(;its  d"(  iniMliieiils  (Mi 
Irsi'l  1 1(  I II III  de  pcíliM'S  lllós 
grosses,  (ju;il  ciiiiiihisícÍí')  de- 
corativa obligadíi  |hmI.i  Idiiiia 
quadrada  dols  olciiieiits  (iiin- 
ponents,  i-odoja  la  i'0])i-(  id  ne- 
cio picti'irica  pi'csoiitiiiitl.i  ei un 
,1  liMii.'i  pi'¡iiiM{ lid  \  l'i n'Miiiiil  id 
\(ill;illl  SI  MI  emii  I  ni;  I  (•(Miel;! 
i|lie  r(Mn|lliidni.  l''.ls  Irsrl/iimni 
iMi(|lliidl';iiil  1 1  \]nn\sriii/)li'iiu(% 
-.111  (■  1 1 III  II  II  III  e  II  t  (MI  .Mijlieix 
|i|-illl(M-  |iiMM'ii(|e  (MI  lil;ill(dl  V 
(MI  liegre;  d"ii(jn('st;i  fiii-iiiM's 
d(MÍv(Mi  oís  temes,  l'Ccnlillis 
casi  scmpre,  reeiMn.ünl.irs  so- 


./    /'(//;/  !i  Cdíld/iilcli  -  .1.  de  ¡'alijucra  -  ./    Gmiiij 


227 


:*íiÉ£^ 


\ 


«■ 

"^  '■  i 

1 

"l" 

'^^ 

.Mi),-,au  li  tiil  ."MiL-^rll  ilr   i.il  l-.ii;iMi.i  ri{in-,>clil¡ilit  il(i.>  [i.iiiu.^  all  ulil.il>  u."'S'.yj. 


vint :  taixes,  línies,  denticulats, 
mai-lets,  iiieandres.  Caldría  aixís 
senyalai-  com  d'aqueix  primer 
periode,  els  mosaichs  d'Ephige- 
nia  d'Empuries  en  el  centre  d'un 
camp  en  tescUatum  de  marbre 
blandí  y  ol  de  les  <(  Tres  Graries  », 
de  Barcelona. 

MOSAICHS  DEL     AIi  cls  Antiiníns  co- 

PERÍODE  ANTONIA 

menea  nn  segon 
grnpo  que'ls  arqueóleclis  mosai- 
cistes  anomenen  antoniá  \  qu(> 
s'exten  dui-ant  els  segles  ir  \  iii. 
Les  técniqnes  del  rcrmiruhaum 
y'l  tesclladtiii  tan  dilerents  en  el 
perii>de  anterioi-,  se  cijnt'onen  en- 
terament  a   la    ti   dd   pi'rínde,   y 


Kiy 


Jti(i.      JIosilicli  tlDliat  ¡ú  l'alall  (le  Hiiicrlonil 
(Dibuix  do  D.  Elias  Kogent) 


2-J8 


LArqnitcciuní  romaniai  a  Catalunya 


^^^'  !Mr'*^»a^r^ 


Fig.  267.     Mosaich  trobat  a  Empurics,  avii^-  ili-.-.triiit.  (Fot.  Cnzurid) 


Fig.  20».   ■  Mii-;mi  li  ili- <  iisa  l>i\iii  Jliitiini.  (l'i'lliicr.  lluro) 


lili  cll  es  lili  |i:is  ;l  la 
rdin  |i(Ml('l  r.iciii  il  ('  I  S 
(iDspruccdiiiiciits;  no 
Sllll  (lllS  olii'is  (lis- 
liiils,  siiiii  lili  sdl;  i'ls 
t.iili'is  s'o.xIciH'ii  jicr 
|(i|  r¡iii|i('ri,  Tart  se 
rii|li;ill¡s;i  i'll  sos  to- 
nU'S  y  \;i  i|i's;i]i:il-('i- 
Xi'lll    VciilhlcilKI    \   \\\l 

i'll  l;i  ri,i:iil;i  i-ninpo- 

sició    al     \ii||;|||l     di'ls 

(|ii;i(lnils;  la  comiio- 
sici»)  (ii)  liuurcs  s'cx- 


J.  Piiig  1/  Cadüfahh  -  A.  de  Falgiicra  -  ./.  Godaij 


229 


Fig.  M'.l 
Mosaicli  del  Musen  de  Taiiagona,  u.°  2936 


Fis-  -70  .Mi>s;iuli 
existcut  eu  el  Musen  de  Uaixelona,  u.°  lll'i 


ten  en  grans  tamanyos  y  fora  del  quadro  de  la  composiciú  pr¡iicii>;d  y  les  for- 
mes i-ectes  y  rectangulars  van  desapa- 
rcixent;  temes  pictórichs  y  temes  deeo- 
ratius  gradualment  van  foncntse  en  una 
unitat.  Els  mosaichs  son  ja  obra  local : 
els  artistes  alexandrins  vinguts  a  Italia 
en  rópoca  d'August  esparramantse  per 
les  provincies,  han  format  ja  obrci-s 
indigones  :  el  personal  deis  tallcrs  es, 
donchs,  roma  o  romanisat,  lo  mateix 
sufceeix  en  els  models  y  al)  els  mate- 
rials  :  les  pedreros  imperials  deis  Piri- 
neus  Orientáis^  de  la  Serra  Nevada  \ 
deis  Alps,  ofereixen  ais  tallers  de  Pm- 

venca,  Tarraconense  y  Bética,  un  surtit  p^,,  271     Mosaich 

suficient  de  marbres  de  distints  eolorSj  del  Jiuseu  de  Tarragona,  u."  2032 


230 


U Arquitectura  romiinica  a  Catalunya 


Fig   272.     Mosaich  de  Sant  Just  Desvcrii.  (La  Iluslració  Calalana) 

deis  que  se'n  aprofiten  els  mosaicistes  jmit  .ili  i^ls  ili^  iiiipni-t:ic¡()  di^  la  nio- 
trópoli. 

Kxcmplf  (riH|uestes  ol  vcniíinil.it  de  S.iiiuiitr  i|uc  [iiihüra  l'Acaili'uiia 
de  la  Historia  \  'li'l  ijiial  s'lia  dciiiiat  l'liistDi-iailn]- (  Üi.ihivi.  (!•''«■  ^«0)  Se  tmliá 
i'iMit  eX(;avaoiuiis  en  la  cai'i'Ctcra  de  \'al(Micia  a  Hai-<-i'liina.  Tenia  aiiucst 
32  i)alms  de  llarch  per  22  d'amplc;  repivsentava  en  licruKisds  colurs  a 
Baco  sentat  sobre  una  pantera,  eoronat  di'  paiii|in|s  \  ali  ini  sciiiniii  a 
la  nía,  portaiit  en  l'altra'l  thii'se.  Al  xnltanl  de  la   li,uura   In  lia  una   laixa 


\\\\^'.'k\WmVVVVVV\\V\\AA-VlA-Vl-VVlAAA-\-^\\\V\V\V\VTTTT 


1 ',  f  - 


Fig.  273.     MuRaich  troliat  n  la  linca  ilcl  voiiito  do  Uclloelí,  a  Oiroiia 
(Memoria  de  la  Comisión  de  Muiiiimeiilo»  Jíi»l<lricou  de  Gerona) 


,/    Piiifi  ;i  Ciidiifiilch  -  A.  (Ir  l'algurrn  -  J.  Godaij 


231 


Fig.  274 
Mosaich  del  Aliiseii  deTíiiTa^oiin,  n."  Iñll 


Fig.  ü/o 
lifli  ll(^l  Musen  (le  Tarragona,  n."  l.'ilT 


iMosaicli  ilfl  Museu  de  Tarra^rona.  n."  Iñls 


/.■í 


1<^°"^. 


•1 


Fig.  ;¿77.     Mosaícli 
del  llnsou  do  Tarragona,  ii.°  2924 


foi-innda  de  scrmeiits  ondiilants  quo  surten  do  qnatrc  gciTos  colocats  en 
els  áiiiiuls  y  deis  que  varis  genis  petits  tallen  t^ls  rainis  (|ue  jienjeii.  ") 

(1)  Muñoz,  Diísertnción  hi^lórica  sobre  el  pariiiicnto  qufí  se  dtíacuhrió  en  Mar- 
medro.  Aqiiest  inanuscrit  es  ¡^iiarila  <\n  la  HiljÜDti'ca  dtí  la  líoal  Acail.  do  la  H¡stf)ria 
Prest.  27.  Gr.  ().\  E.  ii."  179;  va  acnin])anyat  de  dilniixes;  Muñoz  cvo.w  ])ogué  S(!r  lo  pa- 
vimont  d'un  templo  dodicat  a  Baco.  iXota  deCii  \niii;  r  ou  sa  obra  citada,  t.  Il,pág.  89). 


232 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


"^ i''- 


An  aqueix  grupo  pcrteneix  ol  musaidí  vonniculat  que  oii  raiiy  1,S88  el 
General  Governador  do  Tilla  de  MciiMica  dc;>cobr¡  en  la  ¡slota  del  Rey 
(port  de  Mahü)  qual  dibuix  einia  a  l'Aoademia  de  l'Historia.  (^'g- asi)  La 

(•<)loi'ac¡t')d'a(iiiostr('/'//ííC///r(/»//íescom- 
biiiació  de  blau,  vormell  \  blandí.  Son 
dibuix  representa  vanes  figuies  d'au- 
cells  y  altres  animáis,  la  major  part 
indígenes  de  TÁfrica  y  otereix  notable 
analogía  ab  altre  trobat  a  Túnez  y  el 
dt^  l'antiiiuissima  Sinagoga  de  liaui  Ulan 
Lit',  pi-op  de  Cartago,  y  com  ell  alusin 
tal  vegada  ais  dios  de  la  Creaeió.  ^'^ 

La  majiir  part  deis  tomes  so  i-epotei- 
xen  casi  iguals  per  tot  el  mon  i-duiá;  no 
cal  dir  oís  meandros  y  els  quadi'ats  :  els 
mateixos  dofins  y  hippocampos  del  mo- 


M- 


''^'f<$mmmm 


Fig.  278.     Mosaii-h  trobat  a  Corsil 
(Pella  y  Porgas) 


saich  guardat  fa  anys  a  la  derruida  es- 


glosia  do  Sant  Mi(|uel,avuy  cu  el  Musen 
Munieipai  do  Barcelona,  es  la  i-epotició  de  bou  cimeguts  de  Pompcya  :  tra- 
f;atsen  silueta,  aillats  entro  \\\\  Inus  blaurh,  sonso  turniar  escena.  (*"'8  262) (2) 
Els  paviments  altros  vogades  so  dividiMxeu  cu  ipiadrats  j)er  un-di  de 
lui-xes  ab  un  matoi.x  tema  decoratiu  dintre  deis  que  s'lii  desarrollen  cduipn- 
sicions  pictóriqucs  y  temes  geomótrichs.  Exemple  d'aqueix  sistema  di; 


composicions,  el  mosaich  partit 


en  triicDS  ue 


Musen  de  Tarragona,  eu 


que  grans  franges  di\  ¡deixen  el  paviment  en  quadrats, 
diutiv  do  cada  un  deis  que  s'lii  desonrutlla  un  tema  en 

rrniiiriilanilil,i^i^^  2.56,  263  y  264)  el  dc  Barei'lMUa  ll-ohal  al 
l'alau  per  rarfiuitocte  D.  bllias  Hogout,  l^''í5-"«>  y  el  do 
Empuries,  combinacio  do  quadrats  y  octógons.  (f>í!-207) 
Cocxistcixcn  aquei.xes  formes  ab  altres  gcométri- 
ques,  unossenzilles  com  el  que's  guarda  en  la  casa  l)i- 
\  iu  de  Mata rñ,  ífíR-Sfis)  11,1  niosaicb  Icsclhilnin  de  dosco- 
loi-s,  l)laneli  y  eolur  de  |i|iiui  luscb,  ib'  i|U;i  I  (•(  iinliiliaci(i 
|-esuila  lUl  ii|-i-¡ual  p,i\¡MieUt  eu  qUe  dcililina'l  qUiídl'al 
diviflit  per  losdiagoiials  en  ipiatre  ti-iaiíguls.  Se  prolonga  linsal  inli'i-ioi-  del 
cdilici  y  cases  inmediatos  tormiuanl  en  el  centre  poruña  olegaiit  estrella. 


Fig.  270.  Monnk-li 
troliat  a  Oorsíi. 
(Pella  y  Forgan) 


(1)  Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  IlistoHa,  t.  XIII,  págs.  7  y  íTS. 

(2)  En  larticle citat  de  Ganckier,  Diccionari  de  Darkmbiího,  pá^.  i'lni; 
bibliografía  interesant  sobre  aqueixes  representai-ioiis  niai'ilimns. 


Iii  lili  iin^i 


J.  Piiig  tj  Cadaftihh  -  A.  de  Falgiiera  -  ./.  Godaí/ 


2:}.l 


\'A\  una  casa  posada  al  ih^scdlicii  en 
el  i'i'ciiito  ilioi'-i'oiuá  irKin|iiir¡i's,  piM- 
pietat  del  Si'.  Villanuova,  lian  ipu'd.it 
visibles  varis  pavinKMits  cu  iiiusaicli 
que  reppoduits  per  la  .Ínula  de  Miiscus 
de  Barcelniía  lormaráii  parí  d'uii.i  ]iu- 
l)l¡(Me¡ii  sobre  l'anpuric^s.  'J'eines  itiés 
siMi/.ills  g-eométrielis  s'haii  ti'obat  \)Vop 
de  la  eidla  riiiiei'ai'ia  ipie  liapusat  ,d 
descobert  el  servey  forestal  del  Estat  al 
excavar  en  el  recinte  grech  la  Junta  de 
Muscas  de  Barcelona. 

\'egis  Hualment  el  dibuix  dids  nio- 
saiidis  (Figs.i'9iy292)  (pío  PeUirer  j ud lea 
perlaiiyor.  junt  ab  l'ediHci  de  (pu>  furiiia- 
\eii  part,  a  l'época  vissigótica,  jiostiM-iur 
al  segle  vi.  Nosaltres  creyém  pocli  pm- 
bablo  aquesta  opinió.  <"  Els  liiosaidis 
vissigots  no  teñen  cap  deis  relinaments 
deis  trubats  a  Ocata,  avuy  alti-c  vegada 
(■olgats,  sino  que  presenten  temes  sini- 
plicissinis  executats  barrueranient.  Un 
d'ells  es  una  combinació  de  fíjrines  qua- 
drades  y  rombos  decorats  ab  temes  |ier- 
fectament  romans;  l'altre  una  combina- 
ció de  formes  circulars  en  les  que's 
destaca  una  branca  de  Ibircr;  ni  l.int 
sois  apareixeu  en  ella  cap  dids  temes  ca- 
racteristiídis  de  les  deri'ei'ies  del  Imperi. 

MosAiciis  DELs    Eíx  tcmps  dcls  Severs  els 

TEMl'S   DELS   SEVERS  .  I        i'i  ■  I 

exagons  siu)stitu(Mxenals 
qnadi-ats,  ya  la  ñ  del  segle  iii  els  dcta- 
gons  tendeixen  a  pendre  plassa  mes  im- 
portant  en  la  composició,  tornantse  cada 
vegada  mes  rígida  y  mes  complicada. 

(1)  Vegis  l'article  «  Trovalles  arquuológi- 
ques»  (le  Pellicer  y  Pagés  a  La  Ilmtraciú 
IJeiHintinf(,  any  I,  n."  4,  16  (Ipscmljpc  <li'  llKll). 


'  1 

¡A'    !'  ---•:.■ 

3T 

fe 

hS^ 

m 

'K 

Fi;,'.  --'SO 
JIosaieli  del   cíiirur  do  Fortimy  de  Ta- 
rra;;(>na:  seii.sc  miincració  cu  ruetual 
Catalecli. 


Imü.  L'sl 

Mosaii-Ii  tic]  Miiscu  de  Tarra^^nua 

M."  2!i:i3 


I.NSTITUT  D  ESTL'DIS  CATALAXS 


30 


■J3-1 


L' Arquitectura  románirn  a  Catalumja 


Vt-.     U'^J.         .\I..-M).    I,    ll,-     l'lliu    lll-    (  -.I. .lili. 

Meiiiiniffs  lii:  la    /.'.    .1.   úr  lii   J/ístorÍK,   I.    \'Illj 


lí  1  s  trinos  d  p  ('  0 1- a  t  i  u  í? 
<lo¡X(Mi  d't'ssoí'  fícoiné- 
ii-¡i-|is  ;  i'ls  tii'iiats  \'  11,1- 
.■iis  lie  l'iiniii's  cutiii'- 
iMllin'adcs,  iiiii|ili'ii  les 
IVaiigos  y  oís  cainiis  lli- 
gantsealilos  Inniios  imi- 
tativos pictúriíjiios:  oís 
ti-onats,  los  ostrídlos,  la 
si-('(s!irn  y  dosapal-oi-XOll 
los  Olios  olássiqucs  y'ls 
iiioaiidros.  Exoinples  de 
cían  s'introducixon  els 
cntrcUacats  en  fonnes 
g  o  o m  ó  t  r  i  ([  u  o  s  clássi- 
(|uos,soiiol  trohat  aSaut 
.liist  DosNcni,  a\  ii\  poi- 
diit  por(losgraoia;U''is^7-') 
dosprós  els  lia(;i>s  y  li^s 


<          ♦       —       ♦ 

^*  V  ♦:♦  V 

1      -^ 

V     ■  ■     ^     ■  ■ 

Y-  ♦  y  4 

^        ■  ■     ^^^    ■  ■ 

► 

j^^       ■      ^4^      ■- 

♦1^ 

^        ■  ■     ^5       ■  ■ 

u       t      ■  ■      t 

► 

♦'▼▼▼♦MvtV^VtvVWvtt^I 

Fi^fi.  2XH  _v  281.     MoaaicliB  de  Pili;;  «le  CVlmlNi.  (  Mrmnrins  ilr  In  H.  A  .  ilr  Id  llinloriit.  t.  VIII ) 


J.  Ptiiff  ¡I  ('.(iddfidcli  -  .1.  de  ¡'(di/iirní  -  ./.  Godaij 


235 


trenes  van  sulisliliunt  h-s 
linies  generáis  de  la  com- 
posició  tínsarrivara  cssoí' 
oUs  la  base  principal  de  la 
mate  i  xa.  (fís-'-íts) 

Citém  finalment  els  pa- 
viments  del  editici  roma 
d'eii  Puig  de  Cebolla  (pri  ip 
de  Sagunte).  Veuenslii  re- 
presentados totes  les  foi'- 
mes  geomctriques :  triáii- 
guls,  exágons,  rectánüuN, 
formes  estrelladas  y  circo- 
lars,  ab  les  diverses  com- 
biiiacionsaquedonen  Uorli 
aqüestes  formes enllacades 
y  bai'i'ojades  ab  els  mes  an- 
tichs  temes  mediterranis; 
eiiti-iM'lles  la  crea  sirastlcn, 


Fiií.  USÓ.     Mosíiich  lie  Fui;;  du  Coliolla 
(Memorias  de  la  B.  A.  de  la  Historia,  t.  VIII) 


Figs.  -im  j  1'87.     Mosaichs  ile  I'iiig  de  Cebolla.  (Mcmoritts  de  la  U.  A    de  la  Historia,  t.  Vllij 


2.3G 


L' Arquitectura  romü-nica  a  Calalunija 


fi"s    i.-s   V  L'Mi       Mosaiclis  fio  Pili'.'  il'^  ('c1mi11;i.  ;  Meiiinriiis  de  ¡a  It.  A.  de  h(  llisliiiia,  t.  VIII  ) 


I'i);.  ÜÍHI.  .Miwalili  lie  l'ilÍK  «''■  Ciliull» 
f  MfmnridK  dr  la  H.  .1 .  de  lii  llÍHloriii 
I.  VIII>. 


Irt  fiviia,  los  esti'ollos  y  rnsácoos  do  tota 
mona.  (Figs.  282  a  2:10) 

oi'is  MtsiviM  Queda  |ii'i-  i-itai-  liiialmont 
!'i'\(Mii  |i  I  a  ]•  iiii|H  ii-lanlíssim 
de  niiisaicli  di'  \idli'  ipH'  riili|'i'¡\  Li  \iil- 
|;i  di'  ( '.iMilri'Ilcs  ;  \'ii/iiis  niiisirniii ,  i'l  i|Ui' 
cls  iiindoriis  (MI  diucii  iiinsaiídi  vciicciá. 
l'',stá  di\idit  cu  tres  solios:  un  tVis  inlo- 
i-ii  ii-  a  siiliro  di'l  ijiriii  lia  ri  mu  un  |M'a- 
lii'li  de  <-iiiniiin('S  ali  caina  aduniada 
;ili  i'slrii's  liidisdiflals  \  caiiili'll  ¡Miiirli 
i|ni'  siisti''  im  i'iii;nilaiii('iil  do  cironls 
rnrinalit  lilla  i inliiaoaoiíi  \  ol  l|-iii;|-os- 
taiit  (1¡\  idil  por  uns  ai-(dis  so^iuint  oís 
moi-jdiaus.  l'",l  Tris  iiirori(ii-  i-opn^sonta 
lina  cassoi-a  d'isarts  (Mi  ol  trii-i-r  ¡iiiik^- 
tliat  a  lina  \ihi  ;  los  oseónos  Ai'  la  cas- 
so  ra  (>staii  ic'|ii-rsontadossuccos¡\  anión  t: 


./.   /'/(/,'/  1/  ('.(Klafiilili  -  A    (Ir  l'dli/iiiTii  -  ./.  Godaij 


237 


Fig.  201.     Mosaioli  trobat  al  Masnou.  (La  Ilustiwio  lAernntina) 


|iiii|i  l;i  \  ila,  que  scni- 
lil.i  iiim  casa  de  paiiós 
actual  ab  scs  liiicstiTs 
roctangulai-s  dividi- 
dos en  quadi'ats,  ali 
sos  g-olt'es,  ab  scs  toii- 
ladcs  a  dos  vossaiits, 
hi  h;'i  roprosontat  un 
esclau  iiiciiantdnsca- 
valls  oarrogatsab  una 
pesada  xarxa  de  cor- 
des  ;  segueix  un  es- 
clau ab  els  gossos  y 
portan!  al  coll  un  pal; 
tros  esclaus  jxirten 
laxarxa  niontros  alti-e 
aguanta  per  la  brida  els  cavalls  descarregats;  un  esclau  poi-tant  un  troc  de 
xarxa  y  els  país  pera  sostenirla;  un  cavalleí- y  tros  issarts;  un  cavalloi- 
perseguint  un  isart;  varis  cavallers  acorralant  els  isarts  al  oxti-oni  de 
la  torrentera  tancada  per  la  xar- 
xa. El  fris  es  limitat  per  la  part 
alta  per  un  trcnat  y  por  una  íai- 
\a  decorada  ab  lini(^s  (Hidula- 
des;  a  sobre  comenca  el  pórtidí 
do  columnes  jóni<[Uos  que  seiu- 
i)loii  irrogularnient  repartidos; 
en  els  intercolumnis  hi  há  va- 
rios i-epresentacións:  una  tigiiia 
ab  un  lleii  ( (liijidos?);  una,  dona 
\  un  humo;  una  escena  inarili- 
ma;  una  barca  ab  la  vola  dos|ilo- 
gada;  una  construcció  de  fusta 
ab  plafons  ;  un  grupo  d'homes. 
Sobre  rentaulament  venen  oís 
archs  seguint  els  nuM-idians  y 
entre  ells  varios  iigui-os:  un  bo- 
rne un  ¡lortant  a  la  iiia  raiiiis;  un 
cap  mutilat  d'un  Jove;  honies  coberts  de  la  gorra  caractoristica  deis  l'rigis, 
que'ls  romans  utilison  pera  representar  els  barbrcs   d'Üricnt  en  actitut  de 


Fij; 


2!I2      Mosaicli  tioliat  al  Masnou 
(La  flnttlració  TAerautina) 


S38 


L'Arqiiitcctura  románica  a  CaUíliinya 


ufe- 


€ 


Fír.  203.     MoaaicU  do^Contcollcs 


preg;ii¡;i.  Mossiíii  Gudiol  hasiiposat  aqueix  mosaich  ci-istiá  (ol  víiÍmII,  I:i 
osccn.i  de  cassii,  cls  orants  ili'\;iiii  la  estatua,  re[)rosciitaeió  rlols  iiovs  .il 
f'orn  rlc  Nabufodonosoí").  Lo  ccit  es  qiio's  tracta  d'uii.i  dcrcii'iicio  de  baixa 
<':':fn>M--,i  com  claramont  lio  iiidioa  rinduinontai'ia. 

Tal  os  ol  conjiiiii  ili'  la  decoració  oii  mosaich  a  (lataluiiya:  olselemoiits 
fjássiclis  |)i-f'doiiiiiiaiits,  jiiiitiiiitsc  podi  a  pofli  id)  oís  (Miti'clla(;ats,  estir- 
IN.'s  y  (;s\ást¡i|iios  i|iic  ¡ii\;nlr¡xi'ii  la  dccoi-a(-i()  rumana  en  la  haixa  época. 


Fig.  '2'.H.     Autflixi's  ik'l  Musen  do  Tarragona.  n.'"JMIl,  25IIH  y  25'J7 


XXIV 


L'ART  ROMA  RUSTECH 


I  I! wr  ;iii\s  lia  sigiit  una  aliniiaci(')  f;-iMici'al  la  de  riiiii- 
i;ii  di'  l'ai't  roiná;  una  ciutat  poderosa,  una  orgauisació 
íidiiiiiiislrativa  fortíssiuia,  s'cxtcngué  per  una  gran  part 
iri"'.iii-n|ia,  portaul  ai-i-cu  les  formes  imposades  de  tota  la 
\  ¡d;i  social.  Mes  a  sota  d'aiiueixa  organisació  existia  Inr- 
(;osaincut  una  pluralitat  de  pobles ;  ho  prova  mes  rpie  res 
el  que  aixis  ([uc  fou  romput  el  llai;  lietici  y  desteta  la  máquina  adniiuis- 
trat¡\a  romana,  iq)ai-('squ('s  per  tots  els  dominis  del  Im|>ei'¡  niia  gran 
varietat  de  nacions  ab  sa  divcrsitat  de  llengnaljí^s  y  al)  sa  [irodiginsa  ninl- 
titut  de  concepcions  artístiques. 


1^40 


L'Arqiiilicliini  roinanica  a  C.alalniu¡a 


Aqucixii  consoi'\;i('¡i)  tle  l;i  pLMSdiialitiil  ii;ic¡i>iiíiI,  os  salnida  \  i'vidi'iit 
pels  pobles  de  gran  y  intensa  civilisaeió.  (li-cria  ¡hm' coniptes  de  \i'ui-e 
morir  son  art  y  son  llcngnatjc,  un  rup  Ncin-uila,  niiHjuereix  al  vencedor; 
l'Egipte  produeix  un  esclat  d'ait  ab  sus  caracters  tipiciis  on  pió  doniini 
rouíá  ;  mes  encare  es  de  trascendencia  Testudiarlio  en  els  pohh^s  de  cul- 
tura menys  intensa,  ca  els  ipic  lii  llnrcix,  al  custat  de  l'art  classidí,  un  ari 
local  persa  Factura  y  per  sos  temes;  un  sentit  artísticli  local,  u  si's  vul 
una  rusticitat  local  que  cambia  y  transfoi-iria  els  cánons  de  l'art  clássicli. 
Aqueix  art  rústech  mereix  ser  estudiat  pd  país  cátala,  aun  lii  ha  ele- 
ments  que  cal  aportar  a  aqueix  capítol  encare  no  cmiiplert  de  rilisLoia 
de  l'Arquitectura  y  ell  acabará  aqueixos  preccdcuis  del  art  i-omaniíh 
Tot  el  cicle  d'art   foraster  deis  colonisadoi-s  a  rUispania  es,  cdin  ha 

dit  rHübiier,  un  sector  del  gl-all   circuí   de   l'ail    v a:  al  ahl-e  exlrem  del 

Mediterrani,  en  tal  rragnientdel  tiMuple  d'llcl¡M|iMl¡s,  s'hi  ii-ulia\eii  els  nia- 
teixos  temes  del  tris  y  la  coiMiisa  del  tenqile  d"Augusl  aixeeat  pels  de 
Tarragona;  en  tal  muralla  de  la  (Julunia  de   Tiuigad,  jiei-diida  eiitie  les 

arenes  del  desert  áfrica,  s'hi 
ti'nhava  el  nialeix  aparell 
ilejsiiiui-sdel  tein|iled'.\usa; 
i'is  eleiaeiitsdecDraliiisrrag- 
iiieiiiaiis  descoberts  eiiU'c 
les  niiuesde  les  iiosti'cs  si- 
les \  ciutats,  se  ti'dheii  repe- 
lils  en  els  trucns  ipie's  des- 
eiitei-i'cii  en  les  ile  la  l'ru- 
veii(;a  o  d'Italia  n  del  .\uii 
d'.VIVica. 

( '.aracterisa  a  la  inajor 
|iarl  de  la  nosIlM  deci  iracji'i 
nna  ee|-la  |-nslicilat  ;  es  |)a- 
lent  en  ella  iple,  a  excepeii) 
di'  Tai-i-aj^ona,  n(  i's  Iraeía  de 
un  ai-|  ciuladá  rehnal,  ele- 
Uanl,  cllidal  en  els  pinic  il'S 
di'  la  exeencji  I,  silli  i  d'nna 
'  iilira  rri-^l(\i:a,  de  \  ili's  iniila- 

di ires  di'l  salicr  cxúlicji  ;  es 
„.    „,,.     ,,  .,     ,  , ,,  ven  \\'<  nn  ai-i  i|ni''s  i'rea   \ 

Fig.  2!!;).     LupiuoH  del  Miihcu  ' 

de  Miiilriil.  piiH'iMlciil»  lie  f,fóii,  II.*' Iii."i(l2  y  KilOO  deseniiillla   \    \¡n   de   si   nía- 


J.  Ptiig  y  Cadafalch  -  A.  de  Pulguera  -  ./.  Goánij 


241 


Fig.  '.'ítli.     Liiiiiili's  iústii|Uoa  ilel  Museu  de  Madriil 
procedeuts  <rAlniozar,  Palenciii  y  Ca/.loiia  u.°"  llióOó.  Ifi5(lli  y  11)539 


teix,  sino  una  obra  importada  seguint  una  moda  que 
altros  oi-ieuten  y  que  aquí  arriva  en  su  plena  bellesa 
quan  els  artistes  venen  del  centre  que  la  crea  y  (jue  si 
l'executen  els  que  viuen  en  el  país,  se  desnatui-alisa, 
ja  per  retrassarse  y  executar  lo  vell,  caducat  \  jiassat 
de  moda,  ja  per  no  saber  seguir  les  tinesesdificils  d'un 
art  que's  copia.  Els  temes  son  els  clássichs,  tal  coui 
els  descriuen  els  tractadistes  coetanis,  tal  com  marquen 
els  cánons  de  Vitrubi,  arquitecte  d'August ;  mes  l'es- 
porit,  l'execució,  es  pobre,  barroera.  Tal  passa  avuy  en 
les  copies  de  l'art  parisién  o  vienes  tetes  en  la  nostra 
mateixa  térra. 

i.ART  popLiAR,  REPRODLcció    Tot  aqucíx  art  cs  encare'l  gi'an  art, 
DE  TRAJos    ^^^^  .^  j^jj^  ^gj,j  punt,  aristocrátich , 

mes  al  costat  sen  n'hi  viu  un  altre  de  rústech;  no  per 
Texecució,  sino  perqué  reprodueix  formes  mes  anti- 
gües que  ais  artistes  clássichs  devíen  semblárloslii 
obra  barbre  íib  accent  ingrat,  rom  a(|uells  cants  que 
udolaven   les  colles   de  joves   de   Galicia   tlel   exércit 


Kip;.  '_'fl7.  I.íiiiidii 
dol  Musen  de  .Ma 
il  r  i  d  proeedent 
de  Palcucia. 


INSTITL'T    D  ESTUDIS   CATALANS 


■3-J2 


¡.'Arquitectura  roniílnica  a  Cataluni/a 


«iíJ 


d"Aiiil)aI  iiivasoí-  do  Italia,  com  aquells  noms  barbi-cs  deis  lloclis  liispans 

'[lie  l'iiiii  m»  podia  aiiomonar  siMisc  l'ásticli  y  Mida  ¡hm-  1i>  im|iii>iniiKdal)l('s 

deixava  de  citar.  '•'   Sobi-('\iii  iiii  Ldeinent  indígena,  lii,ma  de  tant  en  tant 

apareixer  quelcom  del  país,  sortint  per  soijr<'  la  linada 

inmensa  de  la  civilisació  rumana  (|U(^   t<it    Im   arrastra. 

Aipieix  art  indígena  apareix  en  piinnT  llncli  ii'|irii- 

diiiiil  i'ii  li's  aiitcHxes  deis  teníais  les  tiii|Ui's  \  peni  illa  ts 

r^  piipuhirs;  dones  ah  rajinlxes  y  ali  vids  rodejant  el  cap 

,'r       - ]•    •  protnsament  enjoyat,  partida  al  eentre  la  ch^nxa  y  jien- 

jant  els  eabolls  pelscostats(págs.  22,  2<')  y -.'lO  \  lig.  2'.iii 
teñen  ses  análogues  en  les  trobades  a  Cabeza 
del  Griego  y  aVeles,  *-'  eneare  rpie  ditereixen 
d'elleseii  la  disposiei()deleab(dl,  (mi  aipudles 
tirat  cap  al  iVunt  \  tallat  imi  l'ni-ina  de  sari-i'll 
penjant  lo  restant  en  trenes  ¡jels  eoslats,  tal 
eom  en  les  testes  trobades  en  el  C.eri-o  de  l<is 
Santos;  les  niodes  populars  ei-eii  imn  ai-e,  di- 
ferentes d'nns  a  altres  jiobles  ibéi-ielis.  Tan 
memos primititoi: de      gQJg  g,j  ^^^^  J^.lg  p.^p^  reijroduit  en  la  fig.  2'.):!. 

AHliiriaii).  .  '  '  11  •!         •     1 

s'hi  veu  aqueixcaracterístielí  sarrell  ibóneh 
sortint  de  la  típica  gorra,  com  les  que  cobreixen  les  testes  ti-o- 
bades  en  el  famos  tiM'i'i,taii  interessaiit  p(^r  l'art  iJiiiiiiliii  ilx'iiili. 


Fig.  2!»8.  L!\i)ida 
del  Musen  <le  León 
ab  represeiitaeió  de 
arelis  de  ferradura. 
I  Redundo.    Jfonit- 


Vig.  299. 
Liipida  de 
Lei'ili  :il>  re- 
])r('seiitiicif> 
de  arelis  de 
lerrjuluia . 
I  Ki'donihi. 
ifninij/ini  - 
los  ¡n'imili 
ros  de  Aslit- 
riiis  . 


ESTELES  DE  LEÓN  Y  PALEdciA     Mss  aoo  aqucst  SiVi  SB  prcseota  elaranient 
tR.NEs  DE  LA  VALL  d'arán     ^^  ^^^  ,,^  dccoració  dc  Ics  cstcles  y  urnes  ci- 

neraries  deis  llochs  apartáis  de  les  víes,  en  que  la  comunicació 
de  idees  no  lograva  extingir  les  costunis  antigües;  o  en  olsos- 
taments  populáis  que,  cnm  are,  se  nutreixeii  inteleiiiial  \  ailis- 
ticanii'iit  de  les  olires  iriiii  ait  |ii'nii:ineiit,  d'nrigeii  dexegadi's 
antiqnissim. 

A  Kspanya  cal  (;itar  principalnieiit  dos  grupos  :  en  primer 
lloch,  les  esteles  trobades  en  la  térra  astnricenca:  en  l'antigua  Pnlla/illn 
(F^aleneia),  en  la  Colonia  de  la  Lef/iú  VII  ;/i'iiii/ia  (León)  y  en  segoii  llocli 

(1)  I'Li.vi  Miioiiiena  els  noms  seográliclis  ilEspanya  :  liarlxtrir  apellntioni.s. 
(Nal.  Hisl.,  Llif».  III,  (^ap.  IVi  y  rl'alires  ¡iliaiis  de  citarlos,  l'a  aiHKíixa  sulvetat  :  citra 
fantiiUii.m  noiaiwntnr.  — Sn.ies  diíseriu  lajf)vetilut  fíall(';;a  (|ue  acDaipaayii  .\nilial  a 
Italia  y  iliii:  liarlinrn  niinr  ¡lalriix  ulnlrtnli::ii  cnrniitia  /iii;/uis(/'unieoritiii .  Llili.  III,  ;i.">:tl. 
—  Mf.la  iliii  lie,  eerls  iioins  ciiskaros:  ijuorum  nomina  nontro  ore  conri/ii  nrrjiíeaní. 
(I)í:  ¡siluorhis,  Llih.  III.  Cap.  h. 

(2>    PiF.niu;  Paius.  Obra  cilíula,  i.  11,  pás-  1^7  y  sogüerits. 


J.  Puig  !i  Cítela fdlch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 


243 


a 


Ki^.  :'ii"i.  I. Jinda 
ab  inacripíáó  ibé- 
rica (BofaruII. 
Historia  de  Cata- 
luña,) 


c'l  ui'upo  11(1  mciiys  iiitoi-(>ss:iiii  il'uiiios  e¡iici"ai-¡(!s  y  es- 
teles ([Ue's  ti-()l)(Mi  en  terreas  de  l;i  A(iiiit;nii;i,  en  la  Ciritns 
Cmirc/irifimi  y  eil  la  Cirifas  ('oiistiiKii'iint ,([W  ocuparen 
les  actuáis  iliócessis  de  (".uuiin^cs  y  de  (lonsiM-aus  y  i[ue 
s'exteiieu  per  la  uostra  valí  d'Aráii,  totes  <leeorados  de 
ttunes  fi-eoniétrichs,  eombiiuicious  de  cii-eols  y  estrelles 
(■oui|iletauu>nt  estrauyes  al  art  elássieh,  y  que  apareixeu 
¡uní  a  lui  .ilire  eleuieul  estrau)  també  a  l'art  rouia  :  r;iiTli 
de  t'erradura  sostiui;ut  solji-e  eoluiuiies. 

Les  esteles  de  Lei'm  y  Paleneia  se  earaeterisen  priii- 
eipaluient  piM'  Tal^elí  de  t'erradura.  S;i  (>pii;rat'ia  la  datar- 
les del  segl(>  II  de  .1.  (].  Preseuteu  dos  \ar¡aiits:  eii  una 
Tareh  de  terradurasostiu!;ut  per  pilastres  eiHjuadrautuu 
tenia  decoi-aiiu,  o  una  ¡nscripei(')  al)  caráeters  clássichs 
llatins;  (Fi^s.  •_'i)5,  29B y  297)  altres  Sota  la  ¡nsrripeió  llatina 
porten  dos  o  tres  archs  de  t'erradura,  coni  reproduint  la 
entrada  d'iui  ediñei  en  forma  esquemática.  (^'S''  2íi8.v2íi9) 
Mu  aquestesja  no  lii  ha  dupte  de  la  forma  del  arch;  no 
es  ella  exigida  per  cap  necessitat  decorativa  coni  l'arch 
que  rodeja  un  tema  circular,  ni  pot  teñir  altre  signiticat  que  reproduií'en 
esquema  l'entrada  d'un  editici.  En  les  ruines  arquitectóniques  no  s'ha 
conservat  aquesta  forma  mes  que  en  la  planta  (Talguna  qu(>  altra  excdra 
de  la  decadencia  romana,  en  la  regió  mateixa.  Junt  ab  aquest  tema  apareix 
la  estrella  formada  per  encreuaments  d'aindis  de  circol,  o  en  forma  Horal 
polipétala  o  bé  foi-mada  de  raigs  curvilinis  (liélix)  en  un  mateix  sentit, 
(|ue  res  teñen  que  veure  ab  l'aster  oriental  >■  les  faixes  decorades  de  qua- 
drícoles  ab  ses  diagonals. 

El  segon  grupo  el  formen  les  esteles  sepulcrals  y  li>s  urnes  c¡n(>raries 
de  les  valls  pirenaiques  ;  les  primeres  terminen  en  fronto  qiial  ci'iitre  de- 
cora una  o  dues  estrelles;  en  el  mig  de  Téstela,  dintre  un  quadral  y  sota 
archs  lleugerament  rentrants  en  sos  rasaments,  hi  há  esculpides  dues 
ligures  barroeres  y  després  elementáis  combinacions  de  círcols.  (Fig-307) 
Xo  difereixen  en  la  decoració  les  esteles  descrites,  que  guarda  el  ^luseu  de 
Tolosa,  de  les  urnes  cineraries  que  serviren  pera  bastir  les  esglesies  de  la 
valí  de  l'Arboust  que  desaigua  al  Garona,  prop  de  Luchón,  a  Garin,  a  Sant 
Pere  y  a  Sant  Aventin,  a  Cazaux,  a  Cazailh,  a  Sant  Bertrán  de  Cominges,  y 
de  les  que  en  altre  tem|)S  lu  havía  en  les  esglesies  de  Gausach,  \'ilamós  y 
Bausen  en  la  nostra  valí  d'Arán;  les  mateixes  arcades  UeugeramtMit  ren- 
trants sobre  coUinnies  aixoplugant  els  bustes  deis  difuns,  (Fíg.  soi)  ;,iiá- 


Q44 


L'Arqiiilectiini  románica  a  C.ulaluiiija 


Fig  3U1.  Urnc»  riiioraricH.  EHglc^xiii  (Ir  Siiiit 
Pete,  ni  poblé  il«  Snnt  Aventiii  ii  In  Viill  iln 
TArhouHt.  (Fot.  <1(!  Iii  Mi«»irt  ilel  «Iiintitiit 
d'EHtudi»  CntnlanH  •  n  la  frontcrn  «rArttjjrt.) 


loclis  U'im>s  (Jl'  circcils  y  d'csti-i'llcs, 
análoiía  rusticitat  on  la  cscui|ilui:i  ; 

(•11  :il,::iiii:i  iipai-cix  iMitrc  :ii|iii'i\us  tc- 

llR'S    un    í^iTId    del    i|U('    :i|-|-|'niM     Ullll 

n'ist(\ü'a  \  ¡ii\.i  li;irli.ir:iiiii'iii  i'si-ul|)¡(la, 
rcci inlaiil  la  ili'i'i ii'íicii kIcIs sarciilcclis 
(|iii'"ls  an|iii'i'il(H-lis  tVa acosos  (Iciioiiii- 
iicii  ili-l  Suducst.  Per  cxcepciú  en  una 
d I ' \  i  1  a  11  i()S, (^''g- 3"^^) entre'ls dos  bastes 
de  sos  pares  lii  h;i  groUeraincnt  gra- 
\atuii  ¡ntant:  en  altrcdeBausen,  tres 
liii'Uic>s  son  aixoplugades  jier  les  arca- 
des  en  ícrradura;  (^'E  süío^'h  uiiade\'i- 
lainós(Fi^'-  31)7)  lii  há  reproseiitada  una 
sola  figura, aruuit el  brasdretd'un  bas- 
tó y  l'csquerreaixecat  enlayrc;  en  ul- 
trc  de  Sant  Pero  de  TArboust,  (Fig-30i) 
sota'ls  bustes  lii  há  un  aucell  y  una 
re])i-esentació  (Tiiiia  oyna  clássica  en 
('IsiiiMiiunii'iits  tiiiicraris:elmagall,la 
iisfifi  romana  taiit  coniú  en  les  repre- 
siMitacioiis  runerarics  desdo'l  s(>gle  i 
al  iv;  '"  en  1 'estela  di'l  MusiMl  de  Tolo- 
sa  (i'''g-  306)  lu  liálacaixaperalesliba- 
(•¡ons  fuuerarics  sota'ls  bustes  deis 
dit'unts.  Aon  se  trnben  aqueixes  ur- 
nes,  al  sen  cost;il,  cu  cls  niatcixos 
murs,  lii  apareixcii  lapides  votixcs  al 
déu  indígena  AIicIÍkiii,  dedieades  |>cr 
gentqiie  |io|-leii  iiniiis  est IM li\  sa I  iialj: 
limieei  III,  ( '.isi  Hiten,  ( '.iss.  ili(  ill ,  íler- 
iniíili,  |i|-(.'ccdils  dc\egades  de  •'Og- 
ii^nauans:  Valerius,  Aiitniiia,etc., 

(lile  i|ee|;ire|l  i|l|e  liall  eolll  |ilerl  el  \  i  it 
l'et  a   la   di\  iliital  gala. 

Aiineixos  dos  l'ets  \    I  aliseinaa   de 
totsiliili'il  clal-aineiit  (a-istia,  ¡lld¡(|iieii 

(1)    Oahroi..  Diclinnnaire  d'nrchédliiiiic 
chróíicnnccl  d>;  liluri¡ip.,  «iisoia»,  col.  2í)W. 


J.  Puig  ij  Cuddfühh  -  A.  de  l-'ahiiuTd  -  ./.  Godaii 


245 


V'i'-^^-^j^f 


i 


/i 

% 

ú 

.5 


.& 


ijUí^'s  ti';ict:i  ;i([UÍ  (rfli'iiii'iits  |),-iü;íuis 
(•(ii"t;ill¡s  di'  los  (il)ri's  de  l'.-ii-t  clás- 
sirll,     (l'cllMlKMlts     (Mll|lM'n'|-¡ts  ,     lUl 

pas   aiiticlis,   iis;its  per  los  .-iiTocd- 

iiados    \alls   p¡|-ona¡ipirs.   Sa  aiili- 

iíüotat    lili   os   oxti'aiiriiinai'ia  :   ral 

notar  ooui,  on  sa  dccoi-atMi),  los  ar- 
cados   s'apoyen    sobro    culunines 

directa moiit ;  cal  fixarse  en  els  ca- 

pitolls  y  011  los  bases  grollerament 

oxai;-orados;  on  ol  pontinat  abolsca- 

Ijolls  tirats  cap  avaiit  y  on  oís  inaii- 

tclls  agatats  oom  on  el  soííío   ¡y  ah 

una  tibula  en  l'espatlla;  en  oís  líUi- 

rl(wi  que  penjen  al  de\  ant  d'alguns 

deis  personatjes,  com  en  los  pintu- 

res  de  les  catacumbes  del  mateix 

segle.  Son  el  sinibol  deis  déus  _\ 

les  creencies  vellos  refugiades  en 

les  valls  altes,  en  els  pag¡,  ol  pa- 

ganisme  propiament  dit. 
.  Mentres  a  la  térra  baixa  s'aixecaren  els  temples  augústeos  y  s'escul- 

plen  les  fulles  entortolligades  del  ncnnrliKs 
olássich  y  les  guirnaldes  de  roure  ornaven 
i'ls  bucranis  deis  frisos,  los  altes  valls  arre- 
i-iiiiades  permanoixion  en  sa  rudimontai'ia 
civilisació  d'eynes  de  pedra  y  terrissa  Teta 
a  niá  sense  torn  y  mal  cu)ta  a  la  foguera. 
En  plena  decadencia  de  l'art  clássich, 
(|uan  lacreixent  invasió  oriental  ha  trans- 
format  l'idea  del  ordre  grech,  y'ls  arquitec- 
tos d'Occident  s'han  atrevit  a  sentar  els 
ari-Iis  de  les  bassíliques  sobre  les  colum- 
iios  corintios,  els  aranosos  osculi»oixen 
també  en  llurs  tombes  arcades  sostingu- 
des  directament  sobre  columnes  ;  mes  no 
en  sarcofechs  cristians,  com  en  lesciutats 
de  prop  de  mar,  sino  en  urnes  cincraries 

Fij;.  303.     Urna  cineraria  '         '  ....  , 

procedentdeSantPere.vaiiderAriioust     consorvades,  v  meutres  el  oristianisme  lia 


Kig.  302       Urna  cineraria 
priiceilout  de  Saut  Pere,  Valí  ríe  l'Arlioust 


-ii>'<^ 


SJfí 


L'Arqitilcctitra  romiinica  a  Cataluniia 


Fi};.  304 
Urna  c-iuerjria  del  Muscu  de  Tuluba 


Fig.  305 
L'rua  cineraria  do  Saiit  Pero,  \n\\  de  TArlioust 


iiivíidit  oís  |);il;iiis  y  pIs  foros  y  oís  templos  do  los  oiutats  y  la  costum  dol 
oiitoi-r;iinoiit  liii  sulistiluit  por  [o\  oí  ModitoriMiii  riiiciiKM-jioió,  oís  iii-aiiosos, 
coni  els  de  les  valls  proporos  do  la  vessaiit  riMiici's.i.  ^iiai-don  los  romlros 
de  sos  morts  on  urnes  y  gravon  a!  cnsiat  poiji-os  xotivos  (li>dioados  a  di\  i- 


nitats  ¡ndigenos.  "' 


L'aRT  ROMA  Rl-STECII           El     fCt    (\i'\     al'l     pUpular    \¡\illt 
V  í-'art  IBKRICII  1  ^*     *      1      1         

al  costal  dol  arl  ruina,  iin  i'-- 
pas  iiou  011  oís  ostudis  arquoológiclis,  ni  dcodiio- 
giit  011  altros  paissos  ;  lii  lia  roaliiH'iit  i<ii  im  üil 
¡bórioli  que  lia  flesorit  Pierre  París  y  tlosprós  d'oll 
venen  ilustraiit  diversos  arqueólcolis  y  li-oballa- 
dors,  que  coexisteix  ab  l'art  roma  en  el  baix  fondo 
del  poblé,  al  igual  que  juiít  ah  olí  viu  una  cscrip- 
tura  ibérica  y  de  tant  en  taiil  oís  cognoms  ibóriclis 
apareixoii  on  les  iiiscripcioiis  y  los  d¡\initats  ibó- 
riques  en  les  lapides  votives.  Aquost  fol  os  la  ii'- 
petici'i  do   lilla  lley  histórica  que  a\ii\   oncai-o's 

(1)  A  Catalunya,  on  ol  sogle  iv,  sembla  oonni  i'immi-i' 
l'us  il'iflioinns  (JifiM'mits  ilnl  llati.  Saiil  Paciá,  liislm  iln  liar- 
culona,  (lili :  Lntinm.  Airiiplux,  Atheiirr,  Thracfs,  ArnOrn. 
Hinpnni.  [)fíum  coiiJUcntur.  omnes  linr/uan  Spintn.s  Sanc- 
Ins  intfíUiípt.    F.pisl.  II I. 


do    ToliiMi     iil>     r  obertura 
per  k'H  lihiu'iium. 


./.  Piiig  ¡I  ('tulii/dlili  -  .1    (/('  Fnh/urrd  -  ./.  Gnddi/ 


247 


Fis;.  :il'<       rriKi  ciiiriíiriM  lir  Viliumís.  (Kni.  SdIci-i 

roalisa  tni  Tari  ¡¡upulai'  y  que  s'lia  roalisat  seiiiiin^  en  totes  les  tei'res  : 
en  Reinach  lia  notat  com  Fai-tgeomctrich  qu'ell  audinena  celto-scita,  (|ual 
área  considera,  es  FEuropa  central  y  (\(A  noi-t,  a  la  quo'ls  ai-qiien|(vlis 
CDiieixen  ab  el  nom  d'ai-t  de  la  Teñe,  unm  de  restacif)  su¡(;a  cU>  subi-e'l 
lloch  de  Xeucliátel,  iimtinúa  durant  la  dominació  romana  y  sohi-eviu  al 
art  clássicli  importat. 

Molts  d'aqueixos  temes  decoratius  s'inti'odueixen  pels  deeoi-adors 
romans,  entre'ls  temes  clássichs,  en  les  formes  d'art  secundarles.  Sota 
restratiHcaci(>  del  art  helénich,  ha  dit  en  Venturi  referintse  a  les  arts  en 
general  en  la  l'oma  imperial,  lii  vivíen  formes  populars,  pobres,  vergo- 
nyoses,  i[\\o  al  acabament  de  la  magnilicencia  romana  repr'esenta\en  ab 
evidencia  el  fons  de  la  rassa  y  despi'és  cambiantsi^  \  iransformantse  esde- 
vingueren  les  formes  no\  es  do  les  difei-ciites  escobas  d'ltalia  :  aixis  a  >ni  a  la 
decadencia  de  la  cultura  de  n<iiiia,  i'ii  la  ii(Migua,  en  llocli  de  les  nobles, 
solemnes  páranles  de  (licero  \  de  Tacii,  resonaren  mes  l'roqííentnient  els 
mots  vulgars,  (jue  per  medi  d(^  lentes  tivuisformacions,  forniai-cn  Tidioma 
del  Dante.  C'  Aqueixes  formes  eren  viviMitcs  de  temps  en  les  ails  lnnnils, 
com  les  formes  del  idioma  rústech  eren  \  iventes  en  el  llenguatje  did  baix 
poblé,  principalment  en  la  cerámica,  en  el  mosaicli  y  en  la  decoi-ació  deis 
teixits. 

Ignalni'Mit  en  l'Hispania  romanas  repeteix  el  fet  cnriosíssim  de  que 
aqneixos  elements,  com  la  liélix  (estrella  de  radis  cui'vilinis)  la  creu  siras- 
tica  y  l'cstrella  feta  de  archs  circulars,  els  trena ts  caracteristichs  del  art 


(1)     Vknturi.  Storia  ih-IÍArtc  Itiiliaiía.  Milano,  VMVl.  I.  1.  pai:'.  (ii 


•3ífl 


L'Arqiiitrctiira  románica  a  Catalunaa 


Fij;.  308.      Lina  de  (iausath.  (Fiit.  Suleí ■; 


ii  mía  riistcch,  son  ni  la  térra  ihórica 
ili'  la  iiK's  iiraii  aiitiyüetat.  N'hi  ha 
|nciu  ah  ri^(iiiiarladecoraci("»(lolos 
('.¡taiiios  }i(ii-tugiieses,  coni  les  do 
Sai)ruso  y  d'Ancora:  allí  apareixni 
les  roses  fetes  de  eircols,  la  liólix 
\  'Is  li-iMiats  taiit  L-omuns  en  la  di'cii- 
raciú  d(Ms  niosaichs  y  dids  niai-tils 
di'li>sderreresépüques.(i'''K'*'^"''"''"' 
1  .examen  de  l'esculptui-a  ¡i>(''r¡- 
(  a  dniía  llñcli  al  concixcment  d'un 
iiúincro  de  temes  :  uns  com  les  ro- 
ses de  cinch  o  sis  petáis,  analechs 
ais  de  les  esteles ;  altres  propis  de 
rm-fehi-eria  que  no's  troben  on  l'es- 
riil|ituia  (le  p(>(li-a.  pero  que  apa- 
reixeu  en  li's  iiaiides  (Tíii-  ilcl  li-i'sur  de  .lavca  (|ne's  iiuarda  t^n  i-l  Miisimi 
Nacional  d'Arqueología  de  Madiid,  tal  eoni  (d  de  la  tija  ondulaiit,  de  la 
que's  desprcncn  volutes  a  cada  oadulació,  tema  gencralmcnt  adoptat  en 
la  decoració  romana ;  tal  com  els  trenats,  desde  tan  antich  usats  en  la 
decorado  mediteri-ania.  Mes  lo  que  caracterisa  aqueixa  decoració  de  les 
estelos  y  urnos  funerarios,  os  Tostóla  ab  inscripeions  ibéi-iques  bai-eelonesa 
avuy  p(M-duda,  mes  qual  dihnix  s'ha  eonservat  integi-aiiKMit,  (Fík.l'üíi)  a|)arei- 
xent  en  ella  una  (li^ti-ilmi-in  dcruratisa  cdni  les  esteles  iialcniincs  y  1 1  leone- 
ses, els  temes  docoratius  de 
la  qual  son  restrella,  repre- 
sentaciósolaiy  la  mija  lluna, 
taiit  ((imuiis  (MI  (ds  trajos, 
probablemeut  litúi'giclis,  de 
restaluaria  ib(!'r¡ea. 

I  ,a  |-('laci(')  es  estalilcrta  : 
els  temes  do  les  esteles  y  de 
les  urues  cinerarios  a  I-a  ncscs 
son  temes  d'us  anlicli  nacio- 
nal en  els  pobles  diversos  de 
rilicria  antigua.  "> 

nuin  ('srorigou  d'aquests 

(1)  IliJiiNKn.  MoniiiDfiilri  //n- 
fjiuriherirn'.  IIitIÍm.IS'.CI,  p;!';.!  t:!. 


Fi|í.  309.      rniii  <li'  HiiiiHCn.  (Knt.  Snlcí) 


J.  Pui(j  y  Cada/dlch  -  A.  de  Fatyiicra  -  J.  Godiuj 


24'J 


FifT.  310.     PimIivs  esiiil|itm-a(les  de  la  Citnnia  do  Itritpíros,  Portugal  (Cartailhaf) 


elements  decoratius?  Mr.  .1.  I.  M,tn|iint  (1(>  Vasselot  que  firma  Tarticle 
«Les  ¡iitluences  orientales»  cu  l'/Iisíoirr  drl'Ai't  de  Micliol,  ">  atii'iiia 
que  l'estrella  de  sis  puntes,  la  i-osácca  \  l'liélix  (rosa  ab  radiacionscürvi- 
línies),  son  d'origen  siria,  demostraiitho  de  l'abundancia  ab  que's  troben 
en  les  reproduecions  de  deeoració  de  les  bassíliques  de  la  Siria  central, 
fetes  per  Mr.  de  ^'ogilé.  <-> 

Es  dil'icil  :ifirmai-li(i ;  per  una  part  son  ele- 
ments aipieixos  massa  senzills  pera  que  n<)  pu- 
gui  ser  atribuida  sa  gran  área  gedgrática  a 
casuals  coincidencies  o  a  aqueix  fons  d'idees 
simplicissimes  comunes  a  tots  els  pobles.  L'arcli 
de  ferradura,  Testrella  de  sis  puntes  y  l'aster 
millor  que  la  rosácea,  son  elements  caracterís- 
tichs  de  la  deeoració  oriental  micénica  y  asirla 
princiiialinent;  pero  s'está  mes  en  lo  cert  diiMit 
que  ella  junt  ab  els  treiiats  son  elements  comuiis 
a  la  primitiva  di'i-()i-ac¡()  mediterrania.  <^* 

Cal,  al  arrivar  aquí,  sentar  unes  condusidiis 
d'aqueixa  part  d'estudi  y  re- 
asumir en  poques  paraules 
els  elements  que  caracterisen 
a  aqueix  art  rústeeh  roma 
que  son :  l'arch  de  ferradura  ; 
róseles   y  estrelles   forrades 

(1)  r.  I.  pág.  395  y  següents. 

(2)  M.   DE  Vor.üí;.  Syrie  cén- 
trale. París. 

(3)  Cartailhac,  Le,s  Ages  Pre- 
historiques  d' Espcujne  et  du  Portu-        Fig.  312 
ijal,  Parisl885,  pág.  272y  següents. 


Fig.  311.  Ki'lli'ua  tl'una  porta 
de  la  ciutat  d' Aiieora.,  Port ugal 
(Cartailhaf). 


^miíL^^c-l^ 


Uellou8  deis  montaiits  d'iina  ])orta  a  Saliro.so 
Portugal  (Cartailhac) 


INSTITUT   D  ESTUDIS   CÁTALA  NS 


250 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


per  archs  de  círcol,  ol  centre  del  qual  ostá  en  oís  vóiiixs  d'un  exágono 
inscrit;  hélix  o  estrella  de  i-adis  curves;  trenats  y  entrella(j\its.  Aqueixos 
elements  son  derivaeions  d'un  ai-t  niós  anticli  que  correspon  a  antigües 
eolonisacions  locáis  y  medis  d'exinvssii)  decoi'ativa  ooetania  de  l'escrip- 
tura  ibérica. 

Se  repeteix  en  plena  época  romana  la  supervivencia  de  les  arts  an- 
tigües esdcvingudos  populars  y's  repetirá  encare  un  altre  fenónien  histñ- 
rich,  ja  que  aqueixos  elements  de  la  |)rimit¡va  decoració  mcditerrania 
conserváis  en  i"art  rústocii  roma,  pendían  no\a  potencia  al  desaparéixer 
ah  la  administració  imperial  les  coiles  de  edils  y  de  pretnrs,  do  curatoi's, 
de  censors  y  prefcctes  que  aquí  importaven  els  esplendors  sumptuosíssims 
V  modestos  del  art  de  la  Mare  Roma. 


Aiitctixíi  (Musen  de  Tnrrngonn,  ii."  2595) 


Fig.  3l:i.     Antefixes  ti'obades  a  Empuñes.  (Musen  ile  (liiona; 


XXV 


CONSHQÜENCIA    FINAL 


EsiMiM  are  riiiipi-essió  de  eoiijuiit,  cle;^[irés  (r:H|iicsl  íiim'ii- 
taii  Uarch  (ler;irquitecturaromanaaCatalmi\a,  en  imasola 
frase  :  no's  vcu  en  ell  la  personalitat  d'un  art  nacional.  Mis 
nostres  temples  teñen  sos  análechs  a  Roma,  especialnient 
en  lesGalies;  senzills  y  pobres  quan  son  construits  pél  niriis 
huiiiil ;  i-iist('clis  i|uaii  <'ls  ai.xeca  la  colonia  niüitai'  i-ciliiida  ; 
quan  son  l'obra  colecti\aexpressi(')  del  país,  ri(dis  y  sum[)tuiis(is,  (¡ues  con- 
memoren en  les  monedesy  sa  tama  ressona  en  els  histoiaadoi's  de  Homa,  en 
els  epígrafs  de  les  ¡lies  apartades  del  mar  .Ii'aneh.  Elssepidcres  ipie.  vore- 
jen  nostres  víes  son  repetició  deis  tipos  comuns  de  tot  rinq)eri,  y'ls  iu.xo- 
sos  sarcófechs  en  que's  guarden  els  restes  deis  poderosos,  son  obra  indus- 
trial que  les  naus  porten  deis  tallers  d'Italia.  Els  teatros,  amfiteatres  y 
circhs  son  en  les  grans  ciutats,  a  Tairagona,  a  Sagunte,  construits  apro- 
fitant  el  terrer  en  lo  possible  y  reproduint  tipos  comuns  do  per  tot.  Els 
ponts,  teñen  sos  iguals  en  la  Pi-ovenCj-a,  com  els  arclis  triomtal.s,  sendjlant 


2¿o  L'ArqiiitccItira  románica  a  Catalnnija 

iiu's  rolira  adc^tzenada,  subjccte  a  tipo  saluii,  n\u'  \'n\t\-,\  ai'i[ii¡t(M'ii'iinca 
()i-¡¿!,inal.  L'^ls  procedimonts  coní^tiaictius  no  s'apai-ton  deis  iisats  (>ii  una 
fíran  zona  quo  comenra  en  la  frontera  de  les  Galles  y  s'exten  cap  al  Miüilia 
d'Flspanya,  procediments  are  d'origen  grech,  are  de  iiailicin  ctiiisca  y 
romana,  are  propi-is  d'obra  rica,  are  modestissims,  nsant  peía  hastii-  la 
celia  d'un  tiMiiple'l  métode  empleat  en  la  cnlonia  de  Timuad  peía  liastir 
scs  niuralles.  V.n  l'ohra  artística  ah  ipic  l'csculptnr  cuiiicilcix  la  cmis- 
trucció  de  rehle  o  tbrmiii'ó,  l'iiri.iíiiialiíat  li¡  manca.  Tdla  l'ai'ipiitcclui-a  es 
purament  romana,  enm  ¡nqilaiiiaila  |ici'  furastci's.  ('.atalinixa  adopia  t'w 
ses  ciutats  de  la  costa  el  moiin  íle  ser  y'ls  yuslus  riniiaiis,  i-cfciil  sobre  les 
ruines  deis  centres  de  colonisacions  velles  o  sohic'ls  murs  pohres  deis 
indigenes,  ciutats  semblants  a  les  del  Lad,  ah  sos  temples,  ali  ses  \  íes 
plenes  de  seinderes,  ab  sos  foros,  al)  sos  teati-es,  anditeaire  y  circlis,  al) 
ses  termes,  ab  sos  aqüeductes.  Els  eamiiis,  ab  la  eonstruci'ió  de  per  tot, 
creuaven  la  térra  y'ls  pnnts,  reproducc¡(')  de  mudéis  sabuts,  unicn  les  ri\e- 
res,  y'ls  forts  segons  els  prineipis  de  la  fortiiieaeií)  romana,  coronaven  les 
montanyes.  Les  viles  ab  ses  pinturcs  y  sos  mosaichs,  y  les  cases  rúste- 
gues  ab  ses  porxades,  sos  cellers,  sos  graners  com  centenars  de  celles 
d'lialiitacií'),  !)lanipie¡a\en  peí-  les  nnstres  muntanyes.  Fna  |)arl  del  país 
camilla  sa  Mengua,  ses  costums,  y  ses  lle\s,  y  esdevinguc  ciutada  ruma. 
Tul  l'ai-t  cataln-romá  es  un  sector  del  gran  ai't  escampat  en  !'(  >ccidcut  del 
Mci|¡tc|T:iiii,  es  cnm  liiMil  ilil,  UU  a  rt  cnlnlilal,  al1  iuiilal  desde  Ull  [lals 
llnnxa,  compuralile  uh's  avlat  al  de  |(>s  ciutats  al'ricanes  que  ais  ceiilres 
riclis  \  cuites  d;.'  Xarhoua,  Arb's  y  Mi''rida.  I'",s  jiut  beu  dic,  parafrassejaiU, 
a  Fustel  de  Coulanges,  ">  que  la  Iberia,  ab  el  cuiitaeie  di'  Ibima  se  trans- 
forma en  i-omana;  els  esperits  entraren  en  una  iin\a  \  ida.  Se  vcJgué  llegir 
els  liibres  greclis  y  llatins.  Se  volgueren  sentir  cumedies  y's  fei-(Mi  i-(>pre- 
sentar  les  do  Plautus.  So  volgué  escriuie,  \  s'imila  la  lit(M-atura  llatina. 
Se  plcteja  y's  ten  en  llati  després  de  nunirse  di'  (liceni  y  ile  les  llissnns 
de  Qnintiliá.  Se  concebí  la  n(.»cii)  d'art;  (;s  mii'a  el  ncII  o  al  menys  l'ele- 
gant;  els  lii.  plagué  construir  y  a  falta  de  models  ibéricdis  s'inutareii  els 
models  y  tipos  de  la  Grecia  y  Roma.  La  Iberia  infanta  e.scriptors,  advu- 
cats,  poetes,  arquitcctes  y  esculptors.  ^'  nn  \¡\  ¡lagué,  ab  ini,  ni  una  liii'i-a- 
tura,  ni  un  art  ibéi-iejí;  arp^nxa  literalnia  \  aquíux  ai1  l'ni-en  mmans. 

Pero  aqueixa  rumanisacii)  tingué  dus  llmits  :  un  de  i^M-rilniial  \  un  en 
sa  intensitat.  La  densitat  di'  les  ruines  mmaiies,  desapareix  en  rinlei-im'. 
'I'mI  ¡ust  se  citen  lá|iides  a  (inisiiiia,  Isuna,  Prals  i|r|  |!i'\  ,  SM|irira  \  (  haM'a. 

(1)    La  Gau/e  Jiomaine,  París,  18!)1,  pi'ig.  V.i'ty  sugüoiits. 


.7    Puiíi  [I  C.díldfiilili  -  Á    (If  Fdliiiicrii  -  ./.  Goíldij  'J6'i 

\  iiiiil:i  i|iii^  s'i'iiira  ciiiiil  iiitiM-iur,  los  ciutats gratis desapareixen,  els  po- 
hlats  siiii  p(>t¡ts  (IcstáicainiMits,  i-iiiliuiciitai'is  rif/rrí's  inilitai's  de  (Icl'i'iisa  o 
castres  (riicu[)a('i()  armada. 

Un  alti'O  liiiiit  es  el  do  la  intciisitat  de  la  ciNilisacii'»  aduplada.  La  iiosli'a 
toiM  a'sconsorva  excopcionaliiu'iit  rústega,  foniiaiit  coin  una  clapa  entre 
la  \  ¡(la  i-oniana  déla  dalia  Nai'bonesa  y  do  la  Bélica.  Una  y  altre  t(>nen 
(■¡\  ¡lisaiio  aiitiquissinia  quo  no  penetfa  a  nostra  (Catalunya  en  son  asperte 
rcMiiat  \  hi'illaiit.  Ai|uei\  t'ct  la  pi'opara  di\ i>rsa.nient  [xmm,  la,  lormaciíj  ild 
art  romanicli  ab  els  earáeters  d'uua  escola  ben  piuunsa,  bou  delimitada, 
de  roscóla  Languedneiana,  d'intonsa  cultuní  llatiiia,  y  do  roscóla  I»i-o- 
vencal,  hereva  d'osplondni-  IioIi'miíi'Ii  ;  aixis  cnm  la  separa  de  les  torres  del 
Migdia  d'Espanya  que  devien  trobarse  sota  l'inñueiicia  musulmana,  una 
nova  civilisació  oriental  que  anava  a  continuar  els  osplondors  de  la  seva 
vella  colonisació  pels  antichs  vaixells  llevantins.  N'hi  haurá  prou  pera 
ter.cvident  la  pobresa  de  nostre  art  roma,  ab  compararlo  ab  el  de  les  ciu- 
tats jiro\  encals  y  languedocianos,  y  el  de  les  ciutats  de  Tolosa  y  Narigona  ; 
ab  ol  d'Elx  y  do  Mérida;  es  el  seu  un  art  i'etinat  y  cuite,  comparat  ab  el 
generalment  rústech  aquí  trobat. 

N'hi  há  prou  ab  pensar  ab  l'art  aplegat  en  els  Museus  de  Tolosa,  Nar- 
bona  y  Arles,  ab  el  nostre  deis  Museus  de  Tarragona,  Barcelona,  \'ich, 
Lleyda  y  Girona.  Hi  há  alguna  excepció:  la  hem  feta  notar  en  el  temple 
d'August  y  el  de  Júpiter,  de  Tarragona ;  igual  que  avu\-,  en  les  colonies 
apartados,  de  tant  en  tant  la  metrópoli  hi  envía'ls  osplondors  de  son  art. 
El  restant  es  sempre  art  d'imitació  lluuyana  o  art  mercantil  exótich. 

Frduloris  d'oll,  geográfica  y  estéticament,  os  aqiioll  art  |)iroiiaicli  tro- 
bat \)ev  les  valls  del  Ariége  y  del  Garoná,  del  quo's  guarden  oloments  en 
les  barbres  urnes  cinerarios  de  la  valí  d'Aran. 

Els  geógrafs  parlen  de  la  gent  barbre  y  aspre  apegada  a  llurs  coves 
que  habiten  prop  de  les  grans  colonies  murados,  y  junt  ais  temples  de 
podra  y  marbre,  y  a  la  vista  de  les  viles  decorados  de  sumptuosos  mosaichs, 
hi  há  les  torres  de  tapia  y  els  potits  poblets  murats  de  fanch  y  podra  al 
istil  hispa;  al  costat  do  tota  una  arquitectura  clássica,  mes  o  monys  pro- 
vinciana, hi  há  una  docoració  barroora,  feta  ab  els  mes  antichs  temes 
mediterranis;  es  l'art  popular  rústech,  es  l'art  mes  anticli  del  país  que 
sobreviu  a  les  superposicions  de  rarquitectura  oficial  administrativa. 

La  conseqüencia  d'aixó  es  que  l'art  era  postís;  per  aixó  fugirán  sos 
oscassos  refinamonts  ab  Tadministració  romana  y  roviurán  sobro  d'oll  les 
formes  populars  y  s'hi  introduirán  formes  noves  obeint  a  influencies 
llunyanes.  Aixís,  el  llenguatje  clássich  do  les  lapides^  mor  y  desapareix 


S54 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


ab  els  darrers  legionaris  que  al)aniIriii;iicMi  l(>s  nostivs  vellos  ciutats  eolo- 
nials,  empobridcs  p(M-  rimperi  y  amenacades  pels  harluos,  \  (¡lUMla  no 
mes  un  llatí  n'istoch,  una  paria  vulgar. 

Mes,  ooni  el  llouguatje,  ar|Uoixa  toi-ma  ai-i|uiii"rii'iniiM  nuiíaiía,  la  pri- 
mera sembrada  a  Catalunya,  li¡  lialira  ili'ixat  marra  pl'i  )|(  mila  ;  els  m-ili-cs 
clássichs  serán  imitats  en  lornia  nova,  peí-  niá  barhre;  el  recort  de  Huma  \ 
l'afany  d'assolir  la  civilisació  perduda  y  de  guardar  sos  restes,  enntimiai'á 
en  la  civilisació  románica,  y  igual  que'ls  monastii-s  guai-darán  \  rcprn- 
dn¡l-án  els  treSiil'S  de  la  literatura  llatiiia,  \  ilcM'gailcs  Mildran  li-r  parlar 
novament  la  Mengua  rlássica,  aixis  les  tulles  d'aram/iKs  turnar;ui  a  re\  iu- 
re  en  els  capitells,  \  de  l'art  mort  surgirá  l'art  nou  que  onipla  una  gran 
part  de  la  EdatMija  en  la  nostra  tena:  l'art  rumanieli. 


Pcilrn  torminal 
MiiBPM  (!(■  Siiiita  AjjuimIh,  ii."  1179 


LLIBRE    II 


L'ARQUITECTURA    CRISTIANA    PRERROMANICA 


■T" 


i'ig   314.     Sepulcie  truliat  eu  el  iciiieutiii  cristiil  d'Eiupuries.  (Museu  de  Giroua) 


LES  CAUSES  SOCIALS  DE  RENOVACIO 


EXEN  a  trencir  i'l  lurs  do  la  eivilisació  romana  dos  fets 
principáis  :   l'iuvasiu  deis  pobles   harbros   del  Nort  y  la 


de  les  idees  cristianes.  Aqueixes 
dos  intluencies  poderosíssimes 
se  reflexen  en  les  obres  d'art, 
lentament  en  els  darrers  temps 
del  Inipcri  roma  y  van  prenciil  iiHcnsitat  tins  a 
convertirse  en  dominants  duraiit  el  período  del 
gobern  polítich  deis  vissigots  a  Esjianya,  Hns 
que  les  extingeix  la  pobresa  del  tomps  dosprés 
de  l'iuvasió  musulmana  y  venen  a  substiliiii-los 
les  corrents  romániques  que  s'iniricn  ra|)  (ds 
segles  IX  y  x. 

L'arquitectura  t'ou  llaxors  la  inci>cr(^iit  barroja 
d'una  época  histórica  no  organisada,  en  que  junt 
ab  la  ruina  do  lo  vcll,  se  reflexen  a   los  costes 


i.0{!}> 


Fig.  315.      Sprriii  do  l;l  lig.  31 1 


iNSTrruT  n  estudis  catalans 


33 


S58  L'ArqiiHectiii-n  romitiiini  a  C.(tlaliintja 

Uuiiyaiios  del  Ücfideiit  moditorraui,  eU  osl'oiros  uüus  (jue'cs  cüiii;rieii  en 
els  centres  del  Orient. 

Es  un  error  el  imaginar  un  cambi  sobtat  y  momontani  en  l'art:  tñt 
perdura  y  res  s'esborra  enterament  ni  en  un  instant.  Els  fots  politichs 
tampoch  foren  may  com  els  cambis  teatrals  instantanis,  ni  eoni  les  trans- 
formacions  rápides  modernes. 

Al  costal  de  la  vida  antigua  y  del  art  roma  ab  tots  sos  atrevinients  y 
sumptuositats,  h¡  anava  aparexent  gradualment,  ja  desde  temps.  una  no- 
va manera  de  concebir  la  vida,  una  altre  ¡dea  del  cuite  y  de  la  nioit,  mis 
nous  temes  a  repi-esentai-  y  altpes  idees  ai-tístiques  que  ah  la  vaguetat 
de  lo  que  germina  apareixien  en  el  rnou.  Poeh  a  pocb  l'arquitcctura's 
transt'oi'ma,  s'introdueixen  noves  idees  de  coniposieió,  desapareix  el  con- 
cepte  de  la  euritmia  y  de  la  proporció  antigües  y  entre  la  deeadencia  tle 
les  formes  decoratives  y  eseulptóriques  apareix  un  non  art.  Hi  ha  en  el 
fons  d'aqueixa  transt'ormació  els  elements  reduits,  cscassos,  portats  pcls 
barbres,  hi  há  la  permanencia  irressistible  de  les  formes  clássiques,  hi 
há  després  la  decadoneia  produída  per  la  dcsaparició  de  rorganisació 
romana,  una  serie  d'influencies  orientáis:  jucucs  y  helenístiques,  vingu- 
des  remotament  d'aqueix  fons  misterios  assiátich,  que's  ti-asllueixen  en 
son  moment  riiliiiiiiant  en  i'ai-t  bisaiili;  sobretot  uii  rcnóincii  liist(irirli, 
comú  atoles  les  dcHíadeaeies:  les  foi'nies  populars  del  ait  nisteelí  anticli, 
sobrevisquent  a  la  ruina  y  imposantse  enti-e  les  desferros  del  art  aiásto- 
crátich  que  Miorl. 


L  IXRI.LEXriA    BARBH 


„RE  .     L'¡nvas¡('i    liailnc,    no   es   propiament    una    inxasió 
sobtada  y  tumultuosa:  es  una  peneti-acii)  lenta  que 

acalla  per  di'Stniil-  ro|-gallisai-¡()  |iii|í(¡c;i  |-miií;í1i;i,  mes  ai\ó  |imc|i  ;i  |i(IcIi, 
no  cu  lili  moment.  Es  com  diu  Koustel  de  (Joulaiiges,  la  pri'sa  de  |iosess¡i'i 
de  l;i  autoritat  civil  y  del  govéi-ii,  crcctiiada  pci'  les  bandades  de  liai-bn^s 
que  constitueixcn  casi  tot  rexeicit  imperial.  "'  (^.omeiica  ai|iu'i\a  peiie- 
tració  casi  ab  l'imperi,  y  a  la  vigilia  de  la  gi  aii  iiixasiii  di'l  aii\  '(()('>,  el  liislie 
Sinesius,  dirigiiuse  al  I'aiiiici-.Kloi-  en  son  nisciiis  s'Jtrc  la  iu'<ilcs<¡,  l¡  din  ; 

«  Els  Harbres  son   per  loi no  lii  lia  iiii;i   sola   de  iioslres   l'aiiiilics  i|iic 

no  tingui  <;om  :i  liomc  de  scrvey  a  un  got !  En  iiostres  viles,  els  mcslres 
de  cases,  l'aigüaflcr,  el  camálicli  son  gots.  »  '->  En  apariencia,  de  momciit 
res  fou  caminal:  els  barbres,  com  un  eos  roma  militar,  s'acanlonaren  en 

(1)  L'iiioasion  <ieriiiaiiiriiie  el  la  fin  de  I' Kmpire,  pág.  Ti(ñ. 

(2)  C0URA.10D.  LeroriH  profennden  á  í'Kco/e  dii  Louore  (1887-1800).  —  I.  Oriijinrs  ¡Iv 
l'art  roríinin  <;l  ijiilhifinf:.  París.  18i)!(,  piii;.  W'A. 


J.  Pui'i  y  Cadufalch  -  A    de  Falgui-ni  -  J.  Godaij  ;.'.5.'' 

les  ciutats  tot  reconeixent  l'autoritat  imperial,  pera  apoderarse  y  exorcir 
després  en  sa  substituciú  el  poder  civil. 

F.ls  fets  materials  passareii  del  següeiit  modo  :  Els  \;indals,  süe\os 
y  aiaus,  després  de  devastar  la  Galia  Xarbouesa  (íOfi),  iiivadeixen  l'Es- 
panya  (411)  com  unes  colles  salvatges,  deixant  de  banda  la  Tarraconense. 
En  412  com  a  exércit  imperial,  els  vissigots  de  temps  en  contacte  ab  la 
cultura  romana,  s'establcixen  en  la  Galia  y  sense  rompre  la  dependencia 
ab  rimperi,  s'apoderen  de  la  Galia  Xarbouesa  y  de  l'Arjuitania.  En  414, 
ab  el  mateix  carácter  passen  el  Pirinea  y  se  estableixen  a  Barcelona,  con- 
tinuant  radministració  romana  ab  son  centre  a  Tari-agona  y's  forma  una 
mena  de  Estat  got,  ab  nominal  dependencia  romana,  que  té  per  limit 
meridional  el  Llobregat  y  s'exten  cap  al  Migdía  de  Frauí-a,  ab  la  capital 
piiiner  a  Barcelona  y  en  temps  de  Sigerich  a  Tolosa,  mentres  que  cap  al 
Migjoru  continúa  el  domini  roma.  El  domini  políticli  del  Impcri  dura  en 
gran  part  de  rHispania  Tarraconense,  tins  en  temps  d'Euricli  en  l'any  469 
en  (]ue"l  exércit  del  rey  got,  que  desde  la  Galia  havia  entrat  a  Espanya 
seguint  el  curs  del  Ebre,  destaca  un  eos  que  s'apoderá  de  Tai-ragona.  En 
475  es  reconeix  Tindependencia  del  Estat  got  de  la  Galia  y  de  l'Espanya, 
conservantse  un  cert  domini  roma  fins  després  de  la  desaparició  del  Im- 
peri  d'Occident,  en  la  Bética  y  la  Cartaginesa  desde  l'Ebre  avall.  Aqueixa 
part  de  l'Hispania  estigué  desde  564  a  624  en  poder  de  Bizanci,  que 
extenense  per  rAfrica  romana  dominava  tota  la  part  meridional  del  me- 
diterrani. 

Hi  ha  un  text  antich  molt  discutit  que  sembla  reconéixer  Texistcncia 
d'un  art  gótich,  barbre.  En  un  passatje  de  la  vida  de  Sant  Unen,  bisbe  de 
Rúan,  escrita  a  Franca  segons  uns  en  la  primera  mitat  del  segle  viii, 
segons  altres  en  el  segle  ix  y  x,  s'hi  troben  lessegüents  paraules:  «Aquella 
bassilica  (la  de  Sant  Pere  de  Rúan),  en  que  descansen  sos  sants  membres, 
fou  noblement  constraida,  ab  obra  admirable,  pedrés  quadrades  y  manu 
fjothica,  per  Lotari,  rey  deis  franchs,  cap  l'any  24  de  son  regnat  (535 
de, I.  C.)>).  <*>  Son  sabudes  les  guerres  repetides  entre  gots  y  franchs  y  la 
distinció  y  separació  entre  'Is  dos  pobles.  Avuy  es  difícil  desconéixer  la 
existencia  d'una  serie  d'obras  d'art  atribuídes  ais  gots  :  objectes  d'or 
trobats  á  Pedrosa  en  la  Valaquia  ;  copes  d'or  del  Museu  de  Viena,  pu- 
blirades  per  M.  Ameth  ;  estatúes  de  Bamberg,  descrites  per  M.  Lindens- 
chmith  ;  estatúes  trobades  á  Tecla,  etc.  Al  poblé  vissigot,  cal  atribuir  els 

(1)  J.  DE  D.  DE  LA  Rada  y  Delgado.  Coronan  de  Guarraiar  que  se  conservan  en 
la  Armería  Real  de  Madrid.  Museo  Espaíiol  de  Antigüedades,  i.  111.  j-ág.  112  y  se- 
güents.  Madrid,  1874. 


960  L' Arquitectura  románica  a  Calalunija 

objectes  en  bronzo  y  en  i\nr<<  ijiic  s'liaii  tniliat  al  Xoit  ya!  Migdia  d'Ru- 
ropa,  ab  ornanientació  d'iiiHiuMicia  oiiiMital,  ali  certes  analogies  ah  l'ai  t 
sassáiüda  (la  dinastía  sassánida  s'cntrniiisa  i'ii  ±2('>  di-  .T.  I'..)  ycnuá  del 
ai't  biáanti.  Pero  aqueix  art  era  nn  art  d'argciitci-,  un  ail  de  rni-mies  y 
fibules  y  copes,  pero  no  una  arquitectura.  Mra  una  iiinanienlacin  ((nniili- 
cada  que  sembla  emparentada  a  rornamentació  de  les  edals  del  nietall  al 
occidcnt  d'Europa,  precursora  de  les  complicacions  céltie-iilandeses  y 
deis  entrellacos  carolingis.  Mes  aquesta  ornamentacio  tan  eomú  en  les 
fibules  y  en  les  obres  metáliques  trobades  al  Migdia  de  l'iaiK  a  \  lins  en 
paisos  de  Uengua  coni  la  nostra,  com  el  de  l-'nix  \  en  el  truc  de  la  Ierra 
catalana  del  Rosselló,  *'>  no  arriba  a  constituir  una  aniuiteclura  ni  tan 
sois  a  inHuir  en  la  decorado  arquitectónica. 

L'tLEMENT  RO.MÁ  Els  íuvasors,  homes  iid'eriors,  hen  purli   se  pi-eneu- 

pen  de  la  ci'cació  d'un  art  y  gens  inilueixen  en  la 
composició  deis  ediiicis;  a(|uei.\  es  pruihiiie  de  les  éii(i(|ues  d'iniensa 
cultura  y  queda  de  monient  en  nians  deis  invadits.  Los  coses  pcM'uia- 
neixerien  com  avans  si  Tlniperi  no  anés  nniiintsí^  y  I'art  seguint  rápi- 
dament  la  pendent  vertiginosa  de  la  decadeneia  y  de  la  mes  extrema  |mi- 
bresa. 

L'element  roma,  tins  en  foi-ma  material,  se  eonsei'\a  en  reililiri.  Per 
una  part  es  un  tet  la  destrueci.]  ilels  ediiieis  aiitidis  peí-  apnijitar  eis  ele- 
ments  esculptMi-irli-,  pera'ls  nuns;  reviuili  deis  texti's  de  lli'\s  i-mnanes 
expliquen  les  destruccions  d'aqueixos  nidunmiMils  rn  rU  ilai  rers  temps 
del  Imperi  d'Occident.  <-'  Hi  ajudaren  peí'  altra  pait,  la  lalta  d'esculpturs 
y  arquitectes,  principalment  en  el  segle  iv,  y  el  comeré  de  capitells  antichs 
y  son  transport  d'un  llocli  al  altre;  reeordém  la  lameiitaeió  de  (lonstanti 
en  l'any  334j  de  la  que  el  Códicli  'J'endosia  ens  ha  ennservat  el  recort: 
Arcliitectis  quain  /¡luriinus  opns  rst,  si>f/  rjiiia  non  simf...  dirigida  al  pretec- 
tc  del  pretori  que  regia  Tltalia  y  rAIViea.  "'^  La  majnr  |iaii  di'ls  re\s  vissi- 

(1)  Son  varíes  les  estacions  barbres  descobertes  in  il  míhiIm  de  hiMusa:  enii-i' 
elles  cal  citar  la  d'Estagel,  cantó  do  I.a  'roin--dí!-I''raiicc,  un  d  l((issidl<),  di^scobiTla 
en  180!)  en  el  llocli  dit  Las  Tonibas.  <;.  H  \iíi<ii;hk  Ki.avy,  Ktiirle  xitr  /en  srp'i/iio'es 
havharen  du  Miilí  eí  dn  t'Ouesl  de  la  Franrr.  |,S!):i,  jiá^'.  SS.  —{'_..  B.\nmi-.ni;  Flavy,  Les 
aria  industriéis  des  peuples  harbarcs  déla  Cante  ita  vi"' ««  yin"' siécle.  pág.  2713  y 
següüiits.   Toiiloiisn- París,  lOtJl. 

A  Esjtanya  está  jiera  esiufliar  aquesla  qüestió,  senyalanise  una  eslacíó  á  Klx, 
quals  objectes  se  guarden  al  Musen  Aniueulngícli  dn  Madrid. 

(2)  H.  DE  LA  NlAiisoNNiúni:.  Mem.  ile  la  Sociétódcs  Anliijuuircsde  l'Ouest,  I.  XXIN', 
any  1857. 

i3>    Cabrol.  Obra  citada,  cul.  2,7(35. 


c> 


J.  Pniíj  ij  Ciiddfdlrli  -  A.  de  Fali/ueni  -  ./.  Godaij  261 

gots,  demostiMiit  smi  anuir  -.i  \i>  [•uina,  han  ¡uteiitat  la  conservació  de  les 
arts  romanes  en  sa  decadencia."'  Els  barbres,  al  invadiré!  Migdiade 
Fi'an(;a  y  Catalunya,  al  contrari  deis  Franchs  al  invadir  el  Xort,  troharon 
un  pais  i-(nnanisat  en  ses  costums  y  trajos,  en  ses  lleys,  en  son  lliMiguatjo 
y  al  ciinli-ari  tanilM- d'clls,  xcniíMi  di'  liuny,  ei'íMi  i-(.>la,t¡\ain('nt  civ  ilisats, 
corprcsüs  de  la  mltufa  n imana  y  cristianisats  de  tenijis. 

l'orie.nt  L'ni-i(>nt,  ([lie  inilucix  mnstantini'nt  en  el  iiimi  ruma, 

adquireix  nou  esplendor  al  dividirse  Tlmperi  y  al 
destruirse  a  les  derreríes  del  any  476  l'Imperi  d'Occident.  Kra  aixó  des- 
prés  d"una  llarga  elaljoració,  d'una  penetració  lenta  de  idees,  deguda  al 
let  de  ijue  l'intluencia  ci'istiaiía  fiui  exei'cida  primer  (|ne  li)t  al  I  »r¡L'nt  del 
Medit(M-rani,  en  la  extonsiú  de  ierres  que  l'Adriátieh  sepai'a  de  les  llatines 
ú  occidentals.  Al  Orient  l'esglesia  suscita  la  niajor  activitat  religiosa  v 
artística.  A  Alexandria  y  Antioquía  surgeixen  les  ¡irimeres  heretjies  :  a 
Nicea,  a  Eplieso  y  a  Calcedonia  se  celebren  els  primers  concilis:  a  Egipte 
y  a  Siria's  desenrotllen  les  primeres  institucions  monacals.  L'invenció  de 
la  Santa  Creu,  la  construcció  del  Saut  Sepulcre  y  del  Mariijrinm,  son  en 
part  origen  d'aqueix  niuvimont  oriental  y  li  ajuda  d'un  modo  considerable 
la  protecció  oficial  deis  emperadors.  La  Cort  viu  casi  tot  el  segle  iv  a  An- 
tioquía, verdadera  metrópoli  eclesiástica;  al  segle  v  comenca  la  prepon- 
derancia de  Constantinopla,  decayent  Alexandria  y  Antioquía.  AI  segle  vi 
s'erigeix  ja  l'esglesia  de  Justiniá,  Santa  Sofía,  obra  de  Anthenius  de 
Tralles  y  Isidor  de  Mileto.  Tal  es  el  primer  pei'iode  bissantí  que  va  del 
segle  IV  al  vi.  El  continent  eui'opcu  grcch  segueix  raes  tart  el  moviment 
en  el  segle  v.  Ais  segles  v  y  vi  el  moviment  ari'ivá  a  Rávena,  al  África 
romana,  a  les  costes  de  l'Espanya  cartaginesa.  La  cort  d'occident  se 
instala  en  aqueixa  ciutat  del  Adriátich  en  404  tins  al  476.  Teodorich  y'ls 
vissigots  hi  residiren  cap  el  500.  Pertenesqué  ais  bissantins  del  534  al  752, 
després  de  reconquistada  per  Justiniá.  Sant  Apolinar  Nuovo,  Sant  Apo- 
linar in  Classe,  Sant  Vital,  son  del  segle  vi,  d'aqueix  periode  de  domi- 
nació  bissantina. 

Tot  aqueix  mon  oriental,  gradualment  va  substituint  la  modalitat  roma- 
na de  la  civilisació.  Es  la  continuado  de  la  influencia  helénica  en  el  Me- 
diterrani  que  ha  anat  evolucionant  y  transformantse.  Aqueixa  influencia 
se  presenta  en  varis  fets  materials;  per  una  part  lacció  poderosa  del 

(1)  Vegís  sobre  aqueix  imiit  una  extensa  Ijiljliograí'ia  rocullida  per  D.  J.  nE  D.  de 
LA  Rada  y  Delgado  en  el  treljall  citat  puljlicat  en  el  Museo  Español  de  Antigüeda- 
des, t.  III,  pág.  127,  nota. 


262  L'Arquilcctiira  románica  a  Cíitalumja 

conitMv  de  la  Grecia,  Siria  y  Persia  y  ab  olls  el  mon  assiálicli ;  K-s  colles 
de  tratioants  que'l  Foruin  Jur/icum  anumeiia  negociaddrs  ti-aiisinai-ins. 
Grechs  eren  segons  Sant  Isidor  els  que  inipuitaxcii  pioductes  de  Grecia 
y  de  tot  rOrient  assiáticli ;  de  los  iiaiis  radies  pailaM  niateix  Saiit,  y  ütocIis 
eren  cIs  navegants  que  rcmontaven  ol  curs  del  (Inadiaiía  lilis  a  Méi-ida  y 
sens  dubte  el  Guadalquivir  tins  a  Córdoba  y  l'Ebre  fins  a  Saragoca.  *''  La 
impoi-tació  d'objectes  oriontals  os  nuiuornsa  y  d'ollos  ([uoda  ol  rccort  per- 
manent.  El  viatger  juéu  Benjanii  de  Tudola  (sogle  xii),  afirma  que'l  pas- 
sar  per  Tarragona  trobá'ls  editicis  antichs  deis  Anaseos,  que  segons 
Caresmar  eren  fenicis.  <->  Un  historiador  del  seglc  x,  Aini'iiii,  rcssenyant 
el  boti  que  Cliildebert  I  rocuUi  en  sa  oxpodició  a  Espaiiya,  dosprés  del 
saqueig  de  Tnlcdo  y  la  desteta  deis  vissigots,  parla  deis  vasos  fots  por 
Salomón  —  o  que  pertanyeren  a  Salomón  ;  —  os  a¡\n  una  piova  (\i-  [iin- 
cedeneia  oriental,  al  nienys  ideal.  Segons  la  dcscripoió  del  liislnriador 
se  ti-acta  de  nóu  cálcers,  quinze  patenes,  vint  covei-tores  d'e\  angolis  (coni 
els  de  Monza,  sens  dubte).  L'autor  diu  :  geininia  oriinta  opero  iiiclit- 
sorio.  <*'  L'historiador  árabich  Bayan-Almoghreb,  <'>  menciona  el  Psnitrri 
(le  Dcwiil,  escrit  sobro  láminos  d'oi-  'Itructea'^  ab  caractors  grcclis  y  tinta 
de  rubí  disolta  en  aigua,  trobat  on  la  i-ogia  aula  dol  últini  monai-ca  pit 
pelsfere-steclisismaelites,  sos  voiicoilm-s.  l)os|iiós  oís  l)issaiit¡iisccini¡niii'ii 
en  cert  modo  el  doinini  i-omá  on  l,i  I.iis¡t;iii¡;i,  Hrlica  y  en  l.i  ('.ai-taiiinesa, 
desde  l'any  'kA  fins  al  664,  datos  ijiu'  rnii-ospiuion  al  oschil  osplondorós 
de  vida  artística  en  que's  construi  y  consagra  Santa  Sofía  de  Constan- 
tinopla.  Ab  aqucixes  Ierres  h i  anaven  coniin-oses  los  Baleáis  (pie  (li'|)oii- 
gucren  de  Bissanoí  fins  a  los  derroríos  dol  so::lo  viii,  no  |)ass,iiil  ;il  doinini 
iniisulmá  lins  oís  aiiys  ÍHtí  al  ÍHKi. 

Aquesta  influencia  s'aumentá  en  l'oiilif  ciiidit,  peí-  l.i  consiaiit  coiiiu- 
nicació  del  cloro  católich  ab  el  del  Orieiit;  oís  saconlots  van  a  Coiistanti- 
nopla  fugint  de  les  persecucions  y  a  estudiar.  Aixís  el  grocli  fou  conegut 
de  tots  els  homes  cultos  d'Espanya  y  ab  ell  la  literatura  de  l'época.  '>'■  VA 
famós  Joan  Biclarense,  fundador  del  monastir  de  Biclar  a  \allrhira  y 

(1)  Pkrüz  l'LJOi..  Historia  du  las  lii.ftiíuciones  sociales  ríe  la  España  '/oda,  1.  I,  pá- 
gina 107  y  Sfjgüents.  Valencia,  IH'Mi. 

(2)  Torres  v  Bages.  La  Tradició  CnlaUma,  pág.  2117.  Harci'loiia,  WM. 

(3)  CouRAJOD.  Obra  citada,  t.  I,  ])íig.  130. 

(\)  Escudero  he  la  Peís-a.  Iluminación  de  Maniisevitos.  Privileijio  rodado  é  Ins- 
loriado  del  reí/  D.  Sancho  IV,  Museo  Español  de  Antigüedades,  t.  1,  jiág.  01  y  següents. 
Maflriíl,  1872. 

^5)  Ai.tamira.  Historia  de  España  ¡j  de  la  cicilización  española,  i.  I,  pag.  20i.  Uar- 
celona,  V.m  y  V.m. 


./    Pnifi  ¡I  ('.(uliifiilcli  -  .1    (/(■  /'(ili/nrrd  -  .1 ,  findiiij  'J63 

ascendit  desjii'r's  .1  hi  (lÍL;i:it;it  i>|hscii|i;iI  d'  (iii-nini  peí-  ISinmi-imId,  m.iIiiimI 
de  Escalabis  en  I.usilaiiia,  li:i\ia  passiit  I7aii\s  a  (]Miislai:t¡iiii|ila  ilcilicat 
a  les  lletros  fiTeiimes  \  llatiiies.  '''  Al^iincs  |)(i(|ii(>s  xeg'adcs  (¡I  ^tocIi  subs- 
titiUMX  o  rtcompanya  al  liati  (M1  els  e|)ii;-|-a('s  hipidai'is  y  aquoixos  se  tro- 
beii  011  la  Bélica,  en  la  C-arta.uiíiesa  o  en  els  limits  do  (lataliiiiya,  i-oin  :i 
Tortosa.  <-^  El  metropolita  .Iikhi  de  Tarragona  (510)  deniana  al  Papa  Hoi- 
misdas  com  s'havía  de  portar  al)  els  nombi'osos  clergues  greclis  rpie  lii 
acudien  iufestats  de  les  hcrctgies  tan  noiidjroscs  a  Oi'ient  (^' 

LA  DEcoRAció  PRERROMANA  Aqueixos  niidüples  influencies  se  nianiteston  elara- 
mcnten  els  iiostres  restes  arqiütectónichs;  l'elcnient 
arquitectónich  roma,  en  les  plantes  de  les  bassíliques  y  en  els  sarco- 
fechs  seguint  la  tradició  clássica  y  en  els  capitells  degeneráis  y  empo- 
brits;  relement  oriental  en  els  mosaichs,  en  les  capules  rudimentarios,  en 
els  absis  triconques;  y  per  sobre  d'ells  perentnement,  els  elements  del 
país,  indígenos  o  d'impoi'tació  mes  antigua  conservats  en  les  obres  po- 
bres, en  les  valls  aon  no  arriva  la  intensa  influencia  romana,  sobreviuen 
y  tíns  predominen  en  les  obres  decorativos  :  estrelles  y  hélix  y  archs  de 
ferradura,  formes  rudimentaries  vegetáis,  tais  com  apareixen  en  les  urnes 
de  les  valls  pirenaiques,  memoria  rústega  d'una  decorado  prerromana; 
tal  es  el  que  en  l'art  vissigot  s'hi  troba  de  supervivencia  ibérica,  d 'he- 
rencia de  les  colonies  mediterranies  mes  antigües,  que  en  la  nostra  ten-a, 

(1)  A.  DE  BoFARULL.  Historia  critica  de  Cntaliuia.  t.  I,  pág.  22:^.  Juan  Biclarenseó 
Joanncs  de  Gerunda,  firma  (>l  Crmcili  BarciíloiK'S  (era  DCA'X.WIIl anno  XIV,  íící/is 
Reccaredi.  anno  C/tristi  DXCIX  ).  San  Isidor  Hispalense,  parla  deil  en  son  Ilibre 
«  DeViris  il/ustribusn  :  Jonnnes  (Tericndenais  Ecc/esiae  Kpiscopns,  natlvitate  (¡otthiis. 
Proninciae  Lasitaniae  Scalahinalux.  Hic,  ciuii  esset  adotescens,  Constantinoiiolim  per- 
renit,  ibique  graeca  et  latina  ernditione  ninnitus.  jiost  decem  et  reptem  anuos  in  fíis- 
panifc  renersus  est,  eodeni  tetnjtore  qno  incitante  Leooigildo  Rege,  Arriana  ferveoat 
insania. 

(2)  Rars  o  molt  contáis  son  els  epigrafs  grechs  recullits,  pertanyents  a  l'anti- 
gua  cristiandat  en  la  Península.  LHünNER  en  son  Ilibre:  Inscriptiones  Hisp.  christ. 
(Berlín,  1871),  ne  publica  tres  de  Mériila,  dos  de  Cartagena  y  dos  de  Tortosa  (n."s  180 
y  187).  El  text  liebraich  d'una  d'aquestes  ultimes  (n."  186),  ha  sigut  cstudiat  per  en 
Renán,  y  Tinscripció  grega  per  Le  Blant;  semljla  del  segle  vi  o  vii.  El  monogra- 
ma sembla  posterior  o  restaurat.  —  La  segona  lápida  ui-"  187)  l'ou  trobadaa  N'inebre. 
prop  de  Tortosa.  Apareix  trilingüe  com  la  primera.  —  Fibei,  Vnw.  Sarcófago  cris- 
tiano de  Ecija.  Bol.  de  la  Real  Acad.  de  la  Ilist.,  t.  X,  pág.  207  y  següents. 

A  Frangason  també  escassissimos.  —  Le  Blant.  IJ Kpigraphie chrútienne en  Ganle 
et  dans  r Afrique  roraaine,  pág.  W.  París,  1890,  A  Roma  los  inscriiieions  greguesson 
mes  antigües  que  les  llatines;  a  partir  did  segle  iii,  el  scu  nombre  disminueix  con- 
tinuameiit.  —  Marucchi.  Kléments  d'ar-chcotoqie  chrétienne,  t.  I,  pág.  221.  Paris-Ro- 
ma,  l'.MK!. 

(:i)    Torres  y  Bages.  Obra  y  llocii  citáis. 


¿64 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


cuiii  OH  giaii  jiait  del  nieditoi'rani,  doix.iii  en  ;ii|Uim\  ninmont  do  pcihirsa 
el  poblé  rústofli  y  s'aculleii  a  sagrat. 

La  decadencia  es  tal  i|iu'  1  ait  dol  poijlc,  pobre  y  iiiiseiablc  y  Tobra 
barroera  de  l'esculptura  que  no  i-ob  ja  la  v¡\  ilicaci(»  de  la  sava  i-oiuaiia, 
passa  a  ser  l'art  aristocrátich  que  basteix  les  bassili(iues,  aixis  que  des- 
apareix  la  darrera  dependencia  del  imperi  d'Orient. 

Aném  a  agrupar  y  ordenar  oís  restes  que  d'aqueixa  vaiiada  y  confosa 
elaboraeió  queden  en  el  nostre  país  y  que  constitiieix  fnii  i'l  ninment 
caótich  que  precedeix  a  l'art  i-uiiiáiiii'ii.  Se  distiiigeixen  ilaiaiiieni  nos 
grupus  ¡u'tistichs,  cronologiclis  y  geogiáliilis  :  i'l  miipii  loiiia  ii-¡si¡a  lor- 
mat  pels  sarcól'echs  y  pels  i-estes  (reiiterraiiieiils  ,il  aire  Iliure,  desde'! 
segle  MI  al  segle  vi;  el  grupu  del  domini  bissanti,  de  X'aleucia  y  Balears, 
segle  VI  y  vii;  y'l  grupu  del  domini  vissigot  y  sa  prolongación  en  les  esgle- 
sies  d'arelí  de  tei  radura. 


IiiHcri|)Ci<>  criittiaii^i   ilKiiipiiiics 
(MuHOU  epiocopal  de  Giroiia 


,'^ÍS^^ 


Fig.  316.      Celia  memnr'me  iriCmpuries.  (Fot.  Mas) 


EL  CEMENTIRI  CRISTlA  Y  LA  «  CELLA  MEMORL\E» 

D'EMPURIES 


iNTRF.  la  mateixa  civilisació  romana,  ab  ¡driiticlis  temes 
ornamentáis,  ab  iguals  sistemes  de  composició,  s'lii  for- 
mava'l  mon  artísticli  ci'istiá,  que  mes  que  en  res  en  les 
coses  d'art,  se'l  veu  diferenciantse  en  les  obres  d'arqui- 
tectura  funeraria.  Desapareix  la  pompa  y  sumptuositat 
deis  enterraments  pagans  substitiiides  per  una  forma  mes 
modesta;  port  el  monument  la  seva  individualitat  pei-a  convertirse  en 
una  obra  colectiva  com  els  de  los  societats  funeraries  paganes  formadas 
d'esclaus  y  gent  humil.  Com  desapareix  deis  epigrafs  la  sumptuosa  enu- 
meració  deis  títols  honni-itidis,  sulistituits  fant  sois  pol  apelatiu  de  sirvent 


instituí  d  estldis  catalans 


34 


266 


LArquitectura  románica  a  Catalunya 


-*-ta- 


Fig.  317.     Ccracntiri  oristiii  crEin])iirios.  (I'lnn  ilc  D.  M.  Cazurro) 

de  Deu  y  les  Ilegendes  que'ls  lii  donoii  ciiráctor  úc  |iiii|iiii.ii  ¡ii(li\¡<lii,il  ; 
tal  se  pertl'obra  monumental  tendiut  a  rimi;ill,il  di'  l;i  si'|iiiIiiiim  ''  \  a  un 
cert  cai'áctcr  fomunal  del  cemontiri.  Dcixoii  rii  iil)S(iliil  cls  ciistiims  la 
práctica  de  la  crcmació,  en  desús  ja  oiitre'ls  idólatics  dosdo'l  tcnips  deis 
Antonins  y  cada  un  deis  cossos  lidcls  iiccessita  un  11m.Ii  ,i\['f<  ludiliii 
reobi'ir  lins  pera  entcrrarlii  un  uou  cadávre.  ^-*  Ai.xú  li' peí- cousciiin'uiia 
les  ¡ntorminables  ícaleries  calarmnbaries  v'ls  ccmciit¡i-is  a  cel  ubcrt  cxtc- 


(1)  Lr.  IJi.ANT.  L'Kpi^irnpliif  rhnHinnnc  en  Gnnh'cl  i/nns  /'A/rit/Uf  romainn.  pi'ip.  7 

(2)  Li'.CLiaicQ.  MannrI  d'arcliroloiiii'  (■lirélicnnc  (¡/■¡min  les  oriijincx  /iisi//iu  Mil" 
Kiécle,  t.  I ,  págs.  220  y  221.  Paris  líMlT. 


J.  Püiij  !/  Caddfulcit  -  A    de  Falgucra  -  ./.  Coilaij 


267 


iicntse  al  Miltaiit  de  les 
bassiliqucs  y  deis  ora- 
toi'is  humils. 

No  s'lia  trohat  fins  are 
a  Catalunya  l'enterra- 
ment  catacumbaiM. '•' 
Era  aquesta  uua  prác- 
tica comú  al  Orient  y 
importada  a  Italia  per 
les  numcroses  sectes  y 
races  orientáis :  els 
Jueus,  els  Fenicis,  els 
Mitriastes^elsSabasians 
de  l'Arabia  qu'invadíen 

a  Roma  ab  sos  rites  exótichs  y  ses  practiques  misterioses,  sugestives 
afanyosos  de  novetats  extranyes.  Aqueixa  práctica  adoptada  després 
cristians  fou  el  sistema  de  sepeli  caraeteristich  de  rOrient  cristiá  fi 
ritalia.  ^2) 


Fij;.  318.  Ñau  de  \:¡  ce- 
lia mcmoriac  d'Eiupu- 
ries.  (Fot.  Esquirol). 


pels 
pels 
ns  a 


ELS  CE.ME.NTIRIS  A  CEL   OBERT 


A  Occident  les  catacumbes  escassejen  y  en  son  lloch 
s'usen  els  cementiris  a  cel  obert  que's  propaguen 
sobre  tot  després  de  la  pau  de  l'esglesia  y  mes  que  a  Roma  a  l'AtVica, 
a  la  Galia  y  a  l'Hispania.  La  necessitat  de  disimular  llurs  creencies  fa 
que'ls  fidels  no  usin  en  aqueixos  cementiris,  abans  de  l'época  constan- 
tiniana,  símbols  exteriors  y  que  son  mobiliari  sigui  nul  y  aixó  fa  difícil 
la  seva  clasificació.  (^' 

A  Catalunya  s'han  senyalat  numerosos  cementiris  dubtosos,  aon  no 
ha  aparescut  cap  indici  pera  classificarlos  com  a  pagans  ni  cristians, 
que  han  pogut  ser  sens  dubte  recintes  d'enterrament  deis  primitius  fi- 
dels. En  ells  el  sistema  d'enterrament  es  l'antich  y  tradicional  usat  ja 
pels  pagans:  les  lloses  o  les  teules  formant  caixa;  les  teules  formant  dos 
pendents  sobre'l  cadávre,  (^'s-  ^20)  l'anfora  trencada  servint  de  caixa  ais 
infans  y  ais  grans,  el  sarcófach  senzill  ab  acroteres  ais  ánguls  etc.;  tots  els 
sistemes  del  enterrament  pobre  que  surten  al  pas  al  voltant  de  les  antigües 
r///ae  o  a  les  proximitats  de  les  velles  ciutats.  Citém  en  aqueixa  forma 


(1)  Les  suposades  catacumbes  de  Sant  Just  s'ha  deniostrat  que  son  galeries 
sense  relació  ab  els  enterrameiits  cristians  primitius. 

(2)  Leclercq.  Obra  citada,  t.  I,  pág.  249. 

(3)  Leclercq.  Obra  citada,  t.  I,  pág.  322  y  següents. 


■<¿68 


L  Ai\¡iütecliirii  ronuiiticu  i¡  Culalunya 


dul)tos¡ie  hi[)ijt.>tica  el  cementii-i  descobert  a  Agor,  oi  incsiluliin-ili'  (iiiMna 
que  hiMii  descrit  entre'ls  enterraments  romans;  el  que  lacasualii.ii  \»>s;i  al 
descobort  en  el  torme  de  TorroUos  do  l'dix  desgrafiadanioiit  d(\s|iaut  ahaiis 
de  poder  sei'ostudiat,  etc.,  i'li-.  ('.al  at'oi;ii-  (|ue  alguiis  d'aiiuoixos  sistemos 
d'énterrament  se  perpetueii  iliir.nii  Tivlal  mija. 

LA  «CELLA»  DEMPiRiEs      S()\  iiit  (li'iiiiiiil  lilla, (los  i>  trcs  i-a|M's  (l'ai j uo i.\( iji  eiitor- 

ramoiits  divoi-sos,  por  sobro  dos  o  tro>  capes  do  sar- 

cótechs,  s'lii  erigoixoii  los  crlltu-  ineíaoriai',  oililicis  simplicissims  di^stiiiats 

a  protegirlos,  o  ol  potit  oratori  ab  l'absis  sonzill  "  nniliiplí'  i|ii.il  subsol  os 


Fig.  319.     Absiüdo  \aeella  monorine  (l'EiiipuriCK.  (Ki)t.  Ksipiiml; 


pió  de  sai'ci  il'oclis,  (pial  sol  os  i-ocoliciM  iTallrcs  mes  Itixosos  \  oti  ipial 
absis  s'aixequoii  oís  priiii-ipals.  Tal  l'oii  hi  a'lht  lucnutrifr  del  coiiioiilii-i 
que  les  obl'CS  d'orili'liai-in  df  h's  ilnncs,  dirii^iilos  piM- IViminyi-  l-'d-MT, 
lian  posat  al  divsi-obi'rt  vora  la  ciutal  d'l'!iii|iiii-¡os,sota  iiiatoix  ilr  la  iniii- illa 
del  j)ot¡l  ijaiTÍ  dols  inar.xaiis  fíi-eclis,  \oi-a"l  port  qii(>  s'olin'a  oniic  la  ¡sida 
ocupada  per  la  I'aleópolis  y'l  turoiiol  aoii  oii  siicccsiiis  loplaiis  s'i'Xtonia 
la  Neapolis  emporitana.  (F's  ^i"^ 

Comencám  per  descriurela  :  quería  d'olla  sois  la  pait  liaixa  dols  iniirs 
que  marquon  i-larameiit  la  l'onna  iriiiia  ñau,  "''k-  :"''  K,  ali  un  absis  oiii'iital 
eap  a  Llevaiit  tal  com  es  us  en  les  bassíliíjiu's  laisiiaiios,  pici  nlida  irim 
narthex  taiicaiit  a  I'oiient.  í/absis  ostá  o:icla\al  diiiiii'  iiiia  ionna  n'ciaii- 
gular,  lio  sciiyalaiilsc  cu  ri'xterior  ab  .su  Ibriua  cilindrica,  i'al  se  lioha  en 


J    Piiii/  ij  ('.tidultilcli      A    lie  Fdhjiicra      ./    (iiiiliii/ 


269 


la  b;issili(M  di"  Saiil  Eslc\e  (Mi  la  \'ia  llaliiia  y  lal  es  vcu  taiiil»'  rii  la  liassí- 
lica  (ri'llx  que  dcspi'és  desci-iun'ni.  Ai|iuM\a  disposició  es  comú  en  les 
bassiliqíH^s  aiiiii;ücs;  aixis  era,  ab  arjueixes  dos  dependencies  de  |ilaii 
mixtiliiii,  la  liassilica  particular  de  la  doinus  Flavioruiu,  ">  aixis  imch  la 
major  |iai-t  df  li's  bassili(pu>s  orieutals  ;  ^-^  j'absis  (Fig.siO)  ^^^■■^^  m,  clenient 
interior  d'iiii  oililir-i  ib^  [ilaii  i-ertauíi'ular,  i-iaii|ir('s  diiilrc  una  área  propie- 
tat  particular  \  els  ospais  (i  servieu  de  sacrisiics  ;  un  .ü'raí'i  preccdeix  al 
absis  y  aiti-e  es  troba  junt  al  ai'ch  triomtVd. 


Fií;.  320.     Entevranients  de  teules  en  el  eeinentiri  cristiá  irEiii]iuries 
(Excavaciuns  de  la  Junta  de  Muscas  de  Barcelona.  Fot.  Gandía) 


Sos  inurs  son  de  rebla  mes  o  menys  regular,  están  en  part  aixecats 
per  medi  de  pinyolench  o  forniigó  artificial,  análech  al  de  la  part  supe- 
rior deis  murs  romans  d'Empuries.  El  sol  es  de  formigó  de  cerámica  en 
l'absis  y  d'un  opun  testareuin  recobert  de  trencadii^a  de  marbi-e  en  el  res- 
tant  de  la  rr/ln. 

En  un  deis  murs  hi  liá  si-t  ninxos  a  modo  deis  loadi  deis  columbaris; 
(Fig.  318)  ei)  q\\^  g'iii  )i;i  trobat  entre  un  reble  groller,  capas  de  cendra  d'un 
centímetre  de  gruix.  Aixó  lia  fet  considerar  aqueixa  construcció  com  un 
columbari  ;  '^'  pero   la  disposició  d'aqueixos  locitli  siMise   Tolla  acostu- 


(1)  Leclercu.  Obra  citada,  t.  I,  pág.  371-.  lig.  U  Í-. 

(2)  kl.,  id.,  t.  I.  pág.  :!87  y  següents. 

(3)  Pedro  Iií.\rr.\  y  Rniz.  E¿  Cristianiínno  en  Illici.  Descuhriiiiicnto  de  la  planta 
de  una  iglesia  ri-iatiana  en  la  loma  de  la  «  Alcudia  »,  junto  á  Elche.  Reciata  dr  la 
Asociación  A  rtistico-Ar-ijucoló¡jica-Barcelonesa,  t.  IV.  pág.  917  y  següents,  1903-l'Jü5. 


2TI) 


L Arquitectura  románica  u  Cutatunija 


mada,  ni  cap  altra  forma  d'unia  cineraria,  ni  restos  liumaiis,  un  indica 
de  cap  modo  un  enteri-ament  paga. 

Formaelconjunt  ungrupu  deconsti'uccionsrodejadesdecarrers,(^''g-¡*i7) 
peí  costat  N.  y  S. ,  com  si  les  depondencios  hagncssin  anat  adossantse  al 
voltant  de  la  celht  primera;  hi  iiá  elomonts,  com  el  pon  J,  sobro'!  «juc  s'iii 
ha  construit  un  mur.  La  bassílica  mateixa  sembla  ha  estat  aiiaigada  pol 
costat  de  Ponent  pera  formar  el  narthex.  L'árca  L  y  l'espay  irregular  cu- 
tre el  carrer  E  y'l  dcpartament  H,  eren  ospais  a  cel  obort. 


Fi¡».  321.     Entorraraent  dintre  ámforcs  descobeit  en  el  cementiri  cTistiiV  d"Eiii)iurios 
( Ext-avacions  de  la  Junta  de  Museus  de  Barcelona.  Fot.  Gandía) 


L'área  de  la  bassilica  está  rodejada  de  .sarcófochs,  uus  situats  en  el  sol, 
altres  colocats  en  el  subsol,  uns  al  interior  de  la  capclla  o  en  les  sales 
anexes,  altres  en  els  patis  exteriors  que  la  rodejen. 

Els  sepulcres  son  de  formes  varies,  senzilles  :  formes  rectangulars 
obertos  en  la  teri-a,  tapados  ab  liosos  de  gr<illera  arenisca;  formes  rectan- 
gulars foi-rados  de  pi<;ari'a  do  tculcs,  do  lloses  d'ar(Miisca  ;  altres  son  co- 
bertes  de  teules.  (f 'g  320)  a.1  costat  d'aquets  abunden,  ciitiMiats  en  el  subsol, 
els  sarcófechs  del  tipo  a  dos  vessants,  ab  la  cai-actcristica  acrótera  (fík..122) 
ais  extréms  deis  fróntonsen  la  foi-ma  tan  comú  en  oís  Aliscamps  d'Arles  y 
extfis  per  tot  el  Mediterrani.  Cal  fer  notar  que  molts  d'aqueixos  sarcófechs 
son  treballats  en  forma  d'espina.  Els  cadavres  están  orientats  de  E.aO.,  ab 
el  cap  a  ¡¡onoiU,  els  bracos  estirats,  sonso  que  s'lii  trobi  nbjí^cto  de  cap  mo- 
na. Es  aquesta  orientació  comú  alsentorraniontsdo  r.Aíiirii  nistiana,  ropc- 
tintshi  l'ausenciadel  ni'il)¡li;ui  rrim'bro  \  la  disposicii»  liil-  ciiici  i  ;inients.  '*' 


(1)    Cabrol.  Obra  citada,  col.  7:{0  -7U2. 


J    Pitig  y  Cmlafalch  -  A.  de  Falgnera  -  ./.  Gndínj 


271 


Entre  ells,  en  un  pati  ii-icuular  prop  al  carrcí-,  llocli  (rciitrii-aments  po- 
bres, lii  liá'l  irun  n(Mi  i[Uo  té  per  sarcótach  unaámfora  tiviiiiida;  aqucixa 
disposició  s'lia  reti-obat  en  les  excavacions  de  la  Juntado  Musmisdc  Bar- 
celona a  les  inmediacions  de  la  i-cll(t:  (^'i!í•:^•-'l)  es  la  forma  comú  (jue  s'exten 
per  tot  rOccident  meditenaiii  a  la  Liiiuria,  (mi  clMigdia  deFransa,  espc- 
oialment  a  Marsella,  a  Córcega,  a  Cerdenya  y  al  Nort  de  l'África.  Es  un 
sistema  d'enterrament  antich  anterior  al  cristianisme;  a  Catalunya  se 


Fig.  322.     Sarcofech  del  cementiri  d'EmiJUries.  (Fot.  Esqiiiri)!) 

rila  senyalat  en  la  necrúpolis  do  Caijrera;  al  África  se'l  troba  ou  l'ópoca 
púnica  y's  repeteixen  en  l'época  cristiana;  en  algunes  se  les  aixopluga 
per  una  coberta  de  teules,  en  altres  com  en  el  d'Empuries,  se  la  sosté 
per  medi  d'una  grollera  manipostería.  Trocos  de  pedra  de  térrica  y 
fanch  y  morter  tapaven  els  forats  que  restaren  entre'ls  testos  mal  units 
de  les  ámfores.  Aqueix  sistema  ora  usat  aliundantmont  pels  adults.  *i> 

En  el  lloch  principal  s'lii  trobá  en  1840,  el  sarcófocli  que  doscriurom 
(Fig. 314)  induptablement  cristiá;  peí  niaig  de  1908  s'lii  há  doscobert  un  altre 
ab  arcuacions  sobre  columnes,  entre  les  que  lii  há  figures  mutilades.C^'s-^^s) 
Tot  fá  pensar  ab  un  cementiri  al  aire  Iliure  de  mes  o  nienys  extensió,  de  la 
mena  deis  d'Aliscamps  d'Arles,  o  el  de  Saint  Gervais  de  Vienne  '->  y  de 
Marsella,  oels  de  la  Manasterina  a  Salona,  l'antigua  capital  de  la  Dalmacia, 
com  el  del  cementiri  de  Sant  Sixto  y  Sant  Cecilia  a  Roma  aoii  els  sarcó- 
fochs  després  d'omplir  el  sol  y'l  subsol  del  temple  aon  oren  oiitorrats  en 
doble  o  triple  capa,  omplíen  també  el  sol  y'l  subsol  de  la  sagrera  de  l'esgle- 
siaaon  els  creyents  cercaven  la  pau  in  loco  sancto,  prop  deis  sants  niártirs, 

(1)  Le  Blant.  L'Kpigrap/iie  clirétienne  en  Gaule  et  dans  VÁfriquc  i-omaine,  -pk- 
gina  31.  —  C.4BB0L.  Obra  citada,  col.  7:iO-7:{:{. 

(2)  Leclercq.  Obra  citada,  t.  1.  pág.  :W.j. 


273 


L'Arqtiilecliira  ronu'inira  a  Cataliinifa 


Fig.  323.     SarcbfecL  trubat  a  Eiupurics.  (  Excnvacions  ilcl  Servoy  forestal.  Fut.  ilc  U.  X.  ile  Fuiror) 

sanctuní  inartyrein,  com  associats  ab  ells,  inartiji'ibus  sociata.  '•'  Tot  ro- 
corda  els  cementiris  de  Taparura  (Stax),  de  Cartago,  de  Salakta  y  altres 
que's  troboii  juiít  los  ruines  de  les  bassiliiiuos  imnioroses  a¡\(>(ail(>s  cu 
les  grans  ciutats  de  rAtVica  romana. 

No  es  extranya  aqueixarel:ic¡>i:  los  naus  ipu'  Tcximi  d  caliotaigo  vímiícu 
no  sois  de  la  Galia,  de  l'Italia,  sinn  de  r.MVica  s(>^iiint  les  costos  á^'  l.i 
Híspanla  ;  ab  olios  vingucron  oís  |ii¡iiicis  c\niii;-c!¡s,in)s  ilc  i|UO  In  tradicio 

lia  consoi-viit  la  nicinoi-i;i  :  Sant  Kcliii,  Saiil   (liii:;ii:  > i  ils  ciistiaiis  del 

África,  coiii  Tci-liilia  de  |i;ii;iula  fogosa  y  escaHai  |iciis;iiiiciit.  oren  oís  nos- 
tres  cscriptors  del  seglo  iv,  <'(iiii  Sant  I'ac-i.'i  imiíaildi-  \  (IcÍmIiIi'  simi.  '-' 

(1)  Lf.  Bi.ant.  Obra  citaila,  ]iá';,  :!'►. 

(2)  TomtF.s  Y  Haiíiís.  <  )lira  clapri-raiiuiíit  citada,  pa;,'.  2i»i-. 


r% 


■" :m::: tu 


IVdr»  rfixniln  trohiulii  cii  I»  liiiHHflicii  do  Xhtivii 
( Itol.  iU  la  Soe.  h'np.  tie  ÍCrJ 


Fis.  32-t.      SareiitVi-li  ilcl  Mils.-ii  dr  S;ilil;i  .\;;nicl;i  ilc  li:iicr-I(iii;i.  n  "  S71 


til 

ELS  SARCÓFECHS  CRISTI ANS 

I.  cicle  iii(''s  íiuticli  lie  l'oi-t  ci'¡sl¡;i,  el  i|ii"cs  i'iMIcxe  (le  l';ii't 
catai^iiinli.ii'i  \  de  les  []i-iiii¡t¡\ es  li:iss¡l¡(|Ui^s,  es  l'ai-t  deis 
sepilieres  roniaiis  ci-istiaiis  troljats  en  la  iiostru  térra  en  els 
cenieiitiris  com  el  iriMiipuries,  tots  ó  casi  tofs  avuy  tora  do 
son  llocli  priiiiitiii,  ¡a  aparedats  cu  els  miii-s  deis  temples, 
\a  guardaut  reliquiesdc  sants,  ya  semiiit  de  piles  haptis- 
nials  I  i  \a  cii  els  Museus. 

Els  sarcnfechs  cristiaiis  com  els  pagaiis,  a  Catalunya  no  son  ulii-a  lo- 
cal, sinn  iihra  irnpralada  ;  entre'ls  f|iic>'s  coneixeii  en  ti'nharr'ni  de  t(Mnes 
iguals  o  tractats  casi  igaalment,  els  luis  a  nn  llocli,  altres  en  altri>  de  Ca- 
talunya ;  d'alííún  d'ells  on  trobarém  son  pari('i  en  els  Musímis  d'Arles,  de 
Narliniia  n  de  Honia  o  en  id  ceniiMitii'i  ile  Pisa  n  (Mi  les  hassilii|nes  de  lia- 
vena ;  altivs  els  trobarém  ab  el  quadre  destinat  a  rinscr¡pc¡(j,  llis  sense 
ííravarhi  res,  com  una  cosa  extranjera  qual  utilisacio  no  ha  entrat  en  les 
costums.  Eren  aquí,  com  per  tot,  obra  industrial  de  gi-ans  tallers  de  Roma 
o  d'altres  li(i(dis  d'Italia  \  potser  de  Franca,  '''  en  (pie's  re|)i'(i(liiien  s(^nse 

(1)  Duraiit  (íls  dos  priinors  segl(3S(le  l'era  de  Iss  invasions,  sn  execiiten  encara 
en  les  ofleines  t'uiKíraries  de  la  Provenida,  a  Beziers,  a  Narhoiiay  a  Tolosa,  grans  sar- 
o(')fechs  ab  figures  aon  se  copien  d'una  manera  grollera  los  ríipresentacioiis  del  Bon 
Pastor,  deis  Apóstols  y  un  petit  número  d'oscenes  biblifiues  entre  les  que  riiistoria  de 
Daniel  sembla  haver  sigut  Tolijocte  de  sa  predilecció.  Hiat.  grap/iir/ne  de  l'ancienne 
prorínce  ríe  Lnn(iiierloc.  fUst.  i/éiiérn/e  de  I^aniiiiedoc,  págs.  2(i:i  y  ¿(!'k  'roulniis(\  1005. 


INSTITLT   I>  KSTinlS   CATAI.ANS 


3Ó 


i>r/ 


I.'Arquilectura  románica  a  Calaluntia 


Fig.  325.     Snrcbfecli  de  Snnt  FpIíu  de  Giroiin.  (Botet  y  Sisrt) 

prctcnsió  m-tistica,  dols  marlils  y  de  los  belles  os;ulptiircs,  formules  (\o 
repi-csentaciü  consagrados  por  la  costum  que  osdevcuiíMi  umdi'ls  de  ta- 
ller, formules  usuals  del  ofici.  Un  d'aquests  tallers  s'h.i  tiohíit  r(>|iri's(Mit;ii 
en  una  llosa  sepulcral  conegudissima  quo's  guarda  en  il  Mus^mi  (ITi-iii- 
no  y  que  provédel  cementiri  de  Santa  Elena  a  la  vía  LaMcmia  :  es  el  taller 
d'un  grecli,  Kutropos  «  sant  servidor  d(H)eu  >i  qu(>  fou  eseiil|iit  per  smi 
lili  qu'hi  diljuixá  a  son  pare  assentat  cu  uii:i  einlii-.i,  trehulliuii  en  mi  sar- 
cófech  desbastat,  troyentlo  de  puutsal)  luia  eyua  pei-loradora  oiieareavuy 
usada,  el  rioli :  Eutropos  en  fá  treballar  dos  a  la  vegada.  Tu  deis  saren- 
fcchs  que  treballa  está  decorat  de  strigiles  entre'ls  i\\\r'<  (|i'st;ii]ih'ii  d.is 
testes  de  Íleo  :  l'altre  representa  una  tarja  rectangular  oiUre  quatre  dulius. 
Son  Eutro|)os  y  son  pare,  grcebs  de  nació,  exomple  deis  marniolistes  .ni- 
ticlis  de  l'ltalia,  coin  els  daré  dedicats  a  l'eseidptuia  ¡iidustri;il. 

Sox'int  oís  eristians  en  oís  teiii|i-  pi-imers  .■idKptaM'u  sircíifeelí-  di'  te- 
mes pagans,  flus  els  de  temos  pniscrits  ¡jor  la  uoaíi  lo  \  (pie  mi  couteMíeu 
simbolismo  aplicable  a  la  nova  doctrina.  Llavors  l'eseulptura  s'apareil.iva 
de  cara  al  mur,  se  la  mutilava  o  se  l'arrovoss.iv.i  ali  iieniei-  pera  liDnaila 
a  la  vista  dols  lidols.  Aquei.xos  que  representon  ol  luDUieiil  ])i-¡niei-  de  pin- 
testa,  do  lluvia,  no  poden  classiticar.se  ontre'ls  sarenfiNdis  crisiiaii-  mes 
rjue  peí  lloch  aon  foi-en  trobats. 


sARcóFEciis  Yo  des|)rés  un  sogon  momoiit  d'adnpeio  de  temes 
sr.,ssE.s,MBouscH,sTM»s  j „,] j (•,.,.,.„ f^,  lenlauíout,  pocli  a  pocli  ;  rpie  p,-r  extra- 
ordinaria y  sobrenatural  que  sigui  la  translormació  d'ideos  en  el  hkui 
roma  doguda  al  Cristianismo,  un  cmI  lignrársola  cnin  mi  aeonteixenieiii 
momentani  y  improvisa!.  I/art  crisliá,  durant  olí,  seuueix  oís  mateixns 
camins  y  adopta  oís  matoixos  tomos  y  es  scrvcix  dols  ¡iropis  talliMs  aon 


J.  Ptiiq  u  C.(iil(if(i/<h  -  A    de  Fíilc/iicra  -  ./.  Godaij 


Fif!.  321!.     Sareiifcch  (le  Saiit  F.^líu  ¡le  (iinnia.  (lícitct  y  Sisó) 


s'cl;iljoi-(Mi  cls  objectes  que'ls  pagaos  utiliseii  ;  aixis  cls  iiKii-iiuilistcs  que 
treballen  el.s  sarcófechs,  seneixen  lo  mateix  al  servent  de  Crist  que  al 
adorador  deis  Awgustus ;  el  cristiá  cerca'ls  que  no  presenten  eseulpturcs 
oaracterístiques  de  cuite  paga,  busca  principaimont  els  ternes  no  religio- 
sos, els  asumptos  indiferents,  els  purament  decoratius  o  aquells  qne  por 
llur  simbolisme  sonfácilment  ai^licables  a  les  noves  idees;  després  els 
compradors  eristians  aumenten  y'ls  tallers  n'elaboren  ab  csculptures  re- 
presentant  passatges  biblichs  y  evangélichs  y's  creen  tallers  pels  eristians 
y  una  selecció  de  temes  vells  mesclada  ais  nous  temes,  representado  de 
les  creeneies  noves,  eonstitueixen  aqueixa  pi'imera  manií'estació  artística 
del  cristianisme.  Entre  aqueixos  temes,  no  ofensius  pera'ls  nous  creyents, 
lii  havia'ls  episodis  de  la  vida  rural,  la  brema,  les  cullites,  els  remats; 
les  escenes  marítimes  ab  sos  vaixells  y  sos  monstres  ;  les  portes  entre- 
obertes  de  la  tomba ;  les  oscenes  de  caca ;  per  altre  part,  les  divinitats 
simbíjliques  que  presidien  el  curs  de  la  vida  :  estacions,  victories,  muses, 
amors,  genis  de  la  mort,  els  eristians  les  prengueren  com  a  temes  pura- 
ment artísticlis,  preseindint  de  sa  relació  mes  o  menys  directa  ab  la  mito- 
logía pagana  y  passaren  a  ornar  les  pintures  de  les  catacumbes  y  bassí- 
liques  y  les  esculptures  deis  sarcófechs  del  segle  ri  al  iii  de  Jesucrist. 

A  Enipuries,  en  les  obres  que  h¡  executa'l  Servey  forestal,  baix  la  di- 
i-ecció  del  enginyer  D.  Francisco  Xavier  de  Fcrrer,  s'hi  há  descobert 
un  sarcófech  perteneixent  a  aqueix  moment  del'art  cristiá,  enteri-at  en  el 
subsol  del  cementiri  de  que  aquí  s'ha  parlat.  Es  un  sarcnt'ccli  icemiileat 
contra  les  prescripcions  eclessiástiques  o  un  i-ecó  de  taller  al  que  s'hi  há 
adaptat  vma  tapa  decorada  ab  les  acróteres  de  costúni.  La  se\a  decorado 
es  de  tipd  conegut  encare  que  siguí  nova  a  Catalunya:  en  la  cara  anterioi- 
del  sarcófech  hi  há  la  r-epresentació  comú  d'un  portich  d'arcades  apoya- 
dos sobre  columnes  ;  en  la  del  centre  hi  há  representades  les  portes  en- 


■j-í;  I.'Arqiiitcctiirii  romimica  a  Catalunya 

treoliortes  de  la  tornba,  tema  ijuels  r>)iiiaiis  ai)ren¿;ucr(Mi  di'ls  etiusclis  ; 
esaquest  un  deis  temes  pagaos  que  no  despei-tava  escí  úpnls  ais  cristians 
prim.itiiis.  Rene  Grousset,  cita  un  exempli-  (r;n|iii'i\  tema  pncli  tVeqüent, 
en  les  catacumbes  de  Priscilla  y  un  alti-(>  cu  l,i  de  (lalixti'.  '  l'.u  !i>s  tres 
airades  de  la  dreta  lii  há  molt  niutilades  :  una  li^uia  d'li.iinc  mi,  lialii- 
ilat  d'una  io//(i  apuntada  ab  Hbules  a  les  espatlles  \  penjanl  daiieía  cdui 
una  capa  ;  un  jove  o  un  noy  sense  cap  mena  di>  tiajo,  y  un  honie  ab  una 
toga  passada  per  sota'l  bras  dret  y  peí-  Tespatlla  esquerra;  a  les  arcades 
de  l'esquerra  de  la  porta  hi  há  una  figura  habillada  ab  una  capa,  to;/a  o 
sayus ;  ve  després  la  figura  d'un  jove  ab  una  tú/iica  y  una  l();/a  y  final- 
ment  una  figura  que  per  son  ti-ajo  recorda  la  de  roranl  acostumada  en 
riconograiia  catacumbaria,  ab  ampie  túnica  \  el  m'I  sobi'c'l  cap.  Les  di- 
mensions  del  sepulcre  son  2'07  X  "'•"'>•'  X  0'65metres.  Les  arcades  son  al- 
ternades  semicircolars  y  formanl  angul  com  di^s  pedi-os  tyrnapunlades,  les 
columnes  son  trencades  y  no  poden  descifrarse.  La  lotografia  que  publi- 
quém  es  deguda  a  la  amabilitat  del  enginyer  Ferrer.  (Pig-sas) 

sarcófechsd'emplriesabte-  Aqueixes  re|)i'es(Mita(i(ins  doiiucu  pagá's  traustbr- 
,,Es  PAGANs  V  EL  BON  PASTOR      ,^^jj,.p„  j„„.|,  ,,  p,,,.),  ,>,,  iMnljIcmcs  matcrlals  de   la 

nova  fe  y  aixis  les  coses  indiferents,  persa  relaci()  de  siniiini  di'  les  coses 
santes,  se  convertiren  en  representacions  carai'tei'isticaniiMil  cristianes. 
Aixis  succeeix  ab  la  vinya  y  al)  rMrmes  ci-¡ófoi-  convertit  al)  el  Hoii  Pas- 
tor. La  brema  yelstreballs  del  i-\[\u  li  cnllita  de  les  olives  y  cls  trcballs  del 
trull,  els  simbolsde  les  estacions  y  entre  elles  el  lioii  Pastor,  tais  son  els 
temes  d'un  sarcofech  trobat  a  lMiquu-ies(í"'K-3ii)dcs(i¡t  per  vai-is  autoi-s  y 
per  la  major  p:irt  d'ells  considerat  coni  a  cristiá.  *-'  Aquet  .sarcófccli  exis- 
tent  avuy  al  Mu.seu  de  Girona,  fou  trobat  en  isili  en  les  excavacions  (pie 
practica  la  Comissió  de  Monuments,  dins  redilici  classiíical  com  colum- 
bari  roma  y  per  nosaltrcs  com  a  bassilica  cristiana,  rclrol)at  en  els  tn^balis 
fets  en  les  dunes  de  Sant  Marti  d'i'.mpui-ies  (P'e-si'')  próximcs  ,il  l'Miiiclml 
entre  aquest  y  les  ruines  del  conveiii  de  Serviles.  Es  de  marln-c  lilaiicli  .ili 

escnlptiM-es  en  .son   front  principal,    líisos  cls  costats,  sa   ta] •-  plana 

en  la  disposició  de  la  fig.  'MT).  Mcdcix  li'O.")  ms.  de  llarcli  peí'  (l'.MT  d'ali  \ 
n'iV.iT)  de  toiidn.  I'resentadugues  faixesabassuniptos  diterents:  (>n  el  siipe- 

(1)  Renk  Gbousset.  Ktiti/c  .sur  I  liixloire  rteis  tsarcop/iai/cs  chrciicnn,  ¡«ig  i.  l'a- 
ris,  1885. 

(2)  BoTET.  Xoticia  hisíúrica  y  arriueolúijica  de  la  aníii/ua  ciudad  tic  ¡■jn/iorion. 
|)iif:.  118.  Mailriil,  187!i.  —  I'ki.la.  Ohra  cilaiía,  ])ágs.  2()7,  275y  27(i.  —  Botkt.  Sarcófa- 
iios  roTiiUnti-criistifinos  CHCiiltui-ndoif  'juc  se  coiinercaii  en  CataluTio.  iiáp  .32  y  següents. 
Barcelona,  W.ñ. 


J.  Pili;/  1/  Caildfdlcli      .1    (/(■  FíiUjucra  -  J.  Godag 


•■.'77 


i-iiti-,  ili\¡<iil  (MI  diu's  pai'ts  per  un  quadi'at  destinat  a  contcnir  riuscriíjció 
sostingut  per  dos  genis  alats,  escenes  agricoles,  genis  bremant  y  trepitjant 
la  brema;  a  ri^sqiuM'i'a  la  cullita  áo  los  olivos  y  la  prempsa  del   oli  ;  a   la 


^.íp''f*^':-'  ^■^■'■^■"^ 


j,..tjt.¿j;i:;'irffen..'>>:-';Jit.,.i 


Fi¿;.  3lí7.     Sarcolec-li  roma  cristüt  de  Valencia 
(Teixúlor.  Anliíjüedades  de  Valencia) 


inferior,  en  el  centre,  la  co//,c«  intaíjiííariu  ab  el  retrat  del  difunt  entre  dos 
genis  alats.  A  cada  costat  hi  há  tres  figures  habillades  sois  ab  un  mantell, 
mostraut  nú'l  eos  una  d'ellos,  com  lia  iiotat  el  Si'.  Botet  y  Sisó,  la  tercera 


Fig.  328.     SarciMccli  d'Eininiries.  (Pella  yForaas) 

cointaiii  do  dreta  a  esquerra,  té'ls  carácters  iconográficlis  del  iiivcrn;  porta 
a  la  má  dos  oques  y  té'l  fragment  que  li  queda  de  bras  en  actitut  de  sos- 
tenir  una  canya,  tal  coni  se  caracterisa  en  els  relleus  clássichs  en  que 
s'lii  represi'nten  les  quatre  estacions  ;  entre  ells  hi  há  la  figura  d'un  jove. 
Túnica  vestida  ab  una  tímica  mniiicata,  ab  un  bé  al  coll  :  es  l'Ermés  crió- 
for  clássioli,  origen  de  la  forma  esculptórioa  del  Bou  Pastor;  aquesta 
figura  y'l  tema  de  la  brema  y  de  les  olives,  son  els  qué  han  fot  siiposar 
cristiá.  aquest  sepulcre. 


378  L'Anjuitfchini  ronmnica  u  Catalunijit 

Aijueixa  iiitroducoió  del  Bou  Pastor  entro  les  tiguies  represeiitatives 
de  les  estacions,  sense  teuiíhi  una  directa  reiació,  obligant  a  colocar  una 
figura  sense  significat  al  altre  costat  per  simetría,  es  una  característica 
induptable  de  ser  el  sarcolech  obi-a  cristiana.  En  Rene  Grousset  '"  cita 
varis  exemples  d'aijuoixa  primiti\a  rcpicsentacio  rristiana  cntreMs  genis 
de  les  estacions,  suviut  im  hciiji.mii  d  \\¡<f\\  cimiIi-,!].  l'ls  ai|U('¡\a  (>xti-anya 
mescoiansa  un  carácter  niarcadissini  tic!  seglc  iii  :  un  niodol  de  taller 
usat  pels  pagans  ab  les  nucscs  de  sos  ligares,  ei'a  ciraitcrisat  de  cristiá 
ab  la  sola  intioducció  d'una  imatge,  la  del  Bou  Pastor,  una  de  les  primores 
de  l'iconografía  cristiana.  Es  en  aquell  moment  en  que  un  mateix  ge- 
rrer  cnmotlla  petites  llums  ab  el  Bon  Pastor  ci-istiá  y  ab  els  grans  dcus 
del  Olimpo  y  en  que  Tertulia  clama  cunti'a'ls  ai'tistes  convertits  que  no 
abandonen  el  seu  otici  d'esculpir  estatúes  deis  idols  al)Mii:¡ii;il)les.  <-' 

sARcóFEciis  sTRioiLLATs      Uu  dols  tjpus  iHcs  Ircqüciits  eutre'is  sarcútcclis  quc's 
AB  .matoes  •^'«BóL.QiEs     ^^,Q^^.^^.Q^^  gu  ols  tallers  del  segle  iii,  es  el  docorat 

á'estrifjillcs  :  n'hem  descrit  varis  al  tractar  deis  sar- 
cófechs  pagaiis,  y  ells  s'ada})taven  fácilment  al  pensament  de  les  nnves 
creencies  ;  n'lii  liavía  prou  ab  gravar  una  llegenda  o  un  simbol  en  el 
quadro  central  destinat  al  eplgral'  ruiicrari  \  in  cumposició  ci-a  Ja 
cristianisada.  No'n  tením  cap  ab  llcgiMuli  cmiii  el  conegut  de  Lfrld  Prinii- 
lira  procedent  del  cementiri  apostúlicii  del  \'aticá,  segle  iii,  guardat  ai 
Louvre,  mes  en  cambi  en  poseeim  varis  decorats  ja  ab  la  imaginería 
simbólica,  ja  ab  escenes  historiques  usuals  entre'ls  esculptors  cristians. 
Un  deis  tipos  característiclis  es  el  sarcófecli  estrigillat  ab  ligures  ais 
cxtrems,  exemple  deis  temes  piimitius  crisli;ins  usats  per  l'esculptura; 
íFig. 325)  tal  es  el  sarcófech  aparetat  a  Sant  Feiiii  de  Ciirniia,  *'>  de  marbrc 
blandí,  quals  dimensions  son  POO  metros  de  llaicli  perO'til  d'alt.  I, a  des- 
cripció  de  la  cara  anterior  de  la  caixa  del  sarcófecli  es  beii  scn/ill.i:  ais  cx- 
trems hi  liá  la  mateixa representació  :  el  Bon  Pastor  dueiii  ;il  f<>l\  rniiyeil 
de  costúm  y  a  l'altre  mala  //(//AV/yí,  el  vas  de  llet ;  les  diigues  Hgures 
están  coloi-ades  simctricameiit.  Al  rentrc,  en  la  niriiii/'irhi,  la  pctita  fbi'nia 
atmetllada  que  flcixcn  els  estrigilis,  lii  lia  la  ligura  de  VOninli-.  En  Garruc- 

(1)  Oljra  citada,  pág.  :W. 

(2)  Le  Bi.ant.  Les  sarcopliaijea  r/iréíicii.s  de  la  (¡aulr.  Iiurcjiliicciuii. 

Id.      id.      Elude  Kur  lea  narcop/iai/e.f  cliréliens  anlif¡nes  de  la  n'lle  d' Arlen 
Introducllon. 

(3)  Fita.  Uecisla  histórica,  t.  III,  pág.  l:{8,  nota.  Barcelona,  187G,  —  Hm  i  i.  Sar- 
cófodoit  romano-crislianos,  etc..  pág.  <11  y  segürMits. 


J.  Piiifj  y  Cadafalrh  -  A.  de  Falgiiera  -  J.  Gndaij 


279 


ci  descriu  un  sai^cnrcM-h  ¡gii:il  en  i^l  comentiri  do  Pisa.  '''  I'".l  f'et  del 
desdoblaineiit  del  Bou  Pastor  nu  es  cxtraordiiiari  :  en  Grüusset  en  cita 
un  en  el  jardí  reservat  de  la  villa  Borghése,  el  P.  Garrucci  n'ha  senyalat 


Fií.  32H.     SnvcMecU  Je  Arles  del  Tcel. 


iiii  eii  (M  jialaii  Sciarra  <-'  a  P»(ima.  M.  Le  Blant  (^>  lia  dcsci-jt  oís  l'rag- 
iiionts  d'nu  ([\\c  tó  al  oontre  la  iinnrjo  clijprnfn  dol  diímit  y  a  cada  costat 
una  rona'loi'a  do  ostrigillos  \' ais  oxtroms:  oii  un,  rimatao  dol  Bmi  Pastm-; 


Fij.  S30.     Snreí)feeli  de  Valenoi.n.  (ChaMs) 

en  l'aitro  un  pastor  teiiiiit  ol  /n-'/inn.  V.n  Gi'nusset  senyala  la  disposicióde 
r()raiite  en  la  maiulnrlit  al  centre  de  les  estrigilles,  en  un  sarcófecli  que 
resta  en  son  llooli  priniitiu,  en  la  Bassílica  romana  de  Santa  Petronila.  <^' 
El  Bou  Pastor  y  l'Orante  son  els  temes  mes  antichs  de  la  iconografía 
esculptórica  cristiana  reproduits  en  els  tallers  de  sarcófechs  de  les  com- 
pi)SÍo¡óns  paganos  y  de  les  pinturos  cataoumharies ;  degut  a  aixó,  en  els 
rollous,  ol  Bon  Pastor  pert  ol  llocli  exclussiu  d'lionor  que  tú  sempre  en 


(1)  Olira  citarla,  t.  VII,  pág.  111,  lám.  310,  2. 

(2)  Obra  citada,  pág 

(3)  Les  sarcop/iar/es  c 

(4)  Oljra  citada,  pág.  l(j,  nota  (Ó). 


(2)  Obra  citada,  pág  2Í-.  nota  (1). 

(3)  Le.s  sarcophar/e.s  chréí/ens  de  ¿a  Gaale,  pág-  4,  n.° 


.lo 

IKisiriii 


2fi0  L'ArqiiitccIiira  románica  a  Catalumja 

t'l  i-iMitiv  eii  los  fresquos  de  les  eaUíeiuiibes  \  sel  ven  baiiojat  eutie  la 
uiuititut  de  les  escenes  pastorils  y  arrivant  aixis  gradualment  a  conver- 
tirse en  un  tema  decoratiu,  desdoblantse  y  ocupant  els  exti-enis  d'ini  sar- 
cofech  estrigillat. 

sARcóFEciis siRioiLLATs AB     Exlstclx  uu  altio  mdWA  dc  sarcófeclis  estripill.its  ab 
REPRESESTAcioNsiiisTóRiQíEs     o.,.i,pjj^  ^^^,  tigui-es  üls  ¡uiguls  y  al  conti-0.  (|ual  tipo, 

casi  igual,  se  troba  en  el  Musen  de  Santa  Agneda  do  Hai-cc>l.iiia  y  a  Saiii 
Feliu  de  Girona. 

El  sarcófech  existent  en  el  Museu  de  Santa  Águeda  a  Barcelona, 
(Fig.  324)  es  de  marbre  blandí,  de  24(1  m.  de  llai'cli  peí-  O'."  d'alt  y  amph 
No  té  tapa.  Son  front,  única  cara  esculiiiiiiaila.  ninslia  Iros  gi-up 
lii»ures  separados  per  dos  requadros  adornáis  ab  s/n)/illiis,  i\r  disp 
análoo-a  al  de  Girona.  El  grupo  central  compost  <\o  tros  ligiu'os,  presenta 
en  mi"  una  dona  cuberta  ab  el  vel  t'olgat  de  roranto;  té  a  cada  eoslat 
un  lióme,  l'iui  barbut  y  calvo  y  Taltro  iniberlx-  ab  iMs  |)(Mis  misos  y  vos- 
tit  també  ab  túnica  y  pali.  El  Pare  Garriicci  dona  una  intorprotació  de 
aquoix  ííi'upo  :  din  quo's  Susana  entre'ls  dos  \clls  :  pci-o  també  podría 
ser  rEsíflosia  entre  Sant  Poro  y  Saiit  Pan.  b'.n  \  rmnii  ¡ni(M|>ii'ia  un  i:iiipo 
ii^ual  del  sarcófecli  n."  !(>:!  di'l  Musen  de  1, airan,  eom  el  ilifunt  aeompa- 
nvat  deis  sants  al  col  ;  a  Denla  s'lii  lia  irol)at  un  Ira.iíuient  de  sai-eófeelí 
ab  análoga  composició.  "'  Els  tros  ])i'rsonat¡es  (pie  componen  el  -iniio  de 
la  esquerra,  representen,  o  bé  la  pi-esii  de  Saui  l'ere  o  be  a  Moisés  perso- 
guit  pels  Israel ites  rcvoltats  en  el  de.sert;  el  1».  Cairneei  opina  lo  primei-. 
El  grupo  que  ocupa  l'extrém  oposat  del  saieoteeb,  i-epresellta  a  Jesús 
aeumpanyat  d'un  doixoble  toriiaiit  la  vista  ii  un  cegó.   -'' 

E\  sarcófech  de  Sant  Feliu  de  Girona  (^'c  325)  os  de  marbre  blaiich,  de 
Í'\)T)  m.  de  llarch  per  (V.Vi  do  alt  y  no  te  tapa.  Presenta  igual  ornaniontaciii 
quc'l  sarcófech  do  Barcelona  y  son  taml)é  oís  inat(^i\os  els  asumptos  t\o  los 
roprosentacions  ligurades  que  conté  :  en  el  .-entre  \'<  iranle  enire  i\n<  jum- 
sonatjes,  a  sa  dreta  la  presó  de  Sant  Poro,  a  ['("Sípieria  la  eiiraeio  |)er  .lesiis 

'\)  C\i,\n.\^.  Orii/rnex  ilrt  rrislinnixiiif)  en  Valencia.  I-'.I  .Xrcliirn.  I.  \li,  \>i>\i.  Ty 
següents.  Valonria.  lS!):i, 

(i)  Pi  V  .\iiiMoN.  Hurcp/ona  aiitiíjn"  '/  inotlcrna.  i.  II.  piíur.  :tr,7.  —  M  w  mu<í;s.  Cn- 
íá/'/'/u  (le  los  oltjf  los  filíela  C'imisión'le  m'miimentos  históricos  n  firtislicoxili  la  ¡'rorin- 
cin  de  liareeiona  tiene  reuniflos,  etc.  iiá^'.  H->.  n."  STl.  —  IIí:iini:ii.  linlletino  ilelllnsti- 
tuío  Are/ieoloi/ico,  pág.  55.  Roma,  ISlíO.  —  (lAnnrcci.  (Hjrii  cilaila,  t.  V,  |ia^'.  ll.">. 
lárn.  :rs.  II."  1.  —  Elías  nr:  Molíns.  Catálo¡/o  del  Museo  Prooincial  de  Anlii/iiedades 
de  Barcelona,  págs.  112  y  113  y  lám.  n.'STl.  —  Botiít  y  Sisó.  Sarcófaijos  romano- 
cristianos,  ole,  págs.  'yl  y  següents. 


./.  Pitiij  u  Citdafalch      .1.  de  Falgnera  -  ./.  Godat/ 


281 


del  ccg'o  (le  ii.nM'iiicnt  y  cuti-c  clls  i-(M|ii,i(lri's  íh'uii'iihIs  ,-iI)  sirif/i/ln^,  i|U;ils 
curves  segiicixi'u  uii;i  (I¡m'cc¡(i  ciiiili-.iiHisada  a  un  \  .iltri^  (-(istat  ilrl  ^i-iipii 

CiMltl'al   \"  (^-^IM    l¡lll¡t:il   Sli|]:'|-¡<i|-  y  iliriM'inlTiliMlt    |M'r   inr;ilil|)la    llliililui'U.  '" 


Fiff.  331.     Siircol'i>eh  do  Saiit  Kcliu  de  (jirona.  (liolct  y  Sisci) 

Ai|iii'i\('s  r('|iri^s(Mitac¡(ms  ("aractoi'isi^n  un  |iri-i(MÍ(";  [lorli  a  piM-h  cls 
esciil|it(irs  aliamliiiii'ii  cls  tomes  jianans  \  riiilliKMicia  il(^  lliirs  iiindcls  \' 
o\  simhiilismi^  S(^  fa  iiiós  |ii-ecisys('  \"a  toiit  iiradiialiiiciil  la  li-aiisiciii  cmIi'i' 


Fig.  332.     Sai-cíifocli  de  Sant  Feliu  do  Ciimia.  (liotet  y  Si.-<ii) 

el  simhnlismc  y  l'art  liistúrich  característieh  del  segle  iv.  En  (dls  a  la  an- 
tigua elegancia  clássica  la  substitueix  una  certa  rigidés  y  una  ce.i-la  esteri- 
lital  propia  de  la  decadencia  artística  del  temps  ;  tres  temes  reduits  al 

liiaxiin  di'  siiiiplicitat,  en  el  centre  \  els  cxn-eiiis  (riin  ^al-cófecli  est  risilla  I, 
Ijasten  pera  ai|Lie¡xa  sen/illa  \    ¡mhre  i'i  iinpdsicii  i. 

sARcíii-Eciis  ESTRiGii.LAT.'i      Uua,  (>\iilnciii  cuetáuea  (segle  iv)  si^gninl  aipieix  caini 

AB   EL   MONOGRAMA    DE   CRIST  i  i  ,  'l'ii  i  •      i '.  .    ,.        I,.,;-.  A        -,,..' 

de  pobresa  y  esternitat  artística,  |ir(Hluei\  el  >arc(i- 

tcch  estr¡a,¡llat  decorat  ab  simbols  cristians. 

(1)  Fita.  Lápidas  romana.s  recién  halladas  en  Baixeloiia.  lieoisía  Itistórica.  RiU'ce- 
loiiu,  187(),  t.  III,  pág.  1:íS.  nota.— Garrucci.  Obra  citada,  t.  V,  pág.  114,  láin.:i7T,  4.— 
BoTET  Y  Sis(>.  Sarc('iJ'a<j(t.s  voinano-crislianos.  etc.,  pág.  .5!)  y  sngiients. — Mo.ntsal- 
VATJE.  Noticias  históricas,  t.  XIV.  Los  Monasterios  déla  Diócesis  Gerundense.  Olot. 
1904,  págs.  23."»  y  236. 


I.NSTITUT   D  ESTfDIS   CATALANS 


36 


282  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

Una  forma  intcressant  d'aquost  tijio's  guarda  a  \'aloin¡a  ab  el  lál)ai- 
o  monogi-ama  constantiniá,  signe  antich  que  no  es  pas  d'oi-igen  exclusi- 
vanient  cristiá,  adoptat  despi-és  de  la  pau  de  l'Esglesia.  l'".ii  o\  claiKirc  ili- 
Elna  Iii  liá  un  tVagnient  adornat  dVstrigilles  en  qual  centiv,  dintre  d'una 
corona  de  llorer,  lii  lia  el  mateix  monograma.  <'*  T/esglesia  de  Pujols 
(Aquitania)  posecix  un  sepulcro  semblant  al  qin'  .niui's  deseriii;  el  inniin- 

grama  y¿^   marcat  en  una  corona  y  enquadrat,  ocupa  i'espay  central  cutio 

dos  faixesd'estrigilles;  '■-'>  dos  columnetes  teiniincn  la  taixa  decoi-ativa. 
La  cronología  d'aqueix  sarcófech  anepigraf  \u>\  lixarsc  per  mcdi  del 
monograma  gravat  en  sos  centres.  M.  Le  Blant,  autor  de  les  obres  Enulc 
sur  los  sai'cop/uifjes  c/ircdciis  (tnlifjucs  tic  la  rillc  '/'.Irles  '^*  y  de  f.rs 
.tarcopharjes  chrétiens  de  la  Gatile  <*>  y  que  ha  pogut  catalogar  gran  nu- 
mero d'inscripcions  cristianes  en  ses  publicacions  epigráliques  en  la 
obra  L'Kpif/rnjihii'  chnHleniie  en  Gaule  et  ilans  rA/riijuc  roiuftiiie,  '■"  lia 
formal  un  quadre  pera  (ixar  la  cronología  deis  sarcofechs  y  epigrafs  un 
datats,  per  medi  deis  símlmls  ipicMs  dccoi'eii  y  (jue  en    la  ¡mpossibilitat 

d'estudi  propi  es  aquí  ¡toi'fectament  apiiiable.  Aqncix  sindinl  ^^jy   segons 

el  quadre  de  ]SL  I^e  Blant,  se  troba  en  les  inscripcions  y  sarcofechs  galos 
desde  l'any  347  al  493.  Horace  Mai-urclii  "•'  din  ipn"  aqm-ix  sinibul  en 
l'epigrafía  romana's  consei'vá  iinsa  la  li  del  seglc  iv.  Ls  natural  y  cons- 
tantmcnt  comprobada  una  major  permanencia  en  les  tradicions,  en  els 
paíssos  mes  apartáis  del  centre  de  prnilucció,  com  la  Galia  y  lllispania. 

Del  mateix  tijtoera  el  sarcofecii  d'lMupuries,  (^'k-'-'8)  ñnicament  que  al 
centre  aparcix  el  monograma  de  Crist  ab  Talla  y  l'omega  ais  costáis.  D'ells 
en  resta  sois  el  fragment  de  la  cara  anterior.  Un  tema  igual  es  el  repinclnii 
per  Garucci  (t.  V,  tav.  3X7,  n."  4),  segons  ell  procedent  de  Soissons,  a(;- 
tualment  en  el  Musen  de!  l.uuvre;  el  diferencia  únieatnent  la  divi-^in  en 
compartiments  y  dos  enliini-;  representáis  en  la  parí  sninaini- di'  l.i  iiHuna. 

La  A  V  U),  segons  I-e  Blant,  '"'  apare¡x<Mi  en  i'ls  sai'i-i'ifeclis  \    eiHLirals 

(1)  Ronir.n  i;t  TAYLon.  Voi/ni/cs  fjit¿of/:,st/iies  i/aii.s  I  ancieunc  ¡■'rnncc.  Lait;/iirr/{ii', 
t.  I,  piig.  2 i. 

(2)  Lr  Ui.ant.  Le.s  tmi-co/i/iai/ns  c/iréíien.s  de  la  (¡aulc.  páfí.  !)0.  ii."  lOli. 

(3)  Obra  citada. 

(4)  Id.      id. 

(5)  Paris,  ISÍW. 

(«)    Olira  citada,  t.  I.  páfí.  I(i5. 

(7)  L'l'J/jitjra/i/iic  clirétienne  en  Gaitle  et  dann  l'Aírir/ue  romaine.  pág.  22.  —  (Ia- 
nnoi,.  Olira  citada,  I.  I.  cu!.  7  v  H. 


J.  Piiig  y  Cadafaich  -  A.  de  Falguera  -  J.  Godatj 


283 


de  la  fiaüa  dosdo  l'any  377  ;i  ')\~  ;  on  la  fm-iíia  fx;^  í^'"  trnhen  on  nii  opí- 

gi'af  hispáiiich  dol  any  515  y  en  iiu  dn  la  dalia  did  any  i'.i:!. 

A  \'al(MUMa,  011  ol  iNIusou  provincial,  s(^  cíMisorva  taiiihé  un  allro  tipo 
(pu'  dil'cn'iK  del  anterior  en  el  lema  central;  aipieix  está  f'ormat  del  lábar 
al  centre  d'una  conma  de  llanrer;  a  sola  lii  lia  nna  crcu  gannnada  en  quais 


Fig.  333.     SarcijfeeU  de  Saut  Feliu  de  Girona.  (Botet  y  Sisó) 

bracos  s'apoyen  dos  coloras,  inontres  a  sos  pcus  hi  pastura  un  ccrvo  y  una 
cerva;  (f>s;-329)  aqueixa  disposició  ab  tot  y  la  dui)licitat  del  tema,  la  creu  y  el 
monograma  de  Crist,  escomú  ab  niT's  a  menys  variants.  Atjueix  simbol  es 


Fig.  334.     Sarcofech  do  Saut  Feliu  do  Girona.  (Botet  y  Sisó) 

friNjüentcnelssarcófeclisde  la  Galia;  en  un  de  Soissons**'  apareix  el  mo- 
nogramade  Crist  dintre  la  corona,  surmontant  una  creu  gammada  en  quals 
bracos  s'hi  apoyen  dos  coloras;  al  peu  d'aqueix  simbol  de  la  resiirrecció, 
en  el  Uocli  deis  cervos  del  sepulcro  valencia,  hi  ha  Is  guardes  del  sepulcro 
adormits.  Igual  sírabol  se  troba  en  un  sarcnfech  de  Saint-Pial  en  el  Lyonés, 
prop  de  Maintenon,  '-1  en  altres  de  la  Narbonesa  ^^>  a  Arles  y  a  Italia.  (^> 

(.1)    Le  Bl.\.vt.  SarcopIuKjes  chrótiens  de  la  Gaule,  n."  15. 

(2)  Id.,  id.,  id.,  id.,  n.°  11. 

(3)  Id.,  id.,  id.,  id.,  n.°  135. 

(4)  Le  Bi,.\nt.  Étade  aur  les  sarcophages  chrétiens  antiques  de  la  Dille  d' Arles, 
núms.  XVI,  XXyLXIII. 


5fi4  L' Arquitectura  románica  a  ('.alahiiiya 


SARCOFECIIS   LLISOS 


Citóm  dosprós  el  liinipo  tlcls  sarcófoclis   llií^os.  Vn 
d'ellscsol  (|ii(>'s  ti-iili.i  ¡lint  .1  la  porta  do  Saiiln  Mai-ia 
d"Ai-iesdel  Tech,  (í"'g-330)de  mailni'  MmihIi  al)  tapa  |ir¡smática,en  ipial  cara 

pi-iiicipal  lii  lia  el  monograma    /tC    inscritcii  una  corona.  '"'  A  i'airassa, 

servint  de  pila  baptismal,  se  n"li¡  lia  conserva!  un  altre. 


SARCOFECIIS  AB  coMPosicio.xs      Lii  a  1 1  rc  firupo  do  sarcólci'lis   pi'osenta    luia  cumpu- 

IIISTORIADES  ....  1.11?  •  •  1  •  1 

sicio  snigular;  al)  1  aparienciad  una  sdla  cuniposiiMd 
do  figures,  soguint  la  príictica  deis  osculptors  pagans,  s'a.m  ii|)cii  una  sciic 
d'escenes  bil)l¡r|ucs  y  cvangéliqíies,  e.xprcsades  d"un  modo  osi|Uomát¡cli 
por  niodi  de  dos  o  tres  persones.  Son  posteriors  a  la  Ilihertat  de  ri'"sgle- 
sia,  segles  iv  y  v,  essent  mes  moderas  cls  de  forma  mes  grossera.  Kls 
assumptes  presos  de  pinturcscatacumbaries,  se  repeteixen  en  cls  diversos 
paissos;  ah  disposició  semhlant  s(>  troben  sepulcros  ais  Musousdc  [{orna, 
Arles,  Xarbona,  Cahors  a  Banyols,  pro[)  d'.Vvinyó,  etc.  '■'->  .\  (lalalunya 
n'existeixen  quatrc  que's  guarden  tots  a  Sant  l'cliu  de  Giroiia. 

Un  d'ells,  descrit  per  en  Botet  y  Sisó,  per  (larrucoi  y  \>v\  I*.  l''iia,  >■'' 
presenta'ls  següents  temes  yu.xtaposats  :  (fij:. ann  pj-esó  de  Saúl  l'cie,  cu- 
ració  del  paralitich,  miracle  de  Canaá,  niulli[iIicao¡ó  de  pans  y  peixos, 
i-uració  del  cegó  de  nai.xemcni.  picdiccin  de  la  negació  de  Siml  Pei-e,  ni¡- 
raclo  de  Moisés  Ibnt  rajai-  aigua  do  la  ruca  d'Horeb.  '** 

D'análoga  composicit)  os  el  sarcótccb  romá-oristiá  aoii  se  uuaidcn 
avuy  les  reliquies  de  Sant  Foliu  de  Girona.  (F'g-332)]7s^i,>  ni  uIhc  lilaiich, 
medeix  2'20  m.  do  llarch  per  0'.-)l-<  d'alt,  y  en  son  front  lii  lia  esculpidos 
vuit  escenes  bibliques;  les  demos  cares  .son  complertamout  llisos  ;  no's 
conserva  la  tapa.  El  Sr.  Guerra  íixa  la  data  en  el  seglc  iv.  l-'.ls  asumi)tos 
representáis,  comencanl  per  l'esquorra,  son  els  sogücnis:  piimer,  miracle 
d'líiirob;  segon,  revolta  deis  Israelitos  en  el  dosoi-t  de  Uapliidium  n  pros() 
do  Sant  i'ore;  tercer,  curaciTi  del  paralilicli;  ipiart,  .Jesús  pnilolisa  a  Sant 

(1)  Cau.mont.  liii.llelin  monnmrnlol.  l.  XXIII,  ji.  U1-H5.  —  1{<)n.m;i-ov.  Kjtiiiraitliii- 
roussillonnnise,  páf;.  20S.  —  Lk  Hi.ant.  I.es  narco/i/ini/cn c/irélienii  f/v  lu  (ianir,  n."  I'.IT. 

(2)  Le  Hlant.  Sarfo/i/iai/cs  c/iróttcn.s  i/e  In  ('¡tíiili'.  11."  4í.  Tí),  8:5,  ll.'i. —  Iii.  Kii«/r 
ífur  les  .sarco/ifiafien  clin'Uiena  aníii/iivs  fifí  la  oille  d' Arlen,  11.°  V  -  Vil. 

(3)  B<)Ti;t.  Sarc'i/'ai/tis  roiéifino-criifiianos.  ele,  páfí.  (i5  y  sngümiis.  —  l-'ii\.  Ile- 
rÍHÍn  historien,  1.  III,  \y,v^.  1:{S,  nota.  —  (íahuccc.i.  Din-a  citada.  I.  \'..  |im^'.  2ii.  la- 
milla :{1:{,  I.  —  .Md.ntsai.vat.ii;.  obra  y  llocli  (iai-reranicnt  citats. 

( il  KI  dülall  icono^rálii-li  'I'aiiunsls  siifcoCociis  y  sa  niniiD'ífaria  (letallada,  pot 
ostudiarse  on  roltra  doii  .Ioaquím  Morirr  y  .Sisii  :  Sarct/ut/Ds  roiiuino-rrisíiniiosescul- 
lrtror/os  fjitc  ve  consercnn  enCalahijirt.  Harctdoiia,  18!).j, 


./.  Pniíj  u   C.dílafiilch  -  A.  de  l'\il(/iier(t  -  ./.  Goduij 


28¿ 


Pore  quo'l  iiogaivi  ;  i|ii¡iit,  mii-acic  do  (^.aiiaá;  sisé,  curació  del  cegó  de 
naixi'iiiiMit  ;  soté,  umltiplicació  deis  paiis  y  [)0¡xos,  y  octau,  la  rcsuri'cc- 
ció  de  I,lat/(M-.  '■' 


Fig.  335.     Sarcíifecli  aparedat  en  la  i'atxada  de  la  Catedral  de  Tarragona 

D'aqueix  tipo  es  un  altre  sarcófech,  existent  també  a  Saiit  Feliu  de  Gi- 
roiia;  •'■''íí-  ^^''i  té  les  inateixes  mides  a¡)i-oxiiiiadaineiit  que  raiiterioi-  y  eom 
el!  es  de  marbi-e  blaiu-h,  mostrant  escuipits  vuit  assumptes  biblichs  dis- 


/fH,m^i^^^f^^'frmf 


Fig.  336.     Sarcófech  de  Letríiu.  (Venturi) 


tribuits  siméti-icarnoiit  a  una  fiíiura  d'(  )i'ant(>  que  ocupa  el  centre;  els  vnit 
assumptes  son  :  primer,  mirarle  d'Horeb ;  segón,  curació  del  paraiiticli  ; 
tercer,  multiplicació  deis  pans  y  peixos  ;  quart,  curació  del  cegó  de  nai- 
xeinent  ;   quiíit,   ri'surrecions  obrades  per  Jesús  o  peí  proteta  Fkequiel; 


(1)  La  Canal.  KsjHtña  SaimrJa,  t.  XL\',  LXXXIII,  cap.  IV.  págs.  70y  sejíüciits.  — 
Fkr.v.vxdkz  Gukhra.  Tres  mrcó/agos  cristianos  de  los  siglos  III,  IV  g  V.  Moniunen- 
íos  Ar/juitectónicos  de  España.  — Fita.  Revista  histórica,  t.  III,  pág.  138,  ñola.  IJar- 
ciilona.  187(3.  —  Garrucci.  Obra  citada,  t.  V,  pág.  3(5,  lám.  318,  n.°  4.  —  Botet  y  Sisó. 
Sarcófagos  romano-cristianos,  etc..  págs.  7i  y  següents. 


286  U Arquitectura  románica  a  Catalunya 

sisé,  Jesús  profetisa  a  Saiit  Perc  que'!  negará  ;  seté,  Jesús  trepitjant  ol 
lleó  y'l  drach,  y  octau,  sacrifioi  d'Isaae.  <'>  Análechs  son  els  n.°^  I  y  II, 
lám.  287,  del  Ccnientiri  de  Pisa,  y"l  n."  II  do  la  lám.  2'.is,  |irnci'il(Mit  de 
Roma,  descrits  per  Garrucci.  *-> 

Al  mateix  tipo  pertany  el  sarcófech  romá-cristiá  existent  com  els  da- 
rrers  descrits  a  Sant  Felíii  de  Girona  ;  (F's-334>  com  ells  es  també  de  niar- 
bre  blanch  y  niedeix  2'08  m.  de  llareb  peí-  O'oO  d'alf.  Les  repi-esontacions 
qu'adornen  son  front  escuiptural  son,  i-omenrant  per  la  dreta  del  espec- 
tador: primer,  Susagna;  segón,  Susagna  solicitada  pels  dos  vells;  tercer, 
Susagna  acusada  pels  vells;  (el  P.  Fita  interpreta  aquesta  escena  en  els 
següents  termes :  «Susagna  jutjada  per  Daniel  »;  el  P.  Garrucci  la  descriu 
aixis  :  «  Susagna  está  devant  deis  dos  vells,  qu'están  senfats  cu  un  lani- 
boret,  els  quals  la  condcmnen  y'l  poblé  escolta»);  quart,  Siis.mna  salvada 
per  Daniel  ;  quint,  cástidí  deis  dos  vells  acusadors  de  Susagna.  ¿Vquest 
sarcólecli  es  un  deis  mes  inten^ssaiits  (¡ue  posseix  rarqueología  cristiana 
y  sens  dupte  el  mes  notable  ili'ls  ipie's  conserven  a  Catalunya.  <*'  Dos 
sarcótechs  de  disposició  análoga,  encare  que  de  diferent  iconogralia,  se 
conserven  a  Saragoca  a  la  cripta  de  Santa  Engracia.  '*' 

Un  altre  tipo  de  sarcófech,  es  el  que's  conserva  a  Tari-agona.  (P'íí-ss.-,) 
S'inicia  en  ell  la  divisió  per  columnes  comú  en  altrcs  sarcófechs  y  en  part 
la  supcrposició  de  temes.  Es  aquest  sarcófech  de  marbrc  blanch,  está 
empotrat  en  la  fatxada  de  l'Esglesia  Catedral  de  Tarragona,  a  l'esquerra 
de  la  porta  major  y  sobre  una  de  les  laterals.  S'ignora  la  seva  proceden- 
cia. Té  les  següents  representacions  iconográflques,  comenc^ant  per  l'es- 
querra del  espectador:  primer,  curació  deis  dos  cegos  que  seguien  a  Je- 
sús a  Cafarnaum  a  la  sortida  de  la  casa  de  Jairo  de  qui  acabava  de  res- 
sucitar  la  filia;  segón,  Jesús  al  diiigii-se  a  lacasade  Jain»  ima  a  la  duna 
d'un  crónich  fluix  de  sanch ;  tercer,  mirado  de  la  jiiscina  prni)atica  ; 
quai't,  conv('i-s¡i>  de  Zaqueo  ;  quint,  entrada  triond'al  de  Jesús  a  .Icrusa- 
lém.  Les  esculpturcs  qu'adornen  el  rimit  diMpirst  hmmuiiihmiI  sruililcn 

(1)  Fita.  Jíec.  lüsl.,  t.  III,  pág.  138,  nota,  Barcelona,  187(>,  y  Nooi.simo  año  cris- 
tiano ¡j  Santoral  F.xjiañoL,  Pniloj^o,  pi'igs.  XII  á  XIV.  Mailrid,  l.SSl.  —  Gauuccci.  Olira 
citaita,  t.  V,  jiiíg.  110,  lám.  :?7í-,  ii.":?.  —  Hnnw.  Sarcój'ai/ois  roniano-criníianos,  etc., 
págs.  7!)  y  st'gü<!nts.  —  Mont.sai.vat.ii:.  i  Hipa  y  ilocli  darrerainciit  citats. 

(2)  rtlira  citada,  t.  V,  pág.  2(1,  lain.  :íl:{. 

(:})  Fita.  Jim.  Iiist.  t.  III,  ¡lág.  l:tH.  nota.  Harciíloiia,  187(i.  —  (lAniíUcr.i.  Olira  eiUi- 
<la,  t.  V,  ¡)ág.  lli,  lum.  :t77,  n.°:i.  —  I5oTi:r.  Surróíaiins  rumano-rrisUanos.  rtc.  pi'igs.  H'> 
y  següents.  —  Mo.ntsalvat.ii;.  ( )ljra  y  llocli  eiíais. 

(i)  Fr.  Lr-;ÓN  Hknmto  Martón.  Ori;/cn  //  Anti;/.  etc.,  j)ág.  :i!). — I''i:h.ná.mji;z  GuijatA. 
Monumento  /.araijozano  del  año  .'U2,  '¡ue  representa  la  Asunción  de  la  Virtjen. 
Madrid,  1870.  —Garrucci,  t.  V,  tav.  .{81,  n."  •;  y  i. 


J.  Piiig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgnera  -  J.  Godag 


287 


(mI(';h1(^s  solifc  li^s  iriin  sarcót'ccli  trol)at  en  el  \'^at¡(';i  i|iii'  |iiilil¡i|Ui'ii  varis 


aiitors  yenti-o  ells  Ni'iituii '" 
els  assumptos  lii- 
bliclis  cu  un  y  ni- 
tro osculpits  y  casi 
iiiuai  son  dibuix.'-*' 
Aqucix  sarcófccli 
se  guarda  a\  uy  en 
el  Museu  de  Le- 
trán,  número  \2~^. 

(Fig.33(i) 


y  el  P.  Gari'ucei,  '-'  donelis  son  els  matcixos 


Fig.  337.     SaiTÜleelí  del  claustre  d'Eliia 


sARcóFECHs  DEL  TIPO  DEL     Eu  Lp  Blaut  '^'  iudica  cjuB  en  les  galeríes  dcíl  claustre 

SUDOEST  DE   FRANrA  11171  '      í^'  J  'i'l  I  x* 

d  Lina  existeixen  dos  sarcoi(>clis  y  un  en  el  pati, 
(Figs.  337,  338y339)  gensB  tapes,  ab  ses  cares  mes  ampies  de  dalt  iiue  de  baix, 
decorados  de  pilastros  planes  entre  les  que  omplint  els  intercolumnis  s'lii 
desenrotllen  la  vinya  y  plantes  ornamentáis  característiques  deis  sc- 
gles  V  y  VI,  comunes  al  Sudoest  de  Franca  (Tolosa,  Moisac,  Bordcaux).  Ses 
dimensions  en  la  part  baixa  son :  1'90  X  "'G.")  ms.,  aleada  0*^44;  1'99  X  0'62, 

aleada  0'48 ;  1"J0  X  0'5G, 
aleada  Ü'54.  En  la  part  alta 
s'obren  notablementyavri- 
ven  a  2  ms.  de  llarcli  per 
0'70  d'ample.  Els  caps  son 
tambédecorats  seguint  foi-- 
mes  análogues. 

Cal  ai'o  aquí  repetir  unes 
páranles  de  Le  Blaut :  <(  V\\ 
fot  ja  senyalat  en  Ir»  que  pertoca  a  la  uumisniátiiM,  l'avquitectura  y  lias 
els  monuments  epigrátichs,  apareix  no  menys  elarament  al  estudiar  els 
nostres  baixos  relleus  cristians;  la  diferencia  de  los  encontrados  se  mar- 
ca per  la  diferencia  deis  estils».«  El  tipo  adoptat  en  los  conques  del 
Ródano  procedeix  deis  models  romans,  les  rclacions  ÍVicils  y  frcqiients 
per  la  vía  del  mar  y  del  i-fu  han  borrat  tota  diferencia  (casi  no  s'en  troba 

(1)  Obra  citada,  t.  I,  fig.  180. 

(2)  Obra  citada,  t.  V.  pág.  28,  láin.  :U  i-,  ii."  5. 

(3)  P.  P.  X.  La  Catedral  de  Tarntfjona.  Álbum  monumental  de  Catahinna,  t.  II. 
págs.  57  á  G8.  Barcelona,  1879.  —  Borirr.  Sarcófagos  romano-cristianos,  etc..  pág.  94 y 
següents. 

(4)  Les  sareophages  chrétiens  de  la  Gaule,  pág.  158. 


%.l 

.y 

1 

ib- 

--  C  ^'\ 

1  V            .      ~ 

t  , 

Fig.  338.     Sarcofcch  del  claustre  d'Elna 


288 


L'ArqiiitccInra  ronumica  a  Cataliimja 


f^'' 


Fík.  339.     Snrebfecli  ilcl  claustro  d'Elnn 


cap  eiilrcls  niarbi'os  cristiaiis  de  Arles  y  de  Uuma».  '  l'aiitnst  si  s"eii 
troba  cap,  podem  repetir  nosalti-es  també  ciiti-e"ls  relleus  eiisii.ms  do  Cata- 
liinva  v'ls  romaus  y  proveiK-als;  els  tipos  ti'obats  en  lena  ealalaiia  se  repo- 

leixeii  en  les  torres 
do  la  Cialia  propo- 
i-es  :il  mal'  \  "s  Irn- 
lieii  i,uuals  a  Italia; 
una  niajor  rndesa, 
uii;i  ni('U\  s  jicrlee- 
ta  exeeueió,  indica 
^  la  rusticitat  del 
nostre  país  cdnipa- 
rat  ali  l'llidi.i  \  la 
Pi'n\(Mica. 

ili  liá  una  snla  (^xcepciii  (|Ui''s  ret'er(^ix  ais  sai-enleciis  d'l''.ln,i,  i|ue  en 
l,e  Blaut  seuyala ;  els  sarcntedis  d'i''.iii.i  |irrian\eii  al  iiriipu  de  sarcii- 
l'oídis  aiiduionats  del  Sudoest  pels  ai-quei'il(>elis  íVancesos;  aipieixos  se 
ilistingoixcn  poi-  l'eniplou  do  teñios  antiíiuissims,  eoui  los  unsli-(>s  nrn(\s 
cincrarics  de  los  valls  pircnaiques,  topográíica  y  historicanient  relaiio 
uades  ab  el  Sudoest  de  la  Galia,  per  sa  forma  cap-ampie,  per  sa  decoraciú 
caractci'istiea  ab  la  típica  vinya,  recordant  també  les  urnes  |)ii-enai(|ues  y 
a  la  vegada'ls  marliis  y  la  cerá- 
mica ab  bcrnís  roig  decorada  de 
i-olleus  que  abundantnient  se  troba 
en  la  Galia  y  en  l'Hispania. 

Els  sar(-i')tcchs  d'KIna  s^n  \>vn- 
bablement  transportáis  del  S.  O.. 
iueuti-os  els  altresson  producto  del 
i'oniors  italiá  o  deis  tallers  locáis 
dopcudenls  de  Pimlustria  d'lialia. 
Desprós  deis  sarcnrecbs  cal  se- 
nyalar  els  epígrafs  funoraris  y  lápi- 
dcsconmemorativesadornadessen- 
zillameut  del  monograma  de  ('rist, 
(Fi«.3io;  flols  colomso  del  cráter  en 
que  naix  la  vinya  sindtólica,  que 
cmpedraven  el  sol  deis  sanluaris. 

(1)    Lex  sarcop/iaf/nis  chrcticns  ile  la 
Gniil"   Ii.íi-.Im.'í'.ii.  \r\'^.  XI  y  XII. 


Fík.  310 


■i<»íí--;-...,.v^il',.4  •. 
i  W,D/«¡i,     '■'■■  ., 


^  »; 

•X 

■    ■  N 

•    -V  "■♦ 

■-m. 

tí 

^^  ",?*  ■ 

I^^KXa¡¿L. 

;^                                  • 

^^^^B^B^^ 

'j                      T 

^^wi-í— 

ft^vJ'.           -:.-*.    ■ 

■"^¿w^^^íg 

PO^r^Jt 

'-■-^-•¿->!t 


'■"^ 


■S^^ 


.■|í>>^C^- 


Fig.  311.      Mosaich  d'Elx.    íJio!.  de  la  R.  A    de  la  Hist.,  t.  XLIX; 


IV 

LES  ESGLESIES  EN  EL  DOMINI  BIZANTÍ  DE  LA  COSTA 
ORIENTAL  D'ESPANYA  Y  DE  LES  BALEARS 

>  l'ai't,  ihis  aquí  descrit,  al  cap  y  a  la  ñ  ai-t  mmá,  ontre  quals 
elemeiits  s'lii  introdueixen  pocli  a  pocli  cls  sinibols  cris- 
tians.  Mes  al  cap  d'alguns  anys  de  rinvasió  barbre,  una 
gi-an  pai-t  de  les  costes  meditorranies  de  la  península 
ibérica  passaven  a  formar  part  del  Imperi  bizantí,  succés- 
sor  de  Roma.  Un  gran  mohinient  de  reconquesta  s'ini- 
ciava  ;  Bizanci  arribava  al  monient  culniinaul  de  .lustiuiá  y  cmpreiiia 
la  reconquesta  del  Imperi  deis  alans  y  l'jVfrica  romana  (pieya,  en  53^,  en 
poder  del  tamos  general  bizantí  Belisari,  qui,  traspassant  les  columnes  de 
Hércul,  s'apoderava  de  la  ciutat  vissigótica  de  Septen,  Ceuta  en  la  Tin- 
gitania,  y  entrant  en  el  mai'p  rtostri/in,  reconqueria  la  Sardcnya,  la  Cór- 


INSTITC'T   D  ESTCDIS   CATAI.AXS 


ogQ  V Arquitectura  románica  a  Calalunya 

sega  y  les  Balears  (Ó34),  tota  la  diócesis  sardicensc  del  Impei-i  atVicá  deis 

alans.  *" 

Justiniá  somniava  en  una  reconstitució  del  Imperi,  en  una  supervi- 
vencia de  Roma,  y  aprofitant  l'esprit  roma,  no  mort  encare  on  los  ciutats 
y  en  les  viles  de  la  Bética  y  de  la  Cartaginesa  d'antigua  cuitui-a.  aon  no 
hi  havien  arrelat  els  acantonaments  barbres,  en  554  la  costa  liis|i,iii¡(a 
y  ab  ella  una  gran  faixa  cap  al  interior,  fon  reconquorida  pol  exórcit  lj¡- 
zantí  triomiador  al  África.  <->  Aixls,  a  la  fi  del  sogle  vi,  los  ciutats  groguos 
de  la  costa  ibérica  ab  les  Balcars  y  l'extróm  occidental  dol  África,  están 
reunides  sota  un  mateix  govern  depenent  del  prefecte  del  África,  ab  el 
nom  do  Mauíitania  segona,  en  la  Drsrrijjtio  nrhis  Rnnutiii  do  .loi-di.do  ( Chi- 
pre, formant  la  J/«í'/-/ír//ííV(  ¡¡ar/iifiiifi  dol  Annnini  (1(>  Hávoiuia;  '■"  y  Murria 
y  part  de  Valencia  finsal  any  624  en  qno  foroii  roconiiuostados  por  Sisse- 
but  y  les  Balears  fins  al  segle  vni,  foron  politicamiMit  do  l'Impori  itizanti. 

S'estableix,  per  aixo,  trausitoriamcnt,  una  mona  d'unitat  al)  riinpori 
oi'iental,  ab  l'Africa  bizantina  y  les  Ierres  d'Rspanya  sul)jectes,  Justaniont 
en  el  període  del  floreixement  artisticli  de  Hizami;  d'oll  i|uodcn  recorts, 
rofloxo  dobil,  on  ios  Bassiliquos  do  Palma,  V.\\  y  Xativa,  on  els  entoi-ra- 
mentsde  Donia,  quo'is  templos  y  Is  sepulcros  os  Túnica  cosa  que  d'aiiuoi- 
xos  moments  ha  arrivat  tins  a  nosaltres. 

BAssíi.icA  DE  SASTA  MARÍA  Lá  mósuotaijlo  si'iis  ilii|ili',  OS  la  Hassilica  a\U\  ilos- 
PROP  DE  PALMA  (r  u  ¡da ,  trobada  piMp  ,\r\  ca^toll  d, 'Santa  María. a  unos 
tres  llegues  al  Ni  >.  de  Palma.  Ks  de  tres  naus  ab  aljsis  re<'tangular.  La  oo- 
berta  se  sostenía  p(M-  dos  rengles  de  oincli  püans.  '*'  V.\  pavimcnt  ora  do- 
corat  ab  mosa¡<,-li  do  coiorgrocli,  vornioll,  Man  y  nogi-o.  on  ImihIu  blancli. 
(Fig.342)  Les  naus  laterals  tenien  mosairlis  dt>  marcats  tomes  geonn'ni.lis, 
com  els  que  omplen  el  sol  de  les  bassiliquos  úo  H:iv(>nna  :  coniijinaciiins 
de  cíi'cols  formant  flors,  formes  escamados  y  imbricados,  ontrolla(;ats,  lo- 
sanges, estrelles  etc.;  la  ñau  central  contenía  una  composició  bíblica  im- 

(1)  DiKiiL.  L'Á/rir/ue  hiiznnlinf.  I^aris,  189G. 

(2)  id.  id.'  págs.  Hm  y  llit. 

(3)  id.  id.  pii^'.  W\  y  scsüHiits. 

(4)  Manukl  dr  Assas.  Mosaico  (Icsriihicrlo  en  Mallorm  en  18U.  Miuieo  I^n/iañol 
de  Aníifíiieiladeis.  t.  VIH.  páf;.  2.")!»  y  si'iíiietils,  Madrid.  1S77.  —.1.  ui-;  Lauiukui:.  Mo- 
Kai'jiie  clirelienne  des  i/en  Balénres.  ¡ialletiii  inonurnrnlid,  1S!)1-1SÍ)2,  scrii'  vi,  t^  VII 
págs.  lil-l.'jó.  —  HiJnNF.R.  ¡nucri/jíiones  //ix/ianif  clirixlidii'r.  Hcíi-iiii,  1«71,  n. ".">!),  — 
Cahiiol.  rjictionnnire  d'arcliéolotiie  chrélicnne  el  de  /itur;/ie,  «HhIcíU'os»,  co).  Kil-Hi;. 

—  .\rrrmJH  Ivnoix.  íinpfjort  sur  une  Sfission  arehóoioíjifiuc  en  F.sjKtiine .  Angers,  iS'.ll. 

—  PíKF.nRF.n  V  QuADHArjo.  Es¡)añri:  siix  monumenios  //  artes,  su  naturalesa  é  historia. 
Islas  Baleares.  Barceloim.  18SS.  pag.  loOT  y  si^kíkmiI. 


J    Piiig  I]  Cadafdlcl)  -  .\.  de  Fnlgitera  -  ./.  Godaí] 


Fig.  342.     iMosaicli  descobeit  en  terrae  de  Santa  María  (Palma  de  Malloria).  (Museo  Español  de  Antirj.) 

bada  incomplerta,  disti-ibuída  en  varis  registres  :  els  dos  primers  repre- 
sentaven  el  paráis  terrenal,  a  baix  els  animáis  paridissíachs :  el  cervo,  el 
lleó  y  l'isart;  en  el  de  dait,  Adam  y  Eva  al  costat  del  ai-bre  del  bé  y  del 


2Ü2 


L' Arquitectura  ronumic.-i  a  Cululunija 


Fi 


;M3.     Mosaicli  lid  Paiau  ili'  Ttoiloncli  a  Kaviiina 
dcícubert  en  1870.  (Kieci.  Ji'arenn») 


mal  ali  la  soi-poiit  LMiroscada; 
dos  llci^cndes  ADAM  y  EVA, 
declaren  la  signiticació  de  les 
figures  ab  estranya  anatomía 
de  maniquí  artieulat.  VA  ter- 
cer representa  la  xcnta  do 
Josopli  per  sos  gernians  els 
isniaolitos  que  vcnion  do  Ga- 
laad  \  |)uiia\oii  oii  llurs  oa- 
niells,  periunis,  mirra  y  resi- 
na a  vendré  ais  mercats  de 
Egipto;  la  llegenda  J{)S(r[)li) 
ISM(ae)LI'rKvS  rlarameiit  li.i 
declai-a.  Tn  deis  isniaolitos 
va  liahillat  ai)  la  /mi/iilti  ca- 
racteristica  del  vianant.  l-"l  (juail  rogistre  es  mes  fosdi  :  a  licniíc  un  ]ii'r- 
sonatje  ab  una  insignia  coni  un  iiasic»;  altrodovant  li  toca  la  part  baixa  del 
vestit,  íi  l'altre  costal  les  extremitats  inloiiors  do  dos  lionios  y  una  l'oi-nia 

rn]]\  una  mesura  do  graiis.  1  .i'cli'rci|. 
i|nr  lii-nia   larlirlc   ipii'    liMi-l.i    do  la 

r>;i^sí|¡c;i  (le  I  'alma  (MI  O  i  ¡  )ict  idll  IKiirc 

ili'  ( lalii'  li,  (lili  (pie  (^s  \oniss  ¡mil  vo- 
|iii'S('nl¡  la  onlri'v  isla  do  .losopli  ali 
sos  germans  quan  van  a  cnnqirai" 
blat  a  I*!g¡pto  n  quan  so  doscdlii-oix 
(d  trau  inqtutal  a  iionjami.  MI  quiíit 
y  ol  sisé  registres,  son  ¡ardins  deis 
ipio  queden  sois  riqirosontacions  <lo 
Hors  y  restos  do  ligni-os;  (d  sóptini 
y  OCtíUI,  hall  di'saparoscul.  i.'ilüi)- 
iioi-,  del  exanion  o|)¡gialiili,  on  de- 
diioix  lina  data  iiicorla  :  oís  sogles 
\  o  \  I ;  en  1  .i'i-loicq,  di 'I  caráctor  pa- 
leográliídi  y  del  tros  di'  la  /Kn/u/a 
irnii  dols  isniaolitos,  doduoix  ipio 
la  Hassilica  do  l'aliiia  pot  renion- 
ta|-s(í  al  sogl(!  \ii,  pi'itaiivoiil,  seiis 
dubt(\  al  perífMJe  do  doniiiiai;i()  1)¡- 

KiR.  :iU.     M.i-ai.  li  il  Kl.\    iliiilriui  .nuil  /alltUia. 


J.  Pili;/  1/  Cadafulch  -  \    de  FaUjucnt  -  J.  Oodui/ 


2'J3 


BAssiucA  d'elx  '"I'  dps]ii-ós  ilc   ;i<|ueixa  descriuii^'ii   iiii';ihic   en    el 

liiiiit  iiilciidí-  de  la  clapa  de  térra  que  rcspóii  al  nos- 
tre  peiisament  ai'tisticli  :  \:\  Hnssilicii,  d'l''lx,  avuy  altrc  vegada  ciiternida, 
oculta  per  lo  tant  ais  estudiosos.  Laseva  planta,  (*"'(!  •'•'5^  no  fa  molts  auys 
descoberta  a  Elx  en  la  Lanía  ilc  la  Alcndin  (Alacant),  piii|i  del  lloch 
aou  se  trobá  el  lamós  busto  de  la  Dama  d'El.r  avuy  en  el  Muscu  del 
r^ouvre,  es  una  senzilla  forma  rectangular  orientada  en  sa  nnijor  dimen- 
sió  de  Llevant  a  Ponent  y  tenint  a  sol  ixeiit  l'absis  y  la  porta  niirant  al 
Oest.  ('.;d  aquí  notar  encare  l'nbsis  inscril  cu  un:i  forma  rectangulai', 
deixant  ais  dos  costats  dos  sacristies  ab  comunicaeió  ab  ell.  Fai  l'absis 
s'hi  trolla  la  base  d'una  columna  y  alguns  carrcus,  tal  vegada  restes  del 
altar,  \  en  els  ánguls,  a  dreta  y  esquerra  del  hemicicle,  les  bases  d'uns 
pilans  que  podríen  haver  sostingut  l'arcii  trinmfd  (jue  separaMi'l  S;uituari 
de  la  ñau  del  temple. 

El  le.sellaluin  d'Klx,  que  decora  tot  el  sol  de  la  Hassílica  Inradcl  absis, 
té,  com  a  temes,  entrellacos  que  adornen  les  franjes  d'anqiles  enqua- 
draments,  meandres,  estrelles,  nusos,  etc.  Tres  inscripcions  nh  llegenda 
grega  están  situades  al  niig,  dreta  y  esquerra  respectivament,  del  espay 
que  separa  l'absis  de  la  ñau  o  sigui  el  lloch 
destinat  ais  clergues.  Les  inscripcions  mai- 
quen  el  lloch  de  colocació  que  corresponia 
per  ordre,  al  clero  niajor,  al  inferior  y  al  po- 
iile.  En  rinscripci(i  (h^l  costat  del  I\\angeli 
sembla  llegirshi  »  Adoratori  deis  preberes  ». 
En  el  centre,  en  el  lloch  senyalat  en  la  fi- 
gura 345,  «Bon  viatje»,  y  en  el  costat  de  la 
epístola  «  Adoratori  <li'l  poblé».  <'•  Es  aqueixa 
disposicií)  excepcional;  M.  Leclercq  en  el  Dii-- 
ilniíiiaii-c  de  Cabrol*-'  escriu  les  següents  pa- 
raules  :  «  La  categoría  senyalada  ais  clergues 
en  la  jerarquía  cristiana  y  mes  encare  fi 
práctica  deis  ritos,  invitaren  a  separarlo  del 
poblé  y  a  agruparlo  lo  mes  possible  al  altar; 
per  aixó  se  1¡  destina  exclusivament  una  pai-t 
de  l'EsgJesia,  que  reh('  (^1  nom  de  iin'shijic- 


(1)  Pedro  Ibarra  Ruiz.  Antiijua  BasiUcn  de 
Elche.  Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Historia, 
t.  XLIX,  pág.  119  y  segiients. 

(2J    Afrirjuc  Arc/iéolo'jie  de  I')  co\.  i)~2. 


a 


4 


Fig.  ."i^S.     Plan  de  la  Baseflica 
(l'Klx  (P.  Ibarra  y  Rui/.) 


S'JJ 


L  Arquitectura  ruinaitica  ti  ('ntaliuiijit 


u 


-    V» 


n 


o  o  o  o  o  o 

Fig.  346      Planta  de  la  Bassdica  ilc  Sant  Fblix  dr  Xiltira 

ritim.  Sovinl  es  la  part  cxtroiiia  drl  nj<'iaii¿;ul  t'>inii,il  pcls  iimi-  il(>  rF.spIo- 
sia.  En  alguns  ediHcisaixiss'ha  fet,  per  exeni|ili' a  llcncliii'  d  Aiidi  s'iii 
liáaixecat  un  mur  de  i  m.  dcvant  el  Ibns  de  la  faix^iia;  la  sala  aixis  ioi- 
mada  romuniea  ab  l;i  part  destinada  al  poblé,  (¡uadratuin  /mpiili,  per  una 

ampie  ovcitura  de  2'M()  ni.»  Aqueixa 
disposició  signilicaliva  no  es  Tusada 
iirdinarianient :  el  prcs/iij/i-i-limi  un 
i'stá  so|iarat  jjer  res  de  la  ñau;  es 
i|iKi(li;il  (>i-eetaiigular,S(i\  iiit  un  .ilisis 
sciiiiciicdiai'  insciil  en  un  rcctángiil; 
aitrcs  un  absisniúltipledeloi-niesgeo- 
mólriqucs  méscomplicades.  I-'.l  lloeh 
Fig.  347.   ca[,iteiitrobate..iaita«Miicud«-XA-     ^  yp  scnvala  als  prcberGS  l'inscripció 

l\yt.  ( Bolelin  de  la  Hocitdad  Ktpui'iola  de  Ki-  \  ",..,..  . 

eiir*ion«,  t.  XI  )  de  la  Bassilica  ilicitana  es  exceix-Ki- 


J   Piiig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falquera  -  J.  Godaif 


$96 


nal,  cu  un  diMs  costiits,  cu 
pai't  do\  l'",v;uii;-t'l¡ 


a  uau  (lo  la 
Alguns  deis  temes  de- 


íSSlJ 


coi'atiusd'aqueixmosaich  sim  Idcnticlis 
ais  de  los  bassiliques  de  HúviMia,  (San 
Apolliiiai-i  iu  Classe),  y  ais  del  Palau  de 
Teodniich.  (Fig-343)  Elx (Illici)  desde  55í 
á  G2i,  com  l'Espanya  cartaginesa,  la  Bo- 
tica y  la  Lusitania,  estigué  sota'l  doniini 
bizantí,  espücaut  aixó  l'ésscr  en  carác- 
ters  grechs  rinscripciódel  mosaich,coni 
ho  probad  que  ñns  l'any  ().'33  en  que's 
celebra  el  conciü  iv  de  Toledo,  no  lirnia 
les  actes  el  bisbe  d'Illici,  que  fins  llavors 
no  dopou  del  domini  Aissiíjótich.  <" 


RESTES    DE    [.A   BASSILICA 
DE   XATIVA 


Darreramcnt  a  Xáti- 

va  s'ha  descobcrt  part 
de  la  planta  d'altre  bassílica  cristiana, 
emprenent  excavacions  ja  indicados  peí 
P.Villanueva/'-)  qui  descrigué  la  portxa- 
da  «  quals  columnes  eren  compostes  de 
trocos  d'altres  antiquissimes,  de  jaspis 
de  variáis  colors  ».  Les  columnes  del 
porxo  son  de  marbre  Buscarró,  emploat 
sempre  en  aquest  país  especialment  en 
l'época  romana,  quals  podreres  no  están 
lluny  de  Xátiva.  Sois  s'ha  conservat  un 
capitel!  de  l'antigua  bassílica:  (fís-^í^» 
es  del  ordre  compost,  ab  medallons  cir- 
colars  y  líorons  quatrifoliars  en  IIimIi  de 
volutes;  ab  els  ous  y  fuUes  A'arunllius  y 

llorer  aplanats,  grollers  y  sense  relleu,  semblaats  ais  do  Sagunto,  quals  di- 
buixos  hem  reproduit.  (^is-  208)  Les  excavacions  avuy  empreses  lian  fet  apa- 
róixer  un  rectángul  de  7  ms.  de  Uarch  per  5'8()  d'ample,  quals  véi-tices  están 
senyalats  por  bassaments  do  I  m.  en  quadre  o  per  grans  basses  y  canyes 

(1)  Pedro  Iüarra  y  Ruiz.  El  cristinnismo  en  u  Illit-i  ».  Revista  de  la  Asoriarión 
Artistico-Ar//ueológica  Barce/nnesa.  t.  IV,  [láss  911  y  següeiits.  Barcñioiiu,  11>I)5 

(2)  Viaje  literario,  t.  I.  p;ig.  ;i  —  F.  F.-A.  R.  V.  La  catedral  ciaii/útiea  déla  ciu- 
dad de  Jdtioa.  Boletín  de  la  Real  Academia  de  la  Historia,  t.  Lll,  pág.  272. 


ír?.w,í: 


lie  saroíifech  eu  niosaifli  (Chiibás) 


39fí  VArquiteditra  románica  a  Catalunya 

de  1  m.  de  diámetio,  do  ¡icdra  igual  a  les  fa  pochs  aiiys  descobertes  en  el 
pürtich;  el  pavimoiit  es  uu  pa  d'obra  d'uns  0*15  ms.  d'espessor.  S'aixeca 
aqueixa  bassilica  en  una  área  aon  shan  descobeit  enteiraments  cristians 
priniitius.  Les  finestres  que  donaven  Uuin  al  absis  y  ñau  central  eren  lá- 
pades ab  Uosestrepades  que  semblen  tallades  en  el  segle  vii;  el  dibuix  de 
algunes  d'elles  s'ha  pogut  reconstruir  a  la  vista  deis  numei-osos  fragnients 
trobats  en  les  excavacions.  (F'ig.  349  y  pág.  ¿72). 

El  P.  Flórez  no  trobá  referencios  do!  antioli  bisbat  de  Scta/iis  mes 
enllú  del  segle  vi,  época  on  (|Uo'l  prolat  Multo  aparoix  subscribint  les  ac- 
tes  del  tercer  Concili  toiodá  colobrat  en  589.  No  desaparesqué  aquesta 
Séu  ab  l'invasio  musulmana;  a  mijans  dol  sogle  ix  encare  existia  el  bis- 
bat Setabense.  "'Era  tan  numerosa  la  pol)lació  cristiana  en  l'Emii'at  de 
Denia,  en  la  segona  meytat  del  segle  xi,  que's  crea  en  son  territorj  una 
Diócesis,  qual  Prelat  fou  posat  per  rÍMiiir  .VÜ-Hoii-Moiliohit  liaix  la 
jurisdicciú  dol  Bisbe  de  Barcelona.  <-' 

LAUDA  SEPULCRAL      Lu  lauda  so|iulci;il  i'ii  iiiiisaich  ti'i  ¡liada  a  l)ouia,  os- 
en MOSA.CH  A  DEMA      j.,iji^.¡^  ^^^^.^  ,„j^.,  polació  entro   l'art  d'aquosta  costa 

mediterrania  y  l'art  cristiá  roma  del  Nort  d'Africa.  Un  locidus  sol  de 
Santa  Agnés  de  Roma  es  tancat  per  una  tapa  revestida  do  niosaich,  algún 
qu'altre  epitati  di»  la  Galia  es  adoruat  ab  vidi-os  ¡ncrustats,  mes  a 
l'África  es  aon  aquoixos  landos,  com  la  oxcopoiuualuiont  trobada  a  Donia, 
existeixen  abundantmout.  A  Lampta,  la  antigua  Loptiminus,  on  ol  sol  do  la 
v(>lla  Tliabraca;  a  Sfaks,  la  succesora  ilc  'raiiaMir.i;  :i  I  .amia,  la  Si'|ii¡in¡iius 
i-i>mana  y  a  Fi^riaiía,  la  Tliolopto  antigua,  han  aparoscut  al  xnltanl  do  los 
i'Uincs  d'una  bassilica,  colocados  cont'ossamont  sonso  ordre  ni  oriontació, 
tombes  en  forma  de  caixes  tetes  de  fábrica,  sii\  iiit  lluides.^^'La  tapa  <!('  p¡- 
nyolench  o  d'obra  de  i-eble,  de  grosera  llosa  o  do  toules,  era  algunos  voltos 
revestida  de  mosaichs  m6s  o  menys  grojicrs.  Sobro  la  tapa  so  siipoipo- 
sava  uu  pisy  aiti-e  de  cadávres,  devegados  iiiis  a  nnu;  oís  cndáviis  onMi 
directament  posats  sobre  les  tapes  de  mns.iiili  di'l  pis  ¡iiIciÍmi- i|iic'is  IcNon 
de  Hit  sumptu<')S,  amagant,  aixís,  sun  luxo  a  tula  miíada  humana,  i/art 
áfrica  es  clai'amont  una  obra  provincial  com  la  nosira  nbi-a  \alonriana, 
unes  y  altre  son  barroerament  cxecutades  ;  cu  los  piimoics  hi  ha  i  cpio- 

(1)  FíjnTCNATu  I)F.  Sklgas.  San  Félix  de  X'itica  ;/  lax  ii/lexias  palenrinittiN  ili-/  ni- 
r/lo  xiit.  liol.  de  la  Sociedad  Españolade  Krenrxiones.  t.  XI,  [láfí.  50  y  ss.  Madriii,  lOO:!. 

(2|  Cuabas.  Lox  mosdrahex  valenrinnox.  Boletín  de  la  ¡leal  Academia  de  la  /lis- 
loria,  t.  XVII I,  [)á<í.  l'.l  y  sc'fíüiiiits. 

(3)  Le  Blant.  L'Kpií/rapliie  chrétienne  en  (iaulc,  ule,  pág.  llí).  — .V.  Uu  Cuuijrav 
La  Blan'Chere.  Tomhes  en  mosaique  de  Thabraca.  París,  1897. 


J.  Puig  ¡I  Cada f alelí  -  .1.  de  Falgucra  -  ./.  Goday 


297 


Fír.  349.     Pedrn  reixada 
tnilinda  en  la  Bassílicade  Xiktiva.  (Bolrtiiiciliit) 

lis.   Els  ossos  ocupaven  una  oxtensió 
il  X.  Iiimediat  al  crani  se  tr<il)a  una 


sontacidus  tiyiuMiIcs  :  la  do  \  ¡il.'ini.i  rs  jiuraiucut  docorada  ab  temos  geo- 

métrichs.  ('•''g-s*»)  l>',ls  aiiiucnicciis  no  están  decidits sobre  la  data  d'aquei- 

xes  tombías  alVicanes;  mes  s'inclinen  a  créurel(>s  deis  segles  v  al  vi  ;  la 

de  \'aleu('ia  el  V.  Fita  la  cfeu  del  segle  iv  y  IHübner  '•'  (xmsidera  sa  epi- 
grafía mes  [ii-()bal>le  di'l  seglc  v. 
La  tapa  en  nnisaicli  de  Deuia, 

medeix    '2'12    nis.    d'alt    per  0SS5 

d'ample.  Ms  al)  seguretat  dedicada 

a  una  cristiana,  |mm-  la  IVii-ninla  IN 

PACE  y  per  senyalar  el  dia  dcí  sa 

mort,  lo  que  equivalía  a  lixar  el 

de  son  auiversari.  l'"l  célebre  anti- 

quari  de  les  (Catacumbas  de  Roma, 

Rossi  considera  aquesta  insci-ipció 

una  de  les  mes  antigües  entre'ls 

cristians  d'Espanya.  '^'  «  El  sepul- 

cre  que  cobria  estava  com|)()st  de 

murs  de  rebla  grollera  per  tnts  ene 

de  1'60  ms.,  el  cap,  al  S.,  y'Is  peus, 
olla  de  vidre  de  0'20  m.  de  altura,  dividit  son  interior  peí-  un  plá  de  vidre, 
de  modo  que  plena  de  líquits  diferents,  se  mesclan  en  iguals  qüantitats  al 
sortir.  S'hi  trobá  una  moneda  de  coure  impossible  de  descifrar  ».  '^' 

La  capella   fnn(M-ai-ia   d'Empuries  y  la  bassilica  d'Elx  ab  sos  absis 

iascrits  en  un  rectángul,  el  cementiri  de  la  antigua  colonia  grega,  la  tapa 
del  sepulcro  en  mosaich  de  Denia,  ens  han  fot  repetir  diverses  vcgades 
el  recort  de  l'arqueología  africana;  a  Elx  y  a  Denia  s'explica  aquesta 
analogía  pol  domini  polítich  bizantí  y  per  la  dependencia  religiosa  de 
la  Séu  de  Cartago;  a  Empuries,  porque  les  ciutats  antigües  no  perdíen  son 
carácter  y'l  barri  groch  degué  conservar  les  relacions  artístiques  ab  V(  H-unú 
fins  després  de  caigut  l'Imperi  roma. 

Es  un  fet,  per  altre  part,  que  l'arquitectura  romana  y  bizantina  del 
África  presenta  oís  carácters  d'una  escola  local.  Malgrat  els  numerosos 
Iligams  de  l'Esglesia  d'Africa  ab  Roma,  ha  dit  M.  (lesell:  '^'  elsediíicis  re- 
ligiosos no  han  sigut  copiats  deis  de  la  capital  del  mon  llatí  aon  se  troben 
els  transceptes,  y  mes  freqüentment  encare'ls  atria,  aon  els  absis  no  son 

(1)  Inserí ptionum  Hispaniae  chriísíianarum  Supplementum,  n.°  ilO. 

(2')  Cuabas.  Artiele  citat  de  El  Ai-chico,  t.  VII,  pág.  7  y  sogüents. 

(3)  Chab.ás.  El  Sepulcro  de  Secerina.  El  Archivo,  t.  I,  Denia,  188(!  y  1887  n.-  1,  2  y  .3. 

(4)  Monitments  antirjues  de  l'Alijérie.  París,  1901,  t.  il,  pág.  1."j8. 


INSTITUT  D  ESTUDIS   CATALA.NS 


3g 


sus 


LWrqiiilectura  románica  a  C.atalunija 


taiiciils  en  els  quadrats,  aoii  les  sacristios  llamiiiojaiit  labsis  son  la  es- 
cepció,  lo  inateix  que'ls  vestibuls  closos  per  miirs.  Els  monuments  de 
l'ÁtVica  del  Nort,  y  iiosaltres  lii  ataj;iroin  oís  dol  modiUM-raui  ¡Ix'iicli,  cii- 
lla<*en  mes  ab  els  de  la  Siria  y  do  l'Kgipto  (juo  ab  oís  do  Hóiii.i. 

(^al  notar  com  encare  en  cap  deis  iiioiuimonts  dol  ddiniíii  lii/.aiiti  ibó- 
ricli,  hi  arriva  l'esclatde  construccionsorieiit:ils  (iMniin.Klcs  \»'y  Icsgegan- 
ti^sriuos  cú pules,  de  les  que  son  ol  piint  sorlint  Su  uta  Solia  de  (^mstantiiM- 
pla  (5:i2-r)G2)  y  Sant  Vital  de  Hávena  (."(liCi-riíT),  coiistruidí'seii  loiii|is  ih^ 

Jusliniá.  La  cúpula  complicada  y  atrevida  df  Siini.i  Solí: cim  ixissiblo  lus 

una  obra  primera.  Son  origen  es  a  Orient,  a  la  Assii-¡a;  la  so\a  tradiciíVs 
conserva  a  la  Persia,  d'alli  al  segle  iii  passa  a  la  Sii-ia,  do  la  Siria  al  Assia 
menor  y  d'alli  a  Constantinopla  y  a  Havena.  A  la  capital  dol  Adriáticli 
hi  arriva  casi'l  mateix  temps  que  a  l:i  dr  l'Iiii|ii'ii  l(¡/.:iiiti,  inos  es  lo  oert 
que  no  ha  arrivat  a  los  costes  ibóriquos  oii  i-l  tciiips  oii  que  a  V.\\  y  a  Palma 
construion  llurs  aules  episcopals  pustoriors  al  .V)'!.  Triga  la  (Mipula  a  tras- 
pasar la  ratlla  del  Adi-iati<-li  que  separa  ol  marf  i/nsti-imi  di-ls  loin.iri-^,  del 
Orient;  el  mateix  fenómon  succeeix  al  AlVica:  la  ciipuia  inxadoix  ol  tori-i- 
tori  del  actual  Tunis  mes  no  traspassa  FArgolia  ;  l'oxlons  tonitnri  de  la 
Numidia  y  de  la  Mauritania  sembla  no  conogué  la  bassilicn  l)i/.;iiitina 
ab  cúpula  central  y  cap  exomple  se  n'ha  di'sidhi'it  liiis  axiiydia;  ol 
lei-ritnri  de  Tunis  tbrmava  I' "\tVii-;i  proooiisiihir  imn  l.i  |)i'in'triicit)  l)i/.:iii- 
liii;i  fiiu  intensa  ;  oii  els  altre>,  l'lmpoi-i  nrionl;d  no  lii  ¡¡osselii  nifs  i|Ur  un 
dniíiini  criiiiiT,  ini;i  taixa  estreta  del  Mi'iliti'i-i-;iiii. 

Tal  es  el  moinont  artisticb  dol  dnniini  bi/.anti  (juo's  ¡ii\t;i|)i>sa  :i  P.-irt 
vissigot  quo's  desarrolla  entretaiit  a  l^^spanya. 


l'utcru  troliBilu  ii  lUici  (Elx).    /  Kl  Arcliirn,  I     Vil 


'!^,W\N^S!1J■<W|K!^^:  ■'  vli'l'v         vi!-:      '. 


Sl)At^l;l^; 


m!\i\ 


Fifi.   :íñO 

Lúpidii  sPimli-i-nl  (i'Kin|ninrs  cii  (pic's  coniiiriiinra  lu  restaur.i(rió  cu  el  kíí^Ic  x  fin  la  Hassilica  aDti>;ua 

(  Ucproducció  de  la  Junta  de  Miisens  de  Iiareeli)na) 


LES  BASSILIQUES  VISSIGOTIQUES  DE  CATALUNYA 
EN  ELS  DOCUMENTS  LITERARIS 


NiHK  ;i([aoi.\es  tei'i-es,  provincios  do  l'AtVica  ri>in:iii;i,  ciuais 
rccorts  ai'quitectónichs  acabém  d'pstudiar- )  la  (raüa  iiar- 
l)uii(>sa,  hi  havía  dintre  l'Hispania  una  cxtensií»  de  tei-i-a 
sLibyi'Cta  al  domiiii  vissigot,  a  les  penui-ies  d'un  doniini 
S<;^¿^^  barbre  y  d'aou  poch  apoch  els  esplendors  de  la  civilisació 

^  van  extingintse  retornant  a  sa  primitiva  incultm-a. 

Sopalcivs  y  temples  venen  a  substituir  la  numerosa  serie  d'ediHois 
públichs  que  necessitava  la  civilisació  romana  :  les  termes,  els  teatres, 
els  amfiteatres  y'ls  eirelis  van  destruintse,  després  que  les  festes  paganos 
han  desaparescut  al  ressó  de  les  diatribos  de  Sant  Paciá,  bisbe  de  Bar- 
celona en  la  segona  meitat  del  segle  iv,  contra  les  disbauxes  de  les 
derreres  bacanals  <*'  que's  celebraven  en  les  Calendes  de  Jancr.  El  tem- 
ple cristiá  es  Túnica  obra  pública  que  resta  pora  la  rultuia,  un  cop  per- 
duda  l'organisació  romana;  els  bisbes  passen  a  ser  l'autoritat  prodomi- 
nant  en  les  ciutats,  y  aqueixes  fan  esforeos  pera  construir  lo  mollor  que 
poden  els  temples  cristians.  Se  distingeixen  dos  menes  d'esglesies,  la 
ecclesia.  que   indica  I'esglesia  ciutadana  y  en  general  la  Sou  episcopal, 

(Ij    D.  Paciiini  episcopi  barci nonenHi  opera  quce  extant.  traduccii)  de  N'irmis  No- 
guera. Valencia.  1780. 


300  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

la  /jassiliía,  aixecada  sobro  la  tumba  duii  iiuirlii-  y  VaraturiKín,  lodilici 
de  la  vora  del  camí,  el  petit  temple  luial  del  Ibuli  .i|i;iitat.  Mes  sos  res- 
tos arquitect'miclis  son  escassos  a  Citaluiiya;  se  redueixen  a  ruiíios  por- 
dudos  011  les  noves  construccions,  a  uiis  quants  capitolls  y  a  uns  quants 
tVagments  decoratius  aprofitats  en  les  obres  noves.  Ab  tot,  les  esf^losios, 
en  el  periodo  vissigot,  eren  numerosos,  mes  rúnielí  dato  sobre  elles  es  el 
docunicnt  que  les  cita  o  la  lápida  que  los  connioniora.  Aquoixos  son  su- 
lioionts  pei'a  roíbr  la  part  uiós  ouhninant  do  la  goografia  arquiloctóiiica, 
ja  estudiaiit  les  actes  deis  concilis,  ja  los  n-tci-iMioios  a  esglesies  nn-^  an- 
tiguos on  i'ls  documonts  dols  soglos  x  y  xi,  ja  oousullant  alguiis,  lien 
poohs  por  disort,  dols  documonts  opigr;iM(;lis  quo'ns  rosten. 


LES   PROVINCIES    ECl, 


(■('- 


cLEsiAsTiQUEs     Cal  por  aixo  partir  de  l;i  divisió  adniinislratixa  de 
l'Hisp;uiia.  Coiistanli   la  d¡\¡di  on  sis  |)i-o\  incios  : 
Tarraconense,  Cartaginense,  Galiciaii;i,  Lusit:in¡a,  Hi-tica  y  Tingitaiia.  Los 

provincies  eclesifistiques  anaven  mes  o  menys  indocisamont  acm I;ini- 

so  a  n'aquosta  divisió  civil.  <■>  Toodosi  afogi  í^n  aqui'll  niatoix  soglc  una 
provincia  mes,  de  la  que  tbrmavon  pm-t  li's  Ili(>s  Baloars,  (pío  liiis  alla- 
vors  depeníen  de  la  Cartaginense.  Imi  oís  pi-imers  segles  no  oxisli  iiii:i 
verdadera  deniarcacii)  fie  diócesis.  Do  les  qiio's  icI.híoih'ii  :iI)  Im  nusiia 
historia  monumental,  la(]ai'taginense  pertonosqur,  duiMiii  ¡iqncix  juMÍodc, 
al  domiiii  bi/anti,  y  la  Tarracononse,  al  vissigot,  y  ,i  I.'-;  pmN  d  i'll 
llengua  catalana  anóiii  a  limitin-  aqni  el  iioslro  cstiidi.  \',\  liislic  de  Hm 
lona  Piv/^ti'./íaíii.s  ah  Ilis/inniis  i/r  linrrUonn,  os  un  dols  ciuoli  l)isl)os  liis- 
pans  tirmaiits  del  (lonoiii  Sartlicoiiscí  colobrat  on  id  sogiíi  iv,  any  -"{'iT, 
prcsidit  por  Osio,  bisbe  de  Córdoba,  c,c)m  llog:il  di'l  i'.qi.i.  '-  l'",ls  liiiiiiics 
do  Prudenci  citen  els  bisbcs  do  Tari-aoo,  (icrunda  y  liarciim,  (pials  diocos- 
sis  no's  trobaren  representades  en  el  f^oncili  d"l^lvira,  ni  por  llurs  bisbos  ni 
por  presbíters.  Pot  assogurarse  que  la  divisió  oclosiástic;i  de  l,i  |ioníiisiila 
¡bórica  era  ja  completament  teta  a  principis  del  seglo  iv,  y  (pío  I  nunn  i-o 
do  bisbats  era  molt  m(js  gros  que  Tactual.  Fins  al  any  íiS  no's  Inilx-n 
esnKüitats  altros  bisbats  catalans  fpKi'ls  do  Tarragona,  Harooioiiii,  (lirniM 
y  Tortosa.  L'extravio  deis  anti(dis  documonts  y  C('idicos  ¡xit  Ikimt  iniiiii- 
íiiiii  ;i  (pie  s'ignori  si'ls  demos  episcopats  existicii  ja  i'w  seglos  anlci-iurs.  '^' 

(1)  VicENTK  i)K  LA  FuiíNTi:.  Ilintoria  rr.lcsi áulica  de  Eupaña.  Barc(!l(nia,  185.'i, 
t.  I,  jiág.  "(i  v  77. 

(2i  .\.  i»K  HoFAHia.i..  Hiütoria  rrilica  (fioil  !j  ecleuiúislica)  de  Cataluña,  \iavc.a\ii- 
\\n,  I87r(,  i.  I,  |i;ig.  i;i.">. 

Cl)     I.I..  i.l.,  ¡<1.,  t.  I,  pág.  185. 


J.  Pitig  y  Cíulafalch  -  A.  Je  Falgiiera  -  ./.  Godaij 


301 


l,a    [ifi>\  ¡iici.i     l'^rraroiiiMise  coiiipríMii;!   ais    jiriiicipis   del  segle   \ii   i'ls 
seiííu'uts  l)isltats  :  ''' 


Tarraco  (niotro])i >l¡tana). 

Ausoiia. 

Auca  (pi'op  de  Binónos). 

Barcino. 

Caesaraugusta. 


Calaglll•l■i^ 

D(>rtosa. 

Egara. 

GfM'unda 

Ilci-da. 


Imiiiii'iii'. 
Ui-gellurn, 
( Isca. 

Painiülniía, 
Tvrassona. 


ELs  coxciLis  Lii  (-liMiHMit  d'cstiuli  dc  la  ('i'Oiiolngia  do  les  e.sglcsics 

vissigodos  son  les  actes  deis  ooncilis. 

En  els  concilis  provincials  celebráis  a  Catakuna:  Tan-agona,  Barco- 
lona,  Lleyda  y  Egara,  desdo  el  sogle  v  al  viii,  hi  asisteixen  els  l)¡shos  dc 
les  Sóus  de  Tarragona,  Tortosa,  Barcelona,  Vich,  Egara,  Lleyda,  (Virona, 
Empuries,  Urgell,  Saragoca  y  Calalim-ra;  la  casi  totalitat  do  les  Seus 
que  formaven  la  provincia  eclessiástica  de  Tarragona  de  principis  del  se- 
gle VII.  Hi  assisteixen,  encare  que  rarament,  els  bisbes  de  les  Séus  de  la 
vesant  Nort  del  Pirineu,  corresponent  a  la  provincia  eclessiástica  de  Nar- 
bona,  d'Elna  y  Coll-lliui-e  y  tins  alguna  vegada  hi  va  el  roprcsentant  de 
de  la  Séu  del  extréni  meridional  de  la  faixa  Ilevantina:  el  bisbe  de  Carta- 
gena asistoix  dos  vegades  al  Concili  de  Tai-ragona.  *-'  Se  troben  també 
tots  els  nostres  bisbes  flrmant  les  actes  deis  Concilis  tolodans  ja  desde  el 
priinor  concili.  Foques  vegades  de  les  actes  d'aqueixes  reunions  ecles- 
siástiques  s"en  tróu  idea  del  Uoch  de  la  celebració.  En  algún,  com  el  de 
Barcelona,  del  any  600,  se  diu  que  i»  tirbeni  Bafcinonenscm  i/i  Eccdesia 
Sanche  Ci-uci.s  fu isent  conrj regad .  ^^' 

De  la  major  part  de  les  esglesies  episcopals  no'n  queden  recorts  ar- 
queológichs  o  histórichs  y  d'algunes,  els  documents  postoriors,  n'liancon- 
servat  la  memoria,  fent  escasses  alusions  a  la  seva  arquitectura.  Es 
comú  ais  restauradors  d'esglesies  y  monastirs  el  cercárloslii  una  antigua 
genealogía,  y  molts  d'ells  en  les  cartes  de  fundació  y  en  les  actes  de 
consagrado  se  refereixen  a  una  esglesia  anterior,  que  degueren  destruir 
per  fer  la  nova,  o  ja  desapareguda,  destruida  en  altre  temps  por  els  in- 
fidels.  Sovintes  aqueixa  l'esglesia  vissigótica,  devegades  una  esglesia  pre- 
románica,  es  a  dir  anterior  al  segle  ix  en  que's  conserva  encare  l'antiga 

(1)  Vicente  de  la  Fuente.  Obra  citada,  t.  1.  Ap.  n.°  14. 

(2)  BoFARULL.  Obra  citada,  t.  I,  pág.  201  y  segücnts. 

(3)  Aguirre.  Collecíio  majuma  Concilioram  omnium  Hinpanúr.  Roma  M  DCi  M  .1 1 1 . 
t.  III,  pág.  30(j  y  següenls. 


.WO  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

forma,  darroi-a  ovoluciú  d  una  llarga  decadencia.  Aiicm  ;>  icsmiiii-  cls  mes 
iiiiportants  d'aquests  recorts  escrits  de  les  nostres  Séus  vissig6tic|iics. 

CATEDKAL  DE  TARRAGONA      A  la  Catcdial  dc  TaiTagoiia  s'hi  coií'l.iMivii  c..n. ¡lis 
en  510  y  ólT,  en  tomps  de  Teodoi-icii. 
El  mes  vell  recort  de  la  Séu  de  Tarragona  es  l'c|iii,ili  dd  :iic|iiiliisl)c 
Sci-gi  (r>iU-554  "O,  qui  restaura  la  eol)crta  de  la  (".atcdi-.i!  \  .ililiía  un  iim- 
iiasiir  nii  lluny  de  la  ciutat.  '*' 

Sollers  maiíncinimus  piíis  ingenio  aito 

Ilic  quicscit  in  ttimuln  Seréis  pontifex  x\an\c[tu\s. 

Qui  sacri  Libcntia  rcslaurdiis  culmiiui  teinpli 

llaud  procul  ab  urbe  construxil  ccuobium  s[an\c[íi]s. 


Una  altre  lapida  la  inCMioria  d'uu  aliar  crigit  cu  la  (latcdi-al  de  Tari-ago- 
na  per  Esteve  natural  d'Alexandria,  a  qui  liavia  «irdenat  de  preshiter  (O 
el  patriarca  Jordi.'-'La  lápida  avuy  pcniuda  que  llegi  I».  AntMui  Agustín, 
diu  aixis  : 

Stcphanus  Alexandriitus  in  lioii<i/-r  /)ri  ri  niniiiiiin  sfiz/riurinn  ¡lir  \  III 
id(us)  Api'il{es)  ail(no)  tcriin  'iriUnafio/iis  cius  ¡•inn  sais  siih  jniiili licalii 
Gi'firfjii  i'p'¡srop)i.  Sifjll/iiiii  Ilic  i'síi).  \\\  IV  l''ila  i-iiiisidera  i|Ui'  aiplcsta 
darrera  frase  está  mal  llegida. 

Un  sarc6fech  conservat  en  la  Catedral  e<  riiiiidí  ivcm-i  ar'|ni'M|í'ii;ic|i 
que  qu<vla  deis  jiriiiiers  eristiaus  a  Tarra^iniia. 

cATEDKAi,  DK  BAKCF.I.OXA  A  la  Catcchal  <le  Ha  |i  (■  1 1, 1 1  a  s' 1 1 Í  (1 '  1 1  ■  1 )  pa  PC  h  itiiicilis 
en  54()  y  en  5Í)9.  La  Catedral  \  issigótica  de  Barce- 
lona, al)  lot  y'lssitis  deis  franclis  contra'ls  niusulmaiis,  so  conserxava  «mi- 
care  en  part  en  la  primera  mitatdel  segle  xi  al  comencarse  la  rleri-era 
catedral  románica  que's  dedica  en  105H.  En  8(11 ,  al  eniiai-  Lmlox  jciis  l'iiis, 
troba  encare  la  vella  catedral  y  celehi-a  la  victoria  rciidi'ina  de  I  entrada. '" 

(1)  HüriNER.  lux.  flixf).  rlirixí.  .Sn/ipl.eweníum.  Hi'ríiit .  l'."ia,  n  "  U:i  —  I'II'a.  In.s- 
rrififinnes  pisifjótican  //  lii:/jre(iis  'le  'l'nrrniionn.  Holclin  <lf  la  I  leal  Arridciniíi  de  la 
lli.stnria,  I.  Xl^III,  ¡ki;,'.  i.").")  y  sofíatinl^-  Mniiriil.  l'.HCi,  y  ilnl  iniitcix  autiir  l'.iiiiivafin 
cfinlifiiin  de  Ksfiaña.  Sueca  obra  de  Ihihner,  (Uc  ,  linleíin  de  la  Real  Academia  de  la 
líiHtoria.  t.  WXVII,  páj;   i!»l  y  sogi'ionts. 

(2)  Fita,  liolelin  de  la  Real  Academia  de  la  Hiat..  t.  XXXVII,  |i:i-  .MX  y  i.  XI. III 
página  i.^i. 

(3)  Rrmoi.dcs  Nioellu.'!.  Carmina,  v.  .528  y  següfjnts  —  Astronomus.  Vita  Hlu- 
doíoici pii  imperaiori»  (778-8lOi,  Cap.  XIII. 


J.   Piiiij  y   Cadafalch  -  .1.   ilr  ¡'aliinrra  -  .1    (¡oddií  303 

Derruid;)  (Mi  p.irt  pols  alarlis  l'.iiix  sr>2,  data  (jui'  siMi\ala  radsfiiiiiKMit 
al  calil'al  de  Cordnlja  de  Mnlianiad-Alm-Alidala ,  id  l)¡sl)i>  Krodoiiio  es 
ven  ñhligat  (aiiy  S7S),  a  dciiiauai'  aiixili  a  Ludo\ii-li  jier  la  i-cstauí-ació  de 
Tesjílcsia  de  la  casa  dtds  (^aiioii^es.  '*'  l-'l  i-cy  ('ailcs  id  (lalvu,  l'lii  i'inía 
den  Iliures  de  |>lala  ¡mm-  rMiniuiiai-  h^s  ni  ¡res  de  re])ai-aciii  per  im-di  did  Jiumi 
Judas :  E(  scintis  ras,  (jiiia  prr  /ii/rlcm  Diruin.  .IikIiiiii  iliriii<i  ad  Fradoij- 
imín  Episcoj)iii)i  ii/ji'as  ilcrcm  de  iifí/eiito  nd  sunni  Ecclcsidin  i-ep(ir<iri\  '-' 
En  el  Concili  de  Barcelmia  del  aiiy  DOG,  se  diu  que's  celeluá  ¡ii  Errli-sia 
Sanctce  Crucis,  de  Barcelona.  *^'  En  l'acta  de  consagracii)  de  la  Séu  de 
Barcelona,  any  1058.  consta  que  Ranutn  Bei-eusuer  I  y  Almodis,  veyent 
que  l'esglesia  s'ari'uina\a  peí-  la  vellesa  de  l'iiljra  y  en  pait  per  la  dcs- 
trucció  deis  sarraiiis,  la  leu  renovar  y  restaurar.  '''  Uns  capitells  co- 
rintis  que  aguanten  la  mesa  del  altai-  actual,  Fan  pensar  ali  la,  eonsei-va(dó 
de  la  vella  bassdica  tins  a  la  construcció  de  la  Séu  roniáuií-a  a  la  nieitat 
del  segle  xi. 


SEL'  DE  GIROXA 


A  Girona  s'lii  celebra  concili  en  510  y  517,  mes  de 
l'esglesia  antigua  no  queda  mes  recort  que'ls  sarcó- 
fechs  guardáis  a  riuinediata  esglesiade  San  Feliu.  En  el  seglexi  elsdoeu- 
ments  parlen  duna  catedral  vella  en  un  doeument  en  que  la  Sen  ven  ais 
Comtes  de  Barcelona,  Raymón  Borrell  y  Ermesindis,  l'esglesia  de  Sant 
Daniel,  pera  reparar  ab  son  producte  l'esglesia  catedral,  anterior  a  la  con- 
sagrada en  el  segle  xi,  <mi  la  que  les  goteres  no  jjermitien  en  temps  de 
pluja  cantarhi,  a  causa  de  la  vellura  de  la  coberta,  ni  celebrarhi  els  sagráis 
niisteris.  Sembla,  es  pot  deduir  d'aixó,  que  aquesta  catedral  era  coberta  ab 

(1)  Lwlocici  Balhl.    Diploma  in   facorem  Ecclesio'  B'ircinonensis.  Anuo  878.  — 

I^etil  etiam  ideiii  cenerabiliis  Frodoi/tus  Epiacopan  oí>  ainoiem  Dei  et  rccerentiam 

S.  Crucis.  in  ciijus  honnre  prn'dicta  Ecclesia  Barc/iinoneiixia  dedicata  esl,  et  S.  Eu- 
laliii',  ciiJiiH  Corpus  in  ipsa  Eccli^sia  re(¡uiescit.  ui  Canonicam  restaurare  eideni  Ec- 
c/esif^e,  //nrii/)enitus  deslructa  essé  videtur,  ei  concedereiaus,  et  aiu'dium  sioe  adjuto- 
riuvi prfHheri'nxus  Sos  mjo  ob  remunerationem  mercedis  animce  nostne  concedimus 
eideni  Episcopo  licenliam,  Canúnicaia  eju.sdem  Ecclesice  reslaiirandi...  España  Satura- 
da, t.  XXIX,  App.  XIV. 

(2)  España  Satjrada,  t.  XXIX,  pág.  18.5. 

(3)  España  Saf/rada,  t.  XXVIII,  App.  IV.  —  Acunnuí.  Obra  citada,  pág.  :í()(!. 

(4)  Acta  dedicationis  Ecclesice  Barcinonensis.  (.\nnu  IOímS)...  Unde  in  principali 
íhrono  sui  honoris  intra  moenia  Barckinonensis  cioitatis  cum  vidisset  aulam  episcopa- 
lis  sedisjam  deftcere  cctnstale  operis  et  ex  parte  destructam  a  barharis,  indoluit  cau- 
sa dicini  amoris,  et  eain  renocari  et  restauran'  fecit  et  annuit  a  J'undaniGntis  ad 
honorem  Ch'-isti  et  nomen  sancta'  crucis  sanctae'jue  Eulalire...  —  Marca  Hispánica. 
App.  CCXLVIII,  col.  1113.  —A.  C.  B.  Antiquit..  t.  I.  fol.  V.  —  Bai.aui.  Ori'jenes  His- 
tóricos de  Cataluña,  pág.  -tOí).  Barcelona,  18í)!). 


jfli/  L'Árqtiiteclura  rümánica  a  Catalunya 

fusU ;  "'  una  volta  vella  liaiiiia  lui|ii'il¡i  d  ciilií^  im-s  \u'v  Va  \\ov  di^  |;i 
ruina  que  per  les  goteres;  ol  ilocmnoiit  haun'a  relltwai  l.i  [mi-.i  les  i'si(U(M- 
tles  niés  que  a  l'aygua  i\\w  ili>i\ava  passar. 

siuD-uRCELL  L»  ^éu  dCrgcIl  es  d'origeii  vissigot.  Sanl  Jiist,  gor- 

ma de  Nebridius,  bisbe  d'Egara,  firma  el  segon  cou- 
cili  do  Toledo;  aijiioi-Xa  Sóu  es  possiblo  no  intorrompis  la  serie  do  sos 
bislios.  De  Tany  78:{  lii  lia  dooumonts  quo  Tan  rolorcMicia  al  bisbe  Félix  <lo 
ürgell,  tan  discutit  per  sos  doctrines  lierétiques.  A  principis  del  seglo  i\. 
l'aiiv  S;i9,  se  fa  la  cotisagi-ao¡i>  de  la  Son  do  ('rgoil  y's  parla  d'nna  volhi 
esglesia  restaurada  en  temps  de  Carloniany  (TdX-Sli)  pols  |)aros  deis 
que  la  veyen  consagrar  *->  y  aix6  es  l'únicli  rocort  de  la  Srii  uifivlli'sa 
viss¡gi'>tica. 

sÉcj n-EMPUBiEs  De  la  Sóu  d'Empurios   iio'ii   qucdíi   t.iiiipcirh  rastre 

ccrt;  no  es  l'esglesia  episcopal,  la  relia  funeraria  dos- 
coberta  per  Tonginyor  D.  Xavier  Ferrer  al  pon  deis  niurs  ih^  la  noá|iit|¡s 
"■i'Ogaj  es  possiblo  ijiie  aquesta  (>stés  colDcada  en  la  paloópolis,  l'islota 
que  avuy  ocupa  Sant  Marti  d'Empurios,  IImiIi  del  ti'mpl(>  nistia  ipie  res- 
tava  en  el  segle  x.  '*'  La  bassilica  no  torna  a  ser  anomenada  lins  l'any  Sí:{ 
en  que  hi  te  lloch  el  jurament  de  tostimonis  en  la  seniom-ia  a  favoi'  del 
bisbe  de  Girona,  Gondenarus,  contra  Alarich,  comtc  d'I'jii|iiiiii's.  I  Ha  la- 
l>ida  conservada  en  el  frontispici  de  l'esglesia  de  Sant  Marii,  parla  ilo  ijao 
anys  dospi-ós  l'aula  episcopal  geya  oblidada  \  on  ruinos.  Era  aixn  Taux 
í)2l)  de  rEncarnació. 

Villaimeva '*' va  copiar  aquoixa  iiisiripi-in  del  sogle  x,  quo  existoix 
colocada  sobre  la  porta  do  l'esglesia  de  Saní   Marii   .ri'aii|iiiiics  ipTos  la 

(1)  ...  scri/iíurrtm  renf/itirjnis,  riostra  iiecennitate  conrti  vunna  ffdilicdiionis  ¡irre- 
dictf  Eec/esife.  '/we  nalix  coiiniliini  r.unciis  t-at  <'issf  dcstracOi,  rl  scrricnles  Dea  in 
endem  domo,  ¡diirialis  tiiin¡i(>ri:  ihi  lum  [¡osítiuil  ¡i.-mllnre,  ner,  non  in  alio  lri\\¡>nrc.  olí 
ruinam  lecti  cetivilissimi  eiusdem  domii.s  ¡trir.scripla'  Un  non  ¡tossnnl  .sacra  inisteria 
¡ler  ai/ere...  qiuis  oos  einptorcn  in  ipua  ojiara  jaux  diclac  nostne  .\Iatris  Kcclcsin  li.  Ma- 
rire  .Sedi.s  (lerundre  dediisti.'i,  at>/nc  n4Ísi.flis,  oidclicet  in  dictis  ¡laricliluis  lacicndis. 
et  in  ifina  coo/jerlione  Ecc/c.sia  ¡ani  dicta...  Facta  ista  oenditio  .\I¡II  Kairnd.  .Iiüii. 
anno.\¡.\.  /{e</nante  ¡io/jerto  lieije. —  Montsalvat.ii:.  Xotician  llixlóricaK.  i  \1V, 
pág.  :{!(>}'  segóiiiit.  Olot,  I!H)4. 

(2)  Marca  Ifiítfiánica,  A[>i>.  1.  Nótinse  les  páranlos  :  r/iire  aníii/nitn.s  a  Jíilclilms 
constrii.cla,  et  ah  injldclihns  dcitructa.  ali/m'  á  ¡larenlihua  nostris  tcni/iori/jiis  domni  et 
piissimi  Imperatori.t  Karoli  .\uiinsli  restaúrala  cxsc  cidrlur. 

(3)  HoTET  V  Sisó.  Solida  Itialórica  y  ari/uco/<J<jica  de  la  anti</na  ciiulad  de  Em- 
porion,  pág.  i:U. 

(4)  V7<ye  literario,  l.  XV,  pág.  2(i. 


J    Puig  ¡I  Ciiilnfiilili  -  A    (/(■  l'íili/inra      .1    (¡mlaii  :U)'> 

|i.in'iii|ii¡'il  iMi  ilui's  tiuili's  di'  in;irliri'  Immi  i-i  ui^i'i-v  íhIc-;,  ijiii'  irncl.i  ilc  l;i 
i't'stauí'aciii  (r;ii|U('sla  esglesin  \  i|U;ii  ¡Nli'f|ii'cl,.icJii  i)(i\,iiiii'iil  c-íIikIÍíkIu  es 
la  sogiKMit : 

Aula  iact'bal  hace  limáis  iwj^lccta  niiiiis 

Nomine  Maríini  duditm  sacrata  beati. 

Circa  ter  trecentos  bis  denos  ter  guoqite  binos 

Corpore  sánelo  Jesús  annos  Chrislus  habcrcl. 

Coeperal  annis  ter  quiñis  indicio  }'olri 

qUíV  ter  denis  Karolus  re^nabat  in  annis. 

Tune  comes  hanc  Gau^bertus  o7'ans  heros  renovavil 

Sunnerii  proles.  Hrmen<ía?\iis  de  matrc  nalus. 

Septembris  idus  pridie.  Jinebat  beato  quicrit 

Hunc  Pater  et  Nalus  pariler  quoque  Spiritiis  Mmus 

Af^niiscal  delicia  rcqtiicm  dclquc  beatain.  Amen. 

l'iit  tiMiliiirse  ni|iiiM\;i  l;i|ii(l,i  oii  lii  següoiil  riM'ina,:  «  A(_|iU'¡\ii  has- 
silica  jeya  abandonada  y  en  disperses  ruines,  en  altrc  tempsaSant  Marti 
consagrada,  prop  ItóGanysde  l'Encarnació  de  Jesucrist,  al  comencar  la 
qiiinzena  indicrió,  r(\uiiant,  feya  SO  aiiys,  el  Hey  Caries,  larenováei  cornte 
Gauzbcrt,  héroe  trionifador,  till  de  Sunyer  y  Ermengard,  (|u¡  lina  ditxós  el 
12  de  setenihre.  A  cll  el  Pare,  el  Fill  y  el  Sant  Esperit,  penlitinn  sa  viiIa, 
dr)ngiiinli  felis  repós.  Amén.  ''' 

sius  DAisA,  LLEYDA      El  hlsbat    d'Ausa  desapareix   també  a  la  H  del  se- 

VTORTOSA  ^jg    yjj_    pii    ^^j^^pg    ^jg,     pjg^,    ,)j^     ^^^^^    gg^^^     ^^^     |j^    ¿^j^.^_ 

ció  que  fa  a  l'esglesia  d'Ausona,  es  parla  de  Tesglesia  orfe  de  pastor  tins 
Ilavors  y  dispersa.  '-'  L'esglesia  \elia  reedificada,  en  880  depén  de!  Iiisbe 
de  Xarbona  <'"  y  té  ja  son  bisbe  Godeniar  en  887. 

De  la  de  Lleyda,  en  la  que  s'hi  celebra  un  Conciii  en  7)U'),  no  n'lia  que- 
dat  rastre  avuy  conegut. 

La  de  Tortosa  desapareix  en  Tinvassió  musulmana,  y  (>n  i|U(>den  re- 
duits  y  dubtosos  fragments  arquitectóniclis. 

(1)  Vegis  soljre  aqueixa  lápida  a  Botet  y  Sisó,  obra  fiarrerainent  citada,  pág.  138. 
La  data  es  I'anj'  920,  (jun  corrospon  a  I'indieció  XV  y  a  l~auy  :íO  del  Rey  Caries,  contant 
de  la  data  de  sa  coroiiació  al  ¿S  de  janer  del  any  800.  Hein  (Pagrair  a  Mosseu  Gudiol 
la  seva  cooperació  en  aqueix  estudi. 

(2)  ...deprer.alwi  est  itt  maírem  Sediis  Ecclesice  jamdicti  Episcopl  lontjo  incursu 
prajanoriim  proprio  pustore  et  ChristinniíuU;  friistrntam  de  rebus  no.stris.  etc.  .Marca 
Ilinpantca,  col.  819. 

(3)  M(».NC.\DA.  Kpiscopo/of/io  (le  Vich,  aiiotat  per  Jauíne  Collell.  t.  I.  págs  57,  (i8, 
69,  75  y  següenls.  Vicli,  1891. 


INSTITt'T   D  ESTUDIS   CATALANS 


39 


3(>fí  L'Árqiiitectura  románica  a  Calaliimja 

sil  1.  f.AKA  1-U  ^t'U  Egai'Osa  os  la  mes  dociuiu'iitada  di-  tutes  \  df 

la  que  han  quedat  restes  mes  compUM-ts  y  yev  aixó 
son  estudi  es  importantissini  en  la  arqueología  catalana.  Cont(Mieii,  ((uii 
digné  en  Hogent,  '"  les  tres  esglesies  de  Tai-rassa,  cls  restes  niés  aiiiirlis 
y  niés  sencers  de  la  nostra  arquitectura  y  avuy  per  avuy  constitueixeii  el 
conjunt  mes  coniplet  en  el  pais,  d'arquitectura  preroniaiiica.  Amiii  a 
[(lantejar  el  jii-nhieuia  i-i->)iin|('ii:icli  d'aquestes  esglesies  y  a  discutirlo  di'- 
lingudanient.  El  l)isl>e  Nundiiiari  de  Bairelona,  en  l'any  íoOdixidi  iase\a 
Diócessis  en  dues,  elegint  pera'l  bisbat  d'Egara  a  Ireneu.  NCIh  idius,  s^n 
successor,  snscriu  les  actos  di'l  CiMicJli  de  Tarragmia  a  i'i  de  iiuxemhre 
de  51(>,  en  últini  lloch,  lo  que  pr(i\a  que  era  de  pnch  la  se\a  cousagració. 
Estigué  ]M-esent  en  el  de  (tirona  a  1(1  de  juIím!  de  7>[~  ;  assisti  prohable- 
nicnt  al  de  Hareejiiiia  dr  ."líit,  mes  iiaxi.i  iiiort  al  ei'lebi'ai'so  ol  de  lde\da 
en  ()  d'agiisi  del  auy  ói^l,  en  que  lii-uia  Tauíais,  son  successor.  Kou  son 
noni  celídirat  y  ilustre  en  son  tenips,  y  eom  a  tal,  uientat  por  Sant  Isidor 
en  smi  llilirr  /)r  IV/v'.s  i/liisf/i'/ms.  jiuii  ali  sos  germaiis  Elpidius,  liishe 
d'Usca,  .lustiniaiHis,  hislio  de  N'alencia,  y  .lustus,  hisbe  d'ri-gell.    - 

L"imporlancia  do  la  Si'mi  egan^sa  es  patent  piM-  lia\erse  rourut,  tlintre  sos 
mui"s,  en  l'any  01 4-,  tercer  de!  ri'^iiat  deSisi-lmi,  iiiolts  deis  prelats  que  re- 
glen les  diócessis  d'Espanya,  pera  firmar  les  actes  del  Concili  celobrat  en 
Osea  en  l'any  598,  estahlint  reglí^s  pera  la  vida  y  riioiiestitat  deis  prehí^- 
res  y  clergues  d'ordre  iiderior. 

El  derrer  bisbe  d'Egara  conegut  es  Joan,  que  l'auN  i','.i:!  linna  el  set/.ó 
(loneili  toledá.  Casi  a  la  mateixa  data  desapareix  tot  reeort  deis  bishos 
catalans,  encare  que  lo  natural  es  cróure  quc'ls  bisbats  subsistiren  en  sa 
major  part  fins  a  rinvassió  musulmana.  La  desaparició  del  bisbat  d'Egara 
al  comensament  del  segle  viii,  sembla,  donohs,  históricamcnt  provada. 
No  s'ha  de  pensar  en  una  desaparició  violenta  deis  bisbats  vissigotichs, 
sino  mós  aviat  per  una  extincii)  lenta,  deguda  a  la  pobresa  del  tonips  y  a 
la  apatía  y  reducció  numérica  deis  cristians.  l'.l  bisbat  d'l*]gara  no's  res- 
tableix,  y  la  signatura  de  son  bisbe,  dosprés  del  (iuncili  do  Toledo  de  les 
dorrerios  del  segle  vii,  no  aparoix  en  cap  de  los  i-euiiious  tan  treqüents  y 
numerosas  deis  bisbes  catalans  durant  l'lvlat  mija,  y  ni  una  vegada  se'l 
ti-oba  assistint  a  la  consagraeió  d'esgbísies  ya  la  t'undacii'i  de  nioiK^stirs. 
(jeneralmcnt  se  parla  del  lloch  de  Tarrassa  y  d'Egara,  coni  de  parro- 
quies  y  esglesies  subjectes  que's  donen  Iliurement  pels  bisbes  y  comtos 

í\)     RofiENT.  Sania  Marca  i/e  lii/)')//.  /n/ormn  xohrf  lax  ohrax  rralizadns.  etc.  Uur- 
celona,  1887,  pág.  1:57  y  sogftciits. 

(2)    Fita.  Palrolorjia  oisifjóíica.  Bol.  de  la  11.  Acad.  de  la  líist..  i.  \I.IX.  páf;.  137y  ss. 


J.   Pili;/   ij   CadalaUli  -  A    de  l'aljurid  -  .1    Cudnij  307 

de  RarctM.ma.  Aixis  el  romte  BornMI,  ol  liishr  l'civ  I.aii.li'iiili  \  l'abat 
Vitard.  en  i'.iny  '.»(JG  doiuMi  a  la  catedral  de  Barcelona  oimies  erclcsias  df 
Ti-rracia  ct  de  K'jfirn  cían  parrochüs  (Jerimis  ct  primiciis  el  oinni  usu 
ipsas  i'crh-sius  prrli/x'níiKiii,  *''  y  los  doiiacions  y  víMidcs  de  terres  y  cases 
infra  fcniíi/ios  /inrroi-liln  Sniirri  Prtri  Eipirc  s<n\  luunerosíssimes,  sense 
que  en  cap  s'esmejiti  peí-  res  el  bislie  ni  la  catedral  com  existcnt.  <2'  Altres 
documents  ens  parlen  d'Egara  com  d'un  rastruní  que"ls  conites  donen  tam- 
bé a  sa  voluntat,  ab  ses  esglesies  parroquials,  y  sos  pi-oi.idai-is  ti-aspas- 
seu  dimes  mans  a  les  altres,  o  com  duna  reduida  agi-upació  de  cases 
s¡tnad.>s  prop  la  venerable  Séu  antigua.  Alguns  escassos  documents 
d'aqueixcs  dunacions,  parlen  concretament  del  clero  y  de  la  SéuEgaresa, 
vaixo  ten  sujinsar,  al  liisbc  Torres  Amat,  la  subsistencia  dtd  iiisbat  d'Rga- 

ra  en  el  segli>  x. 

Té  aquesl  punt  un  interés  especial  pera  ñxar  la  data  de  les  construc- 
cions  de  Sant  Pere  de  Tarrassa  y  cal,  per  lo  taiit,  estudiar  d  val. a-  deis 
documents  en  que's  funda.  Un  d'ells  es  una  donació  del  4  de  janer  del 
any  23  de  Lo  tari  (977)  teta  per  na  Levogodos  pera  després  de  sa  niort  y  de 
son  till  Fruvla,  al  rlcrn  ct  Sancta'  Marire  sedis  Egarensis.  Altre  es  una 
venda  teta  per  Kruyla,  a  2  de  janer  de  991,  al  prebere  Bonihomo  y  al  bisbe 
Emérigo,  de  varis  bens  situats  in  Cninitatu  Barchinonensi  infra  térmi- 
nos TiTracensis  in  lonnu  propriiim  de  S,>de  Eijarense.  Un  tercer  document 
cal  encare  citar  en  que  una  dona  an(imenada  Ervilo  Deodevota,  pera  remey 
de  l'ánima  del  monjo  Ermemiro,  feu  donació  de  sos  béns  a  Sant  Pere  de 
la  Séu  d'Egara  en  997.  Aqueixos  documents  del  971,  991  y  997,  anomenen 
realment  una  cosa  extingida;  el  nom  de  Séu  Egaresa  es  un  honor  que 
conserva  Egara  desaparescut  son  bisbe,  com  avuy  la  Séu  de  Roda,  al  P.i- 
bagorza.  Un  document  de  962  suposa  indubtablement  la  Séu  extingida, 
y  en  ell,  l'abad  Cessari  de  Santa  Cecilia  de  Montserrat,   prega  al  Sant 

(1)  Soler  Y  Palet.  Contrilmció  a  l'lii^torin  antifjna  de  Catalunya.  Egara.  Ta- 
rrassa, piig.  51.  Barcelona.  VM>. 

(■->)  Les  esglesies  de  Sant  Muiuel  y  de  Santa  María,  a  mes  deis  eilats,  consten  en 
un  document  del  any  í)7;{.  per  lo  que  1  comte  Borrell  la  una  donació  a  les  esglesies 
deSant  Llorens,  Sant  Miquel  Arcángel  y  Santa  María,  situados  solu-e  Tarrassa. 
C\Iarca  Uisp..  n."  lli  del  .\p.,  cita  de  Balari.  Oricj.  hist.  de  Cal.,  pag   tm. 

Un  document  del  any  1017  parla  de  l'esglesia  de  Santa  Mana  de  Egara  irai-rassa. 
intitís  in  ecclesia  sánete  marie  er/arensin.  (A.  C.  B..  AníirjuU.,  Lib.  I\  ,  n.  2-.),  tol.  uu, 
cita  de  Balafu.  Obra  nuMicionada,  pág.  U2).  .    ,     c-     ,     i     ^■  ,    i        i    a  ^ 

El  cita  també  l'acta  de  consagració  de  Sant  Mart!  .le  Sorbed  i\  iladecaballb) 
infra  términos  Sancti  Petri  Eijarensis  (Villanueva.  Viaje  Itt.,  t.  XIX,  pag. -lU)  \ 
una  venda  de  1110  parla  d'un  alou  in  Parrochia  Sancti  Petri  Eg(a)rensis  m  locum 
cocitatum  Properio  de  Eij(a)ra.  (Soler  y  Palkt.  Obra  citada,  pags.  57  y  58). 


JOS  U Arquitectura  románica  a  Catalunijii 

Pare  la  seva  restauració,  que  li  es  iiepida.  ''■  Santa  María  tl'F.gaia  o  de 
Tarrassa  coiiservava'l  titol  honorari,  mes  no  tenia  en  realitat  mes  que  un 
Capítol  de  eanonges,  com  actualmeut  ,i  M.unesa,  sense  ser  cap  de  bisbat. 
En  iloeuments  posteriors  continúa  aqneixa  denomiiiaeió  ah  tot  y  oonstnr 
d'un  modo  ciar  que  les  esgiesies  de  Tarr'assa  snn  |)aiT()i(UÍ(^s  pertanyents 
a  la  catedral  de  Barcelona.  Aixis  se  ven  en  dui's  (lou.irii.iis,  uii;i  dr  l'oiis 
Guifre,  de  varíes  vinyes  del  terme  de  I'arrassa,  \'ot;\  a  Den  \  a  Sant  l*ere 
.S'f'//.s  Ef/ai'onsis,  al  comensament  del  any  lO'Jl;  y  altre  d'nnes  viiiyi-s  ilc 
Gilia  y  sos  tills  teta  en  1101  a  SanrUc  Mnritc  Sa/ls  /u/ttrcusis,  y  d"iiiies 
cases  íi'üuades  Juxta  pfacfatain  sedein  Saiicta'  M<ii'¡(V,  '-'en  que'l  cmu- 
cepte  histórich  de  la  vella  Si>u  d'Rgara  no  s'extingeix;  l'idea  del  lionm- 
antieh  de  Séu  episcopal  perdura,  y  aixís  al  consagrar  l'c^sglesia  i\o  Santa 
María  després  de  sa  restauració  en  1 1 12,  sen  p.u-l.i  al  desrrini-e  sa  sitna- 
ció  prop  l'csglesia  parroquial  de  Sant  Pere,  in  loro  coili'in  iihi  (uili(/iiiiiis 
Eyai'eiisis  recles  eral  cotistfucta.  '^'  La  conseqüencia  d'aqucixos  datos 
documentáis  es,  en  primer  lloch,  l'existencia  de  la  Séu  Egaresa  vissigótica, 
y  en  segon  la  desaparicio  de  la  Séu  al)  el  domini  \  jssigot,  continuant  en 
el  mateix  lloch  l'esglesia  parroquial  \'l  iciii|ili'  aii  una  coniunitat  de  ea- 
nonges. 

sí.ts  d'klsa  Y  VALENCIA  Cítém  cucara'Is  recorts  de  diii"-^  Sriis,  l;i  inm  mloca- 
da  a  l'altre  cost;it  del  Píi-íiumi:  l.i  d'l-'.iiia;  r.ilir;i  a 
l'allra  li;jiid;i  del  l'^bre,  en  la  vella  (;;n|ii'i:iiii.i,  que  i-csia  en  iindci-  deis 
gots  després  de  la  invassió  bizantin.i  :  l.i  di'  \',denc-¡,i. 

A  Elna  uns  sarcóf'echs  recorden  ranti<inissiina  (;ate<lral,  (pial  oiI^mi 
cert  es  en  el  comencament  del  segle  vi.  Donnius,  bishe  l'any  .">71,  se  ti-oba 
mencionat  en  la  crónica  de  .Joan  X  Biclarense.  Benedieius  \  smi  succe- 
sorñrmen  lesactes  deis  Concilis  de  Toledo.  En  832,  se  parhi  altre  vegada 

(1)  SoLiíR  V  Palet.  Obra  citaila.  ]iaí;.  52  y  sejidcnts.  —  Tomáis  .\M\r.  Ki/ara 
f  Tarra-fuaj  //  .■m  monasterio  de  San  fin/o.  lioleíin  de  la  Real  Academia  de  la  llislu- 
ria,  l.  XXXIII,  [(ág.  ,5  y  sogüents. 

(2)  SfiLF.R  V  Paliít.  Obra  citada,  pág.  5<i. 

(.It  L'acta  ii<í  oonsagració  iIp  i'esgifisia  (le  .Santa  Mariii,  iliu;  «líii  l'any  «le  l'Eri- 
carnaciü  del  Senyor  1112,  era  11.51),  a  (|uatri'  de  las  nones  de  jaiicr.  pera  iitililat  pú- 
blica, Ramón,  per  vnluntat  de  Üeu,  Idslie  de  Barcelona,  y  la  riMinió  dr;  Canonjes  in- 
frascrils  a  ell  sotmesos,  al)  gran  nombre  de  clergiies,  f)()bles  y  nobles  gniTrcírs,  se 
congregaren  pera  la  consagració  ile  la  casa  de  Den,  en  honor  do  sa  Mni-e  .Santa 
María  en  el  cointat  de  Barcelona,  terme  d(!  Tarrassa,  vora  lesglr-sia  pai-roíiiiial  d<' 
Sant  Pere,  en  el  mateix  llocli  aon  antigiiametil  eslava  la  catedral  d'ICjíara...  »  «...  in 
termino  Tnrratio'  jiueta  ecclesiam  parrocliialem  Sancíi  Petri,  in  loco  eodem  uhi  anti- 
f/uitux  Et/arensis  aedes  eraí  construcía.»  —  XKis.cn.  España  Satj rada.  t.  XLII,  Ap.  XI, 
pág.  •MI. 


J.  Piiiij  y  Cadafahh  -  A.  de  Falgiiera  -  ./.  Goday  Jfj'J 

de  SOS  bisbos.  '•'  l'ii  (l¡|ii(iiiia  de  Ijuiv  (Sí)í  <-Ma  coiis!:ii- ijuc  i'(;sgl<!siii  <rKl- 
na,  coin  la  iiiajui-ia  (l(>  l(>s  del  HosscIIíi,  s'ciii'iuiava  y  que  no  podía  r^iiu- 
i-ai'se  ah  sos  propis  recui-sos.  S'igiiora  si  l'í^sglcsia  d'l'lliia  fou  reparada 
¡nnie.diatameiit  després  d'aquesta  data,  lo  que  soiubla  poch  probable 
ptMi|ue  pochs  anys  després  está  sense  cuite  y  eom  abandonada;  din  un 

documcnt  datat  dé!  anyOlT,  en  t<Mnps  del  l)isbe  AJnierade:  « nt  (¡uin 

ipsa  Ecclí'sia  sn/itnc  lütlalinc  janí  pfíiic  celusla  a  Innrio  tempnrc  incoiisc- 
craía  re  manso  rnt,  nec  iilluin  iinliciiiiii  consecrationis  e/'us  a  (jnnqttam  n-pc- 
riri  /iDterat.  '^'  Per  acab.n-  aqii(>st  estat  de  coses  el  iiisbi'  Almerade  la 
consaiira  el  I.""'  do  si>t(Mni)rc  de  1)17.  L'csglcsia,  vella  ja  en  S'Jí,  era  pro- 
liablcnicnt  l'esglesia  \  issigótica.  ''' 

A  X'alencia  s'hi  celebra  un  (".onciü  en  ~)íi>  o  ~}'i-2,  y  de  la  seva  Séu  que- 
den varis  recorts  arqueológichs.  El  primer  es  una  inscripció  que  rHüb- 
ner  '^'  suposa  del  segle  v  o  vi,  trobada  prop  l'esglesia  de  Sant  Salvadm- 
en  l'any  1770  \  (jue  ta  pensar  en  rexistencia  d'un  temple  cristiá. 

hoc  reqiiiesc[it  in\  tumul[o 

beatissimus ep (iscopii) s 

s(a){iict)e  eclesie  Valentinle  qui  vix.  ann(o<i) 

epi  iscopiDs  aiilein  itnnis [/'"' 

Un  altre  lápida  (pág.  310)  s'ha  trobat  també  pr(i|)  de  la  catedral  de 
la  niateixa  ciutat  y  diu  aixís:  '"' 

Constnictiim  r[enovatur  opiis  dum  sécula  cii]irunt. 
Fastigiiiin  quis[tiam  grandi  siiper  extulit  au]la? 
\empe  iiain  imlmodicos  fatiscens  egei'at  a]?inos. 
Hoc  probidens  [tectis  est  Justinianus  ai']itis 
Tertio  antistes  h-egnaniis  Theiuiis  in]  auno. 
Robore  contri[bnunt  arciis.  tcgulisque  cojrimbi 
Aptanttir  himi.  te[mpli  op  ip\sius  ideaiii. 
Fiilbida  preterea  [stant  acroteri\a  prossiis. 
Laminilla,  siib  lato  [lu]mine  aur[ata  renideiis.] 
[Cul]iniite  ciim  solid[o  fulciti/r]  quinqué  ¡columnis.] 

(1)  DucHESXE.  Pastes episcopauxderancienne Gaule,  1. 1,  págs.  319y  320.  París.  19()7. 

(2)  ...  sedes  et  pene  omnes  Ecclesia'  ejusdem  loci  ruince  jam proxinue  existebant 
Marca  Hispánica,  App.  LVII. 

(3)  Marca  Hispánica.  App.  LXV. 

(4)  Fierre  Vidal.  FJne  Historique  et  Archéologique,  págs.  64  y  següents.  Per- 
pinyá,  1887. 

(5)  HüBNER.  Ins.  Hisp.  chri.st..  n."  18k 

(6)  Fita.  Dos  lápidas  visigóticas.  Bol.  de  la  Real  Acad.  de  la  Hist.  t.  XI,\'[||    |,.|. 
gina  58  y  següents. 


310  L' Arquitectura  románica  a  Catalunijti 

El  sentit  d'aquesta  lápida,  (mi  la  que'l  maroat  diiiti-o'is  claudats  es  it- 
oonstrucció  dol  P.  Fita,  es  que  Justiiiiá,  on  l'any  tercer  del  i-egiiat  de  Teu- 
dis,  havía  restaurat  la  bassilica,  qual  coberta  vella  s'enrunava ;  coroiiav  a 
redifioi  una  cúpula  foirada  de  ]ilauxa  inetidica.  Es  aquesta  traducció  lii- 
putética  y  de  les  paraules  que  lii  lia  en  els  fragnients  coiiservats  sois  se 
dedueix  que's  tracta  de  la  conmemoració  d'una  obra. 

Un  altre  lápida  <'*  que  la  referencia  a  una  esclesia  cristiana,  es  el 
seijüent  epitati  que's  ret'ereix  també  al  niateix  bisbc  de  Valencia  Justiniá 
(527-548)  : 

Pius.  praeclarus  doctor  alacer  facundus 

Justinianus  caclebs  pontifcx  sacer\dos\. 

Noba  templa  construens  vetustaque  rest[aurans\, 

Ornabii  festa  diclis  predicans  in  populis, 


quals  versos  traducix  aixis  el  1".  Fita:  '-'  kPíu  preciar  docloi',  ágil,  facun- 
do, Justiniá  célibe  sacerdot  y  pontífice,  construint  temples  de  nova  planta 
y  restaurant  els  antichs,  ornat  dona  ai)  sa  ]iíiraul.i  a  les  festivitats  y  al) 
sa  predicado  editícá'ls  pobles...  » 

Son  escassissims  els  <latos  que  d'aqueixos  documents  se  dedueixen  re- 
ferents  a  l'arquitectura  ;  ab  tot,  sa  lectura  sugercix  l'idea  d'una  cobci'ta 
de  la  bassilica  en  fusta. 

(1)  HüBiNER.     Irus.  Hisp.  ckrisl.  Suppl.,  Tt."  M^i. 

(2)  Epigrafía  cristiana  de  España.  Boletín  de  la  Real  Arademia  de  la  Historia, 
1.  XXXVII,  piig.  512,  y  articlií  cilat,  del  inatoix  autor,  tlel  Boletín  de  la  Real  Academia 
de  la  Historia,  t.  XI,\'III,  pá^'.  58  y  següents. 


tjikpida  del  s,  vi  i|iio  iiiniiiciiiiini  a  .lii^liniá  hinhc  ilc  Vuluuvia. 
¡Bol.  (Ir  la  11.  A.  dr  la  llml  ,  t.  XI.VIM  ) 


Fig.  351.     Mosaichdel  absis  de  Sant  Pere  de  Tarraaaa 


LA    RASSILICA   D'EGARA 


K  totes  les  nombi'oses  bassíliques,  oratoris  y  esglesies 
que  deixen  entreveure  els  documents  literaris,  en  queden 
restes  sencers  avuy  coneguts,  sois  a  Tarrassa ;  les  demés 
han  desaparescut  o  resta  d'elles  sois  un  qu'altre  capitell, 
tal  o  qual  tVagment  deeoratiu. 

Senyalen  les  ruines  de  la  catedral  d'Egara  una  evolu- 

ció  de  l'arquitectura,  quelcom  desconegut  en  les  bassíliques  bizantines 

qu'hem  descrit  :  el  absis  triconqiie  y  la  cúpula  cobrint  un  espay  poligonal, 

elements  de  l'art  de  construir  d'Orient. 

Aném  a  descriureles  fent  notar  les  diverses  obres  que'ls  segles  han 

acumulat  sobre  d'elles  deixant  perdesprés  l'investígar  la  data  que  se'ls  hi 

pugui  senyalar. 


313 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fijí    352.     Plan  d»-  i-unjunl  «Ir  Ifs  i'«j;lfí*ins  t\o  Tjirrwssa 

Queda  avuy  do  la  bassilica  d'Egara  un  cnujiinl  de  lies  esglesies,  colocn- 
des  dait  restribació  aislada  entre  els  dos  solilis  dd  torreul  del  ^'all  Pa- 
l-adis  en  el  barri  de  Tarrassa,  que  durant  aiixs  h.i  constituit  el  municipi 
de  Sant  Pei-e.  Sa  colocació  es  la  d(d  plan  adjuiit,  ii-''n-x>-^'  dintre  una  .iria 
(|ii:il  perimetre  antich  es  avuy  desconegut.  L'ária  es  d'antich  habitada  :  les 
aris  romanes  rlels  soxvirs  aujíustids  ;illí  linn  estiit  ilcscohertes;  (>Is  cai'i'iMis 
romans  abunden  en  INjbra;  un  Tris  (|U(>  Ikmu  ri'prndnit  (pá.ir.  ■{-),  rorniü'l 
brancal  de  l'esglesia  de  Santa  María.  Tot  la  siiposai'  (ju'í^sténi  a  TaciVipo- 
li-í  d(>  la  romana  Esara. 


L'ksííLESIA  nfc  SANT  PBMR 


Entrrm  prinuM'  dr  lot  en  rcsglcsi;!  de  S;iiit  Pci-e;  alra- 

vessém  la  n:in  do  (;onstrucció  posterini,,  de  les  dnrre- 

riesdel  art  roniaiiirli,  dirigimnos  a  son  extróni  oricnlid  ;  passrní  per  sota 

l';ire;id;i  dr  U'ji iint  ipif  proccdojx  ¡d  santnari  y  obsorvéni  id  piíin  de  l'al»sis  : 


./.  I'iiiii  ¡I  Cadd/iilch  -  A.  de  Falgiicra  -  ./.  Gndni; 


:ii:i 


un    l|-:i|ii'ri  cu   ll-rs   <li'   ijU.lls 

caros  s'olii-i'u  iiiiixiis  cslV'- 
i'irlis.  (Fis,;^^;))  [■,,  iiiiixfi  os- 
liTuidal  (•i')l)r(M\  ("I  ti'npi^ci 
di"  la  [ilaiüM  siisiiu^nt  |ii'f 
potites  tr(iiii|n's  cu  (liis  (l(ds 
áii,üiils.     l'',s    í'mIisÍs   ti-icdu- 

||UC,  l":UltÍ(|UÍS-^iUl,-|  (lis|iii- 
S¡<'¡(')  liCU  ciiucüllil.i  .1  (  l|-icut. 

Mu  i'l  <  '.Mu\cul  lÜ.iucli  \  cu 
el  (iüUM'Ul  ÜmÍl;,  (ri\i;i[it(>, 
que  dati'u  del  s(\nic  i\ ,  una 
ci'ipuhi  solii'c  t!-(iuipcs  dai- 
i'cr.i  el  frti//sfcj)!inii.  e(ilji'c¡x 
ini  s;intuai-¡  ti-ieonquo  aná- 
lecli  a  les  cr/ln'  /ric/iora'  ca- 
taeuud)ai-ies.  '  Ai|uei\a  d¡s- 
pnsiei('i  s'cMeui^ue  peí'  UA  el 
luou  oi-iciMa!.  I'lls  santuaris 
ti'ieonques  de  l,-i  Tlieliaida 
foron  imitats  ,il  VlVica,  a  Xo- 
les,  a  Paren /(I  \  ilesprés  a 
(Consta n t i n o p I, i , e u  I 'esglesia 
constru  iihi  peí-  'riicophil, 
pi'Op  del  |j;dau  de  Ijrios,  a 
S;di'in¡c,-i  en  lado  S;uit  Rlíes. 
Panel  SihMieii'is,  en  les  lun- 
nogi'afies  poétifpies  de  Sant.i 
Sofía,  desci-iu  iiii  nhsis  coui 
ol  de  Saiit  Poi-c  de  Tarrassa : 
«A  rOi-ient  s'aixoca  una 
COnstruc(:¡()  foi-mada  de  ti-cs 
semicercles.  Un  qn.-nt  d'es- 
fora  corona,  sos    murs»  •  '-> 

(1)  G.\iiKii;i.  Ma.i.i.i'.  L'art 
hi/ianlin  ^Cap.  III  iU\  [' /lisioireda 
l'Art,  d(!  Micm;t.,   t.  I,  pái;.  lílj. 

{2)  Cauri)!,.  Dictionnaire,  ci- 
tat.  "  Ábside»,  col.  185. 

INSIITLT  d'eSTLDIS  CATALAXS 


Fig.  3."i-l.     Fat.\-;iila  latrial  ilc  Sanl  l'i  re  ilc  Tarrassn 


:!í4 


L' Arquitectura  románica  a  Ca'alunya 


Kig.  355.     E«glc»ÍB  rlc  Snnt  l'i-ro  <li-  Tiirraxiiii.   K»tnl  iictiiiil.  KHCiiltt  <'^, 


J    Puig  y   Cada/altlt  -  A.   de  Fatguera  -  J.  Godaij  ■il¿ 


O 


c 


3 


\-iOn, 


Fig.  356.     Esglesia  de  Sant  Pcre  de  Tarraasa,  Restauraoió  hipotética 


:ni; 


L'Arquitectura  románica  a  Calalanya 


tul  c.s  la  il¡s|»os¡L-ió  qiie's  ti'ulja  en  Ta!)- 
sis  de  la  l)assílioa  d'Egara,  niiiu'isciila 
rcproducció,  pobre  reflexe  del  do  Santa 
Snfia  a  Constantinopla.  Sant  Paiili  des- 
<i¡u  el  temple  de  Sant  Félix  de  Ñola  y 
al  nialeix  tenips  |Kii]a  d'uri  al)sis  tricon- 

ipie  *''  ade- 
<  nat  a  la  ve- 
ll.i  lilnriiia 
cl-istiaiía. 


.'i'oiiiliii  CKli'iuii  di'  .sanl  Viliil 
a.  (Kivoira.  J^e  Oriyhti  tlcUa 
ira  íoinbdVtUij. 


i,'ns  rnptc  Cd- 

jiii-ava  un  alt;ii' 
a  iMil.i  ;il]S¡(li(  il; 
Tus  l]i/;illli  lli 
|Mis;i\.i  lili  s.il 
altal-  cll  rl  ciMi- 
li-al  y  deis  ah- 
sidinis  latci'als, 
l'iiii,  i'l  ili'  iiiii;- 
joi'il,  si'|-\i;i  (Ir 
sacristía  (el  (liíi- 
i-iiliicnii  ,  ;i<in 
s'lli  ^llardaM'ii 
els  llüil'cs  linil- 
^iclis;  l'altl-c,  rl 
ilrl    Xi  i|-|,  s'llliM- 

sá  pera  la  prepa- 
I'ariíi  de  Irs  cs- 
prrirs   iplr    inia 


(1  I  :  MIllMl..    I  ll)l'il  V   lIcK'il   cllals  i|alTr|Mlll''lil, 


J.  Piiig  y  Cadafakh  -  A.  de  l'algiirnt  -  J.  Godiiij 


:{t7 


nroL'Cssí)  snlciiiiii'  |iiiii.i\ ;i  .il  bil- 
lar. '"  Saiit  Taiili  di'  Nnhi,  cxpliiM 
rutilitat  iltds  al)s¡s  latiM'als  cu  le- 
(•Siili>sies  d'UccidíMil:  \\\\\,  A  de  la 
di-pta,  pora  guai-dar  les  hasties; 
l'aliic  pora  els  sacerdots  oi-ants. '-' 

Les  trompes  que  aguaiiton  la 
cúpula  son  tainlic  cai-actci-istiiiues, 
l:i  i'csl.iiii-acii'i  in<idci-na  les  ha  <-ciii- 
\ertidcs  cu  uua  Inruia  casi  iuex- 
plieai)lc  i|ue  s(^rni)la  aniaii-ar  la 
disposicjii  priuiitixa  di'  Saiil  \'¡t;d 
<le  RjiM'ua.  i'ot  indica  que  ha  ai  r¡- 
vat  la  coi-reut  bizautiua  de  les  euus- 
ti-ui'eii)ns  potrees  i-adials  n  base 
de  la  cú|iulii,  de  les  triiiupes  \  pcl- 
xinos  y  deis  uiuxos  est'ériehs. 

Tnt  l'absis  es  construit  d'un 
oiius  i'inplccton  rcvcstit  d'apareli 
petit  comú  en  les  construccióus 
romanes  y  en  les  esglesies  pi'inii- 
tives  d'altres  ierres;  en  algún  lli  h-Ii, 
l>ru|i  el  hassauíeut,  hi  han  iuterpn- 
sivts  grans  cai'reus  ;  tot  t'a  pensai- 
on  l'aparell  del   temple  de  ^'ieh  \ 

(1)  Cap.  III,  (le  YHiatoire  de  /Art.. 
lie  MiCHEL,  pág.  1Í9. 

(2)  Cum  dualnts  dectra  Icccaque  coii- 
chiilia  intra  spatiosum  suiambititm  a/isia 
sitmata  Inretur,  una  earuin  iuimoíanti 
hostidíi  Juhltalionis  anüstili  pared:  alir- 
ra  jiosl  sacerdolem  capaci  sinn  receplat 
orantes.  ...  In  secretariis  vero  duchas. 
qufc  snpra  dixi  circa  apsideía  esse,  hi 
oersiis  indicant  offícia  sirifjuloruní : 

.1  de.r.tra  apsidis  : 

lüC   I.OCVS  KSTVENKK.VNDA  PEN'VS  QVA  CONDrrVK  ET  (iVA 
I'ROMrrVR  ALMA  SACRI  POMPA  MINISTERU 

A  sinistra  ejtisdein  : 

SI    0\'1;M  SANCTA  TENET  MEDrrAXDA   1\  I.IX.E  \dI,\\TA,S 

me  POTERrr  resujens  sackis  inii-ndeke  luíris 
Cabuol.  Dictionnaire  f\i;\\.  cel.  1S7 


Fi;;.  '.i'iíK     Alisis  (le  Süiit  Vnc  de  Tarrassa 
avans  do  la  rostauració 


.7/.*? 


L' Arquitectura  románica  a  Calalú nija 


rn  (uiisti'uccions  antigües  romanos  dostruidos  al   aixocaisc  l.i  i-flIa  Iri- 
rhora  que  foima  l'absis  de  la  catedral  d'l-'gara. 

L'n  mosaich  de  forma  ben  típica  de  l'epoca,  compost  de  quadros  y  circols 
que  teñen  inscrita  una  eren,  ompla  tot  l'ahsis.  Es  un  o/nis  fcssrllnniin 
Fig  351)  (lo  burroera  exeeueió,  posterior  ais  d'Klx  y  de  Santa  Maria 
prop  de  Palma,  que  presentan  un  carácter  niés  roma,  lll  cunjuní  de 
aquest  absis  se  senyala  en  l'exterior  l)en  claranient  ab  el  triplí^  liündir 
del  absis  triconque  sobre'l  que  s'aixeca  la  coberta  de  la  cúiiula. 

Inmediat  al  absis  hi  bá  un  transccpte,  la  seva  pul  liaixa  semilla 
coetánea  seva;  rapareil  di'  la  part  superior  es  refet  posteriniiniMii.  Tut  la 
pensaren  el  plan  de  la  l)assílica,  que  una  restauí'ació  ideal  li  douaria 
la  disposició  de  la  ligura  :{.")(> :  una  ñau  ali  colunuu^s  de  les  (pie  potser 
son  restes  les  de  l'esglesia  innicdiata  de  S:iiii  M¡(|U('i,  rciÍMM-ia  .ih  fusta,  al 
tbns  de  la  qual  s'lii  veuría  l'.dtar  aislat  al  rcutic  del  .disis  triruuiiuc  uniat 
de  mosaichs  y  de  pintures. 

Aixo  forauna  part  deis  elementsd'aqueixa  nnstra  liassilira  visslgútici. 

falta  veure  el  nartex  aon  se 
esperaveu  els  catacumens, 
Vfilriiiiii,  iTiiiiM  de  Tatri  de 
leseases,  Iludí  di>  reuniíidcls 
pi-iiiiitiuscr¡sti:ins;  incsd'ells 
n<i'ii  qucila  rastre. 

Aqucixa  esglcsia,  lacili- 
liint  ai\i'>  l'cstudi  de  la  se\;i 
dala,  fou  trausfoi-niada  en 
época  postei-ioi' ;   se   li   af'egi 

IIIM  SriinlM  collStrUrciiill-.-ins- 
\('rsal  .iddsada,  d'cpDca  duií- 
tosa  y  mes  tart  una  ñau  cn- 
borta  ab  volta  apuntada  y  el 
ÍViiutispici  actual  de  l'esgle- 
sia  ((ue  semi)len  de  les  dcr- 

I  rli(>S  del  SCgle  XII,  n  |)linri- 


^ 


i 


z  i^jy 


I  ,^ 


Al. -I-  'L.'   >;illt    !•'  I' 


^ 


»sn.  (líoíitnMrHt) 


pis  ilel  Seglc   Mil. 

Mes  una  bassilica  wd  ei'a 
|)as  una  construcció  scnzilla 
y  aislada,  sino  uncnnjiiiil  il<> 
constrnccions:  ames  del  tem- 
ple ab  son  ati-i   y  son  nar- 


J.  Piiig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  ./.  Godaij 


:i/'.i 


te.x.  Iii  liavia  el  Ixiptistei'i,  rii;ili¡- 
tació  del  bisbe  y  deis  clergues, 
coni  a  Barcelona,  *''  y  tot  aixó  se 
agpupava,  no  pas  en  l'ordre  si- 
nit'tricli  de  les  grans  obres  clás- 
siques,  sino  en  el  d(^süi-dre  natu- 
ral de  les  coses  en  cvolució  y  en 
forniació.  Una  d'aqueixes  de- 
pendencies  la  senyala  el  niosaich 
descobert  easualment  y  que  avuy 
encare  no  ha  pogut  ser  excavat ; 
unaaltiM  l'iiidica  una  part  de  l'es- 
glesia  inmediata  de  Santa  María. 


ESGLESIA  DE  SANTA  MARtA 


Fig.  361.     Al>sís  de  SíMit:i  .Marín  de  Tarrasa 


Aqueixa  esgle- 

Sia  (Fig    363)   té 

un  absis  quadrat  al  exterior  y  de 
planta  d'arch  de  ferradura  en  l'in- 

terior  ab  aparell  igual  al  absis  de  Sant  Pere.  Están  unitsal  absis,  un  ci'ener 
y  una   ñau  posteriors.  Aqueixa  ñau  fon  coberta  ab  volta  apuntada  posto- 

riorment  a  la  consti-ucció  deis 

r^^^  ^^^^iB  creuers.    Pei-a    pogucr    feria 

^^B  H  ^^B  tingué  qu'aixecarse  la  tatxada 

lateral  sobre  les  arcuacions 
que  formaven  la  cornisa,  obi-a 
<[\\o  t'ou  riiunivliata  a,  la  con- 

(1)  A  Barcelona  el  Insbe  Qiur- 
Z(>  estuljli  inoiiestir  en  la  Bassi- 
lica  (le  Santa  Eularia. 

ínlrr  hcec  admissus  i/ise 
Conqaiescat  Qiiiricna. 
Qui  tui  loeicm  sepitlcri 
Reijnlis  Monastícis 
Ad  honorem  conisecracn 
Sempiierni  Sumints. 


Fig   362.     Fatxada  de  Santa  .María  d<!  Tarra.s.sa 


Himiie  a  Santa  Enlaria  en  el 
Breviari  Mnzárabe.  Ecpaña  Sa- 
grada, t.  XXIX,  [itig.  IIW.  — Pr.RKZ 
Pujol.  Obra  citada,  t.  III,  j)ág.  1.5(i. 


32<) 


L'Arqiiilcctura  románica  a  Catalunya 


'      ■      '      '      « *      ■ 


Fig.  303.     Extílesi»  '''■  ^'-i"'"  yi¡>'i-'  'I''  Tm-niK»:! 


J    Puiíj  y  Cadafalch  -  A    de  Falguera  -  .1 .  Godaij  321 


Fig.  .'i64.     Perspectiríi  axonoim"^tiii'a  do  Sania  María  de  Tanassa 


INSTITUT  n  RSTl'nlS  OA  I  Af.ANS 


32J 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


sagracii)  dol  comciicainentdel  segloxu.  Kn  lobra  antii;ua  dol  cnMUM'  s'hi 
veuen  els  restes  de  la  volta  de  dos  absis.  Aixó  assiniilaría  la  se  va  |il;iiita 
a  la  de  Sant  Pau  del  Camp  y  tantes  altros;  dol  seglo  x.  Altre  lloch  priiici- 
palissini  es  l'esglesia  de  Sant  M¡(Hii^K  el  l)a]it¡stcri  (|U0  cal  estudiar  a  part. 


JÑáECU^fmENTlNp'^ 


Epíáraf  fiiiKTari  (']iím-iiii;í1  tlr  Vuloiicia 
(Híihner.  /»«,  líisp.  rhrist.,  ii."IíSl) 


Q 


3üG 


F¡s.  365.  Baptisteri  d'Alliení;<i.  (IIoUziiij;er.  T>¡e  atlchristUche  Architechtr).  —  Fig.  36li.  Baptisteri  de 
Santa  Solio  de  Coustantinopla.  — Fij;.  :if>7.  Baptisteri  de  Saut  Joidi  d'Ezra.  (Vogiii'.  .S'i/ríe  céntrale). 
—  Fig.  368.  Baptisteri  de  K.alat  Sciua'u.  —  Fig.  369.  Ríiveua.  Baptisteri  deis  Arrian».  (Venturi). 


VII 


EL   BAPTISTERI    DE   TARRASSA 


UFRESXE,  en  un  article  sobre  «  La  liturgie  des  Bassili- 
i|ues»  *•>  p.xtractc  de  lo  qu'ha  dit  sobre  la  mateixa  en  Du- 
cliesiie,  el  célebre  autor  deis  Origines  du  cuite  rhrétieri, 
(lescriu  la  ceremonia  del  baptisme  d'inmersió  tret  deis 
documents  mes  antichs  de  la  liturgia  cristiana.  « Es  el 
bajítismc,  diu,  el  que  propiament  parlant  fa  el  cristiá. 
El  <iiiivLntit  admés  a  prepararshi  com  a  catecúmeno,  teja  una  categoría 
en  la  .societat  cristiana;  rnolts  no  surten  d'aquest  grau  inferior  fins  des- 
prés  de  molts  anys.  Sobre'ls  catecúmenos  hi  liá  la  classe  deis  elegits 
o  eompetents  aquets  consagren  la  cuaresma  a  instruirse  mes  pcrfec- 
tament  de  les  veritats  de  la  íe  y  de  les  obligacions  que  imposa.  La  vetlla 
de  Pasqua  y'ls  díes  que  segueixen  flns  a  Pentecostés,  son  reserváis  per 
l'administració  solemne  del  baptisme.  La  cerimonia  compren  quatre 
parts  :  el  neófit  declara  renunciar  a  Satán,  a  ses  pompes  y  a  sos  ángels; 
desseguit  bai.xa  a  la  piscina  pera  sumorgirhi  al  menys  la  part  inferior 
del  eos,  mentres  que'l  sacerdm  l'hj  tira  aigua  al  cap,  invocant  el  nom 
del  Pare,  del  Fill  y  del  Esperit  Saiit ;  una  untura  y  l'imposició  de  les 
mans  apellant  a  ell  l'Esperit  Sant ;  en  ti,  reb  el  menjar  eucaristicli  y  una 
beguda  de  Ilet  y  niel.  Allavors  es  ja  nnjidel;  com  a  signe  de  la  seva  nova 


(1)    M.\RuccHi.  Obra  citada,  t.  III,  pág.  :34  y  següeiits. 


314 


U Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  370.  Bnptisto- 
ri  de  Saint  Gio- 
vaiioí.  iu  Foutc. 
Kikvena .  ( Ven- 
tiiri). 


Pig.  371.  Uaptis- 
tcri  al  nort  del 
forodcPoin|ieia. 
(  Venliiri). 


í)<^ 


Fig.  372.  Bnptis- 
teri  de  Lotríln. 
'liohaiillde  Kleii- 
ry.  Le  Letran  ait 
m oye II  (¡ge). 


coiulició  se'i  revesleix  de  roba  blanca  que  portará  liiis  el  (liunieiige  de  roc- 
tava  de  Pasqua  anomenada  per  aixo  dominica  iii  alhis  depositis.  Se  veueii 
encare  en  les  catacumbes  alguns  baptisteris  que  han  servil  per  aquost 

US.  Era  de  drot  que'l  bisbe 
presidís  la  rerinionia  asis- 
tit  pels  sacerdots  y'ls  diá- 
ques.  Está  ciar  que  on  cas 
(le  uocessitat  tota  pei-sona, 
scnse  distinció  de  épo- 
ques,  conl'eria  el  baptisnie 
particular».  La  liturgia 
cambia  pocli  en  els  temps 
següents  en  lo  que's  rela- 
ciona ab  l'edilici.  Hi  há  una 
serio  de  rounions  durant  la  cerimonia  ;  en  una  d'elles,  la  quarta,  am limo- 
nada de  apcriio  aurium,  després  de  varies  lectures,  asisteixen  els  neólits 
a  un  simbcil  de  lectura  deis  Evangclis.  Aqueixos  se  disposeu  ais  (¡uati'e 
ánguls  del  altar  y  sc'n  llegeix  el  comencament ;  se 
recita  el  simbol  de  la  fé  en  grech  y  en  llatí  y  se'ls  hi 
ensenya  Toració  dominical.  Se  celebren  encara  al- 
tros  rounions  fins  a  set,  la  darrora,  al  dissapte  Sant,  en 
quo'l  bajitismo  s'administra.  Els  catocúmons  so  rou- 
neixen  en  l'esglesia;  el  sacerdot  els  exorcisa  \U  im- 
geix  y'ls  l'a  pregar  mcntres.se  dirigei.xen  a  la  pi.scina 
baptismal  tot  rccitant  les  profesies.  Els  clcrgues  por- 
ten incensers  y  alts  ciris.  Se  benceix  l'aigua,  s'lii  tiía 
el  sant  crisma  y'l  sacerdot  els  hi  dirigeix  varies  pi-e- 
guntes  sobre  la  te  y'l  dosig  de  bat(\¡arse.  Llavoi-s  se 
veriii(-a  una  triiile  inmcrsió  y  després  se  vestoix  de 
hábits  blanchs  ais  novament  batejats,  se'ls  cnurnina 
y  se'ls  ungeix  ab  el  crisma. 

El  Concili  IV  de  Toledo  ild  aiiy  i')'X\  Tusa  en  una  li'-  ¡iiinoi'siDns, 
perque'Is  arrians  no  entenguossin  que's  t'eya  distinció  lii'  niinialesa  en 
les  persones  de  la  Santi.ss¡ma  Trinitat,  mes  a  Catalunya  se  seguí  la  prác- 
tica de  l'Esglesia  romana,  al  nienys  desprós  del  doniini  vissigoíicli  on 
que  dependía  de  Nai'bona.  Un  ordinari  de  Tortosa  ilrl  any  \i)'h^  ¡lai-la 
clarament  de  les  tres  inmersions.  "» 

(1)    Vn.LA.NUKVA.   Viajfí  lit.,  t.  V.,  ]iiij;s.  il  y  7.  —  <ii Dioi..  Xorioit.s  ilc  .\ri/ueolo;jia 
Saijrnda  Catalana,  pág.  ¿K>  Vldi,  l!m2. 


Fig.  A'iA.  Tivcdi.  Es- 
glORÍn  de  I^Tadoiinde 
InToHsc.  ( Ventiiri ). 


J.   Pniíj   ij   ('(idíifdlih      .1     ili-   l'díijiient  -  ./.   (UiíUtij 


EI.S   BAPTISTERIS 


Fig  371.  Baptiato- 
ri  (lo  Uciz.  (Isa- 
bellc.  Les  cdifi- 
ees  niretilarcs). 


Desde'l  temps  de  Coiistaiiti's  (■(uni'in'iMi  ;i  aixerai-  bíij)- 
tisteris  coni  a  coiistriiccirjiís  aisladtís  y  \('rital»los  k'iii- 
ples;  lio  testimonien  iiiiiumerablesescriptorsoclessiásticlis.  Aixisse  vcucn 
representáis  en  forma  de  temples  circolars,  en  un  sar- 
cótech  del  Vaticá.  Aqueix  us  va  presei'NciMi-  lins  el  se- 
gle  VI,  en  qual  époea  va  comenearse  a  inslaí.ir  el  baptis- 
teri  en  el  nartex  y  després  al  interior  de;  les  csglesies.  ■'* 
ICls  baptisteris  pi-itnitins,  edilicis  aislats,  tingueren 
com  a  modelo  de  son  plan  t'\  /'r¡(/ii/>iriiiiii  de  les  termes:  (-* 
(Fig.  371)  un  ninfeo  d'un  palau  de  la  familia  romana  deis 
Laterani/F'g-  372) gg  transforma,  scgonsalgnns,  enelbap- 
tisteri  de  Letrán;  '^'  un  ninfeo  anticli  fon  transformat  en 
el  baptisteri  de  Rávena,  Sant  Giovanni  in  Fonte.(F'g-  370) 
En  ^^enturi,  a  qui  seguím  en  aqneixes  ratlles,  cita  el  deis 

banys  de  Nerón,  a  Pisa;  el  del 
Bacucco,  prop  (le\'it('rbi);  y  nn 
de  prop  de  Tivoli  •''''g-  ■''^)  com  a 
tipos  pagans  predecessoi's  del 
baptisteri  cristiá.  N'iii  há  |)i'(iu 
ab  posarhi  al  costat  exemples  de 
baptisteris  cristians  de  diferen- 
tes époques  per  provar  la  per- 
sistencia del  tipil  :  el  de  Santa 
Tecla,  aAIilán;  el  deis  arr¡ans,a 
Rávena;  el  de  Sant  Joan,  a  Flo- 
rencia; el  de  Santa  Fosca,  a'l'or- 
cello;  eldeSantZenon,a^'erona, 
y  el  de  Santa  María,  en  Cosme- 
din;  aRoma,  elde  Aquilcia,el  de 
Nocera  y  el  de  Albenga,  (Fig- 383) 
el  de  Santa  Si )fíad(í  ("oiistaiitino- 
pla,  (Fig- ««6)  el  de  Kalat  Senia'n, 

(1)  M.  LAnnE  Mauikínv.  Dic- 
tionnaire  dcii  antir/tüiéa  cliróliennes. 
París,  1877.  Pág,  Sk 

^2)  Vf.ntitii.  01)i-a  citadM.  t.  I, 
páss.  !)8  y  10(1. 

(W)  D.  O.  IIoi.ni:i{  Imíüicu.  Liber 
l'ontijicalis  Ecclfísiae  raocnnaliis  en 
los  Monumenta  Germaniac  histori- 
Fig  37.'i.  i'iaii(ipiBiii,ti>teii.ifTarni.-»a.i.;,i;iiai;.2oo  cfl.  pág.  21)2.  Haiiiiover,  1878. 


:i2fí 


L'.\r(¡uUeíiura  roniímica  a  Calalunya 


Fi({.  STB       Perupcotivii  aiiiiniiiHlni  a  ilcl  Haplinti'ri  «Ip  TiinaHKa.  K"tiit  Biliiiil 


J.   Piiig   (/   Cadafahh  -  .\.   ilr  Fiilfjnera  -  ./.   Goildi/ 


3j: 


el  deSüiit  Jonli  WM/ra,  íF'^'-Sfi")  d  (Icl^iiv.,  (Imi^-^íH)  ,.i  ,i,.  I.'i'í.jhs,!'!  de  Maraii, 
Fransa  y  tnnts  d'alti'os.  Ainlii'i')s  di'  Murallas  \a  \(Hir('  y  ili^sci'iiii-c  en  sos 
viatjes^  el  haptistori  do  la  Hassdica,  de  Saiit  Marcin,  de  !'',\(Pi-a,  que  era 
octogonal,  monlat  sobre  coluiniios,  ali  pai-cts  rovostidcs  de  inarlu-cs  y  pavi- 
mcnt  de  mosaich.  Noesaixó 
dir  que  sigui  aipuMXa  rúnira 
disposicii');  hi  ha  excniplos  de 
plaus  rectaugulafs, circolai's, 
pentagonals,  exagonals,  en 
creu  grega,  en  trébol ;  mes 
predomina  la  circolar  y  la  oc- 
togonal. *'' 

Eu  sintcssis  es  ci  baptist(>- 
r¡  :  un  edilici  fet  pei-a  cuiiti-- 
nir  UJiapiscinadc  plan  radial, 
sovint  t'et  a  base  octogonal, 
cobcrt  ab  una  cúpula  central 
sostinguda  per  columnes  y 
sortint  en  general  d'un  modi) 
ciar  en  la  planta  els  quatrc 
ninxos  angulars  deis  ninfeos 
antichsaon  se  deixava  la  roba 
per  banyarse.  Pera  la  Bassi I  i- 
ca's  seguí  constantment  una 
forma  allargada,  pera  el  bap- 
tistori  una  forma  radial  que's 
prestara  perfectament  a  les 
cerimonies  complicados  dol  y¡g,  -jr.  Añadís 
baptismc  d'inmorsii'). 

En  \'ontur¡,  '-'  cita'l  si^níioiit  opigi-ania,  ali-jliuit  a  San!  Andti-ns,  [x'P 
uns,  y  a  Sant  Ennodi,  por  altros  ;  que  iwistiMX  gi-ahat  cu  el  baptistori  do 
Santa  Tecla  de  Milán  :  ^^^ 

Ocíodiorum  sánelos  ícmpliiin  surrcxil  in  usus 
Oclaíjoims  Fons  est  muñere  dignus  eo: 
Hoc  numero  decuil  sacri  Bapiismalis  aulam 
Surr/ere ;  quo  populis  vera  -sa/us  rediil. 

(1)  Cadrol.  Dictionnaire.  n  Baplistérc;»,  col.  :i!i;}. 

(2)  Obra  citad;i,  t.  I.  pag.  103. 

(3)  Cabrol.  Dictionnaire.  «  Baptistóre  »,  col.  394. 


alils  íK'  Siiui  .M).|iirl  ili-  líinas 


328 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


en  ells  so  uanial  lemplc  octogonal  y  la  font  octógona  com  ais  mes  dignes 
V  apropiáis  pera  l'aula  santa  aon  el  sagraniont  del  baptisnie,  peí  qual  se 
torna'l  poblé  la  vera  salvació,  ha  d'ésser  administrat;  en  ells  se  preco- 
nisa  el  iiúmoro  vuit  com  a  número  sinihcMicli  pera  regir  el  ])Iaii  deis 
baptisteris. 

La  construcció  d'aqueixa  forma,  trobara  sa  soluei(j  en  l'estnictuia  ro- 
mana de  tantes  obres,  entre  les  quals  podeni  citar  ranonienat  temple  de 
Minerva  Médica,  el  Cásale  Rotondo  y'l  jMausoleo  de  Cecilia  Metclla  de 
Huma,  pei-o  en  trobará  mes  numeroses  encare,  en  l'estrnctura  bi/.antina. 
Una  d'aqueixes  es  el  baptisteri  de  Uiez  (f'g-S'i)  ijual  (lisiiiisicin  inte- 
rior es  molt  semblant  a  la  d(^l  baptisteri  d'Aix  a  la  Piovenra,  els  dos  de 

planta  octógona  y  en 
ells,  del  mateix  modo 
([iren  Sant  Miqíiel  de 
rari-assa,lii  son  carac- 
tiM-istiques  les  vnit  co- 
liiinnes  sostcuiíil  la 
nijiiila. 


KL  BAITISTERI 
DE  SANT  MI- 
GUEL OETA»- 


RASSA 


<•  Ti»  !"•';■ 


Fig.  37».     Siiiil    .Mii|iii'l  ili-  Tainiií-a 


L'esglesia 

(le  Saiit 
Miiliicl  era. 
sciis  (lulite,  nn  l)a|)tis- 
tcl'i;  el  ¡ilall  era  cii 
son  coiíjniit  un  (pia- 
drat  qnc  tó  inscrits  cmi 
sosquatrc  angiils  iiin- 
XOS  cii'colars,  una  nii- 
<M  tani-ats  (Mi  ferradu- 
ia,al)  la  porta  a  la  part 
occidental,  ab  son  ab- 
sis  llougerament  tan- 
cat  en  rcnadui-a  inte- 
rinniiciil,  pul  igiina  1 
por  i'i)i'a,c(istiini  I  "i'Ii'ii- 
tal  repi'oduida  en  al- 
líinis  absis  anticlis  de 
I  :,iialiin\a.  Una  eren 
^rc'^'a's    marca  com- 


J.    Piiiff  tj   Cadíifiihli  -  .1     (/(■   Fdlijucra  -  ./.   Gndatj 


329 


Fig.  379 
Cripta  lie  .Sant  Miquel  de  Tarrassa 


pletaniíMit  imi  son  ¡iiUM'inr,  nixocautse  en  el  iiLiadrat  de  son  centre  vuit  co- 
liuuiK's,  qualre  de  robustos  en  els  ¿uifíuls  y  (|uatre  de  mes  débils  en  el 
ci'iitn'  (li>  sos  (;ostats,  pera  SDstenir  el  iMinlioi-i.  (1'"ík. ;("•'>; 

Miii-s  de  piMils  earreus  tunijucn  el  pei-iiiietr(!;  arclis  si'iiiieiirolars  que 
s'apoyen  en  els  niurs  y  en  les  eokunues  del  centre,  aguanten  les  vultes  de 
quart  d'esiera  en  els  ánguls  y  d'aresta  en  els  hraeos  de  la  ereu,  seguint 
tiunlié  tradicions  de  Tascóla  oriental.  Demunt  d'eixa  construcció,  descan- 
sant  sobre  vuit  arclis  peraltáis  que  es  • 
treben  sobre  les  columnes  citades,  s'ai- 
xeca  el  eimbori,  quadrat  en  sa  base,  co- 
bert  per  la  ('úpula  y  enllacat  ab  elles  per 
ipiatre  tronii>es.  (^'t'- ^''")  Les  colunnies 
proeedeixen  de  distintes  construecions; 
les  canyes  son  de  materials  diferents, 
les  bases  (Figs.  S77  y  378)  son  de  proce- 
dencia diversa,  bárbarament  tallades, 
tbrmades  de  bocells  y  ñlcts,  variados  en 
allui-a  segons  lio  exigía  la  canya  a  que 
debioii  adaptarse  ;  els  capitells  son  t:un- 
bé  distintsari'oplegats  d'obros  en  ruina. 

Exaiiiinaiit  els  iiiiirs  de  les  f'atxades  se  veu  que  aqueixes  han  estat 
arruinados  tins  a  certa  altura  y  després  reconstruidos,  emploantlii  podra 
com  la  del  creuer  y  part  baixa  de  la  ñau  de  Santa  ¡Slaria,  com  si  les  dos 
obres  s'haguessin  fet  en  un  mateix  temps.  La  part  alta  de  la  obra  es  pos- 
terior a  la  part  baixa  deis  nuirs,  al  monys  en  son  coiijunt.  (F's-3S2)Les  vol- 
tes,  seguiíit  l'idea  d'uns  editieis  antichs,  son  en  sa  major  part  obra  poste- 
rior al  període  vissigot. 

El  destí  de  resglosia  de  Sant  Miquel  ha  quedat  pei-fectanieut  d(Miios- 
trat  peí  descobriment  de  la  piscina  d'inmersió.  Unes  excavacions  pi-acti- 
cades  del  5  al  Sde  juliol  de  lí)0(j,  per  qui  escriu  aqueixes  ratlles,  posa- 
ren tora  de  duptc  la  qüestió.  Entre  les  columnes  de  l'esglesia  de  Sant 
Miquel  existia  una  piscina  :  a  O' íO  ni.  se  ti-oliá  un  fondo  groixut  de  nior- 
ttjr  curvaiitso  per  totes  ses  quatre  cares  y  oinplint  el  quadi-at  t'outral  de 
Sant  Miquel;  oberta  una  valí  tora  del  quaih'at  central  el  paviment  des- 
aparcixia.  Aixó  venia,  a  resoldi'c  dofinitivaniont  i|ue,  en  sa  part  baixa,  l'es- 
glesia de  Sant  Miquel  era  coetánia  del  bisbat  d'Egara.  Es  el  íbns  trobat, 
rústech  a  mes  no  poder  ;  es  possible  fos  revestit ;  mes  s'luí  de  (■om|)tar 
que  la  piscina  no  era  mes  que  una  ex(;avació  senzilla,  seca  en  temps  or- 
diiiai'i,  en  la  (jue's  tirava  l'aigua  sobre'l  batejat.  (fík.381) 


INSTITUT  D  ESTUDIS  CATALANS 


42 


330 


L'.irqiiilecluní  románica  a  ('atalnnijn 


Sa  foiidaiia  usual  era  la  trohada  a  Tarrassa;  la  ceriniñiiia  uu  oxij^ia  quo 

l'aifiua  cubrís  una  altura  «li'tiM minada  del  hatojat  y  aqueixos  s'lii  culocavou 

endiversespos¡(!¡onssogons 
el  i'itnal  aeostuniat  a  cada 
osjílcsia,  lantust  drot,  tantost 
do  gonolls.  S'lii  l)aixava  por 
tres  o  mósgraons  tius  a  sot ; 
la  fundaría  do  la  do  Tarras- 
sa ¡mlica  unos  tres  grados. 
Los  excavacions  no  dona- 
iiMi  senyal  do  existencia  de 
(•anonades  do  |)li)ni  ni  de 
goi'i'or  ;  eren  el'eciivaiiii'nt 
nii)lls(>lsl)apt¡storis  (|nali)¡s- 
cinas'oniplia  a  iíallodos.  F.l 
desaigi'ie  ora  nn  redi  en  secli 
que  aboca\a  oii  la  Ierra  uia- 
teixa  tal  coni  so  practica  en 
les  piscinos  aon  s'aboca  l'ai- 
gua  qtie  lia  servil  pels  usos 
litñrgicli-;.  ''  Tal  os  el  liap- 
tistoi'i  deSiuit  .Mi(piel  do  Tar- 
rassa en  sa  pai-l  snporinr. 
Baixéni  p(M' una  escala  nmílci-na   a    la  riipta  ;    un   cui-iN'diir   lniinit  li  • 

corns  curváis,  dona  entrada  a  nn  abí^is  triconque,  foscli  avuy  y  enterra!  imi 

el  pa  argilench  d'un  cenienliri.  Imi  altre  temps,  íinestres  i!uinina\eii  Tara 

aislada  al  centre  del  reduit  santuari  que  avuy  send)ia  una  rolla   irii-o/crd 

catacumbaria.    Unes  voltes 

esfériques  cobrcixen  els  ab- 

sidiols,   una    volta   váida  el 

quadrilaler  central  :  es  una 

reproduci'if)  sublori-ánia  del 

absis  de  Sanl  Pero.  {Vír  -i^'-» 
Ocupa  aqueixa   cripta 

tota  l'esglesia  ?   l-'.l  innr  que 

avuv  tauca'l  passadíses  ino- 

'  .  Fie,  :W 

dern  ;  la  Inrina  d(>   la  crqita  SniM.i.ii' Im  i.í^.íiki  .i.- Sühi  mi.iucI  iir  r.in 


Fis.  380 
]{a|itistci'i  (t«  .S:int  Mii|iicl  ¡ili  l:i  |ii-iin:i  rxiavaila 


lli    (Carrol   Dindonnair/'  <iHn\iliüU'M'iin,  i-ii\.,  Mti  y  .VXt. 


J.   Pni<l   !l    C.ddal'dhli   -  .\.    tli-   ¡■'¡ih/iicrd  -  ./,   (¡iiilaii 


:¡:íi 


no  os  la  acdstumaila  do  los  csglesios  suliton-áiiios.  Tul  sus'Oi'oix  una  es- 
iilosia  ¡iil'oi-idr  (|nc  sogucix  i"l  plan  do  la  supoi-ior;  nios  los  oxcaNaoiuiis 
lins  iivuy  practicados  no  han  osdaril  la  ip'iostin.  Moiilfosels  niui's  cui'Nats 
deis  Cüstats  sembla's  pi-ulDugiiiii,  un  sdt  U\{  cu  ol  coutrc  de  l'esglesia  pro- 


Fig.  3Si;.     Exterior  de  Saiit  Jlinuol  de  Tarrassa 


senta  ol  fnns  de  la  jiiscina,  troncada  ja  per  les  excavacions  del  bishe  Tor- 
res Amat,  no  trobantse  restes  de  la  volta.  Els  intents  d'excavaci('>,  i'oinpont 
els  murs  del  estret  passadis  subtei'rani,  lian  mostrat  sois  tambó  un  macis 
de  térra. 

Per  qué  servía  aqueixa  esglesia  inferior  f  Es  possiblo  los  lo  baptiste- 
ri  de  les  dones.  Els  texts  de  la  disciplina  eclessiástica  refei-ent  ais  baptis- 
teris  indiquen  la  separació  de  sexes  y  alguna  esglesia  ha  tingut  baptistori 
especial  |)er  cada  un  d'oUs  <">;  lacripta's  prestaría  adniirablenient  a  aquci- 
xa  pi'áctica. 


(1)    Cabkol.  Dictionnaire,  «Baptistórü»,  col.  ;3'.)8. 


339 


L'ArijiiiUcliint  roinüiüca  a  Catalunya 


Tal  titu  el  fonjunt  de  raiitigua  bassiiica  egaresa  (|ue  avuy,  transfor- 
mada, forma  les  tres  tipiques  esglesies  de  Saiit  Pere  de  Tarrassa  :  una 
agrupació  de  cunstruccions  en  la  que  domina  el  temple  pi-opiament  dit, 
a  la  que  acompanya  un  temple  menor,  el  baptisteri  y  des])rés  les  depen- 
dencies  que  habiten  cls  clergues  que  junt  a  ella  fan  vida  canónica  y  a  les 
que  i-odejaren  ;  lio  demostren  els  sots  que  al  etsar  s'nliren  en  r.iniii;ua 
térra  sagrada,  els  eiiterramcnis,  les  sepulturos  deis  que  cercaren  el  des- 
cans  de  la  nioit  diiitre'l  cereol  sagrat  de  l'Esglesia  cristiana. 


Exterior  <lc  Sttut  Miiiiicl  de  Turnis«;i  (l'wl.  .Mus) 


r«   fi.yt»)iiip..0Mt» 


Fig.  ;í.s3.     Coiijuiit  lio  les  esglesies  iIc  Tari-as.s;i 


cronología  ue  la  catedral  D'EGARA 


i:>CRiTs  els  restes  arquitectónichs  eristians  que's  troben 
en  el  llocli  que  la  tradició  y  els  epígrafs  deseobcrts  desig- 
nen com  a  centre  de  la  Eg,ira  i-oniana  y  de  la  seu  vissigó- 
tica,,  ens  cal,  avans  de  tixar  la  seva  cronología,  recordar 
les  conseqüencics  del  estudi  deis  documents  literaris  que 
a  elles  se  refereixen,  que  poden  resumirse  en  ti-es  : 

a)  Existencia  d'una  bassílica  episcopal  vissigótica  desde  l'any  í'ú)  a 
la  fi  del  segle  vii  o  comencaments  del  viii. 

b)  Existencia  de  construccions  destinados  al  cuite  com  a  parroquia 
en  la  meitat  del  segle  x. 

cj  Consagració  en  el  matcix  llr)cli  de  l'esglesia de  Santa  María  restau- 
rada en  L112. 

En  aqueixa  part  del  nostre  estudi  ens  intei-essa  tixar  [irincipalment  la 
part  d'elements  que  corresponen  al  primer  període  que'ls  documents  se- 
nyalen  y  per  aclarar  el  nostre  raonament,  comencém  peí-  anunciar  la 
tesis  que  aném  a  demostrar  :  Pcrteneixen  a  aqucsl  periodo  viss¡g(itich  les 


334  L'Aniiiiltcliirtí  románica  ii  C.aUítunyti 

parís  a[iaroll;ulos  ub  canvii  polil  do  les  ircs  osylesics  de  Saiii  \\-\r,  S.mt 
Miqíiel  y  Santa  Mai-ía. 

AiAKtLL  MKs  ASTicii  ES  En  Ux  (Ic  Saiit  Vcvü  hi  liá  claramont  tres  periodos 
L.S  EsoLEs.Es  DE  TAHRAssA  j^  coiistrueoió  I  Uii  absis  iiiés  antielí  \  un  tritori 
aparellat  de  carreu  petit  ab  Iligades  en  els  ánguls  de  grans  carreus  ro- 
mans  ;  part  d'una  construeció  transversal  postei-ior  y  una  ñau  ab  volta 
apuntada  ab  tots  els  earáeters  de  la  nosti'a  arquiteetura  románica  de  les 
derreries  del  segle  \ii.  La  de  Sant  Mique!  ha  estat  evideniiiient  restau- 
rada en  sa  coberta;  se  l'hi  ha  eanibiat  de  Uoelí  la  porta;  té'l  eonjunt  un 
carácter  semblant  per  son  apareli  al  absis  d(>  S;iiii  Pero,  notantse  també 
que'ls  murs  han  estat  reparáis  ab  pedra  semlil.iiii  :i  Tusada  en  l'obra  de 
Santa  María.  Aquesta  esglesia  té  Tabsis  clara  moni  (Taciucix  íipio-ell  pciii, 
iuflici  de  I'obrii  mes  antigua,  rejiai-at  en  la  part  sui>orior.  monti'os  el  creuor 
y  la  part  baixa  de  la  ñau  es  indubtablement  del  segle  \  n  primera  lueitat 
del  XI  y  la  ñau  té  la  volta  apuiitada  reteta  en  el  segle  xii,  en  que  \a  cs^er 
consagrada,  pcraqual  obra  s'aixecaren  els  murs  latei-als  y  sa  fatxada. 

F!ls  métodes  de  la  arqueología  niijcval  no  son  encara  ben  detinits  y  cal 
aquí  indicar  les  ratiles  generáis  d'aqucixesdomostracions  croiiolngiques; 
teñen  una  certa  semblansa  ab  els  métodes  de  la  geología:  emplea  com  ella 
en  sa  cron<)Iogia  l'estudi  de  su|)erpiis¡ció  decapes  que  en  la  imstra  cien- 
cia no  es  tan  clara  ni  tan  ben  determinada.  A  unes  construecions  s'hi  so- 
brcposen  altres  mes  modernos  ;  a  uns  métodes  coustructius  y  a  uns  siste- 
mes de  decoració  se  n'iii  sobrcposen  d'altres.  Tal  sistema  té  son  (¡ele 
detorminat;  se  demostra  l'ordre  succesiu  de  les  dilerentes  menos  (r,ir(|ui- 
tectura;  mes  la  suceosió  no  os  encaro  la  cron(jlogía,  y  pera  formarla  calen 
els  documonts  que  precisen  les  dates  de  les  transfbrin,ir¡cius:  a|iai-ieió  o 
mort  d'una  institució,  celebra<-¡i')  d'una  testa  qu'es  indici  d'una  obi-a 
nova  (dcdicació,  consagració,  l'uiidaeió).  Aqueixes  dos  series  paralelos, 
serie  d'evolució  del  istil  y  serie  cronológica  de  les  olires  tetes  en  cada  edi- 
fici,  teñen  sos  punts  de  coincidencia  que  son  els  que  cal  determinar  pora 
precisar  les  dates  fonamentals  do  les  transformacions  de  rarquitectni'a. 
En  les  csglesies  de  que  pai-lém  hi  liá  una  part  d'oi)ra  d'idéntich  apareli : 
un  0/JU.S  í'in/)lfctoii  revestit  d'un  petit  carreu  ab  Iligades  en  els  inin-  de 
grans  pedrés  do  til  i-omanes,  api-oíitades  do  vellos  (■Miistrucciúiis  ilel  mu- 
nieipi  d'Egara,  que  allí  doixá  sos  airs  y  sos  lapides.  En  alguna  de  Sant 
Miquel  s'hi  veu  la  caixa  de  la  gripia  ab  fpie  Imi  ai\ocada  pels  coiisti  in- 
tors  romans,  posada  avuy  en  ol  |iaramcnl.  Es  a(|ueix  apareli  dosconegut 
en  les  obres  romániques  catalanes;  en  cambi  os  I'apai-ell  deis  deparla- 


./.    Piiii/   u    Cjuhifalrli   -   .\     de   Fiili/iicrd  -  ./.   Coddij  3.'}5 

nii'iifs  liuinils  (li'ls  <'¡rclis  y  iiiiirHi'.ilfcs  i-i  iiii;iii-;,  iis.il  cu  cU  iimii-s  ili'  la 
rt'll.i  (It'l  l(Mll|)l('  l'inii;i  ili'  \'¡i-|i;  i's,  i'll  \\l\:\  |i;il'.i  lll.i ,  l'.-i  |i;il'i'l  I  ilc  llostpes 
ol)res  rniiiaiics  iiKidcsti's,  i-iins(M-\nt  imi  cIs  iiiiirs  (Taiiiicixcs  csglosii^s  ci'is- 
tianes. 

Aqucixa  ¡i>-uallat d'apan-ll,  sonta  un  |ii¡nr¡|i¡,  ijui^'s  l'¡,u-nalt:it do  data 
o  al  inon\s  de  |ioi-in(lo  ai-([U¡tootMn¡cli,  (Miln'  l'alisis  do  Sant  l'iM'o  \  Santa 
Mai-ia  y  l'osuiosiota  dv  planta  quadi-ada  di'  Sant  Miquol  on  sa  paft  info- 
rii)r  \  oís  sitna  ('r(inoli')ü:¡(\-niiont  ooin  a  postci'inrs  a  lópora  romana  y  oitm 
anteriofs  a  rai-ipiiii^rtura  i-MUianica. 

Tiits  els  arquonloolis  han  coiivingut,  on  efecto,  quo  Tnlira  aixís  apai-o- 
Uada  es  antcrioi'a  la  l'oi-niacii')  de  la  nostra  ai'quitootura  nananica.  Aquoixa 
construerió  d'apai-oll  potit.  tó  ¡uxtaposada  poi'  un  costat  la  naii  fománica  del 
seglc  xii  de  Sant  Pcre,  per  aUre  la  nauenoara  niés  antigua,  ab  les  formes 
pi'imitives  de  la  nnstra  escola  fománica  de  Santa  María  ;  aqueixa  juxta- 
[)osic¡(J  d'obros  de  diforents  istils,  clarainent  tixa  la  pi-ioritat  d(^  los  unes 
respecte  a  los  altros  \  dona  la  qualitat  do  prorrouianica  a  la  ronsti'Uida 
ali  V'ijiiis  ciiiplccton  de  carrea  petit.  Els  parers  s'han  dividit  al  tractar 
do  lixarlii  una  data  mes  precisa.  Uns,  com  en  Riaño^  han  cregut  veurehi 
un  edifici  deis  primers  anys  del  segle  vi.  "•  Altres  no  procisnnt  tant, 
classitiquen  de  vissigoda  y  per  lo  tant  deis  segles  v,  vi  o  vii  *-'  a  SantMi- 
quel  de  Tarrassa,  mentres  senyaleu  el  segle  x  al  absis  de  Sant  Pere. 
Qui  aqüestes  ratUes  osímmu  en  altre  temps  la  considera  com  del  segle  ix, 
época  en  qu'es  probable  foron  aqueixes  esglesies  reconstruídes  seguint 
el  renaixement  bi/.antinista  del  monicnt,  reflexe  del  mohiment  d'art  ca- 
rolingi  que  portava  a  l'Europa  occidental  la  brillant  cultura  ilol  Orient 
bi/anti.  (^'  Cal  solament  csmentai%  sense  refutarla,  una  sola  opinií'i  (|ue 
lia  volgut  datar  aqueixes  esglesies  en  el  soglo  xii,  pi-obabloment  sense 
coiióixerles.  (^> 


(1)  Iijlcsias  <l<-  San  Mi(juc/.  Santa  María  //  San  Pedro  de  Tarraaa.  llu/etin  de 
la  Real  Academia  de  la  Historia,  t.  XXXII.  pág.  .52:J  y  segiients. 

(2)  Lampérf.z.  Historia  de  la  Arquitectura  cristiana  española.  Extracto  de  las 
lecciones,  cic.Wñvisiü,  Arquitectura  !j  Construcción.  Barcelona,  diciemlirc  ili'  IDitl  y 
septiemiji'e  de  1002. 

Í3)  JosEpn  l'riii  y  í; adm- ai.cii.  Xotes  arquitcclóniqíirs  .soljre  les  esqlesies  de  Sant 
Pere  de  Tarrassa.  W.wcAÚnww .  1S80. 

(í)  En  \' Histoire  de  l'.Xi-t.  piililicada  ijaix  la  dirccciri  d'.-VNDRKs  Miciiia.,!.  1.  pági- 
na 12:5.  M.  Kni.akt,  (Hu  :  «ctlotí  citeá  tour  (Hiá  raisonconim uvrcdcs  w"  y  \""  sié- 

cles  San  Micliid  (!(!  Linio,  San  Mario  do  Lolieno.  San  Picri'o.  do  Naví',  San  Miciiel 
do 'larrassa.  C(!tt(Ml('rni(''i'o  a  tons  los  caraoti'i'es  du  xu"'  sióclo  ".  Ho.duii'ni  nnc;il 
ri'lnlar  aqnoixa  aliruiacii)  teta  sense  üxanion  del  (mIÍIIcí. 


336  L'Árqintrrliini  ronmnirn  n  (.iildlnni/a 

DATA  DEL  BAPTisTERi  L'osglosia  (lo  Siiul  Mii|iu'l  ([ii'os  ¡  ikIu  1 1  tu  1  ilíMucii  t  un 
DE SANT MiQLEL  [j.^ptij^ten,  deteriiuiia  la  data  il'aqiicixa  luciia  d'nl.ia 
en  el  periode  vissigotab  mes  precissió.  V\\  haptistoii  aislat  es  úiiic  aiiniit 
possiblo  en  una  bassilica  episcopal  y'l  bisl)at  d'Kgara,  t-roal  a  mijos  dol 
segle  V,  s'extingeix  sens  dubtc  al  ooincni.-ai"  el  seglo  \  iii  ;  ai|iu'¡\a  consi- 
deració  inclou  diiitre  un  periode  de  dos  segles  y  niig,  de  íad  a  Til,  la 
erecció  de  les esglesies  de  Tarrassa.  I,la\(iis  im  li¡  havia  mes  iiu'mi  liap- 
tistoi-¡  por  diócessis  o  ciutat  episcopal ;  pcr(|Uo  en  cis  primcrs  scgics  el 
baptisme  era  administrat  pols  bisbes.  Es  Ilcgcix  sovint  en  K's  liistm-ics 
eclessiástiques,  que  les  esglesies  viudes  de  lluí-  pastoi-  sulicitavcn  el  scu 
retorn  perqué  una  multitut  moría  sense  bajitisme.  Al  scglc  vi  comcm-a  a 
concedirse  el  baptistci-i  a  les  parroquies  rurals,  com  se  despién  de  les  dis- 
cussions  del  Concili  d'Auxerre  y  de  Meaiix  ''  mes  llavoi's  s'instalá  cu  la 
ñau  o  en  el  creuer  de  les  esglesies. 

("".omproba  aqueixa  tessis  un  fet  indicatporen  Lampérez:  <->  les  plantes 
deis  cilindi-cs  deis  qnatre  ánguls  de  Sant  Miqucl  de  Tarrassa  son  en  arch 
de  ferrad u ra  ;  aixis  mateix  lio  es  el  |ihiM  ih'  Tabsis  de  S.nita  Mana  \'l  cu 
qu'están  inscrits  els  tres  absis  de  Sant  Perc  dr  Tarrassa,  sciiiiiiil  la  1ra- 
ilii-ió  vissigoda. 

L'exanien  deis  elenients  anjnitcctiiiiirlis  pcrmet  prccisai-  uh's  cihmim 
la  data  d'aqueixa  part  mes  antigua  de  les  esglesies  de  Tari-assa.  Ili  lniii 
¡a  notat,  Iii  ha  en  elles  l'apai-icir)  de  b^s  foi-mcs  biznntines  dcrivades  de  I  i 
i-ñpula  siii)r(^  trom])CS,  que  no  ba\íen  cutral  cucara  cu  les  csglcsi(^s  «rhlK 
iii  de  l'alma.  pnsti'rinrs  a  la  mcitat  del  scglc  \i.  I'.l  plan  li¡i-(iiic|iii' de 
l'absis  de  Sant  Pere  ab  sa  ciipnla  sobre  trompes  ;  el  plan  iriimiqui'  tandic 
de  la  cripta  de  Sant  Miquel,  coberta  ab  vulta  \áida,  indiípieii  un  mnmi'iit 
posterior  a  la  datíi  de  la  viuguda  cap  a  Occident  d'aqucix  elciiniii  .nqni- 
tectüuich,  y  aqueixa  data  es  seus  dubte  postei-ior  a  la  pi-inicra  mcitat  del 
segle  VI,  cu  qu'es  construí  Santa  Sofía  de  Constantinopla  {7>-21-7t'A7))  y  Sant 
\'ital  <lc  Hávciia  (Jdi'>-7) í~ ) ;  aixis  arril)cm  a  inclonrc  rci-ccrin  de  les  csi;lc- 
sics  de  Tarrassa,  entre  la  mcitat  del  segle  \  i  \'l  cnincncaincni  ilcl  scizlc  \  iii, 
|)críode  de  ['>0  anys  en  que  la  cú|iida  uricnl;d  arriba  ais  innstiiniMis  ,li.| 
Ui.cidcut  del  Mcditerrani. 

coxsTRiccioss posTEBioRs     Cal  avc  csludlar,  pera  conq)rol)arlio,  les  constiuc- 
Ai.  PERíoDK  vissiooT     ,.¡^,^1-  sobrcposadcs ;  les  reformes  fetes,  ipic  son  pera 
i'arqueoiccii   cuní  les  capes  deis  terrers  pera'l  fícolecii. 

(li    Mahtuínv.  DicUonnaire.  citiil,  pág.  8(i. 
(2)    Lloch  (larr«rainenl  cilat. 


./.    Pulí/  !i   C.itdiíjalch  -  .1.   (Ir  I'iih/iirrn  -  .1    (i():liii¡  .?,'J7 


l-',s  oxidiMit  i|iio  S.nii  .Mii|uel  li;i  oshit  i-i'sl:iiir,it  ;  es  iiii  fct  i|u'(mi  cII;! 
s  lii  tntlitMi  caiiitclls  \  ¡ssigots,  algúiis  ili'ls  (jiic  [>i'i-  s:i  lj;irlKii-¡i'  y  de^oiie- 
rariii,  [)iM-UMU'S(|Uoreii  :i  los  cleiTcrics  il'aiiiu'ixa  (''¡¡(ica,  pi-()bal)lomcnt  a  la 
ilata  (K'  la  ronstrurrió  do  la  Sen  d'P'.gara,  duiíriis  aqiioixos  capitclls  están 
aiilicats  a  oanyes  que  iiri'js  perteneixeii  :  els  capitells  d(>  pilasti'O  a  caiiyes 
de  coluniiia,  capilells  i;-iM¡Xiits  csnintxats  iiai-ln-ciinait,  se  faii  a\i'ii¡i-  a 
canyos  de  reduit  diámetre  ;  els  priins  se  adapten  a  canyes  niés  groi.xudes. 
Xo  es  possible  suposar  aquei.xes  extranycs  adaptacioiis  tetes  per  qiii  fi-e- 
ballá'l  capitcll  ;  pot  aquest  esdevonir  barbrc  y  tosch  y  oblidaí-  el  piimiiiii 
origen  de  la  scva  pi'iipia  i)bi-a,  mes  es  ¡mpossible'l  suposar  que  no  sab 
adaptarlo  a  la  mida  de  la  ean\a  y  que  mentres  desbasta,  per  rústegament 
que  sigui,  la  forma  d'un  eapitell  i-omá,  trenqui  les  falles  d'ncanthus  d'uu 
eapitell  antich  pera  adaptarlo  barbrenient  a  una  cauya  mes  estreta  o  so- 
breposi  un  capitel!  de  pilastre  de  piá  quadrat  al  círcol  de  la  canya  de 
columna.  Aqueixa  superposició  barbre  indica  un  període  de  constrncció 
posterior  a  l'obra  deis  capitells,  en  que  no's  treballarien  columnes,  ni's 
sentía  aqueix  enllác  entre  la  columna  y'l  eapitell ;  aixó  vol  dir  una  época 
posterior  a  la  vissigoda,  en  que  fou  práctica  comú  aqueix  aprofitament 
extrany  de  les  ruines,  com  lio  fou  en  el  període  Carloviugi  en  que  ai-riben 
a  rOccident  els  resplamlnrs  dol  renaixemont  oriental. 

W  aixó  comprobat  en  una  observació  de  D.  Mcens  Lampére/. '■'  al 
indicar  com  a  carácter  no  vissigot  «  l'apoyarse'ls  archs  solire  grans  pe- 
drés y  no  directament  sobre'ls  ábachs  deis  capitells  »  com  en  les  bassili- 
ques  llatines.  Les  mes  antigües  representacions  d'arcades  sobre  colum- 
nes les  proporcionen  les  medalles  romanes  d'Assia.  *->  Els  exemples  de 
ediñcis  conserváis  son  nombrosíssims  :  el  gran  pati  deSpalatro;  l'ai-cada 
sobre  columnes  del  temple  de  Damasch;  els  Monuaients  del  Haurán,  |iubli- 
cats  per  M.  de  Vogüé.  '"'  A  rOccident,  en  els  primers  editicis  en  que's 
presenta  aqueixa  disposició  consti-uctiva,  rarquitecte  no  sab  prescindir 
de  l'antigua  tradició  arquitectónica  del  entaulament  al)  sos  elements  clás- 
sichs,  arquitrau,  fris  y  cornisa  ;  y  aqueix  antich  element  arquitectónich, 
maravellosa  solució  artística  de  la  coberta  del  temple  grech,  se  conver- 
teix  en  element  decoratiu  que  indispcnsablement  segueix  al  eapitell,  mot- 
llnraiit  com  una  ¡mposta'l  rassameut  deis  archs,  tal  com  en  l'esglesia 
circolar  romana  de  Santa  Constanza  a  Roma.  A  l'Adriátich,  a  Rávena,  al 

(1)  Xoías  sobre  algunos  Monumentos  de   la  Arquitectura  cristiana  española, 
pág.  11.  Madrid,  1901. 

(2)  DoNAi.DsoN.  Archit.  numismat,  figs.  20.  21.  22,  2.S,  :íi,  :?7. 

(3)  Si/rie  céntrale,  págs.  7,  20  y  següonts. 


INSTITUT   D  ESTUDIS   CATAI.ANS 


43 


33S  L'Arquitecttira  románica  a  Calalunya 

final  del  soglo  iv,  lii  fa  sa  aparició  l'ábnch  oolossal  S(il)rcpní;at  a  l'ál)acli 
roduit  deis  capitells  chissichs.  Quan  airiva  a  Occideut  aqueixa  pi-u^tica  í* 
Es  ella  coneguda  deis  arquitectcs  vissigots?  En  Lampcrez  reprodiKMX 
els  de  Sant  Pere  de  Nave,  <•'  mes  se  propaga  en  époques  posteriora  com  a 
Sant  Miquol  d'Esoalada  y  Sant  Cebi-iú  de  Mazóte,  al  interior  d'Espanya,  a 
Fi-ansa  la  cripta  do  Jouarre,  etc.  Es  l'ábach  gros  un  clomcnt  d'oiimMi 
oriental  :  la  sortida  deis  ábachs  podía  cedir  al  pes  y  al  scgle  v  a  Orioiit, 
nna  jiossa  intermediaria,  mena  de  piíámiilo  truiKMd.i  y  imcriida,  xc  ;i 
|)rivar  aqncll  perill.  '-> 

Quú  esdevengneren  després  les  esglesies  d'Egara?  Peí-  uiki  do  los  iii- 
cursions  nuisnlmanes,  o  per  les  guerres  de  reconquesta  que  ooasionaioii 
loren  en  part  destrnidcs.  '^'  Al  sogle  ix  y  x  so  toi-iia  a  i-opnl)l.ir  (M  IIik  li 
do  Tarrassa  y'l  núcli  de  població,  necessitanl  iinn  osül(^si,i.  .niit  n  les 
ruines  de  la  Sen  egaresa  y  los  roconstruoix.  Es  cvidont,  os  rl.inssiin, 
com  a  Sant  Pere's  conserva  l'absis  aiiticli,  rom  a  Saúl  Mi(|ucl  s 'aiX(N-,iroii 
els  mnrs  y"s  posa  sobre  les  canyos  oís  capitells  (pio's  trubiucn  ;  csiikiIx.iuI 
els  groixuts  y  aprofitant  com  es  pogue'ls  rediiiis  \'ls  de  |i¡l,isii,i.  Xu  rs 
aquest  lloch  apropiat  pera  estudiar  aqüestes  i-cstauraoions,  poní  ellos  snn 
aquí  com  capes  sobi-eposados  a  altros  niós  vellos  fpio  sor\(^ixoii  pei;i  lix.ii- 
la  se va  data. 

Ea  construcció  do  Santa  María,  roCota  al  iiiiMon<;aiiMiii  <lol  segle  xii, 
data  al  nionys  del  any  973  en  quo"ls  docunicnts  la  citou  y  aqu(^sla  la  trn- 
bóm  adlicrida  a  un  absis  niós  aulicli.  Aqueixa  ubra,  Iota  do  pi^lra  lusca 
ban-ejada  ab  maons,   es    característica.   Ab  olla   s'cilirien    liiiesiies    al 


!HM     lie 


absis  de  Santa  María  y  se  remploá,  alguna  que  altra  vegaibi,  en  1 
Sant  Miquol.  Aqueixa  época,  soglos  viii,  ix  y  lins  x,  os  per  ;ilii-e  part 
la  d'aproMtauíout  dols  niatei-ials  volls,  deis  carrous  auticlis,  d<'  los  e.iiiyes 
ventureres,  deis  capitells  transportats;  els  marxants  de  dosf'erros  de  cons- 
truccions  venen  a  substituir  al  couiei-i;  dols  talliM'S  d"osculpti>rs  anticlis  ; 
l'art  d(;l  esculptor  y  íinsol  del  marMmlisla  lian  osfloxingut  aiis  dil'ic-ils,  casi 
desconeguts  y  la  metódica  dospidhi  deis  \ells  oililicis  y  la  \eiii;i  de  jes 
desfcrres,  ha  vingut  en  lloidi  d'ells.  Tul  ol  renaixomont  carulingi  os  pié 
del  transpon  de  c'ilnmnos  y  capiíi'lls  y  niarbres  trcballats;  a  la  i-apella  del 

I  llisloria  de.  la  A rqui lectura  Crinliana  lín/iaño/a  en  la  Edad  Motila,  t .  I ,  ¡Mifi.  !.">!). 
.Madi-iii,  líiOS. 

Vi)  Ciioisv.  L'arl  de  lifitir  clif'z  Ins  liiiianlinü,  piigs.  l:t  y  l'f  {'.iris,  lSS:t.  —  Ariicle 
cital  soliPíí  L'art  hi/ianlin  en  V llinloire  dr.  l'Ai-i,  (ii-  Míciiivi,.  — Uivuiiiv.  Le  tiri./íni 
delta  Arcki tritura  Lombarda,  l.  I,  pafí.  II  y  si';,'i'ieiits.  Hoirui,  l!)i)l. 

(:<)     Viigis  la  obra  c.ituila  (lo  SiiLKii  v  I'ai.kt,  pág.  V.)  y  s<!mli!nts. 


J.  Pui;j  u  Cadufcikh  -  A.  de  Galguera  -  J .  Godaij  J.'iíJ 

palaLi  d'Aquisgraii  (7%  a  8()í)  se  n'hi  ti-anspnrtai-on  desde  l^-'iveiia;  a  Ci'>r- 
doba  y  a  les  mesquites  d'Oecident  aixecades  peí-  Al)dei-i-al)nian  (7<S5)  ho  fuá 
ali  roliunnes  portados  de  tots  els  lloelis  d  F,s|)aiiya  y  lins  do  Xarl)ona, 
traiisportades  pesadament,  per  les  carretcres  romanes  in¡f>-  destruídes,  per 
coavoys  de  pesados  carretes.  La  concessió  de"ls  marbrcs  antichs  era  cosa 
comú  :  Carlemagne  concedí  a  la  abadía  vehina  d'Anianus  los  columnes  y 
niarbi-es  do  los  ruines  de  la  Xemansus  romana  (  Ximes).  ^'*  A  Catalunya 
reys  y  conites  aproüten  els  restes  d(^  marbres  romnns  y  vissigots  per 
gravarhi  llurs  epitatis. 

La  restauració  de  Sant  Miquol  de  'J'arrassa,  per  altre  part,  obeeix  a  un 
mohiment  bizantinista  de  l'época,  el  baptisteri  fou  restaurat  y  dcstinat 
al  US  antich  del  baptisme  d'inmersió  o  a  capella  aislada,  potser  una  cape- 
11a  de  cementiri  dedicada  a  Sant  Miquel.  De  plan  quadrat.  Carlemany  y'ls 
Reys  carolingis  se  preocupaven  de  refer  les  esglesies  baptismals.  Ses 
capitulars  están  plenos  del  afany  de  restauració,  d'aqueixes  humils  es- 
glesies, manant  Ibren  regidos  por  sacerdots,  segons  els  cánons  sagrats  y 
no  piM-  laiclis,  disposant  Ibssin  conservados  y  restaurados;  (-'  en  ella  tot 
es  bizantí ;  unes  formes  per  scrho  d'origen  antich  com  el  plan,  quadrat 
com  l'absis  triconque  de  la  cripta;  les  altres  per  serho  en  la  restauració ;  les 
columnes  y  capitells  procedeixen  de  diferentes  construccions  com  en  la 
major  part  d'obres  bizantinos  aun  les  columnes  antigües  hi  son  porta- 
des  de  tots  costats  del  mon  ;  ('om  en  elles,  imi)era  la  \  arit^tat  de  basses  y 
capitells  y'l  cambi  de  proporci(')  en  les  columnes;  com  en  elles,  olsábachs 
gegantints  sobreposats  ais  capitells  dássichs;  com  en  elles,  els  archs  mar- 
quen quadrats  en  la  planta  al  ^  oltant  d'una  cúpula  central;  com  en  ellos,  la 
cúpula  dominantho  tot  rodejada  de  voltes  per  aresta;  com  en  elles,  l'absis 
a  ( >rient  foradat  de  tres  simbóliques  nuestros.  Y'l  mohiment  artistich 
Cariiliugi  prii[)aga  justameiit  a  <  •(■(•¡dent  Tesglesia  bizantina  de  plan  radi;d 
conmat  de  la  típica  oújinla  :  Carleniagno   no   |iodia   acudir  al    lloelí  mes 


(1)  Émile  BoNNET.  L'Éiitixe  abljaUale  de  Sainl-GuiUiein-lc-De)íci'l,  Caoii,  lí)U8. 

(2)  Carlemany  en  ses  Capitulars  generáis  de  l'any  783  disposa  :  De  ecctcs- 
fsüís  bafjtismalihus  ut  nuUatenus  eaa  laici  horninea  teiiere  debeant,  sed  per  sacerdotes 
ftant,  sicidordo  est,  ijubernalas.  Eí  ñeque  illi  paijenses  ner/legeníianí  liabeant  de 
Itoc  qiiod  ibideiii  faceré  debeant.  Kt  illi  sacerdotes  eas  sic  regañí  qnoinodo  ordo  cano- 
nicus  e-fposcat  Capitularía  Karoli  mayni.  Monuraentn  (ierraanin-  histórica,  i.  111,  pá- 
gina W. 

El  Rey  Fepi  d'Italia  (789-790)  es  f(íya  ressó  d"a<"|uesta  disposició  de  Carlemany  en 
ses  Capitulars :  Placuit  nobis  de  ecclcsiis  /japtisma/ibus  ut  in  ómnibus  ita  debeant 
esse  ordinatce  et  consercatce. ,  quomodo  domnus  reí:  Carolas  demandacii  et  in  suo  ca- 
pitulare continet.  Monumentu  Gernianin;  histórica,  t.  III,  i)úg.  17. 


3í()  L' Arquitectura  románica  a  Catalunija 

que  al  centre  dol  inoliiineiit  ai-lis(icli  de  Tópuí  a  :  Tliiiperi  d'(  >i-¡eut  y  Rá- 
vena  la  capital  del  <  )ccident  que  había  sui)lantat  a  Roma  decai¿;uda  y  en 
ruines.  La  pubre  esglesia  enrunada  do  Sant  Miqucl  de  Tarrasca  s'aixeca 
novanient  en  planta  bizantina  cdui  l'osglesia  palatina  ir.\i|uisi:iMn  y 
coni  la  Gei'iniiiiiy  Cdusati-rada  \>cv  TIuMdult',  Iiisl»^  d"nile;iiis  cii  slCi. 


Lain|inrf'tu  «U-l  .sr;¡Ic  v  trubada  a  Lueeiitiini    (  Alacant) 
(  El  Archito,  t.  VII) 


Fig.  384.      Archs  y  cnpitoUs  dí-1  líjijitisteri  «lo  Tarrassa 


ELS  CAPITELLS  DE  LES  I5ASSÍLIQUES  VISSIGÓTIQUES 


KUA  cnustniir  (MI  ¡iqitets  segles  do  pohresa  y  decadencia 
se  compraren  odüicis  vells  y's  deslruiren  pera  aprontar  la 
pedra.  Sant  Agusti  conta  que  nn  sacerdot  de  la  seva  dió- 
cessis  que  debía  construir  un  hospital,  conipi'á  una  casa 
i|ue  «pensava  podía  sei-li  útil  per  ses  pedrés»;  a  la  cons- 
trueció  d'una  bassilicn  cMuinomoi-ada  en  un  cip/nis  con- 
serva! a  Henchir  Zerdan,  els  pobles  d(>l  vultanl  lii  contribueixeu  portaníhi 
columnes.  «Els  Venusiasenses  iniciaren  ler  la  hassilica  no\a  ;  els  Mu- 
crionenses  donaren  cincli  cnlinnnes,  els  (lu/aljetenses  (lonai'en  sis  co- 
lumnes, etc.»  ''> 


(1)    Cabrol.  Dictionnaire  citat,  «.\friinii'  ( Archéologie  de  1')»,  col.  6(i7  y  079. 


34> 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


I^^^^^^^^^^H  I ii>  les  nostres  bassiliques  cap 

i^^^l^^^^^^H  colum- 

-^^^^^^^^^^^^H  ostudiarles  on 

^'^^^^^^^^^^^^  monts  postoi'iors  o  en  oís  Muscus. 

El  ordi-e  corinti  roma  y'l  compost 
y  sos  deri\ats,  son  els  prototipos 
ijols  CiipitoUs  de  tot  aquet  poi-iodo 
pit'i-i'om;inÍL-ii.  Un  comcir  de  capi- 
tells  análoch  ais  deis  sarcófechs, 
dogiié  ostablirsc  on  tot  el  mon  llati : 
i-apitcllsdesbastats  tot  just,  lots  do 
nou  y  capitells  trets  d'edificis  que 
s'enrunaven,  eren  transportats  do 
un  llofli  al  altrc  por  tot  ol  Moditoi-- 
rani.  Aquoixos  rapitolls  oren,  dcs- 
prós,  copiats  en  els  llochs  apartáis 
deis  antichs  centros  <lo  cultura  y 
modiücats  poi-  la  má  iuli;'il)il  di>ls 
csculpti>rs  barliros,  (iMnaiilluslii 
IciitaiiiiMit  un  nou  oaráctoi'. 

l'.n  les  (oMsti'Ucoions  do  l'ópoca 
V  en  les  posteriors,  cristiana  y  ninsulinaiia,  s"li¡  iinlion  hari-ojats  oís  dilo- 
rcnts  estats  d'aqueixa  ^radació  en  scnlit  do  dciadcmia  del  ra|)iii'li  ri>má. 


Fig.  385 
Capitell  Tomh  mutilat.  Sant  Miíjiicl  de  Tnrrn.síia 


CAPITEI-I^  ROMANS  APROFITA 


TAI»  Ivxouiplos  nntahiiissinis  d'aquoix  aprolitanionl  do 
capitells  romans,  sobreposats  a  canyes  de  difcrent 
diánietre's  troben  en  l'esglesia  baptistei-i  de  Sant  Miquel  de  Tarrassa. 
Son  romansols  dos  ca|i¡tclls  de  pilastra  qucaíjuanten  els  ánguls  dol  cini- 
bori  innii'dials  al  alisis  (1'"'k-3í<5)  y  q\í^  (\,j^  de  columna  que  teñen  rompudes 
Huís  julios  á'fim/iihiis  inlei-iors  pera  avenirse  al  estret  diámetre  de  les 
canyes  f|uc  sobronnuiliMi.  'F'tí-3Sfi)  Son  vissigots,  imitaciódol  capit(dl  coriti- 
li,  oís  que  aguantón  els  centres  de  les  cai'os  do  Llovant  y  Pon(Mit  y  \issi- 
gots  deriváis  del  antich  compost,  cisellats  ab  bai-bre  Uibcrtat  y  nl.lidada 
la  forma  clássica  que  pretenon  imitar,  son  oís  colocats  en  els  ¿mguls  pro- 
pers  de  l'antigua  onti-ada,  a  Ponont  dol  ediíici. 

Els  del  priini'r  grupo,  capitells  de  pilastra  o  de  colinnna,  son  oxcnipli' 
de  les  obres  del  comor<;  rMma  oscampat  per  les  ribes  me<liicri;uiics.  I'.roii 
formes  tot  just  dosbaslaflos,  s(>nse'l  detall  (|no  dovia  conqilotar  roscul])- 
tor;  mes  ab  tot  el  saber  l'cr  rl'iui  picapcdrer  hábil  o  d'un  taller  que  con- 


./.  Piilg  7   Cadafalch  -  A.  de  Fah/iiern  -  ./    Cimltiii 


3^3 


sor\a  hi  trailicii'i  iint¡,L;u.i.  (lap  ili- 
lifultat  es  cstah  iada  (MI  ai|iiest  tre- 
ball  prepai-atori  ili'l  aililico;  lavisió 
de  Tobru  supreiua  dol  aniuitecte 
esculptor  romú  es  claríssima;  les 
lii'üxs  deis  caulícols  son  iiéüxs, 
les  inasses  de  les  tulles  íVacant/ius 
pertectament  vistes;  es  un  treliall 
d'olici  subjecte  probablement  a  re- 
gles; peiV)  a  regles  bou  sabudes. 
L'astrágal  no  forma  part  del  eapi- 
tell  en  aqüestes  obres  encare  ro- 
manes. 

Hi  h;i  mcdi  d'establir  la  crono- 
logía d'aquests  capitells'^  S'lia  de 
comencar  per  dii-  (pii'  cap  ha  cstat 
conservat  en  son  llocli,  de  tal  modo 
que  no  ens  queda  mes  que  la  forma 
aripiitectónica  pera  determinar  les 
dates  y  aqueixa  es  bcii  poca  cosa 
tractantsi"  d'nn  elonicnt  que  era 
objecte  de  conier'í;  y  d(>  trans[)ort. 
Les  priipi iri-ji iiis  s( m  les  clássiipu^s 
tant  temps  conservadcs.  Se  pot  establir  un  líiriit  inferioi-  a  la  seva  data:  la 
fi  del  segle  v,  en  que  i'esculptura  chissica^  cada  día  mes  decadent,  des- 
apareix  deis  sarcofecbs-,  portant  solamont  una  crcii  o  una  inscripció.  *'> 


Fig.  :'.S6 

CMpitell  (le  pilastre  adaptiit  a  una  canya  (lt>  uolmnna 

Saiit  Aniiucl  (Ip  Tarrassa 


CAPITBLLS  VISSIGOTS  IMITACI 
DEL  CORINTI 
Y  DEL  COMPOST  ROMAXS 


,-,  Povii  lii  iiá  LUÍ  alti-c  in<imcnt  cu  la  evolucii')  del  capi- 
tcll  y  aqucix  se  ti-olia  també  en  Sant  Miqucl  de  Tar- 
rassa (;as¡  (MI  les  mateixcs  diniensidns  pera  (pie 
l'examcn  y  la  compai'aci(')  pugiiiii  s(m-  uk's  compléts  y  precisos.  (F'«-387) 
Ella's  troba  en  els  capitells  de  la  coluunia  d'imitació  exacta  deis  roinans 
descrits,  ab  ells  fácil  de  confondrers,  en  (jue  ab  tot  y  aix('),  un  atent  exa- 
men lii  ti'oba  el  deseoneixemciit  del  lons  artistich  <pie  yol  cxprcsarbi  y  la 
falta  de  d(>stresa  de  la  má  del  esculptor.  La  curva  de  leseares  del  abacli 
s'endinsa  sortint  sos  extrcMus  y  (mi  son  ciMitre's  conserva  la  pedra  en  (|ue  ha 
de  cisellarshi  r(>strella  cíMitral,  prcsíMil.iiit  rm-igíMi  d^Kpiclls  ti'cs  (laus  co- 


(ll      M  \i:ri:i  111.    (  (IpIm  rilada.  I. 


■¿■M 


.U4 


L'Arqiiilecliira  románica  a  Catahmija 


locats  sota  r;ilia(li(jue's  venen 

en  els  capitells  roniániohs  de 

S.int  Cniíat   del  Valles,  de  la 

Séu  de  Ciinina,  de  (iail¡i;ans, 

etc.    La  massa  aun  ri^sli-clla 

ha  de  eisellarse  es  ñus  |ii't¡- 

ta,   snrt  sobi-c'l    tanihuí-,    nu 

ri)ni|tent,  coni  m  els  i-onians, 

la  lalila  (|lli'"l  Ici-niina;  clscau- 

iÍL-ois  s'eiiiianxen  en  ai|Uell, 

temeros  el  ciscU   de  seiiarar- 

liis;  iMniliicn  ses  |ifii|icii'ciiins 

desprenentsc  els  rinxulsniés 

aniniit  i|n(^  en  els  i'oniansdes- 

ciiis;  les  Ndlntesson  espiráis 

lirabades  en  cares  planes,  im 

les  hélixs  ri>niancs  ipic's  des- 

taqnen   atre\  iiles  ;    les   tulles 

so  niiistren  ari-(7di)nides,  sens 

(pie    s'acnsili    les  dlli'S    parís 

en  (pie  les   d¡\  ideix    el    nii'v  i 

central.  Se  pul  d¡r  ipie  l'^pe- 

rari  ooneix  encare  la  iorina,  ipie  la  segueix  tins  els  mes  petils  detalls;  pem 

qu'es  inliáhil  la  scva  técnica.  Axis  a  les  hélixs  hi  snbstiluiMX  una  espiíal 

plana  v  cunton  les  inasses  deis  caulícids.  LViperari  es  ja  inhahil,  peru  es 

encare  roma.  Esaqueixcstat  el  de  lamajuí  pan  de  capitells  trasladáis  a  la 

Mezquita  de  C<)rdol)ii  quan  la  seva  construcciíj.   Aíjueix  l'et  senyala   una 

data,  un  limit  inferior  de  data,  inillur  dit,  a  aqueixa  lürniaaripiitectMiiica: 

j'any  de  la  liégira  IGÍ)  (7,s.-,  de  .1.  <:.)  <" 

A  n'aqueix  grupo  perteneixen  també  els  capitells  de  la  Catedral  de  Har- 

celona,  els  de  Saiit  l'au  del  (lamp  y  el  que's  eiiai-da  en  el    Musen  e|iisco- 

pal  de  \icli. 

1  L;i  Crónica  iti-l  Muro  líti.si.s  lüii.  parlaiu  ile  la  Mezciuitii  dií  CÓPtlulja,  que  Alj- 
iliM'r.iiiiuii  «la  cuhri  (íii  uii  aiiy»,  oii  el  "|Uií  cuiíiciilei-X.,  fiíisa  cl^rt  iiuiit,  ati  Al-Maccari, 
(|ui  s'(!X|)rt;ssa  i;n  aipiiMXOS  (íxprrsshis  li-riniís:  «y  la  coiniiletá  l'aiiy  17(1»  ;  di!  modo 
i|iie  líos  aiiy3  ¡ivaiis  lii;  la  s<'va  murl  osinva  acallada  casi  Iota  IDlini  clií  la  Me/.i|ii¡la. 
Tridjnn  exacta  CDiilirniacii»  aipiesle?;  iioticiüs  i'ii  rautoriíat  (r.VItiMi-Adli.irl  did  Mar- 
rncli,  tpii  din:  «  Su  ci)iiicM(;á  l'olira  d(!  la  .Mjaiiia  Tany  Kü),  y  s'acaliá  sa  fábrica  (-(Pin- 
pliílant  les  naus  y  colocaiil  les  colmnnes,  en  l'any  170,  duriclis  a  tot  aixn  slii  dona 
ciiiiiplíinent  en  un  sol  any».  Amadok  tu:  i.os  Rios.  Inxcripciones  fira/irs  i/c  Cúrtiohit. 
Madri.l.  1S7'.I.  iiáu.  27.  ñola  :(." 


Fig.  :!s7.     Ciipitcll  vissigot  iiuit.tció  ilil  coiiiiU 
Sant  Mi<iucl  du  Tnn'ti)i«a 


.;.   Piilf)  y   Cadafalrh  -  A    dr  Fahjiirrn  -  J    n>:l„,/ 


.U5 


I'li^    l;i    li;issil¡ra    ilo    Sailtii 
("i-(Mi    (líai'crliiii;i)    11(1    iii    ha 

eousei'vats  mes  <|ue  dos  capi- 

tellscoriiitis,  un  sohiv  Taltrc; 

de  cap  poraavall  un  d'ollsjt'an 

de  peu  al  altar  de  Tactual  cs- 

lílesiafí-ótica. (!•'•«•  38S)  Están  re- 

duits  a  la  mes  senzilla  exjjres- 

sió  del  oi-dre  corinti :  les  fullas 

á'acantlnis   han    pordut    tots 

sos  detalls  y  d'elles  en  queden 

tan  sois  la  massa  qu'eshossa 

el  picapedrer,  Fenvolvent,  per 

dirho  aixís,  de  la  fulla  corin- 
tia; els  dos  ordres  de  tulles 

s'han  reduit  a  un  sol;  els  cau- 

lícols  s'han   transformat   en 

una  espiral   aplanada  en  el 

tambor,  les  volutes  angulars 

s'ai)lancn  y's  decoren  ab  una 

rosa.  L'ábacli  d'aquets  ca¡)i- 

tellsqueda  reduit  a  una  massa 

informe.  No  presenten  collarí 

seguint  Tus  del  temps. 

Un  deis  capitells  de  Sant 
Pau  del  Camp  <fís  389)  es  una 
degeneració  del  corinti,  ab  un 
sol  ordre  de  fulles  deformades  en  una  extraiiva  forma  de  palma ;  igual 
degeneració  presenten  els  caulicols;  ¡'estrella  del  centre  del  ;ii)acli  s'es 
transformada  en  un  botó,  un  quart  d'esfera  ab  estríes  que  surten  del  om- 
hilicus.  L'altre(Fig-390)es  una  derivado  del  capiteil  compost  del  Museu 
de  Tarragona,  (Fig.252)  f,u;,l  forma,  igual  a  un  de  la  Mezquita  do  Córdoba, 
(Fig.  255)e^  (je,^  comú  en  !'( iccident.  (Figs.  392, 393.v3fl4) 

Un  altre  exemplar,  que  cal  afiliar  a  aqueix  grupo,  es  un  capiteil  cxis- 
tcnt  en  el  Museu  Episcopal  de  Vich,  trobat  en  la  mateixa  ciutat,  inipro- 
piament  classificat  com  de  roma  en  el  tractat  d'Arqueología  de  Mossén  Gu- 
diol.  (Fig.39i)(i)  Es  una  derivació  del  corinti,  extraoi'dinariament  simplilicat. 


Fig.  388.     Ca[i¡tclls  (le  la  liassiliea  vissigotica  (le  Bar- 
celona que  aviiy  sostenen  l'altar  iiuijor  de  la  Cateiii-al 


{D    Xocions  d' Arqueología  Swjrada  Catalana.  WqU.  19t)2,  pág.  M. 

I.NSllTUT   D'eSTUDJS   CATALANS 


U 


346 


L' Arquitectura  romünica  a  Catalunya 


:cll  vissi;¡¡ot8 
Üuiil;  l'au  iltl  Ciíiili  liaiTcloim 


Fig.  3!H).     Iiiil'"-"'  >■  '•"l'i"""  visHiK'H» 
S.ini  I'aii  "I'-l  faiii|i  Iliirecloim 


Están  reduits  a  un  ordre  de 
fullatge  cls  do?  ordrcs  ti- 
piclis  (1(>I  caiiitell  corinti,  ya 
lullcs  ahornados  ab  una  for- 
ma floral  tots  els  elomcnts 
supcriors  del  capitell  corinti. 

La  comparació  ab  els  odi- 
ticisdol  niateix  momont,  dol 
segle  V  al  comon(;;inuMit  del 
VIH,  portan  una  oonso(iüon- 
cia  análoga  a  la  qu'ons  ha 
pioporcionat  restudi  dols 
sairólcolis  :  un  conioiv  nio- 
ditcrrani  do  capitolls  y  frag- 
nionts  arquiteotónichs,  el  fot 
do  la  Mozquita  de  Córd<il)a 
ropotintse  arréu. 

Los  formes  mós  especiáis 
d'ai|iioi\(^s  variaiits  deis  oa- 
pitolls  ali  tuts  SOS  oaráctors, 
les  troliaróm  lien  lluny  d(d 
nnstre  pais,  aixis  iiii  ilcls  la- 
pitclls  deSantPaii  dcK  laiiip. 
se  U'ulia  rop(>tÍt  ,1  la  crilita  de 
l'osglosia  di'.li  illalli',  aixoca- 
.l.usrinlila.  cutre 028y()85(" 
yaIMnsoiido  rolosa.fFiK'-'íí'^'- 
wiySitii^L'n^^jilti'osdeTari'assa 
(Fig8.805y396)son  análoclis  ais 
di^  Santa  Eulalia  de  Toledo, 
(pial  hnidació  s'atriliueix  al 
rognatdí^Atlianagildoahnií's 
<iiiii'ii\sfiiiianionl,  pci'i'Mpi'os 
iiidubtablement  vissigoda.*-' 

(1)  Mir,iii:i.,  Ifistoirc  rlrCArl, 
1.  Lpáfí.  111. 

(2)  Am.mxih  di;  los  lUos.  Mo- 
nnmenlim  An/ni(ectijnirns  dr  A.'x- 
¡iiiÑ't.  't'iili'ilii.  I.  I.  |pii'4.  :tr).  Ma- 
lirid,  ÜdCi. 


J.  Pniíj  [I  Cdílíifiilcli  -  .1.  (/(■  Falgiicra  -  .1 .  (iodiuj 


:!Í7 


CAPITELLS    VISSICOTS 
DEL  DARHKR  I'CHIOnK 


Hi  ha  linahni'iit  a  S^uil 

M¡i|Ui'l  lie  'l'arrassa,  la 
repreí^oiitai'ii)  (ruu  tercer  nioineiit  de 
aqucixa  cvolucio  cap  a  la  decadencia. 

(Figs.  395  y  396) 

Res  hi  lux  en  áqueixos  capitells  que 
no  vulgiii  SOI-  imitació  romana,  tots  els 
eloments  del  capitell  compost  s'iii  tro- 
bon,  n'lii  lia  prou  ah  comparai'lo  ab 
altres  capitells  romans  conserváis  a 
Ciirilolia,  peiM  hi  manca  la  |)ro|):)i-ci(i, 
s'lii  \iMi  la  (|i'i-,iili'Mi-ia  ipU'  liMilaiin'iil 
produiala  transirii)  ,il  ,ni  il(^  sei^'les  pos- 
tcriors.  Els  dos  son  imitació  harhre  d'aiiui'll  lipidí  capitell  que  en,íi-endr;i 


Fig.  oUl.    CaiiiteU  vissigot   JIuseu  de  Vicli 


l'art  roma  ascrmanant  les  tulles  cdi-intii's  ah  les  vnintes  juniques, 


al)(ló< 


presenten  maivades  les  \(ilutes  mhrinl  i'ls  ous  jóniclis.  abdós  porten  el 
gran  collari  de  perles;  mes  una  lincea  de  rudimentaries  l'nlles,  casi  bractees 
end)i'ionaries,  substitneix  en  els  dos  a  les  delicades  que  mostren  els  capi- 
tells (•(iiii|iitstMs  (\r  raiitigna  liorna,  pi'r  MMiir  desiircs,  en  un  l'astrágal  y 
en  l'altre  ti-es  bucells  (pie'ls  uníen  a  les  canyes.  Cal  notar  d'un  modo  espe- 
cial, que  en  aciueixos  capitells 
l'asti-ágal  ha  «h-ixat  d'estar  iniit 
a  la  canya  pera  passar  a  unir- 
se al  carreu  que  conté  aiiuell 
(dement  superior  delacolumna. 
Áqueixos  caiiitells  son  extra- 
nrdinariamiMit  barbres  y  hi  há 

li- 


Fig.  3IIJ.     Capitel!  v¡.~.~i;;i>i.  Ihism  ili- Toliisii 


queasignarloslii  una  data  a 
nal  del  periodc  \¡ssig(il.  MI  fct 
de  |)ortar  l'ábaídi  niiit  al  capi- 
tell, els  h¡  scnyalaai|uei\a  data 
mes  moderna. Teñen  ab  tot,  sos 
:inal(Mhs  o  SOS  predecessors, 
en  la  colecció  inmensa  de  la 
Mezquita  de f.<'>rdoba,. ja  entre'ls 
capitells  riimans,¡a  enlre'lsvis- 
sigots  transportáis  a  l'oiji-a  de 
Ahderramán.  Poden  comparar- 
se ais  del  «Cristo  de  la  Luz »  de 


S4fl 


L' A  rq  II  i  lectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  393 
Ca]iitell  de  In  criptn  mcroviiigia  de  Jüuarrc 


Toledo,  antigua  iniv.iiuita, 
construida  ab  elemeiits  d'iuia 
liassilica,  (|ual  fiiiidaciós'atri- 
l)Uoix  al  rcfiiiat  d'Atliaiiagü- 
{lo,sogona  niitatdol  í^oglo  vi.*'' 
Altres  s'asscml)UMi  ais  capi- 
tolls  oxistoiits  (MI  la  |>an-ii(iu¡a 
do  Saiit  Seliastiá  de  Tolcild, 
cMiisii-uiíla  al)  restes vissigots, 
osglosia  (|U0  fon  reodiiicada 
(MI  el  segle  xiii  ab  niateiials 
pi-iK-edeiits  de  la  construcció 
antigua.  *'-' 

MI  capitoU  do  la  figui-alWT, 
trobat  a  Barcelona,  es  un 
IVagniiMit  (l(>  capiteii  corin- 
ti,  i\o  podra  de  Montjuioli, 
tractat  en  sku  detall  coni  els 
capitells  del  temple  del  carrer 
dcIParadís.Sedirercnoía  d'cll 
pi'r  la  supressióde  totelenn-nt 
\(ilat.  ('ompai'is  els  oxtrcnis 
ili'  li'<  fiilli's  d'iii-iniilnis  d'nn 
\  alll-i'.  A|ial'i'i\  en  aipicix 
ra|)¡ii'll  mi  i'lciiK'iit  ilci'iira- 
lill  :  la  r.iMla  Iligalit  el  rullal- 
gc.  I-a  esculptura  es  aplana- 
da, com  una  decoi-acir»  l'cta  a 
regates.  Ni  un  ni  altre  teñen 
ciilbiri. 

l'.n  els  (•ap¡t('lls(pn>acalii''ni 
d'estudiar,  s'observa  Ja  ipu: 
rastrágal,arpicilamotllui-aes- 
eeni'ialnií'iil  mniana,  abando- 
na  (>n    algniis    la    canya    \»'v 


l(i< 


Ml,ra 


Fig.  391 
jCapiti'll  <1c  In  cri|i(n  mcrnviiigin  ilo  .loiinrrc 


(  1)      .\M ADOll   lil     l.u 

y  llocli  citáis. 

V¿)    .Vmadoh  ÍU-:  i.i>s  llíiis.  iiliiM 
citn<lii,  i>¡if^.  HT. 


J.  Piiiíj  [I  C.adafdhli  -  A.  de  Falgucni  -  ./.  (loildi/ 


.149 


iluirsi'  iil  (Miiitcll,  [iráctii-a  i[UO  so- 
^■iiinMi  els  i>scul[itiii's  (l(>ls  segles 
st'jíüents.  C.ostuin  es  a(|ii(!Í.\,i  im 
semprc  observada  peí  poblé  yolh, 
com  hem  vist  en  els  capitells  de 
Tarrassa  descrits  y  en  els  de  la  por- 
tada de  SantPau  del  í-aiup  de  Bai- 
eeloiia.  Ho  e.splicarieiii  iiosalti-es 
en  rcmpleu  que's  feu  soviiit  de  les 
caiiyes  romanes  que  portaven  cise- 
lladestal  motilara,  lo  que  permitía 
prescindir  d'elia  al  esculptor,  mci:- 
tresque,  quaut  eia  ]irecis  ti'eliallar 
la  canya  per  cstalx  iar  feyna  y  ma- 
terial, la  unía  al  capitell.  Fís  una 
senyal  de  pobresa  y  decadencia  que 
estalvia  lo  que's  pot  en  riiabilitat 
del  que  trcballa  y  en  el  cost  del 
seu  treball. 

Aqueixes  dues  coses  marquen 
Tevolució  d'aqueixa  forma  arqui- 
tectónica :  l'artista  no  inventa  res, 
no  hi  afegeix  ni  un  tema  decoratiu, 
cap  d'ells  s'atreveixen  a  adornar  la 
forma  clássica  consagrada  pels 
anys  y's  mantenen  en  les  faixes,  en 
els  frisos,  en  les  impostes.  Sempre 
ha  passat  aixís  y  are  encare  passa 
ab  els  elements  arquitectónichs 
mes  reacis  a  la  novetat,  mes  dificiis 
ais  iimovadors.  En  cambi  la  trans- 
formació  es  deguda  a  l'estalvi  de 
medis  y  a  la  inhabilitat:  se  tendeix 
a  poguer  decorar  un;i  pcdiM  treba- 
llada  per  un  picai)edrer  en  forma 
geométrica  y  que  a(|ueixa  decoi-a- 
ció  sigui  com  un  Ijrodat  superli- 
cial  ;  aixís  se  converteixen  en  un 
grabat  els  caulicols  y  rinxols  deis 


Capilfll  c-dinpust  a  ¡Siiiit  iMiijuel  ilo  Tiirrassii 


Fig.  396 

Capilfll  ('oiiipi)st  a  Sant  Miqucl  d<'  Tarrassa 


330 


L'Árquitcclura  románica  a  Catalunya 


oapitells  fonntis  y'ls  ous  y  collareis  de  poilos  deis  caiiitellt;  cumpostos. 
La  doble  renglera  de  tulles  deis  capitelis  coi-intis  y  compostos  se  reduei- 
xeii  a  una  sola  y  tota  forma  difícil,  tota  la  Iliure  varietat  de  supcrticics 
geométriqucs  qu'emplea  l'esculptor  tendeix  a  reduirse  a  unos  quantes 
aplanades,  que's  troben  formant  ángul,  com  volentlcs  substituir  totes  per 
formes  planes.  Tal  fan  els  esculptorsinhábils  d'avuy;  tal  es  l'obra  de  pica- 
pedrer  actual  en  els  llochs  d'aon  ha  desapai-escut  la  fradicii")  artística. 


Fig    Sil7.     Capitell  trobat  ii  .Monljiíic-Ii,  liiirecluna  (desnpnrcRciit) 


cAPiTELL  1MITAC16 BIZANTINA  Afogi ui  a  la  siM'Íc  dc  (Mp 1 1 1 '  1 1 s  que  resten  de  l(\s  an- 
DE  s.  MTQfEL  DE  BARCELONA  t¡g¿-,gg  bassíüques  vissigodcs  uua  reproduccii .  l)aii()o- 
ra  deis  capitelis  cúbichs  bizantins  trobats  en  l'esglesia  de  Saiit  Miquel  de 
Barcelona  y  que  avuy  scrveix  de  pila  baplismal  a  resglesia  de  la  Mereé. 
La  reproducció  es  barbre.  El  que  so  anomena  capitell  rúliirh  lii/anii  (;s 
una  forma  que  fa'l  traspás  del  quadrat  del  rassamont  deis  arclis  al  circol 
de  la  canya  do  los  columnos  :  quatrc  supoi'iicies  engerxidos  limitant  una 
forma  apiramidada  fan  aquost  pas  gradual  y  continuo  ;  sobro  los  qualre 
superficies  s'lii  de.senrntlla  un  temadecoralin,  de  foiiatge  undiilaiil,  limi- 
tal  per  dait,  liaix  y  arostes  d'intersocció  por  unos  faixes  doeoi'ades  d'ele- 
mcnls  vegetáis.  V.\  nostro  capitell  es  una  forma  arrodonida,  (>l)ia  iliin 
esculptoi-  que  no  coneix  la  foi-mageomótriea  di;  aqueix  clement  lii/anti  ; 
la  dccoració  bizantina  os  també  grolleranient  esti-afeta  d'un  dols  capitelis 
de  Rávena  que  reproduim  (^'k-  *"')  els  temes  de  tulles  oiidulaiits  docora- 
tives  son  casi  un  gravat,  mós  de  dibuix  clegant,  de  curvos  llengoros; 
en  el  capitell  barcelonés  el  fullatgc  os  aiigul<)s,  il'uii  ililmix  (l'iina  sim- 
plicitut  barbre,  sonsc  carácter.  Mes  es  indubtaijic  que  no  os  una  díin- 
cideiicia  siun  una  co|)ia  irrnllora.  por  un  homo  de  téi-iiica  diforont  do  la  lii- 


J.  Ptiig  y  Cadafaich  -  A    de  Falgucra  •  J.  Godaij 


351 


zantma  y  sogura- 
miM)t  una  copia 
t'cta  (1(>S(1(>  1 1  un  y 
|iiM'  inodi  il'iiii  (li- 
lilí ¡  \  .  1'',  II  (|  n  ¡  11 
moinont  t'oLi  lela 
aqucixa  copia  í 

Aqueixa  forma 
no  es  romana  sino 
d'origen  bizantí, 
una  iunovació  del 
<  )rioiit  que  traspas- 
sa  r.Vdi-iátich  per 
prinieía  vegada 
quanel  domini  os- 
trogot  a  Rávena 
enlaereceiósump- 
tuosa  de  Sant  "\'i- 
tal  (r)2G  -  oíT). 
(FiR.  41)0,  Té    pre- 

cedcnts  mes  an- 
tichs  a  Orient  com 


Fig.  398 
Capitpll  piocedciit  de  Sant  Miquel  de  Barcelona  aviiy  a  la  Mcrcfi 


Fij».  31)0 
Capitell  (leí  Oiioiiio  de  Paicnzo  (K  voiía) 


Fis    100 
Capitell  de  S.  Vital  de  Kúvena  (lüviiira) 


35-2 


LWrquilectura  románica  a  Catalunya 


Fiji.  101.     C'ai'''<'"  "le  Afrncisco 
avuy  al  Muscu  de  Ki'ircua  (Vcutiiri) 


.'is  (leSaiita Sofía  do  Salónica  (iO,')'), 
libres  coetanies  «nin  cls  de  Saiit 
SiTiii  y  Racoo  a  (lonstaiitiiioblo  ''' 
\  (>l,i-es  luimorosos  posteriors  com 
oís  del  Duomo  di  Parenzo(r)33-5í3) 
(Fig  399)  (2í  els  de  Santa  María  di  Gra- 
do (571-5X0)  y'ls  de  Sant  Apolinar 
in  (;iass(\  Molts  d'ar|UOsts  son  oa- 
jiili'lls  ti-aiisi>iii't,its  d'(  )i'i('nt  i|iial 
cMniei-í;  d'osouii>tui-os  sustituoix  o! 
de  la  Italia. 

Al  Musen  .Xiii'iiiii.il  (le  Maxoiia 
s'lii  guarda  un  capitell  procedont 
de  SantMiquol  d'AIVaciscoíFiü-ioi) 

que  presouta  niitai)losanalofiies  ah 

el  de  Sant  Miipii'!  di'  Harcolona. 

Es  o!   seglo   M    ol   inoniont  do 

aquoixes  tormos,  mes  res  esclou  una  copia  postorior  ipic  al)   tut   dit'ícii- 

ment  podría  alcanzar  mes  enllá  del  comen(;ament  del  soglo  mu. 

En  les  esglcsies  vissigótiques  castellanos  es  conegut  aquest  element.  '^' 

L'esglesia  de  Sant  Miquel  de  Barcelona  fou  ediíicada  en  el  centro  (\o 

la  Acrópolis  romana  sohi'o  unes  ruines  antiguos  de  la  que's  conserva  ini 

mosaich(^'8-26'-)  ja  descrit.  Els  datos  cinnologiclis  niós  aiitiolis  conscivats 

daten  del  segle  x.  <*' 

(1)  Rivonvx.  Obra  citada,  t.  II.  pag.  63. 

(2)  M.  Id.  píig.  8(;  y  «:. 

(3)  LampkhisZ.  Historia  dn  la  An/ ai  lectura  Cristiana  Española  en  la  Edad  Media, 
darroraiiienl  citada,  pát;.  12i. 

(4)  Un  documcnt  del  !)l)3  ¡)aria  de  l'esglesia  de  Sant  Miquel  sita  in  liarc/iinuna 
y  en  altpe  del  Slli-i  coin  a  situada  lora  de  les  niuralles  de  la  ciutat  sila  ini'ra  inuras 
liarcliin'mae.  El  testanient  sacramental  de  Mocio  del  !)H7,  fa  referencia  a  l'i^sglesia 
de  Sant  Miquel  de  Barcelona,  i  Pi  y  .VniMoN.  liarcelona  aiiíi;/ua  y  niodcrníi,  t.  I. 
pág.  .'>4ii).  —  Uel  any  095  es  l'esoriptiira  d'iwia  donació  l'cla  per  'reijuiro  a  l'esglesia  de 
Sant  Mi(|uel.  (.\.  C.  U.  Antir/uit.  Llil).  I.  niini.  (i5(),  fol.  2i2.  HAi.ARt.  Obra  citarla, 
[iiig.  ().'>•)).  Un  allre  documcnt  del  any  KMIi;,  parla  de  la  Ecctrsiae  sancti  Mic/tuctis 
sitae  intra  muros  ejusdcm  cipitaíis.  (Marca  llisjiánica.  i)ág.  ilít).  —  V.n  liiKi,  HanuMi 
Herenguer  I  y  sa  muUer  .\lmodis,  donaren  el  tiMnphi  de  Sant  Mi(|ucl  Arcángel  de 
Harcelona,  al  bisbe  Gusilabert.  (Pi  v  .\iiim<i.\.  llocli  citat).  —  Se  trolia  novament  men- 
cionaila  aquesta  fisglcsia  en  un  docnment  rcfen-nt  a  la  f'ateilral  dr;  Harcelona,  del 
any  llOl,  (pie  copia  en  I-'i.ohks  i'Es/iaña  Sai/rar/a,  t.  XXIX.  .\p..  ¡lág.  l'l.'iK  —  lín  8  il(! 
Maig  ilel  lliT  va  caure  ICsglesia.  l';i  mateix  any  comensá  a  reedilicarse  y  eslalia  aca- 
bada ais  nou  mesos  siígi'ins  deya  una  tanla  ¡lintaila  y  posada  a  la  paret  del  tem- 
ple. (Pi  Y  Ahímijn,  Mocil  citat).  —  I'"ou  ilestrni.la  en  IHf,!)  (Mai.ahi,  obra  y  llocli  citats). 


Figs.  4U2  V  i03.     Creus  ilcnirailis  tle  í^ciiiines.  de  Saiit  Peip  ile  les  l'uellcs.  de  liarcoloiiu 


FRAGMENTS  DECORATIUS 


N  les  esglesies  catalanes,  aprofitats  d'altres  cniísti-uccidiis, 
s'hi  conserven,  a  mes  deis  capitells  descrits,  un  númei-o 
pescas,  per  cei1,  de  fragments  que  no  poden  classilicarse 
■^y  en  el  període  románicli  per  presentar  diferencies  escn- 
cials  ab  la  decorado  usual  en  els  editicis  deis  segles  \ 
y  XI.  Alguns  son  relativament  fácils  de  classiticaí-  :  altres 
deixL'u  dubtijs  sobre  si  s'han  de  considerar  com  una  obra  del  [)oriode 
vissigótich  o  com  un  esbós  d'esculptui'a  prorroniánica  posterior,  o  be 
com  una  obra  barbre,  atrassada,  de  les  qu'en  tots  els  temps  s'han  pro- 
duit  sense  seguir  el  progrés  del  art.  Per  altra  part,  son  ben  escassos  els 
que  poden  datarse  ab  l'auxili  de  documents. 

Aném  aquí   a  fernc  un  catálech  o  Corpus  niinnscul,  indicant  les  com- 
paracions  de  que  podcm  servii'uos  pera  classificarlos. 


FRAGME.NT    DE   «PI.CTEUS» 
Í.A    GARRIGA 


El   f'ragnient  decoratiu  del   anvers  de 


a  bqiida  de 
Gxixixlona  (pág.  358),  de  la  capella  de   la  Mare  de 
Deu  del  Gami,  de  La  darriga,  lornia  un  parnlelógi-am  de  0'5(>  in.  piN-  O'.'ii*. 


INSriTLT    n  ESTuniS   CATAI.ASS 


3.JÍ 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Conté  en  una  do   los  cares  rinscripció  se|)ulcial  do   Cxixixlona,    murta 
en  22  de  febrer  de  945  del  Senyor,  que  diu  aixis  : 

HIC  RUariESCIT  BONA  MEMO^ 

RÍA.  CXIXIXLONA  i[n]   I)[k  |o  DICATA,  IJLIA  \V1- 

l'KHIM  C.Ü.M|[te]  dimita  T  VA  u[  Hf  |s  Am[i:n] 

QVAH  oiiiLnJ  kalenda[sJ  mar  [tiiJ 

ERA  DCCCLXXXin  ANNO  [iNCARKATIONIs] 
DCCCCXLV  A\-NO  VIII  REGXa|  \]  TE 
LEODOVICO  FILIO  KAROLO  REGE. 


Eli  l'alli-a  caralii  liá  una  curiosa  docnració.  L'elemoiit  primipal  es  una 
palma  posada  de  IVont  y  (pie  té  on  son  an-aiicainciit  do^  \.i|iiic<.  l^■¡^'  i'm  lis 
aquest  un  element  rdiiii'i  rw  |j  ilci-m-aciú  ilc  les  h.issiliipii's  llaiiin's.  Sc'l  tni- 

li:i  i'ii  lili  IVa^riiciit  áe\sj)/iilci,  l)araiia  de  iiiarlirc  del 

icnal  lesei'val  ais  caiiturs  do  la  Schoht  rii/i/íirinn, 

de  la  bassilica  de  Santa  Saliiiia.  (Fí;;. m^)  Aipirixa 

tou  construida   en  ci   scylc  \-.    l''(iii  ci  miciiiMila  cu 

tcmps  de  Cicnicnt  1^  per  un  saecrdut  d"( irisen  slau 

aiiMirienat  Pero  y  acabada  en  temps  t\o  S¡xti>  III  cap 

al  aiiy    í.'}.").    l''iiu  restaurada  eii  temps  de  I.lcii  111, 

a  darrers  del  sei:li'  \  iii  \  en  temps  de  (ireii.iri  |\', 

cu  el  scglc  IX  011  que'l  pluleus  se  ediisinii.  .\(piei\ 

tema  decoratiu  es  repetit  a  Italia  en  el  i-nnrrllitni  di'l 

Haptisteri  (¡alixte,  al  ihinino  de  Cisidale  (pie'ls  ar- 

ipieúleclis  italians  creiien  del  se^le  \iii.  (Ki-.-imi)  d) 

l'',s  una  istilisacii'i  dr|  arl)i'e,  una  rurma   alir(^- 

\  iada,  genmi'lriea  palmirniiiiL',  ipii''ls  deediadnrs 

ciildipien  á  i'ada  costal  de  la  crou  o  al)  la  ipie  nm- 

pleii  les  lloses  deis  plii/ri  o  do  los  ríiiicc/lii .    \\i\  el 

iiostre  clenient  la  palma  s'aixeca  siibre   una   inMua   iriaii^nlai-  decdi-ada 

al)  ratlles  transverSids  a  modo  do  cordes,  toma  i|iie  ilumina  en    lotes  les 

linios  prim-ipids  d'aipii'ixa  primiti\a  y  i'udimentaiia  deeoiaeiii. 


Fra^iiioiit  do  pluteus 
Lii  Oiirrigii.  (Fot.  Aruiiii; 


cHEis  AB  I.A  A  V  I.A  cj     A  I 'csírlesia  (lo  Salí  I  l'clr  i|e  irs   1' 


Hall 


DC  SANT  PEHE  DB  l.ES  Pt'EI.LES 


na,  en  o!  campaiiar,  lii  lian  dos  carreus  colocáis  si- 

niótricamcnt  ais  dos  extroms  do   la   i-ara   ipie   mira   a   la   plassa  de  Sant 

Pere,   y  a    una   inalei.Xa   altura,   decoráis   ali   creus  ^'einmades  :    en  una 

les  gemmcs  oinplon  tota  la  crou,  (•'''«  '"*>  cu  l'altro  sois  rextii'iii  \  el  ccn- 

li     Vi-.NTii!i.  nl.fii  citmla,  t.  II.  iiiif;.  i:»:i. 


./    I'itiíf  y  C.(ida[tilcli  -  A    ele  l'u¡(jiierii  -  ./    Godaij 


X.'j 


Kij;.  U)r>.  FrUííniíMit  del  ¡ilntvns  do  Santa  Sabina 
a  Roma.  {  Vcutm-i) 


trc.(''""K-  '"-'  1''.^  iili-nhiicul  snn  (riuui 
coiistniiT¡(i  .iiiti'i'ii ir  ;il    iMiiipiíiiiii' 

di'    liliMl.l    i''|iiir;i     I'i  iin.'lll  liM ,    |im|si'I' 

ili'l    sculc  \,    ilnlii    lie  hi   cdllsiiuiM- 

i-¡ii  \  (li>  lii  ri'st;ini-,ir¡ii  (le    l'osglc- 

si.i.  Di'ls  lir.H'MS  (!('  hi  croLi  poiijoii 

la  A  \  l;i  co;  i-ii  la  lina  colocados  (Mi 

aquGst  iii-ili-c,  en   Talti-c  cu  Tonlrc 

invoi's.  Aqueixrt  íii\ims¡(i  os  rara  en 

rcpigi-afia.  A  Hnma  lii  liá  un  cpi- 

íiTaf,  datat  de  l'any  295,  en  quo  dis- 

siniuladaiuciit,  iMi  la  Hendida,  s'lii 

introducix  aqueix  siinbol  cristia, 

iiivcrtit  l'ordre  de  les  lletrcs;'"  en 

una  insci-ijiciii  ele  Santa  .Justina  de 

Padua  hi  há  simétricament  coloca- 

dcs,doscreuscnanáloü,'adis|His¡ció 

de  llctros  que  les  que  desciiliini.  '-' 

La  creu  geminada  ali  la  A  \  la  (>o  sospeses,  reciH'da  les  ri-ii<-"^  slalioiin- 

l''s  que's  i)orta\en  en  les  prufessons,  una  joya  análoga  a  la  tig.  408  de  tfa- 

dició  vissigótica  que's  consei-va  en  el  Musen  Arqueológich  Nacional. 

Es  aqueixa  forma,  al)  les  lletres 
penjades,  la  darrera  ab  que  la  ci-eu 
apareix  en  Tepigrafia ;  a  Ironía,  aon 
les  formules  y  símbols  lapidaris 
naixen  y  moren  primer  que  a  les 
|irovincies,  tingue  un  período  de 
\()ga  cap  ais  anys  365-Hsr)  y  un  ro- 
viscolamentindicant  la  Ini'ina  mato- 
i'ial  de  penjarles  lletres  ab  cadena, 
rap  a  l'any  430. '3'  La  creu  gemma- 
da,  de  la  que  penjen  ab  cadenes  la 
A  v  la  co,  se  la  troba  en  un  sarcó- 
Fis  iOH  t\,j.lj  ,ig  Tours;  '^'  igual  tema,  encare 

C'rtJiceHiím  ilol  Bantísteri  de  (,'alixte  al  duíiino  ,        , . ,.  ,        ,.  •    ••     i  »• 

de  cividaie.  (Ventuii)  (juc  H  ditercuta  disposicio  decorati- 


(1)  Cabroi..  Dictionnnirc,  t.  I.  cois.  3  v  i- 

(2)  Id.  a/..  t.  1,  col.  .5.  ' 

(3)  Id.  Id.,  t.  I,  col.  i. 

(1)  Lie  Bla.s T.  Les  sarcoj/hayes  chrétiens  de  la  Gaule,  n.°  7. 


356 


L'Ánuiilcclura  románica  a  Calalnnga 


Fig.  407.     Lripiílcs  del  Miisou  de  Nnrlioiin 


\:t  al  I  la  oú  \  la  A  culucadi^s  al)  aqiUMX 
ni'dpo,  se  trobu  soi)re  la  tumba  ilo  Boe- 
ihiiis.  bisbe  de  Carpentras, ''*  <nio  oii 
.")Si  y  r>sr)  linna  cls  concilis  de  \'a- 
Iciii-c  yMaiMii.  A  I\s|iauya  a|iari'¡\oii 
aiiui'ixcs  llctivs  en  la  scii'uiia  iiuMlat 
ilel  sc^lo  V  y's  porpotúoii  diiraiil  tnt  ol 
poriode  vissigot,  im  Imm'hiIií  im|i  ¡ns- 
(•|-¡i)ció  datada  ab  l(>s  llctics  pcniados 

íiyt^^     L  1  d.  la  ..HM,.  <^'  ^ 

*•■  «  ■  i, a  liiriiia  d  ¡iici-llslaf¡M  di'   les   pe- 

drés es  característica  di'  rniri'bii'na 
vissigótica.  «La  major  ]iait  dr  les  ju- 
yes  ñ  ppsscs  d'oi'lebreiia ,  din  Mnli- 
nicr  *^>  (jiie's  ti-nbeii  en  les  si'|iullures 
de  peí- allá'ls  segles  v  al  \.  presenten 
una  doeoració  plañera,  teta  ab  troeos  de  vidre  de  enluí-  n  de  peilii^s  dni'es, 
tallados  planes,  insertades  o  closonades  i'ii  lamines  |irinii's  d'di-,  di'  plata 
o  de  bronze  y  es  d'a("|uc¡xa  técnica  <  pie  s"lia  volgut  for  la  caiaiiciístiea 
espociliea  d'arpipst  art  barbi'C.  «  Fa  untar  després  ri'anili'  MuliniíT,  ipie 
aipioixa  técnica  es  .nitigua  y  eomú  també  al  poblé  roma. 

Comparemlesab  elementsanáleelis.  Una  d'elleses  la  i-i-i'iii-i'pi'esi'iiiada 
en  una  pedi-a  rpie's  guarda  en  el  Musen  de  Xarbona,  <>"';;  lur;  catalugada 
ab  el  n."  539,  igual  a  la  lig.  404  de  Sant  Pero,  de  Barcelona;  la  diferencia 
está  solzament  en  rpio  arpiosta  estti  decorada  per  una  sola  fila  de  gemmos, 
mentres  l'altre  leí  i's  |ii'i-  dui's  liles.  MI  baix  i-ellén  dr  Xarbuna  rnnié, 
a  mes  de  la  eren  adornada,  el  tema  cristiá  antiiiuissini  rlr  les  dues  ro- 
loines  que  beuen  en  un  \asa  la  part  su]ier¡or  de  la  ei-en.  .\  sola  lii  lia  dos 
pcrsonatges  (Sant  l'ei-e  y  Sant  Pan  ),  drls  ipn'  un.  ai-nnipaiisai  d'ini  pi'lil 
animal,  sembla  designar  la  creu  a  la  adoraiio.  I'.ls  ai(|ueóle(lis  IVaneesos 
la  caliliqucn  d'obra  barbre  deis  segles  viii  al  ix.  '*'  Proccdeix  de  Santa 
María  la  Major,  de  Narbona. 

\\\\  una  fie  les  nostros  creus,   lii   li;i   de  eai-artei  i-^lirli  la  ti'iniinaiii)  en 


(1)  Lr  Bi.ANT.  Leu  .larcop/iar/es  dinitiens  de  la  Gaulr.  ii."  lili). 

(2)  CAiiRor,,  Diclionnni.re,  l.  I.  coi.  7-12. 

(3)  En  VHiHÍoirf:  de  l'Arl.  de  Micín:!.,  arliciií  L'Arl  de  l'rjioijue  harhnre,  I.  I, 
pág.  ÍO-í. 

(■i)  F-ii  tracti'ii:  liiiU.  Monumental,  18(íS,  piig.  121;  Con;/rés  Archeo/.:  IHIIT,  pjifí.  ¿(líi 
lieoue  Arclieol.  du  Midi,  ISlíT,  páf;.  SI  ;  fíenitc  archeolof/i'/ue,  1!)0H.  til,  puf;.  2'.l.''i,  ar- 
tiflr»  Le  m'iaée  nhrélien  dann  In  cha[teilc  de  Saint  Loiiia,  ¡ii'r  Sai.omd.n  Ui-.i.sac.íi. 


./    I'iiii/  u  C.(nltif<i!ili   -  .1    (Ir  ¡■'(ilg'irní  ^  ./.  Cnlaij 


.157 


NiMult's  nls  oxti^Oius;  I  .illri'  im 
la  |ii-os('[it:i.  1,1's  (lúes  fiir- 
mos  son  comunes  ;i  Italin, 
on  obres  coctánics  al  nosti-o 
|nMÍii(le  vissigot.  Una  forma 
ili'l  |iriin(M-  t¡it(i  la  n-priHlncix 
Gai'ueci,  ^"  ab  lieniincs  (■lu- 
sonades  y  ab  les  cai-actcris- 
tiques  volates,  qu'ostá  en  Pai- 
tar a  Fcsglesia  de  Sant  Marti 
de  Cividale  y  sembla  datar  del 
segle  VIII.  Una  crcu  d'igual 
aspecte,  substituint  ab  la  tre- 
na les  gemmes  de  la  decn- 
ració  central,  se  ti'oba  eii  un 
fragmcnt  de  plnicns  de  Santa 
María  in  Cosmedin.  Aqueixa 
bassilica  degué  erigirse  en 
el  segle  vi.  Se  la  menciona 
en  el  Lihcr  pn/i(ificalis  y  en 
Vltincrari  de  Ei/isicrfcht.  Fon 
després  varies  vegades  res- 
taurada. ^-'  Análoga  forma's 
veu  en  el  caiiccUitin  del  baptisteri  de  ("alixte  a  (jsidalc  ""'-■  ""''  '-"Aquei- 
xa forma  de  conjunl  se  repeteix  en  el  ¡jlutcns  de  ^anla  Sabina  (^'.^••"'■"') 
y  en  Tambó  de  Nepi,  contemporani  de  Gregori  l\.  '"  La  segona  IVirma  se 
troba  desde  la  inajur  antiguitat  y  ella  es  la  mes  c(Miiú  en  lesjoyes  vissigó- 
tiques  com  en  les  cnroniís  votives  troliades  en  el  tri^sur  di'  (rnai^razar  (Ar- 
mería real  de  Madrid  y  Musen  de  Clunny  a  París). 


Fig.  408      Creti  de  trailició  vissi!;6ticii  quo's  conserva 
oii  el  Musen  Ar(iue()IíiLíi*'li  Nacional 


IMPOSTES  DE  SANT  PAU 
DEI.  CAMP 


A  la  porta  de  Sant  Pan  d(d  Caiiip  de  Barceluna, 
aixecada  probablemenl  en  el  si'gle  x,  sobréis  cai)i- 
tiMIs  vissigots  descrits  (f'gs.  389  y  390)  hi  existeixen  dos  impostes  decorades  ab 
formes  d'origen  vissigot;  la  eren  análoga  a  la  descrita  de  Sant  Pere,  l'es- 
trella  de  sis  puntes,  Vnsrrr  d'drigen  oriental.  Son  aqneixns  dos  nltims  ele- 


(1)  Oi)ra  citada,  t.  I,  Tav.  '^■>'^,  li-.  (i. 

(2)  Makucchi.  (llii'a  citada,  t.  III,  pag,  27U  y  SL'giioiits. 

(3)  Vf.nturi.  Obra  citada,  t.  I,  figs.  lOi  a  106y  Rivoira.  Idi'iii.  i.  II,  figs.  lT3y  17.5. 

(4)  Marucchi.  Oljra  citada,  t.  III,  pág.  27. 


35S 


L'.\ri¡iiiti-ilitri¡  io:n(mi.u  ii  Cülahiiiija 


meiits  caractci-isliclis  do  Tépoca,  se  ti-obeii  en  los  lüissiliriiios  ais  dos  cos- 
táis de  la  eren,  i-eprcsentaiit  el  sol  y  la  lluiia  (rellou  do  Naiijoiia,  (F'g.-íOT) 
canoell  del  ba])t¡stoi-¡  <lo  Cividalo,  (F'k-«<'«) /j/,//(7í.s  de  Santa  Saltiiia),  (F'k  »os) 
s'els  veu  coni  a  oloinouls  oaraotorísticlis  de  decoraoió,  oii  oís  ilan-ois  tonijis 
del  Impeii,  tVeqüentment  en  la  decoració  vissigoda  espanyola,  (oxomiilc: 
la  base  empleada  oom  a  capitoll  oii  Tosglosia  musárabo  do  Saiit  Sol)astiá,  do 
Toledo)  '"  y  en  elslVagmontsanticiis  fraiicosos.i'imi  a  Sant  Joan  i\o  Pditiors. 

Son  ben  escassos  els  temes  deooratius  ti-oKais  i-n  torra  catalana  y  cap 
s'aparta deis coneguts en  les altrcs terres  bisiiániquos.  Pudrin  aixisilir  (jiio 
la  nostra  doooraoió  vissigñtioa  está  dintro'l  oiolo  do  doooiaciii  \  issiaúiica 
hispánica.  Les  ostrollos,  clsastcrs,  los  crons,  los  tronos,  n<i  son  pnipianioiit 
temes  de  la  gran  decoració  romana,  son  prinoipalniout  i\o  los  arts  doiora- 
tives,  les  arts  menoi'S  deis  criticbs  ncoclássichs.  Mults  (Tclls  s'intimlni'iM'n 
pels decoradors  romaiisen  ses  obres  modestes  y  ab  niós  l'i('i[íi(Mic¡a  vii  los 
baixes  époques;  aixis  els  trenats  que  contornejen  els  pavinionts  nmians  o 
les  Hacerles  que  omplen  elsquadrats  deis  mosaichs,  les  estrollis  deis  toi- 
xits,  son  profusamcnt  emploados  oTi  les  comisos  vissigotiquos  y  tuniades 
en  e\s plul''i  IVirinos  i-t>prosontat¡vos  del  sol  y  la  llana  al  costal  d^^  la  cron. 
Encare's  pot  alirmai'  mes:  quo  tots  olls  snn  tomes  do!  aii  |H.|iulai-,  licl  ai1 
nístocli  roma  i|no  existía  al  lustat  del  art  olássicli  ciitr(>  ds  osiauícnts 
liuinils  o  en  les  \alls  apartados  ilo  Icsgrans  C'irronts. 

Y  aixó  es  el  caractorístich  de  la  docoi-acid  liailnc:  la  minvada  deis 
temes  antichs  y  la  roflorosconcia  ilcl  art  i-rislccli,  qu'cs  a  la  vegada  Tari 
primitiu  dols  publcs  ibóriclis  Iota  per  artisles  de  tiadicii)  gi-eco-roniaiia. 

(1)    AMAhOR  1)1-;  i.Ds  Hirjs.  Moniimcntox  Arquitectónicos  de  KsjKuia.  Tuleiío,  [lág.  5!(. 


ijii|iiiin  ili!  iJxi.MxloiiJi  a  J'it  liiitii;¡a 
Kcpi'oiliu'ciii  lie  la  .Imita ili'  .Miihciih  ili-  llai'ii'liiiiu 


Fig.  409,     Restauraci(>  ideal  de  l'Esíjleaia  de  Pediet  (oís  anlis  t'ornieis  existeixeu  nctualnient 

y  Tarch  triniiil';il  fs  Iiipoti-tioli) 


ARCHS  dp:  fkrradura 

fi^jry  NA  ;ilti-;i  iiiii(l:ilit:it  «le  r,ii-i|uiti>ctui-a  i'eügiosn  | Jrci-Miin;illi- 
i:i  es  la  de  les  esglcsies  en  que  les  liiiies  ciirxes,  j;i  en  el 
jiiá,  ja  en  el  aleat,  preñen  la  forma  crai'eii  de  leiTadura  ; 
Ja  aqueixa  forma  iraicli  a  Catalunya  s'aixeca  sobre  pilas- 
tres  o  columnas  y  dona  forma  ais  archs  torals,  ja  marca 
^'  les  plantes  deis  ni)sis  o  soi-veix  de  direetrin  a    les  voltes. 


360 


L'Arqitileclura  románica  a  Catalunya 


.\ii  i'S  llIl    oll'lllt'llt     (losi'O- 

nogiit  L'ii  l'arquoologia  :  eii 
tiMiips  autifli,  do  cronoliigiii 
pocli  pi-ecisa,  se'l  troba  oii  la 
conslrucció  persa  sasaiiida 
dcTaki-Gliera  en  el  Mmui  Za- 
gi'DS,  en  la  gruta  dHigiih  a 
la  (^ipadifcia,  inonunieiit  so- 
goiis  Toxior  aiitiM-ior  a  ('(His- 
taiiti  y  vn  les  roi|uos  do  Ba- 
viaii,  prop  do  los  loiits  del 
Jazor,  i'ii  un  ornament  sobre- 
liosat  (lostruiíit  |i;iit  dc-l  liaix 
n'liiMi  d(>  Sonakorili.' 

1  !(■(•(  ii-dom  com  aijUi'ixaroi-- 
ina  l.i  lii'in  irobadaon  loses- 
tolos  dol  paisasturab  iiiscrip- 
cioiis  dol  soglo  II  •i"'-'-'*-  -"•■' "  S"») 
conogudcs  cadadiaeii  mésnú- 
nioro  y  cu  los  unios  cinera- 
rios lio  los  valls  pircnaiques. 

(F¡g><.301n3lO)'PotSaqUOStsdatOS 

VOUOIl  a  doiiiMSt|-al'  i|UO  Tarcll 

i\t'    fi'i-radura    l'iu    rdiicgut   a 

<  Irii'iil  \  .1  I  iroidoiil  diiraiit  ri'|Mic;i  iviinaiia. 

Doixóni  de  bamla   la  ipioslin  dols  kiI- 

gcus  aniiili<  ipiVs  una  qüostiíi  pooli  aola- 

rada  \  ipic  un  ]icrlauy   al   coiierct  objocto 

di'  uostir  cstudi,  -  y  lii'soiuMos  en  sa  apa- 

lioió    OM    les  obres   ciisiiauí^s.    Continúa 

aijiioixa  liirma   d'aroli  Imhantso  siniultá- 

nianiont  al  ( )riont  o  al  <  »c<idoiit.  Al  i  )iioul 

en  les  esglesies  cristianos  ilo  la  (iapadiM'ia 

(1)  Vi;i„\zguE/.  Lecciones  sohre  la  Árrjuilec- 
lurn  lirnhr.  liolflin  i/e  lo  ¡ii.stiíiirión  lilirr  ili-  la 
Jüisrñanífi.  Ma.li-iil.  IMIKI. 

(2)  (ic).Mi;/  MoiiEC.Nu.  Ercnrxii'in  fi  Iriirrs  ilfi 
arri)  ilr  hrrradarn.  Cu/tura  Ks/iañola.  t.  III,  pá- 
gina. 785.  Mailriil.  l!H)i;.  I)'af|ueix  tr.-liall  cxU-ayóm  oís  «latos  yeiiiii-als  ((lU!  ciiiivi; 
aijiiir  com  a  [>r<!ci!il(!iit  ¡lora  nostro  estiidi. 


f";; 


LIU.    Baasílicu  \  irihigütit'U  tic  •  San  Jiuiii  de  Buño.- 
(  Lam|iércz  ) 


FiK.  411. 

Plan  lie  «Snn  .Iiiiiii  ili'  liañui  <  (A)¡ii|ii- 

to  y  Kcvilln.  Ucv.  Arq.  ¡/  Contt.,  WWi) 


J.  Pnig  ij  Cadofnldi  -  A.  de  Fülgurra  -  ./.  Godatj 


361 


Fig,  412.     Mezquita  de  (.'(irdiiliii 
(part  construida  en  teiiips  de  Alideiialiiuan  I; 


entre'ls  segles  iv  y  vi;  on  les  de 
l'Armenia  del  segie  vir ;  en  les 
obres  musulmanes  de  Damasch  y 
es  perpetúa  son  us  en  obres  pos- 
teriora gregues. 

l"arch  de  ferradura     Al    üccident,   a 

AL  ■NTBR.OR  I>ESrAKVA  Egp.,^^.,-^^    J,^    tfa- 

dicii)  de  l'ai-t  i'omá  ibérich  se  tras- 
lada al  art  cristiá  en  Téstela  de 
Mértola,  d'Andreu^  Princeps  ca/i- 
toruin  sacrosancle  aecUsiae  Mer- 
tilUanc,  del  any  525  y  en  altres  de 
data  y  Iloch  inmediats.  En  Gómez 
Moreno  n'ha  senyalat  en  les  portes 
de  la  muralla  de  Córdoba  que  ha 
classilicat  com  antei'ioi-  al  domi- 


Fig.  11...     (:.■...;.   I 
Mezquita  muzuliiiaiia.  (Xukdo) 


ISSTITUT  D  ESTUOrS    CATAl.ASS 


46 


363 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fig.  411.     San  Cobriáii  do  Muxote 
(Agapito  y  Kcvilla.  Arq.  ¡j  Cunslr.,  1!)U2 


ni  uiusulniá  '''  y  soiila  l'liiin'itosis 
de  que'l  lililí-  (l'i  tcciiloiit  ili'  la  Miv,- 
ijuita  tle  (Ituiloha,  construida  en 
un  any  (_785-78G)  do  IG'J  a  170  de 
THégira,  es  rest  de  l'autigua  bas- 
sílica  de  Sant  Vicens. 

Eu  la  messeta  castellana  abun- 
den els  editicis  ab  archs  de  ien-a- 
ihiia,  petites  bassíliques  que'ls ar- 
«luenleebsmadi-ileuys  classiliiiuen 
i'om  a  vissigüdes:  coni  la.  desajia- 
i'escuda  de  Sant  Román  (l'lliuin- 
¡a(Valladolid),  fundada  porChidas- 
\  ¡iidus  cap  a  la  meitat  del  scgle  vii, 
di'  planta  en  forma  de  crcu  y  archs 
de  ferradura  adornada  de  marbre 
y  de  jaspis,  o  com  la  de  San  Juan 
de  Baños  (Palcucia),  erigida^  se- 
gons  els  arqueólechs  castellans,  en 
6G1  per  Rccesviudus '-'  ab  arelis  y 


Fig.  '115.    San  Ccbrián  do  Mu- 
r.oto.    Planta  rerotiNtitiifda. 


(1)  Estudi  <-¡iat,  pág.  795. 

(2)  La  data  de  San  .luán  de  Baños 
lia  estat  discutidissima ;  de 

una  inu't  els  ai'iiueólochs 
casl(!llansalii'inanU|Uorac- 
tual  bassilica  es  la  |iriiniti- 
va  de  Ri'cesvindus  a  qui'S 
ri'íeriiix  una  lápida  apare- 
dada  en  rai-cli  li'ioml'al  y  de 
altre  parí  M.  Marignan  «Les 
premieres  églisus  chrétien- 
lícñ  en  Espagne  »,  piildicaí 
en  Le  moijen  áf/e,  19(tí,  H' 
serie,  t.  VI.  pág.  ()9-!)7  y 
altres  uri|ue61eclis  france- 
sos  que  la  creuen  de  dala 
molt  ¡losteriop;  en  el  Dic- 
íionnaire,  de  Cabuol  ( arl. 
Bafios.  San  Juan  riautistaen) 
elconegular.|ue6lecli  ILLe- 
clercq  íia  pnldical  un  arti- 
cle  resuinini  el  ])unt  de 
vista  deis  ari|Ueó!i'clis  l'ran- 
cesos  y  una  coui[p|eia  lii- 


ñ 

1 — .— . — 

X 

• 
> 
1 

í 

¥\\í.  lili.  San  Miipul  ilp  10b- 
calada.  (Agapiliiv  Kcvilla. 
licv.  Arq,  y  VotiHlr.,  l¡tl):í) 


J    Piiifi  11  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  ./.  Godaij 


.lili 


Fig.  117.     Snnt  Mitiucl  Je  Escalada.  (Agapito  y  Ucvilla.  Kev.  ArqiiHecturn  y  Coiislnií'fiíhi,  lliOH) 

Millos  (le  rcn-iuluiM  y  cniísiiIi^iMiit  rnctiial   csglesia  la  que  rnnincninra  la 
¡iisci-ipcií)  dedicada  a  Saiit  Juan  P)a|itista  ¡lel  citat  rey  vissigot. 

lie!  art  vissigdt  passa  a(|U(>¡xa  forma  al  art  musulmá  ais  espleiulors 
d(^  raiT|iiitectura  del  ('.idilat,  ([ii:d  obra  capdal  avuy  cxistent  os  la  Mezquita 
dívCiirdoha.  La  cronología  d'aíjiuMx  art  está  establorta  "'  y  soscaracters 
y  la  snni[»tuos¡tat  de  les  se\es  ohi-es  son  coneguts.   Dintre  aqneix  iiei'iiuh^ 


Fig.  41S.     Sant  Cebi-ián  ile  Mazóte     (Agaiiito  y  Kovilla.  Kev.  Arquiteclura  ;/  Consiruceión,  1903) 


bliografiade  la  qüestió.  A  Espanya  els  ediflcis  classificats  com  vissigots  son  muno- 
rosos  ;  en  Lampérez  cita  entre  altrns  oís  següents  :  «  Basílica  de  Cabeza  de  driego, 
(Cuenca);  San  Juan  de  Baños  (Paloncia);  Santa  Comba  de  Bande  (  Orense);  San  Pe- 
dro .le  Nav(!  (Zamora);  San  Miguel  de  Rxcelsis  (Navarra);  a  mes  deis  restes  orna- 
mentáis de  Córdoba,  Mérida,  San  Boaián  de  Hornija,  Sevilla,  Granada,  Toledo,  etc. 
En  aqueixa  última  poden  considerarse  com  a  pr(djablement  vissigótii|ues  les  esgle- 
sies  de  Sant  Sebastiá  y  Sania  Eulalia. 

Vegis  Historia  do  In  Arqnilfíctiira  cristiana  cspaFio/a,  treball  cilat  di\  Lampkrez, 
piiljlicat  en  la  revista  Arr/uitt^ctura  //  Construcción.  Barcelona,  lültl  y  1902,  y  <l(d  ina- 
teix  autor  el  compendi  Historia  de  la  Arquitectura  cristiana,  tamlié  cilat. 

Pot  el  lector  trobar  un  estudi  coni[)lerl  d'aqueixa  qüestió  ex\\a.  Historia  de  la 
Arquitectura  cristiana  española  en  la  Edad  Media.  Madrid,  lí)().S;r|ue  escrites  ja 
aqüestes  ratlles  y  en  prempsa,  lia  publicat  dit  aulor. 

(1)  Vfx.ázqukz.  Lecciones  sobre  la  Arquitectura  árabe,  ja  citades.  —  Narciso 
SENTrivACH.  La  Mezquita  aljama  de  Córdoba.  Madrid,  1901. 


304 


L' Arquitectura  románica  ti  Calalnnija 


'^"^^H^'Stf^T     VI 


FiKi.ll!' y  420.    Arcliitdc  rcrriiiliirixlol  cMite 
(li'I  lliuiH»  Kiiili'.  ili'  lii  Cntcdrol  do  Uitona 


Aliili'ir.iliiii.iii  I  :ii\(^c;i\:i  la  M(V.c|UÍ- 
1,1  (le  (  yinlnli.i  i'ii  i'ls  aii\s7<sr)-7SS.  Ab- 
(lei'iahiiiaii  II  lu  (Mi;.;|-aii(li  (iS:{:5-SiS), 
y  coinciilint  al)  les  iJi'imoros  ohi'cs 
iniiiániquos  l'aixamphiva  mes  y  niós 
llakoin  II  desde  tXU  y  MÍ.-Ikmii  II  y 
Almansoí-  en  lo  qiir  ii'sla  del  .se- 
glo  X.  L'arelí  de  lerradiiia  llaxors  se 
extcngué  \»'y  l.i  Maill-ilallia  lilis  a  'l'u- 
iiis.  ]\u  la  M(V,i|iiita  de  Kaii-naii  \  ni 
la  d'Ilili  'rillilli  s'lii  i-(iiiiliiiia  ali  ranli 
a|)iiiitat  rurmaiit  la  lenadiiiM  a|iim- 
tada  (¡ue  iio's  relle.xaii  ri^sjiaiiya  mu- 
sidiiiaiia  lilis  al  segle  x,  en  la  Mez- 
quila  lie  (li'iidoha,  en  el  daii-er  aixam- 
|ilaiiii'iit  <'¡lat. 

I/atriIjueió    vissi^^i'itica    del    aicli 
d<!  leiTadura  deguda   |)r¡ini|taliiieiit 


J.  Puig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Goday 


365 


Fie 


121.     L'arelí  ilo  l'erraihirii  vissigot 
segons  Gómez  Moreno 


Fig.  422.     L'ardi  (le  IVrradura  luiizftrabe 
segons  Gíímcz  Moreno 


ais  arquitectcs  y  arquoólcclis  castollaiis  Madrazo,  \'clázque/,,  Lampércz, 
Agapito  y  Revilla,  Gómez  Moreno,  etc.,  no  ha  deixat  d'ésser  laboriosa,  ni 
deixa  dcsscr  discutida.  En  Lampérez  ha  resumit  aqueixa  discussió,  molt 
intercssant  en  aqueix  estudi,  en  les  següents  páranles  :  «  Fins  la  mcitat 
del  últim  segle  passaba  per  veritat  indiscutible  que  l'arch  de  ferradnra  ha 
bía  sigut  importat  a  Espanya  pels  alarbs.  Madrazo,  en  1858,  apunta  que 
tal  forma  era  usada  pels  armcnis  y  bizantins  anteriors  a  Mahoma  y  el 
Sr.  ^'eIázquez  últimament  amplia  aquets  datos,  fent  \  cure  que  a  Espanya 
existía  aquesta  forma  en  lapides  romanes  (  Museu  de  León  )  del  segle  iii 
y  que's  veu  en  códices  del  Nort  d'Europa.  Els  monuments  vissigótichs 
d'Espanya  proben  que  aqueix  element  sigue  d'us  constant  en  aquesta 
época,  y  com  dato  literari  de  la  major  importancia  aporta  el  Sr.  Ferrei- 
ro,  *•>  la  cita  del  capítol  VII,  llibre  XV  de  les  Etimologies,  de  Sant  Isidoro, 
que  din  aixis  :  A/'cus  dicti  ([uod  siiil  ni'rta  coitcluslone  curoati .  (  S'en  diuon 
archs  perqué  cap  a  sos  extrems  son  consideralilcinent  curvats).  »  <-> 

Al  caure  el  reyalme  vissigot,  de  la  scva  arquitectura  s'en  dcsprencn 
primerament  dugues  branques  :  la  branca  cristiana,  Iliurc  de  l'invasió 
musulmana,  y  la  mozárabe,  subjecta  al  domini  mahometá.  La  pi'imera, 

(1)  Historia  de  In  Santa  A.  M.  lyleaia  de  Santiaijo.  Santiago.  1901). 

(2)  Lampérez.  Historia  de  la  Arquitectura  cristiana  española,  troball  citat  publi- 

cat  en  la  revista  Arquitectura  y  Construcción,  l'JUl  y  l!lO¿. 


366 


1.' .\r(¡nilectitni  roinanicu  a  Catalunya 


mes  iiidependeut  do  la  Irudicio 
vissigótica,  desarrolla  un  art  ori- 
ginal avenrat  desde'ls  temps  de 
Ramir  I.  L'arquitectura  deis 
muzárabs,  en  cambi,  se  mantc 
tradicional,  de  tal  modo,  que  al 
conquoi'irse  Toledo  on  elsegle  xi 
y  Córdoba  en  el  xii,  apareixen 
les  esglesics  muzárabs  iguals 
en  sadisposició  com  los  prinii- 
tives  vissigótiques.  '•' 

La  forma  musulmana  y  muz- 
árabe del  arch,  ab  son  poral- 
tat  característich,  traspassa,  en 
les  darrories  del  segle  ix,  la 
frontera  cristiana  en  temps  de 
Alfons  III  on  que  comenrú  la 
emigració  de  muzárabs  en  els 
dominis  deis  reys  castellans  y 
'  ""^  lleonesos.    VA    \\\><>   il'aqucixes 

Fig.  423.   Pcdrct.  Plan  del  cstat  actual.  Escala  l/jjo  CSglesicS  OS  Salll   (!('li|¡;i  di'   Mii- 

ZOte;    (Fig.-Hl)oil     rlh,    ,.|s   ;iItIis 

no  conserven  la  forma  deis  de  S;iiit  .Im,ui  do  Baños,  deis  mós  aniiclis  do 
la  Catodi-al  de  Córdoba,  sino  la  mes  aixecada  y  mes  closa  del  Ciistd  de  la 
Luz  de  Toledo,  (f-gíis) 

Apareix  llavors  aqueixa  forma  castellana  en  els  códices,  cmn  iii  hi  iii- 
blia  de  Sant  Isidor  de  León  que  s'acabá  en  960;  com  on  o!  do  Girona  obra 
do  Eudc  ¡ünti-i.r  y  dol  saoordot  Emotori,  artistes  lloonosos,  datat  en  07."); 
<-om  en  oí  códex  \'igiliá  aoabat  on  Albelda  \n\  OTü  y  l'Emiliá  o  fio  Saiil 
.Millán  do  la  (Mogolla  escrii  chIi-o  ol  mateix  any  y  el  992 ;  com  rw  d  A»'  \.\ 
Hiblinteoa  Nacional  esorit  per  un  tal  l-'.Miiiidn  cii  !iiíT|ii'ia  l''i'iii;Mid'i  I, 
qiii'l  dona  a  .San  Isidor  de  León. 

.\  (lastella  triga  a  desaparoixor  aquoix  olomonl  intoressantíssim  :  se 
conserva  en  les  e.sglesies,  en  les  ca.sos  humils,  obres  deis  alarifes  nmris- 
cos  de  les  ah/ccs  castellanos,  en  oís  miirs  deis  oastells,  en  les  catcfli-als, 
en  pié  artgólioh,  por  la  propia  iiillnrii(;i;i  mudi^jar  que  con.scrva'l  prostigi 
del  art  musulmá  on  la  ÍJort  royal  y  els  palaus  deis  nobles  y  deis  bisbes. 

(1)  LA.Mi'í;iti;z.  Historia  de  la  Arquitectura  Criatiana  Española  en  la  Edad  Media. 
Citada. 


J.  Piiig  ij  Cadafalcli  -  A.  de  Palguera  -  ./.  Godmj 


.lf¡7 


EIs  ai-qiii'i'ili^i-lis  (Mslclliiiis  Iniíi  ,in-¡li:il  iin's  i'iill;i  pii  l'csiudi  (I'íhjui'ÍX 
importaiit  elonuMit.  I'',n  ( iiniKV.  Mni-cno  l'cMit  compaivicions  del  cxcés  del 
puiit  sobre  la  lluiii  do  ditcrents  archs  ha  licsat  quc'ii  oís  arclis  vissigots, 
aquest  os  '/a  de\  radi  y  aixis  están  construits  cls  de  la  ¡Mezquita  de  Córdo- 
ba. ('"''g-*i2)Sense  ser  absoluta  y  i;oueral  aquoixa  irgla,  lo  cort  es  que  pi-e- 


^  / 


Fig.  42-1 
Pedret,  Plan  priraitiu  restanrat 


Fig.  42Ó 
Pedret.  Plan  despríís  de  lea  ohrei^  del  segle  xn 


domina  fins  a  la  moitat  del  segle  ix  en  que  va  creixent  lius  a  toiiii-  - ',  del 
radi.  El  circo!  enllaca  ab  la  part  mes  volada  del  ábacli  per  ukmII  d'un  arch 
de  círcol  en  general  de  diferent  radi  o  per  medi  d'una  curva  tracada 
Iliurement.  (Fig-s.  421  y  422)  (u 

EI.S  ARciis  BE  FERRAULRA  A  L'ároa  gcográlica  de  les  esglesies  en  arelis  de  leri-a- 
CATALUNYA.  PEDRET  ¿y^j.Q^  s'extóu  a  Cataluuya  y  cal  aquí  estudiarles  jn-ra 
veure  cóm  van  corresponent  a  les  diferents  evolucions  de  les  esglesies 
castellanos.  Comencém  a  descríureles  pera  dí^sprés  tivur(>'n  les  conse- 
qüencies  arqueol()giques  que  si.íiui  possible. 

En  primer  lloch  cal  recordar  Tabsis  vissiguticii  (1(>  Santa   María  de 
Tarrassa,de  ferradura  iiiterini-monl,('Xt('rinniii'nt  rectangulary'l  tricon(|ue 


(1)    GÓMEZ  Moreno  v  Lampi-.rf.z.  Obres  citades. 


368 


L' Arquitectura  rom&nica  a  Catalunya 


Pcdrct.  Al)si»  ro»tinir«t 


do  Sant  Pero  quais  al)s¡(l¡nls  s'i)l)i'i^n  imi  un  ti-;i]i('r¡  insnii  en  un  .-ii'ch  nirs 
fíros  quo  la  semiciirunrciom-ia. 

Després  d'aquestes  formes  anriu  a  (l(\s(i¡ure  resglcsia  do  Sant  (Juiíro 
de  Pedret,  a  tres  quarts  do  Borpa,  vora'l  pont  de  Pedret  aoii  so  l)iliina 
el  camí  que  soguint  el  Llobi-ejíat  va  i-.\]>  a  los  valls  altos  do!  P¡rin(Mi  y'l 
que's  dirigía  oap  al  Moiíastir  do  I,;i  (Ju;iit  \'l  l'¡poll(''s. 

Avu\  es grollcrament  iiiutihnla  :  uii;i  ii:iu  li.i  si;^ul  destruida;  l'.iltio  os 
taiicada  y  sei'veix  de  magat/óiii ;  un  do  sus  unns  lia  ostat  ongrñixit  \  s'lii 
liaobcrt  una  porta,  (¡■'•b  ■'-•'> (^al  sai)orla  rotor  ]ioi'a  arrivaí-  a  l"i(l(>a  <lo  son  idan 
|)rirnitiu.  Una  ñau  comunioava  ab  l'altro  per  modi  (r.ui-.MJcs  ilo  lii  radu- 
ra,  dos  dclles  olaramont  visibb^s  en  la  ñau  del  N'urt,  oiu-aro  avuy  si'ni;oia. 
Cada  ñau,  per  un  portal  roduit,  ostret,  oonuniifava  ab  oís  absis  latoralsdo 
forma  tíincada,  formant  un  oírool  oomplert  (¡ui'  inbroix  una  cúpula  :  i^ula 
un  dclls  formava  aixís  un  llocli  casi  reolos  ipn'  uu;i  ¡torta  retiñida,  imi 
arcli  de  ferradura  tambó,  oomunioava  ab  les  naus  l^tfials,  ossout  casi  in- 
visibles llnrs  altars  dosdo  la  ñau  contral  a  la  <pi<!  dava  rani])li'  al)sis 
quadrat  que  contenía  l'altar  major.  l.c^  naus  oran  oobcrtes  ab  Insta  :  lio 


J.  Puig  y  Cadafiilch  -  .1.  ilc  I'abiucra  -  .1.  Goda;/ 


.ICf) 


■seiiyala  elaramiMit  la  \u>- 
sieió  de  les  Hnesti-es  r\uo 
se  conserven  díMnunt 
deis  absis,  la  (•(Mitra!, 
a\  uy  auiaii'aija  jm'!-  unes 
gi  lites  m(>(l(>i-ues.(f"'s«  '-'' 
y^-'^'  I, a  pendent  del  Ier- 
re r  ten  (|n("'l  sol  de  la 
nan  del  Nort  Tos  mes  all 
que  la  ñau  centi-al;  l'ali- 
sisho  senyala  clarainciit 
a  la  part  de  tora.  I/oliia 
de  sosniurs  estavu  cons- 
truida en  opiis  spifft/Kiii 


Fig.  427.     Peilret.  Absis  (estat  actual; 


Yi'¿    I2S.     Tetlrct.  INirta  niiM;tni<:i  fiel  searlf  xii 


visible  en  gran  [lart  de  l'es- 
glesia.  (Fig*-  «"•  ^-*  y  -^25) 

El  lloch  de  Pedret  es  ano- 
nienat  per  primera  vegada  en 
un  document  de  ;>X3  \-  l'esgle- 
sia  en  1180.  *"  Beii  propera 
d'aíiueixa  data  debía  ser  la 
restauraci(j  que  la  ha  mutila- 
da y  aixis  ho  indica  la  tuniia, 
del  jKirtal  llavores  Cdiistruit. 
F.ii  aqueixa  obra's  destruí 
una  ñau,  se  tapai-en  les  ar- 
cados y's  doblá'l  mur  que 
aixís  resulta  proii  IVirt  pera 
rí^sistir  les  V(dtes  noves.  M('s 
tart, noves  adicioiis  lii  obriren 
capelles  pera'ls  altars  late- 
rals.  I.'liuniil  m-atnri  (1(>  l*c- 


(1)  VlLLANlKVA.  IVfí/e  Liíe- 
tftrnrio,  t.  X.  Ap.  XX.  "  Insiituí 
il'RsiudisCatalans».  Les Pinturcs 
Muráis  Catalanes,  lascicle  I,  Bar- 
colona,  1907. 


I.SSTITL'T  D  ESTUDIS  CATALANS 


47 


370 


L'Arqiiilecliira  rumánica  a  Catalunya 


IVillct.  Arraila  ilc-  l:i  hall  lali  ral 


riin-li    |i|Mlilrlitcs  (  l'!\;ill.U('l¡  (|c  Siilil  M:il( 

son  |(i-i>l¡\;iimMit  policroniiidcs.  Les  pin 
fíisi  (lcs;i|i;iir.s(-ut;  s'lii  oiitroveuoii  res 

(1)   IIan|iarlat(ra(|ii(Mxaesf;li!SÍa:F.  MuNS. 

Suiíl  (yfuirri'di'  l'edrrl.  ('crlainen  cnlfilanisludr 

laJorenlnt  Calólici.  Harcüloiia,  lüST.  —  l'iic- 

iiAHi,  Pinlurcs  rnitra/.s  di'  l'edrel.   L'Areiu;. 

Barc<'loiia,    IW.l.  —  Gu- 

moi..  <  >ljpa  cilaila.  —  i.'.. 

A.  ToRHAS.  El  JSeri/adfi, 

Uarciílona,  ÜMC.  —tí.  Hi- 

iiKHA.    /•-/  finí  d'KslcId, 

tíi'V'^ii.  líHlT  y  fl  fasfMfli- 

filat,  I.ex  l'itiliirea  Mu- 

raln  Catalanes. 

(2i    Ai|ii(!Íxi's  |iiiitii- 
l't!S  han  t'slat  ilusrriti-s  y 

KÍK.4:W.    I'«.lret.Ar.        r"l'7'l"''l"S    ,""     ''"""-'J 
c».l..   drlalmlH   .,,!.,         •■"»'•".     P"l'l";a.la    |l('l 

c. iDÍciiai.l.Mi..iii.      "  Institiit  dRstUflis  Ca- 

Utcrnla    Kscnla  </:«       talans  ». 


(li-('t  [icnlia  ;illM\on's  sa  niiti- 
jíiia  hellesa.  l-'.ls  aiclis  ile  Icr- 
i-aihii-a  son  ile  la  foiiiia  \  issi- 
uútiea;  son  centre  es  sobro 
cls  rasamente  casi  d'un  ters 
•  Irl  raili;  la  llnni  entre'ls  nion- 
laiits  es  casi  el  diámetre,  les 
lilailes  ¡;rollei-(^s  ol)ser\cn  la 
Ih  iri/diil.ilil.it  lilis  .1  l'altura 
del  (Onlre  ilel  ardí.  i. a  res- 
tauraeió  lixa  un  liniit  inferior 
a  l'obia  ab  arehs  de  ferradu- 
la  a  les  derreries  del  sejijlc 

XII.  (Figs.  421»  a  431)    il) 

Delsabsis  laterals  aiiliclis, 

el  i|i'  l;i  ill-i't.i.  ll.iliililal  per 
s.ici-islia,  se  tniiía  eni-ii|U¡i  ali 
piíitiires  muráis  niiiianii|Ues. 

Si'  |-|'|)l'l'SiM||;i  i'll  1.1  i-l'lplllii  l;i 
\  i'l'Ui'  :ili  rinr.illi;  iMl  i'l-~  iiiui-> 
s"lii  lii:ll|-;i  l;i  p;il;ili'  il,l  di'  li"< 
c-jiirli    \cri:c<    tVlllIcs     \    ilr    le-; 

•u,  li.'ii.  I  .(■>  I  ilicriiii'(>s  \  scii-cil.nl.i 
tures  ili'l  alisi>  (le  l'rsiplerra  liall 
les   di'    ri::iires  \    iii-^eripcidns.  *-' 


pm. 


xzy 


l'\¡l.  4:tl.     l'nlrot 
Ariaijii  cli'  Iv»  iiaiih  latcralii.    Knt'ala  */:« 


J.  Piiiij  y  Cadafalch  -  A.  de  ¡'(ügiicni  -  .1    Goilnij 


.ÍT1 


Fis-  -131;.     Míiríiuot.  U<'slaur:iciü  tlol  ¡ibsis 
L*»s  arfínle-;  ilí»  r-tnrmnicní-ió  entro  los  nuns  y  In  ooliorta  son  i}o  vostaurjK-it»  lii|i'itrlir;t 


MARylT.T 


[  n  íilisis  (1*1111:1  CSuicsi:!  iMiistniidii  :ili  :iri-.iili's  di' 
rccniíliii'.i's  ,::ii;ii'(ln  n  M;i]'i|il('t,  entre  S:iiit  \'¡ceiis  ile 
Castellet  \  l'niii  de  \  ¡liimaia.  Ms  un  ahsis  triple  de  ronna  rcctaiií;ul,ii- ipie 
té  adliei-¡<la  una  iiaii  iMinániea  coliorta  a!)  volta,  refoivada  d'arelí-^  Imals, 
de  data  indecisa  pei'sa  nisticitat.  (í"'S-i33)  Scmpre  lia  sigut  oostuin  CMineii- 
(;ar  les  reinmies  de  les  esglesies  por  la  ñau  \  aixíí^  els  alisis  snleii  sei-  la 
part  inés  antigua  ou  aqueixcs  csglí^sies  relorinades.  La  porta  que  mira  a 


372 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


#-+^ 


P 


d 


ü 


tí 

■   t 

id 


^   czti 


Fig.  i;)3 
Marquct.  Plan,  cstut  uctual.  KKcnla  '/sw 


.Mnniuft.  l'liMi  i\i-  rcstiiuriifin  liipotA^ticn 


Poiioiit  \r  un  iiiT-li  iidovelat  ab  junts  gi'oixiKlíssims,  ab  trooos  ilc  lln~;a 
¡ntoriiosats;  i<íu;il  siiiiplicitat  toiicii  los  fiiiosti-os.  (!•''«»• '38 y*'"»  La  cniíiisa 
os  furiiiada  (runa  i-udinn-ntar-ia  inotlhira  :  un  xantrá  que  aguanta  unes 
lloses  vidailcs.  fjue  af|ue¡xa  uau  es  |joster¡oi-  al  triple  absis,  se  dcniostra 
|ier  l'dliservacif)  iTiMi  detall  :  el  moi-ti'i'  del  paranient  extciinr  deis  alisis 
s'intci'iiosa  entre  sus  niurs  \ '1  de  la  ñau  adliei'ida. 

i'lls  absis  teñen  sos  murs  de  rebla,  alternades  liiailcs  i/'a/ms  s/iiriiiiuii, 
ab  HIades  de  |iedres  liorizontals;  sos  voltes,  sos  arciis  luíais,  cls  aidis 
de  sos  portáis  y  linestres,  son  en  feri'adura.  Alguns,  coni  i'arcli  Irioinliil 
ilel  absis  central,  snn  de.  jornia  vissigotica  ab  el  (•(>nli-e  a  iiienxs  d'uii  tci's 
de  radi  de  la  i'atlla  deis  rasaments,  aparellat  expressann'iii  ru  la  Imiiim 
aiigular  precisa  jiera  eufíendrar  I'arcli  de  lerradma  ;  en  altres  el  rasaiiiciil 
'•-  inia  ll<p<a  a  prupúsit  pera  sosteiiir  i'l  cindii,  smIh'c'I  ipn"  s'lia  cnnsliiiil 


J.  Pítig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgiiera  -  J.  Godaij 


373 


Pig.  -i;!.").     Maniupt.   Scrcioiis  ti-aiisvprsal  v  Ii>n<;ituil¡ual.  Escala  1/5, 


un  nn-li  i'in-nl.ii',  luncntsc  lunrt  aii  inni-tiM'  el  i'orij  i|Ui'  i|iicila.  I''s  \tMi 
aixó  clarainent  en  l'arcada  del  absis  Noi-t.  (F'S'IST)  gg  aquesta  una  in-ác- 
tica  viva  encaro  al  ( >riont,  do  tradició  antiquíssima. 

nué  ora  aquoixa  oousti'uceió? 
Sons  dul)ti'  la  part  ahsidal  d'iiiia 
osglosia  de  tros  naus  anidoga  a  la 
o  Podrct,  com  ella  construida  en 
o/jH.s  spicatum;  com  ella  grollera- 
mout  aparollada.  (Figs.  434  y  4.só) 


Fig.  4S6.     Mar<inet.  Arcli  de  ciiiiiuiiieació  del 
absis  prinripal  ab  el  lateral  N. 


Fig.  437.     Marqnet.  Arcli  tiiointal  clel  absis 
Escala  1/50 


374 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


ni: 


* 

1 


5*¿. 


Fi};.-l;ts.  Man[iiot.  Fiítxntlrt 
prini'ii>»I  ili'  l:i  iiaii  roiiiáiii- 
«■a.  Ful.  lio  la  « Associari» 
ExriirsioiiÍ8ta  «Ir  iMaim-sa» 


Fif;.  tSü.     SIai'<iiicl.  Parí  lateral  ali  la  na»  roiiiíiiiica 


Xi)  Irilim   lilis  ;i\ll\   (M|)  (l,il:i  i|(iiUlll('llt:il  Siilirc 
ros.ylosiil  do  M:ili|ll('t.  Ai|lli'¡\;i  y  l.i  ,i\;illS  (l(>Si-l¡l;i 

semljlcii  los  mós  antiííiios,  los  mós  iinijiorcs  ;i   la  (lis|)ns¡cii'i  vissiüVitica; 
mes  encare's  trobu  repetida  la  foi-ma  d'ai-clis  uliíasninciimlai-s  cu  pctits 

oíalMiis    y    rsiílosios   (|Uo   scui- 

llll'll    IIK'S    ll|Mllc|-||i'S. 


í.w  1  Ji  I  11-  iil:  itnAli  \ 


Vi-z.  Mm       ,\|]iri|iit-t.  Ali-'i-^  al>  la  Hhi-'^l  i  u 
cu  urcli  (le  l'crrudurn 


1   11.1  irdli's  i's  la 

Hall    li'iliiiiiissi- 

llia  di'  Hilada,  n  i|ist|-UiT¡i'i  rui'.il, 

|iiilirissiiii,i     \    dcsiiudadaiiiciit 

liaslida. 

Mil  la  planta  (I"'íí  i'-')  s'lii  imla 
una  irrciiularitat  do  oonslnicrió 
i|iio  la  ipio  lii'liixiis  i\r  parcMs  y  do 
pilailS  Snljic  ijlli'  s'a|in\c'i[  i'ls 
Im-als,  \  la  dirorcio  ili'ls  para- 
llli'llls  ¡Il1i'|-Íiil-S  siiZUill   ilü'rl-i'llls 

mis  (Talli-rs  y  lins  l'rix  Ai'  la  i's- 
ii'lesia  so  dos\iá  .il  aniliar  .al 
pri'sliitcri  011  ilii-iTciii  di'l  Sur. 
\'r  un  .ili-li  |íi|-,il  |-crMii;alit  la  liall 
\  lili  ;dtiT  Ipil'  luniia  aidi  Irimii- 
l'al  si'pal-alil  la  Hall  de  la  lostora. 
íi'iií.  111)  |.;|  (M|,di'  i'os^li'sia  s'ox- 


J.  Puiq  ¡I  Cadüfulch  -  A.  de  Falgiicra  -  ./.  Godaij 


jr5 


Fi".  111.     Saut  Feliii  do  Boadu.  luterior 


376 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


'*'°-^^^  tiviiy.s'abaixayamésdel  des\i<i  del  cix  i|iriicm 

f^^B  ¡mliiMí,   |)ivsenta   la  particularitai   de  i|UO  sus 

■  '  iiiui-s  cciiivoi-i'oixoii  cap  al  foiis  coiii  s¡"s  volgiics 

■  «iiiicoiiti-ai-   ralonció   al 

^^^  llocli  aon  aiiava  cnlocat 

^^B  i'allai-.  Dos  graiis  sopa- 

B  reii  la  iiaii  dolprosbitori. 
^K  La  \(dta  de  resiileííia 

^^B  ;d   ll.-irell  de  l,i  ll.ill  es  di' 

^^B  luii:   |iiiiil  ;   a    la  teslei'a 
la  Milta  no  eau   a    pjoin 

\,^  dols  pai-anients  sino  un 

^^  xielí  ea|)  al  exterior  des- 

M  eriliiiit  una  lleugoi-a  íer- 

^^^^^^^^  radura.   Aixó  ditna   ]iei- 

^^^^^^  resulta!  un  ress.dt  a  dall 

..     ....  ,.,.,,.     ,    .  deis  nuií-s  lat(M-als  iiue  den  lia\er  >íervit   pera 

r  1^.112.  rlniítadr  1  e.<i);l08i!i  ...  . 

de  Buadu.  Escala '.'soo  eoloearlli  (ds  eilldris  de   la   \rilta.     F.U   eauíiii  la 

Han   i's   llisa  a   TaltinM   d(d   eniiiiMH-aiiii'iil  de  la 

v(j|ta,  no  presentant  cap  cordii  di'  nmdluri's  huri/niiials  ni  relien  de  cap 

mona  on  oí  paranient  interior. 

La  dit'eroneia  de  diniensiniis  de  la  ñau   \  ili'    la   t(^stera   ipTInMn  si'nxa- 

lat  en  el  plan,    se    tmha    accenlnada   en   (d    scnlil  <le   la   aleada    (l''iK-iil)    \ 

|)0r     ter    IIIÓS     marcada     la     S(>paraeiii     de     les     dnes    palls     del     i'diliei,     el 

cijtistructor  aixecii  id    nini- de  sepai'aein  peí- deninni  la  lenlada  a|io\anllii 
sobre  rarcli  toral  que  l'aroiici  d'arch  triomi'al,  \  dunaní    lluelí  a  la  enns- 


Fij;.  413.  Boada.  Scri-ió 
transversal  por  A  B.  Ka- 
rala  l/^oj 


Fi^.    til       Itoada.  Sí-cc-ím  loii^^itiMlinii!  per  f  I>  V.,  Knr.  '/.^<, 


Fig.  Il.'i.  líiiada  Sic  .i.í 
trniiflvcrHiil  per  U  I. 
Ksvalii.  i/ioo 


J.  Puig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godaij 


:t7T 


ti'UiTJi  1  (li'ls  pihiiis  i|U('  -.1  iii.iiu'- 

IM   (rcs|i:iil.Ml\il    .li^lMllIlll-ii'll    li'S 

raiii|iaii('s  (|Ui''8  tl'i>lj(Mi  ii\  il\  li  ii-,i 

(lt>  S..II    llocll.  (l''i.^'.Ul!) 

l,'¡ii-rh   Inr.il   \   Tarcli   iriniii- 

ai|ucsi  (Icii-ci-  es  estrot  y  sostin- 

liut  piM-  mis  niontaiits  r|UP  tVii- 

Uicil   ciiill   mis  rdiitl-alolls    iliti'- 

riorsiMi  cls  paraiiHMitsdi'ls  iiiuis 

latcrals  \  (|U('  deixeii  mi  passal- 

gc  de  li'd.")  uieti'es.  Kl  diamcii-i' 

di^  la  (•¡iTmifi'i-i'iicia  del  arcli  tn- 

|-al   di'l    niig-  de   la,  iiau  es    iiie- 

imi-  i|Ui'  la  soparaeii'!  deis  incui- 

taiils  i|iie    raiiiiautcii ;    mi  aixis 

l'andi    triunifal    qiial    diametre 

esmajor  (|ue  la  separaein  deis 

eonti-atbrts  que'l  sosteiicii.     l'.l 

centre  está  proximament  un  ters 

sohrc  la  rutila  deis  nisaiueiits. 

Aqucts  arelis  están  aparellats  al) 

can-eus  |iet¡ts  y  les  impostes  del 

toral  de  la  testera  t(Mi(Mi  una  i-udinieutaria  unianientació  de  deiits  de  serra, 

úiiiea  mostra  d'esciilptuia  de  tota  aqueixa  jidlji-a  y  rústega  eonstnieeií). 

La  lincstra  (pie 
s'iilil-a  al  lillU"  del 
foiis  del  presliiteri 
té  un  arelí  de  t'erra- 
dura  l'i  irnial  ali  l¡- 
eurella  análoga  a 
la  del  ahsis  de 
Mai-qiH'i.  Mis  [la- 
raiiienls  exieriors 
deis  murs  presen- 
ten en  alguiis 
Uoclis  lad¡si)Osic¡6 
de    les   pedrés   en 

jlirina    de     eUa      de  Fí;;.  ll".     Exterior  de  resglcsia  <le  lioailü 


Fi>;.  il(i.     Absis  de  Tes^lcsia  dt  Uoadu 


INSTITLT   D  ESTUDIS  CATAI.ASS 


<» 


373 


L' Arquitectura  románica  a  Calalanija 


Ki;;.  lis.     lionilii.  Dctiill  ili'l  iii-cli  toral.  Esonln  'j.^o 

ijci.x,  \'i)/iiis  spii-íiiiiiii ,  l;i  iiHMia  (l'olii-.i  aiitiquissima  (lo  trmlicii'i  I'imii.hm  i|Iii' 
liiiV('in   oljsoi-\at  al   trartar  de  los  osglcsios  (raqut^st  t¡|in. 

La  iiortíi  d'ciitrada  era  a  un  (-ostat  y  sogons  |mi|  m'uii's  ciiriiia.  dlisci- 

\aiilia  |>('i-  la  parí  di'  diiis,  se- 
ria aliardi  di>  Icrradiira,  lia- 
M'iit  sigut  rct'cta  postcrinr- 
UKMit.  La  niatcixa  roiiovaciú 
s'()l)sor\a  a  la  liiiostra  doliiUli' 
lati'ral    del    iircsliitcri ,    aixis 

ci  Mil  -I'  \  i'll  l:i  I  il:ii|;i  II  ll.i  |  n  il'l;i 
iMl  Mil  i'Ml'i'lii  ili'l  lililí'  ili'l  cap 
i|i'  l.i   lian. 

La     \nl(,i    prcsi'llla    i'll  cls 

])liiits  aoii  ha  caigill   la    rapa 

d'ai-rcljossat  (Mi^ruixida  jh'Is 

Fiíí  4l!t.    B,.aflu.  ÍV»« »/»>.<(».«  ilcln  iiiiirH  ciidjIaiHiuiíiiciits  d'iiiia    srric 


J.  Puig  ij  Cdílíifiilili  -  A    Je  i'algtuTu  -  ./.  Godaij 


.170 


(l'iiiix  s,  riin|ii't'ss¡ii  di' I  i'i:r.iii\  issíil  ild  riiid  ri  ijilc  scia  i  |j('|- 
coiisii-nirhi  M'U'iitsc  i-lai- i'l  tr¡\¡i  de  i-,iiiyes  eiRTCuaiitsc. 
'I'i'i  ilii'iii  r¡ta<la  Tcsglcsia  de  ünailacn  nil  dociniioilt 
di'  ll:i(i  >''  \  un  tostami^iit  de  ll:!l  imi  i|Ui'  Üaiimii  l',|.|Tn- 
liihT  III  1,1  dmia  ais  caiiniii^cs  de  (i¡|-iiiia  |m'|-  l'iihi-a  di'  la 
SiMi;  -'  liiialinciit  se  raiiiiiiiiMia  en  un  dncumeiit  ai)  i|Ui' 
-VHiiiis  1  rebé  en  lUiipai-  y  pnitecció  totriionoi- de  Sanl 
Benet  Castrense  y  Sant  \"¡cens  /¡ni  csi  ¡n  ¡larrochia  Sai/rri 
J''rliciti  'le  Ihi((ihi  nii/rlirti  /'iinla/cr.  *•*' 


SANT  MARTI  DE  lO.VOLl.AR 


Pl-i'si'iila    ali    ruratul'i    luiluil    di'srl'il 

e\tl'ai)l'diiia|-ies  analngies,  la  capella 

roselliin(>sa  de  SantMai-li  di'   l'nnullai'.    FMk  sitnada  en 

el  toi  lui'  de  Mauí-eillas  depuruuuont  de  Ccrct,  al  Rosellu. 

Se  la  tn>- 


Kij;.  45U.  Plan  ile 
Sant  Martí  di»  Fo- 
nollar.  Kst'ala  '/¿qq 


I  Mjín  il.    I 


lia     111 1' 11- 

I-  i  II 11  a  (I  a 

en    diK-u- 

iiu'iits  del 

segle    i\ 

com    un  nratiiri ,  |iim|i   la 

víad'Espanya, «///  ria  (¡mr 

(llttcvi'i'it  ad  ipsas  ('lunas  », 

«  siiper  Jlu-ciuin  Fitlloiii- 

cas  ».  Cap  al  mig  del  se- 

(1)  Mmiir  V  Sans.  Eís  nes- 
comtcH  de  lias  en  la  i  la  de 
Savdeni/a.  Barc(3loii;i  ,  l!l(ll. 
Ap.  IV,  pág.  134. 

(2)  Dimitió  ad  canonicarn 
Gerundce  Ecclesiam  de  Brea- 
da... Cum  vero  per  Dei  fjraliara 
in  i  ¡isa  canónica  vicias  more  só- 
lito abimdaverit,  pra'fatcp  Ec- 
clesire  de  HuadaJ'rncíKS  omncs 
sinl  ad  restan rationcm  ipsius 
Eeclesife  el  al  taris  Sancta-  Ma- 
ría'. Marca  Hispanira.  Aiicn- 

iiix  ccci.xxxn. 

Ci)  Arxiii  lie  la  Corona  lio 
Aragi'i  Escripturaili'Alloiis  I, 
ii."10().— NotailoPi.i.i.A  Y  l-'iiR- 
(lAs.  Hist.dclAin/i'trdán.y.  UW. 


3S(> 


L' Arquilcclura  románica  a  Calaliiniju 


g\c  MI  se  raiiomoiía  Saúl  Marti  de  l'c- 
nollar  o  Fi>iiollai-.  '■'  Ms  pctita  coni  la 
fie  Buada;  una  iiaii  alt  dus  ai-t-lis  torals 
nil)iM-ts  alj  Vi  lita  y  un  ai)sis  mós  csInM  y 
mes  baix,  coni  eii  olla  ¡luniinat  \«'i  uii.i 
estrota  linostra  que  sonihla  una  sajote- 
ra;  una  poi-ta  latoi-al  al  rostat  1¡  dniiaxa 
tambó  onliarla. 

<«  La  part oriental,  iliii  M.  Biiitaiis,  -' 
es  piitsefol  modol  mós  antirli  d'afipii- 
tectura  ivligiosa  ((tic  ipioda  avuy  en  pcii 
en  el  Rossellú  :  li¡  ha  dncumonts  del  sp- 
gle  IX,  de  <Si4,  ''^'  SC!» '»  y  HIH,  ^='  que  cs- 
menten  un  santuai-i  on  aquost  lloch,  y 
nn'm  sorpondna  goiis  (pío  aqtioix  san- 

tllari  tus  el  (ÍOS  do  (■(i|ist|-lli-i-¡ii  lie  ipic 
parlo,  (d  qiial  lia  soi-\¡i  di' tosteiM    i  iiii;i 


Ki.;     ir)2.     Saiit  Martí  ilo  Fiinollai' 
¡Si-rcii)  ili'I  |iri'sltiti'ri.  Msrnia  '/;¿) 


Ki|;.  153.     Sniit  Martí  ili-  l'iiiinIlHr.  Inlirim 


•  ■apolla  inoiiys  aiititiua  ahans  ipii' 
s'lia.eiiós  tmitainoiit  l'nrailal  l.i  |ia- 
|-i't  ili'  \'l'.-<\  per  iilii-irln  iiii;i  pui-I.in. 
M  P'.ls  pai-.iuii'iils  oxti'i'iiii's,  coii- 
tiiiúa,  im  SKii  \ortirals:  s'oii.üfoi- 
xoixou  a  la  hasa.  1,'airli  i\r  la 
\u|ia  ili'sci-¡ii  uii.i  ri'M-,nliir,i  Ira- 
Imilla  liTi  lili -ral  III '1 1 1  \  iMii,  iiM  a  p|i  Mil 
dols  ])araiiionts,  sino  un  \¡c-li  cii- 
t'i  ira.    I  )',ii|lii'sta    ilit'i'ri'iiria  irap.-ir- 

(1)  l'iiaaa;  \'iii\i,.  Gitide  /lisíarii/iir 
'•í  /liltori'Ki/Kf  i/aiin  /'•  f/r/ifir(fiii''iií  r/i'x 
l'i/rónécs  Ovientnli's.  Pi'r|>itiyá,  ISi)!). 

(2)  L'arl  rrliijiós  en  el  liossvl h).  \n\- 
giiia  21  y  s  'fjfíiiMit». 

(lit  Ilixtoirc  de  Laiii/ufdnr .  i'difiíi 
I'l'iviit.  I.  II.  /'rcitrns,  co\.  2i-~.  —  .\i.\ur. 
.\rjlin:s  //ÍKtiiri'/urs  sur  li'x  ('i¡iii¡iutiv:is 
dii  Uiiussil/tiii.   l'i'i'iiiiiyá,  1S7S,  |i¡ifí.  5li. 

(i)     Moren  llisjiiinica,  col.  7!i:í. 

(51      Murrii  llisjiiinirii .  ciil.  Sdll. 


./    ¡'iii'j  n  ('.tnlufdlvli      A    de  l'ahjiicra  -  J.  Goda;/ 


:iSÍ 


líinici:!  rcsiillíi  un  ri'ssalt  (•dlncul  ;i  iLHi  di'l--  iniirs  l,-ilrnils  (•din  |ii'i-  íiiioniu- 
pI  (•¡iiili'i  >'.    l''.ii  i'i  unir  lie   l'iiiiciil  s'lii  \i'ii  i'l   ciii-iictcrislicli  djn/s  sp/i-iinnii 

t;lll   (■(lililí   ni    1{|1SS(>II(I. 

l,a  ll.lll  [ii'tita,  coiisllllida  al   i''.,  del  <  »|-at(il'¡,  OStii  cdlicila  (Tlllia   \dlla  de 

iiiÍlI'    |iI11iI    smIii'i'    al'clis    Idl'als   de    la    iiialcixa    t'dniía    \    OS 

^^^^^  i-iM-dl)(M-ta  de  piíitures  tant  eii  cls  iiiiii-s  cdiii  cu  la  \dlla.  "* 

m^        ^^  Ndsalti-cs,  |H>i-  la  coiiHKiraciíJ  al)  la  (ic  IJoada  (■|-i'y('iii  <[Hú 

I  ■         iiaiis  \  alisis  |i('i-temMxen  a  la  mateixa  ójioca;  les  arcarles 

■H         ^H       (l(>  les  dds   |iai-ls  sdii   cdiistniidi^s  de  robla  íii'dllcraiiicnt 

I  ■        aiiai'i'llada. 


NOSTRA   SENVOHA    DF.    VltlA 


l''.li  l'l-lltails  -'cita  la  ca pelleta  (le  XdS- 


ti-a  Seiiyora    de  \'i(la,   en   (|iic   rar(di 
t|-idUll'al  es  de  fcn-adlli-a  y  ¡r-fi^ü-lllar,  Sdst¡nL;llt   |ie|-  pilalis. 


Fis;.  454.      Siinta        p^_^  m,;,   n.-m  t;i||d)('  |-e(lllida,  cdlicrta    al)  volta  de  calKi  \   ali 
Mni'íii   de  Viilii.  ,      .  ...  .  ,  .  hit 

l'laii.E.<icalnV-oo       !d)sis  scii  1  ii a i'cdla f ,   sitiiada   a    una    lidi'a    d  Ai',i;iMci's   |n'd|i 

d'una  desapai'Ciiiida  rila  relia:  semilla  un  tipo  iu('s  inddeni 

(pie  les  lilis  a(pii  desci'iti.'s,  d'aíiueixos  esg'lcsios  de  Iradjcií'i  anticua.  Les 

ai'cadí's  an-cii(pieii  d(^  p;irt  cudius  (l(ds  iiidiitaiils,  deixaiil  iiii  i'csalt  i'w  dis- 

p(.isici(j  análoga  a  l'"dUdllai-;   de  la  iiiateixa   uiaiici-a    (pTclla  son  apaccllats 

i'úsfegameiit  y  no  es  clai-  rintent 

de  donar  la  forma  de  ÜMiadiira  a 

les  ai'cades. 


\\)  Han  cstat  (^lescrites  per  Bo.n.ve- 
FOY,  (Xll  Bul .  de  la  Soc.  A;/fic.  ScientiJ'. 
Lil.  dea  Pi/i-énées  Orientales,  pág.  41.  — 
Brit.mls  coni]il('tá  a([U(_»sta  duscpipclíi. 
(E.rtrnil  du  linlletin  Avchéol.  dii  Comité 
dea  Iraraax  Hitilorii/nea  el  Scietit.,  ii."  í-, 
any  ISSIi). — J.  Freixe.  Recae  d'Hintoire 
el  d' Archéoloijie  du  Roussilloii,  aiiy  1\'. 

])ili^.  1()2.  —  M.  DF.  PüYBLSlIUE,  a  lasussid 

(Ici  28(liíjanei-  de  1908,  do  rA(íad(3inia 
dü^Toiiloiisi!,  pai'lá  dacpKíSKís  piíitures. 
l)arrei"anu;nt  lian  esiat  níproduidiís  per 
la  .Imita  dt;  Museus  de  Barc(dona  y  ¡¡u- 
hlicades  per  r«  Insiitut  d'Estudis  Cata- 
lans».  Leu  piníures  muráis  catalanes, 
¡ascicle  II. 

(2)  Brut.mls.  Obra  (larrciMiiK'iii  ci- 
tada, yiáii.  23.  —  PlF.RRi:  Vidai..  (inide 
hisloriqae  citada,  pág.  102. 


F¡^.  45.">.     Sautii  María  de  Viila.   KxtiTior 


382 


L' Arquitectura  románica  a  Calalunija 


OI.KKDOLA         I\  O  S  I  O  S 

(riiii  alt- 
sis  ¡iiiáKvli  os  ol 
.1'(»Ic1(1m1;i,   ti-oi; 

liiniiil  il'iiii  ora- 
titi-¡  (lostriiit;  es- 
tá (Mitorrat  (>ii  ol 
t('i-|-a|ili'  del  (■(>- 

ilcja  l'('s¿ílesia,  \ 
sois  se  pnl  estu- 
iliai-  la  |ial-l  ill- 
li'i¡(  ii-;  i's  ar|ues- 
ta  rom  un  absis 
soinicircolai-,  en 


Fig.  156.    Arch  triomfal  de  l'oratori 
de  Sunta  María  de  Vida 


(|Ual  ]).ilcl  (Ir  lie-  Fig.  157.    Aii-li  triouiliil  d«i 

\alll     (Icsci'llll'j-  l'oratori  de    Santa    Muría 

"     .  lie  Vida.  Escala '/•<!. 
(la,s  lil  iiliraliiia 

arcada  de  forradui'a  a\iiy  lain-ada   |>i'i-  un  nuii'.  I-',s  mcllin-  a|iait'llaila  i|uc 

los  lins  ar|ui  descritos  y  ti^iidoix  iiii''s  a  la  (1ís|mis¡i-¡i>  iiiiisiilinaiia  |instoi-¡ii|- 

d'ar|iio¡.\a  forma  ari|U¡locl('iii¡oa. 

li'osjílesia  rniiiáiiioa  d'(  llrrdiiia  y  suii  aniiih  mimIhií,  imii'jiíis  do  sí^- 
pultures  (jbcrtes  en  la  pedra,  s'a¡\i'i|i[('ii  a\  iiy  ¡sulats  oil  el  tui-ii  o-iiadal  'le 
(  Hri-flola  f|U('  tanca  la  anti^-'a  lliMica  do  iimiallos.  L'es^losia  lo  una  planta  do 
orou,  mes  oís  brassos  soud)lon  uk-s  ivindoriis;  está  coliorta  por  un  cindinri 
y  té  son  presbiteri  on  forma  roctanunlar,  ai.xecantse  ariant  di'  la  oin.ulora. 

l\ls  datos  documontals  ¡ndiipiou  quoloom  sobr(>  in|uest  templo.  Cnnoi- 
.\óni,  ow  primer  llocli,  una  diaiació  dol  any  U17.  <■>  Sunuai-i  aloá,  ou  l'auy 
l)2íl,  .sofirc  les  ruines  ilo  lauti^a  <  )lórdola,  un  castell  y  una  e.Sí?lesia  en  Iki- 
nor  de  SantMii|uel.  Kou  conquistada  Taiitifía  ciutat  per  Almau/nr,  >pii  la 
rotiii^aió  lins  ;il  í)'.)l ;  en  aquost  any,  l'arcediá  Seniofi-of,  auxiliat  poi- sus 
siifra^'aiiis,  determina  renovar  resjílosia  de  Saúl  Miqni'l  \  n'pMJil.u-  |,i 
ciutat.  '^  Aquesta  deguó  ser  proiiiptament  edificada,  ja  qnr  m  il  matoix 
an\  '.''.'1  liHl  dedicada  pi'l  bisbc  de  I^an-rluna  \'¡\0S.  '■"  V.w  aijlli'sta  drdicaoio 


(1)  CariiJlari  «lo  .San  Cugai  i|i-l  Xailés,  514,  51!». 

(2)  Mn.Á  V  Fdntanai.s.  .\/iuntcn  liixíórirnx  so/ivr  O/fr'/o/ri.   Mrinnrias  de  la  líral 
Acaflemia  fie  liuvnax  Leíra^t  de  Jiarre/ona,  1.  II.  ¿.'  ¡lart,  yivri.  .">ii5  y  si'^jiuMits. 

(:í)    .\riin  Cal.  liarrulnnn.  Aníi'iail..  Lili).  IV,  ii."  277.  fol.   IHl,  ella  cin  Hai.ahi. 
<  )ljni  citaila.  pai.'.  IX.  —  Hokaiili.i,.  Lox  (nndi-x  de  liarcehma  nini/irridos,  I.  1,  |pá^:.  jllíl. 


./    Pniíj  ij  ('.iitlafiilcli  -  A.  (/<'  Fali/iirra  -  ./.  Gndaif 


383 


4.'iS.     (ilirdola.  Conjunt  de  l'esglesia 


se  fu  iiioii<-i('i  (le  l'esglesia  que  aiiii'i-iniincnt,  cap  ais  anys  íiii'.i  l'nu  ciuisa- 
liTada  j)er  smh  ¡nitecessor  Tlieudericli  en  tenips  y  ah  assistoiicia  do!  i'iiiiit(> 
Suiíycr,  i|U¡  duna  comenc  a  sa  editicació,  cnm  tami)é  edilicá  el  castidl 
diiitrc  del  qual  estava  l'esglesia  de  Sant  Miquel.  '^''  En  l'aiiy  líos  íuníiiIíimi 
el  Panados  els  almohades,  protanant  cls  temples,  despoblant  hi  tcriM  \ 
destruint  la  eintat  d'n|(''i-dMla  y  om|)nrtaiitse  molts  cantins.  '-' 


ARCADESDELMONASTIR  A    SiUlt    l''l'lill      <lr    (lUiXols    eXistlMMMI     ICSll^S    tV  WW     |inl'- 

ticli  sostmgut  })er  rolumnes,  quals  ai'clis  son  sensi- 
Ijlenient  en  ferradiii'a.  Solire  les  ai'eadcs  li¡  iiá  tres  linesti-os  ti-ipl(>s,  soln-e 
de  les  fpie  s'aixer|UiMi  íh'cIis  cegos  del  lipn  del  scglc  .\n,  que  mi  giiai-deii 
l'cl.M'ii'i  lie  i-,i|i  iiirii.i  ,ili  ia  ri  iiistriicciii  mi''S  liaixa. 

i, a  cciiisti-iii-ciii  a\  u\   \  ísíIjIi'  lio  es  conqileta  ;    mig  arcli  s'amaga  cap  el 

(.1)  La  rcstauracii)  iliíl  castcll  y  usglesiix  (!( >l('ril()lM  eonstM  en  un  ilociimi'iit  (|iii' 
Ini'iiia  pan  (IbIioiho  IV,  m."27'!  <1h  Ibs  « Aiitigiietats  de  la  Santa  Esglcsia  ilc  Harcelu- 
iia»...  Sotii  Dci  actum  est  ul  fídi/icurctur  Imxilica  in  honure  C/iristi  ct  Beati  Arcani/c/i 
fít  beati  l'etri  Clacitjerü  in  ca^lnuii  nnncujiatuin  Olcrduke  a  vene  rabili  nro  Sfínioírmln 
Icrita  ceíf.'rin'iuc  .su/'rfif/anci.s  atiia...  Non  tevminus  ¡ivcsentsuit  Suniarinis  inclitua  comes, 
cuín  Kcle.sia  Sancía  Dii/na,  Sancli  I'etri.  Snncli  Salcatoria,  Sancti  Juliani.  Sancti  Pelri. 
Sancti  Cristo/t/iori ,  Snncli  (ienesi.  Sánela  Mnriafovis  mnro.s  r/ui  consírucit  memora  tus 
Ídem  comes  cliaslruinOlei-dnke  el  incoarit  ¡tvedieta  Ecclesia\Sancti Mieaelissiíum  in  Iva 
murox...F.ra  XX-Xj/ost  m  i /Irsimoannrthom  i  ni  DCCCC  nonagésimo  pi'imo.ind  ir  lione  IV. 

(2)     Marca  Hispánica.  \[>.  i'A'A'.W..  —  Villanurv  \.  Via/'e  Lilerai-io.  t.  XXIX.  p.  2i8. 


3fH 


L'ÁrqiiitccIura  románica  a  Catalunya 


fOSUit  dret  entre  les  constpuccions  iiovi's.  L'ajiaicll  rúsiich  te  iniíMinisiit 
liludosdomaoiis,  les  rlaus  deis  archs  son  alternativann'iit  simhitcs  \  paiti- 
des  en  dos.  SoniI)la  una  piirtxada  d'una  osijlesia,  mes  ud  ti' lap  iclaiin 
ab  la  nan  que  avuy  té  adherida,  «ju'en  sa  part  mc-s  inmediata  es  cnlieita 
ab  vidta  de  cañó  roniániea.  'l'ot  el  restant  d'i'lla  es  dcstiiiit  \  reedilirat 
en  époqucs  postoriors. 

KIs  datos  doi'ument;ds  sobre  ai|nei\a  esglosia  im  aidaieii  la  i|íiesliii. 

l'n  aela  de  ruiiilai-¡r>  falsa  Imii  pulilicada  per  Aruai/.  I%s  una  lelació 
eserita  en  tenips  del  abat  (lalrrraii,   i-din  Iki  ha  |ii-iili;ii  \).  l^anili  (iraliil.''' 

l-'.l   primer  dato  dofumenla!   ccrt   es  el 

C^        ^.  ilihloiua  (le  I.otari   del    auv  '.MIS,  '-' cxiumIíi 

^^  ^  a   la\o|-  de    San!   l''i'liu   \     de  Sallt   l'ol   de  la 

^^H  $  Marítima  (Sini  l'ol  ih'  Mar)  a  si'iiilica   de 

^■1^1  $  (1)    Memorias  ;/  noticias  ¡tura  la  liisluria  <te 

^B  W  la  villa  de  San  Feliii  de  (ini.rols.  Asociaeiúii  Lite- 

raria de  (¡erona.  Ccriaiiicii  ilc  lS7:i.  Ciirdiia.  ISTl, 
[láir.  lili  y  sií^íüiMUs. 

(•2.)     Marca   /lis/idiiica.  .\\>.  (IN'lll. 


Fia.  4ñil      Oli-riliilii.  Plnií.  Kncnln  i/joj  Kiy.  Iiill.     olíTiInlii.  AitIi  iln  ri>i'rii<lili'n.  KHCnln  Vu) 


J.  Puig  y  Cadafalch  -  A.  de  Falfiucra  -  ./.  Godaij 


.9M 


^==±:e^ 


Fig.  4ill.     Saiit  Kiliii  lie  (¡nixiils.  Plnn 


ISSTITUT   D  ESTUDIS  CATAI.ANS 


M 


,Véfg  L'Arqiiilectlira  romhnica  a  Calahtnya 

Sunyor,  son  ah.it,  que  acudoix  ;il  Kniporailor,  aconipaiiyat  il'i  >iliiliiili. 
arquebisbe  de  Reims.  En  aqueix  document  se  suposen  existiMits  cls  dos 
nionastirs  citats.  Dit  abat  deniana  a  Lotari  saconlii-niació  y  la  Caculluil  ili' 
rog\r,  ademes,  coni  Abat,  el  Monastir  de  Sant  Pul  de  la  Marítima.  Aliaiis 
lie  la  niuit  del  Aliat  Ainau,  que'l  P.  Cano  afirma  ésser  en  l'any  l(l7(>,  *" 
se  fcren  moites  ygrosses  donacions  al  monastir. 

En  Villanuevá  <-•  din,  pailant  deis  restes  que  quedaven  en  son  tenips 
del  monastir:  «Aquets  (els  claustres)  y  lo  rcstant  ilel  nmnastii'  (<sla\a 
tot  dins  de  la  fortalei^a,  coronada  de  set  torres,  de  les  qunls  (|iu'ili'ii  iii  |mu 
les  anomenades  f/c/ Fííoi,  clcls  Re¡/s  y  rA'/ Co/ví,  prenentse  aqiuix  úliiiii 
nom  de  les  _7í/«///w  y  senyals  de  deseobei-ta  que  desde  ella  s'lii  Icncip'.  S(> 
restaura  en  temps  del  Abat  Ramón,  segons  privilegi  del  Rey  1).  Pere,  de! 
any  1203.  O  A  les  arcades  dites  fií  relei-emia  el  Conveni  ri'li'luai  cnlic 
l'Abat  y  rUnivei-sitat  de  Sant  Felin  de  Gnixids,  sobre  cdilifaeidns  eii  el  niu- 
nastir.  '*>  Un  plan  antich  del  uk mástil-,  qual  copia  debém  a  1).  Agusti  Ca- 
sas y  a  D.  flencral  Guitart,  anomena,  a  n'aqueixes  arcades,  el  claustro  vcll. 

loKT.M.  PE  SANTA  «F.cii.iA  Eu  Ics  csglcsics  p( ist cr íoi's,  algunes  escassíssimes 
nr-uss  vegades  lii  ap.ireix  la  fiii-ni.t  de  ferradui-a.  Una  deles 
mes  antigües  es  l'esglesia  de  S;iiiia  ( icrilja  d  lüins.  did  tai  mis  ninii.istii-  de 
Santa  (Cecilia  d'l'rgell.  A\u\  es  ti-aiistni-niada  en  casa  d(>  pag('s;  iiii;i  iiaii 
lateral  es  la  pobre  babitaeii'i  d'uns  pagesus,  i'altro  es  el  graiiei'  \  la  |i,dli- 
sa;  aon  Ibu  la  ñau  central  lii  ha  id  paii  ile  la  masovcría  y  a  labsis  im  pe- 
tit  liortet  a  qui  fan  de  cerca  els  murs  anticlis  circolars. 

I^stava  aquest  monastir  a  una  llcgua  de  Castellbi'i,  entre  els  veiiials  de 
Saulet  y  Pallarols,  sobre'l  riii  que  allí  corre  lilis  a  juntarse  ab  el  Scgre, 
entre  un  llocli  anomeiiai  i'.iniM|iiia  \  altre  aiiomenat  Novas.  .\|)arei\i'ii 
Hvny  les  ruines  a  un  tret  di-  |)(Mlra  (ra(|uell  rin.  ('■>  El  jioble,  a  les  luiíies 
convcrtides  en  liabitació,  segueix  auíjineiiantles  «  El  Moiíaslir  ". 

Aquesta  csglesia  cnrunada  es  de  planta  bassiiieal  «le  lies  naiis  y  tres 

(1)  Kmili  (liiAMiT.  <>l>ra  citada,  |(áf,'.  121. 

(2)  \'i(ije  /iterarlo  ti  l'ts  ii/frsio.s  i/e  K.s/inrin.  t.  XV.  pág.  .'j. 

(H)  Mutftndi  i;l  ite  noro  con.slriifit'/i  ft  fi'ilijiciiiuli  iiKitiunterium  ei  rillain  snncti  Fo- 
lidií,  (!lc.  Vii.LANüF.VA.  <  iljra  y  tomo  ciíat.-í,  pá;;.  11. 

(i)  ...  El  '¡nod  fífitleía  uniri-rsitiin Jurinl  niinilili'r  i'l  teneatur  seiDjirrJucfrí'  n/iprns 
in  iiiiiniliux  o/ii-ri/itis  i/iir  fmnt  sn/iru  ilhts  nri-iis  i/ni  simt  ei:  parle  ()rii'iilis  mi  inonas- 
If.rianí,  nuprailictum  iiu:ln  cliornin  .ii-ii  ca/mt  ccclmir  inf'ru  molam...  Artiiin  rxt  luir 
lerlio  Knllen.  junii  Aitno  incarnníioni.s  C/irisíi  mi/lcKiino sr/ituai/rfisiimt  .srpíiniu.  \h'^ 
Manuncril  ilií  1'.  A.  (Ja.no.  Fol.  !KI.  a  '.tí.  traiiscrit  ]i(!r  Kmii.i  (lit  \im-,  olini  <aiiiila. 
A/ii-ndice  di-  dorumenlH,  páf?.  220  y  si-jíñciil. 

(.")!     \'i:jMii:s.  Crónica  l'nirnrsal  dt:/  /'rinri/tnrlo  dr  Cala/uña.  I, lili.  \lll.i',:i|i.  I. 


.7    Pili;/  11  Cinldfiilili   -  .1    (Ir  l'dlijuird  -  ./.  CíhIiii, 


387 


ahsis,  l'i't;!  (le  |KMlr,-i  iniiihi    ,ili  Imih-Ii. 

Xii's    \I'U   IM|I  IMSnIlll'Ml   lll'   \il|l;|,  ;i   ('\- 

(■('|ic¡('i  (Il'I  al)s¡s.  I'lls  ;iic|is  luniii'i's 
siui  (Ii's¡_í;-ii:iIs;  (^Is  arclis  tiii'als  sim- 
vicii  jirnlialiK'iiiciit  |)('i- .iii-uantar  una 
cobcrtii  de  fusta.  No  li¡  iiá  caii  mena 
(l'adornii.  F,s  curiosa  rcsti-uctiiia  de 
la  jiíii-ta  d'eiiti-ada.  (''"'s-  •"■''')  L'arelí  es 
seusiltleiueiit  de  ferradura,  ah  les  dd- 
velos  mes  altos  en  la  clan  iiuo'ii  oís 
rasaiiieiits,  al  ¡stil  loinhai-d,  no  con- 
vcrgint  cap  al  eoiiti-e  les  ¡untes. 
V.u  X'illanueva  "'  dona  lessegüents 

,,,       ,.....,  .. ,,  ,,  ,.,,,  Fig.  462.     Monastir.  Sant  F.Iiu  .1,' (aiixiilH 

(1)      \iuj.LU.,\.  \ll.p  .:i:!yss..  ap.MH.  Archs  de  tV-rn.,!,.™ 


1 


s 


Fig.  463.     Monastir  de  Saut  Fcliu  ilc  (iuíxola.  Arclis  de  Cerradura.  (licstauraiió) 
( Hutlleti  del  Centre  Kxcursionista  de  C'atalini¡/u  J 


38S 


L'Arquitectiira  romíinica  a  Catalunya 


ft?v 


Fijj.  l''l.     Esglesia  d'Ix  a  la  Ccrdanya 

tnií-tor.  En  \'illaiiueva  copia  aquesta  cscí 
ta  de  Castellbú.  La  data  es  de  l'any  XX  de 
ríes  del  segle  xi  era  deis  fonaments  a  la 
es  de  Tépoca  del  bisbe  Bernat  d'Urgell. 


noticies   rctorciits   a 
iraqueix  monastir. 

l'',ii  hi  Miiri-ii  I/is¡iii- 
i/ic<(  '''  SI'  |iulilic;t  el 
di'crotdol  ".ai'K'inanx , 
lie  l'aiiN  SSil,  i-diilii-- 
in.int  la  dotació  de 
a(|Ui'sta  casa.  Una 
os(M-iptura  parla  del 
I  )isl)cBtM'nat  d'Urgell 
(lOTC)  a  l(i;)2),  que 
i-onsai;r;i  l'esirlesia 
del  iiiuuaslir:  (liulinii 
thv'nni  ]i i'n ri lien  fia 
(■.rfitri-((l  ¡Ktlcrct  ¡iro- 
¡■lU'ilInl'.  (le  iimiiKfjn- 
f(ir.  el  (I  liniihinicn- 
lis  iinniiiiin  licf/ificio- 
rinii  ihiiiiu-  íiil  (irdiia 
teda  s/ii)//l(nii'iis  cnns- 
iptura  del  Arxiu  de  la  (lolopia- 
I  Rey  Fclip.  I/olirade  ios  dcrrc- 
coberta  ;   la  p'irtadc  ferradura 


OSSEJA    EN    LA  CEHHANl  A 


Després  d'aqueixes  t'nnni^s.  la  niajín-  pai-t,  ¡ndulita- 
liIoHK'Ht  i-()in|)ost('s  iiiii'inadiiadaini'nt  i'w  arrli  iillra- 
semicircolar,  cal  lixarnus  cu  algunos  (lul)titscs. 

M.  Brutails,  tractant  del  arcli  de  i'erradura  en  cls  niuiiunicnls  niscllo- 
nesos,  diu  que  la  rudesa  de  tais  archs  deixa'l  dubte  de  si  aquella  os  de- 
guda  a  deformació,  o  error  d'aparell,  encaro  i|n'i'n  altrcs  s'c\pl¡(|iii  p.  i- 
la  conveniencia  d'oferir  apoyo  ais  cindris.  *'■' 

Afiuoixa  upiniú  en  Hrulails  l'aplica  a  les  csglesioles  de  l*'iiiiiiliai' \  de  la 
Maro  de  Deu  de  Vida  de  cpriiern  parlal  \  mes  encaro  a  les  d'(  )ssqja  \  ile  \\. 
La  |)i'¡mci-a d'aqueixes  dos  darivi-es  esgli'siolos  presenta  la  volta  una  mica 
cnií-ada  en  son  rasanicni.   Ks  aquesta  una  esglesia  d'origon  antiiiuissini. 


(1)    Ap.  XLII. 

r¿)    Larclicoloijic  'lu  moijen-aije  el  nfn  in'Jl/ioi/i;s.  Piiris,  1!)IV).  pág.  30  y  següents. 


J.  Puiíj  11  Cadufulch  -  .1.  de  lüiliinrrn  -  J.  Gwlaij 


:í8'.) 


En  l'acUi  de 
consagració  de 
l'osglcsia  d'Ur- 
gell  de  l'any 
8;39,  a^'aquei- 
\a\  ¡lasolac¡t;i 
per  primera 
voltaab  el  noni 
d'O/rcr/m.OF.l 
monunientfou 
probablcment 
fonsagrat  per 
scgona  vega- 
da, en  l'anv 
1219^  <2)  La 
restauració 
del  segle  xiv 
se  basa  en  son 
carácter  ar- 
quitectúnich  : 
pilars,  archs 
torals,  clau  de 
volta  blasona- 
da, tot  d'es- 
til  ogival  y  en 
pedra  de  gra- 
net  blandí. 
Durant  els  se- 

gles  XVII  y  xviii,  sofri  noves  modiñcacions.  La  forma  primitiva  era  un 
paralelogram  ab  un  petit  absis  com  l'esglesia  de  la  Mare  de  Deu  de  Vida. 


Fíí;.'465.     Plan  de  Santa  Cecilia  (rElius.  Escala'!/-») 


IX    DE    CERDANVA 


«La  secció  de  la  volta  de  l'esglesia  d'lx,  diu  en  Rru- 

tails,  *^'  es  de  forma  peraltada  y  passa  do  mig  punt, 

formaiit  i'arcli  do  fiMiadura.  Confesso,  segucix  dient,  que  no  dono  una 

gran  importancia  a  n'aqueixa  forma  d'arch ;  los  voltes  del  país  son  cons- 

(1)  Marca  His¡)anica.  Ap.  I. 

(2)  Sü  guarden  en  l'Arxiu  deis  Piriiieus  Orientáis,  G.  963,  y  Arxiu  de  la  Isolda 
de  Lillet.  dos  copies  manuscrite».  luna  datada  en  1219,  citades  per  SAiínr/n:.  Revue 
d'Hisíoire  et  d' Arcliéoloijie  du  Roussillon.  any  IV,  núm.  3,  pág.  77  y  següeiits. 

(,:!;    L'art  reliijióts  en  el  Rossellú,  pág.  29. 


390  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

truides  (aiit  ¿irollLM'aiuciit,  <jue"s  la  «liricil  ilii'  en  iimlis  i-aso?,  si  ai|U('st 
tracal  es  intencionat  o  no,  si  in-uvó  iriiii  rM-m-,  n  Ix'  ili"  (IflMniiacin  ild 
c'indri  o  de  la  volta  mateixa,  o  si  iio  es  el  resultat  d'aiiíiiiia  recomiKisiein; 
de  lo  ijual  so  pot  veuro  un  exemplc  oii  una  arcada  de  l'osglesia  de  Saiit 
Domiiiicli  de  l'er|iiny;'i.  \'eiis  aquí  en  i|Uf  ((iiisistcix  aqiieixa  recomposi- 
ció :  rarcli,  qualsevol  que  siga,  ([ue  cohivix  una  nau  n  una  obertuiM, 
reposa  ordinai'ianient  sobre  una  sortida  ;  una  cniMiisa,  un  ahai'li  o  un  sen- 
zill  ressait,  que  lia  de  servir  peí-  cslnliürlii'l  «imlii  ;  des|iivs  de  tret  el 
fustám,  aqueixa  sortida  qm'da  inútil  \  ali^uns  i-unstnirtnrs  riiaii  l'ct  dcs- 
aparéixer  omplint  el  naixenient  deis  aidis  duna  niass.i  ilc  ninrtci-  que 
reposa  en  la  sortida». 

L'esglesia  d'Ix  té  antiíjua  liistoria:  es  mencionada  en  l.irt;!  de  con- 
sagració  de  l'esglcsia  de  la  Seu  (ITri^dl,  de  s;!".i,  (iini  una  di-  les  parro- 
quics  de  la  dioeessis  dTrgell.  ''^  Se  Tam  ancna  \  ¡lar  en  HT  1  \  \  ila  lai  '.is:>.  <-) 
Apareix  després  eitada  en  les  actos  de  l'any  11():5,  liaix  el  patniíialdc  Sant 
Marti,  bisbe  de  Tours.  *^'  Alfons  I  traslada  en  1177  aipiesta  esglesia  de 
Santa  Mai'ía  d'Ix,  al  llocli  annnKMial  Mo/if<-iTi/'i  (  I'uiiiccrdá).  '''  I/exer- 
citde  Roger,  comte  de  Foix,  que  invadí  y  devasta  la  llerdanya  cap  al  12'.IS, 
destruí  en  part  l'esglesia.  *'''  RI  monument  deuría  restaurarse  inmediata- 
nieiit.  L'esglcsia  actual  es  del  tipn  dr  les  dd  sepile  xii  \  la  vulta  apuntada 
denota  les  seves  dorreríos. 

ARcns  DE  SANT  PERE  DE  RODA     Cltcni  linaluiont  algñu  apili  dc  S;  1 1 1 1 1 'orc  de  Roda  y  la 
V  PORTALDE  PORQUEREs     ^^^^^.^.^,^.^  ^j^  l'esglcsia  de  l\  >npieres  que  data  del  i  |S2"'' 
lleugeramcnt  rcntrants  en  son  rasameut  y  tindrrm   el  ipiadre  coniplet  de 
les  obres  que  coneixem  avuy  ab  arch  de  tcriadnia  en  tci'ra  catalana. 

conseqOencies  Aneni  ara  a   ivsumir  \  a  ti'curc  les  consoqüencies. 

Doixant  de  banda  oís  ex(Mn|ilos  dubtosns,   l(>s  esirhv 

sies  que  acabem  de  dcsciiin-c  se  caractri-iscn  IVii-ilnicni  :  les  mies  sdii 

bassiliqucs  de  tres  uaus  cobertes  ab  fusteria  a  excepcin  drls  alisis,  les  al- 

(1)  Marca  Hispánica.  \\>.  I.  —  Ai.art.  Ohra  citad.i,  2.''  serie,  \y,v^.  IH. 

(2)  Ji;a.n  Sai<iu;ti:.  La  Puroiase  d' Hi.r.  ('crdaiinclranraisc.  linl.  de  la  Soc.  aijri- 
cole,  etc..  l!M)r). 

(3)  Marca  Hispánica.  .\p.  CCCCXWIX. 

íV)  ViLLA.NLF.VA.  Viaje  literario,  t.  I\.  Ap.  XWl.  —  Hai.ahi.  t)lira  citaila,  ilu- 
mina 21.5. 

(Ti)  Haudon  dk  Mo.w.  Helalioii.s  po/itir/nc.s  den  comíes  de  Foix  acec  la  Cata/o(/i>r. 
Pari3.  l«!Hi,  t.  I,  pág.  11!»,  y  l.  II,  jiiin.  Hit. 

((i)  Vizco.NiJic  1)1-;  Pai.a/.cklds.  .Santa  Marta  de  Porr/ueren.  «Asociación  I.iiiTaria 
(l(í  Gerona»,  (Certamen  ilc  18!)1.  Gerona,  1802. 


./.  Pllig  II  C.iuldfdlrh  -  .\     (le  Fnlqucrtí  -  .1 .   Cnddij 


:í<)1 


tros  SMii  niDitostiis  iHMtoi'is  de  iiiin  sm|;i  ciilicii;!  ^ili  \MÍt:i.  Mu  unes  y  iilti-i's 
I'ahsis  se  [iiM'sciitn  ruin  un  cus  ;i¡ll,il,  fi|iic;iiM('Ml  dircrciil  ilcl  i|ii('  ruMiiii 
les  UilUS  l)ol  sistiMll.i  (le  cdiistnirrií)  (le  l,i  i-(il)cil,i  \  |m'C  I.i  ;iIi;íi.I;i.  Uiiu 
liiiesfiM  s'aixeca  sobre  l'iilisis  iluiiiiiiiuit  les  iiaiis,  esseiil  la,  coliíM'tu 
(rMi|uei\,i    lués  elevada  que  aquells.  L'extei-ior  es  llis,   p()i)re,  sense  uu 

I, 


UUir.'i 


esglesiescastelIniiesiMi  que  hi  ddinuia,  aqueix 
elenicnt  geomo-tridí 


Fig.  46i; 
Porta  (le  Santa  Cecilia  «rKüiis 


riruauíent,  seuse    luia   ari-ua<-ici   u¡    luia   cnruisa  ;    l'iuteriur   l('' 
nriiainent    els    arelis  de  ferradura  ,   seni|irc 
deuuint  pilaus,  ja  que'n  cap  d'elles  hi  han 
aparegut  restes  de  columnes. 

Poden  establirse  notables  iclacions  ab  les 
ue  lii 
Is  alisis  tancats  circo- 
lars  de  Pedret  reeord(Mi  els  <le  la  Bassílica  de 
Segóbriga;  els  absis  reetaugulars  de  Mar- 
quet  semblen  reñexo  deis  de  San  Juan  de 
Baños,  Wamba  y  San  Pedro  de  Nave.  Ab  les 
esglesies  muzárabes,  que  guarden  tidelment 
la  tradició  vissigótica,  les  analogíes  se  repe- 
teixeii  :  l'absis  rectangular  per  fora  y  en  arch 
tancat  per  dintre  de  Santa  Maiia  de  Tarrassa 
es  coni  els  de  Sant  ^liquel  de  Escalada  y 
mes  encare  com  el  de  Santiago  de  Peñalba. 
Els  absis  tancats  casi  com  una  capella  circolai'  de  Pedret  se  repeteixen 
a  Sant  Tomás  de  les  Olles.  Els  absis  reetaugulars  de  Marquet  son  coui 
els  de  Sant  Cebriá  de  Mazóte  y  semblen  un  tVagment  de  la  de  M'auíba 
(Valladolid).  "> 

Tot  sembla  indicar  que  les  dos  escoles  castellana  y  catalana  se  mouen 
|ier  idéntiques  iulluencies  en  aqueix  i)ei'íode,  qu(^'s  tracta  d'un  inedi  ar- 
tisticli  auálcídi  o  d'unes  causes  úniques  o  paraleb-s. 

Tenini  aipií  com  a  Castella  l'origen  aulich  de  la  l'orma  en  la  dccoraci(i 
de  les  uiiics  pirenaiques;  tením  aquí  l'indici  en  els  absis  de  Tarrassa,  de 
son  US  en  la  arquitectura  vissigótica,  y  teiiim  després  son  desenrotllo  en 
varies  esglesies  totes  de  data  de  difícil  precisar. 

Son  vissigóti(|ues  les  nostres  esglcsiesf  No  pot  contestarse  aqueixa  pre- 
gunta ab  decissió  mes  que'n  lo  que's  i-efereix  a  l(>s  csgb^sies  de  Tarrassa. 

L'úuich  dato  crouológich  es  la  superposicic)  de  construccious  poste- 
riors :  aixís  l'absis  d(>  Marquet  es  anterior  a  l'esglesia  a  (pie  \a   unida, 

(1)  Pera  aqueixes  coniparacioiis  cus  lunn  v;ili;ut  (1(!  Vllisloria  de  Id  Ar</niti'<:tnra 
Crisíinnd  Española  en  la  Edad  Media,  ilc  I).  Vici;\s  I.\Mi'i;iar/  ■!  1!i>mi:\,  j.i  ritaila. 


392  L' Arquitectura  romiinica  a  Catalunya 

essem  cliticil  dt-  ilatai-  poi-  sa  soii/.illt'sa,  mos  scnilihi  ild  |m'i-íih|i'  rús- 
tech  de  la  nostra  arcjuitectura  románica  r|U(>  toi-mina  cají  a  la  mcitat  dd 
segle  XI ;  Tosglesia  do  Podret  Im  es  al  soülo  \ii  a  inio  |nMtaiiy  la  [ini'ta  \ 
el  mur  gi'oixiit  en  que  s'obra  ;  la  d'oléi'doia  lio  es  a  resglesia  roaiáiiii-a 
a  que  está  adosada,  que  no  es  fácil  alirmar  si  es  la  consagrada  en  í>2'.i  o 
en  991  peí  Bisbe  Vives,  de  Barcelona,  sino  (juc  semilla  tainlir  del  sc- 
glc  xi;  els  ari'hs  del  (Vontisjiici  de  Sant  Feliu  de  Guíxols  son  posteriors  a 
les  arcuacions  lombardos  que'ls  coronen,  qu;d  data  cal  lixai'la  oii  ol  so- 
gle  XII.  No  diu  res  mes  l'examen  de  Tobia  (pío  a(pio¡\a  ¡nioiital  a! 
segle  XI  deis  archs  de  ferradura,  liou  escassa  contribuei(i  a  la  cronología 
d'aqueix  element  ai'quitoctóiiicii.  ("al  apuntar  a  aixo  un  dato  nogatiii  : 
I'edret  que  sembla  la  niós  antigua,  no  es  aiioinonada  on  l'acta  do  la  Sen 
d'Urgell  de  839  al)  tot  y  citarse'ls  pobles  dol  voltaiit. 

La  forma  deis  andis  y  son  aparoll  donaría  una  data  mós  antigua  a  la 
major  j)a!'t  d'aqueixesesglesies.  En  I^ampói'iv.  \  on  ('k'hiio/.  Moreno  lian  tixat 
que  en  general,  sense  ser  una  regla  alisoluta,  (ds  archs  do  ferradui-a  mes 
aiiticlis  romans  y  vissigots  teñen  el  centre  sobre  la  línia  deis  rasamonts 
un  ter(;  del  radi  \  a  mida  que  avencen  els  segles  entre'ls  mahometaus, 
el  centre  va  aixecantse  fins  cap  al  scglc  ix  en  quc'l  peralte  es  eomú  o  sigui 
una  meitat  del  radi.  Aixís  seveu  en  un  deis  ¡loclis  riagnionts  di'  l'aii  niii- 
sulmá  do  Catalunya,  la  finostreta  guardada  en  ol  claustro  do  la  Catedral 
de  Tarragona  que  foii  dosonborta  quan  s'eiidorrocava  una  do  los  ]iai-ets 
existentS  en  el  llueb  en  qu'ostá  omplai-ada  Paula  ea|)¡lnlai-.  '"'  i'jiti-e 
les  exccpcions  que'n  Lampero/,  cit;i  bi  lia  la  did  arcli  de  Sant  Joan  do  la 
Peña  '-'  bou  proper  a  la  nosti'a  toi-i-a.  I'.ls  ai-clisdo  Marquet,  Boada  y  Sant 
Feliu  de  ( iiiíxols  teñen  la  pi  iipnreiii  jii-ini¡t¡\a  ;  els  de  PcdiH't  y  ()léi-dola 
s'acosten  a  la  forma  musulmana.  En  el  segle  x  aqucixa  forma  es  comú 
en  los  miniatures  que  docoron  oís  manuscrits,  com  en  la  Biblia  do  Sant 
Pere  do  Boda,  rpio  siMiibla  ilol  sogb^  \i  y  qiio'ii  Saii|i(M-o  y  Miqíiel  '•'*  calüica 
de   jtrimor    liiMiiiiini'iit  de  la   niiniallll'a    i-alalana,    i^llardada  en    la    liiliHii- 

(1)  Ha  trailiiit  la  lefioiidíi  ijin;  poriH  i-seiilpiíla  v  f|iii' si'i-veix  |m'1m  ilatarla.  el  (irion- 
talisla  D.  Pascual  Gayaiígos.  L)iii  aixis  ;  •  En  nom  de  Deu  :  i.a  BKNKuirciú  ue  Dku  soiire 

ABIiALA,  ABDERRAHMEN,  I'RINCEI'  DES  riDKI.S,  I'ROl.ONGUl  V>V.V  SA  PERMANENCIA,  l.ilIE  MANÁ  A<,>CESTA 
OBRA  SE  FES  PIÍR  MANS  DE  ClAFAR,  SA  1-AMII,I A  Y  I.I.IIll.RT  ;    ANY   TRKSCENTS   i.iUARANTA    NOU  >    (,96o   DE 

i.A  Era  CRISTIANA;,  lis  iiiiliil)Ial)lo  (pie  riiiscri|icii'>  cslá  (Icdií'ada  al  laníos  calila  de  Oór- 
dolta  .\li(lf!rraliiiicii  111,  y  sa  cxistíüicia  a  'rarrajíoiia  reciirda  d  ikhi  eslaíjlinienl 
(l(ds  alarlis  en  la  ciiitat  duraiit  ul  ret^nat  del  (•(■lelirc  calila.  —  1''.mii.i  Mokiiha.  Mtinn- 
ria  ó  dexcripciún  hintórico-aríistica  de  la  Santa  Iijlcsia  Catedral  de  'l'/irrai/unn.  Tar- 
ragona, lítOi,  pág.  l:W. 

(2)  Lami'Íihkz.  Obra  últinianient  citada,  pág.  12!». 

'.'.i,    La  l'inlura  inhi-coal  Catalana.  1.  I.'.A/'Í  liarhre.  líarceluiia,  1!)0H,  ])ag.  Wl. 


./.  Piiiij  ij  ('(ulii/'alíli  -  .1    (/(■  ¡■'(ihjiiertí  -  J.  Godatj 


:m 


l/ivijiif  X'.tt'KiiKílc  (1(>  l'an's  y  ciiiii'niula  ciun  :i  Jli/i/ia  ild  lutiriscii/  ilc 
Xocúlli's,  iVM\  aliuiiila  .Hiiii'ix  ti'iiia  ai'i|iiil('cii'iii¡c|i  ;  rom  i'ii  h's  lloiiiclies 
do  Boda  do  Salll  l''i'l¡ll  do  (ül-mia,  Odiii  en  ol  ¡.i/irr  l-'rinloi-itiii  del  si'icli'  XII 
consei'vat  oii  l'Ai-rhiu  do  la  Conuia  d'Ai-a;;-!). 

l'lls  ti'(il.)óiii  011  la  iiiii-ta  Ai'  Santa  (Morilla  d'l'',l¡iis,  i>SL;l(>s¡a   i-cih  i\  aila  i'ii- 
toraniont  a  los  daiTorios    did  so^lo   \i  (lOTlia    Id'.i;^)  \  hh's  larl   indooisa- 


Fig     Um.      l'DlIiil  (le,  l'o 


i'iiueres 


ment  cu  la  do  I\)i'iiueros,  ijiud  dala  pul  precisarse  >.^\\  11S2  oii  i|iio  Imii 
l'esglesia  consagrada.  Tots  ells  son  situats  en  terres  que  restai-ou  Immi 
pochs  anys  en  poder  deis  invasors  musulmans;  el  Rosellú,  ll'anpMida, 
Manresa  y  Berga  son  torres  roonuqucrides  abans  del  pi-¡nior  ipiart  dol 
segle  IX,  y  cap  s'cn  troha  on  Irs  t(M'i'os  catalanes  con(pnstad(-s  cu  els 
segles  segücuts.  Aixó  sianMa  indirai-  una  antigüetat  niajni- d'ai|ucixes 
esglesies. 

Passat  son  tcnips,  iuvadit  ol  país  por  les  formes  riinianii|Uos,  os  pussi- 
blc  que  la  vella  forma  vissigotica  permanesqués  en  oís  lluolis  apartáis 
com  una  cosa  rural  y  que  devegades  a  aqueixa  permanencia  s'hi  mus 
l'influencia  liuuyaua  deis  vinguts  do  la  Espanva  moresca. 


INSTITUT   n  ESTL'OIS   CATAI.ANS 


50 


394 


L' Arquitectura  románica  a  Catalaiuja 


F.<  possiljlo  (|110  siii'Ui  i'll:i  l.i  t'ii|-ina    Únií-a  deis  ii|-:it(i|-is  ilrls  si'i^lt's  \lll 

y  IX  ((ue  pi'eoedeixen  u  les  formes  i|Ut'  aiicuin'iii'iii  iiiiii;ui¡i|iii'-^.  Dcixcm 
aqueixeS  afirmaeions  eom  hipntpssis  a  que  dona  aluuiia  eertitut  la  ci'oiio- 
logia  de  los  esglesies  análogues  castellaiies:  les  (•(iiis(>(|ín'nr¡('s  d'aiiiuMX 
estiuli  son  ratirniaeiú  de  que  l'arcli  ulti-aseMiieii-ecilai- lic  la  iK'Cdrario  ibé- 
rica rural  se  perpetúa  a  Catalunya  en  i'ls  jiLnis  vissigots,  en  les  esgiesies 
prerriiiuániques  y  en  alguna  qu'allre  obra  de  pie  pen'ode  roniánidi.  La 
i'i'onoliigia  eerta  y  precisa  d'aqueixa  loi'nia  es  en  la  nostra  teri-a  eneare 
un  |irol)lema  a  resoldre  y  (mi  aqucsi  Ilibre  a  inisaltres  imiis  cal  i-es  niés 
que  plantejai-lo  [ler  primera  xcgada,  di'ixant  qm'  mius  desrubrimiMits  ens 
portiu  la  solueiú. 


<=^^^^^i^^^^ 


Miniatura  del  arih  ile  fcrradura.  Hililia  ilf  Saiit  l'i'ic  de  Rnila 
(BibliotPfa  Xaeiiinal  di-  París) 


Fig.  isa.     Fragmente  d'ar((uitecturit  TiiusulinaLii  tioliuts  a  Tarragona,  n." '¿Í'J5, 'M2S, 'ii'¿7  y ',i\2H 

del  Musen  Ar(|iieolbgieli 


XII 


LIXVASK)    .MISILMAXA    V   1,'ARQllTECTl'RA 
EN  EL  SEGl.l     Mil 


l.s  cirlcs  ;il-líst¡c|is  im  scíí'IK'ÍMMI  i'I-^  cji-li-s  |m  ilitidí-^.  iuil;il 
i|Ili'  |i'-<  .-ll-iM's  L:('iii;i';i(ii|l|r<  iri|M.-|  \  .llll-i'  lil;illirr^I:ii-¡ii  |||>>|| 
>'i\llll  ll<i  i'i  i¡||cii|c¡\c|l.  ,\i\í^  i'l  i-ii-lc  (Ir  r:iri|l|  ¡Irrl  II IM 
i'l'i>l  i:i  ll.i    I  i|'i'|-r.j|ii;i  II  H'.i   ci  lili  III  ||;i  ;iti;i  \  rs>,ilil   el   L;r.ill   ^irr  iil- 

t('¡\i'ini'iii  lie  r¡ii\;is¡ii  iniisiiliHHna,  que  \('  ;i  ;ice('iitii:ir  les 
causes  (le  deeadeiieia,  del  art  arquiteetúuicli  rouiá,  del  (|ue 
es  lililí  uii.i  dni-rei-a  pei-llougació.  Aqueixa  csllaiigida  supervivcueia  del 
art  clássirh  jniieti:i  lilis  ,il  movimont  de  restauniciú  que  segueix  a  la  re-, 
couqucsta  cai-lo\  ¡Hiíia,  qu'es,  a  la  \i\ü.adaque  restauraeiri  |iiilit¡i-a  \  social, 
eomencanient  del  L;rau  nuiviuicnt  artistielí  romáuieli. 


336  L'Arquiteclura  románica  a  Catalunya 

L-ixvAsió  MisiLMANA  Als  prímcrs  anys  del  seglo  viii,  h¡  ha  aijuoix  l'ct  ox- 
traordinai'i  ele  !'invasi(i  niiisulniaiía.  Al  home  moderii 
li  es  difícil  tig'iu-ai'se  el  modo  de  coniiueíla  \i'll.  Coinencém  per  dir,  a  ti 
de  donarne  una  idea,  que  l'imperi  musiiimá  no  era  una  unitat  política. 
Les  tribus  arábigues  ei-en  en  cll  la  pnit  iiieudr:  s'els  lii  juntavcn  els 
habitants  de  l'Asia  menor,  de  rEgipte  \  del  mirt  de  rAIVica,  conquistats  al 
impori  bizantí.  L'invasió  d'a(|uestos  exérciis  de  dit'(>renta  i-assa  y  nació, 
liiu  mes  aviat  una  correría,  iiiic  una  cuniniesta  iiu'tíklica  coni  les  deis 
exéi'cits  niiid(M-iis.  ]~)e¡xen  aijui  y  allá  coinnies  inilitars;  capitulen  y  reco- 
neixcn  rindepeiidencia  di'  tal  ii  rpial  tiM'i-¡tni-¡,  ami  un  comtc  anticli  oposa 
forta  resistencia  y  sab  lialiihiii'iil  trariar,  cdm  la  di'l  comtc  Teodoniir  en 
les  Ierres  d'Oriola  y  Alacant,  Lorca,  etc.;  establcixen  ciintrihucions  mes 
o  mcnys  irregulars;  ai-a  [ii-nci'deixen  pacíiicanienl,  ¡a  iiictMidien  y  saque- 
jen  ab  esperit  religiós^  ja  piirauíeni  cmih  un  aler  il'imposició  de  domini 
material. 

Al  nort  se  foi-men  centres  de  resistencies;  els  nobles  y  bisbes  vissigots 
de  la  Cort  que  poden,  fugen  a  Asturies  y  alli's  constitueix  com  una  agru- 
pació  continuadora  de  la  monarquía  vissigntica.  A  Navarra,  en  tena  aon 
nii  liin  arribat  els  excrcits  nuisulmans  ni  encare  cap  exércit  conquista- 
dor' y  al  No.  d'Osca,  a  .\usa,  s'lii  furma  el  m'irü  de  Sobarbi-e,  que  s'ex- 
tén  per  la  térra  de  Holianya. 

Cap  al  aiiy  7l:i,  d^  nmsnlnians  (•(iiu|iiistr'n  a  P)ai'ci'l(ina ;  hk^s  una 
part  del  país  cátala  pirenaidí  queda  casi  independent,  snbjecte  sul/.ament 
a  incursions  dds  exci-cits,  que  destrueixcn  esglesics  y  monastirs  t'nr- 
mant  com  nii  ti-¡angul  al  cnstat  XO.  de  Catalunya  que  compren  el  N.  del 
Ribagorza,  el  Pallai-s,  l'LIi-gell  alt  y  la  part  mes  montanyosa  del  líergadá. 

Les  expedicions  musulmanes  traspassen  el  Pií-incn  cap  els  anys  721 
y  721.  En  la  pi-iniera  embestida  s'apodei-en  de  Xailmna  ;  mes  tart  entren 
a  Cai'cassona.  I'',n  7-''>2  \aii  hh'^  cnjla  deis  jíuiils  de  la  Sr|it¡iiiaiiia  \  ¡ii\a- 
deixen  les  Ierres  aquilanes,  api»derants(!  de  I5ui-deus,  que  han  d'abandonar 
després  de  la  desleta  de  Poitiers.  ^lés  tart  e.xtenen  les  seves  correrles  cap 
a  la  Provenca  y  la  Borgonya.  En  temps  de  Carlemany  vé  la  reculada  deis 
alarbs  que  traspassen  ailn'  \egada'ls  I'irincus  cni|iaitats  pels  exércits 
deis  tVanclis  \encedni-s. 

Lr.s  EsiioKAcio.Ns  Lcs  Í  U  va.ss  i  1 1 1 1  s  I H  u  s  u  1 1 1 1  a  u  cs  1 1  i'di  1 11  ( '  i  Xi '  u    un    pauich 

A    LA   StPTIMAMA  i  ■         1  .  .      1  ,■  I,  *  I 

en  certs  indrets  catalaiis,  ipu'  la  qui'unilts  passni  la 
serr'a  pirenaica  y  s'estabicixin  en  la  Scpilniauia.  1,'i|miim  cu  qnc'ls  emi- 
grantsespanyols  passarcn  el  Piriucu  csi;i  licv^nla  ji.'l  .|¡|,lMuia  del  2d'ahi-il 


J.  Piiig  \¡  Cadafalrh  -  A.  de  F  al  güera  -  J.  Godaij  397 

do  S12  ;  (lili  amu'st  (iMcuiiii'iit  ((uc'ls  liispans  ci)iuriic:i\(,Mi  a  posseir  v  culti- 
\ai-  ti'i'r(^s  a  ira(|UOsta  pnix  ¡uciíi  di'spn's  de  tiM^iita  aiiys  y  es  jilaiiyn  i|i'  i|U(í 
se'ls  hi  arrebati  les  Icri'cs  \  el  M'stit:  ijninn  ¡icr  /¡•¡f/i//iri  ta/i/ns  srn  mn/i/iiis 
vestid J'uiínns...  ijuod  jirr  iriíjinln  anuos  a/jiicri/it...^^'  El  coiijuut  dcdocu- 
ments  recullits  teiideix  a  demostrar  que'Is  espanyols  so  i'pi'Li^iarcii  al 
Rosselló,  la  Narboñesa,  la  Bitcrrense  y  la  Carcasonense,  y  i|ui'  iioanaren 
mes  onllá.  Aqiioixa  g-ont  retorna  desprésason  país,  y.juiit  ab  cils,  amida 
rjue  les  IVonteres  van  ret¡raiitse,els  monjos  ostableixen  nñciis  d(>  civilisaeió 
y  de  conrcii  d(>  les  tiM-ros.  Es  un  treball  pcnosissim;  cal  partir  de  l'ideade 
que  ab  ell  s'cstabieix  la  primera  civilisació  a  comarques  sencei'es  ermes 
moi-al  y  materiahiK^nt,  que  lins  llavoi's  s'havíen  conservat  barbres,  sense 
havcr  iiagut  esment  de  la  civijisació  romana.  Per  altra  part,  el  terrer 
fronterísera  incult  peí  perill  de  les  successives  invassinns  d'uns  n  altros. 
Son  repetits  aquets  concopti^s  do  devastació,  dos|ioblai-i()  y  oi-ins,  en  oís 
docuTuents  catalans.  •-' 


ELS  MONJOS  V  EL  FEUDALÍSME 


Hi  há  ou  111  ¡fi"  d'aqueix  ostat  tristissim  d'anarquia, 
dos  miiiius  d'agregació  social  pera  aqueixa  població, 
ja  colonisadora,  ja  indigena  ;  roi-ganisació  feudal  y  la  monacal  de  Sant 
Benet.  La  primera  dividcix  el  país  en  tonitdiis  subjectes  a  un  sol  sonyor 
local,  successors  do  l'oi-ganisació  rústega  romana  ;  la  segona  crea  núclis 
Iligats  a  una  institucir»  universal.  Al  costat  del  castell  y  del  monastir 
s'hi  estableix  el  temple  y  al  sen  voltaiit  s'lii  acobla  un  núcli  poblat. 

En  aqueixos  núclis  de  poI)lació  s'bi  implantan  encare'ls  darrers  ter- 
mes d'una  arquitectura  decadent  y  pobre,  la  mes  miserable  de  totes  :  la 
casa  improvisada  pels  pobres  monjos  agricultors,  l'aproñtament  de  les 
ruines  antigües,  l'obra  barbre  fcta  ab  el  sistema  mes  rudimentari.  Totes 
ellos  son  obres  pobrissimes  com  los  actuáis  esglesiotos  deis  poblcts,  (jue 
en  l'acta  de  consagraciú  de  la  Sóii  d'Urgoll  s'anomenen,  de  plan  i-octan- 
gular,  de  paret  seca  o  tota  ab  laiicli  j)or  iiiorter,  cobertes  pobremont  ab 
fusta,  torra  y  liosos  o  riidiinontaries  voites. 

Aquoix  período  últim  de  l'arquitectura  cristiana  prorroinanica's  se- 
nyala  per  poquissimes  construccions  y  encare  aqueixes  desaparescudes. 
De  moltes  d'clles  el  dato  es  incert,  pocli  documentat.  La  major  part  ban 
do  suposarse  por  i-oforoncies  indecisos  de  docnmonts  del  seglo  ix  y  x,  que 

(1)  Hitítijirc  de  Laiii/iicdoc.  odició  Privat.  t.  II,  Preuves,  pág.  73  y  següents. — 
E.  Cauvet.  Étnde  hi.st.  nur  l'étahtisscmcnt  des  spa;/nols  dans  la  Scptimanic  aux  VIII 
eí  IX siécle,  Xarbonne,  1877,  pág.  82. 

(2)  B.\r,Ani.  Obra  citaila,  pág.  27:{  y  següents. 


398  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

parlen  del'obra  que  dosli-iicixfii  al  n^írv  la  ili'  ipu'  iraricii.  ^  ili'l-  holialls 
penosos  ab  que,  ab  el  suor  del  tVont  y  el  treball  d(>  ios  propies  mans  conreua- 
rcn  les  leí-res  ermes  y  editicai-en  l;i  pobra  crlluhi  y  la  iniserablo  esglesioja. 
Els  iiKHijos  fuiidadoi-s  fra(|U(M\Ms  moiiast¡i-s,  |iiiiiiil¡iis  ceiifrí^s  ih^  i-olo- 
nisació,  van  extenent  pm-h  a  pm-h  sos  ilurniíiis,  \  i|uaii  Iciumi  un's  icn-rr,  iii 
posen  rom  a  cap  una  miva  coila,  qu'os  niós  ((Uo  liucii  sa.ürat,  casa  do  pa.uós; 
y  mes  tai't,  en  toinps  millors,  domaiion  ol  rt^cinicixcinonl  i\v  sa  pni[)¡olat 
ais  preceples  imperials,  alsjudicis  dc\aiii  els  hislios  \  oís  i'dniíos.  n's  tan 
fer  eartes  de  donació.  Tais  son  els  documents  pera  conóixer  l'oxistencia 
d'aquoixes  antiirüos  y  pohi-í^s  osirlesios,  d'ai|Uo¡\iis   ni'»iiastii-s  rinals.   ''' 

riNDAcioNs  DELs  sEGi-Es  VIH     La  tradíció  dols  lili  II I  a  si  ¡rs  \  ¡ssigots  so  c'iiisor\a  son- 

Y    IX    AL    NO.    DE    CATALl'NV.V  •       .  i       1      1  ■  •  1"^ 

se  intorrompi'os  en  una  par!  dol  [¡ais  no  iiixadit  piM- 
manenment  pols  nuisulniaiis.  Aqnoixa  idea,  nioll  vorossiniil  ton  sostiugu- 
da,  no  hi  ha  molt,  per  D.  I'ianoisoo  Codera.  *-' 

«Alguna  vegada  he  apunta!,  din,  l'ideadeque  la  part  montanyosa  desde 
Jaca  al  Conitat  de  Pallars  raay  ton  di'ls  alarbs  d'un  modo  pormanont,  indi- 
cant  l'rriiitoi'os  com  fitos  dol  torritori  iio  sotiiiós.  sino  traiisitoi-iaiiuMit  oii 
temps  basta  ni  posto  riors  a  la  r(iiii|iii'sta  üiMUTal.  li's  |iolilac¡oiis  d'Ali|iio/ar 
al  Sobrarbo,  ll<jfla  al  Ril)agor/a  y  Agor  al  Coi  nial  do  l'allars;  \  iio  piiiciiili 
que  la  no  dominació  dols  alarbs  se  liinila  a  n'aiiiioslos  n^gions...  la  paii  o 
zona  mes  alta  delsPirinóus  no  fon  di  un  i  nada  pcls  inii-iiliiiaiis.  Cncai-a  i|iio 
l'existeiicia  do  monastirs  on  la  pai-l  nioniaiiyosa  a  linals  dol  soglc  \iii  \ 
priiicijiis  d(d  l\,  din  niós  a\all,  im  [iroba  la  no  dominació  dols  alarbs  oii  ol 
teri'itori,  pot  servir  do  pniba  de  la   no  ooni|iiosta.  *•"    VA  P.  \'illaniio\a  "' 

;1)  l'arlant  de  la  carencia  tli'  (lociinii'iiisíiui'  ii'stil¡í|iiiii  I  oxistencia  il'osiílesiesy 
iiionastirs  itai|iiest  segle  viii.  iliu  Mokaiuli,  on  sa  Hiatovia  critica  de  Vnt'ilinin.  I.  II. 

j)ág.  fj!» :  •' tent  un  iletin^riit  ostiuli,  com  correspón,  <lec[iiantes  col(?coiuns  lian  ilo- 

nat  a  llinii  vai-ons  savis  y  aiitorisats,  ens  liem  convensut  dn  la  no  existencia  de  do- 

cuinenls  perlanyents  al  últim  ters  del  segle  i[ue'ns  ocu[ia No  obstant,  no  podéni 

dulttar  (le  l'exisiencia  deis  monastirs  ni  de  rexistencia  de  titols.  poclis  o  ninlts,  en 
altres  temps  remots.  com  se  diidueix  ]ier  les  conlirniacions  y  per  rol'ereneies  iiici- 
denlals  d'altres  documents  posteriors.  y  a  n'aquets  dalos  ens  aii'iiiiii " 

KIs  continuiis  incendis  y  saquetjos  ipii-  ocasionaren  les  incnrsidiis  deis  alarlis 
en  els  segles  ix  y  x.  son  cansa,  en  í;ran  jiari,  d'ar|nesla  carencia  ele  dociiinenis. 

(2)  Limilas  fii'ohaljies  ilr  la  cow/iiisla  úvalje  en  la  contillcru  ¡lircnaica.  liol.ilrln 
Real  Acail.  ile  la  I/iní.  t.  XIA'III,  ])af,'.  2.S!»  y  següenls. 

(3)  l',l  territori,  no  oljstant,  de  Tactual  Catalunya,  era  una  de  les  ciiicli  provin- 
cies  en  la  (pie  l'ou  dividida  l';spanya,  anomenada  (Mi  els  C(j(iiclis  Sarknsla.  TinuiK' 
Uocli  a(|U(!Sta  divisi(')  al  fer  rem[iadronamcnt  líeiieral  al  sfU"  noincnat  id  ]irimer  (Muir 
indcpcnd(-nt  del  Caülat  de  l>amascli.  iillinis  del  any  Ti-iio  ])rincipis  de  T'i-T.  i  Mai.ahi. 
Ori'icnex  hiiítóricoís  fie  Cataluña,  |)iig.  25.) 

íti      Viaje  tili-rarirj,  t.  X. 


J    l'iiii!  ij   (AHliifdhh   -   .1    ¡Ir  l'ah/iirrd  -  ./.  Goddij 


399 


(•¡t:i  i'iiin  (>\¡-^lc'iils  en  \'i\t\\  Ts."),  i'l  lili  iii:i-<i¡i-  ili'  Tn's|ii iiil-^  II  ( ii'iili'llas 
situat  ■.\  Ii'i's  lli'm'u's  il'l 'i;i;i'll ;  i'ii  si*:',,  d  ih'  C.uiliiii'l  < 'niinrlld  .  |hh-|i 
niós  il'uiia  lli'iiiia  al  in¡i;-(lia,  irri-,i;-i'||  ;  lai  SJ.",,  rl  ilc  Santa  ( Irata,  snhi'e 
(>l  riu  liii-^ia  (MI  i'l  (imiilat  de  Pallai-s;  mi  t^m|>'^  de  ( lai-lriiiaii) ,  seiis  lirsai- 
aii\ ,  i'l  ili'  Saiil  ( iiMiis  i|i"  Iti'llt'iM,  1 '1 1 1 II'"  I  <  i'iiis  Klaiiiiscll  y  Hosin  ;  en  Tsl, 
ol  do  (iiM'fi,  \"  i'll  Snii  i'l  di'  Saiil  Sinliiriii  1 1  di'  Talii'nii  ili's  a  liiija  lli'iiiia 
iioi-ooí;t  dUruidl.  " 

l'lls  uioiiastii's  citats  piT  iMi  Cndi'i'a.  i'ls  mis  |m'|-|i'iii'¡\('ii  a  la  cuiiiaiTa 
del  l'allai-(>sa.  situada  i'iitfi'  los  dus  Ni  ii^iicri's  \ 'Is  alti'cs  a  ITi-.i^idl,  a 
la  i'inica  (le!  Seii'i'O  o  sus  alliKMits.  MI  |iiiiiit'i'  üiaiinri  rnnin'ii  ol  iiiniiastii- 
de  (íimtÍ,  \ni-a'|  Xoii'iuM'a  I'allafosa;  el  di'  Santa  (ifala,  a|ii-ii|i  di'l  h'laini- 
sell,  i'n  i'l  |iniil  inati'ix  aun  lii  dmia  si's  alüíii^s  id  laii  Ai'  San-ura,  el  IJn- 
soja  o  Bosia  de  li's  antigües  escia|itiii'i's  ;  d  di'  Saiit  ( icnis  de  üidlcra,  a 
les  vores  (raqiicsl  alhu^nf,  ais  í|iii'  ral  al'i'izii'  i'l  di' Si'ntis,  al  i-ap  d'aiiiunt 
d'lHl  uducnt  seeuildari  di'l  linscja,  \  i'l  df  i.aliaix,  a  la  \ula  di'l  XuglKM'a 
Hitjogor/.a.  V,\  S(\n-(iii  gi-n|iii  cstiV  rnnual  |h'Is  mniiastifs  de  Ti-i'spons  \ 
de  (liidini'l,  a  les  \()|-i's  del  Seg|-i',  y  el  de  Talna-ili  iles,  |irii|i  del  rin  \'ali- 
i-a,  lili  gayi-e  lluiiy  de  la  Séu  d'Ui'geil,  en  el  llucli  que  a\  uy  s'aiiDiiieiia 
Alise  rail. 

Poelis  datos  |irM|icireiiiiia  l'estndi  deis  di  iriiineiits  i|iie's  i'cl'ereixen  a 
af|lieixi)S  nionastii-s,  i|iie  snn  en  general  earles  dr  rniidaeiii  n  di'  e<iiilii'- 
iiiaoi(')  (1(^  héns  en  la  l'nnna  iisiial  aenstninada  deis  iinlaris  rarnlingis  \ 
iiien\s  rexanieii  di'  ses  laiiiies  si  es  eunegiit  el  lluejí  nnn  s'aixeca  la.  \e||a 
esglesiola  \'  la  ¡mhre  einil-ei-ia,  en  ai|liei\  segle  r(isi|llíssiiii  per  raM|iieii|ii- 
gía  arquite'eiriiiica. 

r.r.niu  l'.l  iin  iiiast i r  de  deri-i,  situat  ¡uiit  al  Xüguei'a de  Pa- 

llars,  contenia  en  son  aiAJii  edpií's  fi'ti's  en  els  se- 
gles  x  y  \i  d'esei'i|itiires  del  segle  viii.  Una  d'elles  es  una  di uiai-iii  datada 
en  els  XI I  Lnllrtnlux  jiiHi  /■ri/niíj/fr  I)iiiiiii(i  I  ni  juTíi  lai'f  ikisIiui  Karulii,  ¡kI 
Lon<i<iliiiril(innii  Ri'/ji'  ninin  Wílll  i-i'(jiíi  rins.  (  )|iina  en  \  illaniie\a,  den 
nd'erirse  al  TSl.  "' 

Marea.  '-'  sn|iiisa  aqueiv  iimnaslir  res|;inr;il .  dcsprr's  de  deslniil  jh'Is 
serrallins,  |ie|-  el  e(ini|ile  l'VedMlns  rn  l'aiis  STl).  Se  l-e|'i'|-('i\('n  a  ai|ll('ix 
iimnastii-  nninei-nsus  diHainieiiIs  del  segle  i\.  mes  .-inuv  un  ipieda  in(''s 
ijifuna  esglesia  del  segle  \ii  ipie  en  smi  llnelí  deseiinrem. 


(D     Viri/fí  Htrrrtrin.  X.  XII,  \k\>j..  lil  y  \\k  XX. 
(■¿)    Marca  llix[ian'u:a,  col.  :{(i¿. 


400  L' Arquitectura  románica  a  Calaliinya 

L'ii  deis  inouastirs  de  iiu's  aiioiiu'inula  cu  c\  (■oiiieu- 


SASTA  GRATA 


t;ament  del  segle  ix,  es  el  de  Santa  Grata,  en  el  lloch 
avuv  anouioiiat  de  Senterada  do  la  diórossis  Urgollosa.  Es  citat  per  nn 
precepte  do  Liuis  o!  Piados  do  823,  (|uo  d¡u  <|Uo'i  hisbe  Posidonius  do  la 
Sóu  d'Urgoll,  riiabia  reedilicat  sobre'l  riu  Boseja  y  li  donava  oís  orms  y 
térros  incnitos  que  anos  plaiitaiit.  ''  L'anomoiía  l'acta  de  oonsagració  do 
la  Sóu  d'Urgoll  de  l'any  83'.)  -'  y'l  diploma  de  Caries  el  Calvo,  do  l'any  S't-i, 
conlirmantUii  sos  béns  y  privilegis.  <•'*'  El  diploma  de  Lluis  el  Piados  se 
refereix  clarament  a  un  monastir  reconstruit  peí  bisbe  Posidonius.  El 
comte  Manfret  aont  al  rey  domanantli  on  nom  do  Posidonius  la  oonoossió 
de  llooliserms  y  despobláis  pora  odiíicai-hi  monastirs  y  TEmpoi-ador  oon- 
lirma'l  monastir  de  Santa  (Irata  d'Urgi'll  ab  la  celia  de  Sant  l''rii\iris  \  les 
torres  propio>  y  los  que  troguessin  dol  crní  y  do  la  incultura. 

Els  diversos  preceptos  coiifirmant  (ds  privilegis  do  l'esglesia  d'L'rgcIl, 
mav  deixen  de  citarlo  ooni  lui  llnch  piincipal  deis  dominis  de  la  Sóu 
Urgelitana.  Un  document  de  l'any  1042  tiesa  la  situado  tbd  monastir  cu 
el  comtat  del  Pallars,  entre  dos  aigües  (Tramasnijtias,  inirr  nni/jiis 
(ujiías  ontre'ls  dos  rius  Hosoja  y  Flamisoll. ''"  En  X'illanuova  no  \a  \  ¡sitar 
l'antigua  al)adia  dcsapercguda  cu  snii  liMiip-^  \  a\ii\  iio  es  IVnal  (robai- 
rastre  de  ses  ruines.  <^' 

SAST  r.F.Nis  DF.  1.A  hku.f.ra  Estásiluatcl  iiioiiaslir  de  Sant  (iouis  de  la  l!ellei-a, 
rn  la  \all  fio  Hidlera,  entre'ls  rius  Flamisoll  y  Bosia; 
no  j)arlon,  din  cu  N'illauuova,  tres  documonts  copiats  en  un  anticli  (lar- 
toral  del  monastir  de  Labaix;  exprosson  la  data  ab  oís  anys  do  Carlos  An- 
gUSt  que  correspoiidrieii,  si's  rolbrcixcii  cuín  es  lo  pi-.ibable  ¡i  la  cni'o- 
naciú  dol  Emperador,  ab  els  anys  807,  808  y  8l.'idc  Crist.  "" 

En  \'illanueva  cita  varios  altres  cscriptures  dols  soglos  i\  \  x  quo  cil 
e.xamina.  En  son  temps  restaba  tan  sois  del  antioli  esplendor  del  monas- 

(1)  Marca  Hispánica.  \\>.  W . 

(2)  Marca  Hispánica.  .\p.  I. 

(3)  Histoire  (jéncrale  dn  Lunijacñfic.  l.  II,  l'reuoes,  col.  2U. 

(4)  Marca  I/ispanica.  Ap.  t;(^XXI\'. 

(5)  D.  Cfifüri  Uiifafort  riu'iía  ivícorrcgiu  la  rofiló  fiiU-e'is  ilos  Nofíunros  (Vegis  Del 
\oijuera  Pallaresa al Xo;jiiera  Hihaijorzatia.  linjió  del  h'larnisM.  Barcelona,  1907),  no 
lia  sapigut  troltar  rasU'i- del  moiíaslir.  El  Sr.  Hrocá,  iníunhrn  dol  «  Instiliil  il  l^studis 
Catalaiis»,  íiiin  runiiá  part  de  la  niissióa  los  tiUTi's  front('rissfis  d'.\ra^;i)  laiiy  líiOT,  ali 
encárrecli  diiivostigar  soltre  aipieixa  qüestii),  va  rei'órrer  el  cjuni  de  l'dtit  de  Siicri 
a  Poljja  de  Siígiir,  no  trobant  tanipocli  datns  del  nmnaslir  i'ii  el  polile  do  Siíntei'aila, 
ni  en  la  regió  del  Boseja. 

(O»    ViLLANUEVA.  Viaje  literario,  t.  XII,  \y,v¿.  í!»  y  següents. 


./.    Pllitl    !l    ('.ildilfillill    -    .1     ;/(■    l'illiiucrii   -   ./.    (¡Dthli/ 


401 


■v:<«*:*>>>S:-:-:- 


/ 


til',  una  rajioll:!.  I''.n  1!mi',i- 

l'ill-t     (MI     sos     eXpi'ilicidlIS 

jior  la  ivüii'i  (1(^1  l'Miunisi'll, 
jji-o|i  (lo  SaiTití^a  de  Bolle- 
ra, ospadat  sohre'l  f[uc  s(^ 
aixecrtva  rantieh  castcll 
deis  BoUeres  al  alti-e  cos- 
tat  del  barranch,  lii  recn- 
negué  les  i-uiíu^s  del  aii- 
tich  monastir,prematiira- 
ment  empobrit  y  reduit  ja 
en  el  segle  xi  a  l'riíirat  de 
la  abadía  poderosa  de  I,a- 
baix;  ^"  alguna  que  alna 
tinca "rústega  s'anduieua 
do  Sant  Genis  eon:  a  ic- 
cort  de  la  anticua  pr(ipi(-- 
tat  monacal. 

sentís  L'abat  Trasiba- 
dus  del  monastir 
de  Labaix  de  que  paileii 
els  documents  del  segle 
VIH,  iustitui  la  vida  nm- 
nástica  en  Tesglosia  de 
Sant  Julia,  prop  fld  liu 
Bocega  siibtus  rllln  Siwtii- 
Cí'fo,*-*qucavuyes(>l  ví^lii- 
natde  Sentis  situat  cu  uu 
deis  atlu(Mits  del  Pxiscja  o  rinde  resglesia,al]ueutala\euadadelFlam¡sell.'f:> 

LABAIX  I'"l   MKiuastii-  de  I. al. ai\  (^s  situat  a  les  xoi'os  del  No- 

guci'a    Bibagorzana    cu    la   diíScosis   d'l'igcll,    qual 

existencia  consta  ¡ici-  una  (l(iiiaci(i  datada   l'auy  771  (111  i]c  (larlciuanx ), 

a  la  celia  de  Sant  Marti  cu  el  Ihicb  (pie  s'(Mi  diu  Labaix,  (pie  Mllanueva 

Ucgi  en  un  cartuhu-i  de  raiiticb  ccunbi.  Sdu  lunnorosos  els  documents 

(1)  RocAFORT.  (HiiM  citaila,,  iiágs.  15  y  :ii-. 

(2)  Vn.l.ANUKVA,  Viri/r  literario,  t.  XII,  \r¿ig.  tí  y  I.  Wil.  ]i;ii;.  111  y  si'.iiücut. 

(3)  RocAFORT.  (_)iira  citada,  iiág. :?(). 


■i 'A 

s  '■■  ■ 


.-  /V  : 


•.■«•^«.i' 


Fií;.  4*i!t.      Fiiu'str;i  (l'ima  constniroió  nmsuliiiiiTiM  :i  Tnrrímonn 


INSTITUT  n  F.sxrnis  catai.ans 


402  L' Arquitectura  románica  a  Calalumja 

que's  refereixeii  a  aqueix  monastir  del  ijiie  resti-ii  sois  luiíies  mhm'I  piihle 
de  Pont  de  Suer.  Foreii  aqüestes  reconegudes  iici-  la  inissió  del  «Instituí 
d'Estudis  Catalans»  en  1907  que  aixeoaren  el  plan  de  Tesglcsia,  que  co- 
ri-espon  a  les  que  estilaven  els  cistercienscs,  qual  ordi-o,  en  \.'1-1'¿,  lii  lou 
implantada. 


SANT  ANDREL    DETRESPONS  JJ^'l     1 1 1  M  |  ) ;  |  St  ¡  I'   d  ('    Sa.Ut    Alllll'eU    (Ic      IV('S[](]US    U    iK.'    (llMl- 

telles  quedaveii,  en  temps  d'cn  \'¡llanueva,  les  i'Ui- 
nes  que  s'anomenaven  el  Müiiastii\  a  la  distancia  de  3  llegues  d'Urgell,  Se- 
greavall^  en  la  confluencia  d'un  toii-ent  que  baixa  de  Lavansa.  <"  VÁ  V.  W- 
llanueva  alirnia  ab  tota  certesa  lia\ei-  vist  una  escriptura  dc\  an\  TS.") '-' 
que  iicsa  sa  existencia.  Dncunients  del  any  s."]",),  (=1)  del  850  '*>  y  di'l  sdH  se 
refereixen  a  ell.  *">  Avuy  en  resten  ruines  indc^srüVahles  a  l'eiitrada  de  la 
gorja  del  Priorat  de  Trespons,  a  uns  iO  niinuts  d'üi-ganya,  a  les  voresdíd 
rieral  que  baixa  del  Lavansa  prop  de-  sa  conflueneja  ab  el  Segre  :  una 
casa  de  pagés  de  pobre  aspecte  y  groixudcs  pai-ets  enderrocades,  que  re- 
conegué  en  scs  corrcrios  per  Catalunva  l'Ai-tur  Osnua.  *''' 

sANTCLi.MEXTDEcoDi.NET  El  niouastir  de  Saiit  Cliinciit  de  Cndiiu-t  está  siluat 
en  la  vila  de  Cot'uicto,  a  una  llegua  cap  al  Migdia  de 
la  Séu  d'Urgell,  a  les  vores  del  Segre;  existia  ja  en  el  segle  viii  segoiis 
consta  per  la  donació  d'una  vinya  a  son  abat  Wintilano,  a  \  1 1 .  Lnl .  dr- 
ceinbfis,  anuo  III.  regnantc  Karulo  Mai/iio,  Iinpcratoiv,  <~>  qui  lareferei.x 
a  l'any  803.  Un  altra  escriptura  de  82',»  dona  té  de  rexistcncia  d'aqueix 
cenobi.  <**'  En  839  el  bisbc  Siscbut  II  d'Urgell  li  leu  llegat  del  mauus- 
<;rit  :  Sr//ii'//riiinmt  cxpüsinnn  hcali  T((io/iis.  Al  i-dinciicauíent  del  segle  xi 
es  incoi-porat  a  Sant  Andreu  de  Trespons.  Imi  \illanue\a  diu  ipie  en  una 
reconada  d'agradable  \ista,  aon  liidjía  reposat  en  scs  e.xcursions,  \()ra  del 
Segre,  había  vist  l'esglesiola  arruinada  y  vestigis  d'cdiiicis  de  raiiiii  li 
monastir. 

(1)  ViLLA.NUKVA,   Via/c  literario,  t.  XII..  ¡lat;.  1(1. 

(2)  Id.,  M.,  pa^'.  17. 

(3)  Id.,  /'/..                1(1. 

(4)  Id.,  /(/.,  I.  X,  piis.  (i2y  Ap,  XI. 

(5)  Id..  /'/.,  I.  XII,  pág.  17y  .\p.  IV. 

(6)  Cruia  itineraria  di-l  L/it.ssanf'.s  ili;  tan  conques  dfl  IJahrciiní.  ilrl  Can/oiirr  tj  del 
Segre,  liarcclíniu  líSüi»,  pug.  l:(T  y  siígümits. 

(7)  «  II<!  vist,  (lili  011  ViLLANUKVA,  lUscrl  ptiiPix  oi'iiíinal  i'ii  larxiii  d  ai|Ui'sla  i'si;li'- 
sia  ilUrgoll».  Viaje  lilerario,  t.  XII,  pág.  1((  y  segücnls  ;  aios  li'pitiít  Magno  apiical 
al  rey  Caries,  la  fa  iluptosa. 

(8)  ViLLANUF.VA,  Viu/e  literario,  t.  \ll,  pag.  12  y  .\\<.  II. 


J.  I'iiifi  y  ('.(ultifalcli  '  A    de  Falgucra  -  .1 .  Godaij  403 

SANTSADURNinETABKRNOLES  ''•I     lUnUilslil-   lIc    S.llli  Sinllinii    (|l-   'I';  I  1 1(' l'l  K  1 1 1 'S    il     I  'l',2Cll, 

(>\isU;i    ¡;i  cu   r.iii)   son  cu  iiuc'l   liislic,  ilTr^;!'!!  I.ri- 
i/cru'/iis  1:1  (Imii.h'Íii  N  sini  .ili.'H  \  iiKiiijds  ''•  (le  l'esglesiola de  Síiiil  S.iiliiMií, 

i{U;il    eos    rc_>l)(is;i   ,l   'l'iiliis;!,  ((lU'   l'nU  ;i  ¡\CC.:i(l:i,  (MI  lil  solctni  d'ArdoAni   CM    l;i 

(;LM<laiiy:i,  y  (|ii("  cll  iiialeix  lialiia  cdilicat.  Els  docuinents  sobro  Saúl  S;i- 
diu-iii  d'l  rui'll  sciii  iiiimomsos,  mes  de  les  obres avuy  resta  sois,  ales  vores 
del  Vaüra  [¡rop  de  la  Séii  d'Urgell,  l'absis  d'uiKi  esglesia  de  tres  iiaus, 
obra  gi-aiidiosa  del  scgle  xi  que  stdistitiii  a  l;i  vclla  de!  scglc  viii. 

ACTA  DE  coNSAGRAció  Db      A 1 1 1  ii '  i  \  I 's  Icri'i's  liiniiiMi  ol  iiurli  di'  hi  iiitslra  rccnii— 

la5éudVrge,,ldeS3.     ,,n,.sbi,-ai,  al  NO.  de  Catalunya,  en  les  moiitanyes 

que  teñen  com  a  centre  el  Mctís  d'Urgell,  aon  iiu  lian  |ienetrat,  si  peí*  cas 

no  mes  que  temporalnuMit,  els  excrcits  musuliii.ins,  aun  s'lii  coiistrueix 

la  Seu  restaurada,  enriquida  ali  la  donació  d'extenses  comarques. 

Es  un  document  d'una  gr.m  i'nsenyanca  l'acta  de  consagració  d(^  la 
esglesia  urgellense  de  l'any  So'.i,  ipic  explica  l'estat  de  rcconstitucir)  del 
pais  occidental  de  la  mistra  térra,.  *-'  n  Regnant  en.  lo  pei-p(Muu  Nostre 
Senyor  Jcsuci'ist  y  en  el  tcnips  el  piadosíssim  y  serenissim  Senyor  Lluis 
Empei-ador  August,  per  la  divina  protecció  coronat,  governant  del  Roma 
Imperi,  y  per  la  misericordia  de  Deu  Rey  deis  Franchs  y  deis  Longobards», 
se  reuniren  gran  multitut  de  poblé  y  de  clergues  en  el  lloch  qui  dicitur  Vi- 
rus, en  el  que  hi  há  Santa  Maria  d'Urgell,  el  cap  pontifical  de  les  esglesies 
d'Urgell,  Cerdanya,  Bergadá,  Pallars  y  Ribagorza,  l'esglcsia  restaur;ida 
en  temps  de  Garlemany,  successora  de  l'altra  vissigótica,  «  antiguament 
construida  pels  fidels  y  destruida  pels  infidels  y  que  pels  pares  deis  ])re- 
sents  Ibu  restaurada  en  temps  de  l'Emperador  Garles  ". 

En  l'acta  s'enumeren  123  pobles  del  Urgell,  Valí  d'Amlorra,  sí  de  la 
Cerdanya,  31  del  Bergadá,  38  del  Pallars  y  2  del  Ribagorza,  llavors  cxis- 
tents  ab  noms  com  els  actuáis,  y's  segueix  valí  per  valí,  dient  que's  conce- 
deixen  a  la  «  mare  esglesia  de  Santa  María  de  la  Seu  d'Urgell,  les  esglesies 
construides  o  que  s'liaii  de  ci msti-uir  ab  llurs  cementiris,  ab  les  viles,  cases 
v  casetes,  ab  llurs  delmes  y  priiiiicies  de  plá  y  niontanya,  ja  en  les  valls,  í^' 

(1)  ViLLANUUVA.  Viaje  literario,  i.  X.  Ap.  IV. 

(2)  L'acta  de  consagració  tbu  publicada  on  l(i88  en  la  Marca  HisfMtnca,  col,  7(il- 
76G.  Salses.  Reciied'hist.  ct  d'arrhp.ol.  de  Roiiasillon.  any  tercer,  ii."  7.  pág.  218.  Baluzi 
l'haviadatat  per  error,  del  any  81!).  El  P.  Vii.i.anueva  ha  persistiten  aquesta  opiniíj  en 
son  Viaje  literario  á  las  ¡f/lexias  de  Hapaña,  t.  IV,  .\p.  n."  27.  —  Per  la  veriíalile  data, 
vegis  en  VHistoire  i/énéral  (l<:  Lani/nedoc.  una  nota  degutla  á  Mr.  .1.  !•'.  Hladé  (t.  I\', 
nota  lli7,  i.ág.  '.)<M)).' 

(3)  Vegis  d\i  Caiige,  niot  comrallia. 


4t)J  L'Arquilccliiru  roim'inií-a  a  Calalunija 

ja  d'aprisió.  ja  de  restauració.  «Y  pera  dir  i-ii  ¡hkIis  niots,  i|uc  \i>\  ln  iiiu' 
la  ten-a  coiitonia  era  donat  a  la  Sóu  d'Urgell,  ol  iiotari  cuntiiiúa  dicni  i|iii"  li 
dona  la  roiidainiíia  do  prop  Thort  de  Santa  Mai-ia,  '"  ab  tots  oís  sous  alous 
y  ai)  tots  els  sous  cdificis  y  viles, esglesios,  pari'oqiucs,  cases,  vinyes,terres, 
canips,  prats,  pastures,  selves,  sal/.eredes,  pomers,  arbres  fruitors  i\f  di- 
versa mena,  pnus,  fonts,  niolins,  pesqucríos,  aijíües  ab  sos  Hits,  oastclls, 
montanyos,  valls  ab  sos  adjaconts;  lo  conronat  y  \n  inconrouat;  oís  doinios 
del  ferro  ydelspeixos  y  la  tercera  part  do  l"¡ui|iMst  iiTiinni  puricni  ifido- 
ne)  de  tots  els  meroats.  Venen  dcs|)i-óslos  nialodircions  oontra'Js  nsurpa- 
dors,  a  qui  s'excomunioa  ab  rautoritat  do  Don,  do  Saut  Pero  Apóstol  y  dols 
alti-es  Apostols  y  de  trescents  divuit  saiits  ¡xtrc^y  y  se'ls  conmina  a  «que 
siguin  trets  de  la  santa  Esglesia  y  del  rogno  de  Dou  y  tirats  al  íhIim  ii  ». 

I/acta  doscriu  l'Urgoll,  la  Cordanya,  ol  Borgadá,  ol  l'allars  \  la  Hiliagor- 
za,  anomoiíant  les  parroquios  y  los  osülosios  ali  liurs  ooniontii-is,  ab  llurs 
celules,  vinyos  y  cases,  describint  rnnian-a  |ii'r  cdniarra  \  \all  |m'1-  \all  ; 
la  valí  d'Andorra,  los  valls  alluonts  al  Ti'i-,  la  Oiilaina  \  la  \all  de  ju- 
bas, el  Horgadá,  ol  Pallars,  les  valls  dol  l'laniisoll  al)  Sania  (iiala;  les 
vores  del  Noguera  Ribagorzana  ab  Santa  María  do  Alao,  la  \all  alia  del 
Essera  ab  Sant  Pere  de  Taboina  y  la  |i¡ronaiia  \all  dd  (lisiain  {Gcsla- 
hifims'  aHucnt  dol  Cinoa.  El  notari  qno  rodada  l'aota  do  la  oorimonia  de 
consagraoii)  concixia  el  país  ;  oís  noms  oís  anota  ab  un  cort  oi-dro  topo- 
gráHch  com  si  tingues  al  devant  una  carta  o  vtm\  si  ]ia\riii  i-ocdi-i-i'.üiil  ol 
país  anos  recoi-dant  la  seva  topogralia. 

La  major  part  deis  pobles  citats  cxisteixon  i-noai-o  oonsorvats  on  vib-s 
y  poblcts  actuáis,  en  noms  de  masies  o  senzillamcnt  en  noms  de  partidos 
de  terreno. 

Pera  trobar  les  equivalenoios  ons  lioni  sor\it  do  los  galos  dotalladissi- 
mes  del  Pirineu  cátala'-' y  del  Borgaila '■'*  iiubiicados  por  D.  (".osar  A u- 
gustTorras, déla  ressenya  geográlica  dd  l'allars  puMirada  |)i'i-  M."'(:(i\, 
Sorl  II  ('oiiKivra  XnrjUfra-Pallnrcsa'^^^  a  mes  do  datos  qui'  Inni  dcinanal  a 
persones  eruditos  coneixedores  de  la  localitat. 

Les  ruines  que  en  alguns  deis  llochs  resten  avuy  dia  son  sense  canlc- 
toi-.  I''l  poblé  senyala  ab  el  nom  de  la  esglesia  \olla  els  restes  d'una  es- 
glesia que  lia  dcixat  de  servir-,  sovint  Iota  o  i-ostaurada  on  épnca  jiostorioi- 
a  la  (|Uií's  rct'oroix  ol  dii<-ninont  ()uo  ostudiom. 

\i)  Hai.aki.  < iri'iitni.'H  liixlitririjn  ile  Cdlnluíia.  |ia;r.  .VIS. 

(2)  l'irincu  Caíala  (Ccrílaniia).  Harciíjotia.    VMVl. 
(:»)         »  »       (Benjadá).  Barcelona.  l!"iri. 

(i)  Barcelona,  IflOC. 


.1     l'iiíi/   !/    ('.(iildfnlcli        1     lie   ¡■'(il;/iicru  -  ./    Godaij  40.'> 

\',\\  la  llista  ((Uií  :i:u'ui  a  ti-aiisri-iui-i',  scgiiim  rmilii'  iiiali'ix  del  acta  (lo 
consagraciú  y  fai-íMu  imtai'  (mi  ella  los  comarques  y  valls  en  c|iic  les  agru- 
pá'l  uotai'i  o  las  <(ue  n>aliueul  t'ormoii  ouearo  (|ii(í'l  iiotai-i  iin'ii  faci  esim^nl. 

(liimeiira  l'acta  tío  cuusagracic)  (losci-iliiiit  les  pai-roijiues  ilel  l'igell 
Tniilinuis  atquc  condotainus  parrocliias  l'ri¡c//r/isriii  piiijns  y  cu  primor 
llocli  la  parroquia  do  la  Sóu  y  despi'ós  la  següeiit  llista  ijUfds  equi\aleiits 
anotóm. 

Sa/ictl  Sti'pltaiii  (Saúl  Kstoha),  rd  ( (djiili/ii'tiKj  ((',al\  in\;i ),  ¡.iiizirt 
(Llirt),  Sardina  (  Partida  de  Ierra  exislent  cu  el  terme  de  la  Séu,  aon  la 
tradioi(')  populai-  hi  rocorda  una  autiiíua  jiarniquia),  Sa/tcta  Coluniba  (Sau- 
ta  Colouui),  purrochianí  de  Arrhaccl  (Are;djoll),  Fcfrcra  (Forrera),  Par- 
rochiam  de  Ares  (Ars),  cel  Cioi^  (Civis),  atque  Asinti-  (Asuuri-i),  Sanrri 
lo/iaiuiia  (Saut  Joau  Fumal),  sice  Orr/ollcl  (Argollel),  atque  Oooss  (Ovez). 

A  continuació  euumora  les  pai-roquies  de  Valle  Arulorrensi  les  matoí- 
xes  actuáis  do  la  ^'all  d'Audnrra  :  ipsu  purrochia  de  Lauredin  (Saut  Julia 
de  Lni'ia),  afijiir  Ai/dnr/'n  (Aiirli)n-a  la  \'ella),  cH/yi  Sa/icta  Co/iuii/xt  (Santa 
Coloma),  sire  illa  Mallaaa  (La  Massaua),  atqiie  Ordiiiari  ((inliud),  reí 
Eneap  (Eucamps),  -s/rc  Caiiillaus  (Canilid). 

Continúa  després  l'acta  deserihiut  la  conca  del  Segre^  aigües  amunt 
citant  la  parroquia  de  :  .S'ír</»rí/77  (Estamariu),  tiire  Bescharan  (Besquc- 
ráu),  at(¡ue  Coreobite  (Carcolso),  Villatiova  (Vilanova),  cel  Bnrtathi 
(Banut),  atque  Lotone  (Lletó),  cuín  Eccleíiia  Saiicti  laeobi. 

Passa'l  Segre  y  descriu  lapai-roquia  do  Alas  :  illa  pnrrochin  de  .l/«,s,s, 
vel  ip.sa  parrnrhia  de  Valle  V/'üiaa. 

Rotrocedint  Segre  avall  cita:  Araren  (Adraout),  deindc  Xabi/ier^  {"S-.i- 
vins),  sice  Ollafracla  (La  Freita),  atque  ipsa  parrochia  de  Tost  (Tost), 
plano  Sancti  Thi/-ici  (Pía  de  S.  Tirs),  ruin  Villanova,  atque  Assort  (Arfa), 
w/.-lf/r«//(Adrall). 

Desde  aqueix  poblé  se  dirigeix  Segre  amunt  en  direeciii  a  Castelllid  : 
siüeCastellione,vel  Villa  mediana (y'ÚMw'ú'yMVA),  sire  Casainuni:-  (Garmenin) 
et  Sancta  cruce,  cuín  stacione  (Sta.  Ci-eu ),  vel  /■'«/('/•o/.s  (Pallcrol ),  .sv'rr  efiain 
curte  Nararchii  (í),  atque  Aniano,  Ortoiie  (Ovto),  cuín  Solanello  {Sola- 
nells),  vel  Ccrcheda,  atque  ('apellas  (Castellásf). 

Dosiircs  desdo  la  I'arroquia  de  Xoce  (Noves)  segueix  amunt  en  dircc- 
ció  a  lílins,  el  lloch  del  vell  nionastir  de  Santa  Cecilia  :  atque  Garamoa 
(Gramos),  cel  Helinse  (Eliiis),  atque  Beren  (Reren),  sice  Erpiils  (Guils), 
seu  etianí  Iacar::da  (?),  cum  ConJIuent  (?),  cel  Sancta  Eulalia  {>),  cuín 
Conjuncta  {'(),  atque  Villa  rúbea  (Vilari-uhla ,  vehinat  del  terme  de  Guils 
del  Cantó),  cum  Bocona  (Biscarijó),  vel  Tiji-one  (í"). 


J06  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 

Passa'l  lili  \  ilcstiiu  la  valí  tle  Lavaiisa,  \'alli'  Larantia.  cilaiit  :  Jiu- 
niei'i's  (Banycres),  E^crred  (Son-ibcsf),  '"'"/  •'^pcluiica  (í),  atque  Guardia 
(Ciuai-dia),  siiv  Fnwa  (Frcixa,  velii  d'Aii  y  de  Pamjia),  fnniclla/in  {Cx>v- 
nellaiia),  alíjtic  Laiisa  (La  \'aiisa),  oel  Toxen  (Tuxoiil).  '" 

Deixa  després  lesvalls  del  Segi-e  pci-passara  las  pai  I(H|u¡('s  ci(M  \'iillf 
Lnrdi'iisis,  la  valí  de  Llord  que  dona  ses  aiííües  al  Clardoiier  :  i/isan}  Pc- 
traní  (La  Pedra),  cnm  Aiyilrrs  (El  Mas  Ari;elagucr  de  la  IVdra  ami  en- 
care lii  ha  i-uincs  d'una  esglesia  vella),  rcl  Sisclicr  (Sisquei),  rimi  l.i/iari 
(Llinás),  ct  Moiiü'calco  (Montean),  aicc  illa  Cui-ri^  (I. a  Coiiiu).  Mcsapos 
o  í'ljosapol  que  es  Ubi-irapol  sulVagáiiea  d'Asjtaa  del  arxipi-esfat  de 
S.  Llorens  de  Morunys. 

Segueix  després:  atque  Térras  (capclla  sulVagánca  de  i, linas),  sive 
Tararil  (Tai'avil),  el  Uto  eiiieío  ((lint),  ret  ('urreca/io  ((forrea),  an/iie  illain 
Tintillaijinein  (Tentellatge),  cel  Oderaní  (\'all  d'(  li-a),  sea  ipsain  Morain 
(La  Mora),  sou  illaní  silcam  (Sta.  María  del  Bosch),  aíquo  Bisan  raí  n  (Be- 
sora).  Dei/tdc  CeLsonatn  (Solsona),  cuín  Innilf  (iñ\\\\).  et  ¡¡¡sa  Lrim  (iJiMia), 
si  ce  Ladur;  (Lladurs). 

Descriu  després  el  Valh'  iii/rr/ade,  ewWf  lo  panMi|u¡('s  de  'riinuneda 
y  Oden,  ab  els  llochs  de:  Timcneda  (Timoneda),  eum  Terrei-oht  (Tcrra- 
rola),  sice  f'aiiauda  (Canalda),  atque  Oden  (Oden),  .s/rc  h'/iimn  ( Alcnyá), 
cel  Vabi-ils  (Cambriis),  seu  Perlas  (Perles),  atque  Caimellas  (('anellas), 
vel  Muiopulto  (Montpol),  atque  Lezonoces  (Lasanovels),  sice  illn  Sn/sa.  et 
illu.s  turnios  (Sa\sas),  vel  Valle  Han,  atque  Mi/mn  ((iliaiía),  vel  J'iiiii¡iiinn 
Aothes  (Altes)  sice  Madrona  (Madrona).  '-' 

Torna  després  Segre  avall  la  Riera  do  C.aliM:  J)r i //</,■  ¡jises  jiiirrochins  de 
Caput-Ei:;o  (Cahó),  Orfjaiina  (Orgn\i\:\),  rrl  Pana  (a\u\  un  mas  de  la 
pan-oquia  de  Cabo),  atque  Capul  Ki.r. 

Després  desde  Coll  de  Nai-gó  segueix  anmnl  rallueni  del  Scgre  :  sire 
Narf/o  (Coll  de  Nargó),  vel  Cucilar  (Vilá),  cuní  Montanione  (Montan  iscll), 
Dcl  Salent  (Sellent),  ab  sa  subaflucnt  la  N'all  d'Ai-qucs  :  sen  Arelies,  atque 
íjnidez  (Las  Alióles),  vel  ( urtizda  (Cortnda  ),  sire  l'nlerols  (Pallei'ols  de 
Hialp),  atque  Rialh  eum  alio  Rialh  (Rialp). 

Després  desde  la  Clusa  vel  ipsa  Clusa  per  la  riba  esquerra  s'cníila  jkm- 
la  valí  que  va  a  Tori"asola  :  sire  eliain  i/isas  jiarnu-liins  dr  Valle  Tnrnralln. 
eum  Ti-rrarliila  ('rci'rassola). 

(1)  Hcm  i'(;l)iii  pera  la  iiil(M'[>retaciü  (raqiKMxns  iioms,  liiiipürtiiiit  auxili  (id  Ca- 
nonge  l'aiau,  arxivor  fio  la  Sóii  d  Uriíi^ll  y  ilfl  iiotari  ilc,  la  antiiíua  ciiilat  catalana 
Sr.  Deo. 

(2)  Debéin  l'interpretació  d'algutis  il  aiiuiists  noins  a  Mossi'mi  Sf^rra  y  Vilaro. 


J    Piiifi  11  ('.(uldfdlcli  -  Á    </(•  l'(il<)iicr(i  -  ./.  (lo'lii!)  ¡07 

Salta  (lcs|ii'i's  Sc^im'  aiiuinl  li'iit  la  (Ii'scim|icÍi)  de  la  (IcnlaiiNa  :  ¡nirro- 
chiíts  roiiiifídii  <'iT(l(iii¡i'iisciii ,  ci  ini('iii;a  iit  |)i'i'  \n  /in/'/'ni'/iian/  sa/iriic  Murid' 
Toloiiciisis :  cuín  capul  rii'i  ['l'n\iiv\\\  ).  Driiidr  NcriliaiK),  rcl  MoiilcHaiio 
(Montollá),  sirr  £c,ra(jc,  ciiin  ijisos  lurrcuts  (Beixacli),  atquc  Jíiuyitia,  sirc 
Batiriaisc (Bastanist),  aUjuc  Arcci/al  (Ai'seguell),  vcl  N^ossínccll.  Doindc 
Arislot  (Aristot),  cuín  Cazaned  (Caixans),  .s/w  Muiicar  (Musa?),  cuín 
Araiififir  (Aransa),  rcl  Trarcsscrcs  (Travcssercs),  akjuc  Aro/do  {Aja í), 
sicc  Les  (Llés),  ¡Kirrocliiaiii  de  /'rulai/s  (PvwWans),  sirc  Aunes  fAiis). 

Segueix  el  Riii  de  la  l''ai'i;-a  vella  y  d  líiu  ihí  \'all,  aiininciiaiit  7'(iiir//i/rc 
(TallttMidre),  rcl  Orden  (Uvdcn),  al</iic  Cnrudh  {C.nvi-As},  sai  ¡■'dlar  (Mllarl, 
rclut  eliaia  Mci'íukjch  (Maranges),  al(juc  Gcrul  (GiiullJ,  sirc  nainquc 
Olorbde  (Olopte),  vel  Alt'  (Alp,  a  l'altra  costat  de  la  coiica),  atriue  Garc- 
uar  (Gve'ixa),  scu  Allí  (AW),  rcl  (¡cri  H'un-),  Saga  (Saga),  lUíinc  J:'i¡iids 
(Guils  de  Cerdanya),  sirc  Krciicija  (Saiieja  a  la  vora  del  Oucrdl),  rcl  Isa- 
ralsorcíji  (Isa\als),  tiaiii(¡uc  líur  {Vv),  rcl  Anfjustrii/a  (Aiigustriini.  elsdos 
en  el  Riu  d'Ur),  sii-c  Tari/usoi/u  (Targassona),  arque  Efjad  (Egut),  cum 
Üdcllo  (Odelló),  sirc  Arisa  (\'ia). 

Deixa'ls  afluents  y  torna'l  Segre  aiiuiuonaiit :  Liria  rcro  (Lli\ia),  sirc 
Baianiimite  {'i),  cum  Estarar  (Estavaí-  vora'l  riu  Angost),  atquc  Sallai/o- 
sa  (Sallagossa),  rcl  Alione  (Lio). 

De  Lio  salta  a  la  vessant  del  aHuent  a  que  dona  nom  ol  ixjble  d'Iír, 
anomenaten  Víicta  Ezeir  y  d'alli  aigües  avall  auomena  Dariiucollccta  (|ue 
potser  sigui  ^'allsabolle^a  y  després  Anauíjiu  (Nahuja).  (Jlcci/ia  auicm 
(Osseja),  re/ ^«//('//('.s  (("aldegas),  d'aon  seguint  Segre  avall  tniha  ////■ 
(Hix),  seu  Vülulubeni  (Vilallobent),  Palcrols  rcro  (Palau ),  r<'l  Ansi 
(Aja),  atquc  C/iexans  (Caixans),  sea  Estoll  (Astall),  sioe  etiain  Mh  (Alp), 
cum  Músoll  (Mossoll),  rcl  .S'a/íc/ya/ (Saltcgat),  seu  Orclla,  cum  Sncra  mor- 
tua  (Ovella  Morta).  /'/  rem  Sanaraster  (Sanabastrc),  cum  lunciindas, 
d'aon  s'cnñla  cap  aniiiiit  citant  Zío/v  (Hor),  cum  Oruz  (Urús),  rcl  Tar- 
tera (Tartera),  uc  Jiiicrris  (La  Balii-a),  d'aon  traspassaiit  la  carona 
cita  tres  pobles  de  la  part  alta  do  la  valí  de  Ribas  :  Dunrria  (Durrcs),  rcl 
Tosas  (Tossa),  ct  Xccano  (Nava)  y  traspassa  a  aigües  del  Llobrcgat  jtora 
citar  Castelar  (Castellar  d'en  Hucli),  retornant  cap  a  Qucralps  :  s'we  ciiam 
Cheros  albos,  et  Fustiiiiann  (Fustan\á),  rcl  Pardinas  (Pardines),  aon 
s'hi  h;i  trobat  una  insci-ipció  romana  y  li¡  rosten  rastres  de  vellos  (dns- 
truccions  románi(|ues  ;  (ü(¡uc  rfítví/A/v/,  (Cavallcra  qu'es  el  noni  do  la 
comarca). 

De  la  valí  de  Riiías  saba  a  aigüos  dol  Llobregat  y  anomona  a  Li- 
Ilet  :  sire  etiam  Lilcd.     ri'l  Hoitu  (Hrooá),  cuín  Gararred  (Gavarrús  a 


4(18  L' Arquitectura  románicA  a  Catalunya 

les  vores  del  Riutort),  y  va  seguint  les  valls  altes  \  mIIuchIs  ¡iI  [,l.iliii'i;a(: 
atcjitr  Ba;/a;aiio  (Baga),  .s^í  MoUncUo  (Mulnell,  situat  a  mis  500  metres 
del  pont  del  riu  Bastareny),  i-cl  Turhiass  (Turbias).  Sálicos  rcro  (Saldes), 
rol  GoNrts  (GósdI  que  dona  aigües  al  CardoiKM-). 

Passa  a  continuació  a  desciiiue  les  iiaiioquies  del  Bergadá,  niiuios 
pavrochiaíi  Boi'i/ilaiioiisiiun  jin/jiis,  soilioo!  oidoin  sodoin  saiida'  Mario'  por- 
tiiicntoa,  idcst,  ipsas  pari'oo/iias  do  Baloobro  (XcíWcGhve),  rol  i/o  Maoianors 
(Massanés),  mv  Fir/ols  (Figols),  atque  Cas/ollar  (Castellai-  del  l\iii),  son 
ctiain  Foccocurco  (?),  et  Spiíialho/o  (Es|i¡ii;ill>i't ).  rd  rilln  Osi/I  (N'ildsiii  ), 
alqtio  Agilagors  (Argilagers). 

Passa  al  alti-e  e^stat  de  la  ronca  y  dcsc  riu  l:i  piUi' ii|u¡a  de  l''i-onlin\a, 
Froiidniano,  cii  la  i|ue'l  piilil(>  senyala  l'esglesia  veii.-i  (mi  unes  ruiues  sense 
cai'ácter  eu  la  carena  que'l  siq)ai'a  de  la  vessant  del  Llnhi-cgat :  otirn  Corru- 
bio (Querrubi,  veliiuat  entre  el  Bergadat  y'l  Ilipollésj,  rol  manto  iii¡iro,  siró 
Palomera,  rol  Palomerola  (Palmerola,  que  dalt  d'uu  turu  presenta  les 
ruines  d'una  esglesia). 

Deixa  aquí  el  notari  les  ribes  del  Mai'iés  y  salta  a  les  de  la  P.ieía  de 
\'¡lada  :  siró  otinm  Vilhtldta,  qual  esghísia  vella's  trobava  cu  el  pía  de  l,a 
Maso  SOta'l  «-astcll  <\o  l'.nsct,  i-inn  (¡itrdililiir  ( ( lUardinlain ),  rl  Jínsrd.  iilijiio 
Casíro  Adasaliiiilo  (VA  (rastell  de  Hoset). 

Aquí  tira  Llubregat  amunt  caj)  a  La  Nou  sico  illa  Xo~.  voluí  Mu/uno: 
(Malanyeu),  «í^í/í*  Cc/r/flHío/a  (Sant  .luliá  de  Cerdanyola),  son  ¡lia  ('lusn 
(Sant  Roma  de  la  Clusa),  cuín  Corchos  (Sant  Andreu  de  Serchs),  oí  Gloan- 
no  (Olvan?),  rol  Gorundolln  (Gironella).  n((¡uo  illa  Corro  (Cori-ca).  ¡)oiii- 
do  Sa;jasso  (?>npi\vs),  siró  Boiioriroro  (Sant  Marti  de  B¡ur(^),  icl  Morios 
(Santa  Maria  de  Marlcsj,  <il(¡iio  olinm  J 'n/nrri/is,  PuíuccÍl;  de  (|Ual  \('ll 
castell  ne  queden  sois  restes  esquai'terals  :  rmn  Momia  (l^sglesia  \clla 
de  Merola). 

IJel  Bei-gadá  el  ibiruiicill  pa«a  al   Pallars  :    Eoolosinin  S.  Miii-iiO,  oujlis 

lociiin  rocitatuin  dioimus  SaiioUi'  Conoord¡(r  (O- 

Dcscriu  desprós,  ipsas  parrnohias  do  Vrdlo  slnoiano  que  siMiibla 
sorel  Valí  de  Assua  o  Assoa  al)  els  pobles  :  linn-iiiiii,  siró  sinr/i  (\'all 
de  Siart,  ajuntament  de  Soi-iguera),  cimi  ¡.(ii/ttiir<'s  (I.c>s  I,lai:inics  a 
l'csquer'ra  del  Noguera),  ol  Sorbaos^  oi  Ml/nf'iir'iris,  o/  ips/is  ¡mrr'K'/uds 
do  ¡lio  (J/jatjo,  rol  do  Boroniíi  (Bernuy),  ot  Saponiíi,  iil(/iir  iiioiifniío  ()rín- 
no?  (Montanartro),  vel  Rininatri<-o  (\{'m  madrisi,  miserable  publcl  dessota 
Sant  Joan  del  Herm). 

Segueix  dcs|)rés  la  valí  de  'i'ii'bia  que  ¡unta  ab  la  \all  P'^icra  :  si'ii 
ctaini   ¡¡isas  ¡larrooliias  dr    \'<dlo    l'irhionso,  Baion  (Baliciil),  <7   ÁicndiO 


J    Pili;/  ij  Cinltifítlcli  -  A    de  Fiilgtiera  -  J    Gudaij  .{09 

(Aluiuli'>0' ''"'"  /■'■'vvvíi  (l'\'i-i-i'i-;g,  cí  JJi(r¡j  [[hiv^i'))y  •■/  \'iros  í\"wíi<.)^ 
Tirhia  i¡uoi¡ui>  (V\\\  u\ ),  el  'farascaní  (Tiivascant),  rt'l  As/tci  (  Aiiicl  (l(>  Ho- 
san),  sico  Eliiis  (\\\\\s  ;i  les  vni-es  del  Hiii  l''rii-('r,i  ),  re/  ¡Itinn^d  {  \v\\\\ns). 

Doscriu  (K'S|H-i's  la  \all  ('art/csr/isis  (\';ill  de  (^íiitIusj,  Sii/if/tr  Mdria- 
(jiKV  (liniiit  iii  A'/A('/-«  (Santa  María  de  Hihera),  rrl  liits/ls  (Boldis),  rd  ¡ji  ■ 
bros  (Labros),  aUjuc  Valluíd,  slrr  Vullnirlld  (\';dl;ilii)  y  la  val!  A/iti/iirnsis 
(\"all  (rAiieo),  (¡iKxjUt' sánela' Mnr'ur,  tjiuvotiin  racdocniíil  locussanriir  I )ci)- 
iluttr  (Santa  .María),  cuín  ejiís  ¡jurroc/üas.  ¡il  est  Borroso  (Berrúsj,  lum  loro 
(Jou),  et  Assor  (Sorpef),  sice  Sonne  (Son),  c(  ¡sil  (Isil),  et  Alos  (Alos),  alqur 
Sdrri  (Sterri  d'Aneo),  scu  Burt/i { Bui-,i;¡),  /•<■/  Cei-vo  (Gom-o),  el  Spoin ( Espi ii). 
Passa  desprós  a  las  ribes  del  FlaniisoU  \  continua:  Deinde  loi-us  sn/idce 
Marice  qua'  difuiit  saiirto  Gi'iittv  (Scntorada),  \  No,2;uci'a  avall  :  I/if/i'  ve- 
ro Ecclesianí  saiictir  Mariie  ¡jior  diciinr  mi  Ti'iin¡il<>  (  IV('ni[)). 

Del  Ribajiorza  en  cita  sois  stiniie  Mariir  (¡ikc  roeitnt  Aluoiie  (Alaó)'''  v 
sánela'  Mar'ne  ,-i  sanen'  l'etri  Aposloli  qua;  dieuiit  Tuverna  (Sant  Perc  do 
Taverna). 

Molts  deis  llochs  que  en  la  llista  llarguisima  de  l'acta  que  venim  cstu- 
diaiitse  citen,  no  teníen  esglesia;  els  riuc'n  teníen,  el  document  sembla  fjue 
ooncretanient  les  anomena,  ja  citaatlo  idm  a  cap  de  la  parroquia,  ¡a  <lo- 
uaiitli  i'l  nmii  d'esglesia.  L'área  de  térra  a  que's  refereix  Facía  baestaten 
i;ran  parí  recorreguda  y'ls  excui-sionistes  citen  sois  parcts  sense  carácter 
com  a  restes  d'aqueixes  velles  i-nnstruccions  o  bé  esglesies  posteriorment 
construídes  en  substitució  de  la  pobre  esglesia  antisua. 


LA  REcoxQUESTA  FRAN..V      Al  ci ista t  d'aquest  ceutrc  áe\  X<  >.  de  (Catalunya  se'n 

AL  NE.   DE  CATALL'NVA  .■  ,  1^  1  1  i  i         i-  *  T-«  1 

forma  un  aitre  a  base  de  la  cuiiqiirsta  tranca.  Els 
vissigots  s'bavien  i-elaijdnat  ditereiites  vegades  ab  el  poblé  francli,  ipie, 
mes  i'ústecli,  al)  nien\s  contacte  ab  el  ni()n  roma  y  oriental,  lia\ía  cous(>r- 
vat  son  vell  temperament  nacional  :  una  de  les  mes  sabudes  tbu  en  aque- 
lla gran  topada  de  races  deis  Gamps  Gataláuniclis  y  desteta  d'Atila  y  deis 
Huns  (451);  havíen  estat  fronter¡(;os  ll.in-b  temps,  després  d'liaver  els  gots 
conquistat  tot  el  Migdia  de  Franca,  liiis  al  ( )cce;i  y'l  Loire;  lluitaren  des- 
prés, en  temps  de  Glodoveo,  ipii  \a  denotarlos  a  Poiticrs  (ollT),  y'ls  bi 
deixá  la  Sepliniaiiia,  '-'  ab  Taiitiii-ua  capital  Narbona. 

"U  Di'VL'in  agi'ainníiit  pura  I  iiuei'pretucii)  ilels  iionis  do  puljlats  dol  Pallui'sa 
D.  J.  Miroi  y  Saiis,  membi'c  del  nlnsiitut  d'lisuidis  Catalansw  y  a  IJ.  Cul'ori  Hocal'ort. 

(2)  Les  possessions  deis  vissigots  al  S.  del  Loire,  que'ns  lan  conéixer  les  subs- 
cripcions  deis  Hisbes  en  el  Conciii  d'Agda,  en  50(1,  coniprenen  :{i  circunscripcions 
eclesiástiques,  que  eren  :  en  lAquiíania  I :  Hoiiges.  rAuvergne.  Rodez,  Albi,  Caliors, 
Limoges,  üóvaiidan.   En  rAqiiiíaiiia  II  :  Burdeos,  Perigneiix.    Eii  la  Noveiiipopala- 

LNSTITUT    d'eSTIDIS   CATALA.NS  h'l 


4¡i)  L'Arqiiilrcliira  románica  a  Calaliinya 

Invadit  pels  alarbs  ol  domini  vissigot  del  Migdia.  (^Is  tVainlis  cniítiiiútMi 
son  camí  de  conquesta  :  una  vegada  s'inicía  aquesta  peí  costat  de  Navarra, 
en  tenips  de  CarliMnany  (777)  y  do  son  fil!,  ai-rivant  lins  a  Pamplona  y  Osea 
essent  linalniont  don-ota ts  y  expulsáis  (S2V)  pels  vasi-lis,  iiidúmils  y  liai-l)i-es 
encara,  ajudatsper  alguns  deis  HíMiit'asi,  vissiguts  renegáis,  casi  ¡ndepiMi- 
dents  del  F.mii-  de  (Córdoba,  que  doniinavon  a  Saragoea,  Osea  y  Tudela. 

Conieneen  en  lemps  do  (^arieniany  les  ¡nvasious  dols  IVanclis  a  la 
nostra  térra  cap  al  771;  caí)  '•'  ~~^  an¡\a,  seniMa,  lins  a  Saragoea,  un 
exércit  franch  ;  en  785  s'extén  la  conquesta  ñns  a  Clirona,  Ausona  y  Ur- 
gell ;  els  alarbs  sembla  que  tornen  a  eonquerii'  jiart  de  la  torra  perdiida, 
y  que'n  798  reconquesta  Llnis  ol  Piadiis,  CiiiMiia.  Ausona,  ('aserres,  Car- 
dona, a  les  que  segueixen  Solsona  \  Herga,  liiudantse  aixis  la  Marea 
bispániea  y  aeabant  les  aveneades  y  reí  ulailes  (PaLiilis  y  ile  IVanclis  en 
sol,  ab  la  conquesta  de  Barcelona.  "' 

La  Marca,  térra  de  defensa  fronterisa  d'b'spaina,  \a  il¡\  iiliiitse  en  ecnn- 
tats  desprésdels  de  I'allars  y  Hibagorza  (792);  en  79.")  apai-ei\  en  cls  docu- 
monts  ol  eonitatd'Ausona;  en  NUl  olsde  Girona  y  Barcelona;  el  d'baii|)nries 
en  S12,  oís  d'L'rgeli  y  (lordaiiya,  os  trobon  eifats  en  doeunients  do  I, luis 
el  Piados  '^^  pero  existíen  scgnraniout  ow   temps  i\o  C.arhMnany. 

Al  comon(;anii'iit  di'l  s(\L;le  ix,  la  linia  iin'indica  i^n  ( luclcí  a  se  |ir(i- 
longa  desde  Solsona,  segnint  el  Cardoner  \  I  I  .lol)i-(\i;-,it,  lins  al  mar  \  en 
aqueixa  aria  cal  cercar  les  vellos  iundaoions  ili'l  se^le  \  iii(|ne  son  hcii 
poques  situades  en  aqneixa  pait  |ii-.ipei-a  al  mar,  ipial  rer(in<|uesta  es  de 
les  derrorios  del  seglo. 

En  el  Bosolli')  (^|s  bisbos  (TMIna  no  i'oapai'eixen  en  els  documenls  lins 
al  781  ;  tol  ¡nst  si's  rii;i  un  primiiin  nionastir  d'Arles  (mi  teinjis  de  i, luis  el 
Piados  y  el  moiíastir  il'l'Aalada,  trágieamont  desiruit  peí-  un  aiguat,  pre- 
decesor del  de  (^uxá.  J)els  Pirinéus  cns;í  son  també  bou  ¡loebs  els  mo- 
nastirs  y  esglesies  fundats  en  el  segle  VIII  qual  existencia  eonsli  elai-a- 
ment  (>ii  doiuments. 

na:  Aucli,  Bazas,  Fanzo,  Loctoure,  Comminges,  Cousorans,  OIiumii.  Hi'aní,  l)ax, 
Aire,  Uigorre,  Labourd.  o  Hayonne.  En  la  NarlionnaisiO  :  Tonldusí'.  Narlinnne, 
Agde,  Ueziers,  Niinns,  Lmleve.  En  la  Lvonnalse  II I  :  'I'ours.  Mi's  cnihi  di-l  Hódaiio  : 
Avignon,  Arles,  iJigne,  Sñne/.,  Frejiis,  Atitibes. — C.  K.  A.  Locgnon.  Heoiirii/i/iir  i/e 
la  Gaide  an  ai.ciamc  ¡sii'xl'-,  \w^.  41!  a  47.  —  M.  <^.  lURRir.Hr:- Elavy.  Lea  arls  iininn- 
íriels  fien  /mii/j/es  harbareii  'If  la  ('•nnlc.  t.  I.  pág.  28.").  —  Hist.  (iraiiliif/iif  dr  /'/inrien- 
nc [trocinrr  ile  Laniiiu:d<)c.  t.  W'I  di'  la  Ilixt.  ijéiuiralc  iln  Luiiijucihic.  'roiilousc,  l!)ll,"). 
pag.  262. 

(1>    AcLMSTiA.  Iliüloria  (l<:  ('aidliiiii/ii.  Barcelona,  1887,  \k\íí.  W't  y  si-ginaiis. 

(2)  Ki)i;.\ni)0  dk  IIinojosa.  /•,'/  rri/inifn  señorial  t/  la  cncxtión  a;/rariH  en  ('alalu- 
ña  durante  la  Edail  Media.  Ma<ll-id,  1!HI."),  pág.  2li. 


J.   Pili;/  y   ('.adafülch  -  X.   de  Fabjaera  -  .1    (hxlaij  411 

I,':inv  SlT  rciiiinM-iidiii'  I. lilis,  iMi  el  CMpilul  (rA(|ii¡si;iMii,  fi'ii  ft  inii.ii-  i>l 

CIMIS  (li'ls  lllnll;isli|-s   ijUC   (li'liicil   |Kli:;il-  SUhsidis  a  r(Mll|M'r:iilii!'  II   ;l¡l|(|;il'|(i 

al)  liumcs  (l'anncs  y  (ra(|uells  ([ue  Iliufos  d'aíiiuMXOs  servcys  terrciials 
iiavicii  d'ajudarlo  ^^w  sos  cniprosos  \\n-  nicdi  de  progaries ;  son  tuts  oís 
monastirs  del  (liuiiiiii  iiii|ii'i-¡:il ;  (Imirlis  en  aqueix  curiosissini  doriiiiiont 
no  s'anomcna  cap  monastii-  oii  la  Marca,  tan  sois  un  inoimstorinni  rnl/i- 
asperii  ol  monastir  d(>l  \'allospii-  ([uc  debía  ésscr  el  d'Arles  del  Tccli.  l"".ls 
del  N( ).  úc  Catalunya  (hnieu  restai-  oncare  independents,  els  de  Niv  iio 
eroii  piuii  poderosos  [)era  necessitai'  la  pi-otoceió  iiii|iiMÍal  ipio'ls  lorono- 
gués  la  [u-opietat  de  liurs  térros.  (') 

A  pai-t  de  les  Séus  vissigótiques,  mes  o  uionys  ariuininlos,  si^  Imi-hkmi 
els  priniers  nuclis  monacals  y  d'ells  tot  just  si's  pot  citai-  el  iimiMstii'  (h; 
Banvoles  que  en  822  te  ja  siilicient  organisació  pera  aouiUr  al  eni})(M-ad()r 
Lluis  el  Piados  pi-egantli  la  cuntirmació  de  les  térros  adquiridos.  '->  Dols 
demos  sois  tenim  rocorts  de  vagues  reconstruccions  de  ruines  citados  ou 
els  documents. 

L'acta  de  consagració  de  Saiit  Quirse  de  Culera,  (anyí):55),  parla 
de  reediticaciú  d'una  esglcsia  antigua,  '^'  de  les  coses  inútils  dcsti-uides, 
deis  ornaments  reparats,  deis  rechs  y  cañáis  reformats. 

El  monastir  de  Sant  Joan  di^  los  Abadeses  es  també  una  reodiiicació 
d'una  obra  mes  antigua.  D.'  Kinon,  tilla  de  Wifret  I,  reconeix  en  una  acta 
tirniada  ab  els  veliíns  de  Sant  Joan,  ( )gassa,  Surroca  y  Gastellet,  que  el 
Conqueridor  va  sois  reediñcar  ol  mmiastir  de  Sant  Joan  de  les  Abadeses, 
cxistint  allí  una  obra  mós  antigua  (jiiod  t/noiiflain  r/lofio.sissinnis  W'if'rc- 
(hi.s  cojiii's  hniiic  iiicmoriir  j-ccí/ificaril  ul  (licarr  niissit.  *^'  Mes  cal  descomp- 
tar  en  aqucts  dociiiuoiits  rataiiy  dols  nionastirs  de  donar  gran  antigüetat 
V  volla  liistnriaa  los  luiiilaoii  ms. 


(1)  Moiiiuii'Jiita  ('•eriH'fii  Hislurica.  CapiLuíuria  Jic;/uiii  Fr  incoriiin.  F.il.  A.  lio- 
relis,  t.  I,  pág.  34!).  Haniiover,  188:i. 

(2)  Baluzio.  Capitalaria  reíjum  F'raacorum.  París,  KiTT.  Ap.  XLl. 

(3)  l.legiin  en  l'acta  de  consagració  de  l'esglesia  de  Sant  Quirse  de  Culera 

Qiiiifirnptcr  auno  inonrnalionis  Domini  nostri  Jenachristi  DCCCXXXV i ndictione  VIH 
nrrid/c  adccnlus  f/iitscupi /ii-u/tii  .scd/s  (¡criiif/ensiii  eclfísie  domini  Wirjoni  oidelicct  cura 
plerisrjue  sujdicatioiiilms  ¡imprii  altlxitis  Manuel  ectefiiarum  scincti  Cirici,  sancli  An- 
drea, el  nanli  Renedicli  rccdijlcalione  snmptiil  exordinm.  SuOnerjnen.s  profecía  ahhati- 
(lus ¡iriorihua  i¡ni  eisdein  .v.  epe  Jnmiliarilale  actisunt  qui  funditus  ab  ecclesiis  inutilia 
dejecil  el  repiiriili<ini>i  copie  ornamenta  reparacii,  caucihus  el  petris  utililas  reforma- 
üit,  lucriíí  (¡uilius  im[ieraril,  tiiíjnorüm,  palliorum  el  univerísorum  o¡iilinx  pront'iuiril 
laborihuií propriia  Itonentacil.  íKsjiana  Saijrada,  t.  XLV,  .\p.  XXIXi. 

(i)    Pei.lic.er  y  PAia'.s.  Discurro  presidencial  de  la  Asociación   literaria  de  Gero- 
na. Gerona,  LS!)3,  págs.  1!)  y  2i). 


412  LWrqiiitcctíira  románica  a  Ciilaliinija 

L-ARQIITECTIRA  ES  EL  SEGLE  CÓlTl       CVOW       íiqUCiXeS       OSglCSiCS?      DC       Ciip       cl'cUOS      011 

T... sEooNs  ELs DocuMENTs  ^|„p,-|.j  ,.,,sti-e;  tñtos  Iiuii  síjíut  rcfctos  y  \wva  toiiii-  una 
¡dea  d'elles,  cal  acudir  a  docuuicnts  postoriors,  deis  segles  ix,  x  y  xi,  cu  els 
que  sovint  se  fa  referencia  a  esglesies  petites  antigües  que  s'lian  de  des- 
truir per  feries  noves;  a  esglesies,  probal)liMiii'nt  cobertes  de  fust.i.  quc'ls 
pag.uis  han  cremat  y  destruit;  oa  pnhi-i^s  ((Histrurcions  de  tniicli  y  pivli-.i, 
de  la  niateixa  fábrica  de  les  muralles  pi¡init¡\os  ilx'M-iquos. 

l'lls  iKitaris  en  les  actos  posen  una  especial  cura  en  ilun.ii-  una  aiiiii^na 
ascendencia  a  les  esglesies  noves  a  ipial  ciinsagració  assisleixen;  senipr(^ 
hi  liá  una  esglosia  anterior,  casi  nia\  se  liacta  iruiM  olii-a  nova  sino  d'una 
reediticació,  fent  notar  com  cls  constiiiclius  de  la  ni  iva  csglesia  destrui- 
ren  l'obra  vella  inútil  lins  ais  fonanients.  I'na  \ci;aila  aquesta  nbra  nm- 
desta  hii  fou  d"un  antepassat  gloriós  (pii  rai\i'i-,i  \  la  diHÜrá  y  hi  jiavia 
conlinuat  la  devoció  deis  tidels  hns  esdeM'nii-  inniil  pía-  ses  diiuensions; 
altres  vegades  l'esglesia  construida  |i"i-  cximis  vaimis  en  tenips  an- 
tich  havía  sigut  malmesa  y  calía  una  repai-acio  a  la  \eneral)l(>  bassiüca; 
ja'ls  sarrahins  o'ls  nefandos  pagans  Tliavien  destiniida  \  el  llocli  liaxia 
estat  despoblat  y  a  la  malvestat  deis  bornes  s'hi  liavia  afcgit  la  sequedal 
y  les  feres  y  a  la  despoblació  l'havia  aconipauxaila  i'esterilital  déla  teira 
esdevinguda  erma.  Es  una  obi^a  penosa  la  de  l.i  ivstani-aiaii  teta  pels  bis- 
bes  V  oís  abats  v  pels  nionjos;  pels  eomtes  \  peí  pubic,  qu'es  ;V  la  vegada 
libra  di'  n'i-iiiistrucció  d'esglesies  >  nratnris,  celles  y  nionaslirs  \  de  i'cpn- 
blació  de  la  torra  y  rostauració  deis  ernis  y  niuntaiiyes  schatiques.  I,es 
esglesies  fetos  son  petites,  reduides  y  pobi-c^s;  aixis  les  troba  la  obi-a  do 
restauració  posterior. 

Ja  s'erigeix  l'esglesia  y  el  monastir  en  unes  inines  antigües  romanos 
que'ls  colonisadors  aprofiten.  Un  cmigrat  (pie  s'lia  i-(>l'ug¡ata  l'altra  banda 
del  Pirinéu,  un  ospanyi)l  del  interior,  «  (d  \aiip  viMUM-able  Castellá,  ab  sos 
germans  »,  es  fica  peí  Valli^spir.  poi' un  rimii  esU-et,  y  tmba  en  el  llnrli 
descrt,  en  una  gorja  rocosa  |iirenaira,  nn  edüici  :nitich,  iins  ban\s  m- 
mans  que'ls  docunicuts  del  seglc  ix  anunn'ni'n  adniirabl(>s,  y  mnstrueix 
sobre  d'cUs  un  monastir,  y  rotura  oís  hoscos,  y  conra  els  ovms,  y  des- 
prés  domaiia  el  reconeíxemcnl  iinpi'rial  del  niali'ix  \  deles  rélnles  ipn- 
han  construit.  Afpioixus  l)an\<  -lanliLin  ser  rls  d'Anielii'-li's-liains,  aun  en- 
cara's   mostr-a   al   |iiililieli    ini.i    pi-eiiia    i-nni.nia  mes  n  nuans  resiinn-ada. 

Labal  I5;diil;inns  eoniparejx  ;i  l;i  pl;is-;i  iri'',lna  a  plvsene¡;i  del  emule  Hi>- 
rCngUiM-  di;  l'j'pOU  Salunirm,  bisbe,  \  neilN  allres,  \  ;illl  pl-nelania  que  lii 
tenia  una  celia  que  dopcnia  del  monastir  edÜiiMt  peí  dit'nnl  ( !aslel!;nins, 
en  el  lloch  que'n  diñen  deis  banys  y  que  era   auMnieninl;!  Aiuhis  \|i,i\ia 


./    l'niíj  1/  Cadíifiilrli   -   .1    de  lúiliiiicra  -  .1    (iintut/  ll.'j 

si^iil  i'(l¡ruM(Li  IíuiiIh'  |h'|-  suii  .iiitCL-cssur  (laslclhiiiiis,  de  lu  (juc  despi-ós 
(Inniiii  l'c  \ai-¡iis  tcsliiiiiinis.    '' 

La  pobi-esa  del  temps  es  exti'adiiliii.iiia,  tot  cau,  tot  es  i-iiiiia  ininla, 
siltMici(ií;a  que  cal  eiitroveun'  en  eis  documenta  en  (jiie's  ti-ada  de  sidivc- 
n¡i' a  tanta  miseria.  Ln  l'iin\  S'.tS,  id  i/ishc  KieultVi  (lieni  eitat  ja  a(|Uest  tet) 
expiisa  al  re\  ( darles  el  Sini pie  i|iie  sa  esglcsia  v  Casi  totes  les  de  la  scva 
diócesis,  aiueiUK.'aveu  eninniai'se  y  (pie  no  podía  restaurai-les.  \¡ni  aiiys 
després  aqueixa  esglesia  vella,  en  la  que  devien  fer  obres,  restava  scnse 
consagrar  y  no's  trobavcn  les  pro\es  de  sa  dedicació.  ^^' 

Les  obres  noves  son  cum  ai|iiella  csglcsia  d'Ui-gell  constiuida  aiiti- 
guament  pels  tidels,  destruida  despi'és  pols  intidels  y  restaurada,  segous 
l'acta  de  (Minsagraeiii  de  s;!'.i,   en   tiMiqis  de  ("-íU'leniaiiy,  '■''  obra  niodes- 

(1)  Pra'f'eptiiiii    Liuturia  ¡lii   liniierdluriti  ¡tro    monasterio   Arii/cnsi   in    dioeccsi 

Helenenni.  (Ex  archiro  monasíerii  Avnleasis.  Anuo  DCCCXXIj.  « venernhilis  Cas- 

leltañiis  Abba   monntsterii  Sanclce  Mavirv  veniann  ad  nos  innotuit  eo  qiind  i/tse  cum 

J'ratribus  siiis  in  Valle,  quce  dicitu  Asperia  monasterium  in  cediflcia  anliqna  rons- 
tru-cerit,  in  rjiio  niinc,  í)co  npitulanle.  ciun  turba  monachoru/n  sub  sancta  rci/u.la  mi- 
lital  obaecrans  ut  iirredictum  monasterium  ct  ccllula.s  qiias  ipsi  ab  ereino  construxe- 
runt,  PÍ  nano  ibidem  aspiciunt,  id  est.  Krrtesiam  sancti  Petri  in  Áralas,  el  Kcrlesiam 

sanrti  loliannis  in  Itiardo,  et  Erelesiam  sanrti    Iidiani  super  Bariarum  rirolum 

Data  A'T'.  Kal.  Ovíobris,  auno  Clirislo  ¡iropicio  Vil .  domni  Hliulonrici ¡liisiini  Auijusti, 
Indiclione  Xllll.  (Marca  Hispánica,  Ap.  III). 

<(  Xotitia  recestitoria  qualiter  et  quibusqiie  /j/'/i'sentibus  ibiquc  reniens  liabilanns 
in  ¡trirsentia  Bereiu/ario  (omite  scu.  et  in  jira'sentia  Erjtoni  Salomoni  episcopi. 
et  alios  plures  qui  cum  ipsis  erani;  ibique  in  eorum  prcesentia  in  rilla  Elena  sin  se 
proclamarit  qualiter  tenebat  celia  in  suburbio  Elenense,  in  territorio  calle  Aspirancn 
in  subditione  monasterii  qu.ae  nuncujiatur  ad  ipws  baf/niles,  quem  cediftcacit  Cas- 
tellanus  Abba  condam  qui  fuit.  Et  est  ipsa  celia  jam  prcefata  in  locurn  quem  oocant 

Arólas,  quem  similiter  Castellanus  Abba   nidificaml,  qui  fuit  suus  antecessor » 

( Any  832.  Marca  Hispánica.  Ap.  V). 

En  la  carta  (lirigida  per  l'abad  Hilpericus  a  Caries  el  Calvo  ilruiauaiiili  socors 
per  refer  el  monestir  destruit,  se  din  de  Castellanus  "qui  ingressus  ¡ler  au<j{islam  se- 
mitam.  incenitin  eremo  mirabilia  balnea,  ubi  n'dijlcaril  sánela  cceiiobia».  (  Mo.ntsai.- 
VAT.ii:.  Xoticias  Históricas  t.  VII.  .\p.  \X). 

«  Hermabesslére,  que  compra  les  termes  en  l'any  LS1;{  a  la  Hevolnció.  estudia 
la  conservaoií)  de  lo  (jue  restava  de  l'antigüetat.  .\questa  part  consisteix  en  la  gran 
sala  del  estahliment  actual  de  les  T/icrmt's  romanes.  I'^s  allá  aon  se  trobá  el  lavato- 
riy  la  piscina  ¡lera  la  natació.  íín  la  proximitat  del  establiment  s'lii  han  trobat  al- 
tres  substruccions,  tais  com  els  nnu's  ile  la  antigua  esglesia.  els  quals  han  de  per- 
tanyer  a  les  termes  antigüi>s,  els  restes  d'un  aqiieducte  tallat  en  part  en  la  roca  viva 
de  la  montanya  y  que  sembla  conduien  al  establiment  les  aigües  do  Monldoni,  aon 
se  veu  el  mur  do  contenció  que  retendría  aqüestes  aigües  al  nivell  del  canal.  Es  en 
aquest  mur,  que's  dona'l  nom  extrany  de  ('aséala  d'Annibal  ».  (  Piiírre  Vm.xi..  Gui- 
de  hist.  el pittoresque  dans  le  déjiartement  des  P/jrénées  Orientales.  Perpinyá,  189it, 
pág.  171  y  segiients). 

(2)  Marca  Hispánica.  .\p.  X\". 

(3)  Acta  de  consagració  de  la  Sau.  \egis  Marca  Hispánica.  .\p.  I. 


414  L' Arquitectura  ronumica  a  Catalunya 

tissima  ala  que's  substitueix  desseguida  la  antigua  caliMlial  nunaiiiía  uv- 
gellesa. 

I/arta  do  dodicació  do  Toísglesia  de  Sant  Estovo,  do  Raiiyolos,  en  el 
auy  SS'.l,  oxplica  oom  a  son  primor  ahat  Bonot  y  a  sos  nioiijos  so  dou  la 
colonisació  de  les  terres  ermcs  do  Baiiyojos;  ab  sos  piupií-s  maiis  lii  cons- 
truoixon  l'osglosia.  *'>  l'n  aota  de  ooiisagraijii  ili'  la  matoixa  osglesia  de 
Sant  Estovo,  de  mijos  del  seglo  x,  oiis  parla  d'aípioixa  osglosia  antorioi- 
que  «antiguament  había  estat  cromada  ¡lols  nofandíssirns  pagans»  coberta 
de  segur  ab  fustes,  a  la  que  s'en  substituía  un  aitroquc  l'aljat  HactVodusfoya 
construir  dol  pavimont  lins  a  la  coboi-ta,  do  oals  \  podros  troballados.  *-> 

Un  altro  dncumont  ons  din  ipio  aquoix  oston;  priniitiu  oi-a  pora  (dires 
petiteS.  L'alial  de  lüpiill,  ( '.uiilisclc,  drilira  Tosglosia  drl  alltirh  IllDiiaslir 
bencdicti  l'any  '.177,  y  avans  d'onip(Mi(lro  l'ubra  dostruoix  l'osglosia  cons- 
truida per  Guifro,  una  esglesia  petita  y  n'aixcca  una  molt  niajor  y  mes 
bella  y  cuborta  ab  voltes,  com  nota  mossén  Gudiol  *^>  y  ab  tot,  aqueixa 
segona  esglesia  os  calificada  l'any  1032  encaro  do  potita,  caindcín  lü-<-lrsinm 
at¡  nmi/uin  ¡Kircfiiii  (Irstruciis,  niajori  suiíi/itu  ct  npci'c  (n/iflcfiri/.  ") 

Una  acta  do  Sant  Miquol  do  C.uxá  do  íl.")8  cus  revela  cdni  eieii  aqucixcs 
construccions  rústegues,  en  les  i  pie' n  llmli  de  uinrler  s'usa  laucli.una  uhra 
de  podra  y  laiich,  a  la  que'l  document  eontraposa  l'dbra  ben  troballada  de 
pedra  y  cals,  ab  coberta  de  fustes  polidos,quc  ab  solomnitat  se  consagra.  *^ 

(1)  «  Acta  dedicalionis  Ecclesire  sancti  Slephani  Balneolensis.  (An.  88'.)) ijiü  nn- 

pratn.nnlum  cfi'nohiiimcon.struvevunl.  mfini/jn.s  /¡ropriisi/e  ereiui  ra.stilaíe  ertrarfinutt, 
l'fihrili  oonstru linios  arte,  sánelas  ncilicet  ¡■a'cU'síhs  i¡wo,  sant  dintt'i',  inta  in  /lonore 

sanctn'  iJi'i  í/rniiriria  Marirr;  esl'/nt;  .si la  in  ca/iitc  xtwjni prn¡ic  iidjncenliiss  rji'nohiii 

miliarif)  ilisínnl'',  uno.  allrra  anU-m  in  /lonore  srincti  Mnrtini  ¡irrrsulis,  i¡iiir  snhiarri 
in  cuIIí;  Miliarias »  i Marca  Hisjianira.  A]).  \I.IX). 

L'n  Ijijiiedicli  aiioiniMiat  Hi'iii'i,  ali  coiisi'iitimiMit  dül  cdUUi'  ().liliiii.  luiiila  i'l  ino- 
nastir  de  SantEsteve.  sugüiis  consta  per  un  .liplinia  de  luiiilació  otoriíat  peí"  Lliiis  el 
Piados  en  lany  82¿.  (España  Saijrmla.  t.  XlJll.  |)a;4.  :!2.S  y  .\p.  I  .  —  1'i;hi;  .Vr.sies. 
Ensaiij  históricli  sohm  la  vila  de  liant/olas,  Uarcelona,  1872,  páj;.  :{'(•). 

(2)  «  Acia  dedicalionis  Ecclesif  laonaslerii  sancli  Slephani  Balnifutcnsis.  .\n  '.l.')7 . 

ad  eon.secrandam  Ecelesiam  cccnohlum  sancli  Slephani  (jiiem  ¡iradihalns  Ahha  mi- 

rijlee  conslrui:il  a  pacimenliun  iis'jue  ad  leijiínen  ex  calce  el  lapidihiis  dedolalis,  quia 
olim  comljuntnm  fueral  a  nefandissimis  paijanis,  el  non  dimiserunl  in  prtediclum 
ccenohiiiia  ñeque  liii/nrinm  in  umhrafulo »  (Marca  Hispánica.  Ap.  XCIII). 

V.i)    (Jhra  citada.  \>iv¿.  20!). 

(4)  Marca  Ili-<panica.  .\p.  CCV'III. 

(5)  t  .\fla  fledicalionis  novfe  Erclesi'i'  monaslerii  Cn-eaiiensis.  .\n.  '.I.'i.'l el  in- 

venil  ihi  Eeclesiitlaia  pnrcaluia  e.r  tuto  el  ¡apiílihus  i-onjeclatn  in  lionnre  sii/ira  noini- 
nali  S.  (ieriiinni  eonjessoris,  f/nnd  esl  ca¡iuX  E.rrlesi'e  i/isiits.  fdeinr/iie  ta'iiis  dotare  in- 
trinseen.1,  taciti;  coiiilarit  iiuatUrr  opas  perjleere  pnluisseí,  iinaliter  ad  (eretestis)  reijni 
fasli'jia  per  centre  caleal.  Propl^r  hoc  non  in;/enio  humano,  nee  arle  hominuní,  seil 


J.   Piiif)  II   CtuliifaUli  -  .1.   de  Fuir/iierct  -  J.  Goda;;  4t.'> 

Allalll  JH'I    l'il-ill(''U    sii\  iiit    se  ll-ciliiMl  \  ivi'llti's,  ;ictllals,  ;ii|ll(^ixes  petites 

esglesietcs  totes  d(>  iniicli  \  in'ili.i  <(iiii  h.niaiM  rústega  (1(>  linstm-  :  muís 
gi'oixuts  do  podra  (jiio's  trou  del  iiialoix  llocli,  ¡untada  \wv  nioi-tci-  al) 
ai'gila  do  la  propora  vidl,  taiicaii  un  i-octanglo  roduit;  a  sobro,  sostiiiguda 
per  soques  d'al)(>t  n  pi'i-  ludiunMitaria  \ulta,  una  cohortadc  pedrés  o  de  té- 
rra. Tal  fbu  l'estat  tlai'ror  a  qu(>  torna  l'art  ar((U¡toctónic  do  la  nustra  térra 
desprós  de  voui-o  erigiréis  templos  do  niarhre  do  Tarraoo. 

Morí  la  civilisacii»  i-i>niana,  y  oís  templos  humiis  deis  soglos  viii  y  i\ 
fan  tornar  (d  ponsanuMit  a  aquclls  niui-s  üióriclis  que  segons  Titn  l.i\i  nn 
tenion  peí' m<)rt(>r  cals  (Midui'ida,  sino  tancli  soguint  la  moda  antigua  y 
que  sogons  ranónini  dol  Jicllimi  /lisija/iii'/isc.  oobríon  los  cascvs  fl(>  torra  y 
no  ab  teules,  al  istil  do  r.\ti¡ra. 

Montres  la  nostra  torra  queya  fins  al  Ibns  d'aquoixa  pobrosa  y  doca- 
doiieia,  l'art  auava  lont  son  cami.  Aquella  espléndida  arquitectura  bizan- 
tinadols  soglos  \  y  \  i,  oiii-a  ilf  la  suiíiptuositat  dol  ImpcM'i  Oriental  ipTIiavía 
iuNadit  ritaliíi  lins  a  l!á\(^na  y  a  linma,  rpi'liavía  ri'n(|U('i'it  rAIVica  \  una 
part  do  los  costos  d'l'lspanya,  liavía  aiiat  roduint  cls  sous  limits  torrito- 
rials;  oís  musulmans  li  liaxiou  succossivamont  ])i-os  el  nurt  d'At'rioa,  los 
possessions  d'Espanya,  los  do  l'llalia  y  la  ruptura  ali  l'í  »cc¡d(^nt  lia\  ia  ostat 
consagrada  el  día  en  (pi'ol  S;uit  Pare  eoi-iuiá  emperador  succossor  deis 
emperadors  romans  a  ("arlomagno. 

Ve  per  l'art  de  Bizanci  com  una  nit  tVisoa,  una  espantosa  decaden- 
cia; els  iconoclastea  amos  del  gobern  destrueixen  les  obres  y'ls  esculpti  irs  y 
mosaioisfos  emigren  a  treballar  en  cls  centres  nous,  al  Nort,  a  los  voros 
del  Rliin  y  a  Aquisgrán,  aon  s'aixeoa  la  nova  capital  dol  Imperi  car- 
lovingi.  Sant  March  do  \'onoc¡a,  Santa  María  d'Aquisgrán  les  esglesies 
del  Palau  de  Ximega  senyabMi  cmu  fites  aquoixa  invasió  bizantina  al 
Occident.  A  mijos  dol  sogle  ix  y  durant  el  segle  x  y  part  del  xi,  l'art  i-onoix 
a  Bizanci.  A  Occident,  la  ponetració  antiga  bizautina  fa  son  cami,  y  en 
aqucixa  renaixensa  hi  té  son  rcfléxe  l'art  rou)ánic]i.  Kl  país  occidental 
tenia  tradicions;  els  medis  de  construii-  oren  diforonts  d'<  trient  ;  els  tre- 
balladors  que  s'lii  formai-on  ei-an  d'altros  condicinus  étniquos;  aixó  sol 
liaui-ia  bastat  pera  engendrar  un  aii  unu,  una  unMlaütat  direronta.  Santa 
María  d'Aquisgrán,  ¡mitaci<)  do  Sant  March  de  \'enccia  construida  ab 
maons,  reproducció  dol  plan  de  l'esglcsia  desapai-eguda  deis  Sants  Após- 

dioino  .y/iriíu  sancto  i/iusírante  dasiru.eit  pvcefalam  Ecclesiolam  S.  Germanl  con- 
/easoriif,  cndUicarit  cain  inirijicf  f.i;  eiitce  el  lapidUms  et  fiíjnis  dedolatii.s  mirifice  prop- 
íer  speni »  (Marca  Ilis/j'i/iica.  Ap.  XC). 


■íir, 


L'Arquitectura  románica  a  Catalunya 


tols,  era  de  pedra  :  el  material  einpleat  en  sa  cDiistrucciii  era  siillrient 
pera  donarli  altre  carácter.  Y  a(|ueixa  arquitectura  uoxaeraia  roiiianica. 

Tot  aqueix  moliiment  europeu,  se  refléxa  en  la  Ierra  catalana. 

Y  l'arquitectui-a  románica  ari'il)a\a  a  la  nostra  térra  troban tía  cdui  cls 
romans  incrulta  y  barbre,  ab  els  mateixos  sistemes  de  construir  de  la  livi- 
lisació  ibérica  ;  l'obra  de  rostauí'ació  mmoni-ava  do  ca]i  y  de  non  ^'w  la 
civilisació  prlniitix.i. 


.■*J^- 


Capitftll  ruiiKi  il<;  l:i  Mezquita  *le  Crtriloba 
reprodiiit  en  els  capitelU  vissif;ols  de  Tarrussa 


iíL¿¿. 


Fig.  17U.    Coustriicció  ;iLi  aiclis  de  IV'rrailuia.  (Dfl  Líber  fciidoruiii.  Arxiii  de  la  Coruiui  d'AragiiJ 


CONCLUSIO 


TT 


'exiuncii  de  les  arquilcclLircs  cristianes  prcrrunuiiiiques 
(leixa  cntrevéure  cóm  la  térra  catalana's  prepara  pera  ré- 
Iire  i'art  romáiiich  y  colaborar  en  la  seva  formació. 

(lomen  tot  el  mediterrani,  van  inti'oduintse  les  formes 
^  d'ait  i-i'istianes,  assimilantse  mes  aviat  a  les  usades  peí' 
^  Fesglesia  ;ilVican;i  y  ^ida  i|U('  im  a  les  IVii-mules  de  la    ma- 


teixa  Roma;  aixís  no  ajiaríMX  (Mi  la  nostra  térra  el  ciímentiri  S(jterria 
catacumbari  y  si  els  enteri-aments  coberts  de  lloses  o  de  teules  y'js  d'ám- 
tbres  característichs  del  Ocrideiit  y  Migdia  mcditeri'niii.  i'',iis  ,iriib:i  d 
confiere  de  sarcófachs  portats  jiel  c;diotatgc  maritim,  análcídis  ais  d'Italia, 
scmblants  ais  proveneals  y  sois  per  excepció  a  Elna  s'lii  han  trobat  sar- 
cófachs del  ti¡)o  del  Sudest  de  Franca,  potser  transportats  a  la  antigua 
catedral  en  plena  cdat  mi  ¡a  na. 

Una  jjart  d'Espanya,   ln  srt/ni/a  Mauritania,  se  troba  subjeete  al  do- 
mini  bizantí,  tenint  per  capital  la  fortaleca  de  Septrní  (Ceuta)  y  allí  lii 


INSTITUT   D  ESTUDIS   CATALANS 


53 


4lfi  L\\r(¡uitccliiiii  románica  u  ('(tlalunija 

ti-olióni  los  bassiliques  ciMii  li>s  de  IViIum  \  \-'.\\  ,ili  hkis.iÍcIis  (|Ui''s  re- 
peteixen  eii  tot  rimpei'i  do  .lustiiiiá,  cobertes  ah  tustei-ia  seguiíit  oís  pio- 
ceptes  iintichs,  sense  qiio  lii  ai-rihiii  la  cohorta  do  cúpula  de  l'nriíMit  y 
pi'op  los  i-uincs  a  Denia,  lii  i'aii  s'apaiiciii  oís  sopuloros  do  mosaichs  i|Uo 
recorden  els  tipus  quo'ls  ai-(|uoMloclis  iVaiir(>siis  Iniíi  doscubort  oii  los  cos- 
tes de  l'AfVica  bizantina. 

Un'alti'a  part  y  mós  tari  casi  tota  la  ton-a  ilo  lloim-\ia  catalana,  |tiM-tany 
al  domini  vissigot  y  allí  hi  floreix  un  ail  nicnys  i-clinat,  un  ai'l  nn's  harbi'O. 

Aqiieixes  esglesies  Aissigótiquos  formen  dos  grupus  :  l'un  se  mostra 
clarament  en  les  esglesies  de  Tan-assa,  Taltre,  al  nionys  com  a  ti-adició 
artistica,  es  troba  aPedret,  al  Mai-quet,  oto. 

Les  primeres  representen  una  importacii'i  oiiontal,  jadel  absis  tricon- 
que  cobort  ab  cúpula,  jado  los  disposicions  y  plantos  qnadrados  o  radiáis, 
vinguda  ab  ¡¡ostíM-ioritat  a  Tópoca  on  r(uo  s'cM'igiron  h^s  osgh^sios  d'F,l\  y 
Palma,  coincidintab  ra\"onc  artlsticli  Inzanti  cap  a  ( iccidont,  cap  a  l!á\(Mia, 
y  del  Adriátich  cap  al  Mure  iinsti'um.  Son  les  (.¡¡res  d'aqueix  grupu  execu- 
tades  ab  mamposteria  revestida  extcriormcnt  ab  l'aparoll  roma  bon  cone- 
gut  de  menuts  carreas  reforcats  en  les  arcstes  ab  grans  podres  quadrades. 

L'altre  grupu  es  ol  do  Ii's  esglesies  en  arcb  de  fcrradura  d(d  tipu  liis- 
pánich,  construidos  mes  rústegament,  de  i-(!Í)ia  on  o/ms  s¡)if(tnnii.  scnsc 
cap  decoi-ació  exterior. 

Son  dos  corrents  bon  diforontos  :  luna  mes  aviat  ti'nbarí;i  ses  análo- 
gues  en  l'escola  de  qu'es  reste  el  Baiitistori  de  Rio/,  y  son  aparell  exte- 
rior en  el  de  Sant  Joan  de  Potiers;  Taltrc  es  una  escola  bispana  del  grupu 
de  les  esglesietos  escampades  per  así  y  allá  oi:  ol  dnniini  vissigot,  d'nri- 
gen  antich,  d'una  ])i-im¡ti\a  iuqioi-tacici  orimital,  n  potsí^r  on  corts  mo- 
ments  de  rinfluencia  deis  (>migi-ats  nni/.árabi^s. 

En  unes  y  altres  l'ornamentació  deis  eleinents  pr¡nc¡[)als  son  de  dege- 
neració  romana  o  de  tradició  ibérica  mes  antigua;  >\i'  la  ¡nimera  pcrma- 
neix  sobre  tot  el  capitell  corinti  y'l  compost;  sois  per  exeepció,  encare 
d'cpoca  incerta,  el  cúbich  corinti  iji/.antí  fa  sa  aparició  a  Barcelona.  Te- 
ñen aquestos  elements  son  igual  o  son  semblanf  en  les  bassíüqucs  de 
Roma  o  d'Italia,  de  la  ílalia  \  di>  l'.M'rica.  Sois  en  dotalls  ¡lotits,  en  i'rag- 
monts  d'¡m]iostes,  hi  aparoixcn  com  a  novotat  d(H'oiati\a  les  estrelles  y 
ti-enats  del  art  roma  rústecli  en  que  lii  perniano¡\-  la  decornció  de  les  obres 
primitives  ibériques,  com  si  fosdegudaa  un  inMliimentatávich  que  restau- 
res la  decoració  de  l'Europa  primitiva.  Els  demos  elements  característicbs, 
son  signes  religiosos  ci'istians,  son  símbols  do  la  nova  fe  dccoi-ats  ab  ele- 
ments propis  d'un  altre  art,  el  mes  típicb  del  pnlilc  \  issigot,  la  orfobi-eria 


J.   Pnig  y   (Aiihifalch  -  .1.   de  Falgiiera  -  J    Godag 


4Í'J 


do  |n'(li-('s  i'iicastiHli's  (MI  \:\  pl,iii\;i  iiict,ilic;i  Ij.itiida,  les  geniiiii's  l¡|ii(|Uos 
d'ai|iUM\,i  (l('cui;n-¡ii  d'intcliic  deis  ti(>s(ii's  vissigots  trovats  oii  dilereiits 
paissos. 

Es  en  rdiijuiit,  oí  ii()sti'(>  ai't  eristiú  in-ei-romániídi,  un  ai't  pobi-issim , 
com  era  l'art  de  tuta  la  peiiiiisuhi,  i|UO  dosa))ai'c¡.\erá  do  la  vida  dovaiit  d(! 
rai'quitectura  romáiiicay  sois  com  a  (doments  aprofltats  (mi  icdiiides  crl/n-, 
s'hi  oonsorvai-'iii  oís  n'istoohs  ahsis  aiiticdis,  ah  sos  arcdis  toixuciis  y  sos  \oi- 
tes  inij)rosos  dol  oiiraiiyissat  dols  rindris.  Morta  radmiiiistiaciii  i-ninaiia, 
perdvits  oís  rostos  d'organisació  p<ilít¡iM  \issigótica,  h¡  ha  coiu  im  i-e- 
toni  a  la  pn'initiva  barbarie,  ooni  uiia]iarada  en  la  marxa  de  la  eivilisació, 
una  regrossió  ais  temes  ibóriclis,  a  les  formules  de  consti-ucció  ibóriques, 
y'l  recort  que  han  conservat  els  documonts  de  les  cellos  primitives  v  deis 
oratoris  boscatans  es  qu'eren  tets  com  oís  iiiiiis  de  les  ciutats  ibóriques 
com  los  fortiíicacions  deis  castres  piimitius  :  obra  de  fancli  v  podra.  Ha 
mort  una  civilisació  tbrtissima  y  renaixeu  les  volles  coses  de  la  tei-i-a  es- 
devingudos  luituralesa. 


Miniatura  ab  archs  ile  tcrrailiira  -  Hnmelips  de  Beii» 
(Saut  Fpüu  (1p  Giioua) 


TAULES 


INDEX  BTBLIOGRAFICH 


A.   H.   \'.,   La  cati^dral  visigótica  di^  la  ciuilaii  de  .lativa  (  Hoj.  R.  A.  i\e.  la  Historia, 

t.  Lin. 

Agapito  y  Revilla,  (Arquitectura  y  Ctinstrucción).  —  Madrid.  1'.mi2-19(33. 
Aguírre,  Collcctio  máxima  coticiliorum  oinnium  Hispanice.  —  Roma,  17.53. 
Alapt,  Notices  historiquos  sur  les  Comiiuines  du  Roussillon.  —  Perpinyá,  1875. 
Álbum  pintoresch  monumental  de  Catalunya.  —  Barcelona,  1879. 
Alius.  Ensaig  histórich  sobre  la  vila  de  Banyoles.  —  Barcelona.  1872. 
Altamira.  Historia  de  F,s¡)añay  de  la  civilización  española.  —  Barcelona,  r.i(i(i-l!)Oi). 
.\M  \nnu  ni;  l.os  Ríos  (R.V  MonuMicntos  arquitectónicos  de    l'lspaña  ;    II.    Toleilo. — 

Madrid,  lí)()."i. 
Ama'ior  de  i.os  Ríos.  Inscripciones  árabes  de  Córdoba.  .Madrid,  187!i. 
Arco  (.\   dei.I,  Nuevas  lápidas  romanas  de  Tarragona  (Bol.  R.  X.  déla  H.,  XLllIj. 

—  Nueva  inscripción  del  teatro  romano  de  Tarragona  (Bol.  R.  A.  de 

la  H.,  .WXII.^ 

—  tiuia  artística  y  monumental  de  Tarragona.  Tarragona,  r.HKi. 
.Vssas,  Mosaico  descubierto  en  Mallorca  en  LSíi.  (Museo  español  de  antigüedades, 

VIH.) 
AsTRONOMüs,  Vita  Hludñwici  Pii  imptíratoris. 
Ali.estia,  Historia  de  Catalunya.  —  Barcelona,  1887. 
AusoMus,  Ordo  noljilium  urijium  y  Fpistolae. 
Avíenos  (Rüfus  Festus),  Ora  marítima. 

Bai.ari,  Orígenes  históricos  de  Cataluña.  — Barcelona,  1899. 
Bai.i  zio.  Capitularía  Regum  Francoruin.  —  París,  1677. 


/íl  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


H.\iu»if:iii-.-KLAVY.  i:iuili's  sur  li's  si'pulmri's  b;irljan>s  ilii   Miili  <'t  ilf  liMifsi  «li"  la 
Frunce.  —  Paris,  18!t:i. 
—  Les  apts  imlustriflles  des  peuples  liarliares  Je  la  Gaule  ilu  W  au 

VIH*  siécle.  —  Toulouse,  París,  1901. 
Il.vuDON  DE  Mo.NY.  Rfilations  politiques  des  comtes  de  Foix  avee  la  Catalogue.  — 

Paris,  lS«i. 
Beli.u.m  Hispanik.nse. 

Berla.nge,  Estudios  epigráficos.  De  las  pequeñas  inscripciones  jurídicas  Romano- 
Hispanas.  (  Revista  de  la  Asociación  .Xrtístico-Arqueológica  Rarce- 
lonesa,  IV.) 
RoFAni"i-i.  (A.  di:).  Historia  crítica,  civil  y  eclesiástica  de  Cataluña. —Rarcelona. 

l.STíí. 
BoFARLi.i,  (P.  Di'.i.  Los  condes  de  Rarcelona  vindicados.  —  Rarcelona,  18:?(>. 
Ro.N.vicFOY,  Épigrapliie  roussillonnaise.  (Rull.  de  la  Soc.  agricole,  scienlifiqui'  et 

littéraire  des  Pjrenées  Orientales,  t.  X.  á  XIV.) 
BoNXF.T,  L  Église  aldiatiale  de  Saint-Guílliem-Le-Desert.  —Caen,  1008. 
BoTF.T  Y  Sisó,  Monumento  romano  de  Lloret  de  Mar,  villa  de  la  provincia  de  Ge- 
rona. (Rol.  R.  A.  d(í  la  H.,  XX,  218.) 

—  Noticia  histórica  y  arqueológicM  ili'  la  antigua  ciudad  do  Emporion. — 

Madrid,  1871». 

—  Sarcófagos  romano-cristianos  esculturados  ([ue  se  conservan  en  Ca- 

taluña. —  Rarcelona,  1895. 

—  Sf'imlturas  antiguas  recic'n  desculiierias  m  i'l  Mci'iailal  di'  (icroiia. 

(Revista  lie  Gerona,  XIV.) 
Broca,  Reus:  etimología  de  su   nombre.    Recientes  desculiriiiiii'iiins.    iltul    1;    A. 

de  R.  L.  de  Rarcelona,  líHJT.) 
BRUTAII.S,  Notes  sobre  l'art  rel¡gi<Js  en  el  Rosseilu.  TimiIuiimi)  di'.l.  Massi)  y  Turrens. 
Barcelona,  VMl. 

—  Léglise  de  Saint  Martin  de  Fenoiullar.  i  liuilriin  Arrlii'iiliii:ii|iii'  ilu   (Co- 

mité des  travaux  liistoriques  et  sc¡eniifii|ues.) 

—  LWrchéologie  du  moyen  age  et  ses  métliodes.  —  l'aris,  I'.IOO. 

Cabuoi.,  Dictionnaire  irarcliéologio  cliriHiennc  et  ele  liturgie.  —  París. 

Ca.ni.na,  L'.Vrcliiietiura  romana.  —  Roma,  18:t(t-l81(». 

Canibei.l,  Algunes  noticies  referentes  a  rexcursii)  a  .Mtaí'ulla.  iliuilli'ii  de  l'Asso- 

ciació  d'excursions  catalanes,  Rarcelona,  1879.  i 
Cartailiiac,  Les  ages  préhistoriques  de  l'Espagne  ot  de  Portugal.  —  París.  l8Sii. 

—  Monuments  firimitifs  des  lies  Ralearos.  —  Toulnusí',  1892. 

CAt.MONT,  Rulleiin  MonunuMital.  —  París. 
Cai;vet,  Elude  liistorique  sur  r<'tal)!¡ssemeiit  des  sjuignols  dans  la  Septimanie  aux 

VIII*  et  IX*  siécle.  —  Narbona,  1787. 
Ceán  ÜEíiMVDEy.,  Sumario  de  las  antigüedades  romanas  que  hay  en  España.  —  Ma- 
drid, 18:t2. 
CiiAiiÁs,  Los  mozárabes  valencianos  (Bol.  R.  .\.  de  la  II..  Wlll.i 

—       Origen  del  cristianismo  en  Valencia.  (El  .Vrchivo.  ValeiKMa,  I89:t,  Vil.) 
CiiABHET.  Sat'unto.  su  historia  y  sus  monumentos.  —  Rarcelona,  1888. 


J.  Puig  y  Cuíhifalcli  -  A.  de  I'alguera  -  J.  Godag  4'¿ó 


CiiiPRK  (Jordi  de),  Descriptio  opijis  romaiii. 

Chüisy,  L'Art  de  halir  chuz  les  Romains.  —  París,  187:i. 

Choisy,  L'Art  de  lialir  eliez  les  byzantins.  —  París,  1883. 

Coükha,  Liiuites  jirdljaljles  di!  la  conquista  árabe  en  la  eordillí'ra  pirenaica.  (Bol. 

R.  A.  de  la  H.,  XLVUl.) 
CosT.\,  La  poesía  popular  española  y  niiiolcii;ica  y  literatura   cidtd-liispana.  —  Ma- 
drid, 1881. 
CüUKAJOT,  Lei^ons  profesées  á  ri'lcole  du  Louvre.  —  l'aris,  1887-189().  —  I.  tirii^ines 

de  l'art  romaine  et  gothique,  1899. 
Coy,  Sort  y  comarca  Xoiiuera-l'allaresa.  —  Barceluiia,  llMx;. 

CüSPiNiíRA,  Guia-cicerone  del  viajero  o  bañista  en  Caldas  de  Mmiilniv. — Barce- 
lona, 188i. 

Dahiímui-.kg  y  .Saiii.ih,  I )¡ctioiuiai i'e  iles  antiquités  grecques  et   roinaines.  —  París, 

l'.Hil-r.KMl. 
Dechelettií,  Les  vases  ceramiques  ornes  de  la  Gaule  Romaine.  —  París,  19üi. 
DiiLUADo,  Nuevo  método  do  clasilicación  de  las  medallas  autónomas  de   España.  — 

Sevilla,  1871. 
D'EspoNY,  Arcliitectonisclie  Einzelheiten  der  Antike.—  Bi'rlin,  1897. 
DiDi'.LOT,  Notes  arclii'ologiques  sur  la  Catalogue.  (Bul!,  nionuinental  trancáis,  serie 

IV.  vol.  IV.) 
Du.iiL,  L'Afrique  byzantino.  —  París,  189(). 
DoNALDSOx,  Archit.  numismat. 

Du  Canüe,  Glossarium  ad  scríptoros  medí;e  et  ¡nfim;n  latiiiitatis. 
Du  CouDRAY  La  BLANCin.ni..  Tomltes  en  mosaique  tie  Tliabraca.  —  París.  1897. 
DucHES.Ni;,  (Jrígines  du  cuite  chriUien.  —  París,  1879. 

—  Pastes  épiscopaux  de  l'ancíenne  Gaule.  —  París,  l!)U7. 

DuFRESNE,  La  liturgia  des  bassiliques.  (Élements  darchéologie  clirétieiinc.  \\\\\ 
París,  1902.) 

Elías  ni:  Moi.iNs,  Catálogo  del  Museo  Provincial  de  antigüedades  de  Barce!on:i.  — 

Barc(don;i,  18S.S. 
ExGEL,  Rapport  sur  une  mission  arclicologi(iue  en  l^spagne.  —  .\ngi'rs.  181)1. 
Ermoldus  Nigf.llus,  Carmina. 
Escudero  de  la  Pi:.\a,  Iluminaci()n  de  manuscritos.   Prívileiíío  rodado  i'  liistoríado 

del  rey  1).  .Sandio  IV.  (Museo  Españ(d  de  .mtígüedades, 

I,  2(i2.)  —  Madrid,  1872. 
Espi'-.HANDiRU,  Reeueil  general  des  Bas-reliefs  de  la  Gaule  romaine.  —  París.  1'.m)7. 

Ferná.\di;z  Guerra,  El  arco  de  Bará,  los  pueblos  ilergetas  y  los  cosesaiios  en  la 
provincia  tarraconense.  (La  Ilustración  Iís¡)añola  y  .ameri- 
cana ;  Madrid,  187(t,  IV.) 

—  Tres  sarcófagos  cristianos  de  los  siglos  iii,  )v  y  v.  Moidiiiumi- 

tos  arquitectónicos  de  España:  Madrid.) 

—  Monumento  Zaragozano  del  año  312.  que  representa  la  .\siin- 

ciciii  d(>  hi  N'iPííeii.  —  Mailriil,  1S7(). 

I.NSTITUT  d'estldis  catalans  54 


•iX  L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Fr.iiRKiito.  Historia  «i»'  la  Santa  A.  M.  liilosia  do  Santiago.  —  Santiago.  19(M». 
Fir.v.  Antiguas  niiifailas  ile  Bafci'lona.  (Revista  liistópica;  Hai-ei'lona.  111.') 

—  Antigüeilailes  romanas  ile  Valencia.  t,Bol.  H.  A.  de  la  H.,  III. i 

—  Estatua  marniórea  de  estilo  griego  recién  hallada  en  Barcelona.  vRevisia  his- 

tórica latina  :  Barcelona,  1875.  II.) 

—  Kiiigrafia  cristiana   :!e  Rspi^iña.    Nueva  olii-a  de   Hiilmei'.  i  liid.  B.    A.   de   l.i 

II..  XXXVll.i 

—  Inscripciones  ibéricas  y  visigóticas  de  Tarragona.  (Bol.  H.  A.  de  la  II..  XI. 111.) 

—  Inscripción  romana,  inédita,  encontrada  en  Aquis  Voconis  i)  Calilas  do  Mala- 

vella.  (Ilustración  Espailola  y  Americana;  Madrid.  1872,  XVI. 1 

—  Lápidas   romanas   recién  halladas  <mi  Barcelnua.  (  Hevisia  his((')rica  laliu.i  . 

Barcelona,  187(j.  III,  l:!(l.^ 

—  Novísimo  aiío  cristiano  y  santoral  ospafiol.  —  Madrid.  18S1. 

—  Nuevas  inscri¡)ciones  romanas  en  f.^ldas  <li'  Malavella,  Herramelluri  y  .Vs- 

torga.  (Bol.  R.  A.  déla  H..  XI. 1\ 

—  Miliario  romano  é  inscripciones  heljre.is  de  (iei'nna.  (Revista  histi'trii-u  la- 

tina. III,  Barcelona,  187(;.) 

—  Patrología  visigótica.  (Bol.  R.  A.  <le  la  H..  XLIX.) 

—  Sarcólago  cristiano  de  lícija.  (Bol.  R.  .\.  de  l.-i  II..  X.') 

—  Templo  de  Serapis  en  Ainpurias.  (Bol.  R.  A.  de  l.i  11.  111. 
Fi.órtF:z,  etc.,  España  Sagrada.  —  Madrid. 

Fo.NT  Y  S.Mii/É,  Caldas  de  Malavella  y  su  manantial  «  F,ls  Bullidors».  Descri|iei<in 
cientílico-histórica.  —  Barcelona,  l'.iDi-. 
—  Troballes  arqueológii|ues  ile  Caldes  ele  Malavella.  ^llustració  Cata- 

lana, I,  n.°24.) 

Frontinus,  De  miua-ductibus  uriji  Rumm- nmi'titarins. 

Fiii'.tXF..  (Revue  dhistoire  et  d'archéologie  du  Roussíllon,  PiTpiíiya.  I\'  i 
FiJsTKi,  m:  CouLANCiKS,  Histoire  des  institiitions  polilinues  de  I  ancienne  !•' ranee.   I,a 
Gaiile  romainf!,  linvasion  gerinaniciue  et  la  lin  de  ilúiipi- 
re.  —  París,  1891. 

Oaulcci,  Storia  dellarte  cristiano.  —  l'rato,  187:{-1881. 
liAiJCKia,,  L'.\r<-lii'ologie  de  la  Tunisii".  —  París,  1SÍ)7. 

—        Géograpliie  g(''ni''rale  du  diíparieinent  de  l'Hi'fault  —  Miiiii|ii'llicr.  l'.ior). 
Gi:si;i.i„  Moniiments  ant¡i|U(>s  ¡le  lAlgi-rii".  —  París,  lililí. 
ftinriAi,.  Sopulcre  roma  en  los  eiicontorus  de  tiirona.  (,.\nuar¡  de  lAssociacií!  d'Ex- 

cursions  Catalana,  Barcelona,  1883.) 
(ii)Mi:z  MoHi'.Nr»,  Excursión  á  través  del  arco  di'  hi'ri'aduiM.  (Cultura  csiiañida,  Ma- 
drid, l'.MIi;.) 
tioNZAi.KZ  Hi  i(Ti;nisi;,  San  Feliii  de  (íuixols  durante  la  lídad  .Anligua.— Gerona,  ÜHl.'i. 
Gil M'.l.l.s,  Ueserificiidi  de  la  villa  de  Caldas  ile  Monthliy,  (me.mori.i  itii'dila.^ 
Ghaiiit,  Memorias  y  noticias  para  la  historia  de  la  villa  de  San  l'rliti  i\r  GuiMds.  — 

Gerona,  187i. 
GiioijssKT,  lüude  sur  l'histoire  des  sarcoidiagiies  crétiens.  —  París,  18S5. 
'li  iiini,,  L'Aiisa  romana  y  rd  sen  templí-.  —  Vii-li,  1!MI7. 
Gi  iiiKi.    Noeions  di-  .\ri|Ui'oliii.'ia  sairi'aila  i-alalana.  —  X'icli.  lüllj. 


J.  Pili;/  y  C.tiihi/'iilcli  -  .1.  (/(■  l'íilgiicrcí  -  ./.  Goda;/  l'J', 


lIi^iNr.ixics,  DeOriii,  i'i  jiiri'  i-nll.  ct  ciu'p. 

11  i:i;n  \Mii:/  Swmma  .y  Ul.l.  Aurn.  (  ;,iIíÍU)í;()  di'l  .Miisi'o  Ariiuoológico  duTarrai^niia.— 

l'arriígoiia,  W.l't. 
11 1 :iiN ÁNDiz  SwAiir.iA  y  Di-.i,  Aiic.o,  ilistoriu  iln  Tarragona. 
liiNii.iiiSA.  El  régiincMi  si'ñnrial  y  la  (■iH'stiíHi  agrai-ia  en  (^aialiiña  (liiivuiti'  la  Ivlail 

Media.  —  Madrid,  l'.lir). 
lln;--i:iii'i:i.n.  Corpus  Iiiscriptioiiuin  latiiiai'uin.  N'ol.  \il.  Iiiscripliunu.s  (iallin'  Nar- 

Ijoiiensis  Latinro.  —  Berlín,  LSSS. 
llisloirc  general  <l(!  Lungiiñdoc.  — Toulousí!,  ed.  l'rivat. 
lloLDl'.n  f^'.GKR,   Lilier  |)ont¡l¡calis  ecclRsia;  ravennalis.  (Monuuicnta  (icruiaiii.r  his- 

torii',1.  —  Hannovor.  ISTS.) 
Iloi.rzíNdKR,  Die  Altrliristiichii  Architoctiir. 
HüB\i%R,  Corpus  Inscriptionum  Latinaruui.  —  Borliii.  LSii."). 

—  Inscripliones  Ilispanio  christiane. 

—  La  Arqueología  en  España.  —  Baroídmia.  ISS8. 

—  Monuuienta  lingiue  iherica».  —  Berlín,  ISU.'Í. 

—  Monumentos  epigráficos  de  las  islas  Baleares.  (Bol.  B.  .\.  de  la  II.,  \1 11.  i 

—  Mosaico  di  Barcellona  raft'iguranie  giinielii  círconsi.  (Bolleiino  ilidl  Isti- 

tuto  Areheologico.  —  Boma,  ISiiO  ) 

Ibarra,   El  Cristianismo  en  lllici.  (  Bevista  de  la  Asociación  Artistico-Arqueohi- 
gica  Barcelonesa  ;  Barcelona,  l!)ü:i-]9l).5,  IV.) 
—       .\ntigua  Basílica  de  Elche.  (Bol.  B.  A.  de  la  H.) 
iNsiiruT  dEstldis  C.vtalan's,  Les  pintnres  muráis  catalanes.  Fase.  I,  Pedret.  — 

Barcelona,  1907. 

.Irr.i  Cessar,  Comentaris. 
,1 1  \'f..\.\L,  Satires. 


T, ABORDií,  Voyage  pittoresque  et  historique  de  l'Espagne  —  París.  LSOli. 
1.\fci-:nti;,  Historia  eclesiástica  de  España.  —  Barcelona,  1S5.5. 
I,  wii'i-.iiKz,  Historia  déla  Arquitectura  cristiana  española.  Extracto  di'  las  leccio- 
nes, etc.  (Arquitectura  y  Construcción;  Barcelona,  líIOl  y  l'.)ii2.) 

—  Historia  de  la  Arquitectura  cristiana  española  en  la  Edad  Media.  —  Ma- 

drid, 1908. 

—  Xotas  sobre  algunos  monuineni'is  ile   la   .Vi-quilectnra  cristiana  es]ia- 

ñola.  —  Madrid.  1901. 
Lauriére,   Mosaiques  clirétienues  des  ¡les  Baleares.  (.Bulletin  M(MHiuienial.  Vll.i 
Li-;  Bla.nt,  Lepigrapliie  chrétienne  en  Gaule  etdans  rAf'riqueromaine.— París,  l.S9(i. 

—  l'Uude  sur  los  sarcophages  chrétieiis  antii|ues  de  la  ville  d'.Vrles  —  París. 

—  Los  sarcopiíages  chrétiens  de  la  Gaule.  —  París. 

Leclercq,  Manuel  d'.Vrchéologie  chrétii'une  il(q)uis  les  origines  jusquan  vine  sié- 

cle.  —  París,  1907. 
l.i.Ki.ii.T,  Excursió  a  Caldas  de  Malavella  ( .\nnari  de  la  .Vssociacio  d  l'.xcnrsions 
catalana;  Barcelona,  ISSl.) 


■Í¿A  L'Aniuileclura  románica  a  Calaluiiya 

LoLG.NON,  Géographie  de  la  Gaule  au  sixiéme  sit>cle. 

Manjaiikés,  Catálogo  de  los  objeios  que  la  comisión  de  inomimeiilos  históricos  y  ar- 
tísticos lie  la  [irovincia  de  Barcelnna  tiene  reunidos. 
Marca,  Marca  Hispiinica.  —  I'aris.  IstiS. 

Marh.nan.  Les  premieres  éjílises  chrétiennes  en   Kspaiine  muyen  age,  líHtí,  11  se- 
rie, I.  VI. 
Marcial,  E|>if?niminatum. 

M\ssoNMKRt;.  Mémoiresde  la  société  des  antiquaires  de  rorieiii.  Vul.  .\.\1\  .  l'HtT. 
M  vHTir.NY.  Dictionnaire  des  antiquités  chrétiennes.  —  París,  1877. 
MmiT'ihki.l  y  Pi:ña,  .Vpuntes  arc|ueolófíicos.  —  Barcelona.  IS7'.). 
Maiu  1.1. III,  Klemi-nts  ir.Vrcliéoloüie  clireliemn'.  —  París,  Roma.  liHKÍ. 
Mas.  Ensayos  histijricos  sobre  Manresa.  —  Manresa.  1S.S2. 
M  \st>KU,  Historia  critica  de  España.  —  Madrid,  1S(K). 

M  v^i'oNs  Y   Labros,    .\nuari   «le  la  .\ssociaci(j  d'Excursions  Catalana.  —  Barce- 
lona, 1SS:{. 
Mki.ida,  Iberia  arqueológica  ante-romana.  —  Madriii.  llHMi. 

—        I^s  excavaciones  de  Numancia.  (  Cultura  líspañoia  :  Madrid.  líHKl ). 
Memoria  acerca  del  Mosaico  Romano  ilescubierto  en  el  presente  año  en  la  heredad 

llamada  «  Torre  de  Bell-llocli  »,  situada  en  el  H.-uio  de  esta  ciudad.  —  Ciero- 

na.  1H7(!. 
Memorias  ile  la  Real  Academia  di'  l.i  llistnri.i.  —  M.i.lrid. 
Mi  ii/\iii<i,  1  inaestri  coinaciiii.  —  Mílaim,  IH'.Ki. 
Mii;iii;i.,  Histoire  de  lArt 
Mii..\  Y  Fo.NTA.NAUs.   .Vpiintes  liistóricos  sobre   Oli-rdola.  (  MiMucrias  .li'   la    H.   A. 

de  B.  L.  do  Barcelona,  II.) 
.Mil. I. ir,  I.'.Vrt  By/jinlin.  (Histoire  de  l'.Vrt,  de  Míchel.t 
Mllii  r.  Kls  vescointes  ele  Has  en  la  Illa  de  Sar<lenya.  —  Barcelona.  1!M)1. 
Miii.iMiin,  L'.Vri  de  l'i'-|i(ji|ue  barbare,  (llisioire  de  IWrl,  de  Michel.) 
Moscada,  Episcopologio  de  Vich.  —  Vich,  1891. 

—  Monumenia  Oermania  histórica. 
Mdntsai.vatck.,  Noticias  liistóri<-as.  —  (Jiot.  ISÍMí-líMlt. 
Monr.iiv,  Tarragona  antigua  y  moilcrna.  —  Tarragona,  IS'.ii. 

—  Memoria  II  ilescripción  histiUMcn-ariisiica  de  la  Santa  Iglesia  Catedral  di' 

Tarragona.  —  Tarragona,  l!Kti. 
M'  N^,  Sant  yuirce  de  Pedret.  (Certamen  catalanista  de  la.luvenluí  (iatídica,  Bar- 
celona, 1887V 
Mb.Ñoz,  f)isertacióii  histijrica  sobre  el  pavimentoquc  se  descubrió  en  Miicia.  (ins.) 

.Sooi  r>.  L'.\ge  lie  la  pií-rre  polie  en  Espagne.    Un  camp  foriifié  préhistoriijuí'.  (  La 
\'ntiiii'    H.'viii- di'H  Siii'iii-iw.  Pari-.^    ISSl    IX  1 

(HiiNv,  iiiiia  itiiii.Taria  ili'l  l.liissani's,  de  ji's  riiiii|iii's  ilil  l.lMÍiri'Lial,   di'l  Cardrmi-r  y 

did  Segrí'.  —  Barcelona,  \H'M). 
<»vir»i,  De  ra|>tii  Proserpinae. 

—  Fll"*tl|H 


J.  Piiig  ;i  Ciidafalch  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Godnij  129 

Ovini.  Tristimii. 

1".  1».  X.,  La  Cati'ilrrtl  (lo  Tcirragona.  (All)iiiii  uKUMiiiii'iital  ih^  ("atalunya  ;  —  Barce- 
lona, 1870.) 

—  D.  Paciani  episcopi  oi)Hra  t|U¡f  cxlaiit.  'Irad  ilu  Viroiis  \n<íU('ra.  —  Valen- 

cia, 178(t. 
P\r.i':s  Y  RuF.DA,  Excursiii  a  Calili's  do  Malavolla.  (ButUeti  del  Centre  Excursionis- 
ta de  Catalunya.  —  Barcelona,  18i)5-.) 
l'.\i,.vzui;u)8  (Vrzc.o.vDK  di;),  Santa  María  de   Poniueres.   (Asociación   Literaria  de 

Gerona;  Girona,  1892.) 
P.\Ris,  Essai  sur  lart  et  limliistrie  de  lEspagne  primitive.  —  París.  l'.Hi:!. 
PEM..A  Y  FoROAS,   Historia  del  .Vnipurdán.  —  Barcelona.  lSS:i. 

Pi;i.i.ir,i;R,  Discurso   presidi'ncial    ¡le    la   .Vsociación    literaria   de   Gerona.  —  Giro- 
na, 18;»:{. 

—  Estudios  histórico-arqueológicos  sobre  lluro.  —  Matarii.  1887. 

—  Troballes  arqueoliigiques.  (La  Ilustració  Llevantiiia,  1.  n."  Li 

PÉREZ  Pu.ioL.  Historia  de  las  ¡nstitucíones  sociales  de  la  España  goda.  —  Valen- 
cia, 18'.Hi. 

Pi'.RROT  i;t  Ciiipii;z,  Histoire  de  1  Art  dans  1  Antiquité.  —  París,  18'.I8. 

Pi  Y  Arimón,  Parcelona  antigua  y  Moderna.  —  Barcelona,  1854. 

PiFr.RRF.R  y  Pí  Y  Margai.i..  España:  sus  inoiuimentos  y  artes.  —  Barcelona,  1884' 

Pi.t.N'i,  Historia  Xaturalis. 

Pli.ni  el  Jove,  Epistolarum. 

Plutarch,  De  viris  illustribus. 

PoMPONt  Mela,  De  situ  orbis  terrae.  —  París,  186:í. 

PONs  I(;art,  Libro  de  las  grandezas  de  Tarragona.  —  Lérida,  1572. 

PoNZ,  Viaje  de  España.  —  Madrid,  1788. 

Plig  y  Cadafalch  y  BRt;c.És  y  Esclder,  Estudí  d'arqueologia  arquitectónica  sobre 

el  sepulcro  roma  de  F"abara.  —  Barce- 
lona, 1892. 
—  —  Notes  arquitectóniques  sobre  les  esgle- 

sies  de  Sant  Pere  de  Tarrasa.  —  Barce- 
lona, 1889. 

Pt:[GGARÍ,  Pintures  Muráis  de  l'oilret.  —  Barcelona,  1889. 

Pi  ixnrs,  Crónica  Universal  del  Principado  de  Cataluña. 

Pi  .mi.  Y  Camp,  La  costa  Ilergética  y  las  thernias  de  Calatell.  (Bol.  R.  A.  de  la  H.,  VI.) 

Rada  y  Delgado,  Museo  Universal.  —  Madrid,  1862. 

—  Coronas  de  Guarrazar  que  so  conservan  en  la  Armería  real  de 

Madrid.  (Museo  español  de  antigüedades;  Madrid.  185i-,  III.) 
Redondo,  Monumentos  primitivos  de  Asturias. 
Relvach,  Le  museo  chrétienno  dans  la  chapoUe  de  Saint  Louis.  (Rovue  Archéologi- 

quo,  190:}. 1 
Renán,  Mission  de  Plienicío.  —  París,  1864. 

Rla.ño,  Iglesias  de  San  Miguel,  Santa  María  y  San  Pedro  de  Tarrasa.  (Bol.  R.  .V.  de 
la  H-,  XXXII). 


V.íf>  L'Arijuiteclura  roináiücu  a  Catalunya 

l:  lin'ili'saniiiiuiít's  rKiii.iiru'sft  í;i-i'ci|Ufs.  irad.  de  Cliepuel.-Paris,  18(51. 

1,  .    iintikn  St(.>iiuiii'tzzi'i(litíii  .    tr>  NViiickelmamis  |(rom'aiiiin.  —  BiU'- 

íiii.  1S85. 
RiKMvNN.  Lii  Vio  aiit¡i|iie.  —  París.  ISS."». 

RivoiRA.  Lo  origiiii  >l(?lla  arc-liiteitura  Lombarda.  —  Roma,  lüill. 
I!..i!i  iir.  Dík  aniikfii  rüirkoidiac-roüets.  —  üerlin,  l.SiH». 
It...  ah'Ui,  Del  Nogin-ra  I'allarcsa  al  Nosm-ra  Riljagorraiia,  Regió  del  Flaraisell.  — 

Hareelüiia,  1!H»:. 
RooiER  KT  T.wi.on,  Voj'iifíe  pittoresqiu*  ilaiis  laiuieiim^  Kraiice.  —  Laiiguedoc. 
RiM-.K.NT,  Sania  María  de  Ripoll:  iiilorine  sobre  las  oljras  realizadas.  —  Rarcclo- 

na.  1887. 
Riiii  Aii.T  DK  Fi.KiHY,  Le  Lati-aii  au  inoyen  age,  1877. 

RtiMAN.  Los  nombres  é  imporianeia  lie  las  islas  Pitliiusas.  —  Rarceloiia.  l!)l)7. 
Rii.Mi.v,  Historia  de  Kspaña.  —  Marceloiia.  l.S:{ii. 

Rumo  DE  LA  Serna,  La  NecriVpolís  de  Cabrera.   (Memorias  de  la  I!.  .\.  ilc  hi  II. i  — 
Madrid.  1888. 

I».  Antonim  VAi.r.inc.KL  Pío  DI".  Savoya,  Inscripciones  y  antigiiedades  del   reino   de 

NaliMieia.  (^Memoi-ias  de  la  H.  .\.  de  la  II. — 
Madri.l.  VIH. I 
Sacaiira,  iJeseubriníents  arqueológíclis  de  i'iiig-CaslcUar.  ^Bol.  li.  .\.  de  15.  1..  de 

Barcelona.  ÜXtt.  V.i 
Saines,  Consécration  de  l'église  de  Saillagouse  en  913.  (Revue  d'histoire  el  d'arciH'O. 

logíe  dii  l^oussillon,  HI.) 
Sanpere  V  MiQUEL,  La  pintura  inig-eval  catalana.  I.arl  liarbrc.  1. — Harcidmi.-i.  I'.KIS. 
Sant  Isidor,  Kthymologiir'. 

Sarri-.ti;,  L'aneitíiine  i'glise  d'<  )sseja  (en  Cerdagne).  (Reviie  d'liistnire  lU  d'archeo- 
logie  ilu  Roussillon,  IN'.) 
—        \m  Paroissr-  d'Hix.  Cerdagne  l'ranc^-aíse.  ^Hull.  de  la  Société  .\gr.  Scíimii.  ri 
Litl.  de  Perpignan,  1!)05.) 
.■x.Hi  i.riiN,  L'Arrii(iie  romaine. 
Ski-oas,  San  Félix  de  .láiiva  y  las  iglesias  valencianas  del  siglo  xiii.  (Huleim   de  l.i 

Socieilad  española  de  excursiones.  —  Madrid,  l'.lIKi.  \I.i 
Se.ntenac.ii,  La  mezipiita  .Mjama  de  C<)rdoba.  —  Madrid,  l'.inl. 
Serhallacii,  Monumentos  romanos  de  Tarragona.  —  Bareelonn,  iss.'i. 
SiMi;s  lTAt.if.i:s,  Punicorum. 

SiRET,  Las  primeras  edades  del  metal  en  (d  sudeste  d(!  Fspaña.  —  Harei-lDiia.  isiio. 
Soi.in  V  PAi.i.r,  La  valí  dArán.  —  Barcelona,  liilMi. 
SriiAUÓ,  (ieograpliícorum. 

TvciT,  Annales. 

I      .Ilion,  .Vntígüedades  de  Valencia. 

Iir'i  Livi,  HísirM'ia  romana. 
Torras.  Pirineu  Caíala.  —  Barcelona.  I'.Ml.'i. 

—        F,I  Bergada,  —  Barc<dona.  1!KI5. 
Torras  y  Bmíi  h.  La  trudii-ici  ralalalia.  —  Bari-idona.  \H'.)2. 


J.  Puiíj  y  Cadajalch      .1.  de  Valguera  -  J.  Goday  43 


ToKUKS   A\i\i,    l'^iiaiM  y   su    nidiiasli'i'in  ili'  S.   liiilb.    (liol.   R.  A.    de  I;i,    II.  —  M;i- 

ill'ia.  WXIII.) 
■riii¡Ki:s  V 'rouiiiN  1  s.   Memorias  ó  apiiiiirs  sobrt".  la  torre  ilnl  Hrciiy   y  (jisiilln  ilc 
Halsari-uy.  —  ^^h•ul.  ,1,.  la  R.  A.  de  R.  L.  de  Rareidoiia,  111.) 

Vaiíiu),  De  re  rustica. 

Vi;l.-\zqui;z.  Lecciones  sobro  la  .Vri|iiiieetura  árabe.  ^Roletiu  de  la  Iiistituciíiii  libn; 
de  enseñanza.  —  Madri.l.  lí)()0.) 

Vi^NTüRi.  Storia  dellarte  italiano. 

Vidal,  Guide  iiistorique  et  iiittiiresiine  d;ins  le  départeineiit  des  l'yrenées  Orienta- 
les. —  Perpinyá,  ISDli. 

ViiJAL.  Elne  historiquo  et  ai'clii'olii^iíiue.  —  fi-rpiíiya,  1887. 

ViLAPLAN.v,  Descubrimiento  de  un  sepulcro  romano  en  Corbins  (Lérida).  (Re- 
vista de  la  .\soeiaciiJn  .\rtistico-.\rqueoli)gica  Rarcelonesa.  III .) 

ViLLA.\ui;v.\,  Viaje  literario  á  las  iglesias  de  España. 

ViTRUBi,  De  Architectura. 

Vüoüí;.  Svrie  céntrale.  —  l'aris,  lS(J3-77. 


INDEX  ANALTTICH 


Abiidi'ses  (Sant  Joan  de  les).   \'.  Sant 

Joan  de  les  Abadoses. 
Abdala  Abderrahman.  V.  Aaiji.nRAii- 

MAN   III. 

Abderrahma.n    i,   califa    de    Ci'irclol)a, 

:{33,  Ui,  :?i7.  :!(;i,  mi. 
Abderram.via.n  i  i, califa  de  (Jm'doba.  .iiii. 
.Vbdf.rrahman  III,  califa  di'  (;cirdi)l)a. 

144,  392. 
Abellion,  244. 
Aben-Adhari,  escriptor  del  Marrocli, 

344. 
Adasalindo.  V.  Castro  Adasalindo. 
Ador;  vi/la,  13.5,  137. 
Adraent,  405. 
Adrall,  405. 
Adriá,  200. 

Adriátich,  261.  298,  337,  351,  418. 
Aemilius  Severianus,   iniíni'im'af,  lOl. 
Aetho.v,  79. 

Afracisco.   V.  Sant  Miquel  dAlVacisco. 
Afranius,  145. 
África,  14,  25,  27,  29,  M.  1(¡9, 171,  225,  232, 

240,  2.59-261,   207,   270,   272,   289.  290. 

290-299,  313,  390,  415,  418. 
Agamenón,  59. 


Agathopus,  liliert.  90. 

Agda,  409. 

Agei-  (  colegiata  d'),  83,   2(58,  398-,  —  nrir- 

có/ech,  83;  —  tofve  voinana,  1 48. 
Agi'igento,  70. 
Agilagers.  V.  Argilagers. 
Agrigento  :  lomba  de  Theran.  7il. 
Agrippa,  200. 

Ahtis  (temple  d).  V.  Malió. 
AiMoiN,  historiador,  202. 
Ainet  de  Bosan,  409. 
Aire,  410. 

Aix,  93,  328;  —  baptistevi.  328. 
Aja,  i07. 
Ajax,  00. 

Alacant,  75,  293,  340,  390. 
Alaó.  V.  Santa  Maria  d"Ala(). 
Alarich,  comte  d'Empuries,  3(11-. 
Ai.astor,  79. 
Alb.  V.  Alp. 
Alljano,   70,  113,  188;  —  Icinplc  <k-  Jüjii- 

piier,  188. 
AlL)elda,  360. 
Al benga,  09,  70, 323,  325  ;  —  sepiliere,  69, 

70;  —  bapíistevi,  323,  325. 
Albi,  409. 


INSTITLT   D  ESTUOIS   CATALANS 


55 


134 


L' Arquitectura  románica  a  Catíiluiiya 


Alcántara  i  poiit  il).  V.  Merida. 

Alcudia:  teatre,  116. 

Alciidíu.  V.  Atondó. 

Al.Miyá.  Ur,. 

Al.'xandria,  it.  2(il.  :J02. 

Alf.  V.  Al|.. 

Ai.FKNs  I  nAnAüó,  :{7!),  3!*). 

.\lfo.ns  III  d'.Vsturies,  3G6. 

.\i.i-BKN-Mor.MF.niT.  emir.  2!m;. 

Aliiis.  4IHI. 

All.  KC. 

Alli.  V.  All. 

Ai.-Maccahi.  V.  By  .\liined  llm  Moliaiu- 

med  .\1-Makkari. 
Alma.szor.  Má.  :tX2. 
Ai.MKRADE,  bislji'  il'Klna.  :tf>!». 
.\lmodis.  cointosa  ile  Barcelona.  :iii:t, 

.Vlinozar;  estela,  2U. 

Alondó.  40!». 

Alus.  i<l!i. 

Alp.  U)-. 

Alps.  l:t.  21.  2.">,  17!l.  22!l. 

Alíiuezar,  :t!»S. 

Altafiilla,  Kii. 

Altes,  Vm;. 

Aliono.  V.  Lio. 

.\ma/o.nf:s (batalla  deles);  re//eí<. V.Tar- 
ragona. 

.-Vinelie-les-Bains;  termes,  125,  l:tl;  — 
[liscinu  romana,  412. 

Amjllimtrus.  V.  Alies,  Capua,  Mérida. 
Ninies.  Pola,  Hoina.  'I'arraiióna,  Ve- 
rona. 

.\milcar,  !>4. 

.\mpnrdii,  12,  :t!»:t. 

An,  VW,. 

.\nal)iensis.  V.  Valí  d'Anco. 

.\naiigia,  V.  Nauja. 

Ancora,  2W.  249. 

Ancora  íplá  d'),  12. 

Amlorra,  Wi:i,  4<lV,  4<t."i;  —  .\ndorra  l.i 
Vella,  Wft. 

.V.NORKU,  «^nlor,  :«íl. 

.\nglaterra,  Hi7. 

Ani."-^'    io- 


.\ngiistrina,  W7. 

Aaiano,  405. 

Annes.  V.  .\ns. 

Annihal,  13.  170,  242,  413. 

Ans,  407. 

Anserall,  311!). 

.\nsi.  V.  Aja. 

.\nte(iuera;  íombes  prerromanes,  10. 

.\ntiii-;nius  di-  Trai.i.f.s,  aniuitecte,  2(íl 

.\ntiljes,  41ü. 

.\nlioiiuia,  23,  70,  201. 

Antonmn.s,  70,  17H,  180,  225,  227,  2()i;. 

.\osta,  lili. 

Aothes  V.  Altes. 

Apion,  120. 

Apoí.o,  43,  5S,  130. 

.\ppia.  V.  Via  .\[i[)¡a. 

.Vquiís  \'acoiiias.  V.  Caldes  de  Mala- 

vella. 
Aqüeducles.  V.  Barcelona,  llura,  Méri- 

rida,  Nimes,  Roma,  Sai;iiiili',  Se^o- 

via,  Tarragona,  Valencia. 
.V(|Uicald(Misos.  V.  Caldes  deMalavella. 
.\(iuilea,  23,  325  ;  —  baplisleri,  325. 
.\QiJiLi;s,  .59. 

Ai|uis  Vocniíis.  V.  Caldes  di'  M.ilavi-lla. 
Aquisgraii,  3311,  3l(i,  i-11.  H5  ;  —  f(i¡tiliil. 

411  —  Sania  Marca,  415, 
.Viiuitania,  25,  30,   4K,  2i3,  25!),  2,S2.  íiM). 
.\rabia,  207. 
.\ragent.  V.  Adraeiii. 
Aragó,  2ti,  4(K). 
Aran,  V.  \;i\\  d  Ai';iii. 
-Vraliós,  -40!). 
.\ransa.  407. 
.\ransar.  V.  .\ransa. 
.Viiiousl  I  val!    de  1');  uriim  ciucrarirs, 

8S,  2V3-2HÍ. 
Arcavell,  40.5. 
.\rcegal.  ^'.  -Vrseguell. 
.\rchavell.  V.  .\rcavidl. 
.\rclies.  V.  Valí  d'Ar(|U(''S. 
Arc/is  trioiii filia  roniaits.  \.  liai'.i,  (Gaba- 
nes, Marloridl,  Boina,  Saint  Ciíanuis. 
Archs  de  ferraduru.    \.    Boaila,  V.nr- 

doba,  Elins,  Konollar,  Girona,  llor- 


J    I'uig  ¡j  CaddfalcJi  -  A.  de  Fah/ucra  -  ./.  Godatj 


435 


liija,  Ix,  Marqui't.  Miisnlc,  (  »li'i'(lnl;i, 
(^si'ja,  P(>di'tít,  Foi'i|Ui'res,  Sant  Koliu 
lio  Guixols,  San  Juan  de  Baños,  San 
Mipiiel  de  Escalada,  Toledo ;  Biblia 
de  Roda.  Biblia  de  S.  Isidor  de  León. 
Códice  Emilia,  Códice  Vit/ild.  Códice 
de  la  Biblioteca  Xacioiwl.  Iloiiiilirs  de 
Reda.  Liber  Jeadoriun. 

Ardevol,  403. 

Arélate.  V.  Arles. 

.\res.  V.  Ars. 

Ares  fuñera  ries.  V.  Barcelona,  Tarra- 
íjona. 

.Vría,  411."). 

.-Vrgelagtier  dií  la  Pcdra,  4i|ii. 

.\rgelers.  .'iSl. 

Argelia,  172,  2ÍIS. 

.\rgilers.  V.  .\rgelaguer  de  la  l't'dra. 

.\rg61ida.  .'SO. 

Argollel,  40.5. 

Ariége  (valí  d"),  253. 

Aristótil,  407. 

Arles.  23,  25,  93,  99.  1(17.  luS,  172,  173. 
192,  212,  2.52,  2.53,  270,  271,  273,  283,  2.SÍ, 
288;  —  Aliscamps,  270,  271 ;  —  amfdea- 
tre,  107,  108,  172,  173 ;  —  museu,  253, 
273,  284 ;  —  teatre,  99,  172,  192,  212. 

.Vrles  del  Tech,  (  moiu^stir  de  Santa 
María),  121,  410,  411,  413  ;  -  Sant  Pere. 
413;  —  sarcófechu,  284,  279;  —  termes, 
125,  413. 

Armenia,  361. 

.\rn.\u,  abat  de  San  Feliu  de  Gui- 
xols, 38(; 

Arólas,  412,  413.   V.  Arles  del  Tech. 

Ars,  405. 

Arseguell,  407. 

-ARTEMISA,  .58,  .59. 

.\rulas.  V.  Arles  del  Tech. 
.\rulense  (monestiri.  V.  Aries. 
.\rxius.  V.  Barcelona,  Castellbó,  ¡Ma- 
drid, Perpinyá,  La  Polila  de  Lillet. 
Asnet.  V.  Ainet  de  Bosan. 
Asnur.  V  Asnurri. 
Asnurri,  405. 
Aspaá,  40(). 


Assia,  27,  49,  298.  337. 

.\ssia  Menor.  18lí,  390. 

Assiria,  298. 

Assis  (temple  d'),  200. 

.\ssoa.  V.  Arta. 

Assor.  V.  Sorpe. 

Assua.  V.  Valí  d'Assua. 

Astall,  407. 

Asturias,  40,  3911. 

Atenes,  7,  23,  79,  185,  193  ;  —  Acrópolis. 
190,  193  ;  —  murs,  16  ;  —  temple  de  Jú- 
piter Olimpicli.  185. 

.\th..\na(:;ildo,  340,  3i-8. 

Atii.,\.  409. 

Atiso,  l(i2. 

Auca,  301. 

Auch,  410. 

AUGUSTINUS  HOMUNCIO.  35. 

AucusT,  4Í-48,  51,  53,  .57,  82,  110,  113. 
182,  188,  190, 191, 197, 198,  200,  207-209. 
223,  229,  240,  241,  253,  275;  — «/vA 
triomjal  y  palau  ;  v.  Tarragona;  — 
temples;  v.  Barcelona.  Tarragona. 
Vienne. 

Aurelia.  V.  Via  Aurelia. 

Ausa,  Ausona.  V.  Vich. 

-VusoNT,  gramátich,  21,  23,  25. 

.Vuvergne,  409 . 

Auxerre  (conoili  d"),  33(). 

Avinyó,  284,  410. 

Avisa.  V.  Via 

Avoldo.  V.  Aja. 

Ave,  202. 

.■\.yguaviva;  sepulcre  roma.  ~,\. 

B.ARA,  esclau,  52. 

Babila.nus,  abat,  412. 

Baco,  43,  231  ;  —  temple.  \.  Murvcdrí'. 

Bacucco  ;  ninjeo.  325. 

Badalona,  24,  48. 

Bsetulo.  V.  Badalona. 

Bagazano. ^^  Bagá. 

Bahent,  408. 

Baiaminite,  407. 

Baient.  V.  Bahent. 

Baix  Araiíó,  02. 


L'AriitiUectura  románica  a  Catalunya 


M  ili-.'bre.  V.  Vallcebre. 

H  il  ais.  18.  3i.  la-i,  2r,¿.  2(U.  290.  300. 

lUill.'to.  4<i!>. 

Italneoloiisis   V.  Hanyoles. 

HuinliorK.  ¿"«O. 

liuiiat.  i<K>. 

Haiíatlii.  V.  Banat. 

ItiiiiU".  V.  Santa  Comba  de  Bando. 

Miiiiiures.  V.  Banyeres. 

Banyeres.  lOlj. 

Banyoles  (inonestir  de  Sant  Esteva  de), 
tu.  ili. 

Hanyols.  2Si. 

Hnni/x.  V.  Trrmes. 

MafiMS.  V.  San  Juan  de  Baños. 

HaptiMeriis.  V.  .\ix,  Albenga,  .\qiiili';i. 
i:ividale,  Constantinoble,  Evora,  Ezra 
Florencia,  Fréjus.  Kalat  Semaii. 
Mai^n,  Milán.  Nficera.  Pompoya.  Ra- 
vifina.  Ricz.  Roma.  Tarrassa.  Tor- 
follo.  Vftrf)na. 

Hai^  (arcli  de),  :10,  '.5, 89.  90.  92.  ls;i.  2Ui. 

Barcelona.  9.  17,21-24.  27,  28,  31.  :i2.:í7, 
U-i.">,  W,  70,  78.  79,  S7,  89,  9.5,  91!.  111, 
118-121.  120.  133.  lit.  147. 147-1.50,  ir.3. 
l.'.t.  K)'"..  1.59.  KiO.  102.  mi -loe.  171. 
181.  18:J.  191,  192,  197-204.  20S.  209. 
211,  213-21,5,  220,  221.  227.  229,  230.  232. 
•2r»3.  2i<;.  2.53.  2.54,  2.59,  2(i3.  273,  280, 
288.  29(i.  29ít-303,  306-308.  319.  325. 
327.  328.  :U4-34<i,  348-354.  3.5(!-3.58.  382, 
392,  410,  ilH;—af/ñefliirÍP  roma.  141:  — 
aren  fiinernries,  74,  70 ;  —  Arria  dn 
la  Corona  (VArniió.  379,  393:  Id.:  /,/- 
her  /pivIoritm.'Mn.  41  :  Id  :  Cnrlnlari 
d>;  S.  fiujnl  drl  Vftl/i^s,  382;  —  Ar.rin 
de  la  fiipnUirió,  42,  147.  152-151,  — 
hani/H  o  lermi'K,  l:i3; — hnsillrii  drSnnln 
CrKit,  345;  —  l>nnilira  dr  Sanln  F.iUnrin. 
:\V.) ;  —  Centre  F.rc.nritioniala  de  Caln- 
Inn'/n.  41.  V\:  —  epiíirafs  funeraris. 
70,  288;  —  Inxtittn  'rKnlnlin  Calnlnnu. 
244.  3r,9.  370.  4<NI.  Kt2.  OH» ;  —  Junta  do 
MiLteiiJi.  22,  I3!t,  154.  1.5(1,  \m,  ]HH,  215. 
2:»:».  2ÍI9,  35M  ;  —  moneHíir  de  la  Ense- 
na/anco. 152;— .\/o/i//H/Wi,  102,  208.  34S. 


350;  —  Moni  Tabrr.  102.  104:  —  mo- 
sairhs  vomans.  118-121,  103.  223.  225, 
227.  229,  232  :  —  muralla  romana,  23, 
27.  147-1.50.  1.52-154,  1.59.  183.  212.  214: 
—  Mííseu  ari¡ueolóijich  ¡irocinrial  de 
Sla  Af/ueda,  23,  27.  31,  41.45,00.74, 
70,  78,' 80,  81,  84,  87-89,  95,  97.  99.  loi;. 
112,  119, 134, 140, 181,  191, 192. 197.  199. 
200.  203,  204.  20S-215,220,221.  223,  229, 
253.  25i.  273.  280  :  —  Ar.viii  //  Muxeit  de 
r Escola  irArijuiíectura,  42.  142,  U3. 
198.  W.)\—Mii!seu  Municipal  delParcli. 
102,  103,  105.  100.  192,  214,  215,  225, 
232 ;  —  Xoslra  Seni/ora  de  la  Mercé, 
350,351; — porten  romanen,  148,  151. 
1(10;  —  Sant  .fn.st  ( catarumhett  de). 
207;  —  Sanl  Mifjuel.  225.  232.  350-3.52  ; 
—Sant  Pan  del  Camp.  322. 344-340,  .349, 
357  ;  —  Sanl  Pere  de  les  IHielles,  149. 
353,  354,  350,  357  ;  —  Santa  María  del 
Mar.  84  ;  -  Srintn  Marín  del  Pi.  149  ; 
—  xnrcólcclis,  7S-,S1.  Si;—  Séu.  302, 
m.\,  307,  3V4,  345,  3.52  ;  —  temple  roma, 
dWwjitst  r?J;  41-40.  171,  197-201,  20H. 
209,  215,  348  ;  —  urneis  cineraria.  S7. 

H.-ircliinonii.  V.  Barcelona. 

Haiviiio.  ^■.  Barcelona. 

Harguia,  407. 

Bastanist.  407. 

Bastareny,  408. 

Batiriense  V.  Bastanist. 

Baiisen  ;  urna  cineraria,  8S,   2 1  i,  248, 
249. 

Bavian  (ro(|ucs  del.  300. 

BAYAN-Ai.MooiiRr.n,  historiador.  202. 

Bayoiinc.  410. 

Bazas,  410. 

B.íarn,  410. 

Bi;|)a;  llomilirs.  \.  (iiroiia. 

Beixach,  407. 

Bcli^ica.  48 

BiMSARi,  289. 

Mi-llf-ra.  V.  Sant  ftcnls  di'  Bi'lli'i'a. 

Bcjlrri's,  W)l. 

Bi;Ni:iJir.Tlis.  bislie  d'l'llna,  30S. 

Bi;ni-:t,  aOai  di?  Banvoles,  414. 


J.   I'nii/   ij   Cadiifaldt  -   Á    de   l'dlr/nerd  -  ./.  (iodtii/ 


437 


lii'ni'vivi'i'c.  \'.  Saní  Marti  ilc  Biure. 

Benjamí  dk  TrDKi.A.  2(>2. 

Beocia,  185. 

Bepén.  W"). 

Br.RKNGuini,  oomte,  il2,  41:í. 

Beremii.  ^■.  Bi'rnuy. 

Berga,  -.iüS,  :!9:i,  410. 

Bergadá,  aOR,  -403,  404,  408. 

Bergitanensium.  V.  Bergadá. 

Bernf.t.  hislic  d'Urgell,  :!88. 

Berros,  40!). 

Bescharan.  \'.  Besqueraii. 

Beserra.  V.  Béziers. 

Besqueraii,  to.'í. 

Bélica,  24-2(i,  4íl,  220,  2."):i,  2.')0,  2(12.  2():!, 

291),  29.Í,  :íOO. 
Bexabe.  V.  Beixacli. 
Béziers,   82,   202,   27:!.   :i07,   410;  -  Str. 

Aphrodiae  (aar'cófech  de),  82. 
Bililies:  di'Sant  Isidor  de  León;  v.LfMHi; 

— del  mariscal  Xoailles;  v.  Saiit  I'eri' 

de  Roda. 
Biblioteques.  V.Madrid,  Milán. 
Biclara.  (monestir'i,  2(i2. 
BlCLARA.  y.  .loan  d<'  Bichu'a. 
Bigorre,  410. 
Binebre,  2IÍ3. 

Bizanci,  259,  262.  289.  290.  41.=). 
Biscarbó,  i05. 
Biterrense.  V.  Béziers 
Biterris.  V.  La  Balira. 
Bitreiros,  249. 
Bithynia,  49. 
Blanda,  24. 
Boada  (S.Feliu  de);  nrrh  dp  ferrad  iira, 

374-381,  392. 
Bocega.  V.  Boseja. 
Bocona.  V.  Biscarl)ó. 
BOETHILS,  120. 

BoETHius,  bisbe  de  CiU-p-ntras.  :i.5'i. 
Boldis,  409. 
Bolonia,  36. 
Boltanya,  396. 
BoNECÓ.v,  244. 
BoNiHOMO,  prebere,  307. 
Bor.  407. 


Borgonya,  .396. 

BoiíREi.L  II,  comtí!  de  Barcelona,  307. 

Borroso.  V.  Berós. 

Boseja,  399,  400. 

Bosia.  \ .  Boseja. 

Bonges,  409. 

Bovillre  ;   Cí'/'c/í,  113. 

Bracara.  V.  Braga. 

Braccata.  V.  rialia  Narbonesa. 

Braga,  21. 

Brios;  palaii,  313. 

British  museuin.  V.  Londres. 

Broca,  407. 

Brullans,  407. 

Bnrdeus,  23,  287,  3911,  K)9. 

Burg.  V.  Bnrgi. 

Bargi,  409. 

Burgos,  31. 

Buscarró,  295. 

Busiis.  V.  Bolilis. 

Hv.\HMED  IHN  MOHAMMKD  Al  M  AKKARI. 

i^scriptor  arábicli,  144,  344. 

Gabanes;  areh,  94. 

Cabeza  del  Griego,  2í-2.  303; — Imsilica 
visii/óíica,  363. 

Cabo,  406. 

Cabrera  de  Mataró ;  sarcótedi.  80:  — 
necrópolis.  271. 

Cabriis.  V.  Cambrils. 

Cafarnaurn,  286. 

Cahors,  28Í.,  409. 

Caius  Calpurnius,  39,  51. 

Caius  Cesar  (monumenl  a),  en  id  Líba- 
no, 70. 

Caius  Cí.vv>\vs,  proRfeclut;  J'alirinn .  :iS. 

Caius  Ccelius,  duumvir.  162. 

Caius  Emili  Fratern,  pra'f'ectua  J'a- 
hrum,  36. 

Caius  Jui.i  V.  Caius  Julius  Liciniams. 

Caius  .Iulius  Lacer,  arquitecte,  64. 

Caius  Jni.ius  Liciniani.s.  prcefectua  a- 
hriim,  37.  ÍU. 

Caius  .luLi  Vehus  .Mam.vi,  céssar,  146 

Caius  .Juli  Verus  Maximinus  empera- 
dor. IWl. 


438 


LWrquiíccttira  románica  a  Catalunya 


Caiis  Lucimüs,  Hü. 

Caius  Valeri  Abahino,  95. 

Caixans,  4i)7. 

Calaftíll:  termes  o  n'lla  131.  l.l.'). 

Calasurris.  V.  CalahoiTa. 

Calahorra.  :«)1 

Calcedonia.  2ijl. 

Calchas,  sacerdot,  59,  W). 

Cahlesiis,  W7. 

Cuides  d'fístracli,  Torre  del  encantáis. 

12. 
Caldos  do  Malavella,  8(i,  S7, 12.V1:<0; — 

nnrcf/rechíi.  Sd,  S7; — termes,  125-130. 
Cjtldes  de  Montliuy,  termes,  125,  130. 
Caldotes.  V.  Caldes  d'Eslracli. 
Cai.ígui.a,  12;í. 

Calixte;  haptisleri.  V.  ('.¡vidale. 
Cai.ixti".;  calnrumhes.  V.  Roma. 
Calleges.  V.  (2aldegí'is. 
Callichoron.  7Í). 
Calpitinjuno.  V.  Caiviiiyá. 
Calvinva.  K»5. 
Carnhrils.  Wfi. 
Camiis,  W. 

Camps  Catalán niclis,  i^K). 
Camps  Sabins,  170. 
Canal. la,  WXi. 
Canauíla.  V.  Canalda. 
Camülaus.  V.  Camillo. 
f:ariellas,  KMi. 
Canillo,  40.5. 
Cannnllas.  V.  Candías. 
Capadocia,  3(>0. 
Capillas.  V.  Castillas. 
Capitoli.  V.  Roma. 
Capua,  Zi,  lí)l  :  —  ainlitealra,  l'.ll. 
Caput  Eix,  WKi. 
Caput-Kizo.  V.  Cali'». 
Cai>ut  rivi.  V.  Tolorin. 
C.wwr.KlA.s.  28,  123,  ISO;  —  termi^s.  V. 

Rrima. 
Capcassona,  396. 
(Jarraasonenso,  307. 
CapfoUc.  W>5. 

C:;  ^.  V.  Valí  de  Capiló». 

í.  .111. 


Cardonep,  40<i.  WS.  «0. 

Carksmar.  2(i2. 

Carlemany.  304.  305.  330,  354,  388,  396. 

3!)9,  WO-ÍOS.  K)9,  413,  415. 
Carlemagne.  Garles  August.  V.  Cah- 

I.EMANY. 

Carli-.s  III.  '.i'k 

Carles  El.  Calvo,  303,  400.  413. 

Garles  el  Simple,  413. 

Carman.v,  12. 

Garmenin,  405. 

Carmona  ;  tomhes  /irerromonen,  l(i. 

Caroni  II.  39. 

Carpuntras,  35(1. 

Carpetania,  .308. 

Cart.nírnna.  203.  3(11. 

Gartaíiin'^sa.  259.  202.  2ii3.  29ii.  29.">,  3iMl. 

Captaiío.  21,  23,  24,  232,  271.  297. 

Casa  Romana.  V.  Ador.  Galat'i'll.  GimiI- 
celles,  Empuries,  Marse.lla,  Pulí?  de 
Ceholln,  Taliarra  (;/ío.v<7/V7(  ilc'i. 

Cásale  Hotijiida.  V.  Roma. 

Carlulari  de  S.  Ci'i/nt  drl  Valles.  V.  Bar- 
celona. 

Casamuniz.  V.  CarmiMiiii. 

Cáscala  d'Aiinilia!.  íl:í. 

Casserres,  12.  ilo. 

Castelar.  V.  (;;astiíllar  den  lliifli. 

Castell  d'.Vrampriinyá.  12. 

CaSTELLÁ  i,  ahal  il'.Xrli's  lid  Ti'i'li. 
412,  413. 

Gastolla,  3(¡(i,  :i!il. 

Casteli.a.nts.  V.  Gastellá. 

Castidlar  del  riu.  tos. 

Castellar  d'en  Hiicji.  i-07. 

Castellás,  405. 

Castellbó.  38fi,  388,  405 ;  —  ar.riii  dr  In 
Colefíiaía.  388. 

Gasteliet  (Sant  Vicens  de).  371 .  U\. 

(^aslellifme.  V.  Castelllió. 

(lastro  Adasalindo.  V.  Roset. 

Caíanumbea.  V.  Barcelona,  Roma. 

Catalnn.ya,  9,  10,  23,  27,31,  33,  31-,  H,  M, 
58,  02.  70,  80,  12(1,  135,  139,  145,  1,59, 
17H-1s:í,  1!K1,  209.  215,  238,  24(1,  251-25 i-, 
201,  203.  2(17.  273,  275.  2H4.  2H(1,  28S,  29!)- 


J.  l'uuj  y   Cadufalch  -  A.  de  Falgueía  -  J.  Guday 


439 


:«)!,  :«i,  328, 35!),  :!i;t.  :!i)2.  :ilii.  :if)ii,  :ií)S, 
m-1,  iO:J,  409. 

Cataiüci,  23. 

Catú,  17,  152. 

Catulus,  25. 

Caumis,  31. 

Cavallera,  4U7. 

Cayo  V.  Caius. 

Cazaned.  V.  Caixaiis. 

Cazlowa;  estela. -IM. 

Cecilia  Métela,  numsolen.   \ .  Ruma. 

Cecilianus,  121. 

Celtiberia,  31. 

Cementiris.  V.  Arles,  Bapcelona  (cata- 
ciimbes  de  Sant  Jasi),  Cartago,  Rmim- 
ries.  Pisa,  Roma,  Salakt.i,  Taparui-a, 
Vienne. 

Ceiitcelles,  135-137,  23(i,  23S  ;  —mimtich 
13(;.  137,  23li,  238;—  tv7/«  135-137. 

Centelles.  V.  Sant  Andreu  deTrespons. 

Centre  Excursionista  de  Catuluni/a.  \ . 
Barcelona. 

Cercheda,  405. 

Cerchos.  V.  Sant  Andreu  de  Serchs. 

Cerdaniola.  V.  Cerdanyola. 

Cerdanya,  388-300,  i03,  40i,  iil7.  HO. 

Cerdanyola  (S.  Julia  de),  i08. 

Ceres,  78-80. 

Ceret,  37'J. 

Cerro  de  los  Santos,  242. 

Cerrubio.  V.  Querrulji. 

Cervo,  409. 

Cesárea,  225. 

Cessar.  V.  Juli  Cessar. 

Cessari,  abat  de  Sta.  Cecilia  de  Mont- 
serrat, 307. 

Cesaraugusta.  V.  Saragoc;a. 

Ceuta,  289,  417. 

Cevennes,  25. 

Cheros  albos,  V.  Queralbs. 

Chersipiiron,  .50. 

Chexans.  V.  Caixans. 

Chisdasvindus,  362. 

Ciiildebert  i,  262. 

Cibeles,  118,  121,  237. 

Cicero,  247,  2.52. 


(.inca,  404. 

Cincto.  V.  Cínt. 

Cippus.  V.  Coserans,   llcncbi/.  Zi'i'ilan, 

Luclión. 
Civclis.  \' .  Barcelona  {inosaichs),  Bovi- 

Uae,  Girona  (mosaic/tsj,  Itálica  (mo- 

sáichj,  Lyó  (mosaieh)  Roma,  Sagunto, 

Tarragona. 

ClSONTEN,  244. 
CiSSOBON,  244. 
Cividale  ;  —  baptisteri  de  Calixie,    3.54, 

355,  357,  3,58  ;  —  £¿  Duomo,  354,  3.55  ; 

Sant  Marti  de,  3.57. 
Civis,  405. 

Civitas  Consonarum.  V.  (;ouserans. 
Civitas  Convenaruni.  \'.  Couiinges. 
Civiz.  V,  Civis. 
Claudi,  emperador,  119. 
Claudi,  escriptor,  79. 
Claudi  Saturnino,  picapedrcr,  38,  85. 
Claudius.  V.  Claudi. 
Clement  i,  papa,  354. 
Climeni,  56. 
Clyte.vinestre,  59. 
Clodia  Camilla,  38. 
Clodoveo,  409. 
Clunny  (musen  de).  V.  Paris. 
Clusa.  V.  Sant  Roma  de  La  Clusa. 
Cneü  Scipio,  19.  V.  EsciPioN. 
Codinet  (S.  Climent  de),  399,  402. 
Colonia  Tarraconense,  39. 
Colosseuní  o  Amjlteatre  Flaoi .  V.  Honia. 
Columbaris.y.  Tarragona, \'ilarroilona. 
Coll  de  Nargó,  406. 
Colliure,  301. 
Collserola,  144. 
■  Comminges,  243,  410  ;  —  estetes  y  urnes 

cineraries,  243. 
Como,  180. 
CÓMODO,  53,  200. 
Confluent,  405. 
Conj uñeta,  405. 
Constantí,  56,  180,  200,  300,  325,  3110; 

—  arch.  V.  Roma. 
Constantinoble,  23,  261-263,  298, 313,  323, 

325,  336,  352;  —  baptisteri  de  Sta.  Sofia 


4M 


L Arquitectura  románica  a  Catatunya 


:tí3.  S£> ;  —  Saut  Sen/i  y  Bacco.  352;  -- 

Santa  Sofía,  Ail.  2<;2.  2t»8.   :tl:j.  323. 

SSti. 
Coiiwiil  Ulanch  trKí<i|>te.  313. 
Coiiv.'Ml  Roifí  .1  Eiíipte.  313. 
Coiivt'tilus  TarrafotuMisis,  í*'i,  72.   183 
Corijins,   muitument  funerari.    <U.   <'kS' 

ItS,  178. 180. 
Córcega,  289. 
Corcol>ito.  V.  Carcolse. 
Cur.Ioha,  21.  lir>.  217.  220.  2ii2.  :iiHi.  .wi. 

:C«».  3t-V-3i7.  :«í1-3(í1.3(M;,  3(;7.  3!I2,  »(l. 

i\*\:  basílica  di;  Sunl   Vici-ns.  3t>2  ;  — 

Menjuila  I  Catedral)  217.  22tJ.  34-t-3i7. 

:»!1-:«U,  Mi,  :W)7.  \W. 
Coriiite,  l'J). 

COR.NKLII,  71,  72. 
COK.SELIA,  3(1. 

Coriieliaiía.  V.  Curnellaiia. 

COHNELIANUS,  3U. 
COU.NF.LILS  SlI.VA.Nl  S.  ,". 

Conii'llana.  WKi. 

(Jorri-.  V.  La  (Juart. 

CorriHi,  M)*i. 

Corsi'i ;  monaie/i .  322. 

Cortalle.  V.  Cortas. 

Coruis,  VM. 

CortuJa,  W>. 

Cose,  l.'í,  l'J. 

Cos'Tans,  7li,  2i3,  ilD;  —  cí/jjjuü,  edíteles 

urnen  cinerarias,  7(i,  2i3. 
Cosetania,  89. 
Cosía  il«  Lliivaiit,  Kil.  220. 
CosuTius,  aiNiuittfctc,  !«.'>. 
Cotiiieto.  V.  Coiliiii't. 
Couscruns.  V.  Coseratis. 
Cooes.  V.  Plá  JAncora,  Valí  de  Serves. 
Creniona,  ¡Ui. 
Creta,  21. 

Cristo  de  la  tm  (El).  V.  Toledo. 
Cuenca,  :V'i\. 

Culera  (Sant  C^uirze  de),  ill. 
Curr<!zano   V.  Correa. 
C.urriz.  V'.  La  Corriu. 
Curti7.<la   V.  Cortuila. 
Cuvilar.  V.  Vilá. 


Cuxá  ;  monaslir  de  Sant  Miguel,  HO.  í-1 1; 

—  ecclesid  Sancti  (¡crmani.  Ui.  il.'i. 
Cuxanensis.  V.  Cux;i. 
CxiMXLO.NA,  fllla  de  W  ilVct  I  ;  i  lupidii) 

3.53.  3.>i.  358. 

Dacia,  29,  37. 

Duiínucia,  271. 

Daiuascli,  337.  3(il,  398  ;  —  teuiple  ronui. 

337. 
Danikl.   273.  280. 

ÜA.NT.  2i7. 

Darmaoollecta.  \'.  Valls.ilinlli'ra. 

Uax,  ill). 

belflnat,  197. 

Délos,  193. 

Uenia,  280,290,  29G,  2'.»7,  nx  :  —  liipida 

sepulcral  en  mosaic/i,  29ii,  297. 
Uertosu.  Dertusa.  V.  'rorlosa. 
ÜiANA.  .">n.  :s.  SI.  \':',.— temples,  v.  Kl'eso, 

Roma. 
Digne,  410. 

DroDOH  \w.  Sicilia,  18. 
Di(jMi;i)i:s,  59. 
DiON  Casi,  31. 

DlOSCURKS,  119. 

DoMiciÁ,  191. 

Do.M.M  s,  bislje  .rKlii.i.  :!0.S. 

Durivs,  i07. 

Iiiisrius,  Kíl. 

iMiarria.  V.  Dorres. 

Ebre,  2i,  2.59,  2(J2,  308. 

EIjusus.  V.  llji<;a. 

El'eso,   .50,    185,   19:í,   2(11  :  —  temple  de 

Diana,  .50. 
ligad.  \'.  Egat. 
ligara.  \.  'I'arrassa. 
lígal,  107. 

Egipte,  2iO,  2(;l,  292,  298,  313,  39(J, 
Eguils.  V.  Guils  de  (ierdanya. 
Li.NECCius,  35. 
El  Vilar,  Uorn).  1C.7,  KiH. 
Elena.  V.  Elna. 
Elkna.  59. 
Eleijsis.  79.  HO. 


,/.    /'('/(/   ij   (ahIii/'uIcIi  -  A.  df   Falíjuera  -  ,/.   Cudaij 


MI 


Eliniia.  V.  Alenyá. 

Eliiis.  \'.  Alins. 

Elins(  Santa  Cecilia  (le),  :{.S(¡,  :!S<.),  .üil, 

393,405;—  Arch  de  fevvadnra,  :iS(;. 

387,  391. 
Ellar,  t()7. 
Elna,  3ül,  3()S,  :iii'.),  iln,  U:i,   H3,  ilT; — 

Séu,  .308,  309  ;  —  sarcófechs.  -'.S2.  2S7, 

288,  308. 

Elpidius,  bishe  d'O.sca.  300. 

Els  BulUaors,  120. 

Elvira,  300. 

Eluro.  V.  Mataró 

Elx,  253,  200,  200,  289-291.  295,  297,  298. 
318,  330,  íK,  il8:  —  6«SíV?ea  290,293, 
297,  33(i,  il7,    US;  —  mo.sdic/i  cvistiá. 

289,  292. 
Emerigo,  bisbi?,  307. 
Emeso,  70. 

E.METERI,  300. 

Emilia  (códice).  \'.  Saiit  Mill.ui  il(>  hi 
Cogolla. 

Emon,  fllla  de  Wifret  I.  ül. 

Empuries,  10,  12,  18,  21,  22,  30,  41,  50- 
59,  74,  80,  139,  152,  1.58-162,  160,  KW, 
173,  178,  1H3.  1,S5,  ISli,  18S,  i;i2.  215,221- 
223,  227,  22.S,  232,  233,  2.51,  2.57,  2()i-2(;.S, 
270-273,  275,  270,  282,  297,  299,  301, 304, 
410  ;  —  casa  romana,  139;  —  cemenUri 
cristiá,  257 ;  —  convertí  deis  Seroiles, 
154;  —  enterraments.  208-270  ;  —  molí 
del  poní,  102  ;  —  moniimení  fiinei-avi. 
74,  171  ;  —  mosáichs  romans,  58,  59, 
222-224,  227,  228,  232,  233  ;  —  mosáich 
del  sacrijici  d'Iflijenia,  58,  59,  227  ;  — 
muralles  romanes,  21,  22,  57,  1.50,  173; 

—  porta  romana.  15},  1.50,  157,  101 ;  — 
portichol,  270 ;  —  Sant  Marti,  270,  304 ; 

—  sarco fechs,  86,   271,  272.   276,   277, 
282; — Séu,  304; — temple  de  Serapis,  5(!. 

Eiicamps,  405. 
Encap.  V.  Encamps. 
Epamino.xdas,  185. 
Ephesso.  V.  Efeso. 
Ep,  407. 
Erix,  21. 


Ermemiro,  moiijo,  .307, 

EnMF..\r.ARn,  comtesa  dlúiipiiries,  305. 

Rrmf.s  Criofor,  270,  277. 

Khmfsinuis,  comtesailij  Harci'liin:i.  3ii:i. 

Ero[)ian(j,  200. 

Erpon  Salomón,  bisbe,  112,  'i-13. 

Ervilo  Deodevota,  307. 

Escalabis,  203. 

Escalada.  V.  Sant  Miqíiel  d'Escalada. 

Escipió  Barratus,  185  ;  —  to;*í//cí,  v. 
Roma. 

Escipió  yCuúxx  y  Publi),  20.  21,  70,  151, 
185;  tomba  deis  Escipions.  \ .  Tarra- 
gona. 

Escola  d'Ar//nitectura  de  Barcelona. 
V.  Barcelona. 

Esculapi  ;  temple.  V.  Pompeya. 

Espanya,  10,  10,  21,  24-28,  31,  30,  :!S.  Il), 
90,  103,  141,  151,  109-171,  180,  209,  217, 
225,  2i0,  242,  247,  248,  2.52,  2.53.  257, 
2.59-202,  207,  272,  282,  288,290,  297-300, 
300.  339,  350,  301,  3(13 -3(15,  379,  393, 
398,  410,  415,  i-17. 

Esparta,  .59. 

Espelunca,  400. 

I'.spinalljet.  i-08. 

Espolia,  12. 

Espot,  409. 

Essera,  404. 

Estagel,  200. 

Estamariu,  405, 

Estavar,  407. 

Esteles.  V.  Almozar,  Bausen,  Cazlona, 
Commínges,  Coserans,  León,  Madrid, 
Mértola,  Falencia,  Palma,  Tolosa, 

EsTEVE,  presbiíer,  302. 

Estoll.  V.  Astall. 

Estrabó,  24,  154,  150,  15X.  1.59. 

Estrassbourg,  107. 

Etruria,  17,  185. 

EvDES,  pintrix.  30i,  300. 

EUFRONI,  96. 

EuRiCH,  259. 

Eurípides,  186. 

Europa,  24,  239,  2't7,  200.  335,  305,   H8. 

EusEBí,  56. 


INSTITUT  D  ESTUDIS  CA7  ALANS 


5G 


tl¿ 


L' Arquitectura  románica  a  Caialumj.t 


EuTiciiES.  auriga.  üT.  121. 

EUTBOPOS,  271. 

Evopa  ;    baptisteri   y   basílica  de   Sant 

Marcio.  '.M',. 
Exuladu  ^iiionestir  d').  tlO. 
Excelcis.  V.  Siiiit  Miquel  d'Excelcis. 
Ezeir.  V.  Er. 
Ezeiiega.  V.  Saneja. 
E/KOLii:!..  2>C(. 
K/.erri»<l.  V.  Sorribes. 
Ezra  ;  baplisleri  de  Sant  Jordi,  32:5,  ;{2T. 

Fahara;  sepiliere,  62-(i.5.  171.  172. 

Iftl.  ISO-l'll,  líK». 
Fauius  .Maximus.  cónsul,  185.  188. 
l-'ACUNrio.  :ii>i>. 
Kano;  hasilica.  V.  Roma. 
Fanze,  ilO. 
Fava.  W>. 

Fii.ip  I  .1.3  Francia.  388. 
Fi;i.ix  I)  TrtiíF.LL,  30t. 
Fi'iinllai-.  V.  FonoUai". 
Fepiana.  2fKi. 

Ff.hra.n  1  de  Castilla,  .'{(iil. 
FeriNíra.  W5,  *>S,  40!). 
F¡. -Id  castor  ■.J'orn  roma,  lfl7. 
Fiíí.jls,  W8 

Fll.(J  UV.  BIZANCi,  l.'jl. 
Fln.MIDIfS  (^KCILIANI  S,  8.5. 

Flainisell.  3!»!»-lÜl,  tOl,  W.). 

Fi.AVí :  (amflteaíre¡.  V.  Roma. 

Fi.AVí  Hlh,  122. 

Flavis,  20!». 

Florencia;  Oaptiisteri  i/f  Snni  Ju/in.   AIT,. 

Foccocurvo,  KtS. 

Focea.  152. 

Foix,  m),  3!NI. 

Fonollar  (Sin  Martí  .le).  37!>,  380.381. 

3:-'JS;  —  firr/i  de  /irrraUura,  380. 
J-'orns  romans    \'.   El    Vilar  de   Reus. 

Fi.d.l-íJaslor,  Francfort  sur  le  M.'in. 

liiMli^eiibei-. 
FoiiTU.NA  E.jüi'.sTHi::  (lemplej.  V  Roma. 
F.)UIXNA  viitiL:  (temple).  V.  Rotna. 
Friini;a.  2i,  250-201.  273,  287.  327,  33S, 

WJíi.  VU». 


Francfort  sur  li'  M.^iu.  Iii7. 

Frascati,  1G3. 

Fredolus,  395. 

Fr.'ixa,  iO(). 

Frejus.  107,  327.  \W\ —ha¡,tlsleri.  327 

Frigia,  W. 

Fnonoi.No,  Ijíslji'  de  liarccloiia.  3ii;i. 

Frontiniano.  V.  Frontinyá. 

Fro.ntinus,  historiador  roma.  IH. 

Frontinyá,  VOS. 

Fkiyl.x.  307. 

FuUonica.  \'.  Fiuiollar. 

Fusco,  auriga.  122.  123. 

Fustanyá,  i07. 

Fusliniano.  V.  Fiislanyá. 

Gabarros,  407. 

Galaat.  2!)1. 

üalaeia,  U). 

Galci:r.\n,  abaí  .li  MiT.lola.  3SÍ-. 

Galia,  Les  Galios,  23-25,  ii-,  iS,  17(1,  17Í1. 

108,  2.M,  2,52,  2.5!),   2(17,  272.   282,   283, 

288,  20!),  418, 
Galia  Naríjonesa,  25,  20.  30,  217.  2.53. 

259,  283. 
Galicia.  2-11,  301). 
Galiciana.  \'.  Galicia. 
Galliiíans,  344. 
(járamos.  V.  Gramos. 
Gard  (pont  de).  V.  Ni  mes. 
Garexar.  V.  Greixa. 
Gariri ;  urnas  cineraries.  243. 
Gardilane.  V.  Guarilinin. 
Garona,  25,  243. 
Gausach,  88. 
Gai:z»F.RTUS,  comlc,  305. 
Gavarred.  V.  Gaviirrós. 
tlausacli ;  —  nnifs  ciin'rarics,  248. 
Gaya,  03,  89. 
Ger,  407. 
Gcri.  V.  Ger. 
Gcrmi^ny,  340. 
Gcrul.  V.  Girult. 
Gerunila.  V.  (iii'ona. 
Gcrunilella  \'.  Giriiiiflla. 
Gerunilensis.  V.  Giruna. 


J.   Piiiij  y   (jnldfiilch  -  A.  de  Falr/ueni  -  .1    (íihIhij 


443 


Germania,  :ifi 

Geri'i  i^monostir  de),  :{!)'.i 

Gestabiensis.  V.  Gistain 

Gévandan.  409. 

GÍAFAR.  392 

Gilia,  ;{()8. 

Giroiia,  \'t.  15,  22,  Hd,  57,  72.  7S,  7'.),  82, 
86,  87,  98,  118,  120,  Uii.  KKi.  1^5,  186, 
188,  192,  221,  2:10,  251,  25:i,  2.57,  263, 
264,  268,  27 'k  27(;.  2S(),  2S1,  28:5-286, 
300,  301,  30:í,  304,  :il)i;,  3t'K  379,  :{93, 
410,  411,  419;  —  Homilies  de  Beda,  :}93, 
iV.) :  —  mosáich  roma,  118,  120,  2:{0;  — 
mura/les  prerromanes,  14, 15  ;  —  mu- 
sem.  22,  :íO,  87,  98,  185,  186,  188,  192, 
221.  251 ,  253,  257,  26 i-,  276  :  —Sanl  Da- 
niel. mA\-Sant  Feliu  77,78,  80-82, 
166,  274,  275,  278,  280,  283-28(i,  30:$, 
:593,  419  ;  —  sarcófechs,  77,  78,  80-82, 
86,  87,  166,  274,  275,  278,  280,  283-286, 
:í03 ;—.%«,  30:f,  3H,  36Í-;  —  urnes  ci~ 
ner avies,  87. 

Gifonella,  4il8. 

Ginilt.  407. 

Gistain,  405-. 

Gloane.  V.  olvaii. 

GoDEM.^R,  bisbe  de  Xarbona,  305. 

GoNDENARUS,  bisbe  de  Girona,  30}. 

Gosas.  V.  Gosol. 

Gosol,  408. 

Gottinguen.  14.  22. 

Grado.  V.  Santa  María  de  Grado. 

Gramos,  405. 

Granada,  :i63. 

Gran  Bretanya,  49. 

Grecia.  16,  49,  60,  lio,  2KI.  2.52.  262. 

Grrgori  IV,  :35i,  :!57. 

G  re  i  xa,  407. 

Guadalquivir,  262. 

iluadiana,  262. 

Guardia.  406. 

Guardiola,  iOS. 

Guarrazar.  :357. 

GuiniscLE,  al)alde  Rinoli,  \\\. 

GuiFRE  el  Pilos.  V.  Wit'ret. 

Guils  de  Cerdanya,  i07. 


Guils  del  Cantó,  405 

Guispna,  2-"i2. 

Guislabert,  bisiie  de  Barcelona,  352. 

HAC.rR::Dus.  ahat  di'  Banyoles,  ilk 
H  \KE.M  II,  califa  de  dirdoba,  :i6i, 
Haniinan  Lif;  Sinmjoija,  2:í2. 
Haravo.  V.  .Vraluis. 
Haurán,  3:i7. 
Hecate,  78. 

Hecateu  di-;  Milictis,  2i-. 
Heiligenbern;  J'orn,  1()7. 
Helenensi.  V.  Elna 
Helinse.  V.  Elins. 
Heliogabai.I's,  123. 
Heliopolis;  Icmjile,  240. 
Helios,  78. 

Hencbir  Abd-el-Basset,  172. 
Hencliir-el-Atech,  294. 
Henchir  Zerdan;  cippus.  341. 
HÉRCULES,  43,  112,  186. 
Her.mabessiére,  413. 
Hermio.v,  2i4. 
Hermodoris,  45. 
HiGiNO,  148. 

HiLPERicrs,  abat  d'Arles  del  Tech,  413. 
Híspanla   V.  España. 
Híspanla  Tarraconense.    V.    Tarraco- 
nense. 
Hix,  407. 

HixEM  II,  califa  de  Córdoba.  :}6i. 
Hludolvici.  V.  Lluis  el  Piados. 
Homilies  de  Beda.  V.  Girona. 
Honor  v  Virtlt;  temple.  V.  Boma. 
Ho.NORi,  .56. 

HORACI,  18(). 

Horel),  284.  285. 

HoRMiSDAS,  |iapa,  263. 

Hornija.  V.  .Sunt  Rmnan  dHornija. 

Hur    V.  Ur. 

Iliería.  \'.  I'.spanya. 

lijerus.  V.  Ebre. 

Ibiya,  :$0,  12Í-,  \'*'t;  —  nfjiiüducli\  :iii.  líí. 

Ibn  Tulun  (mezquita  de),  3()'i-. 

luNU  Gii.xLip,  escriptor  aráljích.  144. 


4J4 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


IFKIIMA.  5.S.  5!t,  íMI,  (¡1  ;  —  mosáic/i  fiel 
sacrijlcide.  V.  Rmpuries. 

lluro.  V.  Matai'ó. 

Ilk>ta  ilel  R«?y  ; —  niosáicli.  V.  Malió. 

Illici.  V.  Klx. 

lm/)eri  Uoni'i.  V.  Roma. 

Iiiipurias.  V.  Empui'ii'S. 

InsliliU  iFEístudis  Catalana.  ^'.  Barce- 
lona. 

Ire.nel",  bisije  tle  Barcelona,  HO(J. 

IsAAí-.H,  2S(;. 

Isjivals,  K)7. 

Isavalsevefíi.  V.  Isavals. 

IsiDoR  DR  Mii.ETO.  arquitecte,  21)1. 

Isil.  «K». 

Isis,  W.  .-.2.  Xl. 

Isona.  :C.  I:t3.  252. 

Ilalia.  2i.  MI.  70.  It8,  18:..  2t)8.  2-2.^,  2H1. 
2t2,  2.51,  2(i<).  2(iT,  273,2S:l.  2SK.  :i:!!l.  :t.'.2. 
H.5,  417,  418. 

Itálica:  monáich,  118. 

Ix  (Sjinia  Maria  .11,  388-:i0<». 

Jaca,  308. 

Jairo,  28(). 

Jrtvarzda,  405. 

Jiivea,  2t8. 

JfTUsalpm,   21,   248,   28(í ;  —   murallos. 

temple,  21. 
Joan,  hisbi!  «l'F.gara,  3<K>. 
Joan  de  Bici.ara.  2íi2.  2(;3.  308. 
Joan,  metr9politá  de  Tarragona,  203. 
Ji'inich  (iiian,  251. 
Jimii|iics  (illcsí,  r.»4. 
JoRDi,  patriarca  fl'Alexandria,  302. 
Jou.  UKi. 
Jouarr*'  (usglesia  de).  :í.38,  3i<>,  348. 

Jovai.  un;. 

Jiivalc.  V.  Joval. 
JdVE.  V.  Jül'ITEM. 

I'ivii.  V.  Jou. 

-.  jueu.Sl». 
II  í  I  CiÍRSAR.  2^4,  25,   .53,  U5.    1.53,   17(1. 
IHS  ;  —  temple  ríe,  V.  Roma, 
riio.  V.  Siarli. 
nulas,  407. 


JiNO.  42. 

Junta  de  Comert;  de  Barcelona.  V.  Bar- 
celona, (  arxiu  de  la  Diputado  y  de 
r Escota  d' Arquitectura  ). 

Junta  de  Miaseiis  de  Barcelona.  \ .  Bar- 
celona. 

Ji  prriCH,  JÜPiTKit  .Vmno.s',  .Ii'i'ITEU»  M.ím- 
picii,  JÚprrER  Statoi!,  .ITimti;»  'l'n- 
NANT,  41,  45,  -48,  W,  51,  78,  7!J,  185, 188, 
108, 215, 217-210, 253;  -  temples.  Vegis 
Mont  .\lliiuio.  Roma,  Tarragona. 

.liira,  25 

.ILSTINIA.  2(il,  2S!),  2!HI,  208,  417. 

JusTi.MÁ,  bisbi'di- Valencia,  30(!.  300, 310. 

JusTUS,  bisbe  d'L'rgell,  300. 

JUVENAL,  123. 

Kairoaii ;  rnesquita,  304. 
Kaiat  Suman  ;  —  haplisíeri,  323,32.5. 
Karolus.  V.  Cari.emany. 
IvARUi.o  Maono.  \'.  Carli'iiiaiiy. 
Knosos.  21. 

La  Balira,  i07. 
La  r.orriu,  400. 
La  Kscala,  157. 
La  l'"reita,  405. 
La  Oarriga,  3.53,  351,  3.58  ;  —  rapella  de 

la  Marcde  Den  del  Cami.  :\~).\,— lápida 

ríe  Cxir.ixlona,  353.  354.  358. 
La  Manasíerina  (cementeri  ib".   V'.  Sa- 

lona. 
La  Massana,  405. 
La  Masso,  WlS. 
La  Mola  de  CbiTl  ;  murs.  13. 
La  Moi-a,  4(Hi. 
La  Nou,  408. 
La  Pedra,  40f!. 

La  Pobla  de  Lill.'t  ;  —  nr.rin,  .380. 
La  Pidda.b'  Segur,  MH1. 
La  Quart  (moneslir  de),  308,  408. 
La  Teñe,  247. 
La  Tour-de-France,  200. 
La  Vansa,  402,  UMl. 
I.abaix  (moneslir  de),  300-401 ;  —  rnrto- 

rnl.  \m.  401. 


J.   I'iiiij  ij   Cadafulcli  -  Á.  de  Falguera  -  J.  Godaij 


II.; 


Ldbicana.  V.  Vin  Lnhicnna. 

Labourd,  410. 

Labros,  iOÍ). 

Laci  (El).  25,  IIH. 

Ladurs.  V.  Llailurs. 

Liígunves.  V.  Les  Llaíiiities. 

Laletaiiia,  ;íL 

Lampta.  SOfi. 

Langueiloch.  24. 

Lasanovels.  iiHj. 

Latiuni.  V.  Laci. 

Las  Tombas,  260. 

Laudez.  V.  Les  Anoles. 

Laiiredia.  V.  Sant  .liiliá  de  Lnri.i. 

Laurta,  20r>. 

Lausa.  V.  La  Vansa. 

Lavansa.  V.  La  Vansa. 

Laye.  V.  .Saint  Germain  en  Laye. 

Lebene  (Santa  María  de),  335. 

Lectoure,  4-10. 

Leideradus,  bisbe  d'l'ríjell,  {-03. 

Leman,  25. 

Lena,  40(). 

León.  l'hS,  240,  242,  243.  36fi  ;  —  «/r/ís  ríe 
ferradura.  242 :  —  esteles,  240,  242, 
243  :  —  museu.  3ri5;  —  Sant  Isidor.  3i>() 

Leovigildus.  263. 

Leptiiíiinus.  V.  Lampta. 

Les.  V.  Lies. 

Les  Anoles,  406. 

Les  Llagunes,  408. 

Les  OUes.  V.  Sant  Tomás  les  t  )lles. 

Lesbos,  408. 

Letha,  3L 

Leto,  58 

Lotrán.  V.  Roma. 

Levocodos,  307. 

Lezonoves.  V.  Lasanovels. 

Libano,  70. 

Libor  feíidorum.  V.  Barcelona. 

LlCINIANUS,  3L 

Libia,  V.  África. 
Liled.  V.  Lillet. 
Lillet,  407. 
Limoges,  409. 
Linarii.  N'.  Llinás. 


Linio.  V.  Sant  Mii|Ui'l  de  Linio. 

Linzirt.  V.  Llirt. 

Livia.  V.  Llivia. 

I.iviA  Primitiva; — sarcófech.  \.  I'mi-ís. 

Lladurs,  U)(i. 

Llena.  V.  Lena. 

Lleó  IIL  354. 

Lies.  407. 

Lletó,  405. 

Lleyda,  G4, 145, 165,  20l.  2ii3,  2I)'k  221.  2.53. 

301,  305,  306;  —  museu,  203.  221.  2.53;— 

.Seíí,  305  ;  — pont  roma,  145. 
Llinás,  161,171,406. 
Llirt.  405. 
Llivia,  407. 
LIÓ,  407. 

Llobregat,  24,  162,  250,  .368,  Hi7,  los,  lid. 
Lloret  de  Mar;  sepulcre,  72,  74,  170. 
Lluis  El.  Piados,  302.  .303,  .35'p,  IñO.  103 

410,  ill,  H3.  41i. 
Lluis  Emperador  .Xigist.  V.  Li.ns  el. 

Piados. 
Lodeve,  410. 
Loire  (riu).  400. 

Londres; — Britisb  Museu.m.  70.  83. 
Lorca.  306. 

Loria.  V.  Sant  Julia  de  Loria. 
Lotari,  250,  307,  384,  386. 
Lotone.  V.  Lletó. 
Louvre,  museu,  V.  París. 
Lucentum.  V.  Alacant. 
Lucí  Antoni    Numida  ;  —/irr'fectns  ffi- 

brum,  37. 
Lucí  AuBELí  Vero,  121. 
Lucí  Cecili  Optato  ,   edil,   28,   20,    íO, 

112,  121. 
Lucí  Clodi,  pcer/ectas  fnhrum.  38. 
Lucí  Emili  Lupus,  62. 
Lucí  LiCLM  SEGON,  accetisuus,  31,  32. 
Lucí  LiciNi    SuRA,   cónsul,  30,    31.   00. 

01,  210. 
Lucí  Marcius,  edil.,  40. 
Lucí  Mln'ici  AproxVia.no,   duumvir,  00. 
Lucí  Minici  Natal,  29,  133. 
Lucí  NuMisius  MoNTANUS,  flamen,  86. 
Lucí  NuMici  Stici,  .52. 


446 


L' Arquitectura  románica  a  Calaluiuja 


Lucí  Pedani  Clemf.nt.  %. 

Llci  Pfdani  El  piiRONis.  Ilibert.  !Mí. 

I.uchon.  TG.  87,  2i3;  —  cipfiíis.  7(J .  —  ar- 
nés cinemries.  87. 

LiD'tviCLS,  Li  Doviots  Pius.  V.  Lli:is 
El  PiMii'is. 

Lungduiicsa,  i8. 

Lungdunum.  V.  Lyó. 

Lusitania,  V!»,  2H2.  2(¡.1.  2!ir>.  :!(M1. 

Li:tii:s.  V.  l.ur.i. 

Lyó.  W,  118,  llil;  —  moisaicit  roma, 
118,  119. 

Lyonés,  283.  ilO. 

Macianers.  V.  Massanes. 

Macón  ;  —  concili,  :1.t(í 

Mailoim  ili'  la  Fosse  liclesia  ili'i.  V.  Ti- 
voli. 

Madrid  102.  hn,  105,  lili,  2H>,  2U,  2W, 
2(iO,  :{.57  :  —  armería  real.  3.57  ;  —  Bi- 
litiotrvn  rio  la  Acarlemia  de  ritisínria. 
2;U.  —  rsíelen  de!  inuneu,  2H\.  2H  ;  nis. 
de  la  Hihtiotpca  Nacional  ab  archs  de 
J'erradura.  ¡«Mi ;  —  musen  arqaeolóijich 
nacional.  102.  103.  105,  104,  240,  2il. 
2W.  2C>0.  355,  3.57. 

Madrona,  WX.. 

Mafstrazgo.  13,  !tí. 

MAr.ENcius.  circA   V   Honia. 

Maona  Mark.  temple.  V.  Mahó. 

Main.,  U,  .5»;.  .57,  105,  KKl.  224.  232  ; — 
mosaifli  d' ¡lleta  del  reí/,  224.  232;  — 
teaire  roma.  105.  1(k;  ;  —  templr  dedi- 
ral  a  la  Ma'jnn  Mnrr  n  II  Aliiis  .57  : — 

Maiioma,  .m5. 

Maintunon,  283. 

Malnnt'z.  V.  MalanyiMi. 

Malariymi,  iOH. 

Manfret,  coinK?,  400. 

Maiiresa,  145,  :J0H,  393. 

Manuel,  aliat  de  Culera,  411. 

Maran  ;  —  bnptisteri.  327. 

Marra  liÍH|iaiiica.  410,  411. 

Marcellis,  185,  18(1,  1S8,  Y.yi.  —  tratrn. 
V.  Roma. 

.Marcii,  .57. 


MaBCH  AlREI.I  .V.NTONI,  121.  l!ll. 

Marcii  Alhelí  \'i.\ci:.nci,  rcstauí-ador 

de  les  termes  de  Tarragmia,  2S,  133. 
Mahcm  Baoiis  Honorat.  .57. 
Maucii  Kmii.i,  37. 
M  \i<i:ii  I'adi  Nepos.  i'tlil,  133. 
Maucii  Faiü  Priscii,  curator  ciarum.'.V.). 
March    Pohci    .\pre,   proefectus    ¡a- 

tirum.  3(). 
Marcii  Salisii  1''i;i.u  ,  112. 
Marcii  Vai.eiu   V\\iiv\\ii\  n  ,  pnr/ectus 

labrum,  3(), 
Marcos,  Marcus   V.  Marcii. 
Maro  de  Deu  ilfl  canii.   V.  I.n  (larritia. 
Mai-l('S  (Sania  Maria  d(3i,  4ilS, 
Mai-iiuel,  371-374.  377.  3SI1,  392,   US  ; — 

archs  de  fi'frnditrn.  371-374,  377. 
Marrocli,  344. 
Mai-s.ílla,  10,   17,   139.   1.52.   1.59,  271  ,  — 

casa  romana,  139. 
Marti  ai..  31,  121. 
Maritinia.  \'.  Mai'csma. 
Mauils,  45. 
M\ns,    Mars   CAMPi;!-^rRE,  43,  .52,   53. 

121.  1S5. 
Martori>l I  :  — '?/•''/(    '/  ¡mní.    91-9'k    115. 

171.  175. 
Masnou.  233,  237  ;  —  mosairtis  romnns. 

233,  237. 
Massanes,  408. 
Mataré.  24,  48,  48,  S(i,  223,  228,  232;  - 

mo.saiclis  romans,    223.   22S,    232 ;  — 

sarrnfech,  86. 
Matarranya,  02. 
Mailana.  V.  I.a  Massana. 
Mauritania,  225,  290.  298,  304.  'fl7. 
M  wiM.  V.  Caiis  .iiw.i  Veiuis  M  \\i\i. 
Maximi.nts.  V.  CAiits  .li  i.i  \'i.iti  s  Mam- 

MINTS. 

Mazóte  (Sanl   ('.('Kriá  de),  338,  .302,  3(>fi, 

391. 
Miíaux  (concili  d(!).  330. 
Mi-diliM-rani.   10.  21.   25.  49.  09.  2Hl.  2t(i 

201.  20'>.  270.  29S.  330.  342.  H7. 
M.-dol,  104. 
Medusa  ;  mo«a/c/í,  v.  Tarragona. 


J.   Piiig  y   Cinldfalcli  -  A.   de  Falguera  -  ./.  Godatj 


447 


MeLA.  V.  PoMPONl  Mf.i.a. 

Menelau,  60. 

Menorca,  232. 

Meranges,  407. 

Mercuri,  43,  5(1,  7S,  7!) ;  —  lem¡i¡i;. 
\.  l^ompeya. 

MtM-ida,  21,  "23-25.  ll)7,  IOS,  1  U ,  1  m,  2.")2, 
253,  262,  2m;  —  am/Heati'e,  107,  108; 
ar/ueducte,  141 :  —  pont  d' Alci'intarn. 
6  i.  14."). 

Mei'les.  V.  Marlés. 

MiTola,  408. 

Mertilliane.  V.  Mértula. 

Mértola  ;  —  entela  de,  361. 

Mesapos.  V.  Uliirapol. 

Mesia,  37. 

Méssius  Marianus,  28. 

Metellus,  45. 

Metilene,  48. 

Micenas,  50. 

Milán.  23.  68.  69.  325.  327  ;  —  hapllsleri 
de  Sania  Tecla.  325,  327  ;  —  liibtioteca 
ambrosiana,  68,  69. 

Millares;  tambes prerr-onianea,  16. 

Milliarias  (valle)  414. 

Mi.nerva,  M[nerva  Aüuustf.a,  Miner- 
va MÉDICA,  Pala.s,  42,  ,52.  121,  328:  — 
temple  de  Minerva  Aufjuaíea,  v.  'l'ar- 
ragona ;  —  temple  de  Minevoa  Médi- 
ca, V.  Roma. 

Mocio,  352. 

Moisac,  287. 

MmsÉs,  280. 

Molinello.  V.  Miilncll. 

Monedes  romanes.  V  .Sagautíí,  Tarra- 
gona. 

Montanai'ti'o.  í08. 

Moiitanioiip.  V.  Montanisi'U. 

Montanisell,  i06. 

Montano  Ortone.  \.  Monianariri), 

Montean,  406. 

Montcerdá.  V.  Puigcerilá. 

Montloni,  íl3. 

Montecalvo.  ^■.  Montcau. 

Monteliano.  V.  Montellá. 

Montollá.  407. 


Monijuicli    \'.  Barcelona. 

Montpol,  t06. 

Montserrat  (Santa  Cecilia  de),  307. 

Monza,  262. 

Mora.  V.  La  Mora. 

Mosaichs.  V.  Barcelona,  (^ontc(dl(!s, 
Corsa,  Denia,  lílx,  Empuries,  Girona. 
Itálica,  Lyó.  Mahó,  Masnou,  Mataró, 
Palma  de  Mallorca,  P^igde  la  Cebo- 
bolla,  Rávena,  Sagunte,  Sant  Just 
DesviM'n,  Tabarca,  Tarragona,  Tar- 
rasa,  Tun¡(;,  Valencia. 

Mossoll.  407. 

Mmhamad-Abu-Abdal.\,  calila  di'  Ci')r- 
doba,  303. 

Muiopulto.  V.  Montpol. 

Mulnell,  408. 

Muncar.  V.  Musa. 

Murs,  Muralles prer romanes. \ .  Atenes, 
Girona,  Jerusaiem,  La  Mola  de  Clieri, 
Numancia,  Puig  Castellar,  Sagunte, 
Tarragona  ;  —  romanes.  V.  Barcelo- 
na, Empuries,  Perusa,  Sagunte,  T;ir- 
ragona,  Tinigad. 

Murano,  225. 

Murcia,  14,290. 

.\Iurvedre  ;  —  temple  de  Baco,  231. 

Murviedro.  V.  Murvedre. 

Miisens.  V.  Arles,  Barcedona,  Girotia, 
León,  Londres.  Lleyda,  Madrid,  Nar- 
bona,  París,  Rávena,  Reims,  Roma, 
Saint  Germain  en  Laye,  Tarraguna, 
Tolosa,  Urbino,  Valencia,  Vicli,  Vila- 
nova  y  Geltrú. 

Mussa,  407. 

MuTius,  45. 

MuTTO,  bisbe,  296. 

Nabiners.  V.  Xavins 

Narbo  Martius.  V.  Narbona. 

Narbona,  23-25,  44,  202,  2.52,253,  273,  284, 
301,  305,  324,  339.  356,  3.58,  396,  i09, 
'íW:  —  museu,  2,53.  273,  284,  356;  — 
Santa  María  la  Major,  356  ;  —  temple 
de  Roma  y  d'August,  48. 

Narbonesa,  397,  410. 


^4is 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


Narbonni'.  V.  Narbona. 

Nargo.  V.  Coll  de  Nargó. 

Nauja,  40T. 

Nava,  WT. 

Navarqui.  K>5. 

Navarra.  :«i:{. :«»»;,  HO. 

Nave.  V.  Sant  Pere  >le  Nave. 

Navins,  ifíó. 

Nebridius,  bi^e  de  Barcelona.  :iiH.  M>. 

Nemausus.  V.  Nimes. 

Nepi,  :t>7. 

NEKTr.  U'.l. 

Neriliano,  W~- 

Nerón,  l^í,  '2H0.  32.">;  —  ninjeo.  V.  Pisa. 

Nebva,  31.  191. 

Neuclmtel,24T. 

Nevaiio.  V.  Nava. 

Nicea,  201. 

Nimega  (paiau  carloviiigi  de),  U5. 

Nirnes.   48,  107,  KW,  172,  17:{,   lítl,  :m, 

410;  —  am/í/eaírc.  1(17.   HIH.  172.173, 

191  ;  _  wjüeducte,  172 
Niniews.    V.   Bacucco,    Pisa,   Ráveiia, 

Roma,  Tívoli. 
Nocera;  baptisteri.  325. 
Noguera  Pallar.-sa,  12,  U8,  309.  WS.  Wíl 
Noguera  Ribagon.aiiii,  12,  3il!).  ÍOl,  Mi. 
Ñola.  V.  Saill  Pauli  de  Ñola. 
Noles,  313. 

Norihamptonsliire,  U17. 
Nossovell,  t<)7. 
Novas.  3H(i. 
Novf.  V.  Noviís. 
Noveinpopulaiia,  KI9. 
Nove»,  4(fi. 
Noz.  V.  La  Nou. 
NU.MA,  2<)(>. 
Numancia.    13.    M-.  —  rnnrx   prerro- 

man»,  14. 
Nuinidia,  29«. 

NUNDINAR.S.  bisbü  de  Harcelulia.  :!(Mi. 
Nyctel's.  79. 
Nys8a.  78. 


Occea.  409. 

Odelló.  407. 

Oden,  406. 

Oderan.  V.  Valí  d'Ora. 

Odilún.  comte.  414. 

Odolrich,  arquebisbe  de  Heiins,  38(1. 

Odyseus  V.  Ulises. 

Ogassa,  411. 

Olcegia.  V.  Osseja. 

Olérdola,  IG,  19-21,  382-384,  392;—  a/-c/i 
deferrudura.  384;  —  Sant  Mitjuel.  382, 
383;  —  toiiibf's  prer-romanen.  Ki. 

Oliana,  4Ü(i. 

Ollafracta.  \  .  La  Kreila. 

(Jlopte,  407. 

Olorbde.  V.  (Ilopte. 

Oloron,  410. 

Olván.  408. 

Urange;  íeatre  ronui.  '.)!i,  liiii,  l(i:i,  172. 

Orden,  407. 

Ordinavi.  V.  (trdinn. 

Orense,  3()3. 

Organna.  V.  ( (rgaiiyá. 

organyá,  402.  400. 

Orgollel.  V.  .VrgoUel. 

( >riola,  39(1. 

I  )rleans.  34(». 

Orph.n.eus,  79. 

Orto.  40,í. 

Ortone.  V.  Orló. 

(Jruz.  V.  Urus. 

Osea,  148,  301,  3(11 ;.  :t'.iii,  no. 

OSIO,  bisbe  lie  Córdoba,  300. 

Osseja.  388.  38!).  K »7  ;  —  arc/i  <li- /erra- 
dura,  388. 

Ostia,  13,5. 

Osyl.  V.  Vilosiu. 

Oró  (líui)Es),  coiiiii-  lie  l'iU'is.  Mt,. 

ovarra.  2.52. 

OvelUí,  (Jvella  morta,  4<)7. 

(Jvez,  405. 

O VI DI,  78,  200. 

Ovoss.  V.  Ove/,. 


Obugo,  408. 


-/,.s  , 


,iiiL.-<   \     MasiiuU. 


I'adua  (Santa  Justina  de),  355. 
Palas.  V.  Mini;rva. 


J.  Puig  y  CadiifüUh  -  A    de  Falguera  -  J.  Goday 


44'J 


Palati.  V.  Roma. 

Falau  de  Ci'niaiiya,  íOT. 

Palau  Barbevini.  V.  Roma. 

Palau  de  Ximei/a.  W  Ni  mega. 

Palau  Sciarra.  V.  Raina. 

Palencia,  241-2i:í.  :i(i2.  :i(í:i ;  -  csíe/es, 
241,  24:i. 

Palencia,  rin.  1H-. 

Palerols.  V.  Pallerol  irUrpel).  Palau  ile 
Cenlanya,  Pallerols  de  Rialp. 

Pallaiitia.  V.  Palencia. 

Pallerols  de  Rialp,  4ü(i. 

Pallars,  396.  308-400,  403,  404,  408-410. 

Pallerol  dUpgell,  380,  40.5. 

Palma  de  Mallorca,  7(),  290-292,  318,  417, 
418  ;  —  Basílica  de  Sta.  María,  290, 
292,  318,  417,  418:  —  cippm,  70;  — 
mosaich  de  Sta.  María.  291. 

Palmerola.  408. 

Palmira,  70. 

Palomera.  4()8. 

Palomerola.  V.  Palmm'ola. 

Pampa,  40<;. 

Pámpano,  40fi. 

Pampílona.  V.  Pamplona. 

Pamplona,  .301,  410. 

Panadés,  383. 

Panonia,  29,  49. 

Pantaler.  V.  Boada. 

Pardines,  407. 

Pardinas.  V.  Pardines. 

Parenzo,  313,  3.51,  :^yl:—duomo,  351,  352. 

París,  357,  393.  394  ;  —  Biblioteca  Nacio- 
nal:  Biblia  de  Sant  Pere  delíoda.'AW.i. 
394  ;  — Musen  dé  Clunt/.  357  ;  —  Musen 
del  Loucre.  1(1,  81,  85.  194.  278.  282, 
293;  — sarcój'eclis  del  Lourre.  81,  85. 
278,  282  :  —  sarcúfech  de  Liria  Primi- 
tiva, 278. 

Paros,  25, 

Partenon.  V.  Atenes. 

Partliia.  37. 

Parroquia,  38(;. 

Pau  el  Silf.nciós,  313, 

Paulinus,  21. 

Paulus.  jurisconsult,  32. 


Pedret,  359,  .300,  367-370,  373,  391,  392, 
418  ;  — dbsis.  391 ;  —  arclis  de  ferradu- 
ra,  350,  370  ;  —pont.  3(í8. 

Peilrosa,  2.59. 

Penal  va  (Santiago  del;  —  absis.  391. 

Pepi,  rey  dltalia,  339. 

Pere  I  dAragó,  380. 

Pere,  sacerdot,  354. 

Pere  Lauderich,  hislie.  307. 

Perigueux,  4(I9. 

Perles,  40(i. 

Perpinyá  390  :  —  «/u'/m  deis  Pirineas 
Orientáis,  380 ;  —  ir/lesia  de  Sant  Do- 
mi  nich.  390. 

Persia,  2(12. 

Perusa  ;  —  murallcs  romanes.  185. 

Petram.  V.  La  Pedra. 

Pietat  (temple  de  la).  V.  Roma. 

PiLAT  (castell  de).  V.  Tarragona. 

Pilo  d'Albenga.  Y.  .Vllienga. 

PlNDAR,  185. 


Pirinea,  12.  13,  21, : 


70.  87,  229,2.59, 


301,  308,  368.  306,  404,  Uo,  412,  415, 
Pisa,  273,  278,  286,  •■i2ó -.  —  cementeri,  286; 

—  ninfeo  deis  baiií/s  de  Xeron.  325, 
Plá  de  Sant  Tirs,  405. 
Plactus,  2.52. 
Plini  el  Vell,  12,  13.  18.  21.  24.  25.  107. 

110, 125, 129,  148,  154,  103.  Hüi.  17ii,  242. 
Pllvi  el  Jove,  31,  .34,  141. 
Plutü,  78,  79. 
Poitiers,  3.58,  30(i,  t()9,  ílü  :  — .Sant  Juan 

de  Poitiers,  358,  418. 
Pola  ;  —  amfiteatrc.  101. 
PoUensa  :  —  teati-e.  KH).  104. 
PoLYBi.  24,  148. 
PoMPEí;.  13,24,  1.5:i,  17(1,  188. 
Pompeya,  56,  100,  125,  175,  232,  324;  — 

bapíisteri.  324  ;  —  temple  d'Esculapi' 

56  ;  —  temple  de  Mercuri.  .56. 

PoMPEYUS.   V.  PoMPEí:. 

PoMPO.M  Mela,  24,  32,  80,  242. 

PONS  GUIFRE,  308. 

Pont  d'Armentora,  144, 
Pont  de  Suert,  400.  482. 
Poní  di'  \'iliim;ir;i,  :{71. 


I.NSTIIUT   D  ESTUDIS   CATALANS 


J5« 


UÁrquitcctura  románica  a  Catalunya 


l'onts  ronians.  V.  nanl.  Llevila.  Mai'tn- 
rell.  MiTÍtla.  Saiiil  Cliaiiias. 

Puncí  Rufino,  !»i. 

PiiKCi  Hlfo,  !»i. 

Porcia  Ff.sta.  127. 

Porcia  Senfra.  r>7. 

Pt>r<|U('rosoglüs¡atl(M; — arclis de  ferva- 
dura,  :1ÍH).  :$93. 

Portes  romanéis.  V.  Barcelona,  l'lnipu- 
ries.  Sagiinto.  Tarragona. 

Portugal,  2lí». 

PosiDo.siu-s,  bisije  dlrgell.  too. 

Piizzoles ;  —  temple  de  Serapin.  17(1. 

Praetorittm  de  Tarraijona.  \.  Tarra- 
gona. 

l'rats.l.'!  \W\.  ZWl. 

Pivni'sta  (l.'hii.li'  .kí).  1!»8.  2(HJ. 

Preteius,  lió. 

pRlMi:3,  llihert,  !Hi. 

Priscilla  (catacurabes  de).  V.  Hnina. 

Proserimna.  77-8(1. 

i'RosKiti'i.NA  (raptií  ilf).  V.  Sareófeclis 
il<-'  Tarragona.  Harci'lona.  (Üroiia. 

Provenida.  I(t,  8(l,'.tí.!);t. !)!!.  IDO,  lo:J,  172, 
192,  202,  229.  240, 251,  273,  288,  :{28,  :W(i. 

Pri  i>i..N.,i.  :10II. 

l'riilans.  \.  Prullans. 

Proi.oMFU,  geógral'.  21. 

PüiiM.  :$!). 

pLRLii.'s  Cecilils  Rufu.s,  137. 

PuiiLi  Kscipió.  V.  Rscipió. 

Puig  iltí  l(;s  .Vninii's,  12(1. 

Puig  Ca-steliar.  (Harci-loiiai,  9-12. 

Piiig(Ji.st(rllar  ((^alili'sd'Kstracli).  Vugis 
Caldtjs  d'Estracli. 

Puig  <ln  Cebolla.  13t.  137,  138,  23í-23(i;— 
moHair/m.  ■¿:M-2'Mi:—oilla  romana.  13i, 
137,  138. 

Piligc<;rdii,  3!H). 

Puigr<!ig.  i08. 

Piijols ;  —  narcfj/'cc/i ,  282. 

Pujoregis.  V.  Puigreig. 

Qu<íral|)S.  407. 
•Ju.M'ol   HI7. 

(tii,.|'j'iii.í   tos 


üuiNTA  Proba,  OS-. 
Ol'i.'^'tili.v,  57,  252. 
Qui.v'Tus  Attius  Messo,  tt'cior  el  [lic- 

tor,  52. 
tíui.\Ti:s  DFCit'S,  iiropriMor.  1  Vii. 
Ql'INTL'.S    LUTF.CHS    Catl'i.us.    fnnsul. 

18  i. 

ÚCINTLS  MUURIUS  TllALKS,  35. 

yci.s'Tüs  Tubero,  cónsul,  188. 
(JiiRiNL-s  (temple  de).  V.  l\onia. 
Olirzf.,  bisbede  Barcelona,  :!l!). 

ÜA.MiK  1  dWsuiries,  :i(ii;. 

liA.MíiN.  abat  do  S.  Feliu  Je  Giiixols,  38(>. 

Ha.\!()N,  bisl)e  do  Barcelona,  308. 

Hamii.n  BF.RF.Nnilíi?  I,  303,  3.52. 

Ham().n  Hi:rfnc.ii;r  111.  379. 

Ramón  UoRitiu.i.,  3(13. 

Hapiíidiuui,  28t. 

Rasi.s,  344. 

Rávona,  2(il,  273,  323-325,  330,337,  339, 
3'tl),  3.511-3.52,  Í15.  418;  —hapíinleri  deis 
Arrians,  .323,  325  ;  —  haptinícri  ilr  Sanl 
Gioranni  in  J'onte,  .324,  325;  —  basili- 
ijues,  273  ;  — palau  de  Teodor ich,  292, 
295  ;  —  miLseu.  .3.52  ;  —  niufeu.  325  ;  — 
.Sant  .\/jo/inrir  in  ctanse,  201, 29t,  3,52; — 
.Sant  .\poliiinr  imoro.  201 ;  —  Soiil  17- 
írt/,  201,298,  31(i.  :!17.  33(¡,  351. 

Rf.carf.do,  202, 

Ri:ciísviNi)Us,  3()2. 

Roinis,  81.  380;  —  musen  lapidnri.  SI;  — 
narcófech  (íombeau  de  .Jovinj,  81. 

Romo,  121. 

Rous,  .52,  107,  l(i8. 

Rliamnunto  ;  —  temple,  10. 

RriiOA.  \.  Cii!Fi,i:s. 

lihin,  415. 

Itialb.  V.  Rialp. 

Rialp,  400. 

Ribagorra,  3ii7.  39(í,  :t9,S,  Ki;!,  Vdl,  \m. 
410. 

Ribos  (vall  doi,  Wt.  407. 

Ricui.Fo.  bisbe,  413. 

Ri<!/,;  — /irt/j^.s^'/7,  325,  327.  32S.  Un. 

Riomalrico.  \'.  Itiii  madrisi. 


J    Piiiij  ij  (aiíI(i¡üIiIi      .1    de  Falíjucra  -  ./    Godiii/ 


i:,i 


UipoU,  Idi'i.  U  í ;  -  porUi  del  iiiniicstir. 
llii;. 

lüpulli^s,  :i(58,  -W)8. 

liiu  ilr  l;i  Farga  vclla,  ilIT. 

Iviii  UKiilrisi,  ios. 

Hiu  ,1(1  Valí.  iOT. 

HiiUoi-t.  ios. 

Koi!i:i:i'  II.  ri'v  lie  l'"ran(,'a,  %)'t. 

Roda  (l,'l  Uiliagoi-ra,  :Í0:,  398. 

Roila  iSaiit  Pere  (le).  V.  Sant  I'crn  de 
Roda. 

Ródano,  ¿5.  'i"),  W.  ilO. 

Rodez,  409. 

I?nr,FH,  conite  de  l'oix.  :Í9(I. 

Roma.  20,  ¿1,  23-2:.,  2S,  MI,  ;{:!-:!'.,  :í9.  ío. 
i(i,  .".1,  5(!.  (i2,  77,  S2.  9(1,  100.  10:i.  ll:í, 
119,  12.5,  ]:ii-,  l:!.5,lí-2  ](J0,  l(i:!,l(i.-),  175, 
178-180.  182,  184-180,  188, 197,  199,  200. 
208,  215,  222-225.  239,  2i7,  250-2.52.  255-, 
267,  271,  273,  284,  280,  288-290.  29C.-298. 
337,  340,  347,  355,  358,  415,  417,  418 ;  — 
aintileatreFlavi.  Co/o-sseum,  185.191; — 
aqüeductes.  \\í. — arch  de  Constanti, 
180  :  —  arch  de  Septimi  Seoer.  217  ;  — 
baptisteri  de  Letrán,  324,  325  ;  —  hap- 
tisieri  de  Santa  María  in  Coamedin. 
325;  ^hasilica  de  Fano.  .55; — CapiíoU , 
25  ;  —  cásale  rotonda,  328  ;  —  catacum- 
bes  de  Calixte  ij  Priscilla,  270,  297  ;  — 
cementeri  apostólich  del  Vaticá,  85 ;  — 
cementiri  de  Sant  Si.ete  g  Santa  Ceci- 
lia, 271; — cementiri  de  Santa  Elena 
en  lavia  Labicana.  27  í; — circli  de  Ma- 
(jencius,  180  ;  —  circh  Mn.rim,  113, 
123;— ./oro  roma,  197,  198;—  ,o;-o 
Traja.  31 ;  —  inausoleu  de  Cecilia  Mé- 
tela, 328  ;  —  mn.seii  Vaticá,  185,  325;  — 
musen  de  Letrán,  280,  285,  287;  —  nin- 
feo  deis  Laterani,  325;  —  Palati,  14'i.;— 
palau  Barberini,  119; — ¡¡alan  Scia- 
rra,  27d :  —  panteú,  180,  199,  200;  — 
Sant  Esteoe  en  la  Via  Llatina.  209  ;  — 
Sant  Joan  de  Letrán,  .50,  280,  285,  287, 
324-,  325;  —  Sant  Pau,  50;  —  Sant  Pcre. 
50 ;  —  Sant  Marti  deis  Monts,  .50 ;  — 
Santa  Aunes,  29(:-  —  Santa  Constanra. 


337;  Santa  Marta  in.  Cosmedin,  325. 
357;  —  Santa  Petronilla,  279;  —  Santa 
Sabina,  354,  3.55,  357,  358  ;  —  sarcó- 
Jeclis.  77,  279,  285,  287,  325  ;  —  Tabu- 
lar iam,  182.  184 ;  —  teatre  de  Marcel- 
Ins,  188.  192;  —  temjile  de  Diana, 
I7;i ;  —  temple  de  la  Fortuna  er/ües- 
tre,  53:  —  temple  de  la  Ftirtiuin  viril, 
46  ;  —  temple  a  U Honor  //  la  Virtut, 
i5  ;  —  temple  de  Juli  Cesar,  53;  — tem- 
ple de  Jitpiter  Stator.  45,  197,  198;  — 
temple  de  Júpiter  Tonant,  215;  —  tem- 
jile de  Mineroa.  médica,  328  ;  —  temple 
de  la  Pietat,  182,  im-,— temple  de  Qui- 
rinus,  .50;  —  temple  de  Venus,  53  ;  — 
temple  de  Venas  ij  Uoma,  180  ;  —  tem- 
ple de  Vesta,  200 ;  —  termes  de  Cara- 
calla.  180  ;  —  lomba  de  Escipión  Bar- 
batus,  185  ;  —  villa  Borghese,  82,  279. 

Romanyá,  12, 

RnMi:L,  121. 

Rosas,  'fl. 

Rosed,  Roset,  40S. 

Rosi'lló.  200,  309,  379-381,  392,  397.  ílO. 

Rouori ;  —  basílica  de  Sant  Pere,  2.59. 

Rubricafurn.  V.  Llobregat. 

RUFUS  Fl'.STCS  AVIF.NUS,  17. 

Sabroso.  2W.  2't9. 

Saga,  407. 

Sagasse.  V.  Sagars. 

Sagunte.  13,  24,  41,  08.  09,  9i  9(i,  100, 
102,  103,  110,  117.  134, 144, 157, 102,173, 
174,  170,  179,  195.  190,  22 'k  230,  2.51. 
295;  —  aqüeducte,  14 1;  —  cijipus.  70; — 
circh,  110,  117,  173.  VA):  —  monedes, 
19() ;  —  mosaich  roma,  22 í-,  230;  —  mur 
ibérich.  13;  —  porta  del  circh,  117, 
17.3  ;  —  sepulcre  de  la  familia  Sergia, 
08,  m,  — teatre,  100,  102,103,  174,  170, 
179. 

Saida,  83. 

Saint  Aphrodise  de  Besiers.  \ .  HiviiTs 
(sarciM'ocli). 

Saint  Cliamas  ;  —  arch  ij  jiont,  92-9Í-, 
140. 

.Saiiil  Gcpinaiii  en  Lave;    -   musca.  202. 


L Arquitectura  románica  a  Catalunija 


Saint  CiiTPais  Uc  Vienue.  \' .  Vii-imiMce- 
ini-iilirii. 

Saint  Jales.  V.  Saint  Remy  df  l'rn- 
vern,-a. 

Saint  Piat :  —  sarcáfech,  283. 

Sainl  Rpuiy  iIh  Provenga;  —  Saint  Ja- 
/<■«,  KL». 

Salakta;  —  cementiri,  272. 

Sal.les.  kW. 

Salont.  V.  Sallent. 

Sálicas.  V.  Saliles 

Sallajíüssji.  W. 

Salomó,  2<>2. 

ívilona  ;  —  /'/  Monasterina  (cementiri), 
271. 

Sjilóni<;r.  —  Siint Llies.  31."?:  —  Santa  So- 
fia,  :r>2. 

Salsíi.  V.  .Salsas. 

Salsas,  un;. 

Saitcíral.  V.  Stiltegal. 

Saitcgat,  i<)7. 

Sampsiceramus,  "D. 

San  Apolinar  in  clase.  V.  Ravena. 

San  Apolinar  nuono.  V.  Ravena. 

San  fiioranni  infonte.  V.  Ravona. 

Sanabastre,  KI7. 

Sanavaster.  V.  Sanaljastre. 

Sancta  Coluinlta.  \.  Santa  Coioma. 

Sanctn  (;^uc<^  V.  .Santa  Oeu. 

Sancta  Di^na,  :W:l. 

Sancta  Genosi,  38:!. 

ííancia  Grata.  V.  Senterada. 

ííancta  María,  :W3. 

Sancta  María  Tolonensis,  Kt7. 

Sánele  Marie.  V.  Aries  del  Tech. 

.Sancti  Andree.  ill. 

Sanetí  Benedicti,  til. 

Sancti  Cirici.  Hl. 

.Sancti  Oistofihorí,  3S3. 

Sanr-ti  (icrinaní  ("ecclesia).  V.  Cuxá. 

Sancti  Jacoiii,  405. 

Sancti  Joliannis.  V.  Sant  Joan  Fuma!. 

Sancti  Jolianis  in  Riardn,  il:<. 

.Sancti  .Iiilianí,  :iH3. 

Sancti  Juliani  siiper  Buciacuin  rivo- 
lum,  413. 


Sancii  Sti'iiiíaiii.  \'.  Saní  ICsii've. 

Sancti  Mariiní.  U  1. 

Sancti  Mir/iaclis.  \'.  <  tlci-ilola. 

Sancti  Pelri,  383. 

Sancti  Petri  in  Amias.  V.  Arlos. 

Sancti  Salvatoris.  .383. 

Sancti  Sif'/iliaiii  lialneo/enxix.  \'.  Raiiyo- 
les. 

Sancti  Tliii'iii.  \'    I 'la  ilc  Saiii  'l'ir.s. 

Saneja,  407. 

S.VNT  .\r,usTÍ,  3U. 

Sant  .\Mmii)s.  327. 

Sant  .\ndrtMi  de  Sepelís,  M)8. 

Sant  .\ndreu  de  'rpes])Oiis  o  di- Cente- 
lles, W2. 

Sant  .\venti  de  1  .Vrlioiisl; —  itrnax  cine- 
r arles,  88.  2W,  2U. 

Sa.NT  Rl-NKT,  3i»7. 

Saiil  Heiiet  Cnsli-eiise.  :17!». 

Sant  Cai.ixtu; — calacumbes,  v.  Roma. 

Sant  Cebriá  de  Ma/oie.  V.  Mazóte. 

Sant  Climenl.  V.  Codinet. 

Sant  (".igat,  272. 

Sant  Ciijírtt  d(d  Valles.  83,  .\'i\.—sar- 
cófecli,  8 i.  V.  Rarcelona  (sarcol'eclis 
de  .Santa  Águeda». 

Sant  Dominick.  \.  l'erpinya. 

Sant  Eliax.  V.  Salniíica. 

Sant  Knnodí.  327. 

Sant  Estove,  4(15 

Saní  Estece.  \ .  Haiiyoles. 

.Sant  Estece.  V.  Roma. 

Sant  Fr.r.ir,  272 

Sant  Feliu  de  Hoad.i.  V.  Hoada. 

Sant  Feliu.  V.  Giroiia. 

Sant  Feliu  de  Guixols,  12,  383-387,  3!I2; 
archs  de  jerradura,  383-387  ;  —  ne- 
crópolis, 12. 

.Sant  Félix  d(!  \ola,  31(;. 

Sant  Fruitós  ;  —  crlla.  KM). 

SanKienis  de  Bellera,  3'.l'.)-i(il. 

Sant  Isidoh,  170,  171,  2()2,  2(53,  3(ii;,  ;ii;.-i. 

Sant  Joan  de  les  .\l)adeses.  411. 

.Sant  Joan  df-  Bafios,  3(i(l,  3(i2,  3(i3,  3(!f> 
3!)1. 

.Van¿  ^oan  (ljaptist(!ri  de).  \.  Fliireiii;ia. 


./.   I'iii(/  ¡J  Cadufalch  -  A    de  l'alijucru  -  J.  Godaij 


i:,:í 


Saiii  .lii.iii  l''mii;il,  '105. 

Saiu  .loan  do  rili'i'iii,  -JOS. 

Sanl  Joan  de  Leívñn.  \.  lioiua. 

Sant  Joan  dn  lii  Penya,  :i!)2. 

Saiit  Joan.  \ .  Poitiers. 

SaníJordi.  V.  Ezra. 

Sant  Julia  de  Loria,  'i-(l5. 

Sant  Just,  aOi. 

Sant  Just  ni'svciMi  ;  —  mnanicli  rnmá. 
2:i().  2:!í. 

Sant  Llorons  de  M(ji"unys,  'Mi. 

Sant  Llorens  del  Munt,  :i((7. 

SantMarcli.  V.  Venecia. 

Sant  Murcio  (lia]itister¡  de).  V.  Evora. 

Sant  Mahií,  liishe  de  Toui's,  :U)(). 

Sant  Marti;  —  ael/n.  \.  Laliaix. 

Sant  Mai'ti  di"  Hiure.  \'.  Hiure. 

Sant  Marti.  \'.  l'Jnpnries. 

Sant  Marti  d(!  Fonidlar.  V.  Fonollar. 

.Sant  Marti  deis  Monis.  \ .  Horna. 

Sant  Mari  i  Sarroea,  KiS. 

Sant  Marti  d(^  Sorbet.  V.  Viladecaballs, 

Sant  Miquel  d'Afracisco,  352. 

Sant  Miqíiel.  V.  Barcelona. 

Sant  Miguel  de  ("uxá.  V.  Cuxá. 

Sant  Mi.|U(d  d  Escalada,  :m,  :W2.  :«)1. 

Sant  Mii|uel  d'I']x.celsis,  :-!G3. 

Sant  Miquel  de  Linio,  33.5. 

Sant  MiUán  de  la  Cocolía; — códice  Emi- 
lia, 3(;(;. 

Sant  Ouen,  bisbe  de  l^uan,  25!). 

Sant  Pacía,  bisbe  ile  Barcelona,  2ii), 
272,  2iili. 

Sant  Pal,  280,  3.5r¡ 

Sant  Pau  del  Caiv/).  \' .  Barcelona. 

Sant  Pau.  V.  Roma. 

Sant  Paulí  de  Noi.a,  31(1,  317. 

Sant  Pere,  280,  350,  404. 

.Sant  Pere  de  lea  Puelles.  V.  Barcelona. 

Sant  Pare  do  Nava,  335,  338,  3IJ3,  39L 

Sant  Pere  de  iíoila  ;  —  nrc/i  de  ferra- 
diira.  300,  :ii)2,  3il2  ;—  l<il)lia.  302,  302. 

Sant  Pere  (esglesiesde).  V.  Roma,  Unan, 
Tarrassa,  Taijerna. 

.Sant  Pere  de  Sant  TrilTan;  urnes  cine- 
raries,  88,  2l3-2'rli. 


Sant  Pol  de  Maresma,  38'f,  380. 

.Satit  Unirse  de  Culera.  \'.  Cuhíra. 

Sant  Roma  de  Clusa,  208. 

Sant  Roma  d'Hornija,  302,  303. 

Sant  Sadurni  de  Tabérnoles.  V.  'l'aber- 

noles. 
Snní  Sebdsliá.  \ .  Toledo. 
Sant  Sertji  ¡j  Baco.  V.  Constantinobb!. 
SantSixte  II  y  Santa  Cecilia  (  cenienteri 

de )  V.  Roma. 
Sant  Sixte  III.  354. 
Sanl  Tomás  Les  OUes,  301. 
Sant  Vicens,  370. 

Sant  Vicens  deCastellet.  \'.  Castellet. 
Sanl  Vicens.  V.  Córdolia. 
Sanl  Vital.  V.  Rávena. 
Sanl  Zenon,  baplialrri.  V.  Verona. 
Santa  Agnes.  V.  Roma. 
Santa  Águeda,  museu.  V.  Barcelona. 
Santa  Cecilia.  V.  Montserrat. 
Santa  Cecilia,  cemenleri.  V.  Roma. 
Santa  Cecilia  d'Urgell,  380. 
Santa  Coloma,  405. 

-Santa  Coloma  de  Queralt ;  —  coce,-<.  12. 
Santa  Comba  de  Bande,  303. 
Santa  Constanza.  V.  Roma. 
Santa  Creu,  405. 

Santa  Creu  (basílica  de).  V.  Barcelona. 
Santa  Elena.  V.  Roma. 
Santa  Engracia,    sarcójcch.    \.   Sara- 

goca. 
Santa  Eularia,  205. 
Santa  Eularia.  V.  Barcelona. 
Santa  Eularia.  V.  Toledo. 
Santa  Tosca,  baptisteri.  V.  ToruUo. 
Santa  Grata  (monestir),  399,  4(iO,  lOi-, 
Santa  Julia,  401. 
Santa  Justina.  ^'.  Páilua. 
Santa  Maria,  409. 
Santa  Maria  d'Alaó.  V.  Alaó. 
.Santa  Marín.  V.  .\quisgran. 
Santa  Maria  del  Mar.  \.  Barcelona. 
Santa  María  del  Pi.  V.  Barcelona. 
Santa  Maria  del  Bosch,  400. 
Santa  Maria  de  Grado,  352. 
Santa  Maria  de  Lebone,  335. 


/■".  / 


LWrqiiileclura  románica  a  Catalunya 


Saiitii  Miiria  <Il'  Marlcs.  V.  Mark-s. 

Sant'i  María  ln  Mujur.  \.  Narliona. 

Santa  iíai-ia.  V.  I'alina  «lo  Mallorca. 

Sji:itu  Maria  ili<  Ril"'ra.  W). 

Santa  Maria  in  CiKsnifdin.  V.  Roma. 

Sjinla  Maria  do  Vi.la,  381,  382,  388,  38!). 

Santa  Sabina.  V.  Roma 

Santa  Sofia.  V.  Constantinoble. 

Santa  Sofia.  V.  Salónica. 

.Santa  Terta  i\iii\>l\»U'v\).  V.  Milán. 

San(iai;o  de  IVñalva   V.  Pi'ñalva. 

Saragora,  2fi2.  28(!,  301,  i\() :  —  isarcó- 
/ec/m  de  .Santa  Engracia,  286. 

Sarrófpchs.  V.  .Vfjpr,  Arles  del  Tech. 
IJaroelona,  Héziers,  Calirera  de  Ma- 
laró,  luniuirii's,  Girona.  Paris,  Pii- 
jols.  Roma.  Ueims.  Saint  Piat,  Sant 
Cugat  del  Valles,  Saragoga,  Soissons, 
Tarragona  .  Tarrassa  ,  Tours  ,  Va- 
lencia. 

Sardenya.  28!» 

Sardina,  ió5. 

Saona  (riuí.  W. 

Sarkosta.  V.  Catalunya. 

Sarroea  (rin).  3!!!». 

Sarroca  de  Rellera.  ií)l. 

Sasjiladas.  52. 

Saulet.  m\. 

Seg<'»l»rifj;a;  — ahsis  de  la  /¡nisilica,  3!)1. 

Sesovia;  —  aqñeducte,  li2. 

Sesre,  12.  38(i,  3!»!).  i02.  Ul.5-W)7. 

Selinoilte.  1!I3. 

Sell.'nl,  iOi;, 

.SRMÍ'RO.M  lilÁKA.NO,   122. 

Sknakkuib  ; —  relien.  3(i(>. 

Sonez.  ilO. 

Skmofukt,  arcediá  dOlérdoln,  382,  383. 

Sentenliaram  exponitum  heali  Tainnis, 

1<I2. 
Senterada,  WKI,  KHt. 
Senliceto.  V.  S^ntis. 
Sentis.  Wll 

MI.  V.  ('.(Miia. 
.íiiiia,  3!Ni,  ion. 
11  Sf.vkh;  —  arcli,  v.  Roma. 
,   ..iiinus.  V.  Launa. 


Scpulcres.  V.  .^Víiiiaviva.  Faliara.   I.l>>- 

ret  de  Mar.Sagunte,  Vilalilart>ix,  \  i- 

lajoyosa. 
Sr.HAi'i.  i3,  SCi,  lT(i;  —  temple,  v.  líni- 

piiries,  Pouzzoles. 
SiM-ljaos,  i08. 

Serchs.  V.  Sant  Aiulrcii  <W  Scrclis. 
Sbrgi,  bisbe  de  Tarragona,  302. 
Skiic.ia.  sepiliere,  v.  Sajiunti'. 
Serra  Xcvada,  22!). 
SiM'vcs  (vall  de) ;  cooes.  12. 
Servius,  20. 
Sessona.  V.  Isona. 
Setaljis.  V.  Xátiva. 
Sen  d"Urgell.  V.  Urgell. 
S.ívilla.  3(i3. 
Sfax.  V.  TapariiiM. 
Siarb.  V.  Valí  ib'  Siart. 
Sicilia.  21.  2.^.  isr,,  22.-.. 
SicKRicil,  2.V.). 
Sii,ii;s  iTALicus.  2V2. 
Silvia,  sacerdotisa.  121. 
Sint,  toii. 

Siria,  r.:.  2«),  2(;i.  2112,  2'.iS. 
Sischer.  V.  Sisqui'i-. 
Sisi-nrT.  2!MI.  30ii. 
Sisi-.Htr  II.  bislii'.rirrgell.  Í02. 
sisinicr.  Vih;. 

SiXTK  111.  V.  SamSixti:  111. 
Sobrarbe,  391),  398. 
Socra  Morlua.  V.  « )vella  Moría. 
S()i)Ai.i:s  Ili:Rcri.AM.  alíeles.  112. 
Soissons;  —  sarrúferhs.  282,  2S3. 
Solanello.  V.  Siilaiiells. 
Solanells,  KCi. 
Solsona.  Uo. 
Sommieres,  173. 
Son.  iO!». 
Soniie.  V.  Son. 
.Sopiívi'a,  2.-i2. 
Sn|.f)niu,  i08. 
Scirbi'l  (Sant  Marti  dei.    \  .    \  iLnlr,  a- 

balls. 
Soriguei-a,  408. 
Soi'[)e,  iOíl. 
Sorribes.  íOC. 


J.  Pili;/  y  Cadit/ítlch  -  A    de  Falgucra  -  J.  Godaij 


45¿ 


Souliivrc,  üi-,  li-íi. 
Spalali'o,  :!:!7. 
Spinall)t!to.  V.  Esiiiiiiiliict. 
Spotu.  \'.  Espot. 
Stamai'it.  V.  Estain:iriii. 
Stin-ri  (rAiH'o.  40!). 
Stii-ri.  V.  StiU'ri  (lAuoo. 
Subirats,  12. 
Subur,  2i. 

SüF.TONI,  28. 

SüNNERH.  V.  Smiyci',  conUe  (rEuiim- 
ries. 

SuNü.\Ri.  \'.  Sunyui",  comtíí  do  Bar- 
celona. 

Su.vYER,  abat  de  Sant  Feliu  ib'  ('iiiixols. 
380. 

Sü.\Yi:ii.  iMuiii'  d'Aiii|>urii's,  :!0r). 

Slnyer,  comte  de  Barcelona,  :J82.  :5.S3. 

Surroca,  411. 

SusAGNA,  280,  28f5. 

Syraeusa,  23,  185. 

Tabarca:  — iito>>aicfis'.  14i),  ¿Dii. 

Taljascan,  401). 

Taber.  V.  Barcelona. 

Taberna  (Sant  Pere  de),  464,  409. 

Tabérnoles  (Sant  Sadurni  de).  39i),  402, 

403. 
Tabul'triiim    \.  limna. 
TÁciT,  i-ii.  141.  200.  20!).  2'i7. 
Ta.)(),  402. 
Taki-Gliiu-a.  300. 
Taütendre,  407. 

Taparura  ;  —  cemeníiri.  272.  2'.)(;. 
TaraQona,  301. 
Taravil,  iOC. 
Tarentina,  170. 
Tárenlo,  1<S."). 
Targasona,  i-07. 
Tarqui,  2.5. 

Tarraco.  V.  Tarragona. 
Tarraconense,  18,  34,  .39,  40,  49,  51,  02, 

89,  95,  97,  108,  208,  229,  2.59,  300,  301. 
Tarragona,  1.5-2(i,  28,  31-30,  38- il,  40- 

53,  57,  .58,   lil,    70.   75-78,  80,    82,    83, 

1^5-87,   89,   95,   97.    100.    101,    lOX-UO, 


121-125.  132,133,  135.  lil-l}!-.  I't7,149, 
155,  1.50.  100,  10i-l(;.S,  170-172,  17.5-179, 
181-18'k  18(i-188,  190,  193-19.5,  201,202, 
204,  200-210,  213,  215-219,  221-223,  22(), 
227,  229,  231-233,  239.  240,  2.50,  251,  253, 
259,  202,  2S5,  2.S(i,  300-302,  300,  345,  392, 
395.  401,  H5;  —  ai/u/Jn  del  Mcdol .  KM; 

—  ariijiteaíre.  lOS-111 ,  17(i,  17S;  — 
aqüeducíe,  lil-144;  — arca  Jiiiiera- 
ries,  ~'^;  —  r-ircli ,  .53.  97.  110.  111. 
113-110,  121,  172,  17(i,  178,  179; —CO- 
liunbari.  39  ;  —  Jineslra  cwábitja  del 
clanslre  de  la  Sea.  392,  401 ;  —  ,/bi-n 
roma,  105,  100  ;  — Joro,  133,  170,  173  ; 

—  (jimnasi,  132  ;  —  monedes  de  Tiberi, 

47,  i9,  51,  .53;  —  m.iisniclts  romans,  221- 
223,  22(),  227,  229,  231-233  ;  —iimrallcs 
prerromanes,  \'i~±\;  —  maralle)i  roma- 
nes. 20,  32,  149,  1.50,  104,  171,  175,  177, 
178;  —  miiseu  proDÍncial,  33,  35,  38,  41, 

48,  49,  51,  .52,  .58,  01,  75,  77,  85,  87,  97, 
115,  182,  183,  180,  193-195,  202, 20i,  200, 
207,  209,  213,  215,  210,  218-223,  220,  227, 
229,  231-233,  239,  250,  2.53,  3 i-5,  395;  — 
Nostra  Senijora  del  Miníele,  101:  — 
portes  romanes,  17,  151,  170,  171,  173; 

—  Praeloriiun.  paiau  d'Awjusí  o  cas- 
tell  de  Pilai.  lio,  11.3-110,  1.51,1.50,1.57, 
100,  171,  173,  183, 187, 188, 190;  —  relien 
de  la  batalla  de  les  Amaeones,  83 ;  — 
sarcófecks,  77,  78,  80,  82,  83,  85-87,  285. 
280;  —  sepidereo  torre  deis Esci pions , 
70  Kit;  —  .Véíí,  Kii-,  1X3,  217-220,  280, 
302;  —  teatre.  100,  101,  111,  170;  — 
temple  d'August,  4(),  47,  51,  151,  182, 
200-209,  2Í0,  253;  —  te/nple  de  Júpiter, 
41,  49,  .52,  151,  217-219,  253;  —  teinple 
de  Minerva  Awjnstca,  .52;  —  temple  de 
la  Tutela,  .52;  —  termes,  125,  132.  133  ; 

—  termes  montañés.  133;  —  times  cine- 
raries,  87. 

Tarrassa,  basilica .  32.  48.  191,  201, 
203,  211.  213,  28'f,  301,  .301,  300-308,  312- 
323.  320-3 ir 't,  3Í-0.  347,  319,307,  391,410, 
418; — baptisteri,  v.  .Sant  Mi'¡nel ;  — 
mosaich   de   Sant  Pere,   311  ;  —   San 


456 


V Arquitectura  románica  a  Catalunya 


L/orens.  307 :  —Sant  Miquel.  213,  307, 
3ü.  323.  32(i-332.  331-3^4,  347.  3W  ; — 
Sanl  Pere.  201.  211.  307.  308.  311-319. 
:{:Wl.  332.  .{34-3.«;.  3:tS.  3(i7.  3liS  :  —  San- 
ta Murta.  32.  tS.  l'.tl.  307.  308.  312.  319- 
3¿1.  3211.  330.  333-3.J(i.  338.  367.  3!)1 :  — 
sarco/ec/i  (pila  bautismal ) .  284:  — 
Séu.  30(i.  337.  338. 

Tartera.  107. 

Tattiíiiilrtí.  V.  Tallteiulre. 

Talrus.  Ijisbp  lie  Barcelona,  3tH;. 

Tavascani.  V.  Tavascant. 

Teatres  roman.s.  V.  Alcudia  ,  Arles , 
Mallo.  Orange,  PoUensa.  Roma,  Sa- 
gunte,  Tarragona. 

Tebaida.  313. 

Tech.  411. 

Tecla.  259. 

Tf.oiili.fo,  3.")2. 

Temple  i/rec/i  de  Diana.  V.  Efeso. 

Templen  romana.  V.  Alljano,  .\ssis.  .\te- 
nes.  Barcelona.  Daniascli,  Enipuries. 
Heliúpolis,  Mallo.  Murvedre,  Pompe- 
ya.  Pouzzoles.  Prenesta.  Roma,  Tar- 
ragona. Tivoli,  Vich.  Viennc. 

Teni.  247. 

Tenlellatge.  4(Hi. 

Teodomir,  comle,  396. 

Teodoricii,  2(jl.  302. 

Tf-odorich  (palau  de).  V.  Rávena. 

Tf.oüosi,  300. 

Ter.  40. 

Termen  i/  hani/it.  V.  .\melie-les-Bains. 
.Vrles  di'l  Tecli.  Barcelona.  Calal'ell. 
(tildes  de  Malavella.  Galdes  de  Mont- 
liiiy.  Pisa,  Piiig  de  Cebolla,  Roma. 
Tarragiiiia.  Vel(»ja. 

Terraciola.  V.  Terrassola. 

Terrassola,  400. 

Terrecola.  V.  Terracola. 

Terrers,  Wm;. 

Tkrti  i.iA.  272,  278. 
Tf.li.is.  :M)9.  310. 

TliaíiracJi.  V.  Tabarka. 

Tlielepte.  V.  Teriana. 

Theline.  V.  Arles. 


TiiF.oDin.F.  bisbe  dOrleans.  310. 
TniiiiD.N:  lomba.  \.  .\grigenti).  27U. 
Thiíopuil.  313. 
TiiESF.iJ,  59. 

ToEroFRicn.  bisbe  ilc  liarcebina.  3S3. 
Tiber,  29.  ISO. 

TiniíRi,  47.  51 ;  —  monedes.  \ .  Tarra- 
gona. 

TlMANTIIE  DE  CyTMNOS.  fiO. 

Timeneda.  V.  Timoneda. 

Timgad.  125.  172.  173,  240.  252  ;  —  mu- 
ral lea  romanes,  172,  173. 

Timoneda.  Wk;. 

Tingitania,  289,  31)0. 

Tintillaginem.  V.  Tenlellaige. 

Tirbia.  V.  Tirvia. 

Tirinte,  10. 

Tirvia,  408,  409. 

Tito  Aureli  Drc.im.  .53. 

Tito  Livi.  13.  17,  22,  1 IX.  1.52,  1.5(i.  1.58. 
170,  171.  184.  415. 

Tivoli,  4(1,  70,  197-200.  32i.  325;  —  Ma- 
dona  de  la  Tosse  (ninfeo),  32  K  .325: 
temple  de  Vesía,  4(>.  197-200. 

Ttjledo.  2(12.  295,  304.  308.  32i,  -W,.  3iS. 
358,  301,  303,  3(i(i  :  — /•:/  Cristo  de  la 
Luz,  347,  301,  3111!; — Snut  Scliasliá. 
348,3,58,  ,303;— .SV//ÍÍÍ/  Eulnri<i.  3'ili,  3G3. 

Tolobi,  24. 

Toloriu,  407. 

Tolosa.  23-25.  202,  2't3-2ii;,  253,  259,  273. 
287,  340,  3 i7,  'i-0:í.  'ú\):  —  esteles.  24'k 
—  mmeu.  202.  2'i3-2'm;,   2.53,  3 ir,,  Vü. 

Torcello,  325. 

Torrassadel  .lloro.  1  i!).  lr,l.  171. 

TorrcUas  ác,  Koix,  20S. 

Torres  romanes.  \ .  .\gi'i'.  li.u'i  rluna 
(portes  romanes).  Torrasa  del  Moro. 

Tortosa,  24,  48,  94.  9li.  112,  203.  300,  301, 
305,  324;  —  5é?í.  ,305. 

Tosa,  V.  Tossa. 

Tossa.  407. 

Tosí,  405. 

Toulouse.  \'.   Tcdosa. 

Toiirs.  355,  390.   HO  ;  —  sarcó/'ech,  355, 

Toxcn.  \'.  TuxiMit. 


■7.  Puig  y  Cadafalch  -  A.  de  Fcdguera  -  J.  Goday 


457 


Tpacia,  49. 

Tra.iá,  31,  :55,  íll.  11)1.  210;  —foro. 
V.  Roma. 

Trasib.'^dus,  abat  de  Labaix,  iUl. 

Travesseres,  407. 

Tremp.  409. 

Trespons.  V.  Sant  Aiidi'eii  de  'l'respons. 

'rinijilo.  V.  Tremp. 

Tuiii(;,  17¿,  2;i2,  2!)8,  3ü4 ;  —  mosaich  ro- 
ma, 232. 

Treves,  23. 

Tudela,  410. 

Turbias.  408. 

Turó  de  Sant  Grau.  12U. 

Túsculo,  170. 

Tutela,  52,  101 ;  —  temple.  V.  Tarra- 
gona. 

Tuxent,  400. 

Tyrassona.  V.  Taragona. 

Tysoiie,  405. 

Ubesapol.  V.  Ubirapol. 

Ubirapo],  40G. 

Ulises,  58-00. 

Ur,  407. 

Urbino  ; —  museu,  llosa  sepulcral,  274. 

Urgell,  301,  304,  380,  388-390,  392,  390, 
397,  399-405,  410,  il3  :  —  .Séíí.  304,  403, 
404. 

Urgellum.  V.  Urgell. 

Urnes cineraries.  V. Barcelona, Casailh, 
Cazaux,  Garin,  Gausach,  Giroiia,  Lu- 
clion,  S.  Bertrán  de  Cominges,  Sant 
Pare  de  Sant  TritTon,  Sant  Aventi  de 
lArboust,  Tarragona,  Valí  dArán, 
Vilamós. 

Urus,  407. 

Vadaveron,  31. 

Vaison,  107. 

Valaquia,  259. 

Valence  ;  —  coneilí ,  3.50. 

Valencia.  24,  34,  30,  4-1,  71,  135,  137,  \U. 
192,  230,  2(ii,  277,  279,  282,  283,  290,  297, 
300,  308-310,  322  ;  —  aqüeducte,  144  ;  — 
mosáichs,  295,  297  ;  —  museu,  70,  192, 


■2H^:—sarfíófec/i.s.  277,  278,  282;  — .Saní 

Salüailor.  309  ;  —  Suu,  308. 
Valeria,  137. 
Valira,  399,  403. 
Valí  dAneu,  409. 
Valí  d" Andorra.  V.  Andorra. 
Valí  d'Aran,  70,87,  88,  183,  242,  243,245, 

2.53  ;  —  cippus.  70  ;  —  urnes  cineraries, 

87,  88,  183. 
Valí  d'Arqués,  400. 
Valí  d'Assua,  408. 
Valí  de  Cardos,  409. 
Vil  11  del  Garona,  2.53. 
Valí  del  Llord,  400. 
Valí  d'Ora,  400. 
Valí  de  Siart,  408. 
Valí  de  Tirbia.  V.  Tirbia. 
Valladolid,  303,  391;  —  iglesia  de  Wam- 

ba,  391. 
Vallatello.  V.  Vallato. 
Validara.  V.  Biclara. 
Valí  Asperia.  V.  Vallespir. 
Valí  Han,  400. 
\'alle  iníernale,  400. 
Valle  Lavantia.  V.  Lavansa,  iOO. 
Valle  Lordensis.  V.  Valí  del  Llord. 
Valle  Miniarías,  414. 
^■alle  Stacione.  V.  Valí  d'Assua. 
Valle  Taraballo,  400. 
Valle  Tirbiense.  V.  Valí  de  Tirbia. 
Valles,  Kü. 
Vallespir,  111-413. 
Val  1  se b re,  408. 
Vallsebullera,  407. 
Var,  25, 

Varró,  103,  109-171,  177,  180. 
Vaticá.  V.  Roma. 
Vegecl  31. 

Veleja  ;  —  termes,  125. 
Veles,  242. 

Venecia  ;  —  Sant  March,  415. 
Venus,  53,  180  ;  —  temples,  v.  Roma. 
Verona,  179,  191,  325;  —  am_flteatre,  191. 
Vespasi.v,  191 
Vesta,  46,  121,  197-200 ;  —  temples,    v. 

Roma,  Tivoli. 


instituí  d'sstudis  catalans 


58 


■ÍM 


L' Arquitectura  románica  a  Catalunya 


ITC, 
,  :«5. 
.  54. 
iem- 

194. 


Via.  4<»7. 

Via  Appia,  70.  11:<.  HiC. 

Via  Aurelia.  14. 

Via  Labricana.  274 

Via  Llatina.  2t?Vi. 

ViiMi.  H.  4.S.  r):{-.5t;.  ll!5.  171,  172. 
li»4.  210, 215,  24ü,  2.>í.  :{01,  :{05,  :U7, 
:»-i-i,  *45,  347,  39(),  410;  — niítóe«« 
■£i.i.  :VW,  :»-«.  347  ;  —  Séii,  305  ;  — 
pie  roma,  .5:i-.")(>,  l(i5,  171,  172,  17(i, 
210.  2ir>.  2W.  317.  335. 

\ii-us.  Vicus  Ausonae.  V.  Vicli. 

Vida.  V.  Santa  Maria  de  Vida. 

VidourU',  173. 

Viena  ;  —  musen,  25!l. 

Vierina.  V.  Viennc. 

Vieiine,  25,  3!»,  \H.  I'.t7.  201.  271-.- 
meníiri  de  Saint  Gervais.  271  .  — 
pie  d'Auíjmt  //  Lioia,  48,  197,  201, 

Vilá,  40f). 

Vila  Borghese.  V.  Roma 

Vilalilareix;  —  sepulcre.  71.  72.  ISO. 

Vilada.  VW. 

Viladecaballs,  307. 

Vilajoyosa;  —  sepulcre,  73,  75. 

Vilainiljana.  405. 

Vilamós;— «mes  cinerarias,  88,  244,  247. 

Vilaiiova  y    (leltrú,   12,   IV.', .  — musen 
Balai/uer,  213. 

Vilarrubla.  4<)5. 

Vilarrodoiia;— co//<//í¿"írí.  ()3,  (>0,  67, 105. 
180. 


-  ce- 
tem- 
205. 


Villafuroris.  408. 
VillaUíbcnl.  407. 
\'illaiiiediana.  N".  N'ilamiljaiia. 
Mllaiiova.  405. 
Villaniliea.  V.  Mlarubla. 
Villalta.  V.  Vilada. 
Vilosiu.  40.S. 
\'iT.\RT,  abat,  307. 
VlTELt.  123. 

Vi  ros,  'Ki'.). 

ViTKUBi,  41-43,  45,  .50-.-)5,  105,  13ít,  151, 
ICO,  I(i3-l(i5,  170,  177,  180,  18S,  190-103, 
107,  lí«),  200-202,  209,  210.  21  \.  215.  218, 
241. 

Viure;  —  Sant  Marti  de.  W'. 

VivKS.  bisbí-  de.  Barcelona,  3.S2,  392. 

\'l¡aiia.  V.  Oliana. 

Volsiiiiiini,  17. 

Wamba;  —  iglesia.  V.  Vailaduliii. 
WiFRF.DUs.  V.  WiFni.r  1. 
Wii-hktI,  354,  Ul. 
WiuüNi,  bisbe  (1(3  riiroiia.  Hl. 
WiNTlLANo,  aljat  de  Codiiii'l.  í-02. 


Xátiva, 


290, 


29i;; 


busilica, 


290,  294,  295. 
Xf.nokont.  1H5. 

Zagros.  3()ü. 
Zamora,  303. 
Zaquko,  280. 


TAULA    DE    MATERIES 


Llibre  i 
L' ARQUITECTURA  R(  )MAXA 


Prólech 


Pá,ge. 


I.  —  Estat  del  pais  cátala  en  el  muineiit  de  l;i  iuvasió  romana  .     .  9 

Situado  de  Cataliini/a  entre  les  grans  cioilisacíons. 

Les  viles  iijériques:  Puig-Castellar  (Santa  Coloma  ile  Gramaiitíti.  — Car- 
inany,  Puig-Castellai'  (Caldes  d'Rstrach). 

Sa;/iinte,  la  Mola  de  Chertn.  Xumancia,  etc.  :  Murs  de  fancli  y  pedra. 

Les  colonies  prerromanes :  Murs  de  grans  pedrés :  Girona,  Tarragona, 
Olérdola. 

Concepte  de  les  poblacions  iltérii/iies  seijons  els  historindnrs  //  (¡póijrafs 
nntir.hs:  F"BStus  Avienus,  Tito  Livi,  Diodor  de  Sicilia. 

Le  i  mnralles  de  Tarragona  ah  marques  de  picapedrer  ibériqnes  g  les  de 
Empuries. 

II.  —  ('.(.ncepte  general  de  rai-quitectura  i-oinana  a  Catalunya    .     .  23 

Cainlunga  comparada  ah  la  Bélica  y  /(/  dalia :  Mérida,  Arles  y  Xarliona. 
comparades  ab  Tarraco,  segons  Plini  y  Ausoni. 

in.  —  Els  que  erigeixen  els  monuments  ronian.s 27 

Els  dimadors  deis  monuments :  son  carácter  d'extrangers.  —  Marcas  Au- 
relius  Vincentius,   fundador  de  Termes.  —  Luci  Cecili  i  )]itato,  fun 


/gO  L' Arquitcdnra  románica  a  Catalunya 

dador  de  jochs  al  Circ  y  donador  d'oli  a  les  termes  peí  poblé.  —  Luci 
Minicius  Natalis.  pare  y  lili,  que  paijaren  uiis  lianys  y  son  aqi'ieduc- 
te.  —  Cornelianus,  fundador  d"uri  eililici  a  Kmpuries.  —  Els  Cornelii. 
que  porten  aigua  a  Ibissa. 

Els  homes  ronmemorats  ah  arc/is  tnnm/als  ij  estñtnes :  l.uci  I.ucini  Sura. 
senador  roma.  —  Luei  Lm-ini  Sejion,  son  lliliert  y  Arronsiis. 

IV.  —  ílrganisa<-ió  Hol  Ireliitll  roma  H  Cataluiíva 33 

El»  coleijis  en  el  Conrenliís  Tnrrncnnensis  :  el  Co/leginm  crntomirinm  y 
el  deis  Fabri  a  Tarragona. 

Pre/ecteg  delx  Fahri :  Els  prefoctes  inilitars  deis  Fahri  a  Tarragona,  Bar- 
celona, Isona  y  Síij^unte. 

Conmemorado  (i Ofiernris  :  un  teuli-r  y  pintor,  un  pi<-ape(lrer  y  un  plo- 
rnt>r  a  Tarriifíona  :  un  daurailor.  de  Vienne.  niort  a  Tarrajionn. 

Cnrrtíor  o/ieri.t :  Epigrafs  de  Tarragona  d'un  curador  de  les  vies  de 
Roma  ;  «d  curador  del  temple  y'ls  murs  de  Tarragona. 

Edi/s  y  eárrei'hs  administrníitus  do  les  obres: 

\' .  —  Temples  i'ñmans  a  Catalunya 41 

Temple  roma  de  Barcelona :  Exeavaeions  de  la  .junta  ríe  (Joinerí; ;  situa- 
ció,  plan  y  orientació ;  distribució  de  ses  columnes;  son  earáctor 
arcaicli. 

Temples  de  Tarrarjona:  Temple  d'.Vugusí  de  Tarragona  ;  datos  propor- 
cionáis p'ír  les  monedes  y  lapides;  el  clijpeiut  que  docorava  sos  fron- 
tons.  Temple  de  .Fúpiler  a  Tarragona.  Daiosepigráfichsdeis  temples 
de  Tarragona. 

Temple  de  Vir/i :  F'lan .  número  de  columnes  del  pórticli,  coberla.  pe- 
ribola. 

Temple»  a  Einpnrie»  ij  Mnhó  :  Datos  deguts  a  l'epigrafia. 

Ares:  Ara  d'August  a  Tarragona  ;  ari'S  votives.  Sacrificis. 

VI.  —  Moiiumonts  funernris ni 

Sepulrreg  en  forma  de  temple:  Sepulcre  de  Lucius  Emilius  Lupus,  de 
Kabara  ;  Columbari  de  Vilarrodona  ;  Torre  del  Hreny  •.  Scpulcres  de 
Corbins  y  de  Sagunte. 

Sepilieres  en  forma  de  Torre :  Hnrrp.  i\c\%  Scipions  ;  .Sepulcres  de  Vila- 
lilareix,  Lloret.  Vilajoyosay  Kmpuries. 

CippiiK.  eslnlrn  1/  nr's  fiinmirirs-  I'jii'.'r.il'-i  fuiíiT.iri"'. 


J.  I'iiiij  ij   Caddfdlih  -  .1.  (/i    l'idijttcra  -  .!.  (ioiluij  161 

P*g«. 
\'ÍI.  —  Els  sai'ci'it'i'clis  y  unies  ciiiciín-ios 77 

■S'arcófechs  historiáis :  Sa.Fcóífíchs  ali  rl  rapte  ile  l'rosL'rpina  del  Musuu 
de  SaiiUi  Águeda  a  Barcelona,  de  Sant  Felíu  de  Girona  y  del  Museu  de 
Tarragona.  —  Sarcófoclis  al)  la  representado  d'una  escena  de  caga 
al  MusBU  de  Santa  Águeda  a  Barcelona  y  a  Sant  Feliu  de  Gii'oiia.  — 
Relléu  (le  Tarragona  ali  la  iialalla  de  les  Amazones.  —  Sarcófech  de 
Ager  alj  la  cotvft  imnifinnriii .  rodejada  de  nereides  y  tritons. 

Sarcófechs  iili  decoi-ncin  ¡/t'tunétrica :  SarciM'ecli  strigillat  ai)  la  eoncn 
imnriinarin  y'ls  corns  de  rai)nndancia  procedent  de  Sant  (liigat  del 
Valles  en  el  Museu  de  Santa  Águeda.  —  í^arcol'ecli  strigillat  anepi- 
graf  de  Santa  María  del  Mar.  —  Sarcófech  de  Claudio  Saturnino, 
del  Museu  de  Tarragona.  —  SarciMeelí  de  Firiiiiilius  Ceciliaiius,  do- 
corat  de  triglifos. 

..  Sarcófechs  de  la  poldaciá  pahre. 

Urnes  cineraries. 

\\\\.  —  Mniiuments  conmomoratius Wt 

Archs  triomfri/.s :  Areh  de  Bará  dedicat  a  Lucí  Licini  Sura.  —  Arch  del 
pont  de  Martorell.  —  Arch  de  Gabanes.  —  Arch  decorat  d'estátues  de 
«lue  i)arla  una  inscripcii')  trobada  en  la  vía  de  Tortosa  a  Sagunte. 

Esíátws  1/  epiíirafs  C'mmc'Hioratius  :  Llüch  de  les  estatúes.  — Material. 

IX.  —  Teatres '.)'.) 

Teatre  de  Tarrayona  :  .Eiiiilius  Siverianus,  uiiniógral'o  tarragoní. 

Teatre  de  Sari  unte. 

Teatres  d^ Alcudia  ij  Mahó  .-  Datos  epigráflchs. 

X.  —  Amtiteatres 107 

Amftteatre  de  Tarra'jona  :  I.'s  lluytes  en  els  auititeatres  en  I  epigrafía 
catalana.  —  EUlegat  de  L.  CeeciliusOptatus,  pera  festes  de  Iluytadors 
a  Barcelona  y  Tarragona.  —  La  societat  Sodales  Hereiilani a  Tortosa. 

XI.  —  Circhs 1 1:3 

Circh  de  Tarragona . 

Circh  de  Sagunte. 

La  .^pina  deis  Circhs :  Mosaich  de  Barcelona  (Museu  de  Santa  Águeda  i. 
representan!  VAspina  del  Circh.  —  Mosaicl)  de  Girona  representant 
la  spina,  el  pulccnar,  y  li's  carceres. 


4ff¿  L'Arquilccluia  románica  a  Catalunya 

Pftgs. 

FMJochs  del    Circh   en  l'ei>iiirf(fia:  Kl:<  iiiirisues  il<'    Tíii-ragoriii.  —  Els 
joclis  ab  Uanties,  ludi,  cum  casis  Ittminum  (U^  Tarragona. 

\ll.  —  Termos 125 

Termeií  de  Caldas  de  Malaoella :  Piscina  .Id  l'uig  do  les  Animes.  —  Pis- 
cina y  altres  restes  di;  prop  del  manantial  «Els  BuUidors». 

Termes  de  Caldes  de  Monthiuj. 

Ruines  cali/leales  de  termes  de  Cala  I  vil . 

Termes  de  Tarraijona. 

L'Epiarafia  ¡j  les  termes. 

Xlll.  —  La  casa  romana 135 

La  cita :  Contcelles,  vila  de  Puig  de  Ceholla. 

La  hahitació  a  ciutai:  Les  cases  d'Empuries.  —  1'' rhiaiii'iiii:i  ilc  la  casa 
rural  romana  a  Catalunya. 

\I\-.  _  Aqücductes 141 

.\flQnducte  de  Tarragona.  —  .\i|ík'iIuiii's  ili-   Sairunii'  v  Han-i'lnna.  — 
KIs  ai|Qe(lu<'tes  y  les  inscripcions. 


W.     —     l'Mlll- 


Kl  d»  Marlorell.  —  Les  pi'dres   miliáries  deis  cainiíis.  —  Lns  vies  (in 
l'epigrafia. 

\\l.  —  l.os  cintats  y  los  muralles 1  í~ 

Els  iii'lils  nuclis  dr  [lohlfirió  :  If's  lorrfs:  El  r 'cinli' dWi^i-r. —  La  larris  y 
el  rnsti'llnm.  —  La  Torrassa  del  Moni,  pmp  di'  Llinas. 

Les  riutnls:  Harcelona,  Tarragona.  Sagunte  y  Empuries. 

Les  mnrallrx:  Murall.ís  de  Barcelona. 

¡.r.i  murnltes  en  l'epiíirfijin. 

Wll.  —  M:.lorÍ:ils 1i.:í 

I.pií  pedrés  1/  les  ¡ledrrres. 
Maons,  teules  //  fnriis. 

X\'III.  —  Monos  (rubra  usades  pcls  roinaiis l(V.) 


J.  Pili;/  y  Cadíiftilcli  -  A.  de  FaUjucra  -  J.  (¡oilaij  463 

O/Jíí.v  /hriiificciuii :  1  li'si-i'i|ii'¡iins  di'  l'liiii,  \'.-iitiiii, 'l'ilus  Liviiisy  S.  IsÍiIdI". 

U/Jiis  (jitriih-títnni :  Ci'ii's  iI'ííI'imh'II;!  d  uiii(')  deis  ciU'i'i'us  al  sepiliere  de  Vti- 
ijiíra.  — (>a¡x.es  pera  espiííues  rnetáliqíHis  ile  U\s  coluinnes  del  temple 
de  Vich.  —  Obra  mixta  de  grans  y  peiiis  cai're.us  al  tcmiple,  de  Vicli. 
Ainfileati'os  y  teatres  de  Tarragona  y  siís  annlogies  ai)  les  obres  ro- 
manes de  Prov(ni(;a  y  ab  Tiipandl  d(ds  iniirs  de  'l'iingad  a  l'Alger 
y  d'Henídiir  Abd-el-Basset  a  'l'anis. 

.l/v7í,v  y  //iiii/i'.s :  A¡i:iridl  di'  la  volta  del  si'puliT"  di'  h'aliara  y  dids  arclis 
iriomlals  del  ¡lont  di.'  Marlorell.  —  Arelí  y  llindes  del  palaii  d  Aiigiisl 
de  Tarragona  y  llinda  iTarcli  de  la  porta  que"s  suposa  del  Furo  de 
Tarragona.  —  Arrli  y  llindes  del  Careb  de  Sagunte. 

Opus  eiiiplecton :  Obra  del  arelí  trioml'al  ilel  pont  de  Martorell.  — Bassa 
ment  d(d  sepulcre  en  forma  de  torre,  dTímimries.  —  Obra  del  tem- 
ple de  Vich.  —  Teatre,  amfiteatre  y  eircli  de  Tarragona,  y  teatre  de 
Sagunte.  —  Obra  de  les  muralles  de  Tarragona. 

Pinijolencli  ofnvmiíjn  :  (Ibra  de  la  muralla  romana  d'Mnipnrii's.  —  obra 
del  sepulcre  di'  Corbins. 

Voltes:  Grupo  a  que  jiertanyen  les  nostres  voltes  romanes. — Voltes 
del  amtiteatre  y  circh  de  Tarragona  y  del  teatre  de  Sagunte. 

(Jbvu  de  iiKu'i  ;i  de  vídila  ij  de  lauú  de  plá  :  ( >lira  del  sepulcre  di'  Vilabla- 
reix.  Voltes  del  mateix  monument.  —  Voltes  del  cunditoriiun  del 
monument  l'unerari  de  (llorbins.  —  Arcuacions  de  maó  de  plá  del 
columbari  de  Vilarrod  uia. 

XIX.  —  Els  ordre.'^  Mi'quitectniíiclis  rninaiis  a  Cataluny:i  :   unlro 

(lórich IM 

Carácter  deis  ordres  romans  a  Catalunya.  —  'l'ranslbrmacions  que  su- 
freixen.  —  Forma  en  que  son  empleáis.  —  Barreja  deis  ordres. 

Capitells  dórichs  de  tipo  ¡jrech  ij  eiruscli :  Capitídls  del  Musen  de  Tarra- 
gona. —  Capitells  emporitáns  del  Mnsi'u  de  (tirona.  —  CajútcUs  der- 
rerament  tpobats  a  Empuries. 

Ordre  dórich  vitriihiá:  Pilastres  del  «Palau  dAngust»  a  Tarragona. 

Ordre  dórich  de  deeiidene.ia  romana :  i  )rdre  del  sepulcre  de  Fabara. 

XX.  —  (Jrdro  jóiiicli l'J3 

Capitells  y  cornisa  del  Museu  de  Tarragona.  —  Ciq.iitells  de  Sagunte. 

XXI.  —  ( ti'di-e  coi-iuti rj7 

Ordre  corinti  del  temple  de  Barcelona. 


j^  L'Arqtiitectitr»  románica  a  Catalunya 


Pügs 


Capitell»  de  Tarruissa,  Lleijda  y  Mitseii  df  Sania  Ayueda:  Ab  ilispusició 
Je  ftilliUje  análoga  al  tipo  corinti  aiitich. 

Ordre  del  temple  d'Auíjiist  a  Tarraijona. 

Ordren  del  arch  de  Bard  1/  del  Temple  de  Vic/i . 

Elements  del  ordre  corinti  deis  Miuseus  catalana:  Ca|iiti'lls  diversos  ilel 
Museu  de  Sania  Agüella.  —  Frisos  corintis  de  Santa  María  de  Tar- 
mssa  y  Museu  de  Sania  Auiueda.  —  Resli's  dordrí'  corinti  dcsco- 
lifTls  «MI  la  Miuralla  de  Uarcflona.  —  Kntaulanient  mixli'  <le  corinti  y 
diirirh  analt'ch  al  del  ti'atrc  d'Arlfs.  —  Capiti'lls  donlri'  coi-inli 
transforinai.  del  Museo  ile  Tarragona. 

Capitells  no  acabáis:  Capitells  del  MusiHi  Balagii  r  li'  Nilannv.i,  .1(^1 
Musi'u  ele  Síinta  .\.gueda  de  Barcelona,  di'l  H;ipiisii'i'i  .li'  Sari  Mi(|ucl 
de  Tarrassa. 

/,e«  canyes  decorades :  l)i'l  Musen  ili-  .Santa  Aiíueda  y  ili'l  l'ilau  real  de 
Barcelona. 

Ha.sis :  l)el  ti'in|ili'  cli-  Barcelona,  N'icli,  Póriielí  illinipuries.  Museu  de 
Barc'dona  y  Tarragona.  —  Base  no  acallada  del  Musi'U  de  Tarragona. 

XXII.  —  «Ji'di-e  compost 217 

(Jrdre  cumpoxt:  ilel  tein]ile  di'  Jú^iti'r  a  Tarraiíiiiia.  —  (Japilidl  did  .Museu 
de  Barcelona. 

Wlll.  —  Musaichs 221 

Opun  nif/ninum :  de  Mataró.  Empuries,  Tarragona. 

Moaaichs  del  periode  Auijuxleo :  Emhlenuí'  del  sacriliii  irKpliiiri'iiia  a 
Rinpuries  y  de  les  «  Tres  Gracies»  a  Barcelona. 

Slíjaaiclm  del  periode  Antonia  :  Mosíiichs  de  Sagunti'.  de  la  Islda  del  Rey 
H  Mallo,  df  Sanl  Mi<(U(d  de  Barcelona,  dií  la  Medusa  al  Museu  de 
Tarragona,  eas.i  Uiviu  de  Matarij,  de  la  casa  del  Sr.  \'illatiui?va  a 
Knipuries  y  ilel  .Masnou  a  Barcelona. 

Mwaichn del»  temps delH Seoers :  MosaiclisdeSaní  Jusí  Di-svern  y  de  Puig 
de  Cebolla  (Sagunte). 

Opim  muxicuin  :  De  (dentedles  (Tarraiíona). 

WIV.  —  I/;ii-l  nmiá  líistcrh l'.V.I 

L'arl  [utpitlar.  Heprrjducció  de  íraju» :  Ainilogia  «leles  anlclixes  imliades 
u  Tarragona  y  la  de  Cabc^za  del  Griego  y  VeUis. 

tíntele»  de  León  1/  l'nleneia.  L' mea  de  la  Valí  d'Arán:   Irin's  di'  la  10- 


J.  Puiij  y  Cadafalch  -  A.  de  Falguera  -  J.  Godag  465 

marca  Ac  la  valí  de  1  Arboust  y  Saiit  licinraii  di;  Comiiigüs.   Iiiscrip- 
cions  que  les  acoinpaiiyen. 

L'art  roma  ráslec/i  //  Vari  iOórir/i :  Aiialoi;ia  d(>  temns  doeoratius. 
XX^^  —  Consoqücncia  ñna\ 251 


Llibre  II 
LARUriTE.JTURA  CRISTIANA  PRERR(  )MANICA 

I.  —  Les  Ciiuses  suci^ils  do  i'eno\;ii-¡(J 257 

L'influencia  barbre:   Carácter  de  l'iiivasió.  —  Fets  luaterials. —  L'art 
barbre. 

L'element  roma  :  Permanencia  del  art  roma. 

L'Orí'en^.- Esplendor  cristiá  a  Orient  en  els  segles  v  y  vi.  —  \\\  coinerí; 
Uevanti.  —  L'inrtuiMicia  intelectual. 

La  decorado  prevvuinana:  Peruianencia  di'ls  temes  decoratiiis  iTorigen 
ibérich  conservats  per  l'art  rústeeli. 

II.  —  El  cemeiitiri  ei-istiá  y  la  d-lJa  incuKirid'  (ri'lmpui-ies     .     .     .        265 

Els  cementiris  a  cel  obert :  Son  us  a  Oecidi'nt.  —  Els  ceuientiris  a  cel 
obert  a  Catalunya. 

La 'I  Celia  »  d'Empuries :  Son  plan. — (_)lii'a  de  sos  niurs.  —  Els  loculi 
en  un  deis  niurs.  —  La  situació  entre  carrers.  —  Els  sarcófechs  y 
enterrami'nis.  —  Sa  relació  ab  les  formes  afrieanes. 

III.  —  Els  sai-eot'erhs  ei'istiaiis 273 

SarcóJ'echs  sense  simbols  critsíiuns :  Carácter  dids  tallers  ile  sarcnrcclis. — 
Sarcot'eeh  descobcrt  per  D.  Francisco  ile  Ferrer  a  la  celia  d'Empu- 
ries. —  Analogía. 

Surcúfechs  d'  Empurie.';  ah  temes  paijans  if  I  Bon  Pastor:  Uescripció  icono- 
gráfica. —  Oxrácter  cristiá  deis  sarcufi^clis.  —  .Vnalogia. 

Sarcófechs  striijil/ats  nh  imatges  siiiduj/ii/ites  cristianes :  Sarcófecli  de 
Sant  Feliu  d(i  Girona.  —  Descripciú.  —  l'A  lioii  Pastor  y'l  Orante:  ana- 
logía. 

INSTITUT  d'estudis  catalans  59 


j¿6  L' Arquitectura  románica  a  Calulunya 

l'Ags. 

Sai-cO/eftis  striyillats  ab  vepresentacions  hislóritjues  :  Sai'Ciprccli  .[■■I  Mn- 
st»u  tie  Sjiiita  Águeda  a  Burci^lona.  — SarcóriM-li  ile  Saiii  l'iliu  ilc 
Giruiia.  —  Ütísci'ipció  icoiiográlica.  —  Sareól'eclis  análeclis. 

Stirvú/ec/m  slriijillats  ab  el  monoijramu  de  Vrisl:  Sapcúlecli  de  Valencia  ab 

p.  /"pX 

el  iiiotiOgraiiiH  y^  .— Sarcófi-ch  d  Kmpiir¡i'sal»<íl  inonogranm.  hftó) 

Sarcófecli  de  Valencia  ab  el  uiKiiugi'auía  sobi'i'  iiiiari-f  ii  gciiiniaila  alj 
coloms  en  els  bracos  y  un  corvo  a  sos  peus. 

Sarcú/erhx  llisos:  Sarcúrecli  dAi'lfsdel  Tecli  al)  el  signe  NC,  .  —Sarcú- 
fecli  de  Tarrasa. 

Sorcófecli»  ab  composicions  hisloriades  :  Sapcófeclis  de  Saní  l'iMiii  ilc  (¡i- 
rona.  —  Sil  iconografía.  Analogies.  —  Sarculecli  ile  la  Catmli-al  de 
Tari"agona. 

Sureú/ecliH  del  tipo  del  Sudoeat  de  Franra :  SarcúlVcli  <li'l  clausiiN'  d  IMiia. 
Origens  deis  sarcófeclis  catalans.  —  Fí¡)igi'afs  iniicraris. 

\\.  —  Les  i'sglesies  lmi  el  (luiiiiiii  lii/.aiili  de  l:i  eosUi  in'ieiital  d'lvs- 

paiiya  y  de  les  Baleáis 289 

Basílica  de  Santa  Marta,  prop  de  Palma  :  IMaiiia.  iinisaicli. 

Hanilica  d'Elx  :  Planta,  mosaicli.  inscripcions.  L)aia  iii'dIiuIiIc. 

liosten  de  la  Baailica  de  Xa  tira. 

Lauda  xeptilcral en  mosaic/i  a  Denla:  Relacioiis  dií  Tar;  lii/.anii  de  l'i'|iiica. 

\'  —  !,••<  liiissil¡<|ucs  vissigótiques  de  (lataiuiiya  en  els  docunicnts 

literaiis 299 

Les  prooincies  ecleKÍu.síif/ueis. 

Kts  roncilis. 

Catedral  de  'J'ai-niijona  :  Lá(i¡des  coiiiiii'iMni'atives. 

Catedral  de  Barcelona  :  IJocuments  carlovingis  i|iii!  slii  rel'ei'eixuii. 

Scu  de  airona :  Üocuinents  posteriors  quo'n  jiarlcu. 

Séu  d'Urijell 

Séu  d' Empuñen  .-  Lapida  del  segle  x  i|iii'  lii  la  rcri-rencia. 

Sewt  d'Ausa,  Llei/da  //  Torlosa. 

Séu  itE'jara:  Doeunionts  posteriors  ípieii  parlen. 

SeM  (tElna  ¡j  Valencia  :  Üucuineiits  lilemris  i[iie  les  «.'sinenieii. 


J.  Puig  y  C.adufalch  -  A.  de  Falgucra  -  J.  Goday  467 

VI.  —  La  Basílica  d'Egai-H 311 

L  es'ile.sia  de  Saiil  Pene :  I,"alisis  tn'con(|iie,  les  trompes  y  la  oúimla;  1  oljra 
(te  sos  rnurs. 

Esrjlesin  de  Santa  Maria. 

MI.  —  MI  BaptiskM-i  áv  Tai-rassa 323 

E/s  Baplisteris  ;  Caráclep  daiiueixos  edificis. 

El  Raplisteri  de  Snnt  Miíjnr/  df  Tarraann  :  VA  temple  su|ienoi';  la  ]i¡sc¡iia, 
la  cripta. 

\'i!l.  —Cronología  de  la  Catcfli-ai  d'Egara 333 

Apnrelt  mes  antirh  en  les  esijlesies  de  Tarrasca. 

Data  del  haptisteri  de  Sanl  Miqíiel . 

Constriiceions posíeriors  al periode  cissii/ot:  La  i-estauració  de  San t  Mii|ii(d 
y  Santa  Maria  y  sa  cronología. 

IX.  —  Els  capitellf^  de  les  l)aí;síl¡r|ues  vissigotiques 341 

Capitells  romans  aprqlUals :  (;apitells  de  Sant  Mlquel  de  Tarrassa. 

Capltelh  vissifjots,  imitado  del  corinti  ¡j  del  compost  ronians  :  Capilells 
daqueix  tipo  existents  a  Sant  Miquel  de  Tarrassa,  a  Sant  Pan  del 
Camp,  a  la  Catedral  de  Barcelona  y  al  Musen  de  Vich.  Comparacions. 

Capitells  cissigots  del  darrer  periode  :  Capitells  de  Sant  Miguel  de  Tar- 
rassa. —  Capitell  trobat  a  Barcelona.  —  Vastragal  del  capitell  unit  a 
la  canya  de  la  columna.  —  Evolució  del  capitell. 

Capitell  imitado  hizantina  de  Sant  Miquel  de  Barcelona :  (".oinjiaracions. 

X.  —  F'ragments  decoi'atius 353 

Fraijment  de  «pluteus  »  de  La  Garriga  :  Uescripció.  Kpigrat'  funerari  do 
Cxixixlona  filia  de  Wifred  I,  grabada  al  envers.  Comparacions. 

Creiís  al)  la  A  ij  la  w  de  Sant  Pere  de  les  Puetles:  Cronología  d'aquull 
simbol  cristiá.  —  Les  cr.nis  gemmades  cu  lUrlel^reria  vissigótica. 
Comparacions. 

Impostes  de  Sant  Pan  del  Camp:  Permanencia  ilels  temes  de  lart  roma 
riistecli. 

XI.  —  Archs  de  fciiaduia 359 


//;."f  L'Árquilectura  románica  a  Catalunya 


l'iKS. 


L'arc/i  lie  /erraditra  at  interior  d'Kispani/a:  Les  esteles  ile  Mci-iola  ;  les 
|)ortes  preinusulmanes  de  Córdoba;  les  esglesies  vissigóiiiiues.  — 
L'arch  ilt>  fiTP-adura  eii  rarquilecliira  iniisiihiiana.  —  Atribució  vissi- 
;,'ii(ica  de  rarcli  lie  ferradura.  —  L'ar<-li  ile  Icrraihira  en  rarquilectura 
muzárabe.  —  Diferencies  eiure'ls  arclis  de  les  esglesies  imi/.árabes 
y  vissigotiques.  —  L'arch  de  ferradura  en  els  códices  castellans  deis 
segles  X  y  XI.  —  La  conservado  pels  alarifes  mudejars. 

Elg  arrhs  ríe  ferradura  en  Catalnm/a.  Pedret:  Descripció  v  restauració 
ideal  d'aqiieixa  esglesia.  Datos  eronológiclis. 

Marr/uet:  Descripció  y  restauració. 

Sant  Feliu  de  fioada :  Plans  y  datos  cronológiclis. 

Sanl  Marli  de  FnnoUar  en  el  Roselló.  Plan  y  cronología. 

Xostra  Seni/ora  /le  Vida  en  el  Roselli'i.  Plan. 

niérdola  :  Plans  y  datos  cronológichs. 

Arcades  del  \fonastir  de  Sanl  Feliu  de  Guixols :  Plans  y  datos  crono- 
lógichs. 

Portal  de  Sania  i  cci/ia  d'Elms  :  l'lans  y  dalos  cronológichs. 

Osseja  en  la  Cerdani/a  :  Datos  cronológichs. 

l-r  en  la  Cerdamja ;  Datos  cronológichs. 

Archa  de  Sant  Pe  re  de  Roda  //  portal  de  Porq  aeres. 

Conseqüencies :  Carácter  d'aqueix  grupo  d'esglesies.  —  Cronología.  —  Proce- 
dencia. 

XII.  —  I/in\;ts¡ó  niusulriiíiiia  y  l':ii-.|uitciiiii;i  en  oí  seglo  viii    .     .        395 
IJinranió  musulmana. 
Les  emiiirar.innn  a  la  Septimania. 
KIh  Mnnjos  y  rl  Feudalinme. 

Fundarions  deis  ner/les  vm  »/  is  al  SO.  de  <ntnlin\iiri. 
derri. 

Santa  Grata. 
Sant  Oeni«  de  la  Bellera. 
Sentís. 
Laljaix. 

Sant  .\nrlreu  de  Trespons. 
Sanl  Climenl  de  Codinet. 


J    Piiifj  ij  (Uidafalili  -  A.  de  l'algucra  -  J.  Goday  469 

Sant  Sadurní  <k:  Taüérno/en. 

Pobles  ciíats  en  l'acta  de  con.sa<jrnoi<t  de  La  Séu  d'Urgell  de  839. 

La  reconqiiesla  franca  al  XE.  de  Cataluni/a  :  Datos  cronologichs  soIjivi 
les  fundacrons  al  Roselló  y  Catalunya. 

L'avr¡iiitertnra  del  fiegle  viir  ner/ons  e/s  dnrnrnentu. 

XIII.  —  Cniíchisió 417 

Iiide.v  bibliograticli 421 

Index  aii.ilitirh 433 


-rV 


ERRADES   Y    CORRECCIONS 


Plana 

RatUa 
37-38 

Diu 

Ha  de  dir 

10 

romain 

román 

17 

~ 

Quant 

Quan 

17 

22 

Orce  laarilimce 

<jra  inaritirnu 

31 

31 

Bibilis 

Bilbilis 

35 

37-3,S 

Tehodosiá 

Theodosiá 

3fi 

12 

Pj'e/ectus 

Prae/ecíus 

59 

i- 

Glytemnestre 

Clytemnestra 

59 

13 

Glytemuestre 

Clytemnestra. 

(53 

3(i 

fúnebre 

fúnebres 

82 

2 

Boghese 

Borghese 

83 

8 

conserva 

conserva va 

89 

S 

planes 

plasses 

94 

10 

ell 

ella 

144 

38 

PONS 

PONZ 

185 

12 

Egneus 

Gneus 

214 

19 

pert 

perden 

238 

última 

esvástiques 

swastiques 

248 

'.1 

309  a  311 

310  a  312 

248 

17 

Javea 

Jávea 

248 

23 

299 

3(J(I 

2(J4 

1 

mediterrani 

Mediterrani 

271 

21 

Sant  Cecilia 

Santa  Cecilia 

279 

4 

Sarcóleeh  d" Arles  del  Tech 

Sarcúfech  de  Valencia  (Chabás) 

279 

8 

Sarcótecli  de  Valencia  (Cliabás) 

Sarcófecli  d'Arlés  del  Tecli 

280 

33 

Manarrks 

Manjakrés 

283 

5  y  10 

gammada 

gemmada 

325 

28'^-29 

en  Cosmedin;  a  Roma, 

en  Cosmedin,  a  Roma; 

327 

■> 

Fransa 

a  Fransa 

338 

1 

IV 

vi 

347 

30 

ábach 

asiragal 

352 

3(J 

fora 

dintre 

352 

38 

Gusilabert 

Guislabert 

354 

penúltima 

404 

403 

356 

24 

404 

403 

360 

5 

sasanida 

sassanida 

362 

/ 

messeta 

calma 

368 

- 

Monastip 

Santuari 

396 

•2i} 

Sobarbre 

Sobrarbe 

399 

•} 

Colinello 

Coíineto 

402 

•) 

Suer 

Suert 

405 

s 

Estaba 

Esteve 

408 

24 

(Correal 

La  Quart 

412 

36-37 

Berenguer  de 

Berenguer,  de 

HATE. 

SAME   Or    HOKKOWKR. 

•