Digitized by
the Internet ,
Archive
in 2014
https://archive.org/details/lasagradabiblia10card
FUNDACIÓ BÍBLICA CATALANA
LA SAGRADA BIBLIA
ANTIC TESTAMENT
VOL. X
DANIEL
i
ELS DOTZE PROFETES MENORS
TIPOGRAFIA EMPORIUM, S. A.
HAN ESTAT TIRATS D'A-
QUESTA PRIMERA EDICIÓ :
150 EXEMPLARS EN PAPER
DE FIL GUARRO FABRICAT
A MÁ, AMB FILIGRANES DE
LA «FUNDACIÓ BÍBLICA
CATALANA», NUMERATS
AMB XIFRES ARÁBIGUES ; I
3,000 EXEMPLARS EN PA-
PER TORRES -DOMÉNECH.
propietat de la Fundació Bíblica Catalana
Reserváis tots els drets
' 1^-' . f 1 Affl
LA SAGRADA BIBLIA
ANTIC TESTAMENT. VOL. X
DANIEL
i
ELS DOTZE PROFETES
MENORS
VERSIÓ DELS TEXTOS ORIGINALS, INTRODLCCIONS I NOTES DEL
Dr. JOAN Bta. MANYÁ
CANONGE MAGISTRAL DE LA SEU DE TORTOSA
RKVISIÓ DEL
P. MARC DE CASTELLVÍ, o. 11. cap.
LUC. ES SAGRADA ESCRIPTL'RA
BARCELONA
EDITORIAL ALPHA
1934
APROVACIÓ ECLESIÁSTICA
De conformitat amb el canon mil tres-cents noranta-u del Codi de
Dret Canbnic, que prescriu que les versions de les Sagrades Escrip-
tures no siguin impreses en llengua vulgar, si no són aprovades per
la Seu Apostólica, o editades sota la vigilancia deis Bisbes i amb notes
extretes principalment deis sants Pares de l'Església i de doctes es-
criptors católics, donem la Nostra aprovació, com siguí que reuneix
les condicions degudes, a la present edició deis Llibres Daniel i Els
DOTZE PROFETES MENORS.
Barcelona, 20 de setembre del 19)4
IMPRIMEIXI'S
f MANUEL, BISBE DE BARCELONA
Per manament de S. E. Ilhna. el Bisbe, mon senyor,
Ramón Baücells
Can. Secr.
DANIEL
NOTICIA PRELIMINAR
Cronológicament i per les seves dimensions el llibre de Daniel és el
darrer en la série deis quatre profetes majors.
L'estructura gramatical del nom del profeta, Daniel, dona aquesta tra-
ducció literal: el mtu jutge (o defensor), Déu.
La biografía de Daniel en els detalls segurs, está consignada en el mateix
llibre que en porta el nom. De ra<;a reial, o de familia de magnats (I, 3),
sembla que fou endut captiu a Babilonia l'any ten; del regnat de Joaquim
(606 a. C.) i educat a l'escola del palau reial, on es manifestá fidel com-
plidor de la Llei de Moisés i de talent extraordinari (cap. 1). La seva
saviesa, en gran part sobrenatural, es manifestá de seguida en explicar
el somni de Nabucodonosor (cap. II) i en vindicar la innocencia de
Susanna (XIII). Més endavant interpretá un altre somni de Nabucodo-
nosor (IV) i la inscripció fatídica de l'ápat del rei Baltasar (V).
El seu talent li havia aconseguit un gran prestigi, no sois entre els seus
companvs de captiveri (XIII, 64; cf. Ezeq. XIV, 14, 20 - XXVIII, 3),
sino també davant de Nabucodonosor, sota del qual tingué una gran influen-
cia i cárrecs molt honorífics (II, 48). Obüdat en els temps posteriors, reco-
brá, amb la caiguda de Babilonia sota els medes i perses, els prestigis i els
alts cárrecs (VI, 2). Els seus émuls li posaren paranys, valent-se de la fide-
litata la Llei mosaica, i aconseguiren que fos llan<;at a la sitja deis lleons,
on experimentá la protecció miraculosa de Déu (VI). Sembla que fou per
aquells dies que d'una manera enginyosa demostrá la vanitat del déu Bel i
del dragó sagrat de Babilonia. La victoria, pero, li valgué d'ésser llan<;at
novament a la sitja deis lleons, de la qual fou salvat també miraculo-
sament (XIV, 29).
Sota el rei persa Cirus, sembla que continua Daniel essent personatge
influent en la cort babilonesa (VI, 28). Arribá, dones, a una edat avan-
zada, que podia osciHar entre els 80 i 90 anys, i tingué el consol de veure
4
NOTÍCIA PRELIMINAR
promulgat el decret de Cirus, permetent ais seus compatricis el retorn a
Palestina. Ell, pero, potser a causa de l'edat, sembla que romangué a les
terres de Pexili : a Babilonia, o bé a Susa, on, segons la tradició, acabá els
seus dies i on s'exhibeix ais pelegrins la seva tomba. Ignorem els detalls
de la seva mort. El martirologi romá el commemora el dia 21 de juliol
amb aqüestes paraules: Babylone, sancti Danielis Prophetae.
La missió de Daniel a la cort de Babilonia és, el que en diríem, una
missió providencial. Els perills de caure en idolatría, que sempre havien
afectat el poblé d'Israel, s'accentuaren en els dies de la captivitat, amb
l'esplendor i la for^a deis pagans dominadors. Daniel, amb el seu exemple
de fidelitat a la Llei de Moisés (malgrat els perills gravíssims a qué s'expo-
sava [VI, 10]) i amb les seves victóries esclatants en nom de Jahvé sobre
els ídols (XIV), sostingué la fe deis israelites captius a Babilonia. I pene-
trant l'esdevenidor, albirá la gran persecució religiosa que havia de patir el
seu poblé en els dies d'Antioc Epífanes i anunciá, per a consol deis Jueus
futurs, la victoria final de la religió de Moisés sobre els seus perseguidors;
i, endinsant-s'hi més, concretá els dies de la vinguda del Messias i les
persecucions d'aquest, acumulades a la fi del temps en l'Anticrist, com
abans en Antioc que n'és el tipus, i liquidades en el judici del Vell de dies
i amb la vinguda gloriosa del FUI de l'home sobre els núvols del cel
(VII, 9, seg.)
Té, encara, un altre aspecte molt interessant la missió de Daniel: fer
conéixer Jahvé entre els pagans, en el cor mateix del paganisme, en la
capital de l'imperi pagá, per excel-léncia, en aquells dies. Així preparava
Déu el catolicisme del futur regne messiánic. La saviesa de Daniel, els
miracles amb qué foren alliberats ell i els seus companys, els cástigs que
anunciá al rei en nom de Jahvé, feren prorrompre els mateixos represen-
tante suprems de l'Estat i de la Religió pagana, els reis, en frases immor-
tals que canten, sinó el monoteisme pur, la supremacía triomfant del Déu
d'Israel (II, 41; III, 98-100; IV, 31-34; V, 24).
La missió de Daniel a la cort de Babilonia ha estat comparada amb la
de Josep a la cort deis Faraons. Certament el paraHelisme és colpidor en
molts detalls, sobretot en el do que un i Paltre reberen d'interpretar els
somnis del rei, que els savis de Caldea, com els d'Egipte, no saberen
interpretar.
La qüestió de l'autenticitat del llibre de Daniel, com la deis altres llibres
canónics, té dos aspectes que convé destriar: a) si és un llibre inspirat per
Déu, de tal manera que Déu en sigui l'autor principal i l'últim responsable
DANIEL
de les afirmacions que s'hi contenen; b) si és obra d'aquell autor huma
al qual s'atribueix; en el nostre cas, si el seu autor és aquell Daniel, els
trets biográfics del qual acabem de precisar.
La qüestió a) és una qüestió teológica purament i estricta, una qüestió
de fe, resolta per a nosaltres derinitivament amb les declaracions de
l'Església. El decret del concili de Trento cita el llibre de Daniel entre
els llibres que s'han de rebre com a sagrats i canónics. I cal teñir present
que l'incís del decret conciliar Oim ómnibus suis parlibus fou introduit per
abastar aquells fragments d'alguns llibres sagrats que, com Dan. XIII,
i XIV, i III, 24-100, es diuen ddtterociinouics, perqué sobre llur canonicitat
hi hagué, en altre temps, alguna controvérsia.
És, dones, el llibre de Daniel un llibre inspirat i ho és totalment i in-
tegra.
La qüestió b), per ais racionalistes que neguen a priori tot el que sigui
sobrenatural, no pot teñir més que una solució negativa. Efectivament,
un home que cscriu a Babilonia, en el segle vi, és impossible que pugui
desmure la historia deis segles posteriors tan encertadament i detallada
com ho fa Daniel, sense una revelado de Déu. Ara bé, per al raciona-
lisme, la revelado divina, en sentit propi, és un absurd que no cal dis-
cutir. No hi ha dubte, dones, que la composició del llibre de Daniel
no és anterior ais esdeveniments darrers de qué parla, co és, ais temps
d'Antioc Epifanes.
Hom veu de seguida la falsa posició deis racionalistes. Llurs idees
filosófiques els menen a negar el sobrenatural, i quan la História en pre-
senta algún clement, per comptes de discutir-lo segons els cánons de la
crítica histórica, el neguen apriorísticament; i encara, per a més vergonya,
en nom de la ciéncia positiva! La ciencia histórica positiva no consisteix
a estrafer la realitat histórica per tal d'ajustar-la a idees preconcebudes,
sinó que s'ajusta ella inexorablement ais fets constatats, a les realitats
documentáis. El racionalisme no sol teñir la franquesa de confessar la
raó veritable i fonamental de la seva posició (és tan absurda!), sinó que
addueix, com a pretextos contra l'autenticitat del llibre de Daniel, alguns
detalls histories, filológics, etc. que examinarem breument peí decurs
de les nostres anotacions i palesarem llur vanitat total com a arguments
contra l'autenticitat del llibre de Daniel.
Contra l'opinió deis racionalistes hi ha tota la tradició jueva i cristiana,
la qual, si exceptuem els fragments deuterocanónics, proclama — amb una-
nimitat plena que arriba, de segle en segle, fins ais temps mateixos im-
mediats a l'exili babilónic— l'autenticitat del llibre de Daniel.
Estem, dones, juridicament i crítica en possessió de la veritat. 1 encara
6
NOTÍCIA PRELIMINAR
podem afegir-hi arguments positius interns i extems. Entre els darrers,
ultra les aHusions clares de Jesús (Mt. XXIV, 15) i de St. Pau (Heb. XI,
33), tenim el testimoni de Fl. Josep segons el qual, en venir a Jerusalem
Alexandre el Gran, li foren mostrades les profecies de Daniel que 1'aHu-
deixen. Una altra prova n'és el llibre primer deis Macabeus, el qual (escrit
en el segle 11 a. C.) alludeix el llibre de Daniel (cf. I Mac. II, 59, 60) i,
encara més, segons demostren els crítics, en suposa l'existéncia de la
versió grega deis LXX; i aixó importa per al text hebreu una existéncia
molt anterior.
Com a arguments interns a favor de l'autenticitat de Daniel, esmentem
el coneixement minuciós i exacte que l'autor palesa teñir del medi ambient
social, religiós i polític de la Babilonia des de Nabucodonosor a Cirus,
i la llengua mateixa en qué está escrit: hebrea i aramea, amb certs mots
d'origen ari; coses que difícilment encaixen amb un escriptor de l'época
deis macabeus.
Quant ais fragments deuterocanónics, rebutjats pels jueus i pels protes-
tants, hem de remarcar la tradició terma i constant (que ni l'autoritat de
St. Jeroni no pogué fer trontollar) de l'Església sobre llur canonicitat. Hi ha
també indicis vehements d'haver estat acceptats en altre temps entre els
jueus : la versió deis LXX i la de Teodoció i el fragment del Pugio jidei
del nostre Ramón Marti. Si són absents del canon jueu, és, potser, que
no foren trobats fins després de clos el cánon. Aixó no té res d'estrany,
si hom té en compte que llur autor és, possiblement, no el mateix Daniel,
sinó un contemporani, o un posterior, que consigná per escrit el que
coneixia per la tradició del poblé jueu.
Peí demés, si bé no en coneixem el text hebreu, és evident que el text
grec d'aquests fragments deuterocanónics conté molts hebraismes, com
tindrem ocasió de constatar, i traeix un origen hebreu o arameu. Nosal-
tres, com St. Jeroni, hem pres com a base de la traducció d'aquests frag-
ments el text de Teodoció, controntat, peró, i a voltes retocat amb el deis
LXX. Teodoció, que és sempre un seguidor fidel deis LXX, ací se'n
separa, i ofereix un text que sembla críticament preferible al deis LXX.
Val a dir, peró, que les diferéncies entre els dos textos són, com veurem,
de poca importancia.
El llibre de Daniel, en la seva part protocanónica, es divideix en dues parts
sensiblement igualades de sis capitols cada una; la primera és de carácter
históric, l'altra és profética. Els capitols XIII i XIV vénen a ésser com
DANIEL
7
un apéndix historie; en els LXX van el cap. XIII al davant de tot el
llibre i el XIV a l'acabament.
En la primera part (I-VI) Daniel, com a historiador, parla de si mateix
objectivament en tercera persona (cf. Is. VII, XX), en la segona (VII-XII)
empra la primera persona (llevat deis versets de presentació de les pro-
fecies [VII, i-X, i]) potser per a garantir amb el seu nom l'autenticitat de
les profecies. L'ordre del llibre no és cronológic, pero hi ha intercalades
certes anotacions que Dermeten de fer-ne una ordenació cronológica.
En el llibre de Daniel hi ha tres Mengües: Phebrea, I-II, 4 i VIII-XII ;
l'aramea,1 II, 4 -VII, i la grega en els fragments deuterocanónics; aquesta
última, pero, ja hem dit que no sembla ésser l'original, sino una traducció
de l'hebreu. Una cosa semblant s'esdevé en altrcs Uibres sagrats d'aquella
época: v. g. Esd. IV, 18; ib. VII, 12-26; Jer. X, 11.
Fa estrany, i potser encara no en coneixem adequadament la raó, que
l'original adés sia hebreu, adés arameu. Sembla que están escrites en
arameu aquelles parts que es refereixen principalment ais pagans, mentre
que les adrecades ais jueus són escrites en llengua hebrea. Alguns
critics moderns, pero, suposen que, durant el trasbals produit per les
guerres deis macabeus, es perderen alguns fragments del llibre de Daniel,
que en l'original era tot hebreu, i foren suplerts pels corresponents d'una
versió aramca.
Malgrat la diversitat de llengües i de certes formes de locució, la critica,
tant ortodoxa com heterodoxa, s'acorda gerieralment a admetre la unitat
del llibre de Daniel.
Ha estat dit, i no sense raó, que el llibre de Daniel venia a éssei com
l'Apocalipsi del Testamcnt Antic. Si prenem el mot (Apocalipsi) en el
sentit d'una revelado especial destinada al temps darrers d'una Economía
teológica, trobem un paraHelisme interessant entre el llibre de Daniel i el
de St. Joan. Tots dos escriuen per ais temps en qué ja és closa la reve-
lació de la própia Economía. St. Joan, per al període que va deis temps
apostólics fins a l'acabament del món i comencament del regne triomfant
del Crist, per a confortar els cristians en les lluites amb l'Anticrist, enco-
ratjant-los amb la certesa de la victória del Crist sobre la gran béstia i els
1 L'arameu és la llengua de l'Aram
(Siria occidental). Els reis d'Assíria i
Caldea deportaren a llurs terres un
nombre tan gran d'arameus, que la
llengua d'aquests h¡ esdevíngué una
llengua gairebé vulgar. El poblé jueu,
que durant la seva estada a Babilonia
usa l'arameu (altrament molt afí a l'he-
breu i també al caldeu estríete) ja no el
deixá en l'época de la restauració, i
l'hebreu quedá relegat a la condició de
llengua sagrada.
8
NOTÍCIA PRELIMINAR
que en portaran el signe. Daniel escriu per ais temps post-exilics, per a
confortar els jueus en aquells dies dificils en els quals, mancats de profe-
tes, han de sostenir per llur religió una lluita titánica.amb Antíoc, el perse-
guidor; escriu per ais temps de la gran prova d'Israel, els temps del Mes-
sias, amb aHusions, de tant en tant, a l'Anticrist prefigurat en Antíoc, i a la
vinguda gloriosa del Crist, complement de la primera vinguda en humi-
litat i oprobi. L'un i l'altre venen a representar en Peconomia de la reve-
lado com un esclat fulgurant de llum profética, que la Providéncia de Déu
projecta sobre els segles obscurs i silenciosos, en qué no brillará la reve-
lado divina pública, ni hi ressonará la veu de la profecía.
PRIMERA PART
HISTORIA DEL PROFETA DANIEL
(I, i -VI. 18)
i. VIDA PRIVADA
(I. i-ai)
Daniel i els seus companys a la cort de Nablcodonosor
(C. I.) 1 L'any tercer del regnat de Joaquim, rei de Judá, vin-
gué Nabucodonosor, rei de Babilonia, a Jerusalem i l'assetjá. *I el
Senyor lliurá en les mans d'ell, Joaquim, rei de Judá, i part deis
i. — L'any tercer del regnat de Joa-
quim. Hi ha una certa discrepancia
entre las dates assenya'ades per Daniel
i per Jeremias (XXV, 1-9), penocant
a la presa de Jerusalem per Nabuco-
donosor.
El racionalisme hi troba un deis seus
pretextos per rebutjar l'autenticitat del
Uibre de Daniel. — L'explicació conci-
liadora apareix espontaniament, si hom
pensa que Daniel, escrivint a Babilo-
nia, chava la data de la sortida de
l'exércit caldeu per a la campanya, en
la qual fou subjugada Jerusalem, qo
és, l'any tere, de Joaquim ; mentre
que Jeremias, escrivint a Palestina,
expressa la data real de l'entrada deis
caldeus a la ciutat santa, $o és,
l'any quart, almenys, de Joaquim,
que coincideix amb l'any 605 a. C.
Xabucodonosor . La graña d'aquest
nom no és gaire fixaenels documents:
Xebucadnet^ar, ací i en altres indrets,
amb aleph o sense, darrera del nun;
Xebucadret^ar (Jer. XXI, 2, 7; Ezeq.
XXIX, 18; etc.); Xabukuduriusur en les
inscripcions cuneiformes; Xabukodroso-
ros en Berós. Kosaltres hem adopta*,
com a vulgarizada en la nostra llen-
gua, la deis LXX, que segueix la Vul-
gata, Xabucodonosor. Sembla signifi-
car: «Nebo conserva la corona».
2. — El Senyor lliurá. Fou el Se-
nyor, que per a castigar els pecats del
seu poblé, es valgué del rei de Babilo-
nia. Aquest no és res més que un ins-
trument de la Justicia divina.
Parí deis vasos de la casa de De'u. No
10
DANIEL -I, 3-7
vasos de la casa de Déu, i se'ls endugué a la térra de Senaar a
la casa de son déu i dipositá els vasos en la casa del tresor de
son déu.
3 1 ordena el rei a l'Asfenez, cap deis seus eunucs, que li portés
deis filis d'Israel i de llinatge reial i deis prohoms, 4donzelIs sense cap
defecte, de bella preséncia i capacos d'ésser instruíts i acien^ats en
tota mena de saber i dotats de talent i vigoria, per a poder estar al
palau reial; i que hom pogués ensenyar-los les lletres i la llengua
deis caldeus. 5I els assigná el rei ració diaria del menjar reial i del vi
de la seva beguda, perqué creixessin durant tres anys, i després es
presentarien davant del rei. 6I foren d'entre ells, deis filis de Judá,
Daniel, Ananias, Misael i Azarias. 7I els posa nom el cap deis
eunucs i posa a Daniel, Baltasar, a Ananias, Sidrac, a Misael, Mi-
sac i a Azarias, Abdénago.
tots els vasos sagrats, sino una part, la
més important. Els restants no foren
depredats fins a la destrucció total del
temple i de la ciutat, després de la mort
de Sedecias (Jer. XXVII, 19-22; cf. IV
Rg. XXV).
A la casa de son déu. El temple de
Bel-Merodac, el déu principal de Ba-
bilonia i preferit de Nabucodonosor.
3. — De llinatge reial i deis prohoms.
Els reis de Caldea i Assíria acostumaven
de triar joves distingits i de bona fami-
lia de totes les races i pobles que els
estaven subjectes. Aquests joves, edu-
cats a la cort, com els indígenes de
més categoría, podien ésser un bon ins-
trument de la política imperialista en
llurs pobles respectius.
4. — Les lletres i la llengua deis caldeus.
Les lletres deis caldeus es referia, en
sentit objectiu, principalment a l'Astro-
nomia i ala Magia. Quant a la llen-
gua, cal advertir que per ais hebreus la
llengua caldea era una llengua estra-
nya. Val a dir que les llengües a apren-
dre per Daniel i els seus companys
eren dues. Una d'origen turánic i d'es-
criptura ideográfica i siHábica que, des
del segle xu a. C, esdevingué entre
els caldeus una llengua hierática, ex-
clusiva deis savis i teólegs, i especial
de la Mágia. A aquesta llengua, de la
qual existia escrit tot un aparell de gra-
mátiques, diccionaris, sillabaris, etc.
semblen referir-se principalment els es-
tudis a qué foren aplicats Daniel i els
seus companys.
Ultra aquesta llengua, des del segle
xu a. C, en va prevaler a Caldea
una altra de carácter semític, l'assírio-
caldea, que s'escrivia amb signes cu-
neiformes; és la que coneixem pels
documents assiriológics.
Cal recordar el que ja hem dit en la
Noticia preliminar: que la llengua ara-
mea en la qual está escrita una part del
llibre de Daniel, i que fou la vulgar en-
tre els jueus de l'época post-exílica,
malgrat que alguns en diuen caldea, és
diversa d'aquestes dues.
6. — Daniel, Ananias, Misael i Ala-
rias. Noms bastant freqüents entre els
hebreus. Ananias significa do de Jahvé;
Misael, qui és el que Déu; Azarias, ajut
de Jahvé.
7. — Els posa nom. Aquest canvi de
noms s'imposava segons els antics cos-
turas orientáis, per tal com els joves he-
breus entraven al servei directe del rei
(Cf. IV Rg. XXIII, 34; XXIV, 17).
DANIEL - 1, 8-17
FlDELITAT DELS JOVES HEBREUS A LA LLEI I LA RECOMPENSA DIVINA
8I Daniel es posa en el cor de no contaminar-se amb el menjar
del rei, ni amb el vi de la seva beguda, i prega al cap deis eunucs
que no el fes contaminar. 9I Déu dona a Daniel gracia i simpatía
davant del cap deis eunucs. 10 1 digué el cap deis eunucs a Daniel :
Tinc por del meu senyor el rei, que ha assenyalat el vostre menjar
i la vostra beguda, i com apareixeran les vostres cares macilentes
entre els donzells que son com vosaltres, condemnareu davant del
rei la meva testa. 11 1 digué Daniel al mestre de sala que era constituit
peí cap deis eunucs sobre Daniel, Ananias, Misael i Azarias: ^Pro-
va, si et plau, els teus servents deu dies, i que ens donin llegums a
menjar, i aigua pera beure. 13 1 es presentaran al davant teu les
nostres cares i Ies deis joves que mengen de la taula del rei, i se-
gons el que veurás, farás sobre els teus servents. 14 1 els acceptá
la proposta i els tingué deu dies a prova. 15 1 passats deu dies, apa-
regueren llurs cares plenes i sanes més que les deis altres donzells que
menjaven de la taula reial. 16 1 fou que el mestre de sala prenia llur
ració de menjar i de vi i els donava llegums.
17 1 Déu concedí a aquells quatre donzells el saber i la inteHigéncia
8. — De no contaminarse. El perill cabeus (cf. v. g. Os. IX, 3 i seg.;
de contaminació per a Daniel i els seus Amós, VII, 17; etc.) i no es derivés im-
companys estava no sois a qué en la mediatament de la mateixa llei de Moi-
taula reial es servissin menjars prohi- sés I
bits ais hebreus (cf. Lev. III, 17; XI, 16. — / fou que... Hem tradui't lite-
4, etc.), sino també, i potser principal- ralmentla forma hebraica {i fou) perqué
ment, a qué hi fossin presentades ais podría designar una relació de causalitat
comensals cenes viandes i certes liba- entre el menjar de llegums i la vigoria
cions consagrades ais Idols. corporal deis joves hebreus. Aquesta
12. — Que ens donin llegums. Alguns es realitzá no sois malgrat els llegums,
racionaüstes han vist en aquest pas- sino en virtut d'aquesta alimentado,
satge una imitació de la conducta de peí poder de Jahvé, en qui Daniel i els
Judas Macabeu (II Mac. V, 27) i han seus companys tenien posada la con-
volgut deduir-ne la composició del ñanga.
Uibre de Daniel a l'época macabaica. 17. — El saber i la inteHigéncia. La
L'argument és d'una banalitat evident. recompensa deis joves hebreus per
Com si la repugnáncia deis jueus sin- llur adhesió a la Llei de Moisés, no es
cers a contaminar-se de menjars im- limita a l'ordre corporal, sinó que s'es-
purs fos exclusiva del temps deis nía- tengué, segons les prometences de la
1 - AH TIC TSSTAMEKT X
12
DANIEL -I, 18-II, 2
en tota literatura i saviesa, i féu a Daniel entenedor en tota mena de
visions i somnis. 18 1 passats els dies que el rei havia fixat perqué els
presentessin, els féu venir el cap deis eunucs davant de Nabucodo-
nosor. 19 1 enraoná amb ells el rei, i no en fou trobat cap entre
tots, com Daniel, Ananias, Misael i Azarias ; i restaren al servei del
rei. 20 1 el rei els demaná tota paraula de saviesa i d'inteHigéncia, i
els trobá deu voltes més savis que tots els astrólegs i magues que
hi havia en el seu reialme.
21 1 romangué Daniel fins a l'any primer del rei Cirus.
2. VIDA PÚBLICA
(II, 1 - VI, 28 )
Els savis de Babilonia no saben explicar el somni del reí
(C. II.) *I l'any segon del seu regnat, Nabucodonosor tingué
uns somnis i es torbá d'esperit i va perdre la son. 2I ordena el rei
21, Inf. vi, i8.
Sagrada Escriptura (v. g. Ecc. II, 5), a
l'ordre superior de la inteligencia, i en
especial a la interpretado deis somnis i
visions. Aquesta qualitat, tan aprecia-
ble a la cort caldea, constituí Daniel,
com veurem, en personatge de gran
influéncia en el palau reial, i en virtut
d'ella, pogué sostenir-se en lloc pre-
eminent, malgrat els canvis de reis i
de dinasties.
21. — Fins a l'any primer del rei Cirus.
Els racionalistes assenyalen una con-
tradicció entre aixó i el que diu el ma-
teix Daniel (X, 1), que l'any tere de
Cirus li foren fetes certes revelacions.
L'objecció no és difícil de resoldre.
Deixant de banda una possible altera-
ció del text darrer (X, 1), com sembla
insinuar el text deis LXX ; prescindint,
així mateix, d'un problemátic viatge de
Daniel a Palestina, hom pot respondre
fácilment que el sentit d'aquest verset
no és limitatiu, sino indicatiu : el pro-
feta indica que restá a Babilonia fins a
la vinguda de Cirus, co és, fins al ter-
me de la dinastía caldea, i també fins
a l'acabament legal de l'exili del poblé
de Déu, que és l'interessant per a la
missió del profeta. Deis temps poste-
riors a aquesta data, ja no diu res en
aquest lloc, ni de la seva permanencia
a la capital de Caldea.
1 . — L'any segon. S'ha d'entendre
probablement l'any segon del regnat
personal i exclusiu de Nabucodonosor,
després de la mort de son pare Nabo-
polassar. Uns anys abans, ja havia
estat associat al tron de son pare, i ha-
via realitzat, entre altres gestes, la con-
questa de Jerusalem. Es, dones, una
objecció fluixa la deis racionalistes que
pretenen trobar contradicció cronoló-
DANIEL - II, 3-10
1 5
de convocar els astrólegs i els magues i els fetillers i els caldeus, per
tal que li expliquessin els seus somnis; i vingueren i es presenta-
ren davant del rei. SI els digué el rei: He tingut un somni i el
meu esperit está preocupat per recordar-lo. *I parlaren els caldeus
al rei en arameu : Rei, vivía pels segles ; dieu el somni ais vostres
servents i l'interpretarem. 5Respongué el rei i digué ais caldeus:
N'he perdut el record; si no em feu saber el somni i la interpre-
tado, us faré trossejar els membres i les vostres cases serán reduídes
a clavegueres. 6 1 si m'exposeu el somni i la interpretado rebreu de
mi ofrenes i honorari i gloria en gran ; dieu-me, dones, el somni i la
interpretació. 7 Respongueren de bell nou i digueren : El rei dirá
el somni ais seus servents i en farem la interpretació. 8Respongué
el rei i digué : Certament veig que vosaltres guanyeu temps, tot
perqué heu vist que n'he perdut el record. 9 Per tant, si no m'acla-
riu el somni, una sola será la vostra sentencia ; havíeu preparat pa-
raules mentideres i falscs per a dir-les davant meu fins que fossin
mudats els temps; eia, dones, dieu-me el somni i em convenceré
que sabeu interpretar-lo. 10 Respongueren els caldeus davant del rei
i digueren: No hi ha cap home al món que pugui aclarir l'enigma
del rei; a més que cap rei, ni príncep, ni magnat, mai no ha pro-
gica entre aquest text i Jeremías (XXV, com en el cas present i d'alrres (v. g.,
i) i el mateix Daniel (I, i). Segons Gen. XLI), es val de pagans i ádhuc
aquesta explicació, Nabucodonosor tin- d'ánimes perverses.
gué els somnis l'any segon de son Altrament, el que Nabucodonosor,
regnat personal, i conquistá Jerusalem com Faraó, rebé de Déu, no fou més
l'any primer de son regnat, com a soci que la materialitat de la revelació, el
de son pare. La diferéncia entre les somni; la part formal, la interpretació,
dues dates és d'uns cinc o sis anys. fou revelada per Déu al profeta.
2. — Astrólegs i els magues i els fetillers. 4. — En arameu. Sembla que es trac-
En general, representaven els homes ta d'una indicado que no es refereix a
d'estudi i els dedicats a les arts ende- la llengua que empraren els caldeus en
vinatóries. parlar el rei, sinó a la que s'empra en
Que li expliquessin els seus somnis. A el llibre profétic d'ací en avant; ve a
Caldea, com a Egipte, tingué una gran ésser com una indicació al lector, que
importancia la ciencia deis somnis, i s'hauria de posar entre paréntesis,
els que la posseíen eren molt preats. Els LXX i la Vulgata diuen més con-
Han estat trobats llibres (a Ninive, cretament, en siriac. El caldeu i el
v. g.) que en tracten especialment. siriac foren origináriament una sola
3. — He tingut un somni. Un somni llengua, i si bé després es diversifica-
que era proiétic. Déu es val general- ren bastant, foren designades sempre
ment d'ánimes santes per a anunciar sota la denominació comuna de llengua
les seves revelacions; a voltes, pero, aramea.
DANIEL -II, 11-23
posat qüestió com aquesta a cap mague, ni astróleg, ni caldeu. 11 1
és tan difícil i estranya la qüestió que el rei proposa, que no hi ha
ningú capac de resoldre-la davant del rei, llevat deis déus, els quals
no habiten en la carn.
12 En vista d'aixó, el rei s'indigná molt i enfellonit d'ira, ordena
de matar tots els savis de Babilonia. 13 1 la sentencia fou publicada
i els savis eren executats i hom cerca Daniel i els seus companys
per a matar-los.
Intervenció de Daniel
14Aleshores Daniel enraoná prudentment i assenyada amb Arioc,
cap deis emissaris del rei, que havia eixit per a matar els savis de
Babilonia. 15 Parla i digué a Arioc, prefecte reial : ¿Per qué una sen-
tencia tan urgent de part del rei? Arioc explica l'assumpte a Daniel.
16 1 Daniel entra i demaná al rei que li donés temps i li resoldria la
proposició. 17 Se n'aná Daniel a la seva casa i n'assabentá els seus
companys Ananias, Misael i Azadas, 18 per a implorar gracia del
Déu del cel sobre aquell enigma, perqué no fossin occits Daniel
i els seus companys amb els altres savis de Babilonia.
19Aleshores, l'enigma fou revelat a Daniel en visió nocturna i
Daniel beneí el Déu del cel. 20 1 parla Daniel i digué : Que sia be-
ne'it el nom de Déu de segle en segle, perqué d'Ell és la saviesa i el
poder. 21 1 Ell és qui fa canviar els temps i les estacions, des-
trona els reis i els entronitza, dona ais savis la saviesa i la ciéncia
ais intelhgents. 22 Ell revela les coses profundes i amagades; que
coneix alió que és en la foscor, car la llum habita en Ell. 23 Jo us con-
fesso i lloo, Déu deis meus pares, perqué m'haveu donat la saviesa
13. — I hom cerca Daniel i els seus
companys. Per tal com ells també per-
tanyien a la classe deis savis (cf. I, 17
i seg.) que el rei havia condemnat a
morir.
14. — Daniel, dones, i els seus com-
panys, no havien estat convocats entre
els savis que s'enumeren en el v. 2.
La rao d'aquesta omissió no es veu
clara, sobretot després d'haver admirat
el rei llur saviesa (I, 20). Potser fou
per llur joventut, o per llur condició de
jueus.
15. — Prefecte reial. Carree sem-
blant al de prefecte del Pretori de
Roma.
DANIEL - II, 24-32
i el poder, i ara mr'haveu manifestat alió qué us demanárem ; car
ens heu fet conéixer l'enigma del rei.
"Entra, dones, Daniel a la presencia d'Arioc a qui el rei havia
encomanat de matar els savis de Babilonia; hi ana i li parla així: No
matis els savis de Babilonia ; porta'm davant del rei i li resoldré la
proposta. "Arioc porta de seguida Daniel a la presencia del rei i
li digué així: Que he trobat un home entre els deportats de Judá,
el qual exposará al rei la solució. M Respongué el rei i digué a
Daniel, anomenat Baltasar: ¿T'atreveixes a manifestar-me el somni
que he tingut i a interpretar-me'l ? 27 Respongué Daniel davant del
rei i digué : L'enigma que el rei demana ni els savis, ni els astró-
legs, ni els magues, ni els endevinaires no poden aclarir-lo al rei.
2H Pero hi ha un Déu al cel que revela els secrets i ha fet saber al rei
Xabucodonosor alió que ha d'esdevenir a la fi deis temps. El vostre
somni i les visions, que en el Hit us passaren per la imaginació,
són aixó.
Daniel explica el so.mxi de Nabucodonosor
"Estant al Hit us envaí, rei, el pensament d'alló que després d'ara
passará, i el que revela els secrets us ha fet saber l'csdevenidor. 30 1
a mi m'ha cstat revelat aquest misteri, no per la meva savicsa supe-
rior a la deis altres vivents, sinó per a fer-ne al rei la interpretado i
perqué entengueu els pensaments del vostre cor.
31 Vos, oh rei, estáveu veient, i vet aci una estatua gran, una es-
tatua enorme i d'esplendor extraordinaria : estava dreta, de cara, i
el seu posat era formidable. 32 El cap d'aquella estatua era d'or fi, el
29. — Després d'ara. Nabucodono-
sor estava aleshores al zenit de la seva
gloria. Senyor d'un imperi imniens,
amb una ciutat, per cort, grandiosa i
curulla de construccions magnifiques,
els seus enemics prácticament anor-
reats , sobretot Necao d'Egipte , el
gran imperi rival del d'Assíria i Caldea,
devia pensar en la son futura de l'im-
peri babilonio, a consolidar-lo i aug-
mentarlo abatent els medes, els per-
ses, els árabs, els grecs que podien
ésser un perill futur; que el seu fill i
successor destinat, Evil-Merodac, con-
tinués les glories del seu pare, etc., etc.
32.— Aquella estatua. L'arqueologia
constata Pexisténcia d'estátues de di-
mensions colossals en els palaus deis
reis d'Assiria i Caldea. Sovint aqües-
tes estátues estaven formades en les
i6
DANIEL -II, 33-39
pit i els bracos d'argent, el ventre i les cuixes de bronze. 83 Les
carnes de ferro, els peus, en part, de ferro i, en part, d'argila.
34Estáveu veient fins que fou tallada, sense tocar-la ningú,una pedra
i percudí l'estátua sobre els seus peus de ferro i d'argila i els des-
trona. 35 1 aleshores foren destrocáis ensems el ferro, l'argila, el
bronze, l'argent i l'or, i com el pallús de l'era de l'estiu els prengué
el vent, i enlloc mai més no foren trobats ; i la pedra que havia per-
cudit l'estátua és convertí en una gran muntanya i omplí tota la
térra.
36Aquest és el somni; i també direm la interpretació davant
del reí.
Interpretació del somni
37 Vós, rei, sou rei de reís, perqué el Déu del cel us ha donat l'im-
peri, la for^a i el poder i la majestat. 38 1 pertot arreu on habiten
els filis de l'home, les bésties del camp i els ocells del cel, ho ha
lliurat en la vostra má, i us ha fet dominar-ho tot. Vós sou,
dones, la testa d'or. 39 1 després de vós, s'al^ará un altre imperi,
diverses parts de materials diversos;
comengades amb materials de gran
qualitat i acabades amb altres d'infe-
riors.
Es un de tants detalls que palesen el
coneixement perfecte, que tenia l'autor
del llibre, de la civilització caldea.
39. — Un altre imperi... i un tercer.
Quant a la identificado histórica d'a-
quests quatre imperis que anuncia el
profeta, no hi ha unanimitat de parer
entre els expositors. Hi ha certs detalls
en la descripció profetica que no son
fácils d'identificar amb la realitat histó-
rica posterior; go que altrament cons-
titueix una garantía d'autenticitat, car
un falsari hauria curat d'ajustar perfec-
tament la pretesa profecia amb la rea-
litat histórica.
L'exposició que sembla la més racio-
nal, és la que, coneguda ja de Fl. Josep
i adoptada per la immensa majoria deis
SS. Pares i comentaristes católics i
també deis protestants, identifica el pri-
mer imperi amb el de Babilonia, el se-
gon amb el deis medes i perses, el
tercer amb 1'heHénic d'Alexandre, i el
quart amb el de Roma.
Efectivament, 1'imperi de Nabuco-
donosor fou superior en extensió i en
poder al deis Medes i Perses, que el
succeí. Vingué després el d'Alexandre,
més extens que els anteriors : domina
tota la térra.
Els metallsen degradació (or, argent,
bronze) semblen indicar l'atansament a
la desfeta de 1'imperi del món paga,
peró és notable també que semblen els
característics deis imperis que represen-
ten. Babilonia és la ciutat de l'or (Is.
XIV, 4; Jer. LI, 7). Entre els perses,
la guardia reial portava cuirasses i ar-
mes d'argent. Entre els grecs, els es-
cuts i les armes són de bronze i és
també aquest metall el que predomina
en els usos doméstics.
DANIEL -II, 40-4S
17
inferior al vostre, i un tercer imperi de bronze, que dominará en
tota la térra. 40 1 l'imperi que fará quatre, será fort com el ferro,
que el ferro ho destrona i ablaneix tot, i com el ferro que trenca
totes les coses, destrocará i trencará. 41 1 amb el que haveu vist, els
peus i els dits en part d'argila de terrisser i en part de ferro, l'im-
peri será dividit; tindrá, pero, forc,a de ferro, per tal com heu vist
el ferro barrejat amb l'argila de terrisser. 4iI amb els dits deis peus
en part de ferro i en part, a l'extrem, d'argila, l'imperi será fort, i
d'altra part, será trencadís. 43 Amb el que haveu vist el ferro barre-
jat d'argila de terrisser, s'uniran entre si per semenca humana, pero
no es soldaran ; així com tampoc el ferro no és soldadís amb l'argila.
41 1 en els dies d'aquests reis suscitará Déu del cel un Reialme que mai
no es desfará ni será lliurat a un altre poblé ; destrocará i consumirá
tots aquests imperis i ell subsistirá eternament. 45 Amb el que haveu
40. — El ferro simbolitza perfecta-
ment la for<;a de l'imperi roniá, i és
liificilment aplicable, com alguns pre-
tenen, al regne deis Seléucides, com 1
successors principáis de l'imperi d'AIe-
xandre. Virgili qualiñca el poblé romá
de durum genus.
41. — En part d'argila... i en part de
ferro. L'imperi romá, malgrat la seva
for<;a ferrissa, contenia un principi de
feblesa en l'extensió mateixa del seu
territori i l'heterogeneitat deis seus
components. Cal afegir, sobretot, l'e-
nervament de costums que el minava
progressivament. El ferro i fang del
quart Imperi daniélic representen d'una
manera ben expressiva les dues épo-
ques de la historia de Roma : la re-
publicana i la imperial ; la primera,
d'una empenta conquistadora indetura-
ble, com el ferro que tot ho trenca ; la
segona, minada per la mollesa, i, com
el fang, feble i embrutida. Per aixó
fou dividit ; pero conservá encara la
forca del ferro i es sobrevisqué en sa
llengua, en son dret, etc. i en la multi-
tud de pobles que, avui i tot, teñen a
gloria llur nissaga llatina.
45. — S'uniran... petó no es soldaran.
És difícil de precisar la realització his-
tórica d'aquest detall de la profecía.
Els expositors hi han emés opinions
díverses. Per nosaltres, conseqúent-
ment a la nota sobre el v. 41, segons
la qual el ferro és la República i el fang
l'imperi de Roma, la unió per la se-
menca humana és la descendéncia natu-
ral i biológica deis homes de la Roma
imperial deis de la republicana; pero en
l'ordre espiritual, els homes de l'imperi
no són la continuació deis de la Repú-
blica, sinó que representen, sobretot en
els últims temps, un esperit molt més
feble i més corromput.
Hi ha, dones, entre l'imperi i la Re-
pública de Roma solució de continuí-
tat espiritual i no una soldadura veri-
table.
44. — Suscitará Déu del cel un Reialme.
Aquest imperi suscitat peí Déu del cel
és el regne messiánic, com ho indiquen
clarament les dues condicions caracte-
rístiques d'universalitat i eternitat. Será
un imperi espiritual forjat no amb l'es-
trépit de les armes i amb l'esplendor
mundá, sinó per mans invisibles, silen-
ciosament, de manera diversa deis al-
tres imperis. I és també d'aquesta ma-
nera que els destrocará i consumirá; no
en sentit material i béHic, sinó destruint
l'esperit d'orgull i d'egoisme que els
informava.
i8
DANIEL -II, 46-III, 1
vist que de la muntanya fou tallada, sense tocar-la ningú, una pedra
i destrocá el ferro, el bronze, l'argila, l'argent i l'or, el Déu gran ha
fet veure al rei el que passará en l'esdevenidor. I és ver el somni i
fidel la interpretado.
46 Aleshores el rei Nabucodonosor caigué sobre la seva fac. i reve-
rencia Daniel i ordena de vessar-li oblacions i perfums. 47 1 parla el
rei a Daniel i digué : En veritat, el Déu vostre és Déu de déus i
Senyor deis reis i descobreix els secrets, car ha pogut aclarir aquest
enigma. 48 1 el rei engrandí Daniel i li concedí dons importants i
nombrosos i el constituí sobre tota la provincia de Babilonia i cap
deis prohoms sobre tots els savis de Babilonia. 49 1 a la requesta
de Daniel el rei posa sobre els afers de la provincia de Babilonia,
Sidrac, Misac i Abdénago; i Daniel resta a la cort del rei.
L'estátua de Nabucodonosor
(C. III.) *E1 rei Nabucodonosor féu una estatua d'or de seixanta
45 . — De la muntanya fou tallada.. . una
bedra. Aquesta muntanya i la pedra
que en fou tallada, sant Ambrós la re-
refereix a la generació eterna del Verb;
d'altres, pero, la refereixen al naixe-
ment del Messias de la raga jueva.
També ha estat bellament referida al
naixement de Jesús de mare verge, per
obra de l'Esperit Sant.
46-47. — Vessar-li oblacions i perjums.
Aquest acte sembla teñir, com indica la
Vulgata, un cert carácter religiós, de
sacrifici. No és estrany donada l'es-
tupefacció que envaí Nabucodonosor,
davant la saviesa de Daniel. A Babi-
lonia els reis i els homes extraordinaris
reberen sovint homenatges propis de la
Divinitat. Si Daniel els acceptá fou
perqué, més que a ell, eren adrecats a
son Déu Jahvé, proclamat peí mateix
Nabucodonosor, Déu de déus, co és,
virtualment l'únic Déu veritable, car els
altres li són inferiors. Aquesta confes-
sió del rei, pero, no importava el re-
nunciament al cuite deis déus de Babi-
lonia. És probable que es reduía a
identificar el Déu de Daniel amb el
déu suprem deis caldeus llou, el qual
era compatible amb la multitud de di-
vinitats venerades en els temples de
Caldea.
1 . — Féu una estatua. El fet que es
narra en aquest capítol és posterior al
del capítol segon (cf. III, 12 i II, 49).
Nabucodonosor, en l'apogeu de la seva
gloria, vencuts els seus enemics, sub-
jugats territoris immensos i havent con-
gregat tresors i riqueses incalculables,
té la pensada d'erigir una estatua co-
lossal (potser per l'estil de les que havia
pogut veure en les seves incursions vic-
torioses per la térra d'Egipte) a la seva
gloria personal, o a la del seu déu pro-
tector. Els costums de la civilització
caldea autoritzen a acceptar la primera
d'aquestes hipótesis, co és, que l'está-
tua representava el mateix Nabuco-
donosor.
Peí que sabem de l'Arqueologia de
Caldea, l'estátua seria per dins de fusta,
DANIEL - III, 2-5
10
colzades d'altitud i sis d'amplada; l'aixecá en la valí de Dura, a la
provincia de Babilonia. 2I el rei Nabucodonosor convoca els sátra-
pes, els prefectes, els caps miütars, els senadors, els tresorers, els
consellers, els magistrats, i tots els governadors de la provincia,
perqué acudissin a la dedicació de l'estátua que ell havia fet aixecar.
3I acudiren els sátrapes, els prefectes, els caps militars, els senadors,
els tresorers, els consellers, els magistrats, i tots els governadors de
la provincia, a la dedicació de l'estátua que havia fet aixecar el rei
Nabucodonosor, i es posaren drets davant l'estátua. 4I el pregoner
cridava : Es fa saber a vosaltres, els pobles, les nacions i les Men-
gües. 5 En sentir el so del corn, de la trompeta, de la citara, de la
potser d'argila, i recoberta de plaquetes
d'or. Així i tot, es requería una gran
quantitat d'aquest metall precios. Se-
gons Herodot, en la gran estatua de Bel
s'esmercaren 8oo talents d'or per reco-
brir-la. I no tenia més que dotze col-
zades d'alta!, la cinquena pan de la
de Nabucodonosor.
De seixanta colzades... Les propor-
cions de 6 X 6o (ampiada i altura) no
són exagerades i absurdes com alguns
suposen, car essent la proporció entre
l'alt i l'ample del eos humá de 6 a i,
i admetent — cosa del tot versemblant,
segons les dades de l'Arqueologia cal-
dea— que l'estátua s'alcava sobre un
pedestal o columna, fácilment s'obte-
nen les proporcions del canon escultó-
ric, o unes que no en són gaire allu-
nyades.
En la val! de Dura. En la plana ¡in-
mensa de Babilonia, una llegua cap al
S. o SE. de la ciutat, hi ha unes ruines
que porten el nom de Dura. Es ací on
generalment es creu que fou erigida
¡'estatua de Nabucodonosor. Entre el
runam de Dura hi ha un terraplé fet de
rajóles cuites que té tot el posat d'una
estatua colossal en ruina i que alguns
arqueólegs suposen ésser les restes de
l'estátua de Nabucodonosor.
2. — Els sátrapes... Traduim apro-
ximadament la série de noms del text
caldeu corresponents, segurament, a
cárrecs diversos. Tots ells, diu Le-
normant, es troben mencionats en els
monuments assiris i caldeus. La iden-
tiñeació, pero, d'aquests noms és avui
ben difícil, donats els contixements li-
mitáis que tenim de la civilització cal-
dea. Si no fos per respecte a la lletra
del text, hauriem preferit d'expressar-
los amb la frase general : la noblesa i
les autoritats, més aviat que reduir-los a
noms de cárrecs paraHels de la nostra
civilització.
Hem deixat sátrapes, com la Vulgata,
que es correspon gairebé literalment
amb el text caldeu, perqué és un mot
ja acceptat en la literatura nostra. A
més, consta positivament que els sátra-
pes no sois existien a Pérsia i a la
Média (cf. VI, 2 i seg.), sinó també a
Babilonia en els temps de Nabucodo-
nosor i de Nabopolassar.
3. — / acudiren... Aleshores l'imperi
de Caldea havia arribat al máximum
de poder i domini. Els pobles subju-
gats eren molts i de distintes races i
Mengües. A la mateixa ciutat de Ba-
bilónia havia portat Nabucodonosor
captius de tots els indrets del seu do-
mini. El pregó (del qual el relat bíblic
presenta possiblement el text oñeial)
s'adrecava no sois ais prohoms pte-
sents a Dura, sinó a tots els súbdits de
Nabucodonosor.
5 . — Del corn, de la trompeta . . . Sobre
aquesta llista d'instruments musicals
hem de repetir Pobservació que hem
fet al v. 2: que és difícil d'identificar-
los concretament, i que la traducció és,
20
DANIEL -III, 6-10
sambuca, del saltiri, de la simfonia i de tota mena d'instruments de
música, us prosternareu i adorareu l'estátua d'or erigida peí rei Na-
bucodonosor. 6I aquell que no es prosternará i adorará, será llencat
en la mateixa hora dins del forn enees. 7Tothom, dones, és pros-
terná en oir el so del cora, de la trompeta, de la cítara, de la sam-
buca, del saltiri, de la simfonia i de tota mena d'instruments de mú-
sica ; tots els pobles, nacions i llengües adoraven l'estátua d'or que
havia fet aixecar el rei Nabucodonosor.
Ananias, Misael i Azarias refusen d'ado-
rar l'estátua i son condemnats al foc
8Aleshores, uns homes caldeus vingueren i denunciaren les man-
cances deis jueus. 9 Parlaren i digueren al rei Nabucodonosor:
Rei, viviu pels segles. 10 Vos, rei, heu posat manament que tot-
hom, en sentir el so del corn, de la trompeta, de la cítara, de la
en part, aproximada, i en part, literal.
Podrien expressar-se amb la fórmula
general: tota mena d'instruments de
vent i de corda.
Alguns d'aquests noms son d'origen
grec, com simfonia, saltiri; aixó, pero,
no implica, com volen els racionalistes,
la procedéncia grega del llibre de Da-
niel. L'explicació més probable és que
aquests instruments musicals foren im-
portats a Caldea des de Grecia, i
amb l'instrument fou importat també
el nom, segons l'axioma filológic. Es
históricament certa la relació de Grécia
amb les civilitzacions orientáis.
L'afició deis caldeus a la música es
testifica pels nombrosos instruments
(tots els que esmenta el present verset)
representats en els monuments de Ba-
bilonia. La testifica també el salm 138.
La música era entre els caldeus i assiris
un número obligat de totes les festes.
En el text caldeu s'omet el mot sim-
fonia en aquest verset, segons sembla
per distracció del copista, car en els al-
tres 5, 10 i 15 no hi manca.
7. — Adoraven l'estátua. Cal remar-
car per a evadir certes insinuacions
deis hipercrítics, que volen retardar la
composició del llibre de Daniel a l'épo-
ca deis macabeus, l'actitud de Nabuco-
donosor ben diferent de la d'Antíoc
(Epífanes). En aqüestes veu l'odi con-
cret a la religió de Moisés i el desig de
destruir-la. (Cf. I Mac, i-I Mac. VI.)
L'acte de Nabucodonosor és més aviat
de supérbia o de vanitat, o bé de desig,
que tots adoressin son déu. Aquesta
adorado era realment incompatible
amb els preceptes de la llei mosaica,
pero els pagans no filaven gaire prim
en la qüestió d'acceptar una divinitat
més o menys.
8. — Denunciaren les mancances deis
jueus. L'elevació deis joves jueus (II,
49) provocá les enveges deis indígenes,
els quals aprofitaren l'ocasió per a per-
dre'ls. Aquesta actitud, ultra ésser
molt humana, es veu que era basrant
corrent a la cort de Babilonia, com ho
testifiquen els documents d'Assíria ¡
Caldea.
DANIEL -III, 11-19
21
sambuca, del saltiri, de la simfonia i de tota Uei d'instruments de
música, es prosterni i adori l'estátua d'or. 11 1 aquell que no es
prosternará i adorará, será llen^at a dins del forn enees. 18 Hi ha
uns homes jueus, els quals vos constituireu sobre els afers de la
provincia de Babilonia, Sidrac, Misac i Abdénago; aquests homes,
rei, no fan cas de vos, ni reconeixen els vostres déus, ni adoren
l'estátua d'or que heu fet aixecar.
13Aleshores Xabucodonosor irat i furiós maná que fossin portats
Sidrac, Misac i Abdenago; els quals foren emmenats de seguida
davant del rei. uParlá Nabucodonosor i els digué : ¿Es veritat,
Sidrac, Misac i Abdenago, que vosaltres no reconeixeu els déus
meus, ni adoreu l'estátua que he fet aixecar? 15Eia, dones, si us
plau, en sentir el so del corn, de la trompeta, de la cítara, de la
sambuca, del saltiri, de la simfonia i de tota llei d'instruments de
música, us prosternareu i adorareu l'estátua que jo he erigida; i si
no l'adoreu, en la mateixa hora sereu llen«;ats a dins del forn enees ;
i ¿quin será el déu que us deslliurará de les meves mans? l6Respon-
gueren Sidrac, Misac i Abdenago, i digueren : Xo cal que us con-
testem sobre aquest assumpte.
17 Yet ací que el nostre Déu, el que nosaltres adorem, pot deslliu-
rar-nos del forn enees, i de les vostres mans, rei, ens deslliurará.
18 1 si no, sapigueu, rei, que no reconeixem els vostres déus, ni ado-
rem l'estátua d'or que haveu fet aixecar.
19Aleshores Xabucodonosor s'enfurí i se li immutaren les faccions
12. — Uns bornes jueus. Fa estrany
l'abséncia de Daniel en tot aquest afer.
Els autors han proposat diverses expli-
cacions: uns pensen que aleshores esta-
va absent de ¡a cort; uns altres, que els
acusadors no gosaren a denunciar-lo
per la gran inlluéncia que tenia davant
del rei; d'altres, que per raó de son
altissim carree no venia obligat a ado-
rar l'estátua, etc. El que podem dir és
que un falsari no hauria prescindit de
fer intervenir Daniel, com a protago-
nista d'un fet tan gloriós.
14. — Els déus meus. El déu preferit de
Nabucodonosor era Merodac (al qual
els babilonesos anteposaren el nom de
Bel: Bel-Merodac), segons consta per
nombroses inscripcions de l'época.
15. — Si us plau. El rei, potser per
deferéncia ais joves que tant havia dis-
tingit, enipra una fórmula de cortesía,
o millor d'afecte, o potser d'ironia, que
es correspon amb el nostre usual: si us
plau.
18. — Sapigueu, rei. La decisió deis
joves hebreus és irrevocable. Ells con-
fien que llur Déu els deslliurará, pero
encara que hi haguessin de perdre la
vida, no revocarien llur resolució de
no adorar l'estátua.
22
DANIEL -III, 20-28
de la cara contra Sidrac, Misac i Abdénago; parla i ordena d'en-
cendre el forn set vegades més del que s'acostumava d'encendre'l.
20 1 maná els homes més forcuts del seu exércit que lliguessin Si-
drac, Misac i Abdénago i els tiressin al forn encés. 21 1 aquests
homes foren lligats amb llurs túniques, llurs capells, llurs tapins i
llurs vestits, i els tiraren a dins del forn encés. 22Com la paraula del
rei era urgent i el forn havia estat encés a gran foc, aquells homes
que havien llencat Sidrac, Misac i Abdénago foren abrusats per les
flamarades del foc. 23 1 aquests tres homes Sidrac, Misac i Abdé-
nago caigueren lligats al mig del torn encés.
21 1 caminaven per dins les flames lloant i beneint el Senyor.
Oració d'Azarías
25 1 alcant-se Azarias, ora així, i obrint la boca enmig del foc,
digué :
26Benei't sou, Senyor, Déu deis nostres pares
i lloable i gloriós el vostre nom pels segles.
27 Car sou just en tot el que ens haveu fet
i totes les vostres obres són veres,
i dreturers els vostres camins,
i veritables els vostres judicis.
28 1 heu executat judicis equitatius
en tot el que haveu indu'it sobre nosaltres
19. — Setvegades. El nombre set era mantés vegades. Assurbanipal, v. g.,
sagramental entre els caldeus. La frase l'aplicá contra un germá seu que se li
vol dir: encendre el forn al major foc havia sublevat.
possible. 24. — Des d'ací fins al verset 90 in-
21. — Amb llurs túniques... El mana- clusiu seguim, a exemple de sant Je-
ment del rei era tan urgent que no doná roni, la versió grega de Teodoció, car
temps ni de despullar-los. Aixó contri- tot aquest contingut manca en l'origi-
buí a posar més de relleu el gran mira- nal caldeu, com ja hem explicat en la
ele, car un foc tan viu no els crema ni Noticia preliminar.
els vestits, tot i que eren materia tan 25. — El verset 25 és com un próleg-
inflamable. resum del que segueix en els versets
23. — Forn enees. La historia d'As- posteriors. Així s'entén l'acció d'alcar-
siria i de Caldea ens manifesta que se Azarias, que, altrament (si ja estaven
aquest suplici cruel havia estat emprat caminant!), no tindria gaire sentit.
DANIEL - III, 29-3 $
23
i sobre la ciutat santa deis nostres pares, Jerusalem;
perqué ho heu enviat tot segons equitat
i segons justicia pels nostres pecats.
9 Car hem pecat i hem procedit iniquament en allunyar-nos de
i hem faltat en tot. [vós
°I no hem escoltat els vostres preceptes
ni els hem observat,
ni hem complert el que ens manáreu
perqué fóssim benaurats.
1 1 tot el que haveu induit sobre nosaltres
i tot el que ens haveu fet,
ho haveu fet en judici equitatiu.
2I ens haveu lliurat a les mans d'enemics malvats,
pessims i prevaricadors
i a un rei injust i el més pervers de tota la térra.
5 1 ara no podem ni obrir la boca ;
hem esdevingut la vergonya i l'oprobi deis vostres servents
i deis qui us adoren.
4 N'o ens lliureu definitivamcnt ! Us ho preguem peí vostre
i no trenqueu el vostre pacte ! [iiom
•Ni ens retireu la vostra misericordia
per Abraam el vostre benamat
28. — Pels nostres pecats. Es refereix
ais pecats coHectius del poblé jueu, en
els quals Azarias, jovenet com era en
ésser deportar a Caldea, probablement
no hi tingué part personal.
32. — El grec (LXX i Teod.) apostates
per comptes de prevaricadors (Vulgata).
Aixó podría donar peu a pensar que el
cant és posterior a l'época de Daniel i
pertany al temps deis macabeus, en els
quals noescassejarenels jueusapóstates.
Resp. : a) El text probable de l'ori-
ginal hebreu (tnerodim: rebels), no exi-
geix el sentit d'apóstates precisament i
és molt possible que el traductor grec
hagués volgut fer, per compte propi,
una aHusió ais apostates del seu temps.
És, dones, preferible la llicó llatina a
la grega. b) No es pot assegurar que
en els temps de Daniel, a Babilonia,
no hi hagués jueus apostates.
Un rei injust i el més pervers de tota la
térra. Aquesta qualiñeació aplicada al
rei sembla d'antuvi dura i excessiva;
está justificada, pero, no sois com a una
hipérbole oriental, sino també per la
crueltat del suplici i l'orgull idolátric
de Nabucodonosor que el motiva, des-
prés deis servéis que els joves hebreus
li havien prestat.
33. — No podem ni obrir la boca ni per
a plányer-nos de la justicia de Déu, en
primer terme, ni tampoc per a respon-
dre ais nostres enemics que ens teñen
dominats. Ens ho impedeix, a més, la
magnitud de la nostra confusió.
24
DANIEL -III, 36-41
i per Isaac el vostre servent
i per Israel el vostre sant,
36 ais que donáreu paraula de multiplicar llur descendencia
com els estéis del cel
i com l'arena que hi ha vora la mar.
37 Car, Senyor, hem minvat més que tots els pobles,
i som humiliats avui en tota la térra
pels nostres pecats.
38 1 no tenim avui
ni príncep, ni cap, ni profeta,
ni holocaust, ni sacrifici, ni oblació, ni encens,
ni lloc de les primícies al davant vostre, per a poder obtenir
39siam, pero, rebuts, oh Senyor, [la vostra misericordia;
amb el cor contrit i amb l'esperit humiliat,
40 com en l'holocaust de bens i de braus,
i com en els milers d'anyells grassos,
així sia el nostre sacrifici avui en la vostra presencia
perqué us sigui grat
perqué no hi ha confusió per ais qui confien en Vós.
41 1 ara us seguim de tot cor
i us temem i cerquem la vostra ia<;.
37. — Hem minvat més que tots els
pobles. La multiplicació material del
poblé hebreu no era tan exigua com
semblaría significar el present verset
(cf. Jer. XXIX, 6). Aquesta s'ha d'en-
tendre de l'estat d humiliació i servitud
d'Israel en aquells dies.
38. — No tenim avui ni princep, ni cap
profeta. El profeta es refereix a la des-
trucció de la teocracia d'Israel amb tot
el muntatge oficial de reis, sacerdots,
temple, sacrificis, profetes, etc. Entre
els captius hi havia profetes veritables,
com Daniel i Ezequiel, i també hi havia
personatges que exercien sobre els de-
portáis una certa autoritat. (Cf. Dan.
XIII; IV Rg. XXV, 27). Quant ais
sacrificis i cerimónies mosaiques, ha-
vien cessat totalment, destrui't el tem-
ple de Jerusalem (IV Rg. XXV, 9).
Per a poder obtenir ¡a vostra mise-
ricordia. Hom ha volgut veure en
aqüestes paraules una preforman$a del
fariseisme i fins, per aixó mateix, un ar-
gument contra l'autenticitat del llibre
de Daniel. Basta dir que les paraules
que segueixen en el mateix verset i en
el següent afirmen l'adoració in spiritu
com a plaent a Déu, malgrat la manca
de ritus i cerimónies exteriors.
A més, l'acordar a les exterioritats re-
ligioses una importancia excessiva, no és
exclusiu del temps deis fariseus. El llibre
d'Ezequiel en forneix més d'una mostra.
40. — El nostre sacrifici. Alguns en-
tenen el nostre sacrifici com l'expres-
sió del martiri que sofreixen Azarias i
els seus companys; sembla més aviat
el sacrifici de llur humilitat i oració.
41. — Cerquem la vostra fac, és un he-
DANIEL - III, 42-51
42 No ens confoneu,
ans bé, feu amb nosaltres segons la vostra pietat
i segons la grandesa de la vostra misericordia.
43 1 deslliureu-nos amb els vostres miracles,
i glorifiqueu el vostre nom, Senyor.
44 í sien confosos tots els que fan mal ais vostres servents ;
que sien contosos per vostra omnipotencia
i que sia trencada llur forca!
4 > I que sápiguen que Vos sou el Senyor, Déu únic
i gloriós en tota la térra.
Els tres jo ves al mig del foc
46 1 els ministres del rei que els havien gitat no paraven d'atiar
el forn amb nafta, estopa, pega i sarments. 47 1 la flama pujava per
damunt del forn quaranta-nou colzadcs. 48 1 irrompé i abrusá els
caldeus que trobá vora del forn.
49 Pero Pángel del Senyor baixá amb Azarias i els seus companys
al forn i en decanta la fiama. 50 1 convertí el mig del forn com en un
vent de rosada i el foc no els toca gens,ni els incomoda, ni els causa
cap molestia.
8lAleshores els tres a una lloaven i glorificaven i beneíen Déu en
el forn, dient :
braisme equivalent a implorar la vostra
trottcció.
44. — / sien confosos! Es un senti-
ment de pura justicia i res no té de ven-
janca vituperable el desig de la con-
fusió i esclafament deis enemics de
Déu.
48. — Abrusá tls caldeus. Novament,
com en el verset 22, esclata la justicia
de Déu abrusant els enemics deis he-
breus i novament es manifesta la pro-
tecció de Déu sobre els tres joves amb
el gran miracle que unes flames que
abrusaven els qui s'atansaven al forn,
no fessin cap mal ais qui eren a dintre.
49. — L'ángel del Senyor. La protec-
ció divina es manifesta ara visiblement
després de l'oració d'Azarias, per mitjá
d'un ángel que espargcix les flames i
refrigera el local.
51. — Els tres a una, no vol dir que
els tres anessin dient conjuntament tot
l'himne, paraula per paraula. La inter-
pretado més probable sembla ésser que
un preludiava en cada benedicció la in-
vitado a les diverses creatures a beneir
el Senyor, i els altres anaven repetim
la tomada.
26
DANIEL -III, 52-58
CÁNTIC DELS TRES JOVES
52Bene'ít sou, Senyor, Déu deis nostres pares
i lloable i sobreexaltat pels segles.
Benei't, vostre nom sant i gloriós,
digne de lloances i d'exaltació per sempre.
53 Bene'ít sou en el temple sant de la vostra gloria
i sobrelloable i sobregloriós, pels segles.
54 Bene'it sou en el tron del vostre reialme
i sobrelloable i sobreexaltat pels segles.
55 Bene'it sou, que esguardeu els abismes i seieu sobre els que-
i lloable i sobreexaltat pels segles. [rubins,
56 Benei't sou en el firmament del cel,
i lloable i gloriós pels segles.
57 Beneiu el Senyor, totes les obres del Senyor :
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
58 Beneiu el Senyor, ángels del Senyor,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
52. — Beneít sou, Senyor. Comenta el
gran himne de benediccions, amb Ies
que s'adrecen els tres joves directament
a Déu en el cel (52-56) i continua amb
la invitado que fan a les diverses crea-
tures a associar-se a llur benedicció
(57-9°)-
53-54. — El temple sant de la vostra
gloria... el tron del vostre reialme, no
és el temple de Jerusalem, que alesho-
res no existia, sino el firmament del
cel (56), des del qual Déu esguarda so-
bre els abismes (5 5). No hi ha, dones,
cap contradicció entre aquest verset i
el 38 del mateix capítol.
57. — En aquest verset es fa invitado
general a totes les creatures per beneir
el Senyor, la qual en els versets següents
fins al 90, va especificant-se i concre-
tant-se progressivament, seguint un or-
dre que ve a ésser el del cap. I del Gé-
nesi, un ordre descendent deis ángels
i del cel fins a la térra i els homes, fins
ais mateixos autors de l'himne.
Totes les obres del Senyor. No sois
els éssers racionáis, pero també els arri-
máis inferiors i fins els éssers inanimats
beneeixen el Senyor, no certament per
la paraula, pero sí en quant llurs per-
feccions són com un reflex de les per-
feccions divines i ens porten al coneixe-
ment de Déu (cf. Sap. XIII, 1-5; Rom.
I, 20). Sant Agustí ha exposat moltes
vegades aquesta idea en termes d'alta
bellesa i de filosofía profunda, v. g.,
Confess. VII, 13.
58. — Angels del Senyor, són els pri-
mers invitats a beneir el Senyor, per
llur categoria, i perqué, segons la con-
cepció antropopática, habiten damunt
del cel, al costat de Déu. (Cf. Ps. CU,
20).
DANIEL -III, 59-69 27
59 Beneiu el Senyor, cels,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
60Beneíu el Senyor, totes les aigües que hi ha damunt del cel,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
01 Beneiu el Senyor, tots els exércits del Senyor,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
62 Beneiu el Senyor, sol i lluna,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
63 Beneiu el Senyor, estéis del cel,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
64 Beneiu el Senyor, totes les pluges i rosades,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
"Beneiu el Senyor, tots els vents de Déu,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
66 Beneiu el Senyor, foc i calor,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
07 Beneiu el Senyor, fred i calor,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
68 Beneiu el Senyor, rosades i gebre,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
69 Beneiu el Senyor, gel i fred,
59, P». — ™— 'j 4.
60. — Les aigües que hi ha damunt del excessiu causa en els éssers animats,
cel, co és, a l'atmosfera, per oposició a semblara al que produeix la calor ele-
Ies que hi ha a la térra, mars, rius, etc. vada. Així també diem en el Uenguatge
(Cf. Gen. I, 6, 7.) vulgar que el fred crema els fruits ten-
61. — Tots els ex¿rcits del Senyor, o dres deis arbres, o les plantes, etc. Val
bé els exércits d'ángels que envolten el a dir, pero, que res no obsta a qué es
tron de Déu, o bé, més probablement, tracti de la calor en sentit piopi, car en
els exércits del sol, la lluna i els estéis altres versets (71, 72), s'associen ele-
del firmament. ments antagónics.
65. — Els vents de Déu, la traducció Nota. L'ordre deis versets entre 67
literalment és, com ho posa la Vulgata, i 80, en els LXX importa una inversió
esperits de Déu. Alguns han pensat que notable comparat amb el de Teodoció
es refereix ais ángels, pero aquests ja i de la Vulgata. Els LXX segueixen
foren invitats abans (verset 58). Es aquest ordre : 66, 71,72, 67, 70,73,
tracta, dones, deis vents, els quals en 74, 75, 76, 77, 78, 79 i 80. Ometen,
les nostres llengües s'anomenen així, i a més, els versets 68 i 69, pero els duu
no esperits. el códex Alexandrinus. Una altra in-
67. — Calor. Ací el calor associat al versió de menor importancia porten
fred podría designar l'efecte que el fred els LXX en els versets 54 i 55, 58 i 59.
3 ■ AMTIC TESTA MENT X
28 DANIEL -III, 70-8?
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
70 Bene'íu el Senyor, gla^ades i neus,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
71Beneiu el Senyor, nits i dies,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
72 Bene'íu el Senyor, llum i tenebres,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
73 Bene'íu el Senyor, llamps i núvols,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
74 Que beneeixi el Senyor, la térra,
que el Uo'i i sobreexalti pels segles.
75 Bene'íu el Senyor, muntanyes i turons,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
76 Bene'íu el Senyor, tot el que creix sobre la térra,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
77 Bene'íu el Senyor, fonts,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
78 Bene'íu el Senyor, mars i rius.
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
79 Bene'íu el Senyor, cetacis, i tots els que us moveu dins
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles. [l'aigua,
80 Bene'íu el Senyor, tots els ocells del cel,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
81 Bene'íu el Senyor, totes les bésties i ramats,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
82 Bene'íu el Senyor, filis deis homes,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles,
83 Que beneeixi el Senyor, Israel,
71. — Nits i dies, i no inversament, 81. — Besties i ramats: animáis sal-
car per ais hebreus el dia anava de ves- vatges i doméstics, els que viuen solts
pre avespre. i els que s'apleguen en ramats.
74. — La térra: la térra material i 82. — Filis deis homes, invitació ge-
no els homes habitants de la térra; la neral que també va concretant-se pro-
terra encara, per oposició a les aigües. gressivament en els versets següents :
79. — Cetacis. Els LXX diuen mons- homes, israelites, sacerdots, animes
tres marins. S'entén els grans animáis santes, els tres joves.
aquátics en general.
DANIEL - III, 84-91
2Q
que el lloí i el sobreexalti pels segles.
"Bene'íu el Senvor, sacerdots,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
"Benei'u el Senyor, servents de Déu,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
8GBeneíu el Senyor, esperits i animes justes,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
"Benei'u el Senyor, sants i humils de cor,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles.
88Beneíu el Senyor, Ananias, Azadas, Misael,
lloeu-lo i sobreexalteu-lo pels segles ;
perqué ens ha tret del xeol
i ens ha salvat de les mans de la mort
i ens ha deslliurat del mig de la flama roenta,
i ens ha tret de dins del foc.
89Confesseu el Senyor, perqué és bo,
perqué és sempiterna la seva misericordia.
90Beneiu el Senyor, Déu de déus, totes les animes religioses,
lloeu-lo i confesseu-lo perqué la seva misericordia és sem-
piterna.
Els joves hebreus surten del foc intactes
91 Aleshores Nabucodonosor s'esglaiá i s'al^á rápidament, parla i
digué ais seus consellers : ¿No eren tres els homes que fiu tirar
84. — Sacerdots, com a homes desti-
nats oficialment al cuite de Déu.
85. — Servents de Déu. Alguns ex-
positors entenen els levites destinats al
servei oficial de Déu. Sembla, peró,
que s'ha d'extendre a tors els que
creuen i esperen i serveixen a Déu en
general.
88. — Del xeol. Cf. Os. XIII, 14.
De les mans de la mort. Ys un he-
braisme equivalent a de la potencia de la
mort, que ha estat superada per l'auxili
de Déu.
89. — Aquesta doxologia final de
l'hinine era molt coneguda i molt usa-
da deis hebreus (cf. Ps. CVI, CXVII,
CXXXV; I Paral. XVI, 54, 41, etc.).
9'- — Aleshores. (Reprenem el text
cal de u ) La transició del verset 25 al
91 és tan sobtada que podria fer suposar
una llacuna en el text arameu. Supo-
sada l'autenticitat de la part deutero-
canónica (24-90), Pesglai sobtat del rei
s'explica naturalment per haver sentit el
cant, o per haver visteis joves hebreus
passejant-se intactes per dins del foc.
30
DANIEL -III, 92-96
lligats a dins del foc? Respongueren i digueren al rei: Certament,
rei. 92Respongué el rei i digué : Vet ací que jo veig quatre homes
caminant deslligats per dins del foc; están intactes, i el que fa
quatre té l'aspecte com de fill deis déus.
93S'atansá Nabucodonosor a la porta del forn enees, parla i digué :
Sidrac, Misac i Abdénago, servents d'Aquell que és el Déu ex-
cels, sortiu i veniu. I aleshores sortiren Sidrac, Misac i Abdé-
nago de dins del foc. 94 1 congregáis els sátrapes, els prefectes i els
prohoms i consellers del rei,veien aquells homes, damunt deis quals
el foc no havia pogut res ; els cabells del cap sense cremar ni un,
llurs vestits intactes i sense olor de socarrim.
Nabucodonosor glorifica el Déu d'Israel
95 Parla el rei Nabucodonosor, i digué : Beneít llur Déu, el Déu
de Sidrac, Misac i Abdénago, que ha enviat el seu ángel i ha des-
lliurat els seus servents que confiaren en ell, i frustraren el decret
del rei i lliuraren llurs vides, sense servir ni adorar altre déu més
que el Déu llur. 96 1 de part meva es decreta que tot poblé, nació i
llengua que parlará blasfémia contra de llur Déu, el Déu de Sidrac,
92. — Deslligats, o bé per l'acció del
foc que hauria cremat els lligams tot
deixant intactes les persones, comsupo-
sa santjeroni, o bé, més probablement
(94), trencats els lligams de qualsevol
altra manera per l'Omnipoténcia divina.
Com de fill deis déus. La frase té tot
el sabor d'autenticitat i respon a la
creenca deis babilonesos en els filis de
Bel i de Mylitta, personatges sobrehu-
mans que intervenien sovint en gestes
heroiques i coses miraculoses. Alguns
exegetes pensen que aquest quart home
és el Verb etern revestit de forma hu-
mana, que hauria anticipat, de certa ma-
nera, la seva vinguda al món. Sant Je-
roni ho impugna des del punt de vista
historie i sois hi veu una allusió típica,
no histórica, al Fill de Déu fet ho-
me i davallant al foc deis inferas, per
tal de deslliurar-ne les ánimes justes.
93. — El Déu excels. No importen
aqüestes paraules de Nabucodonosor
el reconeixement de Jahvé, com a Déu
únic. Politeísta com era, no li fou di-
fícil d'admetre el Déu deis hebreus com
un Déu veritable, i ádhuc com el més
eminent entre tots els altres déus.
95. — Ha enviat el seu ángel. Entre
els babilonesos era corrent d'admetre
l'existéncia d'esperits superíors ais ho-
mes, i que tenien intervenció en les
coses humanes.
96. — Blasfemia. Els grecs (LXX i
Teodoció) i la Vulgata tradueixen blas-
fémia el que, segons l'original, significa
error, injusticia. La traducció sembla
ben encertada, si es té en compte la de-
finició de blasfémia : locutio maledictio-
iiis in Deum.
DANIEL -III, 97-IV, i
Misac i Abdcnago, será fet esquarterar, i la seva casa será reduida
a clavaguera, car no hi ha altre Déu que pugui salvar com aqueix.
97Llavors el rei magnificá Sidrac, Misac i Abdcnago en la provin-
cia de Babilonia.
Lletra de Nabucodonosor sobre un somni, que
els savis de caldea no saberen' interpretar
"Nabucodonosor rei, a tots els pobles, nacions i llengües que
habiten en tota la térra : la pau us vagi en augment.
99 Em plau de fer-vos saber els prodigis i meravelles que ha fetes
envers mi el Déu excels. 100 Els seus prodigis són molt grans, i
fortíssimes les seves meravelles; el seu regnat és regnat etern, i el
seu domini va de generació a generació.
(C. IV.) *Jo Xabucodonosor m'estava tranquil a la meva casa
tOO, lnf. it, 31 ; vil, 14.
Será fet esquarterar. Ais qui troben
inversemblant aquesta senténcia , per
dura i despótica, bastará recordar-los
els procediments expeditius i simples
que empraven els reis de l'antic Orient
(cf. v. g. Daniel, II, 5, 13).
97. — Magnificá. Per a uns significa
simplement que els confirmá en els
cárrecs que abans els havia confiat (II,
49); d'altres suposen que, no havent-
ne estat destituits expressament, el pre-
sent verset importa que els en concedí
altres de més enlairats. Els LXX afe-
geixen : í els enlairá en honor i els ju-
dien dignes de comandar tots els jueus que
havia en el reialme.
D'aci en avant, Daniel ja no esmenta
més els seus companys. Les circums-
táncies de 11 ur vida posterior i de llur
mort, ens són desconegudes. El marti-
rologi romá els commemora el dia 16
de desembre.
98-100. — Aquests tres darrers ver-
sets pertanyen més aviat al capítol se-
güent, del qual són la introducció.
Els racionalistes que s'entesten a rele-
gar la composició del llibre de Daniel a
l'época macabaica i veuen, per tant,
en Nabucodonosor una personificació
d'Antioc, s'haurien de convencer da-
vant d'aquest decret, de les diferencies
irreductibles que hi ha entre l'actitud
d'ambdós reis. La d'Antioc és d'odi im-
placable i satánic contra el cuite de
Jahvé; la de Nabucodonosor és, més
aviat, de respecte i fins de benevolenca.
Un jueu de l'época deis macabeus que
hagués volgut personificar en Nabuco-
donosor la furia perseguidora d'Antioc,
mai no l'hauria fet parlar en els termes
d'aquest decret.
!• — Jo Xabucodonosor. El contingut
d'aquest capítol ve a ésser una comuni-
cació que Nabucodonosor adreca ais
seus súbdits, explicant un somni que
tingué i les conseqüéncies que se'n de-
rivaren sobre la seva persona. Ja hem
dit que própiament la comunicació reial
comenca amb els darrers versets del
capítol anterior. El rei hi parla en pri-
mera persona, llevat en els versets 25-
30, en els quals s'adopta la forma nar-
rativa i es deixa la de comunicació
epistolar.
Tranquil, co és, sense rivals interiors
i havent dominat els enemics de fora.
32
DANIEL -IV, 2-8
i ufanos en el meu palau. 2Tinguí un somni que em deixá esglaiat :
sobre el meu Hit les imaginacions i les visions del meu cap em pertor-
baren. 3I vaig donar ordre que vinguessin al davant meu tots els
savis de Babilonia perqué m'interpretessin el somni. 4Vingueren,
dones, els magues, els astrólegs, els caldeus i els endevinaires, i jo
diguí davant d'ells el somni i no me'l saberen interpretar.
Nabucodonosor exposa el somni a Daniel
5Fins que, últimament, entra a la meva presencia Daniel anome-
nat Baltasar, — com el nom de mon déu, — el qual posseeix l'esperit
deis déus sants i li diguí el somni. 6 Baltasar, cap deis magues, puix
he conegut que posseeixes l'esperit deis déus sants i cap enigma no
té per a tu dificultat, digues-me les visions del meu somni i interpre-
ta-me-les. 7 El que jo he vist somniant en el meu Hit: em semblava
veure al bell mig de la térra un arbre de gran aleada. 8L'arbre
Ufanos. És traducció exacta i literal
de l'arameu. Entre els orientáis i també
en el nostre llenguatge popular, és fre-
qüent la comparació de la forga i de la
puixan^a moral i material amb l'exu-
beráncia vegetativa. Nabucodonosor
estava en l'apogeu de la seva gloria.
2. — Les visions del meu cap. Expressió
familiar de Daniel (cf. II, 28) que sem-
bla indicar un pensament- no influit pels
objectes exteriors, sino nascut autócto-
nament.
3. — Vaig donar ordre. Aquest detall
s'acorda perfectamentambles dades de
la literatura assírio-caldea. Sovint els
reis manifesten els somnis que han tin-
gut i n'adrecen proclames a llurs súbdits.
5. — Últimament. ¿Per qué Daniel no
fou cridat d'antuvi, amb els altres savis?
La pregunta no és fácil de contestar ple-
nament, malgrat que el fet és cert. És
natural, diuen uns, que fossin cridats
primer els savis del país; és possible,
diuen uns altres, que el rei ja no es
recordés, almenys de moment, del pa-
per de Daniel en interpretar el somni
de l'estátua (c. II); potser Daniel feia
una vida més aviat deslligada del con-
sorci deis seus collegues savis. És,
pensen uns altres subtilment, que el
rei mig endevinava el sentit del som-
ni, humiliant per a ell, i reconeixent
el poder del Déu deis hebreus, temia
la interpretació de Daniel, i soHicitá
primer ia deis savis babilonesos, per
si no li era tan adversa.
Cal teñir present que la qüestió que
ara proposava el rei no era tan difícil
com la del somni de l'estátua. Ací, ex-
plicava el somni i només en demanava
la interpretació; allí, exigía el somni i la
interpretació.
Posseeix l'esperit deis déus sants, en
el llenguatge politeísta de Nabucodo-
nosor.
6. — Cap deis magues. Cf. II, 48.
Cap enigma no té per a tu dificultat.
Nabucodonosor podia parlar així, sois
de recordar la intervenció de Daniel
en l'aclariment del somni de l'estátua
(c. II).
7. — Un arbre. En els monuments
d'Assíria és freqüent la representació
de l'arbre simbólic, com a expressió de
DANIEL -IV, 9-14
creixé i es féu corpulent, la seva aleada arriba fins al cel i era albira-
dor deis extrems de tota la térra. 9 El seu ramatge era bell i el fruit
abundant,i en ell hi havia menjar per a tothom. A sota d'ell es soplu-
javen les besties del camp, els ocells del cel es posaven en les seves
rames, i tota carn se n'alimentava. 10Estava veient en el Hit aqüestes
visions del meu cap, i vet ací un vigilant i sant que baixava del cel.
11 Féu un gran crit, i digué així: Talleu l'arbre i esmotxeu-ne les
rames i llanceu-les, i escampeu el truit ; de davall seu se n'aniran les
besties i els ocells fugiran del seu ramatge. 12 Pero deixeu en la térra
la soca-rel, fermada amb lligams de ferro i de bronze entre l'herba
del camp ; la mullará la rosada del cel i es partirá amb les bes-
ties l'herba de la térra. 13 Li será canviat el seu cor huma i li'n será
donat un de bestia i set temps passaran per sobre d'ell. 14 Sentencia
en decret deis vigilants i paraula en demanda deis sants, perqué els
grandesa i poder (cf. Ezeq. XXXI);
no és estranv, dones, que Nabucodo-
nosor que no coneixia , somniés un
arbre, com a simbol del seu poder i
grandesa; un arbre tan enorme, com es
descriu en els versets següents, per a
representar adequadament el gran Im-
peri de Nabucodonosor.
9. — Tota carn. És una expressió
que es troba manta vegada en la lite-
ratura bíblica. A voltes significa tots
els vivents, a voltes es restringeix ais
homes solament. Aci potser és prefe-
rible el primer sentit per a diferenciar
la frase tota carn se n'alimentava de
l'anterior del mateix verset : en ell hi
havia menjar per a tothom, si aquesta
es vol restringir ais homes, com sembla
indicar-ho el text en parlar de les bés-
ties posteriorment.
10. — Un vigilant i sant, és a dir: un
ángel. Era molt estesa la idea en els
pobles orientáis, i en concret, a Babilo-
nia, la idea que uns esperits superiors
(els ángels) envoltaven vigilants el tron
de la majestat divina i li servien de
missatgers. Eren, dones, els ángels
vigilants i sants, qo és, separats del
mon i al servei de Déu.
12. — Ací el somni va deixant 1'aHe-
goria de l'arbre i pren una significado
personal directa, car no són els arbres
sino els animáis qui es lliguen amb ca-
denes i mengen herba del camp.
13. — Li será canviat el seu cor... Mal-
grat les aparences exteriors, per dins
será immutat i esdevindrá com una
béstia en els pensaments i afectes, pas-
sions, instints, etc.
Set temps. Ni el mot temps ni el nom-
bre set teñen de si una significado fixa
i concreta, quant a la durada del cás-
tig del rei. El nombre set era entre
els caldeus un nombre sagramental,
que es presenta tot sovint en les gestes
de llur teogonia. Tenia, dones, o po-
dia teñir per a Nabucodonosor, una
significado simbólica i imprecisa. Ge-
neralment, pero, els SS. Pares i els
exegetes pensen que es tracta d'una du-
rado de set anys. I és inútil objectar
que una malaltia així i tan llarga hauria
acabat la vida del rei o hauria esdevin-
gut inguarible, car és evident que en tot
aquest pas es tracta d'una intervenció
especial de Déu, per a alliqonar la su-
pérbia del rei i la deis altres.
14. — En decret deis vigilants. La
sentencia en realitat és decretada per
Déu (v. 21) a instáncia, pero, deis án-
gels i sants, i anunciada per ells a Na-
bucodonosor.
34
DANIEL -IV, 15-21
vivents coneguin que l'Altíssim és el senyor de l'imperi huma i el
dona a qui Ell vol, i hi coHoca el rebuig deis homes.
Daniel interpreta el somni del reí
15Aquest somni he tingut jo, el rei Nabucodonosor; ara tu, Balta-
sar, interpreta-me'l, puix cap savi del meu regne no ha pogut inter-
pretar-me'l, pero tu sí que pots fer-ho, perqué posseeixes l'esperit
deis déus sants.
16Aleshores Daniel, dit Baltasar, resta pensatiu, com una hora, con-
torbat pels seus pensaments. Parla el rei, i digué : No etcontorbi el
somni ni la seva interpretado. Baltasar respongué i digué: Senyor
meu, el somni, per ais qui us odien i la interpretació per ais vostres
enemics. 17L'arbre queheu vist corpulent, l'akada del qual arriba fins
al cel i que era albirador de tota la térra, 18 i de ramatge bell i fruit
abundant, en el qual hi havia menjar per a tots i sota d'ell es soplu-
javen les bésties del camp i els ocells del cel es posaven en les seves
rames, 19vós sou aixó, rei, que us heu engrandit i us heu consolidat;
la vostra grandesa ha crescut i ha arribat al cel i el vostre imperi ais
extrems de la térra. 20 1 el que ha vist el rei, el vigilant i sant que da-
vallava del cel, i digué : Talleu l'arbre i destroceu-lo, pero deixeu la
soca-rel en la térra amb lligassa de ferro i de bronze entre l'herba del
camp; la mullará la rosada del cel i tindrá la seva part amb les bésties
del camp, fins que set estacions hagin passat sobre d'ell. 21Aquesta
16. — Com una hora. Alguns inter-
preten un espai de temps no gaire
llarg, uns instants; no hi ha, pero, cap
rao sólida que impedeixi d'interpretar-
ho en el sentit literal i estrióte.
Contorbat pels seus pensaments. O bé
perqué no acabava d'aclarir el sentit
del somni ; o bé, més probablement,
perqué no gosava a exposar al rei una
senténcia tan humiliant.
El somni, per ais qui us odien... El
profeta no desitja desviar la senténcia
divina dictada contra Nabucodonosor;
empra una fórmula cortesana, usual en
els savis de Babilonia en adregar-se
al rei.
19. — El vostre imperi ais extrems de
la térra. Hipérbole oriental que conté,
pero, un fons innegable de veritat.
L'imperi de Nabucodonosor era d'una
extensió enorme : al nord abastava
l'Arménia i una gran part de l'Asia me-
nor; al sud arribava fins al Golf de
Pérsia; a l'est dominava els Medes i
els Elamites, i a l'oest, la Siria, i l'E-
gipte i tot, en algún temps.
DANIEL - IV, 22-26
55
és la interpretado, rei, i la sentencia de l'Altíssim que ha recaigut
sobre missenyor, el rei. 22 Us llancaran d'entre els homes i viureu
amb les bésties del camp, us peixereu d'herba com els bous i us
mullareu del rou del cel, i set estacions passaran sobre vos, fins que
haureu reconegut que l'Altíssim és el senyor deis imperis humans
i els dona a qui ell vol donar-los. 23 1 amb alió que fou dit de deixar
la soca-rel de l'arbre, el vostre imperi us romandrá ferm des que
haureu reconegut que la potcstat és del cel. 21 Per tant, oh rei,
accepteu, si us plau, el meu consell : redimiu els vostres pecats amb
obres de justicia i les vostres iniquitats amb misericordia envers els
pobres; potser així perllongareu la vostra tranquiHitat.
ACOMPLIMENT DE LA PREDICCIÓ DE DANIEL
25Tot aixó esdevingué sobre
22, lnf. v, If.
2}. — La potestat és del cel. No sois
perqué no hi ha cap potestat compara-
ble a la d'Aquell que habita en el cel,
sino també perqué en ell es funda tota
potestat humana i ell la dona a qui vol
donar-la (v. 14). Hom pot veure,
dones, en aqüestes paraules una pre-
formació de la doctrina social de l'Es-
glésia , que sant Pau expressá amb
aquella fórmula precisa : non est potes-
tas nisi a Deo.
24. — El meu consell... El profeta
no en té prou d'explicar el somni; va
més endavant i suggereix al rei els mit-
jans per a evitar, o atenuar, el cástig.
És el procedir deis profetes en ocasions
semblants (cf. Jer. XVIII, 7 i seg.;
Joel II, 12 i seg.; Amós, VII, 3, 6;
Jon. III, 5 i seg., etc.). Per al fatalis-
me paga tot hauria estat inútil, donada
la senténcia deis déus; la teologia teís-
tica jueva i cristiana reconeix l'eficácia
de l'oració i de la peniténcia en ordre a
aplacar la Justicia de Déu i moure'l a
misericordia.
Misericordia envers els pobres. Heus
ací de quina manera tan clara reconeix
l'Antic Testament la importáncia de
1 rei Nabucodonosor. 2CDotze
24, Sir. ni, ))•
l'almoina. No és aquest el lloc únic
(cf. Tob. IV, 10 i VII, 9; Eccli. III,
28). Quant al Nou Testament són co-
negudes les paraules terminanis de Je-
sús (Mt. VI, 1; Le. XI-XII, 33) i deis
seus Apóstols (I Jo. III, 17, etc.).
Perllongareu la vostra tranquiHitat.
Escurqant el temps del cástig i essent
restituit a la grandesa anterior.
25. — En els w. 25-30, ja no es
parla de Nabucodonosor en primera
persona, sinó en tercera; després es re-
prén la primera persona, fins a l'aca-
bament del capítol. Alguns suposen
que es tracta d'un paréntesi inserit en
el text del decret reial per Daniel. Al-
tres pensen que havent esdevingut el
rei com una béstia i havent perdut la
consciéncia de la propia personalitat,
li tocava parlar de si en tercera persona.
El que podem afirmar és que no consti-
tueix una objecció seriosa, com volen
els racionalist.es, contra l'autenticitat del
Llibre, máximament si hom té en comp-
te, que desconeixent les práctiques can-
celleresques de la cort babilonesa, no
tenim el dret d'assegurar que un parén-
tesi com aquest li era inadmissible.
56
DANIEL - IV, 27-30
mesos després, estava passejant-se peí seu palau reial de Babilonia.
27 Parla el rei, i digué : ¿No és aquesta la gran Babilonia que jo he
edificat per a casal del reialme, en forca del meu poder i per a gloria de
la meva majestat ? 28 Encara tenia el rei la paraula ais llavis i una veu
davalía del cel: A tu ho diuen, Nabucodonosor; t'ha passat rimperi.
29 Et llancaran d'entre els homes i viurás amb les bésties del camp, et
peixerás d'herba com els bous, i set estacions passaran sobre tu, fins
que reconeixerás que és rAltíssim el Senyor deis imperis, i els dona a
qui ell vol donar-los. 30A la mateixa hora, s'acomplí la paraula sobre
Nabucodonosor; fou llan^at d'entre els homes i menjava herba com
26. — Dot^e mesos després. L'any que
que va del somni a la realització fou
concedit, probabíement, al rei per a fer
penitencia, com li aconsellava Daniel, i
estalviar-se el cástig de Déu.
27. — Paría el rei. Amb paraula ex-
terior o interior.
La gran Babilonia que jo he edificat.
Les descripcions d'Herodot i els des-
cobriments d'arqueologia remarquen el
gran sentit d'aquestes paraules. La Ba-
bilonia de Nabucodonosor fou la ciutat
més gran (després de Nínive) i la més
bella i opulenta de l'antic Orient. Les
dades de la seva grandesa semblarien
fantástiques, si l'arqueologia i la histo-
ria no les haguessin controlades. La
gran muralla exterior descrivia un qua-
drat de 120 estadis per cada costat,
constituint un perímetre de 480 estadis.
Era, dones, molt més extensa que cap
ciutat moderna. Tenia d'alta (la mura-
lla) uns 47 m. i d'amplada 25 m., amb
25 portes, flanquejada d'unes torres
de més de 100 m. d'alcada, voltada
per dins i per fora de fossats de gran
profunditat. L'Eufrates travessava tot
aquest recinte a diagonal i el dividía
en dues porcions triangulars gairebé
iguals. Dins d'aquest immens recinte
n'hi havia un altre de concéntric i pro-
veí! també de muralles i torres de di-
mensions més reduides que les exte-
riors, — així i tot, pero, formidables —
i al bell mig d'aquests recintes concén-
trics, i en un pía més elevat, s'al^ava
la ciutat reial i el grandiós palau del
qual sobretot estava orgullos Nabuco-
donosor, segons manifesta en una de
les seves inscripcions. Els edificis, els
carrers, els temples tot tenia una gran-
diositat insuperada. L'abundáncia de
jardins suspesos hi donaven, amb ses
clapes de verdor, una nota de contrast
i de bellesa magnífica.
Cal teñir present també que, si bé ja
en temps de Nabopolassar es comenqá
l'engrandiment i l'embelliment de Babi-
lonia, fou son fill Nabucodonosor qui
en realitzá la part més important, com
ho constaten gairebé totes les inscrip-
cions d'aquest rei.
S'explica, dones, perfectament que
passejant-se el rei per una de les ter-
rasses immenses de son palau, des d'on
dominava tot el conjunt de la gran ciu-
tat, es sentís orgullos de la seva obra i
parlés en els termes del llibre de Daniel.
28. — Una veu davalía del cel. És
una frase coneguda en la literatura bí-
blica (Mt. III, 17; Jo. XIII, 28; Deut.
IV, 33, etc.), pero del text no es de-
dueix si fou interior o exterior ni, en
aquest últim cas, de qui provenia.
29-31. — S'acomplí la paraula sobre
Nabucodonosor. La patología mental
ha registrat una malaltia no gaire fre-
qüent que es diu licantropia. El lícán-
trop, sense perdre del tot la consciéncia
del seu jo, es creu canviat en llop o en
un altre animal, i sota aquest sentiment,
imita les accions própies de l'animal
que representa (udola, bela, gruny,
menja herba, fuig de les persones, etc.).
Quant al cas particular de Nabucodo-
nosor, sembla, per les indicacions del
DANIEL -IV, 31
37
els bous, el rou del cel li mullava el eos, fins que el pelatge li creixé
com a les aligues i Ies ungles com ais ocells.
31 1 al cap d'aquell temps, jo, Nabucodonosor, alcí els meus ulls al
cel i em torna el coneixement i vaig beneir l'Altissim, i lloí i glorihquí
el que viu pels segles, perqué el seu imperi és etern i el seu regnat
31, Snp. 111. 100.
test, que es creia convertit en bou, cosa
molt natural, donada la importancia
d'aquest animal en el medi ambient re-
ligiós i social de Babilonia. Els detalls
amb qué descriu el llibre de Daniel la
malaltia del rei s'avenen perfectament
amb els de la licantropia: alguns, com
el del creixement de les ungles, coinci-
deixen del tot amb el que ens diu la
fisiología moderna.
Hem dit que el licántrop conserva,
o pot conservar, un grau suficient de
consciéncia del jo propi. El mateix s'es-
devé segons el testimoni deis metges
alienistes en moltes malalties mentáis.
Es un fenomen semblant al que la psi-
cología moderna coneix amb el nom de
personalitat doble. En virtut d'aquesta
consciéncia, Nabucodonosor podía hu-
milíar-se davant de Déu i pregar (al-
menys en certs moments lúcids). I aixó
és el que indiquen les paraules del ver-
set 31, alci els ulls al cel; si bé alguns,
interpretant-ho materialment, pensen
que, caminant a grapes, mirava a térra
com els quadrúpeds, fins que li torná
el seny i pogué caminar dret, i mirar al
cel.
La follía de Nabucodonosor ofereix
algunes dificultáis de carácter históric
que aprofitenels racionalistes per a im-
pugnar l'autenticitat del llibre de Daniel.
Ni els altres Uibres de la Biblia, ni els
historiadors de Caldea, ni les nom-
broses inscripcíons d'aquell temps, no
diuen res d'aquesta malaltia de Nabu-
codonosor.
En la impossibilitat de donar una
resposta a fons, detallada i documen-
tada, apuntem algunes idees generáis:
A) Els escriptors bíblics no parlen del
cas de Nabucodonosor; uns, els que
tracten d'História, com Esdras i Nehe-
mias, perqué es refereixen a altres épo-
ques; altres, perqué deixaren de viure
abans del cas, com Ezequíel i Jeremias,
i tots, perqué aquest cas no es relacio-
nava directament amb l'objecte de llurs
escrits. — B) Els historiadors de Cal-
dca, i en primer terme, Betos, annalista
caldeu, no poden dir que no en parli,
car els seus escrits sois ens són cone-
guts en petits fragments recollits per
alguns escriptors jueus i cristians, i en-
cara de segona mA, per uns extractes
d'Alexandre Polihistor, que no són ni
complets ni indiscutiblement auténtics.
Un altre historiador antic, Herodot, que
parla sovint de Babilonia, es mostra tan
poc assabentat de les empreses i gestes
de Nabucodonosor, que ignora la im-
portantissima batalla de Carquemis i
fins el nom mateix del gran rei caldeu.
Cal teñir present, per a judicar el silenci
deis historiadors, que la follia de Nabu-
codonosor no havia de produir en el
govern de l'Imperi un daltabaix que
hagués de repercutir intensament en la
vida pública. Com que la situació del
rei malalt era interina (més encara,
estava anunciat el seu guariment per
Daniel), podia encarregar-se del govern
algún primer personatge, v. g. el cap
deis Casdim, i seguir pacíficament, pot-
ser mig silenciosa, la ruta de Nabuco-
donosor, car en aquells dies, consolidat
l'Imperi, el govern no presentava difi-
cultáis excepcionals. Cal afegir, en-
cara, per a comprendre millor el pro-
cedir de Nabucodonosor i deis seus
áulics i súbdits, que possiblement a
Babilonia, com encara avui en els po-
bles d'Orient, la follia era tinguda com
una malaltia d'origen divi i per aixó
inspirarien els folls, com inspiren avui
en aquells pobles, un cert respecte. —
C) Quant a les inscripcíons caldees
d'aquell temps, hi ha positivament el
fet sígnificatiu d'un interval de temps,
durant el qual són suspeses les grans
>8
DANIEL -IV, 32-V, 2
de generació en generado. 32 1 tots els habitants de la térra li són
com no-res i el seu voler s'acompleix en l'exércit del cel com en els
habitants de la térra, i no hi ha qui deturi la seva má i li digui :
¿Qué fas? 33Aleshores em torna el coneixement i amb ell la majes-
tat del meu imperi i la nieva gloria i el meu esplendor, i em cerca-
ren els meus consellers i els meus magnats, se'm confirma en el
meu regnat i em fou afegida més grandesa. 34Ara jo, Nabucodono-
sor, lloo i magnifico i glorifico el Rei del cel, perqué totes les seves
obres són veritat i els seus camins són els del seny, i pot humiliar
els que van en supérbia.
L'ÁPAT DEL REI BALTASAR
(C. V.) 'El rei Baltasar convida mil deis seus magnats a un
gran ápat, i bevia vi amb els mil convidáis. 2Havent assaborit el vi,
obres de restauració de Babilonia em-
preses per Nabucodonosor. Aquest in-
terval bé podia coincidir amb el de la
follia del rei. Altrament, qui conegui
el carácter d'auro-elogi que teñen els
annals deis reis d'Orient, no s'estra-
nyará gens de no trobar en les inscrip-
cions de Nabucodonosor un fet tan in-
gloriós que, si ell hagués consignar, els
seus successors haurien fet desaparéixer.
33. — Em torna el coneixement. O bé,
simple repetició o ampliado del que
havia dit en el v. 3150 bé, que el co-
neixement li torna gradualment, primer
d'una manera fragmentaria i a estones,
després totalment i constant; o bé, parla
primer del recobrament real del seny, i
després de la reconeixenca oficial del
guariment.
34. — Lloo i magnifico i glorifico el Rei
del cel. Ja hem dit que aquest llenguat-
ge no importa el reconeixement del Déu
deis hebreus, Jahvé com a Déu únic,
sino com al més gran deis déus. Des-
prés d'aquesta passada, Nabucodonosor
romangué politeísta com abans i ado-
rador deis seus déus nacionals. Es en
va, dones, de cercar, per aquesta part,
arguments contra l'autencitat del llibre
de Daniel.
Pot humiliar els que van en supérbia.
Aquesta confessió que podria semblar
absurda en boca d'un rei orgullos, no
és gens desentonada després de la llicó
severa que fou aplicada a Nabucodo-
nosor, i en la qual aquest reconegué la
má del gran Déu.
1 . — El rei Baltasar. Els LXX i Teo-
doció i, amb ells, la Vulgata, grafien
aquest nom com el que fou imposat a
Daniel (I, 7); el text hebreu, pero, els
distingeix: Beltesahlxar el del profeta, i
Belsaht\ar (suavitzat amb l'omissió del
tet) el del rei. Malgrat aquesta diferen-
cia, l'estructura morfológica i el signifi-
cat venen a ésser idéntics amb el de
Bel-Sarrussur de les informacions cu-
neiformes : Beltis (deessa , muller de
Bel) protegeix el rei, o la seva vida. La
identificació d'aquest personatge en la
serie deis reis de Babilonia ha suscitat
algunes dificultats per la manca de da-
des históriques i cronológiques, i per
la inseguritat de les que ens han deixat
els historiadors i els documents. L'ex-
plicació més satisfactoria, i la més accep-
tada, és aquesta. Consta que el rei dar-
rer de Babilonia es digué Nabónides, el
qual tenia un fill anomenat Belsarrus-
sur. Aquest no fou rei própiament,
DANIEL, - V, 3-6
i9
ordena Baltasar que portessin els vasos d'or i d'argent que son pare
Xabucodonosor havia dut del temple de Jerusalem, i en ells beurien
el rei i els magnats, les seves dones i concubines. 3Foren portats,
dones, els vasos d'or que havien estat duts del temple que havia
estat la casa de Déu, a Jerusalem, i hi begueren el rei i els magnats,
les seves dones i concubines. 4Bevienvi i glorificaven llurs déus
d'or, d'argent, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra.
5 En aquella hora aparegueren els dits d'una má humana escrivint
al davant del canelobre sobre la cale, de la paret del palau reial, i el
rei esguardava la má com escrivia. 6Aleshores el rei canviá els
colors de la cara i es torbá en els seus pensaments, els cenyidors
deis lloms se li afluixaren, i els genolls li tremolaven l'un contra
l'altre.
pero actuava com a tal, perqué son pare
se l'associá, ¡ ell s'encarregá del govern
i de la defensa de Babilonia, després
que Nabónides son pare fou batut i fet
presoner de Cirus a Sippara. Aquest
Belsarrussur, fill de Nabónides, sembla
ésser el Belsahtzar del llibre de Daniel.
Entre el cap. IV i el V s'escorregue-
ren uns quants anys, durant els quals
l'Imperi estigué a mans d'Evil-Mero-
dac, fill de Nabucodonosor, de Neri-
glissor, cunyat d'Evil-Merodac, i de
Nabónides, que usurpá l'Imperi de la
familia de Nabucodonosor i es casá
amb una filia d'aquest gran rei. Altres
suposen que descendía, per sa mare, de
Nabucodonosor.
Convida mil deis seus magnats. Els
reis de l'antic Orient organiizaven ápats
espléndids (cf. Est. I, }). Consta que
els ápats reials de Babilonia eren opu-
lentissims i s'hi prodigava el vi princi-
palment. Els monuments representen
els comensals no menjant, sino bevent.
Solien acabar amb una embriaguesa ge-
neral.
2. — Els vasos d'or i d'argent. Cf.
I, 2.
4. — Glorificaven llurs déus. Es veu,
dones, que la rao de fer portar els va-
sos del temple de Jerusalem a l'ápat, no
fou per honorar el Déu d'Israel, com
alguns pensen, sinó tot el contrari.
Cf. verset 23.
D'or, d'argent... És un ressó de la
coneguda ironía que els jueus adreca-
ven ais pagans. (Cf. Ps. CXIV, 12
i seg.).
5 . — Dits ¡P untt má. Traducció literal
del text caldeu. Quant al sentit, uns
pensen que s'ha d'entendre les extremi-
tats deis dits (sembla el més probable),
uns altres el palmell de la má, o tota
ella, o pan i tot del bra?, etc.
Davant del canelobre. Alguns han
pensat (pero sense fonament), que es
tracta del gran canelobre de set bracos
del temple de Jerusalem. Les grans
sales eren iHuminades per canelobres
monumentals.
Sobre la cale de la paret. Els mo-
numents caldeus (temples, palaus, etc.),
a manca de pedra en el país, eren
fets de peces de térra cuita o crua
(maons, toves, etc.), les quals, per es-
tética i per refermar llur adhesió, eren
recobertes d'una capa de cale i guix
d'uns quatre miHímetres de doblaría.
4o
DANIEL -V, 7- ii
SÓN CRIDATS ELS SAVIS INlÍTILMENT
7 1 ordena el rei que vinguessin els astrólegs, els caldeus i els en-
devinaires. Parla el rei, i digué ais savis de Babilonia: El qui lle-
girá aquest escrit i me'n fará la interpretació, será vestit de porpra i
li posaran al coll un collar d'or, i será constituit el senyor tercer de
l'imperi. 8Aleshores es presentaren tots els savis del rei i no po-
gueren llegir l'escrit, ni fer-li'n la interpretació. 9 El rei Baltasar es
contorbá profundament i els colors de la cara se li van trasmudar, i
els seus magnats s'esglaiaren.
Es cridat Dan ! EL
10 A l'enrenou de les paraules del rei i deis magnats, entrá la reina
a la sala del convit. Parlá la reina, i digué : Rei, visqueu eterna-
ment ; no us torbin els pensaments, ni es trenquin els colors de la
vostra cara. 11 Hi ha un home al vostre reialme que posseeix l'espe-
rit deis déus sants i en els dies del vostre pare manifestá una llum
7. — Porpra... collar d'or. Distincions
de gran honor que s'estilaven entre els
caldeus.
Senyor tercer de l'imperi. Es el carree
suprem que el rei podía oferir, essent
ell el segon, com a associat a son pare
Nabónides. Per aixó diu de l'imperi i
no del meii imperi.
8. — No pogueren llegir. Alguns co-
mentadors cerquen d'explicar per qué
els savis de Babilonia no saberen llegir
el que llegí i interpreta Daniel. Uns
suposen que els carácters eren els an-
des hebreus, o fenicis, o uns altres des-
coneguts a Babilonia; altres diuen que
mancaven de vocals i eren posats en
escriptura continua (sense separació de
mots); uns altres pensen que sois hi
eren expressades les lletres iniciáis, etc.
Sembla que hi intervengué un miracle
de Déu que revela a Daniel el que
ocultava ais de Babilonia. Aixó, supo-
sant que la frase del text no pogueren
llegir l'escrit s'ha de prendre en el sen-
tit que d'antuvi presenta. Modernament
ha estat formulada una hipótesi engi-
nyosa que exposarem més avall (v. 25),
segons la qual els savis haurien fet sense
dificultat la lectura material de l'escriptu-
ra de la paret, peró no n'haurien entés
el sentit directe, ni menys el profétic.
10. — La reina. No pas una de les
dones de Baltasar, car ja eren totes pre-
sents a l'ápat (v. 2). Sembla que es
tracta de la muller de Nabónides i mare
de Baltasar; la qual era probablement
filia de Nabucodonosor i, segons Hero-
dot, es deia Nitocris.
DANIEL - V, 12-17
4i
d'intelligéncia i una saviesa semblant a la deis déus, i el rei Nabu-
codonosor, vostre pare, el constituí cap deis magues, astrólegs i
caldeus i endevinaires : vostre pare, el rei. 12 Per tal com en ell, en
Daniel, a qui el rei posa el nom de Baltasar, fou descobert un espe-
rit excels i saviesa i talent per a interpretar somnis i desxifrar enig-
mes i resoldre dificultáis; crideu, dones, Daniel i us dirá la inter-
pretado.
"Aleshores fou introduít Daniel a la presencia reial. Parla el
rei, i digué a Daniel : ¿Ets tu aquell Daniel deis filis de la deporta-
do de Judá, que el rei mon pare porta de Judea? 14 He sentit dir
de tu que posseeixes l'esperit deis déus, i que et fou reconeguda gran
llum d'inteHigéncia i saviesa. 15Suara, foren introduíts al davant
meu els savis i astrólegs perqué llegissin aquest escrit i me l'inter-
pretessin, i no en reeixiren. 16 1 jo he sentit dir de tu que saps in-
terpretar el que és obscur i resoldre enigmes : si ara em llegeixes
l'escrit i me l'interpretes, serás vestit de porpra i et posaran al coll
un collar d'or i serás el senyor tercer en el reialme.
17Respongué Daniel, i digué: Rei, els vostres obsequis per a vos
i les vostres ofrenes feu-les a un altre ; tanmatcix jo llegiré l'escrit
al rei i li'n faré la interpretado.
11. — El rei Nabucodonosor, vostre
pare. Bahasar és proposat ací i en
altres versets, com a fill de NabucoJo-
nosor. Per a alguns aixó vol dir sola-
menr que fou un deis seus successors;
d'altres donen al mot un sentit més
propi i entenen que, essent Baltasar nét
de Nabucodonosor (fill de sa filia Nito-
cris, muller de Nabónides), bé podia
dir-se-li vostre pare Nabucodonosor,
maximament quan, segons sembla, ni
en caldeu ni en hebreu, no hi ha un mot
propi corresponent al nostre: avi.
12. — En Daniel... fou descobert. El
record oportú i acurat de Daniel que
manifesta la reina i el to amb qué parla
al rei, encaixen perfectanient amb el
doble carácterde filia de Nabucodonosor
i mare de Baltasar. La reina mare era
molt respectada en les corts orientáis.
17. — Els vostres obsequis per a vos.
L'actitud de Daniel, refusant els obse-
quis reials, és interpretada per alguns
hermeneutes en sentit de menvspreu
d'una distinció tan efímera, que s'havia
d'extingir aquella nit mateixa amb la
mort del rei. Més aviat s'hi ha de veure
la dignitat religiosa del profeta, que
li veda d'acceptar cap preu per una
grácia que Déu li havia atorgat (amb
el qual hauria comés com una espécie
de simonia. Gratis accepistis, gratis da-
te). Per altra part, la independéncia de
la interpretado, i els mals averanys que
havia d'anunciar, recomanaven aquella
actitud.
42
DANIEL -V, 18-26
Daniel explica la inscripció fatídica
18 El Déu altíssim, oh rei, dona al vostre pare Nabucodonosor
l'imperi i la grandesa i la gloria i l'esplendor. 19 1 del poder que li
dona, tots els pobles, nacions i llengües tremolaven i temien a la
seva presencia ; els que volia matar, els matava ; deixava viure els
que li semblava ; els que volia enlairar, els enlairava ; i humiliava els
que volia humiliar. 20 1 perqué s'enorgullí el seu cor, i el seu espe-
rit s'enduri a obrar superbament, fou deposat del seu tron imperial,
i perdé la seva gloria. 21 1 foragitat d'entre els filis deis homes, i
posat el seu cor entre les bésties, convisqué amb el ases, i com els
bous li feren menjar l'herba, i el seu eos es mulla del rou del cel,
fins que reconegué que el Déu altíssim és el Senyor deis imperis
humans i que hi posa el qui ell vol posar-hi. 22 1 vós, Baltasar,
el seu fill, no heu humiliat el vostre cor, malgrat saber tot aixó.
23 1 us heu alcat contra el Senyor del cel, i us heu fet portar els
vasos del seu temple, i vós, i els vostres magnats, i les vostres do-
nes, i les vostres concubines, hi beveu vi, i glorifiqueu uns déus
d'argent, d'or, de bronze, de ferro, de fusta i de pedra, que no hi
veuen, ni hi senten, ni coneixen; i no glorifiqueu el Déu que té en
les seves mans la vostra ánima i tots els vostres camins. 24 Per aixó
d'ell és vinguda la má que ha posat aquesta escriptura. 25 1 l'escrip-
tura posada és aquesta: Mene, Mene, Tekel, Ufarsin. 26 La seva
21, Sup. iv, 22.
19. — Deixava viure... La Vulgata Aquesta és literalment la inscripció, se-
tradueix percutiebat (feria). Sembla pre- gons el text arameu. La forma grama-
ferible la traducció que hem adoptat. tical d'aquests mots arameus sembla
A més, la recomana el paraHelisme del ésser la del participi passiu (comptat,
context en els membres següents del pesat, dividit); alguns preñen el darrer
mateix verset. per l'actiu (dividint o divideixen), al-
21. — Convisqué amb eh ases. Els ases tres, per un nom plural (divisions o
que viuen salvatges en certes regions fragments).
(les de seca) de la Mesopotámia. Allí, Modernament hom ha proposat
dones, visqué Nabucodonosor durant aquesta enginyosa explicació: els tres
la seva malaltia. Es un detall a afegir mots en qüestió no són pas formes
a IV, 22 i 30. verbals, sinó els noms assírio-caldeus
25. — Mene, Mene, Tekel, Ufarsin. de la mina, el sicle i la mitja mina
DANIEL -V, 27-VI, i 4}
interpretació és així : Mene : ha comptat Déu el vostre regnat i li
ha posat fi. "Tekel : heu estat pesat amb balanza i han trobat que
no feu el pes. S8Feres : s'ha desfet el vostre imperi, i és donat ais
Medes i ais Perses.
"Aleshores ordena Baltasar que fos posat a Daniel un vestit de
porpra i un collar d'or sobre el coll, i el proclamaren constitui't en
senyor tercer dins del reialme. 30 Aquella mateixa nit fou mort
Baltasar, el rei deis caldeus.
(C. VI.) 'I Darius el meda
seixanta-dos anys.
(monedes). Llur sentit és simbólic.
Mina: Déu et dona un regne pie com
el valor de la mina; Tekel (sicle): has
estat pesat i el teu pes ha minvat com
d'una mina a un sicle (menvs de la mei-
tat): Feres ('/, mina): el' teu reialme
(una mina) ha estat partit en dos bo-
cins per ais Medes i per ais Perses.
En el text arameu es repeteix el pri-
mer mot, probablement per émfasi La
Vulgata ha suprimit la repetició del mot
primer i ha emprat vocals diíerents de
Ies del text massorétic : Mane, Tekel,
Phares.
%7.—Amb balanza,. De molt antic la
balanca s'emprava per a pesar les mo-
nedes ¡ per a rebutjar les que no feien
el pes que els corresponia. (Cf. Jer.
Vi, jo). La balanqa és, per sa ohjecti-
vitat, un slmbol escaient de la justicia,
sobretot de la divina, que és la veritable.
28. —Feres: forma singular de Farsin.
29. — Aleshores ordena Baltasar. El
rei volgué complir l'oferta. Altrament
ell no sabia que la sentencia era tan ur-
gent, que s'havia de complir aquella nit
mateixa.
El proclamaren... ¿Si aquella nit
morí el rei, com pogué fer-se la pro-
clamado de Daniel? ¿De seguida, en la
mateixa sala de l'ápat?
jo. — Aquella mateixa nit. El des-
IsTRlGL'ES DELS EMULS DE DANIEL
A LA CORT DEL REI MEDA DARIUS
prengué el regnat, quan tenia uns
ordre i les disbauxes de l'ápat babilónic
foren aprofitades per Cirus, que asset-
java la ciutat, per entrar-hi, segons sem-
bla, no escalant les muralles inexpug-
nables, sino per la riera mare de l'Eu-
frates. Baltasar, el rei deis caldeus, mori
a mans deis triomfadors, o potser fou
assassinat pels seus émuls, després de
la profecia de Daniel. Les inscripcions
cuneiformes semblen indicar que Cirus
prengué Babilonia sense resistencia. ¿És
que la hi lliuraren els émuls de Baltasar
després d'haver-lo assassinat, o bé els
sobtá l'invasor en l'ápat i no pogueren
defensar-se ?
1. — En les versions gregues i llati-
nes aquest verset és el darrer del capí-
tol anterior.
Darius el meda. S'ha discutit bastant
sobre la identificado d'aquest personat-
ge. Avui, després deis descobriments
de l'assiriologia, sembla establert que
deu identificar-se amb el Gobyras d'He-
rodot i VUgbaru de les inscripcions cu-
neiformes; el qual, d'origen meda i cap
deis seus, era com un Uoctinent de
Cirus, cap deis perses, en l'exércit ge-
neral de medes i perses, que conquerí
Babilonia. Darius fou constitui't per
Cirus governador de Babilonia, i en
aquest sentit es diu que en fou rei.
Fins a tres anys després de la con-
4 - AHTIC 1ISTAMEKT X
44
DANIEL -VI, 2-9
2 1 plagué a Darius de constituir cent vint grans sátrapes que dis-
tribuí per tot el reialme. 3I damunt d'ells, tres prefectes — un d'ells
era Daniel — ais quals els sátrapes retessin comptes per tal d'alleu-
gerir-ne el rei. 4 Pero Daniel s'enlairá sobre els altres prefectes i
sátrapes per 1'exceHéncia del seu esperit, i el rei pensava de constituir-
lo sobre tot el reialme. 5 Els prefectes i els sátrapes cercaven motius
contra Daniel en assumptes del regne, i no podien trobar-ne cap,
per tal com ell era fidel i cap tort ni mancanca no li fou trobada.
6Aleshores es digueren aquells homes : Cap motiu no trobarem con-
tra d'aquest Daniel, si no el cerquem en les coses de la llei de Déu.
7 Es presentaren, dones, aquells sátrapes i prefectes davant del rei,
i així li digueren: Rei Darius, viviu pels segles. 8Us aconsellen tots
els prefectes del regne, els prohoms, els sátrapes, els governadors
i els capitans, de constituir reial decret i prohibició en ferm que
qualsevol que adrecará pregáries a cap déu, o a cap home, fora de
vós, oh rei, dins el terme de trenta dies, será llencat a la sitja deis
lleons. 9Ara, dones, rei, confirmeu el decret i signeu l'escriptura;
questa de la capital de Caldea, no apa
reix Cirus en els documents, com a
rei de Babilonia. D'altres l'identifiquen
amb Ciaxares, fill d'Astiages, últim rei
de la Media, el qual fou derrotat per
Cirus; amb aixó aquest esdevingué rei
de la Média i de Pérsia, pero deixá a
Ciaxares com un simulacre de regnat,
amb Babilonia per capital, per tal d'a-
contentar els medes i els babilonesos.
2. — Cent vint grans sátrapes. La gran
extensió que prengueren els dominis de
Darius, la necessitat de dividir-los en
províncies, per tal que en cadascuna el
cap constituit assegurés el domini i co-
brés els tributs, la mateixa indetermi-
nado del mot sátrapa, són una garantía
de versemblanca del text sagrat. En el
temps d'Ester, l'Imperi persa comprenia
cent vint-i-set sátrapes. (Cf. Esth. I, i-
VIII, 9)-
3 . — Un d'ells era Daniel. El gran
prestigi de Daniel a Babilonia féu que
Darius li confirmés el lloc al qual l'en-
lairá Baltasar, o bé que li conferís un
cárrec nou semblant a l'anterior. La
mateixa profecía de l'ápat de Baltasar,
tan favorable ais medo-perses, ha vía de
contribuir que Cirus i Darius el mires-
sin amb respecte i simpatía.
4. — Per V exceliéncia del sen esperit.
La seva saviesa i la seva probitat. No
és immodest en Daniel aquest llenguat-
ge, car ell reconeix que li ve de Déu
tota exceliéncia i saviesa (cf. II, 23).
8. — Tots els prefectes... Són els ene-
mies de Daniel que pretenen parlar en
nom de tots els sátrapes i prefectes i
prohoms, per tal d'inclinar el rei a llur
proposta.
Fora de vós, oh rei. L'adoració al rei
encaixava perfectament amb els cos-
tums deis medes i perses i amb els deis
babilonesos. L'habilitat deis émuls de
Daniel, ultra d'afalagar la vanitat de
Darius, li oferia una bona ocasió de
provar la fidelitat deis seus súbdits.
Els hebreus, pero, constants en llur
monoteisme puríssim, no podien pres-
tar adoració a Darius, ni a cap déu,
més que a Jahvé. La pensada, dones,
deis enemics de Daniel era d'una astu-
cia refinada, i, sense la intervenció de
Déu, d'éxit infaHible.
DANIEL -VI, 10-15
45
la qual, segons la llei deis medes i perses, será ferma i irrevocable.
10 El rei Darius signa l'escriptura del decret.
11 En assabentar-se Daniel que era signada l'escriptura, se n'entrá
a casa seva i obrí les finestres de la seva cambra vers Jerusalem, i,
com tenia costum de fer-ho tres voltes al dia, s'agenollá de cara al
seu Déu i prega i li dona grades. 12 Hi acudiren aquells homes i tro-
baren Daniel orant i pregant de cara al seu Déu. "Aleshores se n'ana-
ren al rei i li mogueren conversa sobre el reial decret: ¿Xo heu
signat un decret que qualsevol que adrecará pregáries a cap déu, o a
cap home, fora de vos, rei, dins el terme de trenta dies, será llencat
a la sitja deis lleons? Respongué el rei, i digué : Paraula en ferm
i irrevocable, segons la llei deis medes i perses. 14 Respongueren, i
digueren al rei : Daniel, deis filis de la deportado de Judá, no fa cas
de vos, rei, ni del decret que haveu signat, i tres voltes al dia fa les
seves oracions. 15 En sentir aixó el rei, se'n disgustá molt, i per
Daniel posá el cor a salvar-lo, i fins a la posta del sol, s'entestava a
9. — Segons ¡a llei deis medes i perses.
No precisament una llei escrita, sinó un
costum nacional d'aquell poblé. (Cf.
Esth. I, 19; VIII, 8). Els reis poste-
riors de Pérsia ja curaren d'anuHar
aquesta restricció de llur poder ab-
solut.
11. — Vers Jerusalem. Segons costum
antiquissim entre els jueus, els qui ora-
ven dins de Jerusalem ho feien de cara
al Temple (cf. XXVII, 2) i els qui es
trobaven fora de la térra, com ara Da-
niel, es giraven vers la ciutat santa.
(Cf. III Rg. VIII, ?8, 44, 48, etc.)
D'aquest costum, altrament ben natu-
ral, sembla que és una reminiscencia la
práctica deis mahometans que, per 1
orar, es giren vers la Meca.
Tenia costum de fer-ho. Daniel no
obra a despit, ni es produeix amb cap
ostentació; continua fent el mateix que
feia, sense immutar per a res les seves
practiques piadoses, malgrat el perill
que sap que li han d'induir. No és que
vulgui provocar els seus enemics, pero
tampoc no vol doblegar la seva cons-
ciéncia rectlssima.
S'agenolla. És també natural i anti-
quissima aquesta actitud per a orar.
(Cf. III Rg. VIII, 54).
12. — Hi acudiren. En els medis
medo-perses, l'espionatge i la denuncia
eren practicats refinadament. Els detalls
que ens forneix el coneixement modem
d'aquell poblé, s'avenen molt amb la
táctica deis acusadors de Daniel.
I \. — Medes i perses. Aquest detall d'a-
nomenar els medes davant deis perses
(versets 9, 1 3, 16) encaixa perfectament
amb el que hem dit abans (verset 1 ), que
Cirus el persa no es possessioná perso-
nalment de Babilonia, de seguit d'haver-
la conquerida, sinó que hi deixá per
un temps Darius, cap deis medes. En
aquest interregne tingué lloc l'escena
del cap. VI de Daniel.
14. — Daniel. Fins ad els acusadors
no havien pronunciat davant del rei el
nom de Daniel, potser per arrencar al
rei més fácilment l'aplicació de la pena.
Ara, en anomenar-lo, no li donen el
títol d'exceHéncia que posseia a la cort
de Darius, sinó el de fill de la deporta-
ció de Judá, per a fer-lo sospitós al rei
de rebeUió política i religiosa.
15. — Fins a la posta del sol. En les
46
DANIEL -VI, 16-20
poder-lo deslliurar. 16Aquells homes, pero, es presentaren davant
del rei, i li digueren : Teniu present, rei, que és llei per ais medes i
perses, que tot decret, o estatut, que el rei ha confirmat, és irrevo-
cable.
Daniel a la sitja dels lleons
17Aleshores el rei ordena de portar Daniel, i el llancaren a la sitja
dels lleons. Parla el rei, i digué a Daniel: El Déu que tu adores
perseverantment, ell et deslliurará. 18 1 fou portada una pedra i po-
sada sobre la boca de la sitja, i el rei la segellá amb el seu anell i
amb l'anell dels magnats, per tal que res no fos immutat sobre Daniel.
19 Torna el rei al seu palau i es gitá al Hit sense sopar ; ni li fo-
ren portats perfums, i es dessonillá. 20 En l'endemá el rei es lleva
de jorn, en clarejar el dia, i de pressa marxá cap a la sitja dels lleons.
terres d'Orient la senténcia capital sol
executar-se dins del dia mateix que és
pronunciada. Com la de Daniel ja ho
era latae sententiae, el rei no podia dife-
rir-ne l'execució més enllá del vespre.
17. — La sitja dels lleons. Segons les
descripcions que n'han fet alguns explo-
radors de terres africanes, les sitges de
lleons están a cel obert, de fons més
baix que el nivell de la térra i voltades
d'un mur d'al^ada inferior a la d'un
home, amb dos compartiments sepa-
ráis per una paret en la qual hi ha una
porta que s'obre de fora. Així s'ex-
plica que Darius pogués parlar a Daniel
abans de traure la pedra de la porta
(verset 21); que hi fossin tirades tantes
persones (verset 25); etc., etc.
Els lleons abundaven en terres de
Caldea, sobretot en la regió pantanosa
del baix Eufrates, on els reis d'Assíria
els cagaven amb vaixells. Els docu-
ments testifiquen la importancia i el
nombre d'aquests animáis en la cort de
Caldea. Un dels tributs que solien im-
posar els reis d'Assíria era el de pro-
veir de lleons, llur capital.
Ell et deslliurará. Aqüestes parau-
les tan categóriques podien semblar,
en boca d'un pagá, com un sarcasme
semblant al que adregaven els jueus
a Jesús moribund (Mt. XXVII, 24).
El context palesa el contrari. Darius
s'estimava Daniel per les seves altes
qualitats i per la fidelitat en el ser-
vei. Segurament havia escoltat de sa
boca les glories de Jahvé, potser no
ignorava l'escena dels tres amics d'ell
llangats al forn encés. Podia teñir,
dones, malgrat el seu politeisme, pot-
ser per aixó mateix, un gran concepte
del poder de Jahvé.
18. — Segellá amb el seu anell. La
práctica de segellar amb l'anell, és anti-
quíssima i era coirent en els medis de
la civilització babilonesa, com ho testi-
fica l'arqueologia. Amb el segell del
rei i dels magnats sobre la pedra po-
sada a la boca de la sitja, ningú no
podia fer res, ni en pro ni en contra de
Daniel {perqué res no fos immutat sobre
Daniel).
19. — Perfums. Hom podría traduir :
els inslruments de música, que per a
amenitzar-li el sopar li eren portats
cada nit pels artist:s que els toca-
ven. D'altres tradueixen : no li foren
portades dones de Vharem reial. La
Vulgata diu cibi, viandes per a men-
jar. En substancia, tots aquests detalls
DANIEL - VI, 21-26
47
21 1 de la vora de la sitja crida Daniel amb veu dolorosa; parla el rei,
i digué a Daniel : Daniel, servent del Déu viu ; ton Déu, el que tu
adores perseverantment ¿ha pogut deslliurar-te deis Ueons? 21 1 Da-
niel parla amb el rei: Rei, vivió pels segles. 23Mon Déu ha enviat
el seu ángel i ha clos la boca deis lleons i no m'han fet mal,
perqué davant d'ell he estat trobat en justicia, i tampoc davant
de vós, rei, no he comés mancan^a. "El rei se n'alegrá i ordena
que pugessin Daniel de la sitja; i fou pujat de la sitja Daniel i no
li trobaren cap lesió, perqué tingué fe en son Déu. 25 1 ordena el rei
que fossin portats els acusadors de Daniel i que fossin llencats a la
sitja deis lleons, ells, llurs filis, i llurs dones : i encara no havien
arribat a baix, que ja els lleons s'hi abraonaren i els trituraren tots
els ossos.
Darius glorifica el Déu d'Israel
26Aleshores, el rei Darius escriv
gües que habiten en tota la térra :
22. I Mee
convergeixen en una mateixa signifi-
cació: la tristesa del rei per la son de
Daniel.
21 . — Déu viu. Qui conegui la teolo-
gía medo-persa, no trobará estranyes
aqüestes paraules en boca de Darius.
Ve a ésser el que significa el mot ma-
teix d'Ormuz (el creador viu, o el vi-
vificador).
Ha pogut deslliurar-te... ? Aqüestes
paraules, mig de dubte, mig de con-
fianza, expressen perfectament l'actitud
de Darius envers el Déu de Daniel.
25. — Ha enviat el seu ángel. Els me-
do-perses creien en l'existéncia d'uns
(ángels) missatgers d'Ormuz ais ho-
mes. Era, dones, perfectament inteHi-
gible a Darius el llenguatge de Daniel.
En justicia... no he comes mancanfa .
La justicia de Daniel davant de Déu s'ha
d'entendre, o bé la gracia santificant, o
bé del compliment (en general) de la
Llei de Déu, i més concretament en el
cas peí qual és condemnat a mort. Ni
tampoc manca a l'obediéncia deguda al
í a tots els pobles, nacions i llen-
Que la pau us vagi en augment.
■i, 60.
rei, al qual ha servit sempre fidelment,
llevat del cas present, en el qual li és
impossible d'obeir-lo, perqué el seu
manament és contrari a la Llei divina.
25 . — Els acusadors de Daniel no son
els dos prefectes restants i els cent vint
sátrapes (versets 2, }) com alguns pre-
tenen, sinó un nombre més reduit d'an-
tics émuls del profeta. Cf. verset 8.
Ells, llurs filis, i llurs dones. Per cruel
que siguí aquesta disposició, no és cap
argument contra l'autenticitat del fet; al
contrari, concorda perfectament amb
els costums deis perses i deis pobles
de l'antic ürient. També entre els he-
breus se'n dona algún cas CJos. VII, 24,
25), pero la Llei de Moisés ho prohibía
severament. (Deut. XXIV, 16).
26. — Cf. III, 98-100.
En tota la térra. Hipérbole que afa-
lagava la vanitat d'aquells reis, com si
fossin els senyors de tot el món. Pot-
ser era usual en el llenguatge cortesá,
o millor, en el diplomátic de les escrip-
tures reials.
43
DANIEL -VI, 27-29
87 De part meva es disposa que en tots els dominis del meu reialme
tothom tremoli i temi davant del Déu de Daniel, perqué ell és el Déu
vivent i immutable pels segles, i el seu regnat mai no será desfet i el
seu imperi fins a l'acabament. 28Deslliura i salva, fa prodigis i mera-
velles, al cel i a la térra; que ha deslliurat Daniel de les urpes deis
lleons.
29 1 aquest Daniel obtingué prosperitats en el regnat de Darius i en
el de Cirus el persa.
28, Sup. 1, ai.
27. — Déu vivent i immutable... Da-
rius, com Nabucodonosor (II, 47 -III,
98), en dedicar aquests elogis al Déu
de Daniel, no renuncia pas ais seus.
A un politeísta no li ve d'un déu més o
menys, per poderos que se'l suposi.
Per la mateixa rao, tampoc no era un
edicte d'intoleráncia per a la conscién-
cia religiosa deis seus subordináis.
29. — Obtingué prosperitats. Es refer-
iría en l'estima del rei Darius i, quan Ci-
rus s'establí a Babilonia, continua fruint
de la confianca i del favor d'aquest rei
persa.
SEGONA PART
VISIONS DEL PROFETA DANIEL
( VII, i -XII, 15 )
Somni de Daniel: les quatre besties
(C. VIL) 'L'any primer de Baltasar, rei de Babilonia, Daniel
veié en somni unes visions que li passaren per la imaginado, estant
al Hit. I escriví el somni, resumint-ne l'assumpte.
2Parlá Daniel, i digué : Estava veient en visió nocturna i vet ací
que els quatre vents del cel batien la mar gran. SI quatre besties
1. — Fins aci la part histórica del Ui-
bre de Daniel; els sis capitols següents
(VII-X1I) constitueixen la part proféti-
ca. No manca en la primera part l'ele-
ment profétic, a voltes important, ni
en la segona, certes dades interessants
de la historia; pero el carácter formal
de la primera part és la narrado histó-
rica i el de la segona, la visió profética.
Daniel veié. L'ús de la tercera per-
sona ha fet pensar a alguns critics que
aquest verset és un alegitó posterior,
com el próleg del restant que segueix.
La raó no és suficient. De fet, el pro-
feta parla de si gairebé sempre en ter-
cera persona peí decurs del seullibre.
2. — Aquesta visió deis quatre venís és
perfectament paraHela a la deis quatre
imperis de Nabucodonosor (cap. IV).
Els quatre vents poden representar
com una introducció poética general a
les quatre bésties deis versets següents.
La imatge deis quatre vents és una imat-
ge corrent i vulgar en tots els pobles,
que es correspon a les quatre parts del
món, de les quals pot bufar el vent. No
creiem que siguí necessari de referir-la
a documents antics. Tampoc no seria
absurd, peró, d'admetre que Daniel, en
escriure aixó, tenia prtsent la grandiosa
descripció de la tempesta que provocá
el diluvi de la teogonia assírio-babilo-
nesa, que Daniel coneixia (1, 4).
La mar gran. Alguns interprétenla
mar Mediterránia; sembla, peró, que es
refereix més aviat a la mar en general,
a l'Oceá immens.
3. — Quatre hasties... pujaven de la
mar. No simultániament, sinó succes-
siva, com es veu pels versets següents.
Aqüestes bésties representen, segons
l'exegesi més seguida, la primera, l'Im-
5°
DANIEL - VII, 4-7
enormes, diferents Tuna de l'altra, pujaven de la mar. 4 La primera
com un lleó amb ales d'áliga ; jo veia com li arrencaren les ales i la
foragitaren de la térra i ella es dre^á, com un home, sobre les potes,
i li fou donat eos huma. 5I vet aci una segona bestia, semblant a
un ós ; s'alcá d'un costat portant a la boca tres costelles entre les
dents; i li deien: Aixeca't i sadolla't de carn. 6Continuava la visió,
i vet ací una altra bestia com un lleopard, amb quatre ales d'ocell
sobre les espatlles i amb quatre caps; i li fou donada puixanca.
7 Seguia jo veient en visió nocturna, i vet ací la bestia quarta espan-
peri caldeu; la segona, el medo-persa;
la tercera, el grec d'Alexandre; la quar-
ta, el de Roma. Peí decurs del llibre
anirem anotant els detalls particulars.
No és cap novetat en la literatura
profética simbolitzar amb bésties mons-
truoses els imperis de la térra (cf. Ez.
XXIX, y, Is. XXVII, i).
4. — Un lleó amb ales d'áliga. En
els monuments de l'art assírio- caldeu
és molt freqüent la representació d'a-
quests monstres, com a símbols de la
forca i de la velocitat. La primera bes-
tia, dones, és símbol escaient de l'Im-
peri caldeu en els dies del seu esplendor.
Les ales arrencad.es representen la
minva i mutilació progressiva de l'Im-
peri caldeu per les victóries deis seus
enemics, fins que esdevingué tan feble
com un home en comparado de les
grans bésties.
Algún detall d'aquesta descripció po-
día alludir a la malaltia de Nabucodo-
nosor, representació cabdal del poder
de Babilonia; algún potser no té més
que valor poétic i narratiu, sense trans-
cendencia profética.
5. — Semblant a un ós. L'ós era tin-
gut pels antics com la béstia més forta
després del lleó. Abundava en les terres
de l'Imperi caldeu, i encara avui se'n
troben en els boscams de Mesopotámia.
S'alcá d'un costat. La frase que hem
traduit literalment, pot prendre's en
dos sentits: a) que la béstia s'alcá de-
cantat el eos cap a una banda; b) que
s'alcá d'un costat del lloc escenari. Ca-
da una d'aquestes interpretacions té els
seus partidaris, pero el text caldeu afa-
voreix la primera. El simbolisme, en
aquesta hipótesi, seria que l'Imperi dual,
medo-persa, s'incliná cap al costat per-
sa, que hi predominá. En l'altra hipó-
tesi, hi hauria una aliusió a la situació
geográfica deis medes i perses, al cos-
tat oriental de les terres caldees. Aixó
suposant, com sembla, que aquest de-
tall té sentit profétic.
Tres costelles entre les dents : segons el
text caldeu, i no tres rengleres de dents,
com diu la Vulgata. Quant al simbo-
lisme, aqüestes costelles semblen re-
presentar el botí de les conquestes deis
perses. Són tres, perqué les principáis
terres de 1'Imperi foren tres (cf. VI, 2)
probablement: Babilonia, Egipte i l'Asia
menor, o millor l'Arménia (cf. VIII, 3);
si no és que el tres sigui ací un nombre
rodó.
Sadolla't de carn. Eixampla encara els
teus dominis. No en té prou amb les
tres costelles que porta a ia boca.
6. — Com un lleopard. Aquest animal
es distingeix per la velocitat i la rapaci-
tat (cf. Hab. I, 8; Os. XIII, 7) i és per
aixó, i encara més per ses ales d'ocell,
un símbol escaient de l'Imperi d'Ale-
xandre el Gran, que fou bastit tan rápi-
dament amb la conquesta de les terres
orientáis.
Quatre ales. Designa la velocitat, o
bé té el mateix sentit que quatre caps.
Quatre caps. Sembla al-ludir ais quatre
hereus d'Alexandre que es repartiren
les terres per ell conquistades: Ptolo-
meu, Seleuc, Felip i Antígon.
7. — El profeta no dona el nom de
la béstia quarta (que descriu més potent
i formidable que les altres), potser per-
qué no hi ha en la natura animal més
DANIEL -VII, 8-10
tosa i terrible i molt forzuda, tenia dents de ferro molt grosses ;
menjava i triturava, i amb les potes trepitjava el sobrant ; aquesta era
diferent de totes les besties anteriors i portava deu banyes. 8Em
mirava jo les banyes, i vet ací una altra banya petita que sortia entre
les altres, i tres de les primeres li foren arrencades del davant; i
vet ací uns ulls, com ulls de persona en aquesta banya, i una boca
que parlava grans coses.
El Vell de dies i el Fill d'home
'Prosseguia la visió fins que foren posats uns setials i el Vell de
dies s'assegué : el seu vestit era blanc com la neu, i el cabell del seu
cap com llana netejada; el seu tron era de flames de foc amb rodes
de brasa ardent. 10 Un riu de foc sortia i corria de davant d'ell;
milers de milcrs el scrvien i milions de milions s'alcaren a la seva
10, Apc. v, 1 1 .
fort que els anomenats anteriorment.
La descripció encaixa bé amb l'imperi
romá. Les dents de ferro recordcn el
ferro caracteristic de l'Imperi quart del
cap II.
Deu banyes. Es difícil de trobar el
sentit profetic d'aquests detalls. Lis in-
térprets han emés moltes opinions que
no son satisfactóries. És molt possible
que el nombre deu sigui ací un nombre
simbólic d'una totilitat rodona ¡ com-
pleta, <;o és a saber, de totsels reialmes
que vindran després de l'Imperi romá,
i com a continuadors d'ell, fins ala fi
del món. Una cosa semblant podríem
dir de les tres banyes que li foren arren-
cades (v. 8). Aquesta obscuritat en la
interpretado del passatge que tractem,
no té res d'estranv. Hom sap que la
profecía abans de complír-se, sol ésser
obscura i difícil d'interpretar. Ara bé,
referida aquesta ais temps de la fi del
món, segons l'exegesi tradicional, ais
temps de l'Anticrist, no pot esdevenir
clara fins que la Historia pugui cons-
tatar-la.
8. — Una altra banya petita. L'exegesi
tradicional refereix aquesta banyeta a
l'Anticrist (cf. v. 25). Diem l'exegesi
tradicional, sense intentar donar al mot
un sentit estrictament teológic, i potser
ni historie tampoc, car li manca la una-
nimitat plena.
Parlava grans coses. Detall simbó-
lic del seu orgull i de la insoléncia de
les seves blasfcmies contra l'Altíssim.
9. — Vell de dies. Déu, simbolitzat per
un anciá, o representat sota l'aspecte
de la seva eternitat: Déu, el Pare etern
(cf. verset 13).
El seu vestit era blanc... La blancor
del vestit del Vell de dies significa la san-
tedat immaculada de Déu. I el mateix
diriem de la blancor del cabell, si hom
no volia referir-la a la seva vellesa, a
l'eternitat.
Flames de foc... La roentor del foc
significa la potencia i l'esplendor de la
Majestat divina.
10. — Milers de milers... milions de
milions... Els ángels en una multitud
immensa.
S'alcaren a la seva presencia. En se-
nyal de respecte.
52
DANIEL -VII, ii- 1 5
presencia; el judici s'assegué i foren oberts els llibres. 11 Jo esguar-
dava aleshores, per raó del brogit de les grans paraules que la banya
profería ; anava veient, fins que fou morta la bestia i el seu eos des-
trocat, i tirat al foc per a cremar-lo. 12 1 a les altres bésties els havia
estat treta la forca i se'ls perllongá la vida fins a un temps i a un
terme.
13 Continuava encara la visió nocturna, i vet ací en els núvols del
cel com un fill d'home, que anava venint i avancava fins al Vell de
dies i el presentaven davant d'Ell. 14 1 li fou donada senyoria i gloria i
imperi, i tots els pobles, nacions i llengües el serviren ; el seu im-
peri, imperi de segles que no traspassará mai i el seu imperi que
mai no será desfet.
15Quant a mi, Daniel, em defallí l'esperit a dintre meu, les vi-
sions de la meva pensa em deixaren esglaiat.
14, Sup. ni, loo; Mich. iv, 7; Le. 1, 32.
El judici s'assegué. El jutge, el Vell de
dies (verset 9) per a judicar.
Foren oberts els llibres. Els llibres que
contenen les accions humanes, i són
com els documents, segons els quals
Déu pronuncia la sentencia.
1 1 . — Fou morta la bestia i el seu eos. . .
tirat al foc. L'Imperi romá enderrocat
i disgregat, en petits fragments, com la
cendra per l'acció del foc.
Altres pensen, al foc de l'infern: que
actúa sobre els malvats, després de llur
mort (cf. Apoc. XIX, 20).
12. — A les altres bésties... Els Imperis
precedents subsistien d'alguna manera,
durant els temps de Roma, en certs
residus (potser les províncies orientáis
de Plniperi) i si més no, en llur esperit.
La destrucció de Timperialisme pagá no
havia d'ésser completa fins a un temps i
a un terme, qo és a saber, fins a la data
establerta en els designis de Déu per a
llur destrucció comuna i total. Així
també en el cap. II, la destrucció de les
quatre parts de l'estátua colossal es ve-
rifica simultániament, en percudir la la
pedra de la muntanya.
1 3 . — Com un fill d'home. Potser la
visió un xic boirosa del profeta, potser
el to mateix de la narració profética
indueixen un com davant del fill d'ho-
me, el qual no minva gens la realitat
humana de l'aparició, com tampoc no
atenúa l'espécie de cada una de les tres
primeres bésties (versets 4,5,6). ¿ Qui
és aquest fill d'home? Decididament, el
Messias; la universalitat i l'eternitat del
seu regne, tan clarament expressades al
verset següent, són, segons la teología
bíblica, les notes més destacades i ca-
racterístiques del regne messiánic. Je-
sús mateix, en aplicar-se molt sovint
aquest títol (cf., v. g., Mt. VIII, 20;
IX, 6; XXVI, 64, etc.), sembla garan-
tir-nos-en el sentit messiánic. Altra-
ment el títol no pot ésser ni més bell,
ni més escaient. La humanitat dignifi-
cada i representada peí seu máxim ex-
ponent, 1'home-Déu, triomfa de les
bésties més ferotges. És la teología de
la redempció.
Tot el conjunt d'aquesta visió sembla
referir-se a la vinguda gloriosa de Jesús
al món (cf. Mt. XXVI, 64).
14. — Tots els pobles, nacions i llen-
gües. Aquesta fórmula emprada per
Nabucodonosor (cf. III, 4, 7, 98) no
passava d'una vanitat pretensiosa; apli-
cada al Messias, és una realitat exac-
ta.
DANIEL -VII, 16-2 s 55
Inter pretació del somm
16M'atansí a un deis assistents i li demaní la veritat sobre tot aixó
i me la digué i me n'explicá la interpretació. 17 Aqüestes quatre
bésties enormes són quatre reis que s'alcaran sobre la térra. 18 1
rebran el reialme els sants de l'Excels i s'hi consolidaran fins al segle
i fins al segle deis segles.
19Aleshores demaní la veritat sobre la bestia quarta, aquella diferent
de les altres, terrible, amb dents de ferro i ungles de bronze, que
menjava i trossejava i amb les potes trepitjava el sobrant. 10 1 sobre
les deu banyes del seu cap, i l'altra que li sortí, i les tres que li
caigueren del davant, i d'aquella banya que tenia ulls i boca que
parlava coses grans, i es destacava entre les altres. 21 Jo esguar-
dava, i aquesta banya feia guerra ais sants i els superava, " fins
que vingué el Vell de dies i dona el judici ais sants de l'Excels;
arriba el temps en qué els sants s'apoderaren de 1'imperi. 23 Parla
així : La bestia quarta és el quart imperi de la térra, que será més
gran que tots els altres i dominará tota la térra i la desfará i la tre-
pidará. S*I les deu banyes d'aquell imperi són deu reis que s'aixe-
caran, i un altre se n'alcará després i será diferent deis primers,
i debeHará tres reis. 25 1 dirá paraules contra l'Altíssim, i des-
16. — Un deis assistents . Un ángel
(verset 10), que és el qui forneix a
Daniel l'explicació continguda en els
verséis següents.
18. — Lis sants de VExcels. Són els
elegits que regnen ja al cel després de
la redempció i hi regnaran més perfec-
ment després del gran judici del món.
Alguns tradueixen els sants excelsos (i ho
refereixen ais ángels) enduts per la for-
ca plural de 'elionim; peró aquesta raó
és molt débil, si hom considera la for-
ma gramatical del mot com un plural
majestatic, així com Elohim.
Fins al segle i fins al segle deis segles.
Expressió pleonástica per a significar
l'eternitat.
20. — Es destacava. Aquella banyeta
del verset 8 ana creixent i arribá a ésser
més gran que totes les altres.
21. - Feia guerra ais sants i els superava .
L'Anticrist combatent l'Església sem-
blara haver-la venquda definitivament.
22. — Dona el judici ais sants. Els
elegits amb el Crist judicaran el món.
(Cf. I Cor. VI, 2).
25. — Aquesta descripció que, com
hem dit, es refereix, en la plenitud del
seu sentit, a l'obra de l'Anticrist (cf.
Apoc. XIII, 5 i seg.), pot també apli-
carse ais cooperadors i preformadors
de la seva furia persecutoria deis sants;
pot, dones, referir-se també a Antioc
Epífanes (cf. VIII, 28; I Mac. I).
54
DANIEL -VII, 26-VIII, 3
trocará els sants de l'Excels, i pensará de canviar els temps i la
llei, i serán lliurats en ses mans fins un temps i més temps i la
meitat d'un temps. 26 1 s'asseurá el jutge i li llevaran l'imperi i será
desfet i enderrocat definitivament. 27 1 l'imperi i la senyoria i la
grandesa de tots els regnes que hi ha sota del cel será lliurat al
poblé deis sants de l'Excels ; el seu imperi, imperi etern, i totes les
senyories li retran homenatge i li prestaran obediencia.
28 Ací és la fi de les paraules : Quant a mi, Daniel, els meus pen-
saments em contorbaren proíundament i la color del rostre se m'im-
mutá, pero he conservat la cosa dins del meu cor.
Visió de Daniel: el moltó i el boc
(C. VIII.) 1 L'any tercer del regnat del rei Baltasar em vingué
una visió, a mi, Daniel ; després de la que em va aparéixer al co-
mencament. 2Se'm representá en visió — aleshores jo estava aSusa,
la seu reial, que és la provincia d'Elam — se'm presentá la visió i jo
estava a la vora del riu Ulai. 3Alcí els ulls i viu, i vet aci un moltó
Fins un temps i més temps i la meitat d'un
temps. Per a alguns un temps ací és un
any i el resultat total tres anys i mig
(1 -{- 2 -(- l/s)- D'altres, pero, pensen
que un temps és una duració indefinida
i que, per tant, és impossible de deduir
d'aquest text cap fixació cronológica.
27. — El seu imperi... El regne mes-
siánic, universal i etern, s'iniciá ja en
aquest món amb l'Església católica,
co és a saber, universal, i es continua
amb sentit pie, en l'Església triomfant.
Alguns hi troben preformada la pro-
fecía del regnat miHenari del Crist
(Apoc. XX, 4). Els racionalistas mo-
deras i antics ho intepreten del regnat
deis macabeus. Per a refutar la inter-
pretació racionalista sois cal llegir el
text, les paraules pomposes del qual,
aplicades al petit i efímer regnat deis
macabeus, semblarien més aviat un sar-
casme !
1. — Des d'ací, deixa el llibre de
Daniel la llengua caldea i reprén l'he-
braica fins a l'acabament del cap. XII.
L'any tercer del regnat del rei Baltasar.
Aquesta escena, dones, ha de situar-se
cronológicament abans (no gaire, pro-
bablement) de la del cap. V i dos anys
després de la del cap. VII.
Al comencament del regnat de Baltasar
(cf. VII, 1); quan tingué lloc la visió
del cap. VII.
2. — Jo estava a Susa. Sembla que
Susa pertanyia en aquell temps ais cal-
deus, i fins que era la residencia estival
deis reis de Babilonia, cora més avant
ho fou deis de Pérsia. L'estada, dones,
de Daniel a Susa podia ésser real. En
tot cas, peró, no pot haver-hi cap difi-
cultat seriosa, si hom té en compte que
Testada de Daniel a Susa, a la vora de
l'Ulai, pot ésser presa en sentit espiri-
tual, com l'objecte primer de la visió.
La Vulgata tradueix vegi que jo estava a
la vora de l'Ulai, i certament sense con-
trariar, ni violentar gaire el text hebreu.
El riu Ulai envoltava la ciutat de Susa.
DANIEL- VIII, 4-8
5)
que estava de cara al riu i tenia dues banyes i aquelles dues banyes
eren altes ; pero l'una era més alta que l'altra, i la més alta era
l'última a pujar. 1 \'egí el moltó tossant vers l'occident i vers el
nord i vers el migdia, i cap bestia no podia sostenir-se davant d'ell,
ni deslligar-se de les seves mans; feia tot el que li talentejava, i
s'engrandí.
5 Estava jo caviHant, i vet ací que un boc venia de ponent per da-
munt la fac de tota la térra, sense tocar per res en térra ; i al boc se
li destacava una banya entre els ulls. 6I vingué al moltó de dues
banyes, que jo havia vist posat de cara al riu, i marxá corrent vers
ell amb la impetuositat de la seva forca. 7 1 el vegí acostar-se al moltó
i enfellonit contra ell, el tossá i li trenca les dues banyes, i el moltó
no tingué forca per a aguantar-se davant d'ell, i el tombá a térra i
el trepitjá, i no hi hagué qui deslliurés el moltó de les seves mans.
8 1 el boc esdevingué extremament gran i en fer-se fort li fou tren-
cada aquella banya grossa, i, en lloc d'ella, li'n sortiren quatre, des-
tacades ais quatre vents del cel.
}. — Un moltó... que tenia dues banyes.
Simbol escaient de la monarquía dual
medo-persi (cf. verset 20), els reis de
la quai, quan soriien a campanya, es
coronaven, no amb la diadema, sino
amb la figura d'un cap de moltó, segons
Ammiá MarceHí. Els perses prevalgue-
ren sobre els medes en l'hegemonia de
l'Imperi; per aixó una de les banyes del
moltó, la que simbolitzava Fersia, era
més alta que l'altra, que representava la
Media.
4. — Vers T occident i vers el nord i vers
el migdia. Vénen a ésser les tres preses
(costelles) que portava a la boca l'ós
del cap. VII (verset 5). Les conquestes
més importants deis perses foren rea-
litzades en aqüestes direccions: a l'oest,
Babilónia, al nord, l'Arménia, i al sud,
l'Egipte. Envers l'est també s'estengue-
ren els perses, peró aqüestes terres no
tenien la importancia de les altres, so-
bretot des del punt de vista del profeta.
Per aixó no les esmenta.
De les seves mans. Hebraisme: de la
seva poténcia.
S'engrandí. De poder temporal i de
supérbia.
5 . — Un boc. L'agressivitat del boc i
el seu pas rápid (sense tocar en térra),
representen bé la decisió i rapidesa amb
qué Alexandre verifica les seves grans
conquestes
De ponent. De Grécia, de Macedónia.
Se li destacava una banya. La figura
destacada, enorme, d'Alexandre el
Gran. Aquests versets són una descrip-
ció viva de les victóries que Alexan-
dre obtingué sobre Darius, i de la des-
feta definitiva de l'Imperi medo-persa.
8. — En fer-se fort, li fou trencada
aquella banya grossa. En l'apogeu de
les seves conquestes morí Alexandre,
en plena joventut, i, uns anys més
tard, el seu immens Imperi es frac-
cioná definitivament, després de la ba-
talla d'lpsus (any }oi a. C.) en quatre
monarquies: 1, Asía menor i Trácia,
sota Lisímac; 2, Macedónia i Grécia,
sota Cassandre; \, Egipte i Arábia, sota
Ptolomeu ; 4, Babilónia, Siria i les
terres orientáis, sota Seleuc Nicator.
DANIEL -VIII, 9-14
9 1 d'una d'elles n'eixí una altra de molt petita, i va créixer vers el
migdia, i vers al llevant, i vers el bell país. 10 1 s'exalcá fins a l'exér-
cit del cel, i n'aterrá una part i alguns estéis, i els trepitjá. 11 1 fins
contra el cap de l'exércit s'exalcá, i per ell fou suprimit el sacrifici
perennal i assolá el lloc del seu santuari. 12 1 un exércit fou lliurat
per prevaricació contra el sacrifici perenne, i abaté la veritat a térra,
i va operar, i va reeixir. 13 1 vaig sentir un sant que parlava, i digué
un sant a un que estava parlant : ¿ Fins a quan la visió del sacrifici
perenne, i la prevaricació desoladora, i el santuari i l'exércit trepit-
jats? 14 Fins a vespre-matí, dos mil tres-cents; aleshores será puri-
ficat el santuari.
Alguns sostenen que el nombre qua-
tre ací és un nombres simbólic i indeter-
minat, que es refereix a les quatre parts
del món. La mateixa interpretació pro-
fética sembla no concordar gaire amb
aquesta opinió (cf. verset 22).
9. — Una altra de molt petita. Antíoc
Epifanes que, poc potent al principi, aná
engrandint el seu reialme per conques-
tes successives en les direccions indica-
des en el text.
Vers el bell país. Co és, la térra de la
gloria. Lit.: joiell. Així anomenaven
els hebreus la Palestina (Jer. III, 19;
Ez. XX, 6, 15).
10. — L'exércit del cel. En el sentit
literal és el conjunt d'estrelles del fir-
mament (cf. Dt. IV, 19; XVII, 3; Is.
XLV, 12, etc.); peró l'explicació de
Gabriel (verset 24) sembla exigir un
sentit figurat, co és, el poblé hebreu.
N'aterrá... alguns estéis. Sembla refe-
rir-se ais jueus que sucumbiren per no
trair la religió i la patria llur (1 Mac.
65-67), o bé ais que prevaricaren i es
lliuraren a la voluntat d'Antíoc (I Me.
1,5 5 i seg-).
11. — El cap de l'exércit del cel és
Déu, contra el qual arriba Antíoc a
insolentar-se.
Fou suprimit el sacrifici... assolá el lloc
del santuari. Vegi's I Mac. I.
12. — Un exércit foulliurat... Enshem
limitat en aquest passatge, un xic obs-
cur, a traduir literalment el text hebreu.
El sentit racional sembla ésser el que
expressa la Vulgata. Li fou donat (a
Antíoc) poder sobre (el poblé sant i
sobre) el sacrifici, a causa de les pre-
varicacions deis jueus.
13. — Un sant. Un ángel.
A un que eslava parlant. L'ángel pri-
mer que el profeta ací no anomena,
potser per la percepció confusa de les
seves paraules. Segons el verset 16,
sembla ésser Gabriel.
14. — Vespre-matí. Aquesta expres-
sió representava per ais hebreus un dia
sencer (cf. Gen. I). En conjunt, aquests
2,300 dies formen sis anys (lunars) i
mig. Comptant de l'any 143 (Era se-
leucida), quan Antíoc inicia la campa-
nya en la que s'apoderá de Jerusalem
(I Mac. I, 21), fins a l'any (149) de la
seva mort (I Mac. VI, 16), ve a resul-
tar un lapsus de temps a penes adap-
table al text de la profecía.
El santuari fou purificat després de
la desfeta de Lisias, a les darreries
de l'any 148 (I Mac. IV, 52).
D'altres exegetes creuen que aquesta
xifra de dies és impossible d'encaixar
bé amb la historia deis macabeus, i en
dedueixen que es tracta d'un nombre
simbólic i, avui per avui, impossible de
determinar.
DANIEL -VIII, 15-26
57
Gabriel s'apareix al profeta i li explica la visió
18I s'escaigué que veient jo, Daniel, la visió i cercant-ne la in-
teHigéncia, vet ací que es posa al davant meu com una figura d'home.
16 1 vaig sentir una veu d'home, al mig de l'Ulai, que crida i digué :
Gabriel, explica-li la visió. 17 1 vingué a on jo estava, i en atansar-
se, em vaig esglaiar i vaig caure sobre la meva fac, i em digué :
Entén-ho, fill d'home, que aquesta visió és per al temps de la fi. 18 1
en parlar-me ell, vaig quedar sense sentits, de cara a térra; pero ell
em toca i em féu aixecar en el lloc on jo era. 19 1 digué : Vet ací que
jo t'assabentaré del que s'esdevindrá a la fi de la indignació, car el
temps finirá. 20 El moltó amb dues banyes que has vist, són els reis
deis medes i deis perses. 21 1 el boc pelut és el rei de Javan, i
aquella banya grossa, que tenia entre els ulls, és el rei primer. 22 1
quan fou trencada, en sortircn quatre en el seu lloc ; quatre regnes
en sortiran, pero no en la seva puixan^a. 23 1 a la fi d'aquests reg-
nes, quan es curullaran les prevaricacions, s'alcará un rei descarat
i coneixcdor d'enigmes. 24 1 el seu poder s'enrobustirá, pero no per
la seva for^a : será formidable en destruir, prosperará, i fará, i des-
truirá els forts i el poblé deis sants. 25 Amb la seva astucia el frau
triomfará en la seva má, i s'ensupcrbirá de cor, i fará moltes morts
arterosament, i s'alcará contra el Príncep deis princeps, pero es des-
fará sense ningú tocar-lo. 26 1 la visió pertocant a vespre i matí, que
15. — Com una figura d'home. L'án- 24. — No per la seva for(a, sino per
gel Gabriel (verset 16) en figura hu- la seva astucia i fraudulencia; segons
mana. d'altres, no per la seva forga, sino per
16. — Una veu d'home. Un altre án- l'ordenació de Déu encaminada a puri-
gel que s'adreqa a Daniel d'enmig de ficar el seu poblé.
l'Ulai . 25. — Es des/ara sense ningú tocar-lo.
17. — Em vaig esglaiar i vaig caure. No fou la má de Phome qui inferí la
Impressionat de la preséncia majestuosa mort al perseguidor Antioc, sinó la má
i sublim de l'ángel. invisible de Déu. Quan el seu exércit
Al temps de la fi. El temps establert fou derrotat pels jueus, i restablert el
per Déu al compliment d'aquesta visió cuite de Jahvé, li entra, peí despit, una
profética. malaltia misteriosa, de la qual morí
19. — La fi de la indignació de Déu (I Mac. VI, 8-16). Val a dir, pero,
contra el seu poblé. que el text hebreu permet aquesta altra
38
DANIEL -VIII, 27-IX, 6
ha estat dita, és veritat, i tu tanca la visió, perqué va per a un temps
llunyá.
27 1 jo, Daniel, restí defallit i malalt uns dies; en alcar-me, repren-
guí els aíers del rei ; pero restava esglaiat de la visió, i ningú no
ho comprenia.
Oració de Daniel
(C. IX.) ^'any primer de Darius, fill d'Assuerus, de la raca deis
medes,que fou constitui't rei sobre l'imperi deis caldeus. 2L'any pri-
mer del seu regnat, jo, Daniel, vaig estudiar amatent en els llibres, el
nombre d'anys que fixá la paraula de Jahvé al proteta Jeremias, per
a complir-se la devastació de Jerusalem: setanta anys. 3I vaig alear
el rostre al Senyor i Déu, cercant-lo amb oracions i pregáries, en
dejuni, i sac, i cendra.
4I vaig pregar a Jahvé, mon Déu, i confessí i diguí:
Ah!, Senyor, Déu gran i formidable, que guardeu el pacte i la
misericordia ais qui us estimen i compleixen els vostres manaments,
5hem pecat, i hem comeses iniquitats, i ens hem portat impiament,
i hem estat rebels,i ens hem apartat deis vostres preceptes i deis vos-
tres judicis. 6I no hem escoltat els vostres servents els profetes, que,
2, Ir. xxv, 1 1 ; xxix, 10. — 4, Neh. 1, 5. — 6, Bar. 1, 17.
traducció literal: i en fi la má será Ir en- Algún autor ho refereix, ¡ no sense
cada, qo és: finalment la potencia (d'An- enginy, a Mahoma.
tíoc) será desfeta (cf. II, 34, 35). En 26. — Tanca ¡a visió. Co és, no la
aquesta traducció, el detall de la mort publiquis per ara.
especial d'Antioc no hi seria exprés- La visió... del vespre-mati (cf. v. 14).
sat. 2. — En els llibres sagrats.
Aquest detall, com tots els altres de Setanta anys. Cf. Jer. XXV, 11, 12.
l'explicació profética, s'adapten sufi- S'atansava ja el terme d'aquesta data
cientment a l'época de la persecució i malgrat el canvi de dinastía i de raga
d'Antioc Epífanes, tal com la coneixem (era l'any primer de Darius I) en el
pels autors profans, i especialment peí govern de Babilonia, la llibertat deis
llibre deis Macabeus. jueus encara no era albiradora. És per
És per aixó que l'exegesi tradicional aixó que Daniel prega i fa peniténcia.
refereix aquesta profecía al temps deis 4. -Vaig pregar a Jahvé. Aquesta mag-
macabeus, i no a d'altres posteriors, nífica oració de Daniel és tan profunda-
ni ais de l'Anticrist, almenys directa- ment humana, que s'adapta a tots els
ment; cal no oblidar, peró, que Antíoc temps i a tots els pobles. Trets alguns
és un deis tipus de l'Anticrist, i en la detalls d'ordre concret, és tan actual
literatura profética el tipus i l'anti-tipus avui entre nosaltres, com entre els he-
solen trobar-se barrejats. Aixó podría breus captius a Babilonia. És la gran
teñir aplicació ací i al cap. XI. oració de la humanitat penitent.
DANIEL -IX, 7-1 5
5 9
en nom vostre, parlaren ais nostres reís i ais nostres princeps i ais
nostres pares i a tot el poblé del país. 'A Yós, Senyor, la justicia
i per a nosaltres l'afront, com en el día d'avui ais homes de Judá
i ais habitants de Jerusalem i a tot Israel, ais de prop i ais llunyans,
en totes les terres on els heu llencat per llurs prevaricacions amb
qué us ofengueren. 8 Senyor, a nosaltres l'afront, i ais nostres reis,
i ais nostres princeps, i ais nostres pares, car hem pecat contra Vos.
9 Del Senyor, Déu nostre, són les misericórdies i els perdons, car ens
rebeHárem contra d'ell. 10 1 no escoltárem la veu de Jahvé, el Déu
nostre, per a procedir segons les seves liéis, que ens posa al davant
per mitjá deis seus servents, els profetes. 11 1 tot Israel ha traspassat
la vostra llei, i s'apartava per no sentir la vostra veu, i ha caigut
sobre nosaltres l'execració i el jurament, que está escrit en la llei de
Moisés, servent de Déu, car hem pecat contra d'ell. 11 Ha complert
la seva paraula a nosaltres i ais nostres jutges que ens han governat,
d'induir sobre nosaltres la gran calamitat ; que mai no en fou cap
sota del cel, com la que ha caigut sobre Jerusalem. 13 Segons el que
está escrit en la llei de Moisés, vingué sobre nosaltres tot aquest
mal, i no hem pregat a la fac. de Jahvé, el Déu nostre, per a apartar-
nos de les nostres prevaricacions, i per a meditar la vostra veritat.
14 1 amatent Jahvé sobre el mal amb qué ens havia comminat, l'ha
fet caure sobre nosaltres, car just és Jahvé, el Déu nostre, en totes
les obres que ha fet, i nosaltres no hem escoltat la seva veu. 15 1 ara,
Senyor, Déu nostre, que traguéreu el vostre poblé de la térra d'Egipte
amb má forta, i us féreu un nom com en el dia d'avui: hem pecat,
11, Dt. xivit, 14. — 1S, Bar 11, 11, Ex. xt, i],
7. — En el dia d'avui, com ara ens Mai no en fou cap. La captivitat de
veiem afrontáis. Babilonia fou el cástig més fort que
Ais de prop i ais llunyans. Consta que fins aleshores havia caigut sobre Judá.
en aquells temps hi havia jueus escam- I també, en cert sentit, mai cap poblé
pats gairebé per tota la térra (Jer. XXIII, no ha estat castigat tan fortament, per-
3, 8) sobretot per les provincies de lint- qué cap poblé no ha estat mai objecte
peri immens de Babilonia. de la predilecció divina, com el poblé
11. — Que está escrit en ¡a llei de Moi- hebreu.
sis. Cf. Dt. XXVII-XX1X. 15. — Us féreu un nom com en el dia
12. — Ais nostres jutges. No té el d'avui. Els prodigis de Jahvé, en treure
sentit estricte de magistrat de la justicia d'Egipte el seu poblé, li donaren gran
pública, sinó més aviat el de governant, celebritat entre els altres pobles, com
o cap, rei, sacerdot, magnat, etc. a protector insuperable d'Israel. Aque-
• 4XT1C T1STXMENT X
6o
DANIEL -IX, 16-20
hem procedit iniquament. 16Aparteu, Senyor, us prego, segons
totes les vostres justicies, la vostra ira i el vostre furor, de la vostra
ciutat de Jerusalem, vostra muntanya santa; car pels nostres pecats
i per les iniquitats deis nostres pares, Jerusalem i el vostre poblé són
l'oprobi de tots els que ens envolten. 17 1 ara escolteu, Déu nostre,
l'oració del vostre servent i les seves pregáries, i feu brillar la vostra
fac sobre el vostre santuari, per amor del Senyor!, que és desolat.
18Inclineu, Déu meu, les orelles i escolteu; obriu els ulls, i vegeu
la nostra desolació, i la ciutat sobre la qual s'invoca el vostre nom ;
els precs que us adrecem no els refermem sobre les nostres justicies,
sinó damunt les vostres grans misericórdies. 19 Senyor, oíu ! Senyor,
perdoneu ! Senyor, escolteu i feu ! ; no tardeu, per vós mateix, Déu
meu!, perqué el vostre nom és invocat sobre la ciutat vostra i sobre
el vostre poblé.
Profecía de les setanta setmanes
20 Encara estava parlant, pregant i confessant els meus pecats i els
pecats del meu poblé, i adre<;ava la meva deprecació a la fac. de
lia fama encara perdura avui, i els pro-
digis es repeteixen dins de la captivitat,
v. g., els narrats en el cap. III i VI de
Daniel.
16. — Oprobi de tots els que ens envol-
ten. Els sarcasmes deis pobles ve'ins
deis jueus (Ammonites, Moabites, Idu-
meus, Fenicis), cauen també en certa
manera sobre Jahvé, car, segons llur
manera de veure, Jahvé, el Déu nacio-
nal deis jueus, no ha pogut deslliurar-
los deis enemics.
17. — El to d'aquestes paraules, pen-
sen alguns, importa una manca de se-
guretat sobre l'época de la reconstitució
nacional i religiosa de Judea. ¿Com
s'explica aixó davant les profecies ex-
plícites d'Isai'as (XLV, 28) i de Jere-
mías (XXV, II, 12) que Daniel no des-
coneixia?
Els dubtes que pogués teñir el pro-
feta sobre l'esdevenidor del seu poblé
es refereixen més aviat a les condicions
espirituals del seu poblé, el qual, mal-
grat la llicó rebuda de Déu amb la cap-
tivitat, no acabava de purificar-se, per
tal de posar-se en condicions de realit-
zar totalment els destins que Déu li as-
senyalava, l'obra messiánica, que s'a-
complí fora d'ell i amb la seva oposició.
Vegi's també la nota al verset 2 d'aquest
capítol. Cal teñir present que les pro-
fecies no són necessáríament absolutes;
poden ésser condicionades, en els de-
signis de Déu, a l'obstinació o penitén-
cia deis homes.
Per amor del Senyor! Tal vegada hom
podría veure amb aquesta expressió una
allusió al Messias.
18. — Sobre la. qual s'invoca el vostre
nom. El text hebreu també permet tra-
duir: la ciutat que porta el vostre nom.
Aixi també en el verset 19.
20. — Encara estava parlant. Tot
just acabada la pregaría.
A la fac de Jahvé. Adrecat a Jahvé
DANIEL - IX, 21-25
61
Jahvé, mon Déu, sobre la seva muntanya santa. 21 Encara estava
jo dient la meva pregaría, i aquell home, Gabriel, que havia vist en
visió al principi, vola rápidament i em toca, cap al temps del sacri-
fici del vespre. 22 1 em féu entendre, i parla amb mi, i digué:
Ara he vingut, Daniel, a iHustrar-te la inteHigéncia. 23 En comen-
car les teves oracions, eixí la paraula, i jo he vingut per a expli-
carte-la, perqué ets benamat : escolta, dones, la paraula i entén la
visió. "Setanta setmanes han estat determinades sobre el teu poblé
i sobre la teva ciutat santa, per a cloure la prevaricació, i per a sege-
llar els pecats, i per a expiar la iniquitat, i per a portar la justicia
eterna, i per a tancar la visió i la profecía, i per a ungir el sant deis
sants. "Sápigues-ho, dones, i entén-ho bé : des de la sortida del
24, u. 1, «1,
esperitualment i potser també corpo-
ralment (cf. VI, 1 1 ).
Sobre la seva muntanya santa. Per, o
vers (com acabem de dir) la mun-
tanya santa.
21. — Aquell borne, Gabriel. Cf.
VIII, 15.
En visió al principi. Cf. VIII, 1.
Al temps del sacrifici del vespre (Ex.
XXIX, 41; Nm. XXVIII, 4). Era
l'hora de la pregaría peí poblé.
2j. — Eixí la paraula. Déu ordena a
Gabriel de venir a explicar al profeta
el que desitjava saber.
La vinguda de Gabriel per segona
vegada denota una missió extraordi-
naria. El profeta prega per la sort del
seu poblé en els moments actuáis. La
resposta de Déu transcendeix la visió
del profeta; no es limita a la sort actual
del poblé, sino que s'enlaira ais grans
esdeveniments messiánics, deis quals la
captivitat babilonesa no és més que una
débil preformació.
24. — Setenta setmanes. Aqüestes set-
manes no poden ésser de set dies sense
contradir tot el que diu el profeta en
els versets següents. El mateix profeta
sembla indicar-ho, quan al principi del
cap. següent (X, 2, 3) diu setmanes de
dies, per a distingir-les d'aquestes. Ge-
neralment s'interpreta setmanes d'anys,
50 és a saber, periodes de set anvs que,
en conjunt, pugen a 490 (7 4- 70) anvs.
El sant deis sants. Aquesta expressió
s'empra en literatura bíblica, més d'una
volta, per designar el lloc sagrat. Per
aixó ha estat referida per l'escola ra-
cionalista ala restaurado del cuite teo-
crátic. Pero ni en els dies de Zoroba-
bel, ni després de la profanació d'An-
tíoc, no es féu cap unció per a restaurar
el cuite. Es més, segons la tradició
jueva, no se'n féu cap en tot el temps
del segon temple. Tampoc no se'n féu
en la dedicació del temple salomóme
(I Rg. VIII). En aquest sentit, dones,
el sant deis sants seria el santuari de
la Nova Llei, la del Messias, amb el
cuite que s'hi ret a Déu, c.o és a saber,
l'Església de Jesucrist. Una tradició
bastant general, que ve deis temps més
antics, manifestada ja en les versíons
gregues deis LXX i de Teodoció, ac-
cepta en el sant deis sants un sentit per-
sonal referit concretament al Messias.
Es l'Ungit deis versets següents.
25-27. — El contingut d'aquests tres
versets ha estat objícte de comentaris
i discussions llargues i plenes d'erudi-
ció. Tota una literatura s'ha esniercat
a interpretar-los. Per a simplificar, re-
duirem en tres grups les opinions eme-
ses: a) la, que en podrem dir tradicional
cristiana (val a dir, pero, que no ho és
estrictament), que la refereix al temps
de Jesús; b) la deis racionalistes i jueus
alexandrins, que la refereix al temps
62
DANIEL -IX, 26
decret per a retornar i restaurar Jerusalem, fins al Messias príncep,
hi hauran set setmanes i seixanta-dues setmanes, i serán reedificades
les places i les muralles, en temps d'angoixa. 26 1 passades les seixanta-
d'Antioc; c) la d'alguns teólegs mo-
deras, preformada per escriptors ecle-
siástics antiquissims, que la refereix al
desplegament del regne messiánic, fins
a la fi del món.
Sense entrar al fons de la qüestió,
hem de dir que l'opinió deis racionalis-
tes és evidentment desproporcionada a
la solemnitat del to que empra Daniel en
el verset 24. Alió de la justicia eterna i
el sant deis sants, v. g., en boca d'un
hebreu d'aquell temps, no pot referir-
se més que al gran esdeveniment de la
vinguda del Messias. Així també les
descripcions apocalíptiques de la de-
vastado de Jerusalem (versets 26, 27),
la destrucció de la ciutat i del temple,
etc., etc., no teñen sentit referides al
temps d'Antíoc. Per altra part, hem
tingut ocasió d'observar manta vega-
des que els nombres en la literatura
profética no teñen sempre valor crono-
lógic exacte, sino que, o bé són nom-
bres rodons, o bé (ací juga un paper
important el nombre 7) teñen signifi-
cado simbólica. Cal, dones, no pre-
cipitar-se a determinar concretament i
categórica els temps assenyalats peí
profeta. Peró hom ha de confessar
que les coincidéncies colpidores que la
cronología assenyala, si més no, com
a possibles, entre la profecía daniélica
i la historia de Jesús, són una forta
suggestió a favor de l'exegesi que en
podríem dir tradicional. Cal no obli-
dar, peró, que segons la teología bíbli-
ca, la destrucció de la ciutat de Jerusa-
lem i del temple arran de la mort de
Jesús, són una preformació profética,
el tipus, de la destrucció final del món.
Es possible, dones, i lógic d'acceptar
la interpretació tradicional i d'ajuntar-
hi alguns elements escatológics de la
tercera opinió.
25. — La sortida del decret. Entre les
diverses interpretacions , que pretenen
fixar la data de la sortida del decret,
ens sembla més acceptable la que la
fixa l'any 453 (a. C.) en temps d'Ar-
taxerxes, car sois aleshores es reedifi-
caren, i amb angoixa, les muralles de
Jerusalem (Neh. II, III, IV, VI).
Messias príncep. Él mot Messias, d'ar-
rel hebraica, significa ungit. En el text
va davant de príncep, amb el qual s'in-
sinua, donada la construcció ordinaria
de l'hebreu, que Messias és com un
substantiu i príncep com l'adjectiu, i
així en el verset 26 es presenta sol el
primer mot. Com, segons l'Antic Tes-
tament, sois els reis i els sacerdots eren
ungits, resulta de tot aixó que la inten-
ció literal del text sembla referir-se a un
sacerdot-rei, ungit d'una manera espe-
cial i substantiva. Aquest ungit espe-
cial, aquest sacerdot-rei, no és altre
que el Messias esperat deis ¡ueus, al
qual les Escriptures apliquen aquest
doble títol (Ps. CIX, 4; Zac. VI, 13).
A més a més, aquest ungit sembla
ésser el sant deis sants del verset 24.
¿la qui, fora del Crist, pot convenir
aquesta denominació ?
Lagrange opina que el Messias (un-
git-príncep) és Cirus, en el qual es com-
pleixen les set setmanes primeres des
de la paraula de Jeremías (XXIX, 10).
Set setmanes i seixanta-dues setmanes.
Aqüestes divisió en dos períodes té
fonaments en la realitat histórica. La
restauració jueva, portada a cap per
Esdras i Nehemias, importa un període
mínim de 45 anys que, sense dificultat,
s'eleva al nombre de 49, que és el deis
anys que importen les set primeres set-
manes; les 62 restants (434 anys) van
fins a l'any 15 de Tiberi, que és el del
baptisme i el del comencament del mi-
nisteri públic de Jesús, i a la meitat de
l'última setmana (uns 3 anys després)
s'esdevé la mort de Crist i la cessació
del cuite mosaic i l'establiment de la
Nova Llei.
Encaixa, dones, prou bé la crono-
logía profética amb les dades de la
Historia. Sens dubte que l'encaix és
susceptible d'alguna objecció, sobre-
tot davant la inseguretat que general-
DANIEL - IX, 27
61
dues setmanes, será exterminat el Messias i no-res per a ell, i el
poblé d'un princep, que ha de venir, destruirá la ciutat i el santuari,
i la seva fi será en inundació, i fins a l'acabament de la guerra, de-
solacions determinades. 87 1 fará pacte amb molts en una setmana, i
27, Mt. xziv, 1 ¡.
ment teñen els nombres en la literatura
profética; pero no es pot negar que
l'adaptació és, en general, colpidora i
ajustada a la Metra de la profecía.
En temps d'angeixa. La historia deis
temps d'Ésdras i Nehemias palesa com
fou d'angoixosa la restauració de les
muralles dejerusalem.
26. — Aquest Messias pensen alguns
que és diferent del Messias-princep del
verset anterior, i el fet de no portar ar-
ricie els mena a establir que es tracta, no
d una persona individual, sinó de la col-
lectivitat del poblé hebreu, exterminat,
o rebutjat, com a ungit i predilecte de
Déu. No hi trobem prou rao per re-
butjar l'exegesi tradicional I
/ no-res per a ell. Knabenbauer tra-
dueix: ti non erit ei exterminatio; La-
grange: et sans qu'il ait eu de Sanie, etc.
Segons el parer justificat d'alguns he-
braisres, la negació del text hebreu pre-
sent 'Eyn no té un sentit própiament
adverbial, sinó més aviat de negació
substantiva; no s'hauria, dones, de tra-
duir no (cátala) non (llatí), sinó més
aviat no-res, nihil i tota la frase tra-
duida literalment seria í no-res per a
ell, i el sentit coincidiría amb el d'altres
passatges profétics que anuncien les
humiliacions i l'anorreament del Mes-
sias (cf. Is. LUI).
La tradició de la Vulgata {et non erit
eius populus qui eum negaiurus est) és,
com es veu, una paráfrasi, en la qual,
al marge del text, s'hi fa entrar la idea
del poblé i de la negació. Aixó no
obstant, el sentit de la paráfrasi de la
Vulgata no s'allunva gaire del sentit
del text, sobretot si hom té en compte
el que segueix en el text sobre la des-
trucció de la teocrácia jueva. La nota
més destacada del Messias és la de sal-
vador del seu poblé. El Messias, dones,
anorreat i rebutjat pels seus, importa
la pérdua definitiva del poblé hebreu.
El poblé d'un princep. És el poblé ro-
má, l'exércit del qual, acabdillat per Ti-
rus, destruí la ciutat i el temple.
Sembla una dificultat seriosa contra
la interpretació que hem adoptat com
a més acceptada i probable, 1 'afirmació
d'aquest verset sobre la destrucció de
la ciutat i del santuari, abans de la
darrera setmana, de la qual parla en
el verset 27. Val a dir, pero, que el
text sagrat no fa l'afirmació objectada.
En el verset 26 expressa els dos grans
fets de la mort del Messias i la desfeta
d'Israel a realitzar passades les seixanta-
dues setmanes, i en el 27 detalla i con-
creta els esdeveniments de la darrera
setmana. És natural també que anun-
ciada la mort del Crist n'anunciés im-
mediatament el cástig (v. 26) i després
en fes com una explicació ulterior en
el verset següent.
La seva fi será en inundació. La fi de la
nació jueva será tan violenta, tan formi-
dable i tan completa, com si una inun-
dació hagués passat per sobre d'ella
D'altres entenen la fi del poblé inva-
sor (el poblé d'un princep) que per a
ells és el poblé de l'Anticrist. Ja hem
indicat que alguns hermeneutes mo-
deras, fundáis en l'autoritat d'antics
SS. Pares, donen a la setmana darrera
(70.1) un sentit escatológic; la refe-
reixen ais temps de l'Anticrist i posen
un interval de molts segles entre la
setmana 70.1 i la 69.*. Són setanta set-
manes, diuen, referents a la história del
poblé hebreu i aquest, com a tal, pa-
teix un eclipsi des del Messias fins a la
seva conversió final, a les darreries del
món; aleshores torna a entrar en la
seva história, com a poblé eleeit de
Déu.
27- — / fará pacte amb molts en una
setmana. El subjecte d'aquesta oració és
el Messias, que és la persona central
d'aquests versets. En l'última setmana
64
DANIEL -X, i
a la meitat de la setmana fará cessar el sacrifici i l'oblació, i després
sobre Tala de les abominacions vindrá el devastador, i fins que la
destrucció i el que ha estat decretat s'escampi sobre el desolat, les
ruines.
Aparicio esplendorosa i esglai del profeta
(C. X.) 'L'any tercer de Cirus, reí de Pérsia, la paraula fou
establirá el N. T., el qual no es limita,
com l'Antic, al poblé hebreu, sinó que
s'estén a tots els pobles de la térra.
Fará cessar el sacrifici i l'oblació.
Caducat el Testament Antic i establert
el Nou, el sacrifici del eos i de la sang
de Jesucrist anuHará, per superació,
tots els sacrificis de la Llei antiga, com
ho prova magistralment St. Pau en
l'epístola ais hebreus. En aquest sentit
el Messias féu cessar el cuite de l'Antic
Testament; el féu cessar virtualment
des de la seva mort; la cessació real
s'esdevingué més tard.
Sobre l'ala de les abominacions. L'ala
vol dir l'exércit, el de Roma, el qual
planta a Jerusalem i al temple les se-
ves senyeres triomfants amb les imat-
ges deis déus del paganisme; ensems
que profanaven, desolaven. Sembla
que és a aquest passatge que es refereix
Jesucrist (Mt. XXIV, 15) en el sermó
escatológic.
S'escampi sobre el desolat. Hem dei-
xat aquesta frase amb la vaguetat i in-
determinació del text hebreu. És difícil
de reduir-la a un sentit concret, i d'iden-
tificar-la dins la Historia. La idea ge-
neral, en canvi, és evident: la destruc-
ció de la teocrácia jueva expressada
d'una manera apocalíptica.
Els hermeneutes moderns que opinen
ésser escatológica (referent ais temps de
la fi del món) la setmana 70.a, expliquen
aquests versets bastant diversament.
Reentrat Israel en la seva historia, amb
la seva conversió al Cristianisme, i re-
integrata Palestina, constitueix un nueli
cristiá vigorós i fervent sota la predica-
do del profeta Elias (Mal. III, 21) i
edifica en el solar del Temple antic el
santuari cristiá, la Basílica nacional del
Judaisme catolic. El poblé de l'Anticrist,
comandat peí seu cap, envaeix Jerusa-
lem i destrueix la ciutat i el temple; la
ira de Déu, pero, cau damunt deis in-
vasors triomfants, com una inundado,
i els sepulta en el gran cataclisme
final.
X. — Nota general. Segons aquest ca-
pítol, cada poblé té el seu ángel protec-
tor, que defensa els interessos del seu
patrocinat, contra deis ángels protec-
tors d'altres pobles d'interessos contra-
ris. La lluita no pot teñir altre sentit
que inclinar els esdeveniments a favor
del patrocinat, ja influint directament
en la marxa de la Historia, ja inclinant
la voluntat de Déu. Tractant-se d'án-
gels bons, sembla, d'antuvi, que és im-
possible la lluita, car tota llur gestió
s'ha d'encaminar a la gloria de Déu i
no al profit material de llurs clients.
Pero els camins que menen a la gloria
de Déu son molts en l'ordre de la pos-
sibilitat, i cada ángel defensa aquell
que és més favorable al seu protegit.
Si suposávem els decrets de Déu
concrets ja i immutables en dirigir el
curs de la Historia, la intervenció deis
ángels fóra inútil; pero no és difícil
d'admetre en els decrets divins la pan
que Déu concedeix a la intervenció
deis ángels en ordre a fer-los concrets
i immutables.
Es aquesta una explicació semblant a
la que donen els teólegs pera legitimar
l'eficácia de l'oració i de la nostra con-
ducta davant de Déu. Té, dones, un
sentit veritable i propi la lluita deis án-
gels de qué parla el present capítol.
Aixó no obsta, pero, que hi hagi de-
talls metafórics de carácter antropo-
mórfic, i fins que ho sigui el to general
de la narració.
1 . — L'any tercer de Cirus (cf. I, 21).
DANIEL - X, 2-1 1
65
revelada a Daniel de sobrenom Baltasar ; i la paraula de veritat i de
gran fon;a, i li fou donat d'entendre la paraula i de capir la visió.
2 En aquells dies, jo, Daniel, vaig estar en condolenca durant tres
setmanes de dies. 3No vaig tastar cap menjar agradable, la carn i el vi
no entraren a la meva boca, ni de cap perfum no em vaig ungir, fins
a complir tres setmanes de dies. 4I en el dia vint-i-quatre del mes
primer, estava jo a la vora del riu gran, el Tigris. 5 Alcí els ulls, i
vaig veure, i vet ací un home vestit de llene, i cenyits els lloms d'or
d'Ufaz. 6 El seu eos era com de crisólit, la seva cara fulgurava com
un llamp, els ulls, com a tions de foc, els bracos i les carnes, com
de metall brunyit, i la veu de les seves paraules,com el brogit d'una
multitud. 7I vegí jo, Daniel, jo tot sol, la visió, car els homes que
estaven amb mi, no la veieren, sino que una gran temor caigué sobre
ells, i fugiren a amagar-se. "I jo sentí sol i vegí aquesta gran visió ;
pero em vaig esglaiar, i s'immutá el meu rostre, i em vaig quedar
sense forces. 9I vaig sentir la veu de les seves paraules, i, en oir-
ía, vaig quedar sense sentits, de cara a térra.
10 1 vet ací que em toca amb la má, i em féu drenar sobre els meus
genolls, i sobre els palmells de les seves mans. 11 1 em digué : Da-
De gran /orea, $0 és que anuncia co-
ses formidables. La traducció literal
més rigorosa seria gran exercit, i es
referiría a les lluites que descriu entre
els ángels i entre els exércits enemics.
2.— V aig estar en condolenca. La causa
de la tristor del profeta devia ésser, o bé
de no retornar a Jerusalem, com alguns
ho havien fet, o bé que la restauració
de la teocracia es feia molt lentament
i entre grans dificultáis interiors i exte-
riors, o bé la decadéncia espiritual del
seu poblé que no reaccionava prou,
malgrat els cástigs de Déu, etc. Aqües-
tes causes no son incompatibles en-
tre si.
4. — Ala vora del riu. Sovint les vi-
sions deis profetes es realitzen a la vora
deis rius (cf. Ez. I, 1; Dan. VIII, 2).
5. — Un home. Un ángel, probable-
ment, Pángel protector deis hebreus
captius, o bé Gabriel.
Vestit de llene. La gent noble de Babi-
lonia portava túnica de llene blanc i
brillant.
Cenyits els lloms (Por. El cenyidor
era indispensable en el vestuari deis
babilonesos.
A remarcar el paraHelisme entre
aquest passatge de Daniel i Apoc. I, 1 3.
6. — Com de crisólit. Lit. : com
Tarsis, país d'on sembla que provenia
principalment el crisólit, pedra preciosa
de color imitant l'or.
7. — Una gran temor. Produida per
la presencia invisible de l'ángel, potser
per una percepció confusa del seu ful-
gor, o del brogit que l'acompanyava.
Alguns suposen innecessáriament que
es desencadená una tempesta de llamps
i de trons.
10. — Sobre els meus genolls, i sobre
els palmells de les seves mans. El profeta,
encara no revingut totalment de l'es-
glai, no pot, o no gosa aixecar-se del
tot, i resta en la posició que diu el text.
66
DANIEL -X, 12-17
niel benamat, atén a les paraules que jo et dic, i posa't dret, que
ara sóc enviat a tu. I en dir-me aqüestes paraules, m'alcí tre-
molant.
Els ángels protectors dels pobles
12 1 em digué : No tinguis por, Daniel, que des del primer dia que
posares el cor a entendre i a afligir-te en la presencia de ton Déu,
foren escoltades les teves paraules, i jo he vingut per elles. 13 1 el
príncep del reialme de Pérsia se m'ha oposat vint-i-un dies, i vet
ací que Miquel, un dels princeps més enlairats, vingué a ajudar-
me ; jo, dones, restí allá, al costat dels reis de Pérsia. 14 1 he vingut a
fer-te saber el que s'esdevindrá al teu poblé en la darreria dels temps,
perqué la visió encara va per dies.
15 1 en dir-me aqüestes paraules, abaixí els ulls a térra, i vaig em-
mudir. 16 1 vet ací un, com semblant a fill d'home, que em toca els
llavis, i jo vaig obrir la boca, i vaig parlar, i vaig dir al qui estava
al davant meu : Senyor meu, amb la visió se'm deslliguen les juntu-
res del eos, i defalleixo. 17 ¿I com gosará el vostre servent a parlar
13. — El princep del reialme de Pérsia.
Alguns pensen que era un esperit do-
lent, que influía en els reis de Pérsia,
per tal d'impedir que donessin la lliber-
tat ais hebreus captius; pero la interpre-
tado tradicional dels SS. Pares i exe-
getes católics el reputa l'ángel custodi
del reialme de Pérsia. L'oposició que
féu a Daniel, era per tal de reteñir a
Pérsia els jueus, com a beneficiosos es-
piritualment per ais perses. La inter-
venció de Miquel consistí a fer-li veure
els designis de Déu sobre el seu poblé
i el dret dels jueus a la llibertat i al
retorn a la patria.
Jo, dones, restí allá, al costat dels reis
de Pérsia. Per a portar a efecte, jun-
tament amb l'ángel de Pérsia i Miquel,
la deslliuranga dels hebreus, suggerint-
la ais reis de Pérsia.
I he vingut. Suspén momentániament
Testada a Pérsia, per parlar a Daniel;
després se n'hi torna (cf. verset 20).
14. — La darreria dels temps. Sembla
referir-se a les darreries de la teocracia
jueva, ais esdeveniments que tindran
lloc entre els dies de Daniel i els del
Messias.
La visió. Qo és, el compliment de la
visió, va per a dies; no es realitzará im-
mediatament.
15. — Abaixi els ulls a térra, i vaig
emmudir. D'esglai, d'inquietud, per
l'esdevenidor del seu poblé, potser de
respecte a l'ángel.
16. — Un, com semblant a fill d'home.
Deu ésser el mateix ángel que li estava
parlant. El profeta, d'antuvi (verset 5)
l'ha vist i continua veient-lo en forma
humana, pero ara que sap la seva cate-
goría, no gosa a anomenar-lo home
simplement.
Estava al davant meu. El mateix
ángel.
Se'm deslliguen les ¡tintures del eos.
M'esglaio i em tremolen els ossos.
DANIEL - X, i8-XI, 2
67
amb el seu senyor? Encara no m'ha retornat la forca, i no puc ni
aleñar. 18 1 em toca altra volta aquell de semblanza d'home, i em
conforta. 19 1 digué: No tinguis por, home benamat, la pau a tu;
coratge i coratge ! I en parlar-me ell, jo m'anava encoratjant, i
diguí : Parleu, senyor meu, que ja m'he refet de l'esglai.
20 1 digué : ¿Saps a que he vingut a tu? Ara me'n tornaré a com-
batre el príncep de Persia i, en anar-me'n jo, vet ací que ve el príncep
de Javan. -'Pero jo t'explicaré el que está consignat en l'escrip-
tura de la veritat ; i ningú no em fa costat en tot aixó, més que
Miquel, el vostre príncep.
Lllttes dels Ptolomeus i els Seijeucides
(C. XI.) 'I jo, l'any primer de Darius el meda, estava per a
confortar-lo i ajudar-lo.
* I ara et mostraré la veritat ; vet ací que encara hi haurá tres reis
18. — Aquell com semblanca d'home.
Cf. versets 1615.
20. — En anar-me'n... ve el príncep
de javan. L'ángel custodi del regne
de Macedónia, que gestiona davant de
Déu la desfeta de Persia, i, en qualitat
de protector dels successors d'Alexan-
dre, haurá de lluitar amb l'ángel pro-
tector del poblé hebreu.
21. — Uescriptura de la veritat. Es
dir, el llibre (metafóric) dels decrets
de la Providéncia divina, segons els
quals es regeix la historia dels pobles
(Ex. XXX11, 12; Ps. CXXXVII1, 16).
Miquel, el vostre princep. L'arcángel
Miquel és el protector del poblé hebreu
i de son successor, el poblé cristiá,
l'Església.
1. — Per a confortar-lo i ajudar-lo.
A Darius, perqué, destruida la poténcia
de Babilonia opressora del poblé de
Déu, Darius li fos més propici. D'al-
tres pensen que el confort i l'ajuda
eren per a Miquel, ja que el verset 1
d'aquest capítol no pot separar-se del
darrer capítol precedent, en el qual es
parla de Miquel. El sentit seria que
Miquel i Gabriel s'ajuden mútuament
a favor del poblé d'Israel, contra els
seus enemics.
2. — Et mostraré la veritat. Fins ací
els preámbuls, podriem dir, de la gran
revelado que l'ángel fa a Daniel sobre
l'esdevenidor del seu poblé, les guerres
entorn d'ell, les peripécies i la succes-
sió d'imperis, etc., amb una precisió
de detalls que no se'n registra d'igual en
tota la literatura profética dels dos Tes-
taments. La narrado profética s'ajusta
tan perfectament ais detalls de la His-
toria, que aixó sol bastaría per demos-
trar la procedéncia divina d'aquestes
paraules. Els racionalistes que s'entes-
ten en negar a priori tota intervenció
sobrenatural, es veuen forqats a relegar
la composició del llibre ais temps dels
macabeus; car, efectivament, sense
una revelació, és impossible que hom
pogués escriure així, si no és després
d'haver vist els esdeveniments. Els de-
talls de la profecía, pero, demostren,
com veurem, que no pertany a l'época
dels macabeus, sino que li és ante-
rior.
68
DANIEL -XI, 3-6
a la Pérsia, i el quart s'enriquirá copiosament sobre tots els altres, i
amb sa riquesa immensa concitará tothom contra el regne de Javan.
3I sorgirá un rei poderos i de gran dominació, i fará tot el que
voldrá. 4I tot just d'erigit, será desfet el seu imperi, i será dividit
ais quatre vents del cel, pero no entre els seus descendents, ni amb
el domini que ell exercí, car, extirpat 1'imperi, será per a d'altres dis-
tints d'aquests.
5I s'enfortirá el rei del migjorn, pero un deis seus princeps es fará
més fort que ell, i dominará i el seu poder será gran. 6 1 al cap
d'anys, faran alianca, i la filia del rei del migjorn anirá al rei del nord,
per a fer convenís, pero no retindrá la forca del brac, ni ell, ni el seu
Tres reis a la Pérsia. Després de Ci-
ras, que ho era ais temps de Daniel,
vingueren Cambises, Smerdis i Darius
Histaspes.
/ el quart. Segons el parer general,
és Xerxes, el qual acumula riqueses
immenses, més que cap deis seus ante-
cessors.
/ concitará tothom contra el regne de
Javan (Grécia). Aquesta traducció de la
Vulgata ens sembla la més obvia, i fins
insubstituible, del text hebreu. Cert
que no hi ha preposició adversativa
contra el rei de Grécia, pero hi ha la
d'acusatiu (al rei de Grécia) que aci és
equivalent. És, dones, el quart rei
Xerxes, que muntá exércits immensos
per a envair la Grécia en les guerres
médiques.
D'altres volen que sigui Darius Co-
doman, que també aplegá un exércit
d'un milió d'homes (que fou vencut, a
Arbeles, per Alexandre) i riqueses im-
menses a Susa, que caigueren en mans
del vencedor.
3. — Un rei poderos. Alexandre el
Gran, de Macedónia, segons el sentir
unánime deis intérprets, que, destruit
rimperi persa, s'apoderará deis seus
dominis i els eixamplará (de gran do-
minació) i reeixirá en totes les seves
empreses (fará iot el que voldrá).
4. — I tot just d'erigit, será desfet el seu
imperi. Aquesta és, ens sembla, la tra-
ducció exacta. La verificado és la mort
d'Alexandre en l'apogeu de la seva glo-
ria, i la desmembració del reialme en
quatre parts (cf. VIH, 8), vers els qua-
tre punts cardinals.
No entre els seus descendents . Els filis
d'Alexandre, Hércules i Alexandre, fo-
ren assassinats.
Extirpat Vimperi. A més de les quatre
grans fraccions de l'Imperi d'Alexan-
dre, se'n produiren d'altres menys im-
portants (Capadócia, Arménia, etc.);
en cap d'elles, pero, no regnaren els
filis del gran conqueridor.
5 . — El rei del migjorn. El rei d'Egip-
te, probablement Ptolomeu Lagus.
Un deh seus princeps. Són variades
les interpretacions quant a identificar
aquest príncep. Sembla que es tracta
de Seleuc Nicator, general de Ptolo-
meu Lagus, fundador de la dinastía
deis Seléucides, amb un Imperi el més
extens de tots els derivats del d'Ale-
xandre.
6. — Faran alianca. Després de vuit
anys de guerra, es féu la pau entre An-
tíoc II Theos, de Siria (nord) i Ptolo-
meu II, Filadelf d'Egipte (migjorn) i la
filia d'aquest, Berenice, fou donada,
en matrimoni, al rei de Siria. Aquest
repudia sa muller primera Laodicea, i
es comprometé a deixar hereus del seu
tron els filis de Berenice. Mort Pto-
lomeu, Antioc torná a sa muller pri-
mera, i aquesta es venjá d'ell emmetzi-
nant-lo i fent matar Berenice i el fill
que havia tingut d'Antíoc, al santuari
de Dafnes.
DANIEL - XI, 7-13
69
brac no es sostindran, i será lliurada ella i efe qui la portaren, i el
seu 611, i els seus partidaris d'altres temps.
TI del rebrot de les seves arrels s'alcará un tany, i vindrá amb un
exercit, i entrará en els dominis del rei del nord, i hi fará a son grat
i se n'apoderará. 8I també s'emportará captius a Egipte llurs déus, i
llurs princeps, i llurs vasos preciosos d'or i d'argent, i per uns anys
s'imposará ell sobre el rei del nord. 9I entrará en el reialme del rei
del migjorn i se'n tornará cap a la seva térra.
10 1 els seus filis s'excitaran i congriaran munió d'exercits grans, i
marxará rápidament, i envairá, i passará, i se'n tornará furient a la
seva fortalesa. 11 1 el rei de migjorn s'irritará, i sortirá a lluitar amb
ell, amb el rei del nord, i mobilitzará una gran gernació, i en cauran
molts a les seves mans. 12 1 será presa la multitud, i s'ensuperbirá el
seu cor, i en fará caure a milers, i no s'imposará. 13 1 tornará el rei
El seu brac. El seu partit, la seva in-
fluencia en la con de Siria.
7. — Del rebrot de ¡es seves arrels.
Ptolomeu III, Evergetes, fill de Ptolo-
meu Filadelf i germá de Berenice, entra
al cap d'un íort exercit en terres del rei
de Siria, per ajudar la seva germana, i
si bé no pogué evitar la mort de Bere-
nice, se'n venjá matant Laodicea i sa-
quejant el país.
En els dominis. Literalment: en la
fortalesa, co és, o bé la capital, o bé
la ciutat més forta del reialme de Siria
(Seléucia?).
8. — S'emportará. Ptolomeu Everge-
tes retorna a Egipte per sufocar una re-
volta, pero s'eniportá de Siria un botí
immens: 4,0c» talents d'or, moltissi-
nies joies i 2,500 estátues d'idols.
9. — / entrará. El rei del nord.
L'expedició de Seleuc CaHfnicus contra
Egipte (240 a. C.) que no reeixí i es
resolgué en una retirada vergonyosa.
La Vulgata tradueix: entrará en el
regne (del nord) el rei del migdia.
Gramaticalment són possibles ambdues
traduccions, pero el verset següent
aconsella, ens sembla, la nostra.
10. — Els seus filis. Els filis de Se-
leuc CaHinicus, co és, Seleuc III Ce-
raunus i Antioc el Gran.
S'excitaran. A empreses béHiques per
tal d'engrandir el reialme. Seleuc em-
prengué la campanya contra Atal de
Pérgam, pero morí fraudulentament a
Frigia i fou proclamat Antioc, el qual
emprengué una rápida i brillant campa-
nva contra Egipte, que Daniel descriu
amb les paraules: l marxará rápida-
ment, i envairá, i passará, i se'n tornará
furient a ¡a Seva fortalesa (Gaza?, Rafia?).
11. — I el rei del migjorn. Ptolomeu
Filopator, l'anv 217, davant d'un exér-
cit de 70,000 infants, 5,000 cavalls,
73 elefants, atacá el d'Antioc a Ráfia
i el desféu completament. L'exércit
d'Antioc, igual o superior al de Ptolo-
meu, deixá en mans del seu adversan,
a Rafia, més de 4,000 presoners i uns
io.oco morts. Tot aixó expressen els
versets 11 i 12.
12. — I no s'imposará. Filopator, per
compte de treure de la seva gran victoria
tot el profit, perseguint Antioc, es re-
tirá a Egipte a reprendre la seva vida
de crápula, i així doná temps a son
rival per a refer-se.
13. — / tornará el rei del nord. An-
tioc, refet de la desfeta de Ráfia, des-
prés d'expedicions victorioses a l'Asia
Menor i a l'índia, d'on portá molts ele-
fants, muntá un exércit més fort que
DANIEL - XI, 14-18
del nord, i muntará un exércit més gran que l'anterior, i al cap d'un
cert nombre d'anys, vindrá rápidament amb un gran exércit i amb
molta riquesa. 14 1 en aquells temps s'akaran molts contra el rei de
migjorn, i filis desassenyats del teu poblé serán enlairats, perqué es
compleixi la visió; i s'ensorraran. 15 1 vindrá el rei del nord, i s'es-
mercará a construir muralles, i prendrá la ciutat de les fortificacions,
i els bracos de migjorn no resistirán, ni els escollits del poblé, ni cap
forca no podrá deturar-lo. 16 1 en venir contra d'ell, fará tot el que
voldrá, i ningú no s'aguantará al davant seu, i triomfará en la térra
de la gloria, i en la seva má la consumació. 17 1 projectará de marxar
amb tota la for<;a del seu reialme, pero fará les paus amb ell, i li
donará una noia en matrimoni, i no reeixirá, ni será per a ell. 18 1 es
14, Is. xix, 16.
l'anterior, i tres anys després de la ba-
talla de Rafia, marxá contra l'Egipte,
aprofitant l'ocasió que, mort Filopa-
tor, regnava Ptolomeu Epífanes, noi de
cinc anys, sota la tutela d'Agatocles.
14. — Salgaran molts contra el rei del
migjorn. Les tiranies d'Agatocles pro-
vocaren moltes insurreccions a l'Alt
Egipte.
Filis desassenyats (sembla la traducció
més adaptada a la ment de la profecía)
del teu poblé. La profecía blasma els
jueus, que es feren partidaris del rei de
Siria contra el d'Egipte. Els primers
Ptolomeus es portaren bé amb el po-
blé hebreu, fins a Filopator que, vo-
lent entrar al santuari, a despit deis
advertiments del pontífex Simó i deis
crits del poblé, no havent-hi reeixit per
una intervenció sobrenatural, es produí,
des de llavors, com enemic deis jueus.
L'actitud de Filopator fou causa que
alguns jueus es fessin partidaris d'An-
tioc i el rebessin com un salvador. La
profecía els blasma perqué així s'iniciá
la intervenció de la dinastía seléucida
en els afers de Tudea, i es prepara la
gran persecució ¿ Epífanes, que és l'ob-
jecte principal de la narració profética.
D'altres pensen que es refereix a
aquells jueus, que presidits peí sacer-
dot Onias, se'n passaren a viure a
Egipte, a Heliópolis, ¡ hi erigiren un
temple al Senyor.
15. — S' esmercará a construir mura-
lles. Antíoc féu molts de treballs per
tal de reforcar les fortificacions de les
ciutats de defensa.
La ciutat de les fortificacions. Sembla
referir-se a la ciutat fortíssima de Sidó,
presa per Antíoc, després de la derrota
d'Escopas, vora del Jordá.
Els bracos del migjorn. . . ni els escollits.
Ni els exércits més forts d'Egipte no
podran resistir-lo.
16. — I en venir (Antíoc) contra d'ell
(de l'Egipte).
Terra de la gloria. Palestina.
/ en la seva má la consumació. Aqües-
tes paraules no es refereixen necessá-
riament a la conducta d'Antíoc amb el
poblé hebreu; la qual fou més aviat de
condescendencia que de persecució.
Opinem que es refereixen a la victoria
final d'Antíoc el Gran sobre els seus
enemics, principalment els egipcis.
17. — l projectará... Antíoc d'envair
altra volta l'Egipte amb tot l'exércit que
podrá reunir de les províncies de tot el
seu reialme.
Fará les paus amb ell. Cansats de
guerrejar els monarques d'Egipte i de
Siria, potser, i més probablement, per-
qué estava Antíoc sota l'amena^a deis
exércits de Roma, es feren les paus
entre els dos pobles beHigerants.
/ li donará una noia. Peí tractat de
l'anv 198 es concertá el matrimoni de
DANIEL - XI, 19-22
7i
dirigirá a les illes, i en prendrá moltes, pero un capitá el cobrirá
d'oprobi, i encara el seu oprobi retornará sobre d'ell. 19 1 se'n tornará
a les fortaleses del seu país, i ensopegará, i caurá, i desapareixerá.
20 1 s'al<;ará, en el seu lloc, un que enviará un exactor de la gloria
del regne, i en uns dies será crebantat, sense combat, ira, ni guerra.
M I s'alcará, en el seu lloc, un vil, i no li será donada la gloria reial,
i vindrá, havent-hi tranquillitat, i amb intrigues s'apoderará del
regne.
'-'-'I els bracos de combat serán batuts davant d'ell, i serán trencats,
Ptolomeu Epifanes amb Cleopatra, filia
d'Anrioc; el qual fou realitzac cinc anvs
més tard.
En matrimoni. La Vulgata tradueix:
ut everlat illud i els comentadors seguei-
xen aquest sentit que denotaría la mala
fe d'Antíoc en fer el tractat amb Ptolo-
meu. La traducció literal es : per a
corrompre-la, amb sufix femenl de ter-
cera persona. Donar una noia per a
corrompre-la, ens sembla exactament
traduit aci perdonar en matrimoni.
Podia, gramaticalment, referir-se el
sufix de tercera persona a reialme, que
en hebreu és femení, pero el mot reial-
me d'aquest verset no es refereix a
l'Egipte, cora tradueix la Vulgata, sino
al d* Antioc, el de Siria.
No reeixirá. Els avantatges que An-
tioc esperava del tractat de pau (pot-
ser una acció conjunta contra els exér-
cits de Roma) fallaren, i Cleopatra no
féu certament la part de son pare, sino
que mirá els interessos del seu marit.
18. — Les illes, i en prendrá tnoltes.
Les ierres maritimes (illes i costes) de
l'Asia Menor, Rodes, i Samos, i 1'HéHa-
da, i la Macedónia, preses per l'Antloc
vers l'any 196.
Un capüii el cobrirá if oprobi, i encara
el seu oprobi... Antíoc fou vencut com-
pletament pels romans a les ordres
d'Escipió dit l'Asiátic, en la batalla de
Magnesia, a la Lidia (primer oprobi).
El mateix Antíoc caigué presoner deis
romans i hagué de subjectar-se a les
condicions humiliants (segon oprobi)
queli imposaren els vencedors. (Cf. I,
Mac. VIII, 6-8).
19. — A les fortaleses del seu país. Ven-
cut pels romans, Antíoc es veié obligat
retirar se a la Siria, i per a pagar ais
vencedors el tribut que li imposaren,
intentá d'apoderar-se del tresor d'un
temple de l'Elimaida, pero el poblé
s'avalotá, i mata el rei, i els seus co-
operadors (a. 187).
20. — Enviará un exactor de la gloria
del regne. Seleuc IV, Filopator, suc-
cei immediatament son pare Antioc;
enviá a Jerusalem Heliodor, per apode-
rar-se del tresor del temple (II Mac.
III, 7 i seg ). La gloria del regne és
sinónim de ¡a térra de la gloria (verset
16). Aquest Seleuc morí emmetzinat
peí seu mateix ministre Heliodor.
21. — Un vil. Antioc Epifanes, l'ho-
me de baixos costums i el funestis-
sim perseguidor deis jueus fidels a la
Llei santa. No fou elegit pels súbdits,
sino que ell es prengué amb les seves
intrigues la corona, que pertanyia a
son nebot Demetri, com a fill de Se-
leuc Filopator.
D'aci en avant, tot el capítol present
es refereix a Antioc Epifanes. Cal,
pero, teñir present l'observació de sant
jeroni: que alguns detalls poden referir-
se també, en sentit tipie, a l'Anticrist,
del qual fou Antioc el perseguidor, un
tipus ben remarcable.
22. — Els bracos de combat. Els exer-
cits que sostenien la causa del rei legí-
tim, Demetri, i que foren batuts per
Antíoc; o bé els de Ptolomeu Filome-
tor, fill de Cleopatra, que reclamava
l'heréncia de sa mare i fou derrotat per
Antíoc.
72
DANIEL - XI, 23-27
i també el príncep de l'alian<;a. 23 1 en els pactes, procedirá fraudu-
lentament, i pujará, i es refermará amb poca gent. 24 1 vindrá a paisos
de pau i d'abundáncia, i fará alió que no feren els seus pares, ni els
seus avis ; repartirá ais seus botí, despulles i riquesa, i pensará d'apo-
derar-se de les fortaleses, i aixó fins a un temps.
25 1 desplegará la seva forca i el seu cor contra el rei de migjorn
amb un gran exércit, i el rei de migjorn s'aprestará a la guerra amb
un gran exércit molt nombrós i potent, i no es sostindrá, perqué
li faran traíció. 26 Car el colpiran els seus mateixos comensals, i el
seu exércit envairá i en cauran molts de ferits mortalment. 27 1 els
dos reis s'acordaran a fer mal, i asseguts a la mateixa taula, parla-
mentaran amb mentida, i no reeixiran, perqué la fi no será encara
fins al temps establert.
El príncep de Val ¡anca. Judas Maca-
beu, segons uns; Ptolomeu Filome-
tor, segons altres; el gran sacerdot
Onias, segons uns altres Potser és
una expressió general referent ais aliats
d'Antioc.
23. — En el s pactes, procedirá frauda-
lenlament. La duplicitat d'Antioc com a
home públic. Vencuts els generáis de
son nebot, el noi Filometor, rei d'E-
gipte, Antíoc, sota el pretext de la tu-
tela de Filometor, es féu l'amo de tot
l'Egipte amb un exércit molt inferior
al que hauria necessitat per a conquis-
tar-lo.
24. — Paisos de pau i d'abundáncia.
L'Egipte que havia estat sempre la cob-
dícia deis Seléucides, fou objecte, du-
rant quatre anys seguits (171-168) de
les incursions anuals d'Antioc.
Alió que no feren els seus pares. Apo-
derar-se d'una bona bona part de l'Egip-
te i fins de governar-lo totalment amb
el pretext de la tutela de son nebot Fi-
lometor.
Despulles i riquesa. Les que executá
Antioc en els temples de l'Egipte i en
el de Jerusalem.
Pensará d'apoderar-se de les fortaleses
(d'Egipte). Prengué Pelesi i assetjá
Ñaucratis i Alexandria.
Fins a un temps. Aquest estat de co-
ses, el pillatge i el domini d'Antioc so-
bre l'Egipte, no será de llarga duració.
25. — / desplegará la seva for^a i el
seu cor contra el rei de migjorn. Altra
vegada Antíoc marxa contra l'Egipte,
contra son nebot Filometor, o, segons
altres , contra els germans d'aquest,
Fiscon i Cleopatra , el primer deis
quals, mentre Filometor restava pre-
soner d'Antioc, fou proclamat a Ale-
dria, rei d'Egipte, en lloc de son
germá.
I el rei de migjorn s'aprestará a la
guerra. Fiscon, de la seva part, muntá
un exércit igual, o superior, al de son
oncle Antíoc, pero fou ven^ut per la
traíció deis seus áulics predilectes, Len-
neu i Eubeu (els seus mateixos comen-
sals), els quals es deixaren subornar peí
rei de Siria.
26. — El seu exércit (el d'Antioc) en-
vairá (l'Egipte).
27. — Els dos reis. El de Siria (An-
tíoc) i el d'Egipte (Filometor), els quals
sovint parlamentaren amb mentida fent
aliances i pactes hipócrites, amb inten-
ció mutua de trair-se.
La fi no será encara fins al temps esta-
blert. Les lluites entre Siria i Egipte i
les malvestats que indueixen sobre Is-
rael, continuaran fins al temps establert
en els designis de Déu.
DANIEL - XI, 28-52
73
La persecució d'Antíoc EpÍFANES
28 1 tornará a la seva térra amb moltes riqueses, i posará el seu cor
contra el pacte sant, i hi reeixirá, i se'n tornará a la seva térra.
29 Al temps estatuid tornará a envair el migjorn, pero aquesta dar-
rera expedició no será com la primera. 30 Car vindran en contra d'ell
els vaixells de Cetim, i se'n tornará abatut, i adre^ará la seva ira
contra el pacte sant, i reeixirá, i s'entendrá amb els desertors del
pacte sant. :" I bracos serán posats de part seva, i contaminaran el
santuari de la fortitud, i faran cessar el sacrifici continu, i induiran
l'abominació desoladora. 32 1 amb afalacs fará contaminar els viola-
dors del pacte, pero el poblé que reconeix son Déu, es resistirá,
28. — ¡tomará (Antloc)... contra el
pacte sant. No sois contra el poblé
hebreu, sinó també contra la mateixa
teocracia. La realització d'aquesta part
de la profecia pot veure's en I Mac. I,
20; II Mac. V, il-ai.
29. — Al temps estatuit en els de-
signis de Déu, Antioc organitzá una
altra expedició contra l'Kgipte, on els
dos germans Ptolomeus, Filometor i
Fiscon, reconciliats per obra de llur
germana Cleopatra, s'havien ajuntat
contra llur oncle, el rei de Siria.
No será com la primera. Car topará
amb l'entrebanc formidable i inesperat
de Roma.
30. — Els vaixells de Cetim (literal-
ment: de Xipre; própiament, de la part
de la Mediterránia occidental). Són la
flota romana, comandada per Popili
Lenas que, després de la batalla de
Pidnas (168), s'adrecá a l'FJgipte per
impedir que caigués en mans del rei de
Siria. El general romá intimá a Antioc
l'ordre del Senat roma d'abandonar els
seus projectes sobre l'Egipte. Antioc
demaná temps per a resoldre's. Ales-
hores P. Lenas marcá amb el bastó un
cercle entom d'Antioc, i li vedá de sor-
tir-ne abans de resoldre's. Antioc s'es-
glaiá davant del poder invencible de
Roma, i marxá a desfogar el seu despit
sobre el poblé hebreu (I Mac. I, 30
i seg.).
/ s'entendrá amb els desertors del pacte
sant. Els jueus traidors a la pátria en-
traren en tractes amb Antioc (II Mac.
IV, 7 i seg.).
31. — Bracos significa exércits (ver-
set 22). Es refereix a la guarnició que
Antioc imposá a Jerusalem (I Mac. I,
35 j seg.).
Contaminaran el santuari (I Mac. I,
39-50; II Mac. VI, 1 i seg.) de la forti-
tud. Perqué hi era adorar el Déu fott,
0 bé perqué l'edifici era construit a ma-
nera de fortalesa.
Faran cessar el sacrifici (II Mac. I,
40 i seg.).
Abominado desoladora (I Mac. I,
1 seg.).
32. — Amb afalacs fatá contaminar .
Davant l'actitud d'Antioc, deis cástigs
a qué subjectava els fidels, i deis avan-
tatges que oferia ais prevaricadors, al-
guns jueus traíren la Llei i la Pátria
llur. (I Mac. I, 12; ib. II, 16-18).
Els violadors del pacte. Els jueus
traidors.
El poblé que reconeix son Déu. Els
jueus fidels no es deixaran véncer ni
pels afalacs ni per les amenaces (I
Mac. I, 65-67; II Mac. VII, 24-41).
74
DANIEL -XI, 33-38
i complirá. 33 1 els savis del poblé n'adoctrinaran molts, i cauran a
glavi, i a flama, i a captivitat, i a espoliació, per dies. 34 1 en caure,
serán auxiliats amb socors humil, i molts se'ls ajuntaran fraudulen-
tamente 35 1 deis savis també en cauran per a purificar-los, i nete-
jar-los, i Manque jar-los fins ais temps prefixat, perqué encara n'hi ha
per a temps.
36 1 fará tot el que li plaurá, i s'exalcará sobre tot déu, i parlará
superbament contra el Déu de déus, i prosperará fins a curullar la
indignació, car está determinat. 37 1 no es preocupará del déu de sos
pares, ni de l'amor de les dones, i de cap déu no fará cas, perqué
es posará per damunt de tot. 38 1 al Déu de les fortituds retrá cuite
33. — Els savis. No precisament els
doctors de la Llei, sinó els que son
fidels a la Saviesa de la Llei de Déu
(I Mac. II), els que saben la Llei prác-
ticament.
Cauran a glavi... (I Mac. 1, 60-65;
ib. II, 38; ib. III, 41; ib. V, 13; II Mac.
VI, 11).
Per dies. Una temporada.
34. — Socors humil. Matatías i els
seus filis, els quals en comparado de
les forces d'Antíoc, són ben poca cosa.
Molts se'ls ajuntaran fraudulentament.
Es refereix a aquells jueus que s'ajun-
taven ais heroics defensors de la Llei i
de la Patria, quan aquests triomfaven,
i se'n separaven quan els semblava que
no els convenia d'ajuntar-s'hi (II Mac.
VIII, 13).
35. — / deis savis també en cauran.
Els jueus fidels que morirán no será en
cástig, sinó per a llur purificado i glo-
ria de part de Déu.
Encara n'hi ha per a temps. La perse-
cució no és acabada.
36. — S'exalcará sobre tot déu. Será
tant el seu orgull, que es creurá un déu
i fins superior ais déus.
Aquest detall, segons no pocs co-
mentaristes, es refereix directament a
l'Anticrist (II Thes. II, 4).
Parlará... prosperará... (Cf. VIII, 25;
VII, 20; II Mac. IX, 4; etc.).
Curullar la indignació de Déu, quan
haurá arribat a la mesura deis crims
que li tolera la Providéncia divina.
37. — No es preocupará del déu de sos
pares. Aquests, grecs d'origen, havien
adoptat els déus orientáis; Antíoc, pero,
els menyspreava i prefería, des de sa
estada a Roma, els déus grecs i ro-
mans. Alguns pensen que aquest ver-
set es refereix directament a l'Anticrist.
Ni de l'amor de les dones. Será cruel
fins amb les dones. Aquest sembla
ésser el sentit obvi del text hebreu. El
de la Vulgata és tot al revés. Alguns
moderns creuen que es tracta del nom
propi d'una divinitat femenina que An-
tíoc profana; potser la temptativa d'es-
poliar el temple d'Afrodita a Elimaida.
Segons altres, els detalls d'aquest ver-
set s'han de referir directament a l'An-
ticrist, en el qual teñen plenitud de
sentit.
38. — Déu de les fortituds. Hom
s'acorda generalment a pensar que el
mot hebreu Ma'uxim, que la Vulgata
deixa intraduít, i alguns opinaven ésser
el nom propi d'alguna divinitat predi-
lecta d'Antíoc, no és un nom propi,
sinó que deu traduir-se de les fortituds.
¿ Qui és aquest Déu? Sembla que es
refereix a l'estátua de Júpiter Olímpic
que Antíoc collocá en el temple de Je-
rusalem (I Mac. I, 57; II Mac. VI, 2).
Malgrat l'escepticisme d'Antíoc ex-
pressat en el verset anterior (37), i su-
posant que tots aquests detalls s'hagin
d'aplicar directament i plena al mateix
rei perseguidor deis jueus, es veu que
l'esperit escéptic que Antíoc aprengué
DANIEL - XI, 59-45
75
en el seu llocs, i homenatjará el déu que no conegueren els seus
pares, amb presents d'or i de plata, i amb pedrés precioses, i amb
presents de gran valúa. 39 1 construirá fortes muralles amb el déu
foraster que introduirá, i en glorificará molts, i els donará poder, i,
com a paga, els repartirá la térra.
40 1, al seu temps, guerrejará amb ell el rei de migjorn, pero el rei
del nord es llagará contra d'ell, com una tempestat, amb carros i
cavalls i amb multitud de vaixells, i envairá terres, i les inundará, i
passará. 41 1 vindrá a la térra de la gloria, i en cauran moltes, pero
aqüestes se li escaparan de les mans : Edom i Moab i els filis d'Am-
mon. 42 1 allargará la má a altres pai'sos, i la térra d'Egipte no se'n
deslliurará. 43 1 s'apoderará deis tresors d'or i de plata i de totes les
riqueses de l'Egipte, i de la Libia, i de l'Etiopia, en passar-hi. 44 1
noves de l'Orient i del septentrió el trastornaran, i sortirá enees d'ira
gran, per a causar estralls i moltes destruccions. 45 1 plantará les
probablement durant la seva llarga es-
tada a Roma, no era incompatible (com
no ho era, de fet, entre els romans) amb
certs actes de cuite supersticiós ais déus
de Grécia i de Roma.
59- — Construirá fortes muralles amb
«/ déu foraster. Tot invocant supersti-
ciosament la protecció del Déu deis
fons (de Roma) fortificará les seves
ciutats. Antioc al<;á una muralla en-
torn del temple de Jerusalem, com per
protegir l'idol que hi havia erigit.
En glorificará molts. Els jueus apos-
tates eren premiats amb honors i ri-
queses (I Mac. II, 18; II Mac. VII,
24).
40. — Guerrejará amb ell el rei de
migjorn. Alguns comentaristes adme-
ten una nova invasió de l'Egipte per
les tropes d'Antioc, pero la major part
opinen que no es tracta d'una ahra in-
vasió, sino que aquest verset i els se-
güents son com una recapitulado de
Ies gestes d'Antioc expressades en els
versets anteriors.
4 1 . — La térra de la gloria . Palestina .
/ en cauran moltes. Les indicades en
els versets anteriors.
Edom i Moab i els filis SAmmon.
Aquests pobles es deslliuraren d'An-
tioc potser perqué, enemics tradicio-
nals del poblé hebreu , ajudaren el
rei de Siria contra Judá (I Mac. V, 3-
8; ib. IV, 61); potser perqué estaven
desviats de la ruta que els exércits de
Siria havien de fer en llurs excursions
a l'Egipte; potser per les dues raons
alhora. Val a dir, pero, que Moab en
aquells temps, en els dies d'Antioc, ja
no existia com a poblé. Si el profeta
l'anomena (en temps de Daniel encara
existia Moab) és per ajuntar, segons el
costum de la literatura bíblica (Is. XI,
14; Ez. XXV, 1-14, etc.), els tres po-
bles tradicionalment enemics de I he-
breu.
44- — Noves de VOrienl i del septen-
trió. De tot arreu li vindran noves
desagradables, de sublevacions, d'in-
vasions deis seus enemics, de derrotes,
etcétera.
I sortirá encis d'ira. Si s'ha de referir
aquesta frase a una expedido concreta,
podría ésser aquesta la que féu Antioc
l'any 166, poc abans de morir, contra
deis Parts i delsArmenis.
< • UnO TKTáMNT X
76
DANIEL -XII, 1-2
tendes del seu palau, entre les mars, a la muntanya de la gloria
santa; i li arribará la seva fi, i ningú no l'auxiliará.
El temps predeterminat per a l'acompliment de la profecía
(C. XII.) *I en aquell temps s'alcará Miquel, el gran príncep, que
está constitu'it sobre els filis del teu poblé, i será un temps de destret
com no n'hi ha hagut cap fins aleshores, i en aquell temps será des-
lliurat el teu poblé, tots els que es trobaran escrits en el llibre. 2I
molts deis que dormen en la pols de la térra es desvetllaran ; uns,
2, Mt. xxv, 46.
Temps... com no n'hi ha hagut cap fins
aleshores. Els temps darrers del món
(Mt. XXIV, 21) o, segons alguns, els
de la presa de Jerusalem pels romans.
Ens sembla, pero, un sentit inadequat,
aquest últim.
El teu poblé. No és el poblé hebreu,
precisament, sinó el poblé deis elegits
en la Predestinació divina, com ho in-
diquen prou ciar les paraules següents:
tots els que es trobaran escrits al llibre de la
vida. (Cf. Apoc. XX, 1 5 ; XXI, 27; XIII,
8). D'ací dedueixen els teólegs, que la
missió protectora del gran príncep Mi-
quel, no es limita al poblé hebreu es-
tríete, sinó que també arriba al poblé
cristiá, a l'Església que, al cap i a la fi,
és la continuació millorada del poblé
d'Abraam.
2. — Molts. En sentit d'una multitud,
ací equival perfectament a tots, malgrat
de portar al darrera un partitiu. Hi ha
qui vol limitar-ho ais hebreus morts
durant la tribulació, pero el context
anterior i posterior sembla exigir la
universalitat absoluta. Altrament l'ús
de molts en sentit de tots s'esdevé en
molts altres indrets escripturístics, so-
bretot del Nou Testament (Mt. XX,
28; I Cor. XV, 22).
Que dormen en la pols de la térra es
desvetllaran. Si hom no vol inferir una
violencia evident al sentit obvi del text
sagrat, cal admetre que es tracta aci de
la resurrecció de la carn, tal com l'en-
tén el dogma católic.
45. — Entre les mars. Expressió poé-
tica que significa a la vora de la mar
gran, la Mediterránia.
A la muntanya de la gloria santa. Co
és, a la muntanya del temple de Jeru-
salem. Té també un sentit que no és
materialment exacte, sinó més aviat
metafóric, en quant Antíoc domina Je-
rusalem i tota la Palestina, i també
entorn (materialment o metafórica) de
Jerusalem tindrá lloc la seva desfeta;
el que ja és com un tópic que la litera-
tura profética reserva ais enemics de
Déu. (Ez. XXXIX, 4; Is. IV, 2, 12 i
seg.; Zach. XIV, 2).
Ningú no l'auxiliará. La desfeta final
d' Antíoc arribará fatalment i será defi-
nitiva.
1 . — En aquell temps. Aquesta frase
indica que el capítol XII no és més que
una continuació, l'epíleg en diríem, del
capítol anterior. No és cert, pero, que
tot el que s'anuncia en el present capítol
s'ha de referir al temps immediat d'An-
tíoc. Hi ha molts detalls, que no teñen
sentit veritable, més que referits a l'An-
ticrist i ais seus temps, qo és, a la fi
del món. I no pot ésser cap objecció
seriosa el que suara anotávem, que la
frase inicial d'aquest capítol és una con-
junció amb el capítol precedent, car en
la literatura profética de la Sda. Escrip-
tura és un fet normal la unió de dos
temps (el tipie i l'antitípic), entre els
quals hi ha segles de distancia, amb
una simple conjunció copulativa.
DANIEL - XII, 5-8
77
per a la vida eterna, i altres, per a oprobi i humiliació perpetua. 3I
els savis resplendiran com la resplendor del firmament, i els qui
ensenyen a molts la justicia, com estéis, per segles eterns.
4I tu, Daniel, clou les paraules, i segella el llibre, fins al temps
darrer ; hi passaran molts i es multiplicará la saviesa.
5I vaig mirar, jo, Daniel, i vet ací uns altres dos que estaven,
l'un d'aquesta vora del riu, i l'altre, de l'altra vora del riu. 6I fou
dit a l'home vestit de llene que estava sobre les aigües del riu :
¿Fins a quan no es compliran aqüestes meravelles? "I sentia jo
l'home vestit de llene, que estava sobre les aigües del riu ; alcant ell
la má dreta i la má esquerra al cel, jurava per Aquell que viu eter-
nament, que aixó seria peí temps i els temps i la meitat; i, en ésser
del tot dissipada la puixanca del poblé sant, s'acompliran totes aqües-
tes coses. 8I jo vaig sentir, pero no vaig entendre. I diguí : ¿Com
3, Sip. ni, 7. — 7, Apc. x, 5.
3. — Els savis. Cf. XI, 33.
Els qui ensenyen.. . la justicia, com tsltls.
Aqüestes paraules són l'elogi de la cien-
cia sagrada esmerada a salvar les ani-
mes. La justicia del rústic, diu sant
Jeroni, és comparada a la resplendor
del firmament: la del docte, a la deis
estéis, que hi brillen.
4. — Clou les paraules, i segella el ¡li-
bre. Vol dir, en primer terme, que con-
servi purament la revelació, sense afe-
gir-hi ni treure'n res. La frase que se-
gueix {fins al temps darrer, co és, fins a
la realització del profetitzat) sembla
incloure una indicació al profeta de no
mostrar el llibre a ningú.
Hi passaran molts. El llegiran molts
després del temps i se n'edihcaran espi-
ritualment (es multiplicará la saviesa).
Hom sap que molts detalls de la lite-
ratura profética no són inteHigibles fins
després de l'acompliment.
5. — Uns altres dos. Els autors no
s'acorden a identificar aquests dos per-
sonatges. La major part pensen que es
tracta deis ángels protectors de Pérsia
i de Grecia (X, 20); d'altres, pero, els
preñen com a personatges simbólics de
la Llei i de la profecía, de la rao i de la
imaginado, o bé com a representants
de la totalitat deis que integren el regne
de Déu.
El riu és el Tigris (X, 4).
6. — / fou dit. Per un deis angels de
la vora, o per una veu oculta.
L'home vestit de llene que eslava sobre
les aigües (X, 5).
Aqüestes meravelles. Aqüestes visions
meravelloses.
7. — Alcant ell... al cel. La mí-
mica propia del jurament és alear la
má al cel, com assenvalant Déu per tes-
timoni (Gen. XIV, 22; Ez. XX, 5); aci,
pero, alia ambdues mans, com per
donar més solemnitat al jurament.
Peí temps i els temps i la meitat. Tres
anvs i mig (VII, 25); nombre proba-
blement indefinit.
Del poblé sant. El poblé hebreu, en
sentit directe, i el poblé cristiá, en sen-
tit tipie.
8. — / jo vaig sentir, pero no vaig
entendre. Sembla referir-se al jurament
del verset anterior. El profeta l'ha oit
bé, peró voldria saber-ne el sentit més
concretament; per aixó insisteix a pre-
guntar. Sant Jeroni ho refereix a les
guerres anunciades al cap. XI entre di-
versos reis, els noms deis quals no
entengué el profeta.
78
DANIEL -XII, 9-13
s'acabaran, Senyor meu, aqüestes coses? 9I digué : Vés, Daniel, que
les paraules són closes i segellades, fins al temps de la fi. 10 1 molts
serán purificats i blanquejats i refosos, i els dolents continuaran en la
impietat, i cap d'ells no tindrá intelligéncia : els savis, pero, sí que en
tindran. 11 1 des del temps en qué cessará el sacrifici continu i pla-
nará l'abominació desoladora, mil dos-cents noranta dies. 12Benau-
rats els qui tindran esperanca, i arribaran ais mil tres-cents trenta-
cinc dies ! 13 1 tu, vés-te'n a la teva fi, i descansa ; i t'alcarás a la fi
deis dies per a la teva benauran<ja.
9. — Vés, Daniel. Resposta evasiva
de l'ángel. La revelació divina ja no
diu res més sobre el temps del cora-
pliment de la profecía (les paraules són
closes i segellades), fins al temps de la
fi, co és, quan els esdeveniments pos-
teriors n'obriran el sentit.
11. — Aquest verset pot referir-se
ais temps d'Antíoc i ais de l'Anticrist.
En el primer sentit, i donant al nombre
1,290 un valor real i concret, el terme
seria la nova consagració del temple;
de manera que la interrupció del cuite
duraría tot aquest temps, que alguns
redueixen ais tres anys i mig del ver-
set 7. Referida aquesta profecía a l'An-
ticrist, el terme seria la mort d'aquest.
12. — 1,}}$ dies. 45 dies, dones, de
diferéncia amb els 1,290 del verset an-
terior. Aquests 45 dies referits a la per-
secució d'Antioc vénen a ésser els que
mitjancaren entre la restaurado del cui-
te i la mort d'Antíoc; referits a l'Anti-
crist, serien els que hi haurá des de la
mort d'aquest fins a la segona vinguda
de Jesucrist. Els quiliastes hi veuen
una aHusió al regne miHenari de l'A-
pocalipsi (XX).
13. — Vés-te'n a la teva fi. A la mort;
qo és: morirás, apresta't a morir.
T'alcarás. AHusió a la resurrecció
universal.
Alafi deis dies. No ais temps de la
restaurado macabaica, ni ais de Mes-
sias, sinó a la fi del món. Sois alesho-
res s'alcará de la mort el profeta.
Per a la teva benauranca. Per a la fe-
licitat eterna del cel.
APÉND1X
(XIII, i -XIV, 42)
HlSTÓRIA DE SüSANNA
(C. XIII.) 1 Hi havia un home que habitava a Babilonia, ano-
menat Joaquim. 2Iprengué per muller una dona anomenada Su-
sanna, filia d'Helcias, molt bella i temerosa de Déu. 3 Car els seus
pares, com eren justos, instauren llur filia segons la llei de Moisés.
4 1 era Joaquim molt ric, i possei'a un verger tocant de la seva casa, i
els jueus acudien a ell, perqué era el més honorable de tots.
5I aquell any foren constituíts
quals havia dit el Senyor : Que
XIII. — Cronológicament aquest ca-
pítol havia de seguir immediatament
després del primer. Daniel encara era
jove (verset 45). La versió grega deis
LXX el porta davant de tot el Uibre. Ja
hem dit que aquest capítol i el següent
no es troben en el text hebreu actual.
Sant Jeroni els traduí de la versió grega
de Teodoció.
1 . — Joaquim. El un personatge des-
tacat entre els jueus captius; no és,
SUSANNA I ELS VELLS CALUMN'IADORS
jutges del poblé, dos ancians, deis
la iniquitat eixí de Babilonia per
pero, el rei d'aquest nom (Rg. XXV,
27 i seg.) ni Jeconias, el qual, si bé es
trobá captiu a Babilonia, fou ais darrers
anys de Daniel.
2. — Susanna. Nom hebreu sinónim
á'assut\ena.
5. — Deis quals havia dit el Senyor.
Alguns pensen que aixó es refereix a un
text de Jeremías (XXIX, 22, 23; ib.
XXIII, 14); sembla, pero, que la coin-
cidéncia no és gaire exacta. No és fácil
8o
DANIEL- XIII, 6-18
jutges ancians, que semblaren governar el poblé. 6 Aquests fre-
qüentaven la casa de Joaquim i acudien a ells tots els que tenien
qüestions. 7I quan el poblé se n'havia tornat, devers migdia, en-
trava Susanna i es passejava peí verger. 8I tots els dies la veien els
ancians que entrava i es passejava ; i se n'encengueren de concupis-
cencia. 9I perderen el seny, i giraren els ulls per no veure el cel,
ni recordar-se deis judicis justos. 10 Eren, dones, tots dos tocats
d'amor per ella, i no es digueren mútuament llur passió. 11 Car
s'avergonyien de revelar-se llur concupiscencia, i volien cada un
posseir-la carnalment. 12 1 espiaven cada dia sollícitament per veure-
la. I digué l'un a l'altre : 13 Anem-nos-en a casa, que és l'hora de
diñar. I havent sortit, es despartiren. 14 1 com se'n van tornar, es
retrobaren, i demanant-se mútuament la causa, es confessaren llur
concupiscencia, i aleshores, d'acord, fixaren el temps de poder-la
trobar sola.
15 1 succeí que mentre ells espiaven un dia a propósit, entra ella,
com els dies anteriors, amb dues minyones solament, i volgué ban-
yar-se al verger, puix feia molta calor. 16 1 no hi havia ningú més
que els dos ancians amagats,que se la guaitaven. 17 1 digué ella a les
minyones : Porteu-me oli i perfums, i tanqueu les portes del verger,
per a banyar-me. 18 1 elles feren com els havia ordenat: tancar en la
porta del verger i se'n sortiren per la porta del darrera, per a dur-li
el que els havia manat, i elles no sabien pas que els ancians eren
a dintre amagats.
d'identificar aquesta cita. Hi ha qui historia de Susanna, fins a poder impo-
opina que es refereix a una tradició sar pena de mort.
oral, i no a paraula escrita. 7. — Devers migdia. L'hora de diñar
Semblaven governar. Expressió es- entre els hebreus.
caient per a remarcar la dissociació de 9. — Perderen el seny... Efectes na-
llur conducta amb el carree, per al qual turáis de la passió.
foren elegits. Judicis justos. Els de Déu, o bé els
6. — Acudien a ells tots els que tenien que ells havien de fer.
qüestions. Hom veu, dones, que, mal- 15. — Volgué banyar-se. Entre els he-
grat el captiveri, els hebreus gaudien breus i a tot l'Orient, s'estilava molt
de certa autonomía o toleráncia, de part de prendre banys.
de les autoritats babiloneses, a condició 17. — Oli i perfums. Es costum, entre
de no pertorbar l'ordre públic i de pa- els orientáis de classe benestant d'un-
gar religiosament els impostos. Aques- tar-se, no amb oli própiament dit, sino
ta autonomia s'estengué, com prova la amb perfums, després del bany.
DANIEL - XIII, 19-24
81
19 1 havent sortit les minyones, s'a1i;aren els dos ancians, i corre-
gueren vers ella, i li digueren : 20 Mira, les portes del verger són
tancades, i ningú no ens veu, i nosaltres sentim concupiscencia per
tu; consenteix, dones, i lliura't a nosaltres. 21Altrament, testifi-
caren! contra tu que tenies ací un jove, i per aixó acomiadares les
minyones. 22 Suspira Susanna, i digué : Pertot arreu em sentó angus-
tiada : car si consento, m'hi va la vida, i si no consento, no m'esca-
paré de les vostres mans. 23 Pero més em val caure en les vostres
mans sense culpa, que pecar davant del Senyor. 24 1 féu Susanna un
gran crit, i cridaren també els ancians contra d'ella. 25 1 corregué
un d'ells a les portes del verger, i les obrí. 26 En sentir, dones, crits al
verger, els criats de la casa hi entraren precipitadament, per la porta
del darrera, per veure que passava. 27 En sentir l'explicació deis an-
cians, els servents se n'afrontaren molt, car mai cosa semblant no
havia estat dita de Susanna. I arriba el dia següent.
88 1 en acudir el poblé a casa del seu marit Joaquim, acudiren també
els dos ancians plens d'intenció malvada contra Susanna, per fer-la
morir. '-"JI digueren davant del poblé: Aneu a cercar Susanna filia
d'Helcias, muller de Joaquim. I de seguida la cercaren. S0I ella
vingué amb son pare, i sa mare, i els seus filis, i tots els de la
familia. 31 Susanna era extraordináriament graciosa i bella d'aspecte.
32Aqucl!s malvats, dones, li manaren de treure's el vel (car anava
tapada) per a fruir almenys de la seva bellesa. 33 Els seus parents
ploraven i també tots els que la coneixien. 31S'algaren, llavors, els
dos ancians, enmig del poblé, i posaren les mans sobre el cap de
22. — M'hi va la vida. Sant Je ron i
pensa que Susanna aHudeix la lapidado
(i la mort que se'n segueix) que era la
pena imposada ais adúlters per la Llei
de Moisés. Sembla, pero, peí verset
següent, que Susanna es refereix a la
mort espiritual peí pecat.
27. — Se rí afrontaren molt. car mai
cosa semblant no havia estat dita de Su-
sanna. Testimoni magnlfic de l'hones-
tedat d; Susanna i de la se va reputado
entre els doméstics.
28. — En acudir el poblé. Per tal de
judicar el cas de Susanna fou convo-
cada l'assemblea popular. El procés
judicial és, a l'Orient, molt més rápid i
expedit que entre nosaltres. La senten-
cia segueix l'acusació immediatament
després de justificada.
}2. — Treure's el vel. Les jueves, en
públic, porta ven ordináriament un vel
a la cara, pero la dona acusada d'adul-
teri tenia la cara destapada durant el
judici (cf. Nm. V, 18). Els ancians
s'aprofitaren d'aquesta disposició legal.
34. — Posaren les mans sobre el cap de
82
DANIEL - XIII, 35-49
Susanna. 35 1 ella, plorant, alga els ulls al cel, perqué el seu cor
confiava en el Senyor. 36 1 digueren els ancians : Passejant nosaltres
sois peí verger, hi entra aquesta amb dues minyones, i tanca les
portes del verger, i acomiadá les noies. 37 1 vingué vers ella un
jove, que estava amagat, i peca amb ella. 38 Nosaltres, que estávem
a un recó del verger, en veure la iniquitat, hi acudírem corrent, i els
veiérem pecant. 39 1 ell, francament, no poguérem detenir-lo, perqué
tenia més forca que nosaltres; obrí les portes, i s'escapá. 40 Pero a
aquesta, en detenir-la, li preguntárem qui era aquell jove, i no volgué
manifestar-nos-ho : en som testimonis. 41Se'ls cregué la multitud,
com a ancians i jutges del poblé, i Susanna fou condemnada a mort.
Daniel prova la innocencia de Susanna
42 Pero ella s'exclamá, i digué amb veu alta : Déu etern, que conei-
xeu les coses amagades, que ho sabeu tot abans que es faci. 43 Vos
sabeu que m'han posat un fals testimoni : i ara em tocará morir sense
haver fet res del que aquests han inventat contra de mi pérfidament.
44 1 el Senyor escolta la seva veu. 45 1 quan la portaven a la mort,
suscita el Senyor l'esperit sant d'un minyó, de nom Daniel. 46 1 a
crits exclama : Jo sóc innocent de la sang d'aquesta dona. 47 1 girant-
se tot el poblé envers ell, digué : ¿ Qué volen dir aqüestes paraules ?
48 1 Daniel, posant-se dret al mig d'ells, digué : ¿ Així són desassenyats
els filis d'Israel, que, sense judicar i sense conéixer la veritat, con-
demnen una filia d'Israel? 49Torneu al judici, que han posat fals
testimoni contra d'ella.
Susanna. Quan es tractava d'imposar la
pena capital els acusadors posaven la
má sobre el cap de l'acusat (Lev. 24,
14). Segons la Llei (Deut. XIX, 15)
es requerien i bastaven dos testimonis
per a la senténcia.
41. — Susanna fou condemnada a mort.
Era la pena que la Llei assenyalava ais
adúlters.(Lev.XX, 10; Deut. XXII, 22).
45. — Suscita el Senyor l'esperit sant...
de Daniel. L'esperit de profecía per a
descobrir la maldat deis ancians i la
innocencia de Susanna.
Un minyó. Daniel era aleshores un
noi,com al capítol I (4, 13, 15, 17).
46. — Sóc innocent de la sang. Jo no
sóc consentent a la mort d'aquesta
dona; en protesto.
DANIEL - XIII, 50-57
8?
50Se'n torna, dones, tot el poblé de seguida, i li digueren els an-
cians : Vina, i seu al mig de nosaltres, i iHustra'ns, car t'ha donat
Déu l'honor de la vellesa. 51 1 els digué Daniel : Separeu-me'ls l'un
de l'altre, i els judicaré. 52 1 havent estat separats l'un de l'altre, en
crida un, i li digué : Envellit de dies perversos, ara tornen els teus
pecats que feies abans, r,3quan sentenciaves amb injusticia, i casti-
gaves els innocents, i soltaves els malvats, havent dit el Senyor :
No matarás l'innocent i el just; Mara, dones, si la veieres, digues
sota quin arbre els veieres parlant-se. I ell digué: Sota un llentis-
cle. 55 Pero li digué Daniel: Has mentit directament contra la teva
testa; vet ací que l'ángel de Déu, en sentencia dictada per Ell, et
partirá peí mig. 5C I havent-se retirat aquest, féu venir l'altre, i li
digué: Raga de Canaan i no pas de Judá, la bellesa t'ha enlluernat,
i la concupiscencia ha trastornat el teu cor: 57 així ho féieu amb Ies
filies d'Israel, i elles, per temor, us parlaven, pero la filia de Judá
53, Ei. xxiii, 7.
50. — Se'n lorná, Jones, tot el poblé
de seguida. L'efecte fulminant de les
paraules de Daniel sobre la multitud
obeí, potser, a la seva qualitat reconegu-
da de profeta, o a la seva posició en la
cort de Caldea, o bé a la mateixa es-
tranvesa que inspira la ¡ntervenció d'un
noi tan ¡ove, etc. També hi degué in-
fluir la simpatía i la compassió que el
poblé sentía per una senyora tan ben
reputada i de tan bones qualitats, com
Susanna.
Vina, i seu al mig de nosaltres...
Aqüestes paraules, en boca deis an-
cians, semblen iróniques, o bé son un
afalac per captar-se el favor de Daniel.
Alguns pensen que foren dites no pels
ancians precisament, sino per tota l'as-
semblea que ells presidien.
51. — Els digué Daniel: no ais an-
cians, sinó ais de l'assemblea popu-
lar.
52. — Envellit de dies perversos. He-
braisme equivalent a: t'has fet vell co-
metent iniquitats.
Ara tornen els teus pecats. Per a re-
bre el cástig que es mereixen.
5 3 . — Sentenciaves amb injusticia. Aixi
preferim de traduir l'hebraisme redun-
dant que diu literalment: jutjaves ju-
dicis injustos.
Havent dit el Senyor. Ez. XXIII, 7.
55. — L'ángel de Déu... et partirá peí
mig. Frase oratoria equivalent a la jus-
ticia de Déu et /ara morir. Maldonat diu
que un ángel del cel baixaria a matar els
ancians, si el poblé no gosés a fer-ho.
Cal advertir que en els versets 54,55,
58, 59 el text grec conté un joc de pa-
raules entre el nom de l'arbre i la sen-
téncia de l'ángel. Aixó ha donat peu a
F>ensar que el text grec és l'original de
a historia de Susanna. L'argument,
peró, no és definitiu, car el joc de
paraules, tal com el porta el text grec,
podia ésser introduit en la versió sen-
se estar en l'original, ni alterar-ne la
ñdelitat substancial. A més, descone-
guts com son els noms hebreus deis
arbres esmentats, hom no pot afirmar
que en l'hebreu no es contingués també
el mateix joc de paraules.
56. — Raca de Canaan. Ra<;a ma-
leida. (Gen. IX, 25-27).
57. — Les filies d'Israel... peró la filia
de judá. Els jueus son més observants
de la Llei que els de les altres tribus
separades.
84
DANIEL -XIII, 58-65
ha rebutjada la vostra iniquitat. 58 Ara, dones, digues-me sota quin
arbre els atrapares parlant-se. El qual digué : Sota una alzina.
59 Pero li digué Daniel: Justament tu també has mentit contra el
teu cap : l'ángel del Senyor está prest, portant un glavi, per a
tallar-te peí mig, per a matar-vos.
60Esclatá, dones, tota l'assemblea en crits, i beneiren Déu que
salva els qui esperen en ell. 61 1 s'alcaren contra els dos ancians
(car Daniel, havia palesat de llur propia boca, que havien posat fals
testimoni), i els feren, segons el que ells havien fet iniquament
contra el pro'isme, 62 per tal d'aplicar-los la llei de Moisés, i els
mataren, i es salva en aquell dia una sang innocent. 63Helcias,
pero, i la seva muller lloaren Déu per llur filia Susanna, amb Joa-
quina, el seu marit, i tots els parents, perqué res deshonest no fou
trobat en ella. 64 1 Daniel esdevingué gran davant del poblé, d'aquell
dia en avant.
Daniel palesa les enganyifes dels sacerdots de Bel
65 1 el rei Astiages fou agregat ais seus pares i Cirus, el persa,
s'encarregá del seu regne.
62, Dt. xix, :8.
58. — Els atrapares parlant se. En
aHudir l'acte del pecat, Daniel empra
la paraula eufémica: parlar-se (ací i
versets 54 i 57); els ancians, en canvi,
el signifiquen més directament (v. 37).
60. — Esclatá, dones, tota l'assemblea.
Convencuda de la innocencia de Su-
sanna en vista de la contradicció dels
seus acusadors.
61. — Els feren, segons el que ells ha-
vien fet. Els aplicaren la llei del talió,
segons el que ordena Moisés (Deut.
XIX, 16-19).
63. — Perqué res deshonest no fou tro-
bat en ella. L'alegria de la familia de
Susanna es refereix directament a la
seva innocencia, més aviat que a l'eva-
sió de la pena capital. Prova magní-
fica de virtut!
64. — És natural que un fet aix! con-
querís per a Daniel un prestigi immens
davant del seu poblé. Ezequiel el cita
com un dels homes més eminents, en-
tre Noé i Job. (Ez. XIV, 14).
65. — Aquest verset 65 no pot per-
tányer al cap. XIII com una indicació
cronológica, car en els dies de Cirus el
persa, Daniel no era un jove, com quan
s'esdevingué el judici de Susanna. Els
LXX el porten afegit a l'acabament del
cap. XII després del verset 13 i li se-
£ueix tot el cap. XIV. Molts crítics
opinen que pertany al capítol següent
(XIV), en el qual es parla de fets esde-
vinguts al principi del regnat de Cirus.
Astiages fou el rei darrer de Média,
i avi matern de Cirus, el qual li féu la
guerra i li prengué el regne, pero que
l'hi conservá ad honorem mentre va
viure. A la seva mort, se n'encarregá
Cirus definitivament.
Fou agregat ais seus pares. Locució
bíblica per a expressar la mort (cf. v.
g. Gen. XXV, 8, 17; XLIX, 33, etc.).
DANIEL -XIV, i-io
8j
(C. XIV.) 1 1 Daniel era comensal del rei, i més honorat que
tots e!s amics d'ell.
2 1 hí havia una ídola entre els babilonesos, anomenada Bel, i s'hi
esmercaven cada dia dotze artabes de flor de fariña, i quaranta ove-
lles, i sis ámfores de vi. 3 El rei també la venerava, i tots els dies
anava a adorar-la: Daniel, pero, adorava son Déu. I li digué el rei:
¿Per que no adores Bel? 4I ell respongué : Perqué jo no adoro les
ídoles fetes a má, sino el Déu vivent, que crea el cel i la térra, i té
potestat sobre tota carn. 5I li digué el rei: ¿I et sembla que Bel
no és un Déu vivent? ¿No veus tot el que es menja i es beu cada
dia? GI Daniel, fent la mitja rialla, li digué: No us ho cregueu,
rei ; Bel, per dintre, és de fang, i per fora, de bronze, i no menja mai.
7 1 indignat el rei crida els seus sacerdots, i els digué : Si no em diuen
qui és el que es menja aquests esméreos, morireu. 8 Pero si em de-
mostreu que s'ho menja Bel, morirá Daniel, perqué ha blasfemat con-
tra Bel. I digué Daniel al rei : Que es faci segons la vostra paraula.
9 Els sacerdots de Bel eren setanta, sense comptar les dones i els
filis. I el rei ana amb Daniel al temple de Bel. 10 1 digueren els
sacerdots de Bel : Nosaltres surtim a fora, i vos, rei, poseu-hi
menjar i vi mcsclat, i tanqueu la porta, i segelleu-la amb el vostre
1 . — Comensal del rei. Cirus, segons
la geru-ralitat deis comentaristes. Mal-
donado pensa que es tracta de Nabuco-
donosor: altres, de Baltasar.
2. — Del. Contracció de Baal, és el
déu principal deis babilonesos.
Artabes. L'artaba és una mesura per-
sa, d'uns 55 litres de capacitat.
Amfores. El text grec deis LXX diu
mesures, qo és, Yámfora ática equiva-
len! al batb deis hebreus, la capacitat
del qual era, segons Fl. Josep, d'uns
39 litres, i segons els doctors jueus,
d'uns 20.
Una de les inscripcions cuneiformes
del temps de Nabucodonosor parla de
les ofertes abundants de menjar i beure
que aquest rei feia portar diariament
ais déus de la seva preferencia.
4. — Sobre tota carn. Sobre tots els
éssers vivents.
6. — Per dintre, és de fang, i per fora,
de bronce. A Caldea, mancada de pedra
i escassa de fustes bones, es solia em-
prar l'argila com a materia escultórica;
després era recoberta de metall.
9. — Eren setanta, sense comptar les
dones i els filis. Segons el text grec deis
LXX. (La Vulgata: dones, nois i filis).
(Cf. versets 14 i 20). L'autor sagrat
expressa el nombre deis individus de la
familia deis sacerdots de Bel, per tal
d'explicar com desapareixien les vian-
des copioses que s'oferien a llur Déu.
10. — Vi tnesclat. Els orientáis pre-
pararen el vi, mesclant-hi unes espe-
cies o aromes. Alguns pensen que vi
mesclat vol dir rebaixat amb aigua,
com solien fer-ho els hebreus, segons
testifica el Talmud.
/ segelleu-la amb el vostre anell. Cf.
VI, 18.
S6
DANIEL - XIV, 11-21
anell. 11 1 demá al matí, quan hi entrareu, si no ho trobeu tot
menjat per Bel, morirem irremissiblement nosaltres, o bé Daniel,
que ha mentit contra nosaltres. 12 Ells, pero, parlaven confiats, per-
qué havien obert sota la taula un entrador amagat, i per allí entraven
sempre i s'ho menjaven.
13 1 el rei, després d'haver-ne sortit ells, posa menjar davant de
Bel, i Daniel dona ordres ais seus servents que li portessin cendra,
i amb una criba, a presencia del rei, l'escampá per tot el temple, i
se'n sortiren, i tancaren la porta. 14 Els sacerdots, pero, hi entraren
de nit, com solien fer-ho, amb llurs dones i filis, i s'ho menjaren i s'ho
begueren tot.
13 Es lleva el rei de bon matí, i Daniel amb ell. 16 1 digué el rei:
¿Están intactes els segells, Daniel? Ell respongué : Intactes, rei.
17 1 de seguida, en haver obert la porta, guaitá el rei la taula, i excla-
ma cridant : Ets gran, Bel, i no hi ha en tu cap fraudulenta. 18 Daniel
féu la mitja rialla, i deturá el rei de passsar a dins, i li digué : Mireu
el paviment, vegeu de qui són aqüestes petjades. 19 1 digué el rei:
Veig petjades d'homes i de dones i de nois. I el rei s'enutjá.
20Llavors féu agafar els sacerdots i llurs dones i filis, i li mostraren
unes portetes amagades, per on entraven i consumien el que hi
havia sobre la taula. 21 1 el rei els féu matar, i lliurá Bel en poder
de Daniel, el qual destruí l'ídola i el seu temple.
12. — Un entrador amagat. A molts
temples pagans s'ha descobert, en el
mur, una galería que feia cap a l'indret
mateix on estava situada l'estátua de la
divinitat. Avui són conegudes algunes
de les trampes que es practicaven en
certs cuites, per tal d'acreditar el poder
taumatúrgic de llurs déus.
17. — Guaitá el rei la taula. On es
dipositaven les viandes ofertes a Bel.
21. — Destruí Pídola i el seu temple.
Alguns han trobat tan violenta l'acció
de Daniel i la del rei, en lliurar-li Bel,
que han pensat que potser es tracti
d'una glossa posterior més aviat que
d'un detall auténtic. No hi ha motiu.
La decepció del rei fou pública i soro-
llosa, i el féu encendre en ira, i ja sa-
bem del que eren capacos aquells tirans
de l'antic Orient. Hom ha de teñir
present també que, si el fet es sitúa,
com sembla més probable, al temps
del domini medo-persa, ni el poblé,
aclaparat per la desfeta de la dinastía
de Nabucodonosor, el protector de la
qual era Bel, ni menys els reis medo-
perses, no podien sentir un entusiasme
iHimitat peí cuite de Bel. Tot i aixó, el
fet tingué, efectivament, conseqüéncies
d'ordre públic. Cf. 27 i seg.
DANIEL - XIV, 22-31
87
Daniel mata el dragó sagrat
28 Hi havia també en aquell lloc un gran dragó, i els babilonesos
l'adoraven. 23 1 digué el rei a Daniel: Yet ací que ara no pots dir
que aquest no sigui un Déu vivent : adora'l, dones. 24I digué
Daniel : Jo adoro el Senyor, mon Déu : ell sí que és el Déu vivent i
no pas aquest. M Doneu-me potestat, oh rei, i jo mataré el dragó
sense glavi ni bastó. I el rei li digué : Te la dono. 26Aprestá, dones,
Daniel pega i greix i cabells, i ho cogué barrejat, en féu boles i les
posa a la boca del dragó. I el dragó rebentá. I digué : Heus ací
el que adoráveu.
Daniel és condemnat novament a la sitja dels lleons
27 En saber-ho els babilonesos, s'indignaren molt i en conspiració
contra el rei, digueren : El rei s'ha fet jueu : ha destrui't Bel; ha
rebentat el dragó i ha fet matar els sacerdots. 28 1 en presentar-se el
rei, li digueren: Lliureu-nos Daniel, altrament us matarem a vós
i tota la vostra casa. 29 1 el rei, davant de les amenaces dels cons-
pirador, no tingué més remei que lliurar-los Daniel. 30I el Hen-
earen a la sitja dels lleons, i allí el deixaren sis dies. 31A la sitja
22. — Hi havia... un gran dragó, i els
babilonesos Tadoraven. Hom sap que
entre els caldeus i assiris la serp era
l'animal sagrat, de gran importáncia
en afers de magia. Era considerada
com el símbol del déu de la ciéncia.
I no sois a Caldea, sino en totes les
terres de gentils, la serp fou objecte
de superstició. Es que el dimoni, com
remarca sant AgustI, havent enganyat
els homes, al comencament, sota la
forma d'aquest animal, prengué com a
costum de presentar-se de la mateixa
manera, per continuar enganyant-los.
23. — Els LXX porten aquest verset
de la manera següent: / el rei digué a
Daniel: ¿ També dirás que aquest és de
bronce? Ve-te'l aci: viu, menja i beu;
no pots dir que aquest no sigui un déu
vivent; i adora'l.
26. — Pega i greix i cabells. L'acció
d'aquest preparat sembla que es redui
a qué el dragó no se'l podia empassar,
li obstruí la gorja i li tallá la respirado.
El greix sois serví per enllepolir l'ani-
mal, fent-li apetitós el menjar que l'ha-
via d'ofegar.
27. — En conspiració contra el rei.
A Babilonia sovintejaven les revolu-
cions, sobretot contra els reis de dinas-
ties estrangeres, com en el cas present.
30. — La sitja dels lleons. Cf. VI, 17.
88
DANIEL -XIV, 32-42
hi havia set Ueons, i cada dia se'ls donava dos cossos i dues ovelles,
i llavors no e!s en donaren, perqué devoressin Daniel.
Habacuc porta menjar a Daniel
32 Hi havia a Judea un profeta, Habacuc, el qual havia cuit menjar,
i havia desfet pa en una cassola, i anava al camp per portar-lo ais
segadors. 33 1 digué l'ángel del Senyor a Habacuc: Porta el menjar
que tens, a Babilonia, a Daniel, que está a la sitja deis lleons.
34I Habacuc respongué : Senyor, mai no he vist Babilonia, i des-
conec la sitja. 35 1 l'ángel del Senyor l'agafá per damunt del cap,
i el portá pels cabells amb la velocitat del seu esperit, i el deixá a
Babilonia sobre la sitja. 36 1 cridá Habacuc dient: Daniel, servent de
Déu, pren el menjar que Déu t'ha enviat. 37 1 digué Daniel: Us heu
recordat de mi, oh Déu, i no heu abandonat els qui us estimen.
38 1 Daniel, s'al^á i menjá. Pero l'ángel del Senyor retorna de
seguida Habacuc al seu lloc.
EL REI GLORIFICA EL DÉU D'ISRAEL
39Aná, dones, el rei, el dia seté, per a plorar Daniel, is'atansá a la
sitja, i esguardá a dintre, i vet ací que Daniel seia enmig deis lleons.
40I exclamá el rei a grans crits, dient: Sou gran, Senyor, Déu de
Daniel. I el féu treure de la sitja deis lleons. 41 1 hi féu tirar aquells
que havien intentat de perdre'l, i, a l'instant, foren devoráis a la
seva presencia. 42Aleshores el rei digué : Que tots els habitants
de la térra temin el Déu de Daniel, car ell és el salvador, que fa
prodigis i meravelles sobre la térra; ell deslliurá Daniel de la sitja
deis lleons.
35, Ez. viii, 18.
31. — Dos cossos. Probablement con- 35. — Amb la velocitat del seu esperit.
demnats a mort; potser dos cadávers. Una velocitat superior a totes les de la
32. — Habacuc. ¿És aquest Habucuc térra; com si diguéssim, amb la velo-
el mateix classificat entre els dotze pro- citat del pensament.
fetes menors? Els comentaristes s'incli- 41. — Hi féu tirar... És la llei del ta-
ñen per la negativa. Ho raonarem més lió; el mateix que VI, 24.
endavant, en la biografía d'aquest pro- 42. — Els LXX ometen aquest ver-
feta. set.
ELS DOTZE PROFETES MENORS
ELS PROFETES MEXORS
Els dotze profetes menors, malgrat llur independencia mútua,
formen, en la Biblia, un sol volum, des del temps més antics (cf.
Eccli. XLIX, io). La tradició talmúdica ho atribueix al perill de
perdre-se'n algún, si haguessin estat separats, per la mateixa petitesa
deis volums.
En el text hebreu i en la Vulgata están ordenats d'aquesta ma-
nera: Oseas, Joel, Amos, Abdias, Joñas, Miqueas, Nahum, Haba-
cuc, Sofonias, Aggeu, Zacarias i Malaquias.1 Discuteixen els crí-
tics la llei que presideix aquest ordenament. Es bastant general i
ve de molt antic, gairebé podríem dir tradicional, l'opinió que l'or-
dre en que están en la Biblia és el cronológic de la confecció de
cadascun d'aquests llibres profetics. Així ho estableix sant Jeroni.
Deis crítics moderns, alguns opinen que aquesta hipótesi tradicional
és perfectament sostenible ; pero molts altres pensen que no és la
cronología (almenys no ho és exclusivament), sinó d'altres raons
diverses (v. g. : el volum, el reialme al qual es refereixen, etc.), la
norma o normes, segons les quals han estat ordenats els dotze lli-
bres. La qüestió sembla un xic complexa; hom pot afirmar, pero,
que el criteri cronológic influí, si no exclusivament, almenys gene-
ralment, en l'ordenació deis profetes menors. En la Noticia prelimi-
nar de cadascun d'ells exposarem breument el que calgui remarcar
especialment.
1 En els LXX és diferent l'ordre deis Joel, Abdias, Jonás. Els sis darrers
sis primers : Oseas, Amos, Miqueas, están ordenats com en el text hebreu.
7 - 4STIC TESTA HINT X
92
ELS PROFETES MENORS
La canonicitat i l'autenticitat d'aquests dotze llibres no presenta
dificultáis especiáis. Una tradició unánime, tant jueva com cristia-
na, n'és la garantia suficient per a la crítica objectiva. Si el racio-
nalisme no se'n dona per satisfet, és perqué té el criteri supeditat a
raons purament apriorístiques. És per aixó que ja n'bi ha prou amb
aquesta indicació global i no cal repetir la qüestió en la Noticia pre-
liminar respectiva, fora del cas que dificultats especiáis i objectives
ho exigeixin.
Malgrat el poc volum d'aquests llibrets, n'hi ha que teñen una
gran importancia com a documents profétics sobre el futur Messias.
Sota aquest punt de vista, excelleixen els més moderns, com si la
llum de la profecía s'anés fent més clara i més intensa, així com,
atansant-se la plenitud deis temps, era més a prop el sol d'on irra-
diava la llum profética, i anava prenent eos la realitat del gran mis-
ten de la redempció, on convergeixen totes les profecies.
OSEAS
NOTÍCIA PRELIMINAR
Les dades segures de la biografía del profeta Oseas (Salvador) es re-
dueixen gairebé exclusivament a les que ell mateix consigna al comcnga-
ment del seu llibre, relatives a l'época de la seva missió profética. Alguns
crítics opinen que el verset primer no és escrit del profeta mateix, sino
que és una inscripció posada per Esdras, o millor, peí qui ordena la col-
lecció deis dotze profetes menors ; pero aquesta discussió és al marge del
valor historie del verset esmentat. Fou, dones, Oseas contemporani
d'Isaias (s. vm a. C).
Generalment se'l suposa fill d'Israel, el reialme del nord, al qual s'a-
dreca gairebé sempre, llevat d'alguna aHusió fugissera al reialme de Judá.
Segons una tradició bastant antiga, nasqué a Belemót, de la tribu d'Issacar.
Exerci el seu ministeri més de seixanta anys en dies de relativa prospe-
ritat del reialme d'Israel, sota Jeroboam II, i en els dies turbulents i cala-
mitosos deis successors d'aquest rei.
Res de cert no sabem del temps i del lloc de la seva mort. El martiri-
logi roma el commemora el día 4 de juliol.
L'estil d'Oseas és concis i enérgic, i com de frases soltes. Les imatges
s'hi acumulen amb una abundáncia típicament oriental. Efecte d'aques-
tes dues condicions, el sentit de la frase resta sovint indeterminat i no gens
fácil de precisar a través de tants segles i en una civilització tan diferent
de la nostra. La idea dominant és la prevaricado d'Israel per la idolatría
i el cástig de Déu, que ja s'atansa; de tant en tant, peró, es deixa entre-
veure la restauració final del poblé de Déu.
La profecía d'Oseas no és com una coHecció de profecies o discursos
94
NOTÍCIA PRELIMINAR
pronunciáis anteriorment, per l'estil deis continguts en els Uibres deis pro-
fetes majors, sino més aviat com un resum o esquema continuat de tot el
que anunciá el profeta en el decurs de la seva vida.
El llibre té dues parts : I— III i IV-XIV. En la primera l'autor blasma
simbólicament la conducta idolátrica d'Israel ; la segona és com una ex-
posició de la primera en forma descriptiva exhortatoria i comminatória.
El lloc primer que ocupa Oseas en el volum deis dotze profetes menors,
ja hem dit que és, segons l'opinió de sant Jeroni, per rao de cronología;
molts crítics moderns, pero, el fan posterior a altres profetes, com Abdias
i Joel, i suposen que la rao d'ocupar el primer lloc de la coliecció és per
tractar-se del més extens entre els que profetitzaren en els segles imme-
diats a la separació de les tribus.
I. ACCIONS SLMBÓLIQUES D'OSEAS
n s)
Matrimom simbólic del profeta
(C. I.) 'Paraula de Jahvé, que fou dita a Oseas, fill de Beeri,
en els dies d'Ozias, Joatam, Acaz i Ezequias, reis de Judá, i en els
dies de Jeroboam, fill de Joás, rei d'Israel.
8 Comencament de la paraula de Jahvé a Oseas : I digué Jahvé a
Oseas : Vés, pren-te una dona prostituta i filis de prostitució, car la
térra es prostituirá, apartant-se de Jahvé. 3I ana, i prengué Gomer,
i. — Paraula... que fou dita. No
pas materialment a les orelles del pro-
feta, sino per revelado interior, proba-
blement.
En els dies. Durant tot aquest temps
el profeta anava rebent la paraula de
Déu i la predicava ais israelites. Final-
ment, en féu un resum, que és el llibre
present. El fet de no citar altres noms
de reis d'Israel, més que Jeroboam,
sembla obeir, segons alguns, a que els
successors de Jeroboam II no tingueren
estabilitat, o foren intrusos i governa-
ren entre revoltes i conspiracions, fins
que caigueren en mans deis assiris.
Pot dir-se que Jeroboam II fou el rei
darrer d'Israel.
3. — Comencament de la paraula.
Sembla indicar que la primera reve-
lado que Déu adrecá al profeta fou
aquesta. Alguns han volgut deduir
d'aci que el primer (cronológicament)
profeta d'Israel fou Oseas. Sembla que
no hi ha prou rao per afirmar-ho.
/ filis de prostitució. Els hermeneu-
tes discrepen a determinar el pare d'a-
quests filis de prostitució. Uns els te-
ñen per filis del profeta, uns altres pen-
sen que els tingué Gomer anterior-
ment, durant la vida de prostitució.
El text hebreu semblaría imposar la
segona interpretació, peró el context
afavoreix la primera que és la de la
Vulgata (fac tibi filios).
La térra es prostituirá. Explicació
del simbolisme de l'acció que Déu or-
dena al profeta. Com la prostituta,
que lliura el seu honor a qualsevol
que es presenta, aixi Israel s'apartá de
Jahvé, i adopta les falses divinitats es-
trangeres. Aquesta aHegoria no és
nova en la literatura bíblica. V. g.: Ex.
XXXIV, 15; Lev. XVII, 7; Ez. XVI.
3. — Prengué Gomer. De temps molt
antic s'ha discutit si la unió del profeta
amb Gomer fou real i corporal, o bé
solament aHegórica. El context no in-
dica el sentit aHegóric, sino que més
96
OSEAS -I, 4-II, i
filia de Debelaím, la qual concebé i li parí un fill. *I li digué Jahvé :
Posa-li de nom Jezrael, car no tardaré gaíre a venjar les sangs de
Jezrael, sobre la casa de Jehú i acabaré el regnat de la casa d'Israel.
5 1 será en aquell dia que trencaré l'arc d'Israel a la valí de Jezrael. 6I
concebé novament i parí una filia ; i li digué : Posa-li de nom Ló-
ruhamá, perqué no tornaré a compadir-me de la casa d'Israel, sinó
que els trauré definitivament. 7I tindré pietat de la casa de Judá, i
els salvaré en Jahvé, llur Déu, i no els salvaré amb are, ni amb
glavi, ni amb guerra, ni amb cavalls, ni amb genets. 8I alletá Ló-
ruhamá, i concebé i parí un altre fill. 9I digué: Posa-li de nom
Ló-ammí, perqué vosaltres no sou pas el meu poblé i jo tampoc no
seré per a vosaltres.
Prometenqa de restauració
(C. II.) 1 1 será el nombre deis filis d'Israel com l'arena de la mar,
9, Rom. ix, 26.
aviat sembla refermar-ne el real, con-
cretant detalls, noms, etc. No hi ha
tampoc cap rao extrínseca que n'imposi
el sentit aHegóric. El profeta podia
prendre per muller una dona, abans
dolenta, i dignificar-la en traure-la de
la vida de pecat. Aixó no és immoral,
ni indigne d'un manament diví. Cert
que devia haver-hi repugnancia de pan
del profeta, pero aixó mateix, en fer-se
públic, devia ésser una nota impressio-
nant, que predisposava el poblé a com-
prendre les exhortacions del profeta i
a reflexionar-hi.
Un fill. Aquest, fill del profeta.
4. — Jezrael. Etimológicament signi-
fica Déu dissipará, o millor, Déu sem-
brará. L'aUusió del nom sembla re-
ferir-se a la ciutat d'Israel on Jehú
accompl! les venjances de Déu sobre
la casa d'Acab.
Les sangs de jezrael. Jezrael és una
ciutat de la tribu d'Issacar, situada en
una muntanya que domina la plana
d'Esdrelon. Era també residéncia reial
d'Acab, i allí realitzá la muller d'aquest,
Jezabel, el crim revoltant de la mort de
Nabot (III Rg. XXI). Aquest crim és
ací considerat com el resum i el tipus
de totes les tiranies i crims deis reis
d'Israel sobre llurs súbdits, i en gene-
ral de llur conducta nefasta a induir
el poblé a la idolatría. Els llibres sa-
grats en parlen sovint (IV Rg. X, 29;
ib. XIII, etc.).
Jehú vessá a Jezrael la sang deis filis
d'Acab (IV Rg. IX); pero li havia es-
tat ordenat per Déu i és lloat expres-
sament per aquesta matanca (IV Rg.
X, 30); pero després d'un segle l'acció
de Jehú era considerada més com un
crim que com un mérit.
Acabaré el regnat de la casa d'Israel.
Cf. IV Rg. XV, 10, 19, 29, etc.
5. — L'arc (la forca militar) d'Israel.
6. — Ló-ruharnd. La Vulgata tra-
dueix bé aquest nom Absque misericor-
dia; pero com que es tracta d'un nom
personal, nosaltres preferim deixar-lo
intraduit.
7. — Tindré pietat de la casa de Judá,
perqué no s'ha Uiurat a la idolatría tant
com la d'Israel.
9. — Ló-ammi. La Vulgata en dona
la traducció exacta : non populus meus.
II.— Els dosprimers versets d'aquest
capítol són, segons els LXX i la Vul-
gata, els darrers del capítol anterior.
OSEAS -II, 2-5
97
fora de mida i de compte, i s'esdevindrá que, en el lloc on els ha
estat dit : Vosaltres no sou pas el meu poblé, hom els dirá : Filis de
Déu vivent. 2I s'ajuntaran els filis de Judá i els filis d'Israel en-
sems, i es posaran un sol cap, i pujaran de la térra, perqué será
gran el dia de Jezrael.
Israel simbolitzat en la muller d'Oseas
3 Digueu ais vostres germans : Ammí ! I a les vostres germa-
nes : Ruhamá!
4Judiqueu sobre la vostra mare, judiqueu,
car ella no és la meva dona,
i jo no sóc el seu borne ;
que es tregui del davant les seves prostitucions
i els adulteris d'entre els seus pits,
5 no sigui cas que jo la despulli nua,
i la posi com el dia que va náixer,
i la deixi com el desert,
1. — Filis del Déu vivent. El poblé
rebutjat per Déu en cástig deis seus
pecats, será représ en el favor de Déu
i será restaurat. El sentit d'aquesta
Profecía es refereix imniediatament a
exili en terres d'Assfria i Caldea i al
retorn a Palestina; plenament, pero,
sois es verificarla en els dies de la res-
taurado messiánica (I Pet. II, io) i en-
cara, segons alguns hermeneutes, amb
tota propietat, a la fi del món, quan Is-
rael, en massa, es convertirá al Cris-
tianisme. Vegi's Rom. XI, 25 i seg.
2. — S'ajuntaran. Aquesta unió deis
dos reialmes també sembla referir-se
directament ais dies de retorn de Pexili
(ho indica la frase pujaran de la tena,
que significa, en el llenguatge bíblic,
anar a Jerusalem) quan es constituíren
sota Zorobabel, pero també ací la ple-
nitud del sentit ha de referir-se ais dies
del regne messiánic, i, potser, a les
darreries del món.
Será gran el dia de Jezrael. A Jezrael
foren batuts els israelites pels assiris (I,
5), peró el resultat final d'aquella des-
teta fou una restauració gloriosa. Al-
guns pensen que Jezrael ací no és nom
de lloc, sinó que més aviat té el sentit
que marca la seva morfología {el dia
de la sembra de Déu) quan congregará a
Palestina els exiliats, o quan els fará
entrar en el regne messiánic.
3. — 'Ammi, Ruhamd, sense la nega-
ció Lo, equival a poblé meu, cotnpadida,
noms que s'apliquen al poblé jueu res-
taurat.
4. — La vostra mare. Co és, Israel,
que, com Padúltera Gomer, es lliurá a
amants forasters (els fdols) i abandoná
el seu marit veritable (Jahvé). Aquesta
comparado de la idolatría d'Israel amb
l'adulteri, és bastant freqüeni en la lite-
ratura profética. Cf., v. g., Ez. XXIII.
D'entre els seus pits. Els penjolls
(amulets) que les dones portaven pen-
jats al coll, o bé les joies própies de
íes meretrius.
5. — La despulli nua. Era el cátig de
les adulteres i prostitutes (Ez. XVI, 39).
98
OSEAS -II, 6-1 1
i l'assequi com la térra eixuta,
i la faci morir de set.
6I no em compadiré ni deis seus filis,
perqué són filis de prostitució.
7 Que llur mare s'és prostituida;
s'és deshonrada la que els porta al món,
perqué digué : Me n'aniré darrera deis meus amants,
que em donen el meu pa i la meva aigua,
i la meva llana, i el meu lli, i el meu oli, i la meva beguda.
CÁSTIG DE LA MULLER INFIDEL
8 Per aixó, vet ací que jo tancaré el teu camí amb punxes,
i la voltaré de marges, i no podrá seguir les seves petjades.
9I seguirá els seus amants i no els atenyerá,
i els cercará i no els trobará,
i dirá : Aniré i me'n tornaré
al meu primer marit,
perqué m'anava millor llavors que ara.
10 1 ella no reconegué que jo li donava
el blat, i el vi, i l'oli,
i li multiplicava l'argent i l'or,
amb qué feren Baal.
11 Per aixó jo tornaré i prendré el meu blat, al temps de la
i el meu vi, al temps de la verema, [collita,
i m'enduré la meva llana, i el meu lli,
amb qué tapava la seva nuesa.
7- — Que em donen el meu pa. Israel,
en sa niciesa, s'arribá a creure que la
prosperitat deis pobles veíns es devia a
la protecció que els dispensaven Huís
ídoles i fins a atribuir -les la seva pros-
peritat (Jer. XLIV, 17 i seg.).
9. — No els trobará. Quan necessi-
tará l'auxili de les ídoles no les trobará
per ajudar-la, car són vanitat.
Me'n tornaré. Com el fill pródig de
l'Evangeli (Le. XV, 18).
10. — Amb qué feren Baal. Co és,
les ídoles d'or i argent, que representa-
ven Baal (cf. VIII, 4).
OSEAS - II, 12-16
99
12 1 ara jo revelaré la seva turpitud
ais ulls deis seus amants,
i ningú no la deslliurará de la meva má.
13 1 faré cessar tota la seva joia,
les seves solemnitats, les seves neomenies, i els seus dis-
i totes les seves festes. [sabtes,
14 1 li malmetré la vinya, i les figueres,
de qué ella deia : Em són el preu de prostitució,
que m'han donat els meus amants,
i les ermaré,
i se les menjaran les bésties del camp.
15 1 la castigaré pels dies deis Baalim,
quan els encensava,
i adornava les seves arracades i les seves joies,
i anava darrera deis seus amants,
i s'oblidava de mi, diu Jahvé.
La muller indigna será rehabilitada
16 A tot aixó, vet ací que jo me l'atrauré,
i me l'enduré al desert,
i li parlaré al cor.
12. — La sex'd lurpituJ. Hem traduít
el mot nabelut amb la seva vaguetat de
sentit. La Vulgata tradueix estulticia;
hom podría traduir malJat; els herme-
neutes moderns, pero, li donen el sen-
tit de nuesa ver¿onyant, en la que restará
la prostituta (Israel) davant deis seus
amants, quan Jahvé li haurá pres el lli,
la llana, etc., amb qué es feia els ves-
tits.
13. — Les seves solemnitats. Anuals, de
Pasqua, Pentecostés i deis Tabernacles.
Les seves neomenies. Festes mensuals
peí noviluni.
1$. — Pels dies deis Baalim. Els dies
que ha consagrat al cuite de les ídoles.
Baal era el déu principal deis cana-
neus i deis pobles que envoltaven Israel.
Era el déu del sol. No és rar de trobar-
lo en plural, com acl, designant el con-
junt de falses divinitats, que adoraven
els israelites prevaricadors.
16. — \fe l'atrauré. Sortosament les
amenaces són canviades en misericor-
dia, com s'estila en la literatura pro-
fética.
Al desert. Quan Déu volgué deslliu-
rar el seu poblé d'Egipte, se l'emportá,
d'antuvi, al desert, i alli el prepara amb
les seves revelacions per a la possessió
de la térra santa. El desert, dones, sig-
nifica ací el periode preparatori de la
restaurado d'Israel, en el qual aquest
posa seny i reconeix Jahvé.
ioo OSEAS -II, 17-24
17 1 li tornaré, d'allí mateix, les seves vinyes
i la valí d'Acor, per a refermar-li la confianza,
i allí cantará, com en els dies de la seva jovenesa,
i com el día que puja de la térra d'Egipte.
18 1 será en aquell dia, diu Jahvé,
que em cridarás : Marit meu ;
i no em dirás : Baalí.
19 1 trauré de la teva boca els noms deis Baalim,
i mai més no serán esmentats en llur nom.
20 1 amb ells establiré pacte, en aquell dia,
sobre les bésties del camp,
i els ocells del cel,
i els réptils de la térra;
i desterraré l'arc,
i el glavi, i la guerra,
i els faré jeure tranquillament.
21 1 t'esposaré per a sempre,
i t'esposaré en justicia, i en seny,
i en benignitat, i en misericórdies.
22 1 t'esposaré en fidelitat;
i coneixerás Jahvé.
23 1 será en aquell dia,
diu Jahvé, que jo escoltaré ;
escoltaré els cels,
i els cels escoltaran la térra.
24 1 la térra escoltará el blat,
el vi, i l'oli,
24, Rom. ix, 25 ; I Ptr. n, 10.
17. — La valí d'Acor. Fou una de les 20. — Ni les bésties, ni els homes,
primeres terres que posseí Israel (Jos. ningú no trencará llur pau i benes-
VII, 24-6); és a prop de Jericó. Acor tar.
significa iristor, torbació, com per a in- 21. — T esposaré en justicia, i en seny,
dicar que enmig del cástig, Israel reco- t en benignitat, i en misericórdies, com
brará la confianca i l'alegria. arres de les nostres esposalles.
18. — Baali. Jahvé vol que fins el 23. — Escoltaré els cels... La térra de-
nom Baal sigui bandejat d'Israel, mal- mana aigua ais cels i els cels demanen
grat que podia teñir un sentit igual a Isi a Déu permís per a ploure (prosopo-
(marit meu). peia continuada en el verset següent).
OSEAS -II, 2J-III, 5
IOI
i aquests escoltaran Jezrael.
I me la sembraré en la térra,
i em compadiré de Ló-ruhamá,
i diré a Ló-ammí : Tu ets el meu poblé ;
i ell dirá : Déu meu.
SeGON' MATRIMON'I SIMBOUC ü'OsE.VS
(C. III ) 1 1 em digué Jahvé : Vés una altra vegada, i estima una
dona volguda de l'amic.i adúltera, com és l'estimació de Jahvé sobre
els filis d'Israel, i ells s'adrecen a déus forasters, i els agraden les
coques de panses.
'Jo me la vaig comprar amb quinze monedes d'argent, i un ho-
mer i mig d'ordi. 3I li digui : Et reservarás per a mi durant molts
dies; no et prostituirás, ni serás de cap home, i jo també em reser-
varé per a tu. 4 Per molts dies estaran els filis d'Israel sense rei, ni
príncep, i sense sacrifici, ni estátua, i sense efod, ni terafim. 5Des-
prés, tornaran els filis d'Israel, i cercaran Jahvé, llur Déu, i David,
llur rei, i s'acolliran a Jahvé i a la seva bonesa, en la fi deis dies.
CS, Ez. xxxiv, i).
El preu que en doná el profeta és,
justament, el d'un esclau. (Ex. XXI,
}2.) Un homer d'ordi valia llavors 10
sicles (IV Rg. VII, 1) per a denotar la
vilesa a qué es lliurá Israel.
Monedes d" argent. Sicles, probable-
ment.
24. — Jezrael. El lloc d'on comencá
la maledicció de Déu és, ara, el punt
de partida de les benediccions divines,
és la sembrada de Déu.
25. — A^quest verset es refereix, se-
gons alguns, al retom d'Israel de la
captivitat d'Assíria; la major part, pero,
deis hermeneutes católics el refereixen,
almenys en la plenitud deis sentits, a
l'Església.
1. — Una dona. Per alguns herme-
neutes aquesta dona és la mateixa
Gomer deis capítols anteriors; d'altres
pensen ésser diferent i sembla que amb
més raó. El simtolisme és igual en
ambdues hipótesis.
Coques de panses. Ojie es prepara ven
i es menjaven a honor d'Astarté, la
divinitat femenina deis cananeus (Jer.
VII, 18).
2. — Me la vaiq comprar. Entre els
orientáis antics i moderns és conegut
el matrimoni per compra de la dona.
Homer. Mesura hebrea per a árids i
llquids d'uns 3 hectolitres de capacitat.
4. — Efod. Ornament superior del
gran sacerdot en les cerimónies; hume-
ral, amb dues peces que penjaven peí
pit i per l'espatlla.
Terafim. ídoles domestiques que so-
lien consultar els israelites.
Anuncia el profeta que cessará el
cuite de Jahvé (ni sacrifici, ni efod) i el
de les ídoles {ni estátua, ni terafim).
5. — David, llur rei. Es refará la uni-
tat d'Israel i Judá com en els temps de
David, abans de la separado de Jero-
boam.
En la fi deis dies. Aquesta expressió
102
OSEAS -IV, 1-5
H. SERMONS PROFETICS D'OSEAS
(IV, i -XIV, io)
CORRUPCIÓ GENERAL D'ISRAEL
(C. IV.) ^scolteu la paraula de Jahvé, filis d'Israel,
que Jahvé pledeja amb els habitants del país,
perqué no hi ha veritat, ni misericordia,
ni ciéncia de Déu, en el país.
2Perjuris i mentides,
assassinats, i furts, i adulteris pertot arreu,
i unes sangs es toquen amb les altres.
3 Per aixó plorará la térra
i defalliran tots els seus habitants,
amb les bésties del camp, i els ocells del cel
i, fins i tot, els peixos de la mar.
4I que ningú no discuteixi,
ni carregui la culpa al proisme,
car el teu poblé és com els que s'oposen al sacerdot.
5I caurás tu, de dia,
i caurá també, amb tu, el profeta, a la nit,
sol denotar el temps messiánic, en la li-
teratura profética. Llavors es complí
aquesta profecia, més perfectament
que en l'época del retorn de l'exili.
Molts hermeneutes la refereixen també
ais temps escatológics, en els quals
Israel, en massa, es convertirá al Cris-
tianisme (Rom. IX, 26).
1 . — Filis d'Israel. Els de les deu tri-
bus separades en temps de Jeroboam.
Pledeja. Ha cridat a judici els israe-
lites per llurs pecats, indicats aci i ex-
pressats en el verset següent.
2. — Unes sangs. Els vessaments cri-
mináis de sang es succeeixen sense
interrupció.
4. — S'oposen al sacerdot. Pecat espe-
cial d'orgull, de tossuderia sacrilega,
condemnat expressament per la Llei
(Dt. XVII, 12), semblant al deis israe-
lites a discutir la justicia de Déu. La
Vulgata hi dona un sentit una mica di-
ferent.
5. — El profeta. Co és, els falsos
profetes que t'enganyen i t'aparten de
Déu.
OSEAS - IV, 6-12
103
i destruiré la teva mare.
6 Será destruít el meu poblé per manca de ciencia;
perqué tu has rebutjat la ciéncia,
jo et rebutjaré del meu sacerdoci,
i perqué t'has oblidat de la llei de ton Déu,
jo també m'oblidaré deis teus filis.
7Tant com s'han multiplicat, pecaren contra mi;
jo convertiré llur gloria en ignominia.
8 Es menjaran els pecats del meu poblé,
i a llur iniquitat aixecaran l'ánima.
9I será igual el poblé que el saccrdot,
i visitaré contra d'ells els seus camins,
i li retribuiré Ies seves obres.
°I menjaran i no s'assaciaran ;
fornicaran i no es multiplicaran,
perqué han abandonat Jahvé.
Idolatría i immoralitats anexes
11 La fornicado, el vi i el most dominen el cor.
1SE1 meu poblé preguntará a la seva fusta,
La teva mare. La capital del reialme,
0 bé tot aquest en conjunt.
6. — Manca de ciencia. Ignorancia
1 incompliment de la Llei de Déu.
Et rebutjaré del meu sacerdoci. El
poblé hebreu era un poblé sacerdotal
(Ex. XIX, 6), no sois en quant en
sortien sacerdots estrictament dits, sinó
també en el sentit que tot ell fou triat
per Déu per al seu servei i cuite.
Molts hermeneutes entenen dirigides
ais sacerdots própiament dits aqüestes
paraules; a aquells sacerdots que per-
seguien els profetes, i no feien honor a
llur missió sagrada.
7- — S'han multiplicat. Com més
creixen en nombre i en prosperitat, més
pequen.
S.—Es menjaran els pecats. És a dir,
les victimes ofertes pels pecats del po-
blé, o bé les que, pecant.s'oferien a les
fdoles. En la darrera explicado hi ha
oposició entre els dos hemistiquis d'a-
quest verset; en la primera, hi ha pa-
raHelisme.
Aixecaran l'ánima. Desitjaran, fo-
mentaran els pecats del poblé.
9. — El poblé que elsacerdot. lgualment
pervertits, serán castigáis igualment.
Visitaré... els seus camins. Exami-
naré, castigaré el seu procedir.
10. — Fornicaran. S'ajuntaran car-
nalment, encara que sigui en legítim
matrimoni.
12. — A la seva fusta. A les ídoles
de fusta.
104
OSEAS -IV, 13-18
i la seva verga li respondía;
perqué e!s seduí l'esperit de fornicado
i fornicaran de sota llur Déu.
13 En el cims de les muntanyes sacrificaran,
i sobre els turons cremaran encens,
i sota les carrasques i els álbers i els roures,
perqué hi ha bona ombra,
per aixó hi fornicaran les vostres filies,
i hi adulteraran les vostres esposes.
14 No castigaré les vostres filies, quan fornicaran,
ni les vostres mullers, quan cometran adulteri ;
perqué ells fan vida entre meretrius,
i sacrifiquen amb les prostitutes ;
i el poblé ignorant deperirá.
15 Si tu, Israel, forniques,
que no pequi Judá :
i no entreu a Gálgala,
i no pugeu a Betaven,
i no jureu : Viu Jahvé !
16 Perqué com una vedella esquerpa
s'ha allunyat Israel;
ara els peixerá Jahvé,
com anyells, pels prats ampies.
17Donat és a ídoles Efra'ím; deixa'l.
18 Ha desaparegut llur beguda,
I la seva verga. La verga d'ende-
vinar (la vareta de la virtut) era una
eina molt usada en les supersticions
i practiques d'idolatria.
Fornicaran de sota llur Deu. S'apar-
¿aran de l'obediéncia i del cuite de Déu.
13. — En els cims. La idolatría de
Palestina acostumava celebrar els seus
ritus en els cims i sota deis arbres (cf.
Dt. XII, 2. Un esperit de luxúria solia
presidir aqüestes cerimónies.
14. — Ells. Els pares i els marits. Can-
vi de persona en sentit de menyspreu.
15. — Gálgala, Betaven (abans Betel).
Eren dos llocs célebres per les idolatries
que hi practicaven els israelites (Os.
IX, 15; XII, n; III Rg. XII, 29).
Viu Jahvé! Fórmula de jurament.
16. — Pels prats ampies. On serán ata-
cats de llops i d'altres bésties en cástig
d'haver-se apartat de Déu (sant Jeroni).
17. — Efraim. Equival a totes les
deu tribus separades, entre les quals
era la d'Efralm la més potent.
18. — Ha desaparegut llur beguda.
Passatge obscur i variadament inter-
OSEAS -IV, 19-V, 6
105
han fornicat desenfrenadament,
llurs caps han volgut la ignominia.
19 El vent la Higa amb les seves ales,
i s'avergonyiran de llus sacrificis.
ALLOCUCIÓ CONTRA ELS CAPS (SACERDOTS, REIS, MAGNATS) ü'ISRAEL
(C. V.) 'Escolteu aixó, els sacerdots;
presteu atenció, els de la casa d'Israel ,
oi'u, els de la casa del rei,
car per a vosaltres és el judici;
perqué heu estat un parany a Masía,
i una xarxa parada sobre el Tabor.
*I sacrificant, s'apartaren profundament ;
pero jo els castigaré tots ells.
'Conec Efrai'm,
i Israel no m'és desconegut ;
que ara has fornicat Efrai'm
i Israel s'ha contaminat.
4 No faran de retornar a llur Déu,
car regna entre ells un esperit de fornicació,
i no han conegut Jahvé.
5I es manifestará l'orgull d'Israel al davant seu,
i cauran Israel i Efrai'm en llur iniquitat ;
caurá també Judá amb ells.
6 Amb llurs ovelles i amb llurs bous
pretat. La Vulgata és ac¡ més entene- Transjorddnica una, i Cisjordánica l'al-
dora. Separatum est convivium eorum, tra, notables, o bé perqué hi havia cas-
co és, mengen amb les meretrius d'As- tells o altars idolátrics, o com a llocs
tarté 1 s'han separar de la taula de Déu. que dominen grans extensions.
19. — El vent la Higa. S'emportá 2. — Sacrificant, s'apartaren. En la
hfraim 1 el dispersá per l'Assiria. mateixa cerimónia del sacrifici, s'apar-
1.— Sacerdots. Aquells sacerdots ins- taren de Ies liéis de Déu.
tituits 1 peí Jeroboam I, sense ésser de la 6.— Amb llurs oveües i amb llurs bous
tribu de Levi, ni descendents d'Aaron. Amb multitud de sacrificis tardans i
Masía, Tabor. Son dues muntanyes, oferts amb cor impenitent.
io6
OSEAS - V, 7-13
aniran cercant Jahvé,
i no el trobaran; s'ha allunyat d'ells.
7 Han prevaricat contra Jahvé
en engendrar filis estrangers :
ara, la lluna vinent se'ls menjará ;
ells i les seves possessions.
8Toqueu el cora a Gábaa,
i la trompeta a Rama ;
crideu a Betaven;
al teu darrera, Benjamí !
9 Efrai'm restará desert el dia del cástig ;
palesaré la veritat
a les tribus d'Israel.
10Els princeps de Judá han estat
com els que muden les fites ;
sobre ells vessaré,
com aigua, la meva ira.
11 Efrai'm és oprimit,
esmicolat en judici ;
perqué volgué anar darrera de les sutzures.
12 1 jo seré, com la tinya, per a Efrai'm,
i, com la quera, per a la casa de Judá.
13 1 veurá Efrai'm la seva malaltia,
7 . — Filis estrangers La llei de Moisés
prohibía els matrimonis deis hebreus
amb dones estrangeres (Dt. VII, 1-4).
Podia referir-se també ais filis de pros-
titució.
La lluna vinent. Es dir, en poc temps.
La justicia de Déu es valgué deis as-
siris per destruir Israel rápidament. ■
8. — El com... la trompeta... crideu...
Són anuncis d'estrépit guerrer, de la
vinguda de l'enemic.
Gábaa i Rama són, diu sant Jeroni,
dues ciutats de la tribu de Benjami no
gaire llunyanes una de Paltra i situades
en punts elevats.
Al teu darrera, Benjami! El perill
de la invasió enemiga amenaca també
Benjamí, que amb la tribu de Judá for-
ma el reialme del sud.
9. — Desert. Anunci de la depor-
tado deis israelites a ierres d'Assíria.
La veritat. De les profecies que anun-
cien el cástig.
10. — Com els que muden les fites,
violen la justicia i els drets d'altri ; així
els jueus han violat els drets de Déu.
11. — Les sutzures. Es a dir, les ído-
les i llur cuite indecent.
12. — Com la tinya... com la quera,
van destruint la roba i la fusta, així es
va minantinteriormentPesplendor d'Is-
rael i el de Judá.
OSEAS -V, 14-VI, 2
107
i Judá la seva nafra,
i s'adrecará Efraim a Assur,
i enviará al rei venjador ;
pero aquest no podrá guarir-vos ;
no us guarirá pas la nafra.
14 Que jo seré, com un lleó, per a Efraim,
i com un Meó jove, per a la casa de Judá ;
jo, jo, desfaré, i aniré,
i prendré, i ningú no us deslliurará.
Misericordia de Déu sobre Israel
15 Me n'aniré i me'n tornaré al meu lloc,
fins que es reconeixeran culpables,
i cercaran el meu rostre ;
en llur angoixa s'apressaran a cercar-me.
(C. VI.) 1 Eia ! tornem a Jahvé
que ell ens ha nafrat i ell ens guarirá.
Ell ens ha ferit
i ell ens embenará.
2Amb dos dies ens vivificará,
i al dia tercer ens ressuscitará
1 3 • — S'adrecará Efraim a Assur. El
rei d'Israel Manahem demaná auxili a
Ful rei d'Assiria (IV Rg. XV, 19;
vegi's també ib. XVI, 7).
Al rei venjador. Segons uns, és el
rei d'Assiria; segons ahres el d'Egipte;
altres, pero, opinen que és un apeHa-
tiu, o bé el nom propi d'un rei des-
conegut anomenat Jareb.
14- — Lleó... lleó jove. És dir, un lleó
en la plenitud de sa forca, en ambdós
casos.
15. — Me'n tornaré al meu lloc. Co
és, al ce!; com retirant-los la meva
protecció.
2. — Amb dos dies. Per a denotar la
celeritat del guariment.
Al dia tercer. En la literatura bíblica el
dia tercer té una significació remarcable.
El guariment i la resurrecció (ens
vivificara i ressuscitará) de qué es parla
en aquest verset, es refereixen direc-
tament al poblé hebreu i no a la per-
sona del Crist futur, redemptor d'Is-
rael; els hermeneutes católics, pero,
des deis temps patristics, hi solen veure
l'anunci de la resurrecció de Jesucrist
al tercer dia. Efectivament, aquesta
successió de tres dies, en el darrer deis
quals es realitza la resurrecció, no es
verifica, presa en sentit propi, en tota
la historia d'Israel; si hom vol, dones,
sostenir el sentit propi, com sembla
exigir-ho el text (dos dies, dia tercer),
8 -4KTIC TISTiMEXT X
io8
OSEAS -VI, 3-8
i veurem la seva fac.
3I coneixerem, i insistirem
a conéixer Jahvé ;
com l'aurora, será clara ia seva eixida,
i vindrá a nosaltres, com la pluja ;
com pluja primaveral i de tardor a la térra.
QUEIX.ES DE Déu SOBRE ISRAEL
4 ¿Qué faré per tu, Efrai'm?
¿qué faré per tu, Judá?
La vostra pietat, com núvol de matinada,
i com el rou que es presenta a la matinada.
5 Per aixó he tallat amb els profetes,
els he matat amb la paraula de la meva boca,
i els teus judicis sortiran com la llum.
6 Perqué misericordia vull i no sacrifici,
i coneixement de Déu, més que holocaustos.
7 Ells, com Adam, han traspassat el pacte ;
allí prevaricaren contra mi.
8Galaad, ciutat d'obradors d'iniquitat,
3, I Cor. xv, 4. — 6, ISm.xv, 22; Ecl. iv,iy ; Mt. ix. 13; xn, 7.
sembla que aquesta dita profética no té
realització plena més que en la resur-
recció de Jesucrist. I no hi fa res que,
com hem dit, es refereixi directament
al poblé hebreu la susdita resurrecció,
car la identificado moral del Messias
amb el seu poblé, la persona del qual
representa davant la justicia de Déu,
avala la transferéncia deis resultats de
l'un a l'altre , máximament en la lite-
ratura profética. Sembla que sant Pau
alludi aquest verset en parlar de la re-
surrecció de Jesús, segons les Escrip-
tures (I Cor. XV, 4).
3 . — Com pluja primaveral i de tar-
dor. Les pluges de primavera i tardor
son més estimades a Palestina perqué
són més rares.
4. — Com núvol... com el rou, s'es-
vaeix, no té durada.
5. — Sortiran com la llum. En la
traducció d'aquesta frase bastant obs-
cura hem adoptat la de la Vulgata, que
ens sembla més viable i la més entene-
dora. El sentit sembla ésser: Per mitjá
deis profetes els he anunciat el cástig;
ara es veurá clarament la iniquitat de
llurs pensaments i la meva justicia.
Els LXX i altres versions antigües per
compte de els teus judicis diuen el meu
judici.
6. — L'amor a Déu i al proisme val
més que els sacrificis (holocaustos) pu-
rament externs.
7. — Allí. En la térra mateixa (Pa-
lestina) que Déu els havia donat.
OSEAS -VI, 9-VII, 4
109
tacada de sang.
9Com bandolers en emboscada,
les colles de sacerdots assassinen
peí camí de Siquem,
car cometen el crim.
10 He vist coses repugnants en la casa d'Israel ;
allí les fornicacions d'Efraim ;
s'ha tacat Israel.
"També tu, Judá, prepara't la sega,
per a quan tornaré la captivitat del meu poblé.
(C. VII.) 1 En guarir jo Israel,
es manifestá la iniquitat d'Efraim
i la maldat de Samaría,
perqué practiquen mentida ;
el lladre irromp,
i el bandoler envaeix de part de fora.
'I no els diu el cor
que em recordó de tota llur maldat ;
ara els envolten llurs obres;
allí són davant meu.
3Amb llur maldat alegraran el rei,
i amb llurs mentides, el príncep.
4 Tots ells adulteren,
semblants al forn enees peí flequer :
II. — Passatge obscur i diversament 1 . — Bandoler... de parí de fora. Israel
exposat. Alguns posen fins que per parirá deis seus homes perversos (reis,
compte de ovan. El sentit, així, seria: jutges, sacerdots, etc.) i deis estrangers
Pecats d'Israel
que l'envairan (els assiris).
2. — Allí són (llurs obres) a la meva
presencia.
retom del captiveri. Altres ajumen el
segon hemistiqui (quan tornaré, etc.)
al verset següent.
110
OSEAS -VII, 5-10
ell cessa d'atiar-lo,
des de que ha pastat la massa fins que fermenta.
5 El dia del nostre rei,
els princeps s'emmalalteixen amb veires de vi ;
ell estén la seva má ais joglars.
6 Car han posat el cor a insidiar,
semblants a un forn;
el forner dorm tota la nit ;
al dematí el forn crema a flama encesa.
7 Tots ells están encesos com el forn,
i han devorat llurs jutges;
tots llurs reis han caigut ;
i ningú d'ells no m'invocá.
Han demanat auxili als estranys i no a Déu
8Efrai'm s'ha barrejat amb els pobles;
Efraím s'ha fet com el pa que no es tomba.
9 Es menjaren els estranys la seva substancia,
i no se n'adoná ;
la canicie s'escampava pels seus cabells
i no se n'adoná.
10 1 testificará la supérbia d'Israel en contra d'ell,
i no tornará a Jahvé llur Déu,
i a tot aixó ni el cercaran.
4. — Fins que fermenta. Frase obs-
cura i diversament traduída. El sen-
tit és que: aixi com el llevat va en-
vaint la massa fins a la fermentació
total, ádhuc sense pastar, així la ido-
latría anava envaint el poblé, ádhuc
sense els mals exemples i imposicions
deis de dalt.
5. — Ell estén la seva má. Co és, fa
burla; o bé es barreja, píen part en la
disbauxa.
6. — Semblant a un forn. A dins del
forn el foc va encenent-se tota la nit
silenciosament i dissimulada ; al matí
la flama és encesa del tot. Així són
les insidies.
8. — S'ha barrejat amb els pobles. Pels
matrimonis i per a l'adopció deis cos-
tums deis pobles veins.
El pa que no es tomba en ésser posat
al forn, es crema d'una banda i resta
cru de l'altra.
OSEAS- VII, ii-VIII, i
1 1 1 lou Efrai'm com un colom
incaut i desassenyat ;
cridaren l'Egipte i acudiren a l'Assíria.
12 Quan hi aniran,
pararé damunt d'ells el meu filat,
i els agafaré com ocells del cel,
els puniré com ho han sentir dir en llur assemblea.
15 Ai d'ells! que s'apartaren de mi;
serán devastáis perqué se'm rebeHaren ;
jo volia redimir-los,
pero ells parlaren mentides en contra meu.
14 1 no reclamaren a mi de cor,
sinó que udolaven sobre els Hits;
per al blat i per al vi novell patiran,
apartant-se de mi.
18 1 jo els vaig adoctrinar i vaig cnfortir llur bracos,
i ells pensaren maldat contra mi.
16 Es giraran, pero no pas a dalt ;
foren com un are enganyós;
cauran a coltell llurs princeps
per la malignitat de la llengua;
així serán escarnits en térra d'Egipte.
(C. VIH.) 1 A ta boca la trompeta !
com aliga sobre la casa de Jahvc ;
perqué han traspassat el meu pacte
11. — Com un colom incaut. Situat Is-
rael entre les dues poténcies rivals,
Egipte i Assíria, demanava auxili adés
a una, i ara a l'altra; amb el qual era
vexat i espoliat deis uns i deis al-
tres.
12. — Quan hi aniran... A cercar
l'auxili deis estrangers.
En llur assemblea. On llegien la Llei
i els cástigs per ais infractors (v. g.,
Lev. XXVI, 14 i seg.) i les amenaces
deis profetes (IV Rg. XVII, 13).
16. — No pas a dalt. No es conver-
tirán a l'Altíssim. — Are enganyós. Fra-
se proverbial (Ps. LXXVII, 57). Sem-
bla teñir forqa i no en té.
Serán escarnits en térra d'Egipte. Els
egipcis ais quals havien demanat au-
xili contra Assiria , ara en veure'ls
vencuts els escarneixen (vegi's IV Rg.
XVII).
1. — Com aliga. Que vola damunt la
casa de Jahvé i hi escampa la veu de la
trompeta, o bé l'enemic ve com áliga
sobre Israel.
I 12
OSEAS -VIII, 2-9
i han faltat a la meva llei.
2 M'invoquen : Déu meu !
et reconeixem els d'Israel.
3 Israel ha rebutjat el bé ;
Tenerme el perseguirá.
4Ells han proclamat reis
i no de part meva ;
han constitu'it princeps sense jo saber-ho;
de l'argent i de l'or que tenien se n'han fet ídoles,
per a ésser destruits.
Les ídoles destruídes i Israel sota l'opressió estrangera
6Fou rebutjat el teu vedell, Samada!
s'encengué contra d'ells la meva ira.
¿ Fins a quan no us podreu purificar ?
6 Perqué ell també és d'Israel;
un artista el va fabricar
i no és pas Déu ;
per aixó será trossejat
el vedell de Samaría.
7 Perqué sembraren vent
i colliran cicló ;
no tindran collita ;
la sembra no donará fariña ;
i si en dona, s'ho engoliran els estranys.
8 Israel será consumit ;
ara esdevindrá entre les nacions,
com un vas repugnant.
9 Perqué ells pujaren a Assur;
5. — El teu vedell, Samaría! Ací el regne. Els vedells eren adorats a Dan
nom de la capital es posa per tot el i a Betel.
OSEAS - VIII, io-IX, i
113
Tase feréstec resta solitari ;
Efraím es va Hogar amadors.
10 Pero encara que es Uogui les nacions,
ara els congregaré
i descansaran una mica de la cárrega del rei i deis princeps.
llPuix erigí Efraím molts altars per a pecar,
els altars li han estat ocasió de pecat.
12 Per a ells vaig escriure la multitud de les meves liéis ;
han estat reputades com a estranyes.
13Sacrificis que m'ofrenen
immolen carn i en mengen;
Jahve no els acceptá ;
ara es recordará de llurs iniquitats
i llurs pecats castigará;
ells se'n tornaran a Egipte.
"S'oblidá Israel del seu autor
i edificá palaus,
i Judá bastí moltes ciutats emmurallades ;
jo calaré foc a les seves ciutats
i devorará els seus palaus.
Imminéncia de l'exili
(C. IX.) 1 No t'alegris Israel
amb exultació com les nacions,
perqué has fornicat de ton Déu,
has volgut salari
sobre totes les eres de blat.
9. — L'ase feréstec resta solitari. Se-
guint l'impuls de la seva natura; Israel,
en canvi, cerca la companyia d'Assur,
contra els consells de Déu. Altres her-
meneutes apliquen a Assur la qualifi-
cació d'ase feréstec.
10. — Descansaran... de la cárrega del
rei i deis princeps, lis un sarcasnie llan-
cat contra Israel, que cerca l'ajut del
rei d'Assíria. Aquest els oprimirá.
13. — A Egipte. Anunci d'una nova
captivitat, per l'estil de la que havien
patit a Egipte en els temps de Moi-
sés.
1. — Les eres de blat. Israel fornica
(s'apartá) de son Déu i adorá les Idoles,
ii4 OSEAS -IX, 2-9 m
'Ni de Pera, ni del trull, no en tastaran,
i el most els fará falla.
3 No viuran a la térra de Jahvé,
i Efraim tornará a Egipte,
i en l'Assíria menjará coses immundes.
*No libaran vi a Jahvé,
ni li serán agradables ;
llurs sacrificis els serán com pa de dol ;
tots els que en menjaran, serán contamináis;
llur pa, dones, per a ells mateixos ;
no entrará a la casa de Jahvé.
6 ¿ Qué fareu el dia de la solemnitat,
el dia de la festa de Jahvé ?
6 Perqué vet ací que se n'anaren de la devastació.
Egipte els acollirá ; Memfis els enterrará ;
el millor de llur riquesa ho heretará l'ortiga;
en llurs tendes creixerá l'herba punxenca.
7 Han vingut els dies de cástig,
han vingut els dies de retribució ;
coneixerá Israel que és neci el profeta,
boig l'home d'esperit
a causa de les moltes iniquitats teves
i del gran odi.
8 Efraim guaita amb mon Déu ;
el profeta és com trampa de calador en tots els seus camins ;
bogeria en la casa de son Déu.
9 Han arribat al fons de la corrupció,
9, IJc. 19.
a les quals atribuía les bones collites i falsos profetes i els homes que falsa-
els celebrava festes joioses, com els po- ment es deien posseíts de l'esperit de
bles pagans. Déu; els quals anunciaven al poblé
3. — Coses immundes. Menjars prohi- prosperitats enganyoses.
bits per la Llei, o oferts a les ídoles. 8. — Efraim guaita... Efraim guaita
4. — Pa de dol. El pa que es menjava per tal d'albirar l'esdevenidor com Déu;
a la casa d'un mort, que és immund, pero els seus profetes són falsos, i es
segons la Llei (Nm. XIX, 14). donen a la disbauxa {bogeria) en llurs
7. — El profeta... Vhome d'esperit. Els temples.
OSEAS - IX, 10-15
115
com en els dies de Gábaa;
es recordará de llur iniquitat
i castigará llurs pecats.
Israel obstinat en la idolatría
10Vaig trobar Israel com els raíms del desert,
com les figues de flor primcrenques,
vaig veure els vostres pares ;
ells entraren a Beelfegor
i es lliuraren a la vergonya
i esdevingueren abominables, com alió que estimaven.
"Efraim com ocell volará.
Llur gloria, des del part, i des de l'úter, i des de la concepció.
12 1 si arriben a grans els seus filis,
jo els trauré d'entre els homes,
i, ai ! d'ells també, en apartar-me'n.
1S Vaig veure Efraim, com Tir,
bellament situada,
pero Efraim portará els seus filis al matador.
14Doneu-los, Jahve, ¿que els donareu?,
doneu-los ventre avortiu
i pits eixuts.
15 Tota llur maldat a Gálgala
que allí vaig avorrir-los ;
1S, I Sm. 8.
9. — Com en els dies de Gábaa. En el fraím, la seva poténcia s'esvairá abans
cap. XIX del llibrc sagrat deis Jutges es de néixer: o bé no li naixeran filis i
narra el pecat abominable de Gábaa. es reduirá el nombre d'israelites.
JO. — Com els raims... com les figues. 13. — Tir, bellament situada. Sobre
Jahvé féu d'Israel l'objecte de les seves la bellesa i opuléncia de la ciutat de
predileccions. Tir, vegi's Ez. XXVII i XXVIII.
Entraren a Beelfegor En térra de 15. — Tota llur maldat a Gálgala.
Moab (Nm. XXV, 1 seg.) on hi havia Ja en els temps antics, la idolatría deis
una idola que rebia un cuite abomina- israelites es manifestá a Gálgala (Jud.
ble de prostitucions ; veramentels seus III, 19), i continuá en els temps poste-
adoradors es lliuraven a la vergonya. riors (XII, 1 1).
11. — Des del t>art... La gloria d'E-
n6 OSEAS -IX, 16-X, 4
per la maldat de llurs obres els foragitaré de la meva casa ;
no tornaré a voler-los ;
llurs princeps tots em són infidels.
16 Efra'ím ha estat ferit ;
les seves arrels s'han assecat;
ja no fructificará més ;
si teñen filis,
jo mataré el fruit estimat de llurs entranyes.
17Mon Déu els rebutjará,
perqué no l'escoltaren ;
i vagaran errant entre les nacions.
(C. X.) 1 Vinya ufanosa, Israel
i carregada de fruit ;
segons l'abundáncia del seu fruit,
ha multiplicat els altars ;
com més bona la seva térra,
més sumptuosos han fet els ídols.
El castig de Déu
2 Llur cor está dividit ,
ara són culpables ;
ell els arrasará llurs altars
i els enderrocará els ídols.
3 Perqué ara dirán : No tenim rei ;
car sense el temor de Jahvé
¿ de qué ens serveix el rei ?
4 Dirán paraules vanes,
jurant en fals ;
concloent aliances,
com metzina florirá el judici
17. — Vagaran errant entre les nacions. 2. — Llur cor está dividit . Entre Jahvé
Es el cástig amb qué els havia commi- i Baal.
nat Jahvé (Dt. XXVIII, 64).
OSEAS -X, 5-1 1
117
en els soles del guaret.
5 Per les vedelles de Betaven
temerán els habitants de Samaria,
perqué plora sobre ell el seu poblé
i els sacerdots s'exclamaran sobre ell,
sobre la seva gloria, perqué se li és esvaida.
G Encara será portat ell a Assíria,
en obsequi al rei venjador ;
Efraím será afrontat,
i Israel s'avergonyirá del seu procedir.
7 Samaria ha estat destruida;
el seu rei, com l'escuma damunt de l'aigua.
8I serán arrasats els cims d'Aven,
el pecat d'Israel ;
el card i l'herba punxenca pujaran sobre llurs altars;
i dirán a les muntanyes : Tapeu-nos ;
i ais turons : Caigueu-nos a sobre.
9 Des deis dies de Gábaa has pecat, Israel;
i allí perseveraren
¿no els atrapará a Gábaa la guerra contra els filis d'iniquitat?
10 1 em rabejaré a castigar-los ;
els pobles s'ajuntaran contra d'ells en Uigar-los a les dues
nEfrai'm, vedella ensenyada, [iniquitats llurs.
bona per a trillar ;
jo passaré sobre el seu bescoll espléndid,
8, Is. ii, 19; Le. xuii, jo; Apc. vi, 16. — 9, IJc. lo.
5. — Les vedelles de Betaven. (III Rg. l'aplicá ais temps escatológics (Ap. VI,
XII, 28, 32). 16).
6. — Será portal ell. L'idola de Beta- 9.— Deis dies de Gábaa (IX, 9). Fins
ven, o el mateix poblé d'Israel. avui no han cessat de pecar d'ido-
8. — Els cims d'Aven. Els altars a latria.
honor de les ídoles solien erigir-se so- No els atrapará...? Una guerra com
bre els colls i turons. la que fou feta aleshores contra la tribu
Dirán a les muntanyes... Expressió de Benjamí (Jud. XX).
magnífica de confusió i de vergonya. 10. — Les dues iniquitats. Semblen
Jesús peí cami del Calvari l'emprá lite- ésser les dues ídoles de Betel i Dan.
ralment per anunciar la destrucció de Altres comentaristes ho interpreten di-
Jerusalem (Le. XXIII, 30), i sant Joan versament.
u8
OSEAS -X, I2-XI, 3
m'asseuré sobre Efraím ;
Judá llaurará,
desfará els seus terrossos Jacob.
12Sembreu per a vosaltres amb justicia,
segueu a tall de misericordia ;
arrabasseu l'erm ;
és temps de cercar Jahvé,
íins que vindrá i us ensenyará la justicia.
13Heu llaurat dolenteria,
heu collit iniquitat,
heu menjat fruit de mentida,
perqué t'has refiat deis teus designis
i de la multitud deis teus potents.
14 1 s'armaran avalots en els teus pobles,
i totes les teves fortaleses serán arrasades,
com Salman arrasa Betarbel el dia de la guerra ;
la mare fou rebatuda sobre els filis.
15Heus ací el que us féu Betel
en proporció de les vostres dolenteries.
Ve l'albada, i és finit el rei d'Israel.
Els beneficis de Deu menyspreats
(C. XI.) 1 Quan era minyó Israel, jo me l'estimava
i de l'Egipte vaig cridar el meu fill.
2 Els cridaren, així i tot fugiren de llur preséncia;
sacrificaven ais Baals i encensaven els idols.
3 1 jo conduía Efraím,
el prenia en els meus bracos
12, Ir. iv, }. — 14, Idc. viH, ii. — 1, Mt. ii, 15.
14. — Com Sahnan arrasa Betarbel. o Arbela, un poblé situat a Galilea,
Els descobrinients moderns de l'assi- prop de Tiberíades, o bé a la Trans-
riologia semblen explicar satisfactoria- jordánica, prop de Perla,
ment aquesta devastado de Betarbel, 2. — Els cridaren. Els profetes ana-
que en els temps d'Oseas era recor- ven repetint la crida de Déu sobre el
dada com un exemplar de ferocitat. seu poblé, iniciada per Moisés.
Salman era un rei de Moab; Betarbel, 3. — En els meus bracos. La llicó
OSEAS -XI, 4-9
119
i no reconegueren que jo els havia salvat.
4 Els atrauré amb cordes humanes,
amb cordes d'amor,
i seré per a ells, com el que els lleva el jou de sobre la testa,
i els portaré menjar.
5 No tornará a la térra d'Egipte,
pero Assur, ell, será llur rei,
perqué no han volgut convertir-se.
6 Brandará el glavi en les seves ciutats
i en trencará les tanques i destruirá
per causa de llurs designis.
7I el meu poblé es decanta a rebeHar-se contra meu,
i hom els crida endalt ;
pero no serán enlairats.
Déu perdonará Israel
8¿Com et deixaré, Efraím?
¿et lliuraré, Israel ?
¿Podré deixar-te com Adama
i posar-te com Zebo'ím ?
Em sobreíx el cor
i s'encenen les meves misericórdies.
9 No esplaiaré el furor de la meva ira,
no tornaré a destruir Efraím ;
perqué sóc Déu jo, i no pas home,
el Sant enmig de tu,
i no entraré a la ciutat.
8, Gn. xix, 14.
massorética (<•« llurs bra(os) sembla 8.— Adama i Zehoim. Dues viles des-
equivocada, truídes peí foc junt amb Sodoma i Go-
4. — Com el que els lleva el jou. Imat- morra (Dt. XXIX, 2}).
ge presa de la pagesia. Finida la llau- 9. — No entraré a la ciutat. Per des-
rada, hom treu el jou de la testa deis truir-la.
bous i se'ls dona menjar.
120
OSEAS -XI, io-XII, 4
10Aniran darrera de Jahvé,
rugirá com un Ileo,
perqué ell rugirá
i els filis acudirán tremolosos de l'Occident.
11 1 acudirán com ocells, de l'Egipte
i, com els coloms, de la térra d'Assíria,
i els faré habitar en llurs cases, diu Jahvé.
EXHORTACIONS
(C. XII.) 1 Efrai'm m'envoltá amb mentida
i la casa d'Israel fraudulentament ;
Judá, pero, encara es sosté amb Déu
i és fidel amb els sants.
2 Efrai'm pastura vent
i segueix el llevant ;
la mentida i la destrucció augmenten cada dia,
i estableixen pacte amb Assíria,
i exporten oli a l'Egipte.
3I Jahvé posará plet a Judá
i castigará Jacob, segons els seus camins ;
li retribuirá segons les seves obres.
4 En el ventre agafá el peu a son germá,
3, Gn. xxv, 25; xxxu, 26.
10. — De TOccident i de les terres Judá pero... és molt obscura, tant en
llunyanes acudirán els filis d'Israel, el text massoréric com en la Vulgata.
quan Déu els cridará a la restaura- Ens limitem a donar la traducció que
ció. ens ha semblat més propia del text he-
Aquesta restauració és, segons uns, breu; no gaire concordan^ pero, amb
la tornada de Babilonia; d'altres, v. g. el context (verset 3).
sant Jeroni, la refereixen ais temps 2. — Pastura vent. Frase proverbial,
messiánics; potser el més raonable és equivalent a fer coses vanes i nécies.
referir-la ais dos esdeveniments: al pri- El llevant, bufa a Palestina huraca-
mer en sentit historie, i en sentit pie i nat i ardent, i per aixó és desagradable
tipie, al segon. I encara cal teñir pre- i esdevé perniciós a les plantes i ais
sent, que la restauració perfecta d'ls- animáis. Ve del desert de l'Arábia.
rael no s'esdevindrá fins ais temps 3. — Camins. Hebraisme molt usat;
escatológics. procediments, conducta, n'és la traducció
1. — La segona part d'aquest verset exacta.
OSEAS -XII, 5-1 1
121
i amb sa forca lluitá amb Déu.
6 Lluitá amb l'ángel i el vencé,
i plora i li demaná clemencia,
el trobá a Betel, i allí parla amb nosaltres.
CI Jahvé és el Déu deis exércits,
Jahvé és el seu nom.
7I tu tornaras a ton Déu,
observa la misericordia i la justicia,
i confia tostemps en ton Déu.
8Canaan, en ses mans balanca fraudulenta;
li abelleix d'oprimir.
9I digué Efraím : M'he fet ric de bo,
he trobat la meva puixanca ;
en cap deis meus guanys no trobaran que hagi estat pervers
ni que hagi pecat.
10 Jo sóc Jahvé, ton Déu,
des de la térra d'Egipte ;
novament et faré habitar en tendes,
com en els dies de festa.
11 1 he parlat damunt deis profetes
i he prodigat les visions
i per mitjá deis profetes he parlat en paráboles.
4. — Amb Déu. La lluita de Jacob
no fou amb Déu, sinó amb l'ángel.
(Cf. Gen. XXXII.) Es diu acl i allí,
Déu, a malgrat d'intervenir-hi els án-
gels en les teofanies de l'Antic Tes-
tament.
5. — Parla amb nosaltres. Car les pro-
metences de Déu es referien a tota la
nissaga de Jacob.
6. — El nom propi (heb. recordatori)
sota del qual l'hem de recordar (Ex.
XIII, 15).
8. — Canaan. Israel, mancat de jus-
ticia i de misericordia, és anomenat peí
profeta Canaan, qo és, comerciant en
el sentit despectiu del mot.
9. — No trobaran... Israel no sois
peca, sinó que en el mateix pecat es té
per just!
10. — Com en els dies de festa. Durant
la festa deis tabernacles o scenopegia,
els hebreus habita%'en en tendes, en re-
cord de les antigües jornades d'Egipte
a la Terra Santa. Sembla, dones,
aquest verset més aviat un anunci de
restauració que de cástig.
11. — Paráboles. Déu alliconá el seu
poblé per mitjá deis profetes amb llurs
ensenyaments en forma de paráboles i
amb el simbolisme de llurs actes, com
en Oseas.
122
OSEAS -XII, I2-XIII, 3
Amenaces
12 Si a Galaad hi hagué idolatria, ja no en quedará res:
a Gálgala immolaren ais bous,
llurs altars ja són munts d'enderroc
sobre el guaret del camp.
13 1 Jacob fugí a la térra d'Aram;
Israel fou servent per una dona
i per una dona féu de pastor.
14 1 per mitjá d'un profeta Jahvé conduí Israel des de l'Egipte,
i per mitjá d'un profeta fou custodiat.
15 Efraím m'ha indignat amargament ;
la seva sang li caurá al damunt ;
el Senyor li retornará el seu oprobi.
(C. XIII.) 1 En parlar Efraím, esgl ai ;
ell s'enlairá a Israel,
pero pecá peí Baal i morí.
2I ara han afegit més pecats :
i de llur argent han fet estátues de fosa ;
ídoles segons llur industria;
tot obra d'artistes.
Hom diu d'ells : Sacrificadors d'homes
besin els vedells.
3 Per aixó serán com els núvols del matí
i com la rosada matutina que s'esvaeix,
com l'aresta que el vent arrenca de l'era,
12, Gn. xxvin, s. — 13, Ex. xiv, 21 s. — 14, Is. xun, 11.
12. — Galaad i Gálgala. Representen Pecá peí Baal. Adorar Baal (III Rg.
les dues parts del reialme d'Israel, la XVI, 32; ib. XVIII, 40, etc.).
Tranjordánica i la Cisjordánica. 2. — Segons llur industria. Vol dir
13. — La térra d'Aram. Es la Meso- que l'existéncia deis ídols es deu a la
potámia. (Cf. Gen. XXIV, 10; XXV, intelligéncia de l'home.
20). Sacrificadors d'homes. La immolació
14. — Per mitjá d'un profeta. Moisés. de victimes humanes, de pan d'Israel,
1 .— Efraím era la tribu més potent consta positivament (IV Rg. XVII,
d'Israel; la seva forga s'imposava a les 17).
altres (produia esglai).
OSEAS - XIII, 4-1?
123
i com el fum del fumeral.
4 1 jo, Jahvé, sóc ton Déu des de la térra d'Egipte,
i cap altre Déu no reconeixerás fora de mi,
i ningú no et salvará més que jo.
5Et vaig conéixer en el seca del desert.
6S'atiparen de llurs pastures;
s'assaciaren, i se'ls ensuperbiren els cors ;
per aixó m'ohlidaren.
' I seré per a ells com un lleó ;
els espiaré vora el camí com un lleopard.
8 Els sortiré al davant,
com un ós, que li han pres els cadells,
i els esquinaré la caixa del cor,
i els devoraré com una lleona;
les bésties del camp els destrocaran.
Pro.metences
9 La teva perdició, Israel,
perqué has anat contra mi, contra el teu auxili.
10 ¿On és, dones, el teu reí
i et salvará en totes les teves ciutats?
¿i els teus jutges, deis quals havies dit:
Posa'm un rei i princeps ?
11 En la meva ira li vaig posar un rei,
i, indignat, el vaig prendre.
12 Está Hígada la iniquitat d'Efraím,
i escondit el seu pecat.
15 Li vindran dolors de part ;
i no será un fill estordit,
perqué no eixirá a temps a la llum.
10, I Sm. viii, $.
9. — Contra mi. El text és obscur i malifetes d'Efraim están com en Jipó-
la traducció dubtosa. sit, davant de Déu; com lligades i tan-
10. — Posa'm un rei. (Cf. I Rg. VIII, cades en un sac, per treure-les a llum
S"7)- i castigar-Ies oportunament.
12. — Está ¡ligada... i escondit. Les 13. — .Yo eixirá a temps. La mateixa
9'4KTIC TE5TAMENT Z
124
OSEAS -XIII, 14-XIV, 3
Els trauré de les mans del Xeol
i els deslliuraré de la mort ;
¿on és, mort, la teva pesta?
¿on és, Xeol, la teva destrucció?
El penediment s'amagará deis meus ulls.
Després del cástig, la restauració
16 Perqué creixerá més que els altres germans,
vindrá el llevant,
vent de Javhé que puja del desert,
i li estroncará les deus i li eixugará les fonts,
i ell s'endurá el tresor de totes les seves joies.
(C. XIV.) Mamaria será castigada
perqué ha estat rebel a son Déu ;
cauran a coltell llurs infantons ;
serán rebatuts a térra,
i les mares esclafades abans del part.
2 Israel, torna a Jahvé ton Déu,
perqué has caigut per la teva iniquitat.
3 Provei'u-vos de pregáries
i torneu a Jahvé,
i dieu-li : Lleveu-nos tota la iniquitat
i accepteu el bé,
14, I Cor. xv, S4j Hbr 11, 14. — 15, Ez. mx, 12.
aHegoria expressa Isaías XXXVII, 3. certament, sois aleshores tindran una
14. — Del Xeol. Aquest mot és fre- realització plena. El sentit immediat
qüent en la literatura bíblica de l'Antic es refereix a la restauració de la teo-
Testament, i significa, generalment, el crácia, al retorn de l'exili.
lloc on habiten les animes després de El penediment s'amagará... No me'n
la mort, les bones i les dolentes. La penediré mai: sostindré la meva paraula
Vulgata el tradueix «Infern» i en resulten de restaurar el meu poblé,
sovint frases dissonants del léxic cris- 15. — El llevant. Que asseca i devasta
tiá. Nosaltres preferim deixar-lo intra- la térra i se n'enduu la riqüesa (el tresor),
duit. simbolitza ací l'exércit d'Assiria.
On és, mort...? Sant Pau (I Cor. 3. — Proveiu-vos de pregáries. Més
XV, 55) addueix aqüestes paraules i aviat que de bésties i objectes materials
les aplica a la resurrecció de la carn, preciosos, per a oferir-les a Déu en
que s'esdevindrá a la fi del món. I, sacrifici de peniténcia.
OSEAS- XIV, 4-10
125
i us retrem els vedells deis nostres llavis.
4Assíria no ens salvará pas,
no muntarem a cavall,
i mai no tornarem a anomenar Déu nostre
el que és obra de les nostres mans,
perqué en vós l'orfe trobará misericordia.
6 Jo guariré la llur apostasia,
i els voldré de cor,
perqué ja s'ha apartat d'ells la meva ira.
6 Seré per a Israel com la rosada
i brotará com l'assutzena
i escampará arrels com el Liban.
7S'expandiran les seves branques
i esdevindrá perdurable com l'olivera
i la seva aroma s'assemblará a la del Liban.
"Tornaran i s'asseuran a l'ombra ;
s'alimentaran de blat, i brotaran com la vinya,
i el seu deix com el del vi del Liban.
9Efraím, ¿qué em fa ja de les ídoles?
Jo l'escoltaré i el guaitaré,
jo, com a un xiprer ufanós ;
és per mi que fructificarás.
,0¿Qui és savi i entendrá aixó?
¿Qui és inteHigent i ho comprendrá?
Car dreturers són els camins de Jahvé,
i els justos hi caminaran,
i els pecadors hi ensopcgaran.
Una traducció cenyida i material del anar a l'Egipte, o a l'Assfria, a dema-
text hebreu (preñen entre (o amb) vos- nar auxili; o bé no ens reliaran de la
altres paraules) podría ésser aquesta: forca militar.
meneutes, pero, accepta, d'acord amb obscura. Sembla que vol dir que d'ara
el context, el sentit que hem expressat. en avant, Déu ja no es preocupa de les
Els vedells deis nostres llavis. El sacri- idoles, perqué Efraím ja les ha rebutjat
fici de les nostres pregáries en contra- definitivament. — ]o, com a un xiprer.
posició ais sacrificis materials de bésties. Jo el tindré verd i ufanós com un xi-
4. — No muntarem a cavall. Per a prer; no el deixaré assecar.
enraoneu-ne. El parer general deis her-
JOEL
NOTÍCIA PRELIMINAR
Joel (Jahvé és Déu) és el segon en la série deis profetes menors, tal com
la porten el text massorétic i la Yulgata.
Són molt poques les dades biográfiques que posseim d'aquest profeta.
Hom admet generalment que exercí la seva missió en el reialme de Judá,
i més concretament, a la mateixa ciutat santa. Alguns el suposen sacer-
dot. Res no sabem de la seva mort. El martirilogi romá el porta el
día 13 de ¡uliol i els grecs Phonoren a 18 d'octubre.
Joel va escriure arran d'una invasió formidable de llagostes, que de-
vasta el país i hi sembrá la fam i la miséria; hom no pot, pero, situar cro-
nológicament aquesta invasió, ni precisar el temps en qué va viure el
profeta. Hi ha sobre aixó una gran varietat d'opinions. Mentre uns el
teñen com el més antic deis profetes coneguts i el remunten ais temps de
Roboam (s. x a. C), altres opinen que fou el darrer de tots, que escrivi
després del retorn de Babilonia, i fins hi ha qui el relega ais temps deis
macabeus. Aquesta última posició és insostenible, si no és per al raciona-
lisme biblic, que, per tal de no veure's obligat a admetre profecies verita-
bles, retrassa lógicament la data de la composició del llibre de Joel. Aixó,
peró, no té cap for^a davant la critica objectiva. Tampoc no hi ha cap
raó seriosa per situar Joel en els dies posteriors a Pexili. Sembla el més
racional de coHocar-lo en els dies d'Oseas i d'Amós, i potser encara un
xic anteriorment, en els dies de la joventut de Joás, rei de Judá (s. ix).
L'estil de Joel és viu, fluid i elegant; a voltes arriba al sublim. Fóra
d'Isaias i Habacuc, cap profeta no el supera en aquest sentit. És magní-
fica la descripció de la invasió de les llagostes.
Tot el llibre es divideix en dues parts : I — 1 1 , 17 i II, 18-III.
I. DUES RAON'S DE PENITENCIA
(i. > -n. 17)
Devastació del país
(C. I.) 'Paraula de Jahvé que fou dita a Joel, fill de Eatuel.
2 Escolteu aixó, els vells ;
pareu les orelles tots els habitants del país,
¿ha passat cosa semblant en els vostres dies,
0 en els deis vostres pares ?
3Conteu-ho ais vostres filis,
1 els vostres filis ais filis Uurs,
aquests a l'altra generado.
* El que es deixá l'eruga s'ho ha menjat la llagosta
i el que es deixá la llagosta s'ho ha menjat el cuc,
i el que es deixá el cuc s'ho ha menjat el pugó.
4. — Eruga... llagosta... cuc... pugó...
En el text hebreu els quatre mots signifi-
quen, o poden traduir-se, llagosta. Se-
gons aixó, es tractaria d'una perífrasi
retórica, per a dir que la llagosta anib
invasions successives ha devastat el
camp. D'altres, peró, opinen que es
tracta de varietats distintes de llagostes,
o bé de distints estats en la metamor-
fosi d'aquest insecte, o bé més general-
ment, de quatre especies distintes d'ani-
mals devoradors del verd de les plantes.
Aquest últim sentit, que és el de la Vul-
gata, hem adoptat nosaltres com a més
acceptable.
¿ Quin és el sentit d'aquestes inva-
sions de llagosta? Els hermeneutes
moderns s'inclinen al sentit literal es-
tríete; els antics, peró, v. g. sant Jero-
ni, hi veuen més aviat un simbol deis
exércits estrangers que envairan i de-
vastaran la Palestina (assiris, caldeus,
perses, romans). Potser hi cabria una
conciliació raonable entre aqüestes dues
interpretacions, admetent que les inva-
sions es refereixen al camp i a les bes-
tioles en sentit propi i directament,
peró que el profeta hi veu un indici
tipie del cástig futur de Déu sobre el
seu poblé.
i3o
JOEL-I, 5-10
5Desperteu-vos, embriacs, i ploreu,
i udoleu tots els bevedors de vi,
perqué el most se us ha esvaít de la boca.
6 Car una gent ha pujat a la meva térra,
forta i innombrable ;
llurs dents són dents de lleó,
i de lleona teñen els queixals.
7 Ha deixat devastada la meva vinya,
i m'ha destro^at el figueral ;
l'ha despullat completament i l'ha aterrat ;
els seus brancs blanquegen.
8 Plora, com una verge vestida de sac,
per l'espós de la seva joventut.
9 Han cessat, a la casa de Jahvé,
les ofertes i les libacions ;
ploren els sacerdots,
ministres de Jahvé.
10Fou devastat el camp ;
la térra plora
perqué és destruít el blat,
assecat el most
5. — Udoleu. L'udol, própiament, és
un cridar especial del llop, del gos, etc.
Ens sembla, pero, molt apropiat per a
expressar aquell crit mig articulat, mig
senglotant, que s'escapa deis homes en
els moments de gran dolor. La Vul-
gata tradueix ululate.
Se us ha esvait de la boca. No en tas-
tareu, car tot ho ha devastat la 11a-
gosta.
6. — Una gent. Es refereix a les 11a-
gostes, com es veu peí context (v. 7).
7. — L'ha aterrat. Els residus del
menjar de les llagostes (els pedun-
cles deis pámpols i fulles) están per
térra.
8. — Com una verge... per l'espós de la
seva joventut. Les esposalles constituien
entre els hebreus, matrimoni veritable
(Dt. XXII, 23). Es tracta, dones, d'una
verge en sentit propi, que plora la mort
de l'home deis seus primers amors,
amb el qual estava ja desposada, sense
haver arribat a conviure-hi. D'altres ho
entenen simplement del primer marit,
50 és, d'aquell al qui es lliurá verge.
Vestida de sac. Roba basta i aspra en
senyal de dol i aflicció.
9. — Ofertes... libacions sacrificials.
La miseria consegüent a la invasió de la
llagosta és tan gran que no poden ofe-
rir-se a Déu els sacrificis incruents del
pa i del vi. Alguns limiten la cessació
a la deis sacrificis particulars i no la
fan extensiva ais sacrificis públics pres-
crits per la Llei.
Ploren els sacerdots. Peí doble motiu
del cuite de Déu extingit, o minvat, i
de la pérdua deis emoluments que per-
cebien deis sacrificis.
JOEL-I, 11-16 131
i esllanguit i minvat l'oli.
11 Assequeu-vos, camperols,
udoleu, vinyaters,
peí blat i per l'ordi,
perqué s'ha perdut la collita del camp.
12S'ha assecat la vinya
i les figueres s'han esllanguit,
els magraners també, i les palmeres, i les ponieres,
i tots els arbres del camp s'han assecat;
per aixó s'ha estroncat el goig deis filis de l'home.
PlANYS 1 DEPRECACIOXS A JaHVE
13Cenyiu-vos i ploreu, sacerdots;
udoleu, ministres de l'altar,
veniu, dormiu amb sacs,
ministres de mon Déu,
perqué s'han extingit a la casa del nostre Déu
les ofertes i les oblacions.
uSantifiqueu dejuni,
convoqueu una assemblea, congregueu els ancians,
tots els habitants de la térra
a la casa de Jahvé Déu vostre,
15 i clameu a Jahvé. Ai aquell dia !
que ja s'atansa el dia de Jahvé
i vindrá l'Omnipotent, com una devastado.
16 ¿Que no ens ha estat destruit el menjar,
davant deis nostres ulls,
14, Inf. 11, i(.
11. — Assequeu-vos. De tan t plorar. juni a honor de Déu, per a propiciar-
13. — Cenyiu-vos.. . dormiu amb sacs. vos-el.
Poseu-vos vestits de dol i penitencia, i 16. — Destruit el menjar, davant deis
no us els lleveu ni per a dormir. nostres ulls. Per la invasió de les llagos-
14. — Sanlifiqueu dejuni. Establiu de- tes, que han arrasat els ceps i els arbres.
J32
JOEL-I, 17-II, 2
i el goig i l'alegria de la casa del nostre Déu?
17 El gra s'ha podrit sota la gleva,
són buits els graners,
els dipósits es malmeten,
perqué el blat s'assecá.
18 Com gemegaven les bésties,
i els ramats de bous s'esgarriaven
perqué no hi havia pastura ;
també deperiren els ramats de bestiar menor.
19 A vós, Jahvé, clamaré,
perqué el foc ha devorat les pastures del prat
i la flama ha cremat tots els arbres del camp.
20 També les bésties del camp clamaran a Vós,
perqué s'han estroncat les deus d'aigua,
i el foc ha cremat les pastures de la prada.
Invasió de llagostes
(C. II.) 1 Toqueu la trompeta a Sion,
i feu-la ressonar a la muntanya santa,
i que tremolín tots els habitants del país ;
que s'atansa el día de Jahvé ; que ja és a prop !
2 Día de fosca i de calitja,
día de núvols i de boira ;
un poblé nombrós puixant com l'aurora que s'estén damunt
[de les muntanyes ;
mai en els segles no n'hi hagué cap com ell,
ni n'hi haurá pels anys, en generacions i generacions.
L'alegria de la casa del nostre Déu. a congregar el poblé a la solemnitat,
Les ofertes sagrades que han cessat per al temple situat sobre la muntanya de
la destrucció de la collita. Mória.
19. — El foc... la flama. No és foc 2. — Un poblé nombrós. És l'exércit
própiament tal, sino la seca terrible que de llagostes; d'altres pero, pensen que
acompanya la invasió de les llagostes. es tracta d'un cástig futur de Déu sobre
1 — Toqueu la trompeta a Sion. Per el seu poblé (cf. I, 4).
JOEL-II, yio
H3
3 Al davant d'ell el foc abrusará,
i al seu darrera abrusará la flama.
Davant d'ell, el país era com un jardí de l'F.dén;
darrera d'ell, com un desert de desolació;
i res no se n'escapará.
*E1 seu aspecte, l'aspecte de cavalls,
corren com a cavallers.
^Saltará pels cims de les muntanyes;
amb un estrepit, com de carros de guerra,
com la remor de la flama del foc,
quan devora l'estopa;
com un poblé vigorós
aparellat al combat.
6 A la seva presencia tremolaran els pobles;
les cares es tornaran lívides.
7 Correrán com els herois,
com els guerrers escalaran les muralles ;
caminaran cada un en el seu rengle,
sense retorcer la ruta.
8L'un no encalcara l'altre;
cada un anirá peí seu camí
i es llant;aran entre les armes
i no es faran mal.
9S'escamparan per la ciutat,
correrán per les muralles,
pujaran a les cases
i fins entraran per les finestres, a tall de lladres.
10 Davant d'elles tremolará la térra
es commouran els cels ;
el sol i la lluna s'enfosquiran,
10, 1». xiii, 10; Ez. xxxii, 7 ; Inf 111, 1 5 ; Me. xm, 14 , Lc.xxt, 2;.
3. — Foc... flama. Cf. I, 19. 8. — Es Nanearan entre les armes i no
4. — El seu aspecte... de cavalls. La es faran mal. Ni que hom les ataqui
imaginado deis orientáis ha trobat amb armes, les llagostes continúen im-
semblances remarcables entre la testa pertérrites llur caml.
del cavall i la de la llagosta. 10. — El sol i la lluna s'enfosquiran,
JOEL-II, 11-17
i els estéis retrauran llur resplendor.
11 1 Jahvé parlará davant del seu exércit,
perqué és molt gran el seu campament,
i són forts els que están a les seves ordres ;
perqué és gran el día de Jahvé i molt terrible i ¿ qui el re-
sistirá ?
EXHORTACIÓ A LA PEN1TÉNCIA
12Així, dones, encara — ■ diu Jahvé,
torneu a mi, de tot el vostre cor,
i amb dejuni, i amb plor, i amb gemec.
13 1 esquinceu-vos els cors i no els vestits,
i torneu a Jahvé Déu vostre,
perqué és benigne i misericordiós,
tardá a airar-se i gran en la benignitat,
i li sap greu de castigar.
14 Qui sap si retornará, i es penedirá,
i deixará al seu darrera benediccions,
ofertes i oblacions a Jahvé Déu vostre !
15Toqueu la trompeta a Sion,
santifiqueu dejuni, crideu al temple.
16Aplegueu el poblé,
santifiqueu assemblea,
feu acudir els vells,
reuniu els nois,
aquells i tot que encara mamen ;
que surti l'espós de la seva alcova,
i l'esposa, del seu tálem !
17 Entre el vestíbul i l'altar que plorin els sacerdots,
ministres de Jahvé, i diguin :
11, Ir. xxx, 7; Am. v, 18; Soph. 1, 15. — 13, Ps. lxxxv, 5; Ion. iv, 1. — 14, Ion. ni, 9. — 15, Sup. :, 14.
i els estéis... Hom sap que els vols de 16. — Santifiqueu assemblea. Reuniu
llagostes han arribat a voltes a tapar assemblea santa,
el sol, com un núvol espés.
JüEL-II, 18-20 135
Perdoneu, oh Jahvé, el vostre poblé,
i no doneu a oprobi la vostra possessió,
i perqué la senyoregin les gents,
car els pobles dirien : ¿On és llur Déu?
II. DOS FRUITS DE LA PENITENCIA
(ii, 18 -111, 2)
El. HERDO GENEROS DE DÉU
18 1 zelará Jahvé, per la seva térra,
i perdonará el scu poblé.
19 1 respondrá Jahvé, i dirá al seu poblé :
Hcus ací que jo us envió el blat,
i el most, i l'oli,
i us n'atipareu,
i no vos exposaré més a vituperi entre les gents.
í0I allunyaré de sobre vosaltres el del nord,
i el desviaré a una térra seca i deserta ;
l'adre^aré a la mar oriental i fará cap a i'altra mar,
i exhalará pudor,
19. — Ko vos exposaré més a vituperi
entre les genis. Aquesta prometen<;a tan
freqüent en les sagrades lletres, sol
teñir en l'estil profétic un sentit condi-
cional: mentre romanguin fidels a la
Llei. Res, dones, no pot objectar-se
contra aquest passatge peí fet de la
subjecció posterior d'Israel ais caldeus
i ais romans.
20. — El del nord. Alguns pensen
que aHudeix la invasió de llagostes,
peró aqüestes a Palestina hi solen pe-
netrar peí sud. Altres diuen que es
tracta del rei de Caldea o d'Assiria que
envaíen peí nord la Palestina Altres,
en fi, modernament, tradueixen el de
l'infern (per comptes de el del nord) i
ho apliquen a les llagosas que vénen
del desert (térra ardent com un infern)
d'Egipte. — La mar oriental és la Mar
Morta i Taltra mar és la Mediterránia.
Santjeroni remarca el realisme d'aques-
ta descripció, peí que ell mateix havia
vist: qo és, les vores de la Mar Morta
i de la Mediterránia cobertes niaterial-
nient de llagostes en putrefacció.
IOEL-II, 21-27
i pujará el seu podriment i corrupció,
perqué s'ensuperbí a obrar.
21 No temis, térra,
exulta i alegra't,
perqué Jahvé fará grandeses.
22 No temeu, animáis del camp,
perqué rebrotaran les pastures del desert ;
els arbres llevaran fruit,
les figueres i la vinya carregaran de ferm.
23 1 vosaltres, filis de Sion,
exulteu i alegreu-vos en Jahvé, Déu vostre,
perqué us donará doctor de justicia
i us fará davallar la pluja primerenca i la tardana, des del
24 1 les eres s'ompliran de blat [principi.
i els trulls sobreeixiran de vi i d'oli.
25 1 us refaré els anys,
que se us han menjat l'eruga i la llagosta i el cuc i el pugó,
el gran exércit que vaig enviar contra vosaltres.
26 1 menjareu abundant, i us atipareu,
i lloareu el nom de Jahvé vostre Déu,
que ha fet amb vosaltres coses admirables,
i mai més deis segles no será afrontat el meu poblé.
27 1 coneixereu que jo estic enmig d'Israel
i que jo, Jahvé, sóc el vostre Déu,
i no n'hi ha pas d'altre,
i mai més deis segles no será afrontat el meu poblé.
23. — Doctor de justicia. Qo és, un
que ensenya justicia. El sentit pie d'a-
questa expressió no es realitzaria més
que en la persona del Messias, Jesús-
mestre; altres opinen que no té sentit
personal i concret, sino que es refereix
ais profetes en general, o bé ais doc-
tors de la ciencia sagrada a Israel.
JOEL-1II, i-IV, i
«37
El temps messiánic
(C. III.) 1 1 será després d'aixó,
que vessaré el meu esperit sobre tota carn,
i profetaran els vostres filis i les vostres filies ;
els vostres ancians somniaran somnis,
i els vostres joves veuran visions.
- 1 ádhuc sobre els servents i les serventes
vessaré el meu esperit en aquells dies.
3I donaré senyals en el cel i en la térra,
sang i foc i columnes de fum.
4 El sol s'enfosquirá,
i la lluna es posará sagnosa,
abans d'arribar el dia de Jahvé, gran i terrible.
5I succeirá que tots els que invocaran el nom de Jahvé
serán deslliurats,
perqué la salvado estará en la muntanya de Sion
i a Jerusalem, com ha dit Jahvé;
i en els altres que Jahvé haurá cridat.
DÉU CASTIGA ELS EN'EMICS DE JUDA
(C. IV.) Cerqué vet ací que en aquells dies, i en aquell temps,
quan tornaré la captivitat de Judá i de Jerusalem,
1.2. — Dtsprés d'aixó. Temps a ve-
nir. El dia de la primera Pentecosta
cristiana es realitzá complidament ,
aquesta profecia, com ho manifestá
sant Pere. (Act. II, 16). Realment,
mai en tota la historia d'Israel hom
no pot determinar un moment en el
que es verifiqui aquesta efusió i pro-
fusió de l'Esperit de Déu, no sois sobre
els filis, sino també sobre els servents,
co és, no sois sobre els jueus, sinó
també sobre els gentils.
3. — Aquests senyals futurs son els
anteriors a la catástrofe de Jerusalem
(cf. Le. XXI, 11) o bé a la fi del món
(ib. 25).
5. — Tots els que invocaran el nom de
Jahvé. (Cf. Rom. X, 12, 13).
Els altres. O bé son els jueus fidels
de la diáspora antiga, que tomen a
Jerusalem en els dies messiánics (cf.
Act. II, 9-1 1), o bé els que, a la fi del
món, es convertirán, en massa, a Jesu-
crist.
1. — Aquells dies... aquells temps.
Semblen referir se, segons el context,
ais immediats a la captivitat babilónica.
Cal advertir, peró, que el mot capti-
vitat pot teñir un sentit ampie d'estat
miserable, opressió, dejecció, etc.; així,
dones, per aquesta part, res no obsta
que siguin referits al judici universal
r38
JOEL-IV, 2-8
2 reuniré totes les gents,
i les faré baixar a la valí de Josafat,
i entaularé judici amb elles sobre el meu poblé
i la meva possessió, Israel, que dispersaren entre les gents,
i es repartiren la meva térra.
3I es sortejaren el meu poblé,
i donaren un minyonet per una prostituta,
i vengueren una donzella peí vi que s'han begut.
4I bé, ¿qué em sou Tir i Sidó,
i totes les contrades de Palestina?
¿Es que em faríeu la paga?
Que si em provoquéssiu
a l'instant jo us en tornaria la paga, sobre el vostre cap.
5 Car heu furtat el meu argent, i el meu or,
i us heu emportat les meves joies més preades
ais vostres palaus.
6I heu venut ais filis de Javan,
els filis de Judá i de Jerusalem,
per a allunyar-los de damunt llurs termes.
7 Vet ací que jo els cridaré del país
on els venguereu
i us en tornaré la paga sobre el vostre cap.
8 1 vendré els vostres filis i les vostres filies
a mans deis filis de Judá,
que ells els vendrán ais sabeus, gent llunyana,
perqué Jahvé ho ha dit.
de Déu, a la fi del món; i no són pocs,
ni menyspreables, els hermeneutes que
els hi refereixen.
2. — La valí de Josafat, no és, proba-
blement, una valí a prop de Jerusalem,
que porta aquest nom. No hi ha rao
sólida, ni bíblica ni de tradició patrística,
que ho avali. Josafat (Déu judica) sem-
bla ésser més aviat una expressió figu-
rada del judici de Déu, que un nom
geográfic. — Es repartiren la meva tet ra.
Ho feren els pobles veíns, sobretot els
idumeus, quan els jueus foren emme-
nats a Babilonia per Nabucodonosor.
8. — Els sabeus eren un poblé molt
ric i comerciant de l'Arábia felic, entre
la Mar Roja i l'estret de Bab-el-Mandeb.
El compliment d'aquesta profecía al-
guns el sitúen ais temps d'Azarias (II
Par. XXVI, 6) o Ezequías (IV Rg.
JOEL-IV, 9-15
'39
Victoria esclatant de Déu sobre els SEOS enemics
a Anuncieu aixó entre les gents :
aparelleu la guerra,
desvetlleu els herois,
que s'acostin, que pugin tots els homes de guerra.
10 De les vostres aixades, feu-ne espases,
i feu llances de les vostres fal«ís ;
el feble que digui : Jo sóc un valent !
11 Cuiteu, i veniu totes les gents del voltant, i reuniu-vos;
feu acudir allí, Jahvé, els vostres prohoms.
12 Que es desvetllin les nacions,i que pugin a la valí de Josafat,
que allí seuré per a judicar totes les nacions del voltant.
,sCop de falc. !
que la collita ja está madura;
veniu, pitgeu,
que el trull está pie,
les trulloles sobreí'xen,
perqué és gran llur maldat.
M Multituds, multituds,
a la valí de la decissió,
perqué ja s'acosta el dia de Jahvé,
a la valí de la decissió.
15 El sol i la lluna s'enfosquiren,
i els estéis retragueren llur resplendor.
13. — Cop de fal(! Vegeu la pará- on Jahvé judicará els enemics del seu
la de Jesucrist (Mt. XIII, 29-42). poblé.
IO-1XTIC TBSTAMBNT X
13, Apc. xiv, 1;, — 1S, Sup. 11, x, 51.
XVIII, 8); altres ais d'Alexandre que
reduí a esclavitud més de tretze mil
habitants de Tir, després d'haver presa
a ciutat, etc.
Pitgeu. Conculqueu amb els peus la
ve rema.
14. — La valí de la decissió (o bé de
separado, judici). És la valí de Josafat,
140
JOEL-IV, 16-20
I Jahvé, des de Sion, rugirá,
i des de Jerusalem Hartará la seva veu,
i tremolaran els cels i la térra,
i Jahvé será el refugi del seu poblé
i la fortalesa pels filis d'Israel.
La gloria futura de Judá
17 1 coneixereu que jo sóc Jahvé, el vostre Déu,
que habito a Sion, la meva muntanya santa,
i Jerusalem será tota santedat,
i cap estranger no passará més per ella.
18 1 será en aquell dia que les muntanyes rajaran most,
i els turons fluirán Uet,
i tots els bárranos de Judá portaran aigua,
i sortirá una font de la casa de Jahvé,
i abeurará la valí de Xitim.
19 L'Egipte será devastat
i la Idumea assolada, com un desert,
per les violéncies que han fet ais filis de Judá,
i perqué en la seva térra vessaren sang innocent.
20 1 Judá será habitada eternament,
16, Ir. xxv, 30; Am. 1, 2. — 18, Am. ix, 13.
18. — Les muntanyes rajaren most, i els
turons fluirán Uet. Qo és, hi haurá a la
térra una fertilitat inoida, conseqüéncia
de les aigües abundaras que arribaran
a fertilitzar fins les terres estérils de la
valí de Xitim. Aquesta valí está situada
a la Transjordánica, a les planes de
Moab, prop de la Mar Morta. Altres
opinen que la valí de Xitim, més que
un nom geográfic, és una térra deserta
i estéril, en general.
Aquesta abundáncia s'ha de prendre
en sentit metafóric. La font que surt
de la casa de Jahvé és l'abundáncia de
grácies que peí Crist i la seva Esglé-
sia inundaran la térra i la fertilitza-
ran.
19. — Egipte sera devastat. La His-
toria ens diu que l'Egipte, malgrat la
seva poténcia, fou envait i devastat
diverses vegades , principalment per
Cambisses. L'Egipte també perseguí el
poblé de Déu, v. g. III Rg. XIV, 25.
La Idumea assolada. Cf. I Mac. V,
65; II Mac. X, 16 i seg.
La seva térra. La térra de Judá.
20. — Eternament. . . de generado en
generado. La perpetui'tat i la universa-
litat són, en la literatura profética, ca-
racterístiques del regne messiánic.
JOEL-IV, 21 141
i Jerusalem de generació en generació.
21 1 rentaré llur sang que no havia pas rentat encara,
i Jahvé habitará a Sion.
N. B. — Són moh pocs els herme-
neutes católics que veuen en aquest
capítol de Joel una descripció del judici
final.
Alguns hi veuen més aviat un sim-
bol de la tristor universal.
L'abundáncia de fruits (verset 18)
l'estabilitat del regne jueu (verset 20),
semblen indicar directament els dies
del regne messiánic.
Altres finalment, troben la realització
d'aquestes prediccions en certs esdeve-
niments anteriors a l'época del Messias,
v. g., la desfeta de l'exércit de Senna-
querib davant de Jerusalem i altres
que hem detallat en les notes. Entre
opinions tan diverses, cal convenir que
es tracta del judici que Déu exercirá
sobre els enemics i perseguidors del
seu poblé. Certs cástigs, com el de
Sennaquerib, el d'Idumea, etc., són
com una preformació parcial del gran
cástig que, a la fi del món, s'executará
sobre els enemics de Déu. Aixl també
l'opuléncia espiritual de l'Església per
relació a la Llei Antiga és un avanc de
la felicitat i la gloria del cel.
Els versats en l'estudi de la literatura
profética saben la importancia que te-
ñen les idees de tipus i de realitat me-
diata i immediata en la interpretado
ortodoxa de les profecies.
AMOS
NOTICIA PRELIMINAR
Amós (el que porta) és un personatge diferent de l'Amós (Is. I, i),
pare del profeta Isaías. La grafía d'aquests dos noms, idéntica en la nos-
tra Vulgata, és perfectament distinta en Poriginal hebreu.
El profeta Amós fou de la vila de Técue, situada, segons sant Jeroni, a
sis milles de Betlem i a dotze de Jerusalem. Terra de males condicions
per al conreu agricola, és abundant de ramaderia, i els seus habitants son,
gairebé tots, pastors. Un d'aquests fou Amós, com diu ell mateix expres-
sament (I, i) i, segons sembla, d'humil condició social (Vil, 14).
El coneixement que palesa de les sagrades escriptures no és estrany en
un hebreu piadós, i la bellesa literaria, que es manifesta en alguns indrets
del seu llibre, s'explica perfectament en un home de bona imaginado i en
contacte constant amb la natura ; cal afegir-hi també la influéncia deis
coneixements biblics. Aqüestes causes determinen l'estil d'Amós, simple
¡ sobri ordináriament, a voltes viu i penetrant; majestuós, i fins sublim,
com la natura; descurat en alguns detalls ortográfics, com l'estil d'un cam-
perol.
Visqué en els dies d'Ozias i Jeroboam 11 (s. vm a. C), i fou contem-
porani d'Oseas i d'Isaias. Cridat per Déu a profetar contra el reialme
d'Israel (VII, 15), es traslladá a la ciutat de Betel, un deis centres de la
idolatría israelítica. Allí , Amasias el sacerdot del vedell, el denuncia al
reí, com a conspirador, i 1¡ ordena de tornar-se'n a la seva térra de Judá ;
el profeta, pero, continui el seu ministeri amenazador en el reialme del
nord (VII, 10 i seg.)
Aquest reialme estava aleshores en un periode de prosperitat relativa
144
NOTICIA PRELIMINAR
sota el govern de Jeroboam II ; pero aquesta prosperitat ho era sois en
l'ordre material; en Pespiritual, la idolatría, sota la protecció reial, conti-
nuava fent estralls i induint sobre Israel el cástig imminent.
De la resta de la seva vida res no se'n sap de cert. Sant Jeroni diu que
en el seu temps es venerava a Técue la tomba del profeta, i el martiri-
logi romá el commemora el dia 31 de mar?. Una legenda, reprodu'ida
per sant Isidor de Sevilla, diu que un fill d'Amasias li colpejá el cap amb
una massa i el deixá mig mort; transportat així al seu poblé nadiu, s'hi
morí al cap de dos dies.
El llibre d'Amós sembla redactat quan el profeta ja havia acomplert la
seva missió a Betel. S'hi destaquen tres parts distintes : I— II, 1II-VI i
VIII-IX.
L JUDICI DE DÉU SOBRE ISRAEL I ELS REIALMES VEINS
(i. ■ s)
(C. I.) 1 Paraules d'Amós, que fou d'entre els pastors de Tecue :
del que va veure sobre Israel, en els dies d'Ozias, rei de Judá, i en
els de Jeroboam, MI de Joás, rei d'Israel, dos anys abans del terra-
tremol.
2 1 va dir :
Jahve rugirá des de Sion,
i llainjará la seva veu des de Jerusalem
i s'endolaran els pasturatges deis pastors
i s'assecará el cim del Carmel.
Contra Siria
3 Axí ha dit Jahvé :
Per tres crims de Dámaso
i per quatre, no ho deturaré,
1, Zach. xiv, s — 2, Ir. xxv, jo; Xoel m, |(.
i . — Dos anys abans del terratrhnol.
Avui no és possible determinar exacta-
nient la data d'aquest terratrémol, que
devia ésser conegut en els dies d'Amós.
Zacarías (XIV, 5) també en parla. Fl.
Josep diu que s'esdevingué quan el rei
üzias pretengué exercir funcions sa-
cerdotal (II Par. XXVI, 16 i seg.).
i.—Jahvi rugirá... (Cf. Joel, III,
16).
El cim del Carmel. El Carmel és una
muntanya situada a la vora de la mar
Mediterránia, prop de Ptolemaida, cé-
lebre per la gesta del profeta Elias (III
Rg. XVIII). És térra fértil i abundant
de pastures.
}.- Per tres crims. . . i per quatre. Co és,
pels molts crims de Damasc. Aquesta
expressió es repeteix diverses vegades
en els versets següents; no sembla refe-
rir-se a un nombre determinar de crims.
No ho deturaré. Es refereix al cástig
amb qué l'amenaca en els versets pos-
teriors.
146
AMÓS-I, 4-8
perqué trituraren Galaad
amb trills de ferro ;
4 calaré foc a la casa d'Hazael
i devorará els palaus de Ben-Hadad.
5I trencaré les tanques de Damasc
i exterminaré els habitants de Bikat-Aven
i els que governen a Bet-Eden
i el poblé d'Aram anirá captiu a Quir,
ha dit Jahvé.
Contra els filisteus
6 Així ha dit Jahvé :
Per tres crims de Gaza
i per quatre, no ho deturaré,
perqué deportaren tot un estol de captius
per a lliurar-los a Edom ;
7 calaré foc a les muralles de Gaza
i devorará els seus palaus.
8I exterminaré els habitants d'Asdod
i els que governen a Ascalon
i giraré la meva má sobre Accaron
i morirán les restes del Filisteus :
ha dit el Senyor Jahvé.
Trituraren Galaad. Sembla que es
refereix a les crueltats que executá Ha-
zael, rei de Siria, sobre els israelites
(IV Rg. X, 32; VIII, 12; XIII, 7).
4. — Ben-Hadad, fill d'Hazael, rei de
Siria, fou el successor de son pare en
el regnat. Molts reis de Siria portaren
aquest nom.
5. — Trencaré les tanques de Damasc.
Co és, obriré les portes de la ciutat a
1'enemic. Vegi's el compliment de la
profecia en IV Rg. XVI, 9
Bikat-Aven. Sembla que és una valí
prop de Damasc, avui anomenada El-
bukaa.
Bet-Eden. La identificado d'aquest
lloc és atribuida a tres o quatre punts
de l'antiga Siria. — Aram equival a Siria.
Quir sembla ésser un país, prop de la
mar Cáspia (potser l'Arménia) que do-
minaven els assiris. Els autors no s'a-
corden a identificar-lo.
6. — Ga\a. Capital del regne deis
Filisteus.
Edom. Idumea, nació tradicional-
ment enemiga d'Israel. Cf. II Par.
XXI, 16 i seg. on, segons alguns, es
consigna el fet a qué alludeix ací el
profeta.
8. — Asdod, Ascalon, Accaron. Són
tres de les ciutats principáis deis Fi-
listeus.
AMÓS-I, 9-13
M7
Contra Fenícia
9 Així ha dit Jahvé :
Per tres crims de Tir
i per quatre, no ho deturaré,
perqué lliuraren a Edom tot un estol de captius,
i no es recordaren del pacte de germans ;
10 calaré foc a les muralles de Tir
i devorará els seus palaus.
Contra Idumea
11 Així ha dit Jahvé :
Per tres crims d'Edom
i per quatre, no ho deturaré,
perqué ell ha perseguit a glavi el seu germá,
i ha trencat la seva benevolenca,
i ha desfermat sempre la seva rabia,
i ha guardat ira eternament;
12 calaré foc a Teman
i devorará els palaus de Bozra.
Contra els ammonites
13 Així ha dit Jahvé :
Per tres crims deis filis d'Ammon
9. — Tir. Capital de la Fenicia.
Perqué lliuraren a Edom. El crim
deis fenicis és semblam al deis ñlisteus
(verset 6; cf. Joel. III, 3), pero és més
greu per l'amistat i germanor que els
havia Uigat ais hebreus (II Rg. V, 11;
III Rg. V, 1-88; ib. IX, ii, etc.); per
aixó el text afegeix com un agravant
que no es recordaren del pacte de germans.
11. — Ha perseguit a glavi el seu ger-
má. AHusió a Esaú (pare deis idumeus)
perseguidor de son germá Jacob (Is-
rael). Els idumeus continuaren sempre,
eternament l'actitud de llur pare vers Is-
rael. (Cf., v. g., Nm. XX, 15, seg.;
Ez. XXXV, 5.
12. — Teman. Regió meridional de
la Idumea; segons altres, una ciutat del
mateix pais.
Bcnra. Ciutat idumea al sud de la
Mar Mona, avui el Buisereh, on es
veuen les ruines d'una gran ciutat.
13. — Ammon. Els pobles deis am-
monites descendents de Lot (Gen.
XIX, 38) que habitaven a la pan orien-
tal del Jordá.
148
AMÓS-I, 14-II, 3
i per quatre, no ho deturaré,
perqué esquincaren les dones de Galaad en estat de prenys,
per tal d'eixamplar-se el territori ;
14 calaré foc a les muralles de Rabba
i devorará els seus palaus, amb l'estrépit d'un dia de batalla,
amb la tempesta d'un dia d'huracá.
10 1 el seu rei mancará a exili,
ell i els seus magnats ensems,
ha dit Jahvé.
Contra els moabites
(C. II.) 1 Així ha dit Jahvé:
Per tres crims de Moab
i per quatre, no ho deturaré,
per haver ell cremat els ossos del rei d'Edom,
fins a calcinar-los.
2 1 calaré foc a Moab
i devorará els palaus de Cariot,
i morirá Moab en el brogit
i amb estrépit, a so de trompeta.
3I arrabassaré de dintre seu el jutge,
i mataré, amb ell, tots els prohoms,
ha dit Jahvé.
Esquinaren les dones. Aquesta cruel-
tat esgarrifosa no és un cas únic en
la historia de l'antic Orient. Es difícil
de precisar el fet a qué al-ludeix el text
present. (Cf. IV Rg. VIII, 12).
14. — Rabba. Ciutat, capital deis am-
nionites, a la vora del riu Nahr Am-
mán, que aflueix al Jaboc, avui Nahr
ez-zerka.
15. — El seu rei. La Vulgata posa
Melchom, nom propi de la divinitat pro-
tectora deis ammonites, que alguns
identifiquen amb Moloc.
1. — Per haver ell cremat els ossos. Es
difícil de determinar el fet a qué aHu-
deix el text. Sant Jeroni reporta una
tradició hebrea, que els moabites per a
venjar-se del que es diu en IV Rg.
III, desenterraren els ossos del rei
d'Edom i els cremaren. La profanació
deis sepulcres era tan abominable que,
tot i tractar-se d'un poblé enemic de
l'hebreu (Edom), mereix els anatemes
del profeta.
2. — Cariot. Ciutat principal de
Moab.
Morirá Moab. Després que Nabuco-
donosor se n'apoderá, Moab ja no torna
a existir com a poblé.
Amb estrépit, a so de trompeta. De
l'exércit que envairá Moab i el destruirá
definitivament.
3. — El jutge. El rei de Moab, o el
que h¡ exercia el govem.
AMOS - II, 4-8
149
Contra Judá
* Així ha dit Jahvé :
Per tres crims de Judá
i per quatre, no ho deturaré,
car menysprearen la llei de Jahvé,
i no guardaren els seus preceptes,
i els seduíren llurs vanitats,
darrera les quals ja havien anat llurs pares ;
5 calaré foc a Judá
i devorará els palaus de Jerusalem.
Contra Israel
'Així ha dit Jahvé :
Per tres crims d'Israel
i per quatre, no ho deturaré,
perqué vengueren per argent el just,
i el freturós al preu d'un parell de tapins.
7 Aixafen el cap deis pobres contra la pols de la térra,
i tan torcer el camí deis humils ;
el fill i el pare usaren la mateixa noia,
per a profanar el meu sant nom.
8I sobre els vestits penyorats s'acotxen
davant de qualsevol altar
4. — Llurs vanitats. Són els déus fal-
sos que. com a falsos, són vanitat i
mentida, com els anomena el text he-
breu.
j. — El compliment d'aquesta profe-
cía fou obra de Nabucodonosor (cf. v.
g. Jer. XXXIX, 8).
6. — Vengueren per argent el just. La
venaütat deis jutges d'Israel és sovint
denunciada en els Uibres profétics.
7. — Fan torcer el cami deis humih.
Els fan anar pels camins tortuosos de
la iniquitat.
El fill i el pare. Aquest pecat és
expressament prohibit per la Llei de
Moisés (Lev. XVIII , 15). Vegi's Lev.
XXII, 32, sobre profanar el nom de
Dé»,
8. — Els vestits penyorats, s'havien de
retornar ais propietaris abans de la nit
(Ex. XXII, 26-7; Dt. XXIV, 12-3); els
israelites, pero els retenien i els feien
servir de seient en els ápats sacrificials
que celebraven ais sanruaris de Dan i
Betel (la casa de llur déu) a honor del
vedell sagrat. És alli també que bevien
el vi de l'extorsió, qo és, adquirit amb
penes i multes injustes.
150 AMOS -II, 9-15
i beuen el vi de la extorsió
en la casa de llur déu.
9 Tanmateix jo vaig destruir davant d'ells l'amorreu,
que era alt com els cedres,
i robust com la carrasca ;
vaig destruir, per dalt, els seus fruits
i, per sota, les seves arrels.
10 Tanmateix jo us vaig pujar de la térra d'Egipte,
i us vaig portar peí desert quaranta anys,
a possessionar-vos de la térra de l'amorreu.
11 1 deis vostres filis n'he elevat a profetes,
i deis vostres joves, a nazareus.
¿No és així, filis d'Israel?
diu Jahvé.
12 Pero vosaltres heu fet beure vi ais nazareus
i heu intimat ais profetes, dient-los: No profetitzeu.
Cástig d'Israel
13Vet ací que jo us atapeeixo cap avall,
com s'atapeeix el carro pie de garbes.
14 1 no reeixirá a fugir el que és lleuger,
i el fort no es podrá valer de la seva forca,
i el valent no salvará la seva vida.
15 1 l'arquer no resistirá,
9, Nm. xxi, 24; Dt. 11, 24.
9. — L'amorreu. Una de les races que
habitaven la térra de Canaan, abans de
conquistar-la els israelites. Eren homes
de gran estatura, alts com els cedres,
robustos com les carrasques. (Cf. Nm.
XIII, 38).
Per dalt... per sota. L'amorreu fou
destruit completament i definitiva.
11. — Nazareus. Persones consagra-
des a Déu especialment ; no bevien
— 10, Ez. xiv, 21 ; Dt. viii, 2.
vi, ni es tallaven els cabells, etc. (Cf.
Nm. VI).
12. — Heu fet beure vi. . . no profetit-
zeu. Han pervertit i inutilitzat els pro-
fetes i els nazareus.
13. — Com s'atapeeix el carro. Me-
táfora naturalíssima (molts hermeneu-
tes no acaben de trobar-li el sentit) pre-
sa de la vida agrícola: Déu, irat, trepit-
ja i oprimeix Israel pels seus pecats.
AMOS -II, 16-III, 5
ni s'escapará el lleuger de peus,
ni el genet salvará la seva vida.
16 1 el coratjós entre els valents fugirá nuet
en aquell dia, diu Jahve.
II. SERMONS PROFÉTICS D'AMÓS
(III. 1 -VI, 15 )
ÉS IMMINENT EL JUDICl DE DÉU
(C. III.) 1 Escolteu la paraula que diu Jahvé,
contra vosaltres filis d'Israel, contra tota la nació
que he pujat de la térra d'Egipte ; diu així :
2 De tots els pobles de la térra
només he conegut a vosaltres ;
us demoraré comptes, dones, de totes les vostres maldats.
3¿Aniran dos ensems,
sense que s'hagin entes?
4; Rugirá el lleó en la selva,
si no ha fet presa?
¿Llancará la seva veu des de la cova el cadell del lleó,
si no ha fet ca^a?
5¿Caurá l'ocell en el Uac. d'en térra,
16. — En aquel! dia. Quan Déu cas-
tigará Israel.
2. — He conegut. Us lie pres sota la
meva protecció especial com a poblé
meu.
3. — ¿ Aninin dos ensems .. ? D'a-
quests dos, l'un és Jahvé i l'altre el
profeta mateix, o bé, el poblé d'Israel.
En el primer cas, el profeta inculca
l'autenticitat de les seves profecies; en
el segon, la necessitat que el poblé
posi la seva conducta d'acord amb la
Üei de Déu.
4. — ¿Rugirá el lleó...? El lleó ru-
geix quan té la presa agafada, o quan
la veu. Jahvé en llancar la seva veu
peí profeta, vol significar la proximitat
del cástig amb qué amenaza.
5 . — Déu ha parat a Israel un llac en
cástig deis seus pecats, i Israel no s'es-
capará del cástig que Déu li ha pre-
parat.
I52
AMOS -III, 6- ii
sense haver-li estat parat ?
¿Aleará hom el llac, d'en térra,
si res no s'hi ha agafat ?
6 ¿Sonará la trompeta en la ciutat,
i el poblé no es bellugará?
¿Hi haurá malvestats a la ciutat,
i no ho haurá fet Jahvé ?
7 Perqué no fará res el Senyor Jahvé,
que no en reveli el secret
ais seus servents, els profetes.
8 Ha rugit el lleó ¿ qui no temerá ?
Ha parlat el Senyor Jahvé ¿qui no profetará?
Devastació d'Israel
9Crideu peí palaus d'Asdod
i pels de la térra d'Egipte,
i dieu : Aplegueu-vos a les muntanyes de Samaría,
i veieu les grans pertorbacions
i els oprimits que hi ha enmig d'ella.
10 1 no saberen obrar rectament, diu Javhé,
atresorant, en llurs palaus, violéncies i depredacions.
11 Per aixó, ha dit el Senyor Jahvé :
Heus ací l'enemic, envolta el país,
i abatrá la teva forca,
i serán destruíts els teus palaus.
6. — Quan sona la trompeta, tot el po-
blé es posa en moviment; pero quan
parla el profeta, que és la veu, o trom-
peta de Jahvé, no li'n fan cas.
Déu causa els mals (no pas, pero,
els mals moráis, els pecats), com a
cástig deis pecats del poblé.
8. — ¿Qui no profetará? Havent-l¡-ho
intimat Déu, el poeta no pot estar-se
d'anunciar al poblé les paraules de Déu,
malgrat ésser un anunci desagradable.
9. — Crideu pels palaus. Els magnats
de les terres paganes.
Muntanyes de Samaría. Samaria está
envoltada de muntanyes com Garizim,
Ebal, etc. des de les quals s'albira el
que hi ha dins d'ella.
10. — Atresorant, en llurs palaus, el
producte de les violéncies i depredacions
que cometen.
AMOS -III, 12-IV, i
153
12 Així ha dit Jahvé :
Com el pastor deslliura de la boca del lleó dues garretes,
o la punta de l'orella,
així s'escaparan els filis d'Israel,
que viuen a Samaría, en un cantó de Hit,
0 al canapé de domas.
13Escolteu i testifiqueu-ho contra la casa de Jacob,
diu el Senyor Jahvé, Déu deis exércits.
14 Que en el día de la meva vcnjanca sobre Israel,
per les seves prevaricacions,
visitaré els altars de Betel,
1 serán escantellats els corns de l'altar,
i cauran a térra.
15 1 percudiré les cases d'hivern
ensems amb les cases d'estiu ;
i serán enderrocades les cases de vori,
i nombroses cases deperiran, diu Jahvé.
Contra la impietat de Samaría
(C. IV.) 1 Escolteu aquesta paraula, vaques de Basan
que sou en la muntanya de Samaría,
12. — El lleó sois deixa de l'anvell 39). Hom havia suposat que aquesta
els ossos de les cuixes i els extrems de frase d'Amós era mes aviat una metá-
les orelles; aixi el que es salvará de Sa- fora, per expressar l'asp^cte de les pe-
ruana será poc, insignificant i encara dres tan ben treballades que semblarien
macat. de vori. Investigacions recentissimes,
En un cantó del Hit... Denota la mo- pero (a. 195 j), han descobert, entre les
Ilesa i luxúria deis samaritans. ruines de Samaría, quantitat considera-
13. — Testifiqueu-ho contra la casa de ble de peces de vori en baix relleu, que
Jacob. Perqué el cástig li serveixi d'es- servirien de plafons magnífics per ador-
carment. nar les parets del palau d'Acab.
14. — Visitaré. Castigaré, em venjaré. Per al compliment d'aquesta profe-
Els corns dé T altar. Co és, els quatre cia, vegi's IV Rg. XVII.
angles, que eren les parts més sagrades 1. — Vaques de Basan. Basan era
de l'altar, on es feia l'aspersió de la una regió célebre per l'abundáncia i
sang de les victimes. exceHéncia de les seves pastures (Nm.
15. — Les cases d'hivern ensems amb XXXII). Vaques de Basan, dones,
les cases d'estiu. Els reis i els magnats equival a dir, com tradueix la Vulgata,
tenien cases diverses per a les diverses vaques grasses. kl profeta es refereix
estacions (Jer. XXXVI, 22). principalment, si no exelusivament, a
Les cases de vori (cf. III Rg. XXII, íes dones de Samaría.
154
AMOS -IV, 2-6
que oprimiu els pobres,
que escanyeu els freturosos
i dieu ais vostres marits :
Porteu i beurem.
2 Ha jurat el Senyor Jahvé per la seva santedat :
Vet ací que vénen dies sobre vosaltres
i que us trauran fora amb ganxos,
i les vostres deixalles amb hams de pescar.
3I pels portells sortireu l'una davant l'altra,
i sereu llancades a Harmon : diu Jahvé.
4Aneu a Betel i prevariqueu;
a Gálgala, i augmenteu la prevaricació,
i porteu-hi peí matí els vostres sacrificis,
i, cada tres dies, els vostres delmes.
5I feu cremar en perfum pa fermentat,
per ofrena de lloan^a,
i anuncieu a crits les oblacions voluntarles ;
ja que així us abelleix, filis d'Israel,
diu el Senyor Jahvé.
Samaría no fa cas dels cástigs de Déu
6I per bé que us vaig deixar netes les dents en totes les vos-
i mancats de pa en tots els vostres pobles, [tres ciutats,
2. — Per la seva santedat. Jurament
solemnissim.
Ganxos... hams de pescar. Enganxats
i presos; vermuts i esclaus.
Les vostres deixalles. El que restará
de la presa primera.
3. — Pels portells, oberts a la mura-
lla peí vencedor.
Harmon. Mot obscur que molts in-
terpreten Arménia. Efectivament, cap-
tius de Samaría foren emmenats a l'Ar-
ménia.
4. — Aneu a Betel... i a Gálgala. Iro-
nía sarcástica del profeta. Hom sap que
eren aquests dos, els llocs de la ido-
latría d'Israel. — Peí mati. Cada dia.
Cada tres dies. Continua la ironía.
No basta portar els delmes cada any;
feu-ho cada tres dies!
5. — Ofrena de lloanca. El sacrífici
que expressa el text (toda) era pels be-
neficis rebuts de Déu, en acció de gra-
des (eucarístic), o per a obtenir-ne de
nous (impetratori).
Les oblacions voluntarles es feien es-
pontániament (Ex. XXXV, 29; Lev.
XXII, 18-28) i no per indicció pública.
El profeta parla irónicament, com en
el verset anterior.
6. — Netes les dents. Sense menjar.
AMOS -IV, 7-12
■55
malgrat aixó no heu tornat a mi, diu Jahvé.
7I per bé que us he deturat la pluja,
tres mesos abans de la collita,
i a una ciutat he fet ploure, i a una altra no;
una part s'assaoná i l'altra, sobre la qual no he fet ploure,
[s'assecá.
8I dues o tres ciutats acudien a una altra per a beure aigua,
i no se'n saciaren ;
malgrat aixó no heu tornat a mi, diu Jahvé.
9Us he castigat, amb eixut i amb mascaró,
els molts horts que teniu ;
i les vostres vinyes, i les vostres figueres, i els vostres olivars
els ha devorat la llagosta ¡
i no heu retornat a mi, diu Jahvé.
10 Us he enviat la pesta, com a PEgipte;
he matat a glavi els vostres joves ;
us han estat presos els cavalls ;
i us he fet pujar finí ais nassos la pudor deis vostres cam-
i no heu retornat a mi, diu Jahvé. [paments ;
11 Us he enderrocat, com Déu enderrocá Sodoma i Gomorra,
i heu quedat com un tió tret del foc ;
i no heu retornat a mi, diu Jahvé.
12Així, dones, et faré, Israel, i perqué et faré aixó,
prepara't a venir a ['encontré de ton Déu, Israel !
», Agg. a, ii. - 11, Gn. xix, J4.
7- — Tres mesos abans de la collita.
Precisament quan l'aigua és més neces-
sária perqué la collita acabi en bé.
8. — Dues o tres (moltes, diverses)
ciutats.
io. — Com a TEgipte. L'Egipte era
envait sovint de pestes terribles. Al-
guns opinen que és aHusió a les pla-
gues d'Egipte. (Cf. Ex. IX, 3 ¡ seg.).
He matat a glavi... presos els cavalls...
lapudordelsvostrescampaments(pzr\apu-
trefacciódelscadávers). Sembla aHudir
a les guerres d'Israel amb la Siria, sobre-
totenelsdiesd'Hazael (cf.IV Rg. XIII).
n- — Us he enderrocat... Alguns
pensen que es refereix a algún terra-
trémol que enderrocá ciutats d'Israel;
sembla, mes aviat, una aHusió a l'estat
de miséria en qué deixá Israel 1'aHudida
guerra amb Siria: com un tió tret del
foc; minimitzat i a punt de consumir-
se (Zac. III, 2).
'2. — Aixi, dones, et faré. Es refe-
reix, no ais cástigs enunciáis en els ver-
sets immediatament anteriors, els quals
ja han estat realitzats, sino ais del co-
mencament del capítol present i en els
capitols anteriors.
I I - iMTiC 1! r.mur X
AMOS -IV, 13-V, 5
13 Perqué vet ací el que ha format les muntanyes i ha creat el
el que declara a l'home quin siguí el seu pensament, [vent,
el que fa de l'alba tenebres,
el que camina sobre els cims de la térra :
Jahvé, Déu deis exércits, és el seu nom.
Samaría devastada
(C. V.) 1Escolteu aquesta paraula,
complanta que jo aixeco sobre vosaltres,
casa d'Israel.
2Caigué i no tornará a al^ar-se;
la verge d'Israel
fou gitada en térra seva
i no hi ha qui l'aixequi.
3 Que aixó ha dit el Senyor Jahvé :
La ciutat que en treia mil,
será deixada a cent,
i la que en treia cent, será deixada a deu,
en la casa d'Israel.
Cal cercar Déu omnipotent
4 Que aixó ha dit Jahvé a la casa d'Israel :
Cerqueu-me i viureu.
5I no cerqueu Betel,
ni aneu a Gálgala,
ni passeu a Bersabé,
perqué Gálgala será dispersada
i Betel s'esvairá.
1 . — Casa d'Israel. La ciutat, o el
poblé d'Israel. Cf. Jer. XVIII, 13; Is.
XLVII, 1.
3. — La ciutat que en treia mil. Que
podia subministrar mil homes, per a la
guerra.
5 . — Bersabé era una ciutat de la
tribu de Simeón, que, com Betel i Gál-
gala, era un centre d'idolatria.
Gálgala será dispersada. En el text
hebreu hi ha un joc de paraules difícil
de traduir. Com si diguéssim: Banyo-
les será banyada.
Betel s'esvairá. Joc de paraules sem-
AMÓS-V, 6-1 1
1 57
6Cerqucu Jahvé i viureu ;
no sia que envaeixi, com el foc, la casa de Josep,
i la devori,
sense que Betel tingui qui apagui.
7 Yosaltres que mudeu en absenta el judici
i tireu a térra la justicia.
8 El que ha fet les Pléiades i l'Orion,
i converteix en matí les tenebres,
i en nit enfosqueix el dia ;
el que crida les aigües de la mar
i les vessa sobre la fac de la térra,
Jahvé és el seu nom.
9 El que fulmina devastado sobre el fort
i ve la devastado sobre la tortalesa.
ELS ESCANYA - POBRES CAST1GATS
10 Han avorrit els que repta a la porta,
i han abominat els que parlen amb integritat.
11 Per tal, dones, com oprimiu el pobre
i li preneu la cárrega del blat;
us heu edifkat cases de pedra picada
i no hi habitareu ;
us heu plantat vinyes delicioses
8, Inf. ix, 6. — 11, Soph. i, I}.
blant a l'anterior. La casa de Déu (Be-
tel) será casa buida (Betaven) Cf. Os.
IV, 15.
6. — La casa de Josep. Fill de Josep,
fou Efralm, la tribu del qual, com a
preponderant, servia per anomenar el
reialme ¿ Israel.
7. — Mudeu en absenta el judici. El
feu amarg, pervers, injust.
8. — Les Pléiades i FOrion. Sembla
ésser la traducció veritable de l'hebreu
quimd uquesil (cf. Job. IX, 9). Són els
estéis més notables peí nord i peí sud
respectivament. El sentit ve a ésser,
dones, el que Ja els estéis i les consteHa-
cions.
9. — Fortalesa. Fortificado, amura-
llament, castell, etc.
10. — Han avorrit els que repta ala
porta. Els antics hebreus solien teñir
els judicis d'alguna importancia a les
portes de la ciutat. (üt. XXII, 15).
També hi predicaren els profetes (cf.
Jer. XVII, 19).
AMÓS-V, 12-17
i no us en beureu el vi.
12 Perqué conec la multitud de les vostres prevaricacions
i l'enormitat deis vostres pecats ;
oprimiu el just, accepteu obsequis
i a la porta no feu cas deis pobres.
13 Per aixó el savi callará en aquest temps,
perqué és un temps dolent.
EXHORTACIÓ A LA PENITENCIA
14Cerqueu el bé i no el mal,
per tal que visqueu,
i així será amb vosaltres,
Jahvé, Déu deis exércits, com aneu dient.
15Detesteu el mal i ameu el bé,
i restaureu el dret a la porta ;
potser s'apiadará Jahvé, Déu deis exércits,
de la resta de Josep.
16 Aixó, dones, ha dit Jahvé
Déu deis exércits, el Senyor :
Per totes les places hi haurá plors
i per tots els carrers dirán : Ai ! ai ! ;
i cridaran el pagés al dol
i a plorar tots els qui en saben.
17 1 per totes les vinyes hi haurá plors,
perqué passaré peí mig teu, diu Jahvé.
15, Ps. xcvi, 10; Rom. xu, 9.
12. — Accepteu obsequis i a la porta pacte; altrament, era una provocado.
no feu cas del pobre. Jutges venáis, 15. — La resta de Josep. No es refe-
amatents a fer la part deis rics, pels reix el profeta a l'estat d'Israel en els
obsequis que en reben, i a condemnar seus dies, els de Jeroboam II, que eren
els pobres, malgrat la justicia de llur de prosperitat relativa, sino ais del cás-
causa. r tig de Jahvé (verset 6) que reduirá
13. — Es un temps tan dolent que els Israel.
homes de seny veuran que és en va de ié. — El pagés. L'home del camp
predicar i exhortar que hom torni al també plorará, com el que habita en
bon camí. la ciutat, perqué també el camp será
14. — Com aneu dient. Els israelites arrasat. — Els qui en saben. Els plora-
es gloriaven de teñir Jahvé per protec- dors i ploradores que es llogaven per
tor; i a dreta llei, quan eren fidels al a les cerimónies fúnebres.
AMÓS-V, 18-26 159
El DIA de Jahvé
18 Ai deis que desitgen el dia de Jahvé!
Car, ¿qué us será el dia de Jahvé?
Dia de fosca i no de llum.
19Com el que fuig del lleó
i li surt al davant un ós ;
0 se n'entra a casa i, en ficar la má a la paret,
li mossega una serp.
20 ¿Es que no será de fosca el dia de Jahvé,
1 no de llum? ¿De tenebres, sense claror?
21 He detestat i he menvspreat les vostres festes
i no em plauen els perfums de les vostres cerimónies.
"Perqué si m'oteríssiu holocaustos
i oblacions, no els acceptaré,
ni miraré les vostres grasses victimes pacifiques.
23Treu-me del davant el soroll deis teus cántics,
i no escoltaré les melodies deis teus instruments.
24Ans llisqui el dret, com les aigües,
el judici, i la justicia, com un barranc impetuós.
25 ¿ M'oferíreu sacrificis i oblacions
quaranta anys en el desert, casa d'Israel?
26 1 portareu el tabernacle del vostre rei,
18, Ir. xxi, 7 ; Ioel B, 11; Soph. 1. 15. — 21, If. 1, 11; Ir. TI, SO ¡ M»l. 1, la. — II, Act. vil, 41.
19. — Com el que fuig del lleó... se una prova del contrari, car si no ha-
rí entra a casa... Semblen proverbis gués existit la Llei, el profeta no els
per a indicar la inseguritat i els perills acusaría d'incompliment. La frase té
d'aquell dia. quelcom d'hiperbólic, com és corrent
22. — Holocaustos (gola), oblacions en les reprensions deis profetes.
incruentes (minhá) i victimes pacifiques Alguns exegetes moderns li donen
(xélem), eren els tipus principáis deis sentit afirmatiu: No m'o/erireu...? En
sacrificis que s'oferien a Jahvé. aquest sentit, s'esvaeix a radice l'objec-
23. — Soroll, estrépit (Hamon), en ció racionalista. Pero aquesta traduc-
diu el profeta despectivament deis cants ció, si bé s'adiu amb el context del
deis levites al temple. versetque segueix (malgrat d'oferir-me
25-— i M'o/erireu sacrificis... en el sacrificis, portáveu les vostres idoles),
desert? Alguns racionalistes hi veuen sembla inferior criticament a la de sen-
una prova que la legislació mosaica no tit afirmatiu, que nosaltres hem adoptat.
es coneixia aleshores. Més aviat és 26. — Vostre rei. Alguns tradueixen
i6o
AMÓS-V, 27-VI, 4
i Kaivan, ídoles vostres ; l'estel deis vostres déus,
que vosaltres us fabricáreu.
I us faré emigrar enllá de Damasc,
ha dit Jahvé, anomenat Déu deis exércits.
Contra els prohoms de Samaría
(C. VI.) 1Ai! deis que están cofois a Sion,
i deis que confien en la muntanya de Samaría,
anomenats princeps de les nacions i ais quals acuden els de
2Passeu a Calne i vegeu, [la casa d'Israel.
i d'allí aneu a Hamat la gran,
i baixeu a Get deis filisteus ;
¿no valien més que el vostre aquests reialmes?
¿o era més gran el terme llur que el vostre terme?
3 Els qui allunyeu el dia de la malauranca,
i feu atansar el seient de la violencia.
4Jeieu en Hits de vori
i us esteneu sobre llurs blanors,
i us mengeu els anyells del ramat
1, Le. vi, 24.
Moloc, nom propi de la coneguda di-
vinitat moabita. Així també el mot
tabernacle (siecut) hi ha qui el pren di-
versament, com el nom d'una divini-
tat assíria, i tradueix: Siecut, el vostre
rei.
Kaivan (i no Kijum, com porta el
text massorétlc), era una divinitat babi-
lonesa, equivalent a Saturn.
L'estel deis vostres déus. Sembla refe-
rir-se al cuite deis astres, del qual es
contagiaren els israelites.
27. — Enllá de Damasc. £0 és, a
l'Assiria. Sant Esteve, en la peroració
davant del Sanedrí, cita textualment
(Act. VII, 42-3) els darrers versets
d'aquest capítol, segons els LXX. La
particularitat de posar Babilonia per
comptes de Damasc, no altera el sentit
i palesa una citació, més aviat ad sen-
sum, com ja nota sant Jeroni.
1. — Confien en la muntanya de Sa-
maría. La situado de Samaría la feia
gairebé inexpugnable.
2. — Calne. Ciutat opulenta situada
dellá de l'Eufrates (Is. X, 9).
Hamat. Ciutat vora l'Orontes, capi-
tal del regne de Siria, que portava el
seu nom.
Get. Ciutat de les principáis deis
filisteus.
3. — Allunyeu. Co és, preteneu que
sigui lluny el dia dolent, quan, en reali-
tat, s'atansa l'establiment de la violén-
cia deis assiris sobre Israel.
4. — Llurs blanors. La deis Hits, o,
millor dit, la deis bañes on jeien per a
menjar.
AMOS -VI, 5-10
161
i els vedells d'engreix d'enmig de l'estable.
5 Canten al compás de la cítara;
us aparelleu, com David, instruments de música.
6 Beveu copes de vi
i us ungiu d'olis exquisits,
i no us preocupeu de la plaga de Josep.
7 Per aixó, ara emigraran davant deis exiliats,
i s'extingirá la gatzara deis luxuriants.
La puixanca de Samaría convertida en desolació
8 El Senyor Jahve ho ha jurat per la seva ánima ;
Jahvé, Déu deis exercits, ho ha dit :
Abomino l'altivesa de Jacob
i odio els seus palaus,
i desallotjaré la ciutat i tot el que enclou.
9 1 si queden deu homes a una casa,
morirán els deu.
10 1 cada un el prendrá el seu parent
i el cremará per a traure de casa els ossos ;
i dirá al que está a dintre de la casa :
¿En tens més encara?
I respondrá : No cap ;
i dirá : Calla ;
no esmentis el nom de Jahvé.
8, Ir. u, 14.
5. — Cí/ara(heb. Nabeí)- Instrument XXXI, 12-15; 11 Par- XVI» »4). so-
musical de deu o dotze cordes. bretot en temps de guerra i pestiléncia.
6. — La plaga de Josep. Co és, del Segons alguns, també es podría traduir
reialme de les deu tribus, que estava el seu enterrador per comptes de el cre-
a punt de caure en les mans deis as- mará.
siris. No esmentis el nom de Jttbvi. Aquesta
7. — Emigraran davant... Ells, els frase és obscura i molt diversament in-
prohoms de Samaria (verset 1) aniran terpretada. El context del verset se-
davant del poblé, al captiveri d'Asslria. güent sembla indicar que, essent Jahvé
10. — El cremará. En aquells temps l'autor del cástig, sembla inútil d'invo-
no era desconeguda entre els israelites la car el seu nom per tal d'evadir la des-
práctica de cremar els cadávers (I Rg. gracia.
l62
AMOS -VI, n-VII, i
11 Perqué vet ací que Jahvé ho ordena,
i colpirá la casa gran amb ruines
i la petita amb enderrocaments.
12 1 Correrán els cavalls daraunt les roques ?
¿hi llauraran els bous?
Perqué haveu convertit el judici en metzina
i el fruit de la justicia en amargor.
13 Els qui es glorien de no-res i diuen:
¿ No és amb el nostre esforc
que ens hem creat una situació potent ?
14 Perqué vet ací, casa d'Israel,
que jo suscitaré sobre vosaltres una gent,
diu Jahvé, Déu deis exércits, i us oprimirá,
des de l'entrada d'Hamat fins al torrent del desert.
III. VISIONS SIMBÓLIQUES D'AMÓS
(VII, i -IX, 15 )
VlSlÓ DE LES LLAGOSTES
(C. VIL) 1 Aixó m'ha fet veure el Senyor Javhé :
Vet ací que formava les llagostes,
11. — La casa gran... i la petita.
Totes les cases; será, dones, universal
la desfeta. Alguns entenen per la casa
gran el reialme d'Israel, i per la petita,
el de Judá.
12. — ¿Correrán els cavalls damunt les
roques? Els deis antics encara ho po-
dien fer menys que els d'ara, car ana-
ven desferrats.
13. — Es glorien de no-res. La pui-
xan^a relativa d'Israel ais temps de
Jeroboam II, és pura aparenca, és
no-res, i s'esvairá de seguida. Altres
per no-res entenen les ídoles vanes.
Situació potent. Aíxí traduím l'hebreu
dues batiyes que, com és sabut, denoten
la potencia en la literatura profética.
La traducció propia ací desentonaría
massa.
14. — Una gent. Els assiris.
L'entrada d'Hamat. És la frontera
septentrional d'Israel.
Torrent del desert, representa la fron-
tera meridional. Els hermeneutes no
s'acorden a identificar aquesta dada
geográfica. Segons l'opinió de sant
Jeroni, no és el límit del reialme sep-
tentrional, sino el del meridional; hi
són compresos, dones, els dos reial-
mes, Israel i Judá.
AMOS - VII, 2-7
163
quan comenta a créixer el farratge tarda,
i vet ací el farratge, després de la sega reial.
2I fou en acabar de menjar-se l'herba de la térra,
que diguí : Senyor Jahvé, tingueu compassió ;
¿qui aixecará Jacob ? Car és feble
3Jahvé se'n penedí : No será, va dir Jahvé.
VlSlÓ DEL JUDICI A FOC
4Aixó m'ha fet veure el Senyor Jahvé:
Vet ací que convocará a judici de foc el Senyor Jahvé,
i el foc devorava el gran abisme
i consumí una part.
5 1 diguí : Prou, Senvor Jahvé
¿qui aixecará Jacob? Car és feble.
c Jahvé se'n penedí :
Tampoc aixó no será, va dir el Senyor Jahvé.
VlSlÓ DE LA PLOMADA
7 Aixó m'ha fet veure
i vet ací el Senyor que estava sobre un mur aplomat,
1 . — La sega reial D'aquest passatge
sembla deduir-se que el rei, o el fisc
reial, tenia el dret de la primera sega
en alguns prats.
El farratge, després Je la sega reial. La
llagosta ve a devorar el farratge que ha
rebrotat i Tacaba definitivament.
3. — Jahve se'n penedi. En Déu no hi
cap penediment veritable. Bs un antro-
pomorfisme, com el que li atribueix
ira, son, etc. Les amenaces de Déu
son condicionáis, no en si, sinó de
part nostra. Déu les aplica o no, del
tot o en part, segons la nostra con-
ducta.
4- — El gran abisme. Alguns herme-
neutes entenen la mar gran, la Medi-
terrania. Podria significar una gran
extensió (vista d'un punt elevat; el
punt de visió del profeta), el reialme
d'Israel, la gran plana; i el foc, la in-
vasió assíria. Cal pensar, pero, que es
tracta d'un flagell deturat per la pre-
gária del profeta (verset 5). Alguns
entenen peí foc la ira divina en sentit
metafóric i en general sense concretar-
la a cap esdeveniment historie.
7. — Un mur aplomat. Construít a
plom, solid. Així era la casa d'Israel,
i Déu que lluvia construít, redregava
amb la seva plomada les posicions de-
fectuoses (desplomades) que peí decurs
de la historia adoptava el poblé d'Israel
amb els seus p,*cats (verset 8). Ara ja
164
AMOS -VII, 8-15
i en la seva má una plomada.
8I em va dir Jahvé : ¿Qué veus, Amos?
I vaig respondre : Una plomada.
I va dir el Senyor :
Vet ací que jo tiro la plomada enmig del meu poblé Israel ;
ja no l'hi passaré més.
9I serán aterrats els cims d'Isaac,
i cauran els santuaris d'Israel,
i m'alcaré amb glavi sobre la casa de Jeroboam.
Amasias i Amos
10 1 el sacerdot de Betel, Amasias, enviá dir a Jeroboam, rei d'Is-
rael: Amos conspira entre el poblé d'Israel, contra vós; el país ja
no pot aguantar més les seves paraules. 11 Perqué aixó és el que ha
dit Amos : A glavi morirá Jeroboam, i Israel captiu emigrará de la
seva térra.
12 1 digué Amasias a Amos : Vident, fuig, vés-te'n a la térra de
Judá, i allí menja't el pa, i profetitza. 13 1 no tornis més a profeti-
zar a Betel, perqué és el santuari del rei i el casal del reialme.
14 1 respongué Amos, i digué a Amasias: Jo no sóc profeta, ni fill de
profeta; sóc pastor i fendeixo sicomors. 15 1 Jahvé em va prendre de
no vol redrecar-lo més. Aquesta ex-
plicado ens sembla ajustar-se perfec-
tament amb el context del verset 9.
Altres hermeneutes entenen un mur
llisat i recobert de plom o d'estany.
9. — Cims d'Isaac. Israel era fill
d'Isaac. La Vulgata posa els altars de
l'ídola. Alguns crítics rebutgen el nom
propi Isaac i tradueixen els altars de
riure, o ridiculs.
10. — El sacerdot de Betel, Amasias.
Probablement el gran sacerdot del san-
tuari de Betel. El nom dAmasias era
bastant comú entre els israelites.
Envia dir a Jeroboam. El qual deuria
habitar a Samaría.
1 1 . — A glavi morirá Jeroboam. Ama-
sias desfigura les paraules del profeta,
per tal de fer-les més odioses al rei.
13. — Betel... santuari del rei. Cf.
III Rg. XII, 28 i seg.
Casal del reialme. La capital reli-
giosa del reialme.
14. — No sóc profeta, d'ofici.
Ni fill de profeta. Co és, ni alumne
de les escoles de profetes (cf. I Rg.
XIX, 20).
Sicomors. Mena de figues bordes,
abundants al país d'Amós, de les que
se'n fa, del juny al gener, fins a set colli-
tes a l'any. Hom solia fer-hi incisions
per madurar-Ies.
AMÓS-VII, 16-VIII, 4
165
darrera del ramat, i em va dir Jahvé : Vés, profetitza al meu poblé
Israel. 16 1 ara escolta el que diu Jahvé :
Tu em dius: No profetitzis sobre Israel,
i no escampis oracles sobre la casa d'Isaac.
17 Per tant, aixó diu Jahvé:
La teva dona fornicará en la ciutat,
i els teus filis i les teves filies cauran a glavi,
i la teva térra será dividida a corda,
i tu morirás sobre la térra impura,
i Israel, captiu, emigrará de la seva térra.
VlSlÓ DEL CISTELL DE FRUITA
(C. VIII.) 1 Aixó m'ha fet veure el Senyor Jahvé :
Vet ací un cistell de fruita d'estiu.
* I digué : ¿ Qué veus Amós ?
I li vaig respondre : Un cistell de fruita d'estiu.
I em va dir Jahvé :
Es arribada la fi del meu poblé Israel ;
jo no li'n passaré més.
3I en aquell dia serán gemecs els cants del temple,
diu el Senyor Jahvé ;
molts cadávers serán llen^ats,
pertot arreu, silenciosament.
Els avars
*Escolteu aixó els que us engoliu els pobres,
i escanyeu els humils de la térra.
17. — La teva dona fornicará. Será
lliurada públicament (en la ciutat) a la
lascivia deis soldats assiris. Aqüestes
malvestats anunciades a Amasias sem-
bla que es realitzaren en la invasió assí-
ria de Teglatfalasar (IV Rg. XV, 29).
1. — Fruita d'estiu. El text hebreu
conté un joc de paraules entre el mot
Kais: fruita d'estiu i el mot Ke\: fi.
3. — Serán gemecs. Els cants del
temple es convertirán en gemecs i en
plors.
i66
AMOS -VIII, 5-10
5I aneu dient : ¿Quan passará el noviluni,
per vendré la collita ?
¿I el dissabte per obrir el graner,
i rebaixarem la mesura, i apujarem el preu,
i falsejarem les balances per enganyar?
6 Per tal de comprar amb diners el pobre
i l'humil, per un parell de tapins,
i vendrem el rebuig del blat.
DOL I DISPERSIÓ DE SAMARIA
7 Ha jurat Jahvé, per la gloria de Jacob :
No m'oblidaré mai de llurs obres.
8 ¿ No tremolará per aixó la térra,
i ploraran tots els seus habitants,
i pujará tota com un riu,
i sobreeixerá, i minvará, com el riu d'Egipte ?
9 1 será en aquell dia, diu el Senyor Jahvé,
que faré pondré el sol a mig jorn,
i enfosquiré la térra en plena llum del dia.
10 1 canviaré les vostres festes en dol,
i els vostres cants en lamentació,
10, Tob. ii, 6 ; I Mee. i, 41.
5. — ¿Quan passará...? Era tanta llur
gasiveria que els sabia greu deis novi-
lunis i deis dissabtes, perqué no podien
feinejar ni mercadejar.
El noviluni o neoménia: el primer
dia de cada mes que era dia festiu
(Nm. X, 10) i en el qual ; almenys
prácticament, estava prohibit de treba-
llar (Neh. X, 31).
El dissabte també pot significar l'any
sabátic, durant tot el qual no es podia
treballar.
6. — El rebuig del blat. Tot el solat-
ge que comporta (térra, pallús, etc.)
abans d'ésser porgat. Aquells avars i
fraudulents tot ho venien com a blat bo.
7. — Per la gloria de Jacob. Per l'es-
plendor i opuléncia de Jacob, o millor
per aquell (Jahvé mateix) que n'és la
seva gloria. (Os. V, 5).
8. — ¿Sobreeixirá, i minvará, com el
riu (Sil) d'Egipte? Els israelites conei-
xien perfectament les inundacions pe-
riódiques del Nil.
9. — Faré pondré el sol... enfosquiré.
Alguns hermeneutes ho preñen en sen-
tit propi, i hi veuen l'anunci d'un eclip-
si; generalment, pero, es pren en sentit
metafóric; co és: al bell mig de la glo-
ria de Samaría li vindrá la desfeta.
AMOS -VIII- u-IX, i
167
i tots els lloms faré cobrir de sac,
i faré raure cada testa
i la posaré com en dol per l'unigénit.
nYet ací, diu el Senyor Jahvé,
que vénen dies en els que enviaré fam a la térra,
no pas fam de pa, ni set d'aigua,
sinó d'oir les paraules de Jahvé.
"I aniran vagant d'una mar a l'altra,
i del nord fins a l'Orient ;
s'acuitaran a cercar la paraula de Jahvé,
i no la trobaran.
13 En aquell dia defalliran les donzelles ben plantades
i els joves, de set.
"Els que juren peí pecat de Samaría,
i diuen : Visca ton déu, oh Dan, i visca el cami de Bersabé !
Cauran i no se n'alcaran mai més !
KlN'GÚ NO S'ESCAPARÁ DE LA JUSTICIA DE DÉU
(C. IX.) 'He vist el Senyor, que estava sobre l'altar,
i em va dir : Derroca els capitells
i serán somoguts els llindars
i trenca'ls sobre el cap de tots ;
10. — Sac... faré raure cada testa.
Senyals de dol que será tan rigorós,
com el de la mort del fill únic: dol per
r unigenit.
11. — Fam de pa, ni set d'aigua, sinó
d'oir les paraules de Jabvé. Israel ara
no fa cas de les paraules de les profe-
tes. Déu, en cástig, retirará els seus
profetes, i aleshores Israel desitjará sen-
tir-Ios. i no podrá.
12. — Vagant d'una mar a Taltra, i
del nord... Descripció vigorosa de la
situació futura d'Israel, sense patria, ni
térra, freturós de profetes i amatent a
estrafer la paraula de Déu amb les n¡-
cieses rabíniques ¡ talmúdiques.
14. — Peí pecat de Samaría. Co és,
els vedells de Betel i de Dan (III Rg.
XII, 28) els quals adoraven i peí nom
deis quals juraven els idolatres d'Is-
rael.
Visca ton déu! Fórmula de jurament
per la vida del déu de la tribu de Dan.
El cami de Bersabé. El cuite idolá-
tric que s'hi practicava. Altres pensen
que és una aHusió a les pelegrinacions
que es feien a Bersabé, per adorar-hi
Jahvé amb cuite idolátric.
1. — Sobre ¡'altar. Segons alguns,
l'altar idolátric de Betel; segons altres,
els deis sacrificis de Jerusalem. Es
tracta d'una visió interna del profeta
que anuncia la ruina completa de la
teocracia d'Israel.
»
168 AMOS -IX, 2-7
els restants els mataré a glavi ;
no en fugirá ni un ;
ningú no se n'escapará.
2 Si s'enfonsen fins al xeol,
d'allí els treurá la meva má,
i si se'n pugen fins al cel,
d'allí els aterraré.
3 1 si s'amaguen al cim del Carmel,
allí els albiraré, i els en trauré ;
i si s'oculten deis meus ulls, al fons de la mar,
allí, ho manaré a la serp, i els mossegará.
4I si marxen a captivitat davant de llurs enemics,
allí ho manaré al glavi i els matará,
i els posaré els meus ulls a sobre per a mal i no per a bé.
5 El Senyor Jahvé deis exércits
toca la térra i es fon
(i ploren tots els seus habitants)
i sobreix tota com un riu
i minva com el riu d'Egipte.
6 Bastí en els cels les grades del seu tron
i estengué el firmament sobre la térra ;
crida les aigües de la mar i les vessa sobre la fac de la térra ;
Jahvé és el seu nom.
7 ¿Qué sou per a mi, filis d'Israel,
més que els filis deis etíops? diu Jahvé.
Si vaig portar Israel de la térra d'Egipte,
¿no vaig portar també els filisteus de Caftor,
2, Ps. cxxxvhi, 8. — 4, Ir. xuv, 1 1. — 6, Sup. y, 8.
2. — Fins al xeol. El xeol jueu (cf. 5. — Sobreix... minva. Cf. VIII, 8.
Os. XIII, 14) es suposa estar al cen- 7. — Els etíops de color negre, eren
tre de la térra (cf. Ps. CXXXVIII, també considerats com a negres d'es-
7). perit, co és escassos de válua inteHec-
3. — Cim del Carmel. És abundant tual i moral. Eren, a més, de la raca
de boscos i de coves, per poder ama- de Cam.
gar-s'hi. Caftor. Uns identifiquen aquest país
La serp. És ací qualsevol animal da- amb Tilla de Creta, altres amb la de
nyós deis que hi ha a la mar. Xipre i altres amb el delta del Nil.
AMOS -IX, 8-12
169
i de Quir els arameus?
8 Vet ací la mirada del Senyor Jahvé
contra el reialme pecador,
i el desfaré de damunt la térra ;
pero no desfaré del tot la casa de Jacob, diu Jahvé.
9 Perqué vet ací que jo ho decretaré,
i la casa d'Israel será sacsejada
entre tots els pobles,
com es sacsa el blat amb la criba,
i no en caurá, ni un gra, a térra.
10 A coltell morirán tots els pecadors del meu poblé,
que diuen: No vindrá ni caurá sobre nosaltres la malvestat.
Restauració de la casa de David
11 En aquell dia aixecaré el tabernacle caigut de David
i restauraré els seus esvorancs i reconstruiré les seves ruines
i el reedificaré, com en els dies antics.
12 Perqué posseeixin la resta d'Idumea
i tots els pobles sobre els quals será invocat el meu nom ;
11, Aci. 1*, 16.
Aquesta immigració deis filisteus sem-
bla anterior a la deis israelites (cf. Dt.
H, 23)-
Quir. Cf. I, 5.
10. — La malvestat que els anuncia-
ren els profetes com a cástig de Déu.
11. — En aquel! dia. Després d'ha-
ver estat castigat Israel.
El tabernacle (o tenda) de David. Sem-
bla indicar que Pesplendor de la casa
reial de David havia minvat molt: de
palau al tabernacle.
12. — La resta d'Idumea. Com Da-
vid domina la Idumea, així en la res-
tauració del regne de David hi entrará
també la Idumea, almenvs la part que
en restá del cástig que Déu els enviá
a. ». m¡>.
Tots els pobles (en) sobre els quals...
Indica prou clarament la vocació deis
gentils al reialme restaurat de David, i
en aquest sentit addui aquest lloc St. Jau-
me en el concili de Jerusalem (Act. XV,
16, 17). Els qui volen limitar l'acom-
pliment d'aquesta profecia ais temps de
la restauració jueva realitzada per Zo-
robabel, caldria que posessin esment a
aquesta vocació deis gentils i a l'eter-
nitat d'aquest regne davídic restaurat
(verset 15). Són dues condicions ca-
racterlstiques del regne messiánic. La
tradició jueva també acceptá com a
messiánic aquest passatge i anomena
el Messias bar nofelim (fill deis cai-
guts), co és, fill de la familia de Da-
vid, en els dies en qué es troba caiguda,
vinguda a menys.
Els quiliastes o milenaristes troben
aci una de les expressions del regnat
terrenal del Messias.
AMOS -IX, 13-15
paraula de Jahvé, que fa tot aixó.
13 Vet ací, diu Jahvé, que venen dies
en qué el llaurador atenyerá el segador
i el trepitjador de raims, el sembrador,
i les muntanyes rajaran most i tots els turons es fondran.
14 1 tornaré la captivitat del meu poblé Israel,
i reedificaran les ciutats aterrades, i hi viuran, i plantaran
[vinyes,
i se'n beuran el vi, i es faran horts i se'n menjaran les fruites.
15 1 els plantaré sobre llur térra,
i no els arrencaré mai de la térra
que els he donat ;
ho ha dit Jahvé, ton Déu.
13, loel
Paraula de Jahve. Es com el segell de
la profecía.
13. — El llaurador atenyerá el sega-
dor... Será tanta la fecunditat de la
térra que la collita vindrá de seguida
un cop feta la sembra; i així de la
verema i de Ies altres collites.
ni, iS.
Es fondran. Co és, rajaran vi, oli,
mel, etc. (Cf. Joel IV, 18).
Aquesta abundancia de fruits i de co-
llites referida al temps messiánic, s'ha
de prendre en sentit metafóric; són els
fruits de santedat que ha produít i pro-
dueix l'Església del Crist.
ABDIAS
N'OTÍCIA PRELIMINAR
Abdias (servent de Jahvé) és 1' autor del quart llibre deis petits profetes ;
el llibre més curt entre tots els de la Biblia (un sol capítol de vint-i-un
versets).
És un personatge del qual posseim noticies escasscs i incertes. Alguns
l'identiriquen amb aquell Abdias que en temps d'Acab amaga cent profe-
tes (III Rg. XVIII, 3-4), o bé amb el cap de la cinquantena, el tercer
deis enviats a Elias per Ocozias (IV Rg. I, 13-16). Una tradició el su-
posa prosélit ¡dumeu ; sembla, més aviat, pertányer al reialme de Judá.
És també incert el temps en qué va viure. Són molts els critics que el
reputen el més antic de tots els profetes ; altres, pero, el sitúen ais dies de
la captivitat babilónica. El que sembla indiscutible és que la profecía
d'Abdias és anterior a la destrucció de Jerusalem pels caldeus, i que ni hi
fa referéncia.
L'estil d'Abdias no és gaire retóric ; és viu i concis ; hi abunden els
apóstrofs ; no está mancat de poesía.
Entre Abdias i Jeremías h¡ ha una semblanca tal en alguns indrets (cf.
Jer. XLIX, 7, 9, 12, 14-16 i Ab. I, 3, 5, 6, 8), que és inexplicable stnse
la dependéncia entre ells. Els critics generalment pensen que és Jeremías
quí depén d'Abdias, i no viceversa.
No sabem res de la seva mort. El martírilogi roma el commemora el
día 19 de noverabre.
11-1» TIC TtSTlHHT X
Anuncia la desfeta d'Idumea
Visió d'Abdias.
Aixó ha dit el Senyor Jahvé a Edom :
Hem sentit un anunci de part de Jahvé,
un missatger ha estat enviat ais pobles :
Dempeus ! i aixequem-nos en guerra contra d'ell.
*Vet ací que t'he fet petit entre els pobles;
ets tingut en gran menyspreu.
3 La ufana del teu cor t'ha enganyat ;
tu que habites en les clivelles deis roquissars ;
Paltíssim seient teu;
i dius en el teu cor :
¿Qui m'abatrá a térra?
4 Encara que t'enlairis com l'áliga,
i posis el teu niu en les estrelles ;
d'allí t'abatré, diu Jahvé.
6 Si et vinguessin lladres,
o bandolers nocturs,
1, Ir. xux, 14.
1. — Hem sentit. En plural, car no car és el verset 2 on comenca d'expres-
és sois Abdias qui ha estat inspirat per sar-se el que Jahvé ha parlat.
Déu a profetitzar contra Idumea. (Cf. 3. — En ¡es clivelles deis roquissars.
Is. XXXIV; Jer. XL1X, 7-22; Ez. XXV, Idumea era un pais ericat de muntanyes
12-14; Ara. I, it; Ps. CXXXVI, 7, molt elevades i feréstegues; hi abunda-
etc). ven les coves (Dt. II, 12, 22). Com a
Un missatger. Pot entendre's en sen- detall especialment coherent amb la vi-
tit material, car es tracta d'una visió. sió d'Abdias, anotem que, a Petra, ca-
Alguns critics posen entre paréntesis pital d'Idumea, hi havia cases tallades
tot aquest verset, des de «hem sentit», a la roca.
174
ABDIAS-I, 6-10
com hauries estat desfet !
¿no et prendrien el que els convingués?
Si et vinguessin veremadors,
¿no et deixarien cap raím?
6 Com han estat escorcollats els d'Esaú ;
han estat regirats llurs amagatalls !
7 T'han llencat fins al confí ;
t'han traít tots els homes de la teva alianza ;
els homes de la teva pau t'han atacat ;
els que es menjaven el teu pa,
t'han posat ensopecs a sota teu ;
ell no ho sap veure.
8 En aquell dia ¿no destruiré els savis d'Edom, diu Jahvé,
i la saviesa de la muntanya d'Esaú?
9I s'espantaran els teus valents, Teman,
per tal com será exterminat tothom de la muntanya d'Esaú,
[per la mortaldat.
Edom enemic d'Israel
°Per la violencia al teu germá Jacob, et cobrirá la vergonya
i serás exterminat per a sempre.
8, Is. xxix, 14. — 10, Gn. xxvn, 41.
5. — El que els convingués. Els 11a-
dres, quan entren a una casa, preñen
el que els convé, o els fa goig, i deixen
el restant; els veremadors també es
deixen ais ceps algún rai'm; Idumea,
pero, será escorcollada i despullada fins
ais amagatalls més íntims; no li deixa-
ran res.
7. — Llencat fins al confí (de la térra).
Co és, emmenat a exili.
Homes de la teva alianca ... de la
teva pau (hebraismes). Els teus aliats,
aquells amb els que tenies pau.
8. — Els savis... la saviesa. A Idu-
mea hi havia homes célebres per la
saviesa, reconeguda generalment (Jer.
XLIX, 7).
9. — Teman. Cf. Amos I, 12.
Per la mortaldat. En la Vulgata va
al verset següent.
10. — El teu germá. Essent Esaú
(pare deis idumeus) germá de Jacob
(pare deis israelites), l'odi entre aquests
dos pobles era més abominable (cf. Dt.
XXIII, 8). Potser aHudeix especial-
ment el profeta l'ajut que prestaren
els idumeus a Caldea en les incursions
d'aquesta en terres d'Israel.
Serás exterminat per a sempre. Idu-
mea, destruida per Nabucodonosor en la
seva expedido contra Egipte, refeta i
tornada a destruir pels macabeus i Joan
Hircan, fou liquidada definitivament
pels romans; els pocs idumeus sobre-
ABDIAS-I, 1 1-16
175
11 Un dia tu te li posares al davant ;
aquell dia que els est^angers portaven captiu el seu exércit,
i penetraven els forasters per les seves portes,
i tiraven sorts sobre Jerusalem,
tu també eres un d'ells.
12 No t'estiguis a mirar, dones, en el dia de ton germá,
en el dia de la seva deportado,
i no t'alegris deis filis de Judá
en el dia de llur desfeta,
i no eixamplis la boca
en el dia de l'angoixa.
13 No entris en la porta del meu poblé
en el dia de llur derrota,
ni t'estiguis a mirar la seva malauranc,a
en el dia de la seva malvestat,
ni t'apoderis de la seva riquesa
en el dia de la seva desgracia.
14 1 no et posis a les crui'lles
per a matar els fugitius,
i no Uiuris els seus sobrevivents
en el dia de la desgracia.
15 Perqué s'atansa el dia de Jahvé
sobre tots els pobles ;
com tu haurás fet, et laran a tu;
la teva obra et recaurá sobre la testa.
1(1 Car així com heu begut sobre la meva santa muntanya,
vivents a la desfeta, es perderen entre
els árabs i desaparegueren per a sem-
pre com a poblé.
11, — Tu també eres un d'ells. En
aquest verset el profeta aHudeix esde-
veniments futurs i com si fossin pas-
sats. En els següents (-2, 13, 14)
exhorta els idumeus a evitar-los; sentit
perfectament inútil, si es tractés de fets
ja consumats.
12. — No t'estiguis a mirar. Amb frui-
ció. — No eixamplis la boca. Rient de
satisfacció, amb sarcasme.
15. — El dia de jahvé. És el dia de la
victoria de Jahvé sobre els seus ene-
mies i els enemics del seu poblé.
16. — Heu begut sobre la meva santa
muntanya. Es refereix a Edom i ais al-
tres pobles, que celebraren la desfeta
d'Israel embriacs de satisfacció, o be-
vent materialment en la mateixa mun-
tanya de Sion.
176
ABDIAS-I, 17-20
així beuran tots els pobles sense parar,
i beuran, i xuclaran
i esdevindran com si no fossin.
Jerusalem refeta i triomfant dels seus enemics
17 Pero en la muntanya de Sion n'hi hauran de salvats
i ella será santa
i els de la casa de Jacob adquirirán llurs possessions.
18 1 será foc la casa de Jacob,
i la de Josep flama,
i la casa d'Esaú estopa ;
els encendran i els consumirán
i res no quedará de la casa d'Esaú,
perqué ho ha dit Jahvé.
19 1 dominaran els meridionals la muntanya d'Esaú,
i els de la térra baixa, els filisteus,
i s'apoderaran del país d'Efraím
i del país de Samaría;
i els de Benjamí, de Galaad.
20 1 els exiliats d'aquest exércit dels filis d'Israel
dominaran el país dels cananeus fins a Sarepta,
i els desterrats de Jerusalem a Sefarad
Aixi beuran... i xuclaran. El profeta
fa un joc de paraules amb el verb beure:
els qui han begut d'alegria, beuran el
calze de la ¡ra de Déu fins a esgotar-lo;
serán anorreats.
17. — Adquirirán llurs possessions. O
bé que recobraran les que tenien anti-
gament, o bé que s'apoderaran de les
deis idumeus i ahres pobles ene-
mics.
19. — Els meridionals. Són els de la
térra de Judá. El profeta anuncia la
restaurado gloriosa de la teocrácia is-
raelita, en una extensió més gran que
la de l'etapa primera. Aquesta profecía
s'acomplí ja en els temps dels maca-
beus (I Mac. V); pero la verificado
total i plena, segons l'esperit de la
profecía, es refereix a la catolicitat del
regne messiánic.
20. — Els exiliats. Havent finit l'exili,
el poblé hebreu s'eixamplará per les
terres veínes.
El pais dels cananeus. Es la Fenicia;
els fenicis eren de raca cananea.
Sarepta, ciutat fenicia, vora de la
mar, entre Tir i Sido.
Sefarad. Lloc difícil d'identificar. Ate-
ABDIAS-I, 21 177
posseiran les ciutats del migdia.
1 1 pujaran els salvadors a la muntanya de Sion
per a jutjar la muntanya d'Esaú;
i el regnat será de Jahvé.
nent-nos a les inscripcions perses on
s'aHudeix. Sparad o Sparda, sembla
ésser Sardes, capital de la Lidia. Altres
prefereixen Esparta.
21. — Els salvadors. Son, en sentit im-
rnediat i parcial, els macabeus; en sentit
pie i remot, Jesucrist, el qual, a la fi,
destruídes les potencies adverses, reg-
nará sol i eternament; aleshores el reg-
nat será de )ahvé.
JONÁS
NOTICIA PRELIMINAR
El profeta Jonás (colom), fill d'Amittai, era de la tribu de Zabulón, del
poblé de Get-Hefer, i va viure en els dies del rcgnat de Jeroboam II, a les
darreries del segle ix, o al vm a. C. (vegi's IV Rg. XIV, 25). Fou,
dones, contemporani d'Oseas, d'Amós i d'Isaias. Així ho afirma la tra-
dicíó deis jueus, i aixi ho admeten generalmcnt els critics moderns, si bé
alguns el fan un xic anterior. La vida del profeta, després de la seva
missió a Ninive, ens és desconeguda. El martirilogi roma el comme-
mora el dia 21 de setembre.
El llibre de Jonás está coHocat entre els profetics, no pas per l'indole
del llibre, que és de carácter historie, sinó per la condició del seu autor.
Val a dir, pero, que també sota el punt de vista profétic té una gran ¡m-
portáncia. La história de Jonás manifesta l'extensió de la misericórdia de
Déu fins ais pobles pagans ; és un preludi ben significatiu de la vocació
deis gentils al regne de Déu, a desgrat de Ies pretensions exclusivistes
deis jueus. Es també, i sobretot, una profecía tipica del gran miracle de
l'Evangeli : la resurrecció de Jesús al dia tercer de la seva mort.
En remarcar el carácter historie del llibre de Jonás, ens referim no sois
a l'estil literari, sinó també a la veritat histórica del seu contingut. Els
fets meravellosos i naturalment inexplicables no són, intervenint-hi l'Om-
nipoténcia divina, una raó per dubtar de la historicitat del llibre. Les
mofetes que la incredulitat ha prodigat, en tots els temps, sobre la história
de Jonás, no constitueixen una objecció seriosa. Per altra banda, les al-
lusions expresses que hi féu Jesucrist, són tota una garantía (cf. Mt. XII,
40-XVI, 4; Le. XI, 29). Aixó peí que fa referencia a Testada del pro-
i8o
NOTÍCIA PRELIMINAR
feta en les entramenes del peix. Altres detalls del cap. IV, que d'antuvi
semblen impossibles, són perfectament coherents amb les dades de la
Geografía, Historia, Botánica, etc. sobre l'Assiria, com anotarem opor-
tunament.
Tampoc no hi ha raó sólida per dubtar de l'autenticitat del llibre de
Jonás, en el sentit que és el mateix profeta l'autor del llibre. La tradició
jueva i cristiana ho consignen i ni la historia, ni la lingüistica, ni cap
altra disciplina científica, no hi oposen arguments de gran valúa.
I. PRIMERA MISSIÓ DEL PROFETA
(i, i - ii, ii)
V'OCACIÓ I FUGIDA DE JON'AS
(C. I.) 1 1 hi hagué paraula de Déu a Joñas, fill d'Amittai, dient :
2Alc;a't, vés-te'n a Ninive, la ciutat gran, i predica-hi, que llur mal-
dat és pujada fins al davant meu. 3I s'alcá Joñas, per a fugir aTarsis,
de la presencia de Jahvé, i baixá a Joppe, i trobá una ñau que anava
a Tarsis, i paga el seu passatge, i s'embarcá per anar-se'n amb ells
a Tarsis, fora de la presencia de Jahve.
4I Jahvé suscita en la mar una ventada forta, i hi hagué gran tem-
pesta a la mar, i el vaixell semblava trencar-se. 5I temeren els ma-
2. — Ninive. Era la capital de l'Assi-
ria, situada a la vora del Tigris.
La ciutat gran. Ninive fou la ciutat
més gran de l'antic Orient; més que la
niateixa Babilónia en els dies del seu
esplendor. (Cf. Dan. IV, 27). For-
niava un rectangle de 80 milles de pe-
rímetre. Segons Herodot, el diámetre
tenia més de 55 Km. Les muralles, de
100 peus d'altura, eren tianquejades
per 1,500 torres, altes de 200 peus, i
1'amplaria de les muralles era tal, que
hi podien passar tres o quatre carros
alhora. Cal advertir, segons les dades
de l'assiriologia, que la ciutat de Ninive
estrictament dita, venia a ocupar el lloc
que actualment es diu Kuyundjik i Neb-
bi-Junus; pero en sentit ampie, compre-
nia l'ámbit de quatre ciutats (cf. Gen.
X, 12).
Es pujada fins al meu davant. Els pe-
cats deis ninivites son tan enormes i
freqüents, que han provocat la ira de
Déu a castigar-los de seguida.
). — Fugir... de la presencia de Jahve.
Significa marxar de la térra santa on té
Jahvé la seu, per no veure's obligat a
complir un manament tan exposat i
probablement tan inútil, o bé desagra-
dable. (Cf. IV, 2).
Joppe. 1.a moderna Jaffa, el port de
la Mediterránia que freqüentaven els is-
raelites.
Tarsis. S'ha discutit bastant la iden-
tificado d'aquest nom. Els moderns
s'inclinen a situar Tarsis a l'Espanya
bética. No ha mancat crític que l'ha
identificat amb la nostra Tortosa; sem-
bla, peró, que sense cap més fonament
que la semblanza toponomástica.
182
JOÑAS - 1, 6-13
riners, i reclamaven cada un a llur Déu, i Henearen a la mar el
carregament del vaixell, per alleugerir-lo ; Joñas, pero, havia baixat
a dins del vaixell, i es gitá, i s'adormí.
JOÑAS CULPABLE DE LA TEMPESTA
6 1 se li atansá el capitá del vaixell, i li digué : ¿Com és que dorms?
Alca't, i invoca ton Déu, potser ens será propici i no deperirem.
7 1 es digueren els uns ais altres : Veniu i sortegem-nos, i coneixe-
rem per culpa de qui ens ha vingut aquesta malvestat. I es sorteja-
ren, i caigué la sort sobre Joñas. 8I li digueren: Explica'ns per qué
ens ha vingut aquesta malvestat ; ¿ quin és el teu ofici, i d'on véns ?
¿Quina és la teva térra, i de quin poblé ets? 9I els respongué: Jo
sóc hebreu, i temo Jahvé, Déu del cel, que ha fet la mar i la térra.
10I temeren aquells homes amb temor gran, i li digueren: ¿Per
qué ho has fet? Car saberen ells que fugia de la preséncia de Jahvé,
perqué ell els ho descobrí.
ÉS GITAT A LA MAR I ENGOLIT PER UN PEIX
11 1 li digueren : ¿ Qué et farem perqué se'ns calmi la mar? Car,
a tot aixó, la mar anava creixent. 12 1 els respongué : Agafeu-me i
llanceu-me a la mar, i se us tranquilhtzará, perqué jo sé que és per
culpa meva, que us ha vingut aquesta gran tempesta.
13 1 aquells homes pugnaren en tornar a térra, i no pogueren,
5. — S'adormí. De por i de tristor,
com els deixebles de Jesús a Getse-
mani (Le. XXII, 45).
7. — Caigué la sort a Joñas. La sort
de si no té cap valor per a descobrir les
coses ocultes, pero Déu es valgué d'a-
quest costum deis orientáis, com es
valgué de la tempesta marítima, per a
complir els seus designis.
9. — Temo jahvé. Co és, el reconec
com a Déu veritable, l'adoro.
10. — Temeren aquells homes. El nom
de Jahvé s'havia conquerit un respecte i
una por entre els pobles vei'ns d'Israel.
12. — Llanceu-me a la mar. Potser
coneixia Jonás per revelació els desig-
nis de Déu; potser ho digué sois per-
qué es sentia reu davant la Justicia
divina.
13. — Pugnaren en tornar a térra.
Abans de llancar Jonás a la mar, proven
de fugir de la tempesta.
TONAS -I, 14-II, 3
perqué la mar anava i pujava per sobre d'ells. 14 1 invocaren Jahvé,
i digueren : No permeteu, Jahve, que deperim nosaltres per l'ánima
d'aquest home, i no feu caure sang innocent sobre nosaltres, car
vos, Jahve, haveu obrat com us ha estat plaent. 15 1 agafaren Joñas,
i el Danzaren a la mar, i la mar amaina la seva turia.
16 1 temeren Jahve aquells homes amb gran temor, i oferiren sa-
crificis a Jahve, i li feren prometences.
(C. II.) 1 1 Jahve prepara un peix gros, perqué s'engolís Joñas, i
estigué Joñas en les entramenes del peix, tres dies i tres nits.
Oració de Josas
*I prega Joñas a Jahve, son Déu, des de les entramenes del peix.
3I digué :
He invocat Jahvé des de la meva tribulació,
1, Mi zii, 40; «vi, 4; Le. m, jo; I Cor. «v, 4. — 3, P«. cix, ;.
14. — L'ánima. Co és, la vida.
Sang innocent sobre nosaltres. Protes-
ten els mariners que, si es veuen obli-
gats a matar un home (i un profeta),
és perqué ha prevaricat contra Déu, i
demanen que Déu no els ho tingui en
compte.
16. — Oferiren sacrificis. Allí dins la
la ñau mateixa, i ensems fetén prome-
tences per quan desembarcaren; com
s'acostuma entre la gent de mar en
les hores de perill.
1 . — Un peix gros. No sabem de
quina especie, car el text no en diu res
més. Hom pensá que es tractava d'una
balena, pero l'estretor de la gola d'a-
quest cetaci no li permet d'engolir se
un home sencer. Generalment s'accep-
ta que aquest peix gros era com un
tauró de l'espécie squalus charcharis Lin-
naei, que abunda a la Mediterránia i
pot engolir-se un home sencer i fins
un cavall i un bou, com s'ha compro-
vat positivament.
Cal no oblidar, pero, que el carácter
d'aquesta narrado és, evidentment, mi-
raculós, sobretot peí que fa referencia
a Testada llarga del profeta (tres dies i
tres nits) a les entramenes del monstre.
ti mateix Jesucrist indica el carácter
miraculós (si$num Ionae prophetae) d'a-
questa narrado, i en destaca el sentit
tipie, prefiguratiu de la seva mort, se-
pultura i resurrecció (Mt. XII, 59-41).
1, certament, no és estrany que el gran
miracle de la resurrecció de Crist fos
prefigurat amb un altre miracle gran,
com observa sant Agusti. Quant a la
historicitat del fet, no pot fer-s'hi cap
objecció seriosa, des del moment que
es sitúa en el terreny del miracle. La
frase tres dies i tres nits s'ha de pren-
dre, no en el sentit literal estríete, que
sembla teñir (72 hores completes), sino
en el que li donaven els hebreus, co és,
al dia tercer, com Jesús al sepulcre.
(Cf. Est. IV, 16; V, 1; I Rg. XXX,
12-13; Tob. III, 10-12, etc.).
2. — Prega Joñas. Des de dins del
peix, com diu expressament el text, i
no abans ni després d'ésser-hi.
L'oració ve a ésser gairebé un teixit
de frases tretes deis salms. No és es-
trany, tractant-se d'un home familia-
ritzat amb la lectura i amb l'ÚI deis
salms en la seva pregária.
184
JONÁS-II, 4-10
i ell m'ha respost;
del ventre del Xeol he clamat ;
heu escoltat la meva veu.
*M'heu llan^at a l'abisme, al cor de la mar,
i les correnties m'han envoltat,
i la vostra maror i les vostres onades em passen per sobre.
5 1 jo diguí : He estat gitat de davant deis vostres ulls,
pero encara tornaré a veure el vostre sant temple.
6 Les aigües m'han rodejat fins a l'ánima;
m'ha envoltat l'abisme,
i les falgues se m'entrellacen peí cap.
7 He davallat a les arrels de les muntanyes ;
la térra ha clos, sobre mi, les seves tanques per a sempre ;
pero vos al^areu de la fossa la meva vida,
Jahvé, Déu meu.
8 Quan l'ánima se m'esva'ia,
m'he recordat de Jahvé,
i s'ha adregat a vós la meva oració,
al temple de la vostra santedat.
9Els qui observen les vanitats mentideres,
s'aparten de la seva misericordia.
10 Pero jo sacrificaré a vós, amb cántics de lloanca,
i compliré totes les prometences.
La salvació, de Jahvé.
6, Ps.
l.—Xeol Cf. Os. XIII, 14; Am.
IX, 2.
5 . — Gitat de davant deis vostres ulls.
Deixat de la protecció divina i llan<;at
a la mort.
7. — Les arrels de les muntanyes. Son
les profunditats de la mar, d'on arren-
quen les muntanyes.
8. — Quan l'ánima se m'esvaia. A la
vora de la mort.
9. — Vanitats mentideres. Les ídoles.
10. — Amb cántics de lloanca. Oferint
sacrificis d'acció de grácies (cf. Lev.
VII, 12, 13), o bé cantant d'agraíment
en oferir el sacrifici.
jonás-ii, n-ra, 5
185
II. SEGONA MISSIO DEL PROFETA
(III, i-IV, 11)
Josas va a predicar a Nínive
11 1 Jahvé ho maná al peix, i aquest vomita Joñas a térra.
(C. III.) 1 1 novament s'adrecá a Jonás la paraula de Jahvé, dient :
*Alca't, vés-te'n a Nínive, la ciutat gran, i anuncia-hi el que jo et
mano d'anunciar-hi. :1I s'alcá Jonás, i se n'aná a Nínive, segons la
paraula de Jahvé; i Nínive era ciutat gran, per Déu ! de tres dies de
camí. 4I comencá Jonás a ficar-se dins la ciutat un dia de camí, i
predicá, i digué : D'ací a quaranta dies, Nínive será destruida.
ELS NINIVITES FAN PENTrÉNCIA
5I cregueren a Déu els homes c
S, Mi. xii, 4
11. — A térra. El text no diu en quin
indret de la térra fou gitat el profeta;
sembla que a la mateixa ribera de Pa-
lestina.
1 . — Xovament. Hom suposa gene-
ralment que Jonás, en trobar-se a térra,
s'adrecá al temple de Jerusalem per
complir les prometences fetes en les
entramenes del peix, i que allí rebé la
nova revelado.
3. — Ciutat gran, per Déu! Expressió
literal del text hebreu que té seniit també
en les nostres llengües; vol dir immen-
sament gran.
De tres dies de cami. Segons al-
guns, s'entén que calien tres dies per
recórrer els carrers principáis de la
ciutat i predicar-hi la paraula de Déu;
generalment, pero, els hermeneutes re-
fereixen aqüestes dimensions al períme-
tre de la ciutat que, segons hem dit
abans (I, 2), era de 90 milles, més de
100 km.
4. — Un dia de cami. Sembla indicar
le Nínive, i publicaren dejuni, i es
1, Le. xi, ja.
que Jonás, en haver entrat a Nínive, no
s'hi posá d'antuvi a predicar, sino quan
s'hi havia endinsat com una jornada.
Ninive será destruida. Aquesta amc-
naca no té carácter d'un decret absolut
i irrevocable; és condicionat, segons la
conducta d'obstinació, o de peniténcia,
de part deis ninivites.
5. — / cregueren... els homes de Nini-
ve. Ben mirat, aquesta docilitat deis
ninivites no fa tan estrany com volen
suposar els adversaris de la historicitat
de Jonás. L'evidéncia pública deis pe-
cáis denunciats peí profeta, i reconeguts
forqosament a dins de la consciéncia
de cada un; la credulitat supersticiosa
deis assiris ; l'eloqüéncia del profeta,
corroborada per una assisténcia espe-
cial de Déu que l'havia enviat, i potser
també aureolada pels esdeveniments de
la seva missió, que havien pogut arribar
a coneixement deis ninivites, forneixen
una explicació suficient deis éxits déla
predicado de Jonás. A més, sembla
i86
TONAS - III, 6-IV, 3
vestiren de sac, des del més gran fins al més petit. 6I arriba la
brama al rei de Nínive, i s'alcá del seu tron, i es tragué els seus
vestits magnífics, i es cobrí de sac, i s'assegué sobre la cendra. 'I
féu proclamar i anunciar a Nínive per ordre del rei i deis seus mag-
nats, dient : Ni els homes, ni les bésties, ni els bous, ni les ovelles
no tastaran res, ni se'ls donará menjar, ni beuran aigua. 8I es co-
briran de sac els homes i les bésties, i a crits clamaran a Déu, i es
retraurá tothom de son camí dolent i de la injusticia de les seves
mans. 9Potser Déu es repensará, i es penedirá, i deturará el furor
de la seva indignació, i no deperirem.
10 1 veié Déu llur conducta, que es convertiren de llur camí do-
lent, i es penedí Déu del mal que havia anunciat de fer-los, i no ho
va fer.
Emuig de Joñas per la misericordia de Déu
(C. IV.) *I aixó caigué moit malament a Jonás, i s'enutjá. 2I
clamá a Jahvé, i li va dir: ¿No és aixó, Jahvé, el que jo deia, quan
estava a la meva térra? Per aixó em vaig prevenir fugint a Tarsis,
perqué sabia que vós sou Déu clement i misericordiós, tardá per a
aírar-vos, i de gran benignitat, i us penediu del mal. 3I ara, Jahvé,
9, Ir. xvin, 1 1; loel n, 14.
que en els dies que predica Jonás a Ni- néncia deis homes; llurs brams i mu-
nive, l'esplendor de l'imperi d'Assíria gits i bels de fam i de set completaven
sofría un eclipsi inquietant, per les re- magníficament els clams de penitencia
bel-lions i pestes que el flagellaven. I deis homes.
aixó contribuía a fer més impressio- 1. — Caigué molí malament a Jonás (que
nants i a donar versemblanga a les ame- Déu perdonés tan fácilment els assiris).
naces de Jonás. La raó sembla ésser que Jonás detes-
6. — La brama. Potser també hi tava Ninive, com a enemiga del seu
arribá la veu del profeta directament! poblé, i que havia de destruir el regne
El rei de Ninive. Devia ésser ales- d'Israel. Altres pensen que és perqué
hores, segons les dades de la ero- Jonás quedava malament, com a profe-
nologia assíria, Rammannirar III, que ta, en frustar-se l'acompliment de la
regná des de í'any 812 al 783 a. C. seva predicció sobre la destrucció de
D'altres, pero, més probablement, ho Nínive. Altres suposen que entrellucava
reculen vers la meitat del segle vni. la destrucció futura de Judá per la seva
7. — Les bésties. Així com van, sobre- obstinació, mentre els gentils es con-
tot entre els orientáis, adomades de vertien i feien penitencia; i aixó li des-
joia en els dies de festa, i fúnebrement piala.
en els dies de dol, així també portaven 2. — Us penediu del mal. Del mal
roba de sac, com els homes, en els dies amb qué amenaceu castigar els peca-
de penitencia, i s'associaven a l'absti- dors.
JONÁS -IV, 4- n ,87
preneu-me la meva ánima, perqué m'estimo més morir que viure.
*I va dir Jahvé : ¿Está ben fet d'enutjar-te?
JUSTIFICACIÓ DE LA MISERICORDIA DE DÉU
5I sen sortí Jonás de la ciutat, i es situá a la part oriental, i allí
es féu una cabana, i s'hi assegué sota l'ombra, fins a veure el que
passaria en la ciutat. 6I prepará Jahvé, Déu, una planta d'ombreig,
i s'enramá per damunt de Jonás per fer-li ombra sobre el cap, i per
deslliurar-lo del seu mal, i Jonás s'alegrá molt de la planta d'om-
breig. 7I en l'endemá, de bon matí, prepará Déu un cuc, el qual
rosegá la planta d'ombreig, i aquesta s'assecá. 8I a la sortida del
sol alcá Déu un vent de llevant, xafogós, i caigué el sol sobre el cap
de Jonás, i es desmaiava, i es demaná la mort, i digué : Més me val
morir que viure. 9I digué Déu a Jonás : ¿Está ben fet d'aírar-te per
la planta d'ombreig? I respongué : Ben fet está d'aírar-me, fins a la
mort. 10 1 digué Jahvé : Tu t'has agreujat per la planta d'ombreig,
en la qual no has treballat, ni l'has feta créixer; que en una nit
brotá i en una nit s'assecá. "¿I jo no perdonaré Nínive, la ciutat
gran, en la qual hi ha cent vint mil homes, que no saben distingir
llur dreta de l'esquerra, i molts animáis?
2, Pi. utxxv, j; Iocl ii, i 3.
6. — Una planta d'ombreig. Hem dei- l'est al nordcst; és un vent asfixiant
xat en sentit genenc la tradúcelo del i que asseca les plantes
mot hebreu Kikaion La Vulgata tra- 11. - No saben distingir llur dreta de
dueix cucúrbita; sant Jeroni posá hederá Tesouerra. Segons tots els hermeneutes
1 hague de defensar-se, com d'un sacri- la frase denota els infants que eren en
legi d aquesta innovado, que arriba a nombre de 1 :0,00o a la ciutat de Nínive
produir exc.tac.ons populars. Avui els ¿ A quina edat es refereix estrictament>
hermeneutes s acorden a identificar ki- Si hom pren la frase en un sentit eene-
kaion amb 1 especie de ricí anomenada ral i ampie, com a expressiva simple-
palma Cbnst, arbust de fulles grans i ment de la manca d'ús de raó, podríem
que cmx molt rápidament. - Del seu referir-la fins a l'edat de set anvs; peró
mal humor > deis raigs del sol. si la prenem en sentit estríete, no es
7. — Un cuc. Ln els dies de calor i pot negar que abans deis set anvs pot-
hum.tat apare.xen en la palma Christi ser ais tres o ais quatre, els infants ja
mullí ud d erugues negres que, en po- saben distingir entre dreta i esquerra
ques hores, es mengen les fulles i dei- Quant a computar peí nombre d'in-
xen les branques pelades fants el total deis habitants de Nínive;
1 • ¡7 , VanL ÉS el vent Xer_ dePen del sentit de l'esmentada frase
ki (d on ve el scirocco italiá i el xaloc per a uns és de 600,000, mentre que els
cátala) que envaeix la térra assíria de altres l'apugen a dos milions
1} - *KTIC TESTAMENT X
MIQUEAS
NOTICIA PRELIMINAR
Miqueas (qui com Jahvé), va néixer a la petita vila de Morexet, o Mo-
rasti, del regne de Judá, no gaire lluny d'Eleuterópolis. El nom Miqueas
apareix diverses voltes en les págines sagrades (Jud. XVII, i ¡ seg. ; III
Rg. XXII, 18 i seg.; II Par. XIII, 2 ; ¡b. XVII, 7; Jer. XXXVI, 11-13);
per aixó el nostre profeta porta com a cognom, per a distingir-lo deis al-
tres homónims,el del seu poblé d'origen, Miqueas de Morexet (Miq. [, I ;
Jer. XXVI, 18). Va profetitzar en els dies de Joatan, Acaz ¡ Ezequias ;
fou, dones, contemporani d'Isaias, i, com ell, també va viure a Jerusalem.
Fora d'aquestes dades i altres consignades en el llibre, res no sabem de
la vida de Miqueas, car no són acceptables les del pseudo-Epifani, basa-
des principalment en la confusió del nostre Miqueas amb el seu homónim
fill de Jemlah (111 Rg. XXII, 38). El martirilogi roma el commemora
el dia 1 5 de gener.
El llibre de Miqueas, com el d'Oseas, és un resum, fet a les darreries,
de les prédiques esmer^ades sobre el poblé de Judá, durant els molts anys
del seu ministeri profétic.
El seu estil és generalment elevat i ric d'imatgeria, pur i elegant de
llenguatge, i abundant en paranomásies ; a voltes, pero — efeetc, potser,
del seu carácter de resum, — esdevé bastant obscur.
El llibre de Miqueas es divideix naturalment en tres parts, cada una de-
les quals comenca « Escoltcu » (I, 2; III, 1 ; VI, 1).
*
I. L'AMENAQA DEL PROFETA MIQUEAS
(I, I -III, 12)
(C. I.) 'Paraula de Jahvé, que fou adrec;ada a Miqueas, el de
Morasti,en els dies de Joatam, Acaz i Ezequias,reis de Judá ; el que
va veure sobre Samaría i Jerusalem.
Jahvé es presenta per a jutjar el seu POBLE
2Escolteu, tots els pobles,
i que posi esment la térra i la seva plenitud,
i el Senyor Jahvé será testimoni contra vosaltres ;
el Senyor, des del temple de la seva santedat.
3 Perqué vet ací que Jahvé surt del seu lloc,
i baixará, i trepitjará els cims més elevats de la térra.
4I les muntanyes es fondran a sota d'ell,
i es fendiran les valls, com la cera davant del foc,
com les aigües que s'estimben per la cascada.
6Tot aixó, per l'apostasia de Jacob
2, Ot. xxxii, Ij It. i, i. — 3, Is. xxvi, ai.
1. — Morasti (o Morexet). Poblet mateixa en la literatura bíblica. — Del
al SO. de Jesusalem, en la plana de temple de la seva santedat. És el de Je-
Judá, d'on era el profeta Miqueas. rusalem.
2. — La térra i la seva plenitud. Tota j. — Del seu lloc. El context anterior
la térra i tot el que hi ha sobre ella. semblaría importar que es tracta del
Alguns ho restringeixen a la térra santa. temple de Jerusalem; pero el posterior
Sembla arbitrária aquesta restricció i indica més aviat el cel, del qual davalía
oposada al context (tots els pobles), i Jahvé caminant pels cims de les mun-
fins al sentit obvi i corrent de la frase tanyes.
192
MIQUEAS-I, 6-9
i pels pecats de la casa d'Israel ;
¿quina és l'apostasia de Jacob?
¿no és Samaría?
¿i quins els cims de Judá?
¿no es Jerusalem?
Cástig de Samaría
6I posaré Samada com un bancal del camp,
per a plantar-hi vinya,
i faré rodolar per la valí les seves pedrés,
i destaparé els seus fonaments.
7 1 serán trencades totes les seves estatúes,
i serán cremats al foc tots els seus guanys,
assolaré totes les seves ídoles ;
puix aplegá guanys de meretriu,
guanys de meretriu es tornaran.
8 Per aixó, jo ploraré, i udolaré,
i aniré despullat i nu,
i faré gemecs com els xacals,
i planys com els estrugos.
Amenaces contra les ciutats de Judá
9 Perqué la seva nafra és inguarible,
perqué arriba fins a Judá ;
5 . — Samaría. . . Jerusalem. Capitals
respectives deis dos reialmes, foren
també , sobretot la primera , centres
principáis d'idolatria.
Els cims. Les muntanyes sobre les
quals adoraven les ídoles.
6. — Destaparé els seus fonaments. La
destrucció de Samaría será tan com-
pleta, que arribará ais fonaments de les
cases i muralles.
7. — Guanys de meretriu. La idola-
tría d'Israel és expressada sovint en la
literatura profética sota la metáfora
d'una prostitució. Totes les riqueses
i les ofertes deis temples idolátrics de
Samaría són guany de meretriu i es tor-
naran guanys de meretriu, quan els as-
siris s'ho enduran tot per al cuite de
llurs divinitats.
8. — Despullat i nu. Gairebé sense
roba, com els captius.
Xacals... estrufos. Els xacals, abun-
dants a Palestina, udolen de nit d'una
manera que semblen gemegar i plorar.
Cosa semblant podem dir deis estoicos.
9. — Perqué la seva nafra. L'apos-
tasia idolátrica de Samaría está molt
arrelada i s'estén fins a Jerusalem.
MIQ.UEAS-I, io-is
'9?
perqué han pervingut fins a la porta del meu poblé,
fins a Jerusalem.
10 Xo ho digueu en Get ;
no ploreu en Acco ;
rebolca't en la pols a Bet-Afra.
1 1 Surte-te'n, habitadora de Safir, amb les vergonyes núes,
no sortirá pas la que viu a Tsoanan ;
el plany de Bet-Haetzel; ell vos ha pres la seva defensa.
12 Es daleja peí benestar l'habitadora de Marot,
perqué la malvestat davalía des de Jahvé a la porta de Jeru-
13Juny els corsers al carro, habitadora de Laquis; [salem.
ella fou per a la filia de Sion el principi del pecat,
perqué en tu es trobaren les prevaricacions d'Israel.
14 Per aixó renunciarás Morexet de Get;
les cases d'Aczib serán una decepció per ais reis d'Israel.
15 Et portaré un altre hereu,
habitadora de Maresa ;
la gloria d'Israel anirá fins a OdoHam.
10. — Get. Ciutat filistea; una de les
principáis (cf. II Rg. I, 20).
Acco. Ciutat fenicia (Jutg. I, 51).
Bet-Afra. Ofra, poblé de la tribu
de Benjami (Jos. XVIII, 23).
En el text hebreu hi ha paronomásia
a base d'aquests noms propis i deis se-
güents.
11. — Safir. Poblé entre Ascalon i
Eleuterópolis. — Tsoanan. Alguns 11-
dentifiquen amb Tsenan (Jos. XV, 37).
Bet-Haetzel. Sembla que és Azel (Zac.
XIV, 5), lloc a prop de Jerusalem.
Ell vos ha pres la seva defensa. Pas-
satge obscur que hem traduit literal-
ment. Segons uns, vol dir : el dol
públic de Bet-Haetzel us impedirá de re-
fugiar-vos-hi; segons altres: el plany,
en haver entrat a Bet-Haetzel, s'hi esta-
blirá, per la vostra desgrácia.
12. — Es daleja peí benestar. Que ha
perdut. Enyora els dies de felicitar
Marot. Poblé situat, segons alguns,
a la muntanya de Judá (Jos. XV, 59).
IX. — Juny els corsers al carro. Per
tal de fugir rápidament de Tenerme.
Laquis. Ciutat meridional de Judá
(IV Rg. XVIII, 13 i seg.) la qual, se-
gons el text, indui Jerusalem a la ido-
latría; no es pot determinar, pero, his-
tóricament.
14. — Morexet-Get. La pátria del
profeta, que la filia de Sion haurá de
cedir a l'enemic.
Ac\ib. Poblé de la plana de Judá,
que, en caure sota l'enemic, enganyará
la confianza {será decepció) que els reis
d'Israel tenien de posseir-la.
15. — Un altre hereu. Será l'enemic
que conquerirá la térra santa.
Maresa. Poblé situat també en la
plana de Judá, pátria del profeta Elie-
ser (II Par. XX, 37).
OdoHam. Ciutat de la tribu de Judá
on es refugiá David en dies de tribu-
lacio (I Rg. XXII, 1; II Rg. XXIII,
13); aixl serán venquts i humiliats els
prohoms, la gloria d'Israel.
i94
MIQUEAS-I, 16-II, 5
16Xolla't i rapa't pels filis de les teves delicies;
eixampla, com el voltor, la teva calva,
perqué han estat exiliats de tu.
Les injustícies castigades
(C. II.) 1 Ai deis que pensen dolenteries
i maquinen maldats dintre l'alcova ;
de bon mati ja ho acompleixen,
perqué teñen el poder en má.
2I cobegen terres, i les furten,
cases i les preñen,
i oprimeixen l'home i la seva casa,
la persona i la seva heréncia.
3 Aixó diu, dones, Jahvé :
Vet ací que jo preparo sobre aquesta raca una malvestat,
de la qual no en traureu el coll,
i no caminareu amb arrogancia,
perqué será un temps dolent aquell.
4 En aquell dia una dienda correrá sobre vosaltres
i hom entonará una complanta ;
dirán : Hem estat destruíts totalment ;
ha traspassat l'heréncia del meu poblé ;
com me l'ha llevat !
reparteix els nostres camps ais forasters !
6 Per aixó, no hi haurá qui et tiri cordill de partició
en l'assemblea de Jahvé.
ló.—Xolla't i rapa't. Senyals de dol
i de pena (cf. Is. XII, 12; Jer. VII, 29;
XVIII, 6). El sentit d'aquesta exhor-
tado és sois metafórica, car la Llei ho
prohibía expressament (cf. Lev. XIX,
27; Deut. XIV, 1).— Pels filis de les teves
delicies. Els filis que son la delicia deis
pares. — Com el voltor. El mot hebreu
néxer significa aliga , pero també era usat
per a designar el voltor. Ací la calva
sembla que exigeix de traduir voltor.
Alguns, pero, ho apliquen a l'áliga
quan muda la ploma i es queda pelada.
1. — Dintre l'alcova. Santjeroni, ho
refereix ais adulteris i pecats carnals
que s'hi fan. Sembla més aviat refe-
rir-se ais projectes malvats, que es for-
men en la quietud de la nit i que s'e-
xecuten rápidament {de bon mati) per
homes potents i violents {que teñen el
poder en ma).
2. — La seva casa. La seva familia.
5. — Cordill de partició. Les here-
tats es partien a cordill (cf. Jos. XVII,
M1QJJEAS-II, 6-1 1 195
Certesa del cástig
€No profetitzeu pas, diuen ells ;
que hom profetitzi o no,
no s'evitaran els oprobis.
7 La que et diuen casa de Jacob:
¿s'ha escursat Pesperit de Jahve?
¿son aquests els seus procediments?
¿no fan bé les meves paraules al que va per camí recte?
8Ahir el meu poblé s'aixecá com enemic,
prengueren gosadament la capa de sobre el vestit,
ais que passaven tornant de la guerra.
9Heu foragitat les dones del meu poblé
de llurs cases, on vivien gustosament ;
heu pres els seus infants, la meva gloria sempiterna.
10Alceu-vos i marxeu,
que no és aquesta térra del descans,
perqué es contamina, es perdrá amb gran ruina.
11 Un home que ancs darrera del vent
14). Vol dir, dones, la frase no tindrás quils i confiats; es tracta, dones, d'un
qui tiri cordill de partido, que perdrá atac a traído (cf. II Par. XXVIII, 6
totes les seves possessions. i seg.).
6. — No profelit\eu. El sentit d'aquest Advertim que el sentit d'aquest ver-
verset és bastant obscur i diversament set és obscur i diversament interpretat.
exposat. Sembla que els pseudo-pro- 9. — Les dona del metí poblé .. . els seus
fetes que anunciaven una prosperitat infants. Aquest crim podria ésser el
falsa (cf. Jer. XXVIII, I, 2; Ez. X, 16), que es narra en II Par. XXVIII, 8.
s'adrecen ais profetes veritables i els La meva gloria. Déu sovint es ma-
diuen que no anunciin cástigs de Déu; nifesta com a protector deis infants
ells, pero, no poden profetitzar ni evi- (Ex. XXII; 22-j; Deut. X, 18, etc.).
tar el cástig futur. Arrabassar-los, dones, i tractar-los ma-
7. — La que et diuen... Ironia. Su- lament i sobretot induir-los a idolatría,
pleixi's, o tu, o bé escolta o altre mot és rebaixar la gloria de Déu, interessada
semblant. a que siguin ben tractats i es mantinguin
¿S'ha escursat...? Déu és ara tan mi- fidels a la Llei.
sericordiós com sempre. 10. — Marxeu. A exili.
¿Aquests... procediments? ¿Es que Déu Terra del descans. Hauria estat per
castiga sistemáticament, i no més aviat ais israelites la térra santa, segons els
quan no pot passar per altre? designis de Déu (Dt. XII, 9; I Rg.
8. — Com enemic. Contra Jahvé. VIH, 56).
Tornant de la guerra. Co és, tran- 1 1 .—Darrera del vent. Un home va.
196
MIQ.UEAS - II, I2-III, 2
i fingís mentides :
— et faré rajar vi i sidra —
aqueix fóra profeta per aquest poblé.
La restauració futura
12 Sí, et reuniré tot sencer, oh Jacob ;
congregaré les restes d'Israel,
l'ajuntaré com les ovelles de Bosra,
com el ramat a dins la pleta ;
faran avalot per la multitud deis homes.
13 Puja al davant d'ells el que romp la bretxa;
irrompran i passaran la porta,
i entraran a dins, i llur rei passará al davant,
i Jahvé al cap d'ells.
Pecats dels prohoms
(C. III.) 1l vaig dir: Escolteu, els magnats de Jacob
i els prohoms de la casa d'Israel ;
¿no pertoca a vosaltres de saber jutjar?
2 Vosaltres que odieu el bé i voleu el mal,
els robeu la pell de sobre,
i la carn de damunt del ossos.
12. — Bosra. Ciutat idumea, abun-
dant de pastures i de ramats. Alguns,
d'acord amb la Vulgata i els hermeneu-
tes antics, pensen que no es tracta d'un
nom propi, sino de 1'apeHatiu corral o
pleta, en paraHelisme amb la frase se-
güent.
Aquest verset i els següents expres-
sen amb estil brillant la restauració
d'Israel després del cástig. ¿Es la res-
tauració messiánica? Es discutible: al-
menys, quant al sentit directe i imme-
diat. El profeta no determina el temps
ni expressa aquelles dues condicions,
universalitat i etemitat, que en la lite-
ratura profética caracteritzen principal-
ment el regne messiánic; no n'hi man-
quen, pero, altres de secundáries que
s'adapten millor a la restauració mes-
siánica, que a la que vingué després de
la captivitat de Babilonia. El més pro-
bable és que s'ha de referir directament
a aquesta última restauració, presidida
per Zorobabel, pero, de retop, aHudeix
a la messiánica, en la qual es compleix
més plenament, i fins a la que s'esde-
vindrá, segons sant Pau (Rom. XI, 25)
a la fi del món.
1 . — Saber jutjar. Qo és, fer justicia
en els actes judicials.
MIQ.UEAS - III, 3-8
197
3Us mengeu la carn del meu poblé,
i els espelleteu,
i els trenqueu els ossos,
i els trossegeu, com el que és en un perol,
i com la carn dins de l'olla.
4 Llavors clamaran a Jahvé
i no els respondrá,
i els escondirá sa fac, en aquells temps,
per tal com llurs obres íoren dolentes.
Contra els falsos profetes
5Aixó ha dit Jahvé contra els profetes
que enganyen el meu poblé,
que amb les dents mosscguen
i prediquen la pau,
i ais que no els posen quelcom a la boca els declaren la guerra.
cTindreu, dones, nit per comptes de visió,
i fosca per comptes d'endevinament
i es pondrá el sol sobre els profetes
se'ls enfosquirá el dia.
7I s'afrontaran els visionaris,
i s'avergonyiran els endevinaires,
i tots es taparan la boca,
perqué Déu no els respondrá.
8 Jo, pero, em sentó pie de fortalesa
5. — Mosseguen i prediquen la pau.
Antitesi: anuncien pau i fan guerra. Al-
tres li donen un sentit idéntic, per opo-
sició al de la frase següent: mentre els
donen menjar, anuncien pau; si no els
en donen, la guerra.
6. — Nit per comptes de visió... fos-
ca... es pondrá el sol. Els hermeneu-
tes hi solen veure l'anunci de grans
calamitats sobre els pseudo-profetes ;
sembla, pero, que es refereix a l'ofus-
cació de llur habilitat natural d'ende-
vinar i al desmentiment que els fets
posteriors donaran a llurs preteses pro-
fecies.
7. — Es taparan la boca (heb. : Es
taparan el mostatxó). En senyal de con-
fusió i de pena (Lev. XIII, 45; Ez.
XXIV, 17). Potser també en senyal
de silenci...
198
MIQUEAS-III, 9-12
per l'esperit de Jahvé,
i de judici, i de coratge,
per anunciar a Jacob la seva prevaricado,
i a Israel el seu pecat.
Destrucció del regne teocrátic
9Escolteu aixó els caps de la casa de Jacob
i els prohoms de la casa d'Israel,
que detesteu la justicia,
i pervertiu tot el que és recte.
10 Que edifiqueu Sion amb sang,
i Jerusalem amb iniquitat.
11 Els seus jutges judiquen per presents,
i els seus sacerdots ensenyen a preu fet,
i els seus profetes endevinen per diners,
i s'estintolen sobre Jahvé per a dir :
¿No está Jahvé enmig de nosaltres?
No ens vindrá cap mal.
12 Per aixó, per causa de vosaltres,
Sion será llaurada com bancal,
i Jerusalem será un munt de desferres,
i la muntanya del temple un coll de malesa.
11, Ez. xxii, 27; Soph, 111, 3. — 12, Ir. xxvi, 18.
9. — Pervertiu tot el que és recte.
Apliqueu el dret perversament.
10. — Edifiqueu Sion amb sang. Cons-
truiu palaus, edificis, etc. amb el que
us donen les injustícies i crims.
11. — Judiquen per presents. Cf. Deut.
XVI, 19.
Ensenyen a preu. Els sacerdots te-
nien la missió d'ensenyar la Llei (Lev.
X, 11; Deut. XXXIII, 10); es veu,
pero, que en feien un comerc.
¿Jahvé enmig de nosaltres? Peí sol fet
de teñir un temple, en el qual habi-
tava Jahvé, ja es consideraven asse-
gurats.
12. — Sion será llaurada... L'acom-
pliment d'aquesta profecía pertany a la
invasió deis caldeus.
MIQUEAS-IV, 1-3
'99
II. LA CONSOLACIÓ DEL PROFETA MIQUEAS
(IV, i-V, 14)
La muntanya de Jahvé
(C. IV.) 1 1 s'esdevindrá en els darrers dies
que será la muntanya de la casa de Jahvé
refermada damunt de les muntanyes
i més alta que tots els turons,
i hi acudirán els pobles.
2I vindran multituds de gents, i dirán :
Veniu, i pugem a la muntanya de Jahvé,
i a la casa del Déu de Jacob,
i ens alimonará deis seus camins
i anirem per les seves senderes ;
perqué de Sion cixirá la llei
i la paraula de Jahvé, de Jerusalem.
3I judicará entre multitud de pobles
i confondrá gents nombroses i llunyanes
i convertirán en eixades llurs glavis
i les llances en fal^s ;
I, ls. II. 1.
[. — En els darrers dies. Aquesta ex- en aquest passatge una figura directa
pressió en la literatura profética es re- de l'Església del Crist.
iereix generalment ais temps messiá- Els tres primers versets d'aquest ca-
nics. A més, la universalitat (els pobles, pitol es troben igualment en Is. II, 2-4.
multitud de gents) i l'eternitat (versets 5 Els critics ho expliquen diversament.
i 7) són les característiques més desta- Hi ha qui concedeix el primat a Isaías,
cades del regne del Messias. Afegiu- pero generalment hom opina el con-
h¡, encara, l'esperit pacifista (verset 3) trari: que és Isaías qui ha copiat Mi-
i de santificado (verset 2) que regnará queas. I fins s'ha suposat que l'un i
en les multituds de gents, i trobareu l'altre deis profetes ho derivá d'un do-
suficientment justificada l'opinió de la cument anterior i avui desconegut de
major part deis hermeneutes, que veuen la crítica.
200
MIQ.UEAS - IV, 4-9
cap poblé no prendrá espasa contra un altre,
i no s'assajaran a guerrejar.
4I els homes s'asseuran sota la parra
i sota la figuera,
i ningú no els amenazará,
perqué ho ha dit la paraula de Jahvé deis exércits.
ñ Perqué tots els pobles aniran
cada un en nom de son Déu,
i nosaltres anirem en nom de Jahvé,
el nostre Déu, pels segles eterns.
SlON REHABILITADA I TRIOMFANT
6 En aquell dia, diu Jahvé,
recolliré la coixa,
i aplegaré la descarrerada i la que havia castigat.
7 1 reservaré la coixa per a llavor,
i la dispersa per a nissaga robusta,
i regnará Jahvé sobre ells,
en la muntanya de Sion, des d'ara fins a l'eternitat.
8I tu, torre del ramat,
turó de la filia de Sion,
sobre tu vindrá novament el senyoriu d'abans ;
el regnat per a la filia de Jerusalem.
9 Ara ¿per qué crides tant?
¿ és que no tens rei ?
7, Soph. ni, 19; Dn. vii, 14; Le. 1, 52.
4. — Sota la parra i sota la figuera. presenta sota la imatge d'un ramat.
Imatges tretes de la realitat de la vida Jahvé recull les ovelles disperses i ma-
palestinenca i significatives d'un estat laltisses; d'elles rebrotará el nou ramat,
de pau i de tranquiHitat. Les vinyes el poblé del Crist.
emparralades o bé criades en forma 8. — Torre del ramat. La torre de
d'arbre, projectaven, juntament amb la muntanya de Sion (II Rg. V, 7),
les figueres, ombres delicioses. d'on eixirá el nou ramat. Altres opi-
5. — En nom de son Déu. Sota la nen que migdaleder (torre del ramat) és
protecció de son Déu nacional. el nom propi d'un lloc no gaire lluny
6. — La coixa... la descarrerada de Betlem (Gen. XXXV, 21).
(ovella). La restauració d'Israel es 9. — Rei... conseller. Probablement
MIQUEAS-IV, 10-14
201
¿o has perdut el conseller,
perqué t'han envai't dolors, com de partera?
10Pateix i forceja,
filia de Sion, com una partera,
perqué ara eixirás de la ciutat,
i viurás al camp, i arribarás fins a Babilonia ;
allí serás deslliurada ¡
allí et salvará Jahvé de les mans deis teus enemics.
" Ara, s'han ajuntat contra tu molts de pobles, i diuen :
Profanem-la, i que vegin Sion els nostres ulls.
15f Ells, pero, no conegueren els pensaments de Jahvé
i no entengueren els seus designis;
que els amuntegá com les garbes a lera.
13 Alca 't i trilla, filia de Sion,
perqué et faré banyes de ferro i ungles de bronze,
i destrocarás multitud de pobles,
i oferirás a Jahvé la llur presa,
i llur opuléncia per al Senyor de tota la térra.
14 Ara aplega't en escamots,
filia d'esquadres;
aci ens han assetjat;
amb una verga colpiran la gaita del jutge d'Israel.
signifiquen el mateix, si no és que l'úl-
tim s'hagi de prendre per prohom, mag-
na!, jutge, etc. En aquells dies gover-
naven Israel els estrangers vencedors.
Alguns hermeneutes ho entenen en
sentit contrari, com una exhortado de
consol.
14. — Aplega't en escamots. Mobi-
litza els teus soldats, que els enemics
t'han posat setge.
12.— Ells. Els pobles enemics no
s'adonen que son instruments de la jus-
ticia de Jahvé; el qual, dcsprés, els po-
sará com les garbes a Ttra, per a des-
fer-los.
IO. — Eixirás de ¡a ciutat... Predic-
ció acurada de l'exili babilónic i de la
deslliuranca per Cirus. En aquells dies
(els de Miqueas) la poténcia de l'Im-
peri oriental estava en mans deis assi-
ris, i no a Babilonia.
En la Vulgata aquest verset 14 del
capítol IV, és el primer del capítol se-
güent.
Filia d'esquadres. Que tens exércits
ordenats en esquadres (hebraisme).
Colpiran la gaita. Una de les inju-
ries més greus i humiliants.
11. — Que vegin Sion els nostres ulls.
Complaent-se en la seva desfeta (cf.
Lament. I, 10).
202
MIQJJEAS-V, 1-3
De Betlem sortirá el Messias
(C. V.) n tu Betlem, Efratá,
petita per a ésser entre els milers de Judá,
de tu en sortirá el que ha de dominar en Israel ;
i les seves sortides, des d'abans,
des deis dies de l'eternitat.
2 Per aixó els lliurará fins al temps en qué la partera infan-
i tornaran ais filis d'Israel [tara,
les restes de llurs germans.
3I amatent peixerá en for^a de Jahvé,
i en la majestat del nom de Jahvé, son Déu ;
i s'asseuran, perqué ara creixerá
fins ais extrems de la térra.
2, Mt. ii, 6; lo. vil, 42.
1. — Efratá. Nom antic de Betlem
(Gen. XXXV, 16, 19; Rut, IV, n).
Per a ésser (comptada) . Per a figurar.
Els milers de Judá. AHudeix a l'or-
ganització deis hebreus en agrupa-
ments de mil homes sota un cap. (Cf.
Ex. XVIII, 21). Amb aixó significa el
profeta que el cens de Betlem no arri-
bava a mil animes, o més probable-
ment, mil homes, o mil families.
Les seves sortides. . . deis dies de l'eter-
nitat. Aquesta frase no obté plenitud
de sentit, si no suposem el dogma cris-
tiá de la Sma. Trinitat.
El Messias que és Déu-Fill sorti, més
ben dit, surt constantment (sortides) del
Pare, des de tota l'eternitat. Alguns ho
refereixen a les manifestacions ante-
riors, des del temps antics, que féu el
Messias entre els homes; en mutilen,
pero, el sentit pie i integral.
Sant Mateu (II, 6) posa aquest text
en boca del Sanedrí en la resposta a
Herodes, i la forma gramatical de l'E-
vangeli (no ets la més petita entre les
principáis de Judá) sembla , d'antuvi,
precisament la contraria del text he-
breu. Es evident, pero, que no hi ha
oposició veritable. Betlem és petita en
si (hebreu), pero no ho és, ni pot és-
ser-ho, la que és pátria del Messias
(St. Mateu).
La messianitat d'aquest text fou ja
reconeguda pels antics jueus, com ho
prova la narrado esmentada de sant
Mateu (II, 6). A més, no hi manquen
algunes notes característiques del regne
messiánic: universalitat (versets 3, 6,
7), pacificado (verset 4), etc.
2. — La partera que infantará no pot
ésser altra que la mare del Messias,
dominador d'Israel (v. 1); és la matei-
xa partera-verge aHudida per Isaías
(VII, 14), Maria, mare de Jesús. Amb
aquest part comencará la restaurado
d'Israel.
Les restes de llurs germans. Els jueus,
rebels primerament al Messias, es con-
vertirán a la fi, amb els filis d'Israel
(Jer. III, 18; Ez. XXXVII, 19).
Altres hermeneutes entenen la tor-
nada material deis jueus dispersos, a
llur pátria, per obra del Messias.
3. — S'asseuran. Viuran tranquils
sota el Messias, el regnat del qual va
estenent-se per tot el món.
MIQUEAS-V, 4-9 2o*
4I aquest será la pau;
quan els d'Assur vindran a la riostra térra
i petjaran els nostres palaus,
nosaltres aixecarem contra d'ells set pastors i vuit prohoms.
5I peixeran amb l'espasa la térra d'Assur,
i la térra de Xemrod amb les armes d'ella ;
i ens deslliurará d'Assur,
car vindrá a la riostra térra
i petjará les nostres contrades.
6I serán les restes d'Israel,
entre la multitud deis pobles,
com la rosada de Jahvé,
com les gotes de pluja damunt l'herba,
que no espera l'home, ni es deu ais filis deis bornes.
7I serán les restes d'Israel,
en les nacions, entre la multitud deis pobles,
com el lleó entre les bésties del camp,
com el cadell del lleó en un ramat de bestiar,
que, quan passa i trepitja i destrona,
ningú no se'n deslliura.
"S'alcará la teva má sobre els teus enemics,
i tots els teus adversaos serán destroces.
La pau messiánica
nI será en aquell dia que et
i et destruiré els carros.
4. — Aquesl (el Messias) será, no sois
un rei pacífic, com Salomó i el prín-
cep de ia pau d'Isaías (IX, 6), sinó la
pau mateixa. — Set pastors i vuit pro-
homs. La pau messiánica es realitzará
a base de véncer els enemics d'Israel
(aci sintetitzats en Assur), contra deis
quals el poblé de Déu mobilitzará un
mataré els cavalls que posseeixes
exércit immens sota el guiatge de set
(nombre perfet) pastors i vuit prohoms.
5. — La térra de \'emrod. Babilonia.
6. — No espera l'home. Ni la rosada,
ni la pluja; car són obres de Déu.
9. — Mataré els cavalls... destruiré
els carros i tot aparell béHic, car serán
dies de pau.
■ 4-ANT1C TESTAMENT Jt
204
MIQUEAS-V, io-VI, 2
10 1 destruiré les ciutats de la teva térra,
i abatré totes les teves fortaleses.
11 1 acabaré les fetilleries de la teva má,
i no hi haurá en tu cap fetiller.
12 1 destruiré les teves estatúes
i les imatges que tens,
i no adorarás mai alió que han fet les teves mans.
13 1 extirparé de dins de tu les teves soques,
i arrasaré les teves ciutats.
14 1 em venjaré amb furor i amb ira de les nacions
que no m'han escoltat.
III. ELS ADVERTIMENTS DEL PROFETA
(VI, I-VII, 20)
Israel ingrat a les bondats de Jahvé
(G. VI.) ^scolteu ara el que diu Jahvé :
Alca't, i crida a plet les muntanyes,
i que escoltin el turons la teva veu.
2Escolteu muntanyes el plet de Jahvé,
i fonaments incommovibles de la térra,
perqué Jahvé pledeja amb el seu poblé,
io. — Destruiré les ciutats (amura-
Hades). No serán necessáries, perqué
hi haurá pau. Els versets io ¡ u del
text hebreu en formen un tot sol (el 1 1)
de la Vulgata.
13. — Les tevessoques (heb.: Axereca).
Sembla que es tracta de les soques o
troncs d'arbres que s'erigien a honor
de la divinitat femenina Asera, o bé de
les estátues que se'n feien. Altres tra-
dueixen hoscos per comptes de soques i
ho entenen deis boscos que envolta-
ven, o estaven a prop, deis altars d'A-
sera, per exercir-hi el cuite abominable
d'aquella deessa (cf. III Rg. XIV, 23;
IV Rg. XXIII, 7).
Les teves ciutats. (Cf. verset 10). Al-
guns tradueixen els teus enemics.
1. — Crida a plet les muntanyes. Com
a testimoni de les guerres de Jahvé con-
tra Israel.
MIQUEAS-VI, J-8 20.
vol contendré amb Israel.
3 Poblé meu, ¿qué t'he fet?
¿o en qué t'he agreujat? Respon-me.
4 Car et vaig pujar de la térra d'Hgipte,
i et vaig redimir de la casa deis esclaus,
i al davant teu vaig enviar Moisés, Aaron i Maria.
5 Poblé meu, recorda, si et plau,
el que intentava Balac, rei de Moab,
i el que li respongué Balaam fill de Beor,
des de Setim fins a Gálgala
a fi que reconeguis les justicies de Jahvé.
6 ¿Amb qué em presentaré davant Jahvé,
i adoraré el Déu excels ?
¿Ens hi presentarem amb holocaustos
i vedells d'un any ?
7¿S'aplacará Jahvé amb milers d'anyells
i amb moltes riuades d'oli?
i Donaré el meu primogénit per la meva prevaricado,
el fruit de les meves entranyes peí pecat de la meva ánima?
HE11 t'ha dit, home, el que és bo
i el que de tu demana Jahvé ;
aixó és : obrar justicia,
i teñir misericordia,
i procedir humilment peí cami de ton Déu.
3, lo. ii, j. — 5, Mi. xxii, ij.
4. — La casa deis esclaus. És Eeiote 6 — F,n hr,<.„in.¿ u
(Ex XX al ^5'Flc o. mi presentan?. Hom pensa ge-
c hñiñr di » neralment que el subjecte d'aquest verb
5- ~ Balac... Balaam... Cf. Nm. és el poblé hebreu penedit ¡Jels seus
A c ■ ¿ ^ pecats.
De Setim fi„s a Gálgala Setim a Vedells <Tun any (Lev. IX 2 O
1 est . Gálgala a 1 oest del Jordá, són 7. _ Riuades &¿ Hxpressió Ler
A PS.r¡m i T " a mcruentes (Nm. XXVIII, 5-i2).
¿s&isísysr cl Jordl ¡s, Mas- - - »-
206
MIQJJEAS-VI, 9-16
Les lmpietats i les injustícies castigades
9 La veu de Jahvé clama a la ciutat
i la saviesa guaita el vostre nom ;
escolteu la verga i qui l'estableix.
10 ¿Hi ha encara tresors d'iniquitat a la casa de 1'impietós,
i la maleída mesura curta?
u¿Pot hom estar net amb balances fraudulentes,
i amb cistell de pesos falsos?
12 Amb el qual els seus rics s'ompliren d'opressió,
i els seus habitants parlaren mentides,
i a la boca tenien llengua de falsedat.
13 Jo també et minvaré,
colpint-te i devastant-te pels teus pecats.
14Menjarás i no et saciarás,
ni et traurás de dins la debilitat ;
et farás reserves i no les salvarás,
i el que haurás aconseguit de salvar, ho donaré a l'espasa.
15 Sembrarás i no collirás :
moldrás olives, pero no t'ungirás d'oli,
i farás most i no beurás vi.
16 1 han estat observats els manaments d'Amrí,
i tota l'obra de la casa d'Acab,
15, Dt. xxvm, 38; Agg. i, 6.
9. — La saviesa guaita. El savi té 13. — ] o també et minvaré. Així com
els ulls en Déu. La Vulgata expressa tu minves els altres, defraudant-los.
un sentit divers. 14. — Menjarás i no et saciarás. Es
La verga. Es el cástig que Déu es- un deis cástigs anunciats per Déu an-
tableix sobre els prevaricadors. teriorment (Lev. XXVI, 26; Os. IV,
10. — Tresors d'iniquitat. Riqueses 10).
adquirides injustament. Et farás reserves. De fruits o de di-
La maleida mesura curta. Les ex- ners, per a les necessitats ulteriors.
hortacions deis profetes palesen que 15. — Sembrarás... moldrás... Cf.
aquesta mena de furt era molt usat Deut. XXVIII, 38-40).
entre els israelites. 16. — Amri , Acab. Els reis més
12. — S'ompliren d'opressió. De ri- perversos d'Israel (cf. III Rg. XVI,
queses adquirides injustament. 25, 30).
MIQ.UEAS- VII, i-¿
207
i s'han guiat per llurs consells,
perqué jo et dones a desolado
i els teus habitants a ludibri.
Portareu, dones, l'afront del meu poblé.
Els justos escassegen
(C. VII.) 1 Ai de mi ! que m'han deixat com les collites d'estiu,
com la verema, els raíms ;
sense rai'ms per a menjar,
ni figues-flor que tant m'agraden.
* Manquen els bons a la térra,
i no hi ha homes rectes;
tothom daleja sang ;
els germans es cacen mútuament.
3 Del mal que fan llurs mans, en diuen fer bé;
el príncep exigeix, i el jutge está per la retribució,
i el prohom parla la maldat de la seva ánima ;
i ells l'ordeixen ensems.
'El millor d'ells és com un esbarzer;
el més recte, pitjor que una romeguera;
s'atansa el dia del teu registre,
de la teva visitació ;
ara els vindrá l'afront.
5 No us refieu de l'amic,
ni confieu en el cabdill;
a la que jau al teu costat,
tanca-li les portes de la teva boca.
6 Perqué el fill traeix el pare,
6, Mt x, 21; Mt. x, 36.
i- — Les collites... la verema. Dei- 4. — Com un esbar\er... pitjor que una
xen el camp sense fruits. romeguera. Que punxen i no fan fruit.
\. — Del mal. Aquest verset és su- 6. — El fill traeix el pare, la filia...
mament obscur i probablement desfi- la ñora... Cf. Mt. X, 35, j6.
gurat en el text hebreu.
208
MIQUEAS-VII, 7- ii
la filia s'alca contra sa mare,
la ñora contra la sogra,
i els enemics de l'home són els de casa seva.
La restauració messiánica
7 Jo guaitaré vers Jahvé,
esperaré el Déu de la meva salvació ;
mon Déu m'escoltará.
8 No et gaudeixis de mi, enemiga meva ;
si he caigut, m'aixecaré ;
si m'assec en tenebres,
Jahvé será la meva llum.
9 Suportaré la indignació de Jahvé,
perqué he pecat contra d'ell,
fins que jutjará la meva causa
i em fará judici ;
em traurá a la llum ;
veuré la seva justicia.
10 1 ho veurá la meva enemiga
i es cobrirá de vergonya ;
ella que em deia: ¿On és Jahvé, ton Déu?
Els meus ulls la veuran ;
ara será trepitjada com el fang deis carrers.
11 El dia que s'edificaran les teves muralles,
aquell dia s'allunyará la llei.
8. — Enemiga meva. Els pobles ene- io. — La meva enemiga... trepitjada.
mies d'Israel. Babilonia retuda pels medes i perses.
9. — Suportaré la indignació de Jahvé. Pot entendre's també de tots els ene-
Els cástigs que m'imposa. mies del poblé de Déu i del Messias, i
Jutjará la meva causa i em fará judici. ádhuc, com insinúa sant Jeroni, de
Em defensará i em deslliurará deis meus cada una de les ánimes justes maltrac-
enemics, car si bé en les relacions tades per la impietat.
amb Déu, sóc jo qui ha pecat, i sota 11. — S'allunyará la llei. En els dies
aquest punt de vista el cástig és just, del regne messiánic, així com s'eixam-
la conducta deis meus enemics amb mi piara el territori (verset 12), així també
és cruel i injusta. s'eixamplaran els ámbits espirituals i
MI QUE AS - VII, 12-19 209
12 En aquell dia vindran a tu des d'Assíria
i de les ciutats d'Egipte, i de l'Egipte fins al riu,
i de mar a mar, i de muntanya a muntanya.
13 1 la térra será devastada deis seus moradors,
per causa del fruit de llurs obres.
14 Pastura el teu poblé amb la teva gaiata,
el ramat de la teva possessió
que campa sol peí bosc, a dins del Carmel;
pasturaran a Basan i a Galaad, com en els temps antics.
'■'Com quan vas eixir de la térra d'Egipte,
jo faré veure meravelles.
16 Els pobles ho veuran i s'afrontaran de tota llur potencia;
es posaran la má sobre la boca,
i es taparan les orelles.
"Rosegaran la pols, com les serps,
com els réptils de la térra ;
tremolaran dins llurs cataus;
temerán Jahvé, Déu nostre,
i et temerán a tu.
,8¿Quin Déu hi ha, com vos,
que lleveu la perversitat,
que perdoneu la prevaricació a les restes de la vostra herencia?
No ha guardat indefinidament la seva ira,
perqué li plau la misericordia.
19 Tornará i ens perdonará,
suprimirá les nostres iniquitats,
18, Ir. x, 6; Act. x, 43.
serán abolides les estretors de la Llei El Carmel... Basan... Galaad. Llocs
mosaica. Altres entenen que la llei de uberrims de pasturatge.
l'enemic ja no dominará sobre els is- ib.— ^afrontaran. En veure que tota
raelites. ¡lur potencia és no-res comparada amb
12- — D'Assíria... d'Egipte... de mar els prodigis de Jahvé, i restaran muts
a mar... de muntanya a muntanya. De (es posaran la má sobre la boca) ¡ ni hi
tot el món; la catolicitat de l lisglésia. sentirán (es taparan les orelles) d'es-
Fins al riu. L'liufrates. glai.
14. — Pastura el teu poblé. És Déu 17. — Et temerán a tu. Uns pensen
mateix qui pasturará el poblé, segons que es refereix al poblé hebreu, i altres
els precs del profeta. a Jahvé.
2IO
MIQUEAS-VII, 20
i Heneará al fons de la mar tots els nostres pecats.
Guardareu a Jacob la fidelitat,
i a Abraam la misericordia,
que juráreu ais nostres pares,
des deis temps antics.
20. — La fidelitat... ¡a misericordia. Són els camins de Jahvé (Ps. XXIV, 10).
NAHUM
NOTICIA PRELIMINAR
De Nahum (consolador), el seté deis profetes menors, gairebé no sa-
bem res més que el lloc d'on provenia, Elcox, petit vilatge de Galilea,
segons sant Jeroni.
Alguns critics han suposat, fundats en certs indicis del mateix llibre,
que Nahum va viure a l'Assiria, i fins que hi va néixer, fill d'israelites
captius ; cap argument, pero, no addueixen, ni historie ni íilológic, per
a provar-ho. Probablement residí al reialme de Judá ; hom ignora, pero,
el lloc i la data de la seva mort. El martirilogi romá el commemora el
dia i de desembre.
Les descobertes modernes de Passiriologia permeten, avui, de fixar l'é-
poca en qué va viure Nahum. Al verset 8 del capítol III parla, com d'un
esdeveniment viu en la consciéncia de tothom, de la caiguda de la ciutat
de Nó-Amon (Tebes) en mans deis assiris. Ara bé, les inscripcions cu-
neiformes relaten l'expcdició de l'exércit d'Assurbanipal, i la presa de
Tebes, situant-la vers l'any 665 a. C. Es, dones, per aquells dies que
Nahum escrivi el seu llibre, mentre el seu poblé estava captiu sota el
poder de l'Assiria. La profecía de Nahum s'adreca a la ciutat de Nínive,
capital de l'imperi de l'Assiria, anunciant-li la ruina. L'estil és de poesia
brillant ¡ rica d'imatgeria. Alguns el coHoquen, sota aquest aspecte, en
el primer lloc entre els profetes menors.
L'oracle de Nahum es divideix en tres parts, que es corresponen amb
els tres capítols en qué está dividit el llibre.
(C. I.) 'Malvestat de Xínive. Llibre de la visió de Nahum, el
d'Elcox.
El poder de Déu és formidable
1 Déu gelós i venjador és Jahvé,
venjador Jahvé i sabedor d'ira,
venjador Jahvé sobre els seus enemics,
ell se la guarda per ais seus contraris.
1 Jahvé tarda per a la ira i gran en fonja
no deixa impunit el culpable.
Jahvé camina en el torb i en la tempesta
i els núvols són la pols de les seves petjades.
4 Increpa la mar i l'asseca
i eixuga tots els rius,
s'emmustiga Basan i el Carmel
i es marceix la flor del Liban.
5 Les muntanyes tremolen d'ell
i es fonen els turons ;
la térra cruixeix a la seva preséncia
1. — Malvestat. Aquesta és la traduc-
ció que ens ha semblat mes escaient del
mot hebreu massa; té el sentit de pre-
dicció, pesada, terrible. Molts herme-
neutes moderns tradueixen simplement
orarte.
Elcox. És una vila de Galilea, segons
sant Jeroni, patria de Nahum.
2. — Gelós de la seva glória i del bé
del seu poblé; per aixó és venjador i es
reserva la venjanca sobre els seus ene-
mics.
3. — Tarda per a la ira. Pacienl,
com diu la Vulgata. espera la conversió
del pecador; pero quan aquest s'obstina
i arriba el temps de la justicia, ja no
deixa impunit el culpable, ja no resti-
tueix la netedat de l'ánima pecadora.
4 — Basan i el Carmel i el Liban.
Terres de fecundidat i ufanor.
214
NAHUM-I, 6-12
i l'orbe i tots els que hi habiten.
6¿Qui aguantará la seva fac. indignada?
¿ qui es sostindrá al furor de la seva ira?
Com el foc es vessa la seva indignado
i les roques s'esberlen davant d'ell.
7Benigne és Jahvé
i conforta en el dia d'angoixa
i reconeix els que confien en ell.
NÍNIVE SERÁ DESTRUIDA
8 En una inundació abassegadora destruirá el lloc d'ella
i tenebres encalcaran els seus enemics.
9 ¿Qué us penseu de Jahvé?
Ell fará una destrucció definitiva ;
no s'alcará dues voltes la tribulació.
10 Perqué com les punxes afeixades
i com els embriacs de vi
serán devorats com la palla resseca.
11 De tu ha sortit el que trama impietats contra Jahvé,
conseller malvat.
12 Aixó ha dit Jahvé :
Quan serán al comble i molt nombrosos,
serán segats i s'esvairan.
8. — Lloc d'ella. Alguns ho preñen
en sentit estríete, de la destrucció del
lloc mateix on estava emplacada Nínive
i addueixen, amb poca fortuna, dades
históriques que serien l'acompliment
d'aquesta profecía. Sembla que es
tracta d'un hebraisme: el lloc (Telia per
ella mateixa.
I tenebres encalcaran. Altres traduei-
xen: empaitará els seus enemics fins
en les tenebres.
9. — Ell fará una destrucció definitiva.
Portará a cap el que ha promés, la des-
trucció de Nínive.
No s'alcará dues voltes. Nínive ha
destruít Israel, pero no destruirá el que
resta del poblé de Déu, Judá. O bé, la
destrucció de Nínive será tan completa
i definitiva que no hi haurá lloc a una
altra destrucció.
10. — Les punxes afeixades i la palla
resseca, són molt inflamables. Els em-
briacs no teñen resistencia.
1 1 . — De tu ha sortit. No es refereix,
sembla, a cap persona determinada,
sinó ais reis d'Assíria que a nom de
llurs déus volen destruir Jahvé i el seu
poblé.
12. — S'esvairan. El subjecte d'aquest
verb és un coHectiu, el poblé d'Assíria.
NAHUM-I, 13-II, 3
T'he afligit; no t'afligiré més.
13 1 ara trencaré el jou que t'he posat a sobre
i rompré Ies teves cadenes.
14 Pero contra tu ha decretat Jahvé :
El teu nom s'extingirá;
de la casa de ton déu trencaré
les escultures tallades i les de fosa,
i t'obriré el sepulcre, perqué no fas el pes.
NÍ>ÍIVE ÉS ATACADA PER l'eXERCIT EN'EMIC
(C. II.) 1 Heus ací dalt les muntanyes
els peus del missatger de les bones novelles,
d'aquell que anuncia la pau ;
celebra, dones Judá, les teves festes,
i compleix les teves prometences,
perqué ja no tornará belial a passar per tu;
ha deperit totalment.
2 Ja puja el que t'ha de destruir, oh Nínive,
guarda bé la fortalesa ;
vigila el camí, aferma't els Uoms
i pren molt de coratge.
3Puix refará Jahvé la gloria de Jacob
i la gloria d'Israel,
1, b< ui, 7; Rom. x, i [,
Aquest verset és un xic obscur. Gene- cen a ell personalment; sembla, peró,
ralment hom creu que s'adreca a Israel, més encertat de referir-Ies a l'Imperi
peró també tindria sentit prou coherent d'Assiria.
adreqat a Assur; el qual rebrá un cásrig No fas el pes. Cf. Dan. V, 27.
definitiu; ja no li'n caldrá cap més (no Alguns entenen que des del final del
t'afligiré" més). verset 1 2 (T'he afligit), la paraula del
13. — El profeta s'adreca a Judá. profeta s'adreca a Judá totalment i no
14. — Contra tu. Ara s'adreca a Nf- a Nínive.
nive la paraula del profeta. 1. — Belial (Beliyaal). El pervers, el
El teu nom s'extingirá. La historia de prevaricador. Aci és Assur. Ja es pren
Sennaquerib assassinat pels seus filis com el nom propi de fbomo nequam.
al temple de son déu (cf. Is. XXXVII, 2. — Vigila... aferma't... pren molt de
38) ha fet pensar a alguns hermeneutes coratge. El profeta exhorta Nínive sar-
que les paraules d'aquest verset s'adre- cásticament.
2l6
NAHUM-II, 4-8
perqué els saquejadors la devastaren,
i malmeteren llurs ceps.
4L'escut deis seus potents roenteja;
els homes de guerra vesteixen d'escarlata ;
els carros, com a tions de foc ;
el dia que es mobilitza,
tremolen els arbres corpulents.
5 Els carros es llancaran esbojarrats per les vies,
envairan les places ;
l'aspecte Uur com de tions ;
correrán com els llamps.
6 Es recordará deis seus braus,
ensopegaran peí camí,
es precipitaran a la muralla
i será preparada la defensa.
7 Les portes deis rius serán obertes,
i el palau arrasat,
8 i la reina posada nua i emmenada a exili ;
les seves serventes Pacompanyaran amb gemecs
3. — Malmeteren llurs ceps. Israel és
anomenat sovint la vinya delSenyor.
4. — Roenteja. L'hebreu meadam té
el sentit de lluissor vermella que ve a
coincidir amb el roent.
Carros, com a tions de foc. Els carros
de guerra deis assiris i deis altres pobles
orientáis portaven una munió d'acces-
soris de metall. Al sol, resplendien
com a tions encesos. La proximitat
deis vestits d'escarlata arrodonia l'efec-
te de tions.
6. — Es recordará. Ninive deis seus
braus que tantes victóries li han gua-
nyat i els convocará. Ells hi acudirán
tan precipitadament que fins ensopega-
ran peí camí.
7. — Les portes deis rius serán obertes.
Hom entén generalment aquesta frase
en el sentit que, romputs, o superats,
els dics, les aigües del Tigris inunden la
ciutat. La historia sembla confirmar-
ho: després de dos anys de setge vin-
gué, segons Etesias, una inundado del
Tigris, i el rei d'Assíria, prenent-ho
com un mal averany, féu calar foc al
palau i a la ciutat; i Barahebreus dui
que, quan els perses prengueren Ninive,
trencaren els dics del riu i la inundaren.
8. — La reina. És la mateixa ciutat
de Ninive, o bé la reina, muller del rei,
que entre els assiris assolia una impor-
tancia extraordinaria, o bé la deessa
principal de Ninive. En aquest cas les
serventes serien les sacerdotesses. — Po-
sada nua. Despullada deis vestits reials.
Advertim que és molt obscur el sentit
del mot hebreu butsab (reina) i se n'han
fet traduccions variades i discrepants.
Nosaltres hem adoptat la que ve a ésser
tradicional entre els jueus i adoptada
per no pocs hermeneutes moderns.
Una traducció bastant acceptada mo-
dernament és: Está decretat, prenent el
mot hutsab com la forma hofal del verb
nalsab.
NAHUM-II, 9-14
217
semblants ais de colomes
i colpint-se el pit.
9I Nínive fou, de temps antic, com un estany d'aigües
i ells en fugen... atureu-vos, atureu-vos,
i ningú no es gira.
Nínive saquejada i devastada
,0Saquegeu l'argent, saquegeu l'or;
no té fi ni compte el que hi ha acumulat ;
opulencia de tot objecte preciós.
"Es buidada, és saquejada, és desolada,
els cors defalleixen i tremolen els genolls,
i massegament en tots els lloms,
i tots llurs rostres com la negror d'una olla.
12 ¿On és la demora deis lleons,
i la pastura de llurs cadells,
on anava el lleó i la lleona i els cadells,
sense que ningú els estemordis?
13 El lleó depredava per al consum deis seus cadells,
i degollava per a les Iléones,
i omplia els cataus de rapinya,
i de presa les seves lludrigueres.
MVet aci que jo vaig contra tu,
diu Jahvé deis exércits,
i encendré a fum els teus carros,
i els cadells deis teus lleons se'ls menjará l'espasa,
i acabaré amb les teves rapinyes per la térra,
i no es sentirá mai més la veu deis teus ambaixadors.
9. — Com un estany d'aigües. Ciutat 12.— Deis lleons. Són els assiris; i els
de gran població (cf. Apoc. XVII, 15). cadells els magnats d'Assiria. L'aptitud
10. — No té fi ni compte. Les rique- d'aquesta metáfora és no sois per la
ses de tota mena acumulades a Nínive, gran forga de l'Imperi d'Assiria, sino
de tot el món, que havien depredat els també perqué entre els assiris eren cone-
assiris, eren immenses, tant en joies gudíssims aquests animáis, i abundaven
com en metalls preciosos. en totes les manifestacions de l'artassiri.
2l8
NAHUM-III, 1-7
Els pecats i el cástig de Nínive
(C. III.) 1 Ai de tu, ciutat de sangs !
tota plena de falsedat i extorsió ;
de la que no es departeix mai la rapinya.
2Brunzir de fuets,
terrabastall de rodes,
trotejar de cavalls,
i trepidado de carros.
3 Cavallers enarborats,
i llu'issor d'espases, i fulgor de llances,
i multitud de ferits, i munts de cadávers;
un sens fi de cossos morts
i hom hi ensopegará.
4 Per la multitud de les fornicacions de la bella prostituta,
mestressa d'embruixaments,
la que s'enduia els pobles amb les seves fornicacions,
i les nacions amb les seves males arts.
5 Vet ací que jo vaig contra tu, diu Jahvé deis exércits,
i t'aixecaré les faldes sobre la cara,
i descobriré davant les nacions la teva nuesa,
i davant deis regnes la teva ignominia.
6I vessaré sobre tu abominacions,
i t'afrontaré, i et deixaré com el fem.
7I succeirá que tots els que et veuran,
s'apartaran de tu, i dirán :
1, Ez. xxiv, 9; Hab. it, 12. — 5, Is. xlvii, j.
i. — Ciutat de sangs! Cf. Hab. II, Justifica, a més a més, la metáfora el
n; Ez. XXIV, 6, 9. caire luxuriós que obtenía a Nínive el
4. — La bella prostituta. El sentit cuite idolátric. La prostitució era obli-
d'aquesta metáfora aplicat a Nínive gatória per totes les dones, almenys
(Mich. I, 7) sembla ésser el que té, una volta a la vida,
aplicat a Israel, co és, la idolatría, com 5. — Aixecaré les faldes... descobriré
ha estat dit en les notes a Oseas. Efec- la nuesa. És el cástig de les prostitutes.
tivament, Nínive, peí seu imperialisme, (Cf. Oseas, II, 5, 12).
fou també un fogar d'idolatria mundial.
NAHUM -III, 8-12 2I9
Nínive és devastada ;
¿qui es compadirá d'ella?
¿on cercarem qui t'aconsoli?
L'exemple de Tebas
8¿Ets tu millor que Nó-Amon
plantada entre rius,
voltada d'aigües,
que té la forca en la mar
i és la mar la seva muralla?
9 Etiopia era la seva fortalesa
i l'Egipte immens ;
Put i la Libia acudiren a auxiliar-te.
10 1 també ella fou emmenada a exili i a captivitat,
també els seus filis foren rebatuts pels cantons de tots els
i sortejaren els seus prohoms, [carrers,
i encadenaren els seus magnats.
11 Aixi tu serás embriagada i humiliada ¡
tu també cercarás refugi davant l'enemic.
12 Totes les seves muralles serán com figueres amb figues-flor;
si hom les sacsa, li cauen a la boca i se les menja.
8. - Nó-Amon. És la ciutat de Te- occidental de la Mar Rda.— Libia País
bas capital d hgipte, presa i saquejada estés de la Mediterránia a lTitiopia a
per les tropes assíries d'Assurbanipal, l'occident d'Iigipte '
vers la meitat del segle vn a. C, segons io. - Ella (Tebas) també caigué
consta en les inscnpc.ons cuneiformes, malgrat tants i tan valuosos aiuts
que ens d.uen que el rei d'Egipte Urda- 1 1. _ Embriagada. Beurás a la for-
man, vencut pels voltants de Memfis, ca i copiosament, la copa de la ira de
es retirá a Tebas, on el perseguiren els Déu.
assiris, i prengueren la ciutat i la sa- Davant l'enemic. Hem deixat la ira-
quejaren Tebas estava situada a una ducció indeterminada, com en el text
i altra banda del Nil. Aquest riu és hebreu. Tant pot ésser cercarás qui et
anonienat sov.nt mar entre els indlge- defensi de Venemic, com demanarás al
nes i en la literatura bíblica (Job. XL1, mateix entmic que et doni ajut.
23; Js. XIX, 5). Ho sembla en els 12. - Les figues-flor, quan están ma-
períodes de les seyes .nundac.ons. dures, com son més grosses que les
?J — f\\°Pm- hn acluells dies estava altres, cauen més fácilment de la figue-
un.da a hg.pte . r2( sacsam.ia; aixi seran eUes %T_
fut. Indica 1 Africa egipcia en ge- midables muralles de Nínive. Vegi's
neral, o millor, un país situat a la vora la nota a Jonás I, 2.
I 5 • AXTIC TESTAMÍNT X
2 20
NAHUM-III, 13-17
13 Vet ací que el teu poblé será com les dones, enmig de tu ;
s'obriran de bat a bat a Tenerme
les portes de la teva térra ;
el foc devorará les tanques.
14Proveeix-te d'aigua per al setge ;
reforja les teves muralles ;
entra al fangar,' trepitja el fang, adoba el forn deis maons.
La desfeta de Nínive será total i definitiva
15 Allí et devorará el foc,
et tallará l'espasa ;
com la llagosta se't menjará,
ni que abundis com la llagosta, ni que et multipliquis com
16 Els teus marxants són més nombrosos [ella.
que les estrelles del cel ;
la llagosta s'ha escorregut i se n'ha volat.
17 Els teus caporals abunden com la llagosta,
i els teus escrivans com núvols de Magostes,
que acampen en els closos, en els dies de fred;
en sortir el sol, se'n van,
i no es coneix el lloc on es posaren.
13. — Com les dones, esdevindran de
fluixos els guerrers de Nínive.
14. — Proveeix-te d'aigua. Nínive si-
tuada a la vora del Tigris, i en la con-
fluencia d'altres rius, no calia que es
preocupés de l'aigua. Fa, dones, es-
trany aquesta aHocució del profeta.
Alguns suposen que el profeta aplica a
Nínive les condicions en qué están les
altres ciutats assetjades i sense aigües
naturals; altres suposen un sistema de
canals per a la defensa de Nínive.
Fangar,... forn. Els assiris empraven
(no tan exclusivament, pero, com els
caldeus) rajóles d'argila cuita al foc
o al sol, per a les construccions. A
aixó aHudeix irónicament el profeta.
15. — Et devorará el foc. Les dades
de l'assiriologia confirmen el que deien
els historiadors antics: que Nínive fou
destruida peí foc.
16. — Així com la llagosta s 'escampa
i vola, així els marxants de Nínive s'es-
campaven pertot arreu.
17. — Els mots del text mintsar (ca-
poral) i tipsar (escrivá), són mots d'ori-
gen assiri, i els traduím aproximada-
ment. Una ciutat, on només els capo-
rals o caps inferiors de l'exércit i els
escrivans són tan nombrosos com les
¡¡agostes, ha d'ésser molt populosa.
Malgrat aixó, no en quedará ni rastre.
NAHUM-III, 18-19
221
'"S'adormiren els teus pastors, oh rei d'Assur;
jauen els teus magnats ;
el teu poblé va dispers per les muntanyes,
i no hi ha qui el reuneixi.
19 No hi ha guariment per a la teva nafra ;
la teva ferida és dolorosa ;
tots els que sabrán el teu destí picaran de mans sobre tu;
perqué ¿qui hi ha que no li hagi passat per sobre contínua-
[ment la teva perversitat ?
18. — S'aJormireii. Del son de la
mort; segons altres, d'indoléncia, de
mollesa.
19. — La destrucció de Ninive fou
tan completa, que arribá a perdre's la
memoria del lloc on estava situada, fins
que devers la meitat del segle xix s'ini-
ciaren les excavacions de les seves
ruines immenses. S'esdevingué la des-
trucció devers l*any 606, per l'exércit
reunit deis caldeus i deis medes, sota
el comandament de Xabopolassar i
Ciaxares, després d'un setge de mes
de dos anys.
HABACUC
NOTICIA PRELIMINAR
Habacuc (el que abraca, o el que lluita), fou per a l'Imperi caldeu, el
que Nahum per al de PAssíria, com remarca sant Jeroni : l'encarregat d'a-
nunciar ais opressors d'Israel el cástig de Jahvé.
Les dades biográfiques d'Habacuc són poques i ¡nsegures. Hom el su-
posa de la tribu de Levi ; les raons, peró, són dubtoses : un text deis
LXX, que sembla confusionari, i una interpretació discutible de la frase
final del mateix llibre.
Per criteris interns, més que per proves externes, cal situar cronológica-
ment la profecía d'Habacuc abans de la invasió deis caldeus i deportado
deis jueus a Babilonia, car el profeta en parla com d'una malvestat futura ;
tot sembla portar-nos a concretar els seus dies en els últims anys de Ma-
nassés, o poc després: vers l'any 640 a. C.
Amb aquesta fixació cronológica es fa molt difícil d'identificar el nostre
profeta amb el seu homónim, també profeta, de qué ens parla el llibre de
Daniel (XIV, 32), si no el volem suposar arribat a una edat inversemblant.
El martirilogi romá el commemora el dia 15 de gener.
L'estil d'Habacuc, sobretot en el cántic del capítol III, és d'una magni-
ficéncia lírica i d'una audacia grandiosa d'imatges tal, que són molts els
qui el reputen el model suprem de la poesía hebraica. Potser caldría,
peró, rebaixar una mica l'elogi (tot i deíxant-n'hi, encara, una bona part),
si hom el comparava amb altres peces bíbliques anteriors, de les quals
Habacuc rebé, sens dubte, la influencia, v. g. Isaías i alguns salms.
Les INIQJJITATS DELS JL EL S
(C. I.) 1 La malvestat que va veure Habacuc el profeta :
2¿Fins a quan, oh Jahvé, cridaré
i no m'oíreu ;
clamare a vós en la desgracia, i no me'n deslliurareu ?
3 ¿Per qué em feu veure la iniquitat,
i em feu espectador de la malvestat ?
Devastado i violéncia davant de mi ;
i hi ha plets, i s'armen baralles.
4 Perqué s'ha afluixat la llei,
i no s'observa el judici,
perqué el dolent assetja el just;
per aixó en surten judicis perversos.
La INVASIÓ DELS CALDEL'S
°Guaiteu ais gentils i veieu
i meravelleu-vos i resteu esbalaíts,
perqué coses faré en els vostres dies,
que no les creureu, quan us les contaran.
6 Car vet ací que jo suscito els caldeus,
S, Act. xiii, 41.
2. — En la desgracia. En qué está un adverbi d'intensitat del verb da-
ñen el meu poblé. maré.
L'hebreu diu literalment violéncia; 5. — Guaiteu ais gfntih, d'on us vin-
podria prendre's, dones, com una ex- drá el cástig. Hi ha diversitatde sentits
clamado (Knabenbauer), o bé com entre els hermeneutes.
226
HABACUC-I, 7-12
nació aspra i furienta,
que camina per les ampláries de la térra,
per apoderar-se de ciutats, que no són seves.
7 Es esveradora i feréstega ;
d'ella mateixa procedeix el seu dret i la seva grandesa.
8Els seus cavalls serán més rápids que els lleopards,
i més rapicers que els llops en el capvespre,
i s'escamparan arreu els seus genets ;
els seus genets vindran de lluny,
i volaran com l'áliga que es llanca sobre la presa.
9 Ve només que per a oprimir ;
la seva presencia, com vent xafogós ;
com l'arena, aplegará els captius.
10 1 ella se'n riurá deis reis,
i fará escarní deis capitans ;
ella es burlará de tota fortalesa ;
amuntegará térra i la prendrá.
uLlavors el vent es mudará,
i ella traspassará i será destruida ;
aquesta será la forca del seu Déu.
Javhé és invocat contra els caldeus
12 ¿No sou vós, des del principi,
Jahvé, mon Déu, el meu sant?
Nosaltres no morirem. Jahvé, l'heu posada com a judici,
6. — Nació aspra (cruel, despótica) i
furienta (que es presentará molt aviar).
Camina per les ampláries... per apode-
rar-se. L'imperialisme abassegador del
segon Imperi caldeu en els dies de
Nabopolassar i de son fill Nabucodo-
nosor.
7. — D'ella (la nació caldea) proce-
deix... No té més norma de justicia
que la seva voluntat, i la seva ambició
és iHimitada.
8. — Els llops en el capvespre van més
famolencs i amb més audacia.
10. — Amuntegará térra per escalar
la fortalesa i prendre-la.
12. — Com a judici. Els caldeus eje-
cutaran sobre Israel la sentencia de
Jahvé. El castigaran durament (com a
HABACUC-I, ij-II, 2
227
i vos, Pedra, l'heu establerta, per a castigar.
13Els vostres ulls són massa purs per a veure el mal,
i no poden mirar la iniquitat ;
¿per qué, dones, mireu els pérfids,
i calleu quan el dolent s'engull el just?
14 ¿I tractareu els homes com si fossin peixos de la mar,
0 com els réptils que ningü no els governa ?
16 Els atraurá tots a l'ham,
els agafará amb el seu filat,
1 els aplegará en la seva xarxa,
i se'n folgará, i se n'ufanará.
16 Per aixó sacrificará a honor del seu filat,
i cremará encens a la seva xarxa,
perqué amb ells engrandí la seva possessió,
i féu abundós el seu menjar.
17 ¿Continuará, dones, a buidar el filat,
i a matar tostemps més gent sense compassiór
Certesa del judici de Jahvé
(C. II.) 'M'estaré a la meva talaia,
i m'estaré dempeus sobre la muralla,
i albiraré per veure qué em dirá
i qué respondré al que em será objectat.
2 1 va respondré Jahvé, i va dir :
Escriu la visió, i posa-la en les taules,
pedra), peró no el desfaran definitiva-
ment. (So morirem).
14 - — Com si fossin peixos... com els
réptils. Com a cosa de poca válua.
15. — Ham, filat, xarxa. Els caldeus,
com els pescadors, agafen els israelites
i s'enorgulleixen de la pesca.
16. — A honor del seu filat. B filat
és el mitjá de que es val la Caldea per
captivar els pobles, 50 és: la fonja.
La frase sembla teñir sentit metafóric:
per ais caldeus no hi més déu que la
forca (cf. verset 11). D'altres, peró, li
donen sentit propi: que els caldeus ado-
raven una divinitat que personificava
(com el Mart de Roma i Grécia) la
forca militar; caldria, peró, concretar
el nom d'aquesta divinitat, i la relació
del seu cuite amb les xarxes i filats de
pescar.
1 • — Qué em dirá. Jahvé.
2.— Escriu... t'osa-la en les taules.
228
HABACUC-II, 3-8
perqué l'entenguin bé els que la llegiran.
3 Perqué la visió no es realitzará fins al temp estatuit ;
s'apressa, pero, vers la fi, i no mentirá ;
si es retarda, espera-la,
que de venir, vindrá ; no tardará.
4 Vet ací el que s'enlaira dintre seu no és pas en el camí dret ;
el just, pero, viurá per la seva fe.
5 1 també peí vi peca l'home superb i no romandrá ;
el qual eixampla la seva ánima com el xeol,
i és com la mort, que mai no es sacia,
i ha reunit a si totes les gents i s'ha agregat tots els pobles.
Amenaces
6 ¿ No formaran sobre ell diendes i ironies
tots aquells ? I dirán :
Ai del que acumulá el que no era seu !
¿Fins a quan es carregará de penyoraments?
7 ¿No s'alcaran de sobte els teus creditors,
i no es desvetllaran els que t'han de sacsar i et depredaran?
8 Perqué tu has espoliat moltes gents,
t'espoliaran a tu tots els altres pobles ;
pels homicidis i per les violéncies fetes al país,
4, lo. m, 36; Rom. i, 17; Gal. m, II; Hbr. x, 58.
Alguns opinen que és una metáfora per
ponderar la importancia de la profecia;
generalment, pero, es pren en sentit
propi, com un manament d'escriure,
intimat per Déu a Habacuc.
3. — Espera-la. El terme, o compli-
ment de la visió. Alguns, fundats en la
cita que en fa sant Pau (Heb. X, 37),
ho refereixen al Messias. Sembla, pero,
que la cita de l'Apóstol té, en aquest
punt, un sentit més aviat acomoda-
tici.
5. — El xeol mai no s'omple, i la
mort mai no es cansa de fer victi-
mes.
6. — Tots aquells. Els pobles captius
de Caldea.
Penyoraments. Els furts acumuláis
per la depredado deis caldeus sobre els
altres pobles, són com a hipoteques
contra el depredador.
7. — Els teus creditors. Generalment
hom tradueix els teus mossegadors. Es-
sent, pero, legítima la traducció credi-
tors l'hem preferida com a més cohe-
rent amb el final del verset anterior,
i perfectament lligada amb el següent.
Aquests creditors, o mossegadors, són,
históricament, els medo-perses debeHa-
dors de l'Imperi caldeu.
18
14
HABACUC-II, 9-17 229
a la ciutat i a tots els seus habitants.
9 Ai, del que fa negaos bruts per a casa seva,
per tal de posar ben alt el seu niu,
per a deslliurar-se del poder de la malauranca !
10 Has pres mal consell per a la teva casa ;
has desfet molts de pobles
1 la teva ánima ha esdevingut culpable.
11 Car les pedrés de la paret clamaran
i de la fusta els respondrá 1'enteixinat.
"Ai, del que edifica una ciutat amb sang,
i la funda sobre la iniquitat !
No és certament de Jahvé deis exércits
que els pobles treballin per al foc,
i les gents s'esmercin vanament.
Perqué la térra s'omplirá del coneixement de la gloria de
com les aigües cobreixen la mar. [Jahvé,
uAi, del que dona beure a l'amic,
posant-hi metzina,
i l'embriaga, per a mirar les seves nuditats!
,fiT'has omplert d'ignomínia, més que de gloria;
beu tu també i se't descobreixi el prepuci ;
el calze de la dreta de Jahvé es vessará sobre tu ;
vómit repugnant damunt la teva gloria.
17 Perqué les rapinyes del Liban et tornaran,
la devastado d'animals t'esglaiará,
pels homicidis i per les violéncies en la térra,
12, Ez. 1», 9; N»h. m, 1.
9. — Posar ben alt el seu niu. Com lali- de Jahvé es fará palesa al món, en
ga, per a seguretat. Ks també sen val de enfonsar l'Imperi caldeu. Es també
superbia. aquest enfonsament el cami per a la
10. — La leva casa. El teu Imperi. glória del regne messiánic. (Cf. Dan.
Aixi també en el verset anterior. II, 44).
11. — Les pedrés... íenteixinat. Tota 17. — Rapinyes delLiban. Mis caldeus
la casa (la constitució de l'Imperi) esde- havien destrocat els boscos del Liban,
vmdrá una acusado contra els caldeus. per a prendre'n els arbres. Les bésties
. '3- — Treballin per al foc. Edifiquen no hi trobaven refugi: vet aci la dnas-
ciutats que el foc ha de destruir. tació d'animals.
1 4. — La térra s'omplirá... La glória Et tornaran. Es vessaran sobre tu.
230
HABACUC-II, 18-III, 3
en la ciutat, i en tots els seus habitants.
18 ¿De qué serveix l'estátua que féu l'escultor?
¿ la imatge de fundido i el que ensenya mentides ?
Perqué, ¿hi creu el mateix que les ha formades, havent fet
19 Ai, del que diu a la fusta : [imatges mudes?
Desvetlla't ; i a la pedra : Alca't ; ¿ és que pot parlar ?
Ací la teniu coberta d'or i d'argent,
pero dins d'ella, no hi ha vida.
20Altra cosa és Jahvé en el temple de la seva santedat;
que calli davant d'ell tota la térra.
Cántic d'Habacuc
(C. III.) bracio d'Habacuc, el profeta; a guisa de ditirambe
2 Jahvé, he sentit la vostra paraula, i m'he esglaiat ;
Jahvé, la vostra obra enmig deis anys ; feu-la viure ;
enmig deis anys la fareu conéixer ;
en la ira, recordeu-vos de la misericordia.
3 De Teman vindrá Déu.
i el Sant, de la muntanya de Faran; (Sela)
la seva gloria cobreix els cels,
20, Ps. x, 5.
1 .-Aguisa de ditirambe. Poesía gran-
diosa, hiperbólica. Traduímaixí, segons
el parer més general deis hebraistes mo-
derns, la frase al xigionoth. Aquesta ins-
cripció, que es troba també al títol del
salm seté, és, per a nosaltres, obscura.
Sant Jeroni la tradueix pro ignorantiis;
altres a tall de complanta; altres, en fi,
pensen que es tracta deis instruments
que havien d'acompanyar el cant d'a-
quest himne, etc., etc. Podría ésser
una indicació d'acomodar aquest cántic
a l'estil musical o litúrgic del salm VII,
que porta la mateixa inscripció: a tall
(o per l'estil) de xigion.
2. — La vostra obra. El judici de
Déu sobre els enemics del seu poblé,
i també l'obra de restauració, mitjan-
cant el Crist. — Enmig deis anys. En el
temps estatuít, o a través deis anys.
Els LXX porten : enmig de dos ani-
máis.
3. — Teman. És la regió austral d'Idu-
mea.
Faran. Cf. Gen. XXI, 28; Nm. X,
12; Dt. XXXIII, 2.
Sela. Aquest mot surt tres vegades
en el cántic d'Habacuc i molt sovint en
els salms. És una indicació, com un
paréntesi, el sentit exacte del qual és
difícil de precisar. Generalment hom
pensa que és una indicació musical
(pausa total, o de veus soles, mentre
continúen tocant els instruments; canvi
de to, o de ritme, o d'intensitat, o de
massa coral, etc.).
HABACUC-III, 4-9
231
i la térra és plena de les seves lloances.
4 Resplendirá com la llum del dia,
ais seus flanes portará banyes,
el secret de la se va forca.
1 Davant d'ell anirá la mortaldat,
i deis seus peus sortiran espumes de loe.
6S'aturá, i amida la térra;
esguardá i féu tremolar els pobles,
i les velles muntanyes s'esvai'ren,
els turons seculars es doblegaren,
sota les seves passes eternes.
7 He vist humiliades les tendes de Cusan,
els pavellons de la térra de Madian tremolaven.
8 ¿Va contra els rius la ira de Jahvé?
¿és contra els rius la vostra indignació?
o bé ¿gireu el furor contra la mar?
Car heu montat sobre els vostres cavalls,
sobre els vostres carros triomfals.
9Traureu l'arc vostre,
jurament n'heu fet a les tribus. (Sela).
Amb els rius solcareu la térra,
4. — Banyes. Les traduccions mo-
dernes (Knabenbauer, Trochon, Vigou-
roux, Hoonacker, Valera, etc.) diuen
raigs per comptes de banyts. Nosaltres
preferim la traducció banyes que és la
de la Vulgata (cornua); la qual, ultra
d'ésser mes coherent amb el context i
més expressiva {banyes a ¡es mam signi-
fica el poder incontrastable de la má
de Jahvé), sembla ésser exigida per la
forma gramatical, carnaim, que és
dual.
6. — Amida. Els moderns solen tra-
duir: feu tremolar. Ens sembla més
expressiu amidar i més escaient en el
paraHelisme continuat i progressiu :
d'un cop de vista amida tota la térra; i
en mirar-la, féu tremolar els pobles.
7-— Cusan. Etiopia. Com Jahvé va
venint del migdia, són els pobles meri-
dionals (Madian, Etiopia), els que sen-
ten primerament els efectes de la pre-
séncia triomfal de Jahvé.
8. — Contra els rius... contra la mar.
Sembla aHudir el pas miraculós del
Jordá i de la Mar Roja. (los. III;
Ex. XIV).
9- — Traureu Tare vostre. Ja és,
com una frase feta entre els hermeneu-
tes, que els dos primers membres d'a-
quest verset són ia tortura deis que els
interpreten. No cal dir que les inter-
pretacions (i les rectificacions textuals
i tot) abunden.
Amb els rius. Aquest membre (el
tercer del verset) sembla pertányer al
verset següent. Ho indica el context i
el Sela ho confirma.
2}2
HABACUC-III, 10-17
10 les muntanyes, en veure-us, tremovalen;
passaven les aigües en inundado,
l'abisme ha fet sentir la seva veu ;
les altures han alcat les mans.
11 El sol i la lluna es deturaren en llur estatge,
s'esva'iren a la claror de les vostres sagetes,
a la resplendor fulgurant de la vostra llanca.
12Trepitjareu, irat, la térra;
furiós, triturareu els pobles.
13Heu sortit per salvar el vostre poblé,
per salvar amb el vostre Crist ;
heu colpit la testa de la casa del pervers,
fins al coll li heu despullat els fonaments. (Sela).
14 Amb llurs bastons heu foradat el cap deis seus guerrers,
que es llencaven, com una tempesta, per dispersar-me,
cridant d'exultació,
com qui devora l'humil, ocultament.
15Passáreu sobre la mar,
els vostres cavails peí fang de les grans aigües.
16 Ho vaig sentir, i em tremolaven les entranyes,
de la veu em cruixien els llavis ;
els ossos se'm desfeien,
i per dins de mi trontollava ;
quant sofriré el dia de l'angoixa,
en pujar al poblé l'invasor !
17 Ja no floriran les figueres,
11. — El sol i la lluna es deturaren.
No gosaren a treure la seva llum, en-
Uuernats de la resplendor de les armes
de Jahvé.
13. — El vostre Crist. Sembla que
no es tracti d'una persona determinada,
sino de la mateixa institució teocrática.
Deis que li donen sentit personal, uns
ho refereixen a Moisés, altres a Cirus
(ís. XLV, 1), altres a la persona de
Jesucrist. Els critics moderns tendei-
xen a corregir el text massorétic. Una
correcció ben escaient és la que tra-
dueix : per a la victoria del vostre
Crist.
La casa del pervers. Es 1'Imperi cal-
deu, opressor d'lsrael.
14. — Com qui devora... Com el lleó,
quan es menja la presa, rugint dintre
la cova.
15. — Sobre la mar. Aquest verset
alludeix el pas de la Mar Roja.
16. — De la veu. De Jahvé, que
anunciava coses formidables.
HABACUC-III, 18-19
ni fruitaran les vinyes ;
será fallada la mostra de les oliveres ;
els guarets no produiran pitanza ;
la pleta será buida de ramats,
i no hi haurá bous en els corráis.
18 Pero jo, confiat en Jahvé,
exultaré en el Déu de la meva salvado.
19 Jahvé, Senyor, la meva fortalesa,
donará ais meus peus l'agilitat del cérvol,
i em fará caminar per les altures.
Al Cap deis cantors, sobre instruments de corda.
'9 — Al cap deis cantón, sobre instru-
ments de corda. La majoria deis mo-
derns tradueixen aixl la frase última del
cántic d'Habacuc. La raó és que l'es-
mentada frase es troba en el títol d'al-
guns salms, i hom la tradueix generaJ-
ment en aquest sentit. Val a dir, peró,
que hi ha diferencies remarcables en-
tre la frase final d'Habacuc i el titol deis
salms aHudits, v. g. el sufix de primera
persona que manca en els salms. D'al-
tres tradueixen : Per a cantar amb la
me\:a citara, i aquesta traducció ultra
ésser un final més escaient , respon
millor a les exigéncies del paraHe-
lisme.
SOFONÍAS
NOTÍCIA PRELIMINAR
Sofonias, o Zefaniá, segons el text massorétic (protegit de Jahvé), és
tingut per alguns, segons la ¡nscripció del llibre, com a descendent del rei
Ezequias ; d'altres, pero, opinen que l'Ezequias aHudit en el primer verset
de la profecía de Sofonias, com a ascendent del profeta en quarta gene-
rado (Hizkiá), no és el rei célebre del temps d'Isaías, sinó un personatge
vulgar, que portava aquell nom, altrament usual entre els jueus.
La vida profética de Sofonias es desplegá en els dies del rei Josias, se-
gons diu ell mateix (I, i), vers la segona meitat del segle vn a. C. ; nom
discuteix, pero, a quina época de la vida d'aquest rei pertany l'actua'ció de
Sofonias. Per a molts critics, els indicis interns del mateix llibre suposen
l'época anterior a la reforma religiosa realitzada per Josias (cf. II Par.
XXXIV) ; d'altres, pero, opinen tot el contrari.
L'estil de Sofonias, sense elevar-se a grans altures liriques ni literáries,
és expressiu, i no está mancat, sovint, de forca ¡ de vivacitat. És poc
original ¡ hi abunden les aHusions i els manlleus ais profetes anteriors.
Hom ignora els anys que durá la vida de Sofonias ; aixi també la data i el
lloc de la seva mort. El martirilogi romá el coramemora el dia 3 de
desembre.
l6 ■ &NTIC TESTAHENT X
L VEXJAXCA DEL SEN' YO R
(I. i-IU.7
El jüdici de Déu sobre Juda
(C. I.) lParaula de Jahvé, que fou dita a Sofonias, fill de Cusí,
fill de Godolias, fill d'Amarias, fill d'Ezequias, en els dies de Josias,
fill d'Amon, rei de Juda:
I Vaig a arrasar-ho tot de per damunt la térra,
ha dit Jahvé.
3Trauré els homes i les bésties,
trauré els ocells del cel i els peixos de la mar ;
i els escándols i els pecadors ;
i rauré els homes de damunt la fac de la térra, ha dit Jahvé.
I I estendré la má sobre Juda,
i sobre tots els habitants de Jerusalem,
i hi arrasaré el que resta de Baal,
i fins el nom deis ministres i deis sacerdots.
5I els que sobre els terrats es dobleguen
a l'exércit del cel,
i els que, inclinant-se, juren per Jahvé,
4. — Estendré la má. Castigare greu- titud d'adoració, davant deis estéis, que
nient. — El que resta de Baal. Importa son T exircit del cel en el llenguatge bi-
una destrucció completa del cuite ido- blic. Aquest cuite ¡dolárric solia prac-
látric, sense deixar-ne cap resta. ticar-se sobre els terrats de les cases.
5. — Es dobleguen. S'inclinen en ac- Cf. Jer. XIX, 15.
238
SOFONIAS-I, 6-1 1
i juren per llur rei.
6 1 els que es decanten de Jahvé,
ni el cerquen, ni se'n preocupen.
TOTS ELS PECADORS SERAN CASTIGATS
7 Calleu en la presencia del Senyor Jahvé,
perqué s'acosta el seu dia;
Jahvé ha preparat el sacrifici
i ha santificat els convidats.
8I será en el dia del sacrifici de Jahvé,
que castigaré els princeps i els filis del rei,
i tots els que vesteixen vestit estranger.
9 1 els que passen el llindar en aquell dia,
els que omplen la casa de llurs senyors de frau i de violéncia.
10 1 en aquell dia, ha dit Jahvé,
de la porta deis peixos es sentirán veus de clamor,
i udols, de la segona,
i gran capgirament, deis turons.
11 Udoleu, habitants de Mortex,
Per llur rei. Així ho diu el text mas-
sorétic, i sembla referir-se a Baal, que
en altres indrets és anomenat, com ací,
rei. La Vulgata porta (potser més en-
certadament) Melcom, qo és, Moloc,
déu deis ammonites, el qual també te-
nia els seus fidels en térra d'Israel.
7. — Calleu. En senyal de temor i
de reveréncia.
Jahvé ha preparat el sacrifici. Qo és,
els pecadors, la nació jueva, que será
la víctima en el sacrifici de Jahvé, i ha
santificat (ha triat i determinat) els con-
vidats, co és, els caldeus, instruments
de la Justicia divina, en el carnatge de
Judá.
8. — Vestit estranger. Els prohoms
de Judá havien adoptat el costum de
vestir a la caldea, o bé a l'egípcia, en-
Uuernats per l'esplendor d'aquests Im-
peris pagans, i en menyspreu manifest
deis costums jueus. El rei Josias no
és amenacat personalment, sino sois
els princeps, per tal com fou bona la
seva conducta (cf. IV Rg. XXII, 2).
9. — Els que passen el llindar. De les
cases humils i s'apoderen del que hi
ha, peí frau i la violéncia, i ho porten a
la casa del rei, o de llurs senyors.
10. — La porta deis peixos. Estava
vers el nord, en les muralles de Jeru-
salem, per on sembla que van entrar-
hi els caldeus. A prop d'ella hi havia
una peixeteria.
La segona. Era una barriada, part
secundária de la ciutat de Jerusalem,
vers el nord.
Deis turons. De Moriá i de Sion, etc.
dins la ciutat.
11. — Mortex. Nom propi d'una
barriada de Jerusalem, o d'una valí
próxima.
SOFONIAS-I, 12-17 2i9
perqué és exterminat tot el poblé de Canaan,
tots els que porten argent.
12 1 será en aquell temps que escorcollaré Jerusalem amb llu-
[meners,
i castigare els homes que s'asseuen sobre llurs excrements,
i van dient a dintre del seu cor :
Jahvé no ens fará ni bé ni mal.
13 í llurs riqueses serán posades a saqueig,
i llurs cases serán assolades;
es faran cases, i no les habitaran ¡
plantaran vinyes, i no sen beuran el vi.
El DIA TERRIBLE
"Ja és a prop el dia gran de Jahvé ;
és a prop i s'atansa de pressa.
Hom el sent venir el dia de Jahvé ;
allí els potents s'exdamaran amargament.
15 Dia de furor aquell dia,
dia de tristor i angoixa,
dia de desolament i devastado,
dia de tenebres i de fosca,
dia de núvols i de boira.
16 Dia de trompeta i d'estrépit
sobre les ciutats amurallades i sobre els angles elevats.
17Assetjaré els homes i aniran com orbs,
13, Am. v, ,,. - 15, I,. xx,, ?; Ioel „_ „. Am y ¡g
B poblé de Canaan. Els jueus que, vegada en els profetes fAm^c v ,,.
a tall de fen.es, no pensen més que en Miqueas VI f ) ' * '
els dmers , en el negoci 14. - La ved del dia de Jahvé ja es
¡as? veude -i^ft&s
mal neguen la Providencia de Déu Els angles elevats. Són les torres em-
240
SOFONIAS-I, 18-II, 4
perqué han pecat contra Jahvé ;
i será vessada llur sang
com la pols, i llur carn, com els fems.
Ni l'argent, ni l'or, que posseeixen,
no podrá deslliurar-los,
en aquell dia, de la ira de Jahvé ;
amb el foc del seu furor, tota la térra será devorada ;
perqué destruirá rápidament tots els habitants de la térra.
EXHORTACIÓ A PENITENCIA
(C. II.) 1 Aplegueu-vos i veniu ensems,
ra<;a desplaent !
2 Abans que es compleixi el que está decretat
(com el pallús, ve corrent el dia) ;
abans que vingui sobre vosaltres el furor de la indignació de
[Jahvé,
abans que vingui sobre vosaltres el dia de la ira de Jahvé.
3 Cerqueu Jahvé, tots els humils de la térra,
que heu complert els seus preceptes ;
cerqueu justicia, cerqueu mansuetud !
Potser sereu dissimulats el dia de la ira de Jahvé.
El cástig dels fiusteus
4 Perqué Gaza será abandonada
i Ascalon, desolada;
18, Ez. vii, 19.
Com la pols... com els fems. Com a
cosa de poc valor i en abundáncia.
18. — Tota la térra (de Judá en sen-
tit immediat). El sentit complet, pero,
sembla exigir-ne l'extensió a tot el
món. (Cf. versets 2-4).
2. — Com el pallús... Aquest verset
és obscur literáriament en els dos mem-
bres, i diversament traduit pels herme-
neutes. El pallús corre com el vent,
que se l'emporta; aixi el dia de la ira
de Jahvé s'atansa rápidament.
3 . — Potser sereu dissimulats. Passats
per alt davant dels cástigs de Déu.
4. — Ga%a, Ascalon, Asdod, Accaron.
Ciutats filistees.
En el text hebreu hi ha un joc de pa-
raules intraduible.
SOFONIAS-II, 5-9 24,
Asdod será foragitada en pie migdia
i Accaron, desarrelada.
•Ai, deis que habiten vora la mar,
de la nació deis Cretencs !
L'amenaca de Jahvé sobre vosaltres, Canaan,
térra de filisteus ;
t'exterminaré, fins que no et resti cap habitant.
6I esdevindrá la vora de la mar lloc de descans per ais pastors,
i pleta per ais ramats.
' I será la costa per a la resta de la casa de Judá;
allí pasturaran, al vespre descansaran en les cases d'Ascalon,
perqué els visitará Jahvé, llur Déu,
i els tornará de la captivitat.
El cástig dels moabites i ammonites
H He sentit els vituperis de Moab
i les contumélies de la filia d'Ammon,
amb qué insultaren el meu poblé,
i s'ensuperbiren damunt del seu terme.
9 Per aixó, com jo vise !
ha dit Jahvé dels exércits, Déu d'Israel:
Moab esdevindrá com Sodoma,
i els filis d'Ammon, com Gomorra:
ermot de punxes, i clot de sal, i solitud perpétua.
La resta del meu poblé els espoliará,
8, Inf. ni, j
5 . -La nació dels QrtUna. Segons al- 63). B sentit pie, pero, de la profecía
guns, els hereUm son una branca dels es verifica amb la catolicitat de TEselé-
Í5; n^^rHscnvn'ac?rd^amb T' r ocuPa eI ttrren>- deIs ™^¡«
el Laa, que s anudéis 1 illa de Creta, deberíais del Crist
í° uCcren °r'8inaris- No sónincom- 8. - Moab, Ammon. Ql moabites
pat.blcs aqüestes dues exphcacmns. i els ammonites, eterns enemics dels
7. - ftr a la resta de la casa de Judá. jueus, insultaven el poblé de ludá en
Aquest eixamplament del reialme de els dies de la invasió caldea i consu-
juda s acompl. en part al temps dels maren la depredació en la térra dels
macabeus (cf. I Mac. X, 89; XI, 60- vencuts.
242
SOFONIAS-II, 10-15
i la resta de la meva gent els senyorejará.
10Aixó els vindrá per llur supérbia,
perqué insultaren el poblé de Jahvé deis exércits,
i s'ufanaren contra d'ell.
"Terrible será Jahvé contra d'ells,
perqué esmicolará tots els déus de la térra,
i tothom, des del seu lloc,
l'adorará: totes les illes deis pobles.
El cástig de l'Assíria
12Vosaltres també, els etíops,
sereu travessats per la meva espasa.
13 1 estendrá la seva má vers el nord,
i destruirá Assur,
i deixará Nínive devastada,
eixuta com el desert.
14 1 jauran enmig d'ella els ramats,
totes les bésties deis pobles,
també el pellícan,
també l'ericó pernoctaran en els seus atris ;
una veu cantará en les finestres ;
solitud en les comises,
perqué serán aterrats els cedres.
15 Aquesta és la ciutat de la joia,
la que vivia confiada,
la que deia en el seu cor :
Jo, i fora de mi, no res.
1 4, Is. XXXIV, I I .
9. — Els senyorejará. Per l'acompli- 14. — Una veu (la de les ólibes i al-
ment d'aquesta profecía, cf. I Mac. V, tres aus semblants) cantará en les fines-
6-8. tres; nota de tristor i de solitud.
11. — Les Ules deis pobles. Són les Serán aterrats els cedres. De les bi-
terres llunyanes deis gentils, enllá de la gues i de les portes i deis plafons deis
mar (Europa); hi ha ací, dones, una aHu- edificis.
sió clara a la catolicitat de l'Església.
SOFONIAS-III, 1-6
243
Com ha estat desolada, reduída a corral de bésties !
Tots els que hi passaran,
xiularan i agitaran les mans.
Amenaces contra Jerusalem
(C. III.) 'Ai, de la ciutat rebel i contaminada,
la ciutat opresora !
*No ha escoltat la veu,
ni ha posat seny,
ni ha confiat en Jahvé,
ni s'ha acostat a son Déu.
3Dins d'ella els seus prohoms bruelen, com a lleons;
els seus jutges, com els llops al vespre,
que res no han menjat peí matí.
* Els seus profetes temeraris,
homes pérfids els seus sacerdots ;
han profanat el santuari,
han falsejat la llei.
■"■Just, pero, Jahvé dins d'ella,
no fará injusticia ;
cada matí treurá a la llum el seu judici,
i mai no mancará;
pero l'inic no coneix la vergonya.
6 He exterminat les nacions,
i están aterrades llurs fortaleses,
i deserts els carrers,
i ningú no hi passa ;
foren desolades llurs ciutats,
fins a no deixar-hi cap home, ni cap habitant.
3, Ez. xxii, 17; Mcb. 111, 11.
15. — Xiularan i agitaran les mans. 2.—X0 ha escoltat ¡a veu. De Jahvé,
Actitud de sarcasme. Jer. XIX, 8; predicada pels profetes.
Miq. VI, 16. _ Bruelen, com a lleons... com els
í.-La ctutat rebel. és, Jerusa- llops al vespre. Son els animáis més
lem- terribles i de més íerocitat.
244
SOFONIAS - III, 7-10
7 Vaig dir, pero :
Em temerás, posarás seny i no será destru'it el seu estatge,
per tot alió que ja l'he castigat;
pero s'afanyaren a fer obres dolentes.
II. LA SALVACIÓ OBRADA PER DÉU
(III, 8-20)
8 Per tant, ha dit Jahvé, espereu-me,
el dia que m'algaré a espoliar,
perqué el meu pensament és de congregar els pobles,
i amuntegar els reialmes,
per a vessar sobre d'ells la meva ira,
tot el furor de la meva indignació ;
car amb el foc de la meva ven jane, a
será devorada tota la térra.
SANTEDAT I HUMIL1TAT DE LA TEOCRACIA RESTAURADA
9 Perqué llavors purificaré els llavis deis pobles,
perqué tots invoquin el nom de Jahvé
i el serveixin unánimement.
°D'enllá deis rius d'Etiopia,
8, Sup. i, 18.
8. — Congregar els pobles. Aquest
verset i els següents semblen al-ludir di-
rectament els dies del retorn de l'exili
babilonio. La realització plena, pero,
s'ha de referir ais dies del reialme mes-
siánic i ádhuc ais esdeveniments fináis
del món. Observado que ja hem fet
manta vegades i que cal teñir sempre
present per a interpretar la literatura
prole tica.
ro. — D'enllá deis rius d'Etiopia. El
Nil i els seus afluents que, segons les
idees geográfiques deis jueus, repre-
sentaven les terres més apartades del
món. Hi ha, dones, una aHusió a la
catolicitat de l'Església.
SOFONIAS-III, 11-16
24)
els meus adoradors ;
la filia deis meus escampáis,
em portaran obsequis.
11 En aquell dia, no t'afrontarás de cap de les teres obres,
amb que has prevaricat contra mi ;
perqué aleshores trauré de dins de tu els exaltadors de la teva
[supérbia,
i mai més no tornarás a vanar-te en la muntanya de la meva
'*I deixaré enmig de tu un poblé humil i pobre, [santedat.
i confiaran en el nom de Jahve.
13 Els que restaran d'Israel no cometran iniquitats,
ni parlaran mentides ;
llengua d'engany no es trobará en llur boca,
perqué pasturaran i jauran tranquiHament.
La joia i la gloria bn LA restauració d'ísrael
11 Canta, filia de Sion,
crida de joia,
alegra't i enlaira el cor,
filia de Jerusalem.
15Jahvé ha esvai't la teva sentencia,
ha foragitat els teus enemics ;
Jahvé, el rei d'Israel, és a dins de tu ;
mai més ja no et vindrá cap mal.
16 Aleshores hom dirá a Jerusalem, no tinguis por;
La filia dth meus escampáis. He- del Mcssias no será ¿esplendor humá.
braisme que significa els jueus escam- 13. — Ko cometran iniquitats. Nova
pats per tot el món, o els cristians que aHusió a la santedat de l'Església.
habiten per tota la térra; els quals en Pasturaran i jauran tranquiHament.
el temps messiánics s'adrecaran al Déu AHusió a la pau que regnará en l'eco-
veritable. nomia de la restauració messiánica.
11. — Se f afrontarás. AHusió ala Aquesta pau s'iniciará amb la tornada
santedat de l'Església militant i triom- de Babilónia, pero d'una manera molt
íant. — Vanar-te en la muntanya. L'or- incompleta.
gull de raca deis jueus (cf. Le. III, 8). 16. — No tinguis por. Exhortació que
12. — Un poblé humil. El reialme sovinteja en la literatura evangélica (cf.
246
SOFONIAS - III, 17-20
Sion, no afluixis les mans.
17 Jahvé, ton Déu, poderos, és a dintre teu;
ell et salvará, es gloriará sobre tu amb alegría ;
en el seu amor callará,
esclatará en can<;ó exultatória.
18 Aplegaré els que es dalegen per les solemnitats;
foren teus ;
els era oprobi la teva desgrácia.
19 Vet ací que jo acabaré tots els teus opressors en aquell temps,
i salvaré aquella que coixejava,
i recolliré la que anava descarrerada,
i els posaré en lloanca i renom per tota la térra,
on foren afrontats.
20 En aquell temps, us conduiré, i aleshores us reuniré,
car us posaré en lloanca i renom per tots els pobles de la térra,
quan tornaré els vostres captius a la vostra presencia,
ha dit Jahvé.
vg. g. Le. I, 13, 30; II, 10; VIII, 50;
XII, 7, 32, etc.). — No afluixis ¡es mans.
En gest de descoratjament i de por.
17. — Callará, esclatará... L'amor
vehement de Jahvé vers el seu poblé
restaurat es manifesta, com l'amor
huma, quan és intens: tantost amb el
silenci, tantost amb cancons exulta-
tóries.
18. — Els que es dalegen. Els he-
breus exiliáis i sense temple, per po-
der celebrar-hi llurs festes. — La teva
desgrácia. La de la ciutat santa.
19. — Aquella que coixejava... la que
anava descarrerada (cf. Miq. IV, 7).
Imatges preses de la vida pastoril, per
expressar la cura de Jahvé sobre el seu
poblé afligir, per a restaurar-lo després
de la captivitat. Alguns ho apliquen a
la conversió d'Israel a la fi del món.
20. — Quan tornaré els vostres cap-
tius. AHusió clara al retorn deis jueus
de la captivitat de Babilonia. No es li-
mita, pero, a aixó la profecía, sino que
anuncia també la catolicitat de l'Esglé-
sia : ber tots els pobles de la térra.
AGGEU
NOTICIA PRELIMINAR
Ja hem remarcat que la série deis profetes menors, tal cora están orde-
náis en la Biblia, seguía generalment l'ordre cronológic. Aggeu pertany
amb els dos altres que el segueixen, a l'época postexilica, en la qual els
jueus, retornats de Babilonia, malden per refer llur nacíonalitat, llur teo-
cracia.
Aggeu (festiu, home de festa), va viure i va profetitzar en els dies de
Darius, fill d'Histaspes, co és, vcrs l'any 520 a. C. Una tradició patrís-
tica el suposa un deis captius en terres de Caldea i retornat a Palestina,
amb Zorobabel (Esd. II). El Talmud, el fa membre de la gran Sinagoga.
Tot aíxó, pero, és incert, com ho són també les altres dades relatives a la
vida d'Aggeu, fóra de les consignades en el seu llibre i en els primers
capitols del d'Esdras.
Retornats els jueus de l'exili babilónic, sota el comandament de Zoro-
babel, comentaren tot seguit la reconstrucció del temple en el regnat de
Cirus ; els samaritants, pero, amb llur hostilitat béHica, i amb llurs intri-
gues en la cort de Pérsia, aconseguiren de fer suspendre Pobra. Uns anys
després, en el regnat de Darius, fill d'Histaspes, Aggeu (i també Zacarías)
¡nstá els seus compatriotes a reprendre l'obra del temple, el qual fou de-
dicat l'any 515.
L'estil d'Aggeu es ressent de la decadéncia general de la literaratura
hebrea en aquell temps. Tot el llibre consta de quatre oracles clarament
destriables: [• II, 1-10; II, 11-20; II, 21-24.
[. EXH0RTAC1Ó A BASTIR EL TEMPLE
(i. i-». >)
ExHORTAClÓ A REEDIFICAR EL TEMPLE
(C. I.) 1 L'any segon del rei Darius, el mes sisé, el primer dia
del mes, hi va haver paraula de Jahvé, per mitjá d'Aggeu, el pro-
feta, a Zorobabel, fill de Salatiel, governador de Judá, i a Jesús, fil
de Josedec, el gran sacerdot, dient : 2Així ha parlat Jahve deis
exércits : Aquest poblé diu : NTo és arribat encara el temps d'edificar
la casa de Jahvé.
3Hi hagué, dones, paraula de Jahve per mitjá d'Aggeu, el pro-
feta, dient :
4 ¿Es que per a vosaltres és temps
de viure en cases enteixinades,
mentre aquesta casa és enrunada?
5 Ara, dones, heus ací el que ha dit Jahvé deis exércits :
1 , Etr. y, i .
i . — Darius (Histaspes). Que regná era PedaiA. Per a conciliar-ho, s han
en els anys 521-486 a. C. formulat diverses hipótesis. Lamésac-
El mes sise. Segons el calendari lu- ceptada és la que invoca la llei del le-
ñar deis hebreus, s'anomenava Elul, i virat (cf. D¿ut. XXV, 5-10) segons la
coincidía amb les darreries d'agost i el qual Zorobabel seria fill natural de l'un
comenqament de setembre del calen- (Pedaiá) i legal de l'altre (Salatiel).
dari nostre. 4. — Cases enteixinades. S'estilava,
Zorobabel, fill de Salatiel. Aquesta entre els jueus de bona posició, reco-
filiació, expressada aci i en altres in- brir les parets i els sostres de les cases
drets del Vell i del Nou Testament, amb plafons de cedre o altres fustes
sembla desmentida per I Par. III, 19, precioses. Cf. Jer. XXII, 14.
on es diu que el pare de Zorobabel Aquesta casa. El temple de Jahvé.
250
AGGEU-I, 6-12
Poseu el cor a meditar sobre els vostres camins.
6Sembreu molt i colliu poc;
mengeu i no us sacieu;
beveu i no us embriagueu ;
aneu vestits i no us abrigueu ;
i el que treballa a sou posa la paga en bossa foradada.
7 Ara, dones, heus ací el que ha dit Jahvé deis exércits :
Poseu el cor a meditar sobre els vostres camins.
8Pugeu a la muntanya, i porteu fusta,
i edifiqueu la casa ;
i m'hi complauré, i seré honorat, ha dit Jahvé.
9Heu aspirat a molt, i us ha resultat poc;
i ho heu portat a casa, i jo ho he esventat.
Per qué ? ha dit Jahvé deis exércits :
perqué la meva casa és desolada,
mentre cada un de vosaltres corre per a la seva casa.
10 Per aixó el cel ha tancat la rosada sobre vosaltres,
i la térra deté els seus rendiments.
11 1 he cridat l'eixut sobre la térra i sobre les muntanyes,
i sobre el blat,
i sobre el most, i sobre l'oli,
i sobre tot el que produeix la térra,
i sobre els homes, i sobre les bésties,
i sobre tots els treballs de les vostres mans.
El profeta és escoltat
12 1 escolta Zorobabel, fill de Salatiel, i Jesús, fill de Josedec,
el gran sacerdot, i tota la resta del poblé, la veu de Jahvé llur Déu,
6, üt. xxviii, }8; Meh. vi, 15.
5.— Vostres camins (hebraisme). Vos
tra conducta, vostres accions.
6. — Sembreu molt i colliu poc. (Cf.
Deut. XXVIII, 38). Aqüestes expres-
sions fan l'efecte d'ésser ja com a re-
franys.
8. — La muntanya (de Sion, segons
alguns; del Liban, segons altres). Sem-
bla més aviat que no es refereix a cap
muntanya particular, sino a les que teñen
boscos en general, per a tallar-hi fusta.
9. — Heu aspirat a molt. Sembrant
i plantant molt, pero la collita és es-
cassa.
AGGEU-I, 15-U, 3 251
i totes les paraules d'Aggeu, el profeta, com a enviat de Jahvé
llur Déu, i el poblé va temer a la presencia de Jahvé. 13 1 parla
Aggeu, missatger de Jahvé, en legació de Jahvé, al poblé, dient :
Jo estic amb vosaltres, ha dit Jahvé.
ul excita Jahvé l'esperit de Zorobabel, fill de Salatiel, cap de
Judá, i l'esperit de Jesús, fill de Josedec, el gran sacerdot, i l'esperit
de tota la resta del poblé, i vingueren, i obraren la casa de Jahvé
deis exércits, llur Déu.
15 El dia vint-i-quatre del mes sisé, l'any segon del regnat de
Darius.
Cal teñir confianza en la protecció de Javhé
(C. II.) !En el mes seté, a vint-i-un del mes, hi hagué paraula
de Jahvé, per mitjá del profeta Aggeu, dient :
H CONSOLACIÓ PELS QUE TREBALLEN
EN L'EDIFICACIÓ DEL TEMPLE
(ii. 2 - 24)
2 Parla, dones, a Zorobabel fill de Salatiel, cap de Judá, i a Jesús,
fill de Josedec, el gran sacerdot, i ais altres del poblé, dient :
3¿Qui resta entre vosaltres deis que veieren
aquesta casa en la seva gloria anterior ?
13. — Jo estic amb vosaltres. Frase
bíblica equivalent a : Jo us protegeixo.
15. — En la Vulgata aquest verset és
el primer del capítol següent. El text
hebreu, en canvi, el pona més encer-
tadament en aquest lloc. El més lógic
sembla de comencar el capítol II amb
les paraules «L'any segon...» d'aquest
verset.
1. — El mes sett' (Etanim), comprenia
la segona meitat del nostre setembre i
la primera d'octubre.
Hi ha°u¿ paraula de jahvé. Es pro-
duí la revelació divina, com en el ver-
set 3 del cap. I.
3. — En la seva gloria anterior. El
temple de Zorobabel era per molts con-
ceptes inferior al temple de Salomó.
17 - 4KTIC T1STAMEKT I
252 AGGEU-II, 4-8
¿ i qué és el que veieu ara vosaltres ?
¿no apareix aquesta, com no-res, ais vostres ulls?
4 Ara, dones, pren coratge Zorobabel, ha dit Jahvé,
i tu també, Jesús, fill de Josedec, gran sacerdot,
i tot el poblé del país, ha dit Jahvé, i poseu-vos a l'obra;
que jo estic amb vosaltres, ha dit Jahvé deis exércits.
6 Per la paraula que vaig pactar quan eixíreu d'Egipte,
i el meu esperit estará enmig de vosaltres; no temeu.
La gloria del temple novell
6 Perqué aixó ha dit Jahvé deis exércits :
Encara una altra volta, dintre poc,
commouré el cel, i la térra,
i la mar, i els continents.
7I commouré totes les nacions,
i vindrá el més preat de totes les gents,
i ompliré de gloria aquesta casa,
ha dit Jahvé deis exércits.
8 Meva és la plata, i meu és l'or,
ha dit Jahvé deis exércits.
7, Hbr. ta, 26.
5. — La paraula que vaig pactar. De
triar-vos com a poblé destinat a exercir
el meu cuite a perpetuítat (Ex. XIX, 5
i seg.; Lev. XXVI, 11).
6. — Encara una altra volta. Aquesta
frase obté traduccions diverses i esdevé
obscura. El sentit sembla ésser : en
l'esdevenidor próxim , aquest temple
será humil, com ara, en comparado
del salomóme ; pero més avant Jahvé
el glorificará.
Commouré el cel i la térra. Aquesta
commoció es refereix, segons alguns,
a la que es realitzá en la mort de Jesu-
crist (Mt. XXVII, 45 i seg.); altres la
refereixen ais esdeveniments de la fi
del món; altres, finalment, ho interpre-
ten en sentit més o menys metafóric.
7. — Commouré totes les nacions. Els
profetes anteriors ja havien anunciat
l'agitació deis pobles, afiuint al regne
messiánic (cf. Is. LX).
El més preat de totes les genis. La
Vulgata i alguns hermeneutes protes-
tants i católics, ho refereixen a la per-
sona del Messias (Desideratus candis
gentibus). El sentit directe del text he-
breu, tal com el posseím, s'ha de refe-
rir a les riqueses i preciositats que
portaran els pobles en afluir a Sion.
Ompliré de gloria. Amb les ofertes
deis gentils.
AGGEU-II, 9-15
25?
9 Será gran la gloria d'aquesta darrera casa,
més que la de l'anterior,
ha dit Jahvé del exércits,
i en aquest lloc donaré la pau, ha dit Jahvé deis exércits.
EL POBLE JUEU CONTAMINAT
10 El dia vint-i-quatre del mes nové, l'any segon de Darius, hi ha-
gué paraula de Jahvé, per mitjá del profeta Aggeu, dient : nAixó
ha dit Jahvé deis exércits : Demana ara la llei ais sacerdots, dient :
"Si algú porta carn sagrada en els replecs del seu vestit, i toca amb
els seus replecs el pa, o el recaptc, o el vi, o Poli, o qualsevol altra
vianda, ¿será santificat tot aixó? Respongueren els sacerdots, i di-
gueren : No.
13 1 demaná Aggeu: Si un contaminat per cadáver, toca qualsevol
d'aqucstes coses ¿esdevindran contaminades? Respongueren els sa-
cerdots idigueren: Serán contaminades. 14 1 respongué Aggeu, i
digué :
Així está aquest poblé,
i aquesta gent en la meva preséncia, ha dit Jahvé,
i així són totes les obres de les seves mans ;
i tot el que m'ofereixen, també és contaminat.
15 1 ara penseu dins del v<
9. — Donaré la pau. La pau aquella,
que el món no pot donar, que és la
pau de l'ánima. Es refereix el profeta
al temps messiánic. La pau és una de
les característiques del Messias més
destacades (cf. v. g. Mich. V, 5). I en
aquest sentir, será més gloriós el nou
temple (on acudirá el rei de la pau)
que no pas el de Salomón.
1 2. — Carn sagrada. La que restara
CÁST1GS I BENED1CCIONS
cor el que ha esdevingut fins
[avui,
de la victima en certs sacrificis. Se-
gons la Llei (Lev. VI, 20) el vestit en
qüestió restava santificat peí contacte
de la carn del sacrifici, i no es podia
emprar per a servéis profans, sense
execrar-lo préviament; pero no trame-
tia la santificado a tot l'altre que to-
cava.
13. — ¿Esdevindran contaminades? Se-
gons la Llei (Nm. XIX, 22).
254
AGGEU-II, 16-22
abans de muntar, pedra sobre pedra, en el temple de Jahvé.
16Aleshores hom anava a un munt de vint mesures,
i n'hi havia deu ;
i hom anava a la boca del trull,
per treure'n cinquanta cántirs, i n'hi havia vint.
17 Us he castigat amb eixut, i amb mascaró, i amb calamarsada,
tota obra de vostres mans,
i ningú de vosaltres no s'ha girat a mi, ha dit Jahvé.
18Penseu dins del vostre cor, d'avui en avant,
des del dia vint-i-quatre del mes nové,
des del dia que foren posats els fonaments del temple de
penseu-ho dins del vostre cor. [Jahvé ;
19 ¿ Hi ha encara llavor al graner ?
I ni la vinya, ni la figuera,
ni el magraner, ni l'olivera no han florit ;
des d'avui, ho beneiré.
ZOROBABEL, SEGELL DE DÉU
20 1 novament hi hagué paraula de Jahvé a Aggeu, a vint-i-quatre
d'aquell mes, dient: 21 Parla a Zorobabel, governador de Judá, i
digues-li :
Jo commouré el cel i la térra.
22 1 bolearé el soli deis reialmes,
i trencaré la poténcia deis regnes de les nacions,
i bolearé el carro i els que hi van a dalt,
i cauran els cavalls i els genets ;
cada un peí glavi de son germá.
18, Am. iv, 9.
16. — Vint... i n'hihavia deu; cinquan- 22. — Bolearé el soli... trencaré la po-
ta... vint. Frases que expressen la po- téncia de les nacions. Aquesta predicció
bresa i decadencia d'aquells dies. es refereix al temps messiánic (cf. Dan.
20. — Vint-i-quatre d'aquell mes. El II, 44) i potser també aHudeix la fi del
mateix dia que es produí la revelado món.
anterior.
AGGEU-II, 23
255
En aquell dia, ha dit Jahvé deis exércits,
et prendré, Zorobabel, fill de Salatiel,
mon servent, ha dit Jahvé,
i et posaré, com un segell ;
perqué t'he triat, ha dit Jahvé deis exércits.
23, Sir. BB, 1 !•
23. — Zorobabel. Ac¡ representa,
més aviat que la seva propia persona
i el seu temps, d temps i la persona
del Messias en la primera, i (segons
altres) en la segona vinguda al món.
Com un segell. Com a legat meu. El
segell és el senyal d'autenticitat perso-
nal. Segons altres, el segell és aci una
cosa preciosa i curosament guardada.
Per comprendre l'escaien^a d'aquesta
profecía, cal teñir en compte que Jeco-
nias, avi de Zorobabel, era com un
anell rebutjat. (Cf. Jer. XXIII, 24).
Zorobabel és la rehabilitació de la nis-
saga, de la qual havia de náixer el
Messias.
ZACARIAS
NOTÍCIA PRELIMINAR
L'onzé deis profetes menors, Zacarías (record de Déu), fill de Baraquias
i nét d'Addo, sembla que fou de familia sacerdotal (cf. Neh. XII, 4, 16).
Alguns, fundats en el mateix text (II, 4), el suposen dedicat, des de
molt jove, a la missió de profeta; pero una tradició recollida entre els es-
criptors cristians antics, el suposa ja vell quan torná de Caldea. El que
podem assegurar és que foj contemporani d'Aggeu, car comencá la seva
missió dos mesos després del primer oracle d'aquest profeta, com exposa
el mateix llibre (I, 1).
Han discutit molt els critics la identilícació del nostre profeta amb el
seu homónim que PEvangeli (Mt. XXIII, 35) esmenta, com assassinat
entre Paitar i el temple (II Par. XXIV, 20-22). Malgrat l'autoritat de
sant Jeroni ¡ de sant Joan Crisóstom, la critica moderna s'inclina a establir
distinció real entre aquests dos personatges homónims. Ni en el llibre
d'Esdras, ni en el de Nehemias, ni en el del profeta Malaquias, ni en els
de Fl. Josep, no deixaria de trobar-se consignada una acusado contra
un crim tan recent i tan greu, com l'haver assassinat en el mateix temple
un sacerdot-profeta.
El nostre Evangcli de sant Mateu (/. c.) fa fill de Baraquias el Zacarías
assassinat en el temple; sembla, pero, que és obra de les preocupacions
del traductor grec, car Poriginal arameu, com afirma sant Jeroni, el fa fill
de Jóiada.
El martírilogi roma commemora el profeta Zacarías el dia 6 de setembre.
El llibre de Zacarías es divideix en tres grans parts : i.*, I-VI ; 2.',
VII- VIII; 3.a, IX-XIV. Les dues primeres parts són acceptades unáni-
258
NOTÍCIA PRELIMINAR
mement com a autentiques, peró la tercera ha estat objecte de discussions.
Alguns crítics la suposen anterior a la captivitat de Babilonia, i d'altres,
católics i tot, la fan de l'época grega, o deis macabeus.
Indiscutibles, per a la crítica ortodoxa, la canonicitat i el carácter since-
rament profétic d'aquests sis capitols, i situant la qüestió en el terreny de
l'autenticitat histórica, no trobem, en els que la impugnen, raons de prou
pes per a rebutjar l'opinió tradicional jueva i cristiana.
Una forta garantía d'autenticitat d'aquests sis darrers capitols la fornei-
xen conjuntament tots els textos i totes les versions antigües, en les quals
la profecía de Zacarías forma, ínvariablement, un llibre, amb el contingut
deis catorze capitols, de qué consta actualment en les nostres Bíblies. I cal
remarcar que el canon hebreu, que segueixen les versions antigües, fou
ordenat poc temps després de la mort de Zacarías, quan era viu encara el
record del profeta. A més, en els sis capitols esmentats hi ha molts indi-
cis que palesen haver estat escrits en els dies posteriors no gaire llunyans
a la captivitat, i la semblanca d'idees teocrátiques i messiániques i ádhuc
de certes frases literals entre les tres parts, no s'expliquen prou, si no s'ad-
met la unitat d'autor de tot el llibre. Altrament, no és una objecció sólida
la que es basa en certes diferéncies d'estil entre la tercera part i les altres
dues. Les diferéncies hi són; peró s'expliquen perfectament per la diver-
sitat de matéries que hi són tractades.
L'estil de Zacarías esdevé, sovint, obscur, sobretot en les visions sim-
bóliques; generalment, peró, és viu i animat i el llenguatge bastant pur,
si hom té en compte l'época decadent i influida de barbarismes en qué fou
escrit el llibre.
PRIMERA PART
PROMETELA DE SALUT
0. i-vi, 15)
Introducció
(C. I.) 'En el mes vuité de l'any segon de Darius hi hagué pa-
raula de Jahvé a Zacarías, fill de Baraquias, fill d'Addo, dient :
2 Jahvé s'indigná molt contra els vostres pares.
8 Els dirás, dones : Aixó ha dit Jahve deis exércits :
Torneu a mi, diu Jahvé deis exercits,
i jo tornaré a vosaltres, ha dit Jahvé deis exércits.
4 No sigueu com els vostres pares,
ais quals els profetes anteriors cridaven, dient-los :
Aixó ha dit Jahvé deis exércits :
Au, torneu deis vostres camins dolents i de les vostres males
[obres ;
i no en feren cas, ni m'escoltaren, diu Jahvé deis exércits.
3, Mal. 111, 7. — 4, I». «1, ■•] xxxi, 6; xlv, 11; Ir. 111, 11; Ez. xvm, 30; xx, 7; xxxm, 11; Oi. xiv, a;
loel 11, 12.
1. — El mes vuité. És el de Bul en el de Babilonia, havia comencat a cora-
calendari hebreu, que s'estén de mig prendre que la causa de totes les seves
octubre a mig novembre. — L'any segon malvestats era la idolatría. No és,
de Darius. Dos mesos, dones, després dones, la conversió de la idolatría el
de la primera revelació feta a Aggeu. que Jahve' demana, sinó una adhesió
3- — Torneu a mi. El poblé jueu, més perfecta i mes confiada al cuite de
sota l'escarment terrible de la captivitat Déu, una conversió ex loto corde.
2ÓO
ZACARIAS -I, 5-8
5¿On són els vostres pares?
¿ i els profetes viuran eternament ?
6 Les meves paraules, pero,
i els meus decrets, que vaig ordenar ais meus servents, els
[profetes,
no atenyeren els vostres pares i es convertiren i digueren :
Com decreta Jahvé deis exércits de íer sobre vosaltres,
segons els nostres camins i segons les nostres obres,
¿així ens ho ha fet?
I. SIGNIFICADA EN VUIT VISIONS SIMBÓLIQUES
(I, 7 -VI, 8)
VlSlÓ DEL CAVALLER ENTRE LES MURTRERES
7 El día vint-i-quatre del mes onzé, que és el mes de Sabat, l'any
segon de Darius, hi hagué paraula de Jahvé a Zacarías, fill de Bara-
quias, fill d'Addo, profeta, dient : 8 He tingut en la nit una visió, i
vet ací un home muntat sobre un cavall vermell, i aquest estava en-
tre unes murtreres, que hi havia al cap d'avall,i darrera d'ell, cavalls
5-6. — Els vostres pares... els profetes
(generalment, contra sant Jeroni, hom
entén ací els profetes veritables), ja no
existeixen, pero les paraules profétiques
s'acompliren sobre els vostres pares i ells
es convertiren i reconegueren la má de
Déu (cf. Dan. IX, 5 i seg.; ib. III, 27
i seg.).
7. — El mes Sabat corresponia a la
darrera quinzena de gener i a la pri-
mera de febrer, de lluna a lluna.
8. — En la nit. Alguns opinen que
aquesta visió la tingué Zacarías dormint
i somniant; el text, pero, no ho diu, i
la visió nocturna tant pot realitzar-se
dormint el profeta, com estant despert.
Un home muntat sobre un cavall ver-
mell. Els hermeneutes generalment
identifiquen aquest cavaller amb l'án-
gel de qué parla el verset 1 1 , el qual es-
tava també entre les murtreres. Aquest
ángel és Miquel, que té cura especial
del poblé hebreu. Quant al color (ver-
mell) del cavall, uns pensen que signi-
fica la ira de Déu (cf. Apoc. VI, 4),
mentre que altres ho consideren un
detall sense importancia ni sentit espe-
cial.
Unes murtreres, que hi havia al cap <Ta-
vall. Aqüestes paraules han estat tra-
duídes diversament. Alguns les esme-
nen.
Cavalls (sois, o més probablement,
amb sengles genets), representen els
ZACARIAS - 1, 9-16
vermells i d'altres colors i blancs. 9 1 jo vaig dir: ¿Qui són aquests,
Senyor meu? I em respongué l'ángel que parlava en mi : Jo et mos-
traré qui són aquests.
10I respongué Phome que estava entre les murtreres, i digué:
Aquests són els que Jahvé ha enviat a recórrer la térra. 11 1 respon-
gueren a l'ángel de Jahve que estava entre les murtreres, i digueren :
Ilem recorregut la térra, i vet ací que tota la térra reposa i está tran-
quiHa. 12 1 respongué l'ángel de Jahve, i va dir: Jahve deis exércits,
¿fins a quan no us compadireu de Jerusalem i de les ciutats de Judá,
que teniu avorrides? Aquest és Pany setanta. l*I va respondre
Jahve a l'ángel que parlava en mi, paraules bones, paraules de
consol.
"I em digué l'ángel que parlava en mi :
Crida, dient : Aixó ha dit Jahve deis exércits :
Amb gran zel he zelat Jerusalem i Sion.
15 1 estic irat de gran indignado contra les nacions superbes,
car jo estava una mica irritat,
i ells encara han contribuít al mal.
10 Per tant, aixó ha dit Jahve :
M'he girat a Jerusalem amb misericordia;
14, Inf. tiii, 1.
diversos Befadme! del món o bé els
ángels custodis d'aquests reialmes.
ü'altres colors. hl mot hebreu (seru-
kim) també és objecte de traduccions
diverses. Sembla indicar un color con-
cret (potser el gris), pero difícil d'iden-
tificar.
9. — Parlava en mi. Segons alguns
parlava dins de mi; segons altres, amb
mi.
10. — / respongué. Contra el que al-
guns opinen es tracta d'una resposta,
car a ell s'havia adrecat la pregunta
del verset 9.
11. — Ijx Ierra reposa i está tran-
quilla. Sois els jueus no teñen encara
ni ciutats, ni muralles, ni independencia
veritable. 1 com els profetes anteriors
havien anunciatla ruina deis pobles pa-
gans i la gloria d'Israel (v. g. Aggeu
U, 8-24), segueix l'exclamació natural
de l'altre verset fins a quan jahvé?
12. — Aquest és Tany setanta. No es
refereix, segons els hermeneutes, ais
setanta anys de captivitat a Babilónia,
anunciats per Jeremías (XXV, 11, 12)
i que ja havien passat. Probablement
es tracta d'un nou cicle de setanta anys.
Sembla, pero, que podria teñir un sen-
tit de plusquamperfet, co és: ja són
Íassats, de molt, els setanta anys de
eremias.
13. — Parlava en mi. Cf. verset 9.
15. — Ells... han contribuit al mal.
Jahvé ja estava indignat contra les na-
cions paganes, a causa de llurs pecats;
pero, amb els mals tractes infligits al
poblé jueu, la ira de Jahvé ha curullat.
2Ó2
ZACARIAS - I, 17-II, 5
lá meva casa hi será edificada — paraula de Jahvé deis exér-
i hom alineará sobre Jerusalem. [cits —
7 Torna a cridar dient : Aixó ha dit Jahvé deis exércits :
Tornaran a sobreeixir de riquesa les meves ciutats,
i Jahvé encara consolará Sion,
i encara Jerusalem será elegida.
VlSlÓ DE LES QUATRE BANYES
(C. II.) *I alcí els ulls, i vaig mirar, i vet ací quatre banyes. 2I
vaig preguntar a l'ángel que parlava en mi : ¿ Qué és aixó ? I em
digué : Aqüestes són les banyes que han esventat Judá i Israel i
Jerusalem. 3I em mostrá Jahvé quatre obrers. 4I vaig demanar:
¿Quévénena fer aquests? I em respongué, dient: Aqüestes són
les banyes que han esventat Judá, talment que ningú no alcava el
cap; aquests, pero, han vingut per a esglaiar-les, per aterrar les
banyes de les nacions, que han alcat la banya contra la térra de
Judá, per esventar-la.
VlSlÓ D'UN HOME AMB EL CORDILL
5I alcí els ulls, i vaig mirar, i v
16. — Hom alineará. Es tiraran 1¡-
nies divisóries per a procedir a la re-
edificado.
17. — Jerusalem será elegida. Jerusa-
lem será la ciutat de la predilecció de
Jahvé; la seva ciutat.
1 . — Quatre banyes. Hom sap que la
banya, en la literatura bíblica, és el
simbol de la poténcia. ¿Quines són,
dones, aqüestes quatre poténcies? Sant
Jeroni ho relaciona amb les quatre bés-
ties del capítol seté de Daniel, i diu que
són els quatre grans Imperis caldeu,
medo-persa, macedónic i roma. Altres
hermeneutes, pero, opinen que no hi
ha cap referéncia a Imperis determi-
nats, sinó que el quatre és un nombre
rodó, que abasta tots els Imperis pa-
gans de les quatre parts del món.
t ací un home que portava, a les
3. — Quatre obrers. Co és, homes
de treball. La identificació histórica
d'aquests obrers depén de la interpreta-
do de les quatre banyes del verset 1 .
Alguns pensen que no es tracta de per-
sonatges histories, sinó de símbols de
la destrucció de les quatre banyes.
Molts entenen que són quatre ángels,
encarregats per Déu de castigar les
nacions paganes.
4. — Talment que ningú no alcava el
cap. Significa la desfeta total que les
banyes infligiren a Judá.
Els quatre obrers d'antuvi /eren tre-
molar les banyes ; després les aterra-
ren.
5. — Un home. Co és, un ángel en
forma d'home, probablement l'ángel
tutelar de la teocrácia jueva, Miquel.
ZACARIAS -II, 6-1 j
265
mans, una corda d'amidar. CI li vaig dir : On vas? I em va res-
pondre : A amidar Jerusalem, per veure quina és la seva ampiaría i
la seva llargada.
7I vet ací que sortia l'ángel que parlava en mi, i un altre ángel li
eixí al davant. 8I li digué : Corre, parla a aquest minyó, dient :
Eixamples ocupará Jerusalem per la multitud d'homes i de bésties a
dintre seu. 9 1 jo li íaré — paraula de Jahvé — de muralla de foc peí
voltant i seré glorificat dins d'ella.
Humihació de Babilonia i gloria de Sion
10 Au, au! i fugiu de la térra del nord, diu Jahvé,
perqué us he escampat vers els quatre-vents del cel, diu Jahvé.
11 Au, Sion, deslliura't,
la que vius filia de Babilonia.
12 Perqué aixó ha dit Jahvé deis exércits :
Després de la gloria, m'enviará a les nacions,
que us han espoliat;
car el que us toca, li toca la niñeta de l'ull.
13 Perqué vet ací que jo aleo la meva má damunt d'ells,
i serán presa de llurs servents,
Una corda a" amidar. Indica els tre-
balls per a reconstruir Jerusalem.
8. — Aquesl minyó. És el profeta.
9. — Muralla dt foc. A la que l'ene-
niic no podrá ni acostar se. Aqüestes
paraules profétiques 8 i 9, si bé referi-
des immediatament a la reconstrucció
de la ciutat santa, sembla que en llur
sentit pie aHudeixen l'Església católica,
protegida de Déu.
10. — La térra del nord. lis la Caldea
(cf. Jer. IV, 6; XXV, 9, etc.) on encara
restaven molts jueus, després del de-
cret de Cirus, concedint-los permis de
tornar a Palestina.
Us he escampat vers els quatre vents.
Aquesta frase és un xic obscura. Els
hermeneutes en fan traduccions i fins
esmenes di verses. Donant al preté-
rit (he escambat) el sentit de futur (es-
camparé), cosa freqüent en la literatura
profética, en resulta un sentit prou
acceptable : l'extensió del reialme he-
breu per tot el món, la catolicitat de
l'Hsglésia.
11. — Filia de Babilonia. Habitant a
Babilonia (cf. Jer. XLVI, 19). Hom
pot entendre també la mateixa ciutat.
El sentit és igual.
12. — Després de la gloria. Sembla
referir se al verset 3, en el qual es diu
que Jahvé habitará a Jerusalem per a
la seva gloria, i després l'ángel de Jah-
vé, visitará les nacions per a castigar-
les. La frase és obscura.
13. — Serán presa de llurs servents.
Els pagans, que havien captivat els
jueus, serán fets captius per aquests.
Es evident el sentit espiritual d'aquesta
profecía. Vegi's el verset IX.
2 64
ZACARIAS -II, 14-III, 4
i coneixereu que Jahvé deis exércits m'ha enviat.
14 Canta i alegra't, filia de Sion,
perqué vet ací que vine, i habitaré a dintre teu — paraula de
15 1 s'adheriran a Jahvé moltesnacions enaquelldia, [Jahvé — .
i serán el poblé meu,
i habitaré dins de tu,
i coneixerás que Jahvé deis exércits m'ha enviat a tu.
16 1 Jahvé posseirá Judá,
la seva heretat sobre la térra santa
i continuará Jerusalem essent l'elegida.
17 Calli tothom davant Jahvé,
que s'ha despertat del seu sant estatge.
VlSlÓ DEL GRAN SACERDOT
(C. III.) 1l em fou mostrat Jesús, el gran sacerdot, que estava
a la preséncia de l'ángel de Jahvé, i el satán a la seva dreta, per
fer-li la contra. 2I va dir Jahvé al satán : Jahvé t'increpi, satán ; que
t'increpi Jahvé, que ha elegit Jerusalem; ¿no és aquest un tió,
arrancat del foc?
3 1 Jesús anava vestit amb ornaments sutzes, i estava a la pre-
séncia de l'ángel. 4I respongué i ordená ais que estaven al seu da-
15. — Moltes nacions. Aquest verset
expressa claramentla vocació delsgen-
tils i la caiolicitat de l'Església.
16. — Malgrat que el reialme mes-
siánic será universal, Judá será la nació
predilecta (Fheretat) de Jahvé, i Jerusa-
lem la ciutat elegida i predilecta, la
capital de la teocrácia.
17. — S'ha despertat. Jahvé sembla
dormir, quan deixa el seu poblé en
mans de Tenerme; es despena, quan fa
sentir ais enemics la seva potencia.
A remarcar la sublimitat cenyida d'a-
quest verset.
1. — Em fou mostrat. En hebreu está
en forma activa (em mostró), pero sense
indicar el subjecte de l'oració, el qual
és Jahvé , segons alguns , i segons
altres , l'ángel del capítol anterior.
El satán vol dir literalment Vadver-
sari. Es un personatge que fa la contra
a l'ángel de Jahvé, i es posa a la dreta
d'ell, com per a deturar-li la má. S'a-
dapta perfectament al Satanás de l'an-
gelogia cristiana.
3. — Amb ornaments sutzes. Indiquen
els pecats personáis del gran sacerdot o,
bé els de tot el poblé, o més proba-
blement, els de l'estament sacerdotal
tantes vegades aHudit en els profe-
tes.
4. — I respongué. A la demanda tácita
del sacerdot, que estava amb la roba
sutza, davant de l'ángel. Aquest ordená
ais ángels inferiors que estaven al seu
davant.
ZACARIAS -III, 5-9
265
vant, dient : Traieu-li de sobre les vestidures sutzes. I digué a ell :
Mira, he foragitat de sobre teu la teva iniquitat, i t'he fet posar ves-
tits de festa. SI afegí : Poseu-li sobre el cap una tiara neta. I li
posaren al cap una tiara neta, i el vestiren deis ornaments, i l'ángel
de Jahvé ho presenciava.
SlGNIFICAT d'aQJJESTA VISlÓ
;I testifica l'ángel de Jahvé a Jesús, dient:
7Aixó ha dit Jahvé deis exércits :
Si vas pels meus camins, i ets amatent a custodiar-me,
tu també regirás la nieva casa,
i tu també custodiarás els meus atris ;
i et faré caminar entre aquests, que están ací.
8 Escolta, dones, Jesús, gran sacerdot,
tu i els teus coHegues, que viuen amb tu;
car son homes simbólics ;
perqué vet ací que faig venir el meu servent Germen.
9 Perqué vet ací la pedra que vaig posar davant de Jesús;
8. Le. 1, 78.
8. — Els leus coHegues, que viuen amb
5. — Una tiara. El mot tsanif no és
el terme propi de la tiara sacerdotal;
significa més aviat turbant, faixa al vol-
tant del cap: pero com que es tracta de
vestidures sacerdotals, hem posat tiara,
aixi com (també en el verset 3) orna-
ments.
7. — Ets amatent a custodiar me (heb.:
si guardes la meva guarda). B mateix
pot significar el que generalment se li
atribueix: si observes els meus precep-
tes, que: si procures que tothom els
observi, respectant el temple, complint
els preceptes religiosos, etc.
La meva casa. El temple, o bé en
un altre sentit més ampie, toi el poblé
de Jahvé.
Els meus atris. Els del temple.
Et jaré caminar (heb.: et donaré ca-
mins) entre aquests. Els ángels t'acom-
panvaran i et protegiran en l'exercici
del ministeri sacerdotal.
tu. E.ls altres sacerdots, membres del
coHegi sacerdotal que presidia Jjsús.
Homes simbólics. El sacerdoci aaro-
nltic era una preformació típica del sa-
cerdoci del Crist i de la Uei nova.
/:/ meu servent Germen. El servent
de Déu, per antonomásia, és el Messias
(cf. Is. LII, ijí LUI, 11; Ez. XXXIV,
23 i seg.). També la idea de Germen
s'empra sovint per designar el Messias
(cf. IIRg. XXIII, 2-5; Is. IV, 2; Jer.
XXIII, 5; ib. XXXIII, 15). Es fa di-
fícil d'aplicar aquest títol a Zorobabel,
com volen alguns hermeneutes, a part
d'altres raons, perqué Zorobabel ja ha-
via vingut i el personatge de Zacarías
encara havia de venir.
9. — La pedra. Designa també sovint
el Messias (Ps. CXVII, 22; Rom. IX,
53; I Cor. X, 4). Acl més aviat sembla
expressar la teocrácia restaurada, i al
266
ZACARIAS - III, io-IV, 6
set ulls sobre una pedra ;
vet ací que jo gravaré la seva escultura,
diu Jahvé deis exércits,
i en un dia treuré la iniquitat d'aquesta térra.
10 En aquell dia, diu Jahvé deis exércits,
cada un cridará el seu amic, sota la parra i sota la figuera.
VlSlÓ DEL CANELOBRE D'OR
(C. IV.) *I torna l'ángel que parlava en mi, i em despertá,
com un home que és despertat de dormir. 2I em digué : ¿Qué
veus tu? I vaig respondre : He mirat, i vet ací un canelobre, tot
d'or, i el llantió al cap de dalt, i set llums a sobre d'ell, i set con-
ductes per a les llums que sosté. 3I dues oliveres a la part de dalt,
l'una a la dreta i l'altra a l'esquerra del llantió. 4 1 jo vaig enraonar
i vaig demanar a l'ángel que parlava en mi, dient : ¿ Qué és aixó,
missenyor? 5I va respondre l'ángel que parlava en mi, i em digué :
¿No coneixes qué és aixó ? I vaig dir : No, missenyor.
6I respongué i em parlá, dient:
capdavall, l'obra messiánica. Entre els
moderns, alguns entenen la pedra pri-
mera deis fonaments del temple; altres,
la clau superior; altres, la de l'altar,
etc.
Set ulls. La vigiláncia acurada de Déu
sobre l'obra messiánica (set sembla un
nombre rodó) o bé els set ángels que
hi serveixen (Tob. XII, 15; Apoc. V,
6; VIII, 2, 6; Zac. IV, 10).
Gravaré la seva escultura. La nova
teocracia será tallada i polida per Déu,
com l'escultor treballa la pedra per
fer-ne una estatua. Alguns hermeneu-
tes ho apliquen a la persona del Mes-
sias, gravada i treballada en el seu eos,
amb els assots, espines, claus, etc. de
la passió.
En un dia trauré la iniquitat d'aquesta
térra. Potser aquesta expressió té un
SlMBOLISME DE LA VISlÓ
Aquesta és la paraula de Jahvé
sentit inicial aplicada a la restaurado
zorobabélica, pero en sentit perfecte
expressa la redempció peí Messias, se-
gons la teología cristiana.
10. — Sota la parra i sota la figuera.
Cf. Miq. IV, 4.
1. — Torna. Sembla que no es
tracta de moviment local, sino de l'as-
sisténcia profética de l'ángel que par-
lava en el profeta. Aquest, finides les
visions anteriors, restava com a les
fosques i adormit per a percebre la
revelado divina. L'ángel el desperta
d'aquest ensopiment.
2. — Un canelobre Per l'estil del
que descriu Moisés (Ex. XXV, 31-40;
XXXVII, 17 i seg.) amb un llantió, o
dipósit d'oli, que alimentava els set
llums per altres tants condueles (set i set;
segons altres 7 X 7)-
ZACARIAS -IV, 7-14
267
a Zorobabel ; diu així : No amb exércits, ni amb fon;a, sinó amb el
meu esperit, ha dit Jahvé deis exércits.
7 ¿Qui ets tu, muntanya gran? Davant de Zorobabel, aplanada;
i treurá la primera pedra entre aclamacions de : Gracia, gracia a ella!
8I hi va haver paraula de Jahvé a mi, dient : 9Les mans de Zoro-
babel posaren els fonaments d'aquesta casa, i les mans del mateix
l'enllestiran, i coneixerás que Jahvé deis exércits m'ha enviat a vos-
altres. 10 Perqué ¿qui ha menyspreat el dia de les poquedats? Ja
s'alegraran, i veuran la plomada a les mans de Zorobabel aquells set
ulls de Jahvé que recorren tota la térra.
11 1 vaig respondre i vaig dir-li : ¿ Qué són aqüestes dues oliveres
a la dreta i a l'esquerra del canelobre? UI vaig tornar a parlar, i li
vaig dir : ¿Qué són les dues rames d'olivera que, per dos conductes
auris, vessen or de dintre? 13 1 em respongué : ¿No saps que és
aixó? I li vaig dir : No, missenyor. 14 1 ell digué : Aquests són dos
filis de la unció, que están davant del Senyor de tota la térra.
7. — Muntanya gran. Els obstacles
per a ediñear el temple i restaurar la
teocrácia, encara que siguin grans com
Ies muntanves, ¡'aplanaran davant de
Zorobabel, perqué és l'esperit de Déu
(verset 6) qui el conforta i ajuda.
Treurá la primera pedra. Posará la
pedra superior i darrera, o bé conti-
nuará edificant sobre la primera.
Gracia, gracia a ella! lixclamacions
jubiloses del poblé, en posarse la pe-
dra primera (o la suprema) del temple.
8. — A mi. A l'ángel; és ell qui
parla en els versets 9 i 10, com es de-
dueix del verset 1 1 . (Cf. II, 9).
10. — Dia de les poquedats. Dia en
qué es fa poca cosa, segons l'estil de
la Biblia; els dies en qué T'edificació del
temple anava molt lentament per les
diñeultats que s'hi presentaven.
La plomada a les mans de Zorobabel.
Vol dir l'obra del temple dirigida i
apressada per aquest princep.
Set ulls de Jahve. Vegi's III, 9.
12. — Vessen or. Co és, un oli pur,
ciar i groguenc com Por.
14.- Filis de launció. És un hebraisme
que vol dir ungits amb oli. Sembla que
es tracta concretament de Jesús, gran
sacerdot, i Zorobabel, princep de Judá.
Qyant al sentit d'aquesta visió de Zaca-
rías, el canelobre representa el poblé
de Déu; l'oli, que l'alimenta la grácia
divina; les dues oliveres, les dues po-
testats, sacerdotal i de govem, que
constitueixen la teocrácia i amb llur
acció conjunta nodreixen el ltantió,
d'on davalía l'oli a les set llums del
canelobre. ti nombre set de les llums
sembla un nombre rodó i sagrat.
Hom veu de seguida que el sentit
d'aquesta visió assoleix una realització
més plena en l'Església de Crist que
en la teocrácia jueva, restaurada per
Zorobabel. A més, el seu carácter es-
piritual está clarament expressat en el
verset 6 (no amb exercits ni amb jorca,
sinó amb l'esperit de Déu).
li - HOM TUT4M1HT X
268
ZACARIAS -V, 1-9
El llibre qjje vola
(C. V.) *I vaig tornar a alear els ulls, i vaig mirar, i vet ací un
llibre que volava. 2I em digué : ¿Qué veus? I jo vaig respondre :
Veig un llibre que vola, de vint colzades de llarg i deu d'ample.
3I em digué : Aquesta és la maledicció que surt sobre la fac de tota
la térra, perqué segons una cara, será extirpat tot aquell que furta,
i segons l'altra cara, tot aquell que jura. 4 Jo la trauré, diu Jahvé
deis exércits, i anirá a la casa del lladre i a la del que jura en fals
peí meu nom, i se li quedará dins la casa i la destruirá amb la seva
fusteria i amb les seves pedrés.
L'efa i la dona
5I surtí l'ángel que parlava en mi, i em digué: Alca els ulls, i
mira el que va eixint. 6 1 vaig dir: ¿Qué és aixó? I em respon-
gué : Aixó és una efa que surt. Aixó és l'aspecte que fan en tota
la térra.
7 1 vet ací que fou portat un talent de plom ; i una dona s'asseia al
mig de l'efa. 8I digué : Aquesta és la impietat ; i la gitá dins l'efa,
i amb la massa de plom en tapá l'obertura. 9I vaig alear els ulls, i
vaig mirar, i vet ací dues dones que surtien i portaven el vent en
1. — Un ¡libre. No precisament com
els actuáis, disposai en fulls relligats, ni
tan sois enrotllat, com s'estilava ales-
hores; es tracta, sembla, d'un gran full
escrit. (Cf. verset 3).
Que volava. Flotant en Taire.
2. — Vint colzades... i deu. ¿Aqüestes
dimensions teñen significado simbólica?
Alguns hermeneutes les refereixen a di-
versos detalls de l'obra del temple (cf.
Ex. XXVI, 36; III Rg. VI, 3; ib. 23-26;
II Par. III, 11; ib. IV, 1). En tot cas,
és un simbolisme obscur.
3. — Segons una cara... segons Tal-
tra. El llibre, o volum, conté a una
plana i a l'altra malediccions contra
els lladres i contra els que perjuren.
4. — ¡o la trauré. La maledicció del
llibre.
6. — E/a. Mesura jueva de sólids.
L'aspecte que fan (la representació
simbólica). Els pecadors de la térra de
Judá.
7. — Talent de plom. Ésa dir, una
massa o un pa d'aquest metall (cf. ver-
set 8).
8. — La impietat d'Israel (principal-
ment, la idolatría) posada dins l'efa ta-
pada de plom, significa que ha d'ésser
enterrada definitivament.
9. — El vent en llurs ales. Volaven
rápides com el vent.
ZACARIAS -V, io-VI, 7
269
llurs ales, unes ales com de cigonya, i van aixecar l'efa entre la
térra i el cel. 10 1 vaig demanar a l'ángel que parlava en mi: ¿On
s'emporten l'efa, aqüestes? uIem respongué : A bastir-li casa en
térra de Sennaar, per a deixar-la allí i coHocar-la en el lloc que
li pertoca.
YlSlÓ DELS QUATRE CARROS
(C. VI.) 'I vaig tornar a aligar els ulls, i vaig mirar, i vet ací
quatre carros que sortien d'entre dues muntanyes, i les muntanyes
eren roques de bronze. 2 Els cavalls del primer carro eren vermells,
i els del segon, negres. 3 Els del tercer eren blancs, i els del quart,
clapejats de blanc, i abrivats. * I jo vaig respondre, i vaig dir a
l'ángel que parlava en mi: ¿ Qué és aixó, missenyor? M l'ángel
respongué, i em digué : Aquests son els quatre vents del cel, que
surten de llur estatge davant del Senyor de tota la térra.
6 El carro amb els cavalls negres eixí vers la térra del nord, i els
blancs marxaren al darrera d'ells, i els clapejats s'adrecaren a la térra
del migdia. 7 1 els abrivats eixiren i cercaren anar a recorrer la
11. — La térra de Sennaar és Babiló-
nia, la térra del pccat; ella és el lloc que
pertoca a l'efa de la iniquitat.
Babilonia representa aci, com en l'A-
pocalipsi, diuen alguns hermeneutes,
les terres de l'Imperi roma, on, foragi-
tats de la térra santa, serán portats els
jueus després de perpetrada la gran
iniquitat de la niort del Fill de Déu.
1 . — Dues muntanyes. Segons alguns,
Sion i Moria; segons altres, Sion i la de-
les oliveres, co és, la valí de Josafat,
on sera el judici de Déu (Joel, III, 16;
Zac. XIV, 4).
Sembla, més aviat, que no es tracta
de dues muntanyes concretes i deter-
minades.
3. — Abrivats. Aquesta qualitat sem-
bla propia, o almenys la més destacada
deis cavalls del carro quart; alguns her-
meneutes, pero, pensen que es refereix
ais deis quatre carros igualment. El
simbolisme deis quatre carros és diver-
sament explicat. Alguns hi veuen els
quatre Imperis daniélics (Dan. VII) i
les quatre banyes (Zac. 1, 19-21).
Sembla més probable que es tracta
deis emissaris de Déu (els ángels) que
s'escampen per tot el món, per acom-
plir els designis de Déu.
5. — Llur estatúe davant del Senyor.
Els quatre vents són exhibits com en
magatzem, o dipósit, a les ordres de
Déu, que els desencadena quan li plau.
6. — La térra del nord. És Assiria,
Caldea, Pérsia, Média, co és, les terres
paganes de més puixanca en aquells
dies. Per aixó dos carros són destacats
vers elles. L'altre, vers la térra del mig-
dia, co és, l'Egipte.
7. — Els abrivats. Alguns critics res-
titueixen vermells per comptes tTabri-
vats (els mots hebreus teñen certa
semblanca: adumim i amu\im). Amb
aquesta rectificació el text esdevindria
net i ciar. (Cf. verset 3).
270
ZACARIAS -VI, 8-13
térra, I digué : Aneu, recorreu la térra. I recorregueren la térra.
8I em crida i em parla, dient: Mira; els que sortiren vers la térra
del nord, hi han apaigavat el meu esperit.
II. EN UNA ACCIÓ SIMBÓLICA
VI, 9-1S)
El Messias reí i sacerdot
9 1 vaig rebre la paraula de Jahvé, dient-me : 10 Pren d'entre els emi-
grats, els Holdai, els Tobia i els Idaia, i vindrás tumateix en aquell
dia i entrarás a casa de Josias, que han tornat de Babilonia. 11 1 pren-
drás l'argent i l'or, i en farás corones, i les posarás a la testa de
Jesús, fill de Josedec, el gran sacerdot. 12 1 li parlarás, dient: Aixó
ha dit Jahvé deis exércits : Vet ací l'home anomenat Germen, i
brotará de sota, i edificará el temple de Jahvé. 13 1 ell edificará el
temple de Jahvé, i ell portará gloria, i s'asseurá, i dominará des del
12, Le. 1, 78.
8. — Han apaivagat el meu esberit. babel, al qual, a més, no s'aHudeix en
Han complimentat la meva venjanca
contra la térra del nord.
10.— Els Holdai, els Tobia i els ldaia
eren families jueves repatriades de l'e-
xili babilónic. Vingueren a Jerusalem,
portant presents d'or i d'argent, en
noni de llurs correligionaris, i s'estat-
jaren a casa de Josias.
Corones. Alguns li donen sentit sin-
gular; el text, pero, ho posa en forma
plural. Hi ha qui pensa que son les
dues corones del sacerdoci i de l'Impe-
ri. Potser és una corona amb pluralitat
de diademes, per l'estil de la tiara pon-
tificia.
12. — L'home anomenat Germen.
Aquest home no és, exclusivament, el
mateix gran sacerdot; ho veda la for-
ma gramatical. Tampoc no és Zoro-
aquest capítol. Es, dones, justificada
la interpretado messiánica d'aquesta
frase (cf. III, 8). Hem dit exclusiva-
ment, perqué cal no oblidar que el gran
sacerdot i els seus coHegues són homes
simbólics (III, 8), i que en les profecies,
ultra el sentit immediat, cal admetre'n,
sovint, un altre de mediat o tipie.
Brotara de sota. Expressió un xic
obscura. El sentit és que naixerá i es
produirá amb humilitat, o bé en la
seva térra, del tronc nacional de David.
Edificará el temple. Si hom accepta
el sentit messiánic d'aquest passatge,
no es pot dir que es tracti del temple
material, encarregat a Zorobabel, sino
del temple espiritual, de la nova teo-
crácia de l'Església.
13. — Portará (corona de) gloria.
ZACARIAS -VI, 14-15
271
seu soli, i hi haurá sacerdot en el soli sacerdotal ; i consell de pau
hi haurá entre els dos. 14 1 les corones per a Helem i per a Tobia i
per a Idaia i per a Hen, fill de Sofonias, estaran, en record, al tem-
ple de Jahvé. 15 1 els allunyats vindran, i contribuirán a l'obra del
temple de Jahvé, i us convencereu que Jahvé deis exércits m'ha en-
viat a vosaltres. I aixó esdevindrá, si escolteu atents la veu del vos-
tre Déu, Jahvé.
Pau hi haurá entre els dos. El Messias
rei (s'asseurá i dominara des del seu soli),
i ensems sacerdot, realitzari l'harmonia
perfecta de les dues funcions, i ense-
nyará la concórdia entre la potestat
civil i la sacerdotal, encarregades de
coHaborar harmónicament al benestar
del poblé. Segons aquesta explicado,
els dos no té el sentit personal (Jesús i
Zorobabel) que alguns hermeneutes (els
qui rebutgen la interpretado messiá-
nica) li atribueixen.
14. — Hen. Aquest nom, segons al-
guns critics, és un afegitó; segons al-
tres, pertanv a Josias (verset 10).
En record, al temple de Jahvé. En re-
cord de la profecía, com a testimoni
simbólic del futur Messias, o bé, de la
generositat deis jueus representats per
Holdai, Tobia i Idaia.
15. — Els allunyats. Són els jueus
de la diaspora, si nom entén el passat-
ge del temple material. Acceptat el
sentit messiánic, sorgeix espontánia i
escaient la interpretado deis gentils que
aflueixen a PEsglésia del Crist.
SEGONA PART
CONDICIONS DE SALUT
(vil, i -vin, 25)
Els enviats de Betel
(C. VII.) 1l en l'any quart del rei Darius, s'escaigué d'haver-hi
paraula de Jahvé a Zacarías, a quatre del mes nové, Casleu. 2I
Betel envía Sarasar, i Rogom-melec, i els seus homes, a pregar a
la fac, de Jahvé, 3 per a parlar ais sacerdots de la casa de Jahvé deis
exércits i ais profetes, dient-los : ¿He de plorar en el mes cinqué,
abstenint-me, com ho he fet altres anys?
Resposta del profeta
4I era vingué la paraula de Jahvé deis exércits, dient: 5 Parla a
tot el poblé de la térra i ais sacerdots, dient : Quan dejunáveu i plo-
ráveu en el mes cinqué, i en el seté, durant aquests setanta anys,
¿ dejunáveu per a mi ? 6 1 quan mengeu i quan beveu, ¿ no mengeu
5, Is. LVIII, J,
1 . — El mes nové, Casleu, comprenia He de plorar. En record de l'incendi
la primera meitat de desembre i la
darrera de novembre.
2. — Betel. Nombrosos betelites ha-
vien retornat de l'exili, i habitaven en
llur ciutat (Betel) reedificada (Neh.
VII, 32; ib. XI, 31).
3. — Els pro/etes. Aggeu, Zacarias i
Malaquias.
del temple i de la ciutat, els jueus
observaven dol públic en el mes cin-
qué, Ab, probablement el dia deu (Jer.
LII, 12).
Abstenint-me de menjar i beure, de-
junant.
5. — ¿Dejunáveu per a mi? Aquests
dejunis, ni Déu els havia imposat, ni
ZACARIAS - VII, 7-VIII, j.
273
per a vosaltres i per a vosaltres beveu? 7 ¿No sabeu les paraules
que anuncia Jahvé, per mitjá deis profetes anteriors, quan Jerusalem
estava habitada i tranquilla, i hom habitava a les seves ciutats, i pels
voltants, i al migdia, i a la plana?
8I hi hagué paraula de Jahvé a Zacarías, dient : 9Aixó ha dit
Jahvé deis exércits : Judiqueu segons veritat i feu pietat i misericór-
dies cadascú amb el seu germá. 10 1 no oprimiu les vídues, ni els
oríes, ni els estrangers, ni els pobres ; que ningú no trami dins del
seu cor malignitat contra son germá.
11 1 refusaren de posar esment, i giraven les espatlles rebels, i en-
duriren llurs orelles per a no sentir-hi. u I es posaren el cor com
diamant, per a no sentir la llei, ni les paraules que els adrecá Jahve
deis exércits, amb el seu esperit i per mitjá del profetes anteriors; i
vingué la gran indignado de Jahvé deis exércits. 13 1 esdevingué
que com havia cridat i no escoltaren, així cridaran ells i no escol-
taré, ha dit Jahvé deis exércits.
14 1 els vaig dispersar per totes les nacions que no coneixien, i la
térra fou devastada darrera d'ells, i ningú no hi anava ni en venia,
i posaren en desolació la térra estimable.
Pcixa\c;a futura de Sion
(C. VIII.) il hi va haver paraula de Jahvé, dient: 2Aixó ha dit
Jahvé deis exércits : Amb gran zel he zelat sobre Sion, i l'he zelada
amb gran indignació.
3Aixó ha dit Jahvé: He tornat a Sion, i habitaré dins de Jerusa-
10, Ex. xxii, M] I» 1, 2); Ir. v, 18.
els jueus els celebraven amb l'esperit La gran indignació. Iil gran cástig
de penitencia que calia. Sobre el motiu
del dejuni del mes sete, vegi's Jer. XLI,
I ■?•
7. — A la plana que s'estén vers la
Mediterránia.
12. — / es posaren el cor, tan dur com
el diamant.
Amb el seu esperit. L'esperit de Déu
que es manifestava per mitjá deis pro-
fetes.
de la captivitat babilonesa.
14. — La tena estimable. Qo és, la
térra santa, restá tan desolada, que
ningú no hi passava (no hi anava ni en
venia).
2. — Amb gran ffL El zel de Jahvé
és soHicitud amorosa peí seu poblé, i
indignado gran contra els seus oprcs-
sors.
3. — He tornat a Sion. La represa de
274
ZACARIAS - VIII, 4-10
lem, i Jerusalem será anomenada la ciutat de la veritat ; i la mun-
tanya de Jahvé deis exércits, la muntanya de la santedat.
4 Aixó ha dit Jahvé deis exércits: Encara habitaran vells i velles
en les places de Jerusalem, cadascú amb la seva gaiata a les mans,
peí pes deis anys. 5 1 les vies de la ciutat bullirán de nois i de
noies, jugant pels carrers.
6 Aixó ha dit Jahvé deis exércits : Sir per aquells dies sembla difícil
ais ulls de la resta d'aquest poblé, ¿també ho semblará ais meus
ulls?, ha dit Jahvé deis exércits.
7 Aixó ha dit Jahvé deis exércits : Vet ací que jo salvaré el meu
poblé, així de la térra de llevant com de la térra del sol ponent.
8I els portaré, i habitaran dins de Jerusalem, i serán el meu poblé, i
jo seré llur Déu, en veritat i en justicia.
Perspectives de prosperitat
9 Aixó ha dit Jahvé deis exércits : Encoratgeu les vostres mans els
que ara escolteu aqüestes paraules de la boca deis profetes, pels
quals un dia es fonamentá la casa de Jahvé deis exércits, el temple
a bastir. 10 Perqué abans d'aquells dies no hi havia guany, ni
d'home, ni de béstia, i no hi havia pau de l'enemic, ni per al que
les proteccions de Jahvé sobre Jerusa-
lem és el retorn; així el lliurar-la ais
enemics fou un abandonament.
La ciutat de la veritat. Co és, since-
rament fidel a Jahvé.
4-5. — Vells i velles... de nois i de
noies. Detall expressiu de la vida nor-
mal i pacífica de la ciutat.
6. — Per aquells dies. Quan tornava de
Babilonia la resta deis jueus, i es tro-
baven amb l'espectacle de la devastado
de Jerusalem, podia semblar difícil la
restaurado gloriosa de la teocrácia; ais
ulls de Déu, pero, i amb el seu poder
cessava la dificultat.
7. — De llevant com de la térra del
sol ponent. De totes les parts del món
acudirán a la nova Jerusalem els filis
d'Israel.
8. — En veritat i en justicia servirán
a Jahvé llur Déu. Aquest esclat de san-
tificado, i la universalitat anunciada en
el verset anterior, s'incoaren en els dies
de Zorobabel i Nehemias, pero en sen-
tit pie pertanyen a l'época messiánica.
9. — Encoratgeu les vostres mans. Po-
seu-vos a la feina activament.
La boca deis profetes (Zacarías i Ag-
geu) pels quals fou instada l'obra del
temple a bastir; co és, encara en vies
d'edificació, car havia estat interrom-
puda (Es. IV, 24).
10 — Abans d'aquells dies en qué es
comencá la reedificado del temple, l'es-
tat deis jueus tornats de l'exili era de-
plorable per molts conceptes (ni guany,
ni pau, etc.). (Esd. IV; Ag. II, 16 i
seg.).
ZACARIAS- VIII, 11-22
275
entrava, ni per al que sortia ; i vaig somoure tothom els uns contra
els altres. 11 Pero ara no será com en els dies passats; jo protegiré
la resta d'aquest poblé, ha dit Jahvé deis exércits. 12 Car germinará
la pau, la vinya produirá el seu fruit, i la térra donará el seu rendi-
ment, i el cel enviará la seva rosada, i donaré a la resta d'aquest
poblé la possessió de tot aixó. 13 1 resultará que així com fóreu ma-
ledicció entre les nacions, casa de Judá i casa d'Israel, així us sal-
varé i sereu benedicció; no tingueu por; encoratgeu les vostres
mans. 14 Perqué, aixó ha dit Jahvé deis exércits : Així com en ofen-
dre'm els vostres pares, vaig pensar de castigar-vos, ha dit Jahvé deis
exércits i no me'n vaig penedir; 15 així m'he repensat en aquests
dies a protegir Jerusalem i la casa de Judá; no tingueu por.
16 Aixó és el que heu de fer: parleu tots veritat amb el proísme ;
judiqueu en les vostres portes, segons justicia, i amb esperit de pau.
17 1 que ningú no trami maldat en el seu cor contra el proísme, i no
us plagui de jurar en mentida; car tot aixó és el que detesto, ha dit
Jahvé.
18 1 em vingué la paraula de Jahvé deis exércits, dient : 19 Aixó ha
dit Jahvé deis exércits : El dejuni del mes quart i el dejuni del mes
cinqué i el dejuni del mes seté i el dejuni del mes desé, serán, per a
la casa de Judá, de goig i d'alcgria i de festa major ; ameu, dones,
la veritat i la pau.
La conversió dels gentils
20 Aixó ha dit Jahvé dels exércits: Temps será que vindran els
pobles i els habitants de moltes ciutats. 21 1 aniran els habitants de
l'una a l'altra dient : Anem a pregar a
Jahvé dels exércits ; jo també hi aniré.
16. Eph
12. — La vinya, el fruit, la rosada,
etc., són béns d'ordre material, pero
simbolitzen també altres béns d'un or-
dre superior, els de la grácia.
19. — El dejuni del mes quart... cin-
gue... seté... dése". Sobre els dejunis
deis mesos cinqué i seté, vegi's la nota
la fac de Jahvé, i a cercar
82 1 vindran molts pobles i
tv, 15.
a VII, 3, 5. Aixi també els dels mesos
quart i desé eren commemoracions de
dates luctuoses de la historia d'Israel.
21. — Jo també hi aniré. Aixf s'en-
corargen mútuament els pobles i els
individus per anar a Jerusalem.
22. — Molts pobles i nacions. També
276
ZACARIAS - VIII, 23
nacions poderoses a cercar Jahvé deis exércits a Jerusalem, i a pre-
gar a la hq de Jahvé.
23 Aixó ha dit Jahvé deis exércits : Aquells dies será quan deu ho-
mes de totes les llengües de les nacions prendran un jueu, i li aga-
faran les franges del vestit, dient : Anirem amb vosaltres, perqué
hem sentit dir que amb vosaltres está Déu.
ací i en el verset següent (totes les lien- solament com una preformació (cf.
gües), la plenitud de sentit exigeix de Nm. XV, 38; Deut. XXII, 12).
referir-ho ais temps messiánics i a la 23. — Deuhomes. Nombre rodó equi-
catolicitat de l'Església; abans hi hagué valent a una multitud.
TERCERA PART
REALITZACIÓ DE LA SALVACIÓ
(IX, i -XIV, a)
[. GESTES I DESTINACIONS DEL BOX PASTOR
(IX, i -XI, 17)
Profecía contra els pobles del yoltant
(C. LX.) 1 Malvestat de la paraula de Déu a la térra d'Hadrac
i de Damasc; allí romandrá,
car Jahvé té els ulls posats sobre els homes
i sobre totes les tribus d'Israel.
2I també Hamat confina amb ella;
i Tir, i Sidon, perqué és molt saberuda.
3Tir s'ha construí't muralles i ha amuntegat l'argent,
com si fos térra, i Por,
com el fang deis carrers.
1 . — Malvestat. Que anuncia la pa-
raula de Déu. (Cf. Nah. I, 1).
La térra d'Hadrac. Alguns opinen
que és un nom simbólic, sense signifi-
cado geográfica concreta; segons al-
tres, és una comarca, o ciutat de Siria,
no gaire lluny de Damasc. El mot és
obscur i les interpretacions molt va-
riades.
AJU romandrá. La malvestat anun-
ciada es ficará i es concentrará princi-
palment a Damasc.
2. — Hamat. Ciutat i regió limítrofe
de Siria, també participará de la mal-
vestat de Damasc. — Saberuda. El sen-
tit profétic és d'intenció despectiva per
a la saviesa de Tir.
3. — Argent... or. L'activitat comer-
cial de Tir li conqueri riqueses im-
menses.
278
ZACARIAS - IX, 4-9
4Vet ací que el Senyor la'n desposseirá,
i percudirá en la mar la seva potencia,
i ella será devorada peí foc.
5Ho veurá Ascalon i temerá,
i Gaza també patirá molt,
Accaron també perqué li fallará la seva confianza,
i deperirá el rei de Gaza,
i Ascalon será despoblada.
6I habitará el bastard a Asdod,
i abatré la supérbia deis filisteus.
7 1 li treuré les sangs de la boca,
i les seves abominacions d'entre les dents;
i restará ell també per al Déu nostre,
i esdevindrá cap en Judá ;
i Accaron, com el jebuseu.
8I acamparé entorn de la meva casa, per causa de l'exércit,
pels que van i vénen ;
i mai més no passará sobre ells l'exactor,
perqué ara Phe esguardat amb els meus ulls.
El Messias reí hümil
9Alegra't forca, filia de Sion;
crida, filia de Jerusalem, vet
4. — Percudirá. Davant les matei-
xes muralles de Tir, Alexandre enfonsá
la flota fenicia.
La seva potencia. Tir, poblé de na-
vegaras, tenia en la mar\z seva riquesa
i la seva for^a.
Peí foc. Cf. Am. I, 12.
5. — Ascalon, Ga^a, Accaron, Asdod.
Les ciutats més importants deis filisteus.
6. — El bastard. Asdod será habitada
de persones menyspreables, com els
bords.
7. — Les sangs. De les victimes del
seu cuite idolátric son abominacions,
(coses abominables) per ais servents del
ací que et vindrá el teu rei,
Mt. xxi, 5.
Déu veritable. — Esdevindrá cap. En la
nova teocracia els gentils assoliran al-
tes dignitats i fins la governació.
Com el jebuseu. Será incorporat al
poblé de Déu (II Rg. V, 6 i seg. ; ib.
XXIV, 16 i seg.)-
8. — L'exércit, pels que van i vénen.
Els enemics de la casa de Déu, que
s'atansen i maniobren; Déu, pero, hi ha
plantat el seu campament per a defen-
sar-la.
L'he esguardat. Quan Déu abando-
na el seu poblé a l'enemic, es diu que
gira els ulls i no el mira; quan esguarda
sobre d'ell, el protegeix.
ZACARIAS - IX, io-m
279
just i salvat, humil,
i muntat sobre un ase, i sobre un pol!í fill de somera.
10 í bolearé els carros d'Efraím
i els cavalls de Jerusalem,
i serán trencats els ares de guerra ;
i anunciará la pau a les nacions,
i el seu domini s'estendrá d'una mar a l'altra,
i des del riu fins ais extrems de la térra.
Els tornats de l'exili triomfants
11 Tu, també, per la sang del teu pacte;
he soltat els teus captius de la cisterna exhausta.
9. — Salvat. La Vulgata diu salva-
dor, com també els LXX i el text si-
ríac, i el caldeu; el massorétic, pero,
está en forma passiva. El sentit no és
gaire divers : salvat, triomfant i, en
conseqüéncia, salvador. No hi ha cap
rao, dones, per suposar una falsificado
de part deis jueus, com alguns han
pensat.
Sobre un ase. La Vulgata clementina
diu asina, somera; hi ha raons, pero,
que indueixen a creure que el text crl-
ticament depurat diria ase, com el text
hebreu.
I sobre un polü. No es tracta, sembla,
d'un animal distint de l'anterior, sobre
els quals Jesús hauria muntat successi-
vament. Es una de tantes repeticions
com presenta la literatura hebrea per
la llei del paraHelisme. En el cas pre-
sent hi ha, a més, un émfasi remar-
cable.
10. — D'una niara Faltra. Les dues
mars per ais israelites solen ésser la Me-
diterránia i la Mar Morta; ací, pero, el
context exigeix unes fites més ampies.
Del riu. Per antonomasia, ésl'Eufra-
tes, considerat pels israelites com el
limit extrem de l'horitzó. També po-
dría entendre's el Nil o el Tigris, i el
sentit de la frase no variaría.
Nota. El messianisme d'aquesta
profecía, ádhuc en el sentit immediat i
directe (no exclusiu, pero), sembla evi-
dent. Aquesta universalitat (jins a l'ex-
trem de la térra) tindria so d'ironia, si
hom volgués fer-ne aplicado a qualse-
vol época de la historia d'Israel, sobre-
tot des deis temps postexilics. El pa-
cifisme també n'és una nota inconfu-
sible. Quant al detall de muntar sobre
un ase, i aixi també quant a tot el con-
junt d'aquesta profecia, cal teñir pre-
sent, ultra la realitat colpidora de l'en-
trada triomfal de Jesús a Jerusalem,
l'afirmació explícita de l'Evangeli (Mt.
XXI, 4; Jo. XII, 14-16).
Q.uant a Ia interpretació rabinica, si
bé és cert que els jueus posteriors re-
butgen sistemáticament el sentit mes-
siánic, ho fan més aviat per llur preju-
dici anticristiá i en discordancia amb
els jueus antics, com ho demostren els
textos adduits peí nostre Ramón Marti
(seg. xui) en el seu celebérrim Pugio
fidei aduersus Mauros et Iudaeos (p. J,
dist. 3, cap. 16, 1).
1 1. — Tu. Sion, per la sang del teu
pacte, <;o és, peí pacte amb Jahvé, se-
gellat amb la sang deis sacrificis (Ex.
XXIV, 8), serás glorificada amb el
Crist, i redimida. — Cisterna exhausta.
Expressa la idea de presó, captivitat.
(Gen. XXXVII, 24; Jer. XXXVIII, 6).
28o ZACARIAS -IX, 12-17
12 Torneu a la muralla,
presoners esperanzáis ;
avui i tot, jo prometo de tornar-te el doble.
13 He posat tivant el meu are, Judá ;
he emplenat Efraím, i suscitaré els teus filis, Sion,
contra els teus filis, oh Javan, i et constituiré com espasa
14 1 Jahvé apareixerá sobre ells, [potent.
i sortirá, com el llamp, la seva sageta,
i el Senyor Jahvé tocará la trompeta,
i es llancará, com les tempestes del migdia.
15 Jahvé deis exércits els protegirá,
i devoraran, i deturaran les pedrés de la fona,
i beuran, s'embriagaran com el vi,
i s'ompliran com les copes, i com els corns de l'altar.
16 1 els salvará, en aquell dia, Jahvé, Uur Déu,
com el ramat del seu poblé ;
car les pedrés santes s'alcaran sobre la seva térra.
17 Perqué, quanta és la seva gloria i la seva bellesa!
el blat que conforta els joves, i el vi, les donzelles.
12. — La muralla. Sembla que és quest verset és que els jueus vessaran
la de Jerusalem reconstruida. molta sang deis enemics; com realment
Presoners esperanzáis. Els jueus, en- esdevingué en les guerres deis maca-
cara no del tot lliures de l'opressió do- beus (v. g., I Mac. VII, 27 i seg.; ib.
minadora, pero plens de confianca en XI, 48; II Mac. XII, 23, 28; ib. XV,
les prometences de Jahvé. 27, etc.).
Avui i tot. Com abans, jo mantinc 16. — Les pedrés santes s'alcaran sobre
la meva paraula de recompensar-te es- la seva térra. Sembla referir-se al san-
pléndidament (tornar-te el doble; cf. tuari de Jahvé, que será restaurat i glo-
Is. XL, 2; LXI, 7). rificat per aquells dies. Segons alguns,
13. — Judá, és l'arc en tensió; es refereix, més concretament, a l'erec-
Efraim, la sageta, que Jahvé arma ció del nou altar, I Mac. IV, 47. Es
contra Javan, Grecia, l'Imperi tercer donen altres interpretacions; nosaltres
deis quatre enemics de la teocracia, hem acceptat la que sembla més sim-
segons la profecía de Daniel (II, 39). pie i més adient amb el context i amb
14. — Ells són filis de Grécia, els se- la historia.
léucides, resultants de 1'Imperi d'Ale- 17. — La seva gloria. La del poblé
xandre, contraéis quals lluitaren épica- hebreu, probablement.
ment els macabeus. Elblat... el vi... Abundants, sónindi-
Les tempestes del migdia, del desert de ci de prosperitat. Alguns hi veuen una
l'Arábia solen ésser formidables. allusió a l'Eucaristia. Opinen que no hi
15. — La sang de les victimes es ves- pot haver més que una acomodado de
sava pels corns de Paitar. La idea d'a- sentits i una congruéncia remota.
ZACARIAS -X, 1-6
281
La glória de la casa de Judá
(C. X.) 1 Demaneu a Jahvé pluja, per la primavera ;
Jahvé forja els llamps i les pluges abundants ;
donará a cada un l'herba en el camp.
2 Perqué les ídoles han dit paraules vanes,
i els endevinaires tingueren visions falses
i somnis de vanitat ;
dirán mentides, acontentaran ;
per aixó, marxaren com un ramat ;
anaren desemparats, per manca de pastor.
'Contra els pastors s'ha enees la meva ira,
i castigaré els bocs ;
perqué Jahvé deis exércits ha visitat el seu ramat,
la casa de Judá,
i el posará com el cavall de la seva glória en campanya.
4 D'ell sortirá l'angle,
d'ell, el clau, d'ell, l'arc de guerra;
d'ell, ensems, tots els exactors.
6I serán com els herois, que trepitgen el fang deis camins en la
i combatran, perqué Jahvé estará amb ells, [batalla;
i serán aixafats els qui munten cavalls.
6 1 confortaré la casa de Judá,
i salvaré la casa de Josep,
1. — Per la primavera. A Palestina ci; són com els bocs en el ramat (Is.
hi ha dues pluges especialment im- XIV, 9; Ez. XXXIV, 21). Jahvé en
portants per ais sembrats, i altres plan- visitar el ramat castigará els pastors,
tes: la primerenca, a la tardor, peí pero glorificará el poblé, com s'adorna
temps de la sembra; i la tardana, a la el cavall preferir, per a la guerra,
primavera, per a granar els sembrats. 4. — D'ell. De Judá.
(Cf. Os. VI, 3; Joel, II, 23; Deut. XI, L'angle. La pedra angular de l'edifici.
13-15). El clau, per a unir les peces. L'arc de
Herba, significa tota mena de fruits guerra, per a vencer els enemics. Els
del camp. exactors, per a exigir-los tribuís.
3. — Els pastors, són els que haurien 6. — Déu, en castigar els jueus, i en
de teñir cura del poblé (princeps, sa- lliurar-los a Babilonia, semblava ha-
cerdots, etc.) i no compleixen llur ofi- ver-Ios rebutjat.
282
ZACARIAS -X, 7-10
i els tornaré perqué els he estimat,
i serán com si mai no els hagués rebutjat ;
perqué jo, Jahvé, sóc llur Déu,
i els correspondré.
7I serán, com un valent, els d'Efra'ím,
i llurs cors es posaran alegres,
com si fos del vi,
i llurs filis ho veuran,
i se n'alegraran,
i el seu cor exultará en Jahvé.
Els dispersos es reuneixen
8I els xiularé, i els reuniré,
perqué els he redimit ;
i es multiplicaran, com abans es multiplicaren.
9I els sembraré entre els pobles,
i allunyats es recordaran de mi,
i hi viuran amb els seus filis, i tornaran.
9I els tornaré de la térra d'Egipte,
i els congregaré d'Assíria,
i els portaré a la térra de Galaad i del Liban,
i no hi trabaran prou lloc.
7. — Aquesta descripció brillant de
la gloria futura d'Israel, és evidentment
superior a les glories de l'época deis
macabeus; sembla, dones, que la rea-
lització perfecta i plena s'ha de referir
a l'época messiánica; en sentit, pero,
espiritual.
Alguns hermeneutes suposen que
aquesta profecía, absoluta en el fons,
era condicional quant al mode; 50 és,
que Déu prometía a Israel una res-
taurado gloriosa, pero els graus de glo-
ria triomfal depenien de la fidelitat que
el poblé de Jahvé posaria a complir la
seva llei. Ara bé, el poblé hebreu, ni
abans ni després de l'exili, no fou un
model de fidelitat.
8. — Els xiularé. Com el pastor per
reunir el ramat.
9. — Els sembraré. No vol dir escam-
par, foragitar de la pátria, en sentit de
cástig, sinó per a fructificar. Els jueus
de la diáspora foren el primer pretext
per evangelitzar el món pagá. — I torna-
ran, a la pátria. (Cf. Act. II, 5-1 1).
10. — No hi trobaran prou lloc. En
l'época deis macabeus, a la Palestina
(ierra de Galaad i del Liban), sobretot
en algunes comarques, la poblado era
molt densa.
ZACARIAS -X, ii-XI, 5
283
11 1 passará per la mar tumultuosa,
i en percudirá les onades ;
i s'assecaran totes les fondalades del riu,
i será aterrada la supérbia d'Assur,
i s'esvairá el ceptre d'Egipte.
'-I els confortaré en Jahvé
i en el seu nom caminaran ; ho ha dit Jahvé.
El Liban' incendiat
(C. XI.) 'Obre, Liban, les teves portes
i devorará el foc els teus cedres.
1 Udola, avet,
perqué ha caigut el cedre,
perqué els corpulents són aterráis ;
udoleu, carrasques de Basan,
perqué és devastat el bosc.
1 Yeu d'udol deis pastors,
perqué ha estat destruida llur magnificéncia ;
veu de brugit deis lleons,
perqué ha estat devastada la gloria del Jordá.
El bon pastor sobre el ramat de Dtv
4Aixó ha dit Jahvé, món Déu: Pastura el ramat de carnatge,
5 que els seus compradors anaven matant impunement, i llurs
IX. — Passará per la mar tumultuosa.
Com els antics hebreus, la Mar Roja,
aixl els nioderns passaran per sobre les
aigües; triomfaran deis seus enemics
amb la protecció de Jahvé.
1. — Devorará... uJola... devastat...
La destrucció tota] (el Liban, Basan i
el Jonlá) i definitiva de la térra santa,
rebutjada per Déu, a mans deis ronians.
3. — Llur magnificencia. Els pastu-
rajes magnifks del Liban de Basan i
de les riberes del Jordá.
4. — Ramat de carnatge. Destinat a
l'escorxador.
5. — Lis compiadors. Lis caps de
ramat.
■ 9 - AN TIC TIST1MRNT X
284
ZACARIAS -XI, 6-13
venedors deien : Grat sia a Jahvé, que m'he enriquit; i llurs pas-
tors no els planyien gens. 6 Perqué no em planyeré més deis habi-
tants de la térra, ha dit Jahvé ; i vet ací que jo lliuraré els homes,
cada un a mans del seu company i a mans del seu rei, i arrasaran la
térra, i no els deslliuraré de llurs mans. 'Pasturaré, dones, el ramat
de la matanca, és a dir, els humils del ramat ; i vaig agafar dues ver-
gues ; una la vaig anomenar amenitat ; l'altra, lligams ; i vaig pasturar
el ramat. 8Í vaig matar tres pastors en un mes, i la meva ánima es
fonia contra d'ells, i també llurs animes m'avorrien. 9 1 vaig dir:
No us pasturaré ; la que es mor, que es mori, i la que es perd, que
es perdi, i les restants, que es mengi cada una la carn de la vei'na.
10 1 vaig prendre la verga anomenada amenitat, i la vaig trencar, per
anullar el meu pacte, que havia atorgat a tots els pobles. 11 1 será
anullat en aquell dia, i així coneixeran els humüs de! ramat que em
són fide's, que aquesta paraula és de Jahvé.
Les trenta peces d'argent
12 1 els vaig dir : Si us sembla bé, doneu-me el meu salari; i si no,
deixeu-ho estar. I pesaren per al meu salari trenta peces d'argent.
13Iemva dir Jahvé : Llenca-ho al terrisser; magnífic preu amb
12, Mt. xxvii, 9.
La traducció és inse- al seu poblé elegit. Aleshores els he-
7. — Es a dir
gura i molt diferent entre els herme-
neutes.
Dues vergues. Indiquen la cura i la
previsió del pastor; si se'n trenca una,
resta l'altra. Quant al significat sim-
bólic de cada una d'elles, hi ha entre els
h;rmeneutes una multitud de parers.
8. — Tres pastors. Segons alguns, els
sacerdots, els governadors i els profe-
tes; segons altres, tres personatges in-
coneguts. Fa l'efecte d'ésser més aviat
un nombre rodó.
Contra d'ells. Contra els caps de
bestiar, com es veu peí verset següent,
i no contra deis pastors.
10. — El meu pacte, que havia atorgat
a tots els pobles. Perqué no fessin mal
breus foren lliurats ais pagans.
11.— bis humils... que em són fidels.
La major part del ramat (Israel) depe-
rirá, pero alguns humils serán salvats
per llur fidelitat. Així coneixeran que
és paraula de Déu, que compleix les
amenaces contra Israel.
12 — El meu salari. Déu, en veure
la ingratitud del seu poblé, els proposa
de valorar els seus servéis de bon pas-
tor. Ells fixaren el preu en trenta peces
d'argent. Magnífic preu! diu irónica-
ment el profeta, car efectivament era
el preu d'un esclau (Ex. XXI, 32).
Pesaren. El valor d'una moneda
era valorat antigament sobretot peí
pes.
ZACARIAS -XI, I4-XII, i
285
qué m'heu valorat ! I vaig prendre les trenta peces d'argent, i ho
vaig Henear dins la casa de Jahvé, al terrissaire. 14 1 vaig trencar
l'altra verga meva, el lligam, per a desfer la fraternitat entre Judá
i Israel.
El mal pastor
1 'I em va dir Jahvé : Pren, encara, els atuells del pastor insensat.
16 Perqué vet ací que jo suscitaré un pastor en la térra, que no es
preocupará de les malaltisses, no recollirá les petites, no guarirá les
trencades, ni alimentará les sanes, sino que es menjará la carn de les
grasses, i els malmetrá les peüngles.
17 Ai del mal pastor, que abandona el ramat ! Glavi sobre el seu
brac i sobre el seu ull dret ; el seu brac s'assecará del tot, i el seu
ull dret s'entbsquirá completament.
II. DESTINACIONS I ACTES DEL RAMAT
(XII, i-XIV, i)
Déu auxilia Jerusalem costra els seus ENEMICS
(C. XII.) 1 Malvestat de la paraula de Jahvé sobre Israel ; ha dit
Jahvé, que estén els cels, i fundá la térra, i, a dins de I'home, li plas-
ma l'esperit.
i}. — Llencar... al terrissaire. L'a-
compliment literal de la profecía, el
mostra sant Mateu (XXVII, 5-10). A
remarcar que la citació de sant Mateu
és doble : de Zacarías, que no és ano-
menat, i de Jeremías, que és adduít ex-
pressament. La coincidencia, material
i tot, d'aquesta profecía amb el pas aHu-
dit de la passió de Jesucrist, és impres-
sionant. Els jueus, naturalment, han
cercat de desvirtuar-la violentan! el
text o bé amb explicacíons arbitrarles.
'5 - — Prendre els atuells. Equival a
portar-se com ell.
Insensat. En el llenguatge escriptu-
ristic equival a pervers, malvat.
16. — Un pastor en la térra. Aquest
mal pastor representa els pastors d'Is-
rael (sacerdots i princeps) que menaren
el poblé a la ruina. La profecía es refe-
reix ais temps messíánics.
Els malmetrá les peüngles. Perqué no
puguin caminar, o bé portant-les per ca-
mins dolents. Segons algún?, és tal la
voracitat del mal pastor que hns les
ungles es menja.
17. — Glavi sobre el seu braf i sobre el
seu ull dret. En senyal d'amenaca contra
dues parts importantíssimes del eos.
És, dones, un cástíg formidable.
1. — Estén els cels... Cf. Ara. IV,
13; Is. XLII, 5.
286
ZACARIAS - XII, 2-8
2 Vet ací que jo faig de Jerusalem un vas d'embriaguesa per a
[tots els pobles del voltant,
i també será contra Judá, en el setge de Jerusalem.
3 1 s'esdevindrá en aquell dia
que posaré Jerusalem com una pedra pesada per a tots els
tots els que se la carreguin, [pobles ;
se'n feriran, i es congregaran contra d'ella totes les nacions
[de la térra.
4 En aquell dia, ha dit Jahvé, colpiré tots els cavalls amb es-
i els genets amb bogeria ; [barriament,
i sobre la casa de Judá obriré els meus ulls,
i tots els cavalls de les nacions feriré de ceguesa.
5 1 dirán els prohoms d'Israel dins del seu cor :
La meva forca són els habitants de Jerusalem
en llur Déu, Jahvé deis exércits.
6 En aquell dia faré els prohoms de Judá,
com un feix encés de llenya
i com una flama de foc, en gavells,
i devoraran, a dreta i esquerra, tots els pobles del voltant;
i tornará a ésser habitada Jerusalem en el mateix lloc, en Je-
7I salvará Jahvé els pavellons de Judá, com abans, [rusalem.
perqué no s'ensuperbeixi la puixanca de la casa de David,
i la puixanca deis habitants de Jerusalem sobre Judá.
8 En aquell dia protegirá Jahvé els habitants de Jerusalem,
i els fluixos entre ells serán com David en aquell dia,
2. — Vas d'embriaguesa.. Els pobles la profecía continguda en aquests ver-
pagans teñen una obsessió per apode- sets. Sembla més enraonat de referir-la
rar-se de Jerusalem com l'embriac del immediatament a la restaurado d'Israel
vi. Assetjada Jerusalem, en patirá també i ais dies deis macabeus; pero el sentit
tota la térra de Judá. pie no pot limitar-s'hi (totes ¡es nacions
3. — Una pedra pesada. En els pobles de la térra), sino que ha d'estendre's a
de Palestina (i també en els nostres), la pedra de l'Església de Crist i a la
el jovent tenia el costum de provar historia de les seves persecucions.
la forca muscular carregant-se pedrés 7. — Com abans. El text massorétic
grosses. actual s'hauria de traduir al principi.
4. — Cavalls amb esbarriament... ge- Sembla preferible el sentit que hem
nets amb bogeria. Necessáriament s'ha adoptar, que és també el de la Vulgata,
de perdre la batalla. Els hermeneutes els LXX, i del text siriac.
no s'acorden a concretarla realització de 8. — Com David. Que matá Goliat i
ZACARIAS -XII, 9-1 1
287
i la casa de David com Déu,
com l'ángel de Jahivé al davant d'ells.
9 1 será en aquell dia,
que cercaré de perdre tots els pobles que vinguin contra Je-
[rusalem.
DOL PER LA MORT DEL MeSSIAS
10 1 vessaré sobre la casa de David
i sobre els habitants de Jerusalem
l'esperit de gracia i de pregáries,
i esguardaran a mi, el qual travessaren,
i ploraran sobre ell,
com es plora el fill únic,
i s'endolaran per ell, com si fos el primogénit.
11 En aquell dia hi haurá grans plors a Jerusalem,
com els plors d'Adadremon a la valí de Mageddo.
10, lo. xi«, $7. — II, II Par. xxxv, jj.
lleons i óssos. (Cf. I Rg. XVII, 36).
Com Déu. Aquesta frase, que podría
semblar excessiva i irreverent, és expli-
cada a continuació: com T ángel de Jabí-e
que, quan sortiren d'Kgipte els israeli-
tes, anava al davant d'ells.
10 — L'esperit de gracia i de pregá-
ries. Dificilment tindrá sentit aquesta
frase, si no s'aplica directament a l'Iis-
glésia, en la qual impera la Uei de grá-
cia per Jesucrist, i la pregaría continua
que des de totes les parts del món cristiá
s'eleva a Déu. La grácia i l'oració
son, segons la teologia, els ressorts
més importants de la vida cristiana.
Esguardaran a mi. Km miraran amb
afecte. Vers el segle ix els jueus co-
mentaren d'alterar quelcom el text d'a-
questa profecía: esguardaran vers aquell
(no a mi) que travessaren. Kls textos
antics, pero, i les versions unánimement
s'acorden. Ramón Marti també afirma
el mateix de tots els vells manuscrits
jueus. I res no diu en contra la cita
d'aquest text que fa sant Joan (XIX,
37), car ja és sabut que és una citació
no rigorosament literal, sino ad sensum.
El qual travessaren. Amb llanca o
espasa. Alguns hermeneutes han tra-
duít maleiren, insultaren. Kl sentit
constan:, pero, del verb dacar (cf. XIII,
3), les versions antigües, fora deis
LXX, i el mateix context, exigeixen de
traduir en el sentit expressat.
Ja Isaías havia predit clarament que
el Messias seria maltractat, ferit i tallat
(Is. LUI; ib. XLIX, 7; L, 6, etc.) i el
mateix Zacarías ho indícava (XI, 12
seg. i XIII, 7). Ks, dones, ben bé
Jesús crucificat i reconegut com a Sal-
vador allí mateix (Le. XXIII, 48; Jo.
XIX , 37) , i sobretot posteriorment.
Kll verament ha estat piorat més que
ningú del món, més i tot que el fill
únic i el primogénit.
A remarcar que el Messias travessat
s'atribucix qualitats divines, com la de
vessar l'esperit de grácia i d'oració.
11. — A la valí de Mageddo. Morí
Josias Uuitant contra el rei d'Kgipte (IV
Rg. XXIII, 29; II Par. XXXV, 25).
Adadremon sembla ésser el nom del
288 ZACARIAS - XII, 12-XIII, 2
12 1 plorará la térra, familia per familia;
la familia de la casa de David, d'una banda, i les seves dones,
[de l'altra ;
la familia de la casa de Natán, d'una banda, i les seves dones
[de l'altra.
13 La familia de la casa de Leví, d'una banda, i les seves dones,
[de l'altra;
la familia de la casa de Semei, d'una banda, i les seves dones,
[de l'altra.
14 Totes les altres famílies, familia per familia, d'una banda, i
[llurs dones, de l'altra.
Restauració religiosa
(C. XIII.) 1 En aquell dia hi haurá una deu oberta
a la casa de David, i ais habitants de Jerusalem,
per al pecat i per a la sutzesa.
2I será en aquell dia, ha dit Jahvé deis exércits,
que arrancaré de la térra els noms de les ídoles,
i no serán recordades mai més ;
i també foragitaré de la térra els profetes
2, Ez. xxx, 13.
poblé on es üiurá la batalla en qué morí
Josias.
12-13. — David, Natán, Levi, Se-
niei, son les famílies més destaca-
des. Segons sant Jeroni, la de David
indica l'estament reial; la de Natán, el
profétic; la de Leví, el sacerdotal; i la
de Semei, el deis doctors de laLlei.
Alguns hermeneutes han referit
aquesta plorada universal a la que hi
hagué per la mort de Judas Macabeu;
pero tot el conjunt de la profecía (el
Messias-Jahvé travessat , l'esperit de
gracia i d'oració, etc.) no té gaire sen-
tit, si no s'aplica a Jesucrist. També
la menció especial que es fa de les do-
nes, segons el que s'acostumava en els
dols públics a l'Orient, suggereix el re-
cord de les que es compadiren de Jesús
en la passió (Le. XXIII, 28), de les
que envoltaven piadosament la creu, i
de les que a través de la historia cris-
tiana s'han guanyat 1'apeHació de deuo-
tus femineus sexus. Cal, finalment, no
oblidar les paraules significatives del
quart Evangeli (Jo. XIX, 36, 37).
1. — Una deu. Travessat el Messias
brollará una font en la qual hom nete-
jará el pecat i la sutzesa moral. Aquesta
aigua és la material del bateig en pri-
mer terme i la metafórica de la peni-
téncia sacramental.
2. — Els profetas. Ací s'entén els pseu-
do-profetes.
ZACARIAS -XIII, 3-8
289
i l'esperit d'immundícia.
3I s'esdevindrá, que, en profetar algú, d'ací en avant,
li dirán el seu pare i la seva mare, que el generaren :
No viurás, perqué has dit mentida a nom de Jahvé ;
i en profetitzar, son pare i sa mare, que el generaren, el tra-
[vessaran.
4I será en aquell dia, que s'avergonyiran els profetes,
cada un de la seva visió, en proferir-la,
i no es vestirán de mantell pilos, per tal de mentir.
:> I dirán : No sóc profeta,
jo sóc un treballador de la térra,
car un home m'ha posseit des de la meva joventut.
6 1 li será dit : ¿ Que són aqüestes ferides que portes a les mans ?
I respondrá : Me les han fetes a casa deis meus amics.
COLPIT EL PASTOR EL RAMAT s'ESGARRIA
7 Alc,a't, espasa, sobre el meu pastor, i sobre l'home que és el meu
company, ha dit Jahvé deis exércits ; fereix el pastor, i s'esgarriará
el ramat ; pero tornaré la meva má sobre els infants. 8I s'esde-
vindrá en tota la térra, ha dit Jahve, que de tres parts, dues en serán
arrancades i deperiran, i la tercera hi será deixada.
7, Mi. xxvi, )i
L'esperit d'immundícia. No pocs exe-
getes no entenen en sentit personal de
l'esperit pervers, o dimoni; el qual és
el que parla pels pseudo-profetes, i és
venerat en les idoles.
4. — No es vestirán de mantell pilos.
Comavoltes els antics profetes(III Rg.
XIX, 13, 19; vegi's Mt. III, 4).
5. — M'ha posseit. Un concepte d'es-
clau o de servent lligat a la gleva.
6. — A casa deis meus amics. Significa
en el temple de les (doles, les quals el
pseudo-profeta estima deshonestament
(aquest és el sentit propi del verb ahab).
Alguns ho apliquen a les ferides de Je-
sucrist; sembla, pero, que sois pot fer-
se acomodant-hi el sentit propi.
Me. xiv, 27.
7. — El meu pastor. £o és, el pastor
de Jahvé, unit a Jahvé com un company,
ferit per ordre del mateix Jahvé, és, se-
gons el parer unánime deis exegetes, el
Verb encarnar, lliurat peí Pare a la
mort (Mt. XXVI, 31; Me. XIV, 27); el
ramat esvaít és principalment el coHegi
apostóüc esporuguit com els infants, al
qual Jesús retorna per confortar los;
pero també aHudeix els jueus, segons
el verset següent.
8. — De tres parts, dues. Magnitud
de la desfeta del ramat esvaít a la mort
del bon pastor. Sois una petita part
deis jueus s'adherf al pastor de Jahvé i
es salvá; la major part se n'escanda-
litza i deperi.
290
ZACARIAS -XIII, 9-XIV, 7
9I passaré peí foc la tercera part, i els fondré, com es fon l'argent,
i els provaré, com es prova l'or. Ell invocará el meu nom i jo li
respondré ; diré : Tu ets el meu poblé; i ell dirá : Jahvé és mon Déu.
Gloria de Sion restaurada
(C. XIV.) lVet ací que vindrá el dia de Jahvé, i a dintre teu
será repartida la te va presa. 2 Perqué congriaré tots els pobles, per
a combatre contra Jerusalem, i será presa la ciutat, i serán saqueja-
des les cases, i les dones violades, i sortirá a exili la meitat de la
ciutat; pero, la resta del poblé no en será foragitada. 3I sortirá
Jahvé i combatrá aquells pobles, com un dia ho va fer, el dia de la
batalla. 4 1 posará els peus, en aquell dia, sobre la Muntanya de les
Oliveres, que está davant de Jerusalem, devers l'Orient, i es partirá
peí mig la Muntanya de les Oliveres, cap a llevant i cap a ponent,
amb una vallada molt gran, i s'apartará una meitat de la Muntanya
vers el nord, i l'altra meitat vers el migdia. 5I fugireu a la valí de
les meves muntanyes, car la valí de les muntanyes arribará fins a
Atzal ; i fugireu, com fugireu de davant del terratrémol en els dies
d'Osias, rei de Judá; i vindrá Jahvé, mon Déu, i tots els sants amb
ell. GI s'esdevindrá en aquell dia de no haver-hi llum, i les resplen-
dors es retrauran. 7I vindrá un dia — Jahvé sap quin — que ni será
dia, ni será nit ; pero s'escaurá que al temps del vespre hi haurá
5, Am. 1, 1.
1. — La leva presa.. La presa que en ducció generalizada entre els herme-
tu faran els enemics. neutes moderns. La Vulgata i altres
4. — Es partirá peí mig la Muntanya versions antigües són bastant diferents.
de les Oliveres. Alguns hermeneutes 7. — Ni será dia, ni será nit. Un
opinen que s'ha de prendre en sentit temps barrejat de tribulacions i de con-
literal; sembla més aviat que es trac- solacions divines.
ta d'un simbolisme difícil de concretar. AI temps del vespre. A l'acabament,
5. — La val! de les meves muntanyes. quan sembla que hauria de venir la
Sembla ésser l'esmentada en el verset fosca definitiva, hi haurá llum, car Déu
anterior. Sant Jeroni la identifica amb intervindrá a favor del seu poblé
la que hi ha entre Sion i el Temple. La profecía continguda en els versets
Del terratrémol. Cf. Am. I, i. anteriors és obscura en si, i difícil
6. — Les resplendors es relrauran. d'aplicar a una época determinada. Si
Els estéis del cel s'apagaran. Hem hom té en compte que ve després del
adoptat, d'acord amb el Kethib, la tra- cap. XIII, en el qual es parla de la mort
ZACARIAS -XIV, 8-12
291
llum. 8I será en aquell dia, que sortiran de Jerusalem aigües vives;
la meitat d'elles vers la mar oriental, i l'altra meitat vers la mar pos-
terior, a l'estiu i a l'hivern. 9I será Jahvé rei sobre tota la térra; en
aquell dia Jahvé será únic, i únic el seu nom. 10 1 esdevindrá tota la
térra, com una plana des de Gábaa fins al sud de Jerusalem ; i s'al-
<;ará, i habitará en el seu mateix lloc, des de la porta de Benjamí
fins a la porta anterior, fins a la porta deis angles, i des de la torre
d'Hananeel fins ais cups del rei. 11 1 hom hi habitará, i mai mes
no será anatema, i Jerusalem será habitada tranquiHament.
Desfeta dels enemics d'Israel
12 1 aquesta será la nafra amb qué Jahvé ferirá tots els pobles, que
combateren Jerusalem : la cam se'ls íbndrá, tot i anant ells per llurs
del bon pastor i de les conseqüéncies
que reportá (que tots els pobles es con-
grien per a combcitre contra Jerusalem), i
la intervenció decisiva de Jahvé a favor
de Jerusalem (Jabvt1 ¡ortirá i combatirá
aqueils pobles), sembla que ni es pot re-
ferir al temps dels macabeus ni a la
guerra dels romans en temps de Ves-
pasiá, sinó a la historia de la nova Je-
rusalem (l'Església) , combatuda per
totes les nacions, i entre vexacions i
victóries (ni dia ni nit) arribant a la fi
(al vespre), a la llum plena de la victo-
ria definitiva.
Especialment el detall de posar els
peus sobre la Munlanya de les Oliveres,
sembla que s'ha de referir, material-
ment i tot (la coincidencia és colpido-
ra!) a Jesucrist, anunciant des d'alli la
desfeta de Jerusalem, realitzant l'ascen-
sió al cel i prometent la tomada (Mt.
XXIV, 2; Act. I, 11).
8. — Aigúes vives. Sembla que no
té sentit raonable aquesta frase si no
és aplicada a la nova Jerusalem en sen-
tit metafóric: les aigües del baptisme,
o bé les de la grácia. — La mar orit -'al,
és la Mar Morta, i la posterior és la Me-
diterránia, qo és, vers els jueus i vers
els gentils, o bé en totes direccions i
continuament (a l'estiu i a Thivern).
10. — Gábaa. Ciutat sacerdotal de
la tribu de Benjami, unes tres hores
al nord de Jerusalem.
Porta de Benjami .. anterior... deis
angles,... torre d'Hananeel fins ais cups
del rei. Els comentadors malden per
identificar aquests noms en la toponi-
mia de Jerusalem. Vénen a fixar els
ámbits de la ciutat vers els punts cardi-
nals, aproximadament.
Aquesta profecía mai no s'ha realit-
zat en sentit propi. Els voltants de Je-
rusalem indicats no son una plana. O
hem de dir, dones, amb els quiliastes,
que es verificará a la fi del món, o bé
ho hem d'entendre en sentit espiritual;
un sentit preformat, potser, en la
restaurado d'Israel, i verificat própia-
ment en la Jerusalem nova de Jesu-
crist.
11. — Anatema. Maledicció pels pe-
cats comesos.
12. — Lana/ra. Sant Jeroni remarca
que aquesta profecía, ádhuc en el sentit
material i en la vida present, es va
complint en els perseguidors de l'Es-
glésia.
292
ZACARIAS -XIV, 13-19
propis peus ; els ulls se'ls consumirán en llurs conques, i se'ls
desfará la llengua dins la boca. 13 1 será en aquell dia, que hi haurá
el gran astorament de Jahvé entre ells, i s'apoderará cada un de la
má del seu company, i posará la seva má sobre la d'ell. 14 1 també
Judá combatrá a Jerusalem i s'hi reunirán les riqueses de tots els
pobles del voltant : or, i argent, i vestits, en gran quantitat. 15 1 així
el naframent de cavalls, de muís, de camells, d'ases i de totes les
bésties, que hi haurá en aquells campaments será com aquell nafra-
ment.
Universalitat i santedat de la religió nova
16 1 s'esdevindrá que tots els que restaran deis pobles, que hauran
vingut contra Jerusalem, pujaran, d'any en any, per adorar el rei,
Jahvé deis exércits, i per a celebrar la festa deis tabernacles. 17 1 ais
qui no pujaran de les famílies de la térra, a Jerusalem, per adorar el
rei, Jahvé deis exércits, els esdevindrá de no ploure sobre ells. 18 1
si la familia d'Egipte no pugés, i no vingués, també sobre ells caurá
el cástig amb qué Jahvé colpirá els pobles, que no pujaran a celebrar
la festa deis tabernacles. 19Aquest será el pecat de l'Egipte, i el
13. — Posará la seva má. El dia del
gran terror de Jahvé, els enemics de
Jerusalem es combatran mútuament;
els uns alearan les mans contra els al-
tres.
14. — A Jerusalem. La Vulgata diu
contra Jerusalem i alguns hermeneutes
ho apliquen ais jueus combatent contra
la nova Jerusalem; el text, pero, dona
una traducció com la nostra, que és
literal, i el context sembla exigir-la, en el
sentitque tot el poblé jueu acudeix ala
metrópoli per defensar-la contra els seus
enemics. Peí que es refereix al temps
deis macabeus, cf. II Mac. VIII, 27.
15. — Cavalls, muís, etc. La desfeta
de l'exércit enemic; no sois els homes,
sino també les bésties serán nafrades
com aquell naframent : els deis soldats
(versets 12 i 13).
16. — Els que restaran deis pobles
enemics d'Israel es convertirán a Jahvé,
i com els bons jueus pujaran, d'any en
any, a Jerusalem (la vocació deis gen-
tils) a celebrar la festa deis tabernacles
en memoria del benefici de la vocació
a la fe; així com els jueus la celebraven
per la vocació a habitar la térra santa.
17. — Ais qui no pujaran... Hom veu,
dones, que no tots els pagans respon-
dran a la vocació a la fe. En cástig,
Déu els retirará la pluja i restaran en
l'esterilitat espiritual. Evidentment el
privilegi de raca vineulat a Israel en la
Llei vella, cessará en la nova, fent-se
extensiu a tots els pobles!
18. — També sobre ells caurá. Amb
la major part deis critics moderns, hem
acceptat la versió deis LXX contra el
text massorétic, esborrant la partícula
negativa. La causa de fer menció espe-
cial de l'Egipte, és que allí la fertilitat
no ve de les pluges locáis, sinó de les
inundacions del Nil.
19. — Será el pecat. O la pena del
pecat.
ZACARIAS - XIV, 20- 21
295
pecat de tots els pobles que no pujaran per a celebrar la festa deis
tabernacles. i0En aquell dia, sobre els picarols del cavall hi hauri
el sant de Jahvé, i les olles de la casa de Jahvé serán com les tasses
de davant Faltar. 21 1 totes les olles de Jerusalem i de Judá serán
santiñcades a Jahve deis exércits, i vindran tots els que ofereixen
sacrifici, i en prendran i hi couran,i aquell dia no hi haurá cap cana-
neu a la casa de Jahvé deis exércits.
20. — Sant de Jahve. El Pontifex de
la Llei mosaica portava en la diadema
aquesta inscripció (Kodeixla jahví) Ex.
XXVII, 36. En la Llei nova la sante-
dat será tan estesa que fins els cavalls,
com ornaments deis arreus, duran la
inscripció sagrada; aixi també les olles
(els recipients més vulgars en la litera-
tura mosaica) del Temple nou serán
tan santes i de tanta válua com les
tasses precioses, que servien per rebre
la sang de les victimes, i escampar-la
per 1'altar.
21. — No sois les olles del Temple,
sino també les dedicades ais usos pro-
fans, servirán per a la nova liturgia.
Han cessat, dones, aquelles liéis com-
plicades sobre la santedat legal, del codi
mosaic; d'ara en avant, la santedat será
in spiritu et veritate, i més assequible a
tothom.
Cananeu. Pot teñir dos sentits: a) in-
circumeis, pervers, impiadós; b) mar-
xant(Vulg.) Ha cessat, dones, l'espec-
tacle lleig que provocará la indignació
de Jesús (Mt. XXI, 12; Me. XI, 15;
Ec. XIX, 45; Jo. II, 15).
MALAQUIAS
NOTICIA PRELIMINAR
Alguns critics moderns opinen que el nom de Malaquias és més aviat
un nom apeHatiu i pseudónim, probablement d'Esdras, segons una tradi-
ció jueva esmentada i acceptada per sant Jeroni ; sembla, pero, que és el
nom propi d'un profeta, el darrer de tots, contemporani de Nchemias, que
visqué vers la meitat del segle v a. C. F.timológicament el mot Mala-
quias, tal com el porta el text massorétic (Mal'aqtti) sembla una forma
abreujada; significa, dones, ¡'ángel o missatger de Jaln-'e, i no el metí ángel,
com pensen els que el fan apeHatiu i pseudónim d'Esdras.
Desconeixem els detalls biogiáfics de Malaquias, car no es poden ac-
ceptar els molts que la tradició llegendária ha acumulat sobre la seva per-
sona. Alguns, com Orígenes, fins arribaren a pensar que no era un ésser
huma, sino un ángel en forma d'home.
El martirilogi roma el commemora el dia 14 de gener.
L'estil de Malaquias, sense atényer la sublimitat d'Isaias per exemple,
no está mancat de condicions, elaredat, precisió i ádhuc de certa elegáncia
literária, més remarcable, si hom té en compte el temps de decadencia al
qual pertany.
La forma literária que adoptá Malaquias és el diáleg entre Jahvé i el
poblé, o els sacerdots, diferentment deis altres llibres profétics, en els
quals predomina la forma oratoria. El contingut del llibre es redueix a
dues exhortacions comminatóries : una, ais sacerdots (I, 6— II, 9) i l'altra
al poblé d'Israel (II, 10-III, 21), amb un próleg ¡ un epileg de curtes di-
mensions (I, 1-5 ; III, 22-24).
ISTRODL'CCIÓ
(C. I.) 'Malvestat de la paraula de Jahvé a Israel per mitjá de
Malaquias.
2 Jo us he estimat, ha dit Jahvé, i vosaltres responguereu : ¿En
que ens haveu estimat? ¿No era germá Esaú de Jacob, ha dit Jahvé,
i vaig estimar Jacob, 3 i vaig avorrir Esaú, i he deixat les seves mun-
tanyes desolades, i les seves propietats per ais xacals del desert?
* Que diguí Edom : Ens hem empobrit, pero tomarem i aixecarem
les ruines ; aixó ha dit Jahve deis exércits : Ells edificaran i jo des-
truiré, i hom els anomenará país de la perversitat, i el poblé contra
el qual Jahvé s'ha irritat per a sempre. 5I ho veuran els vostres
ulls, i direu vosaltres : Sigui magníficat Jahvé enllá del terme
d'Israel.
2, Rom. ix, 13.
2-3.— Vaig estimar Jacob, i vaig avo-
rrir Esaú. (Cf. Rom. IX, 10-13).
Més que deis dos germans, es tracta,
en el text de Malaquias, de llur descen-
dencia. Ni en el text de Malaquias ni
en el de sant Fau, no es tracta de la
predestinació a la gloria, sinó de la
restaurado d'Israel, en el primer, i de
la vocació al regne nu-ssiánic, en el
segon. Avorrir Esaú, dones, vol dir
simplement no voler-lo restaurar com
a poblé, mentre que a Israel li atorgá
aquesta gracia
Si hom aplica aquest passatge, entés
en sentit personal, a les qüestions de
la predestinació i reprovació, cal dir
que l'avorriment d'Esaú fou a conse-
qüéncia de la seva mala conducta fu-
tura, prevista per Déu , post praeuisa
demerita; o bé que no es tracta d'un
avorriment en sentit propi, sinó d'una
dilecció inferior a la de Jacob.
3. — Les seves muittanves desolades.
La térra (muntanvesa) d'Esaú (Idumea)
fou també, com la Palestina, conquis-
tada pels caldeus; peró mentre aquesta
enelsdiesde Malaquias era rehabilitada,
la Idumea restava definitivament cerdu-
da per ais seus antics habitants. El segle
cinqué (a. C.) l'envaíren els nabateus.
5. — Enllá del terme d'Israel. £0 és,
per tota la térra.
298
MALAQUIAS - 1, 6-10
I. PECATS DEL POBLE D'ISRAEL
(I, 6 -II, 16)
L'altar conttaminat pels sacerdots
6 El fill honora el pare, i el servent el seu senyor; si jo, dones,
sóc el pare ¿on és el meu honor? I si jo sóc el senyor, ¿on és la
meva reverencia?, ha dit Jahvé deis exércits a vosaltres, sacerdots,
que menyspreeu el meu nom, i dieu: ¿En qué hem menyspreat el
vostre nom?
7Oferiu sobre el meu altar pa contaminat, i dieu: ¿En qué us
contaminem ? En el que dieu : La taula de Jahvé no val la pena !
8I si oferíssiu victimes cegues, per a sacrificar, ¿no estaría mal
fet? I si n'oferíssiu de coixes o malaltisses, ¿no estaría mal fet?
Ofereix-ho, dones, al teu príncep : ¿t'ho acceptará, o li plaurá, la
teva presencia?
9I ara, pregueu, dones, davant de Déu i es compadirá de nosal-
tres (obra de les vostres mans ha estat aixó) : ¿li será plaent la vos-
tra preséncia?, ha dit Jahvé deis exércits.
El sacrifici de la Llei nova
l0¿Qui hi ha, ádhuc entre vosaltres, que tanqui les portes, i no
encengui el meu altar vanament ? No us tinc voluntat, ha dit Javhé
j. — Pa contaminat. Significa no sois
els sacrificis de pa, sino també els d'a-
nimals, com es veu pels versets se-
güents. Segons la Llei, les victimes
havien d'ésser sense tara (Lev. XXI,
19-25; Deut. XV, 21). — La taula de
Jahvé (T altar) no val la pena, és menys-
preable. Els sacerdots ho diuen , si
no de paraula , amb llur conducta.
10. — Tanqui Ies portes (del Temple),
i no encengui el meu altar. Equival a
suprimir el cuite. El sentit sembla
ésser que Jahvé menysprea el cuite que
se li ret al temple de Jerusalem : Tant
de bo que tanquéssiu el temple, i no
encengueu el foc de l'altar!
M ALAQUIAS - 1, 1 1 -II, 2 299
deis exércits, i no acceptaré ofertes de les vostres mans. 11 Car des
de l'eixida del sol fins a la posta, és gran el meu nom en els pobles,
i a tot arreu s'encensa, s'ofereix al meu nom, i oferta pura ; perqué
gran és el meu nom en les nacions, ha dit Jahvé deis exércits. 12 1
vosaltres l'heu profanat en dir : La taula de Jahvé és sutza, i el men-
jar que d'ella prové no val res. 13 1 heu anat dient : Quina feinada !
I ho haveu esvait, diu Jahvé deis exércits, i heu portat furtades vic-
times coixes i malaltisses, i les heu fetes passar com a ofertes. ¿ Em
plauria aixó de les mans vostres?, ha dit Jahvé.
"Maleít el fraudulent que té máseles en el seu ramat, i ofereix i
sacrifica al Senyor el rebuig; perqué jo sóc Rei gran, ha dit Jahvé
deis exércits, i el meu nom és formidable entre les nacions.
Co.MMlSACIONS ALS SACERDOTS
(C. II.) 'I ara, a vosaltres, els sacerdots, aquest manament.
2 Si no escolteu, i si no us poseu al cor de glorificar el meu nom,
11. Ps. un, |. — í, Lt
11.— Aquest verset és d'una impor-
táncia dogmática excepcional. És, a):
una profecía que es refereix al temps
messiánic; i ¿>): anuncia un sacrifici ve-
ritable. Jahvé magnificat a tot arreu
del món pagá (gran es el meu nom en
els pobles) des de llevant a ponent (Je
r eixida del sol fins a ¡a posta), representa
una situado característica del regne
messiánic, tal com Phavien anunciat
insistentment els profetes anteriors. I
és evident que la descripció magnifica
de Malaquias esdevindria mutilada fins
al ridícol, si hom la referia ais temps
mateixos del profeta o bé ais següents,
en els quals els jueus de la diáspora,
escampáis per tot el món, haurien fet
gloriós el nom de Jahvé. La impor-
tancia d'aquests jueus era insignificant
en el món pagá, sobretot sota el punt
de vista religiós i moral; a més, ningú
no té dret a suposar que oferiren a
Jahvé sacrificis per tot el món, fora del
Temple de Jerusaleni.
Quant al carácter de sacrifici verita-
ble, b), que s'ofereix per tot el món, el
xxvi, 14, Dt. xxviii, ■(.
text blblic s'expressa amb tota claredat.
El mots participials muktar i mugdx,
i sobretot el substantiu minchd, teñen
un sentit sacrificial ja establert en el
léxíc de la Biblia. Per altra banda, res
no U ha que faci sospitar un sentit
metafóric; tot al contrari, el contextdel
verset anterior, en el qual Jahvé re-
butja els sacrificis, que se li ofereixen
al Temple, i afegeix (v. 11) que no els
necessita, perqué ja li n'ofereixen per
tot el món, sembla exigir un sentit tan
propi en el v. 11, com en el 10. A
més, el mot minchd és un terme per
designar el sacrifici incruent en la li-
turgia mosaica.
Es, dones, el sacrifici eucarístic, tal
com l'entén la Teología católica, el
que anuncia Malaquias.
'3- — Quina feinada! Ens dóna la
liturgia deis sacrificis mosaics.
Ho haveu esvait. Ho heu deixat estar,
menvspreat.
14. — Máseles. Les victimes per ais
sacrificis havien d'ésser máseles i sense
cap defecte (Lev. XXII, 19).
10 - A M TIO 1 &STAMEMT X
MALAQUIAS-II, 3-10
ha dit Jahvé deis exércits, us enviaré maledicció, i maleiré les vos-
tres benediccions ; i ja les he male'fdes, perqué vosaltres no us ho
heu posat al cor. 3 Vet ací que jo us malmetré els sembráis, i us
tiraré la femta a la cara, la femta de les vostres solemnitats, i sereu
enduts amb ella. 4I sabreu que us vaig posar aquest manament,
perqué fos el meu pacte amb Leví, ha dit Jahvé deis exércits. 5 El
meu pacte li fou la vida i la pau, i li vaig donar el temor, i em va
témer, i davant del meu nom, ell tremolava. 6 La doctrina de la
veritat estigué en la seva boca, i la iniquitat no fou trobada en els
seus llavis ; va caminar amb mi en pau i en rectitud, i en va retraure
molts de la impietat. 7 Car els llavis del sacerdot guardaran la sa-
viesa, i hom cercará la llei de la seva boca ; perqué ell és el missat-
ger de Jahvé deis exércits. 8 Vosaltres, pero, heu deixat el camí;
n'heu escandalitzat molts contra la llei : heu inutilitzat el pacte de
Leví, diu Jahvé deis exércits. 9 Jo també, dones, us he fet menys-
preats i abjectes de tot el poblé, perqué no heu seguit els meus ca-
mins, i heu fet en la llei accepció de persones.
COMTRA ELS MATRIMONIS 1LLICITS I ELS REPÜDIS
10 ¿No tenim tots nosaltres el
10, Mt. xxm
2 . — Maleire les vostres benediccions.
Faré que les vostres benediccions no
tinguin eficacia i fins que esdevinguin
contraproduents.
3. — La femta. De dins les vísceres
de la víctima i els altres residus, que es
cremaven a part (Es. XXIX, 14; Lev.
IV, 12). Déu, indignat, la tira a la
cara deis sacerdots infidels, i amb la
femta serán enduts al lloc abjecte (se-
reu enduts amb ella).
4. — El meu pacte amb Levi. Atorgat
en el desert (Deut. X, 8, 9) i refermat
després del captiveri (Esd. IX, 38 ;
X, 1).
6. — Caminar amb mi (Déu). Es fer
vida santa (Gen. V, 21; ib. VI, 9).
7 . — Hom cercara la llei de la seva
mateix pare? ¿No ens ha creat el
, 9; Eph. iv, 6.
boca. Cf. Lev. X, 8-1 1; Deut. XXXIII,
8-10.
8. — Heu inutilitzat el pacte de Levi.
En el sentit que, no havent-lo complert,
n'heu frustrat els beneficis que n'hau-
rien resultat segons la prometenca de
Déu.
9. — Accepció de persones. Es una
frase incorporada ja a la nostra litera-
tura. El jutge no deu judicar segons
la qualitat de les persones, sinó segons
els mérits de la causa. Remarca sant
Jeroni que aquest és el darrer i el més
greu deis pecats, de qué Déu acusa els
sacerdots.
10. — El mateix pare. Segons alguns,
es refereix a Abraam'; segons altres,
a Déu.
MALAQJJIAS - II, ii-i6
301
mateix Déu? ¿Per qué menyspreeu cada un el seu germá, trencant
el pacte deis nostres pares?
nJudá ha obrat pérfidament, i abominació ha estat perpetrada a
Israel i a Jerusalem, perqué ha profanat Judá la santedat de Jahvé,
que havia estimat, i s'ha mullerat amb filies d'un déu estrany.
12L'home que aixó fará, mestre o deixeble, el tallará Jahvé de les
tendes de Jacob, encara que porti oferiments a Jahvé deis exércits.
aixó novament fareu : Cobriu de llágrimes Faltar de Jahvé, de
plors i de gemecs ; ja no guaitaré mai més l'oferta, ni acceptaré res
a gust, de les mans vostres. 14 1 direu : Per qué? Perqué Jahvé fou
testimoni entre tu i la dona de la teva joventut, que tu has trai't,
essent ella la teva companyona i la dona del teu contráete. 15 1
ningú no ho fa, si conserva una resta de seny. ¿I qué hom ha de
cercar sinó la raca de Déu? Conserveu-vos, dones, en el vostre
seny, i no traíu la dona de la vostra joventut. 16 Perqué, ha dit
Jahvé, Déu d'Israel, que detesta el repudi, i el que cobreix d'iniqui-
tat el seu vestit, ha dit Jahvé deis exércits ; conserveu-vos, dones, en
el vostre seny i no repudieu.
Menyspreeu cada un el seu germá.
Sembla referir-se Malaquias (cf. verset
1 1 ) ais jueus que es casaven amb estran-
gers (I-sd. IX, 9; Nh. X, 30; XIII, 26).
1 1 . — La santedat de jahvi. És la
frase que designa el santuari del temple
de Déu. Alguns pensen que eren els
mateixos sacerdots destinats al cuite de
Déu en el temple els que cometien el
pecat de nuillerar-se amb estrangeres i
idólatres.
12. — Mestre o deixeble. Kl que lio
fa i el que indueix a fer-ho. Sembla
que es tracta d'una frase proverbial,
que vol dir: tolbom, de qualsevol candi-
do que sigui. La traducció directa i
literal és discutida.
13- — Cobriu de llágrimes... de plors
i gemecs. Les dones repudiades pels
jueus que es casaven amb estrangeres,
acudien , segons diu sant Jeroni, al
Temple a queixar-se'n davant Jahvé.
14 — jahvi fou testimoni. La unió
marital és un contráete sagrat (Gen. II,
24) i establert davant de Déu (Prov. II,
17)-
i). — Aquest verset és obscur i tra-
duít diversament. Hom ha de cercar en
el matrimoni de perpetuar ¡a raca de
Déu; per aixó els jueus, si conserven
una resta de seny, es castn amb jueves
i no amb estrangeres.
16. — Detesta el repudi. Els LXX i
laVulgata amb altres versions antigües,
tradueixen : Si la delestes, repudia-la;
els hermeneutes moderns, peró, s'a-
justen millor al text massorétic i a les
exigéncies del context.
302
M ALAQUIAS - II, 17-III, 5
II. JUDICI DEL SENYOR
(ii, 17-111, 23)
El Messias jutge
17 Haveu molestat Jahvé amb les vostres paraules, i dieu : ¿En qué
l'hem molestat? En dir: Ais ulls de Jahvé són bons tots el que
obren iniquitat i en aquests ell s'abelleix; altrament ¿011 és el Déu
de la justicia?
(C. III.) 1 Vet ací que jo envió el meu missatger, i preparará el
camí al davant meu, i de seguida vindrá al seu temple el Senyor,
que vosaltres cerqueu, i l'ángel del testament, que vosaltres desit-
geu; vet ací que ve, ha dit Jahvé deis exércits. 2¿I qui es sostindrá
el dia de la seva vinguda? ¿i qui s'aguantará en ell manifestar-se ?
Car ell és com el foc, que abrusa, i com l'herba deis bataners. 3I
s'asseurá abrusant i purificant l'argent, i purificará els filis de Leví, i
els refondrá com l'or i l'argent, i oferiran a Jahvé sacrifici en justi-
cia. 4I plaurá a Jahvé l'oblació de Judá i de Jerusalem, com en els
dies passats, i com en els anys anteriors. °I m'acostaré a vosaltres
per a judicar-vos, i testificaré rápidament contra els fetillers, i contra
1, Mt. xi, 10; Me. 1, 2; Le. 1, 17; vn, 27.
17. — Haveu molestat... Els jueus aquest Senvor, davant del qual va el
tornats de l'exili menaven una vida missatger, és el que ací parla en pri-
pobra i intranquiHa, malgrat la paraula mera persona, co és, Jahvé deis exér-
de Déu que, pels profetes, els havia cits. Es, finalment, el Senvor del tem-
promés un esdevenidor espléndid; per pie; aperlado que sois quadra a Jahvé.
aixó murmuraven contra la Providén- Que aquest Senyor és el Messias ho
cia aqüestes paraules de blasfémia. palesen els verbs (cerqueu, desitgeu).
1. — El meu missatger. Es, segons És, dones, aquest text una prova explí-
la interpretado de Jesús , sant Joan cita de la divinitat del Messias.
Baptista el precursor (Le. VII, 27). 2. — L'herba deis bataners (borit),
Per a provar-ho, basta remarcar que es cremava i se'n feia una sal que ser-
cap profeta (o missatger de Jahvé) no via de sabó per netejar la roba o el
vingué a Israel, des de Malaquias a eos.
sant Joan, i el text inculca la imminén- 3. — S'asseurá. Els orfebres a l'O-
cia de l'enviat (vet aci que ve). rient s'asseuen per a fer el seu treball.
El Senyor. Així simplement, i per Oferiran a Jahvé sacrifici. Aquell sa-
antonomásia , és sempre el mateix crifici (mincha) nou i universal que es-
Jahvé en la literatura bíblica. Arnés menta abans (I, 11).
MALAQUIAS-III, 6-15
203
els adúlters, i contra els que juren a mentida, i contra els que es-
canyen el salari del jornaler, les vídues, i els orfes, i foragiten el
pelegrí, i no em teñen por, ha dit Jahvé deis exércits. 6 Car jo sóc
Jahvé : no he canviat; i vosaltres, filis de Jacob, no heu estat des-
truíts.
El delme i les ofertes
7 Des deis dies deis vostres pares us heu apartat deis meus orde-
naments, i no els heu observat. Torneu a mi, i jo tornaré a vos-
altres, ha dit Jahvé deis exercits. I diguereu : ¿Com tornarem ?
"¿Defraudará hom a Déu? Dones, vosaltres m'haveu defraudat.
I diguereu: ¿Qué us hem defraudat? El delme i les ofertes. 9Es-
teu colpits de maledició, car vosaltres, tothom, m'haveu defraudat.
10Porteu tot el delme a la casa del tresor, i sigui el sosteniment de
la meva casa, i feu la prova amb aixó, ha dit Jahvé deis exércits; si
no, us obriré les deus del cel, i us vessaré benediccions, ádhuc amb
escreix. 11 1 increparé a favor vostre el que devora, i no us malme-
trá els fruits de la térra, i no us fallará la vinya en el camp, ha dit
Jahvé deis exércits. 14 1 benaurats us dirán tots els pobles, car sereu
una térra estimable.
Els que malparlen de Déu i els que el lloek
13 Les vostres paraules s'avaloten contra mi, ha dit Jahvé, i encara
dieu : ¿Qué hem dit contra vós? 14 Heu dit: És en va de servir a
Déu, i ¿qué n'hem tret d'haver guardat els seus manaments, i d'ha-
ver caminat tristament a la preséncia de Jahvé deis exércits? 18 Ara,
7, Uch. i, j. — 14, Iob xxi, i j.
6. — No he canviat. Jahvé és immu lites venien obligats a pagar aij levites,
table (el que és) en si i en les seves pro- per al cuite de Déu, ti delme (Km.
metences; per aixó els jueus, malgrat XVIII, 21) i diverses ofertes (Ex. XXX,
llurs pecats, no han estat destruits com 14; Nm. XV, 19, etc.).
els ahres pobles del voltant, perqué 1 1 . — El que devora. És la llagosta;
Jahvé els va prometre la perennitat la qual, sota la increpado de Déu, no
(Miq. VII, 20). gosa a fer mal.
8. — El delme i les ofertes. Els israe-
304
MALAQTJIAS-III, 16-22
dones, nosaltres diem benaurats els orgullosos ; també són exalgats
els que obren iniquament ; també temptaren a Déu i s'han salvat.
16 Aleshores parlaren entre si els temerosos de Jahvé, i Jahvé ho es-
colta i ho va sentir, i fou escrit un llibre en record davant d'ell, per
ais que temen Jahvé, i reconeixen el seu nom. 17 1 em serán un
tresor, ha dit Jahvé deis exércits, per al dia que jo preparo i els per-
donaré, com el pare perdona el seu fill, que li presta servei. 18I us
convertireu, i veureu el que va del just al malvat, del servent de Déu
a aquell que no el serveix.
EL DIA DE FOC I EL SOL DE JUSTICIA
19 Perqué vet ací que vindrá un dia, encés com un forn, i tots els
superbs i els obradors d'iniquitat serán palla, i els abrasará el dia
venidor, ha dit Jahvé deis exércits ; el qual no els deixará ni arrelam
ni ramatge.
20 1 per a vosaltres, que temeu el meu nom, sortirá el sol de justi-
cia, i portará en les seves ales la salut, i eixireu saltant com els
vedells de l'estable. 21 1 trepitjareu els dolents, car serán cendra sota
les plantes deis vostres peus, en el dia que jo preparo, ha dit Jahvé
deis exércits.
Epíleg
22 Recordeu-vos de la llei de Moisés, el meu servent, que li vaig
establir a l'Horeb per a tot Israel, preceptes i ordenaments.
16. — Un ¡libre. En el qual están 20. — Saltant (de joia) com els vedells.
escrits els noms deis justos i les parau- Quan surten al camp, de l'estable, on
les que diuen entre si a honor de jahvé. estaven tancats.
Hom aHudeix al costum deis monar- 22. — Recordeu-vos de la llei. Aquesta
ques orientáis de consignar en el llibre exhortado, sempre interessant per al
deis annals, les coses interessants i fa- poblé d'Israel, ho és especialment a la
vorables. fi de Malaquias, quan comenca el pe-
19. — Un dia, encés. El dia que vin- ríode en el qual, extingida la veu viva
drá Jesucrist a judicar el món, el qual deis profetes, Israel s'haurá de guiar
será desfet peí foc (II Pet. III, 12; II únicament per la llei.
Tes. I, 8).
MALAQUIAS-III, 23-24 joj
"Vet ací que jo us enviaré Elias, el profeta, abans que vingui el
dia de Jahve, gran i terrible. 2ÍI girará el cor deis pares ais filis, i
el deis filis ais pares, per a que jo no vingui, i colpeixi la térra d'a-
natema.
23. — Elias, el profeta. Emmenat al
cel (IV Rg. II, 11) tornará a la fi del
món, com a adversan de l'Anticrist
(Apoc. XI, 3). En aixó s'acorda la
tradició cristiana amb la deis jueus
(Mt. XVII, 10). És cert que el mateix
Jesucrist sembla indicar que Elias és
Joan Baptista, el precursor (Mt. XI,
14), i així ho entenen alguns herme-
neutes; sembla, pero, que Jesús aplica
al Baptista el nom d'Elias, perqué la
missió del primer era paraHela a la del
segon, sobretot a la que li está reser-
vada en els temps fináis. Joan fou
Elias M spiritu et virtute (Le. I, 17).
24. — Girará el cor deis pares ais filis
i el deis filis ais pares. Aquesta frase
ha estat interpretada diversament. El
sentit veritable és la reconciliació de
tots els jueus, revinguts al reconeixe-
ment i acceptació del Messias triom-
fant.
Aquesta conversió deslliurará la tér-
ra de F anatema divi.
TAULA
DANIEL
Noticia preliminar 3
Primera part
Historia del profeta Daniel
I. Vida privada
Daniel i els seus companvs a la cort de Xabucodonosor 9
Fidelitat ais joves hebreus a la Llei i la recompensa divina 11
//. Vida tública
Lis savis de Babilonia no saben explicar el somni del re i 12
Intervenció de Daniel 14
Daniel explica el somni de Nabucodonosor 15
Interpretado del somni 16
L'estátua de Nabucodonosor 18
Ananias, Misael i Azarias refusen d'adorar l'estátua i són condemnats al foc. 20
Oració d'Azarias 22
Els tres joves al mig del foc 25
Cántic deis tres joves 26
Nabucodonosor glorifica el Déu d'Israel jo
Lletra de Nabucodonosor sobre un somni, que els savis de Caldea no
saberen interpretar 51
TAULA
Nabucodonosor exposa el somni a Daniel 32
Daniel interpreta el somni del rei 34
Acompliment de la predicció de Daniel 35
L'ápat del rei Baltasar 38
Són cridats els savis inútilment 40
Es cridat Daniel 40
Daniel explica la inscripció fatídica 42
Intrigues deis émuls de Daniel a la cort del meda Darius 43
Daniel a la sitja deis lleons 46
Darius glorifica el Déu d'Israel 47
Segona part
Vtsions del profeta Daniel
Somni de Daniel : Les quatre bésties 49
El vell de dies i el Fill d'home 51
Interpretado del somni 53
Visió de Daniel: El moltó i el boc 54
Gabriel s'apareix al profeta i li explica la visió 57
Oració de Daniel ^8
Profecía de les setanta setmanes 60
Aparicio esplendorosa i esglai del profeta 64
Els ángels protectors deis pobles 66
Lluites deis Ptolomeus i els Seléucides 67
La persecució d'Antíoc Epífanes 73
El temps predeterminat per a l'acompliment de la profecía 76
Apéndix
Historia de Susanna 79
Susanna i els vells calumniadors 79
Daniel prova la ínnocéncia Susanna 82
Daniel palesa les esgarrifances deis sacerdots de Bel 84
Daniel mata el dragó sagrat 87
Daniel és condemnat novament a la sitja deis lleons 87
Habacuc porta menjar a Daniel 88
El rei glorifica el Déu d'Israel 88
TAULA 309
Pig»
ELS DOTZE PRO PETES MENORS
.Yo/a introductoria 91
OSEAS
Xoticia preliminar 93
I. Acciom simbóliques
Matrimoni simbólic del profeta 95
Prometerla de restaurado 96
Israel simbolitzat en la muller d'Oseas 97
Cástig de la muller infidel 98
La muller indigna será rehabilitada 99
Segon matrimoni simbólic d'Oseas 101
//. Sermons profetia d'Oseas
Corrupció general d'Israel 102
Idolatría i immoralitats anexes 103
AHocució contra els caps (sacerdots, reis, magnats) d'Israel 105
Misericordia de Déu sobre Israel 107
Queixes de Déu sobre Israel 108
Pecats d'Israel 109
Han demanat auxili ais estranys i no a Uéu 110
Les ídoles destruides i Israel sota l'opressió estrangera 112
Imminéncia de l'exili 11;
Israel obstinat en la idolatría 115
El cástig de Déu 116
Els beneficis de Déu menvspreats n8
Déu perdonará Israel 119
Exhortacions 120
Amenaces 122
Prometences 123
Després del cástig, la restaurado 124
3io
TAULA
JOEL
Noticia preliminar 127
/. Dues raons de penitencia
Devastado del país 129
Planys i deprecacions a Jahvé 131
Invasió de llagostes 132
Exhortado a la peniténcia 134
II. Dos fruits de la peniténcia
El perdó géneros de Déu 135
El temps messiánic 137
Déu castiga els enemics de Judá 137
Victoria esclatant de Déu sobre els enemics 139
La gloria de Judá 140
AMOS
Noticia preliminar 143
/. Judici de Déu sobre Israel i els israelites veins
Contra Siria 145
Contra els filisteus 146
Contra Fenicia 147
Contra Idumea 147
Contra els ammonites 147
Contra els moabites 148
Contra Judá 149
Contra Israel 149
Cástig d'Israel 1 50
//. Sermons profétics d'Amós
Es imminent el judici de Déu 151
Devastació d'Israel 152
Contra la impietat de Samaria 153
TAULA 3 1 r
Samaría no fa cas deis cástigs de Déu 154
Samaría devastada 156
Cal cercar Déu omnipotent 156
Els escanya-pobres castigats 157
Exhortado a la penitencia 158
El dia de Jahvé 1 59
Contra els prohoms de Samaría 160
La puixanga de Samaría convertida en desolació 161
///. Visions simbólitfues J'Amós
Visió de les Magostes 162
Visió del judici a foc 16)
Visió de la plomada 16}
Amasias i Amos 164
Visió del cistell de fruita 165
Els avars 16;
Dol i dispersió de Samaría 166
Ningú no s'escapará de la justicia de Déu 167
Restauració de la casa de David 169
ABDIAS
Noticia preliminar 171
Anuncia la desfeta d'Idumea 17}
Edom enemic d'Israel 174
Jerusalem refeta i triomfant deis seus enemics 176
JONÁS
Noticia preliminar 179
/. Primera missio del profeta
Vocació i fúgida de Jonás 181
Joñas culpable de la tempesta 182
Es gitat a la mar i engolit per un peix 182
Oració de Jonis 183
312
TAULA
Pigs.
II. Segona missió de! profeta
Jonás va a predicar a Nínive 185
Els ninivites fan penitencia 185
Enuig de Jonás per la misericordia de Déu 186
Justificado de la misericordia de Déu ¡87
MIQUEAS
Noticia preliminar 189
I. L'amenaca del profeta Miqueas
Jahvé es presenta per a jutjar el seu poblé 191
Cástig de Samaría 192
Amenaces contra les ciutats de Judá 192
Les injustícies castigades 194
Certesa del cástig 195
La restaurado futura 196
Pecats deis prohoms 196
Contra els falsos profetes 197
Destrucció del regne teocrátic 198
//. La consolado del profeta Miqueas
La muntanya de Jahvé 199
Sion rehabilitada i triomfant 200
De Betlem sortirá el Messias 202
La pau messiánica 203
III. Els advertiments del profeta
Israel ingrat a les bondats de Jahvé 204
Les impietats i les injustícies castigades 206
Els justos escassegen 207
La restauració messiánica 208
TAULA 3 ■ 3
NAHUM
Solida preliminar 211
El poder de Déu és formidable 213
Ninive será destruida 214
Ninive és atacada per l'exércit enemic 215
Ninive saquejada i devastada 217
Els pecats i el cástig de Ninive 218
L'exemple de Tebas 219
La desfeta de Ninive será total i definitiva 220
HABACUC
Noticia preliminar 223
Les iniquitats deis jueus 225
La invasió deis caldeus 225
Jahvé és invocat contra els caldeus 226
Certesa del judici de Jahvé 227
Amenaces 228
Cántic d'Habacuc 230
SOFONIAS
Noticia preliminar 235
/. Venjanca del Senvor
El judici de Déu salva Judá 237
Tots els pecadors serán castigats 238
El dia terrible 239
Exhortado a peniténcia 240
El cástig deis filisteus 240
El cástig deis moabites i ammonites 241
El cástig de l'Assíria 242
Amenaces contra Jerusalem 243
314
TAULA
II. La salvado obrada per Déu
Santedat i humilita: de la teocracia restaurada 244
La joia i la gloria en la restauració d'Israel 245
AGGEU
Noticia preliminar 947
1. Exhortado a bastir el Temple
Exhortació a edificar el Temple 249
El profeta és escoltat 250
II. Consolado pels que treballen en V edificado del Temple
La gloria del Temple novell 252
El poblé jueu contaminat 255
Cástigs i benediccions 253
Zorobabel, segell de Déu 254
ZACARIAS
Noticia preliminar 257
Primera part
Prometenca de salut
Introducció 259
1. Significada en vuit visions simbóliques
Visió del cavaller entre les murtreres 260
Visió de les quatre banyes 262
Visió d'un home amb el cordill 262
Humiliació de Babilonia i gloria de Sion 263
TAULA 3 1 5
Pig».
Visió del gran sacerdot 264
Significat d'aquesta visió 265
Visió del canelobre d'or 266
Simbolisme de la visió 206
El llibre que vola 268
L'efa i la dona 268
Visió deis quatre carros 269
//. En una acció simbólica
El Messias rei i sacerdot 27°
Segona part
Condición de salut
Els enviats de Betel 272
Resposta del profeta 272
Puijcan^a futura de Sion 273
Perspectives de prosperitat 274
La conversió deis gentils 274
Tercera part
Realizado' de la salvado
1. Gestes i destinacions del bon pastor
Profecía contra els pobles del voltant 277
El Messias rei humil 278
Els tornats de l'exili triomfants 279
La gloria de la casa de Jahvé 281
Els dispersos es reuneixen 282
El Liban incendiat 283
El bon pastor sobre el ramat de Déu 283
Les trenta peces d'argent 284
21 - i»TIC TESTA Mf NT X
3i6
TAULA
Págs.
II. Destinación! i actes del ramal
Déu auxilia Jerusalem contra els enemics 285
Dol per la mort del Messias 287
Restaurado religiosa 288
Colpit el pastor el ramat s'esgarria ... 289
Gloria de Sion restaurada 290
Desfeta deis enemics d'Israel 291
Universalitat i santedat de la religió nova 292
MALAQUIAS
Noticia preliminar 295
Introdúcelo 297
/. Pecats del poblé d'Israel
L'altar contaminat pels sacerdots 298
El sacrifici de la Llei nova 298
Comminacions ais sacerdots 299
Contra els matrimonis iliícits i els repudis 300
//. Judici del Senyor
El Messias jutge 302
El delme i les ofertes 303
Els que malparlen de Déu i els que lloen 303
El dia de foc i el sol de justicia 304
Epileg 304
ESMENES
Pag. Llni» Ondiu Ha de dir
61 i nota 20 espcritualment espiritualment
71 2 nota 19 obligat retirar-se obligat a retirar-se
95 '5 martirilogi martirologi
97 2 nota 5 cátig cástig
127 6 martirilogi martirologi
144 5 martirilogi martirologi
167 3 nota 1 1 de les deis
171 20 martirilogi martirologi
181 7 nota 2 80 90
189 12 martirilogi martirologi
211 8 martirilogi martirologi
216 9 nota 7 dui diu
217 11 massegament masegament
22 j 16 martirilogi martirologi
225 17 martirilogi martirologi
245 5 opresora opressora
257 22 martirilogi martirologi
268 17 surtien sortien
269 2 nota 1 Moria Mória
270 5 tumateix tu mateix
274 7 Sir Si
295 '3 martirilogi martirologi
297 nota 2-3 avo-rrir avor-rir
299 14 nota 11 ridicol ridicul
AQUEST DESE VOLLM DE LA SAGRADA BÍBLIA, ANOS-
TRADA PER CURA I A DESPESES DE LA FCNDAC1Ó
BÍBLICA CATALANA, FOU ACABAT D'ESTAM-
PAR ALS OBRADORS DE LA TIPOGRA-
FIA EMPORILM EL DIA XXIV DE
SETEMBRE, DIADA DE LA MARE
DE DF.U DE LA MERCE, DE
L'aNY DE GRACIA
• MCMXXXIV •
Live Music Archive
Librivox Free Audio
Metropolitan Museum
Cleveland Museum of Art
Internet Arcade
Console Living Room
Books to Borrow
Open Library
TV News
Understanding 9/11