La Sagrada Bíblia ..

Digitized by the Internet Archive
in 2014

https://archive.org/details/lasagradabiblia02card

LA SAGRADA BÍBLIA

ii

LE VÍTIC
NOMBRES
DEUTERONOMI

BARCELONA

EDITORIAL ALPHA
MCMXXIX

FUNDACIÓ BIBLICA CATALANA

LA SAGRADA BIBLIA
ANTIC TESTAMENT

VOL. II

LEVÍTIC NOMBRES
DEUTERONOMI

TIPOGRAFIA EMPORIUM, S. A.

HAN ESTAT TIRATS D'A-
QUESTA PRIMERA EDICIÓ :
150 EXEMPLARS EN PAPER
DE FIL GUARRO FABRICAT
A MÁ, AMB FILIGRANES DE
LA «FUNDACIÓ BÍBLICA
CATALANA», NUMERATS
AMB XIFRES ARÁBIGUES; I
3,000 EXEMPLARS EN PA-
PER TORRES -DOMÉNECH.

És propietat de la Fundació Bíblica Catalana
Reserváis tots els drets

"Bvbld . CaW\av\

LA SAGRADA BÍBLIA

ANTIC TESTAMENT. VOL. II

LEVÍTIC NOMBRES
DEUTERONOMI

VERSIÓ DELS TEXTOS ORIGINALS, INTRODUCCIONS I NOTES DE
Dr. CAREES CARDÓ

CANONGE DE LA SEU DE BARCELONA

P. ANTONI MARIA DE BARCELONA, o. m. cap.

LECTOR DE SAGRADA ESCRTPTURA

Dr. J. MILLAS VALLICROSA

PROFESSOR D'HEBREU A LA UNIVERSITAT DE MADRID

BARCELONA

EDITORIAL ALPHA
1929

APROVACIÓ ECLESIÁSTICA

De conformitat atnb el canon mil tres cents noranta u del Codi de
Dret Canbnic, que prescriu, que les versions de les Sagrades Escrip-
tures no siguin impreses en Uengua vulgar, si no són aprovades per
la Seu Apostólica, o editades sota la vigilancia deis Bisbes i amb notes
extretes principalment deis sants Pares de l'Església i de doctes es-
criptors católics, donem la Nostra aprovació, com sigui que reuneix les
condicions degudes, a la present edició del Levític, Nombres, Deu-

TERONOMI.

Barcelona, 20 novembre 1928

IMPRIMATVR

\ JOSEP, BISBE DE BARCELONA

Per manament de S. E. Ilima. el Bisbe, mon senyor,

Francesc M.a Ortega
Can. Secr.

LEVÍTIC

NOTÍCIA PRELIMINAR

Els hebreus anomenaven Uaicrá a aquest tere llibre del Pentateuc per-
qué comenca amb aquesta paraula (I crida). Més tard l'anomenaren
també Llei sacerdotal. El titol Leuiticus ve de la versió deis Setanta que el
retóla Xeuítikov. En realitat ve a ésser el recull de les liéis que atanyen
ais sacrificis, a la consagrado deis sacerdots, a les funcions deis levi-
tes, a la puresa legal i a la santedat que Déu exigía al seu poblé. Fora
de dos fets histories, — la consagració d'Aaró seguida del cástig deis seus
dos filis Nadab i Abiú (VIII-X) i la mort del flastomador (XXIV, 10-23),
— tot el llibre és la legislado sacerdotal d'Israel. Moisés l'escriví quan
estava ja erigit el Santuari i el poblé romania acampat a la plana del Sinaí.
L'estil del llibre és sobri i tallat en gran manera, i está com en tensió, mer-
cés a l'altesa de la llei del suprem Legislador, Jahvé. Les liéis, ací com
en tot el Pentateuc, són aplegades d'una manera circumstancial, no siste-
mática; tanmateix, el contingut del Levitic pot dividir-se fácilment així :

I part. Els sacrificis, I-X

1. — Diverses especies de sacrificis, I— VII.

a) Holocaust, I.

b) Oblacions no sagnants, II.

c) Sacrificis pacífics, III.

d ) El sacrifici expiatori, IV-V, 13.

e) Els sacrificis per delicte, V, 14- VI, 7.

f) Participado en els sacrificis, VI, 8-VII, 38.

g) Sotaescrit, VII, 35-38.

2. — Consagració deis Sacerdots, VIII, IX.

3 . — El castig deis violador s, X.

LEVÍTIC

II PART. PüRESA I IMPURESA LEGAL, XI-XXII

1 . — Prescripción s generáis, XI-XX.

a) Els animáis legalment mengívols, XI.

b) De la partera, XII.

c) Deis leprosos, XIII-XIV.

d) Impureses involuntárics, XV.

e) Ritu de l'expiació solemne, XVI.

2. — Liéis per la santedat.

a ) Per al poblé : a) Unitat del Santuari. Liéis per la immolació de

les victimes. Us de la sang, XVII. íi) Llei matrimonial, XVIII.
y) Preceptes religiosos i moráis, XIX. S) Sancions, XX.

b) Per ais sacerdots: a) De la santedat deis sacerdots, XXI-XXII, 16.

ÍJ) De la integritat de les victimes a oferir, XXII, 17-33.

III part. Les festes i el culte, XXIII-XXVII

a) El Sábat i les festes anuals, XXIII.

b) Les llánties del Santuari i els pans de la proposició, XXIV, 1-9.

c) Lapidació del blasfem, 10-23.

d) Any sabátic i jubileu, XXV.

e) Prometences i amenaces ais observadors i transgressors de la Llei,

XXVI.

f) Deis vots i els delmes, XXVII.

I PART. ELS SACRIFICIS

(I-X)

i. — DIVERSES ESPECIES DE SACRIFICIS

(I-VII)

L'holocaust

(C. I.) XI crida Jahvé a Moisés, i li parla des de la tenda del Tes-
timoni, dient: 2Parla ais filis d'Israel i digues-los: Quan algún de vos-
altres fará a Jahvé una ofrena del bestiar, de l'arment o de l'ovellar

i . — La primera part del Levític inclou
el ritual deis sacrificis que el poblé d'Is-
rael havia d'oferir a Déu. El sacrifici es
troba en totes les religions com un
element essencial. En tots temps l'ho-
me ha trobat que la manera de mani-
festar la seva dependencia envers Déu
era l'oferiment d'alló que li era benvol-
gut, o que era útil a la propia vida ; i
d'alló, precisament, es desprenia i ho
sacrificava per tal de substituir el seu
do personal. Com si digués : La meva
vida és vostra; rebeu, dones, l'ofrena
d'alló que és meu per possessió o peí
treball. L'home, pero, tingué cons-
ciéncia sempre de la seva delinqüéncia
davant Déu i l'oferiment no fou tan
sois una adoració de reconeixenca ada-
lerada, sinó que prengué la tristesa de
l'expiació. La humanitat perdé l'esma
en la recerca de les expiacions inútils i
es llanca a tota mena d'aberracions,

totes elles desplaents i repugnants a
Déu. Fins sang humana fou vessada
amb pruíja desficiosa de desgreuge. La
inutilitat de l'ofrena empenyia el desfici
de noves crueltats.

Déu dona al poblé que havia destriat
d'entre els altres pobles, una legislació
sacrifical seguint la qual els fideís esta-
ran segurs de plaure a Déu.

1 . — / crida Jahvé a Moisés. No en
el Sinaí, sinó dins el Tabernacle que
per ordenació divina havia estat bastit
i consagrat (Ex. XXXVI-XL) per tal
d'ésser l'estatge habitual de Déu davant
el seu poblé.

2. — Ofrena. El do a oferir al Se-
nyor i que s'aplica a tota mena de sa-
crificis. Les ofrenes caldrá que sien
d'animals que pertanyen a l'home i
están al seu servei : bestiar de l'ar-
ment o de l'ovellar. i no bésties salvat-
gines.

6

LEVÍTIC-I, 3-15

tareu la vostra oírena. 3 Si la seva oírena és un holocaust d'entre
l'arment, másele i sense tara l'oferirá i el presentará a la porta de la
tenda del Testimoni, per tal de fer-se accepte a la fac de Jahvé. 4I
posará la seva má damunt la testa de l'holocaust, i li será rebedor en
expiació per a ell. "Llavors immolará el vedell a la fac de Jahvé, i
els filis d'Aaró, els sacerdots, n'oferiran la sang, i l'espargiran tot en-
torn sobre Faltar, el que és a l'entrada de la tenda del Testimoni.
GI escorxará l'holocaust i l'esbocinará en les seves peces. 7I els filis
d'Aaró, els sacerdots, posaran foc damunt Faltar i ajustaran llenya
damunt el foc. 8Després els filis d'Aaró, els sacerdots, coliocaran
les peces i el cap i el greix sobre la llenya de damunt el foc que hi
ha sobre Faltar. 9I rentará amb aigua les seves entranyes i les seves
carnes, i el sacerdot ho fará pujar en fum sobre Faltar. Es un holo-
caust, una ignició d'olor de suavitat a Jahvé.

10 Pero si la seva ofrena en holocaust és de Fovellar, d'entre els
anyells o les cabres, másele i sense tara l'oferirá. 11 1 Fimmolará
al costat nord de Faltar, a la fac de Jahvé, i els sacerdots, els filis
d'Aaró, espargiran la seva sang entorn sobre Faltar. 12 1 l'esbocinará
en les seves peces, amb el cap i el greix, i el sacerdot les ajustará
sobre la llenya de damunt el foc que hi ha dalt de Faltar. 13Després
rentará amb aigua les entranyes i les carnes, i el sacerdot ho oferirá
tot i ho fará pujar en fum sobre Faltar. Es un holocaust, una ignició
d'olor de suavitat a Jahvé.

11 Si la seva ofrena en holocaust a Jahvé és d'ocells, de tortores o
de colomins fará Fofrena. 15 1 el sacerdot la presentará a Faltar i li
toreará el cap, i ho fará pujar en fum sobre Faltar, i la seva sang

3, Ex. xxix, 10

7. — Seguim Gr. Hebr. diu: « Els
filis del sacerdot Aaró ».

Els vv. 4, 5 3 i 6 posen el ritual que
haurá d'observar l'oferent. Els 7-9 la
part pertocant ais sacerdots.

10. — Oferirá. Gr. afegeix : 'i im-
posará la má sobre el seu cap', com en
el v. 4. — La imposició de la má o de
les mans damunt l'ofrena, significava la
transferencia deis propis delictes a la

víctima que haurá d'expiar-los en lloc
de l'oferent.

14. — Ofrena d'aus domestiques,
abundoses en el país.

15. — Li toreará el cap. Própiament,
l'acció expressada peí verb hebreu sig-
nifica esclafar el coll ran del cap, sec-
cionant la méduUa espinal. Ho feien
amb l'ungla del dit polze.

LEVÍTIC- I, 16-II, 10

7

será espremuda a la paret de l'altar. lfi I li llevará el cap i les plo-
mes, i ho gitará vora l'altar, devers llevant, al lloc de les cendres.
17 1 li trencará les ales, sense treure-les, i el sacerdot ho fará pujar en
íum sobre l'altar, sobre la llenya de damunt el foc. Es un holocaust,
una ignició d'olor de suavitat a Jahvé.

Oblacions no sagnants

(C. II.) 1l quan una persona voldrá presentar una ofrena d'oblació
a Jahvé, de flor de fariña será la seva ofrena, i la ruixará d'oli, i posará
encens per damunt. 2I la portará ais filis d'Aaró, els sacerdots, i el
sacerdot prendrá un grapat de flor de fariña amb el seu oli, amb tot
el seu encens, i ho fará pujar en fum, en memorial sobre l'altar. Es
una ignició d'olor de suavitat a Jahvé. 3 El romanent de l'oblació és
per a Aaró i els seus filis, car és cosa molt sagrada entre les igni-
cions a Jahvé.

4I quan hom presentará en ofrena d'oblació una cosa cuita al forn,
será de coques de flor de fariña, alises, pastades amb oli, i crespells
alisos untats amb oli. 5 Si la teva ofrena és una oblació cuita a la
paella, será de flor de fariña sense llevat, pastada amb oli; 6 la tren-
carás a bocins i espargirás oli a sobre: és una oblació. 7 Si la teva
ofrena és una oblació cuita a la casserola, de flor de fariña amb oli
será feta. 8I duras a Jahvé l'oblació així preparada, i será presentada
al sacerdot, el qual l'atansará a l'altar. 9 1 el sacerdot prendrá de l'o-
blació el memorial i ho fará pujar en fum sobre l'altar : és una ignició
d'olor de suavitat a Jahvé. 10 1 el romanent de l'oblació será per a

3, Eccli. vii, 34

16. — I les plomes. Segons altres 11 i — ge. S' aplica ais sacrificis incruents,
cons amb les seves impureses. Plomes no ais sagnants, designats per \ebah.
millor llicó que impureses. Encara que 2-5. — La mateixa idea sacrifical.
fet i fet és el mateix, car les plomes no Aquí la víctima és el fruit de la térra
essent sacrificables, eren cosa impura. que serveix de nodriment a l'home. Els

17. — / li trencará les ales. Altres tres primers ritus descrits els fa l'ofe-
llicons : obrirá l'ocell entre les ales. Vg. rent, el quart el sacerdot.

« Confringetque ascellas eius, et non 4. — Quan hom presentará. Gr. quan

secabit...» ofrenaráen present 'al Senyor'.

1. — Oblació. Hebr. Minbá. Signi- 6. — Es una oblació. Gr.: és un sa-

fica present, tribuí en senyal d'homenat- crifici 'al Senyor'.

8

LEVÍTIC-II, ti-III, 3

Aaró i els seus filis, car és cosa molt sagrada entre les ignicions
a Jahvé.

11 Cap oblació que oferireu a Jahvé no será fermentada, car gens
de llevat ni gens de mel no fareu pujar en fum en ignició a Jahvé.
12 En ofrena de primícies n'oferireu a Jahvé, pero sobre Faltar no puja-
ran en olor de suavitat. 13 1 assaonarás amb sal tota ofrena de la teva
oblació, i no deixarás que falti mai en la teva oblació la sal de l'alian-
$a del teu Déu: sal oferirás en tota ofrena teva. 14 1 si ofereixes a
Jahvé oblació de primícies, torrarás al foc les espigues verdes i ofe-
rirás gra trit per ofrena de les teves primícies. 15I hi posarás oli al
damunt, i hi posarás encens : és una oblació. 16 1 el sacerdot fará pu-
jar en fum el seu memorial, part del seu gra trit i del seu oli amb tot
l'encens : és una ignició a Jahvé.

El sacrifici pacífic

(C. III.) 1 1 si la seva ofrena és un sacrifici pacífic i l'ofereix d'en-
tre l'arment, tant que sigui másele com femella, sense tara 1'oferirá
a la fac de Jahvé. 2I posará la má sobre el cap de la seva ofrena i la
immolará a la porta de la tenda del Testimoni, i els filis d'Aaró, els
sacerdots, espargiran la seva sang entorn sobre Faltar. 3 1 de la víc-
tima pacífica oferirá en ignició a Jahvé el greix que cobreix les entrá-
is, Me. «t, 48.-3, Ex. xxix, 13

11. — En aquests ritus, cal remarcar
la prohibició d'utilitzar tota mena de
llevat que pugui fer fermentar. La
fermentado era considerada com una
corrupció.

1 ; . — Amb sal. La sal, en canvi, era
utilitzada com un element de preserva-
do ; per ampliado simbólica, de fide-
litat.

15. — I hi posarás oli. L'ús de les liba-
cions era molt generalitzat en els sacrifi-
cis orientáis. La significació, pero, era
molt diversa en la legislado mosaica o
en els ritus egipcis, posem per cas. En
els ritus supersticiosos de l'Orient, hi ha-
via la idea que nodrien llurs déus. Israel

sabia que Déu no necessita res de l'ho-
me, pero que vol el reconeixement de
la seva dependencia mitjancant l'oblació
d'una part deis béns que l'home ha re-
but de la má generosa del Senyor.

1. — En aquest capítol tracta el legis-
lador deis sacrificis anomenats pacifics,
d'acció de grácies o bé impetratoris. Es
diferencien deis latréutics en aixó, que
aquests, en homenatge al domini sobi-
rá de Déu damunt tota cosa, destruei-
xen completament la víctima. El sa-
crifici pacific era més aviat privat, de
pura devoció deis fidels. En el cuite
públic sois hi ha el sacrifici pacífic en
lafesta de les primícies. (Lv. XXIII, 19).

LEVITIC -III, 4-17 9

nyes i tot el greix de damunt les entranyes. 4I els dos ronyons i el
sagí de damunt d'ells, vora els lloms, i el lóbul del fetge traurá junt
amb els ronyons. 5I els filis d'Aaró ho faran pujar en tum a 1'altar,
damunt 1 'holocaust de damunt la llenya que hi ha sobre el foc : és
una ignició d'olor de suavitat a Jahvé.

6 Si de l'ovellar és la seva ofrena de sacrifici pacífic a Jahvé, másele
o femella, sense tara l'oferirá.

7 Si ofereix en sacrifici un anyell, el presentará a la fac de Jahvé.
SI posará la má sobre el cap de la seva ofrena, i la immolará davant
la tenda del Testimoni, i els filis d'Aaró espargiran la seva sang en-
torn sobre Faltar. 9 1 de la víctima pacífica oferirá en ignició a Jahvé
el seu greix i la cua sencera tallada ran de l'espinada, 10 i el greix que
cobreix les entranyes, i tot el greix de damunt les entranyes, i els
dos ronyons amb el sagí de damunt d'ells, vora els lloms, i el lóbul
del fetge traurá junt amb els ronyons. 11 1 el sacerdot ho fará pujar
en fum a l'altar: és un aliment d'ígnició per a Jahvé.

12 1 si la seva ofrena és una cabra, la presentará a la fac de Jahvé.
13 1 posará la má sobre el cap d'ella i la immolará davant la tenda del
Testimoni, i els filis d'Aaró espargiran la seva sang entorn sobre
l'altar. 14 1 oferirá la seva ofrena en ignició a Jahvé : el greix que
cobreix les entranyes i tot el greix de damunt les entranyes, 15 i els
dos ronyons, i el sagí del damunt d'ells, vora els lloms, i el lóbul
del fetge traurá junt amb els ronyons. 16 1 el sacerdot ho fará pujar
en fum a l'altar: és un aliment d'ignició d'olor de suavitat. Tot el
greix és per a Jahvé. 17Estatut perpetual per a les vostres géneres
en tots els vostres estatges : gens de greix, ni de sang, no menjareu.

5. — Damunt ¡'holocaust. Ofert al matí;
cf. Ex. XXIX, 38-40.

Gr. : els filis d'Aaró, 'els sacer-
dots'...

8. — Gr. : els filis d'Aaró, 'els sa-
cerdots'. ..

9. — La cua. Molt greixosa i dilatada
en les ovelles de la Palestina. — Gr.
el ronyó intacte.

13. — Gr. : els filis d'Aaró, 'els sa-
cerdots'...

16. — Tot el greix. Cal que sia cre-
mat. En els sacrificis pacífics, gran
part de la carn de la víctima era men-
jada per l'oferent i els invitats. Aquí
es prohibeix de menjar les parts gras-
ses indicades taxativament, no el greix
adherit a la carn.

[O

LEVÍTIC-IV, 1-12

El sacrifici expiatori

(C. IV.) ll parla Jahvé a Moisés, dient : 2 Parla ais filis d'Israel,
dient : Si cap ánima pecava per descuit contra un deis manaments de
Jahvé en cosa que no ha de fer-se, i aital cosa ha fet; 3 si és el sacer-
dot ungit qui peca, tornant pecador el poblé, oferirá a Jahvé peí pe-
cat que ha comés un vedell sense tara en expiació. 4I dura el vedell
a la porta de la tenda del Testimoni a la fac. de Jahvé, i posará la má
damunt el cap del vedell, i l'immolará a la fac de Jahvé. 5I el sacer-
dot ungit prendrá de la sang del vedell i l'entrará a la tenda del Tes-
timoni, 6 i el sacerdot mullará el seu dit en la sang i n'espargirá set
vegades a la fac de Jahvé, envers el vel del Santuari. 7I el sacerdot
posará sang d'aquella en els corns de Faltar de Fencens de les aro-
mes que hi ha a la tenda del Testimoni, a la fac de Jahvé, i vessará
tota Faltra sang del vedell al peu de Faltar deis holocaustos, que és
a la porta de la tenda del Testimoni. 8I del vedell del sacrifici expia-
tori traurá tot el greix, el greix que cobreix les entranyes i tot el
greix de damunt d'elles 9 i els dos ronyons i el sagí de damunt d'ells,
vora els lloms, i el lóbul del fetge traurá junt amb els ronyons,
10ta!ment com es treu del bou del sacrifici pacífic, i el sacerdot ho
fará pujar en fum damunt Faltar deis holocaustos. 11 1 la pell del
vedell i tota la seva carn, amb el cap i les carnes i les entranyes i
la femta, 12 o sia, tot el vedell, el traurá fora del camp, a un lloc
pur, on es tiren les cendres, i el consumirá al foc sobre un feix de
llenya : sobre el munt de les cendres será cremat.

2. — Si cap ánima pecava. En aques-
ta secció es tracta del sacrifici d'expia-
ció o per pecat, per faltes corrieses que
no perjudicaven, pero, els drets d'altri.
En aquests sacrificis, l'oferent no men-
java de la víctima com en els pacífics,
car aquesta es considerava maculada
peí pecat seu.

Tot el capítol IV tracta de l'expiació
per mancaments involuntaris segons
quatre categories : a) Peí pecat del sa-

cerdot. b) Peí del poblé en conjunt.
c) Peí d'un prohom. d) Per una per-
sona del poblé.

3. — Sacerdot ungit, co és, el Suprem
Sacerdot, únicament el qual era con-
sagrat per la unció.

11. — Tota ¡a seva carn haurá d'és-
ser cremada, perqué és el mateix sacer-
dot qui ofereix la víctima en expiació
deis propis pecats.

LEVITIC-IV, 13-26

13 1 si tota la comunitat d'Israel cau en mancament per descuit,
sense que la cosa aparegui al seu esguard, i ha fet res en algún deis
manaments de Jahvé, que no ha de fer-sc, i es fa culpable, 14 en és-
ser reconegut el pecat que haurá comes, la comunitat oferirá un ve-
dell en expiado, i hom el dura davant la tenda del Testimoni. 15 1
els ancians de la comunitat posaran les mans damunt el cap del ve-
dell a la fac de Jahvé, i hom immolará el vedell a la fag de Jahvé.
16 1 el sacerdot ungit entrará sang del vedell a la tenda del Testimoni,
17 i el sacerdot mullará el dit en la sang i espargirá set vegades a la
fac de Jahvé, envers el vel. 18 1 posará sang d'aquelia damunt els
corns de Faltar que hi ha a la fac de Jahvé a la tenda del Testimoni
i vessará tota la sang al peu de l'altar deis holocaustos que hi ha a la
porta de la tenda del Testimoni. 19 1 en traurá tot el greix i el fará
muntar en fum a l'altar. 20 1 fará amb el vedell talment com amb el
vedell de l'expiació : així fará amb ell. Així expiará per ells el sacer-
dot l'expiació, i els será perdonat 'el pecat'. 21 1 traurá el vedell fora
del campament, i el cremará tal com cremá el primer vedell : és el
sacrifici d'expiació per la comunitat.

22Quan pecará un prohom, i íará res per descuit en algún deis
manaments de Jahvé, son Déu, que no ha de fer-se, i es fará culpa-
ble, 23quan li vindrá en coneixement el pecat que ha comés, presen-
tará en ofrena seva un másele de les cabres sense tara. 24 1 posará la
seva má damunt el cap del boc, i l'immolará al lloc on s'immola
l'holocaust a la fac de Jahvé : és un sacrifici expiatori. 25 1 el sacerdot
prendrá amb el seu dit sang de l'expiació i en posará damunt els corns
de l'altar de l'holocaust i vessará la sang al peu de l'altar de l'holo-
caust. 26 1 tot el seu greix fará pujar en fum a l'altar, talment com
el greix del sacrifici pacífic. Així fará el sacerdot l'expiació del seu
pecat, i li será perdonat.

13. — Vg. diu simplement : « Quod
si omnis turba Israel ignorauerit, et per
imperitiam fecerit. Quod contra man-
datum Domini est.»

15. — / els ancians, els magistrats
com a representants del poblé. Amb

la imposició de les mans li transferei-
xen el pecat de la comunitat.

17. — Gr.: envers el vel 'del santuari'.

21. — Fora del campament. Tota
aquesta legislació ritual suposa el po-
blé habitant en campaments, en pie
desert, no en ciutats estables.

2 - ANTIC TE5TAMENT II

12

LEVÍT1C-IV, 27-V, 4

27 1 si una anima del poblé de la térra peca per descuit, fent res en
un deis manaments de Jahvé, que no ha de fer-se, i es fa culpable,
28 quan li vindrá en coneixement el seu pecat que ha comes, portará
per la seva ofrena una femella de les cabres, sense tara, peí seu pecat
que haurá comes. 29 1 posará la seva má damunt el cap de la víctima
d'expiació i la immolará al lloc de l'holocaust. :ilJI el sacerdot pren-
drá amb el seu dit sang de la víctima i en posará damunt els corns
de Faltar de l'holocaust, i vessará la sang al peu de l'altar. 31 1 en
traurá tot el greix, talment com fou tret el greix del sacrifici pacífic,
i el sacerdot el fará pujar en fum a l'altar en olor de suavitat a
Jahvé. Així expiará per ell el sacerdot, i será perdonat.

32 1 si presenta un anyell en ofrena per al sacrifici expiatori, pre-
sentará una femella sense tara. 33 1 posará la má damunt el cap de la
víctima, i la immolará en expiació al lloc on s'immola l'holocaust.
34 1 el sacerdot prendrá amb el dit sang de l'expiació i en posará da-
munt els corns de l'altar de l'holocaust, i vessará tota la sang al peu
de l'altar. 35 1 li traurá tot el greix, talment com fou tret el greix del
sacrifici pacífic, i el sacerdot el fará pujar en fum sobre l'altar, da-
munt les ignicions de Jahvé. Així expiará per ell el sacerdot peí pe-
cat que ha comés, i será perdonat.

(C. V.) ^na ánima que hagi pecat per tal com, oint paraula de
jurament, o essent-ne testimoni, o veient-ho, o sabent-ho, no ho
declara, cert portará el seu pecat. 2I l'ánima que hagi tocat alguna
cosa immunda, sia eos mort de salvatgina immunda, sia eos mort de
béstia immunda, sia eos mort de reptil immund, sense adonar-se'n,
será immunda, i s'haurá fet culpable. 3 O si toca immundícia huma-
na, qualsevol de les que tornen immund, sense adonar-se'n, quan
n'haurá esment, será culpable. 4I l'ánima que jurará irreflexivament
amb els seus llavis, de fer bé o de fer mal, en qualsevol cosa de les

1 . — Oint paraula de jurament. Pri-
mer cas de pecat : quan conjurat peí
jutge a declarar com a testimoni, refusa
de fer-ho. — Portará el seu pecat, fra-
se molt usual en Lv. que significa la
responsabilitat contreta per la qual

patirá les conseqüéncies del pecat.

2-3. — Segon cas de pecat: el con-
tacte impur. Cf. caps. XI-XV.

4. — Tercer cas : l'abús del jurament.
Cada cas exigeix el seu sacrifici es-
pecial.

LEVÍTIC- V, 5-15

13

que solen dir-se amb jurament irreflexiu, i ell no n'era sabedor, quan
n'haurá esment, será culpable en qualsevol d'aquestes coses. 5Aquell,
dones, que haurá esdevingut culpable en alguna d'aquestes coses,
confessará alió en qué ha pecat, Gi portará a Jahvé en expiació del
seu pecat, que ha comés, una femella de l'ovellar, ovella o cabra, en
sacrifici expiatori, i el sacerdot fará per ell expiació del seu pecat.

7 1 si el seu cabal no abasta a adquirir una ovella o una cabra, por-
tará en expiació peí seu pecat, que ha comés, dues tortores o dos
colomins a Jahvé: l'un per a expiació i l'altre per a holocaust. 8I
els portará al sacerdot, el qual oferirá primer el que és per a expiació,
i li toreará el cap prop de la nuca, sense separar-lo. "I espargirá
sang de l'expiació damunt la paret de l'altar i el romanent de la sang
ho espremerá al peu de Faltar : és un sacrifici expiatori. 10 1 de l'al-
tre fará un holocaust, segons el ritu, i així expiará el sacerdot per
ell, peí pecat que ha comés, i li será perdonat.

11 1 si el seu cabal no abasta ni per a dues tortores o dos colomins,
qui haurá pecat portará en ofrena una desena part d'efá de flor de
fariña en expiació; no hi posará oli damunt, ni tampoc encens, puix
que és expiació. 12 1 la portará al sacerdot, i el sacerdot en prendrá
tot un grapat en memorial, i ho fará pujar en fum sobre Faltar da-
munt les ignicions de Jahvé : és un sacrifici expiatori. 13 Així expiará
el sacerdot per ell, peí seu pecat que ha comés en alguna d'aques-
tes coses, i li será perdonat, i el sacerdot tindrá el mateix que en
l'oblació.

Els sacrificis per delicte

14 1 Jahvé parlá a Moisés, dient : 15 Si una ánima fa mancament i
peca per descuit contra les coses santes de Jahvé, portará a Jahvé en

7, Inira xrr, 8 ; Luc. n, 24.

7-13. — Atenuacions en favor deis
pobres.

ir. — Desena parí d'efá o un gómer
(yo^óp) uns 7 l/s sextaris, uns 3 litres.
(cf. Ex. XVI, 36). Efá, vol dir mesu-
ra. Era la unitat de mesura de capaci-
tat. Sembla que contenia uns 30 litres.

14. — Nova llei referent ais sacrificis
per delicte, hebr. aixam, també expia-
toris com els sacrificis per hecat.

15. — Les coses santes de Jahvé, no
donant al Santuari o ais sacerdots tot
el que estava estatuít, com delmes, pri-
mícies, etc.

14

LEVÍTIC-V, 16-VI, 6

expiado un moltó sense tara de l'ovellar avaluat segons la teva esti-
mado en sides d'argent, side del santuari, peí delicie. l6I alió del
santuari en qué ha fet tort, ho rescabalará, afegint-hi la cinquena
part, i ho donará al sacerdot, i en fer per ell el sacerdot l'expiació
amb el moltó del sacrifici peí delicte, li será perdonat.

"I si una ánima peca, fent una d'aquelles coses que per mana-
ment de Jahvé no han de fer-se, ni que ho faci sense sabuda seva,
será culpable i portará la seva iniquitat. 18 Ell portará al sacerdot en
expiado un moltó de l'ovellar sense tara, segons la teva estimació, 1
en fer per ell el sacerdot expiació de Terror que ha comes sense sa-
buda seva, li será perdonat. 19 És per delicte, puix certament ha de-
linquit contra Jahvé.

(C. VI.) ll parlá Jahvé a Moisés, dient : 2 Si una ánima peca 1 fa
mancament contra Jahvé i nega al seu proísme un dipósit, o una pe-
nyora, o una cosa robada, o defrauda res al seu proisme, 3 o troba cosa
perduda i la nega i jura en fals sobre alguna cosa d'aquelles en qué
hom sol pecar, Mlavors será que, havent pecat i fet delicte, tornará
la cosa robada, o defraudada, o el dipósit que li fou confiat, la cosa
perduda que ha trobat, 5 o tot alió sobre qué haurá jurat en fals; ho
restituirá tot sencer i hi afegirá la cinquena part, i ho lhurará a
aquell a qui pertany, el mateix día de la seva expiado. 6I presentara
al sacerdot per a Jahvé, en expiació, un moltó sense tara de l'ovellar

5, Nm. v, 7

Svons la teva estimació, directament 1 {20). -I parla Jahvé. Expiació de

deis sacemoib. aquesta mena de deberes,

Ex. XXX, 13- Mo¡sés park de la Uei del dipósit. Hom

16.— fío rescabalará. Lora a pe- nota facüment com en aquests tres lh-

nyora afegirá la cinquena part. En els br£s darrers ¿s\ pentateuc no hi ha una

vv. 14-16 es tracta de pecats d'omissio. d.estructura; ans venen a ésser

17 — Aquí es tracta de pecats come- com un diari en el qual es consignen

sos malgrat no ésser precisáis detalla- gsdeveniments i legislació sense un

dam°nt pía preconcebut, segons la manera com

1-7 -Aquests versets de Vg. corres- els fets es protón o com les cir-

„ n v ,n -,6 h»br i el VI i-2* cumstánciesho imposen.

Eu corr'e p0on6ahVg. VI 8^0. En , ^2). - Jura en f* Per ínteres

Íefnotes de t«£ el cap fosera entre ( ) o pe, : pernear

la numeració del text hebreu. o t2V- wr- UU1CL

LEVÍTIC-VI, 7-18

segons la teva estimado. 7I fará per ell el sacerdot expiació a la fac
de Jahvé, i será perdonat de qualsevol de les coses en qué hagi
comes delicie.

Participació en els sacrificis

8I Jahvé parla a Moisés, dient: 9 Comanda a Aaró i ais seus filis,
dient : Aquesta és la llei de l'holocaust, que resta tota la nit sobre
el seu braser damunt Faltar fins al matí, mentre el foc de Faltar s'hi
manté encés. 10 El sacerdot, en haver-se revestit de la túnica de lli i
posat les bragues de lli en la seva carn, traurá la cendra feta peí foc
que haurá consumit l'holocaust damunt Faltar, i la posará vora Fal-
tar. 11 1 es despullará de les seves vestidures, i se'n posará unes
altres, i durá la cendra fora del campament, a un lloc pur. 12 El foc
damunt Faltar es mantindrá encés, sense extingir-se; el sacerdot hi
encendrá llenya cada matí, i hi ajustará l'holocaust, i hi fará pujar
en fum els greixos deis sacrificis pacífics. 13 El foc cremará perpe-
tualment damunt Faltar: no s'extingirá mai.

14 1 aquesta és la llei de Foblació : els filis d'Aaró Foferiran a la fac
de Jahvé davant Faltar. 10 El sacerdot en llevará un grapat de flor de
fariña amb el seu oli, i tot Fencens de damunt Foblació, i ho fará
pujar en fum sobre Faltar, en olor de suavitat, en memorial a Jahvé.
16 1 el romanent, se'l menjaran Aaró i els seus filis; será menjat alís
en lloc sagrat; a Fatri de la tenda del Testimoni se'l menjaran.
17Hom no el courá amb llevat: jo el cedeixo com a porció Uur de
les meves ignicions : cosa molt sagrada és, com el sacrifici expiatori
i el sacrifici per delicte. 18 Tot baró d'entre els filis d'Aaró en men-
jará. Estatuí perpetual és per a les vostres géneres sobre les igni-
cions a Jahvé : tot el que hi tocará, sant será.

8 (VI, 1). — Les liéis que segueixen
precisen les funcions i drets sacerdotals
en les diverses oblacions.

9 (2). — La llei de l'holocaust. L'holo-
caust quotidiá que s'oferia per tota la
nació. Cf. Ex. XXIX, 38.

1*2(5). — Mantindrá enees. La perpe-

tuitat del foc sagrat era una práctica molt
generalitzada. L'origen fou, potser, la
dificultat d'encendre foc. En aquest
cas, el símbol del foc perpetual era la
ininterrupció del cuite al Senyor.

14 (7). — Llei de l'oblació de vegetáis,
co és, de la flor de fariña.

i6 LEV1TIC- VI, 19-VII, 6

19 1 parla Jahvé a Moisés, dient : 20 Aquesta és l'ofrena que Aaró i
els seus filis faran a Jahvé el jorn de la seva unció : la desena part
d'un efá de flor de fariña com oblació perpetua, la meitat al matí i la
meitat al vespre. 21 Será feta a la paella amb oli: fregida la portarás
i l'oferirás a bocins com oblació partida, d'olor de suavitat a Jahvé.
22 El sacerdot ungit que el succeirá entre els seus filis, l'oferirá, puix
que estatuí perpetual és per a Jahvé : será cremada sencera. 23 1 tota
oblació de sacerdot será cremada sencera : hom no en menjará.

24 1 parlá Jahvé a Moisés, dient: 2r> Parla a Aaró i ais seus filis,
dient : Aquesta és la llei del sacrifici expiatori : el sacrifici expiatori
será immolat al lloc on será immolat l'holocaust, a la fac de Jahvé :
és cosa molt sagrada. 2GE1 sacerdot que l'oferirá per expiació, el
menjará; en lloc sant será menjat, a l'atri de la tenda del Testimoni.
27Tot el que en la seva cara tocará, sant será, i si la seva sang
esquitxava un vestit, el rentarás en lloc sant. 28 1 el vas de terrissa
en qué fou bullit, será romput; si fou bullit en vas de coure, será
fregat i rentat amb aigua. 29Tot baró d'entre els sacerdots en men-
jará: és cosa molt sagrada. 30 Pero la víctima expiatoria, de la qual
es porta la sang a la tenda del Testimoni, per tal de fer expiació dins
el santuari, no será menjada, ans cremada al foc.

(C. VIL) 1 Aquesta és la llei del sacrifici per delicte : és cosa molt
sagrada. 2 Al lloc on immolen l'holocaust, immolaran la víctima per
delicte, i n'espargiran la sang entorn damunt l'altar. 3 1 hom n'oferirá
tot el greix : la cua i el greix que cobreix les entranyes, 4 i els dos ro-
nyons amb el sagí de damunt d'ells, vora els lloms i el lóbul del fetge
traurá junt amb els ronyons. 5 1 el sacerdot ho fará pujar en fum
sobre l'altar en ignició a Jahvé: és un sacrifici per delicte. 6 Tot

30, Supra IV, 5 ; Hbr. xm, II

24 (17). — / parla Jahvé... Aquesta ció deis sacerdots (21-23). — 3-r Drets

fórmula estereotipada és emprada sem- deis sacerdots en els sacrificis expiato-

pre quan comenca una nova llei. En ris (24-30). — 4.* Drets en els sacrificis

aquest capítol i en el següent, la parti- per delicte (VII, 1-10). — 5-é Drets en

cipació deis sacerdots, seguint la distri- els sacrificis pacifics o saludables (11-

bució temática assenyalada en la fór- 21). — 6.¿ Parts de les victimes que no

muía susdita, és aquesta: i.r Ritu de es podran menjar (22-27).— 7-é Més

l'holocaust i drets en les oblacions (vv. drets sobre els sacrificis pacifics (28-

8-18). — 2." Oblacions en la consagra- 38).

LEVÍTIC-VII, 7-21

'7

baró d'entre els sacerdots en menjará : en lloc sant será menjat : és
cosa molt sagrada. "Per a la víctima d'expiació, com per a la de
delicie, és una mateixa la llei : pertanyerá al sacerdot que haurá fet
amb ell l'expiació. 8I el sacerdot que haurá ofert l'holocaust d'algú,
la pell de l'holocaust seva será, del sacerdot. 9I tota oblació cuita al
forn i la que será amanida en casserola o en paella será del sacerdot
que l'haurá oferta. 10 1 tota oblació pastada amb oli, o eixuta, será
de tots els filis d'Aaró, en parts iguals.

11 1 aquesta és la llei del sacrifici pacífic que hom oferirá a Jahvé.
12 Si hom l'ofereix en regraciament, oferirá junt amb la víctima del
regraciament, coques alises pastades amb oli i crespells alisos untats
amb oli i flor de íarina fregida, en coques amassades amb oli. 13 Amb
coques de pa fermentat presentará la seva ofrena en el seu sacrifici
pacífic de regraciament. UI en presentará una en cada ofrena, en
lleuda a Jahvé i será per al sacerdot que haurá espargit la sang de
la víctima pacífica. 15 1 la carn del sacrifici pacífic de regraciament
será menjada el dia d'ésser oferta : no en deixaran gens per a l'ende-
má. 1GPeró si el sacrifici de la seva ofrena és per vot, o per voler
espontani, el dia que oferirá el seu sacrifici, será menjat, i el roma-
nent podrá ésser menjat l'endemá. 17 1 alió que al tere dia restará
de la carn del sacrifici será consumit al foc. 18 1 si al tere dia hom
menjava gens de la carn del seu sacrifici pacífic, l'oferent no será
accepte, ni li será comptat; abominado será, i l'ánima que en men-
jará portará la seva iniquitat. 19 1 la carn que haurá tocat cosa im-
munda no será menjada, al foc será cremada; altrament, tota perso-
na pura en pot menjar. 20 L'ánima que, amb una impuritat damunt,
menjará carn del sacrifici pacífic que és de Jahvé, aquella ánima será
tallada del seu poblé. 21 1 l'ánima que haurá tocat alguna cosa im-
munda, immundícia d'home o animal immund, o qualsevol altra

13. — Coques de pa fermentat. Aqües-
tes no podien oferir-se en sacrifici (cf.
II, 11), servien únicament per a l'ápat
posterior.

15. — No en deixaran gens... Aqües-
tes prescripcions son fetes per evitar la
corrupció de les menges santificades

peí sacrifici, per tal que no siguin lian-
cades o profanades. Les precaucions
són proporcionades a la importáncia
deis sacrificis, com ara el de regracia-
ment.

18. — De la carn del seu sacrifici pací-
fic. Manca en Gr.

i8

LEVÍTIC-VII, 22-35

abominació immunda, i menja carn del sacrifici pacífic, que és de
Jahvé, aquella ánima será tallada del seu poblé.

22 1 Jahvé parla a Moisés, dient : 23 Parla ais filis d'Israel, dient :
Gens de greix de bou, ni d'ovella, ni de cabra, no menjareu. 24 El
greix d'un animal mort, o d'un animal esbocinat, podrá emprar-se
per a qualsevol servei, pero no en menjareu. 25 Qualsevol que men-
jará greix d'animal, del qual hom ofereix a Jahvé ignició, l'ánima
que en menjará será tallada del seu poblé. 26 Cap mena de sang no
menjareu en tots els vostres sojorns, ni d'ocell ni de bestiar. 27 Tota
ánima que menjará qualsevol mena de sang será tallada del seu poblé.

28I parlá Jahvé a Moisés, dient: 29 Parla ais filis d'Israel, dient:
Qui oleriiá el seu sacrifici pacífic a Jahvé, portará la seva ofrena del
sacrifici pacífic a Jahvé. 30 Les seves mans presentaran les ignieions
de Jahvé : portará el greix amb el pit, el pit per a ésser brandejat
com ofrena brandejada a la fac de Jahvé. 31 1 el sacerdot fará pujar
en fum el greix sobre l'altar, pero el pit será per a Aaró i per ais
seus filis. 32I donareu al sacerdot, com a lleuda, la cuixa dreta deis
vostres sacrificis paeífics. 33 A aquell deis filis d'Aaró que oferirá la
sang i el greix deis paeífics, pertocará en partió la cuixa dreta. 34 Car
jo preñe deis filis d'Israel, de llurs sacrificis paeífics, el pit que es
brandeja i lá cuixa de la lleuda, i ho dono a Aaró, el sacerdot, i ais
seus filis, en estatut perpetual, d'entre els filis d'Israel.

SOTAESCKIT

35 Aquesta és la unció d'Aaró i la unció deis seus filis en les ig-
nieions de Jahvé, des del jorn que els consagrá al sacerdoci de Jahvé.

21. — En lloc á' abominado, alguns
textos, com el samaritá i el siriac, po-
sen reptil.

23 ss. — Ko en menjareu. Aquesta
prohibido, repetida sovint, era segura-
ment una precaució higiénica. Estava
limitada al greix de les bésties sacrifi-
cabas : bous, ovelles i cabres.

30. — Brandejat. Segons la tradició

jueva, l'ofrena d'aquesta mena es feia
així: el sacerdot posava l'ofrena en mans
de l'oferent i les seves mans sota les
d'aquest; d^sprés ambdós avancaven ho-
ritzontalment l'ofrena vers l'altar i torna-
ven a retirar-la. (Cf. Ex. XXIX, 24-28).

35. — Aquesta és la unció. O sia els
drets que la unció conferia. És una
elipsi molt hebraica.

LEVÍTIC-VII, 36-VIII, 8

19

36Aixó és el que ha manat de donar-los des del dia que els ungí
d'entre els filis d'Israel, en estatuí perpetual per llurs generes.

37 Aquesta és la llei de l'holocaust, i de l'oblació, i del sacrifici ex-
piatori, i del sacrifici per delicie, i de les consagracions, i del sacri-
fici pacífic, 38 la qual ordena Jahvé a Moisés a la muntanya del Sinaí,
el dia que ell maná ais filis d'Israel de presentar llurs ofrenes a Jahvé,
al desert del Sinai.

2. -CONSAGRACIÓ DELS SACERDOTS
(V1II-IX)

(C. VIII.) 1l parla Jahvé a Moisés, dient : '-'Pren Aaró, i els seus
filis amb ell, i les vestidures, i l'oli de la unció, i el vedell del sacri-
fici expiatori, i els dos moltons, i el canastro deis alisos, 3 i convoca
tota la comunitat a la porta de la tenda del Testimoni.

4I léu Moisés tal com li ordena Jahvé, i s'aplegá la comunitat a la
porta de la tenda del Testimoni. 5I digué Moisés a la comunitat: Aixó
és el que Jahvé ha manat de fer. G I Moisés féu atansar Aaró i els seus
filis, i els renta amb aigua. 'I li posa damunt la túnica, i el cenyí
amb el cenyidor, i el vestí del palii, i li coHocá a sobre l'efod, i el ce-
nyí amb el lligam de l'efod, i amb ell l'hi ajusta. 8I li posa damunt el

1 ss.— -Els set capítols primers del
Levític són com un paréntesi dins la
narració histórica de l'Éxode. Interca-
la en ell s tota la legislado i el ritual
deis sacrificis. En el cap. VIII, Moi-
sés reprén els fets esdevinguts al Sinaí i
conta com es féu la consagrado d' Aa-
ró comandada per Déu. En Ex. XXVIII-
XXIX consigna l'ordenació divina, ara
conta com fou executada, mostrant la
cura exemplar que va posar en el com-
pliment de les ordres rebudes de Jahvé.
Tot fou observat, fins en els mínims

detalls. Calia que el gran legislador
donés aquest exemple d'observanca al
seu poblé tossut i oblidadís.

6 ss. — / Moisés féu atansar Aaró.
En tota aquesta cerimónia de consagra-
do, Moisés actúa de gran sacerdot cón-
sagrant, tant en els tres sacrificis (d'ex-
piació, d'holocaust i pacífic) com en la
fundó consagrativa que dura set dies.
Acabada aquesta, el sacerdoci será ex-
clusiu de la familia d'Aaró. La unció
fa que el sacerdot sigui l'órgan i mit-
jancer de Déu envers el poblé.

20

LEVÍTIC-VUI, 9-25

pectoral i dins el pectoral posa l'Urim i el Tummim. 9I posa la tiara
sobre el seu cap, i posa la llanda d'or, diadema de santedat, damunt
la tiara, part davant, talment com Jahvé havia ordenat a Moisés. 10 1
prengué Moisés l'oli de la unció i ungí el tabernacle i tots els estrés
d'ell, i els consagra. 11 1 n'aspergí Faltar set vegades, i ungí l'altar
i tots els seus atuells i la griala amb el seu peu, per tal de consagrar-
los. l2I escampa oli de la unció damunt el cap d'Aaró, i l'ungí, per
tal de consagrar-lo. 13 1 llavors Moisés féu atansar els filis d'Aaró, i
els vestí les tániques, i els cenyí amb cenyidors, i els ajusta les mi-
tres, talment com Jahvé havia ordenat a Moisés.

14 Llavors féu atansar el vedell de l'expiació, i Aaró i els seus filis
posaren llurs mans damunt el cap del vedell de l'expiació. 15 1 l'im-
molá. I Moisés en prengué sang i en posa amb el dit damunt deis
corns de l'altar a l'entorn, i cxpiá l'altar, i vessá la sang al peu de
l'altar, i el consagra per tal de fer damunt ell l'expiació. 16 Prengué
després tot el greix de damunt les entranyes i el lóbul del fetge, i els
dos ronyons, i el sagí d'ells, i Moisés ho féu pujar en fum a l'altar.
17 Pero el vedell, i la seva pell, i la seva carn, i la seva femta, ho
crema al foc tora del campament, talment com Jahvé havia ordenat a
Moisés.

18 1 féu atansar el moltó de l'holocaust, i Aaró i els seus filis posa-
ren llurs mans damunt el cap del moltó. 19 1 l'immolá, i espargí
Moisés la seva sang a l'altar, tot entorn. 20 1 talla el moltó a bocins,
i Moisés féu pujar en fum el cap i els bocins i el greix. 21 1 havent
rentat amb aigua les entranyes i les carnes, Moisés féu pujar en fum
tot el moltó a l'altar : era un holocaust d'olor de suavitat, una ignició
a Jahvé, talment com Jahvé havia ordenat a Moisés.

22 Llavors féu atansar l'altre moltó, el moltó de les consagracions,
i Aaró i els seus filis posaren llurs mans damunt el cap del moltó.
23 1 l'immolá, i Moisés en prengué sang i en posa al tendrum de
l'orella dreta d'Aaró, i al polze de la seva má dreta i al polze del seu

12, Eccli. XLV, 18

18. — El moltó de l'holocaust. El pri- ciació. El segon (v. 22) era l'hóstia de
mer moltó era corrí l'hóstia de propi- consagració.

LEVÍTIC - VIII, 24-54

2 1

peu dret. 24 1 féu atansar els filis d'Aaró, i Moisés posa sang al ten-
drum de llurs orelles dretes i ais polzes de llurs mans dretes i ais
polzes de llurs peus drets, i espargí Moisés la sang damunt Faltar, a
l'entorn. 25 1 prengué el greix, i la cua, i tot el greix de damunt les
entranyes, i el lóbul del fetge, i els dos ronyons amb llur sagí, i la
cuixa dreta. 26 1 del canastro deis alisos que era a la fac. de Jahvé,
prengué una coca alisa, i una fogassa feta amb oli, i un crespell, i ho
posa damunt els greixos i damunt la cuixa dreta. 27 1 posa tot aixó
sobre els palmells d'Aaró i sobre els palmells deis seus filis, i ho
brandejá com ofrena brandejada a la fac de Jahvé. 28Després ho
prengué Moisés de llurs palmells, i ho féu pujar en fum damunt
Faltar sobre l'holocaust : era el sacrifici de les consagracions, d'olor
de suavitat, una ignició a Jahvé.

29 1 Moisés prengué el pit i el brandejá com ofrena brandejada a la
fac, de Jahvé : aquesta fou la porció de Moisés del moltó de les con-
sagracions, talment com Jahvé havia ordenat a Moisés.

30 1 Moisés prengué de l'oli de la unció i de la sang de damunt
Faltar i aspergí sobre Aaró i les seves vestidures i sobre els seus filis,
i sobre les vestidures deis seus filis amb ell; i consagra Aaró i les
seves vestidures, i els seus filis, i les vestidures deis seus filis amb ell.

31 1 digué Moisés a Aaró i ais seus filis : Coeu la carn a la porta de
la tenda del Testimoni, i mengeu-la allí amb el pa del canastro de
les consagracions, talment com jo us ho he ordenat, dient : Aaró i
els seus filis la menjaran. 32 1 el romanent de la carn i del pa, ho cre-
mareu al foc. 33Durant set dies no sortireu de la porta de la tenda
del Testimoni, fins el dia en qué s'acompliran els dies de les vostres
consagracions, car la vostra consagració durará set dies. 34 Talment
com avui s'és fet, així Jahvé ha ordenat que es fes, per tal de fer la

31, Ex. xxix, 32 ; Infra xxiv, 9

30. — / consagra. Vg. resumeix ja era acomplerta. — Coeu la carn...
aquesta segona pan del v. 30 en el 31 i mengeu-la. La resta de la víctima,
i diu: «Curaque sanctificasset eos in car les altres parts foren cremades.
uestitu suo, praecepit eis, dicens.» Amb el pa. Gr. amb altres versions :

31. — / digné Moisés. Tot el que « els pans del canastro de les consuma-
segueix és l'acabament de la cerimónia cions, talment com em fou ordenat
de consagració. Aquesta, própiament, a mi.»

22

LEVÍTIC - VIII, 3 5-IX, 14

vostra expiació. 35Restareu set dies a la porta de la tenda del Testi-
moni, nit i dia, observant els comandaments de Jahvé, a fi que no
moriu, car així m'ha estaí ordenat. 36 1 Aaró i els seus filis teren totes
les coses que havia ordenat Jahvé per mitjá de Moisés.

(C. IX.) *I el dia vuité s'esdevingué que Moisés crida Aaró i els
seus filis i els ancians d'Israel. 2I digué a Aaró: Pren un vedell per
al sacrifici expiatori i un moltó per a l'holocaust, ambdós sense tara,
i presenta'ls a la fue de Jahvé. 3I parlarás ais filis d'Israel, dient :
Preneu un boc per a victima expiatoria, i un vedell, i un anyell, nats
de l'any, sense tara, en holocaust, 4 i un bou, i un moltó per al
sacrifici pacífic, per immolar-los a la fac de Jahvé, i una oblació
amassada amb oli, puix que avui Jahvé us apareixerá.

5I ells dugueren davant la tenda del Testimoni co que ordena
Moisés, i s'atansá tota la comunitat, i es tingué a la fac de Jahvé.
GLlavors digué Moisés : Aixó és el que Jahvé ha manat : feu-ho i la
gloria de Jahvé us apareixerá. 7 1 a Aaró digué Moisés : Atansa't a
Faltar i fes el teu sacrifici expiatori i el teu holocaust, i fes l'expiació
per a tu i per al poblé : fes també l'ofrena del poblé i fes l'expia-
ció per ells, com ha ordenat Jahvé.

8IAaró s'acostá a Paitar i immolá el vedell del sacrifici expiatori, per
a ell. 9I els filis d'Aaró li dugueren la sang, i ell hi mulla el seu dit, i
en posá damunt els corns de Paitar, i vessá la sang al peu de Paitar.
10 1 el greix, i els ronyons, i el lóbul del fetge del sacrifici expiatori,
els féu pujar en fum a Paitar, talment com Jahvé havia ordenat a
Moisés. 11 Pero la carn i la pell, les cremá al foc fora del campament.

12Després immolá l'holocaust, i els filis d'Aaró li presentaren la
sang, i ell Pescampá per Paitar, tot entorn. 13 1 li presentaren l'holo-
caust tallat a bocins junt amb el cap, i ho féu pujar en fum a Paitar.
14 1 rentá les entranyes i les carnes, i ho féu pujar en fum a Paitar
damunt l'holocaust.

1. — Acabada la consagrado, Aaró
comenca d'exercir les funcions sacer-
dotals per comptes de Moisés.

4. — Avui Jahvé us apareixerá. Com
en el v. 6 : la gloria de Jahvé. Aquesta

promesa d'una teofania es reaütza en el
v. 2^-24.

7. - Per al poblé. Gr. : per a tu i
per a la teva familia.

LEVÍTIC-IX, I5-X, i

23

15 1 presenta l'ofrena del poblé, i prengué el boc per a l'expiació
del poblé, i rimmolá, i l'oferí peí pecat com el primer. 1GI oferí
l'holocaust, i lio féu segons Festatuit. 17 Oferí després l'oblació i
n'omplí el seu palmell i ho féu pujar en fum a Faltar, a més de l'ho-
locaust del matí. 18 1 immolá el bou i el moltó en sacrifici pacífic per
al poblé ; i els filis d'Aaró li presentaren la sang, que espargí damunt
Faltar, tot entorn. 19 1 els greixos del bou i del moltó, i la cua i qo
que cobreix les entranyes, i els ronyons, i el lóbul del fetge : 20 po-
saren aquests greixos damunt els pits, i els féu pujar en fum a Faltar.
21 Pero els pits i la cuixa dreta, Aaró els brandejá com ofrena bran-
dejada davant Jahvé, talment com havia ordenat Moisés.

22Llavors Aaró alga les mans envers el poblé, i els beneí, i davalía
d'oferir el sacrifici expiatori, i l'holocaust, i el sacrifici pacífic. 23 1
entraren Moisés i Aaró a la tenda del Testimoni i en sortir-ne, be-
ne'iren el poblé, i la gloria de Jahvé aparegué a tot el poblé. 24 1 un
foc sortí de la fa<; de Jahvé, i consuma l'holocaust i els greixos de
damunt Faltar ; i tot el poblé ho veié, i aclamaren, i caigueren fac, en
térra.

3.— EL CASTIG DELS VIOLADORS

(X)

(C. X.) ll e!s filis d'Aaró, Nadab i Abiú, prengueren cadascun el
seu encenser, hi posaren foc, hi posaren encens damunt, i oferiren a

23, II Mee. II, 10. — 1, Nm. ni, 4; xxvi, 61; I Par. xxiv, 2

23. — / entraren Moisés i Aaró. Ara
Moisés introdueix Aaró a Pinterior del
Santuari donant-li la plenitud de les se-
ves íuncions. Fins aleshores havia exer-
cit el seu ministeri fora, en l'altar deis
holocaustos. — Bene'iren el poblé, se-
gons el Targum de Jerusalem la fórmu-
la seria : «Que les vostres ofrenes sien
acceptades, que el Senyor romangui en
mig de vosahres i perdoni els vostres
pecats.» — La gloria de Jahvé es maniíes-

tá, segons el v. següent, en el fet que un
foc, no enees per má d'home, consumí
el sacrifici. Cf. un cas semblant en
Jdc. VI, zo, 21; 3 Rg. XVIII, 28;
2 Par. VII, 1,2.

24. — Gr. : i ho veié tot el poblé,
'i eixí d'esment' (kkL ácjéoTn), i caigue-
ren sobre llur rostre.

1 . — Nadab i Abiú eren els filis ma-
jors d'Aaró (Ex. VI, 23).

24 LEVÍTIC-X, 2-13

la fac de Jahvé un foc estrany, que ell no havia pas manat. 2 1 de la
fac de Jahvé sortí un foc que els devora, i moriren a la fac de Jahvé.
3I digué Moisés a Aaró : Aixó és el que parla Jahvé, dient:

En els que a mi s'acosten santificat seré
i ais ulls de tot el poblé em glorificaré.

I Aaró calla. 4I Moisés crida Misael i Elisafan, filis d'Oziel, onde
d'Aaró, i els digué : Atanseu-vos i traieu els vostres germans de da-
vant el Santuari, fora del campament. 5I s'atansaren, i els tragueren
amb llurs túniques fora del campament, tal com havia ordenat Moisés.

G I digué Moisés a Aaró, i a Eleazar i Itamar, filis seus : No es-
bullareu la vostra testa, ni esquincareu els vostres vestits, si no voleu
morir i atraure la ira sobre tota la comunitat; pero els vostres ger-
mans i tota la casa d'Israel ploraran l'abrusament que ha fet Jahvé.
7 1 no sortireu de ¡'entrada de la tenda del Testimoni, per tal que no
en moriu, puix que porteu damunt l'oli de la unció de Jahvé. I ells
feren conformement a l'ordre de Moisés.

8I parla Jahvé a Aaró, dient: 9 Vi ni licor embriagant no beureu
tu i els teus filis amb tu, quan haureu d'entrar a la tenda del Testi-
moni, per tal que no moriu : estatut perpetual será per a les vostres
generes. 10 A fi de discernir entre sagrat i profá, i entre immund i
pur, 11 i d'ensenyar ais filis d'Israel tots els estatuís que Jahvé els ha
donat per mitjá de Moisés.

12I digué Moisés a Aaró i a Eleazar i a Itamar, filis seus que li
restaven : Preneu l'oblació que és romasa de les ignicions a Jahvé,
i mengeu-la sense llevat prop de Faltar, car és cosa molt sagrada.
13 En lloc sant heu de menjar-la, puix que és dret teu i dret deis teus

Un foc estrany, no pres de Faltar, mátiques de dol, car liur mort fulmi-

sinó foc profá, contravenint el coman- nant era just cástig de Déu el qual

dament d'Ex. XXX, 9. havia d'ésser acceptat amb resignado.

3. — / Aaró calla. Gr. : I Aaró es A més, caiia que el sacerdoci mantin-
compungí gués fins en la dissort una serena dig-

4. — ■ Els vostres germans. En el lien- nitat i no es lliurés a les exageracions
guatge biblic germans significa sovint planyívoles deis orientáis.

parents ; en aquest cas, cosins. 7. — No sortireu. A acompanyar els

6. — No esbullareu... si no voleu mo- cadávers, per tal que el dol d'Aaró i els
rir. Calía evitar manifestacions dra- altres no sembles un blasme al Senyor.

LEVÍTIC-X, 14-20 25

filis sobre les ignicions a Jahvé, car així m'ha estat ordenat. "També
el pit de l'ofrena brandejada i la cuixa de la lleuda menjareu en lloc
pur tu i els teus filis i les teves filies amb tu, car com a dret teu i dret
deis teus filis us són donats sobre els sacrificis pacífics deis filis d'Is-
rael. 15 Junt amb els greixos de les ignicions, presentaran la cuixa de
la lleuda i el pit del brandejament, per tal de brandejar-ho a la fac, de
Jahvé, i serán per a tu i per ais teus filis amb tu en dret perpetual,
talment com ho ha ordenat Jahvé.

16 1 Moisés recerca el boc de l'expiaeió i hcus aquí que havia estat
cremat. Llavors s'irritá contra Eleazar i Itamar, filis que restaven
d'Aaró, i digué : 17 ¿Per qué no haveu menjat la víctima expiatoria en
el lloc sant, puix que és cosa molt sagrada? Us ha estat donada per-
qué porti el pecat de la comunitat, per tal de fer expiació per a ells a
la fac, de Jahvé. 18Heus aquí que la seva sang no ha estat entrada en
el santuari : havíeu, dones, de menjar la víctima al lloc sant, talment
com jo havia ordenat.

19 1 respongué Aaró a Moisés: Vet aquí que avui han ofert llur
sacrifici expiatori i llur holocaust a la fac de Jahvé, i tais coses m'han
esdevingut; si avui hagués menjat la víctima expiatoria, ¿hauria estat
plaent ais ulls de Jahvé ?

20 1 havent oi't Moisés aqüestes coses, li foren satisfaents.

16, II Mace, n, 1 1

16 — El boc de l'expiaeió. Els filis
d'Aaró negligiren llur deure pertocant
ais ritus deis sacrificis peí pecat; d'aqu!
ve la contesa de Moisés amb ells.

19. — Tais coses m'han esdevingut. La
mort deis dos filis més grans. Aquesta
trista remembranca apaivagá la ira de
Moisés.

II PART. PURESA I IMPURESA LEGAL

(XI -XXII)

i.— PRESCRIPCIONS GENERALS

(XI - XX)

Els animals legalment mengívols

(C. XI.) 1l parla Jahvé a Moisés i Aaró, dient-los : 2Parleu ais
filis d'Israel, dient: Aquests són els animals que menjareu entre tota
bestia de damunt la térra. 3Tot animal de peülla partida, que la fen-
deix en 'dues' peülles i que remuga, aquest menjareu. 4 Pero no
menjareu d'entre aquells que o remuguen, o teñen la peülla partida :
el camell que prou remuga, pero no té la peülla partida, immund us
será; 5 i l'irax, que remuga, pero no té la peülla partida, immund
us será; 6 i la liebre, que remuga, pero no té la peülla partida, im-
munda us será, 7 i el porc, que té la peülla partida, i fa fesa de peü-
lla, pero no remuga, immund us será. 8 No menjareu de llur carn, ni
tocar eu llur eos mort: us serán immunds.

9 Aquests menjareu d'entre els que són a l'aigua: tots aquells que
teñen aletes i escates, en les aigües, tant que sia del mar com deis
rius, en menjareu. 10 Pero tots els qui no teñen aletes ni escates, en

2, Dt. xiv, 4.-7, II Mace, vi, 18

r. — Ací comenca una altra pan del 2. — Tola bestia, hebr. behemá, sol

Levític, destinada a destriar les pureses aplicar-se ais quadrúpedes doméstics.

i les impureses legáis. Déu ja no parla io. — Entre els immunds no es se-

a Moisés totsol : Aaró, com a sacerdot nyala cap especie en el text; perla regla

ungit, té el seu Uoc en els colloquis di- general donada hi entraven les anguiles,

vinals. congres, etc. i tots els cetacis. Cal remar-

LEVÍTIC-XI, 10-27

27

el mar, i en els rius, entre tot alió que es belluga dintre les aigües i
tot animal que hi viu, será abominado per a vosaltres. 11 Us serán,
dones, en abominado, no menjareu de llur carn i abominareu llurs
cossos morts. 12 Tot alió que no tingui aletes i escates en les aigües
us será abominado.

13 1 entre els ocells, aquests tindreu en abominado: hom no en
menjará, són abominables: l'águila, el trencalós i el voltor, 11 el milá
i el falcó segons la seva mena, 15 tot corb segons la seva mena, 16 i
l'estruc, i el mussol, i la gavina, i l'esparver segons la seva mena,
17 i el duc, i el somorgolló, i l'ibis, 18 i el cigne, i el pellica, i la cer-
cella, 19 i la cigonya, i la garsa segons la seva mena, i la puput, i el
rat-penat.

20 Tot insecte alat que camina sobre quatre peus us será abomina-
do. 21 Pero entre tots els insectes alats que caminen sobre quatre
peus, solament menjareu d'aquells que teñen carnes més amunt deis
peus per tal de saltar sobre la térra. 22D'entre ells menjareu aquests :
la llagosta segons la seva mena, i el grill segons la seva mena, i
l'hargol segons la seva mena, i l'hagab segons la seva mena. 23 Tot
altre insecte alat que tingui quatre peus us será en abominado.

24 També aquests animáis us tornaran immunds: tothom que to-
cará a llurs cossos morts será immund fins al vespre, 25 i tothom que
portará part de llurs cossos morts, rentará els seus vestits i será im-
mund fins al vespre. 26 Tot animal de peülla partida, pero que no la
té fesa, i no remuga, us será immund, qualsevol que el tocará será
immund fins al vespre. 27 1 d'entre tots els animáis que caminen so-
bre quatre peus, els que caminen sobre les grapes us serán immunds:
qualsevol que tocará llurs cossos morts será immund fins al vespre.

car el to solemnial de tota la perícope. el Gr. Els noms hebreus : hargol, ha-

13. — / entre els ocells. Després gab, signifiquen diverses varietats de 11a-

d'enumerar els quadrúpedes i els pei- gostes mengivoles.
xos, l'autor parla deis ocells partícula- 24. — Us tornaran immunds. Les bés-

ritzant i assenyalant els mengivols i els ties considerades immundes, a més de

abominables. no poder menjar-les, contaminaven peí

20. — Sobre quatre peus. L'autor no seu contacte; per tant, aquell que havia

compta com peus les dues potes llar- tocat el cadáver o la carn moría no po-

gues deis insectes saltadors. Cf. v. 21. dia, sense purificar-se, exercir cap acte

22. — Menjareu aquests. Vg. segueix del cuite.

3 - ANTIC TESTAMENT II

2 8

LEVÍTIC-XI, 28-43

28 1 qui portará llurs cossos morts, rentará els seus vestits i será
immund fins al vespre : immunds serán per a vosaltres.

29 1 aquests us serán immunds entre els reptils que graponen da-
munt la térra: la mostela, la rata i el cocodri!, segons la seva
mena, 30 la musaranya, el camaleó, el lluert, la tortuga i el talp.
31 Aquests us serán immunds entre tots els reptils: qualsevol que els
tocará essent morts, será immund fins al vespre. 32 1 tot alió sobre
qué caurá algún d'aquests animáis morts será immund, tant que si-
guí atuell de fusta, com drap, o pell, o sac : tot estre amb qué es fa al-
guna cosa; aquest será ficat en aigua i restará immund fins al vespre,
i aleshores será pur. 33 1 tot vas de terrissa dins el qual caurá algún
d'ells, immund será tot el que hi haurá dins, i el vas, el trencareu.
34 Tot aliment que es menja sobre el qual caurá d'aquella aigua, será
immund, i tot líquid bevedor dins qualsevulga vas d'aquests és im-
mund. 35 1 tot alió sobre qué caurá alguna part de llur eos mort será
immund ; si és forn o fogó, será let a trossos : són immunds i per im-
munds els tindreu. 36Només la font i la cisterna on es recullen les
aigües, restaran purés, pero alió que haurá tocat a llurs cossos
morts, será immund. 37 1 si queia alguna part de llurs cossos morts
damunt de llavor per a la sembra, será pura, 38 pero si s'ha escampat
aigua damunt la llavor i hi cau damunt alguna part de llurs cossos
morts, us será immunda.

39 1 si mor algún animal deis quals us és llegut d'alimentar-vos,
qui tocará el seu eos mort será immund fins al vespre. 40I qui men-
jará del seu eos mort, rentará els seus vestits i restará immund fins
al vespre ; igualment qui portará el seu eos mort, rentará els seus
vestits i restará immund fins al vespre.

11 1 tot reptil que grapona damunt la térra és abominació : hom no
en menjará. 42 De tot alió que s'arrossega damunt el ventre, o que
camina sobre quatre o més peus, de tot réptil que grapona damunt
la térra, no en menjareu, puix és abominació. 43 No feu abomina-

36. — La font i Ix cisterna. Les ai- possible l'observanga d'una llei prohi-

gües no esdevenien impures perqué es bitiva, si les aigües haguessin pogut

renoven peí corrent. A més, l'escasse- contaminar-se.
dat d'aigua en el desert hauria fet im-

LEVÍTIC - XI, 44-XII 29

bles les vostres persones amb cap reptil que s'arrossega, ni us feu
immunds per ells. 44 Car jo sóc Jahvé, el vostre Déu, santifiqueu-
vos, dones, i sigueu sants, per tal com jo sóc sant, i no contamineu
les vostres persones amb cap reptil que s'arrossega damunt la térra.
45 Perqué jo sóc Jahvé, que us faig pujar de la térra d'Egipte per tal
d'ésser-vos Déu. Sereu sants, puix jo sóc sant.

46 Aquesta és la llei sobre els quadrúpedes, i els ocells, i tot ani-
mal vivent que es belluga en les aigües i tot animal que grapona per
la térra. 47 Per a discernir entre immund i pur, entre l'animal men-
gívol i l'animal no mengívol.

De la partera

(C. XII.) *I parla Jahvé a Moisés, dient : 2 Parla ais filis d'Israel, i
digues-los: La dona, quan haurá concebut i infantará másele, será im-
munda set dies ; talment com ais dies de la impuresa de la seva mens-
truació, será immunda. 3I el dia vuité será circumeidada la carn del
prepuci del fill; 4 pero ella restará a casa trenta tres dies en la sang de
la seva purificado : cap cosa santa no tocará, ni anirá al santuari, fins a
tant que es compleixin els dies de la seva purificació. 5I si infanta íem-
bra, será immunda dues setmanes, talment com en la seva menstrua-
ció, i restará a casa seixanta sis dies en la sang de la seva purificació.

6 Quan serán complerts els dies de la seva purificació per un fill o
per una filia, portará un anyell nat de l'any en holocaust, i un co-
lomí o una tortora per expiació, a la porta de la tenda del Testimoni,
al sacerdot. 7I el sacerdot l'oferirá a la fa<; de Jahvé i fará expiació
per ella, i será pura del seu sangfluix. Aquesta és la llei de la dona
que ha infantat baró o fembra. 8 1 si el seu cabal no abasta per a un
anyell, prendrá dues tortores, o dos colomins, un per a holocaust i
un altre per a expiació, i el sacerdot fará expiació per ella, i será pura.

44, 1 Ptr. 1, 16. — 2, Le. 11, 22.-3, Luc. 11, 21 ¡ lo. vil, 22. — 8, Supra v, 1 1 ; Le. 11, 24

2. — La dona... será immunda. La 5 . — En la sang de la seva purificació.

impuresa de la partera és un record del La sang i altres impureses de les quals

pecat original. Gr. : segons els dies del haurá d'ésser purificada,
retir (xcopio-^oü) de la seva purgado.

3o

LEVÍTIC-XIII, 1-13

Dels leprosos

(C. XIII.) *I parla Jahvé a Moisés i a Aaró, dient : 2Quan un
home tindrá a la pell de la seva carn tumor, o pústula, o taca, que a
la pell de la seva carn siguí nafra de llebrosia, será emmenat a Aaró,
el sacerdot, o a un dels seus filis, els sacerdots. 3 1 el sacerdot ob-
servará la nafra en la pell de la carn : si el pél de la nafra ha tornat
blanc i la part nafrada apar més rebaixada que la pell de la seva carn,
nafra és de llebrosia : el sacerdot, en haver-ho aclarit, el declarará
immund. 4 Pero si en la pell de la seva carn hi havia una taca blan-
ca, i no semblés més rebaixada que la pell, ni el seu pél hagués tor-
nat blanc, el sacerdot reclourá l'afectat d'aquell mal per set dies. 5I
al seté dia, el sacerdot l'observará, i si al seu semblant la nafra s'ha
deturat, sense estendre's per la pell, el sacerdot el reclourá per al-
tres set dies. G I el seté dia, el sacerdot l'observará altra vegada, i si
veu que la nafra ja és esmorte'ida, i no s'és escampada per la pell,
llavors el sacerdot el donará per pur : és una pústula ; que es renti
els vestits, i será pur. 7 Pero si la pústula s'ha anat estenent per la
pell, després d'ell haver-se presentat al sacerdot per ésser declarat
pur, será vist novament peí sacerdot. 8 1 el sacerdot l'observará, i si
veu que la pústula s'és estesa per la pell, el sacerdot el declarará
immund: és llebrosia.

9Quan un home tingui al damunt nafra de llebrosia, será dut al
sacerdot. 10I el sacerdot observará, i si hi ha una crosta blanca a la
pell, la qual hagi esblanquei't el pél, i a la crosta hi ha encara carn
viva, 11 és lepra inveterada a la pell de la seva carn, i el sacerdot el de-
clarará immund; i no el reclourá, puix que és immund. 12Peró si la
llebrosia ha tret una floridura sobre la pell, talment que cobreix tota
la pell de qui n'és colpit, de cap a peus, per tot on és visible al sa-
cerdot, 13quan el sacerdot observará que la lepra ha cobert tota la

3. — Primer cas de lepra. festada sense erupcions preliminars. Es

4. — Segon cas, quan hi ha dubte i donen dues normes de purificació se-
cal una segcna inspecció. gons que la lepra sia aguda o benigna.

9-17. — Tercer cas, la lepra mani- Cf. v. 12-17.

LEVÍTIC - XIII, 14-30

seva carn, declarará pur el nafrat : ell ha tornat tot blanc, dones és
pur. 14 Pero tot d'una que apareixerá en ell carn viva, será immund.
15 1 el sacerdot, veient la carn viva, el declarará immund: la carn viva
és immunda, és lepra. 16 Pero si la carn viva canvia i torna blanca,
anirá vers el sacerdot. 17 1 el sacerdot l'observará, i si la nafra ha
tornat blanca, el sacerdot declarará pur el nafrat : ell és pur.

18 Un que hagi tingut en la pell una pústula, i en sigui guarit, 19 i
després al lloc de la pústula s 'ha fet crosta blanca, o una taca blanca
vermellosa, es mostrará al sacerdot. 20 1 el sacerdot observará: i si apar
més rebaixada que la pell, i el seu pél ha tornat blanc, el sacerdot el
declarará immund: és nafra de llebrosia, floridura de la pústula. 21 1
si, en observar-la el sacerdot, no hi apareix pél blanc, ni és més rebai-
xada que la pell, ans está esmorteida, llavors el sacerdot el reclourá per
set dies. 22 1 si va estenent-se per la pell, el sacerdot el declarará im-
mund: nafra és. 23 Pero si la taca blanca no es mou del seu lloc, i no
s'és estesa, és la cicatriu de la pústula, i el sacerdot el declarará pur.

24Quan un tindrá al eos, sobre la pell, una cremada de foc, i el
viu de la cremada fa una taca d'un blanc vermellós, o blanca, 25 el sa-
cerdot l'observará, i si el pél de la taca ha tornat blanc, i la taca apar
més rebaixada que la pell, és lepra que ha florit en la cremada; el
sacerdot el declarará immund: és nafra de llebrosia. 2GPeró si el sa-
cerdot, en observar-la, veu que no hi ha pél blanc a la taca, ni és
més rebaixada que la pell, ans está esmorteida, el sacerdot el reclourá
per set dies, 27 i al seté dia, el sacerdot l'observará : si ha anat este-
nent-se per la pell, el sacerdot el declarará immund : és nafra de lle-
brosia. 28 Pero si la taca no es mou del seu lloc i no s'és estesa per
la pell, ans está esmorteida, és crosta de la cremada; i el sacerdot el
declarará pur, puix que és cicatriu de cremada.

29 Home o dona a qui surti mal al cap o a la barba, 30 el sacerdot

18. — Quart cas de lepra, la que es
desenrotlla sobre una úlcera cicatriza-
da. Erupcions cutánees.

22. — Gr. diu aquí, com al v. 27, és
ales de lepra (ácpii Xé-npaq ko-tív). El
text massorétic en aquest verset diu
només nafra és, pero al 27 afegeix

de llebrosia. Nosaltres traduím igual.

24. — Cinqué cas de lepra, quan re-
brota després del cauteri.

29. — Mal al cap, tinya. Totes les
precaucions del Legislador teñen per
objecte evitar el contagi d'aqueixes
malalties entre el poblé.

32

LEVÍTIC-XIII, 31-45

observará el mal, i si apar ésser més rebaixat que la pell, i amb el
pél groguenc i fi, el sacerdot declarará immunda aquella persona : és
tinya, és lepra del cap o de la barba. 31 Pero quan el sacerdot haurá
observat la nafra de la tinya, i no apareixerá ésser més rebaixada que
la pell, i no hi ha pél negre, el sacerdot reclourá el nafrat de tinya
per set dies, 32 i al dia seté, el sacerdot observará el mal, i si veu que
la tinya no s'és estesa ni hi ha pél groguenc, ni apar la tinya més re-
baixada que la pell, 33 el tinyós es raurá, pero no la part de la tinya,
i el sacerdot reclourá el tinyós per set dies més. 31 1 al dia seté, el
sacerdot observará el mal, i si la tinya no s'és estesa en la pell, ni
apar més rebaixada que la pell, el sacerdot el declarará pur : rentará
els seus vestits, i será pur. 35 Pero si la tinya s'ha anat estenent en
la pell, després d'ésser ell donat per pur, 36 el sacerdot l'observará, i
si la tinya s'és estesa en la pell, no caldrá pas que cerqui si hi ha pél
groguenc : és immund. 37 Pero si li semblava que la tinya está atu-
rada, i que hi ha sortit el pél negre, la tinya és guarida: ell és pur, i
pur el declarará el sacerdot.

38 Quan un home o una dona té en la pell de la seva carn moltes
taques blanques, 39 el sacerdot l'examinará, i si en la pell de la seva
carn apareixen taques d'un blanc esmorte'it, és exantema que ha florit
en la pell: és pur. 40L'home a qui han caigut els cabells del cap, és
calb, pero pur. 41 Si els cabells li han caigut deis frontals, és calb
per davant, pero pur. 42 Pero si en la calbera del darrera o del davant
hi hagués nafra blanca vermellosa, llebrosia és que floreix en la cal-
bera o en l'avant-calbera. 43 El sacerdot l'observará, i si veu que la
crosta de la nafra de la calbera o de l'avant-calbera és d'un blanc
vermellós, semblant a la lepra de la pell de la carn, 44 és leprós, és im-
mund, i immund el declarará el sacerdot: la seva nafra és a la seva testa.

45 El leprós colpit d'aquesta nafra, durá els vestits esquincats i la

31. — Pél negre. Gr. 'no hi ha pél
ros'. Potser és millor llicó.

33. — Es raurá. Gr. afegeix 'la pell'.

38-39. — Seté cas; una mena d'erup-
ció cutánea fácilment guarible, no le-
prosa ni contagiosa.

40. — Vuité cas : lepra de la calvicie,

segons els símptomes (v. 42) pot ésser
efecte de lepra.

45. — El leprós. Després d'haver
examinat els diversos casos de lepra,
Moisés dona les ordenacions segons
les quals es tractará els leprosos decla-
rats. Habitaran en llocs separats de tot

LEVÍTIC - XIII, 46-59

33

testa esbullada, i arrebossat fins a la boca, anirá cridant : immund,
immund! 4GTant com tindrá la nafra, immund será, per immund se'l
tindrá : tot sol habitará, fora del campament tindrá el seu estatge.

47Quan hi haurá lepra sobre un vestit, sia de llana, sia de lli, 48 o
un teixit, o una trama de lli, o de llana, o a una pell, o en qualse-
vol objecte de pell, 49 si la taca és verdosa o vermellosa en vestit, o
en pell, o en teixit, o en trama, o en qualsevol objecte de pell,
nafra és de lepra: será mostrada al sacerdot. 50I el sacerdot obser-
vará la nafra i reclourá la cosa nafrada per set dies. 51 1 al dia seté,
observará la nafra, i si la nafra s'és estesa peí vestit, o peí teixit, o
per la trama, o per la pell, o en l'objecte fet de pell, d'un ús qualse-
vulga, lepra corrosiva és aquella nafra : será immunda. 62 Será cre-
mat el vestit, o teixit, o trama de llana o de lli, o qualsevol objecte
de pell on hi hagi aquella nafra, car lepra corrosiva és : al foc será
cremada. 53 Pero si, observant-la el sacerdot, es veu que la nafra no
s'és estesa peí vestit, o teixit, o trama, o qualsevol objecte de pell,
54 el sacerdot donará ordre de rentar el lloc on hi ha la taca, i ho re-
clourá set dies més. 55 1 el sacerdot observará després que la nafra
será rentada, i si apar que la nafra no ha canviat d'aspecte, ni que no
s'hagi estés, és immunda : la cremará al foc : corrosió hi ha, sia a
l'indret, sia al revés. 56 Pero si el sacerdot, en observar-la, veu que
la nafra s'és esmorte'ida després d'ésser rentada, la tallará del vestit,
o de la pell, o del teixit, o de la trama. 57 1 si apareix encara en el
vestit, o teixit, o trama, o en qualsevol objecte de pell, rebrotant-hi,
cremarás al foc la part on hi ha la nafra. 58 Pero el vestit, o teixit, o
trama, o qualsevol objecte de pell que rentarás, i li será llevada la
nafra, será rentat altra vegada, i será pur. 59 Aquesta és la llei de
la nafra de llebrosia del vestit de llana o de lli, o del teixit, o de la
trama, o qualsevol objecte de pell, per declarar-lo pur o impur.

veínat, cridaran per tal que ningú no
s'atansi a ells i viuran en dol com a
gent colpida per la má de Déu. (Cf.
X, 6; XXI, 10; Ex. XXIV, 17).

46. — Fora del campament mentre el
poblé pelegrinava peí desert. Quan

Israel prengué possessió de la Palestina
els leprosos habitaven fora ciutat. Ells
amb ells podien viure junts. (Cf. 2
Rg. VII, 3 ss. ; Le. XVII, 12).

55. — Sia, a l'indret, sia al revés, litt.
al davant i al darrera.

34

LEVÍTIC - XIV, 1-1.3

(C. XIV.) M parla Jahvé a Moisés, dient : 2 Aquesta será la llei
del leprós per al dia de la seva purificació : Será dut al sacerdot, 3 i
el sacerdot sortirá del campament i l'observará, i si veu que el leprós
és guarit de la nafra de llebrosia, 4 el sacerdot ordenará que es pren-
guin per al qui ha de purificar-se dos ocells vius, purs, i fusta de
cedro, i carmesí i hisop. 8I el sacerdot donará ordre de degollar un
deis ocells dins un vas de terrissa amb aigua viva dintre. 6I prendrá
l'ocell viu i amb ell la fusta de cedre i el carmesí i l'hisop, i ho mu-
llará amb l'ocell viu en la sang de l'ocell degollat damunt l'aigua
viva. 7I n'aspergirá set vegades el qui ha de purificar-se de la lepra,
i el declarará pur, i aviará al camp l'ocell viu. 8I el qui es purifica
rentará els seus vestits i raurá tots els seus péls, i es rentará amb
aigua, i será pur, i després entrará al campament i sojornará set dies
fora de la seva tenda.

°I al seté dia raurá tots els seus péls, la seva testa i la seva barba
i les celles deis seus ulls : tot el seu pél raurá, i rentará els seus
vestits, i banyará el seu eos en aigua, i será pur. 10 1 el dia vuité
prendrá dos anyells sense tara i una anyella nada de l'any, sense tara,
i tres desens de flor de fariña pastada amb oli per a oblació, i un log
d'oli. 11 1 el sacerdot purificant posará a la fac de Jahvé l'home que
es purifica amb aquelles coses, a la porta de la tenda del Testimoni.
12I el sacerdot prendrá l'un anyell i l'oferirá en sacrifici per delicie amb
el log d'oli, i ho brandejará tot com ofrena brandejada a la fac de
Jahvé. 13 1 immolará l'anyell al lloc on són immolades les victimes
peí pecat i l'holocaust : al lloc sant, car per al sacerdot, tal com el
sacrifici per pecat és el sacrifici per delicte : és cosa molt sagrada.

2, Mt. vin, 4; Me. i, 44; Le. v, 14

2. — El dia de la seva purificació. Vg.
«quando mundandus est.» — 3.a pan
de les liéis sobre els leprosos : llur pu-
rificació. El ritu és doble, co és, és
una reintegrado civil i religiosa.

6. — Fusta de cedre. Per les seves qua-
litats aromátiques i antiséptiques. — El
carmesí. Llana carmesina usada proba-
blement per lligar l'hisop i el cedre,
simbolitzava la renovado de la sang. —

Aigua viva, corrent, de font i no de
cisterna.

7 . — L'ocell viu. La llibertat donada
a l'ocell significa la llibertat civil adqui-
rida peí leprós.

10. — Tres desens. Tres gómers, onze
litres i mig. — Log. Vg. «sextarius»,
era la mesura de capacitat niés petita.
Equivalía a la setantena part de l'efá,
més o menys uns 29 centilitres.

LEVÍTIC-XIV, 14-28

3>

14 1 el sacerdot prendrá sang del sacrifici per delicie i en posará al
tendrum de l'orella dreta del qui es purifica, i al polze de la seva má
dreta, i al polze del seu peu dret. lñDesprés prendrá el sacerdot del
log d'oli i en vessará damunt el seu palmell esquerre. 16 1 mullará
el seu dit dret en l'oli que té al palmell esquerre i n'espargirá set
vegades amb el dit a la fac de Jahvé. 17 1 del romanent de l'oli del
seu palmell, en posará el sacerdot al tendrum de l'orella dreta del
qui es purifica i al polze de la seva má dreta i al polze del seu peu
dret, damunt la sang del sacrifici per delicie. 18 1 del romanent de
l'oli de damunt el palmell del sacerdot, en posará sobre el cap del
qui es purifica, i tará expiació per ell a la fag de Jahvé. 19Oferirá
després el sacerdot el sacrifici expiatori i fará expiació peí qui es pu-
rifica de la seva immundícia, i acabat, immolará l'holocaust. 20 1 el
sacerdot oferirá l'holocaust i l'oblació a Faltar, i així el sacerdot fará
expiació per ell, i será pur.

21 Si és pobre, i el seu cabal no hi abasta, prendrá un anyell per a
ofrena brandejada peí delicte, en expiació, i un desé de flor de fariña
pastada amb oli, per oblació, i un log d'oli, 22 i dues tortores, o dos
colomins, alió on abastará el seu cabal, i l'un será per a expiació peí
pecat i l'altre per a holocaust. 28 Al dia vuité ho portará per a la seva
purificado al sacerdot a la porta de la tenda del Testimoni, a la fac.
de Jahvé. 24 1 el sacerdot prendrá l'anyell del sacrifici per delicte, i
el log d'oli, i ho brandejará com ofrena brandejada a la fac de Jahvé.
25 Després, immolará l'anyell per delicte, i el sacerdot prendrá sang
de l'anyell per delicte i en posará al tendrum de l'orella dreta del qui
es purifica, i al polze de la seva má dreta, i al polze del seu peu
dret. 26 1 el sacerdot vessará oli damunt el seu palmell esquerre.
27 1 amb el dit dret el sacerdot espargirá set vegades oli del seu pal-
mell esquerre a la fac de Jahvé. 28 Després, el sacerdot posará oli de
damunt el seu palmell al tendrum de l'orella dreta del qui es purifi-
ca, i al polze de la seva má dreta i al polze del seu peu dret, al lloc

22, Supra v, 1 1 ; xn, 8 ; Le. n, 24

20. — I será pur. Després d'aquesta cuite. Será reintegrat a la comunitat
cerimónia, podrá entrar a casa seva deis fidels.
(v. 8) i prendre part en els actes del

?6

LEVÍTIC - XIV', 29-45

de la sang del sacrifici per delicie. 29 1 el romanent de l'oli del pal-
mell del sacerdot, el posara damunt el cap del qui es purifica, per tal
de fer expiació per ell a la fac dé Jahvé. 30 1 oferirá una de les torto-
res o un deis colomins, segons alió 011 haurá abastat el seu cabal,

31 en sacrifici peí pecat, l'altre en holocaust, a mes a més de l'obla-
ció, i el sacerdot fará expiació peí qui es purifica a la fac de Jahvé.

32 Aital és la llei per al qui té nafra de llebrosia i el seu cabal no
abasta a la seva purificació.

33 1 parla Jahvé a Moisés i a Aaró, dient : 34Quan sereu entrats a
la térra de Canaan, que jo us dono en possessió, i posaré nafra de
llebrosia en alguna casa de la térra de la vostra possessió, 86 aquell de
qui és la casa vindrá a donar-ne avís al sacerdot, dient : Com una
nafra he observat a casa meva. :i(íLlavors el sacerdot manará que
desembrassin la casa abans que ell entri a observar la nafra, per tal
que no torni immunda tota cosa que hi hagi a la casa, i després el
sacerdot entrará a observar la casa. 37 1 observará la nafra, i si veu
que en les parets de la casa hi ha taques, com a clotets verdosos o
rogenes, que apareguin enfonsades dintre la paret, 38 el sacerdot eixi-
rá de la casa, a la porta, i tancará la casa per set dies. 39 1 al seté
dia, tornará el sacerdot, i observará, i si la nafra s'és estesa per les
parets de la casa, 40 llavors el sacerdot ordenará que arrenquín les
pedrés on hi haurá la nafra, i les tirará fora de la ciutat, en lloc im-
mund. 41 Després fará rascar la casa per dintre, tot entorn, i Manca-
ran la pols rascada fora de la ciutat en lloc immund. 42 1 prendran
altres pedrés, i les posaran al lloc de les pedrés, i prendran altre llim
i arrebossaran la casa.

43 1 si la nafra torna a florir a la casa, després que s'hauran arren-
cat les pedrés, i després que s'haurá raseat la casa i s'haurá arrebos-
sat, 44 el sacerdot entrará i observará, i si apar que la nafra s'és este-
sa en la casa, lepra corrosiva hi ha a la casa: és immunda. 4,'Hom
derrocará la casa, les seves pedrés i les seves fustes i tot el llim de

34. — Nafra de llebrosia en alguna casa. 38 ss. — / tancará la casa. Mesura

Darrera part de les liéis sobre la lepra de precaució per a evitar contagis. Cal

(vv. 33-53). Es tracta de les taques de teñir en compte la brutícia esgarrifosa

alnitre produídes per la humitat, etc. deis pobles orientáis.

LEVÍTIC-XIV, 46-XV, 4

37

la casa: i hom ho traurá fora de la ciutat, a un lloc immund.
46 Qualsevol que entrará en aquella casa per tot el temps que s'ha fet
tancar, será immund fins al vespre. 47 1 qualsevol que dormirá en
aquella casa, rentará els seus vestits, i també qui hi menjará rentará
els seus vestits.

48 Pero si en entrar el sacerdot i observar, veu que la nafra no s'és
estesa en la casa després que fou arrebossada, el sacerdot donará la
casa per pura, per tal com la nafra és guarida. 41) Llavors prendrá,
per tal de purificar la casa, dos ocells i tusta de cedre, i carmesí, i
hisop. 50 1 degollará un deis ocells dins un vas de terrissa amb aigua
viva dintre. 51 1 prendrá la fusta de cedre, i l'hisop, i el carmesí, i
l'ocell viu, i ho mullará tot en la sang de l'ocell degollat, i en l'aigua
viva, i aspergirá la casa set vegades. 52 1 purificará la casa amb la
sang de l'ocell, i amb l'aigua viva, i l'ocell viu, i amb la fusta de ce-
dre, i amb l'hisop, i amb el carmesí. 53 Després, aviará l'ocell viu
fora de la ciutat, al camp. Així fará expiado per la casa, i será pura.

54 Aquesta és la llei per a tota nafra de llebrosia, i de tinya, 55 i
per a la lepra del vestit i de la casa, 56 i per al tumor, i per a la
pústula, i per a la taca, 57 per tal de discernir quan una cosa és im-
munda i quan una cosa és pura. Aquesta és la llei de la lepra.

IMPURESES INVOLUNTARIES

(C. XV.) 1l parlá Jahvé a Moisés i a Aaró, dient : 2Parleu ais
filis d'Israel, i digueu-los : Tot baró que té escolament en la seva
carn, és immund. 3I aquesta és la seva immundícia a causa del seu
escolament : sia que la seva carn deixi fluir el seu escolament, o que
l'obstrueixi, ell és immund. 4 Tot Hit en el qual jaurá qui tingui es-
colament, será immund, i tota cosa damunt la qual seurá, será im-

49. — La purificado de la casa és 2-15. — Tot baró. Impuresa sexual

semblant a la deis leprosos. Cf. XIII. de l'home.

57. — Per tal de discernir. Els sacer-

dots eren els qui havien d'ensenyar al 3. — Ell és immund. Gr. afegeix :

poblé els diversos casos de lepra i el ' Tots els dies d'escolament del seu eos,

que calia fer per tal d'evitar la propa- o que el seu eos retingui l'escolament,

gació de la malura i purificar-se. és immund.'

J8

LEVÍTIC-XV, 5-20

munda. 5I qui tocará el seu Hit, rentará els seus vestits; i es rentará
amb aigua, i restará immund fins al vespre. 6I qui seurá damunt
l'objecte on haurá segut qui tingui escolament, rentará els seus ves-
tits, i es rentará amb aigua, i restará immund fins al vespre. 7I qui
tocará en la carn de qui té escolament, rentará els seus vestits i es
rentará amb aigua, i restará immund fins al vespre. H I si qui té es-
colament escup damunt el pur, aquest rentará els seus vestits, i es
rentará amb aigua, i restará immund fins al vespre. 9I tota sella
damunt la qual cavalcará qui tingui escolament será immunda. inI qui
tocará qualsevol cosa que hagi estat sota d'ell, será immund fins al
vespre; i qui ho portará, rentará els seus vestits, i es rentará amb
aigua, i restará immund fins al vespre. 11 1 tot aquell que tocará qui
tingui escolament sense haver-se netejat amb aigua les mans, renta-
rá el seus vestits, i es rentará amb aigua, i restará immund fins al
vespre. 12 1 el vas de terrissa on tocará qui tindrá escolament será
trencat, i tot vas de fusta será rentat amb aigua.

13 1 quan el qui té escolament es purificará del seu escolament,
comptará set dies per la seva purificació, i rentará els seus vestits, i
rentará la seva carn amb aigua viva, i será pur. 11 1 al dia vuité pren-
drá dues tortores o dos colomins, i vindrá davant la fac de Jahvé a la
porta del Testimoni, i els donará al sacerdot. 15 1 el sacerdot fará,
de l'un, sacrifici expiatori, i de l'altre, holocaust, i el sacerdot l'ex-
piará, peí seu escolament, a la fa<; de Jahvé.

1U Quan un home té vessament de semenca, rentará amb aigua tot
el seu eos, i restará immund fins al vespre. 17 1 tota vestidura i tota
pell damunt la qual hi hagués vessament de semenca, será rentada
amb aigua, i restará immunda fins al vespre.

18 1 quan amb una dona s'ajuntará un home amb vessament de se-
menca, es rentaran amb aigua i restaran immunds fins al vespre.

19 1 quan una dona tindrá sangfluix, i será la sang del seu fluix a la
seva carn, set dies restará en el seu menstru, 20 i tot aquell qui la to-

12. — El vas de terrissa. Calia trencar- resa legal comuna a l'home i a la dona,

lo després de la malaltia, no pas cada encara que sia en legítim matrimoni.
vegada que s'usava. 19'1°- — Impuresa sexual de la dona.

18. — / quan amb una dona. Impu- Fora del cas establert en el v. 25, que

LEVÍTIC-XV, 21-33

59

cara restará immund fins al vespre. 21 1 tot objecte sobre qué jaurá
durant el seu menstru, será immund, i tot objecte sobre qué seurá,
será immund. 22 1 tothom que tocará el seu Hit, rentará els seus ves-
tits, i es rentará amb aigua, i restará immund fins al vespre. 23 1 tot-
hom que tocará qualsevol moble sobre el qual ella haurá segut, ren-
tará els seus vestits, i es rentará amb aigua, i restará immund fins al
vespre. I si hi ha res damunt el Hit o damunt el seient on ella seu,
tothom qui ho tocará restará immund fins al vespre. 24 1 si un home
jau amb ella i la immundícia d'ella va damunt d'ell, será immund per
set dies, i tot Hit sobre el qual jaurá, será immund.

25 La dona, quan tindrá sangfluix durant molts dies fora del
seu menstru, o quan el seu fluix s'allarga més enllá deis dies del seu
menstru, tot el temps del fluix de la seva immundicia será immunda
com en els dies del seu menstru. 23 Tot Hit on jaurá tot el temps
del seu sangfluix, será per a ella com el Hit del seu menstru, i tot
moble sobre el qual seurá será immund, segons la immundícia del
seu menstru. 27 Tothom qui els tocafá será immund, i rentará els
seus vestits, i es rentará amb aigua, i restará immund fins al vespre.
28 1 quan es purificará del seu fluix, comptará set dies, i será pura.
29 1 al dia vuité, prendrá dues tortores, o dos colomins, i els portará
al sacerdot a la porta de la tenda del Testimoni. 30 1 el sacerdot fará
de l'un un sacrifici expiatori, i de l'altre un holocaust, i el sacerdot
fará expiació per ella a la fac de Jahvé, del fluix de la seva immundí-
cia. 31 Així tindreu els filis d'Israel allunyats de tota immundícia Hur,
a fi que no en morin, sullant el meu Tabernacle, que és en mig
d'ells.

32 Aquesta és la llei del qui té escolament, i d'aquell qui té vessa-
ment de semenca, que n'esdevé .immund. 33 1 de la qui pateix de
fluix, i del qui tingui escolament, baró o fembra que sigui, i de l'home
que jaurá amb dona immunda.

és un cas de malaltia, tot el restant d'a-
questa perícope és un tractament higié-
nic sumament important, a més de

l'aspecte religiós que taxativament es-
menta el v. 31.

4o

LEVÍTIC-XVI, i-io

R.ITU DE l'eXPIACIÓ SOLEMNE

(C. XVI.) 'I parla Jahvé a Moisés, després de la mort deis dos
lilis d'Aaró, quan s'acostaren a la fac de Jahvé i moriren. 2Jahvé
digué a Moisés : Parla al teu germá Aaró, perqué no entri en tot
temps al santuari, dintre el vel, davant el propiciatori de damunt
Tarca, no sia que mori, car jo apareixeré en el núvol sobre el propi-
ciatori.

;íD'aquesta manera entrara Aaró al santuari: amb un vedell per a
l'expiació i un moltó per a holocaust. 4 Es vestirá la túnica sagrada de
lli, i bragues de lli tindrá damunt la seva carn, i amb cenyidor de lli
se cenyirá i amb tiara de lli cobrirá la seva testa : són vestidures sa-
gradcs; d'elles es vestirá després de rentar la seva carn amb aigua.
°I prendrá de la comunitat deis filis d'ísrael dos bocs per a expiació i
un moltó per a holocaust. c I Aaró oferirá el seu vedell d'expiació per
tal d'expiar per ell i per la seva casa. 7 Després prendrá els dos bocs
i els posará a la fac de Jahvé a la porta de la tenda del Testimoni, 8 i
Aaró tirará les sorts damunt els dos bocs : una sort per a Jahvé, l'al-
tra sort per a Azazel. UI Aaró oferirá el boc al qual haurá escaigut
la sort per a Jahvé i en fará un sacrifici expiatori. 10 Pero el boc al
qual haurá escaigut la sort per a Azazel romandrá viu a la fac de
Jahvé per tal de fer damunt d'ell l'expiació i aviar-lo a Azazel, al
desert.

1 , Supra x, i . 2. — 2, Ex. xxx, 10 ; Hbr. ix, 7

1. — / parla jahvé a Moisés. Després
de la consagrado d'Aaró, Déu parlava

0 es comunicava amb rots dos: Moisés

1 Aaró. En donar aquesta l!ei del gran
dia de l'expiació, Fautor remarca que
era ran de la mort deis filis d'Aaró, i
aquest no fou cridat. El que fa refe-
rencia al dia de l'expiació, té tres parts:
i.a Ritus preliminars, vv. 2-ro; 2.a Ri-
tus propis de l'expiació, vv. 11-28;
}.a La repetició anual de la solemnitat,
29-34.

2. — No entri. Ningú, fora del gran

sacerdot, no podia entrar en el sánela
sanctorum i encara aquest una sola ve-
gada a l'any en ocasió de l'expiació so-
lemne. Cf. Hebr. IX, 6-12.

8. — Tirara les sorts. . . per a A\a.\e\. Vg.
«et alteran) capro emissario.» A\a\el,
nom que pot significar un principi ma-
léfic, que cal foragitar. Tot plegat sig-
nifica el canceHament de tots els pecats
del poblé, el qual s'alliberava de les se-
ves claudicacions transferint-les al boc.

10. — Pero el boc. El boc aviat al de-
sert era el boc emissari.

LEVÍTIC-XVI, 11-22

4¡

11 1 Aaró oferirá el seu vedell d'expiació per tal d'expiar per ell i
per la seva casa, i immolará el seu vedell d'expiació. 12Després pren-
drá l'encenser pie de brases de l'altar, que és a la fac. de Jahvé, i dos
grapats seus d'encens aromátic en pols, i ho dura endins del vel. 13 1
tirará l'encens damunt el foc a la fac de Jahvé, a fi que el núvol de
l'encens cobreixi el propiciaron de damunt el Testimoni, i no morirá.
14Llavors prendrá s;ing del vedell, i amb el seu dit n'espargirá damunt
el propiciatori, per davant, i envers el propiciatori n'espargirá amb el
seu dit set vegades. 15Després immolará el boc de l'expiació peí
poblé, i en durá la sang endins del vel i fará de la seva sang alió que
féu de la sang del vedell, i n'espargirá damunt el propiciatori i davant
el propiciatori.

16Així purificará el santuari de les immundícies deis filis d'Israel, i
de llurs transgressions en tota mena de pecats ; igual fará a la tenda
del Testimoni, que román amb ells en mig de les immundícies llurs.
17Ningú no romandrá a la tenda del Testimoni quan ell entrará a fer
expiació al santuari, fins a tant que ell sortirá, i haurá fet l'expiació
per ell i per la seva casa i per tota la congregado d'Israel. 18 1 sor-
tirá envers l'altar que és a la fac de Jahvé, i fará l'expiació, i prendrá
sang del vedell i sang del boc i en posará damunt els corns de l'altar,
tot entorn. 19 1 damunt espargirá sang amb el seu dit set vegades : i
el purificará i el santificará de les immundícies deis filis d'Israel.

20 Quan haurá acabat d'expiar el santuari, i la tenda del Testimoni,
i l'altar, fará atansar el boc viu, 21 i Aaró posará les seves mans da-
munt el cap del boc viu, i damunt ell confessará totes les iniquitats
deis filis d'Israel i totes llurs transgressions en tota mena de pecats ;
i les fará passar damunt el cap del boc, i l'aviará al desert per mitjá
d'un home adient. 22 1 aquell boc portará al damunt totes les iniqui-
tats llurs en térra deshabitada, i l'aviará al desert.

17, Le. i, io

1 1-28. — Segona part de la llei : des-
cripció deis ritus expiatoris que són :
a) un doble sacrifici peí pecat, del sa-
cerdot i de! poblé ; b) l'anatema i fora-
gitament del segon boc, l'emissari.

14. — T radium per davant i no, com
la generalitat, al costat oriental, seguint
l'autoritzada interpretado del P. Vaccari
i d'altres.

42

LEVÍTIC-XVI, 23-34

23 Després vindrá Aaró a la tenda del Testimoni i es despullará deis
seus vestits de lli, que s"havia posat en entrar al santuari, i allí els
deixará. 24 1 rentará la seva carn amb aigua, en lloc sant, i es po-
sará els seus vestits, sortirá i fará el seu holocaust i l'holocaust del
poblé i fará expiado per ell i peí poblé. 25 1 fará pujar en fum sobre
Faltar el greix del sacrifici expiatori. 26 1 aquell qui haurá aviat el boc
a Azazel rentará els seus vestits, i rentará amb aigua la seva carn, i
després podrá entrar al campament. 27Hom portará fora del campa-
ment el vedell de l'expiació i el boc de l'expiació, la sang deis quals
fou, per a expiació, entrada al santuari, i cremaran al foc Uurs pells
i llur carn i llur femta. 28 1 el qui els cremará, rentará els seus ves-
tits, i rentará amb aigua la seva carn, i després podrá entrar al cam-
pament.

29 Aixó será per a vosaltres estatuí perpetual : al mes seté, ais deu
dies del mes, afligireu les vostres ánimes, i cap obra no fareu, ni el
nadiu, ni l'estranger sojornant en mig de vosaltres. 30 Car en aquest
dia hom fará expiació per a vosaltres, per a purificar- vos, i de tots els
vostres pecats sereu purs a la fac de Jahvé. 31Sábat de repós será
per a vosaltres, i heu d'afligir les vostres ánimes : estatut perpetual.
:!2 1 acomplirá l'expiació el sacerdot que será ungit, i que haurá estat
consagrat per a sacerdot al lloc del seu pare, i es posará les vestidures
de lli, les vestidures sagrades. 33 1 expiará el santuari sant i la tenda
del Testimoni, i expiará Faltar, i els sacerdots i tot el poblé de la co-
munitat. 34 1 aixó us será estatut perpetual, per tal de fer expiació
pels filis d'Israel, de tots llurs pecats, una vegada a Fany.

I hom féu co que Jahvé havia ordenat a Moisés.

27, Hbr. xlll, II. — 29, Infra xxm, 27

29. — Afligireu les vostres animes. El
mes seté, era el de lisri, el setembre nos-
tre. La festa deis Tabernacles es cele-
brava el quinze d'aquest mes (Lv.
XXIII, 34); la festa de l'Expiació
n'era la preparado. Afligireu. Peí

dejuni, Túnic prescrit en l'antiga llei.

31. — Sábat de repós. Gr. SáfipcxTa
aaPfíóíTcov : repós més solemnial que
els altres.

32. — El sacerdot que será ungit. El
Suprem Sacerdot.

LEVÍTIC - XVII, 1-8 43

2 . — LLEIS DE SANTEDAT
(XVII-XXII)

Unitat del Santuari

(C. XVII.) ll parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla a Aaró i ais
seus filis, i a tots els filis d'Israel, i els dirás : Aixó és el que ha raa-
nat Jahvé, dient: 3Qualsevol home de la casa d'Israel que degollará
un bou, o un anyell, o una cabra, dintre el campament o íora, 4 i no
el durá a la porta de la tenda del Testimoni, per tal de presentar-lo
en ofrena a Jahvé, aquella sang será imputada al tal home ; puix que
sang ha escampat, aquell home será tallat d'enmig del seu poblé;
5 per tal que els filis d'Israel portin les victimes, les que immolen al
camp, a Jahvé, a la. porta de la tenda del Testimoni, al sacerdot, i les
immolin com sacrificis pacífics a Jahvé. 6I el sacerdot n'espargirá la
sang damunt l'altar de Jahvé, a la porta de la tenda del Testimoni, i
en fará pujar en fum el greix en olor de suavitat al Senyor. 7 1 ja mai
més no oferiran llurs sacrificis ais dimonis, darrera els quals forniquen:
aixó será per a ells estatut perpetual en llurs géneres.

8 Encara els dirás : Tot home de la casa d'Israel, o deis estrangers

i. — Ací comenta una altra secció del
Levític. Del v. 1-9 es tracta del lloc
designar ais sacrificis. Aquesres liéis
regien menrre el poblé d'Israel pelegri-
nava peí deserr. (Cf. Dr. XII, 20-22).

4. — Gr. : i no el durá a la porra de
la renda del Tesrimoni, per ral de fer-
io 'holocausr o pacífic al Senyor, rebe-
dor en olor de suavirar: i qualsevol qui
el degollará fora, i no el durá a la
porra de la renda del Tesrimoni, ralmenr
que no ha portar l'ofrena al Senyor da-
vanr el Tabernacle del Senyor', aquella
sang, ere.

4 - A N TIC TESTAMENT II

7. — Sacrificis ais dimonis. Vg. «hosrias
suas daemonibus», Gr.: ales vanitars.
— Moisés pren rotes les precaucions
per tal que el poblé no caigui en la ido-
latría. Totes les victimes oferibles, pu-
rés a Déu, no podran ésser immolades
a cap ídola. Alguns tradueixen per sá-
tirs, de l'hebreu seirim, fenr referencia a
ídoles que es represenraven en forma
de boc i d'home. Moisés legisla radical-
menr sempre en visres a la consrirució
del poblé en el desert. Quan el poblé
está a punt d'entrar a la térra de Ca-
naan, Moisés substitueix aquesta llei per
una altra. (Dr. XII, 6-7; 11-12).

42 LEV1TIC - XVI, 23-34

23 Després vindrá Aaró a la tenda del Testimoni i es despullará deis
seus vestits de lli, que s"havia posat en entrar al saníuari, i allí els
deixará. 24 1 rentará la seva carn amb aigua, en lloc sant, i es po-
sará els seus vestits, sortirá i fará el seu holocaust i l'holocaust del
poblé i fará expiació per ell i peí poblé. 25 1 fará pujar en fum sobre
l'altar el greix del sacrifici expiatori. 26 1 aquell qui haurá aviat el boc
a Azazel rentará els seus vestits, i rentará amb aigua la seva carn, i
després podrá entrar al campament. 27Hom portará fora del campa-
ment el vedell de l'expiació i el boc de l'expiació, la sang deis quals
fou, per a expiació, entrada al santuari, i cremaran al foc llurs pells
i llur carn i llur femta. 28 1 el qui els cremará, rentará els seus ves-
tits, i rentará amb aigua la seva carn, i després podrá entrar al cam-
pament.

29 Aixó será per a vosaltres estatuí perpetual : al mes seté, ais deu
dies del mes, afligireu les vostres ánimes, i cap obra no fareu, ni el
nadiu, ni l'estranger sojornant en mig de vosaltres. 30 Car en aquest
dia hom fará expiació per a vosaltres, per a purificar-vos, i de tots els
vostres pecats sereu purs a la fac de Jahvé. 31Sábat de repós será
per a vosaltres, i heu d'afligir les vostres ánimes : estatuí perpetual.
32 1 acomplirá l'expiació el sacerdoí que será ungií, i que haurá esíaí
consagraí per a sacerdoí al lloc del seu pare, i es posará les vesíidures
de lli, les vesíidures sagrades. 33 1 expiará el saníuari saní i la tenda
del Testimoni, i expiará Faltar, i els sacerdols i íoí el poblé de la co-
munitat. 34 1 aixó us será esíaíuí perpeíual, per íal de fer expiació
pels filis d'Israel, de íoís llurs pecáis, una vegada a l'any.

I hom féu co que Jahvé havia ordenaí a Moisés.

27, Hbr. xiii, 1 1. — 29, Infra xxni, 27

29. — Afligiré a Ies vostres ánimes. El
mes seté, era el de tisri, el setembre nos-
tre. La festa deis Tabernacles es cele-
brava el quinze d'aquest mes (Lv.
XXIII, 34); la festa de l'Expiació
n'era la preparació. Afligireu. Peí

dejuni, l'únic prescrit en l'antiga llei.

31. — Siibat de repós. Gr. SócPPoctoc
aafSPátcov : repós més solemnial que
els altres.

32. — El sacerdoí que será ungit. El
Suprem Sacerdot.

LEVÍTIC - XVII, 1-8

43

2. — LLEIS DE SANTEDAT
(XVII-XXII)

Unitat del Santuari

(C. XVII.) ll parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla a Aaró i ais
seus filis, i a tots els filis d'Israel, i els dirás : Aixó és el que ha ma-
nat Jahvé, dient : 3 Qualsevol home de la casa d'Israel que degollará
un bou, o un anyell, o una cabra, dintre el campament o fora, 4 i no
el durá a la porta de la tenda del Testimoni, per tal de presentar-lo
en ofrena a Jahvé, aquella sang será imputada al tal home ; puix que
sang ha escampat, aquell home será tallat d'enmig del seu poblé ;
5 per tal que els filis d'Israel portin les victimes, les que immolen al
camp, a Jahvé, a la. porta de la tenda del Testimoni, al sacerdot, i les
immolin com sacrificis pacífics a Jahvé. 6 1 el sacerdot n'espargirá la
sang damunt 1' altar de Jahvé, a la porta de la tenda del Testimoni, i
en fará pujar en fum el greix en olor de suavitat al Senyor. 7I ja mai
més no oferiran llurs sacrificis ais dimonis, darrera els quals forniquen:
aixó será per a ells estatut perpetual en llurs géneres.

8 Encara els dirás : Tot home de la casa d'Israel, o deis estrangers

i . — Ací comenta una altra secció del 7. —Sacrificis ais dimonis. Vg. «hostias
Levític. Del v. 1-9 es tracta del lloc suas daemonibus», Gr.: ales vanitats.
designar ais sacrificis. Aqüestes liéis — Moisés pren rotes les precaucions
regien menrre el poblé d'Israel pelegri- per tal que el poblé no caigui en la ido-
nava peí desert. (Cf. Dt. XII, 20-22). latría. Totes les victimes oferibles, pu-
rés a Déu, no podran ésser immolades

4. — Gr. : i no el durá a la porta de a cap ídola. Alguns tradueixen per sa-
la, tenda del Testimoni, per tal de fer- tirs, de l'hebreu seirim, fent referencia a
lo 'holocaust o pacífic al Senyor, rebe- ídoles que es representaven en forma
dor en olor de suavitat: i qualsevol qui de boc i d'home. Moisés legisla radical-
el degollará fora, i no el durá a la ment sempre en vistes a la constitució
porta de la tenda del Testimoni, talment del poblé en el desert. Quan el poblé
que no ha portat l'ofrena al Senyor da- está a punt d'entrar a la térra de Ca-
vant el tabernacle del Senyor', aquella naan, Moisés substitueix aquesta Uei per
sang, etc. una altra. (Dt. XII, 6-7 ; 11-12).

4 - AN TIC TESTAMENT II

44

LEVÍTIC - XVII, 9-XVIII, 3

sojornants en mig de vosaltres, qui oferirá un holocaust o sacrifici 9 i
no el dura a la porta de la tenda del Testimoni per immolar-lo a
Jahvé, aquell home será tallar d'enmig del seu poblé.

Us DE LA SANG

10 1 tot home de la casa d'Israel, o deis estrangers sojornants en mig
d'ells, que menjará de cap mena de sang, jo giraré el meu rostre
contra aquell qui menjará sang, i el tallaré d'enmig del seu poblé,
11 perqué la vida de la carn és en la sang, i jo us la permeto damunt
l'altar per tal de fer expiació per les vostres ánimes, car per l'ánima
la sang fará expiació. 12 Per aixó he dit ais filis d'Israel: Cap persona
d'entre vosaltres no menjará sang, ni l'estranger sojornant entre vos-
altres no menjará sang.

13 1 qualsevol home deis filis d'Israel, o deis estrangers sojornants
entre ells, que agafará caca d'animal o d'ocell mengívol, vessará la
seva sang i la colgará amb térra. 14 Car la sang és la vida de tota
carn, en la seva vida és; per aixó he dit ais filis d'Israel : No menjareu
la sang de cap carn, perqué la vida de tota carn és la seva sang : qual-
sevol qui en menjará, será tallat.

15 1 tota ánima, tant nadiua com estrangera, que menjará d'una
bestia que s'hagi mort o hagi estat esbocinada, rentará els seus ves-
tits, i es rentará amb aigua, i restará immunda fins al vespre, i será
pura. 16 1 si no se'ls renta, i no renta la seva carn, portará la seva
iniquitat.

Llei matrimonial

(C. XVIII.) 11 parlá Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla ais filis d'Israel,
i digues-los : Jo sóc Jahvé, el vostre Déu. 3 No fareu pas com fan a la
térra d'Egipte, on haveu habitat; ni fareu com fan a la térra de Canaan,

14, Gn. ix, 4; Supra vn, 26

10-14. — Tercera prescripció sobre les bésties que es poden menjar, pero
l'ús de la sang. que no es poden sacrificar.

1 >-i 6. — Quarta prescripció sobre

LEVÍTIC - XVIII, 4-17

■15

on jo us meno, i no us conduireu segons llurs estatuts. 4Els meus
ordenaments complireu i els meus estatuts guardareu, i us conduireu
segons ells: jo sóc Jahvé, el vostre Déu. 5Servareu, dones, els meus
estatuts i els meus ordenaments, els quals acomplint, l'home viurá
en ells. Jo, Jahvé.

6Ningú de vosaltres no s'atansará a parent seu, per descobrir-ne la
nuesa. Jo, Jahvé.

7 La nuesa de ton pare o la nuesa de ta mare no descobrirás : és la
teva mare, no descobrirás la seva nuesa.

8 La nuesa de la muller del teu pare no descobrirás : és la nuesa del
teu pare.

9 La nuesa de ta germana, filia de ton pare o de ta mare, nada a
casa o nada a fora, no descobrirás: la seva nuesa no descobrirás.

10 La nuesa de la filia de ton fill, o de la filia de ta filia, no desco-
brirás, puix que és nuesa teva.

11 La nuesa de la filia de la muller de ton pare, engendrada del teu
pare, germana teva és, no la descobrirás.

12 La nuesa de la germana de ton pare no descobrirás: és carn de
ton pare.

13 La nuesa de la germana de ta mare no descobrirás : és carn de
ta mare.

14 La nuesa del germá de ton pare no descobrirás: a la seva muller
no t'atansarás : és tia teva.

15 La nuesa de la teva ñora no descobrirás : és la muller de ton fill,
no descobrirás la seva nuesa.

16 La nuesa de ta cunyada no descobrirás: és nuesa de ton germá.

17 La nuesa d'una dona i de la seva filia no descobrirás, ni prendrás
tampoc la filia de son fill ni la filia de sa filia per descobrir la seva
nuesa : carn teva són : és cosa nefanda.

5, Ez. xx, 1 1 ; Rom. x, 5 ; Gal. m, 12

5 . — Jo, Jahvé. Fórmula solemnial
per a designar un manament infrangi-
bie. Aqüestes liéis esmenen els mals
costums que el poblé hauria pogut ad-
quirir en el seu sojorn entre els egipcis.

6-16. — Liéis contra l'incest. — El Gr.
per comptes de nuesa posa «ignominia».

17. — Cinqué i sisé cas d'afinitat:
l'home no es mullerará ni amb la filia
ni amb la néta de la seva dona.

»6

LEVÍTIC - XVIII, 18-30

18 Una dona junt amb sa germana no prendrás per fer-ne una rival,
per tal de descobrir la seva nuesa, enscms amb la d'ella, del seu
vivent.

1!) No t'atansarás a una dona durant el menstru de la seva iramun-
dícia, per tal de descobrir la seva nuesa.

20 No donarás semenca teva a la muller del teu proisme, per sullar-
te amb ella.

21 1 semenca teva no donarás per fer-la passar a Moloc, i no viola-
rás el nom de ton Déu. Jo, Jahvé.

22 No jaurás amb baró com se jau amb fembra: és abominació.

23 No t'ajuntarás amb cap bestia, per sullar-te amb ella : ni cap dona
no es posará davant una bestia per ajuntar-s'hi: és perversió.

24 En cap d'aquestes coses no us sullareu, car amb totes elles s'han
sullat els pobles que jo foragito davant la vostra fag. 25Sullada ha
estat la térra i jo he castigat la seva malvestat, i la térra ha vomitat
els seus habitants. 2G Vosaltres, dones, serveu els meus estatuts i els
meus ordenaments, i no feu cap d'aquestes abominacions, ni el na-
diu, ni l'estranger sojornant enmig de vosaltres. 27 Car totes aqüestes
coses han fet els homes de la térra que hi han estat abans de vosal-
tres, i la térra n'ha estat sullada. 28 1 no us vomitará la térra, per
haver-la sullada, com vomitá el poblé que hi és abans de vosaltres.
29 Perqué tot aquell qui fará alguna d'aquestes abominacions, tal será
tallat d'enmig del poblé. 30Guardeu, dones, els meus ordenaments,
no practicant cap d'aquelles usances abominables, que hom ha prac-
ticat abans de vosaltres, i no us hi sulleu. Jo, Jahvé, el vos-
tre Déu.

21, Infra xx, 2. — 23, Infra xx, 16

18. — Prohibido de mullerar-se amb
dues germanes, mena de poligamia que
abans havia estat permesa. (Cf. Gn.
XXIX, 23-28).

19. — Niel marit no pot acostar-se
a la muller en el període de la seva
menstruació.

2 1 . — Moloc o Melcom, déu deis Amo-
nites. Es prohibeix de passar els filis
peí mig del foc abrandat a honor de

Moloc. Els vv. que segueixen demos-
tren el grau baixissim de moralitat deis
pobles pagans.

25. — Sullada ha estat la térra. Bella
imatge per a designar el fástic d'aguantar
una gent Horda que Déu lliurava a l'ex-
termini. Fins la térra vomitava els seus
habitants bestialitzats. Tot el capítol
está destinat a separar Israel del conta-
gi deis seus veins.

LEVÍTIC-XIX, 1-14

■17

Preceptes religiosos i morals

(C. XIX.) 1 Jahvé parla a Moisés, dient: 2Parla a tota la comuni-
tat deis filis d'Israel, i digues-los: Sigueu sants, car jo sóc sant, Jahvé,
el vostre Déu.

3Respecti cadascú el seu pare i la seva mare, i guardeu els meus
sábats. Jo, Jahvé, el vostre Déu.

4No us girareu envers els ídols, ni us fareu déus de fosa. Jo,
Jahvé, el vostre Déu.

5I quan immolareu un sacrifici pacííic a Jahvé, talment l'immola-
reu, que sigui rebedor en gracia vostra. 6 El menjareu el mateix dia
d'immolar-lo, o l'endemá, i alió que sobrará per al dia tere será cre-
mat al foc. 7I si se'n menja al dia tere, és corrupció, no será rebe-
dor. 8I qui en menjará portará la seva iniquitat, per tal com ha
profanat cosa sagrada a Jahvé: i aquella ánima será tallada del seu
poblé.

9 Quan segarás les messes de la vostra térra, no acabarás de segar
fins a la fita del teu camp, ni recollirás les espigolalles de la teva
sega, 10 ni esbagotarás la teva vinya, ni en collirás els grans caiguts :
ans al pobre i a l'estranger els deixarás. Jo, Jahvé, el vostre Déu.

uNo robareu, ni us fareu frau, ni direu mentida l'un a l'altre.

12No jurareu en nom meu en fals, puix que violaríeu el nom del
vostre Déu. Jo, Jahvé.

13 No oprimirás el teu proisme, ni l'expoliarás : no román drá amb
tu la soldada del jornaler fins al matí.

14 No insultarás el sord, ni posarás ensopec davant el cec, ans tin-
drás temor de ton Déu. Jo, Jahvé.

2, Supra xi, 44; I Ptr. r, 16. — 9, Infra xxin, 22. — 12, Ex, xx, 7.— 13, Eccli. x, 6 ; Dt. xxiv, 14 ; Tob. ív, 1 5

1 . — Jahvé parla a Moisés . En posició benéfica envers el pobre i l'es-

aquest capítol, vv. 1-37, es compilen tranger es repeteix sovint en el Penta-

diverses liéis moráis, moltes d'elles teuc. Cf. XXIII, 22 ; Dt. XXIV, 19-21

promulgades anteriorment. L'acaba- i Ex. XXIII, 11.

ment : Jo, Jahvé, el vostre Déu és rúbrica 13. — Vg. afegeix : «non facies ca-

estereotipada, fórmula solemnial. lumniam». El mot calumnia es pren

9-10. — Cuan segareu. Aquesta dis- sovint en sentit d'injustícia.

48

LEVÍTIC-XIX, 15-26

15No cometrás tort en el judici, ni tindrás esguard al pobre, ni fa-
rás acatament al poderos: amb justicia judicarás el teu proi'sme.

16 No anirás bescantant entre els teus conterranis, ni et posarás en
contra de la sang del teu proi'sme. Jo, Jahvé.

17 No odiarás en el teu cor el teu germá; francament reprendrás el
teu proi'sme, per tal de no carregar-te de pecat per amor d'ell. 18 No
et venjarás ni duras rancúnia ais filis del teu poblé, ans amarás el teu
proi'sme com a tu mateix. Jo, Jahvé.

1!)Guardareu els meus estatuís. No aparellarás els teus animáis
amb bésties d'altra mena, no sembrarás el teu camp amb sement bar-
rejada, i no durás vestit teixit amb dos fils, de 11 í i de llana.

20 Si un home jau amb una dona i hi té comen; de semencia, i ella
és serventa desposada a un altre, i no está rescatada o afranquida,
serán castigáis, pero no a mort, per tal com ella no és lliure. 21 1 ell
durá a Jahvé, peí seu delicte, a la porta de la tenda del Testimoni,
un moltó per delicte. 22 1 el sacerdot amb el moltó de delicte, fará
expiació per ell a la fac de Jahvé, peí seu pecat que ha comés, i li
será perdonat el pecat que ha comés.

23 1 quan haureu entrat a la térra i hi haureu plantat tot arbre frui-
ter, tindreu llur fruit com incircumcís : per tres anys us serán com
incircumcisos, i no se'n podrá menjar. 2iI a l'any quart tot llur fruit
será consagrat en lloanca a Jahvé. 25A l'any cinqué menjareu el seu
fruit, en aplegar per vosaltres la seva collita. Jo, Jahvé, el vostre Déu.

26 No menjareu res amb sang.

15, Dt. i, 17 ; xvi, 19. — 17, I lo. 11, 11; ni, 14 ; Eccli. xix, i j ; Le. xvn, 5. — 18, Mt. v, 43 ; xxii, 39
Rom. xiii, 9

15. — Fa referencia ais magistrats en «no llaurarás amb un bou i amb un ase
l'administració de la justicia. Cal re- alhora. No portarás vestidura mesclada
marcar la humanitat de tots aquests de llana i de 11 1 alhora.»

preceptes. 20. — L'adulteri entre persones lliu-

16. — Ni et posarás en contra de la res era castigat amb la mort deis dos
sang del teu pro'isme. Fa referéncia ais adúlters. Cf. XX, 10.

testimonis falsos, en virtut deis quals 2}. — Llur fruit com incircumcís. Per

pot recaure una sentencia injusta con- analogía amb l'infant.

tra l'acusat. Alguns interpreten menys 26-28. — Prohibició d'usos supersti-

probablement : no romandrás insensi- ciosos en voga en els pobles idolátrics.

ble davant el perill que passa el teu ve!. 26. — Aquesta és la interpretado co-

19. — No aparellarás... Tres prohi- muña. Gr. interpreta: no menjareu

bicions contra l'hibridisme. Dt. XXII, damunt les muntanyes, co que impli-

10, 1 1 , ho especifica en aquesta forma : caria una prohibició d'oferir-hi sacri-

LEVÍTIC - XIX, 27-XX, 2

49

No fareu averanys, ni fetilleries.

27 No tallareu en cercle els cabells a les vores del cap, ni tallarás el
costat de la teva barba.

28 No fareu incisions en la vostra carn per un mort, ni us fareu al
damunt senyal de tatuatge. Jo, Jahvé.

29 No profanarás la teva filia, prostituint-la, no sia que la térra es
doni a la prostitució i s'ompli de malvestat.

30 Els meus sábats guardareu, i al meu santuari servareu reveren-
cia. Jo, Jahvé.

31No us girareu envers els bruixots, ni els endevinaires : no els
consultareu, contaminant-vos amb ells. Jo, Jahvé, el vostre Déu.

32Davant la canicie t'alcarás, i el rostre de l'anciá honorarás i el
teu Déu temerás. Jo, Jahvé.

33 1 quan un estranger será sojornant amb tu, a les vostres terres,
no 1'oprimireu. 34 L' estranger sojornant amb vosaltres, us será com
un nadiu de vosaltres, i l'estimarás com a tu mateix, car estrangers
fóreu vosaltres en térra d'Egipte. Jo, Jahvé, el vostre Déu.

35No fareu injusticia en el judici, ni en la mida, ni en el pes, ni
en la mesura. 36 Balances justes tindreu, i pesos justos, i efá just, i
hin just. Jo, Jahvé, el vostre Déu, que us he tret de la térra d'Egipte.

37 Guardareu, dones, tots els meus estatuís, i tots els meus de-
crets, i els posareu en práctica. Jo, Jahvé.

Sancions

(C. XX.) *I parlá Jahvé a Moisés, dient: 2Dirás ais filis d'Israel:
Qualsevol home d'entre els filis d'Israel o d'entre els estrangers so-

33, Ex. xx ir, 21 . — 2, Supra xvm, 21

ficis. El P. Ubach tradueix : Damunt huma i caritatiu envers l'estranger. Tant

sang no menjareu, conjecturant si és una en aquest cas, com en tractar-se de des-

prohibició de menjar en un lloc on sang valguts, esclaus, orfes, esguerrats o

d'animal lia estat escampada. vells, la legislació mosaica és immen-

29. — No profanaras. Val la pena sament superior a les legislacions inhu-

de notar la severitat de la legislació manes deis altres pobles contemporanis

mosaica contra la prostitució. Aquesta d'Israel.

plaga social no estava tolerada de cap 36. — Efá, cf. V, n; hin, contenia 12

manera. l°gs> cf- XIV, 10, n.

33. — I quan un estranger. Es Túnica 1-2 1. — En aquest capítol es recopi-

legislació amiga que prescriu un tráete len les penes contra els delicies d'ido-

50

LEVÍTIC-XX, J-I4

jornants a Israel, que donará semenca seva a Moloc, será punit de
mort: el poblé de la térra l'apedregará. 3I jo giraré la meva fac, con-
tra aquell home i el tallaré d'enmig del seu poblé, per tal cora ha
donat semenca seva a Moloc, sullant el meu santuari i profanant el
meu sant nom. 4 1 si el poblé de la térra aclucava els seus ulls devers
aquell home que ha donat semenca seva a Moloc, i no el fa morir,
5 jo giraré la meva fac, contra aquell home i contra la seva familia i el
tallaré d'entre el seu poblé, junt amb tots els fornicadors que forni-
caren com ell darrera Moloc.

6 Aquell qui es girará envers els bruixots i els endevinaires, per
fornicar darrera d'ells, contra ell giraré jo la meva fac i el tallaré d'en-
mig del seu poblé. 7Santifiqueu-vos, dones, i sigueu sants, perqué
jo, Jahvé, sóc el vostre Déu. 8I guardareu els meus preceptes i els
practicareu. Jo, Jahvé, el vostre santificador.

9Qualsevol que maleirá son pare o sa mare será punit de mort: ha
maleit son pare o sa mare: la seva sang és damunt d'ell.

10 Si un home comet adulteri amb la muller del seu pro'isme, aquell
que comet adulteri amb la muller del seu pro'isme punit de mort sera :
l'adúlter i l'adúltera.

11 Si un home jau amb la muller del seu pare, ha descobert la nuesa
del seu pare : tots dos serán punits de mort: llur sang és damunt d'ells.

12 Si un home jau amb la seva ñora, tots dos serán punits de mort :
cosa nefanda han fet: llur sang és damunt d'ells.

13 Si un home jau amb baró talment com es jau amb fembra, abo-
minado hauran fet tots dos : siguin punits de mort : llur sang és da-
munt d'ells.

14 Si un home es mullera amb una dona i amb la mare d'ella, co-

7, I Ptr. i, 16. — 9, Ex. xxi, 17 ; Mt. xv, 4 ; Me. vir, 10. — 10, Dt. xxn, 22 ; lo. vin, 5

latría i de sensual'itat. Sobre Moloc cf.
la n. de XVIII, 21. — Semenca, filis.

5. — Fornicadors. El pecat d'idola-
tria és comparat sovint, en el text sa-
grar, a la infidelitat conjugal i forni-
cario.

11. — La muller del seu pare. Se
suposa que no és la propia mare. D'a-

quest incest repugnant no se'n parla
mai, com de cosa que no pot succeir. —
Llur sang damunt d'ells. Ells mateixos
es condemnen a mort, atrauen sobre si
la propia mort.

14. — Si un home es mullera. Vuité
cas d'afinitat que s'ha d'afegir ais set
enumeráis en XVIII, 8, 14-18.

LEVÍTIG-XX, 15-2;

5'

met un crim: al foc els cremareu, a ell i a clles, perqué tal crim no
sigui entre vosaltres.

lñL'home que s'ajunta amb una bestia será punit de mort: i la bes-
tia será occida. 16Si una dona s'acostará a una bestia per tal d'ajun-
tar-s'hi, occireu dona i bestia: serán punits de mort: llur sang és
damunt d'ells.

17 Si un home es mullera amb la seva germana, filia del seu pare o
filia de la seva mare, i ell veu la nuesa d'ella i ella la d'ell, és cosa
nefanda; serán tallats a la vista deis filis de llur poblé. Ell ha des-
cobert la nuesa de la seva germana: portará la seva iniquitat.

18 Si algú jau amb dona menstruada i en descobreix la nuesa, ell
ha descobert el fluix d'ella i ella ha descobert el seu propi sangfluix ;
ambdós serán tallats d'en mig del seu poblé.

19Tampoc la nuesa de la germana de la teva mare, ni de la ger-
mana del teu pare no descobrirás, per tal cora és descobrir la nuesa
de la seva carn: ells portaran llur iniquitat.

20L'home que jau amb la muller del seu onde, ha descobert la
nuesa del seu oncle: llur pecat portaran: morirán sense filis.

21 Si un home es mullera amb la dona de son germá, aixó és sut-
zura: ha descobert la nuesa del seu germá: serán sense filis.

22Guardareu tots els meus estatuís i els meus decrets i els practi-
careu, a fi que no us vomiti la térra on jo us meno perqué hi habi-
teu. 23 No us conduireu segons les usances de la nació que jo foragi-
taré davant de vosaltres, car ells han fet totes aqüestes coses i jo els
he tingut en abominado. 24 1 us he dit : Vosaltres posseireu llur térra,
i jo us la donaré per posseir-la, térra regalant llet i mel. Jo, Jahvé,
el vostre Déu, que us he distingit deis altres pobles. 25I vosaltres
distingireu entre animal pur i impur, i entre ocell pur i impur, i
no us fareu abominables amb animáis, ni amb ocells, ni amb res

16, Sup. xvni, 23

Al foc els cremareu. Vg. afegeix «ui-
uus ardibit». El uiuus no té correspon-
dencia en el text original. Alguns exe-
getes creuen que el culpable era lapidat
i el seu cadáver cremat.

17. — Serán tallats. Civilment exco-
municats, no morts. Cf. Gn. XVII, 14.

22-27. — Exhortado general a l'ob-
servanca de les liéis donades, les quals
fan d'Israel un poblé a part, escollit.

52

LEVÍTIC-XX, 26-XXI, :i

del que grapona damunt la térra, que jo us he separat com impur.

2,;Sigueu-me, dones, sants, puix que sant só jo, Jahvé, que us he
destriat deis altres pobles, per tal que fóssiu meus. 27 Home o dona
que tinguin bruixot o endevinaire, serán punits de mort : hom els
apedregará: llur sang és damunt d'ells.

Santedat dels sacerdots

(C. XXI.) *í digué Jahvé a Moisés: Parla ais sacerdots, filis
d'Aaró, i els dirás : Ningú no es contaminará amb un mort enmig
del seu poblé, -llevat que sigui per un parent seu molt proper: per
sa mare, o per son pare, o per son fill, o per sa filia, o per son
germá, 3 o per sa germana verge, que viu amb el 1 , no maridada: per
ella podrá contaminar-se. 4 El marit no es contaminará pels parents
de la muller, profanant-se. 5 No tondran llur testa, ni tallaran els
costats de llur barba, ni en llur carn no es faran incisions. G Serán
sants per a llur Déu, i el nom de llur Déu no profanaran, per tal com
ofereixen les ignicions de Jahvé, el pa de llur Déu: per aixó serán
sants.

7 No prendran per muller dona meretriu o deshonrada, ni dona re-
pudiada del seu marit, car ells són sants per a llur Déu 8 Com a
sant el mirarás, puix que ofereix el pa del teu Déu: sant será per a
tu, perqué sant sóc jo, Jahvé, qui els santifico. 9I la filia de baró
sacerdot, si es profana prostituint-se, profana el seu pare : al foc será
cremada.

10 El sacerdot suprem entre els seus germans, sobre la testa del
qual s'ha escampat l'oli de la unció, i que fou consagrat per tal de
posar-se les vestidures, no esbullará la seva testa, ni esquincará els
seus vestits, nni s'acostará a cap cadáver, ni tan sois peí seu pare o

26, I Ptr. i, 16. — 27, Dt. xvm, 1 1 ; I Sm. ixvin, 7. — 5, Supra xix, 27 ; Ez. xliv, 20. — 7, Supra xix, 29

5. — Senyals de dol entre els orien- 10. — El sacerdot suprem. Sois tres

tais, alguns d'ells supersticiosos. vegades és anomenat així, ací i en Nm.

8. — Que us santifico, seguint el text XXXV, 2j, 28. Ordináriament se l'a-

massorétic. Gr. i Vg. amb el Samaritá nomena hacohén, el sacerdot.
llegeixen: qui els santifico.

LEVÍTIC-XXI, 12-XXII, 3

53

per la seva mare no es contaminará, 12ni sortirá del santuari, ni pro-
fanará el santuari de son Déu, car la corona de l'oli de la unció de
son Déu és damunt d'ell. Jo, Jahvé. 13Prendrá per muller una
verge. uVídua, o repudiada, o deshonrada, o meretriu: cap d'a-
questes no prendrá, ans prendrá per muller una verge del seu poblé.
l0I no deshonrará la seva semenca enmig del seu poblé: perqué jo
sóc Jahvé, el seu santificador.

1GI parla Jahvé a Moisés, dient : 17 Parla a Aaró, i digues-li : Un
home de la teva semenca en les vostres géneres en el qual hi hagi
tara, no s'acostará per oferir el pa del seu Déu. 18 Perqué cap home
que tingui tara, no s'acostará : home cec, o coix, o mutilat, o es-
guerrat, 19 o bé home que tingui fractura de peu o de má, 20 o gepe-
rut, o neulit, o que tingui una taca a Pulí, o sarnós, o bcrbolós,

0 herniat, 21 cap home de la semenca d'Aaró que tingui tara no
s'acostará per oferir les ignicions a Jahvé. Té tara: no s'acostará a
oferir el pa del seu Déu. 22E11 podrá menjar del pa del seu Déu: de
les coses molt sagrades, i de les sagrades, menjará, 23peró no entrará
pas endins del vel, ni s'acostará a Paitar, puix que tara hi ha en ell :

1 no profanará el meu santuari, perqué jo, Jahvé, sóc llur santificador.
24 1 Moisés parlá a Aaró, i ais seus filis, i a tots els filis d'Israel.

(C. XXII.) 1l parlá Jahvé a Moisés, dient: 2Digues a Aaró i ais
seus filis que s'abstinguin de les coses sagrades que em consagren els
filis d'Israel, i que no profanin el meu sant nom. Jo, Jahvé. Ji-
gües-Ios : Tot baró de la vostra semenca en les vostres géneres que,
tenint immundícia damunt d'ell, s'acostará a les coses sagrades que els
filis d'Israel consagren a Jahvé, de la meva fac será tallada aquella

16-24. — Les irregularitats en l'exer- sacrificis pacífics, les primícies i els del-
cici sacerdotal : deformitats corporals. mes.

13, Ez. xliv, 22

Dotze són les tares que s'enumeren
com irregularitats.

1. — / parlá Jahvé a Moisés. Una
nova llei referent ais sacerdots. Aques-
ta (1-1 6) té per objecte la puresa que
s'exigeix ais sacerdots i llurs famílies
per tal de poder menjar de les coses
sagrades.

22.— A malgrat de la irregularitat,
els aaronites podien menjar de les coses
ofertes al santuari. — Molí sagrades. Com
la carn deis sacrificis expiatoris (VI, 18;
VII, 1), els pans de la proposició i cer-
tes oblacions de vegetáis (II, 3; VI, 10;
XXIV, 9). — Sagrades. Com la cara deis

3 . — De la meva fac sera tallada. Ex-
closa del servei de l'altar.

54

LEVÍTIC-XXII, 4-18

ánima. Jo, Jahvé. 'Qualsevol baró de la semenca d'Aaró que sigui
leprós, o tingui escolament, no menjará coses sagradcs fins que será
pur; i aquell qui haurá tocat un immund per contacte de cadáver o
un que hagi emes semenca, 5 o un que hagi tocat qualsevol reptil
que l'hagi tornat immund, o un altre home que li hagi encomanat
una immundicia seva qualsevol, 6 la persona que ho tocará restará
immunda fins al vespre, i no menjará coses sagrades fins a tant que
haurá rentat la seva carn amb aigua. 7Colgat el sol, será pur i pot
menjar coses sagrades, car aixó és el seu pa. 8 Bestia morta o esbo-
cinada no menjará, per no contaminar-se. Jo, Jahvé. 9Guardaran el
meu ordenament, per tal que no incorrin en pecat per aixó, i no mo-
rissin per haver-ho profanat. Jo, Jahvé, llur santificador.

10 Cap estrany no menjará cosa sagrada; l'hoste d'un sacerdot i el
jornaler no menjaran cosa sagrada. 11 Pero si el sacerdot compra una
persona amb diner seu, aquesta en menjará, i els nats a casa seva,
aquests menjaran del seu pa. 12 La filia del sacerdot maridada amb
home estrany, no menjará la lleuda de les coses sagrades. 13 Pero si
la filia del sacerdot és vídua o repudiada, sense filis, i se n'ha tornat
a casa del seu pare, talment com en la seva minyonia, menjará del pa
del seu pare, pero cap estrany no en menjará. 14 Qui menjará cosa
sagrada sense pensar, hi afegirá una cinquena part, i restituirá al sa-
cerdot la cosa sagrada. 15 1 no profanaran les coses sagrades deis filis
d'Israel ofertes en lleuda a Jahvé, 16 i no els afeixugaran amb la pena
del pecat de menjar llurs coses sagrades, perqué jo, Jahvé, sóc llur
santificador.

Integritat de les victimes

17 1 parlá Jahvé a Moisés, dient: 1S Parla a Aaró, i ais seus filis, i
a tots els filis d'Israel, i digues-los : Qualsevol home de la casa d'Is-
rael, o deis estrangers d'Israel, que presentí la seva ofrena, o per

8, S.ipra xvii, 15 ; Dt. xiv, 21 ; Ez. xliv, 31

10. — Cap estrany. No pertanyent a 14. — Restituirá. La valor de la cosa
la familia sacerdotal, a la tribu de menjada, afegint-hi una cinquena part
Le vi. més.

LEVÍTIC - XXII, 19-35

55

acompliment de qualsevol vot, o per donaeió voluntaria, quan vulgui
oferir-la en holocaust, 19 perqué us sigui rebedor, l'oferireu másele,
sense tara, de l'arment, de l'ovellar o de les cabres. 20 Res que tingui
tara no oferireu, puix no us será rebedor. 21 1 si un home, o acom-
plint un vot, o en donaeió voluntaria, vol oferir a Jahvé un sacrifici
pacífic, d'entre l'arment o d'entre l'ovellar, per ésser rebedor, será
perfecte : no tindrá tara. 22 Víctima cega, o esguerrada, o mutilada,
o nafrada, o sarnosa, o berbolosa, no oferireu a Jahvé, ni en fareu
pujar en fum sobre l'altar per a Jahvé. 2:5 Bou o anyell despropor-
cionat de membres pot oferir com ofrena voluntaria, pero per vot no
será rebedor. 24Masegat de testicles, o esclafat, o que els tingui
arrencats o tallats, no oferireu a Jahvé, ni en preparareu en la vostra
térra. 25 Ni de má del fill d'estranger no oferireu res d'aixó com a
pa del vostre Déu, puix que mutiláis són i defectuosos : no us serán
rebedors.

26 1 parlá Jahvé a Moisés, dient: 27 El bou, l'anyell o la cabra, quan
neixi, estará set dies sota la seva mare, pero del dia vuité en avant
será rebedor com ofrena d'ignició a Jahvé. 28 Sia vaca, sia ovella, no
la immolareu el mateix dia que el seu nadó. 29 1 quan oferireu a
Jahvé un sacrifici d'acció de grácies, l'oferireu que us sigui accep-
table. 30 Será menjat al mateix dia: no en deixareu per a l'endemá.
Jo, Jahvé.

31 Guardareu els meus manaments i els practicareu. Jo, Jahvé. 32 1
no profanareu el meu sant nom, i jo seré santificat enmig del filis
d'Israel. Jo, Jahvé, el vostre santificador 33 que us traguí de la térra
d'Egipte, per tal d'ésser el vostre Déu. Jo, Jahvé.

21, Dt. xv, 21 ; Ecdi. xxxv, 14

23. — Bou o anyell desproporcionat de
membres. Es una de les dues interpreta-
cions corrents. L'altra, que donen Gr.
i Vg. diu que tinguin tallades les orelles
o la cua.

24. — Ni en preparareu. Prohibido

absoluta del castrament deis animáis.

25. — Ni de má del fill d'estranger.
Vg. diu: «De manu alienigenae non of-
feretis panes Deo uestro». Segons l'ori-
ginal, la prohibido recau en les bésties
tarades, no en l'estranger com a tal.

III PART. LES FESTES I EL CULTE

(XXIII -XXVII)

El sábat

(C. XXIII.) !I parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla ais filis d'Is-
rael, i digues-los : Les festes de Jahvé que vosaltres proclamareu
com santes convocacions, aqüestes serán les meves festes.

3 Sis dies hom treballará, pero el dia seté és sábat de repós com-
plert i santa convocació : cap treball no fareu : és un repós consagrat
a Jahvé en tots els vostres estatges.

La Pasq.ua

4 Aqüestes són les festes de Jahvé, les santes convocacions, a les
quals convocareu en llur temps. 5 Al mes primer, al catorzé dia
del mes, entre dos foscans, la Pasqua de Jahvé. 6 1 al quinzé dia del
mes, la festa deis ázims a honor de Jahvé: set dies menjareu ázims.
7 El primer dia tindreu santa convocació: cap obra servil no fareu.
8 1 oferireu per set dies ignicions a Jahvé : el seté dia, santa convoca-
ció : cap obra servil no fareu.

9I parla Jahvé a Moisés, dient : 10 Parla ais filis d'Israel i digues-los:
Quan haureu entrat a la térra que jo us dono i en collireu les mes-

5, Ex. xii, ¡8; Nm. xxvxn, 16

3. — Santa convocació. Assistencia al 9-22. — Llei referent a l'ofrena de
santuari i ais sacrilicis. — Vg. diu : «uo- les primícies, cerimónia afegida a la
cabitur sanctus». Pasqua i a la festa de la Pentecosta.

LEVÍTIC- XXIII, u-2 2 57

ses, portareu al sacerdot una garba, primicia de la vostra messa, 11 i
el sacerdot brandejará la garba davant Jahvé, per tal que us sigui
rebedora : Pendemá del sábat la brandejará el sacerdot. 12I el dia en
qué brandejareu la garba, oferireu un anyell nat de l'any, sense tara,
en holocaust a Jahvé; 13l'oblació que 1'acompanyará será dos desens
de flor de fariña pastada amb oli, ignició a Jahvé en olor de suavitat;
la seva libació será de vi, un quart d'hin. 14No menjareu ni pa, ni
gra torrat, ni espiga tendrá, fins aquest dia, flns que haureu presen-
tat l'ofrena al vostre Déu : estatuí perpetual en les vostres géneres
en tots els vostres estatges.

La Pentecosta

15 Des de l'endemá del sábat, del dia en qué haureu portat la garba
per a ésser brandejada, comptareu set setmanes complides, 1Gcin-
quanta dies comptareu fins a l'endemá del seté sábat, i oferireu a
Jahvé una nova oblació. 17 Portareu deis vostres estatges dos pans
per al brandejament, els quals serán de dos desens de flor de fari-
ña, cuits amb llevat, primícies de Jahvé. 18I junt amb aquells pans,
oferireu set anyells nats de l'any, sense tara, un vedell i dos mol-
tons ; serán holocaust a Jahvé amb llur oblació i llurs libacions,
ignició en olor de suavitat a Jahvé. 19 1 oferireu un boc com a sacri-
fici expiatori i dos anyells nats de l'any en sacrifici pacífie. 20 1 el
sacerdot els brandejará com ofrena brandejada a la fac de Jahvé, junt
amb el pa de les primícies i els dos anyells : són cosa sagrada de
Jahvé, i pertanyeran al sacerdot. 21 En aquell mateix dia, proclama-
reu la festa i tindreu santa convocació. Cap obra servil no fareu.
Estatuí perpetual per a les vostres géneres en toís els vosíres esíaí-
ges. 22 1 quan segareu les messes de la vosíra ierra, no acabareu de

15, Dt. xvi, 9.-22, Siipra xix, 9

16. — Una nova oblació. Els primers reu aquest dia solemne i será sant

pans fets amb la nova fariña de l'any. per vosaltres'. Vg. : «Et uocabitis hunc

21. — Proclamaren ¡a festa i tindreu diem celeberrimum atque sanctissi-

santa convocació- Gr. diu : 'anomena- mum».

5»

LEVÍTIC- XXIII, 23-36

segar tins a la rita del vostre camp, ni recollireu les espigolalles de
la vostra sega: ans a! pobre i a l'estranger ho deixareu. Jo, Jahvé,
el vostre Déu.

El Cap d'any

23 1 parla Jahve a Moisés, dient : 24 Parla ais filis d'Israel i di-
gues-los : Al mes seté, al primer dia del mes, tindreu un gran repós,
commemoració a so de corns, santa convocado. 25 Cap obra servil
no fareu i oferireu ignicions a Jahve.

2f,I parla Jahve a Moisés, dient: 27 El desé dia d'aquest mes seté
será el jorn de l'expiació : tindreu santa convocado, afligireu les
vostres animes i oferireu ignicions a Jahve. 28Aquell dia no fareu
cap treball, per tal com és el jorn de l'expiació per expiar per vosal-
tres a la fac de Jahve, el vostre Déu. 29 Tota ánima que aquell dia
no s'afligirá, será tallada del seu poblé, 30 i tota ánima que aquell dia
fará qualsevol treball, jo l'anorrearé d'enmig del seu poblé. 31 Cap
treball no fareu : estatuí perpetual per a les vostres géneres en tots
els vostres estatges. 32 Será per a vosaltres un sábat de repós abso-
lut, i afligireu les vostres ánimes. El dia nové del mes, al capvespre,
observareu de capvespre a capvespre aquest repós.

La festa de les texdes

33 1 parlá Jahve a Moisés, dient: 34 El quinzé dia d'aquest mes
será la festa de les tendes per set dies a honor de Jahvé. 35 Al pri-
mer dia, tindreu santa convocado. No fareu cap obra servil, 30 per

24, Nm. xxix, 1. — 27, Supra xvi, 29; Nm, xxix, 7. — 36, lo. vn, 57

24. — Al primer dia del mes seté re-
ligiós era el primer dia de l'anv civil i
per aquest motiu festa com el sábat.

27. — Afligireu les vostres animes, de-
junant. Sobre el dia de l'expiació, cf.
tot el cap. XVI.

29. — Tallada. Excomunicada, pri-
vada deis drets civils.

34. — Festa de les tendes. Hebr. succot,
anomenada així perqué durant aquells
dies havien de sojornar en cabanes o
tendes, en recordanca del temps de la
pelegrinació peí desert.

LEVÍTIC - XXIII, 37-XXIV, 3

59

set dies oferircu ignicions a Jahvé. El dia vuité tindreu santa con-
vocado i oferireu ignicions a Jahvé. Es clausura de festes : cap tre-
ball servil no fareu.

37 Aqüestes són les festes de Jahvé que proclamareu com santes
convocacions, per tal d'oferir ignicions a Jahvé, holocaustos i obla-
cions, victimes i libacions, cada cosa al seu dia, 38sense els sábats de
Jahvé i sense les vostres donacions, i sense els vostres vots, i sense
les ofrenes espontánies que presentareu a Jahvé.

39 1 al dia quinzé del seté mes, quan haureu collit els fruits de la
térra, celebrareu la festa de Jahvé per set dies : el dia primer, repós,
i el dia vuité, repós. 40 El primer dia prendreu fruit d'arbre tormos,
branques de palmera i rams d'arbres esponerosos i salzes de torrent,
i us gojareu per set dies a la fac de Jahvé, el vostre Déu. 41 Set dies
a l'any celebrareu aquesta festa com a festa de Jahvé. Estatuí per-
petual per a les vostres géneres. La celebrareu al mes seté. 42 Set
dies habitareu en tendes. Tots els nadius d'Israel habitaran en ten-
des, 43 per tal que les vostres géneres sápiguen que he fet habitar en
tendes els filis d'Israel quan els vaig treure de la térra d'Egipte. Jo,
Jahvé, el vostre Déu.

44 1 Moisés promulga les festes de Jahvé ais filis d'Israel.

Les llánties del santuari

(C. XXIV.) 4I parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Ordena ais filis
d'Israel que et portin oli pur, verge, per al canelobre, per fer cremar
els gresols tothora. 3Fora del vel del Testimoni, a la tenda del
Testimoni, els aparellará Aaró del vespre al matí a la fac de Jahvé,

36. — Clausura de /estes. O simple-
ment la convocació o festa més solem-
ne de tots aquells dies.

Amb Crampón i d'altres, interpretem
Yasseret hebreu, análogament al sentit
que dona el Gr. l^óSiov.

39. — Per set dies. Posteriorment
aquesta festa l'allargaren tres dies més,
fint al 25 del mes lisri. També afegi-

ren nous ritus, com la libació d'aigua
de la piscina de Siloe (cf. Is., XII, 3),
cants i música (cf. Ps. CXII-CXVII),
iHuminació del pórtic de les dones, amb
danses i cant deis salms graduáis (Ps.
CXIX-CXXXIII). El dia vuité es feia
una processó en recordanca de la presa
de Jericó.

3 . — Del vespre al matí. Tota la nit.

5 - ANT1C TESTAMENT II

6o

LEVÍTIC - XXIV, 4-16

constantment. Estatut perpetual per a les vostres generes. 4E11 apa-
rellará els gresols damunt el canelobre d'or pur, per tal que cremin
tothora a la fac de Jahvé.

Els pans de la proposició

5 1 prendrás flor de fariña i en courás dotze coques : cada coca
será de dos desens. 6I les disposarás en dos rengles, sis per rengle,
damunt la taula d'or pur a la fac de Jahvé. 7I damunt de cada ren-
gle posarás encens pur que servirá al pa per recordanca : ignició a
Jahvé. 8Cada jora de sábat hom disposará els pans a la fac de Jahvé,
constantment, 'de part deis filis d'Israel: és una alianca perpétua. 9I
pertanyerá a Aaró i ais seus filis, els quals ho menjaran en el lloc
sant, puix que és cosa molt sagrada per a ell de les ignicions a Jahvé,
en estatut perpetual.

CÁSTIG ü'UN BLASFEM

10I eixi un fill de dona israelita, pero d'home egipci, d'entre els
filis d'Israel, i s'alcá brega en el campament entre aquest fill de dona
israelita i un israelita. 11 1 el fill de la dona israelita imprecá el Nom
i el blasfema, i l'emmenaren a Moisés. El nom de la seva mare era
Salumit, filia de Dabrí, de la tribu de Dan. 12 1 el posaren en presó,
fins que els fos declarat qué calia fer-ne per ordre de Jahvé. 13 1
parlá Jahvé a Moisés, dient: 14 Fes emmenar aquell flastomador
fora del campament, i tots aquells que l'han sentit posaran llurs
mans damunt el seu cap, i que tota la comunitat l'apedregui. 15 1
parlarás ais filis d'Israel, dient : Qualsevol que flastomará el seu
Déu, portará el seu pecat. 16 1 qui imprecará el nom de Jahvé será

5. — Dos desens d'efá. (Cf. Nm.,
XXVIII, 5, 9).

8. — Hom disposará. Renovaran els
pans.

10. — Israelita. Es la primera vega-
da que la Biblia empra aquest mot. —

En el camp. Per tant, en lloc públic
amb escándol de la gent.

12. — En presó. Custodiat en algún
indret, perqué de presó própiament no
en tenien.

LEVÍTIC - XXIV, 17-XXV, 7

61

punit de mort : tota la comunitat l'apedregará, tant que siguí foras-
ter com nadiu; per tal com ha imprecat el Nom, cal que mori.

17 Qui percudirá de mort un home, será punit de mort. 18Qui
percudirá de mort una bestia, la rescabalará: vida per vida. 19 Qui
causará lesió al seu proísme, talment com ha fet, a ell se faci: 20 frac-
tura per fractura, ull per ull, dent per dent : segons la lesió que haurá
fet a altri, així es fará a ell. 21 Qui matará una bestia, la pagará, pero
qui ferirá de mort un home, será punit de mort. 22 Una sola llei
tindreu igual per a l'estranger com per al nadiu, car jo, Jahvé, el
vostre Déu.

23 1 Moisés parlá ais filis d'Israel, i emmenaren el blasfem fora del
campament i l'apedregaren. I els filis d'Israel feren tal com Jahvé
havia manat a Moisés.

L'any sabátic

(C. XXV.) 1 1 parlá Jahvé a Moisés a la muntanya del Sinaí, dient:
2 Parla ais filis d'Israel, i digues-los: Quan haureu entrat a la térra
que jo us donaré, la térra reposará: será un sábat per a Jahvé. 3 Sis
anys sembrarás el teu camp, sis anys podarás la teva vinya, i en co-
llirás^el producte, 4 pero l'any seté será un repós absolut per a la térra,
un sábat per Jahvé : no sembrarás el teu camp, ni podarás la teva vi-
nya. 5 No segarás el renadiu del teu camp segat, i no veremarás els
rai'ms de la teva vinya que no has podat : será un any de repós per a
la térra. 6 El producte del sábat de la térra us servirá per menjar a
tu, i al teu servent, i a la teva serventa, i al teu jornaler, i al teu hoste
sojornant amb tu, 7 i al teu bestiar, i ais animáis que hi hagi a la teva
térra, será aquell producte per a nodriment.

17, Ex. xxi, 12. — 20, Ex. xxi, 24 ; Dt. xix, 21 ; Mt. v, 38. — 2, Ex. xxm, 1 1

17-22. — El fet anterior dona lloc a senvor de la térra ; b) que aquesta no

l'establiment i proclamado de la llei del quedi esquilmada, i c) deixar alguna

talió. cosa ais pobres.

2 ss. — La Ierra reposará. El repós 5. — Renadiu. Així s'anomena a pa-

de la térra durará un any després de sis gés el blat que surt tot sol al camp, deis

d'ésser treballada. Els motius d'aques- grans que caigueren en térra de la sega

ta llei són : a> reconéixer que Déu és anterior.

62

LEVÍTIC-XXV, 8-21

El jubileu

8I comptarás set setmanes d'anys: set vegades set anys, i els dies
de les set setmanes d'anys et resultaran quaranta nou anys. 9 1 el
desé dia del seté mes farás passar el cora retrunyent: el jorn de l'ex-
piació fareu passar el corn per tota la vostra térra. 10 1 santificareu
l'any cinquanté, i proclamareu afranquiment al país per a tots els seus
habitants. Será per a vosaltres un jubileu, i tornará cadascun de vos-
altres a la seva possessió, cadascun a la seva familia. 11 L'any cin-
quanté será per a vosaltres un jubileu : no sembrareu, ni collireu el
renadiu deis camps, ni veremareu la vinya no podada. 12 Car jubileu
és: cosa sagrada us será: el producte deis camps menjareu. 13 En
aquest any de jubileu, tornareu cadascú a la seva possessió.

14 Quan farás una venda al teu proi'sme o li comprarás alguna cosa,
no us perjudicareu l'un a l'altre. 15 A raó del nombre d'anys del
darrer jubileu pagarás les compres al teu proísme, a raó del nombre
d'anys de collita et fará ell les vendes. 16Com més anys restaran,
més augmentarás el preu, i com menys, més baixarás el preu, puix
que és el nombre de collites el que ell et ven. 17 No us perjudiqueu
l'un a l'altre, ans temerás el teu Déu, car jo, Jahvé, el Déu vostre.

18Guardareu, dones, els meus estatuts i observareu els meus orde-
naments, i els practicareu, i així habitareu segurs a la térra. 19 1 la
térra donará el seu fruit i menjareu fins a assaciar-vos, i hi habitareu
segurs. 20 1 si dieu: ¿Qué menjarem l'any seté, si no hem de sem-
brar, ni hem d'aplegar la nostra collita? 21 Jo, l'any sisé, us enviaré

8. — / comptarás set setmanes. Al sá-
bat en la setmana de dies i a l'any sa-
bátic en la setmana d'anys, correspon
el jubileu que s'esqueia després d'una
setmana de setmanes d'anys, és a dir,
cada cinquanta anys.

9. — El jubileu corresponia a la gran
festa de l'Expiació. En aquesta tots
els pecats i impureses de l'any eren
condonats ; en el jubileu, la possessió
de la térra i els canvis fets pels contrac-

tes tornaven a restablir-se al seu estat
primitiu.

17. — No us perjudiqueu. No useu de
l'engany i de la mala fe en els tractes
mutuals. Vg. tradueix : «nolite affli-
gere contribules uestros».

20 ss. — Peí repós del jubileu que
venia després de l'any sabátic la térra
restava dos anys seguits sense conreu.
A la por de carestía Déu promet per
l'any sisé una collita ubérrima.

LEVÍTIC-XXV, 22- 33

63

la meva benedicció, i donará fruit per tres anys. 22 1 a l'any vuité,
quan sembrareu, encara menjareu de la collita vella : fins a l'any nové,
fins que no vingui la nova collita, menjareu de la vella.

23 La térra no será veñuda a perpetuítat, perqué meva és la térra,
i vosaltres sóu per mi com estrangers i hostes. 24 Per aixó en tota la
térra que posseireu, atorgareu el dret de rescatar la térra.

25 Si el teu germá torna pobre i ven una part de la seva possessió,
si ve el rescatador, el seu parent més próxim, podrá rescatar alió que
el seu germá ha venut. 26 1 si un no té rescatador, pero el seu cabal
hi abasta, i troba el suficient per al seu rescat, 27 llavors comptará els
anys des de la seva venda, i pagará el sobrepuig al comprador, i tor-
nará a la seva possessió. 28 Pero si el seu cabal no ha arribat al que
abasta al rescatament, la venda será en mans de qui l'ha comprada
fins a l'any del jubileu; al jubileu será afranquida i ell .tornará a la
seva possessió.

29 Si algú ven una casa habitable en ciutat amurallada, tindrá dret
de rescat fins a complir-se l'any de la seva venda : un any será el ter-
mini del seu dret de rescat. 30 Si no és rescatada abans de complir-se
l'any sencer, la casa de la ciutat amurallada restará sempre d'aquell
qui la comprá i per ais seus descendents: no será afranquida al ju-
bileu. 31 Pero les cases de les viles no encerclades de muralla comp-
taran com a parts del camp del terreny: tindran rescat i al jubileu
s'afranquiran. 32 Pero en les ciutats deis levites, per les cases que els
levites hi posseeixen, perpétuament teñen ells el dret de rescat. 33 1
si un levita no rescata la casa que haurá venut a la seva ciutat, será

25. — El rescatador. Representant, prador sense poder usar del privilegi

parent próxim ; hebr. goel. Tres ma- jubilar.

neres de rescatar la térra: i.a, mitjan- 31. — En aquest cas, la casa segueix

cant el parent. la sort del camp.

26-27. — Segona manera de rescat 32 ss. — Llei d'excepció en favor deis

sense haver d'esperar l'any del jubileu. levites. Aquests sois posseíen cases

28. — Tercera manera, peí jubileu. urbanes. Si haguessin estat subjectes a

29. — Les liéis precedents feien refe- la llei general el jubileu hauria estat
réncia a la possessió deis camps : ara inútil per ells.

es tracta de ia possessió de les cases. 33. — / si un levita no rescata. El

Primer cas, quan la casa és dins de text d'aquest verset és difícil i obscur.

ciutat amurallada, durant un any el ve- Alguns tradueixen : «el que compri deis

nedor la podrá rescatar, si no rio fa, la levites sortirá de la casa veñuda.» Pre-

casa asdevé propietat perpetua del com- ferim la llicó de Vg. provinent sens

64

LEVÍTIC - XXV, 34-47

afranquida al jubileu, per tal com les cases de les ciutats deis levites
són possessió llur enmig deis filis d'Israel. 34 El camp de l'encontorn
de llurs ciutats no es vendrá, puix que és una possessió perpetual
d'ells.

35 Si el teu germá s'empobreix, i el seu cabal s'afebleix a la teva
vora, empara'l, a guisa de foraster o d'hoste, talment que pugui
viure amb tu. 36 No en treguis pas interés ni usura, ans temerás el
teu Déu, i visqui el teu germá amb tu. 37 No li deixarás el teu diner
a guany, ni li donarás del teu menjar per usura. 38 Jo, Jahvé, el teu
Déu, que us he fet sortir de la térra d'Egipte per donar-vos la térra
de Canaan, per ésser el vostre Déu.

39 Si el teu germá s'endeuta amb tu, i se't ven, no li imposarás
treball de servent. 40 Estará amb tu com un jornaler, com un domes-
tic; et servirá fins a l'any del jubileu, 41 i aleshores se n'anirá de casa
teva junt amb els seus filis, tornará a la seva familia i es restituirá a
la possessió deis seus pares. 42 Per tal com aquests són servents meus,
que jo he tret de la térra d'Egipte: no serán venuts a guisa d'es-
claus. 43 No te li ensenyorirás amb duresa, ans temerás el teu Déu.
44Esclau o esclava que tu tindrás els prendrás de les nacions del
vostre voltant: d'elles comprareu esclaus i esclaves. 45 En compra-
reu també d'entre els filis deis estrangers sojornants entre vosaltres,
i d'entre les famílies d'ells que es troben entre vosaltres, que hauran
infantat en la vostra térra: ells podran ésser propietat vostra. 46 1
podreu deixar-los en herencia ais vostres filis després de vosaltres
com propietat llur, fent-vos servir d'ells a perpetuitat; pero amb els
vostres germans, els filis d'Israel, ningú de vosaltres no us ensenyo-
rireu l'un de l'altre amb duresa.

47 Si un estranger sojornant vora teu s'enriqueix, i el teu germá se

dubte d'un text millor, la qual afegeixel 39. — Si el teu germá. El legislador

no, única manera de donar sentit a la preveu tres casos : a) L'israelita que

frase. es ven per deutes que no ha pogut pa-

35. — Si el teu germá s'empobreix. Ací gar. vv. 39-43.

comenca l'explicació deis privilegis ju- 44-46. — Esclau o esclava, b) Els es-

bilars que fan referencia a l'afranqui- claus estrangers no poden acollir-se al

ment personal. privilegi de l'any jubilar.

Gr. : Si passa pobresa el teu germá 47. — Si un estranger. c) Tercer cas,

'que viu amb tu'... quan un israelita esdevé esclau d'un

LEVÍTIC-XXV, 48-XXVI, 4

65

li endeuta i es ven a l'estranger sojornant vora teu, o al descendent de
la seva familia, 48després d'haver-se venut, té el dret de rescat: un
deis seus germans pot rescatar-lo, 19 o el seu oncle, o el seu cosí, po-
drá rescatar-lo, o un altre de la seva sang, de la seva familia, podrá
rescatar-lo, o si el seu cabal hi abasta, podrá rescatar-se ell mateix.
50 1 passará comptes amb qui l'ha comprat de l'any en qué es vengué
fins a l'any del jubileu, i el preu de la venda será a raó del nombre
d'anys: i s'avaluará segons el temps d'un jornaler. 51 Si encara man-
quen molts anys, a raó d'aquests anys pagará el seu rescat, compte
hagut del preu de la seva venda. 52 Si manquen pocs anys fins a l'any
del jubileu, en fará el compte i pagará el seu rescat a raó d'aquests
anys. 53 Estará amb l'estranger com un jornaler pres anualment: no
el seny orejará amb duresa davant els teus ulls. 54 1 si per aqüestes
vies no s'ha rescatat, eixirá afranquit l'any del jubileu, ell i els seus
filis amb ell. 55 Car és de mi que són servents els filis d'Israel : ser-
vents meus que jo he tret de la térra d'Egipte. Jo, Jahvé, el vostre
Déu.

Prometences als observadors de la llei

(C. XXVI.) xNo us fareu ídols, no us erigireu escultura ni estela,
ni collocareu en la vostra térra pedra llavorada per prosternar-vos-hi
al davant, car jo sóc Jahvé, el vostre Déu. 2 Els meus sábats guar-
dareu i el meu santuari venerareu. Jo, Jahvé.

3 Si us conduiu segons els meus estatuís, si guardeu els meus pre-
ceptes i els practiqueu, 4 jo us donaré les vostres pluges a llur temps

1, Ex. xx, 4 ; Dt. v, 8 ; Ps. xcvi, 7.-3, Dt. xxvm, i

3 . — Si us conduiu. Aci comencen les

estranger será alliberat peí jubileu (v.
54), o bé podrá ésser rescatat pels pa-
rents sense esperar l'any jubilar (vv.
48-49), o per ell mateix (v. 49).

1 . — No us fareu ídols. Moisés ex-
trema la prohibició per a evitar tot pe-
rill d'idolatria. Prohibeix ádhuc les
esteles que edificaven els antics patriar-
ques, diferents, pero, de les betiles o
paiTúXia deis fenicis i altres pobles
orientáis.

prometences als observadors de la llei.
Són recompenses d'ordre material que
eren les úniques que feien obeir aquell
poblé.

4 ss. — Jo us donaré les vostres pluges.
Tan necessáries a Palestina a causa
de l'escassedatd'aigües corrents. Tres
prometences de prosperitat : a) 3-4;
b) 5-8; c) 9-13. Fruits en abundor, vic-
toria sobre els enemics i fecunditat.

66

LEVÍTIC-XXVI, 5-17

i la térra llevará el seu esplet i l'arbre del camp donará el seu fruit.
5 La batuda aconseguirá la verema i la verema aconseguirá la sembra,
i menjareu el vostre pa fins a assaciar-vos, i habitareu en segur la vos-
tra térra. 6 Jo posaré la pau a la térra, i dormireu sense que ningú
us esglaí i faré perdre les males bésties de la térra, i glavi no passará
a través de la vostra térra. 7 1 perseguireu els vostres enemics, i cau-
ran a glavi davant vostre. 8 Cinc de vosaltres en faran fugir cent, i cent
de vosaltres en faran fugir deu mil, i els vostres enemics cauran a glavi
davant la vostra fac. !'I jo em giraré envers vosaltres, i us tornaré
fecunds, i us multiplicaré, i afermaré el meu pacte amb vosaltres.
10 Menjareu de les collites velles, i de les revelles, i retirareu la vella
per fer lloc a la nova. 11 Jo establiré el meu estatge entre vosaltres i
la meva ánima no us avorrirá. 12 1 caminaré entre mig de vosaltres,
i jo seré el vostre Déu, i vosaltres sereu el meu poblé. 13 Jo, Jahvé,
el vostre Déu, que us ha tret de la térra d'Egipte, d'ésser esclaus
d'ells, i he fet a trossos les barres del vostre jou, i us he fet caminar
amb el cap dret.

Amenaces als traxsgressors

uPeró si no m'escoiteu i no poseu en práctica tots aquests pre-
ceptes, 15si menyspreeu els meus estatuts i la vostra ánima desdenya
els meus decrets, no practicant els meus manaments i trencant el
meu pacte, 16altretant faré jo amb vosaltres: jo enviaré sobre vosal-
tres la terror, la consumpció i la febre que fan llanguir els ulls i cor-
sequen l'ánima : sembrareu endebades la vostra llavor, puix se la men-
jaran els vostres enemics. 17 Giraré la meva fac contra vosaltres i
sereu batuts pels vostres enemics : aquells que us odien us dominaran
i fugireu sense que ningú us empaiti.

12, II Cor. vi, 16. — 14, Dt. xxvra, 1$; Lam. ii, 17; Mal. 11, 2

<¡. — Gr.: i habitareu en segur la vos- de les recompenses a la fidelitat, se-

tra térra 'i la guerra no travessará la gueixen cinc amenaces, cada una de

vostra térra'. L'hebreu posa aquest les quals havia d'ésser una advertencia

afegit al final del verset següent. per a evitar la següent.

14. — Pero si no m'escoiteu. Després

LEVÍTIC-XXV1, 18-34

67

18Si ni amb aixó no m'escolteu, jo seguiré castigant-vos set vega-
des més pels vostres pecats, 19 capolaré l'orgull de la vostra ufanía, i
tornaré com ferro el vostre cel i com coure la vostra térra. 20Ende-
bades s'esmercará la vostra rorca, car la vostra térra no llevará el seu
esplet i els arbres del camp no donaran llur fruit.

21 1 si us comporteu en contra de mi, i no voleu escoltar-me, set
vegades més agreujaré el meu cop sobre vosaltres, segons els vostres
pecats. 22Aviaré contra vosaltres les bésties ferotges que us arrabas-
saran els filis, i devoraran el vostre bestiar, i us delmaran, i els vos-
tres camins tornaran solitaris.

23I si amb tot aixó, no us em corregiu, ans continueu comportant-
vos contra mi, 24 també jo em comportaré contra vosaltres, i us
colpiré set vegades més pels vostres pecats, 25i portaré contra vosal-
tres el glavi que fará venjanca del meu pacte; vosaltres us ajustareu
en les vostres ciutats, i jo enviaré la pesta en mig de vosaltres, i
sereu donats en mans deis vostres enemics. 26Quan jo us trencaré
l'aguant del pa, deu dones couran el vostre pa en un sol forn i us el
tornaran a pes, i menjareu, i no us assaciareu.

27 1 si amb tot aixó no m'escolteu, ans us comporteu contra mi,
28 també jo em comportaré contra vosaltres furiosament, i us casti-
garé set vegades més pels vostres pecats. 29 Menjareu les carns deis
vostres filis i us apeixareu de la carn de les vostres filies. 30I devas-
taré els vostres alts llocs i trabocaré els vostres simulacres i tiraré
els vostres cadávers damunt els cadávers deis vostres ídols, i la meva
ánima us avorrirá. 31 1 posaré les vostres ciutats en desolació, i en-
runaré els vostres santuaris i no oloraré la vostra olor de suavitat.
32 Desolaré la térra, i els vostres enemics que hi habitaran en serán
espalmats. 33I a vosaltres us dispersaré entre mig de les nacions, i
desembeinaré l'espasa darrera vostre, i la vostra térra restará deso-
lada i les vostres ciutats desertes.

34Llavors gaudirá la térra els seus sábats tots els dies de la seva

26. — Quan jo us trencaré l'aguant famílies no podran alimentar un sol

del pa. El vostre pa que és el vostre forn.

sosteniment. 31. — Ko oloraré. No acceptaré els

Deu dones. Les provisions de deu vostres sacrificis.

68

LEVÍTIC - XXVI, 35-46

desolació, quan vosaltres sereu en la térra deis vostres enemics:
aleshores la térra reposará i fruirá deis seus sábats. 3STots els dies de
la seva desolació reposará peí que no reposá en els vostres sábats,
quan vosaltres hi habitáveu. 36 Ais que restaran vius d'entre vos-
altres, jo els infondré esglai de cor en les ierres deis vostres enemics,
talment que la remor de la fulla agitada els fará correr i fugiran
com qui fuig de l'espasa, i cauran sense que ningú els empaiti. 37 1
ensopegaran l'un amb l'altre com a vista del glavi, sense que ningú
els persegueixi, i no es podran teñir drets en presencia de llurs ene-
mics. 38Deperireu en mig de les nacions, i us engolirá la térra deis
vostres enemics. 39 1 els que quedaran vius d'entre vosaltres es cor-
secaran en país enemic per llurs iniquitats, i encara per les iniquitats
de llurs pares es corsecaran.

40Llavors confessaran llur iniquitat i la iniquitat de llurs pares, per
les transgressions que cometeren contra mi, i perqué es comportaren
contra mi, 41 i també jo m'hauré comportat contra ells i els hauré
menats a la térra de llurs enemics. Llavors es blegará llur cor incir-
cumcís i expiaran llur iniquitat. 42 1 jo em recordaré del meu pacte
amb Jacob, i també del meu pacte amb Isaac, i també del meu
pacte amb Abraam em recordaré : i també em recordaré de la térra,
43 que la térra és desemparada d'ells, i fruirá deis seus sábats estant
deserta a causa d'ells; i ells pagaran llurs iniquitats, per tal com han
menyspreat els meus decrets, i llur ánima s'ha enfastijat deis meus es-
tatuís. 44 Pero a desgrat d'aixó, essent ells en térra de llurs enemics,
jo no els he pas dejectats, ni els he avorrits fins a consumir-los, de-
bolint el meu pacte amb ells, perqué jo só Jahvé, llur Déu, 45ans
per amor d'ells em recordaré del pacte amb llurs avantpassats, que jo
vaig fer sortir de la térra d'Egipte, sota l'esguard de les nacions, per
ésser llur Déu. Jo, Jahvé.

46Aquests són els estatuís, i els judicis, i les liéis, que estaíuí
Jahvé eníre ell i els filis d'Israel a la muníanya del Sinaí, per má de
Moisés.

LEVÍTIC - XXVII, i-i 5

69

VOTS I LLUR REDEMPCIÓ

(C. XXVII.) XI parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla ais filis d'Is-
rael, i digues-los: Si algú acompleix un vot a Jahvé segons avaluament
de les persones, 3l'avaluament d'un home de vint a seixanta anys
será de cinquanta sicles d'argent, segons el sicle del santuari; 4 si és
una dona, el seu avaluament será de trenta sicles ; 5 si té de cinc a
vint anys, l'avaluament d'un home será de vint sicles, i el d'una
dona, de deu sicles; 6 si té d'un mes a cinc anys, l'avaluament d'un
home será de cinc sicles d'argent, el d'una dona, de tres sicles d'ar-
gent. 7 Si té de seixanta anys en amunt, l'avaluament d'un home
será de quinze sicles, el d'una dona de deu sicles. 8 Pero si ell és
més pobre que el seu avaluament, hom presentará la persona al sa-
cerdot, i el sacerdot l'avaluará : segons on abasti el cabal del votant,
el sacerdot l'avaluará.

9 Si és un animal deis que solen presentar-se en ofrena a Jahvé, tot
alió que se'n donará a Jahvé és cosa sagrada. 10 No podrá ésser can-
viat, ni baratat un de bo per un de dolent, ni un de dolent per un de
bo, i si hom barata un animal per un altre, passará que ell i el bara-
tat amb ell serán cosa sagrada. 11 1 si és un animal impur, deis que
no solen presentar-se en ofrena a Jahvé, hom el posará davant del
sacerdot, 12 i el sacerdot l'avaluará per bo o per dolent, i segons
l'avaluament del sacerdot, aixi valdrá. 13 1 si hom vol rescatar-lo,
afegirá a l'avaluació la seva cinquena part.

14Quan algú consagrará la seva casa com cosa sagrada a Jahvé, el
sacerdot l'avaluará per bona o per dolenta, i tant com l'haurá ava-
luada el sacerdot, tant será. 15I si qui ha consagrat la seva casa vol
rescatar-la, afegirá una cinquena part al diner avaluat, i restará seva.

1 . — Tot aquest capítol és un apén- pertany a Déu i li caldrá rescatar-se mit-
dix al Levític. Tracta, amb més detalls, jancant una quantitat per al santuari, se-
déis vots (vv. 1-29) i deis delmes (vv. gons l'estimació descrita en els vv. se-
30-34). güents : 3-8 per les persones ; 9-13 per

2 ss. — Segons avaluament de les per- les bésties ; 14-25 per les cases i els

sones. La persona que fa vot a Déu camps.

7o

LEVÍTIC- XXVII, 16-29

16 Si hom consagra a Jahvé un camp de la seva herencia, será ava-
luat a raó de la seva sembra, a cinquanta sicles d'argent per sembra
d'un gómer d'ordi. 17 Si ha consagrat el seu camp des de l'any del
jubileu, l'avaluació restará sencera. 18 Pero si l'ha consagrat després
del jubileu, el sacerdot en computará el preu segons els anys que
manquen fins a l'any del jubileu, i será rebaixat de l'avaluació. 19 1
si el qui ha consagrat el camp vol rescatar-lo, afegirá la cinquena part
al preu de l'avaluació, i quedará per a ell. 20 Pero si no rescata el
camp, i el camp és venut a un altre, no podrá rescatar-se més. 21 1
quan será afranquit al temps del jubileu, el camp será cosa sagrada a
Jahvé, com un camp interdit, i la seva possessió será del sacerdot.

22 Si hom consagra a Jahvé un camp comprat, que no és de la seva
heréncia, 23 el sacerdot en comptará el preu a raó de l'avaluament
rins a l'any del jubileu, i donará l'avaluament aquell mateix dia : és
cosa sagrada a Jahvé. 24 A l'any del jubileu, tornará el camp a aquell
de qui ell l'havia comprat, que el tenia en heréncia. 25 1 tot avalua-
ment será segons el sicle del santuari; un sicle val vint gueres.

26 Pero el primogénit d'un animal, primicia de matriu per a Jahvé,
ningú no el consagrará: bou o anyell, pertany a Jahvé. 27 Si és ani-
mal immund, ha d'ésser rescatat segons avaluament, i afegint-hi la
cinquena part, i si no ha estat rescatat, vengui's al preu avaluat.

28 Pero tot alió que hom haurá votat a Jahvé per vot d'interdic-
ció entre les coses que li pertanyen, home, o béstia, o camp de la
seva possessió, no podrá ésser ni venut, ni rescatat : tot interdit és
cosa molt sagrada a Jahvé. 29 Cap persona votada a interdicció no
podrá ésser rescatada : ben cert morirá.

25, Ex. xxx, 15; Nm. m, 47; Ez. xlv, 12. — 28, lo. vi, 17. 24

21 . — Com un camp interdit. Cf. nota
v. 28.

25 . — Un sicle val vint gueres. Güera
o gera val 1 5 céntims. Vg. tradueix
per «óbolos uiginti habet.»

28. — Vot d' interdicció. Vol dir l'ex-
clusió de tot ús profá. La persona,
l'animal o la cosa quedaran retirades
de l'ús comú, sense rescat ni commu-
tació possibles.

LEVÍTIC- XXVII, 30-34

71

Delmes

30Tot delme de la térra, siguí de la collita de la térra, sigui deis
íruits deis arbres, pertany a Jahvé : és cosa sagrada a Jahvé. 31 Si
hom vol rescatar una part del seu delme, hi afegirá una cinquena part.
32 1 tot delme de l'arment, o de l'ovellar, el desé cap de tot el que
passa sota la verga, será cosa sagrada a Jahvé. 33 No es fará distin-
ció entre animal bo i animal dolent, ni tampoc no es fará barata ; si
es fa barata, el baratat i el qui amb ell s'haurá baratat serán cosa
sagrada : no es podran rescatar.

3tAquests són els manaments que ordena Jahvé a Moisés per ais
filis d'Israel a la muntanya del Sinaí.

NOMBRES

NOTÍCIA PRELIMINAR

El quart llibre del Pentateuc fou anomenat pels hebreus Uaiedabber, que és
la primera paraula inaugural del text (I parla), i també Bemidbar, que és la
quarta i significa: en el desert. En efecte, és el resum de la historia d'Israel
de la plana del Sinai fins a les estepes de Moab, uns trenta-vuit anys de
vida nómada pels deserts de PArábia Pétria. La Vulgata, seguint la titula-
do grega: 3 ApiB^ioí (nombres), l'anomena Líber Numeri, Llibre deis Nom-
bres, a causa del doble cens que s'hi consigna.

Clos el pacte sinaític, el poblé d'Israel despara els seus campaments i
comenca Pemigració cap a les terres de Canaan. Havent de lluitar contra
la gent que posseeix el país, es fa el recompte deis homes aptes per a la
guerra, i troben que són uns 603.550 guerrers. El poblé claudica quan
és Phora de la conquesta, i Déu el torna errívol fins a anorrear tota aquella
generació infidel i covarda. Moisés, Phome de la paciéncia inesgotable,
que conduia el poblé més difícil de la térra, consigna els fets deis primers
mesos de la sortida del Sinaí i els darrers, quan eren a Moab, davant de
Jericó, a punt de travessar el Jordá amb gent tota nova.

A la plana de Moab fan el segon cens, quan era imminent la conquesta
de Canaan, després de quaranta anys de la sortida de PEgipte. Deis trenta
vuit anys intermedis, Moisés en parla poc; monótonament passaren en el
desert esperant que s'extingis la generació reprovada.

El llibre deis Nombres conté indistintament part histórica i part legal; els
fets i les Ueis s'intercalen i es mesclen sense un pía premeditat. Segons
s'esdevenien els fets i es promulgaven les liéis, Moisés ho anava consig-
nant, per tal de donar al poblé un estatut perpetual que fos record i fos
llicó alhora.

La seva valor arqueológica, histórica i geográfica és de primer ordre.
Literáriament, ultra Pinterés filológic, té Pinapreciable d'haver-nos conser-
vat mant fragment poétic d'una bellissima frescor primitiva.

El llibre deis Nombres pot dividir-se així :

6 - ANTIC TESTAMENT II

76

NOMBRES

I Part. La PARTELA DEL Sinaí, I, i -X, IO

§ i.a Secció : El Cens d' Israel.

1. — Cens del poblé i ordre del campament, I— II.

2. — Cens deis Levites, III.

3. — Funcions deis Levites, IV.

§ 2.a Secció: Legislado coiupleinenlária, V, i-VI, 27.

1. — Lxclusió deis impurs, V, 1-4.

2. — Expiació per mancaments al proi'sme, V, 5-8.

3. — Emoluments deis sacerdots, V, 9, 10.

4. — Llei de la gelosia, V, 1 1-3 1 .

5. — Nazareat i benedicció sacerdotal, VI.

§ 3.a Secció: Darrers esdeveniments al Sinaí, VII-IX, 14.

1. — Ofrenes deis caps de tribu al Tabernacle, VII.

2. — Consagrado deis Levites, VIH.

3. — Celebració de la Pasqua al Sinaí, IX, 1-14.

4. — La columna de foc i les trompetes d'argent, IX, 15-X, 10.

II Part. Del Sinaí a Cades-Barne, X, 11 -XII, 46
1. — La parten^a del Sinaí, X, 11-36.

§ 1 .a Secció : Les revoltes del poblé en el deseri.

1. — La revolta de Taberá i el cástig, XI.

2. — Murmurado de Maria i Aaró, XII.

§ 2.a Secció: Sojorn a Cades-Barne, XIII, i-XX, 13.

1. — Exploracions a la térra de Canaan, cástig deis bescantadors de la
térra i desfeta del poblé, XIII-XIV.

2. — Noves liéis cerimonials, i cástig d'un violador del sábat, XV.

3. — Revolta de Core, Datan i Abiron, XVI.

4. — La vara d'Aaró, XVII.

5. — Deures i drets deis levites, XVIII.

6. — Immolacions i purificacions, XIX.

7. — La mort de Maria, germana de Moisés, XX, 1.

8. — Les aigües de Meribá, XX, 2-13.

NOTÍCIA PRELIMINAR

77

III Part. De Cades a Moab

1. — Israel i Edom, XX, 14-21.

2. — Mort d'Aaró a la muntanya d'Hor, XX, 22-29.

3. — Victória sobre el rei d'Arad, XXI, 1-3.

4. — El serpent d'aram, XXI, 4-9.

5. — D'Obot a la muntanya de Fasgá, XXI, 10-20.

6. — Victóries sobre els reis deis Amorreus i de Basan, XXI, 21-XXII, 1.

IV Part. Israel a la plana de Moab

1. — Les malediccions de Balaam, XXII, 2-41.

2. — Els oracles de Balaam, XXIII, i-XXIV, 25.

3. — La idolatría d'Israel, XXV.

4. — Nou cens d'Israel, XXVI.

5. — L'heréncia de les filies, XXVII, 1-11.

6. — Josué, successor de Moisés, XXVII, 12-23.

7. — Ordinacions pertocants ais sacrificis i ais vots, XXVIII-XXX.

8. — Victória sobre els Madianites, XXXI.

9. — Distribució del territori a l'est del Jordá, XXXII.

10. — Els campaments d'Israel, XXXIII.

11. — Les fronteres de Canaan, XXXIV.

12. — Ciutats levítiques i viles de refugi, XXXV.

13. — Ordinacions pertocants a les pubilles, XXXVI.

I PART. LA PARTENCIA DEL SINAÍ

(I, i-X, 10)

i.— EL CENS D'ISRAEL
(I-IV)

El cens del poblé i ordre del campament

(C. I.) XI parla Jahvé a Moisés en el desert del Sinaí, a la tenda
del Testimoni, el primer dia del mes segon, l'any segon de la seva
sortida de la térra d'Egipte, dient : 2 Feu el compte de tota la co-
munitat deis filis d'Israel segons llurs famílies, segons llurs cases
pairáis, segons el nombre deis noms, tots els barons per llurs caps
3 de l'edat de vint anys en amunt, tots els que són aptes a Israel per
a la guerra; els comptareu tu i Aaró, per llurs estols; 4 i estaran

i ss. — / parla Jahvé. Abans de par-
tir del Sinaí, Déu ordena de fer el cens
del poblé, per tal de saber el nombre
de guerrers amb qué podrá comptar
Israel.

Les dotze tribus foren distribuídes en
quatre campaments : Campament de
Judá (Judá, Zabulón, Issacar), campa-
ment de Rubén (Rubén, Gad, Simeó),
campament d'Efraím (Efrai'm, Manas-
sés, Benjamí), campament de Dan (Dan,
Asser, Neftalí). El cens dona aquest
resultat:

De la tribu de Judá . . 74,600)
» » d'Issacar . . 54,400 > 186,400 guerrers
» » de Zabulón . 57,400)

De la tribu de Rubén . 46,500)

» » de Simeó . 59,500 > 1 5 1 ,4SO guerrers

» » de Gad . . 45,650 )

De la tribu d'Efraím . . 40,500 j

» » de Manassés 32,200 > 108, loo guerrers

» » de Benjami. 35,400)

De la tribu de Dan. . . 62,700)

» » d'Asser . . 4 1 , 500 > 1 S7, 600 guerrers

» a de Neftali . 5 3,400 )

En total, 605,550 guerrers. La tribu
de Leví no hi és comptada.

2 — 'Llurs famílies. Cada tribu esta-
va dividida en grups de grans famílies i
cada familia era dividida en cases que
portaven el nom d'un avantpassat fa-
mós. T radium : bet abot (casa deis
pares) per «casa pairal » que dona
exactament la idea de l'original.

8o

NOMBRES - 1, 5-25

amb vosaltres un home per tribu, cadascun d'ells, cap de la seva
casa pairal.

5I els noms deis homes que us assistiran són aquests : Per Ru-
bén, Elisur, fill de Sedeür; 6 per Simeó, Salamiel, fill de Surisaddai;
7 per Judá, Xaasson fill d'Aminadab; 8per Issacar, Natanael fill de
Suar; 9per Zabulón, Eliab fill d'Helon; 10pels filis de Josep: per
Efraím, Elisamá fill d'Ammiud; per Manassés, Gamaüel fill de Fa-
dasur. 11 Per Benjamí, Abidan fill de Gedeon; 12 per Dan, Aiézer
fill d'Ammisaddai ; 13 per Asser, Feguiel fill de Ocran; 14 per Gad,
Eliasaf fill de Duel; 15per Neftalí, Aira fill d'Enan. 16 Aquests són
els que foren cridats d'entre l'assemblea, princeps de llurs tribus pai-
ráis, caps deis milers d'Israel.

17 1 Moisés i Aaró prengueren aquests homes, que havien estat
designats per llurs noms, 18 i al dia primer del segon mes convocaren
tota l'assemblea, i foren inscrits per llurs famílies i per cases pairáis,
segons el nombre deis noms, de l'edat de vint anys en amunt, per
llurs caps. 19 Tal com Jahvé havia manat a Moisés, els comptá al
desert de Sinaí.

20 Els filis de Rubén, primogénit d'Israel, llurs generacions segons
llurs famílies i llurs cases pairáis, comptant els noms de tots els ba-
rons, un per un, de vint anys en amunt, tots els aptes per a la
guerra, 21 els comptats de la tribu de Rubén foren quaranta-sis-mil
cinc-cents.

22 Els filis de Simeó, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, els inscrits comptant els noms de tots els barons, un
per un, de vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 23 els
comptats de la tribu de Simeó foren cinquanta-nou-mil tres-cents.

24 Els filis de Gad, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptant els noms de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 25 els comptats de
la tribu de Gad foren quaranta-cinc-mil sis-cents cinquanta.

16. — Princeps. Caps de casa. — bres rodons, no pas matemálics.
Caps deis milers. Els encarregats de co- 24-25. — Gr. posa aquests dos ver-
mandar un eos d'esércit de la propia sets després del 37. — Vg. seguéis el
nissaga. — Miler, com centenar, nom- text hebreu.

NOMBRES - 1, 26-41

81

26 Els filis de Juda, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptant els ñoras de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 27 els comptats de
la tribu de Judá foren setanta-quatre-mil sis-cents.

28 Els filis d'Issacar, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptant els noms de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 29 els comptats de
la tribu d'Issacar foren cinquanta-quatre-mil quatre-cents.

30 Els filis de Zabulón, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptant els noms de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 31 els comptats de
la tribu de Zabulón, foren cinquanta-set-mil quatre-cents.

32 Els filis de Josep : filis d'Efraím, llurs generacions segons llurs
famílies i llurs cases pairáis, comptant els noms de tots els barons,
un per un, de vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 33 els
comptats de la tribu d'Efraím foren quaranta mil cinc-cents.

34 Els filis de Manassés, llurs generacions segons llurs famílies i
llurs cases pairáis, comptant els noms de tots els barons, un per un,
de vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 35 els comptats
de la tribu de Manassés foren trenta-dos-mil dos-cents.

36 Els filis de Benjamí, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptats els noms de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 37 els comptats de
la tribu de Benjamí foren trenta-cinc-mil quatre-cents.

38 Els filis de Dan, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptant els noms de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 39 els comptats de
la tribu de Dan foren seixanta-dos-mil set-cents.

40 Els filis d'Asser, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptant els noms de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 11 els comptats de
la tribu d'Asser foren quaranta-un-mil cinc-cents.

26-27. — La tribu de Judá resulta la profetitzada per Jacob. Gn. XLIX, 8.
més nonibrosa; porta la supremacía

82

NOMBRES - 1, 42-54

42Els filis de Neftalí, llurs generacions segons llurs famílies i llurs
cases pairáis, comptant els noms de tots els barons, un per un, de
vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, 43 els comptats de
la tribu de Neftalí foren cinquanta-tres-mil quatre-cents.

41Aquests foren els comptats, que comptaren Moisés i Aaró, junt
amb els princeps d'Israel, els dotze, un per a cada casa pairal. 45 1
foren els comptats deis filis d'Israel per llurs cases pairáis, de vint
anys en amunt, tots els aptes per a la guerra a Israel, lfi foren tots
els comptats sis-cents-tres-mil cinc-cents cinquanta.

47 Pero els levites no foren comptats entre ells, segons llur tribu
pairal, 48 per tal com Jahvé parla a Moisés, dient : 49 Tan sois la
tribu de Leví no comptarás, i no prendrás llur nombre entre els filis
d'Israel. 50Ans encomana ais levites la tenda del Testimoni i tots
els seus estrés i totes les coses que li pertanyen; ells portaran el Ta-
bernacle i tots els seus atuells, i ells en faran el servei, i acamparan
entorn del Tabernacle. 51 1 quan el Tabernacle haurá de partir, els
levites el desmuntaran, i quan el Tabernacle es deturará, els levites
el muntaran, i l'estrany que s'hi atansará morirá. 52 1 els filis d'Israel
acamparan cadascun al seu campament, cadascun prop de la seva ban-
dera, segons llurs estols. 53 Pero els levites acamparan entorn de la
tenda del Testimoni, per tal que no hi hagi ira contra la comunitat
deis filis d'Israel, i els levites tindran compte de la guarda de la tenda
del Testimoni.

54 1 els filis d'Israel ho feren; coniormement a totes les coses que
maná Jahvé a Moisés, així feren.

46. — Aquest nombre de combatents
fa suposar una població d'uns dos mi-
lions de persones.

Cal reteñir la xifra del text: 603,550.

Les hipótesis addui'des per disminuir
aquest nombre no convencen gaire :
augmenten encara les dificultats sense
resoldre res. Ens sembla molt més
acceptable la solució del P. Ubach, fent
la comparanza d'aquest cens amb el
d'Ex. XXXVIII, 25, 26. El recapta-
ment d'Ex. fou de 100 talents i 1,775
sicles que correspon exactament a

603,550 peces de mig sicle, que era la
contribució exigida a cada home. A
l'objecció que davant un nombre tan
gran de combatents es fa difícil de con-
cebre la basarda que tenia el poblé en
veure's perseguit pels egipcis, també
pot respondre's, com el P. Ubach, que
és molt difícil la revolta per un poblé
oprimit, dominat per una nació pode-
rosa, com era aleshores l'Egipte.

47. — Pero els levites. El cens deis
levites (els quals no eren combatents)
es fa separadament en els caps. III-IV.

NOMBRES - II, i-8

8?

(C. II.) *I parla Jahvé a Moisés i a Aaró, dient : 2 Els filis d'Is-
rael acamparan cadascun junt a la seva bandera, sota la senyera de
llurs cases pairáis; enfront i en gir de la tenda del Testimoni acam-
paran.

3 Al davant, devers llevant, acampará sota la seva bandera l'host
de Judá segons els seus estols; i el cap deis filis de Judá, Naasson,
rill d'Aminadab : 1 la seva host ha estat comptada de setanta-quatre-
mil sis-cents. 5 Vora d'ell acampará la tribu d'Issacar : el príncep deis
filis d'Issacar, Natanael, fill de Suar. 6 1 la seva host ha estat comp-
tada de cinquanta-quatre-mil quatre-cents. 'Després, la tribu de Za-
bulón: el príncep deis filis de Zabulón, Eliab, fill d'Helon. 8 1 la seva

2. — Cadascun junta la seva bandera.
Totes les versions tradueixen digne! per
«bandera». La forma d'aquestes se-
nyeres és incerta. A títol tolklóric, re-
produím les descripcions del Targum
de Jerusalem de Jonatan ben Uziel, se-
gons transcriu el P. Ubach :

Bandera del campament de Judá: por-
tava la figura d'un lleó, el nom de les
tres tribus i la inscripció : « Que s'alci
Jahvé i fugin els seus enemics ».

Bandera del campament de Rubén :
un isard, els noms de les tres tribus i la

Ordre del campament :

PONENT

EFRAÍM MANASSÉS BENJAMÍ

CAMPAMENT D'EFRAIM

MOISES I AARO !
I FILLS D'AARO

CAMPAMENT DE JUDÁ

ZABULON ISSACAR

LLEVANT

JUDA

inscripció : « Escolta Israel : Jahvé el
teu Déu, Jahvé és un ».

La del campament d'Efraim portava
una figura d'infant, els noms de les tres
tribus i la inscripció : « El núvol de
Jahvé era damunt ells de dia quan par-
tien del campament».

La del campament de Dan portava
un serpent, el nom de les tres tribus i la
inscripció : « Veniu Jahvé i reposeu en
mig deis milers d'Israel».

3 ss. — Al davant.
Ordre de partenca :

Tribu de Judá amb Naasson com a cap.

» » Issacar amb Natanael » »

i) » Zabulón amb Eliab » »

Filis de Gerson i Merari, Levites.

Tribu de Rubén amb Elisur » »

» •> Simeó amb Salamiel » »

» » Gad amb Eliasaf » »

Saceidots i Caatites amb el Tabernacle

Tribu d'Efraim amb Elisamá com a cap.

» » Manassés amb Gamaliel » »

» n Benjamí amb Abidan » »

" » Dan amb Aiézer » »

» » Asser amb Feguiel » »

» » Neftali amb Aira >> »

84

NOMBRES - II, 9-31

host ha estat comptada de cinquanta-set-mil quatre-cents. 9Tots els
comptats del campament de Judá, cent-vuitanta-sis-mil quatre cents
segons llurs estols : aquests aniran davant.

10Devers migdia es posará la bandera de la host de Rubén, segons
els seus estols, i el príncep deis filis de Rubén, Elisur, fill de Sedeür.
11 1 la seva host ha estat comptada de quaranta-sis-mil cinc-cents.
12 A la seva vora acampará la tribu de Simeó : el príncep deis filis de
Simeó, Salamiel, fill de Surisaddai. 13 1 la seva host ha estat compta-
da de cinquanta-nou-mil tres-cents. 14Després, la tribu de Gad : el
príncep deis filis de Gad, Eliasaf, fill de Duel. 15 1 la seva host ha
estat comptada de quaranta-cinc-mil sis-cents cinquanta. lsTots els
comptats del campament de Rubén, cent-cinquanta-un-mil quatre-
cents cinquanta, segons llurs estols: aquests partirán els segons.

17Després vindrá la tenda del Testimoni, el campament deis levi-
tes, al centre deis campaments; tal com en acampar, així estaran en
caminar, cadascun al seu lloc i sota les seves banderes.

18Devers Ponent, es posará la bandera del campament d'Efrai'm
segons els seus estols; el príncep deis filis d'Efrai'm, Elisamá, fill d'Am-
miud. 19 1 la seva host ha estat comptada de quaranta-mil cinc-cents.
20 Vora d'ella hi haurá la tribu de Manassés : el príncep deis filis de
Manassés, Gamaliel, fill de Fadassur. 21 1 la seva host ha estat comp-
tada de trenta-dos-mil dos-cents. 22Després, la tribu de Benjamí : el
príncep deis filis de Benjamí, Abidan, fill de Gedeon. 23 1 la seva
host ha estat comptada de trenta-cinc-mil quatre-cents. 24Tots els
comptats del campament d'Efrai'm, cent-vuit-mil cent, segons llurs
estols: aquests partirán els tercers.

25Devers Septentrió, es posará la bandera del campament de Dan,
segons els seus estols, i el príncep deis filis de Dan, Aiézer, fill d'Am-
misaddai. 26 1 la seva host ha estat comptada de seixanta-dos-mil set-
cents. 27 Vora d'ell acampará la tribu d'Asser: el príncep deis filis
d'Asser, Feguiel, fill d'Ocran. 28 1 la seva host ha estat comptada de
quaranta-un-mil cinc-cents. 29Després, la tribu de Neftalí: el prín-
cep deis filis de Neftalí, Aira fill d'Enan. 30 1 la seva host ha estat
comptada de cinquanta-tres-mil quatre-cents. 31Tots els comptats

NOMBRES -II, 32-III, 8

85

del campament de Dan, cent-cinquanta-set-mil sis-cents : aquests
partirán darrera, sota llurs banderes.

32 Aquests són els comptats deis filis d'Israel, per llurs cases pai-
ráis, tots els comptats, deis campaments, per llurs estols, són sis-
cents-tres-mil cinc-cents cinquanta. 33 Pero els levites no foren
comptats entre els filis d'Israel, com Jahvé havia manat a Moisés.
34 1 els filis d'Israel ho feren conformement a totes les coses que
Jahvé maná a Moisés : així acamparen sota llurs banderes, i així par-
tiren cadascun segons la seva familia, segons la seva casa pairal.

Cens dels levites

(C. III.) Aqüestes són les generacions d'Aaró i de Moisés en el
temps en qué Jahvé parla a Moisés a la muntanya del Sinaí.
2 Aquests són els noms dels filis d'Aaró: Nadab, el primogénit, i
Abiú, Eleazar i Itamar. 3 Aquests són els noms dels filis d'Aaró, sa-
cerdots ungits, les mans dels quals ell omplí per exercir el sacerdoci.
4 Pero Nadab i Abiú moriren davant de Jahvé quan oferiren foc es-
trany a la fac de Jahvé, al desert del Sinaí, sense haver tingut filis, i
Eleazar i Itamar exerciren el sacerdoci davant d'Aaró, llur pare.

5I parla Jahvé a Moisés, dient : 6 Fes atansar la tribu de Leví, i
fes-la romandre a la fac del sacerdot Aaró, per tal que li reti servei.
7 Ells tindran la comesa de tot alió que cal per a ell i per a tota l'as-
semblea davant la tenda del Testimoni, i així faran el servei del Ta-
bernacle. 8I tindran cura de tots els estrés de la tenda del Testimoni
i de tot alió de qué teñen fretura els filis d'Israel en el servei del Ta-

2, Ex. vi, 23. — 4, Lv. x, 2 ; I Par. xxiv, 2

3. — Sacerdots ungits. Per aspersió dels caatites, vv. 27-32; dels merari-

de l'oli, no per unció, que era reservada tes, vv. 33-37 ; s'acaba amb una reca-

al gran sacerdot. pitulació vv. 38, 39 i amb la llei del

En aquest capítol, a mes del cens rescat, w. 40-51. — Les mans dels quals

dels levites, es particularitzen llurs fun- ell omplí. Aquesta locució significa:

cions sagrades prop dels sacerdots, vv. «els quals consagra sacerdots».
5-10; la substitució dels primogénits

pels levites, vv. 11-13; les funcions 4. — Nadab i Abiú moriren. Cf. Lv.

especiáis dels gersonites, vv. 21-26; X, 1-3.

86

NOMBRES - III, 9-27

bernacle. 9I donarás els levites a Aaró i ais seus filis: del tot li són
donats d'entre els filis d'Israel. 10 1 constituirás Aaró i els seus filis
perqué exerceixin llur sacerdoci : i l'estrany que s'acostará, morirá.

11 1 parlá Jahvé a Moisés, dient: 12Vet aquí que jo he pres els le-
vites d'entre els filis d'Israel en lloc de tot primogénit, primicia de
matriu, entre els filis d'Israel; aixi els levites serán meus, 13perqué
meu és tot primogénit; des del dia que jo vaig matar tots els primo-
génits en la térra d'Egiptc, jo vaig consagrar-me tots els primogénits
a Israel, de l'home fins a la béstia. Meus serán: Jo, Jahvé.

14 1 parlá Jahvé a Moisés al desert del Sinaí, dient: 15Compta els
filis de Leví per llurs cases pairáis, per llurs famílies : comptarás tots
els barons d'un mes en amunt. 16 1 Moisés els comptá segons la pa-
raula de Jahvé, tal cora li havia estat manat.

17 1 aquests foren els filis de Leví, per llurs noms: Gerson i Caat i
Merarí. 18 1 els noms deis filis de Gerson, per llurs famílies, són
aquests: Lební i Simeí. 19I els filis de Caat, per llurs famílies, Am-
ram i Jesaar i Hebron i Oziel. 20 1 els filis de Merarí, per llurs famí-
lies, Moolí i Musí. Aqüestes són les famílies de Leví, per llurs cases
pairáis.

21 De Gerson davalía la familia de Lební i la de Simeí. Aqüestes
són les famílies de Gerson. 22 Llurs comptats, segons el compte de
tots els barons d'un mes en amunt, llurs comptats foren set-mil cinc-
cents. 23 Les famílies de Gerson acamparen darrera del Tabernacle,
devers ponent, 21 i el príncep de la casa deis gersonites, Eliasaf, fill de
Lael. 25A cárrec deis filis de Gerson, en la tenda del Testimoni,
anirá el tabernacle, i la tenda, i el cobertor, i el cobricel de la porta
de la tenda del Testimoni, 26 i les cortines de l'atri, i el cobricel de la
porta de l'atri, de vora el Tabernacle, i de Faltar, tot voltant, igual-
ment les seves cordes per a tot el seu servei.

27 1 de Caat davalía la familia deis amramites, i la familia deis je-
saarites, i la familia deis hebronites i la familia deis ozielites. Aques-

13, Ex. xiii, 2 ; Infra vm, 16. — 17, Ex. vi, 16

12. — He pres els levites. La substitu- cíes de la tribu de Leví és considerada
ció deis primogénits d'Israel pels mas- com un rescat, v. 49.

NOMBRES - III, 28-43

tes són les famílies deis caatites. 28 Peí compte de tots els barons
d'un mes en amunt, eren vuit-mil sis-cents, encarregats de la guarda
del santuari. 29Les famílies deis filis de Caat acamparen al costat del
Santuari, devers migjorn, 30i el príncep del casal de les famílies de
Caat, Elisafan, fill d'Oziel. 31A carree llur anirá Tarca, i la taula, i
el canelobre, i els altars, i els atuells del santuari amb qué fan el mi-
nisteri, i el vel, amb tot el seu servei. 32I el primer deis princeps
deis levites, Eleazar, fill d'Aaró, el sacerdot, posat damunt deis qui
teñen confiada la guarda del Santuari.

33 De Merarí davallen la familia deis moolites i la familia deis mu-
sites. Aqüestes foren les famílies de Merarí. 34Llurs comptats, se-
gons el nombre de tots els barons d'un mes en amunt, foren sis-mil
dos-cents. 35I el príncep del casal de les famílies de Merarí, Suriel,
fill d'Abiaiel: aquests acamparen al costat del Tabernacle, devers
septentrió. 36 A carree deis filis de Merarí anirá la guarda de les tau-
les del Tabernacle, i les seves barres, i les seves columnes, i els seus
peus, i tots els seus atuells, amb tot llur servei, 37 i les columnes en-
torn de 1'atri, i els seus peus, i les seves estaques i les seves cordes.

38 Al davant del Tabernacle, devers orient, al davant de la tenda
del Testimoni, devers llevant, acamparan Moisés i Aaró i llurs filis,
tenint cura de la guarda del Santuari per servei de tots els filis d'Is-
rael; i l'estrany que s'hi acostará, morirá.

39Tots els levites comptats, que Moisés i Aaró, segons la paraula
de Jabvé, comptaren per llurs famílies, tots els barons d'un mes en
amunt, vint-i-dos-mil.

40I digué Jahvé a Moisés: Compta tots els primogénits barons
deis filis d'ísrael d'un mes en amunt, i fes el compte de llurs noms.
41 1 prendrás els levites per a mi, jo Jahvé, en lloc de tots els primo-
génits deis filis d'ísrael; i els animáis deis levites en lloc de tots els
primogénits deis animáis deis filis d'ísrael. 42 1 compta Moisés, com
Jahvé havia ordenat, tots els primogénits deis filis d'ísrael. 43 1 tots

28. — Vuit-mil sis-cents. Comparant i sis-cents sois difereixen d'una /. Aquest

els vv. 39,43,46 amb aquest, potser canvi está avalat per la recensió luciana

cal llegir aquí tres-cents en lloc ds sis- del text Gr. (Vaccari).
cents. En hebreu les paraules tres-cents

88

NOMBRES - III, 44-IV, 6

els primogénits barons, segons el nombre deis noms d'un mes en
amunt, per llurs comptats, foren vint-i-dos-mil dos-cents setanta-tres.

44 1 parla Jahvé a Moisés, dient: 45Pren els levites en lloc de tots
els primogénits deis filis d'Israel, i els animáis deis levites en lloc de
llurs animáis, i els levites serán meus. Jo, Jahvé. 46I com a preu de
rescat pels dos-cents setanta-tres primogénits deis filis d'Israel que
pugen damunt el nombre deis levites, 47prendrás cinquanta sicles per
cap: segons el sicle del santuari els prendrás: sicle de vint gueres.
48I donarás l'argent a Aaró i ais seus filis com a rescat per aquells
qui sobrepugen el nombre.

49Prengué, dones, Moisés l'argent del rescat deis qui sobrepujaven
damunt els rescatáis pels levites. 50I rebé deis primogénits deis filis
d'Israel, en diners, mil tres-cents seixanta-cinc sicles, segons el sicle
del santuari. 51 1 Moisés dona l'argent deis rescatáis a Aaró i ais
seus filis, d'acord amb la paraula de Jahvé, segons Jahvé havia ma-
nat a Moisés.

FüNCIONS DELS LEVITES

(C. IV.) 1l parla Jahvé a Moisés i a Aaró, dient: 2Treu el
compte deis filis de Caat, entre els filis de Leví, per llurs famílies,
per llurs cases pairáis, 3 de l'edat de trenta anys en amunt fins a cin-
quanta anys, tots els qui entren en servei per acomplir un ofici a la
tenda del Testimoni.

4 Aquesta és la tasca deis filis de Caat a la tenda del Testimoni : les
coses més santes. 5 En haver d' alear el campament, vindrá Aaró amb
els seus filis, i desmuntaran el vel de la tenda i cobriran amb ell
Tarca del Testimoni. 6I posaran damunt d'ella la coberta de pell de
dofins, i hi estendran damunt un drap de tela violada, i posaran les

47, Ex. xxx, 13; Lv. xxvn, 2$; Ez. xiv, 12

43. — Els primogénits pugen damunt duir-se per dofí o per dugong, mamífer
el nombre deis levites 273 més, els quals aquátic (halicore cetácea) que viu en ai-
caldrá rescatar amb diner. gües de la Mar Roja. La paraula egip-

cia corresponent, significa senzillament

6. — Pell de dofins. Vg. « ianthinarum «cuiro». El Gr. indica més aviat la
pellium». El mot hebreu táhaix pot tra- color: 5¿p(ia £>aKÍ.v8ivov.

NOMBRES -IV, 7-19

89

seves barres. 7Després estendran un drap violat damunt lataula deis
pans de la proposició, i hi posaran damunt les pláteres, i les navetes,
i les griales, i els veires de la libació, i el pa perpetu será damunt
d'ella. 8I estendran damunt un drap carmesí, i el cobriran amb el
cobertor de pells de dofins, i posaran les seves barres. 9I prendran
un drap violat, i cobriran el canelobre de la Iluminaría, i les seves
llánties, i les seves esmocadores, i els seus braserets, i tots els seus
vasos de l'oli emprats per al seu servei. 10 1 el posaran amb tots els
seus vasos en una coberta de pells de dofins i ho portaran damunt
una civera. nI damunt Faltar d'or estendran el drap violat, i el co-
briran amb la coberta de pells de dofins, i posaran les seves barres.
12I prendran tots els atuells de servei que empren en el santuari, i els
posaran en un drap violat, i els cobriran amb una coberta de pells de
dofins, i els posaran damunt una civera. 13 1 trauran la cendra de Fal-
tar i estendran damunt d'ell un drap de púrpura. 14I posaran da-
munt d'ell tots els estrés del seu servei: les pales, els garfis, els bra-
sers, els veires, tots els estrés de Faltar, i estendran damunt d'ell la
coberta de pells de dofins, i posaran les seves barres. 15 1 en acabar
Aaró i els seus filis de cobrir el santuari, i tots els estrés del san-
tuari, quan s 'haurá d'aixecar el campament, vindran després d'ells
els filis de Caat per a dur aquelles coses, pero no tocaran cap cosa
santa, car moririen. Aquesta és la comesa deis filis de Caat a la
tenda del Testimoni.

16 1 Eleazar, fill d'Aaró, el sacerdot, tindrá encomanat l'oli del ca-
nelobre, i Fencens de perfums, i Fofrena perpetua, i l'oli de la unció;
i la comesa de tot el Tabernacle, i de tot co que hi ha en ell, del
santuari i deis seus estrés.

17 1 parla Jahvé a Moisés, dient: 18Tingueu compte que la tribu
de les famílies de Caat no sigui tallada d'entre els levites, 19ans aixó
fareu per a ells, perqué visquin i no morin quan arribin al lloc san-

15, I Par. xv, i s

15. — Cap cosa santa. Litt. hebr. i 18. — Caat no sigui tallada. Significa
Gr.: alió que és sant. Vg. « uasa san- que per llur negligéncia no exposin la
cruarii ». Es gairebé segur que es tracta nissaga de Caat a ésser anorreada.
de l'Arca.

90

NOMBRES -IV, 20-35

tíssim : Aaró i els seus filis vindran i els posaran cadascun en la seva
tasca i en la seva comesa. 20I no entrin a veure un sol instant les
coses sagrades, que no en morin.

-'I parla Jahvé a Moisés, dient: 22Trcu el compte també deis filis
de Gerson, per llurs cases pairáis, per llurs famílies. 23D'edat de
trenta anys en amunt els comptarás : tots els qui entren en servei per
acomplir un ofici a la tenda del Testimoni.

24 Aquesta és la tasca de la familia de Gerson, en el ministeri i en
el transport. -"'Portaran les cortines del Tabernacle i la tenda del
Testimoni, la seva coberta i la coberta de pells de dofins de damunt
d'ell i el cobricel de la porta de la tenda del Testimoni, 20 i les corti-
nes de l'atri, i el vel de la porta de l'atri vora el tabernacle i vora
l'altar, i les seves cordes, i tots els estrés del seu servei; segons tot
alió que caldrá fer amb ells, aixi servirán. 27 Segons l'ordre d'Aaró i
deis seus filis, será tot el ministeri deis filis de Gerson en toe alió que
hauran de fer; i els encomanareu la guarda d'alló que hauran de por-
tar. 28 Aquesta és la tasca de les families deis filis de Gerson a la
tenda del Testimoni, i la comesa llur estará sota la má d'Itamar, fill
d'Aaró, el sacerdot.

29Traurás també el compte deis filis de Merarí per llurs famílies,
per llurs cases pairáis. 30 De l'edat de trenta anys en amunt fins al
de cinquanta anys els comptarás : tots els qui entren en servei per
acomplir un ofici a la tenda del Testimoni. 31 1 aixó és el que teñen
el deure de transportar, segons llur servei, de la tenda del Testi-
moni: les posts del Tabernacle, i els seus travessers, i les seves co-
lumnes, i els seus peus, 32i les columnes de l'atri tot voltant, i llurs
peus i estaques, i les cordes, amb tots els estrés per a tota necessitat;
i fareu l'estat per noms, de tots els estrés encomanats a ells perqué
els transportin. 33 Aquesta és la tasca de les famílies deis filis de
Merarí per a tot llur ministeri a la tenda del Testimoni, sota la má
d'Itamar, fill d'Aaró, el sacerdot.

34Moisés, i Aaró, i els caps de la comunitat, comptaren, dones,
els filis de Caat per llurs famílies i per llurs cases pairáis, 35 de l'edat
de trenta anys en amunt fins a l'edat de cinquanta anys, tots els qui

NOMBRES - IV, 36-49

91

entraven en servei per a acomplir un ofici a la tenda del Testimoni.
36 1 foren els comptats per ells, per llurs famílies, dos mil set-cents
cinquanta. "Aquests foren els comptats de les famílies de Caat, tots
els qui acompleixen un ofici a la tenda del Testimoni, els que comp-
taren Moisés i Aaró, tal com havia manat Jahvé per má de Moisés.

38 1 els comptats deis filis de Gerson, per llurs famílies i per llurs
cases pairáis, 39 de l'edat de trenta anys en amunt fins a l'edat de
cinquanta anys, tots els qui entren en servei per a acomplir un ofici
a la tenda del Testimoni, 40 els comptats d'ells per llurs famílies, per
llurs cases pairáis, foren dos-mil sis-cents trenta. 41Aquests foren els
comptats de les famílies deis filis de Gerson, tots els qui acomplei-
xen un ofici a la tenda del Testimoni, els que comptaren Moisés i
Aaró per manament de Jahvé.

42 1 els comptats de les famílies deis filis de Merarí, per llurs famí-
lies, per llurs cases pairáis, 43 de l'edat de trenta anys en amunt fins
a l'edat de cinquanta anys, tots els qui entren en servei per acomplir
un ofici a la tenda del Testimoni, 44 els comptats per ells, per llurs
famílies, foren tres-mil dos-cents. 45Aquests foren els comptats de
les famílies deis filis de Merarí, els que comptaren Moisés i Aaró, tal
com havia manat Jahvé per má de Moisés.

46 Tots els comptats deis levites, que Moisés i Aaró i els princeps
d'Israel comptaren per llurs famílies i per llurs cases pairáis, 47 de
l'edat de trenta anys en amunt fins a l'edat de cinquanta, tots els qui
entraven per retre un servei i acomplir una tasca de transport a la
tenda del Testimoni, 48 els comptats d'ells foren vuit-mil cinc-cents
vuitanta. 49 Tal com maná Jahvé per má de Moisés foren comptats,
cadascun segons el seu ofici i segons el seu cárrec, els quals comptá
ell segons li fou manat.

7 - ANTIC TESTAMENT II

92

NOMBRES - V, 1-8

2 . — LEGISLACIO COMPLEMENTARIA
(V, i -VI, 27)

EXCLUSIÓ DELS IMPURS

(C. V.) XI parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Ordena ais filis d'Israel
que treguin fora del campament tot leprós i tot el qui pateix escola-
ment, i tot sullat per un cadáver; 3tant homes com dones traureu
fora del campament, per tal que no contaminin llurs campaments en
mig deis quals jo habito. 4Així ho feren els filis d'Israel, i els tra-
gueren fora del campament : tal com Jahvé ho digué a Moisés, així
ho feren els filis d'Israel.

EXPIACIÓ PER MAN'CAMENTS AL PROISME

5 1 parla Jahvé a Moisés, dient : 6 Parla ais filis d'Israel i digues-los :
Quan un home o una dona ha comés algún pecat contra el proisme,
fent prevaricació envers Jahvé, sentint-se culpable, 7confessarálaculpa
que ha comés, i la rescabalará totalment, i hi afegirá la seva cinquena
part, i ho donará a aquell contra qui pecá. 8I si aquest home no tin-
gués parent, al qual fos rescabalada l'ofensa, el rescabalament d'ella
será donat a Jahvé, al sacerdot, a més del moltó expiatori, amb el
qual fará expiació per ell.

I. — I parla Jahvé a Moisés. Després
d'aquesta fórmula de consuetud, intro-
ductoria de cada llei nova que es pro-
mulga, segueixen en aquest capítol
cinc ordinacions. La primera, referent
ais que cal allunyar del campament,

és un breu resum de Lv. XI-XV.

5-8. — Aquest cas de restitució su-
posa que el damnejat ha mort sense
deixar hereus, a diferéncia de Lv., V,
21-26. Llavors la indemnització passa
al Santuari.

NOMBRES -V, 9-19

93

Emoluments dels sacerdots

9 Tota ofrena lleudada de totes les coses santes que els filis d'Israel
presentaran al sacerdot será del sacerdot; 10 alió que qualsevol haurá
consagrat, será seu: alió que qualsevol donará al sacerdot será del
sacerdot.

Llei de la gelosia

11 1 parlá Jahvé a Moisés, dient: 12 Parla ais filis d'Israel, i digues-
los : Si la muller d'algú es descamina i fa tort al marit, 13 i un altre jau
amb ella amb ajuntament carnal, sense sabuda del marit, havent-se
ella sullat d'amagat, sense que hi hagi testimoni contra ella, per tal
com no ha estat collida a l'acte, 14 si entra en ell esperit de gelosia,
i esdevé gelós de la seva muller, havent-se ella sullat; o entra en ell
esperit de gelosia i esdevé gelós de la seva muller, sense que ella
s'hagi sullat, 15llavors el marit portará la seva muller al sacerdot i
portará la seva ofrena amb ella, el desé d'un efá de fariña d'ordi; no
espargirá oli damunt, ni hi posará encens, puix que és una oblació
per gelosia, una oblació de recordanca, que duu a la memoria el pe-
cat. 16 1 el sacerdot la fará atansar, i la fará estar davant Jahvé.
17 Llavors el sacerdot prendrá aigua santa en un vas de terrissa, i
prendrá també pols que hi hagi al sol del tabernacle, i la tirará a
l'aigua. 18 1 el sacerdot fará estar la dona davant Jahvé i descobrirá
el cap de la dona, i posará damunt les seves mans l'oblació de la re-
cordaba, que és l'oblació de gelosia, i el sacerdot tindrá en la seva
má les aigües amargues que reporten maledicció. 19 1 el sacerdot la
conjurará, dient-li : Si ningú no ha jagut amb tu, i si no t'has des-

9. — Tota ofrena. Aquesta ordena-
do s'estén a les primicies i és un com-
plement a la llei donada en Lv., VII,
32 ss.

1 1-3 1 . — Aquesta llei va per la sos-
pita, tant si la mancanca de la dona és
real, com si no. Ve a ésser una defen-

sa de la dona acusada injustament per
la gelosia del marit.

18. — Les aigües... que reporten male-
dicció. Gr. «l'aigua d'acusació, la ma-
leída. » Reporten maledicció per llurs
conseqüéncies.

94

NOMBRES- V, 20-31

caminat del teu marit per sullar-te, lliure sigues d'aquestes aigües
amargues que reporten maledieció. 20 Pero si t'has descaminat del
teu marit, i t'has sullat, i algú ha tingut ajuntament carnal amb tu,
fora del teu marit, — 21 el sacerdot conjurará la dona amb jurament de
maledieció, i dirá a la dona — - : Jahvé et posi per a maledieció i per a
execració en mig del teu poblé, fent el teu flanc caigut i el teu ventre
inflat, 22 i aqüestes aigües que reporten maledieció entrin-a les teves
entranyes per fer inflar el teu ventre i fer caure el teu flanc. I la dona
dirá: Amén, amén. 23 1 el sacerdot escriurá aqüestes malediccions
en un llibre i les esborrará amb les aigües amargues, 24 i després do-
nará a beure a la dona les aigües amargues que reporten maledieció,
i les aigües que reporten maledieció entraran en ella per ésser-li
amargues. 25 Després el sacerdot prendrá de má de la dona l'oblació
de gelosia, i la brandejará a la fac de Jahvé, i l'oferirá davant l'altar.
26 1 el sacerdot prendrá un grapat de l'oblació com recordanca d'ella,
i ho fará pujar en fum a Faltar, i després donará a beure a la dona
les aigües. 27 Li donará, dones, a beure les aigües; i s'esdevindrá
que si ella s'és sullada i ha fet tort al seu marit, les aigües que re-
porten maledieció entraran en ella per ésser-li amargues, i el seu ven-
tre s'inflará i caurá el seu flanc, i la dona esdevindrá maledieció en
mig del seu poblé. 28 Pero si la dona no s'és sullada, ans estigués
neta, restará preservada, i será fecunda.

29 Aquesta és la llei de la gelosia, quan la muller fará tort al seu
marit, i se sullará, 30 o per a quan l'esperit de gelosia entrará en el
marit, i estigués gelós de la seva muller; ell la presentará llavors da-
vant Jahvé, i el sacerdot executará en ella tota aquesta llei. 31 1
aquell home será lliure d'iniquitat, i la dona portará el seu pecat.

21. — El teu flanc. Litt. anques.
Probablement signifiquen aqüestes ex-
pressions : el teu si será estéril, cosa
d'oprobi per a les dones hebrees, i el
teu ventre s'inflará per una malaltia ver-
gonyosa i ostensible.

22. — Amén. És la primera vegada
que surt aquesta locució. Vol dir con-
sentiment, adhesió, així sia.

25-26. — (ir. posa aquests dos ver-
séis després del 27 que és el lloc més
adient. És l'acabament de l'exorcisme.

NOMBRES - VI, 1-12

95

El Nazareat

(C. VI.) *I parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla ais filis d'Israel,
i digues-los : L'home o la dona, quan se separa per un vot,' el vot de
nazareat, per consagrar-se a Jahvé, 3 s'abstindrá de vi i de licors, no
beurá vinagre de vi ni d'altres licors, no beurá suc espremut deis rai'ms,
no menjará rai'm ni frese ni sec. 4Durant el temps del seu nazareat,
no menjará de tot alió que és produít peí cep, que sápiga a vi, des de
l'agrás a la brisa. 5Per tot el temps del seu nazareat, no passará na-
valla per la seva testa, fins a tant que serán acomplits els dies pels
quals s'havia consagrat a Jahvé : será sagrat i deixará créixer els rulls
del cabell del seu cap. 6 Tot el temps de la seva consagrado a Jahvé
no s'acostará on hi haurá un mort. 7 Per son pare ni per sa mare,
per son germá ni per sa germana, no es contaminará per ells quan
morin, puix que consagració de son Déu hi ha damunt la seva testa.
8 Tot el temps del seu nazareat, ell será consagrat a Jahvé. 9 1 si algú
mor tot de sobte vora d'ell, i se 'n contamina la seva testa consagrada,
se raurá la testa el dia de la seva purificació : se la raurá al seté dia.
10 1 el dia vuité portará dues tortores o dos colomins al sacerdot, a la
porta de la tenda del Testimoni. 11 1 el sacerdot fará de l'un un sa-
crifici expiatori, i de l'altre un holocaust, i fará per ell l'expiació peí
pecat que ha comés en l'escaienca d'aquell mort, i consagrará el seu
cap aquell dia. 12 1 consagrará a Jahvé els dies del seu nazareat, i
portará un anyell nat de l'any en expiació per la culpa, i els dies pri-
mers no serán comptats, per tal com fou contaminat el seu nazareat.

5, Idc. xin, 5

i. — / parla Jahvé a Moisés. Llei el cerimonial a seguir en l'acabament

del Nazareat. Aquesta denominado ve del nazareat, vv. 13-20.

de la paraula hebrea na~ar} que vol dir 3. — Licors. Gr.: « beguda fermen-

separar, destriar, consagrar. El nazaré, tada».

en virtut d'un vot, es consagrava a Déu 6. — No s'acostará on hi haurá un mort.

per un temps més o menys llarg. Aquesta prohibició era tan severa per

Aquesta llei determina les obligacions al nazaré com per al gran sacerdot. Cf.

del nazaré, vv. 2-8; la purificació ala Lv., XXI, to-11.

qual havia de subjectar-se cas d'esdeve- 9. — Al seté ¡Ha. La hnpuresa legal

nir accidentalment immund, vv. 9-12; i durava set dies.

96

NOMBRES -VI, 13-27

13 Aquesta és la llei del nazareu: el dia que s'acomplirá el temps
del seu nazareat, vindrá a la porta de la tenda del Testimoni. 14 1
presentará en ofrena a Jahvé un anyell nat de l'any, sense tara, en
holocaust, i una anyella nada de l'any, sense tara, en expiado peí pe-
cat, i un moltó sense tara en sacrifici pacífic, 15 i un canastro de pans
alisos, de coques de flor de fariña amassades amb oli, de crespells
alisos untats d'oli, amb la seva oblació i les seves libacions. 16 1 el
sacerdot ho oferirá a la fac de Jahvé, i fará la seva expiació i el seu
holocaust. 17 1 oferirá el moltó en sacrifici pacífic a Jahvé amb el ca-
nastro deis pans alisos, i així mateix oferirá el sacerdot l'oblació i la
seva libació. 18Llavors el nazareu raurá a la porta de la tenda del
Testimoni la testa del seu nazareat, i prendrá els cabells de la testa
del seu nazareat i els posará damunt el foc de sota el sacrifici pacífic.
19Després el sacerdot prendrá l'espatlla cuita del moltó i una coca
alisa del canastro i un crespell alís, i ho posará tot a les mans del
nazareu, després que haurá ragut el seu nazareat. 20 1 el sacerdot ho
brandejará com ofrena brandejada davant Jahvé: és la part sagrada
deguda al sacerdot, a més del pit que es fa brande] ar i la cuixa lleu-
dada. Després, el nazareu podrá beure vi.

21 Aquesta és la llei del nazareu que fará vot de la seva ofrena a
Jahvé peí seu nazareat, sense alió que abastará el seu cabal : segons
el vot que féu, així fará, conformement a la llei del seu nazareat.

La benedicció sacerdotal

22 1 parlá Jahvé a Moisés, dient : 23 Parla a Aaró i ais seus filis, i di-
gues-los: Així beneireu els filis d'Israel, dient-los: 24Jahvé et beneeixi
i et guardi. 25 Faci resplendir Jahvé el seu rostre damunt teu, i tingui
de tu misericordia. 26Jahvé giri envers tu el seu rostre i posi pau en tu.

27 1 posaran el meu nom sobre els filis d'Israel, i jo els beneiré.

18, Act. xxi, 24. — 24, Eccli. xxxvi, 19

21. — Abastará el seu cabal. Gr. «sen- trá el seu haver, les seves possibi-

se alió que trobará la seva má, segons litats.

Pextensió del seu vot». Semblantment, 22-27. — Aquesta benedicció es do-

hebr. : abastará la seva má, hebrais- nava a la fi de les funcions litúrgiques.

me que significa : segons li perme- Cf. Lv., IX, 22.

NOMBRES - VII, 1-12

97

3 . — DARRERS ESDEVENIMENTS AL SINAI

(VII, i-IX, 14)

Ofrenes dels caps de tribu al Tabernacle

(C. VIL) *I s'esdevingué que quan Moisés hagué acabat de dre-
car el Tabernacle, i l'hagué ungit i consagrat, amb tots els seus es-
tres, i hagué igualment ungit i consagrat l'altar amb tots els seus
estrés, 2llavors els princeps d'Israel, els caps de les cases pairáis, que
eren els princeps de les tribus, que havien presidit el recensament,
oferiren, 3 i dugueren llurs ofrenes a la fac de Jahvé : sis carros co-
berts i dotze bous ; per cada dos princeps un carro, i un bou per cada
un : i ho presentaren davant del Tabernacle.

4I parla Jahvé a Moisés, dient : 5 Rep d'ells aqüestes coses per a ser-
vei de la tenda del Testimoni, i les donarás ais levites, a cadascun se-
gons el seu ministeri. 6Llavors Moisés prengué els carros i els bous,
i els dona ais levites. 7 Dos carros i quatre bous dona ais filis de Ger-
son, segons llur ministeri. 8I ais filis de Merarí dona els quatre carros
i vuit bous, segons llur ministeri, sota el comandament d'Itamar, fill
d'Aaró, el sacerdot. 9I ais filis de Caat no dona res, per tal com te-
ñen el ministeri del mateix santuari, i ho porten sobre llurs espatlles.

10I els princeps presentaren llur ofrena pera la dedicació de l'altar el
dia que fou ungit : els princeps presentaren llur ofrena davant l'altar.

11 1 digué Jahvé a Moisés : Els princeps presentaran llur ofrena, un
príneep cada dia, per a la dedicació de l'altar.

12 1 el qui presenta la seva ofrena al primer dia fou Naasson, fill

1, Ex. xi, 16

3 . — / dugueren llurs ofrenes. Aqües-
tes ofrenes de les tribus foren sis car-
ros i dotze bous, cada dues tribus un
carro i cada tribu un bou. Els carros
i els bous eren per a portar els estrés
del Santuari durant la pelegrinació peí
desert.

9. — / ais filis de Caat no dona res.
Els Caatites havien de portar Tarca i els
objectes més sagrats (III, 31; IV, 15)
no damunt carros, sinó damunt les es-
patlles.

10. — / els princeps. Dons indivi-
duáis dels caps de tribu, vv. 10-88.

98

NOMBRES- VII, 13-35

d'Aminadab, de la tribu de Judá, 13 i fou la seva ofrena un plat d'ar-
gent de cent trenta sicles de pes, i una gerra d'argent de setanta si-
cles, segons el sicle del santuari : tots dos plens de flor de fariña
amassada amb o!i per a oblació, 14 una cullera d'or de deu sicles
plena de perfum, 15 un vedell, un moltó, un anyell nat de l'any per
a holocaust, 16 un boc per a sacrifici expiatori, 17 i per al sacrifici pa-
cífic, dos bous, cinc moltons, cinc bocs, cinc anyells nats de l'any.
Aquesta fou l'ofrena de Naasson, fill d'Aminadab.

18 El segon dia presenta l'ofrena Natanael, fill de Suar, príncep
d'Issacar. 19Oíeri un plat d'argent de cent trenta sicles de pes, una
gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos
plens de flor de fariña amassada amb oli per a oblació, 20 una cullera
d'or de deu sicles plena de perfum, 21 un vedell, un moltó, un anyell
nat de l'any per a holocaust, 22 un bou per a sacrifici expiatori, L':ii
per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc moltons, cinc bocs, cinc anyells
nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena de Natanael, fill de Suar.

24 El tere dia presenta Eüab, fill d'Helon, príncep deis filis de Za-
bulón. 20 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta sicles
de pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del san-
tuari, tots dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a oblació;
26 una cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 27 un vedell, un
moltó, un anyell nat de l'any per a holocaust, 28 un boc per a sacrifici
expiatori, 29 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc moltons, cinc bocs,
cinc anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena d'Eliab, fill d'Helon.

30 El quart dia presenta Elisur, fill de Sedeür, cap deis filis de Rubén.
31 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta sicles de pes,
una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots
dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a oblació; 32 una
cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 33 un vedell, un moltó,
un anyell nat de l'any per a holocaust, 34 un boc per a sacrifici expia-
tori, 33 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc moltons, cinc bocs, cinc

13. — Cent trenta sicles de pes. Apro-
ximadament 370 pessetes.

14. — Una cullera, o un veire. Vg.

« mortariolum », en altres llocs (Ex.,
XXV, 29) tradueix «phialam».

NOMBRES- VII, 36-59

99

anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena d'Elisur, fill de Sedeür.

36 El cinqué dia presenta Salamiel, fill de Surisaddai, príncep deis
filis de Simeó. 37 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta
sicles de pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del
santuari, tots dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a obla-
do; 38una cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 39 un vedell,
un moltó, un anyell nat de l'any per a holocaust, 40 un boc per a sa-
crifici expiatori, 41 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc moltons,
cinc bocs, cinc anyells nats de l'any. Aquesta íou l'ofrena de Sala-
miel, fill de Surisaddai.

42 El sisé dia presenta Eliasaf, fill de Duel, príncep deis filis de Gad.
43 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta sicles de pes,
una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots
dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a oblació; 44 una
cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 45 un vedell, un moltó,
un anyell nat de l'any per a holocaust, 46 un boc per a sacrifici ex-
piatori, 47 i per a sacrifici pacífic, dous bous, cinc moltons, cinc bocs,
cinc anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena d'Eliasaf, fill de Duel.

48 El seté dia presenta el príncep deis filis d'Efraim, Elisamá, fill
d'Ammiud. 49 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta
sicles de pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del
santuari, tots dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a
oblació; 50una cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 51 un ve-
dell, un moltó, un anyell nat de l'any per a holocaust, 52 un boc per
a sacrifici expiatori, 53 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc moltons,
cinc bocs, cinc anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena d'Elisa-
má, fill d'Ammiud.

54 El vuité dia presenta el príncep deis filis de Manassés, Gamaliel,
fill de Fadassur. 55 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent
trenta sicles de pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el
sicle del santuari, tots dos plens de flor de fariña amassada amb
oli per a oblació; 5(5 una cullera d'or de deu sicles, plena de perfum,
•"un vedell, un moltó, un anyell nat de l'any per a holocaust, 58un
boc per a sacrifici expiatori, 59 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc

100

NOMBRES - VII, 60-82

moltons, cinc bocs, cinc anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena
de Gamaliel, fill de Fadassur.

60 El nové dia presenta el príncep deis filis de Benjamí, Abidan, fill
de Gedeon. 01 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta
sicles de pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del
santuari, tots dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a
oblació; 02 una cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 63un ve-
dell, un moltó, un anyell nat de l'any per a holocaust, 64 un boc per
a sacrifici expiatori, 65 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc mol-
tons, cinc bocs, cinc anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena
d'Abidan, fill de Gedeon.

66 El desé dia presenta el príncep deis filis de Dan, Aiézer, fill
d'Ammisaddai. G7I fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta
sicles de pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del
santuari, tots dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a
oblació; 68una cullera d'or de deu sicles, plena de perfum; 69un ve-
dell, un moltó, un anyell nat de l'any per a holocaust, 70 un boc per
a sacrifici expiatori; 71 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc mol-
tons, cinc bocs, cinc anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena
d' Aiézer, fill d'Ammisaddai.

72L'onzé dia presenta el príncep deis filis d'Asser, Feguiel, fill d'O-
cran. 73 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta sicles de
pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del santuari,
tots dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a oblació; 74 una
cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 75 un vedell, un moltó,
un anyell nat de l'any per a holocaust, 76 un boc per a sacrifici expia-
tori, 77 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc moltons, cinc bocs, cinc
anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena de Feguiel, fill d'Ocran.

78 El dotzé dia presenta el príncep deis filis de Neftalí, Aira, fill
d'Enan. 79 1 fou la seva ofrena un plat d'argent de cent trenta sicles
de pes, una gerra d'argent de setanta sicles, segons el sicle del san-
tuari, tots dos plens de flor de fariña amassada amb oli per a oblació;
80 una cullera d'or de deu sicles, plena de perfum, 81 un vedell, un
moltó, un anyell nat de l'any per a holocaust, 82 un boc per a sacrifici

NOMBRES - VII, 83-VIII, 4 101

expiatori, 83 i per a sacrifici pacífic, dos bous, cinc moltons, cinc bocs,
cinc anyells nats de l'any. Aquesta fou l'ofrena d'Ai'ra, fill d'Enan.

84 Aquesta fou l'ofrena per a la dedicació de l'altar el día que fou
ungit pels caps d'Israel : dotze plats d'argent, dotze gerres d'argent,
dotze cutieres d'or. 85 Cada plat de cent trenta sicles, cada gerra de
setanta: tot l'argent deis atuells fou dos-mil quatre-cents sicles, segons
el sicle del santuari. 86 Les dotze culleres d'or plenes de perfum, de
deu sicles cada cullera, segons el sicle del santuari : tot l'or de les cu-
lleres, cent vint sicles. 87Tots els bous per a holocaust foren dotze
vedells, els moltons, dotze, els anyells nats de l'any, dotze, amb llur
oblació, i dotze bocs per a expiació. 88 1 tots els bous per al sacrifici
pacífic foren vint-i-quatre vedells, els moltons seixanta, els bocs sei-
xanta, els anyells nats de l'any, seixanta. Aqüestes foren les ofrenes
per a la dedicació de Faltar, després que fou ungit.

89 1 quan Moisés entrava a la tenda del Testimoni per parlar amb
ell, oi'a la veu que li parlava de sobre el propiciatori que hi havia da-
munt Tarca del Testimoni, d'entre mig deis dos querubins, i parlava
amb ell.

CONSAGRACIÓ DELS LEVITES

(C. VIII.) *I parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla a Aaró i di-
gues-li: Quan pujarás les llánties, les set llánties faran resplendor
envers el davant del canelobre.

3I Aaró féu així: col-loca les llánties al davant del canelobre, com
Jahvé havia manat a Moisés. 4 1 aquesta era l'obra del canelobre:
d'or batut, tant el peu com els brocs eren batuts. Segons el model
que havia mostrat Jahvé a Moisés, així l'havia fet.

89. — / quan Moisés entrava. A cau- les d'Ex. XXV, 1-39 i Lv. XXIV, 1-4.

sa d'aquests colloquis de Déu amb Moi- 2. — Quan pujarás les llánties. Vg. en

sés, la tenda del Testimoni era també aquest Hoc varia de l'hebr. i del Gr. i

la «tenda del conveni», com traduei- diu : « Cum posueris septem lucernas,

xen alguns. candelabrum in australi parte erigatur.

I. — I parla Jahvé a Moisés. Després Hoc igitur praecipe ut lucernae contra
d'una curta menció del canelobre (vv. boream e regione respiciant ad mensam
1-4), en aquest capítol es tracta del ritu panum propositionis, centra eam par-
de consagració deis levites, de les seves tem quam candelabrum respicit, lucere
funcions i de l'edat de servei. Les noves debebunt.» Desde «Hoc igitur» sem-
instruccions que ací es donen completen bla una glossa treta de l'Ex. XXV, 3 1-39.

102

NOMBRES - VIII, 5-20

SI parla Jahvé a Moisés, dient: 6Pren els levites d'entre els filis
d'Israel, i purifica'ls. 7I per purificar-los, ho farás així: Espargeix
damunt d'ells l'aigua de Pexpiació, i fes passar la navalla per tot llur
eos, i rentaran llurs vestits, i serán purificáis. 8Després prendran un
vedell, amb la seva oblació de flor de fariña amassada amb oli, i tu
prendrás un altre vedell per al sacrifiei expiatori. !)I farás atansar els
levites davant de la tenda del Testimoni, i congregarás tota la comu-
nitat deis filis d'Israel. 10 1 quan haurás fet atansar els levites davant
de Jahvé, els filis d'Israel posaran llurs mans damunt els levites, 11 i
Aaró oferirá els levites a la fac; de Jahvé com ofrena brandejada deis
filis d'Israel, i servirán en el ministeri de Jahvé. 12 1 els levites posa-
ran llurs mans damunt els caps deis vedells, i oferirás l'un en sacrifiei
expiatori, i l'altre en holocaust a Jahvé, per fer expiació pels levites.
13 1 farás estar els levites davant d'Aaró i davant deis seus filis, i els
oferirás en ofrena brandejada a Jahvé. 14 Així separarás els levites
d'entre els filis d'Israel, i els levites serán meus.

15Després d'aixó, els levites vindran a acomplir el ministeri a la
tenda del Testimoni : tu els purificarás i els oferirás com ofrena bran-
dejada, 16 perqué els levites em són totalment donats d'entre els filis
d'Israel, en lloc de tota primicia de matriu : jo me'ls he presos en
compte deis primogénits de tots els filis d'Israel. 17 Car meu és tot
primogénit deis filis d'Israel, així d'homes com del bestiar: des d'a-
quell dia en qué jo vaig percudir tot primogénit en la térra d'Egipte,
jo me'ls vaig consagrar. 18 1 he pres els levites en compte de tots els
primogénits deis filis d'Israel. 19 1 jo he fet do a Aaró i ais seus filis
deis levites d'entre els filis d'Israel, perqué acompleixin el ministeri
deis filis d'Israel a la tenda del Testimoni, i facin l'expiació pels
filis d'Israel, i no hi hagi flagell en els filis d'Israel, en acostar-se els
filis d'Israel al santuari.

20 1 Moisés i Aaró i tota la comunitat deis filis d'Israel feren així
envers els levites : conformement a tot alió que havia manat Jahvé a

16, Ex. xni, 2 ; Supra ni, 1 3 ; Le. 11, 23

10. — Posaran llurs mans. Ritu que tot el poblé d'Israel; els levites serán
significava oferir-los com a delegats de l'ofrena d'Israel a Jahvé, vv. 13-14.

NOMBRES - VIII, 21-IX, 7

10

Moisés referent ais levites, així feren envers ells els filis d'Israel. 21 1
els levites es purificaren, i rentaren llurs vestidures, i Aaró els oferí
com ofrena brandejada davant de Jahvé, i féu expiado per ells,
per tal de purificar-los. 22 1 després, els levites vingueren per acom-
plir llur ministeri a la tenda del Testimoni davant d'Aaró i davant
deis seus filis : talment com maná Jahvé a Moisés respecte deis levi-
tes, així ho feren amb ells.

23 1 parla Jahvé a Moisés, dient: 24Aixó és el que atany ais levi-
tes : de vint-i-cinc anys en amunt entraran a acomplir llur ministeri
al servei de la tenda del Testimoni, 25 pero des deis cinquanta anys
es retiraran del ministeri de llur servei, i no servirán més, 26 pero ser-
viran a llurs germans en la tenda del Testimoni, per a tenir-ne la
comesa, bé que no servirán en el ministeri. Així farás envers els le-
vites, quant a llur ministeri.

Celebració de la Pasqjja al Sinaí

(C. IX.) 1l parla Jahvé a Moisés al desert del Sinaí, al segon any
de la seva sortida de la térra d'Egipte, al mes primer, dient: 2 Els
filis d'Israel faran la Pasqua al seu temps. 3 El catorzé dia d'aquest
mes, entre dos íoscans, la fareu al seu temps : conformement a tots
els seus ritus i conformement a totes les seves liéis, la fareu.

4I parla Moisés ais filis d'Israel, per tal que fessin la Pasqua. 5I
feren la Pasqua al mes primer, al catorzé dia del mes, entre dos fos-
cans, al desert del Sinaí ; conformement a totes les coses que havia'
manat Jahvé a Moisés, així feren els filis d'Israel.

6I n'hi hagué alguns que eren immunds per causa d'un mort, i no
pogueren fer la Pasqua aquell dia, i es presentaren aquell dia davant
de Moisés, i davant d'Aaró. 7I aquells homes li digueren: nosaltres

2, Ex. xii, 3

24. — De vint-i-cinc anys en amunt. 6. — Per causa d'un mort. Per ha-
A 25 anys comencaven d'actuar, pero ver tocat el cadáver o haver assistit a
no podien transportar els atuells del l'enterrament. Cf. Lv. XXI, 1 ; Nm.
Tabernacle fins ais 30. XIX, 11.

4

NOMBRES - IX, 8-20

som immunds per causa d'un mort; ¿per qué ens será privat de pre-
sentar ofrena a Jahvé al seu temps entre els filis d'Israel ? 8 1 Moisés
els respongué : Espereu-vos i sentireu el que manará Jahvé referent
a vosaltres.

9I parlá Jahvé a Moisés, dient : 10 Parla ais filis d'Israel i digues-los :
Qualsevol de vosaltres o deis vostres descendents que sigui immund
per causa d'un mort, o sigui lluny en viatge, fará Pasqua a Jahvé.
11 Al mes segon, al catorzé dia del mes, entre dos foscans, la faran:
amb alisos i herbes amargues la menjaran. 12 No en deixaran gens
per a l'endemá, ni en trencaran cap os : conformement a tots els ritus
de la Pasqua ¡a faran. 13 Pero el qui será pur i no será de viatge, si
deixava de fer la Pasqua, aquella ánima será tallada del seu poblé,
per tal com no presentá al seu temps l'ofrena de Jahvé : aital home
portará el seu pecat. 14 1 si sojorna entre vosaltres cap estranger i fa
la Pasqua a Jahvé, conformement ais ritus de la Pasqua i a les seves
Ueis la fará : un mateix ritu tindreu, tant l'estranger com el nadiu de
la térra.

La columna de foc

15 1 el dia que fou dregat el Tabernacle, un núvol cobrí el Taber-
nacle, la tenda del Testimoni, i al vespre hi havia damunt el Ta-
bernacle com una aparenta de foc fins al matí. 16Així s'esdevenia
sempre: el núvol el cobria 'de dia', i de nit l'aparenca de foc. 17 1
cada vegada que el núvol s'al^ava damunt el Tabernacle, els filis
'd'Israel partien, i al lloc on el núvol s'aturava, allí acampaven els
filis d'Israel. 18 Al manament de Jahvé, els filis d'Israel partien, i al
manament de Jahvé acampaven: tots els dies 'que el núvol planava
damunt del Tabernacle, ells acampaven. 19 1 quan el núvol es dete-
nia damunt del Tabernacle molts dies, llavors els filis d'Israel guar-
daven l'ordinació de Jahvé, i no partien. 20 1 quan el núvol s'estava
damunt del Tabernacle pocs dies, al manament de Jahvé acampaven,

12, Ex. xn, 46 ; lo. xix, 36. — 15, Ex. xl, ié. — 18, I Cor. x, i

14. — Cap estranger. Circumcidat i convers. Cf. Ex. XII, 18 ss.

NOMBRES -IX, 21-X, 10

i al manament de Jahvé partien. 21 1 quan succe'ía que el núvol es
detenia del vespre fins al matí, i al matí s'alcava, ells partien ; o des-
prés d'un dia i d'una nit el núvol s'alcava, i llavors partien. 22 O si
dos dies, o un mes, o un any, mentre el núvol es detenia damunt el
Tabernacle, planant damunt d'ell, els filis d'Israel estaven acampats,
i no es movien, pero quan s'alcava, ells es posaven en camí. 23 Al
manament de Jahvé acampaven, i al manament de Jahvé partien,
guardant l'ordinació de Jahvé, tal com Jahvé ho havia dit per má de
Moisés.

Les trompetes d'argent

(C. X.) XI parla Jahvé a Moisés, dient: 2Fes-te dues trompetes
d'argent, d'argent batut les farás, les quals et servirán per a convo-
car la comunitat, i per a fer moure els campaments. 3I quan les so-
naran, tota la comunitat s'ajuntará a tu a la porta de la tenda del
Testimoni. 4 Pero quan només en sonaran una, llavors es congrega-
ran amb tu els princeps, els caps de milers d'Israel. 5I quan sonaran
amb esclat, llavors es posaran en camí els campaments atendáis a
llevant. 6I quan sonaran amb esclat segona vegada, es posaran en
camí els campament atendáis a migjorn: hom sonará amb esclat a la
seva partenca. 7 Pero quan haureu de congregar la comunitat, so-
nareu, pero no pas amb esclat. 8I els filis d'Aaró, els sacerdots,
sonaran les trompetes, i les tindran com estatuí perpetual en les
vostres generacions. 9I quan en la vostra térra anireu a la guerra
contra l'enemic que us atacará, sonareu amb esclat les trompetes, i
sereu recordáis davant Jahvé, el vostre Déu, i sereu alliberats deis
vostres enemics. 10 1 ais dies de la vostra joia, i en les vostres solem-
nitats, i ais comencaments deis vostres mesos, sonareu les trompetes
sobre els vostres holocaustos, i sobre els vostres sacrificis pacífics, i
us faran de memorial a la fac del vostre Déu. Jo, Jahvé, el vostre Déu.

i-io. — Són estatuits els cinc toes di- paments atendats a migjorn: Rubén, Si-

ferents de trompetes. — 5. Els campa- meó i Gad. — Al tercer toe, havien de

ments atendats a llevant. Les tribus de seguir Efrai'm, Manassés i Benjamí, i

Judá, Issacar i Zabulón. — 6. Els cam- darrerament, Dan, Asser i Neftalí.

II PART. DEL SINAÍ A CADES-BARNH

(X, n -XIII, i)

Partenqa del Si\taí

11 1 s'esdevingué que Pany segon, el mes segon, el dia vinté del
mes, el núvol s'alcá del Tabernacle del Testimoni, 12 i els filis d'Is-
rael partiren del desert del Sinaí, segons llurs marxes, i el núvol es
deturá al desert de Faran. 13 1 partiren per primera vegada al mana-
ment de Jahvé per má de Moisés.

14I la bandera del campament deis filis de Judá comencá a marxar
primer, per llurs estols, i Naasson, fill d'Aminadab, anava al cap del
seu exércit. 15 1 al cap de l'estol de la tribu deis filis d'Issacar anava
Natanael, fill de Suar. 16 1 al cap de l'estol de la tribu deis filis de
Zabulón anava Eliab, fill d'Helon. 17 1 després que estigué desmuntat
el Tabernacle, es posaren en marxa els filis de Gerson i els filis de
Merarí, els quals el portaven.

18 Després partí la bandera del campament de Rubén per llurs es-
tols, i Elisur, fill de Sedeür, anava al cap del seu exércit. 19 1 al cap
de l'estol de la tribu deis filis de Simeó anava Salamiel, fill de Suri-
saddai. L>"I al cap de l'estol de la tribu deis filis de Gad anava Elia-
saf, fill de Duel. 21Llavors es posaren en marxa els caatites portant
el santuari, talment que quan ells arribessin, els altres ja haguessin
drecat el Tabernacle.

14, Sup. e, 7

12. — Al desert de Faran. Es part del Cf. la n. del Cap. II, 3 ss. Havem po-
desert de Tih, al sud de Cades, ampia sat allí l'ordre de partería, per tal de
planicie calissa que va del Sinaí fins a la comparar-lo amb l'ordre del campa-
frontera de l'Egipte. ment.

14. — I la bandera del campament.

NOMBRES -X, 22-36

107

22Després partí la bandera del campament deis filis d'Efraím per
llurs estols, i Elisamá, fill d'Ammiud anava al cap del seu exércit.
23I" al cap de l'estol de la tribu deis filis de Manassés, anava Gama-
liel, fill de Fadassur. 24I al cap de l'estol de la tribu deis filis de
Benjamí anava Abidan, fill de Gedeon.

25Després partí la bandera del campament deis filis de Dan per llurs
estols, fent la reraguarda de tots els campaments, i Aiézer, fill d'Am-
misaddai anava al cap del seu exércit. 26 1 al cap de l'estol de la tribu
deis filis d'Asser anava Feguiel, fill d'Ocran. 27 1 al cap de l'estol de
la tribu deis filis de Neftalí anava Aira, fill d'Enan. 28 Aqüestes eren
les marxes deis filis d'Israel, per llurs estols, quan es posaven en camí.

29Llavors digué Moisés a Hobab, fill de Ragüel Madianita, sogre
seu: Nosaltres partim envers el lloc, del qual ha dit Jahvé: Jo us el
donaré. Vina amb nosaltres i et farem bé, car Jahvé ha promés de
fer bé a Israel.

30I ell respongué: Jo no vindré, sinó que me n'aniré a la meva
térra i al meu parentatge.

31I ell li digué: No ens deixis, et prego, puix que tu coneixes els
llocs on haurem d'acampar en el desert, i així ens servirás d'ulls.
32I succeirá que, si véns amb nosaltres, quan tindrem el bé que ens
ha de fer Jahvé, et farem bé a tu.

33 Així partiren de la muntanya de Jahvé camí de tres dies, i Tarca
de l'alianga de Jahvé anava davant d'ells camí de tres dies, cercant-
los lloc de descans. 34I el núvol de Jahvé anava damunt d'ells de
dia, des que partiren del campament.

35I fou que, en partir Tarca, Moisés deia: Sorgeix, Jahvé, i siguin
dispersáis els teus enemics, i fugin de ta presencia els qui t'odien.
36 1 quan ella es deturava, deia: Torna, Jahvé, a les miríades de mi-
lers d'Israel.

35, Ps. LXVII, 2

29. — Llavors digué Moisés a Hobab. en sentit de sogre, cunyat i gendre.
Els termes hebreus referents a la ;i. — Ens servirás d'ulls. Locució pro-
parentela són bastant imprecisos. Pot- verbial a l'Orient que significa «de
ser Hobab era un fill de Jetró. Gr. guia». Cf. Job, XXIX, 15.
posa yaujipót;, que significa, en ge- 33. — ■ I Varea... anava davant d'ells.
neral, afí, i s'empra indiferentment Els presidia.

8 - ANTIC TESTAMENT II

io8

NOMBRES -XI, i-io

i.— LES REVOLTES DEL POBLE EN EL DESERT
(XI -XII)

La revolta de Taberá i el cástig

(C. XI.) XI succeí que el poblé es queixava com d'un malestar, a
orelles de Jahvé, i Jahvé ho oí i s'encengué la seva ira, i s'abrandá
contra ells el foc de Jahvé, que devora un cap de campament. 2Lla-
vors el poblé crida envers Moisés, i Moisés prega Jahvé, i el foc
s'extingí. 3I anomená aquell lloc Taberá, per tal com el foc de Jahvé
s'abrandá contra ells.

4I el mesclatge de gents que es trobava entre ells tingué una forta
cobejanca de menjar, i ádhuc els filis d'Israel es tornaren a plányer,
dient: ¿Qui ens donará carn per a menjar? 5Nosaltres ens recordem
del peix que menjávem a PEgipte per no res, deis cogombres, i deis
melons, i deis porros, i de les cebes, i deis alls. 6I ara la nostra áni-
ma es desseca; ja no hi ha res : els nostres ulls no veuen sinó manná.

7 1 el manná era com una llavor de ciliandre, i el seu aspecte com
aspecte de bdelii. 8E1 poblé s'escampava a recollir-lo, i reduint-lo a
fariña en el molí, o picant-lo en el morter, el coía en olles i en feien
coques: i el seu gust era com de crespell amb oli. 9I a la nit, quan
baixava la rosada sobre el campament, hi queia al damunt el manná.

10 1 Moisés sentí el poblé que plorava, agrupat en famílies, cadascú
a la porta de la seva tenda, i la ira de Jahvé s'encengué fora mida, i
Moisés en tingué desplaenca.

1, Ps. lxxvii, 19. 21. — 4, I Cor. x, 3. — 7, Ex. xvi, 14 ; Ps. lxxvii, 24 ; Sap. xvi, 20 ; lo. vi, 31

1. — El poblé es queixava com d'un taauá, que és la primera estació que féu

malestar. Vg. diu : « quasi dolentium Israel en el desert en partir del Sinaí ;

pro labore contra Dominum ». lloc desolat i erm.

3. — Taberá. Nom derivat de la ra- 7. — Com aspecte de bdelii. Co és, co-

dical baar, encendre's, cremar. Vg. lor blanca. El bdelii és una goma resi-

tradueix: «Incensio». Segurament que nosa que s'extreu d'una especie de pal-

aquest lloc és el mateix Quibrot Hat- mera, l'arbre de la mirra.

NOMBRES -XI, 11-24

109

11 1 digué Moisés a Jahvé: ¿Per qué has fet aquest mal al teu ser-
vent? ¿I per qué no he trobat gracia ais teus ulls, que hagis posat
damunt meu la cárrega d'aquest poblé? ¿L'he parit jo, perqué era
diguis : Porta'l al teu si, com la que cria porta l'infant de pit, en-
vers la térra que has jurat ais seus pares? 13¿D'on trauré jo la
carn per a donar a tot aquest poblé? Car ells ploren darrera meu,
dient: Dóna'ns carn per a menjar. 14 Jo no puc tot sol suportar tot
aquest poblé, car és massa feixuc per a mi. 15 Per haver d'obrar així
amb mi, jo et prego que em donis la mort, si he trobat gracia ais
teus ulls, i no vegi jo el meu mal.

16Llavors digué Jahvé a Moisés: Reuneix-me setanta barons d'en-
tre els ancians d'Israel, que tu saps ésser ancians del poblé i princi-
páis seus, i emmena'ls a la porta de la tenda del Testimoni, i que
restin allí amb tu. 17 1 jo davallaré i parlaré allí amb tu, i prendré
esperit del que hi ha en tu i en posaré en ells, i portaran amb tu la
cárrega del poblé, i no la portarás tu sol. 18Peró dirás al poblé:
Santifiqueu-vos per a demá, i menjareu carn, puix que haveu plorat a
orelles de Jahvé, dient: Qui ens donés carn per a menjar! Ben cert,
millor ens anava a l'Egipte! Jahvé, dones, us donará carn, i menja-
reu. 19 No en menjareu un dia, ni dos dies, ni cinc dies, ni deu dies,
ni vint dies, 20sinó fins a un mes, fins que us sortirá pels narius i us
fará fástic, per tal com heu menyspreat Jahvé, qui és enmig vostre,
i heu plorat davant ell, dient: ¿Per qué eixírem de l'Egipte?

21Llavors digué Moisés: Seixanta mil homes a peu té aquest po-
blé en mig del qual sóc, ¿i tu dius: Jo els donaré carn i en menjaran
durant un mes? 22¿Caldrá degollar ovelles i bous que els arribin?
¿O s'ajuntaran tots els peixos de la mar perqué en tinguin prou?

23 1 respongué Jahvé a Moisés: ¿Es que s 'ha escurcat la má de
Jahvé? Ara veurás si la mevá paraula se t'acompleix, o no.

24 1 sortí Moisés, i digué al poblé les paraules de Jahvé, i ajuntá

22, lo. vi, 9.-23, Is. lix, 1

16. — Setanta barons. Diferents deis 21. — Seixanta mil homes a beu.
jutges instituits en Ex. XVIII, 13-27. Adults, vigorosos.
Aquest nou tribunal era circumstancial.

no NOMBRES -XI, 25-54

els setanta barons deis ancians del poblé i els féu estar a l'entorn del
Tabernacle. 25Llavors Jahvé davalía en el núvol i li parla, i prengué
esperit del que hi havia en ell i el posa en els setanta barons ancians,
i s'esdevingué que quan es posa en ells l'esperit, profetitzaren, pero
no ho feren més.

20 1 h avien restat al campament dos barons, anomenat l'un Eldad,
i l'altre Medad, sobre els quals també es posa l'esperit: ells eren en-
tre els inscrits, pero no havien pujat al Tabernacle, i profetitzaren al
campament. 27 1 corregué un brivall, i ho innova a Moisés, dient:
Eldad i Medad profetitzen al campament.

28Llavors respongué Josué, fill de Nun, servent de Moisés des de
la seva minyonia, i digué: Senyor meu, Moisés, prohibeix-los-ho.

29 1 Moisés li respongué: ¿Tens gelosia per mi? Oh! Tant de
bo que tot el poblé de Jahvé fossin profetes, que Jahvé posés el seu
esperit damunt d'ells !

30 1 Moisés es retirá al campament, ell i tots els ancians d'Israel.
31 1 eixí un vent de Jahvé i porta guatlles de la mar, i les deixá
damunt del campament en una tinguda d'un dia de camí per Tuna
banda i d'un dia de camí per l'altra banda, entorn del campament, i
com a dues colzades damunt de flor de térra. 32 1 el poblé estigué
llevat tot aquell dia i tota aquella nit i tot l'endemá a recollir guat-
lles : qui en recollí menys en tingué deu gómers, i se les estengueren
tot entorn del campament. 33 Encara en tenien la carn entre les
dents, abans que fos empassada, que la ira de Jahvé s'encengué con-
tra el poblé, i percudí Jahvé el poblé amb un flagell gravíssim. 34 1

31, Ps. Lxxvn, 26. — 33, Ps. lxxvii, 30

25. — Pero no ho feren més. Vg. diu : és un fet habitual. El miracle está en

«nec ultra cessauerunt ». Cal reteñir el fet d'arribar precisament en aquella

la Higo de Phebr. i del Gr. Per la mis- hora desitjada i en tanta d'abundor.

sió que els era confiada, n'hi havia prou Aquest episodi és diferent del consignat

qué es palesés una vegada que eren ac- en Ex. XVI, 1-15. — Com a dues col-

ceptables a Déu. — Profetizaren. Tant Tfides. Fatigades volaven ran de térra

en aquest v. com en el 26 no es tracta talment que podien agafar-se amb la

que anunciessin l'esdevenidor, sinó que má.

parlaven autoritzadament en nom de 32. — Deu gómers. Uns 364 litres.

Déu. El gómerval deu efá, el qual feia de 30 a

31. — / eixí un vent de Jahve. L'e- 36 litres. — Les estengueren per tal d'as-

migració de les guatlles en la primavera secar-Ies al sol i conservar-Ies.

NOMBRES -XII, i-io

1 1 1

hagué nom aquell lloc Quibrot-Hattaauá, puix que allí sepultaren el
poblé cobejós. De Quibrot-Hattaauá es posaren en camí envers Ha-
serot, i es detingueren a Haserot.

MURMURACIÓ DE MARIA I AarÓ

(C. XII.) H parlaren María i Aaró contra Moisés, a causa de la
dona etiópica que havia pres, car ell havia pres muller etiópica. 2I
digueren : ¿Es que només per mitjá de Moisés ha parlat Jahvé? ¿No
ha parlat també per mitjá nostre? I Jahvé ho sentí. 3 1 Moisés era baró
molt mansuet, més que tots els homes que hi havia damunt la térra.

4I tot de sobte digué Jahvé a Moisés, i a Aaró, i a María: Sortiu
vosaltres tres a la tenda del Testimoni. I sortiren tots tres. ñLla-
vors Jahvé davalía en la columna del núvol, i es posa a la porta de la
tenda, i crida Aaró i Maria, i sortiren ambdós. GI els digué: Escol-
teu les meves paraules. Si un de vosaltres esdevenia profeta, jo,
Jahvé, me li revelaría en visió i li parlaría en somnis. 7 Pero no així
al meu servent Moisés, tingut per fidel en tota la nieva casa. 8Fac a
fac parlo amb ell, i palesament, no pas per figures, i ell contempla
la semblanca de Jahvé. ¿Per qué, dones, no heu temut de parlar
contra el meu servent Moisés ?

9Llavors la ira de Jahvé s'encengué contra ells, i se n'aná. 10 1 el
núvol s'apartá de la tenda, i heus aquí que Maria era leprosa com
la neu: i mira Aaró a Maria, i heus aquí que era leprosa.

7, Hbr. m, 2

34, 35. — Quibroí Haltaauá. Vg. tra- amb la comitiva d'Israel. Es una qües-

dueix : «Sepulchra concupiscentiae» que tió que no interessa massa.

és la significado deis mots hebreus. — 3. — I Moisés era baró molt mansuet.

El v. 35 de l'hebr. és la segona part del Aquest elogi que de si mateix fa Moisés

34 Vg. era una veritat palesa a tothom fins a

De Quibrot-Hattaauá cap al nord, des- l'evidéncia. Aquell poblé dur de bes-

prés d'una jornada de set hores, arriba- coll el posá ben bé a prova. Aquesta

ren a Haserot, oasi opulent amb bones frase remarca amargament la injusticia

aigües, i allá acamparen. que ádhuc els seus germans cometien

i.—A causa de la dona etiópica. D'al- amb ell.

tres diuen cussita. Aquesta podría ésser 8. — Ell contempla la semblanca de

Séfora, la madianita, com diuen alguns jahvé. Un senyal de la seva preséncia.

Sants Pares, o bé una de les dones es- 10. — Leprosa com la neu. Lepra blan-

trangeres que havien partit de l'Egipte ca com la neu. És una mena de lepra

i :o

NOMBRES -XI, 25-34

els setanta barons deis ancians del poblé i els féu estar a l'entorn del
Tabernacle. "Llavors Jahvé davalía en el núvol i li parla, i prengué
esperit del que hi havia en ell i el posa en els setanta barons ancians,
i s'esdevingué que quan es posa en ells l'esperit, profetizaren, pero
no ho feren més.

26 1 havien restat al campament dos barons, anomenat l'un Eldad,
i l'altre Medad, sobre els quals també es posa l'esperit: ells eren en-
tre els inscrits, pero no havien pujat al Tabernacle, i profetizaren al
campament. 37 1 corregué un brivall, i ho innova a Moisés, dient :
Eldad i Medad profetitzen al campament.

28Llavors respongué Josué, fill de Nun, servent de Moisés des de
la seva minyonia, i digué: Senyor meu, Moisés, prohibeix-los-ho.

29 1 Moisés li respongué : ¿ Tens gelosia per mi ? Oh ! Tant de
bo que tot el poblé de Jahvé fossin profctes, que Jahvé posés el seu
esperit damunt d'ells !

30 1 Moisés es retirá al campament, ell i tots els ancians d'Israel.
31 1 eixí un vent de Jahvé i porta guatlles de la mar, i les deixá
damunt del campament en una tinguda d'un dia de camí per l'una
banda i d'un dia de camí per l'altra banda, entorn del campament, i
com a dues colzades damunt de flor de térra. 32 1 el poblé estigué
llevat tot aquell dia i tota aquella nit i tot l'endemá a recollir guat-
lles : qui en recollí menys en tingué deu gómers, i se les estengueren
tot entorn del campament. 33 Encara en tenien la carn entre les
dents, abans que fos empassada, que la ira de Jahvé s'encengué con-
tra el poblé, i percudí Jahvé el poblé amb un flagell gravíssim. 34 1

31, Ps. lxxvii, 26. — 33, Ps. lxxvii, 30

25. — Pero no ho feren més. Vg. diu : és un fet habitual. El miracle está en

« nec ultra cessauerunt ». Cal reteñir el fet d'arribar precisament en aquella

la llicó de l'hebr. i del Gr. Per la mis- hora desitjada i en tanta d'abundor.

sió que els era confiada, n'hi havia prou Aquest episodi és diferent del consignat

qué es palesés una vegada que eren ac- en Ex. XVI, 1-15. — Com a dues col-

ceptables a Déu. — Prof eticaren. Tant %ades. Fatigades volaven ran de térra

en aquest v. com en el 26 no es tracta talment que podien agafar-se amb la

que anunciessin l'esdevenidor, sinó que má.

parlaven autoritzadament en nom de 32. — Deu gómers. Uns 364 litres.

Déu. El gómerval deu efá, el qual feia de 30 a

31. — / eixí un vent de Jahve. L'e- 36 litres. — Les estengueren per tal d'as-

migració de les guatlles en la primavera secar-Ies al sol i conservar-íes.

NOMBRES -XII, i-io

1 1 1

hagué nom aquell lloc Quibrot-Hattaauá, puix que allí sepultaren el
poblé cobejós. De Quibrot-Hattaauá es posaren en camí envers Ha-
serot, i es detingueren a Haserot.

MURMURACIÓ DE MARIA I AarÓ

(C. XII.) H parlaren María i Aaró contra Moisés, a causa de la
dona etiópica que havia pres, car ell havia pres muller etiópica. 2I
digueren : ¿Es que només per mitjá de Moisés ha parlat Jahvé? ¿No
ha parlat també per mitjá nostre? I Jahvé ho sentí. 3 1 Moisés era baró
molt mansuet, més que tots els homes que hi havia damunt la térra.

4I tot de sobte digué Jahvé a Moisés, i a Aaró, i a Maria : Sortiu
vosaltres tres a la tenda del Testimoni. I sortiren tots tres. ñLla-
vors Jahvé davalía en la columna del núvol, i es posa a la porta de la
tenda, i crida Aaró i Maria, i sortiren ambdós. GI els digué: Escol-
teu les meves paraules. Si un de vosaltres esdevenia profeta, jo,
Jahvé, me li revelaría en visió i li parlaría en somnis. 7 Pero no així
al meu servent Moisés, tingut per fidel en tota la meva casa. 8 Fa<j a
fac parlo amb ell, i palesament, no pas per figures, i ell contempla
la semblanza de Jahvé. ¿Per qué, dones, no heu temut de parlar
contra el meu servent Moisés?

9Llavors la ira de Jahvé s'encengué contra ells, i se n'aná. 10 1 el
núvol s'apartá de la tenda, i heus aquí que Maria era leprosa com
la neu: i mira Aaró a Maria, i heus aquí que era leprosa.

7, Hbr. m, 2

34, 35. — Quibrot Haltaauá. Vg. tra-
dueix : «Sepulchra concupiscentiae» que
és la significado deis mots hebreus. —
El v. 35 de l'hebr. és la segona part del
34 Vg.

De Quibrot-Hattaauá cap al nord, des-
prés d'una jornada de set hores, arriba-
ren a Haserot, oasi opulent amb bones
aigües, i allá acamparen.

1. — A causa de la dona etiópica. D'al-
tres diuen cussita. Aquesta podria ésser
Séfora, la madianita, com diuen alguns
Sants Pares, o bé una de les dones es-
trangeres que havien partit de l'Egipte

amb la comitiva d'Israel. És una qües-
tió que no interessa massa.

3 . — / Moisés era baró molt mansuet.
Aquest elogi que de si mateix fa Moisés
era una veritat palesa a tothom fins a
l'evidéncia. Aquell poblé dur de bes-
coll el posa ben bé a prova. Aquesta
frase remarca amargament la injusticia
que ádhuc els seus germans cometien
amb ell.

8. — Ell contempla la sembla 11 ca de
jahvé. Un senval de la seva preséncia.

10. — Leprosa com la neu. Lepra blan-
ca com la neu. Es una mena de lepra

112

NOMBRES -XII, ii-XIII, 7

11 1 digué Aaró a Moisés: Ah, senyor meu, no imputis pecat da-
munt nosaltres, car estultament hem obrat, i hem pecat. 12 No sigui
ara ella com el qui neix mort del ventre de sa mare, mig consumida
ja la seva carn.

13 Llavors Moisés clama a Jahvé, dient : Jo et prego, oh Déu, que
la guareixis.

14Respongué Jahvé a Moisés : Si el seu pare li hagués escopit a
la cara, ¿ no s'avergonyiria per set dies ? Sigui reclosa fora del cam-
pament per set dies, i després hi será rebuda.

15Maria, dones, fou reclosa fora del campament set dies, i el po-
blé no es posa en camí íins que se li reuní María.

(C. XIII.) 1 1 després partí el poblé d'Haserot i fixaren el campa-
ment al desert de Faran.

2.— SOJORN A CADES-BARNE
(XIII, 2 -XX, 13)

EXPLORACIONS A LA TERRA DE CaNAAN

2 1 Jahvé parla a Moisés, dient : 3 Tramet homes a reconéixer la
térra de Canaan, la que jo dono ais filis d'Israel : de cada tribu de
llurs pares trametrás un baró, cadascun principal entre ells. 4I Moi-
sés els trameté des del desert de Faran, segons la paraula de Jahvé, i
tots aquells barons eren principáis deis filis d'Israel.

5I aquests són llurs noms : De la tribu de Rubén, Sammua, fill
de Zecur; 6 de la tribu de Simeó, Safat, fill d'Hurí; 7 de la tribu de

(anestésica) relativament benigna i molt tes jornades no foren fetes directament,

comuna a l'Orient. sino per llargues etapes. En el capítol

1. — 1 després partí el poblé d'Haserot. A XXXIII on es detalla l'itinerari d'Israel

vuit jornades de camí. L'itinerari fou, peí desert, es fa menció de 18 estacions

dones, del Sinaí fins al desert de Faran, o acampaments entre Sinaí i Cades,

tres dies (cf. X, 12, 33); del Sinaí a Ca- El v. 16 de l'hebreu correspon al

des, onze jornades (cf. Dt. 1,2). Aques- cap. XIII, 1 de Vg.

NOMBRES - XIII, 8-24

"3

Judá, Ca!eb, fill de Jefoné; 8 de la tribu d'Issacar, Igal, fill de Josep;
9de la tribu d'Efraím, Osee, fill de Nun; 10 de la tribu de Benjamí,
Faltí, fill de Rafú; 11 de la tribu de Zabulón, Gueddiel, fill de Sodí;
12 de la tribu de Josep, co és, tribu de Manassés, Gaddí, fill de
Susí; 13 de la tribu de Dan, Ammiel, fill de GemaHí; 14 de la tribu
d'Asser, Stur, fill de Micael ; 15 de la tribu de Neftalí, Naabí, fill de
Vapsí; 16 de la tribu de Gad, Güel, fill de Maquí. 17Aquests són
els noms deis barons que trameté Moisés a reconéixer la térra de Ca-
naan; i a Osee, fill de Nun, li posa Moisés el nom de Josué.

18 Els trameté, dones, Moisés, a reconéixer la térra de Canaan,
dient-los : Pugeu per ací, peí Négueb, i pugeu a la muntanya. 19 1
observeu la térra com és, quin poblé l'habita, si és fort o feble, escás o
nombrós. 20 Com és la térra habitada, si és bona o dolenta, i com són
les ciutats habitades, si són campaments o llocs fortificáis, 21 i com és
la térra, si és grassa o magra, si hi ha o no hi ha arbres. I preneu
coratge, i colliu fruits del país. I el temps era el deis primers ra'ims.

22 1 ells pujaren i reconegueren la térra, des del desert de Sin fins
a Roob, entrant a Emat. 23 1 pujaren peí Négueb i vingueren fins a
Hebron, i allí eren Aquiman i Sisai i Tolmai, filis d'Enac. Hebron
fou edificada set anys abans de Tanis d'Egipte. 24 1 arribaren fins al

24, Dt. 1, 24

9. — Osee. Josué (v. 17). Osee signi- on la Biblia empra la mateixa expres-

fica «salvado». Moisés li posa Josué sió Lebó Emat, com Jos. XIII, 5;

(Jehoixua) que vol dir «Jahvé és la sal- Jt. III, 3, i també Ez. XLVII, 15, 16.

vació». Segons aquest autor, Lebó és un nom

18. — Peí Négueb. La contrada entre propi, i seria la ciutat de Lybo de l'itine-

Cades i les muntanyes de l'Hebron. rari d'Antoní a un km. de Tactual « Ain

21. — / el lemps era el deis primers Lebue», a uns 23 kms. al NE. de Baal-
ra'ims. Per tant, darreries de juliol o bek. De moment, creiem aquesta opi-
comencament d'agost. nió ben fonamentada, pero mentre no

22. — Desert de Sin. Alguna vegada, rebi una confirmado absoluta, preferim
com en el v. 27, es confon amb el de- la interpretació tradicional provinent
sen de Faran. És diferent de l'altre de laVg.: « usque Rohob intrantibus
desert de Sin de l'Ex. XVI. — Roob. Emath».

Segons el P. Ubach, cal cercar-lo al N. 23. — Aquiman, Sisai, Tolmai. Tres

del llac Meron i a l'O. de Lais. — En- tribus descendents d'Enac habitants en

trant a Emat. Conservem la interpre- la regió de l'Hebron, les quals més tard

tació tradicional que tradueix el lebó foren exterminades per Josué (cf. Jos.

hebr., com una preposició significant XI, 21). — Tanis d'Egipte (avui San)

anant a, vers, entrant. Cal tanmateix existia en temps de la VI dinastía, prop

teñir en compte la hipótesi que proposa de 2,500 anvs abans de Jesucrist. Está

el P. Ubach, comparant diversos llocs situada a la dreta de la branca tanítica

H4

NOMBRES - XIII, 25-XIV, 3

torrent d'Escol, i allí tallaren un sarment amb un raím que portaren
entre dos amb un bastó, i també magranes i figues. 25 1 fou anome-
nat aquell lloc Naal-Escol, peí rai'm que tallaren allí els filis d'Israel.

26 1 tornaren de reconéixer la térra al cap de quaranta dies. 27 1
anaren a trobar Moisés i Aaró i tota la comunitat deis filis d'Israel,
al desert de Faran, a Cades, i els donaren la resposta, i a tota la co-
munitat, i els mostraren el fruit de la térra. 28 1 li contaren, i digue-
ren : Arribárem a la térra on ens trameteres, la qual certament
regala llet i niel, i aquests són els seus fruits. 29 Pero el poblé que
habita aquella térra és fort, i les ciutats són molt grans i fortes, i
veiérem els filis d'Enac. 30 Amalee habita la regió del Négueb, i l'he-
teu i el jebuseu i l'amorreu habiten la muntanya, i el canaaneu habita
a la vora del mar, i a la riba del Jordá.

31Llavors Caleb aquieta el poblé envers Moisés, i digué : Pugem
talment i possei'm-la, que podrem més que no pas ella. 32Peró els
homes que hi havien anat amb ell digueren : No podrem pas pujar
contra aquell poblé, puix és més fort que nosaltres. 33 1 bescantaren
davant els filis d'Israel la térra que havien explorat, dient : La térra
que hem travessat per explorar-la és térra que engoleix els seus mo-
radors, i tot el poblé que veiérem en mig d'ella són homes de gran
aleada. 34 També hi veiérem gegants, filis d'Enac, nissaga de ge-
gants, i ais nostres ulls, nosaltres érem com llagostes : i així també
érem ais ulls d'ells.

La revolta del poblé

(C. XIV.) lLlavors s'alcá tota la comunitat, i esclatá en crits i
plora el poblé tota aquella nit. 2I es queixaren tots els filis d'Israel
contra Moisés i contra Aaró, i tota la comunitat els digué : Així ens
haguéssim mort a l'Egipte ! o en aquest deferí ens haguéssim mort !
3¿I per qué ens mena Jahvé en aqueixa térra per caure a glavi? Les

del NU. Era prop de la térra de Gessén, 33. — Engoleix els seus moradors.

per tant ben coneguda deis Israelites. Aquesta expressió sembla significar que

25. — Naal Escol, o sia Torrent del aquella gent es destruía mútuament

raím. amb guerres intestines.

NOMBRES - XIV, 4-18

115

nostres mullers i els nostres menuts servirán de presa ! ¿ No ens seria
millor de tornar a l'Egipte? 4I es deien l'un a l'altre : Nomenem-
nos un capitost i tornem-nos-en a l'Egipte !

5 Llavors Moisés i Aaró es postraren fac en térra davant tota la
multitud de la comunitat deis filis d'Israel. 6I Josué, fill de Nun, i
Caleb, fill de Jefoné, que eren deis qui havien explorat la térra, es-
quintaren les vestidures, 7 i parlaren així a tota la comunitat deis filis
d'Israel, dient : La térra que hem travessat, per explorar-la, és térra
bona molt i molt. 8 Si Jahvé es complau en nosaltres, ell ens porta-
rá en aqueixa térra i ens la lliurará : térra regalant llet i mel. 9So-
lament, no us rebelleu contra Jahvé, ni temeu el poblé d'aqueixa
térra, car ells serán menja nostra : llur sopluig s'és apartat d'ells;
Jahvé és amb nosaltres: no els temeu. 10 Llavors tota la comunitat
parla d'apedregar-los, pero la gloria de Jahvé es mostrá a la tenda
del Testimoni a tots els filis d'Israel.

11 1 digué Jahvé a Moisés: ¿Fins quan em menyspreará aquest
poblé? ¿Fins quan no tindrá fe en mi, tot i els senyals que he fet
enmig d'ells? 12 Jo el colpiré amb la pesta i el destruiré, i a tu et
constituiré en una nació més gran i més forta que ells.

13 1 respongué Moisés a Jahvé: I ho sentirán els egipcis del mig
deis quals tragueres amb ta gran fortitud aquest poblé, 14 i ho dirán
ais habitants d'aqueixa térra, que han hagut esment que tu, oh Jahvé,
eres enmig d'aquest poblé, que fac a fac li apareixies tu, oh Jahvé,
i que el teu núvol era sobre ells, i que de dia anaves davant d'ells en
columna de núvol, i de nit en columna de foc. 15 1 si fas morir
aquest poblé com un sol home, les nacions que han o'it la teva fama
dirán: 16Puix que no pogué Jahvé menar aquest poblé a la térra
que els havia jurat, els mata en el desert. 17 Ara, dones, jo et prego
que sigui magnificada la fortitud del meu Senyor, tal com ho prome-
teres, dient: — 18 Jahvé, tarda en la ira i pródig en la misericordia,

6, Eccli. xlvi, 9 ; I Mee. n, 55. — 14, Ex. xin, 21. — 16, Ex. xxxn, 28. — 18, Ex. xxxiv, 6 ; Ps. en, 8

9. — Serán menja nostra. Hebraisme se defensa, car Déu ens els lliura.
que significa : els vencerem amb la fa- 12. — la tu et constituiré. Gr.: i et

cilitat amb qué mengem el pa. — Llur faré a tu ' i la casa del teu pare
sopluig s'és apartat d'ells. Romanen sen-

ti6

NOMBRES - XIV, 19-55

perdona la iniquitat i la rebeHió, pero no té per innocent el culpable,
i visita la iniquitat deis pares en els filis fins a la terca i a la quarta
generació. — 19 Perdona la iniquitat d'aquest poblé segons la grandesa
de la teva misericordia, talment com l'has perdonat de l'Egipte
fins ací.

20 1 digué Jahvé: Jo els perdono segons el teu prec, 21 pero tan
cert com jo vise i com tota la térra será plena de la gloria de Jahvé,

22 que tots aquells qui veieren la meva gloria i els meus senyals que
he fet a l'Egipte i ai desert, i m'han temptat ja deu vegades i no han
escoltat la meva veu, 28 no veuran la térra que vaig jurar a llurs pa-
res: no, ningú deis qui m'han menvspreat no la veurá. 24 Pero el
meu servent Caleb, com que ha tingut un altre esperit i ha seguit
complidament darrera meu, jo l'introduiré en la térra a la qual és
anat, i la seva semenca la posseirá. 25 1 com que l'amalecita i el ca-
naaneu habiten a la valí, torneu-vos-en demá envers el desert, camí
de la Mar Roja.

El castig

26 1 parla Jahve a Moisés i a Aaró, dient: 27 ¿Fins quan aquesta mul-
titud malvada mormolará contra mi? Jo he sentit els mormols que els
filis d'Israel van repetint contra mi. 28 Digues-los : Com jo vise, diu
Jahvé, tal com haveu parlat a mes orelles, així faré jo amb vosaltres.

23 En aquest desert cauran els vostres cadávers, tots vosaltres, els
comptats, segons el vostre nombre, de vint anys en amunt, els quals
haveu mormolat contra mi, 30 vosaltres, tan cert, no entrareu en la
meva térra, en jurament de fer-vos posseir la qual alcí la meva má :
salvant Caleb, fill de Jeíoné, i Josué, fill de Xun. 31 Pero els vostres
menuts, deis quals heu dit que servirien de presa, jo els hi introdui-
ré, i ells coneixeran la térra que vosaltres heu menystingut. 32 Quant
a vosaltres, els vostres cadávers cauran en aquest desert. 33 1 els

23. Di. i, 35- — 24, los, m, 6. — 2S, Ps. cv, 26.-3©, Dt- i, 35

21. — Tant cert com jo vise. Fórmula contents havien dit (v. 2) que preferien
de jurament. morir en el desert i en pie desert Déu

28. — Tal com haveu parlat. Els des- els fa morir.

NOMBRES -XIV, 34-45

117

vostres filis serán errívols en aquest desert durant quaranta anys i
portaran les vostres fornicacions, fins que els vostres cadávers serán
consumits en el desert. 34Segons el nombre deis dies, en qué explo-
ráreu la térra : els quaranta dies, portareu les vostres iniquitats
quaranta anys, un any per dia : així coneixereu la meva aversió.
35 Jo, Jahvé, he parlat : aixó faré, tan cert, a aqueixa multitud mal-
vada que s'ha ajuntat contra mi; en aqueix desert serán consumits i
aquí morirán.

36 1 aquells homes que Moisés havia tramés a explorar la térra, i
essent-ne tornats, havien fet mormolar contra ell tota la comunitat,
bescantant aquella térra, 37 aquells homes que havien malparlat de la
térra, moriren nafrats a la fac de Jahvé. 38 Pero Josué, fill de Nun,
i Caleb, fill de Jefoné, restaren vivents entre aquells homes que ha-
vien anat a explorar la térra.

39 1 Moisés referí aqüestes paraules a tots els filis d'Israel, i el poblé
en fou molt cordolgut. 40 1 llevant-se de bon matí, pujaren a la ca-
rena de la muntanya, dient : Heu-nos ací, i pujarem al lloc del qual
ha parlat Jahvé, perqué hem pecat.

41 1 digué Moisés : ¿Per qué trenqueu la paraula de Jahvé? Aixó
no us reeixirá ! 42 No hi pugéssiu pas, que Jahvé no és enmig de vos-
altres, que no sigueu batu'ts pels vostres enemics ! 43 Perqué l'ama-
lecita i el canaaneu són aquí davant vostre i caureu a glavi, car, per
tal com us haveu foraviat de Jahvé, Jahvé no será amb vosaltres.

44Tanmateix, s'obstinaren a pujar a la carena de la muntanya, pero
Tarca de l'alianca de Jahvé ni Moisés no es mogueren del mig del
campament. 45 1 davallaren l'amalecita i el canaaneu que habitaven
en aquella muntanya, i els percudiren, i els derrotaren fins a Horma.

34, Ez. iv, 6 ; Ps. xciv, 10. — 36, Idt. vm, 24; I Cor. x, 10; Hbr. ni, 17 ; Iud. v. — 42, Dt. i, 42

33. — Portaran les vostres fornicacions. 41. — ¿ Per que trenqueu la paraula de

Es a dir, la pena de les vostres infide- Jahvé ? Déu els havia prohibit d'anar

litats. avant i els havia comandat de romandre

37. — Moriren nafrats a la fac de Jah- en el desert.
vé. Moriren sobtadament, colpits per 45. — Horma. Primitivament Sefaat,

la má de Déu. la Sbeita d'avui, al sud de Bersabee.

n8 NOMBRES - XV, 1-15

Noves lleis cerimonials

(C. XV.) 11 parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla ais filis d'Israel
i digues-los : Quan haureu entrat en la térra del vostre sojorn, que jo
us dono, 3 i fareu una ignició a Jahvé, holocaust o sacrifici, per com-
plir un vot o per sacrifici voluntan, o per les vostres solemnitats,
per fer una olor de suavitat a Jahvé, de l'arment o de l'ovellar,
* aquell qui fará la seva ofrena a Jahvé presentará en oblació un desé
d'efá de flor de fariña amassada amb un quart d'hin d'oli. BI oferirás
vi per a la libació, la quarta part d'un hin, a més de l'holocaust o del
sacrifici, per a cada anyell. 6 Per a cada moltó farás oblació de dos
desens de flor de fariña amassada amb el tere d'un hin d'oli, 7 i ofe-
rirás vi per a la libació, el tere d'un hin, en olor de suavitat a Jahvé.
8 1 quan oferirás un vedell en holocaust, o sacrifici, per compliment
d'un vot, o en sacrifici pacífic a Jahvé, 9 oferirás junt amb el vedell,
en oblació, tres desens de flor de fariña amassada amb la meitat d'un
hin d'oli. 10 1 oferirás vi per a la libació, la meitat d'un hin, en igni-
ció d'olor de suavitat a Jahvé. nAixí es fará per cada bou, o per
cada moltó, o per un anyell o cabrit. 12Segons el nombre de victimes
que oferireu, així fareu amb cadascuna, segons el nombre d'elles. 13Tot
nadiu fará aqüestes coses així, per tal d'oferir ignició d'olor de suavitat
a Jahvé. 14 1 quan un estranger sojornant amb vosaltres, o qualsevol
que sojorni entre vosaltres en les vostres géneres futures oferirá una
ignició d'olor de suavitat a Jahvé, tal com vosaltres ho heu fet, així
ho faci ell. 15 Una sola llei hi haurá per a tota la comunitat, per a

1. — I parla Jahvé a Moisés. Els ca-
pítols XV-XIX resumeixen els fets i les
ordinacions donades durant trenta set
anys de permanencia en el desert.

3. — / /aran una ignició. Cf. Lev.
XXII, 21; VII, 16; XXIII, 2.

4. — Un dése d'efá. Mesura contenint
3 litres i mig. — Un quart d'hin. Un li-
tre i mig.

9. — Tres desens. Onze litres. — Mei-
tat d'un hin. Uns tres litres.

11-16. — Així es fará. Vg. abreuja
aquests versets en aquesta forma: «n Sic
facies 12per singulos boues et arietes et
agnos et hoedos. 13Tam indigenae
quam peregrini 14eodem ritu offerent
sacrificia. Vnum praeceptum erit atque
judicium tam uobis quam aduenis ter-
rae.» Aquesta igualtat entre l'estranger
i el nadiu de la térra és única en les le-
gislacions antigües.

NOMBRES - XV, 16-30

119

vosaltres i per a l'estranger que sojorna enmig de vosaltres : será una
llei perpetua, de generado en generado; talment com vosaltres, així
será l'estranger a la fac de Jahvé. 16 Una mateixa llei i un mateix
dret tindreu vosaltres i l'estranger que sojorna amb vosaltres.

17 1 parlá Jahvé a Moisés, dient : 18 Parla ais filis d'Israel i digues-los:
Quan haureu entrat en la térra a la qual jo us meno, 19 s'esdevindrá
que, en menjar del pa de la térra, presentareu una lleuda a Jahvé.
20Del primer que amassareu, presentareu una coca en lleuda; com la
lleuda de l'era, així la presentareu. 21 De les primícies de la vostra
pasta, donareu a Jahvé lleuda per les vostres generacions.

22 Si pequeu per descuit i no compliu aqüestes prescripcions, que
Jahvé ha donat a Moisés, 23 totes les coses que Jahvé us ha manat
per má de Moisés, des del dia que Jahvé us doná manaments i en
avant per les vostres géneres, 24 s'esdevindrá que si el pecat fou fet
per descuit, sense sabuda de la comunitat, tota la comunitat oferirá
un vedell en holocaust, en olor de suavitat a Jahvé, amb la seva
oblació i la seva libació conformement a la llei, i un boc en expiació.
25 1 el sacerdot fará l'expiació per tota la comunitat deis filis d'Israel,
i els será perdonat, perqué fou descuit, i ells ja presentaren llurs
ofrenes, ofrena d'ignició a Jahvé, i llurs sacrificis expiatoris a la fac
de Jahvé per llurs descuits. 26 1 será perdonat a tota la comunitat
deis filis d'Israel, i a l'estranger sojornant entre ells, per tal com és
descuit de tot el poblé.

27 Si és una sola persona qui ha pecat per descuit, oferirá en ex-
piació una cabra nada de l'any. 28I el sacerdot fará l'expiació per la
persona que haurá pecat per descuit, quan pecará per descuit a la fac
de Jahvé, i l'expiará, i li será perdonat. 29 El nadiu entre els filis
d'Israel i l'estranger sojornant entre ells tindran una mateixa llei per
al qui fará alguna cosa per descuit.

30 Pero l'ánima que fará alguna cosa a gratcient, tant que sigui un
nadiu com un estranger, ha fet injúria a Jahvé; aital ánima será ta-

17-18*. — Aquest verset 17 i la pri- la má alfada, hebraisme que vol dir: amb

mera part del 18 corresponen al 16 i 17 sobergueria, amb propósit deliberat,

de la Vulgata. menyspreant obertament la llei. — Sera

30. — A gratcient. Literalment : Amb tallada. Excomunicada.

120

NOMBRES -XV, 31-XVI, 1

liada d'enmig del seu poblé, 31 per tal com ha menyspreat la parau-
la de Jahvé, i ha violat el seu manament, aquella ánima será entera-
ment extirpada : la seva iniquitat será damunt d'ella.

CÁST1G D'UN VIOLADOR DEL SABAT

32 1 essent els filis d'Israel al desert, trobaren un home que recollia
llenya en dia de sábat; 33 i els qui el trobaren recollint llenya, el du-
gueren a Moisés i a Aaró i a tota la comunitat, 34 i el posaren en
presó, per tal com no estava declarat encara el que havien de fer-li.
35 1 digué Jahvé a Moisés: De cert, mori aquest home: colgui'l de
pedrés tota la comunitat fora del campament. 36 Llavors tota la co-
munitat el tragué fora del campament, i el colgaren de pedrés, i
morí, com Jahvé maná a Moisés.

37 1 parlá Jahvé a Moisés, dient : 38Parla ais filis d'Israel, i digues-los
que es facin flocs ais caps de llurs vestidures, per totes llurs genera-
cions, i posin en cada floc un cordó violat. 39 1 us servirá de floc per
tal que en veure'l, us recordeu de tots els manaments de Jahvé, per
practicar-los, i no vagaregeu darrera el vostre cor i els vostres ulls,
darrera els quals forniqueu. 40 Així recordareu i posareu en obra tots
els meus manaments, i sereu sants al vostre Déu. 41 Jo, Jahvé, el
vostre Déu, que us traguí de la térra d'Egipte per a ésser el vostre
Déu. Jo, Jahvé, el vostre Déu.

Revolta de Core, Datan i Abiron

(C. XVI.) 4Core, fill d'Isaar, fill de Caat, fill de Leví, i Datan i
Abiron, filis d'Eliab, i Hon, fill de Félet, descendents de Rubén,

38, Dt. xxii, 11; Mt. xxni, 5

38. — Flocs. Vénen a ésser una mena
de cordons que pengen un pam deis
quatre extrems del paUi. Havien de ser-
vir per a recordar les ordinacions de
Déu.

39. — I us servirá de floc. Així el text
massorétic. Alguns autors, per assimi-

lació a Ex. XII, 13, volen llegir de se-
nyal. El sentit ve a ésser aquest.

1 . — Core, fill d'Isaar. En aquesta
secció, XVI, 1 -XVII, 15, s'apleguen
dos fets segurament diversos. La re-
volta de Core és levítica i el capitost
compta amb uns partidaris especiáis

NOMBRES - XVI, 2-14

121

2s'akaren contra Moisés amb dos-cents cinquanta homes deis filis
d'Israel, principáis de la comunitat, membres del consell, barons
d'anomenada, 3 i s'ajuntaren contra Moisés i Aaró, i els digueren:
Sigui-us prou! Puix que tota la comunitat, tots ells són sants, i en-
mig d'ells és Jahvé, ¿per qué us enaltiu sobre la congregació d'Israel?

4 En sentir-ho Moisés, es prostrá fac en térra. 5Després parla a
Core i a tot el seu seguid, dient : Demá mostrará Jahvé qui és seu,
i qui és el sant, que ell es fará atansar; i el que ell haurá escollit, el
fará atansar. 6Feu, dones, aixó : preneu-vos encensers, Core i tot
el seu seguici, 7 i demá poseu-hi foc, i poseu-hi encens damunt, a la
fac de Jahvé, i será que el baró que Jahvé escollirá, aquell será el
sant : aixó us basti, filis de Leví.

8 Digué encara Moisés a Core : Oíu ara, filis de Leví : 9 ¿ és poc
per a vosaltres que el Déu d'Israel us hagi separat de la comunitat
d'Israel, fent-vos apropar a ell perqué retéssiu servei en el Tabernacle
de Jahvé, i estiguéssiu davant la comunitat per acomplir el seu mi-
nisteri ? 10 Ell t'ha fet apropar, tu i tots els teus germans, els filis de
Leví, amb tu, ¿i ara ambiciones també el sacerdoci? 11 ¿Per aixó us
heu ajuntat contra Jahvé tu i tot el teu seguici? I Aaró, ¿qué és,
perqué mormoleu contra ell?

12 1 Moisés trameté a cercar Datan i Abiron, filis d'Eliab, pero ells
respongueren : No vindrem pas. 13 ¿Es poc que ens hagis fet pujar
d'una térra regalant llet i mel, per fer-nos morir al desert, que enca-
ra senyoreges com un príncep sobre nosaltres? 14 Tu no ens has pas

3, Eccli. xlv, 22; I Cor. x, 10; Iud. xi

que volen suplantar els filis d'Aaró. via d'ésser un seguici exclusiu de levi-

Datan i Abiron són rubenites i la seva tes (« filis de Leví » els diu Moisés, vv.

revolta és purament política. Potser els 7, 8), car eren els únics que podien

dos fets es troben aplegats en una ma- pretendre de participar en semblants ce-

teixa narració perqué Fautor vol parlar rimónies. Aixó confirma que la revolta

en conjunt deis qui, en el desert, s'ai- de Core i la deis rubenites no és la

xecaren contra Moisés. Creiem, peró, mateixa. A aquests levites es referei-

a mb molts altres, que el text és alterat xen els vv. 1-11, 16-24, 35 i XVII,

n mant indret. 1- 1 5 .

3. — Tois ells són sants. Tot el poblé 6. — Preneu-vos encensers. Segurament
és consagrat a Déu. Cf. Ex. XIX, 6. eren com els encensers egipcis que es

4. — Es prostrá. Abans de parlar al conserven encara i es veuen sovint en
poblé, l'home de Déu ora. els monuments : una mena de pala de

5. — Core i a tot el seu seguici. Ha- braser.

I 22

NOMBRES - XVI, 15-27

conduit a una térra regalant llet i mel, ni ens has donat heretatges
de camps i vinyes. ¿Que encara voldries arrencar els ulls a aquests
homes? No vindrem.

15 Llavors Moisés s'encolerí fora mida, i digué a Jahvé : No giris
l'esguard a llur oblació : ni un ase no he pres d'ells, ni a cap d'ells
no he fet mal.

1GDesprés digué Moisés a Core : Tu i tot el teu seguici poseu-vos
demá a la fac de Jahvé, tu i ells i Aaró. 17 1 cadascun de vosaltres
prengui el seu encenser, i poseu-hi encens, i atanseu-vos a Jahvé,
cadascun amb el seu encenser : dos-cents cinquanta encensers : tu
també, i Aaró, cadascun amb el seu encenser.

18 1 prengueren cadascun el seu encenser, i hi posaren foc, i hi tira-
ren encens, i es posaren a la porta de la tenda del Testimoni amb
Moisés i Aaró. 19 1 Core havia ja convocat tota la comunitat con-
tra Moisés i Aaró, a la porta de la tenda del Testimoni : llavors la
gloria de Jahvé aparegué a tota la comunitat.

20 1 Jahvé parla a Moisés i Aaró, dient : 21 Aparteu-vos d'aqueixa
congregació, i jo els consumiré en un moment.

22 1 ells es postraren fac en térra, i digueren : Oh, Déu, Déu deis
esperits de tota carn, ¿no és un home qui peca? ¿i tu t'enfellonirás
contra tota la comunitat ?

23 Llavors Jahvé parla a Moisés, dient: 24 Parla a la comunitat, i
digues-los : Aparteu-vos de tot entorn de les tendes de Core, Datan
i Abiron.

25 1 Moisés s'alcá i ana envers Datan i Abiron, i els ancians d'Israel
anaren darrera d'ell. 2GI ell parla a la comunitat, dient: Aparteu-vos
de les tendes d'aquests homes malvats, i no toqueu res llur, per tal
que no moriu per mor de llurs pecats. 27 1 s'apartaren de les tendes

14. — Arrencar els ulls a aquests ho- 16. — Aquest v. reprén la relació
mes? Hebraisme que vol dir : ¿ vols en- deis fets de Core interrompuda en
ganyar la gent perqué no vegi les teves el 12.

pretensions? 22. — Den deis esperits de tota carn.

15. — No giris l'esguard a llur obla- Es a dir, autor de la vida, que la doneu
ció. No acceptis el seu penediment, si- i la lleveu segons el vostre voler.
gues inexorable. 26. — Per amor de llurs pecats. Es a

En el verset 25 continua l'episodi de dir, per tal que no participeu del mateix

Datan i Abiron. cástig degut a llurs pecats.

NOMBRES - XVI, 28-40

123

de Core, de Datan i d'Abiron tot voltant, i Datan i Abiron eixiren i es
posaren a les portes de llurs tendes amb llurs mullers i llurs filis i
llurs menuts.

28 1 digué Moisés : En aixó coneixereu que Jahvé m'ha enviat per-
qué fes totes aqüestes coses, i que no les he fetes pas peí meu albir :
29 si aquests homes moren com moren tots els homes, o si a la ma-
nera de tots els homes ells són visitáis, no m'ha enviat Jahvé. 30 Pero
si Jahvé fa una cosa nova, i la térra obre la seva boca i els engoleix
amb totes llurs coses, i davallen vius al pregón, llavors coneixereu
que aquests homes han menyspreat Jahvé.

31 1 s'esdevingué que, en acabar de proferir totes aqüestes parau-
les, es bada la térra de sota llur, 32 i obrí la térra la seva boca, i
els engoli a ells, i llurs famílies, i tots els homes de Core, i tots els
seus béns. 33 1 ells, amb tot el que tenien, davallaren vius al pregón,
i la térra els cobrí, i deperiren d'enmig de la comunitat. 34 Tot Is-
rael, que s'estava allí a l'entorn, ais xiscles d'ells, fugiren cridant :
— Que no ens engolís la térra! 35 1 sortí un foc de Jahvé, i devora
els dos-cents cinquanta homes que havien ofert l'encens.

36 Llavors parla Jahvé a Moisés, dient: 37Digues a Eleazar, fill
d'Aaró, el sacerdot, que prengui els encensers d'enmig de l'incendi,
i que n'escampi lluny el foc, puix que són consagráis; 38 els encensers
d'aqueixos que pecaren contra llurs vides siguin estesos en lamines
per a cobrir Faltar : puix que oferiren amb ells davant Jahvé, són con-
sagráis, i serán de senyal ais filis d'Israel.

39 1 el sacerdot Eleazar prengué els encensers de coure, amb qué
havien ofert els consumits peí foc, i en feren lamines per a cobrir Fal-
tar, 40 en recordanca ais filis d'Israel, que cap estrany a la semenca
d'Aaró no s'acostés a oferir encens a la fac de Jahvé, que no s'esde-
vingués amb ell com amb Core i els del seu seguid, segons li digué
Jahvé per má de Moisés.

31, Dt. xi, 6 ; Ps. cv, 17

29. — Si... moren com moren tots els 36. — Els vv. 36-50 de Vg. corres-
homes. Es a dir, de mort natural. ponen a XVII, 1 - 1 5 de l'hebreu.

30. — Vius al pregón. Hebr. xeol, la 37 .— Encensers. Gr. afegeix ' d'a-
regió deis morts. ram ' .—El foc. Gr. afegeix: 'esírany'.

9 - ANTIC TES TAMENT II

124

NOMBRES -XVI, 41-XVII, 5

41L'endemá tota la comunitat deis filis d'Israel mormolá contra
Moisés i Aaró, dient : Vosaltres heu fet morir el poblé de Jahvé.

42 1 s'esdevingué que, mentre la comunitat es reunia contra Moisés
i Aaró, miraren envers la tenda del Testimoni, i heus aquí que el
núvol l'havia coberta, i aparegué la gloria de Jahvé.

43 1 Moisés i Aaró s'arribaren davant la tenda del Testimoni, "i
parla Jahvé a Moisés, dient: 45 Aparteu-vos d'enmig d'aqueixa con-
gregado, i els consumiré a l'instant. I es prosternaren sobre llur fac;.

46 1 digué Moisés a Aaró : Pren l'encenser i posa-hi foc de Faltar, i po-
sa-hi encens damunt, i vés corrents ala comunitat i fes expiació per ells:
perqué furor és eixit de davant la fac de Jahvé: el fiagell ha comen<;at.

47Llavors prengué Aaró l'encenser, com digué Moisés, i corregué
enmig de la comunitat, i heus aquí que el fiagell havia comencat en
el poblé, i ell hi posa encens, i féu expiació peí poblé. 48 1 es posa
entre els morts i els vius, i cessá el fiagell. 49 1 els qui moriren
d'aquell fiagell foren catorze-mil set-cents, sense els qui moriren per
la feta de Core. 50Després se 'n torna Aaró a Moisés a la porta de
la tenda del Testimoni, quan el fiagell havia cessat.

La vara d'Aaró

(C. XVII.) !I parla Jahvé a Moisés, dient: 2 Parla ais filis d'Is-
rael, i pren d'ells una vara per cada casa pairal, de tots els princeps
per llurs cases pairáis : dotze vares, i escriurás el nom de cadascun
sobre la seva vara. 3I escriurás el nom d'Aaró sobre la vara de Leví,
perqué cada cap de casa pairal tindrá una vara. 4I les posarás a la
tenda del Testimoni, davant del Testimoni, on jo em manifestó a
vosaltres. 5I s'esdevindrá que el baró que jo escolliré, florirá la seva
vara, i faré acabar entorn meu les queixes deis filis d'Israel, amb qué
mormolen contra vosaltres.

46, Sap. xvin, 21

46. — El fiagell. Amb tota seguretat 2. — Una vara. Les que portaven
una pesta inopinada i mortífera, v. 49. els caps de tribu com a signe d'auto-

1 - 1 3 corresponen ais vv. 16-28 de ritat.
l'hebreu.

NOMBRES - XVII, 6-XVIII, 3

125

6I Moisés parla ais filis d'Israel, i tots els principáis d'entre ells li
donaren vares : cada príncep una vara per llurs cases pairáis : dotze
vares, i la vara d'Aaró era entre les vares d'ells. 7I Moisés posa les
vares davant de Jahvé a la tenda del Testimoni. 8I s'esdevingué que
a l'endemá vingué Moisés a la tenda del Testimoni, i heus aqui que
la vara d'Aaró de la casa de Leví havia brostat i havia tret tany, i es-
clatat en flors i madurat ametlles. 9Llavors Moisés tragué totes les
vares de davant Jahvé envers tots els filis d'Israel, i ells ho veieren, i
prengué cadascun la seva vara.

10 1 digué Jahvé a Moisés : Torna la vara d'Aaró davant del Testi-
moni, per tal que sigui guardada per senyal a tots els filis rebels, i
així farás acabar tots llurs mormols entorn meu, per tal que no morin.

11 1 així ho féu Moisés: talment com li maná Jahvé, així ho féu.

12Llavors els filis d'Israel parlaren a Moisés, dient : Heus aquí que
nosaltres som morts, estem perduts, tots perduts. 13Qualsevol que
s'atansará al Tabernacle de Jahvé, morirá; ¿haurem, dones, de mo-
rir tots ?

DEURES I DRETS DELS LEV1TES

(C. XVIII.) 1l digué Jahvé a Aaró : Tu i els teus filis i la casa
de ton pare amb tu portareu el pecat contra el santuari, i tu i els teus
filis amb tu portareu el pecat contra el vostre sacerdoci. 2 1 també
els teus germans, la tribu de Leví, la tribu del teu pare, fes-Ios atan-
sar a tu, i que se t'ajuntin, per tal que et serveixin quan tu i els teus
filis sereu davant la tenda del Testimoni. 3I guardaran la teva obser-
vanca i la que atany al Tabernacle ; pero no s'acostaran ais estrés sa-

10, Hbr. ix, 4

12. — Nosaltres som morts. Els cástigs
esdevinguts ais usurpadors de les fun-
cions sacerdotals provocaren una gran
basarda entre el poblé per atansar-se al
santuari. Moisés, amb les ordinacions
del cap. següent, els apaivaga, assegu-
rant-los que sois els levites s'acostaran
al Tabernacle.

1. — El pecat contra el santuari. Molts

tradueixen amb Vg. «la iniquitatdel san-
tuari». Preferim el pecat contra que vol
dir la responsabilitat, perqué el sentités
aquest : sereu responsables de tot el
que es faci en el santuari contra la seva
santedat i contra els deures sacerdotals.
— La casa de ton pare, els Caatites.

2. — Sereu davant la tenda. Exercireu
les vostres funcions sacerdotals.

I2Ó

NOMBRES - XVIII, 4-16

grats ni a l'altar, no sia que en morin ells i vosaltres. 4S'ajuntaran,
dones, amb tu i tindran cura de la tenda del Testimoni en tot el ser-
vei del Tabernacle, i cap estrany no s'acostará a vosaltres. 5 1 tindran
la guarda del santuari i la guarda de Faltar, i així no hi haurá més ira
contra els filis d'Israel. 6 Perqué heus aquí que jo he pres els vostres
germans, els levites, d'entre els filis d'Israel, donats a vosaltres com
un do de Jahvé, per tal que serveixin el ministeri de la tenda del
Testimoni. 7 Tu, i els teus filis amb tu, acomplireu el vostre sacer-
doci en tot alió que períoca a l'altar, i a l'interior del vel, i retreu el
vostre servei. Jo us he donat com un do l'exercici del vostre sacer-
doci, i l'estrany que s'hi acostará, morirá.

8 1 digué Jahvé a Aaró : Vet aquí que també et dono la guarda de
les meves lleudes : totes les coses que consagren els filis d'Israel et
dono per raó de la unció, i ais teus filis, en estatuí perpetual. 9 Vet
aquí el que et pertanyerá de les parts més sagrades de les ignicions :
tota ofrena llur per qualsevol oblació i per tot sacrifici expiatori o per
delicte que em reten, com a cosa molt sagrada, será per a tu i per ais
teus filis. 10 En el lloc santíssim us ho menjareu : tot baró en men-
jará : cosa sagrada será per a tu. 11 1 aixó será teu : la lleuda de llurs
dons en totes les ofrenes brandejades deis filis d'Israel he donat a tu
i ais teus filis, i a les teves filies amb tu, en estatut perpetual : tot
aquell qui és pur a casa teva en menjará. 12 Tot alió més triat de l'oli
i del most i del blat, les primícies que en presentaran a Jahvé, a tu
les he donades. 13 Les primícies de totes les coses de la térra llur,
que ells duran a Jahvé, serán teves, tot aquell qui será pur a casa
teva en menjará. 14 Tot alió que és votat a interdicció a Israel, et
pertany . 15 Tota primicia de matriu de tota carn que oferiran a Jahvé,
així d'homes com d'animals, será teu ; pero eertament rescatarás el
primogénit de l'home ; també farás rescatar el primogénit de l'animal
immund. 16 El farás rescatar de l'edat d'un mes, segons la teva ava-

16, Ex. xxx, 13; Lv. xxvii, 25; Supra m, 47; Ez. xlv, 12

9. — El que et pertanyerá. Cf. Lv. Cf. Lv. XXVII, 28 ss. La paraula

VII, 32-34. hebr. hérem significa separado, inter-

14. — Votat a interdicció. Vol dir sos- dicció.
tret a tot ús profá i consagrat a Déu.

NOMBRES - XVIII, 17-29

127

luació, per cinc sicles d'argent, segons el sicle del santuari, de vint
gueres. 17 Pero el primogénit de vaca i el primogénit d'ovella i el
primogénit de cabra, no els rescatarás : són cosa sagrada : espargirás
llur sang damunt l'altar i farás pujar en fum llur greix en olor de
suavitat a Jahvé. 18 1 la carn d'ells será teva, tal com el pit del bran-
dejament i com la cuixa dreta, teus són també. 19 Totes les lleudes
sobre les coses consagrades que els filis d'Israel oferiran a Jahvé, a tu
i ais teus filis i a les teves filies amb tu les he donades en estatuí per-
petual : és un pacte de sal, perpetu a la fac de Jahvé per a tu i per a
la teva semenca amb tu.

20 1 digué Jahvé a Aaró : De la térra d'ells no tindrás heretatge, ni
tindrás part entre ells : jo sóc la teva part i el teu heretatge enmig
deis filis d'Israel. 21 1 vet aquí que jo he donat ais filis de Leví tots
els delmes d'Israel per llur ministeri, per tal com ells acompleixen el
ministeri de la tenda del Testimoni. 22 1 no s'acostaran més els filis
d'Israel a la tenda del Testimoni, per tal que no duguin pecat, i en
morin. 23 Pero els levites faran el servei de la tenda del Testimoni i
ells portaran llur pecat : estatut perpetual per a les vostres géneres ;
i no posseiran heretatge entre els filis d'Israel. 24 Car jo he donat en
heretatge ais levites els delmes deis filis d'Israel, que presentaran a
Jahvé en lleuda ; per aixó els he dit : Entre els filis d'Israel no pos-
seiran heretatge.

25 1 parlá Jahvé a Moisés, dient : 26Així parlarás ais levites, i els
dirás : Quan prendreu deis filis d'Israel els delmes llurs que jo us he
donat en heréncia vostra, vosaltres en lleudareu en ofrena a Jahvé el
delme deis delmes. 27 1 la vostra lleuda us será comptada com el gra
de l'era i com el most del cup. 28Així presentareu també vosaltres
lleuda a Jahvé de tots els vostres delmes que haureu rebut del filis
d'Israel, i donareu aquesta lleuda de Jahvé a Aaró, el sacerdot. 29 De

23, Dt. xviii, 1

16. — Vint gueres. Equivalencia del
sicle. La güera era una moneda de
coure que ens és desconeguda. Vg.
tradueix : « Siclus uiginti óbolos ha-
bet».

19. — Pacte de sal. Pacte inviolable.
La sal era símbol de fidelitat.

26. — Els levites havien de donar
també el delme a Jahvé, qo és, ais sa-
cerdots, v. 28.

128

NOMBRES - XVIII, 30-XIX, 10

tots els dons rebuts presentareu lleuda a Jahvé ; del millor que hi
haurá, aquella part que ha d'ésser consagrada. 30 1 els dirás: Quan
n'haureu lleudat la part millor, será comptat ais levites com a producte
de l'era i com a producte del cup. 31 1 us ho menjareu en qualsevol
lloc, vosaltres i la vostra familia, car és la vostra remuneració peí
vostre ministeri en la tenda del Testimoni. 32 1 així, quan vosaltres
en lleudareu la part millor, no us en carregareu cap pecat : no pro-
fanareu les coses sagrades deis filis d'Israel, i no morireu.

Immolacioxs i purificacioks

(C. XIX.) lI parlá Jahvé a Moisés i Aaró, dient : 2 Aquesta és
l'ordinació de la llei que Jahvé ha prescrit, dient : Ordena ais filis
d'Israel que et portin una vaca vermella, perfecta, sense tara, que en-
cara no hagi portat el jou. 3 1 la donareu a Eleazar, el sacerdot, i ell
la traurá fora del campament i la fará degollar a la seva presencia.
4 1 Eleazar, el sacerdot, prendrá sang d'ella amb el seu dit i aspergirá
set vegades amb la sang la banda de l'entrada de la tenda del Testi-
moni. °I fará cremar la vaca davant deis seus ulls : la seva pell, i la
seva carn, i la seva sang amb la seva femta fará cremar. 6 Llavors el
sacerdot prendrá tusta de cedre, i hisop, i carmesí, i ho tirará al mig
del foc on crema la vaca. "Després el sacerdot rentará els seus ves-
tits, i rentará també la seva carn amb aigua, i després entrará al cam-
pament, i el sacerdot será immund fins al vespre. 8Igualment qui
l'haurá cremada rentará els seus vestits amb aigua, i també rentará
amb aigua la seva carn, i será immund fins al vespre. 9I un home
que sigui pur recollirá les cendres de la vaca, i les posará fora del
campament en lloc pur, i les guardará la comunitat deis filis d'Israel
per a les aigües de purificació: expiació será. 10 1 el qui haurá reco-

3, Hbi. xm, 11

50. — Producte de Vera... producte del 6. — Fusta de cedre. Com en la puri-

cup. Distinció entre blat, ordi, etc. i vi ficació deis leprosos. Cf. Lv. XVI, 4, 6.

¡ oli. 9. — Aigües de purificado. Vg. tra-

3. — A Eleazar. Es fa donar a Elea- dueix cTaspersió; aigua lustral que treu

zar, i no al seu pare Aaró, per tal que les impureses legáis. Altres tradueixen:

el gran sacerdot no es posi en perill aigua de separado, d'impuritat, la que

d'esde venir immund, v. 7. treu immundicia, lustral, etc.

NOMBRES -XIX, 11-22

129

Hit les cendres de la vaca, rentará els seus vestits i será immund fins
al vespre : aixó será per ais filis d'Israel i per a l'estranger sojornant
enmig d'ells, estatut perpetual.

11 Qui tocará el cadáver de qualsevol persona humana será immund
set dies. 12Aquest es purificará amb aquesta aigua el tere i el seté
dia, i será pur; i si al tere dia no es purifica, no será pur al seté dia.
13 Qualsevol que haurá tocat un mort, el eos d'una persona que sigui
morta, i no es purificará, contamina el Tabernacle de Jahvé : aquesta
ánima será tallada d'Israel, per tal com l'aigua de purificació no ha
estat espargida damunt d'ell, immund será i la seva immundícia será
damunt d'ell.

14 Aquesta és la llei per a quan algú morirá en la tenda: qualsevol
que entrará a la tenda i tot el que hi haurá será immund set dies.
15 1 tot vas obert, sobre el qual no hi haurá cobertor ajustat, será
immund. 16 1 qualsevol que tocará al camp un occit a glavi, o un
finat, o un os humá, o un sepulcre, será immund set dies. 17 Per a
aquell qui ha tornat immund, hom prendrá cendra de la vaca cremada
de l'expiació, i hi escampará a sobre aigua viva dins un vas. 18 1 un
home que sigui pur prendrá hisop, i el mullará a l'aigua, i n'asper-
girá la tenda, i tots els estrés, i les persones que hi hagi, i aquell que
hagi tocat l'os, o l'occit, o el finat, o el sepulcre. 19I el pur asper-
girá l'immund al tere i al seté dia, i quan l'haurá purificat al seté dia,
l'immund rentará els seus vestits i es rentará ell amb aigua, i al ves-
pre será pur. 20I el qui será immund i no es purificará, aquella
ánima será tallada d'entre la comunitat, per tal com ha contaminat el
Tabernacle de Jahvé: l'aigua de purificació no ha estat espargida da-
munt d'ell: és immund. 21 1 els será un estatut perpetual: també
aquell qui aspergirá amb l'aigua de la purificació rentará els seus
vestits, i el que tocará l'aigua de la purificació será immund fins al
vespre. 22 1 tot alió que l'immund tocará, será immund; i la persona
que ho tocará será immunda fins al vespre.

17. — En aquest verset es descriu la Aigua viva. Aigua presa d'un corrent :
manera de preparar l'aigua lustral. — de font o de riu.

1 30

NOMBRES - XX, 1-9

Mort de María, germana de Moisés

(C. XX.) *I els filis d'Israel, tota la comunitat, arribaren al desert
de Sin al mes primer, i el poblé s'aturá a Cades. I allí morí Maria, i
fou allí sepultada.

Les aigües de Meribá

2I com que no hi havia aigua per a la comunitat, s'ajuntaren con-
tra Moisés i Aaró, :5i refunyí el poblé contra Moisés, dient : Balda-
ment ens haguéssim mort quan finaren els nostres germans a la fac
de Jahvé ! 4 ¿I per qué feres venir la comunitat de Jahvé en aquest
desert, perqué morim ací nosaltres i les nostres bésties? 5¿I per qué
ens feres pujar de l'Egipte per menar-nos en aquest mal lloc? No és
lloc de sembres, ni de figueres, ni de vinyes, ni de magraners: ni
aigua no hi ha per a beure.

GI Moisés i Aaró se separaren de la comunitat envers la porta de
la tenda del Testimoni, i es postraren fag en térra, i la gloria de Jahvé
aparegué damunt d'ells.

7I parla Jahvé a Moisés, dient: 8Pren la vara i reuneix la comu-
nitat, tu i Aaró, ton germá, i parleu a la roca davant d'ells, i ella
donará la seva aigua, i els traurás aigües de la penya, i abeurarás la
comunitat i les seves bésties.

9Llavors Moisés prengué la vara de davant Jahvé, com ell li havia
manat.

4, Ex. xvii, 3. — 9, Ex. xvii, 5; Sap. xi, 4

1 . — Ací comenca una altra secció 6 . — Es postraren faf en térra . Vg .

del llibre : la historia deis esdeveni- afegeix : «damaueruntque ad Dominum

ments deis deu primers mesos de l'any atque dixerunt : Domine Deus, audi

40 de la sortida d'Egipte (XX-XXXVI). clamorem huius populi, e: aperi eis

Es pot subdividir per etapes : 1.a De thesaurum tuum fontem aquae uiuae,

Cades fins a les planes de Moab (XX, ut satiati, cesset murmurado eorum.»

XXI) ; 2.a Els fets esdevinguts a la pía- Aixó no es troba ni en el text hebr. ni

na de Moab (XXII-XXXVI). — Desert en Gr. ni en els cod. llatins anteriors al

de Sin. Cf XIII, 22, n. segle x. Seguramenr és una interpola-

3. — Quan finaren els nostres germans. ció del cod. Amiatinus.
AUusió ais fets deis cap. XI i XVI.

NOMBRES -XX, 10-13

10 1 ajuntaren Moisés i Aaró la comunitat davant de la roca, i els
digué: O'iu, dones, ohrebels! ¿És que us hem de fer brollar aigua
d'aquesta roca?

11Llavors Moisés alca la seva má i percudí la roca amb la seva
vara dues vegades, i brollaren aigües abundants, i begué la comunitat
i les seves bésties.

12 1 digué Jahvé a Moisés i Aaró: Puix que no heu tingut fe en mi
per santificar-me ais ulls deis filis d'Israel, per aixó no introduireu
aquesta comunitat a la térra que els he donada.

13 Aqüestes són les aigües de Meribá, on els filis d'Israel contendi-
ren amb Jahvé, i ell fou santificat en ells.

10, Ps. lxxvii, 20; I Cor. x, 4. — 12, Dt. i, 37

10. — ¿Es que us hem de fer brollar
aigua d'aquesta roca? D'aquest v. i el
ri es dedueix qué cosa fou el manca-
ment de Moisés. L'home, fatigar, de
conduir un poblé tan rebec i tan so-
vint amenacat d'extermini, dubtá un
moment.

12. — Per santificar-me ais ulls deis filis
d'Israel. Per fer palesa la meva forca,

Pacompliment de la meva paraula, mal-
grat tota impossibilitat humana. Es una
frase usada sovint en l'Antic Testa-
ment.

1 3 . — Les aigües de Meribá. Es el nom
que posaren a aquell indret després d'a-
questa feta. Meribá vol dir contradicció,
com tradueix Vg. — Santificat fa joc de
para ules amb Cades que vol dir sant.

III PART. DE CADES A MOAB

(XX, 14-XXII, 1)

Israel i Edom

14 1 Moisés trameté missatgers des de Cades al rei d'Edom, 'dient':
Així diu Israel, el teu germá: Tu saps tota la tribulació que hem
sofert, 15com els nostres pares davallaren a l'Egipte i estiguérem a
l'Egipte llarg temps, i els egipcis ens maltractaren a nosaltres i ais
nostres pares, 16 i clamárem a Jahvé, i escolta el nostre clam, i envía
1' Ángel, i ens tragué de l'Egipte, i heu-nos aeí a Cades, ciutat deis
termenals del teu territori. 17 Et preguem de poder passar per la teva
térra: no passarem pels conreus, ni per les vinyes, ni beurem aigua
deis pous, anirem peí camí ral, sense apartar-nos a la dreta ni a l'es-
querra, fins que haurem travessat els teus termes.

18 1 Edom li respongué: No passarás peí meu país, altrament sor-
tiré contra tu en armes.

19I digueren els filis d'Israel: Caminarem peí camí fressat, i si
bevem les teves aigües, jo i els meus ramats, en pagaré el preu: tan
sois, és no res, deixa'm passar a peu.

20 Pero ell digué: No passarás.

I Edom li eixí a l'encontre amb una multitud nombrosa i amb má
forta. 21 Així Edom es denegá a deixar passar Israel, i Israel es de-
canta d'ell.

14. — El teu germá. Els israelites i
els edomites eren descenderás de dos
germans, Jacob i Edom o Esaú, respec-
tivament.

16. — EnviaV Angel. La manifestado
visible de Déu invisible. Cf. Gn. XII,
7; Ex. XIV, 19.

21 . — Israel es decanta. Per tal d'evi-

NOMBRES - XX, 22-XXI, 2

133

Mort d'Aaró

22 1 havent partit de Cades, els filis d'Israel, tota la comunitat, se'n
vingueren a la muntanya d'Hor.

23 1 parla Jahvé a Moisés i Aaró, a la muntanya d'Hor, ais confins
de la térra d'Edom, dient: 24 Aaró será reunit al seu poblé, puix no
entrará a la térra que jo he donat ais filis d'Israel, per tal com fóreu
rebels al meu manament a les aigües de Meribá. 2r,Pren Aaró i
Eleazar, son fill, i fes-Ios pujar a la muntanya d'Hor. 2GI fes despu-
llar a Aaró les seves vestidures, i vesteix-ne Eleazar, son fill, perqué
Aaró será reunit ais seus pares, i morirá.

27 1 Moisés féu tal com Jahvé havia manat i pujaren a la muntanya
d'Hor, ais ulls de tota la comunitat. 28 1 Moisés féu despullar Aaró
de les seves vestidures i en vestí Eleazar, son fill, 29 i Aaró morí allí
al cim de la muntanya, i Moisés i Eleazar davallaren de la munta-
nya. 30I veient tota la comunitat que Aaró era mort, li féu dol per
trenta dies tota la casa d'Israel.

Victoria sobre el reí d'Arad

(C. XXI.) H el Canaaneu, el
gueb, sentí que venia Israel per 1;
i li féu presoners. 2Llavors Israe

25, Infra xxxm,

tar la lluita amb els idumeus, per comp-
tes d'entrar a la Palestina peí sud es de-
canta cap a la via de la Mar Roja, vo-
rejant la Idumea.

23. — Muntanya d'Hor. Entre Cades
i el sud de Canaan, en el lloc de Mose-
rá. Cf. Dt. X, 6.

29. — / Aaró morí. El v. 29 Vg.
correspon a la segona part del v. 28
hebr., i el 30 Vg al 29 hebr.

30. — Tota la comunitat. Acampada a
Moserá, al peu de la muntanya d'Hor.

rei d'Arad, que habitava al Né-
via d'Atarim, i lluitá amb Israel,
féu vot a Jahvé i digué : Si lliu-

i ; Dt. xxxii, 50

1. — Arad. Al migdia, s'identifica amb
Tactual tell Arad, de 25 a 28 Km. al S.
de l'Hebron. — Via d'Atarim. Vg. tra-
dueix : « per exploratorum uiam », així
mateix les versions samaritana i siriaca.
El text massorétic, el Gr. i l'árab donen
Atarim com lloc geográfic. Potser es
refereix al camí fressat que seguien les
caravanés.

2. — Féu vot. D'anatema (hebr. hé-
rem), de destruir les viles del rei d'Arad
(cf. Dt. VII, 1-6). D'aqui ve el mot
Horma del v. 3.

134

NOMBRES - XXI, 3-9

res aqueix poblé a la meva má, jo votaré a destrucció les seves
ciutats.

3I Jahvé escolta la veu d'Israel i lliurá el Canaaneu, i Israel vota
a destrucció els canaaneus i llurs ciutats, i anomená aquell lloc
Horma.

El serpent d'akam

4I partiren de la muntanya d'Hor, camí de la Mar Roja, per voltar
la térra d'Edom, i defallí el coratge del poblé peí camí. 5I el poblé
parla contra Déu i Moisés : ¿Per qué ens heu fet pujar de l'Egipte per
morir en aquest desert? No hi ha pa, ni aigua, i la nostra ánima esta,
fastiguejada d'aquest menjar miserable.

6I Jahvé enviá entre mig del poblé serps ardents que mossegaven
el poblé, i morí molta gent a Israel.

7Llavors el poblé vingué a Moisés, i digueren: Hem pecat per
haver malparlat contra Jahvé i contra tu, prega a Jahvé que tregui
de nosaltres aqüestes serps. I Moisés prega peí poblé.

8I digué Jahvé a Moisés: Fes-te una serp ardent, i posa-la damunt
d'un pal, i s'esdevindrá que qualsevol que será mossegat i mirará
envers ella, viurá.

9I Moisés féu una serp d'aram, i la posá damunt d'un pal, i s'esde-
venia que quan una serp mossegava algú, mirava envers la serp
d'aram, i vivia.

6, Idt. vin, 25 ; Sap. xvi, 5 ; I Cor. x, 9

4. — / defalli... peí camí. Segons el
cap. XXXIII, 36, el poblé havia acam-
par a Asiongáber, port de la Mar Roja,
i d'ací partí vers el desert de l'Arabá,
térra de desolado.

6. — Serps ardents. Per la febre que
produien llurs picades. Potser escor-
cons, certament vipérids, molt abundo-
sos tant en el desert de l'Arabá com en
la regió d'El-Gor.

8. — Fes-te una serp ardent. Vg. «ae-
neum». El text hebr. usa la mateixa
paraula (saraf) del v. 6. Una serp
semblant a les que turmentaven el po-
blé.

9. — / Moisés féu una serp d'aram.
O de bronze. La paraula nehóixet pot
dir les dues coses. Aquest fet té un
simbolisme messiánic com declara N.
S. J. mateix. Cf. Jo. III, 14.

NOMBRES -XXI, 10-18

D'Obot a la muntanya de Fasgá

10I els filis d'Israel partiren i acamparen a Obot. nI havent partit
d'Obot, acamparen a Jieabarim, al desert de davant de Moab, a sol
ixent. 12I havent partit d'allí, acamparen al torrent Záred. 13D'ací
partiren i acamparen a l'altra banda de l'Arnon, que és al desert i que
surt del terme de l'Amorreu, puix l'Arnon és termenal de Moab, en-
tre Moab i l'Amorreu. 14D'on ve que al llibre de les guerres de
Jahvé es diu:

Uaheb amb furia

i els torrents d'Arnon,
15 i el curs deis torrents
que trenca vers el sojorn d'Ar
i es recolza al terme de Moab.

16 1 d'allí vingueren a Beer: aquest és el pou del qual digué Jahvé
a Moisés: Ajunta el poblé i els donaré aigua. 17Llavors Israel canta
aquest cántic:

Brolla, oh pou; celebreu-lo!
18 Pou que cavaren princeps
i foradaren els primats del poblé
amb el ceptre, amb llurs bordons.

13, Idc. xi, 18

10. — Partiren. De Funon, segons
XXXIII, 43. — Obot. Uns identifiquen
aquest indret amb el uadi Itur actual,
al tres amb Ain Ueibe, una font al cos-
tat occidental de PAraba, a 22 Km. a
l'occident de Funon.

11. — Jieabarim. Al N. del uadi El-
Hessa a dos Km. prop de Katrabba.
Serralada que va de l'occident de Moab
a l'orient de la Mar Morta.

12. — Torrent Záred. El mateix uadi
El-Hessa.

13. — Arnon. El uadi El-Mojib ac-
tual, entre les muntanyes orientáis de

Moab, de gorges escarpades i profundes.

14. — Llibre de les guerres de Jahve.
És un llibre perdut, cora altres citats en
l'A. T.; és considerat per tothom cora
una antología de cants populars refe-
rents a les victóries d'Israel contra els
seus enemics. — Uáheb amb fúria. Pas-
satge molt dubtós, en el qual els exege-
tes assagen diferentes hipótesis. Vg. tra-
dueix : « Sicut fecit in mari Rubro, sic
faciet in torrentibus Arnon.»

15. — Ar, oAr-Moab. L'actual Rabba.

16. — Beer. Es, sens dubte, el uadi
Et-Tamad, a poques hores de Medabá.

NOMBRES -XXI, 19-27

I del desert se'n vinguren a Mataná, 19 i de Mataná a Naaliel, i de
Naaliel a Bamot, 20 i de Bamot a la valí que hi ha ais camps de Moab,
al cim de Fasgá que mira envers Jesimon.

VlCTÓRIES SOBRE ELS REIS DELS AMORREUS I DE BASAN

21 1 Israel envía missatgers a Seon, rei deis amorreus, dient :
22Passaré per la teva térra; no ens esgarriarem pels conreus, ni per
les vinyes; no beurem aigua deis pous; anirem peí camí ral, fins que
haurem passat els teus termes.

23 Pero Seon no deixá passar Israel peí seu territori, ans ajuntá Seon
tot el seu poblé i sortí contra Israel al desert, i vingué a Jasa, i lluitá
contra Israel. 24 1 Israel el colpí a tall de glavi, i prengué la seva térra de
l'Arnon al Jeboc, fins ais filis d'Ammon : car Jazer era la frontera deis
filis d'Ammon. 23 1 prengué Israel totes aqüestes ciutats i habita Israel
en totes les ciutats de l'amorreu, a Hesebon i en tots els seus llogar-
rets. 26 Car Hesebon era la ciutat de Seon, rei deis amorreus, el qual
havia tingut guerra abans amb el rei de Moab, i havia pres del seu
poder tota la seva térra fins a l'Arnon. 27 Per aixó diuen els poetes :

Veniu a Hesebon, que es reedifiqui
i es restauri la ciutat de Seon;

21, Dt. 11, 26 ; Idc. xi, 19. — 24, Ps. cxxxiv, 1 1 ; Am. n, 9

:8. — Mataná. Difícil d'identificar. l'Arnon era el límit meridional del ter-

Segons alguns, era a 1 2 milles romanes ritori deis ammonites. — Car Ja^er era la

deMetabá. frontera. Seguim la grafía del Gr., pro-

19. — Naaliel. També de difícil bablement més segura en aquest cas
identificació ; potser el uadi El-Habis o que la del text hebraic. ' \aZ,r\p, Ja\er,
l'Enkeileh. — Bamot. La Bamot-Baal una ciutat que, segons Eusebi, era a 10
de Jos. XIII, 17, a l'est de la Mar Mor- milles de Filadélfia (Ammán).

ta, prop de Dibon. 25, 26. — Hesebon. La capital deis

20. — Fasgá. Sembla una ramificado amorreus, Tactual Hesban, situada da-
del Nebó. — Jesimon. Es la plana del munt un tossal estratégic a 10 km. al
Jordá al N. de la Mar Morta. N. de Medabá. Es conserven encara

23. — Jasá. No identificada. Segons les se ves ruines.

Eusebi (Onom. 164; 94), al seu temps 27. — Per aixó diuen els poetes. Vg.

(s. 111) encara es veia entre Diban i Me- « Idcirco dicitur in prouerbio ». — Els

daba. poetes, hebr. moixelim, autors de sen-

24. — Del 'Arnonal Jeboc. Dos afluents téncies versificades, agudes o iróniques,
del Jordá en la Transjordánia. Jeboc que esdevenien proverbiáis i eren reco-
era a 40 km. al nord de la Mar Morta i llides peí poblé.

NOMBRES - XXI, 28-XXII, i

137

28 perqué foc ha sortit d'Hesebon,
una flama de la ciutat de Seon
que ha devorat Ar de Moab

i els possei'dors de les altures de l'Arnon.

29 Ai de tu, Moab,

estás perdut, poblé de Camos !
Ell ha abandonat sos filis a la fuga
i ses filies a l'esclavatge,
a Seon, rei deis amorreus.

30 Pero nosaltres l'assagetárem,
d'Hesebon fins a Dibon tot és en ruina,
tot havem assolat fins a Nofe

que és prop de Medabá.

31 1 Israel sojorná en térra de l'amorreu. 32 1 Moisés trameté a
explorar Jazer, i prengueren els seus poblets i foragitaren l'amorreu
que hi estava. 33 1 tornaren, i pujaren camí de Basan, i sortí contra
ells Og, rei de Basan, ell i tot el seu poblé, per a lluitar a Edraí.

34Llavors digué Jahvé a Moisés: No et faci por, que a la teva
má l'he lliurat, ell i tot el seu poblé, i la seva térra ; i farás amb ell
com feres amb Seon, rei deis amorreus, que habitava a Hesebon.

35 1 percudiren a ells i els seus filis i tota la seva gent, fins a no
deixar-li un escápol, i posseiren la seva térra.

(C. XXII.) 1l els filis d'Israel partiren i acamparen a les estepes
de Moab, enllá del Jordá, enfront de Jericó.

29, Idc. xi, 24 ; I Rg, xi, 7. — 33, Dt. m, 3 ; xxix, 7

29. — Camos. Era una divinitat deis
Moabites. Cf. i Reg., XI, 7.

30. - Pero nosaltres l'assagetárem.
Aquesta estrofa és difícil. Seguim el
text massorétic tal com está. Vg. tra-
dueix : « Iugum ipsorum disperiit | ab

Hesebon usque Dibon [ lassi peruene-
runt in Nopha | et usque Medaba.»

33. — Basan. És la contrada sep-
tentrional de la Transjordánia que va de
Galaad a l'Hermon. — Edrai. Era la
capital del territori de Basan, a uns 50
Km. del llac de Genezaret.

IV PART. ISRAEL A LA PLANA DE MOAB

(XXII, 2 -XXVI)

Les malediccions de Balaam

2 1 Balac, fill de Sefor, veié tot el que els israelites havien fet a l'a-
morreu, 3 i Moab s'espaordí molt d'aquell poblé, que era nombrós, i
s'angoixá Moab a causa deis filis d'ísrael. *I digué Moab ais ancians
de Madian : Ara aquesta multitud devorará els nostres encontorns,
com el bou devora l'herbei del camp. I Balac, fill de Sefor, era en
aquell temps rei de Moab. 5 1 envía missatgers a Balaam, fill de
Beor, a Petor, a la vora del riu, a la térra deis filis del seu poblé, per
cridar-lo i dir-li : Vet aquí que un poblé ha eixit de l'Egipte i co-
breix la fac de la térra, i sojorna davant meu. 6 Ara, dones, vina i
maleeix-me aquest poblé, perqué és més fort que jo : tal vegada
podré jo percudir-lo i gitar-lo de la térra; car jo sé que aquell que tu
beneeixes será bene'ft, i aquell que tu maleeixes será malei't.

5, los. xxiv, 9

2. — 1 Balac. En els caps. XXII- xot de més anomenada que ñopas en

XXIV es conten les fetes de Balaam la forca del seu exércit, i totes les seves

amb Israel : Balaam cridat a maleir maquinacions fan fallida.

Israel per dues veerades, XXII, 2-41; .,, , ,. ni

, r, . d 1 vvm wnr 4- —Ais ancians de Madian. hls Moa-

els oracles de Balaam, XXIII-XXIV. ,. ^ . , . ... ,

, , . r .ti- bites i els Madianites eren veins i amb-

Balaam es un tipus perfecte del bruixot , . , , , , j ^

, r r. . „ dos pobles descendents de lare.

oriental, sorneguer i guanvista. I ota r

aquesta secció és un fragment merave- 5. — A Petor. La Pitru deis monu-

llós d'história i de psicología contat amb ments assiris, a la riba dreta de l'Éufra-

una simplicitat tota primitiva. xas. — Del seu poblé. De la Mesopotámia

Balac, rei de Moab, inquiet per les i no « filiorum Ammon » com tradueix

gestes deis hebreus amb els seus vei'ns, Vg., localitzant el mot hebr. animó, « el

confia més en les fetilleries del brui- seu poblé».

NOMBRES -XXII, 7-20

1 39

7 1 els ancians de Moab i els ancians de Madian anaren amb els
guardons de la divinació en mans, i arribaren a Balaam, i li digueren
les paraules de Balac. 8I ell els digué : Reposeu ací aquesta nit, i
jo us respondré tal com em parlará Jahvé. I els princeps de Moab
restaren amb Balaam.

9I vingué Déu a Balaam, i li digué: ¿Quins homes són aquests
que són amb tu?

10 1 Balaam respongué a Déu: Balac, fill de Sefor, rei de Moab,
m'ha enviat a dir : 11 Vet aquí aqueix poblé que ha sortit de l'Egipte
i cobreix la fac de la térra; vina, dones, i maleeix-me'l, tal volta po-
dré lluitar amb ell i foragitar-lo.

12Llavors digué Déu a Balaam: No vagis amb ells, ni maleeixis
el poblé, puix és beneit.

13 1 Balaam es lleva al matí i digué ais princeps de Balac: Torneu-vos-
en a la vostra térra, perqué Jahvé no em vol deixar venir amb vosaltres.

14 1 els princeps de Moab s'akaren i vingueren a Balac i digueren:
Balaam no ha volgut venir amb nosaltres.

15 1 de bell nou torna Balac a enviar altres princeps, més nombro-
sos i més honorables que els primers. 16 Els quals vingueren a Ba-
laam i li digueren : Així diu Balac, fill de Sefor : Et prego que no
et refusis de venir a mi. 17 Car jo molt t'honoraré i faré tot el que
em dirás : vina, dones, i maleeix-me aqueix poblé.

18 1 Balaam respongué dient ais servents de Balac: Ni que Balac
em donés la seva casa plena d'argent i d'or, no puc traspassar la pa-
raula de Jahvé, mon Déu, per cosa a fer, petita ni grossa. 19 Ara jo
us prec que reposeu ací aquesta nit, perqué jo sápiga qué em torna
a dir Jahvé.

20 1 vingué Déu a Balaam de nit, i li digué : Si aquests homes vé-
nen a cridar-te, alca't i vés amb ells, pero farás el que jo et diré.

1 8, Infiw xxiv, 1 3

7. — Guardons de la divinació. El
preu deis maleficis o fetilleries que ha-
via de fer per maleir Israel.

8. — Com em parlara Jahvé. Malgrat

ésser idólatra, l'home, en veure que
Jahvé triomfava, es decanta peí Déu
deis hebreus. El Senvor utilitzá aquest
instrument innoble en la realització deis
seus designis.

10 • ANTIC TBSTAMENT II

140

NOMBRES - XXII, 21-33

21 1 Balaam es lleva al matí, i cingla la seva somera i ana amb els
princeps de Moab. 22 1 s'encengué la ira de Jahvé perqué ell hi ana-
va, i l'ángel de Jahvé es posa al camí per fer-li obstacle. I ell caval-
cava damunt la somera i duia dos servents. 23 1 la somera veié l'án-
gel de Jahvé que s'estava al camí amb l'espasa desembeinada a la má,
i la somera es decanta del camí, i anava peí camp, i Balaam pegava a
la somera per fer-la tornar al camí. 21 Pero l'ángel de Jahvé es posá
en un senderó entre vinyes, que tenia paret decá i paret dellá. 25 1
veient la somera l'ángel de Jahvé s'arrecerá a la paret, i pitjá contra la
paret el peu de Balaam, i ell torná a pegar-li. 26 1 l'ángel de Jahvé
passá més enllá i es posá en un lloc estret, on no hi havia camí per
decantar ni a la dreta ni a l'esquerra. 27 1 veient la somera a l'ángel
de Jahvé, s'aclofá sota Balaam, i Balaam s'encolerí i pegá a la somera
amb el bastó.

28Llavors Jahvé obrí la boca de la somera, la qual digué a Balaam :
¿ Qué t'he fet que m'hagis pegat amb aquesta tres vegades ?

29 1 respongué Balaam a la somera : Perqué t'has mofat de mi. Bal-
dament tingués una espasa en la meva má, que ara mateix et mataría !

30 1 digué la somera a Balaam : ¿No sóc jo la teva somera? Da-
munt meu has cavalcat sempre fins aquest día. ¿Tinc per costum
de fer-te aixó?

I ell respongué : No.

31 Llavors Jahvé obrí els ulls a Balaam, i veié l'ángel de Jahvé que
s'estava al camí, amb l'espasa nua a la seva má. I Balaam féu reve-
réncia, i es prosterná fac. en térra.

32 1 l'ángel de Jahvé li digué : ¿ Per qué has ferit la teva somera
aqüestes tres vegades? Vet aquí que jo he sortit per a contrastar-te,
puix que el teu camí és pervers a la meva fa$. 33 La somera m'ha
vist i ha decantat tot d'una de davant meu aqüestes tres vegades, i
si no hagués decantat de mi, jo també ara et matada a tu, i deixaria
viva a ella.

22, II Ptr. 11, 15

22. — / s'encengué la ira de Jahvé. perverses : creia poder servir a Déu i a
Perqué les intencions de Balaam eren Balac i treure profitd'ambdós. Cf. v. 32.

NOMBRES -XXII, 34-XXIII, 5

141

34Llavors digué Balaam a l'ángel de Jahvé : He pecat, puix no
sabia que tu et posaves davant meu en el camí, pero ara, si és mal
ais teus ulls, me'n tornaré.

35 1 l'ángel de Jahvé digué a Balaam: Vés amb aquests homes,
pero la paraula que jo et diré, aquesta parlarás.

Així aná Balaam amb els princeps de Balac.

36 1 Balac, havent esment que Balaam venia, eixí a rebre'l a la ciu-
tat de Moab, junt ais termenals de l'Arnon, a l'extrem de la frontera.
37 1 digué Balac a Balaam: ¿No et vaig enviar a cridar? ¿Per qué
no vingueres a mi? ¿Es que jo no puc honorar-te?

38 1 respongué Balaam a Balac: Vet aquí que jo he vingut a tu,
pero ¿podré jo dir res, ara? La paraula que Déu posará a la meva
boca, aquesta parlaré.

39 1 Balaam aná amb Balac, i vingueren a la ciutat d'Husot. 40 1
Balac féu occir bous i ovelles, i en trameté a Balaam i ais princeps
que eren amb ell. 41 1 l'endemá, Balac prengué Balaam, i el féu
pujar a Bamot-Baal, des d'on pogué veure la part extrema del poblé.

Els oracles de Balaam

(C. XXíIÍ.) 1l digué Balaam a Balac: Dreija'm aquí set altars, i
tingues-me a punt set vedells i set moltons. 2I Balac féu tal com li
digué Balaam, i oferiren Balac i Balaam un vedell i un moltó en cada
altar. 3 1 digué Balaam a Balac : Atura't prop del teu holocaust, i
jo m'apartaré : tal vegada era vindrá a l'encontre Jahvé, i qualsevol
cosa que em manifesti, te la innovaré. 4I partí encontinent.

I vingué Déu a l'encontre de Balaam, i aquest li digué : Set altars
he disposat, i he immolat un vedell i un moltó en cada altar. 5I

39. — La ciutat d'Husot, o Quiriat- 41. — Bamot-Baal. O cim de Baal.

Husot. Lloc difícil d'identificar ; proba- Vg. «excelsa Baal». Una muntanya

blement devia ésser al N. de l'Arnon, a potser no lluny del Fasgá onera adorat

l'extrem de Moab. Vg. diu : « uenerunt Baal, déu principal deis cananeus.

in urbem quae in extremis regni eius 4. — / partí encontinent. Sentit que

finibus erat.» Gr. tradueix : « a la vila molts exegetes donen al terme hebraic:

de les habitacions.» xefi.

142

NOMBRES - XXIII, 6-15

Jahvé posa paraula en la boca de Balaam, i li digué: Torna a Balac,
i així parlarás. GI torna a ell, i vet aquí que s'estava a la vora del
seu holocaust, ell i tots els princeps de Moab. 7 1 Balaam pronun-
cia el seu oracle, i digué :

D'Aram m'ha fet venir Balac,

el rei de Moab, deis munts de l'Orient:

Vina, maleeix-me Jacob,

vina, execra Israel.

8 ¿Com maleiria aquell que Déu no ha maleít?
¿com execraría aquell que Jahvé no ha execrat?

9 Des del cim deis penyals jo el veig,
des de les collades jo el contemplo.
Vet aquí un poblé que sojorna a part,
i entre les nacions no és comptat.

10 ¿ Qui comptará la pols de Jacob,
o numerará ni un quart d'Israel?

Morí la meva ánima de la mort deis justos
sigui la meva fi semblant a la llur !

"Llavors digué Balac a Balaam: ¿Qué m'has fet? Jo t'he pres
per maleir els meus enemics, i vet aquí que, tan cert, has beneít.

12 1 ell respongué i digué : Per cas el que Jahvé posa en la meva
boca ¿no posaré jo esment a dir-ho?

13 1 digué Balac : Jo et prego que vinguis amb mi en un altre in-
dret des d'on el vegis : la seva part extrema només veurás, no el veu-
rás pas tot, i des d'allí me'l maleirás.

14 1 el dugué al camp de Sofim, al cim del Fasgá, i drecá set altars,
i oferí un vedell i un moltó en cada altar. 15Llavors digué a Ba-
lac : Resta ací junt al teu holocaust, i jo tindré allá un encontré.

7. — El seu oracle. Vg. «parábola». —
La paraula hebrea maixal indica una ma-
nera de parlar sentenciosa, rítmica, amb
frases assonants i amb paraHelismes,
com en aquests oracles de Balaam.

10. — La pols de Jacob. La descen-
dencia de Jacob. — Un quart d'Israel.

Un deis quatre campaments que es veia
del cim on eren Balac i Balaam.

14. — Al camp de Sofim. O deis sen-
tinelles. Potser un lloc de talaia al cim
de Fasgá. Gr. diu: «al cim del camp.»
Vg. « super uerticem ».

NOMBRES - XXIII, 16-25

*43

16 1 Jahvé eixí a l'encontre de Balaam, i posa paraula a la seva boca,
i li digué : Torna a Balac i aixó dirás.

17 1 vingué a ell, i vet aquí que s'estava junt al seu holocaust,
amb ell els princeps de Moab, i li digué Balac : ¿ Qué ha dit Jahvé ?

18 Llavors ell pronuncia el seu oracle, i digué :

Alca't, Balac, i escolta,

para l'orella, fill de Sefor.

1!)Déu no és pas home, perqué menti,

ni fill de l'home, perqué es desdigui.

¿ Haurá dit una cosa, i no la fará ?

¿ haurá parlat, i no ho executará ?

20 Cert, benedicció he rebut,

ell ha benei't, i jo no puc revocar-la.

21 Hom no albira iniquitat a Jacob,
ni veu malvestat a Israel.

Jahvé, mon Déu, és amb ell,

i aclamació de rei és en ell.

22 Déu els tragué de l'Egipte,

sa fortitud, cora la d'unicorni.

23 Perqué no hi ha auguri a Jacob

ni divinado a Israel,

al seu temps será dit a Jacob

i a Israel co que acomplirá Déu.

24Heus aquí un poblé que s'alca com una lleona,

com un lleó es redreca,

no s'ajeu que no hagi devorat la presa

i la sang deis occits no hagi begut.

25 Llavors digué Balac a Balaam: Si no el maleeixes, almenys no
el beneeixis.

22, Ir.fra xxiv, 8

22. — Com la d'unicorni. Vg. « rhi-
nocerotis». Altres tradueixen el mot
hebreu reem (ident¡ficant-lo amb l'assiri

rimú), per brúfol o per bou salvatge.
Es un símbol de forga.

144

NOMBRES - XXIII, 26-XXIV, 7

26 1 Balaam respongué i digué a Balac : ¿No t'he dit que tot alió
que em diría Jahvé, alió he de fer?

27 1 digué Balac a Balaam: Vina, jo et prego, i et portaré a un
altre indret; tal vegada plaurá a Déu que des d'allí el maleeixis.

28 1 Balac porta a Balaam al cim de Fogor, que mira envers Jesi-
mon. 29Llavors Balaam digué a Balac: Dreca'm aquí set altars, i
prepara'm set vedells i set moltons.

30 1 Balac féu tal com li digué Balaam, i immolá un vedell i un
moltó en cada altar.

(C. XXIV.) *I Balaam, veient que era plaent a Jahvé de beneir
Israel, no ana, com les altres vegades a l'encontre d'auguris, ans gira
el seu rostre vers el desert. 2I alcant els ulls, veié Israel acampat
per les seves tribus, i l'esperit de Déu vingué sobre ell.

3 Llavors pronuncia el seu oracle, i digué :

Oracle de Balaam, fill de Beor,
oracle de l'home de l'ull cluc.

4 Oracle d'aquell qui ou les paraules de Déu,
qui veu les visions del Totpoderós,

qui cau, i els ulls se li obren.

5 Com són belles tes tendes, oh Jacob,
i els teus pavellons, oh Israel!

6 Com a valls ells s'estenen,
com a jardins al llarg d'un riu,
com áloes que Jahvé ha plantat,
com cedres vora les aigües.

7 L'aigua vessará de les seves gerres,

la seva sement será en aigües abundoses,
més que Agag s'enaltirá el seu rei

28. — Fogor. Un cim al N. de Fas-
gá, no identificat amb precisió, des d'on
es dominava la valí del Jordá.

3 . — L'home de l'ull chic. Aquesta
darrera paraula és incerta; tradui'm cluc
com Vg. Significa l'home de l'éxtasi,
que escolta la paraula de Déu.

4. — Qui cau. En prosternar-se da-
vant Déu, els ulls se li obren.

6. — Com a valls. Com Vg.: «Vt
ualles nemorosae ». D'altres tradueixen
torrents.

7. — Agag. És el títol de tots els reis
amalecites.

NOMBRES -XXIV, 8-17

145

i s'alcará el seu reialme.

8Déu el tragué de l'Egipte,

sa fortitud com la d'unicorni.

Devora les nacions que li són enemigues

i llurs ossos esmicola

amb sos dardells les assageta.

9S'asseu, s'ajaca com un lleó,

i com una lleona; ¿qui el fará alear?

Els teus bendients beneits sien,

els teus maldients maleits sien.

10 1 s'encengué la ira de Balac contra Balaam, i batent les mans, li
digué : Per maleir els meus enemics t'he cridat, i vet aquí que els
omples de benediccions per terca vegada. 11 Ara, dones, fuig-te'm
cap al teu país; jo bé comptava honorar-te, pero vet aquí que Jahvé
et refusa les honors.

12 1 Balaam li respongué: ¿No vaig declarar jo també ais teus
missatgers que m'enviares, dient : 13 Si Balac em donava la seva casa
plena d'argent i or, jo no podré traspassar la paraula de Jahvé per
fer cosa bona o mala al meu albir : el que Jahvé declarará, aixó diré
jo? 14 Vet aquí que ara jo me'n vaig envers el meu poblé; vina,
dones, i t'anunciaré el que aquest poblé fará al teu poblé en els dies
venidors.

10 1 pronunciá el seu oracle, i digué:

Oracle de Balaam, fill de Beor,

oracle de l'home de l'ull clue;

16 oracle d'aquell qui ou les paraules de Déu,

i coneix el pensament de l'Altíssim,

qui veu les visions del Totpoderós,

qui cau, i els ulls se li obren,

17 Jo el veig, pero no pas ara,

8, Supra xxiii, 22. — 13, Supra xxn, 18. — 17, Mt. n, 2

mells amb violencia. Es signe d'indig-
10. — Batent les mans. O els pal- nació o de menyspreu.

146

NOMBRES - XXIV, 18-25

jo el contemplo, pero no pas proper :

Un estel sorgeix de Jacob,

un ceptre s'alca d'Israel,

i percudirá els flanes de Moab

i devastará tots els filis de Set.

18 1 Edom será per possessió,

conquesta deis seus enemics será Se'ir,

i Israel será faedor de proeses.

19 De Jacob sortirá qui vencerá

i assolará el romanent de les ciutats.

20 1 Balaam veié Amalee, i pronuncia el seu oracle, i digué :

Primera de les nacions és Amalee,
pero el seu destí, fins a la ruina.

21 1 Balaam veié el Cineu, i pronuncia el seu oracle, i digué :

Ferm és el teu estatge
i el teu niu és posat en els penyals,
22 pero el Cineu será devastat
fins que Assur t'emmenará captiu.

23 1 pronuncia el seu oracle, i digué :

Ai ! Qui viurá

quan Déu fará aquesta cosa !

21Naus vindran de la banda de Quittim

i oprimirán Assur, i oprimirán Héber,

i ell també és votat a la ruina.

25 Llavors s'alca Balaam, i se n'aná, i se 'n torná al seu país, i tam
bé Balac se n'aná peí seu camí.

24, Dn. xr, 30

17. — Un estel... un ceptre. Es una Alguns, com Crampón, tradueixen tu

profecía indubtablement messiánica, en- mult.

cara que, com un vencedor del v. 19, es 24. - De la banda de Quittim. Gr.

refereixi directament a una serie de reis Ki-riaicov, Vg. Italia. Gent de l'occi

d'Israel (David sobre tots) que anorrea- dent de la Palestina. — Assur. Els assi

ren els pobles canaaneus. — Els filis ris. — Héber. Els pobles enlld de l'Éu

de Set. Nom simbólic deis Moabites. frates.

NOMBRES -XXV, 1-14

147

La IDOLATRIA D'ISRAEL

(C. XXV.) 1l Israel sojorná a Settim, i el poblé comencá a for-
nicar amb les filies de Moab, 2 i elles invitaren el poblé ais sacrificis
de llurs déus, i el poblé menjá i es prosterna davant llurs déus. 3I
Israel s'adherí a Beelfegor, i la ira de Jahvé s'encengué contra Israel.

4I digué Jahvé a Moisés : Agafa tots els caps del poblé i penja'ls per
Jahvé davant del sol, i la furor de la ira de Jahvé s'apartará d'Israel.

5Llavors digué Moisés ais jutges d'Israel: Cadascun de vosaltres
mateu aquells deis vostres que s'han adherit a Beelfegor.

6I heus ací que un baró deis filis d'Israel vingué i porta una ma-
dianita ais seus germans, ais ulls de Moisés i de tota la comunitat deis
filis d'Israel, que ploraven a la porta de la tenda del Testimoni. 7I
ho veié Finees, fill d'Eleazar, fill d'Aaró, el sacerdot, i s'aká enmig
de la congregado, i prengué una llanca en la seva má, 8 i ana darrera
aquell baró d'Israel fins a l'alcova, i els travessá tots dos, el baró d'Is-
rael, i la dona per la matriu; i cessá el flagell entre els filis d'Israel.
9I els morts per aquell flagell foren vint-i-quatre mil.

10 1 parla Jahvé a Moisés dient : 11 Finees, fill d'Eleazar, fill d'Aaró,
el sacerdot, ha fet entornar la meva ira deis filis d'Israel, per tal com
ha sentit el meu zel entre ells, i per aixó jo no he destru'it, en ma
gelosia, els filis d'Israel. 12 Li dirás, dones: Vet aquí que jo li dono
el meu pacte de pau. 13 1 tindrá ell, i la seva semenca després d'ell,
ei pacte del sacerdoci perpetual, per tal com tingué zel per son Déu,
i féu expiació pels filis d'Israel.

14 1 el nom del baró occit, que íou occit amb la madianita, era
Zambrí, fiil de Salú, príncep d'una casa pairal de la tribu de Simeó.

3, los. xxn, 17. — i, Dt. iv, 3. — 5, Ex. xxxii, 27, — 7, Ps. cv, 30 ; I Mee. n, 26 ; I Cor. x, 8. — 12, Eccli.
xlv, 30 ; I Mee. 11, 54.

1. — Settim. UAbelsatim de XXXIII, els moabites pervertissin Israel mitjan-
49, la part septentrional de la plana de gant les seves filies (c. XXXI, 16).
Jesimon o de les estepes de Moab, la Aquest consell reeixí.

darrera etapa d'Israel, prop del Jordá. 3. — Beelfegor. Nom d'un Baal es-

2. — / elles invitaren el poblé. Ba- pecial, semblant a Príap.

laam, després de les seves benediccions, 6. — Ploraven. Peí flagell (v. 8) o sia

niostrá la seva vilesa aconsellant que la pesta que feia estralls en el poblé.

148

NOMBRES - XXV, is-XXVI, 12

15 1 el nom de la dona madianita occida, Cozbí, filia de Sur, príncep
de pobles, cap d'una familia patriarcal a Madian.

16 1 parla Jahivé a Moisés, dient : 17 Feu guerra ais madianites i per-
cudiu-los, 18 per tal com ells us han atacat amb llurs males arts, amb
que us seduíren en el fet de Fegor i de Cozbí, filia del príncep de
Madian, germana llur, occida al dia del flagell per la feta de Fegor.

Nou cen'S d'Israel

(C. XXVI.) JI s'esdevingué després d'aquest flagell, que Jahvé
parla a Moisés i a Eleazar, fill del sacerdot Aaró, dient: 2 Feu el
compte de tota la comunitat deis filis d'Israel, de vint anys en amunt,
per llurs cases pairáis, tots els aptes per a la guerra a Israel. SI Moi-
sés i Eleazar, el sacerdot, parlaren amb ells a les estepes de Moab,
vora el Jordá de Jericó, i digueren : 4 Fareu el compte del poblé, de
vint anys en amunt, tal com maná Jahvé a Moisés i ais filis d'Israel,
que eren sortits de la térra d'Egipte.

5 Rubén, primogénit d'Israel; els filis de Rubén foren : per Henoc,
la familia deis henoquites; per FaHú, la familia deis fal'lui'tes; 6 per
Hesron, la familia deis hesronites, i per Carmí, la familia deis carmi-
tes. 7 Aqüestes foren les famílies deis rubenites, i llurs comptats foren
quaranta-tres-mil set-cents trenta.

8I els filis de FaHú: Eliab. 3I els filis d'Eliab : Xamuel i Datan i
Abiron. Aquests són Datan i Abiron, del consell de la comunitat,
que se sublevaren contra Moisés i Aaró, en companyia de Core, quan
se sublevaren contra Jahvé, 10 quan la térra obrí la seva boca i els en-
golí, ells i Core, en morir aquella facció; llavors que el foc devora
dos-cents cinquanta barons, perqué servissin d'escarment. "Pero els
filis de Core no moriren.

12 Els filis de Simeó, per llurs famílies, foren: per Xamuel, la fa-

17, Infra xxxi, 2. — 2, Supra i, 2. — 5, Gu. xlvi, 9; Ex. vi, 14; I Par. v, 3. — 9, Supra xvi, 2

7. — Quaranta-tres-mil set-cents trenta. havien disminuit de 2,770 homes. Cf.
Respecte del cens anterior, els rubenites Nm. I, 20, 21 .

NOMBRES - XXVI, 13-30

149

mília deis namuelites ; per Jamín, la familia deis ¡aminites ; per Ja-
quín, la familia deis jaquinites; 13 per Zare, la familia deis zarei'tes;
per Saül, la familia deis saülites. 14 Aqüestes són les famílies deis si-
meonites : vint-i-dos-mil dos-cents.

15Els filis de Gad, per llurs famílies : per Sefon, la familia deis se-
fonites ; per Agguí, la familia deis agguites ; per Suní, la familia deis
sunites; 16 per Ozní, la familia deis oznites; per Her, la familia deis he-
rites; 17 per Arod, la familia deis arodites; per Ariel, la familia deis
arielites. 1S Aqüestes són les famílies de Gad, i llurs comptats : qua-
ranta-mil cinc-cents.

19Els filis de Judá : Her i Onan ; pero Her i Onan moriren en térra
de Canaan. 20 1 foren els filis de Judá, per llurs famílies : per Selá, la
familia deis selaítes ; per Fares, la famíla deis faresites; per Zare, la fa-
milia deis zare'ítes. 21 1 foren els filis de Fares : per Hesron, la familia
deis (hesronites ; per Hamul, la familia deis hamulites. 22 Aqüestes
són les famílies de Judá, i llurs comptats, setanta-sis-mil cinc-cents.

23 Els filis d'Issacar, per llurs famílies : per Tolá, la familia deis to-
laítes; per Fuá, la familia deis fuaítes; 24 per Jasub, la familia deis ja-
subites; per Semran, la familia deis semranites. 25 Aqüestes són les
famílies d'íssacar, i llurs comptats, seixanta-quatre-mil tres-cents.

26 Els filis de Zabulón, per llurs famílies : per Sáred, la familia deis
saredites ; per Elon, la familia deis elonites; per Jalel, la familia
deis jalelites. 27 Aqüestes són les famílies deis zabulonites, i llurs
comptats, seixanta-mil cinc-cents.

28 Els filis de Josep, per llurs famílies: Manassés i Efraím. 29 Els
filis de Manassés : per Maquir, la familia deis maquirites ; i Maquir
engendra Galaad. Per Galaad, la familia deis galaadites. 30Aquests

19, Gn. xxxvni, 3.-29, los. xvn, i

14. — Vint-i-dos-mil dos-cents. Els si-
meonites havien perdut 37,100 homes,
quedant redui'ts a la darrera tribu d'Is-
rael. Cf. I, 22.

18. — Quaranta-mil cinc-cents. Dis-
minució de 5,150 guerrers. Cf. I, 24,
25.

22. — Setanta-sis-mil cinc-cents. La

tribu de Judá té un augment de 1,900
homes, conservant el primer lloc cora
en el cens anterior. Cf. I, 26, 27.

25 . — Seixanta-quatre-mil tres-cents.
Un augment de 9,900 homes. Cf. I,
28, 29.

27. — Seixanta-mil cinc-cents. Un aug-
ment de 3 , 100 guerrers. Cf. I, 30, 31.

i$o NOMBRES-XXVI, 31-43

foren els filis de Galaad : per Jézer, la familia deis jezerites ; per Hé-
lec, la familia deis helequites; 31 per Asriel, la familia deis asrielites;
per Séquem, la familia deis sequemites; :!2per Semidá, la familia deis
semidaítes; per Héfer, la familia deis heferites. 3:5 1 Salfaad, fill d'Hé-
fer, no tingué filis, sinó filies; i els noms de les filies de Salfaad,
Maalá i Noá i Heglá i Melca i Tersa. 34 Aqüestes són les families de
Manassés, i llurs comptats, cinquanta-dos-mil set-cents.

35 Aquests foren els filis d'Efrai'm, per llurs families : per Sutala, la
familia deis sutalaítes; per Béquer, la familia deis bequerites; per
Teen, la familia deis teenites. 36 1 aquests foren els filis de Sutala:
per Heran, la familia deis heranites. 37 Aqüestes són les families deis
filis d'Efrai'm; llurs comptats, trenta-dos-mil cinc-cents. Aquests fo-
ren els filis de Josep, per llurs families.

38 Els filis de Benjamí, per llurs families: per Bela, la familia deis
belaites ; per Asbel, la familia deis asbelites ; per Aíram, la familia
deis ai'ramites ; 39 per Sufam, la familia deis sufamites; per Hufam, la
familia deis hufamites. 40 1 els filis de Bela foren Héred i Noeman;
'per Héred', la familia deis heredites; per Noeman, la familia deis
noemanites. 41 Aquests són els filis de Benjamí, per llurs families;
i llurs comptats, quaranta-cinc-mil sis-cents.

42 Aquests foren els filis de Dan, per llurs families: per Suam, la
familia deis suamites : aqüestes són les families de Dan, per llurs fa-
milies. 43 Totes les families deis suamites, per llurs comptats, sei-
xanta-quatre-mil quatre-cents.

32, Infra xxvir, i

34. — Aqüestes són les families de Ma-
nassés. Aquesta tribu que en el cens an-
terior era la darrera en nombre d'ho-
mes, en el desert augmenta de 20,500.
A aquesta tribu pertanyien les filies de
Salfaad que s'esmenten (v. 33) com
una excepció entre els caps pairáis, peí
que es veurá en XXVII i XXXVI.

35. — Bt'guer, la familia deis bequeri-
tes. Aquest v. manca en el Gr.

37. — Llurs comptats. Aquesta tribu
disminuí de 8,000 homes aptes per la
guerra. Cf. I, 32, 33.

. — 33, Infra xxvn, I

41. — Aquests són els filis de Benjamí.
Aquesta tribu tingué un augment de
10,200 homes. Cf. I, 36, 37. — Algu-
nes cases pairáis, com les deis al tres
cinc filis de Benjamí (Gn. XLVI, 21),
havien desaparegut, segurament per
manca de descendencia. Hufam, v. 39,
és l'Ofim del Gn. 1. c.

43. — Totes les families. La tribu de
Dan augmenta de 1,700 homes; con-
serva el segon lloc després de Judá.
Cf. I, 38, 39. — Suam és l'Husim de
Gn. XLVI, 23.

NOMBRES - XXVI, 44-59

44Els filis d'Asser, per llurs famílies : per Jemná, la familia deis
jemnaítes; per Jessuí, la familia deis jessu'ites; per Brié, la familia
deis brieítes. 45 Els filis de Brié : per Héber, la familia deis heberites;
per Melquiel, la familia deis melquielites. 46 1 el nom de la filia d'As-
ser fou Sara. 47 Aqüestes són les famílies deis filis d'Asser; i llurs
comptats, cinquanta-tres-mil quatre-cents.

48 Els filis de Neftalí, per llurs famílies: per Jesiel, la familia deis
jesielites; per Guní, la familia deis gunites ; 49 per Jéser, la familia
deis jeserites; per SeHem, la familia deis seHemites. 50 Aqüestes són
les famílies de Neftalí, per llurs íamílies; i llurs comptats, quaranta-
cinc-mil quatre-cents.

51 Aquests foren els comptats deis filis d'Israel : sis-cents-un-mil
set-cents trenta.

52 1 parla Jahvé a Moisés, dient : 53 A aquests será repartida la térra
en heréncia segons el nombre deis individus. 54 Ais més nombrosos
donarás una heréncia major, i ais menys nombrosos donarás una he-
réncia menor; a cadascun es donará la seva heréncia segons els seus
comptats. 5aPeró la térra será repartida per sort, i pels noms de les
tribus de llurs pares heretaran. 56 A la sort será repartida Pheréncia
entre el gran i el petit.

57 1 els comptats deis levites, per llurs famílies, foren aquests: per
Gerson, la familia deis gersonites; per Caat, la familia deis caatites;
per Merarí, la familia deis merarites. 58 Aqüestes són les families de
Leví : la familia deis lobnites, la familia deis hebronites, la familia
deis moolites, la familia deis musites, la familia deis corites. I Caat
engendrá Amram. 59 1 la muller d'Amram hagué nom Jocábed, filia
de Leví, la qual nasqué a Leví a l'Egipte; ella parí a Amram Aaró i

57, Ex. vi, 16

47. — Aqüestes són Jes famílies deis filis
d'Asser. Aquesta tribu augmenta de
1 1,900 homes. Cf. I, 40, 41.

50. — Aqüestes són les families de Nefta-
lí. Disminueix de 8,000 homes. Cf. I,
42, 43-

51. — Aquests foren els comptats deis
filis d'Israel. Aquesta xifra de 601,730

homes aptes per a la guerra acusa una
disminució de 1,820 homes respecte al
cens precedent. Es compren la minva
pels molts cástigs soferts en el de-
sert que costaren la vida a nombroses
persones. Era important de fer el cens
perqué l'extensió del tenitori de cada
tribu depenia del nombre d'habitants
(v-53)-

IJ2

NOMBRES - XXVI, 60-XXVII, 4

Moisés, i Maria, germana llur. 00 1 a Aaró nasqueren Nadab i Abiú,
i Eleazar i Itamar, 61 pero Nadab i Abiú moriren quan oferiren foc
estrany a la fac de Jahvé. 62 1 els comptats deis levites foren vint-i-
tres-mil, tots barons d'un mes en amunt; car no foren comptats en-
tre els filis d'Israel, per tal com no els havia d'ésser donada herencia
entre els filis d'Israel.

63 Aquests foren els comptats per Moisés i Eleazar, el sacerdot, els
quals comptaren els filis d'Israel a les estepes de Moab, vora el Jordá
de Jericó. 64 1 entre aquests no n'hi hagué cap deis comptats per
Moisés i Aaró, el sacerdot, els quals comptaren els filis d'Israel al
desert del Sinai. (15Car els digué Jahvé: Certament morirán al de-
sert, i no resta baró d'ells, salvant Caleb, fill de Jefoné, i Josué, fill
de Nun.

L'heréncia de les filles

(C. XXVII.) n s'atansaren les filles de Salfaad, fill d'Héfer, fill
de Galaad, fill de Maquir, fill de Manassés, fill de Josep, els noms de
les quals eren Maala i Noá i Hegla. i Melca i Tersa, 2 i es presentaren
davant de Moisés i davant del sacerdot Eleazar, i davant deis princeps
i de tota la comunitat a la porta de la tenda del Testimoni, i digue-
ren : 3 El nostre pare mori al desert, i no era de la facció d'aquells
qui es conjuraren contra Jahvé en companyia de Core, ans morí peí
seu pecat i no tingué filis. 4 ¿Per qué será esborrat el nom del nos-
tre pare d'entre la seva familia per no haver tingut filis? Doneu-nos
heréncia entre els germans del nostre pare.

61, Lv. x, i ; Supra m, 4 ; I Par, xxiv, 2. — 64, I Cor.
xxxvi, 1 ; los. xvii, 1. — 3, Sup. xvi, 1

1. — / s'ata7isaren les files de Salfaad.
Ací hi ha un altre cas de la manera com
fou elaborada la legislació mosaica.
Anava fent-se circumstancialment, se-
gons els casos que es presentaven. Per
una banda, hi havia la Uei que sois els ba-
rons podien ésser hereus ; de l'altra,
es volia que la propietat immoble ro-
mangués estacionaria en les mateixes tri-

x, 5. — 65, Supra xiv, 23. — 1, Supra xxvi, 32 ; Infra

bus i en les mateixes famílies (Lv. XXV,
10). Ara es presenta el cas de les filles de
Salfaad, i Moisés dona una nova llei ca-
pacitant les dones per a heretar, quan
dins la familia no hi ha cap fill baró.

3. — Ans mori peí seu pecat. Perqué
formava part de la generació condem-
nada a morir en el desert, sense entrar
a la térra promesa.

NOMBRES -XXVII, 5-18

x53

6I Moisés porta llur causa davant Jahvé. GI Jahvé respongué a
Moisés, dient : 7 Bé diuen les filies de Salfaad : els has de donar pos-
sessió d'heréncia entre els germans de llur pare, i traspassarás l'he-
réncia de llur pare a elles. 8I parlarás ais filis d'Israel, dient: Quan
algú morirá sense filis, traspassareu la seva heréncia a la seva filia.
0 1 si no tenia filia, donareu la seva heréncia ais seus germans. 10I si
no tenia germans, donareu la seva heréncia ais germans del seu pare.
11 1 si el seu pare no tenia germans, donareu la seva heréncia al seu
parent més proper del seu llinatge, el qual la posseirá. I aixó será
per ais filis d'Israel una regla de dret, tal com Jahvé maná a Moisés.

Josué, successor de Moisés

12 1 digué Jahvé a Moisés : Puja en aquesta muntanya d'Abarim, i
esguarda la térra que he donat ais filis d'Israel. 13 1 després que l'hau-
rás vista, tu també serás reunit al teu poblé, com fou reunit ton ger-
má Aaró, 14per tal com fóreu tots dos rebels a la meva paraula al desert
de Sin, llavors de la rebellió de la comunitat, no santificant-me en les
aigües davant deis seus ulls.

Aqüestes són les aigües de Meribá de Cades, al desert de Sin.

15 1 respongué Moisés a Jahvé, dient: 1GPosi Jahvé, Déu deis es-
pedís de tota carn, un baró sobre la comunitat, 17 que surti davant
d'ells, i que entri davant d'ells, que els tregui i els introdueixi, per
tal que la comunitat de Jahvé no sigui com un ramat sense pastor.

18 1 digué Jahvé a Moisés: Pren-te Josué, fill de Nun, baró en qui

12, Dt. xxxii, 49. — 14, Supra xx, 12. - 18, Dt. m, 21

12. — Abarim. És la serralada de
l'est de la Mar Morta en térra de Moab.
Sovint han estat citades les muntanyes
de Fasgá, Fegor i Nebó que en formen
part. Al pie de Nebó (Dt. XXXII,
49) és on Déu invita a pujar a Moisés.
Gr. tradueix : «puja al cim que voreja
la valí del Jordá ; és el mont Nebó i,
d'allá estant, esguarda la térra de Ca-
naan.»

16. — Déu deis esperits de tota carn.
Déu autor de la vida, que disposa de la
vida i de la mort deis homes.

17. — Que surti davant d'ells i que entri.
Es un hebraisme que enclou tots els
actes de la vida pública d'un governant,
com la següent : que els tregui i els intro-
dueixi. Són imatges preses del que fan
els pastors amb llurs ramats, i volen
dir governar, conduir, dirigir.

154

NOMBRES -XXVII, 19-XXVIII, 8

hi ha esperit, i posa la teva má damunt d'ell. 19 1 el posarás davant
d'Eleazar, el sacerdot, i davant de tota la comunitat, i li conferirás
l'autoritat ais ulls de tots. 20 1 li comunicarás part de la teva dignitat,
per tal que la comunitat deis filis d'Israel l'obeeixi. 21 1 ell estará da-
vant d'Eleazar, el sacerdot, el qual consultará per mitjá d'ell el judici
de l'Urim davant Jahvé : a la seva paraula sortiran, i a la seva paraula
entraran, ell, i tots els filis d'Israel amb ell, i tota la comunitat.

22 Moisés féu tal com Jahvé li havia manat, i prengué Josué, i el
posa davant d'Eleazar, el sacerdot, i de tota la comunitat, 23 i posá
damunt d'ell les mans, i li conferí l'autoritat, tal com Jahvé havia
manat per má de Moisés.

Ordinacions pertocants als sacrificis

(C. XXVIII.) 1 1 parlá Jahvé a Moisés, dient : 2 Mana als filis d'Is-
rael, i digues-los : Posareu esment a presentar-me al temps establert
la meva ofrena, el meu pa de les meves ignicions, en olor de suavi-
tat. 3I els dirás: Aquesta és la ignició que oferireu a Jahvé: anyells
sense tara, nats de l'any, dos cada dia en holocaust perpetual. 4L'un
anyell oferirás al matí, i l'altre anyell oferirás entre dos foscans. 5I
per oblació, la desena part d'un efá de flor de fariña, amassada amb
un quart d'hin d'oli verge. cEs holocaust perpetual, que fou fet a la
muntanya del Sinaí en olor de suavitat, ignició a Jahvé. 7 1 la seva
libació será el quart d'un hin amb cada moltó : en el santuari vessa-
rás la libació del vi a Jahvé. 8I oferirás el segon anyell entre dos

21. — Urim. Cf. Ex. XXVIII, 30, n.

i . — / parla Jahvé. En aquesta sec-
ció (caps. XXVIII-XXX) es precisa tot
el que anteriorment havia promulgat
Moisés sobre festes, sacrificis i vots.
Els dos primers caps. XXVlll-XXIX,
parlen deis sacrificis festius segons
aquest ordre : i.r Els sacrificis quoti-
dians, vv. 3-8; 2.n del Sábat, 9-10;
3.r de les neoménies, 11-15 ; 4.' de la
Pasqua, 16-25 > 5-é de la Pentecosta,

26-31 ; 6.é de la festa de les Trompe-
tes, XXIX, 1-6 ; 7-é de la festa de l'Ex-
piació, 7-1 1; 8.é de la festa deis Taber-
nacles, 12-38.

2. — El meu pa de les meves ignicions.
Vg. « Oblationem meam et panes, et
incensum odoris...»

5. — Un efá. De 30 a 36 litres ; la de-
sena part, una mica més de 3 litres.
— Un quart d'hin. Un litre i mig.

NOMBRES -XXVIII, 9-24

155

foscans, i farás igual que a l'ofrena matinal i que a la seva libació,
ignició en olor de suavitat a Jahvé.

9 Pero el dia de sábat, dos anyells de l'any sense tara i dues dese-
nes de flor de fariña amassada amb oli per oblació, i la seva libació.
10Aquest será l'holocaust del sábat, en cada sábat, a més de l'holo-
caust perpetual i la seva libació.

11 Al comengament deis vostres mesos oferireu en holocaust a
Jahvé dos vedells de l'arment, i un moltó, i set anyells nats de l'any
sense tara. 12 1 tres desenes de flor de fariña amassada amb oli per
oblació amb cada vedell, i dos desens de flor de fariña amassada
amb oli per oblació amb el moltó. 13 1 un desé de flor de fariña
amassada amb oli en oblació per cada anyell : holocaust d'olor de
suavitat, ignició a Jahvé. 14 1 les seves libacions de vi serán mig hin
per cada vedell, i un tere d'hin peí moltó i un quart d'hin per cada
anyell. Aquest será l'holocaust de cada mes per tots els mesos de
l'any. 15Hom oferirá encara a Jahvé un boc en expiado, a més de
l'holocaust perpetual, amb la seva libació.

1GA1 primer mes, al catorzé dia del mes, será la Pasqua de Jahvé.
17 1 al dia quinzé d'aquest mes, será dia de festa: per set dies es men-
jaran pans alisos. 18 El dia primer hi haurá santa convocació: no fa-
reu cap obra servil. 19 1 oferireu en ignició holocaust, a Jahvé, dos
vedells de l'arment, i un moltó, i set anyells nats de l'any: sense tara
els prendreu, 20i llur oblació de fariña amassada amb oli: tres desens
per cada vedell, i dos desens peí moltó oferireu. 21Per cadas-
cun deis set anyells oferireu un desé. 22 1 un boc en sacrifici expia-
tori, per a fer Pexpiació per vosaltres. 23Aixó oferireu, a més de
l'holocaust del matí, que és l'holocaust perpetual. 24Així fareu cada
dia, durant set dies : és un menjar, en ignició en olor de suavitat a
Jahvé : cal oferir-ho a més de l'holocaust perpetual i amb la seva li-

9, Mt. xii, 5. — 16, Ex. xir, 18; Lv. xxni, 5

it. — Al comengament deis vostres me- 24. — Aixi fareu. Vg. dona aquesta

sos. La neomenia o lluna nova. rara versió : « Ita facietis per singulos

16. — Al mes primer. Mes lunar de dies septem dierum in fomitem ignis, et

l'equinocci de primavera. Els sacri- in odorem suauissimum Domino, qui

ficis de la Pasqua eren independents de surget de holocausto, et de libationibus

la immolació de l'anyell pasqual. singulorum.»

I I - ANTIC TESTAMENT II

i56

NOMBRES - XXVIII, 25-XXIX, n

bació. 25 1 al seté dia tindrcu santa convocado: cap obra servil no
fareu.

26 Al dia de les primícies, quan presentareu a Jahvé oblació novella,
en la vostra festa de les setmanes, tindreu santa convocació : cap
obra servil no fareu. 27 1 oferireu en holocaust, en olor de suavitat a
Jahvé, dos vedells de l'arment, un moltó, set anyells nats de l'any,
28 i l'oblació corresponent de flor de fariña amassada amb oli: tres de-
sens per cada vedell, dos desens peí moltó, 29 per cadascun deis
set anyells, un desé, 30i un boc en expiació per vosaltres. 31 A més
de l'holocaust perpetual i la seva oblació, els oferireu amb llurs liba-
cions : sense tara els prendreu.

(C. XXIX.) *A1 seté mes, al primer dia del mes, tindreu santa
convocació : no fareu cap obra servil : será per a vosaltres dia d'es-
clat de trompetes. 2I oferireu en holocaust, en olor de suavitat a
Jahvé, un vedell de l'arment, un moltó, set anyells nats de l'any
sense tara, 3 i l'oblació corresponent de flor de fariña amassada amb
oli, tres desens peí vedell, dos desens peí moltó 4 i per cada un
deis set anyells, un desé. 5I un boc en sacrifici expiatori, per a
fer expiació per vosaltres, 6 a més de l'holocaust del mes i la seva
oblació, i l'holocaust perpetual i la seva oblació junt amb les liba-
cions llurs, conformement a llur estatuí, en ignició a Jahvé, en olor
de suavitat.

7I al dia deu d'aquest mes seté, tindreu santa convocació, i afligi-
reu les vostres animes: cap obra servil no fareu. 8I oferireu en ho-
locaust a Jahvé, en olor de suavitat, un vedell de l'arment, un moltó,
set anyells nats de l'any: sense tara els prendreu, 9 i l'oblació
corresponent, de flor de fariña amassada amb oli, tres desens peí
vedell, dos desens peí moltó, 10 i per cadascun deis set anyells un
desé ; 11 un boc per expiació, a més del sacrifici expiatori i de

7, Lv. xvi, 29 ; xxm, 27

26. — Al dia de les primícies... festa de
les setmanes. És a dir, la Pentecosta.

1 . — Al sete mes. Equinocci de tar-
dor. Després fou el cap d'any del ca-
lendan civil. Aquesta és la festa ano-

menada de les Trompetes, dia d'esclat
de trompetes.

7. — I al dia deu d'aquest mes. Festa de
l'Expiació. — Aftigireu les vostres animes
peí dejuni. Cf. Lv. XVI.

NOMBRES - XXIX, 12-30

157

l'holocaust perpetual, amb la seva oblació, i les seves libacions.

12 Al dia quinze del mes seté, tindreu santa convocado: cap obra
servil no fareu, i celebrareu solemnitat a Jahvé per set dies, 13 i ofe-
rireu en bolocaust, en ignició a Jahvé, en olor de suavitat, tretze ve-
dells de l'arment, dos moltons, catorze anyells nats de l'any : sense
tara els prendreu, 14 i les oblacions corresponents de flor de fariña
amassada amb oli, tres desens per cada un deis tretze vedells, dos
desens per cada un deis dos moltons, 15 i per cada un deis catorze
anyells, un desé, 16 i un boc en sacrifici expiatori, a més de l'holo-
caust perpetual, la seva oblació i la seva libació.

17 1 al dia segon, dotze vedells de l'arment, dos moltons, catorze
anyells nats de l'any, sense tara, 18 i llurs oblacions i llurs libacions
amb els vedells, amb els moltons i amb els anyells, segons llur nom-
bre, conformement a la llei, 19 i un boc en sacrifici expiatori, a més
de l'holocaust perpetual, i la seva oblació i la seva libació.

20 1 al dia tere, onze vedells, dos moltons, catorze anyells nats de
l'any, sense tara, 21 i llurs oblacions i llurs libacions amb els vedells,
amb els moltons i amb els anyells, segons llur nombre, conforme-
ment a la llei ; 22 i un boc en sacrifici expiatori, a més de l'holocaust
perpetual, i la seva oblació i la seva libació.

23 1 al dia quart, deu vedells, dos moltons, catorze anyells nats
de l'any, sense tara, 24 i llurs oblacions i llurs libacions amb els ve-
dells, amb els moltons i amb els anyells, segons llur nombre, con-
formement a la llei, 25 i un boc en sacrifici expiatori, a més de l'ho-
locaust perpetual, la seva oblació i la seva libació.

26 1 al dia cinqué, nou vedells, dos moltons, catorze anyells nats de
l'any, sense tara, 27 i llurs oblacions i llurs libacions amb els vedells,
amb els moltons i amb els anyells, segons llur nombre, conforme-
ment a la llei, 28 i un boc en sacrifici expiatori, a més de l'holocaust
perpetual, la seva oblació i la seva libació.

29 1 el dia sisé, vuit vedells, dos moltons, catorze anyells nats de
l'any, sense tara, 30 i llurs oblacions i llurs libacions amb els vedells,

festa deis Tabernacles. Cf. Lv. XXIII,
12. — Al dia quince del mes seté. La 33-36.

r58

NOMBRES - XXXIX, 31 -XXX, 5

amb els moltons i amb els anyells, segons llur nombre, conformc-
ment a la llei, 31 i un boc en sacrifici expiatori, a més de l'holocaust
perpetual, la seva oblació i la seva libació.

32 1 el dia seté, set vedells, dos moltons, catorze anyells nats de
l'any, sense tara, 33 i llurs oblacions i llurs libacions amb els vedells,
amb els moltons i amb els anyells, segons llur nombre, conforme-
ment a la llei, 34 i un boc en sacrifici expiatori, a més de l'holocaust
perpetual, amb la seva oblació i la seva libació.

35 El dia vuité será clausura de festa : cap obra servil no íareu. 36 1
oferireu en holocaust, en ignició a Jahvé, en olor de suavitat, un
vedell, un moltó, set anyells nats de l'any, sense tara, 37 i llurs obla-
cions i llurs libacions peí vedell, peí moltó i pels anyells, segons llur
nombre, conformement a la llei, 38 i un boc en sacrifici expiatori, a
més de l'holocaust perpetual, amb la seva oblació i la seva libació.

39 Aqüestes coses oferireu a Jahvé en les vostres solemnitats, a més
deis vostres vots, i les vostres ofrenes voluntarles : sia d'holocaustos,
d'oblacions, de libacions o de sacrificis pacífics.

(C. XXX.) *I Moisés ho referí ais filis d'Israel tal com Jahvé li
ho havia manat.

Lleis relatives als vots

2I parla Moisés als caps de les tribus deis filis d'Israel, dient: Aixó
és el que Jahvé ha manat:

3Quan algú fará vot a Jahvé, o fará jurament lligant la seva ánima
amb una obligació, no violará la seva paraula : obrará d'acord amb
tot el que eixi de la seva boca.

4 Quan una dona en la seva minyonia fará un vot o es lligará amb
una obligació, a casa del seu pare, 5 si el seu pare ha hagut esment del
seu vot i de l'obligació amb qué ha lligat la seva ánima, i no diu res,

2. — I parla Moisés. Ordinacions
referents als vots. Tracta primer del
vot deis homes (v. 3) i després del de
les dones segons quatre casos : a) si és
donzella, vv. 4-6; Z>)siessent maridada,

havia fet un vot anterior al matrimoni,
7-9; c) si és vídua o repudiada, 10; d) si
és maridada i ha fet un vot després del
matrimoni, 11-16.

NOMBRES -XXX, 6-17

1 59

tots els seus vots són ferms, i ferma será tota obligació amb qué
s'haurá lligat la seva ánima. 6 Pero si el pare, el dia que heu esment
de tots els seus vots, i de les obligacions amb qué ha lligat la seva
ánima, la desaprova, no serán ferms, i Jahvé la perdonará, per tal
com el seu pare la desaprova.

7 Pero si pren marit essent lligada per vots, o per una paraula eixida
deis seus llavis que obligui la seva ánima, 8 si el seu marit n'heu es-
ment, i no li diu res, els vots d'ella són ferms, i ferma será l'obliga-
ció amb qué ha lligat la seva ánima. 9 Pero si quan el seu marit
n'heu esment, la desaprova, llavors el vot que ella féu, i alió que te-
meráriament eixí deis seus llavis, amb qué lligá la seva ánima, serán
nuls ; i Jahvé la perdonará.

10 Pero el vot de dona vídua o repudiada, tot alió amb qué lligará
la seva ánima, será ferm.

11 Si una dona fa vot a casa del seu marit i ha lligat la seva ánima
amb obligació de jurament, 12 si el marit n'heu esment, i no li diu res
i no la desaprova, llavors els seus vots serán ferms i ferma será tota
obligació amb qué haurá lligat la seva ánima. 13 Pero si el seu marit
els anullá el dia que n'hagué esment, tot el que haurá eixit deis seus
llavis, vots o obligacions de la seva ánima, será nul : el seu marit els
anullá i Jahvé la perdonará. 14 Tot vot o tot jurament obligant-se a
afligir la seva ánima, el seu marit el confirmará, o el seu marit
l'anullará. 15 Pero si el seu marit va callant dia rera dia, llavors ha
confirmat tots els seus vots i totes les obligacions que hi ha sobre
ella : els ha confirmats per tal com no li digué res el dia que n'hagué
esment. 16 Pero si els anullá després d'haver-ne hagut esment, lla-
vors ell portará la iniquitat d'ella.

17 Aqüestes són les disposicions que Jahvé ordená a Moisés per-
tocants a marit i muller, pare i filia, durant la seva minyonia a casa
del seu pare.

NOMBRES - XXXI, 1-14

Victoria sobre els madianites

(C. XXXI.) lI parla Jahvé a Moisés, dient: 2Pren la revenja
deis filis d'Israel del mal que els han fet els madianites; després serás
reunit al teu poblé.

3I Moisés parla al poblé, i digué: Armeu entre vosaltres, homes
de guerra, i vagin contra Madian, i facin la revenja de Jahvé a
Madian. 4 Mil de cada tribu, de totes les tribus d'Israel, enviareu a
la guerra.

5I es féu una lleva entre els milers deis filis d'Israel, mil per cada
tribu, dotze mil armats per a la guerra. 6I Moisés els trameté a la
guerra: mil de cada tribu en trameté, i Finees, fill d'Eleazar, ana a
la guerra prenent els atuells sagrats i les trompetes retrunyents. 7I
lluitaren contra Madian, com maná Jahvé a Moisés, i mataren tot
baró. 8I entre els caiguts, també mataren els reis de Madian: Eví,
i Réquem, i Sur, i Hur, i Rebe, cinc reis de Madian; i també mata-
ren a gl a vi Balaam, fill de Beor. 9I els filis d'Israel s'emmenaren
presoneres les dones deis madianites, i llurs menuts, i totes Uurs
bésties, i tots llurs ramats, i arrabassaren totes llurs riqueses. 10 1
abrusaren al foc totes llurs ciutats, poblets i fortaleses. 11 1 prengue-
ren tota la despulla i tota la presa, així d'homes com de bésties. 12 1
dugueren a Moisés i a Eleazar, el sacerdot, i a la comunitat deis filis
d'Israel, els captius i la presa i la despulla al campament, en les es-
tepes de Moab, que són vora el Jordá de Jericó.

13 1 sortiren Moisés, i Eleazar, el sacerdot, i tots els caps de la co-
munitat a rebre'ls fora del camp. 14 1 Moisés s'encolerí contraéis

3, Snpraxxv, 17. —8, los. xin, 21

1 . — I parla Jahvé a Moisés. La ven- — Serás reunit al teu poblé. És a dir

jangá contra els madianites. Aquests, morirás. Cf Gn XV 15
descendems d'Abraam per Cetura, ha- 8. - Cinc reis de Madian. Caps de

bitaven a 1 est deis moabites i juntament tribu.

amb aquests havien intentat de corrom- 10.— Fortaleses. Campaments de ten-

pre per la luxúna els filis d'Israel, se- des amurallades amb pedrés. Els ma-

gons el consell de Balaam. Cf. XXV, dianites eren tribus nómades i semi-

"> l4> ¡7- nómades.

NOMBRES -XXXI, 15-31

161

capitans de l'exércit, els caps de milers i els caps de centenars que
tornaven de la guerra. 15 1 els digué Moisés : A totes les dones heu
planyut la vida? 16 1 tanmateix, foren elles qui, per consell de Ba-
laam, arrossegaren els filis d'Israel a fer prevaricació contra Jahvé en
la feta de Fegor, d'on vingué el flagell a la comunitat de Jahvé.
17 Ara, dones, occiu tot másele entre els infants, occiu també tota
dona que hagi jagut amb home, 18 pero totes les donzelles que no
hagin conegut ajuntament amb home, reserveu-vos-les vives. 19 1
vosaltres acampeu fora del campament set dies, i tots el qui hauran
occit persona i qualsevol que hagi tocat mort, es purificaran al tere i
al seté dia, vosaltres i els vostres captius. 20Així mateix purificareu
tot vestit, i tot objecte de pell, i tota obra de péls de cabra i tot
atuell de fusta.

21 1 Eleazar, el sacerdot, digué ais homes de guerra que havien
tornat de la guerra : Aquesta és l'ordinació de la llei que Jahvé ha
prescrit a Moisés : 22 L'or, l'argent, l'aram, el ferro, l'estany, el
p!om; 23 tot alió que resisteix el foc, per foc ho fareu passar, i será
net, bé que será purificat en les aigües de purificado; pero tot el
que no resisteix el foc, en passareu aigua. 24 1 al dia seté, rentareu
les vostres vestidures, i així sereu purs, i després entrareu al cam-
pament.

25 í parlá Jahvé a Moisés, dient: 26 Tu, amb Eieazar, el sacerdot,
i els caps de casa de la comunitat, treu el compte del botí que s'ha
pres, així de les persones com de les bésties. 27 1 partirás per meitat
el botí entre els qui lluitaren, que eixiren a la guerra, i la comunitat.
28 1 apartarás per a Jahvé el tribut deis homes de guerra, que eixiren
a la guerra: un entre cinc-cents, així de les persones, com deis bous,
deis ases i de les ovelles. 29 Ho prendreu de la meitat d'ells, i ho
donareu a Eleazar, el sacerdot, com a lleuda de Jahvé. 30 1 de la
meitat pertanyent ais filis d'Israel prendrás un per cinquanta de les
persones, deis bous, deis ases i de les ovelles, de tot animal, i ho
donarás ais levites, que teñen la guarda del Tabernacle de Jahvé.

31 1 Moisés i Eleazar, el sacerdot, feren tal com Jahvé havia manat

16, Sjpra xxv, 18. — 17, Idc. xxi, II. — 21, Lv. vi, 28 ; xi, 3 3 ; xv, 1 1

IÓ2

NOMBRES - XXXI, 32-53

a Moisés. 32 1 fou el boti, la resta del botí que prengueren els ho-
mes de guerra, sis-ceníes-seíanía-cinc-mil ovelles, 33 i setanta-dos-mil
bous, 34i seixanta-un-mil ases, 35i quant a persones, dones que no
havien conegut ajuntament de baró, entre totes, trenta-dues-mil.
36 1 la meitat, la part deis qui havien eixit a la guerra, fou el nom-
bre de tres-cents-trenta-set-mil cinc-centes ovelles, 37 i el tribuí per
a Jahvé, de les ovelles fou de sis-centes setanta cinc. 38 1 de bous,
trenta-sis-mil, i el tribuí d'ells per a Jahvé, seíanía dos. 39 1 d'a-
ses, írenía-mil cinc-cenís, i íribuí d'ells per a Jahvé, seixanía un.
40 1 de persones, seíze-mil, i el íribuí d'elles per a Jahvé, írenía dues.
41 1 Moisés dona el íribuí, com a lleuda de Jahvé, a Eleazar, el sacer-
doí, segons havia manaí Jahvé a Moisés.

42 1 de la meiíaí corresponení ais filis d'Israel, que aparta Moisés
deis homes que havien eixit a la guerra, 43 — aquesta meitaí que íocá
a la comuniíaí fou d'ovelles íres-cenícs-írenía-seí mil cinc-centes,
14 i de bous, írenía-sis-mil, 45 i d'ases, írenía-mil cinc-cenís, 46 i de
persones, seíze-mil — , 47 de la meiíaí corresponení ais filis d'Israel, en
prengué Moisés un per cada cinquanía, així de persones com d'ani-
mals, i els dona ais leviíes, que íenien la guarda del Tabernacle de
Jahvé, íal com Jahvé havia manaí a Moisés.

48 1 s'aíansaren a Moisés els capiíosíos deis milers de l'exércií, els
caps deis milers i els caps deis ceníenars, 49 i digueren a Moisés: Els
íeus servenís han íreí el compíe deis homes de guerra que eren soía
les nosíres ordres, i no n'ha mancaí ni un; 50 per aixó preseníem a
Jahvé l'ofería deis objecíes d'or que cadascú ha írobaí : bracaleís,
polseres, anells, arracades, collareís, a fi que siguin davant Jahvé
expiació per a les nosíres persones.

51 1 Moisés i el sacerdoí Eleazar reberen l'or d'ells, íoí joiells íre-
ballaís. 52 1 íoí l'or de l'ofrena que preseníaren a Jahvé els caps de
milers i els caps de centenars fou seíze-mil seí-cenís cinquanía sicles.
53 Els homes de l'exércií lingueren cadascun per a ell alió de qué

52. — Set\e-m'ü sel-cenls cinquanta si- nostra, resultarien unes 800,000 pes-
cles. Si el sicle d'or pesava 16 gr., els setes.
16,750 fan uns 274 Kg. En moneda

NOMBRES -XXXI, 54-XXXII, 13

163

havien fet presa. 54Reberen, dones, Moisés i el sacerdot Eleazar l'or
deis caps de milers i deis caps de centenars, i el portaren a la tenda
del Testimoni per a recordanca deis filis d'Israel, a la fac de Jahvé.

DiSTRIBUClÓ DEL TERRITORI A l'eST DEL JORDA

(C. XXXII.) H els filis de Rubén i els filis de Gad tenien una
molt gran munió de bestiar; i veieren la térra de Jazer i la térra de
Galaad, i vet aquí que la contrada era térra de bestiar. 2I vingueren
els filis de Gad i els filis de Rubén, i parlaren a Moisés, i a Eleazar,
el sacerdot, i ais caps de la comunitat, dient : 3Atarot, i Dibon, i
Jazer, i Nemrá, i Hesebon, i Elealé, i Saban, i Nebó, i Beon, 4 la
térra que Jahvé colpí davant de la comunitat d'Israel, és térra de
bestiar, i els teus servents en teñen. 5I digueren : Per tant, si hem
trobat gracia ais teus ulls, sigui aquesta térra donada en possessió ais
teus servents, i no ens facis passar el Jordá.

GI respongué Moisés ais filis de Gad i ais filis de Rubén: ¿Els
vostres germans aniran a la guerra i vosaltres romandreu ací? 7¿I
per qué voleu descoratjar els filis d'Israel que no passin a la térra que
els ha donat Jahvé? 8Així feren els vostres pares quan els vaig en-
viar des de Cades-Barne perqué exploressin aquesta térra, 9 que puja-
ren fins al torrent d'Escol, i després que veieren la térra, descoratja-
ren els filis d'Israel, perqué no anessin a la térra que Jahvé els havia
donat. 10 1 s'encengué la ira de Jahvé, i jura dient : 11 No veuran
els homes que sortiren d'Egipte, de vint anys en amunt, la térra que
vaig jurar de donar a Abraam, Isaac i Jacob : per tal com no m'han
seguit complidament 12salvant Caleb, fill de Jeíoné, el Quenezeu, i
Josué, fill de Nun, que seguiren complidament Jahvé. 13 1 s'abrandá

9, Supra xiii, 24

1. — / els filis de Rubén. La con- romanes a l'Oest d'Amman (Vid. XXI,

questade la Transjordánia (XXI, 21-35) 24).— Era ierra de bestiar. La Trans-

havia eixamplat els termenals estrictes jordánia sempre ha estat un país fértil,

de la térra promesa a Israel; per aixó 3. — Dibon. A una hora al N. de

no se la fan a sorts, sino que Moisés la l'Arnon. — Beon. Sembla una abrevia-

distribueix. — ]a%er s'identifica amb Sar ció de Baalmeon, al SO. d'Hesebon.

o Es Sir ; estava situada a deu milles 8. — Cades-Barne. És Cades.

164

NOMBRES -XXXII, 14-27

¡a ira de Jahvé a Israel, i els féu caminar errívols quaranta anys peí
desert, fins que fou extingida tota aquella generado, que havia fet
cosa mala ais ulls de Jahvé. 14 1 heus aquí que vosaltres heu succeit
en el lloc deis vostres pares, nissaga d'homes pecadors, per acréixer
encara la furor de la ira de Jahvé contra Israel. 15 Si us entorneu del
seu seguiment, ell tornará altra vegada a deixar-lo en el desert, i
destruireu tot aquest poblé.

1GL!avors ells s'atansaren a ell, i li digueren : Bastirem aquí ele-
des per al nostre bestíar, i ciutats per ais nostres infants. 17 1 nosal-
tres ens armarem i anirem cuitosos davant deis filis d'Israel, fins que
els portarem al seu lloc, i els nostres infants restaran en ciutats for-
tes, per causa deis moradors del país. 18 No tornarem a les nostres
cases fins a tant que els filis d'Israel no posseeixin cadascun la seva
heréncia. 19 Perqué nosaltres no prendrem pas heréncia amb ells a
l'altra banda del Jordá, ni més enllá, per tal com ens ha escaigut ja
la nostra heréncia en aquesta banda del Jordá, a Llevant.

20 1 els respongué Moisés: Si ho feu així, si us disposeu per anar a
la fac de Jahvé a !a guerra, 21 i passeu tots vosaltres armats el Jordá
a la fac de Jahvé, fins que haurá foragitat els enemics de davant d'ell,
22 i la térra será subjugada a la fac de Jahvé, i aleshores us en tor-
neu, sereu alliberats de culpa davant Jahvé i davant Israel, i aquesta
térra será vostra en heréncia a la fac de Jahvé. 23 Pero si no ho féieu
així, heus aquí que haureu pecat contra Jahvé, i sapigueu que el vos-
tre pecat us atenyerá. 24Bastiu-vos ciutats per ais vostres filis, i ele-
des per a les vostres ovelles, i feu el que ha eixit de la vostra boca.

25 1 els filis de Gad i els filis de Rubén parlaren a Moisés, dient :
Els teus servents faran tal com el meu senyor ha manat. 26 Els nos-
tres infants, les nostres mullers, els nostres ramats i totes les nostres
bésties, serán aquí, a les ciutats de Galaad. 27 1 els teus servents,

20, los. 1, 15. — 25, los. iv, 12

16. — Per ais nostres infants. Com-
pren tota la gent inepta per la guerra,
infants, dones i vells (v. 26).

17-19. — I nosaltres ens armarem.

La reprensió de Moisés féu l'efecte de-
sitjat, car els qui havien dit que no pas-
sarien el Jordá (v. 5) ara prometen d'a-
companyar les altres tribus. Aixó des-
arma la indignació de Moisés.

NOMBRES -XXXII,. 28-42

165

tots armats per a la guerra, passaran a la fac de Jahvé, cap a la guer-
ra, de la manera que diu el meu senyor.

28Llavors Moisés els encomaná a Eleazar, el sacerdot, i a Josué,
fill de Nun, i ais caps de familia de les tribus d'Israel.

29 1 els digué Moisés : Si els filis de Gad i els filis de Rubén pas-
sen amb vosaltres el Jordá, armats tots per a la guerra a la fac de
Jahvé, en ésser la térra subjugada davant vostre, els donareu en pos-
sessió la térra de Galaad. 30I si no passen armats amb vosaltres,
hauran possessió entre vosaltres a la térra de Canaan.

31 1 els filis de Gad i els filis de Rubén respongueren dient : Farem
el que Jahvé ha dit ais teus servents. 32Nosaltres passarem armats a
la fac de Jahvé a la térra de Canaan, i la possessió de la nostra he-
réncia será decá el Jordá.

33Així doná Moisés ais filis de Gad i ais filis de Rubén i a la mitja
tribu de Manassés, fill de Josep, el regne de Seon, rei amorreu, i el
regne d'Og, rei de Basan, la térra segons els termes de les seves
ciutats i les ciutats del país del voltant.

34 1 els filis de Gad edificaren Dibon i Atarot i Aroer, 35 i Etrot, i
Sofan, i Jazer, i Jegbaá, 36 i Betnemrá, i Betaran, ciutats fortificades,
i cledes de ramats.

37 1 els filis de Rubén edificaren Hesebon, i Elealé, i Cariataim, 38 i
Nabó, i Baalmeon, mudant-los els noms, i Sabamá, i posaren noms
a les ciutats que edificaren.

39 Els filis de Maquir, fill de Manassés, anaren a Galaad i la pren-
gueren i foragitaren l'amorreu que hi habitava. 40 1 Moisés doná
Galaad a Maquir, fill de Manassés, el qual hi habitá. 41 També Jai'r,
fill de Manassés, aná i prengué els seus poblats i els posá de nom
Haot-Jaír. 42Igualment Nobe aná i prengué Canat amb els seus 11o-
garrets, i l'anomená, del seu propi nom, Nobe.

29, Dt. 1 2 ; los. xiii, 8 ; xxn, 4. — 33, los. xxn, 4. — 39, Gn. l, 22

3.4. — Aroer. A la riba septentrional a.6. — Betnemrá. O Nemrñ (v. 3) a
<ie l'Arnon. uns 10 km. abans d'arribar al torrent

del mateix nom al Jordá. — Betaran. A

35. — Jegbaá. A uns 15 km. a l'Esr uns 10 km. al NO. de l'entrada del
d'Es-Salt. Jordá a la Mar Mona.

i66

NOMBRES -XXXIII, 1-21

Els campaments d'Israel

(C. XXXIII.) ^quests són els campaments deis filis d'Israel,
des que sortiren de la térra d'Egipte, per llurs estols, per má de
Moisés i Aaró. 2 Moisés posa en escrit llurs sortides, per llurs etapes,
segons manament de Jahvé : heus aquí, dones, llurs campaments se-
gons llurs sortides :

3Partiren de Ramessés el mes primer, al quinzé dia del mes; el
segon dia de la Pasqua sortiren els filis d'Israel amb má alta a la vista
de tots els egipcis, 4mentre els egipcis soterraven aquells que Jahvé
havia colpit d'entre ells, tots els primogénits, i Jahvé havia acom-
plert el judici en llurs déus.

5Partiren, dones, els filis d'Israel de Ramessés i acamparen a So-
cot. 6\ partint de Socot, acamparen a Etam, que és ais termenals del
desert. 7I partint d'Etam, tornaren envers Fi-ha'irot, que és enfront
de Baal-Sefon, i acamparen davant de Migdol. 8I partint de Fi-hairot,
passaren peí mig de la mar cap al desert, i caminaren tres jornades
peí desert d'Etam, i acamparen a Mará. 9I partint de Mará, anaren a
Elim, on hi havia dotze deus d'aigua i setanta palmeres, i hi acampa-
ren. 10 1 partint d'Elim, acamparen a la Mar Roja. 11 1 partint de la
Mar Roja, acamparen al desert de Sin. 12 1 partint del desert de Sin,
acamparen a Dafcá. 13 1 partint de Dafcá, acamparen a Alús. 14I
partint d'Alús, acamparen a Rafidim, on el poblé no tingué aigua per
a beure. 15 1 partint de Rafidim, acamparen al desert del Sinaí.

16 1 partint del desert del Sinaí, acamparen a Quibrot-Hattaauá. 17 1
partint de Quibrot-Hattaauá, acamparen a Haserot. 18 1 partint d'Ha-
serot, acamparen a Retmá. 19 1 partint de Retmá, acamparen a Rem-
mon-Fares. 20 1 partint de Remmon-Fares, acamparen a Lebná. 21 1

7, Ex. xiv, 2.-9, Ex. xv, 27. — 14, Ex. xvn, i. — 16, Ex. xix, i. — 17, Supra xi, 34. — 18, Supra xin, 1

3. — Parliren de Ramessés. Les qua- XII, 37-XIX, 2; Nm. X, 1 1 -XII, 1).
ranta etapes d'aquest viatge de la sorti- N'hi ha onze no citades en altres in-
da d'Egipte fins a les planes de Moab, drets, moltes de les quals no poden
que són un resum de 1'itinerari d'Israel, identificar-se amb seguretat, com Daf-
han estat ja descrites en la seva major cá, Alus, deis vv. 12, 13, i les descrites
part, en el lloc que els corresponia (Ex. en els vv. 18 al 30, Retma, etc.

NOMBRES - XXXIII, 22-49

167

partint de Lebná, acamparen a Ressá. 22 1 partint de Ressá, acampa-
ren a Quelatá. 23 1 partint de Quelatá, acamparen al mont Séfer. 24 1
partint del mont Séfer, acamparen a Haradá. 25 1 partint d'Haradá,
acamparen a Maquelot. 2ÜI partint de Maquelot, acamparen a Táat.
27 1 partint de Táat, acamparen a Tare. 28 1 partint de Tare, acampa-
ren a Metcá. 29 1 partint de Metcá, acamparen a Hesmoná. 30 1 par-
tint d'Hesmoná, acamparen a Moserot. 31 1 partint de Moserot,
acamparen a Benejaacan. 32 1 partint de Benejaacan, acamparen al
mont Gadgad. 33 1 partint del mont Gadgad, acamparen a Jetebatá.
34 1 partint de Jetebatá, acamparen a Hebroná. 85 1 partint d'Hebroná,
acamparen a Asiongáber. 36 1 partint d'Asiongáber, acamparen al
desert de Sin, que és Cades. 37 1 partint de Cades, acamparen a la
muntanya d'Hor, a l'extremitat del país d'Edom.

38 1 pujá Aaró, el sacerdot a la muntanya d'Hor, complint l'ordre
de Jahvé, i allí morí ais quaranta anys de la sortida deis filis d'ísrael
de la térra d'Egipte, al mes cinqué, al primer del mes. 39 1 era Aaró
d'edat de cent vint-i-tres anys quan morí a la muntanya d'Hor. 40 1
el Canaaneu, el rei d'Arad, que sojornava al Négueb, a la térra de
Canaan, hagué esment de com eren vinguts els filis d'ísrael.

41 1 partint de la muntanya d'Hor, acamparen a Salmoná. 42 1 par-
tint de Salmoná, acamparen a Funon. 43 1 partint de Funon, acam-
paren a Obot. 44 1 partint d'Obot, acamparen a Jieabarim, ais confins
de Moab. 45 1 partint de Jieabarim, acamparen a Dibongad. 46 1 par-
tint de Dibongad, acamparen a Helmondeblataim. 47 1 partint d'Hel-
mondeblataim, acamparen a les muntanyes d'Abarim, enfront de
Nabó. 48 1 partint de les muntanyes d'Abarim, acamparen a les este-
pes de Moab, a la vora del Jordá de Jericó. 49 1 acamparen a la vora
del Jordá, des de Betsimot a Abelsatim, ais camps de Moab.

32, Dt. x, 7. — 36, Supra xx, i. — 38, Supra xx, 2$ ; Dt. xxxn, 50

49. — Abelsalim. Es Settim deis moa- bites. Cf. XXV, 1.

i68

NOMBRES -XXXIII, 50-XXXIV, 5

RePARTICIÓ DE LA TERRA PROMESA

50 1 parla Jahvé a Moisés a les estepes de Moab a la vora del Jordá
de Jericó, dient : 51 Parla ais filis d'Israel, i digues-!os : Quan haureu
passat el Jordá a la térra de Canaan, 52 foragitareu tots els moradors
del país del davant vostre, i destruireu tots llurs simulacres i totes
llurs imatges de fosa, i assolareu tots els seus alts llocs. 53 1 posseireu
la térra, i hi sojornareu, perqué jo us l'he donada per tal que la pos-
se'iu. 54 1 us partireu la térra a sorts per famílies : a les nombroses
donareu mo't en heretatge, a les menys nombroses donareu menys
en heretatge: on li sortirá la sort, allí la tindrá cadascuna: segons les
tribus deis vostres pares us la repartireu. 55 1 si no foragiteu els mo-
radors del país de davant vostre, s'esdevindrá que els que deixareu
serán com espines ais vostres ulls, i com agullons en els vostres flanes,
i us afligirán damunt la térra on habitareu. 56 1 encara s'esdevindrá
que jo us faré alió que comptava fer a ells.

Les fronteres de Canaan

(C. XXXIV.) M parlá Jahvé a Moisés, dient: 2 Mana ais filis
d'Israel, i digues-los : Quan haureu entrat a la térra de Canaan, heus
aquí el país que us tocará en heréncia : el país de Canaan dins els seus
termenals.

3 El vostre termenal de migdia sortirá del desert de Sin, junt al
terme d'Edom ; i la vostra ratlla meridional partirá de l'extrem de la
Mar de la Sal envers l'orient. 4I aquesta ratlla us anirá voltant del
migdia fins a la pujada d'Acrabim, i passará per Sin i sortirá a migdia
de Cades-Barne, i continuará per Hassar-Adar i passará cap a Ase-
mona. 5I d'Asemoná girará fins al torrent d'Egipte, i acabará al mar.

52, Dt. vii, 5; Idc. ii, 2.-3, los. xv, i

3. — Mar dt- la Sal. LaMarMorta. corpins, com tradueix Vg. Cf. Jos.

4. — La pujada d'Acrabim. Deis es- XV, 3.

NOMBRES - XXXIV, 6-25

169

6 1 el termenal d'occident será la mar gran : aquest será el vostre
termenal d'occident.

7 1 el termenal del nord será aquest : des de la mar gran tirareu la
fita fins a la muntanya d'Hor. 8 De la muntanya d'Hor tirareu vers
l'entrada d'Emat i la ratlla anirá a sortir a Sedadá, 9 i després sortirá
a Zefroná, i fará cap a Hassar-Enan : aquest será el vostre termenal
del nord.

10 1 per termenal a orient tirareu d'Hassar-Enan fins a Semafá, 11 i
baixará la ratlla de Sefamá a Reblá, a l'orient d'Ain, i davallará i to-
cará la costa de la mar de Quenéret a l'orient. 12 Després la ratlla
baixará al Jordá i anirá a sortir a la Mar de la Sal : aquesta será la
vostra térra segons els seus termenals tot voltant.

13 1 Moisés féu manament ais filis d'Israel, dient : Aquesta és la
térra que heretareu per sorts, la que Jahvé maná que donés a les nou
tribus i a la mitja tribu. 14 Car la tribu deis filis de Rubén, segons les
seves cases pairáis, i la tribu deis filis de Gad, segons les seves cases
pairáis, i la mitja tribu de Manassés, ja han rebut llur heretatge.
15 Aqüestes dues tribus i mitja han rebut llur heretatge encá del Jordá
de Jericó, a l'orient.

16 1 parlá Jahvé a Moisés, dient: 17Aquests són els noms deis ba-
rons que us faran les partions de la térra : Eleazar, el sacerdot, i
Josué, fill de Nun. 18Prendreu també un príncep de cada tribu, per
a fer el repartiment de la térra. 19 1 aquest són els noms deis barons :
De la tribu de Judá, Caleb, fill de Jefoné; 20 de la tribu deis filis de
Simeó, Samuel, fill d'Ammiud; 21 de la tribu de Benjamí, Elidad,
fill de Caselon; 22 de la tribu deis filis de Dan, per príncep, Boccí, fill
de Jogli; 23 deis filis de Josep, de la tribu deis filis de Manassés,

17, los. xiv, 1

6. — La Mar gran. La Mediterránia. des. Queneret o Cinueret o Kinneret

8. — Entrada d'Emat o Lebó d'Emat, era una ciutat que hi havia a la seva
cf. XIII, 21, n. vora occidental.

9. — Zefroná o Zifron. No está ¡den- n. — A l'orient d'Ain. Gr. diu : « de
tificat. l'orient a les fonts.» Vg : «contra ion-
io, 11. — Aqüestes localitats, Hassar- tem Daphnini, inde perueniet contra

Enan, Sefamá, Reblá, no s'han pogut oriente m...»

identificar. — Mar de Queneret, és l'ac- 13. — / a la mitja tribu. La de Ma-

tual mar de Genezaret o de Tibería- nassés.

170

NOMBRES - XXXIV, 24-XXXV, 7

per príncep, Hanniel, fill d'Efod; 24 i de la tribu deis filis d'Efraím, per
príncep, Camuel, fill de Seftan; 25 de la tribu deis filis de Zabulón,
per príncep, Elisafan, fill de Farnac; 2,;de la tribu deis filis d'Issacar,
per príncep, Faltiel, fill d'Ozan; 27 de la tribu deis filis d'Asser, per
príncep, Aiud, fill de Salomí; 28 de la tribu deis filis de Neftalí,
per príncep, Fedael, fill d'Ammiud.

29Aquests són aquells a qui ordena Jahvé de repartir ais filis d'Is-
rael la térra de Canaan.

ClUTATS LEVITIOJJES

(C. XXXV.) 1\ parla Jahvé a Moisés, a les estepes de Moab,
junt al Jordá de Jericó, dient: 2 Mana ais filis d'Israel que donin ais
levites de la possessió de llur heretatge ciutats on habitin, i també
els donareu els prats forans de les ciutats, entorn d'elles. :1I ells tin-
dran les ciutats per habitar-hi, i llurs prats forans per a llur bestiar i
per a llurs ramats i per a tots llurs animáis. 4I els prats forans de
les ciutats que donareu ais levites tindran mil colzades al voltant, del
mur de la ciutat enfora. 5I amidareu fora de la ciutat a la banda
d'orient dues mil colzades, i a la banda de migdia dues mil colzades,
i a la banda d'occident dues mil colzades, i a la banda del nord dues
mil colzades i la ciutat será al mig: aixó tindran els prats forans de
les ciutats.

GI de les ciutats que donareu ais levites, sis serán ciutats de refu-
gi, les quals donareu perqué l'homeier hi trobi acollenca, i sense
aqüestes, donareu quaranta dues ciutats. 7 Totes les ciutats que do-
nareu ais levites serán quaranta vuit ciutats, amb llurs prats forans.

2, IOS. XXI, 2

3. — / ells tindran les ciutats per habi- 5. — Dues mil coloides. Uns mil m.

tar-hi. Els levites, per comptes de 7. — Totes les ciutats... serán quaranta

posseir un territori determinat, com les vuit. Moisés no designa cap nom de

altres tribus, havien d'habitar ciutats ciutat perqué encara les havien de pren-

disperses enmig de tota la Palestina. dre deis canaaneus. Es una altra prova

Cf. la profecía de Jacob sobre Leví, en que el llibre fou escrit per Moisés ais

Gn. XLIX, 7. camps de Moab.

NOMBRES - XXXV, 8-20

171

8I les ciutats que els donareu serán de l'heréncia deis filis d'Israel :
molt prendreu de qui molt té, i poc de qui poc té : cadascú donará,
de les seves ciutats, ais levites segons la possessió que heretará.

Ciutats de refugi

9I parla Jahvé a Moisés, dient : 10 Parla ais filis d'Israel i digues-los :
Quan haureu passat el Jordá envers la térra de Canaan, 11 us senya-
lareu ciutats: ciutats de refugi tindreu, on fugirá l'homeier que col-
peixi algú de mort, sense voler. 12 1 aquelles ciutats us servirán d'a-
collenca contra el vindicador, i no morirá l'homeier abans que com-
paregui a judici davant la comunitat. 13 De les ciutats que donareu,
tindreu, dones, sis ciutats de refugi. 14 Tres ciutats donareu d'encá
del Jordá, i les altres tres les donareu a la térra de Canaan: elles
serán ciutats de retugi. 10 Aqüestes sis ciutats serán de refugi ais
filis d'Israel, i a l'estranger, i ais qui sojornaran enmig d'ells, per
tal que hi fugi qualsevol que colpeixi de mort un altre sense voler.

16 Si amb una eina de ferro el percudeix, i mor, homeier és; l'ho-
meier morirá. 17 1 si el percudeix amb una pedra a la má, de qué
pugui morir, i mor, homeier és: l'homeier morirá. 18 1 si el percu-
deix amb una eina de fusta a la má, de qué pugui morir, i mor, ho-
meier és: l'homeier morirá. 19 El vindicador de la sang será el qui
matará l'homeier: quan el trobará, ell el matará. 20 Si un dona a un

10, Dt. xix, 2 ; los. xx, 2. — 13, Dt. iv, 41 ; los. xx, 8.— 20, Dt. xix, 1 1

9-15. — Sobre les ciutats de refugi
per aquell qui occeix involuntáriament
algú, cf. Dt- XIX, 1 - 1 3 . — Un cop
Israel posseí la térra promesa, les tres
ciutats de refugi de la Transjordánia
foren: Bósor, Ramot i Gaulon (Jos. XX,
8) i les tres de la Cisjordánia foren :
Cedes, Siquem i Cariatarbe o Hebron
(Jos. XX, 7).

16-18 — Si amb una eina de fer-
ro. Les tres menes d'instruments no-
tades en aquests versets demostren que
l'homicidi era voluntan, per tant, l'ho-

12 - ANTIC TESTAMENT II

meier no tenia dret al refugi i era casti-
gat amb la pena de mort.

19. — El vindicador de la sang. El
parent més próxim, « propinquus occi-
si » com tradueix Vg. Aquest costum
de la venjanca de sang, tan comú en
tots els pobles abans del Cristianisme,
en la legislació mosaica queda molt li-
mitat i controlat. El vindicador fa de
botxí, pero el reu ha d'ésser abans jut-
jat i condemnat pels magistrats (v. 24),
els quals representaven la comuni-
tat.

:72

NOMBRES - XXXV, 21-34

altre una empenta per odi, o li tira damunt alguna cosa insidiosa-
ment, i en mor, 21 o per enemistat l'ha percudit amb la má, i en mor,
qui ha percudit morirá; és homeier: el vindicador de la sang matará
l'homeier, quan el trobará. 22 Pero si li dona l'empenta casualment,
sense enemistat o sense voler li tira damunt alguna cosa, 23 o sense
veure'l fa caure damunt seu una pedra, de qué pot morir, i mor, i
ell no era el seu enemic, ni li cercava cap mal, 2illavors la comuni-
tat judicará entre el qui ha percudit i el vindicador de la sang, segons
aqüestes liéis. 25 1 la comunitat deslliurará l'homeier de mans del
vindicador de la sang, i el fará tornar a la seva ciutat de refugi, a la
qual s'haurá acollit, i hi sojornará fins que morirá el suprem sacer-
dot, el qual fou ungit amb l'oli sant. 26 1 si l'homeier sortia fora del
terme de la ciutat de refugi, a la qual s'havia acollit, 27 i el trobava el
vindicador de la sang fora del terme de la ciutat de la seva acollenca,
i el vindicador de la sang occia l'homeier, no se li'n fará culpa; 28 car
en la seva ciutat de refugi haurá d'habitar l'homeier fins que mori el
suprem sacerdot, i després que mori el suprem sacerdot, l'homeier
tornará a la térra de la seva possessió.

29 Aqüestes coses us servirán d'estatuts de dret per a les vostres
generes en tots els vostres estatges.

30 Qualsevol que percudeixi algú, per boca de testimonis morirá
l'homeier; pero un sol testimoni no fará fe contra ningú perqué
mori. 31 1 no acceptareu rescat per la vida d'un homeier, puix que
és reu de mort: car ben cert morirá. 32Ni tampoc no acceptareu
rescat del qui fugí a la seva ciutat de refugi, perqué torni a viure a la
seva térra, fins que mori el sacerdot. 33 1 no contaminareu la térra
on estareu, perqué la sang contamina la térra, i la térra no podrá
ésser expiada de la sang que s'hi escampá, sinó per la sang de qui
l'ha escampada. 34 No contaminareu, dones, la térra on habiteu, en-
mig de la qual jo habito, perqué jo, Jahvé, habito enmig deis filis
d'Israel.

22, los. xx, 5

25. — Fins que morirá, el suprem sacer- refugíate podien tornar a llurs cases,
dot. Llavors hi havia amnistía i els v. 28.

NOMBRES - XXXVI, 1-8

173

L'heréncia de les pubilles

(XXXVI.) *I els caps de casa de la familia deis filis de Galaad,
fill de Maquir, fill de Manassés, de la familia deis filis de Josep, s'a-
tansaren a parlar davant de Moisés i davant deis princeps caps de
familia deis filis d'Israel. 2I digueren : Jahvé maná al meu senyor
que donés per sorts la térra ais filis d'Israel en possessió; també ha
manat Jahvé al meu senyor que doni la possessió de Salfaad, germá
nostre, a les seves filies. 3 Les quals, si es mariden amb alguns deis
filis de les altres tribus deis filis d'Israel, l'heréncia d'elles será sos-
treta de l'heréncia deis nostres pares, i será afegida a l'heréncia de la
tribu a qué serán unides; i així será minvada la part de l'heréncia
deis nostres pares. *I quan vindrá el jubileu deis filis d'Israel, l'he-
réncia d'elles será afegida a l'heréncia de la tribu de llurs marits, i
aixi l'heréncia d'elles será sostreta de l'heréncia de la tribu deis nos-
tres pares.

5Llavors Moisés féu aquest manament ais filis d'Israel, per paraula
de Jahvé, dient: La tribu deis filis de Josep parla dreturerament.
6Aixó és el que ha manat Jahvé pertocant a les filies de Salfaad,
dient : De qui els plaurá serán mullers, pero es maridaran dins una
familia de la tribu de llur pare, 7 per tal que l'heréncia deis filis d'Is-
rael no sigui traspassada de tribu en tribu, car cadascun deis filis
d'Israel ha d'afectar-se a l'heréncia de la tribu deis seus pares. 8I
qualsevol filia que posseeixi heréncia de les tribus deis filis d'Israel,
es maridará amb un d'una familia de la tribu del seu pare, per tal
que els filis d'Israel posseeixin cadascun l'heréncia deis seus pares.

1, Supra xxvii, i. — 6, Tob. vil, 14

1. — I els caps de familia a Galaad. Aixó dona peu a promulgar una nova

Un altre cas que presenten les filies de llei general aclaridora. Totes les liéis

Salfaad. Una noia hereva porta el pa- mosaiques havien estat dictades davant

trimoni amb ella; si aquesta es casa els fets vius ; és per aixó que encloíen

amb un home d'una altra tribu, la pro- tanta de saviesa.
pietat passa a la tribu del marit, contra

el legislat en el cap. XXVI, 52-56. 2. — Al meu senyor. A Moisés.

i74 NOMBRES - XXXVI, 9-13

9 1 no vagi l'heréncia passant d'una tribu a l'altra, ans cadascuna de
les tribus deis filis d'Israel s'afecti a la seva herencia.

10 Tal com Jahvé maná a Moisés, així feren les filies de Salfaad.
11 1 Maalá, i Tersa, i Heglá, i Melca, i Noá, es maridaren amb filis de
llurs oncles. 12 De la familia deis filis de Manassés, fill de Josep
foren mullers, i l'heréncia l!ur resta dins la tribu de la familia de
llur pare.

13Aquests són els manaments i els estatuís que ordena Jahvé per
má de Moisés ais filis d'Israel a les estepes de Moab, vora el Jordá
de Jericó.

DEUTERONOMI

NOTÍCIA PRELIMINAR

La Vulgata ha adoptat el títol deis Setanta : AeuxEpovó^iov, segona llei
(de SEÚxepoc; vó^oq) per a designar el cinqué i darrer llibre del Pentateuc.
Els hebreus l'anomenaven tradicionalment Elle haddebarim : aqüestes son les
páranles, tal com comenca el Deuteronomi. Peró fou també anomenat
«segona llei», Mixné baltorá i ádhuc «Llibre deis retrets», Sefer tocahot.

El Deuteronomi no és própiament un resum de les liéis consignades en
els tres llibres anteriors. Aqüestes eren adrecades a un poblé nómada i
en vistes a les necessitats imposades per la vida deis campaments en els
deserts. Ara, a les darreries de l'any quaranté de la sortida de l'Egipte,
Israel estava a punt d'ésser un poblé sedentari, amb territoris delimitáis per
a cada tribu, amb les seves ciutats i amb les seves distancies relativament
considerables. Calia, dones, adaptar la legislació al nou génere de vida,
ben diferent del menat durant el temps de formació de la nació jueva.

A més, els destinataris no eren pas els mateixos. La generado eixida de
l'Egipte, la que veié les meravelles de l'éxode i els esdeveniments del Si-
naí, havia caigut en el desert. Moisés s'adreca a una generació nova i li
recorda els fets passats que ella no ha viscut, i per a ella refá de bell nou
tota la legislació. Es per aixó que a aquest llibre li escau el títol de
Deuteronomi o segona llei.

Hi ha en aquest llibre dues menes de documents perfectament destria-
bles. Primer, els tres discursos de Moisés pronunciats a les estepes de
Moab, que formen la part principal del Deuteronomi; després, la conclusió
histórica referent a les darreres gestes del gran Legislador.

Es fora de tot dubte la paternitat mosaica d'aquest llibre. Ultra la
tradició no interrompuda, que és una prova decisiva, hi ha el contin-
gut del llibre, les proves intrínseques. No podia haver-lo escrit ningú
més que Moisés. La darrera part histórica, caps. XXX1-XXXIV, és cer-
tament d'una altra má, sens dubte de Josué, successor de Moisés. Aixó no

i78

DEUTERONOMI

vol dir que no hi hagi en el text transposicions i ádhuc alguna interpolado
posterior i esmenes de copistes, com advertirem, quan calgui, en les notes.

L'estil varia respecte deis llibres anteriors. Aqui pren un caient oratori,
d'exhortació, adés paternal, adés amenazadora i patética. No és l'estil
planer de la senzilla narrado, ni l'estil sobri de les parts legislatives. En
el Deuteronomi l'estil vibra, animat i emotiu, adés suau i tendré, adés for-
tíssim i valent, pero serapre colpidor; s'endevina el testament de l'home
que ha conduit a pols un poblé, i l'ha pastat, i está a punt de deixar-lo per
sempre. En tot el text batega el neguit de l'home que ha rebut una missió
de Déu i vol deixar-la clarament acomplerta en veure imminent la seva
mort. Aquest sentiment s'exalta en els dos bellíssims cants amb qué es
clou el Deuteronomi : llur magnificencia és tal que, com digué Fenelon,
mai la poesía homérica no pogué acostar-s'hi. La gran volada de les
imatges, manllevades a una natura brava, no arriba a contenir el ritme in-
tern d'idees i sentiments, tots ells ordenats envers Jahvé, amb qué s'ex-
pressa i s'acomiada aquest gran profeta i poeta sobrehumá que tantes ve-
gades havia parlat fac a fac amb Déu.

Aquest llibre pot dividir-se així :

I Part. Primer discurs de Moisés, I, i —IV, 43

§ 1.a Secció : Part histórica.

1. — Introdúcelo histórica del Deuteronomi, I, 1-5.

2. — Recapitulació : Del Sinai a Cades, I, 6-19.

3. — Sojorn a Cades, I, 20-46.

4. — De Cades al desert de Cademot, II, 1 -2 s .

5. — Victóries sobre Seon i Og, II, 26-III, ss.

6. — Repartiment de la Transjordánia, III, 12-29.

§ 2.a Secció: Par enética.

1. — Exhortado a l'observanca de les liéis, IV, 1-40.

2. — Les ciutats de refugi a Transjordánia (Apéndix), IV, 41-45.

II Part. Segon discurs de Moisés, IV, 44 — XI, 32

Introducció histórica, IV, 44-49.
§. Prbleg.

1. — L'origen deis preceptes, V, 1-30.

2. — L'amor de Déu fonament d'Israel, VI, 1-25.

NOTÍC1A PRELIMINAR

179

3. — L'anorreament deis Canaaneus i llurs ídols, VIL

4. — Benediccions a la fidelitat, VIII.

5 . — Els dons de Déu, IX-X, 1 1 .

6. — Nova exhortado a l'obediéncia, X, 12-XI.

§ i.a Secció: Legislado religiosa, XII-XVI.

1. — Unitat de santuari i de cuite, XII-XIII, 1.

2. — Cástig de la idolatría, XIII, 2-19.

3. — Contra els ritus pagans i les viandes impures, XIV, 1-2 1.

4. — Els delmes, XIV, 22-29.

5. — L'any sabátic, XV, 1-18.

6. — Rescat deis primogénits, XV, 19-23.

7. — Les tres festes anuals, XVI, 1-17.

§ 2.a Secció: Dret públic, XVI, 18-XXI, 14.

1. — Deis magistrats, XVI, 18-20.

2. — De la idolatría, 21, 22.

3. — De les victimes, XVII, 1.

4. — Cástigs, 2-7.

5. — El tribunal suprem, XVII, 8-13.

6. — De l'elecció d'un rei, 14-20.

7. — Deis sacerdots i deis levites, XVIII, 1-8.

8. — Deis profetes, 9-22.

9. — Les viles de refugi, XIX, 1-13.

10. — Deis límits, 14.

11. — Deis testimonis, 15-21.

12. — De la guerra, XX, 1-20.

13. — Expiació d'una mort Fautor de la qual és desconegut, XX, 1-9.

14. — El tráete de les dones captives, 10-14.

§ 3.a Secció: Dret privat, XXI, 15-XXVI, 19.

1. — El dret de primogenitura, XXI, 15-17.

2. — Cástig del fill rebel, 18-21.

3. — Els cadávers deis penjats, 22-23.

4- — Objectes perduts i trobats, XXII, 1-4.

5. — ■ Liéis diverses, 5-12.

6. — Santedat del matrimoni, XXII, 13-30.

7. — Exclusió de la comunitat, 1-8.

8. — Puresa del campament, 9-14.

i8o

DEUTERONOMI

9. — Liéis diverses : de l'esclau fugitiu, contra la prostitució, de la usu-
ra, deis vots, etc., 15-25.

10. —

ni uivtHcij /y /vi v , 14.

T T

í Ipis íiivprsp*; • non fnsnt rantp lpnr^ ptr c-Q

12. —

En favor deis febles i deis pobres, 10-22.

Contra els cástigs excessius, XXV, 1-4.

14.-

El levirat, 5-10.

15- -

Les baralles, 11, 12.

16. -

Transaccions : pesos i mesures, 13-16.

I7--

Destrucció deis amalecites, 17-19.

18.-

Les primicies i els delmes, XXVI, 1-15.

Conclusió : Exhortado final al compliment del pacte, 16-19.

III Part. Terc discurs de Moisés

§ 1.a Secció : Renovellament del pacte, XXVII.

§ 2.a Secció : Benediccions i malediccions, XXVIII.

§ 3.a Secció : Exhortacions a l'observanca de la Llei, XXIX-XXX.

IV Part. Conclusió histórica : comiat i mort de Moisés
XXXI-XXXIV

1 . — Josué successor de Moisés. La lectura periódica de la Llei, XXXI.

2. — Cántic de Moisés, XXXII, 1-47.

3. — Moisés, del Nebó estant, contempla la térra que no petjará, XXXII,
48-52.

4. — Benedicció profética de Moisés, XXXIII, 1-29.

5. — Mort i dol de Moisés, XXXIV.

PRIMER DISCURS DE MOISÉS

(I, i-IV.43)

Introducció histórica

(C. I.) Aqüestes són les paraules que adrecá Moisés a tot Israel,
enllá del Jordá, en el desert, en l'Arabá, enfront de Suf, entre Faran
i Tófel i Laban i Haserot i Dizaab. 2Onze jornades de camí hi ha
des de l'Horeb a Cades-Barne, per la vía de la muntanya de Se'ir. 3I
s'esdevingué en l'any quaranté, al mes onzé, al primer dia del mes,
que parla Moisés ais filis d'Israel, segons tot co que Jahvé li havia
ordenat pertocant a ells, 4després que hagué batut Seon, rei deis
amorreus, que habitava a Hesebon, i Og, rei de Basan, que habitava
a Astarot, i a Edraí. 5 Enllá del Jordá, en térra de Moab, comenta
Moisés d'explanar aquesta llei, dient :

4 Nm.^xxi, 24

1 . — Aqüestes són les paraules. Intro-
ducció general del Dt. vv. 1-5, anun-
ciant els tres discursos de Moisés al
poblé, al mes onzé de l'anv 40 de la
sortida d'Egipte. — Enllá del Jordá. Pun-
tualitza el lloc on foren pronunciáis :
Araba significa «estepa», la valí árida
que va de la Mar Morta fins al golf
arábic. — En front de Suf. Vg.: «contra
mare Rubrum». — Faran. Cf. Nm.
X, li. — Tófel. Potser Tactual Taby-
leh. — Laban. El Lebná de Nm.
XXXIII, 22.

2. — Horeb. El Sinaí.

Se'ir. La Idumea.

3. — El mes on%l de l'any religiós,
més tard anomenat Xebat, corresponia
a la segona meitat de gener i primera
meitat de febrer.

4. — Hesebon. Cf. Nm. XXI, 25,
33. — Astarot. A l'est del Jordá, es-
devingué una ciutat levítica de la tribu
de Manassés.

5. — Explanar aquesta llei. Própia-
ment, la llei no comenga fins al cap. IV.
Els tres primers són un resum historie
del poblé en el desert.

¡82

DEUTERONOMI - 1, 6-17

Del Sinaí a Cades

6 Jahvé, el nostre Déu, ens parla a l'Horeb, dient: Prou temps
haveu ja sojornat en aquesta muntanya. 7 Gireu, partiu i dirigiu-vos
a la muntanya de l'Amorreu, i a totes les seves rodalies, devers l'A-
rabá, i la muntanya, i la plana, i el Negueb, i la costa de la mar, de-
vers la térra del Canaaneu, i al Liban, fins al riu gran, el riu Eufrates.
8 Heus aquí que jo dono al vostre albir la térra : aneu i posse'iu la
térra que jura Jahvé ais vostres pares, a Abraam, a Isaac i a Jacob,
que donaria a ells i a la semenca llur.

9 1 jo us vaig parlar en aquell temps, dient-vos : Jo no puc portar-
vos tot sol. 10 Jahvé, Déu vostre, us ha multiplicat, i vet aquí que
vosaltres avui sou nombrosos com els estéis del cel. 11 Jahvé, Déu
deis vostres pares, afegeixi sobre vosaltres mil vegades tants com sou
i us beneeixi talment com us ha promés. 12 ¿Com podría portar tot
sol la vostra cárrega, ni el vostre feix, ni el vostre pledejar? 13Pro-
cureu-vos de les vostres tribus homes de seny i entenents i albiradors,
i jo els posaré de caps vostres.

14 1 em responguéreu i diguéreu : Bona és la cosa que has parlat
de fer.

15 1 prenguí els caps de les vostres tribus, homes de seny i albira-
dors, i els posí de caps damunt vosaltres, de caps de milers, i de
caps de centenes, i de caps de cinquantenes, i de caps de desenes, i
de prefectes en les vostres tribus.

16 1 aixó vaig fer de comanda ais vostres jutges, en aquell temps:
Escolteu les causes entre els vostres germans i jutgeu segons justicia
entre l'home i son germá, i entre ell i l'estranger. 17 No coneixereu
les cares en el juí : tant el petit com el gran escoltareu. No tindreu

10, Ex. xvni, 18. — 16, lo. vil, 24. — 17, Lv. xix, 1 5 ; Infra xvi, 19 ; Pr. xxiv, 23 ; Eccli. xi.ii, 1 ; Iac. 11, 1

7. — Descripció orográfica de la térra corda la instirució deis jutges, vv. 9-

promesa. En temps de la invasió, els 17, afegint alguns detalls no consignats

Amorreus estaven refugiats en la part en Ex. XVIII, 14-26.
muntanyosa i els Canaaneus habitaven

la plana. 17. — No coneixereu les cares en el juí.

9. — Jo us vaig burlar. Moisés re- No fareu distinció de persones.

DEUTERONOMI - 1, 18-28

183

temor de cap home, car el juí és de Déu : i la causa que siguí difícil
per a vosaltres, me la dureu a mi, per tal que jo l'escolti. 18 1 us vaig
ordenar en aquell temps totes les coses que havíeu de fer.

19 1 partírem d'Horeb, i travessárem tot aquell desert gran i ferest
que veiéreu, camí de la muntanya de l'Amorreu, talment com Jahvé,
el nostre Déu, ens havia ordenat, i arribárem fins a Cades-Barne.

Sojorn a Cades

20 1 jo us vaig dir : Sou arribáis fins a la muntanya de l'Amorreu
que Jahvé, Déu nostre, está per donar-nos. 21 Mira, Jahvé, ton Déu,
dona a ton albir la térra : puja, ensenyoreix-te'n segons que ha parlat
Jahvé, Déu de tos pares. No temis ni desdeixis !

22 1 us atansáreu a mi tots vosaltres i diguéreu : Trametem homes
davant nostre que ens explorin la térra i ens donin raó del camí per
on hem de pujar, i de les ciutats on hem d'arribar. 23 1 fou plaent
ais meus ulls la cosa, i prenguí de vosaltres dotze homes : un home
per tribu. 24 1 giraren, i pujaren la muntanya, i atenyeren el torrent
d'Escol, i l'exploraren. 25 1 prengueren en la má llur del fruit de la
térra, i davallaren a nosaltres, i ens donaren raó, dient : Bona és
la térra que Jahvé, Déu nostre, está per donar-nos.

26 1 no us plagué de pujar, i fóreu rebels a la paraula de Jahvé,
Déu vostre. 27 1 refunyíreu dins les vostres tendes, i diguéreu: Per
tal com Jahvé ens ha odiat, ens ha fet sortir de la térra d'Egipte, per
tal de lliurar-nos a la má de l'Amorreu, i exterminar-nos. 28 ¿Cap
on pugem ? Els nostres germans han desdelitat el nostre cor, dient :
Un poblé més gran i més alt que nosaltres ! Ciutats grans i amura-
Hades fins al cel, i encara filis deis enaquites hi hem vistos !

22, Nm. xiii, 3

21 . — Jahvé, ton Déu. En aquests dis-
cursos, Moisés passa sovint del plural
al singular, personificant la coHectivitat,
o tal volta per émfasi.

24. — El torrent d'Escol. Vg.: « ad
Vallem botri ».

28. — Enaquites. Descendents d'Enac,
gent d'estatura gegant, teniuts deis al-
tres pobles. Cf. Nm. XIII, 23, n.

184

DEUTERONOMI - 1, 29-44

29 1 jo us diguí : No tremoleu, ni temeu d'ells ! 30Jahvé, el vostre
Déu, camina davant vostre : Ell lluitará per vosaltres, talment com
ha fet a vista de tots vosaltres a l'Egipte, 31 i al desert, on tu has vist
com t'ha portat Jahvé, ton Déu, talment com un home porta el seu
fill, per tot el camí que heu fet fins arribar en aquest lloc.

32 1 malgrat aquesta paraula, vosaltres no confiáreu en Jahvé, el
vostre Déu. 33 El qual caminava davant vostre en el camí per tal de
cercar-vos un lloc on acampéssiu, dins un foc a la nit, a fi de mos-
trar-vos el camí que havíeu de seguir, i dins un núvol de dia.

34 1 oí Jahvé la veu de les vostres paraules, i s'enfelloní, i jura dient:

35 Tan cert que ni un deis homes aquests, d'aquesta generació per-
versa, no veurá la térra bona que jurí de donar ais vostres pares,

36 llevat de Caleb, fill de Jefoné : ell la veurá 1 a ell donaré la térra
que ha trepitjat, i també ais seus filis, per tal com ell ha seguit Jahvé
complidament.

37 També contra mi s'enfelloní Jahvé a causa de vosaltres, dient:
Tampoc tu no hi entrarás. 38 Josué, fill de Nun, el qui es té
davant teu, ell hi entrará. Encoratja'l, puix que ell la fará heretar
a Israel. 39 1 els vostres menuts, deis quals diguéreu que esdevin-
drien presa, i els vostres filis, que no coneixen avui bé ni mal,
ells hi aniran, i a ells la donaré, i ells la posseiran. 40 Pero vosaltres
reculeu i aneu de dret al desert, camí de la Mar Roja.

41 1 responguéreu, i em diguéreu : Hem pecat contra Jahvé ! Nos-
altres pujarem i lluitarem tal com Jahvé, el nostre Déu, ens ha orde-
nat. Us cenyíreu cadascú les seves armes de guerra, i pretenguéreu
pujar la muntanya.

42 1 em digué Jahvé : Els dirás : No pugéssiu pas, ni lluitéssiu, puix
que no seré jo entre vosaltres, ans sereu desfets pels vostres enemics.

43 1 parlí a vosaltres, i no escoltáreu, i us resistíreu a la paraula de
Jahvé, i soberguejáreu, i pujáreu a la muntanya. 44 1 sortí l'Amor-

33, Ex. xiii, 21 ; Nm. xiv, 14. — 35, Nm. xiv, 23 ; Ps» xciv, 11. — 41, Nm. xiv, 40. — 42, Nm. xrv, 42

39. — Be ni mal. Que no són responsa- tit general per designar senzillament els

bles. Gr.: «I tot infant petit que no coneix habitants del país de Canaan. Própia-

encara avui bé ni mal, hi entrará,» etc. ment foren els Amalecites i els Canaa-

44. — Amorren. Aquí es pren en sen- neus. Cf. Nm. XIV, 45.

DEUTERONOMI - 1, 45-II, 9

reu, que habitava en aquella muntanya, a l'encontre vostre, i us
perseguiren talment com fan les abelles, i us feriren de Seír fins a
Horma. 45 1 retornáreu, i ploráreu a la fac de Jahvé. Pero Jahvé
no escolta la vostra veu, i no para l'orella envers vosaltres. 4fiI res-
táreu a Cades molts dies, tots els dies que hi sojornáreu.

De Cades al desert de Cademot

(C. II.) 1l girárem, i partírem vers el desert, camí de la Mar Roja,
tal com Jahvé m'havia dit, i voltárem la muntanya de Se'ir molt de
temps.

2 1 Jahvé em parla, dient : 3 Prou temps haveu voltat aquesta
muntanya; gireu envers septentrió. 4I fes manament al poblé, dient:
Aneu a passar pels termenals deis vostres germans, els filis d'Esaú,
que sojornen a Seír. Ells tindran por de vosaltres, pero vosaltres
aneu molt amb compre; 5 no els ataqueu pas, perqué no us donaré
de la térra llur ni el que pot petjar la planta del peu, car jo he donat
la muntanya de Sei'r a Esaú en possessió. 6 Les viandes que menja-
reu, les comprareu a preu d'argent, i també els comprareu l'aigua
que beureu. 7 Car Jahvé, ton Déu, t'ha bene'it en tota l'obra de les
teves mans; ell ha tingut esment del teu viatge per aquest vast desert;
Jahvé, ton Déu, ha estat amb tu durant aquests quaranta anys, i no
t'ha faltat res.

8I passárem enfora deis nostres germans, els filis d'Esaú, que
sojornaven a Se'ír, i ens allunyárem peí cami de l'Arabá, d'Elat, i
d'Asiongáber, i girárem, i avancárem peí camí del desert de Moab.

9I Jahvé em digué : No ataquis Moab, ni vinguis a batalla contra
ells, perqué no et donaré res a posseir en la térra llur, car jo he do-
nat Ar en possessió ais filis de Lot.

4. — Pels termenals deis vostres ger- Rojn, a l'extremitat septentrional del

mans, els filis d'Esaú. Els Edomites eren golf Elanític. En temps de l'Éxode per-

descendents d'Esaú, germá de Jacob. tanyien ais Idumeus.

8. — l ens allunyárem. Passant de la 9. — Ar. La capital deis Moabites;

Iduniea a terres de Moab. — Elat i aquí es pren per designar tota la regió

Asiongaber. Viles situades prop la Mar ocupada per aquests.'

i86

DEUTERONOMI-II, 10-22

10 — Per temps hi habitaren els emites, poblé gran i nombrós i alt
d'estatura, com els enaquites. 11 1 ells també, com els enaquites, eren
tinguts per refaites, pero els moabites els anomenaven emites. 12 1 a
Seír habitaren temps enrera els horreus, pero els filis d'Esaú els en
foragitaren, els exterminaren de davant llur i s'establiren en llur so-
jorn, talment com ha fet Israel a la térra de sa possessió que Jahvé li
ha donat. —

13 Ara alceu-vos i passeu el torrent de Záred.

I passárem el torrent de Záred. 14 1 el temps que despenguérem a
anar de Cades-Barne fins al pas del torrent de Záred fou de trenta-
vuit anys, fins que hagué desaparegut del campament tota aquella
generado d'homes de guerra, tal com els havia jurat Jahvé. 15 1 sobre
ells fou també la má de Jahvé, per tal de destruir-los d'enmig del
campament, fins a fer-los desaparéixer.

16 1 s'esdevingué que quan la mort hagué acabat d'exterminar tots
aquells homes de guerra d'enmig del poblé, 17 Jahvé em parla, dient :
18Avui passarás les fites de Moab, a Ar, 19 i t'atansarás dret ais filis
d'Ammon : no els ataquis, ni vinguis en batalla amb ells, car no et
donaré res a posseir en la térra deis filis d'Ammon : ais filis de Lot
l'he donada en possessió.

20 — També aquest país era tingut per país de refaí'tes; per temps,
talment, hi habitaren refaí'tes, i els ammonites els anomenaven zom-
zommites, 21 poblé gran i nombrós i alt d'estatura, com els enaqui-
tes, pero Jahvé els exterminá a la fac. deis ammonites, els quals els
desposseí'ren i s'establiren en llur sojorn; 22 tal com féu per ais filis
d'Esaú que habiten a Seír, quan a la fac llur exterminá els horreus, i

10. — Per temps Els vv. 10-12 for- 13. —Záred. Cf. Nm. XXI, 12.
men com un paréntesi explicatiu. — Els I4. _ Cades-Barne. Cf. Nm. XX, 1 .
emites. Qui habitaven a l'est de la Mar „ . _ ,
Mona. Emites significa terribles. 19. -Filis d'Ammon. Descendents

11. — Refaites. Un altre poblé anti- ^euLot- Sembla que era poblé nómada
quissim, originan de la Palestina (cf. habitant 1 est del Jorda entre 1 Arnon 1
Gn.XIV, 5) eljaboc.

12. — A la térra de sa possessió. Es re- 20-23. — Un altre paréntesi. Aques-
fereix únicament al país de Galaad i tes noticies emográfiques teñen un gran
de Basan que, en el temps del Dt., ja valor arqueológic i historie. Indubta-
estava ocupat i distribuit entre les tri- blement procedeixen de fonts antiquís-
bus transjordániques. simes.

i

DEUTERONOMI - II, 23-33

•87

ells els desposseíren i s'establiren en llur sojom fins al dia d'avui.
23Igualment els heveus, que habitaven en viles fins a Gaza, foren
extermináis pels caftorites, eixits de Caftor, els quals s'establiren en
llur sojorn. —

24Alceu-vos, partiu i passeu el torrent d'Arnon: vet aquí que jo
lliuro a la teva má Seon, rei d'Hesebon, l'Amorreu, i la seva térra :
comenca a prendre'n possessió, mou-li guerra. 25Avui comencaré a
expandir temor i esglai de tu pels pobles que són dessota de tot el
cel : els quals, en sentir la teva anomenada, tremolaran i serán en
angoixa a causa de tu.

VlCTÓRIES SOBRE SeON I Og

26Llavors vaig enviar missatgers des del desert de Cademot a Seon,
rei d'Hesebon, amb paraules de pau, dient :

27Pugui jo passar per la teva térra. Seguirem sempre la via, el
camí, sense decantar ni a la dreta ni a l'esquerra. 2SEm vendrás a
preu d'argent la vianda que menjaré, i em donarás a preu d'argent
l'aigua que beuré : no faré sinó passar amb els meus peus, 29talment
com m'han fet els filis d'Esaú, que habiten a Seir, i els moabites, que
habiten a Ar, fins que hauré passat el Jordá, envers la térra que em
dona Jahvé, el nostre Déu. 30 Pero Seon, rei d'Hesebon, no ens vol-
gué deixar passar peí seu, per tal com Jahvé, ton Déu, havia endurit
el seu esperit i empedreit el seu cor, per lliurar-lo a la teva má, tal
com avui veieu.

31 1 em digué Jahvé: Vet aquí que jo he comencat a lliurar-te
Seon i la seva térra; acuita't a posseir-la i a apoderar-te'n. 32 1 Seon
ens eixí a l'encontre, ell i tot el seu poblé, per venir en batalla a
Jasá. 33I Jahvé, el nostre Déu, el lliurá al nostre albir, i el percudí-

26, Nm. xxi, 21

23. — Heveus. Cf. Ex. XXIII, 23. — Evidentment una hipérbole. Vol diréis
Caftor. Probablement Creta. pobles d'aquella regió.

24. — Torrent d'Arnon. Desemboca 29. — Talment. Esmenta els provei-
a l'est de la Mar Morta, i separava els ments rebuts deis moabites i deis idu-
Moabites deis Amorreus. meus, pero no les contrarietats sofertes.

25. — Pobles que són dessota de tot el cel. 32. — Jasá. Entre Dibon i Medabá.

I 3 - ANTIC TEiTAMENT II

i88

DEUTERONOMI-II, 34-III, 8

rem, ell, i els seus filis, i tot el seu poblé. 34 1 prenguérem Uavors
totes les seves ciutats i votarem a destrucció tota ciutat habitada,
amb les dones i els infants : no deixárem persona viva; 3f) solament
ens reservárem com a presa nostra el bestiar i les despulles de les
ciutats que havíem pres. 36 Des d'Aroer, que és al marge del torrent
d'Arnon, i de la ciutat d'aquesta valí fins a Galaad, no hi bagué po-
blat que se'ns escapes: tots els lliurá al nostre albir Jahvé, el nostre
Déu. 37 Solament a la térra deis ammonites no t'acostares : a tot el
costat del torrent Jaboc, ni a les ciutats de la muntanya, ni a cap
lloc que Jahvé, el nostre Déu, hagués defés.

(C. III.) 1l girárem, i pujárem peí camí de Basan, i ens eixí a
l'encontre Og, rei de Basan, amb tot el seu poblé, per venir en ba-
talla a Edraí.

2 1 em digué Jahvé : No et faci cap por, perqué jo l'he lliurat a la
teva má, ell i tot el seu poblé i la seva térra, i farás amb ell com
feres amb Seon, rei deis amorreus, que habitava a Hesebon.

3I Jahvé, el nostre Déu, lliurá també a les nostres mans Og, rei
de Basan, i tot el seu poblé, el qual percudírem fins a no deixar-ne
persona viva. 4I llavors prenguérem totes les seves ciutats; no resta
poblat que no li prenguéssim, seixanta ciutats, tota la regió d'Argob,
el regne d'Og a Basan. 5 Totes aqüestes ciutats eren fortificades amb
muralles altes, portes i forrellats, sense comptar les ciutats obertes,
molt nombroses. GI les votarem a destrucció, com havíem fet amb
Seon, rei d'Hesebon: votarem a destrucció tota ciutat habitada, amb
les dones i infants, 'pero ens reservárem com a presa nostra tot el
bestiar i les despulles de les ciutats.

8Així prenguérem en aqueüs temps a dos reis deis amorreus la
térra d'enllá del Jordá, del torrent de l'Arnon a la muntanya Her-

1, Nm. xxi, 33 ; Infra xxix, 7. — 2, Nm. xxi, 34. — 3, Nm. xxi, 3 5

34. — Votarem a destrucció. Per un gió d'Argob. País volcánic anomenat

anatema no tan rigorós com Nm. Traconítide en temps de N. S. J.
XXI 2

' 'pj • r>¿ xt wi — Ciutats obertes. Llosrarrets.

i. — Edrai. Cf. Nm. XXI, 33. } °

4. — Seixanta ciutats. Més tard ano- 8. — Muntanya Hermon. Cadena de

ménades Havot-Jai'r, perqué pertanyien muntanves, ramificado de l'Anti-Liban,

a Jai'r de la tribu de Manassés. — La re- al nord de la Palestina.

DEUTERONOMI - III, 9-18

189

mon. — 9Els sidonis anomenen Sirion a l'Hermon i els amorreus
l'anomenen Sanir. — 10 Totes les ciutats del planell, i tot Galaad, i
tot Basan fins a Selcá i Edraí, ciutats del rei Og a Basan.

11 Og, rei de Basan havia restat sol de la nissaga deis refaites : — el
seu Hit, Hit de ferro ¿no es troba, per cas, a Rabbá deis ammonites?
Té nou colzades de llarg i quatre colzades d'ample, en coizada
d'home. —

Repartiment de la Transjordánia

12Aquest és el país de qué ens ensenyorírem aleshores. I jo vaig
donar ais rubenites i ais gadites la térra a partir d'Aroer, junt al tor-
rent de l'Arnon i la meitat de la muntanya de Galaad amb les seves
ciutats; 13 i vaig donar a la mitja tribu de Manassés la resta de Ga-
laad i tot el Basan, el regne d'Og, tota la regió d'Argob.

— Tot el país de Basan s'anomenava el país deis refaítes. 14Jair,
fill de Manassés, prengué tota la regió d'Argob, fins ais termenals
deis guessurites i deis macatites, anomenant-los, del seu nom,
Havot-Jaír, fins al dia d'avui. —

15 1 vaig donar Galaad a Maquir, 16 i ais rubenites i gadites vaig
donar una part de Galaad i la térra fins al torrent Arnon, fins al mig
del torrent que serveix de confí, i fins al torrent de Jaboc, confí deis
filis d'Ammon, 17 i 1' Araba i el Jordá per confí, de Quenéret fins a
la mar de 1' Araba, la Mar de la Sal, al peu deis vessants del Fasgá,
vers Orient.

18 En aquell temps, jo us vaig donar aquesta ordre: Jahvé, el vos-

12, Nm. xxxn, 29

11. — Llit de ferro. Segurament el al sud i al peu de l'Hermon. — Havot-
seu sarcófag de basalt negre, molt Jair. O sia : Viles de Jair.
abundant en el país i que conté un vint 17. — Quenéret. Que dona nom al
per cent de ferro. La coizada ordinária llac de Genezaret o de Tiberiades.

era de 49'j cm. 18. — Aquesta ordre. Havia estat do-

12. — Rubenites. La gent de la tribu nada sois a les tribus de Rubén, Gad i
de Rubén. Gadites, de la tribu de Gad. meitat de Manassés, que eren les que

14. — Guessurites i macatites. Dues ra- havien pres possessió de la Transjor-

ces antigües que sembla que habitaven dánia.

190

DEUTERONOMI - III, 19-29

tre Déu, us ha donat aquesta térra perqué la posseíu. Vosaltres
tots, els homes valents, caminareu armats davant els vostres ger-
mans, els filis d'Israel. 19 Pero les vostres mullers i els vostres in-
fants, i els vostres ramats — sé que teniu ramats molt nombrosos, —
restaran en les ciutats que us he donat, 20fins a tant que Jahvé haurá
donat repós ais vostres germans, així com a vosaltres, i prendran
ells i tot possessió de la térra que Jahvé, el vostre Déu, els dona
enllá del Jordá: després tornará cadascú a la seva possessió, que jo
us he donat.

21 En aquell temps, vaig donar ordres a Josué, dient: Els teus
ulls han vist tot el que Jahvé, el vostre Déu, ha fet a aquells dos
reis : aixó mateix fará Jahvé a tots els reialmes envers els quals pas-
sarás. 22 No els temeu pas, car Jahvé, el vostre Déu, és qui combat
per vosaltres.

23 En aquell temps, jo vaig implorar Jahvé, dient : 24 Senyor,
Jahvé, tu has comencat a mostrar al teu servent la teva grandesa i la
teva má forta, perqué, ¿quin és el Déu, en el cel ni en la térra, que
pugui obrar a la mesura deis teus fets i de les teves puixances?
25Pugui jo passar, et prego, i veure aquella térra bona d'enllá del
Jordá, i la bella muntanya aqueixa, i el Liban !

26 Pero Jahvé s'enutjá contra mi per causa de vosaltres, i no m'es-
coltá. I em digué Jahvé: Prou! No em parlis més d'aixó. 27 Puja
al cim del Fasgá, i alca els teus ulls a occident i a septentrió, i a mig-
dia i a orient, i contempla el país amb els teus ulls : puix que tu
no passarás aquest Jordá. 28 Pero dona les teves ordres a Josué,
encoratja'l i conforta'l, perqué será ell qui el passará al cap del seu
poblé, i posará Israel en possessió de la térra que veurás.

29 1 ens deturárem a la valí, enfront de Bet-Fogor.

21, Nm. xxvii, 18. — 27, Infra xxxi, 2 ; xxxrv, 4

27. — Fasgá. Part de la carena de 29. — Bet-Fogor. Cf. Nm. XXIII,
l'Abarim, a l'est de la Mar Morta. 28, n.

DEUTERONOMI-IV, i-io

ExHORTAClÓ A INOBSERVABA DE LES LLEIS

(C. IV.) 1l ara, Israel, escolta els estatuís i els decrets que jo us
ensenyo, per tal que els practiqueu, i així visqueu i entreu en pos-
sessió de la térra que Jahvé, el Déu deis vostres pares, us dóna.

2 No afegireu res al que jo us ordeno, ni en traureu res, ans obser-
vareu els manaments de Jahvé, el vostre Déu, que jo us intimo.

3 Els vostres ulls han vist co que Jahvé féu a propósit de Beel-Fegor;
com Jahvé, ton Déu, extermina d'enmig de tu tots aquells qui ha-
vien anat darrera de Beel-Fegor; 4 pero vosaltres que us mantingué-
reu fidels a Jahvé, el vostre Déu, sou tots vius encara. 5Mireu: jo
us he ensenyat estatuís i decrets tal com Jahvé, mon Déu, m'ha or-
denaí, per íal que els poseu en prácíica a la ierra on aneu a enírar
per prendre'n possessió. 6 Els observareu, dones, i els posareu en
prácíica, perqué ells serán el vosíre seny i la vosíra saviesa ais ulls
deis pobles, els quals, en seníir parlar de íoís aquesís esíaíuís, dirán:
Cerí, aquesía gran nació és un poblé savi i assenyaí ! 7 ¿ Quina és,
íalmení, la gran nació, que íingui el Déu ían proper com Jahvé, el
nosíre Déu, cada vegada que l'invoquem? 8 ¿I quina és la gran nació
que íingui esíaíuís i decreís jusíos com és íoía aquesía llei que jo
poso avui davaní vosíre ?

9 Tan sois, para esmení en íu maíeix, i guarda la íeva ánima amb
diligéncia, que no í'oblidis de les coses que els íeus ulls han visí i no
les deixis caure del íeu cor cap dia de la íeva vida, ans les farás co-
néixer ais íeus filis i ais filis deis íeus filis. 10 Recorda'í del dia que
eí íingueres davaní de Jahvé, ion Déu, a l'Horeb, llavors que Jahvé
em digué : Convoca el poblé, i jo els faré seníir les meves paraules,
a fi que aprenguin a íémer-me íoís els dies que viuran damuní la

3, Nm. xxv, 4

i. — Després d'aquest resum historie religiosa, i decrets les aplicacions a ca-

(I-III) comenca árala partparenética — sos particulars.

Estatuís i decrets sovint són exposats iun- „ , c rr xt wn

* • i „• • . v. ' í. — Beel-begor. Cf. Nm. XXV,

tament i la seva distincio no es sempre ' 6 '

clara. Ordináriament estatuís són els io. —El dia que et tingueres. Cf. Ex.

principis fonamentals de la llei moral i XIX, 9 ss.

192

DEUTERONOMI - IV, 11-24

térra, i ho ensenyin a llurs filis. 11 1 vosaltres us atansáreu i us de-
turáreu al peu de la muntanya, i la muntanya era tota en flames que
s'abrandaven fins al cor del cel : i hi havia tenebres, núvols i calitja.
12 1 Jahvé us parla d'enmig del foc : vosaltres oíreu el so de les pa-
raules, pero no veiéreu cap figura: era només veu. 13 1 ell us pro-
mulga el seu pacte, que us ordena que observéssiu, co és, les deu
paraules; i les escriví damunt dues taules de pedra.

14 1 a mi m' ordena aleshores Jahvé d'ensenyar-vos estatuís i de-
crets, perqué els poséssiu en práctica a la térra on aneu a passar per
posseir-la.

15 Per tal, dones, com no veiéreu cap figura el dia que Jahvé us
parla a l'Horeb, d'enmig del foc, guardeu amb diligencia les vostres
animes, 16 a fi que no us corrompeu, fent-vos alguna escultura, forma
de qualsevol simulacre, imatge de másele o de fembra, 17imatge de
qualsevol animal de la térra, imatge d'ocell alat que vola en el cel,
18 imatge de tot réptil de la térra, imatge de tot peix que és a les
aigües sota la térra, 19 i no s'esdevingui que, alcant els teus ulls al
cel i veient el sol i la lluna i els estéis, i tot l'estol del cel, siguis
emmenat a prosternar-te davant d'ells i retre cuite a aqüestes coses
que Jahvé, ton Déu, ha conceiit a tots els pobles que hi ha sota tots
els cels. 20 Pero a vosaltres, Jahvé us ha pres, i us ha tret fora de la
fornal de ferro de l'Egipte, a fi que esdevinguéssiu per a ell un poblé
de possessió seva, com avui. 21 1 Jahvé s'enutjá contra mi per causa
vostra, i jura que jo no passaria el Jordá i no entraría en la térra
bona que Jahvé, ton Déu, et dona en possessió. 22 1 jo he de morir
en aquesta térra, sense passar el Jordá, pero vosaltres el passareu i
posseireu aquesta térra bona. 23Guardeu-vos d'oblidar el pacte de
Jahvé, el vostre Déu, el que ell establí amb vosaltres, i de fer cap
imatge, figura de qualsevol cosa que Jahvé, ton Déu, t'hagi defés.
24 Car Jahvé, ton Déu, és foc devorador, Déu gelós.

11, Ex. xix, 18. — 21, Snpra i, 37. — 24, Hbr. xn, 29

16. — Alguna escultura. A fi d'evitar mostra la necessitat de totes aqüestes
el perill d'idolatria. ordenacions, vv. 15-19.

20. — Fontal de ferro. De la corrup-
19. — -Tota la historia del poblé de- ció idolátrica de l'Egipte.

DEUTERONOMI - IV, 25-37

J93

25 Quan haurás engendrat filis i filis deis teus filis i haureu envellit
a la térra, si us corrompeu i si us feu una imatge, figura de qualse-
vol cosa, i obreu co que és mal ais ulls de Jahvé, el vostre Déu, per
encolerir-lo, 26 jo preñe avui en testimoni contra vosaltres el cel i la
térra, que ben aviat deperireu de la térra de qué aneu a prendre pos-
sessió passant el Jordá: no hi allargareu els vostres dies, ans sereu
extermináis totalment. 27 1 Jahvé us escampará entre els pobles i
restareu en petit nombre enmig de les nacions a les quals us envia-
rá Jahvé. 28 1 allí servireu a déus, obra de má d'home, de fusta i de
pedra, que no hi veuen, ni ouen, ni mengen, ni hi senten de fíat.
29 D'allí estant, cercarás Jahvé, ton Déu, i el trobarás, si el cerques
amb tot el teu cor i amb tota la teva ánima. 30 En la teva angoixa,
quan t 'hauran esdevingut totes aqüestes coses, ais darrers dies, tor-
narás a Jahvé, ton Déu, i donarás escolta a la seva veu, 31 car Jahvé,
ton Déu, és un Déu compassiu : ell no t'abandonará, i no et des-
truirá: no oblidará el pacte que jurá amb els teus pares.

32 Interroga, sinó, els temps passats que foren abans de tu, des del
dia que Déu creá l'home damunt la térra, i des de l'un terme del cel
a l'altre, si ha succe'it mai cosa semblant a aquesta gran cosa, o si
s'ha sentit a dir res de semblant. 33 ¿Ha sentit mai un poblé la veu
de Déu parlant d'enmig del foc, com tu l'has sentida, i ha restat
viu? 34 ¿Ha provat mai un déu de venir a prendre's per a ell una
nació d'enmig d'una altra nació, amb proves, i senyals, i prodigis, i
batalles, amb má forta i brac estés, i amb grans terrors, com ha fet
per vosaltres Jahvé, el vostre Déu, a l'Egipte, davant els vostres ulls?
35 A tu t'ha estat aixó mostrat, perqué sabessis que Jahvé és el teu
Déu, i d'altre no n'hi ha fora d'ell. 36 Del cel t'ha fet sentir la seva
veu per ensenyar-te : damunt la térra t'ha fet veure el seu gran foc,
i tu has sentit les seves paraules d'enmig del foc. 37 1 per tal com
ell amá els teus pares, elegí la semenca llur després d'ells, i ell ma-
teix, amb la seva preséncia, amb el seu gran poder, et tragué fora

37, Ex. xiii, 21

25-28. — Els cástigs contra la idola- c) exilien pobles estrangers en escla-
tria serán : a) privació de la térra pro- vatge.
mesa, b) vida curta i extermini total,

¡94

DEUTERONOMI - IV, 38-43

de l'Egipte, 38 per tal de íoragitar davant teu nacions més grans i més
poderoses que tu, i per tal de fer-te entrar a la térra llur i donar-te-
la en possessió, com avui día. 39 Sápigues, dones, avui i aferma en
el teu cor que Jahvé és Déu, en el cel damunt i en la térra davall, i
no n'hi ha cap altre. 40 1 guarda els seus estatuís i els seus precep-
tes, que jo avui t'intimo a fi que prosperis tu i els teus filis després
de tu, i a fi que pcrllonguis els teus dies en la térra que Jahvé, ton
Déu, et dóna.

Les ciutats de refugi a la Transjordáxia

41 Llavors Moisés separa tres ciutats enllá del Jordá, a sol ixent,
42 perqué servissin de retugi a l'homeier que occí el seu proisme sense
voler i sense haver-ne estat enemic d'ahir ni despús-ahir, a fi que
refugiant-se en una d'aquelles ciutats, salvés la vida : 43 Bósor, al
desert, en térra del planell, per ais rubenites, i Ramot a Galaad, per
ais gadites, i Golan a Basan, per ais manassites.

41, Nm. xxxv, 14. - 43, los. XX, 7

40. — Perllonguis els teus dies en la tér-
ra. Déu la hi dóna per sempre ; si Israel
la perd, és exclusivament per la seva in-
fidelitat. — Amb aquesta magnifica pero-
rado (vv. 32-40), Moisés acaba el pri-
mer discurs. Els vv. següents, 41-43,
són disposicions sobre les ciutats de
refugi, i formen com un apéndix.

43. — Bósor. No ha estat identifica-
da, malgrat de trobar-se indicada en
Téstela del rei Mesa — Ramot. Alguns
la posen a Es-Salt, al SE. de Temboca-
dura del Jaboc ; d'altres més amunt, al
SO. de Dera (Edrai) i en altres indrets.
— Golan. Potser a TE. del llac de Tí-
beríades.

SEGON DISCURS DE MOISES

(IV, 44 -XI, 32)

Introducció histórica

44 Aquesta és la llei que proposá Moisés davant deis filis d'Israel;
45 aqüestes són les admonicions i els estatuís i els decrets que dona
Moisés ais filis d'Israel, quan hagueren sortit de l'Egipte, 46 enllá del
Jordá, a la valí enfront de Bet-Fogor, al país de Seon, rei deis
amorreus que sojornava a Hesebon, i que Moisés i els filis d'Israel
percudiren quan havien sortit de l'Egipte. 47 1 s'ensenyoriren de la
seva térra, i de la térra d'Og, rei de Basan : dos reis deis amorreus
de Paltra banda del Jordá, a sol ixent, 48 des d'Aroer, que és al mar-
ge del torrent d'Arnon a la muntanya de Sion, co és, l'Hermon, 49 i
tota l'Arabá, enllá del Jordá, vers sol-ixent, fins a la mar de l'Arabá, al
peu deis vessants del Fasgá.

PRÓLEG

(V-XI)

L' ORIGEN DELS PRECEPTES

(C. V.) *I convocá Moisés tot Israel, i els digué:
Escolta, Israel, els estatuts i els decrets que jo proclamo a les vos-
tres orelles. Apreneu-los i guardeu-los per posar-los en obra.

45. — Admonicions. Són considera-
des com l'element pedagógic de la le-
gislado.

49. — Fins a ¡a mar de l'Arabá. Manca
en Gr. — Vessants de Fasgá. Gr.: ' sota
el rocam d'Asedot'.

1 . — I convocá. Aquest segon discurs
de Moisés és el més llarg i el més im-
portant del Uibre. Comprén tres grans
seccions i un próleg (V-XI) en el qual
tracta de l'origen i els fonaments deis
preceptes que intimará al poblé.

196

DEUTERONOMI - V, 2-15

2 Jahvé, el nostre Déu, clogué amb nosaltres pacte a l'Horeb. 3 No
amb els nostres pares clogué Jahvé aquest pacte, sinó amb nosaltres:
nosaltres mateixos que som avui aquí, vivents. 4 Cara a cara parla
Jahvé amb nosaltres en la muntanya, d'enmig del foc. 5 Jo era Ua-
vors entre Jahvé i vosaltres per tal de declarar-vos la paraula de
Jahvé, car vosaltres tinguéreu por a la vista del foc, i no pujáreu a la
muntanya. I Ell digué :

6 Jo sóc Jahvé, ton Déu, qui t'he fet sortir de la térra d'Egipte, de
la casa de servitud.

7 No tindrás altres déus davant de mi.

8 No et farás cap escultura, cap semblanca d'alló que és en els cels
endalt, ni d'alló que és a la térra abaix, ni del que és dins les aigües
davall la térra. 9 No els adorarás, ni els retrás cuite, car jo, Jahvé,
ton Déu, só un Déu gelós, que puneix la iniquitat deis pares en els
filis fins a la terca i a la quarta generació d'aquells que m'odien.
10 1 fa misericordia fins a la milena generació d'aquells que m'estimen
i deis qui observen els meus preceptes.

11 No prendrás el nom de Jahvé, ton Déu, en va; car Jahvé no
deixará impunit aquell qui vanament prendrá el seu nom.

12 Guarda el dia del sábat, per a santificar-lo, segons que t'ha manat
Jahvé, ton Déu. 13 Sis dies treballarás i farás tota l'obra teva, 14 pero
el dia seté és sábat per a Jahvé, ton Déu : no farás cap tasca, ni tu,
ni ton fill, ni ta filia, ni ton servent, ni ta serventa, ni ton bou, ni
ton ase, ni cap bestia teva, ni el teu hoste que és dins les teves por-
tes, per tal que reposi el teu servent i la teva serventa així com tu.
15Recorda't que fores esclau en térra d'Egipte, i que Jahvé, ton Déu,
et féu sortir d'allí amb má forta i amb brac estés; per aixó t'ha co-
mandat Jahvé, ton Déu, de complir el dia del sábat.

6, Ex. xx, 2 ; Lv. xxvi, i ; Ps. lxxx, ix. — 7, Ex. xx, } ; Ps. lxxx, io. — 8, Ex. xx, 4 ; Lv. xxvi, 2 ; Ps. xcvi, 7.
— 9, Ex. xxxiv, 14. — 11, Ex. xx, 7 ; Lv. xix, 12 ; Mt. v, 35. — 14, Gn. n, 2 ; Ex. xx, 10 ; Hbr. iv, 4.

3 . — No amb els nostres pares. No
únicament amb ells, sinó amb tot Is-
rael.

4. — Cara a cara. Directament al
poblé dona el Decáleg. Després Moi-
sés fou el mitjancer i portaveu.

9. — Ni els retrás cuite. Litt. el text usa
l'hebraisme : no els servirás. El signifi-
cat és el mateix.

14. — Dins les teves portes (de la ciu-
tat). El Deuteronomi usa sovint per
metonimia porta per designar la ciutat.

DEUTERONOMI - V, 16-29

197

16 Honra ton pare i ta mare, segons t'ha manat Jahvé, ton Déu,
per tal que s'allarguin els teus dies, i per tal que prosperis damunt la
térra que Jahvé, ton Déu, et dóna.

17 No occirás.

18 No farás adulteri.

19 No furtarás.

20 No llevarás contra ton proísme fals testimoni.

21 No cobejarás la muller de ton proísme, ni cobdiciarás la casa de
ton proísme : el seu camp, ni el seu servent, ni la seva serventa, ni el
seu bou, ni el seu ase, ni cosa que sia de ton proísme.

22 Aqüestes paraules digué Jahvé a tota la vostra comunitat en la
muntanya, d'enmig del foc, el núvol i la calitja, amb veu forta i res
més no afegí. I les escriví damunt dues taules de pedra, i me les
dona a mi.

23 1 s'esdevingué que quan vosaltres oíreu la veu d'enmig de la
tenebra, essent la muntanya tota en foc, atansáreu a mi tots els caps
de les vostres tribus i els vostres ancians.

24I diguéreu: Vet aquí que Jahvé, el nostre Déu, ens ha mostrat
la seva gloria i la seva grandesa, i hem sentit la seva veu d'enmig
del foc: avui hem vist que Jahvé parla amb l'home, i l'home viu.
25 Ara, dones, ¿per qué moriríem? Car aquest gran foc ens consu-
mirá: si nosaltres tornem encara a oir la veu de Jahvé, el nostre
Déu, morirem ! 26 Perqué, entre tota carn, ¿qui és el que, com
nosaltres, sent la veu del Déu vivent parlant d'enmig del foc, i
viu? 27 Acosta-t'hi tu, i escolta tot alió que dirá Jahvé, el nostre
Déu, i tu ens tornarás a dir tot alió que parlará Jahvé, el nostre Déu,
a tu, i ho escoltarem, i ho farem.

28 1 escoltá Jahvé la veu de les vostres paraules en parlar vosaltres
amb mi. I digué Jahvé, mon Déu: He oít la veu de les paraules
que aquest poblé t'ha adrecat a tu : está bé tot el que han dit. 29 Oh,
tant de bo que tinguessin sempre aquest cor, que em temessin i

16, Ex. xx, 12; Eccli. ni, 9; Mt. xv, 4; Me. vn, 10; Eph. vi, 2. — 21, Mt. v, 28; Rm. vil, 7

22. — Res mes no afegi. S'entén, par- mitjanceria de Moisés, digué al poblé
lant directament al poblé, pero per moltes altres coses.

198 DEUTERONOMI - V, 30-VI, 9

guardessin tots els meus manaments per tots els dies : per tal que
prosperessin ells i llurs filis a perpetuitat ! 30 Vés i digues-los : Tor-
neu-vos-en a les vostres tendes. 31 1 tu resta ací amb mi, i et dicta-
ré tots els estatuís, i els preceptes, i els decrets, que tu els ensenya-
rás, perqué els practiquin a la térra que jo els dono per a posseir-la.
3-'Posareu esment, dones, a fer el que us mana Jahvé, Déu vostre:
no trencareu a dreta ni a esquerra: 33 per tot camí que us maná
Jahvé, Déu vostre, caminareu; per tal que visqueu, i prospereu, i
allargueu els vostres dies en la térra que tindreu en possessió.

L'amor de Déu, fonament d'Israel

(C. VI.) 1 Aquest és l'ordenament, els estatuís i els decrets que
Jahvé, Déu vostre, m'ha comandat d'ensenyar-vos perqué els prac-
tiqueu en la térra on vosaltres passareu, per posseir-la: 2 per tal que
temis Jahvé, ton Déu, observant tots els estatuís que jo t'he prescrií,
tu, i ion fill, i el fill de ion fill, tots els dies de la teva vida i perqué
s'allarguin els teus dies. 3 Escolta, dones, Israel, i ten compte de practi-
car-los, per tal que prosperis i us multipliqueu fora mida, segons et di-
gué Jahvé, Déu de tos pares, 'de donar-te' una térra regalant llet i mel.

4 Escolta, Israel : Jahvé és el nostre Déu, Jahvé és l'únic. 5 Ama-
rás Jahvé, ton Déu, amb tot el teu cor, i amb tota la teva ánima i
amb tota la teva forca. GI aqüestes paraules que jo et mano avui
serán sobre el teu cor. 7I les inculcarás ais teus filis, i els en parlarás
estant-te a casa teva, i anant de camí, i en anar-te a colgar, i en lle-
var-te. 8I els lligarás en senyal damunt la teva má, i faran de frontals
entre els teus ulls. 9I els escriurás damunt els muntants de la teva
casa i en les teves portes.

5, Infra xi, 15; Mt. xxn, 57 ; Me. xn, 30 ; Le. x, 27

4. — El capítol precedent, co és, V, i- gió del poblé elegit : la unitat de Déu.

VI, 3, p.o és més que una part del 5. — Amarás Jahvé. Segon principi

preámbul del discurs. Ací continua en- fonamental de la religió, que cal teñir

cara la mateixa secció, amb un nou in- sempre present.

cís, VI, 4-XI, en el qual exposa els mo- 8-9. — / els lligarás en senyal. Es

tius de guardar fidelitat a Déu. — jahvé purament metafóric. Més tard els jueus

ésVúnic. Principi fonamental de la reli- puritans o farisaics ho interpretaren

DEUTERONOMI-VI, 10-25

199

10 Quan Jahvé, ton Déu, et dura a la térra que jura ais teus pares,
a Abraam, a Isaac i a Jacob, de donar-te : a ciutats grans i bones que
no edificares, 11 i cases plenes de tot bé que tu no omplires, i cister-
nes que tu no cavares, i vinyes i oliverars que tu no plantares : i men-
jarás i t'assaciarás, 12 guarda que no t'oblidis de Jahvé, ton Déu, el
qual et féu sortir de la térra d'Egipte, de la casa de servitud.

13 Temerás Jahvé, ton Déu, i a ell servirás i en son nom jurarás.

14 No anireu darrera déus estranys, darrera algún deis déus deis po-
bles que us envolten, 15 car un Déu gelós, Jahvé, ton Déu, és en-
mig de tu ; no sia que s'abrandi la ira de Jahvé, ton Déu, contra tu,
i t'extermini de sobre la fac de la térra.

16 No temptareu Jahvé, el vostre Déu, com el temptáreu a Massá.
17Guardareu exactament els manaments de Jahvé, Déu vostre, i els
seus preceptes i estatuís que ell t'ha comandat. 18 1 farás co que és
recte i bo ais ulls de Jahvé : per tal que prosperis, i entris i posseeixis
la térra bona que Jahvé jurá ais teus pares, 19i ell foragiti de ta fac tots
els teus eneraics, segons Jahvé ha promés.

20 1 quan demá el teu fill et preguntará dient : ¿Qué són els testi-
monis, i els estatuís, i els decrets que Jahvé, el nosíre Déu, us ha im-
posaí? 21Aleshores respondrás a ion fill: Esclaus érem de Faraó a
l'Egipte, i Jahvé ens féu sortir de l'Egipte amb má forta. 22 1 Jahvé
obrá ais nostres ulls senyals i meravelles grans i malastrugues per a
l'Egipte, contra Faraó i contra tota la casa d'ell. 23 1 ens féu sortir d'allí
per conduir-nos i donar-nos la térra que ell jurá ais nostres pares.
24 1 ens ordená de practicar tots aquests estatuís, de témer Jahvé, el
nosíre Déu, per íal que prosperem íoís els dies i ell ens maníingui
en vida, com avui dia. 25 1 aixó será la nosíra jusíícia, si íenim esmení
de complir íoís aquesís ordenamenís a la fac de Jahvé, el nosíre Déu,
segons ell ens ha comandaí.

13, Infrají, 20; Mt. iv, 10; Le. iv, 8

d'una manera material. Cf.Mt. XXIII, 5. 16. — No temptareu Jahvé. Desobeint-

El fragment 4-9, completat per Dt. lo i volent veure fins on arriba la seva

XI, 13-21 i Nm. XV, 37-41, constituía paciencia. — Massa. Prop de Rafidim.

en temps del Judaisme la professió de Cf. XVII, 1-7. No l'han de posar a

fe deis fidels de la Sinagoga i s'anome- prora (massá). Vg.: «in loco tenta-

nava Xerná. tionis».

200

DEUTERONOMI-VII, i-io

Anorreament dels canaaneus i llurs ídols

(C. VIL) 1 Quan Jahvé, ton Déu, et fará entrar a la térra on vas
per a posseir-la, i haurá foragitat de la teva fac moltes nacions : l'he-
teu, i el gergeseu, i l'amorreu, i el canaaneu, i el ferezeu, i l'heveu
i el jebuseu: set nacions, nombroses i fortes més que tu; 2 i Jahvé,
ton Déu, les lliurará a la teva fac i tu les percudirás, les votarás a
destrucció : no clourás pacte amb e!ls, ni els planyerás. 3I no t'em-
parentarás amb ells : la teva filia no donarás al seu fill, ni prendrás
per al teu fill la seva filia. 4 Car ella faria decantar ton fill del meu
seguiment, i servirien altres déus, i s'abrandaria la ira de Jahvé con-
tra vosaltres, i ben prompte us exterminarla. 5Ans així fareu amb
ells : llurs altars enrunareu, i llurs esteles esmicareu, i llurs asseres
trencareu i a llurs escultures calareu foc. 6 Car poblé sant ets tu per
a Jahvé, ton Déu : a tu t'ha escollit Jahvé, ton Déu, perqué siguis el
seu poblé peculiar, entre tots els pobles que són damunt la fac de la
térra. 7 No perqué sigueu més nombrosos que tots els pobles, Jahvé
s'és agradat de vosaltres, i us ha escollit ; vosaltres sou el més petit
de tots els pobles. 8Ans per l'amor de Jahvé a vosaltres, i per guar-
dar el jurament que féu ais vostres pares, Jahvé us féu sortir amb má
forta, i us rescatá de la casa de servitud, de la má de Faraó, rei d'E-
gipte. 9Reconeix, dones, que Jahvé, ton Déu, és el Déu, el Déu
fidel, guardador del pacte i de la benignitat envers els seus amadors
i envers els observadors dels seus preceptes, fins a la milena genera-
do, 10 pero dona encontinent la paga a qui l'odia, fent-lo perdre. Ell

1, Ex. xxm, 23 ; xxxiii, 2. — 2, Ex. xxhi, 32 ; xxxiv, 15. — 5, Ex. xxiii, 24 ; Infra xn, 3 ; xvi, 21. — 6, In-
fra xiv, 2 ; xxvi, 18.

1-26. — Com una conseqüéncia de la Set nacions. Número rodó, perfecte.

fidelitat a Déu recomanadaen el capítol 5. — Asseres. Arbres sagrats, emble-

precedent, Israel extirpará el cuite ido- mes de la deessa Astóret o Astarté. —

látric del país de Canaan. — L'Heteu. Cf. Llurs escultures. Gr.: les escultures 'de

Ex. XXIII, 23; Gergeseu, poblé canaa- llurs déus'.

neu de l'oest del Jordá ; V Amorren, cf. g. — Es el Déu. Per tal que no el

Gn. XV, 16; Canaaneu, una tribu que puguin confondre amb els déus, Elim,

portava especialment aquest nom, entre dels idolatres, fa precedir el nom de

la Mediterránia i el Jordá. - Ferezeu, l'article, Ha- El, per significar que és

Heveu i Jebuseu. Cf. Ex. XXIII, 23. — l'únic vertader Déu.

DEUTERONOMI- VII, 11-23

201

no fa ajornament a qui l'odia : encontinent li dona la paga. 11 Ob-
serva, dones, l'ordenament : els estatuts i els decrets que jo avui et
mano que compleixis.

12 1 s'esdevindrá que, en premi d'haver escoltat aquests ordenaments
i d'haver-los observats i complerts, també ;Jahvé, ton Déu, et com-
plirá el pacte i la benignitat que jura ais teus pares. 13 1 t'estimará, i
et beneirá i et multiplicará ; i beneirá el fruit del teu ventre i el Iruit
de la teva térra : el teu blat i el teu most i el teu oli : els parts de les
teves vaques i les cries del teu ovellar, damunt la térra que ell jura
ais teus pares de donar-te. 14Bene'it serás entre tots els pobles : no
hi haurá en tu eixorc ni eixorca, ni tampoc en el teu bestiar. 15 1
Jahvé allunyará de tu tota malaltia, i totes les marfugues de l'Egipte,
que tu coneixes, no les posará damunt teu, ans les posará damunt de
tots aquells qui t'odien.

16 1 devorarás tots els pobles que Jahvé, ton Déu, está per donar-
te : no els planyerá el teu ull, ni servirás els déus llurs, car aixó fóra
per a tu un parany.

17 Quan dirás dins ton cor : Aqüestes nacions són més grans que
jo: ¿com podré posseir-les? 18 No tinguis por d'elles : recorda't bé
del que féu Jahvé, ton Déu, a Faraó i a tot l'Egipte: 19 les proves
grans que veieren els teus ulls : els senyals i les meravelles, i la má
forta, i el brac estés, amb qué et féu sortir Jahvé, ton Déu : així fará
Jahvé, ton Déu, a tots els pobles, a la preséncia deis quals tu tems.
20 1 Jahvé, ton Déu, aviará també contra ells la vespa, fins a extin-
gir-se els que restaran, els qui s'hauran escondit de la seva fac. 21 No
temerás de la fac llur, car Jahvé, ton Déu, és enmig de tu, Déu
gran i terrible.

22 1 Jahvé, ton Déu, gitará aqüestes nacions de la teva fac a poc a
poc : no podrás pas acabar-Ies tot d'una, no fos que fessis multiplicar
contra tu la fera del camp. 23 Ans Jahvé, ton Déu, les posará al teu

14, Ex. xxm, 26. — 20, Ex. mu, 28; xxxiii, 2; los. xxiv, 12

16. — / devorarás... car aixó fóra giós que representaren per a Israel.

per a tu un parany. El motiu de la 22. — Multiplicar... ¡a jera del camp.

destrucció deis Canaaneus no era Amb la despoblado rápida i les dego-

cap odi nacional, sino el perill reli- llines, les feres envainen el pais.

202

DEUTERONOMI - VII, 24-VIII, 7

albir, i les crebantará amb gran contorbació fins a ésser esborrades.
24 1 lliurará llurs reis a la teva má, i farás perdre el nom llur de sota
els cels : ningú no podrá tenir-te cara, fins a tant que els haurás
extermináis. 25 Les escultures deis déus llurs cremareu al foc : no
cobejarás argent ni or d'ells, ni ho prendrás per a tu, per tal que
no hi caiguessis en parany, car abominació de Jahvé, ton Déu, són
ells. 26 No portarás abominació a la teva casa, puix que series votat
a destrucció com ells : de tot cor ho detestarás i ho abominarás, car
és votat a destrucció.

Benediccioxs a la fidelitat

(C. MU.) 'Posareu esment a practicar tot l'ordenament que jo
us imposo avui ; per tal que visqueu i us multipliqueu, i entreu i pos-
seiu la térra que Jahvé jurá ais vostres pares. 2I et recordarás de tot
el camí per on Jahvé, ton Déu, t'ha conduít durant aquests quaranta
anys en el desert, per tal d'humiliar-te i de provar-te : per tal de sa-
ber co que hi havia dins el teu cor, si compliries o no els seus pre-
ceptes. 3 Ell t'ha humiliat, t'ha fet famejar i t'ha fet menjar el manná
que no coneixies, ni conegueren els teus pares, a fi d'assabentar-te
que no del pa solament viurá l'home, ans de tota cosa sortida de la
boca de Jahvé viurá l'home. 4 El teu mantell no es malmeté damunt
teu, i el teu peu no s'abotorná aquests quaranta anys, 5 perqué així
reconeguis en el teu cor que, talment com l'home educa el seu fill,
així Jahvé, ton Déu, t'educa. B Guardarás, dones, els preceptes de
Jahvé, ton Déu, caminant en les seves senderes i tement-lo.

7 Car Jahvé, ton Déu, és qui et condueix envers una térra bona, una
térra de corrents d'aigües, de deus i de gorgs, que brollen a la valí

25, II Mace, xii, 40. — 3, Mt. iv, 4, Le. iv, 4

25. — Caiguessis en parany. Fossis N. S. J. al temptador. Cal notar que

atrapat, enganyat, i caiguessis en l'ana- les tres respostes de N. S. en aquesta

tema. Cf. Jos. VII, 10-26. circumstáncia, precedides de la fórmula

1. — Tot el capítol está destinat a re- Scriptum est (Mt. IV, 4, 7, 10), són tre-

cordar els beneficis rebuts de Déu, per tes totes elles d'aquest segon discurs de

tal d'excitar a la fidelitat. Moisés. Les altres dues són de Dt.

3. — Manná. Cf. Ex XVI, 13-35.— 1 3> '6-

No del pa solament... Frase citada per 7. — Una tena de corrents d'aigües. Per

DEUTERONOMI-VIII, 8-IX, i

203

i a la muntanya, 8 una térra de blat i ordi, de ceps, i de figueres, i de
magraners : térra d'oli i de mel. 9 Una térra en la qual no menjarás
el pa amb escassedat : no hi mancarás de res : una térra on les pedrés
són ferro, i de les seves muntanyes extraurás coure. 10 1 menjaras i
et sadollarás, i beneirás Jahvé, ton Déu, damunt la térra bona que
t'ha donat. nGuarda't, que no oblidis Jahvé, ton Déu, fins a no
observar els seus manaments i els seus decrets i els seus estatuís, que
jo avui et dono, 12 no sia que mengis, i et sadollis, i edifiquis, i habitis
belles cases, 13 i es multipliqui el teu arment, i el teu ovellar, i l'ar-
gent i l'or se't multipliqui, i es multipliqui tota cosa teva, 14 i després
s'enorgulleixi el teu cor i oblidis Jahvé, ton Déu, qui t'ha fet sortir
de la térra d'Egipte, de la casa de servitud, 15 qui t'ha conduít a tra-
vés del desert gran i ferest, de serps ardents i escorpins, i d'un erm on
no hi ha aigües, i féu adollar la roca foguera; 16 qui, en el desert,
et dona a menjar el manná que no conegueren els teus pares, per tal
d'humiliar-te, provar-te, i fer-te bé a la teva darreria, 17 i que encara
diguis en el teu cor : la meva forca i la virior de la meva má m'han
fet aquesta riquesa. 18Ans recorda't de Jahvé, ton Déu: car ell et
dona la forca per a fer riquesa : per tal de confirmar, com fa avui, el
seu pacte que jura ais teus pares. 19 1 s'esdevindrá que si arribes a obli-
dar Jahvé, ton Déu, i vas darrera déus estranys, i els serveixes i els
adores: jo testifico avui contra vosaltres que ben cert us perdreu.
20 Així com les nacions que Jahvé fa perdre davant vostre, així us per-
dreu, per no escoltar la veu de Jahvé, Déu vostre.

Els dons de Déu

(C. IX.) Escolta, Israel: Tu estás per passar avui el Jordá, per
a anar a desposseir unes nacions més grans i més fortes que tu, ciu-

15, Ex. xvi, 3 5 ; xvii, 6 ; Nm. xx, 9 ; xxi, 6

una gent que havia passat 40 anys en
el desert, la Palestina podia considerar-
se un país d'aigües abundants.

9. — Les pedrés són ferro. AHudeix al
basalt, molt abundant al nord de la Pa-
lestina.

15. — Serps ardents. Serpents, la fe-

rida de les quals produeix una ardéncia
que ocasiónala mort. Hebr. saraf. Vg.
tradueix: «serpens flatu adurens». Gr.:
«el serpent que mossega».

1 . — La materia tractada en aquest ca-
pítol continua en el següent fins al v. 11.
Está destinat a inculcar a Israel que els

14 - ANTIC TESTAMENT II

204

DEUTERONOMI-IX, 2-12

tats grans i amurallades fins al cel, 2 un poblé gran i alt, fill deis ena-
quites que tu coneixes, i deis quals has sentit a dir : ¿ Qui se servará
a la fac deis filis d'Enac? 3Sápigues, dones, avui que Jahvé, ton
Déu, és el qui passará al teu davant com un foc abrusador que els
assolará i els abatrá a la teva fac, i tu els posseirás i els exterminarás
tot d'una, segons et parlá Jahvé. 4 No parlis dins el teu cor, en
expeHir-los Jahvé, ton Déu, davant la teva fac;, dient : Per la meva
justicia m'ha dut Jahvé a posseir aquesta térra. Puix que per la ma-
licia d'aquestes nacions, Jahvé les ha desposseides davant la teva fac.
r'No per la teva justicia, ni per la dretura del teu cor entrarás en pos-
sessió de la térra llur, ans per la malicia d'aquestes nacions, Jahvé, ton
Déu, les desposseeix davant la teva fac, i per complir la paraula que
Jahvé, ton Déu, jurá 'ais teus pares, a Abraam, i a Isaac i a Jacob.
fiSápigues, dones, que no per la teva justicia Jahvé, ton Déu, et
dona aquesta térra bona en possessió, car poblé dur de bescoll ets tu.

7Recorda, no ho oblidessis pas, com feres enutjar Jahvé, ton Déu,
en el desert : del dia que sortires de la térra d'Egipte fins que heu arri-
bat en aquest lloc, rebels heu estat amb Jahvé. 8I a l'Horeb féreu
enutjar Jahvé, i Jahvé s'encolerí contra vosaltres fins a voler extermi-
nar-vos. 9Llavors que vaig pujar a la muntanya per prendre les tau-
les de pedra, les taules del pacte que Jahvé cloi'a amb vosaltres, i
vaig romandre a la muntanya quaranta dies i quaranta nits : pa no
mengí, ni aigua no beguí. 10 1 Jahvé em doná les dues taules de
pedra, escrites amb el dit de Déu, i en elles hi havia totes les paraules
que parlá Jahvé amb vosaltres a la muntanya enmig del foc, el dia
de l'assemblea. 11 1 fou a la fi deis quaranta dies i de les quaranta
nits que Jahvé em doná les taules de pedra, les taules del pacte, 12 i

8, Ex. xvii, 6 ; xix, 3 ; xxxi, 18 ; xxxn, 1 5. — 12, Ex. xxxii, 7

naaneus, i la seva bond2t en complir la
promesa feta a!s patriarques.

7 ss. — Recordó.. Es fa memoria de les
repetides infidelitats d'Israel, comen-
cant per la del Sinaí, episodi del vedell
d'or, w. 8-21. Cf. Ex. XXVII, 1-35.

10. — El dia de l'assemblea. Quan tot
el poblé fou convocat al peu de la mun-
tanya per a escoltar la veu de Déu.

dons de Déu són gratuits i que els be-
neficis rebuts no eren en cap manera
merescuts per Israel.

Avui per aviat, com sovint demá sig-
nifica mt's tari.

4 ss. — Per la meva justicia. No és
la forca d'Israel la que guanvará les
victóries, sino la justicia de Déu, que
castigará la corrupció moral deis ca-

DEUTERONOMI - IX, 13-24

205

Jahvé em digué : Alca't, davalía de pressa d'aquí; car s'és malmés
aquest poblé teu que tu feres sortir d'Egipte : tot de seguida s'han
foraviat del camí que jo els havia prescrit : s'han fet una imatge de
fosa. 13 1 Jahvé em parla, dient: He vist aquest poblé, i vet aquí
que és poblé dur de bescoll. 14Deixa'm que jo els destrueixi, i es-
borri el nom llur de davall els cels. I jo faré de tu una nació més
forta i nombrosa que ell.

15 1 em vaig girar, i vaig davallar de la muntanya, i la muntanya
era arborada en foc, i les dues taules del pacte eren a les meves dues
mans. 16 1 esguardí, i vet aquí que havíeu pecat contra Jahvé, Déu
vostre : us havíeu fet un vedell de fosa : decantáreu corrents del
camí que us havia prescrit Jahvé. 17Aleshores vaig agafar les dues
taules, i les vaig Hangar de les meves dues mans, i les vaig trencar
davant deis vostres ulls. 18 1 em vaig prosternar a la fac de Jahvé,
així com de primer, quaranta dies i quaranta nits, pa no mengí, ni
aigua no beguí, a causa del pecat que cometéreu, fent el mal ais
ulls de Jahvé, per encolerir-lo. 19 Car jo estava esferei't a la vista de
la ira i de la furor amb qué esclatá Jahvé sobre vosaltres per destruir-
vos, i Jahvé m'escoltá també aquesta vegada. 20 Contra Aaró també
s'arborá Jahvé molt per a perdre'l, i jo intercedí també per Aaró
aleshores. 21I el pecat vostre que féreu, el vedell, jo el vaigprendre
i el vaig cremar al foc, i el vaig trinxar ben mólt, fins que fou pol-
sina, i vaig tirar la polsina al torrent que davallava de la muntanya.

22 1 aTaberá, i a Massá, i a Quibrot-Hattaauá, també provocáreu la
ira de Jahvé. 23 1 quan Jahvé us volgué fer partir de Cades-Barne,
dient: Munteu i posseíu la térra que jo us he donat; també fóreu
rebels contra la paraula de Jahvé, el vostre Déu, no li fóreu creients,
i no escoltáreu la seva veu. 24 Rebels fóreu amb Jahvé des del día
que us vaig conéixer.

22, Nm. xi, 1 ; xvi, i ; xxi, 5

18. — La majoria deis exegetes iden- mena pecat, perqué ho fou el fer-lo i es-

tifiquen aquesta suplicació de 40 dies devingué objecte i instrument de pecat.

amb el segon sojorn de Moisés al Sinaí. 22. — la Tubera, i a Massá, i a Qui-

X, 1. hrot-Hattaauá. Vg : « In Incendio quo-

21. — El pecat vostre que féreu, elvedell. que et in Tentatione, et in Sepulchris »

El vedell idolátric per metonimia s'ano- traduint els noms propis hebreus.

2o6

DEtTERONOMI - IX, 25-X, 7

25Vaig prosternar-me, dones, a la fa.<¡ de Jahvé, els quaranta dies
i les quaranta nits que em prosterní, !per tal com Jahvé havia parlat
de destruir-vos. 26Aleshores jo preguí a Jahvé, dient: Oh Senyor,
Jahvé ! No perdis ton poblé ni ton heretatge que tu redimires en ta
grandesa, el qual has fet sortir de l'Egipte amb má forta, 27recorda't
deis teus servents, d'Abraam, d'Isaac i de Jacob. No esguardis la
duresa d'aquest poblé, ni la seva dolenteria, ni el seu pecat, 2Sque
a la térra de la qual ens has fet sortir no diguin : Per tal com Jahvé
no ha pogut dur-los a la térra que els prometé i per tal com els
odiava, els ha trets d'ací per a fer-los morir en el desert. 29 1 ells
són el teu poblé i el teu heretatge, que tu feres sortir amb ta forti-
tud gran i amb ton brac estés.

(C. X.) xEn aquell temps em digué Jahvé: Talla't dues taules
de pedra, iguals a les primeres, i munta envers mi a la muntanya, i
et farás una arca de fusta, 2 i escriuré damunt les taules de pedra les
paraules que eren damunt les taules primeres que trencares, i les po-
sarás dins Tarca.

3 1 vaig fer Tarca amb fustes d'acácia, i vaig tallar dues taules de
pedra iguals a les primeres, i vaig pujar a la muntanya amb les dues
taules a la meva má. 4I escriví en les taules tal com havia escrit
en les primeres : les deu paraules que havia dit Jahvé, Déu vostre,
en la muntanya, enmig del foc, el dia de Tassemblea ; i Jahvé me
les doná. 5I em vaig girar i vaig baixar de la muntanya, i vaig posar
les taules dins Tarca que havia fet; i allí són, segons Jahvé m'havia
ordenat.

6 1 els filis d'Israel partiren de Berot-Bene-Jaacan envers Moserá :
allí morí Aaró, i allí fou sepultat. I fou sacerdot Eleazar son fill, en
lloc d'ell. 7 D'allí partiren envers Gadgad, i de Gadgad envers Jete-
batá, térra de corrents d'aigües.

1, Ex. xxx:v, 1. — 6, Nm. xxxjii, 31

6. — Berot Bene Jaacan. Pous deis
filis de Jaacan, estació anomenada Be-
nejaacan en Nm. XXXIII, 31. Els
« filis de jaacan » devien ésser una tribu
nómada de l'Arábia Pétria. — Moserá.

Era indubtablement el lloc on havia
acampat el poblé, al peu de la munta-
nya Hor, on morí Aaró.

7. — Gadgad, J debata. Cf. Nm.
XXXII, 32, 33.

DEUTERONOMI - X, 8-20

207

8 En aquell temps, segrega Jahvé la tribu de Leví, per a portar
Tarca de l'alian<;a de Jahvé, per a estar-se a la fac, de Jahvé i servir-
lo, i per a beneir en nom seu, així com ha estat fins al dia aquest.
9 Per aixó no té Leví porció ni heretatge amb els seus germans :
Jahvé és el seu heretatge, segons li digué Jahvé, ton Déu.

10 1 jo em vaig estar a la muntanya igual que els dies primers :
quaranta dies i quaranta nits. I Jahvé m'escoltá també aquesta ve-
gada: no volgué Jahvé exterminar-te.

11 1 em digué Jahvé: Alca't, posa't en camí al davant del poblé ! I
que vagin i posseeixin la térra que vaig jurar a llurs pares de donar-los.

Nova exhortació a inobediencia

12 Ara, dones, Israel ¿qué demana de tu Jahvé, ton Déu, sinó que
temis Jahvé, ton Déu, que caminis en totes les seves sendes i amis i
serveixis Jahvé, ton Déu, amb tot el teu cor i amb tota la teva áni-
ma, 13guardant els manaments de Jahvé i els seus estatuís, que jo
t'intimo avui, per al teu bé? 14Vet aquí que de Jahvé, ton Déu,
són els cels, i els cels deis cels, la térra, i tot co que és en ella. 15 1
només ais teus pares s'és afectat per a estimar-los, i escollí llur se-
menca darrera d'ells, vosaltres, d'entre tots els pobles, com és
avui dia.

16 Circumcideu, dones, el prepuci del vostre cor, i no enduriu ja
més el vostre bescoll. 17 Car Jahvé, el vostre Déu, és el Déu deis
Déus i el Senyor deis Senyors, el Déu gran, el poderos i el terrible,
que no té esguard a persones, ni pren soborn, 18 que fa justicia
a l'orfe i a la vídua, que ama l'estranger i li dona pa i mantell.
19Amareu, dones, l'estranger, car estrangers fóreu vosaltres a la
térra d'Egipte. 20 Jahvé, ton Déu, temerás: a ell servirás, i a ell

17, II Par. xix, 7 ; Iob. xxxiv, 19; Sap. vi, 8; Eccli. xxxv, 15; Act. x, 34; Rom. 11, 11 j Gal. 11, 6. —
20, Supra vi, 13 ; Mt. iv, 10; Le. iv, 8.

9. — No té Leví. Gr.: «els Levites insensibilitat de cor. — No enduriu ja més
no teñen ». el vostre bescoll. No resistiu la voluntat

16. — Circumcideu... el cor. Traieu la de Déu. Cf. St. Pau, Col. II, 11,12.

208

DEUTERONOMI - X, 21-XI, 11

t'afectarás i en el seu ñora jurarás. 21 Ell és la teva lloanca, i ell és
ton Déu, qui ha fet amb tu aqüestes grandeses i meravelles que
veieren els teus ulls : 22 Setanta animes eren els teus pares en dava-
llar a l'Egipte, i ara t'ha tornat Jahvé, ton Déu, com els estéis deis
cels, en nombre.

(C. XI.) Amarás, dones, Jahvé, ton Déu, i guardarás la seva
observanca, i els seus estatuís i els seus decrets i els seus preceptes
tots els dies. 2 Vosaltres coneixeu avui, — car no parlo pas ais vos-
tres filis, els quals no ho conegueren ni ho veieren — l'admonició de
Jahvé, el vostre Déu, la seva grandesa, la seva má forta i el seu
brac estés. 3I els seus senyals i les seves gestes, que féu enmig de
l'Egipte, a Faraó, rei d'Egipte, i a tota la seva térra. 4I co que féu a
l'exércit d'Egipte, ais seus cavalls i ais seus carros, que féu refluir
damunt d'ells les aigües de la Mar Roja quan encalcaven darrera de
vosaltres i Jahvé els destruí fins al dia d'avui. ñI co que ell féu per
vosaltres en el desert fins a la vostra arribada en aquest lloc. 6I co
que ell féu a Datan i a Abiron, filis d'Eliab, fill de Rubén, quan en-
mig de tot Israel obrí la térra la seva boca i els engolí, ells i les
cases llurs i les tendes llurs amb tota cosa de llur possessió d'enmig
de tot Israel ; 7 car els vostres propis ulls han vist tota l'obra gran
que Jahvé ha fet.

8 Guardareu, dones, tot l'ordenament que jo us prescric avui : per
tal que esdevingueu forts i entreu i posse'iu la térra a la qual passeu,
per a posseir-la. 9I per tal que prolongueu els dies damunt la térra
que Jahvé jurá ais vostres pares de donar a ells i a la semenca llur :
térra regalant llet i mel. 10 Car la térra on vas per posseir-la, no
és pas com la térra d'Egipte, de la qual sortíreu: on sembraves la
teva llavor i havies de regar-la amb el teu peu, igual com un hort de
verdures. 11 1 la térra a la qual passeu per posseir-la és térra de

22, Gn. xlvi, 27; Ex. 1, 5. — 6, Nm. xvi, i ; xvi, 32

3-6. — Moisés recorda ací els fets nar-
ráis en Ex. V-XIV i Nm. XVI.

10. — No és pas com la térra d'Egip-
te. Moisés fa sempre la comparan-
za amb la térra i els costuras egipcis,

sobretot la valí del Nil, tan coneguda
d'ell i del poblé que l'escoltava. A
causa de la falta de pluges, a l'E-
gipte calía regar a forca de mans i
peus.

DEUTERONOMI - XI, 12-24

209

muntanyes i de valls, assaonada d'aigua per la pluja del cel. 12 Una
térra de la qual Jahvé, ton Déu, té esment ; tothora els ulls de Jahvé,
ton Déu, són sobre ella: de la primeria de l'any fins a la darreria.

13 1 s'esdevindrá, si escolteu obedients els meus preceptes que jo
us intimo avui : d'estimar Jahvé, Déu vostre, i de servir-lo amb tot
el vostre cor i amb tota la vostra ánima: 11 que jo donaré la pluja de
la vostra térra a son temps, la primerenca i la tardana. 1 aplegarás el
teu blat i el teu most i el teu oli. 15 1 donaré herba al teu camp per
al teu bestiar, i menjarás i et sadollarás. 16 Guardeu-vos que el vos-
tre cor no es deixi seduir, i us íoravieu, i serviu altres déus, i els
adoreu. 17 1 s'abrandi la ira de Jahvé contra vosaltres, i clogui els
cels i ja no hi hagi pluja; i la térra no doni el seu esplet, i desapare-
gueu ben prompte de damunt la térra bona que Jahvé us dóna.

18Poseu, dones, aqüestes paraules meves damunt el vostre cor i
damunt la vostra ánima, i lligueu-les de senyal damunt la vostra má,
i siguin elles per frontals entre els vostres ulls. 19 1 ensenyeu-les ais
vostres filis i parleu-los d'elles estant-te a casa teva, i anant de camí,
i en anar-te a colgar, i en llevar-te. 20 1 les escriurás damunt els
muntants de la teva casa i en les teves portes. 21 Per tal que es pro-
longuin els vostres dies i els dies deis vostres filis damunt la térra
que Jahvé jura ais vostres pares de donar-vos, tant com els dies del
cel damunt la térra. 22 Car si guardeu bé tot aquest ordenament que
jo avui us intimo d'acomplir : d'estimar Jahvé el vostre Déu, de ca-
minar per totes les seves sendes i d'afectar-vos a ell, 23aleshores
Jahvé foragitará totes aqüestes nacions de davant vostre i us ense-
nyorireu de nacions més grans i fortes que vosaltres. 24 Tot el lloc
que petjará la planta del vostre peu de vosaltres será : del desert fins
al Liban; del riu, el riu Eufrates, fins a la mar de ponent será la

13, Supra x, 12. — 18, Supra vi, 6. — 24, los. X, 3

14. — Que jo donaré. El text masso- bre, l'época de la sembra. Les darre-

rétic ho posa en primera persona, fent res eren les de primavera, marr; i abril,

parlar directament a Déu. El Samanta, A la resta de l'any les pluges són molt

Gr. (kcú ¿><óo-el) i Vg (dabit) en tercera rares a la Palestina,
pers. Igualment en el v. 15.

La primerenca. Les primera pluges 24. — La mar de ponent. Es la Me-

eren les de tardor, d'octubre a novem- diterránia.

2IO

DEUTERONOMI-XI, 25-XII, 1

contrada vostra. 25 No se servará ningú a la vostra fac: paüra i
temor de vosaltres posará Jahvé, el vostre Déu, a la fac, de tota la
térra que petjareu, tal com ell us ha dit.

26Vet aquí que jo poso avui a la vostra fac benedicció i maledic-
ció; 27 la benedicció, si obei'u els manaments de Jahvé, el vostre
Déu, que jo avui intimo a vosaltres. 28 1 maledicció, si no obe'íu els
manaments de Jahvé, el vostre Déu, i decanteu del camí que jo us
ordeno avui, per anar darrera altres déus que no coneixeu. 29 1 s'es-
devindrá que quan Jahvé, ton Déu, et fará entrar a la térra a la
qual vas per posseir-la, donarás la benedicció damunt la muntanya de
Garizim, i la maledicció damunt la muntanya d'Hebal. 30 ¿No són
elles, per cas, enllá del Jordá, darrera el camí de sol ponent, en la térra
del Canaaneu, l'habitant de l'Arabá, enfront de Galgalá, al costat de
l'alzina de Moré? 31 Car vosaltres passareu el Jordá per a anar a
posseir la térra que Jahvé, el vostre Déu, us dona; la posseireu,
dones, i hi habitareu. 32 1 posareu esment a complir tots els estatuts
i els decrets que jo poso avui davant vostre.

§ 1. — LEGISLACIÓ RELIGIOSA

(XII - XVI)

UxiTAT DE SANTUARI I DE CULTE

(C. XII.) ^quests són els estatuts i els decrets que procurareu
de complir dins la térra que Jahvé, Déu deis vostres pares, us ha
donat en possessió tots els dies que viureu sobre la térra.

29. — Garizim... Hebal. Dues munta-
nyes d'Efraim, l'una en front de l'altra,
separades per una valí molt fértil en
mig de la qual estava bastida l'antiga
Siquem, avui Naplusa.

1. — Ací comenca la legislació de la

segona part del Deuteronomi, la qual
és un resum de la legislació mosaica,
XXII-XXVI. Compren tres seccions :
1.* Dret religiós, XII, i-XVI, 17; 2.a
Dretpúblic, XVI, 18-XXI, 14; 3 a Dret
privat, XXI, 15 -XX VI, 15.

DEUTERONOMI- XII, 2-i2 211

2Assolareu tots els llocs on els gentils, que vosaltres foragitareu,
adoren els déus llurs dalt ais alts munts i dalt a les collades, i sota
tot arbre esponerós. 3Aterrareu llurs altars, i enrunareu llurs este-
les, i a les asseres llurs calareu foc, i les imatges de llurs déus esmi-
careu, i n'esborrareu els noms d'aquell lloc.

4 No fareu així amb Jahvé, el vostre Déu. 5Sinó que al lloc que
ha escollit Jahvé, el vostre Déu, de totes les vostres tribus per posar-
hi el seu nom, per habitar-hi, allí el cercareu i allí anireu. 6I dureu
allí els vostres holocaustos, i les vostres victimes, i els vostres del-
mes, i la lleuda de la vostra má, i els vostres vots, i les vostres vo-
luntáis, i les primícies del vostre arment i del vostre ovellar. 7 Allí,
a la fac de Jahvé, el vostre Déu, menjareu i us gojareu per tot guany
de la vostra má amb qué t'ha beneit Jahvé, ton Déu. 8 No fareu
com fem ara aquí nosaltres: cadascú com plau ais seus ulls. 9 Car
no heu entrat encara al lloc i a la possessió que Jahvé, ton Déu, ha
de donar-te. 10 Pero passareu el Jordá, i habitareu en la térra que
Jahvé, el vostre Déu, us donará en possessió, i us donará pau en
esguard de tots els enemics del voltant, i habitareu segurs. nAles-
hores, el lloc que Jahvé, Déu vostre, escollirá per tal que hi habiti
el seu nom, será on dureu tot co que jo us mano : els vostres holo-
caustos i les vostres victimes, els vostres delmes i la lleuda de la vos-
tra má, i tota cosa escollida de qué haureu fet vot a Jahvé. 12 1 us
gojareu a la fac, de Jahvé, el vostre Déu, vosaltres i els vostres filis i

3, Supra vil, 25 ; II Mace. xn( 40

circumstáncies del poblé, limita la Uei
de l'Ex. XX, 24.

6. — La lleuda de la vostra má. Tots
els dons fets al santuari que no son
própiament sacrificis. Igualment en els
vv. 1 1 - 1 7 .

7. — Menjareu. Els ápats sagrats que
seguien a certs sacrificis, en els quals
aquells qui els oferien havien de men-
jar una part de la víctima.

8. — No fareu com fem ara. La vida
estable de Palestina no comportará cer-
tes llibertats forcoses en la vida nó-
mada del desert, sobretot pertocant al
cuite del Senyor.

2. — Assolareu. Aquests dos capí-
tols XII i XIII tracten de la « unitat de
cuite ». El cuite de Jahvé no admet cap
altre cuite. La creenca dominant en
aquells temps era que cada país i cada
poblé tenia els seus déus propis. Per
tal d'evitar que, entrat a Canaan, el po-
blé fos temptat d'adorar els déus del
país juntament amb Jahvé, Moisés mana
la destrucció de tota cosa que recordés
la idolatría.

4 ss. — No fareu ai.xi. Com els ido-
latres, que multiplicaven els altars per-
tot. Israel tindrá un santuari únic.
Aquesta llei importantíssima será repe-
tida tres vegades. A causa de les noves

212

DEUTERONOMI - XII, 1 5-23

les vostres filies, els vostres servents i les vostres serventes : junt
amb el levita que és dins les vostres portes, car ell no té part ni
possessió entre vosaltres. l8Guarda't d'oferir els teus holocaustos en
qualsevol indret que vegis. 14Sinó que en el lloc que escollirá
Jahvé, dins una de les teves tribus, allí oferirás els teus holocaustos,
i allí complirás tot alió que jo et mano.

15Tanmateix, al grat de la teva ánima sacrificarás i menjarás carn,
segons benedicció que Jahvé, ton Déu, t'hagi donat, dins totes les
teves portes. L'impur com el pur en podran menjar, com es fa amb
la gasela i el cérvol, 1Gnomés que no en menjareu la sang: damunt
la térra l'escamparás com aigua.

17 No pots menjar dins les teves tendes el delme del teu blat, ni
del teu most, ni del teu oli, ni de les primícies del teu arment i del
teu ovellar, ni res del que oferirás en vot, ni les teves ofrenes volun-
táries, ni la lleuda de la teva má, 18ans a la fac de Jahvé, ton Déu,
ho menjarás en el lloc que escollirá Jahvé, ton Déu, tu, i ton fill i
ta filia, ton servent i ta serventa, junt amb el levita que és dins les
teves portes; i et gojarás a la fac de Jahvé, ton Déu, per tot guany
de la teva má. 19 Guarda que no desemparis el levita mai de ta
vida damunt la térra.

20Quan Jahvé, ton Déu, eixamplará els teus termenals, segons t'ha
promés, i dirás: vull menjar carn, puix que abelleix a la teva ánima
de menjar carn, podrás menjar carn a tot pler de la teva ánima.
21 Quan sigui lluny de tu el lloc que Jahvé, ton Déu, haurá escollit
per posar-hi el seu ñora, sacrifica del teu arment o del teu ovellar
que Jahvé t'haurá donat, segons t'he ordenat, i menja'n dins les te-
ves portes a tot pler de la teva ánima. 22Talment com se menja la
gasela i el cérvol, així pots menjar-ne : l'impur igualment que el pur
en poden menjar. 23 Tan sois et sia ferm de no menjar la sang, car

20, Gn. xxvm, 14; Ex. xxxiv, 24; Infra xix, 8

1 5 . — Tanmateix. L'occisió d'una bes-
tia per menjar no caldrá que sia precedi-
da de cap oblació o sacrifici a Déu, per
tant, en podran menjar tantels purs com
els impurs legalment. — Com la gasela i

el cérvol. Els quals, no podent ésser
sacrificats a Déu, no estaven compre-
sos en l'antiga llei levítica vigent en el
desert (cf. Lv. XVII, 23) i ara abro-
gada.

DEUTERONOMI - XII, 24-XIII, 2

215

la sang és la vida ; i tu no pots menjar la vida junt amb la carn. 24 No
la menjarás : damunt la térra l'escamparás com aigua. 25 No la men-
jarás, per tal que prosperis tu, i els teus filis darrera de tu. Car
haurás fet 50 que és recte ais ulls de Jahvé.

26 Sois els animáis sagrats que tu tinguis, i els teus vots, prendrás
i portarás al lloc que escollirá Jahvé. 27 1 oferirás els teus holocaus-
tos, la carn i la sang, damunt Faltar de Jahvé, ton Déu : la sang de
victimes escamparás damunt l'altar de Jahvé, ton Déu ; pero la carn,
la pots menjar. 28 Guarda i escolta totes les coses que jo t'ordeno,
perqué prosperis tu i els teus filis darrera de tu, a perpetu'ítat, puix
que haurás fet qo que és bé i dretura ais ulls de Jahvé, ton Déu.

Contra els ritus gentílics

29 Quan Jahvé haurá exterminat davant teu les nacions d'allí on tu
vas per desposseir-les, i tu les haurás desposse'fdes, i habitarás en la
térra llur, 30guarda't que no caiguis en parany darrera d'elles, des-
prés que hauran estat destruides davant teu, que no recerquis llurs
déus, dient : ¿ De quina faisó serveixen aqüestes nacions els déus
llurs, que jo també ho faré així? 31 No ho farás així amb Jahvé, ton
Déu, car tota abominació de Jahvé, co que ell avorreix, fan ells ais
déus llurs, que ádhuc llurs filis i llurs filies cremen al foc ais déus llurs.

32Posareu esment a complir tota cosa que jo us ordeno: no hi
afegirás ni en traurás res.

CÁSTIG DE LA IDOLATRIA

(C. XIII.) 4Si sorgeix enmig teu un profeta o un somniador, i et
dona un senyal o un prodigi, 2 i s'advera el senyal o el prodigi del

29, Infra xix, i

26. — Els animáis sagrats. Destináis 1. — Aquest verset correspon al XIII,

a Déu per la llei, com els primers nats 2 de Phebr.; la Vulgata, en tot el ca-

i els oferts per vot. pítol porta un v. endarrerit respecte de

32. — El text hebr. comenca el capí- l'hebreu.

tol XIII amb aquest v.; Gr. i Vg. el Si sorgeix. Per tal de teñir lluny

posen com a conclusió natural del ca- d'Israel tota práctica idolátrica, en el

pítol XII. present capítol s'examinen tres casos :

214

DEUTERONOMI-XIII, 3-14

qual t'ha parlat, i et diu : Anem darrera uns altres déus — els quals
tu no coneixes — i servim-los; 3 no donis pas escolta a les paraules
d'aquell profeta, o d'aquell somniador, car Jahvé, el vostre Déu, us
prova per tal de conéixer si ameu Jahvé, el vostre Déu, amb tot el
vostre cor i amb tota la vostra ánima. 4 En seguiment de Jahvé, el
vostre Déu, caminareu, i a ell temereu, i els seus manaments guar-
dareu, i la seva veu escoltareu, i a ell servireu, i a ell us afectareu.
5I aquell profeta o aquell somniador haurá d'ésser occit, per tal com
ha predicat la defecció contra Jahvé, el vostre Déu, el qui us ha tret
fora de la térra d'Egipte, i t'ha rescatat de la casa de servitud, per
foraviar-te del camí peí qual Jahvé, ton Déu, t'ha manat que cami-
nessis; així traurás el mal d'enmig teu.

6 Si ton germá, fill de ton pare o fill de ta mare, el teu fill o la teva
filia, o la muller del teu si, o el teu amic que és com la teva ánima,
t'incita d'amagat, dient : Anem i servim altres déus — que tu no co-
neixes, ni tu ni els teus pares, 7 d'entre els déus de les nacions que
són al vostre encontorn, que siguin vei'nes o que siguin llunyanes,
de l'un cap a l'altre cap de la térra — , 8 no hi accedirás, ni li donarás
escolta, ni s'apiadará d'ell el teu ull, ni el planyerás, ni l'encobrirás,
9 ans ben cert l'occirás : primer será la teva má damunt per fer-lo
morir, i després la má de tot el poblé. 10 1 el colgarás de pedrés per-
qué mori, per tal com ha cercat d'apartar-te de Jahvé, ton Déu, qui
t'ha fet sortir de la térra d'Egipte, de la casa de servitud. 11 1 tot
Israel n'haurá esment, i temerá, i no tornaran més a fer cosa malvada
com aquesta en mig de tu.

12 Si sents a dir d'una de les teves ciutats que Jahvé, ton Déu, et
dona perqué hi habitis : 13 Homes filis de Beüal sortiren d'enmig de
tu, que han seduit els habitants de llur ciutat, dient : Anem i servim
uns altres déus — que vosaltres no coneixeu — ; 14aleshores recerca-

9, Infra XVII, 7

i.r el fals profeta, fetiüer, 2-5, el qual 12. — Si sents a dir. $.T cas, quan

será punit amb pena de mort, v. 6. una vila esdevé idólatra

6. — Si ion germá. 2.a cas de se-

ducció, més perillosa encara, perqué és 13. — Filis de Belial. Filis de no nin-

secreta i perqué hi entra Taféete de pa- gú, pervertits. Gr.: «homes inics...

rentiu o d'amistat. 'tots' els habitants».

DEUTERONOMI-XIII, ij-XIV, 6

215

ras i explorarás i preguntarás afanyosament, i si apar ésser veritat, i
cosa ferma, que tal abominado s'és feta enmig de tu, 15occirás els
habitants d'aquella ciutat a tall de glavi, votant a destrucció la ciutat
i tot co que és en ella, i fins el seu bestiar a tall de glavi. 16 1 tota la
seva despulla amuntegarás al mig de la seva piafa, i calarás foc a la
ciutat i a tota la seva despulla totalment, en honor de Jahvé, ton
Déu, i será un munt de ruñes per sempre : no tornará mai més a
bastir-se. 17 Res del que haurá estat votat a destrucció no s'agafará a
la teva má, per tal que Jahvé revingui de la ira del seu rostre, i et
faci misericordia, i et compadeixi, i et multipliqui, segons ho jurá ais
teus pares, 18 si tu obeeixes a la veu de Jahvé, ton Déu, servant tots
els seus manaments que jo et prescric avui, per obrar dretura ais ulls
de Jahvé, ton Déu.

Contra els ritus pagans i les viandes impures

(C. XIV.) 1 Filis sou de Jahvé, Déu vostre : no us fareu incisions,
ni us raureu les entrecelles a causa d'un mort. 2 Car poblé sant ets
tu per a Jahvé, ton Déu, i Jahvé t'ha elegit perqué siguis poblé pe-
culiar d'ell entre tots els pobles que són damunt la fac de la térra.

3 No menjareu res d'abominable.

4 Aquesta és la béstia que podeu menjar : bou, ovella i cabra, 5cér-
vol i gasela, daina i isard, i antílop, i brúfol, i cabra salvatge. 6I tota
béstia de peülla partida, que la fendeix en dues peülles i que remu-

2, Supra vil, 6 ; Infra xxvi, 18. — 3, Lv. xi, 4

1 7 . — No s'agafará a la teva tna. No
retindrás ni reservarás per a tu cap deis
objectes votats a destrucció.

1. — Filis sou. Vg.: « filii es tote ».
Ais filis de Déu no els escauen les prac-
tiques ridícules deis pagans, ni fer posats
de desesperado, ja que teñen l'esperan-
ca en la immortaíitat.

2. — En aquest v. el Legislador se-
nyala els motius de la filiado divina,
pels quals Israel és un poblé sant a
jahvé: l'elecció que Déu ha fet d'ell,

adoptant-lo per tal d'establir relacions
de bondat i protecció de part de Déu,
d'obediéncia i de veneració filial de part
d'Israel.

3. — :Vo menjareu. Del v 3 al 21 trac-
ta de la prohibido de menjar viandes
impures. A més deis animáis impurs
que no podien oferir-se, pero podien
menjar-se, hi havia animáis immunds,
els quals no podien ni menjar-se.

4-20. — Text semblant a Lv. XI, 2-
23. La identificado d'alguns animáis

2l6

DEUTERONOMI - XIV, 7-23

ga, aquesta podeu menjar. 7 Pero no menjareu d'aquests que re-
muguen o que teñen la peülla fesa : el camell, i la Hebra, i l'írax, per
tal com, bé que remuguen, pero no teñen la peülla fesa: immunds
són per a vosaltres, 8 i encara el porc, el qual parteix peülla, pero no
remuga: immund és per a vosaltres: de la carn llur no menjareu, ni
llurs rósses no tocareu.

Heus aquí els que podeu menjar, de tot co que és en les aigües:
tot co que té aleta i escata podeu menjar. 10 Pero tot co que no té
aleta i escata no menjareu : immund será per a vosaltres.

"Tot ocell pur menjareu; 12i aquests són aquells deis quals no
menjareu: l'águila i el trencalós, i el voltor. 13 1 el milá, i el falcó,
segons sa mena. 14 1 tot corb segons sa mena. 16 1 l'estruc, i el mus-
sol, i la gavina, i l'esparver, segons sa mena. 16 1 el duc, i l'ibis, i el
cigne. 17 1 el pellica, i la cercella, i el somorgolló. 1SI la cigonya i
la garca segons llur mena. I la puput i el rat-penat. 19 1 encara tot
insecte alat, immund será per a vosaltres : no en menjareu. 20Tot
alat pur menjareu.

21 No menjareu de cap bestia morta. Al pelegrí que és dins les
teves portes pots donar-la que en mengi, o pots vendre-la a l'estran-
ger: car tu ets poblé sagrat a Jahvé, ton Déu. No courás el cabridet
amb la llet de sa mare.

Els delmes

22Delmarás tot l'esplet de la teva sementera que produirá el camp
any per any. 23 1 a la fac de Jahvé, ton Déu, en el lloc que escollirá

21, Ex. xxiii, 19; xxxiv, 26

citats en el v. 5 i 12-18 no és massa
certa.

7. — Itax. Porc espi, o bé una bes-
tia semblant ala marmota.

8. — Rósses. Els seus cadávers.
22-29. — Debitareis. Hi havia tres

menes de delmes: l'un, anual, destinat
a la manutenció deis levites, els quals
havien de donar el delme ais sacerdots
(Nm. XVIII, 25 ss.); d'aquest, no se'n

fa menció en el Deuteronomi. L'altre
és el deis vv. 22-27. L'israelita haurá
d'invitar al viatge i ais ápats el levita
.del seu veinat. El terg delme que es-
menten els vv. 28 ss. es feia cada tres
anys amb productes de la collita prece-
dent ; servia per ais ápats familiars tin-
guts per cadascú a casa seva, ais quals
calia invitar els levites, els estrangers i
els pobres.

DEUTERONOMI - XIV, 24-XV, 4

217

per fer-hi habitar el seu nom, menjarás el delme del teu blat, del teu
most i del teu oli, i les primícies del teu arment i del teu ovellar, per
tal que aprenguis de témer Jahvé, ton Déu, tots els dies. 21 1 si tan
llarg t'és el camí, que no puguis portar-ho, car és lluny de tu el lloc
que Jahvé, ton Déu, haurá escollit per posar-hi el seu nom, Uavors
que Jahvé, ton Déu, t'haurá bene'ít, 25 ho vendrás per argent, i Higa-
ras l'argent en la teva má, i anirás envers el lloc que Jahvé, ton Déu,
haurá escollit, 26 i despendrás el diner en tot co que cobejará la teva
ánima : en bous, en ovelles, en vi, en licor i en tot co que et dema-
nará la teva ánima, i ho menjarás allí, a la fac de Jahvé, ton Déu, i
et gojarás tu i la teva casa. 27 1 no desempararás el levita que és dins
les teves portes, puix que ell no té part ni possessió amb tu.

28 Al terme de tres anys posarás a part tot delme de la teva collita
en aquell any, i el guardarás dins les teves portes. 29 1 el levita, que
no té part ni possessió amb tu, i el pelegrí, i l'orfe, i la vídua, que
són dins les teves portes, hi aniran, menjaran i s'assaciaran, per tal
que et beneeixi Jahvé, ton Déu, en tota obra que la teva má faci.

L'ÁNY SABÁTIC

(C. XV.) 1 Al terme de cada set anys farás remissió; 2 i aquesta
és la manera de la remissió : tot creditor que féu un préstec del seu
cabal, el perdonará al seu pro'isme : no urgirá el seu pro'ísme, ni el
seu germá, car remissió de Jahvé s'és promulgada. 3 El foraster pots
urgir ; pero per alió teu que el teu germá et tingui, afluixarás la teva
má, 4 i ben segur que no hi haurá en tu cap pobre, car abundosament
et beneirá Jahvé dins la térra que Jahvé, ton Déu, et dona en pos-

1. — Remissió. Molts exegetes entenen loa la indigencia. Segons altres, seria

una condonació pura i simple. D'altres, una bella perspectiva condicionada a

una prórroga. . 1 'absoluta fidelitat d'Israel ais preceptes

4-1 1. — Nohi haurá en tu cap pobre. de Déu; funden aquesta interpretado

Alguns tradueixen : per tal que no hi en el v. 5. En canvi, considerant els vv.

hagi cap pobre. El sentit, pero, més que 7-10 i 11 sobretot, preferim el primer

una prometenqa, sembla ésser aquest : sentit exposat, és a dir : no hi haurá po-

durant l'any sabátic, no exigirás al teu bres perqué, si s'observa la llei, aquests

pro'isme pagaments que podrien reduir- serán socorreguts i auxiliats a bastament.

2l8

DliUTERONOMI - XV, 5-18

sessió, perqué te n'ensenyoreixis ; 5 només que escoltis fidelment la
veu de Jahvé, ton Déu, posant esment a complir tots aquests mana-
ments que jo t'imposo avui. 6 Car Jahvé, ton Déu, et beneirá, segons
ell t'ha dit. Prestarás dones, a molts pobles, pero no manllevarás ;
dominarás sobre moltes nacions, pero elles sobre tu no dominaran.

7 Quan dintre teu, dintre una de les teves ciutats de la térra que
Jahvé, ton Déu, et dona, hi haurá un pobre, entre els teus germans,
no endurirás el teu cor : no clourás la teva má al teu germá pobre,
8 ans li obrirás la teva má ben oberta, i li bestraurás quant és prou per
a la seva defallenca, alió de qué té fretura. 9 Guarda que no obris el
teu cor a un pensament ávol, dient : S'acosta l'any seté, l'any de la
remissió; i no miris de mal ull el teu germá pobre, i no li donis res,
i ell s'exclami a causa de tu davant Jahvé, i hi hagi en tu pecat. 10 Ans
bé li donarás, sense que et dolgui en el cor mentre li dones; car en
gracia d'aixó et beneirá Jahvé, ton Déu, en les teves obres i en tota
empresa de la teva má. 11 Car no mancará mai pobre dins la térra ; per
aixó jo et faig manament, dient: Obrirás la teva máben oberta ais teus
germans, ais teus freturosos, al teu pobre que és dins la teva térra.

12 Quan es vendrá a tu un germá teu, un hebreu o una hebrea, ell
et servirá sis anys, i el seté any l'acomiadarás lliure de tu. 13 1 quan
l'acomiadarás lüure de tu, no l'acomiadarás de buit. 14 Ans el forni-
rás generosament del teu ovellar, i de la teva era, i del teu cup, peí
que t'ha bene'it Jahvé, ton Déu. 15 1 et recordarás que tu fores esclau
en térra d'Egipte, i Jahvé, ton Déu, te n'alliberá. Per aixó et mano
jo avui aquesta cosa. 16I s'esdevindrá que si ell et diu: — No vull
anar-me'n de casa teva — , per tal com t'estima a tu i la teva casa, i
es troba bé amb tu, 17aleshores prendrás una aleña i li foradarás
l'oreUa contra la porta i será ton esclau a perpetu'ftat ; així també fa-
rás a la teva esclava. 18 No et requi d'acomiadar-lo de tu en lliber-
tat; car per sis anys, t'ha retut un servei igual al doble del sou d'un
jornaler: així et beneirá Jahvé, ton Déu, en tot co que farás.

8, Mt. v, 42 ; Le. vi, 34. — 11, Mt. xxvi, 11. — 12, Ex. xxr, 2 ; Ir. xxxiv, 14

ferible aquesta versió. Gr. i Vg. diusn
18. — Al doble del sou. Creiem pre- peí sou d'un jornaler.

DEUTERONOMI-XV, 19-XVI, 5

219

Rescat dels primogénits

19Tot primogénit másele que naixerá del teu arment i del teu ove-
llar, el consagrarás a Jahvé, ton Déu : no treballarás amb cap primo-
génit del teu bou, ni tondrás cap primogcnit del teu ovellar. 20 A la
fac de Jahvé, ton Déu, te'l menjarás, any per any, tu i la teva fami-
lia, en el lloc que Jahvé haurá escollit. 21 1 quan hi haurá en ell tara,
coix o orb, qualsevulla tara dolenta, no el sacrificarás a Jahvé, ton
Déu. 22Dins les teves portes el menjarás: l'impur i el pur tots per
igual, com la gasela o el cérvol. 23 Sois la seva sang no menjarás,
ans l'escamparás a térra com aigua.

Les tres festes anuals

(C. XVI.) 1 Guardarás el mes de les espigues i farás Pasqua a
Jahvé, ton Déu; car en el mes de les espigues et féu sortir Jahvé de
l'Egipte, de nit. -I immolarás com a víctima pasqual per a Jahvé,
ton Déu, caps de l'ovellar i de l'arment en el lloc que escollirá Jahvé
per fer-hi habitar el seu nom. 3 No menjarás llevat amb ella; set dies
menjarás amb ella alisos, pa d'aflicció, car cuitosament sortires de la
térra d'Egipte, a fi que recordis el dia que sortires de la térra d'E-
gipte tots els dies de la teva vida. 4I no apareixerá prop de tu llevat
enlloc de la teva contra da durant set dies; gens de la carn que hau-
rás sacrifica! al vespre del primer dia no será servada fins al matí.
5 No podrás sacrificar la Pasqua dins una de les teves ciutats que

21, Lv. xxii, 21 ; Eccli. xxxv, 14

19-23. — Aqüestes normes es troben Coneixia bé el seu poblé, pero, a més,

en altres indrets del Pentateuc. Moisés ara principalment, insisteix que calia

torna a ocupar-se'n per posar-Ies en que fossin celebrades sois en el santuari.
harmonía amb la llei de l'únic altar. El 2. — Com a víctima pasqual. La víc-

v. 20 dona un nou detall i és que el tima pasqual era l'anyell. Els caps d'o-

propietari podrá prendre una part de la vellar i de Yarment eren les altres victi-

carn immolada. mes que calia sacrificar durant els set

1. — Guardaras. Moisés tracta insis- dies de la gran festa. L'anyell era dego-

tentment d'aquestes festes, repetint di- llat i menjat el vespre del dia 14 d'Abib

verses vegades el seu carácter obligatori. o Nissan.

I ) - ANTtC TESTAMENT II

2 20

DEUTERONOMI - XVI, 6-17

Jahvé, ton Déu, et dóna. 6Sinó que al lloc que Jahvé, ton Déu, es-
collirá per fer-hi habitar el seu nom, immolarás la Pasqua al vcspre,
a sol colgant, al temps que sortires de l'Egipte. 7I la courás, i la
menjarás, i tornarás a la teva tenda. 8 Sis dies menjarás alisos, i el
dia seté será clausura de festa en honor a Jahve, ton Déu: cap tre-
ball no farás.

9Set setmanes et comptarás: des que comenca la falc, en les mes-
ses, comentarás de comptar set setmanes. 10 1 farás la solemnitat de
les setmanes en honor de Jahvé, ton Déu; segons la generositat de
la teva má será el que donarás, peí que t'haurá benei't Jahvé, 11 i
et gojarás a la fac de Jahvé, ton Déu, tu, i ton fill, i ta hila, i ton
servent, i ta serventa, junt amb el levita que és dins les teves por-
tes, i l'estranger, i l'orfe, i la vídua que és enmig de tu, en el lloc
que escollirá Jahvé, ton Déu, per fer-hi habitar el seu nom. 12 1 et
recordarás que fores esclau a l'Egipte; i observarás i complirás aquests
estatuís.

13 La festa de les tendes celebrarás set dies, quan haurás aplegat
Pesplet de la teva era i del teu cup. 14 1 et gojarás en les teves so-
lemnitats, tu, i ton fill, i ta filia, i ton servent, i ta serventa, junt amb
el levita, i l'estranger, i l'orfe, i la vídua que és dins les teves portes.
1-1 Set dies farás festa a honor de Jahvé, ton Déu, en el lloc que esco-
llirá Jahvé quan et beneirá Jahvé, ton Déu, en tot esplet i en tota
obra de les teves mans, i estarás tot joiós.

16 Tres vegades a l'any compareixerá tot baró teu a la fac de Jahvé,
ton Déu, en el lloc que ell escollirá, en la solemnitat deis alisos, i en
la solemnitat de les setmanes, i en la solemnitat de les tendes. I no
compareixerá de buit a la fac de Jahvé, 17ans cadascú amb el seu pre-
sent a la má, segons la benedicció que Jahvé, ton Déu, t'haurá donat.

16, Ex. xxin, 15 ; xxxiv, 20; Eccli. xxxv, 6

10. — Solemnitat de les setmanes. Es ria havia d'ésser un ápat behéfic a favor

la festa de la Pentecosta. Les set set- deis desvalguts.

manes comencaven de comptar-se al 13. — Festa de Jes tendes. La 3.a festa,

segon dia de la festa, 16 de Nissan, per la deis Tabernacles, de la qual parla ara

l'abril, quan comencava la messa. Cf. Moisés. Ací no fa esment de la festa

Ex. XXXIII, 16. Lv. XXIII, 15. de l'expiació, potser perqué no calia que

10. — Generositat. L'oferta volunta- el poblé assistís al Santuari.

DEUTERONOMI-XVI, 18-XVII, 2

221

§ 2 . — DRET PÚBLIC

(XVI, 18 - XXI, 14)

Dels magistrats

18Jutgcs i prefectes et posarás, dins totes les teves ciutats que
Jahvé, ton Déu, et dona, per a cada tribu; i ells jutjaran el poblé
amb juí just. 19 No decantarás el juí: no tindrás mirament a perso-
nes i no prendrás soborn, car el soborn cega els ulls dels savis i tra-
boca les paraules dels justos. 20 Justicia, justicia, has de seguir, per
tal que visquis i posseeixis la térra que Jahvé, ton Déu, et dona.

De LA IDOLATRIA

21 No et plantarás cap assera, de cap arbre, al costat de l'altar de
Jahvé, ton Déu, que tu et bastirás. 22 1 no t'erigirás per a tu cap es-
tela, que Jahvé, ton Déu, abomina.

De les victimes

(C. XVII.) xNo immolarás a Jahvé, ton Déu, bou ni xai, en el
qual sigui tara, o cosa mala. Car abominado és per a Jahvé, ton Déu.

CÁSTIGS

2 Quan será trobat enmig de tu, dins una de les teves ciutats, que
Jahvé, ton Déu, et dona, un home o una dona que faci qo que és

19, Ex. xxni, 8; Lv. xix, 15; Supra 1, 17; Eccli. xx, 31

18. — Et posarás. Legislado social
del poblé d'lsrael per a quan estará es-
tablert en la térra de Canaan, deixant
d'ésser un poblé nómada. La nova
vida exigía noves liéis. Per tant, s'esta-
bleixen tribunals en cada localitat, for-
mats per un jutge i el seu assessor
(hebr. xoteritn). Vg. tradueix: «iudices
et magistros ». Gr.: «escribes».

Aquesta secció (Dret públic) podría
subdividir-se en : a) dret personal, XVI,
18-XVIII; dret real, XIX; dret de
guerra, XX-XXI, 14.

21. — No et plantarás cap assera. Hebr.
Aixerá, emblema idolátric representatiu
de la deessa Astarté. — Alguns autors
creuen que aquests vv. 21-22 i XVII,
r, han d'anar al cap. XII.

222

DI'UTERONOMI-XVII, 3-13

mal ais ulls de Jahvé, ton Déu, trencant el seu pacte, 3 i vagi a servir
déus estranys, i es prosterni davant d'ells, i davant el sol, o la lluna,
o tot l'estol deis cels, cosa que jo no he manat, 4 i se t'anuncia, i
n'heus esment, i fas recerques diligents, si resulta cosa vera i ferina
que s'és feta aquella abominado dintre d'Israel, :,aleshores farás sor-
tir aquell home o aquella dona que feren aquesta malesa cap a les
portes de la ciutat i els colgareu amb pedrés fins que morin. GPer
boca de dos o tres testimonis, sera occit el reu de mort. No será
occit per boca d'un sol testimoni. 7 La má deis testimonis será pri-
mer sobre ell per a fer-lo morir, i la má de tot el poblé després: així
esvairás el mal d'enmig de tu.

El tribunal suprem

8Quan será massa difícil per a tu una causa, per a jutjar entre
sang i sang, entre dret i dret, i entre ferida i ferida, materia de litigi
dins les teves ciutats, aleshores t'alcarás i te'n pujarás al lloc que
escollirá Jahvé, ton Déu, 9 i vindrás ais sacerdots, ais levites, o al
jutge que hi haurá en els dies aquells, i jutjaran, i et declararan la
sentencia del judici. 10 1 tu farás segons la sentencia que et declara-
ran des d'aquell lloc que Jahvé, ton Déu, escollirá, i tindrás bon
compte de fer segons tot alió de qué ells t'assabentaran. 11 Segons la
llei que et será palesada i segons la sentencia que et dirán, tu farás.
No et decantarás de la sentencia que et declararan ni a la dreta, ni a
l'esquerra. 12L'home que soberguejará, no donant escolta al sacer-
dot que és allí per a ministrar a Jahvé, ton Déu, o al jutge, aquest
home morirá, i esvairás el mal d'Israel. 13 1 tot el poblé, en sentir-
ho, temerá, i no soberguejará mai més.

6, Infra xix, 1 5 ; Mt. xvm, 16 ; II Cor. xm, 1 . — 7, Siipra XIII, 9.-9, II Par. xix, 10

9. — 1 vindrás ais sacerdots. Així com el ligiosa, el tribunal teocrátic era el vinclc
temple únic era el vincle de la unitat re- de la unitat civil entre les dotze tribus.

DEUTERONOMI-XVII, 14-XVIII, 3

De l'elecció de reí

1 1 Quan entrareu a la térra que Jahvé, ton Déu, et dona, i la pos-
seireu i hi habitareu, i dirás: Vull posar sobre mi un rei, com totes
les nacions que em volten, 15 posarás, ben cert, sobre tu un rei que
escollirá Jahvé, ton Déu : d'enmig de tos germans posarás sobre tu
un rei. No podrás posar sobre tu un home estranger, un que no
sigui germá teu. 16 Pero no es multiplicará el nombre deis seus ca-
valls, ni fará tornar el poblé a l'Egipte, per daler de multiplicar ca-
valls, car Jahvé us ha dit: No tornareu a íer aquest camí cap més
vegada. 17 1 no multiplicará el nombre de les seves dones, perqué
no es desvii el seu cor : tampoc massa argent ni or no es multipli-
cará; 18 i quan s'asseurá al soli del seu reialme, escriurá per a ell da-
munt un llibre un trasllat d'aquesta llei, segons l'exemplar guardat
pels sacerdots, els levites. 19 1 el tindrá amb ell, i hi llegirá tots els
dies de la seva vida; per tal que hi aprengui de témer Jahvé, son
Déu, d'observar totes les paraules d'aquesta llei, i de complir aquests
estatuts, 20 a fi que el seu cor no s'enalteixi entre els seus germans,
i no es desguií del manament a dreta ni a esquerra, a fi que allar-
guin els dies en el seu regnat, ell i els seus filis, enmig d'Israel.

Dels sacerdots i dels levites

(C. XVIII.) 1 Els sacerdots, els levites, tota la tribu de Leví, no
tindran part ni possessió junt amb Israel : de les ignicions a Jahvé i
del seu heretatge menjaran. 2 No tindrá heretatge enmig dels seus
germans: Jahvé és el seu heretatge, segons ell li ha dit. 3I aquest

1, Nm. xvni, 20 ; Supra x, 9 ; I Cor. ix, 13

16. — Ni fará tornar el poblé a l'Egip-
te. Aquesta temenga no era possible
més que essent el poblé encara en el de-
sert, i no podía concebre-la ningú més
que Moisés.

Totes les normes dictades ais reís
futurs, vv. 16-20, son destinades a evi-

tar el luxe, la sensualitat i el despotisme
dels monarques orientáis.

20. — Ell i els seus filis. Fonament
del dret hereditari en la transmissió de
la sobirania.

1. — Els sacerdots, els levites. Com
Vg.: « sacerdotes et Leuitae ».

224

DEUTERONOMI - XVIII, 4-1 5

será el dret deis sacerdots de part del poblé, deis qui immolen un sa-
crifici: sia un bou, sia un xai: donaran al sacerdot l'espatlla, les maixe-
lles i el paídor. 4 Les primícies del teu blat, del teu most i del teu oli,
aixi com també les primícies de la tosa del teu ovellar li donarás.
5 Car Jahvé, ton Déu, l'ha escollit d'entre totes les tribus, perqué s'es-
tigui a ministrar en nom de Jahvé, ell i els seus filis, perpétuament.

6I quan el levita vindrá d'una de les teves ciutats de tot Israel, on
ell sojorna, i anirá amb tot el daler de la seva ánima al lloc que Jahvé
escollirá, 7 i ministrará en nom de Jahvé, son Déu, tal com tots sos
germans, els levites, que serveixen allí a la fac de Jahvé, *porció
igual a la porció deis altres menjará, sense les seves vendes sobre els
béns pairáis.

Dels profetes

9 Quan haurás entrat a la térra que Jahvé, ton Déu, ha de donar-
te, no aprendrás de fer segons les abominacions d'aquells pobles.
10 No será trobat en tu qui faci passar peí foc son fill o sa filia: ni
qui practiqui l'endevinació, ni el sortilegi, ni áugur, ni fetiller. 11 Ni
faedor d'encanteris, ni consultador d'esperits, ni endevinaire, ni
evocador dels morts. 12 Car abominado de Jahvé és tothom que fa
aqüestes coses, i Jahvé, ton Déu, a causa d'aquestes abominacions, els
foragitará davant la teva fac. 13Perfecte serás envers Jahvé, ton Déu.
14 Perqué aquelles nacions que tu adés desposseirás s'escolten áugurs
i endevinaires : pero a tu no t'ha pas ensenyat així Jahvé, ton Déu.

15 Un profeta d'enmig de tu, d'entre els teus germans, tal com jo,

4, Nm. xviii, 11. — 10, Lv. xx, 27. — 11, I Sm. xxvm, 7. — 15, lo. 1, 45 ; Act. m, 22

3. — L'espatlla. Vg. : « armum ac tindrá els mateixos drets que els levites

uentriculum ». Cf. Lev. VII, 34. Aques- que romanen en el Santuari, indepen-

ta prescripció ve a ésser un complement dentment de les seves rendes pairáis,
de la del Levític, segons la interpretado 15. — Un profeta. Figurativament el

tradicional jueva constatada en Flav. Messies, en qui s'ajunten, és ciar que en

Jos. i la Mixná. grau molt superior, lesqualitats depro-

8. — Sense les seves vendes. Aquestver- feta i de legislador que posseia Moisés,

set és difícil i poc ciar en el text. Vg. Ultra aquest sentit eminent, inclós certa-

tradueix : «excepto eo, quod in urbe sua ment en aquesta promesa, Moisés anun-

ex paterna ei successione debetur.» El ciaque sempre tindran profetes que tra-

sentit ve a ésser aquest: el levita forá metran al poblé els oracles de Déu.

DEUTEROXOMI - XVIII, 16-XIX, 4 225

et fará sorgir Jahvé, ton Déu: a ell escoltareu, lü tal com ho dema-
naves a Jahvé, ton Déu, a l'Horeb, el dia de l'assemblea, dient : No
torni jo a escoltar la veu de Jahvé, mon Déu, ni vegi més aquest
gran toe, no sia que mori. 17 1 era digué Jahvé: Bé está co que han
dit. 18 Els suscitaré un profeta com tu, d'enmig deis seus germans;
i posaré les meves paraules en la seva boca, i ell els dirá tot el que
els manaré. 19 1 será que si algú no dona escolta a les meves parau-
les, les que ell parlará en ñora meu, jo mateix li'n demanaré compte.
20 Pero el profeta que presumirá de parlar en nom meu una paraula
que jo no li he manat que parlés, o que parlará en nom d'altres déus,
aquest profeta morirá. 21 1 si tu dius dins el teu cor: ¿Com conei-
xerem la paraula que Jahvé no li ha parlat? 22 Quan parlará el pro-
feta en nom de Jahvé, si la paraula no es fa, ni s'esdevé, llavors és
paraula que Jahvé no li ha dit : per presumpció l'ha dita el profeta :
no en tinguis temor.

Les ciutats de refugi

(C. XIX.) 1 Quan Jahvé, ton Déu, haurá assolat les nacions de
les quals Jahvé, ton Déu, t 'ha de donar les terres, i les posseirás, i
habitarás en llurs ciutats i dins llurs cases, 2et separarás tres ciutats,
enmig de la teva térra que Jahvé, ton Déu, et dona perqué la pos-
seeixis. 3Et prepararás el camí, i partirás en tres la contrada de la
teva térra, que Jahvé, ton Déu, et dona; i será perqué tot homeier
pugui retugiar-s'hi. 4I aquest és el cas de l'homeier que s'hi refu-
giará, per tal de salvar la vida: el qui percudirá el seu proisme sense

16, Ex. xx, 21. — 18, lo. 1, 45. — 2, Nm. xxxv, 10 ; los. xx, 2

20. — Aquest profeta morirá. Aquesta
lie i fou aplicada de faisó memorable en
temps d'Acab, quan foren morts 450
sacerdots de Baal. Cf. 3 Reg. XVIII,
19-40.

22. — Si la paraula no es fa. Si no
s'acompleix la predicció feta, és senyal
evident que la profecía no ve de Déu,
car Déu no pot equivocar-se.

1 . — ■ Dret real : ciutats de refugi ; ho-

micidi involuntari i voluntari ; límits
del camp i la prova testifical.

3. — Et preparareis el cami. En la part
cisjordánica, encara no possei'da, s'esta-
bliran tres ciutats de refugi com s'havia
fet en la Transjordánia (Dt. IV, 41-
43) i es distribuirán talment que no es
trobin massa lluny de qualsevol indret
del país, i el camí que hi menará será
fressat, per tal que no sigui perdedor.

226

DEUTERONOMI-XIX, 5-15

voler, i sense odiar-lo d'ahir ni de despús-ahir. 5Com si un home
va amb el seu proísme al bosc a fer llenya i quan la seva má venta
la destral per tallar l'arbre, s'escapa el ferro del manee i troba el
seu proísme, que en mor, ell es refugiará en una d'aquelles ciutats i
tindrá la vida salva. 6 No sia que el vindicador de la sang, bullint-li
el cor, persegueixi l'homeier, i l'aconsegueixi, puix que el camí és
llarg, i el colpeixi mortalment. 7 Es per aixó que jo et faig aquest
manament: tres ciutats et separarás.

8 1 si Jahvé, ton Déu, eixampla la contrada, segons jura ais teus
pares, i et dona tota la térra que prometé de donar ais teus pares,
;,sempre que tu paris esment a complir tot aquest manament que jo
avui t'he ordenat, estimant Jahvé, ton Déu, i caminant en les seves
sendes tots els dies, aleshores afegirás tres ciutats més a aquelles
tres. 10 1 així no s'escampará sang innocent enmig de la teva térra,
que Jahvé, ton Déu, et dona en possessió, i no caurá sang damunt
teu. 11 Pero si hi ha un home que odia el seu proísme, i li posa
aguaits, i se li tira a sobre i el colpeix mortalment, tal que en mor,
i es refugia en una d'aquelles ciutats, 12 aleshores els vells de la seva
ciutat enviaran a treure'l d'allí, i el lliuraran en mans del vindicador
de la sang, i morirá. 13 No el planyerá pas el teu ull, ans esborra-
rás d'Israel la sang innocent, i prosperarás.

Dels límits

14 No canviarás de lloc les fites del teu veí, que fixaren els passats,
en l'heretatge que et pervindrá en propietat en la térra que Jahvé,
ton Déu, t'ha de donar perqué la posseeixis.

Dels testimonis

15 No prevaldrá un sol testimoni contra ningú, en qualsevol iniqui-
tat, i en qualsevol delicie, sia el que es vulgui el delicie que hagi

8, Gn. xxvm, 14; Ex. xxxiv, 24 ; Supra xn, 20. — 11, Nm. xxxv, 20. — 15, Supra xvn, 6 ; Mt. xvm, 16
II Cor. xiii, 1.

duída per l'efusió de sang innocent de
13. — La sang innocent. La taca pro- la víctima del crim.

DELTERONOMI-X1X, 16-XX, 6

227

comes : tan sois per boca de dos o de tres testimonis será establerta
la cosa. 16 Pero quan un testimoni maligne s'alcará contra algú per
acusar-lo d'un delicte, 17aleshores tots dos homes contendents es
presentaran a la fac, de Jahvé, a la fac deis sacerdots i deis jutges que
hi haurá en aquells dies, 18 i els jutges recercaran acuradament, i si
es palesa que el testimoni és testimoni fals, que falsament ha testifi-
cat contra el seu germá, 19 tareu amb ell tal com ell es proposava de
fer amb el seu germá; així traurás el mal d'enmig de tu. 20 Els al-
tres ho sentirán i temerán, i no tornaran més a fer aquella acció
malvada enmig teu. 21 1 no el planyerá pas el teu ull : ánima per
ánima, ull per ull, dent per dent, má per má, peu per peu.

De la guerra

(C. XX.) 1 Quan sortirás a la guerra contra els teus enemics, i
veurás cavalls i carros i un poblé més nombrós que tu, no tindrás
temor d'ells. Car amb tu és Jahvé, ton Déu, qui et féu pujar de la
térra d'Egipte. 2I s'esdevindrá que, en atansar-vos a la batalla, el sa-
cerdot s'avancará i parlará al poblé. 3I li dirá: Escolta, Israel, vosal-
tres entreu avui en batalla contra els vostres enemics : que no des-
deixi el vostre cor, no temeu, ni tremoleu, ni us espaordiu davant
d'ells. 4 Car Jahvé, el vostre Déu, ve amb vosaltres per tal de lluitar
per vosaltres amb els vostres enemics, i salvar-vos.

5I parlaran els prefectes al poblé, dient: ¿Qui és l'home que ha
bastit una casa nova, i encara no l'ha estrenada? Vagi-se 'n, i torni
a sa casa, no sia que mori a la guerra, i un altre home l'estreni.
6 ¿Ni qui és l'home que ha plantat una vinya, i encara no n'ha gaudit?

18, Dn. xni, 62. — 21, Ex. xxi, 23 ; Lv. xxiv, 20; Mt. v, 38. — 5, I Mee. ai, 56

1. — Quan sortirás a la guerra. Dret «Duces quoque per singulas turmas

de guerra (XX-XXI, 14): a) Les pro- audieme exercitu ». — No l'ha estrenada.

clames que faran els sacerdots i els caps Pot traduir-se també dedicada. La ma-

abans de la batalla (2-9). b) Normes teixa paraula pot teñir els dos signifi-

a observar en el setge de les ciutats cats, car no s'estrenava cap casa sense

(10-20). c) Tráete deis vencuts (XXI, fer abans una mena de dedicado. —

1-14). Els vv. 5-8 indiquen les causes d'e-

5. — / barlaran els prefectes. Vg.: xempció.

228

DI-X'TERONOMI - XX, 7-20

Vagi-se'n i torni a sa casa, no sia que mori en la guerra, i un altre
home se'n gaudeixi. 7 ¿Ni qui és l'home que ha desposat una dona, i
no l'ha presa? Vagi-se'n i torni a sa casa, no sia que mori en la
guerra, i un altre home la prengui. 8I tornaran els prefectes a par-
lar al poblé, i dirán: ¿Qui és l'home poruc, i molí de cor? Vagi-
se'n i torni a sa casa, i no esglaí el cor deis seus germans com el seu
cor. :)I quan els prefectes hauran acabat de parlar al poblé, hom
posará caps d'exércit al davant del poblé.

10 Quan t'atansarás a una ciutat per expugnar-la, primer li oferirás
la pau. 11 1 s'esdevindrá que si et respon: Pau ! i se t'obre, alesho-
res tot el poblé que hi haurá dintre ella será tributan teu, i et ser-
virá. 12 Pero si no vol fer pau amb tu, ans et fa guerra, aleshores
l'assetjarás. 13 1 quan Jahvé, ton Déu, l'haurá lliurada a la teva má,
aleshores colpirás tot másele seu a tall de glavi. 11 Tan sois les do-
nes, i els infants, i el bestiar, i tot co que hi haurá dins la ciutat: tot
el seu botí arrabassarás per a tu, i et gaudirás del botí deis teus ene-
mies que Jahvé, ton Déu, t'haurá donat. 15Així farás a totes les
ciutats, les molt llunyanes de tu, que no són ciutats de les nacions
d'ací. 16 Pero en les ciutats d'aquests pobles que Jahvé, ton Déu, et
dona en propietat, no hi deixarás res que aleni, 17 ans les votarás a
destrucció: l'heteu i l'amorreu, el canaaneu i el ferezeu, l'heveu i
el jebuseu, tal com t'ha manat Jahvé, ton Déu. 1X Per tal que no us
ensenyin de fer segons totes llurs abominacions, que ells fan ais déus
llurs, i així pequeu contra Jahvé, Déu vostre.

19 Quan per molts dies tindrás en setge una ciutat per expugnar-la
i prendre-la, no devastarás el seu arbrat, ventant-hi la destral ; ans
en menjarás, i no el tallarás. Car ¿és, per cas, un home l'arbre del
camp, que també entri en el teu assetjament? 20Només l'arbre que
coneixes que no és arbre fruiter, aquest destruirás, i tallarás, per tal
de bastir-te baluards contra la ciutat que fa la guerra amb tu, fins
que caurá.

8, IJc. vii, 3

15. — Les ciutats molí llunyanes. Di- tant de perill de corrupció moral i reli-
versa conducta envers els vencuts si giosa.
aquests no són canaaneus, car no hi ha

DEUTERONOMI - XXI, i-n

229

Expiació d'una mort d'autor desconegut

(C. XXI.) 1 Quan será trobat un occit estés al camp, en la térra
que Jahvé, ton Déu, et dona per a posseir-la, sense que se sápiga qui
l'ha percudit, 2 aleshores sortiran els teus ancians i els teus jutges, i
anudaran les distancies de les ciutats que són a l'entorn de l'occit, 3 i
s'esdevindrá que a la ciutat més propera a l'occit, els ancians d'aque-
11a ciutat prendran una vedella de l'arment amb la qual no s'hagi
encara treballat, i que no hagi portat mai el jou. 4I els ancians d'a-
quella ciutat davallaran la vedella a una riera permanent, i allí, en la
valí en la qual no s'hagi llaurat, ni s'hagi sembrat, desnucaran la ve-
della. 5Després s'atansaran els sacerdots, filis de Leví, puix que ells
són els escollits de Jahvé, ton Déu, perqué el serveixin i perqué be-
neeixin en nom de Jahvé, i sia decidida segons la senténcia llur tota
disputa i tota lesió. 6I tots els ancians d'aquella ciutat, els més pro-
pers a l'occit, es rentaran les mans llurs damunt la vedella desnucada
en la valí. 7I respondran, i dirán: Les nostres mans no escamparen
aquesta sang, ni els nostres ulls aixó no veieren. 8Expia, oh Jahvé,
el teu poblé Israel, el qual rescatares, i no posis sang innocent en-
mig de ton poblé Israel. Així serán lliures de la sang. 9Així esbor-
rarás d'enmig de tu la sang innocent, quan haurás fet co que és recte
ais ulls de Jahvé.

El tracte de les dones captives

10 Quan sortirás a la guerra contra els teus enemics, i Jahvé, ton
Déu, els lliurará a la teva má, i li farás captius, 11 i veurás en la cap-
tivitat una dona bella d'aspecte i te n' enamores talment que la prens

1-9. — El legislador fa aquí una mena
de paréntesi per tal de regular l'expiació
deis homicidis comesos per un desco-
negut.

4. — Riera permanent, o riba perpetua.
Vg.: « ad uallem asperam atque saxo-
sam ». Tant la vedella victimal com el
lloc han de conservarla integritat nadiua.

8. — La sang innocent. Qo és, la sang
potser d'un innocent vessada per térra,
la qual crida venjanca.

10. — Quan sortirás a la guerra. Des-
prés del paréntesi (1-9), Moisés reprén
la qüestió de la guerra, tractant ara de
la manera d'aconduir-se amb les cap-
tives.

230

DEUTERONOMI-XXI, 12-17

per muller, 12 la duras dintre de casa teva, i ella raurá el seu cap, i es
tallará les ungles. 13 1 es llevará la vestidura de sa captivitat, i roman-
drá a casa teva, i plorará son pare i sa mare una mesada. I després
entrarás en ella, i tu serás son marit i ella será ta muller. ' 1 1 si ve
que ja no t'agrada, aleshores l'acomiadarás a son albir, pero de cap
manera no la vendrás per argent; ni li donarás mals tractes, com sia
que tu 1 'has humiliada.

§ 3. — DRET PRIVAT
(XXI, 15-XXVI, 19)

EL DRET DE PRIMOGENITURA

15Quan un home tindrá dues dones, l'una estimada i l'altra avor-
rida, i l'estimada i l'avorrida li infantaran filis, i el fill primogénit será
de l'avorrida, 16 el dia de repartir entre els seus filis co que té, no
podrá fer hereu el fill de l'estimada preferentment al fill de l'avorrida,
que és el primogénit, 17ans reconeixerá per primogénit el fill de l'avor-
rida, donant-li doble partió de tot alió que posseeixi, car ell és la pri-
micia de sa virior i d'ell és el dret de primogenitura.

17, I Par. v, 1

12-13. — La duras dintre. Cerimó-
nies que expressen el canvi d'estat i de
poblé de la captiva. Abandona la seva
raca per formar part del poblé d'Israel.
— Plorará. Portará dol. No es tracta
de dones canaanees, les quals hauran
d'ésser exterminades, sino de dones
d'altres races.

14. — Si ve que ja no C agrada. Gr.:
«si tu no la vols més». Vg. : « Si autem
postea non sederit animo tuo». En
aquest cas, com en tants d'altres, es

veu la gran superioritat de la legislado
mosaica sobre totes les deis altres po-
bles d'aquella época.

16. — No podrá fer hereu. Moisés,
per aquesta llei, retira ais pares l'antic
dret que tenien de concedir la primoge-
nitura al fill que més els plagues ; exem-
ple : Isaac (Gn. XXVII) i Jacob (Gn.
XLVIII, 5 ; XLIX, 4, 8), per tal d'evi-
tar arbitrarietats. La primogenitura do-
nava dret a doble part sobre els altres
filis i a una certa autoritat damunt d'ells.

DliUTERONOMI - XXI, 18-XXII, 4

231

CÁSTIG DEL FILL REBEL

I8Quan un home tindrá un íill contumac i rebel, que no obeirá a
la veu de son pare i a la de sa mare, i ni havent-lo castigat, no els
obeirá, 19 el prendran son pare i sa mare i l'emmenaran ais ancians de
la seva ciutat, just a la porta del seu lloc, 20 i dirán ais ancians de la
seva ciutat : Aquest fill nostre és contumac i rebel : no obeeix a
la nostra veu: és un disbauxós i un beguder. 21 1 tots els homes
de la seva ciutat el colgaran amb pedrés, talment que mori ; així ex-
tirparás el mal d'enmig teu, i tot Israel ho sentirá i temerá.

Els cadávers dels penjats

22 Si un home, reu d'un crim mereixedor de mort, és occit i el
penges en un pal, 23 el seu cadáver no passará la nit dalt al pal, sinó
que el sepultarás el mateix dia; car maledicció de Déu és un penjat,
i no has de poHuir la térra que Jahvé, ton Déu, t'ha de donar en
possessió.

Op.jectes perduts i trobats

(C. XXII.) 1En veure el bou o el xai de ton germá errívols, no
te'n desentendrás : ans el tornarás al teu germá. 2I si el teu germá
no está a vora teu, o no el coneixes, el recollirás a dins la tcva casa,
i será amb tu fins que el teu germá el cerqui, i l'hi tornarás. 3I així
farás amb el seu ase, i així farás amb el seu mantell, i així farás amb
tota cosa de ton germá que ell haurá perdut i tu trobat : no podrás
descntendre-te 'n. 1 En veure l'ase del teu germá o el seu bou caiguts
en el camí, no te'n desentendrás : ans bé junt amb ell l'aixecarás.

23, Gal. 111, 15. — 1, Ux. xxin, 4

19. — A la porta del seu lloc. El por- ta locució, usada tan sovint en el text

tal de la vila venia a ésser el fórum bíblic, significa apedregar fins a fer mo-

oriental on es tractaven tots els afers rir el reu.

públics. 23. — Cf. l'aplicació que fa Sant Pau

21 .— Colgaran amb pedrés. Aques- d'aquesta llei en Gal. 111, 1 3 .

232

DEUTERONOMI-XXII, 5-14

Lleis diverses

5 No hi haurá peca de vestir d'home damunt una dona; ni l'home
no dura vestit de dona; car abominado és per a Jahvé, ton Déu, tot
aquell qui fa aquesta cosa.

6 Quan t'escaurás peí camí amb un niu d'ocells dalt de qualsevol
arbre o damunt la térra, amb pollets o amb ous, i la mare covant els
pollets o els ous, junt amb els filis no prendrás la mare, 7 ans aviarás
la mare, pero podrás endur-te'n els filis per a tu ; a fi que prosperis i
allarguis els dies.

8 Quan edificarás una casa nova, farás una barana al terrat, per tal
de no posar sang en la teva casa, mai que un caigués d'ella.

9 No sembrarás la teva vinya de dues menes de sement; no sia que
esdevingui sagrat tot el producte, el sement que haurás sembrat i
l'esplet de la vinya. 10 No llaurarás amb un bou i amb un ase alhora.
11 No portarás vestidurá mesclada de llana i de lli alhora.

12Cordons et farás ais quatre caps del mantell amb qué et co-
breixes.

Santedat del matrimoni

13 Si un home pren una dona i després d'entrar en ella l'avorreix,
14 i li fa cárrecs deshonorants i escampa contra ella un mal nom, dient:
Aquesta dona he pres i m'he atansat a ella, i no hi he trobat virgi-

12, Nm. xv, 58

5-12. — Aqüestes lleis diverses són :
una llei de modéstia contra el costum
de disfressar-se , una altra sobre els
nius, sobre el teulat de les cases noves,
sobre les barreges i sobre els vestits.

8. — Per tal de no posar sang. Les
cases orientáis tenien el sostre en forma
de terrat; sense barana era fácil de
caure, car la gent, quan era a casa, hi
passava belles estones.

9. — No sembrarás... dues menes de se-
ment. ¿Per evitar els fruits híbrids? —
Sagrat. Significa, enaquestcas, prohibit
d'ésser rebut al Santuari.

10. — Amb un bou i amb un ase alhora.
La disparitat de forca i de talla no els fa
aptes per a treballar junts ; la llei és do-
nada per a evitar l'esgotament de les
bésties.

13. — Si un home pren una dona.
Acusacions del marit contra una nova
esposa (vv. i}, 14), examinats segons
dues hipótesis (vv. 15-19; 20-21).

14-17. — Els senyals de virginitat.
Eren taques de sang deixades en el llene
després del primer acte conjugal. Sem-
bla que aixó encara está en ús en molts
pobles orientáis.

DEUTERONOMI-XXII, 15-25

nitat, 15 aleshores el pare i la mare de la donzella prendran els senyals
de virginitat de la donzella i els duran ais ancians de la ciutat, a la
porta. 1GI el pare de la donzella dirá ais ancians: He donat la meva
filia a aquest per muller, i ell l'ha avorrida. 17 1 vet aquí que ell fa
contra ella carrees deshonorants, dient : No he trobat en la teva filia
virginitat. Pero heus ací els senyals de virginitat de la meva filia. I
desplegaran el llene a la vista deis ancians de la ciutat. 18Llavors els
ancians de la ciutat prendran aqucll home, i el punirán. el mul-
taran en cent sicles d'argent i els donaran al pare de la donzella, car
ell ha escampat un mal nom sobre una verge d'Israel. I ella será
d'ell per a muller; i ell no podrá acomiadar-la per tot el temps de la
seva vida. 20 Pero si l'acusació era veritat, i no són trobats els se-
nyals de la virginitat de la donzella, 21 aleshores trauran la donzella a
la porta de la casa de son pare, i els homes de la seva ciutat la col-
garan amb pedrés, talment que mori, car haurá fet una baixesa dins
Israel, fornicant a la casa de son pare. Així extirparás el mal d'en-
mig teu.

22 Quan se trobará un home jaient amb una dona maridada, morirán
tots dos, l'home jaient amb la dona i la dona. Així extirparás el mal
de dintre Israel.

23 Quan una donzella verge será promesa a un home, i un la trobará
dins la ciutat, i jaurá amb ella, 24 aleshores els traureu tots dos a la
porta d'aquella ciutat, i els colgareu de pedrés, talment que morin :
la donzella, a causa de no haver clamat en la ciutat ; i l'home a causa
d'haver deshonrat la muller de son proísme. Així extirparás el mal
d'enmig teu. 25 Pero si l'home ha trobat al camp la donzella pro-

22, Lv. xx, 10

15-19. — Aleshores el pare i la mare
de la doncella. Cas que la dona sigui
innocent i calumniada, el marit injust és
punit. (Gr igual que l'hebreu. Vg. diu:
« aprehendentque senes urbis illius ui-
rum et uerberabunt illum ..»). Després
d'aquesta pena, probablement la flagel-
lació, haurá de pagar danys i perjudicis
per la infamia causada a la muller. —
Cent sicles (V argent (equivalents a 300

pessetes). A més, no podrá divorciar-
se mai d'ella.

20-21. — Pero si l'acusació era veritat.
Cas de culpibilitat de la dona i cástig
infligit a la culpable.

22. — Quan es trobará. L'adulteri té
pena de mort tantpera l'home com per
a la dona. Aquesta llei ja era observada
abans de Moisés. Cf. Gn. XXXVIII, 24.

234

DEUTERONOMI - XXII, 26-XXni, 6

mesa, i fent-li violencia jau amb ella, aleshores morirá només l'home
que ha jagut amb ella. 26 Pero a la donzella no li farás res; no té la
donzella culpa de mort, perqué igual que quan s'alca un home con-
tra el seu pro'ísme i el colpeix de mort, així és aquest fet. 27 Car en
el camp l'ha trobada : ha clamat la donzella promesa, i no hi ha ha-
gut qui li valgués.

28 Si un home troba una noia verge que no és promesa, i l'agafa i
jau amb ella, i són collits, 29 l'home que ha jagut amb ella donará al
pare de la donzella cinquanta sicles d'argcnt, i ella será sa muller, per
tal com ell l'ha deshonrada, i no podrá acomiadar-la en tot el temps
de la seva vida.

30Ningú no prendrá la muller de son pare, ni aleará el cobertor
del seu pare.

ExCLUSIÓ DE LA COMUNITAT

(C. XXIII.) *No entrará dins la comunitat de Jahvé el castrat
per esclafament o per amputació.

2 No entrará cap bord en la comunitat de Jahvé; ni la seva desena
generació no entrará a la comunitat de Jahvé.

3 No entrará ammonita ni moabita en la comunitat de Jahvé; ni
la seva desena generació no entrará en la comunitat de Jahvé, per
sempre més. 4 Per tal com no us eixiren a l'encontre amb pa ni
amb aigua en el camí, en sortir vosaltres d'Egipte; i perqué llogá
contra tu Balaam, fill de Beor, de Petor, a Mesopotámia, per maleir-
te. 5I Jahvé, ton Déu, no volgué escoltar Balaam, i Jahvé, ton
Déu, féu girar en favor teu la maledicció en benedicció, perqué
Jahvé, ton Déu, t'estima. fiNo cercarás la seva pau ni la seva pros-
peritat, tots els dies de la vida, per sempre.

28, Ex. xxii, ié. — 3, Nin. xxn, s ; Neh. ¡un, i

1. — No entrará dins la comunitat de 4. — De Petor, a Mesopotámia. Vg.:

Jahvé. Es a dir, no formará part del « de Mesopotámia Syriae ». Segons les

poblé d'Israel. inscripcions cuneiformes, Petor era a la

Aquest v. correspon al 2 del text he- Siria, a la confluencia de l'Eufrates i

breu. La Vg., dones, en tot aquest ca- Sagur.
pítol retrassa d'un verset.

DEUTERÜNOMI - XXIII, 7-18

235

7 No abominarás l'edomita, car ton germá és. No abominarás
l'egipci, car sojornant fores en la seva térra. 8Els filis que els nai-
xeran, a la tercera generado entraran en la comunitat de Jahvé.

PURESA DEL CAMPAMENT

9Quan sortirás a campanya contra els teus enemics, aleshores et
guardarás de tota cosa desavinent. 10Quan dins de tu hi haurá un
home que no será pur, a causa d'un accident nocturn, ell sortirá
fora del campament i no hi tornará a entrar. 11 1 a entrada de fose es
rentará amb aigua, i post el sol, entrará al campament. 12 1 un in-
dret tindrás fora del campament, i sortirás allí afora. 13 1 tindrás
una pala, entre els teus estrés, i en seure tu fora, cavarás amb ella;
i després cobrirás el teu excrement. 14 Car Jahvé, ton Déu, va peí
mig del teu campament, per tal de salvar-te, i lliurar els teus ene-
mics al teu albir: per aixó, el teu campament será sant, que no vegi
en tu res d'indecent i es retiri de tu.

ESCLAUS FUGITIUS

15 No lliurarás al seu senyor un esclau que s'emparará en tu, fu-
gint del seu senyor. 16 Amb tu habitará, dins el lloc que haurá esco-
llit, en aquella de les teves ciutats que bé li semblará, i tu no el
molestarás.

Contra la prostitució

17 No hi haurá prostituida entre les filies d'Israel; no hi haurá
prostituít entre els filis d'Israel. 18 No portarás la paga d'una mere-
triu, ni el preu d'un gos, a la casa de Jahvé, ton Déu, per qualse-
vulla vot; car abominado per a Jahvé, ton Déu, són totes dues coses.

16. — Amb tu habitará. En el teu país.
18. — Ni el preu d'un gos. En aquest
v. a l'home prostituít se l'anomena gos,

I á - ANTIC TESTAMEKT II

per menyspreu. El diner provinent de
la turpitud no podía esmercar-se en co-
ses sagrades, cora ofertes o sacrificis.

236

DEUTERONOMI-XXni, I9-XXIV, 1

De la usura

19 No prendrás guany de ton germá, guany d'argent, ni guany de
menjar, ni per qualsevulla cosa per les quals hom rep guany. 20 De
l'estranger prendrás guany, pero del teu germá no en prendrás, per
tal que et beneeixi Jahvé, ton Déu, en tota empresa de la teva má
damunt la térra on tu anirás per a posseir-la.

Dels vots

21 Si fas un vot a Jahvé, ton Déu, no t'endarrerirás de complir-lo;
car Jahvé, ton Déu, certament l'exigirá de tu, i tindrás pecat.
22 Pero si t'abstens de fer vot, no tindrás pecat. 23 La paraula eixida
dels teus llavis guardarás i farás; car has votat espontániament a
Jahvé, ton Déu, alió que has dit amb la teva boca.

Raí'ms i espigues del camp

24 Quan entrarás a la vinya del teu proi'sme, menjarás raims, se-
gons el teu delit fins a assaciar-te, pero no en posarás cap dins el
teu cistell. 25 Quan entrarás a les messes del teu proi'sme, collirás
espigues amb la teva má; pero no posarás la falc a les messes del
teu proi'sme.

El divorci

(C. XXIV.) 1 Quan un home pren una dona, i l'emmarida, i
s'esdevé que ella ja no té grácia ais ulls d'ell, car ha trobat en ella

1, Mt. v, 3 1 ; xix, 7 ; Me. x, 4

19. — Xo prendrás guany. No farás
préstecs amb interés. Vg.: «Nonfoene-
rabis fratri tuo ad usuram pecuniam...»

1-4. — Quan un home. Malgrat de to-
lerar el divorci, Moisés posa algunes
restriccions per tal de minvar els incon-

venients que aquell porta : cal que hi
hagi una causa greu en la dona, cosa ver-
gonyosa, turpitud (Vg. «propter aliquam
foeditatem») i no podran tornar a jun-
tar-se els esposos divorciáis. El divorci
fou permés en la llei mosaica per la du-

DEUTERONOMI - XXIV, 2-9

237

cosa vergonyosa, i li escriu una acta de divorci, i la lliura en mans
d'ella, i l'avia de casa seva, 2 i ella surt de la casa d'ell, i se'n va, i
esdevé muller d'un altre home, 3 i aquest altre home també l'avor-
reix, i també li escriu una acta de divorci, i la lliura en mans d'ella,
i l'avia de casa seva, o mor aquest home que l'havia presa per mu-
ller, M'home primer que l'havia aviada no podrá tornar a prendre-la
perqué li sigui muller, després que ella ha estat sullada, car abomi-
nació és a la fac de Jahvé; així no macularás la térra que Jahvé, ton
Déu, et donará en possessió.

EXEMPCIÓ MILITAR DEL NOVELL CASAT

5Quan un home será mullerat de frese, no sortirá amb l'exércit, i
no li será imposada cap cárrega, ans será quiti per a casa seva un
any, per tal d'alegrar la seva muller que ha pres.

NO EMPENYORAR COSES NECESSARIES

6 No empenyorarás les dues moles, ni la mola sola del damunt,
car seria com penyorar la vida.

Del rapte d'una persona

7Quan un home és trobat arrabassant un deis seus germans, un
deis filis d'Israel, i el fa son esclau, i el ven, aquell lladre morirá,
Així extirparás el mal d'enmig teu.

Precaucions contra la lepra

8 En la nafra de llebrosia, ves d'observar curosament, i fer tot el
que us ensenyen els sacerdots levites: segons jo els he ordenat, mi-
rareu de fer.

9Recorda't d'alló que Jahvé, ton Déu, féu a María en el camí, en
sortir vosaltres d'Egipte.

9, Nm. xii, 10

resadecordelshebreus, ad duritiam cor- méstic amb el qual feia cada casa la fa-
dis, com digué N. S. J. Cf. Mt. XIX, 8. riña quotidiana. Sense la del damunt,
6. — No em penyorarás les dues moles. l'altra no servia per a res.— Penyorar la
Les dues moles formaven el molí do- vida. Comprometre la seva vida.

238

DEUTERONOMI - XXIV, 10-19

MÉS sobre empenyoraments

10 Quan farás al teu pro'ísme un préstec d'alguna cosa, no entra-
rás pas a casa seva a prendre la seva penyora. 11 A fora t'estarás, i
l'home a qui has prestat, et portará fora la penyora. 12 1 si és un
home pobre, no dormirás amb la seva penyora. 13Ans li tornarás la
penyora quan es pondrá el sol, per tal que dormi amb el seu man-
tell, i et beneeixi; i et será per justicia a la fac de Jahvé, ton Déu.

La paga dels salaris

14 No oprimirás el jornaler pobre i freturós, sia un dels teus ger-
mans, sia un dels hostes que són en la teva térra, dins les teves ciu-
tats. 15 Al seu dia li donarás el seu salari i no es pondrá sobre ell el
sol; car pobre és i en ell confia la seva ánima, no sia que clami con-
tra tu a Jahvé, i hi hagi en tu pecat.

La responsabilitat individual

16 No serán morts els pares a causa dels filis, i els filis no serán
morts a causa dels pares: cadascú pels seus pecats morirá.

Protecció als febles

17 No torearás el dret d'un hoste, o d'un orfe, ni empenyorarás la
vestidura d'una vídua. 18 1 recordarás que fores esclau a Egipte, i
que t'ailiberá d'allí Jahvé, ton Déu; per aixó et mano de complir
aquesta cosa. 19 Quan segarás la teva messa en el teu camp, i t'hi
haurás deixat una gavella, no tornarás a prendre-la; per a l'hoste,

14, Lv. xix, 1 3 ; Tob. iv, i $. — 16, II Rg. xiv, 6 ; II Par. xxv, 4; Ez. xvin, 20

10-13. — Precaucions per a evitar re- 16. — No serán morts. Es refereix di-

nyines. Se suposa (cf. v. 13) que la rectament a l'exercici de la justicia le-

penyora és el mantell, el qual servia a gal. No s'imposará a ningú una pena

la nit de cobertor. peí delicte comes per un altre.

DEUTERONOMI - XXIV, 20-XXV, 7

239

per a l'orfe i per a la vídua será; per tal que et beneeixi Jahvé, ton
Déu, en tota obra de les teves mans. 20 Quan batrás la teva olivera,
no recercarás el que resta darrera teu : per a l'hoste, per a l'orfe, i
per a la vídua será. 21 Quan veremarás la teva vinya, no esgotima-
rás rera teu: per a l'hoste, per a l'orfe i per a la vídua será. 22 1
recordarás que fores esclau en térra d'Egipte: per aixó jo et mano
de complir aquesta cosa.

Contra els cástigs excessius

(C. XXV.) 1 Quan hi haurá un plet entre homes, es presentaran
a judici, i els jutjaran, i absoldran el just, i condemnaran l'injust.
2Aleshores, si el culpable és mereixedor d'assots, el jutge el fará
jaure, i el fará assotar davant seu amb un nombre de cops, segons el
seu delicie. 3Quaranta cops li podrá donar: no pas més, no sia
que, afegint-ne més damunt d'aquells, un gran assotament, el teu
germá sigui avilit ais teus ulls.

4 No posarás boc al bou mentre batrá.

Llei del levirat

5 Quan uns germans habitaran plegats, i un d'ells morirá i no
haurá tingut filis, la muller del mort no es maridará fora amb un
estrany: el seu cunyat entrará en ella i la prendrá per muller, com-
plint envers ella la llei de cunyat. 6I s'esdevindrá que el primogénit
que ella parirá aixecará el nom de son germá difunt, i el seu nom no
será esborrat d'Israel. 7 1 si a l'home no plau de prendre sa cunyada,

3, II Cor. xi, 24. — 4, I Cor. ix, 9 ; I T¡m. v, iS. — 5, Mt. xxn, 24; Me. xn, 19 ; Le. xx, 28. — 7, Rt. rv, 7

3. — Ouaranta cops. Era el máxim. revés deis pobles pagans, els quals po-
Més tard fou introduít el costum de no saven ais esclaus una mena de boc
passar de 39 per tal de no augmentar, (TxauaLKánr|) per tal d'impedir que men-
per equivocació, el nombre fixat per la gessin.

llei. La legislació mosaica en aquest 5. — Quan uns germans habitaran ple-
punt era extraordináriament més benig- gats. La llei del « levirat » (del llatí le-
na, que la deis altres pobles. vir, cunyat, hebr. idbam) era una excep-

4. — No posarás boc. Es una mesura ció de les liéis d'afinitat ambla finalitat
de pietat envers les bésties, ben a l'in- de conservar el nom d'un cap de casa.

240

DEUTERONOMI - XXV, 8-18

aleshores la cunyada pujará a la porta, envers els ancians, i dirá : El
meu cunyat es refusa de suscitar a son germá un nom a Israel : no
vol complir amb mi la llei de cunyat. 8 Aleshores els ancians de la
seva ciutat el cridaran i li parlaran. I ell compareixerá i dirá: No
em plau de prendre-la. 9I s'atansará a ell la seva cunyada, en pre-
sencia deis ancians, i li descalcará la sandália del peu, i li escopirá a
la cara, i parlará i dirá: Així será fet a l'home que no aixecará la
casa de son germá. 10 1 la seva casa será anomenada a Israel: casa
del descalcat.

Les baralles

uQuan es barallaran homes alhora, l'un contra l'altre, i s'atansará
la dona de l'un per lliberar el seu marit de la má del que el bat, i
estenent la seva má l'agafará en ses vergonyes, 12 li tallarás la má:
no la planyerá pas el teu ull.

Pesos i mesures

13 No hi haurá en la teva bossa dos pesos, un de gros i un de
petit. 14 No hi haurá a casa teva dues mesures: una de gran i una
de petita, 15Tindrás pes complit i just, mesura complida i justa, per
tal que s'allarguin els teus dies damunt la térra que Jahvé, ton
Déu, está per donar-te. 16 Car abominado és de Jahvé, ton Déu,
qualsevol que faci aixó, qualsevol que fací tort.

Destrucció dels amalecites

17Recordat't del que et féu Amalee en el camí, en sortir vosaltres
de l'Egipte, 18com t'assaltá peí camí i et talla la rerassaga, tot els
febles que anaven al darrera, quan tu estaves las i extenuat, i no tin-

17, Ex. xvii, 8

9. — Descalcará la sandalia. Signifi- cant que renuncia a un dret.

DEUTERONOMI - XXV, 19-XXVI, 11

241

gué temor de Déu. 19Quan, dones, Jahvé, ton Déu, t'haurá donat
repós enfront deis teus enemics, de tot voltant, en la térra que Jahvé,
ton Déu, t'ha de donar en propietat per a posseir-la, esborrarás la
memoria d'Amalec de davall els cels. No ho oblidarás !

Les primícies

(C. XXVI.) xQuan haurás entrat en la térra que Jahvé, ton
Déu, t'ha de donar en heretatge, i la posseirás, i t'hi haurás es-
tablert, 2 prendrás de les primícies de tots els fruits que llevarás de la
teva térra que Jahvé, ton Déu, t'ha de donar, i les posarás dins un
canastro i anirás al lloc que Jahvé, ton Déu, haurá escollit per fer-hi
habitar el seu nom. 3I anirás al sacerdot que hi haurá aquells dies,
i li dirás: Avui jo declaro a Jahvé, ton Déu, que he entrat a la térra
que Jahvé jurá ais nostres pares de donar-nos. 4I el sacerdot pren-
drá el canastro de la teva má, i el posará davant l'altar de Jahvé, ton
Déu. 5I parlaras, i dirás a la fac de Jahvé, ton Déu: Arameu errí-
vol fou mon pare, i davallá a l'Egipte, i allí sojorná amb poca gent;
i hi esdevingué una nació gran i forta i nombrosa. 6I els egipcis
ens maltractaren i ens afligiren i posaren sobre nosaltres dura servi-
tud. 7I clamárem a Jahvé, Déu deis nostres pares, i Jahvé escoltá
la nostra veu, i veié la nostra aflieció i els nostres treballs i la nostra
angoixa. 8I ens tragué Jahvé fora de l'Egipte amb má forta, i amb
brac estés, i amb paüra gran, i amb senyals i meravelles. 9I ens
dugué en aquest lloc, i ens doná aquesta térra : térra regalant llet i
mel. 10 1 ara, vet aquí que jo porto les primícies del fruit de la térra
que m'has donat, oh Jahvé ! I aleshores la posarás davant Jahvé, ton
Déu, i et prosternarás davant Jahvé, ton Déu. 11 1 et gojarás de tot
el bé que Jahvé, ton Déu, t'ha donat: a tu i a la teva casa; tu i el
teu levita i l'hoste que és enmig de tu.

2-1 1. — Prendrás de les primícies. Ho- pi.au áTTÉ(3od£v ó TtaTrjp ^ou). Vg.: «Sy-
menatge de gratitud a Déu i tributació rus persequebatur patrem raeum » (re-
al sacerdoci. ferint-se a Laban perseguint Jacob).

5. — Arameu errivol fou mon pare. Es millor llicó la del text hebreu.
Gr. : «mon pare jaquí la Siria» (Zu-

242

DEUTERONOMI - XXVI, 12-19

Els delmes

12Quan haurás acabat de llevar el delme del teu esplet en l'any
tere, l'any del delme, en donarás al levita, i a l'hoste, i a l'orfe, i a la
vídua, per tal que mengin dintre les teves ciutats i s'assaci'fn. 18 1
dirás a la fac de Jahvé, ton Déu: Jo he tret de casa meva la porció
sagrada i l'he donada al levita, i a l'hoste, i a la vídua: segons el
manament que m'has ordenat; no he traspassat cap deis teus coman-
daments, i no me n'he oblidat. 14 No n'he menjat, durant el meu
dol, ni n'he tret gens en immundícia, ni n'he donat per a un mort.
He escoltat, dones, la veu de Jahvé, mon Déu: he fet segons tot el
que tu m'has manat. 15Esguarda'ns des de la teva habitació santa,
des del cel, i beneeix el teu poblé, Israel, i la térra que ens donares,
segons jurares ais nostres pares, térra regalant llet i mel.

EXHORTACIÓ FINAL AL COMPLIMENT DEL PACTE

16 En aquest dia, Jahvé, ton Déu, et mana de complir aquests es-
tatuís i aquests decrets; els guardarás, dones, i els practicarás amb
tot el teu cor i amb tota la teva ánima. 17 Tu avui has fet declarar a
Jahvé que ell será el teu Déu, i que tu has de caminar per les seves
sendes, i guardar els seus estatuís i els seus manaments i els seus de-
crets, i que escoltarás la seva veu. 18 1 Jahvé t'ha fet declarar avui
que tu li serás un poblé peculiar, segons que ell t'havia dit, i que
observarás tots els seus manaments. 10 1 ell t'enaltirá damunt totes
les nacions que ha fet, per a lloanca i per a renom i per a gloria, per
tal que siguis un poblé sant per a Jahvé, ton Déu, segons ell ha parlat.

13, Supra xiv, 29. — 15, Is. lxiii, i 5 ; Bar. 11, 16. — 18, Supra vn, 6

12. — El delme... en l'any ten;. Aquest de portar provisions a les cases deis di-
era el segon delme, el qual estava des- funts per a l'ápat de futierais. No
tinat a beneficencia. En el període de podien portar-s'hi les primícies ofer-
set anys, l'any darrer no es comptava tes perqué la casa d'un mort era im-
per aquest delme, car la térra quedava pura.

sense conreu. 16-19. — Conciusió del segon dis-

14. — No n'he menjat durant el meu curs de Moisés amb mútues promeses

dol. Sembla que hi havia el costum entre Jahvé i Israel.

TERg DISCURS DE MOISÉS

(XXVII - XXX)

Renovellament del pacte

(C. XXVII.) XI Moisés, amb els ancians d'Israel, féu de mana-
ment al poblé: Guardareu tots els preceptes que jo avui us imposo.

2Quan haureu passat el Jordá envers la térra que Jahvé, ton Déu,
et dona, drenarás pedrés ben grans, que arrebossarás amb cale, 3 i hi
escriurás damunt totes les paraules d'aquesta llei, llavors que haureu
passat el Jordá per establir-vos a la térra que Jahvé, ton Déu, et
dona, térra regalant llet i mel, segons Jahvé, el Déu deis teus pares,
t'ha dit. 4S'esdevindrá, dones, que quan haureu passat el Jordá,

El TERg discurs de Moisés pot divi-
dir-se en tres seccions :

i .a Renovellament del pacte i jurament
de fidelitat imposat al poblé. Comenga
amb la curta introdúcelo del v. i; parla
després del monument commemoratiu
i de Faltar a bastir sobre l'Hebal, vv. 2-
8 ; de la distribució de les tribus damunt
l'Hebal i damunt Garizim, vv. 1 1-1 5, i
de les malediccions, vv. 14-26.

2.a Benediccions i malediccions. Des-
prés de les benediccions adregades ais
observadors de la llei, XXVIII, 1-14,
anuncia les malediccions contra els
transgressors. Tema general, v. 15,
cástig universal, vv. 16-19; fracassos,
pestes, esterilitat de la térra, derrotes
fins a la destrucció, vv. 20-46 ; escla-
vatge, exterminado i dispersió, vv. 47-
68.

3.a Exhortación* a Vobservanca de la
llei, que ve a ésser una recapitulado i
exhortació final, cap. XXIX-XXX. Par-
la de les gestes de Déu amb el seu po-
blé, XXIX, 2-9; del pacte clos amb ju-
rament, 10-17; deis prevaricadors, 18-
21; de l'estranyesa deis forasters en
veure els cástigs que Déu ha donat al
seu poblé, 22-29 '■> 1 continua en el capí-
tol XXX fent veure la misericordia de
Déu després del penediment del poblé,
1-10, i acaba amb una vehement pero-
rado, 11-20.

2. — Drecarás pedrés ben grans. La
inscripció del Decáleg havia de fer-se
en la pedra i encara arrebossada de cale,
per tal que fos ben albiradora a causa
de la seva blancor. — Ben grans. Per a
formar una estela gegantina.

244

DEUTERONOMI- XXVII, 5-18

drecareu aqüestes pedrés que jo us mano avui, a la muntanya d'He-
bal, i les arrebossarás amb cale. 5I bastirás allí un altar a Jahvé,
ton Déu, altar de pedrés, damunt les quals no brandirás ferro. 6 De
pedrés rústegues bastirás l'altar de Jabvé, ton Déu, i damunt d'ell
oferirás holocaustos a Jahvé, ton Déu. 7I hi oferirás sacrificis pa-
cífics, i hi menjarás, i et gojarás a la fac de Jahvé, ton Déu. 8I es-
criurás ben ciar sobre les pedrés totes les paraules d'aquesta llei.

9 Moisés i els sacerdots levites parlaren a tot Israel, dient: Fes
silenci i escolta, Israel: avui has esdevingut poblé de Jahvé, ton
Déu. 10 Escoltarás, dones, la veu de Jahvé, ton Déu, i complirás
els seus manaments i els seus estatuts, que jo avui et dono.

11 1 aquell dia Moisés féu manament al poblé, dient : 12Quan hau-
reu passat el Jordá, heus aquí els qui serán dalt a la muntanya de
Garizim per a beneir el poblé : Simeó i Leví i Judá i Issacar i Josep
i Benjamí. 13 1 heus aquí els qui serán dalt a la muntanya d'Hebal,
per a pronunciar la maledicció: Rubén i Gad i Asser i Zabulón i Dan
i Neftalí, 14 1 parlaran els levites, i dirán en veu alta a tots els ba-
rons d'Israel :

15Malei't l'home que fará escultura o imatge de fosa, abominació
per a Jahvé, obra de má d'escultor, i la posará en lloc ocult ! I tot
el poblé respondrá i dirá : Amén.

16Maleít el qui deshonrará el seu pare o la seva mare. I tot el
poblé dirá: Amén.

17Maleít el qui canviará les fites del seu pro'isme. I tot el poblé
dirá: Amén.

18Male'it el qui esgarriará el cec en el seu camí. I tot el poblé
dirá: Amén.

5, Ex. xx, 25 ; los. viii, 31. — 14, Dn. ix, 1 1

4. — A la muntanya d'Hebal. Els Sa-
maritans en el seu Pentateuc posaren
Garizim en lloc d'Hebal, per tal de jus-
tificar l'erecció del seu temple en aque-
lla muntanya.

8. — / escriurás... totes les paraules
d 'aquesta llei. A més del Decáleg, un re-
sum deis caps. XII-XXVI.

15. — Maleit. Dotze malediccions
segons el nombre de tribus. Les bene-
diccions no son exposades, pero llur
fórmula devia correspondre a la de les
malediccions. — Amén. Paraula d'as-
sentiment i d'aprovació que ha passat a
Tus cristiá.

DEUTERONOMI - XXVII, 19-XXVIII, 6

245

19Malei't el qui toreará el dret de l'estranger, de l'orfe i de la
vídua. I tot el poblé dirá : Amén

20Male'ft el qui jaurá amb la muller de son pare, per tal com ha
alcat el cobertor de son pare. I tot el poblé dirá: Amén.

21Malei't el qui jaurá amb qualsevol bestia. I tot el poblé dirá:
Amén.

22Male'it el qui jaurá amb sa germana, filia de son pare o filia de
samare. I tot el poblé dirá : Amén.

23Male'it el qui jaurá amb la seva sogra. I tot el poblé dirá:
Amén.

24Male'ít el qui percudirá el seu proísme d'amagat. I tot el poblé
dirá: Amén.

25Maleit el qui rebrá un do per colpir de mort l'innocent. I tot el
poblé dirá: Amén.

26Maleit el qui no mantindrá les paraules d'aquesta llei per com-
plir-les. I tot el poblé dirá : Amén.

Benediccions i malediccions

(C. XXVIII.) 1l s'esdevindrá que si escoltes amb diligencíala
veu de Jahvé, ton Déu, per guardar i practicar tots els seus mana-
ments, que jo et prescric avui, també Jahvé t'enaltirá damunt totes
les nacions de la térra. 2I vindran sobre tu totes aqüestes benedic-
cions, i t'atenyeran, quan escoltarás la veu de Jahvé, ton Déu.

3 Beneit serás en la ciutat i beneit serás en el camp. 4Bene'it será
el fruit del teu ventre i el fruit de la teva térra, i el fruit de les teves
bésties, els parts del teu arment i les cries del teu ovellar. 0 Beneit
será el teu canastro i bene'ida la teva pastera. 6 Beneit serás en el
teu entrar i beneit en el teu sortir.

25. — Male'it el qui rebrá un do. El
jutge que per soborn dicta una sentencia
de mort injusta.

2. — Quan escoltarás la veu de jahvé.
Condició indispensable per a rebre les
benediccions. Aqüestes son totes de

carácter temporal i material, úniques
que podien colpir aquell poblé tan
materialitzat. — Atenyeran. Vindran a
tu amb pressa, adalerades d'arribar a tu;
és una figura bellissima de plasticitat
molt abundant en el Deuteronomi, com
la del v. 7 i altres.

246

DEUTERONOMI- XXVIII, 7-19

7 Jahvé Uiurará els teus enemics, els qui s'alcaran contra tu, ba-
tuts davant de tu : per un camí sortiran contra tu i per set camins
fugiran davant de tu. 8 Jahvé posará la benedicció amb tu, en els
teus graners i en tota empresa de les teves mans, i et beneirá en la
térra que Jahvé, ton Déu, et dóna.

9 Jahvé et confirmará com a poblé sant d'ell, segons t'ha jurat,
quan observarás els manaments de Jahvé, ton Déu, i caminarás en
les seves sendes. 10I veuran tots els pobles de la térra que peí nom
de Jahvé ets cridat, i et temerán.

11 Jahvé, ton Déu, et curullará de béns, en el fruit del teu ventre,
i en el fruit de la teva bestia, i en el fruit de la teva térra, en el país
que Jahvé jurá ais teus pares que et donaría. 12 Jahvé t'obrirá el seu
bon tresor, el cel, per donar pluja a la térra en la seva saó, i per
beneir tota obra de les teves mans : i prestarás a moltes nacions i lu
no manllevarás res. 13 Et posará Jahvé per cap i no per cua, i serás
sempre damunt i no serás mai sota, quan obeirás els manaments de
Jahvé, ton Déu, que jo t'imposo avui, perqué els guardis i complei-
xis, 14 i no t'apartarás de cap de les coses que jo et mano avui, ni a
dreta ni a esquerra, per anar darrera d'altres déus i per servir-los.

15 1 s'esdevindrá que, si no escoltes la veu de Jahvé, ton Déu, no
posant esment a practicar tots els seus manaments i els seus esta-
tuís que jo avui t'intimo, vindran damunt teu totes aqüestes male-
diccions, i t'atenyeran.

16 Serás malei't en la ciutat i serás male'it al camp. 17Maleit el teu
canastro i malei'da la teva pastera. 18 Male'it el fruit del teu ventre, i
el fruit de la teva térra, i els parts del teu arment i les cries del teu
ovellar. 19 Male'it serás en el teu entrar i malei't en el teu sortir.

15, Lv. xxvi, 14; Lam. n, 17; Bar. 1, 20; Mal. n, 2

12. — Gr. afegeix : 'i dominarás mol-
tes nacions, pero tu no serás domi-
nat'.

13-14. — Noti's la insistencia a in-
culcar la condició imposada per rebre
tot aquest bé de Déu de benediccions :
quan obeirás... vv. 1, 2, 9, 13, 14. —
Per cap i no per cua..., damunt... sota.

La mateixa idea expressada en dues
imatges diverses : Israel será el primer
en riquesa i en potencia.

15. — Moisés explana més ampla-
ment les malediccions que les benedic-
cions, car el poblé es commou més peí
temor al cástig que no per l'esperanca
de les recompenses.

DEUTERONOMI - XXVIII, 20-34

247

20 1 Jahvé enviará contra tu la maledicció, el trastorn i l'esglai en
tota empresa i obra on posarás la má, fins que siguis destru'ít i moris
rápidament a causa de la maldat de les teves obres, per les quals
m'haurás deixat. 21 Jahvé fará que la pesta se t'agafi, fins que et fará
desaparéixer de la térra en la qual entres per posseir-la. 22 Jahvé et col-
pirá amb la consumpció, amb la febre, amb la inflamació, amb la cré-
mor, amb la sequedat, amb el carboncle i amb la neulia, i et persegui-
rán fins que moris. 23 El teu cel, sobre el teu cap, será d'aram, i la térra
sota els teus peus, será de ferro. 24 Donará Jahvé per pluja a la teva
térra pols i arena : deis cels caurá damunt teu fins que serás destru'it.

25 Jahvé et lliurará en derrota ais teus enemics : per un camí sor-
tirás contra ells i per set camins fugirás davant d'ells: i serás ¡'hor-
ror de tots els pobles de la térra. 26 1 el teu cadáver será menja de
tot ocell del cel i de tota béstia de la térra: ningú no les espantará.

27 Jahvé et colpirá amb el flagell de l'Egipte, i amb morenes, i amb
sarna, i amb ronya, de qué no podrás guarir. 28 Jahvé et colpirá
amb follia i amb ceguedat, i amb esfereíment de cor. 29 1 anirás a
les palpentes al migdia, com palpa el cec dins la fosca; i no serás
prosperat en els teus camins, sempre seguidament oprimit i expoliat :
no hi haurá salvador.

30 Desposarás una dona, i un altre home jaurá amb ella; bastirás
una casa, i no l'habitarás; plantarás una vinya, i no la veremarás.
31 El teu bou será occit davant els teus ulls, i tu no en menjarás; el
teu ase será arrabassat de davant teu, i no et será tornat, les teves
ovelles serán donades ais teus enemics: no hi haurá rescatador.

32 Els teus filis i les teves filies serán donats a un altre poblé, i els
teus ulls ho veuran, i llanguiran tot el dia darrera d'ells, i no hi
haurá forca en la teva má. 33 El fruit de la teva térra i tot el teu tre-
ball es menjará un poblé que no conegueres : i no serás altre que
oprimit i capolat tots els dies. 34 1 et tornarás boig davant les coses
que veuran els teus ulls.

22. — Setmalures. Sequedat. El text
hebreu actual posa héreb, glavi; pero cal
llegir com la Vg.: hóreb, sequedat, destu.

27. — Flagell de VEgipte. Úlcera d'E-
gipte, una mena de lepra anomenada
elephantiasis.

248

DEUTERONOMI- XXVIII, 35-51

35Jahvé et ferirá ais genolls i a les cuixes amb úlceres malignes,
que no podrás guarir : i encara de la planta del peu fins al cim de la
testa. 3GJahvé et menará, tu i el teu rei que haurás posat damunt
de tu, a una nació que no conegueres, ni tu ni els teus pares, i allí
servirás a déus estranys, de fusta i de pedra. 37 1 esdevindrás l'estu-
por, el proverbi i la befa per a tots els pobles ais quals et durá Jahvé.

38Durás molta llavor al camp, i collirás poc, perqué ho devorará
la llagosta. 39 Plantarás vinyes i les conrearás, pero no beurás vi, ni
collirás rai'ms, perqué se les menjará el cuc. 40Tindrás oliveres en
tot el teu territori, pero no t'untarás d'oli, perqué l'oliva caurá.
41 Engendrarás filis i filies, i no serán per a tu, perqué aniran en cap-
tiveri. 42 Tot el teu arbrat i el fruit de la teva térra consumirá la
llagosta. 43 L'estranger sojornant enmig de tu s'alcará més i més
damunt de tu, i tu baixarás cada dia més avall. 44E11 et prestará a
tu, i tu no prestarás a ell : ell será per cap i tu serás per cua. 45 Vin-
dran damunt teu totes aqüestes malediccions i et perseguirán, i t'a-
tenyeran, fins que serás destruít, per tal com no has donat escolta a
la veu de Jahvé, ton Déu, per guardar els seus manaments i els seus
estatuís, que ell t'ha donat. 46 1 serán en tu per senyal i prodigi, i
en la teva nissaga per sempre.

47 Perqué no haurás servit a Jahvé, ton Déu, amb alegría i amb
cor abellit, entre l'abundáncia de tota cosa, 48 servirás ais teus ene-
mies que Jahvé enviará contra tu, amb fam i set i nuditat i amb fre-
tura de tota cosa : i ell posará jou de ferro damunt el teu coll, fins a
destruir-te.

49 Jahvé portará contra tu, de lluny, del darrer termenal de la
térra, una nació, com águila que vola, la llengua de la qual no en-
tendrás, 50gent de rostre dur, que no tindrá respecte a l'anciá, ni
perdonará l'infant. 51 1 es menjará el fruit del teu bestiar i el fruit de
la teva térra, fins que morirás; i no et deixará gra, ni most, ni oli,
ni els parts del teu arment, ni les cries del teu ovellar, fins a extermi-

38, Mch. vi, 15 ; Agg. i, 6

49. — Una nació, com águila quevola. i principalment ais Romans que des-
Aquesta profecia no és aplicable sola- tru'íren definitivament l'estat jueu.
ment ais Assiris i Caldeus, sino també

DEUTERONOMI- XXVIII, 52-63

249

nar-te. 52 1 et posará setge en totes les teves ciutats, fins que cau-
ran en tota la teva térra les teves muralles altes i fortificades, en qué
tu confiaves; ell t'assetjará en totes les teves ciutats i en tota la teva
térra, que Jahvé, ton Déu, t'haurá donat. 53 1 menjarás el fruit del
teu ventre, la carn deis teus filis i de les teves filies que Jahvé, ton
Déu, et dona, en el setge i en el destret amb qué t'angoixará el teu
enemic. 54L'home més fi i el més delicat enmig de tu mirará de
mal ull el seu germá, i la muller del seu si, i el romanent deis filis
que li restaran, 55 per no donar a ningú deis seus carn deis seus filis,
que ell es menjará, per tal com res no li haurá restat dins el setge i
el destret amb qué el teu enemic t'oprimirá en totes les teves ciutats.
56 La més tendrá i delicada d'entre vosaltres, que, de tanta tendror i
delicadesa, mai no intentá d'assentar la planta del peu en térra, mi-
rará amb mal ull el marit del seu si, i el seu fill, i la seva filia, 57 i el
seu nadó tardivol que li surt d'entre els peus, i els filis que ha d'infan-
tar encara; perqué a manca de tot, se'ls menjará d'amagat, en el setge
i en el destret amb qué el teu enemic t'oprimirá en les teves ciutats.

58 Si no poses esment a practicar totes les paraules d'aquesta llei,
que són escrites en aquest llibre, tement aquest nom gloriós i terri-
ble: Jahvé, ton Déu, 59 Jahvé augmentará extraordináriament els
teus flagells, i els flagells de la teva nissaga, flagells grans i dura-
dors, i malalties malignes i obstinades. 00 1 fará tornar damunt teu
tots els flagells de l'Egipte, davant els quals tremolaves, i se t'afer-
raran. 61 1 ádhuc tota malaltia i tot flagell, que no és escrit en el
llibre d'aquesta llei, Jahvé l'enviará damunt teu, fins que serás des-
truít. 62 1 restareu en petit nombre, després d'haver estat com els
estéis del cel en multitud, per tal com no obeíreu la veu de Jahvé,
ton Déu. 63 1 passará que així com Jahvé es compla'ia en vosaltres, a

53, Lam. iv, 10; Bar. n, 2

53-57. — / menjarás el fruit del teu finalment en aquella mateixa ciutat as-

ventre. Totes aqüestes malvestats, tan setjada per Titus (Flav. Jos. De bello

patéticament anunciades per Moisés, jud. VII, 8).

succeíren a Israel diverses vegades : en 63. — Es compla'ia... es complaurá.

el setge de Samaria pels Siris (cf. 3 Rg. Figures antropomórfiques, en les quals

I, 23), en el de Jerusalem per Nabu- s'atribueixen a Déu passions semblants

codonosor (cf. Jer., Lam. II, 20) i a les humanes.

2)0

DEUTERONOMI - XXVIII, 64-XXIX, 4

fer-vos bé i a multiplicar-vos, així es complaurá Jahvé en vosaltres
per arruinar-vos i destruir-vos : i sereu arrabassats de damunt la
térra a la qual entreu per posseir-la. 64 1 Jahvé et dispersará per tots
els pobles, des de l'un terme de la térra fins a l'altre terme, i allí
servireu déus estranys, de fusta i de pedra, que no conegueres tu ni
els teus pares. 65 1 ni entre aquelles nacions no descansarás, ni tin-
drá repós la planta del teu peu : car ailí et donará Jahvé un cor te-
morenc, i llanguiment d'ulls i tristesa d'ánima. 66 1 tindrás davant
teu la teva vida com sospesa d'un fil, i estarás esporuguit nit i dia, i
no estarás segur de la teva vida. B7 Al matí dirás: Qui pogués ésser
al vespre ! I al vespre dirás : Qui pogués ésser al matí ! , de l'es-
poruguiment de qué tindrás el cor pie, i peí que veuran els teus
ulls. 68 1 Jahvé et fará tornar a l'Egipte en navilis, per aquell camí
del qual t'he dit : No el veurás mai més; i allí sereu venuts ais vos-
tres enemics per esclaus i per esclaves, i no hi haurá qui us compri.

ExHORTACIONS A l'0BSERVA\'£A DE LA LLE1

(C. XXIX.) Aqüestes són les paraules del pacte que Jahvé
maná a Moisés de cloure amb el filis d'Israel a la térra de Moab, a
més del pacte que clogué amb ells a l'Horeb.

2 Moisés convocá tot Israel i els digué : Vosaltres haveu vist tot
el que Jahvé ha fet davant els vostres u!!s en térra d'Egipte a Faraó,
i a tots els seus servents i a tota la seva térra. 3 Les grans proves que
veieren els teus ulls, els senyals i les grans meravelles. 4Peró Jahvé

2, Ex. xix, 4

64. — Et dispersará per tots els pobles.
Aquesta profecía es realitza encara da-
vant els nostres ulls.

68. — / Jahvé et fará tornar a l'Egipte
en navilis. Es la darrera ignominia, la
pérdua absoluta de la nacionalitat jueva,
així com la sortida de l'Egipte havia es-
tat la inaugurado gloriosa d'Israel com
a nació. Després de la presa de Jerusa-
lem, Titus féu vendré a Egipte gran
nombre de presoners jueus. Mentre

feien la tria deis esclaus, en moriren de
fam 12.000, segons Flav. Jos. Sois
eren comprats els menors de 17 anvs
(cf. Fl. Jos. De bello fui., VI, 9, 2).

XXIX, 1 de Vg. correspon a XXVIII.
69 del texthebreu. Totel capítol, dones,
retrassa un verset respecte l'hebreu.
Aquest capítol i el XXX formen una
recapitulado' i exhortado final ; amb ella
clou Moisés la seva magna obra.

4. — Pero jahvé no us doná cor per en-

DEUTERONOMI-XXIX, 5-18

251

no us dona cor per entendre, ni ulls per a veure, ni orelles per oir,
fins al dia d'avui. 5I jo us he conduít quaranta anys peí desert : els
vostres vestits no s'han malmés sobre vosaltres, ni el vostre calcat
no s'és gastat en el vostre peu. GNo heu menjat pa, ni heu begut
vi, ni licor, a fi que reconegueu que jo só Jahvé, el vostre Déu. 7I
arribáreu en aquest lloc, i eixí Seon, rei d'Hesebon, i Og, rei de
Basan, al nostre encontré per a lluitar, i els percudírem. 8I pren-
guérem llur térra i la donárem en heretatge a Rubén i a Gad i a la
mitja tribu de Manassés. 9Guardareu, dones, les paraules d'aquest
pacte, i les posareu en práctica, per tal que prospereu en tot alió
que fareu.

10Tots vosaltres sou avui davant Jahvé, el vostre Déu: els vos-
tres caps, els vostres jutges, els vostres ancians, els vostres prefec-
tes, tots els barons d'Israel, 11 els vostres infants, les vostres mullers,
i els teus estrangers sojornants enmig del teu campament, del que
talla la teva llenya al que poua la teva aigua, 12 per tal que entris en
el pacte de Jahvé, ton Déu, i en el seu jurament que Jahvé, ton
Déu, fa avui amb tu, 13 per tal de constituir-te avui com a poblé seu,
i ésser el teu Déu, segons t'ha dit, i tal com jura ais teus pares
Abraam, Isaac i Jacob. 14 1 no és sois amb vosaltres que jo cloc
aquest pacte i aquest jurament, 15ans amb els qui són aquí presents
avui amb nosaltres a la fac de Jahvé, i amb els qui no són avui amb
nosaltres.

16 Perqué vosaltres sabeu com habitárem en la térra d'Egipte, i
com hem passat peí mig de les nacions que haveu travessat, 17 i ha-
veu vist llurs abominacions, i llurs ídols de fusta i pedra, d'argent i
or, que hi ha entre elles. 18 Que no hi hagi, per cas, entre vosal-
tres, baró o fembra, o familia, o tribu, que giri avui el cor de Jahvé,
el nostre Déu, per anar a servir els déus d'aquelles nacions; que no

5, Supra viii, 2. — 7, Supra m, i

tendré. De totes les meravelles que ha- que probablement ens ha guardat la

vien vist, no n'havien tret la llicó prác- bona lectura del text hebraic.
tica que era d'esperar. Per llur duresa 11. — Del que talla la teva llenya. Igual

i inconstancia de cor, no havien obtin- en Gr.; Vg., en canvi, diu : «Exceptis

gut un cor comprensiu i intelligent. lignorum caesoribus...» Cal reteñir la

10. — Els vostres jutges. Segons Gr., llicó hebrea.

1 7 - ANTIC TESTAMENT II

252

DEUTERONOMI-XXIX, 19-29

hi hagi entre vosaltres arrel metzinosa i donzell, 19 i no sia que hi
hagi ningú que, en sentir les paraules d'aquesta maledicció, ell es
beneeixi en el seu cor, dient : — Tindré pau, ni que camini en la
pervicácia del meu cor — , i advingui que el sadoll arrossegui amb
ell l'assedegat; 20 Jahvé no voldrá pas perdonar-lo, ans prompte fu-
mejará la furor de Jahvé i la seva gelosia sobre aquell home, i caurá
damunt d'ell tota maledicció escrita en aquest llibre, i Jahvé raurá el
seu nom de davall el cel. 21I Jahvé el separará de totes les tribus
d'Israel, per malauranca seva, conformement a totes les malediccions
del pacte escrit en aquest llibre de la llei. 22 1 dirá la generado ve-
nidora, els vostres filis que vindran després de vosaltres, i l'estranger
que vindrá de llunyes terres, quan veuran els flagells d'aquesta térra
i les malalties amb qué Jahvé l'haurá afligida, 23 — sofre i sal, abru-
sada será tota ella : no será sembrada ni produirá, ni hi creixerá cap
herba, talment com en l'esfondrament de Sodoma i Gomorra, d'A-
damá i de Sebo'fm, que Jahvé esfondrá en sa furor i en sa ira —
24 dirán llavors totes les nacions: ¿Per qué Jahvé ha fet aixó a
aquesta térra ? ¿ Quina ira és aquesta tan furiosa ? 25 1 respondran :
Perqué abandonaren el pacte de Jahvé, el Déu de llurs pares, que
clogué amb ells quan els tragué de la térra d'Egipte. 26 1 anaren a
servir déus estranys i s'hi prosternaren, déus que no coneixien, i que
Jahvé no els havia pas donat. 27 Per aixó s'encengué la furor de
Jahvé contra aquesta térra, per portar-hi totes les malediccions escri-
tes en aquest llibre. 28 1 Jahvé els arrabassá de la térra llur amb có-
lera i furor i indignació gran, i els llancá a una altra térra, com
avui dia.

29 Les coses secretes pertanyen a Jahvé, el nostre Déu, pero les

23, Gq. xix, 24. — 24, I Rg. ix, 8 ; Ir. xxn, 8

19. — Que el sadoll arrossegui amb que paguin els justos pels pecadors.

ell l'assedegat. Alguns, com C. de Va- 26. — I que Jahvé no els havia pas donat.

lera, d'aquest membre de frase en fan Vg.: « et quibus non fuerant attributi.»

la continuado de la precedent i tra- 29. — Les coses secretes. Les coses fu-

dueixen : «per afegir l'embriaguesa a la tures, la manera com Déu realitzará el

set». Es una frase proverbial que ve a seu pía diví i acomplirá la seva obra,

dir : i afegeixi el pecat comés a la ens son desconegudes, pertanyen a Déu.

temptació nova a la qual es donará. Sobre els procediments del Senyor, cf.

Segons altres, voldria dir: i advingui Rom. IX-X.

DEUTERONOMI - XXX, i-io

253

revelades són per a nosaltres i per ais nostres filis perpetualment, per
tal que complim totes les paraules d'aquesta llei.

(C. XXX.) 1 1 s'esdevindrá que quan t'hauran sobrevingut totes
aqüestes coses que jo he posat davant teu, la benedicció i la male-
dicció, i les repassarás de cor enmig de totes les nacions a les quals
Jahvé, ton Déu, t'haurá gitat, 2 i et convertirás a Jahvé, ton Déu, i
obeirás la seva veu, conformement a tot el que jo et mano avui,
tu i els teus filis, amb tot el teu cor i amb tota la teva ánima, 3 tam-
bé Jahvé fará tornar els teus captius, i tindrá misericordia de tu, i
tornará a recollir-te de tots els pobles en els quals t'haurá escampat
Jahvé, ton Déu. 4 Ni que haguessis estat llancat fins a l'extrem del
cel, d'allí et recollirá Jahvé, ton Déu, i d'alli et prendrá. 5I et tor-
nará Jahvé, ton Déu, a la térra que heretaren els teus pares, i la
posseirás, i et fará bé i et multiplicará més que ais teus pares. 6I
circumcidará Jahvé, ton Déu, el teu cor i el cor de la teva descen-
déncia, per tal que amis Jahvé, ton Déu, amb tot el teu cor i amb
tota la teva ánima, i així visquis. 7I Jahvé, ton Déu, fará caure
totes aqüestes malediccions damunt els teus enemics, i damunt els
qui t'hauran odiat i perseguit. 8I tu tornarás, i donarás escolta a la
veu de Jahvé, i posarás en práctica tots els seus manaments, que jo
avui t'intimo. 9I Jahvé, ton Déu, et curullará de béns en tota obra
de les teves mans, en el fruit del teu ventre, en el fruit de la béstia
i en el fruit de la teva térra, per tal com Jahvé tornará a com-
plaure's en tu per a fer-te bé, igual com es complagué en els teus
pares, 10 si és que escoltes la veu de Jahvé, ton Déu, per guardar els
seus manaments i els seus estatuís escrits en aquest llibre de la llei,
i et converteixes a Jahvé, ton Déu, amb tot el teu cor i amb tota la
teva ánima.

5, II Mace, i, 29

3 . — Fará tornar els teus captius. D'al-
tres interpreten canviará la teva sort.
Gr.: «guarirá els teus pecats ».

5 . — I et tornará Jahvé. Aquesta pro-
fecía de Moisés es realitzá, en part,
en temps deis Jutges i completament
després de la captivitat babilónica. Es

realitzará d'una manera perfecta amb
la conversió deis jueus al Cristianis-
me.

6. — / circumcidará. Com en mants
indrets, significa : purificará el teu cor
de les seves sutzures, de les seves per-
verses inclinacions.

254

DEUTERONOMI - XXX, 11-20

11 Car aquest manament que jo t'intimo avui no és pas per damunt
de tu, ni lluny de tu. 12 No és pas al cel, perqué em diguis: ¿Qui
pujará per nosaltres al cel, i ens el portará, i ens el fará entendre,
perqué el complim? 13 Ni és a l'altra banda de la mar, perqué di-
guis : ¿ Qui passará per nosaltres la mar, i ens el portará, i ens el
fará entendre, perqué el complim? 14 Car molt prop de tu és la pa-
raula: en la teva boca i en el teu cor, perqué la compleixis.

15Veges, jo avui he posat davant teu la vida i el bé, la mort i el
mal, 16 per tal com jo avui et mano que amis Jahvé, ton Déu, que
caminis en les seves sendes i guardis els seus manaments, i els seus
estatuís i els seus decrets, per tal que visquis i siguis multiplicat, i
Jahvé, ton Déu, et beneeixi en la térra en la qual entres per posseir-
la. 17 Pero si el teu cor s'extravia, i no dones escolta, i et deixes
incitar a adorar déus estranys, i els serveixes, 18 jo us declaro avui,
que ben cert deperireu : no prolongareu els vostres dies damunt la
térra, per anar a la qual, per posseir-la, vas a passar el Jordá. 19 Jo
crido avui en testimoni contra vosaltres el cel i la térra, com jo us
he posat al davant la vida i la mort, la benedicció i la maledicció:
escolleix, dones, la vida, per tal que visquis tu i la teva descendén-
cia, 20amant Jahvé, ton Déu, escoltant la seva veu i adherint-te a
ell; car ell és la teva vida i la llargada deis teus dies; a fi que habitis
damunt la térra que Jahvé jurá de donar ais teus pares Abraam,
Isaac i Jacob.

12, Rom. x, 6

11. — Per damunt de tu. De les teves
forces. Gr.: « desmesurat ».

12-14. — No és pas al cel. No els

era difícil de conéixer la Llei, car Moi-
sés els l'havia repetida mil vegades en
tots els tons, n'estaven plens, sois calia
practicar-la.

COMIAT I MORT DE MOISÉS

(XXXI - XXXIV)

Josué, successor de Moisés

(C. XXXI.) *I ana Moisés, i parla a tot Israel aqüestes parála-
les, 2 i els digué:

Jo sóc avui d'edat de cent vint anys; no puc més sortir ni entrar,
i encara, Jahvé m'ha dit: No passarás aquest Jordá. 3Jahvé, ton
Déu, passará davant de tu, ell destruirá aqueixes nacions de davant
teu, i tu les heretarás. Josué será el que passará davant teu, com
ha dit Jahvé. 4I Jahvé fará amb aqüestes nacions com va fer amb
Seon i amb Og, reis deis amorreus, i amb llur térra: que els ha des-
trui'ts. 5I Jahvé els lliurará al vostre albir, i vosaltres fareu amb ells
d'acord amb tot el que us he manat. 6Sigueu forts i tingueu corat-
ge; no temeu ni en tingueu cap por, que Jahvé, ton Déu, és qui va
amb tu: no et deixará ni et desemparará.

7 1 Moisés cridá Josué, i li digué en preséncia de tot Israel : Si-
gues fort i pren coratge, que tu entrarás amb aquest poblé a la térra

2, Nm. xxvii, 1 3 ; Supra ixx, 27. — 4, Nm. xxi, 24. — 5, Supra vn, 2. — 7, los. 1, 6 ; I Rg. 11, 2

2 — Jo sóc avui. Moisés tenia vui- (i quin regust de tristesa teñen aqüestes
tanta anys quan tragué el poblé de l'E- paraules !) : i encara, Jahvé m'ha dit: No
gipte i quaranta passats en el desert fan passarás aquest Jordá. Gr. usa el futur :
els 120. Cf. Ex. VII, 7. — Ja no puc «ja no podré» en comptes de ja no puc.
més sortir i entrar. Hebraisme que sig- Potser s'adiu més al pensament ge-
niñea : jo no puc acomplir les meves neral.

funcions. No allega cap malaltia, ni cap 3-7. — Transmissió deis poders a Jo-

xacra, sino l'edat avanzada i sobretot sué nomenat cap del poblé.

256

DEUTERONÜMI - XXXI, 8-16

que Jahvé jura ais teus pares de donar-los, i tu els la farás heretar.
8 1 Jahvé és qui va davaut teu, no et deixará ni et desemparará : no
temis, ni t'estemordeixis.

La lectura periódica de la llei

9I Moisés escriví aquesta llei, i la dona ais sacerdots, filis de Leví,
que portaven Tarca del pacte de Jahvé, i a tots els ancians d'Israel.
'"I Moisés els féu manament, dient: A la fi de l'any seté, l'any del
jubileu, en la festa de les tendes, uquan vindrá tot Israel a pre-
sentar-se davant Jahvé, ton Déu, en el lloc que ell escollirá, llegirás
aquesta llei davant de tot Israel, a orelles d'ells. 12 Congregarás el
poblé: bornes i dones i infants, i els teus estrangers que sojornin en
les teves ciutats, per tal que sentin i aprenguin de témer Jahvé, el
vostre Déu, i parin esment a practicar totes les paraules d'aquesta
llei; 13 i els filis d'ells, que encara no la sabrán, sentin i aprenguin de
témer Jahvé, el vostre Déu, tots els dies que viureu damunt la térra,
per anar a posseir la qual passeu el Jordá.

14 1 digué Jahvé a Moisés: Vet aquí que s'atansa el teu dia en
qué has de morir: crida Josué i espereu en la tenda del Testimoni,
que jo li doni ordres.

Anaren, dones, Moisés i Josué, i es presentaren a la tenda del
Testimoni. 15 1 s'aparegué Jahvé en el Tabernacle, en la columna
de núvol; i la columna de núvol es posa damunt la porta del Ta-
bernacle.

16 1 digué Jahvé a Moisés: Vet aquí que vas a dormir junt amb
els teus pares, i aquest poblé s'alcará, i fornicará darrera els déus
estranys de la térra on va, i m'abandonará i romprá el meu pacte

9. — Moisés trámete ais sacerdots la 15. — / s'aparegué Jahvc en el Taber-

llei (Tora) que havia escrit. Per Llei nade, en la columna de núvol. Gr. : «I

s'entén tot el Pentateuc. Encara que el Senyor davalía en el núvol i roman-

« aquesta llei» es vulgui restringir al gué prop de la porta del Tabernacle del

Deuteronomi, com que aquest suposa pacte».

necessáriament l'existéncia deis l'libres 16. — Vas a dormir junt amb els teus

anteriors, el verset 9 ens forneix una pares. Locució tradicional que significa:

prova de l'autenticitat mosaica dtl Pen- vas a morir. Cf. Gn. XV, 15, XLVH,

tateuc. 30.

DEUTERONOMI-XXXI, 17-27

257

que jo he clos amb ells. 17 1 la meva furor s'abrandará aquell dia
contra ell, i els abandonaré, i els amagaré el meu rostre, i serán
devorats,i els atenyeran molts mals i moltes angoixes, i dirán aquell
dia: ¿Tal vegada no m'han ates aquests mals perqué el meu Déu
no és enmig de mi? 18 Pero jo, ben cert, amagaré aquell dia el
meu rostre, per tot el mal que ells hauran fet, perqué s'hauran girat
envers déus estranys. 19 Ara, dones, escriviu-vos aquest cántic, i
ensenya'l ais filis d'Israel : posa'l en boca llur, per tal que aquest
cántic em sigui de testimoni contra els filis d'Israel: 20 perqué jo
l'introduiré en la térra que vaig jurar ais seus pares, que regala llet
i mel, i menjará, i s'assaciará, i s'engreixará : i es girará envers déus
estranys, i els servirán, i m'enutjaran, i em menysprearan, i trenca-
ran el meu pacte. 21 1 passará que quan l'atraparan molts de mals i
d' angoixes, aquest cántic, que no caurá en oblit de la boca de la seva
nissaga, protestará davant el seu rostre, com a testimoni de com jo
avui, abans de menar-lo a la térra que amb jurament els prometía,
he conegut el seu natural i quina cosa fará al seu temps. 22 1 Moi-
sés escriví aquest cántic aquell dia, i l'ensenyá ais filis d'Israel.

23 1 Jahvé féu de manament a Josué, fill de Nun, i li digué: Sigues
fort i pren delit, que tu duras els filis d'Israel a la térra que jo els
vaig jurar, i jo seré amb tu.

24 1 en terminar Moisés d'escriure les paraules d'aquesta llei en un
llibre, fins que s'acabaren, 25 féu de manament Moisés ais levites que
duien Tarca, dient: 26Preneu aquest llibre de la llei i poseu-lo al
costat de Tarca del pacte de Jahvé, el vostre Déu, i sigui allí en tes-
timoni contra tu, 27 perqué jo conec la teva rebequeria i el teu bes-
coll dur: heus aquí que vivint encara jo entre vosaltres, sou rebels

21. — Quan l'atraparan molts de mals
i d'angoixes. Manca en Gr.

25. — Alguns autors creuen que
aquest v. ha d'anar després del 15.
Aquí certament fa l'efecte que és fora
del seu lloc, puix que interromp el
context natural de la narració del cántic
de Moisés.

26. — Al costat de Varea. Dins Tarca
sois hi havia el Decáleg. El llibre de
Moisés conservat en el lloc més sant
havia d'ésser, temps a venir i per sem-
pre, testimoni contra tu, és a dir, que
testimoniaría a Israel com Déu l'havia
advertit a bastament i que les seves des-
fetes eren degudes sois a la seva infide-
litat.

258

DEUTERONOMI-XXXI, 28-XXXII, 3

a Jabvé: quant més ho sereu després de la meva mort ! 28Congre-
gueu-me tots els ancians de les vostres tribus, i els vostres prefectes,
i diré a orelles llurs aqüestes paraules, i posaré en testimoni contra
ells els cels i la térra, 29 perqué jo sé que després de la meva mort
certament us corrompreu i us apartareu del camí que us he manat, i
que us atrapará la malauranca en els darrers dies, per haver obrat el
mal ais ulls de Jahvé, encolerint-lo amb les obres de les vostres
mans.

30Llavors Moisés pronuncia a orelles de tota l'assemblea d'Israel
les paraules d'aquest cántic, fins a la fi.

Cántic de Moisés

(C. XXXII.)1 Féu atenció, cels, que jo parlaré,
escolti la térra les paraules de ma boca.
2Rega!imi com la pluja ma doctrina,
degoti com el rou el meu parlar,
com el plugim damunt la verdesca
i com l'aiguat damunt l'herbei.
3Puix que el nom de Jahvé proclamo
reteu magnificencia al nostre Déu.

Cántic de Moisés. Trobem molt jus-
tes aqüestes paraules d'Herder sobre el
cántic magnífic, triomfal i elegiac en-
sems, dictat per Moisés quan ell sabia
que els seus dies eren comptats : « No
ens trobem pas en presencia d'un poblé
nómada de pastors, o d'idees d; pas-
tors referents a Déu i a la complexitat
de la vida. Ens trobem davant un home
nat i educat a l'Egipte, per qui l'Arábia
era una segona pátria. Aquesta fou
l'escena de les seves gestes, deis seus
viatges, deis seus miracles. L'esperit
de la seva poesia copsa de tots aquests
indrets la forma i les imatges. Els de-
serts de l'Arábia donen sempre el to :
Déu és com la roca, com el foc que

crema i consum ; ell esmola el tallant
del seu glavi ; ell torna al buirac les sa-
getes xopes de sang ; els missatgers de
la seva ira són els serpents, etc. La
poesia de Moisés és forta, primitiva,
rectilínia, com la seva vida i el seu ca-
rácter. El seu esperit és diferent del
de Job, David i Salomó ; l'ánima enér-
gica i abrandada de Moisés es reve-
la en el seu darrer cántic. Les més
fresques i les més poétiques imatges
deis Salms i deis profetes són una filia-
ció d'aquest cant de Moisés, el qual és
com la profecía primitiva, la norma i la
regla de totes les profecies.» (Citat per
Vig. dins «La Sainte Bible Polyglotte»).

DEUTERONOMI - XXXII, 4-10

259

4 La Roca ! perfecta és la se va obra,

totes les seves sendes són dretura,

Déu de fidelitat, sense falsía,

just i recte és ell.

5L'ultratjaren fora mida

els seus, tot altre que filis,

ra?a torta i perversa !

6¿Així, dones, recompenses Jahvé,

poblé foll i dessenyat?

¿No és ell el teu pare qui t'ha fet seu?

¿no és ell qui t'ha creat i establert?

7 Recorda els temps antics,
considera els anys de génera en genera;
pregunta al teu pare, i ell t'ho innovará,
ais teus ancians, i ells t'ho dirán.

8 Quan l'Altíssim dona heretatge a les nacions
quan separava els filis deis homes,

fixava els termenals deis pobles,
segons el nombre deis filis d'Israel.

9 Car partió de Jahvé és el seu poblé,
Jacob, la corda de son heretatge.

10 El trobá en contrada deserta

en solitud, entre bramuls salvatges,
i l'enrondá, i en prengué esment,

7, Iob vin, 8

4. — La Roca! Nom poétic per a de-
signar Déu ; el fonament mes ferm de
l'home, el seu baluard incommovible.
Aquesta imatge es troba també en el
cántic de Jacob (Gn. XLIX, 24) i en
els Salms. Es sobreentén : Ell és la
Roca. Es repeteix aquesta locució en
els vv. 18, 50, 31.

8. — Quan... dona heretatge. Quan
Déu assignava ais pobles llurs territoris,
tenia present Israel. — Gr. diu, en lloc
de filis d'Israel « ángels de Déu». Vg.

és igual que l'hebr. Cal reteñir aques-
ta Uicó.

9. — Jacob, la corda de son heretatge.
És sinónim de «la part de Jahvé». La
imatge és treta del costum egipci d'afi-
tar amb cordes les distintes propietats
de térra.

10. — Contrada deserta. Remembran-
za de l'estepa sinaítica. Cf. Oseas IX,
10, qui diu : « Com rai'm en el desert
trobí Israel ».

2ÓO

DEUTERONOMI -XXXII, 1 1-18

i el guarda com la niñeta de l'ull.
nCom l'águila que desperta sa niada
i plana damunt els seus pollets,
ell estengué les ales, l'agafá
i el porta sobre les seves plomes.

12 Jahvé tot sol el mena,

déu estrany no tenia a la vora.

13 El féu pujar a les altures de la térra
i ha menjat els fruits del camp,

li féu xuclar mel de la penya
i oli de la pedra foguera,

14 crema de vaques i Uet d'ovelles,
amb greixor d'anyells,

i moltons de Basan, i bocs,

amb grassor de grills de xeixa;

i sang de ra'fm, vi escumejant begueres.

15 Pero Jesurun s'ha engreixat i ha tirat coces,
— t'engreixares, t'engrossires, t'engordires —
i rebutja el Déu que l'havia fet
menyspreá la Roca de la seva salut.
16L'han mogut a gelosia amb déus estranys,
amb abominacions l'han encolerit,

17 han sacriñcat a dimonis que no són Déu,
a déus que no havien conegut,
nouvinguts de poca estona,
ais quals no havien temut els vostres pares.
18La Roca que t'engendrá has abandonada,
t'ets oblidat del Déu, criador teu.

14. — Grassor de grills de xeixa. La
flor del blat. La part més selecta, per
ells, deis animáis és comparada amb
el millor blat.

15. — Jesurun. Vg. «dilectus». Es
un nom honorífic, que significa proba-
blement el just, aplicat a Israel per la

seva vocació. En aquesta ocasió té un
sentit de sarcasme, cares un dilecte que
es condueix vilment.

17. — Dimouis. Hebr. xedim, prepo-
tents, denominado aplicada ais déus
ido'.átrics.

DEUTERONOMI -XXXII, 19-27

19 Ho veié Jahvé i n'hagué desdeny,

per l'ultratge de sos filis i de ses filies.

20 1 digué: Jo els escondiré el meu rostre,

veuré quina será llur darreria,

car generació perversa són ells,

filis en qui no hi ha confianza.

21 Ells m'han mogut a gelosia amb alió que no és Déu,
m'han enfellonit amb llurs vanes ídoles,

i jo els mouré a gelosia amb un que no és poblé,
els enfelloniré amb una nació insensata.

22 Perqué íoc s'és abrandat en el meu rostre
i crema fins al pregón sojorn,

ha devorat la térra i les seves messes

i ha abrusat els fon amen ts de les muntanyes.

23Esgotaré sobre ells les desventures,

acabaré contra ells les meves sagetes,

24consumits de fam i beguts de febre

i d'amargant pestiléncia,

la dent de les bésties engegaré contra ells

amb veri deis que graponen damunt la pols.

25 De fora fará orfes el glavi,
de dins la terror,

tant en el fadrí com en la donzella,
l'infant de pit i el baró canusit.
26 Jo diría: Vull esventar-los,
esborrar del món llur memoria,
27 si no temés l'insult de Tenerme,

21, Ir. xv, 14; Rom. x, 19

21. — Ells m'han mogut a gelosia. 1-20. Cf. també Rom. X, 16-XI, 12.
Havent adorat alió que no era Déu, 26-29. — Jo diría : Vull esventar-los.

serán punits per bárbars idolatres que Israel mereixia aquest vilipendí. Déu,

no mereixen el nom de nació. El co- peró, no l'esventa, per tal que els ene-

mentari d'aquestes paraules pot tro- mies no es creguin triomfadors sobre

bar-se, com fan notar molts exege- el poblé de Déu per la forca de llur brac

tes, en Jdc. III, 5-7, 12, 14; IV, 1- i es vanin de prevaler sobre Jahvé que

3; VI, i-6; 2 Rg. XVII, 7-23; XXIV, no ha poyut salvar el seu poblé.

2Ó2

DEUTERONOMI - XXXII, 28-36

que no ho desconeguin els seus opressors

«i diguin : La nostra má prevalecí,

i no pas Jahvé, ha fet tot aixó,

28 per tal com gent forasenyada són,

en ells enteniment no es troba.

29Fossin entenimentats, i ho entendrien

i considerarien llur darreria.

30 ¿Com podría perseguir un a mil

i dos posar-ne en fuga deu mil,

sinó perqué llur Roca els ha venuts

i Jahvé els ha abandonáis?

31 Car no com la nostra Roca és llur Roca

i els nostres enemics prou en són jutges.

32Cert, de la vinya de Sodoma és llur cep

i deis planters de Gomorra,

raíms metzinosos llurs raíms

rai'ms amargants teñen.

33Metzina de dragons és llur vi,

túixec cruel de víbries.

34 ¿No és aixó, per cas, ocult dintre de mi,

segellat en els meus tresors ?

35Meva és la venjanca i la paga,

al temps que llur peu vaciHará,

car el jorn de llur perdició és proper,

i s'apressa el destí a ells senyalat.

36 Perqué Jahvé fará justicia al seu poblé

i s'apiadará deis seus servents,

puix que veurá tornada a menys tota for<;a

desaparegut l'esclau i el lliure.

29, Ir. ix, 12. — 35, Eccli. xxvin, i ; Rom. xn, 19 ; Hbr. x, 30

30 ss. — Es continua parlant deis ene- tola for((i. Quan el poblé haurá per-
mies d'Israel, no d'Israel. Els seus dut tota esperanca i estará redui't a
enemics encara són pitjors. l'extrem, Déu se n'apiadará i el sal-

36. — Puix que veurá tornada a menys vará.

DEUTERONOMI - XXXII, 37-46

263

37 1 dirá: ¿On són llurs déus,

la Roca en qué es refugiaven,

38 que menjaven el greix de llurs victimes

i bevien el vi de llurs libacions?

Que s'alcin i us ajudin

i protecció sia sobre vosaltres.

39Vegeu ara que jo, jo só

i no hi ha déus al meu costat,

jo occeixo i jo faig reviure,

jo percudeixo i jo guareixo,

i de les meves mans no hi ha qui deslliuri.

40 Car jo aleo la meva má ais cels

i diré: Tan cert que jo vise eternament.

41Tot d'una que afuaré el llamp del meu glavi,

i cenyirá el judici la meva má,

tornaré la venjanca ais meus enemics

i donaré la paga ais qui m'odien.

42 Embriagaré de sang les meves sagetes,

i el meu glavi s'apeixará de carn;

de la sang deis occits i deis presoners,

de la testa deis princeps de l'enemic.

43Aclameu, oh nacions, el seu poblé,
perqué la sang deis seus servents ell venjará,
i pagará la venjanca ais seus enemics,
i expiará la seva térra i el seu poblé.

44 1 vingué Moisés, i féu sentir totes les paraules d'aquest cántic a
orelles del poblé, ell i Josué, fill de Nun. 45 1 quan hagué finit de
recitar totes aqüestes paraules a tot Israel, 4Gels digué : Pareu es-
ment a totes les paraules que jo proclamo avui davant de vosaltres, per
tal que les transmeteu ais vostres filis, i ells practiquin curosament

37, Ir. ii, 28. —39, I Sra. n, 6; Tob. xni, 2; S.ip. xvi, 13; Iob. x, 7.-43, II Mee. vn, 6

264

DEUTERONOMI - XXXII, 47-XXXIII, 2

totes les paraules d'aquesta llei, 47 perqué no és pas per a vosaltres
cosa indiferent, ans és la vostra vida; i per mitjá d'elles prolongareu
els dies damunt la térra, envers la qual passeu el Jordá, per posseir-la.

Moisés contempla, des del Nebó, la térra promesa

48I Jahvé parla a Moisés aquell mateix dia, dient : 49 Puja en
aquesta muntanya d'Abarim, muntanya de Nebó, a la térra de Moab,
enfront de Jericó, i contempla la térra de Canaan que jo dono en
heretatge ais filis d'Israel. 50 1 mor sobre la muntanya on puges, i
sigues reunit al teu poblé, talment com morí Aaró, ton germá, a la
muntanya d'Hor i fou reunit al seu poblé, 51 per tal com prevaricá-
reu contra mi en mig deis filis d'Israel. 52 Per aixó veurás davantteu
la térra, pero no entrarás en ella : en la térra que donaré ais filis
d'Israel.

Benedicció profética de Moisés

(C. XXXIII.) Aquesta és la benedicció amb la qual beneí
Moisés, baró de Déu, els filis d'Israel abans de morir. 2I digué :

Jahvé vingué del Sinaí,
els aparegué des de Seir,
resplendí des del munt Faran.
Avanza en mig de miríades santes,

50, Nm. xx, 26 ; xxvn, i 3.

49. — Abarim. Plural hebr., cadena
de muntanyes, una de les quals és el
Nebó, on morí Moisés després de con-
templar la térra de Canaan.

51. — Prevaricaren contra mi. Cf.
Nm. XX, 1-13.

52. — Veurás ¡iavant teu la térra, pero
no entrarás en ella. Aqüestes son les
darreres paraules amb qué el gran Le-
gislador clogué el seu llibre. Els dos
capitols que segueixen podrien pertányer
al llib. de Josué. Aquest fou el succes-
sor de Moisés que assumí les mateixes

— 51, Nm. xx, 12; xxvii, 14

prerrogatives : cap de l'exércit, legisla-
dor, jutge i governador del poblé.
Així mateix continua l'obra d'historia-
dor. Amb tot, la benedicció següent és
text certíssim de Moisés.

2. — Avancá enmig de miríades santes.
Aquest és un text molt difícil en el qual es
troben moltes variants i interpretacions
diversíssimes. El més segur és seguir
la versió de Vg. — Moisés comenga el
cántic evocant la teofania del Sinaí i
anomena després Sei'r i Faran, perqué en
aquests tres llocs Déu obra meravelles.

DEUTERONOMI - XXXIII, 3-9

265

tenint a sa dreta una llei per a ells.

3 Tu ames encara els pobles,

tots els seus sants són a la teva má,
ells están postráis ais teus peus
recollint les teves paraules.

4 La Llei ens dona Moisés,
herencia de la comunitat de Jacob;
5I esdevingué rei a Jesurun,

llavors que s'ajustaren els caps del poblé
amb totes les tribus d'Israel.

6 Visca Rubén i no mori,

pero els seus homes siguin comptats.

7 1 aquesta benedicció és per a Judá ; ell digué :

Escolta, Jahvé, la veu de Judá,

i mena'l al seu poblé;

amb ses mans ha lluitat per ell,

pero tu sigues-li ajut contra sos enemics.

8I per a Leví digué :

El teu Tummim i el teu Urim
sien de l'home devot teu
que posares a prova a Massá
i renyares a les aigües de Meribá,

9d'aquell qui digué de son pare i de sa mare : No els he
i no esguardá els seus germans, [vistos,

3, Sap. III, 1

3. — Tots els seus sants són a la teva dispersa enmig d'Israel ; potser també

má. Es refereix indubtablement a les per la feta de Zambrí. Cf. Nm. XXV.

tribus d'Israel que están sota la protec- — Pero els seus homes siguin comptats.

ció especial de Déu. Com Vg. «et sit paruus in numero».

5. — / esdevingué rei. Alludeix Jahvé El Gr., en canvi, interpreta que siguin
i no pas Moisés. en gran nombre : ttoXúc; áv ápi.9.[j<¡>.

6. — Visca Rubén. Després d'una be- 8. — Tummim... Urim. Cf. Ex.
nedicció global a Israel, Moisés, com XXVIII, 29 ss. n. — Gr.: «Doneu a
Jacob (Gn. XLIX), beneeix cada tribu Leví la seva manifestació i a l'home
una per una, fora de la de Simeó que consagrat la seva virtut». — L'home de-
resta exclosa, potser perqué, segons la vot teu. Aaró i els seus successors.
profecía de Jacob, romandria en part 9. — No els he vis/os. Remembranca

266

DEUTERONOMI - XXXIII, 10-16

ni reconegué els seus filis,

car observaren la leva paraula

i el teu pacte custodiaren.

10 Ells ensenyaran els teus judicis a Jacob

i la teva llei a Israel,

posaran l'encens a tes narius

i l'holocaust damunt l'altar.

nBeneeix, oh Senyor, la seva forca,

l'obra de ses mans rep amb grat

eslloma els flanes deis seus enemics

i aquells que l'odiin mai més no se n'aixequin !

12 1 per a Benjamí digué :

L'amat de Jahvé

está en segur prop d'ell

que el cobricela tostemps

i entre els seus muscles sojorna.

13 1 per a Josep digué :

Beneída de Jahvé la seva térra
amb les delicies del cel endalt
i de l'abís estés a sota,

14 amb els millors fruits del solei,
amb els millors dons de les llunes,

15 amb el millor deis munts eternals,
amb el millor de les collades eternes,

16 amb el millor de la térra i sa plenitud,

amb el favor d'Aquell qui habita en l'esbarzer;
davallin sobre el cap de Josep,

16, Ex. ni, 2

del cástig infligit ais rebels, malgrat muntanyes de Betel, tribu de Benjamí,

els vineles de sang. Cf. Ex. XVII, anomenada «casa de Déu i porta del

32. cel», a causa de l'aparició de Déu a

12. — / entre els seus muscles sojorna. Jacob (Gn. XXVIII, 10-22) ; més tard

El subjecte de sojorna és Jahvé. Els seus hi sojorná algún temps l'Arca (Idc. XX,

muscles (de Benjamí) és una allusió a les 18 ; 26-28).

DEUTLRONOMI - XXXIII, 17-22

267

sobre la coronelía del príncep entre els seus germans.

17 Son primogénit és brau majestuós,

corns de brúfol són els seus corns,

amb ells cornará els pobles ensems,

fins ais darrers termenals de la térra.

Tais són les miríades d'Efraim,

tais són els milers de Manassés.

1SÍ per a Zabulón digué :

Alegra't, Zabulón, en el teu eixir,

i tu, Issacar, en les teves tendes !

19 Ells a la muntanya cridaran els pobles,

allí immolaran sacrificis de justicia,

perqué l'abundáncia de la mar xuclaran

i els tresors amagats en l'arena.

-° I per a Gad digué :

Bene'it qui eixamplará Gad !

Com una lleona s'ajaca,

brac i testa esbocina.

21 Per ell ullá les primícies

puix que hi era reservada la part del capitost,

pero vingué amb els princeps del poblé,

la justicia de Jahvé acomplí

i els judicis seus amb Israel.

22 1 per a Dan digué :

Dan, cadell de lleó,
que salta de Basan.

18. — Les tribus de Zabulón i d'Issa-
car eren confinants, ocupaven territoris
entre la Mediterránia i la mar de Geneza-
ret i eren ensems agrícoles i comerciáis.
— A la muntanya. Posseien dues mun-
tanves que esdevingueren famoses : el
Tabor i el Carmel.

21. — Per ell ullá les primícies. La tri-
bu de Gad tingué una bella part de la
Transjordánia, fou de les que posseí
les primícies de la conquesta, pero vingué
i fou de les més ardides en la conquesta
de la Cisjordánia.

l8 - ANTIC TESTAMÍ NT U

268

DEUTERONOMI - XXXIII, 23-29

23 1 per a Neftalí digué :

Neftalí, sadoll de favors

i curull de les benediccions de Jahvé,

pren possessió de l'occident i del migdia.

24 1 per a Asser digué :

Beneít Asser entre tots els filis,

sia benvolgut entre els seus germans

i mullí en olí el seu peu.

"De ferro i de coure siguí el teu forrellat,

tant com els teus joms durí el teu repós.

■üNo té semblant el Déu de Jesurun,

que cavalea els cels per venir-te en socors,

í en sa majestat, els núvols.

27 Un recer és el Déu deis temps antics,

sota teu, bracos eterns s'estenen.

Ell rebaté davant teu l'enemic

i et digué : Destrueix !

28I Israel habita confiat,

ben sola, la font de Jacob,

en térra de forment i de vi,

i el seu cel degota rosada.

29 Tu benaurat, Israel. Qui com tu?

Poblé salvat per Jahvé,

escut del teu socors,

espasa de ta victoria!

Tos enemics et llagotejaran

i tu calcigarás llurs altures.

23. — De Toccident i del migdia. Ocu-
pa la regió de la mar de Genezaret i del
migdia d'aquesta.

24. — Beneit Asser... benvolgut. El
mot Asser ¡uga amb el mot benvolgut,
favorit, felic. — Mullí en oli. Nedi en

l'abunddncia. De fet, el seu terreny fou
fértil en oliverars.

26. — No té semblant. Aquí acaba la
benedicció particular de les tribus i Moi-
sés clou el cántic amb una benedicció
general a totes elles.

DEUTKRONOMI - XXXIV

269

Mort de Moisés

(C. XXXIV.) *I Moisés puja de les planes de Moab a la munta-
nya de Nebó, al cim del Fasgá, que s'escau enfront de Jericó, i Jahvé
li mostrá tota la térra: de Galaad fins a Dan, 2 i tot Neftalí, i la
térra d'Efra'fm i de Manassés, tota la térra de Judá fins a la mar de
ponent, 3 i el Négueb, la plana, la valí de Jericó, la ciutat de les
palmes, fins a Ségor.

4I Jahve li digué : Aquesta és la térra que jo vaig jurar que do-
naría a Abraam, a Isaac i a Jacob, dient : A la teva semenca la do-
naré. Te l'he feta veure amb els teus ulls, pero no hi entrarás.

5I allí morí Moisés, el servent de Jahvé. GI fou enterrat a la valí,
en térra de Moab, enfront de Bet-Fogor; pero ningú fins al dia d'avui
no ha sabut la seva tomba.

7 1 era Moisés, en morir, d'edat de cent vint anys : la seva vista
no s'havia ateblit, el seu vigor no havia vingut a menys. 8I els filis
d'Israel el ploraren a les estepes de Moab trenta dies, i així s'acom-
pliren els jorns del plany peí dol de Moisés.

9I Josué, fill de Nun, fou pie d'esperit de saviesa, per tal com
Moisés havia imposat les mans sobre ell, i els filis d'Israel l'obe'íren,
i feren tal com Jahvé havia manat a Moisés.

10Mai més a Israel no ha sorgit profeta semblant a Moisés, a qui
Jahvé es mostrés fac a fac, 11 ni pels senyals i prodigis que Jahvé
l'enviá a fer en térra d'Egipte, a Faraó i a tots els seus servents i a
tota la seva térra, 12 ni per tota la poderosa gesta i tota la gran ter-
ror que Moisés acomplí ais ulls de tot Israel.

1, Supra ni, 27 ; II Mee. 11, 4. — 4, Gn xn, 7 ; xv, 18

1-10. — Aquesta conclusió histórica,
escrita sens dubte per Josué (no hi lia
cap altra hipótesi que sigui acceptable),
és l'oració fúnebre dictada sobre la tom-
ba, sempre més desconeguda, del gran
Legislador, l'home amat de Déu. El
plany d'Israel en els canips de Moab,
a través de la historia d'aquest po-

blé estrany i únic, ens fa l'efecte d'un
esclat de sentiment fugisser: el plora-
ren, peró després es decantaren tossu-
dament de la Llei que ell, el servent
de Jahvé, els havia assenyalat insistent-
nient fins a esgotar la seva vida heroica
repetint el mateix clam.

TAULA

LEVÍTIC

Noticia preliminar 3

I PART. ELS SACR1F1CIS

1 . — Diverses especies de sacrificis :

L'holocaust 5

Oblacions no sagnants 7

El sacrifici pacífic 8

El sacrifici expiatori ,' . 10

Els sacrificis per delicte 13

Participació en els sacrificis 15

Sotaescrit 18

2. — Consagrado deis sacerdots 19

3 . — El cástig deis violadors 23

II PART. PüRESA I IMPURESA LEGAL

1. — Prescripcions generáis :

Els animáis legalment mengívols 26

De la partera 29

Deis leprosos 30

Impureses involuntáries 37

Ritu de l'expiació solemne 40

2 . — Liéis de santedat :

Unitat del Santuari 43

Us de la sang 44

272

TAULA

Págs-

Llei matrimonial 44

Preceptes religiosos i moráis 47

Sancions 49

Santedat deis sacerdots 52

Integritat de les victimes 54

III part. Les festes i el culte

El sábat 56

La Pasqua . 56

La Pentecosta 57

El Cap d'any 58

La festa de les tendes 58

Les llánties del Santuari 59

Els pans de la proposició 60

Cástig d'un blasfem 60

L'any sabátic 61

El jubile u 62

Prometences ais observadors de la llei 65

Amenaces ais transgressors 66

Vots i llur redempció 69

Delmes 71

NOMBRES

Noticia preliminar 75

I part. La partencia del Sinaí

r. — El cens d' Israel :

El cens del poblé i ordre del campament 79

Cens deis levites 85

Funcions deis levites 88

2. — Legislado complementa/ ia :

Exclusió deis impurs . 92

Expiado per mancaments al proisme 92

Emoluments deis sacerdots 95

Llei de la gelosia 93

El Nazareat 95

TAULA 275

PAgs.

La benedicció sacerdotal 96

3. — Darrers esdeueniments ni Sinaí :

Ofrenes deis caps de tribu al Tabernacle 97

Consagrado deis levites 101

Celebrado de la Pasqua al Sinaí 103

La columna de foc 104

Les trompetes d'argent 105

II part. Del Sinaí a Cades-Barne

Partenga del Sinaí 106

1 . — Les revoltes del poblé en el desert :

La revolta de Taberá i el cástig 108

La murmurado de Maria i Aaró 1 1 1

2. — Sojorn a Cades-Barne:

Exploracions a la térra de Canaan 112

La revolta del poblé 114

El cástig 116

Noves liéis cerimonials 118

Cástig d'un violador del sábat 120

Revoltes de Core, Datan i Abiron 120

La vara d'Aaró 124

Deures i drets deis levites 125

Immolacions i purificacions 128

Mort de Maria, germana de Moisés 130

Les aigües de Meribá 1 30

III part. De Cades a Moab

Israel i Edom 132

Mort d'Aaró 133

Victoria sobre el rei d'Arad 133

El serpent d'aram 134

D'Obot a la muntanya de Fasgá 135

Victóries sobre els reis deis amorreus i de Basan 136

IV part. Israel a la plana de Moab

Les malediccions de Balaam 138

Els oracles de Balaam 141

274

TAULA

La idolatría d'Israel

Nou cens d'Israel 1 ,g

L'heréncia de les filies j,2

Josué, successor de Moisés

Ordinacions pertocants ais sacrificis ^4

Liéis relatives ais vots ¡ -g

Victóries sobre els madianites j6o

Distribució del territori a l'est del Jordá 163

Els campaments d'Israel !66

Repartició de la térra promesa r68

Les fronteres de Canaan 168

Ciutats levítiques 1j0

Ciutats de refugi íyl

L'heréncia de les pubilles

%

DFXTEROXOMI

Noticia preliminar j^-,

Primer discurs de Moisés

Introducció histórica !8i

Del Sinaí a Cades 182

Sojorn a Cades 183

De Cades al desert de Cademot 185

Victóries sobre Seon i Og 187

Repartiment de la Transjordánia 189

Exhortado a Pobservanga de les liéis 191

Les ciutats de refugi a la Transjordánia 194

Segom discurs de Moisés

Introducció histórica 195

Próleg :

L'origen deis preceptes 195

L'amor de Déu, fonament d'Israel 198

Benediccions a la fidelitat. . . . 202

Els dons de Déu 203

Nova exhortació a Pobediéncia 207

TAULA 275

§ 1 . — Legisla ció religiosa :

Unitat de Santuari i de cuite 210

Contra els ritus gentílics 215

Cástig de la idolatría 215

Contra els ritus pagans i les viandes impures 215

Els delmes 216

L'any sabátic 217

Rescat deis primogénits 219

Les tres festes anuals 219

§ i.—Dret públic:

Deis magistrats ...... 221

De la idolatría 221

De les victimes 221

Cástigs 221

El tribunal suprem 222

De l'elecció de rei 223

Deis sacerdots i deis levites 223

Deis profetes 224

Les ciutats de refugi 225

Deis límits ' 226

Deis testimonis 226

De la guerra 227

Expiado d'una mort d'autor desconegut 229

El tráete de les dones captives 229

53.— Di et prival :

El dret de primogenitura 230

Cástig del fill rebel 231

Els cadávers deis penjats 231

Objectes perduts i trobats 231

Liéis diverses 232

Santedat del matrimoni 232

Exclusió de la comunitat 234

Puresa del campament 235

Esclaus fugitius 235

Contra la prostitució 235

De la usura 236

Deis vots 236

Raims i espigues del camp 236

El divorci 236

Exempció militar del novell casat 237

No empenyorar coses necessáries 237

Del rapte d'una persona 237

Precaucions contra la lepra 237

276

TAULA

P»gs-

Més sobre empenyoraments 258

La paga deis salaris 258

La responsabilitat individual 238

Protecció ais febles 238

Contra els cástigs excessius 239

Llei del levirat 239

Les baralles 240

Pesos i mesures 240

Destrucció deis amalecites 240

Les primícies 241

Els delmes 242

Exhortació final al compliment del pacte 242

Terc; discurs de Moisés

Renovellament del pacte 243

Benediccions i malediccions 245

Exhortacions a l'observanca de la llei 250

COMIAT I MORT DE MOISÉS

Josué, successor de Moisés 2 ,5

La lectura periódica de la llei 256

Cántic de Moisés 258

Moisés contempla, des del Nebó, la térra promesa 264

Benedicció profética de Moisés 264

Mort de Moisés 269

ESMENES

Pig.

Linia

On din

Ha de dir

1 1

I )-l6

el sacerdot l'expiació ....

el sacerdot

1 1

nota 1 3

fecerit quod

56

nota 34

salnitre

52

nota 8

Que us santifico, seguint el text
massorétic. Gr. i Vg. amb
el Samaritá llegeixen : qui els

¡ Que els santifico, seguint Gr. i
Vg. amb el Samaritá. El text
' massorétic posa santifico»

59

nota 39

fins

65

nota 29

esdevé

66

15

ha

he

81

22

comptats

comptant

90

6

en amunt fins ais cinquanta anys
els

98

14

boc

143

4

i amb ell

146

nota 17

els filis del tumult

240

24

tots

247

nota 22

aestu

AQUEST SEGON VOLL'M DE LA SAGRADA BIBLIA,
ANOSTRADA PER CURA I A DESPESES DE LA
FL'NDACIÓ BÍBLICA CATALANA, FOU ACA-
BAT D'ESTAMPAR ALS OBRADORS DE
LA TIPOGRAFIA EMPORIUM EL DIA XI
DE DESEMBRE DE L'ANY DE GRA-
CIA MCMXXVIII, FESTA DEL
MOSTRE PAPA SANT DA-
MAS, EGREGI PROPUL-
SOR DE LA MAGNA
OBRA BÍBLICA JE-
RONIMIANA

CONCESSIONARIS EXCLUSIUS
PER A LA VENDA

CASA SUBIRAN A

¡ LIBRERIA PONTIFICIA

BARCELONA

PREU: 10 Ptes.