Skip to main content

Full text of "Les monedes catalanes; estudi y descripció de les monedes carolingies, comtals, senyorials, reyals y locals propries de Catalunya"

See other formats 


iCM 


i<0 


umv.  OF 

Toronto 

LlBRARY 


SECCIÓ  SEGONA 


MONEDES  REYALS  Y  LOCALS 

(acabament) 


LES 

MONEDES  CATALANES 


ESTUDI  Y  DESCRH^CIU  DE  LES  MONEDES  CAROLÍNGIES, 
COMTALS,  SENYORIALS,  REYALS  Y  LOCALS  PROPRIES  DE  CATALUNYA 


PER 


JOAQUIM  BOTET  Y  SISÓ 

President  de  la  Comissió  de  Monumenis  de  la  Provincià  de  Gerona;  De  la 
Reyal  Acadèmia  de  Bones  Lletres  de  Barcelona;  Corresponent  de  la  Reyal  Acadèmia  de  l'Historia. 


Obra  premiada  al  Concurs  Martorell  del  any  iQoy. 


Vol.  III. 


INSTITUT  D'ESTÜDIS  CATALANS  JV  X    , 


PALAU  DE  LA  DIPUTACIÓ 
BARCELONA  :  MC.MXI 


Lema  : 

In  numismala  iria  qiice- 

runiíir  :  metallum,  figura 

et  pondus  :  si  ex  iis  aliquid 

defuerií.  niunisma  non  erit. 

S.  IsiDORO  :  Etymol. 


U    V     li 


:at/ 


^\7 


Queden  reservats  tots 
els  drets  de  proprietat 


OLIVA,  Impressor.  -  Rambla  de  Ventosa,  27  :  Vilanova  y  Geltrú. 


1 


Institut  d'Estudis  Catalans- 


SECCIÓ  SEGONA 

MONEDES  REYALS  Y  LOCALS 

(Acabament) 
JOANA  Y  CARLES  I  (i5i6-i558) 


AI  morir  el  seu  avi,  Don  Carles  era  a  Flandes,  d'on  vingué  a  la  Península, 
essent  proclamat  rey  solemnialment,  primer  a  Castella  y  després  a  Aragó. 
En  iSig  tingué  Corts  a  Barcelona,  y  reuní  a  la  Seu  d'aquesta  ciutat  el  Ca- 
pítol de  l'orde  del  Tussó  d'Or.  En  Juliol  del  meteix  any,  fou  proclamat  em- 
perador d'Alemanya.  En  1620  se  realisaren  les  conquestes  de  Alèjic  y  del 
Perú.  En  i52i  y  1622  hi  hagué  revoltes  contra  l'intrusió  d'extrangers  en 
els  alts  càrrecs  del  país,  fomentades  a  Castella  pels  Comuneros  y  a  Valencià 
y  Mallorca  per  les  Germanies.  En  1622  Don  Carles  derrotà  a  Pavia  l'exèrcit 
francès,  fentne  presoner  el  rey  Francesc.  En  i526  quedà  apabaygada  la  re- 
bel•lo dels  moros  dels  regnes  d'Aragó  y  Valencià;  la  guerra's  renovà  a  Ità- 
lia, y  les  tropes  del  emperador  prengueren  la  ciutat  de  Roma.  En  1529 
s'ajustà  la  pau  de  Cambray  entre  Espanya  y  França.  En  1630  fou  recone- 
gut Don  Carles  per  rey  d'Italia,  y  en  Octubre  heretà'l  ducat  de  Milà,  que. 
més  endevant,  en  1640,  cedí  al  seu  fill  Don  Felip.  En  1635  l'emperador  di- 
rigí una  expedició  contra  Tuniç,  fent  l'entrada  a  la  ciutat  d'aquest  nom  el 
21  de  Juny.  El  propri  an\•  fou  presa  y  saquejada  la  vila  de  Mahó  pel  pirata 
argelí  Barbarroja.  Se  fundà  en  1640  la  Companyia  de  Jesús.  El  rey  organi- 
sà  una  formidable  expedició  contra'ls  argelins,  la  qual  fou  desfeta  per  una 
tempesta.  L'any  1642  fou  jurat  Don  Felip  com  primogènit,  a  les  Corts  de 
Montçó.  Se  renovà  la  guerra  ab  França,  y  les  tropes  franceses  invadiren  el 
Rosselló  y  posaren  seti  a  la  ciutat  de  Nàpols.  A  Catalunya  prengué  incre- 
ment el  bandolerisme  y  'Is  pirates  infestaren  la  mar.  Carles  I  renuncià  en 
i555  el  govern  dels  seus  Estats  :  a  favor  de  Don  Ferran,  l'imperi  d'Alema- 
nya, y  a  favor  del  seu  fill  Felip,  el  dels  Paísos  Baixos,  el  Franc- Comtat, 
i'Italia  y  Castella.  Se  reservà  emperò'l  regne  d'Aragó.  Mori  l'emperador 

Instituí  d'Estudis  Catalans.  2 


lo  Joaquim  Botet  y  Sisó 

el  2  1  de  Setembre  de  i558.  De  la  seva  muller  Donya  Isabel  de  Portugal  ha- 
gué aDon  Felip,  qui'l  succeí  en  el  govern  ;  a  Donya  Joana  y  a  Don  Ferran, 
morts  en  l'infantesa;  a  Donya  Maria,  qui's  va  casar  ab  Maximilià  II,  em- 
perador d'Alemanya,  y  a  Donya  Joana,  casada  a  Portugal. 

De  les  nombroses  monedes  encunyades  a  nom  d'aquest  sobirà,  solament 
donarem  compte  de  les  catalanes,  més  a  més  no  havent  trobat  en  les  nos- 
tres investigacions  cap  noticia  pera  afegir  a  les  ja  publicades  referents  a  les 
dels  altres  Estats  que  posseí  ^''^ 

Les  noticies  que  tenim  de  les  monedes  catalanes  d'aquest  regnat  se  re- 
dueixen a  les  següents  : 

SEQUES   REYALS 

24  d'Abril  de  1524.  Joan  Salrà  es  nomenat  mestre  de  la  seca  de  Perpi- 
nyà, en  substitució  de  Grau  Joan  Bohigues<-\ 

24  d'Abril  de  i5ji .  Nomenament  de  mestre  de  la  seca  de  Barcelona  fet 
a  favor  de  Francisco  Cassador,  per  mort  del  qui  ho  era,  Jaume  Serrans). 

20  d'Abril  de  15^4-  «En  la  calle  de  Basea,  en  una  casa  grande  se  habi- 
»litó  una  zeca  general  reuniéndose  las  de  Pamplona,  Burgos,  Zaragoza, 
»Toledo,  Perpinàn,  Cuenca,  Fuentes  y  Barcelona,  en  la  que  se  labraron  es- 
»cudos  de  oro  de  valor  de  12  [sueldos]  barceloneses,  medios  escudos,  coro- 
»nas  de  plata  y  menudos,  para  lo  cual  se  condujeron  desde  Sevilla  acémilas 
»cargadas  de  oro  y  plata  procedentes  de  las  nuevas  colonias  del  Perú.  En 
»el  anverso  se  grabó  la  cruz  de  Jerusalén  y  en  el  reverso  las  columnas  de 
» Hèrcules  con  el  Plus  Vltra.  Labrada  la  expresada  moneda,  sirvió  para  el 
»pago  de  la  armada  de  i5o  velas  y  14.000  soldados  de  desembarco  que  se 
»dirigió  por  orden  del  emperador  al  Àfrica.  La  moneda  fué  muy  baja  de 
»ley,  motivo  por  que  circulo  poco  y  se  destino  casi  toda  para  el  pago  de  los 
»soldados»  <-+>.  Com  se  dedueix  de  les  precedents  paraules  d' En  Salat,  aques- 
ta encunyació,  encare  que  feta  a  Barcelona,  no  ho  fou  de  moneda  catalana 

(1)  Poden  consultarse  respecte  d'elles  les  obres  de  M.  Heiss,  d'  En  Campaner  y  el  Calà- 
lec  d'  En  Vidal-Quadras;  també  mereix  ser  llegit  l'opuscle  de  Dessi  intitolat :  Nella  Zecca  di 
Sassari  :  Minuto  inedilo  per  Cario  Ve  Moneía^ione  Aragonese- Spagnuola ,  64  ps.  en  8"; 
Sassari,  1893.  Són  diners  encunyats  a  Sàsser  les  monedes  publicades  per  En  Vidal-Quadras 
ab  els  ns.  7084  y  yoSS. 

(2)  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  3887,  f.  119  v. 

(3)  ídem  :  reg.  3974,  f.  74  v. 

(4)  Salat  :  t.  I,  p.  242  y  t.  II,  ap.  CII. 


Les  Monedes  Catalanes  i  j 

sinó  castellana.  Tingué  caràcter  extraordinari  y  circumstancial,  y  {'(ordenà 
el  rey  pera  les  despeses  de  l'expedició  contra  Tuniç.  Així  s'explica  la  reu- 
nió a  Barcelona  dels  moneders  de  diverses  fàbriques,  fins  al  nombre  de 
cent  vint,  ab  l'objecte  d'enllestirne  en  poc  temps  el  batiment,  finit  el  qual 
retornaren  a  llurs  respectives  seques,  pera  continuarhi  exercint  el  llur  ofici. 
i54j.  A  petició  dels  representants  de  Catalunya  a  les  Corts  reunides  a 
Montçó,  l'infant  y  lloctinent  Don  Felip  ordenà  que,  a  les  seques  de  Barcelo- 
na y  de  Perpinyà,  els  oficials  fossin  catalans;  prohibinthi  l'admissió  d'ex- 
trangers,  particularment  francesos,  sots  la  pena  de  cent  ducats  pagadors  pel 
mestre  de  la  seca,  si  n'admetia  algun  que  no  fos  català'". 

Consta  que  l'any  1623  s'encunyaren  a  Barcelona  menuts  0  malles'^^ 
Cap  disposició  liem  trobat  referent  a  la  fabricació  de  les  monedes  d'or, 
que,  com  veurem  al  descríureles,  s'encunyaren,  durant  aquest  regnat,  a 
Barcelona  y  Perpinyà  :  lo  que'ns  fa. creure  que  no  s'introduiren  modifica- 
cions en  el  valor  intrínsec  d'elles  y  que  varen  continuar  aplicantse  a  les  me- 
teixes  les  disposicions  dictades  per  Ferran  II. 

SEQUES  LOCALS 

Perpinyà.  —  y  de  Març  de  1 52^.  El  rey  Carles  I  donà  llicencia  y  facultat 
als  cònsuls  de  la  vila  de  Perpinyà  pera  ferhi  encunyar  «minuios  sive  nione- 
iam  minutam  aut  aliam  vocatam  de  billo»,  en  quantitat  de  2.000  lliures,  del 
metall  que  volguessin  y  gravanthi  les  armes  de  la  vila,  però  ab  l'obligació 
d'assegurar  llur  recullida  y  cambi  en  bona  moneda  y  de  nomenar  persona 
encarregada  del  cambi.  Els  beneficis  de  Tencunyació  s'havien  d'esmersar  en 
adobar  els  murs  y  defenses  de  la  vila'S'.  En  virtut  d'aquesta  llicencia,  se 
bateren  a  Perpinyà'ls  menuts  ab  el  tipu  de  la  Verge  Maria  ab  l'infant  Jesús 
al  braç,  com  ho  demostra'l  fet  d'aparèixer  el  meteix  tipu  en  les  monedes  de 
Puigcerdà  del  i526,  que,  com  veurem  més  endevant,  s'havien  de  copiar  de 
les  de  Perpinyà. 

I y  de  Novembre  de  [525.  Ab  aquesta  data,  el  rey  remeté  al  seu  llocti- 
nent a  Catalunya,  pera  que,  oit  el  Consell  Reyal,  li  dongués  son  parer,  les 
peticions  que  li  havien  dirigides  els  representants  de  la  ciutat  de  Ger.>na 
y'ls  de  les  viles  de  Perpinyà  y  Banyoles  pera  encunyar  moneda.  Li  enco- 


(0     S.\LAT  :  t.  II,  p.  ig. 

(2)  Salat  :  t.  II,  ap.  CII. 

(3)  Apèndix  :  Document  XCIV.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  3886,  f.  281, 


12  Joaquim  Botet  y  Sisó 

menà,  aiximeteix,  s'enterés  de  si  era  veritat  que  la  llicencia  de  bàtrerne 
concedida  a  la  vila  de  Puigcerdà  resultava  en  perjudici  de  la  de  Perpinyà, 
com  aquesta  pretenia,  y  pera'l  cas  de  resultar aixi  l'autorisava  pera  sospen- 
dre  la  dita  llicencia  fins  que'l  rey,  vist  l'informe  que  li  demanava,  proveís 
lo  convenient*').  Es  molt  fàcil  que  l'informe  que  donà'l  lloctinent  fos  favo- 
rable respecte  del  primer  extrem,  al  menys  en  quant  a  Gerona  y  a  Perpi- 
nyà, per  que,  poc  després,  en  1628,  Gerona  va  rebre  del  rey  un  permís  de 
batre  moneda,  y'l  meteix  any,  també'n  va  rebre  Perpinyà,  encar  que  no  sa- 
bem en  quina  forma  y  en  quina  quantitat,  per  no  haverse  trobat  el  text  de 
la  llicencia.  Colson,  citant  a  Xammar,  dóna  noticia  d'aquest  permís,  al  qual 
creu.ab  raó,  que  va  obeir  el  bati  ment  dels  dobles  sous,  sous  senzills,  o  senars, 
y  sisens  de  Perpinyà  que's  conserven  y  en  alguns  dels  quals  hi  han  grava- 
des les  dates  1629  y  1531  '•-'>.  En  la  petició  dirigida  al  rey  pels  cònsuls  de 
Perpinyà,  a  què  hem  fet  referència,  s'hi  demanava  la  facultat  d'encunyar 
fins  a  la  quantitat  de4.ooo  ducats  en  sous  y  mitjos  sous  de  moneda  de  bilió. 
2jde  Maig  de  15^5.  Sabem  qu'en  Abril  de  1634  la  major  part  dels  em- 
pleats en  la  seca  de  Perpinyà  eren  a  Barcelona,  pera  cooperar  a  Fencunya- 
ció  de  moneda  especial  destinada  al  pagament  de  l'expedició  de  Tuniç, 
y  es  probable  s'emportaren  a  Barcelona  les  eynes  y  instruments  pera  la 
fabricació  qu'hi  havia  a  la  seca  de  Perpinyà.  Aquesta  no  deuria  trobarse 
en  disposició  de  funcionaren  Maig  del  1535,  al  rèbrer  els  cònsuls  de  la 
vila  l'autorisació,  juntament  ab  la  ciutat  de  Gerona,  d'encunyar  menuts  en 
quantitat  de  4.000  lliures,  de  les  quals  2.000  havien  d'ésser  en  benefici  de 
la  vila  de  Perpinyà  y  les  altres  2.000  en  benefici  de  la  ciutat  de  Gerona, 
ja  qu'en  la  llicencia  's  disposà  que  la  moneda  s'encunyés  a  Gerona,  del  me- 
tall que  volguessin,  que  portés  per  emprempta  d'una  cara  la  testa  del 
rey  y  de  l'altra  les  armes  de  la  ciutat,  y  qu'intervingués  en  l'encunyació  un 
representant  de  la  vila  de  Perpinyà.  Devia  també  assegurarse  la  recullida  y 
cambi  dels  dits  menuts,  tant  per  la  vila  de  Perpinyà  com  per  la  ciutat  de 
Gerona,  cada  una  de  quals  poblacions  havia  de  nomenar  al  efecte  persona 
idònia.  El  motiu  aduit  pera  conseguir  aquesta  llicencia,  fou,  per  part  de 
Gerona,  el  d'atendre  a  les  obres  qu'exigia'I  preservar  els  murs  y  edificis  de 
la  ciutat  de  les  riuades  del  Ter,  y  per  part  de  la  vila  de  Perpinyà  la  neces- 
sitat d'adobar  les  seves  muralles  y  valls  '3).   A  bon  segur  que  si  la  seca  de 

(i)     Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  3887,  fs.  317  v.  y  318. 

(2)  Colson  :  p.  139. 

(3)  Apèndix  :  Document  XCV.  Arxiu  municipal  Gerona  :  Manual  d'Acorts  de  i535,  f.  87. 


Les  Monedes  Catalanes 


'3 


Perpinyà  hn^íués  estat  en  disposició  de  fabricar  les  dues  mil  lliures  de  me- 
nuts, el  benefici  dels  quals  se  concedia  als  cònsuls  de  la  vila,  no  s'hauria 
disposat  l'encunyació  llur  a  la  ciutat  de  Gerona,  com  no  s'havia  fet  en  les 
concessions  otorgades  abans  a  aquella  vila,  ni's  va  fer  en  les  que  posterior- 
ment se  li  otorgaren.  Del  contingut  de  la  llicencia's  dedueix  que'ls  menuts 
no  solament  havien  d'ésser  batuts  a  Gerona,  sinó  qu' havien  de  portar  gra- 
vats els  tipus  de  la  moneda  d'aquesta  ciutat;  creyem,  per  consegüent,  qu'en 
virtut  d'ella  no  s'encunyaren  monedes  perpinyaneses. 

10  d'Octubre  de  1 345.  En  aquesta  data  tornava  a  funcionar  la  seca  de 
Perpinyà,  com  ho  indiquen  els  nomenaments  d'oficials  que's  varen  íer'^'. 

Gayrebé  totes  les  noticies  que  precedeixen,  les  desconeixia  M.  Colson,  qui, 
apart  de  les  referents  a  oficials  de  la  seca,  afegeix  a  les  sobredites  l'Ordina- 
ció  dictada  en  16  de  Setembre  de  1531  pels  cònsuls  de  Perpinyà,  prohibint 
contractar  en  monedes  franceses  de  büló,  especialment  en  dobles  y  ar- 
dits, y  prohibint,  aiximeteix,  l'exportació  a  França  d'especies  d'or  y  de  plata; 
tot  sots  pena  de  pèrdua  de  la  moneda  y  ban  de  25  lliures.  Aquesta  disposi- 
ció fou  renovada  en  10  de  Novembre  de  1533,  augmentant  la  penalitat^^^ 

Gerona.  —  18  deJanev  de  i520.  F",l  rey,  accedint  a  la  petició  dels  jurats 
de  Gerona,  els  concedeix  que,  pera  la  reparació  del  baluart  de  Santa  Cata- 
rina  enderrocat  per  un  ayguat  y  pera  la  d'altres  danys  causats  per  les  ay- 
gues,  puguin  fer  fabricar  menuts,  ab  lliga  de  plata,  de  la  forma  acostumada 
y  assegurantlos  la  ciutat,  fins  en  quantitat  de  dues  mil  lliures ^3). 

24  de  Desembre  de  152^.  Declarà'l  rey  que  l'anterior  concessió  s'enten- 
gués pera  fabricar  les  dites  dues  mil  lliures  franques  de  despeses,  això  es, 
sense  compèndreshi  les  despeses  de  l'encunyació.  La  frase  frajtqites  de  des- 
peses, que  de  moment  sembla  de  poca  importància,  ne  té  molta  pels  abusos 
a  que  va  donar  lloc,  no  solament  a  Gerona  sinó  en  altres  localitats  que, 
apoyantse  en  ella,  encunyaren  moneda  en  grans  quantitats,  excedintse  d'una 
manera  extraordinària  de  la  qu'estaven  facultats  pera  encunyar (^^ 

18  de  Juliol  de  i528.  Ja  hem  dit,  al  parlar  de  Perpinyà,  que  la  ciutat  de 
Gerona  havia  tornat  a  demanar  llicencia  d'encunyar  moneda  y  que'l  rey 
va  remetre  la  seva  petició,  qu'era  per  la  quantitat  de  4.000  lliures,  al  lloc- 
tinent en  el  Principat  pera  que  l'informés  ab  data  17  de  Novembre  de  i525. 
Conseqüència  de  la  demanda  degué  ésser  la  concessió  als  jurats  de  Gerona, 

(i)  Colson  :  p.  141. 

(2)  Coi.soN  :  ps.  139  y  140. 

(3)  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  3884,  f.  14. 

(4)  ídem  :  reg.  3887,  f.  83. 


l4  Joaquim  Botet  y  Sisó 

en  1 528,  d'encunyar  2.000  lliures  de  menuts  «iinipersis  metalli  polueritis 
ciim  efígie  nostra  et  dicte  civitatis  armis»  '^'.  També  aquesta  vegada  va  de- 
clarar el  rey  en  16  de  Març  de  iS^o,  que  la  concessió  s'entengués  de  2.000 
lliures  franques  de  despeses  <-'. 

Tant  a  l'encunyació  de  menuts  que's  va  fer  en  virtut  de  la  llicencia  del 
any  1620,  com  a  la  que's  va  fer  en  virtut  de  la  de  i528,  va  posarhi  dificul- 
tats En  Aloy  Perpinyà,  argenter  de  la  vila  d'aquest  nom,  a  qui'l  rey  en 
1419  havia  concedit  l'exclusiva  de  la  fabricació  de  les  monedes  que  s'en- 
cunyessin a  Gerona,  per  exigir  aquest  el  salari  o  retribució  de  quatre  sous 
per  marc  y  haver  encomanat  els  jurats  la  fàbrica  a  qui'ls  feya  per  menys 
preu.  S'originaren  en  conseqüència  una  sèrie  de  reclamacions  y  contesta- 
cions, y  fins  y  tot  d'ordres  reyals,  sense  cap  resultat  pera  l'eficacia  de  les 
gestions  d'En  Perpinyà.  L'encunyació  corresponent  a  la  llicencia  del  any 
i528,  anà  a  càrrec  del  argenter  de  Gerona  Grau  Gonech.  qui's  va  compro- 
metre a  córrer  ab  totes  les  despeses,  mitjançant  la  retribució  de  tres  sous 
per  marc.  Les  monedes  que  s'encunyessin,  segons  acort  del  dia  29  de  Ju- 
liol, havien  de  tenir  la  lliga  de  mitja  unça  de  plata  per  marc  y  portar  gra- 
vats :  d'una  banda  la  testa  del  rey  y  la  llegenda  CAROLUS  D.  G.,  y  de  l'al- 
tra,  les  armes  de  la  ciutat  y  la  llegenda  CIVITAS  GERUNDA. 

2y  de  Maig  de  iS^S.  Ab  aquesta  data,  otorgà  Don  Carles  la  llicencia 
d'encunyar  a  Gerona  4.000  lliures  de  menuts,  la  meytat  en  benefici  de  la 
ciutat  y  l'altra  en  el  de  la  vila  de  Perpinyà,  de  la  qual  hem  parlat.  L'encu- 
nyació va  començar  en  Juny  del  meteix  any,  y  fou  encarregada  al  argen- 
ter de  Gerona  Antic  Sobirà,  qui's  va  comprometre  a  empèndrela  y  no  dei- 
xaria fins  la  seva  terminació,  a  fer  els  menuts  de  lley  de  mitja  unça  de  plata 
per  marc  y  de  talla  de  25  sous  poc  més  o  menys.  El  tipu  havia  d'ésser  el 
meteix  dels  menuts  de  l'encunyació  anterior.  En  Sobirà  va  fer  la  primera 
entrega  de  menuts  encunyats  el  18  d'Octubre  de  i535.  Es  de  notar  que  la 
llegenda  del  anvers  diu  :  CAROLUS  D.  G.  R. 

Com  la  gent  refusés  els  menuts  de  Gerona,  pel  gran  nombre  de  falsos 
que'n  circulaven  y  per  haver  corregut  la  veu  de  que  la  ciutat  no'ls  adme- 
tria en  endevant  al  cambi,  en  i  .'^■'d'Octubre  de  1535  acordà'l  Consell  apro- 
var la  conducta  dels  jurats  y  adjunts,  qui  havien  resolt  fossin  ressegellats 
ab  una  G  els  bons  y  inutilisats  els  falsos,  y  assegurar  novament  els  primers; 
acort  que's  va  fer  extensiu  als  ja  fabricats  en  virtut  de  la  llicencia  reyal  del 

(1)  Arxiu  municipal  Gerona  :  Llibre  I  de  Moneda,  f.  24. 

(2)  ídem  :  Lligall  de  Moneda,  f.  41. 


Les  Monedes  Catalanes  i5 

meteix  any;  disposantse,  respecte  dels  qu'encare  faltava  encunyar,  que's 
mudessin  els  encunys,  afeginthi  una  G.  Aquest  batiment  fou  també  enca- 
rregat a  En  Antic  Sobirà,  assegurant  la  ciutat  els  menuts,  y's  va  realisar 
en  la  quantitat  de  lo.ooo  lliures,  franques,  o  sigui  més  del  doble  de  l'auto- 
risada  *'\ 

A  aquesta  extralimitació,  entre  altres,  foren  degudes  les  reclamacions 
del  mestre  racional,  de  les  que'ls  jurats  procuraren  excusarse  com  pogue- 
ren, obtenint,  a  la  fi,  del  sobirà,  un  bill  d'indemnitat  en  Novembre  de  1537. 

En  1642  els  jurats  de  Gerona  tornaren  a  demanar  autorisació  pera  en- 
cunyar menuts,  fins  la  suma  de  2.000  ducats,  llicencia  que  varen  obtenir, 
no  sense  haver  tingut  de  vèncer  moltes  dificultats,  y  que  fou  llegida  en  con- 
sistori celebrat  el  dia  18  de  Juny  de  1543.  Desconeixem  el  text  d'aquesta 
autorisació.  L'encunyació  no  va  començar  fins  el  mes  de  Setembre  del  da- 
rrer any,  per  tal  que'l  mestre  racional  s'oposava  a  que's  verifiqués  a  Ge- 
rona, exigint  que's  fes  a  Barcelona,  lo  que  varen  resistir  quant  pogueren 
els  jurats,  qu'al  últim  s'hi  hagueren  d'avenir,  encare  qu'ab  protesta,  con- 
seguint  que  s'empleyessin  els  cunys  de  la  ciutat  y  nomenant  pera  represen- 
taria a  En  Francisco  Andreu.  EI  batiment  se  va  acabar  en  15^4. 

ig  d'Abril  de  i55s-  L'Infant  Don  Felip  concedí  als  jurats  de  Gerona 
autorisació  pera  fabricar  2.000  lliures  de  menuts,  franques  de  tota  despe- 
sa ^-'.  El  batiment  se  va  fer  a  Barcelona,  ab  intervenció  del  noble  Don 
Francisco  Gralla  y  De^pla,  mestre  racional  de  la  Cort,  per  l'argenter  bar- 
celoní Pere  Ponç  Sobirà,  ab  qui  fou  contractat.  Per  més  qu'  una  de  les  con- 
dicions estipulades  era  que's  fes  dintre'l  terme  de  quatre  mesos,  consta 
qu'en  l'any  iSGy  la  ciutat  continuava  rebent  de  Barcelona  menuts  ab  la  lle- 
genda Carolus.  Els  tipus  y  llegendes  d'aquestes  monedes,  segons  se  declara 
en  la  primera  entrega  que  se'n  feu,  eren  :  «ab  una  parte  e/igiem  Regiam 
ciini  litteris  in  circulo  dicentibus  Carolus  D.  G.  R.,  et  ex  alia  parie  arma 
dicle  civiiatis  Gerunde  cum  litteris  dicejiiibus  Civitas  Gerunda.»  No  s'ex- 
pressa que'l  cap  del  rey  hi  estigués  girat  a  la  dreta,  y  no  a  l'esquerra  com 
en  els  menuts  encunyats  a  Gerona,  tal  volta  per  qu'aquesta  novetat  havia 
ja  sigut  introduïda  quan  l'encunyació  anterior  y  devien  portaria  'Is  encunys 
que  consta  s'enviaren  a  En  Sobirà  y  qu'eren  els  qu' havien  servit  pel  bati- 
ment fet  abans  a  Barcelona. 

Vic.  —  22  de  Desembre  de  i5iq.  A  petició  dels  síndics  de  la  ciutat  de 

(0     Arxiu  municipal  Gerona  :  Manual  d'Acorts  de  li^b,  fs.  70  y  71. 
(2)     ídem  :  Llibre  II  de  Moneda,  fs.  i  y  2. 


i6  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Vic  y  pera  atendre  al  sosteniment  del  hospital  dit  de  Terradas,  el  rey  facultà 
al  municipi  de  dita  ciutat  pera  encunyar  menuts  en  quantitat  de  i  .000  lliu- 
res, del  metall  que  volguessin,  «cuni  signo  ex  una  parte  de  capite  et  ex  alia 
de  armis  cipiíatis»,  ab  l'obligació  d'assegurarlos  per  mecii  d'instrument  pú- 
blic y  de  depositarlos  en  poder  de  Pere  de  Fontanyà,  ciutadà  de  Vic,  el  qual, 
pagades  les  despeses,  tenia  de  cuydar  de  l'inversió.  Disposà  aiximeteix 
que'ls  dits  menuts  tinguessin  curs  en  tota  la  vegueria  de  Vic  y  Ausona,  y 
que'lsque'ls  falsifiquessin  encorreguessin  en  les  meteixes  penes  que'ls  fal- 
sadors  de  moneda  reyal  ''). 

En  i5  de  Setembre  de  1524  el  Consell  de  la  ciutat  de  Vic  va  acordar  so- 
licitar  del  rey  permís  pera  batre  moneda  en  quantitat  de  i.ooo  lliures,  ob- 
tenintlo  en  1628,  ja  qu'en  3  d'Agost  d'aquest  any  va  resoldre,  el  meteix 
Consell,  acceptar  la  llicencia  rebuda  d'encunyar  fins  la  quantitat  de  i.Soo 
lliures,  y  en  9  d'igual  mes  y  any  determinà  que's  fes  preu  pera  l'encunya- 
ció  y  que's  fabriquessin  motllos  y  cunys.  No  hem  vist  el  text  d'aquesta  au- 
torisació  (=\  qu'es  del  18  de  Juliol. 

En  12  de  Juliol  de  1532,  per  tal  que  s'havien  falsificat  els  menuts  encu- 
nyats per  la  ciutat,  el  Consell,  pera  conservar  el  crèdit  de  la  moneda,  va 
determinar  abonar  els  falsos.  Aquesta  mida  no  va  donar  bon  resultat,  per 
qu'augmentà  la  falsificació,  y  en  conseqüència  foren  nomenades,  en  23 
de  Janer  de  1534,  quatre  persones  encarregades  de  tallar  y  inutilisar  els 
menuts  falsos.  Finalment,  en  1 1  de  Novembre  del  meteix  any,  el  Consell  re- 
solgué retirar  els  menuts  de  la  circulació,  donant  en  llur  lloc  altres  que  s'ha- 
vien batut  «de  major  structura  ab  la  efígie  de  dues  àligues.»  Va  acordar,  a 
més,  prohibir  la  circulació  dels  menuts  encunyats  a  Gerona,  donant  deu 
dies  de  terme  pera  desfersen,  y  així  's  va  fer  saber  per  pregó  ^s). 

Res  més  hem  conseguit  averiguar  de  les  encunyacions  de  la  ciutat  de  Vic 
durant  el  regnat  de  Carles  I,  essent  de  creure  qu'en  dit  temps  no  obtingué 
més  llicencies  pera  fabricar  moneda,  per  qu'en  la  primera  que  li  otorgà  Fe- 
lip II  se  fa  constar  que  la  ciutat  feya  molt  temps  no  n'havia  fabricada. 

Es  interessant  l'acort  del  Consell  del  dia  12  de  Juliol  de  1534,  per  que  per 
ell  sabem  que  la  ciutat  de  Vic,  a  més  de  menuts,  encunyà,  en  temps  de 
Don  Carles  I,  altres  monedes  «de  major  structura  ab  la  efígie  de  dues  àli- 
gues», de  la  qual  encunyació  no's  tenia   noticia.   Aquestes  monedes,  fíns 

(1)  Apèndix  :  Document  XCVI.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  3883,  fs.  173  y  174. 

(2)  Arxiu  municipal  Vic  :  Llibre  IV  d'Acorts  y  lligall  de  Moneda. 

(3)  ídem  :  Llibre  IV  d'Acorts  y  lligall  de  Moneda. 


Les  Monedes  Catalanes 


17 


avuy,  no  han  sigut  trobades,  que  sapiguem.  Deu  notarse  que  no's  pot  en- 
tendre que  les  transcrites  paraules  fassin  referència  als  menuts  de  Vic  que 
duen  en  ressegell  una  àliga  imperial  de  doble  testa;  puix  no's  tracta  en  l'a- 
cort  d'un  ressegell  posat  als  menuts,  sinó  de  monedes  de  major  sivuciura^ 
això  es,  de  major  mòdul  que'ls  diners.  Les  dues  àligues  constitueixen  per 
consegüent  en  elles  un  dels  tipus. 

Puigcerdà.  —  2  5  de  Febrer  de  [52  5.  Orde  del  rey  a  Joan  Salrà,  mestre 
de  la  seca  en  els  comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  pera  qu'encunyés  dos  mil 
ducats  en  moneda  d'ardits  y  menuts  de  bilió,  de  la  meteixa  lley  y  lliga  y  ab 
el  meteix  cuny  y  tipus  de  la  moneda  que  s'encunyava  a  Perpinyà,  o  ab  els 
tipus  que  més  be  li  semblés,  la  qual  moneda  manà  que's  fabriqués  en  la  seca 
de  Perpinyà  o  en  la  vila  de  Puigcerdà,  y  tingués  curs  en  els  comtats  de  Rosse- 
lló y  Cerdanya.  El  benefici  de  l'encunyació,  pagades  totes  les  despeses,  de- 
via entregarlo  a  la  vila  de  Puigcerdà  mitjansant  rebut.  Disposà  que  la  dita 
moneda  corregués  al  meteix  for  0  valor  que  la  que's  batia  a  Perpinyà  y 
qu'aixís  se  fes  a  saber  per  pregó  ^^\ 

Aquesta  orde  sembla  va  ésser  dictada  pera  acabar  ab  les  dificultats  que'ls 
cònsuls  de  Perpinyà  oposaven  a  l'execució  d'una  llicencia,  concedida  l'any 
i523,  per  l'emperador  à  la  vila  de  Puigcerdà,  pera  batre  moneda  en  quan- 
titat de  1 .5oo  lliures;  batiment  que,  malgrat  haverse  fet  fer  els  cunys  a  Bar- 
celona, es  molt  probable  no  va  tirar  endevant.  En  virtut  de  la  nova  dispo- 
sició, Puigcerdà  va  conseguir  que  s'encunyessin  els  dos  mil  ducats  d'ardits 
y  menuts,  no  sense  penes  y  travalls,  havent  durat  l'encunyació  des  del  any 
1 525  al  1533  y  haventse  practicat  en  part  a  Perpinyà  y  en  part  a  Puigcerdà 
meteix.  En  quant  als  tipus  de  les  monedes  que  s'encunyaren,  es  molt  inte- 
ressant la  resolució  presa  pel  Consell  de  la  vila  '1  dia  i5  d'Abril  del  any 
i525,  per  la  qual  se  disposa  qu'en  el  cas  de  no  consentir  els  cònsuls  de  Per- 
pinyà que  la  moneda  «se  face  ab  lo  cuny  de  Perpinyà...  que  face  fer  dit 
Salra  los  cunys  en  Perpinyà  e  que  als  ardits  a  la  hunapari  sie  nostra  dotia 
a  laltra  les  barres  darago  E  als  menuts  a  la  una  part  nostra  dotia  a  laltra 
una  creu  ab  algunes  leíres  entorn  a  quiscuns»  '-',  A  aquesta  disposició  s'a- 
comoda exactament  el  menut  de  Puigcerdà,  ab  la  data  1 526,  que  descriurem 
més  avall.  També  s'hi  acomoden  els  ardits  ab  el  tipu  de  la  Verge  a  l'una 
cara  y  les  barres  d'Aragó  a  l'altra,  que'ls  senyors  Colson  y  Heiss  atribuei- 

(1)  Apèndix  :  Document  XCVII;  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  3887,  fs.  191  y  192. 

(2)  Carreras  Y  Candi  :  «Encunyacions  monetàries  al  Urgellet  y  Cerdanya»  en  la  «Re- 
vista de  la  Asociación  Artístico-Arqueológica  Barcelonesa»;  t.  VI,  ps.  276  y  següents. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  3 


i8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

xen  a  Perpinyà,  els  quals  no  porten  data  ni  indicació  del  lloc  ont  foren  en- 
cunyats, però  sí  la  llegenda  CAROLUS  +  D  +  G+  REX.  ^Pertanyen 
aquests  ardits  a  Puigcerdà  y  es  per  consegüent  equivocada  Tatribució  que 
els  hi  donen  els  senyors  Colson  y  Heiss?^  No  'ns  atrevim  a  afirmarho,  per 
més  qu'ajuda  a  creureho  '1  fet  de  que  Puigcerdà  hagué  de  fer  encunyar  la 
moneda  ab  cunys  propris,  puix  no  consta  que 'Is  cònsuls  de  Perpinyà  con- 
sentissin que  les  encunyessin  ab  els  d'aquesta  vila,  ni  es  el  dit  consentiment 
presumible  quan  tants  obstacles  posaren  a  que  l'encunyació  's  realisés.  Però, 
com  l'orde  reyal  manava  que  la  moneda  's  fes  «ab  lo  mateix  cuny y  marcha 
«de  la  moneda  de  bilió  de  dita  vila  de  Perpinyà»^  encare  qu'ab  la  salvetat 
de  poguerla  fer  «de  altra  qualsevol  marcha...  pus  sia  tal  que  valga  en 
«totes  les  viles  y  univeisitats  y  altres  parts  de  aqueixs  comtats  de  rossello  y 
«Cerdanya».,  es  possible,  encare  qu'ho  conceptuem  molt  difícil,  que'l  mes- 
tre de  la  seca  Joan  Salrà,  que  fou  l'encarregat  de  fer  fer  els  cunys,  els  ha- 
gués fet  fer  iguals  als  qu'usava  la  vila  de  Perpinyà  y  als  que  portava  la  mo- 
neda que  corria  en  el  comtat  de  Rosselló. 

En  aquest  concepte  hem  fet  referència  a  l'orde  reyal  que  'ns  ocupa  pera 
justificar  que  les  monedes  encunyades  a  Perpinyà,  en  virtut  de  la  llicencia 
del  any  1523  y  abans  de  la  del  i528,  són  les  que  porten  el  tipu  de  la  Verge  : 
doncs  aquest  tipu  es  el  que's  veu  en  les  de  Puigcerdà  corresponents  a  l'au- 
torisació  de  i525.  No  pogué  M.  Colson  classificar  cronològicament  les  dites 
monedes,  per  que  desconeixia'l  text  y  l'existència  de  la  concessió  qu'acabem 
de  resumir.  Creu,  emperò,  que  les  monedes  de  Puigcerdà  s'encunyaren  a 
Perpinyà,  per  haverse  trobat  en  aquesta  vila,  l'any  1840,  un  dels  cunys  que 
serviren  pera  fabricar  els  diners  ''\ 

Vall  d' Aran.  — 28  de  Febrer  de  1 525.  Llicencia  otorgada,  pel  rey,  als 
síndics  de  la  Vall  d'Aràn,  pera  fabricarhi  menuts  0  senyals  de  coure,  o  de 
qualsevol  altre  metall,  ab  les  armes  de  la  meteixa,  els  quals  poguessin  fer 
encunyar  tots  al  plegat  o  en  diferentes  ocasions  y  partides,  com  millor  els 
acomodés,  però  solament  en  la  quantitat  total  de  5oo  lliures  barceloneses. 
Manà  que'l  batiment  se  fes  ab  intervenció  del  batlle  de  Viella  y  del  seu  es- 
crivà, el  qual  cada  vegada  y  cada  dia  que  s'encunyés  devia  consignar  al 
dors  de  la  llicencia  la  quantitat  batuda,  pera  qu'aquèsta  no  passés  ni  po- 
gués excedir  de  la  senyalada.  Disposà,  aiximeteix,  qu'abans  de  començar 
rencun}•ació,  en  el  terme  de  sis  mesos,  els  dits  síndics,  en  presencia  del 
batlle  de  Viella  y  pel  notari  de  la  Cort,  asseguressin  ab  instrument  públic 

(i)     Colson  :  ps.  229-231.  Note  sur  les  moiinaies  de  Puigcerdà. 


Les  Monedes  Catalanes  ig 

el  cambi  dels  dits  senyals  ab  bona  moneda  batuda  en  seca ;  que  l'expressada 
moneda  sols  tingués  curs  en  la  Vall  d'Aràn.  y  qu'així's  fes  pregonar,  desig- 
nantse  y  nomenantse  en  el  pregó  la  persona  encarregada  del  cambi  <■>. 
Aquestes  monedes  no  són  conegudes. 

Banyoles. — 5  (f t?  Xov^inbre  de  i525.  El  rey  demanà  al  seu  lloctinent  a 
Catalunya  son  parer  sobre  una  instància  dels  jurats  de  Banyolas  en  la 
que  demanaven  llicencia  pera  fabricar  menuts  en  quantitat  de  3.000  lliures, 
ab  l'objecte  de  lluir  els  censals  carregats  sobre  la  vila,  que  per  conseqüèn- 
cia de  les  darreres  guerres  es  vinguda  a  total  destrucció  y^  despoblació^  y  li 
donà  pressa  pera  poguer  provehir  lo  convenient  à  tota  utilitat  y  be  de  la  dita 
vila  <-\ 

En  17  dels  meteixos  mes  y  any,  el  sobirà  remeté  al  lloctinent  la  deman- 
da de  Banyoles,  juntab  les  que  li  havien  fetes  la  ciutat  de  Gerona  y  la  vila 
de  Perpinyà,  essent  de  notar  qu'en  el  document  s'expressa  que  la  petició 
era  pera  la  quantitat  de  2.000  lliures,  essent  aixís  qu'en  l'anterior  se  con- 
signa que  la  quantitat  solicitada  era  la  de  3.000  lliures. 

No  tenim  cap  noticia  del  resultat  d'aquesta  gestió  y  res  ne  diu  el  senyor 
Alsius  en  la  seva  apreciable  monografia  de  Banyoles  '3).  Tampoc  coneixem 
monedes  de  Banyoles  que's  puguin  atribuir  a  aquest  regnat. 

La  Seu  d'Urgell  y  Organyà.  —  Creu  '1  Sr,  Carreras  y  Candi  '^^  qu'un 
cop  començada  en  la  Seu  d'Urgell  l'encunyació  de  moneda,  a  derrers  del 
sigle  xv"^,  continuà  la  seva  fabricació  durant  el  xvi*^,  cambiant  els  tipus,  y 
a  aquest  derrer  sigle  y  a  principis  del  xvii*^  atribueix  les  monedes  incuses 
de  llautó  batudes  en  dita  ciutat. 

Per  la  nostra  banda  direm  solament  que  fins  are  no  són  conegudes  les 
autorisacions  de  batre  moneda  otorgadesa  La  Seu,  que  no  podia  batren  per 
dret  propri.  Es  indubtable  que  les  va  obtenir, des  del  moment  en  que  consta, 
dels  documents  reunits  y  publicats  pel  Sr.  Carreras,  qu'encunyà  moneda 
y  que's  conserven  monedes  a  La  Seu  encunyades.  Ademés,  La  Seu  d'Urgell 
y  Organyà  són  poblacions  continuades  per  Antic  Roca  en  la  Uistade  les  qu'en 
son  temps  fabricaven  moneda. 

De  les  noticies  contingudes  en  el  travall  del  Sr.  Carreras,  deduim  qu'en 
iSiy  corrien  en  l'alta  montanya  de  Catalunya  menuts  de  Puigcerdà  falsos, 

(1)  Apèndix  :  Document  XCVIII.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  3887,  fs.  208  y  209. 

(2)  ídem  :  reg.  3887,  f.  316. 

(3)  Ensaig  hislòrich  sobre  la  vila  de  Banyolas,  per  D.  Pebe  Alsius  y  Torrent  :  2."  edi- 
ció; un  vol.  en  8."  de  iv-25o  ps. -Banyolas,  1895. 

(4)  Monedes  del  Urgellet  (en  publicació),  ps.  76  y  següents. 


20  Joaquim  Botet  y  Sisó 

y  també  que,  en  i556,  hagué  d'instruirse  a  La  Seu  procés  contra'ls  acusats 
d'haver  falsificat  la  moneda  encunyada  en  la  ciutat  :  ab  lo  qual  se  justifica 
que  se  n'hi  va  encunyar  durant  el  regnat  de  Carles  I.  Les  demés  noticies 
que  dóna'l  Sr.  Carreras,  aixis  referents  a  les  monedes  de  La  Seu  com  a  les 
d'Organyà,  són  posteriors  a  aquest  regnat  y  d'elles  tractarem  més  endevant, 
reservant  pera  aleshores  la  descripció  de  les  de  La  Seu  que's  conserven. 

Abans  d'empendre  la  descripció  de  les  monedes  catalanes  batudes  en  el 
regnat  de  Carles  I,  repetirem  qu'  algunes  de  les  locals  qu'hem  descrites  al 
tractar  de  les  del  regnat  de  Don  Ferran  II,  es  probable  ho  foren  en  el  que'ns 
ocupa. 

La  descripció  es  com  segueix  : 

MONEDES  REYALS 

DINERS    DE   BILLÓ 


530.  Anv. 


Rev. 


531 .  Anv. 


Rev. 


IO....ROLV,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el  camp, 
bust  coronat,  a  l'esquerra;  la  corona  trenca  la  lle- 
genda. Una  B  en  ressegell. 

+  C-BARGANONA,  entre  dos  cercles  de  punls;  en 
el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Barcelona. 
Dobler,  bilió. -Colecció  del  autor. 
Inèdita.  (N'hi  han  sense  ressegell.) 


lOA'KAR-OL...,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el 
camp,  bust  coronat,  a  l'esquerra.  La  corona  trenca 
la  llegenda. 
BA-RK-NO-NA,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el 


Les  Monedes  Catalanes 


21 


532.  Wii^ 


533.  Var 


534.  Var 


camp,  creu  tallant  la  llegenda  y  '1  cercle  interior  de 
punts;  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell, 
en  els  segon  y  tercer  ab  tres  punts.  Al  centre  de  la 
creu,  una  B. 

Diner,  bilió. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  I.  3.  n.  i5;  Heiss  :  t.  II,  I.  8r ,  ns.  11712;  Colson  :  p.  144;  Vi- 

dal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6871. 

La  llegenda  del  anvers  :  BA-CA-NO-NA.  La  creu 
cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts;  en  el 
segon  y  tercer  ab  un  anell. 

Diner,  bilió. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  I.  2,  n.  13;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6870. 

Sense  la  B,  en  el  centre  de  la  creu. 

Diner,  bilió. 

Colson  :  p.  144;  Heiss  :  t.  II,  p.  93. 


Ab  una  B,  en  ressegell,  en  l'anvers. 

Diner,  bilió. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  1.  2,  n.  14;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  0872. 


PRINCIPATS  O   DUCATS 


535.  Anv.  :  -hlOANNAETCAROLVS•R•ARACOMIT•BARCL 
En  el  camp,  busts  de  Don  Carles,  jove,  y  de  Donya 
Joana,  mirantse;  entre  'Is  dos,  un  ceptre. 


Joaquim  Botet  y  Sisó 

Rev.  :  +  PLVSOVL-TRE.  En  el  camp,  columnes  d' Hèr- 
cules; entre  les  columnes,  a  dalt,  el  foguer  y  'Is  bas- 
tons de  Borgonya,  ab  guspires;  a  baix,  la  mar;  al 
costat  de  cada  columna,  una  B,  sobre  montanyes. 
Quàdruple  principat?,  or;  pes  :  14  gr. -Biblioteca  Nacional  París. 
Heiss  :  t.  ÍI,  1.  81,  n.  i. 


536.  Anv.  :  +  lOANNAETGAROLVSREGESARAG.  En  el 
camp,  busts  dels  reys,  coronats,  mirantse.  Al  mitg, 
un  ceptre;  sobre  aquest  el  briquet  o  foguer  heràldic. 
Rev.  :  COMITÈS -BARGINONE.  Escut  vuytavat,  ab  les 
armes  d'Aragó,  Jerusalem  y  les  dues  Sicilies.  La  co- 
rona trenca  la  llegenda. 

Doble  principat,  or;  pes  :  7  gr. -Biblioteca  Nacional  París;  X'idal- 
Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  t.  II,  1.  81,  n.  2,  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6863. 


537.  Anv.   :  Igual  al  n.  536.  La  derrera  paraula  de  la  llegenda 
es  ARAGONVM. 
Rev.   :  H-GOMITESBARGINONE-P.V.  i52i.  Escut  sem- 
blant al  del  n.  636. 


Les  Monedes  Catalanes 


23 


539.  Anv 


Rev 


Tíoble principal,  or;  pes  :  7  gr.-De  Rochncr,  Sani  Pctcrsburg;  Rò- 

mul  Bosch  y  Alsina,  Barcelona. 

Hciss  :  t.  11,  I.  81,  n.  3;  Salat  :  t.  111,  1.  2,  n.  35. 


538.  V^ar.   :   La  llegenda  del  anvers  acaba  :  ARAOO;  sobre  del 
ceptre,  briquet. 

Doble  principat,  or. -Museu  municipal,  Barcelona. 
Vldal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6864. 


+  lOANNA-ETCAROL:  REGES-ARAGON.  En 
el  camp,  busts  coronats  dels  reys,  mirantse;  el  del 
emperador,  a  la  dreta;  entre  mig,  ceptre;  sota  aquest, 
B;  sobre,  XXXXII. 

COMITÈS  :  RARCHINONAE.  En  el  camp,  escut 
coronat,  quarterat  en  el  primer  y  quart  ab  les  armes 
de  Lleó  y  Castella,  y  en  el  segon  y  tercer  ab  les  d'A- 
ragó y  Sicília.  En  la  punta,  la  magrana;  a  cada  cos- 
tat del  escut,  una  B;  la  corona  trenca  la  llegenda. 

Doble  principat,  or;  pes  :  G'qo  gr.-Ròmul  Bosch  y  Alsina,  Barce- 
lona. 
Heiss  :  t.  11,  i.  81,  n.  4. 


24 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


640.  Var.   :   Gom  el  n.  539.  La  llegenda  del  anvers,  acaba  ab  la 
paraula  ARAGONUM. 
IDoble principat,  or.-Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6865. 

541 .  Var.  :  Gom  el  n.  640.  Les  llegendes  escrites  ab  lletres  llati- 
nes :  l'escut  quarterat  ab  les  armes  d'Aragó  y  Sici- 
lià en  el  primer  y  quart  y  de  Lleó  y  Gastella  en  el 
segon  y  tercer  (sense  la  magrana).  El  nom  de  la  ciu- 
tat escrit  BARQVINONA. 

Doble  principat,  or;  pes  :  7  gr.-De  Kochner,  Sant  Peiersburg. 
Heiss  :  t.  II,  p.  92,  1.  81,  n.  5. 


542.  Anv.   :  +  lOANNAET  GAROLVS  DG  REGESA.  En  el 

camp,  busts  dels  reys  com  en  el  n.  639;  al  mig,  cep- 
tre; al  demunt,  briquet. 
Rev.   :  GOMITES  BARGINONE  1632.  En  el  camp,  escut 
com  el  del  n.  639. 

Doble  principat,  or. -De  Kochne,  Sant  Petersburg. 
Heiss  :  t.  II,  p.  92,  i.  81,  n.  6. 

543.  Var.   :   La  llegenda  del  anvers  es  lOANNA  ET  GAROLVS 

D-G-R-ARAGO.  Lo  demés,  com  el  n.  638.  La  lle- 


Les  Monedes  Catalanes 


25 


genda  del  revers,  així  :  COMITÈS  BARCINON  P  V  I 

1531.  Lo  demés,  com  el  n.  639. 
Doble  principat,  or. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  68ó6. 


544.  Anv.   :  +  IOANA«ETCAv  ROLVS  <>  ARAGÓN VM-REX. 
Busts  com  en  el  n.  639;   el  del  Rey,  barbut;  entre 
ells,  un  ceptre,  y  sobre  aquest,  una  B. 
Rev.   :  GOMI^TES--«BARQUIiNOí^.  En  el  camp,  àliga 
de  doble  testa,  ab  corona  imperial,  sostenint  un  es- 
cut quarterat  com  el  del  n.  641. 
Doble  principat,  or;  pes  :  y'oo  gr. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  t.  II,  I.  8i,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  6867. 


545.  Anv.   :  +  lOANNA  ET  CAROLVS  R,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  IG. 
Rev.   :   H-ARAG-GOMIT  BARGINO,  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  escut  reyal  d'Aragó. 

Mitj priticipat,  or;  pes  :  l'Ho  gr.-\'aris. 

Heiss  :  t.  II,  1.  81,  n.  8;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6868. 

Institut  d' Estudis  Catalans.  4 


26 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


546.  Var 


547.  Anv. 
Rev. 


548.  Anv. 


Rcv 


La  llegenda  del  anvers  es  :  +  lOANNA-  CAROLVS- 
D-G-R.;  la  del  revers  :  COMITÈS  BARCINONE. 
Lo  demés,  com  el  n.  645. 

Mitj principat,  or;  pes  :  l'So  gr. -Biblioteca  Nacional,  Paris. 
Heiss  :  t.  II,  I.  8i,  n.  9. 


+  lOANNA  ET  CAROLVS,   entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  LO. 

+  COMITÈS  BARCLNON.  Lo  demés,  com  el  n.  645. 

Mitj  principat,  or. -Varis. 

Salat  :  t.  III,  I.  2,  n.  34;  Heiss  :  t.  II,  1.  81,  n.  10;  Vidal-Quadras  :  Calà- 

lec,  n. 


+  lOANNA  ET  CAROLVS   REGES  ARAGONV^. 
En  el  camp,  busts  coronats  dels  reys,  mirantse;  en- 
tre mitg,  un  ceptre,  y  al  demunt,  un  briquet  ab  la 
creu  de  Borgonya,  entre  guspires. 
+  COMITÈS  ROSSILIONIS  i522.  En  el  camp,  es- 
cut com  el  del  n.  536;  a  cada  costat,  una  P. 
Doble p-incipat,  or. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6873. 


Les  Monedes  Catalanes 


27 


MONEDES  LOCALS 


PERPINYÀ 


549.  Anv.  :  CAROLUS  +  D  +  G  +  REX,  entre  la  vora  y  un  cer- 
cle de  punts.  En  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les 
armes  reyals,  coronat  :  la  corona  toca  la  vora  de  la 
peça  y  trenca  '1  cercle  de  punts  y  la  llegenda. 
Rcv.  :  +  AVE  +  G+- PLENA- DOM,  entre  la  vora  y  un 
cercle  de  punts;  en  el  camp,  la  Verge,  dreta,  ab  el 
Nen  Jesús  al  braç,  trencant  la  llegenda  per  baix;  a 
Tesquerra,  una  creueta. 
^Aj-dit?,  coure;  pes  :  i'3o  gr. 

Poey  d"Avant  :  I.   78,  n.  i5;  Colson  :  p.  144,  1.  8,  n.  84  (y  var.);  Heiss  : 
t.  II,  i.  ii5,  n.  5;  Vidal  :  Catàlec,  n.  6964. 


55o.Anv.  :  PERPINIANI  :  VILLE  i  •  5  •  29.  En  el  camp,  escut 
ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  coronat,  y  tancat  dintre 
d'un  cercle  de  punts  atravessat  per  la  corona.  Els 
numerals  són  posats  sobre  y  entre  'Is  fíorons  de  la 
corona. 
Rcv.  :  +INTERNATOS:  MVLIERVM,  entre  la  vora  y  un 
cercle  de  punts;  en  el  camp,  Sant  Joan  Baptista,  dret. 


28 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


55 1.  Var 


ab  l'Anyell  Pasqual  al  braç  esquerra  y  senyalantlo 
ab  la  mà  dreta;  a  cada  costat,  una  P. 

^■Sou?  bilió;  pes  :  2'25  gr.-Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Poey  d'Avant  :  1.  78,  n.  12;  Colson  :  1.  8,  n.  82;  Heiss  :  t.  II,  1.  ii5,  n.  2; 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6963. 

Igual  a  l'anterior.  Al  acabament  de  la  llegenda  del 

revers  hi  hà,  ademés,  una  N. 

^Sou?  bilió;  pes  :  r'8o  gr. 

Poey  d'Avant  :  1.  78,  n.  13;  Colson  :  I.  8,  n.  81  ;  Heiss  :  t.  II,  i.  1 15,  n.  3. 


552.  Var.   :  Igual  al  n.  55o. 

Mitg  sou?,  bilió;  pes  :  o'go  gr. 
Poey  d'Avant  :  1.  78,  n.  14;  Colson  : 


],  n.  83;  Heiss  :  t.  II,  I.  ii5,  n.  4. 


553. Anv.  :  PERPINIANI- VILLA-RA- i•5•3•i•;  enel  camp, 
escut  en  cayró,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  coronat; 
a  cada  costat,  una  P;  la  corona  trenca  '1  cercle  in- 
terior de  punts  y  la  llegenda.  Els  numeralssón  po- 
sats a  sobre  y  entre  'Is  florons  de  la  corona. 
Rev.  :  +INTERNATVS:MVLIER:CUMEA,  entre  la 
vora  y  un  cercle  de  punts;  en  el  camp.  Sant  Joan 
Baptista,  com  el  n.  55o;  entre  i-5 — 3-1;  a  dalt,  a 
l'esquerra,  la  lletra  P. 

fSSou  doble?,  bilió;  pes  :  3 '35  gr. -Biblioteca  Nacional,  París. 
Heiss  :  t.  II,  1.  1 15,  n.  i. 


Les  Monedes  Catalanes 


29 


554.  Var.   :   La  llegenda  del  anvers  es  :  PERPINIANI :  VILLE; 

la  del  revers  :  +  INTERNATOS  :MVLIERVM:  .N 
Lo  demés,  com  el  n.  563. 
Sou  doble,  bilió. 
Colson  :  I.  8,  n.  8ü. 

555.  Var.   :   En  l'anvers,  la  data  i•5•2•  (?)  està  posada  a  la  part 

de  fora  de  cada  un  dels  quatre  cantons  del  escut, 
en  els  quals  no  hi  hà  la  lletra  P. 

Colson  :  1.  8,  n.  79;  Poey  d'Avant  :  1.  78,  n.  1 1;  Ileiss  :  p.  314,  n.  i  bis. 
GERONA 


556.  Anv. 


Rcv 


GAROLUS•D•G•R,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 
el  camp,  testa  coronada,  a  l'esquerra;  la  corona  tren- 
ca la  llegenda  y  '1  cercle  interior  de  punts. 
+  GIVITAS  •  GERUNDA,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de 
Gerona;  un  anell  a  la  part  de  fora  de  cada  un  dels 
costats  del  cayró. 
Diner,  bilió. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  I.  91 ,  n.  9." 


557.  Var.   :   Igual  al  n.  556,  però  ab  una  G  en  contrassegell  en 
l'anvers. 
Diner,  bilió. -\'aris. 

F•ujol  :  «Memorial  Numismàtico»,  t.  I,  p.  232,  n.  i;  Vidai-Quadras  :  Ca- 
tàlec,  n.  6920. 


30 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


558.  Var 


559.  Var. 


5 60.  Var 


56i .  Anv. 


Rev. 


L'anvers  com  el  del  n.  556.  La  testa,  a  la  dreta.  Una 
petita  G  gravada  en  la  part  de  dalt  del  escut. 

DÍ7ier,  bilió. -Varis. 

Pujol  :  «Memorial  Numismàtico»,  p.  233,  n.  3;   Heiss  :  t.  II,  1.  91,   n.  8; 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6918. 


Igual  al  n.  558.  Dos  punts  separen  les  paraulesy  les 
inicials  de  les  llegendes  del  anvers  y  del  revers. 
Diner,  bilió.- Colecció  del  autor. 
Pujo!  :  «Memorial  Numismàtico»,  ps.  232  y  233. 

Igual  al  n.  558.  Les  paraules  de  les  llegendes  estan 
separades  per  estrelletes  de  sis  raigs. 
Diner,  bilió. -Colecció  del  autor. 

Inèdita.  (La  que  publica  'I  Sr.  Vidal-Quadras,  Catàlec,  n.  6919,  ab  la  lle- 
genda Geruneda,  la  creyem  una  falsificació  de  l'època.) 

VIC 


KAROLVS'REX,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el 
camp,  testa  coronada,  a  l'esquerra,  que  trenca  la 
llegenda  y  '1  cercle  interior  de  punts. 
VICIVITAS-VCENCIS,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut  en  cayró,  ab  les  armes  de  Vic. 
Menut,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona;  Museu  Episcopal,  Vic. 
Salat  :  t.  I,  1.  5,  n.  3  y  t.  III,  1.  4,  n.  17;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6924. 


Les  M"inedes  Catalanes 


31 


562.  177  r 


563.  Var 


La  meteixa,  ab  una  petita  V  y  les  armes  de  Vic,  en 
contramarca  en  l'anvers. 

Menut,  coure. 

Heiss  :  t.  II,  1.  gS,  n.  6. 


La  meteixa,  ab  una  V,  incusa,  en  ressegell,  en  l'an- 
vers, y  una  àliga,  en  ressegell,  en  el  revers. 
Diner,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona;  Museu  Episcopal,  Vic. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  6925  y  6926. 


PUIGCERDÀ 


564.  Anv.   :  +  VIRGO-MARIA,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 
el  camp,  la  Verge,  asseguda,  alletant  l'Infant  Jesús; 
l'imatge  toca  per  baix  l'orla  de  punts  y  trenca  la  lle- 
genda. 
Rev.   :  +  PODIO:GERITANO,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  creu  equilateral  que  porta  repartida  en 
els  quatre  buyts  la  data,  1-5-2-6. 
fiDiner?,  bilió  negre;  pes  :  o'Co  gr. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Colson  :  p.  230;  Heiss  :  t.  II,  i.  93,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, n.  6923. 


32  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Números  5^o  a  534.  Per  falta  de  documents  de  l'època  o  per  no  haver- 
los  sapigut  trobar,  poc  podem  dir  d'aquestes  monedes.  La  n.  630  es  un  do- 
bler,  les  altres  són  diners  de  bilió  encunyats  probablement  en  virtut  de  les 
disposicions  dictades  per  Ferran  II.  Solament  consta  qu'en  1623  s'encunya- 
ren a  Barcelona  menuts  o  malles.  El  ressegell  de  la  moneda  n.  634  es  una 
B,  y  no  una  R  com  En  Salat  va  creure,  y  degué  serhi  posat  per  algun  acort 
del  Capítol  municipal  responent  de  la  seva  bondat  y  pera  que  no's  con- 
fongués ab  els  falsos,  qu'en  aquella  època  tant  abundaren. 

Números  5^5  a  548.  Ja  sabem  que'ls  ducats  y'ls  principats  eren  una 
meteixa  cosa.  El  pes  d'aquestes  monedes  d'or  resulta  qu'es  el  meteix,  res- 
pectivament, que'l  de  les  peces  que  s'encunyaren  en  el  regnat  de  Ferran  II, 
y  creyem  que  llur  Uey  era  també  la  meteixa,  com  ho  reconeix  M.  Heiss. 
Per  això  les  hi  hem  donat  el  nom  oficial  de  principats.  L'exemplar  n.  635, 
pel  seu  pes,  sols  pot  ésser  una  peça  de  quatre  principats;  pel  seu  estil  y, 
més  que  tot,  per  la  manera  d'estar  escrita  la  paraula  ultra,  OVLTRE,  sos- 
pitem que  no  fou  fabricat  a  Barcelona  o,  al  menys,  que  no  va  tallar  els 
cunys  un  artista  del  país.  Les  senyalades  ab  els  ns.  636  a  644  són  dobles 
principats,  d'elles  mereixen  fixar  l'atenció  'Is  ns.  637  y  643,  no  sols  per  tenir 
imprès  l'any  de  la  llur  encunyació,  1 52 1  y  1 63 1  respectivament,  sinó  també 
per  Ilegirshi  les  inicials  P.  V.  y  P.  V.  I.  al  final  de  la  llegenda  del  revers.  En 
Salat,  que  conegué  la  primera  d'elles,  suposa  que  les  lletres  P.  V.  son  les 
inicials  de  Plus  Vlira  y  indiquen  haver  sigut  encunyada  la  moneda  a  Amè- 
rica, opinió  que  no  trobem  satisfactòria.  AL  Heiss,  sospita  que  la  moneda 
està  equivocada,  haventshi  posat  una  P  en  lloc  d'una  S;  d'ésser  així,  afe- 
geix, lestals  lletres  farien  referència,  la  primera  al  regne  de  Sicília,  y  la  se- 
gona al  de  Valencià.  Aquesta  explicació  encare  es  més  arbitraria  y  aventu- 
rada que  la  d'En  Salat  y  queda  desvirtuada  per  la  moneda  n.  643,  en  la 
que's  repeteixen  la  P  y  la  V,  ab  l'adició,  a  més,  d'una  I.  Per  la  nostra  part, 
confessem  ingènuament  que  no  sabem  què  signifiquen  aquestes  lletres.  Fora 
les  descrites  ab  els  ns.  639  y  640,  en  les  llegendes  de  les  quals  estan  barre- 
jades les  lletres  gòtiques  ab  les  llatines,  en  totes  les  altres  la  llegenda  està  en 
caràcters  llatins.  En  elles  s'hi  llegeix  el  numeral  XXXXII  que,  creu  M.  Heiss, 
fa  referència  al  any  de  l'encunyació,  però  creyem  qu' indica  el  valor  de  la 
moneda  y  significa  qu'aquèsta  equivalia  a  42  sous  de  la  moneda  corrent,  que 
es  el  meteix  que  li  dona  una  sentencia  dictada  a  Perpinyà  l'any  i552,  de  la 
qual  parla  M.  Colson  ^^K  Per  lo  que  respecta  a  les  diferencies  y  varietat  que's 

(i)     Colson  :  p.  142. 


Les  Monedes  Catalanes 


33 


noten  en  els  tipus,  aixis  en  les  espècies  majors  com  en  els  mitjos  principats, 
no'n  tenim  cap  noticia,  L'exemplar  n.  648,  donat  a  conèixer  pel  Sr.  Vidal- 
Quadras,  tant  per  la  llegenda  com  per  les  dues  P  que  fan  costat  al  escut  del 
revers,  no  hi  hà  dubte  que  va  ésser  batut  a  Perpinyà.  Es  l'única  moneda 
reyal  que  coneixem  encunyada  a  la  seca  de  dita  vila  durant  el  govern  de 
Carles  I, 

Val  la  pena  de  fer  present  que  fins  avuy  no  ha  aparegut  cap  moneda  ca- 
talana de  plata  de  Donya  Joana  y  de  Don  Carles,  y  que  tampoc  se  coneix 
cap  document  pel  que  consti  que  se'n  encunyessin.  Sospitem  que  corria 
aleshores  en  el  Principat  de  Catalunya  la  batuda  en  altres  regnes  y  especial- 
ment la  de  Castella. 

Números  S^g  a  555.  Havem  descrit  les  monedes  de  Perpinyà  per  l'orde 
cronològic  ab  que'ns  apar  que  foren  emeses.  Es  indubtable  que,  tot  y  no 
essent  exactament  igual,  el  revers  de  la  senyalada  ab  el  n.  649  va  servir  de 
patró  al  anvers  de  les  fetes  encunyar  per  la  vila  de  Puigcerdà  que  porten 
la  data  i526.  Creyem,  per  consegüent,  que,  cas  de  no  ésser  també  de  Puig- 
cerdà, es  de  les  batudes  en  virtut  de  la  llicencia  que'l  rey  otorgà  a  la  vila  en  7 
de  Març  de  1623.  Les  restants,  no  admet  dubte  que  varen  ser  encunyades 
en  virtut  del  privilegi  de  1628,  y  ho  proba  la  data  que  porten  estampada.  Si 
els  ns.  553  y  següents  són  sous  dobles,  com  creu  AL  Colson,  les  descrites  ab 
els  ns.  55oy  55i  deuen  ésser  sous  senzills  o  senavsy  la  n.  552  un  mitj  sou, 
però'ls  pesos  efectius  d'aquestes  monedes,  3'35,  2'25  y  i'8o  grams,  no  res- 
ponen a  dites  denominacions.  La  manca  de  noticies  no  permet  precisaria 
denominació  y  '1  valor  respectiu  de  cada  una  d'elles.  La  lletra  N  que  segueix 
en  la  llegenda  del  revers  en  els  exemplars  ns.  55 1  y  554,  creyem,  com 
M.  Colson,  es  l'inicial  de  la  paraula  continuació  de  la  llegenda  relligiosa: 
Iniernatus  mulierum  Non  surrexit  maior.^  referintse  à  Sant  Joan  Baptista. 
Les  paraules  cumea,  que,  segons  M.  Heiss,  segueixen  a  la  dita  llegenda  en 
l'exemplar  descrit  ab  el  n.  553,  si  la  llur  transcripció  no  està  equivocada, 
lo  que  no  hem  pogut  comprovar  per  no  haverne  vist  cap  peça  ben  conser- 
vada, no  sabem  lo  que  signifiquen  y  són  potser  una  errada  del  gravador 
dels  cunys.  M.  Colson  les  transcriu  cumun  y  diu  ser  falsa  la  moneda.  El 
meteix  exemplar  porta  al  final  de  la  llegenda  del  anvers  les  lletres  NA,  se- 
gons M.  Heiss,  y  RA,  segons  M.  Colson,  que  tampoc  atinem  lo  que  volen 
dir.  Si  la  primera  es  una  K,  podria  crèures  són  les  inicials  del  nom  del  rey 
escrit  KAroliis. 

Números  556  a  56o.  Dels  diners  geronins  descrits  ab  aquests  números, 
l'indicat  ab  el  556  pertany  als  encunyats  a  Gerona  en  virtut  de  les  autori- 

Institut  d  Estudis  Catalans.  5 


34  Joaquim  Botet  y  Sisó 

sacions  dels  anys  i52o,  1623,  1628  y  i535;  així  ho  justifica  el  ressegellat  en 
1535,  n.  557,  y  també'l  fet  de  no  portar  gravada  en  l'escut  la  lletre  G  qu'en 
aquest  darrer  any  se  disposà  's  gravés  en  les  monedes  que  s'encunyessin  y 
que's  veu  en  la  part  superior  de  les  armes  de  la  ciutat  en  els  que  posterior- 
ment se  fabricaren  a  Barcelona  gràcies  a  les  autorisacions  dels  anys  1643  y 
1 553,  que  són  les  que  descrivim  ab  els  ns.  558,  559  Y  ^^^•  En  els  fabricats 
a  Gerona,  la  testa  del  rey  està  gravada  a  l'esquerra,  com  en  els  batuts  abans 
en  la  ciutat  a  nom  dels  reys  Joan  II  y  Ferran  II;  en  els  encunyats  a  Barce- 
lona, la  testa  reyal  està  gravada  a  la  dreta.  Quan  se  ressegellaren,  en  i535, 
els  menuts  geronins,  corrien  encare  en  la  ciutat  diners  de  Ferran  II ;  per  això 
s'en  troba  algun  de  ressegellat  ab  una  G.  Solament  la  major  o  menor  rique- 
sa del  bilió  pot  servir  pera  diferenciar  els  diners  de  les  diferentes  emissions 
fetes  a  Gerona,  per  ser  iguals  tots  fins  en  llurs  més  insignificants  detalls  :  però 
aquesta  apreciació  es  molt  dificil  pel  fet  d'estar  platejats  o  emblanquits  la 
major  part  dels  exemplars  que's  conserven,  dels  quals  n'hi  han  aiximeteix 
molts  de  falsos. 

Números  56i  a  56"^.  Són  diners  de  Vic,  fabricats  en  virtut  de  les  auto- 
risacions dels  anys  i5i9  y  i528.  Dels  ressegells  que's  veuen  en  els  exem- 
plars ns.  562  y  563,  ne  parlarem  al  ocuparnos  del  regnat  de  Felip  I,  que 
fou  quan  s'hi  gravaren.  La  lletra  V,  que  porten  al  comencement  de  la  lle- 
genda del  revers,  creyem  que  s'ha  de  llegir  V  {icarice)^  això  es  :  «(moneda) 
de  la  V  (eguería)  de  la  ciutat  de  Vic»,  per  més  qu'en  tot  cas  la  paraula  ci- 
vitas  hauria  de  estar  en  genitiu.  Ens  fundem  en  el  text  del  document  qu'au- 
torisa  la  seva  encunyació. 

Número  564.  Es  un  menut  de  Puigcerdà,  dels  encunyats  probablement 
a  Perpinyà,  als  que  sovint  hem  fet  referència.  El  mestre  de  la  seca  de  Per- 
pinyà va  procurar  acomodarse  a  la  disposició  reyal  de  qu'aquests  diners 
portessin  els  meteixos  tipus  que  les  monedes  que  s'encunyaven  a  la  seca 
rossellonesa,  però  usà  també  de  la  facultat  que  tenia  de  mudarlos.  Així,  no 
poguent  posar  en  el  revers  les  armes  de  Perpinyà,  que  Puigcerdà  no  tenia 
dret  d'usar,  va  substituir  les  armes  per  una  creu  (copiant  tal  volta  el  tipu 
dels  senyals  abans  encunyats  en  aquesta  vila,  que,  com  hem  manifestat,  no 
són  encare  coneguts)  y  va  posar  en  l'anvers  l'imatge  de  la  Verge  Maria  ab 
l'Infant  Jesús,  tipu  usat  en  les  monedes  de  Perpinyà,  cambiant  el  dibuix 
de  r  imatge  y  la  llegenda,  però  fent  de  manera  que  l'aspecte  general  de  la 
moneda  resultés  molt  semblant  al  del  revers  de  les  monedes  perpinyaneses. 


Les  Modedes  Catalanes  35 


FELIP  I  (1558-1598) 

Al  començar  son  regnat,  estava  Don  Felip  en  guerra  ab  França,  guerra 
que  després  de  la  victorià  de  Sant  Quinti  va  acabar  ab  el  tractat  de  Chà- 
teau  Cambresis.  Lluytà  seguidament  ab  els  turcs,  auxiliant  Malta  en  i565, 
y  guanyant  contra  ells  la  batalla  de  Lepant  en  ibyi,  lo  que  no'ls  va  privar 
d'apoderarse  definitivament  de  Tuniç.  En  i566,  foren  descobertes  les  isles 
Filipines  y  començaren  les  guerres  de  Flandes.  En  iSyo,  fou  afogada  la  re- 
bel•lo del  morescs  del  regne  de  Granada.  En  i  58o,  entrà  Don  Felip  a  regnar 
a  Portugal.  L'armada  dita  Invencible^  fou  desfeta  camí  d'Angleterra  en  i588 
per  una  tempestat.  En  i5gi,  els  aragonesos  vegeren  vulnerats  llurs  furs  ab 
la  mort  de  Lanuza.  En  i5g8,  se  firmà  ab  França'l  tractat  de  Vervins  y  cedí 
el  rey  els  Paisos  Baixos  a  la  seva  filla  Isabel  Clara  Eugènia.  Morí  Don  Fe- 
lip el  13  de  Setembre  de  1 598.  Havia  estat  casat  quatre  vegades  :  la  primera 
ab  Donya  Maria  de  Portugal,  de  la  qual  tingué  a  Don  Carles,  qui  va  morir 
abans  que'l  pare;  la  segona  ab  Donya  Maria  d'Angleterra,  de  la  qual  no  va 
tenir  descendència;  la  tercera  ab  Donya  Isabel  de  Valois,  essent  fruyt 
d'aquest  matrimoni  Isabel  Clara  Eugènia  y  Caterina;  la  quarta  ab  Donya 
Anna  d'Austria,  qui  li  va  donar  quatre  fills  y  una  filla,  dels  quals  li  sobre- 
visqué Don  Felip,  successor  en  la  corona. 

Pera  tot  lo  referent  a  les  monedes  no  catalanes  d'aquest  sobirà,  remetem 
al  lector  a  les  obres  citades  de  Heiss,  Campaner  y  Vidal- Quadras.  Les  no- 
ticies que  tenim  respecte  de  les  catalanes,  són  les  que  segueixen  : 


SEQUES  REYALS 

1 1  de  Maig  de  1 558.  Per  renuncia  d'En  Joan  Vinyes,  es  nomenat  mestre 
de  la  seca  de  Barcelona  En  Miquel  Maduxer,  y  pera  ocupar  la  vacant  del  cà- 
rrec de  custodi  «auri  regii  qiiod  cuditur  in  sica  civitatis  Barchinonoe-»^ 
qu'aquest  desempanyava,  es  nomenat  En  Pere  Roig  ^'*.  Hem  subrallat  les 
paraules  copiades  per  que  semblen  justificar  que  s'encunyava  a  Barcelona 
moneda  d'or  al  iniciarse'l  regnat  de  Felip  II,  del  qui  no's  coneixen  mone- 
des catalanes  d'aquest  metall;  lo  probable  es  que  les  paraules  transcrites 

(i)     Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4001,  fs.  10  y  12. 


35  Joaquim  Botet  y  Sisó 

fan  referència  a  la  moneda  d'or  encunyada  en  temps  del  rey  Don  Carles. 
Notem  que'l  document  està  datat  el  meleix  any  en  que  va  morir  l'empe- 
rador. 

En  23  de  Novembre  y  14  de  Desembre  del  any  i566  va  dictar  Don  Felip 
disposicions  sobre  la  lley.  valor  y  tipus  de  les  monedes  d"or  y  de  plata  que 
s'encunyessin  y  lo  meteix  va  fer  respecte  de  les  de  bilió.  Aquestes  disposi- 
cions, per  més  que  sembli  deduirse  lo  contrari  de  lo  que  diu  M.  Heiss  <'\  no 
foren  dictades  més  que  pera'ls  regnes  de  Castella  y  Lleó  y  altres  dominis 
reyals  a  ells  agregats,  y  no  fan  referència  als  Estats  aragonesos,  com  ho  jus- 
tifica llur  text.  En  Salat  ho  entengué  be  aixís,  al  fer  notar  qu'aquesta  or- 
dinació,  com  la  que  pera  les  monedes  de  plata  de  Castella  havia  dictat  an- 
teriorment Don  Ferran  el  Catòlic,  no  eren  iguals  a  la  dictada  pera  Catalunya 
en  1493.  a  lo  qual  afegeix  :  «con  esta  variedad  de  ley  y  peso  quedaron  alte- 
radas  las  monedas  de  plata  de  ([lataluna  y  de  Castilla  <^)»,  referintse  a  la 
relació  de  valor  entre  unes  y  altres. 

2  de  Juliol  de  1 588.  «Mandó — el  rey  —  que  en  toda  la  moneda  que  se  la- 
»brase  asi  de  oro  como  de  plata  se  pusiese  el  afio  en  que  se  hubiese  labrado 
»por  letra  de  guarismo,  y  si  no  cupiesen  todas  cuatro  letras  en  la  moneda 
» menuda,  se  pusiesen  las  dos  últimas  para  que  mejor  se  pueda  averiguar 
»lo  que  se  quiera  saber  respecto  de  ello  ^3)».  Aquesta  orde  s'aplicà  a  Cata- 
lunya, com  veurem  al  descriure  les  monedes. 

M.  Colson  enumera  alguns  altres  documents,  dels  anys  i56o,  i562,  1667 
y  iSgS,  que  fan  referència  al  nomenament  de  mestre  de  la  seca  de  Perpinyà 
a  favor  de  Francesc  Tardiu,  y  a  varies  matrícules  dels  qui  travallaven  en  la 
dita  seca,  de  la  darrera  de  les  quals  resulta  qu'  en  iSgS  n'era  mestre  Josep 
Boquet. 

SEQUES   LOCALS 

Perpinyà.  —  ^  de  Juliol  de  1 585.  Entre  les  instruccions  donades  als  sín- 
dics nomenats  per  la  vila  de  Perpinyà  pera  representaria  en  les  Corts  de 
Montçó,  hi  hà  la  de  que  demanin  al  rey  declari  :  i .",  que'l  privilegi  de  ba- 
tre moneda  concedit  a  la  vila  de  Puigcerdà  es  exclusivament  local ;  2.°°,  que 

(i)  Heiss  :  t.  II,  p.  196.  No  manà  Don  Felip  la  seva  observancia  en  totes  les  cases  de 
moneda  dels  seus  regnes,  com  diu  M.  Heiss,  sinó  «en  les  nostres  cases  de  la  moneda  desíos 
regnes»  com  diuen  els  documents;  lo  qual  es  molt  diferent. 

(2)  Salat  :  t.  I,  p.  160. 

(3)  Salat  :  p.  53  ab  referència  a  la  lley  X,  1.  XXI,  llib.  V,  de  la  Nova  Recopilació. 


Les  Monedes  Catalanes  37 

les  monedes  fabricades  en  virtut  del  dit  privilegi  solament  deuen  tenir  curs 
a  la  Cerdanya;  y  3.'^^  que  les  dites  monedes  no  deuen  ésser  admeses  a 
Perpinyà,  ni  en  el  comtat  de  Rosselló,  ni  en  el  territori  de  Conflent  '^>.  A 
Perpinyà,  com  a  altres  poblacions  qu'aleshores  encunyaven  moneda,  no'ls 
agradava  la  competència  que  feyen  a  les  llurs  les  d'altres  poblacions  veínes 
a  les  que  s'havia  concedit  la  facultat  d'encunyarne,  y  d'aquí  les  freqüents 
gestions  y  reclamacions  fetes  per  impedirne  l'encunyació  o,  al  menys,  pera 
dificultarne'l  curs.  Barcelona  era  la  que  reclamava,  en  primer  terme,  con- 
tra totes  les  encunyacions  locals;  seguien  després  Perpinyà  reclamant  con- 
tra Puigcerdà,  Gerona  contra  Banyoles,  y  Vic  prohibint  la  circulació  dels 
menuts  geronins.  Són  nombrosos  els  documents  d'aquest  sigle  y  del  se- 
güent que  fan  relació  a  aquestes  diferencies  y  qüestions. 

ig  de  Febrer  de  i 5q8.  Autorisació  otorgada  a  la  vila  de  Perpinyà  pera 
batre  «sisens,  sous,  dobles  sous,  e  altre  moneda  a  dita  universitat  ben  vis- 
ta», en  quantitat  de  60.000  ducats,  ab  la  barreja  de  plata  que  creguin  con- 
venient els  cònsuls  de  la  vila  y  acomodantse  a  les  ordes  que  se'ls  remetran 
per  separat  sobre  la  talla,  forma  y  demés  relatiu  a  llur  fabricació  '-',  M.  Col- 
son  diu  qu'a  derrers  de  Juny  no  havia  començat  encare  a  Perpinyà  l'encu- 
nyació de  la  moneda  autorisada  per  aquesta  llicencia. 

Gerona. —  //  de  Març  de  i565.  Llicencia  als  jurats  de  Gerona  pera 
«batre  o  fer  batre  fins  a  la...  suma  de  mil  lliures  de  menuts  de  dita  ciutat, 
»franques  de  despeses...  Volem  emperò  que  dits  menuts  se  baten...  en  la 
»seca  de  Barcelona  y  no  en  altre  part  alguna  '^3)». 

6  de  Juliol  de  i566.  Altra,  en  termes  semblants,  per  la  quantitat  de  2,000 
lliures  ^'^\ 

4  de  Setembre  de  i56y.  Altra,  com  les  anteriors,  també  per  la  quantitat 
de  2.000  lliures. 

En  1 5(38  se  formalisà  l'entrega  dels  diners  batuts  en  virtut  de  les  prece- 
dents autorisacions,  en  quantitat  de  5.531  lliures,  de  la  qual  les  531  devien 
representar  les  despeses  de  la  fabricació. 

2  de  Setembre  de  iSjS.  Nova  autorisació  d'encunyar  menuts,  també  en  la 


(i)     Colson  :  ps.  146  y  147. 

(2)  Colson  :  ps.  148  y  149,  y  doc.  n.  XXXI. -Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4721,  f.  187. 

(3)  Arxiu  municipal  Gerona  :  Llibre  II  de  Moneda,  f.  11.  -  .\rxiu  Corona  Aragó  :  reg. 
4302,  f.  114. 

(4)  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4302,  f.  162.  De  la  següent,  del  any  i5o7,  no  n'hem  tro- 
bat el  text. 


38  Joaquim  Botet  y  Sisó 

fàbrica  de  Barcelona,  per  la  quantitat  de  4.000  lliures  ^^\  Un  incident  re- 
tardà l'encunyació  d'aquests  menuts.  Els  jurats  de  la  ciutat  havien  acordat 
que  «la  efigia  y  fas  del  rey  Felip  stigua  girada  devers  la  part  dreta  confor- 
»me  lo  punxo  es  stat  amostrat  ara  en  la  present  adjunctio  y  manuts  vells 
»se  son  fets  en  dita  ciutat»,  això  es,  a  l'esquerra  del  que  mira,  com  els  ba- 
tuts a  Gerona  en  temps  de  Ferran  II  y  de  Carles  I;  però,  com  sobre  això 
s' hagués  promogut  una  qüestió  entre'ls  argenters  Geroni  Jofre,  de  Gerona, 
y  Maties  Gener,  de  Barcelona,  encarregat  de  l'encunyació,  en  27  de  Juliol 
de  1676  se  resolgué  :  «que  quiscú  d'ells  fassa  un  punxo  0  encuny  conforme 
»entre  ells  sta  apuntat  y  fets  aquets  haian  de  stampar  o  encunyar  sis  manuts 
»que  mire  la  fas  conforme  miren  los  últimament  fets  y  fabricats  per  esta 
»ciutat  en  Barcelona,  perquè  se  pugua  determinar  qual  de  dits  encunys 
»sera  millor  per  dits  Jurats  e  adjunts  pera  que  ab  aquell  se  pugan  fer  dits 
encunys».  En  això,  el  Mestre  Racional  intervingué  a  favor  d'En  Gener,  y 
els  jurats,  als  qui  interessava  estar  be  ab  ell,  tornant  sobre  llur  primer 
acort,  varen  resoldre  :  «que  sia  feta  y  fabricada  dita  moneda  conforme  la 
»última  factura  se  feu  per  esta  ciutat  en  Barcelona»,  això  es  ab  la  cara  gira- 
da a  la  dreta  del  que  mira.  En  17  d'Agost  foren  trencats  els  cunys  ab  el  bust 
del  rey  en  disposició  contraria.  Les  entregues  de  diners  encunyats  se  feren 
des  del  dia  4  de  Setembre  al  27  de  Novembre  de  1 577,  trencantse  al  endemà 
els  cunys  qu'havíen  servit  pera  la  fabricació. 

25  de  j\[j)vembre  de  i585.  Entre'ls  privilegis  confirmats  a  la  ciutat  de 
Gerona  en  aquesta  data  pel  rey  Felip  I,  figura  'I  concedit  per  Joan  II  en  1463, 
autorisant  l'encunyació  de  moneda  d'or,  de  plata  y  de  qualsevol  altre  me- 
tall (2).  No  sabem  que  se'n  fes  us,  ni  que  Gerona  tornés  a  fabricar  moneda 
durant  aquest  regnat. 

Vic.  —  /j  d'Octubre  de  i5']2.  El  rey  demanà  informes  a  Don  Ferran 
de  Toledo,  son  lloctinent  a  Catalunya,  sobre  l'instància  dels  consellers  de 
Vic  solicitant  permís  pera  encunyar  menuts  en  dita  ciutat,  per  la  falta  que 
n'hi  havia  «ex  eo  quod  a  multo  iempore  citra  in  eademfabricati  7ion  fuerint»: 
lo  que 'Is  obligava  a  admetre'ls  fabricats  a  Barcelona,  a  Gerona  y  a  Grano- 
llers <3).  L'informe  fou  favorable,  doncs  en 

20  de  Novembre  de  1 5y2^  els  cònsuls  de  Vic  reberen  llicencia  pera  en- 


(1)  Arxiu  municipal  Gerona  :  Llibre  III  de  Aío«erfa,  f.  i. -Arxiu  Corona  Aragó  :  reg. 4306, 

f.  2l5. 

(2)  Arxiu  municipal  Gerona  :  Llibre  vermell,  f.  197. 

(3)  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4702,  f.  97. 


Les  Monedes  Catalanes 


39 


cunyar,  d'un  plegat  o  en  diverses  ocasions,  la  quantitat  de  3,000  lliures  de 
menuts,  franques  de  despeses,  els  quals  menuts  havien  de  portar  gravats  el 
nom  y  l'efigie  del  rey  y  les  armes  de  la  ciutat,  y  de  circular  a  Vic  y  la  seva 


vegueria 


(I) 


25  de  Ma)'ç  de  1 5y^.  A  la  precedent  llicencia  va  seguir  la  d'aquesta  data, 
concebuda  en  iguals  termes,  però  disposant  qu'intervingués  en  l'encunyació 
un  representant  del  mestre  racional.  Fou  otorgada  per  Don  Ferran  de  Toledo 
ab  expressa  autorisació  reyal,  y  també  per  la  quantitat  do  3,000  lliures  '->. 

27  de  Març  de  i5y9.  En  aquesta  data,  els  consellers  de  Vic  foren  auto- 
risats  pera  ressegellar«ab senyal  de  lleó»  els  menuts  de  la  ciutat,  qu'havíen 
recullit  en  quantitat  de  6,300  lliures,  ja  que '1  públic  refusava  admètrels 
per  que  'n  corrien  molts  de  falsos,  fins  dels  que  ja  abans  havien  sigut  resse- 
gellats  ab  «senyal  de  àguila».  Se  fa  constar  que  de  la  dita  quantitat,  4,300 
lliures  havien  estat  fabricades  en  virtut  de  privilegi  y  les  400  restants  en 
concepte  de  despeses,  en  virtut  de  concessió  <3\  Es  molt  probable  que  '1  do- 
cument fassi  referència  a  algun  permis  posterior  al  del  any  1674,  que  no 
hem  trobat. 

2^  de  Novembre  de  i5gy.  Llicencia  concedida  als  consellers  de  la  ciutat 
de  Vic,  pera  ressegellar  «ab  senyal  de  lleó»,  mitjansant  l'intervenció  y  as- 
sistència de  Geroni  Marimon,  430  lliures  de  menuts  de  dita  ciutat  qu'havíen 
quedat  pera  ressegellar,  haventho  sigut  ja  'Is  altres  ab  senyal  d'àguila  y  lleó, 
en  virtut  de  privilegis  anteriors  <-^*. 

Aquests  són  els  ressegells  que  'Is  consellers  de  Vic  posaren  en  els  menuts 
batuts  per  la  ciutat,  pera  respondre  de  llur  llegimitat.  El  primer  que's  va 
posar  fou  '1  que  mostra  una  àguila,  sense  que  poguem  precisar  la  data  en 
que's  va  realisar  l'operació.  El  segon,  que  mostra  un  lleó,  fou  posat  per 
primera  vegada  en  Març  de  iSyg.  Al  practicarse '1  ressegell  no 's  va  distin- 
gir entre 'Is  menuts  vigatans  darrerament  encunyats  y'ls  fabricats  en  temps 
de  Carles  I,  els  quals  foren  ressegellats  també,  y  d'aqui'ls  exemplars  resse- 
gellats  d'aquest  rey  qu'hem  descrit  en  son  lloc.  Del  ressegell  consistent  en 
una  V  incusa,  no'n  tenim  cap  noticia. 

Puigcerdà.  —  7  d'oAgost  de  iSjb.  El  rey  passà  a  informació  de  son  lloc- 
tinent Don  Ferran  de  Toledo,  l'instància  que  'Is  cònsuls  de  Puigcerdà  li  di- 


(i)  Arxiu  municipal  Vic  :  Lligall  referent  a  Moneda  y  Llibre  i5  priv.,  n.  289. 

(2)  Apèndix  :  Document  XCIX;  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4703,  f.  118. 

(3)  Arxiu  municipal  Vic  :  Lligall  referent  a  Moneda. 

(4)  Apèndix  :  Document  C;  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4721,  fs.  i5o  y  i5i. 


40  Joaquim  Botet  y  Sisó 

n'giren  demanant  llicencia  pera  encunyar  moneda  de  bilió  en  quantitat  de 
10,000  ducats  (^). 

4  de  Janer  de  i5y6.  Don  Felip,  vista  l'informació  de  les  autoritats  del 
Principat,  concedí  permís  als  cònsuls  de  Puigcerdà  pera  batre  menuts  o 
sous  de  bilió,  en  quantitat  de  3,000  ducats,  francs  de  despeses,  del  metall 
que  volguessin  y  sense  barreja  de  plata.  Ordenà  que  s'hi  posessin  les  lletres 
Puigcerdà  y  les  armes  de  la  vila;  que  s'asseguressin  ab  intervenció  de  no- 
tari, y  que  tinguessin  curs  en  els  comtats  de  Rosselló  y  de  Cerdanya.  Donà 
facultat  als  predits  cònsuls  pera  fer  fabricar  els  motllos  o  cunys  sense  ne- 
cessitat de  permís  del  mestre  de  la  seca  de  Perpinyà,  y  disposà,  per  fi,  que 
l'encunyació 's  fes  en  presencia  y  ab  intervenció  de  persona  designada  pel 
mestre  racional  '^~\ 

Per  aquesta  autorisació  's  feya  extensiu  '1  curs  de  la  moneda  de  Puigcerdà 
no  solament  al  territori  de  Cerdanya  sinó,  ademés.  al  del  Rosselló.  D'aquí 
les  reclamacions  de  la  vila  de  Perpinyà  en  i585,  de  qu'hem  parlat  més 
enrera. 

Creyem  qu'aquesta  autorisació  es  la  meteixaque  M.  Colson  diu  concedi- 
da en  4  de  Janer  del  any  i566  '3),  Les  monedes  en  virtut  d'ella  encunyades 
porten  gravat  l'any  1576. 

La  Seu  d'Urgell.  —  Demostrà  En  Carreras,  en  l'article  que  ja  hem  citat, 
qu'en  l'any  iSGy  corrien  a  la  Seu  diners  que '1  poble 'n  deya  roigs^  del  co- 
lor de  llur  metall,  y  qu'en  i585  circulaven  en  la  meteixa  ciutat  diners  y 
ardits,  calificats  ab  l'adjectiu  de  nous^  lo  qual  proba  qu'ab  anterioritat  se 
n'havien  fabricat  d'altres,  als  que  podia  calificàrsels  de  vells.  Aquests  diners 
foren  també  imitats  pels  falsificadors,  que  tant  abundaven  aleshores,  origi- 
nantse  un  procés,  les  diligències  del  qual  publica  l'esmentat  autor  <■+).  En  la 
descripció  de  les  monedes  induirem  les  de  la  Seu  d'Urgell,  que  poden  con- 
siderarse  d'aquesta  època. 

Organyà.  —  Al  meteix  Carreras  devem  les  següents  noticies  sobre  les  en- 
cunyacions  d'Organyà  durant  el  regnat  de  Felip  I  : 

En  i568  y  en  1573  se  començaren  diligències  judicials  per  falsificació  de 
diners  d'Organyà.  També  consta  la  falsificació  d'aquests  diners  en  el  procés 
del  any  i585,  esmentat  en  el  paràgraf  anterior.  Consta,  finalment,  qu'en 


(1)  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4306,  f.  191. 

(2)  Apèndix  :  Document  Cl;  Ídem  :  reg.  4306,  fs.  236  y  237. 

(3)  Colson  :  p.  230. 

(4)  Monedes  del  Urgellet  :  ps.  77-80. 


Les  Monedes  Catalanes  41 

6  d'Abril  de  iSSy,  els  cònsuls  de  la  vila  d'Organyà  demanaren  al  capítol 
de  la  Seu  d'Urgell  els  facultés  pera  encunyar  cent  lliures  de  moneda  me- 
nuda, a  lo  qual  va  accedir  el  capítol,  però  per  una  sola  vegada  <". 

Aquesta  darrera  noticia  es  molt  interessant,  puix  d'ella 's  desprèn  que 'I 
capítol  catedral  de  la  Seu  tenia  0  s'arrogava  '1  dret  de  moneda;  fet  excepcio- 
nal y  anòmal  en  nostre  país,  en  el  sigle  xvi,  y  que  merexería  ésser  objecte 
d'especial  estudi.  Organyà  pertanyia  a  la  jurisdicció  del  dit  capítol  y  a  la 
dels  vescomtes  de  Castellbò,  que  posseien  la  vila  en  condomini.  Ja  veurem 
qu'en  el  sigle  xvii  els  vescomtes  de  Castellbò  encunyaven  també  moneda  per 
llur  compte.  ,:  Es,  tot  això,  rastre  de  les  usurpacions  feudals,  qu'encare  per- 
duraven en  aquell  extrem  deia  montanya  de  Catalunxa? 

Granollers. -D'una  manera  indirecta  y  sense  que  s'hagi  trobat  fins  avuy 
cap  llicencia  o  permís,  consta,  de  la  petició  feta  al  rey  pels  consellers  de  Vic 
en  13  d'Octubre  de  1672  y  d'un  document  del  que  parlarem  més  endevant, 
qu'a  Granollers  s'encunyaven  diners  en  temps  de  Felip  I. 

Solsona. -També  sabem  que  Solsona  estava  facultada  per  batre  moneda 
de  plom,  per  un  document  del  any  1699  que  publica  En  Salat. 

Bagà. -Al  regnat  de  Felip  I  pertany  la  moneda  incusa,  de  llautó,  encu- 
nyada a  Bagà,  com  ho  indica  la  seva  data  1691 ,  sense  que  sobre  ella  tinguem 
nova  alguna  documental. 

Caldes  de  Montbuy.  -  Finalment,  per  llur  estil  y  caràcter  de  lletra  con- 
ceptuem corresponen  al  regnat  de  Felip  I  els  dinerets  de  Caldes,  que  M. 
Heiss  opina  són  de  mitjans  del  sigle  xvii  y'l  senyor  Vidal-Quadras  classifica 
entre  les  monedes  locals  catalanes  dels  sigles  xv  y  xvi. 

Es  probable  que  siguin  de  derrers  del  sigle  xvi  part  de  les  monedes  del 
meteix  metall  que  la  de  Bagà,  descobertes  per  Don  Marian  Pano  a  Graus, 
territori  de  Ribagorça '->:  però,  en  l' impossibilitat  d'atribuírleshi  data  se- 
gura, les  descriurem  més  endevant  juntes,  ab  les  trobades  també  en  altres 
localitats. 

Passem  àrea  la  descripció  de  les  catalanes  del  primer  dels  Felips  que  regnà 
a  Catalunya. 

(i)     Monedes  del  Urgellet  :  ps.  89-96. 

(2)  Mariano  Pano  :  Numismàtica  de  L'rgel y  de  Ribagorça;  Monzón,  Junio  de  1879,  en 
el  Bolelín  de  la  Real  Acadèmia  de  la  Historia  :  i.  X\'ll,  ps.  i6o-iü5. 


Institut  (J'  Kstudis  Catalans. 


42 


565.  Anv 


Rev 


566.  Anv. 
Rev. 


567.  Anv. 
Rev. 

568.  Var. 


Joaquim  Botet  y  Sisó 

MONEDES  REYALS 


PHILIRP-D-G-HISPANIARVAl,  entre  dos  cercles 
de  punts;  en  el  camp,  bust  descobert  y  barbut  del 
rey,  ab  lletugueta  al  coll,  a  l'esquerra. 
BARGI-NOGIV-ITAS-i•5•9•5.  Greu,  com  la  dels 
croats,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts 
y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Reyal  o  Croat,  plata;  pes  :  3  gr. -Varis. 
Heiss  :  1.  81,  n.  i. 

PHILIPVS•D•G•R•R•HISPANIAR.  Lo  demés  com 
el  n.  565. 

BARGI-NO•GI-VlTAS-i•5•9  5.  La  creu  cantonada 
en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  tres  punts. 

Croat,  plata. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  I.  3,  n.  16;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7604. 


PHILIPPVS•D•G•R•HISPANIAR- 

el  n.  565. 

Com  el  n.  566.  L'any  es  i  •5•g•6. 
Croat,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  ySoS. 

Igual  al  n.  567.  L'any  es  i•5'9•8. 
Croat,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7506. 


Lo  demés  com 


Les  Monedes  Catalanes 


43 


069.  Anv. 


670.  Anv 
Rev 


571 .  Var 


PHILIPPVS-D-G-R-ílISPANI.Lodemés,en  l'an- 
vers y  revers,  com  el  n.  565. 
MitJ  croat,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  ySoy. 


Com  el  n.  5Ó7. 

Gom  el  n.  567.  L'any  es  i5g6. 

^itj  croat,  plata.  -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Heiss  :  t.  II,  !.  8i,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  ySog. 

Gom  el  n.  570.  Un  punt  entre  les  paraules  Barcino 
y  Civitas,  del  revers.  La  creu,  cantonada  com  en  el 

n.  565. 

Salat  :  t.  3,  1.  5,  n.  7;  Heiss  :  t.  II,  I.  81,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  7508. 


MONEDES  LOGALS 


PERPINYÀ 


572.  Anv. 


'^  PERPINIANI  +  VILLE  °,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró,  ab  les  armes  reyals 
d'Aragó,  coronat,  entre  quatre  punts  y  entre  la  data 
1598.  La  corona,  que  trenca  '1  cercle  interior  de 
punts  y  la  llegenda,  es  de  5  florons,  entre  'Is  quals 
hi  hà  punts. 


44 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.   :   •INTERiNATOS+MVLIERVM  +  •,  entre  la  vora 

y  un  cercle  interior  de  punts;  en  el  camp,  Sant  Joan 

com  en  les  monedes  de  Perpinyà  ja  descrites;  l'au- 

riola  del  Sant  trenca  '1  cercle  de  punts  y  la  llegenda; 

a  cada  un  dels  seus  costats  un  punt,  y  una  P  que 

té  assota  herbes;  al  demunt  de  la  P  de  la  dreta,  una 

creueta. 

Doble  sou?,  bilió;  pes  :  3'35  gr.-Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Salat  :  t.  111,  1.  3,  n.  35;  Colson  :  ps.  149-150,  n.  87 ;  Heiss  :  t.  i  I,  I.  1 15, 

n.  i;  Vidai-Quadras  :  Catàlec,  n.  7520. 


573.  Var.   :   Gom  el  n.  673,  però  un  cap  de  Sant  Joan  en  resse- 
geli. 

Colson  :  p.  i5o;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7521. 


574.  Anv.   :  °  PERPINIANI  + VILLE  °,  entre  la  vora  y  un  cercle 
de  pums;  en  el  camp,  escut  en  adarga,  ab  les  armes 
d'Aragó,  coronat.  La  corona  trenca'l  cercle  interior 
de  punts  y  la  llegenda. 
Rev.   :   0  + *o  INTERN ATOS  +  MVLIERVM;  en  el  camp, 
Sant  Joan  com  en   les  precedents,  dintre  cercle  de 
punts;  a  cada  un  dels  seus  costats,  una  P. 
Sou?,  bilió;  pes  :  l'yb  gr. 
Colson  :  p.  i5o,  I.  8,  n.  88;  Heiss  :  t.  II,  1.  ii5,  n.  2. 


Les  Monedes  Catalanes 


45 


575.  Var.   :   Igual  al  n.  674;  una  testa  de  Sant  Joan,  en  ressegell 

Colson  :  p.  i5o;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7522. 


StO.  Anv 


Rev. 


FILIPVS  +  DG  :  REX.  En  el  camp,  escut  com  el 
del  n.  573,  però  sense  punts  ni  data. 
AVEMAR-IAGATIA;  partida  la  llegenda  y'l  cer- 
cle interior  de  punts  per  una  imatge  de  la  Verge, 
nimbada  y  ab  el  Jesuset  als  braços,  gravada  en  el 
camp,  de  cos  enter. 
Menut,  coure;  pes  :  o'yo  £;r. 

('oUon  ;  p.  i5i,  1.  8,  ns.  85  y  8ò;  Heiss :  t.  II,  I.  1 15,  n.  4.  (Colson  senyala 
l'existencia  de  varietats  de  cuny  y  de  llegenda.) 


577    Var.   :   Igual  a  la  precedent.  En  l'anvers,  una  P  en  ressegell. 

Salat  :  t.  III,  I.  3,  n.  36;  Colson  :  p.  i5i,  1.  8,  n.  86  bis;  Heiss :  t.  11,1.  ii5, 
n.  3,  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7523. 

578.  Var.   :   Gom  el  n.  576.  La  llegenda  del  revers,  aixís  :  H-AVE- 
MARIA-GRATIA-P-. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7524. 


GERONA 


679.  Anv.   :   PHILIPVS  :  D:  G  :  R,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 


46  Joaquim  Botet  y  Sisó 

el  camp,  bust  coronat  del  rey,  a  la  dreta.  La  corona 
trenca  la  llegenda  y  '1  cercle  interior  de  punts. 
Rev.  :  +  CIVITAS  :  GERVNDA,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  entre  quatre  anelletes,  escut  en 
cayró,  ab  les  armes  de  la  ciutat,  y  en  la  part  supe- 
rior d'elles,  una  G. 

Diner,  bilió. -Colecció  del  autor. 
Inèdita. 


580.  Var.   :  Gom  l'anterior.  Un  sol  punt  separa  les  paraules  y 

les  inicials  de  les  llegendes. 

Diner,  bilió. -Varis. 

Pujol  :  article  citat,  n.  2;  Heiss  :  t.  II,  1.  91,  n.  10. 

58 1.  Var.   :  Gom  el  n.  679.   El  nom  del  rey  està  escrit  :  PHI- 

LIPPVS. 

Pujol  :  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7513. 

582.  Var.   :   Igual  al  n.  58o.  La  llegenda,  com  la  precedent. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  ySia. 


583.  Anv.   :   :  PHILIPVS  :  REX:,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 
el  camp,  testa  coronada,  a  l'esquerra;  la  corona  tren- 
ca  la   llegenda  y  '1  cercle   interior  de   punts;  una 
àguila  en  ressegell. 
Rev.   :  +:V:GIVITAS:V1GE:,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Vic. 
Menut,  bilió. -Museu  Episcopal  de  Vic. 
Heiss  :  t.  II,  1.  gS,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  75i5. 


Les  Monedes  Catalanes  47 

584.  Var.   :  Igual  al  n.  683.   La  llegenda  del  revers  acaba  ab  la 
paraula  VIGEN. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  ySiy. 


585.  Va?\    :   Gom  la  precedent;  el  ressegell  es  un  lleó  en  lloc  de 

una  àguila. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  ySiS. 

586.  Var.   :   Gom  el  n.  589.  La  llegenda  del  revers  es  :  +  :  V  :  GI 

VITAS:  V-GE. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  ySig. 

587.  Var.   :  Gom  el  n.  589.  La  llegenda  del  revers  es  :  +  :  GIVI- 

TAS  :  VIGENGL 

Heiss  :  t.  II,  1.  gS,  n.  8. 

PUIGCERDÀ 


588.  Anv.   :  ••  PHILIPP^D•Q•R•.  En  el  camp,  escut  en  cayró, 

ab  les  armes  reyals  d'Aragó;  en  son  àngul  superior, 
ram  o  flor  de  llir;  orla  de  punts. 
Rev.   :   PODIGERETA  1576.  En  el  camp,  mont  cimat  de 
flor  de  llir;  orla  de  punts. 

Menut,  coure. -Varis. 

Colson  :  p.  230;  Heiss  :  t.  11,1.  93,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  71 14 

y  71 1 5;  Salat  :  t.  I,  1.  4,  n.  30. 

LA  SEU  d'  URGELL 

589.  :  Mitra,  GIVITAS'VRGELLliNA,  entre  la  vora  y  un 

cercle  linial;  en  el  camp,  grifó  o  quadrúpet  alat, 


48  Joaquim  Botet  y  Sisó 

caminant  a  la  dreta;  sota  les  seves  potes,  una  S.  Una 

S  en  ressegell. 

hiciisa,  llautó. -Colecció  F.  Carreras,  Barcelona. 
590.  :  Mitra,  CIVITAS  :•  :    URGELLINA.  Lo  demés  com 

el  n.  589. 

Incusa,  llautó. -Diputació  Provincial  y  F.  Carreras,  Barcelona. 

Pedrals  :  Memorial  Numismàíico  :  t.  III,  p.  246,  I.  8,  n.  8. 

5()i.  ■•   Varietat  del  n.  689.   Sense  mitra  al  principi  de  la 

llegenda. 
Incusa,  llautó. -Colecció  F.  Carreras. 

inèdita. 


592.  :  Varietat  del  n.  589.  La  S  en  ressegell,  té  una  ratlla 

sobre  y  altra  a  sota. 

Incusa,  llautó. -Colecció  F.  C  .rreras,  Barcelona. 


GRANOLLERS 


593.  Anv.  :  En  el  camp,  aucell  parat,  a  la  dreta;  sobre  d'ell, +, 
a  cada  costat  de  les  potes,  distribuïdes  les  lletres 
G  R;  orla  de  punts. 
Rev.  :  En  el  camp,  escut  coronat,  ab  les  armes  reyals  d'A- 
ragó, entre  les  lletres  N- A;  a  sota,  un  petit  cercle; 
orla  de  punts. 

Z)/ner.''. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  1.  91,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6744. 


Les  Monedes  Catalanes 


49 


SOLSONA 


594.  Anv.   :  ^  SOL  •'.•  SO  •'•  NA  ^,  al  voltant  d'un  escut  que 

porta  per  armes  un  sol. 

Incusa,  coure?. -Vidal-Quadras. 

Heiss  :  t.  II,  1.  93,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6765. 

595.  Anv.  :  Greu  patriarcal,  o  de  dos  travessers;  a  l'esquerra,  la 

lletra  S. 

Incusa,  coure?. -Vidal-Quadras. 

Heiss  :  t.  II,  I.  94,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6765. 


BAGA 


5g6.Anv.   :  VILLE*  BAGANI-  1691,  entre  dos  cercles  formats 
cada  un  per  dos  cercles  linials  que'n  tenen  al  mitj  al- 
trede  punts;  en  el  camp,  una  flor  de  llir  y  una  pinya; 
a  sobre  una  creueta  y  un  punt. 
Incusa,  llautó.-Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  7503. 

CALDES 


597.  Anv.   :  +CAL1 

Institut  d'Estudis  Catalans. 


DES 


:,  entre  dos  cercles  de 
7 


5o 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


punts;  en  el  camp  y  dintre  un  cercle  linial,  les  ar- 
mes de  la  vila. 
Rev.   :  Perol  o  caldera,  ab  anca  de  suspensió,  voltat  de  vuyt 
semicercles  ab  un  punt  en  la  seva  intersecció.  Orla 
de  punts. 

Diner?,  coure. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  1.  89,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  6737. 

598.  Var.   :   Al  anvers,  la  llegenda  es  :  +  LG  -^^  DES  +  +  +. 
Diner,  coure. -Vidal-Quadras. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6738. 

GARDONA 


599.  Anv.   :  Àngel  sobre  cart,  en  el  camp;  a  sobre,  +;  a  la  seva 
esquerra,  CA..;  a  la  seva  dreta,  ONA.  Tot  dintre  un 
cercle  de  punts. 
L•icusa,  llautó. -Vidal-Quadras. 

Salat  :  t.  I II,  1.  3,  n.  7;  Heiss  :  t.  1 1,  I.  90,  n.  3 ;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  6739. 


600.  Anv.  :  +  ^  C  ^  A  ^-  R  ^  [  D]  ^  O  ^  N  ^  A  • ;  en  el  camp  y  dintre 
un  cercle  linial,  cart,  ab  tres  punts  així  .-.  a  sobre 
y  a  cada  un  de  sos  costats. 

Incusa,  llautó. -Vidal-Quadras. 

Heiss  :  t.  II,  I.  90,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6740. 


Les  Monedes  Catalanes  5j 

Números  565  a  5-ji .  Son  croats  o  reyals  de  plata,  qu'  en  aquesta  època 
més  comunment  començaren  a  anomenarse  reals  de  plata.  Mostren  un  cam- 
bi,  així  en  el  mòdul  com  en  el  tipu  de  les  monedes  de  plata  catalanes,  que 
disminueixen  també  lleugerament  de  pes.  EI  mòdul  es  un  xic  més  petit  y 
el  flan  més  groxut  que'l  dels  croats  anteriors;  en  l'anvers  la  testa  del  rey 
se  presenta  nua  y  sense  corona,  y  en  el  revers  se  llegeix  en  xifres  aràbigues 
l'any  de  l'encunyació  de  la  peça,  de  conformitat  a  lo  disposat  en  Juliol  de 
i588.  Aquestes  modificacions  perduren  en  la  moneda  de  plata  de  Catalunya 
fins  la  seva  extinció  en  temps  de  Felip  V. 

A  més  dels  exemplars  descrits,  M.  Colson  senyala  l'existència  de  reals  del 
any  1697  y  de  mitjos  reals  del  any  iScjS. 

No's  coneixen  monedes  catalanes  d'or  de  Felip  I. 

En  Pedrals,  en  una  nota  posada  al  Catàlec  d'En  Vidal-Quadras,  creu  que 
pertanyen  a  aquest  rey  els  dinerets,  que  M.  Heiss,  per  haverhi  llegit  equivo- 
cadament en  un  exemplar  la  data  1635,  atribuí  els  uns  a  Felip  II  y  els  altres 
a  Felip  III.  Cap  dels  exemplars  coneguts,  que  no  són  escassos,  porta  data,  y 
tots,  per  llurs  tipus,  són  iguals  ó  molt  semblants  al  quart  de  real  de  Felip 
II  que  posseeix  el  senyor  Bosch  y  Alsina,  per  quin  motiu  no  'Is  creyem  en- 
cunyats en  el  regnat  de  Felip  I,  sinó  en  el  de  Felip  II. 

Números  5j2  a  5j8.  Són  aplicables  a  aquestes  monedes  les  observacions 
qu'hem  fet  sobre'l  llur  nom  y  valor,  al  ocuparnos  de  les  encunyades  a  Per- 
pinyà en  temps  de  Carles  I.  Es  molt  fàcil  fossin  batudes  abans  del  any  i588, 
per  que  no  porten  data  d'encunyació,  les  senyalades  ab  els  ns.  674  y  següents. 
Les  altres,  ns.  672  y  573,  ho  foren  sens  dubte  per  virtut  de  l'autorisació  de 
ig  de  Febrer  de  1698,  y  la  llur  encunyació  degué  perdurar  fins  els  comence- 
ments  del  regnat  de  Don  Felip  II. 

Les  senyalades  abs  els  ns.  676,  677  y  678,  es  molt  probable  que  no  siguin 
de  Perpinyà,  sinó  de  Puigcerdà,  no  solament  per  lo  qu'hem  manifestat  res- 
pecte de  les  del  meteix  tipu  encunyades  en  el  regnat  de  Carles  I,  sinó,  ade- 
més,  per  que  consta  que  '1  ressegell  P,  que  porta  una  d'elles,  fou  posat  per 
la  vila  de  Puigcerdà  a  les  seves  monedes  l'any  i582,  ab  l'objecte  d'assegu- 
ràrleshi  '1  curs,  puix  la  gent  les  rebutjava  tant  a  Perpinyà  y  al  Rosselló  com 
a  Cerdanya  meteix,  vegentse  poc  després  la  vila  obligada  a  recullirles.  Com 
no  'n  tenim  una  certesa  absoluta,  les  descrivim  ab  les  de  Perpinyà,  per  ser 
el  lloc  ont  les  atribueixen  els  senyors  Colson  y  Heiss.  El  cap  de  Sant  Joan. 
que  porta  en  ressegell  la  moneda  673,  el  porten  també  altres  monedes  per- 
pinyaneses  del  sigle  xvii,  y  en  aquest  sigle  degué  serhi  posat. 

Números  5jg  a  582.  De  les  emissions  de  menuts  de  Gerona  fetes  abans 


5-2  Joaquim  Botet  y  Sisó 

y  després  del  any  i568,  es  difícil  distingir  entre'ls  exemplars  que's  conser- 
ven quins  són  els  que  corresponen  a  les  primeres  y  quins  a  les  segones,  per 
ésser  llurs  cunys  gayrebé  exactament  els  meteixos.  Una  diferencia  presen- 
ten, no  obstant :  la  de  tenir  el  nom  del  rey  Philippus,  escrit  ab  una  sola  o  ab 
dues  P.  Les  circumstancies  d'estar  aquest  nom  escrit  ab  dues  P  en  les  mo- 
nedes del  regnat  següent,  ens  fa  suposar  que'ls  menuts  geronins  de  Felip  1, 
que  '1  tenen  escrit  ab  doble  P,  són  els  encunyats  mercès  a  la  llicencia  del 
any  iSyS.  Ja  veurem,  després,  que  les  monedes  geronines  d'aquest  rey  se 
diferencien  perfectament  de  les  del  seu  fill  y  successor  Felip  II,  al  contrari 
de  lo  que  diuen  En  Pujol  y  M,  Heiss,  qui'l  seguí  en  aquest  punt.  Tampoc 
les  distingeix  En  Vidal-Quadras  en  el  seu  Catàlec. 

Números  58^  a  58j.  Res  hem  d'afegir  a  lo  dit  respecte  dels  diners  de 
Vic  de  Felip  I.  Els  que  descrivim  són  lleugeres  variants  de  cuny  y  de  res- 
segell.  Són  escassos  els  que's  conserven  sense  cap  ressegell;  en  cambi,  n'hi 
hàn  de  ressegellats  dues  vegades,  ab  l'àliga  y  ab  el  lleó.  El  llur  metall  es  un 
bilió  molt  baix,  y  la  major  part  dels  exemplars  semblen  de  coure  sense 
barreja. 

Número  588.  Una  errada  d'En  Salat,  qu'esmenà  en  el  manuscrit  del 
vol.  III,  feu  que  M.  Colson  y  després  M.  Heiss,  confonguessin  ab  una  cam- 
pana'l puig  cimat  d'una  flor  de  llir  que  constitueix  l'empresa  que  porta 
en  el  seu  escut  la  vila  de  Puigcerdà  y  que's  veu  en  aquest  menut.  Conse- 
qüència d'això  fou  l'atribució  a  aquesta  vila,  per  M.  Heiss,  d'una  peça  de 
plom  que  descriu  (t.  II,  ps.  i6o  y  i6i)y  que  grava  en  la  làmina  93.  Aquesta 
peça  no  pertany  a  Puigcerdà  ni  es  cap  moneda,  sinó  una  medalla  de  pro- 
clamació de  Carles  IV  feta  encunyar  pel  gremi  de  campaners  de  la  ciutat 
de  Valencià.  (Vegis  :  Vidal-Quadras,  Catàlec,  n.  13.163). 

Números  58q  a  5q2.  Ja  hem  dit  lo  que  sabem  respecte  de  l'encunyació 
d'aquestes  monedes,  l'existència  y  tipus  de  les  quals  basten  pera  justificar 
que  les  que  descrivim  entre  les  incertes  del  regnat  de  Ferran  II,  ab  l'escut 
reyal  d'Aragó  en  una  de  les  cares  y'ls  escacs  d'Urgell  en  l'altra,  han  sigut 
mal  atribuïdes  a  aquesta  ciutat  per  M.  Heiss  y  per  En  Vidal-Quadras.  La 
senyalada  ab  el  n.  Sgo,  per  la  forma  gòtica  de  la  G  y  per  la  regularitat 
de  les  seves  lletres,  sembla  ésser  d'encunyació  anterior  a  les  restants  y  po- 
dria correspondre  al  regnat  de  Carles  I.  La  descrita  ab  el  n.  Sgi,  per  lo 
groller  de  les  lletres  y  per  l'omissió  de  la  mitra,  es  fàcil  procedeixi  d'algu- 
na de  les  moltes  falsificacions  que's  feren  del  numerari  de  La  Seu  d' Urgell. 

Número  5gj.  Que  Granollers  encunyava  menuts  en  temps  de  Felip  I,  ho 
justifica'l  document  del  13  d'Octubre  de  1572,  del  qual  hem  donat  compte 


Les  Monedes  Catalanes  53 

al  parlar  de  Vic,  y  també  la  petició  que'l  síndic  de  la  vila  dirigí  en  30  de 
Juny  de  1699  al  rey  Felip  II,  que'ns  ocuparà  després.  Quan  obtingué  la 
llicencia  pera  encunyarne,  ho  ignorem;  però  ab  seguretat  fou  abans  del 
any  1564,  puix  Antic  Roca  continua  Granollers  en  la  llista  de  les  poblacions 
qu'encunyaven  moneda.  De  totes  maneres,  el  menut  o  diner  descrit  no 
pot  ésser  posterior  a  Felip  I,  per  que 'Is  qu' encunyà  aquesta  vila  en  temps  de 
Felip  II  y  de  Felip  III  són  coneguts  y  diferents  del  que'ns  ocupa.  La  seva  atri- 
bució a  Granollers,  la  justifiquen  els  seus  tipus  :  una  gralla,  armes  de  la 
població,  a  l'una  cara,  ab  les  lletres  G.  R.  inicials  de  son  nom,  y  les  armes 
reyals  a  l'altra  (Granollers  era  població  reyal)  :  les  lletres  N  y  A,  si  no  són 
complement  de  les  del  anvers,  no  sabem  lo  que  volen  dir. 

Números  5g4  y  5g5.  Són  peces  de  llautó  y  es  probable  siguin  monedes, 
puix  pel  document  de  13  de  Juliol  del  any  1699,  del  qual  parlarem  més  ende- 
vant,  sabem  qu'ab  anterioritat  a  aquesta  data  la  ciutat  de  Solsona  tenia  lli- 
cencia d'encunyar  íY/ners  de  llaiiió,  ab  cursen  la  ciutat  y  tres  Ueuguesa  son 
voltant.  La  primera  porta  un  escut  ab  un  sol,  armes  parlants  de  la  ciutat, 
a  més  de  la  llegenda  que  no  deixa  dubte  sobre  la  seva  atribució.  La  segona 
no  porta  llegenda,  però  si  l'inicial  S,  y  ademés  la  creu  patriarcal,  símbol  o 
atribut  que  figura  en  els  dinerets  de  Solsona,  encunyats  regnant  Felip  II. 

Número  5 g6.  No  hi  hà  dubte  de  qu' aquesta  moneda  pertany  a  Bagà 
y  sabem  que  se'n  parla  en  un  manuscrit  que  posseeix  la  Reyal  Acadèmia  de 
l'Historia  y  que  no  hem  tingut  ocasió  de  llegir*^).  La  pinya  s'explica  en  la 
moneda  pel  fet  de  pertànyer  la  vila  de  Bagà  a  la  casa  de  Pinós,  de  l'antiga 
noblesa  del  Principat, 

Números  5gj  y  5g8.  L'atribució  d'aquests  dinerets  a  la  vila  de  Caldes  de 
Montbuy  no  es  dubtosa.  A  més  de  portar  la  llegenda  CALDES,  tenen  gra- 
vada en  una  de  les  seves  cares  una  caldera  o  perol,  alusiva  al  nom  de  la  po- 
blació, y  en  l'altra  les  armes  de  la  vila ;  aquestes  armes,  en  l'exemplar  d'  En 
Vidal-Quadras  que  dibuixà  M.  Heiss  y  en  la  descripció  del  meteix  del  Ca- 
tàlec  de  dit  senyor,  consisteixen  en  un  escut  rodó,  partit  en  pal,  ab  les  armes 
reyals  d'Aragó  al  primer,  y  en  lo  segon  partit  horizontalment,  ab  un  cas- 
tell (?)a  dalt  y  les  meteixes  armes  d'Aragó  a  baix:  però  en  un  exemplar,  que 
posseim,  l'escut  rodó  es  quarterat  ab  les  armes  reyals  d'Aragó  en  el  primer 
y  quart,  y  un  castell  (?)  en  el  segon  y  tercer.  No  sabem  si  l'un  exemplar  es  va- 

(i)  Colección  de  manuscritos  del  P.  Villanueva  :  Carta  de  D.  Gaspar  Galceran  de  Gu- 
rrea,  cotide  de  Guimerà,  escrita  en  Zarago;{a  y  dirigida  à  D.  Juan  V.  Lastanosa  val  Jesuïta 
Pablo  A.  de  Rojas,  en  Huesca,  sobre  monedas. -'è'xhWoieca  de  la  Real  Acadèmia  de  la  Hiblo- 
ria  :  12-19-5  :  70.  (Aquesta  noticia  'ns  ha  sigut  comunicada  per  D.  J.  Aliret  y  Sans). 


54  Joaquim  Botet  y  Sisó 

rietat  de  l'altre  o  si'ls  dos  són  un  meteix,  per  que  no  hem  pogut  examinar 
el  de  la  colecció  d'  En  Vidal-Quadras,  qu'encareque,  pel  dibuix  que'n  dóna 
M.  Heiss,  sembla  estar  ben  conservat,  no  obstant  les  rosetes  o  floretes  que 
posa  entre  la  llegenda  y  al  final  d'ella,  les  substitueix  el  Catàlec  d'En  Vidal- 
Quadras  per  petites  creus,  que  són  lo  que's  veu  en  l'exemplar  de  la  nostra 
colecció.  L'orla  d'arc  de  cercle  del  revers  y  l'estil  d'aquests  diners,  persua- 
deixen de  que  foren  encunyats  en  el  segle  xvi,  malgrat  y  no  estar  conti- 
nuada la  vila  de  Caldes  entre  les  qu'encunyaven  moneda  en  temps  d'En 
Antic  Roca,  y  no  conèixerse  cap  llicencia  qu'autorisés  a  dita  vila  pera  en- 
cunyarne. 

La  peça  que  descriu  y  dibuixa  M.  Heiss,  t.  II,  pi.  142,  f.  89,  n.  3,  y  En  Vi- 
dal, Catàlec,  n.  6.736,  no  creyem  que  sigui  cap  moneda,  sinó  una  xapa  pera 
ornamentde  pitral,  y  a  ella  hem  fet  referència  en  la  pi.  386  del  segon  volum. 
Finalment,  hem  vist  en  algun  monetari  unes  petites  peces  incuses  de  llautó, 
de  13  milímetres  de  diàmetre,  que  tenen  gravada  una  creu  de  peu  Ilarc  y, 
a  cada  costat  d'ell,  un  escudetab  les  armes  reyals  y  una  caldera,  respecti- 
vament :  són  en  realitat  de  Caldes,  però  no  monedes  sinó  pallofes  d'iglesia. 

Números  Sgg y  600.  Aquestes  dues  peces  són  de  llautó  y  no  tenim  cap 
seguretat  de  que  siguin  monedes  :  podrien  ser  molt  be,  sobre  tot  la  prime- 
ra, tantos  0  pallofes  de  l' iglesia  de  Sant  Miquel  de  Cardona,  y  perxò  por- 
tar gravat  un  àngel  sobre  un  cart.  Les  monedes  que  Cardona  encunyà  en 
el  segle  xvi,  en  temps  de  Ferran  II  o  potser  de  Carles  I,  y  a  les  que  fa  refe- 
rència probablement  En  Antic  Roca,  són  les  que  portem  descrites  al  parlar 
del  primer  dels  dits  reys.  M.  Heiss  també  sospita  que  són  tantos  d'iglesia. 
Les  encloem  en  la  nostra  descripció,  perquè  les  va  publicar  M.  Heiss.  Es 
molt  fàcil  siguin  d'encunyació  posterior  al  regnat  de  Felip  I. 

Les  monedes  o  llautons  d'aquesta  època  encunyats  a  Organyà,  no  s'han 
trobat  fins  al  present,  que  sapiguem. 


FELIP  II  (1598-1621) 

EI  regnat  de  Felip  II,  III  de  Castella,  se  caracterisa  per  l'abandonament 
del  govern  en  mans  de  privats.  En  iSgg  tingué'l  rey  Corts  als  catalans.  En 
1609  fou  reconegut  el  govern  de  les  Províncies  Unides  dels  Paísos  Baixos, 
ab  el  qual  se  concertà  una  treva  de  dotze  anys.  Foren  expulsats  els  moros 
qu'en  gran  nombre  vivien  al   Principat,  en  les  vores  del  Segre  y  l'Ebre;  y 


Les  Monedes  Catalanes  55 

en  l'any  1617  hi  quedà  poc  menys  qu'extingit  el  bandolerisme.  S'ordenà 
la  construcció,  a  les  costes,  de  torres  de  guayta  contra'ls  pirates.  En  aquest 
regnat  se  produí  una  crisi  econòmica,  deguda  en  gran  part  a  les  pernicio- 
ses disposicions  alterant  el  valor  de  les  monedes.  Les  tropes  reyals  obtin- 
gueren assenyalades  victòries  a  l'Africa,  Àsia  y  Amèrica.  Morí  Don  Felip 
en  31  de  Març  del  any  162 1.  De  la  seva  esposa,  Donya  Margarida  d'Austria, 
tingué  quatre  filles,  dues  de  les  quals  moriren  encare  nenes,  y  de  les  altres 
dugués,  Donya  Anna  contragué  matrimoni  ab  Lluis  XIII  de  França,  y 
Donya  Maria  ab  Ferran  III,  rey  de  Bohèmia  y  Hungría;  la  seva  esposa  li 
donà  ademés  tres  fills  :  Don  Felip,  qui  heretà  la  corona,  Don  Carles,  y  Don 
Alfons,  qui  morí  abans  de  complir  un  any. 

Les  noticies  que  sabem  relatives  a  les  monedes  catalanes  encunyades  du- 
rant el  regnat  d'aquest  rey,  són  les  següents  : 

SEQUES  REYALS 

4  d'Ociíibre  de  i5g8.  El  rey  accedí,  en  aquesta  data,  a  la  petició  dels  con- 
sellers de  Barcelona  de  poder  posar  en  els  menuts  la  barreja  de  plata  que 
consideressin  convenient,  en  unió  ab  altres  quatre  persones,  anomenades 
la  Quatreía  de  la  Taula,  com  se  feya  en  altres  universitats  del  Principat, 
en  particular  en  la  ciutat  de  Gerona  y  en  les  viles  de  Puigcerdà  y  Perpinyà: 
ampliant  aixís  els  privilegis  que  sobre  moneda  tenia  concedits  la  ciutat  de 
Barcelona^^). 

1 6  de  Setembre  de  i5gg.  Autorisació  concedida  als  meteixos  consellers 
per  el  duc  de  Feria,  com  a  lloctinent  reyal,  pera  fondre'ls  pacífics  y  al- 
tres monedes  antigues  d'or  que's  guardaven  en  la  Taula  de  Dipòsits  de  la 
ciutat,  y  encunyar  ab  elles  y  les  qu'en  endevant  hi  ingressessin,  escuts  d'or, 
així  dobles  com  senzills,  de  la  forma  y  del  quirat  dels  qu'ab  la  denomina- 
ció d'escuts  del  Príncep  corrien  a  Castella,  ab  la  condició  d'acomodarse  al 
decret  posat  al  marge  de  l'instància  presentada  pels  dits  consellers,  y  no 
d'altra  manera^^^  Les  monedes  d'or  qu'en  virtut  d'aquesta  llicencia  s'en- 
cunyaren, es  probable,  y  més  endevant  probarem  de  justificarho,  foren  ex- 
celents  y  mitjos  excelents  de  tipus  copiats  dels  de  les  monedes  d'aquest  nom 
dels  reys  catòlics  Don  Ferran  y  Donya  Isabel. 

/  605.  Per  aquest  temps,  Don  Felip  aumentà  fins  al  doble'l  for  de  la  mo- 

(i)    Salat  :  t.  II,  document  LXXI.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4876,  fs.  18  y  20. 
(2)     Salat  :  t.  II,  document  LXXIH.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4882,  f.  81. 


56  Joaquim  Botet  y  Sisó 

neda  de  bilió,  sense  aumentarli  '1  valor  intrínsec  :  mida  desconcertada  que 
produí  greus  conseqüències,  puix  va  fer  pujar  el  preu  dels  articles  de  pri- 
mera necessitat,  ocasionà  l'alça  dels  cambis  y  rublí '1  mercat  de  moneda 
sense  cap  valor.  Aquesta  disposició,  que's  referia  als  regnes  de  Castella, 
afectà  també  a  Catalunya,  per  la  gran  quantitat  de  moneda  castellana  que 
corria  en  el  Principat*'). 

1 5  d' Abril  de  i6o5.  En  aquestes  circumstancies  el  Consell  de  Barcelona 
cometé'l  desacert  de  resoldre  la  fabricació  de  lo.ooo  marcs  de  menuts,  con- 
tractant la  llur  encunyació  ab  Miquel  Calaf,  mestre  de  la  seca  de  la  ciutat^^). 

1 6  de  Maig  de  1 6o5.  Eren  tants  els  menuts  falsos  que  corrien,  qu'ab 
aquesta  data'l  capità  general  y  lloctinent  a  Catalunya  y  comtat  de  Rosse- 
lló y  Cerdanya,  Don  Hector  Pignatello,  duc  de  Monte  León,  manà  fer  un 
pregó  prohibint  «sots  pena  de  mort  natural»  la  fabricació  de  menuts  falsos, 
y  oferint  als  qui  denunciessin  als  falsaris  y  provessin  la  llur  denuncia  de- 
vant  la  Regia  Cort,  «encara  que  sia  oficial  Real»,  perdonar  a  la  persona  que 
designessin  «de  qualsevols  delictes  que  haje  comesos  *^*». 

6  de  Juny  de  i6o5.  El  meteix  lloctinent,  pera  obviar  els  danys  qu' ocasio- 
nava l'extraordinària  abundor  de  menuts  «no  sols  de  Barcelona,  sinó  també 
geronins,  banyolins  y  d'altres  parts»,  molts  dels  quals  eren  falsos,  y  per 
l'incompliment  per  part  dels  banquers  o  cambiadors  de  les  ordes  y  crides 
reyals  prohibint  donarne  en  quantitat  major  de  deu  reals  per  cada  cent 
lliures,  disposà  y  feu  pregonar  en  la  data  apuntada  :  que  cap  banquer  o 
cambiador,  dintre '1  principat  y  comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  ni  volun- 
tàriament ni  a  petició  dels  singulars  que'n  demanessin,  pogués  donar  quan- 
titat alguna  de  menuts  major  d'onze  menuts,  «pues  es  número  sufficient 
pera  rematar  qualsevol  partida  per  gran  que  sia»,  sots  penes  que  s'expres- 
sen en  el  pregó,  entre  les  quals  la  de  no  poder  tenir  més  banc  o  taula  en 
els  referits  principat  y  comtat  aquells  qui  per  tres  vegades  infringissin  el 
pregó  (4), 

5  d'Agost  de  i6o5.  Acordà'l  Consell  de  la  ciutat  de  Barcelona  ressegellar 
ab  la  lletra  B  els  menuts  bons  de  la  ciutat  y  inutilisar  els  falsos  fentne  tro- 
ços<5).  Conseqüència  d'aquest  acort  fou  la  crida  que's  va  fer  el  dia 

22  de  Setembre  de  i6o5^  per  manament  del  ja  citat  lloctinent,  donant  el 
terme  de  quinze  dies  als  qui  tinguessin  «diners,  menuts  y  ardits  fets  y  fa- 

(i)     Salat  :  t.  I,  p.  148  y  149,  y  Heiss  :  t.  I,  p.  166. 

(2)  Arxiu  municipal  de  Barcelona  :  Llibre  de  deliberacions  del  any  i6o5,  p.  129. 

(3)  Un  imprès  d'aquesta  crida 'ns  ha  sigut  facilitat  per  En  Josep  Soler  yPalet.  (4)  ídem 
idem.  (5)  Salat  :  t.  I,  p.  148. 


Les  Monedes  Catalanes  57 

bricats  ab  la  senyal,  emprempta  o  encuny»  de  Barcelona,  pera  quc'ls  por- 
tessin als  llocs  que's  designarien,  en  els  quals  serien  tallats,  tornàntelshi 
els  troços.  els  que's  trobarien  fabricats  fora  de  la  seca,  y'ls  bons  o  fabricats 
a  la  seca  serien  «picats,  assenyalats  o  marcats  ab  una  marca  senyal  0  colp 
que  sobre  d'ells  se  picarà»,  passat  lo  qual  terme  no  tindrien  curs  els  que  no 
fossin  assenyalats,  y'ls  que'n  tinguessin  en  llur  poder  els  perdrien,  més 
quatre  vegades  el  llur  import,  en  pena  de  no  haverlos  presentat.  Pel  meteix 
pregó  s'ofereix  als  denunciants  de  falsadors  de  moneda  d'or,  de  plata  y  de 
bilió  o  menuts  y  ardits  y  als  de  les  marques  o  senyals  en  ells  posades,  «trau- 
rer  un  home  fora  de  mal»  y  ferli  remissió  de  qualsevol  delicte  haja  comès, 
enclòs  lo  de  còmplix  o  falsador  de  moneda^'^  Segons  En  Salat,  ei  dia  26 
del  meteix  mes  y  any  se  va  fer  a  Barcelona  una  altra  crida  prohibint  rebut- 
jar els  menuts  ressegellats,  això  es,  els  marcats  ab  la  lletra  B  (^). 

20  d'Octubre  de  1608.  En  aquesta  data  manà'l  lloctinent  fer  una  altra 
crida  prohibint  als  «banquers,  cambiadors  y  caixers  de  moneda»  donar, 
pendre  o  tenir  «moneda  falsa  0  de  fals  encuny  que  vulgarment  se  diu  bos- 
»catera»,  sots  pena  per  la  primera  y  segona  vegada  de  pagar  el  seu  import 
per  triplicat,  y  d'inhabilitació  perpetua  de  tenir  banc  0  taula,  els  banquers 
y  cambiadors,  y  de  cinc  anys  de  desterro  del  principat  y  comtats  de  Rosselló 
y  Cerdanya,  els  caixers,  si  per  tercera  vegada  eren  trobats  tenirne  més  de 
tres  lliures.  Aquesta  prohibició,  sots  iguals  penes,  s'extenía  també  als  boti- 
guers, tenders,  droguers,  apotecaris,  revenedors,  taverners,  etc.^3). 

20  de  Novembre  de  1610.  D'aquesta  data  es  la  facultat  exclusiva  conce- 
dida a  la  ciutat  de  Barcelona  pera  fabricar  moneda  ab  molinet,  tal  com  se 
fabricava  en  la  seca  de  Segòvia,  quedant  prohibit  valdres  d'aquest  artefacte 
a  totes  les  altres  poblacions  de  Catalunya  que  tenien  privilegi  de  batre  mo- 
neda'-^\ 

L'any  161 1  corrien  a  Catalunya  més  de  dos  milions  de  moneda  curta  y 
retallada,  haventhi  croats  faltats  de  setze  y  fins  de  vint  y  vuyt  grans'^'.  Con- 
tra aquest  abús  se  dictaren  varies  disposicions  pel  lloctinent  Don  Pere  Man- 
rique; així,  en 

5  de  Març  de  1611^  manà  fer  una  crida,  per  la  qual  després  de  fer  me- 
mòria, coníirmantla,  de  la  feta'l  dia  28  de  Janer  del  meteix  any  respecte 

(i)  Crida  impresa,  en  poder  del  Sr.  Soler  y  Palet. 

(2)  Salat  :  t.  I,  p.  148. 

(3)  Crida  impresa,  en  poder  del  senyor  Soler  y  Palet. 

(4)  Salat  :  t.  II,  document  LXXIV.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  5 189,  fs.  70  v.  y  71. 
(3)  Salat  :  t.  I,  p.  148. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  ** 


58  Joaquim  Botet  y  Sisó 

les  monedes  de  quatre  y  de  vuyt  reals  castellans,  s'ordenà,  ab  imposició  de 
severes  penes  pecuniàries  y  corporals  als  contrafactors,  qu'en  endevant 
ningú  prengués  ni  dongués  peces  retallades  de  dos  reals,  testons  ni  mitjos 
testons  sinó  a  pes  y  pel  llur  just  valor*'^  y  com  aquestes  crides  no's  referien 
més  qu'a  la  moneda  castellana,  per  lo  qu'aspecta  a  la  catalana,  en 

i6  de  Maig  de  i6i  i,  ordenà  y  va  fer  pregonar  :  primer,  que'ls  reals, 
sous  y  sisens  encunyats  en  seques  reyals,  qu'a  la  yista's  conegués  que  no 
eren  retallats,  correguessin  a  compte  y  número y  no  a  pes;  segon,  que'ls 
retallats  no  correguessin  més  qu'a  pes;  tercer,  que  qualsevol  altra  moneda 
d'encuny  fals  «que  vulgarment  se  diu  boscatera»  quedava  prohibida,  venint 
obligats  els  que'n  tinguessin  a  denunciaria  dintre'l  terme  de  trenta  dies  als 
jutges  de  Cort,  a  Barcelona  y  als  ordinaris  de  cada  ciutat,  vila  o  lloc,  fora  de 
Barcelona,  els  quals  la  trencaran  y  faran  entrega  delstroços  als  denuncia- 
dors; quart,  que'ls  banquers  y  cambiadors  vinguessin  obligats  a  jurar,  din- 
tre'l terme  de  tres  dies,  en  mans  del  regent  de  la  Cancillería  a  Barcelona 
y  dels  jutges  ordinaris  fora  de  Barcelona,  qu'en  els  llurs  bancs  y  taules  tin- 
drien tisores  y  tallarien  la  moneda  falsa  o  boscatera  que  se'ls  presentés, 
entregant  els  troços  y  denuncianta  la  Regia  Cort  als  portadors  d'ella;  quint, 
que  s'apliqués  als  falsadors  de  moneda  la  pena  de  confiscació,  tal  com  se 
disposà  en  el  privilegi  concedit  a  Barcelona  per  Pere  II  en  1285 ;  y  sisè,  qu'a 
més  del  premi  de  100  lliures  ofert  per  la  ciutat  de  Barcelona  als  denunciants 
de  falsadors  de  moneda,  per  cada  falsador  que  s'entregaría  a  la  Justícia,  se- 
ria feta  remissió  de  pena  a  una  o  dues  persones  ja  culpades  de  qualsevol  de- 
licte^^);  y  '1  meteix  dia,  mes  y  any,  va  disposar  se  fes  també  pregó  manant  a 
tothom  que  tingués  «reals,  sous  y  sisens  curis»  els  deposités,  l'endemà  y  lo 
més  tart  l'endemà  passat  de  feta  la  crida,  en  poder  de  les  persones  que'ls 
consellers  de  la  ciutat  designarien,  les  quals  els  hi  donaran  per  lo  que  val- 
guin bona  moneda,  y  que  passats  els  dos  dies  senyalats  no'ls  serien  admesos 
a  manifestarlos  ni  depositarlos,  ni  se'ls  faria  esmena  alguna^s). 

En  les  dues  derreres  crides  s'hi  fa  menció  de  sisens  com  moneda  efectiva 
encunyada  en  seca  reyal,  y  del  contingut  d'elles  se'n  desprèn  qu'eren  una 
moneda  de  plata,  puix  se  cambiaven  ab  bona  moneda  els  que,  com  les  al- 
tres monedes  de  plata  corrents,  això  es,  reals  y  sous  o  mitjos  reals,  fossin 
retallats.  Se'ls  anomenava  sisens,  per  que  cada  un  valia  sis  diners,  la  quarta 


(1)  Salat  :  t.  II,  document  LXXV. 

(2)  Salat  :  c.  II,  drcument  LXXVI. 

(3)  Crida  impresa,  en  poder  del  Sr.  Soler  y  Palet. 


Les  Monedes  Catalanes  5q 

part  del  real  de  plata;  eren,  per  consegüent,  quarts  de  real.  En  la  descripció 
de  les  monedes  d'aquest  regnat,  publicàrem  un  exemplar  d'aquesta  raríssi- 
ma  moneda. 

r^  d'Agost  de  rOrr.  D'aquesta  data  es  l'autorisació  concedida  pel  lloc- 
tinent al  mestre  de  la  seca  de  Barcelona,  Pere  Pau  Riba,  pera  que,  en  el 
terme  de  quatre  mesos  y  en  elllocque'ls  consellers  designessin,  qu'a  aquest 
efecte  seria  considerat  com  seca  reyal,  pogués  encunyar  ab  el  molinet  «o  en- 
cuny del  portuguès»  y  valentse  dels  oficials  y  obrers  de  la  seca,  qualsevol 
moneda  de  sous,  diners  y  ardits,  de  la  meteixa  lley,  empremptes  y  mòdul 
qu'era  costum  fabricar  dites  monedes  en  la  seca  reyal*''.  Ignorem  quin  re- 
sultat donà  la  màquina  o  molinet  inventat  «pel  portuguès»  y  si  s'adoptà  o 
no  pera  les  encunyacions  posteriors  de  moneda,  puix  no  hem  trobat  cap 
més  menció  d'ella  en  els  documents. 

25  de  Janer  de  1612.  Ordre  del  rey  al  seu  lloctinent  en  el  Principat,  pera 
qu'ab  urgència  l'ir^ormés  sobre  la  queixa  produïda  per  Pau  Riba,  mestre 
de  la  seca  de  Barcelona,  respecte  dels  perjudicis  qu'ocasionava '1  fet  de  ba- 
tres  moneda  en  tantes  localitats  «couio  ahora  que  en  mas  de  do^e  ciudades, 
villas y  lugares  labran  moneda»,  y'ls  abusos  que's  cometien  :  així  com  tam- 
bé respecte  la  seva  demanda  de  que  fins  la  concedida  en  virtut  de  privilegi 
se  fabriqués,  com  abans  se  feya,  en  la  seca  de  Barcelona,  y  «muy  en  par- 
ticular en  virtud  de  que  privilegios  se  labra  moneda  eyi  Lérida  y  de  las  sos- 
pechas  que  me  di^^en  ay  en  dicha  fabrica  por  estar  cometida  d  un  herrero»'^\ 
5/  de  Maig  de  1612.  El  lloctinent  marquès  de  Almazàn,  durant  el  bene- 
plàcit del  rey,  el  seu  y'l  dels  seus  successors  en  el  càrrec,  concedí  als  con- 
sellers de  Barcelona  la  facultat  de  fer  fabricar  menuts  y  ardits,  sense  cap 
barreja  de  plàtans).  En  aquesta  llicencia's  parla  d'haverse  fet  recentment 
reducció  en  el  valor  de  la  moneda  de  plata,  de  qual  reducció  no'n  tenim 
altra  noticia. 

I  j  d'Agost  de  1614.  El  meteix  lloctinent,  després  de  recordar  que  feya 
poc  havia  permès  posar  en  circulació  les  dobles  de  dues  cares  qu'hi  havia 
a  la  Taula  de  Barcelona,  pel  valor  de  trenta  cinc  reals  cada  una  y  les  sen- 
zilles o  mitjes  dobles  per  disset  reals  y  mitj,  concedí  als  consellers  de  la  ciu- 
tat que  poguessin  fer  fabricar  en  la  seca  reyal  «Jlorines  de  oro  que  es  la  quar- 
ta parte  del  doblon,  tales  como  los  que  la  sobre  dicha  ciudad  tiene  desde  el 


(i)    Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  SiSg,  f.  98. 

(2)  ídem  :  reg.  4898,  f.  98. 

(3)  Salat  :  t.  II,  document  LXXVII.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  6190,  f.  loi  v. 


6o  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Seíior  Rey  catòlic 0  D.  Fernando,  del  mismo  peso,  quilate y  fornia» ^  donàn- 
telshi  el  valor  de  vuyt  reals  y  tres  quarts  cada  un^'^  Hem  copiat  literalment, 
subratllantles,  algunes  paraules  d'aquest  document,  per  que  d'elles  resulta 
ab  claretat  que  les  monedes  que'l  lloctinent  autorisà  pera  encunyar  als 
consellers  de  Barcelona,  y  qu'en  el  document  s'anomenen //orms,  no  eren 
tals  florins, sinó  quarts  de  dobla  o,  més  ben  dit,  meytats  de  principat, qu'eren 
la  moneda  que  Barcelona  tenia  desde  el  seíior  Rey  católico  D.  Fernando.  Però, 
com  en  el  document  s'expressa  que's  tracta  de  dobles  de  dues  cares  y  de 
mitjes  dobles,  o  sigui  d'excelents  y  de  mitjos  excelents  dels  Reys  Catòlics, 
que  no  sabem  s'haguessin  fabricat  a  Barcelona  durant  el  llur  govern,  no 
queda  altre  recurs  qu'interpretarho  en  el  sentit  de  que  la  llicencia  concedi- 
da era  pera  encunyar  quarts  d'excelent  «del  mismo  peso,  qiiilate y  forma», 
això  es,  de  la  meteixa  lley  y  tipus,  y  de  la  talla  proporcionada  a  la  dels  ex- 
celents. Ara  bé  :  aquests  quarts  d'excelent,  si  s'encunyaren,  són  completa- 
ment desconeguts  y  fins  are  no  n'ha  comparegut  erdloc  cap  exemplar. 
M.  Heiss  es  d'opinió  de  que  les  monedes  que  s'encunyaren  en  virtut  d'aquest 
permís  foren  excelents  y  mitjos  excelents,  y  no  quarts  d'excelent  com  diu 
el  document^^^.  Els  excelents  y  mitjos  excelents  que's  conserven,  encunyats 
pròximament  en  aquest  temps,  els  descriurem  més  endevant,  y  exposarem 
el  nostre  parer  respecte  dels  que  sens  dubte  foren  fabricats  a  Barcelona. 

25  d'Octubre  de  lóij.  Pera  subvenir  el  rey  a  la  falta  de  moneda  qu'hi 
havia  en  el  principat  de  Catalunya  y  comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  acce- 
dint en  part  a  lo  demanat  pels  consellers  de  la  ciutat  de  Barcelona,  otor- 
gà  a  aquesta  facultat  pera  fer  encunyar,  en  la  seca  reyal  d'ella  y  pels  obrers 
y  moneders  de  la  meteixa,  sous  o  mitjos  reyals  de  plata  de  lley  igual  a  la  de 
la  moneda  de  plata  castellana  (onze  diners  y  quatre  grans)  y  de  talla  76 
reyals  el  marc  català,  per  manera  que  de  cada  marc  en  sortissen  162  peces, 
cada  una  de  les  quals  havia  de  córrer  al  for  d'un  sou  o  de  dotze  diners. 
Posà  per  condició  que  la  quantitat  de  moneda  íabricadera  no  pogués  passar 
del  valor  de  100  000  ducats  y  que's  fabriqués  ab  plata  amonedada  o  en  massa 
procedent  de  Castella  y  de  cap  manera  ab  plata  amonedada  encunyada  a 
Catalunya  ab  anterioritat.  Per  lo  qu'aspecta  als  tipus,  no  disposà  res,  con- 
servanlse  en  la  moneda  que  s'encunyà'ls  meteixos  qu'estaven  en  us,  per 
manera  que'ls  sous  nous  solament  poden  distingirse  dels  encunyats  abans 
per  llur  pes  y  lley.  Ab  aquesta  llicencia  s'introduí  una  modificació  en  la 

(1)  Salat  :  t.  II,  document  LXXVIII. 

(2)  Heiss  :  t.  II,  p.  98  y  t.  I,  ps.  137  y  316,  f.  20,  ns.  68,  72  y  75. 


Les  Monedes  Catalanes  6i 

moneda  catalana,  aumcntàntseli  la  lliga  en  vuyt  grans  per  reyal  de  plata, 
V  la  talla  en  quatre  reyals  per  marc,  lo  que  representa  una  disminució  de 
set  per  cent,  a  poca  diferencia,  en  son  valor  intrínsec.  El  pes  teòric  o  legal 
dels  sous  de  la  nova  moneda  devia  ésser  el  de  f  641  grams  per  sou  o  mitj 
reyal  de  plata,  dels  quals  l'soó  de  plata  fina  y  o'235  de  lliga.  La  disminució 
era  encare  molt  menor  de  lo  qu'havíen  demanat  els  consellers  de  Barcelona, 
puix,  de  les  instruccions  donades  pel  rey  a  son  lloctinent  a  Catalunya  pera 
l'execució  de  la  dita  llicencia,  resulta  qu'aquèsts  volien  que  s'aumentés  la 
talla  fins  a  80  reyals  per  marc.  Tampoc  el  rey  disposà  res  sobre'ls  extrems 
de  la  demanda  referents  a  l'encunyació  de  mitjes  dobles  d'or,  de  dues  cares, 
de  les  qu'aleshores  corrien,  y  a  la  de  qüenis^  o  quarts  de  reyal  de  bilió,  de 
valor  una  quarta  part  de  sou,  o  sigui  sis  diners  cada  un,  y's  reservà  resol- 
dre sobre  la  reducció  del  for  de  la  moneda  d'or,  que's  pagava  al  preu  exa- 
gerat de  35  sous  la  dobla  de  dues  cares,  pera  quan,  realisat  el  batiment  con- 
cedit de  mitjos  reyals  de  plata,  se  poguessin  apreciar  els  resultats  obtinguts 
y  l'efecte  produit  per  la  concessió  en  les  poblacions  que,  com  Gerona,  a  ella 
s'oposaren^". 

2  de  Març  de  i6i8.  El  lloctinent,  duc  d'Alburquerque,  ab  autorisació 
reyal,  havia  rebaixat  a  trenta  tres  rals  el  valor  de  les  dobles  de  dues  cares 
anomenades  «treintines»  y  a  son  respecte  'Is  «medios  treintines»^  y  ab  aques- 
ta data  concedí  als  consellers  de  Barcelona  que,  ab  consentiment  del  rey, 
el  seu  y  '1  dels  seus  successors  en  el  càrrec,  poguessin  fer  fabricar  en  la  seca 
reyal  de  la  ciutat  terços  de  trentí,  que  valguessin  cada  un  d'ells  onze  rals, 
fossin  de  la  meteixa  Uey  y  quirat  que'ls  trentins  y  tinguessin  el  pes  corres- 
ponent al  llur  for  o  valor'^). 

Durant  aques  regnat  no  s'encunyà  moneda  reyal  a  la  Seca  de  Perpinyà. 

Del  extracte  dels  documents  apuntats  se'n  dedueix  :  qu'en  el  regnat  de 
Felip  II  començà  a  Barcelona  l'encunyació  d'ardits,  o  dobles  diners,  y  la  de 
diners  o  menuts  de  coure,  sense  barreja  de  plata;  que's  disminuí'l  valor 
intrínsec  de  les  monedes  de  plata,  y  que  va  facultarse  als  consellers  de  la 
ciutat  pera  encunyar  escuts  d'or  com  els  de  Castella,  dobles  y  senzills; 
quarts  de  doblo  de  dues  cares  o  sigui  d'excelent,  y  terços  de  trentí,  que  era'l 
nom  que  llavors  se  donava  als  dits  excelents. 

D'aquestes  monedes,  són  conegudes  les  de  bilió  y  de  coure  pur,  les  de 
plata  y'ls  terços  de  trentí  d'or. 

(i)     Apèndix  :  Document  CII.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4897,  f.  285  v.  Arxiu  Munici- 
pal de  Gerona,  copia  intercalada  en  el  Manual  d'Acorts  de  1617,  f.  154. 
(2)     Salat  :  t.  II,  p.  110,  document  LXXIX. 


62 


Joaquim  Botel  y  Sisó 


SEQUES  LOCALS 

Perpinyà.  —  i^  de  Juliol  de  i5gQ.  Llicencia  donada  pel  rey  a  la  vila  de 
Perpinyà,  pera  encunyar  moneda  de  bilió  en  quantitat  de  quaranta  mil 
ducats^'). 

M.  Colson  creu  que  si  la  fabricació  autorisada's  verificà,  varen  utilisarse 
els  cunys  usats  pera  Tencunyació  de  la  moneda  fabricada  en  virtut  de  la 
llicencia  del  any  precedent  y's  decanta  a  creure  qu'en  Juny  del  1600  no 
havia  començat  encare  l'encunyació. 

En  8  de  Janer  de  1603  se  demanà  permís  al  lloctinent  pera  reduir  a  la 
meytat  el  valor  en  curs  de  la  moneda  encunyada  a  Perpinyà  que  d'aques- 
ta manera  resultaria  acomodat  al  valor  intrínsec  prescrit  en  el  privilegi  re- 
but pera  fabricaria,  a  lo  qu'aquèll  accedí  en  18  del  meteix  mes.  El  19  se 
publicà  per  medi  de  crida  la  rebaixa  del  valor  de  la  moneda,  y  el  dia  23, 
també  de  Janer,  se  reduí  a  la  meytat  el  preu  dels  queviures  y  de  les  merca- 
deries; extranya  y  contraproduent  manera  d'obtenir  l'objectiu  que's  pro- 
posaven ab  la  reducció  del  valor  de  la  moneda. 

1 1  de  Maig  de  1603,  El  capità  general  y  lloctinent,  autorisà  als  cònsuls 
de  Perpinyà  pera  fabricar  menuts,  ab  les  armes  de  la  vila,  en  quantitat  de 
1. 000  ducats,  reservantse'l  nomenament  del  mestre  de  l'encunyació,  per 
impossibilitat  de  verificaria'l  mestre  de  la  seca  Joseph  Boquet.  El  nomena- 
ment se  va  fer  a  favor  de  Pere  Pujol^^^ 

24  de  Setembre  de  1 60^.  El  rey  Don  Felip  facultà  als  cònsuls  de  Perpinyà 
pera  encunyar  menuts,  dintre'l  terme  de  tres  anys,  en  quantitat  de  vint  mil 
ducats(3).  L'encunyació  fou  també  encomenada  al  citat  Pujol,  que's  va 
comprometre  a  fer  els  menuts  de  lley  de  quatre  grans  de  plata  per  marc  y 
a  la  talla  de  dinou  reals.  L'  última  entrega  de  menuts  fabricats  fou  feta  en 
12  de  Juny  del  any  1604. 

10  de  Novembre  de  1606.  En  aquesta  data.  En  Joan  Barceló  fou  nome- 
nat pel  rey  mestre  de  la  seca  de  Perpinyà,  per  defunció  de  Josep  Boquet^^). 

1 5  dWbril  de  161 1 .  Nova  autorisació  concedida  als  consellers  de  Perpi- 
nyà pel  lloctinent  Don  Pere  Manrique,  en  nom  del  rey,  pera  fabricar  me- 
nuts en  quantitat  de  2.000  ducats (^'.  En  l'instància  pera  obtenirla,  s'expressa 


(i)  Colson  :  document  XXXIL  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4879,  fs.  100  y  101. 

(2)  Colson  :  ps.  i54-i56  y  document  XXXIII. 

(3)  Colson  ;  document  XXXIV.  Arxiu  Corona  Aragó  :  4888,  f.  276. 

(4)  Colson  :  p.  i58. 

(5)  Colson  :  document  XXXV.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  5i88,  fs.  178  y  següents. 


Les  Modedes  Catalanes  63 

qu'era  tanta  la  falta  de  menuts  en  aquella  vila  que  per  falla  d'ells  se  han 

de  servir  dels  ploms  0  pallofes  de  las  Iglesias  collegiadas lo  que  lambé 

causa  grans  escàndols.  En  el  privilegi  s'ordenà  que'l  valor  en  curs  dels  me- 
nuts que  s'encunyessin  havia  d'ésser  igual  al  llur  valor  intrínsec. 

8  de  Maig  de  161 1.  S'amplià  l'anterior  concessió  ab  la  facultat  de  fabri- 
car altres  2.000  ducats'''. 

L'encunyació  dels  4.000  ducats  qu' importaven  juntes  les  dues  llicencies, 
fou  encomanada  a  Miquel  Bosch,  de  Perpinyà,  ab  la  condició  de  que  l'havia 
de  tenir  enllestida'l  dia  de  Tots  Sants  del  meteix  any.  Pera  ella  varen  fa- 
bricarse  uns  cunys  que  tenien  d'un  costat  l'imatge  de  Sant  Joan  Baptista, 
y  del  altre  una  creu  y  una  P,  dels  quals  va  fersen  proba  sobre  quatre  unces 
de  flans,  y,  com  no  agradaren  als  cònsuls,  se'n  feren  d'altres  ab  dues  P,  lli- 
gades y  posades  sota  d'una  A,  que  foren  els  que  s'emplearen  en  el  bati- 
ment  dels  menuts^-'. 

M.  Colson,  de  qui  hem  tret  les  noticies  precedents  sobre  les  monedes  de 
Perpinyà  durant  aquest  regnat,  no  diu  res  dels  ressegells  consistents  en  una 
P  y  en  un  cap  de  Sant  Joan,  que's  troben  en  monedes  anteriors  a  les  de 
l'emissió  del  any  161 1.  Es  molt  fàcil,  com  hem  insinuat,  que'l  primer  hi 
fos  posat  a  Puigcerdà  y  que  '1  segon,  qu'es  el  que  més  sovinteja,  s'hi  posés 
quan  se  va  rebaixar  el  valor  de  la  moneda  en  1603. 

GERONA 

/j  de  Juliol  de  i Sgg.  Ab  aquesta  data  concedí  Felip  II,  als  jurats  de  Ge- 
rona,  llicencia  pera  fer  fabricar  10.000  lliures  de  menuts'3\  En  virtut  d'ella 
després  d'haver  procurat  inútilment  la  confirmació  del  privilegi  de  Joan  II 
pera  encunyar  moneda  d'or,  de  plata  y  d'altres  metalls  sense  cap  limitació, 
contractaren  ab  l'argenter  geroní  Francesc  Solà  l'encunyació  dels  predits 
menuts,  ab  les  condicions  acostumades  y  la  de  gravar  en  els  diners  «la  figu- 
ra de  sa  Magestat  de  una  part  e  les  armes  de  la  ciutat  de  GeroJia  de  l'altre 

(i)     Colson  :  document  XXXVI.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  6189,  164. 

(2)  Colson  :  p.  161.  Segons  el  compte  d'aquest  autor,  abans  de  procedirse  a  l'emissió  de 
menuts  del  any  161 1,  existien  en  la  casa  de  la  vila  de  Perpinyà,  entre  serviblesy  inservibles, 
588  encunys  de  monedes,  usats  en  les  fabricacions  precedents.  Apuntem  aquesta  noticia, 
per  qu'explica  les  molles  varietats  de  cuny  que  s'observen  en  les  monedes  locals  d'aquesta 
època,  y  proba  lo  defectuós  dels  procediments  de  fabricació  qu'inutilisaven  promptament 
els  cunys  y  obligaven  a  proveirsen  ab  abundor  del  moment  qu'en  un  espay  de  temps  rela- 
tivament curt  s'havia  de  fabricar  gran  quantitat  de  peces. 

(3)  Arxiu  municipal  Gerona  :  Llibre  de  Moneda,  iSgg,  fs.  3  y  4,  y  Llibre  Vermell. 


64  Joaquim  Botet  y  Sisó 

part».  La  suma  total  de  diners  encunyats,  entregada  per  En  Solà,  pujà  a 
9.977  lliures  y  dos  diners.  Es  de  notar  que,  encare  que  no  s'expressi  en  el 
contracte,  consten  en  l'acta  del  primer  assaig  de  menuts,  fet  en  9  de  Setem- 
bre del  any  1602,  les  següents  paraules  :  los  quals  menuts  a  la  una  part  te- 
nen una  cara  del  cap  real  ab  una  lletra  G  debaix  dita  cara,  ço  es  en  lo  coll 
del  dit  cap...»^^\  Aquest  detall,  que  s'exigí  en  les  encunyacions  subsegüents, 
es  molt  interessant  y  permet  distingir  ab  seguretat  els  menuts  geronins  de 
Felip  II  dels  batuts  en  temps  del  seu  pare  y  antecessor  Felip  I.  Per  no  haver 
tingut  noticia  d'aquest  y  d'altres  documents  que  mencionarem,  no  havien 
senyalat  fins  are  'Is  numismates  cap  diferencia  entre  'Is  menuts  geronins 
del  un  y  del  altre  rey^^) 

De  la  quantitat  entregada  per  En  Solà,  resulta  que  faltava  molt  poc  pera 
arrivar  a  la  suma  de  10.000  lliures  permeses,  però  com  qu'aquèstes  eren 
franques  de  despeses,  els  jurats  s'ho  arreglaren  pera  poguer  encunyar  una 
quantitat  molt  major;  així,  en  Maig  de  1602  compraren  una  casa,  ab  el  seu 
hort,  pera  transformaria  en  seca  o  fàbrica  de  moneda,  y  prescindint  d'escrú- 
pols, en  18  de  Juliol  de  1603  acordaren  l'encunyació  de  12.000  marcs  de 
menuts  més,  la  qual  fou  encomanada  a  Joan  Matxí  y  a  Francesc  Burgués, 
ab  la  condició  de  tenirla  llesta  en  menys  de  nou  mesos  y  de  qu'en  els  nous 
diners  se  posés  del  costat  del  cap  del  rey  «U7ia  letra  G  en  lo  coll».  La  quan- 
titat de  diners  encunyada  en  aquesta  segona  fàbrica,  fou  de  15.123  lliures, 
18  sous  y  un  diner. 

No  sabem  explicarnos  en  què  podien  apoyar  la  llur  conducta,  els  jurats 
de  Gerona,  pera  continuar  l'encunyació  de  menuts,  sempre  en  virtut  del 
privilegi  del  any  1699,  per  que's  necessita  molta  habilitat  pera  conseguir 
que  les  despeses  de  fabricació  de  10.000  lliures  fessin  pujar  aquesta  quan- 
titat a  la  suma  de  105.468  lliures,  16  sous  y  9  diners,  que  fou  la  dels  diners 
que  s'encunyaren  entre  les  dugués  encunyacions  de  qu'  hem  parlat  y  altres 
quatre  que  les  seguiren  abans  d'obtenir  la  nova  llicencia  reyal  del  any  161 1 . 
Menys  ens  expliquem  encare  que,  essent  tal  el  procedir  d'aquells  jurats, 
s'atrevissin  a  acudir,  com  ho  feren  a  principis  del  any  1604,  en  demanda 

(i)     Apèndix  :  Document  CHI.  Arxiu  municipal  de  Gerona,  Llibre  Moneda,  f.  73. 

(2)  Pujol  :  Memorial  Numismàtico,  t.  I,  234,  diu  :  «Los  menudosde  los  tres  Felipesson 
tan  semejantes  que  hacen  imposible  la  clasificación  por  reinados»;  y  lo  meteix,  Heiss,  t.  II, 
p.  i5o:  «m  número  10  que  ostenta  el  [nom]  de  Felipe  ha  salido  de  un  cuno  que  probable- 
mente  sirvió  para  los  monarcas  del  mismo  nombre  que  se  sucedieron  desde  el  segundo 
hasta  el  cuarto».  La  distinció  sols  deu  ferse  entre  '1  segon  y  '1  tercer  y  es  la  senyalada  per 
la  G  en  el  coll;  Gerona  no  encunyà  diners  0  menuts  en  el  regnat  de  Felip  IV  (III  de  Cata- 
lunya), fet  qu'ignoraren  també'ls  senyors  Pujol  y  Heiss. 


Les  Monedes  Catalanes  65 

de  que's  prohibís  la  circulació  dels  menuts  de  Banyoles  en  la  ciutat  de  Ge- 
rona  y  '1  seu  bisbat,  ab  la  sola  excepció  de  la  vegueria  de  Besalú,  y  de  que  no 
s'accedís  a  la  petició  de  la  vila  de  Palamós  pera  encunyar  menuts"'.  Les 
altres  quatre  encunyacions  o  fàbriques  a  que'ns  hem  referit,  foren  les  se- 
güents : 

La  tercera,  en  virtut  d'acort  pres  en  6  de  Juliol  de  1604,  en  quantitat  de 
12.000  marcs.  Va  ser  encarregat  d'ella  Joan  Clapés,  que  1'  acabà  en  29 
d'Agost  de  i6o5.  La  quantitat  de  menuts  encunyats  fou  de  i8.6g8  lliures, 
17  sous  y  3  diners;  consta  qu'en  ells  se  posà  la  lletra  G  en  el  coll  del  rey. 

La  quarta  fàbrica,  per  la  quantitat  d'altres  12.000  marcs,  fou  acordada 
en  17  d'Agost  de  i6og.  S'encomenà  als  abans  dits  Burgués  y  Clapés,  que's 
comprometeren  a  tenirla  llesta  en  vuyt  mesos  y  a  feria  «en  la  casa  del  con- 
sell de  dita  ciutat,  ço  es  en  la  casa  de  la  fàbrica  que  per  ço  sia  Ja  dedicada 
y  fio  en  altre  pari» ^  posant  la  G  en  el  coll  del  rey.  La  quantitat  de  diners 
entregats  fou  de  21.183  lliures,  16  sous  y  4  diners. 

La  quinta,  encarregada  als  meteixos  y  ab  iguals  condicions,  per  la  quan- 
titat de  8.000  marcs,  se  començà'l  3  de  Novembre  de  1610  y  s'acabà  a  1 1  de 
Maig  de  161 1.  La  quantitat  fabricada  pujà  a  20.904  lliures. 

La  sisena  y  última,  feta  pels  meteixos  Burgués  y  Clapés,  y  ab  iguals  con- 
dicions, fou  per  12.000  marcs  y  s'acabà  en  Abril  del  any  1612.  S'encunya- 
ren els  menuts  en  quantitat  de  19.480  lliures,  19  sous  y  11  diners. 

Durant  les  tres  derreres  encunyacions  y  ab  el  pretext  de  no  ésser  prou 
gran  la  casa  comprada  pera  fàbrica  de  moneda,  se  resolgué  comprarne  al- 
tres quatre  de  veínes.  Se  formalisà  la  compra  '1  4  de  Febrer  de  161 1 .  pel 
preu  de  426  lliures^^). 

50  de  Juny  de  161 1 .  Llicencia  concedida  per  Don  Pere  Manrique,  lloc- 
tinent del  rey  en  el  Principat,  als  jurats  de  Gerona,  pera  batre  6.000  lliures 
de  menuts^s).  En  virtut  d'ella,  en  31  de  Març  de  1612  disposaren  els  jurats 
la  séptima  fàbrica,  acordant  encunyar  per  ara,  això  es,  entre  tant,  18.200 
marcs,  quantitat  molt  superior  a  l'autorisada  y  a  la  qual  l'expressió  per  ara, 
demostra  que  no  pensaven  limitarse.  Fou  encomenada  l'encunyació  a  Joan 
Garra,  que  l'acabà'l  27  d'Abril  de  1614,  entregant,  en  menuts  encunyats, 
la  quantitat  de  23. 131  lliures,  4  sous  y  8  diners.  Aquesta  fou  la  darrera  en- 
cunyació  que  tingué  lloc  a  Gerona  en  el  regnat  de  Felip  II. 

(i)     Arxiu  Municipal  Gerona  :  Llibre  de  Moneda,  f.  170. 

(2)  Arxiu  Municipal  Gerona  :  Llibres  de  Moneda  y  Manuals  d'acorts  dels  anys  respectius. 

(3)  Arxiu  Municipal  Gerona  :  Pergamins  Reyals,  n.  308  :  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  5i8g, 
f.  212. 

Institut  d'Estudis  Catalans-  9 


66  Joaquim  Botct  y  Sisó 

En  totes  les  citades  encunyacions  intervingué  un  representant  del  mestre 
racional,  nomenat  per  aquest,  lo  que  no  va  impedir  les  extralimitacions 
qu'hem  assenyalades. 

L'excessiva  abundor  de  menuts  y  la  falta  quasi  absoluta  de  plata  encunya- 
da, dificultaven  les  transaccions  y  ocasionaven  tals  perjudicis  a  la  ciutat, 
que'ls  jurats  se  vegeren  obligats  a  retirarlos  de  la  circulació.  Així  s'acordà 
en  i5  d'Abril  de  1617,  y  dos  dies  després  se  va  fer  una  crida  donant  tres 
dies  de  terme  pera  denunciarlos  y  presentaries  al  cambi.  El  5  de  Maig  ja 
se  n'havien  recuUit  10.000  lliures,  però  com  ne  quedaven  encare  molts  y  la 
ciutat  no  tenia  plata  pera  cambiarlos,  se  disposà,  ab  consentiment  dels  seus 
posseïdors,  que  la  ciutat  els  retindria  donàntelshi  plata  quan  se  l'hagués 
proporcionada;  a  aquest  efecte  se  resolgué  pendre  un  censal  de  4.000  lliu- 
res y  acabar  de  recullir  els  menuts. 

En  25  d'Agost  de  1618  s'acordà  tenir  guardats  tots  els  menuts  recuUits 
y  mantenirlos  fora  de  circulació.  Se  disposà,  ademés,  qu'abans  de  resoldre 
sobre  la  llur  fusió,  se'n  fes  un  assaig  pera  averiguar  ab  exactitut  la  plata 
que  contenien,  y  al  dit  efecte  se'n  remeteren  alguns  a  Barcelona  y  a  Gèno- 
va, y  se'n  va  fer  també  un  assaig  per  dos  argenters  de  Gerona. 

Vic.  —  5  de  Juliol  de  1 61 1 .  Ab  aquesta  data,  se  concedí  a  la  ciutat  de 
Vic  llicencia  d'encunyar  menuts  en  quantitat  de  3.000  ducats^''.  Res  més 
sabem  d'aquesta  encunyació. 

Lleyda.  —  ^0  de  Jimy  de  iSgg.  En  aquest  any,  ab  motiu  de  la  celebra- 
ció de  Corts  a  Barcelona,  foren  moltes  les  poblacions  de  Catalunya  que  so- 
licitaren  y  obtingueren  del  sobirà  llicencia  pera  batre  moneda.  Una  d'elles 
va  ser  la  ciutat  de  Lleyda,  qu'exposà  al  rey  que  les  pugeses,  quatre  de  les 
quiis  valien  un  diner,  que  la  ciutat  tenia  dret  d'encunyar,  resultaven  alla- 
vors  una  moneda  inútil,  per  lo  qual  demanà  la  facultat  d'encunyar  menuts, 
com  la  tenien  concedida  altres  ciutats  y  viles  del  Principat,  «que  sieti  de 
lliga,  ab  les  armes  de  la  Ciutat»^  y  tinguessin  curs  en  les  vegueries  de  Lley- 
da, Tàrrega,  Cervera,  Balaguer  y  Agramunt.  El  rey  accedí  a  lo  solicitat,  ab 
tal  de  que  la  lliga  fos  bona  y  condecent  y  limitant  el  seu  curs  sols  a  la  ve- 
gueria de  Lleyda'2'. 

gi  de  Maig  de  1611.  Ab  aquesta  data,  el  lloctinent  escrigué  als  paers  de 
Lleyda  admetent  llurs  excuses  per  no  haver  manat  fer  les  crides  reyals  que 
se'ls  hi  remeteren  sobre '1  curs  de  les  monedes  falses  y  retallades,  ordenàn- 

(1)  Apèndix  :  Document  CIV.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  5i88,  fs.  2o5  v.  y  següents  y 
Arxiu  Municipal  Vich. 

(2)  Apèndix  :  Document  CV.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4879,  f.  25, 


Les  Monedes  Catalanes  67 

telshi  feries  tot  seguit,  yaccedint  a  modificar,  pera  conservació  dels  privilegis 
de  la  ciutat  y  per  lo  qu'  a  la  meteixa  pogués  referirse,  les  penes  imposa- 
des, en  el  sentit  de  que  de  les  confiscacions  que's  fessin  la  ciutat  en  perci- 
bís  la  mevtat,  o  sigui  dues  parts  de  quatre,  repartintse  les  dues  restants, 
per  igual,  entre  l'acusador  y  l'agent  executiu'''. 

25  de  Janer  de  161 2.  El  document  d'aquesta  data  es  el  que  ja  hem  ex- 
tractat, en  el  que'l  rey  demanava  al  seu  lloctinent  a  Catalunya  l'informés, 
entre  altres  coses,  sobre  quin  era'l  privilegi  en  virtut  del  qual  la  ciutat  de 
Lleyda  encunyava  moneda,  y  li  preguntava  lo  qu'hi  havia  de  cert  respecte 
dels  abusos  qu'  en  la  fabricació  d'ella  's  cometían  por  estar  comeiida  d  un 
herrero. 

Les  monedes  encunyades  a  Lleyda  en  virtut  de  la  llicencia  concedida 
pel  rey  en  iSgg,  fa  temps  que  són  conegudes,  però  no  eren  coneguts  els  do- 
cuments a  elles  referents  qu'acabem  de  resumir.  A  això's  deu  qu' haguessin 
sigut  mal  classificades.  En  Salat  les  cregué  mitjes  pugesesy  res  diu  de  l'época 
a  que's  remunta  la  llur  encunyació<=>.  M.  Heiss  ne  descrigué  un  exemplar, 
sense  dibuixarlo,  y'l  suposà  encunyat  en  el  segle  xiv*3).  En  Pedrals  ne  pu- 
blicà dos  exemplars,  un  d'ells  descrit  equivocadament;  els  cregué,  com  En 
Salat,  mitjes  pugeses^  y,  separantse  de  l'opinió  de  M.  Heiss,  atribuí  la  llur 
encunyació  al  regnat  de  Ferran  II,  a  derrers  del  sigle  xv  o  principis  del  xvi, 
«induintnos  a  això — diu — el  caràcter  de  la  lletra,  son  estil  de  fàbrica  y'l  seu 
metall,  que  es  coure  pur^•^H>.  D'are  endevant  se  podrà  assegurar  que  no  són 
mitjes  pugeses,  sinó  menuts  o  diners,  y  que  foren  encunyades  a  principis 
del  sigle  xvii,  regnant  Felip  II  de  Catalunya. 

Solsona.  — Es  altra  de  les  poblacions  qu'aprofitaren  la  reunió  de  Corts 
pera  obtenir  permís  de  fabricar  menuts. 

/  j  de  Juliol  de  i5gg.  El  síndic  de  Solsona  demanà  al  rey  que,  estant  la 
ciutat  en  possessió  de  fabricar  menuts  de  llautó,  ab  curs  de  tres  llegües  al 
voltant  d'ella,  se  li  concedís  la  facultat  de  bàtrels  en  endevant  de  coure,  de 
valor  24  d'ells  un  real  català  y  ab  curs  sis  llegües  al  voltant  de  la  ciutat.  El 
rey  accedí  a  lo  demanat,  emperò  limitant  el  llur  curs  a  dos  llegües  al  vol- 
tant de  Solsona(5>.  Existeixen  exemplars  de  menuts  de  Solsona,  d'aquesta 
època,  que  descriurem  després. 

(i)     Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  5i88,  f.  193. 

(2)  Salat  :  t.  I,  p.  281  y  t.  III,  1.  3.  ns.  24  y  25. 

(3)  Heiss  :  t.  II,  ps.  i55  y  i56,  n.  10. 

(4)  Pedrai  s  :  Memorial  Numismàtico  Espaíiol  :  t.  11,  p.  120,  ns.  i  y  2,  y  t.  V,  n.  g. 

(5)  Apèndix  :  Document  CVI.  Salat  :t.  II,  document  LXXII.  Arxiu  Corona  Aragó  : 
reg.  4884,  fs.  247  V.  y  següents. 


68  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

Granollers.  — jo  de  Juny^  de  1 5gg.  Entre  les  gràcies  demanades  y  ob- 
tingudes pel  síndic  de  la  vila  de  Granollers  del  Vallès,  ab  ocasió  de  celebrar- 
se  les  dites  Corts,  s'hi  compta  la  de  qu' aquesta  vila,  que  tenia  d'abans  el 
dret  d'encunyar  diners  menuts  ab  llicencia  del  batlle  d'ella,  fos  confirmada 
en  l'expressat  dret  per  privilegi  reyal,  quedant  autorisats  sos  consellers  pera 
castigar  als  qui  la  falsifiquessin  y  pera  instar  y  ésser  part  en  causa  en  con- 
tra d'ells  <■). 

Banyoles.  —  /j  de  Juliol  de  1 5gg.  A  les  poblacions  qu'obtingueren  pri- 
vilegi d'encunyar  menuts  ab  ocasió  de  les  Corts  de  Barcelona,  s'hi  ha  de 
afegir  la  vila  de  Banyoles,  que  l'obtingué  pera  fabricar  menuts  «de  lliga 
bona  y  condeceni»,  en  quantitat  de  iS.ooo  lliures  franques,  yabcurs  en  la 
vila  y  terme  de  Banyoles  y  en  tota  la  sotsvegueria  de  Besalú.  Aquesta  lli- 
cenciava ser  otorgadaab  les  condicions  acostumades,  y  pagant  els  drets  co- 
rresponenis'^^K 

I  de  Setembre  de  1600.  Les  lletres  executòries  de  la  precedent  llicencia 
foren  expedides  en  aquesta  data  pel  duc  de  Feria,  a  petició  del  síndic  de 
Banyoles,  Pere  Real^s^ 

Encara  que  la  petició  feta  per  la  vila  de  Banyoles  en  la  seva  instància  al 
rey  pera  obtenir  la  llicencia  d'encunyar  menuts,  no  fou  atesa  en  la  part  re- 
ferent a  que  tinguessin  curs  en  tota  la  vegueria  de  Gerona,  la  proximitat 
entre  abdúes  localitats  y  les  llurs  freqüents  relacions  feyen  que,  de  fet,  els 
menuts  de  Banyoles  correguessin  a  Gerona,  lo  que  resultava  en  perjudici 
dels  emoluments  del  batiment  de  menuts  d'aquesta  ciutat.  D'aquí  les  repe- 
tides crides  fetes  fer  pels  jurats  de  Gerona,  prohibint  la  circulació  en  la 
ciutat  dels  menuts  de  Banyoles,  de  que  fa  memòria  En  Pujol  en  la  carta 
citada,  y  les  gestions  del  meteixos  pera  que  cessés  l'encunyació  de  menuts 
banyolins,  de  les  que  més  enrera  hem  parlat. 

En  i6o5  eren  tants  els  menuts  falsos  de  Banyoles  que  corrien,  que  la  vila 
tingué  de  queixarse  al  lloctinent  de  que 'Is  menuts  en  ella  batuts  fossin  re- 
butjats pels  particulars  de  les  poblacions  de  la  sotsvegueria  de  Besalú,  ont 
havien  de  tenir  curs.  En  vista  d'això,  el  lloctinent  envià  a  l'expressada  vila  al 
doctor  en  lleys  Joan  Costa  y  Soldevila  ab  instruccions  sobre  lo  qu'havía  de 
fer.  Aquest,  convocat  el  Consell  de  la  població,  li  va  fer  present  la  conve- 
niència de  que  la  vila  renunciés  al  dret  y  privilegi  que  tenia  de  encunyar 

(0     Apèndix  :  Document  CVIl.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4844,  fs.  62  v.  y  53. 
(3)     Alsius  :  Ensaig  històrich  sobre  la  vila  de  Banyolas.-Cana  de  Don  Celestí  Pujol  y 
Camps;  2.^  edició,  ps.  338  y  341. -Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4882,  fs.  180  v.  y  181. 
(3)     Apèndix  :  Document  CVIII.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  4886,  f.  256. 


Les  Monedes  Catalanes  69 

menuts,  fet  lo  qual  se  dictaria  providencia  en  l'assumpte.  Renuncià  '1  Con- 
sell el  dret  d'encunyar  menuts,  y,  en  conseqüència,  el  17  de  Novembre  's 
feu  a  Banyoles,  y  successivament  a  les  demés  viles  de  la  sotsveguería  de  Be- 
salú, una  crida  reyal  ordenant  que  tots  els  que  tinguessin  menuts  de  Ba- 
nyoles deguessin  presentarlos,  en  el  terme  de  30  dies,  al  lloc  ont  se  reunien 
els  jurats  de  les  respectives  localitats,  en  el  qual  serien  examinats  per  per- 
sones enteses,  que  tallarien  els  falsos,  entregant  els  troços  als  que 'Is  presen- 
tessin, y  ressegellaríen  els  bons,  y  que,  en  endevant,  solament  els  ressegellats 
tinguessin  curs.  S'imposaven  penes  als  que  's  neguessin  a  admetre  els  diners 
ressegellats,  als  que  'Is  admetessin  sense  ressegell  y  als  que  falsifiquessin  o 
ressegellessin  fraudulentament  els  dits  menuts  ^'\  Encare  qu'en  la  crida 
no's  diu  quin  ressegell  s'estampà  en  els  menuts  de  Banyoles,  els  exemplars 
ressegellats  que  's  conserven  mostren  que  fou  un  capet  de  monjo  ab  cerclet. 
Així  acabà  a  Banyoles  l'encunyació  de  menuts.  De  les  noticies  aplegades 
per  En  Alsius  resulta  que  l'encunyació  tingué  lloc  des  del  dia  31  de  Maig 
de  1600  al  31  de  Juny  de  i6o5,  y  que  la  quantitat  de  menuts  fabricada  pujà 
a  la  suma  de  47.899  lliures,  16  sous  y  6  diners  y  mitj. 

Olot.  -  Es  quasi  segur  que,  aprofitant  la  celebració  de  les  Corts  demunt 
dites,  la  vila  d'Olot  demanà  y  obtingué  aixímeteix  llicencia  pera  encunyar 
menuts.  En  la  vila  d'Olot  no  's  conserva  '1  privilegi  y  tampoc  hem  sapigut 
trovarlo  al  Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó;  però  n'hi  ha  prou  pera  justificarho 
ab  els  diners  que's  conserven  encunyats  en  aquella  vila. 

Tortosa.-  i  8  de  Juny  de  i6ri.  El  lloctinent,  Don  Pere  Manrique,  a 
petició  del  síndic  de  Tortosa,  concedí  llicencia  a  aquesta  ciutat  pera  batre 
moneda  en  quantitat  de  4.000  lliures  de  menuts,  en  una  de  les  cares  dels 
quals  s'hi  havia  de  gravar  «la  Jigiira  del  rey»  y  en  l'altre  «una  iorra,  que 
son  les  armes  de  la  Ciutat»,  ab  la  condició  de  que,  comptat  el  metall  y  les 
despeses,  tinguessin  exactament  el  valor  que  'Is  hi  correspongués  en  la  cir- 
culació. xManà  que  's  registrés  la  llicencia  en  l'oficina  del  mestre  racional  y 
que  's  dongués  caució  idònia  en  la  forma  acostumada  ^~K  Ignorem  si  s'en- 
cunyaren les  monedes  a  que  's  refereix  aquesta  llicencia,  fins  avuy  inèdita, 
y  no  coneixem  cap  menut  d'aquesta  època  que  pugui  atribuirse  a  Tortosa. 

Tarragona.-  i^  de  Juliol  de  i6ii.  Llicencia  concedida  a  la  ciutat  de 
Tarragona  pera  fabricar  menuts  en  quantitat  de  3.000  lliures,  y  pel  terme 
de  tres  anys,  ab  curs  en  dita  ciutat  y  la  seva  vegueria.  En  ella  's  disposà  que, 

(0     Alsh'S  :  Text  d'aquesta  crida,  ps.  355  y  357. 

(2)     Apèndix  :  Document  CIX.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  óiSg,  fs.  lyS  v.  y  següents. 


70  Joaquim  Botet  y  Sisó 

comptat  el  metall  y  les  despeses,  tingués  cada  menut  el  seu  just  valor  ('\ 
Al  igual  que  de  Tortosa,  no  tenim  noticia  dels  menuts  encunyats  a  Tarra- 
gona en  virtut  d'aquesta  llicencia,  també  inèdita  fins  al  present,  ni  podem 
assegurar  que  d'ella  hagués  fet  us  la  ciutat. 

Reus.  -  Es  molt  probable  que  la  llavors  vila  de  Reus  obtingués  en  1611 
la  facultat  d'encunyar  menuts.  La  llicencia  o  privilegi  no  s'ha  trobat  fins 
are,  que  sapiguem,  però  en  els  Llibres  dels  Consells  que  's  guarden  en  son 
Arxiu  Municipal  s'hi  troben  noticies  qu'ho  comproven  plenament.  Així, 
consta  en  ells  qu'en  25  de  Març  de  161 1  acordà  'I  Consell  de  la  Vila  que's 
fabriquessin  menuts  en  quantitat  de  i. 000  escuts,  y  «que's  fassa  altre  mar- 
ca nova  del  senyal  de  la  Vila  jequintho  a  la  bona  discreció  dels  senyors 
Jurats»  ^2',  paraules  que  demostren  que  no  era  la  primera  vegada  que  s'en- 
cunyaven menuts  a  Reus  y  qu'aquesta  vila  tenia  la  facultat  de  bàtrerne  ja 
abans  del  any  161 1.  Al  citat  acort  el  seguiren  en  el  meteix  any  altres  dos  : 
el  primer,  ab  data  de  19  de  Maig,  d'encunyar  també  i.ooo  escuts  de  menuts, 
y  'I  segon,  ab  data  de  6  de  Novembre,  ignorem  per  quina  quantitat  *3).  No 
coneixem  cap  exemplar  dels  menuts  reussencs  procedents  d'aquestes  en- 
cunyacions. 

La  Seu  d'Urgell. -Castellbò.  -  90  de  Juny  de  1618.  «Consta  en  les 
actes  dels  acorts  del  Capítol  Catedral  de  la  Seu  d'Urgell,  qu'en  aquesta  data 
se  fabricaven  y  ressegellaven  monedes  en  la  ciutat  de  la  Seu  y  en  la  Vila 
de  Castellbò»  (4), 

De  les  monedes  de  la  Vila  de  Castellbò,  que  pertanyia  als  vescomtes 
d'aquest  nom,  no'n  tenim  altra  noticia  que  la  que's  conté  en  les  ratlles 
anteriors;  això  es,  que's  fabricava  y  ressegellava  en  1618. 

De  les  batudes  a  la  Seu,  n'hem  parlat  al  ocuparnos  de  les  corresponents 
al  regnat  de  Felip  í.  Es  probable  que'l  ressegell,  consistent  en  una  S,  que 
porten  les  monedes  ja  descrites,  hi  fos  estampat  en  el  referit  any  161 8. 

Passem  a  la  descripció  de  les  monedes  catalanes  d'aquest  regnat,  de  les 
quals  ne  tenim  coneixement. 

(i)  Apèndix  :  Document  CX.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  5i88,  fs.  228  v.  y  següents. 

(2)  Campaner  :  Indicador  manual  de  la  Numismàtica  Espaiiola;  ps.  356  y  357. 

(3)  Arxiu  Municipal  de  Reus  :  Llibres  de  1610-1635,  t.  II. 

(4)  Carreras  y  Candi  :  p.  86. 


Les  Monedes  Catalanes 


7' 


MONEDES  REYALS 


60 1 .  Anv 


Rev 


602.  Var. 


603.  Var. 

604.  Var. 

605.  Anv. 

Rev. 

6ü6^.  Anv 
Rev. 


=  PHIL1PPVS•DEI•G•R•HISPANIARV,  entre  dos 
cercles  de  punts;  en  el  camp,  cap,  a  l'esquerra,  igual 
ais  dels  croats  de  Felip  I. 

BARGI-NO-CI-VITAS-i  ò-g-g.  En  el  camp,  creu 
com  la  dels  croats,  cantonada  en  el  primer  y  quart 
ab  un  anell,  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 
Croat,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8178. 

Com  la  precedent,  però  ab  la  data  rG-o-g.  La  lle- 
genda del  anvers  acaba  HISPANIAR. 

Vidal-Quadras  :  Catàlee,  n.  8179. 


m 


Gom  el  n.  6oi,  però  del  any  1620.  La  llegenda  del 
anvers  diu  PHILIPPp-D  G-HISPANIARVAI- R.  La 
del  revers  :  BARG-INOCI-VITAS. 

Heiss  :  t.  11,  1.  82,  n.  2,  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8180. 

Igual  al  n.  603.  La  creu  cantonada  en  el  primer  y 
quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8181. 

PHILIPPVS•D•G•R•HISPANL  Lo  demés  com  el 

n.  604. 

Gom  el  n.  603.  La  data  es  rG-o^g. 

Mitj  croat,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8182. 

PHILIPP9    D  •  G  •  HISPÀ  •  R,   entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  bust  de  Felip  II,  a  l'esquerra. 
Gom  el  n.  604.  La  llegenda  es  :  BARG-INOG-IVI- 
TA-S-i-G-ii. 


72 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


6o6^  Var 


607.  Anv. 
Rev. 


608.  Var 


609.  Var 


Mitj  croat,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8183. 

Com  la  precedent.  La  llegenda  del  anvers  es  :  PHI- 
LIPP9•D•G•HISPANIA•R•,  y  la  data  1611. 
Colecció  del  autor. 
1  n  è  d  i  ta .  ..aapar.  ^%>f^y\ 


PHILIPPp•D•G•HISPAN•R.  Lo  demés  com  el  n.  606. 

+  BARCINO  CIVITAS  161 !,  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  sense  trencar  el  cercle  interior  ni 

la  llegenda,  creu  equilateral,  cantonada  en  el  primer 

y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres 

punts. 

Mitj  croat,  plata. -Varis. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8184. 

Com  la  precedent,  però  del  any  1612. 

Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8)85. 


La  llegenda,  R-BARCINO  CIVlTAS•i6i2,  està  po- 
sada en  l'anvers  o  sigui  del  costat  del  bust,y  la  que 
diu  :  PHILIPP9  DG  HISPAN,  en  el  revers,  o  del 
costat  de  la  creu. 

Heiss  :  t.  II,  I.  82,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8186. 


610.  Var.   :   Igual  al  608.  Una  T  en  contramarca. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8187,  1.  46,  n.  5. 


Les  Monedes  Catalanes 


73 


6ii  a  614.  Var.  :  Com  el  n.  G08,  però  ab  les  dates  1613,    lOiy, 
1 61 8  y  1O19,  respectivament. 

Salat  :  t.  1,  I.  3,  n.  17  y  t.  III,  1.  5,  n.  11;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8188, 
8189  y  8190. 


61  5.  Anv. 
Rev. 


616.  Var. 


PHILIPP9  DG  HISPÀNIA  •  R-,  entre  'Is  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  bust  de  Felip  I,  a  l'esquerra. 
Igual  al  del  n.  604.    La  llegenda  del  revers,  aixís  : 

BAR-CIiNO-CIVI-1620. 

Miíj  croat,  plata. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8191. 


L'anvers  com  el  n.  607.  El  revers  com  el  n.  60G,  però 
ab  la  data  1620. 
Colecció  del  autor. 
Inèdita. 


617.  Anv.   :   Bust  de  Felip  II,  a  ladreta,  entredoscerclesdepunts; 

derrera  '1  cap,  una  B  en  ressegell  (no  hi  hà  llegenda). 

Rev.    :   BA-RC-INO-1609;  en  el  camp,  creu  que  trenca  '1 

cercle  interior  de  punts  y  la  llegenda,  cantonada  en 

els  buyts  primer  y  quart  ab  un  anellet,  yen  els  segon 

y  tercer  ab  tres  punts. 

Quart  de  croat  0  sisè  de  plata.-Co\Qcc\ó  de  D.  Ròmul  Bosch  y  Al- 
sina, Barcelona. 
Inèdita. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  lo 


74 


6i8.  Anv 


Rev. 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 
MONEDES  DE  BILLÓ  Y  DE  COURE 


PHILIPPVS  D  G  HISPANIAR,  entre  cercle  linialy 
orla  de  punts;  en  el  camp,  bust  de  Felip  II,  a  l'es- 
querra; devant  del  bust,  A;  derrera,  R. 
+  BARGINO  GIVITAS  1614,  entre  cercle  linial  y 
vora  de  punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  les  ar- 
mes de  la  ciutat  de  Barcelona. 

Piefori  o  proba  d'ardit,  coure;  pes  :  7*20  gr.-Vidal-Quadras,  Bar- 
celona. 
Heiss  :  t.  II,  I.  82,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8192. 


619.  Anv.   :   Bust  de  Felip  II,  entre  les  lletres  A  y  R;  vora  de 
punts. 
Rev.   :   BARGINO  GIVITAS  1613,  entre  cercle  linial  y  orla 
de  punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  les  armes 
de  Barcelona. 

Ardit,  coure;  pes  :  i'5o  gr. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8193. 

620  a  623.  Var.  :  Gom  el  n.  619,   però  ab  les  dates  1614,  161 5, 
161G  y  1617,  respectivament. 

Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n,  6;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  Sigd  a  8198. 


624.  Anv.   :   PHILIP. . DGRHISPAiN,  entredoscerclesdepunts; 


Les  Monedes  Catalanes  76 

en  el  camp,  bust  de  Felip  II,  a  l'esquerra.  Una  B  en 
ressegell. 
Rev.   :   BARGINOCIVITAS  •  i-G-o-o,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  les  armes  de 
Barcelona. 

Diner,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8ig8  y  8199,  I.  46,  n.  6. 

625.  Anv.  :  PHILIPP  D  G  HISPAN,  entre  la  vora  y  un  cercle 
de  punts;  en  el  camp,  bust  de  Felip  II,  a  Tesquerra. 
Rev.  :  BAR-CIN-OGI-VIT,  entre  la  vora  y  un  cercle  de 
punts;  en  el  camp,  creu  que  trenca '1  cercle  de  punts 
y  la  llegenda,  ab  una  B  en  el  centre  y  cantonada  en 
el  primer  y  quart  ab  tres  punts  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  un  anell. 
T>iner,  coure. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  2. 


626.  Var.   :  Gom  el  n.  626.  La  llegenda  del  anvers  diu  :  PHILl- 
PPVS•D•G•HISP. 

Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  8200. 


G27.  Var.   :   Gom  el  n.  626.  La  llegenda  diu  :  PHILIPPVS•D'G• 
R  HISPÀ. 

Vidrtl  Quadras  :  Catàlec,  n.  8201. 


G   •) 


628.  Var.   :  Gom  la  precedent.  Una  B  en  ressegelL 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8202. 


76 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


629.  Anv.  :  PHÍLPPDG  HISPAR.  Lo  demés  com  el  n.  626,  però 
sense  cercle  de  punts  entre  la  llegenda  y  'I  bust. 
Rev.  :  BAR-GINO-CIVI-1616.  En  el  camp,  creu  equila- 
teral  que  trenca  la  llegenda,  cantonada  en  el  primer 
y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres 
punts. 

Diner,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec.  n.  8203. 

630  a  632.  Var.  :  Gom  el  n.  629,  però  ab  les  dates  1618,  1619  y 
1621,  respectivament. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8204  a  8206. 


OR 


633.  Anv.   :   PHILIPP9  DG-HISPA;  escudet  en  cayró  ab  les  ar- 
mes de  Barcelona,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el 
camp,  bust  de  Felip  II,  ab  bigoti,  a  l'esquerra.  (La 
llegenda  comença  abaix.) 
Rev.   :  +  CIVITAS  BARGINO  1618,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut  coronat  ab  les  armes  reyals 
d'Aragó,  entre  XI  y  R. 
On^é  o  Terç  de  trenti,  or;  pes  :  2'3o  gr. -Varis. 
Heiss  :  t.  11,  1.  82;  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8177. 


Les  Monedes  Catalanes 


11 


MONEDES  LOCALS 


PERPINYÀ 

634.  Anv.   :   + NIANIVILLE,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 

el  camp,  dues  P  lligades,  y  a  cada  costat,  una  flor. 
Rev.   :  +EGSE  +  AGNVS  +  DEl°,entredoscerclesdepunts; 
en  el  cannp,  imatge  de  Sant  Joan,  com  en  les  mone- 
des d'aquesta  vila  ja  descrites,  entre  dos  creuetes. 

Menut,  coure;  pes  :  o'yo  gr. 

Colson  :  1.  9,  n.  89;  Heiss  :  t.  lí,  1.  ii5,  n.  i. 


636.  Anv. 
Rev. 


637.  Anv. 


635.  7ar.   :  Com  el  n.  634.  La  llegenda  es  :  ECCE  AGNVS  DEI 

Colson  :  p.  164. 


Com'el  n.  634.  Les  dues  P  del  camp  estan  posades 

sota  la  lletra  A. 

+  S.IOA... BAPTISTA,  entre  dos  cercles  de  punts; 

en  el  camp.  Sant  Joan,  com  el  n.  634;  a  cada  costat 

del  Sant,  un  punt. 

Mejiut,  coure. 

Poey  d'Avant  :  i.  78,  n.  5i;  Heiss  :  t.  II,  1.  1 15,  n.  2. 


+  PHILIPPVS  III  REX-ARAE,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  dues  P lligades;  al  demunt  d'elles, 
A;  a  l'esquerra,  un  anell. 


yS  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Rev.   :  +GOMES•ROSSILIONIS•ETGE,  entre  dos  cercles 
de  punts;  en  el  camp,  Sant  Joan  com  en  les  mone- 
des precedents,  la  xifra  16-11  partida  y  gravada  ho- 
ritzontalment, al  costat  del  sant. 
Ardit?,  coure;  pes  :  j '90  gr. -Varis. 

Colson  :  1.  g,  n.  90;  Heiss  :  t.  II,  1.  ii5,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
ns.  8219  y  8220.  (Colson  senyala  alguna  petita  varietat  en  la  llegenda  del 
anvers.) 

GERONA 


638.  Anv.   :   PHILIPPVS•D•G•R,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 
el  camp,  testa  coronada  a  la  dreta,  ab  una  G  gòtica 
en  el  coll.   La  corona  trenca  '1  cercle  interior  y  la 
llegenda. 
Rev.   :  +  GIVITAS  GERVNDA,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  les  armes  de  Gerona, 
posat  entre  quatre  cercles;  una  G»dintre  y  tocant  al 
angle  superior  del  escut. 
T)iner,  coure. -Varis. 
Pujol  :  p.  234,  n.  3. 

VIC 


ww 


639^Anv.   :   +  PHILIPVS.  D. G. HISPÀ,  entre  un  cercle  linial  y 

vora  de  punts;  en  el  camp,  bust  del  rey  a  la  dreta. 

Rev.   :   +  GIVITAS-VICEN- 1 61 1,  entre  cercle  linial  y  vora 

de  punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  les  armes 

de  Vich. 


Les  Modedes  Catalanes 


79 


640.  Var. 

641.  Var. 


643.  Var. 


Diner,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  III,  I.  4,  n.  18;  Salarich  :  Historia  de  Vich,  p.  93,  n.  9;   Heiss 

t.  II,  i.  95,  n-  9;  Vidal- Quadras  :  Catàlec,  n.  8214. 


639^  Var.   :   Gom  la  precedent.   La   llegenda  del  anvers  acaba 
HISPAN. 

Museu  municipal,  Barcelona. 
Inèdita. 


Gom  la  precedent.  La  llegenda  del  anvers  diu  :  + 
PHILIPPVS•D•G•HISPAN•R. 

Vidal-Quadras  .  Catàlec,  ns.  82i5  y82i6. 

Gom  el  n.  639.  La  llegenda  del  anvers  diu  :  PHIL- 
LIPPVS•D•G•R. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8217. 


642.  Va7\   :  Gom  el  n.  639.  Devant  del  bust,  una  flor  de  llir. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  h.  8218, 


Gom  la  precedent.  La  flor  de  llir  sembla  que  surt  de 

la  boca  del  bust. 

Colecció  de  D.  Joseph  Saderra,  Olot. 

Inèdita. 


8o 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


LLEYDA 


644.  Anv. 
Rev. 


645.  Var. 


646.  Var 


647.  Anv 
Rev. 


+  CIVITAS,  entre  la  vora  y  un  cercle  de  punts;  en 

el  camp,  cap  coronat  a  la  dreta. 

+  1LERDA,  entre  la  vora  y  un  cercle  de  punts;  en 

el  camp,  flor  de  llir. 

Menut,  coure. 

Salat  :  t.  I,  p.  281  y  t.  III,  I.  3,  n.  24;  Heiss  :  t.  II,  p.  i55,  n.  10;  Pedrais  : 

Memorial  Numismàlico  Espanol,  t.  III,  p.  120,  n.  1,  1.  5,  n.g. 

Gom  la  precedent.  Un   punt  entre  cada  una  de  les 

lletres  de  la  llegenda  del  revers;  en  aquest,  CA,  en 

ressegell. 

Colecció  de  D.  Francesc  Carreras  y  Candi,  Barcelona. 

Inèdita. 


L'anvers  com  el  n.  644.  La  llegenda  del   revers  co- 
mença a  llegirse  per  baix,  y  diu  :  ...  IDA. 

Colecció  del  autor. 
Inèdita. 

+  ILERDE.  Lo  demés,  com  el  n.  644. 
+  CIVITAS.  Lo  demés,  com  el  n.  644. 

Salat  :  t.  I,  p.  281  y  t.  III,  I.  3,  n.  25;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  6921  y 
6922. 


648.  Anv.   :   +  CIVITAS.  Lo  demés,  com  el  n.  644, 


Les  Monedes  Catalanes  8i 

Rev.   :  +CIV1TAS.  Lo  demés,  com  el  n.  644. 

Pedrals  :  Memorial  Numismàlico  Espaixol,  t.  III,  p.  120,  n,  2. 
SOLSONA 


649.  Anv.   :   *  Cl VITAS -i  1620,  entre  la  vora  y  un  cercle  de  punts; 
en  el  camp,  cap  descobert  a  l'esquerra. 
Rev.   :  «  G^LSONA,  entre  la  vora  y  un  cercle  de  punts; 
en  el  camp,  creu  patriarcal,  o  de  doble  travesser. 
Menut,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Salat  :  t.  III,  1.  3,  n.  41,  Heiss  :  t.  II,  1.  93,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  8213. 

GRANOLLERS 

65o.Anv.   :  +PHILI HISPAN  •  R- 1600,  entre  la  vora  y  un 

cercle  de  punts;  en  el  camp,  bust  del  rey  a  l'esquerra. 

Rev.   :  +VIL ORVM,  entre  la  vora  y  un  cercle  de  punts; 

en  el  camp,  escut  ab  les  armes  reyals  d'Aragó  coro- 
nat y  posat  entre  dues  gralles. 
Menut,  coure. -\'idal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8210. 


65i.  7ar.   :   En  l'anvers  :  + PHILIPP3•II•D•GHÍSPAN•R•i6i6. 
Lo  demés,  com  el  n.  65o. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  821 1. 

662.  Var.   :   Sense  data.   La  llegenda  del  revers  es  :  +  VILLA' 
GRANVLLORVM.  Lo  demés,  com  el  n.  65o. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8212. 
Institut  d'Estudis  Catalans.  11 


82 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


653.  Anv. 
Rev. 

664.  Var. 


655.  Va?^ 


657.  Var 


+  PHILIPVS  DGHISR.  En  el  camp,  bust  del  rey 
a  la  dreta. 

VILLAGRANVL.  En  el  camp,  escut  com  el  del 
n.  65o;  la  corona  trenca  la  llegenda. 

Salat  :  t.  III,  i.  3,  n.  11;  Heiss  :  t.  II,  1.  91,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  8207. 

Com  la  precedent.   La  llegenda  del  anvers  diu  :  + 
PHILIPVS  DGHS  R. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8208. 


^ 


Com  el  n.  652.  La  llegenda  diu  :  +  PHILIPVS  D  G 
HISPR. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8209. 


BANYOLES 


656.  Anv.  :  PHILIPVS  •  D  •  G  •  R,  entre  la  vora  y  un  cercle  de 
punts;  en  el  camp,  cap  coronat  a  la  dreta;  la  corona 
trenca  la  llegenda. 

Rev.   :  H-OPPID A  1600,  entre  la  vora  y  un  cercle  de 

punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  les  armes  de 
Banyoles. 

Menut,  coure. -Colecció  del  autor. 
Inèdita. 


:  Com  la  precedent,  però  sense  data. 

Heiss  :  t.  II,  1.  88,  n.  2;  Alsius  :  p.   342,   n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  7610  y  761 1. 


Les  Monedes  Catalanes 


83 


658.  Var.  :  Gom  la  precedent.  Un  capet  de  monjo  en  ressegell, 


Alsius  :  p.  342,  n.  2. 


OLOT 


669.  Anv.   :  +  PHILIPVS•D•G•HISPA,  entre  cercle  linialy  vora 
de  punts;  en  el  camp,  bust  a  la  dreta. 
Rev.   :    VNIVERSIT  OLOT,  entre  cercle  linial  y  vora  de 
de  punts;  en  el  camp,  les  armes  de  la  vila. 

Menut,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  1.  IV,  n.  28;  Paluzie  :  Historia  de  Olot,  ps.  85  y  86;  Heiss : 

t.  II,  1.  93,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8748. 


660.  Anv.   :  Com  el  n.  662. 

Rev.   :  +  VNIVERCIT- OLOT.  Escut  reyal  d'Aragó,  coro- 
nat. 

Salat  ;  t.  I,  p.  285,  y  t.  III,  1.  III,  ns.  30  y  31;  Paluzie  :  ps.  85  y  86,  Heiss: 
t.  II,  1.  93,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8749-8751. 


Números  601  a  6o5.  Respecte  dels  croats  y  mitjos  croats  descrits  ab 
aquests  números,  solament  es  d'observar  que  són  tan  semblants  als  del  rey 
Felip  I,  que'ls  creuríem  batuts  ab  els  meteixos  encunys  si  les  dates  que  s'hi 
llegeixen  no  provessin  que's  fabricaren  en  temps  del  seu  fill  y  successor. 


84  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Número  606.  En  aquest  mitj  croat,  se  mantingué  '1  revers  igual  al  dels  pre- 
cedents; però  en  Tanvers  se  cambià'l  dibuix  del  cap  del  rey,  y  s'hi  afegí  un 
petit  llaç  o  cinta  que  voleya  derrera  del  coll  y  sota  la  lletugueta;  dibuix 
que  distingirà  en  lo  successiu  les  monedes  de  Felip  II  de  les  de  Felip  I,  ab 
les  excepcions  de  que  parlarem. 

Números  6oy  a  614.  Ab  el  n.  607  s'introduí  en  el  revers  de  les  mone- 
des de  plata  catalanes  una  modificació,  que  perdurà  en  els  croats  y  mitjos 
croats  fins  a  la  extinció  d'aquestes  monedes  en  temps  de  Felip  V  de  Caste- 
lla. Des  de  qu'en  1286  el  rey  Pere  II  ordenà  l'encunyació  a  Barcelona  de 
moneda  d'argent,  tant  els  croats  com  els  llurs  divisors  portaven  al  revers 
una  creu  qu'ocupava  tota  l'aria  de  la  moneda  y  trencava  o  partia  la  llegen- 
da :  aquest  tipu  fou  l'usat  en  les  monedes  barcelonines  de  plata  per  tots  els 
successors  del  rey  En  Pere.  La  modificació  introduïda  consisteix  en  haver 
tancat  la  creu  del  revers  dintre  'I  cercle  de  punts  que  separa'l  camp  de  la 
llegenda,  la  qual  se  desenrotlla  sense  cap  interrupció  tot  al  voltant  de  la  mo- 
neda; en  els  buyts  de  la  creu  s'hi  mantenen  els  anells  y  'Is  tres  punts  qu'hi 
portaven  els  croats  batuts  abans.  La  senyalada  abel  n.  6og  té  cambiades  de 
lloc  les  llegendes,  portant  l'anvers  la  corresponent  al  revers  y  viceversa,  lo 
que  no  podem  atribuir  més  qu'a  la  fantasia  del  gravador,  per  qu'en  peces 
del  meteix  any  les  dites  llegendes  ocupen  els  llocs  acostumats,  y '1  cas  no's 
repeteix  en  cap  de  les  monedes  dels  anys  següents. 

Número  6i5.  Aquest  mitj  croat,  y  el  croat  descrit  ab  el  n.  603,  consti- 
tueix les  excepcions  de  qu'hem  parlat,  per  que,  havent  sigut  batuts  en  1620, 
porten  el  bust  dels  de  Felip  I  y  la  creu  del  revers  com  la  dels  croats  an- 
teriors al  any  161 1 .  La  circumstancia  de  que  lo  meteix  s'observa  en  els  en- 
cunyats en  els  primers  anys  del  regnat  de  Felip  III,  fa  sospitar  qu'hi  hagué 
algun  motiu  fonamentat  pera  aquest  retorn  als  tipus  antics,  motiu  que, 
al  nostre  parer,  no  pot  ser  altre  que  les  reduccions  fetes  en  el  valor  intrín- 
sec d'aquestes  monedes,  reduccions  que'l  poble  devia  veure  ab  mals  ulls, 
posant  dificultats  a  la  llur  circulació.  En  tals  circumstancies  s'explica  per- 
fectament l'abandonament  del  nou  tipu,  pera  adoptar  altra  vegada'l  que 
d'antic  estava  acreditat  y  tenia  la  confiança  del  públic. 

En  efecte;  així  com  l'aparició  de  monedes  ab  el  tipu  nou  coincideix  ab 
la  reducció  de  valor  de  la  moneda  de  plata  a  que  fa  referència  la  llicencia 
del  marquès  d'Almazàn  de  21  de  Maig  de  1612,  la  reaparició  de  monedes 
ab  els  tipus  antics  segueix  a  curta  distancia  l'autorisació  donada  pel  rey,  en 
23  d'Octubre  de  1617,  als  consellers  de  Barcelona  pera  encunyar  en  la  seca 
reyal  de  la  ciutat  sous  y  mitjos  reyals  de  plata  de  menys  valor  intrínsec 


Les  Monedes  Catalanes  85 

que'ls  qu'abans  s'encunyaven.  Es  molt  natural  que'l  poble,  qu'era'l  perju- 
dicat, rebutjés  la  nova  moneda  '". 

Número  617.  Aquesta  moneda  es  probablement  el  «cuarto  de  real»  a 
que  ía  referència  '1  senyor  Campaner  en  la  nota  5,  plana  317  del  «Indica- 
dor manual  de  la  Numismàtica  Espanola»,  atribuintla  a  Felip  I,  de  segur 
per  qu'en  l'exemplar  de  que  tingué  coneixement  no  s'hi  devia  llegir  l'any, 
que's  veu  clar  en  el  de  la  colecció  del  senyor  Bosch  y  Alsina,  que  publi- 
quem. El  dibuix  del  bust  es  igual  al  dels  dinerets  de  Felip  II  de  les  primeres 
emissions,  qu'En  Pedrals,  en  ses  notes  al  Catàlec  de  la  colecció  Vidal-Qua- 
dras,  suposa,  al  nostre  concepte  equivocadament,  que  pertanyen  a  Felip  I. 
Se  diferencia  dels  dits  dinerets  en  que  no  porta  llegenda  en  l'anvers,  y  en 
que  la  del  revers  no  diu  més  que  Barcino,  sense  la  paraula  Civitas  que 
més  o  menys  abreviada  se  llegeix  en  aquells.  Es  realment  un  sisè  de  plata, 
com  s'anomenaven  aleshores  els  quarts  de  real,  dels  qui's  fa  menció  en  les 
crides  del  16  de  Maig  del  any  161 1.  M.  Heiss  no  conegué  aquesta  moneda  y 
tampoc  figura  en  el  Catàlec  del  senyor  Vidal-Quadras. 

Número  618.  Tant  M.  Heiss  com  En  Vidal-Quadras,  consideren  aquesta 
peça  com  un  model  0  piefort^  pera  l'encunyació  dels  ardits,  de  mòdul  major 
del  que  corresponia  a  la  moneda.  No  trovem  dificultat  en  quefosaixís,  doncs 
justifica  que  no  era  moneda  '1  fet  de  no  trovarse  en  les  coleccions  altre 
exemplar  que  '1  publicat  per  M.  Heiss,  qu'  es  el  meteix  de  la  colecció  Vidal- 
Quadras.  El  revers  es  igual  al  dels  ardits;  l'anvers  també,  però  hi  hà  de 
més  la  llegenda. 

Números  6 rg  a  62^.  Aquestes  monedes  vingueren  a  substituir  les  qu'a- 
bans s'anomenaven  doblers,  pel  llur  valor  en  curs  de  dos  diners.  Foren  ano- 
menades ardits^  y  aquesta  paraula  es  la  qu' indiquen  les  lletres  A  y  R  posades 
a  un  y  altre  costat  del  cap  del  rey.  Segons  En  Salat  (t.  I,  p.  i5  i),  l'ardit  era 
una  moneda  francesa  introduïda  per  Felip  III  l'Atrevit,  qu'en  el  seu  origen 
havia  sigut  de  tern,  o  sigui  de  lley  de  tres  diners,  la  que  fou  adoptada 
pels  anglesos  y  més  tart  pels  catalans.  En  els  documents  del   nostre  país, 

(i)  Contra  les  gestions  que  feya  temps  practicaven  els  consellers  de  Barcelona  pera  ob- 
tenir la  reducció  de  valor  de  la  moneda  de  plata  y  la  del  for  o  valor  en  curs  de  la  d'or,  re- 
clamaren devant  del  rey  repetidament  els  jurats  de  Gerona,  lo  que  molestà  a  aquells,  pre- 
nent contra  la  ciutat  y  'Is  ciutadans  de  Gerona  una  sèrie  de  providencies.  El  rey  posà  fi  a 
aquestes  diferencies  y  qüestions  ordenant  al  seu  lloctinent  a  Catalunya,  en  12  de  Novembre 
de  1617,  que  fes  cumplir  als  consellers  de  Barcelona'l  manament  qu'havía  donat  pera  que 
revoquessin  les  disposicions  preses  contra  la  ciutat  de  Gerona.  Obtingut  ja  lo  que  pretenien, 
poques  dificultats  degueren  oposarhi  'Is  consellers  de  Barcelona. 


86  Joaquim  Botet  y  Sisó 

s'hi  trova  menció  d'ardits  abans  del  regnat  de  Felip  II,  però  en  aquest  reg- 
nat fou  quan  començaren  afabricarseen  la  seca  reyal  de  Barcelona.  Els  més 
antics  que  coneixem  porten  la  data  1613.  Els  primers  que  s'encunyaren 
eren  de  bilió  pobre,  però  poc  després  foren  quasi  tots  de  coure,  sense  cap 
mica  de  plata. 

Números  624  a  6^2.  En  aquestes  monedes,  que  són  totes  diners  o  me- 
nuts, s'hi  distingeixen  tres  tipus  :  i.'^'",  les  que  porten  al  revers  les  armes  de 
Barcelona,  com  els  doblers  de  Ferran  II,  que  per  la  data  1600  que  duen 
gravada  'Is  descrits  ab  el  n.  624,  s'ha  de  deduir  són  els  encunyats  en  virtut 
de  la  llicencia  del  any  i5g8;  2.°",  els  que  porten  al  revers  la  creu  cantonada 
ab  punts  y  anells  ocupant  tota  l'aria,  o  sigui  'Is  que  conserven  el  tipu  antic  de 
les  monedes  de  tern  y  tenen  com  elles  les  llegendes,  tant  del  anvers  com  del 
revers,  separades  del  camp  per  un  cercle  de  punts  :  que  són  les  senyalades  ab 
els  ns.  625  a  628,  y  foren  fabricades  probablement  de  resultes  del  acort  del 
any  i6o3;  y  3.^'",  les  d'aquest  meteix  tipu  que  no  tenen  les  llegendes  sepa- 
rades del  camp  per  un  cercle  de  punts,  les  quals  són  totes  de  coure  y  foren 
encunyades  ab  posterioritat  al  permís  del  marquès  d'Almazàn  de  31  de 
Maig  de  1612  :  són  les  senyalades  ab  els  ns,  629  a  632,  y  porten  les  dates 
1616,  1618,  i6ig  y  1621. 

La  B  posada  en  ressegell  en  alguns  diners,  obeeix  al  acort  pres  en  3  d'Agost 
de  i6o5  pel  Consell  de  Barcelona. 

Número  6^3.  Aquesta  moneda  es  un  terç  de  trentí  o  de  dobla  de  dues 
cares,  dels  qu'autorisà  l'encunyació  '1  decret  de  2  de  Març  de  1618.  El  poble 
els  anomenava  on•;^e}is,  perquè  valien  onze  reals  de  plata  catalans,  valor  que 
designen  les  sigles  XI-R,  distribuïdes  a  un  y  altre  costat  del  escut  del  re- 
vers. 

Números  6^4  a  6^6.  D'aquests  menuts,  poc  hi  hà  que  dir  :  foren  encunyats 
a  Perpinyà  en  virtut  de  les  llicencies  dels  anys  ibcjg  y  1603,  y  porten  en  el 
revers  els  meteixos  tipus  que  s'havien  usat  en  encunyacions  anteriors.  AI 
anvers,  l'escut  reyal  fou  substituït  per  la  doble  P,  monograma  del  nom  de 
Perpinyà.  També  es  de  notar,  al  revers  de  la  descrita  ab  el  n.  636,  el  cambi 
de  la  llegenda. 

Número 6 ^ j .  AquQsta.  moneda  porta'lsmateixos  tipus  que  lesdequ'acabem 
de  parlar,  però  difereix  d'elles  per  les  llegendes,  l'estil  y  '1  pes,  degut  aquest 
a  la  gruixaria  del  flan.  Les  llegendes  contenen  el  nom  del  rey  y  '1  seu  ordi- 
nal en  xifres  romanes,  ab  la  particularitat  d'aplicarli  '1  corresponent  als 
regnes  de  Castella  y  Lleó  y  no  als  de  la  Corona  d'Aragó,  qu'es  el  que's 
trova  gravat  en  altres  monedes  catalanes  d'aquest  temps,  lo  qu'  es  tant  més 


Les  Monedes  Catalanes  87 

d'estranyar  quan  els  títols  qu'en  la  moneda  el  segueixen,  són  exclusivament 
els  de  Rey  d' Aragó y  Comte  de  Rosselló  y  de  Ce(rdanya).  La  significació  de 
la  lletra  A  posada  sobre  la  doble  P  del  revers,  ha  sigut  apreciada  de  diferenta 
manera  :  En  Salat  la  creu  una  preposició  indicativa  del  lloc  ont  fou  feta  la 
moneda,  A  PP,  a  Perpinyà^  M.  Colson  hi  veu  una  lletra  integrant  del  nom 
de  la  vila,  P  P  ^,  tal  com  aquest  se  trova,  abreviat,  en  molts  documents.  El 
mòdul  y  '1  pes  ens  fan  sospitar  qu'aquesta  moneda  era  un  ardit,  això  es, 
una  peça  de  dos  diners. 

Número  6^8.  La  G  posada  en  el  coll  del  bust  del  rey,  prova,  com  ja  hem 
demostrat,  qu'aquest  diner  s'ha  d'atribuir  a  Felip  II.  Es  una  particularitat 
digna  de  notarse  que  quasi  tots  els  exemplars  que  se'n  conserven  estan  re- 
tallats, malgrat  l'insignificant  valor  intrínsec  de  la  moneda. 

Números  6jg  a  64^.  La  classificació  d'aquestes  monedes  no  presenta  difi- 
cultat; solament  les  senyalades  ab  els  ns.  642  y  643,  ofereixen  una  particula- 
ritat, qu'es  la  flor  de  llir  en  disposició  variada  prop  del  cap  del  rey  del  anvers. 
Encare  qu'en  els  exemplars  qu'hem  vist  sembla  formar  aquest  símbol  part 
integrant  del  cuny  :  ^hi  fou  afegit  ab  posterioritat  quan  la  dominació  fran- 
cesa del  sigle  xvii?  Ho  apuntem  en  concepte  d'hipòtesi. 

Números  644  a  648.  Ja  hem  dit  qu'En  Salat,  el  primer  que  va  tenir  conei- 
xement d'aquests  menuts,  els  cregué  mitjes  pugeses.  M.  Heiss,  al  parlar  del 
exemplar  que  descriu  y  no  dibuixa,  l'atribuiex  equivocadament  a  la  pri- 
mera meytat  del  sigle  xv%  El  senyor  Pedrals  tampoc  ho  encertà  al  donarlos 
a  Ferran  II;  y  per  fi  En  Vidal-Quadras  els  classifica  com  pertanyents  al  reg- 
nat de  Carles  I.  Aytal  diversitat  de  parers  fa  patent  lo  fàcil  qu'es  equivocarse, 
usant  el  criteri  que  podríem  dirne  exclusivament  numismàtic  pera  la  clas- 
sificació de  les  monedes  mitj-evals,  y  sobre  tot  d'aquelles  que,  per  llur  ca- 
ràcter local  y  per  no  formar  una  sèrie  seguida  d'exemplars  diferents,  se 
presten  poc  a  la  mútua  comparació.  Els  documents  qu'hem  donat  a  conèixer 
permeten  classificarlos  ab  seguretat  com  propris  del  regnat  de  Felip  II,  y 
donen  raó  de  lo  barroer  de  llur  fàbrica,  «encomanada  potser  a  un  ferrer».  Els 
qu'hem  vist  estan  quasi  tots  mal  conservats  y  retallats,  lo  que  priva  de  lle- 
gir be  les  llegendes;  no  obstant,  en  la  que  posseim,  descrita  ab  el  n.  646, 
s'hi  llegeixen  perfectament  les  lletres  ...IDA,  ab  un  buyt  al  principi  de  la 
llegenda  que  no  deixa  siti  més  que  pera  dues  lletres,  que  devien  ser  una  L 
y  una  E;  així  la  llegenda  entera  diria  LEIDA,  en  català,  com  algunes  pu- 
geses de  la  meteixa  ciutat.  La  que  descriu  En  Pedrals,  qu'es  la  senyalada  ab 
el  n.  648,  resulta  ser  un  exemplar  de  difícil  lectura  per  la.  falta  d'integri- 
iat  de  la  moneda,  que  fa  notar  el  dit  autor.  Es  molt  anòmal  el  fet  de  portar 


88  Joaquim  Botet  y  Sisó 

al  anvers  y  al  revers  la  llegenda  CIVITAS  y  res  més,  que  solament  se  pot 
atribuir  a  una  distracció  del  gravador  dels  cunys. 

Del  ressegell  CA,  que's  veu  be  en  l'exemplar  que  posseeix  el  Sr.  Carreras, 
res  ne  sabem.  Tal  vegada  'n  donaria  raó  un  examen  detingut  dels  docu- 
ments del  Arxiu  municipal  de  Lleyda. 

Número  6^g.  El  llautó  incús  d'aquesta  ciutat,  de  qu'hem  donat  compte 
més  enrera,  porta  '1  nom  de  la  població  escrit  Solsona  y  per  tipu  un  sol,  com 
armes  parlants.  En  aquest  diner,  el  nom  de  la  ciutat  s'escriu  C.í^LSONA, 
com  derivantlo  d'un  nom  antic,  Celsa  o  Caelsa  que's  trova  en  geògrafs  y 
historiadors  de  l'antiguitat,  y'l  sol  hi  està  substituït  per  una  creu  patriar- 
cal. El  meteix  tipu  's  repeteix  en  els  diners  de  Felip  III,  y  en  la  llegenda, 
se  cambía  '1  diptongue  .-E  per  CE,  CCELSONA.  ^Es,  realment,  el  nom  de  la 
població  derivat  del  que  portà  en  l'antiguitat  clàssica,  o  be  's  deu  atribuir 
l'última  forma  a  les  pretensions  d'erudició  d'algún  solsoní  de  principis  del 
sigle  XVII,  enorgullit  per  la  recent  elevació  de  la  seva  vila  nadiva  a  Seu  epis- 
copal? Es  difícil  decidirho  sense  un  estudi  detingut,  que'ns  apartaria  del 
nostre  propòsit  al  escriure  aquest  llibre. 

Números  65o  a  655.  Les  monedes  de  Granollers  descrites  ab  els  ns.  65o 
y65i,  qu'ha  donat  a  conèixer  el  senyor  Vidal-Quadras,  permeten  distingir 
de  les  encunyades  en  aquesta  població  les  que  corresponen  a  Felip  II  de  les 
que  corresponen  a  Felip  III.  En  la  n.  65 1  es  de  notar  l'ordinal  II  posat  des- 
prés del  nom  del  rey,  qu'  es  el  que  se  li  donava  en  el  Principat. 

Números  656  a  658.  També  la  xifra  i6oo,  posada  en  la  moneda  descrita  ab 
el  n.  656  (de  la  que  n'hem  vist  dos  exemplars  ben  conservats),  que  concorda 
ab  les  noticies  que  's  tenen  de  les  encunyacions  de  la  vila  de  Banyoles,  prova 
que  'Is  diners  banyolins  foren  encunyats  en  el  regnat  de  Felip  II,  III  de  Cas- 
tella. Dels  exemplars  descrits,  n'existeixen  varietats  de  cuny.  El  ressegell 
ab  un  cap  de  monjo,  ab  cerclet,  es  el  que  s'hi  posà  al  cessar  l'encunyació 
en  i6o5. 

Números  65g)•  66o.  Opinem,  com  En  Salat  y  En  Paluzie,  qu'aquests  di- 
ners d'Olot  foren  encunyats  en  el  regnat  de  Felip  II  y  no  en  el  del  lli.  Ens  ho 
fa  creure  aixís,  puix  manquen  noticies  documentals,  la  gran  semblança  del 
tipu  del  anvers  ab  el  del  de  les  monedes  encunyades  a  Vic  en  i6i  i .  Es  molt 
possible  que  les  dues  varietats  que  se'n  coneixen  siguin  degudes  a  dues  lli- 
cencies diferentes,  obtinguda  l'una  quan  la  celebració  de  les  Corts  del  any 
i599  y  l'altra  quan  les  del  any  i6ii . 

De  Tortosa,  Tarragona,  Reus,  Castellbò  y  Seu  d'Urgell,  no'n  coneixem 
les  monedes  que's  bateren  durant  aquest  regnat. 


Les  Monedes  Catalanes  89 

FELIP  III  (1621-16Ó5). 
lluís  XIII  (1641-1643).  -  lluís  XIV  1643-1652). 

Felip  líl,  com  el  seu  pare,  abandonà  '1  govern  en  mans  de  privats.  El 
primer  d'aquests,  Don  Gaspar  de  Guzmàn  y  de  Pimentel,  de  gènit  altiu  y 
dominador,  tingué  l'habilitat  d'indisposar  el  rey  ab  els  seus  súbdits  a  Por- 
tugal, a  Catalunya  y  a  Nàpols,  y  de  promoure  la  guerra  al  exterior  ab  Fran- 
ça y  ab  els  Paísos  Baixos,  donant  una  forta  empenta  al  desenrotllament  dels 
exèrcits  permanents,  que  convertiren,  pera  alguns,  la  professió  de  les  armes 
en  un  ofici,  y  fins,  per  molts,  en  una  manera  de  viure,  L'exercici  del  poder 
reyal  devingué  despotisme,  fentse  incompatible  ab  els  drets  y  antigues  lli- 
bertats dels  pobles,  qu' arreu  foren  desconeguts. 

En  1621,  se  reproduí  la  guerra  ab  els  Països  Baixos,  que  continuà,  sense 
interrupció,  ab  alternatives  favorables  y  adverses,  y  acabà,  en  1648,  ab  la 
pau  de  Munster,  que  reconegué  l'independència  de  les  Províncies  Unides 
y  per  la  qual  Espanya  perdé,  ademés,  l'Alsacia  y  l'Artois.  En  1640,  Portugal 
se  separà  definitivament  d'Espanya,  proclamant  reyal  duc  de  Bragança. 
El  meteix  any  començà  l'alçament  de  Catalunya,  que  no  acabà  fins  l'any 
1662.  En  1639,  s'inicià  la  guerra  ab  França,  que  finí  l'any  i65g  ab  la  pèr- 
dua pera  Espanya  del  Rosselló,  del  Conflent  y  de  part  de  la  Cerdanya.  En 
1647,  se  sublevà  Nàpols,  tornat  l'any  següent  a  l'obediència  per  Don  Joan 
d'Austria,  y  en  17  de  Setembre  de  i665  morí  '1  rey,  deixant  encomanada  la 
regència  del  seu  fill,  Don  Carles  II,  a  Donya  Maria  Anna  d'Austria. 

Des  de  mitjans  de  1640  fins  a  darrers  de  i652,  el  principat  de  Catalunya, 
en  tot  o  en  partida,  deixà  de  formar  part  dels  Estats  del  rey  Don  Felip  III. 
En  23  Janer  de  1641,  les  Corts  catalanes  varen  proclamar  comte  de  Barce- 
lona al  rey  Lluis  XIII  de  França,  qu'envià  tropes  al  principat  y'l  governà 
per  mediació  de  virreys  fins  a  la  seva  mort,  ocorreguda  '1  14  de  Maig  de 
1643,  succeintio  '1  seu  fill  Lluis  XIV.  El  dia  11  d'Octubre  de  i652,  Barcelo- 
na s'entregà  a  Don  Joan  d'Austria,  tornant  a  l'obediència  de  Felip  III. 

Del  primer  matrimoni  del  rey  ab  Donya  Isabel  de  Borbón,  no  li  va  so- 
breviure més  que  Donya  Maria  Teresa,  qu'en  1660  se  casà  ab  Lluis  XIV  de 
França.  De  la  seva  segona  muller,  Maria  Anna  d'Austria,  tingué  dues  filles 
y  tres  fills;  dels  quals  heretà  la  corona  'I  més  petit,  Carles  II.  Dels  fills  na- 
turals que  tingué,  Don  Joan  d'Austria  fou  'I  de  més  renom. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  12 


90  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Els  documents  numismàtics  del  regnat  de  Felip  III,  per  lo  qu'aspecta  a 
les  monedes  catalanes,  són  escassos;  posseim  algunes  noticies  referents  a 
monedes  locals,  qu'apuntarem  en  el  lloc  corresponent.  Això,  per  lo  que's 
refereix  al  temps  en  que  Felip  líl  regnà  a  Catalunya,  abans  del  alçament  de 
1640  y  després  del  alçament  des  de  1653  a  i665.  Del  temps  en  que  Catalu- 
nya fou  dels  reys  de  França  (1641-1652),  n'hi  hà  alguns  més,  però  tampoc 
abunden. 

Governant  Felip  III  s'encunyaren  :  d'or,  trentins  o  dobles  de  dues  cares, 
mitjos  trentins  y  onzens;  de  plata,  reals  y  mitjos  reals,  y,  a  principis  del  al- 
çament, peces  de  cinc  reals  y  peces  de  cinc  sous;  de  bilió  y  coure,  ardits  y 
diners  o  menuts,  y,  també  a  principis  del  alçament,  sisens. 

L'encunyació  de  les  monedes  reyals  d'or,  de  plata  y  de  bilió,  degué  reali- 
sarse  en  virtut  dels  privilegis  que  'I  Consell  de  Barcelona  tenia  ja  concedits, 
sense  que  tinguem  noticia  de  cap  disposició  reyal  qu'a  dites  monedes  faci 
referència. 

Cal  senyalar  en  aquest  regnat  l'aparició  de  noves  monedeslocals,de  plata  y 
de  coure,  ab  motiu  del  alçament  de  Catalunya  contra  '1  govern  de  Felip  III. 

Va  començar  l'alçament  pel  Maig  del  any  1640,  y  pocs  mesos  després 
tot  el  territori  català  estava  revoltat.  La  ciutat  de  Barcelona  encunyà,  ales- 
hores, per  la  seva  propria  autoritat,  peces  noves,  encare  que  sense  apartarse 
del  sistema  monetari  català.  Aquestes  peces  foren  de  plata  y  de  coure.  Les 
de  plata  valien  cinc  reals  catalans  cada  una,  equivalents  a  10  sous,  0  sigui 
mitja  lliura  de  la  moneda  corrent  :  llur  tipu  era,  al  anvers,  l'escut  de  les 
armes  reyals  d'Aragó  coronat  y  posat  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia,  y,  en 
la  circumferència,  la  llegenda  PHILIPP(VS)- D.  G.  R.  HISPANIA(RVM), 
posada  entre  dos  cercles  de  punts  :  als  costats  del  escut,  les  lletres  V  y  R  in- 
dicaven el  valor  de  la  peça;  y,  al  revers,  el  tipu  tradicional  dels  croatsyde 
la  moneda  de  tern,  ab  la  llegenda  BARCINO  Cl  VITAS  y  l'any  de  l'encu- 
nyació en  la  circumferència.  Se'n  encunyaren  meytats  ab  els  meteixos  ti- 
pus, que  valien  cinc  sous,  valor  qu'estava  indicat  al  costat  del  escut  ab  les 
lletres  V  y  S.  Les  de  coure  valien  sis  diners  y  tenien  gravats,  al  envers  el 
bust  del  rey,  y  al  voltant  una  llegenda  igual  a  la  de  les  de  plata;  y  al  revers, 
l'escut  de  Barcelona,  en  cayró,  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia,  posat  entre 
les  lletres  S  y  I  (sisè),  y  al  voltant  la  meteixa  llegenda  que  les  de  plata.  Per 
llur  valor,  les  peces  de  coure  foren  anomenades  generalment  sisens,  y  en  al- 
guns documents  se  les  anomena  qüerns,  contracció  de  la  paraula  ^i<íï/er;zs, 
quartes  parts,  per  ésserho  del  real  de  plata,  que  valia,  en  aquell  temps,  24 
diners. 


Les  Monedes  Catalanes  91 

Aquestes  noves  monedes  foren  immediatament  imitades  y  copiades  per 
un  gran  nombre  de  ciutats  y  viles  catalanes,  que,  prevalguentse  de  les  cir- 
cumstancies y  sense  cap  autorisació,  s'atribuiren  el  dret  de  fer  moneda.  De 
moment,  totes,  com  Barcelona,  hi  gravaren  el  nom  del  rey  Felip,  però  l'any 
1641 ,  negada  solemnialment  l'obediència  a  dit  rey  y  proclamat  altre  sobirà, 
substituïren,  les  més  de  les  poblacions,  aquell  nom  ab  el  dictat  PRINCI- 
PATVS  CATALONIAE,  y,  des  de  1642,  algunes  gravaren  en  llurs  monedes, 
especialment  en  les  de  coure,  el  bust  y  nom  del  nou  rey  Lluis  XIII  de 
França  y,  mort  aquest,  el  del  seu  fill  Lluis  XIV, 

Aquestes  monedes,  que  no  poden  calificarse  de  necessitat,  y  que  tampoc 
són  fiduciaries  o  representatives,  per  que,  a  més  de  tenir  valor  propri,  més  o 
menys  aproximat  al  valor  pel  qual  circulaven,  l'entitat  que  les  emetia  sols 
responia  del  llur  valor  intrínsec,  sense  obligarse  al  cambi  per  altra  moneda 
pública  0  legal,  tenen  totes  les  condicions  de  la  moneda  privada  y  com  a 
tals  s'han  de  considerar,  no  obstant  ésser  autoritats  locals  les  que  les  varen 
emetre.  Llur  curs  obeía  exclusivament  a  la  confiança  del  públic,  y,  com 
la  moneda  privada,  per  la  seva  diversitat  y  multiplicitat,  era  un  obstacle 
pera  la  contractació  y  molt  en  particular  pel  comerç  exterior;  d'aquí  que, 
tant  abiat  com  l'autoritat  de  Lluis  XIII  quedà  establerta  al  Principat,  se 
dictessin  disposicions  pera  posar  terme  al  gran  abús  qu'aquestes  encunya- 
cions  representaven  y  als  perjudicis  que  produíen. 

Així,  en  1 1  de  Març  de  1642,  per  orde  del  marquès  de  Brezé,  lloctinent 
pel  rey  Lluis  en  el  Principat  y  en  els  comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  se  feu 
un  pregó  prohibint  als  consellers,  cònsuls,  paers,  jurats,  batlles  y  demés 
autoritats  locals,  fabricar  moneda  d'or  o  de  plata  de  qualsevol  classe,  y  ma- 
nant que  sols  poguessin  fabricaria  de  coure  aquelles  ciutats,  viles  y  llocs  del 
principat  y  comtats  que  tinguessin  privilegi  pera  encunyarne,  devent,  al 
ferho,  acomodarse  estrictament  a  lo  disposat  en  els  privilegis  ('\  Aquesta 
orde  donà  lloc  a  protestes  y  reclamacions  per  part  d'algunes  localitats  y  tro- 
và  resistència  en  altres,  vegentse  obligat  a  repetiria  el  mariscal  La  Motte, 
per  pregó  fet  el  14  de  Janer  de  1643  ^^\  A  ella  's  deu,  no  obstant,  la  cessació 
de  gayrebé  totes  les  encunyacions  abusives  que  s'havien  realisat. 

Com  que 'I  nou  estat  de  coses  importava  la  circulació,  a  Catalunya,  ab 
relativa  abundància,  de  la  moneda  francesa,  hi  va  haver  necessitat  de  fixar 
la  seva  relació  legal  ab  la  catalana  corrent,  A  aquest  efecte,  el  predit  mar- 

(i)  Apèndix  :  Document  n.  CXI.  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I.  Firm.  et  Obi.  R.  Fran- 
ciae,  f.  I . 

(2)     ídem.  :  Reg.  I.  Firin,  et  Obi.  R.  Franciae,  f.  18. 


•-.     33 

reals  catalans. 

...     i6^ 

/2    » 

» 

...        10 

» 

» 

...       5 

» 

» 

10 

» 

» 

92  Joaquim  Botet  y  Sisó 

quès  de  Brezé,  per  pregó  fet  el  meteix  any  1642,  va  disposar  que  dita  rela- 
ció fos  la  següent  : 

Lluisos  d'or  dobles 

Lluisos  d'or  senzills. 

Lluisos  de  plata     

Mitjos  lluisos  de  plata  ... 

Reals  de  vuyt,  castellans 
y  les  demés  monedes  a  proporció  de  les  expressades  (''. 

Aquest  pregó  fou  reproduit  també  per  La  Motte  en  1643,  afeginthi  lo  se- 
güent :  «Lo  quart  d'escut  de  plata,  que  es  la  tercera  part  de  la  Luysa  de 
«plata,  a  set  sous.  Lo  scut  de  or,  que  val  en  França  sinch  sous  mes  que  la 
«mija  Luysa  de  or  per  ser  millor  en  or  y  pes,  a  desset  reals.  Les  dobles  d'I- 
«talia,  que  valen  alguna  cosa  menos  que  las  Luysas  de  or,  a  trenta  dos  reals, 
»y  las  pessas  de  vuyt  castellanas,  a  raho  de  deu  reals  quiscuna  dellas  res- 
«pective.»  (2>. 

26  de  Març  de  1 642.  El  mariscal  de  Brezé  autorisà  als  consellers  de  Bar- 
celona pera  que,  a  nom  de  la  ciutat,  poguessin  fabricar  en  la  llur  seca  mo- 
nedes de  plata  de  la  meteixa  classe  y  valor  que  les  que  fabricaven  abans  de 
dictarse  '1  pregó  prohibint  encunyaries,  de  les  quals  disposicions  exceptuà 
a  la  referida  ciutat  (3). 

6  d'Agost  de  1 643.  Se  feu  un  pregó,  per  orde  del  mariscal  La  Motte,  con- 
firmant els  ja  fets  prohibint  la  fabricació  de  moneda,  y  oferint  gratificació 
als  qu'entreguessin  en  mans  de  la  justícia  una  o  més  persones  culpables  de 
haverne  fabricat,  retallat  o  posat  en  circulació  <4),  Del  meteix  mariscal  es 
un  altre  pregó,  fet  en  Desembre  de  1642,  imposant  penes  als  que  fabriques- 
sin o  fessin  córrer  monedes  falses  y  retallades  y  als  que  's  neguessin  a  ad- 
metre les  bones  '^^K 

21  de  Març  de  1645.  El  rey  Lluis  XIV  confirmà  'Is  privilegis  de  la  ciutat 
de  Barcelona  sobre  encunyació  de  moneda  y  renuncià  la  facultat  d'autori- 
sarne  la  fabricació  en  altres  llocs  del  Principat,  deventse  encunyar,  en  la 
seca  de  la  capital  y  ab  consentiment  de  la  ciutat,  la  que  al  rey  convingués 
encunyar  en  el  Principat  y  comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  y,  per  últim, 

(1)  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I.  Firm.  et  Obi.  R.  Franciae,  f.  i5. 

(2)  ídem  :  Reg.  I.  Firm.  et  Obi.  R.  Franciae,  f.  19. 

(3)  ídem  :  Reg.  I.  DzV.  de  Lluis  XIII,  f.  23.  Publicat  per  Salat,  t.  II,  p.  11 1,  document 
n.  LXXX. 

(4)  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I.  Firm.  et  Obi.  R.  Franciae,  f.  5i. 

(5)  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I.  Firm.  et  Obi.  R.  Franciae,  f.  130. 


Les  Monedes  Catalanes  93 

donà  facultat  als  consellers  de  la  meteixa  ciutat  pera  encunyar  moneda  de 
plata  ab  la  lliga  de  les  peces  de  vuyt  mexicanes  «o  piastres,  la  qual  passa  en 
«França  y  per  tot  lo  mon».  Els  hi  va  concedir,  ademés,  que,  «durant  les 
«presents  guerres  y  necessitats  originades  de  elles»,  poguessin  donar  als 
antics  reals  y  mitjos  reals  de  plata  y  als  nous  que's  proposava  fabricar  la  ciu- 
tat ab  la  lliga  predita,  un  valor  intrínsec  o  en  curs  superior  al  establert  y  al 
de  la  plata  que  contenien,  «conforme  lo  tenen  vuy  las  pessas  de  plata  de  sinch 
«reals  corren  vuy  en  la  Provincià,  que  set  sous  de  plata  valen  deu  sous»^^^ 
Aquest  document  mostra  la  gran  ganancia  que  's  feya  encunyant  les  peces 
de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  de  qu'hem  parlat  y  explica  l'afició  que's  desen- 
rotllà en  totes  les  poblacions  pera  encunyarne. 

10  de  Març  de  1648.  Foren  recullits  a  Barcelona  'Is  sisens,  que  per  llur 
abundància  y  escàs  valor  intrínsec  havien  caygut  en  el  més  gran  descrèdit. 
El  valor  intrínsec  de  cada  sisè,  diu  En  Salat,  fou  d'un  diner  menut  y  malla, 
o  sigui  el  d'un  xavo,  y  corrien  pel  valor  nominal  de  sis  diners.  Llur  encunya- 
ció  havia  començat  en  12  de  Novembre  de  1640,  data  en  que  's  manà  que  's 
fabriquessin  ab  els  molinets  que  tenia  la  ciutat  (->. 

JO  de  Juny  de  1648.  Per  orde  del  duc  de  Schomberg,  aleshores  llocti- 
nent, y  pera  posar  remey  al  preu  excessiu  a  què  havia  arrivat  la  moneda 
d'or,  se  va  fer  un  pregó  disposant  que  'Is  trentins  de  dues  cares,  de  just  pes, 
se  paguessin  a  raó  de  6  lliures  barceloneses;  les  dobles,  els  Uuisos  y  'Is  escuts 
de  la  creueta^  a  raó  de  5  lliures y  12  sous,  y  a  raó  d'elles  les  demés  monedes 
d'or;  que  les  peces  de  vuyt  (castellanes)  se  paguessin  a  raó  de  i  lliura,  12  sous, 
y  al  seu  respecte  les  de  quatre  y  de  dos;  que'l  reyal  de  cinc  (català)  se  pa- 
gués a  raó  de  13  sous  y  al  respecte  d'ell  la  peça  de  cinc  sous.  Que  l'or  de  ba- 
lança de  22  quirats  se  pagués  a  raó  de  24  lliures  y  8  sous  l'unça,  rebaixantse 
una  lliura  y  dos  sous  per  cada  quirat  que  faltés,  y  la  plata  de  balança,  de 
la  qualitat  de  la  marcada  de  Barcelona,  a  raó  de  34  sous  l'unça  ^3), 

Altra  crida,  sense  data  però  probablement  posterior  a  la  precedent,  hi  hà 
en  els  registres  d'aquest  temps  custodiats  en  l'Arxiu  de  la  Corona  d'Aragó; 
per  ella  's  fixa  '1  valor  dels  trentins  en  17  lliures  barceloneses;  el  dels  lluisos 
dobles  y  de  la  creueta  en  16  lliures,  y  a  llur  raó  les  demés  monedes  d'or;  la 
peça  de  vuyt  mexicana  en  4  lliures,  y  a  la  seva  raó  les  peces  de  4  y  de  2; 
l'or  de  balança  de  22  quirats  en  1 5o  sous  l'unça,  y'l  de  vuyt  a  vint  quirats 

(1)  Apèndix  :  Document  n.  CXIl.  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  IV.  Div.  R.  Franciae,  f.  32 
y  següents. 

(2)  Salat  ;  t.  I,  ps.  167  y  168. 

(3)  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I,  Firm.  et  Obi.  R.  Fr.,  f.  162. 


94  Joaquim  Botel  y  Sisó 

en  80  sous  l'unça;  imposantse,  ademés  de  la  pèrdua  de  la  moneda,  la  pena 
capital  als  contraventors  ^^K 

Aquests  preus  anaren  encare  pujant  a  mida  qu'  augmentaven  elsapremis 
de  la  ciutat  de  Barcelona,  que,  en  i65i,  se  vegé  flagellada  per  la  peste  y  pel 
seti  qu'hi  posà  Don  Joan  d'Austria.  En  ocasió  tant  compromesa,  Barcelona 
encunjà  moneda  de  necessitat  a  nom  del  rey  Lluis  XIV  y  ab  la  llegenda 
Barcino  Civitas  Obsessa;  a  aquesta  moneda,  qu'ab  prou  feynes  valia  un  real 
de  plata,  se  li  donà  '1  valor  de  10  reals,  com  ho  manifesten  les  lletres  X-R 
que  s'hi  gravaren.  Abans,  emperò,  a  darrers  de  Janer  de  i652,  el  Consell 
de  Cent  havia  manat  traure  de  la  caixa  una  partida  de  rals  de  cinc;  se'n 
tragueren  So.ooo  peces,  a  cada  una  de  les  quals  se  li  donà  '1  valor  de  20  reals, 
marcantles  ab  les  barres  de  Catalunya  y  l'any  1662  a  l'una  cara,  y  a  l'altra 
ab  dues  XX  y  una  R...  y  aquesta  moneda  prometé  la  ciutat  tornaria  a  reco- 
llir després  y  donarne  'Is  20  reals  marcats.  El  manuscrit  d'ont  es  treta  l'an- 
terior noticia  afegeix  que  duraren  poc  aquests  100.000  escuts,  y  aixísse  passà 
a  un  altra  arbitri,  y  fou  que 's  fabriqués  moneda  de  plata  fins  a  200.000  es- 
cuts, en  realets  de  molinet,  ab  la  lliga  de  la  plata  mexicana,  donantlos  22  di- 
ners de  plata  bona,  y  l'estimació  d'ells  de  10  rals  de  bilió,  marcats  a  l'una 
part  ab  l'efigie  de  Lluis  XIV  y  la  creu  dels  reals  de  molinet  ab  les  armes  de 
Barcelona,  a  l'altra.  Encare  que'l  manuscrit  no  especifica  les  llegendes, 
ab  lo  que  s'hi  llegeix  n'hi  hà  prou  pera  deduir  que  'Is  reals  a  que's  refereix 
són  els  encunyats  ab  la  llegenda  Barcino  Civitas  Obsessa.  Els  medis  pera 
fabricar  aquesta  moneda  foren  que  la  ciutat  va  resoldre  demanar  presta- 
des duescentes  mil  lliures  de  plata  de  marc,  pagantles  a  40  reals  l'unça  y 
qu'  al  qui  'n  volgués  deixar,  se  li  crearia,  perla  quantitat  que  donaria,  cambi 
a  raó  de  8  per  cent  o  censal  a  raó  de  5  per  cent.  Se  feren  crides  reyals  ab 
aquests  pactes  y  obligació  d'abonar  dita  moneda  després  del  seti,  y  tot 
això  era  per  no  arrivar  a  valdres  ab  violència  de  la  plata  dels  particulars. 
Començaren  a  córrer  aquests  reals  a  les  primeries  de  Març,  sense  que  parés 
may  la  fàbrica  dels  sisens  ^^K 

Sotmesa  ja  la  ciutat  de  Barcelona  a  l'obediència  de  Felip  III,  foren  extin- 
gits y  desmonetisats  els  sisens  encunyats  a  Catalunya  en  temps  de  la  guerra, 
per  orde  dictada  per  Don  Joan  d'Austria  en  7  d'Abril  del  any  1653,  a  la 
qual  fan  referència  En  Salat  y  En  Campillo  <3).  Per  aquesta  orde's  donava 

(i)     Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I,  Firm.  et  Obi.  R.  F.,  f.  117. 

(2)  Monedasbarcelonesas  de  7iecesidad  acunadas  en  elsiglo  XVII,  per  D.  Artur  Pedralsy 
MoLiNÉ  :  article  publicat  en  ei  «Memorial  Numismàtico  Espanol»,  t.  II,  ps.  274-276. 

(3)  Apèndix  :  Document  n.  CXIII.  Campillo  :  p.  323;  Salat  :  t.  I,  p.  168. 


Les  Monedes  Catalanes  gS 

de  temps  pera  cambiarlos,  a  raó  d'un  diner  y  mitj  cada  sisè,  fins  al  dia  30 
de  Juny  immediat  següent.  En  24  de  Novembre  de  1664 se  reduí  a  la  meytat 
el  valor  de  la  nova  moneda.  Com  sobre  les  precedents  disposicions  s'ha- 
guessin mogut  dubtes  respecte  al  pagament  de  les  obligacions  contretes  ab 
anterioritat,  en  29  d'Octubre  del  any  i658  dictà  '1  rey  una  pragmàtica  que 
vea  ésser  una  confirmació  de  les  meteixes^",  la  qual  fou  mantinguda  malgrat 
l'oposició  de  la  ciutat  de  Barcelona,  per  haverse  mostrat  d'acort  ab  ella  mol- 
tes ciutats  de  Catalunya,  entre  les  quals  la  de  Tarragona,  que  va  exposar 
que  Barcelona  havia  fet  oposició  a  l'autorisació  que  tenia  concedida  de  ba- 
tre moneda  fins  a  la  suma  0  valor  de  30.000  ducats. 

I y  de  Novembre  de  i65s.  En  aytal  data,  se  feu  una  crida,  per  orde  del 
marquès  de  Mortara,  manant  retirar  de  la  circulació  'Is  reals  de  plata  ab  la 
llegenda  Barcino  Civitas  Obsessa  y  les  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  mar- 
cades ab  les  barres  d'Aragó,  la  data  i652  y  la  xifra  XX-R,  les  de  cinc  reals,  y 
les  dues  primeres  marques  y  la  xifra  X-R,  les  de  cinc  sous,  les  quals  secam- 
biarien,  per  les  persones  designades  al  efecte  per  la  ciutat  de  Barcelona  ab 
sisens  corrents,  o  ab  bona  moneda  d'or  o  plata  a  l'estimació  següent  :  els 
trentins  de  just  pes,  a  la  de  17  lliures  de  sisens;  les  dobles  d'Espanya  de  bon 
pes,  a  16  lliures  de  la  meteixa  moneda,  y  a  llur  raó  les  demés  monedes  d'or; 
els  reals  de  vuyt,  a  4  lliures,  y  a  llur  raó  els  de  quatre,  de  dos  y  les  demés 
monedes  de  plata  :  per  ésser  el  valor  que  tenien  les  dites  monedes  quan  les 
armes  del  rey  entraren  en  la  ciutat  '^^\ 


SEQUES  LOCALS 

Perpinyà.  —  18  d'Octubre  de  162^.  Pere  Lloràn  es  nomenat  mestre  de 
la  seca  pel  rey  Don  Felip  III  *3). 

oAny  16^5.  De  les  noticies  que  dóna  M.  Colson  se  dedueix  qu'en  aquest 
any  o  en  el  següent  li  fou  otorgada  a  la  vila  de  Perpinyà  autorisació  pera 
fabricar  menuts  en  quantitat  de  deu  mil  ducats,  ab  certes  condicions  :  les 
quals  no  degueren  agradar  als  cònsols,  perquè  no's  serviren  de  la  llicencia  ^■+^. 

8  de  Setembre  164.^.  Accedint  a  lo  demanant  pels  cònsols  de  Perpinyà, 
el  mariscal  La  iMotte  'Is  concedí  autorisació  pera  encunyar  sous  dobles, 

(i)  Apèndix  :  Document  n.  CXIV. 

(2)  Apèndix  :  Document  n.  CXV.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  55o5,  f.  109. 

(3^  CoLsoN  :  ps.  167  y  168. 

(4)  CoLSON  :  ps.  168  y  169. 


96  Joaquim  Botet  y  Sisó 

senzills,  ardits  y  menuts  de  bilió,  en  quantitat  de  20.000  ducats  y  a  raó  de 
12  rals  el  ducat  franca  de  despeses.  En  el  document  se  detallen  els  tipus,  la 
lley  y  la  talla  que  devien  tenir  dites  monedes  y  la  quantitat  que  de  cada 
una  de  les  meteixes  hauria  d'encunyarsen  o.  Posats  d'acort  els  cònsuls  de 
Perpinyà  ab  el  mestre  racional  pera  la  fabricació  de  les  dites  monedes,  con- 
tractaren ab  Antoni  Generés  la  provisió  de  la  plata  y  coure  necessaris,  pa- 
gant la  primera  a  raó  de  quatre  rals  l'unçay'l  coure  a  raó  d'onze  sous 
perpinyanesos  la  lliura,  y  per  tal  que  trobaven  dificultats  pera  proporcio- 
narse  plata  en  quantitat  suficient,  demanaren  al  capità  general  que 'Is  per- 
metés rebaixar  una  unça  de  plata  per  marc  en  la  lley  de  la  moneda  de  bilió. 
Aquest  els  va  permetre  rebaixar  solament  mitja  unça  per  marc  en  els  sous 
dobles  y  senzills,  però  'Is  va  prohibir  l'encunyació  de  sisens  y  d'ardits. 
Més  endevant,  en  i5  de  Març  de  1644  ^^\  en  virtut  d'una  nova  petició  dels 
cònsuls,  els  va  facultar  pera  encunyar  els  menuts  de  coure  sol.  Pere  Pujol, 
argenter  de  Perpinyà,  fou  l'adjudicatari  de  la  fabricació,  que  s'acabà  en  23 
de  Novembre  de  1645.  El  citat  M.  Colson  calcula  que  la  vila  obtenia  un  be- 
nefici de  0.35  sobre  '1  valor  en  curs  de  les  espècies  fabricades. 

21  de  Març  de  1646.  Llicencia  concedida  als  cònsuls  de  Perpinyà,  pel 
comte  d'Harcourt,  pera  encunyar  sous  dobles,  sous  senzills  y  menuts,  en 
quantitat  de  30.000  ducats,  fixant  llurs  tipus,  lley  y  talla  ^3).  L'encarregat 
de  l'encunyació  d'aquestes  monedes  fou  Antoni  Generés,  qui  la  va  acabar 
en  1649. 

En  diferentes  localitats  del  Rosselló,  el  poble  's  negava  a  admetre  la  mo- 
neda perpinyanesa,  per  l'abundor  de  peces  falses  que'n  circulaven.  Degut 
a  això,  per  acort  del  Consell  de  la  vila,  de  29  de  Janer  de  1648,  se  ressege- 
Uaren  les  bones,  impriminthi  un  capet  de  Sant  Joan,  y  s'inutilisaren  les 
falses,  tallantles.  Al  poc  temps  se  va  falsificar  també  '1  ressegell,  y's  demanà 
autorisació  al  governador  general  pera  inutilisar  tots  els  sous  senzills  y  do- 
bles falsos  que's  poguessin  trovar. 

En  Juny  y  Juliol  de  1649,  s'acordà  encunyar  menuts  en  quantitat  de  8.000 
lliures,  del  meteix  pes,  talla,  mòdul  y  tipus  que 'Is  qu' últimament  s'havien 
emès  ^'^K  Llur  fabricació  fou  adjudicada  a  Pere  Servera. 

(i)  Colson  :  ps.  172-177,  y  document  n.  XXXVIl.  Arxiu  Corona  Aragó :  reg.  I.  Div.  de 
LluisXIV,  f.  195. 

(2)  Colson  :  p.  177  y  document  n.  XXXVlIi.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  V,  Div.  de  Lluis 
XIV,  f.  99. 

(3)  Colson:  p,  178  y  document  n.  XXXIX.  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  V.  Div.  R.  Fr., 
fs.  116,  148  y  149. 

(4)  Colson  :  document  n.  XL. 


Les  Monedes  Catalanes  97 

r5  de  Setembre  de  i65^.  Edicte  reyal  desmonetisant  la  moneda  de  bilió 
y  prohibint  el  seu  curs,  tancantse  la  seca  de  Perpinyà  en  23  de  Desembre 
de  i655  per  acort  del  Consell  de  la  vila.  Aquest  Consell  no  va  acceptar  la 
pragmàtica  de  Felip  III,  de  29  d'Octubre  de  iG58,  fixant  el  valor  de  la  lliura 
barcelonesa  en  deu  rals  d'ardits^'*. 

Pel  tractat  dels  Pirineus  de  7  de  Novembre  de  i65g,  el  Rosselló  fou  cedit 
a  França  y  la  numismàtica  d'aquest  comtat  deixà  de  formar  part  integrant 
de  la  numismàtica  catalana. 

Gerona,  —  Per  l'Abril  de  1622  els  jurats  de  Gerona  tenien  recullida  «en 
la  caixa  dels  menuts»  la  quantitat  de  8g.  1 12  lliures,  16  sous  y  1 1  diners,  y 
varen  acordar  convertirlos  en  ardits,  concertantse  pera  això  en  1623  ab  la 
ciutat  de  Barcelona.  Haventse  presentat  dificultats,  se  va  resoldre  vendre  a 
dita  ciutat  40.000  marcs  de  menuts  a  raó  de  13  sous  y  4  diners  francs  per 
marc.  Se  varen  fondre'ls  menuts  a  Barcelona  en  1623  y  1624,  rebent,  en 
llur  lloc,  primer,  ardits,  y  després,  per  haverse  oposat  a  l'encunyació  el 
mestre  racional,  la  quantitat  convinguda  per  marc. 

La  ciutat  de  Gerona  no  tornà  a  encunyar  moneda  fins  l'any  1640.  En 
aquest  any,  imitant  el  municipi  geroní  la  conducta  del  de  Barcelona,  va 
iniciar  l'encunyació  de  monedes  de  plata  de  cinc  reals  y  de  ei  ne  sous,  copiant 
exactament  els  tipus  d'aquestes  peces  barceloneses,  però  sense  la  creu  de 
Santa  Eulàlia  dessota  del  escut  y  ab  la  llegenda  Civitas  Gerunda  o  Gerun- 
DE.  En  llur  anvers  figura  '1  nom  del  rey  Felip  en  les  que  tenen  gravat  l'any 
1640  y  en  algunes  de  les  batudes  en  1641.  Per  les  noticies  que  's  contenen 
en  els  Manuals  d'Acorts  custodiats  al  Arxiu  Municipal  de  la  ciutat,  sabem 
que,  un  cop  habilitada  la  fàbrica,  la  junta  de  guerra,  en23deJanerde  1641, 
va  acordar  batre  tot  seguit  moneda  de  plata  en  virtut  dels  privilegis  que 
tenia  la  ciutat^  y  qu'en  27  d'Abril  del  meteix  any,  no  tenint  els  particulars 
plata  pera  vendre  ab  destí  a  l'encunyació  de  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous 
que  s'estava  realisant,  la  Junta  de  la  Taula,  a  fi  de  que  la  fàbrica  d'aques- 
tes monedes  no  hagués  de  parar,  va  fer  entrega  de  tots  els  reals  de  vuyt  neces- 
saris, a  cambi  de  peces  de  les  que  s'encunyaven.  En  8  d'Octubre  del  any 
1641,  varen  disposar  els  jurats  «que  la  moneda  de  deu  sous  y  de  cinc  sous 
«de  esta  hora  en  avant  se  baté  apunxonada  ab  las  armas  de  esta  ciutat  com 
«las  de  Barcelona  ab  las  armas  de  Barcelona  y  que  en  las  letras  se  pose 
«Principatus  Cathaloniae  en  lloch  de  Phillippus.»  Aquesta  disposició, 
copia  de  lo  practicat  a  Barcelona,  pot  ajudar  a  conèixer  d'una  manera  apro- 

(i)     CoLSON  :  ps.  182  y  183  y  document  n.  XLI. 

Institut  d'Estudis  Catalans-  13 


g8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ximada  la  data  en  que  s'adoptà,  en  aquesta  mena  de  monedes,  y  probable- 
ment també  en  els  sisens,  la  llegenda  Principatüs  Cathaloniae  y  en  que 
s'afegí  en  el  centre  de  la  creu  del  revers  de  les  de  plata  un  escudet  en  cayró 
ab  les  armes  respectives  de  les  poblacions  que  les  fabricaven.  Cal  observar 
que,  ja  abans  de  ferse  aquesta  adició  en  la  creu  del  revers,  s'havia  modificat 
la  llegenda  del  anvers  supriminthi  '1  nom  del  rey  Felip,  per  tal  qu'existei- 
xen  peces  de  Gerona  sense  l'escudet  al  revers  y  ab  la  llegenda  Principatüs 
Cathaloniae  al  anvers. 

Malgrat  l'orde  del  mariscal  de  Brezé,  de  Març  de  1642,  prohibint  en  ab- 
solut l'encunyació  de  monedes  de  plata,  contra  la  qual  la  ciutat  de  Gerona 
va  acordar  acudir  en  justícia  apoyantse  en  el  privilegi  de  Don  Joan  II  y  en 
la  confirmació  del  meteix  per  Felip  I,  continuà  Gerona  encunyant  moneda 
d'aquest  metall  fins  el  dia  17  de  Març  del  any  1643. 

Consta  qu'en  l'any  1641  s'encunyà,  en  peces  de  cinc  sous,  a  les  que  la 
gent  anomenava  escaldapolls,  la  quantitat  de  28.012  lliures  y  5  sous,  y  en 
peces  de  cinc  reals,  la  de  90.225  lliures;  que  de  Janer  a  Març  de  1642  se 
varen  fabricar  peces  d'una  y  altra  classe  per  la  quantitat  de  40.508  lliures; 
que,  sospesa  aleshores  l'encunyació,  s'emprengué  altra  vegada  en  16  de  De- 
sembre del  meteix  any,  acabantse,  com  hem  dit,  en  17  de  Març  de  1643, 
durant  els  quals  tres  mesos  se  fabricaren  peces  per  valor  de  98.671  lliures  y 
ó  sous,  totes  ab  encunys  del  any  1642. 

En  25  de  Janer  de  1641  els  adjunts  deia  Taula  de  comuns  depòsits  de  la 
ciutat  ordenaren  que 'Is  trentins,  mitjos  trentins,  onzens,  dobles  y  mitjes 
dobles  de  bon  or  y  pes  fossin  marcats  «ab  les  armes  de  Gerona  a  effecte  que 
«valegan  y  sien  rebuts  per  los  preus  y  valor  que  ha  desliberat  lo  savi  con- 
«sell  de  Cent  de  Barcelona,  com  consta  ab  acte  rebut.»  En  aquesta  ocasió 
el  ressegell  significava  un  cambi  en  el  for,  això  es,  en  el  valor  en  curs  de  la 
moneda.  Es  clar  qu'aquesta  disposició  's  referia  no  més  qu'  a  les  monedes 
qu'estaven  en  poder  de  la  Taula  y  qu'hi  entressin  ab  posterioritat.  Recor- 
dem haver  vist  una  peça  d'or  castellana  ab  el  ressegell  de  les  armes  de  Ge- 
rona posat  sens  dubte  en  aquesta  ocasió;  no  sabem  aont  ha  anat  a  parar. 
Fora  d'aquèsta,  no  coneixem  cap  moneda  ab  dit  ressegell. 

Respecte  a  les  monedes  de  coure  encunyades  a  Gerona  en  aquesta  època, 
podem  donar  les  següents  noticies.  En  27  de  Juliol  de  1641,  s'acordà  com- 
prar un  molinet  pera  encunyar,  per  compte  de  la  ciutat,  moneda  de  bilió, 
habilitantse  a  dit  efecte  un  dels  molins  situats  en  el  carrer  de  Mercaders. 
En  22  de  Novembre  del  meteix  any,  segons  un  manuscrit  de  Don  Jeroni 
de  Real,  que's  guarda  en  l'esmentat  arxiu  de  Gerona,  va  començar  l'encu- 


Les  Monedes  Catalanes 


99 


nyació  de  sisens  ab  el  molinet.  En  8  de  Desembre  següent  s'acordà  pagar, 
ab  els  sisens  que  ja  hi  havia  fabricats,  la  Companyia  de  la  ciutat  que  Iluy- 
tava  en  el  Rosselló.  En  24  de  Janer  de  1642  varen  determinar  els  jurats 
arrendar  l'encunyació  dels  sisens,  que's  feya  per  administració,  per  mirar 
d'obtenirne  més  benefici  «per  los  gastos  que  per  ser  cosa  del  comú  se  hi 
offerexan»,  ultimantse  l'arrendament  en  23  d'Abril.  L'encunyació  d'aques- 
ta moneda  va  durar  fins  el  dia  23  de  Desembre  de  1645,  en  que  consta  la 
darrera  entrega  d'ella.  Des  del  dia  21  de  Març  de  1642  fins  al  23  de  Desem- 
bre de  1645,  se  fabricaren  sisens  en  quantitat  de  81.702  marcs,  important 
112.000  lliures,  16  sous  y  6  diners.  No  sabem  la  quantitat  a  què  ascendien 
els  encunyats  anteriorment. 

Tant  per  les  falsificacions  que  se 'n  feren  com  per  llur  valor  intrínsec,  els 
sisens  geronins  caygueren  en  el  més  gran  descrèdit  y  eren  refusats  per  tot 
arreu,  sense  que  produïssin  cap  resultat  favorable  les  disposicions  que  varen 
pendre  'Is  jurats  de  la  ciutat  pera  evitarho.  A  la  fi,  no  tingueren  altre  remey 
que  retirarlos  de  la  circulació  y  recuUirlos,  y  en  8  d'Abril  de  1648  els  varen 
vendre  a  la  ciutat  de  Barcelona,  que  'Is  hi  pagà  a  raó  de  37  lliures  el  quintar 
de  coure  y  de  34  lliures  l'unça  de  plata,  si  resultava  qu'hi  hagués  d'aquest 
metall.  La  quantitat  venuda  fou  de  127.000  lliures,  cobrantse  per  ella  38.000 
lliures,  «que  no  vingué  a  mes  de  diner  y  malla  per  sisè.» 

Sembla  qu'en  l'any  1653,  ab  motiu  del  siti  de  la  ciutat  pels  francesos, 
tornà  a  encunyarse  moneda  a  Gerona  :  aixís  ho  afirmen  En  Roig  y  Jalpí  y 
En  Jeroni  del  Real,  autors  contemporanis  dels  successos  <■'.  Però  es  el  cas 
que  no  concorden  l'un  ab  l'altre  respecte  de  quina  fou  la  moneda  que  se 
encunyà.  Segons  En  Roig, s'encunyaren  peces  de  cinc  reals;  segons  En  Real, 
s'encunyaren  peces  de  dos  y  de  quatre  reals,  les  quals  tenien  d'un  cantó  la 
testa  del  rey  ab  la  llegenda  Philipus  Dei  Gratia  Rex  y  de  l'altra  les  armes 
reyals  ab  la  llegenda  Gerunda  Fidelissima  Civiias  i65^.  Afegeix  En  Real 
que 's  fabricaren  també  algunes  dobles  d'or.  En  Pujol  es  d'opinió  que's 
varen  encunyar  ab  els  cunys  dels  reals  de  cinc  del  any  1641,  acostantse  a 
a  l'opinió  d'En  Roig,  y  que  la  moneda  que  descriu  En  Jeroni  del  Real  no 
va  arrivar  a  ésser  batuda.  Dels  pocs  documents  que  sobre  '1  particular  hem 
trobat,  se  dedueix  que,  mancant  a  Gerona  diner  pera  pagar  a  la  tropa,  el 
marquès  de  Serra  d'Almasilla  que  n'era  el  quefe,  va  proposar  a  la  ciutat 
l'encunyació  de  monedes,  la  qual  idea  fou  acceptada  per  la  Junta  de  guerra, 

(i)  Roig  y  Jalpí  :  Resumen  historial  de  las  grande:{as y  aniigüedades  de  Gerona;  p.  461. 
Jeroni  del  Real  :  Arxiu  Municipal  Girona;  Ms.  ps.  231  y  232. 


100  Joaquim  Botet  y  Sisó 

procedintse  de  seguida  a  recullir  la  plata  de  particulars  y  corporacions,  la 
qual  era  entregada  mitjansant  rebut  al  pagador  general  del  exèrcit  Fran- 
cisco  Ossorio  d'Astorga;  que  la  moneda  's  fabricava  per  compte  de  Sa  Ma- 
jestat, yqu'es  probable  que'l  meteix  marquès  de  Serra  fou  qui  va  donar 
les  disposicions  conduents  pera  l'encunyació,  sense  que's  contingui  en  els 
aludits  documents  cap  noticia  que  permeti  apreciar  quina  mena  de  moneda 
seva  encunyar  ni  tampoc  quins  foren  els  seus  tipus.  Consta,  no  obstant,  que 
no  solament  se  recullía  y  entregava  plata  pera  l'encunyació,  sinó  també  or, 
lo  qual  es  senyal  de  que  també  s'encunyaren  monedes  d'aquest  metall,  com 
ho  assegura  En  Jeroni  del  Real.  També,  entre  '1  metall  entregat,  figuren 
monedes  d'or  y  de  plata  corrents,  com  dobles  y  trentins  d'or,  y  reals  de  vuyt, 
que  no  s'ha  de  suposar  se  fonguessin  pera  encunyar  ab  el  seu  metall  altres 
monedes  iguals.  Tot  lo  referent  a  aquesta  encunyació  resulta,  en  conse- 
qüència, molt  confós  y  podria  ser  molt  be  que  lo  ocorregut  fos  haverse  en- 
cunyat una  poca  quantitat  de  moneda  pera  suplir  la  que  feya  falta,  antici- 
pantse '1  metall  necessari  pera  la  fabricació  al  general  de  les  tropes,  qu'era 
el  que  necessitava  'Is  diners  pera  poder  pagar,  y  facilitantli,  ademés,  nume- 
rari del  que  ja  corria.  No  s'ha  trobat,  que  sapiguem,  cap  moneda  ab  els 
tipus  que  descriu  En  Real,  ni  tampoc  ab  altres  tipus  que  puguin  fer  pre- 
sumir haver  sigut  encunyades  a  Gerona  en  1653. 

Vic. — La  ciutat  de  Vic  fou  també  de  les  que  's  donaren  pressa  a  encunyar 
moneda  en  temps  del  alçament  de  Catalunya;  encunyà,  en  plata,  peces  de 
cinc  reals,  de  cinc  sous  y  de  mitj  ral,  y  en  coure,  menuts. 

En  14  de  Janer  de  1643  obtingué,  del  mariscal  La  Motte,  facultat  de 
posar  en  circulació  300  escuts  de  menuts,  poc  més  o  menys,  que  tenia  ja 
encunyats  y  que  no  podia  utilisar  per  mor  de  prohibirne  '1  curs  el  pregó  fet 
sobre  la  fabricació  de  moneda  ^'\ 

2^  de  Febrer  de  164^.  Llicencia  concedida  pel  meteix  La  Motte  a  la 
ciutat  de  Vic  pera  encunyar,  en  el  terme  de  tres  anys,  menuts  en  quantitat 
de  4.000  ducats,  a  raó  de  12  rals  el  ducat,  y  a  la  talla  de  1 1  sous  y  4  diners 
el  marc;  ab  l'obligació  de  registrar  la  llicencia  a  l'oficina  del  mestre  ra- 
cional, de  prestar  caució  y  de  donarne  compte  <=*, 

5  de  Desembre  de  1644.  Orde  del  mariscal  La  Motte,  als  cònsuls  de  Vic, 
pera  admetre  com  inspector  (veedor)  de  la  moneda  menuda  qu'havíen  de 
encunyar,  a  Gaspar  Codolosa,  qu'havía  sigut  nomenat  en  26  de  Novembre 

(i)     Apèndix  :  Document  n.  CXVI.  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I.  Diversorwn,  LluisXlII, 
f.  23. 
(2)    Apèndix  :  Document  n.  CXVII.  ídem  :  Reg.  I.  Diversorum,  Lluis  XIII,  f.  68  r. 


Les  Monedes  Catalanes  loi 

de  1642  pera  exercir  dit  càrrec  pel  rey  Lluis  XIII.  La  data  d'aquest  nome- 
nament es  un  indici  fefaent  de  que  la  ciutat  de  Vic  havia  obtingut  ab  ante- 
rioritat alguna  llicencia  del  rey  pera  encunyar  moneda  <■'. 

En  28  d'Agost  de  1643  se  feu  a  Barcelona  un  pregó  oferint  cent  ducats  al 
qui  descobrís  y  entregués  en  poder  de  la  justícia  als  qu'havien  falsificat  els 
menuts  de  la  ciutat  de  Vic,  degut  a  l'instància  del  síndic  d'aquesta  ciutat 
que  oferí  llur  pagament  <^). 

Igualada.  —  En  Salat  publica  una  informació  feta  a  la  vila  d'Igualada  '1 
dia  20  d'Abril  de  1645,  per  orde  del  virrey  Don  Enric  Lorena,  de  les  mo- 
nedes que  s'hi  varen  encunyar  des  del  any  1641  fins  al  1644^3).  De  ella  resul- 
ta que  s'hi  havien  fabricat  peces  de  cinc  reals,  fonentse  per  això  cinquanta 
0  seixanta  mil  escuts,  entre  'Is  quals  hi  havia  quarts  d'escut  francesos  de 
baixa  lley  que's  barrejaven  ab  plata  d'Espanya;  que's  conduíen  de  Barce- 
lona a  Igualada  adzembles  carregades  de  plata  a  M.  Tolo  y  a  M.  Casaibo, 
tresorer  de  l'exèrcit  francès,  dirigintles  a  Pau  Bover;  «que's  donava  molta 
«pressa  en  el  batiment,  prevenint  que  si  no  's  movien  ab  pressa  s'encunya- 
«ría  a  un  altra  banda»,  y  que,  «després  de  fabricada 's  conduïa  a  la  vila  de 
«Cervera  pera  pagar  els  soldats  y  gent  de  guerra.» 

Cervera.  —  20  de  Març  de  1 646.  Ab  aquesta  data  foren  absolts  els  paers 
y  Consell  de  la  vila  de  Cervera  y  'Is  particulars  Miguel  Perelló,  Francesc 
Perelló  y  Joan  Perelló,  argenters,  Josep  Corell,  ferrer,  Jaume  Calderó, 
corredor,  y  totes  les  demés  persones  acusades  d'haver  fabricat,  per  compte 
de  la  vila,  peces  de  cinc  reals,  de  cinc  sous  y  altres  menes  de  moneda  ^4).  Es 
probable  que  la  causa  seguida  tingués  relació  ab  l'informació  practicada  a 
Igualada,  de  que  hem  parlat. 

Olot.  —  En  /.^'"  de  Juliol  de  16^1  se  resolgué,  pel  Consell  de  la  vila  de 
Olot,  fabricar  moneda  de  plata,  y  '1  meteix  dia  s'envià  a  Vic  un  tal  Bover, 
argenter,  pera  que  portés  dos  cunys  pera  batre  peces  de  10  y  5  sous.  En  el 
meteix  mes  va  comprar  la  vila  les  eynes  necessàries  pera  la  fabricació. 
Consta  qu' en  Setembre  immediat  següent  s'havien  adquirit  dos  molinets, 
també  a  Vic,  pera  encunyar  menuts,  y  qu'  en  11  de  Desembre  se  varen  pagar 
a  Jaume  Camps  613  lliures  y  i5  sous  pel  coure  que  se  1'  hi  havia  comprat. 

En  50  de  Juliol^  dels  beneficis  obtinguts  en  la  fabricació  de  la  moneda, 
fou  depositada  en  la  Taula  de  la  vila  la  quantitat  de  1.036  lliures  y  i5  sous, 

(i)  Arxiu  Municipal  Vic  :  Lligam  de  Moneda. 

(2)  Arxiu  Corona  Aragó  :  Reg.  I,  Firmarum,  f.  62. 

(3)  Salat  :  t.  II,  Document  LXXXI  y  ps.  168  a  171. 

(4)  Arxiu  Corona  Aragó  :  reg.  III,  Diversorum  de  Lluis  XIV,  f.  203. 


102  Joaquim  Botet  y  Sisó 

a  la  que's  va  afegir,  en  i/'"  d'Agost,  la  de  74  lliures.  Adverteix,  el  manus- 
crit del  qual  trayem  aquestes  noticies,  que  de  les  quantitats  expressades  se 
n'han  de  deduir  l'interès  y  les  despeses. 

En  Agost  se  nomenaren  comissionats  pera  buscar  plata  pera  la  fàbrica  <'). 

//'■  de  Juliol  de  164Q.  Definició  de  comptes,  feta  pel  lloctinent  de  mestre 
racional,  a  favor  d'Esteve  Ferrer,  síndic  de  la  vila  d'Olot,  de  la  moneda  així 
de  plata  com  de  bilió  fabricada  en  dita  vila  des  del  i.^""  de  Janer  de  1642 
fins  al  dia  de  la  data  ^^K  Del  document  resulta  que  no's  trobaren  elscomptes 
corresponents  a  aquest  temps. 

La  Bisbal.  —  En  Pujol  y  Camps,  que  va  examinar  els  llibres  d'acorts  del 
Consell  d'aquesta  vila,  no  hi  trobà,  sobre  les  monedes  qu'encunyà  en  temps 
del  alçament  contra  Felip  III,  més  que  les  dues  noticies  següents  : 

2 1  de  Novembre  de  16^1 .  Nomenament  d'una  comissió  composta  de  sis 
persones,  dues  de  cada  braç,  pera  que  estudiessin  la  manera  y  forma  d'en- 
cunyar moneda,  «com  ho  fan  altres  localitats  del  Principat». 

2S  de  Desembre  de  16^1.  Acort  d'encunyar  moneda,  y  nomenament  de 
una  comissió  que  cuidés  del  funcionament  y  administració  de  la  seva  fà- 
brica (3). 

Manresa.  —  En  el  foli  72  del  volum  20  del  «Llibre  major  de  la  Taula  de 
comuns  dipòsits  de  la  ciutat  de  Manresa»,  hi  figuren  entregues  de  quantitats 
fetes  a  dita  Taula  «en  compte  de  la  fàbrica  de  la  moneda  fan  ha  obs  de  la 
guerra  pera  la  defensa  deia  Provincià»,  pels  consellers  de  la  ciutat  y  per 
Francesc  Coll,  «veedor  de  la  dita  fàbrica»,  en  los  dies  16  de  Juny,  20  de 
Juliol,  I  y  5  d'Agost,  28  de  Setembre,  5  d'Octubre  y  21  de  Novembre  de 
1641,  y  26  y  30  d'Abril,  16  y  24de  Maig  y  12  de  Juny  del  any  1642;  lesquals, 
reunides,  pujan  a  la  suma  de  7.079  lliures,  14  sous  y  5  diners. 

Això  es  tot  lo  qu'hem  pogut  averiguar  sobre  les  encunyacions  de  Manresa 
en  aquesta  època. 

Puigcerdà.  —  En  10  d'Abril  de  1641,  el  Consell  de  la  vila  de  Puigcerdà 
acordà  encunyar  moneda  «attes  te  llizentia  per  ferne».  Al  acort  seguiren,  en 
el  meteix  any,  una  sèrie  de  disposicions,  de  les  quals  resulta  :  qu'haventse 
proveit  ja  d'encunys  o  motUos,  en  14  de  Maig  se  contractà  l'encunyació  de 

(1)  Arxiu  Municipal  Olot  :  Libre  del  Consolat  de  Mossèn  Maleii  Qiter.  Les  noies  veíerenls 
a  moneda,  tretes  de  dit  llibre,  ens  han  sigut  proporcionades  pel  nostre  amic  d'Olot  En  Josep 
Saderra. 

(2)  Esteban  Paluzie  y  Cantalozella  :  Olot;  su  comarca,  sus  extinguidos  volcanes,  su 
historia  civil,  religiosa  y  local...  Barcelona;  ps.  85  y  86  y  nota  71. 

(3)  Las  Monedas  de  la  Bisbal,  en  la  «Revista  de  Gerona»  :  t.  I,  p.  249. 


Les  Monedes  Catalanes  103 

menuts  y  qüerns  de  coure  ab  Rafel  Martínez,  argenter,  qui,  en  el  meteix 
mes,  començà  l'encunyació  de  menuts;  qu'en  1 1  d'Octubre  se  resolgué  en- 
cunyar també  peces  de  plata  de  cinc  reals  y  de  dos  reals  y  mitj,  o  sigui  de 
cinc  sous,  acordantse,  en  2  de  Novembre,  que's  fessin  «conforme  les  de 
«Barcelona  es  asaber,  a  la  part  de  la  creu  al  mig  se  posaran  les  armes  de 
«Puigcerdà  y  al  rededor  Província  Caite  ,  y  a  la  altra  part  les  armes  de  Ca- 
«talunya  y  al  rededor  Oppidum  Podiceritani»\  qu'en  Maig  del  següent  any 
1642,  continuava  a  Puigcerdà  l'encunyació  de  menuts  de  coure  y  de  mo- 
nedes de  plata;  qu'en  l'immediat  mes  de  Novembre  tingueren  noticia  'Is 
cònsuls  de  la  vila  's  tractava  de  procedir  contra  ella  per  fabricarshi  moneda; 
qu'efectivament  s'obrí  sobre  '1  particular  una  informació  practicada  per  un 
jutge  de  cort;  y,  finalment,  que  eren  en  tant  nombre  'Is  menuts  que  s'havien 
encunyat,  que  la  gent  els  refusava,  y  se  proposà  picar  o  inutilisar  els  falsos 
que  corrien  ^'\ 

Al  descriure  les  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  encunyades  a  Puigcer- 
dà, veurem  qu'aquèstes  no  s'acomoden  ab  exactitut  al  acort  referent  als  seus 
tipus  y  llegendes.  En  quant  a  l'informació  oberta  contra  la  vila,  ignorem 
el  resultat  que  donà,  y  la  creyem  deguda  al  fet  de  no  hiaver  cessat  d'encu- 
nyar moneda  després  de  dictades  pels  mariscals  Brezéy  La  Motte  les  ordes 
proliibintne  la  fabricació.  Per  més  que 'Is  cònsuls  de  la  vila  ho  afirmen  ai 
proposar  al  Consell  l'encunyació  de  moneda  en  10  d'Abril  de  1641,  estem 
convençuts  de  que  Puigcerdà  l'encunyà,  en  aquesta  època,  no  en  virtut  de 
cap  llicencia  especial,  sinó  per  la  seva  propria  iniciativa  y  autoritat.  La  lli- 
cencia a  que  'Is  dits  cònsuls  podien  referirse,  devia  ser  una  de  les  abans  ob- 
tingudes per  la  vila  y  ja  caducades  :  ho  confirma  '1  fet  d'haver  encunyat 
monedes  de  plata, 

Tarrassa.  —  En  Soler  y  Palet,  historiador  de  la  vila,  ens  ha  facilitat  co- 
pia d'una  contracta  pera  la  fabricació  de  sisens,  a  compte  de  l'Universitat 
forana  de  Tarrasa  (Sant  Pere),  feta  '1  dia  22  de  Desembre  de  1641,  per  la 
qual  els  representants  de  dita  Universitat  forana  encarragaren  a  Josep  Bogu- 
nyà  la  dita  fabricació.  Aquest,  entre  altres  coses,  se  compromet  a  encunyar- 
los  «ab  la  matexa  mistura  y  ab  els  matexos  senyals  y  encunys  els  fabrica 
«la  ciutat  de  Barcelona.»  La  ganancia  que's  fes,  deduit  l'import  del  mo- 
linet o  molinets  que  s'haguessin  de  comprar  y  pagades  totes  les  despeses, 
havia  de  repartirse  cada   diumenge  per  meytat  entre  l'Universitat  y  '1  dit 

{^i)  Carreras  y  Candi  :  Encunyacions  monetàries  al  Urgellet  y  Cerdanya;  en  la  «Revista 
de  la  Asociación  Artístico-Arqueológica  Barcelonesa»,  t.  VI,  ps,  493  a  498. 


104  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Bogunyà.  La  contracta  era  per  sis  mesos,  comptadors  des  del  dia  que  co- 
mencés l'encunyació.  En  ella's  preveu  'I  cas  de  que  sigues  privada  o  pro- 
hibida l'encunyació  de  dita  moneda  ">. 

Aquesta  contracta  es  molt  interessant  per  la  llum  que  dóna  sobre  les  en- 
cunyacions  de  Tarrassa  en  aquesta  època,  com  veurem  al  comentar  les  mo- 
nedes encunyades  per  dita  vila,  y  ho  es  també  per  ser  un  testimoni  més  de 
que  les  monedes  locals  catalanes  del  temps  del  alçament  contra  Felip  III 
no  obeiren,  en  general,  a  cap  permís  o  autorisació  sobirana,  sinó  sola  y  ex- 
clusivament a  la  voluntat  o  resolució  de  les  respectives  autoritats  locals. 

No  tenim  noticies  de  les  altres  moltes  poblacions  catalanes  qu'encunya- 
ren  moneda  en  el  periode  comprès  entre  'Is  anys  1640  y  i652.  De  segur  se'n 
trobarien  en  els  arxius  de  la  major  part  d'elles;  però  no  han  sigut  publica- 
des y  no'ns  ha  estat  possible  recorreries  totes  pera  recullirles. 

D'abans  d'aquest  període  y  del  regnat  de  Felip  III,  solament  se  conei- 
xen monedes  locals  de  Cervera  y  de  Granollers,  per  no  haver  concedit  aquest 
rey  ni'ls  seus  lloctinents  llicencies  pera  encunyarne.  El  privilegi  quefruía 
Granollers,  era  d'un  caràcter  distint  dels  concedits  a  altres  poblacions.  Ja 
hem  vist  que  tenia  '1  dret,  que  li  fou  confirmat  per  Felip  II,  de  fabricar 
menuts  sense  altra  llicencia  que  la  del  batlle  de  son  territori  :  a  això  's  deu, 
sens  dubte,  qu'hi  continués  l'encunyació  de  menuts.  Segons  En  Salat,  els 
batia  ab  tanta  abundància,  que,  engelosida  la  ciutat  de  Barcelona,  els  con- 
sellers d'aquèsta,  en  23  de  Janer  de  1627,  demanaren  al  rey  que  prohibís,  o 
al  menys  manés  sospendre,  el  batiment  de  menuts  en  la  vila  de  Granollers  ^^\ 
No  sé  que's  va  conseguir  ab  l'embaixada; — afegeix  En  Salat — però,  si  al 
escriure  el  vol.  I  del  seu  Tratado  hagués  tingut  coneixement  del  menut  del 
Granollers  del  any  1635,  hauria  pogut  assegurar  que  no  's  va  lograr  que  la 
vila  deixés  d'encunyarne. 

També  Reus  fabricà  moneda  durant  aquest  regnat,  continuant  les  en- 
cunyacions  iniciades  en  el  precedent.  De  les  noticies  publicades  per  En  Cam- 
paner y  de  les  qu'hem  llegit  en  l'arxiu  de  dita  ciutat,  se'n  desprèn  que 'Is 
menuts  de  Reus  eren  de  llautó  y  encunyats  d'una  sola  cara,  com  els  tantos 
o  marques  que  s'usaven  en  algunes  iglesies  pera  les  distribucions,  y  que, 
com  aquests  tantos,  eren  anomenats  pallarofes.  Els  menuts  o  pallarofes 
de  Reus,  d'aquesta  època,  no's  coneixen,  que  sapiguem.  Consta  qu'en  23 
de  Març  del  any  1629,  s'acordà  que's  fabriquessin  5oo  lliures  de  menuts 

(1)  Apèndix  :  Document,  n.  CXVIII. 

(2)  Salat  :  p.  275. 


Les  Monedes  Catalanes 


io5 


ab  marca  nova  de  la  vila;  qu'en  1 1  o  30  de  Maig  de  1053,  se  va  resoldre 
Tencunyació  de  mil  lliures  à.Q  pallarofes  pera  substituir  les  que  ja  no  te- 
nien curs  y  s'havien  recuUit,  usant  cunys  nous  pera  que 's  distingissin  de 
les  abans  encunyades;  qu'en  21  de  Desembre  de  1654  s'ordenà  recullir  els 
menuts  corrents,  per  haver  disminuït  llur  valor;  y  qu'en  31  de  Juliol  de 
1661  se  va  disposar  la  fabricació  de  5oo  lliures  de  pallat^ofes  o  menuts  ab 
la  marca  de  la  vila  y  que  's  fessin  de  metall  blanc  *'^ 

Altres  poblacions,  particularment  del  NE.  de  Catalunya,  varen  batre  tam- 
bé pallarofes  en  el  sigle  xvii;  però,  com  no  tenim  antecedents  pera  deter- 
minar la  data  de  llur  encunyació  y  tant  a  Reus  com  en  altres  localitats  va- 
ren continuar  encunyantsen  fins  als  primers  anys  del  sigle  xviii,  aplacem 
la  descripció  de  les  que  coneixem  pera  continuaria  després  de  la  de  les  mo- 
nedes del  regnat  de  Felip  IV,  V  de  Castella. 

Dividim  la  descripció  de  les  monedes  catalanes  encunyades  durant  el 
regnat  de  D.  Felip  III,  en  tres  seccions  :  i.^,  monedes  encunyades  abans  del 
alçament  del  any  1640,  o  sigui  des  del  any  1621  a  les  derreríes  del  1640; 
2.^,  monedes  encunyades  durant  la  guerra  de  Catalunya,  això  es  des  de 
derrers  del  any  1640  fins  a  darrers  del  i652,  y  3.^,  monedes  encunyades 
acabat  l'alçament,  des  de  1663  finsa  i665.  Llur  descripció  es  com  segueix  : 


MONEDES  D'ABANS  DEL  ALÇAMENT 


MONEDES  REYALS 

CROATS 


mm 


661.  Anv.   :   PHILIPPVS  D  G-HISPANÍA-R-,  entre  dos  cercles 
de  punts;  en  el  camp,  bust  com  en  els  croats  de  Fe- 
lip II,  a  l'esquerra. 
Rev.   :   RAR-CIiNO-GIVI-1626.  Enelcamp,  creucomladels 

(i)     Arxiu  municipal  de  Reus  :  Libro  de  deliberaciones  del  Consejo,  dels  anys  respectius. 
Campaner  :  Indicador  manual  :  ps.  366  y  367. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  14 


io6 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 


662.  Var 


663.  Var. 


664.  Anv. 
Rev. 


665.  Anv. 

Rev. 

666.  Var. 

667.  Var. 

668.  Var. 


croats,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell 
y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Real  o  Croat,  plata. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8686. 

La   llegenda  del  anvers,  diu  :  PHILIPP'  DG  HIS- 
PANIAR. 

Real,  plata;  pes  :  3'25  gr.-Colecció  del  autor. 
Heiss  :  t.  II,  I.  82,  n.  5. 

La  llegenda  del  anvers,  diu  :  PHILIP'  DG  HISPÀ- 
NIA-R- 

Real,  plata. -Varis. 
Heiss  :  t,  II,  i.  82,  n.  4. 


:  — PHILIP-D  GHISPANIARVM-R.  Bust  con^  el  dels 

croats  de  Felip  I.  Lo  demés,  igual  als  precedents. 
:   BARCI-NOCIV-ITAS- 1630.  La  creu  dels  revers 

cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts  y  en 

el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 

Real,  plata.-Varis. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8687. 

:   +  PHILIPP' DG-HISPANIA-R.  Lo  demés  com  el 

n.  661 . 
:   Com  el  n.  66i,  però  ab  l'any  1631. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8688. 

:   Com  el  n.  664,  però  ab  l'any  1632. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8689. 

:  Com  el  n.  664.  La  llegenda  del  revers,  diu  :  BARC- 
INOCI-VITAS-1635. 
Real,  plata.-Varis. 
Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n   3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 

:  Com  el  n.  66i,  però.  del  any  1636. 


Les  Monedes  Catalanes 


107 


Real,  plata. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  86gi. 

669.  Vai\   :   La  meteixa,  del  any  1637. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8692. 

670.  Var.   :   La  meteixa,  del  any  1638. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8693. 

671.  Var.   :    La  meteixa,  del  any  1639. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8694. 

6^2.  Var.   :   La  meteixa,  del  any  1640,  y  contramarcada,  ademés, 
ab  una  T. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8695. 

MITJOS    CROATS 


673.  Anv. 
Rev. 


— PHILIPPDG  HISPAN-R.  Lo  demés  com  el  n.  66i 
— BAR-CIN-OCI-1626.  Lo  demés  com  el  66i. 
Mitj  real,  plata. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


674.  Anv.   :  Com  el  del  n.  662. 

Rev.   :   -f  BARCINOGIVITA  1630.  Greu  closa  dintre '1  cer- 
cle interior  de  punts;  cantonada  com  en  el  n.  661. 
MilJ  real,  plata. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  I.  82,  n.  8;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8699. 

675.  Anv.   :  Gom  el  n.  674,  però  ab  el  bust  de  Felip  I. 
Rev.   :   Gom  el  n.  673,  però  del  any  1632. 

Heiss  :  t.  II,  I.  82,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8700. 

676.  Anv.   :   PHILÍPP'  DG  HISPA-R.   Lo  demés  com  el  n.  673. 


io8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Rev  :  BARCINO  CIVIT-  1632.  Creu  com  el  n.  674;  can- 
tonada en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts,  y  en  el 
segon  y  tercer  ab  un  anell. 

Mitj  real,  plata. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8701, 

677.  Far.   :  Igual  al  n.  676.  Lacreu  cantonada  com  la  del  n.  673. 

Mitj  real,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8702. 


ARDITS 

678.  Anv.   :   Bust  a  l'esquerra,   entre  les  lletres  A  y  R;  orla  de 
punts. 
Rev.   :   BARCINOGÍVITAS  1 624,  entre  dos  cercles  de  punts. 
En  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Barce- 
lona. 

Ardit,  bilió. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Calàiec,  n.  8703. 


679  a  682.  Far.   :   Iguals,  peròdelsanys :  1627,  1628,  1G32  y  1633, 
respectivament. 

Vidal-Quadras  :  Catàiec,  ns.  8704-8707. 

683.  Var.   :   La  meteixa,  del  any  1636. 

Heiss  :  1.  82,  n.  1 1. 

MENUTS 

684.  Anv.   :   PHILIPP  DG  HISPAR.  En  el  camp,  bust  a  l'es- 

querra; orla  de  punts. 
Rev.  :  BAR-CINO-CIVI- 1628.  Creu  com  la  dels  croats. 


Les  Monedes  Catalanes  109 

cantonada  com  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y 
en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Diner,  bilió. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  871 1. 


685  a  688.  Va7\   :  Iguals,   però  dels  anys  :    1629,  1632,  1633  Y 
1634. 

Salat  :  t.  III,  1.  5,  n.  12;  Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  g;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
ns.  8712  y  8713.  (La  que  porta  l'any  1633,  en  la  colecció  de!  autor.) 


TRENTINS 

689.  Anv.   :   +FERNANDUSA  ET  A  ELISABET  A  REXa  ETa 

REGIN,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el  camp,  busts 
coronats  dels  Reys  Catòlics;  entre  mitg  d'ells,  a  dalt 
íf ,  y  a  sota  ^. 
Rev.  :  SVBVMBRAa  vALARVMTVA...,  entre  dos  cercles 
de  punts;  en  el  camp,  escut  coronat  y  quarterat  ab 
les  armes  de  Castella  y  de  Lleó  en  els  primer  y  quart 
y  ab  les  d'Aragó  y  Sicilià  en  els  segon  y  tercer;  en  la 
punta,  la  magrana;  sostingut  per  un  àliga,  el  cap, 
les  ales  y  la  cua  de  la  qual  trenquen  la  llegenda. 

Trentí,  or;  pes  :  y'oo  gr.- Varis. 

Heiss  :  t.  I,  1.  20,  n.  71;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8670. 

690.  Var.   :   Les  paraules  de  la  llegenda  estan  separades  per  un 

punt;  la  llegenda  del  anvers  acaba  aixís  :  REGÍ. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8671. 

691.  Var.   :   Un  escudet  ab  les  armes  de  Barcelona,  en  ressegell, 

sobre  l'estrella  de  sota,  al  anvers. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8672. 


no  Joaquim  Botet  y  Sisó 

692.  Var.   :   La  llegenda  del  anvers,  acaba  ab  la  paraula  :  RE- 

GINA. 

Vidal-Quadras  :  Catklec,  n.  8673. 

693.  Var.   .  Com  el  n.  689.  Entre  les  testes,  estrella,  punty  ar- 

mesde  Barcelona.  La  llegenda  del  reversacaba  aixís: 
TVAR. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8674. 


^X'I 


694.  Anv.   :   +FERNANDVSV  ET  V  ELISABET -REGES;  entre 
els  busts,  I 
Rev.   :   Com  el  n.  689;  al  final  de  la  llegenda  del  revers,  la 
data  1622. 

Salat  :  t.  III,  1.  5.  n.  6,  y  t.  I,  I.  2,  n.  g;  Heiss  :  t.  II,  I.  20,  n.  70;  Vidal- 
Quadras  :  Catàlec,  n.  8675. 

6gS.Var.   :  Com  la  precedent.  Entre 'Isbusts,  •^,yab  la  data  1G26. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8676. 


696.  Var.   :  Com  el  n.  690,  però  ab  la  data  1628, 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8677. 

697.  Var.   :  Com  el  n.  694,  però  ab  la  data  1629. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


Les  Monedes  Catalanes 


III 


698.  Va)\   :   Com  la  precedent.  Escut  de  les  armes  de  Barcelona, 

en  lloc  de  l'estrella  d'abaix,  entre  Ms  busts. 

Salat  :  t.  I,  1.  2,  n.  10;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8679. 

699.  Var.   :   Gom  el  n.  694,  però  ab  la  data  1631. 

Heiss  :  t.  I,  1.  20,  n.  70;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 

700.  Var.   :  Gom  el  n.  698,  però  ab  la  data  1632, 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8681. 


701 .  Anv. 
Rev. 


702.  Anv. 
Rev. 


MITJOS   TRENTINS 

+  FERNDVS•ET•ELISABET•D•G  RS.  Enelcamp, 

busts  com  en  els  trentins;  entre  els  busts,  G. 
Gom  el  del  n.  689. 

MitJ  trentí,  or;  pes  :  3'5o  gr.-\'aris. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8682,  1.  49,  n.  12. 


+  FERNANDVS  ELISABETREGS.   Entre 'Is 

busts,  J 

Gom  el  n.  689;  però  l'escut  quarterat  en  el  primer 

y  quart  ab  les  armes  de  Gastella  y  Lleó,  y  en  el  segon 

y  tercer  ab  les  reyals  d'Aragó;  al  final  de  la  llegenda, 

la  data  1626. 

Mitj  trentí,  or.-Varis. 

Heiss  :  t.  I,  I.  20,  n.  jb;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


703.  Anv. 
Rev. 


Joaquim  Botet  y  Sisó 

Com  la  precedent.  La  llegenda  acaba  aixís  :  REG. 
entre  'Is  busts,  una  B. 

Com  la  precedent;  però  ab  la  data  1630. 

Mitj  t renti,  or. -Varis. 

Heiss  :  t.  1,  1.  20,  n.  73;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8684. 


704.  Vav.   :  Com  la  precedent.  Entre 'Is  busts,  les  armes  de  Bar- 
celona. 

Salat  :  t.  III,  I.  4,  n.  34;  Heiss  :  t.  I,  i.  20,  n.  72;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  8685. 


ONZENS' 


706.  Anv. 


Rev. 


706.  Var. 


PHILIPP'  DG-R-HISPA,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  bust  del  rey  a  l'esquerra;  a  sota  d'ell,  es- 
cudet,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Barcelona,  posat 
entre  '1  principi  y  '1  final  de  la  llegenda. 
+  BARCINO  CIVITAS  1626,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut,  coronat,  ab  les  armes  de 
Aragó,  entre  les  sigles  XI-R. 

Terç  de  trentí,  or;  pes  :  2'3o  gr. 

Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


,<Mk 


X^  3'^-  ^.    J 


^•V,-<' 


Una  B  darrera  del  bust. 

Heiss  :  t.  II,  I.  82,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8669. 


Les  Monedes  Catalanes 


707.  Var.   :  Com  el  n.  706;  però  ab  la  data  1641 
On-:{é,  or.-Museu  Municipal,  Barcelona. 

Inèdita. 


MONEDES  LOCALS 


GRANOLLERS 


708.  Anv.   :  +  PHILIPPVS:  DG- HISPR,  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  bust  del  rey,  a  la  dreta. 
Rev.   :  +  VILA- GRAN V- 1 G35,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Gra- 
nollers. 

Diner,  coure  o  bilió. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  I.  91,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8718. 

709.  Anv.   :   +PHILIPPVS•DG•HIS•R.  Lo  demés  com  la  pre- 

cedent. 
Rev.   :  +  VILAGRANVLARL  Lo  demés  com  la  precedent. 

Diner,  coure  0  bilió. -Varis. 
Salat  :  t.  I,  I.  4,  n.  lò. 


CERVERA 

710.  Anv.   :  CERVARIA;  en  el  camp,  escut  ab  lesarmes  reyals. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  i5 


114 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.   :  VI-  LLA-  16-  24;  en  el  camp,  creu  ab  un  cercle  o 
anellet  en  el  centre. 
Diner,  coure. 
Pedrals  :  «Memorial  Numismàtico»,  t.  II,  ps.  1 19  y  120. 


MONEDES  DEL  TEMPS  DE  LA  GUERRA 


BARCELONA 


711.  Anv. 


Rev. 


PHILIPP'  •  D  •  G•-R•-HISPANIA,  entre  dos  cercles 
de  punts.  En  el  camp.  escut  ab  les  armes  reyals  de 
Aragó,  coronat  y  posat  sobre  la  creu  de  Santa  Eu- 
làlia, entre  les  sigles  v-r;  la  corona  y  la  creu  tren- 
quen la  llegenda. 

BARC-INO  •  C-IVITAS-  1640,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  creu  que  trenca  la  llegenda,  can- 
tonada en  el  primer  y  quart  ab  un  anell,  y  en  el 
segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Peça  de  cinc  reals,  plata;  pes  :  i  i'6o  gr. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  1.  83,  n.  14. 


712.  Var.   :   La  llegenda  del  revers,  es  :  BARGI-NOCI V-ITAS- 
1640. 

Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8719. 


Les  Monedes  Catalanes 


ii5 


713.  Var 

714.  Var 


7i5.  Anv. 
Rev. 


Com  el  n.  711;  però  ab  la  data,  1G41 . 

Vidal-Quadras  :  '^atàlec,  n.  8721. 

Gom  el  n.  71 1  ;  sense  punt  de  separació  entre  les  dues 
paraules  :  BARGINO  y  GIVITAS. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8720. 


Gom  el  n.  711.  L'escut  entre  les  sigles  V-S. 
BARG-INOG-IVI  :-i640.  Lo  demés  com  el  n.  711 

Peça  de  cinc  sous,  plata. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8722. 


716.  Var.   :  Gom  la  precedent.   La  llegenda  del  revers,  aixís  : 
BARG-INO•-GIVI•  1641. 

Salat  :  t.  I,  I.  30,  n.  20;  Heiss  :  t.  11,  1.  83,  n.  i5;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  8723. 


ii6 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


717.  Var.   :   Com  la  precedent.  La  llegenda  del  revers,  aixís  : 

BAR-INO  C-IVI-1641. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8724. 

718.  Var.   :   Com  el  n.  715.  La  llegenda  del  revers,  aixís  :  BAR- 

CINO-CIVI-1641 ;  escut  en  cayró  ab  les  armes  de  Bar- 
celona en  el  centre  de  la  creu  del  revers. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8725,  i.  49,  n.  14. 


719.  Anv.   :   PHILIPP' D- 0- HISPÀNIA- R-,  entre  dos  cercles 

de  punts;  en  el  camp,  bust  del  rey  a  l'esquerra. 

Rev.   :   (capet  de  cara)-BARCINO-CI  -  VI  :  1G40,  entre  dos 

cercles  de  punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró  entre 

S-I,  posat  sobre  la  creu  de  Santa  Eulària,  els  braços 

de  la  qual  trenquen  la  llegenda. 

Sisè,  coure. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  12;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8726. 


720.  Var.   :   La  llegenda  del  revers,  així  :  BARGIN  -  O  -  Cl  VI  : 

1 64 1. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8727. 

72 1 .  Var.   :   Com  el  n .  719;  sense  les  sigles  S-I  al  costat  del  escut. 

Salat  :  t.  III,  1.  5,  n.  13;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8723,  1.  49,  n.  i5. 


Lc3  iMoncdcs  Catalanes 


117 


722.  Anv. 
Rev. 


723.  Anv. 
Rev. 


724.  Anv. 


PRIN ;  lo  demés  com  el  n.  711. 

CIVIT-AS-BA-RC-OiG...;  lo  demés  com  el  n.  711 
Peça  de  cinc  reals,  plata. -Colecció  del  autor. 


Inèdita. 


PRINGIPATV-S-CATALONIAE.  Lo  demés  com 
el  n.  711;  l'escut  entre  les  sigles  V-R. 
BARCl-NO  •  GI-VITAS-  1641.  Lo  demés  com  el 
n.  711;  en  el  centre  de  la  creu,  escut  en  cayró,  ab 
les  armes  de  Barcelona. 

Peça  de  cinc  reals,  plata. -Varis. 

Heis  :  t.  II,  I.  83,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8762. 


PRINCIPAT' CATALON.  L'escut  entre  V  -  S.  Lo 
demés  com  el  n.  723. 


i!8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Rev.   :   BARCI-NO  •  CI-VITAS- 1641.  Lo  demés  com  la 
precedent. 

Peça  de  cinc  sous,  plata. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  1.  83,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8763. 

725.  Anv.  :  PRINCIPAT' CATALO,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut  ab  les  armes  reyals,  coronat.  La 
corona  talla  la  llegenda. 
Rev.  :  (capet  de  front).  BARCIN-0-GIVI  1G41,  entre  dos 
cercles  de  punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ables 
armes  de  Barcelona  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia; 
els  extrems  dels  braços  de  la  creu  trenquen  la  lle- 
genda. 

Sisè,  coure. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  1.  83,  n.  3;  Vidal-Quadras,  Catàlec,  n.  8764. 


J26.  Var.   .  Gomla  precedent.  PRINCIPAT'CATAL,en  l'anvers. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8764. 

727.  Var.   :  Gomla  precedent.  PRINGIPAT'GATLO,enranvers. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8765. 

728.  Var.   :  Gom  la  precedent.  PRINGIPAT-GATA,  en  l'anvers. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8766. 

729. Anv.   :  f  LVD•XIIl•D•G•REX•  FRAN-ET-GO-BARGIN, 
entre  dos  cercles  de  punts;  en  el  camp,  bust  llorejat 
de  Lluis  XIII,  a  la  dreta,  entre  V-R. 
Rev.   :  BARG-INO-G-IVITAS- 1-641,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  creu  com  en  el  n.  711. 
Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8855,  1.  5o,  n.  5. 


Les  Monedes  Catalanes 


119 


730. Anv.   :  f  LVD•XIII•D•G•REX•FRAN•ET•CO•BAR.  Bust 

com  el  del  número  precedent,  entre  y-R. 
Rev.   :   BARG-INO•C-IVITA-1642.  Lodemés  com  el  nú- 
mero precedent,  però  ab  un  escut,  en  cayró,  ab  les 
armes  de  Barcelona,  en  el  centre  de  la  creu.  Aques- 
ta, cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts,  y 
en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Ci?ic  reah,  plata. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8856. 

731.  Var.   :  Com  la   precedent.  En  l'anvers,  la   llegenda  acaba 
aixís  :  BARGI,  y  '1  bust  es  més  petit. 

Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  8857. 


732.  Var.   :  Com  el  n.  730.  La  llegenda  del  revers,  aixís  :  BAR- 
CI-NO  •  CI-VITAS  •  1642. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8858. 


733.  Va7\   :   La  llegenda  del  anvers  comença  ab  una  rosa  en  lloc 
d'una  flor  de  llir,  y  acaba  ab  la  paraula  BARCINO. 


120  Joaquim  Botet  y  Sisó 

En  el  revers  les  paraules  estan  separades  per  una 
roseta. 

Salat  :  t.  I,  1.  2,  n.  4;   Heiss  :  t.  II,  1.  84,   n.  7;   Vidal-Quadras  :  Calàlec, 
n.  8859. 

734.  Var.   :  Igual  a  la  precedent;  però  ab  la  data  1643. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8860. 

735. Anv.   :   -  LVD•XIII•D•G•REX•FRAN•ET•CO•BAR.El 
bust,  entre  V~S.  Lo  demés,  com  les  anteriors. 
Rev.   .  BAR-CINO-CIVI-1641 .  Creu,  com  en  les  precedents. 

Ci?ic  sous,  plata. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8861. 

736.  TíTr.   :   La  llegenda  del  anvers  comença  ab  •f' y  acaba  aixís  : 
BA.  La  del  revers  es  :  BARG-INOG-IVI :  -  1642. 

Vidal-Quadras  ;  Catàlec,  n.  8862. 


737.  Anv.   :  Com  el  n.  735.  La  llegenda  comença  ab  •^. 

Rev.   :   BARCI-NO  •  CI-VITAS-  1642.   Lo  demés  com  en 
les  precedents. 

Cinc  sous,  plata. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  1.  82,  n.  8;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8863. 

738.  Var.   :   Com  el  n.  737.  La  llegenda  del  anvers  acaba  aixís  : 

COBARCI. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8864. 

739.  Anv.   :  Com  el  n.  736. 

Rev.   :  Com  el  n.  737;  però  ab  la  data  1643. 

Cinc  sous,  plata. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8865. 

740.  Var.   :  Igual  a  la  precedent;  però  la  llegenda  del  anvers  co- 

mença ab  una  rosa  y  acaba  ab  la  paraula  BARCINO. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


Les  Mouedes  Catalanes 


741 .  Anv. 
Rev. 


742.  Var 

743.  Var 


744.  Var. 

746.  Anv. 

Rev. 

746.  Var. 


LVO-XIII-D  GR-F-ECO-BAR.  En  el  camp,  testa 
llorejada  de  Luis  XIII,  a  la  dreta, 
(capet  de  front)  BARCIlN-^-CIVI-  1642;  en  el  camp, 
escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Barcelona,  sobre 
una  creu  de  Santa  Eulària,  els  braços  de  la  qual  ta- 
llen la  llegenda. 
Sisè,  coure. -\'aris. 
Heiss  :  t.  II,  I.  84,  n.  9;  Vidal-Qaadras  :  Catàlec,  n.  8867. 

La  llegenda  del  anvers  acaba  aixís  :  TC  BA;  la  del 
revers  es  :  BARCIïN -0-CIVI  •  1642. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8868. 

La  llegenda  del  anvers  acaba  aixís  :  CO  •  B.  La  del 
revers  es  BARCINO-•f-CIVI  ^  1642.  El  bust  trenca 
per  baix  la  llegenda,  que  comença  derrera  del  cap. 

Heiss  :  t.  II,  1.  84,  n.  1 1;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


:   La  llegenda  del  anvers  acaba  aixís:  E-T'C.  La  del 
revers  es  igual  a  la  del  n.  743,  sense  la  rosa. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8870. 

:   LVD•XIII•D•G•R•F•T•C•B.  Lo  demés  com  els  pre- 
cedents. 
:   Com  el  del  n.  741;  però  ab  la  data  1643. 

Vidal-Quadras:  Catàlec,  n.  8871. 

:   La  llegenda  delanvers,  aixís  :VDXIII  D...  ORTCB. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8872. 


Institut  d'Estudis  Catalans. 


16 


122  Joaquim  Botet  y  Sisó 

747.  Anv.   :  f  LVD•XIII•D•G•R•FCOB.  En  el  camp,  bust  a  la 

dreta;  orla  de  punts. 

Rev.   :   BAR-CIN-OCI-1642.  En  el  camp,  creu  equilateral, 

que  trenca  la  llegenda,  cantonada  en  el  primer  y 

quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Diner,  coure. -\"ar is. 
Vidai-Quadras  :  Catàlec,  n.  8873. 


748.  Var.   :  Sense  flor  de  llir  en  la  llegenda  del  anvers.  La  del 
revers,  aixís  :  BAR- CIN -OCI  - 1643. 

Heiss  :  t.  II,  I.  84,  n.  10;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8874. 


749.  Anv.   :   L-V-OXllI...  D-G-R-p-E.  Bust,  com  el  del  sisens. 
Rev.   :   PRINC-I-CATA°.  En  el  camp,  escut  ab  les  armes 
reyals  d'Aragó,  coronat  y  posat  sobre  la  creu  de  San- 
ta Eulària,  que,  per  dalt  y  per  baix,  trenca  la  lle- 
genda. 

Si&é,  coure. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8878,  8879  y  8880. 


Les  Monedes  ("atalanos 


123 


760.  Anv.   :   LVDOVICVS•XllI•D•G•  FR•ET•NAV•REX.En 

el  camp,  bust,  llorejat  y  vestit,  a  la  dreta;  orla  de 

punts. 

Rev.   :   •CATALONLE  PRÍNCEPS^  1642.  Escut  coronat 

y  partit  en  faixa;  a  dalt,  dividit  en  pal,  ab  les  armes 

de  França,  a  dreta,  y  les  de  Navarra,  a  esquerra;  a 

baix,  les  armes  reyals  d'Aragó;  orla  de  punts. 

Escut,  plata;  pes  :  27*24  gr .-Monetari  de  França. 
Heiss  :  t.  II,  I.  83,  n.  i. 


761.  Anv.   :   Com  el  n.  760. 

Rev.   :   CATALONLE  •  COMES  •  1642.  En  el  camp,  escut 
reyal  de  França,  coronat;  orla  de  punts. 

Escut,  plata;  pes  :  27'24  gr. -Monetari  de  França. 
Heiss  :  t.  II,  1.  83,  n.  2. 


!24 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


762.  Va)'. 


753.  Var. 


764.  Var. 


Igual  al  n.  761 . 

Mitj  escut,  plata;  pes  :  i3'62  gr. -Monetari  de  França. 

Heiss  :  t.  II,  1.  83,  n.  3. 


Igual  al  n.  761. 

Quart  d'escut,  plata;  pes  :  6'8i  gr. -Monetari  de  P>ança. 
Heiss  :  l.  II,  i.  83,  n.  4. 


Com  el  n.  760. 

Dot^au  d'escut  (5  sous),  plata;  pes  :  2*27  gr.-  Monetari  de  França. 
Heiss  :  t.  II,  1.  83,  n.  5. 


755.  Anv.   :   Llegenda  com  la  del  n.  760.  En  el  camp,  testa  Uo- 
rejada,  a  la  dreta;  orla  de  punts. 


Les  Monedes  Catalanes 


125 


Rev.   :   GATA- LONI-GOMES- 1642.   En  el  camp,  creu 
formada  per  vuyt  L  coronades,  que  trenquen  la  lle- 
genda; en  cada  angle,  una  llor  de  llir. 
Ullis,  or;  pes  :  6'(34  gr. -Monetari  de  [''ranca. 
Ileiss  :  t.  II,  1.  83,  n.  6. 


766.  Anv.   :   EXFRAN ;  en  el  camp  y  dintre  cercle  de 

punts,  bust  de  Lluis  XIV,  a  la  dreta,  entre  les  lletres 
V  y  R. 
Rev.   :   -N...CI-VITAS- ;  en  el  camp,  creu  que  tren- 
ca la  llegenda  y  '1  cercle  interior  de  punts,  ab  un  es- 
cut, en  cayró,  ab  les  armes  de  Barcelona  en  el  centre, 
y  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell,  y  en 
el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 
Cinc  reals,  plata. -Museu  Municipal,  Barcelona. 
Inèdita. 

767.  Anv.   :   LVD•XIIII•D•G•R•F•E.  Enel  camp,  bustdeLluis 

XIV,  llorejat,   a  la  dreta,  trencant  la  llegenda  per 
baix,  la  qual  comença  derrera  del  bust. 
Rev.   :   (Gapetdefront)-BARGINO-f-GlVl•i644.Entredos 
cercles  de  punts.  En  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les 
armes  de  Barcelona,  posat  sobre  la  creu  de  Santa 
Eulària,  els  braços  de  la  qual  trenquen  la  llegenda 
y'l  cercle  interior  de  punts. 
Sisè,  coure.- Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8916,  I.  5o,  n.  1 1. 

758.  Anv.   :   LVO-XIIII-D- G-RF-ETGÜB,  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  bust  llorejat  de  Lluis  XIV,  tren- 


120 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev. 


cant  per  sota  la  llegenda,  que  comença  darrera  del 
cap. 
:   Com  la  precedent;  una  rosa  en  lloc  d'un  punt,  abans 
de  la  data,  qu'  es  1643. 
Sisè,  coure. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8g\b. 


769  a  767.  Var.  :  Gom  la  precedent;  però  ab  les  dates  1644, 
1646, 1646, 1647, 1648,  1649,  i65o,  1661  y 1662,  res- 
pectivament. 

Heiss  :  t.  II,  I.  8-|,  n.  3;  Salat  :  t.  III,  I.  5,  n.  14;  Vidal-Quadras  :  Calàlec, 
ns.  8917-8925. 


768.  Anv.   :   Bust  llorejat  a  dreta,  entre  A-R;  orla  de  punts. 
Rev.   :  +  BARCINO  •f'GIVI  ^  1644,  en  el  camp,  escut,  en 
cayró,  ab  les  armes  de  Barcelona. 
Ardit,  coure. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8926. 

769  y  770.  Vay\   :   Gom  el  n.  768;  però  ab  les  dates  1647  y  1648. 

Heiss  :  t.  II,  1.  84,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8927  y  8928. 


771.  Anv.   :   Bust  llorejat  a  la  dreta,  darrera  d' ell,  LVD;  devant, 
XIIII.  DG;  orla  de  punts. 


Les  Monedes  Catalanes 


127 


Rev. 


772.  Anv. 
Rev. 

773.  Var. 


774' 


BAR-CIN-CIV- 1643.  En  el  camp,  creu  que  trenca 

la  llegenda,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un 

anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Diner,  coure. -\'aris. 

\'idal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8929,  I.  5o,  n.  12. 


a 


Com  el  n.  771.  Darrera  del  bust,  L';  devant,  DG. 
BAR-GINO-CIVI-1G46.  Lo  demés  com  el  n.  771. 
Igual  al  n.  772;  però  ab  la  data  1G48. 

Heiss  :  t.  II,  i.  <S4,  n.  2;  Vidal  -Quadras  :  Catàlec,  ns.  8930  y  8931;  Salat 
t,  III,  i.  6,  n.  6. 


Peça  de  cinc  reals  barcelonesa  de  Felip  III,  del  any 
1641,  ab  tres  ressegells  en  l'anvers,  ço  es  :  primer, 
armes  reyals  d'Aragó,  coronades;  segon,  1662;  y  ter- 
cer, XXR. 

Museu  Municipal,  Barcelona. 

Pedrals  :  Memorial  Numismàíico,  t.  III,  I.  8,  n.  5. 


775, 


MfW 


Peça  de  cinc  reals,  de  Banyoles,  ab  iguals  ressegells 
en  l'anvers. 


128 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Colecció  de  D.  R.  Bosch  y  Alsina,  de  Barcelona. 
Inèdita. 


776. Anv.  :  LVD•XIIII•D•G•REX•FRAN•ET•COBAR,  en  el 
camp,  bust  de  Lluis  XIV,  a  dreta,  ab  los  dos  pri- 
mers dels  ressegells  que  porten  les  descrites  ab  els 
ns.  774  y  775- 

Rev.   :   BAR-CIN(3CI-V1TAS- ;  lo  demés  com  la  peça 

descrita  ab  el  n.  766, 
Peça  de  cinc  reals?,  plata. 
Salat  :  l.  III,  p.  oo,  1.  5,  n.  i5,  yd'eü,  Pi  y  Arimon. 


777. Anv.   :   LVD•XIIII•D•G•R•F•C•  En  el  camp,  bust  vestity 
coronat,  a  la  dreta,  entre  X-R;  a  sola,  1662;  orla  de 
punts. 
Rev.   :  f  BARGlNOGIVITASOBSESSA.Enelcamp,creu 
ab  l'escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Barcelona  en 
el  centre,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un 
anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 
Moneda  de  necessitat,  plata;  pes  :  3'3o  gr.-Varis. 
Salat  :  t.  I,  i.  3,  n.  19;  Heiss  :  t.  II,  I.  84,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
ns.  8913  y  8914. 


I, es  Monedes  Catalanes 


129 


AGRAMUNT 


778.  Anv.   :   PHILIPP'  DG- R- HISPÀNIA,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut  ab  les  armes  reyals,  coro- 
nat, sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia,  y  entre  les  si- 
gles v-R. 
Rev.   :  VILLA-ACRIM-ONTS-1641,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  creu  que  talla  la  llegenda,  can- 
tonada en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  se- 
gon y  tercer  ab  tres  punts. 
Cinc  reals,  plata. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  1.  87,  n.  i.  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8729. 


779.  Anv.   :   PRL\CIPAT-VS- GATALONIE.  Lo  demés  com 

la  precedent. 
Rev.   :   VILLA  -  AGRIM  -  OXTIS  -  1641.  Lo  demés  com  la 
precedent. 

Heiss  :  t.  II,  I.  87,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8767. 

780.  Var.   :    La  llegenda  del  anvers  en  disposició  retrògrada. 

Inèdita. 

Colecció  de  Bonaventura  Renter,  Barcelona. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  17 


I30 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 


781 .  Anv. 
Rev. 


782.  Anv. 
Rev. 


783.  Anv. 
Rev. 


Gom  el  n.  779. 

V... -...-...  ONS  -  1642.  En  el  centre  de  la  creu  del 

revers,  ^iun  escudet?;  lo  demés  com  el  n.  779. 

Cinc  reals,  plata.  -  Museu  provincial,  Gerona,  y  Ròmul  Bosch  y 

Alsina,  Barcelona. 

Inèdita. 


+  AC  ...OlNTIS;  en  el  camp,  testa  a  l'esquerra;  orla 
de  punts. 

VI-LL-A-  1-64;  en  el  camp,  creu  que  trenca  la  lle- 
genda, cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts 
y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Diner,  coure. -Varis. 
Heiss  :  t.  II,  i.  87,  n.  3;  Vidai-Quadras  :  Calàlec,  n.  8730. 


ACRIMONTI.  En  el  camp,  cap  llorejat,  a  la  dreta; 
orla  de  punts. 

VI-LA-16-42.  Creu  com  en  la  precedent;  cantonada 
en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  tres  punts. 
Diner,  coure. 
Vidai-Quadras  :  Catàiec,  n.  888i. 


Les  Monedes  Catalanes 


'3' 


784.  Anv.   :   ACRIMONTIS.  En  el  camp,  montanyeta  cimada 
d'una  flor  de  llir;  orla  de  punts. 
Rev.   :   VlL-LA-iG-43.  En  el  camp,  creu  cantonada  com  en 
la  moneda  n.  783. 
Diner,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  I.  4,  n.   i;  lleiss  :  t.   II,  I.  87,   n.  4;   Vidal-Quadras  :   Calàlec, 
n.  8768. 


ARGENTONA 


785.  Anv 
Rev 


786.  Var 


:   PRINCIPA-T-VS  GATAL.  Lo  demés  com  el  n.  711. 

:    +  AR-GEN-TONA-1642.  Lo  demés  com  el  n.  715. 
Cinc  reals,  plata. -\'aris. 

Sdlat :  t.  111,  I.  3,  n.  i;   Heiss  :  t.  II,  I.  88,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàiec, 
n.  8769. 

.   La  llegenda  del  anvers,  es  aixís  :  PRINClPA-T-VS 
GATA  LO. 

Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8770. 


Í32 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


BALAGUER 


787.  Anv. 
Rev. 


788. Anv. 
Rev. 


:   P....PDG-R...  Lo  demés  com  el  n.  71 1;  l'escut  entre 

...-S. 
:  CIVI-T...-BALA-...6...  Lo  demés  com  el  n.  711. 

Cinc  reals,  plata. -Colecció  de  D.  R.  Bosch  y  Alsina,  Barcelona. 


Inèdita. 


:   PRINCIPAT-VS-CATALO.  Lo  demés  com  el  n.  711 
.  CIVIT-AS:BA-LAGA-i64i.Lodeméscomel  n.  711 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Heiss  :  t.  II,  1.  88,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  8771. 


789.  Anv.   :   PRINCIPA-T9-CATAL0.  Lo  deméscomel  n.  711. 
L'escut  entre  les  sigles  y-s. 
Rev.   :  Gom  la  precedent;  la  creu  cantonada  en  el  primer 


Les  Monedes  O-atalanès  133 

y  quart,  ab  tres  punts,  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un 

anell. 

Cinc  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Heiss  :  t.  II,  1.  88,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8772. 


BELLPUIG 


\  -/ 


790.  Anv.   :   LVD•XIIÍ•D•G•R•F•  ET  CO...  (començant  a  llegir 

per  dalt  y  per  devant  del  cap);  en  el  camp,  cap  del 
rey  ab  corona  de  llorer,  a  dreta;  orla  de  punts. 
Rev.  :  •|•-\  ILL  •  PVL-7-CRIP  1642,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  sobre  la  creu  de 
Santa  Eulàlia,  quais  braços  trenquen  la  llegenda; 
l'escut  es  partit  horizontalment,  ab  les  armes  reyals 
en  l'espay  de  sobre,  y  en  el  de  sota,  partit  en  pal,  ab 
una  creu  a  cada  banda,  y  en  la  punta,  un  puig,  ci- 
mat  d'una  flor  de  llir. 
Si^é,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  1.  4,  n.  8;  Heiss  :  t.  II,  I.  88,  n.  i;  Vidal  -Quadras  :  Catàlec, 
n.  8882. 

791 .  Var.   :  Com  la  precedent.  La  llegenda  del  anvers,  es  :  LVD- 

XIII•D•G•R•F•E•CO•B. 

Si^é,  coure. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8884. 

792.  Var.   :  Com  les  dos  precedents;  la  llegenda  del  revers,  es  : 

t-VILLAPV-?-LCRI•  1642. 
Si^é,  coure. -Joseph  Busquets,  Barcelona. 

Inèdita. 

793.  Var.   :  Com  el  n.  790.  La  llegenda  del  anvers,  que  comen- 


i3^  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ça  a  llegirse  per  baix  y  per  derrera  '1  cap,  diu  :  LVD- 
XIIIDR-FETGA. 

Si!;é,  coure. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8883. 

794.  Anv.    :   Gom  el  del  n.  790. 

Rev.   :   L'escut  es  quarterat,  ab  un  puig  cimat  d'una  flor 
de  llir  en  el  primer,  les  armes  reyals  en  el  segon  y 
tercer,  y  una  creu  en  el  quart. 
Si^é,  coure. -Varis. 
Salat  :  t.  III,  I.  6,  n,  25;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8886. 

jgS.  Var.   :  Com  la  precedent;  la  llegenda  del  anvers,  així :  LVD- 
XIIIDG-RFET. 

Si^é,  coure.-Varis. 

Heiss  :  t.  II,  1.  88,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8887. 


796.  Var.   :  Gom  el  n.  794.   L'escut  del  revers,  ab  una  creu  en 

el  primer  y  quart,  les  armes  reyals  en  el  segon,  y  un 
puig  cimat  d'una  flor  de  llir  en  el  tercer. 
Si^^é,  coure. -Ròmul  Bosch  y  Alsina,  Barcelona. 
Inèdita. 

BANYOLES 

797.  Anv.   :   PHILIP ,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el  camp, 

escut  coronat  ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  entre 
VyS. 
Rev.   :    ...PPI-BA...,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el  camp, 
creu,  que  trenca  la  llegenda,  ab  un  escut,  en  cayró, 
ab  les  armes  de  Banyoles,  en  el  centre,  cantonada 


Les  Monedes  Catalanes 


135 


en  el  primer  y  quart  ab  un  anell,  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  tres  punts. 

Cinc  sous,  plaia.-CoIecció  del  Sr.  Bulinyà,  de  Banyoles. 
Alsius  :  p.  342,  n.  5. 


798.  Anv.   :   GATA  LO  N.  Lo  demés  com  el  n.  797.  L'escut 

entre  v  y  R  . 
Rev.   :  OPIDV-BAN...  Lo  demés  com  el  n.  797,  però  sense 
les  armes  de  Banyoles  en  el  centre  de  la  creu. 
Cinc  reals,  plata. -Colecció  de  Francisco  Butinyà,  de  Banyoles. 
Alsius  :  p.  342,  n.  3. 

799.  Anv.   :   PRINCIPAT....  Lo  demés  com  el  n.  797. 

Rev.   :   BANE-OL.- Lo  demés  com  el  n.  797.  La 

creu,  cantonada  en  el  primer  y  quart,  ab  tres  punts, 
y  en  el  segon  y  tercer,  ab  un  anell. 

Heiss  :  t.  II,  p.  138,  n.  i  bis;  Vidal-Quadras  :  Calàiec,  n.  8774. 

800.  Anv.   :   PRINCIPATVS  CATALONIAE.   Escut  com  en  les 

precedents,  entre  v  y  R  . 
Rev.   :  OPPID- BANE-OL. .. -1641.  Creu,  ab  l'escut  de  Ba- 
nyoles, com  en   ei  n.  797,  y  cantonada  com  en   el 
n.  799. 

Cinc  reals,  plata.-Varis. 
Heiss  :  t.  II,  I.  88,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8773. 

801.  Var.   :   Igual  a  la  precedent;  l'escut  del  anvers  entre  les 

lletres  V  y  S. 

Peça  de  cinc  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec.  n.  8775,  I.  49,  n.  20. 


136 


Joaquim  Botct  y  Sisó 


BERGA 


802.  Aav.   :   PRINCIPAT- V-S  CATALONIA.   Lo  demés  com  el 

n.  711. 
Rev.   :  VIL-LEBE-RGE-1641 .  Lo  demés  com  el  n.  71 1. 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona,  y  altres. 
Heiss  :  t.  II,  I.  88,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8777. 

803.  Var.   :   La  llegenda  del  anvers,  així  :  PRIN-GIPAT-VS... 

ONIA. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8776. 


804.  Anv.   :   PRINCIPAT-V-S  CATALONI-'A--.   Escut  com  en 
el  n.  711,  ab  un  puntet  al  centre,  entre  V  y  S. 
Rev.   :   •VIL-LE•B-ERGE-1641.  Lo  demés  com  el   n.  711 
Cinc  sous,  plata.-Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  t.  11,  1.  88,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8778. 


Les  Monedes  Catalanes 


'37 


BKSALU 

8ü5.  Anv.   :   -|-  ....D••G.  Lo  demés  com  el  n.  797. 

Rev.   :   ...BISV-LDV:  164...  Greu,  els  braços  perpendiculars 
de  la  qual  no  trenquen  el  cercle  interior  de  punts  ni 
la  llegenda;  cantonada  com  en  el  n.  778. 
Peça  de  cinc  reals,  plata. 
Heiss  :  t.  II,  I.  89,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8731. 


806.  Anv.   :   PRINCIPAT' GATALON,  entre  dos  cerclesde  punts; 
en  el  camp,  escut,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  co- 
ronat; la  corona  trenca  la  llegenda. 
Rev.   :  OPIDVM•BISVLDVNENSE  1641,  entre  dos  cercles 
de  punts;  en  el  camp,  creu  patriarcal,  el  peu  de -la 
qual  trenca  '1  cercle  interior  de  punts  y  la  llegenda, 
que  comença  abaix;  en  els  buyts  inferiors  de  la  creu, 
un  anell  y  tres  punts,  respectivament. 
Sisè,  coure. -Varis. 
Heiss  :  I.  8g,  n.  8;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8786. 

807. Anv.   :  +PRÍNGIPAT'GATALO.Lodeméscomeneln.8o6. 
Rev.   :  +OPIDVMBISVLDVNENSEi64i,entredoscercles 
de  punts;  en  el  camp,  escut  de  Besalú  partit  en  pal; 
en  el  primer,  creu  patriarcal;  y  en  el  segon,  les  ar- 
mes reyals  d'Aragó. 

Sisó,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  1.  4,  n.  7;  Heiss  :  t.  II,  1.  89,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 

n.  8784. 

Institut  d'Esludis  Catalans.  l8 


138 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 


809.  Anv. 


Rev. 


810.  Anv. 
Rev. 


808.  Var.  :  Igual  al  n.  807.  La  llegenda  del  revers  comença  a 
llegirse  per  baix  y  la  del  anvers  acaba  ab  la  paraula 
GATALON. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8783. 

PRINCIPA"  GATALON,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut  ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  co- 
ronat, entre  les  sigles  y-R .  La  corona  trenca  la  lle- 
genda. 

OPIDV..MBI N..S  1642.-.;  la  creu,  cantonada 

en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y 

tercer  ab  tres  punts. 

Peça  de  cinc  reals,  plata. -Colecció  del  autor. 

Inèdita. 


PRINGIPATVS  GATAL.  Lo  demés  com  el  n.  809. 
L'escut  entre  Y  y  ^  . 

OPIDVM  BISVLDVNENS  1G42;  entre  dos  cercles 
de  punts;  en  el  camp,  creu  que  trenca  '1  cercle  in- 
terior de  punts,  però  no  la  llegenda,  cantonada  en 
el  primer  y  tercer  ab  tres  punts  y  en  el  segon  y 
quart  ab  un  anell. 

Ciíic  sous,  plata.-Vldal-Quadras,  Barcelona,  y  altres. 
Heiss  :  t.  II,  I.  89,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  ns.  8781  y  8782. 


Les  Monedes  Catalanes 


139 


81 1 .  Anv^ 


Rev. 


812.  Var 


PRINCIPAT VS  GATALO,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  ei  camp,  escut  coronat,  ab  les  armes  reyals 
d'Aragó,  entre  Y  y  R ;  la  corona  talla  la  llegenda. 
OPIDV-MBISVLDVNENS-E  i642••,  entre  dos  cer- 
cles de  punts;  en  el  camp,  creu  els  braços  perpen- 
diculars de  la  qual  no  trenquen  la  llegenda,  canto- 
nada en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts  y  en  el  se- 
gon y  tercer  ab  un  anell  rodejat  d'un  cercle  de  punts. 
Cinc  rea/s,  plata.-Vidal-Quadras,  Barcelona,  y  altres. 
Heiss  :  t.  II,  I.  89,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8779. 

La  llegenda  del  anvers  acaba  així  :  CATALONIA. 
La  creu  del  revers  cantonada  com  el  n.  809,  però  ab 
cercle  de  punts  al  voltant  dels  anells. 
Colecció  del  autor. 
Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8780. 


813.  Anv.   :   PRINCIPAT' CATALOX.  Lo  demés  com  el  n.  806. 
Rev.   :  +OPIDV.M•BISVLDVNENSE  1642,  entre  dos  cer- 
cles de  punts;  en  el  camp,  escut  partit  en  pal;  en  el 
primer,  les  armes  reyals  d'Aragó;  en  el  segon,  creu 
patriarcal. 

Sisè.  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  111,  I.  3,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8787,  I.  49,  n.  21. 


140 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


LA  BISBAL 


"»4^ 


814.  Anv.   :   Llegenda  illegible.  En  el  camp,  escut  coronat  ab  les 
armes  reyals  d'Aragó,  entre  VyR. 

Rev.   :   ...DV..PALIS En   el  camp,  creu  que  trenca  '1 

cercle  de  punts  y  la  llegenda;  en  el  seu  centre  escu- 
det,  en  cayró,  ab  les  armes  de  La  Bisbal,  y  canto- 
nada com  el  n.  811. 
Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  I.  89,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8812. 


8i5.Anv.   :   Llegenda  illegible.  Escut  com  el  del  n.  814,  entre 

VyS. 

Rev.   :   PALIS-1641.  Lo  demés  com  la  precedent. 

Cinc  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Heiss  :  t.  II,  I.  89,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8813. 


Les  Monedes  Catalanes 


141 


CALDES 


816.  Anv.   :   PRIíNCIPAT' :  GATA.  Lo  demés  com  el  n.  806. 

Rev.  :  (Galdera)-VILLA:GA-L-IDAR:  1641-,  entre  dos 
cercles  de  punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les 
armes  de  Barcelona,  posat  sobre  la  creu  de  Santa 
Eulàlia;  els  braços  de  la  creu  trenquen  la  llegenda. 
Sisè,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  III,  I.  3,  n.  6  y  t.  I,  I.  4,  n.  9;  Heiss  :  t.  II,  I.89,  n.  i;  Vidal-Qua- 
dras  :  Catàlec,  n. 


CAMPRODON 


817.  Anv.   :   LVCV-D'O-FRA ,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 

el  camp,  escut  coronat,  partit  horizontalment;  en  la 
part  superior,  les  armes  reyals  d'Aragó :  en  l'inferior, 
en  cercle  o  anell.  La  corona  trenca  '1  cercle  interior 
y  la  llegenda. 

Rev.   :  GAMP N*  164  :,  entre  dos  cercles  de  punts;  en  el 

camp,  bust  de  front,  mitrat  y  ab  auriola,  entre  S-P 
(Sant  Patllari).  La  mitra  y  el  nimbe  trenquen  el  cer- 
cle interior  y  la  llegenda. 
^Ardit?,  coure. 

Acadèmia  de  Bones  Lletres  de  Barcelona;  Museu  Municipal  de  Barcelona. 
Coleccions  de  D.  R.  Bosch  y  Alsina  y  Fr.  Carreras  Candi;  Barcelona. 
Salat  :  t.  3,  1.  6,  n.  7:  Pedrals :  Revista  de  Ciencias  Históricas,  t.  V,  p.  181. 


142 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


CERVERA 


818. Anv. 
Rev. 


819.  Var 


820.  Anv. 
Rev. 


PHILIPP'  D-G-  — •  HISPÀNIA-  — :  +  :—.  Escut 

com  el  de  les  peces  de  Barcelona,  entre  vyR. 

CERV-ARIA-VILLA- 1641.  Creu  com  en  les  peces 

de  Barcelona,  cantonada  en  el  primery  quartabtres 

punts  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Heiss  :  1.  90,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  ns.  8732  y  8733. 

Igual  a  la  precedent;  la  creu  del  revers  cantonada  en 
el  primer  y  quart  ab  un  anellet  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  tres  punts. 
Cinc  reals,  plata. -Colecció  del  aulor. 
Inèdita. 


PHILIP'-R-HISPANI.  Lo  demés  com  el  n.  8i8. 
L'escut  entre  V  y  S. 

Com  el  n.  8i8.   La  creu  cantonada  en  el  primer  y 
quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercerab  trespunts. 

Ci}ic  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  1.  90,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8734. 


Les  Monedes  Catalanes 


143 


821 .  Anv. 


Rev. 


)2  2.  Var. 

)23.  Anv. 
Rev. 


PRINCIPAT'  :  GATALONIA,  entre  dos  cercles  de 
linials;  en  el  camp,  escut  coronat  ab  les  armes  d'A- 
ragó, entre  Y  y  i< ;  la  corona  trenca  '1  cercle  interior 
y  la  llegenda;  orla  de  punts. 

GERV-ARLE-VILLA-1641;  lo  demés  com  el  820. 
Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  t.  II,  1.  90;  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8789. 

La  llegenda  del  revers,  diu  :  CERV-ARIE. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8790. 

P r....  Escut  com  el  n.  8i8,  entre  ...  y  k. 

...-VAR-IA-...  Creu  com  el  n.  820. 

Cinc  sous,  plata. -Diputació  Provincial  de  Barcelona. 
Pedrals  :  Memorial  Numismalico  :  t.  III,  i.  8,  n.  6. 


824.  Anv.  :  LVD•XIII•D.G•R•F•C•BARCE,  entre  cercle  linial  y 
orla  circular  de  punts,  entre  dos  cercles  linials;  en 
el  camp,  bust,  vestit  y  llorejat,  a  dreta,  entre  VyH. 
Rev.  :  CERV•ARLE-VILLA-1641,  entrecercle  y  orla,  com 
en  l'anvers;  en  el  camp,  creu  com  en  les  precedents, 
cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts,  y  en 
el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Cinc  reals,  plata. -Varis. 
Heiss  :  I.  go,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8888. 

826.  Var.   :   L'anvers  comença  ab  la  paraula  LVDV. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8889. 

826.  Var.   :  Gom  el  n.  824;  però  del  any  1642. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


144 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


827.  Anv.   :  LVDV-XIII•D•G•R•F•CO•BARCI,  entre  cercle  linial 
y  orla  de  punts;  en  el  camp,  bust,  com  el  del  n.  824, 
entre  v  ys.  La  llegenda  comensa  darrera  '1  cap. 
Rev.   :  CER-VAR-IA-i 641 ,  entre  dos  cercles  linials  y  orla 
de  punts.  Lo  demés  com  el  n.  824. 

CiJic  sous,  plata. -Varis. 

Heiss  :  I.  90,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8891  y  8892. 


828.  Anv.   :   LVD•XIII•D•G•R•F•B.   En  el  camp,  testa  llorejada, 

a  la  dreta;  orla  de  punts. 
Rev.   :   GE-RV-AR-IE.  En  el  camp,  creu  que  trenca  la  lle- 
genda, cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell 
y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts;  orla  de  punts. 
Diner,  coure. -Varis. 
Heiss  :  I.  90,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8893. 

829.  Var.   :   La  llegenda  del  revers  es  :  GER-VAR-IE*  164.   La 

creu,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts 
y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell;  orla  de  punts. 

Colecció  de  l'autor. 


830.  Anv.   :   LVDVXIII,  escrit  en  disposició  retrògrada.  En  el 
camp,  testa  a  l'esquerra;  orla  de  punts. 


Les  Monedes  Catalanes 


145 


Rev.   :   CE-RV-AR-IE.  Creu  cantonada  com  en  el  n.  828. 
Diner,  coure. -Diputació  Provincial  de  Barcelona. 
Salat  :  t.  I,  I.  4,  n.  31;  Pedrals  :  Memorial  Numismàtica,  t.  III,  I.  8,  n.  7. 


83i.Anv.   :   Escut  coronat  ab  les  armes  reyals  d'Aragó  entre 
16-42;  orla  de  punts. 
Rev.   :   GER-VA-RI-yE.  En  el  camp,  creu  que  trenca  la  lle- 
genda, cantonada  com  el  n.  828;  orla  de  punts. 
Diner,  coure. 
Salat  :  t.  I,  1.  4,  n.  12;  Heiss  :  i.  90,  n.  3. 

832.  Var.   :  Gom  el  n.  831.  La  llegenda  del  revers  es  :  GE-RV- 
AR-I^. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8791. 
FIGUERES 


833. Anv.   :   •P•GIPATVS•GATALONI,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut  coronat  ab  les  armes  reyals 
d'Aragó,  entre  VyR.  La  corona  trenca  la  llegenda. 
Rev.   :   ..."  VILLE-FIGE- 1641 .  Greu  com  en  les  peces  de 
cinc  reals  descrites,  cantonada  en  el  primeryquart 
ab  tres  punts  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Cinc  reals,  plata. -X'idal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  1.  90,  n.  i;  Vidai-Quadras  :  Catàlec,  n.  8792. 
Institut  d'Estudis  Catalans.  19 


146 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


GERONA 


--^^^^^^^uJSlJ^*^ 


834.  Anv.   :   PHILIPPVS•.•IIII•.D•G  R.  Lodeméscomel  n.  833. 
Rev.   :  CIVlT-ASGE-RVN••-1640.  Greu,  cantonada  en  el 

primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab 
tres  punts. 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Pujol  :  Memorial  Niwüsmàtico,  Barcelona,  p.  236,  n.  i,  1.  ó,  n.  7;  Vidal- 
Quadras  :  Calàlec,  n.  8735. 

835.  Anv.   :   La  llegenda  acaba  així  :  D  •  G.   L'escut  entre  Y  y  s  . 

La  demés  com  en  la  precedent. 
Rev.   :   GIVl•TASG•ERVN-1640.  Lo  demés  com  en  la  pre- 
cedent. 

Pujol  :  p.  235,  n.  2;  Heiss  :  I.  gi,  n.  14;  Vidai-Quadras  :  Calàlec,  n.  8738. 


836. 

Var 

837. 

Var 

838. 

Anv 

Rev 

Com  el  n.  834;  però  ab  la  data  1641. 

Heiss  :  1.  91,  n.  13;  Pujol  :  p.  235,  n.  3;  Vidal-Quadras:  Calàlec,  n.  8736. 

Com  el  n.  834.  La  llegenda  del  revers  es  :  CIVITAS 
G-ERVN-1641. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8737. 

Com  el  n.  836. 

CIVI-TAS-GERV-1641.  Lo  demés  com  el  n.  836. 
Cinc  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Pujol  :  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8739. 


Les  Monedes  Catalanes 


147 


839.  Anv.   :   PHILI  PP' DG  HISPANIAR,  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  bust  a  l'esquerra. 

Rev.   :   +G VNDA  1642,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 

el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Gerona, 

entre  quatre  anells. 

Sisè,  coure. -\idal-Quadras,  Barcelona. 

Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  8740. 

840.  Anv.   :   PRINCIPATV-S-CATALOiNIAE;  en  el  camp,  escut 

entre  v  y  k^  com  el  de  les  peces  de  plata  precedents. 
Rev.   :  CIM-TAS  :  G-ER\'N-iG4i;  lo  demés  com  en  Ics  pre- 
cedents. 
Ciíic  reals,  plaïa. 
Pujol  :  p.  236,  n.  5. 


841.  Anv.   :   PRINCIPATVS-.GATALONIAE.  Lo  deméscom  el 
n.  840. 
Rev.   :  ClVIT-AS:GE-RViNDE-i64i.  Lodemés  com  el 
n.  834,  ab  un  escudet,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Ge- 
rona en  el  centre  de  la  creu. 

Cinc  rals,  plata. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  I.  4,  n.  20;  Pujol  :  p.  230,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  nú- 
meros 8793,  8794  y  8795. 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


842.  Var. 

843.  Var. 

844.  Var. 

845.  Var. 


:  Com  el  n.  841.  La  llegenda  del  revers  així  :  Cl  VIT- 
AS  GERVNDA-1641. 

Pujol  :  p.  236,  n.  7;  Heiss  :  I.  gi,  n.  i5;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8796. 

:   PRINCIPATVS  :  CATALONI.  En  el  revers  :  CIVIT- 
AS  GE-RVNDE-1641. 

Pujol  :  p.  236,  n.  8. 

:  Com  la  precedent.  En  el  revers  :  CIVIT- AS'GE- 
RVD-16.... 

Pujol  ;  p.  236,  n.  9. 

:  Com  el  n.  843.  En  el  revers  :  CIVIT-AS-GE-RVN- 
DA-1641. 

Pujol  :  p.  236,  n.  10, 


846.  Anv. 
Rev. 


847.  Var. 

848.  Var. 

849.  Var. 

850.  Anv. 


'^^i^-'i^ 


\^ 


PRINCIPATVS -CATALONI.  L'escut  entre  VyS. 

Com  el  n.  841. 
Ci?ic  sous,  plata. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8797, 

Com  la  precedent.  La  llegenda  del  anvers  es  :  PRIN- 
CIPATVS C  ATA  LON. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8798. 

Com  el  n.  846.  La  llegenda  del  anvers  es  :  PRINCI- 
PATVS CATALO;  la  del  revers,  com  la  del  n.  846. 

Pujol  :  p.  236,  n.  11;  Heiss  :  1.  91,  n.  16. 

Com  el  n.  846.  La  llegenda  del  revers  es  :  CIVIT- 
AS:GE-RVND-i64í. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8800. 

PRINCIPAT^CATALO,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  co- 
ronat. La  corona  trenca  la  llegenda. 


Les  Monedes  Catalanes 


«49 


Rev.  :  +ClVITAS•GERVNDE•iG4i,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de 
Gerona,  entre  quatre  anells. 

Sisè,  coure. -Varis. 

Heiss  :  t.  II,  p.  147,  n.  17  bis;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8801  y  8802. 


85 1.  Var. 

852.  Var. 


853.  Anv, 
Rev. 


854.  Var. 


J^^^^r,. 


tl 


'■MmÉ: 


Com  el  n.  85o;  però  ab  la  data  1642. 

Salat  :  t.  III,  I.  3,  n.  18;   Pujol,  p.  237,  n.  16,  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 
n.  8803. 

Com  el  n.  85o.  La  llegenda  del  revers  es  :  +  CIVl- 
TASGERVNDA. 

Pujol  :  p.  237,  n.  15;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8804. 


f:'i^f>^dft^. 


r^lrf 


LVD•XIII•D•G•R•F•E•C•BA.  En  el  camp,  testa  llo- 
rejada,  a  la  dreta;  orla  de  pums. 
+  CIVITAS  :  GERVNDA- 1 642;  lo  demés  com  el  nú- 
mero 85o. 

Sisè,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  III,  I.  3,  ns.  16  y  17;  Pujol  :  p.  237,  n.  14;  Heiss  :  I.  91,  n.  17; 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8894  y8895. 

Com  el  n.  853;  però  ab  la  data  1643. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8896.  (Hi  hà  varietats  consistents  en  el  major 
o  menor  nombre  de  punts  entre  les  lletres  y  en  el  dibuix  de  la  testa.  La 
que  descriu  En  Pujol,  ab  la  sílaba  BAR  al  final  de  la  llegenda  del  anvers, 
no  l'he  vista  en  cap  monetari.) 


i5o 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


GRANOLLERS 

855.  Anv.  :  :  PRINCIPAT- V-S' CATALO.  Escut  coronat,  sobre 
la  creu  de  Santa  Eulàlia,  com  en  les  de  Barcelona, 
entre  V-R. 
Rev.  :  VILLA•GRANV-LLARI-1641.  Greu,  cantonada  en 
el  primer  y  quart  ab  tres  punts  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  un  anell. 

Cinc  reals,  plata. -Varis. 

Heiss  :  i.  91,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  88o5. 


"> 


856.  Var.   :  Com   la  precedent.   La  llegenda  del   revers,  així 
VILL-AGRA-NVLL-1642. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8806. 


IGUALADA 


tV•-V  -*   t't    !    ••  ;■■  ■■'" 


857.  Anv.   :   SPANIARV;  en  el  camp,  escut  com  en  els  cinc 

reals  de  Barcelona. 
Rev.   :   ...-AQVA- LA....... ;  en  el  camp,  creu  que  trenca 

la  llegenda  y  '1  cercle  interior  de  punts,  cantonada 


Les  Monedes  Catalanes 


i5i 


en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon   y 
tercer  ab  tres  punts. 

Peça  de  cinc  real^,  plata. -Museu  Municipal  de  Barcelona. 
Inèdita. 

858.  Anv.   :   PR1NGIPATV-S-...  Escut  com  en  la  precedent. 

Rev.   :   \lLLA-....-LATA-i64i .  Creu  cantonada  en  el  pri- 
mer y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab 

tres  punts. 
Peça  de  cinc  reals. 
Vidal-Quadras  :  Catàlcc,  n.  8807. 

869.  lar.   :   ...  GATA  LONI...,  en  l'anvers;  y  en  el  revers,  VI- 
LLA -  AQ  VA  -  LATA  -1641. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  88o3  y  8809. 

860.  Var.   :  Ab  la  llegenda  :  -...  -... -ALAA  - ... 

Peça  de  cinc  reals,  plata. -Colccció  del  autor. 
Inèdita. 

861.  Var.   :  Ab  la  llegenda:  PR...PAT•9CAT...,  en  l'anvers,  y 

VILLA-AQVA-LATA-1642,  en  el  revers. 

Salat  :  t.  III,  I.  3,  n.  8;  Heiss  :  I.  92;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8810. 

862.  Var.   :  Com  la  precedent.  Ab  :  PR..CL.A..,  en  l'anvers  y 

VI  LLA-AQVA...,  en  el  revers;  creu  cantonada  en 
el  primer  y  quart  ab  tres  punts,  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  un  anell. 
Peça  de  cinc  reals. 
Vidal-Quòdras  :  Catàlec,  n.  881 1. 

LLEYDA 


863.  Anv.   :  - I. .LIPP'•D•G...ISPA..V...  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  bust,  a  l'esquerra. 


l52 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.  :  ClVI-ILE-RDA-1640.  En  el  camp,  creu  que  trenca 

el  cercle  interior  de  punts  y  la  llegenda,  cantonada 

en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts  y  en  el  segon  y 

tercer  ab  un  anell. 

Mitj  real,  plata.-  Coleccions  Bonaventura  Renté  y  F.  Carreras  y 

Candi  de  Barcelona. 

Inèdita. 


864.  Anv.   :   PRINCIPAT' CATALON.  Escut,  coronat,  ab  les  ar- 
mes reyals  d'Aragó,  entre...? 
Rev.  :  GIVI-TAS-LIE-1641  {sic).  Creu,  cantonada  ab  un 
anell  en  el  primer  y  quart,  y  tres  punts  en  el  segon 
y  tercer. 

Cinc  reah,  plata. -Colecció  Diputació  Provincial,  Barcelona. 
Inèdita. 


MANRESA 


865.  Anv.   :   PHILIP HISPANIARV.  En  el  camp,  escut  coro- 
nat entre  v-R,  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia. 
Rev.   :  CIVITAS-MINO-RIS.E- 1641.  En  el  camp,  creu 


Les  Monedes  Catalanes 


«53 


cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el 

segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Cinc  reals,  plata. -\'idal-Quadras,  Ikircelona  y  altres. 

Salat  :  t.  111,  1.  6,  n.  13;  Heiss  :  t.  II,  I.  92,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 

n.  8741. 


,m 


fljir 


-^^ití^ 


866.  Anv.   :   PHILIPP' DG  -  R-HISPANIAR.  L'escut  entre  v-s  . 

Lo  demés  com  en  la  precedent. 
Rev.   :  CIVI-AlINO-RIS.^-1641.  Lo  demés  com  en  la  pre- 
cedent. 

Cinc  sous,  plata. -Colecció  de  l'autor. 
Heiss  :  1.  g•^,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8742. 

867.  Anv.   :   PRINCIPAT'  :  CATAL,  entre  dos  cercles  de  punts; 

'en  el  camp,  escut  coronat  ab  les  armes  reyals  d'Ara- 
gó; la  corona  trenca  '1  cercle  interior  de  punts  y  la 
llegenda. 
Rev.   :   +  -  MIiNORI  -  S  -  GIVI  1642,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de 
Manresa,  sobre  creu   de  Santa  Eulàlia  els  braços 
de  la  qual  trenquen  la  llegenda. 
Sisè,  coure.-Varis. 
Heiss  :  I.  92,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8814  y  88i5. 


868.  Anv.   :   Igual  al  n.  867. 


Institut  d'Estudis  Catalans. 


i54  Joaquim  Botel  y  Sisó 

Rev.   :   +-GIVITAS-MINORI-SA.  Lo  demés  com  el  n.  867, 
Sisè,  coure. -Colecció  del  Marqués  de  Dou. 
Salat  :  t.  1,  I.  4,  n.  24. 


869.  Anv.   :   PRIxNCIPAT'  CATALO.  Lo  demés  com  el  n.  8(37. 
Rev.   :  +CIV1TAS-M-IN0  1642.  Lo  deméscom  en  la  pre- 
cedent. 

Sisè,  coure. -Varis. 

Salat  :  t.  III,  I.  3,  n.  29;  Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8817. 

870.  Var.   :  Com  el  n.  869.  La  llegenda  del  anvers,  així :  PRIN- 

CIPAT'G- TA  LO. 

Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8818. 

871.  Var.   :  Com  el  n.  869.  La  llegenda  del  anvers,  es  :  PRIN- 

CIPAT'C  ATA. 

Salat  :  t.  III,  i.  3,  n.  28;  Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8816. 


MATARÓ 


872.  Anv.   :   PRINCIPAT-V-:CATALONI.  Escut  com  el  de  les 
de  Barcelona,  entre  v-R. 
Rev.   :   OPPID- VMM A- TARO:  1641.  Creu  com  en  les  de 
Barcelona,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres 
punts  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
(^inc  reals,  plata.-Varis. 
Heiss  :  I.  92;  Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8820  y  8821. 


Les  Monedes  Catalanes 


i55 


873.  Var 


874.  Var. 

875.  Var. 

876.  Var. 


877.  Yar 


i  ^\ 


M  •_  .     1      I      [ 


.y 


'v' 


í^  \ " 


La  llegenda  del  anvers  es 


PRINC...CATALONI; 
la  del   revers  es  :  ...VMM- ATARO  - 164...  La  creu 
cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el 
segon  y  tercer  ab  tres  punts. 
Colecció  del  autor. 
Inèdita. 


La  llegenda  del  anvers  es 


PRINCIPAT-V-S  GA- 
a  del  revers  es :  OPIDV-MMATA-RONI-S- 


TALONI: 
1 64 1. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8822. 

En  l'anvers  :  PRINCIPATV-S -CATALViNIA;  en 
el  revers  :  OPIDV- MMAT- ARONI -S  -  1641. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8823. 

En  l'anvers  :  PRLNGIPA-T- ...  ONI;  en  el  revers  : 
OPP..-...A-TARON-IS:  1641.  La  creu  cantonada 
en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  ter- 
cer ab  tres  punts. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8824. 

En  l'anvers  :  PRINCIPAT-V-S  GATALOiNI;  en  cl 
revers  :  OPPID- \ALM  .......  -  1G42. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8825. 


1 56  Joaquim  Botet  y  Sisó 

878.  Var.   :   En  l'anvers  :  PAT'-GALALONI;  en  el  revers  : 

OPPID- VMMAT-ARON-I  •  1642. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8826. 


OLIANA 


879,  Anv.   :  VILLA  :  1642;  en  el  camp,  testa  llorejada,  a  la  dreta; 
orla  de  punts. 
Rev.   :  OL-IA-N-Ao;  en  el  camp,  creu,  que  trenca  la  llegen- 
da, cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un  anell,  en 
el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 
Diner,  coure. -Diputació  Provincial  de  Barcelona. 
Heiss  :  I.  92;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8897. 


OLOT 


io.Anv.  :  PHILIPVS-D-G.-HISPANIAR;  escut  com  en  el  de 
les  de  Barcelona,  entre  v-h. 
Rev.  :  VNIV-ERIT•-OLOT-i64í;  en  el  camp,  creu  canto- 
nada en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts,  en  el  segon 
y  tercer  ab  un  anell  rodejat  d'un  cercle  de  punts. 
Cinc  reals,  plata. -Varis. 
Heiss  :  1.  93,  n.  i;  Vidai-Quadras  :  Catàlec,  n.  8743;  Paiuzie  :  p.  86. 


Les  Monedes  Catalanes 


i57 


882.  Anv. 
Rev. 


883.  Var. 

884.  Var. 


881.  Var.   :   Gom  la  precedent,  però  sense  punts  al  voltant  dels 
anells. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8744. 


PHILIP' D-G- HISPÀNIA;  escut  com  el  de  les  pre- 

precedents,  entre  y  y  s  . 

VNIV-ERTAS-OLO-T•i64i;  creu  cantonada  en  el 

primer  y  quart  ab  un  anell,  en  el  segon  y  tercer  ab 

tres  punts. 

Cinc  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Salat  :  t.  III,   I.  3.  n.  32;  lleiss  :   I.   93,   n.  2;   Vidal-Quadras  :  Catàlec, 

n.  8745. 


:\  ^r 


ti^ 


'^r 


La  llegenda  del  anvers  acaba  així  :  HISPANA.  La 
del  revers  es:  VNIV-ERTA-SOLO-T- 1641 . 

fleiss  :  I.  3,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8746. 

Ab  els  anells  rodejats  de  punts. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8747,  I.  49,  n.  18. 


1 58 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


885. Anv.   :   •  +  •  LVD ANCI,  entre  cercle  linial  y  orla  de 

punts;  en  el  camp,  bust,  llorejat,  a  la  dreta. 

Rev.   :   ERCIT...  OLO ...;  entre  cercle  lineal  y  orla  de 

punts;  en  el  camp,  armes  d'Olot. 

Diner,  coure.- Lluis  Torrellas,  Gerona;  Joseph  Saderra,  Olot,  y 

R.  Bosch  y  Alsina,  Barcelona. 

Pujol  :  Una  moneda  inèdita  de  Olot,  «Revista  de  Gerona»,  any  1881 ,  p.  419. 

PUIGCERDÀ 


886. Anv. 


Rev. 


887.  Anv. 


PHILIPPVSDGR;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab 

les  armes  reyals  d'Aragó;  del  angle  superior  surten 

tres  branquetes,  orla  de  punts. 

PODIGERETA  1641;  en  el  camp,  puig  cimat  d'una 

flor  de  llir;  orla  de  punts. 

Diner,  coure. -Varis. 

Heiss  :  I.  93,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8752. 


PROVINCIÀ- A-CATHALOiNÍ.  En  el  camp,  escut 
com  en  les  de  Barcelona,  entre  V  y  R. 


Les  Monedes  Catalanes 


169 


Rev.  :  OPIDV-M•PODI-CERETA-NI•i64i.  Creu  com  en 
les  anteriors,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un 
anell,  y  en  cl  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Salal  :  t.  I,  I.  4,  n.  31;  Heiss :  I.  93,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  S827. 

888.  \ar.   :   La  llegenda  del  reversj  així  :  OPIDV-M  •  PODI-GE- 
RET-A  1G41. 

Vidal-Quadras  :  Calàiec,  n.  8828. 


■/;• 


889.  V^ar.   :  Com  el  n.  888,  entre  V-S,  en  l'anvers  :  y  en  el  revers 

OPIDV-MPODl-GERET-A  1641. 

Cinc  sous,  plata.- Colecció  del  autor. 

Heiss  :  1.  93,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8829. 


890.  Anv.   :   L\'DOVÍC  • 'D  •  GR;  en  el  camp,  escut  com  el  del 

n.  886;  orla  de  punts. 
Rev.   :   PODIGERITA•i642.  Lo  demés  com  el  n.  886. 
Diner;  coure. -\'aris. 
Heiss  :  1.  93,  n.  6. 

891.  Vay\   :   Igual  a  la  precedent,  però  ab  la  data  1644. 

Heiss  :  i.  93,  n.  7. 


i6o 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


SANAHUJA 


892.  Anv.  :  LVO-XIII  DGRFECOBAR;  en  el  camp,  testa  Ilau- 
rejada,  a  la  dreta. 
Rev.  :  V1LLASA-..-NAV  164...,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Sana- 
huja, sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia,  els  braços  de 
la  qual  tallen  la  llegenda. 

Sisè,  coure. -Diputació  Provincial  de  Barcelona;  colecció  del  Mar- 
quès de  Dou. 
Pedrals  :  Memorial  Numismàlico,  t.  II,  p.  121,  I.  V,  n.  10. 


SOLSONA 


893.  Anv.   :  CIVITAS-  1641;  en  el  camp,  testa  ab  lletugueta  en 

el  coll,  a  l'esquerra;  orla  de  punts. 

Rev.   :  CCE-LS-ON-A;  en  el  camp,  creu,  que  trenca  la 

la  llegenda,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un 

anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts;  orla  de 

punts. 

Diner,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Salat  :  t.   III,  I.  3,  n.  42;   Heiss  :  I.  93,   n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec, 

n.  8753. 


Les  Monedes  Catalanes 


i6i 


894.  Anv. 
Rev. 


8g5.  Var. 
896.  Var. 


897.  Anv. 


Rev. 


898.  Var. 


Igual  a  la  precedent. 

H-'CCELSONA;  en  el  camp,  creu  patriarcal. 

Diner,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Salat  :  t.  III,  I.  4;  Heiss  :  1.  93,  n.  4,  var.;  Vidal-Quadras  :  Caiàiec,  n.  8754. 

Igual  a  la  precedent,  però  ab  la  data  i65i. 

Heiss  :  t.  I,  II.  93,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Caiàiec,  n.  8755. 

Gom  la  precedent.  Una  S  en  ressegell. 

Salat  :  t.  III,  1.  4,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Caiàiec,  n.  8756. 


PRLNCIPAT  GATAL,  entre  dos  cercles  de  punts; 

en  el  camp,  escut  reyal  d'Aragó,  la  corona  del  qual 

trenca  la  llegenda. 

H — GQ^^LSON-A-GIVI  1 641;  en  el  camp,  escudet  en 

cayró  ab  les  armes  de  Solsona,  sobre  la  creu  de  Santa 

Eulàlia  els  braços  de  la  qual  trenquen  la  llegenda. 

Sisè,  coure.- Varis. 

Heiss  :  I.  94,  n.  5;  Vidal-Quadras  :  Caiàiec,  n.  8830. 

Igual  a  la  precedent,  però  ab  la  data  1042. 

Salat  :  t.  I,  1.  5,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8831  y  S832. 


899. Anv.   :   LVD•Xlll•D•G•R•F•E•GO•BAR.  En  el  camp,  testa 
llorejada  a  la  dreta;  orla  de  punts. 


Institut  d'Estudis  Catalans. 


1 62 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.   :  +-CCELSON- A- GIVI   1641.  Lo  demés  com  el 
n.  898. 

Sisè,  coure. -Varis. 
Heiss  :  1.  94,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


TARRASSA 


goo.  Anv. 


Rev. 


901 .  Anv. 
Rev. 


902.  Vaf\ 


PRINSIPA-TV-S  :  CATAL,  entre  dos  ornaments 
formats  per  tres  cercles,  dos  linials  y'l  del  mitg  de 
punls;  en  el  camp,  escut  reyal  d'Aragó,  coronat, 
sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia,  entre  V-R;  la  corona 
y'ls  braços  inferiors  de  la  creu  trenquen  la  llegenda. 
CAST-RV  :  TA-RRAS- 1641,  entre  ornaments  com 
els  del  anvers.  En  el  camp,  creu  que  trenca  l'orna- 
ment interior  y  la  llegenda,  cantonada  en  el  primer 
y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres 

punts. 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8839. 


Com  la  precedent. 

CAST-RVMT-ARRA-1642.  Lo  demés  com  el  nú- 
mero precedent. 

Heiss  :  1,  n.  94,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8840. 

Gom  la  precedent;  la  creu,  cantonada  en  el  primer 
y  quart  ab  tres  punts,  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un 
anell. 

Vidal  Quadras  :  Calàlec,  n.  8841. 


Les  Monedes  Catalanes 


163 


903.  Anv. 
Rev. 

904.  Anv. 
Rev. 


906.  Anv 
Rev 


906.  Var. 


907.  Wir 


PRINCIPA  -  T  -  VS  GATAL,  entre  dos  cercles  de 
punts;  lo  demés  com  el  n.  900. 
CAST-RV  •  TARRAS-1642,  entre  dos  cercles  de 
punts;  lo  demés  com  el  n.  900. 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  I.  94,  n.  i ;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8842. 

PRliNCIPAT-CATALO,  entre  dos  cercles  de  punts; 

en  el  camp,  escut  reyal  d'Aragó,  coronat;  la  corona 

trenca  la  llegenda. 

CASTRVM-T-ARCA...,  entre  dos  cercles  de  punts; 

en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  armes  iguals  a  les  de 

Barcelona,  sobre  creu  de  Santa  Eulàlia  els  braços 

de  la  qual  trenquen  la  llegenda. 

Sisè,  coure.-Varis. 

Heiss  :  I.  94,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


Igual  a  la  precedent. 

+  GASTRVM-T-AGA-1641.  Lo  demés  com  la  an- 
terior. 

Salat  :  t.  III. 

Gom  la  precedent,  però  ab  la  data  164S. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8834  y  88^5. 


Gom  el  n.  904,  però  diferent  el  dibuix  del  escut  del 
revers. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8836,  1,  5o,  n.  2. 


164 

goS.  Var 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 

:  Gom  el  n.  904.  La  llegenda  del  revers  es  :  +  GVA- 
LIRM-T-AC... 

Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  8837. 


909.  Var. 


L'anvers  com  el   n.  904.   La   llegenda  del  revers, 
aixís  :  +  UNIVERCI-S-TARAGA. 

Heiss  :  1.  94,  n.  3;  Vidal -Quadras  :  Catàlec,  n.  8843. 


TÀRREGA 


X 


910.  Anv.   :   PHILIPPVS-D-G....  :  en  el  camp,  escut  com  en  les 
peces  de  cinc  reals  de  Barcelona. 
Rev.   :   VILL-ETAR-REGE-....;  lo  demés  com  les  de  Bar- 
celona. 

Cific  reals,  plata. -Museu  Municipal,  Barcelona. 
Pedrals  :  Memorial  Numismàtico,  t.  III,  ps.  ii5  y  116. 


^~ 


91 1.  Anv.  :  PRINGIPAT'  GATAL;  en  el  camp,  escut  ab  les  ar- 
mes reyals  d'Aragó,  coronat;  la  corona  trenca  la 
llegenda. 


Les  Monedes  Catalanes 


1 65 


Rcv.   :   (Gapet  de  front)-VILLAT-A-REG  1G41,  entre  dos 
cercles  de  punts;  en  el  camp,  escut  en  cayró,  ab  les 
armes  de  Tàrrega  sobre  creu  de  Santa  Eulàlia,  els 
braços  de  la  qual  tallen  la  llegenda. 
Sisè,  coure. -Varis. 
Heiss  :  1.  gS,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8847. 

912.  Var.   :   La  llegenda  del  anvers  acaba  aixís  :  GATALO  :  la 

del  revers  es  :  VILLAT-A-RRE  1641. 

Salat  :  t.  I,  I.  5,  n.  G,  var.;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8848. 

913.  Anv.   :   LVD•XIII•G•R•F•E•T•G;  en  el  camp,  testa  lloreja- 

da  a  la  dreta;  orla  de  punts. 
Rev.  :  Gom  el  n.  91 1 .  La  llegenda  acaba  aixís: -A-RRE  G 
1641 . 

Sisè,  coure. -Varis. 

Salat :  t.  III,  I.  4,  n.  ó,  Heiss  :  I.  gS,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


j^'^vl•', 


914.  Var.   :   La  llegenda  del  revers  es  :  VILLAT-A-RRE  1641 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8goo. 


915.  Anv.  :  PRINCIPAT-VS-GATHALO,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  escut  igual  a  les  de  Barcelona, 
entre  V  y  R  . 


1 66 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.  :  VILL-A  :  TAR-REGE-1642;  Greu,  cantonada  en 
el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer 
ab  tres  punts. 

Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  I.  g5,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàiec,  ns.  8844  y  8846. 


í^Q^-, 


gi6.  Anv. 
Rev. 


917.  Anv. 
Rev. 


VILLA- 1642*;  en  el  camp,  cap,  ab  corona  de  llorer, 
a  la  dreta;  orla  de  punts. 

TA-RR-EG-E  :  en  el  camp,  creu,  que  trenca  la  lle- 
genda, cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts 
y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anellet;  orla  de  punts. 
Diner,  coure. -Varis. 
Heiss  :  i.  gS,  n.  4,  Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  8901. 

TARREGE  *  1642  • ;  en  el  camp,  cap,  ab  corona  de 

llorer,  a  l'esquerra. 

VI-L-L-A-;  lo  demés  com  la  precedent. 

Diner,  coure. -Colecció  del  Marquès  de  Dou,  Barcelona. 


Inèdita. 


Ül© 


918.  Anv.   :  Igual  a  l'anterior. 

Rev.   :  VI-L-L-A;  la  creu  cantonada  en  el  primer  y  quart 
ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 
Diner,  coure. -Colecció  del  Marquès  de  Dou,  Barcelona. 

Inèdita. 

919.  Var.   :   Gom   la   precedent;   la  llegenda  del   revers   aixís  : 

V-IL-L-A. 

Diner,  coure. -Colecció  del  Marquès  de  Dou, 
Inèdita. 

920.  Anv.   :  TARREGE  :  1642  :  ,  lo  demés  com  les  precedents. 


Les  Monedes  Catalanes 


idj 


Rev.   :   VI-L-L-A  :  ,  la  creu  cantonada  com  el  n.  918. 
Diner,  coure. -Colccció  del  Marquès  de  Dou. 

Inèdita. 


VALLS 


921.  Anv.  :  -LVDOV•XIII•D•G•FRANC•R•C•BA;  en  el  camp, 
testa  ab  corona  de  llorer,  a  la  dreta,  dintre  cercle  de 
punts;  orla  de  punts. 
Rev.  :  -VNIVERS-ITA-S•VALS•I-642,  entre  dos  cercles 
de  punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  igual  al  de 
Barcelona,  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia  que  tren- 
ca la  llegenda. 

Sisè,  coure. -Vidal-Quadras,  Barcelona, 
Heiss  :  \.  g5;  Vidal-Quadras,  Catàlec,  n.  8902. 


VIC 


922.  Anv.   :   PHILIPP'D•G•-R-HISPANI;  lo  deméscom  en  les 
peces  de  cinc  reals  de  Barcelona. 
Rev.   :  -  GIVI-TAS-VICE-N  1G41;  en  el  camp,  creu  que 


i68 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


trenca  la  llegenda  y  el  cercle  interior  de  punts,  can- 
tonada en  el  primer  y  quart  ab  un  anell  y  en  el  se- 
gon y  tercer  ab  tres  punts. 
Cinc  reals,  plata. 
Heiss  :  I.  96,  n.  10;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8757. 


923.  Var.   :   La  llegenda  del  anvers  acaba 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8758. 


HISPANIAR. 


■-  ■'  j  /yj  *.  y  J 


924.  Far.   :   Igual  a  les  precedents;  l'escut  de  l'anvers  entre  V-S. 
La  creu  del  revers  cantonada  en  el  primer  y  quart 
ab  tres  punts,  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Cinc  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  i.  96,  n.  1 1  ;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8759. 

926.  Var.   :  Igual  a  la  precedent;  en  el  centre  de  la  creu  del  re- 
vers, l'escut  de  Vic,  en  contramarca. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8760,  1,  49,  n.  19. 


926.  Anv.   :   +  CIVITAS- VICEN  •  1641,  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp  bust  del  rey  Felip,  a  l'esquerra. 

Rev.   :  +  PRINCIPAT- GATALO,  entre   dos  cercles  de 

punts;    en    el   camp,   creu    cantonada  com  en  el 

n.  924. 

Mitj  real,  plata. -Colecció  del  autor. 
Heiss  :  I.  96,  n.  14;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8761. 


Les  Monedes  Catalanes 


927.  Anv.   :   PRINGIPAT-S-CATALONLE;  lo  demés  com  el 

n.  922. 
Rev.   :  Igual  al  del  n.  922. 
CiJic  reals,  plata. 
Heis  :  I.  5o,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8849. 

928.  Var.   :  Gom  el  n.  927.  La  llegenda  del  anvers  es  :  PRIN- 

CIPA-•T•GATALO...  la  del  revers  :  GIVI-TASV- 
IGEN-1641. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  885o. 


929.  Var.  :  Gom  el  n.  927.  La  llegenda  del  anvers  es  :  PRIN- 
GIPA-T-GATALONA;  la  del  revers  :  GIVI-TAS.- 
VICEN-1G41  ;  en  el  centre  de  la  creu,  escudet,  en 
cayró,  ab  les  armes  de  Vic. 

Heiss  :  I.  96,  n.  12;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  885i. 


Institut  d'Estudis  Catalans- 


170 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 


931. Anv. 
Rev. 


932.  Var 


■^''=^. 


^%^ 


930.  Var.   :   Com  cl  n.  929.   En  l'anvers  l'escut  entre  V-S;  y  la 
llegenda  PRINGIPA  T-GATALO;  en  el  revers,  la 
llegenda  com  en  el  n.  922. 
Cinc  sous,  plata. -Colecció  del  autor. 
Heiss  :  1.  96,  n.  13;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  8852. 


:   LVDOVIGVS-D-G•R•FRANCA;  lo  demés  com  el 

n.  922. 
:   GIVI-TAS.-VIGEN-1642;  en  el  camp,  creu  ab  l'es- 

cudet  de  les  armes  de  Vic,  cantonada  com  en  el 

n.  924. 

Cinc  reals,  plata. 

Salat  :  t.  III,  I.  4,  n.  27;  Heiss  :  I.  96,  n.  17;  Vidal-Quadras;  Catàiec,  8903. 


:  Gom  el  n.   931.    L'escut  del   anvers  entre  V-S;  la 

llegenda  es  LDVl FRANG  en  l'anvers  y  GI V1-. .  .- 

..  -N  1G42  en  el  revers. 


Les  Monedes  Catalanes 


171 


933. Anv. 
Rcv. 


934.  Anv 
Rev 


Cinc  sous,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  I.  96,  n.  18;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  890. 


+  LVOQ-D-G-R-FRANGI,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  bust  del  rey  Felip,  a  l'esquerra. 
+  CINITA-VIGEN- 1642,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  creu  cantonada  com  en  el  n.  932. 
Mitj  real,  plata.- Vidal-Quadras,  Barcelona. 

Salat  :  t.  III,  1.  6,  n.   ig;  Heiss  :  1.  g6,  n.   19;  Vidal-Quadras  :  Calàlec, 
n.  8905. 


-  LVCV-DOR-FRANGI,  entre  dos  cercles  de 

punts;  en  el  camp,  bust  del  rey  Felip,  a  la  dreta. 

+  GIVITAS-VIGEN- 1642,  entre  cercle  linial  y  orla 

de  punts;  en  el  camp,  escut,  en  cayró,  ab  les  armes 

de  Vic. 

Diner,  coure. -Varis. 

Salat :  t.  111,1.4,  n.  21;  Heiss:  I.  56,  n.  iS;  Vidal-Quadras:  Catàlec,  n.  8906. 


935.  rar.   :   La  llegenda  del  anvers  es  :  + LVOQ-DG-R-FRAN, 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8907. 

936.  Anv.   :  +  LVOCD-G  RFRANGI;  en  cl  camp,  testa  llore- 

jada  de  Lluis  XIII,  a  la  dreta. 


17^ 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.   :  +GIVITAS•VIGEN•  1643;  en  el  camp,  escut  com  el 
n.  935. 

Heiss  :  1.  96,  n.  16;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8go8. 

937.  Var.   :   Igual  al  n.  936.  Les  llegendes  tancades  entre  l'orla 
y  un  cercle  linial. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n. 


938.  Anv.   :   +  LVOQ-DG-R-FRANCI,  entre  cercle  linial  y  orla 
de  punts;  en  el  camp,  bust  llorejat  de  Lluis  XIIII, 
a  la  dreta. 
Rev.   :  +GIVITAS•VIGEN•i643,  entre  cercle  linial  yorla 
de  punts;  en  el  camp,  escut  com  en  el  n.  936. 

He-ss  :  I.  96,  n.  20;  Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  8932. 

939-941  Va)'.   :  Gom  el  n.  938,  però  ab  les  dates   1644,  1646   y 
1646,  respectivament. 

Salat  :  t.  III,  I.  4,  ns.  22,  23  y  24;  \'idal-Quadras :  Catàlec,  ns.  8934-8936. 

942.  Var.   :  Gom  el  n.  938.  La  llegenda  del  anvers  es:+LVDV• 
DG  RFRANG. 

Heiss:  I.  56,  n.  21;  Vidal-Quadras:  Catàlec,  n.  8933.  (La  variant  ab 
VIAEN  en  lloch  de  VICKN  en  el  revers,  que  publica  En  Vidal-Quadras,  es 
un  erro  del  cuny  o  una  moneda  falsificada.) 


VILAFRANCA   DEL  PENADES 


943.  Anv.   :   PRIN'TVS-GAT-ALO  1642,  entre  cercles  de  punts 
y  doble  orla  linial  y  de  punts;  en  el  camp,  escut  com 


Les  Monedes  Catalanes 


•73 


en  les  de  Barcelona,  entre  V-H;  els  braços  de  la  creu 
de  Santa  Eulàlia  trenquen  la  llegenda. 
Rev.   :  VILL-FRA-NCA-PEN^  entre  cercle  de  punts  y  orla 
com  la  del  anvers;  en  el  camp,  creu  que  trenca  la 
llegenda,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres 
punts  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Cinc  rcah,  plata. -\'idal-Quadras,  Barcelona. 
Salat:  t.  lli,  I.  4,  n.  28;  Heiss :  i,  97  n.  i ;  Vidal-guadras:  Catàlec,  n.  8863. 


944.  Anv.   :   PRIN-T-V-S-CA- 1642;  l'escut  entre  y-S;  lo  demés 
com  el  n.  943. 
Rev.   :  VIL-AFR-ANC-A-PE.  Lo  demés  com  cl  n.  943. 
Ci)ic  sous.  plata.-Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Heiss  :  1.  97,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8854. 


'&B 


945. Anv.  :  VILAFRANGA•PENITEVS,entrecerclelinialyor- 
la  de  punts;  en  el  camp,  bust  a  la  dreta,  entre  S-E. 
Rev.  :  PRINTV-GA-TA- 1642,  entre  cercle  de  punts  y  orla 
linial  y  de  punts;  en  el  camp,  escut  reyal  d'Aragó, 
coronat,  sobre  creu  de  Santa  Eulàlia.  La  corona  y 
els  braços  inferiors  de  la  creu  trenquen  la  llegenda. 
Sisè.  coure. -Varis. 
Heiss  :  1.  97,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8910. 


174  Joaquim  Botet  y  Sisó 

946.  Var.   :   Com  el  n.  945.  L'escut  no  està  posat  sobre  la  creu 
de  Santa  Eulàlia. 

Salat  :  t.  I,  I.  5,  n.  8;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  I.  5o,  n.  lo,  n.  891 1. 


947.  Var.  :  L'anvers  com  el  n.  946.  En  el  revers,  PRIN-TV-S- 
GAT  164-2--;  en  el  camp,  escut  en  cayró  ab  les  ar- 
mes reyals  d'Aragó  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia, 
que  trenca'l  cercle  interior  de  punts  y  la  llegenda. 

Heiss,  I.  97,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8912. 
INCERTES  DEL  TEMPS  DE  LA  GUERRA 


948  Anv.   :   ...GI  PA-T-CA... ;  en  el  camp,  escut  com  en  les  de 
Barcelona,  entre  V  y  R. 
Rev.   :   VILLA-M... -...-...  Greu,  que  trenca  la  llegenda, 
cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres  punts,  y  en 
el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Cinc  reals,  plata. -Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8819,  I.  5.o,  n.  i. 


Les  Monedes  Catalanes 


■  75 


PERPINYÀ 


949.  Anv. 


Rev 


960.  Anv 


Rev. 


95 1.  Var 


PERPINIANI+N'ILLE;  en  cl  camp,  escut,  en  cayro, 
coronat,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  entre  J:^  y  qua- 
tre anells;  la  corona  trenca  la  llegenda. 
+  INTERNATOS  i- AIVLIERVM ;  en  el  camp.  Sant 
Joan,  dret  com  en  les  demés  monedes  de  Perpinyà, 
entre  II  y  estrella;  als  seus  peus,  dues  branquetes. 
Sou  doble,  coure;  pes  :  3'32  gr.-Vidal-Quadras,  Barcelona. 
Colson  :  1.  5,  n.  52;  Heiss:  I.  ii5,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Calàiec,  n.  8937. 


oPERPIïNIANI  ^  VILLE.  Lo  demés  com  la  an- 
terior; una  flor  de  llir  en  el  centre  de  l'escut;  cap  de 
Sant  Joan,  en  ressegell. 

=  +  =  INTERiNATOS  f  «  MVLIERVAI.  En  el 
camp.  Sant  Joan  entre  2  y  estrella  :  als  seus  peus, 

dues  branquetes. 

Sou  doble,  coure. -\"idal-Quadras,  Barcelona. 

Salat  :  t.  II!,  I.  3,  n.  34;  Colson  :  I.  g,  n.  94;  Heiss  :  1 15,  n.  3;  Vidal-Qua- 
dras :  Catàlec,  ns.  8938-8939. 


Igual  al  n.  949.  Una  mà  portant  agafada  pels  ca- 
bells la  testa  de  Sant  Joan,  en  ressegell. 

Colson  :  I.  9,  n.  93;  Heiss  :  1.  ii5,  n.  2. 


176 


Joaquim  Botel  y  Sisó 


962.  Var.   :  Gom  el  n.  gSo;  sense  ressegell. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8940. 

963-955.  Var.   :  Com  el  n.  960,  però  ab  les  dates  1:1,  ^^  y  \:l,  res- 
pectivament. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  ns.  8941-8944.  ' 

Gom  el  n.  960,  però  ab  la  data  1:1. 

Colson  :  J.  9,  n.  95. 

Gom  la  precedent,  però  ab  la  data  l,:^. 

Massot  :  Addiíion;  I.  VI,  n.  78  d). 

Gom  el  n.  960;  la  xifra  del  camp  del  revers  en  dispo- 
sició retrògrada. 

Colson  :  p.  i85. 


966.  Var 

967.  Var 

968.  Var 


969.  Anv.   :   PERPINIANI-VILLE;  en  el  camp,  escut  reyal 
d'Aragó,  coronat,  ab  una  flor  de  llir  en  el  centre, 
entre  ^ij;  la  corona  trenca  la  llegenda. 
Rev.   :  +IiNTERNATOS  MVLIERVM;  en  el  camp,  Sant 
Joan,  entre  creu  y  estrella  o  flor;  a  l'esquerra,  I. 
Sou,  coure;  pes  :  l'go  gr. 
Colson  :  1.  9,  n.  96;  Heiss  :  1.  1 15,  n.  4. 

960.  Var.   :   PERPINIANI  ^  VILLE.  La  data  es  : 

Colson  :  p.  i85,  n.  1 1. 


1-6 

=    o  , 

4-4 


(i)     AI  parlar  d'aquesta  moneda  sembla  indicar  qu'ha  vist  exemplars  dels  anys  1649  y 
següents,  fins  al  1654. 


Les  Monedes  Catalanes 


177 


961 .  Var.   .  Ab  la  data  \:t. 

(-oison  :  I.  9,  n.  97;  Vidal-Quadras  :  (^atklec,  n.  8946. 

962.  \'ar.   :   Gom  la  precedent.  Ressegell  com  el  del  n.  961. 

Colson  :  I.  9,  n.  98;  lleiss  :  I.  1  i5,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  ns.  8946. 

963. Anv.   :   LVDOVlCVS•f•  XIIII  •  1644,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  dues  PP  lligades,  a  sobre  A,  en- 
tre quatre  punts. 
Rcv.   :   ECCE  ?;;í  AGíNVS  ï^í  DEI  =  ,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  Sant  Joan,  la  testa  del  qual  tren- 
ca '1  cercle  interior  de  punts. 
Diner  o  menut,  coure. -\'idal-Quadras,  Barcelona. 
Colson  :  1.  9,  n.  100;  Heiss  :  I.  1 15,  n.  7 ;  Vidai-Quadras :  Calàioc  n.  8947. 

964.  Var.   :   Com  la  precedent.  Sant  Joan  entre  P-S/^. 

Colson  :  1.  9  n.  99;  Heiss  :  1.  1 15,  n.  8;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8948. 


965.  Var.   :  Com  el  n.  962;  sense  cercle  de  punts  entre  el  camp 

y  les  llegendes.  A  cada  costat  del  monograma  y  de 
Sant  Joan,  un  punt  o  anell. 

Salat  :  t.  III,  1.  3,  n.  39;  Colson  :  1.  9,  n.  loi  ;  eiss  :  I.  1 15,  n.  9. 

966.  Var.   :  Ab  la  data  1647. 

Colson  :  p.  187,  n.  24. 

967.  Var.   :  Ab  la  data  1648. 

Colson  :  p.  187,  n.  25;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8949. 
MONEDES  POSTERIORS  AL  ALÇAMENT 


968. Anv.   :   ^[i  PHILIP' DG-HISPANIAR-,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  bust  a  l'esquerra. 
Rev.   :   BARC-IiNOCI-VITAS-1653.  Creu  que  trenca  la 
llegenda  y  '1  cercle  interior  de  punts,  cantonada  en 


Institut  d'Estudis  Catalans. 


23 


178  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

el  primer  y  quart  de  tres  punts  y  en  el  segon  y  tercer 

ab  un  anell. 

Real,  plata. -Varis. 

Salat  :  t.  I,  1.  8,  n.  18  variant;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8696. 


969.  Var.   :  Igual  al  n.  g68,  però  ab  la  data  1664. 

Vidal-Quadras:  Catàlec,  n.  8697. 

970.  Anv.   :  Bust  a  l'esquerra  entre  A-R;  orla  de  punts. 

Rev.   :  >]5^  BARGINO  CIVI- 1663,  en  el  camp,  escut,  en  cay- 
ró,  ab  les  armes  de  Barcelona;  orla  de  punts. 
Ardit,  coure. -Varis. 
Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  8708. 

971-972.  Var.   :   Com  el  n.  970,  però  ab  les  dates  1664  y  i655, 
respectivament. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  8705  y  8710. 

973.  Anv.   :   PHILIPP•DG•HISPA•R;  en  elcamp,  bustdelrey, 
a  Tesquerra. 
Rev.   :   BAR-CIN-CIVI-1653;  en  el  camp,  creu,  que  trenca 
la  llegenda,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  un 
anellet  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres  punts. 

Diner,  coure. 

Salat  :  t.  III,  I.  5,  n.  16. 


Les  Monedes  Catalanes  179 

A^5.  661  a  yoj.  Ja  hem  fet  presentes  les  poques  noticies  que  tenim  de  les 
monedes  descrites  ab  aquests  números.  De  la  llur  descripció  resulta  que 
les  de  plata  y  les  de  coure  —  reals  o  croats,  mitjos  reals  o  sous,  ardits  y 
diners  —  no  's  diferencien  més  qu'en  algun  petit  detall  y  en  les  dates  de  les 
encunyades  en  temps  de  Felip  II,  conservantse  iguals  els  tipus.  Com  en  el 
regnat  anterior,  el  bust  de  Felip  I  se  reprodueix  en  alguns  croats  y  mitjos 
croats  de  diversos  anys,  y  en  els  mitjos  croats  prevaleix  en  el  revers  la  creu 
ficada  dintre  '1  camp  y  sense  trencar  la  llegenda.  Així  meteix,  en  els  diners 
o  menuts  la  llegenda  no  està  separada  del  camp  per  cap  cercle  de  punts. 
Respecte  a  les  monedes  d'or,  el  onzens  resulten  també  iguals,  fora  la  data 
y  la  disposició  de  la  llegenda  del  revers,  als  encunyats  en  temps  de  Felip  II  : 
en  alguns  exemplars  se  veu  una  B  derrera  '1  cap  del  rey.  Els  trentins  y  mit- 
jos trentins  exigeixen  una  major  atenció.  Són  copia  dels  excelents  y  dobles 
excelents  encunyats  en  diferentes  seques  castellanes  durant  el  regnat  dels 
reys  catòlics  Don  Ferran  y  Donya  Isabel,  en  virtut  de  l'ordinació  del  any 
1497,  segons  la  qual  havien  de  ser  de  lley  de  vint  y  tres  quirats  y  tres  quarts 
y  de  talla  seixanta  cinc  peces  y  un  terç  per  marc  de  Castella,  corresponent 
pesar  a  cada  excelent  3'52  grams  segons  M.  Heiss^''.  En  la  dita  Ordenança 
se  disposa  sobre  'Is  llurs  tipus  y  llegendes,  y  's  prevé  que  portin  gravada 
la  primera  lletra  del  nom  de  la  ciutat  aont  se  fabriquin,  fora  Segòvia  y  la 
Corunya  quines  seques  tenien  marques  especials.  Aquestes  monedes  tenien 
un  valor  intrínsec  molt  semblant,  encare  que  no  exactament  igual,  al  dels 
principats  que  Don  Ferran  havia  manat  feya  poc  encunyar  a  Barcelona, 
però  'Is  tipus  dels  excelents  y 'Is  dels  principats  eran  distints.  Els  excelents, 
per  la  llur  bondat,  foren  molt  estimats  per  tot  y  conservaren  l'estima  du- 
rant molt  de  temps,  essent  imitats  en  els  segles  xvi  y  xvii.  En  el  segle  xvii 
a  Catalunya  "n  corrien  molts  y  eren  anomenats  trentins  y  dobles  de  dues 
cares  els  dobles  excelents,  y  mitjos  /ren/ms  y  alguna  vegada  florins  els  sen- 
zills o  excelents.  Es  positiu  qu'a  Barcelona  se  n'encunyaren  en  el  segle  xvii, 
y  molt  probable  qu'en  el  meteix  segle  se  n'encunyaren  a  Castella  y  en  altres 
Estats  dels  dominis  dels  sobirans  castellans.  Dels  que  's  fabricaren  en  aquest 
segle,  es  molt  difícil  distingir  els  encunyats  a  Barcelona  dels  encunyats  en 
diferentes  seques  castellanes  :  uns  y  altres,  no  obstant,  són  diferents  per 
llur  estil  dels  fabricats  en  temps  dels  reys  Don  Ferran  y  Donya  Isabel. 

En  els  excelents  o  mitjos  trentins  s'observa  en  l'escut  del  revers  una 
diferencia  que  pot  indicar,   en  els  que  la   tenen,  que  són  de  la  fàbrica  de 

(i)     Heiss  :  Monedas  Hispano-Crislianas,  t.  I,  p.  134  y  ap.  XXVIII,  p.  323. 


i8o  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Barcelona,  y  es  la  de  no  portar  en  els  quarters  segon  y  quart  del  dit  escut 
altres  armes  que  les  reyals  d'Aragó  (ns.  702  a  704);  però  en  els  trentins  o 
dobles  excelents  y  en  els  mitjos  restants,  exceptuats  els  que  porten  com  a 
marca  de  fàbrica  un  escudet  ab  les  armes  de  Barcelona,  no  s'hi  veu  res  que 
pugui  justificar  ont  foren  encunyats,  per  que  les  marques  de  fàbrica  podien 
haverse  copiat,  com  se  copiaren  els  tipus  y  llegendes,  y  'Is  que  porten  una 
B  lo  meteix  podien  ser  fabricats  a  Burgos  qu'a  Barcelona.  M.  Heiss  y  el 
Sr.  Vidal-Quadras  semblen  decantarse  a  que  tots  els  que  porten  data  foren 
encunyats  a  Barcelona,  en  lo  qual  es  molt  fàcil  tinguin  raó  :  el  dubte  que- 
da, no  obstant,  subsistent  respecte  dels  que  no  porten  data.  Nosaltres,  al 
descriurels,  encloem  ab  els  catalans  tots  els  qu'hi  enclou  el  Sr.  Vidal-Qua- 
dras, fins  exposantnos  a  ometren  algun,  com  els  que  portan  la  marca  S,  y 
a  posarnhi  algun  de  massa,  com  els  que  porten  per  marca  dues  estrelles  o 
la  lletra  B. 

La  documentació  que  coneixem,  tampoc  es  suficient  pera  ilustrarnos  ni 
sobre  '1  dit  punt  ni  sobre  la  data  en  que  començaren  a  encunyarse  a  Bar- 
celona trentins  y  mitjos  trentins.  M.  Heiss  (p.  137)  els  fa  derivar  de  la  lli- 
cencia concedida  pel  marquès  d'Almazàn  als  consellers  de  Barcelona,  en 
1614,  pera  fer  fabricar  en  la  seca  reyal  de  la  ciutat  «florines  de  oro,  que  es 
«la  cuarta  parte  del  doblón,  tales  como  los  que  la  sobredicha  ciiidad  tiene 
«desde  el  Seíior  Rey  Católico  Don  Fernando,  del  mismo  peso,  quilaie  y  for- 
«ma,  que  valdran  ocho  reales y  ires  quarlillos,  y  se  remediarà  la  necesidad 
«sin  mudança  de  moneda,  comutando  en  ellos  los  doblones  y  medios,  que 
«hay  f altos,  cercenados  0  remendados...»  Ja  hem  fet  notar,  al  ocuparnos 
en  el  regnat  anterior  d'aquest  document,  que  no  s'hi  autorisa  l'encunyació 
de  dobles  y  mitjos  dobles,  o  sigui  de  trentins  y  mitjos  trentins,  sinó  sola- 
ment la  de  cuartos  de  doblón^  quarts  de  dobla,  y  encare  aquestos  tals  com 
els  que  tenia  la  ciutat  des  del  temps  del  rey  Don  Ferran.  Solsament  aixís 
s'explica  '1  valor  que  's  dóna  als  cuartos  de  doblón  que  s'havien  d'encunyar 
en  virtut  de  la  llicencia.  De  conformitat  ab  aquest  valor,  el  de  les  dobles 
corresponia  ser  trenta  cinc  reals  catalans  y  'I  de  les  mitjes  dobles  disset  y 
mitj,  y,  efectivament,  ne  valien  trenta  cinc  les  dobles  y  al  seu  respecte  als 
excelents  quan  se  varen  crear  els  onzens  o  terços  de  trenti  y  's  va  rebai- 
xar o  fixar  en  trenta  tres  reals  el  valor  de  les  dobles,  qu'en  llur  origen 
devian  valerne  trenta,  d'ont  prové  '1  nom  de  trentins. 

El  paràgraf  transcrit  prova  que  M.  Heiss  s'equivocà  al  suposar  que  la 
llicencia  del  marquès  d'Almazàn  se  referia  a  l'encunyació  de  dobles  y  d'ex- 
celents,  y  prova,  ademés,  que  quan  s'otorgà  corrien  ja  a  Barcelona  y  a  Ca- 


Les  Monedes  Catalanes  i8i 

talunya  aquestes  monedes  y  que  n'hi  havia  de  falses  y  de  retallades.  Ab 
aquest  antecedent,  creyem  molt  probable  que  l'encunyació  de  dobles  y 
d'excelents  va  començar  en  virtut  del  privilegi  del  any  iSgg,  pel  qual  el 
lloctinent  de  S.  M.,  Don  Llorenç  Suàrez,  facultà  als  consellers  de  Barcelona 
pera  fer  batre  en  dita  ciutat  «moneda  d'or  ques  diuhen  scuts  en  la  forma 
«y  del  quilat  que  corren  de  present  los  scuts  ques  diuhen  del  Princep  en 
«lo  Regne  de  Castella  o  ab  altra  forma  als  dits  consellers  ben  vista...  axi 
«dobles  com  senars...  etc.»  Els  escuts  d'or,  castellans,  que  's  fabricaven  al 
dictarse  aquesta  disposició,  tenien  menys  valor  intrínsec  que  'Is  excelents, 
puix  eren  de  22  quirats  de  lley  y  de  talla  (38  peces  el  marc  castellà,  y  'Is  llurs 
tipus  eren  també  diferents,  tant  el  del  anvers  com  el  del  revers. 
,  El  text  transcrit  no  's  refereix  precisament  als  escuts  qu'aleshores  s'en- 
cunyaven a  Castella,  sinó  als  que  corrien  en  dit  regne  anomenats  escuts  del 
Princep.  ^Quíns  escuts  eren  aquests?  M.  Heiss  no  'n  diu  res,  y  no  tenim 
noticia  de  que  'n  parli  cap  altre  autor  de  numismàtica  castellana.  Es  pos- 
sible fossin  designats  aixis  els  excelents  dels  Reys  Catòlics,  que  consta  con- 
tinuaven correguent.  però  manquen  noticies  pera  assegurarho.  De  totes 
maneres,  cas  de  no  serho,  pogueren  els  consellers  de  Barcelona  copiar  o  pen- 
dre  'Is  excelents  per  patró  dels  escuts  d'or  que  's  proposaven  encunyar,  ja 
que  '1  privilegi  'Is  facultà  pera  bàtrels  ab  altra  forma  als  dits  consellers  beti 
vista.  Contribueix  a  fer  creure  que  d'aquest  privilegi  data  l'encunyació  a 
Barcelona  de  les  dobles  y  dels  excelents,  el  propòsit  manifestat  en  la  petició, 
pels  dits  consellers,  d'encunyar  escuts  aixi  dobles  com  senars.  Les  altres  lli- 
cencies pera  encunyar  monedes  d'or  qu'obtingueren  ab  posterioritat,  de  que 
tenim  noticia,  són,  com  hem  vist,  les  ja  citades  del  marquès  d'Almazàn 
en  1614  y  del  duc  d'Albuquerque  en  1618,  y  per  elles  no  s'autorisa  l'en- 
cunyació de  dobles  ni  de  mitjes  dobles,  sinó  la  de  quarts  de  dobla  per  la 
primera  y  la  de  terços  de  dobla  o  onzens  per  la  segona.  Per  altra  banda,  de 
fet,  no  's  coneixen  altres  monedes  d'or  que  's  puguin  conceptuar  encunya- 
des a  Barcelona  en  el  segle  xvii,  fora  dels  onzens  qual  data  de  creació  es 
coneguda,  que  les  dobles  y  mitjes  dobles  copiades  de  les  dels  Reys  Catòlics 
Don  Ferran  y  Donya  Isabel,  ab  la  circumstancia  de  que  '1  privilegi  del 
any  1699,  no  solament  comprenia  la  facultat  d'encunyar  escuts  dobles  y 
senars  ab  l'or  qu'aleshores  tenien  a  la  llur  disposició  'Is  consellers  en  la 
Taula  de  la  ciutat  de  Barcelona,  sinó,  ademés,  la  d'encunyarne  «ab  lo  que 
en  sdevenidor  enlrerà  en  dita  Taula  »  Aquesta  circumstancia  explica  que 
els  documents  posteriors  no  's  refereixin  a  l'encunyació  de  dobles  y  de  mit- 
jes dobles,  que  'Is  consellers  tenien  ja  '1  privilegi  d'encunyar,  sinó  a  la  d'al- 


i82  Joaquim  Botet  y  Sisó 

tres  peces  d'or  no  compreses  en  dit  privilegi  y  a  les  de  nova  creació,  y  ex- 
plica, així  meleix,  el  fet  de  trovarse  dobles  y  mitjes  dobles  ab  dates  poste- 
riors als  dits  derrers  documents. 

Mentres  noves  noticies  no  vinguin  a  justificar  lo  contrari,  som  d'opinió 
que  tots  els  trentins  y  mitjos  trentins  encunyats  a  Barcelona,  ho  foren  en 
virtut  del  privilegi  del  any  1699;  que  'Is  que  no  porten  data  s'encunyaren 
en  temps  de  Felip  II,  y  els  que  'n  porten,  com  d'ells  se  dedueix,  en  el  de 
Felip  III.  Els  que  coneixem  que  porten  data  més  pròxima,  foren  encunyats 
en  1631 . 

En  Salat,  apoyantse  en  En  Bruniquer,  diu  qu'en  els  anys  1640  y  1643  re- 
solgueren els  consellers  que  s'encunyessin  dobles  y  mitjes  dobles.  Es  pro- 
bable, per  lo  que  tenim  manifestat,  que  la  resolució  no's  posà  en  pràctica. 
En  cambi,  hem  vist  un  onzè  ab  la  data  1641. 

Del  acort  pres  pels  adjunts  de  la  Taula  de  cambi  de  Gerona  en  26  de  Janer 
del  any  1641,  ne  resulta  que  les  peces  d'or  catalanes  corrents  —  trentins, 
mitjos  trentins  y  onzens  —  acabaven  de  ser  mudades  de  for  per  disposició 
del  Consell  de  Cent  de  Barcelona,  y  que  per  que  correguessen  pel  nou  for 
o  valor  que  se  'Is  hi  havia  donat,  se  determinà  estamparhi  un  ressegell  ab 
les  armes  de  Gerona.  De  peces  d'aquestes  ressegellades  ab  les  armes  de  Ge- 
rona, no  n'hem  vistes  cap,  però  si  n'hem  vistes  y  'n  descrivim  que  porten 
en  ressegell  les  armes  de  Barcelona,  lo  qual  ens  fa  creure  que  pel  meteix 
motiu  la  ciutat  de  Barcelona  havia  pres  una  disposició  semblant.  Sabem, 
en  conseqüència,  quan  y  perquè  's  va  posar  el  dit  ressegell  en  aquelles  de 
les  dites  monedes  que  '1  porten  ;  però  es  precis  advertir  que  no  s'han  de  con- 
fondre ab  les  que  porten  el  meteix  escut  de  Barcelona  gravat  y  no  en  res- 
segell. 

Números  joS  à  y  10.  Dels  dinerets  o  menuts  de  Granollers  y  de  Cervera, 
descrits  ab  aquests  números,  encunyats  abans  del  alçament  de  Catalunya 
contra  Felip  III,  no  'n  tenim  més  noticia  que  la  de  la  llur  existència.  Els 
de  Granollers  se  distingeixen  principalment  dels  encunyats  ab  anterioritat 
en  dita  població,  per  portar  en  el  revers  un  escut  quarterat,  ab  les  armes 
reyals  en  el  primer  y  quart  y  una  gralla  en  el  segon  y  tercer  buyts.  El  de 
Cervera  es  exactament  igual,  fora  la  data,  a  alguns  dels  que  descriurem 
encunyats  en  la  meteixa  vila  l'any  1642. 

Números  yiia  777.  Les  monedes  descrites  ab  aquests  números  són  les 
encunyades  a  Barcelona  des  de  la  meytat  aproximadament  del  any  1640 
fins  a  la  fi  d'Octubre  del  any  1662,  o  sigui  durant  el  temps  del  alçament  de 
Catalunya  contra  '1  govern  de  Felip  III.  Del  valor  y  tipus  de  les  noves  mo- 


Les  Monedes  Catalanes  183 

nedes  qu'en  aquesta  temporada  s'introduiren  en  la  numismàtica  catalana, 
n'hem  donat  compte  més  enrera;  are  'ns  concretarem  a  comentar  les  par- 
ticularitats qu'algunes  d'elles  presenten. 

En  la  segona  meytat  del  any  1640  y  al  principi  del  1G41  s'encunyaren 
peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous,  de  plata,  y  sisens,  de  coure,  a  nom  del 
rey  Felip,  totes  ab  les  llegendes  y  'Is  tipus  ja  apuntats.  Les  diferencies  que 
s'observen  en  els  exemplars  descrits,  consisteixen  o  be  en  la  data,  0  be  en 
la  major  o  menor  abreviació  de  les  llegendes,  o  be  en  algún  altre  detall  de 
menys  importància;  solament  en  els  sisens  primerament  fabricats  hi  figu- 
ren al  costat  del  escut  del  revers  les  lletres  S-I,  inicials  de  la  paraula  sisé^ 
nom  de  la  moneda,  derivat  de  son  valor  en  curs  :  sis  diners.  No  's  coneixen 
ardits  ni  diners  barcelonesos  de  Felip  III,  que  puguin  atribuirse  a  aquesta 
època. 

Entrat  l'any  1641  y  rompuda  tota  relació  de  dependència  envers  el  rey 
Felip,  seguiren  encunyantse  les  meteixes  peces,  sense  altra  modificació  que 
substituir  la  llegenda  alusiva  al  rey  per  la  que  diu  Principatus  Cataloniae, 
y,  en  l'anvers  dels  sisens,  el  bust  del  rey  Felip  per  un  escut  ab  les  armes 
reyals,  coronat.  Però,  en  les  peces  de  plata,  poc  abans  del  mes  d'Octubre 
del  dit  any  s'anyadi  un  escudet  en  cayró,  ab  les  armes  de  la  ciutat,  sobre 
y  en  el  centre  de  la  creu  del  revers,  adició  que  continuà  en  les  que  s'en- 
cunyaren els  anys  següents.  Les  diferencies  que  presenten  les  monedes  en- 
cunyades ab  els  tipus  modificats,  que  són  dels  anys  1641  y  1642,  se  reduei- 
xen a  les  qu'hem  indicat  respecte  a  les  encunyades  a  nom  del  rey  Felip. 

A  derrers  del  any  1641  y  en  els  1642  y  1643,  s'encunyaren  les  meteixes 
peces  y,  a  més,  dinerets  a  nom  del  rey  Lluis  XIII  de  França,  qui  havia  si- 
gut proclamat  comte  de  Barcelona,  introduintse  en  els  tipus  y  llegendes  les 
modificacions  següents  :  en  l'anvers,  tant  de  les  monedes  de  plata  com  de 
les  de  coure,  s'hi  gravà,  en  el  camp,  el  bust  de  Lluis  XIII  coronat  de  llorer, 
y  a  son  voltant  la  llegenda,  més  o  menys  abreviada,  Ludovicus  XIII  Dei 
Gratia  Rex  Franciae  et  Comes  Barcinonae;  el  revers  continuà  lo  meteix, 
ab  l'escudet  de  Barcelona  en  el  centre  de  la  creu  en  les  de  plata,  y  ab  tipu 
igual  al  dels  encunyats  en  els  regnats  precedents  en  els  menuts  o  diners. 
Formen  una  excepció  'Is  sisens  descrits  ab  el  número  749,  donats  a  conèixer 
pel  Sr.  Vidal-Quadras  en  son  Catàlec,  doncs,  ab  el  meteix  anvers  que  'Is  en- 
cunyats a  nom  de  Lluis  XIII,  porten  per  revers  l'anvers  dels  sisens  encu- 
nyats sense  nom  de  rey,  resultant  aixís  sense  data  y  sense  indicació  del  lloc 
ont  foren  fabricats.  Es  fàcil  que  siguin  resultat  d'una  equivocació,  això  es, 
d'haver  agafat  un  cuny  per  altre  l'encarregat  d'encunyarlos;  però  es  pos- 


184  Joaquim  Botet  y  Sisó 

sible,  ja  qu'a  més  del  publicat  pel  Sr.  Vidal-Quadras  n'hem  vistos  altres 
exemplars,  que  fossin  una  provatura  de  moneda  reyal,  o  més  ben  dit  gene- 
ral pera  tot  el  Principat,  feta  pel  rey  Lluis  XIII, 

Efectivament,  les  monedes  descrites  ab  els  números  760  a  755,  encunya- 
des a  França  l'any  1642  y  acomodades  al  sistema  monetari  francès,  fabri- 
cades de  segur  pera  que  correguessin  a  Catalunya,  justifiquen  l'intent  de 
Lluis  XIII  de  fer  moneda  reyal  pera  'I  Principat,  d'or  y  de  plata,  y  el  d'in- 
troduir a  Catalunya  '1  sistema  monetari  francès  :  y  potser  a  aquest  intent, 
més  qu'al  de  corretgir  l'abús  extraordinari  que  's  feya  aleshores  en  el  Prin- 
cipat d'encunyar  moneda,  obeiren  lesdisposicions  prohibitives  dictades  pri- 
mer pel  marquès  de  Brezé  y  després  per  M.  La  Motte.  D'aquestes  peces  no 
sabem  que  se  'n  hagi  trobada  may  cap  a  Catalunya,  y  a  França  mcteix  són 
molt  escasses,  lo  qual  prova  que  no  corregucren  en  el  Principat  y  que  '1  rey 
degué  desistir  de  son  propòsit.  Aixis  havia  de  succeir,  per  que'l  cambi  de 
sistema  monetari  hauria  ocasionat  en  el  país  gran  pertorbació  y  era  al 
meteix  temps  atentatori  als  drets  y  privilegis  de  la  terra. 

Des  de  derrers  del  any  1643  fins  al  mes  d'Octubre  del  any  i652,  en  el  qual 
se  rendí  Barcelona  a  Don  Joan  d'Austria,  la  moneda  barcelonesa  s'encunyà 
a  nom  de  Lluis  XIV.  Se  conserven  sisens  de  tots  aquests  anys,  des  del  1644, 
ab  els  tipus  y  llegendes  iguals  als  de  Lluis  XIII,  mudat  l'ordinal  y '1  bust 
del  rey,  que's  representa  jove,  y  separat  el  camp  de  la  llegenda  per  un  cer- 
cle de  punts.  També  s'encunyaren  ardits  y  menuts  ab  el  bust  de  Lluis  XIV, 
de  tipus  iguals  als  dels  batuts  abans  del  alçament;  d'ardits  ne  coneixem  dels 
anys  1644,  1647  y  1648;  de  diners,  dels  anys  1643,  1646  y  1648,  ab  varietat 
en  la  disposició  y  abreviació  de  la  llegenda  del  anvers.  De  peces  de  plata  de 
cinc  reals,  M.  Heiss  no  'n  conegué  cap;  En  Salat,  en  el  Ms.  del  volum  ter- 
cer del  seu  Tratado^  ne  dibuixa  una  de  ressegellada  l'any  i652,  qual  dibuix 
trau  del  llibre  de  Dominique  Guidi,  Histoire  du  Règiíe  de  Loiiis  le  Grand, 
p.  204,  y  d'En  Salat  la  copià  En  Pi  y  Arimón  en  Barcelona  antigua y  mo- 
derna. Encare  que  '1  dibuix  no  es  ben  exacte,  se  llegueix  clar  en  la  llegenda 
l'ordinal  XIIII  aplicat  al  nom  del  rey  Lluis.  Un  altre  exemplar,  no  ressege- 
llat,  se  conserva  en  la  colecció  del  Museu  municipal  de  Barcelona,  qu' ha- 
via pertenescut  al  senyor  Pedrals;  en  aquest  exemplar,  la  major  part  de  la 
llegenda  està  esborrada  o  va  quedar  fora  del  flan,  per  manera  que  no  s'hi 
distingeix  ni  l'ordinal  del  nom  del  rey,  ni  l'any  de  l'encunyació;  però  '1  bust 
que  porta  es  evidentment  el  de  Lluis  XI  V  y  no  el  de  Lluis  XIII.  Tampoc 
se  llegeix  la  data  en  el  dibuixat  per  En  Salat.  Aquests  dos  exemplars  són 
d'una  meteixa  moneda  y 's  complementen  l'un  al  altre,  justificant  que  Bar- 


Les  Monedes  Catalanes  i85 

celona  encunyà  peces  de  cinc  reals  a  nom  de  Lluis  XIV,  ignorem  l'any,  però 
probablement  en  1644.  Les  llegendes  y  tipus  són  iguals  a  les  encunyades  a 
nom  de  Lluis  XllI,  cambiat  el  bust  del  rey  y  modificat  l'ordinal  en  la  lle- 
genda. Dels  ressegells  que  porta  la  descrita  per  En  Salat,  ja  hem  dit  més 
enrera  que  són  els  que 's  manaren  posar  en  i652,  quan  per  urgències  del 
siti  de  Barcelona  se  va  quadruplicar  el  for  o  valor  en  curs  d'aquestes  mo- 
nedes, comprometentse  la  ciutat  a  recullirles  al  dit  for  després  d'acabada 
la  guerra.  Els  meteixos  ressegells  porten  altres  peces  de  plata  que  descrivim 
(ns.  774  y  775),  una  de  cinc  rals  barcelonesa  de  Felip  III,  l'altra  de  cinc  rals 
de  Banyoles. 

Finalment,  la  descrita  ab  el  n.  777  es  un  dels  reals  de  molinet  de  que 
parla  el  Als.  extractat  pel  senyor  Pedrals,  al  qual  tenim  feta  referència,  que 
foren  encunyats  durant  el  siti  de  Barcelona  del  any  i652,  veritable  moneda 
de  necessitat  a  la  que's  donà  un  valor  en  curs  deu  vegades  major  del  que 
intrínsecament  tenia.  En  Novembre  del  any  1653  se  prohibí  la  llur  circulació 
y  's  manà  recuilirlos,  al  igual  que  les  peces  ressegellades  de  qu'hem  parlat. 

Números  jyS  a  948.  Les  monedes  descrites  ab  aquests  números  són  totes 
les  que  coneixem  fetes  encunyar  per  diferentes  localitats  de  Catalunya,  du- 
rant l'alçament  del  principat  contra  Felip  III.  Pera  evitar  repeticions  en  el 
comentari  de  les  de  cada  localitat,  apuntarem  lo  qu'  es  aplicable  a  totes  elles, 
en  general,  que  's  podrà  donar  per  repetit  per  les  de  cada  població,  quan,  al 
parlarne,  no  s'expressi  lo  contrari. 

Primer  :  Aquestes  monedes  són  copia  del  numerari  barceloní,  tant  de 
plata  com  de  coure,  de  la  meteixa  època.  Les  diferencies  consisteixen  en  el 
cambi  de  llegenda  del  revers,  la  qual  porta  '1  nom  y  la  categoria  de  la  po- 
blació que  les  va  fer  batre,  y  en  els  sisens  les  armes  de  la  meteixa  en  l'escut. 
Igual  s'observa  en  la  major  part  dels  menuts  y  en  els  pocs  ardits  que  s'en- 
cunyaren. Els  tipus  dels  restants  menuts,  els  dels  reals  de  Lleyda  y'ls  dels 
mitjos  reals  de  Vic,  són  copiats  dels  del  rey  Felip  anteriors  al  alçament. 

Segon.  Aquestes  monedes  començaren  a  encunyarse  en  poques  pobla- 
cions l'any  1640,  en  la  major  part  durant  l'any  1641,  y  cessà  l'encunyació 
en  quasi  totes  l'any  1642,  en  virtut  de  la  prohibició  dictada  pel  marquès  de 
Brezé. 

Tercer.  Fora  de  les  que  portem  resumides  referents  a  algunes  poblacions, 
no  podem  donar  més  noticies  d'aquestes  monedes  que  les  que  resulten  de 
la  llur  meteixa  descripció. 

Les  monedes  encunyades  a  Agramunt  (ns.  778  a  784)  són  peces  de  cinc 
reals  a  nom  de  Felip  III  y  sense  nom  de  rey,  ab  la  llegenda,  més  o  menys 

Institut  d'Estudis  Catalans.  24 


i86  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

abreviada,  Villa  Acrimontis,  del  any  1641.  De  les  que  no  porten  nom 
de  rey,  ne  coneixem  dos  exemplars  de  l'any  1642,  que  tenen  en  el  centre  de 
la  creu  del  revers  un  ornament  linial  difícil  de  precisar  per  no  veures  be  en 
cap  dels  dos.  Sense  nom  de  rey,  però  ab  el  cap  de  Lluis  XIII  primer  a  la 
dreta  y  després  a  l'esquerra,  encunyà  Agramunt  menuts  que  porten  en 
l'anvers  la  llegenda  Acrimontis  y  en  el  revers  Villa  y  la  data  1642;  l'any 
següent,  1643,  suprimí  en  els  menuts  el  cap  del  rey,  substituintlo  per  una 
montanyeta  ab  una  flor  de  llir  al  cim,  que  són  les  armes  de  la  població. 

D'Argentona  (ns.  785  y  786)  no  coneixem  més  que  peces  de  cinc  reals 
sense  nom  de  rey,  encunyades  totes  l'any  1642.  Malgrat  la  data,  no  porten 
escudet  en  la  creu  del  revers.  En  elles  es  de  notar  que  la  llegenda  d'aquèsts 
comença  ab  una  creueta  y  no  conté  més  que  '1  nom  de  la  població  :  Ar- 
gentona. 

A  les  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  sense  nom  de  rey  ja  conegudes, 
encunyades  per  la  ciutat  de  Balaguer  (ns.  787  a  789),  hem  pogut  afegirhi  la 
de  cinc  sous  a  nom  de  Felip  III,  de  la  colecció  del  senyor  Bosch  y  Alsina. 
En  ella  no  s'hi  llegeix  la  data,  qu'ha  de  ser  1640  0  1641.  La  de  les  altres 
es  1641.  Porten  la  llegenda  Civitas  BALAGA(rn)  y  no  tenen  escudet  en  la 
creu  del  revers.  Es  de  presumir  qu'a  nom  del  rey  Felip  s'encunyaren 
també  peces  de  cinc  reals,  però  fins  al  present  no'n  coneixem  cap. 

Els  sisens  de  Bellpuig  (ns.  790  a  796),  encunyats  tots  a  nom  de  Lluis  XIII 
y  ab  la  meteixa  data,  1642,  presenten  detalls  variats,  qu'acusen  potser  emis- 
sions diíerentes.  Prescindint  de  les  diferencies  en  la  abreviació  y  disposició 
de  les  llegendes,  cal  fer  notar  que  l'escut  del  revers,  sempre  en  cayró,  no 
es  igual  en  tots  ells;  en  uns  es  partit  horizontalment  ab  les  armes  reyals 
d'Aragó  en  l'espay  superior  y  partit  en  pal  ab  una  creu  en  cada  espay  y  un 
puig  cimat  d'una  flor  de  llir  en  la  punta,  en  l'inferior;  en  altres  es  quarte- 
rat,  ab  lo  dit  puig  en  el  primer  o  tercer,  les  armes  reyals  d'Aragó  en  el  segon 
o  en  el  segon  y  tercer,  y  una  creu  en  el  quart  o  en  el  primer  y  quart,  se- 
gons el  lloc  qu'ocupa  '1  puig,  armes  parlants  de  la  població;  en  l'anvers 
porten  el  cap  de  Lluis  XIII.  La  llegenda  local,  més  o  menys  abreviada,  es 
sempre  Vila  o  Villa  PuL•CRip(odii). 

Sabem,  pel  senyor  Alsius,  qu'al  arxiu  de  la  vila  de  Banyoles  no  hi  queda 
cap  noticia  de  les  monedes  encunyades  per  dita  població  en  aquesta  època. 
Les  que 's  conserven  (ns.  797  a  801),  són  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous 
sense  nom  de  rey,  fabricades  l'any  1641;  d'elles  n'hi  hà  sense  escudet  y  ab 
escudet  en  la  creu  del  revers.  Aquestes  últimes  degueren  ser  encunyades  a 
imitació  de  lo  que  va  fer  la  ciutat  de  Gerona,  des  del  dia  8  d'Octubre  pròxi- 


Les  Monedes  Catalanes  187 

mament  al  31  de  Desembre  del  any  1641;  l'escudet  que  porten  es  el  de  la 
vila,  del  tot  igual  al  dels  menuts  en  ella  fabricats  a  nom  de  Felip  II.  Una 
particularitat  presenten  en  l'anvers,  que  s'observa  en  totes  les  peces  sem- 
blants encunyades  en  el  bisbat  de  Gerona,  exceptuades  les  de  la  vila  d'Olot, 
y  es  que  l'escut  ab  les  armes  reyals  del  anvers  no  està  posat  sobre  la  creu 
de  Santa  Eulàlia,  sinó  que  figura  sol  en  les  monedes.  La  peça  de  cinc  sous 
de  la  colecció  del  senyor  Butinyà,  publicada  pel  senyor  Alsius,  no  fou  en- 
cunyada a  Banyoles  a  nom  de  Felip  III,  sinó  que,  com  fa  notar  el  derrer  de 
dits  senyors,  es  una  moneda  castellana  reencunyada,  en  la  qual  se  confonen 
les  empremptes  que  tenia  ab  les  noves  qu'hi  va  estampar  la  vila  :  y  aixís  ha 
de  ser,  puix  l'escudet  del  revers  demostra  qu'  es  de  les  encunyades  en  els 
derrers  mesos  del  any  1641,  y  aleshores  Banyoles  no  reconeixia  per  sobirà 
al  rey  Felip.  La  llegenda  local  es  en  totes  les  peces  :  OppiDu(m)  BANEOL(ae). 

Les  peces  de  Berga  (ns.  802  a  804)  no  necessiten  comentari.  La  llegenda 
local  es  en  elles  Ville  Berge. 

Besalú  encunyà,  en  aquesta  època,  peces  de  plata  de  cinc  reals  y  de  cinc 
sous,  y  sisens  de  coure  {ns.  8o5  a  813).  Les  de  plata,  encunyades  l'any  1641, 
ho  són  a  nom  del  rey  Felip,  les  encunyades  en  1642  son  sense  nom  de  rey. 
L'escut  del  anvers  no  va  acompanyat  de  la  creu  de  Santa  Eulàlia;  en  el 
revers,  la  creu,  en  la  major  part  de  les  peces,  no  trenca  la  llegenda,  y  en  cap 
porta  escudet;  els  anellets  que  cantonen  la  creu  estan  voltats  en  alguns 
exemplars  d'un  cercle  de  punts,  circumstancia  que  no  's  repeteix  més  qu'en 
peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  d'Olot.  Els  sisens  presenten  dos  reversos 
diferents;  l'un  està  constituït  per  una  creu  patriarcal,  o  de  dos  travessers, 
qu'ocupa  lot  el  camp,  trenca  per  baix  el  cercle  interior  de  punts  y  la  llegenda 
y  té  al  costat  del  peu,  a  l'esquerra  un  anellet  y  a  la  dreta  tres  punts  en 
disposició  triangular;  l'altre,  per  un  escut  en  adarga  partit  en  pal,  que  té 
en  l'espay  esquerra  una  creu  patriarcal  y  en  el  dret  les  armes  reyals  d'Aragó. 
Aquests  sisens  porten  la  data  1641 .  El  que  porten  la  data  1642,  tenen  inver- 
tides en  l'escut  I2S  empreses,  això  es,  les  armes  reyals  d'Aragó  figuren  a 
l'esquerra  y  la  creu  patriarcal  a  la  dreta.  Ab  l'escut  de  la  població  en  adarga, 
no  s'encunyaren  a  Catalunya  altres  sisens  que 'Is  de  Besalú,  per  que  no 
creyem  que  sigui  un  sisè  la  moneda  de  coure  de  Camprodon  que  'ns  ocuparà 
més  endavant.  La  llegenda  local  es  Opidum  Bisuldunense. 

Del  23  de  Desembre  del  any  1641  es  l'acort  près  pel  consell  de  la  vila  de 
La  Bisbal  del  Geronès  pera  encunyar  les  peces  descrites  ab  els  ns.  814  y  8i5. 
Són  monedes  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous,  en  mala  conservació  o  d'encu- 
nyació  deficient  les  qu'hem  vistes,  per  manera  qu'entre  totes  resulta  im- 


i88  Joaquim  Botet  y  Sisó 

possible  completar  les  llegendes.  Foren  encunyades  sense  nom  de  rey,  y 
sense  la  creu  de  Santa  Eulàlia  sota  l'escut  del  anvers.  En  el  revers,  porten 
escudet  ab  les  armes  de  la  població  en  el  centre  de  la  creu,  consistents  en 
una  creueta  floronada  qu'ocupa  tot  el  camper.  La  llur  data  ha  de  ser  1641  o 
1642.  La  llegenda  local  pot  restituirse(0/'/;'/)Dv(?7z)  (£'f?isco) palis.  L'escudet 
del  revers  no  permet  atribuiries  a  cap  de  les  altres  poblacions  de  Catalunya 
que  s'anomenan  Bisbal  o  La  Bisbal. 

El  sisè  descrit  ab  el  n.  816,  es  igual  als  de  Barcelona  sense  nom  de  rey, 
enclòs  Tescut  d'armes  del  revers.  Com  a  distintiu  de  la  població  que  l'en- 
cunyà, a  més  de  la  llegenda  local  Villa  Calidar(w?72),  porta  una  petita 
caldera  o  perol  al  començ  d'aquèsta,  entre 'Is  braços  de  la  creu  de  Santa 
Eulàlia.  La  data  es  1641.  L'escut  ab  les  armes  de  Barcelona  prova  la  seva 
atribució  a  Caldes  de  Montbuy,  qu'era  vila,  aleshores,  del  senyoriu  de  la 
ciutat  de  Barcelona,  y  considerada  com  a  carrer  o  barri  d'aquesta  ciutat. 

La  moneda  descrita  ab  el  n.  817,  desconeguda  per  M.  Heiss,  la  descrigué 
y  dibuixà  En  Salat  en  el  volum  III  Ms.  del  seu  Tratado  y  posteriorment 
l'ha  publicada  En  Pedrals  en  la  «  Revista  de  Ciencias  Históricas».  Nosaltres, 
a  més  d'aquests  dos  exemplars,  n'hem  vistos  altres  dos,  y  entre  tots  hem 
pogut  restituir  les  llegendes  que  no's  veuen  complertes  en  cap  dels  qua- 
tre, no  per  mala  conservació  de  les  peces,  sinó  per  haverse  sortit  el  cuny 
fora  del  flan.  El  seu  mòdul  es  força  més  petit  que'l  dels  sisens  catalans 
y  quasi  igual  al  dels  ardits,  però  no  tenim  cap  altre  indici  pera  afirmar  que 
ho  sigui.  Està  encunyada  a  nom  del  rey  Lluis  de  França,  y  com  no  porta 
ordinal  y  falta  en  la  data  la  derrera  xifra,  resulta  impossible  saber  si  es  del 
regnat  de  Lluis  XIII,  com  opina  En  Pedrals,  o  del  de  Lluis  XIV.  Els  seus 
tipus  són  diferents  dels  dels  sisens  y  ardits  barcelonins;  al  anvers,  en  la  cir- 
cumferència y  entre  dos  cercles  de  punts,  porten  el  nom  del  rey  y,  en  el 
camp,  un  escut  coronat,  en  adarga,  ab  les  armes  de  Camprodon,  iguals  a 
les  que  encare  usa  la  vila;  al  revers,  porten  en  el  camp  un  bust  de  sant, 
mitrat,  ab  auriola,  posat  entre  les  lletres  S  y  P,  que  s'han  de  llegir  S{anctus) 
P(alladiiis),  Sant  PatUari,  patró  de  Camprodon,  y  no  S{atictus)  P{eínis)^ 
com  presumia  En  Salat  (fentli  aquesta  circumstancia  sospitar  que  la  mo- 
neda havia  sigut  encunyada  a  Vic),  y  al  voltant  del  bust,  entre  dos  cercles 
de  punts,  la  llegenda  CAMp(roú?o)N.  164:,  lo  qual  acaba  de  justificar  que  la 
moneda  pertany  a  aquesta  vila,  com  cregué  '1  senyor  Pedrals.  En  el  dibuix 
d'En  Salat,  les  dues  últimes  xifres  de  la  data  són  5/,  però  '1  dibuix  està  equi- 
vocat, per  que  la  moneda  que  copià  En  Salat  es  l'exemplar  que  posseía  el 
canonge  Ripoll,  avuy  proprietat  de  l'Academia  de  Bones  Lletres  de  Barce- 


Les  Monedes  Catalanes  i8q 

lona,  y  en  ell  no  s'hi  veu  5/,  sinó  d'una  manera  borrosa  6^,  com  en  el  que 
publicà  En  Pedrals  y  com  en  el  del  senyor  Bosch  y  Alsina.  Queda,  doncs, 
per  aclarir  l'any  en  que's  va  encunyar  la  moneda  y,  per  consegüent,  si  per- 
tany a  Lluis  XIII  o  a  Lluis  XIV. 

Cervera  (ns.  8i8  a  832)  encunyà  en  1641  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc 
sous,  primer  a  nom  del  rey  Felip  y  després  sense  nom  de  rey,  y  en  el  meteix 
any  y  en  1642  a  nom  y  ab  el  bust  de  Lluis  XIII.  Cap  d'aquestes  peces  porta 
escudet  en  la  creu  del  revers.  Encunyà  també  diners  o  menuts  de  coure, 
sense  data  y  ab  la  data  aixís  :  16^,  com  en  la  moneda  de  Camprodon,  els 
que  porten  en  l'anvers  el  cap  de  Lluis  XIII,  y  ab  la  data  /  642  el  que  no  hi 
porten  el  dit  cap,  sinó  un  escut,  coronat,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó.  La 
llegenda  local  es  Cervaria,  Cervariae  o  Cervarie  villa,  en  les  monedes 
de  plata,  y  solament  Cervarie  o  Cervariae,  en  les  de  coure.  El  document 
del  any  1646,  qu'hem  extractat  més  enrera,  no  admet  altra  explicació  que 
la  d"haver  encunyat  Cervera  moneda  de  plata  ab  data  enderrerida  després  de 
l'orde  prohibint  la  fabricació,  com  consta  va  ferho  Gerona  y  potser  alguna 
altra  població,  o  la  d'haver  tingut  part  en  els  abusos  que  motivaren  l'infor- 
mació que's  prengué  per  raó  de  certes  encunyacions  fetes  a  la  vila  d'Igua- 
lada. Pel  sol  fet  d'haver  encunyat  moneda,  no  sabem  que  s'hagués  perseguit 
en  justícia  a  cap  autoritat  ni  particular  de  les  moltes  poblacions  de  Cata- 
lunya qu'en  aquella  època  n'encunyaren,  y  no  es  admisible  que's  fes  per 
Cervera  una  excepció. 

La  moneda  de  cinc  reals  de  Figueres,  descrita  ab  el  n.  833,  no  té  la  creu 
de  Santa  Eulàlia  sota  l'escut  del  anvers,  ni  porta  escudet  en  la  creu  del  re- 
vers. Es  del  any  1641.  Els  pocs  exemplars  qu'hem  vistos  d'aquesta  escassa 
moneda,  estan  tots  faltats  o  són  il•legibles  en  el  meteix  lloc  de  la  llegenda  del 
revers,  que  diu  :  ...-  Ville  -  Fige-  1641.  Hi  falta,  doncs,  el  comencement 
de  la  llegenda,  ja  que  no  es  de  creure  qu'aquèsta  's  partís  pera  ínterposarhi 
la  data.  D.  Francisco  Vinyas,  en  una  carta  publicada  en  el  Memorial  Nu- 
mismàtico  Espanol  (t.  III,  ps.  1 17  a  1 19),  proposa  omplir  el  buyt  que  queda 
en  la  llegenda  ab  les  tres  lletres  VNI,  comencement  de  la  paraula  Universi- 
tas.  El  suplement  proposat  pel  senyor  Vinyas  es  possible;  altres  de  les  lo- 
calitats qu'aleshores  encunyaren  moneda  a  Catalunya  hi  gravaren  el  dictat 
Uíiivej'sitas,  com  la  vila  d'Olot  y  'I  poble  de  Sant  Pere  de  Tarrassa;  s'ha  de 
tenir  present,  emperò,  que  cap  l'usa  acompanyant  el  títol  o  categoria  de  la 
població,  que  figura  sempre  sol  en  les  monedes.  En  els  documents  sí  que's 
troven  sovint  usats  conjuntament,  y  per  excepció  pot  admetres  que  Figueres 
els  usés  en  aquestes  monedes. 


igo  Joaquim  Botet  y  Sisó 

De  les  peces  de  plata  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  encunyades  a  Gerona 
(ns.  834  a  849),  resulta  que  l'encunyació  v^a  començar  abans  del  acort  de  la 
Junta  de  Guerra  de  23  de  Janer  del  any  1641,  0  bé  qu'alguns  dels  cunys  que 
s'utilisaren  estaven  ja  fets  en  1640,  ja  qu'hi  hà  exemplars  a  nom  del  rey 
Felip  ab  aquesta  data.  Resulta  també  que  no  se  'n  coneix  cap  ab  la  data  1643, 
malgrat  constar  que  se'n  encunyaren  fins  al  dia  17  de  Març  d'aquest  any, 
o  sigui  després  de  la  prohibició  dictada  pel  marquès  de  Brezé  y  de  la  repetició 
d'ella  pel  mariscal  La  Motte.  Resulta,  finalment,  que  la  reclamació  feta  per 
la  ciutat  contra  la  dita  prohibició  no  degué  ser  atesa,  doncs,  ab  posterioritat 
al  17  de  Març  de  1643  ja  no  encunyà  Gerona  més  peces  de  cinc  reals,  ni 
de  cinc  sous.  A  nom  del  rey  Felip  n'hi  hà  del  any  1640  y  1641;  sense  nom 
de  rey,  del  any  1641  y  1642.  Totes  porten  l'escut  del  anvers  sense  la  creu  de 
Santa  Eulàlia,  y,  de  les  sense  nom  de  rey,  n'hi  hà  sense  escut  y  ab  l'escut 
d'armes  de  Gerona  en  la  creu  del  revers.  Ja  sabem  qu'aquèst  s'hi  posà  per 
manament  de  la  ciutat,  de  8  d'Octubre  de  1641,  a  imitació  de  lo  qu'havía 
practicat  la  ciutat  de  Barcelona,  y  ho  repetim  aquí  per  la  importància  que 
té  aquesta  noticia  en  orde  a  la  cronologia  de  les  peces,  tant  de  Gerona  com 
d'altres  poblacions,  que  porten  escut  d'armes  en  el  centre  de  la  creu.  El 
valor  total  de  les  monedes  de  plata  encunyades  a  Gerona  en  1641,  1642  y 
1643,  pujà  a  la  quantitat  de  252.416  lliures  y  1 1  sous. 

Ademés  de  les  referides  monedes,  encunyà  Gerona  sisens  de  coure  sense 
nom  de  rey  y  a  nom  y  ab  el  bust  o  cap  de  Lluis  XIII  (ns.  85o  a  864).  En  el 
revers  tenen  gravat  l'escut  de  Gerona,  en  cayró,  y  sense  la  creu  de  Santa 
Eulàlia,  ab  un  anellet  al  mitj  de  cada  un  de  sos  quatre  cayres,  ficat  tot  dintre 
un  cercle  de  punts  que  separa  '1  camper  de  la  llegenda.  En  molt  pocs  dels 
encunyats  a  nom  de  Lluis  XIII  la  data  es  1643;  en  els  altres  es  indistinta- 
ment 1641  o  1642.  El  Sr,  Vidal-Quadras  descriu  y  dibuixa  en  son  Catàlec 
un  sisè  de  Gerona,  encunyat  a  nom  y  ab  el  bust  de  Felip  III,  que  porta  la 
data  1642.  Les  circumstancies  de  ser  aquesta  peça  única  que  sapiguem,  de 
qu'en  la  data  que  porta  Gerona  no  reconeixia  per  rey  a  Felip  III,  y  de  que 
tampoc  el  reconexía  per  tal  quan  va  començar  a  encunyar  sisens  en  22  de 
Novembre  de  1641 ,  ens  fan  creure  que  l'exemplar  del  senyor  Vidal-Quadras 
es  un  sisè  de  Barcelona  reencunyat  ab  el  revers  dels  de  Gerona  en  el  dit  any 
o  més  tart,  per  que  ja  portem  dit  que  Gerona  encunyà  sisens  fins  al  dia  22 
de  Desembre  del  any  1645  y  que'n  fabricà  en  quantitat  considerable. 

En  totes  aquestes  monedes,  la  llegenda  local,  més  o  menys  abreviada,  es 
CiviTAs  Gerunda  o  Gerunde. 

Les  peces  de  cinc  reals  de  Granollers  descrites  ab  els  ns.  855  y  856,  són 


Les  Monedes  Catalanes  191 

sense  nom  de  rey,  porten  les  dates  1641  y  1642,  y  en  elles  la  llegenda  local, 
més  o  menys  abreviada,  es  Villa  GRANULLARi(orü/)2). 

Sobre  l'encunyació  de  les  peces  de  cinc  reals  d'Igualada  (ns.  867  a  8G2) 
dóna  detalls  molts  curiosos  l'informació  que  publicà  En  Salat,  de  la  qual 
hem  donat  compte.  Del  seu  contingut  pot  deduirsen  qu'encare  que  la  mo- 
neda 's  fabriqués  a  la  vila  d'Igualada  y  qu'aquèsta  participés  dels  beneficis 
de  l'encunyació,  la  fàbrica  's  feya  en  realitat  per  compte  de  certs  especula- 
dors, catalans  y  francesos,  els  quals  mostraven  gran  perseverancia  en  que 
s'encunyés  molta  moneda.  També  pot  deduirsen  que  no's  fabricaren  més 
que  peces  de  cinc  reals  —  com  ho  són  totes  les  al  present  conegudes  —  y 
que  no  se'ls  hi  posava  lliga,  fabricantse  ab  metall  resultant  de  la  fosa  d'al- 
tres monedes,  al  qual  s'hi  afegia  plata  si  les  monedes  foses  portaven  molta 
lliga,  com  succeïa  ab  els  quarts  d'escut  francesos,  dels  quals  n'hi  portaven 
de  Barcelona  a  càrregues.  Finalment,  diu  l'informació  que 's  donava  a  dites 
peces  el  pes  corresponent  a  set  sous  y  més  abiat  una  petita  mica  menys, 
que  era  '1  que  tenien  les  de  cinc  reals  que's  fabricaven  a  Barcelona.  No 
resulta  clar  el  temps  que  va  durar  la  fàbrica;  les  peces  conegudes  porten  les 
dates  1641  y  1642,  però  es  probable  que  sense  mudarhi  la  data  se  'n  seguis- 
sin encunyant  en  1643  y  1644.  Ab  aquests  antecedents,  se  comprèn  que  no 
es  possible  determinar  la  lliga  dels  cinc  reals  d'Igualada,  qu'en  cada  fusa 
devia  resultar  diferenta;  però,  fins  fent  cas  omis  d'ella  y  atenent  no  més  al 
seu  pes,  la  ganancia  que  l'encunyació  produia  passava  del  trenta  per  cent. 

Són  peces  sense  nom  de  rey  y  sense  escudet  en  la  creu  del  revers.  El  Museu 
municipal  de  Barcelona'n  posseeix  una  molt  mal  conservada  del  any  1641, 
que  sembla  encunyada  a  nom  del  rey  Felip,  y  pot  ésser  molt  bé  una  peça 
castellana  reencunyada.  La  llegenda  local  es  Villa  Aqualata. 

Ni  En  Salat  ni  M,  Heiss  conegueren  les  monedes  de  Lleyda  descrites  ab 
els  ns.  863  y  864.  En  Campaner,  en  son  Indicador^  hi  fa  referència  en  la 
nota  4  de  les  ps.  363  y  364,  però  sense  descriureles.  De  reals  de  plata  'n 
coneixem  tres  exemplars,  tots  incomplerts  y  d'estil  poc  correcte,  però  que 
permeten  restituir  la  llegenda  local  del  revers  aixís  :  Civi(/as)  Ilerda,  y  un 
d'ells,  el  del  Sr.  Carreras  y  Candi,  dóna  la  data  1640.  Porten  el  bust  y  estan 
encunyats  a  nom  de  Felip  III,  essent  Lleyda,  que  sapiguem,  l'única  pobla- 
ció de  Catalunya  que  va  encunyar  reals  de  plata  en  aquella  època  —  les 
peces  de  Vic  són  sous  o  mitjos  reyals.  —  De  peces  de  cinc  reals  de  Lleyda 
no  n'hem  vist  d'altra  que  la  que  fou  del  Sr.  Pedrals,  avuy  al  Museu  muni- 
cipal de  Barcelona.  No  porta  nom  de  rey  ni  escudet  en  la  creu  del  revers, 
y  l'escut  del  anvers,  com  en  quasi  totes  les  del  bisbat  de  Gerona,  no  està 


192  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

posat  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia.  En  el  revers  porta  l'extranya  llegenda  : 
CiviTAs  LiE  1641.  Que  la  paraula  LIE  està  equivocada,  no  es  dubtós,  per 
que  no  hi  havia  ni  hi  hà  a  Catalunya  cap  ciutat  qual  nom  comenci  ab 
aquestes  lletres;  lo  més  probable  es  que  '1  gravador  del  cuny  va  posar  LIE 
per  ILE,  això  es,  va  posar  la  I  derrera  de  la  L  en  lloc  de  posaria  al  devant. 
Ile  son  les  primeres  lletres  de  la  paraula  Ilerda,  Lleyda,  qu'  es  la  ciutat  a  la 
qual  creyem,  com  En  Pedrals,  s'ha  d'atribuir  la  moneda. 

Manresa  encunyà  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  a  nom  del  rey  Felip 
en  1641  y  sisens,  sense  nom  de  rey,  en  1642  (ns.  865  a  871).  En  els  derrers 
l'escut  del  revers  es  partit  horizontalment,  ab  les  armes  reyals  en  l'espay  de 
sobre  y  una  creu  en  el  de  sota.  La  llegenda  local,  més  0  menys  abreviada, 
es,  en  les  monedes  de  Manresa,  Civitas  Minorisae.  Els  anys  que  porten, 
corresponen  a  les  poques  noticies  qu'hem.  donat  d'aquestes  encunyacions. 

Les  peces  de  cinc  reals  de  Mataró,  descrites  ab  els  ns.  872  a  878,  són  totes 
sense  nom  de  rey  y  sense  escudet  en  la  creu  del  revers,  porten  les  dates 
1641  y  1642,  y  la  llegenda  local,  diversament  partida  y  abreviada  :  OppmuM 
Mataronis.  En  alguns  exemplars  la  paraula  oppidum  s'hi  escriu  ab  una  sola 
P,  y  la  paraula  Caíaloniae,  així  :  Catalunia. 

El  dineret  d'Oliana,  de  Lluis  XIII  (n.  879),  es  forsa  escàs.  Porta  en  l'an- 
vers el  cap  de  Lluis  XIII  y  la  data  y  les  llegendes  hi  estan  disposades  d'una 
manera  semblant  a  la  dels  dinerets  de  Tàrrega  y  de  Solsona  de  la  meteixa 
època,  això  es  :  Villa,  y  la  data  1642  en  l'anvers,  al  voltant  del  cap  del  rey, 
y  Oliana,  en  el  revers. 

Totes  les  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc  sous  encunyades  a  Olot  ho  foren 
a  nom  del  rey  Felip  y  porten  la  data  1641  (ns.  880  a  885).  L'única  particula- 
ritat qu'algunes  d'elles  presenten  es  tenir  els  anellets  que  cantonen  la  creu 
del  revers  ficats  dintre  un  cercle  de  punts,  com  hem  dit  al  parlar  de  les 
encunyades  a  Besalú.  Es  l'única  població  del  bisbat  de  Gerona  que  porta 
l'escut  del  anvers  d'aquestes  peces  posat  sobre  la  creu  de  Santa  Eulàlia.  El 
dineret  encunyat  a  nom  de  Lluis  XIII,  encare  que  no  porta  data,  se  dedueix, 
de  les  noticies  documentals,  enrera  extractades,  que  va  ser  encunyat  en 
1641  o  en  1642.  El  donà  a  conèixer  el  Sr,  Pujol  y  Camps  en  la  «Revista  de 
Gerona».  Els  seus  tipus  són  iguals  als  dels  dinerets  d'Olot  qu'hem  atribuït 
a  Felip  II,  per  la  semblança  del  bust  ab  el  gravat  en  els  diners  de  Vic  d'aquest 
rey;  però  també  podrien  ser  de  Felip  III.  La  llegenda  local  es  :  Universitas 
Olot. 

Puigcerdà  (ns.  886  a  891)  va  encunyar  en  1641  monedes  de  cinc  reals 
y  de  cinc  sous,  sense  nom  de  rey  y  sense  escudet  en  la  creu  del  revers^  que 


Les  Monedes  Catalanes  193 

porten  en  l'anvers  la  llegenda  Província  CATHALONi(ae).  Aquesta  llegenda 
no  's  troba  gravada  en  cap  altra  moneda  catalana.  Encunyà  també,  de  tipus 
iguals  als  qu'havía  fabricats  anteriorment,  diners  o  menuts  a  nom  del  rey 
Felip  y  al  dels  reys  de  França  Lluis  XIII  \-  Lluis  XIV,  en  els  anys  1641, 
1642  y  1644,  respectivament.  La  llegenda  local  es  :  PoDi(uin)  Ceretani  o 
Ceritani. 

Al  Sr.  Pedrals  se  deu  la  publicació  del  sisè  de  Sanahuja  (n.  892).  D'aquesta 
població  se  sabia,  per  Amic  Roca,  qu'havía  encunvat  moneda  en  el  segle  xv, 
però  no's  tenia  conei.xement  de  que  n'hagués  encunyada  en  el  xvii.  L'an- 
vers, ab  el  cap  de  Lluis  XIII,  es  igual  al  dels  sisens  de  Barcelona  d'aquest 
rey.  L'escut  del  revers,  partit  horizontalment,  porta  en  l'espay  de  sobre  una 
creu  y  en  el  de  sota  les  armes  reyals  d'Aragó. 

La  llegenda  local  diu  :  Villa  SANAu(ya);  en  la  data,  està  esborrada  en  els 
dos  exemplars  qu'hem  vist  la  derrera  xifra,  qu'ha  de  ser  un  i,  o  millor 
un  2  :  1642. 

Les  monedes  descrites  ab  els  ns.  893  a  899,  són  sisens  y  menuts  encunyats 
en  la  ciutat  de  Solsona.  De  sisens  n'hi  hà  del  any  1641  y  1642  sense  nom  de 
rey,  y  del  any  1641  a  nom  y  ab  el  cap  de  Lluis  XIII.  Les  empreses  del  escut 
del  revers  són  en  els  uns  y  en  els  altres  diferentes;  les  dels  primers  consis- 
teixen en  les  armes  reyals  en  l'espay  de  sobre,  y  un  manyoc  de  raigs  en  el 
de  sota;  les  dels  segons,  en  una  creu  en  el  de  sobre  y  les  armes  reyals  en  el 
de  sota,  ab  la  circumstancia  de  que,  essent  partit  l'escut  horizontalment 
com  ho  es  també  en  els  primers,  el  peu  o  braç  inferior  de  la  creu  segueix 
en  avall,  confonguentse  ab  el  pal  del  mig  dels  tres  que  formen  en  ells  les 
armes  reyals  d'Aragó.  Els  diners,  sense  nom  de  rey,  porten  en  l'anvers  un 
bust  que,  pel  seu  dibuix  y  per  la  seva  indumentària,  se  sembla  al  dels  més 
antics  de  Felip  II;  el  revers  mostra  dos  tipus  diferents,  l'un  copiat  del  dels 
dinerets  de  Barcelona,  l'altra  consistent  en  una  creu  patriarcal  isolada  en  el 
camp;  de  tots  dos  tipus  n'hi  hà  ab  la  data  1641;  del  segon  n'hi  hà  ademés 
ab  la  data  i65i ,  y  d'ells  alguns  exemplars  que  porten  en  ressegell  la  lletra  S. 
La  llegenda  local  es  en  totes  aquestes  monedes  Coelsona  Civitas  posada  en 
el  revers  en  els  sisens,  y  en  els  diners  la  paraula  Civitas  y  la  data,  en  l'an- 
vers, y  la  paraula  Coelsona,  en  el  revers. 

L'atribució  a  Tarrassa  de  les  monedes  de  cinc  reyals  descrites  ab  els  nú- 
meros 900  a  903,  no  presenta  cap  dificultat,  la  llegenda  local  es  clara  :  Cas- 
TRUM  TARRA(ssae)  o  Castrum  TARRAs(sae).  No  portan  nom  de  rey  ni  es- 
cudet  en  la  creu  del  revers,  foren  encunyades  en  1641  y  1642,  són  de  fabri- 
cació esmerada  y  presenten   la  particularitat,  tant  en  l'anvers  com  en  el 

Institut  d'Estudis  Catalans.  25 


194  Joaquim  Botet  y  Sisó 

revers,  de  que  'Is  cercles  de  punts  que  formen  l'orla  y  'Is  que  separen  la  lle- 
genda del  camp  estan  closos  dintre  dos  cercles  linials. 

No  passa  lo  meteix  respecte  dels  sisens  qu'hem  descrit  ab  els  ns.  904  a 
909;  tots  ells  de  tipus  iguals  en  l'anvers  y  el  revers,  fora  d'una  varietat,  que 
mostra  en  la  punta  inferior  del  escut  d'armes  de  Barcelona  un  traç  d'aques- 
ta forma  0,  qual  significació  ignorem.  La  diferencia  en  les  seves  llegendes 
locals  ha  fet  que  se'ls  hi  donguessin  atribucions  diverses.  Així,  En  Salat, 
M.  Heiss  y  En  Vidal  (el  derrer  ab  dubte),  atribueixen  a  Tagamanent  els 
sisens  que  porten  la  llegenda  Castrum  Taca  y  Castrum  Tarca,  y  a  Tarrasa 
els  que  porten  la  llegenda  UNivERsi(/a)s  Taraca,  y  al  contrari  el  Sr,  Pedrals, 
en  una  nota  posada  al  Catàlec  del  Sr.  Vidal-Quadras,  t.  II,  p.  383,  afirma 
rodonament  que  tots  són  de  Tarrassa.  Pera  la  resolució  més  encertada  d'a- 
questa qüestió,  s'ha  de  tenir  present  que  l'avuy  ciutat  de  Tarrasa  estava 
abans  dividida  en  dues  entitats  municipals,  separades  per  un  torrent,  cada 
una  ab  govern  y  administració  municipal  independents  :  l'anomenada  en  la 
documentació  vila y  Castell  de  Tarrassa.  qu'en  el  sigle  xvii  era  la  de  més 
importància,  y  l'anomenada  fo^/e  íi?e  ^an/ Pere  de  Tarrassa,  antigament 
Egara.  La  contracta  de  qu'hem  parlat  més  enrera  justifica  que'l  poble  de 
Sant  Pere  de  Tarrassa  va  encunyar  sisens  en  l'any  1641  o  1642.  L'encunya- 
ció  's  va  fer  per  acort  del  Consell  de  la  Universitat  forana  de  Tarrassa,  y, 
aquest  meteix  calificatiu  's  dóna  a  Tarrassa  en  el  sisè  descrit  ab  el  n.  909  : 
UNivERCi(/a)s  Taraca,  en  qual  llegenda  es  d'advertir  la  substitució  del  só 
S5  o  5  doble,  per  la  lletra  c,  a  la  qui  's  donà  la  força  de  ç  que  té  en  la  dic- 
ció França  y  en  altres,  substitució  que  s'observa  també  en  algunes  mone- 
des de  Olot  :  UNivERCiT(a5)  Olot.  Per  consegüent,  creyem  que  no  hi  pot 
haver  dubte  en  qu'aquest  sisè  s'ha  d'atribuir  y  pertany  al  poble  de  Sant 
Pere  de  Tarrassa  y  qu'es  un  dels  sisens  que  s'encunyaren  en  virtut  de  la 
dita  contracta. 

Els  altres  sisens  descrits  opinem  que  s'han  d'atribuir  a  la  vila  y  castell 
de  Tarrassa,  que  sabem  positivament  va  encunyar,  en  la  meteixa  època, 
peces  de  cinc  reals  de  plata.  Examinem  les  llurs  llegendes.  Són  aquestes 
Castrum  Taca  y  Castrum  Tarca;  com  les  monedes  no  's  distingeixen  en  res 
més,  per  lo  qual  han  sigut  atribuïdes  ab  raó  per  tots  els  numismàtics  a  una 
meteixa  localitat,  resulta  qu'aquesta  no  pot  ser  Tagamanent,  per  que,  fins  en 
el  supòsit  improbable  de  que  la  lletra  c  de  la  llegenda  volgués  representar 
el  só  G,  en  la  dicció  Tarca  hi  subraría  la  lletra  r.  que  no  figura  en  la  pa- 
raula Tagamanent.  Apreciant  la  lletra  c  d'aquestes  llegendes  com  expressiva 
del  só  ss,  qu'es  el  que  se  li  dóna,  com  acabem  de  veure,  en  altres  monedes 


Les  Moncdi.•s  Catalanes  ig5 

catalanes  coetànies,  el  nom  de  la  població  que  va  encunyar  els  sisens  hi  ve 
indicat  d'aquesta  manera  Tassa  y  Y^r^sa,  ab  supressió  de  lletres  y  sílabes 
intermitjes  pera  dir  Ta{rra)ssa^  'rar{va)ssa.  Ara  bé  :  de  supressió  de  lletres 
y  de  sílabes  intermitjes  en  les  llegendes,  ne  donen  també  exemple  altres 
monedes  catalanes  coetànies  :  així,  se  llegeix  Geku'd(í7),  per  GERu(n)D(<2e); 
BANEOL(^je),  per  BA(/)NEOL(ae);  ünivertas.  per  rNivER(sí)TAS,  y  prin  •  tvs, 
PRiNTv,  per  PRiN(c//?a)Tus.  No  veyem.  doncs,  cap  inconvenient  en  llegir  en 
els  sisens  que  discutim  Castrum  TA(ra)cA  y  Castrum  TAR(a)cA,  escrit  el 
nom  de  la  població  igual  que  en  el  que  porta  la  llegenda  Universitas  Ta- 
RACA  V  donant  el  só  de  rr  a  la  lletra  r,  com  cl  té  en  aquesta.  Afegirem,  fi- 
nalment, per  lo  que  pot  contribuir  a  comprovar  l'atribució  de  totsaquestos 
sisens,  que'l  castell  de  Tarrassa  ab  tot  son  terme,  que  no's  reduïa  exclusi- 
vament al  de  la  pila  sinó  que  s'extenía  a  altres  llocs,  entre  ells  el  poble  de 
Sant  Pere  de  Tarrassa,  havia  pertenescut,  y  a  mitjans  del  segle  xvii  proba- 
blement pertanyia  encare,  a  la  ciutat  de  Barcelona,  y  això  explica  la  pre- 
sencia en  els  dits  sisens  del  escut  ab  les  armes  de  Barcelona.  De  Tagamanent 
no  's  coneixen  monedes,  ni  's  té  noticia  de  que  se  n'hi  haguessin  encunyat. 

La  vila  de  Tàrrega  (ns.  910  a  920)  encunyà  peces  de  cinc  reals,  sisens  y 
diners  o  menuts.  Les  peces  de  cinc  reals,  a  nom  del  rey  Felip  en  1640 
y  1641,  y  sense  nom  de  rey  ni  escudet  en  la  creu  del  revers  en  1642;  en 
aquestes  últimes  està  escrita  ab  h  la  paraula  CATHALo(nme).  Els  sisens, 
sense  nom  de  rey  y  a  nom  y  ab  el  cap  de  Lluís  XIII,  en  1641;  l'escut  del 
revers  es  quarterat,  ab  les  armes  re}'als  en  el  primer  y  quart  y 'Is  escacs 
d'Urgell  en  el  segon  y  tercer,  igual  al  qu'encare  usa  la  població.  El  diner, 
ab  el  cap  de  Lluís  XIII,  a  la  dreta  o  a  l'esquerra,  en  1642,  La  llegenda  local 
més  o  menys  complerta,  diu  Ville  0  Villa  Tarrege,  y  està  posada  en  el 
revers  en  les  monedes  de  plata  y  en  els  sisens,  y  repartida  ab  la  data  y  la 
paraula  villa  o  be  Tarrege  en  l'anvers,  y  l'altra  en  el  revers  en  el  diners. 

El  sisè  de  Valls,  descrit  ab  el  n.  921 ,  es  molt  escàs.  Està  encunvat  a  nom 
de  Lluís  XIII  l'any  1642;  porta  '1  cap  del  dit  rey  y  l'escut  ab  les  armes  de 
Barcelona;  la  llegenda  local  diu  Universitas  Vals,  ab  omissió  d'una  /  en 
el  nom  de  la  població. 

La  ciutat  de  Vic  (ns.  922  a  942)  encunyà  peces  de  cinc  reals  y  de  cinc 
sous,  a  nom  del  rey  Felip  en  1641  :  sense  nom  de  rey  ni  escudet  en  la  creu 
del  revers,  y  ab  escudet  en  ella,  en  el  meteix  any  :  y  a  nom  però  sense'l  bust 
del  rey  Lluis  XIII,  en  1642,  que  porten  lambé  escudet  ab  les  armes  de  la 
població  en  la  creu  del  revers.  Encunyà,  ademés,  mitjos  reals  o  sous  de 
plata,  ab  el  bust  però  sense'l  nom  del   rey  Felip,  en  1641,  y  a  nom  y  ab  el 


196  Joaquim  Botet  y  Sisó 

bust  de  Lluis  XIII,  en  1642.  Es  Túnica  població  catalana  de  la  que's  co- 
neixen sous  de  plata;  en  els  tipus,  copià  'Is  dels  encunyats  a  Barcelona  abans 
del  alçament.  En  coure  encunyà  diners  ab  el  bust  y  a  nom  de  Lluis  XIII 
en  1642  y  1643,  y  ab  el  bust  y  a  nom  de  Lluis  XIV,  en  1643,  1644,  1645  y 
1646.  Els  tipus  són  els  meteixos  que  'Is  dels  diners  de  Vic  del  temps  de  Fe- 
lip II,  dels  quals  els  diferencia  la  llegenda  y,  en  alguns  exemplars,  el  no 
haverhi  cercle  de  punts  entre  la  llegenda  y'l  camp.  A  falta  del  ordinal,  la 
data  y  '1  dibuix  del  bust  serveixen  pera  distingir  els  dels  dos  Lluisos.  La 
llegenda  local,  en  totes  aquestes  monedes,  es  Civitas  Vicen(szs).  Les  noticies 
que  d'aquestes  encunyacions  hem  donat  més  enrera  no  's  refereixen  més 
qu'als  diners;  les  monedes  de  plata  degué  Vic  fabricaries  per  propria  auto- 
ritat y  sense  cap  autorisació,  com  les  altres  poblacions  catalanes;  els  diners 
de  coure  de  Lluis  XIV,  els  encunyà  ab  llicencia  del  mariscal  La  Motte;  es- 
sent també  Vic,  fora  de  la  ciutat  de  Barcelona,  l'única  població  de  la  qual 
consta  haver  rebut  permís  de  fabricar  moneda  en  aquella  època. 

Sospitem  que  la  petita  flor  de  llir,  emblema  de  la  casa  reyal  de  França, 
que  's  veu  en  el  camp  del  anvers  en  alguns  diners  vigatans  de  Felip  II,  hi 
fou  afegida  en  1641,  poc  després  de  proclamat  Lluis  XllI  comte  de  Barce- 
lona, potser  ab  el  propòsit  de  tornarlos  a  posar  en  circulació.  El  fet  d'estar 
posat  aquest  emblema,  ab  relació  al  bust,  en  situacions  variades,  contri- 
bueix a  afermar  la  nostra  sospita.  També'l  porta,  derrrera  el  bust,  algun 
diner  de  Lluis  XIII. 

Les  peces  de  cinc  revals  y  de  cinc  sous  de  Vilafranca  del  Penades  (ns.  943 
a  947)  foren  encunyades  l'any  1642;  no  porten  nom  de  rey  ni  escudet  en  la 
creu  del  revers,  y  són,  com  les  de  Tarrassa,  de  fàbrica  esmerada,  ab  l'orla 
igual  a  la  d'aquèstes.  Els  sisens  de  la  meteixa  població,  encunyats  també  en 
1642,  no  porten  nom  de  rey,  però  si  un  bust  en  l'anvers,  que,  pel  seu  di- 
buix y  la  seva  indumentària,  sembla  més  del  rey  Felip  que  de  Lluis  Xlll, 
ab  les  lletres  s,  derrera,  y  É,  devant  del  bust,  les  quals,  al  nostre  entendre, 
són  la  primera  y  l'última  de  la  paraula  sisè.  S'hi  veuen  dos  reversos  :  els 
uns  hi  porten  l'escut  de  les  armes  reyals  en  adarga,  coronat,  posat  sobre 
la  creu  de  Santa  Eulàlia,  o  sens  ella;'els  altres  hi  porten  un  escut  ab  les 
meteixes  armes,  en  cayró,  sense  corona  y  posat  sobre  la  creu  de  Santa  Eu- 
làlia. La  llegenda  PRINTVS  o  PRINTV  CATAL•0{7nae),  més  o  menys 
abreviada,  figura  en  l'anvers  ab  la  data  en  les  monedes  de  plata  y  en  el  revers 
en  les  de  coure,  y  vice-versa  la  llegenda  local  :  Vilafranca  PENiTENs(fs). 

Donem  com  d'atribució  incerta  la  moneda  de  cinc  reals  descrita  ab  el 
n.  948.  No  porta  nom  de  rey  ni  escudet  en  la  creu  del  revers,  y  de  la  He- 


Les  Monedes  Catalanes  197 

genda  local  no  s'hi  veuen  més  que  les  lletres  villa  m...  L'inicial  del  nom 
de  la  població  que  l'encunyà  es  doncs  la  lletra  M,  y  no's  pot  atribuirà 
Manresa,  qu'en  les  monedes  se  titula  Civiías,  ni  a  Mataró  que  s'hi  titula 
Oppidum.  Son  posseïdor,  el  Sr.  Vidal-Quadras,  l'atribueix  a  Martorell. 

Números  g^g  a  g6y.  Les  monedes  descrites  ab  aquests  números,  fabri- 
cades a  Perpinyà,  encare  qu'encunyades  en  temps  del  alçament  de  Catalu- 
nya contra  Felip  III,  se  diferencien  molt  poc,  pels  llurs  valor,  tipus  y  lle- 
gendes, de  les  batudes  en  dita  vila  abans  del  alçament. 

La  dominació  francesa  ve  indicada  en  quasi  totes  per  la  flor  de  llir  posa- 
da sobre  l'escut  reyal.  Els  ardits  y  diners  s'encunyaren  a  nom  del  rey  Lluis 
de  França.  Les  noticies  reunides  per  M.  Colson,  qu'hem  extractades,  donen 
raó  del  llur  valor  intrínsec,  quelcom  inferior  al  que  dites  monedes  tenien 
abans. 

Números  g68  a  gjS-  Les  monedes  de  Barcelona,  descrites  ab  aquests 
números,  són  reals  de  plata,  ardits  y  sisens,  encunyats  després  d'acabada 
la  guerra  de  separació;  exactament  iguals,  fora  les  dates,  a  les  monedes 
reyals  que  's  fabricaven  a  la  seca  barcelonesa  abans  de  començar  la  guerra. 


CARLES  II  (1665-1700). 


Durant  l'infancia  del  rey  governà  com  a  regent  la  seva  mare  Donya  Maria- 
na d'Austria,  o,  més  ben  dit,  governaren  en  nom  d'ella,  primer  el  P.  Nithard 
y  després  el  patge  Valenzuela.  En  1677,  complerts  per  Don  Carles  els  I4anys, 
s'exercí  '1  govern  en  nom  del  monarca,  y,  per  algun  temps,  sots  la  direcció 
de  Don  Joan  d'Austria.  Ab  curtes  interrupcions,  la  guerra  ab  França  ocupà 
tot  aquest  regnat,  fentsen  sentir  les  conseqüències  particularment  en  els 
Estats  del  Nort  d'Europa  y  en  el  Principat  de  Catalunya,  invadit  repetides 
vegades  per  les  tropes  de  Lluis  XIV.  Al  morir  el  rey,  el  dia  i  de  Novembre 
del  1700,  la  Corona  d'Espanya  havia  perdut  definitivament  el  Luxemburg, 
el  Franc- Comtat  y  la  majoria  del  Estats  flamencs,  y  quedava  en  perspec- 
tiva una  guerra  entre  les  cases  d'Austria  y  de  França  pera  disputarsen  la 
successió.  La  decadència  del  poderíu  espanyol  y  la  ruina  del  país  estaven 
consumades. 

Dels  seus  casaments,  primer  ab  Maria  de  Borbón  y  després  ab  Maria 
Agna  de  Noeburg,  no  deixà  Don  Carles  descendència,  y  en  son  testament 
instituí  hereu  de  la  corona  a  Felip,  duc  d'A n jou.  net  de  Lluis  XIV  de  França. 


iü8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Les  noticies  que  tenim  referents  a  les  monedes  catalanes  d'aquest  regnat, 
se  redueixen  a  les  següents  : 

j/  de  Març  de  i6yo.  D'aquesta  data  es  una  crida  manada  fer  pel  lloc- 
tinent en  el  Principat  Don  Francisco  Fernàndez  de  Córdoba,  duc  de  Cessa, 
disposant  que  ningú,  a  gratscient,  pogués  donar  ni  rebre  «moneda  de  ardits 
y  menuts  prims  y  llaugers  vulgarment  diis  pallofes»,  per  ser  falsos  y  fabri- 
cats ab  fals  encuny :  concedint  als  qui'n  tinguessen  en  llur  poder  quinze  dies 
de  terme  pera  denunciarlos,  y  passats  aquests,  altres  trenta  dies  pera  por- 
taries al  lloc  que  's  designaria,  en  el  qual  serien  tallats  y  'Is  serien  tornats 
els  troços.  Cas  d'incompliment  d'aquesta  orde,  se  comminava  als  infractors 
ab  l'imposició  de  penes,  entre  elles  la  de  tres  anys  de  desterro  *'>.  Obeía  la 
crida  a  la  depreciació  qu'en  aquest  segle  tingué  la  moneda  de  coure,  per 
haverli  disminuït  el  valor  intrínsec,  y  resultaren  inútils  les  nombrosíssimes 
disposicions  dictades  pera  contenirla  y  pera  impedirne  la  falsificació. 

Es  interessant  aquest  document,  per  que  s'hi  fa  referència  a  les  monedes 
primes y  lleugeres  anomenades  pa//o/es,  qu'eren  quasi  totes  de  llautó.  En- 
care  que  '1  document  les  titlla  de  falses /?er  ser  fabricades  ab  fals  encuny. 
serveix  pera  justificar  qu'en  la  segona  meytat  del  segle  xvii  ne  corrien  a 
Catalunya,  y  estimem  indubtable  que  n'hi  havia  de  llegítimament  fabri- 
cades. 

y  d'Abi-il  de  i6yy.  Llicencia  concedida  als  Consellers  de  Barcelona  pel 
lloctinent  el  duc  de  Parma,  pera  que  fessin  batre  en  la  seca  reyal  de  la 
ciutat  reals  y  sous  de  plata  de  la  meteixa  lley  que 'Is  reals  de  vuyt  castellans 
y  cada  un  d'ells  de  divuyt  y  mitj  a  dinou  diners  de  valor  intrínsec.  Aquesta 
llicencia  s'havia  d'entendre  sense  perjudici  dels  privilegis  y  drets  de  la  ciu- 
tat en  l'encunyació  de  la  moneda  ^~\  Parlant  de  les  monedes  qu'en  virtut 
d'ella  s'encunyaren,  diu  En  Salat  :  «Estos  sospecho  serían  los  reales  de 
plata  nombrados  xamberchs  o  xambergos,  nombre  conocido  en  Espaíia  por 
el  regimiento  de  extranjeros  que  se  levantó  para  la  guardià  de  Carlos  II  en 
su  menor  edad.  Los  xambergos  fueron  de  la  misma  clase  de  moneda  que 
los  reales  de  plata,  según  Capmany  en  el  n.  XXXI  del  ap.  t.  II,  y  conforme 
al  edicto  que  se  publico  en  Barcelona  à  17  de  Diciembre  de  1728.» 

1 5  de  Setembre  de  i6gy.  Edicte  manat  publicar  pel  duc  de  Vendóme, 
lloctinent  de  Lluis  XIV  a  Catalunya,  disposant  que  les  dobles  d'or  espanyo- 
les correguessin  pel  valor  de  sis  lliures,  dos  sous  y  sis  diners  (valor  igual  al 

(1)  Apèndix  :  Document  n.  CXIX. 

(2)  Salat  :  t.  H,  doc.  n.  LXXXll  y  ps.  16^-167. 


Les  Monedes  Catalanes 


199 


de  les  lliures  dobles  de  marca  vella),  y  a  proporció  de  elles  les  mitjes  dobles; 
que  'Is  reals  de  vuyt  espanyols  correguessin  pel  valor  de  setze  reals  y  sis 
diners  (igualantse  aixis  ab  els  escuts  vells  de  França)  y  a  proporció  'Is  reals 
de  quatre  y  de  dos;  que  'Is  reals  fabricats  per  la  ciutat  de  Barcelona,  que 
valien  tres  sous,  correguessin  per  tres  sous  y  quatre  diners;  que  'Is  deutes 
contrets  ab  anterioritat  y  les  pensions  dels  censos,  censals,  vitalicis,  llo- 
guers, etc,  se  paguessin  en  dobles,  reals  de  vuyt  o  realets,  a  raó  de  cinc 
lliures  y  deu  sous  les  dobles,  de  catorze  reals  els  reals  de  vuyt  y  de  tres  sous 
els  realets,  de  conformitat  ab  el  valor  pel  qual  fins  aleshores  havien  corre- 
gut dites  monedes ;  però  que  'Is  que  's  contreguessin  o  's  deguessin  en  ende- 
vant,  se  paguessin  a  raó  de  set  lliures  les  dobles  noves  de  França ;  de  sis  lliu- 
res, dos  sous  y  sis  diners  les  dobles  velles  de  França,  y  les  dobles  d'Espanya, 
reals  de  vuyt.  de  quatre,  de  dos  y  realets,  per  llur  antic  valor;  y  per  fi,  que'ls 
lluismes  de  censals,  rendes  vitalícies,  censos  redimibles,  etc,  se  paguessin 
en  moneda  d'or  o  plata,  comptant  la  dobla  (de  qualsevol  mena  que  fos)  a 
raó  de  cinc  lliures  y  deu  sous,  els  reals  de  vuyt  a  raó  de  catorze  y  '1  realets 
a  raó  de  tres  sous,  salvats  els  pactes  y  condicions  posats  en  els  contractes  ^'\ 
Poc  durà  l'observancia  d'aquest  edicte,  ja  que'ls  francesos  no  ocuparen  la 
ciutat  de  Barcelona  més  que  des  del  dia  10  d'Agost  de  1697  al  4  de  Janer 
de  i6g8. 

Per  lo  qu'aspecta  a  monedes  locals,  sabem  solament  que  '1  Consell  mu- 
nicipal de  Reus,  en  8  de  Desembre  de  1669,  acordà  posar  en  circulació  cinc 
centes  lliures  de  iya//t7?'o/es  que  tenia  guardades,  y  qu'en  22  de  Janer  de 
1673  disposà  se  fabriquessin  pallarofes,  sense  qu'en  el  llibre  de  delibera- 
cions del  Consell,  que  conté  aquestes  noticies,  se  'n  indiqui  la  quantitat. 

La  descripció  de  les  monedes  catalanes  de  Carles  II,  de  que  tenim  conei- 
xement, es  com  segueix  : 

REALS  O  CROATS 


974.  Anv.   :   ^  CAROL•ll•Q•G•HISP•REX,  entre  dos  cercles  de 
punts;  en  el  camp,  bust  a  l'esquerra. 

(i)     Salat  :  t.  II,  doc.  n.  LXXXIII  y  ps.  249  y  25o. 


Rev. 


976.  Var. 

976.  Var. 

977.  Var. 

978.  Var. 


979.  Anv, 


Joaquim  Botet  y  Sisó 

BAR-CINO-CIVI-1674,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  creu,  que  trenca  '1  cercle  interior  de 
punts  y  la  llegenda,  cantonada  en  el  primer  y  quart 
ab  tres  pums  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 

Real,  plata;  pes  :  2'3o  gr. -Varis. 

Salal  :  t.  I,  1.  lli,  n.  21,  Heiss  :  t.  II,  1.  84,  n.  II,  Vidal-Quadras  :  Calàlec, 

n.  9361. 


Com  el  número  precedent,  però  ab  la  data  1675  y'l 

nom  del  rey  escrit  :  GARLO. 

Gom  el  n.  974,  ab  la  data  1676,  y  la  D  de  Tabrevia- 

tura  de  la  paraula  Dei  en  disposició  normal. 

Gom  la  precedent,  però  ab  la  data  1677. 

Com  el  n.  976,  però  ab  la  data  1688. 

Heiss  :  t.  II,  I.  84,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  ns.  9362-9365. 


íXí  CAROL^II-DG-HISPREX.  El  bust  de  dibuix 
diferent  y  la  data  1687,  lo  demés  com  el  974. 

Heiss  :  t.  11,1.  84,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  9366. 


980.  Anv.   :   GAROL•II•D•G•HISP•REX.  Enel  camp,  bust,  de 


Les  Monedes  Catalanes  201 

dibuix  diferent  del  de  totes  les  anteriors;  orla  de 
punts. 
Rev.   :   Com  el  n.  974,  ab  la  data  1693. 
981.  \\i}\   :  Goin  la  precedent,  ab  la  data  1698. 

Heiss  :  t.  II,  I.  84,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  9367  y  9368. 

Les  monedes  de  Caries  II  no  necessiten  comentari.  Són  totes  reals  de 
plata,  de  tipus  iguals  als  dels  sous  de  plata  derrerament  encunyats,  que  no  's 
diferencien  més  qu'en  el  dibuix  del  bust  del  rey,  en  les  dates  y  en  alguns  de- 
talls de  les  llegendes. 

La  crida  del  any  1697  ens  ensenya  qu'aquests  reals  devien  córrer  al  íor 
de  40  diners  la  peça. 


FELIP  IV  :  V  DE  Castella  (i 70 i- i 746). 
CARLES  III,  Arxiduc  d'Austria  (1702-1713). 

En  virtut  del  testament  de  Carles  II,  fou  proclamat  rey  d'Espanva  Felip  V. 
qui,  en  Febrer  de  1701,  va  fer  la  seva  entrada  a  Madrid.  En  Octubre  del 
meteix  ariy  jurà  als  catalans  els  llurs  privilegis  y  celebrà  Corts  a  Barcelona, 
L"any  1702  l'imperi  alemany  declarà  la  guerra  a  França  y  proclamà  rev 
d'Espanya  al  Arxiduc  Carles  d'Austria.  Felip  V  passà  a  Itàlia  pera  soste- 
nirhi  la  guerra  contra  'Is  austríacs.  En  Agost  de  1705  desembarcà  Don 
Carles  d'Austria  a  Mataró,  s'apoderà  en  Octubre  de  Barcelona,  ont  fou  reco- 
negut per  rey  ab  el  nom  de  Carles  III,  y  molt  abiat  se  declarà  a  son  favor 
tot  el  principat  de  Catalunya.  La  guerra  s'encengué  violenta  en  la  península 
entre  Don  Carles  y  Don  Felip,  ab  alternatives  favorables  y  adverses  al  un 
y  al  altre  dels  contendents.  En  171 1,  l'Arxiduc  fou  proclamat  emperador 
d'Alemanya.  L'any  1713  se  firmà  la  pau  d'Utrec  y  s'acabà  a  Espanya  la 
guerra  de  successió  ab  la  presa  de  Barcelona  per  Felip  IV  en  11  de  Setem- 
bre de  1714.  Pel  tractat  de  Ramstadt,  convingut  en  1714,  perdé  Espanya'l 
regne  de  Nàpols  y  l'illa  de  Sardenya.  En  1725  se  firmà  la  pau  entre  França 
y  l'imperi  d'Alemanya.  En  i724abdicà  Don  Felip  la  corona  en  son  fill  Lluis, 
però  per  la  mort  d'aquèst,  set  mesos  després,  hagué  de  tornar  a  encarre- 
garse  del  govern.  Mori  Don  Felip  en  9  de  Juliol  de  1746.  Aprofità  Felip  IV 
els  aconteixements  a  que  donà  lloc  la  guerra  de  successió  pera  implantar  a 

Institut  d'Estudis  Catalans.  26 


202  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

Espanya  els  principis  de  govern  absolut  dels  reys  que  predominaven  a  Fran- 
ça; abolí  'Is  privilegis  y  llibertats  qu'encare  quedaven  en  els  regnes  de 
Valencià  v  d'Aragó  y,  més  endevant,  presa  Barcelona,  els  del  principat  de 
Catalunya,  subjectanilo  en  1716  a  un  nou  regisme  polític,  administratiu  y 
econòmic  ab  la  publicació  del  Decret  de  Nova  Planta, 

El  capítol  55  d'aquest  decret  disposa  que  :  «Las  regalías  de  fàbrica  de 
«moneda  y  todas  las  demàs  Uamadas  mayoresy  menores  mequedan  reser- 
«vadas.  y  si  alguna  Comunidad  ó  persona  particular  tuviere  alguna  pre- 
«tensión,  se  le  harà  justícia  oyendo  à  mis  Fiscales  ^''».  Aquesta  disposició 
involucrava  la  derogació  de  tots  els  privilegis  referents  a  la  moneda  cata- 
lana y,  de  fet,  l'encunyació  d'ella  cessà  al  acabarse  la  guerra  de  successió. 
Es  veritat  que  durant  algun  temps  continuà  funcionant  la  seca  de  Barcelona, 
però  les  monedes  que  s'hi  encunyaren  eren  les  de  curs  general  per  tota  Es- 
panya y  estaven  acomodades  al  sistema  monetari  castellà.  Les  derreres 
monedes  catalanes,  propriament  dites,  són  les  encunyades  durant  el  govern 
de  Don  Carles  III,  l'Arxiduc. 

Les  encunyades  a  nom  de  Felip  IV  ho  foren  des  del  any  1 701  al  lyoS,  abans 
d'ésser  proclamat  rey  a  Barcelona  Don  Carles  III. 

No  coneixem  cap  disposició  del  temps  d'aquests  sobirans  referent  a  l'en- 
cunyació de  monedes  reyals  catalanes.  A  propòsit  de  les  de  Carles  III,  diu 
En  Salat  :  « Es  constante  que  el  Abad  de  Poblet  y  un  consejero  de  la  Bailía 
«general,  tuvieron  à  su  cargo  la  fabricación  de  la  moneda  todo  el  tiempo 
«que  duro  el  sitio  de  Barcelona»  '-'. 

Per  lo  que  respecta  a  monedes  locals,  solament  tenim  noticia  d'haverne 
encunyades  Reus.  Consta  en  els  llibres  de  Deliberacions  del  Consell  de  dita 
ciutat,  qu'en  i5  d'Octubre  del  any  lyoS  se  prengué  l'acort  de  fabricar  800 
lliures  de  pallarofes^  en  virtut  «del  privilegi  té  la  vila»  '3),  Se  coneixen 
pallarofes  de  les  encunyades  a  Reus  en  compliment  d'aquest  acort. 

Consta,  finalment, qu'en  20  de  Març  de  171 8  el  marquès  de  Castel-Rodrigo, 
Capità  general  de  Catalunya,  pera  obviar  la  falta  de  moneda  menuda  que's 
sentia  a  la  ciutat  de  Tortosa,  hi  ordenà  '1  curs  de  la  moneda  d'ardits  de 
Catalunya  per  la  meteixa  estimació  y  valor  que  tenia  a  Barcelona  y  al  Prin- 
cipat, y  manà  al  Alcalde  major  d'aquella  ciutat,  entre  altres  coses,  que 
posés  «la  mayor  vigilància  para  que  de  ningún  modo  se  prosiga  en  hacer 

(i)     Salat  :  t.  II,  doc.  n.  LXXXIV. 

(2)  Salat  :  t.  I,  p.  262. 

(3)  Arxiu  municipal  de  Reus  :  Llibre  de  Deliberacions,  corresponent  al  any  lyoS, 


Les  Monedes  Catalanes 


203 


«comercio  de  las  marcas  del  Cabildo,  pues  se  tratarà  como  expendedor  de 
«moneda  falsa  cualquiera  que  usaré  de  ellas»  ">.  M.  Ileiss  publicà  una 
d'aquestes  marques,  que,  per  la  relació  que  li  feu  un  vell  canonge  de  la 
catedral  de  Tortosa,  suposa  ésser  de  les  que  corregueren  com  moneda  <2). 
La  descripció  de  les  monedes  catalanes  d'aquest  temps,  es  la  següent  : 


982.  Anv. 
Rcv. 


983.  Var 


MOxNEDKS  REYALS 

:   PHILIP;' D.  G.  IIISP.  REX.  Bust  a  l'esquerra,  de 
dibuix  semblant  a  les  del  derrer  tipu  de  Carles  II. 

:   BAR-CINO-GIM-1705,  entre  dos  cercles  de  punts; 
en  el  camp,  creu  que  trenca  'I  cercle  interior  y  la 
llegenda,  cantonada  en  el  primer  y  quart  ab  tres 
punts  y  en  el  segon  y  tercer  ab  un  anell. 
Croat  0  Real,  plata;  pes  :  2'45  gr. -Varis. 
Salat :  t.  I,  I.  III,  n.  22;  Heiss  :  I.  85,  n.  3;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  9602. 


En  Tanvers  :  PHILIP^  (flor)  D.  G.  etc.  Lo  demés 
com  el  n.  982.  En  el  revers,  la  creu  cantonada  en 
el  primer  y  quart  ab  un  anell,  en  el  segon  y  tercer 
ab  tres  punts. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  9604  (*  en  lloc  de  flor?) 


984.  Va)\   :   Com   el  n.   982.   La  creu  cantonada  en  el  primer 


(i)     Salat  :  t.  II,  doc.  n.  LXXXV. 
(2)    Heiss  :  t.  II,  p.  168. 


204 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


y  quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  tres 
punts. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  9603. 


i>í=?s> 


985.  Var.   :   La  llegenda  del  anvers,  aixís  :  PHILIPf  V.  D.   G. 
HISP.  RX. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  g6o5. 


986.  Anv. 

Rev. 

987.  Var. 


988.  Var. 

989.  Anv. 
Rev. 


CAROL.  III.  D.  G.  HISP.  REX.  En  el  camp,  bust 
a  l'esquerra,  igual  al  del  derrer  tipu  de  Carles  II. 
Igual  al  del  n.  982. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  9660. 

Com  el  n.  986,  ab  la  data  1706. 

Salat  :  t.  1,  1.  111,  n.23. 


Com  el  n.  986.  La  creu  cantonada  en  el  primer  y 
quart  ab  un  anell  y  en  el  segon  y  tercer  ab  Ires  punts. 

Heiss  :  t.  II,  1.  85;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  9G62. 

Una  orla  al  voltant  del  camp,  interceptada  per  una 
B  y  una  C,  que  la  parteixen  en  dues  parts  iguals. 
Orla  com  la  del  anvers,  interceptada  y  dividida  en 
dues  parts  iguals  perles  llegendes  2  Dl  y  ANNO  i  707. 
Ardit,  coure. -Varis. 
Heiss  :  1.  85,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  9663. 


Les  Alonedcb  (Catalanes 


205 


990.  Var 

991.  Var 

992.  Var 


0&  (k 

Igual  al  n.  989,  però  ab  la  data  1708, 
Igual  al  n.  989,  però  ab  la  data  1709. 
Igual  al  n.  989,  però  ab  la  data  17 10. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  9664  a  9668  y  9672. 


993.  Anv.   :   -ES-VN- DIiNEF<.   En  el  camp,  cap  a  l'esquerra, 
orla  de  punts. 
Rev.   :  +•BARGINO•CIVITAS•i7o8.  En  el  camp,  escut 
ab  les  armes  de  Barcelona;  orla  de  punts. 
Diner,  coure. -\'aris. 
Salat  :  t.  I,  1.  II,  n.  17. 

994  y  995.  Var.   :  Gom   la  precedent,  però  ab  les  dates  1709  y 
1710,  respectivament. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  9670  y  9671. 

Números  Q82  a  g85.  Són  croats  o  reals  de  plata  encunyats  a  Barcelona 
a  nom  de  Felip  V  (IV  de  Catalunya)  abans  de  la  proclamació  de  Don  Car- 
les d'Austria. 

Números  q86  a  g88.  Són  també  reals  de  plata,  encunyats  a  Barcelona 
però  a  nom  de  Don  Carles  d'Austria,  proclamat  rey  en  aquesta  ciutat  en 
Octubre  del  any  1706.  No  's  distingeixen  més  que  per  l'ordinal  dels  de  Car- 
les II  dels  anys  1693  y  1698. 

Números  Q8g  a  gg2.  Són  monedes  abans  corrents  reencunyades,  igno- 
rem en  virtut  de  quina  disposició.  Els  encunys  que  s'emplearen  no  aga- 
faven més  que  la  circumferència  de  la  moneda,  per  manera  qu'en  la  major 
part  dels  exemplars  quedaren  visibles  els  tipus  que  tenien  gravats  en  el  camp. 
Quasi  totes  les  reencunyades  eren  ardits  barcelonins  de  Felip  II  y  de  Fe- 
lip III,  però  n'hi  hàn  qu'ho  foren  sobre  diners  de  Vic,  com  la  publicada  pel 


2o6  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Sr.  Vidal-Quadras  (Catàlec,  n.  9672),  y  sobre  sisens  retallats  de  Gerona.  Opi- 
nem que  les  lletres  B  y  C  del  anvers  són  les  inicials  de  Barcino  y  de  Civiias. 
La  llegenda  del  revers  fa  referència  al  valor  donat  a  les  peces  y  a  la  data  de 
la  llur  reencunyació.  Essent  aquesta  'Is  anys  compresos  entre  '1  1707  y 
el  1710,  resulta  evident  que  són  del  temps  en  que  governava  a  Catalunya 
l'arxiduc  d'Austria. 

Números  ggs  a  gg5.  Aquests  dinerets,  per  la  data  que  porten,  corres- 
ponen també  a  Don  Carles»  d'Austria.  S'equivocaren,  doncs,  En  Salat  y 
M.  Heiss  al  atribuiries  al  rey  Felip  Llurs  tipus  y  llegendes  són  diferents 
dels  que's  veuen  en  els  encunyats  en  regnats  anteriors. 

PALLOFES  (del  segle  xv  al  xviii). 

Són  conegudes  en  els  documents  catalans,  ab  els  noms  de  pallofes  y  de 
pallarofes,  algunes  monedes  fetes  de  fulla  de  llautó,  y  per  excepció  d'aram, 
primes  y  lleugeres,  y  encunyades  d'una  sola  cara,  com  les  monedes  que  'Is 
numismates  solen  anomenar  bracteades. 

Tingueren  llur  origen,  en  el  nostre  país,  en  els  ploms  0  íaníos  qu'usaven 
en  moltes  iglesies  pera  les  distribucions  les  comunitats  eclesiàstiques,  els 
quals,  encare  que  generalment  se  designessin  ab  el  nom  de  ploms,  eren  a 
Catalunya  fets  quasi  sempre  de  llautó  y  menys  sovint  també  de  llauna. 
Aixís  resulta  d'una  manera  clara  de  la  llicencia  concedida  als  consellers  de 
la  ciutat  de  Vic  pel  lloctinent  del  rey  Renat  en  14  de  Novembre  del  any 
1470,  y  aixís  se  pot  deduir  del  article  de  la  capitulació  de  Manresa  del  any 
1472,  documents  que  'ns  han  ocupat  en  el  lloc  respectiu. 

Deixant  de  banda  les  monedes  comtals  de  Dona  Teresa  d'Entença  (des- 
crites en  els  ns.  132  a  135)  y  algunes  pugeses  de  Lleyda  (ns.  393  a  397),  se 
pot  dir  que  l'us  y  encunyació  de  pallofes,  ab  cl  caràcter  de  monedes  locals, 
va  començar  a  Catalunya  a  derrers  del  segle  xv,  per  raó  de  la  falta  de  mo- 
neda divisionaria,  conseqüència  de  les  turbulències  del  regnat  de  Joan  II. 
Continuà  la  llur  encunyació  en  el  segle  xvi,  ab  més  abundància  en  el  xvii, 
y  cessà  en  els  primers  anys  del  xvni. 

Consta  qu'en  casos  apurats,  serviren  de  moneda  els  meteixos  tantos  de 
iglesia;  com  ho  sabem  de  Perpinyà  vers  l'any  161 1,  de  Tortosa  en  I7i8,y  en 
general  de  Catalunya  en  1670,  pels  documents  qu'enrera  portem  extractats. 

Finalment,  es  molt  difícil  assegurar  si  algunes  de  les  pallofes  ja  publica- 
des, y  fins  de  les  que  descriurem  a  continuació,  són  monedes  locals  o  tantos 
d'iglesia,  ja  que  moltes  no  porten  llegendes  ni  data  d'encunyació,  y  les  no- 


Les  Monedes  Catalanes  207 

ticies  documentals  que  sobre  elles  posseim  se  redueixen  a  les  poques  que 
ja  tenim  donades.  De  les  que  porten  llegenda,  tenim  per  indubtable  qu'han 
de  conceptuarse  monedes  les  qu'hi  porten  expressada  la  qualitat  de  la  p(;- 
blació  :  CIVITAS  •  VRGELLINA;  CIVITAS  VRGELLENCiS;  VILLEBA- 
GANI  •  iSgi ;  POBLA  DE  SEGUR;  y  ab  més  raó  encare  quan  en  la  Uegen 
da  s'hi  afegeixo  s'hi  sobrentén  la  pa  ra  u  la /)/;zer:  DhNER  DE  SORT;  DINER 
DE  LA  VAL  DE  ANEV;  (Diner)  DE  LA  VILA  DE  SALAS.  Respecte  de 
les  que  's  concreten  a  consignarhi  '1  nom  del  lloc  d'encunyació  :  ...GRy\- 
MViX  o  ^GREMN?;  MONTIS-ALBI;  SOLSONA  (n.  694);  CARDONA 
(ns.  599  y  600);  REVS  ANY  1709;  la  majoria  les  creyem  monedes,  perpor- 
tar  ademés  gravades  en  el  camp  les  armes  de  la  respectiva  localitat,  o,  com 
la  d'Agramunt,  tipus  iguals  als  usats  en  monedes  de  dita  vila  ;  però  no  deixa 
d'havernhi  alguna  de  dubtosa,  com  la  de  Cardona  descrita  ab  el  n.  600.  De 
les  que  no  porten  llegenda,  en  els  comentaris  qu'acompanyaràn  a  la  descrip- 
ció de  cada  una  d'elles,  indicarem  les  raons  que  'ns  indueixin  a  tenirles  per 
monedes  0  per  tantos  d'iglesia. 

Hem  de  fer  present  qu'ometem  en  la  descripció  les  de  Tarragona  que 
publicà  M.  Heiss  en  la  1.  94.  ns.  6  y  7,  per -tenir  la  seguretat  de  que  són 
tantos  de  la  Catedral  Tarragonina.  També  presumim  qu'era  un  tanto  de 
l'iglesia  de  Solsona,  la  d'aquesta  població  que  publicà  com  d'atribució  in- 
certa '1  meteix  autor  en  la  1.  94,  n.  7,  y  hem  descrita  ab  el  n.  695  ''*. 

L'impossibilitat  d'assignar  a  quasi  totes  elles  data  fixa  d'encunyació,  ens 
ha  fet  reservar  la  llur  descripció  pera  aquest  lloc,  això  es,  quan  va  cessar 
l'encunyacióde  moneda  catalana,  puix  Reus  n'encunyava  encare  l'any  1709 
y  'Is  tantos  de  l'iglesia  de  Tortosa  corrien  encare  com  moneda  l'any  1718, 

La  descripció  de  les  que  coneixem,  y  no  portem  ja  descrites,  es  com  se- 
gueix : 

996  :   En  el  camp,  montanyeta,  cimada  d'una  flor  de  llir, 

y  ^un  bot?:  adalt,  entre  les  dues  representacions,  un 
anellet;aladretayabaix,GRA-MVN.Or]adepunls. 

Llautó.  Diàmetre  :  14  milímetres.-Colecció  del  autor. 

Inèdita. 

(f)  El  conei.xement  dels  ploms  o  tantos  eclesiàstics  de  les  comunitats  de  Catalunya,  seria 
de  molta  utilitat  pera  la  cronologia  y  classificació  de  les  monedes  que  'ns  ocupen;  però  fins 
fa  molt  poc  no  havien  cridat  l'atenció  dels  nostres  coleccionistcs,  ni  dels  estudiosos,  malgrat 
conservarsen  moltíssims  y  no  estar  mancats  d'interès  històric.  Es  d'esperar  qu'aquesta  omis- 
sió s'esmenarà  abiat.  De  moment,  podem  fer  constar  que'ls  coleccionals  en  el  Museu  epis- 
copal de  Vic  són  ja  prop  de  cinc  cents. 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


997 


998 


999 


gg  MONTISALBI,  entre  cercle  de  punts,  clos  per 
altres  dos  de  linials  y  orla  linial ;  en  el  camp  y  ocu- 
pant tota  Taria,  armes  reyals  d'Aragó,  que  porten 
en  el  centre  una  montanyeta  cimada  d'una  flor  de 
llir. 

Llautó.  Diàmetre  :  iS  mm.-Colecció  del  autor. 
Inèdita. 


En  el  camp  y  ocupant  tota  l'aria,  armes  reyals  d'Ara- 
gó, que  porten  en  el  centre  una  montanyeta  carre- 
gada ab  la  lletra  M  y  cimada  d'una  flor  de  llir;  do- 
bla orla,  linial  y  de  punts. 
Llautó.  Diàmetre  :  18  mm.-Colecció  del  autor. 
Inèdita. 


^  CIVITAS  VRGELLENGIS,  en  la  circumferència; 
en  el  camp  y  dintre  un  cercle  linial,  porta  de  la  ciu- 
tat; a  sobre  d'ella  un  escudet  en  adargaab  una  creu; 
a  cada  un  de  sos  costats,  un  ornament. 

Llautó  y  també  aram.  Diàmetre:  18  mm. -Col.  Nicolau,  Barcelona. 
Salat  :  t.  III,  I.  4,  n.  40;  Heiss  :  t.  II,  1.  97,  n.  i5;  Vidal-Quadras  :  Calà- 
lec,  n.  6790. 


Les  Monedes  Catalanes 


209 


1000 


I  00  I 


1002 


1003 


1004 


Igual  a  la  precedent,  però  la  llegenda  diu  :  CIVITAS 
VRGlilLLlNA  y  ademés  porta  un  ressegell. 
Llautó.  Diàmetre  :  17  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 
Pano,  n.  10. 


+  POBLA  DE  SEGVR,  en  la  circumferència;  en 
el  camp  y  dintre  cercle  de  punts,  un  ram  ab  tres 

flors. 

Llautó.  Diàmetre  :  i5  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 
Pano  :  n.  8. 

::  DINER-DE  SORT,  entre  dos  cercles  de  punts;  en 
el  camp,  S  :  una  s  més  petita  en  ressegell. 
Llautó.  Diàmetre  :  16  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 
Pano  :  n.  5. 


DINER-DE  SORT;  un  punt  dintre  la  curva  supe- 
rior de  la  S  del  camp;  lo  demés  com  la  precedent. 
Llautó.  Diàmetre  :  16  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 

.-.  DINER  DE  SORT;  l'interior  del  traç  major  de 
la  S  del  camp,  adornat  ab  petits  aneliets.  Lo  demés 
com  les  dues  precedents. 

Llautó.  Diàmetre  :  18  mm. 

A.  Coy  :  Sort  y  Comarca  de  Noguera  Pallaresa,  p.  634. 


ioo5 


DINER  DE  LA  VAL  DE  ANEV,  en  la  circumferen- 


Institut  d'Estudis  Catalans. 


ioo6 


Joaquim  Botet  y  Sisó 

eia;  en  el  camp,  àliga  de  dos  caps,  ab  les  ales  este- 
ses; d'entre 'Is  dos  caps  surt  una  planta  ab  tres  fu- 
lles, que  trenca  '1  cercle  linial  y  separa  '1  principi 
del  fi  de  la  llegenda. 

Llautó.  Diàmetre  :  i6  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 
Pano  :  n.  3. 

Igual  a  la  precedent,  però  ab  el  caràcter  de  lletra 
més  modern. 

Pano  :  n.  4. 


1007 


DE  LA  VILA  DE  SALAS,  en  la  circumferència;  en 

el  camp  y  dintre  cercle  de  punts,  àliga  de  dibuix 

igual  a  la  gravada  en  els  diners  de  la  Vall  d'Aneu. 

SA,  en  ressegell. 

Llautó.  Diàmetre  :  19  mm.-Colecció  del  autor. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  6791. 


1008 


Igual  a  la  precedent,  però  de  mida  més  petita. 
Llautó.  Diàmetre  :  14  mm.-Colecció  del  autor. 
Pano  :  n.  g. 


1009 


+  DE  LA  VILA  DE  SALAS,  entre  cercle  linial  y 


Les  Monedes  Catalanes 


21  t 


1010 


lOI  I 


I0I2 


IOI3 


orla  de  punts;  d'entre 'Is  dos  caps  de  Tàguila  no  surt 

cap  planta  ni  fulla.  Lo  demés,  compresos  els  resse- 

gells,  com  les  dues  precedents. 

Llautó.  Diàmetre  :  14  mm.-Colccció  del  aulor. 

Coy  :  p.  632. 

(Hi  hà  varietats  d"encuny,  dels  ns.  1007,  1008  y  1009,  però  els  tipus  y  la 

llegenda  són  del  tot  iguals). 

En  el  camp,  S  :  una  s  més  petita  en  ressegell;  orla 

de  punts. 

Llautó.  Diàmeli"e  :  14  mm.-Colecció  Pano,  Alonzón. 

Pano  :  n.  7. 

Planta  ab  arrels  y  tres  flors  de  llir?  entre  G  y  B. 
Lautó.  Diàmetre  :  14  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 
Pano  :  n.  11. 

En  el  camp,  ornament  entre  G.  y  F;  a  sobre,  flor; 

dobla  orla  linial. 

Llautó.  Diàmetre  :  i<S  mm.-Colecció  Pano,  Alonzón. 

Pano  :  n.  12. 

En  el  camp,  figura  vestida  ab  trajo  sacerdotal,  ab 
una  palma  en  la  mà  dreta  y  unes  graelles  en  l'esque- 
rra {^Si.  Llorenç?)  :  Al  seu  costat  dret —  ALO;  una 
S  en  ressegell;  dobla  orla  de  punts. 
Llautó.  Diàmetre  :  i5  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 
Pano  :  n.  13. 


IOI4 


Ària  tancada  per  un  cercle  linial,  dividida  en  qua- 
tre quarters  :  en  el  primer  y  quart,  una  mitra;  en 
el  segon  y  tercer,  esglaons. 
Llautó.  Diàmetre  :  18  mm.-Colecció  Pano,  Monzón. 
Pano  :  n.  1  V  2. 


212 


Joaquim  Botct  y  Sisó 


I0l5 


IO16 


iíMh 


S- MARTIN  RIEL:  en  la  circumferència;  en  el  camp 
^jroda?  o  ^imola?;  orla  de  punts. 
Llautó.  Diàmetre  :  20  mm. -Vidal  Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Catàlcc,  n.  6762. 

S•M'SVELDO•,  en  la  circumferència;  en  el  camp 
^roda?  o  estrella  dintre  cercle  linial ;  orla  de  punts. 

Llautó.  Diàmetre  :  14  mm.-\'idal-Quadras,  Barcelona. 
Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  6^63. 


IOI7 


En  el  camp,  M;  distribuïdes  a  sobre,  a  sota  y  a  cada 
costat,  les  lletres  R-E-V-S,  començant  a  llegir  per 
la  de  sobre;  dobla  orla  linial. 

Llautó.  Diàmetre  :  22  mm.- Pau  Font  de  Rubinat,  Reus. 
Inèdita. 


IO18 


REVS  -ANY- 1 709,  en  la  circumferència;  en  el  camp, 
rosa  ab  botó  y  vuyt  fulles,  dintre  cercle  linial. 
Llautó.  Diàmetre  :  16  mm. -Varis. 
Heiss  :  i.  93;  Vidal-Quadras  :  Caiàlec,  n.  9673. 


Les  Monedes  Catalanes 


213 


lOIQ 


Imatge  de  la  Santa  Verge,  ablacinta;orladepunts, 
Llautó.  Diàmetre  :  17  mm. -Varis. 
Heiss  :  I.  95,  n.  5. 


Niüuero  Qq6.  Aquesta  pallofa  es  exactament  igual  per  ses  empremptes 
al  anvers  de  la  moneda  qu'hem  descrita  ab  el  n.  5i2.  Per  aquesta  raó  la  cre- 
yem  moneda  y  no  tanto  d'iglesia,  y  la  tenim  per  encunyada  a  Agramunt, 
ab  probabilitat  en  el  segle  xvi. 

Números  ggj  r  qq8.  D'aquestes  dues  peces,  quals  empremptes  són  les 
mcteixes.  la  llegenda  de  la  primera  justifica  que  foren  fabricades  a  Mont- 
blanc, una  de  les  poblacions  que,  segons  Antic  Roca.  encunyaven  moneda 
en  la  primera  meytat  del  segle  xvi.  La  que  porta  llegenda,  podria  ser  de  dit 
temps  o  poc  posterior;  la  que  no"n  porta  es  d'encunyació  més  moderna  y 
no  pot  pujar  més  enllà  del  sigle  xvii.  Hi  fa  referència,  sense  descríureles,  el 
Sr.  Pedrals  en  la  p.  246  del  t.  lli  del  «Memorial  Numismàtico  Espanol». 
El  portar  estampat  el  nom  y  les  armes  de  la  vila,  sense  cap  emblema  relli- 
giós,  prova,  al  nostre  entendre,  que  són  monedes  y  no  tantos  d'iglesia. 

Números  ggg  y  1000.  Per  les  llegendes  que  porten,  sabem  qu'aquestes 
dues  pallofes  pertanyen  a  la  ciutat  d'Urgell  y,  per  consegüent,  que  són  mo- 
nedes. La  que  porta  la  llegenda  CIVITAS  VRGELLEXCIS,  fa  temps  que 
es  coneguda,  puix  la  dibuixà  y  feu  gravar  En  Salat  (encare  que  molt  incor- 
rectament) pera  '1  t.  lli  del  seu  llibre,  y  ha  sigut  atribuïda,  creyem  ab  acert, 
per  tots  el  qui  se'n  ocupen,  a  la  Seu  d'Urgell.  L'exemplar  de  la  colecció  del 
Sr.  Nicolau  es  d'aram  0  de  planxa  molt  prima  de  coure,  lo  que  li  dóna  un 
color  rogenc,  molt  diferent  del  groc,  tirant  a  palla,  que  tenen  les  fetes  de 
llautó.  ^;Són  aquests  els  diners  que  corrien  a  la  Seu  d'Urgell  l'any  iSGy  y 
que  'I  poble  'n  deya  roigs?  <'>.  Ho  tenim  per  molt  probable.  L'altra  es  una 
de  les  pallofes  trovades  a  Graus  per  D.  Marian  Pano  y  donades  a  conèixer 
per  aquest  senyor  en  l'article  a  que  portem  feta  referència  :  no  's  distingeix 
de  la  precedent  més  qu'en  la  llegenda,  que  diu  :  CIVITAS   VRGELLINA 


(i)     Vegis  la  p.  40  d'aquesl  volum. 


214  Joaquim  Botet  y  Sisó 

com  en  les  descrites  en  els  ns,  689  a  692.  La  conceptuem  encunyada  tam- 
bé en  el  segle  xvi. 

Número  looi .  Solament  la  llegenda  pot  fer  presumir  qu'aquesta  peça 
era  una  moneda  y  no  un  tanto.  El  ram  que  porta  com  emblema,  no  sabem 
constituís  les  armes  de  la  població.  Pel  seu  estil  sembla  ésser  del  segle  xvii. 

Números  1002  a  1004.  D'aquestes  tres  pallofes,  procedents  totes  de  la 
trovalla  de  Graus,  per  la  llur  llegenda  y  per  no  portar  cap  emblema  relli- 
giós,  no  's  pot  dubtar  que  foren  moneda  local.  Els  tipus,  les  llegendes  y 
fins  els  ressegells  que  porten,  són  en  totes  elles  iguals,  ab  algunes  petites 
diferencies  de  detall,  qu'acusen  encunyacions  distintes  y  no  molt  llunyanes 
l'una  de  l'altra.  Porten  per  tipu  en  el  camp,  una  5,  inicial  del  nom  de  la 
població  que  les  va  encunyar,  Sort,  com  era  costum  posar  en  una  de  les 
cares  diQ\s  senyals  qual  encunyació  va  començarà  derrers  del  segle  xv.  No 
creyem,  per  això,  que 'Is  diners  de  ^orí  descrits  se  remuntin  tant  enllà.  Tot 
lo  més  poden  atribuirse  a  la  segona  meytat  del  segle  xvi.  Dels  derrers  anys 
del  XV  o  de  principis  del  xvi  ho  es  només  que  '1  de  tipu  diferent  3^  llegenda 
en  lletres  gòtiques  de  la  colecció  del  Sr,  Vidal-Quadras,  descrit  més  enrera 
ab  el  n.  5io. 

Números  ioo5 y  1006.  Per  semblants  raons,  tenim  per  monedes  aques- 
tes dues  pallofes,  encunyades  de  segur  a  Sterri  d'Aneu,  cap  de  la  vall  del 
meteix  nom,  a  la  qual  s'extenía  son  curs.  Pel  llur  estil  y  caràcter  de  lletra 
corresponen  al  segle  xvii.  Porten  per  emblema  una  àliga  de  dos  caps. 

Números  looy  a  loog.  La  primera  d'aquestes  tres  pallofes  la  va  donar 
a  conèixer  el  Sr.  Vidal-Quadras  en  son  Catàlec,  n.  6791,  però  va  equivo- 
carse  al  llegiria  y  d'aquí  que  l'atribuís,  també  equivocadament,  al  monastir 
de  Bellpuig  de  los  Avellanes.  Hem  vist  molts  exemplars  de  les  tres  varietats 
que  descrivim,  alguns  ben  conservats,  en  els  quals  la  llegenda  es  clara  : 
DE  LA  VILA  DE  SALAS,  que  no  consent  dubte  respecte  a  la  localitat  per 
la  qual  varen  ésser  fabricades.  El  context  de  la  llegenda  implica  l'omissió 
d'una  paraula,  que  la  comparació  ab  les  de  Sort,  y  sobre  tot  ab  les  de  la 
Vall  d'Aneu  que  porten  les  empremptes  iguals,  y  que  ademés  són  totes  de 
una  meteixa  comarca,  la  conca  de  la  Noguera  Pallaresa,  indueix  a  creure 
ha  d'ésser  la  paraula  Diner.  Es  en  elles  de  notar  que  n'hi  hà  de  dos  mòduls 
o  diàmetres  diferents,  l'un  major  que  l'altre,  y  com  això  succeeix  en  peces 
que  tenen  tot  l'aspecte  de  coetànies,  es  lo  més  probable  que  la  diferencia  de 
mòdul  signifiqués  diferencia  de  valor.  El  tipu  es  en  totes  una  àliga  de  dos 
caps;  però  n'hi  ha  de  mòdul  gros  y  de  mòdul  petit,  qu'entre  'Is  caps  de  l'à- 
liga hi  tenen  una  planta  ab  fulles  que  separa  '1  comencement  del  acabament 


Les  Monedes  Catalanes  2i5 


deia  llegenda,  lo  meteix  qu'en  les  de  la  Vall  d'Aneu,  y  altres  solament  de 
les  de  mòdul  petit,  sense  la  dita  planta  y  ab  l'àliga  tancada  dintre  '1  cercle 
linial  que  separa  '1  camp  de  la  llegenda,  en  les  quals  el  comencement  y  l'aca- 
bament d'aquèsta  està  sen\'alat  ab  una  creueta.  Com  aquestes  pallofes  estan 
tallades  ab  estisores  y  ab  molta  irregularitat,  hi  apreciem  per  mòdul  el  dià- 
metre de  l'orla  Les  tenim  per  monedes  y  per  encunyades  en  el  segle  xvii. 
Ne  sortiren  exemplars  en  la  trovalla  de  Graus. 

Número  loro.  El  Sr.  Pano  atribueix  aquesta  peça,  de  les  trovades  a 
Graus,  a  la  vila  de  Sort.  Efectivament,  fora  de  que  no  porta  llegenda,  son 
tipu  es  igual  al  de  les  pallofes  d'aquesta  vila  qu'hem  descrites,  y'l  ressegell 
també.  No  's  pot  assegurar  que  fos  moneda. 

N^iï)ueros  loii  y  1012.  Tampoc  se  pot  assegurar  que  fossin  monedes 
les  descrites  ab  aquests  números,  procedents  així  meteix  de  la  trovalla  de 
Graus.  El  Sr.  Pano  se  decanta  a  creure  qu'ho  eren  y  a  atribuir  a  la  ciutat  de 
Balaguer  la  que  porta  les  lletres  C-B,  y  a  la  vila  de  Castelló  de  Farfanya  la 
que  porta  les  lletres  C- F  :  però  la  falta  de  llegenda  y  la  d'algún  emblema 
heràldic  que  vingui  a  enrobustir  la  sospita  del  Sr.  Pano,  fa  molt  aventura- 
des aquestes  atribucions.  Tinguis  present  qu'en  la  trovalla  de  Graus  hi  havia 
barrejats  tantos  d'iglesiaab  pallofes  que  foren,  sens  dubte,  monedes  locals, 
y,  per  consegüent,  que'l  fet  d'haver  aparescut  en  la  trovalla,  no  basta  pera 
poder  calificar  una  peça  de  tanto  o  de  moneda. 

Número  loij.  Aquesta  pallofa  es,  ab  tota  probabilitat,  un  tanto  propri 
d'una  iglesia  dedicada  a  Sant  Llorenç,  qual  imatge  porta  gravada.  Es  pro- 
cedent de  la  trovalla  de  Graus,  v'l  Sr.  Pano  l'atribueix  a  Escaló,  en  la  cun- 
ca  del  Noguera  Pallaresa,  a  qual  comarca  corresponen  quasi  totes  les  tro- 
vades a  Graus. 

Número  1014.  D'aquesta  peça  n'hem  vistos  varis  exemplars  procedents 
tots  de  Graus.  Els  emblemes  que  porta  són  dues  mitres  y  alguns  esgraons 
{í!;raus).  contraposats  com  en  un  escut  heràldic.  Es  ab  seguretat  un  tanto 
de  la  colegiata  de  Graus. 

Números  ioi5 y  1016.  Publica  aquestes  dues  pallofes  el  Sr.  Vidal-Qua- 
dras.  en  són  Catàlec,  ns.  6762  y  6763,  y  les  atribueix  a  Sant  Martí  de  Riells. 
El  Sr.  Pedrals,  en  nota  posada  al  dit  Catàlec,  observa  que  porten  la  llegenda 
escrita  en  llengua  castellana  y  no  les  creu  encunyades  a  Catalunya.  Ignorem 
llur  procedència,  que'l  Sr.  Vidal-Quadras  no  indica,  y  opinem,  com  el 
Sr.  Pedrals,  que  no  són  catalanes.  Sant  Martí  de  Riells  es  un  petit  poblet, 
situat  a  la  falda  del  Montseny,  en  el  qual  no  sabem  hi  hagi  hagut  comuni- 
tat eclesiàstica,  ni  es  de  suposar  s'hi  hagi  encunyat  may  moneda.  Peraltra 


2i6  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

banda,  tant  les  llegendes  dels  tantos  com  les  de  les  monedes  catalanes,  fins 
a  arrivar  al  segle  xix,  estan  escrites  en  llatí,  o,  per  excepció,  en  català,  però 
may  en  castellà. 

Números  loij  v  lOiS.  A  més  de  les  dues  que  descrivim,  coneixem  de 
Reus  altres  pallofes,  de  les  quals  les  unes  porten  per  emprempta  una  tiara 
y  les  claus  de  Sant  Pere,  y  les  altres,  de  forma  quadrangular,  no  porten  im- 
près més  que'Is  números  ./  o  6.  De  les  primeres  n'hi  hà  que  tenen  gravada 
la  paraula  Reiis^  però  la  majoria  són  sense  llegenda.  Les  conceptuem  tantos 
de  riglesia  parroquial  de  Sant  Pere  de  dita  ciutat.  També  es  molt  fàcil  que 
sigui  un  tanto  la  que  descrivim  ab  el  n.  1017.  La  descrita  ab  el  n.  1018  es  de 
segur  moneda,  encunyada  en  virtut  del  acort  del  any  1706  a  que  hem  fet 
referència,  o  d'altre  de  posterior,  puix  porta  la  data  1709.  Du  per  emblema 
una  rosa,  que  forma  les  armes  de  la  població.  Malgrat  constar  per  les  noti- 
cies que  tenim  donades  que  Reus  va  encunyar  repetidament  pallofes  du- 
rant el  segle  xviii,  no  hem  vist  cap  pallofa  de  Reus  de  dit  segle,  que  pugui 
calificarse  de  moneda  ab  alguna  probabilitat. 

Número  loig.  La  pallofa  que  mostra  l'imatge  de  la  Mare  de  Deu  de  la 
Cinta,  es  un  tanto  de  l'iglesia  de  Tortosa.  M.  Heiss  el  descriu  y'l  grava  en 
son  llibre,  per  que,  segons  referències  d'un  canonge  de  dita  ciutat,  aquests 
tantos  hi  corregueren  com  a  moneda  y  potser  a  ells  fa  referència  l'edicte 
del  marquès  de  Castel  Rodrigo  del  any  1718. 


Les  Monedes  Calalancs  217 


NOTA  SOBRE  ALGUNES  MONEDES  ENCUNYADES 

DESPRÉS  DEL  ANY   1716, 

PERA  US  DEL  PRINCIPAT  DE  CATALUNYA 

Acabada  la  guerra  de  successió  y  promulgat  el  decret  de  Nova  Planta, 
continuà  oberta  la  fàbrica  de  moneda  de  Barcelona,  y  consta  qu'en  l'any 
1718  s'hi  encunyà  moneda  de  coure  de  la  «general  para  todas  las  provm- 
ciasv  que'l  rey  Don  Felip  manà  fabricar  en  24  de  Setembre  del  dit  any, 
uniformant  aquella  moneda  en  sos  Estats ''\  Aquesta  moneda  estava  adap- 
tada al  sistema  monetari  castellà,  com  la  de  plata  qu'accidentalment  hi 
havia  fet  batre  l'arxiduc  d'Austria  destinada  a  circular  en  els  regnes  de 
Castella. 

Després  del  any  1718,  no  tenim  noticia  de  que  la  seca  de  Barcelona  tor- 
nés a  funcionar,  fins  a  principis  del  segle  xix,  quan  la  guerra  de  l'Indepen- 
dència. Durant  aquest  temps,  corregué  en  el  Principat  la  moneda  d'or  y  de 
plata  encunyada  en  les  altres  seques  del  regne. 

El  27  de  Juliol  del  any  1731  s'ordenà  l'establiment  a  Catalunya  del  marc 
de  Castella  y  "i  del  pes  real  castellà  pera  'Is  metalls  rics,  tant  en  pasta  com 
monetisats<^\ 

En  quant  a  la  moneda  de  coure,  continuaren  correguent  en  el  Principat 
els  ardits  encunyats  en  el  segle  xvii,  y'ls  reencunyats  }■  dinerets  batuts  du- 
rant el  govern  de  Carles  d'Austria,  que  foren  molt  abiat  insuficients  pera  les 
exigències  del  petit  comerç  y  pera  les  transaccions  a  la  menuda,  per  qual 
motiu  el  mercat  se  vegé  invadit,  particularment,  de  diners  aragonesos  dels 
anomenats  de  lacreu,  falsificats  en  llur  gran  majoria.  D'això  vingueren  grans 
dificultats  y  pei  turbacions  qu'obligaren  al  Capità  General,  Marquès  de  Cas- 
tel  Rodrigo,  a  dictar  una  sèrie  de  providencies  que  no  conseguiren  remeyar 
el  dany.  A  la  fi,  el  dia  12  de  Janer  de  1719,  els  dits  diners  varen  ser  retirats 
de  la  circulació  y  prohibits,  lo  mateix  que'ls  diners  catalans  batuts  en  temps 
de  Don  Carles  d'Austria ^3).  No  més  varen  continuar  circulant  els  ardits 

(i)     Salat  :  t.  II;  Supl.  n.  VI. 

(2)  Salat  :  doc.  n.  XCIII. 

(3)  Salat  :  t.  II;  Supl.,  doc.  n.  XCII. 

Institut  d'Estudis  Catalans-  28 


2l8 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 


vells  del  segle  xvii,  y  la  falta  de  moneda  menuda  va  fer  que'l  rey  Don  Fe- 
rran III  (VI  de  Castella),  disposés  en  lySS  l'encunyació  en  la  seca  de  Segò- 
via «de  siete  mil  pesos  de  puro  cobre  en  la  espècie  de  la  moneda  de  vellón 
«de  Ardites,  la  qual  ha  de  servir  solamente  para  todos  los  pueblos  de  este 
«Principado  de  Cataluna,  siendo  su  estampa  por  un  lado,  las  Armas  de  Cas- 
«tilla  y  León  quarteladas  en  Escudo  coronado,  y  al  rededor  la  inscripción 
«FERDIiNANDVS.  VI.  D.  G. ;  y  por  el  Reverso  una  Cruz  aquartelada  con 
«las  armas  de  Cathaluna  y  el  lema  CATHALON.  PRÍNCEPS*').»  El  valor 
d'aquesta  moneda  va  ser  fixat  en  noranta  peces  o  ardits  per  quatre  reals 
castellans  y'l  seu  curs  va  quedar  prohibit  fóra  del  Principat.  D'entre 'Is 
qu'encare  's  conserven,  alguns  estan  acomodats  a  les  prescripcions  de  la  dis- 
posició reyal  y  altres  no;  però  no  consta  qu'aquèlles  haguessin  sigut  cam- 
biades  o  modificades. 

La  llur  descripció  es  com  segueix  : 


1020.  Anv.:   FERDINANDUS.  VI.  D.  G.;  en  el  camp,  escut  co- 

ronat, quarterai  de  Castella  y  Lleó;  orla  de  punts. 
Rev.:  CATALON.-PRIíNGEPS.;  en  el  camp,  escut  coro- 
nat, quarterat  en  el  primer  y  quart  ab  una  creu  pe- 
diculada  y  en  el  segon  y  tercer  ab  les  armes  d'Aragó; 
en  l'exergue,  1764;  orla  de  punts. 
Ardit,  coure. -Varis. 
Heiss  :  I.  85,  n.  i  ;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  iooo5. 

1021.  Var.:  Ab  la  data  lySS. 

Salat  :  t.  I,  1.  2,  n.  18;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  10006. 


1022.  Anv.:  Gom  el  n.  1020. 

(1)     Salat  :  t.  II;  Supl.,  doc.  n.  XCV. 


Les  Monedes  Catalanes  219 

Rcv.:   +  CATALON  +  -+  PRÍNCEPS  +  ;  en  el  camp, 
escut  coronat,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó;  orla  de 
punts;  en  l'exergue,  1766. 
Ardit,  coure. -\'aris. 
Salat :  t.  I,  I.  2,  n.  19;  Heiss  :  I.  85,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  10007. 

La  moneda  n.  1020,  té  la  particularitat  d'estar  datada  al  any  1754,  es  a  dir 
abans  de  la  disposició  reyal  manantne  l'encunyació.  No  podem  conside- 
raria com  un  assaig,  per  que  'Is  exemplars  d'ella  abunden ;  lo  més  proba- 
ble es  que  s'hagués  ordenat  y  començat  el  batiment  abans  de  formalisarse  '1 
R.  D.  en  que  consta  l'orde.  També  són  abundants  les  descrites  ab  el  n.  1022 
encunyades  l'any  lySG;  podria  ser  que,  un  cop  acabada  la  fabricació  dels 
set  mil  pesos  a  que's  refereix  l'orde  de  1755,  s'hagués  permès  la  d'alguna 
altra  quantitat,  cambiantse  llavors  el  tipu  del  revers. 

Ocupada  la  ciutat  de  Barcelona  pels  francesos  desde  el  dia  12  de  Febrer 
de  1808  y  trovantse  incomunicada  y  ab  falta  de  numerari,  se  va  resoldre 
establir  una  fàbrica  de  moneda,  que  va  quedar  oberta  '1  27  d'Agost  del  me- 
teix  any,  pera  batre  monedes  provincials  d'or,  de  plata  y  de  coure.  Segons 
el  pregó  que  va  manar  que's  fes  el  Capità  General,  comte  d'Ezpeleta,  les 
monedes  que  s'havien  de  encunyar  eren  :  «doblones  de  à  dos  escudos,  del 
«valor  de  cuatro  duros  cada  uno,  del  peso,  quilate  y  tamaiïo  de  los  acuiïa- 
«dos  últimamente  en  Madrid;  pesos  fuertes  de  plata;  medios  pesos,  pesetas 
«y  medias  pesetas;  y  piezas  de  cuatro  cuartos,  de  dos,  de  uno  y  de  ochavo, 
«de  cobre  :  con  el  sello  ó  marca  en  todas  las  monedas  del  Escudo  de  Bar- 
«celona,  con  un  ligero  adorno  en  cada  moneda;  las  de  oro  y  plata,  con 
«cordón  al  canto ;  las  de  cobre,  sin  él ;  que  en  el  anverso  se  grabase  el  valor 
«de  la  moneda,  en  la  circunferencia  el  nombre  de  la  ciudad  de  Barcelona  y 
«el  ano  de  su  acurïación  <"».  L'encunyació  va  durar  des  del  Agost  de  1808 
fins  al  30  de  Maig  de  1814.  No  s'encunyaren  mitjes  pecetes  ni  ralets.  Els 
xavos  varen  ser  batuts  en  virtut  del  decret  dictat  a  Barcelona  '1  27  d'Agost 
de  181 1,  autorisant  la  conversió  en  xavos  dels  ardits  catalans  marcats  ab 
l'encuny  de  la  ciutat  de  Barcelona,  y's  destinà  '1  guanya  la  Casa  de  Caritat^^)^ 
D'or  s'encunyaren  solament  peces  de  dos  escuts  0  sigui  de  vint  pecetes,  en 
virtut  del  decret  de  29  de  Novembre  de  181 1  (3', 

(1)  Salat  :  t.  II;  Supl.,  doc.  n.  XXVII. 

(2)  ídem  :  t.  II;  Supl.,  doc.  n.  XXX. 

(3)  ídem  :  t.  II;  Supl.,  doc.  n.  XXXI. 


220  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Veusaquí  la  descripció  d'aquestes  monedes  : 

1023.  Anv.:   ^  EN  ^  BARCELONA^  1808.  En  el  camp,  din- 
tre cercle  de  fulles,  5-PESETAS,  en  dos  ratlles;  a 
sola,  dues  palmes. 
Rev.:   Escut,  en  cayró,  ab  les  armes  de  Barcelona,  dintre 
corona  d'alzina. 

Salat  :  t.  I,  1.  6,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  10489. 


1024  a  1029.  Var.:   +  Iguals  al  n.  1023  ab  les  dates  1809,  1810, 
1811,  1812,  1813  y  1814  respectivament. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  10490-10494. 


1030.  Anv.:  o  EN  BARCELONA  o  #  1808  c§|.  En  el  camp,  dintre 
un  cercle  de  punts,  2  Centre  dos  ramets;  a  sota, 
PESETAS  y  més  avall,  dos  ramets  d'alzina  lligats 
per  una  cinta. 
Rev.:  Com  el  n.  1023. 

Salat :  t.  I,  1.  6,  n.  2;  Heiss  :  1.  85,  n.  3;  Vidal-Quadras:  Catàlec,  10496. 


Les  Monedes  Catalanes 


221 


1031.  Var.:  Ab  la  data  1809. 

Vidal-Quadras  :  (^aiàler,  n.  10496. 

1032. Anv.:  -^  EN  BARCELONA-^  1808.  En  el  camp,  dintre 
un  cercle  linial,  PESETA;  a  sobre,  tres  estrelles;  a 
sota,  dues  palmes. 
Rev.:   Com  el  n.  1023  :  la  corona  més  senzilla. 

Salat  :  t.  I,  1.  ò,  n.  3;  Heiss  :  1.  85,  n.  4;  Vidal-Quadras ;  Catàlec,  n.  10^97. 


1033  a  1038.  Var.:   Ab  les  dates  1809,  181  o,  1811,  1812,  1813  y 
1814. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  10504- loSog. 

1039.  Anv.:   EN  BARCELONA»^  1808  ^.  En  el  camp,  dintre 
un  cercle  linial,  «  4  o  -  QVARTOS,  en  dos  ratlles;  a 
sota,  flor. 
Rev.:   Escut  en  cayró  ab  les  armes  de  Barcelona,  com  en 
el  n.  1023,  entre  dues  branques  d'alzina. 

Salat  :  t.  I,  1.  6.  n.  5;  Heiss  :  i.  85,  n.  5;  Vidal-Quadras :  Catàlec,  n.  io5o3. 


1040  a  1046.  Var.:  Ab  les  dates  1809,  181  o,  1811,  1812,  i8i3y 
1814. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  10498-10502. 

1046.  Anv.:  OEN  BARCELONA.  O  1808.  En  el  camp,  dintre 
cercle  linial,  .  2  .  -  QVARTOS,  en  dues  ratlles;  a 
sota,  dues  estrelles. 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 


Rev.:   Com  el  n.  1039.  A  sota  del  escut,  II. 

Salat  :  t.  I,  1.  6,  n.  4;  Heiss :  1.  85,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  io5io. 


1047  ^  1049-  V'ar.:  Ab  els  anys  1809,  1810  y  1813. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  io5[i-io5i3. 

io5o.  Anv.:   -EN  BARCELONA'  •i8o8•  En  el  camp,  dintre  cer- 
cle linial,  o  I  o  QVARTO,  en  dues  ratlles;  a  sota,  ^. 
Rev.:   Com  el  n.  1046.  A  sobre  del  escut,  I. 

Salat:  t.  I,  1.  6,  n.  6;  Hciss  :  1,  85,  n.  7;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  10514. 


io5i  a  1064.  Var.:  Ab  els  anys  1809,  18  10,  1812  y  181 3, 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  io5i5-io5i8. 


io55.  Anv.:   Dintre  cercle  linial,  -^  —  QVARTO,  en  dues  ratlles; 
a  sota,  ^. 
Rev.:   Dintre  cercle  linial,  escut  en  cayró,  ab  les  armes  de 
Barcelona. 

Salat  :  t.  I,  1.  6,  n.  7;  Heiss  :  1.  85,  n.  8;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  io5ig. 

loSG.Anv.:  EN-BARCELONAc  1812  =  .  En  el  camp,  dintre  cer- 
cle linial,  20 — PESETAS,  en  dues  ratlles;  a  sota, 
dues  branques. 


Les  Monedes  Catalanes 


223 


Rev.    :   Escut  com  en  cl  n.  1023. 
Or. 

Salal :  t.  I,  1.  6,  n.  8;  Ileiss  :  1.  85,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  10486. 


1067  y  io58.  Vaiw  Ab  les  dates  1813  y  1814,  respectivament. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  ns.  10487  y  10488. 

Mentresa  Barcelona,  ocupada  pels  francesos,  s'encunyaven  aquestes  mo- 
nedes, lo  restant  del  Principal,  alçat  en  armes  contra  l'invasor  y  governat 
per  la  Junta  Superior  de  Guerra,  rebroll  de  la  Junta  Central  del  Regne, 
se  trovava  també  en  grans  angunies  per  manca  de  numerari,  la  que's  feya 
sentir  principalment  en  els  llocs  més  amenaçats  per  l'enemic.  Llavors  fou 
quan  l'esmentada  Junta  Superior,  moguda  per  les  queixes  que  rebia  de  per 
tot  arreu,  y  probablement  tenint  també  en  compte  lo  que  s'havia  fet  a  Bar- 
celona, va  resoldre  l'establiment  d'una  fàbrica  de  moneda,  y  dictà  disposi- 
cions des  del  Juny  del  any  1808  pera  que  fossin  recullides  joyes  d'or  y  plata, 
dels  particulars  y  de  les  iglesies,  al  objecte  de  dedicar  llur  metall  a  l'encu- 
nyació.  No  estaven  llestos  encare  'Is  preparatius  pera  '1  funcionament  de  la 
fàbrica,  que  va  establirse  a  Reus  y  va  començar  a  travallar  el  i.''  de  Febrer 
de  1809,  quan  l'urgència  de  la  necessitat  va  fer  precisa  l'encunyació  de  mo- 
neda en  algunes  poques  locatitats.  Una  d'elles  fou  la  ciutat  de  Gerona,  qual 
Junta  local  de  Govern  va  resoldre,  en  18  de  Desembre  de  1808,  fabricar 
moneda  de  plata  del  mateix  pes  y  quirat  que  la  del  vell  Govern,  mitjantsant 
la  recullida  de  plata  propriadels  particulars  y  de  les  iglesies.  Se  va  comen- 
çar encunyant  duros  o  peces  de  cinc  pecetes  de  lley  de  11  diners  y  i5 
adarms  de  pes,  que  valien  intrínsicament  37  sous  y  6  diners;  després  se  va 
rebaxar  la  lley  a  10  diners  y  i5  grans,  ab  lo  qual  el  duro  valia  intrínseca- 
ment 36  sous  y  2  y  mitj  diners.  La  fàbrica  s'establí  primerament  al  Monas- 
tir  de  Sant  Pere  de  Galligans,  més  endevant  en  una  casa  del  carrer  de  la 
Força  y  últimament  a  la  sagristia  de  la  Seu,  y'n  fou  director  En  Joan  Es- 
tevanell.  L'encunyació  va  començar  el  dia  8  de  Janer  de  i8og  :  l'última  en- 
trega  de  peces  fabricades  va  verificarse  'I  dia  30  de  Novembre  del  meteix 
any,  deu  dies  abans  de  que  la  ciutat  se  rendís  als  seus  sitiadors  francesos. 


224 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


GNA 

i8or 


El  total  de  les  peces  batudes  fins  al  esmentat  dia,  va  pujar  a  84.090,  que- 
dant d'existència,  a  la  fàbrica,  metall  per  valor  de  202  unces  y  mitja  de  plata 
y  una  soguilla  o  cadeneta  d'or.  Segons  un  edicte  publicat  en  20  de  Janer  de 
i8og,  manant  el  curs  forçat  de  la  moneda  encunyada  a  Gerona  en  els  corre- 
giments  de  Gerona  y  de  Figueres,  resulta  que,  ademés  de  les  peces  de  cinc 
pecetes  0  duros,  varen  fabricarse  mitjos duyos\  y  encare  's guarda,  en  el  Mu- 
seu Provincial  de  Gerona,  un  punxo  que  servia  pera  marcar  aqueixes  peces. 
Els  duros  encunyats  a  Gerona,  varen  continuar  correguent,  des- 
prés del  siti  de  la  ciutat,  y  hem  llegit  ordres,  de  23  de  Juny  de 
M."  DVRO.  1827  y  20  de  Maig  de  1829,  contra  aquells  qui  refusessin  admè- 
trels,  sempre  que  fossin  de  plata  de  lley  y  no  Ms  faltés  més  d'un  real  de  pes. 
De  mitjos  duros,  no  sabem  que  se  "n  conservi  cap.  Respecte  als  duros  ab  la 
testa  del  Rey  gravada  en  l'anvers,  que  són  moll  escassos,  hi  hà  indicis  pera 
creure  foren  batuts  per  l'argenter  Antoni  Dassoi  en  els  darrers  dies  del  siti 
y  ab  la  plata  sobrant  de  les  encunyacions  anteriors <^'. 

No  tenim  detalls  dels  duros  fabricats  en  la  meteixa  època  a  Lleyda,  a 
Tortosa  ya  Tarragona;  llur  encunyació  degué  obeir  a  motius  semblants 
als  que  varen  produir  la  fabricació  dels  de  Gerona,  lo  qual  fa  que  totes 
aqueixes  peces  puguin  ser  classificades  com  monedes  de  necessitat. 

La  descripció  de  les  que  "s  conserven  es  com  segueix  : 


.•iuïfm//^ 


loBg.Anv.:  ^^r,  en  contramarca  sobre  xapa  de  plata  llisa  :  a  la 


VII 

vora,  orla  de  ralletes  inclinades. 


(8)  Arxiu  municipal  de  Gerona  :  llibre  V  de  Moneda  y  Manuals  d'Acorts  y  papers  de  la 
guerra  de  l'Independència.  Vegis  els  articles  publicats  per  Girbal  (D.  Enric  C.)  en  la  «Re- 
vista de  Gerona»,  any  1892,  pis.  161  y  168. 


Les  Monedes  Catalanes 


225 


Rev.:      GN^,    en  contramarca  sobre  xapa  de  plata  llisa  :  orla 
UN  D°uRo  com  la  del  anvers. 

Salat:  t.  I,  1.  5,  n.   i6;  Ileiss  :  I.  63,  n.    19;  Vidal -Quadras  :  Calklcc, 
ns.  10534-  '0536. 


io6ü.  Anv 


Rev. 


^  FERíNANDO•VII-REY•DE•P:SPANA.  En  ei 
camp,  bust  del  Rey,  a  la  dreta. 
^GERONA^ANO^DE^  1809^.  En  el  camp, 
escut  coron^í".  quarterat  ab  les  armes  de  Castella 
y  Lleó;  G. .  'a  a  la  punta,  y  Borbón  al  centre, 
entre  5-P  (C^:,>  Pecetes). 

Salat :  t.  1, 1.  5,  n.  17;  Heiss  :  i.  65,  n.  17;  Vidal-Quadras  :  Catàiec,  n.  10544. 


io6i.Anv.:  5.  P-- FER. -VII  -  1809,  en  quatre  contramarques, 
disposades  :  la  primera,  a  sobre;  la  segona,  a  l'es- 
querra; la  tercera,  a  la  dreta,  y  la  quarta,  a  sota,  de 
un  flan  de  plata  llisa ;  orla  formada  per  ratlletes  en- 
tre dos  cercles  linials. 


Institut  d'Estudis  Catalans. 


29 


226 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.:  Escut  coronat,  ab  les  armes  de  Lleyda;  a  sota,  ILDE, 
en  contramarca,  sobre  un  flan  com  el  del  anvers. 

Salal  :  t.  III,  1.  4,  n.  32;  Vidal-Quadras  :  Catàlcc,  n.  10541 ;  Pedrals  :  Me- 
morial Numismàtico,  t.  IV,  1.  2,  n.  7. 


1062.  Anv.:   Llegenda  y  bust  semblants  als  del  n.  1060. 

Rev.:  •>LERIDA0ANO0DEQ  1809  .^.  Lodeméscom 
en  el  n.  1060. 

Salat:  t.  I,  1.  5,  n.  i8;  Hciss  :  1.  63,  n.  20;  Vidal-Quadras:  Calàlec,  ns.  10642 
y  10543. 


1063.  Anv.:  Torre  emmarletada,  dintre  una  branca  de  llorer  y 
damunt  corona ;  TOR-  SA-1-  DURO,  en  quatre  con- 
tramarques  disposades  una  a  sobre,  una  a  sota  y  les 
altres  dues  una  a  cada  costat  d'un  flan  de  plata  llisa; 
orla  ornamentada. 
Rev.:   Llis  y  sense  orla. 

Heiss  :  t.  I,  I.  63,  n.  18. 


Les  Monedes  Catalanes 


227 


ioG4.Anv.:  5.  PS- FER-VII- 1809,  en  quatre  contramarques, 
en  la  meteixa  disposició  qu'en  el  n.  1061 ;  orla  orna- 
mentada. 
Rev.:  Escut  coronat,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó  y  dues 
branques  a  sota  en  contramarca,  en  el  centre  del 
flan;  orla  corn  la  del  anvers. 

Salat  :  t.  1, 1.  5,  n.  21 ;  Heiss  :  1.  63,  n.  21;  Vidai-Quadras  :  Catàlec,  n.  10541. 

La  fàbrica  de  moneda  establerta  a  Reus  per  la  Junta  Superior  del  Prin- 
cipat y  que  va  començar  a  funcionar,  com  hem  dit,  el  i."  de  Febrer  de  i8og, 
hagué  de  parar  de  travallar  al  cap  de  pocs  dies,  per  que  'Is  francesos  ocu- 
paren la  vila  el  26  del  meteix  mes  y  hi  romangueren  fins  al  dia  19  de  Març. 
Per  ordre  de  31  d'aquest  mes,  la  fàbrica  va  tornarà  tralladarse  a  Reus,  ont  va 
estar  nou  mesos.  El  21  de  Març  de  1810,  havent  tornat  els  francesos  a  oru- 
par  la  vila  de  Reus,  se  va  establir  la  fàbrica  a  Tarragona;  però  el  14  d'Abril, 
va  ser  tornada  a  Reus  pera  l'encunyació  de  la  plata,  ont  solament  va  fun- 
cionar fins  el  i5  d'Agost,  dia  en  que  va  perdres  altra  volta  la  vila.  A  Tarra- 
gona va  estarhi  fins  al  27  de  Maig  de  181 1,  en  que  va  embarcar  cap  a  Ma- 
llorca. Fou  nomenat  director  de  la  fàbrica  En  Joan  d'Amat.  S'encunyaren  : 
peces  de  vuyt  escuts  (unces);  de  dos  escuts  (peces  de  quatre  duros);  de  8 
reals  forts  (duros);  mitjos  duros;  pecetes;  mitjes  pecetes,  y  reals  de  bilió  : 
totes  de  la  lley,  pes  y  tipu  de  les  monedes  castellanes.  Porten  les  marques 
C  y  S.  F.;  la  primera  lletra  es  l'inicial  de  la  paraula  Catalunya  y  va  ser 
posada  com  a  distintiu  de  fàbrica ;  les  altres  dues  són  les  inicials  dels  noms 
dels  assajadors  Sala  y  Ferrando^''.  Les  de  coure  foren  encunyades  pera  cór- 
rer exclusivament  en  el  Principat,  y'ls  llurs  tipus  són  diferents  dels  que 


(1)     Salat  :  t.  I,  pis.  1 19  y  120;  doc.  n.  XXII. 


228 


Joaquim  Bolet  y  Sisó 


portaven  les  monedes  de  curs  general;  s'encunyaren  també  peces  no  acos- 
tumades com  les  de  3  quartos  y  de  quarto  y  mitj.  Aquestes  peces  foren 
batudes  tant  temps  com  va  durar  la  fàbrica,  es  a  dir,  des  del  1809  fins  al 
1814,  primer  a  Reus,  després  a  Tarragona  y  darrerament  a  Mallorca.  Llur 
descripció  es  la  següent : 

io65.Anv.:   P'^ERDIN  •  VII.  -  •  HISP-REX-  En  el  camp,  escut 
com  el  dels  ns.  1060  y  1062.  A  sota,  ^  1810.  ^. 
Rev.:   PRINCIP•-CATHAL.  En  el  camp,  escut  coronat, 
ab  les  armes  reyals  d'Aragó  :  a  sota,  en  dues  ratlles, 
VI-QUAR-,  entre  dues  branques  ab  flors. 

Salat  :  l.  I,  1.  7,  n.  i;  Heiss :  I.  86,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  10584. 


1066  a  1069.  Var.:   Ab  les  dates  1811,  1812,  1813  y  181 4. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  io585-io588.  u 

1070.  Anv.:  Gom  el  del  n.  io65. 

Rev.:  PRINCIP.-CATHAL-.  En  el  camp,  escut  ovalat, 
voltat  de  punts  y  coronat,  ab  les  armes  reyals  d'Ara- 
gó; a  sota,  IIP-QUAR-,  entre  dues  branques. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  io58g. 


1071  a  1074.  Var.:  Ab  les  dates  181 1,  18 12,  18 13  y  18 14. 

Salat  :  t.  I,  1.  7,  n.  2;  (Bot.)  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  ns.  10590-10592. 


Les  Monedes  Catalanes 


229 


loyS.Anv.:  Gom  el  n.  ioG5,  ab  la  data  1813. 

Rev.:  PRINGIP.-CATHAL-.  En  el  camp,  escut  coronat 
en  cayró,  y  ab  les  armes  reyals  d'Aragó,  entre  dues 
branques  de  llorer  lligades  per  una  cinta ;  a  sota,  en 
dues  ratlles,  II-QUAR. 

Salat :  t.  I,  I.  7,  n.  3;  Heiss :  I.  86,  n.  3;  Vidal-Quadras :  Catàlec,  n.  10593. 

1076.  Var.:  Ab  la  data  1814. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  10594. 


1077.  Anv.:  Gom  el  n.  io65;  però  ab  l'escut  oval,  y  ab  la  data 
1811. 
Rev.:  PRINGIP-GATHAL.  En  el  camp,  escut  coronat, 
deforma  rodona,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó;  asota, 
en  dues  ratlles  y  dintre  parèntesi,  QUARTO-Y 
MEDIO. 

Salat  :  t.  I,  i,  7,  n.  5;  Heiss  :  1.  86,  n.  4;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  10595. 


1078.  Anv.:   Gom  el  n.  io65:  la  forma  del  escut  es  diferenta  y  la 
data  1813. 


230 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev.:  Com  el  n.  1066;  però  Tescut  es  de  forma  apuntada, 
y  a  sota,  dintre  parèntesi,  se  llegeix  QUARTO. 

Salal  :  t.  I,  1.  7,  n.  4;  Ileiss,  I.  86,  n.  5;  Vidal -Quad ras :  Calà! ce,  n.  loSgD. 


1079.  Anv.:  Com  el  n.  io65,  ab  la  data  1813. 

Rev  :  Gom  el  n.  1077.  La  forma  del  escut  rodonejada  per 
baix;  a  sota  y  entre  parèntesi,  OGHAVO. 

Salat  :  t.  I,  I.  7,  n.  7;  Heiss :  1.  86,  n.  6;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  10597. 

La  casa  de  moneda  de  Barcelona  va  estar  tancada  des  del  any  1814  fins 
al  1822,  en  que  va  tornar  a  funcionar  perR.  O.  de  26  de  Desembre  de  1821; 
però  a  l'entrada  dels  francesos  en  4  de  Novembre  de  1823  quedà  tancada 
altra  volta.  Durant  aquest  curt  període  s'encunyaren  les  monedes  següents: 


^i/AA 


1080.  Anv.:  FERNAN  7.°  REY- COiNSTlTUG  lONAL.  En  el 
camp,  escut  com  en  el  n.  1063.  A  sota,  •i823• 
Rev.:  PROVINC-DE-BARGELOiNA.  Escut  ab  les  armes 
de  Barcelona,  coronat,  ab  una  rata  pinyada  sobre  la 
corona  y  entre  dues  branques  de  llorer;  a  sota,  en 
dues  ratlles,  6-- QUAR- 

Salat:  t.  III,  1.  5,  n.  26;  Heiss:  I.  86,  n.  i;  Vidal-Quadras :  Catàlec,  n.  10683. 


Les  Monedes  Catalanes 


231 


108 1.  ]\ir.•.  Com  la  precedent.  En  el  revers  :  3- -QUAR- 

Salat :  t.  lli,  I.  3,  n.  25;  ileiss  :  1.  86,  n.  2;  Vidal-Quadras  :  Calàlec,  n.  10684. 

Per  disposició  de  la  Junta  d'armament  y  defensa  y  acort  de  la  Diputació 
Provincial,  se  bateren  noves  monedes  en  la  seca  de  Barcelona,  des  del  any 
1836,  pera  atendre  a  les  despeses  ocasionades  per  la  guerra  civil.  S'encu- 
nyaren monedes  d'or,  de  plata  y  de  coure.  Les  d'or  y  de  plata,  eren  de  ca- 
ràctergeneral  ysemblants  a  les  que's  fabricaven  en  les  altres  seques  del  regne. 
Les  de  coure  y  algunes  poques  pecetes,  foren  de  caràcter  especial  y  encu- 
nyades pera  córrer  exclusivament  en  el  Principat  de  Catalunya,  essent  les 
primeres,  per  llur  valor  y  empremptes,  copia  de  les  que  va  fer  batre  la  Junta 
Superior  del  Principat  des  del  any  1809  al  i8i4(').  Veusaquí  llur  descripció: 

1082.  Anv.:   ISABEL  2^  REYNA  CONST.  DE  LAS  ESP.  En  el 

camp,  escut  coronat,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó, 
entre  dues  branques  d'alzina;  a  sota,  #  B  #  PS  # . 
Rev.:  PRLNGIPADO  DE  CATALUNA  1836:  en  el  camp, 
dintre  garlanda,  #  i  #  -  PESETA,  en  dues  ralles; 
a  sota,  dues  palmes  enllaçades  per  una  cinta. 

Heiss  :  1.  86,  n.  i ;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  1 1 167. 


,^.ij^' 


^:M 


1083.  Var.:  Com  la  precedent,  ab  la  data  1837. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  11168. 

(i)  Heiss  :  t.  II,  pis.  1 19  y  120,  doc.  n.  XXII.  Vèginse,  sobres  aquest  darrer  període,  els 
folletons  de  D.  Joan  Amat,  Balances  de  la  Casa  de  Moneda  de  Caíaluíia,  y  de  D.  Francisco 
Peradaltas,  Tratado  de  Monedas. 


252  Joaquim  Botet  y  Sisó 

1084.  Anv.:   ISABEL  2.:  REYNA-CONST.  DE  LAS   E.  En  el 
camp,  escut  com  el  del  n.  io65;  a  sota,  1836. 
Rev.:   PRINCIP.  DE-GATALUNA.  En  el  camp,  escut, 
coronat,  ab  les  armes  reyals  d'Aragó  :  a  sota,  en  dues 
ratlles,  6.-CUAR,  entre  dues  branques  ab  flors. 

Heiss  :  1.  86,  n.  2;  Vidal -Quadras  :  Catàlec,  n.  11169. 


io85  a  1092.  Var.:   Com  el  n.  1083,  però  ab  les  dates  1837,  1838, 
1839,  1841,  1843,  1844,  1845  y  1846. 

Vidal  -Quadras  :  Calàlec,  ns.  1 1  170- 1 1 177. 

1093.  Anv.:  Com  el  del  n.  1084. 

Rev.:  PRINCIP- DE-CATALUNA.  En  el  camp,  escut 
ovalat,  voltat  d'un  cercle  de  punts  y  coronat,  ab  les 
armes  reyals  d'Aragó  :  a  sota,  en  dues  ratlles  y  entre 
dues  branques,  III-QUAR. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  11178. 

1094.  Var.:  Com  el  n.  1093.  Al  anvers,  la  data  1837.  Al  revers, 

l'indicació  del  valor,  aixís  :  3,-CüAR. 

Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  11179. 


:^\<; 


'-<>'-/',■/''->, 


'4  \^\tf  ^\ 


1095  ai  102.  Var.:  Com   la  precedent,  però  ab  les  dates   1838. 


Les  Monedes  Catalanes 


233 


1839,  1840,  1 841,  1843,  1844,  1846  y  1846,  respecti- 
vament. 

Vidal  -  Quadras  :  Calàlec,  ns.  1 1 180  a  11 186. 

També  '1  carlins  encunyaren  moneda  a  Catalunya  durant  la  guerra  civil 
dels  set  anys.  Coneixem  les  peces  següents  : 


ii03.Anv.:  CAROLUS  •  V- DEI  •  G- HÍSP  ET  INDREX.  En  el 
camp,  testa,  ab  corona  de  llorer,  a  la  dreta;  en 
Texergue,  1840. 
Rev.:  PRINCEPS-CATHALAUNLE.  En  el  camp,  escut 
coronat,  quarterat  de  Castella  y  Lleó,  ab  la  magrana 
(Granada)  a  la  punta  y  les  armes  de  Borbón  en  el 
centre;  a  l'exergue,  BGA. 

Mitja  peceta,  plata,  diàmetre,  20  mm. -Bonaventura  Renté  y  Vidal- 
Quadras,  Barcelona. 

Heiss  :  t.  I,  1.68,  n.  i;  Vidal-Quadras  :  Catàlec,  n.  11004.  (L'exemplar 
que  publicà  AL  Heiss,  tenia  'I  revers  llegible  :  el  que  poseeix  el  Sr.  Renté 
se  llegeix  bé.  Encare  que  no  s'ha  trovat,  que  sapiguem,  cap  peça  d'una 
peceta;  no  hi  ha  dubte  que  se  'n  encunyaren.  Donem  la  fotografia  de  l'an- 


vers d'una  peceta,  de  dibuix  y  llegendes  exactament  iguals  à  la  mitja  pe- 
ceta descrita,  y  de  26  mm.  de  diàmetre,  qual  emprempta  de  plom  posseeix 
nostre  amic  D.  Ferran  de  Sagarra,  y  qu'es  ab  seguretat  una  assaig  o  prova 
de  l'expressada  peça.  Porta  la  data  1838). 

Institut  d'Estudis  Catalans.  30 


234 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


1 104.  Anv.:  CAROLUS  V-DG-HISPANI^-REX;  en  el  camp, 
testa  de  dibuix  igual  al  de  la  moneda  n.  1103;  en 
l'exergue,  •i640•. 
Rev.:  CATHALAUNLí:-PRINGIPATVS;  escut,  en  cayró 
y  coronat,  ab  les  armes  reyalsd'Aragó;  entre  ò'-QS; 
en  l'exergue,  BGA. 

Coure. -Dikmelre,  29  mm.  Colecció  de  l'autor  y  Antoni  Vives  Es- 
cudero. Madrid. 
Inèdita. 

(Coneixia  l'existència  d'aquesta  moneda,  que  no  descriu,  D.  Àlvar  Cam- 
paner y  Fuertes  :  «Indicador  Manual  de  la  Numismàtica  Espaiïola».) 

El  5  d'Agost  del  any  i852  se  manà  recullir  la  calderilla  catalana,  això  es, 
la  moneda  de  coure  propria  del  Principat  que's  va  començarà  encunyar  a 
Reus  en  1809.  En  virtut  d'aquesta  orde,  ja  no  se'n  encunyà  més  a  la  seca  de 
Barcelona,  que  baté  exclusivament  monedes  de  curs  general  fins  al  any  1868, 
quan  la  revolució  de  Setembre,  en  el  que  fou  la  seca  definitivament  supri- 
mida. 

En  6  de  Desembre  del  mateix  any  1862,  s'autorisà  la  circulació  de  la  pre- 
dita calderilla,  bien  acunada  y  de  peso,  rebaxant  son  for  a  «ocho  marave- 
dises  las  seisenas  y  cuatro  maravedises  las  trecenas  y  pie^as  de  ciiatro  ciiar- 
tos»\  però,  com  diu  el  Sr.  Campaner,  ja  no  se'n  vegeren  en  el  mercat.  Ab 
posterioritat  hi  corregueren  per  xavos. 


Finalment,  ab  ocasió  de  la  revolució  de  Setembre  del  any  i 
a  Andorra  la  següent  moneda  bilingije  : 


,  corregue 


Les  Monedes  Catalanes 


236 


iio5.Anv.:  #  REPVBLICA  DE  LOS  VALLS  DE  ANDORRA, 
entre  dos  cercles  de  punts;  en  el  camp,  escut  coro- 
nat y  posat  sobre  una  cartela  ornamental ;  quarterat 
en  el  primer  ab  una  mitra,  en  el  segon  ab  les  armes 
reyals  d'Aragó,  en  el  tercer  ab  un  bàcul,  y  en  el 
quart  ab  un  capet  de  cara. 
Rev.:  GIEN  PIEZAS  EN  KILOG  #  1873  *?  entre  dos  cer- 
cles de  punts;  en  el  camp,  en  dos  ratlles,  lo-CEN- 
TIMOS;  a  sota,  bigoti. 

Cowre. -Diàmetre,  3o  mm. 

Vidal-Quadras  :  Calàlec,  t.  IV,  p.  i5o,  I.  82,  n.  9. 


APÈNDIX 


APÈNDIX 

DOCUMEiNTS  JUSTIFICATIUS 


I 

(  Volum  II,  plana  25  ). 


19  Mars  1 174. 


Cessió  temporal  de  part  del  delme  de  la  moneda  barcelonesa, 
feta  al  rey  Alfons  I  pel  bisbe  de  Barcelona. 

Manifestum  sit  omnibus  presentibus  atque  futuris  qualiter  Ego  Ildefon- 
sus  dei  gràcia  Rex  Aragonum  Comes  Barchinone  et  marchio  provincià, 
necessitate  compulsus.  rogavi  Bernardum  barchininonensem  episcopum, 
ut  permitteret  me,  ad  tempus,  accipere  decimam  tocius  barchinone  mo- 
nete,  que  est  sui  juris  et  ecclesie  barchinone.  Tàndem  prediclus  episcopus, 
meis  precibus  et  voluntate  adquiescens,  dedit  mihi  licenciam  accipiendi 
predictam  decimam  tocius  barchinone  monete  usque  ad  natale  domini.  Ita 
tamen,  ut  interim  ipse  accipiat  et  retineat  sibi  et  ecclesie  barchinone,  de 
unaquaque  marcha  .iiij.  denarios.  A  nativitate  vero  domini  deincebs.  et 
in  perpetuum,  laudo  atque  concedo  predicto  bernardo,  barchinonensi 
episcopo,  et  successoribus  suis,  accipere  et  semper  habere  integram  deci- 
mam tocius  barchinone  monete,  sine  ahquo  nostro  nostrorumque  retentu, 
sicut  venerabilis  comes  barchinone  Raimundus  berengarii,  avus  meus. 
ecclesie  barchinone  et  eisdem  episcopo  concessit.  Actum  est  hoc  .xiiij. 
kalendas  Aprilis,  Anno  ab  Incarnatione  domini,  m.  clxx.  iiij. 

Arxiu  Catedral  Barcelona  :  Liber  Antiquitaíum  1,  f.  191. 
Inèdit. 


240  Joaquim  Botet  y  Sisó 

II 

(Volum  II,  plana  25). 


Sense  data. 


Establiment  per  Don  Alfons  I,  de  moneda  nova, 
de  quatre  diners  de  lley. 

In  xpi.  nomine  sit  notum  cunctis  Quod  Ego  Ildefonsus  dei  gràcia  Rex 
Aragonensis  Comes  Barchinonensis  et  Marchio  prouincie  facio  et  stabilio 
monetam  novam  Barchinonensem  bonam  et  legalem  que  omnibus  diebus 
vite  mee  per  terram  meam  curret  Quam  monetam  facio  et  statuo  fieri  ad 
quatuor  denarios  Argenti  íini  siue  puri.  Et  quot  exeat  marcha  denario- 
rum  ad  xviij  solidos.  Predictam  vero  monetam  volo  et  facio  firmam  et 
stabilem  in  predicto  penso  et  lege  cunctis  diebus  vite  mee  sine  omni  fraude 
et  absque  malo  ingenio  et  sine  omni  engan.  Ita  quod  non  mutabitur  nec 
cambiabitur  neque  peiorabitur.  Quicumque  autem  jamdictam  monetam 
ausu  temerario  falsauerit  vel  minuerit  seu  in  aliquo  defraudauerit  promitto 
siquidem  in  mea  bona  íide  et  legalitate  quod  faciam  tam  de  eo  quam  de 
illo  qui  hoc  inquam  conceserit  vel  cognouerit  et  michi  statim  non  reue- 
lauerit  justiciam  secundum  quod  ius  dictauerit.  Similiter  statuo  et  fieri 
facio  ipsas  medalias  jamdicte  monete  ad  .iij.  denarios  Argenti  fini  et  quod 
exeant  ad  .xx.  solidos  ipsa  marcha.  Supradictum  autem  stabilimentum 
facio  et  firmiter  obseruari  precipio  volens  et  cupiens  prouidere  communi 
vtilitati  totius  populi  mei  et  terre. 

Arxiu  Corona  Aragó  :  Registre  2,  f.  47  r.°. 
Inèdit. 

III 

(Volum  It,  plana  38).  j    pebrer   1222. 

Comptes  de  la  moneda  encunyada  en  Barcelona  desde'l  22  d'Agost 
al  2g  de  Desembre  del  any  1222. 

Anno  domini  MCC  vicesimo  secundo,  prima  die  februarii.  Nos  frater 
Gaucelmus  preceptor  Domus  palacii,  et  Columbus  Barchinone  canonicus, 
recepimus  compotum  a  Petro  monetarii  et  Arnaldo  de  merola  et  Guilleimo 
de  lacera,  de  omnibus  fusionibus  que  facte  fuerunt  ab  XI  Kalendis  septem- 


Les  Monedes  Catalanes  2\i 

bris  usque  in  tercio  Kalendas  Novembris,  et  fuit  summa  omnium  fusionum 
que  facte  sunt,  sicut  scripte  sunt  per  minutum,  Mille  Ocligentarum  Septua- 
ginta  sex  marcharum  argenti,  de  quibus  fuerunt  levate  Octingcnte  minus 
duabus  marchis  argenti  de  refaccionibus  sicut  scriptum  est  per  minutum 
in  libro  compoti.  Et  sic  remanserunt  domino  Regi  de  dictis  íusionibus 
Mille  septuaginta  octo  marchas  argenti  et  fuit  computatum  argentum  ad 
racionem  de  septuaginta  quinqué  solidos  pro  marcha  pretcr  gazardoncs 
qui  dati  sunt  per  minutum  ultra  precium  istud  :  et  lucratur  duminus  Rex 
in  singulis  marchis  Triginta  duos  solidos  et  sex  denarios  et  obolum.  Et 
est  summa  totius  lucri  de  predictis  Mille  LXXVIII  marchis  que  re- 
manserunt domino  Regi,  Triginta  quinqué  milia  et  octoginta  solidos  mi- 
nus I  denarium.  De  supradictis  vero  DCCC  minus  II  marchis  argenti  de 
refaccionibus,  habuit  dominus  Nuno  Centum  quadraginta  marchas,  et 
Guiilclmus  de  Monte  Catano,  àlias  Centum  quadraginta  marchas.  Et  iste 
Ducente  octoginta  marche  fuerunt  facte  de  bozonata  que  fuit  empta  cum 
gazardonibus  domini  Regis  et  cum  missione  ipsius,  propter  hoc  ut  ipsi 
non  emerent  carius  bozonatam  quod  posset  multum  obesse  monete.  Et 
habuit  Estorg  Centum  triginta  marchas  argenti,  set  ipse  missit  bozonatam 
suam  et  Rex  dedit  ei  cuprum.  Et  Archidiaconus  Barchinone,  Centum  mar- 
chas argenti,  set  ipse  missit  bozonatam  et  Rex  dedit  ei  cuprum.  Et  Beren- 
garius  de  Cerueria  Nonaginta  sex  marchas  argenti,  cum  sua  bozonata,  set 
Rex  dedit  ei  cuprum.  Et  hanc  refaccionem  habuit  Berengarius  de  Cervaria 
quando  ivit  ad  Tolosam,  quia  dominus  Rex  mandavit  Petro  monetarii  et 
Arnaldo  de  merola  ut  facerent  ei  omnes  refactiones  qu^as  debebant  ei  facere 
usque  in  Carnes-toltes  Quadragesime  futuras.  ítem  habuit  Petrus  viialis 
tavator  monete  Decem  marchas  argenti  pro  mensibus  Augusti  et  Septem- 
bris.  Et  Perfectus  duas  marchas  argenti  :  Et  Andreas  alberti  et  Bernardus 
simon  Octoginta  marchas  argenti  quas  mandavit  eis  facere  dominus  Rex 
in  persolutione  quatuor  milium  solidorum  melgeriensium,  et  habuerunt 
bozonatam  et  cuprum.  Et  est  certum  quod  de  supradictis  XXXV  milibus 
et  LXXX  solidos  minus  I  denarium  fuerunt  levati  Octo  mille  ducenti  sexa- 
ginta  duo  solidi  et  octo  denarii  pro  gazardonibus  que  fuerunt  data  pro 
bozonata  ultra  precium  predictum  sicut  est  escriptum  in  libro  computi 
per  minutum.  Et  sic  remanent  domino  Regi,  Viginti  sex  mille  octingenti 
decem  et  octo  solidos.  ítem  recepimus  compotum  subsequenter  de  omni- 
bus  fusionibus  que  fuerunt  facte  in  moneta  a  tercio  Kalendas  Novembris 
die  dominica  usque  in  tercio  Kalendas  Decembris  die  martis  vigília  Sancti 
Andree;  et  fuit  summa  omnium  fusionum,  Sexcentarum  triginta  octo  mar- 

Institut  d'Estudis  Catalans.  3» 


242  Joaquim  Botet  y  Sisó 

charum  argenti,  de  quibus  fuerunt  levate  pro  refactionibus  Octoginta  quin- 
qué marchas,  de  quibus  LXXXV  marchas,  habuit  Guillelmus  de  monte  ca- 
tanoSeptuaginta  marchas  argenti,  per  septem  septimanas,  et  Petrus  vitalis 
tayator  monete  Quindecim  marchas  argenti  per  tres  menses,  videlicet,  Oc- 
tober,  November  et  December.  Et  sic  remanent  domino  Regi  Quingente 
quinquaginta  tres  marchas  argenti.  Et  fait  computatum  argentum  ad  ratio- 
nem  Octoginta  unius  solidi  pro  marcha  argenti  preter  gazardones.  Et  lucra- 
tur  dominus  Rex  in  singulis  marchis,  Viginti  sex  soUdos  et  sex  denarios 
et  obulum.  Et  est  summa  tocius  lucri  Quatuordecim  mille  sexcentorum 
septuaginta  septem  solidorum  et  quinqué  denariorum.  De  quibus  fuerunt 
levati  pro  gazardonibus  qui  fuerunt  donati  in  bozonata  ultra  viginti  septem 
solidos,  Sex  mille  ducenti  octoginta  duo  solidi  et  quatuor  denarii  sicut  est 
scriptum  per  minutum.  Et  sic  remanent  domino  Regi  de  isto  secundo  com- 
puto, Octo  mille  quadringenli  minus  quinqué  solidos.  ítem  subsequenter 
recepimus  compotum  de  omnibus  fusionibus  que  fuerunt  facte  in  moneta 
a  tercio  Kalendas  Decembris  usque  in  decimo  Kalendas  lanuarii,  die  veneris 
ante  Natale  domini.  Et  fuit  summa  ipsarum  fusionum  Quadringente  nona- 
ginta  marchas  argenti.  De  quibus  habuit  R.  reboster,  sexaginta  duas 
marchas  pro  refactione  in  paga  debiti  sui.  Et  remanserunt  domino  Regi 
Quadringente  viginti  octo  marchas  argenti.  Et  fuit  computatum  argen- 
tum ad  rationem  de  Nonaginta  solidos  pro  marcha.  Et  non  fuerunt  inde 
dati  aliqui  gazardones.  Et  lucratur  dominus  Rex  in  singulis  marchis 
decem  et  septem  solidos  et  sex  denarios  et  obolum.  Et  est  summa  tocius 
lucri  de  supradictis  CCCC  viginti  octo  marchis  argenti,  Septem  mille  quin- 
gentorum  octo  solidorum  minus  II  denarios.  Summa  autem  maior  et  ulii- 
ma  de  omni  lucro  quod  remanet  domino  Regi  de  primo  computo  et  se- 
cundo et  tercio  Quadraginta  duorum  milium  septingentorum  viginti  unius 
solidi  minus  II  denarios,  deductis  et  levatis  gazardonibus  sicut  superius 
scriptum  est;  quòrum  summa  est  Quatuordecim  mille  quingentorum 
quadraginta  quinqué  solidorum.  Summa  autem  tocius  bozonate  pro  qua 
dati  predicti  gazardones  fuerunt,  Sex  mille  centum  quatuordecim  mar- 
charum  et  medie.  In  qua  summa  continentur  et  comprehenduntur  Oc- 
tingente  quadraginta  marchas  bozonate  de  refactione  domini  Nunonis  et 
Guillelmi  de  monte  catano.  Que  reíectio  fuit  de  Ducentis  octoginta  marchis 
argenti  sicut  superius  continetur.  Et  Ducente  octoginta  octo  marchas  bozo- 
nate de  refactione  Guillelmi  de  lacera  pro  sexdecim  septimanis,  videlicet 
pro  sex  marchis  argenti  quas  accipit  in  unaquaque  septimana.  Et  ideo  istud 
compotum    fuit  receptum   separatim  propter   mutaciones  precii  argenti, 


Les  Monedes  Catalanes  243 

quia  in  primo  computo  computatur  argentum  ad  rationem  de  septuaginta 
quinqué  solidos  pro  marciía.  Et  in  secundo  computatur  ad  rationem  de 
octoginta  uno  solidos  pro  marcha.  Et  in  tercio  computatur  ad  rationem 
nonaginta  solidorum.  De  supradictis  vero  XLII  millc  DCCXXI  solidos  mi- 
nus  II  denarios  qui  remanserunt  domino  Regi  de  toto  lucro  supradicto, 
dederunt  F^etrus  moneter  et  A.  de  merola  per  viginti  octo  chintaria  et  me- 
dium de  cupro,  duo  mille  trecentos  triginta  unum  solidos  et  II  denarios; 
et  pro  expensis  minutis  Octingentos  viginti  unum  solidos  sicut  scripte 
sunt  per  minutum.  Et  habuit  Durfortis  pro  suo  tercione  Vndecim  mille  et 
quadringentos  septuaginta  sex  solidos  et  octo  denarios;  Et  sic  remanent 
domino  Regi,  Viginti  octo  mille  nonaginta  duo  solidos  et  duo  denarios.  De 
quibus  XXVIII  mille  XCII  solidos  et  II  denarios,  dederunt  P.  moneter  et 
A.  de  merola  mandato  domini  Regis  Septem  mille  sexcentos  quadraginta 
solidos  sicut  continetur  hic  per  minutum.  In  primis  Berengario  Duríorti, 
Ducentos  quadraginta  solidos;  Hugoni  de  Mataplana  trecentos  solidos; 
Guillelmo  de  Boscho,  trecentos  solidos;  Berengario  de  Turre  trecentos  soli- 
dos; Domui  sanctarum  crucum,  quingentos  solidos;  Rabacie,  quadringen- 
tos quinquaginta  solidos;  Bernardo  de  Manleu,  trecentos  solidos;  Estorg 
de  lacha,  et  Petro  Guillelmi  quingentos  solidos,  pro  Ducentos  quinquaginta 
solidos  iachensium  ;  Comendatori  et  Columbo  mille  solidos;  Durforti,  mille 
et  centum  solidos  pro  equo  suo;  Ripullo,  centum  solidos;  Raimundo  de 
Plicamanibus,  quingentos  quinquaginta  solidos,  pro  mulo  quem  dominus 
Rex  ei  dedit :  domino  Episcopo,  duo  mille  solidos.  Et  ista  Septem  mille  sex- 
centi  quadraginta  solidos  nont  sunt  nec  continentur  in  illo  albarano  magno 
quod  fuit  factum  Ilerde,  anno  domini  MCC  vicesimo  secundo,  VI  idus 
septembris.  Immo  dederunt  ea  Petrus  moneter  et  A.  de  merola  propter 
specialia  mandata  et  litteras  domini  Regis  quas  nobis  singulariter  osten- 
derunt.  Et  sic  remanent  domino  Regi  Viginti  mille  quadringentis  quin- 
quaginta duo  solidos  et  11  denarios  de  toto  lucro  monete  ab  undecimo 
Kalendas  Septembris  usque  in  decimo  Kalendas  lanuarii.  Et  est  certum 
quod  P.  moneter  et  A.  de  merola  nichil  acceperunt  per  quatuor  menses  con- 
tinuos  videliret,  September,  October,  November  et  December,  de  illa  paga 
quam  consueverunt  accipere  de  viginti  mille  solidis  de  quibus  accipiebat 
uterque  eoru.ii  in  unoquoque  mense  mille  solidos.  Fratris  Gaucelmi  Pre- 
ceptoris  Palacii  =  Signum  Columbi  Barchinone  Canonici  =  Signum  Guil- 
lelmi scriptoris,  qui  hoc  scripsit,  cum  (con'eccio?2s). 

Arxiu  Corona  Aragó  :  Pergamí  n.  207  de  Jaume  I. 
Inédii. 


244  Joaquim  Bolet  y  Sisó 


IV 

(Volum  II,  plana  40). 


I  Agost  1257. 

Establiment  per  Don  Jaume  I  de  la  moneda  de  tem. 

Pateat  universis  :  Quod  cum  moneta  Barchinone  succrescente  perfido- 
rum  et  falsariorum  malicia  per  nimiam  amixtionem  false  monete  sit  adeo 
viliíicata,  quod  in  grave  dispendium  populorum  vix  comercia  inter  mer- 
catores  morè  solito  contrahuntur,  et  victualia  et  aliè  res  necessarie  ven- 
duntur  carius  ultra  modum.  Idcirco  Nos  Jacobus  Dei  gratia  Rex  Arago- 
num,  Maioricarum,  et  Valentiae,  Comes  Barchinone,  et  Urgelli,  et  Dominus 
Montis  Pessullani  subditorum  nostrorum  instantibus  periculis  occurrentes, 
et  in  futurum  eorum  necessitatibus  salubriter  providere  curantes,  delibe- 
rato  consilio  ordinamus,  et  statuimus;  quod  nova  moneta,  que  sit  semper 
perpetua,  per  nos  et  nostros  fideles  quos  ad  hoc  duxerimus  ordinandos 
cudatur  in  Barchinona.  Et  sit  legalis  moneta  ternalis,  et  sint  denarii  et  oboli 
eiusdem  legis  et  signi  :  ita  quod  in  lege  et  signo  nulla  differencia  sit  inter 
denarios  et  obolos.  In  pondere  autem  sit  talis  differencia,  quod  de  una 
marcha  monete  aleyada,  exeant  decem  et  octo  solidos  denariorum,  et  de 
una  marcha  exeant  viginti  solidos  obolorum.  Ita  quod  fiat  operatio  obolo- 
rum  de  duobus  solidis  pro  qualibet  libra  denariorum.  Hanc  autem  mo- 
netam,  Nos  Jacobus  Dei  gratia  Rex  praedictus  et  filius  noster  Infans  Petrjs 
heres  Cathalonie  per  nos  et  omnes  successores  nostros  in  perpetuum  sub 
praedicta  lege,  pondere,  et  signo  promittimus  vobis  universis  civibus 
Barchinone  et  omnibus  aliis  nostris  subditis  Cathalonie  licet  absentibus, 
firmiter  tenere,  observaré,  deffendere,  et  custodire  et  numquam  aliquo 
tempore  mutare  sub  alia  forma,  lege,  pondere,  vel  signo;  fatiemus  etiam 
eam  recipi  et  currere  in  omnibus  Comitatibus,  Civitatibus,  villis,  castris, 
et  terris  et  locis,  in  quibus  barchinonensis  moneta  currere  consuevit  huc- 
usque,  et  specialiter  in  Rossillone,  Ceritanie,  Confluenti  et  Valle  aspirii,  sic 
quod  in  predictis  locis,  vel  aliquo  eorum  non  currant  Malgurientium, 
nec  aliqua  alia  moneta,  nisi  tamen  dicta  moneta  nostra  barchinonensis. 
Et  cum  in  íuturis  temporibus  occurrerit  necessitas,  ita  quod  propter  in- 
digenciam  monete  opporteat  nos  vel  succesores  nostros  plus  de  ipsa  moneta 
facere  operari  vel  cudi,  tunc  requisito  consilio  Episcopi,  et  Proborum  ho- 


Les  Monedes  Catalanes  245 

minum  civitatis  Barchinone  faciamus  cudi  sive  operari  de  ipsa  moncta  in 
quantitate  temperata  et  secundum  quod  necessitas  requisierit,  in  eadem 
tamen  lege,  pondere  et  signo,  ita  quod  per  illam  operationem  predicta  mo- 
neta  barchinonensis  non  mutetur,  ncc  minuctur,  vel  in  aliquo  defraudetur. 
Volumus  eliam  et  ordinamus,  quod  probi  homines  barchinone  eligant 
ex  se  duos  probos  viros,  et  íideles  in  custodiam  dicte  monete,  et  illis  quos 
ipsi  ad  hoc  elegerint  quomodocumque  moneta  operari,  vel  cudi  contigerit 
comittimus  nos  de  presenti  guardam  sive  custodiam  dicte  monete  :  ut  ipsi 
custodes  observent  operationem  predicte  monete,  et  legaliter  eam  operari 
et  cudi  faciant.  ítem  statuimus  et  ordinamus,  et  promittimus  bona  fide  per 
nos  et  successores  nostros  quod  falsarios  monete  predicte,  si  qui  inventi 
fuerint,  eorumque  defensores,  adiutores,  receptatores,  occultatores,  et 
omnes  qui  scienter  ad  falsandam  predictam  monetam  prebuerint  assen- 
sum,  consilium  vel  iuvamen,  totis  viribus  persequimur,  et  expugnabimus, 
et  in  rebus  et  corpore  puniemus.  Decernendo  etiam  statuimus,  quod  cas- 
tra et  possessiones,  et  bona  omnia  eorum  sint  ipso  facto  confiscata  nostris 
usibus  applicanda,  et  promittimus  legaliter  per  nos  et  omnes  nostros  suc- 
cessores, quod  castra,  possessiones  et  bona  praedictorum  quecumque  ista 
de  causa  acceperimus,  vel  occupaverimus,  numquam  ipsis  criminosis  vel 
eorum  heredibus  restituemus,  nec  aliquam  emendam  inde  eis  faciemus, 
riQC  inde  eis  veniam  aliquam  faciemus.  Promittimus  etiam  per  nos  et  suc- 
cessores nostros,  quod  nunquam  operationem  vel  lucrum  dicte  monete  ven- 
demus  vel  vendi  permittemus.  Promittimus  etiam  per  nos  et  succesores 
nostros  quod  unquam  à  vobis,  vel  ab  aliis  subditis  nostris  non  petemus, 
vel  exigemus  monetaticum  vel  receptionem  aliquam  ratione  dicte  monete. 
ítem  promittimus  per  nos  et  successores  nostros,  quod  per  nos  vel  in- 
terpositam  personam  non  petemus  vel  impetrabimus  gratiam.  indulgen- 
ciam,  vel  dispensacionem  à  domino  papa  vel  successoribus  suis,  quod 
contra  predicta,  vel  aliqua  de  predictis  veniamus  :  immo  promittimus 
quod  rogabimus  doniinum  papam,  et  ab  eo  impetrabimus,  quod  excom- 
municacionis  sententiam  íerat  contra  nos  et  successores  nostros  de  pre- 
senti si  contra  predicta  veniremus,  vel  aliqua  de  predictis,  et  etiam  contra 
fdisarios  dicte  monete  fautores,  receptatores,  et  qui  eis  aliquod  dederint 
auxilium,  consilium,  vel  iuvamen.  ítem  statuimus  et  mandamus  omnibus 
subditis  nostris,  et  specialiter  campsoribus  et  numulariis  presentibus  et 
futuris,  quod  iurent,  quod  si  invenerint  aliquem  vel  aliquos  falsos  dena- 
rios  de  dicta  moneta,  tenentes,  habentes  vel  utentes,  quod  requirant  unde 
eos  habuerint,  et  frangant  incontinenti  omnes  falsos  denarios,  quos  inve- 


246  Joaquim  Botet  y  Sisó 

nerint,  tenendo  in  tabulis  eorum  forfices,  cum  quibus  eos  frangant;  et 
denuntient  et  ostendant  vicariis  et  aliis  officialibus  nostris  eos  qui  dictos 
falsos  denarios  tenuerint,  habuerint,  vel  usi  fuerint  scienter,  secundum 
quod  iustum  fuerit  puniendos.  ítem  volumus,  et  mandamus,  et  statuimus, 
quod  omnes  successores  nostri  et  heredes  in  Cathalonia  unus  post  alium 
in  perpetuum  cum  inceperint  regnaré,  iurent  et  confirment  publice  pre- 
dictam  monetam  perpetuam,  et  omnia  que  superius  continentur.  Et  hec 
omnia  predicta  et  singula  Nos  Jacobus  dei  gratia  Rex  predictus,  et  nos 
infans  Petrus  iieres  Cathalonie  filius  ejus,  promlttimus  per  nos  et  omnes 
successores  nostros  in  perpetuum  attendere,  complere,  et  observaré,  et 
numquam  in  eis  in  aliquo  contravenire.  Et  hec  omnia  supradicta  promit- 
timus  deo,  et  votum  facimus  solemne  iurantes  per  deum  et  eius  sancta 
quatuor  Evangelia  manibus  nostris  corporaliter  tacta.  Actum  est  hoc  ka- 
lendas  Augusti  anno  domini  .m.  cc°.  quinquagesimo  octavo.  Signum  Ja- 
cobi  dei  gratia  Regis  Aragonum,  Maioricarum,  et  Valentie,  Comitis  Bar- 
chinone,  et  Urgelli,  et  domini  Montispessullani.  Signum  Infantis  Petri 
Il•lustris  Regis  Aragonum  filii,  et  heredis  Cathalonie,  qui  predicta  omnia 
et  singula  iuramus,  vovemus,  laudamus,  concedimus  et  perpetuo  confir- 
mamus,  appositum  per  manum  Guillelmi  de  Turre  scriptoris  nostri,  de 
mandato  nostro,  octavo  Kalendas  Septembris,  loco,  et  anno  prefixis.  Testes 
huius  rei  sunt  Raymundus  Vice-Comes  Cardone,  Guillelmus  de  Cerviiio- 
ne,  Petrus  de  Berga,  Gaucerandus  de  Pinós,  Raymundus  de  Guardia, 
Geraldus  Vice-Comes  Caprarie.  Arnaldus  Guillelmi  de  Cartayano,  Arnal- 
dus  de  Vila  de  mager. 

Signum  Jacobi  de  montejudaico,  qui  mandato  domini  Regis,  hec  scribi 
fecit  loco,  die,  et  anno  prefixis. 

Quod  privilegium  laudavit  et  approbavit  dominus  Rex  Jacobus  nunc 
regnans  in  prima  cúria  quam  celebravit  in  civitate  Barchinone  cuius  con- 
firmacionis  series  dinoscitur  esse  talis. 

ítem  confirmamus  et  concedimus  in  perpetuum  monetam  barchinonen- 
sem  perpetuam  de  terno  secundum  formam  privilegii  ipsius  monete. 

Arxiu  Corona  Aragó  :  Registre  24,  fs.  69  y  70. 

Salat  :  Tratado,  etc,  t.  II,  document  n.  VII  (ab  alguna  omissió). 


Les  Monedes  Catalanes 


V 

(  Vulum  II,  plana  44). 


247 


19  Abril  1222  ?• 


Confirmació  als  aragonesos  de  la  moneda  jaquesa  últimament 
encunyada  pel  rey  Dun  Pere,  feta  per  son  fill  Don  Jaume  I. 

Manifestum  sit  omnibus.  Quod  nos  lacobus  Rex  etc,  habito  diligenti 
consilio  et  tractatu  cum  domina  Regina  uxore  nostra  et  venerabilibus  pa- 
tribus  S.  dei  gràcia  Cesar-augustani  et  garsia  oscensis  et  G.  tirasonensis 
Episcopis  ac  fratre  G.  de  allaco  magistro  templi  et  fratre  fulcone  magis- 
tro  domus  hospitalis,  nec  non  et  dilectis  nostris  nunone  sancii  karissimo 
consanguineo  nostro,  Ex.  cornelii,  blasco  de  aiagone  maiori  domus  ara- 
gonis,  Atone  de  Foscibus,  Assallito  de  Gual,  Guillelmo  de  Alcalano,  et  cum 
quibusdam  aliis  baronibus  nunc  apud  Oscam  in  nostra  cúria  congregatis, 
Considerantes  quod  secundum  statum  in  quo  est  hoc  tempore  terra  nostra, 
bonum  est  et  utilis  nobis  et  regno  nostro  ut  monetam  iaccensis  que  tem- 
pore recordationis  inclite  domini  Petri  Regis  Arag.  patris  nostri  uhimo  fac- 
ta  fuit  quam  nos  cum  alio  instrumento  jam  confirmavimus  in  Ilerda,  in 
suo  valore  consistat  et  a  nobis  iterum  confirmetur  :  cum  hanc  presenti  scri- 
ptura  de  predictorum  omnium  consilio  et  assensu  supradicta  moneta  jac- 
cense  denuo  confirmamus,  a  presenti  scilicet  die  quo  hec  carta  scribitur 
usquead  proximum  sanctum  Michaelem  et  a  proximo  festo  sancti  Michelis 
septembris  usque  ad  .vij.  annos  proxime  et  continue  completos.  Quam 
iterum  volumus  et  statuimus  ut  fideliter  et  inviolabiliter  observetur  et 
accipiatur  publice  ab  omnibus  et  ubique  ubi  et  [a  quibus]  accipi  solet 
secundum  statuta  predecessorum  nostrorum.  Promittimus  igitur  in  fide  et 
legalitate  nostra  quod  non  faciemus  nec  fieri  permittemus  vel  consen- 
ciemus  cudi  aut  fabricari  monetam  jaccensis  figura  vel  alterius  quilibet 
auream  vel  argenteam  sive  cupream  aut  cuiuslibet  metalli  vel  modi  istius 
valoris  cuius  est  modo  moneta  supradicta  vel  alterius  cuiuslibet  valoris  nec 
istam  mutabimus  et  [augebimus]  numero  aut  diminuemus  penso  et  iege, 
sed  sola  illa  jaccensis  moneta  tocius  populi  Regni  nostri  Arag.  sit  conten- 
tus  que  fabricata  fuit  ultimo  tempore  recordationis  inclite  patris  nostri 
usque  ad  terminum  superius  constitutum.  Nec  súper  eadem  moneta 
jaccensis  quam  ut  dictum  est  inviolabiliter  et  irrefragabiliter  mandamus 


248  Joaquim  Botet  y  Sisó 

CLirrere  publice  usque  ad  predictum  tempus,  statutum  novum  aliquod  vel 
mandatum  persolutionis  ullatenus  faciemus  nec  fieri  consenciemus  vel  per- 
mittemus.  Convenimus  etiam  bona  fide  et  sine  dolo  et  absque  aliqua  cavi- 
lacione  verborum  quod  contra  hec  predicta  vel  eorum  aüquid  non  venie- 
mus  verbo  vel  facto  nec  permitemus  ad  (sic)  paciemur  personam  aliquam 
contravenire  racione  aliqua  sive  causa.  Et  ut  predicta  melius  et  firmius  ob- 
servetur  Nos  dictus  J.  Rex  Arag.  Comes  Barch.  et  dominus  Montispesulani 
liber  tactis  corporaliter  sanclis  iiij  evangeliis  et^  juramus  nos  omnia  supra- 
dicta  et  singula  fideliter  et  inviolabiliter  observaturos  et  facturos  íirmiter 
observari.  Et  nos  quidem  Alienor  Regina  Arag.  Comitissa  barch.  et  domina 
Montispesulani,  in  nostra  bona  fide  et  legalitale  promittimus  vobis  omnibus 
populis  Aragón.,  quod  predicta  omnia  et  singula  servabimus  bona  fide 
et  faciemus  inviolabiliter  observari.  Nos  vero  Blascus  de  Alagone,  maior 
domus  arag.,  Ato  de  foscibus  et  G.  de  alcalano  mandato  domini  Regis  per 
ipsum  et  nos  tactis  liber  sanctis  iiij  °'"  evangeliis  corporaliter  et  ^  juranius 
quod  predicta  omnia  et  singula  fideliter  observabimus  et  faciemus  inviola- 
biliter observari.  Datam  Oscen.  xiij  kalendas  madii  Era  M.^cc.^  L.^  nona. 
Anno  domini  m.cc.xx.  secundo,  per  manum  petri  vitalis  Arch.  tirason.  et 
notarii  nostri  ab  A  gramatici  scripta  eius  mandato. 

Arxiu  Corona  Aragó  :  Cartes  reyais  de  Don  Jaume  I,  n.  i5i. 
Inédil. 


VI 

(Volum  II,  plana  44). 


16  Març  1224. 


Abolició  per  Don  Jaume  I  de  la  moneda  nova  qiC  havia  fet 

encunyar  a  Jaca  y  confirmació  als  aragonesos  per  deu  anys  de  la 

moneda  jaquesa  de  son  pare  lo  rey  Don  Pere. 

In  Christi  nomine  Sit  notum  cunctis.  Quod  nos  Jacobus  Dei  Gracia  Rex 
Aragonis,  Comes  Barchinone  et  dominus  Montispesulani,  una  cum  sere- 
nissima  A.  per  eandem  Regina  Comitissa  et  domina  eorundem  et  quilibet 
nostrum  in  solidum,  attendentes  quod  sapiencium  est  mutare  consilium, 
nec  etiam  videtur  mutare  propositum  qui  in  melius  iddeducit,  inspectis 
publicis  instrumentis  que  de  confirmacione  monete  jaccensis  que  facta  fue- 
rat  ultimo  nomine  P.  bone  memorie  patris  nostri,  quam  tactis  sacrosanciis 


Les  Monedes  Catalanes  240 


quatuor  evangeliis  per  decenium  nos  promisimus  servaturos  ut  in  eisdem 
instrumentis  plenius  continetur,  receptis  nuper  literis  Venerabilis  patris  no- 
stri  S.  Archiepiscopi  Terrachone  per  quas  de  eadem  moneta  inviolabilitcr 
conservanda  nos  monuit  diligenter,  habito  consilio  et  tractatu  cum  vene- 
rabilibus  patribus  S.  Cesarauguste,  Berengarii  Ilerdensis  Episcopis  et  nobi- 
libus  viris  Dompno  Comitè  Sanció  magno  patruo  nostro  et  karissimo  con- 
sanguineo  nostro  dompno  Nunone  Sancii  ac  nobilibus  viris  G.  Comitè  Ur- 
gelli   Více- Comitè  Caprarie,  et  Petro  Aunisii,  et  tota  Cúria  nostra  apud 
Darocham  noviter  constituta,  assensu  eciam  et  consilio  fidelium  nostrorum 
civium  Cesarauguste  et  Ilerdensium  et  Oscensium  et  proborum  hominum 
villarum  principalium  Aragonis  qui  ad  hoc  specialiter  fuerant  convocati; 
bono  animo  et  gratuita  voluntate,  nec  seducti  nec  in  aliquo  circumventi, 
immoconsulte  et  ex  certa  sciencia,  confitentes  et  asseverantes  nos  esse  maio- 
res  quindecim  annorum,  monetam  novam  que  nostra  impresa  imagine  et 
nomine  suprascripto  modo  de  novo  inconsulte  cudi  fecimus  et  jactavimus 
apud  laccam.  et  totum  quod  súper  solucionibus  fecimus  debitorum,  et  in- 
strumenta inde  confecta,  et  quidquid  ex  eisdem  sequitur,  cassamus  et  con- 
suite  penitus  reprobamus  non  obstantibus  pacto  vel  etiam  constituto  quod 
de  eadem  nova  moneta  tenenda  fecerimus  ullo  modo.  Unde  monetam  vete- 
rem  supradictam  factam  nomine  et  tempore  patris  nostri  et  confirmaciones 
ipsius  et  instrumenta  inde  confecta  diversis  temporibus.  in  omnibus  et  per 
omnia  confirmamus,  districte  mandantes  et  firmiter  statuentes.  ut  predicta 
moneta  facta  nomine  et  tempore  patris  nostri,  ab  hac  die  in  antea  usque  ad 
instans  festum  Beati  Michaeiis  et  ab  eodem  íesto  usque  ad  decenium  con- 
tinue  completum,  comuniíer  accipiatur  ab  omnibus  et  ubique  ubi  et  a  qui- 
bus  secundum  statuta  predecessorum  nostrorum  accipi  solet  atque  usque 
ad  finem  predicti  temporis  inviolabilitcr  et  irrefragabiliter  in  suo  valore 
consistat  aliquo  non  obstante.  Promittimus  insuper  quisque  nostrum  in 
solidum  vobis  Petro  Aldegario,  Bartolomeo  iterii,  Bartolomeo  deteri,  Gui- 
llelmo  Boi,  Petro  de  Calzada,  Dominico  de  Monte  Aiteto  et  toti  universitati 
Cesarauguste,  et  vobis  Raimundo  Seinoro,  Raimundo  Petro,  Petro  de  To- 
lono.  Arnaldo  de  valseguer.  Guillelmo  de  Sematano,  Raimundo  Rotundo, 
Michaeli  de  Xamontaguda  et  Bernaido  Oromir  et  toti  Universitati  Ilerdensi 
pro  vobis  et  pro  omnibus  nobis  subditis  et  eorum  nomine  stipuiantibus, 
quod  usque  ad  finem  temporis  supradicti.  neque  in  regno  nostro  nec  alibi 
faciemus  aut  lieri  permitemus  vel  etiam  consenciemus  cudi  aut  fabricari 
monetam  laccensem  figure,  vel  alterius  cuiuslibet,  auream  vel  argenteam 
sive  cupream  aut  cuiuslibet  metalli,  vel  modo  istius  valoris  cuius  est  modo 

Institu:  d'Estudis  Catalans.  32 


25o  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

moneta  predicla  vel  alterius  cuiuslibet  valoris,  nec  istam  mutabimus  vel  au- 
gebimus  numero,  aut  diminuemus  penso  vel  lege,  nec  de  ipsa  amplius  facie- 
mus,  set  sola  illa  laccensis  monela  que  facta  fuit  ultimo  tempore  patris  no- 
strique  usque  modocucurrit  publice  totus  pop  ui  us  regni  nostrisitcontentus, 
usquead  terminum  supradictum,  nec  súper  eadem  moneta  laccensis quam  ut 
dictum  est  inviolabiliter  et  irrefragabiliter  mandamus  currerepublice  ad  ter- 
minum supradictum,  statutum  novum  aliquid  vel  mandatum  vel  totum  so- 
lucionum  ullatenusfaciemus  nec  fieri  consensu  verbo  vel  opere  velaliter  per- 
mitemus,  et  si  factum  est  non  teneat  ullo  modo.  Convenimus  eciam  vobis 
omnibus  bona  fide,  quod  sine  dolo  et  absque  cavillatione  verborum,  quod 
contra  hec  predicta  vel  eorum  aliquid  vel  bonum  intellectum  vestrum  non 
veniamus  verbo  vel  facto,  nec  venire  aliquem  vel  aliquos  permitemus  nec 
eiiam  paciemur.  Ad  hec  de  consilio  comuni  et  expressa  voluntate  omnium 
predictorum  et  eciam  populorum  quorumlibet  terre  nostre  irrefragabile 
constitucione  saccimus,  ut  si  qua  persona  quacumlibet  ingènua  vel  alia 
persona  cuiuscumque  sit  condicionis  vel  sexus  inventa  fuerit  vel  convicta 
istius  valoris  vel  alterius  laccensis  figure,  eciam  auctoritate  nostra,  quod 
absit,  cudere  aut  fabricaré  monetam,  omnia  bona  ipsius  mobilia  et  im- 
mobilia  confiscentur,  et  ipse  vel  ipsi  ipso  juri  facti  traditores,  ad  fòrum 
Aragonis  et  Bauzatores  ad  fòrum  Catalonie  et  hostes  publici  regni  nostri 
de  toto  regno  nostro  si  ingenuus  vel  ingenui  fuerint  expellantur,  et  ex- 
ponantur  atque  subiaceant  persecutioni  omnium  subiectorum  nostrorum  ; 
et  si  forte  illam  personam  vel  illas  personas  ex  predicta  persecutione  in- 
terfici  vel  ledi  in  personis  vel  rebus  quomodocumque  contigerit,  ipsius 
mortis  vel  lesionis  vel  dampni  dati,  ulcio  vel  repetició  in  posterum  ab 
aliquo  non  requiratur  vel  fiat,  set  persecutores,  lesores,  interfectores  tuii 
permaneant  et  nostra  contra  omnes  firma  et  pròpia  proteccione  muniti, 
ita  quod  nuUa  petitio  sive  actio  realis  personalis  vel  mixta,  civilis  vel 
etiam  criminalis  competat  contra  eos,  et  de  omnibus  hiis  et  singulis  eri- 
mus  vobis  in  iure  et  extra  jus  guarentes  adjutores,  valitores  et  legitimi  de- 
fensores, et  ad  ea  conservanda  totis  viribus  dabimus  operam  efficacem, 
excepcione  aliqua  non  obstante.  Quod  si  forte  aliquis  nobilium  consiliaro- 
rum  nostrorum  vel  omnes  vellent  nos  inducere  aut  forte,  quod  absit,  indu- 
cere  quoquomodo  vel  contra  statuta  superius  posita  vel  eorum  aliquid 
veniremus,  volumus  et  spontanei  consentimus,  ut  venerabilis  pater  noster 
Terrachone  Archiepiscopus,  tam  nos  quam  consiliarios  nostros  per  exco- 
municationem  personarum  et  regni  interdictum  a  predicta  illicita  pre- 
sumpcione  compescat,  et  omnes  populi  terre  nostre,   circa  suscepcionem 


Les  Monedes  Catalanes  aSi 

illius  monete  que  contra  staluta  prcdicta  cuderctur  ab  obcdicncia  nos- 
tra et  íidelitate  sint  pcnitus  absoluti.  Vokimus  etiani  et  mandamus 
quod  omnes  homines  civitatum  et  villarum  principalium  a  quatuordecim 
annis  et  supra,  vel  vii;inti  de  adenantatis  cuiuslibet  civitatis  vel  ville  pr(í 
tota  universitate  annis  singulis  usque  ad  predictum  decenium  completuni 
jurent  quod  predicta  omnia  observent,  et  dent  operam  quantamcumque 
poterint  verbo  vel  facto  quod  irrefragabiliter  observentur  non  obstante  con- 
trario nostro  mandato  v:!  constituto  facto  vel  etiarn  facicndo.  Renuncian- 
tes  quantum  ad  predicta  et  singula  beneficio  minoris  etatis,  et  omni  juri  et 
furo  et  consuetudini  scriptis  et  non  scriptis  et  omnibus  aliis  que  nobis  in 
hoc  possent  prodesse  et  vobis  obesse.  Imponentes  perpetuum  silencium 
nobis  et  successoribus  nostris  in  omnibus  et  singulis  que  contra  statuta 
predicta  possemus  inducere  ullo  modo.  Recipientes  vos  et  omnes  nostros 
subditos  et  alios  populós  universos  cuiuscumque  sint  condicionis  vel  sexus 
in  fide  dei  et  legalitate  nostra.  Et  si  aliquid  verbum  est  hic  positum  am- 
biguum  vel  obscurum  vestre  interpretacioni  relinquimus  declarando,  et  si 
aliquid  verbum  deest  quod  positum  pro  vobis  faceret,  intelligatur  supe- 
rioribus  interclusum  :  Confitemur  etiam  nos  tria  monetatica  cum  isto 
quod  modo  a  vobis  accipimus  pro  confírmationibus  eiusdem  monete  ac- 
cepisse.  Renunciantes  exceptioni  non  numerate  peccunie  et  non  tradite  rei. 
jurantes  per  deum  nos  lacobus  Rex,  tactis  corporaliter  sacrosanctis  qua- 
tuor  evangeliis  et  cruce,  hec  omnia  et  singula  supradicta  nos  inviolabiliter 
servaturos  et  faciemus  ea  ab  omnibus  irrefragabiliter  observari.  Et  Xos 
S.  dei  gràcia  terrachonensi  archiepiscopus,  promittimus  bona  fide  vobis 
omnibus  supradictis,  quod  cum  suffraganeis  nostris  episcopis,  quantum 
in  nobis  fuerit  et  poterimus,  faciemus  per  excommunicalionem  et  inter- 
dictum  Regni  firmiter  observari.  Et  Nos  A.  dei  gràcia  regina  predicta 
promitimus  vobis  civibus  et  populis  supradictis  in  manibus  venerabilium 
patrum  S.  cesarauguste,  Berengarii  Ilerdensis  Episcopi,  nos  hec  omnia 
et  singula  observaré,  dantes  perabolam  dilecto  nostro  Petro  Lupiz  de  Sa- 
dava  ut  hec  súper  animam  nostram  juret.  Et  ego  Petrus  Lupiz  de  Sadava 
supradictus,  hec  omnia  per  deum,  tactis  sacrosanctis  quatuor  evangeliis 
et  cruce,  súper  animam  domine  Regine  juro.  Nos  etiam  Comes  Sancius  et 
P.  Aunisii,  mandato  predictorum  dominorum  Regis  et  Regine  promittimus 
vobis  civibus  et  populis  supradictis  bona  fide  in  manibus  predictorum 
episcoporum,  quod  quantum  in  nobis  fuerit  et  poterimus,  occulte  et  etiam 
manifeste  predicta  omnia  observabimus  et  faciemus  inviolabiliter  observa- 
ri: etiam,  quod  absit,  si  predicti  domini  Rex  et  Regina  vel  eorum  aller  in 


252  Joaquim  Botet  y  Sisó 

contrarium  niterentur,  Ego  etiam  Nuno  sancii  juro  per  deum,  tactis  sacro- 
sanctis  quatuor  evangeliis  et  cruce,  me  omnia  predicta  et  singula  quantum 
in  me  fuerit  et  potero  fideliter  observaré,  etiam  si  dicti  domini  Rex  et  Re- 
gina vel  eorum  alter  contrariam  ostenderint  voluntatem.  Nos  etiam  lacobus 
Rex  predictus  confitemur  totam  peccuniam  de  predictis  monetaticis  accep- 
tam  esse  conversam  in  nostris  pignoribus  redimendis  et  ad  nostrum  como- 
dum  et  profectum.  Datum  apud  Darocham,  Quintodecimo  Kalendas  Apri- 
]is,  Anno  domini  MCCXXIIIt'°,  sub  era  MCCLX  prima  {Seguexen  les 
Jirmes). 

Arxiu  Corona  Aragó  :  Pergamí  n.  226  de  Jaume  I. 
Inèdit. 


VI  ib) 

(Volum  II,  plana  45  ) 


1 1  Abril  1262. 


Confirmació  pontificia  de  disposicions  sobre  moneda  jaquesa 

diciadas  per  Don  Jaume  I  en  i5  d'octubre  de  i2^(5 

y  12  d'agost  de  1 260. 

Hoc  est  translatum  fideliter  factum  .xvj°.  kalendas  Septembris,  Anno 
domini  Millesimo  .cc.lxx.  octavo  scriptum,  a  quadam  littera  in  pergameno 
scripta,  bulla  plumbea  domini  pape  pendente  sigillata,  cuius  tenor  talis  est. 
Urbanus  Episcopus  servus  servorum  dei  Venerabilibus  patribus  Episcopis 
et  Dilectis  filiis  prelatis  et  clericis  nec  non  baronibus  et  uniuerso  populo 
Regni  Aragonum  Salutem  et  appostolicam  benedictionem.  lustis  petentium 
desideriis  dignum  est  nos  facilem  prebere  consensum  et  vota  que  a  racio- 
nis tramite  non  discordant  eíïectu  prosequente  complere.  Sane  petició 
vestra  nobis  exhibita  continebat  quod  cum  Karissimus  in  xristo  filiíis 
noster  Il•lustris  Rex  Aragonum,  ad  vestre  supplicacionis  instanciam,  duxe- 
rit  statuendum  ut  moneta  laccensis  quam  idem  Rex  cudi  faciebat,  sub 
eisdem  lege  pondere  ac  figura  sub  quibus  cudebatur  expendi  debeat 
ac  eciam  incommutabiliter  perseveraré  :  Ita  quod  nec  ab  ipso  Rege  nec 
eciam  a  suis  heredibus  vel  successoribus  destrui  vel  mutari  seu  minui 
vel  augeri  nec  alia  moneta  ab  ipsis  cudi  debeat,  prestito  súper  hoc  a 
Rege  predicto  corporaiiter  juramento  prout  in  litteris  inde  confectis 
plenius  continetur;  Nos,  vestris  devotis  supplicacionibus  inclinati,   quod 


Les  Monedes  (Catalanes  253 

súper  hoc  ab  eodem  Rege  proxide  ac  racionabiliter  factum  est,  raiuni  lia- 
bentes  et  gratum,  illud  auctoritate  appüstolica  confiri-namus  et  prescniis 
scripti  palrücinium  communimus.  tcnurem  litteraruiii  ipsarum  de  vcrbo  ad 
verbum  presentibus  inserí  facientcs  qui  talis  est.  In  xristi  nomine  :  Cu:ii 
status  et  securitas  Regnorum  ab  ipso  habeant  procedere  qui  est  Rex  Rc- 
gum  et  dominus  dominancium  et  supra  ipso  a  prelatis  ecclesiaslicis  et  terre 
baronibus  ordinanduin,  Nos  Jacobus  dei  gràcia  Rex  Aragonis  et  Regni 
Maiorice,  Comes  Barchinone  et  l'rgelli  et  dominus  Montispesulani,  ge- 
neralem  curiam  apud  Montemsonum  duximus  convocandam,  ad  quani 
convenientibus  venerabilibus  Guillelmo  dei  gràcia  Tarrachonensis  Ecclesic 
procuratorio,  Berengario  Barchinonensi  Episcopo  Cancellario  nostro,  Ber- 
nardo  Cesarauguste,  Garcia  Tirosonense,  Bernardo  Vicensi,  Poncio  Dcr- 
tusensi  Episcopis,  multisque  aliis  tam  abbatibus  quam  ceteris  aliaruni 
Ecciesiarum  prelatis  pro  suis  conventibus  destinatis:  Et  reverendis  íratri- 
bus  hugonem  de  iMontelauro  Magistro  Templi,  de  filialquerio  iMagistro 
Hospitalis,  et  de  ordine  predicatorum  fratre  Raimundo  de  pennaforti  fraire 
Michaele  et  fratre  Guillelmo  de  barbérano,  et  de  ordine  minorum  fratre  il- 
luminato  et  fratre  Guillelmo  de  Sede,  et  fratre  G.^  de  cervaria  mona- 
cho  populeti  :  ítem  nobilibus  scilicet  dompno  ferrando  Infante  Aragonis 
patruo  nostro,  Comitibus  dompno  Nunone  Sancii  consanguineo  nosti'u. 
Rogerio  Bernardi  fuxensi,  Poncio  Hugonis  empuriarum,  Poncio  ürgo- 
llensi.  Gerardo  Vicecomite  de  Capraria  :  ítem  magnatibus  de  Cathalu- 
nia,  G.°  de  Cardona  et  R.^  Berengarii,  G.°  et  Petri  de  Montechateno, 
Bng.°  de  Podio  viridi,  G.°  et  bng.°  de  angularia,  Bndo.  de  portela,  hii- 
gone  de  mataplana.  Gauçerando  de  pinós,  Peiró  de  Bergua,  G.  de 
aquilone.  P.°  de  granyana  et  R.°  de  peralta,  Petro  vicecomite  de  Vi- 
lamuro,  Bndo.  Raimundi,  R.°  Guillelmi  de  Odena,  Bngr.°  de  Greel,  Pe- 
tro de  Cervera,  Jacobo  Raimundo  et  G.°  de  Cervaria,  Arnaldo  de  benasch 
de  Regno  Aragonis...  (etc,  etc).  Ad  honorem  dei  et  gloriose  virginis  xMarie 
et...  utilitatem  Regni  nostri  tam  in  spiritualibus  quam  in  temporalibus 
ibidem  de  consilio  predictorum  statuimus,  de  quibus  specialiter  fuerunt 
Capitula  tria  annotala  :  Primum  de  obsidione  et  captione  Civitatis  Valen- 
cie,  Secundum  de  pacis  observacione  inter  nostros  subditos,  Tercium 
de  presentis  monete  Jaccensis  securitate  ac  perpetua  firmitate,  unde  cum 
inter  cetera  temporalia  quibus  indiget  status  terre  istud  sit  precipiuum  quo 
carere  homines  non  possunt,  Idcirco  in  hoc  articulo  quedam  statuimus 
que  ad  maiorem  huius  rei  pertinet  firmitatem,  íuit  igitur  de  concilio  om- 
nium   predictorum  supplicatum  nobis  et  ctiam  pOc.tulatum  quod  firmam 


254  Joaquim  Botet  y  Sisó 

securitatem  huic  presenti  monete  Jaccensis,  servata  legis  pondera  et  figura 
que  nunc  habet,  valituram  perpetuo  prestaremus.  Nos  igitur,  piis  ac  justis 
eorum  supplicacionibus  inclinati,  statuimus  in  perpetuum  per  nos  et  omnes 
heredes  ac  successores  nostros  quod  presens  moneta  jaccensis  sub  eadem 
lege  pondere  et  figura  quam  nos  nomine  nostro  cudi  fecimus  et  formar!, 
in  omni  firmitate  secundum  quod  nunc  est  in  perpetuum  currat  publice 
atque  duret.  Ita  videlicet  quod  nec  a  nobis  nec  ab  heredibus  vel  successoribus 
nostris  destrui  valeat  vel  mutari  aut  de  novo  modo  cudi  minui  vel  augeri, 
ad  cuius  rei  perpetuam  firmitatem,  presentibus  omnibus  supradiclis,  Nos 
Jacobus  dei  gràcia  Rex  Aragonum  tactis  sacrosanctis  evangeliis  et  cruce 
domini,  nos  personaliter  pro  nobis  et  omnibus  heredibus  et  successoribus 
nostris  juramus  et  a  baronibus  nostris  juramentum  prestari  fecimus  sub 
forma  superius  comprehensa.  ítem  de  voluntate  nostra  venerabilis  predic- 
tus  procu^ator  Ecclesie  Tarrachone,  cum  assensu  predictorum  Episcopo- 
rum,  in  transgressores  invasores  conciliatores  contradictores  et  sucges- 
tores  in  contrarium  venientes  excomunicacionis  sentenciam  in  eadem  cúria 
ore  propio  promulgavit.  Mandamus  siquidem  atque  precipimus  firmiter  et 
districte  conciliariis  et  nostris  subditis  universis  tam  Civitatum  quam  vi- 
llarum  et  castrorum  in  quibus  moneta  supradicta  currit  et  currere  con- 
suevit,  quod  a  quatuordecim  annis  et  supra  unusquisque  súper  hiis  obser- 
vandis  juxta  suum  posse  prestet  et  prestari  faciat  sacramentum  quod  nichil 
contra  premissa  tam  a  se  quam  a  successoribus  et  heredibus  suis  in  aliquo 
atemptetur  nec  aliquod  contrarium  fieri  paciatur.  Promitimus  insuper 
bona  fide,  nos  pro  viribus  laboraré  ut  presens  scriptum  a  summo  pont^ifice 
confirmacionis  graciam  consequatur  :  propter  hanc  igitur  specialem  gra- 
ciam  supradictam  quam  vos  domine  Jacobe  Rex  predicte  ad  peticionem 
nostram  et  suplicacionem  liberaliter  exhibitis,  Nos  omnes  prefati,  pro  conci- 
liïs villis  et  castris  nostris  et  dominii  nostri,  obligamus  nos  ipsos  et  heredes 
et  successores  nostros,  quod  omnes  habitaníes  pro  singulis  domibus  va- 
lentes sumam  decem  aureos  vel  ultra  de  septenio  in  septenium  vobis  et 
heredibus  et  successoribus  vestris  dare  unum  morabatinum  tantum  modo 
teneatur.  Quilibet  autem,  licet  non  sit  habitator  alicuius  domus,  si  ipsius  fa- 
cultas  non  (sic)  ascendit  summa  decem  aureorum  unum  morabatinum  per- 
solvat  similiter  atque  pectet :  Et  in  hoc  mittant  et  donent  tam  homines  reli- 
gió sum  sive  ordinum  et  Ecclesiarum  quam  nostri.  Datum  in  generali  cúria 
apud  Montemsonum  Idus  octoris,  Era.  Mil•lèsima,  cc.lxx.  Quarta,  anno 
Millesimo.  cc.°  Trigesimo  sexto.  Signum  gg  Jacobi  dei  gràcia  Regis  Ara- 
gonum et  Regni  Maiorice,  Comitis  barchinone  et  vrgelli  et  domini  mon- 


Les  Monedes  Catalanes  255 

tispesulani.  huius  rei  testes  et  juratores  sunt  dompniis  ferrandus  Infans 
Aragonis,  dompnus  Bn.  G.  hugo  de  mataplana,  bn.  de  portella,  Gau- 
cerandus  de  pinós,  P.  cornelii  mayordomus  aragonis,  Rodcricus  de  11- 
çana,  Eximinus  de  vrrea,  dompnus  blaschus  de  Alagone,  Artaldus  de 
luna,  blaschus  massa,  Dompnus  nuno  sancii,  Poncius  liugonis  comes 
empuriarum.  Poncius  comes  Urgelli,  Gerardus  vicecomcs  Caprarie,  Petrus 
Potii  Jusiicie  aragonis.  Eximinus  Petri  repositarius  Aragonis.  P.  aroez  de 
Rocha,  G.  de  montechateno,  P.  de  montechateno,  R.  Bereng.  de  Àger, 
R.  de  peralta,  Rogerius  bernardi  comes  fuxensis...  (etc,  etc).  Signum  Gui- 
llelmi  scribe  qui  mandato  domini  Regis  pro  domino  Berengario  barch. 
Epo.  Cancellario  suo  iianc  cartam  scribi  feci  loco  die  era  et  anno  pre- 
fixis. In  dei  nomine  Noverint  universi,  quod  nos  Jacobus  dei  gràcia 
Rex.  etc.  confitemur  et  recognoscimus  quod  universus  populus  Regni 
Aragonis,  Civitatis  Ilerdensis  et  aliarum  civitatum  et  villarum  in  quibus 
monela  Jaccensis  currit,  fecerunt  nobis  graciam  specialem  in  subsidium 
terre  sancte  quando  disposuimus  transííretare  ad  defïensionem  terre  sancte 
contra  populum  tartarorum,  videlicet  quod  nos  possemus  facere  cudi  et 
aucmentare  monetam  Jaccensem  usque  ad  quindecim  mille  marcharum 
argenti,  et  sit  moneta  ternencha  ad  undecim  denarios  et  obolus,  videlicet 
duodecim  mille  marcharum  denariorum  et  tria  mille  marcharum  obolo- 
rum;  Et  nos  istud  munus  sive  graciam  ab  eisdem  cum  graciarum  actioni- 
bus  recipientes,  promitimus  quod  dicta  Quindecim  mille  marcharum,  scili- 
cet  .xij.  miile  denariorum  et  tria  milia  obolorum  tantum  et  non  plus, 
faciemus  cudi  bene  et  fideliter  a  tempore  quo  incipiemus  operari  usque  ad 
annum  et  dimidium  sub  eadem  lege  pondere  tayllia  et  figura  que  nunc  est. 
Et  sit  talis  incisió,  quod  in  qualibet  marcha  denariorum  sint  decem  et  octo 
sol.  in  marcha  monete,  et  in  marcha  obolorum  sint  viginti  sol.  in  marcha 
monete,  adhibitis  custodibus  qui  a  civitatibus  et  villis  predictis  fuerint  de- 
putati.  Concedimus  etiam  et  approbamus  per  nos  et  successores  nostros, 
quod  ex  ista  gràcia  quam  nunc  a  dicto  populo  recipimus,  ex  ista  cudicione 
sive  aucmento  dictarum  Quindecim  mille  marcharum  nullum  preiudicium 
in  posterum  generetur  priori  instrumento,  quod  a  nobis  apud  Montemsu- 
num  in  nostra  cúria  generali  factum  fuit,  de  confirmacione  presentis  mo- 
nete Jaccensis,  nunc  in  ea  firmitate  et  valore  permaneat  in  qua  antea  erat 
et  nunc  est  ac  si  non  fuisset  nobis  facta  gràcia  antedicta,  nec  dicta  .xv. 
mille  marcharum  essent  cudita,  et  sit  firma  et  perpetuo  in  suo  robore  du- 
ratura.  Insuper  promitimus  dictis  populis,  quod  impetremus  pro  posse 
nostro  bona  fide  a  domino  papa  confirmacionem  isiius   instrumenti,  et 


2,56  Joaquim  Botet  y  Sisó 

dicte  monete,  Et  dicti  instrumenti  quod  apud  montemsonem  factutn  fuit 
sicut  in  ipso  instrumento  nos  obligavimus  quod  ipsum  a  domino  papa  con- 
íirmari  faceremus,  quam  coníirmacionem  huiusque  non  impetravimussicut 
tenebamur  propter  oblivionem  et  multas  occupaciones  :  hinc  inde  ad  ma- 
iorem  igitur  securitate  ipsorum  populorum,  Juramus  corporaliter  supra 
librum  et  crucem  domini  omnia  predicta  et  singula  adimplere  et  in  nuUo 
aliquo  tempore  contravenire  sic  deus  nos  adjuvet  et  hec  sancta  Evangelia^ 
Et  ut  dictis  populis  magis  sit  cautum,  omnia  predicta  et  singula  jurari  fa- 
cimus  a  dilectis  filiis  nostris  dompno  Petro,  dompno  Jacobo  et  dompno 
sanctio  infantibus  quos  suscepimus  a  domina  Joies  quondam  Regina  Ara- 
gonis.  Et  nos  predicti  P.  et  J.  et  Sanctius  in  legitima  etate  constituti,  spon- 
tanea  voluntate  juramus  súper  librum  et  crucem  omnia  predicta  et  singula 
observaré  et  in  nullo  aliquo  tempore  contravenire,  sic  deus  nos  adjuvet  et 
hec  sancta  Evangelia  et  Crux  domini  coram  posita  et  a  manu  pròpia  nobis 
tacta.  Datum  Ilerde  .ij.  idus  Augusti,  anno  incarnacionis  xristi  .m.cc.lx. 
Signum  Jacobi  dei  gràcia  Regis...  (etc,  etc).  Nulli  ergo  omnino  hominum 
liceat  hanc  paginam  nostre  confirmacionis  infringere  vel  pro  ausu  temerario 
contra  ire.  Si  quis  autem  hoc  attemptare  presumpserit,  indignationem  om- 
nipotentis  dei  et  beatorum  petri  et  pauli  appostolorum  eius  se  noverit  incur- 
surum.  Dat.  Viterbii  .iij°.  Idus  aprilis,  Pontificatus  nostri  anno  primo.  Ego 
magister  R.  de  Bisulduno  archidiaconus  terraconen.  Ecciesie  Ilerd.  pro- 
teste  suscribo.  Ego  Michael  Gasol  publicus  Ilerd.  noiarius,  hic  me  ut 
testis  subscribo.  Ego  Bernardus  Hugueti  notarius  publicus  ut  testes 
subscribo.  Ego  Jazpertus  episcopus  Valentimus,  qui  hoc  translatum  cum 
originali  probavi,  pròpia  manu  subcripsi  et  sigillum  meum  apponi  fcci. 
Nos  P.  Dei  gratia  Urgellensis  episcopus,  qui  hoc  translatum  cum  originali 
probavimus,  pròpia  manu  subscribimus  et  sigillum  nostrum  apponi  feci- 
mus.  Ego  Jacobus  Oscensis  episcopus  huic  transcripto  ut  testes  subscribo 
et  sigillum  meum  apponi  feci  in  testimonium  originalis.  Ego  Bonanatus 
Narbonensis  canonicus,  executor  decime  in  regnis  Aragonum  et  Navarre 
a  Sede  apostòlica  deputatus,  qui  hoc  translatum  cum  originali  probavi, 
subscribo  manu  pròpia  et  sigillum  appono. 

Signum   nostri  Raymundi  de  Balaguerio  notarii  publici  Ilerdensis,  qui 
hoc  scribi  feci  ^'\ 

Arxiu  Corona  Aragó,  Rcg.  22,  f.  io5. 
I  nedi  I . 

(1)    En  la  nota  de  la  plana  45  del  volum  II  que  fa  referència  a  aquest  document,  se  li  donà  equivocadament 
lo  n.  \'I,  que  ja  porta  l'anterior  :  perxó  li  donem  en  aquest  apèndix  lo  n.  VI  (b). 


Les  Monedes  Calnlanes  267 

VII 

(^  Volum  II,  plana  48  ). 

8  Mai-  124G. 

Eslaíuí  niajíaiü  cslabÜr  Umics  en  los  ix's^iics  de  Wilciicia 

y  Malloi-ca  pcra'l  cainbi,  cii  cl  lo'iuini  quc's  scn)-ala, 

de  Ics  uioiicdcs  en  ells  correnls  ab  la  nova  moneda  de  veyals 

de  Valencià ,  y  fixant  cl  for  ó  vabn^  en  curs  d' aquesta. 

Noverlnt  universi  :  Quod  nos  lacobus  Dei  gratia  Rex  Aragonum  Valen- 
tie,  etc.  Quia  in  nova  moneta  est  constitutiu  facienda  :  statuimus  quod  ta- 
bula  presentis  monete  regalium   valentie  duret  in   civitate  et  toto  regno 
vaientie,  et  in  civitate  et  toto  regno  maiorice,  per  quadraginta  dies  continuc 
completos  in   uno  quoque  locorum  :  computandos  a  die  qua  a  nobis  et 
nostris  substitutis  publicabitur  ipsa   moneta.    Statuimus  itaque  volumus 
et  mandamus  et  sancimus   quod    infra   tempus  predictorum   .xl.  dierum 
aliquis  palam  vel  oculte  modo  aliquo  causa  necessitatc  vel  aliqua  alia  ra- 
tione  non  extrahat  vel  extrahi  faciat  a  predictis  regnis  vel  eorum  pertinen- 
tiis  iaccenses,   malgorienses,  barchinonenses  platam  aurum  vel  argentum 
vel  aüquam  aliam  monetam  vel  baçonallam  :  sed  tota  predicta  moneta  tt 
quolibet  baçonalla  deíTeratur  ad  magistrum  ipsius  monete  vel  ad  campsc- 
res  sive  tenentes  tabulas  nostras  monete  cum  realibus  valentie,  iusto  et 
tatxato  precio  inferius  distrahenda.   Et  quamdiu  tabula  nostra  per  dictos 
quadraginta   dies  duraverit  in    una  quaque    civitatum    viliarum   et  loco- 
rum   dentur    et    recipiantur   sexdecim    malgorienses   pro  duodecim   rea- 
libus valentie  et  unus  denarius  plate  ponderis  detur  et  recipiatur  pro  tri- 
bus denariis  realium  et  .xv.  denarii  iaccenses  dentur  et  recipiantur  pro 
duodecim   denariis    realium    et    .xv.    turonenses,    dentur    et   recipiantur 
pro  .xij.  realibus  et  .xviij.  barchinonenses  dentur  et  recipiantur  pro  .xij. 
realibus  et  unus  iiK^rabatinus  alfonsinus  detur  et  accipiatur  pro  .vj.  soli- 
dis realibus  et  una  mazmodina  iucifia  detur  et  accipiatur  pro  quatuor  so- 
lidis realium  et  una  mazmodina  contrafacta  detur  et  accipiatur  pro  tribus 
solidis  .vj.  denariis  realium  et  duo  genovini  sive  duo  reales  marsilie  denluí" 
pro  uno  denario  realium  valentie  et  unus  genovinus  grossus  de  argento 
detur  pro  tribus  realibus  et  marcha  argenti  detur  pro  .xxx.  viij.  solidos 
realium.  Transactis  autem  quadraginta  diebus  predictis  :  Statuimus  quod 
si  aliquis  xristianus  iudeus  vel  sarracenus  habitator  impredictis  civitatibus 

Institut  d'Estudis  Catalans-  33 


258  Joaquim  Botet  y  Sisó 

et  regnis  necnon  et  omnes  alii  confluentes  ibidem  qui  debent  vel  debuerint 
cum  cartis  vel  sine  cartis  iaccenses,  rnalgorienses,  barchinonenses  vel 
quamlibet  aliam  monetam  in  qua  sit  cuprum  :  non  solvat  nisi  denarios 
realium  valentie,  et  pro  iaccensis,  malgoriensis,  turolensis  (sic)  barchino- 
nensis  quos  debuerint  solvant  denarios  realium  valentie  :  secundum  quod 
denarii  realium  cum  predictis  monetis  in  tabulis  campsorum  ad  cambium 
valuerint  :  et  qui  tenentur  pro  rebus  sensualibus  donaré  denarios  iaccen- 
ses, vel  malgorienses  censuales;  solvant  tot  denarios  realiuni  valentie,  quot 
iaccenses  vel  malgorienses  fuerint  contenti  in  instrumentis  emphiteosis  : 
et  qui  tenetur  iaccenses  vel  malgorienses  solvere  pro  loguerio  domorum  et 
furnorum  molendinorum  vel  operatoriorum  vel  pro  loguerio  quorumlibet 
aliorum  :  solvat  tot  denarios  realium  quot  denarios  malgorienses  vel  iac- 
censes tenebatur  solvere  pro  logueriis.  Et  hoc  idem  intelligatur  de  vendi- 
tione  ad  tempus  facta  de  fructibus  sive  expletis  lerre  vel  arborum  vel 
aliorum  reddituum,  et  quiade  mandato  et  constitutione  nostra  speciali  mal- 
gorienses, cum  iaccenses,  erant  et  currebant  comunes  in  omnibus  usibus 
hominum  et  solutionibus  licet  contineatur  in  instrumentis  quod  fiat  solu- 
tio  iaccenses,  constituimus  quod  fiat  solutio  realium  valentie,  secundum 
quod  malgorienses  cum  realibus  valuerint  in  tabulis  campsorum  ad  cam- 
bium illa  die  qua  fiat  solució  debiti  :  et  sic  non  teneatur  aliquis  deducere 
realis  cum  iaccensis,  nisi  solvendo  cum  malgoriensis  cum  de  mandato 
nostro  solutiones  malgoriensium  fiebant  in  regno  valentie,  pro  iaccensis, 
et  erant  in  electione  debitoris  solvere  malgorienses  vel  iaccenses,  quos 
tunc  magis  vellet  et  numerus  et  quantitas  sive  pondus  ex  eo  non  augmen- 
tabatur  danti  nec  recipienti  :  et  transactis  etiam  quadraginta  diebus  tabule 
quo  debet  aurum  vel  argentum  pro  censualibus  vel  alia  qualibet  de  causa 
vel  contractu  solvat  illud  vel  creditor  vel  dominus  census  recipiat  pro 
auro  vel  argento  denarios  realium,  secundum  quod  valuerint  in  tabulis 
campsorum  ad  cambium  si  recipiens  maluerit  denarios  realium  quam  au- 
rum vel  argentum.  Contractus  autem  matrimoniales  et  censuales  possint 
fieri  ad  quantitatem  auri  vel  argenti.  Quicumque  autem  contra  predicta 
vel  eorum  aliqua  fecerit,  confiscatis  omnibus  bonis  suis  corporalem  penam 
patiatur,  quamcumque  sibi  decreverimus  infligendam.  Datum  valentie 
.viij.  idus  madii  anno  domini  .m.cc.xl.vij. 


Aureum  opus  elc,  n.  22,  í.  9. 


Les  Monedes  Catalanes  sSq 


VIU 

(Volum  II.  plana  49). 


14  Maig  12G5. 


Confirmació  de  la  moneda  Reyals  de  Valencià  y  promesa 
de  no  mudaria  ni  cncunyarne  sense'l  consentiment  dels  reunies  de 

Valencià  y  de  Mallorca  :  feta  per  Don  Jaume  I  en  les  Corts 

reunides  d  \'alcncia  :  Ics  quals  en  cambi  sohligan  d  pagar  al  rey 

cada  set  aiiys  lo  tribut  anomenat  monedatge  6  morabatí. 

QuecLinquea  regibus  et  principibus  statuuntur,  in  sua  debent  soliditate 
ac  firmitate  consistere,  et  ne  processu  temporis  oblivioni  tradantur  debent 
scripture  memorie  comendari,  cum  omnium  habere  memoriam  et  in  nullo 
peccare  potius  sit  divinitatis  quam  humanitatis  nature.  Nos  itaque  lacobus 
Dei  gratia  Rex  Aragonum  Valentie,  etc.  huiusmodi  consideratione  inducii, 
habitis  deliberatione  et  tractatu  consilio  ac  assensu  carissimorum  fiiiorum 
nostrorum  infantis  petri  et  infantis  iacobi,  et  proborum  hominum  ac  civium 
civitatis  valentie.  et  regni  ac  villarum  eiusdem,  et  civium  ac  proborum 
hominum  civitatis  et  regni  maiorice  ac  insularum  suarum.  Ad  honorem 
dei  et  gloriose  virginis  marie  matris  eius.  et  comunem  utilitatem  regni 
valentie  et  regni  maiorice,  et  omnium  commorantium  in  eisdem  :  presen- 
tis monete  regalium  valentie  seccuritatem  ac  perpetuam  firmitatem  du- 
ximus  statuendam,  ne  unquam  imposterum  ex  mutatione  ipsius  mo- 
nete possit  gentibus  ipsorum  regnorum  damnum  aliquid  suboriri,  una 
cum  inter  cetera  temporalia  precipuum  et  magis  necessarium  sit  ge- 
neraliter  gentibus  universis  ut  moneta  qua  uti  habent  sit  semper  eadem 
et  immutabilis  atque  firma  :  idcirco  nos  lacobus  dei  gratia  Rex  pre- 
dictus  assensu  et  consilio  omnium  predictorum,  et  ad  instaniiam  et 
requisitionem  iam  dictorum  omnium  proborum  hominum  civium  et  alio- 
rum  habitantium  in  civitatibus  et  regnis  predictis,  nobis  supplican- 
tium  et  postulantium  una  voce  ut  memorate  monete  regalium  valentie  sub 
eisdem  forma  rotunditate  figura  pondere  atque  lege  quibus  nunc  est,  secu- 
ritatem  et  firmitatem  omnimodam  ac  perpetuam  prestaremus,  eorum  piis 
et  iustis  supplicationibus  inclinati.  Per  nos  et  omnes  heredes  et  successores 
nostros  qui  pro  tempore  fuerint  statuimus  imperpetuum  ex  certa  scientia, 
et  concedimus  vobis  probis  hominibus  ac  civibus  el  habitatoribus  omnibus 


26o  Joaquim  Botet  y  Sisó 

civitatum  et  regnorum  predictorum  presentibus  et  futuris,  et  promitimus 
et  obligamus  nos  et  successores  nostros  vobis  et  successoribus  vestris  im- 
perpetuum,  quod  presens  moneta  regalium  valentie  sub  eisdem  forma 
rotunditate  figura  pondere  atque  lege,  quam  nos  nomine  nostro  cudi  feci- 
mus  et  formari,  in  sua  oinnimoda  firmitate  secundum  quod  nunc  est  currat 
imperpetuum  publice  et  permaneat  atque  duret  in  civitatibus  et  regnis  pre- 
dictis  :  ita  ut  quod  neque  a  nobis  nec  ab  heredibus  vel  successoribus 
nostris  destruí  valeat  vel  permutari,  nec  de  novo  a  modo  cudi  eiusdem 
legis  ponderis  et  figure,  nec  minui  vel  augeri  :  et  etiam  si  forte  dicta  mo- 
neta minueretur  in  tantum,  quod  de  ipsa  moneta  ita  esset  mòdica  quod 
magnum  damnum  esset  terre  quare  necesse  esset  plus  cudi  de  ipsa  sub 
forma  rotunditate  figura  pondere  atque  lege  predictis,  nos  vel  nostri  suc- 
cessores de  ea  plus  cudi  facere  non  possimus  nisi  de  consilio  consensu  et 
voluntate  proborum  hominum  civitatis  et  regni  valentie,  et  tunc  quando 
eorum  consilio  in  casu  predicto  cuderetur  plus  de  dicta  moneta  volumus 
el  concedimus  ac  statuimus  quod  ipsa  moneta  in  civitate  valentie  tantum  et 
non  alibi  cudatur  fídeliter  prout  debet  atque  bene,  adhibitis  ex  probis  homi- 
nibus  valentie  duobus  qui  custodiantur  intersint  ac  videant  ut  ipsa  moneta 
cudatur  fídeliter  prout  debet  ac  superius  continetur.  Promitentes  vobis  nos 
pro  viribus  laboraré  ut  presens  carta  a  summo  pontifice  confirmationis  gra- 
tiam  consequatur,  ob  hoc  ut  quicumque  contra  hoc  veniret  esset  excomuni- 
cationis  sententia  innodatus.  Propter  hanc  autem  spetialem  gratiam  supra- 
dictam  quam  vos  dominus  lacobus  Rex  predictus  ad  instantiam  supplica- 
tionem  et  requisitionem  nostram  nobis  universis  et  singulis  habitatoribus 
civitatis  et  regnorum  predictorum  liberaliter  exhibetis  :  nos  ferrarius  ma- 
thoses,  Guillermusde  Porcano,  Berengarius  camorera  et  guillermus  Arnaldi 
iurati  :  et  arnallus  escribani,  guillermus  escribani,  arnallus  de  monte- 
rubeo,  bartolomeus  de  dossal,  guillermus  de  belloloco  iurisperitus,  be- 
rengarius dalmatii,  gueraldus  martini,  minguetus  do  boyssano,  bernar- 
dus  arnaldi,  bernardus  dalmatii,  raymundus  de  populeto,  raymundusde 
rivosicco,  berengarius  de  plana,  bartholomeus  de  ponte,  ferrarius  de  apia- 
ria,  petrus  merceri,  romeus  pellicerii,  íamaritus  et  gilabertus  cives  civi- 
tatis valentie  memorate  per  nos  et  totam  ipsius  civitatis  universitatem  : 
et  nos  petrus  de  bosco,  arnaldo  de  montessono,  petrus  guasqui  et  pontius 
carbonelli  habitatores  ville  xative,  per  nos  et  eiusdem  ville  universitatem 
totam  :  et  nos  robaldus  voltorassii,  berengarius  clavelli,  iohannes  de  mora, 
arnaldus  laurentii  habitatores  ville  muriveteris  per  nos  et  totam  eiusdem 
ville  universitatem  :  et  nos  bernardus  escribani  et  arnaldus  de  iuneta  habi- 


Les  Monedes  Catalanes  261 

tatores  ville  burriane  per  nos  et  omnes  habitatores  eiusdcm  ville  :  nec  non 
etiam  et  nos  omnes  predicti  simul  per  nos  et  omnes  alios  habitatores  refini 
valentie  presentes  et  futures  :  et  nos  univcrsi  civcs  et  habitatores  civitatis 
maiorice  per  nos  et  habitatores  omnes  eiusdem  civitatis  et  regni  maiorica- 
rum  ac  insularum  eiusdem  presentes  et  futures.  Nos  inquam  omnes  pre- 
dicti admitenies  spontanea  voluntate  gratiam  antedictam  ut  superius  con- 
tinetur  :  obligamus  nos  et  heredes  ac  successores  nosíros  et  habitaiorum 
omnium  regnorum  predictorum  vobis  Domino  lacobo  Dei  gratia  Regi  ara- 
gonum  memorato  et  vestris  imperpetuum,  quod  omnes  habitatores  civita- 
tis et  villarum  predictarum  et  etiam  regnorum  predictorum,  pro  singulis 
domibus,  dum  tamen  valeant  bona  habitatoris  domus  .xv.  morabatinos  vel 
ultra  quantumque  plus  valeant,  de  septennio  in  septennium  vobis  et  here- 
dibus  ac  successoribus  vestris  dare  unum  morabatinum,  videlicet  septem 
solidosdicte  monete  pro  morabatino  tantummodo,  pro  monetatico  sceilicet 
ac  asseccuramento  dicte  monete  quilibet  teneatur  :  sed  ille  cuius  bona  non 
valebunt  .xv.  morabatinos  non  teneaturaliquid  dare  vobis  vel  vestris  ratione 
monetatici  antedicti.  Atamen  si  in  una  domo  plures  fratres  aut  sorores  vel 
consimiles  persone  habitaverint  simul,  nondum  divisis  bonis  suis  inter 
eos,  non  teneantur  ipsi  dare  aliquid  nec  solvere  vobis  vel  vestris,  nisi  se- 
cundum  quod  habitator  unius  domus  tenetur  persolvere  ut  est  dictum,  ita 
tamen  quod  in  hoc  nulla  fraus  adhibeatur,  sed  si  divisió  facta  fuerit  inter 
eos,  quisque  eorum  licet  simul  habitarent  si  bona  eorum  valuerint  .xv.  mo- 
rabatinos vel  ultra  unum  morabatinum  pro  monetatico  solvere  teneantur. 
Ad  hec  autem  nos  lacobus  dei  gratia  Rex  predictus.  recipimus  a  vobis  pre- 
dictis  pro  vobis  et  habitatoribus  omnibus  civitatum  villarum  et  regnorum 
predictorum  obligationem  vestram  prefatam  ratione  predicti  monetatici  et 
assecuramenti  presentis  monete  regalium  memorate,  secundum  formam 
superius  comprehensam  :  volentes  concedentes  et  statuentes  per  nos  et  no- 
stres successores,  ac  firmiter  precipientes  nobis  et  heredibus  ac  successo- 
ribus nostris,  quod  dictum  monetaticum  per  vos  et  ipsos  solvatur  secundum 
formam  monetatici  superius  annotatam  non  obstante  in  aliqua  carta  a  no- 
bis vobis  concessa,  que  continet  quod  quecumque  exactio  vel  quodcumque 
comune  a  vobis  per  nos  fiat  solvi  debeat  per  omnes  hereditàries  et  habita- 
tores civitatis  et  regni  per  solidum  et  libram,  quam  cartam  lecum  habere 
non  velumus  in  hoc  casu,  ymo  quantum  ad  hoc  monetaticum  ipsam  irri- 
tam  esse  velumus  et  inanem  :  sed  in  aliis  omnibus  exactienibus  comunibus 
et  expensis,  suum  rober  obtineat  firmitatis  ut  in  ea  plenius  continetur. 
Volentes  et  concedentes  vobis  et  vestris  successoribus  per  nos  et  nostres 


202  Joaquim  Botet  y  Sisó 

successores  :  quod  dictum  monetaticum  persolvere  teneamini  et  solvatis 
vos  et  vestri  successores  imperpetuum  a  proximo  venturo  festo  natalis 
domini  in  septem  annos  et  ex  tunc  de  septennio  in  septennium  imperpe- 
tuum in  dicto  festo,  et  teneamini  dare  pro  niorabatino  vij.  solidos  de  dicta 
moneta  ut  superius  continetur :  qui  numerus  septem  solidorum  pro  mora- 
batino  non  possit  minui  vel  augeri,  Volentes  etiam  quod  non  teneatur  ali- 
quis,  qui  in  diversis  villis  vel  locis  in  regnis  predictis  vel  altero  eorum  he- 
reditates  vel  possessiones  habuerit  solvere  monetaticum,  nisi  in  altero  ipso- 
rum  locorum  tamen.  Volumus  nec  non  et  concedimus  quod  venerabilis 
archiepiscopus  terraconensis  ecclesie  qui  pro  tempore  fuerií,  transgresso- 
res et  invasores  consiliatores  contradictores  et  sugestores  in  huius  statuti 
contrarium  venientes,  possit  excomunicationis  sentenciam  innodare.  ítem 
statuimus  volumus  et  mandamus  quod  filii  et  successores  carissimi  in- 
fantis  petri  filii  nostri  predicti,  unus  post  alium  successive  qui  in  dicto 
regno  succedent  eidem,  antequam  vos  vel  vestri  successores  iuramer.lum 
fidelitatis  faciatis  eisdem,  iurent  ac  habeant  iurare  quod  predictam  mone- 
lam  et  omnia  predicta  firmam  et  firma  habeant  ut  superius  continetur.  Ad 
maiorem  vero  predictorum  omnium  et  perpetuam  firmitatem,  nos  lacobus 
dei  gratia  Rex  predictus  in  presentia  vestrorum  omnium  predictorum  et 
plurium  richorum  hominum  ac  militum  terre  nostre,  tactis  corporaliter 
a  nobis  sanctis  quatuor  evangeliis  et  cru  j^  ce  domini,  iuramus  per  nos  et 
omnes  successores  nostros  predicta  omnia  et  singula  observaré  atendere 
et  complere,  ac  facere  observari  ut  superius  continetur  sic  deus  nos  adiu- 
vetet  hec  sa  neta  dei  quatuor  evangelia,  et  crux  domini  posi  ta  coram  nobis. 
Nos  insuper  infans  Petrus  et  infans  lacobus  prelibati  filii  il•lustris  regis  ara- 
gonum  ante  dicti,  laudantes  ex  certa  scientia  approbantes  et  confirmantes 
omnia  et  singula  supradicta,  in  presentia  predictorum  tactis  ab  uno  quo-- 
que  nostrum  corporaliter  sanctis  quatuor  evangeliis  et  cruce  domini  iura- 
mus per  nos  et  successores  nostros,  predicta  omnia  et  singula  rata  et  firma 
semper  habere  atque  tenere  et  observaré  ac  facere  observari,  et  nunquam 
contravenire  in  aliquo  ullomodo  sic  deus  nos  adiuvet  et  hec  sancta  dei  qua- 
tuor evangelia  et  crux  domini  posita  coram  nobis.  Actum  est  hoc  apud 
valentiam  .xviij.  Kalendas  madii,  anno  domini.  M.cc.lx.vj. 


Aureum  Opus,  n.  68,  f.  19  c. 


Les  Monedes  Catalanes  2<'>^ 


IX 

(  Volum  II,  plani  3  i  i. 


2  Novembre  i  272, 


AD'cndainolí  d  Pci'c  \'idal  de  la  ciiciiiiwició  del  groí^  de  plaïa 

de  Monlpelk)'. 

Noverinl  Universi  quod  cum  nos  lacobus  dei  gràcia  Rex  Aragonum  etc. 
velinius  modo  cudere  et  facere  denarios  argenti  grossos  in  villa  montispe- 
sulani,  cum  presenti  carta  damus  et  concedimus  vobis  petro  vitali  fabrica- 
tionem  et  faccionem  ipsorum  denariorum  argenti,  ita  quod  vos  vel  quem 
seu  quos  volueritis  loco  vestri,  operemini  et  cudatis  vel  operari  seu  cudi 
laciatis  de  dictis  denariis  argenti  pro  nobis  quinquaginta  millia  marcharum 
argenti  montispesulani,  a  primo  venturo  festo  natalis  domini  ad  duos  annos 
primos  venturós  et  continue  completos.  Et  ipsos  denarios  debetis  facere  de 
tallia  lege  et  penso  que  sequntur,  videlicet  quod  sint  illius  tallie  cuius  sunt 
turnenses  argen'ti  albi  quos  Rex  Francie  facit,  exceptis  litteris  et  signo,  que 
fiant  sicut  nos  dictabimus  et  statuemus  :  Et  quod  unusquisque  ipsorum  de- 
nariorum valeat  duodecim  denarios  malgurienses  qui  modocurrunt:  Et 
quod  marcha  argenti  montispesulani  operata  sit  de  sexaginta  denariis  argen- 
ti et  tercia,  scilicet  de  quindecim  solidis  et  uno  denario  argenti  ad  tria  pensa 
ipsorum  denariorum  argenti  operatorum,  quòrum  unusquisque  valeat 
duodecim  malgurienses  modo  currentis  ut  dictum  est.  Predictorum  inquam 
denariorum  argenti  grossorum  fabricationem  et  factionem  faciendorum  seu 
cudendorum  ad  taliam  sive  legem  et  pensum  predicta  per  vos  usque  ad  iam 
dictam  summam  predictorum  quinquaginta  milium  marcharum  argenti 
montispesulani  ut  dictum  est  damus  et  concedimus  vobis  dicto  petro  vitali 
ita  scilicet,  quod  de  unaquaque  marcha  dictorum  denariorum  argenti  quos 
operabimini,  scilicet  de  sexaginta  denariis  et  tercia  argenti  qui  debent  de 
unaquaque  marcha  argenti  montispesulani  exire  et  fíeri  ut  est  dictum,  tenca- 
mini  dare  et  solvere  nobis  duodecim  denarios  malgurienses  modo  curren- 
tes,  cum  ipsi  denarii  argenti  operati  et  monetati  fuerint  ac  per  custodes  di- 
ctorum denariorum  liberati.  Et  residuum  totum  lucri  quo  in  dictis  denariis 
argenti  feceritis,  faciendo  ipsos  bene  et  legaliter  juxta  talliam  ac  legem  et 
pensum  predicta,  sit  vestrum  quantumcumque  sit  ad  vestras  omnimodas 
voluntates,  et  vos  faciatis  expensas  ipsius  monete  prout  inferius  continetur. 
Et  sic  volumus  et  concedimus  vobis,  quod  vos  et  quem  vel  quos  volueritis 


264  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

loco  vestri  operemini  et  cudatis  vel  operari  seu  cudi  faciatis  ac  etiam 
monetetis  dictos  denarios  argenti  ut  dictum  est  in  villa  montispesulani  ad 
talliam  et  legem  ac  pensum  predicta.  Concedentes  etiam  vobisquod  si  de- 
narii  argenti  predicti  quos  feceritis,  cum  facti  et  monetati  fuerint  invenien- 
tur  defectum  habere  de  uno  grano  et  dimidio  ad  assagium  parvum  quod 
est  tercia  pars  medie  uncie,  scilicet  de  quatuor  granis  et  medio  ad  mediam 
unciam,  propter  talem  defectum  non  arrestentur  seu  permittantur  delibe- 
rari  vobis  ipsi  denarii  quos  feceritis,  In  quibus  defectus  talis  et  non  alius 
invenietur  ymmo  deliberentur  per  custodes  sine  aliqua  contradiccione,  ac 
si  nullus  esset  in  eis  defectus,  Ita  tamen  quod  vos  teneamini  facere  et  cudere 
et  faciatis  ac  cudetis  totidem  denarios  quot  illi  in  quibus  dictus  defectus  ut 
dictum  est  et  non  alius  inveniretur  fuerint,  Qui  quidem  denarii  teneant 
plus  iure  vel  penso  suo  debito  ac  juste,  Illud  granum  et  medium  quod  de- 
fecerit  in  denariis  de  quibus  deficiet  illud  granum  et  medium  ut  est  dictum: 
sed  si  in  dictis  denariis  inventi  fuerint  denarii  habentes  maiorem  defectum 
uno  grano  et  medio  ad  rationem  predictam,  illi  penitus  refundantur  et 
nullatenus  deliberentur  per  custodes.  Nichilominus  etiam  concedimus  vo- 
bis, quod  postquam  dicti  denarii  argenti  quos  vos  cudetis  seu  cudi  facietis 
monetati  fuerint  per  monetarios  etassagiati  per  asiatores  et  deliberati  per 
custodes  dictos  ipsorum  denariorum  qui  a  nobis  ad  hoc  deputati  fuerint  et 
statuti,  non  teneamini  nobis  ex  tunc  de  dictis  denariis  in  aliquo  respondere, 
Si  forte  ipsi  denarii  minoris  pensi  vel  legis  invenirentur  nec  nos  vel 
nostri  possimus  ex  tunc  inde  vobis  vel  vestris  petitionem  aliquam  facere 
seu  demandam  :  volumus  et  concedimus  vobis  quod  dicti  denarii  argenti 
currant  in  montepesulano  et  per  totam  aliam  terram  nostram  seu  nostre 
iurisdiccionis  ad  cambium  scilicet  et  deliberaciones  seu  soluciones  facien- 
das  :  Et  quod  in  villa  vel  dominio  montispesulani  non  currat  per  dictum 
tempus  nisi  moneta  Malguriense  sicut  modo  ibi  currit,  et  predicti  denarii 
ut  est  dictum.  Concedentes  etiam  vobis,  quod  possitis  habere  mittere  ac 
mutare  operarios  et  monetarios  qui  vobis  placuerit  ad  faciendum  dictos 
denarios  argenti,  et  nos  mittamus  assagiatorem  et  custodem  in  predictis  : 
promittimus  vobis  quod  in  villa  vel  jurisdiccione  montispesulani  nec 
in  aliquibus  aliis  locis  terre  et  jurisdiccionis  nostre  non  faciemus  fieri  sive 
operari  similem  monetam  argenti  per  totum  tempus  predictum,  donec  pre- 
dicta quinquaginta  milia  marcharurn  argenti  fuerint  operata  :  verumtamen 
est  sciendum,  quod  vos  dictus  .P.  viialis  debetis  solvere  in  salario  custodes 
dictorumdenariorum  sive  moneteargenti  .xx.  libras  malguriensium  singulis 
annis  et  nos  residuum,  donec  dicta  quinquaginta  milia  marcharum  fuerint 


Les  Monedes  Catalanes  265 

operata,  et  vos  etiam  debetis  facere  omnes  àlias  expensas  que  fient  in  dicta 
moneta  vel  ratione  ejusdcm  in  operariis  monetariis  et  assagiatorc  vel  quo- 
libet  alio  modo  vel  causa.  Mandantes  itaque  tenenti  locum  nostrum  mon- 
tispesulani  et  baiulo  curie  montispesulani,  et  universis  aliis  ollicialibus  et 
subditis  nostris  ac  terre  nostre  presentibus  et  futuris,  et  cetera.  Datum  in 
Montepesulano  .iiij.  nonas  novembris,  Anno  domini  .m.cc.lxx.  secundo. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Registre  14,  f.  148. 
Inéíiií. 


X 

(Volum  II,  plana  53). 


8  Maig  1272. 


Permís  donat  a  Pere  Andreu,  pare  r  fill,  pera  encunyar 
ma^niudinas  en  la  ciutat  de  Barcelona. 

per  nos  et  nostros  damus  et  concedimus  vobis  P.  Andree,  argenterio  pam- 
pilone,et  Petro  A.,filio  vestro,licenciam  et  plenum  possefaciendicudendi  et 
operandi  monetam  auri,  videlicet  macemutinas  duplices  et  simplices,  hinc 
ad  .xij.  annos.  intus  civitate  barchinone,  que  sint  de  lege  et  pensum  de  qui- 
bus  sunt  duplices  del  Mir  :  Ita  tamen,  quod  pro  unaquaque  marcha  mace- 
mutinarum  predictarum  donetis  nobis  unum  morabatinum  in  auro.  Et  sic 
volumus  quod  predicta  facere  possitis  per  totum  spacium  dicti  termini. 
Mandantes  etc.  Datum  Barchinone  .viij.  idus  madii,  anno  .m.cc.lxx.  se- 
cundo. 

Universis  officialibus  etc.  salutem  etgraciam.  Xoveritis  nos  recepisse  sub 
nostra  proteccione  regali  et  guidatico  speciali,  omnes  illos  qui  venerint  ad 
monetam  macemutinarum  quam  in  Barchinona  cudi  facimus  et  operari  et 
aurum  aportaverint  ad  dictam  monetam,  Quare  mandamus  vobis  quatenus 
non  faciatis  eisdem  impedimentum  aliquid  vel  contrarium  in  aliquo  loco 
nostre  jurisdiccionis  racione  pedagii  et  lezde  vel  alia  racione,  nisi  principa- 
lis  etc.  nec  esset  in  hiis  omnibus,  nisi  prius  in  ipsis  fatica  inventa  fuerit  de 
directo.  Et  hoc  non  mutetis  aliqua  racione.  Datum  Barchinone,  die  et  anno 
quo  supra. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Registre,  21,  f.  32. 


Instituí  d'Estudis  Catalans.  34 


266  Joaquim  Botet  y  Sisó 

XI 

( A'olum  II,  plana  oo ) 


i6  Setembre  1266. 


Carta  de  S.  S.  Climent  ÍV  al  bisbe  de  Magalona,  manantli  que  no 
encunyés  moneda  millaresa. 

Clemens  episcopus,  servus  servorum  Dei,  venerabili  fratri  Magalon.  epis- 
copo  salutem  et  apostolicam  benedictionem.  Irritatus  a  susurronibus  caris- 
simus  in  Christo  filius  noster  Ludovicus  rex  Franchorum  il•lustris  súper 
Melgorii  comitatu,  quem  in  ejus  praejudicium,  et  injuriam  a  te  possideri 
dicebant,  prudenter  nos  consuluit,  cui  plenam  rescripsimus  veritatem, 
qua  et  ipsum  credimus  fore  contentum  :  et  idcirco  nullius  comissionem 
aut  minas  temeas;  nam  qui  te  tanget,  pupillam  occuli  nostri  tangit;  nos- 
trum  enim  negotium  in  iiac  parte  agitur.  Sane  de  moneta  Miliarensi,  quam 
in  tua  dioccesi  cudi  facis,  miramur  plurimum,  cujus  hoc  agas  consilio, 
non  quod  injuriam  facias  dicto  regi,  si  in  feudis  non  suis  fabrices,  sed  Regi 
gloriae,  extra  cujus  dominium  nec  hoc  potes,  nec  aliud  operari.  Quis  enim 
catholicus  monetam  debet  cudere  cum  titulo  Mahometi?  Quis  etiam  licite 
potest  esse  alienae  monetae  percussor;  cum  enim  nulli  eam  liceat  cudere, 
nisi  cui,  vel  summi  pontificis,  vel  principis  authoritate  conceditur,  quam 
nullus  unquam  sic  effuse  concessit,  ut  omnis  generis  monetam  faceret, 
data  authoritas  ad  rem  certam  quonam  pacto  aliam  extenditur?  Si  con- 
suetudinem  forsan  allegas,  in  adulterino  negotio  te  et  predecessores  tuos 
accusas  potius,  quam  excusas,  cum  perversae  consuetudines  dici  debeant 
corruptelae.  Quod  si  consuetudine  et  jure  cessantibus  lucro  inhias,  vide 
quantum  dedeceat  excellentiam  pontificalem,  negotiationem  hujusmodi 
exercere,  quam  in  inferioris  gradus  clericis  reprobamus.  Certe  si  venerabi- 
lem  fratrem  nostrum  Agathensem  episcopum  in  hac  parte  requireres, 
audires  utique  ab  eodem  quantum  ei  hoc  dissuasimus  ad  opus  simile  pro- 
vocato,  cum  essemus  in  statu  alio  constituti.  Hinc  est  quod  fraternitati 
tuae  per  apostòlica  scripta  praecipiendo  mandamus,  quatenus  si  in  regiis 
feudis  hoc  facis,  pareas  prohibenti,  et  si  alibi,  nihilominus  desistas  om- 
nino,  cum  Deo  et  nobis  displiceat,  et  sit  tuae  contrarium  honestati.  Datum 
Viterbii  XVI.  cal.  Octob.  pontific.  nostri  anno  2. 

Gallia  Christiayia  :  T.  VI;  Instrumenta,  XLV;  col.  374-375. 


Les  Monedes  Catalanes  267 


XII 

(\'oluin  II,  plana  (38  ). 


27  Juny  1274. 


Introducció  pel  rcy  Don  Pere  II  de  la  moneda  barcelonina 
de  plata  fCroatsJ,  y  confirmació  de  la  de  tem. 

Noverint  universi,  quod  Nos  Petrus  Dei  gratia,  Aragonum  et  Siciliae  Rex, 
ex  certa  sciencia  confitemur,  et  in  veritate  recognoscimus  vobis  Consiliariis 
et  probis  hominibus,  et  toti  universitati  civitatis  Barchinonae,  quod  ad  mag- 
nam  instantiam  precum  nostrarum  et  urgente  necessitate  praebuistis  nobis 
consensum  cudendi  et  faciendi  monetam  de  argento  cum  signo  quo  signatur 
moneta  Barchinonae  de  temo  perpetua  :  promittentes  vobis  quod  faciemus 
ipsam  monetam  cudi  bene  et  legaliter  in  Barchinona,  et  non  alibi,  et  de 
bono,  et  legali  argento,  et  quod  de  unaquaque  marcha  boni  argenti  ad 
rectum  pondus  marchae  tabulae  Campsorum  Barchinonae  faciemus  fieri 
et  cudi  septuaginta  duos  denarios  argenti  boni  et  fini  tantum  et  non  ultra; 
et  quod  unusquisque  denarius  cudatur  et  fiat  ad  legem  undecim  denario- 
rum  et  oboli  praedictae  monetae  Barchinonae  perpetuae  de  terno.  Damus 
etiam  et  concedimus  vobis  et  successoribus  vestris,  quod  probi  homines 
Barchinonae  praesentes  et  qui  pro  tempore  fuerint,  eligant  ex  se  duos 
probos  homines  fideles  et  legales  in  custodiam  praedictae  monetae,  et  iUis 
duobus,  quos  ipsi  ad  hoc  eligent,  comittimus  Nos  de  praesenti  guardam 
sive  custodiam  dictae  monetae,  ut  ipsi  custodes  observent  operationem 
dictae  monetae,  et  eam  legaliter  cudi  et  fieri  faciant. 

ítem  statuimus,  et  ordinamus,  et  promittimus  bona  fide  per  Nos  et  om- 
nes  successores  nostros  vobis  quod  falsarios  praedictae  monetae,  si  qui  in- 
venti fuerint, eorumque  defensores, adiutores,administratores,receptatores, 
occultatores,  et  fautores,  et  omnes  illos,  qui  scienter  ad  falsandum  praedic- 
tam  monetam  praebuerint  assensum,  consilium  vel  iuvamen,  totis  viribus 
persequemur  et  repugnabimus.  et  in  rebus  et  corpore  graviter  puniemus. 

Decernendo  etiam  statuimus  quod  castra,  et  possesiones,  et  caetera  bona 
omnia  eorum,  sint  ipso  facto  nobis  confiscata,  et  quod  nostris  usibus  appli- 
centur,  et  promittibus  vobis  per  Nos  et  omnes  heredes  et  successores  nos- 
tros bona  fide,  quod  castra  et  possessiones  et  alia  bona  praedictorum,  quae 
ex  ista  causa  accipiemus  vel  occupabimus,  numquam  ipsis  criminosis  vel 
eorum  haeredibus  restituemus  nec  aliquam  emendam  inde  eis  faciemus. 


2.68  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Promittimus  etiam  vobis  bona  fide  per  Nos  et  nostros,  quod  numquam 
operationem  vel  lucrum  dictae  monetae  vendemus,  nec  vendi  permittemus. 

ítem  statuimus  et  mandamus  omnibus  subditis  nostris,  et  specialiter 
Campsoribus  seu  Numulariis  terrae  nostrae  praesentibus  et  futuris,  quod 
iurent  in  posse  Vicarii,  seu  tenentis  locum  nostrum  in  illa  civitate  vel  loco 
in  quo  tenebunt  tabulam  cambii,  quod  si  inveniant  aliquos  tenentes,  ha- 
bentes,  vel  utentes  falsis  denariis  dictae  monetae,  quod  requirant  unde  eos 
habuerint,  et  frangant  eos  incontinenti  tenendo  in  tabulis  eorum  forfices 
cum  quibus  praedictos  falsos  denarios  frangant,  et  quod  denuntient  et  os- 
tendant  Vicariis  et  aliis  Officialibus  nostris  eos  qui  dictos  denarios  tene- 
rint  vel  usi  fuerint  scienier,  quod  secundum  iustum  fuerint  puniendos. 

ítem  volumus  et  mandamus,  et  etiam  statuimus,  quod  omnes  successo- 
res nostri,  seu  haeredes  in  Cathalonia,  unus  post  alium  in  perpetuum, 
cum  inceperint  regnaré  iurent  et  confirment  publice  praedictam  monetam, 
et  omnia  supradicta  et  singula,  ut  supra  continetur. 

Volumus  etiam  et  concedimus  vobis  et  successoribus  vestris  in  perpe- 
tuum per  Nos,  et  omnes  haeredes  et  successores  nostros,  quod  per  consen- 
sum  Nobis  praestitum  à  vobis  súper  factione  et  operatione  praedictae  mo- 
netae argenti,  non  fiat  aliquod  praeiudicium  súper  pactis,  concessionibus, 
promissionibus  et  obligationibus  factis  Universitat!  civium  Barchinonae  ab 
Il•lustri  Domino  Rege  lacobo  felicis  recordationis,  quondam  Patre  Nostro, 
et  à  Nobis  approbatis  súper  factione  et  operatione  monetae  Barchinonae 
perpetua  de  terno  :  nec  ius  vestrum  quantum  ad  praedicta  pacta,  conces- 
siones,  promissiones,  et  obligationes  in  aliquo  minuatur  :  immo  ea  omnia 
remaneant,  et  sint  vobis  et  successoribus  vestris  in  suo  robore  et  valore,  et 
Nos  promittimus  ea  tenere,  et  observaré  in  perpetuum. 

Et  ut  praedicta  omnia  et  singula  maiorem  vobis  et  vestris  obiineant  fir- 
mitatem,  gratis  et  ex  certa  scientia  promittimus  per  Nos,  et  omnes  haere- 
des et  successores  nostros,  vobis  et  successoribus  vestris,  et  Notario  infras- 
cripto,  à  Nobis  stipulanti  pro  vobis,  et  etiam  iuramus  vobis  per  Deum  et  eius 
sancta  quatuor  evangelia  manibus  nostris  corporaliter  tacta,  quod  prae- 
dicta omnia  et  unumquodque  praedictorum  tenebimus  et  observabimus 
perpetuo,  et  in  aliquo  non  contraveniemus. 

Ad  haec,  Nos  Infans  Alfonsus,  praedicti  Domini  Regis  primogenitus, 
gratis  et  ex  certa  scientia  laudamus,  approbamus  et  confirmamus  vobis 
praedictis  Consiliariis,  et  probis  hominibus,  caeterisque  omnibus  aliis  ci- 
vibus  Barchinonae,  praesentibus,  et  futuris.  in  perpetuum,  conventiones, 
concessiones,  promissiones  et  obligationes,  quas  dictus  Dominus  Rex  Jaco- 


Les  Monedes  Catalanes  269 

bus  felicis  recordationis  Avus  noster  fecit  universitati  Barchinonae  supcr 
factione  et  operatione  praedictae  monetae  Barchinonae  perpetuae  de  terno, 
pro  ut  haec  melius  et  plenius  in  instrumento  de  ipsa  moneta  tcrnali  facto 
continentur. 

Laudamus  etiam,  approbamus,  et  confirmamus  vobis  et  successoribus 
vestris  in  perpetuum,  concessiones,  pactiones  promissiones,  et  obligationes, 
quas  praedictus  Dominus  Rex  Pater  noster  fecit  vobis  super  factione  et 
operatione,  quam  de  consensu  vestro  modo  debet  facere  íieri  de  praedicta 
moneta  argenti,  pro  ut  melius  et  plenius  supra  continetur,  et  praedictis 
omnibus  et  singulis  ex  certa  scientia  nostrum  consensum  praestamus  sicut 
melius  dici  potest  et  intelligi  ad  vestrorum  vestrorumque  successorum  sal- 
vamentum  et  bonum  intellectum. 

Promittentes  vobis  bona  lide,  per  Nos  et  omnes  successores  nostros,  et 
Notario  infrascripto  à  Nobis  stipulanti  nomine  vestro,  et  iliorum  quòrum 
intersit,  et  etiam  iuramus  per  Deum  et  eius  sancta  quatuor  evangelia  mani- 
bus  nostris  corporaliter  tacta,  quod  numquam  contra  praedicta  vel  aliqua 
de  praedictis  veniemus  per  Nos  vel  interpositam  personam;  immo  prae- 
dicta omnia  et  singula  tenebimus  et  observabimus  inviolabiliter,  Actum 
est  hoc  Barchinone  quinto  Kalendas  Julii  anno  Domini  millessimo  ducen- 
tessimo  octuagessimo  quinto. 

Signum  Petri  Dei  gratia  Aragonum  et  Siciliae  Regis  qui  haec  laudamus 
concedimus  et  íirmamus  atque  iuramus. 

Signum  Infantis  Alfonsi,  praedicti  Domini  Regis  primogeniti,  qui  haec 
laudamus  et  firmamus  atque  iuramus.  Testes  huius  rei  sunt  Guilabertus  de 
Crudiliis,  Raymundus  de  Orchau,  Pontius  Praepositus  Solsonensis,  Petrus 
de  Sancto  Clemente,  Raymundus  de  Toyolano  et  Petrus  de  Libiano. 

Signum  Petri  Marci  Notarii  publici  Barchinonae,  qui  de  mandato  Do- 
mini Regis  et  dicti  Domini  Infantis  Alfonsi,  haec  scribi  fecit  et  clausit  die 
et  anno  quo  supra. 


Salat  :  Tralado  elc,  t.  II,  document  XVi;  Campmany,  Memorias  històricas  elc,  t.  II, 
ap.  27,  p.  5o. 


270  Joaquim  Botet  y  Sisó 

XIII 

(Volum  II,  plana  69). 

Fragment  d'un  llibre  ms.  qu  havia  sigut  de  la  Seca  de  Bareelona, 
copiat  per  Don  Ernest  Moliné  y  Brases. 

«En  nom  de  Deu  e  de  madona  sancta  Maria  Verge  amen.  Comencen  les 
ordinacions  de  les  seques  fetes  per  lo  senyor  Rey  en  Pere  1  any  de  Mcclxxxv, 
e  ere  maestre  de  la  secha  de  barchinona  en  Berenguer  de  Finestres,  e  co- 
mença a  batre  croats  la  primera  setmana  d  agost  del  dit  any. 

Com  sia  certa  cosa  e  manifesta  a  totes  gents  del  mon,  que  moneda  qualque 
sia  es  publica  utilitat  si  be  e  leyalment  es  feta  axi  com  ésser  deu  :  per  aquesta 
raho,  aquell  qui  aquest  libre  ordona,  havent  esguart  com  molt  de  be  se  fa  es 
poc  fer  com  moneda  es  be  ordonada,  fa  aquests  ordonaments  qui  son  mester 
en  tota  moneda. 

Primerament,  es  aquesta  la  primera  regla:  que  com  algun  princep  o  altre 
senyor  o  ciutat,  qui  haia  poder  de  fer  moneda,  començarà  de  batre  moneda, 
deu  ordonar  la  moneda  si  la  fa  menuda  o  grossa,  de  quina  ley  la  farà  ne  de 
quin  pes  ne  de  qual  fayço.  E  com  aço  haia  acordat  o  ordonat,  deu  elegir 
Maestre  de  la  moneda,  lo  qual  sia  hom  leyal  e  bo  E  que  sia  hom  qui  conega 
de  monedes  e  que  sapia  compte  de  monedes,  com  se  deuen  aleyar.  E  que 
(sia)  hom  segur,  per  tant  que  les  gents  qui  li  vendran  1  argent  o  el  byllo 
haien  segur  aço  que  li  liuraran.  Per  ço  que  si  res  de  mal  fahia,  que  1  senyor 
qui  fa  fer  la  moneda  no  n  hagués  a  restituir  del  seu. 

ítem  :  lo  senyor  deu  haver  assaiador  qui  faça  los  assays,  e  ique  sia  bon  hom 
e  leyal  e  hom  qui  los  sapia  aportar  a  son  punt,  per  ço  com  en  1  assaiador  esta 
la  maior  força  de  la  leyaltat  de  la  moneda. 

ítem  :  deu  haver  lo  Maestre  scriva  reyal  qui  escrivà  be  e  leyalment  açoqu  es 
pertany  a  la  moneda,  segons  que  avall  se  conte.  E  deu  tenir  ,viij.  libres.  Ço 
es,  libre  de  fondies,  en  que  scriba  tot  1  argent  e  1  or  que  1  Maestre  compra- 
rà. E  libre  de  alleyar,  e  de  fondicio,  e  libre  de  obres,  e  libre  de  monedes,  e  li- 
brede  emblanquidor,  e  librede  deliurances,  e  libre  de  despeses,  e  de  salaris. 

ítem :  deu  haver  hom  que  sia  pesador  e  tinga  la  balança  e  pes  be  e  leyal- 
ment ço  ques  pertany,  e  aço  qui  vendrà  a  la  moneda  e  aço  quel  Maestre 
deliu  rara. 

ítem  :  deu  haver  fonedor,  qui  sapia  fondre  be  e  leyalment  a  cassa  e  a  cresol 
segons  quel  Maestre  conexera. 


Les  Monedes  Catalanes  271 

ítem  deu  haver  homens  qui  sapien  emblanquir  los  diners  com  sien  fets. 
ans  ques  moneden. 

E,  sobre  totes  coses,  deu  haver  en  tota  manera  dos  homens  bons  qui  sien 
guardes,  los  quals  sien  bons  homens  e  leyals  e  que  sapien  lo  compte  del 
alieyar.  E  que  facen  aço  ques  pertany  a  fer  a  les  guardes,  segons  que  en 
avant  es  scrit. 

AÇO  ES  ORDONAMENT  DE  MONEDA  COM  SE  DEU  FER 

Com  lo  Maestre  volra  fondre  son  argent  e  volra  fer  fondicio,  ab  les  guar- 
des ensemps  deu  alieyar  son  argent  ab  coure  o  ab  byllo  segons  que  la  mo- 
neda deia  fer  sia  moneda  menuda  0  moneda  d  argent  grossa. 

De  la  fondicio  e  dels  obrers 

ítem  :  feta  la  lliga,  deu  metre  per  cresol  o  per  caça  aço  que  li  plaurà.  E  com 
I  argent  posarà  a  la  liga,  deuen  hi  ésser  les  guardes,  e  quel  vegen  metre  al  foc 
en  crezol  o  en  cassa,  e  com  serà  fus  e  gitat  per  riells  sobre  taules  de  pedra,  de 
cascun  cresol  o  de  cascuna  cassa  deuen  pendre  les  guardes  .j.  riel,  e  aquells 
riells  que  les  guardes  haien  preses  deuen  metre  dins  una  caxa  tro  que  donen 
assags  al  assayador.  E  com  1  assaig  serà  fet  dels  riells,  si  1  assaig  troba  1  assa- 
jador  ab  les  guardes  ensemps  que  s  pusca  obrar  1  argent,  ço  es  que  sia  a  la  ley 
que  deu  obrar  la  moneda,  lo  Maestre  sabuda  la  volentat  de  les  guardes  e  del 
assayador  deu  liurar  los  riells  als  obrers,  après  pesats  per  lo  Maestre  de  ba- 
lança, e  deu  cobrar  quan  li  haurà  minvat  1  argent  a  la  fondicio,  e  tot  deu 
ésser  [scrit?]  per  1  escrivà  reyal.  E  com  los  obrers  hauran  feyts  los  diners, 
si  son  menuts  deuen  los  liurar  a  les  guardes  après.  E  les  guardes  deuen 
pendre  de  quiscun  cap  de  fornal  tota  la  moneda  la  qual  haurà  feta,  e  deuen 
la  mesclar,  e  prenen  de  totes  parts  de  la  moneda  .ij.  marchs  o  .iiij.  a  una 
part.  E  altres  .ij.  marchs  o  .iiij.  a  altra  part  e  deuen  pesar  lo  march  com  ve 
segons  que  es  ordonat  a  la  terra.  E  deuen  haver  .iij.  pesals  de  diners  si  la 
moneda  es  menuda.  E  si  la  moneda  es  de  .xviij.  sols  de  pes,  devan  haver  un 
pesal  de  .xviij.  sols  e  deuen  haver  altre  pesal  de  .xvj.  sols  e  altre  de  .xx. 
sols.  E  si  ha  mes  de  .ij.  sol.,  qui  vinguen  en  los  .ij.  marchs  a  mes  de 
.XX.  sols.  o  en  menys  de   xvj.  sols.,  deuen  los  adobar  lo  cap  de  fornal. 

ítem:  si  la  moneda  es  moneda  grossa  d  argent,  deuen  pendre  de  cascun 
obrer,  mesclada  la  moneda,  .j.  march,  e  puys  altre  march,  e  si  la  moneda  ve 
a  son  pes  a  nombre  de  diners,  deuen  la  li  pendre  si  ve  al  nombre  del  march. 
E  si  ve  forts  0  feble  .j.  diner  o  mes  al  march,  deuen  dir  al  cap  de  fornal 


272  Joaquim  Botet  y  Sisó 

que  adoben  los  diners  en  tal  manera  que  vinguen  a  son  pes  de  march,  se- 
gons que  sia  la  moneda. 

Empro,  dels  diners  grossos  d  argent  es  aquesta  la  regla,  que  si  1  diner  es 
ab  son  pesal,  segons  lo  march,  feble  mes  de  .j.  gra  de  forment  o  pus  fort 
mes  de  .j.  gra,  aquell  diner  pus  feble  deu  ésser  trencat,  e  deuen  dir  al  cap 
de  fornal  que  adop  o  lev  d  aquells  qui  son  trop  forts,  en  tal  manera  que  Is 
diners  no  sien  forts  ni  febles  mes  que  seguesquen. 

ítem:  com  les  guardes  hauran  guardats  los  diners  sien  grossos  o  menuts 
en  la  manera  demunt  dita,  los  obrers  deuen  liurar  los  diners  al  Maestre.. . 

aquí  falta  un  full  en  lo  Còdex} 
...  o  mes  .ij.  diners  per  march,  deu  se  deliurar.  E  si  es  tant  forts  que  sia 
forts  lo  march  mes  de  .ij.  diners,  deu  se  tosar  (?•)  la  força.  Empro  si  son 
forts  .ij.  diners,  poden  se  deliurar.  E  lo  deliurar  es  en  aquesta  manera:  que 
lo  pesador  deu  pesar  los  dits  menuts  après  de  L  marchs,  e  com  tots  sien 
pesats,  deu  comptar  segons  los  .xx.  marchs  quant  hi  ha  de  força  o  de  feblatge 
en  tota  la  deliurança  e  tantost  les  guardes  el  scriva  del  Maestre  caseu  deu 
scriure  en  son  libre  la  deliurança  de  quants  marchs  es,  ne  de  quina  ley  es 
trobada,  ne  quant  haurà  de  força  o  de  feblatge. 

La  deliurança  dels  diners  d  argent  grossos  e  l  assaig  de  la  deliurança 

La  deliurança  dels  diners  d  argent  grossos  se  deu  fer  en  aquesta  manera  : 
que  les  guardes  deuen  pendre  de  cascun  fornal  .ij.  diners,  e  de  tots  los  daus 
(?*)  deu  pendre  1  assayador  mija  onsa  de  diners  trencats  axi  que  vinga  de  cas- 
cun fornal,  e  deu  pesar  devant  les  guardes  e  devant  lo  Maestre,  e  puys  deu  lo 
metre  en  la  cendrada  en  la  copella,  e  com  laura  aportat  a  son  punt  deu  lo 
mostrar  a  les  guardes.  E  deu  lo  pesar,  e  deu  dir  a  les  guardes  si  la  moneda  se 
pot  deliurar,  e  si  s  pot  deliurar  les  guardes  el  Maestre  deuen  pendre  tots  los 
diners  d  argent  e  deuen  los  fer  pesar  a  ceyll  qui  te  la  balança,  e  com  tots  seran 
pesats  deuen  se  tots  comptar  en  presencia  de  les  guardes.  E  la  donchs  com 
tots  seran  pesats  e  comptats,  deuen  comptar  les  guardes  segons  lo  pes  el 
nombre  quant  hi  ha  de  força  e  quant  hi  ha  de  feblatge,  e  tantost  les  guardes 
deuen  ho  scriure,  e  deuen  scriure  la  ley,  e  deuen  pendre  1  assaig,  e  deuen 
scriure  la  deliurança  qual  jorn  se  feu  e  quants  marchs  es. 

Com  se  deu  fer  l  enserrament  dels  assays 
E  scriure  en  lo  libre  de  les  deliurances  e  fer  compte  de  deu  e  deig 

Com  la  deliurança  serà  feta,  sia  de  diners  menuts  o  de  diners  d  argent 
grossos,  les  guardes  lo  Maestre  el  assaiador  deuen  ésser  tots  ensemps  e  deuen 


Les  Monedes  Catalanes  273 

pesar  lassaig,  e  si  troben  que  I  assaig  sia  a  menys  de  lev  que  la  moneda  se 
deu  balre  .ij.  o  menys  o  mes,  aytant  com  sia  mes  deuen  ho  scriure  en  lur 
libre,  e  deuen  dir  aquesta  deliurança  es  daytants  marchs  e  fo  feta  aytal  dia 
e  trobas  menys  de  ley  .j.  gra  o  .ij.  e  monta  a  tota  la  deliurança  aytants 
marchs  d  argent  e  aço  deu  lo  Alaestre  a  la  terra.  E  per  aytal  mateix  farà  si  la 
deliurança  es  de  mes  de  ley  .j.  gra  o  .ij.  grans.  E  deuen  comptar  les  guar- 
des quant  montan  los  grans  que  sian  mes  de  ley,  e  deuhen  ho  scriure  que 
aço  es  degut  al  Maestre.  Empro,  es  axi  regla  certa  que  si  la  ley  es  mes  .ij. 
grans  que  no  deu  ésser  la  moneda,  que  hom  la  pot  comptar  al  Maestre,  e 
si  ultra  .ij.  grans  es  millor  de  ley,  no  li  deu  ésser  comptada  que  ans  ho  pert 
lo  Maestre.  Empro,  axi  com  devant  es  dit,  si  la  ley  es  minua  mes  de  .ij. 
grans  no  pot  ésser  feta  la  deliurança,  ans  se  ha  tota  la  moneda  a  fondre,  que 
certa  cosa  es  que  la  deliurança  no s  pot  fer  que  mes  de  .ij.  grans  fallegan  de 
ley.  E  com  I  assaig  sia  axi  regonegut  e  pesat  axi  com  demunt  es  dit,  les  guar- 
des ensemps  ab  lo  Maestre  deuen  pendre  1  assaig,  e  deuen  pendre  si  la  mo- 
neda es  grossa  entre  diners  trencats  e  sencers  mija  unça?  e  ab  1  assaig  en- 
semps que  si  mete  en  un  poch  de  paper.  E  deuen  ho  tot  metre  en  un  full 
de  paper  que  sia  plegat  per  lonch  per  terç,  axi  com  a  grans  letres.  E  en  la 
un  cap  d  aquell  plech  que  sia  mes  1  assaig  e  los  diners  sencers  e  trencats 
que  sien  d  aquella  deliurança.  Puys  que  degen  cosir  ab  fil  lo  paper,  en  tal 
manera  quel  assaig  ne  Is  dils  diners  no  puxen  exir,  e  deuen  scriure  sobre 
lo  paper,  aquesta  deliurança  se  feu  aytal  dia  e  trobas  minua  de  ley  d  aytants 
grans  o  grossa  de  ley  aytants  grans  al  march,  e  havem  aci  mes  1  assaig  e 
mija  unça?  entre  diners  trencats  e  sencers,  e  les  guardes  deuen  pendre  lo  dit 
paper  e  deuen  lo  metre  en  una  caxa  en  que  haia  .ij.  claus,  la  una  tinguen 
los  guardes  e  1  altra  lassaiador. 

Com  se  fa  deliurança  de  malles 

Aço  ques  fa  dels  diners  menuts  se  fa  aytant  be  en  la  deliurança  de  les 
malles  qui  s  fan  en  la  moneda,  segons  que  deuen  ésser  de  nombre  el  march, 
e  tota  via  son  de  maior  nombre  al  march  que  Is  diners  per  ço  com  se  fa 
maior  menció?  de  les  malles  que  dels  menuts. 

E  sobre  tot  deu  ésser  guardat,  que  en  la  secha  un  hom  no  puxa  usar  sinó 
de  un  offici,  e  que  la  un  no  sapia  1  olfici  del  altre,  e  aço  per  esquivar  que 
algú  no  assaias  de  fer  falsa  moneda. 

Ju'RA.MENT  DELS  MONEDERS  Y  OBRERS 

Aquest  es  lo  sagrament  dels  moneders  e  dels  obrers,  con  deuen  jurar  per 
los  .iiij.  evangelis. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  3^ 


274  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Primerament  iura  lo  moneder  el  obrer  per  los  .iiij.  evangelis,  ab  les  ge- 
nolls en  terra,  davant  lo  maestre  de  la  moneda  e  les  guardes  el  escrivà  del 
Rey  e  dauant  los  alcaldes  de  la  moneda  e  tot  lo  capitol,  que  el  que  sia  fel 
e  leyal  al  senyor  Rey  darago  e  comte  de  barcelona. 

Encara  après  iura,  que  ser,a  fel  e  leyal  a  tot  lo  poble,  axi  con  a  burgesos 
e  ciutadans. 

Encara  iura,  que  serà  fel  e  leyal  al  maestre  de  la  moneda  e  a  les  guardes 
que  son  per  la  ciutat,  que  no  suffira  nul  engan  en  la  moneda  e  sin  sentia  ni 
o  sabia  que  o  digué  al  maestre  o  a  les  guardes  o  als  alcaldes. 

Encara  après  iura,  que  negun  diner  no  monet  a  nul  hom  si  lo  maestre  no 
li  dona  o  lo  seu  escrivà,  e  si  es  obrer  per  aquesta  rao  matexa. 

Encara  après  iura,  que  serà  fel  e  legal  als  alcaldes  de  la  moneda  e  a  tot  lo 
capitol,  e  que  nos  suffira  null  engan  ne  nulla  falsia  en  la  moneda,  e  si  la 
sabia  que  sempre  queu  digué  al  maestre  de  la  moneda  o  a  les  guardes  o  als 
alcaldes  de  la  moneda. 

Encara  après  iura,  que  serà  fel  e  legal  a  tots  sos  companyons,  e  que  aiut 
a  salvar  tots  los  privilegis  e  contribuisca  en  totas  mesions  quis  facen  a 
profit  de  tuit. 

Encara  après  iura,  que  aydara  a  preseuerar  e  a  guardar  les  calorines,  e  si 
ningú  cau  en  calonia,  que  suffira  axi  con  lordonament  de  la  carta  es  ordo- 
nat.  E  si  aso  no  alen  e  per  lo  sagrament  damunt  dit,  en  ira  venga  del  senyor 
rey  e  de  tot  lo  poble  de  la  terra  e  de  sos  companyons.  Amen. 

Encara  après  iura,  que  no  obre  ni  monet  ab  nul  hom  que  non  sia  de  li- 
natge  de  moneda. 

[Obsequi  que'l  nou  obrer  o  moneder  devía  fer  als  antichs  obrers 

Y  moneders] 

En  nom  de  Deu  aquest  es  lo  ordonament  que  an  fet  los  moneders  els 
obrers  de  barcelona  del  fet  del  meniar  de  moneder  novell  o  dobrer. 

Primeramen,  deu  donar  a  meniar,  entre  dos  companyons,  .j.  espalla  de 
moltó  en  ast. 

Encara,  entre  dos  companyons,  .j.  grossa  gallina  ab  salsa,  bulida  e  ab 
sopes. 

Encara,  entre  dos  companyons,  .j.  ters  de  quarter  del  moltó  ab  cols,  e 
quei  aia  porc  aytant  con  moltó. 

Encara,  entre  dos  companyons,  dues  liures  de  vaca  ab  mostaya  o  .ij.  liu- 
res  de  porc  fresc. 

Encara  pa  e  vi  abastament  a  tota  la  companya,  e  sia  bon  pa  e  bon  vi. 


Les  Monedes  Catalanes  2/5 

Encara  neules  e  piment  a  tota  la  companya,  c  si  no  trob  hom  neules  ne 
piment,  fruita  seca  o  fresca  abastament. 

Encara  aquel  qui  fa  lo  meniar  deuse  levar  en  peus,  o  hom  per  ell  si  el 
nou  sap  raonar  per  poquea,  sis  tenen  tuit  per  paguat  de  meniar. 

Encara  altre  ordonament:  si  partexen  diners  los  obrers  o  los  moneders  en 
ve  al  obrer  o  moneder  .ij.  sous. 

Encara  deu  auer  la  muler  del  obrer  o  del  moneder  .xij.  diners.  E  encara 
sia  fill  mascle  lo  moneder  oi  obrer  que  vengua  a  la  moneda  per  sos  peus, 
deu  aver  .xij.  diners. 

Encara  con  aquests  diners  se  partiran,  hos  farà  lo  meniar,  que  si  no  es  en 
la  ciutat  hon  se  partiran  los  diners  hos  farà  lo  meniar  que  no  aia  res. 

Encara  si  no  vol  metre  part  en  mesions  que  fasa  obrer  ne  moneder  a 
profit  de  tuit,  que  no  aia  part  de  companyo. 

Encara  lo  maestre  de  la  moneda  deu  auer  dues  parts,  si  es  companyo,  e 
sa  muler  .j.  part,  e  si  no  es  companyo,  .j.  part  e  sa  muler  mija  part. 

Encara  lasaiador  de  la  moneda  .ij.  parts,  si  es  moneder,  e  sinó  una  part. 

Encara  les  guardes,  aytantcom  companyo  de  part.  Encara  les  seriva  del 
senyor  Rey,  .j.  part. 

Encara  les  seriva  del  maestre,  una  part. 

[Nota  per  memòria] 

En  lany  de  nostre  senyor  Me  CC.  Ixxxv,  la  primera  setmana  dagost,  co- 
mensa  lo  senyor  Rey  en  Pere  per  la  gràcia  de  Deu  moneda  dargent,  que  val 
.j.  diner  .xij.  diners  e  aen  lo  marc  .Ixxij.  diners,  e  a  sen  Marti,  qui  es  el 
mes  de  noembre  .xj.  iorns  a  lentrada,  passa  desta  vida  lo  rey  en  Pere. 

El  senyor  Namfos,  fill  primer,  conferma  aquesta  moneda  matexa  en  les- 
tament  e  en  laltar  en  que  era,  convent  de  malorcha. 


276  Joaquim  Botet  y  Sisó 

XIV 

(Vulum  II,  plana  70). 


18  Abril  1283. 


Orde- circular  del  rer  Don  Pere  II,  als  justícies  de  la  illa  de  Sicilià, 

sobre'l  curs y  valor  de  la  nova  moneda  qu  havia  disposat 

s'encunyés  en  aquella  illa. 

Petrus  etc,  etc.  Natali  de  Ansalono,  militi,  justiciario  vallium  Castri  Jo- 
hannis  demine  et  melacii,  fideli  suo,  graciam  suam  et  bonam  voluntatem  : 
sacre  (sic)  volum  us  fideli  tatem  tuam,quodad  presens,  in  Sicla  nostra  Messa- 
ne,  sub  magistratu  Raimundi  Romei  Repositari  familiaris  et  fidelis  nostri, 
magistri  ipsius  sicle  per  nostram  Excellenciam  deputati,  novam  denariorum 
monetam  nec  non  midalias  et  quartarolas  denariorum  ipsorum  fieri  labo- 
rari,  et  cuiusdam  serenitas  nostra  mandat,  sub  certa  forma  que  in  litte- 
ris  commissionis  facte  eidem  Romeo  per  nostram  Excellenciam  continetur, 
Quos  denarios  perriales  et  medalias  medios  pirriales  et  quartarolas  quartos 
pirriales  volumus  nuncupari;  Volentes  et  districte  mandantes,  quod  denarii 
ipsi,  ad  racionem  de  denariis  viginti  pro  tarino  uno  et  de  solidis  denario- 
rum ipsorum  Quinquaginta,  que  sunt  libre  .ij.  et  media  denariorum  in 
numero,  pro  qualibet  uncia  ponderis  generalis,  Medalie  pro  dimidia,  et 
quartaroli  pro  quarta  parle  ipsius  precii,  ubilibet  per  loca  Regni  nostri  Si- 
cilie  generaliter  et  comuniter  expendantur,  et  quod  secreti  magistri  portu- 
larii  justiciarij  ac  universi  et  singuli  oficiales  curie  nostre  in  eodem  Regno 
nostro  Sicilie,  peccuniam  quam  a  quibuscumque  personis  reciperepro  parte 
curie  nostre  habuerint.  recipiant  a  personis  eisdem  a  quibus  eam  habebunt 
capere  in  predictis  perrialibus  mediis  et  quartis  pirrialibus  ad  racionem 
predictam,  et  nichilhominus  in  alia  nova  moneta  auri  et  argenti  laborandi 
cudendi  et  faciendi  in  eadem  sicla  per  predictum  Raymundum  ad  manda- 
tum  il•lustris  domine  Regine  Karissime  consortis  nostre  sibi  propterea  fa- 
ciendum,  in  valore  quo  per  eandem  dominam  providebitur,  quam  peccu- 
niam ad  racionem  eandem  ab  oficialibus  ipsis  recipi  per  thesaurarios 
camere  nostre  Excel•lència  nostra  manda,  Et  quam  per  oficiales  ipsos 
cum  de  mandato  nostre  curie  per  ipsius  curie  nostre  serviciis  expendendam 
fuerit,  sic  expendi  mandamus,  Nulla  alia  denariorum  auri  vel  argenti  mo- 
neta in  eodem  Regno  aliquatenus  expendenda  :  atque  ideo  fidelitate  tue  sub 
obtentu  gracie  nostre  firmiter  et  districte  precipiendo  mandamus,  quatinus 


Les  Monedes  Catalanes  277 

statim  receptis  presentibus,  premissa  om  nia  ad  püblicam  noticiam  secreto- 
rum  ac  quorumlibet  aliorum  oficialium  curie  nostre  et  sinj^ularum  pcrso- 
narum  jurisdiccionis  tue,  pro  parte  curie  nostre . . . ,  pro  parte  ipsius  curie 
nostre  districcius  studeas  inhiberi,  quod  nuilus  lam  pertinax  vel  prcsuiii- 
ciosus  existat  qui  aliquam  aliarium  donariorum  auri  vel  argenti  aut  cuius- 
cumque  condiciones  monetam,  pretcr  monetam  predictain  in  dicta  nostra 
sicla  laborandam  et  cudendam  expendibilem,  donet  recipiai  vel  expendat 
tractet  vel  contrahat  in  mercimoniis  vel  contractibus  quibuscumque,  sub 
pena  dimidii  valoris  tocius  alterius  ipsius  prout  quam  contra  inhibicionem 
huiusmodi  expendet  dabit  vel  recipiet  tractabit  vel  contrahet,  quam  ab  eo 
qui  in  ipsa  inciderit  parte  exigi  et  extorqueri  volumus  fisci  nostri  como- 
ditatibus  applicandam,circa  quod  sciendum  adhibeas  omnem  curam,  addi- 
centes  inhibicionem  ipsam  nec  minus  quod  nulli  mercatores  vel  persone  aliè 
aurum  argentum  vel  Bulzianaliam  de  Sicilià  extrahere  quoquomodo  presu- 
mant.  Et  si  post  inhibitionem  ipsam,  aliquis  aurum  argentum  vel  bulzuna- 
liam  quod  de  Sicília  presument  extrahere,  sibi  in  penam  sue  fraudis  aufere, 
pro  parte  curie  nostre  procures  et  ad  nostram  cameram  destinaré  in- 
dagaré et  scire  studeas  diligenter,  aurum  enim  argentum  vel  bulzunaliam 
ipsam  quem  habuerint  in  sicla  vendant  si  voluerint  illi  qui  eam  habebunt 
precio  quo  eam  vendere  poterunt  meliori.  Circa  que  omnia  sic  sollicite  et 
...quod  possis  ex  inde  in  conspectu  nostre  celsitudinis  comendari.  Datum 
Messane,  .xviiij.  aprilis,  .x.  indiccione,  anno  domini  .m  ce  Ixxx.  secun- 
do :  Regnorum  Aragonum  anno  .vij.  Sicilià  vero  primo. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  54,  fs.  177  y  178. 
Inédií. 


XV 

(Volum  II,  plana  71 ). 


Febrer  1283, 


Confinnació  pel  rey  Pere  II,  dels  privilegis  concedits  pels  veys  de 
Sicilià  als  mestres,  moneders  y  obrers  de  la  seca  de  Messi}ia. 

Petrusdei  gràcia  etc.  Per  presens  scriptum  notum  facimus  vniversis,Quod 
pro  parte  magistrorum  obereriorum  Monetariorum  et  aliorum  operariorum 
in  sicla  nostra  Messane  existencium,  fuit  nostre  Curie  presentatum  quod- 


278  Joaquim  Botet  y  Sisó 

dam  privilegium  factum  eis  per  excellentissimum  principem  quondam  do- 
minum  Regem  Manfredum,  socerum  nostrum  olim  et  precessor  in  Regno 
Sicilie  memorie  recolende,  cum  inserta  in  eo  forma  privilegií  indulti  eis  a 
quondam  di  voAugusto  domi  no  Imperatorefrederico  memorie  celebris,  cui  us 
continencia  per  omnia  talis  erat.  Manfridus  dei  gràcia  Rex  Sicilie  per  pre- 
sens  privilegium  notum  facimus  universis  fidelibus  nostris  tam  presentibus 
quam  futuris,  pro  parte  magistrorum  oberiorum  moneteriorum  et  aliorum 
operariorum  in  sicla  nostra  Messane  existencium  nostrorum  fideüum,  fuit 
nostre  Curie  presentatum  quoddam  privilegium  factum  eis  a  quondam  divo 
Augusto  Domino  Imperatore  frederico  memorie  celebris  patre  nostro,  cuius 
continencia  talis  erat:  Fredericus  dei  gràcia  Romanorum  Imperator  sem- 
per  Augustus  et  Rex  Sicilie,  per  presens  scriptum  notum  facimus  universis, 
Quod  de  voluntate  et  firmo  proposito  habeamus  fidelibus  nostris  et  hiis 
maximequi  sunt  ad  ser  vici  um  nostrum,  bonos  usus  et  bonàs  consuetudines 
conservaré  et  in  melius  informaré,  ad  supplicacionem  quam  magistrorum 
sicle  Messane  et  operariorum  eiusdem  fidelium  nostrorum,  concedimus  et 
confirmamus  eisdem  magistris  notariis  opereriis  et  moneteriis  ipsius  sicle 
libertatem  et  immunitatem,  ui  de  cetero  in  datis  vel  col•lectis  que  in  ipsa 
civitate  Messane  fient,  sive  de  ordinacione  vniversitati  sive  mandato  curie 
nostre,  hiidem  magistri  notarii  operarii  vel  alii  officiales  eiusdem  sicle,  donec 
ad  servicium  nostrum  ipsius  sicle  fuerint  deputati,  nichil  solvere  compe- 
llantur.  Concedimus  eciam  eis,  ut  non  teneaniur  de  causa  aliqua  rcspon- 
dere  in  alia  cúria  preter  quam  coram  magistris  ipsius  sicle,  vel  coram  magna 
cúria  nostra,  nec  a  Strattigotis  vel  judicibus  Messane  ad  faciendam  justi- 
ciam  costringantur,  nisi  de  criminalibus  unde  mutilacione  membrorum  vel 
tocius  corporis  periculum  possent  incurrere,  fuerint  appellati  :  Manda- 
mus  igitur  et  precipimus,  quatinus  contra  hanc  libertatem  nuUus  prefatos 
magistros  et  operarios  sicle  mollestare  presumat,  aut  eos  ad  judicium  tra- 
here,  nisi  coram  magistris  sicle  vel  magna  cúria  nostra,  et  nec  de  crimina- 
libus fuerint  appellati.  Ad  cuius  rei  memoriam  presens  scriptum  fieri 
et  sigillo  maiestatis  nostre  jussimus  communiri,  anno  mense  et  indictione 
subscriptis.  Datum  Syracusse  anno  dominice  Incarnacionis  .m.  ce.  vicessi- 
moquarto,  mense  septembris,  terciadecima  indictione  :  pro  cuius  privilegii 
confirmacione,  nec  non  eciam  et  pro  confirmacione  cuiusque  alterius  privi- 
legii quondam  Regis  Conradi  fratris  nostris  recolende  memorie  predictum 
Imperiale  privilegium  confirmante,  cum  predicti  magistri  sicle  Messane 
tam  pro  parte  ipsorum  quam  pro  parte  predictorum  omnium  operariorum 
ipsius  sicle,   nostre  Maiestati  humiliter  supplicarunt  :  nos  eorum  devota 


Les  Monedes  Catalanes  279 

servicia  attendentes  et  fídem  eorumdem,  supplicacionibusque  favorabilitcr 
jnclinati,  tam  predictum  privilegium  quondam  domini  gcnitoris  nostri  cuius 
tenore  superius  continetur  quam  prefatum  aliud  privilegium  fratris  nostri 
ipsum  Imperiale  privilegium  confirmantis,  de  speciali  gràcia  et  certa  nostra 
servicia,  confirmamus  eisdem  ipsa  privilegia  juxta  ipsorum  conlincncia  gra- 
ciosi  acceptantes,  tenore  presenti  nostri  privilegií,  generaliter  inhibentes 
quod  nullus  olficialis  vel  eius  vicarius  predictos  magistros  sicle  ipsius  ube- 
rarios  moneterios,  notarios  et  alios  omnes  operarios  dicte  sicle  vel  aliqui 
eorumdem,  de  predictis  immunitatibus  et  libertatibus  contra  íormam 
predictorum  privilegiorum  et  nostri  indebite  impediré  vel  molestaré  pre- 
sumant :  Quod  qui  presumpserit,  indignacione  nostra  se  noverit  incur- 
surum.  Ad  cuius  confirmacionis  nostre  memoriam  et  robur  perpetuo  valitu- 
rum,  presens  privilegium  per  donatum  de  sycerio  notarium  et  íidelem 
nostrum  scribi  et  sigillo  maiestatis  nostre  jussimus  communiri.  Datum  in 
felici  urbe  panormi,  per  manus  gualterii  de  occia  Regni  Sicilie  Cancellarii, 
anno  dominice  Incarnacionis.  mec.  Ixij,  mense  julii,  quinta  indiccione, 
Regnante  domino  nostro  Manfredo  dei  gràcia  inclito  Regis  Sicilie  anno 
Regni  eius  quarto  feliciter  amen.  Nostro  culmini  humiliter  supplicarunt 
ut  cum  privilegia  ipsa  que  quoddam  aliud  privilegium  quondam  Regis 
Conradi,Recolendi  memorie,  predictum  Imperialeprivilegiumconfirmante, 
confirmaré  eis  de  benignitate  Regia  dignaremur:  Ipsorum  supplicacionibus 
benigniter  inclinati,  quare  excellencie  nostre  constitit  quod  iidem  magistri 
oberarii  moneterii  et  alii  operarii  dicte  sicle  nostre  Messane  immunitate 
huiusmodi  eis  per  predictum  quondam  Imperatorem  graciose  concessa,  a 
tempore  ipsius  Imperatoris  usque  ad  hec  felicia  tempora  nostra  gaudere  con- 
sueverunt,  per  inquisicionem  exinde  factam  de  serenitatis  nostre  mandato 
perbertrandum  de  bellopodiestratigotum  civitalis  Messane  et  per  eum  exce- 
llencie nostre  missam,  privilegia  ipsa  eisdem  magistris  oberariis  moneteriis 
et  aliis  operariis  ipsius  sicle  nostre  Messane  de  speciali  gràcia  confirmamus 
tenore  presentis  nostri  privilegii,  generaliter  inhibentes  quod  nullus  officia- 
lis  vel  eius  vicarius  predictos  magistros  ipsius  sicle,  obererios,  moneterios, 
notarios  vel  alios  operarios  ipsius  sicle  vel  aliquem  eorumdem  de  predictis, 
immunitatibus  seu  libertatibus  contra  formam  predictorum  privilegio- 
rum et  nostri,  inpetere  impediré  vel  molestaré  presumant,  quod  si  pre- 
sumpserit indignacionem  nostri  culminis  se  noverit  incursurum.  Ad 
huius  nostre  concessionis  memoriam  et  robur  perpetuo  valiturum,  presens 
privilegium  fieri  jussimus  per  manus  Vichiguerre  de  palicio,  magne  curie 
nostre  notarii,  consiliarii  familiaris  et  fidelis  nostri,  et  sigillo  maiestatis 


28o  Joaquim  Botet  y  Sisó 

nostre  mandavimus  communiri.  Datum  Messane,  per  manus  periconi  de 
bonastro,  scriptoris  familiaris  et  íidelis  nosiri,  Anno  domini.  M.  CC  Ixxxij. 
mense  ffebruarii,  nono  eisdem,  xj  indiccione,  regnorum  nostrorum  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  54,  fs.  190  y  191. 
Inèdit. 


XVI 

(Volum  II,  plana  8i ). 


10  Novembre  1296. 


Of^dc  del  rey  Doii  Jaume  II,  pera  que  s  encunyés  a  Alacant 

moneda  de  plata  y  de  bilió,  ah  curs  en  tot  lo  regne  de  Múrcia 

y  instruccions  sobre  la  llur  encunyació. 

En  Jacme  per  la  gràcia  de  deu  etc.  Als  feels  seus  lo  Maestre  e  les  guar- 
des el  assajador  e  nostre  scriva  e  al  capitol  dels  obrers  e  dels  moneders  e  a 
totz  los  altres  officials  de  la  moneda  del  Regne  de  murcià,  la  qual  ara  volem 
que  sia  en  alacant,  salut  e  gràcia.  Com  nos  vulam  e  ajam  ordonat  de  fer 
moneda  dargent  e  menuda  corrible  el  dit  Regne  de  murcià:  Es  a  saber,  la 
moneda  dargent  que  sia  a  ley  de  .xj.  diners,  comtant  argent  a  .xj.  diners 
e  malla  emblanquida,  e  de  tayla  de  .Ixx.  ij.  diners  per  march  de  Barcelona; 
E  la  moneda  menuda,  que  sia  a  iij.  diners  de  la  ley  emblanquida  dargent, 
comptan  a  .xj.  diners  e  malla,  e  a  .xxj.  sol.  de  tayla  per  march  de  barce- 
lona.  E  que  los  diners  pus  forts  de  la  dita  moneda  sien  a  xiiij.  sol.  de 
tayla  lo  dit  march,  e  los  diners  febles  que  sien  a  xx.viij.  sol.  de  tayla  lo  dit 
march:  E  que  si  mes  avant  passava  la  forsa  nel  feblatge,  quels  obrers  queu 
tornen  adobar,  En  guisa  que  la  moneda  una  ab  altre  sia  de  tayla  de  .xxj. 
sol.  lo  dit  march  emblanquida.  El  maestre,  ab  concell  de  les  guardes,  que 
don  les  fornals  dels  obrers  e  compte  als  moneders  a  homens  segurs.  El 
maestre  que  sia  tengut  de  donar  largent  als  obrers  en  ffi,  e  que  reeba  dels 
lo  contrapès  net  e  en  ffi.  E  quel  maestre  do  als  obrers,  per  obratge  de 
cascun  march  que  be  obraran,  .viij.  diners  e  mealla  e  .j.  mala  de  ven- 
tayla  de  la  moneda  menuda,  e  per  obratge  de  la  moneda  dargent  desús 
dita,  .viij.  diners  per  cascun  march.  E  quels  moneders  que  agen,  per 
monedar  de  la  moneda  menuda  que  be  monedaran,  .ij.  diners  e  malla 
per  libra  desta  moneda  :  E  de  la  moneda  dargent,  .ij.  diners  per  march. 
E  les  guardes  que  guarden   los  diners  que  sien   be  fetz  e  netz  com   los 


Les  Monedes  Catalanes  281 

obrers  los  retran,  e  que  sien  be  moncdats,  e  los  diners  que  trobaran 
mal  fetz  o  leigs  o  curts  o  pessa  men}s  o  tressalitz  o  mal  monedalz, 
quels  taylen,  E  sils  aue  de  dues  vegades  avant,  quel  maestre  nois  do  obrat- 
ge  ne  monedatge:  E  de  aquí  avant  los  obrers  els  moneders  paguen  tot  lo 
dan  quel  maestre  reebra  per  aquesta  raho,  salv  quels  moneders  aicn  .iij. 
sisayles  per  cada  libra.  E  que  negun  obrer  no  gos  cargar  lo  contrapès,  ne 
aportario  devant  lo  maestre  ne  les  guardes  muylat,  ne  cargat  de  terra 
ne  de  sist,  E  a  quel  qui  oíTara,  que  no  li  sia  donat  argent  daqui  avant.  E  si 
negun  obrer  ne  moneder  farà  nenguna  mescla  de  neguna  altra  ley  al  contra- 
pès ne  al  compte  ne  en  les  sisaylles  del  contrapès,  que  sia  pres  e  mort  axi 
com  a  falssador  de  moneda.  E  si  negun  obrer  ne  muneder  traurà  con- 
trapès ne  compte  de  la  moneda  e  fugirà  ab  ell,  que  si  pot  ésser  pres  que  sia 
justiciat  e  mort  per  lo  dit  crim.  E  que  negun  moneder  no  gos  levar  diners 
del  compte,  e  quel  que  0  farà  que  no  aia  compte  per  .j.  any  :  E  que  los 
guardes,  denant  lo  maestre  el  nostre  scriva,  fassen  deiiurança  totz  dies  dels 
diners  negres  que  sobraran  en  la  moneda.  E  si  per  aventura  hi  avia  forssa 
0  feblatge  entro  a  .iiij.  diners  per  march,  quen  sia  feta  esmena  de  .j.  dia  a 
altre,  en  manera  que  la  moneda  venga  taylada  vna  ab  altre  a  xxj.  sol.  lo 
march  :  e  quel  nostre  scriva  que  scriva  tot  largament  el  cambi,  de  qualque 
ley  sia,  quel  maestre  comprarà  ne  metra  en  la  dita  moneda,  E  aytants 
marchs  com  lo  dit  maestre  farà  fondre  cascun  dia,  e  ço  que  minuara  al 
fondre,  que  o  pusca  fer.  E  aytambe,  si  del  dit  assaig  falia  son  dret  de  la  ley 
de  .ij.  grans  ensus,  que  les  guardes  que  fassen  refondre  al  maestre  en 

manera  que la  moneda  aia  son  dret,   E  que  per  .ij.  grans  enfi  que 

agues  mes  o  menys  de  la  ley  en  lo  dit  assaig,  quel  maestre  no  sia  tengut  de 
retTondre,  mas  que  compte  lo  mes  ab  lo  menys.  En  manera  que  com  la 
moneda  serà  monedada  que  vna  ab  altra  aia  son  dret  de  lev  e  de  pes,  axi 
com  demunt  es  dit.  E  que  lassajador,  que  fasse  lassaig  dels  Riels  axi  com 
exiran  de  la  fondao,  per  regonexensa  del  maestre,  e  de  tot  altre  argent  que 
en  la  moneda  venga  per  vendrà  o  per  altra  raho,  tota  hora  quel  maestre  lio 
diga.  E  si  negu  obrer  ne  moneder  lexara  argent  ne  compte  de  pendre  del 
maestre  que  no  vuyla  obrar,  pus  que  largent  sia  bo  e  sufficient  e  coneguda 
de  les  guardes,  ne  torbarà  ne  mourà  rauaca  ne  barayla  per  neguna  raho 
dins  la  nostra  moneda,  ne  ffugira  ne  farà  ço  que  fer  no  deja,  nes  partirà  de 
la  dita  moneda  sens  voluntat  del  maestre,  que  sia  pres  e  sia  corregut  en  po- 
der de  nos  en  cors  e  en  aver,  e  sia  punit  segons  lo  malefici.  E  sobre  totes 
aquestes  coses  sobredites,  vulam  que  sien  fetes  axi  com  damunt  es  conten- 
gut.  Manam  a  vosaltres  e  a  cascun  de  vos  que  les  coses  demunt  dites  ob- 

Institut  d'Estudis  Catalans-  3Ò 


282  Joaquim  Botel  y  Sisó 

servetz  segons  que  demunt  es  dit,  e  que  cascun  nos  servesca  be  e  leyal- 
ment  segons  son  ofíici  a  profit  nostre  e  de  tota  la  terra  e  del  maestre.  E 
manam  per  esta  present  carta  a  procuradors  e  a  veguers  e  a  batlles  e  a  tos 
altres  officials  e  sotzmeses  nostres,  que  totes  aquestes  coses  demunt  dites 
aien  e  tenguen  per  fermes,  e  que  en  neguna  no  contravenguen,  sotz  pena 
de  la  nostra  gràcia.  E  que  observen  e  fassen  observar  al  maestre  e  a  les 
guardes  e  a  totz  los  obrers  e  moneders  e  altres  officials  de  la  nostra  moneda, 
lurs  privilegis  e  lurs  franquees,  que  nos  e  els  nostres  ancessors  lur  avem 
donades  ne  vsat  nan,  axi  com  acostumat  es.  Dat.  Barchinone  .iiij.  idus  No- 

c  o 

vembris  anno  domini  Millesimo  .ce.  xe.  sexto.  —  ff.  de  consilio  ma.  bn.  de 
sarriano,  cui  fuit  lecta  de  verbo  ad  verbum. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  io5,  f.  206. 
Inèdit. 

XVII 

(Volum  II,  plana  83).  29Janeri302. 

Orde  de  Don  Jaume  II  al  batlle  de  Múrcia,  pera  que  fes  encunyar 

octaus  de  dobla,  com  los  que  shavían  acostumat  encunyar 

abans  en  dit  regne. 

Fideli  suo  Ferrario  de  Corlilio,  bajulo  Regni  Murcie  generali,  Salutem 
et  graciam.  Intelleximus  quod  tempore  abraim  Abuçaç  abenihut,  Regis 
Rexch.  Murcie  quondam,  consueverunt  fieri  sive  cudi  octave  duplarum  auri 
quando  requirebantur  per  sarracenos  acolletatos  seu  alios  qui  ipsas  octavas 
duplorum  necessarias  habebant,  et  quod  nunc  vos  seu  illi  sarraceni  qui 
octavas  duplarum  predictas  cudere  consueverunt,  noíi  presumitis  ipsas  oc- 
tavas cudi  facere  sine  nostra  speciali  licencia  et  mandato;  unde,  cum  acca- 
lletati  seu  sarraceni  predicti  non  veniant  ut  intelleximus  ita  frequenter  ut 
consueverunt  ad  Regnum  Murcie,  propter  deffectum  dictarum  octavarum, 
et  propterea  diminuantur  redditus  nostri  Murcie:  Ideo  vobis  dicimus  et 
mandamus,  quatenus  de  cetero  faciatis  et  consenciatis  fieri  sive  cudi  octavas 
duplarum  predictas,  per  illum  seu  illos  qui  easdem  cudere  consueverunt 
seu  alios  quos  ad  hoc  cognoscetis  idoneos  et  legales,  recipiendo  pro  jure 
earundem  illud  jus  quod  est  actenus  recipi  consuetum.  Dat.  Valencie.  iiij. 
kls.  februarii  anno  dni.  m.  cec.  primo. 

Arxiu  Coroníi  Aragó,  Reg.  199,  f.  33  v. 
Inédil. 


Les  Monedes  Catalanes  283 


XVIII   ") 
(  \'olum  II,  plana  85) 


17  Juny  1308. 


Insti'iicciüiis  ti'anicscs  pel  rey  Doii  Jaume  II,  als  oicarreirats 
de  la  enciinyació  a  Sarinyena  de  moneda  aragonesa. 

Jacobus  dei  gràcia  Rex  Aragonum  etc.  Religioso  fralri  Simoni  de  bur- 
gia,  ac  fidelibus  suis  Johanni  petri  vigorisii  Civi  Cesarauguste  deputatis 
custodibus  in  negocio  monete  Jaccensis  que  cuditur  saranyene,  nec  non 
Johanni  pexonat,  thesaurario  dicte  monete,  ac  petro  scariti,  scriptori  in 
eodem  negocio,  salutem  et  graciam.  Scire  vos  volumus,  oblatam  fuisse 
nobis,  per  aliquos  nostrum  servicium  appetentes,  quandam  cedulam  in  qua 
erant  scripta  que  inferius  continentur,  Cum  igitur,  visis  per  nos  contentis 
in  cèdula  supradicta,  nobis  visum  íuerit  quod  ea  pro  utilitate  dicti  negocií 
monete  debaent  observari.  Ignari  tamen  rei  huius,  ad  vos  qui  noticiam  ha- 
betis  eiusdem,  hec  discretioni  ac  fidelitati  vestre  intimanda  duximus  ac 
eciam  remitenda.  Mandantes  vobis  ac  fírmiter  iniungentes,  quatenus  re- 
cognitis  cum  diligència  contentis  in  cèdula  supradicta,  ea  teneatis  ac  ob- 
servetis  et  teneri  et  observari  faciatis,  prout  ipsa  ad  salvitatem  et  utilitatem 
monete  predicte  melius  videritis  expediré,  Taliter,  ut  possitis  inde  merito 
comendari.  Dat.  Valencie,  xv.  kl.  Julii,  anno  domini,  m.  cec.  octavo. 
Tenor  vero  dicte  cedule  noscitur  esse  talis 

Primerament,  quel  senyor  Rey  hi  deu  metre  Maestre,  lo  qual  maestre 
deu  veer  en  tot  ço  que  en  la  moneda  se  faça. 

ítem  hi  deu  metre  lo  senyor  Rey  son  scrivan,  lo  qual  scrivan  deu  veer 
tot  ço  que  en  la  moneda  se  faça  et  senes  eil  no  si  faça  res. 

ítem  deu  hi  metre  guardes,  un  frare  del  espital  e  un  Ciutadà  de  arago. 

ítem  hi  deu  metre  asaiador. 

ítem  hi  deu  metre  taliadors  dels  ferres. 

ítem  lo  maestre  deu  aver  son  scriva,  qui  scriva  ço  quel  scriva  del  senyor 
Rey  li  dara. 

ítem  fonedor. 

ítem  emblanquiador. 

Tots  los  damunt  dits  son  a  salari  del  senyor  Rey. 

Loffici  del  maestre  es  aytal :  que  deu  aleyar  en  presencia  del  scriva  del 

(0    Per  oblit,  falta  la  referència  a  n'aquest  document,  en  la  nota  2,  de  la  plana  85  del  volum  II. 


284  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Rey  e  de  les  guardes,  puys  deu  liurar  al  fonedor  aquel  argent  aleyat,  quel 
fona:  E  con  laya  mes  a  fondre,  deu  tancar  la  fondecio  e  liurar  la  clau  a 
les  guardes  :  puys  quan  sia  fos,  deu  ésser  l'escriva  del  senyor  Rey  en  la 
fondecio,  e  el  maestre,  e  les  Guardes,  E  del  dit  argent,  en  presencia  dels 
damunt  dis  quatre,  deuen  ésser  fetes  vergues  :  E  de  cascun  cresol  deu  ésser 
presa  una  vergua  :  E  les  guardes  ab  lo  dit  scriba  e  Maestre,  deuen  fer  pen- 
dre  al  asaiador,  en  presencia  lur,  de  cascuna  deies  vergues  que  dels  cresols 
auran  tirades,  tant  que  puxen  fer  un  asaig.  E  el  dit  asaiador  deune  fer 
asaig  en  presencia  lur.  E  con  lo  dit  asaig  sia  fet,  pesenlo,  e  si  es  son  dret, 
sien  liurades  les  dites  vergues  als  obrers  a  pes,  per  fer  diners,  E  si  son 
dret  noy  era,  e  hi  avia  trop,  deia  dir  lasaiador  als  dits  quatre  que  aquelles 
vergues  sien  refuses,  e  sia  esmenat  ço  quey  sie  mes  o  menys,  però  .i.  gra 
e  mig  fins  en  dos  mes  o  menys  pot  passar  a  esmenar  de  una  delliurança 
a  altra.  E  axi  lo  dit  asaiador  es  en  la  moneda  per  provar  si  el  maestre  fa 
justament  la  Ha.  E  les  vergues  que  romandran,  part  aquellas  que  sien  dadas 
als  obrers  pera  obrar,  deuen  ésser  meses  en  una  caxa  que  aia  dos  tanca- 
dures,  e  tinguen  ne  les  guardes  una  clau  e  lo  maestre  altra. 

ítem,  con  los  dits  obrers  aien  fets  diners  del  dit  argent  que  liurat  los  serà, 
deuen  aportar  los  dits  diners  davant  lescriva  del  senyor  Rey  e  lo  maestre 
e  les  Guardes.  E  els  damuntdits  quatre,  deuen  veer  si  son  aytals  a  lur  punt 
que  uns  ab  altres  sien  aytant  con  la  moneda  se  deu  fer.  E  si  ho  son,  lo 
maestre  deu  los  reebre  a  pes.  E  si  no  son  be  fetes,  fales  lur  hom  adobar. 

ítem,  com  lo  maestre  ha  reebuts  los  dits  diners  dels  obrers  fets  à  lur 
punt,  deu  los  liurar  al  blanquiador  a  pes  per  blanquir.  E  con  son  b!an- 
quits,  reeb  los  lo  maestre  a  pes,  e  liura  los  als  moneders,  a  pes  e  a  nombre, 
per  monedar.  E  mentres  los  moneders  moneden  los  dit  diners,  les  Guardes 
deuen  pendre  de  cascun  moneder  dels  diners  que  fan,  de  sisalles,  .ij.  diners 
o  plus,  en  presencia  del  scriva  del  senyor  Rey  e  del  maestre,  e  fan  ne  fer 
asaig  al  asaiador  per  veer  si  es  aytal  com  aquel  asaig  que  fo  fet  de  les  ver- 
gues, però  per  rahon  del  blanquir  mellor  deu  ésser  be  de  mig  gra  que  aquell 
de  les  vergues.  E  aquest  asaig  se  fa  perquè  los  obrers  non  poguessen  res 
fer  que  desaguisat  fos  en  la  dita  moneda. 

ítem,  con  los  diners  son  monedats,  cobra  los  lo  maestre,  e  met  los  en  ma 
del  scriva  del  senyor  Rey.  E  con  los  dits  diners  volrra  lo  senyor  Rey  que 
isquen  de  la  moneda,  en  presencia  del  escrivà  del  senyor  Rey  e  del  Maestre 
e  de  les  Guardes  e  del  asaiador,  mescla  hom  aquels  diners  be.  E  con  son 
mesclats,  pesen  ne  .i.  march  0  dos,  o  plus,  e  veen  si  son  a  lur  punt  del  pes. 
Encara  prenen  ne  per  fer  asaig,  que  fan  fer  al  asaiador  en  presencia  de  tots 


Les  Monedes  Catalanes  285 

quatre.  E  si  els  dits  diners  son  a  son  punt  de  iey  e  de  pes,  escrivan  con 
aytal  dia  e  aytal  any  se  deliuraren,  en  presencia  dels  demuntdits  .v.,  aytants 
marchs  de  moneda,  la  qual  fo  a  aytal  Iey  e  a  aytal  pes.  E  puys,  los  diners 
poden  anar  fora  de  la  moneda.  E  dels  dits  diners  que  serà  fet  lasaig,  deuen 
pendre  de  cascuna  deliurança  .xij.  diners,  e  metre  en  una  caxa  ab  lo  dit 
asaig  e  ab  .j.  albarà  en  ques  contenga  con  los  dits  diners  e  asaig  furen 
daytal  deliurança,  que  to  feta  en  aytal  dia  e  en  aytal  any.  E  de  la  dita  caxa 
tinga  una  clau  lescriva  del  senyor  Rey,  e  altra  lo  Maestre  e  les  Guardes. 
E  aquests  diners  e  aquest  asaig  se  guarden,  per  a  mostrar  al  senyor  Rey 
con  la  moneda  que  es  estada  feta  es  bona  e  leal. 

Lo  Tallador  dels  ferros  deu  estar  en  una  casa  que  li  deu  ésser  liurada, 
la  on  la  moneda  se  fa,  e  deu  lo  hom  escorcollar  con  entrarà  perquè  noy 
puxa  metre  diners  que  sien  a  monedar,  e  tancar  de  sus.  E  con  ix,  atressi 
cercar  que  noy  trasca  pila  ni  troseyl.  E  no  deu  donar  pila  ni  troseyl,  sinó 
ab  voluntat  de  les  Guardes.  E  cascun  dia  les  guardes  deuen  cobrar  les 
piles  e  els  troseyls  dels  moneders  a  comte,  e  metre  en  una  caxa,  ab  l'escriva 
del  senyor  Rey  ensemps,  perço  con  es  cosa  que  fa  be  a  guardar.  E  de  la 
dita  caxa  tinga  una  clau  lo  maestre  e  altre  les  guardes. 

Ar.x:iu  Corona  Aragó,  Reg.  231 ,  f.  31  y  ss. 
Inèdit. 


XIX 

(Volum  II,  plana  91 ). 


23  Janer  1316. 


Ordinació  dictada  per  Jaume  II,  pera'l  bou  regisme  de  la  Seca 

de  Barcelona. 

Noverint  universi.  Quod  Nos  lacobus  dei  gràcia  Rex  Aragonum  etc.  Inter- 
na consideracione  pensantes,  quantum  expedit  nostro  culmini  Regió  ac  to- 
tius  rei  publice,  quod  monetarii  et  operarii  monete  barchinone  que  cuditur 
et  in  futurum  cudetur  in  Civitate  barchinone,  ac  magister  et  alii  presidentes 
eidem  et  deservientes  in  ea,  sub  felici  regimine  ac  statu  conserventur 
tranquillo,  ut  ipsis  mutuis  et  fraternis  atïectibus  conversantibus,  ex  eo 
moneta  ipsa  quiecius  et  legalius  cudi  possit:  propterea,  huius  scripti  nostri 
sèrie  in  favorem  dicte  monete,  ad  predictorum  magistri  presidencium  et 
aliorum  operariorum  et  monetariorum  deservientium  in  dicta  moneta  hu- 


286  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

milem  suplicacionis  instanciam,  in  consilio  nostro  solerti  et  matura  delibe- 
racione  prehabita,  pro  bono  stalu  monete  ipsius  seqüència  providimus  sta- 
tuenda  et  eciam  concedenda.  In  primis  igitur,  concedimus  statuimus  et  or- 
dinamus  quod  predicti  nunc  et  in  futurum  dictam  monetam  cudentes, 
non  recolligant  seu  recipiant  in  eorum  consorcio  aliquem  operarium  vel 
monetarium  nisi  fuerit  filius  vel  nepos  operarii  seu  monetarii  aut  filius 
filie  operarii  seu  monetarii,  et  ipsa  die  qua  fuerit  receptus  in  operarium 
vel  monetarium,  faciat  aliis  operariis  et  monetariis  convivium  plene  et 
obtimum.  ítem,  quod  unaquaque  die  qua  operati  fuerint,  ipsi  monetarii 
et  opjrarii  mittant  in  una  Bústia  duos  denarios  barchinone  minutos  de 
unaquaque  fornate  de  illo  contrapès.  ítem,  quod  iidem  monetarii  et  opera- 
rii mittant  sive  ponant  in  eadem  bústia  in  una  quaque  ebdomada  singulos 
denarios  minutos.  ítem,  quod  non  accipiant  plus  argentum  in  una  fornace 
quam  in  alia,  et  si  in  aliqua  de  fornacibus  acceperit  aliquis  plus  argen- 
tum quam  in  alia,  per  sex  dies  operari  non  possit,  immo  det  et  solvat  pro 
pena  quinqué  solidos  que  ponantur  in  bústia  predicta.  ítem,  quod  monetarii 
et  operarii  non  accipiant  compotum  unus  plus  quam  alius.  Et  si  forte  ma- 
gister  fuerit  coactus  instanti  necessitate,  omnes  operarii  et  monetarii  ope- 
rentur  unusquisque  secundum  posse  suum.  Et  si  forte  aliquis  de  opera- 
riis furatus  fuerit  contrapès,  vel  cum  eo  fugerit  a  magistro  monete,  ex 
tunc  non  recipiatur  in  unitate  vel  societate  eorum.  Et  si  aliquis  de  mone- 
tariis fugerit  a  magistro  cum  compoto,  sit  deinde  a  societate  et  unitate 
ejectus  penitus  et  exclusus.  ítem,  si  aliquis  vel  aliqui  de  eisdem  operariis 
vel  monetariis  fuerit  infirmitate  detenti,  ita  quod  non  possit  operari, 
omnes  operarii  et  monetarii  donení  singulis  ebdomadis,  videlicet  moneta- 
rii monetariis  et  operarii  operariis  infirmis,  inter  omnes  videlicet,  tantum 
quantum  quilibet  ex  eis  lucratus  fuerit.  Et  si  forte  aliquis  de  operariis  vel 
monetariis  aut  Recoctoribus  furatus  fuerit  in  moneta  unde  possit  probari, 
ex  illa  hora  in  antea  non  habeat  societatem  vel  unitatem  cum  aliis,  et  in 
quacumque  moneta  cognitus  fuerit  in  illa  lucrum  habere  non  possit. 
ítem,  quod  si  aliquis  de  operariis  vel  monetariis  inventus  fuerit  falsator, 
capiatur  ab  aliis  si  fieri  potest  et  tradatur  magistro.  Et  si  aliquis  alieni  gens 
operarius  vel  monetarius  venerit  inter...  probatus  fuerit  falsacia,  in  societate 
vel  unitate  eorum  minime  admittatur.  ítem,  si  aliquis  de  operariis  vel  mo- 
netariis rixam  habuerit  cum  alio  et  irata  manu  eum  percuserit,  vel  ei  aliqua 
verba  iniuriosa  dixerit,  cesset  operari  per  decem  dies,  quibus  lapsis,  solvat 
pro  pena  quinqué  solidos,  qui  ponantur  in  bústia  memorata,  et  faciat  súper 
hoc  illud  quod  aliis  visum  fuerit  faciendum.  Et  si  aliquis  de  operariis  vel 


Les  Monedes  Catalanes  287 

monetariis  alium  irata  manu  per  capillos  acceperit  et  eum  in  terra  cjcccrit, 
cesset  operari  per  viginti  dies,qLiibus  elapsis,donet  et  solvat  pro  pcnaDcccm 
solidos  qui  ponatur  in  bústia  antcdicta,  et  íaciat  súper  hoc  quod  aliis  supcr 
hiis  visum  fuerit  faciendum  Kt  si  aliquis  de  ipsis  operariis  vel  monetariis 
aiiquem  eorum  cultelio  vel  aliis  armis  percusserit  et  ex  illa  pcrcussione 
sanguis  exierit,  cesset  operari  per  quadraginta  dies,  quibus  elapsis,  solvat 
pro  pena  .xx.  solidos  qui  ponantur  in  dicta  bústia.  Et  si  forte  ille  vulneratus 
ex  ipso  vulnere  abierit,  ille  qui  eum  vulneraverit  ab  aliis  si  possibiie  fuerit 
capiatur  et  nostro  judicio  reservetur.  ítem,  si  forte  Magister,  propter  sui  ira- 
cundiam,  alicui  de  operariis  argentum  prohibere  voluerit,  vel  compotum 
alicui  de  monetariis,  et  illi  monetarii  vel  operari!  fidejussorem  sibi  dare 
voluerit  et  magister  accipere  noluerit,  omnes  alii  operarii  et  monetarii  ces- 
sem ab  omni  opere  monete  quosque  magister  justam  causam  reddiderit 
ob  quam  prohibet  argentum  operario  vel  compotum  monetario.  Et  postea, 
ille  operarius  vel  monetarius  faciat  Magistro  justicie  conplementum  secun- 
dum  quod  aliis  visum  fuerit  faciendum.  Et  si  forte  noluerit  eis  reddere  in 
qualibet  ebdomada,  in  die  dominica,  lo  obratge  et  el  braçatge,  secundum 
quod  in  moneta  nostra  et  predecessorum  nostrorum  dari  consueverit,  om- 
nes operarii  et  monetarii  cessent  ab  omni  opere  monete  quousque  magis- 
ter eos  reddiderit  lo  obratge  predictum.  Et  ipsa  eadem  die  qua  illud 
obratge  receperint,  cessent  ab  omni  opere  monete.  ítem,  quod  si  aliquis  ope- 
rariorum  et  monetariorum,  causa  paupertatis  vel  longe  infírmitatis  aul 
causa  senectutis,  non  habuerit  unde  possit  sibi  providere  in  victualibus,  om- 
nes alii  operarii  et  monetarii  donent  ei,  de  peccunia  que  fuerit  in  bústia  pre- 
dicta,  unde  possit  sibi  in  suis  necessariis  providere.  ítem,  quod  si  aliquis 
illorum  sumptus  fuerit  ab  humanis,  omnes  alii  operarii  et  monetarii  hono- 
rificent  corpus  eius  et  illud  faciant  eum  decenti  sollempnitate  sepeliri,  et  ope- 
rarii cessent  quosque  sepultum  sit,  et  qui  ad  vigiliam  non  fuerit  det  pro  pena 
duodecim  denarios.etqui  ad  sepulcrum  non  venerit  unam  li  bram  ceredonet 
pro  pena. ..  Et  qui  ad  capitulum  non  venerit,  solvit  pro  pena  duodecim  dena- 
rios.  ítem,  si  aliquis  illorum  uxorem  alerius  tenuerit,  et  monitus  a  suis 
maioribus  ipsam  dimittere  noluerit,  non  sit  in  unitate  vel  societate  aliorum 
quosque  abea  fuerit  pe  ni  tus  separat  us.  Et  si  aliquis  corum  de  uxorem  alteri  us 
...et  monitus  a  suis  maioribus  recedere  noluerit.  ab  unitate  et  societate  alio- 
rum eiciatur  et  expellatur  quosque  ab  illo  recesserit  crimine.  ítem  si  ali- 
quis operarius  vel  monetarius  gladium  contra  suum  socium  traxerit,  solvat 
pro  pena  sexaginta  solidos  et  per  quadraginta  dies  cesset  operari.  Si  quis 
vero  operarium  aut  monetarium  pedem  vel  pugno  suum  socium  percus- 


288  Joaquim  Botet  y  Sisó 

serit,  solvat  pro  pena  viginti  solidi  et  per  decem  dies  cesset  operari.  ítem  si 
aliquis  recogtorun  monetarium  vel  operarium  manubrio  petra  pugno  gladio 
aut  aliis  armis  perccusserit,  nunquam  maneat  inter  ipsis,  et  si  fiere  potuerit 
capiatur  et  in  illa  capcione  teneatur  tamdiu  quosque  centum  solidi  pro  pena 
solverit.  Tamen  si  ille  percussus  ex  illa  percussione  mortuus  fuerit,  illi  re- 
cogtor,  si  fieri  poterit,  capiatur,  et  eius  punicio  nostro  iudicio  reservetur. 
Si  vero  aliquis  recogtorum  operarium  vel  monetarium  desmentitus  fue- 
rit, donet  pro  pena  .x.  solidos.  ítem,  si  aliquis  operariorum  vel  monetario- 
rum,  operate  monete,  de  suo  loco  contra  suum  socium  surrexerit  tenendo 
baculum  vel  cultellum  vel  mayle,  vel  mortale  verbum  sibi  dixerit,  solvat 
pro  pena . . .  solidos  et  per  decem  dies  cesset  operari.  Si  quis  autem  opera- 
riorum vel  monetariorum  alcaldo  fuerit...  aut  eum  inhonoraverit,  aut 
pignus  sibi  defenderit,  donet  pro  pena  decem  solidos  et  per  decem  dies  ces- 
set operari.  ítem,  quod  aliquis  magister  monete  non  recolligat  aliquem 
operarium  vel  monetarium  qui  non  sit  de  dominacione  nostra  habitator 
etvicinus,  nisi  fuerit  de  voluntate  et  licencia  dictorum  operariorum  et  mo- 
netariorum, dum  tamen  ipsi  sufficiant  ad  operandum  et  monetandum  ip- 
sam  monetam  sine  dampno  nostro  et  successorum  nostrorum,  ad  cognicio- 
nem  magistrum  et  custodium  monete.  ítem,  quod  operarii  et  monetarii  ac 
al  i  i  offic  iaies  et  servien  tes  monete  respondeant  et  íaciant  justicie  complemen- 
tum  sub  examine  nostro  et  successorum  nostrorum,  et  xMagistri  ac  custodia- 
rum  monete,  cuilibet  de  eis  querimoniam  proponenti,  et  non  sub  examine 
cuiuslibet  alterius  tenentis  locum  nostrum,  dum  tamen  opus  dicte  monete 
duraverit.  ítem,  quod  magister  operarii  et  monetarii  predicti,  possintcons- 
tituere  alcaldos,  qui  predicta  omnia  et  singula  teneri  et  observari  faciant 
inter  dictos  operarios  et  monetarios,  et  custodiant  et  observem  et  custodiri 
faciant  et  observari,  ea  que  ad  legalitatem  monete  et  ad  utilitatem  et  fideli- 
tatem  nostram  viderint  facienda.  ítem,  quod  si  dicti  monetarii  et  operarii 
aut  alii  officiales,  durante  monete,  incurrerint  banna  sive  penis  impositas 
súper  armis  non  portandis,  aut  alia  quecumque  banna  vel  penas,  et  vicarius 
seu  alii  officialis  nostri  arma  ipsa  eis  abstulerint,  quod  illa  tradere  habeant 
alcaldis  dicte  monete,  et  banna  armorum  et  alia,  non  per  ipsum  vicarium 
aut  alios  officiales  nostros,  sed  per  ipsos  alcaldos  exigantur,  et  quod  inde 
pervenerit  ponatur  in  bústia  antedicta.  ítem,  quod  de  predictis  penis  et 
bannis  et  de  quolibet  ipsorum,  habeat  magister  monete  partem  terciam  et 
alcaldi  terciam  partem  et  capitulum  aliam  terciam  partem.  Mandamus  igi- 
tur  Gerenti  vices  procuratoris  in  Cathalonia  ac  vicario  et  baiulo  barchino- 
ne  ceterisque  officialibus  nostris  presentibus  et  futuris,  quod  predicta  firma 


Les  Monedes  Catalanes  2^9 

habeant  et  observent  et  faciant  inviolabiliter  observari,  et  non  contravc- 
niant  nec  aliquem  contravcnire  permitiant  aliqua  racionc  :  in  quoruin  om- 
nium  testimonium  et  robur  perpetue  firmitatis,  huic  cartc  nostre  sigillum 
magestatis  nostre  appendiciuni  jussimus  apponenduin .  l)atani  barchi- 
none  x.  kalendis  iVebruarii  anno  domini  in.  cec.  x.  quinto. 

Signuni  ^Jacobí  dei  gràcia  Regis  Aragonum  Valencie  Sardinie  et  Cor- 
sice  ac  Comes  barchinone. 

Testes  sunt  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  227,  f.  300. 
Inédil. 


XX 

(Volum  II,  plana  91 ). 


10  Juny  1300. 


Facultat  concedida  a  la  vila  de  Camarassa,  pera  que  correguessin 
en  son  terme  les  Pugeses  encunyades  a  Lleyda. 

Nos  Jacobus,  etc.  Intendentes  circa  utilitatem  et  augmentum  vüle  nostre 
de  Camerasia,  ad  instanciam  et  supplicacionem  nobis  pro  parte  hominum 
ipsius  ville  factam,  concedimus  eis,  de  gràcia  speciali,  quod  pugesie  eree  que 
generaliter  currunt  et  expenduntur  in  Civitate  Ilerde  et  in  aliis  locis  con- 
vicinis  ipsius  ville  de  Camerasia,  currant  et  expendantur  et  currere  atque 
expendi  possent  decetero  in  dicta  villa  et  eius  terminis,  prout  in  dicta  Civi- 
tate Ilerde  et  aliis  locis  predictis  currunt  et  expenduntur,  ut  superius  conti- 
netur.  Ipsis  tamen  hominibus  Camerasie  assecurantibus  ydonee  pugesias 
predictas,  prout  assecurate  sunt  in  Civitate  Ilerde  et  locis  aliis  supradictis. 
Mandantes  per  presentes,  un  i  versis  officialibus  et  subditis  nostris  presenti  bus 
et  futuris,  quod  concessionem  nostram  predictam  íirmam  habeant  et  obser- 
vent et  faciant  inviolabiliter  observari,  et  non  contraveniant  nec  aliquem 
contravenire  permittant  aliqua  racione.  Datam  Ilerde  .iiij.  Idus.  Junii  anno 
.m.  cec.  —  P.  Marti  mandato  regis. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  197,  f.  138. 
Inèdit. 


Institut  d'Estudis  Catalans.  .  37 


290  Joaquim  Botet  y  Sisó 

XXI 

(Volum  II,  plana  104). 


I  Juny  1328. 


Facultat  concedida  per  Don  Alfons  III  a  Pere  de  Corneyles, 
pera  encunyar  pugeses  en  la  ciutat  de  Balaguer. 

Nos  Alfonsus  etc.  Attendentes  probitatis  vestre,  fidelis  nostri  Petri  de 
Corneyles,  de  camera  nostra,  merita  necminus  plura  grata  et  accepta  servi- 
cia  nobis  per  vos  multipliciter  et  diucius  prestita  et  que  prestaré  nitimini 
incessanter;  cum  presenti  Carta  nostra  concedimus  vobis,  dicto  petro,  quod 
toto  tempore  vite  vestre  possitis  cudere,  seu  cudi  facere,  in  Civitate  balaga- 
rii,  monetam  pictarum,  sive  pugeses,  de  metallo  eris  dumtaxat,  ad  figuram 
sive  signum  vestrum  in  eisdem  impressum,  prout  Arnaldus  de  cervaria, 
civis  eiusdem  civitatis  quondam,  nunc  deffunctus,  qui  potestatem  cuden- 
di  pugesias  habebat,  cudebat  seu  cudi  faciebat  ac  fecit  easdem  toto  tempore 
vite  sue:  vos  vero  teneamini,  antequam  dictas  pictas  sive  pugesias  incipiatis 
cudere  seu  cudi  facere,  assecurare  ydonee  in  posse  baiuli  eiusdem  Civita- 
tis balagarii,  per  ydoneas  cauciones,  quod  quandocumque  dicte  pugesie  ab 
earum  valore  minuentur,  seu  ab  aliquibus  recipi  comuniter  recusentur, 
ipsas  pugesias  iuxta  earum  valorem  et  extimacionem  recipiatis  a  personis 
que  ipsas  tenuerint,  et  per  vestros  successores  recipi  inposterum  faciatis. 
Mandantes  per  presentem  eidem  baiulo  necnon  universis  et  singulis  offi- 
cialibus  nostris  Comitatus  urgeUensis  et  Vicecomitatus  Agerensis,  etc. 
Datam  Ilerde  kalendas  junii  anno  domini,  m.  cec.  xx.  viij. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  476,  f.  84, 
Inèdit. 

XXII 

(Volumll,  plana  106).  I7  AgOSt   I  338. 

Comptes  donats  per  En  Guillem  y  En  Pere  Vicens,  de  la  moneda 
encunyada  en  la  seca  de  Barcelona  desde  7  dia  22  de  novembre 
del  any  1 322  al  ^^  de  maig  del  i S3^,  aprobats  pel  rey  D.  Pere  III. 

Nos  Petrus  etc.  Notum  fieri  volumus  universis,  quod  vos  fidelis  noster 
Petrus  vincencii,  filius  et  heres  Guillelmi  vincencii  patris  vestri  civis  Bar- 


Les  Monedes  Catalanes  201 

chinone  quondam,  exhibuistis  in  nostra  presencia  quoddani  albaranum 
petri  marcii.  quondam  magistri  racionalis  curie  Illustrissimi  domini  Rc- 
gis  Alfonsi  bone  memorie  genitoris  noslri,  tenoris  qui  scquitur  :  Jo  en  pere 
march,  maestre  racional  de  la  Cort  del  senyor  Rey,  atorch  a  vos  en  (L  vi- 
cens,  ciutadà  de  Barchinona  e  maestre  de  la  moneda  ques  obra  es  bat  en  bar- 
chinona,  que  havets  comptat  ab  mi  de  la  administració  de  la  dita  moneda 
en  la  forma  ques  seguex,  Es  saber,  que  mostras  a  mi  una  carta  del  senyor 
Rey  en  Jacme,  de  bona  memòria,  segellada  ab  segell  pendent,  data  Terra- 
chone  pridie  idus  nuvembris  anno  domini,  m  .  cec  .xx  .  ij.,  en  la  qual  era 
contengut  que  ell  feu  comissió  a  vos  que  fossets  maestre  de  la  moneda  nova 
de  barceloneses  de  tern  la  qual  lavors  sa  devia  batre  en  barchinona,  e  volia 
e  manava  a  vos  que  la  dita  faessets  fer  e  obrar  axi  que  fos  daquella  matexa 
ley  e  daquell  mateix  pes  e  daquella  impressió  de  que  la  moneda  de  barchi- 
noneses  era  stada  batuda  e  feyta,  axi  que  els  diners  menuts  fossen  fets  a 
.xviij.  sols  de  tayla,  e  les  mealles  fossen  fetes  a  .xx.  sols  de  tayla,  e  quells 
barchinonesos  grossos  dargent  fossen  fets  de  tayla  de  .Ixxij.  sols  per  march 
daquella  matexa  ley  e  pes  de  que  son  los  barceloneses  grossos  qui  ja  eren 
batuts,  segons  que  aquestes  rahons  largament  eren  contengudes  en  la  dita 
carta  del  senyor  Rey.  de  la  qual  es  fet  traslat  en  lo  compte  damunt  dit. 
Encara  es  cert,  quell  dit  senyor  Rey  en  Jacme,  ab  altra  carta  sua  segella- 
da ab  segell  pendent,  data  valencie  .xij.  kalendas  marcii  anno  domini 
m.  cec.  XX.  iiij.,  confian  se  de  la  fe  e  de  la  leyaltat  e  sufficiencia  vostra,  ator- 
ga e  feu  comissió  a  vos  que  en  tot  temps  de  la  vostra  vida  fossets  maestre 
de  la  dita  moneda  barcelonesa  de  tern  la  qual  lavors  se  batia  é  daqui  avant 
se  batrà  en  la  ciutat  de  barchinona,  e  volia  e  manava  a  vos  lo  dit  senyor 
que,  dementre  lo  dit  offici  de  maestrat  tindriets,  faessets  fer  e  batrà  aquella 
en  axi  que  fos  daquella  matexa  ley,  pes  e  empressio  de  que  damunt  es  feta 
menció:  E  fo  atorgat  a  vos  en  la  dita  comissió  a  vos  feta  de  vostra  vida,  que 
aguessets  per  vostre  salari  e  traball,  tan  longament  que  la  dita  moneda 
faria  batre  lo  dit  senyor  e  vos  del  dit  offici  usariets,  aquell  salari  lo  qual 
per  vos  e  per  los  altres  que  ans  de  vos  tengueren  lo  dit  offici  del  maestrat  de 
la  dita  moneda  era  acostumat  daver  e  de  reebre,  segons  que  aquestes  rahos 
en  la  dita  carta  del  senyor  rey  eren  largament  contengudes  :  la  qual  comis- 
sió a  vos  feta  de  vostra  vida,  lo  senyor  Rey  Nanfos  ara  regnant  conferma 
ratifica  e  aprova  a  vos  ab  carta  sua,  segellada  ab  son  segell  pendent.  Dat. 
barchinone  .vij.  idus  januarii  anno  domini,  m.  cec.  xx.  vij..  segonsque  en 
aquella  es  largament  contengut.  Per  auctoritat  de  les  quals  comisions,  vos 
dit  en  G.  vicens,  segons  vostre  compte  scrit  en  .xvj.  libres,  los  quals  foren 


292  Joaquim  Botet  y  Sisó 

comprovats  ab  altres  .xvj.  libres  semblants  dels  vostres,  los  quals  foren 
fets  partida  per  Nicholos  ros,  qui  fo  scriva  per  lo  senyor  Rey  algun 
temps  de  la  dita  moneda,  e  laltra  partida  per  En  Jacme  Trapat,  substituït 
del  dit  en  Nicholos  qui  per  afers  del  senyor  Rey  era  anat  en  Sardenya,  e  la 
remanent  partida  per  en  ffrancesch  mesaller,  substituït  den  Johan  garces 
scriva  per  lo  senyor  Rey  de  la  dita  moneda,  los  quals  .xvj.  llibres  a  mi  fo- 
ren liurats  per  los  dits  en  Jacme  trapat  e  iírancesch  mesaller  per  ço  cor  los 
vostres  libres  romaseren  en  nostre  poder  :  comensas  de  usar  e  aministrar 
lo  dit  offici  de  la  moneda  diluns  .xxij.  dies  anats  del  mes  de  noembre  del 
any  .m  .cec. xxij.,  E  avets  ne  donat  compte  tro  al  segon  die  del  mes  de 
noembre  del  any  .  m  .  cec  .  xxvij .,  quel  dit  senyor  Rey  en  Jacme  passa 
dequesta  vida,  lo  qual  temps  es  .iiii.  anys  .xj.  meses  e  .x.  dies  :  axis  empe- 
rò que  la  moneda  no  fo  obrada  ne  feta  contínuament  mas  per  diversos 
temps  e  per  diverses  vegades,  çoes  avegades  obran  e  avegades  cessan  segons 
quey  riavia  loch  e  avinentia,  axi  com  per  los  dits  libres  fets  per  lo  dit  scriva 
e  per  vos  del  dit  vostre  compte  appar  largament :  E  munta  tot  lo  argent  y 
billo  que  vos  dit  en  G.  vicens  posats  haver  comprat,  axi  com  se  conten  lar- 
gament e  per  menut  en  .ij.  (?)  libres  nomenats  de  compres  qui  son  dels  dits 
.xvj.  libres,  .Ivj.  millia  .dcccl.  marchs  .ij.  unces  .vj.  ternals,  en  los  quals 
ague  dargent  fi  .xlvij.  milia  .dliiij.  marchs  .vj.  unces  .xviij.  diners  .xviij. 
grans  e  mig,  E  de  coure  los  remanents  .ix.  millia  .cclxxv.  marchs  .iij.  unces 
.xxiij.  diners  e  .v.  grans  e  mig.  ítem  reebes,  que  exiren  de  la  lavadura  qui  son 
scombradies  de  la  moneda  e  cresols  trencats  en  que  çaes  fus  argent,  los  quals 
faes  picar  lavar  e  afinar,  Ciiij.  marchs  .vij.  unces  .xix.  diners  .xij.  grans  dar- 
gent encamerat,  en  que  havia  dargent  fi  Cvij.  marchs  ,iiij.  unces  .xxj.  diners 
.vij.  grans,  E  de  coure  les  romanents  .ij.  unces  .xxij.  diners  .v.  grans.  ítem 
posas  per  reebuts,  .ij.  millia  .dcccc. xxvij.  marchs  .v.  unces  de  coure,  que 
meses  en  fondicions  de  diners  dargent  e  de  menuts,  en  lo  qual  havia  algu- 
na partida  que  tenia  .ij.  grans  de  ley  segons  que  dels  libres  de  les  dites  fon- 
dicions appar,  del  qual  coure  compras  e  es  scrit  al  libre  de  messions  .viij. 
quintars  una  unça  e  miga,  qui  a  raho  de  Clxxx.  marchs  per  quintar  son 
m. d. viij.  marchs  .iiij.  unces,  E  los  romanents  .m.cccc.xix.  marchs  una 
unça,  romaseren  del  temps  den  A.  de  Sarria,  qui  fo  maestre  de  la  dita  mo- 
neda ans  de  vos,  en  los  quals  .ij.  millia  .dcccc. xxvij.  marchs  .v.  unces  de 
coure  havia  argent  fi  .viij.  marchs  .vij.  unces  .iiij.  diners  .viij.  grans,  e  de 
coure  fi  los  romanents  .vij.  millia  .dcccc. xviij.  marchs  .v.  unces  .xix.  diners 
.xvj.  grans.  ítem  posas  per  reebuts,  qui  eren  en  .xiij.  marchs  una  unça  .vj. 
ternals  de  senalla  de  diners  menuts  qui  foren  mesos  en  fondicions  dargent, 


Les  Monedes  Catalanes  203 

los  quals  .xiij.  marchs  una  un^\i  .vj.  tcrnals  son  a  avant  en  data  dol  ardent 
alleyat  per  fer  diners  menuts,  .iij.  marchs  una  unça  .viij.  diners  .j.  {^ra  c  mig 
dargent  li,  Ede  coure  los  romanents.x.  marchs  .ix.  diners  .xxij.  grans  e  mig: 
E  axi  es  en  suma  tot  largent  reebut  per  vos  dit  en  G.  vicens,  .xivij.  millia 
.dc.xc.j.  marchs  .iiij.  unces  .iiij.  diners  .xj.  grans  dargent  fi,  E  del  coure 
.xij.  millia  .ce. iiij.  marchs  .v.  unces  .iij.  diners  .j.  gra,  lo  qual  coure  tot  entra 
en  la  obra  de  la  moneda  axi  que  non  roman  res  en  vostre  poder,  segons  que 
daço  donas  compte  e  plenera  informació  a  mi  dit  racional,  c  axi  apar  per 
los  dits  comptes:  dels  quals  .xlvij.  millia  .dc.xc.j.  marchs  .iiij.  unces  .iiij. 
diners  .xj.  grans  dargent  C\  reebuts  per  vos,  segons  que  dit  es.  fan  abatre, 
ques  consumaren  en  trencar  e  engranar  perdida  del  dit  argent  comprat, 
.xxxij.  marchs  .iij.  unces  .xiij.  diners  .ij.  grans  e  mig  dargent  fi.  ítem  que 
liuras  a  la  fondicio  en  .xlvj.  milia  .de. xxij.  marchs  .vij.  unces  .vij.  ternals 
que  liuras  a  fondre  dargent  alleyat  per  fer  diners  dargent,  .xliiij.  millia  .d. 
marchs  .xix.  diners  .iiij.  grans  e  mig  dargent  fi:  ítem  que  liuras  a  la  fondicio 
en  .xiij.  millia  .ccc.xliij.  marchs  una  unça  .v.  ternals  dargent  alleyat  per  fer 
moneda  menuda,  .iij.  milla.  cxxxvij.  marchs  .ij.  unces  .xx.  diners  dargent  fi. 
ítem  que  venes  dargent  qui  era  romàs  con  la  moneda  cessa,  axi  de  la  lava- 
dura  con  dargent  en  vexela  comprat,  e  son  a  avant  en  reebuda  per  lo  preu 
del  dit  argent,  .iij.  millia  .cccc  .xlvj.  sols  .x.  diners,  .xlvj.  marchs  .iiij.  unces 
•  ix.  diners  .xj.  grans  dargent  fi  :  los  quals  abatiments  e  dates  fetes  del  dit 
argent  comprat  e  reebut  son  en  suma  .xlvij.  millia  .dec.  .xvj,  marchs  .iij. 
unces  .xiij.  diners  e  .xviij.  grans  dargent  fi.  E  axi  egualades  les  dates  e  aba- 
timents damunt  dits  ab  les  reebudes,  son  mes  les  dates  per  lo  creix  de  la  ba- 
lança, e  son  de  la  cort,  .xxiiij.  marchs.  vij.  unces.  ix.  diners,  vij.  grans  dargent 
fi.  E  per  los  libres  de  fondicio  dargent.  qui  son  .ij.,  e  per  .j.  libre  de  blanqui- 
cio  de  diners  dargent,  apar  que  Is  damunt  dits  .xlvj.  millia  .dc.xxij.  marchs 
.vij.  unces  .vij.  ternals  dargent  alleyat  qui  foren  liurats  a  fondre  per  fer  mo- 
neda dargent,  e  els  diners  qui  del  dit  argent  foren  fets,  minuaren  al  fondre 
.cccc.xxx.  marchs  .iiij.  unces  .j.  ternal  e  al  emblanquir  .xlix.  marchs  .iij. 
unces  .j.  ternal  :  E  axi  son  .cccc.lxxix.  marchs  .vij.  unces  .ij.  ternals  dar- 
gent alleyat.  ítem  foren  meses  als  obres  e  moneders  en  paga  de  lur  salari, 
quels  falliren,  çoes  que  no  reteren  tant  com  havien  reebut,  e  son  a  auant  en 
compte  abatuts  de  lur  salari,  .Ivij.  libres  .iiij.  sous  .x.  diners  e  malla,  qui  a 
raho  de  .Ixxij.  sols  per  march  son  .xv.  marchs  .vij.  unces  .ij.  ternals  dar- 
gent alleyat.  ítem  son  stats  meses  en  los  ensorraments,  entre  assaigs  e  di- 
ners taylats  e  sencers,  .xj.  marchs  .v.  unces  dargent  alleyat:  Dels  quals  .xj. 
marchs  e  .v.  unces,  vos  dit  en  G.  vicens  cobras  con  la  prova  de  la  moneda 


294  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

se  feu  .xj.  marchs  .iij.  unces  e  mige,  los  quals  vos  son  notats  quels  devets 
metre  en  reebuda  en  lo  compte  que  darets  après  daquest  de  la  dita  mo- 
neda, per  ço  con  lavors  los  metrets  en  data  an  G.  serran,  cambrer  major 
del  senyor  Rey,  al  qual  an  G.  serran  lo  dit  senyor  Rey  los  mana  dar  de 
gràcia,  e  la  romanent  una  unça  e  miga  estoiaren  los  prohomens  de  barchi- 
nona  en  assaigs  e  en  Granalla  per  testimoni  que  la  moneda  es  aytal  com 
ésser  deu.  ítem  cobras  vos  dit  maestre  en  diners  dargent  quius  foren  de- 
liuraís,  segons  que  en  la  libre  de  les  deliurances  es  escrit,  e  assumat  ab 
.Ixviij.  marchs  e  .iiij.  ternals  que  reebes  en  .ccxlv.  libres  que  cobras  en  di- 
ners sencers  e  bons  qui  sobraren  dels  dits  encloiments,  .xlvj,  millia  .clij. 
marchs  .iij.  unces  e  miga,  los  quals  .xlvj.  millia  .clij.  marchs  .iij.  unces  e 
miga,  a  raho  de  .Ixxij.  sols.  per  march,  degren  bastar  a  .iij.  comptes 
.cccxviij.  millia  .Ixxv.  sol,  E  segons  ques  assumat  al  libre  des  liurances 
bastaren  a  .iij.  comptes  .cccxviij.  milia  .dlxxvj.  sols.  :  E  axi  hac  y  de  mes 
.dc.j.  sol.,  per  ço  con  los  diners  deliurats  foren  febles  al  tot,  segons  que  al 
dit  libre  de  deliurances  es  assumat,  los  dits  .dc.j.  sols. :  lo  qual  argent  cobrat, 
qui  era  stat  liurat  a  fondre  per  fer  moneda  dargent  munta,  ab  ço  que  ha 
minvat  al  fondre  e  blanquir  .xlvj.  millia  .dc.lix.  marchs  .vij.  unces  :  E  axi 
sobren  per  lo  creix  de  la  balança,  los  quals  son  de  la  Cort,  .xxxvj.  marchs 
.vij.  unces  .j.  ternal.  ítem  sobren,  que  no  foren  meses  en  fondicio,  de  que 
son  avant  en  reebuda,  ,xxx.  sols  .v.  diners  e  mig  barchinonesos  de  mealles 
torneses  dargent,  .iij.  unces  .vj.  ternals.  ítem  dargent  dassaigs,  de  que  son 
avant  en  reebuda,  .xxxviij.  sols  .iij.  diners  .iiij.  unces  .ij.  ternals.  ítem  de 
sizalla  dargent  que  fo  venuda  per  preu  de  .xiij.  libres  .xvij.  sous  .vj.  di- 
ners, qui  son  avant  en  reebuda,  .iij.  marchs  .vij.  unces  .j.  ternal.  ítem  apar 
per  lo  libre  de  fondicio  de  diners  menuts  e  per  los  libres  de  blanquicio  de 
diners  menuts  e  de  mealles,  quels  damunt  dits  .xiij.  millia  .cccxliij.  marchs 
una  unça  .v.  ternals  dargent  alleyat  qui  fo  liurat  a  fondre  per  fer  moneda 
menuda,  que  els  diners  menuts  e  mealles  qui  del  dit  argent  foren  fets  mi- 
nuaren  al  fondre  e  al  blanquir  .ccccxcv.  marchs  .ij.  unces  .j.  ternal.  ítem 
foren  mesos  als  obrers  e  moneders  en  paga  de  lur  salari,  e  son  a  avant  en 
compte  abatuts  de  lur  salari,  .Ixj.  libres  .viij.  sols  .ix.  diners  malla,  qui  faien 
entre  diners  e  mealles  .Ixvij.  marchs  .iiij.  unces  .iiij.  ternals.  ítem  son 
stats  meses  en  los  enserraments,  de  que  vos  dit  maestre  no  havets  res  co- 
brat, .vj.  marchs.  ítem  foren  meses  en  fondicions  dargent  de  sizalla  de 
diners  menuts,  la  qual  es  en  reebuda  vostra  en  compte  de  largent  e  del 
coure  comprat  e  reebut,  .xiij.  marchs  una  unça  .vj.  ternals.  ítem  roma- 
seren  en  assaigs  e  en  sizalla  de  menuts  com  la  moneda  cessa  per  la  mort 


Les  Monedes  Catalanes  295 

del  dit  senyor  Rey  en  Jacme,  e  son  ne  aavant  en  rcebuda,  Cxiij.  sol.,  a  raho 
de  .xvj.  sol.  per  march  .vij.  marchs  .iiij.  ternals.  ítem  cobras  vos  dit  macslrc 
en  moneda,  ço  es  en  diners  menuts,  .xj.  millia  .d.xxvij.  marchs  .vij.  unces, 
qui  a  raho  de  .xviij.  sols  per  march  deguen  bastar  a  .x.  milia  .ccc.lxxv.  libres 
•j.  sol.  .ix.  diners,  E  no  bastaren  mas  a  .x.  millia  .ccc.xxw.  libres  .xvj.  sols. 
.vij.  diners,  per  ço  com  foren  forts  los  dits  diners  a  tota  la  dita  quantitat, 
segons  que  al  libre  de  liuranccs  es  assumat,  .xxxix.  libres  .xv.  sols  .ij.  di- 
ners, ítem  en  meayles,  .m.cc.xxix.  marchs  .ij.  unces  .iiij.  ternals,  qui  a 
raho  de  .xx.  sol.  lo  march  degueren  bastar  a  .m.cc.xxix.  libres  .vj.  sol.  .iij. 
diners,  e  no  bastaren  mas  a  .m.cc.xvij.  libres  .viij.  sol.  .x,  diners  e  mealla, 
per  ço  com  foren  fortes  les  dites  mealles  a  tota  la  dita  quantitat  .xj.  libres 
.xvij.  sols.  .iiij.  diners  mealla.  E  axi  cobras  vos  dit  maestre  en  diners  e 
mealles  menuts  monedats,  anedits  .xj.  marchs  .ij.  ternals  per  .Cxc.vj.  sol. 
.iij.  diners  que  cobras  en  diners  e  mealles  sencers  e  bons  qui  sobraren  dels 
encloyments,  .xij.  millia  .dcc.lxviij.  marchs  una  unça  .vj.  ternals,  los  quals 
bastaren,  ab  los  dits  .cxcvj.  sols  .iij.  diners,  a  .ccxxxj.  millia  .clxj.  sols  .viij. 
diners  e  mealla.  E  axi  es  en  suma  del  argent  cobrat  qui  era  stat  liurat  a 
fondre  per  fer  moneda  menuda,  ab  ço  que  ha  minvat  al  fondre  e  al  blan- 
quir,  .xiij.  millia  .ccc.lvij.  marchs  .ij.  unces  .v.  ternals,  E  axi  sobren  per 
lo  creix  de  la  balança,  los  quals  son  de  la  Cort,  .xiiij.  marchs  una  unça. 
ítem  sobra  billo,  qui  no  fo  mes  en  fondicions,  de  que  foren  hauts,  los  quals 
son  aavant  en  reebuda,  .xivij.  sous  .xj.  diners  mealla,  .ij.  marchs  .iiij.  un- 
ces .j.  ternal.  Perquè  en  la  forma  damunt  contenguda,  tot  lo  compte  del 
argent  del  billo  e  del  coure  damunt  dit,  segons  que  largament  es  damunt 
contengut,  roman  quiti  e  egual,  axi  que  vos  dit  maestre  no  devets  res  cobrar 
ne  tornar  a  la  Cort.  Munta  emperò  la  suma  dels  diners  dargent  deliurats 
vos  dit  maestre,  comptades  les  .ccxlv.  libres  que  cobras  dels  en- 
cloyments axi  com  damunt  largament  se  conte,  anedit  e  comptat  .j.  diner 
per  libra  per  cambi  dels  diners  dargent,  com  en  aquell  temps  se  donas  es 
preses  cambi  de  .j.  diner  per  libra  de  diners  dargent,  Tres  comptes  et 
Trecentos  Triginta  septem  millia  Quadringentos  viginti  quatuor  solidos 
duos  denarios  barchinone.  ítem  son  en  suma  los  diners  menuts  e  mealles 
deliurats,  comptats  e  encloses  los  .cxcvj.  sols  .iij.  diners  que  cobras  dels  en- 
cloyments, axi  com  damunt  largament  es  scrit,  .ccxxxj.  millia  .cclxj.  sol. 
.viij.  diners  e  malla.  ítem  meses  en  vostre  compte  de  reebuda.  .iij.  millia 
.ccccxlvj.  sols  .ix.  diners,  los  quals  reebcs  de  venda  que  faes  dargent  de  la 
lavadura  e  dargent  en  vexella,  lo  qual  argent  esdamunt  abatut,  e  en  data  del 
argent  comprat  e  reebut.  ítem  meses  en  vostra  reebuda,  .dvij.  sol.   .ij.  di- 


2q6  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ners,  que  reebes  de  scizalla  e  dargent  e  de  billo  qui  sobra  en  la  moneda 
après  que  fo  finat  lo  dit  senyor  Rey  en  Jacme.  ítem  meses  en  vostra  ree- 
buda,  .cxix.  sols.  qui  foren  hauts  dalcunes  coses  que  venes,  que  eren  de  la 
Cort  e  no  eren  necessàries  a  la  obra  de  la  moneda.  E  axi  muntan  en  suma 
les  quantitats  demunt  dites  que  havets  meses  en  compte  en  vostre  reebuda 
de  tot  lo  dit  compte  de  la  obra  de  la  moneda  per  tot  lo  temps  damunt  con- 
tengut,  Tres  comptes  Quingentos  septuaginta  duos  mille  septingentos  quin- 
quaginta  octo  solidos  novem  denarios  et  m.  barchinonenses,  dels  quals  ha- 
vets fetes  les  dates  e  pagues  ques  seguexen:  Es  saber,  que  muntan  les  pagues 
e  dates  per  vos  fetes  a  diversos  mercaders  e  altres  persones  per  los  preus  del 
argent  e  del  billo  que  vos  compras  a  obs  de  la  dita  moneda,  segons  que  les  di- 
tes compres  son  contengudes  en  .ij.  libi  es  dels  damunt  dits  axi  com  en  aquells 
es  scrit,  e  en  suma  Tres  comptes  .ccccxiiij.  millia  .cccxxvj.  sous  .xj.  diners 
barchinonesos.  ítem  munten  les  messions  per  vos  fetes  en  compra  de  les 
coses  necessàries  a  la  moneda,  ço,  es,  en  aparalaments  de  la  obra  de  la  mo- 
neda e  en  messio  d  obrar  algunes  coses  e  les  fornals  e  en  compres  de  carbó 
e  en  messio  de  lavar  e  de  affinar  la  lavadura  e  en  lo  coure  comprat  e  aífi- 
nat  e  algunes  altres  coses,  segons  que  en  lo  libre  de  les  messions  es 
scrit  per  menut,  e  en  suma  .xij.  millia  .cec.  xeix.  sous  .ix.  diners  barchi- 
nonesos. ítem  munten  los  salaris  dels  obrers,  per  .xlvj.  millia  .ccclxxvj. 
marchs  .ij,  unces  .iiij.  ternals  de  obra  feta  de  diners  dargent,  e  per  la  obra 
de  .xiij.  marchs.  .ij.  unces  .vij.  ternals  de  lavada,  a  raho  de  .viij.  diners 
per  cascun  march,  abatudes  .xlviij.  libres  .j.  sou  .x.  diners  malla  per  valor 
dels  .xiij.  marchs  .ij.  unces  .vij.  ternals  de  levada,  comptant  lo  march  de 
levada  a  raho  de  .Ixxij.  sous,  los  quals  .xiij.  marchs  .ij.  unces  .vij.  ternals 
son  posats  en  data  damunt  en  les  dates  dargent  alleyat  axi  com  en  la  fi  del 
segon  libre  de  les  obres  es  scrit,  e  a  assumat  .xxix.  millia  .dcccclxiij.  sous 
.V.  diners.  ítem  munten  los  salaris  dels  dits  obrers,  per  .xj.  millia  .dccclix. 
marchs  .vj.  unces  .v.  ternals  dobra  feta  de  diners  menuts,  e  per  la  obra  de 
.Iv.  marchs  .iij.  unces  .iiij.  ternals  de  levada,  a  raho  de  .viij.  diners  per 
march,  abatudes  .xlix.  lliures  .xvij.  sous  .x.  diners  per  levada,  comptant  lo 
march  de  la  lavada  a  raho  de  .xviij.  sous,  los  quals  .Iv.  marchs  .iij.  unces 
Jiij.  ternals  son  posats  en  data  dargent  alleyat  per  fer  diners  menuts,  axi  com 
en  la  fi  del  libre  de  les  obres  dels  diners  menuts  es  contengut  e  scrit,  .vj.  mi- 
llia .dccccxl....  sol.  .vij.  diners  barchinonesos.  ítem  munten  los  salaris  dels 
dits  obrers,  per  .mcclxxviij.  marchs  .vj.  unces  .v.  ternals  dobra  feta  de 
mealles,  e  per  la  obra  de  .v.  marchs  .j.  unça  .vij.  ternals  de  lavada,  a  raho 
de  .xj.  diners  per  march,  abatudes  .v.  libres  .iiij.  sol.  .viij.  diners  malla,  per 


Les  Monedes  Catalanes  207 

la  lavada,  comptant  lo  march  de  la  lavada  a  raho  de  .xx.  sol.,  los  quals  .v. 
marchs  una  unça  .vij.  lernals  son  posats  en  data  dargeni  alleyat  per  fer  mone- 
da menuda,  axi  com  en  lo  libre  d  obres  de  mealles  es  scrit,  e  sumat  .mlxxij. 
sols  .iij.  diners  e  mealla.  Suma  de  les  obres,  .xxxvij.  millia  .dcccclxxx.  sol. 
.iij.  diners  e  mealla.  ítem  munten  los  salaris  dels  moneders,  per  .xlvj.  mi- 
llia .clxxxix.  marchs  de  diners  dargent,  a  raho  de  .iij.  diners  per  cascun 
march,  abatudes  .ix.  libres  .iij.  sols  quils  faliren  ço  es  que  no  reteren 
tant  com  havien  reebut,  per  las  quals  .ix.  libres  .iij.  sol.  son  posats  en  data 
en  lo  compte  dargent  alleyat  per  fer  diners  dargent  .ij.  marchs  .iij.  un- 
ces  .iij.  ternals,  axi  com  en  la  fi  del  libre  de  monedes  dargent  es  scrit, 
e  assumat  .xj.  millia  .ccclxiiij.  sols  .iij.  diners.  ítem  munten  los  salaris 
dels  dits  moneders  per.xj.  millia  .dc.xliiij.  marchs  de  diners  menuts,  a  raho 
de  .iij.  diners  per  cascun  march,  abatudes  .v.  libres  .iij.  sol.  .vj.  diners 
quells  falliren,  per  los  quals  son  posats  en  data  en  lo  compte  dargent 
alleyat  per  iTer  diners  menuts  e  mealles  .v.  marchs  .vj.  unces,  axi  com  en 
lo  libre  de  monedar  diners  menuts  e  mealles  es  contengut  per  menut,  e 
en  suma  .ij.  millia  .dcccviij.  sol.  .vj.  diners.  ítem  munten  los  salaris 
dels  moneders,  per  .mcclij.  marchs  de  mealles,  a  raho  de  .iiij.  diners  per 
cascun  march,  abatuts  .j.  lib.  .ij.  sol.  .ix.  diners  quils  falliren  de  ço  que 
havien  reebut,  per  los  quals  son  posats  en  data  del  argent  alleyat  per  fer 
diners  menuts  e  mealles  .j.  march  .j.  unça  e  .j.  ternal,  axi  com  en  lo  dit 
libre  de  monedar  diners  menuts  e  mealles  es  contengut  e  scrit,  .cccxciiij. 
sol.  .vj.  diners  mealla  :  Suma  dels  moneders,  .xiiij.  millia  .dlxvj.  sol.  .iij. 
diners  mealla.  ítem  donas  e  pagas  en  los  salaris  dels  oHicials  de  la  modeda, 
ço  es  les  guardes  e  als  assaiadors  els  scrivans  e  fonadors  al  tallador  qui 
tallava  los  ferres  de  monedar  e  alguns  altres  officials  necessaris  a  la  mo- 
neda, comptant  en  aço  lo  salari  de  vos  dit  macstre  a  rao  de  .iij.  millia  sol. 
lany  axi  com  es  acostumat  per  los  altres  maeslres  de  la  moneda  dels  temps 
passats,  segons  que  appar  per  .j .  libre  de  les  dates  dels  dits  salaris  e  per  apo- 
ches  publiques  que  havets  restituïdes  en  aquest  compte,  e  aixi  con  en  lo  dit 
libre  del  compte  dels  dits  salaris  se  conte  per  menut,  en  suma  .xlj.  millia 
.dcccxlviij.  sol.  .vj.  diners  :  Les  quals  dates  e  pagues  damunt  dites  son  en 
suma  Tres  comptes  .dxxj.  millia  .cxxij.  sol.  .x.  diners.  E  axi,  egualades  les 
dates  ab  les  reebudas,  roman  que  es  lo  guany  de  la  dita  moneda  .Ij.  millia 
.dc.xxxvj.  sol. ;  dels  quals  se  pagaren  primerament,  axi  com  es  acustumat, 
al  honrat  pare  en  xrist  en  pons,  bisbe  de  barchinona.  per  lo  delme  pertanyent 
a  ell  en  lo  guany  de  la  dita  moneda,  .v.  millia  .clxiiij.  sol.  .vj.  diners  bar- 
chinonesos.  ítem,  donas  e  liuras  a  mi  en  P.  march,  qui  lavors  era  Tresorer 


lusiiiut  a'Estudis  Catalans. 


38 


igS  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

del  senyor  Rey  en  Jacme  de  bona  memòria  a  qui  deviets  respondre  del 
guany  deia  dita  moneda,  per  manament  del  dit  senyor  Rey,  axi  com 
del  liurament  a  mi  fet  appar  per  .vj.  albarans  de  reebuda  segellats  ab 
mon  segell,  axi  com  appar  per  los  meus  comptes  per  mi  retuts  a  la  Cort 
en  los  quals  son  posats  en  reebuda,  .xxxix.  millia  .xlviij.  sol.  .vij.  diners 
barchinonesos.  ítem,  donas  e  liuras  an  bernat  ça  pera,  qui  après  quel  dit 
senyor  Rey  fo  finat  era  Aministrador  general  de  les  rendes  e  altres  drets 
del  senyor  Rey  Nanfos  ara  regnant,  axi  com  appar  per  .iij.  albarans  seus 
de  reebuda  qui  son  cobrats  en  aquest  compte,  .ij.  millia  .d.  sols.  barchino- 
nesos. ítem,  foren  donats  e  pagats  per  vos  en  diverses  dates  e  pagues  quen 
faes,  axi  com  appar  per  lo  dit  nostre  compte  per  menut,  e  en  suma  .v.  mi- 
llia .dcccxcv.  sol.  .X.  diners.  E  axi,  egualades  les  dates  ab  les  reebudas,  ro- 
man que  havets  a  cobrar  daquest  compte,  ço  es  que  munten  mes  les  dates 
que  les  reebudes,  Nonagentos  septuaginta  duos  sol.  barchinonenses,  dels 
quals  jo  he  fet  a  vos  albarà  en  special  lo  die  que  aquest  present  albarà  fo 
fet,  ab  lo  qual  albarà  son  a  vos  deguts  per  la  Cort  e  ab  lo  dit  albarà  los 
podets  metra  en  data  en  lo  compte  lo  qual  après  daquest  devets  retrà  de  la 
dita  moneda  que  havets  feta  fer  del  temps  del  senyor  Rey  Nanfos  ara  reg- 
nant. E  el  present  albarà  fas  a  vos,  solament  per  testimoni  del  reteniment 
del  dit  compte.  E  jo  he  cobrats  los  dits  .xvj.  libres  de  vostre  compte,  e 
letres  del  senyor  Rey  albarans  e  apoques  pertanyents  a  les  dates  del  dit 
compte.  E  vos  juras  en  mon  poder,  que  totes  les  compres  del  argent  del 
billo  e  del  coure,  e  totes  les  reebudes  per  vos  fetes  e  axi  matex  les  pagues 
e  dates,  e  totes  les  altres  coses  per  vos  fetes  procurades  e  aministrades 
en  qualque  manera  en  lo  maestrat  e  en  lobra  de  la  dita  moneda,  segons  que 
en  los  dits  libres  del  dit  compte  son  contengudes  e  scrites,  son  vertaders  e 
layals  en  totes  coses.  E  semblant  sagrament  ha  fet  en  mon  poder  en  Jacme 
trepat,  notari  de  barchinona,  qui  en  partida  del  dit  temps  fo  substituït  scri- 
va  de  la  dita  moneda  per  en  Nicholos  ros  lavors  scriva  en  sa  vida  de  la  dita 
moneda  per  comissió  quel  dit  senyor  Rey  en  Jacme  li  feu.  E  axi  mateix  ha 
fet  sagrament  en  mon  poder  en  ffrancesch  maseller,  qui  altra  partida  del  dit 
temps  ha  stat  substituït  scriva  en  la  dita  moneda  per  en  Johan  garçes  scriva 
en  ça  vida  a  qui  lo  dit  senyor  Rey  en  Jacme  ne  feu  comissió  après  la  mort  del 
dit  en  Nicholos,  e  per  ma  dels  quals  Jacme  trepat  e  íïrancesch  maseller  son 
stats  liurats  a  mi  los  libres  dels  comptes  damunt  dits  :  en  testimoni  de  la 
qual  cosa  fas  a  vos  lo  present  albarà,  segellat  ab  segell  pendent  del  dit 
rtíeu  offici,  scrit  en  Tortosa  .xv.  anats  del  mes  de  vuytubri  anno  domini 
m.  cec.  XXX.  primo.  Cumque  vos,  memoratus  petrus  vicencii,  nobis  humi- 


Les  Monedes  Catalanes  299 

liter  supplicandum  duxeritis  ut  reddicionum  compoti  supradicti  accep- 
taré approbare  et  ratam  habcre  de  benigniíate  regia  dignaremur  :  Ideo, 
vestris  supplicacionibus  condescendentes  benigne,  reddicionem  dicti  com- 
poti per  dictum  Guillelnum  vincencij  patrem  vestrum  quondam  dicto  ra- 
cionali  ut  premittitur  reddili,  et  omnia  et  singula  in  libris  ipsius  et  in 
albarano  preinserto  contenta,  ex  certa  sciencia  laudamus  approbamusac 
huius  nostri  scripti  patrocinio  confirmamus  et  rata  haberi  volumus  atque 
firma,  volentes  et  concedentes  vobis  et  vestris  perpetuo,  quod  de  cetero  vos 
vel  vestri  a  nobis  seu  nostris  racione  administracionis  dicte  monete  tem- 
peris in  dicto  albarano  contenti  non  possitis  demandari  vel  in  aliquo 
molestari.  Mandamus  itaque,  per  presentem  cartam  nostram,  universis 
et  singulis  officialibus  et  subditis  nostris  presentibus  et  futuris,  quod 
presentem  aprobacionem  laudacionem  et  ratificacionem  nostras  firmas  ha- 
beant  et  observent  et  faciant  ab  aliis  inviolabiliter  observari  et  non  contra- 
veniant  nec  aliquem  contravenire  permittant  aliqua  racione.  In  cuius  rei 
testimonium,  presentem  cartam  nostram  vobis  fieri  et  sigillo  nostro  appen- 
dicio  jussimus  communiri.  Datam  Cessarauguste  .xvj.  kalendas  septembris 

anno  domini  m.  cec.  xxx.  octavo Johannes  petri,  mandato  regió  facta 

per  vicecancelarium. 

Nos  Petrus  etc.  Notum  fieri  volumus  universis,  quod  vos  fideliis  noster 
Petrus  vincencii,  civis  barchinone,  magister  monete  que  cuditur  in  Civitate 
barchinone.  filius  et  heres  Guillelmi  vincencii  patris  vestri  magistri  dicte 
monete  quondam,  exhibuistis  in  nostra  presencia  quoddam  albaranum 
dilecti  consiliarii  ac  magistri  racionalis  curie  nostre  Dominici  de  Claro- 
monte,  tenoris  qui  sequitur.  Jo  en  Domingo  de  Claramunt,  maestre  racional 
de  la  Cort  del  senyor  Rey,  atorch  a  vos  en  p.  vicens,  ciutadà  de  barchinona, 
e  maestre  de  la  moneda  ques  obra  es  bat  en  barchinona,  fill  saenrera  den 
G.  vicens  ciutadà  de  la  dita  ciutat,  maestre  de  la  dita  moneda,  que  havets 
comptat  ab  mi  de  la  administració  de  la  dita  moneda  en  la  forma  ques 
segueix  :  Es  a  saber,  que  mostras  una  carta  del  senyor  Rey  en  Jacme  de 
bona  memòria,  segellada  ab  segell  pendent.  Data  Tarrachone  pridie  idus  no- 
vembris  anno  domini  m.  cec.  xx.  secundo,  en  !a  qual  era  contengut  quel 
dit  senyor  Rey  feu  comissió  al  dit  en  G.  vicens.  pare  vostre,  que  fos  maestre 
de  la  moneda  nova  de  barchinonesos  de  tern  la  qual  lavors  sa  devia  batre 
en  barchinona,  e  volia  e  manava  lo  dit  senyor  al  dit  pare  vostre,  que  la  dita 
moneda  faes  fer  e  obrar  axi  que  fos  daquella  mateixa  ley  e  daquell  mateix 
pes  e  daquella  empressio  de  que  !a  moneda  de  barchinonesos  era  stada 


.Ii>íi(|iiim  l'.i'ii'i  V  *^i'ii'' 


iMiihl.»  ('  liM.i,  íi\i  iincll-,  (liiH'i  •.  incmits  Tosscn  IcK  n  wiij  sol,  de  lallji.  o  Irs 
iiumIU's  IpsM'n  liMos  a  \x,  sol.  ilr  (mIIm,  I'l  i|iiolls  bMirlundiuvsiis  diu•j;iMil  li>s- 
siMi  li'ls  »lo  laMií  (lo  Ixxij.  sol.  pof  innrth  tliíiiiii•lla  m.'iloxM  Iry  o  |nvs  tia  (iiio 
SIMI  li' .  l'U  >  liiih'iiosDS  gl"()SSt)S  ipii  i•i  tM  ni  1 ',11  llis,  scj-ons  (Ull'  ju|  I  H'S  U'S  I  .'(hnnN 
línfíiiiiu'iit  iMi'u  lonlon^uiios  t'H  lii  ilin  i,ni.i  dil  .hi  '.«'inor  Id-v  cw  I, unir, 
líi  (pi;)!  ivs  ri'lii•i'ulM  (Ml  Iti  coiuplc  ilamiml  ilil  l'iu.ii.i  es  (fil,  tpicl  Jil 
scinni  \lv\  cu  Lhiiic,  al'  aliia  (ai  la  sua  sc^^rliada  t\h  m'}',(>II  pciuimi.  dala 
\  .il.-m  ic  s  i|  I  il(-iiil,i  .  mi  I  I  M  .m  iit '  ili  'in  mi  m  .  ('(.'C.  XX.  in  i  ,  >  .  'n  ImíiIsc  dr 
la  lo  0  dl'  la  li'\  ,ili,ii  dri  dii  en  (  i  \  i»  (MI'.  r  Ac  l,i  Miliciciu•ia  sna,  alníj^a  r  Kmi 
cnmisslt»  al  dii  l'ii  (  i  \  h  oir.  on  loi'.  irnij» .  de  la  .n.i  \  id,i  li»',  maoslro  dr  la 
dil.i  niiMit'da  1' II  i  idi'no'.,!  l•iipiil  laxcrs  so  l>al  la  o  d  ,iipi  i  .i  ,i\,nit  so  l'.iliia 
en  1,1  t  Ullal  A^'  n,ii  (  liinona ,  o  Ncli.i  o  iiiana\,i  h»  dii  '.oiini»!'  al  dii  <  i  \  looiïs 
»pio,  demolit  r.a  tpio  h»  dil  clliv  i  A^'  mao'-li  al  Imdi  i.i.  la  os  lor  o  l>,iii  i-  la  diia 
iiu'iiod.a  on  axi  (pio  Ics  d  .hpi.-ll  i  matoiv.a  \cv  pes  o  impiossin  de  >pio  damnnl 
os  lola  moiuic  I'  li'  i'l(>r^íU  al  dii  m  (  i  vitoto.,  m  la  diia  omiiissic  a  ell  Iri.i 
\\{'  sa  \id;i ,  ipir  lii-•.iii's  por  S(>ii  s.ilaii  o  1 1  l'l•ill ,  lant  I  ('ii;-.!  ni  on  I  <  l'iii  I.i  dil.i 
nu'iioda  laiia  i'iiir  I"  dii  somer  o  rll  drl  dil  (dlioi  iisaiia.  aipidl  '.alaii  lo 
ipi  d  l'i•i  rll  r  pri  .dlios  (|llo  ;\ns  dril  trn.".noi  «mi  lo  dil  olh»  i  di'  maosti;»!  de 
1  I  'iii  <  nioMida  OI.»  ao(»stiim;n  A^.'  liiiNor  o  Av  loobio,  sof;ons  vpio  a(.]uosU's 
I  ilbMi.  rn  li  dita  o.'Uta  oion  laif.anu'iil  oontoiif.iidos  :  \i\  (pi.al  comissió  Iota 
d  dil  rn  ti  \  looiïs  ,1  \ivla  sna.  lo  srn\oi  lve\  X.inilos  d.-  I». -ni  mmiiMia 
i  onlri  m.i  i  1 1 1  li>  i  r  ,i  |m  o\  ,i  i  rll,  ,d>  i  1 1  l,i  '.ni  '.i•;;i•ll,id  i  .i  1<  \o\\  '.o;',o!  I  prii 
dv'iil .  I  >,il  n,iu  hmono  \  i|  idir.  i.uin.iin  a  n  no  domi  ni  m  i  vav  \\  ,  scplimo. 
soj'.oiis  v|iio  on  av|noll;i  os  lai•f',;\moiit  oonU'ii.'•.iil .  I'iumli  mostr.'is  nna  lotr.i 
SOfioll{<(.l{»  í»l>  sof'.oll  d»d  dii  soiMor  \U'\  Namlo»..  I\ii  Wdoiu  i,i  ii).  idns  no- 
N'omlM'is  aniu»  domini  m  v  oo  \\\  sv'oiindo,  cw  l,i  ipi.d  lo  dil  snnor  Ko\', 
.itv'nv'iii  (piv'l  dil  *i  vuoii'.  paro  \osliv'  o  m.iosiio  Ak'  la  monovla  vpio  la\»>rs 
so  iMtia  c\\  l'O,  Innona  01  a  passat  d  ost.»  \  ida.  c  vp'^"  '''  vomplo  so  rotia  Ac  la 
dit  I  mon,\!i,  .[H,-  doviíi  ossoi"  niianlnai  dl-  I  milli.i  marohs.  v|iio  .'ins  i]iio 
1  1  in  1  .]n  nuíi  u  io>.  .iv-abada  .ini  la  la  viu  i  moiu-vl,!  a  vossar  por  .'dr.nn  tomps, 
li  .piil  .  o..!  loiMiM.i  rw  iliii  Ar  l,i  som  ora  lvo\  n;»  o  Ivira  loi  p  o  onbaroh 
vlo  \i{  vin.i  mon.-d.i .  dv-  li  .]  n  il  ]  i  p  n  iivl  i  «mi  'o  ii  iida.  pol'  (,"o  oonsuloí  avK's  los 
(.li  tos  Oo  •■!'■.  i"  l'nvvU  ,1  on  >]  ni !  m,iiu-i  ,i  lo  d  il  rn  i  i  \  ioon\  l.ud  nu'nl  v'  Iv'xal  sO 
hl•lC  \>\\  lo  do  miíoslríit .  o.n.ii  «In  omv  .u  ,i  «pio  vos  Aw  i-n  P  \  i>  «-n-.  miK  0  pns 
0(inn>lulaiiiv'nt  .pio  lu-íMin  ,iliio  poiu'ls  A^'  \.\  dita  vpiaiini.ii  d.-  I  niillia 
nu'uvhs  rol  10  ooniptv',  la  diia  qiniuiiai  .'K•.•\bad.i.  .it(>r,^;a  a  vos  du  on  I'  \  loons 
c  vos  on  luaostro  A^^  la  Awa  mouovla  stal•Ii  o  (>rdon;i,  Imi  ;\xi  v|uo  vos  tossots 
maosiio  vlo  la  A\\,\  moiu'vla  o  wk''  .iliu'  nu-niiv'  vpu'  la  vliia  quantitat  sv'  batos, 


I  0»  At>iiit'iU'i«  I  ,tiiiiliii)i'i« 


i. 'I 


(•     l•lC•.M•l•.    Il•l      Inics     MiHlclli",    (  iINt",    i|ll('    pi't     1.1   illl    |i;l|(«    Vl>>lrO    m    li>    tlll    nllli   I 

rnMi  ;u  i»siiiiiiihh's  »li'  IíM,  <«  .'i};iio•.st'l•.  r  u"('l•t",N('|'»  |mm'  li"»  ilil»"»  »  hm"»  *,ti  «iih' 

p»M'  It>  tlll  p.llO  \ttslU'  CU'  MtilsHllU.ll  tlf  ItM'lut"  I'',  t'S  l'ClI,  i|tli'l  tlil  «'M  <i  \l 
t  t'ir.  t,  iiMlici:)  ll.l\i;l  il•ll  t  itiiilt'  i|t<  l.'i  iliiiiMi•l  I  ;lt  i•i  di'  l.i  «lil  i  iM'HU'tll,  tltl 
,\\i\.     ill.'l     MIMI     ilt'l     Ull",    lli-     lliMMIll'li'   ilt'l    ;tll\'    .111,    vil',    \\l|,    Il•l    pi'l     !<•(    li* 

,SOf^ou  ili;l  tli•l  Ull",  lli"  m  Il•ll  I  l'I  t'  .Itl  .iii\     iii    t  t  i",   x\  vij   ,  jn  tHldl  ili,i  In  M'm  m 

Ut'V     «'H     L'UllH"     lli-     lii•lia     llllMIMIl.l    p;!',-.;)    t|t",la    vitjíl,    «^Of^im".    i|lll"    lli'l    Mil   lli 
nii-lll    lli'l    llu    1  Miiipir    .ipp.ii     pri     .illi.IlM     li",l  lllliilll.il    ipU'    Ini    lo    li  I     pi'l     t'M 
P.    Ill.ll  •   li  ,    l.l\  (  i|  ■.    Ill.ir•.ll  I'    I  .11  liill.ll  lli'  l.l   <    .11  I   .Il•l  si'l  ly  lli    l<t'V   Nil  III  li  ts      I'.   iM  li 
VON    tlll  .    i•ll    prili  .1    \  li  i•ll•i ,    ll,l\  i•l',!!.'   .1.1 1   .  .111 1  pi  1',   Si'^ttllS  iplO  l'M  l'iinliMIfílII   V 
-.1  Ml   I' II      S  \  I     lll•li". ,   l•i-.  1 1 II. I  Is   Ini  r  II   I  .iiiipt  .i\  ;lls  ílli  /1 1 1  M'M  ,XX|,    lll•l  (*■«    IIMI) 
I  lla  llis   lli'ls    Vi  IS  I  li'S   llis  t|llMls  liiM'll    It'lM  pi'l    l'M   lli  ílllt  t'M  1 1    1 1 IM  si'l  I  t'l  ,  Sl  1 1  isl  1 1 1 1 1 1 

clou  .l•ili.'in  fííii  l'i's  M'l  i\/i    pci    li»  s('ii\i»i    Mt'\•   ilc   la   illla   iiiniii'.la ,  lus  .pials 

..\XJ,  Ill•li'S  lilM'll  '1  ini  lllll.ll'.  pi'l  In  illl  l'II  lliaili  I".,  li  lll.l'.•'lli•l  pt'l  t,n  1  nin 
los  VlCílll'S  lillI'O"»  1  nilia'.i'M'n  fil  ll.i•.lM•  p.i.li•l  ,  ili•l  li•lllp'.  .ipii'S  Sl'f^lt'lll,  i.'i 
l'i,  llei  It'li•t•r  ilia  ili•l  illl  nif.  ilr  llnrilll•l  r  i|rl  .111  \  ,111,  t  t  I  ,  s  s  vlj  li  li  pi'l  I"! 
lli  líMi•iM  li  1.1  .Il•l  iiH'.  lli'  iinfiíil•i  I'  il.  I  .iii\  III  I  rt".  XXHI|:,  |ii  ipial  .lia  In  .lii 
fil  'i  \  i\  f  ir.  i.if  lli  f  i  a  p/r."..!  li  f '.la  v  i.la  ,  iliir.  In  .pi.il  irnips  smi  fiu  Imníi 
,v,  anys  iniiipliis,  lifiii  iif  liaNfl-i  ilal  tmiipli'  tlf  vifilif  ii mps,  so|i,iiiim  t|iii» 
CM    llis   illls     SSp    lllui'S   *»('   i•iMlIflI   .    i''"!  .'issaliiT  ili'l     sslii)     lli'    'li'l    itu"i    »l«' 

llnf  llll.l  ••    ili•l    ;ill\'       III       1.1         S  S  M|     ,     1..    .pl.ll    .ll.l     \  .f.   illl    I  ',     \  li  l'il'i    I  'illl''llt,'rtN 

ilaiiiiiiisliai  1.1  llu  ..lii.  i  ili'l  iiiacslial  ilf  la  iliia  iiimifila,  Im  pi'i  l-il  lo  iiu'^ 
ile  iii.aiK  ijfl  aii\  ui.  i  i  i  ,  Wl•lV),,  illu'.  In  .pial  iniips  snu  fiu  Insns  llj  anys 
.  VJ.   inO'iOS  ,  vlj.  tIloN  l'ompilliK,    nxl    lUlipi•ln  .pi.    la    luniu.la    im    In    niu, |. l.l    t> 

leyl«  t'oiiiiiiii.iiiii•iii    iiif^  piM"  «llvoi'Non  («iiip»»  «'  p«M  iliviMni"»  v»•h"'I»"'i  S'"'" 

HVi'f'.MiJi".  niu, lli  .•  .i\  rpiilf-,  1  ('-.S'UI  %f(ínMi  ipify  li.'ivia  Ini  li  f  avíiifiiifa,  iivi 

tldll    pi•l     In',   .lli-.    Ill•l.•,    írl-.    pt'l     I',   .lli    M   M\a    f    p.'l     MM   .li'l    illl    inlllplf    app.ll 

Iniy.ílíii'nl  I'  iiiiiiila  Ini  lai|M'Ul  f  LillM.pi.  I  .hi  ni  <i,  vlctf  ll»í  S'tl^ni'OÍ'tt  f 
V'M  pnsal-,  lia\('i   iniiipial,  asi  i  nio  lai  j'.aiiif  lli  f  pi'i   iiifiilil  "if  roiilt'  ou  loN 

IÍI»IO%  ll'MIlíllials  i|f  Mlllipi  fS,  .pU'   •.nlj  i|f  Is  illh    S\].  I  llu  fs,    ,'  .    sllll)     UI  I II  UI  tf 

.L),XX,  lll/H'oli't  V.  iiiit  l'S  ,  vip  If  I  iials,  !•  11  In-,  ipials  afMif  il•ii  ('.'lli  (i  >  '  ^  HV, 
iiiillí.'i  iihs  luaitlis  .iip  iiutfs  ,XM|,  iliiioi)*  ,KX.  K'''»"")  ''<  •'''  *'"•'"  '"" 
ininaiifuls  ,IH.  uiillia  ,ii  I,  iiimuIi•ï  |,  iiiu.íI  ,XhI),  «llutíl''*  .ill|.  H"'"'  '''  '" 
I  niu  ,1  .  ilf  la  l.ivailiii/i,  i|iil  H'Ui  M'oiuÍM/ulloí  ijt*  Im  iiioiioil•i  o  crtfNiiul 
C/»U  fil  .pir  sf  fi.i  llis  aifJii•iil  Ins  ipials  1(101  pk'iw  0  l/ivíil  iMillliiai  ,  ii.U, 
luait  I  IS  ,  V,  Ulli  fs  il•iif',!'"'  «'lu  aiiifial,  i•ii  (pic  I  ui  via  (l•ii^ífiíl  li  ot  xxh,  vj, 
iiiait  Il•l  ,ip  iiiiio!»  .vllí.  iliíiom  .v.  H'""'*)  '*■  ''"  •"""'  ''"'  »'iuum«'uli  nxldj. 
Ill.ll.  Ir.    1)     iiUffS  ,XV.  illlUTX   ,XÍX.    H''"'"*'    ''•   "'''    *-"•   ''"    '»"""•    '"'    l"'M''"' 


302  Joaquim  Botet  y  Sisó 

reebut  per  lo  dit  en  G,  vicens  e  per  vos  dit  en  P.  vicens  en  lo  dit  temps, 
.cxxxv.  millia  .Dvj.  marchs  .vj.  unces  .vij.  diners  .j.  gra  dargent  fi,  E  de 
coure  .ix.  millia  .cclxiiij.  marchs  .iiij.  unces  .xiij.  diners  .xxiij.  grans,  lo 
qual  coure  tenia  largent  e  lo  billo  per  vos  comprat  e  largent  de  la  dita 
lavadura,  e  entra  tot  en  la  obra  de  la  dita  moneda  axi  que  non  romàs  res  en 
vostre  poder,  segons  que  daço  donas  compte  e  plenera  informació  a  mi  dit 
racional,  E  axi  appar  per  los  dits  comptes.  Dels  quals  .cxxxv.  millia  .Dvj. 
marchs  .vj.  unces  .vij.  diners  .j.  gra  dargent  fi  reebuts  per  vos,  segons  que 
dit  es,  fan  abatre,  ques  consumaren  en  trencar  e  engranar  partida  del  dit 
argent  comprat,  .Ixv.  marchs  .iiij.  unces  .v.  diners  e  .j.  gra  e  mig  dargent 
fi.  ítem,  que  foren  liurats  per  lo  dit  en  G.  vicens  e  per  vos  a  la  fondicio,  en 
.Cxi.  millia  .ccccliiij.  marchs  .vij.  unces  .iiij.  ternals  dargent  alleyat  qui  fo 
liurat  a  fondre  per  fer  diners  dargent,  abatuts  .xlj.  marchs  .iij.  unces  .j. 
ternal  dargent  de  assaigs  fi  e  .ij.  marchs  .ij.  unces  .xv.  diners  .j.  gra  e  mig 
que  tenia  scizalla  de  diners  menuts  qui  foren  meses  en  las  dites  enfondi- 
cions,  .cxxxiij.  millia  .dcccxc.vj.  marchs  .iij.  unces  .iiij.  diners  .xv.  grans 
dargent  fi.  ítem  que  foren  liurats  a  la  fondicio,  en  .iiij.  millia  .cccc.  e  .x. 
marchs  .v.  unces  .v.  ternals  dargent  alleyat  per  fer  moneda  menuda,  .mlv. 
marchs  .iij.  unces  .xix.  diners  .xj.  grans  e  mig  dargent  fi.  ítem  ne  fan 
abatre,  que  foren  meses  en  affinar  la  lavadura,  .x.  marchs  de  billo  a  ley  de 
.iiij.  diners  e  mig  gra,  en  que  hac  dargent  fi  .iij.  marchs  .ij.  unces  .xix. 
diners  .viij.  grans.  ítem  ne  fan  abatre,  que  venes  e  consentis  a  diverses  per- 
sones e  es  lo  preu  en  reebuda  en  lo  dit  compte,  .Cxxvij.  marchs  .xiiij.  di- 
ners e  .XX.  grans  dargent  fi.  ítem  ne  fa  abatre,  que  romàs  en  la  moneda  en 
argent  e  en  billo  de  diverses  leys  e  condicions,  segons  que  en  inventari  fet 
dels  dits  argents  e  bilions  es  scrit,  en  lo  libre  de  deliuracions  se  conte  per 
menut  e  en  suma,  e  es  lo  preu  en  reebuda  en  lo  compte  desús  dit,  .ccclxxiij. 
marchs  .v.  unces  .xx.  diners  e  mig  gra  dargent  fi.  ítem  ne  fa  abatre,  que 
fo  venut  dit  argent  de  la  lavadura,  e  es  lo  preu  en  reebuda  en  lo  damunt 
dit  compte,  .Ixvj.  marchs  .vj.  unces  .ix.  diners  dargent  fi.  E  axi,  egualades 
les  dates  o  abatiments  damunt  dits  ab  les  reebudes,  son  mes  les  dates  que 
les  reebudes  per  creix  de  balança  e  son  de  la  Cort,  .Ixxxj.  marchs  .iij.  un- 
ces .xij.  diners  .vij.  grans  e  mig  dargent  fi.  E  per  los  libres  de  fondicio 
dargent,  que  son  .iiij.,  e  per  .j.  libre  de  blanquicio  de  diners  dargent,  appar 
quels  damunt  dits  .Cxi.  millia  .ccccliiij.  marchs  .vij.  unces  .iiij.  ternals 
dargent  alleyat  que  foren  liurats  a  fondre  per  fer  moneda  dargent  e  els  di- 
ners que  del  dit  argent  foren  fets,  minuaren  al  fondre  .mccccxx.  marchs 
.vij.  ternals,  e  al  emblanquir  .Cl.  marchs  .v.  unces  .iiij.  ternals:  E  axi  son 


Les  Monedes  Catalanes  303 

.mdlxx.  marchs  .vj.  unces  .iij,  tcrnals.  Itoiii,  foren  nioscs  als  obrers  c  mo- 
neders en  paga  de  lur  salari,  quels  falircn  (^o  es  que  no  reteren  tant  com 
havien  reebut,  e  son  ne  a  avant  abatuts  en  compte  de  lur  salaris,  .xcv.  librc 
.xvj.  sol.,  que  a  raho  de  .Ixxij.  sol.  per  march  son  .xxvj.  marchs  .iiij.  un- 
ces .vij.  ternals  dargent  alleyat.  Ítem  ne  fan  a  abatre,  que  preseren  les 
guardes  dels  moneders  per  fer  los  assaigs  de  les  deliurances,  axi  com  en  lo 
libre  de  moneders  es  scrit  e  assumat,  .xv.  millia  . Dccxciiij.  diners  dargent, 
que  a  la  dita  raho  de  .Ixxij.  sol.  lo  march  son  .ccxxix.  marchs  .ij.  unces 
.vij.  lernals,  dels  quals  vos  donats  compte  segons  que  a  avant  en  aquest 
compte  appar.  ítem  foren  meses  en  lavadures  de  scizala  dargent,  axi  com 
es  scrit  en  lo  libre  de  messions,  .viij.  marchs  iiij.  unces  dargent  alleyat. 
ítem  ne  fa  a  abatre,  que  havia  en  la  moneda  en  la  fi  del  dit  temps  en  argent 
en  riells  e  en  scizalla  dargent,  e  es  lo  preu  en  reebuda  en  lo  dit  compte, 
.Cixxxviij.  marchs  .v.  unces  .j.  ternal  dargent  alleyat.  Ítem  cobras  vosal- 
tres dits  maestres  en  diners  dargent  que  us  foren  deliurats,  segons  que  en 
lo  libre  de  les  deliurances  es  scrit  e  assumat,  .cxxxviij.  millia  .cccclxxv. 
marchs  .vij.  unces.  E  axi,  es  per  tot  largent  alleyat  liurat  per  fondre  qui 
es  stat  obrat  es  deu  abatre  del  dit  argent  alleyat,  .cxl.  millia  .cccclxxxix. 
marchs  .vj.  unces  .vj.  ternals.  E  axi  egualades  les  dates  e  abatiments  ab  la 
reebuda,  son  mes  les  dates  per  milloria  e  creix  de  la  balança  e  son  de  la 
Cort,  .xxxiiij.  marchs  .vj.  unces  .vj.  ternals  dargent  alleyat.  ítem,  appar 
per  lo  libre  de  fondicio  de  diners  menuts  e  per  los  libres  de  blanquicio  de 
diners  menuts  e  de  mealles,  quels  damunt  dits  .iiij.  millia  .ccccx.  marchs  .v. 
unces  .v.  ternals  dargent  alleyat  qui  ío  liurat  a  fondre  per  fer  moneda  me- 
nuda, e  els  diners  menuts  e  mealles  qui  del  dit  argent  foren  fets,  minuaren 
al  fondre  e  al  emblanquir  .Clxxv.  marchs  .vj.  unces  .iij.  ternals.  ítem  fo- 
ren meses  als  obrers  e  monaders  en  paga  de  lur  salari,  quels  faliren,  E  son 
ne  avant  abatudes  da  ço  que  deuen  haver  per  obrar  e  monedar  la  dita  mo- 
neda, .xviij.  libres  e  .x.  diners  e  obol,  qui  eren  entre  diners  menuts  e  mea- 
lles .xix.  marchs  .v.  unces  .v.  ternals.  ítem  reeberen  les  guardes  en  diners 
menuts,  per  fer  los  assaigs  de  les  desUiurances,  .Cxlvj.  sol.  e  .ix.  de  di- 
ners menuts  e  .Ixix.  sol.  .x.  diners  de  mealles,  que  comptant  los  diners  a 
.xviij.  sol.  e  les  mealles  a  .xx.  sol.  per  march,  son  .xj.  marchs  .v.  unces 
•  ij.  ternals.  ítem  foren  mesos  en  fondicions  dargent.  de  scizalla  de  di- 
ners menuts,  .ix.  marchs  .v.  unces  .vj.  ternals.  ítem  romaseren  en  la  mo- 
neda en  diners  menuts  qui  no  son  deliurats  e  en  scizalla  de  diners  menuts, 
e  es  lo  preu  en  reeabuda  en  lo  dit  compte,  .Ivj.  marchs  .iiij.  unces  .vj.  ter- 
naís.  ítem,  foren  cobrats  per  lo  dit  en  G.  vicens  e  per  vos  en  diners  menuts 


304  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

monedats  e  en  mealles,  e  es  la  lur  valor  en  reeabuda  vostra  en  lo  compte 
dessusdit,  .iiij.  millia  .Clv.  marchs,  lo  qual  argent  cobrat  qui  era  stat  lliu- 
rat a  fondre  per  fer  moneda  menuda,  munta,  ab  ço  que  ha  minvat  al  fondre 
e  al  emblanquir,  .iiij.  millia  .ccccxxviij.  marchs  .iij.  unces  .vij.  ternals. 
E  axi  sobra  per  lo  creix  de  la  balança,  e  son  de  la  Cort,  dargent  alleyat  per 
fer  moneda  menuda,  .xvij.  marchs  .vj.  unces  .ij.  diners.  ítem,  per  lo  libre 
de  moneders  appar  que  les  guardes  preseren  de  diners  dargent  per  fer  los 
assaigs  de  deliurances. XV.  millia  .dccxliiij.  diners,  dels  quals  foren  meses  en 
.ccxxvj.  enserraments  de  .ccxxvj.  deliurances  de  diners  dargent  qui  foren 
fetes  en  la  dita  moneda  en  tot  lo  temps  dessusdit,  a  raho  de  .vj.  ternals  per 
enserrament,  .xxj.  marchs  .j.  unça  .iiij.  ternals,  qui  a  raho  de  .Ixxij.  sous 
lo  march  son,  .MDxxv.  diners  dargent.  ítem  foren  cobrats  per  lo  dit  en 
G.  vicens  e  per  vos  en  diners  sencers  que  sobraren  dels  encloyments,  los 
quals  son  en  reebuda  vostra  en  lo  dit  compte,  .xj,  millia  .Dlxxiiij.  diners 
dargent,  los  romanents  .ij.  millia  .Dcxcv.  diners  a  compliment  dels  dits  .xv. 
millia  .Dccxciiij.  diners,  foren  diners  tallats  e  assaigs  errats  qui  no  foren  en- 
closos,  los  quals  foren  meses  en  les  fondicions.  ítem  appar  per  lo  libre  de  mo- 
neders de  diners  menuts,  que  les  guardes  preseren  de  diners  menuts  per  fer 
los  assaigs  de  les  deliurances  .Cxlvj.  sol.  .ix.  diners,  dels  quals  foren  mesos 
en  .xj.  enserraments  de  .xj.  deliurances  que  foren  fetes  en  lo  dit  temps,  a 
raho  de  una  unça  e  mige  per  cascun  enserrament,  .ij.  marchs  .iiij.  ternals, 
qui  a  raho  de  .xviij.  sol.  lo  march  son,  .xxxvij.  sol.  .j.  diner.  ítem,  foren 
cobrats  per  lo  dit  en  G.  vicens  e  per  vos  en  diners  sencers  menuts  que  so- 
braren dels  encloyments,  .xcv.sol.  .ij.  diners,  los  romanents  .xiiij,  sol.  .vj. 
diners  a  compliment  dels  dits  .cxlvj.  sol.  .ix.  diners,  foren  diners  tallats  e 
en  assaigs  errats  qui  no  foren  encloses,  los  quals  foren  meses  en  les  fondi- 
cions. ítem,  appar  per  lo  dit  libre  de  monedar  diners  menuts  e  mealles,  que 
les  guardes  preseren  per  fer  los  assaigs  de  les  deliurances,  en  mealles  menu- 
des, .Ixix.  sol.  .X.  diners,  dels  quals  foren  meses  en  .vij.  ensarraments  de 
.vij.  deliurances  que  foren  fetes  dins  lo  dit  temps,  a  raho  de  .j.  unça  .iiij.  ter- 
nals per  enserrament,  .j.  march  .ij.  unces  .iiij.  ternals,  qui  a  raho  de  .xx. 
sol.  lo  march,  fan  .xxvj.  sol.  .iij.  diners.  ítem,  foren  cobrats  per  lo  dit  en 
G.  vicens  çaenrera  e  vos  en  mealles  senceres  qui  sobraren  dels  encloy- 
ments, e  son  en  reebuda  vostra  en  lo  dit  compte,  .xxiij.  sol.  .vj.  di- 
ners, dels  romanents  .xx.  sol.  .j.  diner  a  compliment  dels  dits  .Ixix.  sol. 
.X.  diners  foren  en  assaig  errats  qui  no  foren  encloses  e  en  mealles  tren- 
cades qui  foren  meses  en  fondicions  :  perquè  en  la  dita  forma  lo  compte 
dels  dits  diners  es  quiti  e  egual.  E  es  cert  quel  dit  en  G.  vicens  pare  vostre, 


Les  Monedes  Catalanes  3o5 

en  lo  retiment  de  son  compte,  que  reté  ans  daquest,  segons  que  dit  es,  de  la 
aministracio  e  maestrat  de  la  dita  moneda,  foren  notats  .xj.  marchs  .iij. 
unces  e  miga  dargent  alleyat,  los  quals  reebe  dels  enserraments  con  la  proba 
de  la  moneda  se  feu  en  son  temps,  los  quals  .xj.  marchs  .iij.  unces  e  miga 
vos  posats  en  vostra  reebuda  en  lo  dit  compte.  Ítem  posats  en  vostra  rccbu- 
da,  que  cobras  con  la  prova  de  la  moneda  se  feu  altra  vegada  dargent  alleyat 
per  fer  moneda  dargent  dels  .xxj.  marchs  .j.  unça  .iiij.  ternals  dargent 
qui  eren  stats  meses  en  .ccxxvj.  enserraments  de  .ccxxvj.  deliurances  de 
diners  dargent  que  foren  fetes  en  tot  lo  temps  damunt  dit,  de  que  retés 
compte,  .XX.  marchs  .ij.  unces  ,vj.  ternals,  de  les  romanents  .vj.  unces  .vj. 
ternals  ha  en  .vij.  encloyments,  qui  non  son  stats  meses  en  la  dita  prova  e 
romanen  en  poder  vostre  e  de  les  guardes,  .v.  unces  .vj.  ternals,  les  quals 
vos  son  notades  que  les  devets  metre  en  reebuda  en  lo  compte  que  darets 
après  daquest  de  la  aministracio  de  la  dita  moneda,  la  romanent  vna  unça 
.iiij.  ternals  reeberen  los  prohomens  de  barchinona  en  assaigs  e  en  Gra- 
nayla  per  testimoni  que  la  dita  moneda  ere  aytal  com  ésser  devia.  ítem 
posats  en  reebuda,  que  reebes  e  cobras  en  lo  dit  temps  com  se  feu  la  pro- 
va de  la  dita  moneda  dargent  alleyat  per  fer  diners  menuts  e  mealles,  dels 
.iij.  marchs  .iij.  unces  qui  eren  stats  meses  en  .xviij.  enserraments  de 
.xviij.  deliurances  de  diners  menuts  e  mealles  qui  foren  fetes  per  lo  dit 
temps,  segons  que  dit  es,  e  dels  .vj.  marchs  dargent  alleyat  qui  eren  stat 
meses  en  enserraments  de  diners  menuts  e  mealles  tro  en  lo  dit  temps  del 
compte  quel  dit  en  G.  vicens  pare  vostre  reté  ans  daquest,  .x.  marchs.  .j. 
unça,  E  les  remanents  .ij.  unces  reeberen  los  prohomens  de  barchinona 
en  assaig  e  en  Granaylla  per  testimoni  que  la  moneda  es  aytal  con  ésser 
deu  :  del  qual  argent  reebut  per  vos  fo  feta  Granaylla,  la  qual  ab  los  dits 
.xj.  marchs  .iij.  unces  e  miga  notats  al  dit  en  G.  vicens,  segons  que  dit  es, 
es  stada  venuda,  abatut  ço  que  minva  al  fondre  e  Granar  per  preu  de  .Cxij. 
lib.  .xviij.  sol.,  los  quals  havets  meses  en  reebuda  en  lo  dit  compte  :  munta 
emperò  la  suma  dels  diners  dargent  deliurats  a  vos  dits  maestres,  compta- 
des en  aço  .Dlxxviij.  libs.  .xiiij.  sol.  que  cobras  en  diners  dargent  sencers 
qui  sobraren  dels  encloyments  de  les  deliurances  de  diners  dargent,  segons 
que  damunt  largament  se  conte,  e  anedit  .j.  diner  per  libra  de  cambi  de 
.dxcvij.  millia  .dc.xliij.  libr.  .xv.  sol.  de  diners  dargent,  qui  eren  sta- 
des  deliurades  en  la  dita  moneda  con  lo  senyor  Rey  ordona  que  nos 
pagas  cambi  en  barchinona,  e  de  .eix.  libr.  .iij.  sol.  quel  dit  en  G.  vicens 
havia  reebudes  dels  dits  enserraments  com  se  pagava  cambi  en  la  dita  ciu- 
tat, que  munten  .ccccvij.  libr.  .vj.  sol.,  .ccccxcix.  millia  .Dxvj.  libr.  .j.  sou. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  39 


3o6  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ítem,  son  en  suma  los  diners  menuts  e  mealles  deliurats  a  vos  dits  maes- 
tres,  comptades  e  encloses  .v.  libr.  .xviij.  sol.  .viij.  diners  que  cobras  en 
diners  menuts  et  mealles  qui  sobraren  sencers  dels  encloyments  de  diners 
menuts  e  de  mealles,  .iij.  milliia  .dcccj.  libr.  .xiiij.  sol.  e  mealla.  ítem  meses 
en  vostre  compte  en  reebuda,  los  quals  hagués  de  venda  que  faes  dargent  de 
la  lavadura  e  dargent  en  vexella,  lo  qual  argent  es  damunt  abatut  e  en  data 
del  argent  comptat  e  reebut,  .Dccviij.  libr.  .v.  diners.  ítem  son  meses  en 
vostra  reebuda,  que  valia  argent  e  billo  e  coure  qui  sobra  con  la  moneda 
cessa,  .ij.  millia  .xxxij.  libr.  .vj.  sous  .viij.  diners.  ítem  son  meses  en  vos- 
tra reebuda,  que  valien  cresols  e  que  agues  de  reedura  dobra  dargent  daura- 
da que  faes  raure,  .xxxv.  libr.  .v.  sol.  .v.  diners.  E  axi  munten  en  suma 
les  quantitats  damunt  dites  qui  son  meses  en  compte  de  reebuda  del  dit 
en  G.  vicens  e  vostre,  de  tot  lo  temps  damunt  contengut,  per  lo  qual  temps 
dura  la  obra  de  la  dita  moneda,  .Dvj.  millia  .xciij.  libr.  .xij.  sol.  .vj.  diners 
obol,  dels  quals  havets  fetes  les  dates  e  pagues  quis  seguexen  :  Es  a  ssaber, 
que  munten  les  pagues  e  dates  per  vos  fetes  a  diverses  mercaders  e  a  altres 
persones,  per  lo  preu  del  argent  e  billo  qui  es  stat  comprat  per  lo  dit  en 
G.  vicens  e  per  vos  en  tot  lo  dit  temps  a  ops  de  la  dita  moneda,  segons  que 
les  dites  compres  son  contengudes  e  scrites  en  .iiij.  libres  nomenats  de 
compres,  dels  damunt  dits  .xxj.  libres,  per  menut  e  en  suma,  .cccclxxxvj. 
millia  .Dcccxx.  libr.  .iij.  diners.  ítem,  munten  les  messions  fetes  per  lo  dit 
en  G.  vicens  e  per  vos  en  compres  de  les  coses  necessàries  a  la  moneda,  ço 
es  aparellaments  de  la  obra  de  la  moneda  e  en  adops  de  les  cases  e  de  les 
fornals  e  en  loguer  de  les  cases  on  se  obra  la  moneda  e  en  compres  de 
carbó  e  en  messio  de  lavar  e  afíirnar  la  lavadura  e  en  algunes  altres  coses 
necessàries  segons  que  en  lo  iibre  de  les  messions  es  scrit  per  menut,  e  en 
suma  .mcccxiiij.  libres  .xviij.  sol.  .vij.  diners  e  mealla.  ítem,  munten  los 
salaris  dels  obrers  per  .cxxxix.  millia  .dccxliiij.  marchs  .v.  unces  .vj.  ternals 
que  reteren  en  obra  feta,-  e  per  la  obra  de  .xiij.  marchs  .ij.  unces  que  hague- 
ren de  lavada,  a  raho  de  .viij.  diners  per  march,  abatudes  .xlvij.  libr.  .xiiij. 
sol.  per  valor  dels  dits  .xiij, marchs  .ii.  unces  de  la  lavada,  comptant  lo  march 
a  raho  de  .Ixxij.  sol.,  los  quals  xiij.  marchs  .ij.  unces  son  posats  en  data  da- 
munt en  les  dates  dargent  aleyat  per  fer  moneda  dargent,  segons  que  en  .iiij. 
libres  de  obres  dargent  es  scrit  e  assumat,  .iiij.  millia  .Dcx.  libr.  .xiiij.  sol. 
.vj.  diners  e  mealla.  ítem,  munten  los  salaris  dels  dits  obrers  per  .iij.  millia 
.Dlv.  marchs  j.  ternal  de  obra  feta  de  diners  menuts,  e  per  la  obra  de  .xiiij. 
marchs  .ij.  unces  .j.  ternal  que  hagueren  de  lavada,  los  quals  .xiiij.  marchs 
.ij.  unces  .j.  ternal  son  posats  en  data  dargent  aleyat  per  fer  diners  menuts 


I. es  Monedes  Catalanes  307 

a  raho  de  .viij.  diners  per  marcli.  abatudes  .\ij.  libres  .xvj.  sols.  .ix.  diners 
per  la  lavada,  axi  com  en  lo  libre  de  obres  de  diners  menuts  es  scrit  e  assu- 
mat,  .Cv.  libres  .xvj.  sols  .j.  diner.  ítem,  munten  los  salaris  dels  dits  obrers 
per  .Dccxciij.  marchs  .vj.  unces  .v.  ternals  de  obra  feta  de  mealles,  e  per  la 
obra  de  .ij.  marchs  una  onça  que  hagueren  de  levada,  a  raho  de  .xj.  diners 
per  march,  abatudes  .ij.  libres  .ij.  sols  .vj.  diners  per  la  lavada,  comptant 
lo  march  de  la  lavada  a  raho  de  .xx.  sols  lo  march,  los  quals  .ij.  marchs 
una  onça  son  posats  en  dates  dargent  aleyat  per  fer  moneda  menuda, 
axi  com  en  lo  libre  de  obres  de  mealles  es  scrit  e  assumat,  .xxxiv.  li- 
bres .vij.  sols  .j.  diner  e  mealla.  ítem,  munten  los  salaris  dels  moneders 
per  .clxxxix.  millia  .Dcvij.  marchs  .xxxvj.  diners  de  diners  dargent  quils 
foren  liurats  per  monedar,  dels  quals  foren  pagats  solameni  per  .Cxxxix. 
millia  .ccxvij.  marchs,  a  raho  de  .iij.  diners  per  march,  abatuts  .Dcccclxij. 
sols  quils  falliren,  per  los  quals  son  posats  en  dates  del  argent  aleyat  per 
fer  diners  dargent,  .xiij.  marchs  .j.  unça  .vij.  ternals,  axi  com  en  lo  libre 
de  moneders  de  diners  dargent  es  scrit  e  assumat,  .Mdcxcij.  libres  .ij.  sols 
.iij.  diners.  ítem,  munten  los  salaris  dels  dits  moneders,  de  .iij.  millia 
.cccclxxiij.  marchs  .iiij.  ternals  de  diners  menuts  quels  foren  liurats  per 
monedar,  dels  quals  foren  pagats  per  .iij.  millia  .cccclx.  marchs,  a  raho  de 
.iij.  diners  per  march,  abatuts  .xliij.  sol.  .ij.  diners  quils  falliren,  per  los 
quals  son  posats  en  data  en  lo  compte  dargent  alleyat  per  fer  diners  me- 
nuts e  mealles  .ij.  marchs  .iij.  unces  .j.  ternal,  axi  com  en  lo  libre  de  mone- 
dar diners  menuts  es  scrit  e  assumat,  .xl.  una  libra  .j.  sol.  .x.  diners.  ítem, 
munten  los  salaris  dels  dits  moneders  per  .dcclxxix.  marchs  .vj.  unces  .v. 
ternals  de  mealles  qui  Is  foren  liurades  per  monedar,  dels  quals  foren  pagats 
solament  de  .Dcclxxvj.  marchs,  a  raho  de  .iiij.  diners  per  march,  abatuts 
.xviij.  sol  .V.  diners  obol  qui  Is  falliren,  per  los  quals  son  posats  en  data  del 
argent  aleyat  per  fer  moneda  menuda  .vij.  unces  .iij.  ternals,  axi  com  en  lo 
libre  de  monedar  mealles  es  scrit  e  assumat,  .xij.  libres  .ij.  diners  e  mealla. 
E  axi,  es  en  suma  ço  es  qui  es  stat  donat  a  moneders  per  monedar  los  dits 
diners  dargent  en  diners  menuts  e  mealles,  .Mdccxlv.  libres  .iiij.  sol.  .iij. 
diners  e  obol.  ítem,  son  stats  donats  per  lo  dit  en  G.  vi  vens  e  per  vos  en  sala- 
ris dels  officials  de  la  moneda,  ço  es  a  les  guardes,  a  assaiadors  a  scrivans  a 
fonadors  e  a  blanquidor  a  taylador  qui  tallava  los  ferres  de  monedar  e  alcuns 
altres  officials  necessaris  a  la  moneda,  comptant  en  aço  lo  salari  del  dit  en 
G.  vicens  çaenrera  e  el  vostre,  de  .ix.  anys  .x.  dies,  ço  es  de  .viij.  anys  .vj. 
meses  .x.  dies  de  que  es  lo  present  compte  e  de  .vj.  meses  de  que  lo  dit  en 
G.  vicens  no  fo  pagat  del  temps  del  retiment  del  compte  ans  daquest.  a 


3oS  Joaquim  Botet  y  Sisó 

raho  de  .iij.  milia  sol.  lany,  axi  com  es  acustumat  per  los  altres  mestres  de  la 
dita  moneda  qui  foren  en  temps  passat  e  segons  que  appar  per  .j.  libre  de 
les  dates  dels  dits  salaris  e  per  apoches  publiques  quen  havets  restituïdes  en 
aquest  compte,  axi  com  en  lo  dit  libre  del  compte  dels  dits  salaris  se  conte 
per  menut  e  en  suma,  .iiij.  millia  .Dcccclxxvj.  libres  .x.  sol.  .vij.  diners, 
les  quals  dates  e  pagues  damunt  dites  son  en  suma  .ccccxcix.  millia  .Dcvij. 
libres  .xj.  sol.  .vj.  diners.  E  axi,  egualades  les  dates  ab  les  reebudas,  roman 
que  es  lo  guany  de  la  moneda  .Cxxix.  millia  .Dccxvj.  sols  e  obol.  Dels 
quals  se  pagaren  primerament,  axi  com  es  acostumat,  al  honrat  pare  en 
xrist  en  Pons  çaenrera  bisbe  de  barchinona,  e  a  altres  per  ell,  per  lo  delme 
que  li  pertanyia  en  lo  guany  de  la  dita  moneda,  .xiij.  millia  sol.,  dels  quals 
son  stades  restituïdes  en  aquest  compte  apoches  e  cauteles  qui  basten  a  la 
dita  quantitat.  E  segons  ço  qui  en  son  temps  serà  obrat  e  guanyat  en  la 
dita  moneda,  no  devia  haver  sinó  .xij.  millia  .Cij.  sol.  .viij.  diners,  perquè 
nous  en  son  reebuts  en  compte  sinó  los  dos  dits  .xij.  millia  .Cij.  sol.  .viij.  di- 
ners: Dels  romanents  .Dcccxcvi.  sol  .iiij.  diners,  vos  he  fet  albarà  testimo- 
nial que  nous  foren  preses  en  compte,  per  ço  quels  puxats  cobrar  dels 
marmessors  e  de  tenidors  dels  bens  qui  foren  del  dit  senyor  bisbe,  e  de  altres 
quey  sien  tenguts.  ítem,  son  stats  dats  e  pagats  al  honrat  pare  en  xcrist 
frare  fferrer,  bisbe  de  barchinona,  axi  com  appar  per  albarà  seu  de  reebuda 
qui  es  cobrat  en  aquest  compte,  .Dccclxix.  sol.,  les  quals  quantitats  paga- 
des per  lo  dit  delme  qui  son  en  suma  .xij.  dcccc.  .Ixxj.  sol.  .vij.  diners, 
abatudes  del  dit  guany,  romanen  en  reebuda  vostra  anyedides  .Cxij.  li- 
bres .xviij.  sol.  que  reebes  dels  enserraments,  segons  que  dit  es,  .Cxix.  millia 
.ij.  sous  .V.  diners  obol  barchinonesos.  Dels  quals  son  stats  dats  e  pagats 
e  liurats  per  lo  dit  en  G.  vicens  çaenrera  an  felip  de  boyl,  qui  fo  Tresorer 
del  dit  senyor  Rey  Namfos,  e  an  Garcia  de  loris,  qui  ans  quel  dit  en  ílelip 
de  boyl  tengues  lo  dit  ofíici  de  tresorer  era  Tresorer,  qui  han  meses  en 
llurs  comptes  que  han  retuts  del  dit  officí  de  la  Tresoreria  les  quantitats 
que  vos  posats  en  dates,  e  a  altres  diverses  persones  de  manament  del  dit 
senyor  Rey  e  dels  dits  tresorers,  axi  com  per  compte  donat  per  menut  per 
vos  de  les  dites  dates  e  encara  per  cartes  del  senyor  Rey  e  per  albarans 
e  apoches  les  quals  son  stats  cobrats  en  aquest  compte  appar,  comptats  en 
aço  .Dcccclxxij.  sol.  que  al  dit  en  G.  vicens  pare  vostre  eren  deguts,  que 
havia  a  cobrar  del  compte  que  havia  retut  en  P.  march  qui  lavores  era 
maestre  racional,  .Cvij.  millia  .ccccxcix.  sol.  .iiij.  diners.  ítem,  son  stats 
donats  e  liurats  per  lo  dit  en  G.  vicens  çaenrera,  e  per  vos  dit  en  P.  vicens, 
a  la  senyora  Reyna  dona  Elionor,  a  la  qual  o  a  qui  ella  volgués  lo  dit 


Les  Monedes  Catalanes  309 

senyor  Rey  ab  letra  sua,  Data  valcncie  .xviij  kalendas  julii  anno  domini 
.m.  .cec.  .XXX.  secundo,  mana  ésser  respost  del  guany  quis  faria  en  .1.  millia 
marchs,  los  quals  a  batre  lo  consell  de  la  ciutat  de  Barchinona  havia  lauors 
novellament  consentits  al  senyor  Rey,  E  per  la  dita  senyora  Reyna  an 
lïerrando  dies,  Tresorer  seu,  e  altres  diverses  persones,  axi  com  appar  per 
compte  donat  per  menut  de  les  dites  pagues  e  dates  e  encara  per  Ictrcs  de 
la  dita  senyora  Reyna  e  per  albaians  del  dit  Tresorer  e  apoches,  les  quals 
son  cobrades  en  aquest  compte,  .xxvij.  millia  .cccclxxiij.  sol.  .ix.  diners 
barchinoneses.  E  axi  egualades  les  dates  ab  les  reebudes  romania  que  ha- 
vets  a  cobrar  del  dit  compte,  ço  es  que  munten  mes  les  dates  que  les  reebu- 
des, Quindecim  mille  nongentos  septuaginta  sol.  octo  denarios  barchinone, 
dels  quals  jo  he  fet  a  vos,  e  als  altres  hereus  del  dit  pare  vostre,  albarà  en 
special  lo  dia  que  aquest  fo  fet,  ab  lo  qual  son  deguts  a  vos  e  als  dits  hereus 
per  la  Cort  del  senyor  Rey,  per  ço  com  el  dit  deute  en  partida  pertanyia 
als  dits  hereus,  ço  es  del  temps  que  en  nom  lur  havets  dat  compte,  segons 
que  a  avant  se  conte  :  E  el  present  albarà  he  fet  a  vos  e  als  dits  hereus  so- 
lament per  testimoni  del  reteniment  del  dit  compte.  E  jo  he  cobrats  les 
dites  .xxj.  libres  de  vostre  compte  e  letres  del  dit  senyor  Rey  Namfos  e  de 
la  dita  senyora  Reyna  e  albarans  e  apoches  pertanyents  a  les  dates  del  dit 
compte.  E  vos  juras  en  mon  poder,  que  totes  les  compres  del  argent  e  de 
billo  e  totas  les  reebudes  per  lo  dit  pare  vostre  e  per  vos  fetes,  E  axi  mateix 
les  pagues  e  dates  e  totes  les  altres  coses  per  lo  dit  pare  vostre  e  per 
vos  fetes  e  procurades  e  aministrades  en  qualque  manera  en  lo  maestrat  e 
en  la  obra  de  la  dita  moneda,  segons  que  en  los  dits  libres  del  dit  compte 
son  contengudes  e  scrites,  son  vertaderes  e  leyals  en  totes.  E  semblant  sa- 
grament ha  fet  en  mon  poder  en  ffrancesch  maseller,  substituït  scriva  en 
la  dita  moneda  per  lo  dit  en  Johan  garces  scriva  en  vida  a  qui  lo  dit  senyor 
Rey  en  Jacme  ne  feu  comissió  après  la  mort  de  Nicholos  ros  çaenrera 
scriva  de  la  dita  moneda,  e  per  ma  del  qual  iTrancesch  mesaller  son  stats 
liurats  a  mi  los  libres  dels  comptes  damunt  dits.  I  es  cert  quel  dit  compte 
havets  retut  a  mi  en  nom  propi,  E  encara  en  nom  dels  altres  hereus  ab 
vos  ensemps  del  dit  en  G.  vicens  pare  vostre,  que  al  dit  compte  a  retre 
ab  vos  ensemps  eren  obligats  del  temps  damunt  dit  de  que  havets  dat 
compte  quel  dit  en  G.  vicens  çaenrera  aministra  lo  dit  ofíici  de  maestrat. 
En  testimoni  de  la  qual  cosa  he  fet  a  vos  e  als  altres  hereus  del  dit  en 
G.  vicens  çaenrera  lo  present  albarà,  segellat  ab  lo  segell  pendent  del  dit 
meu  oífici,  scrit  en  barchinona  a  .xxix.  dies  del  mes  dabril  anno  domini 
.m.  .cec.  .XXX.  oetavo.  Cumque  vos  memoratus  Petrus  vincencii  nobishu- 


3 10  Joaquim  Botet  y  Sisó 

militer  supplicandum  duxeritis,  ut  reddicionem  compoti  supradicti  accep- 
taré aprobare  et  ratam  habere  de  benignitate  regia  dignaremur.  Ideo  nos, 
de  legalitate  et  fide  vestri  confisi,  reddicionem  dicti  compoti  per  vos  ut  pre- 
mittitur  dicto  nostro  magistro  racionali  redditi,  et  omnia  et  singula  in 
libris  ipsius  compoti  et  in  albarano  suprainserto  contenta,  ex  certa  sciencia 
laudamus  approbamus  rattificamus  ac  huius  nostri  scripti  patrocinio  con- 
íirmamus  et  rata  haberi  volumus  atque  firma,  volentes  et  concedentes  vo- 
bis  et  vestris  perpetuo,  quod  de  ceíero  vos  vel  vestri  a  nobís  seu  nostris 
racione  aministracionis  monete  predicte,  temporis  in  dicto  albarano  con- 
tenti,  non  possitis  demandari  vel  in  aliquo  agravari  seu  eciam  molestari. 
Mandamus  itaque,  per  presentem  cartam  nostram,  universis  et  singulis 
officialibus  et  subditis  nostris  presentibus  et  futuris,  quod  presentem  lau- 
dacionem  approbacionem  ratifficacionem  et  confirmacionem  nostrasfirmas 
habeant  et  observent,  Et  non  contraveniant  nec  aliquem  contravenire  per- 
mittant  aliqua  racione.  In  cuius  rei  testimonium,  presentem  cartam  nos- 
tram vobis  fieri  et  sigillo  nostro  jussimus  comuniri.  Datam  Cessarauguste 
.xvj.  kalendas  septembris  anno  domini  .m.  .cec.  .xxx.  .viij. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1298,  f.  96  y  ss. 
Inédií. 


XXIII 

(Volum  II,  plana  1 1 1) 


6  Janer  1338. 


Orde  de  D.  Pere  III,  disposant  la  encunyació  a  Càller  d\4lfonsins 
d^ or  y  fixant  la  seva  lley,  talla,  tipus,  llegendes  y  f or. 

Pateat  universis,  quod  nos  Petrus  dei  gràcia  Rex  Aragonum  etc.  Provida 
meditacione  pensantes  ut  Regie  convenif  dignitati,  qualiter  serenissimus 
ac  magnificus  prínceps  dominus  Alfonsus,  clare  memorie  Rex  Aragonum 
genitor  noster,  qui  Regnum  nostrum  Sardinie  et  Corsice  personaliter  ad- 
quisivit  et  clara  strenuitate  perfulgens  domus  nostre  Aragonum  subiugavit 
imperio,  viriliter  et  potenter  hostium  et  rebellium  qui  se  dicte  adquisicioni 
opposuerant  viribus  divina  favente  gràcia  conculcantis,  inter  alia,  que  ad 
regimen  deffensionem  ac  statum  prosperum  dicti  Regni  et  incolarum  eius 
vtilia  et  necessària  fore,  prospexit  de  cudenda  moneta  argenti,  videlicet  et 
minuta,  in  partibus  ipsius,  providit  que  dictorum  incolarum  et  aliorum 
eciam  ad  partes  ipsas  conveniencium  vsibus  cederet,  et  ea  inibi  comuniter 


Les  Monedes  Catalanes  311 

et  singulariter  vterentur  :  quam  quidem  monetam,  velut  nomine  actorcs 
eiussortitam  impressamque  sub  ipsius  nomine  lilulo  atquc  signo,  alfonsi- 
norum  monetam  voluit  nominari.  Et  licet  dicte  monete  cudicio,  ab  eius  ini- 
cio citra,  in  loco  ville  Ecclesie  insule  Sardinie  tamquam  ad  hoc  proptcr  mi- 
neriarum  argenti  vicinitatem  magisydoneo  et  propinquo,  coniinuata  fuerit 
et  continue  eciam  peragatur,  non  tamen,  ut  plurium  verídica  relacione 
comperimus,  moneta  ipsa  in  partibus  illis  exuberat  ut  deberet.  Ad  quod 
frequens  dicte  monete  extracció,  que  causa  lucri  ad  partes  difertur  àlias,  a 
pluribus  causam  prebet,  in  partibus  eciam  dicte  insule  ut  percepimus  tam 
mercatores  quam  alii  quamvis  dicta  alfonsinorum  moneta  vsibus  et  nego- 
ciacionibus  gencium  cotnuniter  et  speciaüier  inibi  sit  adscripta.  In  aliis 
auri  monetis  que  in  aliorum  Regum  seu  principum  aut  comunitatum 
terris  sive  partibus  fabricantur  sua  exercere  comercia,  suisque  negociacio- 
nibus  monetas  ipsas  auri  asumere  crebis  actibus  non  desistunt.  Quam- 
obrem  nos  de  cudenda  nova  auri  moneta  que  dictorurn  alfonsinorum  cur- 
sui  adiungatur  et  per  cuius  adjeccionem  modis  huiusmodi  sublevetur 
prout  honori  nostro  et  fidelium  nostrorum  vtilitati  convenit,  et  ut  ipsi  mo- 
netis nostris  promtius  et  utilius  vti  valeant,  ducimus  providendum.  Igitur, 
pre  habito  súper  hiis  maturo  cum  deliberacione  consilio,  novam  auri  mo- 
netam impresione  nostri  nominis  tituli  atque  signi  decoratam,  ac  presentis 
edicti  nostri  privilegio  roboratam,  in  dicto  Regno  Sardinie  et  Corsice,  vi- 
deücet  in  Castro  nostro  callari,  quod  capud  precipuum  ac  notabile  dicti  Re- 
gni esse  conspicitur,  per  nostros  fideles,  quos  ad  hoc  duxerimus  ordinandos. 
quam  et  quamdiu  nobis  placuerit  cudi  volumus,  statuimus  ac  eciam  ordi- 
namus,  prout  inferius  declaratur.  Et  ut  in  dicta  moneta,  quam  alfonsinos 
auri  volumus  nuncupari,  et  vsu  ipsius  equalitas  observetur,  ne  posset  in 
eius  iege  vel  pondere  minui  destrui  seu  mutari  sed  in  sui  integritate  fiat  ac 
permaneat  illibata  in  eius  cudicione,  Iege  ac  pondere  forma  que  sequitur 
est  adiecta,  quam  a  viris  expertis  in  talibus  competentem  fore  comperimus 
racioni  consonam  et  a  nostris  fidelibus  et  subditis  et  aliis  quibuscumque 
eciam  absque  dubilacionis  vel  dispendii  scrupulo  acceptandam.  Dicta  au- 
tem  auri  moneta  fiat  ad  legem  et  pondusbarchinonensium  sive  alfonsinorum 
argenti,  qui  eiusdem  sunt  ponderis  atque  legis,  videlicet  ad  septuaginta 
duos  denarios  pro  marcha  argenti,  vel  auri.  Cuius  quidem  monete  Barchi- 
nonenses  argenti,  est  denarius  quilibet  in  argento  fino  ad  vndecim  denarios 
et  quatuor  grana,  et  conformatur  cum  moneta  auri  per  quiratos,  quod  est 
legis  viginti  duorum  quiratorum  et  octo  granorum  auri  fini,  videlicet,  quod 
in  qualibet  auri  fini  marcha  ponantur  seu   imisceantur  pro  Iege  nomine 


312  Joaquim  Botet  y  Sisó 

nostro  unus  quiratus  et  sexdecim  grana,  quòrum  quirati  et  sexdecim  gra- 
norum  due  partes  sint  de  argento  fino  et  reliqua  tercia  pars  de  cupro.  Et 
ne  súper  usu  seu  valore  dicte  monete  auri  dubitacio  oriatur,  decernimus 
ac  eciam  declaramus,  unum  denarium  auri  dicte  monete  continere  in  se 
valorem  quatuordecim  denariorum  monete  predicte  alfonsinonum  argenti, 
et  ad  dictam  racionem  monetam  ipsam  auri  videlicet  quemlibet  dena- 
rium pro  quatuordecim  Alfonsinis  argenti  recipi  per  quospiam  et  in  par- 
tibus  ipsis  currere  ad  ipsum  precium  volumus  et  jubemus.  Hanc  autem 
monetam  nos  Petrus  dei  gràcia  Rex  predictus  fieri  et  cudi  volumus  sub 
impressione  sequenti,  videlicet,  quod  ex  una  parte  cuiuslibet  denarii  auri 
sit  ymago  magestatis  Regie  sedentis  in  Cathedra  et  tenentis  in  manu  dextra 
ceptrum  et  in  manu  sinistra  pomum  cum  cruce,  et  in  circumferència  istius 
partis  sint  littere  subsequentis,  fortitudo  et  laus  mea  dominus,  in  alia  vero 
parte  sit  scutum  ad  signum  nostrum  regale,  et  in  eius  circuitu  sint  littere 
nomen  et  titulum  regium  taliter  continentes,  Petrus  Aragonum  et  Sardinie 
Rex:  promitentes  bona  fide  monetam  predictam  sub  predicta  lege  pondere 
atque  signo  tenere  observaré  et  eciam  custodire.  Statuentes  et  eciam  ordi- 
nantes,  quod  per  nos  et  successores  nostros  eligantur  duo  probi  viri  fideles 
et  in  talibus  experti  in  Custodes  dicte  monete,  qui  juramento  in  posse  nostro 
seu  illius  quem  ad  hoc  deputaverimus  nos  vel  nostri  per  eos  prius  prestito, 
astringantur  ut  ipsi  circa  custodiam  dicte  monete  diligenter  intendant  et 
observent  operacionem  ipsius  monete  et  legaliter  eam  operari  faciant  atque 
cudi.  Et  consimile  juramentum  teneantur  prestaré  Magistri  monetarii  et 
alii  qui  ad  fabricacionem  dicte  monete  fuerint  deputati,  scilicet  quod  in 
ipsius  monete  fabricacione  cudicione  et  operacione  se  fideliter  et  legaliter 
habeant  atque  bene,  quod  juramentum  omnes  predicti  teneantur  prestari 
antequam  ad  operacionem  seu  cudicionem  dicte  monete  aliquatenus  ad- 
mittantur.  Mandamus  itaque  Gubernatori,  administratori,  vicariis,  baiulis, 
ceterisque  officialibus  nostris  et  subditis  dicti  Sardinie  et  Corsice  Regni, 
quod  predicta  omnia  et  singula  teneant  custodiant  et  observent,  et  dicti 
officiales  teneri  faciant  et  inviolabiliter  observari,  sicut  de  nostri  confidunt 
gràcia  vel  amore  :  in  cuius  rei  testimonium  presentem  Cartam  nostram 
fieri  jussimus  magestatis  nostre  sigilli  appensione  munitam.  Datam  Va- 
lencie  octavo  .idus.  jamarii  Anno  dni,  Millesimo  .cec.  .xxx.  octavo. — 
Signum...  Petri  d.  gra.  Regis  Aragón.  Valenc.  Sardin.  et  Corsic.  Comitis- 
que  Barch. — Testes  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1009,  f.  235. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes  313 


XXIV 

(Volum  II,  plana  113). 


27  Maig  1355. 


Orde  de  D.  Pere  III,  manant  cambiar  los  tipus  dels  Aljonsins 
d' argent  que  s' encunyaren  en  la  seca  de  la  vila  de  Esglésies. 

Petrus  dei  gràcia  Rex  aragonum  etc.  :  fidel!  nostro  Raimundo  d'olorde, 
magistro  monete  nostre  que  cuditur  in  Ville  Ecclesie  de  Sigero,  et  alii  cui- 
cumque  qui  pro  tempore  dicti  magistratus  preerit  oflicio,  Salutem  et  gra- 
ciam.  Cum  rebel  lion  is  tempore  in  i  nsu  la  Sard  inie  contra  nostrum  domini  um 
suscitate,  qua  vigente  per  rebel•les  nostros  et  emulos  dicta  villa  proditionali- 
ter  extitit  ad  destruccionem  deducta,  piloneset  troselli  cum  quibus  moneta 
alfonsinorum  argenti  fiebat  et  cudebatur  ad  plures  et  diversas  manusrebel- 
lium  et  emulorum  nostrorum  devenerint :  Idcirco,  necum  dictis  piionibus 
et  trosellis  moneta  predicta  per  aiiquos  fieri  vel  cudi  valeat,  quin  ex  nunc 
cognoscatur  pro  vera  aut  falsa  propter  diversitatem  impressionis  pilorum 
et  trossellorum  predictorum  subscriptorum,  huius  sèrie  statuimus  et  ordi- 
namus  vobis  precipiendo  mandantes,  quatenus  pilonos  et  trossellos  novos 
fieri  faciatis,  in  quibus  piionibus  impressionem  hanc  (*)  sculpi  volumus  et 
jubemus,  in  circuitu  cuius  sculpanlur  hec  verba,  Petrus  dei  gràcia  Rex,  et  in 
trossellis  sculpendo  figurentur  Crux  et  Corone  sub  hac  forma  (*),  in  qua- 
rum  circuitu  sint  sculpte  littere  quesunt  tales,  Aragonum  et  Sard  inie,  et  sub 
dictis  impressione  et  figura  monetam  prediclam  cudi  amodo  faciatis,  injun- 
gimus  eciam  vobis  cum  presenti,  quam  nostro  sigillo  jussimus  comuniri, 
quatenus  huismodi  ordinacionem  etstatutum  nostrum  juxta  sui  seriem  in- 
concusse  servetis  et  faciatis  totaliter  observari  et  contra  ipsum  seu  illud  non 
veniatis  aliqua  racione.  Datum  in  Castro  Callari  die  vicesime  septima  Ma- 
dii  Anno  a  nativitate  domini  Millesimo  .cec.  Quinquagesimo  Quinto.  Rex 
Petrus. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1029,  f.  23. 
Inédil. 


(*)    En  lo  document  se  dibuxa  l'anvers  y'l  revers  dels  nous  cunys  que'l  Rey  mana  (cr,  que  son  conforme  s'in- 
dica en  la  p.  1 13  del  text. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  40 


314  Joaquim  Botet  y  Sisó 

XXV 

(Volum  II,  plana  1 1  7).  12   Maig    I  339- 

Ordinació  de  Pere  III  sobre' I  curs  dels  croats  o  barccionesos  de 
plata  y  obligació  o  no  de  pesa  ríos. 

Petrus  etc:  ffidelibussuis  campsoribus,  draperiis,  mercatoribus,  argente- 
riis  et  aliis  quibuscumque  habitatoribus  Civitatis  et  Regni  valentie,  cuius- 
curnque  legis  et  conditionis  existant,  salutem  etc,  Noveritis  nos  volentes 
falsitatem  seu  fraudem  que  fit  súper  diminucione  seu  concione  barchino- 
nonses  argenti  per  falsarios  et  maliciosas  personas  diabolico  spiritu   .... 

ut  convenit  evitaré,  et  ut  boni  barchinonensis  argenti  recipiantur 

et  currant  ut  consueverunt  suo  precio,  infrascripta  capitula  nostro  consilio 
ordinasse,  quòrum  tenor  sequitur  in  hunc  modum.  Primerament  ordonam 
que  tot  barchinones  que  sia  o  parega  ésser  complit  e  no  parega  ésser  taylat 
o  tasorat,  sie  reebut  per  .xij.  diners  menuts  per  tot  hom  generalmentesens 
pesar.  ítem,  que  tot  barchinones  qui  parra  ésser  tasorat,  sia  pesat  ab  pesal 
que  entren  .Ixxvj.  barchinonesos  en  lo  march,  e  aquells  qui  seran  del  dit 
pes  sien    reebuts  per  bons,  a  raho  de  .xij.  diners  menuts.  ítem  que  tots 

barchinonesos  qui  seran  e  no  bastaran  al  pes  del  qual  entraran 

•  Ixxvj.  barchinonesos  el  march,  deia  ésser  venut  a  raho  de  onça  o  de  march, 
a  qualsevol  persones  qui  mes  hi  daran  e  no  en  altra  manera.  ítem,  que  tot 

hom   qui  comprarà  barchinonesos  al  dit  pes  d'onça  o  de  march, 

deiga  aquells  taylar  encontinent  en  presencia  del  venedor.  E  tots  aquestos 
capítols  ordonam  que  sien  tenguts  e  observats  en  la  ciutat  e  Regne  de  va- 
lencià, per  squivar  fraus  e  que  la  mala  moneda  sia  consumada,  sots  pena 
de  .Ix.  sous  levadora  per  nostres  officials  de  tots  aquells  qui  contra  los  dits 
capitols  o  algun  daquells  tantes  vegades  com  hi  vendran.  Quare  vobis  et 
unicuique  vestrum  dicimus  et  expresse  mandamus,  quatenus  predicta  ca- 
pitula et  omnia  et  singula  in  eisdem  contenta  observetis  et  observaré  facia- 
tis  in  omnibus  iuxta  formam  superius  expressatam,  aliter  per  presentes 
mandamus  u  ni  versis  et  si  ng  ui  is  offlcialibus  nostris  presenti  bus  et  futuris  vel 
eorum  locatenentibus,  ut  penam  predictam  in  iamdictis  capitulis  contenta 
a  contrafacientibus  et  bonis  ipsorum  exigant  et  requirant.  Datum  valentie, 
quarto  idus  madii,  Anno  domini  .m.  .cec.  .xxx.  .ix.  =  Bertran  de  valle 
mandato  regis,  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  io55,  f.  148  v. 
Inécüt. 


Les  Monedes  Catalanes  315 


X  X  \'  I 

(Volum  II,  plana  118). 

4  Juliol  1 345. 

Orde  de  Poc  lli  al  mestre  de  la  seea  de  Bareelona,  pera  que  diD-aiü 
Ull  ai}}-  caiubihi  els  ei-oats  euiis  de  pes  que  se  li  pi-eseiUin  per  altres 

que  ti)}guin  lo  pes  degut. 

Petrus  etc.  :  Ifideli  suo  Petro  vincencij  Magistro  monete  nostre  barchi- 
none,  Sal  u  te  ni  etc;  bene  scitis  qualiter  hiis  d  i  eb  us  ad  supplicacionem  Nun- 
ciorum  Consiliarorum  et  proborum  hominum  Civitatis  barchiuone,  eo 
quia  ex  inequalitate  monete  barchinone  argenti,  scilicet  quod  unus  fortis 
ponderis  et  alius  debilis  inveniebantur,  dicta  moneta  repudiebatur,  gen- 
tesque  nostre  magnum  inde  paciebantur  detrimentum  :  volenles  súper  facto 
dicte  monete  in  qua  in  màxima  parte  rei  publice  conservatur  utilitas,  pro- 
visiones  facere  condecentes,  operariis  dicte  monete  injungendum  duximus 
quod  dictam  monetam  et  unumquemqueBarchinonensem  argenti  sit  in  fino, 
seu  defino  pondere  facerent,  et  fieri  facerent  quod  in  unoquoque  barchino- 
nensi  argenti  gravitas  vel  debilitas  sui  recti  ponderis  ultra  pensum  unius 
grani  frumenti,  quod  ad  supplicacionem  generalis  Cathalonie  per  nos  ab 
unoquoque  barchinonensi  argenti  monete  nunc  currentis  deductum,  amo- 
tumseudiminutum  extititvaleret  nullatenus  reperiri.Nuncautem,ad  tuciü- 
nem  dicte  reipublice  utilitatem  utconvenitanelantes,  dictorum  Nunciorum 
Civitatis  barchinone  interveniente  tractatu  et  supplicacione  humili,  sic 
duximus  providendum  :  quod  quicumque  habentes  monetam  barchinonen- 
si argenti  cugni  tamen  nostri  et  que  facta  fuerit  a  tempore  citra  quo  nostri 
regiminis  per  dei  graciam  recepimus  diadema,  queque  sit  debilioris  seu 
fragilioris  ponderis  quam  illa  moneta  quam  fieri  mandavimus  per  operarios 
supradictos  ut  prefertur,  quique  de  ipsa  pro  moneta  fortioris  ponderis 
cambium  facere  noluerint,  ipsam  monetam,  infra  unum  aunum  a  data 
presencium  in  antea  continue  numerantandum,  deferant  ad  monetariam 
sive  secam  nostram  Civitatis  barchinone  vobis  tradendam,  et  quod  toti- 
dem  barchinonensi  argenti  fini  ponderis  supradicti  per  vos  tradantur 
eisdem,  quot  vobis  per  eosdem  tradentur  fragilis  monete  minoris  ponderis 
antedicti,  non  tamen  tosquiratos  vel  àlias  privato  ingenio  diminutos.  Man- 
dantes  vobis  quatenus  ordinacionem  nostram  presentem  juxta  sui  seriem 


3i6  Joaquim  Botet  y  Sisó 

observando  de  moneta  forti  seu  fini  ponderis  pro  debili  supradicta,  cum 
quibuscumque  hoc  facere  volentibus  cambium  faciatis  durante  tempori 
anni  superius  expressati :  volumus  tamen  et  vobis  mandamus,  quod  facta 
per  vos  compensacione  fortis  moneta  per  vos  tradende  cum  debili  reci- 
pienda  per  vos  juxta  modum  predictum,  de  gravitate  et  debilitate  utriusque 
monete  ac  minus  valencie  monete  debilis  antedicte,  certum  et  rectum  com- 
potum  faciatis,  ipsam  tamen  debilitatem  seu  minus  valenciam  ponderis  dicte 
monete,  tamen  in  compoto  quod  inter  Nos  et  generale  Cattialonie  superfacto 
monete  est  et  esse  consuevit,  ad  partem  dicti  generalis  et  non  ad  nostram  vo- 
lumus computari,  sic  quod  dicta  minus  valencià  et  debilitas  non  nobis  sed 
dicto  generalis  totaliter  imputeretur,  Expensas  vero  fiendas  in  refunden- 
da  dicta  debili  moneta  et  aliis  faciendis  per  vos,  solvi  jebemus  de  iure 
nobis  pertinenti  in  moneta  predicta.  Mandantes  magistro  rationali  curie 
nostre  seu  cuicumque  alii  a  vobis  compotum  audituro,  quod  quidquid  ra- 
cione  predicta  necessario  expenderitis  id  in  nostro  recipiat  compoto,  vobis 
sibi  exhibente  presentem  et  alia  necessària  seu  eciam  opportuna,  Datum 
perpiniani  .iiij.  mensis  julii  anno  domini  Millesimo  .cec.  .xl.  Quinto  h. 
cancellarii  —  ffranciscus  fuxi  ex  parte  dom.  Regis  factam  in  consilio. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1060,  f.  61  v. 
Inèdit. 


XXVII 

(Volum  II,  plana  1 19). 


9  Juliol  1345. 


Nova  disposició  de  D.  Pere  III,  manant  que  Is  croats  se  pesessin  o 
no,  a  voluntat  de  quin  rebés. 

Petrus  etc.  Dilectis  et  fidelibus  Gubernatoribus,  vicariis,  baiulis,  cete- 
risque  officialibus  nostros  vel  eorum  loca  tenentibus  ad  quos  presentes 
pervenerint,  salutem  etc.  Recolimus  dudum  nobis  in  Civitate  Barchinone, 
ad  quam  generale  Cathalonie  convocamus  pro  Curiis  inibi  celebrandis, 
personaliter  constitutis,  ad  dicti  generalis  et  specialiter  Consiliarorum  et 
proborum  homines  Civitatis  Barchinone  humilis  supplicacionis  instan- 
ciam,  ordinasseatque  mandasse:  quod  quilibet  et  omnes  barchinonenses ar- 
genti in  cuius  circunferencia  ex  una  vel  alia  parte  reperirentur  íntegre 
littere,  reciperentur  ab  omnibus  sine  penso  sub  banno  sive  pena  viginti  so- 


Les  Monedes  Catalanes  3t7 

lidorum  quam  renuenti  rccipere  duximus  apponendam.  Si  vcro  ex  neutra 
parte  essent  littere,  eos  mandamus  ponderari  ad  pensum  nunc  noviter  ordi- 
natum,  et  si  essent  illius  ponderis  reciperentur  sub  pena  predictaa  conira- 
facientibus  exigenda.  Meminimus  insuper,  postmodum  providisse  quod 
omnes  et  singuli  barchinonenses  argenti  ponderarenlur  ad  pensum  quod 
tunc  ut  premititur  extitit  ordinatum,  et  quod  illi  qui  essent  illus  ponderis 
et  eidem  penso  concurrerent  reciperentur  sine  conlradiccione  et  obstaculo 
cuiuscunique;  alii  autem  qui  non  essent  dicti  ponderis,  quamvis  in  eis- 
dem  ex  utraque  parte  essent  littere  Íntegre,  respuerentur,  universis  et  sin- 
gulis  Campsoribus  Civitatum  villarum  et  locorum  regalium  Cathalonie 
sub  pena  capitis  districte  precipiendo  quod  provisionem  et  ordinacio- 
nem  predictam  servando,  cum  dicto  penso,  et  non  cum  alio,  quod  eis 
per  vos  dictos  Gubernatores  et  vestrum  quemlibet  in  jurisdiccione  sibi 
comissa  tradi  jussimus,  jamdictam  monetam  argenti  recipiendo  et  tradendo 
eandem  ponderarent,  et  facerent  ab  eorum  ....  ponderari  :  Que  voce  preco- 
nia  mandavimus  publice  nunciari.  Nunc  autem,  ex  quibusdam  causis  ra- 
cionabilibus  atque  justis,  sic  duximus  providendum;  quod  dicti  Campsores 
dictam  monetam  argenti,  dum  tamen  dictum  pensum  per  vos  eis  traditum 
seu  tradendum  teneant,  recipiendo  seu  tradendo  ponderaré  minime  tenean- 
tur,  sed  quod  unusquisque  qui  ab  eis  dictam  argenti  monetam  receperit 
vel  eam  eis  tradiderit,  eandem  in  dicto  penso  si  voluerint  ponderaré  va- 
leant  ad  suo  libitum  voluntatis.  Mandantes  vobis  et  vestrum  cuilibet,  quod 
presentem  ordinacionem,  quam  duraré  volumus  dum  de  nostra  processe- 
rit  voluntate,  íTaciendo  voce  preconia  publicari,  eandem  observetis  et  ob- 
servar! faciatis  et  contra  ipsam  non  veniatis  nec  aliquem  contravenire 
permitatis  aliqua  racione.  Dat.  perpiniani  .vij.  idus  Julii,  an.  dni.  Millesi- 
mo  .cec.  .xl.  Quinto. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1160,  f.  65  v. 
Inédil. 

XXVIII 
(Volum  II, plana  119).  lySeptcmbrc  1346. 

Introducció  del  curs  de  la  moneda  barcelonesa  a  Llcyda. 

Nos  Petrus  etc.  Digna  meditacione  pensantes  quod  Regie  dignitatis  inie- 
rest  ad  commune  suorum  Regnorum  utilitatem,  et  statum  prosperium, 
tuta  per  vigili  intendere  etvaccare:  Considerantesque  Inter  alia  loca  insígnia 


3í8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

terre  nostre  nostram  Civitatem  Ilerdensem  Civesque  nostros  eiusdem,  quos 
ad  grata  servicia  nostra  continues  fructuosos  et  vtiles  prospicimus  dignos 
fore  ut  retribucionis  dextera  prosequamur:  premeditantes  eciam  verisimili- 
terque  credentes  ac  in  domino  confidentes,  quod  memorata  nostra  Civitas 
Ilerdensis,  queabaliquo  tempore  citra  extitit  in  sui  populo  diminuta,  facili- 
ter  reparabitur  et  meliorabitur,  Altissimo  disponente,  si  in  eadem  moneta 
Regalium  Valencie  et  barchinona  pani  et  vinc,  ceterisque  mercimoniis  et 
comerciis  recipiatur  et  currat.  Idcirco,  nostram  consideracionem  predic- 
tam  per  Reverendum  Patrem  in  xristo  hugonem,  divina  providencia  Epis- 
copum  Vicensem,  Ex  parte  nostra  íTecimus  in  vestro  Dilectorum  nostrorum 
Paciaciorum  et  Civium  iam  dicte  Civitatis  generalis  consilio  explicari:  ha- 
bita itaque  per  nos  de  et  súper  premissis  a  vobis  Paciariis  Civibus  et 
Consilio  memoratis  salubri  responsione,  et  humili  supplicacione  per  Vos 
inde  exhibita  coram  nobis,  tractatuque  et  deliberacione  plenissimis  inter 
nos  et  vos  súper  eisdem  diucius  et  diligentissime  celebratis.  Ea  propter, 
ferventi  graciosa  et  benivola  afectione  nec  in  merito  vestris  supplicacioni- 
bus  inclinati,  per  Nos  et  omnes  successores  nostros,  ex  certa  sciencia 
nostra,  cum  presenti  Carta  nostra  juxta  inírainsertorum  capitulorum  se- 
riem duraturam,  volumus  et  concedimus  vobis  paciariis  Civibus  et  probis 
hominibus  dicte  Civitatis  Ilerde  ac  universis  et  singulis  hominibus  et  ffe- 
minis  in  eadem  habitantibus  et  habitaturis  cuiuscumque  legis  status  aut 
condicionis  existant,  quod  in  dicta  Civitate  et  eius  terminis,  ac  in  locis  que 
contribuunt  et  de  cetero  contribuent  in  comunibus  eiusdem  Civitatis,  cu- 
rrat et  recipiatur  pani  et  vino  aliisque  mercimoniis  contractibus  et  co- 
merciis monetam  Regalium  Valencie  et  Barchinone  juxta  formam  et 
modum  notatos  et  declaratos  in  supplicacione  et  capitulis  que  sequun- 
tur.  =  Ala  vostra  Real  magestat,  ab  aquela  maior  humilitat  que  poden, 
supplican  e  mostren  los  Pahers  els  prohomens  deia  Ciutat  de  Leyda  que 
vos  senyor,  per  vostra  bonea  per  milorament  e  per  reparació  de  la  dita 
Ciutat  la  qual  dun  temps  a  ença  ha  reebut  notable  pigorament,  volriets  e 
tinriets  per  be  que  nioneda  barchinonesa  corregués  en  la  dita  Ciutat,  e  aço 
fees  proposar  en  lo  general  conseyl  deia  dita  Ciutat  per  lo  Reuerend  Pare 
en  Xrist  micer  huc  Bisbe  de  Vich,  lo  qual  dix  e  proposa  moltes  e  diverses 
rahons  e  enduccions  per  les  quals  per  raho  de  la  dita  moneda  la  dita  Ciu- 
tat porie  pendre  gran  millorament.  E  los  prohomes  deia  dita  Ciutat,  hauts 
diuerses  tractaments,  regonexens  que  deuien  fer  grans  gràcies  a  deu  e  a  vos 
senyor,  Car  avos  plahie  e  plau  entendre  en  lo  millorament  de  la  ciutat, 
acordaren  en  lo  conseyll  general  quels  plau  maiorment  que  puixen  com- 


Les  Monedes  Catalanes  31Q 

plir  a  la  vostra  volentat  que  moneda  Real  de  \'alencia  e  barchiníjnesa  co- 
rregue  en  la  dita  ciutat  e  en  lo  terme  e  en  los  lochs  que  coniribuexcn  en 
los  comuns  de  la  ciutat  sots  certa  forma,  a  la  qual  forma  atrachtar  fo- 
ren elets  per  lo  dit  conseyll  general  .xx.  prohomens  los  quals  ab  aquell 
senyor  que  vos  hi  volriets  deputar  poguessen  tractar  aquela  forma  e  ma- 
nera que  pus  profitosa  fos  avos  Senyor  e  a  la  ciutat.  E  aytal  resposta 
fo  feyta  a  la  vostra  altesa  per  part  de  la  ciutat.  E  vos,  senyor,  auen  agra- 
dable la  dita  resposta,  volgués  quels  dits  .xx.  prohomens  flussen  per 
la  dita  raho  deuant  lo  dit  Bisbe  de  vich  e  lo  gouernador  de  la  dita  ciutat  c 
miçer  Bernat  Olçinelles,  E  son  hi  estats,  Ean  acordats  los  dits  prohomens 
queia  dita  moneda  Real  de  Valencie  e  Barchinona  correge  e  sage  a  reebre 
en  la  dita  Ciutat  e  en  son  terme  e  en  los  lochs  que  contribuexen  en  los  co- 
muns de  la  ciutat.  E  que  totes  vendes  e  compres  de  pa  e  de  vi  e  de  totes 
altres  viandes  e  de  totes  altres  coses,  e  loguers  e  arrendaments  e  altres  con- 
trachtes,  daçi  auant  se  façen  e  sagen  affer  a  la  dita  moneda  Real  o  barchi- 
nonesa,  e  qui  contrafara  que  cayga  en  pena  de  .L.  morabatins  quiscuna 
part  dels  contrahents.  ítem,  que  per  tolre  lo  dampnatge  daquells  qui  han 
los  Jaquesos,  ho  ffan  sensals,  ho  violaris,  ho  altres  deutes  de  Jaqueses,  sie 
axi  que  aquel  o  aquels  que  a  pagar  auran  per  qualsevol  raho  puxen  elegir 
de  pagar  Jaqueses  ho  barchinoneses  a  raho  de  .xviij.  s. :  Els  que  deuran 
barchinoneses.  puxen  pagar  Jaqueses  a  la  dita  raho:  E  que  aço  sie  elecció 
del  pagador,  E  aquell  qui  reebra  la  paga  ho  aige  a  reebre,  Axi  que  la  elec- 
ció del  pagador  no  puixe  ésser  tolta  per  neguna  covinença  facedora  en- 
trels  contrahents,  ans  aquella  sie  nulla  ipso  jure:  E  no  res  menys,  cascuna 
part  dels  contrahents  qui  faran  la  dita  covinença  caygue  en  pena  de  .L. 
morabatins.  Entenen  emperò  que  les  persones  stranyes  que  an  o  hauran  a 
pagar  sensals  violaris  o  altres  deutes  a  Ciutadans  e  a  vehins  deia  Ciutat  e 
del  terme  e  dels  lochs  qui  contribuexen  en  los  comuns  deia  ciutat,  aigen  la 
dita  elecció  de  pagar  Jaqueses  ho  barchinoneses  a  .xviij.  s.  aytant  com  a  la 
Ciutat  plaurà  e  no  mes  auant:  Mas  aquells  qui  deuen  ho  deuran  sensals  o 
violaris  de  barchinoneses,  aigen  apagar  barchinoneses,  sien  de  la  Ciutat  ho 
stranys  aquells  quels  deuen  hols  deuran.  ítem,  per  tal  que  les  coses  da- 
munt dites  mylls  se  puixen  servar,  que  en  la  ciutat  niïs  terme  niïs  lochs 
que  contribuexen  en  los  comuns  deia  ciutat,  los  Cambiadors  ni  altres  per- 
sones xristians  jueus  sarrahins  ho  de  qualque  lig  condició  o  estament 
sien,  no  puixen  cambiar  públicament  ni  privada  Jaqueses  ab  barchinone- 
ses, 0  barchinoneses  ab  Jaqueses,  sinó  al  quot  damon  dit  de  .xviij.  s.:  Eçeptat 
quen  puixen  reebre    i.  diner  barchinones  per  libra  per  lo  trebayll  que  so. 


320  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ferran  del  cambi,  e  qui  contrafara  .1.  morabatins  li  costarà,  dels  quals  amor 
ni  gràcia  non  trobarà.  Eque  aço  dur  mentre  que  al  conseyll  deia  ciutat 
plaurà.  ítem  que  .iiij.  pugeses  valyen  daçi  auant  .i.  barchinones,  axi  com 
primer  faien  .i,  jaques.  Encara  entenen,  quels  cambiadors  aygen  a  reebre 
la  moneda  que  en  lurs  taules  es  possada  o  si  posarà  daçi  auant,  aytal  com 
hii  es  ho  serà  stada  posada,  e  aximateix  aigen  a  reebre  tota  quantitat  de  la 
qual  hauran  feyta  dita,  aytal  com  aquella  dita  feyta  auran,  per  qualque  raho 
la  aigen  feyta,  ço  es  que  si  reeben  comanda  ho  fan  dita  de  Jaqueses  que 
aigen  a  donar  Jaqueses,  e  axi  mateix  de  barchinoneses  ho  daltres  monedes. 
E  aço  mateix  sie  entès  de  tota  altra  persona  que  reebe  diners  en  comanda 
ho  fface  dita.  Emperò,  totes  les  altres  quantitats  de  cartes  de  comanda  se 
puixen  retre  de  Jaqueses  ho  de  barchinoneses  al  dit  for  de  .xviij.  s.  e  a  elec- 
ció daquelqui  pagarà,  segons  que  desús  es  dit.  Encara  per  squivar  fraus 
an  hordenat  que  nengun  notari  no  gos  pendre  carta  de  deute  per  raho  de 
cambi  ni  de  degun  altre  contrachte  de  barchinoneses  o  de  jaqueses  ultra 
lo  quot  damont  dit.  E  qui  contrafara,  per  quada  vegada  .L.  morabatins  li 
costarà.  Encara  vol  lo  senyor  Rey,  que  totes  les  penes  desús  dites  se  par- 
tisquen  entre  el  e  la  Ciutat,  segons  que  altres  penes  e  bans  san  acustumat 
de  partir.  ítem  senyor,  vos  suppliquen  que  sia  mercè  vostra  de  consentir 
quel  conseyll  deia  dita  ciutat  ab  lo  Governador  de  leyda,  sobre  les  dites 
coses,  a  conseruacio  de  la  dita  moneda  Real  e  Barchinonesa  tota  vegada 
que  vigares  li  sira,  adobar  declarar  enterpretar  anadir  toldre  e  miruar,  axi 
emperò  quel  cot  dels  jaqueses  no  puxa  ésser  creschut  ans  puxe  ésser 
minuat.  ítem,  que  la  dita  moneda  real  e  barchinonesa  correge  en  la  ciutat 
e  lochs  desús  dits,  daquets  .vij.  anys  primers  vinents  e  contínuament  com- 
plits,  e  après  daqui  aauant  per  tots  temps,  si  donchs  ladonchs  a  la  ciutat 
no  plahie  queia  dita  moneda  hic  corregués  pus  aauant,  e  en  aquell  cars 
que  hic  puxen  gitar  la  dita  moneda  barchinonesa  e  fer  córrer  la  jaquesa 
segons  que  jasfaye,  car  dins  los  dits  .vij.  anys  podia  ésser  mylls  reconegut 
sila  dita  moneda  hic  sira  profitosa  ho  no.  In  cuius  rei  testimonium  pre- 
sentem Cartam  nostram  vobis  fieri  jussimus  nostri  sigilli  appensione  mu- 
nitam. — Datum  Ilerde,  .xiiij.  kls.  Octobris  Anno  Domini  .m.  .cec.  .xl.  .vj. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  882,  f.  128. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes  32t 


XXIX 

(Volum  II,  plana  1 19). 

19  Maig  1349. 

Orde  del  rey  D.  Pere,  pera  qiie's  designi  en  la  ciiilal  de  Barcelona 

un  encarregat  de  pesar  )■  re^onexer  les  monedes  d'or  y  de  plata 

que  se  li  presentin,  ah  obligació  de  inutilisar  les  dolentes. 

Petrus,  etc.  Dllecto  suo  baiulo  Cathalonie  generali  qui  nunc  est  vel  qui 
pro  tempore  fuerit,  vel  eius  locum  tenenti,  salutem  etc.  Scire  vos  volumus 
quod  nos,  volentes  ut  convenit  comodum  et  utilitatem  fidelium  nostrorum 
civitaiis  barchinone  et  tociusreipublice  in  omnibusconservare,  et  ne  propter 
deffectum  infrascripte  persone  eiusdem  dampnum  aliquod  subsequatur, 
necnon  ad  humilem  supplicacionem  et  instanciam  dilectorum  consiliarii 
nostri  iTerrarii  de  manresa  et  Romei  lull  nunciorum  per  universitatem 
jamdicte  Civitatis  ad  nos  destinatorum  propterea  nobis  factam:  provisso- 
nem  fecimus  continentem  videlicet,  quod  vos  dictus  baiulus  vel  vester 
locum  tenens,  habito  consilio  cum  consiliariis  qui  nunc  sunt  vel  pro  tem- 
pore fuerint  pretacte  civitatis,  eligatis  et  eligere  habeatis,  ad  vestri  bonum 
arbitrium,  unam  bonam  personam  aptam  in  talibus  et  bone  condicionis 
que  continuïs  diebus  et  horis  licitis  sit  in  loco  publico,  et  teneat  balan- 
ciam  publicam  ad  utilitatem  tocius  rei  publice,  cum  qua  recognoscat  et  re- 
cognoscere  leneatur  quibusvis  personis  cuiuscumque  condicionis  aut  sta- 
tus existat  ad  eum  ac  de  causa  veanientibus,  dictam  pecuniam  auri  et 
barchinonenses  argenti  si  sunt  de  recto  pondere  vel  non,  aut  si  dicta  pecu- 
nia  est  falsa  aut  eciam  bone,  vel  male  legis  vel  non;  cui  persone  per  vos  ad 
hec  deputate,  per  presentem  conferimus  plenariam  potestatem  quod  si 
forte  dicta  pecunia  auii  et  argenti  non  fuerit  vel  sit  invente  recti  ponderis 
vel  bone  legis  ut  predicitur,  illam  videlicet  que  ad  manus  suas  causa  recog- 
noscendi  pervenerit,  frangat  et  frangere  eam  debeat  ac  eciam  teneatur:  vo- 
lentes et  concedentes  quod  eidem  detur  pro  salario  et  labore  dicti  olTicii 
balanciam  et  ponderis,  ex  pecunia  que  ad  manus  suas  et  ex  causa  predicta 
pervenerint,  unum  denarium  pro  libra:  quod  salarium,  si  vobis  et  dictis 
consiliariis  visum  fuerit,  diminuere  possitis  juxta  vestri  bonum  arbitrium 
ad  utilitatem  et  comodum  rei  publice,  ut  predicitur.  Mandantes  per  pre- 
sentem cartam  nostram  gerenti  vices  procuratoris  generalis  Cathalonie  vi- 

Institut  d'Estudis  Catalans.  41 


322  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

cario  et  baiulo,  ceterisque  officialibus  et  subditis  nostris  jam  dicte  Civitatis, 
qui  nunc  sunt  vel  pro  tempore  fuerint,  quod  predictam  personam  per  vos 
sub  forma  predicta  eligendam,  pro  edile  detentore  et  regente  officium  ba- 
lancie  publice  supradicte  habeant  et  teneant,  eaque  pareantet  respondeant 
de  salario  supradicto  vel  de  alio  minori  si  vobis  et  dictis  Consiliariis  jus- 
tum  fuerit  faciendum;  presentem  vero  ordinacionem  seu  provisionem  pre- 
dictam duraré  volumus  dum  de  nostre  processerit  beneplacito  voluntatis. 
Datam  valencie  .xiiij,  kalendas  junii  anno  domini  .m.  .cec.  .xl.  nono. — 
Exa.  Ferrandus  de  pinós  ex  cartis  sibi  missis  provisis  predictum  domi- 
num  Regem  in  consilio,  presentem  domino  episcopo  valencie. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  888,  f.  211  v 
Inédii. 


XXX 

(Volum  II,  plana  123). 


23  Novembre  1346. 


Nomenament  de  vcedors  de  la  moneda  d'or,  que  I  rey  D.  Pere 
havia  manat  encunyar  a  Perpinyà. 

Nos  Petrus  etc:  Attendentes  nos,  cum  carta  nostra  Data  in  monasterio 
populeti  septimo  Idus  augusti  anno  infrascripto,  statuisse  seu  eciam  ordi- 
nasse  quod  in  villa  perpiniani  auri  moneta  cudatur  sub  nostro  nomine, 
in  cuius  cudicione  magistros  prefecimus  sive  statuimus  fideles  nostros 
Jacobum  Ermengaudi  campsorem  et  Arnaldum  Lamella  argenterium  dicte 
ville,  prout  in  Carta  predicta  lacius  continentur:  nunc  autem  desuper- 
stantibus,  sive  veedos,  in  officio  dicte  monete  providere  volentes,  Idcirco, 
confidentes  de  fide  et  legalitate  vestre  fidelium  domesticorum  nostrorum 
Raymundi  ermengaudi  et  Raymundi  noguerii  habitatorum  dicte  ville, 
quos  tamquam  in  hiis  expertos  fame  preconium  recomendat,  vos  in  su- 
perstantes,  sive  veedors,  monete  predicte  ducimus  huius  sèrie  ordinandos, 
ita  quod  vos  silis  superstantes  sive  veedos  monete  jamdicte.  Et  volentes  vos, 
superstantes  sive  veedos  supradictos,  gaudere  libertatibus,  privilegiis,  et 
immunitatibus  specialibus  propter  fidelitatem  et  prerogativam  officii  pre- 
dicti,  de  gràcia  speciali  per  nos  et  nostros  damus  et  concedimus  vobis 
dictis  superstantibus  sive  veedos  et  vestrum  unicuique  et  successoribus 
vestris  et  cuiuslibet  vestrum  qui  moneterii  fuerint  in  privilegium  speciale 


Les  Monedes  Catalanes  323 

libertates  immunitates  et  privilegia  que  secuntur.  Primo,quod  vos  et  vestri 
successores  qui  supcrstantes  seu  veedos  aut  monctarii  fuerint,  ut  est  dic- 
tum,  sitis  et  sint  franciíi  liberi  et  immunes  ab  umiie  oste  et  cavalcata  et  scr- 
vitute  et  redempcione  eiusJem  et  ab  omni  questia  et  monetagio  et  pres- 
tacione  ac  servitute  eiusdem,  et  ab  omni  lezda,  pedagio  et  ab  omni  armata, 
guayta,  per  omnes  terras  noslras,  salva  semper  defensione  et  tuicione  loci 
perpiniani  et  Comitatuum  Rossillionis  et  Ceritanie  ac  terrarum  Vallis 
spiri  et  Confluentis  et  aliorum  locorum  nostre  dicioni  subjectorum  ubi 
feceretis  vel  fecerint  incoiatum.  ítem,  concedimus  vobis  et  vestris  suc- 
cessoribus,  ut  predicti  monetariis,  quod  possitis  et  possint  licite  arma  por- 
taré pro  tuicione  personarum  vestrarum  et  suarum,  de  nocte  et  de  die, 
eundo  et  redeundo  de  propiis  domibus  vestris  et  ipsorun  ad  monetariam 
quamdiu  operabitur  et  moneta  cudetur.  Mandantes  vobis  quatinus  prout 
convenit  in  hiis,  scillcet  quod  dicta  moneta  fiat  fini  ponderis  et  valoris  sum- 
mam  diligenciam  adhibere  curetis.  Mandamus  eciam  dictis  magistris  et  aliis 
monetariis  seu  operariis  monete  predicte,  nec  non  officialibus  nostris  qui- 
buscumque  presentibus  et  futuris,  quod  vos  pro  veedorssive  superstantibus 
dicte  monete  habeant  et  teneant  dum  nobis  placuerit,  vobisque  ut  veedors 
sive  superstantibus  monete  eiusdem  pareant  et  obediant  et  vos  eciam  gau- 
dere  faciant  privilegiis  et  franquitatibus  antedictis,  et  hanc  concessionem 
vobis  observent  ut  superius  est  expressum.  In  cuius  rei  testimonium  pre- 
sentem Cartam  nostram  vobis  fieri  facimus  sigillo  nostro  pendenti  muni- 
tam.  Datam  Ilerde  nono  kalendas  decembris  Anno  domini  .m.  .cec.  .xl. 
.vj.  Exa.  ad  mandato  domini  Regis,  Gauserandus  de  Pulcrivicino. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  gSS,  f.  79  v. 
Inédil. 

XXXI 

(Volum  II,  plana  124). 

2  Desembre  1353. 

Facultat  atorgada  pel  rcy  D.  Pere  a  Ramon  de  Boxadors,  pera 

encunyar  florins  en  tot  lo  Principat  de  Catalunya,  en  lo  Ducat  de 

Gerona  y  en  lo  Comtat  de  Cervera. 

Nos  Petrus,  etc:  Quia  delectamur  nostrorum  subditorum  còmoda  procu- 
raré, Tenore  presentis  graciose  concedimus  vobis  dilecto  nostro  Raimundo 
de  Boxados,et  plenam  vobis  confferimus  potestatem,  tam  nomine  nostro 


324  Joaquim  Botet  y  Sisó 

propio  quam  ut  pater  legitimus  administrator  incliti  ac  magniffici  Infantis 
Johannis,  primogeniti  nostri  carissimi,  ducis  Gerunde  Comitisque  Cervarie, 
fFabricandi  et  cudendi  florenos  aureos  per  vos  et  alios  deputados  per  vos 
per  totam  provinciam  Cathalonie  dictosque  ducatum  Comitatum,  sub  illo 
signaculo  seu  contrasigno  quod  vobis  et  deputato  per  vos  placuitur,  set  ea 
lege  qua  íabricantur  atque  cuduntur  in  Imperio  Romano,  verum  tamen 

sculptum  circuitu  uniuscuiusque  noster  titulus,  videlicet:  Petrus  dei 

gràcia  Rex,  vel  Rex  Aragonum.  El  teneaminj  demum  nobis  seu  cui  manda- 
verimus,  solvere,  pro  quolibet  marcho  dictorum  florenorum  operato  et  mo- 
netato,  illud  jus  quod  nobis  solvitur,  seu  solutum  fuit  atque  solvetur  per 
illos  qui  similem  monetam  cudi  et  operari  faciunt  vel  facient  in  secca 
ville  perpiniani.  Volumus  insuper,  quod  illo  salario  solvantur  speculatori 
scriptori  incisori  et  fusori  dicte  monete  et  aliis  operariis  et  monetariis  dicte 
monete,  que  ordinata  et  stabilita  sunt  solvi  monetariis  et  aliis  parantibus  et 
vaccantibus  ac  recipientibus  salaria  súper  cudicione  et  fabricacione  pecun- 
nie  monete  perpiniani,  Concedentes  vobis  et  aliis  deputatis  per  vos  et  qui- 
busvis  aliis  necessariis  vaccantibus  et  operantibus  in  dicto  opere  cudicionis 
pecunie  auree,  cunctas  franchitates  libertates  immunitates  prerrogalivas  et 
gracias  ac  privilegia  que  per  nos  hactenus  indulta  sunt  et  conceduntur 
magistro  et  aliis  monetariis  monete  que  cuditur  in  eadem  villa  perpiniani, 
illisque  libere  gaudeatis  et  utamini  durante  concessione  predicta,  quam  du- 
raré volumus  hinc  ad  tres  annos  proxime  futuros  a  data  presentis  conti- 
nue  numerandos.  Mandantes,  nomine  supradicto,  universis  et  singulis 
officialibus  nostris  in  dicta  provincià  Cathalonie  et  predictis  ducatu  et  Co- 
mitatu  constitutis  et  eorum  locatenentibus  presentibus  et  futuris,  quod 
huius  concessionem  provissionem  licenciam  et  graciam  vobis  observent  et 
observari  faciant  inconcusse  per  tempus  superius  expressatum,  et  contra 
non  veniant  quavis  causa.  Elapso  vero  dicto  triennio,  huiusmodi  concessió 
sit  penitus  vobis  ineficax  atque  nulla.  In  cuius  rei  testimonium  presentem 
Cartam  fieri  jussimus  nostro  sigillo  pendenti  munitam.  Datum  Valencie  .ij. 
die  decembris  anno  a  nativitate  domini  .m.  .cec,  Quinquagesimo  Tercio, 
.h.  cancellarii,  Jacobus  de  Amalfia  ex  capitulis  traditis  sibi  per  dominum 
valencie  Episcopum  can  (^cellarium?). 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  964,  f,  91. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes 


325 


X  X  X  1 1 

(  N'olmii  II,  pliïna  125  ). 


20  Febrer  1360. 


Benefici  0  giiLDiv  que  obtenien  los  ari-endadors  de  la  eneunyaciú 
dels  Jh)ri)is,  en  aquesta  data. 

Aquest  es  lo  guany  de  la  moneda  del  íluri  ques  bat  a  iey  de  .xxiij.  quirats 
menys  quart  faent  la  de  or  de  dobles,  segons  que  fo  afinat  e  regonegut  en- 
tre en  Simón  dez  Soler  e  en  bernat  dez  coll  en  la  vila  de  perpenya,  en  lo 
.XX.  dia  de  lïebrer  del  any  .mccclvj. 
Primerament  costa  lo  march  del  or  de  do- 
bles  xxxix.  libs.      .V.     s. 

It.  lo  dret  que  sen  dona  al  senyor  Rey  ba- 
tent flori  a  .xxiij.  quirats  menys  quart...         .j.  »        .vij.    »   .vj.  ds. 
It.  costen  messions  menudes  que  fa  lo  maes- 

tre,  per  march    

It.  an  Johan  pluer,  per  march    

It.  als  obrers,  per  march 

It.  als  moneders,  per  march .vj.  ds. 

It.  al  escrivà,  posat  que  si  baten  .ij.  marchs 

l'any     .j.      s. 

It.  al  tallador  e  al  fabre  que  tallan  e  fan  los 

ferres,  per  march      .j.      » 

It.  carbó,  per  march 

It.  emblanquidor  e  fonedor  e  endolsiment 

e  cresols  e  loguer  d'alberch  e  lauarlestu- 

billa,  e  candelles,  e  paper,  per  march  ... 
It.  per  correduries  de  comprar  les  dobles, 

per  march 

It.  per  correduries  de  vendre  lo  flori  ques 

moneda 

E  axi  costa  lo  march  del  or  de  dobla  obrat.       .xlj.      libs. 
E  ixen  de  .j.  march  dor  de  dobles  obrat  ab 

la  liga  de  .xxiij.   quirats  menys  quart, 

,lxix.  florins,  que  valen  comptant  lo  a. 

.xij.  sol.  .ij.  diners  per  flori xlj.        » 


.XXIX. 


.vj.  ds. 


.V), 


•  NJ.  ds. 


326  Joaquim  Botet  y  Sisó 

E  axi  aquells  que  tenen  vuy  la  secca  guan- 
yen en  lo  batiment  de  la  dita  moneda,  pa- 
gat al  senyor  Rey  los  dits  .xxvij.  sol.  .vj. 
diners  e  les  messions  de  la  secca,  per 
march .xvij.  »    .vj.    » 

Compte  de  ço  ques  guany  vuy  en  la  dita  secca  en  lo  march  del  or  fi  faent 
ne  florins  a  ley  de  .xxiij.  quirats  menys  quart,  pagat  lo  preu  del  or  fi,  e 
.xxvij.  sol.  .vj.  drs.  quen  ha  lo  senyor  Rey,  pagades  totes  les  messions  de 
la  seca. 

Primerament  costa  vuy  lo  march  dor  fi  ...        .xl,      libs.      .x.     s. 

It.  messions  menudes  per  moltes  partides, 
axi  com  appar  atras  en  aquet  paper,  per 
march 

It.  met  hom  en  lo  march  del  or  fi  liga  dar- 
gent  .vj.  diners  per  march,  qui  valen    ... 

It.  se  paguen  al  senyor  Rey  per  los  arren- 
dadors, per  march    .j.         » 

E  axi  costaria  lo  march  dor  fi  obrat,  ab  mes- 
sions e  ab  ço  quen  ha  lo  senyor  Rey    ...      .xlij.       » 

ítem  entre  lo  march  dor  fi,  liga  entre  argent 
e  coure,  .x.  diners,  .xiij.  grans.  E  ixen  del 
march  dor  fi  abliga  .Ixxj.  flori  .xix.  grans, 
qui  valen  vuy  a  .xij.  sol.  .ij.  drs.  lo  flori.      .xliij.      »        .vij.    » 

Sobraria  vuy  de  guany  a  aquells  que  tenen 
arrendada  la  moneda  del  dit  flori  quis  bat 
a  .xxiij.  quirats  menys  quart .xvij.    »    .vj.  ds. 

Arxiu  Corona  Aragó;  paper  solt. 
Inèdit. 


ix. 

» 

.vj. 

ds. 

.ij. 

» 

.vj. 

» 

vij. 

» 

.vj. 

» 

ix. 

» 

.vj. 

» 

Les  Monedes  Catalanes  327 


XXXIII 

(Volum  II,  plana  49). 


22  Juny  1356. 


Contracte  d' arrendament  de  la  encunyació  de  Jlorins  en  la  seca 

de  Perpinyà,  pel  terme  de  dos  anys,  feta  per  D.  Pere  III  a  favor 

de  Pere  Blau  (o  BlanJ  y  de  Johan  Pliier. 

Pateat  Universis.  Quod  vicesima  secunda  die  iunii  anno  a  nativitate  do- 
mini  .m.ccc.I.  sexto,  Inter  Illustrissimum  ac  magnificum  principem  et  do- 
minum  dominum  Petrum  dei  gràcia  Regem  Aragonum  Valencie  etc.  ex  una 
parte,  et  Petrum  blan  acJohannem  pluer  domesticos  suos  habitatoresque 
ville  perpiniani  ex  parte  altera,  fuerunt  tractata  conventa  et  ordinata  certa 
capitula  quòrum  series  sic  habetur.  Avengut  es  entre  lo  senyor  Rey  duna 
part  e  en  P.  blan  e  en  Johan  pluer  de  laltra,  quel  senyor  Rey  degà  arrendar 
et  arrende  al  dessusdits,  e  a  cascun  delís,  la  secca  de  perpenya,  el  batiment 
de  la  moneda  daquella,  en  aytal  manera  et  forma:  que  baten  et  degen  batre 
solament  moneda  de  florins,  daquella  ley  talla  e  pes  que  son  stats  batuts  en 
la  dita  secca  en  los  dos  anys  prop  passats  en  los  quals  lo  dit  en  P.  blan  ha 
tengut  arrendada  la  dita  secca  del  dit  senyor  Rey,  la  qual  ley  es  de  vint  e  tres 
quirats  menys  quart  el  pes  de  sexanta  et  vuyt  florins  el  march  de  perpinya. 
ítem  que  Is  dits  arrendadors,  ensempso  qualsevol  delís  en  soliu,  degen  donar 
e  pagar  al  senyor  Rey  per  quescun  march  dor  fi  ques  batrà  en  la  dita  secca 
per  fer  los  dits  florins,  trenta  esinch  sols  barchinonesos  quitis  de  tots  sala- 
ris e  messions  acostumades  qui  sagen  a  fer  par  raho  del  batiment  de  la  dita 
moneda,  comptan  a  march  de  perpinya.  E  si  per  aventura  lo  senyor  Rey  hi 
metia  mes  oíficials  que  noy  ha  hauts  en  los  dits  dos  anys  prop  passats  o  ha 
crescuts  o  crexia  los  salaris  a  aquells  qui  ja  hi  son,  que  los  salaris  dels  ofh- 
ciais  novells  e  no  acostumats  e  lo  dit  creximent  de  salaris  dels  oíficials  que 
ja  hi  son  pac  e  sie  tengut  de  pagar  lo  senyor  Rey,  exceptats  los  salaris  del 
maestre  de  la  moneda  e  de  un  asseiador  quel  senyor  Rey  vol  quey  haia  ul- 
tra daquell  qui  ja  hi  es,  axi  que  hi  haia  dos  asseiadors,  los  quals  salaris  dels 
dits  maestres  e  asseiadors  que  affit?  o  aiustat  hi  serà  sicn  tenguts  de  pagar 
los  arrendadors  dessus  dits  o  qualsevol  delís:  lo  guany  emperò  quis  farà  en 
lo  dit  batiment  a  la  raho  dessusdita  sien  tenguts  de  pagar  al  senyor  Rey  los 
idts  arrendadors  0  qualsevol  delís  de  quatre  en  quatre  meses.   ítem.  que 


328  Joaquim  Botet  y  Sisó 

los  dits  arrendadors  o  la  un  delís  hagen  a  metre  or  en  la  dita  secca  de  ço 
del  lur  e  a  lur  risch  e  que  per  pujament  o  baxament  quel  or  fes  lo  senyor 
Rey  nois  fos  de  res  tengut,  ans  en  quiscun?  for  lo  dit  or  stie  hagen  a  dar  al 
senyor  Rey  los  dits  trenta  et  sinch  sous  per  cascun  march,  e  no  pus,  aytant 
com  aquest  arrendament  durarà.  ítem,  quel  senyor  Rey  prometa  e  jur, 
que  dins  Catalunya  ne  en  los  Comtats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya  no  degà 
fer  batre  ne  dar  licencia  algun  de  batre  o  fer  batre  alcuna  moneda  dor  du- 
rant lo  temps  del  dit  arrendament,  ans  tots  altres  arrendaments  concessions 
comissions  0  atorgaments  fets  o  faedors  a  qualsevulla  persones  de  batiment 
de  moneda  dor  dins  lo  principat  de  Cathalunya  vol  que  sien  nulles  e  revo- 
cats, e  de  present  lo  senyor  Rey  revoca  aquells  els  anulle  sots  qualsevol  for- 
ma de  paraules  que  fossen  fets  o  atorgats,  e  que  no  manarà  ni  ordenarà  ni  fer 
manar  ni  ordonar  lexara  ne  consentirà  en  alcuna  cosa  o  coses  per  la  qual 
o  per  les  quals  lo  batiment  de  la  moneda  daquest  arrendament  fos  empet- 
xada  o  destorbada:  E  encara,  que  letra  ne  carta  que  contra  aço  vengués  no 
farà,  e  si  les  íehia  o  feytes  ja  les  havia,  que  aquelles  revocarà  o  revocar  farà 
ab  acabament,  tota  vegada  que  per  part  dels  dits  arrendadors  o  daltres  en 
nom  lur  ne  serà  request.  ítem,  quel  senyor  [Rey]  puxa  fer  batre  en  la  dita 
secca  tot  aquell  or  que  hàura,  que  sia  seu  propi,  lo  qual  lo  dit  senyor  dirà 
de  paraula  als  dits  arrendadors  o  a  qualsevol  delís,  els  significarà  ab  sa  letra 
scrita  de  se  pròpia  ma  en  sa  conciencia  que  es  seu  propi,  axi  emperò  quel 
dit  senyor  sia  tengut  pagar  les  despeses  justes  quis  faran  per  lo  batiment  del 
dit  or  seu,  e  quel  guany  qui  si  farà  sia  Íntegrament  del  senyor  Rey,  lo  qual 
or  reeba  e  sia  tengut  de  reebre  lo  maestre  de  la  dita  moneda  e  no  los  dits 
arrendadors  ne  alcun  dellsi-E  lo  dit  maestre  do  compte  daquell  al  senyor 
Rey,  axi  quels  dits  arrendadors  ne  alcuns  delís  noy  sien  en  res  obligats  ne 
tenguts  sinó  tant  solament  en  fçr  ofer  fer  e  spetxar.  ítem,  quel  arrendament 
aquest  començ  en  la  festa  de  sent  Johan  del  present  mes  de  juny  e  dur  per 
dos  anys  contínuament  siguents.  ítem  quels  dits  arrendadors  0  la  un  da- 
quells  puxen  pendre  e  legir  obrers  moneders  fonedors  e  totes  altres  perso- 
nes necessàries  o  profitoses  al  batiment  de  la  dita  moneda,  axi  com  a  ells 
parra  ésser  faedor  a  profit,  et  utilitat  del  senyor  Rey  e  delís  meseys  (sic), 
ells  pagants  totes  vegades,  a  les  dites  persones  salaris  covinents  segons  que 
ab  ells  se  poran  convenir:  les  persones  emperò  per  los  dits  arrendadors  o 
per  alcun  dells  a  aço  elegidores  hagen  a  ésser  moneders  e  obrers  per  ator- 
gament del  senyor  Rey.  ítem,  quels  dits  arrendadors  o  qualsevol  dells  do- 
nen o  paguen  lo  dret  pertanyent  al  senyor  Rey,  per  raho  daquest  arrenda- 
ment, a  aquellas  persones  e  en- aquella  manera  quels  senyor  Rey  lurs  ma- 


Les  Monedes  Catalanes  32f) 

nara  ab  ses  letras  sots  scrites  o  signades  de  sa  pnjpia  nia,  c  no  en  alira  ma- 
nera, per  spres  o  fort  manament  quen  liaf^uessen,  e  si  ho  fan  que  nois  sia 
pres  en  compte.  ítem,  que  tota  la  moneda  quis  obrarà  dins  lo  temps  del  dit 
arrendament  en  la  dita  secca  haia  haver  lo  maestre  de  la  dita  moneda,  c 
que  de  tot  ço  quis  farà  en  la  dita  secca  íaça  lo  dit  maestre  libres,  axi  com 
fan  los  maestres  de  les  altres  seques,  los  quals  libres  sien  tenguts  donar,  íinit 
lo  temps  daquest  arrendament,  al  maestre  racional  de  casa  del  senyor  Rey. 
E  que,  si  mester  serà,  sia  feta  letra  de  manament  daço  al  maestre  de  la  dita 
moneda.  ítem,  quel  senyor  Rey  vol  etordonaque  en  Jaspert  de  Tragura, 
conseller  seu  e  promovedor  de  la  sua  cort,  se  do  esguart  dels  officials  e  de 
les  companyes  qui  obren  e  obraran  en  la  dita  secca:  E  encas  que  contrast 
contesa  o  divisió  hagués  entre  ells  o  entre  los  dits  arrendadors  o  la  un  delís, 
e  los  dits  officials  e  obrers  o  alcu  o  alcuns  delís,  e  entre  lo  maestre  e  ells, 
quel  dit  en  Jaspert  ne  sie  conexador,  e  ho  conegua  eu  ponesca  e  ho  declar 
e  castich,  ab  consell  voluntat  e  acort  del  maestre  e  dels  alcayts  de  la  dita 
moneda,  e  que  daço  sia  feta  letra  de  comissió  e  manament  al  dit  en  Jaspert 
si  los  dits  arrendadors  maestre  officials  e  obrers  lan  volran.  Quibus  siqui- 
dem  capitulis,  visis  recognitis  atque  lectis  ad  plenum  per  Illustrissimum  do- 
minum  Regem  prefatum,  ídem  dominus  Rex  ea  firmavit,  et  michilominus 
sacrosantis  quatuor  dei  evangeliis  positis  coram  eo  et  corporaliter  tactis  per 
eum,  juravit  capitula  ipsa  et  omnia  et  singula  in  eis  expressa  sive  contenta 
attendere  et  complere,  tenere  et  observaré  et  in  nullo  contrafacere  vel  ve- 
nire  directe  vel  indirecte  per  se  vel  aliam  interpositam  personam,  nec  sus- 
tinere  quod  contrafiat,  racione  aliqua  sive  causa.  Et  memorati  Petrus  Blan  et 
Johannes  pluer,  ambo  videlicet  insimul  et  quilibet  eorum  in  solidum,  pro- 
misserunt  et  jurarunt  per  dominum  deum  et  ei  us  sa  neta  quatuor  evangelia, 
in  predictis  et  circa  predicta  legaliter  se  habere  et  bene  eaque  omnia  et  sin- 
gula, in  quantum  eos  ambos  insimul  vel  quemlibet  eorum  in  solidum  tan- 
gunt,  facere  exequi  attendere  et  complere  et  in  nullo  contrafacere  vel  venire, 
sub  obligacione  omnium  bonorum  suorum  tam  habitorum  quam  etiam 
habendorum.  De  quibus  siquidem,  sic  firmatis  atque  juratis  ut  superius 
continetur,  Prefatus  Dominus  Rex  mandavit.  et  jamdicti  Petrus  atque  Jo- 
hannes requisiverunt,  fieri  duo  publica  instrumenta  dicti  domini  Regis  si- 
gillo  appendicio  sigillata.  quòrum  unum  remaneat  penes  ipsum  dominum 
Regem,  et  aliud  tradatur  prelibatis  Petro  atque  Johanni.  Mandavit  etiam 
dictus  dominus  Rex,  quod  fiant  inde  ad  partem  Carte  seu  littere  regie  ad 
predicta  necessarie  seu  etiam  opportune.  Acta  íuerunt  hec  in  Castro  Regió 
perpiniani,  in  Camera  vocata  dels  timbres,  die  et  anno  predictis,  presentibus 

Institut  d'Kstudis  Catalans.  4^ 


330  Joaquim  Botet  y  Sisó 

pro  testibus  ad  eo  vocatis  Petro  jordani  de  Urries  maiordomo,  Matheo  mer- 
cerii  camarlengo,  militibus,  Jasperto  de  Tragurano  promotore  curie  regie 
consiliariis,  et  Petro  de  Vallo  ac  Jacobo  de  Marginibus  de  Thesauraria  dicti 
domini  Regis,  annoque  a  regimine  ipsius  domini  Regis  vicesimo  primo.  Rex 
Petrus — Fuit  clausum  per  Petrum  de  Tarraga,  scriptorum  et  notarium  pu- 
blicum  per  totam  terram  et  dominacionem  Illustrissimi  domini  Regi  Ara- 
gonum  —  Dominus  Rex  mandavit  michi  Petro  de  Tàrrega,  in  cuius  posse 
predicta  juravil  atque  firmavit.  Predictum  instrumentum  fuit  duplicatum, 
quòrum  alterum  fuit  domino  Regi  traditum  et  alterius  dictis  Petro  B!an  et 
Johanni  pluer.  Signum  Petri  de  Tarraga  scriptoris  dicto  domini  Regis  et 
eius  auctoritate  notarii  publici  per  totam  terram  et  dominacionem  suam, 
qui  predictis  interfuit  eaque  scribi  fecit,  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  1327,  f.  122  v.  y  següents. 
Inèdit. 


XXXIV 

(Volum  11,  plana  127). 


29  Juny  1362, 


Altra  contracta  d'arrendament  a  favor  dels  matexos,  pera 

encunyar  en  la  seca  de  Perpinyà  florins  dits  de  Perpinyà  y 

florins  dits  de  Flanria  o  Franria. 

In  dei  nomine  noverint  universi:  Quod  die  mercurii,  circa  iioram  tercia- 
rum,  quam  computabatur  .xxix.  die  junii,  anno  a  nativitate  domini  millesi. 
mo  .cec. Ix.  secundo,  In  castro  ville  perpiniani,  in  quadam  videlicet  camera 
dicti  castri  vocata  dels  timbres,  in  presencia  testium  subscriptorum  ad  hec 
specialiter  vocatorum,  Capitula  seqüència  fuerunt  lecta  per  me  fferrarium 
sayolli,  notarium  infrascriptum,  coram  Excellentissimo  principe  et  domino 
domino  Petro  dei  gràcia  Rege  Aragonum  Valencie  Maioricarum  Sardinie 
et  Corsice,  Comiteque  barchinone  Rossilionis  et  Ceritanie,  Et  coram  etiam 
Petro  Blan  et  Johanne  pluerii  arrendatoribus  seche  auree  subscripte,  Quò- 
rum quidem  capitulorum  series  sic  se  habetur.  En  nom  de  deu  e  de  ma- 
dona  sancta  Maria,  amen.  Avengutes  entre  lo  senyor  Rey  e  la  senyora  Re- 
gina present  lur  consell,  duna  part,  E  en  p.  blan  maestre  de  la  secha  daur  de 
la  vila  de  perpenya  E  en  Johan  pluer  scriva  de  la  dita  secha,  de  la  altra, 
sobre  lo  arrendament  quel  senyor  Rey  lus  fa  de  la  dita  secha  e  lo  batiment 


Les  Monedes  Catalanes  331 

de  aquella,  en  la  forma  següent;  Primerament,  que!  dit  senyor  Rey  arrenda 
la  dita  secha,  0  monedaria  de  la  moneda  dor  ques  bat  en  la  vila  de  perpe- 
nya  el  batiment  daquclla,  als  dits  P.  blan  e  Johan  pluer:  Es  a  ssaber,  de  la 
festa  de  Epihania  de  nostre  sen}'or  o  de  apparici  primera  vinent  del  any 
.m.ccc.lxiii.,  en  la  qual  linira  lo  arrendament  que  vuy  han  de  la  dita  secha, 
a  .i.  any  primer  e  ladonchs  contínuament  siguent.  En  aytal  manera  e  con- 
dició, quels  dits  arrendadors,  e  no  altres  sens  licencia  lur,  baten  e  pusquen 
batre  0  fer  batre,  dins  la  dita  vila  de  perpenya,  moneda  de  florins  dor  appe- 
lats  de  perpenya:  Ço  es  a  ley  de  .xxii.  quirats  e  de  talla  de  sexanta  vuyt  flo- 
rins en  lo  march  de  perpenya,  En  los  quals  sien  scrites  les  letres  acostuma- 
des: Emperò,  q  ue  en  la  una  part,  ço  es  en  aquella  que  mils  vendrà  al  en  tel  la  r, 
haia  algun  contra  senyal  a  diferencia  dels  florins  que  primer  se  solien  ba- 
tre, que  eran  a  ley  de  .xxii.  quirats  e  .iij.  quarts.  ítem,  quels  dits  arrenda- 
dors sien  tenguts  de  donar  al  dit  senyor  Rey,  quitis  de  totas  messions,  de  tot 
march  dor  de  dobles  de  Reyals  de  Mallorques  e  de  or  de  Ryells  0  en  verga 
que  batran  en  la  dita  monedaria.  ço  es  alleyant  la  dobla  a  .xxiij.  quirats  e 
quart.  Els  Reyals  de  Mallorques  a  .xxiij.  quirats  e  mig,  Els  Ryels  emperò  o 
vergues  per  ço  com  se  fan  de  moltes  e  diverses  monedes  e  tenen  diverses 
leys  sien  alleyats  a  la  ley  que  per  los  guardes  o  veedors  per  lo  dit  senyor 
Rey  a  aço  diputats  seran  jutjades:  E  donaran  al  dit  senyor  per  cascun  march 
de  les  dites  monedes  tornat  a  or  fi  .xix.  sols.  barchinonesos.  ítem.  donaran 
los  dits  arrendadors  al  dit  senyor  Rey,  quitis  de  totes  messions,  per  march 
de  florins  comuns  de  scuts  vells  e  de  tot  altre  or  monedat  qualque  sia,  sis 
vol  billo  monedat  de  la  terra  francesa  sis  vol  daltra  part,  don  que  sia,  alleyan 
florins  comuns  de  peumont  escuts  vells,  nobles,  la u parts,  cadires,  Genovins, 
Ducats  de  venecià,  florins  de  florencia,  moltons  e  dobles  castellanes,  per  or  fi: 
E  encara  de  totes  altres  monedes  dor  semblants  a  aquellas  0  a  la  una  de  aque- 
llas,  a  coneguda  dels  dits  maestre  e  guardes,  alleyades  semblantment  per  or 
fi,  Exceptat  dobles  e  Reyals  de  Mallorques  qui  damunt  son  jutjats  per  altra 
ley,  donaran  al  dit  senyor  Rey  per  cascun  march  de  les  dites  monedes  .vij. 
sols.  barchinonesos.  ítem,  donaran  per  cascun  march  de  escuts  nous  de  la 
terra  francesa,  0  daltra  part,  don  que  sien,  de  qualque  ley  que  sien,  jutjats 
per  los  dits  maestre  guardes  e  veedors  segons  que  seran  certs  de  la  ley  en 
que  seran  comprats  dels  mercadersper  los  dits  arrendadors,  tornant  lo  march 
a  or  fi,  daran  per  cascun  march  al  dit  senyor  Rey  .vij.  sols.  barchinonesos: 
Encara  mes  es  avengut,  que  per  preu  del  present  arrendament,  axi  es  assa- 
ber,  per  lo  batiment  del  dits  florins  appellats  de  perpenya,  segons  la  ley  e  talla 
damunt  dita,  com  encara  per  lo  batiment  de  florins  de  Ffrancia,  que  deuen 


332  Joaquim  Botet  y  Sisó 

batre  segons  que  avant  nes  feta  menció,  donaran  al  senyor  Rey.  L.  mil) ia  sols. 
barchinonesos  per  lo  dit  .j.  any,  quitis  de  totes  messions  e  salaris,  los  quals 
pagaran  en  la  forma  següent:  Es  assaber,  que  de  present  donaran  al  tresorer 
del  senyor  Rey,  o  aquell  quel  senyor  Rey  ordenarà,  qui  aquells  deu  conver- 
tir en  forratge  del  Castell  de  Perpenya  e  en  adobar  Ginys  e  altres  arnesos, 
.X.  millia  sous  barchinonesos:  E  los  romanents  .xl.  millia  sous  barchino- 
nesos pagaran  en  aytal  forma,  que  del  primer  dia  del  mes  dagost  primer 
vinent  donaran  e  pagaran  a  aquella  persona  que  per  lo  senyor  Rey  lus  serà 
significada,  a  ops  de  fer  paga  a  .L.  servents  quel  dit  senyor  mana  solde- 
jar  per  guarda  del  dit  Castell,  aytant  com  lo  sou  muntarà,  de  .ij.  mesos  la- 
donchs  primer  vinents:  Eaxi,  daqui  avant,  de  dos  en  dos  meses,  mentre  los 
dits  .xl.  millia  sols.  bastaran,  hem,  es  avengut  quels  dits  arrendadors,  dels 
preus  o  fors  dels  marchs  del  or  que  batran,  dels  quals  preus  segons  damunt 
se  conte  son  tenguts  de  respondre  al  senyor  Rey,  se  pusquen  retenir  e  a  ells 
satisffer  en  los  dits  .L.  millia  sols.  que  son  tenguts  de  pagar  en  la  forma 
damunt  dita,  e  tot  ço  que  legittimament  apparra  quen  hagen  pagat  o  anti- 
cipat: E  si  batran  tant  or  dins  lo  dit  temps,  que  segons  los  fors  damunt  dits 
muntas  a  major  summa  dels  .L.  millia  sols  o  de  ço  que  pagat  nauran,  que 
de  tot  alio  quant  que  serà  sien  tenguts  de  respondre  al  senyor  Rey  entegra- 
ment:  E  si  per  ventura  en  lo  dit  temps  de  .j.  any  no  batran  tant  or,  que  se- 
gons los  dits  preus  no  poguessen  a  ells  mateys  satisfer  en  ço  que  pagat  o 
bestret  hauran,  quel  senyor  Rey  lur  en  sia  tengut  de  fer  esmena  segons  serà 
atrobat  clarament  per  comptes  del  maestre  e  del  scriva  de  la  dita  secha:  E 
que  entretant  tenguen  la  dita  secha  tant  e  tan  longament  fins  que  a  ells  sia 
entegrament  satisfet  del  guany  pertanyent  al  dit  senyor  per  lor  que  batran, 
El  senyor  Rey,  fins  que  a  ells  haia  satisfet  entegrament,  no  pusque  vendre 
ne  arrendarà  altres  la  dita  secha,  ne  aquella  a  sos  ops  propis  pendre,  ne  tol- 
re  als  dits  arrendadors.  E  per  tal  com  la  dita  secha  no  es  asi  endreçada  com 
mester  seria,  a  profit  del  senyor  Rey  e  dels  dits  arrendadors,  e  aço  per  tal 
com  los  mercaders  qui  han  ora  vendre  lamen  mes  portaren  franca,  on  nan 
major  preu  que  no  a  la  dita  secha,  per  ço  com  la  moneda  ques  bat  en  fran- 
ca es  pus  feble  que  no  aquesta  ques  bat  en  perpenya  e  poden  hi  dar  major 
preu  que  no  los  dits  arrendadors,  per  aquesta  rahon  lo  senyor  Rey,  de  la  ley 
del  flori  que  per  ordinacio  sua  era  e  es  acostumat  de  batre  en  perpenya  a 
ley  de  .xxij.  quirats  e  .iij.  quarts,  han  levats  e  remoguts  en  lo  present  arren- 
dament los  .iij.  quarts,  romanent  la  ley  en  .xxij.  quirats  segons  que  en  lo 
primer  capitol  nes  feta  menció  :  E  aço  fa  lo  senyor  Rey  per  tal  quels  dits 
arrendadors  pusquen  donar  aquest  avantatge  dels  .iij.  quarts,  qui  poden  va- 


Les  Monedes  Catalanes  333 

ler  tro  a  .xxv.  sols.  barchinonesos  per  cascLin  march,  als  mercaders  qucy 
aportaran  or,  e  la  secha  haia  que  obraré  major  aviamcnt,  de  qucs  segueix 
profit  a  cascuna  part :  Mas  emperò,  per  ço  com  lo  senyor  Rey  dupte  si  lots 
aquests  .iij.  quarts  o  la  valor  daquells  seran  donats  per  avantatge  als  mer- 
caders qui  aportaran  or  a  vendre,  o  si  per  ventura  romandrien  en  poder  dels 
arrendadors,  e  en  aquest  cas  lo  senyor  Rey  los  perdria,  per  ço  a  remoure 
tot  aquest  dupte  vol  lo  senyor  Rey  quels  dits  arrendadors  faccn  de  present 
al  dit  senyor  sagrament  e  homenatge  quels  dits  .iij.  quarts  o  la  valor  da- 
quells daran  per  a ven tatge  als  dits  mercaders:  Esi  per  ventura  los  dits  arren- 
dadors se  poran  convenir  ab  los  dits  mercaders  a  mellor  mercat,  ço  es  que 
nois  hagen  a  donar  entegramentl avantatge  dels.iij.quarts,  que  tot  allu  quey 
sobrarà,  quant  que  serà,  donaran  al  senyor  Rey  entegrament.  E  vol  lo  se- 
nyor Rey,  que  daço  non  sien  tenguts  de  comptar  ab  ell  ne  ab  altra  en  nom 
seu,  ne  ordenarne  comptes  per  menut  ne  en  altra  manera,  per  ço  com  seria 
fort  diíficil  cosa,  Mas  que  sia  fiat  a  lur  sagrament  e  homenatge  que  de  pre- 
sent li  faran:  E  que  aquest  guany  posen  apartadament  en  alguna  caxa,  no 
mesclantho  ab  laltra  guany  de  la  secha,  per  ço  com  es  cosa  de  que  nos  po- 
ria  ordonar  compte  bonament.  ítem,  esavengut  e  plau  al  senyor  Rey,  quels 
dits  arrendadors,  dins  lo  dit  temps  de  .j.  any,  ultra  los  dits  florins appelats 
de  perpenya  que  son  de  ley  de  .xxij.  quirats,  pusquen  batre  en  la  dita  secha 
florins  appelats  de  lïranria,  semblants  en  talla  e  en  ley  a  aquells  florins  quel 
Rey  de  fiVança  fa  batre  en  son  regne,  los  quals  florins  sien  de  ley  de  .xxj. 
quirats  e  mig  E  de  talla  de  .Ixviij.  flurins  en  lo  march,  segons  quel  dits  flo- 
rins del  Rey  de  ffrança  son:  E  en  la  una  part  del  dit  flori,  ço  es  de  la  part 
de  la  flor,  haja  scrit  ff'ranria,  E  en  laltra  part.  sanctus  Johannes  babtista,  se- 
gons que  es  scrit  en  los  dits  florins  E  segons  e  en  la  forma  que  en  lany  prop 
passat  e  en  1  any  present,  que  han  tenguda  la  dita  secha  arrendada,  han  ba- 
tuts e  baten  per  vigor  del  dit  arrendament.  E  daran  los  dits  arrendadors  al 
senyor  Rey,  per  cascun  march  de  dobles  de  Reyals  de  Mallorches  e  dor  en 
Ryells  0  en  verga  que  batran  e  obraran  dins  la  dita  secha.  alleyant  aquells 
ço  es  dobles  a  .xxiij.  quirats  e  quart.  Els  Reyals  de  Mallorches  a  .xxiij.  qui- 
rats e  mig,  Els  Ryells  y  vergues  per  ço  com  [se]  fan  de  diverses  monedes  a  la 
ley  que  seran  jutjats  per  los  veedors  e  guardes  de  la  dita  secha  per  lo  senyor 
Rey  o  aço  deputats,  .xl.  sols.  barchinonesos  per  cascun  march.  Encara  do- 
naran al  dit  senyor  Rey,  per  march  de  florin  comun  de  scuts  vells  e  de  tot 
altre  or  monedat  qualque  sia.  sis  vol  billo  monedat  de  la  terra  flrancesa  sis 
vol  daltra  part,  don  que  sia  alleyant  florins  comuns  de  peumont  e  scuts 
vells,  nobles,  lauparts,  Cadires,  Genovins,  ducats  de  Venècia,  florins  de  flo- 


334  Joaquim  Botet  y  Sisó 

rença,  Moltons  e  dobles  castellanes  e  altres  monedes  semblants  a  aquelles  o  a 
la  una  daquelles,  per  or  fi:  E  aço,  a  coneguda  dels  maestre  e  deies  guardes, 
Exceptades  dobles  e  Reyals  de  Mallorches  qui  son  daltre  for,  per  cascun 
march  de  les  dites  monedes  que  batran  .xv.  sols.  barchinonesos.  ítem,  daran 
per  march  de  scuts  nous  de  la  terra  ffrancesa  o  de  qualque  part  que  sien,  de 
qualque  ley  que  sien  jutjats  per  los  dits  maestre  e  guardes  e  veedors  segons 
que  seran  certs  de  la  ley  a  que  seran  comprats  dels  mercaders,  tornant  lo 
march  a  or  fi,  ço  es  per  cascun  march  .xv.  sols.  barchinonesos.  E  es  axi  em- 
pres e  avengut,  que  en  cas  quel  Rey  de  íïrança  mudas  la  dita  moneda  dels 
florins  que  fa,  o  la  abatés,  ço  es  que  no  corregués  ne  fos  corrible  en  son  Reg- 
ne, E  feya  altra  moneda  dor  novella  plus  forts  o  pus  feble,  pus  grassa  o  pus 
magre,  e  que  no  fos  semblant  en  talla  ne  en  ley  als  dits  florins  que  vuy  fa, 
que  en  aquell  cas  los  dits  arrendadors  pusquen  batre  e  fer  batre  semblant 
moneda  quel  dit  Rey  de  ffrança  farà  batre:  es  assaber,  en  ley  e  en  talla  mas 
no  en  nom  ne  en  titol  ne  en  senyal,  E  quen  sien  tenguts  de  respondre  al  dit 
senyor,  per  cascun  march  daquella  aytal  moneda,  a  coneguda  del  dit  senyor 
Rey,  quin  haia  primerament  informació  del  maestre  e  guardes  de  la  dita  se- 
cha:  Emperò  abans  que  alguna  de  les  dites  monedes  batessen,  naguessen  a 
consultar  lo  senyor  Rey  e  sperar  resposta  sua.  ítem,  es  empres  e  concordat, 
que  en  cas  quel  Rey  de  íïrança  bates  florins  que  fossen  de  menor  ley  de  .xxj. 
quirats  e  mig,  segons  demunt  es  dit,  quels  dits  arrendadors  pusquen  batre, 
sens  que  non  hagen  a  consultar  lo  senyor  Rey,  semblants  florins  en  ley  e  en 
talla,  exceptat  que  siy  era  son  nom  propi  o  ses  armes,  que  ells  no  les  hi  facen, 
mas  quey  metan  lo  titol  que  dessus  es  dit  de  ffranria:  E  en  aquell  cas,  sien 
tenguts  donar  al  senyor  Rey  ço,  si  per  ventura  lo  Rey  de  franca  lo  minuara 
de  mig  quirat  lo  flori,  ço  es  que  serà  pus  magre  de  ley  que  no  aquell  que  vuy 
fa,  donen  al  senyor  Rey  .xj.  sols.  barchinonesos  mes  avant  que  no  donen 
per  cascun  march,  ço  es  quen  donen  .Lj.  sols.  per  march:  E  sil  minuara  de 
.j.  quirat,  quen  donen  .Lxij.  sols.  per  march  :  E  segons  aquesta  forma,  si  1 
minuara  mas  avant:  e  aço  sia  entès  axi  del  or  de  que  damunt  son  tenguts 
de  donar  .xl.  sols.  per  march  que  batran,  com  daquell  de  que  son  tenguts 
donar  .xv.  sols.,  car  lo  quirat  quis  minuara  se  deu  comptar  per  .xxij.  sols. 
en  cascun  march  de  qualsevol  or  que  batran.  ítem,  quel  senyor  Rey  pro- 
met e  jura,  que  ell  ne  altre  qualsevol  persona  per  ell  o  en  nom  seu,  durant 
lo  present  arrendament  de  .ij.  anys,  no  íara  batre  ne  fer  batre  ne  dara  licen- 
cia  a  algun  de  batre  alguna  moneda  dor  dins  los  seus  Regnes  Comtats  o 
terres  de  ça  mar  o  delia  mar,  Exceptat  lo  Reyal  dor  ques  bat  en  Mallorches, 
ans  tots  altres  arrendaments  o  concessions  comissions  e  atorgaments  feyts 


Les  Monedes  Catalanes  335 

o  faedors  a  qual  se  vulla  persones  de  batiment  de  moneda  o  monedes  d  or 
dins  los  dits  seus  Regnes  Comtats  e  terres,  vol  que  sien  nullcso  hauts  par 
revocats,  els  revoca  ara  axi  com  ladonchs  o  ladonchs  axi  com  ara,  sots  qual- 
sevol forma  de  paraules  sien  foyts  o  atorgats.  E  encara  promet  e  jura  losenyor 
Rey  que  no  farà  manarà  ne  ordenarà,  ne  fer  manar  ne  ordonar  consentirà, 
alguna  cosa  o  coses  per  les  quals  lo  batiment  daquesta  secha  o  moneda  fos 
torbat  o  empetxat:  E  si  carta  o  cartes  o  letres  o  coses  eren  fetes  o  empetrades, 
0  d  aqui  avant  se  feyen  o  se  impetraven,  que  fossen  contra  lo  present  arren- 
dament o  alguna  cosa  contenguda  en  aquell,  quel  senyor  Rey  los  promet 
revocar  e  tornar  a  degut  stament  encontinent  que  per  los  dits  arrendadors 
o  la  .j.  delís  o  per  part  lur  ne  serà  request.  E  en  cas  que  nou  faes  0  per  ell 
o  per  altre  en  nom  seu  era  alguna  cosa  feta  o  assejada  contra  lo  dit  arren- 
dament, quel  dit  senyor  Rey  sia  tengut  de  tots  dampnatges  messions  e  inte- 
ressos quels  dits  arrendadors  ne  soslenguessen,  a  coneguda  de  la  dita  senyo- 
ra Reyna.  ítem,  quels  dits  arrendadors  o  la  .j.  delís,  puxen  pendre  e  elegir 
obrers  monaders  fonadorse  totes  altres  persones  necessàries  e  profitoses  al 
batiment  de  la  dita  moneda,  axi  com  a  ells  parra  ésser  faedor  a  profit  del 
dit  senyor  Rey  e  delís  matexes.  Ells  emperò  pagant  tota  vegada  a  les  dites 
persones  covinents  salaris  de  ço  del  lur  propi,  segons  que  ab  ells  se  poran 
convenir,  los  quals  obrers  e  monaders  sien  daquells  quiy  son  ja  elegits  per 
lo  senyor  Rey  e  per  lo  maestre  de  la  secha.  ítem,  quel  carrech  de  la  moneda 
dor  ques  batrà  en  la  dita  secha  o  monadaria,  ço  es  la  ley  e  la  talla  e  altres 
coses  semblants  a  aquestes,  sia  del  maestre  e  de  les  guardes  de  quis  pertany, 
e  no  en  res  dels  dits  arrendadors.  ítem,  se  reten  lo  senyor  Rey,  que  pusque 
batre  en  la  dita  secha  tot  or  seu  propi,  ço  es  de  la  sua  candelera  pròpia,  que 
vulla  obrar  e  batre  en  la  dita  secha  a  sos  propis  obs  francament  e  sens  sa- 
lari e  dret  algun,  salvant  que  sia  tengut  de  pagar  les  messions  qui  si  faran 
per  aquesta  raho,  e  no  als.  ítem,  quel  senyor  Rey  guia  e  assegura  totes  e 
sengles  persones  privades  e  stranyes  que  dins  lo  temps  del  present  arren- 
dament adugen  e  liuren  e  meten  dins  la  dita  secha  or  per  abatre,  emperò 
quel  dit  or  basta  .x.  marchs  de  perpenya  e  dali  amunt,  estantli,  Es  a  ssaber, 
.X.  dies  dins  perpenya  tant  solament,  e  après  anant  e  vinent,  ab  lurs  robes 
bens  e  mercaderies,  de  tota  Marcha  0  represàlia  comensada  o  començadora 
e  de  tots  deutes  estranys,  ço  es  que  ells  noy  sien  principalment  o  per  fer- 
mança  obligats,  E  que  no  sien  encolpats  dels  crims  contenguts  en  la  forma 
del  general  guiatje,  o  de  la  .j.  daquells,  axi  que  per  aquestes  rahons  o  per 
qual  se  vol  delies  no  pusquen  ésser  per  lo  dit  senyor  Rey  ne  per  sos  ofíicials 
agreujats  detenguts  Marchats  penyorats  0  molestats,  ans  pusquen  estar  los 


336  Joaquim  Botet  y  Sisó 

dits  .X.  dies  dins  perpenya  e  anar  y  venir  salvs  e  segurs:  E  aço  sia  manat  als 
officials  que  observen  e  que  facen  cridar  ab  veu  de  crida  publica.  ítem,  lo  se- 
nyor Rey  promet  e  jura  que,  durant  lo  temps  del  present  arrendament,  no 
vendrà  0  arrendarà  a  altre  oa  altres  persones  la  ditasechael  batiment  daque- 
11a,  nen  remourà  los  ditsarrendadors  per  raho  de  major  o  menor  o  semblant 
preu  0  preus,  o  per  propi  us,  o  per  qual  se  vol  altra  manera  o  rahon.  ítem, 
quel  dit  senyor  promet  e  jura,  que  dins  lo  dit  temps,  no  atorgarà  o  dara  li- 
cencia  a  algun  que  pusque  fer  batre  dins  la  dita  secha  alguna  quantitat  d  or, 
E  si  per  ventura  ne  farà  gràcia  a  algun,  aquella  no  haja  alguna  valor,  ne 
aquella  sien  tenguts  de  observar  ne  obeyr  los  dits  arrendadors  qualssevol 
penes  en  aquelles  gràcies  o  concessions  contengudes  no  contrestants  en  al- 
guna cosa.  ítem,  per  ço  com  los  dits  en  P.  blan  en  Johan  pluerson  arren- 
dadors dins  daquest  temps  de  la  dita  secha,  es  necessari  que  de  lurs  officis 
que  tenen  en  la  dita  secha,  ço  es  lo  dit  P.  blan  de  maestre  e  Johan  pluer  de 
scriva,  sia  provehit  a  alcunes  bones  persones  e  aptes  que  aquells  regesquen 
per  ells  ben  e  leyalment  a  profit  del  senyor  Rey  e  dels  dits  arrendadors,  E 
daço  facen  sagrament  e  homenatge  en  poder  del  portant  veus  de  Governa- 
dor en  Rosselló  o  de  son  lochtinent.  E  fou  acordat  quel  maestre  de  la  dita 
secha  sia  Narmengau  camarada,  El  escrivà  sia  en  p.  barrau,  que  regesquen 
per  lo  senyor  Rey  los  dits  officis  del  maestrat  e  escrivania  de  la  secha  per 
lo  dit  temps  de  .j.  any,  E  que  facen  lo  dit  sagrament  en  poder  del  dit  por- 
tant veus  de  Governador.  E  fou  empres  quels  dits  arrendadors  sien  tenguts 
de  pagar  als  dits  maestre  e  scriva  lurs  salaris  acostumats,  segons  que  ab  els 
en  lany  present  e  passat  se  son  convinguts,  de  ço  del  lur  propri,  El  senyor 
Rey  noy  sia  en  res  tengut.  ítem.  per  ço  quels  obrers  e  monaders  e  altres 
persones  diputades  al  servey  de  la  dita  secha  e  a  fer  e  obrar  la  dita  moneda 
dor  sien  mils  regides  e  governades,  e  que  maeeria  de  contrastar  ne  pladejar 
nos  pusque  moure  entre  ells,  vol  e  ordona  lo  senyor  Rey  que  en  Jaspert  de 
Tragura,  conseller  seu  e  promovedor  de  la  sua  cort,  se  don  guarda  dels  offi- 
cials e  altres  companyes  de  la  dita  secha  o  diputades  al  servey  daquella.  E 
si  entre  ells  o  alscuns  delís  o  dels  dits  arrendadors  ab  ells  e  converso  haurà 
qüestions  alcunes  per  qual  se  vol  manera  o  rahon,  quel  dit  en  Jaspert  de 
Tragura,  ab  volentat  acort  e  consell  dels  maestre  e  alcaydes  de  la  dita  mo- 
neda, determen  ponesca  e  castich  e  declar  totes  e  sengles  qüestions  divi- 
sions e  dissensions  que  sien  entre  ells,  segons  es  dit,  breument  e  de  pla  e 
sens  scrits  sis  volra:  E  los  contrestans  hagen  a  tenir  e  observar  ço  que  per 
lo  dit  en  Jaspert  ne  serà  determenat  e  declarat,  e  que  daço  sia  feta  comissió 
special  al  dit  Jaspert.  ítem  es  avengut,  que  si  los  dits  arrendadorsdins  aquest 


Les  Monedes  Catalanes  337 

temps  per  raho  de  guerres  0  altres  necessitats  conexeran  que  no  fos  profi- 
tós obrar  la  dita  moneda  o  tenir  la  dita  secha  dins  perpenya,  que  en  aquell 
cas  pusquen  mudar  aquella  en  qualse  vullen  loch  o  lochs  de  la  terra  del 
senyor  Rey,  ço  es  que  pusquen  batre  la  dita  moneda  de  florins  dor  en  .j. 
loch  o  molts  ensemps  o  departidament  segons  que  a  ells  serà  vist  profitós 
a  lur  coneguda,  e  que  sien  tenguts  de  obrar  e  fer  les  dites  monedes  segons 
que  damunt  se  conten:  E  daço  sia  feta  letra  als  officials  quels  donen  consell 
favor  e  ajuda,  Els  legen  obraré  batre  les  dites  monedes  sens  algun  embar- 
gament, ítem  es  entès,  que  per  lo  present  arrendament  o  alguna  cosa  con- 
tenguda  en  ell  no  sia  fet  perjudici  al  arrendament  quels  dits  arrendadors 
han  ja  de  la  dita  secha  a  .ij.  anys  que  finiran  lo  dia  que  aquest  comensa, 
ans  romanguen  los  dits  arrendaments  en  lur  força  e  valor.  ítem,  que  de  to- 
tes les  dites  coses  sia  feta  una  carta  publica,  ab  segell  pendent  del  senyor  Rey 
segellada,  en  la  qual  sien  inserts  tots  los  dits  capítols  en  lur  forma  de  verbo 
ad  verbum:  E  si  mester  serà  quen  sien  fetes  letres  sparses  de  cascun  capí- 
tol o  de  ço  quels  arrendadors  Ien  demaneran  substància  non  mutata.  les 
quals  carta  e  letres  sien  liurades  als  dits  arrendadors  franches  e  sens  algun 
dret  de  segell  que  no  sien  tenguts  de  pagar  ara  ne  per  avant  durant  lo  pre- 
sent arrendament.  Quibus  quidem  capitulis,  per  me  dictum  tïerrarium  sa- 
yoUi  notarium  seriosius  et  de  verbo  ad  verbum  lectis  et  per  dictum  Domi- 
num  Regem  et  dictos  Petrum  Blan  et  Johannem  pluerij  plene  col•lectis  et 
consideratis,  incontinenti  fuerunt  per  eosdem  Dominum  Regem,  Petrum 
blan  et  Johannem  pluerij  laudata  approbata  ratifficata  et  confirmata  ncc- 
non  jurata  in  manu  et  posse  mei  dicti  notarii,  tam  per  dictum  Dominum 
Regem  quam  per  ipsos  Petrum  blan  et  Johannem  pluerii,  per  dominum 
deum  et  eius  sancta  quatuor  evangelia  manibus  eorum  corporaliter  tacta, 
qui  premissa  omnia  et  singula  in  capitulis  premissis  apposita  et  contenta 
tenere  invicem  et  observari  promisserunt.  Et  nichilominus  ipsi  Petrus  blan 
et  Johannes  pluerii  pro  premissis  homagium  ore  et  manibus  comendatum 
prestituerunt  domino  Regi  preíato.  Et  ipse  dominus  Rex  mandavit  mihi 
dicto  notario  et  scriptori  suo  ut  de  premissis  facerem  arrendatoribussupra- 
dictis  tot  provissiones  et  llitteras  quot  eis  circa  hec  fuerint  necessarie  et 
etiam  opportune.  Et  tam  ipsi  dominus  Rex  quam  dicti  arrendatores  pro 
conservacione  juris  utriusque  partis  mandarunt  et  requisiverunt  me  dic- 
tum notarium  ut  de  premissis  sic  gestis  conficerem  presens  publicum  ins- 
trumentum  sigillo  ipsius  domini  Regis  appenditio  comunitum  tradendum 
per  me  arrendatoribus  supradictis.  Que  t'uerunt  acia  die  hora  loco  et  anno 
prefixis,  Regnique  dicti  domini  Regis  vicesimo  septimo.   presentibus  me 

Institut  d'Estudis  Catalans.  43 


338  Joaquim  Botet  y  Sisó 

dicto  notario  Et  etiam  venerabilibus  ffrancisco  de  perillionibus,  milite,  ca- 
marlengo  dicti  domini  Regis,  berengario  de  relato,  consiliario  suo  et  thesau- 
rario  domine  Regine  ac  Petro  de  marginibus  subthesaurio  ipsius  domine 
Regis,  pro  testibus  ad  hoc  specialiter  convocatis.  Rex  Petrus  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  1293,  f.  98  y  següents. 
Inèdit. 


XXXV 

(Volum  II,  plana  131). 

I  Octubre  1370. 

Arrendament  jet  per  D.  Pere  III  a  Pere  Blau  y  Joan  Pluer  de  les 
seques  de  sos  regnes,  pera  encunyarhi  florins  d'Aragó  y  moneda 

castellana. 

In  nomine  domini  amen.  Noverint  universi  Quod  nos  Petrus  etc.  Atten- 
dentes  per  vos  fídelem  Consiliarium  nostrum  Petrum  blan,  dispenserium 
nostri  Carissimi  Primogeniti,  fuisse  nobis  oblata  certa  Capitula  quibus  et 
unicuique  eorum  certas  responsiones  fecimus  prout  in  fine  cuiuslibet  dic- 
torum  Capitulorum  et  responsionum  ad  ea  factarum  Tenores  per  ordinem 
subsequuntur.  Aquests  son  los  Capítols  quen  P.  blan  e  en  Johan  pluer  e  lurs 
companyons  demanen  quels  sien  per  lo  senyor  Rey  atorgats  sobre  larrenda- 
ment  novellament  faedor  deies  seques  del  flori  darago.  Primerament,  que! 
senyor  Rey  los  arrende  del  primer  jorn  de.  Noembre  primer  vinent  a  .j. 
ayn  totes  les  seques  del  aur  quis  batrà  en  tots  los  Regnes  deçà  mar  e  en  lo 
principat  de  Cathalunya,  e  que  pusquen  batre  en  .iiij.  loclis  aquells  que  a 
ells  serà  vist  fahedor,  e  encara  mudar  les  seques  en  aquells  lochs  on  los 
serà  pus  profitós  e  pus  avinent  daver  aur  a  lur  coneguda  per  batre  lo  flori 
darago;  Plau  al  senyor  Rey  que  sien  los  lochs  notables  e  de  Reyalench  : 
Encara  plau  al  dit  senyor,  que  sils  arrendadors  volen  reduir  la  dita  secca 
a  .j.  loch  o  a  .ij.  o  a  .iij.  que  ho  puguen  fer  seguint  la  forma  de  la  resposta 
del  senyor  Rey  de  batre  en  loch  notable  e  de  Reyalench.  ítem,  que  dins  lo 
dit  temps  pusquen  batre  la  moneda  Castellana  de  billo  o  dargent  per  la 
forma  que  huy  se  bat  en  Saragoça,  e  que  pusquen  mudar  la  secca  de  la  dita 


Les  i\toncdcs  Catalanes  ^jf) 

moneda  la  on  los  scra  vist  faedor:  Plau  al  senyor  Rey  que  la  baten  en  la  for- 
ma que  huy  se  fa  o  en  la  fornia  que  la  faran  en  Castella  daqui  auant,  c  que 
la  baten  en  los  lochsaxi  com  damunt  es  dit.  Ítem,  quel  sentor  Hcv  no  íaça 
batre  ne  don  liccncia  de  fer  batre  a  altre  persona,  dins  lo  dit  teiTips  c 
Regnes  e  principat  en  lo  primer  capitol  C(;ntenguts,  neguna  moneda  daur 
ne  de  bilIo,  ne  encara  en  les  illes  de  Mallorques,  exccptat  lo  Reyal  de  Ma- 
llorches  a  Mallorches  e  la  moneda  barchinonesa  a  barchinona  c  jaquesa 
en  Aragó  e  Reyal  en  Valentcie,  si  nos  fahia  de  voluntat  dels  damunt  dits 
arrendadors  c  per  profit  lur,  E  si  daço  alcun  havia  ja  licencia,  quel  dit  se- 
nyor de  present  ho  revoch  e  haja  per  revocat :  Segons  lo  capitol  plau  al 
senvor  Rey,  exceptat  la  licencia  donada  als  portogaleses  qui  es  avtal,  ço  es, 
que  elis  puxen  batre  moneda  dargent  del  Rey  don  Pedró  qui  fo  Rey  de  Cas- 
tella, e  de  Rey  de  Portogal,  e  no  altre.  ítem,  quel  dit  senyor  Rey  sia  tengut 
de  fer  esmena  o  de  lexar  de  son  dret  als  arrendadors  si,  ço  que  deus  no 
vulla,  esdevenien  durant  larrendament  guerres  o  marques  o  mortaldats 
per  les  quals  vengués  destorp  al  batiment  del  flori  darago,  e  que  daço  lo 
dit  senyor  estia  a  coneguda  de  .ij.  o  de  .iij.  bons  homens  qui  de  present  hi 
sien  elegits,  o  en  defalliment  daquells  lo  senyor  Rey  ne  elegis  .j.  e  los 
arrendadors  altre,  qui  a  lur  bon  àrbitre  jutjen  lo  dampnatge  quels  dits 
arrendadors  hauran  pres  per  los  damunt  dits  empatxaments  o  destorp  : 
Respon  lo  senyor  Rey  quen  lo  fet  del  flori  darago  no  posaria  neguna  con- 
dició, mas  plau  li  que  en  lo  fet  de  la  moneda  Castellana  sia  posada,  ço  es, 
que  en  cas  que  per  guerra  de  Castella  o  per  mudament  de  moneda  o  per  al- 
tres destorps  qui  venguessen  perquè  la  dita  moneda  Castellana  nos  pos- 
ques  batre  ne  espatxar  ne  vendre  segons  que  huy  se  fa,  que  en  aquell  cas 
los  dits  arrendadors  no  fossen  tenguts  de  pagar  los  .v.  milia  florins  si  no 
solament  prorrata  del  temps  que  haurien  batuda  la  dita  moneda:  E  si  per 
aventura  dins  lo  temps  del  arrendament  se  esdevendra  lo  destorb,  que  la 
dita  moneda  no  hagués  spatxament  segons  que  damunt  se  conte,  E  après 
del  dit  destorb  los  dits  arrendadors  volran  batre  la  dita  moneda,  que  ho 
puxen  fer  per  lur  pròpia  auctoritat  e  sens  licencia  del  senyor  Rey,  ells  pa- 
gant en  aquell  cas  prorrata  del  temps  que  batrien.  ítem,  quel  senyor  Rey 
faça  als  dits  arrendadors  totes  aquelles  provissions  que  mester  hauran  o 
demanaran  en  destrenyer  lor  que  no  ischa  de  la  terra,  encara  en  destrenyer 
corredors  mercaders  e  cambiadors  de  no  fer  contractes  per  los  quals  lor 
ischa  de  la  terra  palesament  ne  amagada,  sots  grans  penes  guanyadores  lo 
terç  al  dit  senyor  e  lo  terç  als  dits  arrendadors  e  lo  terç  al  acusador,  e  en- 
cara que  tota  persona  de  qualque  condició  sia  qui  haurà  comprat  o  venut 


^Aò  Joaquim  Botet  y  Sisó 

or,  haia  a  dir  veritat  al  Maestre  de  la  secha  o  als  arrendadors  o  a  lurs  lochs 
tinents  o  procuradors  del  dit  or  qual  via  haurà  presa,  sots  la  dita  pena,  si  a  la 
secha  no  es  vengut,  e  que  a  aço  los  ajuden  Governadors,  veguers,  batlles  e 
altres  officials  qui  per  ells  ne  seran  requests,  qui  daço  hajan  special  mana- 
ment del  senyor  Rey:  Plau  al  senyor  Rey.  ítem,  quel  dit  senyor  Rey  no  don 
licencia  de  trer  or  ne  argent  dels  seus  Regnes  e  terres  per  alguna  rao  ne  per 
son  propi  fet;  Esiu  fahia,  quelsarrendadorsse  poguesen  retenir  del  seu  dret 
per  cascun  march  dor  .iiij.  florins,  ço  es  daquellqui  per  sa  licencia  hi  serà 
tret,  e  per  cascun  march  dargentqui  per  sa  licencia  hic  serà  tret  mig  flori,  e 
quedaço  hajen  a  dir  veritatab  sagrament  aquells  qui  lo  dit  or  o  argent  de  la 
terra  trauran  o  en  lo  tractament  de  la  treta  seran  estats  presents  o  hi  sabran 
per  alcun  sentiment  quen  hauran,  e  que  en  aço  lo  senyor  Rey  no  contrastarà 
ne  empatxarà  los  arrendadors  de  saber  la  veritat  de  les  demunt  dites  coses,  e 
que  al  dit  senyor  placia  que  aquells  sien  forçats  de  dir  veritat  de  ço  que  sa- 
bran en  lo  dit  fet  sots  la  pena  en  lo  capitol  precedent  contenguda:  Plau  al  se- 
nyor Rey,  però  quels  arrendadors  hajen  a  requerir  lo  senyor  Rey  de  revo- 
car aytals  licencies,  e  si  lo  senyor  Rey  no  las  revocava  que  per  caseu  march 
dor  los  dits  arrendadors  se  pusquen  retenir  .iij.  florins  e  per  march  dar- 
gent  mig  flori,  E  si  abans  que  les  dites  licencies  fossen  vengudes  a  hoyda 
de  neguns  dels  dits  arrendadors  negu  nic  havia  tret,  que  per  aytant  com 
nich  fos  tret  se  posquessin  retenir  los  dits  arrendadors  axi  com  demunt  es 
dit,  e  que  negunes  cartes  lo  prothonotari  ne  secretaris  no  spatxen  de  les 
dites  licencies,  e  siu  fayen  queu  paguen  del  lur  si  donchs  lo  senyor  Rey  de 
certa  sciencia  nou  volia.  ítem,  que  tot  or  qui  en  man  del  senyor  Rey  sia  o 
serà  de  la  senyora  Reyna  o  del  senyor  duch  o  de  qualque  altra  persona  en 
lur  nom  o  de  qualque  altra  de  la  casa  Real,  lo  qual  or  lo  dit  senyor  o  se- 
nyora o  altre  per  ells  manaran  que  sia  obrat  e  mes  en  florins  darago,  haja 
a  venir  en  mans  dels  dits  arrendadors,  qui  aquell  reeban  axi  com  laltre  or 
qui  serà  de  qualsevol  mercader,  o  aquells  qui  lo  dit  or  per  nom  del  dit  se- 
nyor o  senyora  a  les  seches  aportaran  se  hajen  avenir  amigablement  e  sens 
tota  força  ab  los  dits  arrendadors  del  preu  del  dit  or,  e  quels  dits  arrenda- 
dors hajen  a  dar  en  lo  dit  or  aytant  com  donaran  als  altres  mercaders  en 
aquell  temps  quel  dit  or  los  serà  portat:  Plau  al  senyor  Rey,  exceptat  del 
or  quel  Rey  de  Porcogal  hic  haia  fet  portar  e  lexat  o  hic  trametrà  o  farà 
portar  per  la  covinença  que  es  entre  lo  senyor  Rey  e  ell.  Emperò  quel  se- 
nyor Rey,  daquestor  que  metra  en  la  secha,  haja  a  donar  per  cascun  march 
dor  fi  .xxx.  sols.,  majormentcom  en  la  lega  daquest  aur  de  Portogal,  que  es 
qualx  fi,  a  entrar  mes  lega  dargent  que  en  dobles  ne  en  florins  comuns,  axi 


Les  Monedes  Catalanes  3,}i 

que  tots  aquests  .xxx.  ss.  se  hauran  a  convertir  en  messions  per  los  dits 
arrendadors  faedores  en  lo  batimcnt  de  cascun  marcli  d(jr  de  porto^al  o 
poch  sen  falra.  ítem,  quel  senyor  Rey  tenga  c  fa^\i  tenir  continuamcnl  les 
guardes  qui  son  costumades  de  tenir  per  les  fronteres  e  niaritimcs  per 
vedar  que  or  ne  argent  no  ischa  de  la  terra,  e  aço  a  messio  sua  axi  com  ha 
acostumat,  e  si  los  arrendadors  hi  volran  tenir  algun  per  ells  que  pusquen 
fer,  E  que  aquells  qui  per  lo  senyor  Rey  hi  seran  ho  son,  haien  a  fer  sagra- 
ment e  homenatge  en  poder  dels  dits  arrendadors  o  de  lurs  procuradors  de 
fer  la  guarda  be  leyalment,  encara  si  als  arrendadors  parra  quen  degen 
tenir  per  mes  lochs  que  no  es  acostumat,  o  mudaraquelles  qucis  serà  vija- 
res  que  nois  sian  profitoses,  queu  puxen  fer  a  messio  del  senyor  Rey  e  lur. 
ço  es  la  meytat  pagadora  per  la  part  del  senyor  Rey  e  laltra  m.eytat  per  la 
part  dels  dits  arrendadors:  Plau  al  senyor  Rey,  però  que  per  aço  lo  dit  se- 
nyor no  sen  crexeria  de  salaris,  mas  plau  li  que  deies  penes  ques  cometran 
per  aquells  qui  contra  ordinacio  sua  nich  trauran  sien  satisffetes  aquelles 
guardes  que  ells  hi  volran  afegir  ítem,  que  negun  maestre  o  guarda  de 
ports  0  de  fronteres  o  de  marítimes  no  puxa  fer  avinença  ne  composició  ab 
algun  que  trobat  haurà  trahent  oro  argent  de  la  terra,  sinó  de  consentiment 
dels  arrendadors  o  de  lurs  procuradors,  e  que  tot  ço  qui  per  avinença  o  per 
composició  se  havia  daço  sen  hajen  a  fïer  .iij.  parts,  ço  es  .j.  al  senyor  Rey 
e  altra  als  arrendadors  e  altra  al  acusador  o  qui  trobat  ho  haurà:  Plau  al  se- 
nvor  Rey,  aço  anedit,  que  ells  ne  negun  official,  sens  consentiment  dels  dits 
arrendadors,  no  puxen  ferneguna  avinença,  esiu  fayen  que  fos  nulla.  ítem, 
que  si  passat  lo  presentarrendamentalgun  serà  acusat  que  durant  lo  present 
arrendament  haurà  tret  or  de  la  terra  perquè  se  havia  avenir  ab  la  cort,  que 
daquella  avinença  o  composició  haien  los  arrendadors  lur  part  axi  com 
si  fos  trobat  dins  lo  temps  lur:  Plau  al  senyor  Rey,  aço  anedit  e  declarat, 
ques  entén  daquell  or  qui  fos  tret  de  la  terra  dins  lo  temps  de  lur  arrenda- 
ment, ítem,  que  les  guardes  quel  senyor  Rey  metra  en  les  seches  per  guar- 
dar la  ley  e  tallya,  sien  persones  bones  e  aptes,  ço  es,  que  sapian  guar- 
dar la  ley  e  la  taylla  degudament,  guardant  lo  interès  del  senyor  Rey  o 
dels  arrendadors  qui  en  nom  seu  faran  lo  batiment  del  flori,  e  guardant  la 
leyaltat  de  la  moneda  segons  que  manen  los  capitols  per  lo  dit  senyor  e  per 
lo  general  de  Cathalunya  ordonats  en  la  cort  de  Tortosa,  E  qui  sia  feta  una 
tocha  justa  axi  com  la  mana  fer  lo  capitol  qui  parla  de  les  toques,  ço  es 
que  sia  a  .xviij.  quirats,  sens  mes  a  sens  menys,  e  quey  sien  aquelles  per- 
sones quel  dit  Capitol  hi  mana  ésser,  e  que  daquella  tocha  se  façen  lantas 
parts  com  son  seches,  per  ço  que  totes  les  seches  obren  ab  una  tocha  e 


342  Joaquim  Botct  y  Sisó 

façen  la  moneda  egual  que  deferència  no  haia  de  ley  d  una  secha  a  altra  en 
res,  Exceptat  que  cascun  dels  maestres  faça  son  senyal  aytal  com  se  vulla, 
per  ço  que  sian  coneguts  los  florins  quis  batran  en  qual  secha  seran  batuts: 
Plau  al  senyor  Rey.  Ítem,  que  tot  mercader  estrany  e  privat  qui  portarà  or 
a  les  seches  o  a  la  una  daquelles,  e  dara  e  haurà  acostumat  de  dar  profit  a 
les  seches  portant  or,  que  anant  e  vinent  e  stant  e  tornant,  dementre  que 
en  los  dits  affers  entendrà,  sia  guiat  e  assegurat  de  totes  marques  e  penyo- 
res qui  en  la  terra  del  senyor  Rey  se  façen,  axi  de  marques  e  penyores  quis 
façen  d  un  loch  a  altre  del  senyor  Rey  com  de  marques  ques  façen  per  in- 
justícies trobades  en  senyories  estranyes,  axi  que  aquells  per  alcuna  raho 
no  pusquen  ésser  marchats  penyorats  ne  preses  per  semblant  raons,  si 
donchs  per  lurs  propis  deutes  no  eren  detenguts:  Plau  al  senyor  Rey,  ane- 
dit  quels  officials  del  dit  senyor  Rey  hajen  a  dar  fe  e  creyença  a  les  certifi- 
cacions quel  scriva  Reyal  deia  secca  los  farà  dels  mercaders  qui  lo  dit  or 
aportat  hauran.  ítem,  que  totes  altres  coses  quels  dits  arrendadors  se  pen- 
saran que  hajen  mester  en  favor  del  batiment  del  flori  e  a  profit  lur  justa- 
ment, quel  senyor  Rey  les  los  atorch  aconeguda  den  Berenguer  de  Relat  e 
den  P.  de  margens,  com  ha  present  noy  hajen  plenariament  vist:  Plau  al 
senyor  Rey.  Ítem,  es  lo  preu,  es  assaber,  per  lo  flori  darago  .xx.  milia  florins 
darago,  e  per  la  moneda  castellana  .v.  milia  florins  darago,  los  quals  sian 
tenguts  de  pagar  de  .iiij.  en  .iiij.  meses:  Plau  al  senyor  Rey.  ítem,  par 
quels  arrendadors  dejen  haver  una  provisió  quel  senyor  Rey  man  als  go- 
vernadors e  a  tots  sos  officials,  que  sots  pena  de  mil  morabatins  dor  have- 
dors  de  lurs  bens,  no  donen  negun  destorp  al  Maestre  ne  als  arrendadors, 
nels  dejen  inquietar  ne  haver  ànsia  de  lur  jurisdicció,  contra  lurs  privilegis: 
Plau  al  senyor  Rey.  ítem,  quel  senyor  Rey,  ab  letra  sua,  man  a  tots  los 
Maestres  e  regidors  de  les  seches,  que  de  tot  lobratge  que  faran  dins  lany 
del  present  arrendament  donen  just  vertader  e  leyal  compte,  e  responen 
Íntegrament  de  tot  lo  guany  de  les  dites  seques  an  P.  blan,  axi  com  a  aquell 
qui  ha  assegurat  lo  preu  del  present  arrendament  delas  ditas  sechas  per  en 
Johan  pluer  e  per  ell,  o  aqui  lo  dit.  P.  blan  volra  en  nom  seu,  e  no  a  altre, 
e  de  servar  los  Capítols  aytant  com  en  ells  serà,  e  daço  haien  aíTer  sagra- 
ment e  homenatge  en  poder  del  ordinari  del  loch  on  serà:  Plau  al  senyor 
Rey,  lo  dit  emperò  en  P.  blan  obligant  e  jurant  de  venir  ab  sos  compa- 
nyons  en  la  dita  secca  a  just  e  leyal  compte,  e  de  respondrels  complidament 
de  lur  part.  ítem,  quel  senyor  Rey  no  remoga  ne  mut  alcun  dels  officials 
deies  seches  dins  lany  del  present  arrendament,  dementre  que  leyalment 
servesquen  e  sien  profitosos  als  arrendadors,  nen  puxa  carregar  les  seches 


Les  Monedes  Catalanes  343 

daverni  mcsqueno  ni  hacosturnats  daver:  Plau  al  senyor  Rey.  ítem.  que 
tot  lo  guany  e  emoluments  grans  o  pochs  per  qualque  manera  se  vulla 
ques  façen  en  les  dites  seques  e  monedes  e  en  lo  balimcnl  daquelles,  sia 
den  P.  blan  e  de  sos  companyons,  c  que  per  lo  senyor  Rey  ne  altra  per  ell 
comptes  nois  puxen  ésser  demanats  directament  ni  indirecta  dels  dits 
guanys  e  emoluments:  Plau  al  senyor  Rey,  servada  la  leyaltat  deia  moneda 
segons  lo  Capitol  deia  cort  de  Tortosa,  però  que  del  avançament  quis  farà 
per  rao  deia  tocha  nova,  qui  es  de  .xviij.  quirats  sens  mes  e  sens  menys, 
quel  senyor  Rey  los  dona,  li  haien  a  respondre,  segons  que  conexeran  en 
Berenguer  de  Relat,  Mossèn  R.  de  vilanova  e  en  P.  de  margens,  en  poder 
dels  quals  per  lo  dit  senyor  Rey  a  per  los  dits  arrendadors  es  estat  mes. 
ítem,  quel  dit  P.  blan  se  puxa  aturar  lo  terç  dels  .xx.  milia  florins  del  dit 
arrendament  en  cascuna  de  les  pagues  que  deuen  fer  al  senyor  Rey,  e  aço 
per  pacte,  e  quel  dit  P.  blan  ho  prena  en  paga  del  prestech  que  feu  al 
senyor  Rey  quant  don  Pedró  de  luna  passa  en  Sardenya  :  Plau  al  senyor 
Rey  quel  residuum  dels  dits  .xx.  milia  florins,  levat  la  meytat  deia  guarda 
del  Castell  de  perpenya  et  Mil  ...  quel  senyor  Rey  ha  crescuts  al  caste- 
llà del  Castell  de  perpenya,  com  1  altra  meytat  pach  lo  procurador  Real,  e 
los  .X.  milia  ss.  den  bn.  de  pinós,  sien  partits  en  .iij.  parts,  ço  es,  que  la  una 
sia  per  pagar  la  guarda  de  Molina,  lo  qual  terç  sia  pagat  de  .ij.  en  .ij.  me- 
ses prorrata  segons  quel  senyor  Rey  ho  manarà  pagar  a  aquell  qui  te  o 
tenra  Molina  ab  letra  signada  de  sa  ma,  E  laltre  terç  sia  pagat  al  dit  P.  blan, 
o  ell  se  puxa  retenir  en  paga  prorata  daço  que  li  es  degut  per  lo  prestech 
que  feu  quant  don  Pedró  de  luna  passa  en  Sardenya,  faent  del  dit  deute  de- 
ducció per  lo  Racional  e  faent  deducció  prorata  de  la  renda  quel  dit  P.  blan 
te  en  penyora  per  lo  dit  deute,  E  laltre  terç  sia  pagat  en  Jacme  de  gualbes 
e  Naymerich  dusay  en  paga  daço  que  per  la  cort  lus  sia  degut  per  dites  que 
haien  fetes,  deia  qual  quantitat  hajen  a  tornar  cauteles  a  coneguda  del  Ra- 
cional e  tornar  deies  penyores  que  tenen  segons  quel  dit  Racional  cone- 
xera.  Idcirco,  perlectis  ipsis  Capitulis  et  contentis  in  eisdem  plenarie  intel- 
lectis,  Tenore  presentis  publici  instrumenti  firmiter  valituri,  eadem  Capi- 
tula et  contenta  in  ipsis,  quatenus  nos  tangunt,  laudamus  approbamus 
ratificamus  ac  etiam  confirmamus,  promittentes  bona  lllde  Regia  et  juran- 
tes  per  dominum  deum  e  eius  sancta  .iiij.  *""  evangelia  corporalitcr  a  nobis 
tacta,  preinserta  Capitula  et  omnia  in  ea  specificata  et  expressata,  juxta  res- 
ponsiones  ad  eaque  per  nos  factas,  et  quatenus  nos  tangunt  ut  predicitur, 
attendere  et  complere  et  non  contrafacere  vel  venire  jurealiquo  sive  causa. 
Mandamus  itaque  gubernatori  nostro  generali.  eiusque  vicesgerentibus,  ce- 


344  Joaquim  Botet  y  Sisó 

íerisque  officialibus  nostris  vel  eorum  locatenentibus,  presentibus  et  futuris, 
quatenus  premissa  omnia  et  singula  rata  grata  et  firma  semper  habeant 
tencant  et  observent,  tenerique  et  observari  faciant,  et  non  contraveniant 
seu  aliquem  contravenire  permittant  aliqua  racione.  Et  ego  dictus  Petrus 
blan,  necnon  ego  Raymundus  de  Perillionibus,  miles  de  consilio  et  armo- 
rum  uxerius  dicti  domini  Regis,  procurator  et  nomine  procuratorio  Johan- 
nis  pluerii  in  dictis  Capitulis  nominati,  prout  de  mea  procuracione  cons- 
tat in  quodam  publico  instrumento  acto  in  Montealbo  prima  die  Novem- 
bris  anno  subscripto  in  posse  secretarii  et  notarii  subscripti,  habens  ad 
subscripta  agenda  plenam  et  liberam  potestatem,  recipientes  a  vobis  dicto 
domino  Rege  arrendamentum  predictum,  et  dicta  Capitula  juxta  respon- 
siones  per  vos  eidem  ffactas  acceptantes  cum  humili  reverencia,  promitti- 
mus  vobis  dicto  domino  Regi,  videlicet  ego  dictus  P.  blan  nomine  propio 
et  ego  dictus  R.  nomine  quo  supra,  et  bonaffide  convenimus  in  manu  et 
posse  notarii  subscripti  tamquam  publice  persone,  nomine  nostro  et  om- 
nium  aliorum  quòrum  interest  legitime  stipulantis  paciscentis  et  recipien- 
tis,  ac  etiam  sponte  juramus  per  dominum  deum  et  ejus  sancta  quatuor 
evangelia  corporaliter  per  nos  tacta,  premissa  omnia  et  singula  in  ipsis  ca- 
pitulis contenta,  quatenus  me  dictum  P.  blan  nomine  propio  et  me  dictum 
R.  nomine  procuratorio  tangunt,  attendere  et  complere  et  contra  ea  non 
facere  vel  venire  jure  aliquo  seu  etiam  racione:  Obligantes  pro  predictis 
omnibus  et  singulis  attendendis  firmiter  et  complendis,  uterque  nostrum 
in  solidum,  videlicet  ego  dictus  P.  blan  omnia  bona  mea,  et  ego  dictus 
Raymundus  de  perillionibus  nomine  procuratorio  predicto  omnia  bona 
dicti  Johannis  pluerii,  vbique  habita  e  habenda,  Renunciantes  quantum  ad 
hec  quibus  supra  nom  i  ni  bus,  beneficiïs  novarum  constitucionum  et  dividen- 
darum  actionum  et  epistole  divi  adriani  et  consuetudinibus  barchinone  et 
perpiniani  vel  alterius  loci  loquentibus  in  favorem  duorum  vel  plu- 
rium  debitorum  in  solidum  se  obligancium,  et  omni  alii  juri  racioni  et 
consuetudini  repugnantibus  seu  premissis  adverssantibus  ullomodo.  In 
cuius  rei  testimonium,  presens  instrumentum  publicum  nos  dictus  Rex 
fieri  et  sigillo  nostro  pendenti  jussimus  comuniri.  Quod  est  actum,  quo  ad 
firmam  dicti  domini  Regis  et  dicti  Petri  blan,  in  Civitate  Barchinona,  prima 
die  octobris,  et  quo  ad  firmam  dicti  Raymundi  de  Perillionibus  quo  supra 
nomine,  in  villa  Montisalbi,  .xij.  die  novembris  Anno  a  nativitate  domini 
.M.  cec.  septuagesimo,  Regnique  nostri  dicti  Regis  Tricesimo  quinto.  — 
Signum  ^  Petri  dei  gratia  Regis  Aragonum  etc.  Qui  hec  laudamus,  firma- 
mus  concedimus  et  juramus  —  sig^num   Petri   blan    predicti   qui   hec 


Les  Monedes  Catalanes  3jS 

laudo  firmo  concedo  et  juro  — sii^í^  num  Rnyniundi  de  pcrillionibus  prc- 
dicti  qui  hec  quo  supra  nomine  laudo  liriiio  concedo  et  juro. 

Testes  sunt  ctc. 

Signum  mei.  bn.  michelis  dicti  domini  Regis  secrctarii,  ciusquc  autori- 
tate  notarii  publici  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1231,  f.  56  y  següents. 
Inédil. 


XXXVI 

(Volum  II,  plana  143). 


28  Agost  13O7. 


Contracte  de  D.  Pere  III  ah  Pere  Sala,  pera  la   encunyaciú  a 
Çaragoça  de  moneda  castellana. 

In  xristi  nomine  amen.  Nos  Petrus  dei  gràcia  Rex  Aragonum  etc.  Atten- 
dentcs  ob  varios  et  diversos  ac  innumerabiles  sumptus  quos,  tam  ob  gue- 
rras  quas  nos  cum  nonnullis  noslris  inimicis  habemus  et  àlias,  subire, 
opportet  nos  perquirere  vias  et  modos  unde  peccuniam  habeamus,  Cogita- 
verimusque,  quod  ita  levius  etabsque  nostrarum  gencium  dampno,ipsam 
non  possemus  habere  peccuniam.  quam  per  modum  in  Capitulis  inferius 
insertis  contentum  seu  etiam  declaratum  :  propterea  promittimus  et  con- 
venimus  vobis  fideli  monetario  nostro  Petro  Sala,  ac  juramus  ad  deum  et 
ejus  sancta  quatuor  evangelia  corporaliter  a  nobis  tacta  et  ad  beatam  virgi- 
nem  matrem  domini  nostri  Jhesu  xristi.  in  posse  notarii  inferius  scripti.  te- 
nere  et  observaré  vobis  omnia  et  singula  in  ipsis  Capitulis  specificata  et 
declarata,  sub  obligacione  omnium  bonorum  nostrorum,  quòrum  capitu- 
lorum  tenores  in  hunc  modum  secuntur.  En  nom  de  Deu  sia  Amen.  Capi- 
tols  fets  e  íermats  per  lo  senyor  Rey  en  P.  per  la  gràcia  de  deu  Re\' 
darago,  de  la  una  part,  e  en  P.  Sala  feel  moneder  e  natural  seu  de  la  Ciu- 
tat de  barchinona,  de  laltra,  sobre  la  moneda  dargent  ques  deu  batre  en 
Çaragoça.  Primerament,  vol  e  mana  lo  senyor  Rey  al  dit  P.  Sala.  que  baté 
e  face  batre  moneda  dargent  Castellana,  per  tal  forma  que  contraface  mo- 
neda Castellana  dargent.  ço  es  Reyals  del  Rey  don  Pedró  o  del  Rey  don 
Enrich,  segons  que  mils  conegué,  ques  deguen  fer  daytal  e  de  tambona  lev 
e  taylla  com  son  los  que  bat  lo  Rey  don  Pedró,  o  ha  batuts  lo  Rey  don  En- 
rich, 0  batrà  sies  cas  que  torn  ésser  Rey  :  c  aço  fem  per  alguna  necessitat 

Institut  d'Esludis  Catalans.  44 


346  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

que  havem  aades  de  moneda,  a  la  qual  no  podem  provehir  sens  conscièn- 
cia (?)  per  nulla  manera  també  com  per  aquesta,  com  per  tal  manera  no 
entenem  affer  tort  ne  injuria  al  poble  ne  als  mercaders,  pus  la  ley  e  la 
forma  es  tota  una,  ne  entenem  affer  als  dits  Reys  com  ells  nos  sien 
tenguts  de  mes  avant,  que  no  poriem  cobrar  per  tal  manera.  ítem,  vol  e 
mana  lo  senyor  Rey,  que  la  dita  moneda  se  baté  en  la  sua  Aljaffaria  de  Ça- 
ragoça,  en  aquella  part  on  mils  sia  veyares  al  dit  P.  Sala  ques  degué  obrar 
pus  profitosament  e  mes  secreta.  ítem  vol  e  mana  lo  senyor  Rey,  que  lo  feel 
de  consell  seu  Domingo  lopez  sarnes,  cavaller  Merino  de  Çaragoça,  sie 
veedor  per  ell  en  la  dita  obra,  en  tal  manera  que  face  .j.  libre  aytal  com 
aquell  que  farà  lo  dit  P.  Sala,  en  lo  qual  libre  sie  contengut  lo  feyt  de  la 
veritat,  ço  es  saber  tots  quants  marchs  dargent  se  obraran  en  la  dita  obra, 
e  que  face  sagrament  e  homenatge  al  senyor  Rey  de  tenir  secretes  totes  les 
dites  coses  e  sengles  contengudes  en  aquests  Capítols,  e  ques  haye  lealment 
en  la  dita  comissió  feyta  a  ell  per  lo  senyor  Rey.  ítem  vol  e  mana  lo  senyor 
Rey,  que  lo  dit  Merino  sie  tengut  de  guardar  e  destoyar  los  motles  tots  ves- 
pres e  tota  hora  que  no  obraran,  e  com  obraran  que  aquell  hi  sia  o  altra 
bona  persona  digna  de  fe  en  loch  seu.  ítem  vol  e  mana  lo  senyor  Rey,  que 
lo  dit  Merino  no  sentramete  del  dit  P.  Sala  ne  de  negu  qui  ab  ell  sia  en  la 
dita  obra,  sinó  en  les  coses  qui  particularment  damunt  son  nomenades, 
ítem,  com  lo  compte  sie  fet  entre  lo  senyor  Rey  el  dit  P.  Sala  deço  quis 
pot  guanyar  justament  en  la  dita  obra,  levades  totes  messions  el  guany 
dels  mercaders,  vol  lo  senyor  Rey  quel  dit  P.  Sala  li  sie  tengut  de  do- 
nar per  cascun  march  dargent  quis  obrarà  en  la  dita  obra  .vj.  sols.  bar- 
chinoneses.  ítem,  quel  dit  P.  Sala  face  sagrament  e  homenatge  al  senyor 
Rey  que  be  e  lealment  se  haurà  en  totes  les  dites  coses,  e  tots  aquells  qui 
en  la  dita  obra  seran  ne  entrevendran  ab  lo  dit  P.  Sala  layen  affer  al  dit 
P.  Sala  en  nom  del  senyor  Rey  que  be  e  lealment  se  hauran  en  la  dita 
obra.  Primerament  demane  lo  dit  P.  Sala  al  senyor  Rey,  que  prometé  sobre 
la  sua  bona  fe  Reyal,  e  jur  sobre  deu  e  los  sants  evangelis  corporalment  per 
ell  tocats,  que  guart  de  dan  e  de  dampnatge  lo  dit  P.  Sala  e  ço  del  seu  e 
tots  aquells  qui  ab  ell  en  la  dita  obra  seran,  e  quels  defena  contra  tots  ofii- 
cials  del  seu  Regne  qui  ara  son  ne  daqui  avant  seran  e  contra  totes  perso- 
nes, qui  dan  ne  dampnatge  los  pogués  dar  per  la  dita  raho,  e  daço  demana 
carta  publica  en  la  qual  ferm  lo  senyor  Rey  e  lo  senyor  Duch,  e  face  lo 
senyor  Rey  que  la  senyora  Reyna  el  senyor  Duch  que  prometen  de  no  dir 
a  neguna  persona.  ítem,  quel  senyor  Rey,  sobre  semblant  fe  e  sagrament, 
prometa  que  neguna  mutació  ni  novelletat  no  farà  en  la  dita  obra  sens  que 


Les  Monedes  Catalanes  347 

lo  dit  P.  Sala  ne  sie  appellat  abans:  E  si  lo  Tresorer  seu,  ne  algú  dels  altres 
oíTicialsseus,  ne  algú  de  la  seca  de  perpenya  ne  de  part  delia,  deyen  ne  iik^- 
vien  qüestió  neguna  ni  demanda  ni  paraules  similitudinaries  de  dar  profit 
al  senyor  Rey,  quel  senyor  Rey  nois  escolt  per  manera  de  res  ennovar  en 
la  dita  obra,  fins  que  lo  dit  P.  Sala  sie  appellat  e  comparegut  davant  la  pre- 
sencia del  senyor  Rey  :  ne  consentis  que  en  absència  del  dit  P.  Sala  fos  feta 
aell  neguna  desonor,  ne  dat  algun  dampnatge  a  ell  ni  aaigu  qui  ab  ell  sia 
en  la  dita  obra,  e  aço  per  espayg  de  tres  anys  quel  senyor  Rey  tenra  aquest 
batiment  de  moneda,  e  nou  mudarà  neu  farà  mudar,  e  daço  face  sagra- 
ment adéu  e  als  sants  evangelis  corporalment  per  ell  tocats,  e  prometa  en 
sa  bona  fe  Reyal  e  per  madona  sancta  Maria  de  fermar  totes  les  coses  al  dit 
temps.  ítem,  en  virtut  de  la  dita  fe  e  sagrament,  quel  senyor  Rey  no  con- 
sente  que  Tresorer,  ne  algú  del  seu  offici  de  la  Tresoreria,  hayen  a  veure  nes 
hayen  entrametre  de  la  dita  obra,  ne  lo  dit  P.  Sala  no  sie  tengut  de  respon- 
dre a  ells  de  res,  ne  per  nuU  temps  qüestió  ne  demanda  per  Tresorer  ne  per 
altri  al  dit  P.  Sala  ne  a  sos  bens  no  pusque  ésser  feyta  per  la  dita  obra  del 
dret  quen  pervendra  al  senyor  Rey,  segons  ques  apparra  per  los  libres 
axi  den  P.  Sala  com  del  Merino,  ço  es  lo  .vj.  sol.  per  march,  quel  dit 
P.  Sala  no  sie  tengut  de  donar  aquells  sinó  al  senyor  Rey  personalment  o 
a  aquell  a  qui  ell  manarà  per  letra  scrita  de  sa  ma.  Ítem,  que  lo  dit  P.  Sala 
no  sie  tengut  de  retre  compte  daquesta  obra  a  Mestre  Racional,  ne  altri 
per  ell  que  del  offici  sia  o  a  negun  altre  official  del  seu  Regne,  sinó  tantso- 
lament  al  senyor  Rey,  ab  virtut  e  creença  del  libre  lo  qual  haurà  fet  lo 
Merino,  qui  es  continuadament  veedor  en  la  dita  obra  per  lo  senyor  Rey. 
ítem,  que  lo  dit  P.  Sala,  per  servey  deia  dita  obra,  tota  vegada  que  hagués 
necessitat  de  moneders,  de  licencia  del  senyor  Rey  pusque  crear  novellament 
moneders  aytants  com  per  la  dita  obra  ne  hagués  necessari  tro  en  nombre 
de  .XX.  moneders,  per  tal  que  la  dita  obra  se  face  pus  secretament,  e  que 
daço  lo  senyor  Rey  li  façe  carta  apartada,  en  la  qual  haye  manament  a  tots 
e  sengles  officials  del  seu  Regne  que  no  sayen  entrametre  daquests  mone- 
ders ne  de  lurs  companyes,  abans  salegren  de  tot  privilegi  que  los  altres 
moneders  del  Regne  se  poden  alegrar,  mentre  sien  en  la  dita  obra  ab  lo  dit 
P.  Sala  en  servey  del  senyor  Rey.  ítem  vol  lo  senyor  Rey,  que  per  haver 
mellor  ley  en  la  obra  ques  farà  e  que  daço  sie  mils  cert,  que  haya  assaya- 
dor  en  la  dita  obra,  qui  tots  los  assays  faça  de  tot  quant  argent  si  obrarà,  e 
que  aquest  sia  en  Johan  de  la  sseda,  e  en  absensia  sua,  aquell  que  al  se- 
nyor Rey  plaurà,  e  que  daço  hayen  cartes  cascuns  en  les  quals  sien  con- 
tenguts  los  salaris  de  cascuns.  ítem,  ordona  lo  senyor  Rey  de  consentiment 


348  Joaquim  Botet  y  Sisó 

del  dit  P.  Sala,  que  en  la  Aljaffaria,  en  aquell  loch  on  pus  secretament  puxa 
estar,  sia  mesa  una  caxa  en  la  qual  haie  dues  claus,  e  la  una  tenga  lo  dit 
Merino,  laltra  lo  dit  P.  Sala,  en  la  qual  sie  mes  lo  guany,  o  la  part  per- 
tanyent al  senyor  Rey,  ço  es  lo  .vj.  sol.,  e  que  non  puxa  ésser  tret  res, 
sinó  de  tres  en  tres  meses,  e  lavors  de  manament  spres  del  senyor  Rey  fet 
ab  letra  scrita  de  sa  ma.  De  totes  aquestes  coses  e  sengles  demana  lo  dit 
P.  Sala  que  sien  feytes  cartas  publiques  e  totes  altres  provisions  que  sien 
necessàries  en  la  dita  obra,  e  sien  fermades  e  signades  de  la  ma  del  senyor 
Rey  e  del  senyor  Duch,  axi  com  damunt  es  dit.  Et  versa  vice,  Ego  Petrus 
Sala  predictus,  cupiens  in  quantum  mea  se  extendit  possibilitas  vobis 
dicto  domino  Regi  serviré  et  in  omnibus  complacere,  pro  predictis  omni- 
bus  et  singulis  in  ipsis  capitulis  contentis  et  declaratis,  quantum  me  tan- 
gunt,  facio  vobis  domino  Regi  predicto  sacramentum  et  homagium  ore  et 
manibus  comendatum  ad  fòrum  Aragonum  et  consuetudinem  Cathalonie, 
prout  in  casibus  similibus  vel  aliis  sunt  fieri  assueta,  sub  quòrum  virtute 
et  religione  promitto  predicta  attendere  et  complere  ut  superius  sunt  ex- 
pressa et  sub  mee  persone  et  bonorum  omnium  obligacione  speciali.  Et 
pari  modo,  ego  Dominicus  luppi  sarnes,  Merinus  Cesarauguste,  in  quantum 
me  tangere  videntur,  facio  vobis  dicto  domini  Regi  sacramentum  et  ho- 
magium ore  et  manibus  comendatum  ad  fòrum  Aragonum  et  consuetudi- 
nem Cathalonie,  prout  in  similibus  fieri  sunt  assueta,  Et  ea  promitto  tenere 
et  observaré  sub  persone  mee  et  bonorum  omnium  obligacione.  Que  fue- 
runt  acta  et  firmata  in  Aljaffaria  Cesarauguste,  tam  per  dictum  dominum 
Regem  quam  per  supradictos  Petrum  Sala  et  Merinum,  die  sabbati  .xxviij. 
Augvsti  anno  a  nativitate  domini  .m.  .cec.  .Ix.  septimo,  Regnique  nostri 
dicti  Regis  .XXX.  secundo.  —  Rex  Petrus. 

Signum  ^  Petri  dei  gràcia  Regis  Aragonum  et  etc,  qui  predicta  conce- 
dimus,  laudamus,  firmamus  et  juramus,  et  ad  maiorem  corroboracionem 
predictorum,  huic  instrumento  sigillum  nostrum  apponi  jussimus  in- 
pendenti. 

Signum  ^Johannes. 

Signa  ^  Petri  Sala  et  Dominici  luppi  sarnes  Merini  predictorum,  qui  hec 
concedimus,  firmamus  et  juramus. 

Testes  etc. 

Sig  ^  num  Michaelis  de  bordello,  dicti  domini  Regis  scriptoris  et  ejus 
auctoritate  notarii  publici  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1293,  f.  i5i  v.  y  següents. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes 


X  X  X  X'  1 1 

(Volum  II,  plana  i44)• 


340 


10  Agost  i3'"><j. 


Pari  que  corresponia  al  Rey  en  lo  benefici  resiillanl  de  la 
encunyació  de  moneda  casiellana. 

Nos  en  P.  etc.  Per  tenor  de  la  present,  confessam  e  atorgam  a  vos  feel  de 
casa  nostra  en  Johan  Pluer,  lo  qual  havem  deputat  en  Maestre  e  regidor 
de  la  moneda  Castellana  dargent,  que  jassia  que  segons  una  altra  carta,  feta 
en  lo  present  dia  de  huy,  vos  nos  deiats  respondre  del  guany  deius  scrit, 
qui  deu  pervenir  e  exir  de  la  dita  moneda,  de  la  qual  se  fa  distinció  en  .iij. 
maneres:  Es  a  saber,  quey  ha  moneda  Castellana  de  .j.  morabati,  qui  es  a 
lev  de  .j.  diner  e  .v.  grans  e  de  talla  de  ix  sol.  .viij.  lo  march.  de  la  qual 
deuen  exir  de  guany  .diiij.  morabatins  per  cascun  march  dargent  de  ley 
de  .Xj.  diners  .xij.  grans.  ítem  hi  ha  moneda  de  .iij.  morabatins,  qui  es  a 
ley  de  .ij.  diners  .xvj.  grans  e  de  talla  de  .vj.  ss.  lo  march,  de  la  qual  deuen 
exir  de  guany  per  cascun  march  dargent  de  la  dita  ley  de  .xj.  diners  .xij. 
grans  .ccccij.  morabatins  e  mig.  ítem  hi  ha  moneda  de  .iiij.  morabatins. 
qui  es  a  ley  de  .ij.  diners  .xx.  grans,  e  de  talla  .iiij.  ss.  .ij.  diners  en  lo 
march,  de  la  qual  deuen  exir  de  guany  per  cascun  march  dargent  de  la 
dita  ley  de  .xj.  diners  .xij.  grans  .cccxxxvij.  morabatins.  De  tot  lo  qual 
guany,  segons  la  dita  carta  e  los  capítols  en  aquella  contenguts,  vos  devets 
a  nos  respondre  entegrament  e  complida.  Emperò  es  ver  que  tot  lo  guany 
que  pot  exir  de  la  dita  moneda  es  aquell  que  en  la  dita  carta  e  en  la  pre- 
sent es  contengut,  segons  lo  compte  quen  es  estat  fet  en  presencia  nostra, 
axi  menudament  e  estreta  com  fer  se  pot;  En  lo  qual  afer  han  cabut  per- 
sones en  aço  expertes.  E  car  no  seria  cosa  covinent  ne  raonable  que  tot  lo 
lo  dit  guany  se  applicas  a  nos,  E  que  a  vos  e  als  altres  qui  en  aço  treballa- 
ran res  non  romangués.  Per  ço  volem  ens  plau  e  per  la  present  vos  otor- 
gam,  com  axi  sia  avengut  entre  nos  e  vos,  que  de  tot  lo  dit  guany  sien  fetes 
.x.  parts,  de  les  quals  ne  romanguen  a  nos  quities  de  totes  messions  e  des- 
peses les  .vij.  parts,  e  a  vos  les  .iij.  per  salari  treball  e  indústria  de  vos  e 
dels  altres  qui  en  alio  treballaran.  E  es  axi  que  de  la  dita  primera  moneda 
de  la  qual  ixen  .diiij.  morabatins,  item  de  la  segona  de  la  qual  ixen  de 
guany  .ccccij.  morabatins  e  mig,  fetes  .x.  parts,  romanen  a  nos  les  .vij.  qui 


gSo  Joaquim  Botet  y  Sisó 

son  .cccxvj.  morabatins  e  mig.  ítem  de  la  tercera  moneda  de  la  qual  ixen 
de  guany  cccxxxvij.  morabatins,  fetes  .x.  parts,  romanen  a  nos  quitis  per 
les  .vij.  parts  .ccxxxvj.  morabatins  e  mig,  de  les  quals  .vij.  parts  de  cas- 
cuna  de  les  dites  .iij.  maneres  de  moneda  devets  e  sots  tengut  de  respondre 
a  nos  o  qui  nos  volrem  quitiament  e  sens  tota  messio,  les  altres  parts  ro- 
manents  a  vos,  axi  com  es  dit  per  vostra  indústria  e  treball.  E  vos  complint 
a  nos  ço  que  aci  es  contengut  volem  que  a  mes  avant  no  siats  tengut  per  rao 
de  la  dita  altra  carta,  per  la  qual  sots  obligat  a  nos  respondre  de  tot  lo  dit 
guany.  En  testimoni  de  la  qual  cosa,  manam  fer  la  present  carta  ab  nostre 
segell  pendent  segellada.  Dada  en  Valencià  a  .x.  dies  dagost  En  lany  de  la 
nativitat  de  nostre  senyor  .m.ccc.Ixix,  E  del  nostre  Regne  .xxx.iiij.  —  Rex 
Petrus. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1293,  f.  233. 
Inèdit. 


XXXVIII 

(Volum  II,  plana  164). 

1 5  Octubre  1392. 

Carta  de  D.  Joan  I  als  consellers  y  prohoms  del  castell  de  Càller, 
sobre  la  encunyació  allí  d'Alfonsins  menuts. 

Prohomens;  sapiats  que  nos,  Attesa  la  gran  necessitat  qui  es  de  moneda 
menuda  en  aquex  Castell,  de  ques  poria  seguir  gran  affany  e  dapnatge  a  la 
multitut  de  la  gent  darmese  de  peu  qui  ab  nos  deu  volent  deuen  passar 
en  aquexa  illa,  hauem  deliberat  que  en  la  secha  de  Càller  puxen  ésser  obrats 
.M.  marchs  de  moneda  de  alfonsins  menuts  a  la  ley  Emperò  ja  ordonada, 
tocant  solament  a  la  talla,  coes  que  sia  a  .xxx.  sols  lo  march  de  barchi- 
nona,  e  aço  per  tal  que  quant  a  deu  placia  nos  siam  en  la  illa  ab  la  gran 
multitut  de  gent  darmes  e  de  peu,  la  dita  gent  tropien  e  pugen  hauer  mo- 
neda menuda  ab  la  qual  pugen  comprar  aqueles  coses  qui  necessàries  e 
mester  hauran,  com  en  altra  manera  sen  poria  seguir  gran  schàndill  e  dap- 
natge a  la  nostra  Cort.  Per  queus  dehim  manam  e  pregam  que  per  honor 
e  sguart  nostre,  donant  complacencia  a  nostre  voler,  en  lo  dit  fet  nos  vullats 
dar  destorp  ni  fer  contrast.  Car  jatsia  que  per  privilegi  e  libertat  daquex 
Regne  no  sia  a  vosaltres  permès  en  aço  contrastar,  ni  nos  siam  per  los  dits 
priuilegis  strets  demenar  vostra  complacencia,  però  haut  sguart  als  grans 


Les  Monedes  Catalanes  331 

e  solepnes  seruevs  fealtal  c  naturalesa  que  en  sostenir  c  defendre  aquex 
Castell  a  nos  e  a  nostres  predecessors  liauets  tots  temps  hauda,  ab  trebalse 
perills  molts  grans  de  vostra  pròpia  sustancia  aquex  castell  conservat,  uo- 
lem,  e  hauem  ordonat  que  la  dita  moneda,  vostra  complaccncia  migançant, 
sia  batuda,  no  periudicant  emperò  franqueses  priuilegis  libertats  inmuni- 
tats  si  algunes  ne  hauets  a  les  dites  coses  contrastants,  com  en  aquelles  no 
entenem  ne  volem  tocar  en  alguna  manera.  Certificant  vos  que  daço  a  nos 
farets  asenyalat  seruey,  lo  qual  vos  grahirem  molt,  e  de  que  en  son  temps  e 
loch  no  estreyerets  fer  vos  gràcies  íauors  e  honors.  Dada  en  Tarragona  a 
.XV.  dies  de  Octubre  del  Any  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  .m.cccxcij. 
sots  nostre  segell  secret.  Rex  johannes.  —  Dominus  Rex  mandavit  mihi  Jo- 
hanni  deTudela. — Dirigitur  Consiliariis  et  probis  hominibus  Castri  Calleri. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1963,  f.  161  r. 
Iiiéuií. 


XXXIX 

(Volum  II,  plana  167) 

4  Març  1387. 

Orde  de  D.  Joan  1  als  mestres  de  seca,  de  posar  lo  seu  nom  en  les 
monedes,  y  senyal  que  cada  seca  havia  de  posar  en  los  florins. 

En  Johan  etc.  Als  faels  nostres  lo  maestra  de  la  secca  de  la  moneda  ques 
bat  en  la  vila  de  perpenya,  Guardes  e  Tallador  daquella,  e  altres  qualsevol 
persones  a  les  quals  les  coses  deiusscrites  se  pertanguen,  salut  e  gràcia.  Com 
per  raho  de  la  assumpció  de  la  nostra  Reyal  dignitat  e  nouell  nostre  regi- 
ment, se  convenga  en  les  monedes  daur  e  dargent  empremtar  lo  nostre 
nom,  e  en  los  florins  lo  senyal  de  la  rosa  aytal  ^  mudar  volem:  per  tant 
a  vosaltres  Manam  que  en  los  florins  e  altra  moneda  que  aqui  acostumat 
hauets  batre,  lo  nostre  nom  empremptets,  ço  es  saber,  lla  on  havia  p'  quey 
posets  e  mudets  lo.,  E  lla  on  era  lo  senyal  de  la  rosa,  mudets  e  posets  aquest 
senyal  de  Elm  ^  :  E  obrets  aquella  daquiauant  ab  tota  diligència  segons 
que  en  lo  temps  passat  be  hauets  acostumat  de  fer.,  no  mudant  però  lo  pes 
ne  la  ley,  ans  aquella  en  tot  cas  del  mon  sia  ben  guardada.  Dada  en  Bar- 
chinona  a  .iiij.  dies  de  març  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  senyor 
.m.ccc.lxxxvij.  —  Franciscus  ça  costa. — Ja' fferrarii.  mandato  domini  Re- 
gís fecit  per  Thes.*" 


352  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Similis  littera  fuit  missa  Magistro  secce  et  aliis  officialibus  monete  que  cu- 
ditur  in  Civitate  barchinone,  hoc  adjecto,  quod  illic  ubi  solebat  poniaytal 
senyal  de  la  rosa  «^  ,  in  dicta  secca  barchinone  vuit  et  ordinat  dominus 
Rexquod  ponatur  aquest  senyal  de  la  creu  X.Item  Magistro  secce  et  aliis 
ut  supra,  que  cuditur  in  Civitate  Valencie,  quod  ubi  poni  fuit  assuetum 
^   ponatur  aquest  senyal  de  la  corona  '^^ . 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  1971,  f.  5i  v.  y  52. 
Inèdit. 


XL 

(Volum  II,  plana  168). 

i5  Abril  1388. 
Ordinacions  pera  la  encunyació  de  florins. 

En  Johan,  per  la  gràcia  de  deu  Rey,  etc.  Als  íeels  nostres  los  Maestres 
scrivans  reyals  e  guardes  de  les  seques  nostres  on  son  acostumats  de  batre 
florins  Darago,  salut  e  gràcia.  Com  nos  novellament  haiam  fetes  certes  ordi- 
nacions en  e  sobre  la  pratica  que  devets  tenir  en  lo  obratge  e  batiment  que 
daqui  avant  farets  en  les  dites  seques  de  la  moneda  dels  dits  florins,  segons 
que  en  los  capítols  dejus  inserts  pus  largament  veurets  ésser  contengut, 
Perço  a  vos  e  a  cascun  de  vos  dehim  e  manam,  que  les  dites  ordinacions 
servets  a  la  letra,  la  tenor  dels  quals  capítols  es  segons  ques  segueix.  En 
nom  de  nostre  senyor  Deu,  lo  senyor  Rey,  per  be  de  la  sua  cort  e  de  la  cosa 
publica,  ordona  e  mana  que  de  present  e  daçiavant  en  les  seques  de  la  sua 
senyoria  en  les  quals  son  acostumats  de  batre  florins  darago,  sien  batuts 
florins  Darago  a  ley  de  .xviij.  quirats  dor  fi  ede  .Ixviij.  de  talla  en  lo  march 
de  pes  perpinya,  segons  e  per  la  forma  que  fo  ordonat  en  la  cort  ques  cele- 
bra en  la  ciutat  de  Tortosa  en  lany  de  nostre  senyor  .m.ccc.lxv.  Ordona  e 
mana  mes  lo  dit  senyor  Rey,  que  sien  de  present  e  daçiavant  obrats  e  ba- 
tuts florins  darago  que  sien  a  ley  que  son  los  florins  de  florença  e  de  talla 
de  .Ixxxx.  florins  .ij.  terces  de  flori  el  march  de  pes  de  perpenya.  Es  in- 
tenció del  dit  senyor  quels  prop  dits  florins  que  seran  a  ley  de  flori  de  flo- 
rença, no  sien  aforats,  ans  sie  en  facultat  dels  sotmeses  del  dit  senyor  ede 
qualsevol  altres  persones  de  pendre  e  reebre  aquells  florins  a  aquell  for  e 
raho  de  ques  poran  convenir  ab  les  persones  quels  metran  els  volran  me- 
tre en  pagament  daço  que  hauran  a  pagar.  ítem,  quels  dits  florins  que  se- 


Les  Monedes  Catalanes  353 

ran  a  ley  de  flori  de  florença,  sien  tallats  justament,  cascuna  peça  de  sem- 
blant e  egual  pes  la  una  que  serà  laltra,  per  tal  que  tota  frau  de  diminuir 
aquells  sie  tolta  e  esquivada,  e  aço  a  coneguda  de  les  guardes.  ítem,  que  en 
los  florins  de  ley  de  .xviij.  quirats  dor  fi  e  de  .Ixviij.  de  talla  el  march  de 
pes  de  perpenya,  los  quals  se  obraran  en  la  secha  de  barchinona,  sie  de  la 
una  part  empremptada  la  figura  de  sent  Johan  babtista,  ab  les  letres  se- 
güents: Sanctus  Johannis  babtista,  e  dessus  la  ma  dreta  de  la  dita  figura  sia 
emprentada  una  creu  semblant^:  e  en  laltra  part  del  dit  flori  sie  em- 
premptada una  flor  de  liri,  e  les  letres  que  seran  en  gir  del  flori  sien  les  se- 
güents: Aragonum  Rex  Johannes.  E  en  los  florins  que  seran  de  ley  de  flori 
de  florença,  los  quals  se  obraran  en  la  dita  seca  de  barchinona,  sien  em- 
premptades  semblant  figura  de  sent  Johan  ab  semblants  letres  de  la  una 
part,  e  de  laltra  part  semblant  flor  e  letres  ques  conte  en  lo  prop  dit  capí- 
tol que  sien  empremptades  en  los  florins  que  seran  a  ley  de  .xviij.  quirats, 
emperò  quel  senyal  de  la  creu  que  serà  empremptada  dessus  la  ma  de  la 
figura  de  sent  Johan  en  lo  dit  flori  de  ley  de  flori  de  florença  sie  semblant)^  . 
ítem,  que  en  les  compres  dels  ors  o  reebi  ment  d  aquells,  e  en  tots  los  actes  e 
procehiments  ques  faran  en  les  dites  secces,  sie  e  dege  ésser  present  lo  scri- 
va  reyal,  e  que  Is  mestres  de  les  dites  seques,  en  absència  del  dit  scriva  reyal, 
no  puxen  ni  degen  en  res  procehir  en  acte  algun  daquelles  dites  seques 
sens  lo  dit  scriva,  e  si  ho  fan  que  nois  sie  dada  fe.  ítem,  que  les  guardes  de 
les  diies  seques  sien  presents  com  los  maestres  alleyaran,  e  axi  matex  en 
tots  altres  procehiments  ques  faran  en  les  dites  seques  als  quals  les  dites 
guardes  haien  acustumat  de  entrevenir  e  sien  neccessaries  de  ésser  presents, 
e  quels  Maestres  en  absència  de  les  dites  guardes  no  proceesquen  en  algun 
dels  dits  actes:  E  si  ho  fan,  que  nois  sie  dada  fe  en  aquell  acte.  E  axi  mateix 
los  dits  Maestres  e  los  scrivans  reyals  sien  tenguts  e  degen  dar  clara  e  ver- 
dadera  informació  a  les  dites  guardes  de  les  leys  e  or  fi  a  que  seran  e  ten- 
dran  los  ors  que  alleyaran,  e  aximatex  certificarlos  quines  tares  hauran 
preses  e  quins  e  quals  avantatges  hauran  dats,  e  aço  a  fi  quels  alleyaments 
ques  faran,  axi  dels  florins  de  ley  de  .xviij.  quirats  dor  fi  el  march  com 
dels  florins  a  ley  de  flori  de  florença,  sien  fets  justament.  ítem,  quels  Maes- 
tres de  qualsevulla  de  les  dites  seques  no  delliuren  los  florins  de  ley  de 
.xviij.  quirats,  ne  los  florins  de  ley  de  flori  de  florença,  tro  sien  licenciats  de 
deliurar  per  les  Guardes  de  cascuna  de  les  dites  seques.  ítem,  que  les  dites 
Guardes,  ans  que  donen  licencia  de  deliurar  los  dits  florins,  ab  sobirana  di- 
ligència regoneguen  quels  dits  florins  sien  cascun  a  la  talla  e  a  la  ley  a 
que  deuen  ésser  tallats  e  alleyats,  tinent  aytal   pratica  quels  dits  florins 

Institut  d'Estudis  Catalans.  45 


354  Joaquim  Botet  y  Sisó 

que  deuen  ésser  obrats  e  alleyats  a  la  dita  lev  de  .xviij.  quirats  dor  fi, 
com  seran  monedats,  ans  quels  deliuren  mesclen  moltes  e  diverses  vega- 
des,   e   après  ne   prenguen    .j.    flori    per    cascuna   deena   de    marchs,    e 
aquells  aytals  florins  per  ells  preses  toquen  e  comproben  les  dites  guar- 
des ab  la  pedra  del  toch  ab  la  toca  reyal  per  lo  dit  senyor  Rey  a  les  dites 
guardes  derrerament  dada,   la  qual   es  senyada  de  un   scudet  reyal:   E 
si  los  dits  florins  seran   jutgats  per  les  dites  guardes  ésser  bastants  a  la 
dita  toqua  de  .j.  quart  de  quirat  mes  o  .j.  quart  de  quirat  menys,  que  la- 
donchs  aquelles  dites  Guardes  donen  licencia  als  dits  Maestres  de  deliurar 
aquells  aytals  florins,  tinent  emperò  los  dits  Maestres  e  Guardes  el  scriva 
reyal  compte  del  Rey  a  la  terra  dels  forts  al  feble  e  dels  feble  als  forts  e  del 
gras  al  magre  e  del  magre  al  gras,  axi  e  per  la  forma  que  en  los  altres  obrat- 
ges  que  de  semblants  florins  es  stat  fet  es  acustumat:  Tenguen,  mes,  esment 
e  sien  diligents  los  dits  Maestres  e  guardes,  que  com  en  les  dites  lurs  seques 
se  seran  obrats  e  deliurats  Mil  marchs  dels  dits  florins,  que  haien  satisffet  lo 
forts  al  feble  e  lo  feble  al  forts  e  lo  gras  al  magre  e  lo  magre  al  gras:  e  que 
si  en  aigu  feblatge  o  forts  0  algú  gras  o  magre  romanen,  que  sien  en  la  de- 
rrera  deliurança  e  en  fort  poch,  per  tal  quel  Rey  ni  la  terra  no  hi  sien  ni 
hi  romanguen  agreviats.  E  après,  los  dits  florins  qui  seran  stats  preses  per 
les  dites  guardes  per  fer  lo  dit  toch,  si  los  florins  dels  quals  seran  stats  pre- 
ses seran  stats  licenciats  per  les  dites  guardes  de  deliurar,  sien  après  quen 
haien  fet  lo  dit  toch  estoiats  per  les  dites  guardes  en  una  bústia  ab  la  scrip- 
tura  per  ells  acustumada  de  scriure  e  metre  en  semblants  bústies,  la  qual 
sia  mesa  en  una  caxa  en  que  haie  dues  tancadures,  de  la  una  de  les  quals 
tenga  la  una  clau  lo  Maestre  e  de  la  altra  altra  clau  les  dites  guardes,  e  sem- 
blant facen  de  tots  los  florins  que  pendran  per  cascuna  deena  de  marchs 
en  cascuna  deliurança:  E  com  sien  obrats  e  delliurats  mil  marchs  dels  dits 
florins,  los  dits  Maestres  e  guardes  de  la  secca  en  les  quals  seran  obrats  e 
deliurats  los  dits  Mil  marchs,  appellats  en  aquest  acte  lo  Maestre  Racional  o 
son  lochtinent  e  lo  batlle  general  del  senyor  Rey,  si  presents  seran  en  lo  loch 
on  se  farà  la  prova  següent  o  si  dins  breus  dies  hi  deuen  ésser,  o  en  presen- 
cia de  .j.  dels  dits  officials,  laltre  absent,  E  del  scriva  reyal  de  la  dita  secca, 
traguen  tots  los  dits  florins,  que  hauran  stoiats  en  les  dites  bústies,  de  la  dita 
caxa,  los  quals  seran  en  nombre  de  .c.  florins,  e  aquells  en  presencia  de  tots 
los  dessus  dits  meten  en  un  cresol  que  sia  mes  al  foch,  e  com  sien  fuses 
quen  sien  fets  .j.,  .ij.  o  .iij.  riells,  e  après  daquells  sien  fetes  planxes  aptes 
per  metre  en  Ciment,  e  après  daquestes  prop  dite']  planxes  sie  pres  pes  de 
.iiij.  onces  :  En  après  sien  per  los  dits  Maestre  e  guardes  de  la  secca  on  se 


Les  Monedes  Catalanes  355 

seran  obrats  o  deliuraís  los  dits  .m.  marchs  dels  dits  florins,  en  presencia 
dels  dessusdits  officials  novellament  fabricada  una  toca  a  lev  de  .xviij.  qui- 
rats dorfi,  sens  meso  menys,  la  qual  encontinent  que  sic  fabricada  sie  t(jr- 
nada  fondre  en  un  cresol,  e  sien  fet  .j.  .ij.  o  .iij.  riells,  e  daquclls  sien  fetes 
planxes  aptes  per  metre  en  Ciment,  e  daquestes  planxes  sie  pres  pes  de  .iiij. 
onzes,  les  quals  sien  senyades  cascuna  dalgun  senyal  per  tal  ques  conega 
que  son  planxes  fetes  de  or  de  toca:  puys,  totes  les  dites  planxes  de  pes  de 
.iiij.  onzes,  procehides  e  fetes  del  or  dels  dessus  dits  florins  preses  per  les 
guardes  per  fer  lo  dit  toch,  e  totes  les  dites  planxes  de  pes  de  .iiij.  onzes 
procehides  e  fetes  del  or  de  la  prop  dita  toca,  sien  meses  egualment  ensemps, 
axi  com  se  pertany,  en  ciment,  tantes  vegades  tro  tota  la  lega  sie  daquelles 
fora:  E  com  tota  la  lega  ne  sie  fora,  sien  tornades  pesar  les  dites  planxes 
procehides  del  or  de  la  toca  per  si  matexes,  e  sia  scrit  lo  pes  que  pesaran 
ladonchs,  e  les  dites  planxes  procehides  del  or  dels  dits  florins  sien  axima- 
tex  pesades  per  si  en  lexes  apart,  e  sie  scrit  lo  pes  que  pesaran:  E  fetes  e  scrits 
los  dits  peses,  ladonchs,  en  presencia  dels  dessus  dits,  les  dites  Guardes  jut- 
gen e  declaren  la  ley  a  que  hauran  trobats  los  dits  florins,  e  los  dits  Maestrcs 
Guardes  e  scriva  reyal  scriven  la  dita  judicacio,  e  prenguen  les  dites  Guardes 
del  riell  del  dit  or  procehit  de  les  dites  planxes  procehides  dels  dits  florins, 
pes  de  .iij.  diners,  pesant  lo  qual  enserren,  segons  en  semblants  actes  es  acus- 
tumat,  e  estogenio  a  memòria  perpetual,  ab  scriptura  que  contengua:  aço  es 
lo  enserrament  de  aytantes  deliurances  fetes  en  la  dita  secca  en  tal  temps  : 
e  de  la  caxa  on  se  estogaran  tengue  lo  Maestre  una  clau  e  les  guardes  altra 
clau.  E  si  los  dits  florins  dels  quals  serà  procehit  lor  de  les  dessusdites  .iiij. 
onzes,  après  aquelles  sien  fora  dels  dits  ciments,  seran  stats  jutgats  per  les 
dites  guardes  ésser  a  son  punt  a  la  ley  de  .xviij.  quirats  dor  fi  el  march  de 
pes  de  perpenya,  daquell  dia  a  avant  que  serà  feta  la  dita  judicacio  la  cort 
no  dege  requerir  ésser  feta  altra  prova  del  obratge  dels  mil  marchs  dels  dits 
florins  los  quals  en  la  dita  forma  seran  stats  examinats  e  provats,  com  ja 
haien  stala  aquell  examen  e  prova  que  star  deuien.  E  lo  Maestre  e  les  guar- 
des de  la  secca  en  la  qual  seran  obrats  e  deliurats  .m.  marchs  dels  dits  flo- 
rins a  ley  de  .xviij.  quirats,  après  sie  finat  tot  ço  ques  pertany  al  obratge 
e  deliurament  daquells,  façen  fer  contrasenyal  en  les  piles  e  trossells  ab 
les  quals  seran  stats  monedats  los  dits  .m  marchs  dels  dits  florins,  e  fet  lo 
dit  contrasenyal,  ladonchs  los  dits  Maestres  e  guardes  facen  monedar  tots 
los  florins  que  daqui  avant  faran  obrar  en  la  dita  secca  ab  les  dites  piles  e 
trossells  en  que  serà  lo  dit  contrasenyal,  tro  a  suma  que  sien  obratsedeliu- 
rats  en  la  dita  secca  altres  .m.  marchs  dels  dits  florins  a  ley  de  .xviij.  qui- 


356  Joaquim  Botet  y  Sisó 

rats.  E  aquesta  pratica  se  continuí  finit  lo  obratge  e  deliurament  de  cascun 
milanar  de  marchs  dels  dits  florins.  Dada  en  barchinona  a  .xv.  dies  dabril 
en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  .m.ccc.lxxx.viij.  —  Franciscus  ça 
costa.  —  Dominus  Rex  mandavit  mihi  bonanato  egidii. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  \gyb,  f.  i  y  2. 
I  nedi  í. 


XLI 

(Volum  II,  plana  171 ). 


10  Novembre  1394. 


Arrendament  de  la  seca  de  Perpinyà,  fet  pel  rey  D.  Joan  I,  pera 
la  enciinyació  en  ella  de  «Timbres  d'or  d'Aragó». 

In  nomine  sancte  et  individue  trinitatis  patris  filis  et  spiritus  sancti,  Amen. 
Pateat  universis,  Quod  nos  Johannes  dei  gràcia  Rex  Aragonum  etc,  Tenore 
presentis  publici  instrumenti  vbique  firmiter  valituri,  de  certa  sciencia 
nostra  vendimus  seu  arrendamus  vobis  fidelibus  nostris  Arnaldo  de  Alo- 
sio  et  Petro  Cardona,  barchinone,  Petro  ferrarii,  solsone,  Bertrando  terrat 
Petro  Andree  et  Petro  taqui  ville  perpiniani  mercatoribus,  licet  absentibus, 
et  vestris  ac  quibus  volueritis,  omnes  seccas  monete  auri  nostri  dominii, 
tam  citra  quam  ultra  mare,  sub  modis  formis  et  condicionibus  contentis 
et  specificatis  in  capitulis  inter  nos  in  pleno  consilio  nostro  ex  una  parte, 
Et  vos  ex  altera  concordatis,  sub  forma  sequenti  :  (I)  En  nom  de  Deu  sia  e 
de  madona  santa  Maria  e  de  Mossèn  sant  Johan  babtiste.  Lo  senyor  Rey, 
ab  exprés  consentiment  den  Berenguer  de  Cortilles,  arrendador  de  les  se- 
ques dor  del  dit  senyor,  Arrenda  An  Arnau  dalos,  Pere  Cardona,  de  Bar- 
chinona, Pere  ferrer,  de  Solsona,  Bertran  torrat,  Pere  Andreu  e  Peretequi, 
de  perpenya  mercaders,  e  a  aquçUs  que  ells  volran,  la  secca  e  seques  dor  de  la 
sua  senyoria  daça  o  dalla  mar:  Emperò  que  tantsolament  puixen  batre,  dins 
la  vila  de  perpenya  e  en  altres  qualsevol  locs  dins  los  comtats  de  Rosselló  e 
de  Cerdanya,  moneda  dor  apellada  Timbres  dor  darago,  de  ley  de  Vint  e 
Tres  quirats  e  mig  e  de  talla  de  Cinquanta  vuyt  e  mig  lo  march  de  perpe- 
nya: Ço  es,  fins  que  en  los  dits  comtats  haien  batuda  tanta  de  la  dita  mo- 
neda, quey  sien  entrats  Cent  milia  marchs  dor  fi  a  march  de  Perpenya.  E 
perço  que  los  Maestres  e  les  guardes  de  les  dites  seques  sien  en  cert  orde, 
lo  dit  senyor  ordona  que  del  or  de  flori  de  florença  sia  feta  per  part  sua 


Les  Monedes  Catalanes  317 

toca  reyal  de  la  ley  demunl  dita,  ab  la  qual  toca  los  dits  Macstrcs  en  lo  dit 
batiment  se  hajen  a  re^ir,  e  no  en  alira  manera,  axi  en  lo  alleyanient  com 
en  deiliurançes  e  en  totes  altres  coses  quis  pcrtan/^uen  a  la  ley  de  la  dita 
moneda  que  batran,  e  que  lo  dit  llori  de  Horença  sia  haut  per  aur  li.  (II) 
ítem,  que  los  dits  Arrendadors  sicn  tenguis  dar  al  dit  senyor  Rey  per  cas- 
cun  march  de  t]  or  obrat  e  deliurat  de  la  dita  moneda  de  la  ley  e  talla  de- 
munt  dites,  Vnze  sols.  barchinoncses  netsdc  totes  messionssalarisassevment 
e  manteniment  de  seques.  E  que  lo  dit  senyor  sia  tengut  pendre  en  paga- 
ment de  tot  ço  que  li  serà  degut  per  rao  del  present  arrendament,  cascuna 
peça  de  la  dita  moneda  de  la  ley  e  talla  demunt  dites  per  Devuyt  sols.  bar- 
chinoneses,  E  que  los  dits  arrendadors  no  sien  tenguts  ne  puixen  ésser 
forçats  de  fer  lo  dit  pagament  daltra  moneda  ne  en  altra  manera.  (III)  ítem, 
quels  dits  Arrendadors  e  Mestres  de  les  dites  seques,  o  algun  delís,  nosien 
tenguts  dar  o  retre  compte  al  dit  senyor  ne  a  son  Maestre  Racional  ne  aal- 
tres  officials  seus  ne  a  persones  algunes  quis  vulla  que  sien,  per  algun  cas, 
per  urgent  que  sia  ne  puixe  ésser,  ne  encare  a  instància  de  assignataris, 
ne  sien  tenguts  de  alguna  cosa,  sinó  en  la  forma  següent :  Ço  es,  quel  .Mes- 
tre local  scriua  e  guardes  de  la  seca  o  seques  en  lo  batiment  del  dit  aur  ques 
farà,  sien  tenguts  de  .iiij.  en  .iiij,  meses  certificar  ab  carta  publica  lo  mes- 
tre maior  de  les  seques  de  tot  lo  nombre  de  tota  la  moneda  que  dins  los  .iiij. 
meses  serà  estada  deliurada  en  la  dita  seca  o  seques,  tantost  com  per  lo  dit 
Mestre  maior  o  per  part  sua  en  la  fin  dels  dits  .iiij.  meses  requests  ne  seran. 
E  encare  ab  la  dita  certificació  sien  tenguts  clarificar  e  specificar  tot  lor  fi 
que  intrat  serà  dins  los  dits  .iiij.  meses  en  lo  batiment  que  serà  fet  de  la 
moneda  delliurada.  perço  que  lo  dit  mestre  maior  0  altre  per  ell,  hauda  la 
dita  certificació,  puxe  ésser  cert  de  la  quantitat  que  los  dits  arrendadors  seran 
tenguts  pagar  per  los  dits  .iiij.  meses,  e  ab  aquella  lo  dit  Mestre  maior  o 
altre  per  ell,  puga  dar  compte  e  rao  al  senyor  Rey  0  a  son  Mestre  Racional 
del  dret  al  dit  senyor  pertanyent  per  lo  dit  batiment.  E  encontinent  los  dits 
arrendadors,  vista  la  dita  certificació,  sien  tenguts  segons  aquella  dar  e  pa- 
gar al  dit  Mestre  maior  los  dits  .xj.  sols,  per  march,  ço  es  dins  lo  loc  on  serà 
fet  lo  dit  batiment  e  no  en  altre  part.  E  lo  dit  Mestre  maior  que  ha  poder 
per  lo  senyor  Rey  per  rao  del  dit  offici,  sia  tengut  de  fer  apoca  final  de  tot 
ço  que  reebra  dels  dits  iiij.  meses.  E  axi  en  cascuna  paga  fins  en  la  t]  del 
present  arrendament.  E  en  altre  manera  los  dits  Arrendadors  no  sien  ten- 
guts delliurar  los  dits  .xj.  sols.  per  march.  Entès  emperò, que  per  tal  com 
lo  dit  Maestre  maior  de  les  dites  seques  dels  dits  .xj.  sols.  haurà  dar  comp- 
te al  dit  senyor  o  a  son  Mestre  Racional,  que  lo  dit  Mestre  local,  scriua  e 


358  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Guardes,  haien  e  sien  tenguts  averar  la  dita  certificació  migençant  sagra- 
ment e  homenatge,  axi  al  dit  Mestre  de  les  dites  seques  com  encare  al  dit 
senyor  o  a  son  Maestre  Racional,  ço  es  dins  lo  loc  on  lo  dit  batiment  se  farà, 
e  a  messio  del  dit  senyor.  (IV)  ítem,  que  si  en  lo  batiment  de  la  dita  moneda 
exia  alguna  delliurança  grassa  o  magre  de  ley,  o  fort  o  febla  de  talla,  però 
que  lo  gras  o  magre  no  fos  mes  de  un  quart  de  quirat,  e  lo  fort  oi  feble  no 
fos  mes  de  mig  timbre,  que  aytal  delliurança  per  aviament  de  les  dites  se- 
ques puga  passar,  però  que  los  Maestres  guardes  e  scriua  Reyal  tinguen 
compte  dels  forts  als  febles,  e  dels  febles  als  forts,  e  del  gras  al  magre,  e 
del  magre  al  gras,  axi  que  quant  en  les  dites  seques  seran  batuts  e  delliu- 
rats  Cinchcents  marchs  de  la  dita  moneda  haien  fet  per  manera  que  haien 
satisfet  lo  fort  al  feble,  el  feble  al  fort,  el  gras  al  magre,  el  magre  al  gras, 
axi  que  romanga  poch  mes  o  poch  menys.  (V)  ítem,  que  lo  dit  senyor  pro- 
met e  jura  que  durant  lo  dit  arrendament  no  arrendarà  ensemps  o  depar- 
tidament  aaltre  o  altres  persones  per  maior  o  menor  preu  les  dites  seques 
de  la  sua  senyoria  o  alguna  daquelles,  ni  per  algun  cas  aquelles  o  alguna 
daquelles  se  aturarà  o  pendra  per  a  si  ne  per  la  Senyora  Reyna  ne  per  al- 
tres persones  quis  vulla  que  sien,  o  en  alguna  part  de  sos  Regnes  e  senyo- 
ria daça  mar  o  dalla  mar  no  permetrà  ne  consentirà  ne  íara  batre  en  al- 
guna manera  la  dita  moneda,  ne  encara  alguna  altra  moneda  dor  semblant 
o  dessemblant,  afforada  o  no  afforada,  de  qualsevol  pes  o  ley  que  puixe  ésser, 
ne  encare  per  gran  necessitat  o  utilitat  quantsevol  fos  gran  o  urgent,  sinó 
tansolament  per  los  dits  arrendadors  o  per  qui  ells  volran  en  la  manera 
demunt  dita,  la  dita  moneda,  sinó  flori  darago  de  ley  de  .xviij.  quirats  e  de 
talla  de  .Ixviij.  lo  march  de  perpenya  segons  fo  ordonat  en  les  corts  de  tor- 
tosa,  e  encara  lo  Reyal  dor  de  Mallorques.  E  que  durant  lo  dit  Arrenda- 
ment, los  dits  florins  e  reyals  de  Mallorques  nos  puguen  mudar  en  altra 
figura  o  manera  ley  talla  o  for,  sinó  aytal  com  vuy  se  fa  e  corren,  ço  es  lo 
flori  a  unze  sols.  barchinoneses  e  lo  Reyal  a  vint  sols.  de  Mallorquins  me- 
nuts. E  si  en  alguna  manera  contra  lo  present  capitol  era  fet,  lo  dit  senyor 
ara  per  adonchs  ho  revoque  e  vol  que  sia  haut  per  revocat,  e  que  tal  mone- 
da fos  e  sia  hauda  per  falsa,  e  que  axi  com  a  falsa  no  pogués  ne  pugue  có- 
rrer en  la  senyoria  del  dit  senyor  Rey  daça  o  dalla  mar,  ans  sia  de  tot  en 
tot,  sens  alguna  gràcia  o  remissió  que  per  lo  dit  senyor  o  senyora  Reyna  o 
altres  officials  lurs  fer  no  sen  puxe,  confiscada  e  guanyada  per  les  dues  parts 
al  dit  senyor  Rey  e  per  la  restant  terça  part  als  dits  arrendadors  e  lurs 
companyons,  sens  tot  embarch  e  contrast.  E  que  tal  moneda  puixe  ésser  en 
tot  loc  on  fos  atrobada,  presa  e  occupada  per  los  dits  Arrendadors  e  com- 


Les  Monedes  Catalanes  35^ 

panyons  lurs  0  algun  dclls,  axi  com  a  substituïts  en  aço  per  lo  Macstre  maior 
de  les  dites  seques,  la  qual  substitució  haie  fer  encontinent  als  dits  Arren- 
dadors ab  sagrament  de  no  revocar  per  ell  ne  per  lo  senyor  Hcy.  Esis  fahia. 
que  tal  revocació  fos  hauda  per  nulla  :  E  no  contrastant  la  dita  revocació,  si 
feta  era,  lo  dit  senyor  vol  e  ordona  de  certa  sciencia  que  licitament  e  justa 
los  dits  Arrendadors  puguen  usar  de  la  dita  substitució  axi  com  si  revoca- 
da no  era,  donanlos  lo  dit  senyor  en  aço  plen  poder  :  E  los  dits  substituits 
sien  tenguts  fer  sagrament  e  homenatge  al  dit  Maestre  de  respondre  e  darli 
bon  compte  e  raho  de  les  dites  dues  parts  al  dit  senyor  pertanyents,  messions 
e  despeses  deduides  del  comú  acervo,  e  tots  oíficials  del  dit  senyor  e  senyo- 
ra los  haguessen  en  totes  les  dites  coses  donar  consell  favor  e  ajuda.  (VI) 
ítem,  per  tal  que  la  vila  de  perpenya,  e  altres  viles  e  Ciutats  on  se  farà  lo  dit 
batiment,  sapien  e  senten  mils  en  la  ley  e  talla  deia  dita  moneda,  que  les 
dites  viles  e  Ciutats  e  cascuna  delies  puguen  elegir  e  posar  una  guarda  en 
cascun  loc  on  se  farà  lo  dit  batiment,  la  qual  sia  veja  e  guart  que  la  moneda 
se  faça  degudament  e  be  segons  la  ley  e  talla  dessus  dites.  E  aquesta  guar- 
da, e  encare  altra  guarda  Reyal  e  no  mes,  los  dits  Arrendadors  pagaran;  però 
que  per  la  elecció  e  teniment  de  la  dita  guarda  no  sia  adquisit  a  la  dita  vila 
o  Ciutat  participi  algun  en  lo  batiment  de  moneda,  o  en  altra  manera  dret 
algun,  en  propietat  0  possessió,  ne  puixe  ésser  tret  a  conseqüència  en  esde- 
venidor contra  lo  dit  senyor;  E  que  en  aquesta  reservacio  haja  a  consentir 
la  Ciutat  vila  0  loc  quant  elegirà  la  dita  guarda.  (Vil)  ítem,  que  los  officis 
en  cap  de  les  dites  seques  o  algun  delís,  axi  com  seran  Mestres,  e  dues  guar- 
des, scriua,  e  Macstre  de  balança,  taylador,  fonador,  obrers,  e  Monaders,  sien 
pagats  segons  es  acostumat.  E  si  la  vila  de  perpenya  o  altres  locs  on  la  dita 
moneda  se  batrà  volran  posar  una  de  les  dites  dues  guardes  dessusdites,  que 
ho  puguen  fer,  però  que  aquella  haien  a  pagar  los  dits  arrendadors  segons 
es  dit :  E  si  lo  senyor  Rey  o  lo  Mestre  maior  per  lo  dit  senyor,  volran  tenir 
mes  guardes  a  despens  del  dit  senyor,  que  ho  puixen  fer.  E  que  los  dits  ofti- 
cials  en  cap  deies  dites  seques  hajen  ésser  bons  e  sufficients  a  regir  los  dits 
officis,  e  persones  enteses  en  aquells,  perço  que  lo  dit  batiment  se  faça  ab 
aquella  solemnitat  que  deu,  esquiuant  tota  frau  :  e  mes  avant  sien  tenguts 
servir  aquells  personalment  e  no  per  substituits  ne  en  altra  manera.  E  que 
tota  vegada  lo  Mestre  Guardes  Maestre  de  balança  scriua  fonadors  e  tots 
altres  officials,  sien  també  officials  deia  moneda  dor  com  dargent  de  les  di- 
tes seques,  però  si  bastar  hi  poran  sens  que  no  sia  retardament  dels  bali- 
ments  :  E  no  puguen  haver  cor  un  salari  de  abdues  les  dites  monedes  dor 
edargent  quen  les  dites  seques  se  batran  :  E  en  aço  faça  lo  senyor  Rey  tot  ço 


360  Joaquim  Botet  y  Sisó 

e  quant  en  ell  serà,  raonablament  e  no  pus  avant.  (VIII)  ítem,  que  alguna 
persona,  de  qualsevol  ley  condició  o  estament  sia,  no  gos  traure  per  si  o  per 
altre  de  la  senyoria  del  dit  senyor,  durant  lo  present  arrendament,  algun 
aur  monedat  o  no  monedat,  sinó  tantsolament  la  dita  moneda  daur  per  los 
dits  arrendadors  faedora,  la  qual  sia  legut  a  tothom  trer  e  portar  en  totes 
parts  e  terres  on  li  plaurà,  sens  algun  embarch  e  contradicció  e  sens  pagar 
alcun  dret :  E  axi  mateix  puixen  eixir  de  la  dita  senyoria  los  dits  florins  da- 
rago  de  talla  de  .Ixviij.  lo  march  e  de  ley  de  .xviij.  quirats.  E  si  alcun  íara 
lo  contrari,  que  perda  laur  tant  com  ne  trauria  sens  tota  mercè,  guanyadora 
la  terça  part  al  dit  senyor  e  laltra  terça  part  als  dits  arrendadors  e  la  restan 
terça  part  al  acusador  o  a  aquell  qui  trobarà  la  frau.  E  ultra  aço,  aquell 
qui  trauria  lo  dit  aur  monedat  0  no  monedat,  encorre  pena  de  cors  e  de 
aver,  del  qual  auer  haja  lo  dit  senyor  les  dues  parts,  E  la  restant  terça  part 
los  dits  arrendadors.  (IX)  ítem,  que  los  dits  arrendadors  se  puguen  plevir  c 
emparar  de  totes  ahines  e  ferraments  del  senyor  Rey  que  son  en  les  dites 
seques,  e  de  totes  altres  coses  pertanyents  al  obratgede  la  dita  moneda:  E 
quel  Mestre  de  les  dites  seques  haia  a  reebre  ab  inventari  totes  les  aynes 
ferramentes  e  coses  del  dit  senyor  Rey,  e  tornar  aquelles  al  dit  senyor  finit 
lo  dit  arrendament  en  la  valor  que  les  haurà  preses,  E  com  finara  lo  present 
arrendament  que  totes  les  piles  e  trosells  tallats  que  los  dits  Arrendadors 
hauran  fetes  fer  romanguen  franques  al  dit  senyor.  E  mes  avant,  si  lo  dit 
senyor  haurà  mester  e  volra  les  altres  aynes  e  artificis  de  la  dita  monada- 
ria,  que  los  dits  Arrendadors  los  hi  haien  a  lexar  e  vendre  per  aquell  preu 
que  estimaran  dues  bones  persones  elegidores  vna  per  cascuna  part.  (X) 
ítem,  que  los  dits  Arrendadors  e  companyons  lurs  puixen  trer  e  fer  trer  per 
si  e  per  altres  tot  aur  monedat  e  no  monedat  dels  Regnes  darago  de  Va- 
lentie  de  Mallorques  e  de  Sardenya  e  del  principat  de  Catalunya  e  de  totes 
les  altres  terres  del  dit  senyor,  franchament  e  leguda,  per  fondre  en  la  dita 
secca  o  seques  e  batre  la  dita  moneda  demunt  specificada,  mas  no  per  altre 
rao.  No  contrastant  qualsevol  priuilegis  inhibicions  e  ordinacions  en  con- 
trari fetes  e  faedores  en  qualsevol  forma  e  condició,  E  que  sia  manat  per  lo 
dit  senyor  a  tots  los  Governadors  e  altres  offlcials  de  la  sua  senyoria,  quel 
present  capitol  als  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  tinguen  e  observen, 
sens  tota  contradicció  e  embarch  :  Declarat  emperò  quel  flori  darago  vuy 
corrent,  lo  qual  es  a  ley  de  .xviij.  quirats  e  talla  de  .Ixviij,  March  de  perpe- 
nya,  en  les  dites  seques  no  puixe  ésser  fus.  (XI)  ítem,  que  los  dits  arrenda- 
dors no  sien  tenguts  batre  la  dita  moneda  per  força  en  alguna  manera,  nen 
puguen  ésser  forçats  0  cuytats,  ans  sia  en  lur  voler  batre  aquella  e  cessar 


Les  Aloncdcs  Calalancs  afií 

del  tot  o  de  partida  :  Però  que  quauque  batiment  quen  facen  de  la  dita  mo- 
neda per  vigor  del  present  arrendament,  haiaa  ésser  fet  dins  deu  anys,  comp- 
tadors sis  meses  après  quel  present  arrendament  per  lo  dit  senyor  Key  e 
per  los  dits  arrendadors  serà  fermat,  E  lo  dit  En  bercnguer  de  Cortilles  hi 
haurà  consentit,  o  abans  si  les  dites  seques  començaran  abans  a  obrar  la 
dita  moneda  :  E  ílnit  lo  dit  temps  de  deu  anys,  sia  linit  lo  dit  arrendament, 
posat  que  tots  los  dits  Cent  milia  marchs  de  fi  aur  no  fossen  batuts  :  E  si 
per  ventura  ans  de  la  fi  dels  dits  deu  anys  los  dits  Cent  milia  marchs  de 
fi  aur  eren  batuts  per  los  dits  arrendadors,  que  adonchs  en  aquell  cas  los 
dits  arrendadors  poguessen  mes  avant  batre  de  la  dita  moneda  aytanta  com 
volrien  ne  porien  dins  lo  dit  temps  de  deu  anys,  pagants  al  dit  senyor  Rey 
en  la  manera  e  forma  demunt  dites  los  dits  vnze  sols.  per  cascun  march 
de  fin  aur  que  mes  avant  batrien.  (XII)  ítem,  que  si  per  ventura,  ço  que 
deus  no  vulla,  durant  lo  present  arrendament  en  les  dites  seques  en  la  ley 
o  talla  o  altres  coses  se  cometia  alguna  frau  os  fahia  alguna  cosa  sinistre  o 
que  no  fos  leguda,  en  qualsevol  manera  que  dir  o  ymaginar  se  puga,  que  en 
aço  solament  sien  tenguts  los  Maestres  qui  les  dites  seques  o  secca  regirien  o 
altres  officials  de  la  dita  secca  o  seques  qui  en  aço  serien  culpables,  e  no  los 
dits  arrendadors  ni  lurs  companyons  :  E  que  los  dits  Maestres  sien  tenguts 
e  obligats  de  dar  compte  e  rao  de  la  ley  e  de  la  talla  de  la  dita  moneda,  e 
pagar  als  dits  Arrendadors  si  res  hi  fallia,  e  encare  tot  aur  que  si  perdés  o 
menys  cabàs.  (XIII)  ítem,  que  durant  lo  dit  Arrendament,  los  dits  arrenda- 
dors e  companyons  lurs  qui  en  lo  dit  arrendament  hauran  part,  e  officials 
obrers  e  moneders  o  altres  persones  qui  capien  ordinàriament  en  lo  obrat- 
ge  de  les  dites  seques  o  de  alcuna  daquelles  e  encare  companyons  lurs,  no 
sien  tenguts  ne  puguen  ésser  forçats  danar  en  alguna  ost  o  cavalcada  o  ar- 
mada, ans  daço  durant  lo  dit  arrendament  sien  franchs  e  quitis,  exceptat 
que  no  fos  per  auctoritat  del  usatge  Prínceps  namque  :  E  mes  avant  haien 
totes  altres  franqueses  e  priuilegis  que  sien  estats  atorgats  a  obrers  e  mo- 
naders  de  la  secca  de  perpenya  e  daltres  seques  dels  Regnes  e  terres  del 
dit  senyor.  E  que  en  aquesta  franquesa  sien  enteses  totes  aquelles  persones 
qui  per  ops  de  la  dita  secca  o  seques  ordinàriament  compraran  aur  o  regi- 
ran los  comptes  de  les  dites  seques  e  del  present  arrendament,  en  barchi- 
nona,  en  Valencià,  en  perpenya,  o  en  qualsevol  altra  part  o  loch  de  la  senyo- 
ria del  dit  senyor,  o  en  altra  qualsevol  manera  ordinàriament  serviran  a  les 
dites  seques  o  al  obratge  e  regiment  daquelles.  E  en  cas  que  sobre  les  per- 
sones que  de  la  franquesa  del  present  capitol  se  volran  alegrar  fos  contrast 
o  dubte,  ço  es  si  servirien  ordinàriament  o  no,  que  sobre  aço  fos  cregut  a 

Institut  d'Estudis  Catalans.  46 


362  Joaquim  Botet  y  Sisó 

sagrament  dels  dits  arrendadors  o  dalgun  delís  0  de  lur  procurador.  Entès 
emperò  que  los  dits  Arrendadors  e  companyons  e  factors  lurs  e  compra- 
dors dor,  no  passen  nombre  entre  abdues  les  seques  daur  e  dargent  de 
Trenta  quis  puguen  alegrar  de  les  dites  franqueses.  (XIIII)  ítem,  que  tot  hom 
extrany  0  privat,  de  qualsevol  condició  sia,  qui  portarà  aur  e  aquell  vendrà 
o  metra  a  la  dita  secca  o  seques  en  quantitat  de  un  march  o  mes,  sia  guiat 
e  assegurat  anant  stant  e  tornant  de  totes  marques  e  represaliesadjudicadese 
adjudicadores,  e  de  tots  altres  deutes  que  dege  a  qualsevol  persones  e  per 
qualsevol  rao  :  Però  la  stada  ques  farà  per  aquells  qui  vendran  o  metran  lo 
dit  aur  no  pugue  sobrepujar  espay  de  vint  dies,  per  tolre  tota  frau  que  en 
aços  pogués  cometre.  (XV)  ítem,  que  los  dits  Arrendadors,  pagants  ara  de 
present  solament  Cinquanta  florins  dor  darago  per  dret  de  segell  dels  pre- 
sents capítols  e  dels  altres  de  la  secca  del  argent,  no  sien  tenguts  pagar  mes 
avant  per  dret  de  segell  dels  dits  capítols  deies  seques  dor  e  dargent;  Ans 
los  haien  a  ésser  liurades  per  los  dits  Cinquanta  florins  les  cartes  dels  dits 
capítols,  e  encare  totes  provisions  per  execució  daquelles  faedores  ara  o  per 
avant  durant  lo  dit  arrendament.  (XVI)  ítem,  que  la  dita  moneda  dor  sia 
apellada  Timbres  Darago  :  E  sia  de  la  vna  part  la  ymatge  del  senyor  Rey 
estant  de  peus,  vestit  de  dalmatica  Reyalada,  e  tinent  en  lo  cap  la  corona  e 
en  la  ma  dreta  lo  Ceptre  e  en  la  esquerra  lo  pom,  e  noy  haja  tabernacle  ne 
altres  obres  :  E  entorn  sien  les  letres  següents,  Johannes  dei  gràcia  Rex  Ara- 
gonum ;  E  deia  altra  part  sia  lo  Timbre  del  dit  senyor  Rey,  ab  la  Targe  Re- 
yal  deius,  sens  altres  obres,  E  entorn  sien  les  letres  següents,  Apprehende 
arma  et  escutum  et  exsurge  in  adjutorium  michi.  (XVII)  ítem,  lo  dit  se- 
nyor de  certa  sciencia  promet  e  jure  que  totes  les  coses  dessus  e  dejus  scri- 
tes  e  en  aquelles  contengudes  observarà  e  tendra,  e  observar  e  tenir  farà  per 
tots  sos  officials  e  sotsmeses  presents  e  esdevenidors,  e  que  no  contrafara  ne 
per  altre  contrafer  permetrà  per  qualsevol  manera  o  rao  :  E  per  obseruacio 
de  les  dites  coses  e  cascuna  daquelles,  en  la  ferma  dels  presents  capítols 
mane  totes  letres  e  provisions  penals  e  en  altra  manera,  tan  rigoroses  com 
seran  necessàries.  (XVIII)  ítem,  que  los  dits  Arrendadors  puguen  comprar 
tot  aur  per  fer  e  batre  la  dita  moneda  per  aquell  preu  e  en  aquell  millor 
mercat  que  poran,  e  ab  los  venedors  se  poran  acordar.  (XVIIII)  ítem,  que 
lo  vicicanceller  e  Tresorer  del  dit  senyor  Rey  qui  vuy  son  o  per  temps  du- 
rant lo  present  arrendament  seran,  e  encare  tots  Regents  les  dites  vicican- 
cellaria  e  Tresoreria,  e  sotstresorer  e  lochtinents,  prometran  e  juraran  que 
contra  los  presents  capítols  0  algun  delís  en  tot  o  en  part  no  consellaran,  ne 
faran  ni  consentiran  per  altres  ésser  fet  0  consellat,  ni  faran  o  espetxaran 


Les  Monedes  Catalanes  363 

provisió  alguna  que  al  dit  arrendament  pogués  contravenir,  ans  tant  com 
en  ells  serà  servaran  e  servar  faran  tots  los  presents  capitols  e  les  coses  en 
aquells  contengudes.  E  per  totes  les  coses  dessus  dites  e  cascuna  daquellcs 
attendre  e  complir,  lo  dit  senyor  Rey  obliga  als  dits  Arrendadors  e  lurs 
companyons,  totes  ses  Rendes  bens  e  drets  aell  ara  o  en  esdevcnjdor  per- 
tanyents  e  pertànyer  devents  per  qualsevol  titol  manera  o  rao,  axi  en  lo 
Regne  darago  e  Comtats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya  com  en  tots  altres  [Reg- 
nes e  terres  de  la  sua  senyoria,  axí  que  si  per  lo  dit  senyor  o  per  altres  qual- 
sevol persones  los  dits  arrendadors  o  companyons  lurs  eren  pertorbats  en 
lo  present  arrendament  contra  forma  e  manera  dels  dits  capitols  o  algun 
delís,  E  per  tots  dans  messions  interesses  e  dampnatges  que  haurien  fets  o 
sostenguts  en  qualsevol  manera,  fos  feta  execució  rigorosa  en  les  dites  Ren- 
des drets  e  bens  del  dit  senyor,  tota  excepció  cessant,  e  tota  solemnitat  de  dret 
e  de  fet  a  part  posada,  tro  a  plena  satisfacció  de  totes  les  dites  coses  als  dits 
Arrendadors  e  companyons  lurs  faedora.  E  mes  avant,  per  maiortuicio  e 
seguretat  dels  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  e  de  lurs  succeidors,  lo 
dit  senyor  farà  procuradors  tots  aquells  quels  dits  arrendadors  nomenaran 
e  volran,  ab  ple  poder  de  confessar  devant  lo  Justícia  darago,  o  en  la  sua 
cort,  totes  les  dites  coses  e  cascuna  d  aquelles:  Eoir  per  aquelles  sentencia  de 
condempnacio  del  dit  justícia,  e  fer  altres  coses  en  aço  necessàries  :  los  quals 
procuradors  per  lo  dit  senyor  no  puguen  ésser  reuocats  :  E  en  cas  que  ho 
fossen,  tal  revocació  no  valgués,  ans  qualsevol  revocació  no  contrastant  los 
dits  procuradors  e  cascun  delís  poguessen  usar  de  la  dita  procura,  E  tot  ço 
que  per  ells  seria  fet  hagués  plena  força  e  valor.  (XX)  ítem,  que  totes  les 
dites  coses  loara  e  approvara  la  senyora  Reyna,  prometen  no  contravenir 
en  lo  dit  arrendament  ne  algun  dels  presents  capitols  per  algun  cas  forma 
o  manera. 

Predictum  itaquearrendatum,  et  alia  om  nia  et  singula  in  preinsert  is  capi- 
tulis et  quolibet  eorum  contenta  et  speciíicata,  promittimus  et  conveniínus 
vobis  dictis  ArnaldodeAlosio,  Petro  Cardona,  Petro  ferrarii  bertrando  torrat, 
Petro  Andree  el  Petro  tequi  Arrendatoribus  supradictis,  licet  absentibus,  ac 
omnibus  aliis  quòrum  intersit,  tenere  et  servaré  ac  attendere  et  complere  et 
non  contrafacere  nec  per  aliquem  contra  íieri  permittere  ratione  aliqua  sine 
causa.  Et  pro  ipsorum  capitulorum  et  cuiuslibet  eorum  execucione,  jube- 
mus  íieri  et  expediri  omnes  provisiones  et  litteras  eciam  penales  vobis  súper 
eorum  observacione  necessarias,  quandoet  quociens  per  vos  seu  vestri  par- 
te  fuerit  requisitum.  Dantes  et  remittentes  vobis  et  vestris  siquid  et  quid- 
quid  predicte  secce  quas  vobis  predicto  modo  vendimus  seu  arrendamus 


364  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

valent  nunc  plus  seu  valebunt  decetero  dicto  precio  in  dictis  capitulis  de- 
clarato,  ac  renunciantes  expresse  juri  sive  legi  qua  deceptis  ultra  dimidiam 
justi  precii  subvenitur  et  omni  alii  juri  legi  et  consuetudini  ac  cuicumque 
alii  auxilio  contra  premissa  et  inírascripta  nos  juvantibus  quovismodo.  Pro- 
mittimus  etiam  et  convenimus  predictum  Arrendamentum,  sub  modis 
formis  et  condicionibus  in  dictis  capitulis  expressatis  et  declaratis,  vos  et 
vestros  ac  quos  volueritis  facere  havere  tenere  et  possidere  in  pace  etsecu- 
re  contra  omnes  personas  corpus  et  collegium,  et  teneri  vobis  et  vestris  inde 
firmiter  de  evictione  omnique  damno  et  interesse  litis  et  extra,  ita  quod  si 
forte  per  aliquas  universitates  ac  personas  singulares  cuiusvis  fuerint  con- 
dicionis legis  preheminencie  seu  status,  fieret  vobis  vel  vestris  qüestió 
aliqua  petició  seu  demanda  in  judicio  vel  extra  súper  arrendamento  pre- 
dicto  vel  eius  exercicio  in  totum  vel  in  parte  contra  formam  et  tenorem  dicto- 
rum  capitulorum  vel  aliquorum  ex  eis,  aut  contra  libertates  aliquas  in  eis 
contentas,  ilico  predictis  questionibus  peticionibus  et  demandis  nos  oppo- 
nemus  et  opponere  habeamus,  easque  ducemus  nostris  propiis  sumptibus 
et  expensis  a  principio  usque  ad  finem,  vel  si  vos  aut  vestri  malueritis,  pos- 
sitis  ipsas  causam  seu  causas  per  vos  ipsos  ducere  et  tractaré  usque  ad  earum 
decisionem  totalem,  eleccione  súper  hoc  vobis  et  vestris  penitus  reservata. 
Remittentes  vobis  et  vestris  ex  pacto,  onus  denunciandi  et  necessitatem 
apellandi.  Nos  enim  promittimus  vobis  et  vestris  solverc  et  restituere  et 
fideliter  emendare  omnes  sumptus  dampna  et  interesse  que  vos  aut  vestri 
ducendo  dictas  causam  seu  causas  vel  àlias  qualitercumque  earum  occas- 
sione  feceritis  vel  sustinueritis  quovis  modo,  sive  obtineatis  in  causa  seu 
causis  sive  eciam  succumbatis,  simul  cum  toto  eo  quod  inde  a  vobis  vel  ve- 
stris ...  fuerit  seu  optentum,  súper  quibus  dampnis  sumptibus  et  interesse 
credatur  vobis  et  vestris  vestro  et  eorum  plano  et  simplici  verbo  sine  testibus 
et  juramento.  Et  pro  predictis  omnibus  et  singulis  attendentis  firmiter  et 
complendis,ac  pro  firma  et  legali  eorum  evictione,  obligamus  vobis  et  vestris 
omnia  et  singula  bona  et  jura  nostra  ubique  habita  et  habenda,  Et  pro 
maiori  premissorum  efficacia,  juramus  per  dominum  deum  et  eius  sancta 
Quatuor  Euangelia  manibus  nostris  tacta,  premissa  omnia  et  singula  tene- 
re et  servaré  ac  attendere  et  complere  et  non  contrafacere  vel  venire  aliqua 
racione  seu  causa.  Et  nos  dicti  Arnaldus  de  Alosio  et  Petrus  Cardona,  bar- 
chinone,  Et  Petrus  ferrarii,  solsone,  mercatoris,  Et  ego  Petrus  Andree,  mer- 
cator  ville  perpiniani,  nomine  meo  propio  et  ut  procuratorad  infrascripta 
per  dictos  Bertrandum  torrat  et  Petrum  taqui  mercatores  perpiniani  legi- 
time  constitutus,  cum  publico  instrumento  acto  perpiniani  .xxvj.  die  proxi- 


Les  Monedes  Catalanes  365 

me  preteriti  mensisoctobriset  clauso  acsuscripto  per  Johannem  ballerode 
perpiniano  auctoritate  vestri  dicti  serenissimi  dominis  Regis  per  totam 
terram  et  dominacionem  vestram  notarium  publicum,  in  quo  instrumento 
plenam  ad  hoc  potestatem  habeo  et  specialem  mandatum,  Predictum  arren- 
damentum  a  vobis  dicto  domino  Rege  sub  dictis  modis  formis  et  condi- 
cionibus  expressatis  in  preinsertis  capitulis  acceptantes,  promittimus  jam- 
dictis  nominibus  vobis  jamdicto  domino  Regi  predictos  undecim  sols. 
barchinonenses  pro  qualibet  marcha  auri  juxta  formam  dictorum  capitulo- 
rumsolvere:  Et  alia  omnia  et  singula  que  ad  vos  periineant  complere 
prout  in  ipsis  capitulis  expressatur.  Et  pro  predictis  omnibus  et  singulis 
attendendis  firmiter  et  complendis,  obligamus  vobis  dicto  domino  Regi  et 
vestris,  omnia  et  singula  et  bona  et  jura  nostra  et  utriusque  nostrúm  ac  di- 
ctorum Bertrandi  torrat  et  Petri  tequi  ubique  habita  et  havenda.  Ad  hec  Ego 
dictus  Berengarius  de  Cortilles,  serenissime  domine  Regine  Thesaurarius, 
olim  mercator  Cesarauguste,  Arrendatorqueseccarum  omnium  moneteauri 
dominii  dicti  dominis  Regis,  prout  de  dicto  Arrendamento  plene  constat  per 
instrumentum  publicum  sigillis  pendentibus  dictorum  dominorum  Regis 
et  Regine  munitum,  datorum  et  actorum  in  Monasterio  vallis  domicille, 
prope  barchinonam,  quinta  die  Aprilis  anno  a  nativitate  domini  Millessimo 
Trecentesimo  Octuagessimo  octavo  et  clausum  per  scriptorem  et  nota- 
rium infrascriptum,  presenti  arrendamento  in  quantum  dicto  meo  arren- 
damento derogaret  seu  contradiceret  consencio,  salvo  tamen  et  michi  ex- 
presse  retento  quod  propter  huiusmodi  conssensum  nullum  fiat  michi  tacite 
vel  expresse  perjudicium  quantum  dictis  Decem  annis  presentis  arrenda-- 
menti  durantibus,  quam  ipsis  finitis,  Ego  per  me  seu  alios  possint  cudere 
seu  cudi  facere  Monetam  auri  juxta  formam  dicti  nostri  arrendamenti  quod, 
presenti  consensu  non  obstante,  in  suo  pleno  remaneat  robore  et  valore  :  Et 
saluo  eciam  ac  retento,  quod  per  dictum  meum  consensum  nullum  michi 
tacite  vel  expresse  fiat  prejudicium  in  percepcione  pensionum  Quinqué 
Mille  solidorum  censualium  per  dictum  dominum  Regem  michi  pridem 
venditorum,  et  súper  universis  et  singulis  em  oi  u  mentis  et  juribus  quarum- 
cumque  seccarum  auri  dominii  dicti  domini  Regis  assignatarum,  ut  in  ins- 
trumento dicte  vendicionis  plenius  continetur:  Promittens  et  conveniens  vo- 
bis dictis  Arrendatoribus,  quod  contra  meum  consensum  huiusmodi  non  fa- 
ciam  nec  veniam  aliqua  racione  seu  causa,  sub  bonorum  nieorum  omnium 
ubique  havitorum  et  havendorum  obligacione.  Et  nos  Guülermus  de 
Valle  sicca,  legum  doctor,  vicecancellarius,  Sperandeu  Cardona  et  Petrus  de 
Berga,  jurisperiti,  negociorum  Curie  promotores  ac  Cancellariam  Regentes, 


366  Joaquim  Boici  y  Sisó 

Bartholomeus  Sirvent,  prothonotarius,  Julianus  Garrius,  Thesaurarius,  et 
Nicholaus  moratonii,  Archidiaconus  de  laininyana  in  Ecclesia  Urgellensis, 
subthesaurarius  dicti  domini  Regis,  promittimus  et  convenimus  vobis  dictis 
Arnaldo  de  alosio,  Petro  Cardona,  Petro  íerrarii,  Bertrando  torrat,  Petro  An- 
drce  et  Petro  tequi,  arrendatoribus,  ac  juramus  sponte  per  dominum  deum 
et  eius  sancta  Quatuor  Euangelia  manibus  nostris  tacta,  predictum  arren- 
damentum  et  omnia  ac  singula  in  preinsertis  capitulis  expressata,  quantum 
in  nobis  fuerit  et  pacietur  justícia,  tenere  et  servaré  et  scienter  consulendo 
aut  cartas  litteras  seu  provissiones  mandando  coníicicndo  signando  et  ex- 
pediendo  aut  alias  non  contrafaccre  vel  venirealiqua  racioneseu  causa.  Et 
ulterius,  nos  dictus  Rex,  pro  execucione  dictorum  capitulorum  et  quia 
inter  nos  et  vos  in  pactum  deductum  fuit,  ex  certa  nostra  sciencia  íacimus 
constitutuimus  et  ordinamus  certos  et  speciales  procuratores  nostros  et  ad 
infrascripta  generales  Guillermum  sunyolli  et  Nicholaum  sunyolii  fratres, 
Berangarium  Duran  et  Raymundum  ferrarii  mercatorcs,  habitatores  Ce- 
sarauguste,  licet  absents  tamquam  presentes,  et  quemlibet  eorum  in  soli- 
dum,  ita  quod  occupantis  condició  pocior  non  existat,sed  quod  per  unum 
eorum  inceptum  fuerit  per  alium  mediari  valeat  et  finiri  ac  duci  totaliter 
ad  eífectum.  Ad  comperendum  pro  nobis  et  nomine  nostro  coram  justicia 
Aragonum  seu  in  eius  Cúria  et  inibi  judicialiter  confitendum  omnia  et  sin- 
gula supradicta  Et  audiendum  quascumque  scntentias  seu  condempnacio- 
nes  contra  nos  pro  premissorum  observacione  per  dictum  justiciam  profe- 
rendas  et  eis  conscienciendum,  Et  nos  et  omnia  bona  nostra  qua  habemus 
vel  habebimus  in  dicto  Regno  Aragonum  foro  et  districtus  dicti  justitie 
sumittendum.  Et  generaliter  omnia  alia  et  singula  in  premissis  et  circa  ea 
faciendum  exercendum  et  procurandum  que  nos  possemus  personaliter 
constituti,  eciam  si  alias  mandatum  exigerent  speciale.  Et  volentes  eos  et 
quemlibet  eorum  ab  omni  onere  satisdandi  de  judicato  soluendo  et  Rati- 
licione  penitus  relevare  lidejubentes  in  his  pro  eis  et  quolibet  eorum,  pro- 
mittimus in  manu  et  posse  notharii  et  scriptoris  infrascripti  ut  infra  stipu- 
lantes  judicio  sisti  etjudicatum  solvi  cum  suis  clausulis  universis  nosque 
semper  habere  ratum  gratum  et  firmum  totum  et  quidquid  per  eos  seu 
aliquem  eorum  circa  hec  actum  dictum  gestum  et  procuratum  fuerit  et 
nullo  tempore  revocaré  sub  bonorum  nostrorum  omnium  ubique  habito- 
rum  et  habendorum  obligacione.  Et  pro  dictorum  capitulorum  obseruacio- 
ne  promittimus  presens  procuratorum  non  revocaré  quod,  si  forsan  de 
certa  sciencia  vel  per  oblivionem  aut  alias  fieri,  talem  revocacionem  carere 
penitus  volumus  viribus  et  eífectu.    Et  omnia  que  súper  his  per  dictos 


Les  Monedes  Catalanes  367 

procuratores  vel  eorum  aliquem  ficrent  non  obstante  revocacione  ipsa  ple- 
nam  in  judicio  et  extra  optineant  roboris  firmilatem.  Hec  i^hur  omnia  et 
singula  que  dicta  sunt  superius,  tam  nos  dictus  Rex  quam  nos  dicti  Arren- 
datoris  quam  Ego  dictus  Berengarius  de  Cortilles,  facimus  pasciniur  et  pro- 
mittimus  in  manu  et  posse  scriptoris  et  notarii  infrascripti  ut  publice 
persone.  nomine  omnium  quòrum  interest  el  intererit  ac  interesse  poterit 
in  íuturum  hec  a  nobis  et  quolibet  nostrum  stipulantis  acceptantis  et  legi- 
time  recipientis.  Data  et  acta  barchinone,  Dècima  die  Novembris  Anno  a 
nativitate  domini  Millesimo  Trecentesimo  Nonagesimo  Quarto,  Kegnique 
nostri  dicti  Regis  Octauo.  Petrus  Olzina. 

Signum  Johannis  dei  gràcia  Regis  Aragonum  ctc.  Qui  hec  concedi- 
mus  et  íírmamus  ac  Juramus,  et  huic  publico  jnstrumento  pro  eius  co- 
rroboracione  majori  sigillum  nostrum  apponi  jussimus  impendenti.  Rex 
Johannes.  Signa  Arnaldi  de  Alosio,  Petri  Cardona,  Petri  ferrarii  et  Petri 
Andree,  Arrendatorum  predictorum.  Signum  berengarii  de  Cortilles  con- 
sentientis.  Signa  Guillermi  de  Vallesicca,  Sperandei  Cardona,  Petri  de 
berga,  Bartholomei  siruent,  Juliani  garrius  et  Nicolai  moratoni  predicto- 
rum, Qui  hec  dictis  nominibus  concedimus  et  firmamus. 

Testes  sunt  qui  ad  predicta  presentes  fuerunt,  videlicet  firme  dicti  domi- 
ni Regis  nobilis  hugo  de  Angularia,  miles,  Camarlengus,  et  Petrus  de  ben- 
jure,  secretarius,  ac  dicti  Julianus  garrius,  Thesaurarius,  et  Nicholaus  Mo- 
ratoni sublhesaurarius  dicti  domini  Regis.  Et  firme  dictorum  Arnaldi  de 
Alosio,  Petri  ferrarii  et  Petro  Cardona  ac  Petri  Andree,  qui  predicta  fir- 
marunt  in  dicta  ciuitate  barchinone  undecima  die  dicti  mensis  Novembris 
sunt,  dicti  Nobiles  Hugo  de  Angularia  Julianus  garrius  et  Nicolaus  mora- 
toni ac  Jacobus  pastoris  et  ffranciscus  de  vinyamata,  de  Thesauraria  dicti 
domini  Regis.  Et  firme  dicti  Berengarii  de  Cortilles,  qui  predicta  firmavit 
in  dicta  Ciuitate  barchinone  xj  die  decembris  anni  predicti,  sunt  Johannis 
garrius,  scriptor  porcionis,  et  ffranciscus  deude,  negociorum  curie  Regie 
promotor,  consiliarii  dicti  domini  Regis,  Et  dictus  Jacobus  pastoris  ac  Ar- 
naldus  maçana,  conversus  Civís  Barchinone,  Et  firme  dictorum  Guillermi 
de  Vallesicce,  Sperandei  Cardona,  Petri  de  berga,  Bartholomei  Siruent, 
Juliani  garrius  et  Nicolai  moratoni,  qui  predicta  firmarunt  et  jurarunt  in 
dicta  Ciuitate  barchinone  nona  die  dicti  mensis  decembris,  sunt  bernardus 

ayberni  burgensi  perpiniani,  et  ffranciscus  deude,  ville  sancti  Matthei  

Montesie. 

Sig-num  mei  bonanati  egidii  predicti  domini  Regis  scriptoris  et  auc- 
toritate    Regia   per  totam   terram    et  dominacionem  suam   notarii  publi- 


368  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ci  qui  premissis  interfui  hecque  in  hiis  duabus  peciis  pergamenii  filo 
consutis,  quarum  prima  continet  septuaginta  lineas,  primaquarum  incipit 
In  nomine  sancte  et  individue  Trinitatis  Et  finit  seu  arrendamus.  Et  ulti- 
ma incipit  mentum  Et  omnia.  Et  finit  tenere.  Secunda  vero  pecia  continet 
xxix  lineas  perfectas  et  unam  imperfectam  vltra  signum  domini  Regis  et 
signa  Arrendatorum  et  consenciencium  et  testes  ac  signum  Domine  Regine, 
quarum  linearum  perfectarum  prima  incipit  servaré  ac  et  finit  dantes,  et 
ultima  incipit  promittimus  in  Et  finit  domini  Millesimo  de  dicti  dominis 
Regis  mandato  in  hanc  publicam  formam  redigens  scribi  feci  et  clausi.  Etc. 
Dominus  Rex  mandavit  michi  bonanato  egidii,  in  cuius  posse  firmavit 
et  juravit. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1984,  f .  7  y  següents. 
Inédil. 


LXII 

(Volum  II,  plana  172). 

8  Febrer  1395. 

Ampliació  de  la  precedent  contracta,  facultant  als  arrendadors 
pera  la  encunyació  de  mitjos  Timbres  y  quarts  de  Timbre. 

En  Joan,  per  la  gràcia  de  Deu  et  cet.  Als  feels  nostres  lo  maestre,  guardes, 
scriua  Real  e  altres  qualseuol  officials  e  moneders  de  la  seca  de  perpenya, 
salut  e  gràcia.  Ja  sia  que  en  los  capítols  del  arrendament  deies  seques  dor 
de  nostra  senyoria,  per  nos  fet  no  ha  molt  als  faels  nostres  Narnau  dalos  e 
an  pere  Cardona,  de  barchinona,  an  pere  ferrer,  de  solsona,  an  bertran  torrat 
an  pere  andreu  e  an  pere  taqui,  de  perpenya,  mercaders,  per  batre  en  aque- 
lles dins  los  comtats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya  timbres  dor  de  lley  de 
•xxiij.  quirats  e  mig  e  de  talla  de  .Iviij.  e  mig  lo  march  de  perpenya,  no 
sia  feta  menció  a'guna  que  puxen  ésser  batuts  migs  timbres  e  quarts  tim- 
bres dor,  emperò  com  vegam  e  conegam  que  aço  serà  molt  profitós  al  ba- 
timent  de  la  dita  moneda  e  encara  a  la  cosa  publica  de  nostres  Regnes  e 
terres,  e  gran  aviament  dels  mercaders  e  de  tota  la  gent  :  plau  nos  e  volem, 
e  a  vosaltres  dehim  e  manam  spressament  e  de  certa  sciencia,  que  si  per  los 
dits  arrendadors,  o  part  lur,  daço  serets  requets,  batats  en  la  dita  seca  migs 
timbres  e  quarts  timbres  dor  segons  la  ley  e  la  taylla  desús  dites,  e  aço  no 
mudets  ni  dilatets  car  de  certa  sciencia  per  les  dites  rahons  volem  que  axis 


Les  Monedes  Catalanes  369 

faça.  Dada  en  Barchinona  a  .viij.  dies  de  febrer,  en  lany  deia  nativitat  de 
nostre  senyor  Mil  trecents  noranta  cinch.  Vidit  Sperandcus — Rex  Johan- 
nes.  —  Dominus  Rex  mandavit  mihi  bonanato  egidii.  Vidit  eam  Thesau- 
rarius. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1984,  f.  76  v. 
Inèdit. 


XLIII 

(Volum  II,  plana  123). 


10  Febrer  1395. 


Modificació  de  la  llegenda  manada  posar  als  Timbres  y  als  llurs 

divisors. 

En  Johan,  per  la  gràcia  de  deu  etc.  Als  faels  nostres  los  Maestres,  guar- 
des, scriua  Reyal  e  altres  officials  e  moneders  de  la  secca  de  perpenya,  salut 
e  gràcia.  Jatsia  que  en  los  Capítols  del  arrendament  no  ha  molt  per  nos  fet 
an  Arnau  dalos  e  an  p.  cardona,  de  barchinona,  an  p.  ferrer,  de  solsona,  an 
bertran  torrat  an  p.  andreu  e  an  p.  taqui,  de  perpinya,  mercaders,  de  totes 
les  seques  dor  de  nostra  senyoria  per  batre  en  los  Comtats  de  rossello  e  de 
Cerdanya  Timbres  dor  de  ley  de  .xxiij.  qujrats  e  mig  e  de  talla  de  Cinquan- 
ta vuyt  e  mig  lo  march  de  perpenya,  sie  expressament  contengut  que  en 
la  circumferència  dels  dits  Timbres  dor,  ço  es  de  la  part  on  es  lemprempta 
dels   nostres  Timbre  e  Targa   Reyal,  sien  les  letres  o  diccions  següents  : 
apprehende  arma  et  scutum  et  exsurge  in  adiutorium  michi ;  Emperò,  com 
après  haiam  sabut  que  les  dites  letres  0  diccions  no  poden  ben  caber  en 
la  dita  circumferència  dels  dits  Timbres,  plau  nos  quen  sia  tret,  et  scutum 
et  exsurge,  axi  que  solament  sien  en  la  dita  part  dels  dits  Timbres  les  letres 
següents  :  apprehende  arma  in  adiutorium  michi.  E  no  res  menys  nos  plau, 
que  en  los  migs  Timbres  e  quart  timbres,  que  per  vigor  duna  provisió  o 
letra  per  nos  sobre  aço  nove^lament  atorgada  podets  batre  si  per  los  dits 
arrendadors  ne  serets  requests,  puxats  metre  també  duna  part  com  daltre 
aquelles  de  les  dites  letres  o  diccions  contengudes  en  los  dits  Capítols  queus 
parran  e  degudament  caber  hi  poran,  remetens  aço  a  vostre  àrbitre;  però 
après  que  haurets  deliberat  e  mes  en  pratica  quals  letres  o  diccions  hi  po- 
ran bonament  caber,  noy  mudets  res  sens  nostra  special  licencia  e  voler. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  47 


370  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

Dada  en  Barchinona,  a  .x.  dies  de  febrer,  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre 
senyor  Mil  cec  Noranta  Cinch.  Vidit  Sperandeus.  —  Dominus  Rex,  presenti 
Thesaurario,  mandavit  mihi  bonanato  egidii;  vidit  eam  Thesaurarius. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1984,  f.  77  v. 
Inèdit. 


XLIV 

(Volum  II,  plana  174). 


30  Janer  1395, 


Facultat  atorgada  als  arrendadors  del  batiment  de  « Coronats 
d'Aragó»,  pera  Jerne  batre  de  valor  de  dos  diners. 

Johannes  etc,  ffidelibus  nostris  magistro,  custodibus  et  aliis  officialibus 
et  monetariis  secce  auri  et  argenti  ville  perpiniani,  salutem  et  graciam. 
Quodque  in  arrendamento  per  nos  pridem  facto  arnaldo  dalos  et  petro  Car- 
dona, barchinone,  Petro  fferrarii,  Solsone.  Bertrando  torrat,  Petro  Andree, 
et  petro  taqui,  perpiniani  mercatoribus,  deseccis  argenti  nostri  dominii  pro 
cudendo  infra  Comitatus  Rossilionis  et  Ceritanie  monetam  argenti  vocatam 
coronats,  contineatur  expresse  quod  dicti  coronats  fiant  de  valore  quatuor 
denariorum  et  octo  denariorum  barchinonensium:  Attamen,  quia  in  nostro 
dominio  est  ad  presens  penúria  seu  deffectus  monete  minute,  voiumus  et 
placet  nobis,  vobisque  injungimus,  quod  faciatis  et  facere  possitis  si  per 
dictos  arrendatores  requisiti  fueritis,  coronats  valoris  duorum  denariorum 
barchinonensium,  habendo  respectum  ad  legem  et  taliam  in  dicto  arrenda- 
mento per  nos  datas.   Et  hoc  non  mutetis  aliqua  ratione.  Data  Barchinone 

O  O  o  o 

.XXX.  die  januarii  anno  a  nativitate  domini  .M.CCCxc.v.  —  Vidit  Speran- 
deus—  Dominux  Rex  mandavit  mihi  bonanato  egidii;  Vidit  eam  The- 
saurarius. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1984,  f.  73  r. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes  371 


XLV 

(Volum  II,  plana  174).  ^^   FebrCP    1396. 

Facultat  otorgada  als  arrendadors  del  batiment  de  «Coronats 

d'Aragó»,  pera  escursar  la  llegenda  en  ells  manada  posar y  pera 

grapar  hi  contrasenyals  indicadores  de  son  respectiu  valor. 

En  Johan,  per  la  gràcia  de  Deu  Rey  darago  etc.  Als  feels  nostres  los  Mes- 
tre, Guardes,  scriva  Reyal  e  altres  officials  e  Monaders  deia  secca  de  perpe- 
nya,  salut  e  gràcia.  Jatsía  que  en  los  Capítols  del  arrendament  no  ha  molt 
per  nos  fet  a  (etc),  de  totes  les  seques  dargent  de  nostra  senyoria,  per  batre 
en  los  Comtats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya  moneda  dargent  de  ley  de  Cinch 
diners,  e  de  taylles  de  cent  quaranta  e  quatre,  e  de  setanta  dos,  lo  march  de 
perpenya,  sia  un  capitol  del  tenor  següent :  ítem,  que  la  dita  moneda  dargent 
sia  apellada  coronats  darago,  e  sia  de  la  una  part  una  testa  coronada  de  co- 
rona Reyal  qui  mostre  mige  cara,  sens  altres  obres,  E  entorn  sien  les  letres 
següents,  Johannes  dei  gràcia  rex  Aragonum  :  E  de  la  altra  part  haie  un 
cayro  Reyal  al  mig  de  quatre  migs  compasses  qui  sien  graneiats,  sens  al- 
tres obres,  e  entorn  sien  les  letres  següents  :  Dominus  protector  meus  et 
adjutor  meus;  Emperò,  com  après  haiam  sabut  que  les  dites  letres  o  dic- 
cions no  poden  be  caber  en  la  circumferència,  també  dels  dits  coronats  com 
de  aquells  altres  de  valor  de  dos  diners  que  après  ab  nostra  letra  hauem 
consentit  ésser  faedors  en  la  dita  secca:  Perço  consentim  e  plau  a  nos,  que 
en  los  dits  coronats  puxats  metre,  també  duna  part  com  daltra,  aquelles  de 
les  dites  letres  o  diccions  queus  parran  e  degudament  caber  hi  poran,  e  que 
per  mils  conexer  quals  dels  dits  coronats  seran  de  vuyt,  quatre,  o  dos  di- 
ners, romanents  hi  però  les  empremptes  dels  dits  cayro  Reyal  e  Testa  coro- 
nada, puixats  fer  aquelles  obres  o  contrasenyals  en  cascuna  tayla  dels  dits 
coronats,  que  a  vosaltres  millor  semblarà,  remetents  aço  a  vostre  àrbitre  : 
Però  après  que  haurets  delliberat  e  mes  en  pratica  les  dites  obres  o  contra 
senyals,  e  quals  letres  o  diccions  hi  poran  bonament  caber,  noy  mudets  res 
sens  nostre  special  licencia  e  voler.  Dada  en  Barchinona,  a  .xv.  dies  de  íTe- 
brer,  En  lany  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  .Mil. cec. xe. Cinch.  Vidit  Spe- 
randeus.  —  Dominus  Rex,  presente  Nicolao  moratonis  locumtenentis  The- 
saurarii  qui  eam  vidit,  mandavit  mihi  bonanato  egidii. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  1984,  f.  80. 
Inèdit. 


3/2  Joaquim  Botet  y  Sisó 


XLVI 

(Volum  II,  plana  174) 


28  Febrer  1407. 


Ordre  del  rey  D.  Martí  pera  que  s  encunyin  a  Valencià  Reals  de 
plata,  anomenats  «deJiuytens»,  de  lley  de  on^e  diners. 

Nos,  en  Marti,  per  la  gràcia  de  deu  Rey  Darago  etc.  Congrua  es  a  la  Real 
dignitat,  ab  pensa  curosa  provehir  e  socórrer  a  la  indempnitat  e  profit  de 
sos  naturals  e  sotmeses,  e  de  la  cosa  publica  de  sos  Regnes  e  terres  :  Atte- 
nents,  donchs,  que  per  rao  de  la  gran  inopia  e  fretura  de  moneda  menuda 
que  es  al  temps  present  en  la  ciutat  e  Regne  de  Valencie,  los  habitadors  e 
negocieiants  dins  aquell  sostenen  grans  dispendis  e  dampnatges,  com  no  pu- 
guen  sens  gran  dificultat  trobar  cambi  de  menuts  a  flori  per  fer  pagues  e 
despeses  a  aquells  necessàries,  si  ja  no  es  a  gran  menyscapte  e  abatiment 
del  flori,  per  manera  que,  si  per  nos  sobre  les  dites  coses  no  era  provehit  de 
remey  condescent,  los  dits  habitadors,  mercaders  e  negocieiants  en  lo  dit 
Regne  serien  costrets  per  la  dita  raho  cessar  de  mercadeiar  e  fer  sos 
trafechs,  segons  hauen  acostumats,  en  gran  e  irreparable  dan  daquells  e 
de  tota  la  cosa  publica  del  dit  Regne,  e  encara  de  nostres  drets  e  Regalies, 
qui  reebrien  en  aquest  cas  no  poca  diminucio  :  pertal,  volents  segons  se 
cove  provehir  degudament  en  les  dites  coses,  haut  sobre  aço  gran  e  solem- 
ne consell,  ab  tenor  de  la  present  volem  provehim,  statuim  e  ordonam  que 
daçi  auant  en  la  secca  de  la  dita  ciutat  de  valencià  sia  batuda  moneda  de 
Reals  dargent,  appellats  dehuytens,  del  pes,  talla  e  figura  que  ça  enrera  es 
acostumat  fer  e  batre.  Emperò,  per  tal  que  fer  e  batre  los  dits  Reals  de  ley 
de  onze  diners  e  sis  grans,  dos  grans  mes  o  menys,  segons  fins  açi  es  estat 
fet  e  acostumat,  no  poria  ésser  fet  sens  gran  dan  de  nostres  drets  e  Regalies, 
com  segons  es  notori  largent  aHemps  present  sie  en  maior  preu  e  valor 
que  no  era  en  lo  temps  que  fou  dada  e  ordonada  la  dita  ley  dels  dits  Reals, 
perço  volem,  ordonam,  statuim  ab  aquesta  mateixa,  que  per  tal  que  la  dita 
moneda  puxa  ésser  fabricada  sens  dan  e  diminucio  de  nostres  Regalies, 
aquella  sia  feta  e  batuda  dargent  de  ley  de  onze  diners,  dos  grans  mes  o 
menys,  e  quels  dits  Reyals  que  daçi  avant  seran  batuts  del  dit  argent,  cor- 
reguen  e  valien  dehuyt  diners  manuts  Reals  per  tot  lo  dit  Regne  de  Va- 
lencie,  Ciutats,  viles.  Castells  e  lochs  daquell,  segons  quels  altres  Reals 


Les  Monedes  Catalanes  373 

dargent  han  valgut  e  valen  per  tot  lo  dit  Regne  de  Valencie,  Ciutats,  viles, 
Castells  e  lochs  daquell,  segons  quels  altres  Reals  dargent  han  volgut  e 
valen  de  present.  Manant  expressament  e  de  certa  sciencia.  sots  pena  de 
Mil  florins  dore  incorriment  de  nostra  ira  e  indignació,  als  maestres,  guar- 
des, assayadors  e  altres  oflkials  de  la  secca  demunt  dita,  e  a  altres  ofli- 
cials  als  quals  se  pertanga,  que  les  presents  nostres  ordinacions,  estatut, 
voler  e  provisió,  e  totes  les  coses  en  aquella  contengudes,  tinguen  ferma- 
ment e  observen,  tenir  e  observar  façen  inviolablement,  E  noy  contravin- 
guen  per  alguna  manera  o  raho.  En  testimoni  de  la  qual  cosa  havem  manat 
fer  la  present,  ab  nostre  segell  comú  segellada.  Dada  en  Valencià,  a  .xxviij. 
dies  de  fïebrer,  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  .m.cccc.vij.  Rex 
Martinus  —  Dominus  Rex  mandavit  mihi  Johannes  de  Tudela. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2260,  f.  94. 
Inèdit. 


XLVII 

(Volum  II,  plana  193). 

19  Novembre  1407. 

Arrendament  de  la  seca  de  Perpinyà,  pera  la  encunyació  en  ella 
de  «Croats  d'Aragó»  y  de  moneda  menuda. 

In  nomine  nostri  Domini  Jhcsu  Xristi.  Pateat  universis,  Quod  Nos  Mar- 
tinus dei  gràcia  Rex  Aragonum  etc,  Curie  nostre  et  reipublice  ville  perpi- 
niani  et  Comitatuum  Rossilioniset  Ceritanie  tuidenti  utilitate  et  comodo, 
súper  his  provisis  cognitis  et  diligenti  meditacione  pensatis,  de  certa  sciencia 
et  consulte,  vendimus  seu  arrendamus  vobis  fidelibus  nostris  Johanni  vivot, 
Civi  Maioricarum,  et  ffrancisco  barceloni,  mercatori  valencie,  et  vestris  ac 
quibus  volueritis,  per  modum  inferius  designatum,  seccam  nostram  argenti 
ville  perpiniani  et  comitatuum  predictorum,  pro  íaciendo  cudi  in  dictis  vilIa 
et  Comitatibus,  Crucessignatos  sive  croatset  monetam  minutam  argenti  infe- 
rius designandos:  Necnon  et  totum  ius  nobis  et  successoribus  nostris  in  dicta 
seca  pertinens  quovis  modo;  Ita  quod,  vos  dicti  Johannis  vivot  et  fïrancis- 
cus  barceloni  loco  nostri,  et  non  alii  quicumque,  cudi  faciatis  in  ea  subs- 
criptos  Crucessignatos  sive  croats  et  monetam  minutam  argenti,  utaminique 


374  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ac  uti  possitis  liberearrendamento  presenti :  Quamquidem  vendicionem  seu 
arrendamentum,  vobis  et  vestrisac  quibus  volueritis  facimus,  ad  et  per  illud 
tempus,  precium,  condiciones  et  formam,  que  describuntur  et  deciarantur 
inferius  in  quibusdam  capitulis  inter  nos  et  fidelem  consiliarium  ac  The- 
saurarium  nostrum  Johannem  de  plano  legum  doctorum  parti  ex  una, 
Et  vos  dictos  Johannem  vivot  et  franciscum  barceloní  ex  altera,  concordatis 
initis  et  factis,  tenor  quòrum  in  modum  habetur  sequentem.  En  nom  de 
deu  sia  e  de  la  gloriosa  madona  sancta  marià  e  de  mossenyer  sant  Johan 
babtista:  lo  senyor  Rey  arrenda  e  ven  an  Johan  Vivot,  Ciutadà  de  Mallorqua, 
e  an  francesch  barcelo,  mercader  de  valencià,  e  a  qui  ells  volran  o  donaran 
loch,  e  a  lurs  companyons,  la  seca  dargent  tantsolament  dels  Comtats  de 
rossello  e  de  Cerdanya  :  axi  emperò  que  puixen  batre  en  la  vila  de  perpenya, 
en  la  liça  del  Castell,  o  en  altres  qualsevol  lochs  insignes  reyals  dins  los  Com- 
tats dessusdits,  moneda  dargent  de  ley  de  .xj.  diners,  axi  que  del  march  de 
perpenya  traguen  .Ixx.  peças,  ço  es  croats,  aforats  cascuna  peça  .xviij.  diners, 
però  que  alcu  no  sia  forçat  de  pendrels.  E  que  si  los  dessusdits  volran  fer 
moneda  menuda,  de  ley  de  .ij.  diners  e  a  talla  de  .xxj.  sous  lo  march  de 
perpenya,  les  guardes  puixen  passar  sis  diners  mes  o  menys  en  lo  march,  o 
si  volran  batre  algunes  malles  menudes  a  la  dita  ley  de  .ij.  diners  e  talla  de 
.xxj.  tro  a  .xxij.  sous  lo  march,  les  guardes  puixen  passar  .xij.  diners  mes 
o  menys  en  lo  dit  march,  tinent  hi  compte  de  fort  e  feble,  que  ho  puixen  fer 
e  batre  aquella  quantitat  ques  volran,  axi  de  la  una  talla  com  del  altra,  per 
espay  de  .x.  anys  comptadors  après  quatre  mesos  que  la  ferma  e  compli- 
ment dels  presents  capitols  serà  feta.  Ítem,  quels  dits  arrendadors  sien  ten- 
guts  donar  al  dit  senyor  Rey,  e  aqui  ell  volra,  per  tots  los  dits  .x.  anys,  .vij. 
m.  d.  florins  dor  darago,  En  aquesta  manera;  ço  es  saber,  que  com  lo  dit 
senyor  sia  tengut  e  obligat  en  los  dits  .vij.  m.  d.  florins  dor  a  les  persones 
següents,  ço  es,  a  mossèn  berenguer  Dolms,  Conseller  e  Camarlench  seu, 
,v.  m.  .dcc.lxxxx.  florins  dor,  E  an  francesch  ferrer,  Maestre  de  la  seca  de 
valencià,  en  .m.ccx.  florins  dor,  E  an  luys  jordà,  mercader  de  valencià,  en 
.d.  florins  dor,  ab  diverses  cauteles,  axi  per  raho  de  prestechs  al  dit  senyor 
per  ells  fets  com  en  altra  manera,  los  dits  arrendadors  contentaran  ab  dites  e 
ab  obligacionts  als  creedors  del  dit  senyor  dessusdits,  en  les  dites  quantitats, 
E  los  dits  creedors,  haudes  les  obligacions  dessus  scrites  a  aquell  temps  que 
ab  los  dits  se  convendran,  sien  tenguts  restituir  les  dites  cauteles  al  mestre 
racional  de  la  cort  del  dit  senyor.  E  pus  les  dites  coses  haien  bon  compli- 
ment segons  dit  es,  los  dits  arrendadors  e  mestre  de  la  seca,  ne  alguns  altres 
per  ells,  no  sien  tenguts  de  retre  compte  al  dit  senyor  ne  a  son  mestre  ració- 


Les  Monedes  Catalanes  375 

nal,  ne a  son  lochtinent,  ne  a  algun  altre  per  ell,  del  dit  arrendament  en  algu- 
na manera.  ítem,  que  si  en  lo  dit  batiment  de  la  dita  moneda  exia  alguna 
deliurança  grassa  o  magra  de  ley  o  fort  o  feble  de  talla,  però  que  lo  gras  o 
magre  no  fos  mes  de  .ij.  grans  de  la  ley  e  la  talla  no  fos  mes  o  menys  de 
miga  peça  mes  0  menys  en  largent  en  lo  march  de  la  dita  moneda  de  talla 
de  .Ixx.  peces  lo  marc,  queaytal  deliurança  per  aviament  de  la  seca  puixa 
passar,  però  que  lo  mestre  guardes  escrivà  Reyals  tinguen  compte  dels  forts 
als  febles  e  dels  febles  als  forts,  e  del  gras  al  magre  e  del  magreal  gras,  aixi 
que  quant  en  la  dita  seca  seran  batuts  e  deliurats  .d.  marchs  deia  dita  mo- 
neda, haien  fet  per  manera  que  sia  satisfïet  lo  fort  al  feble  e  lo  feble  al  fort, 
e  lo  gras  al  magre  e  lo  magre  al  gras,  axi  que  romanga  egual  o  poc  mes  o 
menys,  0  al  cap  del  any.  ítem,  que  si  en  lo  rnarch  e  batiment  de  la  moneda 
menuda  exia  alguna  deliurança  grassa  o  magra,  fort  o  feble,  de  ley  0  talla, 
pus  no  fos  mes  de  .iij.  grans  en  la  ley,  .vj.  diners  en  lo  march,  E  en  les  malles 
dotze  diners  de  nombre,  segons  mes  o  menys,  que  aytal  deliurança  puixa 
passar,  tinent  hi  compte  lo  maestre  e  guardes  en  la  forma  damuntdita  en  lo 
precedent  capitol.  ítem,  que  lo  dit  senyor  promet  e  jura  que,  durant  lo  dit 
arrendament  e  venda,  no  arrendarà  vendrà  0  consentirà,  ensemps  0  departi- 
dament,  per  negun  cas  0  manera,  a  altra  o  altres  persones  per  maior  0  me- 
nor preu  la  dita  seca,  ne  per  negun  cas  aquella  seaturarao  pendra,  ne  atu- 
rar o  pendre  farà  per  assi  o  ason  primogènit  ne  per  altres  qualsevuUa  per- 
sones, ne  en  alguna  part  dels  dits  Comtats  farà  ne  permetrà  batre  o  fer  batre 
de  la  dita  moneda  dargent  e  menuda  en  alguna  manera,  ne  encara  altra 
moneda  dargent  o  menuda  semblant  o  dessemblant,  aforada  0  no  aforada, 
de  qualsevol  pes  0  ley  que  puixa  ésser,  ne  encara  per  gran  utilitat  o  neces- 
sitat urgent,  sinó  solament  per  los  dits  arrendadors  0  companyons  lurs  0 
per  qui  ells  volran  durant  lo  dit  arrendament  en  la  forma  damuntdita,  e  que 
per  tot  lo  dit  temps  del  arrendament  dessusdit  nois  puixa  ésser  mudada  per 
lo  dit  senyor,  o  per  altra  en  nom  seu,  la  dita  moneda  en  altra  figura  o  ma- 
nera ley  o  talla  o  for,  sinó  en  la  forma  e  manera  damuntdita.  Emperò,  que 
lo  dit  senyor  hi  puixa  fer  batre  croats  e  moneda  de  tern,  segons  que  antiga- 
ment se  fahia  a  barcelona,  segons  ley  de  .xj.  diners  e  malla,  e  for  antich.  E  si 
lo  contrari  era  fet  en  alguna  manera,  lo  dit  senyor  ara  per  ladonchs  expres- 
sament e  de  certa  sciencía  revoca,  e  vol  que  sia  haut  per  revocat,  e  que  tal 
moneda  fos  e  sia  hauda  per  falsa,  e  que  axi  com  a  falsa  no  pogués  ne  puixa 
córrer  en  la  senyoria  del  dit  senyor  deçà  0  delia  mar,  e  sia  del  tot,  sens  algu- 
na gràcia  0  remissió  que  per  lo  dit  senyor  o  son  primogènit  0  altres  otlicials 
qualsevol,  daço  havent  poder,  fer  no  sen  puixa,  confiscada  e  guanyada  per 


376  Joaquim  Botet  y  Sisó 

les  dues  parts  al  dit  senyor  e  la  terça  part  restant  als  dits  arrendadors  e 
companyons  lurs,  sens  tot  embarch  e  constrast.  E  que  tal  moneda,  en  tot 
loch  on  fos  o  puixa  ésser  trobada,  sia  presa  e  ocupada  per  los  dits  arrenda- 
dors e  companyons  lars  o  alguns  delís,  axi  com  a  substituïts  en  aquella  cosa 
per  lo  maestre  de  les  seques,  la  qual  substitució  haia  a  fer  lo  dit  maestre 
enconiinent  als  dessusdits,  ab  sagrament  de  no  revocar  o  venir  contra  per 
son  offlci  ni  per  interès  del  dit  senyor  :  E  si  en  alguna  manera  fahia  lo  con- 
trari, o  revocava  la  dita  substitució,  que  tal  revocació  fos  hauda  per  nulla, 
e  no  contrastant  la  dita  revocació,  si  feta  era,  lo  dit  senyor  vol  e  ordona  de 
certa  sciencia,  que  lícitament  e  justa  los  dits  arrendadors  puixen  usar  de  la 
dita  substitució  axi  com  si  revocada  no  era,  donant  los  en  aço  plen  e  bastant 
poder:  E  los  dits  substituïts  sien  tenguts  fer  sagrament  e  homenatge  al  dit 
mestre  de  respondre  e  darli  bon  compte  e  raho  de  les  dites  .ij.  parts  al  dit 
senyor  pertanyents,  deduïdes  messions  e  despeses  que  sen  hagués  fetes.  E 
que  tots  oíficials  del  dit  senyor  los  haien  e  sien  tenguts  donar  en  les  coses 
dessusdites  consell  favor  e  aiuda,  E  axi  los  sie  manat  ab  letra.  ítem,  per  tal 
qae  la  vila  de  perpenya  sapia  e  senta  millor  en  la  ley  e  talla  de  la  dita  mo- 
neda, que  la  dita  vila  puxa  elegir  una  guardià,  la  qual  lo  dit  senyor  o  son 
procurador  Reyal  posen  la  dita  seca,  la  qual  veia  e  guart  que  la  dita  mone- 
da se  faça  degudament  e  be  segons  la  ley  e  talla  dessusdites,  e  aquesta  guar- 
da Reyal  pagaran  los  dits  arrendadors:  però  que  per  la  elecció  de  la  dita 
guarda  no  sia  adquirit  algun  dret  en  propietat  e  possesio,  ne  puxa  ésser  tret 
a  conseqüència  en  esdevenidor  contra  lo  dit  senyor,  e  axi  o  haia  a  consentir 
la  dita  vila  quant  farà  la  dita  elecció  per  seguretat  del  interès  del  dit  senyor, 
ítem,  que  los  offlcials  en  cap  de  la  dita  secca  o  algun  delís,  axi  com  seran 
maestre  scriva  e  guardes,  maestre  de  balança  tallador  fonedor  obres  e  mo- 
neders, sien  pagats  per  los  dits  arrendadors  segons  es  acustumat:  emperò,  si 
lo  dit  senyor  o  lo  maestre  maior  hi  volran  tenir  mes  guardes,  a  despeses  del 
dit  senyor,  queu  puxen  fer;  e  que  los  officials  en  cap  de  les  dites  seques 
haien  ésser  bons  e  sufficients  a  regir  los  dits  officis  e  persones  enteses  en 
aquells,  per  ço  quel  dit  batiment  se  faça  ab  aquella  solemnitat  que  deu, 
squivant  tota  frau.  E  mes  avant  sien  tenguts  servir  aquells  officis  personal- 
ment, e  no  per  substituïts  ne  en  altra  manera.  E  que  tota  vegada  lo  mestre 
scriva  e  guardes  iMaestre  de  balança  fonedor  e  tots  altres  officials,  sien  també 
officials  deia  moneda  del  or  com  del  argent  de  la  dita  seca  encas  que  sen  hi 
bates,  però  si  bastar  hi  poran  sens  que  no  fos  destrich  del  batiment  deia 
moneda  del  dit  argent :  e  que  no  puxen  haver  sinó  .j.  salari  forçadament, 
sinó  per  avinença  de  abdues  les  dites  monedes  dor  et  dargent  que  en  la 


Les  Monedes  Catalanes  377 

dita  seca  se  batessen,  e  en  aço  faça  lo  dit  senyor  totes  provisions  que  hi  sien 
necessàries  a  instància  dels  dits  arrendadors.  ítem,  que  alguna  persona  o 
persones,  de  qualsevol  ley  condició  o  stament  sien,  no  gosen  traure  per  si  o 
per  altres  argent  monedat  deia  senyoria  del  senyor  Rey  durant  lo  temps  del 
dit  arendament,  sinó  tan  solament  la  dita  moneda  batedora  en  los  dits  Com- 
tats e  altra  qualsevol  moneda  dargent  quel  dit  senyor  Rey  fa  o  farà  daqui 
avant  batre  dins  lo  sua  senyoria.  E  mes  avant,  que  alcun  durant  lo  dit  temps 
no  gos  traure  deia  senyoria  del  dit  senyor  argent  no  monedat  en  alcuna 
manera,  sinó  prelats  barons  cavallers  ciutadans  burgeses  e  altres  homens 
honrats  en  vexella  per  a  lur  us  e  stament,  segons  que  es  acostumat.  E  si 
algú  farà  lo  contrari,  que  perda  largent  tant  com  ne  traurà  sens  tota  mercè, 
guanyadora  la  terça  part  al  acusador  o  trobador  de  la  dita  frau,  E  ultra  aço, 
aquell  qui  traurà  lo  dit  argent  monedat  o  no  monedat,  segons  dessus  es  dit, 
encorrega  en  pena  de  cors  e  haver,  del  qual  haver  haia  lo  dit  senyor  les  .ij. 
parts,  e  la  restant  part  sia  guanyada  als  dits  arrendadors.  ítem,  que  los  dits 
arrendadors  se  puxen  servir  e  a  emprar  de  totes  ayines  e  ferramentes  del 
dit  senyor  que  sien  en  la  dita  seca,  e  de  totes  altres  coses  pertanyents  al 
obratge  de  la  dita  moneda,  e  quel  maestre  de  la  dita  seca  haia  reebut  ab  in- 
ventari totes  les  aynes  ferramentes  o  coses  del  dit  senyor  Rey,  e  tornar 
aquells  al  dit  senyor  finit  lo  dit  arrendament  en  la  valor  que  les  haurà 
preses.  E  com  finara  lo  temps  del  present  arrendament,  que  totes  les  piles  e 
trossells  tallats,  que  los  dits  arrendadors  hauran  fetes  fer,  romanguen  fran- 
ques al  dit  senyor  :  E  mes  avant,  si  lo  dit  senyor  haurà  mester  o  volra  les  al- 
tres aynes  e  artificis  de  la  dita  moneda,  que  los  dits  arrendadors  los  hi  haien  a 
lexar  e  vendre  per  aquell  preu  que  stimaran  dues  bones  persones,  elegidores 
una  per  lo  dit  senyor  altra  per  los  dits  arrendadors.  ítem,  que  los  dits  arren- 
dadors e  companyons  lurs  e  cascun,  pugen  fer  traure  per  fondre  e  batre  en 
la  dita  seca  la  dita  moneda,  per  si  e  per  altres,  durant  lo  dit  arrendament, 
tot  argent  monedat  e  no  monedat  dels  Regnes  Darago  de  valencià  e  de  Ma- 
llorques  e  de  Cerdenya  e  del  principat  de  Catalunya  e  de  totes  altres  terres 
del  dit  senyor,  en  aquella  forma  que  los  del  dits  Regnes  e  terres  del  dit  se- 
nyor lo  poden  els  es  legut  traure  dels  dits  Comtats  per  portar  e  metre  en 
altres  lochs  de  la  senyoria  del  dit  senyor:  E  que  sia  manat  per  lo  dit  senyor 
ab  bones  provisions  a  tots  los  Governadors  e  altres  ollicials  de  la  sua  senyo- 
ria, quel  present  capítol  als  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  tenguen  e 
observen  sens  tota  contradicció  e  embarch,  declarat  emperò  que  lo  croat 
dargent  e  la  moneda  barcelonesa  de  tern  e  la  moneda  iaquesa  e  Reyal  dar- 
gent menut  de  Valencià  e  Mallorquins  dargent  e  menuts  de  Mallorques,  en 

Institut  d'Estudis  Catalans.  48 


^y8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

la  dita  seca  no  puixen  ésser  fusos.  ítem,  que  los  dits  arrendadors  no  sien 
tenguts  de  batre  la  dita  moneda  per  força  en  alguna  manera,  ne  puxen 
ésser  forçats  o  cuytats,  ans  sia  en  lur  voler  de  batre  o  cessar  del  tot  o  partida 
pagant  lo  dit  arrendament.  E  si  per  algun  cas  de  prestech  faedor  al  dit  se- 
nyor, 0  per  messions  que  los  dits  arrendadors  haguessen  fetes  per  defendre 
e  conservar  lo  dit  arrendament,  en  la  fi  del  temps  aparia  quels  fos  deguda 
alguna  quantitat,  vol  e  consent  lo  dit  senyor,  per  pacte  special,  que  no  sien 
tenguts  lexar  lo  dit  arrendament  ne  cessar  de  batre  la  dita  moneda  sens 
pagar  algun  dret,  ans  haia  a  córrer  e  dur  lo  dit  arrendament  en  la  dita  for- 
ma tro  que  Íntegrament  e  complida  sien  pagats  e  satisffets  realment  en  mo- 
neda nombrant,  de  tot  ço  que  en  aquell  cas  los  sia  degut  per  prestech  o 
messions  segons  es  dit,  E  fins  que  reyalment  fossen  pagats  nois  puixa  ésser 
levat  ne  tocat  lo  dit  arrendament  e  batiment  en  neguna  manera  per  lo  dit 
senyor  o  qualsevulla  ofücials  seus.  E  si  per  alcun  cas  qüestió  o  debat,  se 
esdevendra  quels  dits  arrendadors  per  defendre  lo  dit  arrendament  o  alcu- 
nes  altres  coses  necessàries  a  aquell,  hauran  a  fer  alcunes  messions  e  despe- 
ses, quel  dit  senyor  en  la  fi  dels  dits  .x.  anys  sia  tengut  pagar  a  ells  aquelles 
messions  e  despeses  que  rahonablement  hauran  fetes  e  sostengudes  :  E  si  lo 
dit  senyor  aquelles  no  pagava,  que'ls  dits  arrendadors  puixen  e  sia  a  ells 
legut  tenir  lo  dit  arrendament  e  fer  batre  la  dita  moneda  en  la  dita  seca 
passat  lo  dit  terme,  tant  e  tant  longament  tro  que  plenerament  en  les  dites 
quantitats  fossen  satisííets,  comptant  pro  rata  ço  es  del  temps  e  de  la  quan- 
titat que  deguda  lus  serà.  ítem,  que  si  per  ventura,  ço  que  deu  no  vulla,  du- 
rant lo  dit  arrendament  en  la  dita  seca  en  ley  e  talla  o  altres  coses  se  co- 
metia alguna  frau  os  fahia  alguna  cosa  sinistra  o  que  no  fos  leguda  en  qual- 
sevol manera  que  dit  o  imaginar  se  puxa,  que  en  aço  solament  sien  tenguts 
los  maestres  qui  la  dita  seca  regirien  e  en  lo  dit  frau  fossen  colpables,  e  no 
en  res  los  dits  arrendadors  o  companyons  lurs  pus  noy  fossen  atrobats 
colpables.  E  quels  dits  maestre  e  maestres  sien  tenguts  e  obligats  de  donar 
compte  e  raho  deia  ley  e  talla  deia  dita  moneda,  e  de  pagar  als  dits  arren- 
dadors si  res  hi  fallia:  E  encara  tot  argent  quey  sia  perdut  o  menyscabat. 
ítem,  que  durant  lo  dit  arrendament,  los  dits  arrendadors  e  companyons 
lurs  qui  en  lo  dit  arrendament  hauran  part  e  oíficials  obrers  o  moneders  e 
altres  persones  que  capien  e  treballen  ordinàriament  en  lo  obratge  deia  dita 
seca,  e  encata  companyons  lurs,  no  sien  tenguts  ne  puixen  ésser  forçats  en 
alguna  manera  danar  en  neguna  host  o  cavalcada  o  armada  reyal,  ans  daço 
durant  lo  dit  arrendament  sien  del  tot  franchs  e  quitis.  E  mes  avant  haien 
los  dessusdits,  e  caseu,  es  puixen  alegrar  per  gràcia  special,  de  totes  altres 


Les  Monedes  Catalanes  37y 

franqueses  e  privilegis  que  sien  atorgades  en  temps  passat  a  alguns  obrers 
e  moneders  deia  seca  de  perpenya  o  en  altres  seques  deia  sua  senyoria,  en- 
semps  o  departidament.  E  que  en  aquesta  franquesa  sien  enteses  totes 
aquelles  persones  que  per  obs  deia  dita  seca  ordinàriament  compraran  ar- 
gent, o  regiran  los  comptes  deia  dita  seca  e  del  present  arrendament,  en 
qualsevol  Ciutat  loch  o  partida  deia  senyoria  del  dit  senyor,  o  en  altra  qual- 
sevuUa  manera  ordinàriament  serviran  o  treballaran  en  lo  lavor  de  la  dita 
seca  e  regiment  de  aquella  :  E  en  cas  que,  sobre  les  persones  que  deia  dita 
franquesa  en  lo  present  capitol  contenguda  se  volran  o  deuran  alegrar,  fos 
contrast  o  dupte,  ço  es  si  servirien  o  treballarien  ordinàriament  ala  dita  seca 
e  al  lavor  d'aquella  o  no,  que  sobre  aço  fos  e  sia  cregut  a  sagrament  dels 
dits  arrendadors  o  dalgun  dells  o  de  lur  procurador.  Entès  emperò  que  los 
dits  arrendadors  companyons  e  factors  lurs  e  compradors  del  dit  argent  no 
passen  nombre  de  .xxv.  ques  puixen  alegrar  de  les  dites  franqueses.  ítem, 
que  tothom,  strany  o  privat,  de  qualsevol  condició  sia,  qui  portarà  argent 
e  aquell  vendrà  o  metra  en  la  dita  seca  en  quantitat  de  deu  marchs  o  mes, 
sia  guiat  e  assegurat  vinent  stant  e  tornant  de  totes  marques  represàlies  e 
altres  judicades  e  adjudicadores,  e  de  tots  altres  deutes  que  degà  o  sia  ten- 
gut  a  qualsevol  persones,  per  qualsevol  raho,  exceptat  per  censals  o  violaris 
e  veres  comandes,  però  que  la  stada  ques  farà  per  aquells  qui  vendran  o 
metran  lo  dit  argent  no  puixa  passar  maiorspay  de  .xx,  jorns  lo  dit  guiat- 
ge, per  tolre  tota  frau  qui  en  aços  pogués  cometre.  ítem,  que  los  dits  arren- 
dadors, pagant  ara  de  present  solament  .x.  florins  per  dret  de  segell  dels 
presents  capítols  e  de  totes  altres  provisions  qui  per  execució  daquells  exi- 
ran  per  qualsevol  manera,  no  sien  tenguts  pagar  mes  avant  algun  dret  de 
segell,  ara  ne  per  avant,  per  negunes  provisions  toquants  o  faents  per  lo  dit 
arrendament  e  durant  aquell  :  E  que  lo  dit  senyor  sia  tengut  manar  totes 
les  dites  provisions  ésser  spatxades  en  la  forma  demunt  dita.  ítem,  que  la 
dita  moneda  dargent  sia  appellada  croals  darago,  e  sia  de  la  una  part  una 
testa  ab  corona  real  qui  mostre  miga  cara,  sens  altres  obres  entorn  sinó  les 
lefres  següents  :  Martinus  dei  gratia  Rex  Aragonum ;  E  deia  altra  part  haia 
un  cayro  de  senyal  Real  en  mig  de  .iiij.  migs  compassos  que  sien  graneiats, 
sens  altres  obres  entorn,  e  sien  hi  les  letres  següents:  xps  •  Rex  venit  in  pace. 
E  de  la  moneda  menuda,  per  semblant  manera.  ítem,  que  los  dits  arrenda- 
dors puixan  comprar  tot  argent  e  bilIo  quis  volran,  per  fer  e  batre  la  dita 
moneda  de  croats  e  menuda,  per  aquell  preu  o  for  e  en  aquell  millor  mer- 
cat que  poran  e  ab  los  mercaders  se  poran  acordar,  concordantse  del  preu 
al  for  que  les  seques  de  Valencià   e  de  barchinona  hi  donaran  segons  les 


380  Joaquim  Botet  y  Sisó 

tares  dels  marchs.  ítem,  que  lo  dit  senyor,  per  sa  gran  utilitat  e  aviament 
e  profit  de  la  cosa  publica  dels  dits  Comtats  e  de  les  altres  terres  sues 
quis  seguiran  per  lo  dit  batiment,  promet  en  sa  bona  fe  Reyal,  e  jura 
sobre  los  sants  quatre  evangelis  de  ses  mans  corporalment  tocats,  que 
totes  les  coses  dessus  e  deius  scriïes  en  los  presents  capítols  o  qualsevol 
daquells  contingudes  observarà  e  tendra  complidament,  tenir  e  observar 
farà  per  tots  sos  officials  e  sotmesos  presents  esdevenidors,  E  que  no  con- 
trafara  ne  per  altre  contrafer  permetrà  per  qualsevol  manera  o  raho,  e 
si  dupte  algú  era  mogut  per  qualsevulla  persones  en  los  presents  capítols 
e  arrendament,  que  ans  de  fer  algun  enantament  lo  dit  senyor  hi  haia 
o  sia  tengut  apellar  e  oyr  los  dits  arrendadors,  E  per  complir  les  dites  coses 
e  cascuna  daquelles  en  la  dita  forma,  lo  dit  senyor  mana  de  present  totes 
letres  e  provisions  penals  e  en  altra  manera,  tant  forts  com  fer  se  puixen 
els  sien  necessàries.  ítem,  que  lo  canceller  vicecanceller  e  Tresorer  del  dit 
senyor  que  vuy  son,  o  per  temps  seran,  durant  lo  dit  arrendament,  E  enca- 
ra tots  Regents  les  dites  Cancelleria  e  Tresoreria,  sotstresorer  e  lochtinent, 
prometran  e  juraran  que  contra  los  presents  capítols  0  algun  d'aquells  en 
tot  o  en  part  no  vindran  ne  consellaran,  ne  consentiran  per  altres  ésser  fet 
e  consellat,  ne  faran  signaran  o  spatxaran  provisió  alguna  que  al  dit  arren- 
dament e  capítols  pogués  noure  e  contravenir,  ans  tant  com  en  ells  serà 
servaran  e  servar  faran  complidament  tots  los  presents  capítols  e  les  coses 
en  aquells  contingudes.  E  per  tots  les  coses  dessus  dites  e  cascuna  de  aque- 
lles atendre  e  complir,  lo  dit  senyor  Rey  obliga  als  dits  arrendadors  e  com- 
panyons  lurs  tots  sos  bens  rendes  e  drets,  a  ell  ara  o  en  sdevenidor  perta- 
nyents  per  qualsevol  manera  en  los  dits  Comtats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya 
e  encara  en  lo  principat  de  Catalunya,  per  qualsevol  titol  causa  o  raho,  axi 
que  si  per  lo  dit  senyor  o  per  altres  qualsevol  officials  o  persones,  els  dits 
arrendadors  e  companyons  lurs  eren  o  seran  pertorbats  en  lo  present  arren- 
dament contra  forma  e  manera  dels  damunt  dits  capitols  o  dalcu  delís,  e 
per  tots  dans  messions  interesses  que  haurien  sostenguts  o  fets  en  qualse- 
vol manera,  tos  e  sia  feta  execució  rigorosa  en  les  dites  rendes  o  drets  del 
dit  senyor  per  aquell  official  o  officials  seus  quin  serien  requests  per  los 
dits  arrendadors  o  algú  delís,  als  quals  ho  mana  lo  dit  senyor  ab  lo  present 
capitol,  sots  pena  de  .ij.  milia  florins  a  cascun  e  privació  dels  officis,  tota 
excepció  cessant  e  iotes  solemnitats  de  dret  e  de  fet  apart  posades,  tro  a  ple- 
na satisffaccio  de  les  coses  dessus  dites  e  cascuna  daquelles.  Predictum  ita- 
que  arrendamentum  seu  vendicionem,  precio  septem  mille  Quingentorum 
florenorum  auri  de  aragonis,  et  omnia  et  singula  in  preinsertis  capitulis  et 


Les  Monedes  Catalanes  381 

quolibet  eorundem  contenta,  convenimus  et  promiítimus  vobis  dictis  Jo- 
hanni  vivot  et  francisco  barceloni,  absentibus,  tamquam  presentibus,  et 
quibus  volueritis,  ac  secretario  et  notario  inírascriptu  nomine  vestri  et  eo- 
rum  quòrum  intersit,  stipulanti  ut  infra,  tenere  et  observaré  attendere  et 
complere  et  non  contrafacere  nec  peraliquem  contrafieri  permittere  racio- 
ne  aliqua  sive  causa.  Et  pro  capitulorum  predictorum  conservacione  ac  exe- 
cucione  cuiuslibet  eorumdem,  mandamus  fieri  et  expediri  omnes  provisio- 
nes  et  litteras  vobis  necessarias,  quando  et  quociens  per  vos  autalios  vestri 
pro  parte  fuerit  requisitum.  Dantes  et  renictentes  vobis  et  vestris  si  quid  et 
quidquid  predictam  que  vobis  arrendamus  et  vendimus  modo  predicto  aut 
jus  pro  ipsis  nobis  aliqualiter  pertinens,  valent  plus  nunc  seu  valebunt  pre- 
cio  antedicto.  et  in  dictis  capitulis  declarato.  Et  renunciantes  legi  sive  juri 
quo  deceptis  ultra  dimidiam  justi  precii  subvenitur,  et  omni  alii  juri  foro 
rationi  et  consuetudini  et  cuicumque  alii  auxilio  contra  premissa  et  infras- 
cripta  nos  juvantibus  quovismodo,  Convenimus  et  promittimus  vobis  et  ve- 
stris, arrendamentum  predictum,  sub  modis  formis  et  condicionibus  expres- 
sis et  declaratis  in  capitulis  antedictis,  vos  et  vestros  et  quos  volueritis  facere 
iiabere  tenere  et  possidere  in  pace  ac  tute  contra  cunctas  personas  corpus  et 
collegia,  et  teneri  vobis  et  vestris  inde  firmiter  de  eviccione,  omnique  dam- 
no  litis  et  extra,  prout  in  preinsertis  capitulis  continetur.  Et  pro  predictis 
omnibus  et  singulis  atendendis  firmiter  et  complendis,  ac  pro  firma  et  le- 
gali  eviccione  eorum,  obligamus  vobis  et  vestris  omnia  bona  nostra  ubi- 
que  habita  et  habenda.  Et  pro  maiori  efficacia  premissorum,  juramusspon- 
te  per  dominum  deum  et  eius  quatuor  evangelia  sacrosanta  per  nos  corpo- 
raliter  tacta,  premissa  omnia  et  singula  tenere  servaré  attendere  et  non 
contrafacere  vel  venire  racione  aliqua  sive  causa.  Mandantes,  tenore  presen- 
tis publici  instrumenti,  illustri  Martino  Regi  Sicilie,  primogenito  nostro 
carissimo  ac  in  omnibus  regnis  et  terris  nostris  generali  gubernatori  et  in 
eis  post  dies  nostros  universali  deo  propicio  successori,  necnon  eius  vicege- 
rentis  in  Comitatibus  antedictis,  vicariis  Rossilionis  et  Ceritanie,  baiulo  ville 
perpiniani,  ceterisque  universis  et  singulis  officiaiibus  nostris  et  subdictis 
ad  quos  speclet,et  ipsorum  officialium  locatenentibus  presentibus  et  futuris, 
de  certa  sciencia  et  expresse,  sub  ire  et  indignationis  nostre  incursu  ac  pena 
mille  fíorenorum  auri  de  bonis  contrafaciencium  irremiscibiliter  habendo- 
rum,  quatenus  preinserta  capitula  et  unumquidque  ipsorum  et  in  eis  con- 
tenta tenentes  et  tenaciter  observantes,  contra  ea  non  faciant  aut  veniant  seu 
aliquem  contrafacere  aut  venire  permittant  aliqua  racione,  et  suplemus  ac 
tollimus  de  nostre  Regie  pienitudine  potestatis  dubium  et  vicium  quoblibet 


382  Joaquim  Botet  y  Sisó 

omnemque  defectum  impugnacionem  et  nullitatem  juris  et  facti  si  quid 
vel  sique  racione  solemnitatis  omisse  seu  àlias  in  contractu  huiusmodi 
impingi  reperirique  possent  quomodolibet,  seu  notari:  nos  itaque,  Johannes 
vivot  et  franciscus  barceloni,  humilis  vassalli  et  subditi  vestri  dicti  domini 
Regis,  arrendatores  et  emptores,  predicti  arrendamentum  huiusmodi  ac- 
ceptantes  a  vobis  sub  modis  formis  et  condicionibus  expressis  in  capitulis 
preinsertis,  promittimus  uterque  nostrum  in  solidum  vobis  dicto  Illustris- 
simo  domino  Regi  et  vestris,  quod  vobis  et  eis  preinserta  capitula  vobis  ser- 
vantibus  et  facientibus  ab  unguem  servari,  attendemus,  complebimus  et 
efectualiter  observabimus  omnia  et  singula  que  complere  tenere  et  ob- 
servaré teneamur  prout  in  preinsertis  capitulis  continetur,  et  pro  predic- 
tis  omnibus  et  singulis  complendis  et  firmiter  observandis,  obligamus  vo- 
bis dicto  serenissimo  domino  Regi,  uterque  nostrum  in  solidum,  omnia  et 
singula  bona  nostra  et  utriusque  nostrum  mobilia  et  inmobilia  ubique 
habita  et  habenda.  Renunciantes  quantum  ad  hec  beneficio  novarum  con- 
stitucionum,  et  dividendarum  accionum,  etepistoledivi  driani  (sic),  et  con- 
suetudini  barchinone  loquenti  de  duobus  vel  pluribus  se  in  solidum  obli- 
gantibus,  et  omnibus  legibus  juribus  foris  racionibus  constitucionibus  et 
consuetudinibus  quibus  contra  premissa  possemus  modo  aliquo  nos  juva- 
re.  Et  ut  predicta  maiori  robore  fulciantur,  juramus  sponte  per  dominum 
deum  et  eius  santa  quatuor  evangelia  manibus  nostris  corporaliter  tacta, 
predicta  omnia  et  singula,  prout  superius  continentur  et  per  nos  sunt  pro- 
missa,  attendere  et  complere,  tenere  et  observaré  ac  in  nullo  contrafacere 
vel  venire  aliquo  jure  causa  vel  racione;  hec  igitur  que  dicta  sunt  supra 
facimus  paciscimur  et  promitimus  tam  nos  dictus  Rex  quam  nos  Johan- 
nes vivot  et  franciscus  barceloni,  arrendatores  jamdicti,  in  posse  secretarii 
et  notarii  infrascripti,  tamquam  publicepersone,  nomineomnium  quòrum 
interest  et  intererit  ac  interesse  poterit  in  futurum,  a  nobis  et  quolibet  no- 
strum legitime  stipulantis,  per  quem  volumus  de  arrendamento  huiusmodi 
et  aliis  in  eodem  contentis  fieri  unum  et  plura  originalia  publica  instru- 
menta, eciam  si  necesse  fuerit  de  quolibet  capitulorum  superius  inserto- 
rum.  Quod  est  datum  et  actum  in  Regali  Civitate  Valencie,  .xix.  die  No- 
vembris  anno  a  nativitate  domini  .M.CCCC.  Septimo,  Regnique  nostri 
Duodecimo. 

Signum  Martini  etc.  Qui  hec  firmamus  concedimus  et  juramus  huicque 
publico  instrumento  sigillum  nostrum  appendicium  jussimus  apponen- 
dum.  Rex  Martinus. 

Signa  Johannis  vivot  et  francisci  barceloni,  arrendatorum  predictorum, 


Les  Monedes  Catalanes  383 

qui  hec  concedimus  firmamus  et  juramus.  Testes  sunt  etc.  —  Sig-num  mci 

Jacobi  tavasthani,  locumtenenti  prothonotarii  dicti  domini  Regis,  etc.  — 

Dominus  Rex  mandavit  mihi  bernardo  medici,  in  cuius  posse  ipse  et  dicti 

arrendatores  fírmarunt  et  jurarunt. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2260,  fs.  i5o-i54. 
Inèdit. 

XLVIII 

(Volum  II,  plana  193). 

2G  Juny  1409. 

Traspàs  )' modificació  del  aii'endament  de  ig  de  Novembre  de 
140J,  amplianilo  ab  lafaciiltaí  d'encunyar  «Blanques  coronades» . 

In  nomini  nostri  domini  Jeshu  Xristi,  pateat  universis:  Quod  nos  Marti- 
nus  dei  gratia  Rex  Aragonum,  Evidenti  utilitate  et  comodo  Curie  nostre 
súper  his  previsis  cognitis  et  attentis,  de  certa  sciencia  et  consulte,  vobis 
fidelibus  nostris  bernardo  de  monte  paiatio,  domicelio,  et  berengario  de  cor- 
tilio,  civi  barchinone,  et  vestris  et  quibus  volueritis,  habentibus  utasseritis 
locum  et  cessionem  a  Johanne  vivot,  cive  Maiorice,  et  ffrancisco  barceloni 
mercatore  valencie,  de  quodam  arrendamento  secce  nostre  argenti  ville  per- 
piniani  et  Comitatuum  Rossilionis  et  Ceritanie,  per  tempus  decem  annorum 
et  pro  certo  precio.  eis  facto  cum  quodam  publico  instrumento  sigillo  no- 
stro  appendicio  insignito,  datum  valencie  Dècima  nona  die  Novembris  anno 
a  nativitate  Domini  millesimo  Quadrigentessimo  septimo,  et  clauso  per  fíde- 
lem  secretarium  nostrum  bernardum  medici,  auctoritate  Regia  notarium 
publicum  per  totam  terram  et  dominacionem  nostram,  vendimus  seu  arren- 
damus  ac  arrendamento  predicto  unimus  et  aggregamus,  absque  preiu- 
dicio  et  derogacione  arrendamenti  eiusdem,  ad  et  per  tempus  predictum, 
condiciones  et  formam  descriptas  inferius,  omnia  et  singula  contenta 
in  quibusdam  capitulis  inter  nos  et  fidelem  Consiliarium  et  Thesaura- 
rium  nostrum  Johannem  de  plano,  legum  doctorem,  parte  ex  una,  Et  vos 
dictos  bernardum  de  monte  palacio  et  berengarium  de  cortilio,  ex  altera, 
concordatis  initis  et  factis  :  Quorumquidem  capitulorum  tenor,  sequitur  in 
hunc  modum.  En  nom  de  nostre  senyor  Deu  :  Com  lo  senyor  Rey,  ab  carta 
ab  son  segell  enpendent  segellada,  dada  en  valencià  a  .xviiij.  dies  de  Noem- 
bre  del  any  Mil  Quatrecents  set,  haja  arrendada  la  sequa  de  la  vila  de  per- 
penya  an  Johan  vivot,  de  Mallorques,  e  an  ffrances  barcelo,  mercader  de 
valencià,  los  quals  nan  donat  loch  an  bernat  de  Muntpalau,  donzell,  e  an 


384  Joaquim  Botet  y  Sisó 

berenguer  dez  cortey,  ciutadà  de  barchinona,  per  batre  o  fer  batre  moneda 
dargent  e  menuda,  çoes  de  ley  de  onze  diners,  axi  que  del  march  de  per- 
penya  traguen  setanta  peces,  çoes  croats,  aforats  cascuna  peça  desevuyt  di- 
ners, però  que  algun  no  sia  forçat  de  pendrels  :  E  que  si  los  dessus  dits 
volran  fer  moneda  menuda,  de  ley  de  dos  diners  e  taylla  de  vint  y  un  sol. 
lo  march  de  perpenya,  les  guardes  puxen  passar  sis  diners  mes  o  menys  en 
lo  march,  o  si  volran  batre  algunes  malles  menudes  a  la  dita  ley  de  dos  di- 
ners e  talla  de  vint  e  un  tro  a  vint  e  dos  sous  lo  march,  les  guardes  puxen 
passar  dotze  diners  mes  o  menys  en  lo  march,  tinent  hi  compte  de  fort  e 
feble,  que  ho  puxen  fer,  e  batre  aquella  quantitat  que s  volran  axi  de  la  una 
talla  com  deia  altra,  per  spay  de  deu  anys  comptadors  après  quatre  meses 
que  la  ferma  e  compliment  dels  dits  capítols  serà  feta,  çoes  per  preu  de  set 
milia  Cinchcents  florins  dor  darago,  segons  en  lo  dit  arrendament  o  carta 
daquen  feta  se  conte  largament.  E  com  per  informació  vertadera,  lo  dit 
senyor  haja  sabut  que  lo  argent  sia  en  tan  gran  for  que  los  dits  arrenda- 
dors no  hajen  pogut  batre  fàcilment  deia  dita  moneda  segons  forma  del 
dit  arrendament,  sens  gran  lur  dan  o  pèrdua,  stant  en  lo  for  que  vuy  es,  axi 
que  lo  dit  arrendament  es  a  ells  no  solament  infructuós  ans  evidentment 
damnos:  Es  convengut  entre  lo  dit  senyor,  de  una  part,  per  profit  e  interès 
seu  e  de  la  cosa  publica,  qui  es  molt  carregada  per  la  gran  quantitat  de  les 
monedes  stranyes  qui  son  vuy  en  lo  principat  de  Cathalunya,  en  special  de 
scuts  e  blanques  de  íïrança  quis  son  meses  a  molt  majors  fors  que  no  va- 
len de  ley,  E  per  ço  que  pus  fàcilment  hajen  exauch  e  sien  foragitades,  per 
tant  lo  dit  senyor,  volent  dar  loch  al  batiment  de  la  moneda  dejus  specifi- 
cada.  En  axi  que  per  aviament  del  dit  arrendament  sens  prejudici  e  interès 
daquell  e  dels  Capítols  e  altres  coses  en  aquell  contengudes,  sinó  en  quant 
per  los  presents  hi  es  ajustat  o  mudat :  Es  convengut  e  en  pacte  deduit  en- 
tre lo  dit  senyor  e  los  arrendadors  demunt  dits,  que  ultra  lo  dit  arrenda- 
ment puxen  batre  e  fer  batre  durant  lo  dit  temps  del  dit  arrendament,  sis 
volran,  blanques  coronades  de  vuyt  diners  la  peça,  e  miges  blanques  coro- 
nades de  quatre  diners  la  peça,  o  malles  de  dos  diners  la  peça,  a  ley  de  qua- 
tre diners  dezevuyt  grans  a  talla  de  setanta  quatre  peces  de  les  majors  en 
lo  march,  aquella  quantitat  ques  volran,  dins  la  dita  vila  de  perpenya  o  en 
los  altres  lochs  contenguts  en  los  primers  capítols,  romanents  los  dits  pri- 
mers capítols  del  dit  arrendament  e  cascun  delís  e  les  coses  en  aquells  con- 
tengudes, sinó  en  quant  per  los  capítols  hi  es  ajustat  o  mudat,  en  tota  lur 
plena  força  e  valor.  Plau  al  senyor  Rey,  segons  les  respostes  fetes  en  cascun 
capitol.  ítem,  que  los  dits  arrendadors  no  sien  forçats  en  alguna  manera 


Les  Monedes  Catalanes  385 

batre  la  dita  moneda,  ans  sia  en  lur  voler  de  batre  o  cessar  del  tot  0  partida, 
pus  paguen  los  dits  arrendadors  lo  preu  del  dit  arrendament  e  del  pre- 
sent anadiment.  E  si  per  algun  cas,  per  messions  que  los  dits  arrendadors 
haguessen  fetes  per  deiïendre  e  conservar  lo  dit  arrendament,  los  era  de- 
guda alguna  quantitat,  vol  e  consent  lo  dit  senyor  per  pacte  special  que 
no  sieh  tenguts  lexar  lo  dit  arrendament,  ne  cessar  de  batre  la  dita  mo- 
neda, sens  pagar  algun  dret,  ans  haja  a  córrer  e  dur  lo  dit  arrendament 
en  la  dita  forma  tro  que  entegrament  e  complida  sien  pagats  e  satisftets 
realment,  en  moneda  nombrant,  del  preu  del  dit  arrendament  e  anadi- 
ment de  tot  ço  que  en  aquell  cas  los  fos  e  serà  degut  per  messions,  segons 
es  dit,  e  fins  que  realment  fossen  pagats  nois  puxe  ésser  levat  ne  tocat 
lo  dit  arrendament  e  batiment  en  neguna  manera  per  lo  dit  senyor  0  quals 
sevol  oficials  seus:  Plau  al  senyor  Rey,  però  declarat  que  ells,  batent  0  no 
batent,  pus  lo  senyor  Rey  los  do  facultat  de  batre,  hajen  a  pagar  los  preus 
axi  del  primer  arrendament  com  del  present  anadiment,  e  tant  com  to- 
qua  les  messions  quels  arrendadors  haurien  a  fer  per  deffendre  larren- 
dament,  Plau  al  senyor  Rey,  pus  les  dites  messions  sien  fetes  per  deffensio 
dels  contractes  rahonablement,  declarat  la  on  diu  que  tro  les  dites  mes- 
sions li  sien  pagades  puxen  batre,  declara  lo  senyor  Rey  que  però  ells 
hajen  a  pagar  lo  preu  del  dit  anadiment  prorata  del  temps  que  batrien  ul- 
tra los  deu  anys  del  dit  arrendament,  e  aquell  se  puxen  retenir  en  paga 
daçoque  per  les  dites  messions  los  serà  degut,  e  que  satisíTets  dels  dits  preus 
hajen  a  cessar  lo  dit  batiment,  e  ces  lo  present  arrendament.  ítem,  es  con- 
vengut,  quels  dits  arrendadors  puxen  batre  0  fer  batre  e  per  la  dita  mone- 
da, de  tot  argent,  çoes,  del  billo  argent  mercat  monedat  e  no  m.onedat,  tor- 
nantlo  a  la  dita  ley  e  liga  segons  demunt  es  dit,  exceptat  les  monedes  que 
vuy  se  baten  en  la  senyoria  del  dit  senyor:  Plau  al  senyor  Rey,  e  plauli,  en- 
cara, que  en  les  deliurances  se  haje  raho  de  fort  e  feble,  magre  e  gras,  segons 
serà  concordat  ab  lo  Tresorer  e  ab  lo  Maestre  de  la  sequa  de  barchinona. 
ítem,  que  los  dits  arrendadors  sien  tenguts  dar  al  dit  senyor,  per  preu  e  per 
tots  altres  profits  e  emoluments  del  present  anadiment,  Mil  Setcens  Cin- 
quanta florins  dor  darago,  pagadors  en  aquesta  forma:  Ço  es,  que  obligaran 
pagar  los  Mil  florins  al  dit  senyor  0  a  son  Tresorer  o  qui  ells  volran  en  la 
ciutat  de  barchinona,  dins  spay  de  Quatre  meses  comptadors  après  que 
hauran  haudes  les  provisions  del  present  contracte  e  arrendament  franques 
de  dret  de  sagell,  E  los  Setcens  Cinquanta  florins  pagaran  al  dit  Tresorer 
sis  meses  après  que  los  dits  arrendadors  hauran  hauda  possessió  pacifica 
del  dit  arrendament  e  batiment:  Però  si  la  dita  possessió  los  era  empetxada 

Institut  d'Estudis  Catalans.  49 


386  Joaquim  Botet  y  Sisó 

per  colpa  o  falta  del  dit  senyor  o  officials  seus  o  altres  qualsevols  persones, 
los  dits  sis  meses  per  fer  lo  dit  pagament  no  correguen  als  dits  arrendadors 
fins  que  pacifficament  hajen  la  dita  possessió  :  Plau  al  senyor  Rey.  ítem, 
com  per  preu  del  present  arrendament  los  dits  arrendadors  sien  tenguts 
dar  e  pagar  al  dit  senyor  0  a  qui  ell  volra  los  dits  Mil  Setcens  Cinquanta 
florins,  es  convengut,  e  en  pacte  exprés  deduit,  entre  lo  dit  senyor  e  los  dits 
arrendadors,  que  lo  Maestre  de  la  secha  ne  los  dits  arrendadors  no  sien  ten- 
guts dar  algun  compte  del  dit  arrendament  al  dit  senyor  ne  altre  per  ell  en 
neguna  manera  :  Emperò,  lo  dit  Maestre  sie  tengut  dar  compte  e  respondre 
Íntegrament  als  dits  arrendadors  o  a  qui  ells  volran,  de  tots  emoluments  e 
profits  qui  durant  los  temps  dessus  dits  pervindran  en  la  dita  sequa  per 
raho  del  dit  batiment :  E  que  aço  tenir  e  servar  se  hajen  estrènyer  los  dits 
Maestre  e  son  lochtinent,  migençant  sagrament  e  homenatge:  Plau  al  senyor 
Rey.  ítem,  que  durant  lo  temps  dels  dits  arrendaments  sia  e  haje  ésser  Mes- 
tra de  la  dita  sequa  per  fer  batre  les  dites  monedes  aquella  persona  que 
serà  concordada  entre  lo  Tresorer  de  dit  senyor  e  los  dits  arrendadors,  la 
qual  persona  axi  concordada  e  no  altra  sia  maestre  de  la  sequa  e  regesqua 
lo  dit  offici  segons  es  acustumat  per  los  altres  maestres  en  los  batiments  de 
les  altres  seques  e  monedes :  Plau  al  senyor  Rey.  ítem,  que  lo  dit  senyor  e 
los  canceller  vicecanceller  Tresorer  e  altres  officials  del  dit  senyor,  nome- 
nats en  lo  .xviiij^.  capitol  del  primer  arrendament,  sien  tenguts,  enconti- 
nent  com  ne  seran  requests  per  los  arrendadors,  fer  sagrament  de  servar  e 
tenir  aquells  e  aquests  capítols  e  caseu  segons  seria  e  tenor,  e  segons  pus 
larch  es  conlengut  en  lo  dit  .xix.  capitol,  E  ab  semblant  eviccio  per  lo  dit 
senyor  faedora  e  fermadora,  que  en  lo  dit  .xviiij.  capitol  se  conte  :  Plau  al 
senyor  Rey.  Predictum  itaque  arrendamentum  vendicionem  unionem 
seu  agregacionem,  precio  Mille  septingentorum  Quinquaginta  floreno- 
rum  auri  de  aragonie,  ac  omnia  et  singula  in  preinsertis  capitulis  et  quoli- 
bet  eorundem  contenta,  convenimus  et  promittimus  vobis  dictis  bernardo 
de  monte  palacio  et  berengario  de  cortilio,  absentibus  tamquam  presenti- 
bus,  et  quibus  volueritis,  ac  secretario  et  notario  infrascripto  nomine  vestri 
et  eorum  quòrum  intersit,  stipulanti  ut  infra,  tenere  et  observaré  atten- 
dere  et  complere  et  non  contrafacere  nec  per  aliquem  contrafieri  permitte- 
re  racione  aliqua  sive  causa.  Et  pro  capitulorum  predictorum  observacione 
ac  execucione  cuiuslibet  eorundem,  mandamus  fieri  et  expediri  omnes 
provissiones  et  litteras  vobis  necessarias,  quando  et  quotiens  per  vos  aut 
alios  vestri  pro  parte  fuerit  requisitum  :  Dantes  et  remittentes  vobis  et  ves- 
tris  siquid  et  quidquid  predicta  que  vobis  arrendamus  et  vendimus  uni- 


Les  Monedes  Catalanes  3Í^7 

mus  et  agregamus  modo  predicto,  aut  jus  pro  ipsis  nobis  aliqualiter  pcrti- 
nens,  valent  plus  nunc  seu  valebunt  precio  antedicto  et  in  dictis  capitulis 
declarato:  Et  renunciantes  legi  sive  juri  quo  deceptis  ultra  dimidiam  justi 
precii  subvenitur,  et  omnia  alii  juri  foro  rationi  et  consuetudini  et  cuicum- 
que  alii  auxilio  contra  premissa  et  infrascripta  nos  juvantibus  quovismodo, 
Convenimus  et  promittimus  vobis  et  vestris  arrendamentum  et  agregacio- 
nem  predictam,  sub  modis  formis  et  condicionibus  expressis  et  declaratis 
in  capitulis  antedictis,  vos  et  vestros  et  quos  volueritis  facere  habere  tenere 
et  possidere  in  pace  ac  tute  contra  cunctas  personas  corpus  et  col•legia,  ac 
teneri  vobis  et  vestris  inde  firmiter  de  eviccione  omnique  damno  litis  et 
extra  prout  in  preinsertis  capitulis  continetur.  Et  pro  predictis  omnibus 
et  singulis  attendendis  firmiter  et  complendis,  ac  pro  firma  et  legali  evic- 
cione eorum,  obligamus  vobis  et  vestris  omnia  bona  nostra  ubique  habita 
et  habenda.  Et  pro  maiori  efficacia  premissorum,  juramus  sponte  per  do- 
minum  deum  et  eius  quatuor  evangelia  sacrosanta  per  nos  corporaliter 
tacta,  premissa  omnia  et  singula  tenere  servaré  et  complere  et  non  con- 
trafacere  vel  venire  racione  aliqua  sive  causa.  Mandantes  tenore  pre- 
sentis publici  instrumenti,  il•lustri  Martino  Regi  Sicilie,  primogenito  nostro 
carissimo  ac  in  omnibus  Regnis  et  terris  nostris  generali  Gubernatori, 
necnon  eiusque  vicesregenti  in  Comitatibus  antedictis,  vicariis  Rossilionis 
et  Ceritanie,  baiulo  ville  perpiniani^  ceterisque  universis  et  singulis  officia- 
libus  nostris  et  subditis  ad  quos  spectet,  et  ipsorum  officialium  locatenenti- 
bus  presentibus  et  futuris,  de  certa  sciencia  et  expresse,  sub  ire  et  indignacio- 
nis  nostre  incursu  ac  pena  Mille  florenorum  auri  de  bonis  contrafaciencium 
irremissibiliter  habendorum,quatenuspreinsertacapitula  etunumquodque 
ipsorum  et  in  eis  contenta  tenentes  et  tenaciter  observantes,  contra  ea  non 
faciant  aut  veniant  seu  aliquem  contrafacere  aut  venire  permittant  aliqua 
racione:  Et  supplemus  ac  tollimus  de  nostre  Regie  plenitudine  potestatis 
dubium  et  vitium  quodlibet  omnemque  deffectum  impugnacionem  et  nulli- 
tatem  juri  et  facti  siqui  vel  sique  racione  solemnitatis  omisse  seu  àlias  in 
contractu  huiusmodi  impingi  reperirique  possent  quomodolibetseu  notari. 
Nos  itaque  Bernardus  de  monte  palacio  et  berengarius  de  Cortilio,  humilcs 
vassall  i  et  subditi  vestri  dicti  domini  Regis,arrendatoresetemptorespredicti, 
arrendamentum  et  aggregacionem  huiusmodi  acceptantes  a  vobis  sub  mo- 
dis formis  et  condicionibus  expressis  in  capitulis  preinsertis,  promittimus, 
uterque  nostrum  in  solidum,  vobis  dicto  domino  Regi  et  vestris,  quod  vo- 
bis et  vestris  preinserta  capitula  nobis  servantibus  et  facientibus  ad  unguem 
servari,  attendemus  complebimus  et  effectualiter  observabimus  omnia  et 


388  Joaquim  Botet  y  Sisó 

singula  que  complere  tenere  et  observaré  teneamur  prout  in  preinsertis  ca- 
pitulis continetur.  Et  pro  predictis  omnibus  et  singulis  complendis  et  fir- 
miter  observandis,  obligamus  vobis  dicto  serenisimo  domino  Regi,  uter- 
que  nostrum  in  solidum,  omnia  et  singula  bona  nostra  et  utriusque  nostrum 
mobilia  et  inmobilia  ubique  habita  et  habenda:  Renunciantes  quantum  ad 
hec  beneficio  novarum  constitucionum  et  dividendarum  accionum  et 
epistola  diviadriani  et  consuetudini  barchinone  loquenti  de  duobus  vel 
pluribus  se  in  solidum  obligantibus,  et  omnibus  legibus,  juribus,  foris,  ra- 
cionibus,  constitucionibus  et  consuetudinibus  quibus  contra  premissa  pos- 
semus  modo  aliquo  nos  juvare.  Et  ut  predicta  maiori  robore  fulciantur, 
juramus  sponte  per  dominum  deum  et  eius  santa  quatuor  evangelia  nos- 
tris  manibus  corporaliter  tacta,  predicta  omnia  et  singula  prout  superius 
continetur  et  per  nos  sunt  promissa  attendere  et  complere,  tenere  et  ob- 
servaré ac  in  nullo  contrafacere  vel  venire  aliquo  jure  causa  vel  racione;  et 
hec  igitur  que  dicta  sunt  súper,  íacimus  paciscimur  et  promittimus,  tam 
nos  dictus  Rex  quam  nos  Bernardus  de  monte  palacio  et  berengarius  de 
Cortilio,  arrendatores  jamdicti,  in  posse  secretarii  et  notarii  infrascripti  tam- 
quam  publice  persone,  nomine  omnium  quòrum  interest  et  intererit  ac  in- 
teresse  poterit  in  futurum,  a  nobis  et  quolibet  nostrorum  legittime  stipu- 
lantis,  per  quem  volumus  de  arrendamento  et  agregacione  hujusmodi  et 
aliis  in  eisdem  contentis  fieri  unum  et  plura  originalia  publica  istrumenta, 
eciam  si  necesse  fuerit  de  quolibet  capitulorum  superius  insertorum.  Quod 
est  datum  et  actum  in  domo  de  bellsguart,  territorii  barchinone,  vicesima 
sexta  die  Junii,  anno  a  nativitate  domini  .m.cccc.  nono,  Regnique  nostri 
Quartodecimo. 

Signum  Martini  dei  gràcia  Rex  Aragonum,  etc.  Qui  hec  firmamus  con- 
cedimus  et  juramus,  huicque  publico  instrumento  sigillum  nostrum  ap- 
pendicium  jussimus  apponendum.  Rex  Martinus. 

Signa  bernardi  de  monte  palacio  et  berengarii  de  cortilio,  predictorum, 
Qui  hec  firmamus  concedimus  et  juramus. 

Testes  sunt,  etc. 

Signum  mei  bernardi  medici,  dicti  domini  Regis  secretarii  et  auctoritate 
Regia  notarii  publici  pertotam  terram  et  dominacionem  eiusdem,  Qui  pre- 
missis  interfui  eaque  scribi  feci  et  clausi,  etc. 

Dominus  Rex  mandavit  mihi  bernardo  medici,  in  cuius  posse  ipse  et 
dicti  arrendatores  firmarunt  et  jurarunt. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2261,  fs.  65-69. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes  38Q 


XLIX 

(Volum  II,  pbnn  igt)- 


25  Novembre  1409. 


0)\ic    als    niuncdci^s  de  la    seca  de   Perpinyà    de   Irasladarse  a 
Gerona,  pera  cncunyarhi  moneda. 

En  Marti,  per  la  gràcia  de  deu  Rey  Darago,  de  Sicilià,  de  Valencià  etc.  Als 
feels  nostres  tots  e  sengles  Moneders  e  obrers  de  la  secca  o  monederia  de  la 
vila  de  perpenya,  salut  e  gràcia  :  Com  nos  hajam  ordonat  que  el  feel  de  la 
nostra  Tresoreria  en  Romeu  Pallarès,  mestre  de  la  secca  de  la  dita  vila,  bata 
certa  moneda  dargent  en  la  ciutat  de  Gerona:  a  vosaltres  e  a  cascun  de  vos 
dehim  e  manam  expressament  e  de  certa  sciencia,  sots  pena  de  docents  flo- 
rins dor  a  nostres  cofres  si  contrafarets  aplicadors,  que  de  continent  que 
per  lo  dit  en  Romeu  Pallarès,  Maeslre  de  la  dita  secca,  o  per  son  lochtinent, 
ne  serets  requests,  vingats  e  siats  personalment  a  la  dita  Ciutat  de  Gerona 
per  batre  e  obrar  de  la  dita  moneda,  usant  be  e  lealment  de  vostre  offici, 
segons  ques  pertany,  satisffent  a  vosaltres  emperò  de  vostre  salari  acostu- 
mat. En  altra  manera,  si  aço  no  volrets  fer,  ço  que  no  pensam,  manam  ex- 
pressament, sots  la  dita  pena,  als  alcaldes  de  la  dita  secca  o  monederia  de 
perpenya,  que  contra  vosaltres  e  vostres  bens  per  la  dita  pena  faça  prompta 
e  deguda  execució,  segons  que  per  deutes  e  dietes  fiscals  deu  e  es  acostumat 
de  fer.  Dada  en  Barchinona  a  .xxv.  dies  de  Noembre,  En  lany  de  la  nativi- 
tat de  nostre  senyor  .m.cccc.ix.  Sperandeus.  —  Franciscus  fonolleda  man- 
dalo  domini  Regis  fecit  per  vices  etc.  Romei  pallaresii,  magistri  dicte  secce 
perpiniani,  qui  eam  vidit. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2262,  f.  77 
Inèdit. 


390  Joaquim  Botet  y  Sisó 

L 

(Volum  II,  plana  197) 


i5  Juliol  1407. 


Orde  del  Rey  D.  Martí  al  mestre  de  la  seca  de  Barcelona,  de 
encunyar  en  ella,  per  compte  de  la  ciutat,  croats,  mitjos  croats  y 

quarts  de  croat. 

Martinus,  etc:  fíideli  nostro  barlholomeo  cervera,  Magistro  secce  nostre 
auri  et  argenti  que  cuduntur  in  Civiíate  barchinona,  Salutem  et  graciam. 
Supplicantibus  nobis  hiumiliter  fideübus  nostris  francisco  burguesii  et  gui- 
llelmo  pujada,  nunciis  Civitatis  barchinone  in  nostra  presentibus  cúria,  vo- 
bis  dicimus  et  mandamus,  de  certa  sciencia  et  expresse,  quatenus  nomine 
et  ex  parte  nostra  cudatis  et  cudi  faciatis,  ad  missiones  tamen  et  expensis 
universitatis  Civitatis  jamdicte,  et  non  nostras  nec  curie  nostre  in  aliquo, 
monetam  dargento  vocatam  Croats,  cum  signo  quo  signatur  moneta  bar- 
chinone de  terno  perpetua:  Quaquidem  monetam  vocatam  Croats,  nullus 
recipere  teneatur  nec  ad  recipiendum  possit  compelli  nisi  pro  duodecim 
denariis  barchinonensis  de  terno  pro  quolibet;  Si  autem  pro  pluri  aliquis 
ipsos  recipere  voluerit,  eos  recipere  et  mittere  possit  prout  cum  illis  cum 
quibus  contraxerit  poterit  convenire;  in  circuitu  autem  cugnorum  sive 
de  les  empremptes,  in  loco  ubi  poni  solent  nòmina  Regum  Aragonum  pre- 
decessorum  nostrorum  illustrium,  ponantur  verba  sequentia:  Martinus 
Rex  Aragonum.  Predicta  autem  omnia  et  singula  et  ex  eis  dependència, 
per  vos  fieri  volumus  et  jubemus  juxta  tenorem  et  continenciam  privilegii 
serenissimi  domini  Petri  Aragonum  et  Sicilie  Regis,  memorie  celebris.  Sú- 
per cudicione  predicte  monete  Universitati  dicíe  Ciuitatis  indulti  cum  carta 
eius  sigillo  pendenti  munita.  Data  Barchinone  Quinto  Kalendas  julii  Anno 
domini  .M.cc.lxxx.v.,  volumus  tamen  et  nobis  placet,  quod  juxta  formam 

predictam  et  non  àlias  cudatis  et  cudi  faciatis dictos  Croats  sed  me- 

dios  croats  et  quarts  de  croats,  pfout  vobis  visum  fuerit  faciendum ;  provi- 
sionem  autem  nostram  et  mandatum  hujusmodi,  durari  volumus  dum 
nobis  placuerit  et  non  ultra.  Data  Valencie,  sub  nostro  sigillo  secreto,  .xv. 
die  julii  Anno  a  nativitate  domini  .M.cccc.vij.  Rex  Martinus.  — Dominus 
Rex  mandavit  mihi  Bernardo  Medici. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2272,  f.  20. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes  391 


LI 

(Volum  II,  plana  199). 


2  Abril  1398. 


Arrendament  per  cinch  anys  de  la  enciinyaeiú  de  «florins  d'Aragó», 
fet  pel  rey  D.  Martí  a  javor  de  Guillem  Colom. 

In  dei  nomine,  pateat  universis.  Quod  nos  Martinus,  etc.  Visis  et  recog- 
niíis  ac  plenarie  intellectis  quibusdam  capitulis  inter  nos,  ex  una  parte,  et 
bernardum  de  pinosio,  ei  vern  barchinone,  procuratorem  Guillelmicolumbi, 
civis  eiusdem  civitatis,  ex  altera,  super  infrascriptis  íactis  inhitis  et  concor- 
datis,  quòrum  tenor  sequitur  in  hunc  modum.  En  nom  de  deu  e  de  la  glo- 
riosa verge  madona  sancta  Maria  e  de  monsenyer  sent  Johan  batista,  lo 
senyor  Rey  ven  o  arrenda  an  Guillem  colom,  ciutadà  de  barchinona,  e  a 
aquells  que  ell  volra  acollir  en  lo  present  arrendament,  les  seques  dor  de 
barchinona,  de  perpenya,  de  Valencià  e  de  Mallorques,  e  totes  altres  seques 
dor  de  la  sua  terra  e  senyoria  axi  deçà  mar  com  delia  mar,  per  batre  çoes 
saber  lo  flori  dor  darago  qui  huy  corre  en  la  terra  e  senyoria  del  dit  senyor, 
çoes  de  ley  de  .xviij.  quirats  dor  fi  e  de  talla  de  .Ixviij.  florins  en  lo  march 
de  perpenya,  segons  lo  capitol  fet  en  la  cort  general  de  Tortosa,  lo  qual 
arrendament  fa  lo  dit  senyor  del  primer  die  de  janer  prop  passat,  ques 
compte  lany  present  e  devall  scrit  .M.ccc.xcviij.,  a  cinch  anys  primers  vi- 
nents, sots  la  forma  e  manera  en  los  capítols  dejus  scrits  contengudes  Pri- 
merament, que  lo  dit  Guillem  Colom,  per  tot  lo  dit  temps  de  sinch  anys  del 
dit  arrendament,  lengue  e  pusque  tenir  e  fer  tenir  les  dites  seques  e  cascuna 
daquelles,  e  batre  e  fer  batre  lo  dit  flori  dor  darago  en  aquelles  e  cascuna 
daquelles  o  en  la  partida  daquelles  ques  volra  o  a  ell  plaurà  e  serà  ben 
vist  faedor.  E  axi  mateix  ;  pusque  lo  dit  Guillem  colom,  durant  lo  dit  temps, 
sis  volra,  mudar  les  dites  seques  en  altres  lochs  dels  Regnes  darago  e  de 
Valencià  e  de  Mallorques  e  del  principat  de  Cathalunya  que  ell  volra  e  ele- 
girà, e  en  aquelles  obrar  e  fer  obrar  o  batre  o  fer  batre  lo  dit  flori  axi  com 
li  plaurà,  e  sobre  aço  una  vegada  e'  moltes  variar,  e  totes  les  dites  seques 
tornar  0  aquell  nombre  o  nombres  de  que  li  serà  vist  faedor,  sense  altra 
licencia  0  consentiment  del  dit  senyor.  ítem,  que  lo  dit  Guillem  colom, 
arrendador  qui  damont,  en  tot  cas  çoes  les  dites  seques  obrants  0  noobrants, 
0  aquell  G.  colom  faent  batre  del  dit  flori  en  aquelles  o  no,  sie  tengut  de  pa- 


392  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

garen  la  fi  de  cascun  any  dels  dits  sinch  anys  al  dit  senyro  o  a  son  Treso- 
rer, a  la  raho  o  preu  dejus  scrit,  per  .d.  marchs  daur  fi  del  dit  march  de 
perpenya  e  encara  per  aytants  marchs  daur  fi  com  ab  veritat  se  trobarà  o 
apparra  que  sien  stats  batuts  en  la  sequa  de  Mallorques  en  lany  qui  fini 
en  lo  mes  de  deembre,  ques  comptave  lany  .M.ccc.xcvj.  E  si  lo  dit  arren- 
dador en  alcun  any  o  anys  dels  dits  sinch  anys  farà  mes  avant  que  no  es  dit 
batre  o  fer  batre  del  dit  fiori  en  les  dites  seques,  que  aximateix  sie  tengut  de 
pagar  al  dit  senyor  o  a  son  Tresorer  a  la  raho  o  preu  dejusscrit,  per  cascun 
dels  dits  marchs  que  mes  obrarà,  axi  com  es  dit,  salva  emperò  al  dit  arren- 
dador la  compensació  o  retenció  dejusscrita,  ítem,  que  lo  dit  arrendador 
sie  tengut  de  dar  e  pagar  al  dit  senyor  o  a  son  Tresorer,  per  preu  de  caseu 
dels  dits  marchs  daur  fi  que  durant  lo  dit  temps  del  dit  arrendament  obra- 
rà o  farà  obrar  en  les  dites  sequa  o  seques,  .viij.  sous  barchinonesos  franchs 
e  quitis  de  totes  messions  e  despeses  :  Entès  emperò  e  declarat,  que  lo  dit 
arrendador  faent  obrar  o  no  obrar  en  les  dites  seca  o  seques,  axi  com  es  dit, 
haie  e  sie  tengut  de  pagar  en  la  fi  de  cascun  any  dels  dits  sinch  anys  al  dit 
senyor  o  a  son  Tresorer  per  .d.  marchs  daur  fi,  e  encara  per  aytants  marchs 
com  vertaderament  se  atrobara  que  son  stats  batuts  en  la  dita  seca  de  Ma- 
llorques en  lo  dit  any  que  fini  en  lo  mes  de  deembre  lany  .M.ccc.xclvj.,  axi 
com  es  dit.  ítem,  que  si  en  algun  any  o  en  alguns  anys  lo  dit  arrendador 
batrà  o  farà  batre  o  obrar  en  les  dites  seques  mes  dels  dits  .d.  marchs  e 
deço  ques  trobarà  ésser  batut  lo  dit  derrer  any  en  la  dita  seca  de  Mallor- 
ques, que  de  alio  que  serà  plus  o  mes  batut  sie  tengut  dar  e  pagar  al  dit  se- 
nyor o  a  son  Tresorer  los  dits  .viij.  sous  per  march,  axi  com  ja  es  dit.  ítem, 
que  lo  dit  arrendador  sie  tengut  en  la  fi  de  cascun  any  dels  dits  sinch  anys, 
e  no  abans,  dar  e  pagar  al  dit  senyor  o  a  son  Tresorer  los  dits  .viij.  sous  per 
cascun  march  dor  que  batut  haurà,  o  de  que  es  stret  en  tot  cas  a  pagar,  axi 
com  es  dit,  franchs  e  quitis  de  totes  messions  e  despeses,  però  que  lo  dit 
arrendador  sen  puxe  vers  si  retenir  ço  que  haurà  haut  a  bestraure  o  pagar 
lo  dit  senyor  per  aquests  cas.  ítem,  quel  dit  arrendador  e  companyons  seus 
no  sien  tenguts  de  dar  o  mostrar  algun  compte  o  comptes  al  dit  senyor,  ne 
a  Tresorer  o  Maestre  racional  daquell  senyor,  ne  o  altre  qualsevol  persona 
per  lo  dit  senyor,  del  batiment  quel  dit  arrendador  farà  en  les  dites  seques, 
ans  lo  dit  arrendador  sie  tengut  de  pagar  lo  dit  preu  en  aquesta  forma,  çoes 
que  en  lo  dit  terme  de  la  paga  del  dit  preu,  lo  dit  senyor  o  son  Tresorer 
haien  saber  ab  lescriva  o  scrivans  Reyals  de  les  dites  seques,  e  haver  certi- 
ficació de  aquells,  quants  marchs  daur  fi  lo  dit  arrendador  haurà  batuts  o 
fets  batre  en  aquell  any  en  les  dites  seca  o  seques,  segons  la  qual  sertifícacio  o 


Les  Monedes  Catalanes  3í)3 

quantitat  de  marchs  daur  fi  batuts  en  aquella  certificació  contenguda,  a  la 
dita  raho  de  .viij.  sous  barchinonesos  per  cascun  niarch,  lo  dit  arrendador 
sie  tengut  de  pagar  lo  dit  senyor  o  son  Tresorer  :  E  lo  dit  senyor  o  lo  dit 
seu  Tresorer,  en  lo  acte  de  la  dita  paga,  hagen  a  restituir  e  liurar  al  dit  arren- 
dador les  dites  certificació  o  certificacions  e  fer  apoca  de  la  quantitat  que 
pagarà  per  aquell  any,  volent  e  ordonant  lo  dit  senyor  que  solament  lo  dit 
arrendador,  restituent  les  dites  sertificacions,  e  apoques  al  Maestre  Racional 
de  la  sua  cort,  admeté  lo  dit  Maestre  Racional  al  dit  arrendador  en  compte 
les  quantitats  que  segons  la  dita  forma  haurà  pagades,  axi  que  altre  compte 
lo  dit  arrendador  no  sie  tengut  donar  o  mostrar  per  raho  del  dit  arrenda- 
ment al  dit  Maestre  Racional, sinó  solament  les  dites  certificacions  eapochas, 
e  segons  aquelles  sie  lo  dit  compte  per  lo  dit  Maestre  Racional  al  dit  arren- 
dador oit  e  deffínit  :  E  axi  ho  mane  lo  dit  senyor  ab  lo  present  capitol  al 
dit  Maestre  Racional,  expressament  e  de  certa  sciencia  :  Entès  emperò  e  de- 
clarat, que  si  per  lo  dit  retiment  de  compte  e  carta  de  fi  de  aquell  havedora, 
lo  dit  arrendador  haurà  res  a  pagar,  que  so  pusque  aturar  del  preu  dels  dits 
..viij.  sous  per  march  que  ha  a  pagar,  axi  com  es  dit.  ítem,  vol  e  ordone  lo 
dit  senyor  ab  lo  present  capitol  e  mane,  que  en  lo  fort  e  feble,  gras  e  magre, 
e  en  los  sosteniments  de  les  fundicions  e  deliurances,  e  en  los  enserraments, 
e  generalment  en  totes  altres  e  sengles  coses  pertanyents  en  lo  dit  obratge  o 
batiment  del  dit  í^ori  en  lo  temps  del  senyor  Rey  en  .P.  de  bona  memòria 
es  son  tengudes  e  servades  fins  al  die  present :  E  axi  mateix  los  dits  Maes- 
tres  e  guardes  e  caseu  delís,  se  regesquen  es  haien  a  regir  ab  les  toques  a 
ells  e  caseu  delís  liurades  o  fetes  liurar  per  lo  dit  senyor,  e  axi  com  es  siat 
acostumat  fins  al  die  present,  com  axi  vol  lo  dit  senyor  ques  face  perço  que 
los  florins  ques  batran  per  part  del  dit  senyor  sien  semblants  de  aquells 
quis  son  batuts  en  temps  del  dit  senyor,  a  relevar  e  tolre  tota  sospita  e  no- 
vitat  del  dit  batiment.  ítem,  lo  dit  senyor  en  sa  bona  fe  Reyal  promet  al  dit 
arrendador  e  jura,  que  durant  lo  present  arrendament  no  vendrà  o  arren- 
darà a  altre  persona  o  a  altres  persones  les  dites  seques  o  alguna  daquellcs 
per  major  o  menor  o  semblant  preu,  ne  aquelles  volra  tenir  o  fer  tenir  per 
us  propi  seu,  ne  durant  lo  dit  arrendament  farà  algun  contracte  deies  dites 
seca  o  seques  en  prejudici  ço  es  saber  del  present  arrendament,  ne  torbarà 
lo  dit  senyor  empatxarà  agreviara  o  inquietarà  ne  torbar  empatxar  agre- 
viar  o  inquietar  farà  en  alguna  manera  lo  dit  arrendador  o  companyons 
seus  en  lo  dit  arrendament  o  alcun  daquells  per  consells  induccions  o  in- 
formacions de  qualsevol  Consellers  seus  o  daltres  qualsevol  persones,  ne  en 
altra  manera,  ne  alcun  dret  guany  o  emolument  del  dit  arrendador  tocarà 

Institut  d'Estudis  Catalans.  5o 


394  Joaquim  Botet  y  Sisó 

demanarà  pendra  o  haurà  ne  tocar  demanar  pendre  o  haver  farà,  sinó  sola- 
ment los  dits  .viij.  sous  per  march  dor  fi,  segons  la  forma  damont  decla- 
rada :  Ans  promet  e  jure  lo  dit  senyor,  que  les  dites  seques  e  cascuna  da- 
quelles  per  lo  dit  temps  de  .v.  anys  farà  lo  dit  arrendador  e  sos  companyons 
haver  tenir  e  posseir  en  pau  contra  totes  persones,  e  quel  serà  tengut  de 
eviccio  daquelles  :  E  en  cas  que  en  alguna  manera  per  lo  dit  senyor  o  ofíi- 
cials  seus  contra  lo  present  Capítol  o  coses  en  aquell  contengudes  o  alguna 
daquelles  fos  fet  o  attemptat,  que  sie  nulle  e  haut  per  no  fet  o  attemptat,  e 
ara  per  llavors  de  tot  en  tot  lo  dit  senyor  revoque  e  ho  anulle.  ítem,  pro- 
met lo  dit  senyor  al  dit  arrendador,  sots  virtut  del  sagrament  dejus  scrit, 
que  durant  lo  temps  del  dit  arrendament  per  algun  cas  raho  causa  o  ne- 
cessitat, quant  que  fos  gran  o  urgent,  per  si  o  altres  official  o  officials  seus 
no  atorgarà  o  consentirà,  ne  atorgar  o  consentir  farà  o  permetrà  en  alguna 
manera,  batre  o  fer  batre  per  algunes  altres  persona  o  persones  en  algun 
loch  o  en  alguns  lochs  de  sos  Regnes  terres  e  senyoria  axi  deçà  mar  com 
delia  mar  lo  dit  fiori,  ans  durant  lo  dit  arrendament  lo  dit  flori  solament 
haie  ésser  batut  o  obrat  o  fet  obrar  per  lo  dit  arrendador,  axi  com  es  dit. 
ítem,  si  lo  dit  senyor  durant  lo  dit  arrendament  volra  fer  obrar  altra  mo- 
neda dor  en  sa  terra  o  senyoria  oltra  lo  dit  flori,  que  aço  pusque  fer  lo  dit 
senyor  en  aquesta  emperò  forma  e  manera,  que  la  haie  a  fer  batre  per  lo 
dit  arrendador  e  no  per  altre:  Emperò,  que  lo  dit  senyor  haie  a  pagar  al  dit 
arrendador  e  a  sos  companyons  francament  e  sens  alguna  excepció,  per 
cascun  march  dor  fi  de  la  dita  altra  moneda,  aytant  com  lo  dit  arrendador 
guanyarà  per  cafecun  march  dor  fi  que  farà  batre  del  dit  flori  en  les  dites 
seca  o  seques,  la  qual  paga  o  quantitat  lo  dit  arrendador  se  puixe  lícitament 
retenir  de  la  altra  moneda  que  per  lo  dit  senyor  batrie  o  farie  batre  en  cas- 
cuna de  les  dites  seca  o  seques.  ítem,  que  si  lo  dit  senyor  en  corts  generals, 
ab  consentiment  e  volentat  daquelles  corts,  ordonara  durant  lo  present 
arrendament  que  altre  moneda  daur  corrible,  e  aforada  per  les  dites  Corts, 
ultra  lo  dit  flori,  se  obras  os  pogués  obrar  e  batre  en  la  terra  e  senyoria  da- 
quell  senyor,  que  tal  moneda ^e  pusque  obrar  no  contrastant  lo  present 
arrendament :  E  en  aquest  cas,  lo  dit  arrendador  no  sie  tengut  pagar  al  dit 
senyor  o  a  son  Tresorer  sinó  solament  per  aquell  nombre  de  marchs  que 
reyalment  e  vertadera  en  tot  lo  temps  lavors  passat  del  dit  arrendament 
hagués  batuts  o  fets  batre,  o  per  los  .d.  marchs  per  any  e  per  tants 
quants  se  ha  batuts  a  Mallorques  lany  qui  fini  en  deembre  del  any 
.m.ccc.xcivj.,  comptant  prorata  del  temps  qui  lavors  sèrie  passat,  e  que  lo 
dit  senyor  li  sie  tengut  pagar  e  restituir  qualsevol  quantitat  de  moneda  que 


Les  Monedes  Catalanes 


395 


hagués  prestada  pagada  o  anticipada,  ensemps  ab  totes  altres  quantitats  de 
moneda  si  algunes  seran  al  dit  arrendador  degudes  per  qualsevol  manera 
per  raho  del  present  arrendament :  E  que  lo  dit  arrendador,  en  lo  dit  cas, 
no  sie  tengut  jaquir  lo  dit  arrendament,  ans  daquell  pogués  usar  fins  que 
en  aquestes  quantitats  de  moneda  totes  e  sengles  fos  plenariament  e  ente- 
gra  satisfet  e  reintegrat;  satisfet  emperò  e  reintegrat  lo  dit  arrendador  en 
les  prop  dites  quantitats  de  moneda,  fos  en  lo  dit  cas  tengut  de  jaquir  e 
deffinir  lo  present  arrendament  o  lo  temps  que  llavors  restas  a  passar 
aquell.  ítem,  que  los  officials  en  cap  de  les  dites  seca  o  seques  o  alguns 
delís,  axi  com  son  mestres,  guardes  o  scriva  Reyal  o  Maestre  de  balança, 
no  puxen  o  no  deien  ésser  pagats  per  lo  dit  arrendador  sinó  per  marchs,  en  la 
forma  ço  es  saber  quel  senyor  Rey  en  .p.  de  bona  memòria  havia  derrera- 
ment  ordonat,  e  que  lo  dit  arrendador  en  la  dita  forma  e  manera  e  no  en 
altra  los  haie  a  pagar,  e  si  los  dits  Maestres  e  altres  officials  no  volran  ser- 
vir en  la  dita  forma  e  manera  e  al  salari  per  lo  dit  senyor  Rey  en  .p.  ordo- 
nat per  cascun  march  daur  fi,  que  en  aquest  cas  lo  dit  senyor,  dins  .xv.  dies 
après  que  fos  request  per  part  del  dit  arrendador,  haie  e  sie  tengut  forçar 
aquests  aytals  officials  a  fer  lur  servey  al  prop  dit  salari  per  cascun  march, 
o  mudarni  altres  bons  e  sufficients  en  loch  daquells  qui  no  volrien  servir : 
E  si  aço  lo  dit  senyor  dins  los  dits  .xv.  dies  no  ho  haurà  fet  o  fet  fer,  que  en 
aquest  cas  lo  dit  arrendador  puxe  del  dit  preu  que  ha  a  dar  al  dit  senyor 
pagar  als  dits  officials  e  a  cascun  delís  lo  salari  antigament  per  aço  acostu- 
mat de  dar  e  pagar,  Entès  emperò  e  declarat,  que  tot  ço  que  lo  dit  arren- 
dador hagués  pagar  als  dits  officials  e  a  cascun  delís  oltra  lo  dich  salari  de 
march,  fins  a  compliment  del  dit  salari  antich,  se  puxe  lo  dit  arrendador 
aturar  del  preu  que  es  tengut  pagar  al  dit  senyor  e  a  son  Tresorer  axi  com 
dit  es.  ítem,  que  alguna  persona  de  qualsevol  stament  ley  o  condició  sie, 
per  si  o  per  altre,  en  alguna  manera  no  gos  traure  deia  terra  e  senyoria  del 
dit  senyor  algun  or  monedat  0  no  monedat,  sinó  solament  lo  flori  darago 
corrent  en  la  terra,  e  si  algun  farà  lo  contrari  que  perdé  lor  que  volrie  trau- 
re, axi  com  es  dit,  sens  alguna  remissió  e  gràcia,  guanyador  per  la  una  part 
al  ditsenyor,  e  per  laltra  part  als  dits  arrendadors  e  companyons  seus,  e  per 
la  residua  terça  part  al  acusador  e  a  aquell  que  aço  trobarà,  eoltre  aço  aquell 
qui  traurie  lo  dit  or  axi  com  es  dit  incorrega  pena  de  cors  e  daver,  de  la 
qual  pena  de  haver  la  meytat  sia  guanyada  al  dit  senyor  e  laltra  meytat  al 
dit  arrendador  e  companyons  seus  en  lo  dit  arrendament.  ítem,  quel  dit 
senyor,  0  altre  havent  delí  poder,  no  pugue  dar  licencia  a  algú  de  trer  aur 
de  la  sua  senyoria.  ítem,  quel  dit  arrendador  o  companyons  seus  se  puxen 


39^  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

servir  de  totes  les  aynes  e  ferramentes  deies  dites  seques,  e  de  totes  altres  co- 
ses pertanyents  al  obratge  de  la  dita  moneda,  qui  sien  del  dit  senyor  :  E  que 
lo  dit  senyor  Rey,  encontinent  fet  lo  dit  arrendament,  haie  e  sie  tengut  de  fer 
aquelles  totes  liurar  o  fer  liurar  al  dit  arrendador,  però  que  noy  sien  ente- 
ses aynes  ferramentes  o  altres  coses  qui  no  fossen  del  dit  senyor  Rey:  E 
quels  Maestres  de  les  dites  seques  haien  a  reebre  ab  inventari  totes  les  dites 
aynes  ferramentes  e  coses  del  dit  senyor  Rey,  e  tornar  aquelles  al  dit  senyor 
Rey  finit  lo  dit  arrendament  en  la  valor  que  lavors  seran,  declarat,  emperò 
que  les  dites  aynes  e  ferramentes  sien  stimades  quant  seran  liurades  al  dit 
arrendador,  E  que  a  la  menys  valença  que  serà  trobada  en  aquelles  quant 
seran  retudes  al  dit  senyor  sie  tengut  lo  dit  arrendador  a  aquell  senyor, 
ítem  es  convengut  e  plau  al  dit  senyor,  que  lo  dit  arrendador  e  companyons 
seus  en  lo  dit  arrendament  e  cascun  delís  puxen,  durant  lo  temps  del  dit 
arrendament,  de  continent,  ço  es  saber,  que  aquell  arrendament  sie  per  los 
dits  senyor  e  arrendador  fermat,  tota  vegada  quels  plaurà,  trer  o  fer  trer 
per  si  e  per  altres  en  nom  delís  e  de  cascun  dells  dels  Regnes  darago,  de 
valencià,  de  Mallorques,  de  Cerdenya  e  del  principat  de  Cathalunya,  e  de 
totes  altres  terres  de  la  sua  senyoria  e  axi  deçà  mar  com  delia  mar,  dobles 
dor  Castellanes  e  morisques, seu ts,franchs,  Reyals  de  Mallorques, e  tota  altra 
moneda  dor  stranya  o  privada,  e  altra  qualsevol  or  monedat  e  no  monedat, 
francament  e  leguda,  e  aquelles  monedes  e  or  portar  e  fer  portar  en  aque- 
lles seca  0  seques  de  la  senyoria  del  dit  senyor  quels  plaurà,  per  fondre 
aquelles  monedes  e  or  e  ferne  dels  dits  fíorins  dor  darago  e  no  per  altre 
raho,  no  contrastants  qualsevol  privilegis  manaments  inhibicions  e  ordina- 
cions  en  contrari  de  aço  fetes  o  faedores  sots  qualsevol  forma  o  concepció 
de  paraules,  e  que  sie  manat  per  lo  dit  senyor  sots  grans  penes  e  altras  co- 
minacions  a  tots  e  sengles  Governadors  e  portant  veus  daquells,  e  altras 
officials  del  dit  senyor,  quel  present  Capitol  e  totes  e sengles  coses  en  aquell 
contengudes  al  dit  arrendador  e  companyons  seus  en  lo  dit  arrendament  e  a 
cascuns  dells  tengen  observen  e  tenir  e  observar  facen,  tota  contradicció  e 
empatxament  daquen  remoguts,  pagant  emperò  lo  dit  arrendador  si  algun 
dret  se  havie  a  pagar  per  la  treta  del  dit  or.  ítem,  vol  e  consent  lo  dit  se- 
nyor, que  durant  lo  temps  del  present  arrendament  lo  dit  arrendador  e 
companyons  seus  en  aquell  arrendament,  e  officials  obrers  o  moneders  e 
altres  qualsevol  persones  qui  obraran  entendran  o  en  altre  qualsevol  ma- 
nera ordinàriament  cabran  o  treballaran  en  lo  obratge  de  les  dites  sequeso 
dalcuna  daquelles  per  raho  del  present  arrendament  e  encara  companyons 
lurs  0  de  cascun  dells,  no  sien  tenguts  ne  puxen  ésser  forçats  de  anar  en  al- 


Les  Monedes  Catalanes  yjj 

guna  ost  cavalcada  o  armada,  encara  com  fos  per  auctoritat  del  usatgc  prín- 
ceps namque,  ans  daço  durant  lo  dit  temps  del  dit  arrendament  sicn 
íranchs  e  quitis,  e  que  en  aquesta  franquesa  sien  enteses  e  compreses  totes 
e  sengles  persones  qui  en  los  comptes  de  la  dita  secca  o  seques  o  del  pre- 
sent arrendament  o  en  altra  qualsevol  manera  per  raho  de  les  dites  seca  o 
seques  o  del  dit  arrendament,  en  barchinona,  en  valencià,  en  perpen}a,  en 
Mallorques  e  en  qualsevol  altre  part  o  loch  de  la  senyoria  del  dit  senyor, 
serviran  ordinàriament  en  qualsevol  manera  :  E  en  cas  que  sobre  les  per- 
sones qui  de  la  franquesa  en  lo  present  Capitol  contenguda  se  volran 
alegrar  fos  dubte  o  qüestió,  ço  es  si  servirien  ordinàriament  a  les  dites  se- 
ques o  alcuna  daquelles  o  en  altra  manera  per  raho  del  dit  arrendament  o 
no,  que  sobre  aço  fos  cregut  a  simple  sagrament  del  dit  arrendador  e  dels 
Maestres  de  les  seques.  ítem,  que  lo  dit  senyor  sie  tengut  de  fer  liurar  als  dits 
arrendador  e  companyons  seus  la  carta  dels  presents  Capítols,  e  totes  altres 
cartes  letres  provisions  e  scriptures  qui  exiran  de  la  sua  Cort  e  faents  per  lo 
dit  arrendament,  franques  e  quities  de  tot  dret  de  segell,  salari  de  scrivans  e 
altres  messions  qui  per  aquelles  se  hauran  a  fer :  E  que  si  per  qualsevol 
cas,  los  dits  arrendadors  e  companyons  seus  hauran  res  per  aço  a  pagar, 
que  ço  pusquen  aturar  del  preu  que  han  a  pagar  axi  com  es  dit  per  raho 
del  dit  arrendament.  ítem,  que  tot  hom  estranyo  privat,  de  qualsevol  stat 
ley  o  condició  sie,  qui  aportarà  o  farà  portar  or  e  aquell  vendrà  a  la  dita 
seca  o  seques  e  metra  en  la  dita  seca  o  seques,  en  quantitat  emperò  de  sinch 
marchs  dor  ü  o  plus,  ab  lo  present  Capitol  guie  e  assegure  lo  dit  senyor 
per  si  e  per  sos  officials  en  tota  sa  terra  e  senyoria  enant  ço  es  saber  stant 
e  tornant  de  totes  e  sengles  marques  e  repressalies  adjutgades  oadjutjado- 
res  o  atorgades  o  atorgadores,  e  de  tots  e  sengles  deutes  que  degué  a  qual- 
sevol persones  e  per  qualsevol  raho,  però  que  la  stada  ques  farà  en  la  terra 
o  senyoria  del  dit  senyor  per  aquells  qui  axi  com  dit  es  vendran  e  metran 
lo  dit  or  e  qui  dels  dits  guiatge  e  assegurament  se  volran  alegrar,  no  puixe 
sobrepuiar  o  ésser  mes  de  spay  dun  mes,  e  aço  per  tolre  tota  frau  qui  en 
aço  se  pogués  cometre  :  Manant  lo  dit  senyor  ab  lo  present  Capitol  a  tots  e 
sengles  officials  seus,  que  los  dits  guiatge  e  assegurament  ter.guen  e  obser- 
ven e  tenir  e  servar  facen,  e  les  coses  en  lo  present  capitol  contengudes 
facen  publicar  ab  veu  de  crida  publica  tota  vegada  que  per  part  del  dit 
arrendador  ne  sien  requests,  com  les  dites  coses  per  augmentacio  del  bati- 
ment  de  les  dites  seques  tornen  e  redunden  en  gran  profit  del  dit  senyor  e 
de  tota  la  cosa  publica  deia  terra  e  senyoria  d  aquell.  ítem,  que  per  lo  dit 
senyor  Rey  ne  alcun  official  seu  o  altre  qualsevol  persona,  no  puxen  ésser 


398  Joaquim  Botet  y  Sisó 

fetes  alguna  empara  o  empares  al  dit  arrendador  o  companyons  seus  en  lo 
dit  arrendament,  o  per  Maestres  e  altres  officials  deies  dites  seca  o  seques, 
sobre  florins  o  altra  moneda  qui  fos  deguda  per  aquells  o  algun  daquells  a 
qualsevol  persona  o  persones  per  raho  dor  per  los  dits  arrendadors  e  mestres 
e  altres  officials  o  alcuns  delís  comprat  per  batre  los  dits  florins.  E  en  cas  que 
aytals  empares  fossen  fetes, que  aquelles  los  dits  arrendador  e  mestres  e  altres 
officials  no  sien  tenguts  tenir  e  servar,  ans  aquell  florins  e  moneda  puguen, 
no  contrastants  les  dites  empares,  sens  encorriment  d  alguna  pena  liurar  e 
pagar  a  les  persones  de  qui  lo  dit  or  hauran  comprat,  com  axis  deia  fer  per 
dar  tota  favor  al  dit  batiment,  qui  sguarda  lutilitat  de  la  cosa  publica, 
ítem,  que  si  pervenra,  ço  que  deus  no  vulle,  durant  lo  temps  del  ditarren- 
dament  en  les  dites  seques  0  alcuna  daquellas  se  cometie  algun  crim  os 
íahie  alguna  frau  o  alguna  altra  cosa  sinistra  o  qui  no  fos  leguda  de  fer,  en 
qualsevol  manera  qui  dir  0  cogitar  se  puxe,  que  en  aço  solament  sien  ten- 
guts lo  Maestre  o  Maestres  qui  les  dites  seca  o  seques  regiran  e  altres  offi- 
cials de  les  dites  seca  o  seques  qui  en  aço  serien  culpables,  axi  que  en  aço 
los  dits  arrendador  e  companyons  seus  no  sien  o  puguen  ésser  en  res  ten- 
guts, ne  alguna  inquisició  contra  ells  o  algun  delís  puxe  per  aço  ésser  feta  : 
E  que  lo  dit  Maestre  e  Maestres  axi  mateix  sien  tenguts  e  obligats  de  dar 
compte  e  raho  de  la  ley  e  talla  dels  dits  florins,  si  res  hi  fallie :  E  axi  ma- 
teix sien  tenguts  al  dit  arrendador  de  tot  or  e  argent  qui  en  la  dita  seca  o 
seques  se  perdés  os  menys  cabàs  en  qualsevol  manera.  ítem,  que  los  Maes- 
tres e  guardes  e  altres  officials  de  les  dites  seques  e  de  cascuna  daquelles, 
sien  tenguts  mostrar  francament  e  complida  als  dits  arrendador  e  compa- 
nyons seus  en  lo  dit  arrendament  tots  los  comptes  que  regiran  e  tendran 
de  les  dites  seca  0  seques,  tota  vegada  ço  es  saber  quen  seran  requests  per 
part  dels  dits  arrendadors  o  de  companyons  seus  en  lo  dit  arrendament :  E 
aço  haien  a  fer  los  dits  Maestres  guardes  e  altres  officials  e  cascuns  delís, 
sots  pena  de  .d.  florins  dor  darago  per  cascun  delís  qui  faes  lo  contrari,  e 
per  cascuna  vegada  que  lo  contrari  fos  fet,  de  la  qual  pena,  en  cas  que  sie 
comesa,  la  meytat  fos  guanyada  al  dit  senyor  e  laltra  meytat  al  dit  arren- 
dador e  companyons  seus  en  lo  dit  arrendament,  de  la  qual  pena  e  encara 
de  totes  altres  penes  en  los  presents  capítols  contengudes,  en  cas  que  sien 
comeses,  lo  dit  senyor  axi  de  la  sua  part  com  de  la  part  als  dits  arrenda- 
dor e  companyons  seus  pertanyent  no  puxe  fer  alguna  gràcia  o  remissió, 
ans  de  fet  la  haie  lo  dit  senyor  manar  e  fer  exequir  e  haver,  perço  que  les 
coses  en  los  presents  capítols  contengudes  sien  mils  observades:  E  axi  ma- 
teix sien  tenguts  los  dits  Maestres  guardes  e  altres  officials  e  cascuns  delís, 


Les  Monedes  Catalanes 


399 


sots  la  dita  pena,  liurar  encontinent  quen  sien  requests  al  dit  arrendador 
tot  or  e  argent  que  tinguessen  o  en  poder  delís  o  dalgun  dclls,  fos  axi 
per  raho  de  sisalles,  enserraments,  com  per  altra  qualsevol  raho,  qui 
vengués  o  devallas  per  raho  de  les  dites  seca  o  seques.  E  axi  mateix  sien 
tenguts  los  dits  Maestres  guardes  e  altres  officials,  de  fer  sagrament  en  po- 
der del  dit  arrendador  que  be  e  leyalment  se  hauran  en  lurs  officis,  e  que 
procuraran  al  dit  arrendador  e  companyons  seus  tot  profit  que  honesta- 
ment e  be  los  pusquen  procurar,  e  tot  dampnatge  que  pusquen  per  lur  po- 
der los  squivaran,  e  que  de  tot  guany  e  profit  que  exira  directament  o  indi- 
recta de  les  dites  seca  o  seques,  axi  com  a  ells  e  cascun  delís  se  pertanyerà, 
respondran  feelment  e  be  al  dit  arrendador,  tota  frau  e  engan  cessants.  Ítem, 
lo  dit  senyor,  per  millor  spatxament  e  endrece  de  les  dites  seca  o  seques,  vol 
consent  e  ordone,  que  de  totes  e  sengles  qüestions  peticions  e  demandes 
axi  civils  com  criminals  qui  puguen  ésser  o  seran  mogudes  durant  lo  temps 
del  dit  arrendament  per  qualsevol  manera  o  raho  contra  los  dits  arrenda- 
dor e  companyons  seus  en  lo  dit  arrendament  e  officials  e  sservicials  or- 
dinaris de  les  dites  seca  o  seques  o  alguns  delís  per  qualsevol  persona  o 
persones,  haien  a  conexer  los  alcaldes  de  les  monedes  dels  loch  o  lochs  on 
seran  mogudes  les  dites  qüestions,  axi  que  los  dits  alcaldes  durant  lo  temps 
del  dit  arrendament  sien  jutges  ordinaris  dels  dits  arrendador  e  compa- 
nyons seus  e  dels  officials  e  servicials  damont  dits  e  de  cascuns  dells :  Ma- 
nant lo  dit  senyor  ab  lo  present  Capitol  a  tots  e  sengles  Governadois,  ve- 
guers,  baties,  e  altres  qualsevol  officials  seus,  e  a  lurs  lochtinents  e  a  cascun 
dells,  que  de  les  dites  qüestions  en  res  nos  entremeten,  axi  com  daquelles 
en  les  quals  la  conexença  nos  pertany  a  ells  o  alcun  dells:  E  no  res  menys 
lo  dit  senyor,  a  cautela,  abdica  e  toll  a  ells  e  a  cascun  dells  tot  poder  de  fer 
lo  contrari.  ítem,  lo  dit  senyor  promet  restituir  e  pagar  al  dit  arrendador 
e  companyons  seus,  totes  e  sengles  messions  dampnatges  e  interesses  que  lo 
dit  arrendador  e  companyons  seus  en  lo  present  arrendament  haien  a  fer 
o  sostenir,  en  colpa  del  dit  senyor  o  del  dit  seu  Tresorer  qui  no  complissen 
o  faessen  complir  les  coses  en  los  presents  capítols  contengudes  :  E  per 
semblant,  lo  dit  arrendador  sie  tengut  al  dit  senyor  de  tots  dampnatges  mes- 
sions e  interesses,  si  per  colpa  sues  les  coses  en  los  presents  capítols  con- 
tengudes no  eren  servades  al  dit  senyor.  ítem,  lo  dit  senyor  en  sa  bona  fe 
Reyal  promet  al  dit  arrendador  e  jure,  que  totes  e  sengles  coses  dessus  e  de- 
jus  en  los  presents  Capítols  contengudes  haurà  firmes  e  agradables,  e 
aquelles  tindrà  observarà  e  complirà,  e  tenir  servar  e  complir  farà  per 
tots  e  sengles  officials  e  sotsmeses  seus,  e  que  noy  contravendra  o  contra- 


400  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

farà  ne  contrafer  o  venir  farà  o  permetrà  per  alguna  manera  causa  o  raho. 
E  axi  mateix  lo  dit  senyor,  per  maior  expedició  del  dit  arrendament, 
mane  de  present  totes  e  sengles  letres  e  provisions,  axi  ab  pena  com  en 
altre  manera,  ques  pusquen  fera  profit  del  dit  arrendament,  axi  rigoro- 
sament e  fort  com  se  pusque  ordonar  e  seran  demanades,  a  coneguda  del 
Maestre  de  la  secca  o  del  dit  arrendador,  pus  que  per  justícia  puxen  pas- 
sar, ítem,  a  maior  cautela  vol  e  mane  lo  dit  senyor,  que  micer  Johan  dez 
pla,  Conseller  e  Tresorer  seu,  haie  a  prometre  e  jurar  que  los  dits  Capítols  e 
cascun  daquells  e  totes  e  sengles  coses  en  aquells  e  en  cascun  daquells  con- 
tengudes  tendra  servarà  e  complirà,  e  tenir  servar  e  complir  aytanl  com  ell 
sie  farà,  e  noy  contrafara  o  vindrà  en  alguna  manera  per  algun  dret  causa 
o  raho.  E  per  totes  les  dites  coses  e  cascuna  daquelles  complidores  tenido- 
res  e  observadores,  lo  dit  senyor  obligue  specialment  al  dit  arrendador,  e 
als  companyons  seus  qui  seran  en  lo  dit  arrendament,  totes  quantitats  de 
diners  que  los  dits  arrendador  e  companyons  seus  haien  a  pagar  al  dit 
senyor  per  preu  del  present  arrendament,  E  generalment  tots  e  sengles  al- 
tres bens  e  drets,  axi  mobles  com  immobles,  e  al  dit  senyor  pertanyents  ara 
o  en  sdevenidor,  per  qualsevol  causa  o  raho,  axi  en  lo  dit  Regne  darago  com 
en  altres  Regnes  e  terres  sues :  Volent  lo  dit  senyor,  que  per  la  dita  special 
obligació  no  sie  fet  prejudici  a  la  general,  ans  lo  dit  arrendador  e  compa- 
nyons seus  pusquen  usar  daquelles  ensemps  e  de  cascuna  daquelles,  e  so- 
bre aço  variar,  no  contrastant  aquella  ley  o  dret  qui  diu  dementre  lo  cree- 
dor  pot  assi  satisfer  de  les  coses  specialment  obligades  no  pusque  recórrer 
a  les  coses  generalment  obligades,  a  la  qual  ley  o  dret  lo  dit  senyor  renun- 
cie.  E  axi  mateix  vol  e  consent  lo  dit  senyor,  que  per  tot  ço  en  que  ell  fos 
tengut  al  dit  arrendador  e  companyons  seus  per  raho  del  present  arrenda- 
ment o  partida  del  preu  daquell  qui  al  dit  senyor  fos  slada  anticipada  de 
pagar,  o  per  qualsevol  altra  causa  o  raho  devallant  del  dit  arrendament, 
puxe  ésser  feta  execució  contra  los  bens  e  drets  del  dit  senyor,  on  se  vulla 
que  sien,  e  en  aquelles  corts  e  per  aquells  officials  quin  seran  requests,  fort- 
ment,  e  rigorosa  a  us  fur  é  costum  de  les  Corts  on  se  farà  la  dita  execució 
e  de  cascuna  daquelles,  a  tot  profit  del  dit  arrendador  e  companyons  seus 
en  lo  dit  arrendament,  fins  a  plena  e  Íntegre  satisfacció  del  dit  arrendador 
e  dels  dits  companyons  seus,  com  axi  ho  vulle  e  ho  consente  lo  dit  senyor 
expressament  e  de  certa  sciencia.  ítem,  lo  dit  arrendador,  acceptant  lo  dit 
arrendament  sots  los  pactes  formes  e  condicions  dessusdites,  a  les  quals  ex- 
pressament consent,  Convé  e  promet  al  dit  senyor  que,  lo  dit  senyor  faent 
haver  tenir  e  possehir  aquell  arrendador  lo  dit  arrendament  segons  que 


Les  Monedes  Catalanes  ^oi 

damunt  en  los  dits  presents  capítols  es  contengut,  lo  dit  arrendador  pagarà 
cascun  any  en  son  terme  al  dit  senyor  o  al  dit  seu  Tresorer  lo  preu  del  dit 
arrendament  segons  la  forma  damunt  expressada,  e  altres  coses  en  los  dits 
Capítols  e  cascun  d  aquells  contengudes,  aytant  com  toquen  o  sguarden  lo 
dit  arrendador,  tendra  e  complirà,  sots  obligació  de  tots  sos  bens.  Volent  e 
manant  lo  dit  senyor,  que  de  les  dites  coses  sien  fetes  a  aquell  senyor  e  al 
dit  seu  Tresorer  e  al  dit  arrendador,  a  cascun  delís,  una  carta  e  moltes,  per 
lo  notari  dejusscrit.  Tenore  presentis,  jamdicta  capitula  et  omnia  et  singula 
in  eis  contenta  laudamus  firmamus  concedimus  ac  eciam  approbamus,  pro- 
mittentes  et  convenientes  in  nostra  bona  fide  Regia,  ac  jurante  per  dominum 
deum  eeiussanctaQuatuorevangelia  corporaliterper  nos  tacta,quod  prefata 
Capitula  et  omnia  et  singula  in  eis  contenta,  in  quantum  nos  tangunt  vel 
tangere  quomodolibet  videantur,  tenebimus  servabimus  tenerique  et  servari 
faciemus  per  quoscumque,  et  non  contrafaciemus  vel  veniemusaliquo  jure 
causa  vel  eciam  racione.  Et  pro  his  complendis  et  firmiter  attendendis,  obli- 
gamus  vobis  et  vestris  omnia  bona  nostra  mobilia  et  immobilia  ubique 
habita  e  habenda:  Renunciantes  de  certa  sciencia  et  expresse  quibusvisle- 
gibus  juribus  usibus  constitutionibus  consuetudinibus  sive  foris  contra 
predicta  venientibus  quovismodo.  Mandantes  nichilominus  sèrie  presentis 
publici  instrumenti  vicem  epistole  in  hac  parte  gerentis,  universis  et  singu- 
lis  officialibus  et  subditis  nostris  ubilibet  constitutis,  et  dictorum  officia- 
lium  locatenentibus,  presentibus  et  futuris,  quatenus  predicta  capitula  et 
unumquidque  eorum,  èt  omnia  et  singula  in  eis  contenta,  teneant  firmiter 
et  observent,  tenerique  et  observari  faciant  inconcusse,  et  non  contraveniant 
seu  aliquem  contravenire  permittant  aliqua  racione.  Et  ego  bernardus  de 
pinosio  de  domo  serenissime  domine  Regine,  predictus,  vasallus  humilis,  et 
devotus  vasallus  vestri  dicti  domini  Regis,  procurator  et  nomine  procura- 
torio  dicti  Guillelmi  columbi,  habens  ab  eodem  ad  predicta  et  infrascripta 
plenariam  potestatem  cum  publico  instrumento  acto  barchinone  .xxv.  die 
septembris  anni  proximi  preteriti,  et  clauso  per  G.""  Andree  auctoritate  Re- 
gia notarium  publicum  barchinone,  nomine  predicto  acceptans  arrenda- 
mentum  predictum  et  omnia  et  singula  in  eo  contenta  et  expressata,  sub 
pactis  formis  et  condicionibus  supradictis,  quibus  expresse  consentio,  con- 
venioetpromitto  vobis  dicto  domino  Regiac  eciam  juro  per  dominum  deum 
et  eius  sancta  quatuor  evangelia  meis  manibus  corporaliter  tacta,  quod 
ego  nomine  supradicto  et  dictus  Guillelmus  Columbi,  in  quantum  ipsum 
tangit  seu  tangere  quomodolibet  videatur,  prefata  capitula  e  omnia  et  sin- 
gula in  eis  contenta  complebimus  cum  effectu,   Eaque  tenebimus  et  ser- 

Institut  d'Estudis  Catalans.  5i 


402  Joaquim  Botet  y  Sisó 

vabimus  et  non  contrafaciemus  vel  veniemus  aliquo  jure  causa  vel  eciam 
racione :  Et  pro  his  complendis  et  firmiter  attendendis  tenendis  et  obser- 
vandis,  obligo  nomine  supradicto  vobis  dicto  domino  Regi  et  vestris  om- 
nia  bona  dicti  Guillelmi  Columbi  mobilia  et  imobilia  ubique  habita  et 
habenda,  Renuncians  nomine  antedicto  de  certa  sciencia  et  expresse  qui- 
busvis  legibus,  juribus,  usibus,  constitutionibus,  consuetudinibussive  foris 
contra  predicta  venientibus  quovismodo.  Predicta  igitur  omnia  et  singula 
facimus  paciscimur  et  promittimus  nos  dictus  Rex,  ex  una  parte,  et  ego 
dictus  bernardus  de  pinosio  procuratori  predictus,  nomine  procuratorio 
supradicto  ex  altera,  scilicet  altera  pars  alteri  ad  invicem  et  vicessim  illi 
scilicet  ad  quam  pertineat,  in  posse  fideus  Consiliarii  et  prothonotarii  no- 
stri  dicti  Regis  Raymundi  de  Cumbis,  notarii  infrascripti,  tamquam  publice 
persone,  pro  nobis  dictis  partibus  et  aliis  eciam  personis  quarum  interest 
et  intererit  recipientis  et  paciscentis  ac  eciam  legitime  stipulantis.  Quod 
est  datum  et  actum  Cesarauguste,  secunda  die  Aprilis  anno  a  nativitate  do- 
mini Millesimo  Trecenlesimo  nonagesimo  octavo,  Regnique  nostri  Tercio. 
Matias  vic.  —  Sig-num  Martini  dei  gràcia  Regis  Aragonum  etc,  Qui  pre- 
dicta laudamus  firmamus  concedimus  et  juramus  ac  ea  eciam  approbamus, 
huicque  publico  instrumento  sigillum  nostrum  impendenti  jussimus  appo- 
nendum.  Rex  Martinus.  —  Signum  bernardi  de  pinosio,  predicti,  qui  no- 
mine procuratorio  supradicto  hec  facio  firmo  et  juro. — Testes  sunt,  etc. 
—  Dominus  Rex  mandavit  Raymundo  de  cumbis,  in  cuius  posse  firmavit 
et  juravit.  Fuit  clausum  predictum  instrumentum  per  Raymundum  de 
cumbis,  prothonotarium  dicti  domini  Regis  et  eius  auctoritate  notarium 
publicum  per  totam  terram  et  dominacionem  suam. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2255,  fs.  121-130. 
Inèdit. 


Lli 

(Volum  II,  plana  201) 

22  Octubre  1405. 

Arrendament  de  Vencunyació  de  florins  d' Aragó,  fet  per  D.  Marti 
a  favor  de  B.  de\  Cortey  y  Pere  Torrent. 

In  xristi  nomine,  amen.  Pateat  universis,  Quod  nos  Martinus,  dei  gràcia 
Rex  Aragonum,  etc.  Evidenti  utilitati  nostre  Curie  súper  infrascriptis  pre- 


Les  Monedes  Catalanes  403 

vissa  cognita  et  attenta,  de  certa  sciencia  et  dcliberaci(;nc  habita  in  nostro 
consilio  diiigenter,  vendimus  seu  arrendamus  vobis  fidclibus  nostris  Bc- 
rengario  de  Cortilio  et  Petro  de  torrente,  Civibus  barchinone,  et  vestris  et 
quibus  volueritis,  per  modum  inferius  designatum,  seccas  nostras  auri 
Civitatum  barchinone  valencie  et  Maioricarum  ac  viile  perpiniani,  et  alia- 
rum  eciam  Civitatum  viliarum  atque  locorum  nostri  dominii  tam  citra 
quam  ultra  mare,  pro  cudi  faciendo  in  eis  et  earum  quahbet  ílorenos  auri 
de  Aragonum  subdesignatos,  Necnon  totum  jus  nobis  modo  quocumque 
pertinens  in  eisdem  et  qualibet  ipsarum  :  lla  quod  vos,  loco  nostri,  et  non 
alie  alique  persone,  cudi  in  ipsis  faciatis  suscriptos  florenos  auri  de  arago- 
num et  utamini  arrendamento  predicto.  Quamquidem  vendicionem  seu 
arrendamentum  vobis,  dictis  Berengario  et  Petro  ac  vestris  et  quibus  volue- 
ritis, facimus  ad  et  per  illud  precium  tempus  modos  formas  et  condiciones 
qui  exprimunturet  designanturin  quibusdam  capitulis  inter  nos  et  nostrum 
Thesaurarium,  ex  parte  una,  et  vos  dictos  Berengarium  et  petrum,  ex  altera, 
inhitis  et  concordatis,  quòrum  series  sic  habetur.  En  nom  de  deu  e  de  la 
gloriosa  verge  madona  santa  Maria  e  de  Mossenyer  sant  Johan  babtista,  lo 
senyor  Rey  ven  o  arrenda  an  Berenguer  dezcortey  e  an  pere  torrent,  ciuta- 
dans de  barchinona,  e  a  aquells  qui  ells  volran  acullir  en  lo  present  arren- 
dament, les  seques  dor  de  Barchinona,  de  perpenya,  de  valencià,  de  Ma- 
llorches,  e  totes  altres  seques  dor  de  la  sua  terra  e  senyoria  axi  de  ça  mar 
com  delia  mar,  per  batre  ço  es  assaber  lo  flori  dor  darago  qui  vuy  corre  en 
la  terra  e  senyoria  del  dit  senyor,  ço  es  de  ley  de  .xviij.  quirats  dor  fi  e  de 
talla  de  sexanta  vuyt  florins  en  lo  march  de  perpenya,  segons  lo  capitol  fet 
en  la  cort  general  de  Tortosa  :  lo  qual  arrendament  fa  lo  dit  senyor  a  sis 
anys,  qui  començan  a  córrer  lo  quart  dia  del  mes  de  Setembre  pus  prop 
passat  daqui  anant  contínuament  comptadors,  sots  la  forma  e  manera  en 
los  capítols  deius  scrits  contengudes.  E  si  era  cas  que  dins  los  dits  sis  anys 
los  dits  berenguer  e  pere  no  eren  pagats  entegrament  e  complida  de  tot  ço 
que  per  la  cort  del  dit  senyor  los  seria  degut,  axi  per  via  de  anticipació  del 
preu  del  dit  arrendament  com  en  altra  manera  per  raho  daquell  arrenda- 
ment, que  haie  a  durar  lo  dit  arrendament,  ultra  los  dits  sis  anys,  tant  de 
temps  tro  que  complidament  sien  satisfets  e  pagats  en  les  dites  coses  a  ells 
degudes,  (j)  Primerament,  que  los  dits  Berenguer  e  Pere,  per  tot  lo  dit  temps 
de  sis  anys  del  dit  arrendament,  tenguen  e  puxen  tenir  e  fer  tenir  les  dites 
seques  e  cascuna  daquelles,  e  batre  e  fer  batre  lo  dit  fiori  dor  darago  en 
aquelles  e  cascuna  daquellas  o  en  la  partida  daquellas  ques  volran  o  a  ells 
plaurà  0  serà  ben  vist  faedor:  E  axi  matex  pusquen  los  dits  Berenguer  e  Pere 


4Ó4  Joaquim  Botet  y  Sisó 

durant  lo  dit  temps,  sis  volran,  mudar  las  ditas  seccas  en  altres  lochs  dels 
Regnes  darago,  e  de  Valentia,  de  Mallorcha  e  del  principat  de  Cathalunya 
que  ells  volran  e  elegiran,  een  aquellas  obraré  fer  obrar  o  batre  o  fer  batre  lo 
dit  flori  axi  com  lus  plaurà,  e  sobre  aço  una  vegada  e  moltes  variar,  e  totes 
les  dites  seccas  tornar  a  aquell  nombre  o  nombres  de  quels  serà  vist  faedor, 
sense  altra  licencia  o  consentiment  del  dit  senyor,  (ij)  ítem,  que  los  dits  Be- 
renguer e  Pere,  arrendadors  qui  demunt,  en  tot  cas,  ço  es  las  ditas  seccas 
obrants  o  no  obrants,  o  aquells  Berenguer  e  Pere  faents  batre  del  dit  flori  en 
aquelles  o  no,  sien  tenguts  de  pagar  en  la  fi  dels  dits  sis  anys  al  dit  senyor  o 
a  son  Tresorer,  a  la  raho  o  preu  dejus  scrit,  per  Mill  Cinchcents  Cinquanta 
marchs  daur  fi  del  dit  march  de  perpenya,  Esi  los  dits  arrendadors,  en  alcun 
any  o  anys  dels  dits  sis  anys  faran  mes  avant  que  no  es  dit  batre  o  fer  batre 
del  dit  flori  en  les  dites  seccas,  que  axi  matex  sien  tenguts  de  pagar  al  dit  se- 
nyor o  a  son  Tresorer,  a  la  raho  o  preu  dejus  scrit,  per  cascun  dels  dits 
marchs  que  mes  obraran  axi  com  es  dit;  Salva  emperò  als  dits  arrendadors 
la  compensació  o  retenció  deius  scrita.  (iij)Item,  que  los  dits  arrendadors 
sien  tenguts  de  dar  e  pagar  al  dit  senyor  o  a  son  Tresorer,  per  preu  de  cas- 
cun dels  dits  Marchs  daur  fi  que  durant  lo  dit  temps  obraran  o  faran  obrar 
en  les  dites  secca  o  seccas.  Tretze  sols.  barchinoneses  franchs  e  quitis  de 
totes  messions  e  despeses  :  Entès  emperò  e  declarat,  que  los  dits  arrenda- 
dors, faents  obrar  o  no  obrar  en  las  ditas  secca  o  seccas  axi  com  es  dit,  haien 
e  sien  tenguts  de  pagar  en  la  fi  de  cascun  any  dels  dits  sis  anys  al  dit  se- 
nyor o  a  son  Tresorer  per  los  dits  Mil  Cinchcents  Cinquanta  marchs  daur 
fi,  e  mes  avant  de  tot  ço  que  batran  ultra  los  dits  Mil  Cinchcents  cinquanta 
marchs,  a  la  dita  raho  de  Tretze  sols.  per  march  dor  fi.  (iv)  ítem,  que  si  en  al- 
cun any  o  en  alcuns  anys  los  dits  arrendadors  batran  o  faran  batre  o  obrar 
en  las  ditas  seccas  mes  dels  dits  Mil  Cinchcents  cinquanta  marchs,  sien 
tenguts  dar  e  pagar  al  dit  senyor  o  a  son  Tresorer  los  dits  Tretze  sols.  per 
march  dor  fi  axi  com  ja  es  dit,  però  que  alio  que  mes  hauran  batut  e  mes 
pagat  en  algun  any  o  en  alguns  anys  puxen  los  dits  arrendadors  vers  si  re- 
tenir e  compensar  de  alio  que  hauran  a  pagar  en  los  altres  anys,  sien 
aquells  los  dits  arrendadors  hauran  menys  batut  o  obrat  dels  dits  Mil 
Cinchcents  Cinquanta  marchs,  la  qual  retenció  o  compensació  pugan  fer 
axi  en  lo  batiment  com  encara  en  la  paga  que  hauran  a  fer  si  menys  havian 
batut,  (v)  ítem,  que  los  dits  arrendadors  sien  tenguts  en  la  fi  de  cascun  any 
dels  dits  sis  anys,  e  no  abans,  dar  e  pagar  al  dit  senyor  o  a  son  Tresorer  los 
dits  Tretze  sols.  per  cascun  march  d  or  fi  que  batut  hauran  en  les  dites  seccas 
o  alguna  daquellas,  franchs  e  quitis  de  totes  messions  e  despeses:  Excepta- 


Les  Monedes  Catalanes  4o5 

des,  emperò,  les  messions  e  despeses  contenf^udes  avant  en  lo  .xviij.  capítol 
del  present  arrendament,  les  quals  dels  dits  Tretze  sols.  sepuxen  retenir  se- 
gons en  loditcapitol  .xviij.  es  contengut.  (vj)Item,  quels  dits  arrendadors  c 
companyons  lurs  no  sien  tenguts  de  dar  o  mostrar  algun  compte  o  comp- 
tes al  dit  senyor,  ne  a  Tresorer  o  Maestre  Racional  daquell  senyor,  ne  a  al- 
tre qualsevol  persona  per  lo  dit  senyor,  del  batiment  quels  dits  arrendadors 
faran  en  las  ditas  seccas,  com  aquell  compte  o  comptes  degen  mostrar  los 
maestres  deies  ditas  seccas  que  al  retiment  daquells  comptes  son  tenguts, 
ans  los  dits  arrendadors  sien  tenguts  de  pagar  lo  dit  preu  en  aquesta  for- 
ma, ço  es  que  en  lo  dit  terme  de  la  paga  del  dit  preu,  lo  dit  senyor  o  son 
Tresorer  haien  a  saber  ab  lescriva  o  scrivans  Reyals  de  les  dites  seccas,  e 
haver  certificació  o  certificacions  daquells,  quants  marchs  daur  fi  los  dits 
arrendadors  hauran  batuts  o  fets  batre  en  aquel  any  en  les  dites  secca  o 
seccas,  segons  la  qual  certificació,  o  quantitat  de  marchs  daur  fi  batuts  en 
aquella  certificació  contenguda,  a  la  dita  raho  de  tretse  sols.  per  cascun 
march  los  dits  arrendadors  sien  tenguts  de  pagar  lo  dit  senyor  o  son  Tre- 
sorer; E  lo  dit  senyor  o  lo  dit  seu  Tresorer,  en  lo  acte  de  la  dita  paga, 
haien  a  restituhir  e  liurar  als  dits  arrendadors  les  dites  certificació  o  cer- 
tificacions, e  fer  apoca  de  la  quantitat  que  pagaran  per  aquell  any,  volent 
e  ordonant  lo  dit  senyor  que  solament  los  dits  arrendadors,  restituints  les 
dites  certificacions  e  apocas  al  Maestre  Racional  de  la  sua  Cort,  admeté  lo 
dit  Maestre  Racional  als  dits  arrendadors  en  compte  les  quantitats  que  se- 
gons la  dita  forma  hauran  pagades,  axi  que  altre  compie  los  dits  arrenda- 
dors no  sien  tenguts  donar  o  mostrar  per  raho  del  dit  arrendament  al  dit 
maestre  racional,  sinó  solament  les  dites  certificacions  e  apocas,  e  segons 
aquelles  sia  lo  dit  compte  per  lo  dit  Maestre  Racional  als  dits  arrendadors 
oyt  e  defíinit,  com  los  comptes  del  batiment  haian  a  dar  los  dits  Maestres 
segons  dessus  es  dit,  E  los  dits  arrendadors  haian  a  donar  solament  comp- 
te del  preu  del  arrendament,  e  no  dals,  en  la  manera  demunt  dita  :  E  axi  ho 
mana  lo  dit  senyor  ab  lo  present  capitol  al  dit  Maestre  Racional  expressa- 
ment e  de  certa  sciencia  :  Entès  emperò  e  declarat,  que  si  per  lo  dit  reti- 
ment de  compte  e  carta  de  fi  de  aquell  havedora,  los  dits  arrendadors 
hauran  res  a  pagar,  que  so  pusquen  aturar  del  preu  dels  dits  Tretse  sols.  per 
march  que  han  a  pagar  axi  com  es  dit.  (vij)  ítem,  vol  e  ordona  lo  dit  senyor 
ab  lo  present  capitol  e  mana,  qu2  en  lo  fort  e  feble,  gras  e  magre,  e  en  los  sos- 
teniments de  les  fundacions  e  deliurances,  e  en  los  enserraments,  e  general- 
ment en  totes  altres  e  sengles  coses  pertanyents  en  lo  dit  obratge  o  batiment 
del  dit  flori,  los  dits  maestres  e  guardes  e  cascun  delís  tenguen  e  serven  e  a 


4o6  Joaquim  Botet  y  Sisó 

tenir  e  a  servar  haien  aquella  forma  e  manera  eaquellas  cerimonias  que  son 
acostumadas  tenir  e  servar  en  lo  obratge  o  batiment  del  dit  flori  en  lo  temps 
dels  senyors  Rey  en  .p.  e  Rey  en  Johan,  de  bona  memòria,  es  son  tengudes  e 
servades  fins  al  dia  present:  E  axi  mateix  los  dits  maestres  e  guardes  e  caseu 
delís  se  regescan  es  haien  a  regir  ab  les  toques  a  ells  e  a  caseu  delís  liurades 
o  fetes  liurar  per  los  dits  senyors  o  la  un  delís,  e  axi  com  es  stat  acostumat 
fins  al  dia  present,  com  axi  vol  lo  dit  senyor  ques  faça  per  ço  que  los  flo- 
rins ques  batran  en  son  temps  sien  semblants  daquells  quis  son  batuts  en 
lo  temps  dels  dits  senyors,  e  a  relevar  e  tolre  tota  sospita  e  novitat  del  dit 
batiment.  (viij)  ítem,  lo  dit  senyor  en  sa  bona  fe  Reyal  promet  als  dits  arren- 
dadors e  jura.  que  durant  lo  present  arrendament  no  vendrà  o  arrendarà  a 
altra  persona  o  a  altres  persones  les  ditas  seccas  o alguna  daquellasper  ma- 
jor 0  menor  o  semblant  preu,  ne  aquellas  volra  tenir  o  fer  tenir  per  us  pro- 
pi seu,  ne  durant  lo  dit  arrendament  farà  algun  contracte  de  les  dites  secea 
0  seccas  en  prejudici  ço  es  assaber  del  present  arrendament,  ne  torbarà  lo 
dit  senyor  empaxara  agreviara  o  inquietarà  ne  torbar  empatxar  agreviar  o 
inquietar  farà  en  alguna  manera  los  dits  arrendadors  o  companyons  lurs 
en  lo  dit  arrendament  oalcun  daquells,  per  consells  induccions  o  informa- 
cions de  qualsevol  eoncellers  seus  o  daltres  qualsevol  persones,  ne  en  altra 
manera,  ne  alcun  dret  guany  o  emolument  dels  dits  arrendadors  tocarà  de- 
manarà pendra  o  haurà  ne  tocar  demanar  pendre  o  haver  farà,  sinó  sola- 
ment los  dits  Tretse  sols.  per  march  d  or  fi  segons  la  forma  damunt  decla- 
rada, ans  promet  e  jura  lo  dit  senyor  sobre  los  sants  quatre  evangelis  de 
de  sas  mans  corporalment  tocats,  que  les  dites  seccas  e  cascuna  daquelles 
per  lo  dit  temps  de  sis  anys  íara  los  dits  arrendadors  e  lurs  companyons 
haver  tenir  e  posseyr  en  pau  contra  totes  persones,  e  que  Is  serà  tengut  de 
eviccio  de  aquelles  :  E  en  cas  que  en  alguna  manera  per  lo  dit  senyor  o  offi- 
eials  seus  contra  lo  present  capitol  o  coses  en  aquell  contengudes  o  alguna 
daquellas  fos  fet  o  atemptat,  que  sie  nulla  e  haut  per  no  fet  o  attemptat,  e 
ara  per  lavors  de  tot  en  tot  lo  dit  senyor  ho  revoca  e  o  anulla.  (ix)  ítem, 
promet  lo  dit  senyor  als  dits  arrendadors,  sots  virtut  del  sagrament  dessus 
e  dejus  scrit,  que  durant  lo  temps  del  dit  arrendament  per  algun  cas  raho 
causa  o  necessitat,  quant  que  fos  gran  o  urgent,  per  si  o  altres  official  o  offi- 
cials  seus  no  atorgarà  o  consentirà,  ne  atorgar  o  consentir  farà  o  permettra 
en  alguna  manera  batre,  o  farà  batre  per  algunes  altres  persona  o  persones 
en  algun  loch  o  en  alguns  lochs  de  sos  Regnes  terres  o  senyoria  axi  de  ça 
mar  com  delia  mar  lo  dit  flori,  ans  durant  lo  dit  arrendament  lo  dit  flori 
solament  haie  ésser  batut  o  obrat  o  fet  obrar  per  los  dits  arrendadors  o  lurs 


Les  Monedes  Catalanes  407 

companyonsaxicom  es  dit.  (x)  ítem,  que  si  lo  dit  senyor  durant  io  dit  arren- 
dament voldrà  fer  obrar  altra  moneda  dor,  aíTorada  0  no  aíTorada,  en  sa 
terra  e  senyoria  ultra  lo  dit  ílori,  que  aço  pusqua  fer  lo  dit  senyor  en  aques- 
ta emperò  forma  e  manera,  que  la  haie  a  fer  batre  per  los  dits  arrendadors 
o  lurs  companyons  e  no  per  altre;  E  que  de  aquell  batiment  lo  dit  senyor 
haie  a  donar  als  dits  arrendadors  aquell  guany  e  quantitat  de  moneda  que 
guanya  en  lo  batiment,  e  altres  coses  concernents  e  tocants  aquell,  hagut 
sguard  a  les  ligas  e  compres  dor  e  a  totes  altres  coses  per  les  quals  ell 
guanya  en  lo  present  arrendament  e  batiment  del  dit  ílori  :  E  que  aquell 
guany  o  quantitat  los  dits  arrendadors  se  puxen  lícitament  retenir  de  la 
altra  moneda  que  lo  dit  senyor  batrie  o  íarie  batre  en  cascuna  de  les  dites 
seca  o  seccas  durant  lo  temps  del  dit  arrendament:  E  que  los  dits  arrenda- 
dors, en  lo  dit  cas,  romanguen  quitis  e  absolts  de  la  obligació  dels  dits  Mil 
cinch  cents  cinquanta  marchs  dor  fi  que  eren  tenguts  batre  per  cascun  any. 
(xi)  ítem,  quels  dits  arrendadors  o  maestres  de  les  ditas  seccas  puxan  donar 
licencia  a  tots  aquells  ques  volran  de  traure  argent  de  la  terra,  donants 
aquells  qui  lo  dit  argent  trauran  bona  e  bastant  seguretat  de  aportar  tant 
aur  a  la  secca  o  seccas  com  valra  lo  dit  argent  que  trauran  de  la  damunt 
dita  terra :  E  que  aquell  argent  puxan  traure  franchament  e  quitia,  pagant 
los  drets  imposats  e  acustumats,  imposador  durant  lo  temps  del  dit  arren- 
dament, (xij)  ítem,  que  los  officials  en  cap  de  les  ditas  secca  0  seccas  0  alcun 
delís,  axi  com  son  maestres  guardes  0  scriva  Reyal  o  maestre  de  balança,  no 
puxen  o  degen  ésser  pagats  per  los  dits  arrendadors  sinó  per  marchs,  en  la 
forma  ço  es  saber  quel  senyor  Rey  en  Pere  de  bona  memòria  havie  derre- 
rament  ordenat:  E  que  los  dits  arrendadors,  en  la  dita  forma  e  manera  e  no 
en  altra  los  hajan  a  pagar:  E  si  los  dits  maestres  e  altres  officials  no  volran 
servir  en  la  dita  forma  e  manera,  e  al  salari  per  lo  dit  senyor  rey  en  p.  or- 
donat  per  cascun  march  daur  fi,  que  en  aquest  cas  lo  dit  senyor,  dins  .xv. 
dies  après  que  fos  request  per  part  dels  dits  arrendadors,  haie  e  sie  ten- 
guts forçar  aquests  aytals  officials  affer  lur  servey  al  prop  dit  salari  per 
cascun  march,  o  mudar  ni  altres  bons  e  sufficients  en  loch  daquells  qui  no 
volrien  servir :  E  si  aço  lo  dit  senyor  dins  los  dits  .xv.  dies  no  haurà  fet  o 
fet  fer,  que  en  aquest  cas  los  dits  arrendadors  puxan  del  dit  preu  que  han 
a  dar  al  dit  senyor  pagar  als  dits  officials  e  a  cascun  delís  lo  salari  antiga- 
ment per  aço  acostumat  de  dar  e  pagar,  Entès  emperò  e  declarat,  que  tot 
ço  que  los  dits  arrendadors  haguessen  pagat  als  dits  officials  e  a  cascun  delís 
ultra  lo  dit  salari  de  march,  fins  a  compliment  del  dit  salari  antich.  sepu- 
xan  los  dits  arrendadors  aturar  del  preu  que  son  tenguts  pagar  al  dit  senyor 


4o8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

o  a  son  Tresorer  axi  com  es  dit.  (xiij)  ítem,  que  alguna  persona,  de  qual- 
sevol stamen  ley  o  condició  sia,  per  si  o  per  altre  en  alguna  manera  no  gos 
traure  de  la  terra  e  senyoria  del  dit  senyor  algun  or  monedat  o  no  mone- 
dat,  ni  lo  florí  darago  corrent  en  la  terra  :  E  si  algun  farà  lo  contrari,  que 
perda  lor  que  volria  traure,  axi  com  es  dit,  sens  alguna  remissió  e  gràcia, 
guanyador  per  la  una  part  al  dit  senyor,  e  per  altra  part  als  dits  arrenda- 
dors e  companyons  lurs,  e  per  la  residua  terça  part  al  acusador  e  aquell 
qui  aço  trobarà,  e  ultra  aço  aquell  qui  trauria  lo  dit  or  axi  com  es  dit  enco- 
rrega  en  pena  de  cos  e  de  haver,  de  la  qual  pena  de  haver  la  meytat  sia 
guanyada  al  dit  senyor  e  laltra  meytat  als  dits  arrendadors  o  companyons 
lurs  en  lo  dit  arrendament,  (xiiij)  ítem,  quel  dit  senyor,  o  altre  havent  de 
ell  poder,  no  puga  dar  licencia  a  aigu  de  trer  aur  de  la  sua  senyoria:  Esiu 
faya,  que  los  dits  arrendadors  se  puguen  retenir  dels  dits  tretze  sols.  per 
march  que  han  a  dar  al  dit  senyor  Rey,  tot  ço  e  quant  los  dits  arrendadors 
pogueren  haver  guanyat  si  lo  dit  aur  haguessen  obrat  al  íor  del  altre  que 
comprat  haurien,  e  aquell  haguessen  fet  batre,  (xv)  ítem,  quels  dits  arren- 
dadors 0  companyons  lurs  se  puxen  servir  de  totes  les  ahines  e  fferramen- 
tes  de  les  dites  seccas,  e  de  totes  altres  coses  pertanyents  al  obratge  de  la 
dita  moneda,  qui  sian  del  dit  senyor:  E  que  lo  dit  senyor  Rey,  encontinent 
fet  lo  dit  arrendament,  haia  e  sia  lengut  de  fer  aquelles  totes  liurar  e  fer 
liurar  als  dits  arrendadors,  però  que  noy  sien  enteses  aynes  ferramentes  o 
altres  coses  que  no  fossen  del  dit  senyor  Rey:  E  quels  maestres  de  les  dites 
seccas  haien  a  reebre  ab  inventari  totes  les  dites  aynes  ferramentes  e  coses 
del  dit  senyor  Rey,  e  tornar  aquelles  al  dit  senyor  Rey  finit  lo  dit  arrenda- 
ment en  la  valor  que  lavors  seran,  declarat  emperò  que  les  dites  aynes  e  fe- 
rramentes sien  stimades  quant  seran  liuradesals  dits  arrendadors,  E  que  a  la 
menys  valença  que  serà  trobada  en  aquelles,  quant  seran  retudes  al  dit  se- 
nyor, sien  tenguts  los  dits  arrendadors  a  aquell  senyor,  (xvj)  ítem,  es  aven- 
gut,  e  plau  al  dit  senyor,  que  los  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  en 
lo  dit  arrendament,  e  cascun  delís,  puxan  durant  lo  temps  del  dit  arren- 
dament, de  continent  ço  es  saber  que  aquell  arrendament  sia  per  los  dits 
senyor  e  arrendadors  fermat,  tota  vegada  quels  plaurà,  trer  e  fer  trer, 
per  si  e  per  altres,  en  nom  delís  e  de  caseu  delís,  dels  Regnes  darago,  de 
Valencià,  de  Mallorchas,  de  Cerdenya  e  del  principat  de  Cathalunya,  e 
de  totes  altres  terres  de  la  sua  senyoria  e  axi  deçà  mar  com  delia  mar, 
dobles  dor  castellanes  e  morisques,  scuts,  franchs,  Reyals  de  Mallorques, 
e  tota  altra  moneda  dor  stranya  o  privada,  e  altre  qualsevol  or  monedat 
e  no  monedat,  franchament  e  leguda,  e  aquellas  monedas  e  or  portar  e 


Les  Monedes  Catalanes  ^c>à 

fer  portar  en  aquellas  sccca  o  seccas  de   la  senyoria  del  dit  senyor  quels 
plaurà,  per  fondre  aquellas  monedas  e  or  e  ferne  florins  dor  darago,  e  no 
per  altra   raho,   no  contrastants  qualsevol  privilegis  manaments  inhibi- 
cions e  ordinacions  en  contrari  daço  fetes  e  faedores  sots  qualsevol  forma 
o  concepció  de  paraules.  E  que  sia  manat  per  lo  dit  senyor,  sots  grans  pe- 
nes e  altras  cominacions,  a  tots  e  sengles  governadors  c  portants  veus  da- 
quells  e  altres  officiais  del  dit  senyor,  quel  present  capitol  e  tutes  e  sengles 
coses  en  aquell  contengudes  als  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  en  lo 
dit  arrendament  e  a  cascun  dells  tenguen  e  observen  e  tenir  e  observar  facen, 
tota  contradicció  o  empatxament  daquen  remoguts.  (xvij)  ítem,  vol  e  con- 
sent lo  dit  senyor,  que  durant  lo  temps  del  present  arrendament,  los  dits 
arrendadors  e  companyons  lurs  en  aquell  arrendament,  e  officiais  obrers  o 
moneders  e  altres  qualsevol  persones  qui  obraran  entendran  o  en  altra 
qualsevol  manera  ordinàriament  cabran  o  treballaran  en  lo  obratge  de  les 
dites  seccas  o  dalcuna  daquellas,  o  per  raho  del  present  arrendament,  e 
encara  companyons  lurs  o  de  caseu  dells,  no  sien  tenguts  ne  puxen  ésser 
forçats  de  anar  en  alguna  host  cavalcada  o  armada,  encara  com  fos  per 
autoritat  del  usatge  prínceps  namque,  ans  daço  durant  lo  dit  temps  del 
dit  arrendament  sien  franchs  e  quitis,  e  que  en  aquesta  franquesa  sien  en- 
teses e  compreses  totes  e  sengles  persones  qui  en  los  comptes  de  les  dites 
seccas  o  del  present  arrendament  o  en  altra  qualsevol  per  raho  de  les  dites 
secca  o  seccas  o  del  dit  arrendament  en  Barchinona,  en  Valencià,  en  per- 
penya,  en  Mallorques  e  en  quasevol  altra  part  o  loch  de  la  senyoria  del  dit 
senyor  serviran  ordinàriament  en  qualsevol  manera.   E  en  cas  que  sobre 
les  persones  qui  de  la  franquesa  en  lo  present  capitol  conienguda  se  volran 
alegrar  fos  dubte  o  qüestió,  ço  es,  si  servirian  ordinàriament  a  les  dites 
seccas  o  alcuna  daquellas  o  en  altra  manera  per  raho  del  dit  arrendament 
o  no,  que  sobre  aço  fos  cregut  a  simple  sagrament  dels  dits  arrendadors  o 
de  .j.  dells  o  dels  maestres  de  les  seccas.  (xviij)  ítem,  que  lo  dit  senyor  sia 
tengut  de  fer  liurar  als  dits  arrendadors  o  companyons  lurs  la  carta  dels 
presents  capítols,  e  totes  altres  cartes  letres  e  provisions  e  scriptures  que 
exiran  de  la  sua  cort  faent  per  lo  dit  arrendament,  franques  e  quities  de 
tot  dret  de  segell,  salari  descrivans,  e  daltres  messions  que  per  aquellas  se 
hauran  a  fer :  E  si  per  qualsevol  cas  los  dits  arrendadors  e  companyons 
lurs  hauran  res  per  aço  a  pagar,  que  so  ho  pusquen  aturar  del  preu  que 
han  a  pagar  axi  com  es  dit  per  raho  del  dit  arrendament,  (xviiij)  ítem,  que 
tot  hom  strany  o  privat,  de  qualsevol  stat  ley  o  condició  sie,  qui  aportarà  o 
farà  apportar  or,  E  aquell  vendrà  a  la  dita  secca  o  seccas,  o  metra  en  la  dita 

Institut  d'Estudis  Catalans  52 


410  Joaquim  Botct  y  Sisó 

secca  o  seccas,  en  quantitat  emperò  de  Cinch  marchs  dor  fi  o  plus,  ab  lo 
present  capítol  guia  e  assegura  lo  dit  senyor  per  si  e  per  sos  officials  en 
tota  sa  terra  e  senyoria,  anant,  ço  es  assaber,  estant  e  tornant,  de  totes  e  sen- 
gles marques  e  represàlies  adjutjades  eadjutjadores,  o  atorgades  e  atorgado- 
res,  e  de  tots  e  sengles  deutes  que  dege  a  qualsevol  personas  e  per  qualsevol 
raho,  però  que  la  stada  ques  farà  en  la  terra  e  senyoria  del  dit  senyor,  per 
aquells  qui  axi  com  dit  es  vendran  o  metran  lo  dit  or  e  qui  dels  dits  guiatge 
e  assegurament  se  volran  alegrar,  no  puxa  sobrepujar  o  ésser  mes  de  spay 
de  un  mes,  e  aço  per  tolre  tota  frau  qui  en  aço  se  pogués  cometre:  Manant 
lo  dit  senyor  ab  lo  present  capitol  a  tots  e  sengles  officials  seus,  que  los  dits 
guiatge  e  asseguranient  tenguen  e  observen  e  tenir  e  servar  facen,  e  les  co- 
ses en  lo  present  capitol  contengudes  façen  publicar  ab  veu  de  crida  pu- 
blica tota  vegada  que  per  part  dels  dits  arrendadors  ne  sien  requests,  com 
les  dites  coses,  per  la  aumentacio  del  batiment  de  les  dites  seccas,  tornen  e 
redunden  en  gran  profit  del  dit  senyor  e  de  tota  la  cosa  publica  de  la  terra 
e  senyoria  daquell.  (xx)  ítem,  que  per  lo  ditsenyor  Rey  ne  alcun  officialseu 
o  altra  qualsevol  persona,  no  puxen  ésser  fetes  alguna  empara  o  empares 
als  dits  arrendadors  o  companyons  lurs  en  lo  dit  arrendament,  o  mestres  e 
altres  officials  de  les  dites  secca  o  seccas,  sobre  florins  o  altre  moneda  que 
fos  deguda  per  aquells  o  algú  delís  a  qualsevol  persona  o  persones  per  rao 
dor  per  los  dits  arrendadors  e  maestres  e  officials  o  alcun  delís  comprat 
per  batre  los  dits  florins:  E  en  cas  que  aytals  empares  fossen  fetas,  que 
aquellas  los  dits  arrendadors  e  maestres  e  altres  officials  no  sien  tengut  te- 
nir o  servar,  ans  aquells  florins  e  moneda  puguen,  no  contrastants  les  dites 
empara  o  empares,  sens  encorriment  dalguna  pena,  liurar  e  pagar  a  les  per- 
sones de  qui  lo  dit  or  hauran  comprat,  com  axis  deie  fer  per  dar  tota  favor 
al  dit  batiment,  que  sguarda  utilitat  de  la  cosa  publica,  (xxj)  ítem,  que  si 
per  ventura,  ço  que  deus  no  vulla,  durant  lo  temps  del  dit  arrendament  en 
les  dites  seccas  o  alcuna  daquelles  se  cometia  alcun  crim,  os  fahia  alguna 
frau  o  alguna  altra  cosa  sinistra  o  qui  no  fos  leguda  de  fer,  en  qualsevol 
manera  qui  dir  o  cogitar  se  puxa,  que  en  aço  solament  sien  tenguts  lo 
maestre  o  maestres  que  les  ditas  secca  o  seccas  regiran,  o  altres  officials  de 
les  dites  secca  o  seccas  qui  en  aço  serien  culpables,  axi  que  en  aço  los  dits 
arrendadors  e  companyons  lurs  no  sien  o  puguen  ésser  en  res  tenguts,  ne 
alcuna  inquisició  contra  ells  o  alcun  delís  puxa  per  aço  ésser  feta.  E  que 
que  los  dits  maestre  o  maestres  axi  matex  sien  tenguts  e  obligats  de  dar 
compte  e  raho  de  la  ley  e  talla  dels  dits  florins  si  res  hi  fallia,  e  axi  matex 
sien  tenguts  als  dits  arrendadors  de  tot  or  e  argent  qui  en  la  dita  secca  o  sec- 


Les  Monedes  Catalanes  ,ji  i 

cas  se  perdés  os  menyscabas,  en  qualsevol  manera,  (xxij)  ítem,  que  los 
maestres  e  guardes  e  altres  ofíkials  de  les  dites  seccas  e  de  cascuna  daque- 
llas  sien  tenguts  mostrar  franchament  e  complida  als  dits  arrendadors  c 
caseu  delís  e  companyons  lurs  tots  los  comptes  que  regiran  o  tendran  de 
les  dites  secca  o  seccas,  tota  vegada,  ço  es  saber,  que  seran  requests  per 
part  dels  dits  arrendadors  o  .j.  delís  o  de  companyons  lurs  en  lo  dit  arren- 
dament: E  aço  haien  a  fer  los  dits  maestres  guardes  e  altres  oílicials  e  caseu 
delís,  sots  pena  de  Cinchcents  florins  d  or  darago  per  cascun  delís  qui  fes  lo 
contrari,  e  per  cascuna  vegada  que  fes  lo  contrari,  de  la  qual  pena,  en  cas 
que  sia  comesa,  la  meytat  fos  guanyada  al  dit  senyor,  e  laltra  meytat  als 
dits  arrendadors  e  companyons  lurs  en  lo  dit  arrendament,  de  la  qual  pena 
encara  de  totes  altres  penes  en  los  presents  capitols  contengudes,  en  cas  que 
sien  comeses,  lo  dit  senyor,  axi  de  la  sua  part  com  de  la  part  als  dits  arren- 
dadors e  companyons  lurs  pertenyent,  no  puxa  fer  alguna  gràcia  o  remis- 
sió, ans  de  fet  la  haia  lo  dit  senyor  manar  e  fer  exeguir  e  haver,  perço  que 
les  coses  en  los  presents  capitols  contengudes  sien  mils  observades.  E  axi 
mateix  sien  tenguts  los  dits  maestres  guardes  e  altras  officials  e  caseu  delís, 
sots  la  dita  pena,  liurar,  encontinent  que  sien  requests,  als  dits  arrendadors, 
tot  or  e  argent  que  tenguessen  o  en  poder  delís  o  de  alcun  delís  fos,  axi  per 
raho  de  sisalles,  enserraments,  com  per  altra  qualsevol  raho  qui  vengués 
o  devallas  per  raho  de  les  dites  secca  o  seccas.  E  axi  mateix  sien  tenguts 
los  dits  maestres  guardes  e  altres  officials,  de  fer  sagrament  en  poder  dels 
dits  arrendadors  que  be  e  leyalment  se  hauran  en  lurs  officis,  e  que  procu- 
raran als  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  tot  profit  que  honestament 
e  be  los  pusquen  procurar,  e  tot  dampnatge  que  pusquen  per  lur  poder  las 
squivaran,  e  que  de  tot  guany  e  profit  que  exira  directament  o  indirecta  de 
les  dites  secca  o  seccas,  axi  com  a  ells  e  a  caseu  delís  se  pertanyerà,  respon- 
dran feelment  e  be  als  dits  arrendadors,  tota  frau  e  engan  cessants.  (xxiij) 
ítem,  lo  dit  senyor,  per  millor  spatxament  e  endreça  de  les  dites  seca  o  sec- 
cas, vol  consent  e  ordona,  que  de  totes  e  sengles  qüestions  peticions  e  de- 
mandes, axi  civils  com  criminals,  qui  puguen  ésser  o  seran  mogudes  durant 
lo  temps  del  dit  arrendament  per  qualsevol  manera  o  raho  contra  los  dits 
arrendadors  e  companyons  lurs  en  lo  dit  arrendament,  e  officials  e  servi- 
cials ordinaris  de  les  dites  seca  o  seccas  o  algun  delís,  per  qualsevol  perso- 
na o  persones,  puxen  conexer  los  alcaldes  dels  moneders  del  loch  o  lochs 
on  serien  mogudes  les  dites  qüestions,  si  los  dits  arrendadors  o  compa- 
nyons lurs  denant  ells  volran  menar  les  dites  qüestions  :  E  si  no,  los  offi- 
cials daquells  lochs  danant  los  quals  los  arrendadors  e  companyons  lurs 


4i2  Joaquim  Botet  y  Sisó 

en  lo  dit  arrendament  los  volran  convenir;  Manant  lo  dit  senyor  ab  lo  pre- 
sent capitol  a  tots  e  sengles  officials  aquis  pertanga,  que  lo  dit  capitol  ten- 
gan  fermament  e  observen  e  contra  noy  vinguen  per  alguna  raho.  (xxiiij) 
ítem,  lo  dit  senyor  promet  restituir  e  pagar  als  dits  arrendadors  e  compa- 
nyons  lurs,  totes  e  sengles  messions  dampnatges  e  interesses  que  los  dits 
arrendadors  e  companyons  lurs  en  lo  present  arrendament  hagen  a  fer  e 
sostenir  en  culpa  del  dit  senyor  e  del  dit  seu  tresorer,  que  no  complissen  o 
faessen  complir  les  coses  en  los  presents  capítols  contengudes,  ultra  les  al- 
tres messions  e  despeses  en  lo  .xviij.  capitol  contengudes  e  specificades. 
(xxv)  ítem,  lo  dit  senyor  en  sa  bona  fe  reyal  promet  als  dits  arrendadors  e 
jura  axi  com  damunt,  que  totes  e  sengles  coses  dessus  e  dejus  en  los  pre- 
dits capítols  contengudes  haurà  fermes  e  agradables,  e  aquelles  tindrà  ob- 
servarà e  complirà  e  tenir  servar  e  complir  farà  per  tots  e  sengles  officials 
e  sotsmeses  seus,  e  que  noy  contravindra  o  contrafara  ne  contrafer  o  venir 
farà  o  permetrà  per  alguna  manera  causa  o  raho:  E  axi  matex  lo  dit  senyor, 
per  major  expedició  del  dit  arrendament,  mana  de  present  totes  e  sengles 
letres  e  provisions,  axi  ab  pena  com  en  altra  manera,  quis  pusquen  fer  a 
profit  del  dit  arrendament,  axi  rigorosament  e  fort  con  se  puguen  ordonar 
0  seran  demanadas,  a  coneguda  del  mestre  o  mestres  de  la  secca  o  seccas  o 
dels  dits  arrendadors,  pus  que  per  justícia  puxen  passar,  (xxvj)  ítem,  lo 
dit  senyor  promet  als  dits  arrendadors,  que  de  continent  farà  bones  provi- 
sions e  bastants,  e  aquelles  de  fet  metra  en  execució  tantost,  ab  les  quals 
ordona  vol  e  mana,  per  profit  e  utilitat  de  la  cosa  publica  de  sos  regnes  e 
terras,  la  qual  es  tengut  per  tot  son  poder  conservar  e  augmentar  axi  com 
a  cap  princep  e  senyor  daquella,  que  tots  los  escuts  dor  de  ffrança  e  altres 
monedas  daur  stranyes  qui  vuy  corren  indiíTerentment  per  sos  regnes  e 
terres  a  gran  dan  e  menys  cap  de  la  dita  sua  cosa  publica,  no  corregan,  ni 
córrer  donar  o  reebre  per  algú  o  alguns  puxen,  sinó  tan  solament  per  la 
vàlua  del  or  fi  que  tenen;  E  que  aquell  o  aquells  que  les  dites  monedes 
tendran  o  hauran  en  la  forma  damunt  dita,  encorregan  en  pena  de  mil 
morabatins  dor,  e  perden  ipso  facto  aquellas  aytals  monedas,  les  quals  sien 
partides  en  tres  parts,  ço  es,  la  terça  part  al  dit  senyor,  e  la  terça  part  als 
dits  arrendadors,  e  laltra  terça  part  al  acusador  :  E  perço  que  tota  frau  so- 
bre les  dites  monedes  puxa  cessar,  que  aquellas  aytals  monedas,  ipso  facto, 
axi  com  damunt  es  dit,  sien  perdudes  a  aquells  de  qui  seran,  e  applicades 
al  dit  senyor  en  la  forma  demunt  dita:  E  lo  dit  senyor  rey  farà  publicar  e 
servar  la  pracmatica  de  les  monedes  stranyes,  E  tant  com  lo  capitol  pre- 
sent toca  trencar  e  foradar,  lo  dit  senyor  cnten  aquell  per  avant  a  servar, 


Les  Monedes  Catalanes  413 

pero  no  si  obligaria  a  ferho  fer  per  necessitat,  (xxvij)  ítem,  lo  dit  senyor, 
per  servar  lo  capitol  de  la  cort  per  lo  senyor  rey  en  Pere  de  bona  memò- 
ria pare  seu  fet  sobre  lo  batiment  del  flori  en  la  ciutat  de  Tortosa  de  ley 
de  .xviij.  quirats  a  talla  de  sexanta  vuyt  en  lo  march  de  perpenya,  E  per 
squivar  los  grans  fraus  que  vuy  se  fan  en  lo  llori  damunt  dit,  axi  per  C(jn- 
trafer  aquell  de  falsa  ley  com  encara  per  minuarlo  de  pes,  losquirant  e  en 
altra  manera,  vol  mana  e  ordona,  que  daçi  avant  tols  los  dits  florins  sian 
pesats  per  tota  la  terra  e  senyoria  sua,  per  totes  e  qualsevol  persones  qui 
aquells  tindran  pendran  0  reebran,  ab  lo  pes  0  pesal  que  per  lo  macstre  0 
maestres  de  la  secca  o  seccas  de  la  terra  e  senyoria  del  dit  senyor  serà  liu- 
rat  a  tots  aquells  quils  ne  demanaran,  e  que  algú  o  alguns  no  sia  tengut  o 
tenguts  los  dits  florins  reebre  sens  lo  dit  pesar.  E  que  aquells  florins  qui 
no  seran  de  pes  segons  la  ordinacio  del  dit  capitol  de  cort,  no  sien  corri- 
bles,  ni  algú  sia  tengut  pendre  aquells:  E  si  algun  contrafara,  que  perda  los 
dits  florins,  partidors  segons  damunt  en  !o  capitol  .xxvj.  se  conte:  e  ordo- 
na lo  dit  senyor,  que  los  florins  darago  qui  vendran  amonedats  a  les  dites 
seccas,  hagen  a  donar  los  qui  aquells  pendran  Trenta  e  sis  lliures  Cinch 
sols.  per  march  de  florins  monedats.  (xxviij)  ítem,  per  major  cautela,  vol  e 
mana  lo  dit  senyor  que  micer  Johan  Dezpla,  conseller  e  Tresorerseu,  haia 
a  prometre  e  jurar  los  dits  Capitols  e  cascun  daquells,  e  totes  e  sengles  co- 
ses en  aquells  e  cascun  daquells  contengudes,  tendra  servarà  e  complirà  e 
tenir  servar  e  complir  aytant  com  en  ell  sia  farà,  e  noy  contrafara  o  vindrà 
en  alcuna  manera  per  algun  dret  causa  o  raho.  E  per  totes  les  dites  coses 
e  cascuna  daquelles  tenidores  complidores  e  observadores,  lo  dit  senyor 
obliga  specialment  als  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  qui  seran  en  lo 
dit  arrendament,  totes  quantitats  de  diners  que  los  dits  arrendadors  e  com- 
panyons lurs  haian  a  pagar  al  dit  senyor  per  preu  del  present  arrendament, 
E  generalment  tots  e  sengles  altres  bens  e  drets  axi  mobles  com  immobles 
al  dit  senyor  pertanyents  ara  o  en  sdevenidor  per  qualsevol  causa  0  raho, 
axi  en  lo  dit  regne  darago  com  en  altres  regnes  e  terres  sues  :  Volent  lo  dit 
senyor,  que  per  la  dita  special  obligació  no  sia  fet  perjudici  a  la  general, 
ans  los  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  pusquen  usar  daquelles  en- 
semps,  e  de  cascuna  daquellas.  e  sobre  aço  variar,  no  constrastant  aquella 
ley  o  dret  que  diu  que  dementre  lo  creedor  pot  assi  satisfer  de  les  coses 
specialment  obligades  no  puscha  recórrer  a  les  coses  generalment  obliga- 
des, a  la  qual  ley  0  dret  lo  dit  senyor  renuncia:  E  axi  matex  vol  e  consent 
lo  dit  senyor,  que  per  tot  ço  en  que  ell  fos  tengut  als  dits  arrendadors  e 
companyons  lurs  per  raho  del  present  arrendament,  0  de  partida  del  preu 


414  Joaquim  Botet  y  Sisó 

daquell  qui  al  dit  senyor  fos  stada  anticipada  o  pagada  per  qualsevol  altra 
causa  o  raho  devallant  del  dit  arrendament,  puxa  ésser  feta  execució  contra 
los  bens  e  drets  del  dit  senyor  on  se  vulla  quesien,  E  en  aquellas  Corts  eper 
aquells  officials  quin  seran  requests,  fortment  e  rigorosa,  a  us  fur  e  costum 
de  les  Corts  on  se  farà  la  dita  execució,  e  de  cascuna  daquellas,  a  tot  profit 
dels  dits  arrendadors  e  companyons  lurs  en  lo  dit  arrendament,  fins  a  plena 
e  integra  satisffaccio  dels  dits  arrendadors  e  dels  dits  companyons  lurs,  com 
axi  ho  vulla  e  consenta  lo  dit  senyor  expressament  e  de  certa  sciencia. 
(xxix)  ítem,  los  dits  arrendadors,  acceptants  lo  dit  arrendament  sots  los 
pactes  formes  e  condicions  desús  dites,  a  les  quals  expressament  consenten. 
Convenen  e  prometen  al  dit  senyor,  que  lo  dit  senyor  faent  haver  tenir  e 
possehir  aquells  arrendadors  lo  dit  arrendament  segons  que  damunt  en 
los  presents  capítols  es  contengut,  los  dits  arrendadors  pagaran  cascun  any 
en  son  terme  al  dit  senyor  o  al  dit  seu  Tresorer  lo  preu  del  dit  arrenda- 
ment, segons  la  forma  demunt  expressada,  e  altres  coses  en  los  dits  capítols 
e  caseu  daquells  contengudes,  e  no  en  altra  manera,  aytant  com  toquen  e 
sguarden  los  dits  arrendadors,  tendran  e  compliran  sots  obligació  de  tots 
lurs  bens,  e  complints  tots  los  presents  capítols  e  cascun  daquells  juxta  la 
lur  sèrie  e  tenor  los  dits  arrendadors  pagaran:  E  ultra  aço,  prestaran  o  an- 
ticiparan al  dit  senyor  Quatre  milia  florins  dor  darago  sobre  lo  preu  del 
present  arrendament,  de  que  lo  dit  senyor  lis  farà  debitori  bastant:  Però 
que  no  sien  tenguts  liurar  0  donar  los  dits  Quatre  milia  florins,  ni  partida 
daquells,  fins  a  tant  que  haien  reyal  possessió  de  les  dites  seccas  e  de  cas- 
cuna daquelles,  E  tots  los  presents  capitols  sian  meses  en  deguda  execució: 
volent  e  manant  lo  dit  senyor,  que  de  les  dites  coses  sien  fetas  a  aquells  e 
al  dit  seu  Tresorer  e  als  dits  arrendadors,  a  cascun  delís,  una  carta  e  moltes 
per  lo  notari  deius  scrit.  (xxx)  ítem,  lo  dit  senyor,  perço  que  qüestió  algu- 
na durant  lo  temps  del  dit  arrendament  per  algú  no  puxa  ésser  feta  als 
dits  arrendadors  e  companyons  lurs,  vol  e  ordona  ab  lo  present  capítol  que 
los  dits  arrendadors  no  sien  tenguts  pagar  ni  fer  pagament  algun  a  perso- 
na nenguna  que  del  dit  senyor  0  de  sos  predecesors  haien  o  tenguen  qual- 
sevol assignacions  e  sots  qualsevol  forma  de  paraules  concebudes,  sinó  les 
assignacions  deius  scrites,  les  quals  a  major  cautela  vol  sien  aqui  per  con- 
clusió dels  dits  capitols  insertes,  de  manera  que  per  los  dits  arrendadors 
no  puxa  ésser  al•legada  ignorància.  E  les  quals  assignacions  qui  deuan  ésser 
pagades  axi  com  dit  es,  son  del  tenor  següent:  Primo,  en  0  de  la  secca  de  Va- 
lencià se  paguen  an  Bendicho  de  xipre,  per  Tres  tersas  del  any,  sexanta  una 
lliura  .X.  sous.  ítem,  a  madona  den  Bernat  ferrer,  axi  mateix  per  tres  ter- 


Les  Monedes  Catalanes  4i5 

ces  del  any,  Trenta  lliures  .xv.  sous.  ítem,  an  Berenguer  Cardona,  per  ires 
terces  del  any  Trenta  lliures  .xv.  sous.  ítem,  an  Domingo  de  Calalayu,  per 
compra  quen  feu  den  Gabriel,  lo  sader,  a  pagar  per  tres  lerses  del  any,  vint 
e  una  lliura.  ítem,  al  dit  Domingo  de  Calatayu,  a  pagar  per  tres  terces  del 
any,vint  lliuras.Item,a  maestre  Bernatt,  barber  del  senyor  Rey,  o  en  bernar- 
di  ferrer,  de  la  cambra  del  senyor  rcy,  lo  qual  ho  ha  per  via  de  compra,  per 
tres  terses,  vint  lliures.  ítem,  an  Miquel  Periz  del  cono,  a  pagar  per  tres  terses 
del  any,  vint  una  lliura.  ítem,  a  mossèn  p.  marrades,  a  pagar  en  los  ter- 
mens  en  lo  contracte contenguts.  lany  Cent  lliures.  ítem,  a  mossèn  Ramon 
de  blanes,  sobre  totes  les  secces,  Cent  cinquanta  lliures.  ítem,  al  maestre  de 
la  secca  de  Valencià,  a  compliment  de  son  salari,  ço  que  serà  tro  en  tres 
milia  sous  per  any  deduits  los  .xviij.  diners  que  haurà  reebuts  per  cascun 
march  dor  fi.  ítem,  an  berchon  de  coscolla,  per  ajuda  dels  ferres,  sis  lliures. 
ítem  mes,  son  tenguts  e  obligats  los  dits  arrendadors  a  pagar  an  tTrancesch 
ferrer,  per  assignació  quya  per  la  compra  quel  senyor  rey  feu  del  balax 
gros,  Noucents  Trenta  un  florí  nou  sous  fan,  dels  quals  se  puxa  aturar  per 
an  docents  florins  Cinchcentes  dotse  lliures  deu  sous.  ítem  mes,  hi  ha  mos- 
sèn Ramon  de  blanes,  a  qui  son  deguts  per  prestech  que  feu  fFrancesch  ferrer 
al  senyor  rey  com  parti  de  Valencià,  siscents  quaranta  un  flori,  valen  Tres- 
centes  Cinquanta  dues  lliures  onze  sous,  pagadors  a  .viij.  meses  après  fer- 
mat lo  present  contracte.  E  si  algunes  altres  assignacions  ultra  les  dassus 
dites  se  mostraran,  fetes  per  nos  e  per  nostres  predecessors,  aquelles  volem 
ésser  casses,  vanes,  e  nulles,  e  de  neguna  eflícacia  força  e  valor:  E  en  cas 
que  per  nos  o  per  la  nostra  audiència  o  qualsevol  official  nostre,  eren  forçats 
los  dits  arrendadors  de  pagar  altre  o  altres  assignacions  per  nos  o  per  nos- 
tres predecessors  sobre  les  dites  seccas  fetes,  volem  en  aquest  casques  pu- 
xen  los  dits  arrendadors  tenir?  e  tenguen  lo  present  arrendament,  finats  los 
dits  sis  anys,  tro  que  plenerament  sien  reintegrats  pagats  e  satisíTets  de  tot 
ço  que  per  raho  daytals  assignació  o  assignacions  haurien  pagats,  ensemps 
ab  les  messions  per  occasio  daquellas  fetas.  ítem,  que  la  senyora  Reyna  sia 
tenguda  fermar  e  loar  lo  present  contracte,  com  a  procuradora  del  senyor 
rey  de  Sicilià,  e  prometa  no  contrafer  o  venirhi.  Predictum  itaque  arren- 
damentum  et  omnia  et  singula  in  preinsertis  capitulis  et  quolibet  eorum 
contenta  et  specificata,  convenimus  et  promittimus  vobis  dictis  Berengario 
dez  cortey  et  Petro  de  torrente.  arrendatoribus  supradictis,  presentibus,  et 
vestris  co  arrendatoribus  et  quibus  volueritis,  licet  absentibus,  et  notario 
subscripto  nomine  vestro  et  eorum  ac  aliorum  quòrum  intersit,  stipulanti 
ut  infra,  tenere  et  observaré,  attendere  et  complere  et  non  contrafacere  nec 


4i6  Joaquim  Botet  y  Sisó 

per  aliquem  contrafieri  permitere  racione  aliqua  sive  causa.  Et  pro  ipsorum 
capitulorum  etcuiuslibet  eorum  execucione,jubemus  fierietexpediriomnes 
provisiones  et  litteras,  etiam  penales,  vobis  súper  eorum  observacionem  ne- 
cessarias,  quando  et  quotiens  per  vos  aut  vestri  pro  parte  fuerit  requisitum: 
Dantes  et  remittentes  vobis  et  vestris  siquid  et  quidquid  predicte  secce, 
quas  vobis  vendimus  et  arrendamus  modo  predicto,  aut  jus  pro  ipsis  nobis 
pertinens,  valent  nunc  plus  seu  valebunt  precio  in  preinsertis  capitulis  de- 
clarato,  Et  renunciantes  legi  sive  juri  qua  deceptis  ultra  dimidiam  justi 
precii  subvenitur,  et  omni  alii  juri  foro  et  consuetudini  ac  cuicumque  alii 
auxilio  contra  premissa  et  infrascripta  nos  juvantibus  quovismodo  :  Pro- 
mittimus  et  convenimus  predictum  arrendamentum,  sub  modis  formis  et 
condicionibus  in  dictis  capitulis  expressatis  et  declaratis,  vos  et  vestros  ac 
quos  volueritis,  facere  habere,  tenere  et  possidere  in  pace  et  secure  contra 
omnes  personas  corpus  et  collegium,  et  teneri  vobis  et  vestris  inde  firmiter 
de  eviccione  omnique  dampno,  litis  et  extra,  prout  in  preinsertis  capitulis 
continetur.  Et  pro  predictis  omnibus  et  singulis  attendendis  firmiter  et  com- 
plendis,  ac  pro  firma  et  legali  eviccione  eorum,  obligamus  vobis  et  vestris 
ut  prefertur,  specialiter  et  expresse,  pecunias  quas  vos  dicti  arrendatoris 
nobis  per  arrendamentum  huiusmodi  tradere  teneminiatque  dare:  Etgene- 
raliter,  omnia  alia  bona  nostra  mobilia  et  immobilia  tam  in  regno  Arago- 
num  quam  alibi  ubique  habita  et  habenda,  volentes  cum  ita,  pactum  sit 
cum  altero  ex  preinsertis  capitulis  inter  nos  et  vos  inhito,  quod  per  predic- 
tam  specialem  obligacionem  non  prejudiceturgenerali,nececontra.Imo  vos, 
dicti  arrendatores,  et  vestri  in  hiis  socii  et  successores,  illis  et  qualibet  ipsa- 
rum  uti  possitis  et  possint,  et  illas  variaré  ad  libitum,  non  obstante  lege 
sive  jure  dicenti  quod  quamdiu  potest  sibi  creditor  satisffacere  de  speciali 
ypotecha  manus  ad  alia  non  extendat:  Cui  legi,  etaliis  legibus  foris  constitu- 
cionibus  et  usibus  atque  juribus  hiis  obviantibus,  renunciamus  de  certa 
sciencia  et  expresse,  et  volumus  ac  consentimus  quod  pro  eo  in  quo  vobis 
pro  precio  huiusmodi  arrendamenti,  aut  parte  ipsius  qua  nobis  anticipata 
fuisset  vel  soluta  aliqua  causa  pretextu  huiusmodi  arrendamenti,  et  aliorum 
contentorum  in  huiusdi  capitulis  deberetur,  possit  in  bonis  nostrisetper  illos 
officiales  quos  volueritis  fieri  execució,  et  àlias  procedi,  prout  continetur  in 
capitulis  preinsertis,  et  non  àlias.  Et  pro  majori  efficacia  premissorum,  jura- 
mus  per  dominum  deum  et  eius  sancta  quatuor  evangelia  nostris  manibus 
corporaliter  tacta,  premissa  omnia  et  singula  tenere  et  servaré,  attendere  et 
complere,  et  non  contrafacere  vel  venire  aliqua  racione  vel  causa.  Mandantes 
Illustri  iMartino  Regi  Sicilie,  primogenito  nostro  carissimo  ac  in  omnibus 


Les  Monedes  Catalanes  ^17 

Regnis  et  terris  nostris  general!  gubernaiori,  et  in  cis  posi  dics  nostros  dco 
propicio  universali  successori,  necnon  eius  vicesgerentibus,  Magistro  Ha- 
cionali  curie  nostre,  vicariis,  bajulis,  justiciis,  curiis,  Magistris,  et  aliis  oHi- 
ciaiibus  et  ministris  secarum  nostrarum  predictarum,  et  aliis  universis  et 
singulisofficialibuset  subditis  nostris  quibusspectet,  et  ipsorum  officialium 
locatenentibus,  de  certa  sciencia  et  expresse,  sub  nostre  ire  incursu  ac  peno 
Mille  florenorum  auri  de  bonis  contra  facientibus  habendorum  irremissibi- 
liler,  quatenus  preinserta  capitula  et  unumquodque  ipsorum  et  in  eis  con-r 
tenta  tenentes  firmiter  et  observantes,  contra  ea  non  faciant  aut  veniant 
seu  aliquem  contrafacere  vel  venire  permittant  aliqua  racione.  Et  nos  Be- 
rengarius  de  cortilio  et  Petrus  de  torrente.  subditi  vestri  dicti  domini  Regis, 
arrendatores  et  emptores  predicti,  huiusmodi  arrendamentum  a  vobis  dicto 
domino  Rege  sub  dictis  modis  formis  et  condicionibus  expressatis  in  capi- 
tulis preinsertis  acceptantes,  promittimus  vobis  jam  dicto  domini  Regi, 
vobis  dicti  capitula  servante  el  servari  faciente,  predictos  Tresdecim  solidos 
pro  qualibet  marcha  auri,  juxta  formam  dictorum  capitulorum,  solvere:  Et 
alia  omnia  et  singula  que  ad  nos  pertineant  complere,  prout  in  ipsis  capi- 
tulis continetur.  Et  pro  predictis  omnibus  et  singulis  attendendis  firmiter 
et  complendis,  obligamus  vobis  jamdicto  domino  Regi  et  vestris  omnia  et 
singula  bona  et  jura  nostra  et  utriusque  nostrum  mobilia  et  immobilia 
ubique  habita  et  habenda,  renunciantes  quantum  ad  hec  beneficium  no- 
varum  constitucionum  et  dividendarum  accionum,  Et  epistole  divi  a  dria- 
ni,  et  legi  sive  juri  loquenti  de  duobus  vel  pluribus  se  in  solidum  obligan- 
tibus,  et  omnibus  legibus  juribus  foris  et  constitucionibus  contra  predicta 
vel  eorum  aliqua  nos  aut  alterum  nostrum  juvantibus  quovismodo.  Et 
ego  Johannes  de  plano,  legum  doctor,  Consiliarius  et  Thesaurarius  dicti 
domini  Regis,  promito  et  convenio  vobis  dictis  arrendatoribus  et  vestris  in 
hiis  consociis,  et  juro  sponte  per  dominum  deum  et  eius  sancta  quatuor 
evangelia  manibus  meis  corporaliter  tacta,  predictum  arrendamentum  et 
omnia  et  singula  in  preinsertis  capitulis  contenta  et  expressata,  quantum 
in  me  erit,  tenere  et  servaré,  et  scienter  consulendo  vel  àlias  non  contrafa- 
cere vel  venire  aliqua  racione  sive  causa.  Ad  hec  Nos  Maria,  Dei  gràcia  Re- 
gina Aragonum  Valencie  Maioricarum  Sardinie  et  Corsice,  Comiíissaque 
Barchinone  Rossilionis  et  Ceritanie,  ac  locumtenens  il•lustris  Martini  Regis 
Sicilie  ac  ducatuum  Athenarum  et  Neopatrie  ducis,  dicti  domini  Regis  et 
nostri  carissimi  primogeniti,  eiusque  domini  Regis  Regnorum  et  terrarum 
generalis  gubernatoris,  habentes  ad  ista  et  plurima  alia  ab  ipso  Rcge  nostro 
primogenito  latissimam  potestatem  cum  instrumento  publico  eius  sigillo 

Institut  d'Estudis  Catalans.  53 


4i8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

pendenti  comunito,  acto  in  civitate  Cathanie  anno  incarnacionis  domini 
nostri  Jhesu  xpi  Millesimo  Quatricentesimo  primo,  die  vicesimo  mensis 
septembris,  indiccione  dècima,  annoque  regiminis  ipsius  Regis  Sicilie  de- 
cimo,  clausoque  per  fortugnum  cariosum  domini  Regis  Sicilie  secretarium 
et  eiusdem  sui  Regni  publicum  notarium,  predictum  arrendamentum  et 
singula  in  eo  contenta,  juxta  preinsertorum  capitulorum  seriem,  iaudamus 
approbamus  et  eciam  firmamus,  nomine  supradicto.  Et  promittimus  no- 
mine  jamque  dicto  contra  ea  non  facere  vel  venire  aliqua  racione.  Hecigi- 
tur  que  dicte  sunt  supra,  tam  nos  dictus  Rex  quam  dicti  arrendatores  quam 
dictus  Thesaurarius  quam  eciam  nos  dicta  Regina,  nomine  antedicto,  faci- 
mus  pasciscimur  convenimus  et  promittimus,  in  pcsse  notarii  infrascripti, 
ut  publice  persone,  nomine  omnium  quòrum  interestac  poterit  interesse  in 
futurum,  a  nobis  et  nostrum  quolibet  legitime  stipulantis,  per  quem  volu- 
mus  de  predictis  fieri  unum  et  plura  instrumenta  publica  juxta  unum  de 
capitulis  preinsertis.  Quod  est  datum  et  actum  Barchinone,  vicesima  secun- 
da die  octobris,  anno  a  nativitate  domini  Millesimo  .CCGC.  Quinto,  Reg- 
nique  nostri  dicti  Regis  decimo. 
ySeguexen  les  firmes.) 

Arxiu  Corona  Aragó,  Rcg.  2267,  f.  182  v.  y  següents. 
Inèdit. 


LIII 

(Volum  II,  plana  201) 


22  Octubre  1405. 


Crida  disposant  qiie'ls  Jlorins  sien  dats  y  rebuts  pesantlos  y  que 
no  sien  corribles  los  que  no  tingan  el  pes  degut. 

Ara  ojats  queus  mana  lo  senyor  Rey,  per  servar  lo  capitol  de  la  cort  per 
lo  senyor  Rey  en  Pere  de  bona  memòria  pare  seu  fet  sobre  lo  batiment  del 
flori  en  la  ciutat  de  Tortosa  de  ley  de  .xviij.  quirats  e  taylla  de  .Ixviij.  flo- 
rins en  lo  march  de  perpenya,  e  per  squivar  les  grans  fraus  que  vuy  se  fan 
en  lo  flori  damunt  dit,  axi  per  contrafer  aquell  de  falsa  ley  com  encara 
aminuarlos  de  pes  tesquirant  e  en  altra  manera,  vol  mana  e  ordona  que 
daçi  avant  tots  los  dits  florins  sian  pesats  per  tota  la  terra  e  senyoria  sua 
per  persones  que  aquells  tendran  pendran  0  reebran,  ab  lo  pes  o  pesal  que 
per  lo  maestre  o  maestres  de  la  secca  o  seccas  de  la  terra  e  senyoria  de  dit 


Les  Monedes  Catalanes  4i() 

senyor  serà  liurat  a  tots  aquells  quil  ne  demanaran,  c  que  aigu  o  alguns  ne» 
sie  tengut  o  tenguts  los  dits  llorins  reebre  sens  lo  dit  pesar,  e  que  aquells 
florins  que  no  seran  de  pes,  segons  la  ordinacio  del  dit  capitol  de  cort,  no 
sien  corribles  ni  algú  sia  tengut  pendre  aquells  :  e  si  algú  contrafara, 
pèrdua  los  dits  florins  ipso  facto,  los  quals  sian  partits  en  tres  parts,  ço  es 
la  terça  part  al  dit  senyor,  e  laltra  terça  als  arrendadors  de  la  secca,  e  laltra 
terça  part  al  acusador.  E  ordona  lo  dit  senyor  que  los  florins  que  vendran 
amonedats  a  les  dites  seques,  que  hi  hagen  adonar  aquells  qui  aquells  pen- 
dran  .xxxvj.  lliures  .v.  sous  per  march  de  flori,  e  aquella  tengats  e  seruets 
a  la  letra,  e  noy  contravengats,  o  algun  contravenir  permetats,  per  qualse- 
vol manera:  E  les  dites  penes,  si  cas  ne  loch  hi  ve,  exeguiscats  e  aquelles 
no  remetats  com  nos  ab  la  present  vos  tolíem  tot  poder  de  fer  lo  contrari. 
Dada  en  barchinona  a  .xxij.  dies  doctubre.  En  lany  de  la  nativitatde  nos- 
tre senyor  .m.cccc.v.  —  Bernardus  Michaelis.  —  Franciscus  fonolleda,  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2258,  fs.  192  v.  y  193. 
Inèdit. 


LIV 

(Volum  II,  plana  203). 

17  Febrer  1407. 

Ordinacio  del  rer  D.  Martí  sobre  el  pes,  for  y  curs  dels  florins. 

En  Marti  etc.  Als  noble  amats  e  feels  los  Governador  de  Cathalunya, 
Veguers,  sots  veguers,  baties,  sots  baties,  e  a  tots  e  sengles  altres  officials 
nostres  dins  lo  principat  de  Cathalunya  constutuits  e  altres  qui  ara  son 
o  per  temps  seran  en  lo  dit  principat,  ais  quals  les  presents  pervendran,  e 
a  lurs  lochtinents,  salut  e  dileccio.  Sapiats  que  nos,  per  millor  endreça- 
ment  e  utilitat  de  la  cosa  publica  del  dit  principat,  havem  en  nostre  ple  e 
solemne  consell  acordada  e  deliberada  la  provisió  o  crida  següent:  Ara 
hoiats  queus  fa  assaber  lo  molt  alt  senyor  Rey,  que  com  per  squivar  los 
dans  e  debats  de  sos  sotmeses  per  raho  de  molts  florins  darago  qui  son 
trobats  desaguals  de  pes  per  diverses  occasions,  ell  haia  fetes  en  dies  passats 
algunes  provisions,  e  experiència  haia  mostrat  que  per  ben  squivar  tota 
matèria  de  tals  debats  e  tolre  tota  occasio  de  trebucar  0  minvar  los  dits 
florins  hi  deia  ésser  mils  provehit,  per  tal  reuoca  per  causa  totes  e  qual- 
sevol prouisions  e  crides  per  la  dita  raho  entro  al  present  dia  fetes,  ara, 


420  Joaquim  Botct  y  Sisó 

per  benefici  de  tots  sos  sotsmeses  e  gran  be  de  la  sua  cosa  publica,  ha  orde- 
nat e  provehit,  ordena  proveheix  e  mana,  que  tots  pagaments  e  deliu- 
raments  que  daçi  avant  seran  feyts  de  florins  darago,  cascuns  daquells 
florins  e  migs  florins  qui  pesaran  al  fi  tant  com  lo  verdader  e  fin  pes 
daquells  vulgarment  appellat  mitja,  lo  qual  es  descendent  del  march  de 
perpenya,  ço  es  de  sexanta  huyt  florins  eguals  de  pes  qui  justats  pesen 
lo  dit  march,  los  vers  e  fins  pesals  dels  quals  pora  caseu  quils  volra 
haver  del  maestre  de  la  secca,  sien  dats  e  reebuts  per  onze  sols  los  florins 
e  per  Cinch  sols  e  mig  los  migs  florins,  de  moneda  de  barchinonesos 
de  tern.  E  cascuns  daquells  florins  e  migs  florins  qui  seran  trobats  pesar 
mes  quels  dits  fins  pesals,  sien  dats  e  reebuts  per  los  dits  onze  sols  e  cinch 
sols  e  mig,  e  per  tant  mes  com  pesaran  mes,  ço  es  per  cascun  gra  dos 
diners  mes  e  per  cascun  mig  gra  un  diner  mes.  E  cascun  daquells  flo- 
rins e  mig  florins  qui  seran  trobats  minues  o  menos  quels  dits  fins  pesals, 
sia  dat  e  reebut  per  tant  menys  donze  sols  e  de  Cinch  e  mig  com  aquell  fa- 
llirà, deduit  per  cascun  gra  dos  diners  e  per  cascun  mig  gra  un  diner  :  E  tots 
aquells  florins  e  migs  florins  qui  pesaran  mes  o  menys  alguna  part  de  gra 
la  qual  no  bastarà  a  mig  gra,  passen  sens  que  alguna  deducció  o  addició 
no  sia  feta  per  la  dita  part  de  gra,  e  en  tal  manera  cascuns  daran  e  reebran 
los  dits  florins  e  migs  florins  per  tant  com  valdran  e  pesaran,  sens  tota  frau 
e  raho  de  debatre.  E  les  dites  coses  e  cascuna  daquelles  vol  e  mana  lo  dit 
senyor  Rey  ésser  tengudes  e  servades  de  tot  en  tot  sots  pena  de  vint  sols, 
exhigidora  tantes  vegades  com  serà  comesa  de  caseu  qui  no  voldrà  reebre 
o  liurar  los  dits  florins  en  la  dita  manera,  de  la  qual  sia  la  meytat  daquell 
official  qui  farà  la  execució,  e  laltra  de  aquell  a  qui  serà  recusat  lo  dit  ree- 
bre o  liurar,  e  a  cascun  de  aquell  tant  solament.  Encara  ha  proveit  lo 
molt  alt  senyor  Rey,  per  major  satisffaccio  e  espatxament  de  tots  paga- 
ments e  deliuraments  de  tota  suma  de  florins,  que  piles  o  pesals  justs  e 
marcats,  responents  al  dit  march  de  perpenya,  sien  fets  per  los  maestres  de 
les  sues  seques  en  Cathalunya,  de  Cent,  de  .1.,  de  .xx.  de  .x.,  de  Cinch,  de 
.iij.,  de  dos,  de  un  e  de  migs  florins,  ab  los  quals  sien  e  puxen  ésser  fets 
justament  e  spatxada  los  pagaments  e  deliuraments  dels  dits  florins,  e  sia 
egualada  la  desegualtat  de  tots  los  desaguals  florins  ab  suppliments  de  tants 
diners  menuts  com  obs  hi  seran,  e  sia  tolta  tota  matèria  de  fraus  e  debats; 
per  la  present,  Emperò,  ordinacio  e  manament,  lo  dit  senyor  no  entén  tocar 
a  la  ordinacio  e  ley  de  la  sua  secca  feta  sobre  les  deliurances  dels  florins  ques 
baten  en  aquella,  ans  vol  que  aquelles  romanguen  en  sa  força  e  valor  se- 
gons es  acostumat.  Per  queus  manam  com  pus  expressament  e  streta  po- 


Les  Monedes  Catalanes  421 

dem,  sots  pena  de  Mil  florins  dor,  que  decontinent  caseu  de  vosaltres  façats 
per  les  ciutats  viles  castells  e  lochs  acostumats  de  les  jurisdiccions  a  vos 
comanades  la  preinserta  crida  solemnament  publicar,  de  manera  que  algú 
non  puxa  allegar  ignorància,  e  tenir  e  fer  tenir  e  servar  fermament  totes  c 
sengles  coses  en  aquella  spressades.  E  no  resmenys  façats,  segons  la  forma 
sobredita,  prompte  execució  en  los  bens  de  caseu  daquells  qui  encorrera 
la  pena  o  ban  dels  dits  .xx.  sols  tantes  vegades  com  faran  lo  contrari,  par- 
tidora e  en  per  la  forma  dessus  contenguda,  e  noy  vingats  contra  per  alguna 
raho.  Dada  en  Valencià,  a  .xvij.  dies  de  ffebrer  del  any  de  la  nativitat  de 
nostre  senyor  .M.cccc.vij.  Sperandeus.  —  Etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2259,  f.  5o. 
Inèdit. 


LV 

(Volum  II,  plana  203).  1 7  Febrer  1407. 

Ordre  al  mestre  de  la  seca  de  Barcelona,  de  fabricar  pesa  Is  de 

florins. 

En  Marti  etc.  Als  feels  nostres  lo  maestre  de  la  monedeiia  o  secca  de  la 
Ciutat  de  Barchinona  e  a  son  lochtinent,  e  a  tots  e  sengles  altres  officials 
presents  e  sdevenidors  de  la  monederia  e  secca  dessus  dita  e  als  quals  les 
coses  dejus  scrites  se  pertanguen.  Salut  e  gràcia.  Com  nos  ab  altra  nostra 
letra,  dada  segons  que  deius,  en  la  qual  es  inserta  una  crida  de  manament 
de  nostra  maiestat  faedora  en  aquexa  Ciutat  e  altres  ciutats,  viles  e  lochs 
etc:  Manam  vos  com  pus  expressament  e  streta  podem,  sots  incorriment 
de  nostra  ira,  e  pena  de  mil  florins  dor,  que  de  continent,  tota  excusacio  e 
contradicció  remogudes,  façats  piles  e  pesals  justs,  e  marchats  a  la  una 
part  de  nostres  armes  Reyals  e  a  laltra  de  una  creu  tantsolament,  respo- 
nents  al  dit  march  de  perpenya,  ço  es  de  pes  de  nombre  de  cent,  de 
cinquanta,  de  vint,  de  deu,  de  cinch,  de  tres,  de  dos,  de  un  flori  e  de 
mig  flori  del  dit  cuny,  e  tals  e  tants  dels  dits  pesals  deliurets  axi  als  amats 
e  feels  nostres  los  consellers  daqueixa  ciutat,  com  a  totes  altres  persones 
quius  en  demanaran,  satisffaents  vos  degudament  e  justa  per  la  obra  e 
treballs  de  aquells.  E  guardats  vos  que  en  aço  siats  diligents,  axi  com  veets 
es  be  necessari  e  requer  la  salut  e  utilitat  de  la  cosa  publica  del  principat 
dessus  dit:  Certificans  vos  que  del  contrari  hauriats,  part  la  rigorosa  exe- 


422  Joaquim  Botet  y  Sisó 

cucio  de  la  dita  pena,  altra  dura  correcció  e  castich.  Dada  en  Valencià,  a 
.xvij.  dies  de  febrer  del  any  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  .M.cccc.  set. 
—  Sperandeus.  —  Etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2269,  f.  5i. 
Inèdit. 


LVI 

(Volum  II,  plana  223). 


24  Juliol  14  13. 


Pròrroga  del  arrendament  pera  la  enciinyació  de  florins  fet  pel 

rey  D.  Martí  a  favor  de  B.  de  Montpalau  y  de  B.  de  Cortilles, 

otorgada  pel  rey  D.  Ferran  I. 

Nos  Ferdinandus,  etc.  Quoniam  occasione  cuiusdam  preconitzacionis, 
facte  dudum  post  mortem  Illustrimi  domini  Martini  felicis  memorie  Regis 
Aragonum  avunculi  et  predessoris  nostri,  videlicet  die  .xxiiij.  Januarii  anni 
.M.cccc.xj.,  in  Civitate  barchinone,  ad  ordinacionem  Consiliariorum  dicte 
civitatis,  per  quam  nonnullas  pracmaticas  editas  per  ipsum  dominum  Re- 
gem  Marti num,  dum  in  humanisagebat,  súper  valorescutorum  auri  et  blan- 
carum  Regni  ffrancie  iterum  nunciantes  universaliter  publicarunt,  blancas 
quecudebanturvigorearrendainenti  cuiusdam  facti  ad  certosannos  per  ip- 
sum dominum  Regem  Martinum  vobis  fidelibus  nostris  bernardo  de  mon- 
tepalacio  domicello  et  berengario  de  Cortilio  civi  barchinone,  fore  minoris 
valoris  aliarum  blancarum  que  in  Regno  ffrancie  cudebantur,  quod  facere 
eis  minime  pertinebat,  opportuit  vos  eosdem  Bernardum  et  Berengarium, 
licet  súper  revocacione  ipsius  quatenus  interesse  dicti  vestri  arrendamenti 
concernebat  labores  et  dampna  ac  missiones  feceritis  eo  quia  ad  neminem 
qui  vobis  providerit  súper  hiis  recurrere  non  potuistis,  cessaré  a  cudimento 
ipsarum:  Quia  eciam  vos  iidem  bernardus  et  berengarius  nostro  Regió  cul- 
mini duxistis  humiliter  supplicandum,  ut  cum  ex  his  non  solum  vobis  ut 
arrendatoribus,  sed  etiam  nostris  juribus  dampnum  non  modicum  secutum 
fuerit  et  continue  quamdiu  cessabitis  cudere  seu  cudi  facere  subsequatur, 
maxime  cum  intendatis  absque  diminucione  nostrorum  jurium  legem  ip- 
sarum augmentaré,  tempus  istud  quod  infructuosum  et  inutile  nobis  et 
vobis  fuit  instauraré  ac  prorogare  de  nostri  benignitatis  Regia  dignaremur. 
Igitur,  attentis  premissis  et  utilitate  nostre  Curie  et  rei  publice,  cognita  et 


Les  Monedes  Catalanes  423 

attenta  tempus  quo  ocassione  dicte  preconitzacionis  et  publicacionis  cudi 
facere  cessavistis,  et  in  quo  ut  sumus  veridice  informati  Tres  anni  et  am- 
plius  includuntur,  huiusmodi  sèrie  instaurantes  ac  prorrogantes  Conccdi- 
mus  et  facultatem  plenariam  eciam  vobis  supranominatis  arrcndatoribus 
tenore  presencium  impartimur,  Quod  eciam  lapso  termino  vestri  prcdicti 
arrendamenti,  possitis  et  valeatis  per  Tres  annos  ex  tunc  continue  seculuros 
ipso  arrendamento  et  eius  juribus  et  concessionibus  uti  plenarie,  Et  cudere 
et  cudi  facere  crucesignatos,  blancas  coronatas,  et  àlias  monetas  in  dicto 
arrendamento  et  provisionibus  inde  vobis  factis  et  concessis  per  ipsum  do- 
minum  Regem  Martinum  nominatas  seu  eciam  expressatas  qualitercum- 
que,  Et  de  ipsisseu  juribus  nobis  pertinentibus,  facere  et  tradere  ea  illis  et 
illo  modo  et  non  àlias  quibus  qualiter  currentibus  annis  in  ipso  arren- 
damento et  provisionibus  inde  factis  et  concessis  per  ipsum  dominum 
Regem  Martinum  facere  tenemini  et  debetis.  Mandantes  per  hanc  eandem 
Inclito  et  magnifico  Infanti  Alfonso  primogenito  nostro  carissimo  in  omni- 
bus  Regnis  et  terris  nostris  Gubernatori  generali,  eiusque  vicesgerentibus, 
vicariis,  bajulis,  Magistris  etaliis  officialibusseccarum,  ceterisque  universis 
et  singulis  officialibus  et  subditis  nostris  presentibus  et  futuris  ad  quos  spec- 
tet,  et  ipsorum  officialium  locatenentibus,  huiusmodi  porrogacionem  et 
temperis  instauracionem  et  omnia  et  singula  supra  dicta  tenentes  firmiter 
et  observantes,  contra  ea  vel  aliquod  eorundem  non  faciant  aut  veniant  aut 
aliquem  contrafacere  vel  venire  sinantvel  permittant  aliqua  racione.  In  cuius 
rei  testimonium  presentem  fieri  jussimus,  nostro  sigillo  impendenti  muni- 
tam.  Datam  Barchinone  .xxiiij.  die  Julii  anno  a  nativitate  domini  .m.cccc. 
Terciodecimo,  Regnique  nostri  secundo.  —  De  Gualbis  vicecancelarius  — 
Bartholemeus  gros,  mandato  regis,  fecit  pro  Thesaurarium  qui  eam  vidit. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  241 1,  f.  118. 
Inèdit. 


LVII 

(Volum  II,  plana  224).  QÜCtubre    I4ID. 

Facultat  concedida  per  D.  Ferran  I  als  arrendadors  de  la  seca 
de  Perpinyà,  pera  batre  croats  y  mitjos  croals  ab  senyal 

y  contrasenyal. 

Nos  en  Ferrando  etc.  Axi  al  arrendament  per  lo  molt  excel•lent  senyor 
en  Martí  Rey  darago,  predecessor  e  oncle  nostre  de  bona  memòria,  sots 


424  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

certs  capítols  e  provisions  en  ia  carta  daquen  feta  Dada  en  Valencià  a 
.xviiij.  de  noeembre  del  any  .m.cccc.vij.,  contenguts  e  contengudes,  a  vos- 
altres feels  nostres  en  bernat  de  muntpalau  donzell  e  en  berenguer  des 
cortey  ciutadà  de  Barchinona  a  cert  temps  en  los  dits  contengut  fet,  en 
virtut  del  qual  arrendament  vosaltres  podets  batre  e  fer  batre  en  la  secca 
de  perpenya,  0  en  qualsevol  vila  real  del  Comtat  de  Rosselló  e  encara  del 
bisbat  de  Gerona,  croats  e  migs  croats  dargent  a  les  leys  talla  e  valor  en 
los  dits  capítols  expressades  :  com  encara  a  la  concessió  e  letra  Real  en  vir- 
tut de  la  qual  vosaltres  podets,  en  la  dita  secca  de  perpenya  e  en  qualsevol 
loch  Real  dels  dits  Comtats  de  Rosselló,  batre  reals  e  migs  reals  dargent  a 
ley  talla  e  valor  en  la  dita  concessió  o  letra  dada  en  Çaragoça  a  .xxij.  dies 
de  abril  del  any  pus  prop  passat  contengudes  :  com  torne  en  evident  vtilitat 
nostra  e  de  la  cosa  publica,  deies  dites  parts  delliberadament  e  de  nostra 
certa  sciencia  ajustants,  ab  tenor  de  la  present  a  vosaltres,  e  a  cascun  de  vos 
e  a  altres  aquin  darets  loch,  sens  derogació  e  lesió  dels  arrendament  provi- 
sions e  concessió  dessus  dits,  atorgam  e  plen  poder  donam  que  en  la  dita 
seca  de  perpenya,  0  en  qualsevol  loch  Reyal  dels  dits  Comtat  de  Rosselló 
e  bisbat  de  Gerona,  per  lo  temps  en  lo  dit  arrendament  e  confirmació  de 
aquell  de  nos  ja  obtenguda  contengut,  puschats  batre  e  fer  batre  croats  e 
migs  croats  dargent  a  ley  de  onze  diners  .x.  grans,  axi  que  la  peça  dels  dits 
croats  valega  .xviij.  diners  a  talla  de  .Ixxij.  peces  en  lo  march  de  barchi- 
nona, e  la  peça  dels  migs  croats  .viiij.  diners  barchinonesos;  en  la  qual 
moneda  haia  deia  una  part  una  testa  coronada,  ab  un  scudet  de  senyal 
Reyal  en  aquell  loch  dins  lo  cercle  deies  letres  on  millor  vindrà  per  con- 
trasenyal,  a  conexensa  del  Maestre  de  la  dita  secca,  e  hi  sien  en  la  circum- 
ferència de  aquella  les  letres  següents:  fferdinandus  dei  gràcia  Rex  Arago- 
num:  e  deia  altre  part  haia  una  creu,  e  que  en  los  spays  qui  seran  entre  los 
braços  de  aquella,  ço  es  en  caseu  dels  dos  qui  gordaran  de  punta  0  en 
oblich  sia  una  O,  e  en  laltre  spay  haia  una  pp  dobla  per  contrasenyal,  E  en 
caseu  dels  altres  dosqui  per  semblant  manera  se  sguardaran,  haia  .iij.  grans 
triangularment  ajustats,  segons  que  antigament  se  solia  fer  e  vuy  se  fa  en 
los  croats  de  barchinona,  e  hi  sien  en  la  circumferència  de  aquella  les 
letres  següents :  Comes  barchinone  et  Rossilionis.  Retengut  emperò,  que 
dels  fruyts  drets  e  sdeveniments  a  nos  pertanyents  del  prop  dit  batiment 
siats  tenguts  Respondre  e  satisffer  a  nos,  o  a  quis  pertanga  per  provisió 
Real.  Car  nos  ab  tenor  deia  present,  en  e  sobre  totes  e  sengles  coses  dessus 
dites  e  dependents  e  emergents  de  aquelles,  Donam  a  vosaltres  e  a  caseu 
e  a  altres  a  quin  darets  loch,  en  e  sobre  lo  prop  dit  batiment  dels  dits  croats 


Les  Monedes  Catalanes  425 

e  migs  croats,  tots  aquells  plen  poder  facultat  e  licencia  que  haucls  en  vir- 
tut dels  dits  capitols  provisions  e  confirmació,  en  c  sobre  lo  batiment  deies 
altres  Monedes  dessus  dites.  Perquè  manam  de  nostra  certa  sciencia,  sots  ira 
e  indignació  nostra,  al  Maestre  de  la  dita  seca,  guardes,  Ensayador,  Mone- 
ders, e  altres  qualsevol  Ministres  de  la  dita  seca,  que  en  lo  batiment  e  dclliu- 
rances  dels  prop  dits  croats  e  migs  croats  tinguen  e  obseruen  les  forma  e 
pratica  acustumades  tenir  en  les  dites  altres  coses,  segons  forma  e  tenor 
dels  dits  capitols.  E  no  res  menys  Manam  als  Alcaldes,  e  a  tots  e  sengles 
officials  Reals  presents  e  esdeveniments,  que  la  present  nostra  concessió  a 
vosaltres  tinguen  e  observen  e  contra  aquella  no  vinguen  per  qualsevol 
causa  o  raho  durant  lo  temps  dessus  dit,  ans  sobre  aquella  vos  donen  con- 
sell favor  e  ajuda,  tota  vegada  que  per  part  vostra  requests  ne  seran.  En 
testimoni  de  la  qual  cosa,  manam  la  present  ésser  feta  e  ab  nostre  segell 
comú  segellada.  Dada  en  la  vila  de  perpenya,  a  .viiij.  dies  doctubre  en 
lany  deia  nativitat  de  nostre  senyor  .M.cccc.xv.  E  per  indisposició  de  nos- 
tra persona  signada  de  ma  de  nostre  primogènit.  A.  primogenitus. — Paulus 
nicholay  mandato  Regis  fecit  in  consistorio  et  vidit  hanc  Thesaurarius. 
M.  de  naves,  Petrus  basset. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2412,  f.  144  v. 
hiédit. 


LVIII 

(Volum  II,  plana  231 ). 

10  Febrer  1419. 

Restauració  pel  rey  D.  Alfons  IV de  la  seca  de  la  vila  de  Esglésies. 

Nos  Alfonsus  etc.  Attendentes  dudum  serenissimum  dominum  Regem 
Alfonsum  etsuccessive  dominum  Regem  Petrum,  abavum  et  predecessores 
nostros  clare  memorie,  pro  utilitate  rei  publice  Regni  Sardinie  providisse  et 
ordinasse  quod  in  secca  ville  Ecclessiarum  de  sigero.  Regni  predicti,  cu- 
derentur  diversa  genera  monetarum,  prout  in  diversis  provissionibus  clare 
constat,  et  licet  per  magna  tempora  et  longeva  cuse  fuerint  in  dicta  secca 
quamplurime  pecunie  quantitates.  Quia  tamen  a  multis  temporibus  citra 
cusio  monetarum  huiusmodi  cessavitpenitus  et  nunc  cessat, seccaqueeadem 
propter  diuturnas  rebelliones  et  bella  que  continuo  in  Regno  Sardinie  pre- 
dicto  gesta  sunt  penitus?''  et  destructa  expedit:  imo  valde  necessarium  est  ut 

Institut  d'Estudis  Catalans  ^4 


426  Joaquim  Botet  y  Sisó 

circa  reparacionem  eiusdem  intendimus  debite,  prout  decet.  Ea  propter,  cu- 
pientes  utilitati  rei  publice  dicti  Regni  salubriter  providere,  dictamque  sec- 
cam  repararé,  ut  per  Monetarum  affluenciam  gentes  nostre  copiosius  se 
habeant  in  agendis,  cum  deliberacione  nostri  digesti  et  maturi  consilii  or- 
dinamus  Capitula  que  secuntur.  Lo  senyor  Rey,  per  utilitat  molt  evident  de 
la  cosa  publica  del  Regne  de  Cerdenya  e  de  son  Real  patrimoni,  ordena  pro- 
veheix  e  mana  que  en  lo  dit  Regne  e  illa  de  Cerdenya  se  bata  moneda  dar- 
gent,  appellada  Alfonsins  dargent,  de  ley  de  .xj.  diners  e  de  talla  de  .Ixx. 
peces  en  lo  march  de  Barchinona,  com  aquest  March  sie  comú  entre  lo 
Regne  de  Cerdenya  e  lo  principat  de  Cathalunya  :  E  correga  e  sia  aforada 
la  peça  a  .iij.  sous  de  Alfonsins  menuts,  o  de  barchinonesos  .j.  sou  .vj. 
diners:  e  que  sia  dat  per  lo  Maestre  de  la  Secca  en  lo  March  dargent  de  ley 
de  .xj.  diners,  .iiij.  lliures  ,xv.  sous  .iiij.  diners  barchinonesos,  o  de  Alfon- 
sins menuts  .viiij  lliures  .x.  sous  .viij.  diners:  E  axi  exiran  de  les  .Ixx.  pe- 
ces, a  raho  de  .iij.  sous  alfonsins  menuts  la  peça,  .x.  lliures  .x.  sous:  per 
que  deduhits  los  salaris  de  Maestre,  de  dues  guardes,  densayador,  de  scriva 
Reyal,  Maestre  de  balança,  entallador  dels  ferres,  e  de  monaders  e  obrers, 
minues,  carbó,  e  altres  messions,  romandran  quitis  al  senyor  Rey  .iiij.  sous 
.vj.  diners  barchinonesos  per  March  poch  mes  o  menys.  ítem,  se  bata  mo- 
neda menuda,  appellada  Alfonsins  menuts,  la  qual  se  bata  a  ley  de  un  di- 
ner .xij.  grans,  e  de  talla  de  .xxxx.  sous  lo  dit  march,  qui  valdrà  de  barchi- 
nonesos, a  raho  de  dos  sous  dalfonsins  per  .j.  sou  de  barchinonesos  lo 
march,  .xx.  sous  barchinonesos.  E  que  lo  primer  batiment  daquesta 
moneda  menuda  se  faça  de  .viij.  mil  fíns  en  .x.  mil  marchs,  e  daqui  avant 
se  bata  cascun  any  de  la  dita  moneda  de  .dccc.  fins  en  mil  marchs  e  no 
pus.  Eaço,  pertant  que  sostenga  la  diminucio  que  pot  fer  per  la  moneda 
menuda  que  hix  de  la  illa,  car  la  gent  per  força  sen  porta  alguna  quels 
roman  com  sen  ixen,  de  les  compres  o  vendes  que  han  fetes  e  altres  des- 
peses :  E  per  conservació,  que  lo  dit  Regne  romanga  bast  de  moneda  me- 
nuda per  despesa  de  compres  de  menut,  façes  fer  lo  primer  batiment  dels 
dessus  dits  .viij.  o  .x.  mil  marchs,  e  los  .dccc.  o  mil  Marchs  per  any  per 
sostenir,  segons  dit  es  dessus,  e  no  pus.  E  aço  per  tal  que  per  lo  gran 
guany  que  faria  en  lo  batiment  de  la  dita  moneda  no  gires  tot  lo  bati- 
ment a  batre  de  la  dita  moneda  menuda,  de  ques  seguiria  gran  abatiment 
de  la  mercaderia  per  la  dificultat  dels  pagaments,  quis  farien  de  moneda 
menuda  per  la  molta  habundancia  de  aquella  e  gran  minua  de  moneda 
grossa.  ítem,  que  les  guardes  puxen  fer  deliurare  deliuren  de  fort  e  de  feble, 
ço  es,  de  .xxxx.  sous  .j.  diner  fins  en  .xxxx.  sous  en  lo  march  de  feble  e  de 


Les  Monedes  Catalanes  427 

fort  de  .xxxix.  sous  .).  diner  fins  en  .xxxx.  sous,  c  en  la  Icy  de  .j.  gra  fins 
en  dos  grans  per  March  en  lo  magre,  c  en  lo  gras  de  .j.  diner  .xij.  grans 
fins  en  un  diner  .xiiij.  grans.  =  Rubrica  dels  nj/icials  qui  deuen  ésser  creals 
per  lo  senyor  Rey  e  de  lurs  salaris.  =  Primo,  lo  senyor  Rey  ab  sa  provisió 
acomana  lo  Magisteri  e  offici  del  Maestre  de  la  secca  e  del  batiment  de  la 
moneda  del  or  e  del  argent  e  dels  menuts  del  dit  senyor  an  pere  colomer, 
en  axi  que  aquell  haje  carrech  de  regir  tenir  e  retre  compte  de  tot  lor  ar- 
gent e  altres  metalls  qui  entraran  en  secca  e  de  tot  lo  amonedament,  axi  de 
entrada  com  de  exida  e  axi  delí  a  les  gents  com  de  ell  al  dit  senyor  Rey 
com  encara  del  dit  senyor  a  la  terra  e  cosa  publica  :  e  deu  fer  sagrament  e 
homenatge  al  dit  senyor  que  en  les  dites  coses  e  totes  altres  tocants  son 
offici  se  haurà  ab  diligència  e  be  e  lealment  a  tot  profit  del  dit  senyor  e  de 
la  sua  cosa  publica:  lo  qual  Maestre,  per  totes  les  dites  coses  e  per  sa  abtesa 
e  treballs  de  tenir  comptes  a  la  gent  per  lo  or  e  argent  qui  portaran  a  la 
sequa  demunt  dita,  e  ordonar  lo  compte,  qui  es  de  gran  treball  e  abtesa,  lo 
qual  compte  han  a  retre  al  Racional  del  dit  senyor  Rey,  e  mes  per  susten- 
tacio  de  sa  vida,  com  sia  cosa  rahonable  que  cascun  visca  de  son  art  e  en- 
cara ques  millor,  haurà  per  son  salari  per  any  .D.  barchinonesos,  ab  les 
modificacions  següents.  Primerament,  quel  dit  Maestre  sie  tengut  de  donar 
sos  comptes  e  metre  ab  totes  ses  cauteles  en  poder  del  Maestre  Racional 
dins  los  primers  quatre  meses  del  any  prop  següent,  sots  pena  de  perdre  lo 
dit  salari.  Segonament,  quel  dit  salari  sia  assignat  sobre  les  dues  parts  del 
dit  batiment,  romanint  la  terça  part  francha  al  senyor  Rey,  de  la  moneda 
de  aquell  any  del  qual  serà  degut  lo  dit  salari  tant  solament,  axi  que  no 
puxa  ésser  haut  ni  pagat  del  batiment  de  altre  qualsevol  anyada,  ni  de  algu- 
nes altres  peccunies,  sinó  de  les  dites  dues  parts  de  aquella  anyada;  En  axi 
quel  salari  del  dit  magisteri  del  or,  sie  pagat  del  batiment  que  aquell  any 
haurà  fet  de  la  moneda  del  or,  ço  es  de  les  dues  parts  deço  que  romandrà 
al  senyor  Rey  tant  solament:  E  lo  salari  del  magisteri  de  largent,  sie  pagat 
del  batiment  que  aquell  any  haurà  fet  de  la  moneda  de  argent,  ço  es  de  les 
dues  parts  de  ço  que  romandrà  al  senyor  Rey  tant  solament  :  E  per  sem- 
blant sia  del  salari  del  magisteri  de  la  moneda  menuda.  E  haie  lo  dit  Maes- 
tre per  son  salari  cascun  any  en  la  dita  forma,  per  lo  magisteri  del  or  cent 
cinquanta  lliures  barchinoneses,  e  per  lo  Magisteri  de  argent  altres  .cl. 
lliures,  e  de  la  moneda  menuda  per  tot  lo  primer  batiment  que  serà  de.viij. 
mil  fins  en  .x.  mil  marchs  de  la  dita  moneda,  lo  qual  batiment  haia  ésser 
feyt  dins  dos  anys,  a  raho  de  cent  lliures  per  cascun  any,  sobre  les  dues 
parts  pertanyents  al  senyor  Rey  de  tot  lo  dit  batiment  dels  dits  .viij.  fins 


42$  Joaquim  Botet  y  Sisó 

en  .X.  mil  inarchs:  E  daquiavant,  per  lo  batimenl  dels  .dccc.  fins  en  Mil 
Marchs,  cascun  any  hala  per  son  salari  sobre  les  dues  parts,  en  la  forma 
dessus  dita,  a  raho  de  .dccc.  sous  per  los  .m.  o  .dccc.  marchs.  ítem  mes, 
lo  dit  senyor,  ab  ses  provisions,  hi  deu  metre  e  mets  dues  guardes,  axi  per 
lo  dit  senyor  com  per  la  terra,  que  sien  homens  abtes  e  sufficients  e  de  bona 
condició,  los  quals  deuen  ésser  appellats  e  intitulats  guardes  de  la  secha 
del  Regne  e  illa  de  Serdenya  e  de  la  moneda  axi  del  or  com  del  argent  com 
encara  de  la  moneda  menuda,  lo  offici  deies  quals  sta  en  les  coses  següents: 
primerament,  quant  a  la  moneda  del  or,  quant  se  ni  batrà,  sien  tenguts  de 
fer  la  prova  del  or  que  portaran  les  gents  e  los  mercaders  eab  assay  ab 
aygafort,  axi  be  com  se  pertany,  donant  lo  dret  de  la  ley  als  portants  lor  e 
axi  mateix  al  senyor  Rey  e  al  Maestre  per  ell.  E  axi  mateix,  façen  lur  prova 
al  delliurar  de  la  moneda  del  or  que  farà  per  lo  senyor  Rey  lo  Maestre,  en 
manera  que  la  cosa  publica  haia  son  dret,  passant  un  quart  de  quirat  mes 
o  menys  de  ley,  però  que  al  cap  del  any  sen  faça  compte  segons  lo  juhi 
del  encerrament  :  E  que  haien  a  tenir  les  dites  guardes  son  argent  necessa- 
ri per  provar  per  tots  los  qui  vendran  en  la  seca  :  E  mes  avant  haien  ca- 
rrech  si  lor  comprat  per  lo  Maestre  entrarà  en  fundicio,  e  si  hi  es  lo  pes 
que  hauran  comprat,  e  veure  pesar  la  liga  e  sosteniment  qui  entra  en  lor 
qui  entre  en  fundicio,  e  com  es  fus  regonexer  de  ley  si  e  segons  es  ordonat 
de  batre  per  lo  senyor  Rey  :  E  mes  haien  de  veure  si  los  obrers  han  be  aca- 
bada la  moneda  del  or,  e  si  es  en  pes  segons  la  ordinacio,  e  mes  haien 
a  veure  si  la  dita  moneda  es  be  enblanquida,  e  mes  com  es  liurada  a  mone- 
ders haien  aveure  si  es  ben  amonedada,  E  en  après  si  es  ben  colorada,  e 
tornar  regonexer  si  serà  en  pes,  e  en  après  tocar  e  cotejar  ab  la  toca  real  o 
assajar  ab  lo  assayador,  e  vist  que  sia  a  la  ley,  o  hun  quart  de  quirat  mes  o 
menys  de  ley,  puxen  licenciar  la  dita  moneda,  e  en  la  fi  del  any  jutgar  los 
encerraments  :  e  deuen  fer  sagrament  e  homenatge  en  poder  del  dit  senyor 
Rey  de  hauer  se  be  e  lealment  en  les  dites  coses  e  totes  altres  tocants  lur 
offici:  e  deu  haver  cascun  any  de  barchinonesos  cascun  delís  per  son  salari, 
quant  si  batrà  moneda  dor  .xxxx.  lliures,  les  quals  los  sien  asignades  so- 
bre les  dues  parts  del  batiment  de  la  moneda  del  or  en  aquell  any  del  qual 
serà  degut  lo  dit  salari  tant  solament,  axi  que  no  puxa  ésser  haut  ne  pagat 
del  batiment  de  altra  qualsevol  anyada,  ne  de  alcunes  altres  pecunies;  Se- 
gonament, quant  a  la  moneda  del  argent,  quan  lo  Maestre  volra  fondre  ar- 
gent les  dites  guardes  deuen  ésser  presents,  e  veure  e  regonexer  quant  lo 
Maestre  aleyara  lo  dit  argent  ab  coure  o  ab  billo  que  sia  fet  lo  dit  aleya- 
ment  segons  es  dit  dessus  en  la  Rubrica  de  la  forma  del  batiment  de  la  dita 


Les  Monedes  Catalanes  420 

moneda  dargent :  E  les  dites  guardes  deuen  ésser  presents  quant  lo  argent 
passarà  a  la  liga,  e  qucl  vegen  metre  al  foch,  e  quant  serà  fus  e  gitat  per 
riells,  la  donchs  les  dites  guardes  de  cascuna  cata  o  de  cascun  cresol  deuen 
pendre  un  riel,  e  aquells  riels  les  dits  guardes  deuen  metre  en  una  caxa 
ben  guardats  fins  que  donen  assay  al  assayador  :  E  après  quan  lo  ensa}'  serà 
fet  per  lo  assayador  dels  dits  riels  e  mes  a  punt  en  manera  ques  puscha 
obrar,  la  donchs  lo  Maestre,  ab  concòrdia  de  les  dites  guardes  e  del  ensa- 
yador  e  aquells  presents  e  ab  lo  Maestre  de  la  balança,  deu  liurar  a  pes  los 
dits  riells  als  obrers.  ítem,  quant  los  obrers  han  obrada  la  dita  moneda  de 
argent,  les  guardes  deuen  regonexer  aquella  si  es  en  lo  pes,  e  ben  feta  de 
obres,  e  de  fort  e  feble,  e  de  gras  e  magre,  e  deuen  fer  scriure  al  scriva 
quants  marchs  seran  en  pes  e  quantes  peces  en  nombre  per  march,  e  la 
moneda  que  serà  atrobada  bona  poden  licenciar  que  sia  liurada,  flixanten 
lo  fort  0  feble  fins  en  pes  de  hun  diner  per  march,  e  en  lo  gras  o  magre  un 
gra  fins  en  dos  grans  per  march.  E  tota  la  altra  moneda  qui  no  serà  bona 
de  fort  o  de  feble,  ço  es  que  passarà  pes  de  un  diner,  o  de  gras  o  de  magre, 
ço  es  que  passarà  dos  grans,  eaxi  matex  la  qual  no  serà  de  bona  tala,  deuen 
la  trencar.  Les  dites  guardes  emperò,  quant  al  batiment  de  la  moneda  me- 
nuda, per  ço  com  aquella  se  talla  a  àrbitre,  puxen  les  dites  guardes  ílixaren 
lo  fortatge  de  .xxxviiij.  sous  .j.  diner  fins  en  .xxxx.  sous,  que  son  .xj.  di- 
ners per  march  de  fort  :  E  axi  matex  puxen  passar  en  lo  feblatge,  de 
.xxxx.  sous  .j.  diner  fins  en  .xxxxj.,  segons  es  dit  dessus  sots  Rubrica  de 
la  forma  del  batiment  de  la  moneda  en  lo  capitol  terç.  ítem,  les  dites  guar- 
des deuen  guardar  que  la  dita  moneda  no  sia  carragada  ans  deuen  aquella 
ben  purgar  ab  bona  bacina  foradada  e  en  altra  manera.  ítem,  les  dites 
guardes  deuen  tenir  los  ferres  ab  que  deuen  monedar,  los  quals  hauran 
reebuts  del  entallador  ab  inventari  fet  per  lo  scriva  Reyal,  e  les  dites 
guardes  les  deuen  liurar  als  monades  cascun  jorn  qui  amonedaran,  e 
quant  hauran  monedat  que  tantost  los  cobren  les  dites  guardes  e  quels 
guarden  be  en  llur  caxa,  e  quan  los  dits  ferres  no  seran  bons  per  obrar, 
les  dites  guardes,  en  presencia  del  Maestre  de  la  secca  e  del  entallador  e  del 
scriva  Reyal,  restituesquen  alli  en  comú  aquells  segons  lo  inventari  ab  lo 
qual  los  reeberen,  e  sien  desfets  en  tal  forma  que  no  puxen  servir  per  amo- 
nedar,  e  totes  les  dites  coses  sien  continuades  per  lo  dit  scriua  Reyal. 
ítem,  les  guardes  deuen  pendre  de  cascun  jornal  una  moneda  per  deena 
de  marchs,  e  après  lo  ensayador  deu  pendre  de  totes  les  dites  monedes 
preses  per  los  dits  guardes  de  cascun  jornal  e  trencar  les  pel  mig  ab  tesora, 
e  de  cascuna  pendre  la  maytat  fins  en  pes  de  miga  onça  o  de  una  onça,  e 


430  Joaquim  Botet  y  Sisó 

deu  la  pesar  devant  les  guardes  e  devant  lo  maestre  de  la  secca  e  scriua, 
e  puys  deu  la  metre  en  la  copella,  e  quant  la  haurà  portada  a  son  punt 
deu  ho  mostrar  a  les  guardes,  e  deu  ho  pesar,  e  deu  dir  a  les  guardes  si 
aquella  moneda  se  pot  deliurar,  e  sis  pat  deliurar,  la  donchs  les  guardes 
e  lo  maestre  deuen  pendre  tota  la  dita  moneda  e  deuen  la  fer  pesar  al  qui 
te  la  balança,  e  com  tota  la  moneda  serà  pesada  deu  se  comptar  en  pre- 
sencia de  les  guardes,  e  quant  tota  la  dita  moneda  es  pesada  e  comptada, 
la  donchs  les  guardes  segons  lo  pes  e  lo  nombre  deuen  levar  quant  hi  ha 
de  fort  o  de  feblea,  e  deuen  veure  la  ley  e  lo  assay,  e  si  esta  segons  la  ley 
deuen  licenciar  la  dita  moneda  :  Et  après  les  dites  guardes  deuen  licenciar 
de  deliurar  la  moneda  justa  de  ley  pes  e  nombre,  segons  es  dit  dessus,  o 
de  fort  0  de  febla  fins  en  pes  de  .j.  diner  per  march  mes  o  menys,  e  en  lo 
gras  dos  grans  mes  o  menys  per  march,  e  en  la  moneda  menuda  puxen 
passar  en  lo  fort  de  .xxxviiij.  sous  .j.  diner  fins  en  .xxxx.  sous,  e  en  lo 
feblatge  puxen  passar  de  .xxxx.  sous  .j.  diner  fins  en  .xxxxj.  sous,  se- 
gons ja  es  dit  en  los  terç  e  .vj.  capítols:  E  per  la  dita  raho  deuen  hauer 
cascun  de  les  dites  guardes  per  son  salari,  sobre  les  .ij.  parts  del  batiment 
de  la  moneda  dargent  de  aquella  anyada  tant  solament,  segons  es  dit  des- 
sus del  batiment  de  la  moneda  del  or,  quaranta  lliures  de  barchinonesos : 
e  sobre  les  dues  parts  del  batiment  de  la  moneda  menuda,  ço  es  per  lo  pri- 
mer batiment  que  serà  de  .viij.  mil  fins  en  .x.  mil  marchs,  lo  qual  bati- 
ment hala  ésser  fet  dins  dos  anys,  hauran  per  son  salari  en  la  forma  que 
es  estat  dit  del  batiment  de  la  moneda  del  or  e  del  argent,  cascun  de  les 
dites  guardes  a  raho  de  .xxx.  lliures  per  cascun  any,  e  daqui  avant  per  lo 
batiment  de  .dccc.  fins  en  Mil  marchs  de  la  dita  moneda,  hauran  per  son 
salari,  sobre  les  dues  parts  en  la  forma  dessus  dita,  a  raho  de  .ce.  sous  per 
los  Mil  o  .dccc.  marchs.  ítem  mes,  lo  dit  senyor  ab  ses  provisions  hi  deu 
metre  e  meta  un  ensayador,  qui  sia  bon  hom  e  abte  en  loffici  de  ensay,  lo 
qual  deu  fer  ensay  del  argent  que  los  mercaders  e  altres  persones  metran 
en  la  secca,  lo  qual  ensay  lo  dit  ensayador  faça  be  e  leyalment  axi  per  lo 
senyor  Rey  com  per  los  qui  metran  lo  dit  argent  en  la  dita  seca  :  E  après 
que  lo  dit  ensay  serà  fet  per  lo  dit  ensayador,  deu  manifestar  al  Maestre  de 
la  seca  e  scriva  la  ley  en  que  lo  argent  serà  atrobat :  E  en  après  que  serà 
aleyat  per  lo  maestre  de  la  secca  e  liurat  per  lo  dit  maestre  e  guardes  al 
fonador,  après  que  lo  dit  argent  serà  fus  e  fets  riells,  sia  pres  per  lo  dit  en- 
sayador e  guardes  un  riell  de  cascun  cresol,  e  fet  ensay  cascun  dels  dits 
riells  per  lo  dit  ensayador,  e  si  basta  a  ley  de  .xj,  diners  o  dos  grans  mes 
o  menys,  puxen  donar  licencia  al  maestre  de  la  dita  secca  quels  liure  als 


Les  Monedes  Catalanes  431 

obres  :  E  mes  avant  lo  dit  ensayador  ha  affer  lo  dit  ensay  de  la  dcliurança 
del  dit  argent  com  serà  en  moneda,  e  si  es  atrobat  a  la  ley  de  .xj.  diners  o 
dos  grans  mes  0  menys,  la  donchs  les  guardes  puxen  liccnciar  al  maestrc 
de  la  secca  que  faça  sos  pagaments  a  aquell  de  qui  serà  lo  dit  argent:  e  mes 
avant,  a  la  fi  del  any,  lo  dit  ensayador  deu  fer  ensay  de  totes  les  levades  que 
seran  atrobades  en  la  caxa  dels  encerraments  del  maestre  e  de  les  guardes 
de  la  dita  secca,  en  presencia  del  maestre,  guardes,  e  scriva,  e  sia  encerrat 
segons  la  ley  que  serà  atrobada  a  memòria  en  esdevenidor  :  E  axi  matex  lo 
dit  ensayador  sia  tengut  de  fer  ensay  dels  bilions  e  argent  qui  seran  mesos 
en  la  seca  per  fer  moneda  menuda,  e  fer  los  ensays  si  e  segons  es  contengut 
en  lo  present  capitol  en  lorde  de  la  moneda  del  argent,  íaent  la  moneda 
menuda  e  ley  de  .j.  diner  e  .xij.  grans,  passant  dos  grans  mes  0  menys,  e 
sia  encerrat  segons  es  dit  dessus  :  E  lo  dit  ensayador  deu  fer  sagrament  e 
homenatge  en  poder  del  dit  senyor  Rey  de  haver  se  be  e  lealment  en  les 
dites  coses  o  totes  altres  toquants  a  son  ofíici.  E  lo  dit  ensayador  haurà  per 
son  salari  del  argent,  cascun  any  Quaranta  lliures  barchinoneses,  e  del  bi- 
lió e  moneda  menuda,  del  primer  batiment  de  .viij.  mil  fins  en  .x,  mil 
marchs,  qui  se  ha  a  fer  dins  .ij.  anys,  a  raho  de  .xxx.  lliures  per  cascun  any, 
e  del  batiment  ques  farà  dels  .dccc.  fins  en  Mil  marchs,  a  raho  de  .ce.  sous 
per  cascun  any,  los  quals  salaris  haien  sobre  les  dues  parts  si  e  segons  la 
ordinacio  del  maestre,  guardes,  ensayador,  scriua,  e  maestre  de  balança  e 
altres.  ítem,  lo  dit  senyor  ab  sa  provisió  deu  acomanar  e  acoman  la  scriva- 
nia  e  offici  de  scriva  Reyal  de  la  dita  secca  a  .j,  bon  hom,  prohom  e  abte,  qui 
tcnga  registre  del  or  e  del  argent  e  daltres  metalls  qui  seran  mesos  os  ba- 
tran en  la  dita  secca  :  E  axi  matex  deu  tenir  Registre  de  tot  lo  argent  e  altre 
metall  qui  entre  en  fundicio,  e  lliga,  e  sosteniment,  e  de  Riells  cobrats  del 
fonedor  e  lliurats  a  obrers:  E  axi  matex  ha  a  tenir  compte  de  tota  la  obra 
feta  que  hauran  reiuda  los  dits  obrers:  E  axi  mateix  de  les  sialles  cobrades 
de  obrers,  e  quants  son  a  nombre  de  marchs  e  compte  :  E  mes  ha  a  tenir 
compte  de  quants  marchs  seran  liurats  a  moneders  e  del  nombre  :  E  mes 
ha  a  tenir  registre  del  encerrament  del  afinament  del  any,  e  altres  coses 
a  ell  pertanyents  :  e  deu  fer  sagrament  e  homenatge  en  poder  del  dit  se- 
nyor Rey  que  en  totes  les  dites  coses  e  altres  tocants  son  offici  se  haurà 
be  e  lealment  a  tot  profit  del  dit  senyor  :  e  que  haie  cascun  any  per  son  sa- 
lari, del  batiment  del  or  Cinquanta  lliures  de  barchinonesos,  les  quals  li 
sien  assignades  sobre  les  dues  parts  del  batiment  de  la  moneda  del  or  de 
aquell  any  del  qual  serà  degut  lo  dit  salari  tansolamcnt,  axi  que  no  puxa 
ésser  hagut  ni  pagat  del  batiment  de  altre  qualsevol  anyada  ne  de  alcunes 


432  Joaquim  Botet  y  Sisó 

altres  peccunies :  e  del  batiment  de  la  moneda  del  argent  altres  .1.  lliures 
sobre  les  dues  parts  del  batiment  del  argent  de  aquella  anyada  tantsola- 
ment :  e  sobre  les  dues  parts  del  primer  batiment  de  la  moneda  menuda  lo 
qual  serà  de  .viij.  mil  fins  en  .x.  mil  marchs,  en  la  forma  dita  dels  salaris 
dels  batiments  de  la  moneda  del  or  e  del  argent,  a  raho  de  .xl.  lliures  per 
cascun  any,  e  daquiavant  per  lo  batiment  de  .dccc.  fins  en  mil  marchs  de  la 
dita  moneda  menuda,  haurà  per  son  salari  sobre  les  .ij.  parts  segons  es  dit 
dessus,  a  raho  de  .cec.  sous  per  los  mil  o  .dccc.  marchs.  ítem  mes,  lo  dit 
senyor  ab  sa  provisió  deu  fer  comissió  a  .j.  bon  hom  del  offici  de  Maestre 
de  balança,  lo  qual  deu  ésser  mija  de  reebre  lor  e  largent  entre  los  merca- 
ders e  lo  senyor  Rey  e  lo  maestre  de  la  secca,  que  cascun  haia  son  dret:  E 
mes  deu  pesar  com  entre  en  fundicio,  com  los  fonedors  lo  reten  e  liuren 
als  obrers  :  E  mes  deu  pesar  la  obra  feta,  e  sisalles  de  obrers,  e  deu  liurar 
lobra  als  moneders,  e  deu  fer  sagrament  e  homenatge  en  poder  del  dit  se- 
nyor Rey  de  haverse  be  e  leyalment  en  les  dites  coses  e  totes  altres  tocant 
son  offici :  de  que  deu  haver  per  any  de  barchinonesos,  sobre  les  .ij.  parts 
en  la  forma  que  es  dit  del  salari  de  les  guardes,  e  consemblant  quantitat, 
ítem  mes,  lo  dit  senyor  ab  sa  provisió  deu  fer  commissio  a  un  bon  hom  del 
offici  de  entallador,  qui  tall  los  ferres  de  la  moneda,  e  deu  donar  bon  re- 
capte, a  coneguda  de  Maestre  e  de  guardes,  que  no  isca  mal  monedada  la 
moneda  de  la  secca  per  culpa  de  mals  ferres,  e  deu  fer  sagrament  e  home- 
natge en  poder  del  dit  senyor  Rey  de  haverse  be  e  lleyalment  en  les  dites 
coses  e  totes  altres  toquants  son  offici,  de  que  deu  haver  per  any  de  barchi- 
nonesos sobre  les  .ij.  parts  en  la  forma  que  es  dit  de  les  guardes,  e  consem- 
blant quantitat :  ítem,  lo  maestre  de  la  secca  es  tengut  de  dar  al  dit  enta- 
llador una  casa,  dins  la  secca,  en  la  qual  lo  dit  entallador  sia  tengut  tallar 
los  dits  ferres,  e  dins  la  qual  en  sa  caxa  sia  tengut  tenir  los  punxons:  ítem, 
quel  dit  entallador,  cascuna  vegada  que  entalle  ferres  per  lo  obrage  de  la 
dita  moneda  e  seca,  sia  tengut  delliurar  aquells  a  les  guardes  ab  inventari 
reebut  per  lo  scriua  Reyal  de  la  dita  secca.  ítem,  lo  dit  senyor  ab  sa 
provisió  o  privilegi  deu  atorgar  e  atorga  als  dessus  dits  maestre,  guardes, 
ensayador,  scriva  Reyal,  Maestre  de  balança,  entallador,  e  als  altres  qui  ab 
provisions  del  dit  senyor  Rey  o  de  sos  successors  Reys  seran  col•locats  en  la 
metricola  dels  officials  de  la  dita  secca,  que  sien  collegi  aprobat  pera  la  dita 
raho,  e  haien  tots  aquells  privilegis  e  libertats  que  per  lo  dit  senyor  Rey  e 
per  los  senyors  Reys  passats  son  stats  en  temps  passat,  o  per  lo  dit  senyor 
o  per  sos  successors  Reys  seran  daquiavant,  atorgats  als  collegis  de  les  altres 
seques  qui  per  lo  dit  senyor  se  tenen  en  perpenya,  barchinona,    valen- 


Les  Monedes  Catalanes  433 

eia  e  en  Mallorques.  ítem,  lo  dit  senyor  ab  sa  provisió  0  privilegi  deu  ator- 
gar e  atorga  als  de-,sus  dits  Maestre,  guardes,  ensayador,  scriva  Reyal,  maes- 
tre  de  balança,  entallador,  e  als  altres  qui  ab  provisions  Reyals  seran  de  la 
metricola  del  dit  collegi,  que  pera  elegir  moneders  e  hobrers  pera  amone- 
dar  e  obrar  la  dita  moneda,  lo  dit  maestre  deia  appellar  en  algun  loch  convi- 
nent  tots  los  dessus  dits,  e  per  lo  dit  maestre  e  tots  los  dessusditso  per  aquells 
qui  poran  ésser  hauts  ab  que  hi  sien  los  dits  maestre,  guardes,  ensayador, 
scriva  Reyal,  Maestre  de  balança  e  entallador,  sien  elegits  los  moneders  e 
obrers  qui  seran  necessaris  al  obrar  e  monedar  de  la  dita  moneda  :  E  feta 
la  dita  elecció  dels  dits  obrers  e  moneders  de  concòrdia  de  tots  los  dessus- 
dits,  sian  fet  acte  per  lo  dit  scriva  Reyal,  e  après  sien  aquells  scrits  en  la 
metricola  dels  obrers  e  moneders  de  la  dita  seca  a  beneplàcit  del  senyor 
Rey,  ehagen  perlur  salari  e  treballs,  tantsolament  deço  que  obraran,  a  raho 
de  cascun  march  dor  obrat,  ço  es  los  obres  a  raho  de  .xij.  diners  barchino- 
nesos  per  cascun  march,  e  los  moneders  a  raho  de  .vj.  dmers  barchinone- 
sos  per  cascun  march:  edaço  que  obraran  deia  moneda  de  argent,  los  obrers 
a  raho  per  cascun  march  dargent  obrat  deu  diners,  e  los  moneders  quatre 
diners:  e  daço  que  obraran  de  la  moneda  menuda,  a  raho  per  cascun  march 
de  billo,  los  obrers  deu  diners  e  los  moneders  cinch  diners  barchinonesos. 
—  Rubrica  dels  Alculdes  qui  exercesquen  la  jurisdicció  per  lo  senyor  Rey 
sobre  íois  los  de  la  metricola  de  la  seca  de  la  illa  de  Cerdenya.  Primo,  lo 
senyor  Rey  ab  sa  provisió  deu  ordonar  e  ordona  que  deia  matricola  del 
collegi  de  la  seca  de  la  illa  de  Cerdenya,  axi  del  batiment  de  la  moneda  del 
or  com  de  la  moneda  del  argent  com  encara  de  la  moneda  manuda,  sien 
los  següents  :  Ço  es,  lo  maestre,  dos  guardes,  un  ensayador,  un  scriva  Re- 
yal, un  maestre  de  la  balança,  un  entallador  :  ítem,  tants  monaders  e  obrers 
com  al  monedar  e  obraíge  seran  elets  per  los  dessusdits,  segons  la  forma 
desús  contenguda  sots  la  rubrica  dels  ofíicials  en  lo  capilol  quinze.  ítem, 
com  deien  ésser  elegits  e  posats  dos  officials  appellats  alcaldes,  per  exercir 
la  jurisdicció  per  lo  dit  senyor  Rey  sobre  tots  los  de  la  metricola  de  la  dita 
seca,  perço  es  necessari  collocar  e  acollir  en  la  dita  metricola  alcuns  bons 
homens,  ultra  los  dessusdits,  qui  sien  aptes  e  bons  pera  ésser  elets  pera  re- 
gir lo  dit  offici  de  alcaldes,  e  que  sien  en  nombre  covinent  per  ço  ques  pu- 
xen  variar  cascun  any,  e  quels  qui  ho  seran  stats  .j.  any  no  hi  sien  tornats 
de  dos  anys  prop  següents  :  per  tal  sien  afegits  en  la  dita  metricola,  ultra  los 
dessusdits  set  officials,  altres  bons  homens  abtes  e  sufficients  per  a  ésser 
alcaldes,  e  pera  regir  si  ops  serà  qualsevol  dels  altres  ofíicis  dessus  dits,  fins 
en  nombre  de  .viij.:  En  axi  que,  entre  los  dessus  dits  ofíicials  qui  son  set  en 

Institut  d'Estudis  Catalans.  55 


434  Joaquim  Botet  y  Sisó 

nombre,  hic  sien  los  dits  fins  en  nombre  de  .viij.,  e  no  pus,  e  axi  seran  en- 
tre tots  los  honrats  homens  de  la  dita  seca  fins  en  nombre  de  quinze,  los 
quals  .viij.  homens  hi  sien  meses  per  lo  senyor  Rey:  E  si  per  lo  dit  senyor 
noy  eren  meses,  que  hi  sien  elets  a  beneplàcit  del  dit  senyor  Rey  per  los 
dessusdits  set  officials  de  la  dita  secca  e  per  los  qui  hi  seran  ja  col•locats  en 
la  dita  metricola  dels  dits  .viij.,  segons  la  forma  donada  sobre  la  elecció 
dels  moneders  e  obrers  sots  la  rubrica  dels  officials  en  lo  capitol  quinze:  E 
après  que  seran  elets,  juren  en  poder  del  procurador  Reyal,  en  nom  del  dit 
senyor  Rey,  que  en  llur  offici  se  hauran  be  e  lealment  a  servey  e  profit  del 
dit  senyor  e  de  la  sua  cosa  publica,  guardant  la  faeltat  e  Regalies  del  dit 
senyor,  los  quals  dos  alcaldes  après  quey  seran  donats  per  lo  dit  senyor 
Rey  ab  ses  provisions  o  ey  seran  elets  en  la  forma  dita  en  lo  prop  precedent 
capitol  haien  la  jurisdicció  següent  e  en  les  coses  e  causes  següents:  Ço  es, 
que  ells  tots  sols,  e  no  alcuns  altres  Governadors  baties  veguers  procuradors 
Reyals  o  altres  qualsevol  officials  o  personas,  sien  Jutges  de  tots  e  qualse- 
vol fets  negocis  o  causes  civills  o  criminals  toquants  los  contenguts  e  scrits 
en  la  dita  matricola,  si  aquells  seran  convenguts,  acusats,  denunciats,  in- 
culpats o  impetits  en  alguna  manera  civil  o  criminal,  peccuniaria  o  perso- 
nal, e  de  aquells  e  aquelles  coneguen  jutgen  e  deffenesquen  e  executen 
los  dits  alcaldes :  Exceptat  que  no  puxen  donar  sentencia  de  mort  o  de 
mutilació  de  membre,  ans  en  tot  cas  lo  fet  ont  se  requerís  sentencia  de  mort 
o  de  mutilació  de  membre  aquella  sia  reservada  e  remesa  al  senyor  Rey  o 
a  sa  sacra  Audiència,  on  que  sia;  Exceptat  encara,  que  totes  appellacions, 
les  quals  seran  interposades  dels  dits  alcaldes,  sien  reservades  al  dit  senyor 
Rey  e  a  sa  sacra  Audiència.  —  Rubrica  de  les  provisions  necessàries  per  lo 
assetiameni  o  susteniment  de  la  seca.  —  Primo,  per  ço  que  les  gens  no  dub- 
ten metre  en  la  seca  lo  or  e  argent  ques  volran,  lo  dit  senyor,  per  be  de  la 
cosa  publica  e  de  les  gents,  atorga  que  alcun  or  o  argent  que  sie  mes  en  la 
seca  no  puxa  ésser  emparat,  e  si  de  fet  era  emparat,  quel  maestre  de  la  seca 
sia  tengut  restituir  lo  dit  or  o  argent  en  moneda  a  aquell  quil  haurà  mes 
en  la  seca  o  aqui  ell  volra,  no  contrestant  qualsevol  empara,  com  lo  dit 
senyor  ha  e  vol  ésser  haudes  les  dites  e  qualsevol  empares  per  nulles,  e  axi 
com  si  fetes  no  fossen  :  e  vol  lo  dit  senyor  e  proveheix,  quel  Governador  e 
tots  e  qualsevol  officials  que  seran  requests,  en  tota  hora  e  cascuna  vegada 
que  requets  ne  seran  per  lo  maestre  de  la  seca,  cancel•len  e  façen  cancel•lar 
les  dites  empares;  e  totes  les  dites  coses  e  cascuna  de  aquelles  vol  proveheix 
e  mana  lo  dit  senyor  ésser  tengudes  servades  e  complides  per  los  dits  Go- 
vernador e  altres  officials,  sots  pena  de  dos  milia  florins  dels  bens  dels  con- 


Les  Monedes  Catalanes  435 

trafaents  0  negligents  en  les  dites  coses,  per  cascun  c  per  cascuna  e  per 
tantes  vegades  per  quantes  sera  contrafet  o  per  negligència  les  dites  coses 
no  seran  axi  exseguides  e  complides,  als  cofres  del  dit  senyor  Rey  applica- 
dors.  hem,  lo  senyor  Rey  guia  a  tot  hom  strany  qui  no  sia  natural  o  habi- 
tador  al  loch  on  se  tendra  la  dita  secca,  qui  metra  en  la  dita  sccca  Cinch 
marchs  dor  fi  o  dalli  en  sus,  e  dargent  Cinquanta  marchs  o  dalli  en  sus  : 
En  axi  quel  dit  senyor,  ab  lo  present  Capitol,  guia  c  assegura  tots  o  qualse- 
vol strangers,  qui  no  sien  naturals  o  habitadors  del  dit  loch  on  se  tendra  la 
dita  seca,  que  metran  en  la  dita  seca  segons  es  dit  Cinch  marchs  dor  fi  o 
cinquanta  marchs  dargent,  de  tots  e  qualsevol  crims,  en  axi  que  per  raho 
de  alcun  crim  no  puxen  ésser  preses  denunciats  acusats  o  vexats  en  alcuna 
manera,  judicialment  ne  extrajudicial,  lo  qual  guiatge  dur  per  temps  de 
quatre  meses  comptadors  del  jorn  que  per  lo  maestre  de  la  secca  li  sera 
liurada  la  moneda  valent  lo  dit  or  o  argent:  del  qual  guiatge  excepta  lo 
dit  senyor,  e  no  vol  quey  sien  enteses  ne  compreses,  traydors,  falsedors  de 
moneda,  o  qui  haien  comes  crim  de  lesa  magestat.  ítem  lo  dit  senyor,  per 
senyal  o  titol  del  a  dita  moneda,  proveheix  e  ordona  que  en  cascun  dels  dits 
Alfonsins  dargent,  de  la  una  part  sien  posades  emprentades  les  sues  armes 
Reyals  de  nou  barres  en  aquesta  manera  ^^\  e  entorn  a  la  redor  sia  emprem- 
tat lo  titol  següent:  Alfonsus  dei  gràcia  Rex,  E  de  la  altra  part  de  la  dita 
moneda,  sia  empremtat  per  senyal  una  Creu  petita  que  no  pas  lo  petit  cercle, 
e  entorn  a  la  redor  per  titol  :  Aragonum  et  Sardinie;  E  en  la  moneda  menu- 
da, semblants  senyals  e  titols,  però  que  les  diccions  se  puxen  abreugar  a 
conexensa  del  mestre,  e  que  la  creu  de  la  moneda  menuda  pas  los  cercles, 
ítem,  que  algun  o  alguns  en  lo  Regne  de  Cerdenya  no  gos  dar  en  alguna  mo- 
neda stranya  axi  de  or  com  de  argent  maior  for  que  la  sequa  0  seques  de 
Cerdenya,  declarat  emperò  que  los  argenters  del  dit  Regne  puxen  dar  de  mes 
en  lo  march  a  us  de  llur  offici  e  de  la  cosa  publica,  de  .j.  sou  fins  en  dos 
sous  de  Alfonsins  menuts.  ítem,  que  algun  strany  o  privat  no  gos  traure  o 
fer  traure  del  dit  Regne  e  illa  de  Cerdenya  les  menes  que  trobaran,  o  trau- 
ran dels  trossos  o  fosses  fetes  o  fahedores  en  lo  dit  Regne  de  Cerdenya,  sens 
expressa  licencia  del  procurador  Reyal  de  la  dita  illa  :  no  res  menys  pro- 
vehex  e  ordona,  que  tota  persona  que  trobarà  o  tenra  dels  dits  trossos,  me- 
nes daur  0  dargent  o  altre  metall,  aquelles  menes  haie  aífinar  o  feraflinar 
per  lo  procurador  Reyal,  0  per  les  persones  a  aço  diputades,  o  diputades 


(I)    Aqui  en  lo  registre  hi  ha  un  cspay  deixat  en  blanch,  destinat  a  posarhi  cl  dibuix  de  la  moneda:  que  hi 
falta. 


436  Joaquim  Botet  y  Sisó 

per  lo  senyor  0  per  lo  dit  procurador  Reyal  :  sia  però  entès  e  declarat,  que 
los  alcoíolls  qui  no  tindran  un  march  per  quintar,  puxen  ésser  licenciats 
de  traure  per  lo  dit  procurador  Reyal.  ítem,  lo  dit  senyor  Rey  ordena  e 
mana  a  tots  e  sengles  officials  del  dit  Regne  e  illa  de  Cerdenya,  que  ab  veu 
de  crida  manen  e  façen  córrer  les  dites  monedes  segons  los  fors  dessus  de- 
clarats per  lo  senyor  Rey  en  los  precedents  capítols,  sots  pena  de  cors  e  de 
bens.  Mes  avant  vol  provehex  e  ordena  lo  dit  senyor  e  mana,  que  si  en  lo 
loch  on  pararan  lo  obratge  de  la  seca  haurà  cases  deputades  al  dit  obratge 
0  seca  del  temps  passat,  que  sien  liurades  al  maestre  de  la  dita  seca  :  E  axi 
matex  totes  aynes  e  artelleries  e  altres  coses  que  si  atrobaran.  E  per  tal 
que  tot  hom  pus  volonterosament  entena  en  la  dita  seca,  lo  dit  senyor  fa 
gràcia  per  deu  anys  après  que  començaran  de  cavar  les  menes  0  trossos, 
que  no  sien  tenguts  de  pagar  per  los  drets  de  mena  d  or,  de  argent,  e  de 
ploms,  e  de  alcofolls,  e  coure,  sinó  de  vint  marchs  un  march  :  E  axi  matex 
dels  altres  matalls,  de  vint,  .j.  :  e  per  donar  millor  orde  als  ministres  de  la 
dita  seca,  lo  dit  senyor  dona  poder  al  mestre  e  alcaldes,  e  assayador,  que 
si  debat  ha  entre  lo  camerlenc  e  los  meners  o  aquells  que  fan  o  faran  trau- 
re les  menes,  que  sage  a  conexer,  determenar  per  lo  dit  mestre  e  alcaldes 
e  assayador.  ítem,  lo  dit  senyor  ab  sa  provisió  atorga  a  tots  los  dits  guardes, 
ensayador,  scriua  Reyal,  mestre  de  la  balanza,  entallador,  e  a  tots  mone- 
ders e  obrers,  e  a  tots  altres  qui  obraran  en  la  dita  seca  que  no  seran  ha- 
bitants en  la  illa  de  Cerdenya  de  temps  passat,  mas  seran  passats  en  la  dita 
illa  per  raho  del  obratge  de  la  dita  secca,  que  tota  hora  quels  plaurà  sen 
puxen  exir  de  la  dita  illa  ab  sa  muller  e  bens  :  Emperò,  havent  lo  mestre 
de  la  secca  recapte  per  lo  obratge  de  les  monedes  que  en  la  dita  secca  se 
batran:  Manant  al  Governador  e  a  tots  altres  officials,  que  aquells,  mostrant 
albarà  del  mestre  de  la  secca  ab  lo  qual  lo  dit  mestre  los  dona  per  desliures 
de  la  dita  secca  e  del  obratge,  quels  lexen  exir  de  la  dita  illa  desliurament 
sens  contrast  o  embarch  algú,  e  aço  sots  pena  de  Mil  florins  applicadors  als 
cofrens  del  senyor  Rey  dels  bens  propis  del  dit  Governador  e  altres  offi- 
cials que  en  les  dites  coses  contrestaran  0  daran  empax  alcu.  Quare  man- 
damus  de  certa  sciencia  et  expresse  cum  presenti  carta,  Gubernatori  nostri 
generali  eiusque  vicesgerenli  in  Regno  Cerdinie,  procuratori  et  conserva- 
tori nostri  patrimoni,  ceterisque  universis  et  singulis  officialibus  e  subditis 
nostris  dicti  Regni  presentis  et  futuris,  quatenus  capitula  prescripta,  cunc- 
taque  et  singula  in  eis  aposita  et  contenta,  prout  eorum  singulis  pertinet, 
teneant  firmiter  et  observent,  ac  teneri  et  obseruari  faciant  inviolabiliter 
per  quoscumque  juxta  eorum  sèrie  et  tenore,  et  non  contrafaciant  seu  ve- 


Les  Monedes  Catalanes  437 

niant  aliqua  racione.  In  cuius  rei  testimonium  presentem  íieri  jussimus, 
nostro  comuni  sigillo  independent!  munitum.  Datum  Barchinone,  dècima 
die  lïebruarii  anno  a  nativitate  domini  .M.cccc.xvnij.,  Regnique  nostri 
quarto.  —  Rex  Alfonsus.  —  Pauius  Nicholai  mandato  Regió  facto  in  consi- 
iio  et  fuit  visum  per  baiulum  generalem,  Valencie  curic  aliis  in  predictis 
expertis  fuit  comissus. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2626,  fs.  149-156. 
Inéíiit. 


LIX 

(Volum  II,  plana  234). 


I  Octubre  1428. 


Orde  del  rey  Alfons  IV,  pera  que  s'encunyin 
en  la  seca  de  Sardenya  doblers  y  pitxols  de  bilió  y  alfonsins  d'or. 

Nos  Alfonsus  etc.  Licet  temporibus  retro  iapsis,  cum  nostri  carta  sigillo 
nostro  pendenti  munita  data  barchinone  dècima  die  ffebruarii  anno  a 
nativitate  domini  .m.cc'cc.xviiij.  Regnique  nostri  Quarto,  pro  utilitate  nos- 
tra et  reparacione  secce  nostre  Regni  Sardinie  certas  ordinaciones  feceri- 
mus,  et  in  eisdem  aliqua  posuerimus  que,  ut  experiència  demostravit, 
quamvis  prima  facie  viderentur  equa  et  justificata,  erant  tamen  in  illis  de- 
cepciones  occulte,  specialiter  in  illis  verbis  continentibus  quod  moneta 
auri  deliberetur  tangatur  et  cudicetur  sive  comperetur  et  comprobetur  in 
lapide  vocato  la  toqua  Reyal,  et  in  illis  eciam  ubi  dicitur  súper  moneta  auri 
de  sustenimento  quod  intrat  in  auro  :  corrigentes,  emendantes  et  moderan- 
tes  ac  melius  actum  quem  dicta  verba  continent  justificantes,  maturo  et  di- 
gesto  consilio  preheunte,  volumus  et  providemus  ac  eciam  ordinamus, 
quod  eo  modo  seu  ea  comparacione  et  comprobamento  quo  aurum  fuerit 
receptum  per  magistrum  dicte  secce  a  mercatoribus  vel  aliis  personis,  sive 
receptum  fuerit  cum  assay  vel  aqua  forti  vel  cum  lapide  vocato  toca,  trada- 
tur  eis  moneta  auri,  quoniam  isto  modo  nulla  erit  decepció  manifesta  nec 
occulta  et  sic  suum  unicuique  jus  tribuetur  :  de  sustenimento  vero,  nolu- 
mus  quod  aliquod  ponatur  in  dicto  auro  dum  fundetur,  quo  modo  dictum 
sustenimentum  omnino  amoveatur  :  Et  pro  maiori  amplicione  ipsius  or- 
dinacionis  in  dicta  nostra  carta  contente,  eidem  addimus  ordinaciones 
que  sequuntur.  Primo,  que  lo  maestre  deia  secca  de  Sardenya  daçiavant 


438  Joaquim  Botet  y  Sisó 

don,  en  lo  march  d'argent  fi  que  vendrà  o  serà  aportat  a  la  dita  secca,  Cent 
e  quatre  sous  barchinoneses,  o  deu  lliures  e  vuyt  sous  d'alfonsins  corrents, 
segons  ja  ho  ha  mes  en  pratica,  e  que  lo  march  sia  de  barchinona,  com 
aquest  march  sia  comú  entre  lo  principat  de  Cathalunya  e  lo  Regne  de 
Cerdenya.  ítem,  que  puxa  batre  moneda  menuda,  de  present  tro  haia  altre 
manament  encontrari  de  nos,  fins  en  quantitat  de  deu  Milia  marchs  d'alfon- 
sis  corrents,  ço  es,  de  diners  que  sien  appellats  doblers,  per  set  milia  cinch- 
cents  marchs,  e  los  restants  dos  milia  cinchcents  marchs  en  pitxols  menuts, 
axi  que  seran  deu  milia  marchs  per  tot :  e  sien  de  valor  los  dits  diners  do- 
blers, que  .j.  sou  dels  dits  diners  valega  dos  sous  d'alfonsins  menuts  co- 
rrents, e  que  nentren  en  lo  march  vint  sous  barchinonesos,  e  sien  appellats 
diners  Reyals  :  e  los  petits  que  sien  appellats  pitxols,  e  que  sien  a  la  dita  ley 
per  nos  ordenada,  e  que  lo  senyal  qui  es  vuy  en  la  part  de  la  creu,  on  son 
quatre  O,  que  no  ni  haia  sinó  dues,  e  en  lo  loch  deies  altres  dues  quey 
haia,  ço  es,  en  la  un  loch  una  -S-  e  en  laltra  loch  una  -a*,  asi  que  denoten 
lo  Regne  on  se  fan,  que  volra  dir  Sardenya  :  E  en  la  part  on  es  lo  senyal 
Reyal,  quey  sia  una  testa  o  faç  que  denota  la  persona  de  nostra  Reyal  celsi- 
tut  :  E  aquesta  moneda  volem  que  nostres  officials  del  dit  Regne  de  Sar- 
denya, ab  destrenyiment  de  grans  penes  per  ells  a  lur  àrbitre  imposadores, 
façen  córrer  les  dites  monedes  per  tot  lo  dit  Regne,  axi  que  per  tot  aquell 
sien  comunes  e  dels  batiments  proceesquen  los  profits  ques  pertany  axi 
a  nos  com  a  la  cosa  publica  del  dit  Regne.  E  perço  que  alia  on  de  maior 
vàlua  es  la  moneda  quis  batrà  en  la  dita  nostra  secca  maior  profit  sen  se- 
gueix, ab  deliberació  gran  feta  en  nostre  consell,  volem  e  ordonam  que  en 
la  dita  nostra  secca  de  Sardenya  daçiavant  se  bata  moneda  dor,  appellada 
Alfonsins  dor,  e  deune  metre  lo  mestre  deia  dita  secca  en  lo  march  de  per- 
penya  noranta  sis  peces,  les  quals  aíoram  e  volem  que  correguen  per  tot  lo 
dit  Regne  de  Sardenya  a  raho  de  dotze  sous  barchinonesos,  0  vint  e  quatre 
sous  d'alfonsins  menuts  corrents  0  doblers  Reyals  la  peça,  e  que  sien  de 
ley  de  ducat  'Venècia:   E  que  don  lo  dit  maestre  de  la  secca  Cinquanta 
quatre  lliures  barchinoneses,  0  Cent  e  vuyt  lliures  dels  dits  alfonsins  co- 
rrents :  e  axi  exiran  del  dit  march  dor  fi  amonedat,  segons  compte  ja  levat, 
Cinquanta  set  lliures  dotze  sous  barchinonesos,  0  d'alfonsis  corrents  Cent 
e  quinze  lliures  e  quatre  sous.  E  en  axi,  es  lo  guany  quis  fa  en  un  march 
dor  fi,  Tres  lliures  e  dotze  sous  barchinoneses:  dels  quals  se  han  abatre  per 
les  messions  de  cascun  march,  entre  affinar,  obrar,  amonedar,  minues,  cre- 
sols,  carbó,  salari  de  maestre,  scriva,  maestre  de  balança,  ensayador,  dues 
guardes,  Entallador,  dos  fonedors,  un  aiudant,  oli,  seu,  tàrtar,  draps  e  altres 


Les  Monedes  Catalanes  43g 

messions  menudes,  una  lliura  e  tres  sous  e  tres  diners:  axi  que  roman  a 
nos,  per  cascun  march,  dues  lliures  e  vuyt  sous  barchinonesos,  poch  mes 
0  menys:  E  volem  e  ordonam,  que  la  dita  moneda  dor  appellada  Alfon- 
sins  dor  sia  de  tal  senyal  emprempta,  ço  es,  en  la  una  part  '"  :  E  en 
laltre  part  (-^  tal.  Quare  mandamus  expresso  et  de  certa  scicntia  cum 
presenti,  Gubernatori  nostro  generali  vice  regii,  dictique  nostri  Gubcrna- 
toris  generalis  vicegerentibus,  procuratorique  nostro  Regió  in  dicto  Regno 
Sardinie  et  eorum  locatenentibus,  ceterisque  universis  et  singulis  officiali- 
bus  nostris  eiusdem  Regni  presentibus  et  futuris,  quatenus  correccionem 
moderacionem  et  addicionem  predictas,  omniaque  alia  et  singula  in  pre- 
senti contenta,  teneant  firmiter  et  observent  ac  faciant  ab  omnibus  incon- 
cusse  servari,  et  non  contrafaciant  vel  veniant  aut  aliquem  contrafacere  vel 
venire  permittant,  aliqua  racione  vel  causa.  In  cuius  rei  testimonium  pre- 
sentem fieri  jussimus,  nostro  sigillo  munitam.  Datam  Valencià,  Prima  die 
octobns  Anno  a  nativitate  domini  .M.cccc.xxviij.  Rex  Alfonsus. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  2628,  f.  48. 
Inèdit. 


LX 

(Volum  II,  plana  239). 


23  Decembre  1468. 


Revocació,  per  D.  Joan  II,  de  la  llicencia  d^encunyar  moneda 
concedida  a  la  illa  de  Menorca  per  D.  Alfons  IV  en  1 1  d'Agost 

de  145^. 

Nos  Johannes  etc.  Oportet  nos  sepe  numero  pro  rei  nostre  publice  utili- 
tate,  si  aliqua  circa  regiminem  curam  et  administracionum  rerum  publica- 
rum  alicujus  civitatis  seu  Regni  imperii  nostri,  etiam  si  supplicantibus 
nobis  aut  predecessoribus  nostris  ipsius  civitatis  et  Regni  incolis  universi- 
tate  et  hominibus  provisa  fuerunt  sive  ordinata,  in  melius  commutaré,  et 
que  providimus  seu  providerunt,  pro  meliori  utilitate  rei  publice,  toUere, 
nam  non  pudet  nos  sentencias  nostras,  seu  dictorum  predecessorum  nos- 
trorum,  et  statuta,  si  verius  salubrius  ac  melius  informati  fuerimus,  emen- 


(i)     Aquí  hi  ha  dibuxat,  en  lo  registre,  lo  revers  de  la  moneda  quin  gravat  donem  en  la  pigina  233. 
(2)    Aquí  va,  en  lo  registre,  lo  dibux  de  l'anvers  de  la  moneda  a  que's  refereix  la  nota  precedent. 


440  Joaquim  Botet  y  Sisó 

dare  et  in  melius  commutaré,  a  deo  enim  ex  alto  constituti  sumus,  ut 
Regna  nostra,  atque  terras  et  populós  nostros,  nobis  a  summo  deo  comissos 
atque  comissa,  ab  omni  damno  atque  calamitate  preservemus,  et  si  in  ali- 
quibus  positi  sunt  sive  posita,  eos  et  ea  sublevemus.  Cum  itaque,  de  annis 
superioribus,  dum  dilectos  et  fideles  nostri  petrus  tarraça,  miles,  Bernardus 
macip  desparça,  in  legibus  licenciati,  Johannes  renouart  et  Jacobus  scala, 
habitantes  insule  Minoricarum,  ad  Maiestatem  serenissimi  domini  Alfonsi 
utriusque  Sicilie  etc.  Regís,  fratris  et  predecessoris  nostri  carissimi,  nuncii 
et  sindici  per  universitatem  dicte  insule  destinati  essent,  eidem  domino  Regi, 
per  eosdem  datum  esset  intelligi,  quod  eo  quare  per  sediciones  rapinas  et 
scandala  gravia  que  his  proximis  annis  in  insula  prefata  inter  insulares 
ipsos  et  regios  inibi  presidentes  officiales,  vetere  inimico  procurante,  acci- 
derant,  insula  eadem  ruinam  perpessa  erat,  ex  quo  necessarium  videbatur, 
adeo  ut  ruine  preíate  salubrius  obviaretur  et  provideretur,  quod  vobis  íide- 
libus  nostris  juratis  et  generali  consilio  dicte  insule,  licenciam  facultatem 
auctoritatem  et  plenum  posse  ipse  dominus  Rex  concedetur  et  impartiretur 
quod  possetis  et  valearetis  in  vilIa  Ciutadelle  dicte  insule,  in  parte  et  domo 
quam  ad  hec  eligetis  et  deputaretis,  quam  domum  siclam  volebat  nuncu- 
pari,  cudere  seu  cudi  facere,  usque  ad  quadraginta  mille  libras  et  non 
amplius,  novè  monete,  quam  monetam  denarium  decreverat  et  volebat 
appellari,  et  eam  fabricaré  seu  fabricari  facere  ex  ere  sive  aram  absque  ali- 
qua  liga  alterius  melioris  metalli  :  Et  ex  eo,  facultatem  eandem  licenciam 
atque  auctoritatem  dictam  monetam  modo  predicto  cudendi  seu  cudi  fa- 
ciendi,  credens  ea  via  ruine  seu  necesitati  predicte  insule  prefate  posse 
obviari,  et  animo  atque  voluntate  eandem  insulam  et  eius  habitatores 
adiuvandi  et  sublevandi,  concesserit  et  imparlitus  fuerit,  providens  quod 
denarius  prefatus  esset  forme  vel  magnitudinis  unius  denarii  barchinonen- 
si,  qui  ab  una  parte  arma  regia  et  altera  parte  faciem  regiam,  coronam 
supra  caput  gestantem,  contineret  :  quos  denarios,  postquam  facti  essent, 
volebat  in  dicta  insula  ab  omnibus,  tam  insularibus  quam  aliis  eius  subdi- 
tis  et  exteris  quibuscumque  ad  ipsam  insulam  declinantibus  dum  in  ea 
fuerint,  irrefragabiliter  recipi  et  acceptari  in  solutum  quarumcumque  re- 
rum  inibi  venditarum,  et  àlias  quomodocumque,  hoc  excepto,  quod  alii 
eius  subditi  non  trahentes  moram,  in  eadem  insula  aut  exteri  quicumque, 
eciam  infra  eandem  insulam  ad  dictam  monetam  recipiendam  in  solutum 
preciorum  aut  pensionum  censualium  aut  aliorum  quorumcumque  debi- 
torum,  ex  quaqumque  causa  antequam  dicta  monetacurreret,contractorum 
minime  cogerentur.  Sed  his  talibus,  pro  ipsis  debitis,  satisfieret  prout  ante 


Les  Monedes  Catalanes  aai 

cudicionem  dicte  monete  debebat,  quodque  duodecim  denarii  monete  ipsius 
facerent  solidum  unum,  et  viginti  sex  ex  dictis  denariis  recipercntur  pro 
uno  regali  sive  cruciato  argenti  valenlino  barchinonensi  xMaioricensi  et 
perpinianensi,  et  viginti  ex  dictis  solidis  facerent  libram  unam,  prout  hec 
et  alia  in  privilegio  quod  super  his  expedir!  dictus  dominus  Rex  iussit,  sub 
data  in  castello  novo  ciuitatis  Neapolis  die  .xj.  mensis  augusti  anno  a  nati- 
vitate  domini  .m.cccc.l.  tercio,  ad  quod  nos  referimus,  lacius  continentur. 
In  quo  eciam,  super  oíficialibus  et  ministris  dicte  cudende  monete  ac  super 
dando  computo  ipsius  necnon  et  super  distribucionem  eiusdem  ac  super 
aliis  in  eodem  privilegio  contentis,  prout  in  eo  continetur,  provisum  per 
ipsum  dominum  Regem  atque  ordinatum  fuit,  vere  cum  credidissemus 
prout  dicto  Regi  datum  erat  intelligi  quod  propter  dicle  monete  cudicio- 
nem et  fabricacionem,  cuius  magna  pars  ut  informamur  íacta  et  fabricata 
fuit,  universitati  ipsius  insula  et  eius  singularibus  aliquid  comodum  et  uti- 
litas  aferretur  et  a  gravaminibus  damnis  et  paupertatibus  in  quibus  dicta 
Universitas  et  eius  singulares  erant  sublevarentur:  tamen,  ut  percepimus  et 
de  eis  noticiam  plenam  habuimus,  ex  eo  denariorum  condició  universitati 
dicte  insule  et  sitgularibus  eiusdem  facta  est  quare  pauperiores  ab  eo  tem- 
pore  citra  quo  dicta  moneta  fuit  facta  habitatores  dicte  insule  facti  sunt  et 
fient  in  futurum  si  amplius  durabit,  cum  attenta  qualitate  dicte  monete 
et  eius  utiiitate,  habitatores  dicte  insule  ad  quadruplum  et  plus  pro  rebus 
sibi  ad  victum  etvestitum  necessariis  expendere  coguntur,  quod  facere  non 
possunt.  Et  propterea.  quare  erumpnarum  e  egestarum  pleni  vitam  eorum 
tam  in  vestimentis  et  calciamentis  quam  aliis  eis  necessariis  ducere  habent, 
cupientes  igitur  tanto  exterminio  dicte  universitatis  et  eius  singularium  ac 
rei  publice  ipsius,  cuius  caput  principale  nos  sumus,  debite  providere,  cui 
impresenciarum  difficile  nobis  videtur  nisi  ad  revocacionem  dicte  cudende 
et  fabricande  monete  concessionis  et  facultatis  per  ipsem  dominum  Re- 
gem date  procederemus:  Eamobrem,  de  certa  nostra  sciencia  et  consulto, 
pro  direccione,  conservacione,  utiiitate,  universitatis  dicte  insule  Minorica- 
rum  acsingularium  eiusdem  et  tocius  rei  publice  ipsius,  cum  nobis  incum- 
bat  terras  nostras  populós  atque  Regna  bene  ac  utiliter  gubernare.  pre- 
dictam  licenciam  facultatem  atque  auctorisacionem  dictam  monetam  ut 
predicitur  cudendi  et  fabricandi,  ac  ea  modo  et  forma  premencionatis 
utendi,  vobis  íidelibus  nostris  juratis  generali  consilio  dicte  insule  Minori- 
carum  per  dictum  dominum  Regem  concessas,  et  deinde  privilegium  eadem 
causa  vobis  concessum,  ac  omnia  et  singula  in  eo  contenta,  pro  bono  statu 
rei  publice  ipsius  acne  in  totum  ipsa  insula  corruat  in  maximum  dam- 

Institut  d'Esiudis  Catalans.  56 


44?  Joaquim  Botet  y  Sisó 

num  diadematis  nostri,  Tenore  presentis  abolemus,  cassamus,  revocamus 
et  anulamus,  ac  viribus  et  efficatia  vacuari  decernimus  et  utique  vacuamus, 
abdicantes  vobis  huiusmodi  sèrie  atque  mandantes,  ad  penam  florenorum 
auri  de  Aragonia  decem  milium  a  bonis  cuiuslibet  contrafacientis  exhi- 
gendam  et  nostris  erariis  inferendam  absque  spe  venie,  quatenus  deinde 
in  antea  a  cudicione  faccione  et  fabricatione  dicte  monete  vobis  ut  su- 
pra per  eundem  dominum  Regem  concessis  penitus  abstineatis,  neque 
privilegio  predicto  cudendi  dictam  monetam  aliquo  modo  utamini,  vere 
circa  incomoditatem  rei  publice  universitatis  dicte  insule  et  eius  singula- 
rium  ex  causa  jam  facte  et  fabricate  monete  auctoritate  et  facultate  dicte 
Regie  dessuper  mentionate  concessionis,  et  ne  ipsa  universitas  seu  singu- 
lares  eiusdem  remaneant  defraudati,  ac  forsan  et  sine  dubio  de  pauperati 
providere  volentes,  huiusmodi  tenore  volumus  providemus  et  ordinamus, 
vobisque  dicte  ville  ciutadelle  juratis  et  toti  generali  consilio  dicte  insule 
commitimus  precipimus  atque  districte  precipiendo  mandamus,  quatenus 
circa  totalem  dicte  jam  facte  et  fabricate  monete  abolicionem  et  ereccionem, 
ac  qualiter  et  quomodo  ac  quo  spacio  temporis  in  dicta  insula  currere  valeat 
atque  possit  ad  minus  damnum  universitatis  prefate  insule  et  eius  singula- 
rium,  ut  vobis  videbitur,  per  imposicionem  tallie  seu  aliorum  onerum  provi- 
deatis  et  providere  valeatis,  aut  eciam,  si  expediens  vobis  videbitur,  quinqué 
homines  probos  expertos  et  idoneos  justa  vestri  consciència  quam  súper 
his  oneramus,  duos  videlicet  ciutadelle  unum  de  Maho  unum  de  Alayor  et 
reliquum  de  Castelló  Ste,  Agate,  deputetis  et  eligatis,  qui  habita  delibera- 
cione  matura  súper  his,  provideant  ac  providere  valeant  atque  possint  tali- 
ter  que  utilitati  dicte  insule  et  singularium  personarum  illius  ut  convenit 
et  expedit  provideatur.  Quoniam  vobis  dictis  juratis  et  generali  consilio  dicte 
insule,  seu  dicto  casu  prefatis  quinqué  personis  modo  predicto  deputandis 
per  vos  dictos  juratosetgenerale  consilium  eligendos,  auctoritatem  plenum 
posse  atque  mandatum  speciale  ut  predicitur,  ac  voces  et  vices  nostras, 
commitinus  plenarie,  in  omnibusque  per  vos  seu  eos  eodem  casu  in  et  sú- 
per predictis  disponendis  et  ordinandis  auctoritatem  nostram  pariter  et 
decretum  interponimus  per  presentes  :  volumus  tamen,  quod  in  omnibus 
supradictis,  tam  per  juratos  et  consilium  dicte  insule  quam  per  ipsos  quin- 
qué homines  eligendos  sit  ut  prefertur  fiendis  et  ordinandis,  Gubernator 
dicte  insule  vel  eius  locumtenentis  aut  ipsum  officium  Regens,  interveniat 
et  intervenire  debeat,  ac  cum  eius  auctoritate  assensu  et  ordinacione  pariter 
et  decreto,  et  non  aliter,  omnia  predicta  fiant,  et  execucione  debite  dedu- 
çantur.  Magnifico,  propterea,  et  dilectis  consiliariis  ac  fidelibus  nostris  vitali 


Les  Monedes  Catalanes  ^,13 

castellà  doris,  àlias  de  blanis,  in  Regno  Maioricarum  locum  tcncnii  gcne- 
rali  et  insule  prefate  Minoricarum  Gubernatori,  vel  eius  locumtenenli  aut 
ipsum  officium  Regenti,  nec  non  in  dictis  Regno  et  insula  procuratori 
nostro  Regió  seu  substituto  suo  et  locumtenenti,  ceterisque  aliis  officialibus 
personis  et  subditis  nostris  in  dicta  insula  Minoricarum  constitutis  et  cons- 
tituendis,  et  dictorum  officialibus  locatenentibus,  presentibus  et  futuris.  di- 
cimus  et  mandamus  de  certa  nostra  sciencia,  deliberate  et  consulto,  sub  ire 
et  indignacionis  nostre  incursu  ac  pena  florenorum  auri  de  Aragonia  de- 
cemmilium  a  bonis  contrafacientium  exhigenda  et  nostris  erariis  inferenda, 
quatenus  revocacionem  et  abolicionem  predicte  licencie  auctoritatis  atque 
facultatis  per  dictum  dominum  Regem  concesse  dictam  monetam  cudendi 
atque  fabricandi,  atque  privilegií  predicti  necnon  omnium  et  singulorum 
in  eodem  privilegio  contentorum,  teneant  firmiter  et  obseruent  ac  teneri  et 
obseruari  faciant  inviolabiliter  per  quoscumque,  atque  ita  privilegio  licencia 
auctoritate  atque  facultate  predictis  per  ipsum  dominum  Regem  concessis, 
minime  vos  dictos  juratos  generale  consilium  et  universitate  dicte  insule 
Minoricarum  uti  sinant  neque  permitant,  imo  prehibeant  remediis  opor- 
tune.  Quoque  comissionem  per  nos  súper  abolicionem  et  ereccionem  jam 
facte  et  fabricate  monete  vobis  dictis  juratis  et  generali  consilio,  seu  modo 
premencionato  quinqué  personis  per  vos  et  dictum  Gubernatorem  eligen- 
dis  et  deputandis  prout  superius  latius  continetur  factam,  necnon  quecum- 
que  per  vos  et  Gubernatorem  seu  dictos  quinqué  dicto  casu  eligendos  et 
deputandos  súper  predictis  provisa  et  ordinata  concernencia  bonum  sta- 
tum  predicte  insule,  teneant  et  observent  ac  teneri  et  observari  inviolabiliter 
faciant  per  quoscumque,  et  contrarium  non  faciatis  seu  faciant,  quanto 
vos,  prefati  jurati  et  generale  consilium  dictarum  ville  et  insule  Minorica- 
rum aut  universitas  et  singulares  eiusdem,  necnon  officiales  persone  et  sub- 
diti  nostri  predicti,  graciam  nostram  caram  habetis  et  habent,  iramque  et 
indignacionem  nostram  ac  penas  preapositas,  quibus  suo  casu  promta  non 
deerit  executio,  cupiunt  non  subire.  In  cuius  rei  testimonium  presentes  fieri 
jussimus,  nostro  comuni  sigillo  in  dorso  munitas.  Data  barchinone,  die 
.xxiij.  mensis  decembris,  Anno  a  nativitati  Domini  .m.cccc.l.  octavo. — 
Rex  Johannes. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3422,  fs.  77  y  78. 
Inèdit. 


444  Joaquim  Botet  y  Sisó 


LXI 

(Volum  II,  pàg.  240). 


27  Setembre  1426, 


Creació  per  D.  Alfons  IV  dels  «Reals  d^or  de  Valencià», 
vulgarment  anomenats  «Timbres  de  Valencià». 

En  nom  de  nostre  Senyor  deu  Jesu  Christ.  Nos  Nalfonso  per  la  gràcia 
de  deu  Rey  Darago  de  Sicilià  de  Valencià  de  Malorques  de  Cerdenya  e  de 
Corcega  Comte  de  Barchinona  Duch  de  Athenes  e  de  Neopatria  e  encara 
Comte  de  Rosselló  e  de  Cerdanya.  Com  experiència  la  qual  es  maestra  de 
totes  coses  haia  evidentment  demostrat  quel  batiment  de  la  moneda  dor  lo 
qual  lo  gloriós  Rey  en  Pere  besavi  nostre  après  la  guerra  de  Castella  Se- 
xanta  Anys  ha  passats  introduhi  e  comença  fer  batre  en  lo  Regne  dessus  dit 
de  Valencià  ço  es  de  florins  dor  de  ley  de  devuyt  quirats  e  pes  de  Sexanta 
vuyt  a  March  de  Perpenya,  ha  importat  gran  utilitat  e  profit  en  lo  Regne 
dessus  dit  tant  com  los  dits  florins  han  durat.  Eo  la  Sequa  nostra  de  la  dita 
Ciutat  de  Valencià,  sens  dan  e  pèrdua  nostra  ha  poscut  fer  e  batre.  Jatsia 
per  part  del  Regne  dessus  dit,  axi  en  la  Cort  del  dit  Regne  ques  comença 
en  la  Vila  de  Sant  Matheu  en  temps  del  dit  gloriós  Rey  en  Pere  en  lany 
Mil  Trescents  Sexanta  Nou  e  fini  en  lany  Setanta,  Com  en  la  Cort  quel 
magnifich  infant  don  Johan  car  oncle  nostre  estant  duch  de  Gerona  e  pri- 
mogènit del  dit  Regne  celebra  en  lany  Mil  Trescents  Sexanta  quatre,  hi  fos 
contradit.  E  com  axi  per  ço  com  la  dita  Segua  nostra,  no  podent  sens  gran 
dan  e  pèrdua  nostra  donar  en  la  compra  del  Or  lo  preu  que  en  altres  parts 
de  algun  temps  ença  sen  dona  e  ses  donat,  ha  cessat  batre  dels  dits  florins 
dor,  com  encara  perço  que  los  florins  dor  ja  batuts  en  temps  passat  per 
la  maior  vàlua  del  dit  or  en  altres  parts  son  estats  contínuament  trets 
per  fondrels  en  altres  seques  fora  nostres  Regnes  e  terres,  la  dita  Ciu- 
tat e  Regne  son  estats  totalment  evacuats  dels  florins  dor,  Entant  que 
de  aquells  en  la  dita  Ciutat  e  Regne  e  encara  en  altres  parts  dels  dits 
nostres  Regnes  e  terres  sen  troben  fort  pochs,  de  que  a  la  Ciutat  e  Regne 
dessus  dits  e  singulars  de  aquells  per  los  molts  avers  que  si  cullen  e  sen 
poden  traure  per  portarlos  en  altres  parts,  deff"allint  hi  la  dita  moneda  dor 
e  altres,  se  son  enseguits  hi  se  ensegueixen  contínuament  grans  dampnat- 
ges  e  total  desviament  de  la  mercaderia  e  de  la  treta  e  trasteiament  dels  dits 


Les  Monedes  Catalanes  .j0 

avers  tro  amostrar  e  descobrir  se  paupcrtat  extrema  entre  nostres  súbdits 
e  vassalls  per  la  dita  raho.  On  jatsia  nos,  volents  a  les  necessitats  dels 
dits  nostres  súbdits  e  vassalls  remediablement  provehir,  hagucssem  per 
nos  delliberat  e  proposat  fer  batre  moneda  dor  en  la  dita  Ciudad  de  Valen- 
cià tal  com  mils  possquessem  a  reveniment  de  aquells  dits  súbdits  e  vas- 
salls nostres,  e  que  no  fos  nengu  forçat  pendra  aquella  sinó  quis  volgués,  no 
obsiants  diverses  contradiccions  per  vosaltres  amats  e  íeels  nostres  los  Ju- 
rats en  lany  present  e  Sindich  de  la  Ciutat  de  Valencià  fetes  al  dit  batiment 
per  conservació  de  vostres  privilegis  antichs  parlants  de  batiments  de  mo- 
nedes. Emperò,  informats  vosaltres  com  en  altres  seques  e  parts  del  Mon 
val  his  dona  mes  en  lo  March  del  or  que  nos  donar  no  podem  ni  en  les 
Seques  de  nostres  Regnes  e  terres  nos  dona  ni  donar  nos  pot  per  batre 
aquell  e  ferne  los  dits  florins  juxta  la  ley  e  pes  introduït  e  començat  per  lo 
dit  gloriós  Rey  en  Pere  besavi  nostre,  sens  gran  pèrdua  e  dampnatge  nostre 
e  de  nostres  drets,  Com  en  les  parts  altres  del  mon  valia  huy  lo  dit  or  Cin- 
quanta quatre  liures  lo  March  E  les  nostres  Seques  per  batre  los  dits  florins 
a  la  ley  e  pes  dessus  dits  dar  noy  puixen  de  Quaranta  vuyt  liures  avant  en 
en  lo  March  al  tot  mes.  Per  ço,  volents  nos  ab  vosaltres  en  lo  dit  batiment 
attesa  en  lo  temps  de  ara  la  valor  del  dit  or  justifficadament  provehir,  e  re- 
mediar  a  la  necessitat  de  la  dita  Ciutat  e  Regne,  e  dar  loch  e  manera  que 
nostres  súbdits  e  vassalls  sien  enriqueits:  Es  estat  concordat  que,  sens  dero- 
gació e  preiuhi  de  furs  e  privilegis  del  dit  Regne  parlants  de  batiment  de 
moneda  e  de  alguna  part  de  aquells  Mas  que  perpetualment  romanguen  en 
sa  plenera  fermetas  efficacia  e  valor,  nos  batam  e  façam  batre  en  la  dita 
Sequa  nostra  de  Valencià,  per  espay  de  deu  Anys  primers  vinents  e  conti- 
nuament  comptadors,  Reals  e  migs  reals  dor  sots  forma  e  emprempta  de  la 
una  part  ab  scut  de  senyal  o  armes  nostres  Reyals  jus  lo  timbre  nostre 
propi,  E  de  la  part  altra  ab  lo  dit  nostre  senyal  e  armes  fet  a  Cayro  ab 
quatre  migs  compassos  entorn,  E  dessus  en  la  sumitat  cercles  en  cascuna 
part  ab  letres  continents  nostres  propi  nom  e  titol  del  dit  Regne  de  Valen- 
cià, emperò  sots  ley  de  vint  quirats  e  pes  de  dos  diners  per  peça  de  March 
de  perpenya.  En  aixi  que  dels  dits  reals  dor  haia  Noranta  Sis  peces  en  lo 
March,  e  cascuna  peça  valia  deu  sous  de  reals  menuts  de  Valencià  e  no  pus, 
e  dels  migs  Reals  haia  Cent  Noranta  dues  peces  en  lo  March,  E  cascuna 
peça  valia  Cinch  sous  dels  dits  Reals  menuts  de  Valencià  e  no  pus  :  perma- 
nera  quels  dits  reals  e  migs  reals  dor  de  nou  batedors  se  comporten  his 
puxen  comportar  ab  la  valor  e  preu  que  huy  corre  e  val  comunament  lo 
dit  or  en  altres  parts  del  mon.  E  nos  en  la  dita  nostra  Sequa  hi  haurem  a 


E?3 


446  Joaquim  Botet  y  Sisó 

dar  ço  es  Cinquanta  liures  en  lo  March;  los  quals  reals  e  migs  reals  de  nou 
batedors  sien  appellats  Reals  e  migs  reals  dor  de  Valencià,  E  com  a  Reals 
e  mitgs  Reals  dor  de  Valencià  correguen  per  la  dita  Ciutat  e  Regne  a  valor 
e  preu  los  dits  Reals  dels  dits  deu  sous  de  Reals  menuts  de  Valencià  la 
peça  e  los  dits  migs  Reals  a  valor  e  preu  dels  dits  Cinch  sous  segons  es  dit. 
E  quels  dos  prohomens  qui  acostumen  ésser  e  o  seran  guardes  en  la  dita 
nostra  Sequa,  puixen  licenciar  los  dits  Reals  dor,  en  ley  un  quart  de  quirat 
en  mes  o  en  menys  tenint  ne  compte  de  nos  à  la  terra,  E  en  pes  e  en  talla 
puixen  licenciar  los  dits  dos  prohomens  o  guardes  de  devuyt  grans  en  lo 
March  en  mes  o  en  menys  tenint  ne  aximateix  compte  de  nos  e  la  terra.  En 
axi  emperò  quel  batiment  dels  dits  Reals  e  migs  Reals  dor  e  de  la  ley  e  pes 
dessuts  dits,  no  puixa  ésser  tret  per  avant  per  nos  ni  nostres  successors  ni 
altri  per  nos  ni  ells  a  us  ni  conseqüència,  ans  si  per  avant  la  dita  Ciutat  e 
Regne  en  lo  us  dels  dits  Reals  e  migs  Reals  dor  novament  batedors  be  nos 
trovaven,  E  a  nos  e  a  vosaltres  era  vist  que  fossen  damnoses  a  la  cosa  pu- 
blica de  la  dita  Ciutat  e  Regne,  a  supplicacio  de  vosaltres  aquells  dits  Reals 
e  mig  Reals  dor  que  durant  lo  dit  temps  de  deu  Anys  se  batran  siam  ten- 
guts  desfer  e  fondre,  E  del  us  e  corriment  de  aquells  totalment  fer  cessar 
en  la  dita  Ciutat  e  Regne.  E  si  la  dita  Ciutat  e  Regne  bes  trovaran  en  lo  us 
e  corriment  de  aquells,  que  nos  la  valor  ley  e  pes  de  aquells  no  puixam 
daquinavant  baxar  diminuir  ni  aminuar.  Perquè,  metens  en  exequcio  la 
dita  concòrdia  entre  nos  e  vosaltres  feta  del  batiment  dels  dits  Reals  e  migs 
Reals,  Per  tenor  de  la  present  carta  nostra  per  nos  e  per  los  successors  nos- 
tres prometem  ens  obligam  a  vos  e  als  vostres  succesors  totes  les  dessus 
dites  coses  entre  nos  e  vosaltres  sobre  lo  batiment  dels  dits  Reals  e  migs 
Reals  dor  concordades  e  cascuna  daquelles  enseguir  e  complir  e  fer  ense- 
guir  e  complir  ab  degut  effecte  segons  son  corcordades  e  dessus  posades  e  a 
aquelles  no  contravenir  ni  lexar  contravenir  en  alguna  manera.  E  per  les 
dites  coses  axi  tenidores  servadores  e  complidores  per  nos  e  nostres  succes- 
sors, juram  a  nostre  Senyor  deus  e  als  seus  sant  quatre  Evangelis  per  nos- 
tres mans  corporalment  tocats  contra  aquelles  no  venir  ni  permetre  ésser 
contrafet  per  alguna  causa  manera  a  raho.  E  nosaltres  en  Francesch  Vives 
Jacme  tolsa  cauallers,  en  Pere  de  Fachs  doctor  en  leys,  en  Jacme  Celma,  en 
Manuel  de  Xarch,  en  Pere  de  lecha,  Ciutadans  e  Jurats  en  lany  present,  e 
en  Ffrancesch  scola  notari  Sindich  de  la  Ciutat  de  Valencià,  prestants  en 
nom  de  la  dita  Ciutat  e  Consell  daquella  en  les  dites  coses  consentiment  e 
beneplàcit  de  la  Ciutat  e  Consell  dessus  dits,  ab  humil  exhibició  de  gràcies 
acceptam  de  vos  molt  alt  Senyor  Rey  totes  les  dites  coses  e  cada  una 


Les  Monedes  Catalanes  aa-i 

daquelles,  e  contra  aquelles  prometem  no  venir  en  alguna  manera  per 
qualsevol  causa  o  raho.  E  les  dites  coses  totes  e  sengles  nos  Rey  dessus  dit 
duna  part,  E  nosaltres  dits  Jurats  e  Sindichs  de  la  dita  Ciutat  en  ní;m 
daquella  e  de  son  Consell  de  la  part  altra,  fem  acceptam  atorgam  prome- 
tem e  prestam  nostre  assentiment  en  ma  e  poder  del  Secretari  notari  devall 
scrit  axi  com  a  publica  persona,  en  nom  de  nosaltres  e  de  tots  aquells  de 
que  es  o  serà  interès,  les  dites  coses  reebent  paciscent  e  legítimament  stipu- 
lant.  En  testimoni  de  les  quals  coses  nos  Rey  dessus  dit  manam  ésser  feta 
la  present  ab  nostre  segell  enpendent  segellada.  Dada  e  feta  en  Valencià,  a 
Vint  Set  dies  del  mes  de  Setembre,  En  lany  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor 
Mil.cccc.  Vint  Sis  e  del  Regne  nostre  onze. 

Vives  y  Liern  :  Lo  Ral  Penat  en  el  Escudo  de  Armas  de  Valencià;  apéndice  n.  i6. 


LXII 

(Volum  II,  plana.  243). 


9  Novembre  1418. 


Facultat  de  traure  els  contrasenyals  en  los  croats  que  s'encunyessin 

en  la  seca  de  Perpinyà. 

Molt  alt  e  molt  excel•lent  Príncep  e  Senyor  : 

A  la  vostra  gran  Senyoria  humilment  suppliquen  los  arrendadors  de  la 
Secha  del  argent  qui  de  Manament  vostre  se  bat  en  la  vila  de  Perpenya, 
que  com  los  Croats  que  per  ordinacio  e  manament  vostre  se  baten  en  la 
dita  Vila,  fet  ensay  e  scrutini  de  aquells  solempnament  en  la  manera  ques 
pertany,  sien  stats  trobats  de  semblant  ley  e  talla  que  son  los  croats  quis 
baten  en  Barcelona,  e  per  raho  dels  contrasenyals  en  los  dits  croats  aposats, 
ço  es  la  P.,  alguns  dupten  en  acorsar  e  pendre  aquell  al  for  de  XVII!  diners 
per  peça  axi  com  fan  aquells  quis  baten  en  Barcelona,  en  gran  interès  dan 
e  dempnatge  dels  dits  arrendadors,  e  molt  maior  de  vos  Senyor  al  qual  lo 
dempnatge  dels  dits  arrendadors  se  esguarde,  e  encara  de  la  cosa  publica, 
e  de  tots  vostres  sotmeses:  per  ço  los  dits  arrendadors,  recorrent  per  les 
dites  coses,  a  vostra  Senyoria  suppliquen  que  sia  vostra  mercè  demanar 
an  Bernat  Miro,  mestre  de  la  Secha  de  la  Moneda  quis  bat  en  la  dita  Vila  de 
Perpenya,  que  continuant  lo  batiment  de  les  monedes  que  en  la  dita  Vila 
se  baten  es  poden  batre  segons  forma  e  manera  del  arrendament  provi- 
sions e  licencias  per  vos  Senyor  e  predecessors  vostres  de  loable  memòria 


448  Joaquim  Botet  y  Sisó 

a!s  arrendadors  de  la  dita  Secha  dades  e  atorgades,  çes  del  tot  fer  o  posar 
els  dits  contrasenyals,  e  en  loch  de  aquells  pos  una  O.  :  les  quals  coses 
Senyor,  jatsia  procehescan  de  justicia,  los  dits  supplicants  vos  reputaran 
aquelles  a  singular  gràcia  e  mercè.  Altissimus  etc.  —  Fiat  ut  suplicatur. — 
Producta  in  consilio  VIIII.^  novembris,  anno  .cccc.xviij.,  in  VilleFrage. 

Arxiu  Corona  Aragó:  Cartes  reyals  d'Alfons  IV  del  any  1418. 
Inèdit. 


LXIII 

(Volum  II,  plana  273). 


16  Maig  1465. 


Llicencia  d' encunyar  «doblers»,  concedida  a  la  illa  de  Menorca 
X  a  la  vila  de  Mahó  pel  rey  D.  Pere  IV  fConestable  de  Portugal). 

Nos  Petrus,  etc.  Attendentes  Universitatem  Ville  de  Maho  ac  InsuleMi- 
noricarum  hac  presertim  belli  tempestate  tantas  clades  expensaque  pro 
sua  erga  Maiestatem  nostram  observanda  fidelitate  sustinuisse,  sustinereque 
impresentiarum,  quod  nisi  de  suscripto  remedio  eidem  succurratur  totalem 
sui  ruinam  conspecturi  propediem  sumus.  Tenore  igitur  presentis  carte 
nostre,  de  certa  nostra  sciencia,  predicta  causa  et  alia  etiam  servitium  nos- 
trum  reique  publice  dicte  insule  concernente  moti  :  Universitati  predicte 
ville  de  Maho  et  insule  Minoricarum  licenciam  et  íacultatem  plenariam 
elargimur,  quod  absque  alicuius  pene  incursu,  ulteriorique  licencia  et  per- 
missu  cum  hanc  hoc  in  casu  sufficere  velimus  minime  expectatis,  possitet 
libere  valeat  cudi  seu  fabricari  facere  monetam  vocatam  dobles,  illius  im- 
pressionis et  lige  quibus  moneta  vocata  dobles  de  Maioricis  fabricata  et 
impressa  existit,  usque  ad  quantitatem  duarum  Mille  librarum  illius  mo- 
nete  et  non  ultra:  juribus  autem  Curie  nostre  pro  racione  et  causa  fabri- 
cationis  dicte  Monete  pertinentibus  retinerique  solitis  nobis  salvis  et  omni- 
no  reservatis.  Fideli  igitur  nostro  Antonio  Solsona,  dicte  insule  habitatori, 
cui  no  diu  est  de  officio  Magistri  Sicle  prefate  insule  providimus,  dicimus 
et  expresse  mandamus,  quatenus  usque  ad  quantitatem  prefatarum  duarum 
Mille  librarum  dicte  monete  et  non  ultra  cudat  et  fabricet,  cudique  et  fa- 
bricari faciat,  monetam  prefatam  vocatam  dobles.  Quoniam  nos,  per  pre- 
sentem, mandamus  quibusvis  officialibus  et  ministris  qui  in  dicta  Sicla 
monetam  fabricaré  consueverunt,  de  certa  nostra  sciencia  et  expresse,  sub 


Les  Monedes  Catalanes  .^q 

incursu  nostre  indignacionis  el  ire.  penaque  nostro  arbitrio  rescrvala,  qua- 
tenus  vobis  dicto  Antonio  Solsona  in  exercitio  et  fabrica  monetc  ipsius 
pareant  et  obediant.  Mandantes  etiam,  per  hanc  eandem,  stritius  quo  possi- 
Píius,  ac  ad  penam  nostro  arbitrio  reservatam,  Locumtenenti  Gubernatoris 
et  Capitaneo  dicte  Insule,  Regió  procuratori,  et  aliis  officialibus  nostris  et 
personis  in  dicta  insula  constitulis:  quatinus  monetam  ipsam,  eo  valore 
quo  in  Insula  Maioricarum  recipi  solet  recipiant  et  recipi  faciant  atque 
mandent,  dubio  et  difficultate  cessantibus  quibuscumque.  Atque  idem  Lo- 
cumtenens  Gubernatoris  et  Capiíaneus,  monetam  ipsam  a  personis  qui- 
busvis  in  dicta  Insula  habitantibus,  sicut  predicitur  recipiendam,  pubiice 
nunciari  faciat  per  loca  solita  dicte  ville  et  Insule  :  Et  contrarium  non  fa- 
ciant, si  graciam  nostram  caram  habent  iramque  et  indignacionem  ac  pe- 
nam predictam  cupiunt  non  incurrere.  In  cuius  rei  testimonium  presen- 
tem íieri  mandavimus,  nostro  minori  sigillo  inpendente  munitam.  Datam 
in  nostris  felicibus  castris  contra  villam  Episcopalem,  die  sextodecimo 
mensis  Maii,  anno  a  nativilate  domini  Millesimo  Quadringentesimo  Sexa- 
gesimo  quinto,  Regnorum  vero  nostrorum  anno  secundo.  —  Rex  Petrus. 
Dominus  Rex  mandavit  mihi  Rodericus  Vitali. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  III,  Divers,  de  D.  Pere  {IiUrusos^,  f.  20  v. 
Inédil. 


LXIV 

(Volum  II,  plana  276). 


7  Agost  1478. 


Llicencia  d'encunyar  moneda  d^ argent  y  menuda,  otorgada  pel 
rey  D.  Joan  Ha  la  vila  de  Vilafranca  de  Conjknt. 

Nos  Don  Joan  per  la  gràcia  de  Deu,  etc. 

Per  quant  vosaltres,  amats  e  feels  nostres  consols  e  prohomens  de  la  nos- 
tra vila  de  Vilafranca  de  Confluent,  axi  en  comú  com  en  singular  passau 
gran  fretura  e  mimva  de  moneda,  sens  la  qual  bonament  aqueixa  universi- 
tat nos  pos  sostenir,  e  aço  per  raho  stau  frontalers  e  circumvehins  als  ene- 
michs  nostres  e  no  podeu  haver  lo  comerci  que  haurieu  necessari  de  les 
terres  de  la  nostra  obediència  sens  grandissim  perill,  sobre  les  quals  coses 
per  part  vostra  som  stats  humilment  supplicats  sia  de  nostra  mercè  voler 
vos  donar  facultat  e  licencia  de  poder  batre  moneda,  affi  que  pus  facil- 

Institut  d'Estudis  Catalans. 


45o  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ment  pugau  ésser  sobvenguts  entre  vosaltres  mateixs  a  les  necessitats  vos- 
tres; perquè  nos,  hoyda  la  dita  supplicatio,  la  qual  nos  par  rahonable,  e 
haguda  consideració  a  les  coses  damunt  dites,  ab  tenor  de  les  presents  e  de 
nostra  certa  sciencia  atorgam  e  donam  licencia  e  facultat  a  vosaltres,  dits 
consols  e  universitat  de  la  dita  vila  de  Vilafranca  presents  e  sdevenidors, 
que,  no  obstant  qualsevol  prohibicions  ordinacions  edictes  per  nos  o  nostres 
predecessors  o  altres  entre  vosaltres  fets  lo  contrari  disponents,  sens  encorri- 
ment  de  pena  alguna  pugau  batre  e  fer  batre  qualsevol  moneda  dargent  e  me- 
nuda, exceptat  moneda  dor,  tanta  quantitat  com  volreu,  durant  emperò  nos- 
tre beneplàcit,  e  que  la  dita  moneda  haia  ésser  del  cuny  e  liga  de  la  mone- 
da dargent  e  menuda  ques  bat  en  la  seca  de  la  present  vila  de  Perpenya, 
en  la  qual  dita  moneda  pugau  metre  la  emprenta  que  vullau,  pagant  em- 
però al  loctinent  de  procurador  real  de  nostra  cort  lo  dret  acostumat  e  a 
nos  pertanyent.  E  perço,  als  magnifichs  amats  e  feels  concellers  nostres  los 
governador  de  Rosselló  e  de  Cerdanya,  capitans,  procurador  reyai,  e  altres 
qualsevol  officials  nostres  presents  e  sdevenidors,  sots  incorriment  de  nostra 
ira  e  indignació  y  pena  de  Mil  florins  dora  nostres  coíf rens  applicadors, diem 
e  manam  de  la  dita  nostra  certa  sciencia  e  expressa,  que  la  present  nostra 
licencia,  e  totes  les  coses  en  aquella  contengudes,  a  vosaltres  dits  consols  e 
universitat  tenguen  e  serven,  tenir  e  servar  facen  durant  lo  dit  nostre  be- 
neplàcit, e  no  res  menys  facen  valer  e  pendre  entre  contrahens  e  a  qualsevol 
persones  la  dita  moneda,  puix  sia  del  dit  cuny  e  liga  com  dit  es,  e  no  fesseu 
lo  contrari  en  alguna  manera  si  la  gràcia  nostra  haveu  cara  e  dita  pena 
desijau  evitar. 

En  testimoni  de  les  quals  coses  manam  ésser  fetes  les  presents,  ab  nostre 
segell  secret,  com  a  present  altre  no  tingam,  empendent  segellades. 

Dat  en  la  nostra  vila  de  Perpenya,  a  .vij.  dies  del  mes  de  Agost  de  lany 
de  la  nativitat  de  nostre  senyor  .M.cccc.lxxviij.,  del  regne  nostre  de  Nava- 
rre  any  .xxxxviij.,  dels  altres  nostres  regnes  .xvj.  —  Rex  Johannes. 

Dominus  Rex  mandabit  mihi  Jacobo  Roca,  vissa  per  Johannes  Reveren- 
dum  Episcopum  Gerundensem,  Cancellarium,  et  Johannes  Granada  pro 
generali  Thesaurario  et  conservatore. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3464,  t.  141. 

Pedrals;  Memorial  Niimismàtico  Espanol,  pàgs.  221-223. 


Les  Monedes  Catalanes  ^Si 


LXV 

(Volum  II,  plana  277). 


2G  Agost  147  j. 


Orde  del  rey  D.  Joan  II  al  mestre  de  la  seea  de  Perpinyà,  pera 
que  encunyi  diners  menuts,  per  compte  dels  Consols  de  la  pila. 

Joannes  dei  gràcia,  etc,  fideli  nostro  magistro  Sicle  ville  nostre  perpi- 
niani  seu  ejus  locumtenens,  Salutem  et  dilectionem.  Ad  humilem  su- 
plicacionem  maiestati  nostre  pro  parte  dilectorum  fidelium  nostrorum 
consulum  ville  perpiniani  factam,  liabentesque  respectum  ad  paucitatem 
peccunie  minute  que  in  eadem  Villa  reperitur,  quod  rèdit  in  maximum 
detrimentum  eiusdem  precipue  in  presenciarum  obingens  bellum  quod 
inter  francorum  Regem  et  nos  ducitur,  presencium  tenore  de  certa  scien- 
cia  et  consulto  vobis  dicimus  et  mandamus,  districtius  injungendo,  ut  in 
eadem  Sicla  cudatis  seu  cudi  faciatis,  ad  expensas  dicte  Ville  et  non  Curie 
nostre,  denarios  minutos  cum  eodem  signo  ab  utraque  parte  quo  jam 
àlias  fuerunt  cussi,  videlicet  cum  ramo  eodem  et  litteris  ab  una  parte 
et  ab  alia  cum  capitis  figura  et  eisdem  litteris,  et  de  eadem  lege  sicul 
fuit  ultimate  cusum,  verum  ad  minus  pondus,  ita  videlicet  ut  sicuti  cu- 
debantur  ad  viginti  quatuor  et  semis  pro  marco,  nunc  cudantur  ad  tri- 
ginta,  de  quibus  deducantur  omnes  cxpense  :  Quantitas  vero  erit  usque 
ad  iMille  Marchos.  Quas  peccunias  ab  inde  procedentes,  una  cum  lucro 
in  premissis  faciendo,  tradens  consulibus  dicte  Ville;  in  traditione  vero 
earundem  recuperabitis  apochas  opportunas  tempore  vestri  ratiocinii  pro- 
ducendas,  et  per  illum  qui  computa  vestra  auditurus  est  admittendas; 
providemus  etiam,  quod  in  eisdem  interveniat  tamquam  notarius  fide- 
us noster  Gabriel  Mercader,  notarius  de  nostra  thesauraria  seu  alter  ab 
eo  substitutus,  prout  est  solitum.  Caveatis  igitur  a  contrario  peragendo 
si  gràcia  nostra  vobis  cara  est  penaque  florenorum  quingentorum,  una  cum 
nostra  indignatione,  cupitis  non  subire.  Data  Barchinone,  die  .xxvj,  augusti 
anno  .M.cccc.Lxxiiij. — Rex  Johannes.  —  Dominus  Rex  mandavit  mihi 
Joanni  de  coloma  :  visa  per  Locumtenens  generalis  thesaurarii  et  scri- 
bam  portionis  et  pro  conservatore. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3465,  f.  198  v. 
Inédií. 


^52  Joaquim  Botct  y  Sisó 


LXVI 

(Volum  II,  plana  279). 


2  1  Setembre  1460. 


Llicencia  d'encunyar  moneda,  atorgada  a  la  ciutat  de  Vich  pel  rey 

D.  Joan  II. 

Nos  loannes,  Dei  gratiae  Rex  Aragonum  valenciae  navarrae,  Comes  bar- 
chinonae,  etc. 

Dilectis  et  íidelibus  Regie  Magestatis  Consulibus  Civitatis  Vicensis  :  cum 
comparuisset  coram  nobis  Sindicus  Civitatis  nostrae  Vicensis,  qui  presen- 
tavit  quoddam  memoriale  quo  vidimus  consuetudinem  et  antiquam  pos- 
sessionem  fabricandi  et  cudendi  monetam  quam  ab  immemoriale  tempore 
habebatis,  quam  quidem  observastis  et  tenuistis  usque  ad  annum  millesi- 
mum  tercentesimum  decimum  quintum  quo  ab  Admodum  Reverendo 
Berengario  Episcopo  dicte  civitatis  Vicensis  tradita  fuit  Regiae  Coronae 
cum  cambio  facto  propter  dictum  Episcopum  pro  parte  inferiori  cum 
Rcge  Jacobo  felicis  recordationis  predescesoris  nostri,  Et  cum  ad  hoc  ut 
vos  traderetis  Regiae  Coronae  nostroque  patrimonio  tempore  regis  Aifonsi 
fratris  nostri  qui  commorabamini  pro  parte  superiori  dictae  Civitatis  Vi- 
censis vos  metipsos  emistis  et  redimistis  a  Comitè  de  foix  Viginti  milie  flo- 
renisaureis,illosque  mutuastissub  onere  censualis  pensionis,eo  quod  nimis 
onerati  eratis  propter  màxima  subsidia  tum  gentis  tum  etiam  pecuniae  que 
tempore  Regis  Petri  nostri  predecessoris  misistis  adversus  insulam  Sardi- 
niae  cum  Bernardo  Vicecomite  de  Cabrera  diversis  temporibus,  et  etiam 
alia  obsequia  nobis  prestita  :  Idcirco  nos  deprecati  litteris  ut  vos  ad  pristi- 
nam  antiquam  possessionem  ac  consuetudinem  redigeremus  cudendi  et 
fabricandi  monetam  dictam  Vicensem  in  perpetuam  ac  libere  ad  libitum 
vestrum  :  Nos  itaque,  cupientes  augmentum  nostrum  Provincialium,  scien- 
tes  verum  esse  supra  dicta  ac  etiam  ut  nostro  obsequio  valeatis  presto 
esse  uti  fideles  et  legitime  clientes  ac  etiam  valeatis  satisfacere  vestras 
obligationes  et  necessitates  quas  nunc  patimini,  vobis  restituimus  dic- 
tam consuetudinem  et  antiquam  possessionem  quam  fabricandi  et  cu- 
dendi dictam  monetam  Vicensem  habebatis,  et  in  futurum  valeatis  ea  frui 
perpetuo  et  ad  omnes  vestras  voluntates,  copacto  quae  a  nobis  fuit  petitum 
per  vestrum  Syndicum.  Sic  que  iussimus  expediri  presentem  restitucionem 


Les  Monedes  Catalanes  ^53 

nostro  Regió  sigillo  sigillatam,subscriptani  que  pròpia  manu.  Datam  Leri- 
de,  die  vigesimo  primo  mensis  septembres,  anno  a  nativitatc  Domini  miilc- 
simo  quadringentesimo  sexagessimo.  —  Yo  ei  rei. 

Serra,  y  Campdelacreu  :  El  Archivo  Municipal  de  Vic/i;  pi.  131  y  següents. 


LXVII 

(Volum  II,  plana  280) 


2  Desembre  14O2. 


Orde  deposar  cl  nom  del  rcy  D.  Enric  en  els  florins  que  s'encunyin 
en  la  seca  de  Barcelona,  y  de  no  posarhi  el  del  rey  D.  Joan. 

Enricus  dei  gràcia  etc.  Joannes  de  beumunt,  prior  sancli  Joannis  hiero- 
solomitani  Navarre,  Ex"^'  domini  Regis  predicti  Locuntenens  generalis  in 
principatu  Cathalonie  et  Comitatibus  Rossilionis  et  Ceriíanie,  fideli  Regió 
Genesio  moliner,  iMagistro  Cicle  Barchinone,  Salutem  et  gratiam.  Dicimus 
committimus  et  mandamus  de  certa  sciencia  et  expresse,  ut  quam  primum 
contigerit  vos  cudere  seu  cudi  facere  florenos  auri  in  Cicla  predicta,  im- 
primatis  et  imprimere  habeatis  in  ipsis  nomen  dicti  Serenissimi  domini 
Regis  Castelle,  et  a  cetero  nomen  Regis  Joannis  in  ipsis  tlorenis  imprimere 
omittatis.  Cauti  de  contrario  attentando,  si  Regia  gràcia  vobis  cara  est  et 
indignacionem  suam  cupitis  evitaré.  Datum  Barchinone  die  secunda  de- 
cembris  anno  a  nativitate  domini  .M.cccc.lxij.  —  Fray  Johin.  d.  b. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  III,  Divers,  locumt.  J.  de  Beamont,  f.  17. 
Inédií. 


LXVIII 

(Volum  II,  plana  280). 


I  Novembre  14Ò3. 


Llicencia  d'encunyar  moneda  otorgada  a  la  ciutat  de  Tortosa  per 
Joan  de  Beamont,  lloctinent  del  rey  D.  Enric. 

Nos  henricus  etc.  —  Nos  loannes  etc.  —  Cupientes  ut  civitas  deriusensis. 
que  pecuniis  ob  belli  turbinem  pene  exhausta  est  ac  in  multis  angusiiis 
constituïa,  in  sua  dignitate  servetur,  atque  et  sese  ab  hostibus  tueri,  et 


454  Joaquim  Botct  y  Sisó 

servitio  domini  Regis  satisfacere  maiori  potentia  possit.  Tenore  presentis, 
ex  nostra  certa  sciencia  et  consulto  :  vobis  fidelibus  regiis  nobisque  dilec- 
tis  procuratoribus  et  Concilio  ipsius  civitatis  Dertuse,  licentiam  facultatem 
autoritatem  et  plenam  potestatem  ex  Regia  qua  fungimur  potestate  conce- 
dimus  et  impartimur  :  quod  ex  nunc  quandocunque  volueritis  possitis  in 
ea  ipsa  Civitate  ac  in  parte  videlicet  et  domo  quam  ad  hoc  faciendum  ele- 
geritis,  quamque  domum  Siclam  volumus  appellari,  cudere  sen  cudi  facere 
monetam  auream  et  argenteam,  florenos  scilicet  cruciatos  etsesenos,  usque 
ad  quantitatem  viginti  milium  librarum  monete  Barchinonensis  et  non  am- 
plius,  ex  ea  quidem  ac  pari  in  omnibus  auri  vel  argenti  liga  ex  qua  Civi- 
tas  hec  Barchinona  florenos  et  cruciatos  et  sesenos  hoc  tempore  cudit  ac 
cudere  seu  cudi  facere  potest  et  debet.  Sint  autem  floreni  ipsi  forme  vel 
magnitudinis  pensique  ac  valoris  unius  floreni  :  et  cruciati  sint  forme  vel 
magnitudinis  pensique  ac  valoris  unius  cruciati  :  et  seseni  sint  magnitu- 
dinis pensique  ac  valoris  unius  seseni  Barchinonensium.  Et  contineant  ab 
utraque  parte  ea  solum  que  continent  floreni  et  cruciati  et  seseni  que  hoc 
tempore  cuduntur  in  hac  Civitate.  Quos  florenos  cruciatos  et  sesenos,  post- 
quam  facti  fuerint,  volumus  et  iubemus  in  totu  hoc  principalu  ab  omnibus 
et  singulis  tam  incolis  quam  exteris  ad  ipsam  Civitatem  aut  aliam  quan- 
cunque  eiusdem  principatus  partem  predicto  domino  Regi  obedientie  ac- 
cedentibus  seu  declinantibus  dum  in  ea  fuerint,  irrefragabiliter  recipi  et 
acceptari  in  solutum  quarumcunque  rerum  inibi  venditarum  aut  àlias 
quomodocunque  quem  admodum  floreni  et  cruciati  et  seseni  predicti  qui 
in  hac  Civitate  cuduntur  recipiuntur  acceptanturque.  Vos  autem  procura- 
tores  et  Concilium  dicte  Civitatis  Destuse  faciatis  eo  modo  quo  Civitas  hec 
facit  dictam  monetam  fabricari  per  ministros  seu  operarios  per  vos  ad  id 
eligendos,  de  quo  et  cum  electi  fuerint  eos  semel  et  pluries  removendi  et 
mutandi  ac  variandi,  excepto  Magistro  Sicle  ipsius  de  quo  nos  cum  aliis 
nostris  litteris  providemus,  plenam  per  has  easdem  vobis  conferimus  po- 
testatem :  ipsamque  monetam,  cum  facta  fuerit  per  personas  per  vos  ad  id 
deputandas,  recipi  et  inde  in  defensionem  Civitatis  et  reipublice  ac  singu- 
larium  personarum  illius  per  vos  seu  deputandos  a  vobis  et  non  in  alios 
usus,  distribuí  volumus  et  ordinamus,  iuribus  tamen  Regiis  si  qua  fuerint 
penitus  reservatis  :  reservala  etiam  racione  Curie  Regie  reddenda  de  nu- 
mero cudende  monete  predicte  :  ut  nobis  seu  eidem  Curie  innotescat  dic- 
tam sumam  viginti  milium  librarum  Barchinonensium  non  excessisse. 
Quod  si  contrafierit,  volumus  vos  in  eas  omnes  penas  incidere  in  quas  in- 
cidunt  fabricatores  false  monete.  Gubernatori  igitur  generali  ac  eius  vices- 


Les  Monedes  Catalanes  455 

gerentibus  in  principatu  Cathalonie  :  procuratori  regió:  Vicario:  Subvica- 
rio  et  Baiulo  ipsius  Civitatis  Dertuse  :  cetcrisque  demum  universis  et  sin- 
gulis  oíficialibus  et  subditis  rcgiis  in  hoc  principatu  constitutis  et  cons- 
tituendis  habitantibusque  et  iiabitaturis  tradimus  firmiter  in  mandatis, 
quatenus  in  fabricatione  acceptatione  et  usu  dicte  monete  nullum  vobis 
impedimentum  aut  contradictionem  faciant  aut  fieri  modo  aliquo  permit- 
tant,  Quinimo  vos  uti  libere  et  expedile  hac  nostra  gratia  licencia  et  con- 
cessione  sinant,  Usumque  et  acceptationem  dicte  monete  observent  obser- 
varique  faciant.  Renitentesque  quoscunque  penis  realibus  et  personalibus 
ad  eorum  arbitrium  imponendis  omnino  et  eíficaciter  compellant  et  mulc- 
tent.  Et  demum  forma  nostre  huiuscemodi  licentie  per  eos  et  unumquen- 
que  eorum  diligenter  considerata,  eam  et  omnia  et  singula  in  his  nostris 
litteris  contenta  firmiter  teneant  et  inviolabiter  observent  et  faciant  ab  aliis 
inconcusse  servari.  Nec  secus  agant  si  gratiam  regiam  ac  nostram  caram 
habent  ac  penam  nostre  arbitrio  reservatam  cupiunt  evitaré.  In  cuius  rei 
testimonium  presentes  íieri  mandavimus,  comuni  locumtenentie  nostre  si- 
gillo  inpendenti  munitas  :  Datas  in  Civitate  Barchinone  die  primo  mensis 
novembris  anno  a  nativitate  domini  .M.cccc.lxiij.  —  Fray  John.  d.  b. — 
Dominus  Locuntenens  mandavit  mihi  Roderico  Vitah'. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  II,  Divers,  locuml.  J.  de  Beamont,  f.  53. 

Carreras  y  Candi;  Turbacions  a  Tan-agona  y  altres  llocs,  motivant  encunyacions  mone- 
tàries, ap.  IX,  pi.  Ó33. 


LXIX 

(Volum  II,  plana  203). 


29  Novembre  14O3. 


Confirmació  del  nomenament  d'emblanqiddor  de  la  moneda  de 

plata  que  s  encunyava  a  Barcelona,  feta  a  favor  de  Pere  de  Plà  pel 

lloctinent  del  rer  D.  Enric. 

Noshenricusetc. — Nos  Joannesde  beamunt  etc. — Quia  vacante  superior! 
tempore  ofíicio  Emblanquitoris  monete  argenti  que  pro  domino  Rege  nobis 
cuditur  et  solita  est  cudi  in  Secla  dicte  Civitatis  Barchinone  pro  inhabiii- 
tate  persone  Antonii  belie  argenterii  dicte  Civitatis  qui  ex  provisione  Re- 
gia dictum  tenebat  et  regebat  ofíicium,  quique  factus  est  acuydatus  et  ini- 
micus  principatus  Cathalonie,  et  pro  tali  publice  publicatus  habitus  tentus 
et  reputatus  :  Eaque  causa  per  Alcaldos  dicte  sicle  iam  dicte  Civitatis  dic- 


456  Joaquim  Botet  y  Sisó 

tum  Emblanquitoris  offlcium  vobis  petro  de  plano  mercatori  civi  dicte 
Civitatis  Barchinone  donec  per  Regiam  Maiestatem  aliter  provisum  fuerit 
de  eodem  extitit  commendatum,  prout  in  carta  seu  provisione  que  data  fuit 
Barchinone  vicesima  sexta  mensis  Novembris  anno  a  nativitate  domini 
Millesimo  Quadringentesimosexagesimo  secundo  vidimuscontineri:  Atten- 
tis  vestri  dicti  petri  de  plano  meritis  devotione  in  Regiam  ipsam  Maiesta- 
tem et  serviciis  laudi  dignis  in  patriam  erogatis,  necnon  ad  quorundam 
familiarium  et  domesticorum  Regiorum  et  nostrorum  perhumiles  inter- 
cessus,  de  fide  insuper  sufficiencia  et  legalitate  animique  probitate  vestri 
dicti  petri  de  plano  mercatoris  civis  Barchinone  plenarie  confidentes,  ac- 
ceptam  et  gratam  habentes  provisione  per  dictos  Alcaldos  de  ofíicio  ipso 
necessitatis  et  tempore  vobis  factam,  Eamque  laudantes,  presentium  teno- 
re  dictum  Emblanquitoris  officium  vobis  dicto  petro  de  plano  de  novo  com- 
mittimus  Regia  qua  fungimur  potestate,  sive  comendamus  ad  vite  vestre 
decursum  :  Ita  quod  vos  dictus  Petrus  de  plano  et  nemo  alius,  vita  vobis 
durante,  sitis  Emblanquitor  dicte  monete,  ipsumque  officium  per  vos  aut 
subslituendum  seu  substituendos  a  vobis  de  quòrum  culpis  Curie  Regie 
teneamini,  dictum  teneatis  regatis  et  exerceatis  officium  fideliter  legaliter 
atque  bene,  Et  habeatis  vos  et  substituendi  a  vobis  illa  salaria  jura  et  emo- 
lumenta  que  alii  qui  hucusque  dictum  obtinuerunt  officium  habere  fuerunt 
soliti  et  consueti,  Gaudeatisque  fruamini  et  uti  possitis  vos  et  substituendi 
a  vobis  illis  graciis  favoribus  libertatibus  honoribus  privilegiïs  et  immuni- 
tatibus  quibus  alii  qui  dictum  tenuerunt  et  rexerunt  officium  soliti  suntgau- 
dere  et  uti  atque  frui :  vosque  et  substiendos  a  vobis  pro  emblanquitore 
dicte  monete  deinde  haberi  volumus.  Mandantes  ....  etc.  Datam  in  Civitate 
Barchinona  die  vicesimo  nono  mensis  Novembris  anno  a  nativitate  domi- 
ni Millesimo  .CCCC.Lxiij.  Fray  John.  d.  b. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  III,  Var.,  locumt.  J.  de  Beamont,  f.  24. 
Inèdit. 

LXX 

(Volum II, plana 281).  27  Setembre  1463. 

Llicencia  d^ encunyar  moneda,  quan  s'hagués  acabat  la  guerra, 
otorgada  a  la  ciutat  de  Gerona  pel  rey  D.  Joan  II. 

Nos  Joannes  dei  gratia  Rex  Aragonum,  Navarre,  Sicilie,  Valencie,  Maio- 
ricarum,  Sardinie  et  Corsice,  Comes  Barchinone,  Dux  Athenarum  et  Neo- 


Les  Monedes  Catalanes  aSj 

patrie,  ac  eciam  Comes  Rossilionis  et  Ceritanie,  volcntcs  crf^a  vos  fidelcs 
nostros,  universitatem  et  singulares  Civitatis  Gerunde,  nuíniíicencio  nostre 
liberalitatem  ostendere:  quandoquidem  hoc  tempore  rcbcllicnis  et  conspi- 
racionis  Cathalanoruni  in  maiestatem  nostram,  vos  fidelcs  novimus  et 
promptos  in  omnibus  servicium  nostrum  concernentibus;  Tenore  igitur 
presentis  carte  nostre,  firmiter  et  perpetuo  valiture,  de  certa  nostra  scien- 
cia  delliberate  et  consulte  in  aliqualem  predictorum  satisfactionem  vobis 
petentibus  et  supplicantibus,  damus  et  concedimus  licenciam  et  plenariam 
facultatem  quod,  finito  tempore  dicte  guerre,  possitis  et  valeatis  cudere  et 
cudi  facere  monetam  auri  et  argenti  et  aliorum  metallorum  in  dicte  Civi- 
tate;  nobis  tamen  salvis  semper  superioritatibus,  juribus,  regaliis  et  pre- 
heminenciis  nostris;  retentis  eciam  apud  eandem  imprentis  et  aliis  ins- 
trumentis, que  nunch  sunt  in  dicte  Civitate  et  cum  quibus  per  Capita- 
neuin  peccunia  in  dicta  Civitate  cuditur.  Mandamus  igitur  Gerentivices 
nostri  generalis  Gubernatoris  in  Cathalonie  principatu,  Vicario,  bajulo 
ceterisque  oficialibus  dicte  Civitatis  et  aliis  ad  quos  spectet,  que  nunch 
sunt  et  pro  tempore  íuerint,  ad  penam  mille  florenorum  auri,  quatinus 
nostram  huiusmodi  licenciam  facultatem  et  concessionem,  et  omnia  et 
singula  supradicta,  vobis  teneant  firmiter  et  observant,  tenerique  et  ob- 
servari  faciant,  et  non  contra  faciant,  seu  aliquem  contra  facere  vel  venire 
permittant  aliqua  ratione  seu  causa,  quanto  dictam  penam  cupiunt  evitaré. 
In  cujus  rei  testimonium  presentem  fieri  jussimus  nostro  conimuni  sigillo 
impendente  munitam.  Data  in  Civitate  Cesarauguste  die  vicesimo  septi- 
mo  mensis  septembris  anno  a  nativitate  Domini  .M.cccc.Lxiij.,  Regnique 
nostri  Navarre  anno  .xxxviij.,  aliorum  vero  regnorum  nostrorum  sexto. 
—  Rex  Jo(hannes).  —  Dominus  Rex  mandavit  michi  dominico  de  cho;  et 
viderunt  eam  Joannes  pagès  vicarius,  cui  fuit  comissum  ut  eam  videret, 
Ferdinandus  de  Trogillo  regens  thesaurariam  et  petrus  torelles  conserva- 
tor  regii  patrimonii.  —  Vidit  Vicarius.  —  Vidit  Ferdinandus  de  trogillo  Re- 
gens thesaurariam.  —  Vidit  Petrus  torelles  conservator. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  3354,  fs.  21  y  22.  Arxiu  municip.  de  Gerona,  pergamí  n.  253 
y  Llibre  Vermell. 

Fita  :  Memorial  Numismàlico  Espanol,  tom.  111,  p.  191  y  192. 


Institut  d'Estudis  Catalans.  58 


458  Joaquim  Botet  y  Sisó 


LXXI 

(Volum  II,  plana  282). 


12  Juny  1463. 


Llicencia  donada  per  D.  Joan  II,  a  Requesens  de  Soler,  portant-veus 
de  Governador  general  de  Catalunya  y  Capità  de  Tàrrega,  pera 
encunyar  tota  classe  de  moneda  igual  a  la  que  corria  a  Catalunya. 

Nos  Johannes,  dei  gràcia,  Rex  Aragonum  etc.  Quoniam  vos,  nobilis, 
magnificus  et  dilectus  Consiliarius  nostri  Requesens  de  Solerio,  militis, 
Gerentisvices  nostra  generalis  Gubernatoris  officii  in  principatu  Catalo- 
nie  et  Capitaneus  noster  in  villa  Tarrege,  pro  supplendis  necessitatibus 
curie  nostre  hoc  presertim  tempore  multipliciter  urgentibus,  pro  custodia 
dicte  viile  nonnullas  gentes  stipendiatas  et  salario  conductas  sustinere  ha- 
betis,  ut  una  cum  illis  viliam  antedictam,  e  manu  Catalanorum  Excellen- 
cie  nostre  rebellium,  defendere  et  eruere  valeatis  ad  servicium  et  fidelita- 
tem  nostram  :  Et  quia,  non  sine  grandi  iabore  huiusmodi  expensis  hacte- 
nus  satisfecistis,  jamque  ad  id  vires  vestri,  ut  vestri  liumilesupplicacionem 
percepimus,  suffecture  nuilimode  sunt,  nisi  huiusmodi  provissionis  reme- 
dium  a  serenitate  nostra  vobis  concedatur  :  Atque,  prospicientes  virtutem, 
fidem,  probitatem  et  industriam  vestras,  quas  satis  expertas  et  comproba- 
tas  habemus;  Tenore  presentis,  deliberate  et  consulte,  et  de  nostra  certa 
sciencia,  damus,  atribuimus  et  concedimus  plenam  facuhatem  et  licenciam, 
vobis  dicto  Requeseno  de  Solerio,  quod  libere,  licite,  impune,  et  deinceps 
quando  volueritis,  possitis  et  valeatis  in  dicta  villa  Tarrege,  aut  alibi  ubi 
magis  expediens  vobis  videbitur,  monetas  auri  et  argenti  et  alterius  metalli 
in  principatu  nostro  Catalonie  curribilis,  cudere  et  conficere,  seu  cudi  et 
confici  facere,  dum  modo  eas  aliis  monetis  que  in  dicto  principatu  currunt 
stampa,  forma,  liga,  lige,  pondere  et  valore  similes  faciatis,  seu  per  minis- 
tros  a  vobis  deputandos  fieri  faciatis  :  Nos  enim,  in  et  súper  predictis  om- 
nibus  et  singulis,  vires,  voces,  locum  nostrum  et  plenissimam  potestatem 
et  facultatem  vobis  conferimus  cum  presenti.  In  quòrum  testimonium  pre- 
sentem fieri  iussimus,  nostri  cerei  sigillo  pendenti  munitam.  Datam  in 
civitate  Tudele,  die  duodecimo  mensis  junii  anno  a  nativitate  domini  Mi- 
llesimo  Quadringentesimo  Sexagesimo  Tercio,  Regnique  nostri  Navarre 
anno  .xxxviij.,  aliorum  vero  regnorum  nostrorum  anno  sexto.  Rex  Jo- 


Les  Monedes  Catalanes 


459 


hannes.  —  Dominus  Rex  mandavit  michi  Gaspari  darinyo,  et  propicr 
absentiam  Thesaurarii  et  Consiliariis  iussit  eam  absquc  ipsorum  ma- 
nuum  apposicione  expediri. 


Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  34:14,  f.  2  v. 
Inèdit. 


LXXII 

(Volum  II,  plana  283). 


8  Març  14G4. 


Orde  del  rey  D.  Pere  IV,  conestable  de  Portugal,  manant  fer  una 

crida  prohibint  la  circulació  en  la  provincià  d'Empordà  de  la 

moneda  que  s  encunyava  a  Gerona. 

En  Pere  etc.  Als  arnats  e  feels  nostres  tots  e  qualsevol  officials  nostres  en 
la  provincià  de  Empurda  offici  nostre  exercints,  axi  ecclesiastichscom  se- 
culars, e  a  totes  e  qualsevol  altres  persones  en  la  dita  provincià  habitants, 
als  quals  les  presents  pervendran  o  presentades  seran,  salut  dilectio  amor  e 
gràcia.  Per  alguns  dignes  e  bons  respectes,  los  quals  no  curam  a  present 
explicar,  havem  provehit,  axi  com  ab  la  present  provehim,  que  alguna  ma- 
nera de  moneda  fabricada  per  los  de  la  força  vella  de  Gerona  no  valga  e 
sia  prohibida  en  tota  aquexa  provincià.  Per  ço,  ab  tenor  de  la  present  vos 
diem  encarregam  exortam  e  manam  que,  per  los  lochs  de  la  jurisdicció  a 
cascun  de  vosaltres  acomanada  en  aquexa  provincià,  ab  veu  de  publica 
crida  per  los  lochs  acostumats  façau  publicar,  sots  pena  a  nostre  àrbitre 
reservada,  que  no  sia  algú  de  qualsevol  lev  stat  0  condició  sia  gos  pendre 
de  la  dita  moneda,  ne  dar  ne  vendre  cosa  alguna  per  aquella  en  tota  la  dita 
provincià.  E  guardau  vos  no  fesseu  lo  contrari,  ne  en  la  executio  de  aço 
sia  mesa  alguna  dilació,  si  la  nostra  ira  indignació  e  pena  damunt  dita  de- 
sijau  no  encorrer  :  car  per  molts  respectes  axi  volem  se  faça.  Data  en  Vila- 
francha  a  .viij.  de  Març  Mil.cccc.Lxiiij.  1^  Rex  Petrus  ^  —  Dominus  Rex 
mandavit  mihi  Roderico  Vitali. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  I  Exercit,  de  Pere  de  Portugal,  f.  27. 
Inèdit. 


460  Joaquim  Botet  y  Sisó 


LXXIII 

(Volum  II,  plana  284). 


•24  Abril  1465. 


Orde  del  rey  D.  Pere  IV  d'encunyar  en  la  seca  de  Barcelona  una 
moneda  d'or,  anomenada  Pacífic. 

Nos  Petrus  etc.  Nichil  magis  principem  ac  Regem  decere  arbitrarum 
qui  a  summo  ipso  deo  Regno  suo  prefectus  est  cuique  uni  precipua  reipu- 
blice  cura  incumbit,  quam  saluti  incolumitati  ocio  et  quieti  subditorum 
suorum  quoad  potest  consulere,  bellumque  in  primissi  id  in  Regno  vigeat 
componere  sedare  atque  finiré.  Illud  nanque  preter  cetera  infortunia  que 
Regno  accidere  possunt  perniciossisimum  et  acerbissimum  esse  cotidiane 
clades  capciones  redempciones  famumes  meniumque  murorum  urbium 
opidorum  et  edium  privatarum  ruine,  depopulacionesque  et  incendia 
facile  declarant,  Cunque  nos  iam  a  principio  nostri  regiminis  princi- 
patum  hunc  nostrum  tanto  tamque  atroci  bello  ardentem  paccare  cu- 
pientes,  quotidianis  equitum  peditumque  stipendiis  exsolvendis  aliis- 
que  bella  necessariis  non  sine  ingenti  quodam  sumptu  comparandis  et 
ceteris  que  bellum  fert  efficiendis  tantum  ex  nostris  opibus  et  faculta- 
tibus  consumpserimus  ut  ex  reliquo  haud  diucius  bellum  geri  potesset, 
nisi  infrascripto  et  aliis  consiliis  et  remediis  uterernur.  Idcirco  tenore 
presentis  carte  nostre,  ad  nostrum  beneplacitum  durature,  de  certa  nostra 
sciencia  predictis  et  aliis  ex  causis  servitium  nostrum  quietemque  et  ocium 
reipublice  huius  nostri  principatus  concernentibus  moti,  et  consilii  nostro 
decreto  preeunte,  monetam  infrascriptam  cudendam  íabricandamque  in 
Sicla  nostre  Civitatis  Barchinone  duximus  providemusque  et  statuimus. 
Et  ita  quidem  vobis,  fideli  nostro  Raphaeli  moliner,  Magistro  maiore  sicle 
antedicte,  dicimuset  expresse  mandamus,  quatenus  durante  ipso  nostro  be- 
neplacito  et  donec  aliud  a  nobis  mandatum  habueritis,  cudatis  et  fabricetis, 
cudique  et  fabricari  per  ministros  dicte  sicle  faciatis,  monetam  auream  in- 
frascriptam, modo  et  forma  in  presenti  nostra  carta  descripta  et  annotata, 
videlicet :  quod,  presentibuscustodibusetscriba  regalibusdicte  sicle,  tocam 
auream  faciatis  legis  .xx.  quiratorum  que  ipsis  custodibus  tradatur  ab  eis 
in  eorum  scriniis  custodienda,  liqueíactisque  per  vos  riellis  ex  quibus  mo- 
neta  ipsa  conficienda  est,  leneamini  et  habeaiis  ante  omnia  custodes  ipsos 


Les  Monedes  Catalanes  461 

advocaré  qui  tangant  et  experiantur  ipsa  riella,  Et  si  dictorum  custodum 
arbitrio  iudicioque  constiterit  riella  ipsa  esse  justa  equa  et  conformia  lcf;ia 
predicte  toque  regalis,  quarta  parli  quirati  magis  aut  minus,  prout  in  fabri- 
ca et  cuditionem  florenorum  qui  in  eadem  sicla  cuduntur  fieri  consuevit, 
ex  eisdem  riellis  a  custodibus  ipsis  predicte  legis  esse  sit  ut  predicitur  tan- 
gendo  iudicatis,  fabricetis  cudatisque  aut  cudi  et  íabricari  faciatis  monetam 
eius  figura  et  amplitudinis  quam  figuratam  in  scriptis  vobis  iam  traditi- 
mus,  quam  pacificum  vocari  volumus,  signis  et  impressione  huiusmodi  sig- 
natam  videlicet :  ex  altera  parte,  scuto  et  corona  regia  cum  litteris  seu  verbis 
huiusmodi  in  circumferència  i mpressis,  videlicet:  deusin  adiutorium  meum 
intende;  Ex  altera  vero  parte,  Maiestate  et  sceptro  cum  verbis  item  in  ipsa 
circumferència  impressis,  videlicet :  Petrus  quartus  dei  gràcia  Rex  Arago- 
num.  Quam  quidem  monetam  ponderis  et  valoris  esse  volumus  et  jubemus 
huiusmodi,  videlicet :  quod  ex  unuquoque  auri  Marcho  .Ixviij.  numero  et 
non  plures  neque  pauciores  pacificis  fiant  aut  fieri  possint,  pondcre  equales, 
valituri  unusquisque  .xviij.  solidos  barchinonenses;  Volentes  jubentes  ac 
mandantes  vobis  eidem  Raphaeli  moliner  expresse,quod  cuicumqueaurum 
ad  dictam  Siclam  pro  fabricanda  et  cudenda  pecunia  deferenti,  detis  et  sol- 
vatis  pro  unoquoque  quirato  in  marco  .xxxxviij.  solidos  barchinonenses 
monete  currentis,  quos  ex  ipsa  moneta  pacificorum  solvere  habeatis  ad  dic- 
tam racionem  .xviij.  solidorum  pro  quolibet.  Mandamus  propterea  uni- 
versis  et  singulis  dicte  Sicle  ministris  et  officialibus,  de  certa  sciencia  et 
expresse,  sub  incursu  nostre  indignacionis  et  ire  penaque  nostro  arbitrio 
reservata,  quatenus  vobis  dicto  Raphaeli  moliner  in  exercicio  et  fabrica 
monete  ipsius  pareant  et  obediant,  suum  quisque  oífícium  faciendo  et  exer- 
cendo.  Et  .ij.  eorum  ad  quos  spectet,  riella  ipsa,  postquam  ea  legi  predicte 
toque  regalis  justa  equa  et  conformia  ut  predicitur  reperirint,  ad  cudendum, 
vobis  admittant,  prout  et  quemadmodum  nos  cum  presentibus  decretum 
est  statutum  ac  per  vos  eis  mandatum,  Mandantes  eciam  per  hanc  eandem, 
quanto  strictius  dici  possit  ac  ad  penam  arbitrio  nostro  reservatam,  Geren- 
tivices  Gubernatoris  in  principatu  Cathalonie  et  aliis  universis  et  singulis 
officialibus  et  subditis  nostris,  quovis  nomine  jurisdiccioneofficio  et  pree- 
minència vocatis,  eorumque  officialium  Locatenentibus  ubique  in  tota  di- 
cione  nostra  constitutis  et  constituendis,  quatenus  monetam  ipsam,  ad  dic- 
tam racionem  .xviij.  solidorum  pro  quolibet  pacifico,  recipiant  et  recipi  fa- 
ciant,  dubio  et  dificultate  cessa ntibusquibuscumque,atqueprediciusGerens 
vices  Gubernatoris  monetam  ipsam  a  cunctis  sic  ut  predicitur  recipiendam. 
publice  nunciari  faciat  per  loca  soiita  Civitatis  Barchinone.  Etcontrarium 


462  Joaquim  Botet  y  Sisó 

non  faciant,  si  gratiam  nostram  caram  habent  iramque  et  indignacionem  ac 
penas  predictas  cupiunt  non  incurrere.  Dantes  et  concedentes  vobis  ipsi  Ra- 
phaeli  moliner,  tenore  presencium,  potestatem  et  facultatem,  quod  si  forte 
quisquam  ex  ministris  ipsius  sicle  processum  decessum  autaliasquomodo- 
libetabipsa  siclaabfuerit,  ita  quod  officio  seu  non  vacaritaut  vacari  poterit, 
eo  in  casu  vos  possitis  et  valeatis  alium  vobis  benevisum  absenti  loco  subs- 
tituere  et  ponere,  donec  per  nos  aliter  provisum  sit.  In  quòrum  testimo- 
nium,  presentem  nostram  cartam  expediri  et  sigillo  nostro  minori,  quo  im- 
presenciarum  utimur  cum  aliud  in  promptu  non  habeamus,  in  pendenti 
mandamus  communiri.  Datum  in  villa  Turricelle  de  montegrino  die  .xxv. 
Aprilis  anno  a  Nativitate  domini  .M.cccc.  Sexagessimo  quinto  regnorum 
vero  nostrorum  anno  secundo,  j^  Rex  petrus  ^.  —  Dominus  Rex  ex  de- 
liiberacione  Consilii  mandavit  mihi  Roderico  Vitali,  et  viderunt  hanc 
Vilana  Vicecancellarius  Locumthenens  Thesaurari. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  II,  Curiae  de  P.  de  Poilugal,  fs.  59  v.  y  60. 
Inèdit. 

LXXIV 

(Volum  II,  plana  286).  3^^    Abril    I465. 

Facultat  de  contractar  ah  moneda  encunyada  a  Gerona,  otorgada 

ah  certes  condicions  als  vehins  de  Castelló  d'Empories,  de  Figueres 

y  de  Peralada,  pel  rey  D.  Pere  IV. 

Nos  en  Pere  etc.  Com  nos,  per  nostre  servey  principalment,  e  per  bene- 
fici utilitat  e  repòs  de  nostres  vassalls  e  súbdits,  e  per  altres  dignes  respec- 
tes nostre  animo  movents,  preceint  matura  deliberació  de  nostre  Sacre 
Consell  haiam  proveit  e  ordonat  les  monedes  fabricades  en  la  ciutat  de 
Gerona  ésser  inhibides,  e  evacuades  e  prohibit  daci  avant  no  poder  se  có- 
rrer en  les  terres  a  nos  obedients:  per  la  evacuació  e  exauch  de  les  quals 
faedor  ab  lo  menys  desavanç  que  fer  se  puga  de  aquells  en  poder  de  qui 
vuy  les  dites  manedes  son,  sia  expedient  ésser  fet  algun  comerci  entre  los 
feels  e  obedients  a  nos  de  una  part  e  los  desobedients  e  rebel•les  de  la  part 
altra,  entre  los  quals  les  dites  monedes  son  stades  fabricades  e  mes  se  co- 
rren, com  a  causa  de  aquellas  se  seguesca  gran  dan  en  les  gents  de  nostre 
exercit  principalment,  lo  que  sens  licencia  e  permissio  nostra  fer  nos  poria; 
Per  ço,  ab  tenor  de  les  presents  donam  plenària  potestat  e  facultat,  per  dos 
mesos  duradora,  a  vosaltres  feels  nostres  los  Capitans  de  les  viles  de  Caste- 


Les  Monedes  Catalanes  4(53 

llo  d  Ampuries,  de  figueres,  e  de  peralada,  en  les  quals  viles  a  present  la  dita 
moneda  mes  corre,  que  ab  intervenció  e  consentiment  dels  Consols  de  les 
dites  viles,  ço  es  cascun  en  sa  vila,  liberament  pugau  consentir  licencia  c 
facultat  plenària  a  aquelles  persones  de  les  dites  viles  queus  semblarà,  de 
poder  anar  ésser  e  contractar  de  compra  de  qualsevol  mercaderies  c  altres 
coses  en  les  terres  e  ab  les  persones  a  nos  desobedients  c  rebclles,  les  quals 
mercaderies,  e  coses  que  dels  dits  rebel•les  e  inobedients  compraran,  hagen 
e  sien  tenguts  pagar  de  la  dita  moneda,  e  no  de  neguna  altra,  mijançant 
jurament  en  poder  vostre  prestador:  E  per  semblant,  pugau  guiar  e  asse- 
gurar e  salconduyt  atorgar  a  aquelles  persones  a  nos  d'.'sobedients  que  a 
vosaltres  semblarà,  per  venir  a  aquexes  dites  viles,  e  portar  e  vendre  a 
aquelles  qualsevol  mercaderies,  e  coses,  ensemps  ab  les  dites  mercaderies 
adzembles  traginers  e  altres  qui  aquelles  conduiran,  les  quals  mercaderies 
e  coses  per  lo  semblant  per  los  compradors  de  aquelles  de  la  dita  moneda 
e  no  de  altra  se  hagen  a  pagar,  a  fi  que  per  lo  dit  mija  sia  donada  obra  al 
dit  exauch  de  les  dites  monedes,  e  per  causa  de  aquelles  nos  seguesca  mes 
dan  e  detriment  a  la  cosa  publica  de  les  terres  a  nos  obedients,  e  a  les 
gents  precipuament  de  nostre  exercit,  com  dit  es.  Entès  emperò  e  declarat, 
que  les  dites  persones  qui  per  causa  del  dit  exauch  faedor  de  la  dita  mo- 
neda iran  als  lochs  a  nos  desobedients,  0  de  aquells  vindran  als  lochs  de- 
munt  dits  e  a  nos  obedients,  no  puguen  en  alguna  manera  traure  de  nostra 
obediència  ne  als  dits  lochs  desobedients  portar  alguna  natura  de  vitua- 
lles,  armes,  artelleria,  pólvora,  or  0  argent  en  vexella  o  en  massa,  letres  o 
avisos  a  nos  e  a  nostre  stat  nocius,  anant  o  venint,  ne  altres  coses  prohibi- 
des :  ne  es  nostra  intenció  que  en  los  guiatges  o  salconduits  per  vosaltres 
dits  capitans  per  la  dita  raho  otorgadors  e  fahedors  sia  exprimida  la  causa 
demunt  dita  puys  en  consentir  aquells  hagen  entrevengut  los  Consols 
com  dit  es,  a  fi  que  ab  millor  cautela  e  sens  noticia  dels  enemichs  les 
dites  coses  puxen  ésser  maneiades  e  sostenguen  son  degut  effecte.  Ma- 
nant etc...  En  testimoni  de  la  qual  cosa  manam  ésser  spatxades  les  pre- 
sents ab  lo  nostre  segell  menor  en  lo  dors  segellades.  Dades  en  la  vila 
de  Torroella  de  Montgri  a  .xxx.  dies  de  Abril  en  lo  any  de  la  nativitat  de 
nostre  senyor  Mil  .cccc.Lxv.  Post  datam,  a  maior  cautela  volem  la  nos- 
tra present  licencia  dur  per  dos  meses,  del  dia  de  la  data  de  les  presents 
contínuament  seguidors  e  no  mes.  segons  damunt  es  dit.  Dada  ut  supra  l^ 
Rex  Petrus  ^  .  —  Dominus  Rex  mandavit  mihi  Roderico  \'itali. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  II,  Curiae,  de  P.  de  Portugal,  fs.  66  y  67. 
Inédil. 


464  Joaquim  Botet  y  Sisó 

LXXV 

(Volum  II.  plana  289). 


10  Febrer  1466. 


Orde  del  rey  D.  Pere  IV,  pera  que  s  encunyessin  en  la  seca  de 
Barcelona  altres  tres  menes  de  Pacífics. 

Nos  Petrus  etc.  Dudum  siquidem  quibusdam  dignis  respectibus  atqué 
causis,  servicium  nostrum  publicamque  utilitatem  concernentibus  motí,  et 
in  primis  quo  facilius  belli  onera  sustinere  pacique  providere  possemus, 
ex  concilii  nostri  decreto  mandavimus  cudi  in  Sicla  nostra  Barchinone 
monetam  auream  pacificum  vocatam,  legis  ponderis  signorumque  impres- 
sionis ac  figure  descriptorum  in  carta  nostra  ea  de  re  expedita,  ad  quam 
nos  referimus,  que  data  fuit  in  villa  Turricelle  de  Montegrino  die  .xxv. 
Aprilis  Anno  .M.cccc.Lxv.  Cumque  in  presentiarum,  aliquibus  non  minus 
dignis  respectibus  atque  causis  dignitati  honori  et  statui  nostro  conducen- 
tibus,  decreverimus  et  velimus  ex  dicta  moneta,  seu  paciflcis,  cudi  in  dicta 
Sicla  aliquot  numero  forma  et  modo  infrascriptis.  Eamobrem,  vobis  fídeli 
nostro  Raphaeli  moliner,  Magistro  Maiore  Sicle  antedicte  :  Tenore  presen- 
tis, de  nostra  certa  sciencia  et  consulto,  dicimus  et  mandamus,  quatinus  ex 
eadem  ipsa  lege  auri,  videlicet  .xx.  quiratorum,  et  cum  iisdem  signis,  im- 
pressione  et  litteris,  seu  verbis,  predicte  monete  pacificorum  cudatis  et  seu 
cudi  faciatis  per  ministros  dicte  Sicle  alios  pacificos,  triplicis  generis  sive 
figure  et  ponderis,  eius  scilicet  figure  latitudinis  et  seu  rotunditatis  quam 
vobis  iam  figuratam  seorsum  dedimus,  ponderis  vero  huiusmodi,  videlicet: 
alios  ponderis  triginta  unumquemque,  alios  quadraginta,  alios  Quinqua- 
ginta  pacificorum  predictorum  qui  iam  in  dicta  Sicla  cuduntur,  debito 
ordine  et  consuetudine  in  ipsa  cudicione  pacificorum  predictorum  obser- 
vatis,  quem  vestro  dicti  Magistri  arbitrio  relinquimus.  Non  tamen  est 
mentis  nostre,  nec  volumus  per  huiusmodi  pacificorum  cudicionem,  cesset 
cudicio  aliorum  supradictorum ;  immo  illam  continuari  volumus  et  iube- 
mus,  huiusmodi  non  obstante.  Mandamus...  etc.  Datam  in  Civitate  nostra 
vici  die  .x.  februarii  anno  a  nativitate  domini  Millesimo  .cccc.Lxvj.,  Regno- 
rum  vero  nostrorum  anno  tercio.  gg  Rex  Petrus  gg  .  —  Dominus  Rex  man- 
davit  mihi  Roderico  Vitali. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  U.Curiae,  de  P.  de  Portugal,  f.  188  v. 
Iiiédií. 


Les  Monedes  Catalanes  ^65 


LXXVI 

(Volum  II,  plana  289). 


3  Març  1466. 


Llicencia  d'encunyar  Reals  y  Sisens,  olorgada  a  la  vila  de  lier^a 

pel  rey  D.  Pere  ÍV. 

Lo  Rey.  —  Consellers  de  la  vila  de  Berga,  feels  nostres.  Oyt  havem  lo  feel 
nostre  en  Raphael  Noguer,  de  aquexa  vila,  en  lo  que  per  part  de  aquella  nos 
ha  volgut  dir,  e  en  tot  lo  occorrent  e  necessari  li  havem  respost,  e  manades 
spatchar  les  provisions  opportunes  per  lo  benefici  e  conservació  de  la  dita 
vila,  segons  per  ell  vos  serà  referit.  Responent  vos  a  la  licencia  e  facultat  de 
batre  moneda,  vos  diem:  que  per  la  virtut  e  fidelitat  vostra,  e  que  milshaiau 
forma  de  poder  provehir  e  vituallar  aquella,  e  atendre  a  la  indemnitat  e 
benefici  universal  dels  habitants  e  poblats  hoc  e  ala  conservatio  de  la  vila 
demunt  dita  en  tant  nostre  servey,  som  contents  ens  plau  pugau  libera- 
ment,  e  sens  incorriment  de  alguna  pena,  fer  cudir  e  batre  en  la  dita  vila 
tants  reals  e  sisens  que  prenguen  suma  de  tres  Mil  liures,  los  quals  façau 
del  pes  e  liga  dels  Reals  e  sisens  que  en  la  nostra  Secca  de  Barchinona  se 
fabriquen  e  baten,  e  atleneu  per  dignes  respectes  se  faça  lo  pus  cautament 
e  secreta  ques  pora  pera  evitar  alguns  inconvenients  qui  obviar  vos  porien. 
Dada  en  la  Ciutat  de  Vich,  a  tres  dies  de  Març  Mil  .cccc.lxvj.  ^  Rex  Pe- 
trus  ^  .  Als  feels  nostres  los  Consellers  de  la  nostra  vila  de  Berga.  —  Ro- 
dericus  Vitale  Prothonotarius. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  II,  Curiae,  de  P.  de  Portugal,  f.  192  v. 


LXXVII 

(Volum  II,  plana  290). 


27  Maig  1466. 


Contracta  feta  pel  rey  D.  Joan  II  ah  Jordi  Lobet,  mestre  general 
de  les  seques  reyals,  pera  la  encunyació  de  varies  monedes. 

Capítols  fets,  fermats  e  concordals  entre  la  sacra  Maiestat  del  senyor 
Rey,  de  una  part,  e  en  Jordi  Lobet,  mestre  general  seu  de  les  seques  de 
Cathalunya,  de  la  part  altra,  sobre  la  moneda  dor  e  dargent  que  lo  dit  sc- 

Instituí  d'Estudis  Catalans.  Sg 


466  Joaquim  Botet  y  Sisó 

nyor  vol  fer  batre  al  dit  Lobet  en  Tarragona  o  Monblanch  o  a  Leyda  o 
alia  hon  a  sa  Majestat  plaurà.  Primerament  es  concordat  lo  dit  mestre  bata 
o  faça  batre  en  los  lochs  damunt  dits,  o  en  altres  que  lo  dit  senyor  Rey 
volrra,  anrichs  o  alfonsins  de  la  talla  e  pes  que  vuy  fan  batre  en  Castella  los 
Reys  don  Enrich  e  don  Alfonso,  ço  es  quen  lo  march  ne  entren  cinquanta 
e  una  peça,  e  de  ley  de  .xxiij.  quirats,  ab  que  lo  dit  senyor  Rey  li  dona 
hun  quart  de  quirat  de  remedi  o  gràcia.  ítem  es  concordat,  que  per  cascun 
march  d  or  fi  que  Luys  de  Sant  Àngel  de  Çaragoça  aportarà  a  batre  a  la 
cequa,  lo  dit  mestre  haja  a  donar  cinquanta  e  quatre  lliures  e  dos  lliures 
de  avantaia,  que  son  cinquanta  e  sis  lliures,  en  moneda  de  Anriques  o  Al- 
fonsins, comptant  aquells  a  .xxvij.  sous,  e  de  aquell  or,  fahentne  lo  dit 
mestre  Anrichs  o  Alfonsins  damunt  dits,  haia  a  donar  per  cascun  march  de 
or  fi  onze  lliures  sis  sous,  dels  quals  san  a  pagar  totes  les  despeses  e 
messions  de  la  ceca  e  los  officials,  en  axi  que  restaran  netes  al  senyor  Rey 
per  cascun  march  de  or  fi,  deduhides  totes  despeses,  deu  lliures.  ítem  es 
concordat,  que  si  lo  dit  Sant  Àngel  muntava  lo  march  del  or  fi  a  mes  de 
les  dites  cinquanta  sis  lliures,  que  en  aquel  cas  lo  dit  maestre  no  sie  tengut 
de  pagar  al  senyor  Rey  las  onze  lliures  sis  sous,  sinó  que  si  manca  una 
lliura  o  mes  per  march  que  aquella  o  aquelles  haia  a  levar  o  menyscomp- 
tar  lo  dit  maestre  de  les  onze  lliures  sis  sous,  e  totes  les  despeses,  axi  com  da- 
munt es  dit.  ítem  es  concordat,  que  lo  dit  senyor  Rey  faça  batre  en  los  lochs 
damunt  dits,  o  en  qualsevol  de  aquels,  florins  dor  de  ley  de  setze  quirats,  o 
de  setze  quirats  e  mig  fins  en  .xvij.  quirats,  e  de  talla  de  sexanta  e  huyt 
peces  al  march,  ab  hun  quart  de  quirats  de  remedi,  e  que  los  florins  pusca 
fer  semblants  e  de  la  talla,  letres  e  emprentes  dels  de  Valencià.  ítem  es  con- 
cordat, que  si  algun  mercader  o  qualsevulla  altra  persona  portava  o  metia 
or  a  la  cequa,  que  aquelles  tal  haian  a  pagar  al  senyor  Rey  per  cascun 
march  dor  fi  sis  sous.  ítem  es  concordat,  que  lo  dit  senyor  don  de  minues 
per  cascun  centenar  de  marchs  de  moneda  dor,  sinch  onces  dor  fi;  les 
quals  son  per  minues  de  fonir,  obrar,  monedar  e  emblanquir.  ítem,  que 
si  fa  cent  ducats  enrichs  del  pes  e  ley  que  vuy  se  fan,  encara  que  las  allias 
sus  lo  coure  (sic)  per  ço  ques  mostren  pus  alts  de  ley  e  haien  cossa  (sic)  que 
aquells  lo  dit  mestre  puixa  fer  pagant  los  sis  sous  per  march  de  or  fi.  ítem  es 
concordat,  que  lo  dit  mestre  bata  o  faça  batre  reals  de  Valencià,  de  talla  de 
vuytanta  e  dos  peces  al  march,  e  de  ley  de  onze  diners,  ab  dos  grans  de 
gràcia,  e  que  les  letres  diguen  axi  com  huy  dien,  e  que  haia  mig  real  de 
fort  a  feble.  ítem  es  concordat,  que  bata  o  faça  batre  reals  de  Barchinona, 
de  talla  de  huytanta  dos  peces  al  march,  e  de  ley  de  deu  diners,  ab  dos 


Les  Monedes  Catalanes 


'í'>7 


grans  de  gràcia,  e  de  fort  a  feble  mija  peça  per  march.  ítem,  que  axi  ma- 
teix puxa  batre  mig  reals  a  la  lev  c  talla  que  batrà  los  reals  damunts  dits. 
ítem  es  concordat,  que  la  dita  maiestat  donarà  al  dit  maestre  de  minucs 
per  cascun  cent  de  marchs  de  reals  e  mig  reals,  set  onzes  de  argent  fi;  ço 
es  per  minues  de  fondre  e  obrar  monedar  e  blanquir.  ítem  es  concordat, 
que  si  algun  mercader  o  qualsevulla  altra  persona,  volra  metre  argent  a  la 
cequa  fahentne  reals,  que  aquells  tals  haien  a  pagar  per  cascun  march  de 
fi,  per  lo  dret  del  senyor  Rey,  tres  sous.  ítem  es  concordat,  que  tot  merca- 
der o  qualsevulla  altra  persona  qui  portarà  or  o  argent  o  billo  en  la  ceca, 
que  aquells  tals  lo  dit  senyor  los  guia,  e  los  ha  per  guiats  anant  e  venint  e 
hun  mes  après;  e  aço  per  que  ab  mills  voluntat  hi  porten  lo  or  e  argent. 
Los  quals  dits  capítols,  e  totes  e  sengles  coses  en  aquells  contengudes,  la 
dita  Majestat  del  senyor  Rey  atorga  e  ferma  e  promès,  en  sa  bona  fe  e  pa- 
raula real,  aquells  e  aquelles  servar  e  fer  servar,  quant  a  sa  Serenitat  se 
sguarda,  juxta  sèrie  e  tenor  de  aquellas;  e  lo  dit  Jordi  Lobet,  axi  mateix, 
acceptant  les  dites  coses  per  la  prefata  Majestat  atorgades  e  ab  ell  fermades, 
atorga  e  ferma  aquelles,  e  promès  tenir  e  servar  aquelles,  tant  quant  a  ell 
se  sguarda,  sots  obligació  de  sa  persona  e  bens  hauts  e  per  haver  honse- 
vulla  sien  :  les  quals  coses  foren  fetes  atorgades  e  fermades  per  la  dita  Ma- 
jestat e  per  lo  dit  Maestre,  en  lo  camp  real  contra  lo  castell  de  Amposta,  a 
.xxvij.  dies  del  mes  de  Maig,  en  lany  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor 
mil  .cccc.lxvj.  Testimonis  foren,  a  les  sobredites  coses  presents,  los  mag- 
nifichs  Joan  Navarro,  secretari  de  la  dita  Majestat,  e  Pedró  de  León,  cam- 
brer de  aquella.  E  yo  Joan  de  Coloma,  de  la  dita  Maiestat  secretari  e  per 
auctoritat  de  aquella  per  tot  son  domini  e  terra  notari  publich,  a  les  dites 
coses  present  fuy,  e  aquelles  de  manament  del  dit  senyor  Rey  per  altri 
scriure  fiu,  e  en  testimoni  de  veritat  ab  mon  acostumat  signe  la  sig)^ni. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  3447,  f.  149  v. 
Inèdit. 


^68  Joaquim  Botet  y  Sisó 


LXXVIII 

(Volum  II,  plana  291). 


13  Setembre  1467. 


Disposicions  del  Injant  D.  Joan,  lloctinent  del  rey  Renat  d'Anjou, 
sobre  l'or  ques  portes  a  la  seca  de  Barcelona  pera  la  encunyació 

de  Pacífics.  ^'^ 

Nos  Infans  Johannes  Serenissimi  domini  Regis  primogenitus  eiusque  te- 
rrarum  et  terrarum  Aragonum  Sicilie  etc.  Gubernator  et  locumtenens  ge- 
neralis,  dux  calabrie  et  lethoringie  ac  princeps  Gerunde.  Volentes  quoad 
possimus  utilitati  Curie  regie  atque  nostre  debite  providere,  uti  moneta 
auri  vulgariter  nuncupata  paciffichs  totali  executioni  mandetur,  que  non 
solum  nobis  sed  eciam  rey  publice  magnam  utilitatem  affert :  Eamobrem, 
tenore  presencium,  de  certa  nostra  sciencia  et  consulto,  d icim us,  comittimus 
et  mandamus  vobis  fideli  regió  atque  nostro  Raphaeli  moliner,  magistro 
Siche  nostre  Barchinone,  quod  de  quocumque  auro  vobis  ad  cudendum 
tradito,  pro  expedicione  cuiuslibet  fondicionis  per  vos  faciende,  simentetis 
seu  simentari  faciatis  illis  persona  seu  personis  in  tali  oíficio  seu  minister 
rio  expertis,  illa  marcha  auri  que  in  dictis  fondicionibus  pro  lege  ipsius 
monete  coníicienda  utilia  et  necessària  fuerint  et  sine  quibus  fondiciones 
predicte  expediré  non  poterant :  pro  laboribus  vero  cuiusquidem  simenta- 
cionis  solvatis  et  solvere  teneamini,  videlicet:  pro  unuquoque  auri  marcho 
simentato.  illud  precium  seu  pecunie  quantitatem  quam  melius  et  utilius 
cum  dictis  persona  seu  personis  poteritis  concordaré,  seu  eciam  convenire, 
ad  comodum  et  utilitatem  dicte  Curie  Regie  atque  nostre.  Mandantes  nam- 
que  eodem  tempore  Magistro  racionali  Curie  Regie  atque  nostre,  eiusque 
locumtenenti,  ac  ceteris  quibusvis  a  vobis  compotum  audituris,  quate- 
nus  tempore  vestri  raciocinii  ponent  vobis  in  exitu  seu  data  quascumque 
quantitatis  a  vobis  in  vim  harum  litterarum  Regiarum  atque  nostrarum 
exolutas,  illas  omnes  et  singulas  in  vestris  admittanl  et  recipiant  compotum 


(i)  Substituhim  ab  aquest  document,  que  es  cl  citat  en  la  nota  i  de  la  plana  291  del  volum  II,  el  que  co- 
rrespondria a  la  nota  2  de  la  matcxa  plana  y  volum,  per  ser  el  text  d'aquest  darrer,  fora  la  capsalera,  la  data  y 
la  modificació  en  dita  plaua  indicada,  redactat  en  termens  exactament  iguïls  al  qu'hem  transcrit  en  l'Apèn- 
dix LXXIII. 


Les  Monedes  Catalanes  ^Og 

dubio  consultacione  ac  difficultate  cessantibus  quibuscumquc.  Cuni  ex 
causis  predictis  sit  faciendum  dccrevcrimus  et  velimus.  In  cuius  rei  icsli- 
monium  presentes  vobis  fieri  jussimus  sigillo  Regi(j  in  dorso  munitas.  \)a- 
tas  Barchinone  die  Tricesimo  mensis  septembris  anno  a  nativitate  domini 
Millesimo  Quadringentesimo  sexagesimo  Septimo. — Jehan.  —  Dominus 
primogenitus  et  generalis  locunt.  mandavit  miciíi  ludovico  duranti. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  I,  Curiae,  de  Renat  dAnjou,  f.  3. 
ínédil. 


LXXIX 

(Volum  II,  plana  593). 


14  Novembre  1470. 


Llicencia  d'encunyar  Senyals,  atorgada  a  la  ciutat  de   Vich  per 
ilnfant  D.  Joan,  lloctinent  del  rey  Renat  d\Anjou. 

Nos  Infans  Joannes  etc.  Et  si  tantum  quod  nequit  amplius  penurie  de- 
nariorum  minutorum  Civitas  ista  Vicensis  opprimitur  ut  jamque  aliis  ves- 
tris  intelleximus  supplicacionibus,  haud  absurdum  apud  nos  esse  compe- 
rimus  si  auferende  pecunie  modum  eidem  adiuvento  statuamus:  Sane  cum 
ad  vestrum  Consiliarorum  proborum  hominum  ac  singularium  universi- 
tatis  dicte  Civitatis  supplicaciones  nuperrime  datas,  licenciam  et  facultatem 
concesserimus  ut  signa  quedam  plumbea  que  inter  ecclesiasticos  et  clerum 
istius  eiusdem  Civitatis  pro  ordinariis  distribucionibus  ecclesie  elarguntur. 
inter  seculares  eciam  ad  Regium  et  nostrum  beneplacitum  assummi  im- 
pune ac  dispartiri  possent,  formam  actum  illorum,  non  nulli  malignospi- 
ritu  doloque  ac  íacilitate  illorum  inducti,  imitarunt,  ac  similia  de  falso  fa- 
bricarunt:  Que  res  tanta  in  suspicione  eosdem  populares  adduxit,  ut  nemo 
remansit  qui  ea  signa,  nisi  prius  dificiliori  in  matèria  ac  forma  mutentur, 
assumat.  Tenore  igitur  presencium,  indemnitati  ac  conservacioni  dicte  ci- 
vitatis volentes  locum  dare  ne  minutorum  deffectu  privatis  Civibus  ab  ne- 
cessariis  valeant  oriri  scandala,  Quod  que  tucius  de  opporiuna  moneta 
ipsi  civitati  possit  salubriusque  provideri,  vobis  dictis  Consiliariis  probis 
hominibus  et  universitat!  dicte  Civitatis  vici  licenciam  et  permissionem 
concedimusatqueimpartimur,  quod  libereet  absque  pene  alicuius  incursu, 
possitis  predicta  signa  plumbea,  tam  in  matèria  quam  in  forma,  uti  vobis 
libuerit  mutare  et  variaré  seu  de  novo  fabricaré,  usque  ad  quantitatem  vi- 


470  Joaquim  Botet  y  Sisó 

delicet  Ducentarum  librarum  et  non  amplius.  Queque  signa,  in  ere  seu  in 
alio  quovis  melallo  de  novo  fabricanda,  possitis  inter  vos  cives  et  alios  spon- 
te  vestra  dividere  et  dispartire  per  vos  aut  quempiam  nomine  dicte  univer- 
sitatis  destinandum,  et  postmodum  ea  recuperaré  in  aliaque  moneta  recep- 
tibili  convertere  et  permutaré,  nostra  huiusmodi  licencia  seu  permissione 
durante,  quam  hinc  ad  tres  menses  continuo  ab  inicio  eiusdem  divisionis 
computandos  et  non  ultra  duraré  volumus  et  stare.  Mandantes  propterea 
Gerentivices  nostre  generalis  gubernacionis  in  principatu  Cathalonie,  vica- 
rioque  et  aliis  officialibus  dicte  Civitatis  vici,  quatenus  licenciam  et  permis- 
sionem  nostram  huiusmodi  vobis  dictis  Consiliariis  universitati  et  singula- 
ribus  predictis  teneant  firmiter  et  observent,  tenerique  et  observari  faciant 
per  quoscumque,  Et  contra  non  veniant  aliqua  racione  seu  causa.  In  cuius 
rei  testimonium  presentes  vobis  expediri  mandavimus,  manu  magnifici 
et  dilecti  Consiliari  et  Camerlengi  Regii  et  nostri  Arduini  delia  Jalla,  mi- 
litis, propter  indisposicionem  persone  nostre,  signatas,  Regioque  sigillo  in 
dorso  munitas.  Datas  Barchinone  Quartadecima  die  mensis  Novembris 
Anno  a  nativitate  domini  Millesimo  .cccc.  Septuagesimo.  —  Delia  Jalla. — 
Rodericus  Vitalis  mandato  domini  primogeniti  et  locumtenentis  facto  per 
Ardovinum  delia  Jalla  Camarlengum  et  fuit  delliberata  in  consilio. 
Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  V,  Divers.,  de  Renat  de  Anjou,  f.  170. 


LXXX 

(Volum  II,  plana  319). 

22  Agost  i5ü6. 

Disposició  del  Rey  D.  Ferran  II,  sobre  I  batiment  en  la  seca  de 
Çaragoça  de  moneda  menuda  y  de  ducats  y  mitjos  ducats  d'or. 

Don  Ferrando  etc.  A  todos  equales  quiereofficiales,  dequalesquierestado 
ley  o  condicion  sean,  e  senyaladament  a  los  officiales  de  la  casa  de  nuestra 
seca  de  la  Ciutat  de  Çaragoça,  Salut  e  dilection.  Sabido  havemos  poralgu- 
nas  fidedignas  persones,  que  algunos,  por  interesses  particulares  que  en  las 
íaltas  de  las  monedas  e  en  los  cambios  de  aquellas  ganan  desonestamente, 
trabaian  de  poner  empacho  en  el  batir  de  la  moneda  menuda,  e  quando  el 
lugartiniente  de  maestro  de  la  Seca  llama  a  los  officiales  que  deve  para 
daries  razon  de  cada  batida,  e  a  fazer  el  ensay  e  las  otras  cosas  que  convie- 
nen  para  aquel  exercicio,  lo  fazen  de  mala  gana,  e  no  quieren  venir,  e  ahun 


Les  Monedes  Catalanes  471 

presumen  de  dezir  que  empacharan  que  no  se  bata  mas  moneda  menuda, 
diziendo  que  de  la  batida  hay  harta,  como  aquella  no  abasto  ahun  a  sictc 
mil  libras:  e  porque  es  nuestra  intencion  que  la  gente  popular  e  menuda 
no  tenga  esta  necessidat  de  moneda,  ni  sean  enganyados  y  decebidos  en  cl 
cambiar  de  la  moneda  de  oro,  que  antes  les  tomavan  de  cada  pieca  d(;s  di- 
neros  y  tres,  y  en  nuestra  Seca  les  cambian  de  balde,  lo  qual  redunda  en 
gran  provecho  de  la  cosa  publica,  y  el  peso  de  la  dicha  Seca  es  mas  íino  e 
justo  que  el  de  los  otros  cambiadores,  en  los  quales  siempre  o  por  lo  mas 
la  moneda  de  peso  fallavan  falta,  y  tambien  porque  lo  fecho  por  acto  de 
corte  es  razon  que  passe  adelante  y  no  deve  tener  presumpcion  ni  alrevi- 
miento  alguno  de  tornar  atras,  ni  de  tornar  lo  fecho  por  tantos.  Portanto, 
vos  dezimos  e  mandamos  que.  siempre  que  el  lugartiniente  de  macstro, 
agostin  roch  de  salazar,  requerra  a  cada  uno  de  los  que  haveys  de  contrave- 
nir en  toda  batida,  que  vengays  a  ver  el  ensay  e  poso  e  cuenta  e  las  otras 
cosas  necessarias,  juxta  forma  del  acto  de  cort  fecho  en  el  anyo  Mil  quinien- 
tos  y  tres  en  Caragoça,  e  segunt  la  ley  e  peso  en  aquel  staiuidos  e  ordena- 
dosde  la  moneda  menuda,  no  querra  alguno  de  vosotros  venir,  que  en  aquel 
caso  el  dicho  agostin  roch  de  Salazar,  con  el  notario  e  los  otros  officiales 
del  ensay  e  los  otros  diputades  para  el  dicho  officio,  puedan  en  contumàcia 
de  aquel  o  aquellos  que  no  querran  entrevenir,  con  su  notario  e  los  otros 
dar  razon  de  su  batida  e  de  su  ley  peso  e  cunyo  juxta  el  acto  de  cort,  e  esto 
cada  vez  que  farà  la  dicha  batida  o  batidas  fasta  dar  complimiento  a  toda 
aquella  summa  de  moneda  menuda  e  de  miallas  que  por  el  acto  de  cort 
es  statuido  e  ordenado.  sin  empacho  de  persona  alguna.  E  no  res  menos, 
porque  es  nuestra  voluntat  querer  magnificar  esta  nuestra  Ciudat  de 
Caragoça  cabeça  del  Reyno  de  Aragón,  la  qual  es  cabcça  delos  otros 
nuestros  Reynos,  e  es  cosa  que  concierne  mucho  a  la  magnificència  e 
policia  de  aquella  e  provecho  de  la  republicà  y  del  bien  comun  que 
haya  seca,  e  de  continuo  se  bata  moneda  de  oro,  segund  que  en  las  otras 
Ciudades  principales  de  nuestros  Reynos  se  baté,  e  el  batir  de  la  dicha 
moneda  de  oro  es  peculiarmente  nuestro,  en  lo  qual  ni  hay  necessidat 
de  convocar  Cortes,  para  la  summa  de  aquel,  e  acabada  la  summa  de  la 
dicha  moneda  por  la  dicha  corte  statuida  e  ordenada,  no  es  nuestra  inten- 
cion que  se  serà  la  Seca.  Por  tanlo,  por  la  presente  nuestra  provision  ator- 
gamos  a  vos,  dicho  Agostin  Roch  de  Salazar,  lugarteniente  de  maestro  de  la 
Seca,  e  a  los  que  despues  en  vueslro  lugar  succederan,  que  podays,  ahora 
mientre  se  faze  la  dicha  moneda  menuda,  e  despues  de  aquella  acabada 
siempre  que  quisieredes,  bater  moneda  de  oro  de  ducado  e  medios  ducados 


472  Joaquim  Botet  y  Sisó 

de  oro  vulgarmente  llamados  terrandines,  con  las  armas  de  aragon,  de  la 
ley  e  liga  de  ducados  venecianos,  juxta  la  serie  e  tenor  del  dicho  acto  de 
corte  sobre  el  batir  e  fazer  la  dicha  moneda  con  los  cunyos  por  el  Reyno  a 
esto  dados  destinados  e  dedicados,  llamando  siempre  en  cada  batida  los  offi- 
ciales  de  la  Seca  para  el  ensay  peso  e  las  otras  cosas  e  solemnidades  neces- 
sarias  para  el  tal  acto  requeridas  e  acostumbradas,  con  toda  la  fidelidat  e 
integridat  que  para  el  tal  acto  se  requiere  :  para  lo  qual  mandamos  al  ri- 
giente  el  officio  de  la  governacion  en  el  nuestro  Reyno  de  Aragon,  Justícia 
de  Aragon,  bayle  general  nuestro,  Salmedina  de  la  dicha  ciudat  etc.  que 
vos  den  todo  conseio  favor  que  menester  huvieredes  quando  por  vos  seran 
requeridos,  so  pena  de  Cinco  mil  florines  etc.  Data  en  la  ciudat  de  Bar- 
chinona  a  .xxij.  dias  del  mes  de  Agosto  del  anyo  de  la  natividat  de  nuestro 
Senyor  Mil  quinientos  e  seys.  —  Yo  el  Rey. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  3667,  f.  56. 
Inédil. 


LXXXI 

(Volum  II,  plana  322). 


4  Novembre  1493. 


Reforma  de  la  moneda  catatana  d'or  y  de  plata  pel  rey 

D.  Ferran  II. 

Nos  Don  Fernando,  per  la  gràcia  de  Deu  Rey  de  Castella,  d  Aragó,  etc. 
Vist  lo  poder  a  nos  atribuït  per  los  tres  estaments  de  la  Cort  General  da- 
quest  nostre  Principat  de  Cathalunya,  per  lo  qual  nos  pertany,  ab  consen- 
timent e  aprobacio  de  la  dita  Cort,  ab  poder  e  facultat  de  ordenar  e  des- 
pondre  sobre  les  monedes  dor  e  dargent  en  lo  dit  Principat;  oides  moltes 
persones  expertes  e  pratiques  en  monedes,  e  hagut  madur  consell  sobre  lo 
dit  fet,  axi  y  com  a  Rey  e  Senyor,  e  encara  en  virtut  del  dit  poder,  pronun- 
ciam  e  declaram  en  la  forma  següent:  Primerament,  pronunciam,  declaram 
e  manam,  ques  puga  batre  e  sia  batuda  ecudida  moneda  dor  fi,  de  ley  e  pes 
del  Ducat  Venècia,  en  les  seques  de  Barcelona  e  de  Perpenya,  la  qual  moneda 
haja  nom  e  sia  nomenada  Principat,  e  sia  stampada  de  la  slampa  de  la  qual 
son  stampats  los  ducats  o  moneda  dor  que  vui  s  bat  en  la  dita  seca  de  Bar- 
celona, ítem  pronunciam,  ordenam  e  manam,  que  en  les  dites  seques  se  pu- 
guen  batre,  e  sien  batuts,  Reals  dargent,  a  ley  de  onze  diners  e  malla,  e 


Les  Monedes  Catalanes  473 

que  de  cascun  march  se  traguen  setanta  dos  reals,  que  es  la  ley  e  pes  dd 
Real  0  Croat  de  Barcelona,  los  quals  reals  sien  anomenats  Cruats  y  sicn 
stampats  de  la  stampa  dels  dits  cruats;  e  dels  dits  cruats  se  pugucn  fer  e 
façen  mitgs  cruats  e  quarts  de  cruats  de  la  dita  Icy  e  pes,  c  també  se  ha- 
guen  de  pesar.  ítem  pronunciam  ordenam  e  manam,  que  dotse  dels  dits 
cruats  valegan  un  Principat  dels  que  havem  ordenat  per  lo  primer  capitol, 
e  un  Principat  valega  dotse  cruats  dels  sobredits.  ítem  pronunciam  dccla- 
ram  e  manam,  que  nos  poguen  dar  ne  pendre  los  dits  Principats  sinó  a 
pes,  e  los  dits  cruats  nos  puguen  axi  mateix  dar  ne  pendre,  en  poch  ne  gran 
nombre,  sinó  a  pes  ab  lo  qual  se  acostumen  e  acostumaven  pesar  quan 
se  pesaven  los  cruats  en  Catalunya,  e  que  no  sia  gosada  persona  alguna  de 
qualsevol  estat  o  condició  sia  dar  ne  pendre  los  dits  Principats  e  Reals,  en 
poch  ne  gran  nombre,  sinó  a  pes,  axi  com  desús  es  dit,  e  qui  lo  contrari 
farà  perda  la  moneda,  de  la  qual  dos  parts  sien  adquirides  a  Nos  e  nostra 
cort,  e  la  una  part  al  acusador  irremissiblement;  e  que  lo  present  capitol 
haia  loch  no  solament  en  los  Reals  nous  fahedors  en  la  dita  forma  mas  en- 
cara en  los  vells  cercenats,  e  minuats,  y  en  los  qui  no  son  cercenats  ni  mi. 
nuats.  ítem  pronunciam  declaram  ordenam,  que  nos  puguen  dar  ne  pen- 
dre a  algun  for  en  tot  lo  Principat  carlins  dargent  cercenats  ne  per  cerce- 
nar,  ne  altra  moneda  dargent  de  qualsevol  natura  sia,  sinó  los  dits  cruats: 
perço,  si  algú  volra  desfer  los  dits  carlins  per  ferne  cruats  de  la  dita  ley  e 
pes,  volem  que  ho  puga  fer  portantlos  a  qualsevol  de  les  dites  seques,  do- 
nant facultat  que  de  aquells  los  officials  de  les  dites  seques  pugan  fer  cudir 
e  batre  los  dits  cruats  de  la  dita  ley  e  pes,  segons  dit  es;  e  que  si  persona 
alguna  usarà  dels  dits  carlins,  donant  o  prenent  aquells  per  moneda  e  no 
per  desfer  reduhintlos  en  argent  en  massa  0  en  los  dits  cruats  en  les  dites 
seques,  com  dit  es,  haja  perdut  los  dits  carlins,  los  quals  en  lo  dit  cas  sien 
adquirits  del  qui  contrafara  a  Nos  e  a  nostra  Cort  irremissiblement.  ítem 
pronunciam  declaram  ordenam  e  manam,  que  les  monedes  dargent  ques 
nomenen  Parpalloles,  e  dobles,  e  corren  en  los  dits  comtats  de  Roselló  e 
de  Serdanya,  passats  quatre  mesos  contínuament  de  si  avant  comptadors, 
no  puguen  córrer  en  los  dits  comtats,  ne  en  altra  part  alguna  del  dit  Prin- 
cipat; e  si  corrien  après  del  dit  temps,  sien  perdudes  a  la  persona  o  perso- 
nes que  de  elles  usarà,  de  les  quals  sien  adquirides  dos  parts  a  Nos  e  a  nos- 
tra Cort,  e  la  terça  part  al  acusador  irremissiblement;  però  volem  que  dins 
los  quatre  mesos  puguen  ser  desfetes  les  dites  monedes  en  les  dites  seques 
o  la  altre  de  aquelles  pera  fer  de  aquelles  los  dits  cruats  de  la  dita  ley  e  pes, 
0  puguen  ésser  desfetes  e  tornades  a  massa  dargent,  de  manera  que  nos 

Institut  d'Estudis  Catalans.  f'o 


474  Joaquim  Botet  y  Sisó 

puguen  dar  ne  pendre  ne  hajen  curs  per  moneda  passat  lo  dit  temps  sots 
la  dita  pena.  ítem,  per  quant  no  havem  fet  encara  deliberació  sobre  la  mo- 
neda menuda,  volent  prevenir  en  aquella  a  benefici  del  dit  Principat,  reser- 
vam  lo  batiment  e  cudicio  de  quina  ley  e  pes  hagen  ésser  a  major  delibe- 
ració, la  qual  lo  pus  prestament  que  porem  entenem  a  fer  e  posar  en 
efecte  dobra.  Declaram  emperò  e  manam,  que  de  la  moneda  menuda  que 
vui  corre,  ne  de  la  que  per  avant  se  batrà,  nos  puga  fer  pagament  de  suma 
que  basle  a  quart  de  cruat,  sots  les  penes  demunt  dites.  ítem,  per  millor 
provehir  a  les  dites  coses  e  a  qualsevulla  altres  consernents  les  dites  mone- 
des dor  e  dargent,  e  de  la  moneda  menuda,  nos  retenim  e  reservam  poder 
de  proveir  en  aquellas,  ab  plena  potestat  de  corregir,  revocar,  smenar, 
anyadir,  mudar,  ajustar  e  interpretar  les  dites  coses  e  cascuna  de  aquelles 
una  e  moltes  vegades  e  tantes  quantes  vist  nos  serà,  dins  o  fora  lo  dit  Prin- 
cipat. Dada  e  promulgada  fou  aquesta  nostra  sentencia  e  declaració  per 
Nos  en  pròpia  persona,  com  a  Rey  y  Senyor,  e  per  virtut  del  dit  poder,  e 
de  nostre  manament  legida  e  publicada  per  lo  amat  e  fel  escrivà  nostre  Jo- 
han  Domingues,  Notari  Publich,  en  una  cambra  de  la  casa  de  Dona  Beatris 
Carroç,  muller  de  don  Pedró  Maça  de  Liçano,  situada  en  la  Plaça  de  Santa 
Anna  de  la  present  ciutat  de  Barcelona,  en  la  qual  casa  Nos  feim  nostra  re- 
sidència e  habitació  :  a  saber  es,  dilluns  que  comptaven  quatre  dies  del 
mes  de  Noembre,  en  lany  de  la  Nativitat  de  nostre  Senyor  mil  quatrecents 
noranta  tres,  e  dels  Regnes  nostres,  a  saber:  de  Sicilià  any  vint  y  sis,  de 
Castella  e  de  Leo  vint,  d  Aragó  e  dels  altres  quinze,  e  de  Granada  segon. 
Presents  per  testimonis  los  Venerables  Don  Pere  de  Cardona,  Bisbe  de  Ur- 
gell, canceller,  e  Magnifich  Mosen  Gabriel  Sanches,  Thesorer  General  e 
Concellers  nostres,  e  molts  altres  en  multitut  copiosa,  e  com  aprofitas  do- 
nar e  promulgar  sentencies  e  declaracions  e  fer  provisions,  si  aquelles  no 
sobservasen  e  deduisen  a  efectual  y  deguda  execució;  perço  ab  tenor  de  la 
present,  de  nostra  certa  sciencia,  expressament  e  deliberada  e  consulta, 
diem  eecarregam  e  manam  expressament  als  portants  veus  de  nostre  Ge- 
neral Governador,  Batlle  General  e  Procurador  Reyal  en  los  dits  Principat 
e  Comtats  de  Rosselló  e  de  Cerdanya,  Veguers,  Batlles,  Consellers,  Pahers, 
Jurats,  consols  e  tots  e  sengles  altres  qualsevol  oficials  e  persones  axi  ecle- 
siàstiques com  seculars  en  lo  dit  Principat  constituïdes  constituidores,  als 
quals,  e  segons  a  caseu  de  ells  se  pertanya,  sots  incorriment  de  nostra  ira 
e  indignació  e  pena  de  deu  mil  florins  dor  dels  bens  de  qualsevols  contra- 
fahents,  que  no  podrem  fer  treure,  irremissiblement  exigidors  e  a  nostres 
cofrens  aplicadors,  los  requiridors  emperò  daquells  requirint  exhortant  e 


Les  Monedes  Catalanes  475 

amonestant  attentament,  que  aquesta  nostra  sentencia,  declaració  e  provi- 
sió e  totes  e  sengles  coses  desús  contenf^udes,  juxta  sa  sèrie  e  thenor  tingucn 
fermament,  e  observen,  executen  e  cumplesqucn,  tenir  observar  executar 
e  cumplir  fahent  inviolablement.  E  perquè  algú  no  puga  allegar  ne  cxcu- 
sarse  per  ignorància  de  les  coses  demunt  dites,  fahen  registrar  e  publicar 
dita  nostra  sentencia  e  declaració  ab  veu  de  publica  crida  per  los  lochs 
acostumats  del  cap  de  cascuna  Vegueria  e  de  BalUia  e  altres  qualsevols 
parts  hont  sia  menester  del  dit  Principat  :  e  no  hi  contravinguen  e  contra- 
fassen,  contravenir  e  contrafer  permeten,  per  alguna  via  causa  o  raho  :  com 
axi  proceesca  de  nostra  mente,  tot  dupte,  dificultat,  contradicció,  excepció, 
consulta  e  altres  impidiments  qualsevols  repelits  e  cessants.  En  testimoni 
de  les  quals  coses  havem  manat  ésser  fetes  les  presents,  ab  nostre  segell 
comú  en  lo  dors  segellades.  Data  en  Barcelona,  a  quatre  de  Noembre,  en 
lany  de  la  Nativitat  del  Senyor  mil  quatrecents  noranta  tres.  Yo  el  Rey. 

Dominus  Rex  ex  sententia,  ut  in  ea  patet,  lata  lectaque  publice  mihi  Jo- 
hanni  Domingues.  Visum  per  Generalem  Thesaurarium. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  3601,  fs.  1 01 -103. 
Salat,  Doc.  n.  LXVII. 


LXXXII 

(Volum  II,  plana  322). 

21  Novembre  1494. 
Reforma  de  la  moneda  catalana  de  bilió  per  D.  Ferran  II. 

Nos  Don  Fernando,  per  la  gràcia  de  Deu  Rey  etc. 

Com  les  monedes  dor  e  argent  e  menuts  estiguessen  ab  gran  confusió  en 
lo  present  principat  de  Catalunya,  e  senyaladament  los  Reals  e  moneda 
dargent  molt  disminuïda  y  trasquilada,  e  quasi  anichilada  en  gran  dan  de 
la  cosa  publica;  per  la  cort  general  derrerament  celebrada  en  la  ciutat  de 
Barcelona,  e  tres  braços  de  aquella,  fonch  donat  a  Nos  poder  de  reparar  e 
adobar  dita  moneda  en  totes  coses,  com  a  Nos  fos  millor  vist :  dahont  Xos. 
ab  madur  consell  provehim  sentenciam  e  declaram  ladop  de  la  moneda 
dor  e  Reals  dargent  que  llargament  es  contengut  en  les  declaracions  e  pro- 
visions nostres  daquant  fetes,  a  las  quals  nos  referim,  e  les  quals  foren  de 
manament  nostre  solemnement  publicades  per  los  lochs  acostumats  de  la 
dita  ciutat,  e  quant  als  diners,  menuts  vulgarment  apel•lats,  dels  quals  era 


476  Joaquim  Botet  y  Sisó 

tan  gran  falta  e  mancament  que  en  vides  sen  trobaven,  ço  que  era  gran 
dan  per  lo  gran  e  necessari  us  daquells,  provehim  aconselladament  e  or- 
denam  e  manam  de  paraula  a  nostre  Thesorer  General,  fer  batre  daquells 
en  la  nostra  seca  la  suma  a  ell  ben  vista,  a  la  ley  y  pes  que  segon  lorde  que 
lavors  de  paraula  li  donam,  lo  qual  volem  ésser  perpètuament  servat,  sinó 
que  fos  vist  deliberar  e  proveir  lo  contrari,  e  perço  volem  aparega  ab  los 
presents  escrits,  e  lo  qual  orde  es  tal;  ço  es,  com  en  la  seca  Real  nostra  de 
Barcelona,  per  lo  Mestre  de  la  seca,  e  lo  regent  dit  ofici,  obrers,  moneders, 
oficials  e  ministres  daquella,  exercent  e  fahent  cada  hu  son  ofici,  sien  ba- 
tuts los  sobredits  diners  menuts  a  la  ley  de  un  diner  e  quatorse  grans  e 
vint  e  quatre  sols.  de  talla  lo  march,  e  que  sien  asenyalats  a  la  una  part 
de  cap,  e  de  creu  en  laltra,  e  ab  les  letres  que  solien  ésser  assenyalats  los 
diners  menuts  antiguament,  volent  e  manant  que  lo  mestre  de  la  seca  re- 
gent dit  offici  pague  a  les  persones  que  aporten  argent  en  seca  per  fer  dits 
diners  menuts  a  raho  de  set  liures  sis  sols  per  quiscun  march  del  dit  argent 
fi  dels  dits  menuts  que  proceiran  del  dit  argent,  e  perquè  es  digna  cosa  e 
deguda  que  lo  qui  treballa  hage  son  condigne  loguer  e  satisfacció,  volem  e 
manam,  que  del  emolument  procehint  o  romanent  de  la  fabrica  dels  di- 
ners menuts  sia  cada  hu  dels  treballants  pagat  e  satisfet  per  lo  dit  mestre  e 
regent  en  aquesta  forma;  ço  es,  que  haja  ell  o  retenga  vers  si  a  raho  de 
sinch  diners  per  march,  e  lo  escriba  hage  a  raho  de  dos  diners  per  march. 
ítem  dues  guardes  ço  es  los  dos  a  raho  de  tres  diners  per  march.  ítem  lo  fo- 
nedor a  raho  de  dos  diners  per  march.  ítem  los  obres  a  raho  de  dotse  diners 
per  march.  ítem  los  moneders  a  raho  de  sinch  diners.  ítem  lo  ensaydor  a 
raho  de  dos  diners.  ítem  lo  entallador  y  lo  ferrer  a  raho  de  dos  diners  e  ma- 
lla per  march.  Ítem  lo  emblancador  a  raho  de  un  diner  per  march.  ítem  lo 
jove  del  taulell  a  raho  de  quinze  liures  per  any,  per  lo  temps  que  batran 
dits  menuts.  ítem  per  messions  comunes  e  necessàries  tres  diners  per 
march.  E  fet  aquest  pagament,  lo  que  resultarà  sia  liurat  a  nostre  Theso- 
rer General  o  Regent  son  offici  en  Catalunya.  Perquè  ab  tenor  de  les  pre- 
sents e  de  nostra  certa  sciencia,  diem  e  manam  molt  stretament  al  nostre 
Regent,  Scriva,  Obres,  Moneders,  Oficials  e  ministres  sobredits  qu'ara  son 
e  per  temps  seran,  que  la  present  ordinacio,  disposició  nostra  observen  e 
guarden  juxta  la  sèrie  e  thenor,  sens  mutació  o  alteració  alguna  e  servats 
1  estil  e  pratica  e  observança  en  la  dita  seca  acostumada  en  semblants  fabri- 
cacions. Manam  axi  mateix  al  Mestre  Racional  de  nostra  cort,  resident  en 
Barcelona,  e  son  Loctinent,  que  en  la  reddicio  dels  comptes  del  dit  Mestre 
de  la  seca  0  regent,  admeta  la  present  forma  e  orde  en  la  dita  fabrica  axi 


Les  Monedes  Catalanes  a77 

feta  per  lo  manament  verbal  del  dit  Thesorcr  íahcdora  daçiavant,  c  axi  be 
accepte  los  salaris  e  pagaments  dels  dits  Mestre  o  Regent  edels  altres  ofi- 
cials e  ministres,  segons  damunt  per  Nos  son  taxats  e  ordenats  ab  copia 
autentica  de  les  presents,  e  apoques,  e  certificació  del  dit  scriva  Real  del  dii 
pagament.  En  testimoni  de  les  quals  coses,  manam  fer  les  presents  ab  lo 
nostre  segell  comú  en  lo  dors  segellades.  Data  en  la  vila  de  Madrit,  a  vint 
y  cinch  de  Noembre  de  mil  quatrecents  noranta  quatre.  Yo  el  Rey.  —  l)o- 
minus  Rex  mandavit  michi  Ludovico  Gonzalez.  Vis.  per  Gener.  Thesau. 
en  p.  V.  Bonet. 

Salat,  t.  II,  doc.  n.  LVIII. 


LXXXIII 

(Volum  II,  plana  323). 

4  Juliol  l5l3. 

Ordinació  de  D.  Ferran  II,  sobre  la  encunyació  en  la  seca  de 
Barcelona  de  diners  menuts  y  de  doblers. 

Nos  Don  Fernando,  per  la  gràcia  de  Deu  Rey  etc.  Com  en  los  dies  pas- 
sats, per  medi  del  Magnifich  amat  Conceller  e  Regent  la  nostra  Cancelle- 
ria Micer  Johan  de  Gualbes,  los  concellers  del  any  passat  de  la  nostra  ciu- 
tat de  Barcelona  hajen  negociat  ab  nostra  Alteza  sobre  la  fabrica  dels  me- 
nuts e  doblers  que  shavien  a  batre  en  la  nostra  seca  de  aqueixa  ciutat,  per 
provehir  a  la  necessitat  e  us  de  poble  de  moneda  menuda,  jatsia  los  sie  es- 
tada mostrada  la  forma  de  dits  menuts  e  dobles,  e  sobre  aquella  hajem 
declarada  nostra  intenció  axi  per  resposta  que  havem  feta  a  la  consulta  nos 
fonc  tramesa  per  los  Concellers  passats,  com  encara  per  lo  dit  Regent 
la  Cancel•laria,  e  sie  nostre  determinada  voluntat  que  la  fabrica  de  la  dita 
moneda  sie  posada  en  execució  axi  dels  menuts  com  dels  dobles  en  una 
mateixa  lley,  ço  es  de  tres  diners,  e  aço  sie  durador  perpètuament  fins  fos 
vist  e  deliberat  per  Nos  lo  contrari ;  la  qual  nostra  voluntat  e  manament 
aparega  ab  los  presents  escrits,  e  ques  fassa  ab  lorde  següent :  a  saber  es, 
que  en  la  dita  seca  Real  nostra  de  dita  ciutat  de  Barcelona,  per  lo  mestre 
de  dita  seca,  obrers  e  moneders,  oficials  e  Ministres  daquella,  obrant  e  fa- 
hen  cada  hu  son  ofici,  sien  batuts  los  sobredits  menuts  e  doblers  a  la  dita 
ley  de  tres  diners,  ab  quaranta  un  sou  y  quatre  de  talla  lo  march  de  dits 
diners  menuts  e  dels  doblers  a  vint  sous  e  vuit  diners  per  march.  e  que 


478  Joaquim  Botet  y  Sisó 

sien  assenyalats,  ço  es  los  diners  menuts  de  la  una  banda  la  Testa  nostra 
e  de  laltra  una  B,  e  los  doblers  la  Testa  nostra  de  una  banda  e  del  altra 
les  armes  de  la  dita  ciutat.  Volent  e  manant  que  lo  Mestre  de  la  Seca  pague 
a  las  personas  que  aportaran  argent  en  seca  per  fer  dits  diners  menuts  y 
dobles,  a  raho  de  set  liuras  deu  sous  per  quiscun  march  dargent  fi,  dels 
dits  diners  menuts  y  dobles  que  procehiran  del  dit  argent;  e  perquè  es 
cosa  digne  e  deguda,  que  lo  qui  treballa  haje  condigne  premi  e  satisfacció, 
volem  e  manam  que  del  emolument  procehint  e  romanent  de  la  dita  mo- 
neda, levada  la  dita  valor  del  argent  entrada  en  quiscun  march,  que  son 
dues  onçes  dargent  fi  que  valen  trenta  set  sous  e  sis  diners,  e  per  lo  coure 
sis  diners  per  fabrica  de  dits  menuts  e  doblers,  sie  cada  hu  dels  treballants 
pagat  y  satisfet  sos  treballs  per  lo  dit  Mestre  en  aquesta  manera,  ço  es, 
que  dit  Mestre  retengues  vers  si  sine  diners  per  march,  e  lo  scriva  Real 
de  la  casa  de  dita  seca  haja  a  raho  de  dos  diners  per  march.  ítem  les  guar- 
des a  raho  de  quatre  diners  per  march.  ítem  lo  fonedor  a  raho  de  dos 
diners  per  march.  ítem  los  obrers  a  raho  de  dotse  diners  per  march.  ítem 
los  moneders  a  raho  de  sine  diners  per  march.  ítem  lensayador  a  raho  de 
dos  diners  per  march.  Itern  lentallador  e  lo  ferrer  a  raho  de  dos  diners  e 
malla  per  march.  ítem  lemblanquidor  a  raho  de  un  diner  march.  ítem 
lo  qui  te  la  balança  a  raho  de  dos  diners  per  march.  ítem  lo  jove  del 
taulell  a  raho  de  quinse  lliures  Barceloneses  per  any  per  tot  lo  temps  ques 
batran  los  dits  menuts  y  doblers.  ítem  per  messions  comunes  e  necessà- 
ries a  raho  de  tres  diners  per  march.  En  lo  deliurar  de  dits  menuts  e  do- 
blers, volem  e  manam  per  clarificació  de  la  veritat  e  contentacio  dels  Po- 
bles ésser  servada  la  forma  següent :  a  saber,  quels  obrers  tallen  dits  doblers 
trenta  y  un  dobler  per  onza,  que  son  doscents  quoranta  y  vuit  doblers  en 
lo  march,  y  dels  diners  menuts  sexanta  y  dos  diners  menuts  en  la  onça, 
que  son  lo  march  quatre  cents  noranta  y  sis;  la  qual  moneda  obrada, 
blanquida  y  amonedada,  vingué  en  presencia  de  les  guardes,  e  dit  scriva 
Reyal  e  ensayador,  e  sien  presos  a  la  ventura  de  dita  mezcla  de  dita  mo- 
neda de  doblers  e  diners  menuts,  per  quiscuna  sinquena  de  marchs  ques 
farà  de  desliurança  un  dobler  o  dos  diners  menuts,  en  presencia  de  dits 
guardes  e  mestre,  e  sien  liurats  al  ensaiador,  e  fassa  dit  ensay,  lo  qual  fet  a 
la  copella,  com  se  pertany,  si  seran  trobats  a  la  ley  de  dos  diners  0  dos  grans 
mes  o  menys,  sien  desliurats,  que  en  altra  manera  essent  a  menys  de  dos 
grans  no  se  puguen  desliurar,  ans  deguen  tornarà  fondre,  e  per  lo  semblant, 
de  fet  dit  ensay  e  trobat  a  la  ley,  ques  puguen  desliurar,  e  lo  mestre  de  ba- 
lança prenga  tres  pesades  quiscuna  de  un  march,  les  quals  contats  per  les 


Les  Monedes  Catalanes  470 

guardes,  quan  seran  trobats  ésser  flachs  e  quant  mes  entren  en  lo  march 
del  nombre  sobredit,  e  de  tant  quant  shaura  trobat  mes  sie  fet  dcbitor  dit 
mestre  e  continuat  en  lo  libre  del  scriva  Real,  dient  aquesta  desliuranc^a  es 
magre  tantes  pesses  per  march,  la  qual  feblega  sie  en  recompensa  del 
mestre  de  les  minues  de  íundicio,  obrers  e  emblanquidor  e  moneders,  e  en 
la  reddicio  dels  comptes  sia  debitor  de  lo  que  mes  avant  se  trobarà,  e  lo 
mestre  de  la  ciutat :  dient  e  manant  de  certa  sciencia  e  consultament  al 
mestre  de  la  seca,  e  scriva  Real,  obrers,  moneders,  oficials  e  ministres  so- 
bredits,  que  ara  son  e  per  temps  seran,  que  la  nostra  present  determinació 
ordinacio  e  disposició  tingan  e  observen  juxta  la  sua  sèrie  e  thenor  sens 
mudar  e  alterar  en  aquella  cosa  alguna,  servant  sempre  lo  estil  practica  e 
observança  de  la  seca  en  semblants  fabricacions  observada,  puix  no  sia 
obviant  o  contraria  al  orde  sobredit.  E  no  res  menys,  ab  lo  mateix  tenor 
de  les  presents,  manam  als  Consellers,  Clavari,  Racional  e  altres  ministres 
de  la  casa  de  la  ciutat  a  qui  pertany,  que  la  present  nostra  provisió  orde  e 
disposició,  axi  en  los  pagaments  com  en  les  altres  coses  dessus  dites,  ten- 
guen  e  observen,  en  res  ninguna  no  alteren  per  alguna  causa  0  raho,  car  esta 
es  nostra  ferma  determinada  voluntat:  e  al  Racional  de  la  dita  ciutat  expres- 
sament manam  que  en  la  reddicio  dels  comptes  del  dit  mestre  de  la  secca 
accepten  y  passen  a  daquell  los  salaris  e  pagaments  per  Nos  ordenats  axi 
assi  mateix  com  als  altres  ministres  e  oficials  en  les  satisfaccions  susdites: 
e  guardense  tots  los  sobredits  e  cascun  delís  de  fer  lo  contrari,  si  la  gràcia 
nostra  tenen  chara  e  la  pena  de  mil  florins  d  or  d  ells  e  de  caseu  dellscontra- 
fahents  exigidors  e  a  nostres  coírens  aplicadors  desitjan  no  incórrer.  Data 
en  Valladolit,  a  quatre  dies  del  mes  de  Juriol,  en  lo  any  de  la  Nativitat  de 
nostre  Senyor  Deu  Jesu  Christ  mil  cinc  cents  e  tretse.  Yo  el  Rey.  V.  A.  de 
Faria  pro  Cons.  Generali.  V.  de  Gualbis  R.  Generalis  Thiesaurarii.  —  In 
Diversorum  sigilli  secreti  V.  fol.  LXXXXII. 

Salat,  t,  II,  doc.  n.  LXX. 


480  Joaquim  Botei  y  Sisó 


LXXXIV 

(Volum  11,  plana  327). 


26  Agost  1481 


Llicencia  d'encunyar  menuts  atorgada  a  la  ciutat  de  Gerona  pel 

rey  D.  Ferran  II. 

Nos  fferdinandus  dei  gràcia  Rex  Castelle,  Aragonum,  legionis,  Toleti, 
Valencie,  Gallecie,  Maioricarum,  hispalis,  Sardinie,  Cordube,  Murcie, 
Giennis,  Algarbii,  Algezire,  Gibraltaris,  Comes  Barchinone,  dominus  Viz- 
caye  et  Moline,  Dux  Athenarum  et  Neopatrie,  Comes  Rossilionis  et  Ceri- 
tarie,  Marchio  Oristanni,  Comesque  Gociani:  Quia  civitatis  nostra  Gerunde 
et  illius  res  publica  propter  penuriam  monete  minute  detrimentum  pati- 
tur,  taliter  ut  iliius  singulares  res  minutas  seu  qui  parvo  venduntur  seu 
emuntur  precio  emi  vel  vendi  absque  singularium  dicte  civitatis  maximo 
incomodo  nequeunt,  et  sic  negociació  ipsius  civitatis  impeditur.  Idcirco, 
nostre  Magestati  vestri  dilectorum  et  fidelium  nostrorum  Jacobi  Scales  et 
Raymundi  dez  puig,  Sindicorum  per  dictam  Civitatem  ad  Curias  genera- 
les que  in  presencium  in  hac  Civitate  incolis  huius  principatus  Cathalonie 
celebramus,  humili  supplicatum  fuit  ut  licenciam  cudendi  parvulos  sive 
minutos  usque  ad  quantitatem  ducentorum  librarum  eidem  concedere  de 
nostri  regia  benignitate  dignaremur.  Nos  vero,  volentes  ut  dicta  Givitas 
illiusque  res  publica  ac  illius  singulares  libere  emere  et  vendere  res  eisdem 
necessarias  possint,  et  negociació  in  dicta  Civitate  libere  fieri  valeat,  nec 
propter  dicte  monete  penuriam  aut  deffectum  damnum  aut  detrimentum 
paciatur,  vestri  supplicacionibus  benigne  inclinati;  tenore  presentis  et  de 
nostri  certa  sciencia,  delliberate  et  consulto,  licenciam  facultatem  et  per- 
missum  vobis  dicte  Universitati  Civitatis  Gerunde  concedimus,  ut  quibus- 
vis  prohibicionibus,  pragmaticis,  ordinacionibus  et  aliis  quibusvis  contra- 
rií disponentibus,  et  penis  in  eis  adjectis  non  obstantibus,  possitis  et  valea- 
tis  cudere  et  cudi  facere  in  dicta  Civitate  Gerunde  minutos  sive  monetam 
minutam,  cuiuscumque  metalli  volueritis,  cum  signo  seu  armis  dicte  Ci- 
vitatis, usque  ad  quantitatem  ducentarum  librarum:  hec  videlicet  adjecto, 
quod  dicta  Civitas  teneatur  assecurare  et  assecuret  ydonee  de  recuperando 
dictam  monetam  minutam  ab  illis  in  quòrum  posse  devenerit,  et  loco  illius 
aliam  bonam  monetam  auri  seu  argenti  restituendo  et  commutando  cum 


Les  Monedes  Catalanes 


481 


ei  quando  et  quociens  inde  fueritis  requisiíi  :  Et  ut  id  mclius  et  facilius 
fieri  valeat,  una  per  dictam  Civitatem  eligatur,  nominetur,  et  deputclur 
persona,  que  dictas  pecunias,  cum  inde  requisita  fuerit,  cum  bonis  com- 
mutet,  adeo  ut  hac  via  cives  dicte  Civitatis  còmode  negociaré,  vendcrc,  et 
emere  res  necessarias  que  parvo  venduntur  et  emuntur  precio,  possint  et 
valeant.  Illustrissimo  propterea  Joanni,  principi  asturiarum  et  Gerunde, 
primogenito  nostro  carissimo  et  in  regnis  et  terris  nostris  post  felices  et 
longevos  dies  nostros  indubitato  sucessori,  intentum  nostrum  declarantes, 
sub  paterne  benedictionis  obtentu  dicimus,  Gerenii  vero  vices  nostra  genc- 
rali  Gubernatoris  in  principatu  Cathalonie,  vicariis,  baiulis,  subvicariis, 
subbaiulis,  ceterisque  universis  et  singulis  officialibus  nostris  ad  quos  spec- 
tet  dicimus,  precipimus  et  jubemus,  expresse  et  de  certa  sciencia,  ad  nostre 
gracie  etamoris  obtentum,  penamque  florenorum  auri  aragonum  Mille 
nostris  inferendam  erariis,  utnostram  huiusmodi  licenciam,  íacultatem  et 
permissum,  et  omnia  et  singula  in  ea  contenta,  teneant  firmiter  et  obser- 
vant, et  faciant  per  quos  deceat  inviolabiliterobservari,  el  non  contra  faciant 
vel  veniant,  aut  aliquem  contra  facere  vel  venire  sinant,  racione  aliqua  si  ve 
causa,  In  euius  rei  testimonium  presentes  fieri  jussimus  nostro  sigillo  se- 
creto  in  dorso  munitas.  Datas  Barchinone  die  .xxvj°.  Augusti  Anno  a  nati- 
vitati  domini  Miliessimo  .CCCCLXXX.  Primo.  —  yo  el  rey.  —  Vidit  Pe- 
trus  forner,  iocumtenens  in  officio  consiliarius  generalis.  — vidit  Maiet  fis- 
ci  advocatus.  —  vidit  Gabriel  Sanchez  generalis  thesaurarius. 

Arxiu  munic.  Gerona;  Llibre  I  de  Moneda,  f.  i. 
Inèdit. 


LXXXV 

(Volum  II,  plana  332). 


3  Octubre  i5i3. 


Testimonial  de  la  encuny ació  a  Gerona  de  menuts,  ab  la 
empremta  d'una  rosa  y  creus. 

Universis  et  singulis  presentium  seriem  inspecturis,  fidem  facio  ego  Ni- 
colaus  Rocha,  notarius  publicus  Gerunde  et  honorabilium  juratorum  et 
Consilii  civitatis  prefate  scriba  :  Quod  in  dicta  Civitate  Gerunde.  in  preteri- 
tis  annis  et  in  anno  currenti,  f'uerunt  cussi  minuti  seu  moneta  minuta  vi- 
gore  licenciarum  concessionum  et  facultatum  per  Serenissimum  Dominum 

Institut  d'Estudis  Catalans.  ^'i 


482  Joaquim  Botet  y  Sisó 

nostrum  Dominum  Regem  vel  eius  locumtenentes  generales  Universitati 
dicte  Civitatis  Gerunde  datarum  et  concessarum,  et  auctoritatem  earundem 
honorabili  domini  Jurati  dicte  Civitatis  diversis  temporibus  utentes  prout 
poterunt  et  debuerunt  dictis  licencia  et  facultate,  in  dicta  civitati  cuderunt 
et  seu  cudi  fecerunt  minutos  sive  monetam  minutam  per  modum  et  for- 
mam  dictarum  regiarum  concessionum  et  facultatiset  ordine  modoet  for- 
ma in  eis  contentis  observatis,  que  minuti  fuerunt  cussi  facti  et  fabricati 
cum  armis  dicte  Civitatis  parte  ex  una  et  ex  alia  parte  cum  una  rosa  et 
çriicibus,  et  currunt  publice  per  Civitatem  eadem  et  alia  loca,  et  ipsa  Uni- 
versitas,  sive  Consilium  generale  ipsius  civitatis,  ante  ipsam  fabricacionem, 
ipsos  minutos,  sive  ipsam  monetam,  sub  obligacione  bonorum  ipsius  civi- 
tatis assecuravit.  Et  quare  sic  fuit,  et  est  veritas,  ideo  Ego  dictus  notarius 
etscriba  presentes  testimoniales  et  certificatorias  litteras,  in  precessorum  (?) 
evidens  testimonium  adque  indubitatam  íidem,  de  voluntate  mandato  et 
ordinacione  dictorum  honorabilium  dominorum  Juratorum,  die  .iij.  oc- 
tobris  anno  a  nativitate  domini  M°  d°.  .xiij.  duxi  faciendas,  et  eis  meum  so- 
litum  actis  notarie  apposui  sig  gg  num. 

Arxiu  munic.  Gerona;  Manual  d'acorts  de  l'any  i5i3,  f.  68. 
Inédil. 


LXXXVI 

(Volum  II,  pàg.  332). 


17  Novembre  1484. 


Llicencia  d'encunyar  trescentes  lliures  de  «menuts», 
atorgada  a  la  ciutat  de  Vicli. 

Nos  Infans  Enricus,  etc.  Quia  Civitas  vici  et  illius  respublica  propter  pe- 
nuriam  monete  detrimentum  patitur,  taliter  ui  illius  singulares  res  minu- 
tas  seu  que  parvo  vendunlur  seu  emuntur  precio,  emi  vel  vendi  absque  sin- 
gularium  dicte  Civitatis  maximo  incomodo  nequeunt,  et  sic  negociació  ip- 
sius Civitatis  impeditur.  Idcirco,  excellencie  nostre  pro  parte  consiliariorum 
dicte  Civitatis  humiliíer  supplicatum  fuit,  ut  licenciam  cudendi  parvuios 
sive  minutos  usque  ad  quantitatem  Trescentarum  librarum  eidem  conce- 
dere  de  nostri  benignitate  dignaremur.  Nos  vero,  volentes  ut  dicta  Civitas 
illiusque  respublica  ac  illius  singulares  libere  emere  et  vendere  res  eisdem 
necessarias  possint,  et  negociació  in  dicta  Civitate  libere  fieri  valeat,  Nec 


Les  Monedes  Catalanes  483 

propter  dicte  monete  penuriam  aut  delVeclum  dninnuiii  aut  delriíiicniuni 
paciatur,  vestris  supplicacionibus  benigne  inclinati,  Tcnorc  prcscnlis,  et 
de  nostri  certa  sciencia,  delliberate  et  consulto,  licenciam  facultatcm  et 
permissum  vobis  dicte  universitati  Civitatis  vici  concedimus,  ut  quibusvis 
prohibicionibus,  pragmaticis,  ordinacionibus,  et  aliisquivusbis  contiariur7i 
disponentibus,  et  penis  in  eis  adiectis  non  obstantibus,  possitis  et  valeatis 
cudereet  cudi  facere  in  dicta  Civitate  vici  quoscumque  minutos  sive  mo- 
netam  minutam,  cuiuscumque  metalli  volueritis,  cum  signo  seu  armis 
dicte  Civitatis,  usque  ad  quantitatem  Trecentarum  librarum,  hoc  videli- 
cet  adiecto,  quod  dicta  Civitas  teneatur  assecurare  et  assecuret  ydonee  de 
recuperando  dictam  monetam  minutam  ab  illis  in  quòrum  posse  devene- 
rit,  et  loco  illius  aliam  bonam  monetam  auri  seu  argenti  restituendo  et 
commutando,  cum  quando  et  quociens  inde  fueritis  requisiti,  et  ut  melius 
et  facilius  fieri  valeat,  una  per  dictam  Civitatem  eligatur  nominetur  et  de- 
putetur  persona,  que  dictas  pecunias,  cum  inde  requisita  fuerit,  cum  bonis 
commutet,  adeo  ut,  hac  via,  cives  dicte  Civitatis  còmode  negociari  vendere 
et  emere  res  necessarias  que  parvo  venduntur  et  emuntur  precio  possint  et 
valeant.  Nobili  propterea  magnifico  consiliario.  dilectis  dicti  domini  Regi?? 
et  nostris  Gerentivices  generalisGubernatoris  in  principatu  Cathalonie,  Vi- 
cariis,  Baiulis,  subvicariis,  subbaiulis,  ceterisque  universis  et  singulis  olfi- 
cialibus  regiis  ad  quos  spectet,  dicimus  precipimus  et  jubemus  expresse  et 
de  certa  sciencia,  ad  regie  et  nostre  gracieamoris  obtentum,  penamque  II0- 
renorum  auri  Aragonum  Mille  Rcgis  inferendam  erariis,  ut  nostram  huius- 
modi  licenciam  facultatem  et  permissum,  et  omnia  et  singula  in  ea  con- 
tenta, teneant  firmiter  et  observent,  et  faciant  per  quos  deceat  inviolabiliíer 
observari,  et  non  contra  faciant  vel  veniant  aut  aliquem  contrafecere  vel 
venire  sinant,  racionealiqua  sive  causa.  In  cuius  rei  testimonium  presentem 
fieri  jussimus  Regiosigillo  in  dorso  munitam.  Datam  Barchinone.  die  .xvij". 
mensis  Novembris.  anno  a  nativitate  domini  Millesimo  .cccclxxxiiij.  —  EI 
Infante. — Dominus  Iníans,  locutenens  generalis,  mandavit  mihi  Joanni  ma- 
lle  et  vidit  eam  Regis  Cancellarius. 

Arxiu  C  rona  Aragó;  Rcg.  3801,  f.  63. 
Inèdit. 


484  Joaquim  Botet  y  Sisó 

LXXXVII 

(Volum  II,  plana  335). 


7  Maig  1482. 


Llicencia  d'encunyar  «senyals»  o  «menuts»,  otoy^gada  a  la  vila 
de  Vilafranca  del  Penades  pel  lloctinent  V Infant  D.  Enric. 

Nos  Infant  etc.  Attenens  e  considerants  que  [per]  part  de  vosaltres  ju- 
rats prohomens  e  singulars  persones  de  Vilafrancha  de  penades,  es  stada 
significada  la  molta  necessitat  que  suffiren  e  tolleren  per  fretura  de  mone- 
da menuda,  en  tant  que  moltes  de  vegades  com  hauen  ops  de  comprar  per 
menut  carn  pa  vi  e  altres  vituales  per  lo  viure  de  vosaltres,  se  sdeve  que 
per  no  tenir  moneda  menuda  vosaltres  a  donar  ni  los  que  venen  aquelles 
a  tornar  vos  en  cambi  per  lo  reyal  que  donau,  no  les  podeu  haver,  e  axi 
pasau  e  sofferiu  moltes  necessitats:  perço,  a  humil  suplicacio  de  vosaltres, 
e  moguts  per  los  respectes  dessus  dits,  ab  tenor  de  les  presents  donam  Li- 
cencia  facultat  e  permis  que  liberament  e  sens  incorriment  de  pena  alguna 
puxau  fer  senyals  de  coure,  que  quiscu  valegue  hun  diner,  en  loch  de  mo- 
neda menuda,  fins  en  quantitat  de  .Ixx.  lliures,  los  quals  valeguen  ecorre- 
guen  en  aqueixa  dita  vila  de  Vilafranca  de  penades  entre  vosaltres:  Puig, 
emperò,  per  aqueixa  Universitat  sien  eletes  una  persona  o  dues,  les  quals 
sien  tengudes  e  obligades  cobrar  los  dits  menuts,  e  donar  per  aquells  mo- 
neda dor  o  dargent  bona  e  de  bon  pes  e  de  la  que  de  present  corre  en  lo 
present  principat  de  Cathalunya  e  al  for  que  vall,  a  la  persona  o  persones 
que  los  dits  menuts  los  donaran  e  restituhiran;  les  quals  coses  entimareu 
e  notificareu,  perquè  a  tothom  sie  manifest,  ab  veu  de  publica  crida,  fahedo- 
ra  per  los  lochs  acostumats  de  aqueixa  dita  vila  :  injungint  e  manant  per  ço 
per  les  presents  als  portantveus  de  Governador  en  lo  principat  de  Catha- 
lunya, Batle  general,  Veguer,  Sotveguer  e  altres  ofïicials  de  la  dita  vila  de 
Vilafranca  de  penades,  que  la  present  nostra  licencia  tinguen  serven  e 
guarden,  tenir  servar  e  guardar  façen  inviolablement,  si  la  gràcia  del  dit 
Senyor  Rey  e  nostra  an  cara  e  pena  de  dos  milia  florins  evitar  desijen.  En 
testimoni  de  les  quals  coses  manam  les  presents  ésser  fetes,  sagellades  ab 
lo  segell  reyal  en  lo  dors  de  aquelles.  Data  en  Barchinona,  a  .vij.  dies  de 
Maig,  en  lo  any  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  Mil  .cccc.Lxxxij.  —  El 
Infant. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3799,  f.  113. 
Inèdit. 


Les  Monedes  Catalanes  ^85 


L  \  X  X  V  1 1 1 

(Volum  II,  plana  335). 


17  Setembre  1482. 


Llicencia  d'encunyar  «senyals»,  atorgada  a  la  inla  de   l'alaiii 
pel  lloctinenl  l'Infant  D.  Enric. 

Nos  Infans  etc.  Com  la  vila  e  Universitat  de  Talarn,  situada  en  los  con- 
fines de  Pallars,  sia  venguda  en  gran  penúria  e  fretura  de  diners  menuts,  en 
tan  que  la  negociació  de  la  dita  vila  ve  molt  a  menys  e  la  cosa  publica  de 
aquella  reb  e  pren  gran  detriment:  per  tant,  som  stats  supplicats  per  los 
amats  nostres  en  Bernat  ferrer,  batle  de  la  dita  vila,  e  Arnau  Sabater,  sin- 
dich,  per  part  dels  consols  e  universitat  de  la  dita  vila  a  nos  tramesos,  los  vol- 
guessem.  donar  licencia  e  facultat,  axi  com  a  les  altres  viles  e  universitats  de 
Cathalunya,  poguessen  fer  alguns  senyals  qui  servesquen  en  loch  de  dines 
menuts.  Nos  perço,  volent  aconsellar  e  provehir  a  la  indempnitat  deia  dita 
Vila  e  Universitat  de  aquella,  e  aximateix  per  condecendre  a  la  supplicacio 
per  part  dels  consols  e  universitat  de  la  dita  vila  de  Talarn  a  nostra  exce- 
llencia  feta;  Ab  tenor  de  les  presents^  expressament  e  de  certa  sciencia,  do- 
nam  e  consentim  licencia  e  facultat  als  consols  e  Universitat  de  la  dita  Vila, 
que  sens  incorriment  de  pena  alguna,  en  huna  e  moltes  vegades,  puxen  fer 
e  fabricar  alguns  senyals  de  matall,  axi  daram  coure  com  plom,  ab  lo  senyal 
de  la  dita  vila,  fins  en  quantitat  de  vint  e  cinch  lliures;  lo  qual  senyal,  per 
evitar  fraus,  de  quatre  en  quatre  mesos,  o  per  aquell  temps  que  a  ells  ben 
vist  los  serà  puguen  variar  e  mudar  en  aquella  forma  e  manera  que  ben  vist 
los  serà,  e  sia  mes  útil  a  la  cosa  publica,  los  quals  per  los  homens  e  habita- 
dors  de  la  dita  vila  se  haien  a  pendre;  per  tant,  ab  tenor  de  les  presents,  ex- 
pressament e  de  certa  sciencia,  dihem  e  manam  etc.  etc.  Dada  en  la  vila  de 
agramunt,  a  .xvij.  dies  del  mes  de  setembre,  en  lany  de  la  nativitat  de  nos- 
tre senyor  Mil  .cccc.Lxxxij.  —  El  Infante. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3868,  f.  35. 
Inèdit. 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


LXXXIX 

(Volum  II,  plana  335). 

25  Agost  1483. 

Llicencia  d'encunyar  vint  y  cinc  lliures  de  «menuts»,  atorgada  a 
la  pila  de  T^alamós  pel  lloctinent  l'Infant  D.  Eniic. 

Nos  Infans  Enricus  etc.  :  Quia  villa  de  palamosio  et  illius  res  publica 
propter  penuriam  monete  detrimentum  patitur,  taliter  ut  illius  singulares 
res  minutas  seu  que  parvo  venduntur  seu  emuntur  precio  emi  vel  vendi 
absque  singularium  dicte  ville  maximo  incommodo  nequeunt,  et  sic  nego- 
ciació ipsius  ville  impeditur.  Idcirco,  nostre  excellencie  pro  parte  Baiuli  et 
Juratorum  dicte  ville  humiliter  supplicatum  fuit,  ut  licenciam  cudendi 
parvulos  sive  minutos  usque  ad  quantitatem  viginti  quinqué  librarum 
eidem  concedere  de  nostri  benignitate  dignaremur.  Nos  vero,  volentes  ut 
dicta  villa  illiusque  res  publica  ac  illius  singulares  libere  emere  et  vendere 
res  eisdem  necessarias  possint,  et  negociació  in  dicta  villa  libere  fieri  va- 
leat,  nec  propter  dicte  monete  penuriam  aut  defïectum  dampnum  ac  de- 
trimentum paciatur,  vestris  supplicacionibus  benigne  inclinati,  Tenore 
presentis,  et  de  nostri  certa  sciencia,  deliberate  et  consulto,  licenciam  facul- 
tatem  et  permissum  vobis  Baiulo  et  Juratis  dicte  universitatis  ville  pre- 
dicte  de  palamosio  concedimus  :  ut  quibusvis  prohibicionibus  prachmati- 
cis  ordinacionibus  et  aliis  quibusvis  contrarium  disponentibus,  et  penis 
in  eis  adiectis  non  obstantibus,  possitis  et  valeatis  cudere  et  cudi  íacere  in 
dicta  villa  de  palamosio  minutos  sive  monetam  minutam,  cuiuscumque 
metalls  volueritis,  cum  signo  seu  armis  dicte  ville,  usque  ad  quantitatem 
dictarum  viginti  quinqué  librarum,  hoc  videlicet  adiecto:  quod  dicta  villa 
teneatur  assecurare  et  assecuret  ydonee  de  recuperando  dictam  monetam 
minutam  ab  illis  in  quòrum  posse  devenerit,  loco  illius  aliam  bonam  mo- 
netam auri  seu  argenti  restituendo  et  conmutando  cum  quando  et  quotiens 
inde  fueritis  requisiíi:  et  ut  melius  et  facilius  fieri  valeat,  una  per  dictam  vi- 
llam  eligatur  nominetur  et  deputetur  persona,  que  dictas  peccunias,  cum 
inde  requisiti  fuerit,  cum  bonis  commutet,  adeo  uthac  via  singulares  dicte 
universitatis  commode  negociaciare  vendere  et  emere  res  necessarias  que 
parvo  venduntur  et  emuntur  precio  possint  et  valeant.  Nobili  propterea 
magnifico  consiliario  et  dilectis  dicti  domini   Regis  et  nostris  Gerentivices 


Les  Monedes  Catalanes 


487 


generalis  Gubernatoris  in  principatu  Cathalonie,  vicariis,  baiulis,  subvica- 
riis,  subbaiulis,  Ceterisqiie  universis  et  singulis  officialibus  Regiis  ad  quos 
spectet,  dicimusprecipimuset  jubemusexpressect  de  certa  sciencia,ad  rcgic 
et  nostre  gracie  et  amorisobtentum,  penamqueflorenoruni  auri  aragonum 
Mille  Regiis  inferendam  erariis,  ut  nostram  huiusmodi  liccnciam  facul- 
tatem  et  permissum,  et  omnia  et  singula  in  ea  contenta,  leneanl  íirmitcr  et 
observent  et  faciant  per  quos  deceat  inviolabiliter  observari,  et  non  contra- 
faciant  vel  veniant  aut  aliquem  contra  facerevel  venire  sinant,  ratione  ali- 
qua  sive  causa.  In  cuius  rei  testimonium  presentem  fieri  jussimus  regió 
sigillo  in  dorso  munitam.  Datam  in  villa  Calidarum  de  Montebovino,  dic 
.XXV.  mensis  augusti,  annoa  nativitate  domini  Millessimo  cccclxxxiij.  El 
Infante. — Dominus  infans  locumtenens  generalis  mandavit  mihi  Joanni 
Mallen,  visum  pervicecancellario  et  montfort  pro  generali  Thesaurario. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3800,  f.  gS. 
Inéiiil. 


xc 

(Volum  II,  plana  336). 


9  Janer  1484. 


Llicencia  d'encunyar  «menuts»,  otovgada  a  la  vila  de  Sant  Feliu 
de  Guíxols  pel  lloctinent  V Infant  D.  Enric. 

Nos  Infans  Enricus  etc.  Quia  villa  sancti  felicis  guixolensis  et  illius  res 
publica  propter  penuriam  monete  detrimentum  patitur,  taliíer  ut  illius  sin- 
gulares  res  minutas  seu  que  parvo  venduntur  seu  emuntur  precio  emi  vel 
vendi  usque  (sic)  singularium  dicte  ville  maximo  inquomodo  nequeunt,  et 
sic  negociació  ipsius  ville  impeditur;  Idcirco,  nostre  ex. ••""■■  pro  parte  jurato- 
rum  dicte  ville  humiliter  suplicatum  fuit,  ut  licenciam  cudendi  parvulos 
sive  minutos  usque  ad  quantitatem  centum  librarum  eidem  concedere  de 
nostri  benignitate  dignaremur.  Nos  vero,  volentes  ut  dicta  villa  illiusque  res 
publica  ac  illius  singulares  libere  emere  et  vendere  res  eisdem  necessarias 
possint,  et  negociació  in  dicta  villa  libere  fieri  valeat,  ne  propter  dicte  mo- 
nete penuriam  aut  deffectum  damnum  aut  detrimentum  paciatur,  vestris 
supplicacionibus  benigne  inclinat! :  Tenore  presentis,  et  de  nostri  certa 
sciencia,  deliberate  et  consulto,  licenciam  facultatem  et  permissum  vobis 
dicte  Universitati  villesancti  felicis  concedimus,  ut  quibusvis  prohibicioni- 


488  Joaquim  Botet  y  Sisó 

bus  pracmaticisordinacioni bus  et  aliisquibusvis  contrari um  disponentibus, 
et  penis  in  els  adiectis  non  obstantibus,  possitis  et  valeatis  cudere  et  cudi  fa- 
cere  in  dicta  villa  sancti  felicis  minutos  sive  monetam  minutam,  cuiuscum- 
que  metalli  volueritis,  cum  signo  seu  armis  dicte  ville,  usque  ad  quantita- 
tem  Centum  librarum  :  hoc  videlicet  adiecto,  quod  dicta  villa  teneatur 
assecurare  et  assecuret  ydonee  de  recuperando  dictam  monetam  minutam 
ab  illis  in  quòrum  posse  devenerit,  et  loco  illius  aliam  bonam  monetam 
auri  seu  argenti  restituendo  et  commutando  cum  quando  et  quociens  inde 
fuerint  requisiti:  et  ut  melius  et  facilius  fieri  valeat,  una  per  dictam  villam 
eligatur  nominetur  et  deputetur  persona,  que  dictas  pecunias,  cum  inde  re- 
quisita  fuerit,  cum  bonis  comutet,  adeo  ut  hac  via  singulares  dicte  ville  cò- 
mode negociari  vendere  et  emere  res  necessarias  que  parvo  venduntur  precio 
et  emuntur,  possint  et  valeant;  nobili  propterea  magniffico  consiliario  di- 
lectus  dicti  domini  Regis  et  nostris  gerentivices  generalis  gubernatoris  in 
principatu  Cathalonie,  vicariis,  baiulis,  subvicariis,  subbaiulis,  ceterisque 
universis  et  singulis  officialibus  regiis  ad  quos  spectet,  dicimus  precipimus 
et  jubemus,  expresse  et  de  certa  sciencia,  ad  regie  et  nostre  gracie  et  amoris 
obtentum,  penamque  florenorum  auri  aragonum  mille  regiis  inferendam 
erariis,  ut  nostram  huiusmodi  licenciam  facultatem  et  permissum,  et  omnia 
et  singula  in  ea  contenta,  teneant  firmiter  et  observem  et  faciant  per  quos 
deceat  inviolabiliter  observari,  et  non  contrafaciant  vel  veniant  aut  aliquem 
contrafacere  vel  venire  sinant  raciona  aliqua  sive  causa.  In  cuius  rei  testi- 
monium  presentem  fieri  jussimus,  Regió  sigillo  generalis  locumtenentia  in 
dorso  munitam.  Datam  Barchinone,  die  .viiij.  mensis  januarii  anno  a  nati- 
vitate  domini  .M.cccc.Lxxxiiij.  —  El  Infante. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3800,  f.  121  v.  y  122. 
Inèdit. 


XCI 

(Volum  11,  plana  337). 


18  Juliol  1484. 


Llicencia  pera  suhstitim^  per  altres  de  coure,  els  menuts  que  estava 
facultada  pera  encunyar  la  vila  d^Albi. 

Nos  Infans  Enricus  etc.  Ut  informamur,  Universitas  ville  seu  loci  del 
albi,  propter  eam  necessitatem  quam  patiebatur  et  nunc  eciam  patitur  mo- 
nete  parvule  seu  minute,  ad  res  que  parvo  emuntur  et  venduntur  incolis 


Les  Monedes  Catalanes  489 

illius  valde  necessarie,  licenciam  obtinuit  cudendi  parvulos  minutos  plum- 
beos  usque  ad  certam  quaniitatem.  Et  quoniam  civitalcs  et  villc  cidcm 
Universitati  viciniores,  non  ea  torma  ac  sustancia  plunibea  niinutorum  scd 
erea  et  alterius  forme  utuntur,  quo  fit  ut,  docente  quidcni  rcruni  omnium 
matre  experiència,  minuti  ipsi  plumbei  quibus  ipsa  villa  del  aibi  hacicnus 
usa  est,  illi  adeo  inutiles  efccti  sunt,  quod  proptcr  illos  pocius  sua  negocia 
impediri  quam  expediri  videantur  :  fuit  igitur  pro  partc  dicte  universitalis 
del  albi  nobis  humiliter  supplicatum,  quod  sublata  ipsa  licencia  cudendi 
ipsos  minutos  plumbeos,  aliam  consimilem  licenciam  et  seu  permissum 
cudendi  parvulos  sive  minutos  ereos  cum  eo  signo  et  litteris  quas  voluerint 
concedere  et  indulgere  eidem  Universitati  dignaremur.  Atque  nos,  huius- 
modi  supplicacione  tamquam  racioni  consona  exaudita  benigne,  tenore 
presencium,  revocata  primum  dicta  licencia  cudendi  ipsos  minutos  plum- 
beos, illisque  ante  omnia  ab  his  in  quòrum  potestatem  devenerunt  recupe- 
ratis  aliaque  moneta  aurea  vel  argentea  loco  illorum  eis  tradita,  consimi- 
lem licenciam  cudendi  minutos  ereos  sub  illas  forma  et  cuni  eo  signo  et 
litteris  quos  decreverint  et  usque  ad  quantitatem  in  alia  licencia  cudendi 
minutos  plumbeos  contenta,  dicte  Universitati  ville  del  albi  et  illius  ofli- 
cialibus,  de  nostra  certa  sciencia,  deliberate  et  consulto,  concedimus  et  libe- 
raliter  elargimur,  itaquod  quibuscumque  prohibicionibus  pracmaticissanc- 
tionibus  et  ordinacionibus  contrarium  forte  disponentibus,  ac  penis  in  eis 
adiectis  non  obstantibus,  dicta  Universilas  et  officiales  de!  albi  dictos  minu- 
tos ereos,  in  locum  aliorum  plumbeorum,  cudere  et  cudi  facere,  et  in  emp- 
tionibus  et  vendicionibus  quarumcumque  rerum  singulares  dicte  ville  e.\- 
pendere,  et  seu  soluciones  libere  et  impune  facere  possint :  hoc  videliceí 
adiecto,  quod  Universitas  dicte  ville  teneatur  asecurare  idonee  de  recupe- 
rando  dictam  monetam  minutam  eream  ab  illis  in  quòrum  devenerit  po- 
testatem, et  loco  illius  aliam  bonam  monetam  auream  seu  argenteam  in 
huiusmodi  principatu  currentem  restituendo  et  commutando  cum  quando 
et  quociens  fuerint  requisitum;  ut  quod  id  melius  et  facilius  lieri  valeat,  una 
pro  dictam  Universitatem  eligatur  persona,  apta  et  idonea,  que  cum  requi- 
ratur  dictam  monetam  eream  cum  memorata  aurea  vel  argentea  commu- 
tet,  adeo  ut  ii  qui  illam  eream  receperint  fraudari  nequeant,  sed  bona  per 
eos  recuperata  moneta  ad  negociandum  cum  incolis  et  habitatoribus  dicte 
ville  promptiores  eficiantur;  nobili  propterea  magnifico  consiliario  dilec- 
tisque  dicti  domini  Regis  et  nostris  gerentivices  generalis  gubernatoris  in 
Cathalonia,  nec  non  vicariis.  baiulis,  subvicariis  subbaiulis,  ceteris  demum 
universis  et  singulis  officialibus  regiis  ad  quos  spectet,  dictorumque  officia- 

Institut  d'Estudis  Catalans  "' 


490  Joaquim  Botet  y  Sisó 

lium  locatenentibus  presentibus  et  futuris,  dicimus  precipimus  et  manda- 
mus,  sub  ire  et  indignacionis  Regie  incursu,  ac  ad  penam  mille  floreno- 
rum  auri  aragonum  regiis  inferendorum  erariis,  quod  nostram  huiusmodi 
licenciam  et  permissum,  omniaque  et  singula  supra  contenta,  teneant  fir-- 
miter  et  observent,  et  faciant  ab  aliis  inviolabiliter  observari,  et  non  contra- 
faciant  seu  veniant  aut  quempiam  contrafacere  permittant  racione  aliqua 
sive  causa.  In  quòrum  testimonium,  presentem  fieri  jussimus  regió  sigillo 
in  dorso  munitam.  Datam  Barchinone,  die  .xviij.  julii,  anno  a  nativitate 
domini  .M.cccc.Lxxxiiij.  —  El  Infante. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3801,  f.  21. 
Inèdit. 


XCII 

(Volum  II,  plana  377). 


25  Octubre  1481. 


Llicencia  d'encunyar  «menuts»,  otorgada  a  la  vila  de  Sant  Celoni 
pel  lloctinent  l'Infant  D.  Enric. 

Nos  Infans  Enricus  etc.  :  Quia  villa  Sancti  Celdonii  et  illius  singulares 
propter  penuriam  monete  detrimentum  patitur,  ita  ut  res  minutas  seu  que 
parvo  venduntur  seu  emuntur  precio  emi  vel  vendi  absque  singularium 
dicte  ville  maximo  incommodo  nequeunt,  et  sic  negociació  ipsius  ville  impe- 
ditur.  Idcirco,  nobispro  parte  iuratorum  dicte  ville  humiliter  supplicatum 
fuit,  ut  licenciam  cudendi  parvulos  sive  minutos  usquead  quantitatem  sep- 
tuaginta  librarum  eidem  concedere  de  nostri  benignitati  dignaremur.  Nos 
vero,  volentes  ut  dicta  villa  illiusque  respublica  et  illius  singulares  libere 
emere  et  vendere  res  eisdem  necessarias  possint,  et  negociació  in  dicta  villa 
libere  fieri  valeat,  nec  propter  dicte  monete  penuriam  aut  deffectum  dam- 
num  ac  detrimentum  paciatur,  vestris  supplicacionibus  benigne  inclinati, 
Tenore  presentis  et  de  nostri  certa  sciencia,  deliberate  et  consulto,  licenciam 
facultatem  et  permissum  vobis  dicti  universitati  ville  sancti  Celdoni  conce- 
dimus,  ut  quibusvis  prohibicionibus  pragmaticis  ordinacionibus  et  aliis 
quibusviscontrarium  disponentibus,  et  penis  in  eisadiectis  non  obstantibus, 
possitis  et  valeatis  cudere  et  cudi  facere  in  dicta  villa  sancti  Celdoni  minu- 
tos sive  monetam  minutam,  cuiuscumque  metalli  volueritis,  cum  signoseu 
armis  dicte  ville,  usque  ad  quantitatem  septuaginta  librarum:  hoc  videlicet 


Les  Monedes  Catalanes  ^gi 

adiecto,  quod  dicta  villa  teneatur  assecurarcet  assccurot  idonce  de  rccupc- 
rando  dictam  monetam  minutam  ab  illis  in  quòrum  posse  dcvencril,  cl  loco 
illius  aliam  bonam  monelam  auri  seu  argenti  restitucndo  et  conmutando 
cum  quando  et  quociens  inde  fueritis  rcquisiti:  el  ut  melius  el  facilius  fieri 
valeat,  una  per  dictam  villam  eligatur  nominetur  et  depulelur  persona,  que 
dictas  pecunias,  cum  inde  requisila  fuerit,  cum  bonis  comutel.  adeo  ut  hac 
via  singulares  dicte  ville  còmode  negociari  vcndere  el  emcre  res  necessarias 
que  parvo  venduntur  et  emuntur  precio,  possint  et  valeanl.  Nobili  prople- 
rea  magnifico  consiliario  et  dilectis  dicti  domini  Regis  et  nostris  Gercnti- 
vices  generalis  Gubernatoris  in  principatu  Cathalonie,  vicariis,  baiulis, 
subvicariis,  subbaiulis,  ceterisque  universis  et  singulis  officialibus  Regiisad 
quos  spectet,  dicimus  precepimus  et  jubemus,  expresse  et  de  certa  sciencia, 
ad  regie  et  nostre  gracie  et  amoris  obtentum,  penamque  florenorum  auri 
aragonum  Mille  Regiis  inferendam  erariis,  ut  nostram  huiusmodi  licen- 
ciam  facultatem  et  permissum,  et  omnia  et  singula  in  ea  contenta,  teneant 
flrmiter  et  observent  et  faciant  per  quos  deceat  inviolabiliter  observari,  et 
uon  contrafaciant  vel  veniant  aut  aliquem  contrafacere  vel  venire  sinant 
aut  permittant,  racione  aliqua  sive  causa.  In  cuius  rei  testimonium  presen- 
tem fieri  jussimus  Regió  sigillo  generalis  locumtenentis  in  dorso  munitam. 
Datam  barchinone,  die  vicesimo  quinta  mensis  octobris,  anno  a  nativitate 
domini  .MCCCCLXXXV.  —  El  Infante,  —  Dominus  Infans  locumtenens 
generalis  mandavit  michi  Joanni  Mallen  et  viderunt  eam  Regis  Cancella- 
rius  et  malet  fisci  advocatus. 

Arxiu  Corona  Aragó :  Reg.  3802,  f.  2 
Inèdit. 


XCIII 

(Volum  II,  plana  338). 


23  Janer  1614. 


Llicencia  d' encunyar  menuts  e  senyals,  otorgada  a  la  vila  de 
Puigcerdà  pel  rey  D.  Ferran  II. 

Nos  Don  Ferrando  etc.  Jatsia  les  fabrications  de  la  moneda  sia  nostra 
suprema  regalia,  y  aquella  nos  puga  fabricar  sinó  per  nos  en  les  seques  de 
nostre  regne  per  evitar  a  tota  falsitat  que  toca  a  precipua  honra  real.  y  dita 
moneda  haie  ésser  fabricada  a  cert  pes  y  ley,  y  los  contrafactors  encorre- 


492  Joaquim  Botet  y  Sisó 

guen  en  pena  de  mort;  attes  emperò  y  considerat,  que  en  la  nostra  vila  de 
puigcerda,  segons  som  informat,  hi  ha  molta  penúria  de  dines  menuts,  axi 
per  esserse  trobada  en  lo  nostre  Principat  de  Cathalunya  molta  quantitad 
de  dines  menuts  falsos  com  altrament;  perço,  supplicats  humilment  per  lo 
sindich  dels  consols  y  consell  de  la  dita  nostra  vila  de  puixcerda,  e  attesos 
los  molts  y  bons  serveys  que  en  les  guerres  passades  contra  francesos  la 
dita  vila  nos  ha  fets,  e  encara  pera  subvenir  a  la  necessitat  que  aquella  te 
de  fer  de  algunes  pesses  de  artelleria  pera  defïentio  e  pera  la  reparatio  dels 
murs  y  valls  de  dita  vila:  Ab  tenor  de  les  presents,  y  de  nostra  certa  scien- 
tia  e  deliberadament  y  consulta,  comettem  y  donam  licentia  y  facultad  e 
permis  als  dits  consols  e  universitat  de  la  dita  nostra  vila  de  puixcerda,  que 
sens  incorriment  de  pena  alguna  puxen  fer  fabricar  en  la  dita  vila  de  puix- 
cerda, per  aquelles  persones  que  volran,  dines  menuts  o  senyals,  fins  en 
quantitad  de  cinc  centes  liures,  de  aquell  metall  que  volran,  sens  ley  de  ar- 
gent, y  para  la  fabricació  de  dits  senyals  puxen  fer  mollos  e  encluses  que 
volran,  sens  incorriment  de  pena  alguna  ni  demanar  licentia  al  mestre  de 
la  seca  nostra,  y  en  los  dits  senyals  o  menuts  hajen  de  ésser  esculpides  les 
letres  següents,  ço  es,  Puixcerda,  y  lo  senyal  de  la  vila,  si  los  dits  consols 
volran:  los  quals  dines  menuts  o  senyals,  axi  fabricats,  se  haien  a  pendre  en 
la  vila  y  comtat  de  Serdanya,  y  fora  del  dit  comtat  ningú  sia  obligat  en 
pendrels.  Volem  emperò  y  manam,  que  los  consols  y  consell  de  la  dita  vila 
de  puixcerda  sien  tenguts,  abans  que  dits  menuts  o  senyals  fabricadors  se 
prenguen,  assegurar  los  dits  dines  menuts  o  senyals,  lo  que  si  algú  ne  ten- 
dra per  un  real  o  mix  real,  si  volra  axir  del  dit  comtat,  que  los  dits  consols 
sien  tenguts  a  comprar  dits  menuts  y  donar  altra  moneda  bona  equivalent, 
batuda  en  sequa,  que  valega  per  tot  lo  dit  principat,  y  de  dita  seguretat  se 
fassa  acta  publich  per  lo  notari  de  dita  vila,  ab  interventio  del  qual  y  del 
veguer  y  balle  jutge  ordinari  se  fabriquen  dits  menuts  o  senyals,  y  fabri- 
cats aquells  dit  notari  testiffique  acte,  en  lo  dors  de  les  presents,  com  la 
quantitat  predesignada  es  stada  fabricada,  perquè  en  virtud  de  les  presents 
nos  puga  fabricar  maior  quantitat  de  la  preexpressada,  la  qual  licentia  vo- 
lem sia  duradora  per  temps  de  un  any,  e  no  mes :  per  les  presents  emperò 
no  entenem. ..  a  altre  consemblant  licentia  de  batre  dits  senyals  per  nos  als 
dits  consols  poch  temps  atorgada,  ans  volem  que  aquella  sortesca  a  son 
efíecte,  y  en  aquella  sia  hagut  per  expressat  tot  lo  contengut  en  les  pre- 
sents; ab  tal  emperò  conditio  atorgam  la  dita  licentia,  que  tot  lo  profit  lucre 
y  emoluments  que  dels  dits  menuts  o  senyals  y  fabricatio  de  aquells  axira 
y  paga  de  les  despeses,  sien  tenguts  los  dits  consols  despendre  y  destribuir 


Les  Monedes  Catalanes  ^q^ 

en  la  fabricatio  dels  dits  tiros  de  la  artelleria  o  rcparatio  dels  dits  murs  y 
valls  de  la  dita  vila  de  puixcerda,  y  no  en  altra  manera.  Per  tant,  al  lllustrc 
y  molt  Reverend  nobles  magniíichs  y  amats  nostres  lo  lochtinent  general 
portant  veus  de  nostre  general  governador  en  los  dits  Principat  y  Com- 
tats, e  al  nostre  veguer  y  balle  de  la  nostra  vila  de  puixcerda,  y  a  t(;t.s  y 
sengles  altres  officials  a  quis  pertangue,  diem  encarragam  y  manam  que- 
ia present  nostra  licencia  y  totes  les  coses  preexpressades  tingan  y  guar- 
den y  observen,  tenir  guardar  e  observar  fassan,  e  no  contrafassen  e  con- 
travinguen  per  alguna  causa  o  raho,  si  nostra  gratia  les  es  cara,  e  ultra  la 
ira  e  indignació  nostres  la  pena  de  mil  florins  dor  desijan  no  incórrer.  En 
testimoni  de  les  quals  coses  manam  íer  les  presents,  ab  lo  nostre  segell 
comú  en  lo  dors  segellades.  Dades  en  la  vila  de  Madrid,  a  .xxiij.  dies  del  mes 
de  Jener,  any  de  la  nativitat  de  nostre  Senyor  deu  Mil  Cinc  cents  y  quator- 
se.  —  Yo  el  rey.  —  Dominus  rex  mandavit  mihi  Ugoni  deurries  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  3559,  fs.  277  v.  y  278. 
Inèdit. 


XCIV 

(Volum  III,  plana  1 1) 


7  Març  1623. 


Llicencia  d'encunyar  «menuts  o  altra  moneda  de  bilió» 
otorgada  a  la  vila  de  Perpinyà  pel  rey  D.  Carles  I. 

Nos  Carolus,  etc.  Exposicione  vestri,  dilectorum  et  fidelium  nostrorum 
consulum  et  proborum  hominum  nostre  fidelissime  ville  perpinyani,  per- 
cepimus,  quod,  propter  occurrenciam  belli  aperti  inter  nos  et  gallorum 
Regem,  villa  ipsa,  ob  expensas  per  eam  multifarie  passas  hac  percipue  pre- 
dicti  belli  tempestate,  in  màxima  necessitate  est  constituta.  non  parumque 
indiget  murorum  vallium  et  aliorum  rerum  ad  opus  vestri  et  dicti  presidii 
opportunarum  fabricacione  et  reparacione,  quod  uti  veridice  informamur 
còmode  fieri  nequit,  si  de  remedio  et  juvamine  infrascriptis  vobis  inde  non 
consuleretur.  Prospicientes,  propterea,  vestros  antiquos  respectus  fidelium 
videlicetsubditorum  qui  ad  opus  huiusmodi  magno  nempe  fidelitatiset  ves- 
tri erga  nosamoris  íervore  vos  movent,  ad  dilecti  Maiestatis  nostre  scrive 
Barholomei  lobera  et  vestri  sindici  expresse  destinati  supplicacionem  pre 


494  Joaquim  Botet  y  Sisó 

humilem  :  Tenore  presencium,  ex  nostri  certa  sciencia,  deliberate  et  ex- 
pressa, regiaque  nostra  auctoritate,  preheunte  deliberacione  nostri  regii 
consilii,  licenciam  et  facultatem  plenariam  concedimus  vobis  dictis  consu- 
libus  probis  hominibus  et  universitati  ville  predicte,  ut  ad  opus  predictum, 
quibusvis  prohibicionibus,  pragmaticis  et  ordinacionibus  et  aliis  quibus- 
cumque  contrarium  disponentibus  et  penis  in  eis  adiectis  non  obstantibus 
ullo  modo,  quibus  pro  hac  vice  dumtaxat  ex  nostre  regie  potestatis  ple- 
nitudine  dispensamus,  possitis  et  valeatis  cudere  et  cudi  facere  in  dicta 
villa  perpiniani  minutos,  sive  monetam  minutam  aut  aliam  vocatam  de 
billo,  cuiusvis  metalli  volueritis,  cum  signo  seu  armis  dicte  vilie,  usque 
ad  quantitatem  duarum  milium  librarum  dicte  monete,  que  ad  opus  re- 
paracionis  seu  fabricacionis  murorum  et  aliorum  que  pro  deffenssione  ville 
necessària  fuerint;  hoc  tamen  adiecto,  quod  dicta  villa  teneatur  assecurare 
et  assecuret  idonee  de  recuperando  dictam  monetam  ab  illis  in  quòrum 
posse  devenerit,  El  loco  illius  aliam  bonam  monetam  auri  seu  argenti  res- 
tituendo  et  comutando  cum  quando  et  quociens  inde  fueritis  requisiti.  Et 
ut  id  melius  et  eficacius  fieri  valeat,  una  per  dictam  villam  eligatur  nomi- 
netur  et  deputetur  persona,  que  dictas  pecunias  cum  inde  requisita  fuerit 
cum  bonis  comutet,  adeo  ut  hac  via  comercium  et  negocio  in  dicta  villa  co- 
modius  et  utilius  tractari  et  fieri  valeat.  Quapropter,  spectabili  et  admodum 
Reverendo  in  xristo  patri  nobilibus  magnificis  dilectis  consiliariis  et  fide- 
libus  nostris,  locumtenenti  generali  nostro  en  Cathalonie  principatu  et  co- 
mitatibus  predictis,  regenti  nostram  cancellariam,  gerentibus  vices  nostri 
generalis  gubernatoris,  Magistro  racionali  Curie  nostre,  baiulo  generali, 
procuratori  nostro  regió,  vicariis,  baiulis,  subvicariis,  subbaiulis,  Ceteris- 
que  demum  universis  et  singulis  officialibus  et  subditis  nostris  in  dictis 
principatu  et  comitatibus  constitutis  et  constituendis,  et  aliis  ad  quos  spec- 
tet,  dicimus  et  jubemus  predicta  nostra  regia  auctoritate,  ad  incursum  nos- 
tre indignacionis  et  ire,  peneque  florenorum  auri  aragonum  mille  nostris 
inferendarum  erariis,  quatenus  huiusmodi  nostram  concessionem  licen- 
ciam permissum  et  facultatem,  omniaque  el  singula  in  ea  contenta,  vobis 
dictis  consulibus  probis  hominibus  et  universitate  dicte  ville  teneant  fir- 
miter  et  observent,  tenerique  et  observari  indilate  per  quos  deceat  faciant 
juxta  sui  seriem  formam  et  tenorem,  cauti  contrarium  agere  aut  fieri  per- 
mitere  racione  aliqua  sive  causa,  proquanto  graciam  nostram  charam  ha- 
bent  et,  preter  ire  et  indignacionis  nostre  incursum  penam  preapositam 
cupiunt  evitaré.  In  cuius  rei  testimonium,  presentes  fieri  jussimus  nostro 
comuni  quo  antequam  ad  sacrum  imperium  electi  essemus  utebamur  sigi- 


Les  Monedes  Catalanes  ^r^S 

llo,  cumnon  dum  alia  fabricata  íuerint,  altergo  munitas.  I)atum  in  oppjdo 
nostro  vallis  oleti,  die  .vij.  mensis  Marcii,  anno  a  nativitatc  domini  Millc- 
sinio  Quingentesimo  vigesimo  tercio.  — Yo  el  Rcv  —  eic. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  388Ó,  f.  281. 
Inèdit. 


xcv 

(Volum  III,  plana  i  2). 


27  Maig  1535. 


Llicencia  d'encunyar  mcniíis  per  valor  de  quatre  mil  lliures, 
concedida  a  la  ciutat  de  Gerona  pel  rey  D.  Carles  I,  la  meytat  en 
benefici  de  dita  ciutat y  V altre  meytat  en  el  de  la  vila  de  Perpinyà. 

Nos  Carolus  etc.  Expositione  vestri,  dilectorum  juratorum  et  probo- 
rum  hominum  Civitatis  Gerunde  percepimus,  Civiíatem  ipsam  indigere 
pecLiniis  causa  propellendi  ab  ipsa  civitate  rivum  ticeris  qui  minatur  fe- 
riré muros  ipsius  Civitatis  illosque  et  domos  incolarum  dirruere  et  plura 
alia  damna  inferre,  nech  non  intelleximus,  pro  parte  consulum  et  proborum 
hominum  ville  perpiniani,  ipsam  villam  indigere  murorum,  vallium  et 
aiiarum  rerum  opportunarum  fabricacione  et  reparacione:  prospicien- 
tes  propterea  vestros  respectus  qui  ad  opus  huiorum  vestri  amoris  erga 
nos  fervore  vos  movent,  ac  vestrorum  sindicorum  ad  magestates  nostras 
expresse  destinatorum  supplicacionem  per  humilem;  lenore  presencium, 
ex  nostri  certa  sciencia,  delliberate  et  expresse.  nostra  regia  auctoritate,  pre- 
heunte  matura  delliberatione  nostri  regii  consilii,  licenciam  et  iiberam  fa- 
cultatem  concedimus  vobis  dictis  Juratis,  probis  hominibus  et  Universitati 
civitatis  Gerunde  predicte,  ut  ad  opus  predictum  dicti  rivi  ticeris  et  aliis 
necessariis,  ac  constructionem  et  reparationem  murorum  et  vallium  dicte 

ville  perpiniani,  quibusvis  prohibicionibus et  aliis  quibuscumque  con- 

trarium  disponentibus,  et  penis  in  eis  adiectis  non  obstantibus  ullo  modo, 
cum  (sic)  quibus  pro  hanc  vice  dumtaxat  ex  nostra  regia  potestatis  ple- 
nitudine  dispensamus,  possitis  et  valeatis  cudere  et  cudi  tacere  in  dicta  Ci- 
vitate Gerunde  per  personas  benevisas,  dum  quando  et  quotiens  vobis  be- 
nevisum  fuerit,  minutos  sive  monetam  minutam,  cuiusvis  metalli  volue- 
ritis,  cum  efígie  nostra  et  dicte  Civitatis  armis,  usque  ad  quantitatem  Qua- 
tuor  milium  librarum  dicte  monete  francharum  a  quibusvis  expensis  et 


496  Joaquim  Botet  y  Sisó 

juribus,  que  ad  opus  reparationis  seu  operis  dicti  rivi  ticeris,  atque  cons- 
truccionem  et  reparacionem  murorum  et  vallium  dicte  ville  perpiniani,  et 
aliorum  que  necessària  fuerint,  dum  tamen  medietas  dictarum  Quatuor 
mille  librarum  cudendarum  sint  et  esse  debeant  ad  opus  reparacionis  dic- 
torum  murorum  et  vallium  dicte  ville  perpiniani  et  de  dicta  medietate  res- 
pondeatur  dicte  ville  perpiniani,  et  quod  in  omnibus  peragendis  circa  dic- 
tam  fabricacionem,  saltim  respectu  dictarum  duarum  mille  librarum  dicte 
ville  concessarum,  debeat  intervenire  una  persona  pro  parte  dicte  ville  per- 
piniani: hoc  tamen  adiecto,  quod  dicta  Civitas  Gerunde  et  dicta  villa  perpi- 
niani teneantur  assecurare  et  assecurent  ydonee  de  recuperando  dictam  mo- 
netam  ab  illis  in  quòrum  posse  devenerit,  et  loco  illius  aliam  bonam  mo- 
netam  auri  seu  argenti  restituendo  et  commutando  cum  quando  et  quotiens 
inde  fueritis  requisiti:  et  ut  id  melius  et  eficacius  fieri  valeat,  una  per  dic- 
tam civitatem  et  alia  per  dictam  villam  eligantur,  nominentur  persone,  que 
dictas  pecunias  cum  inde  requisiti  fuerint  cum  bonis  commutent,  adeo  ut 
hach  via  comercium  et  negociació  in  dictis  civitate  et  villa  commodius  et 
utilius  tractari  et  fieri  valeat.  Qua  propter,  futuro  locumtenenti...  etc.  Data 
in  Civitate  Barchinone,  die  .xxvij.  mensis  Maii,  Anno  a  nativitate  domini 
Millesimo  Quinquagesimo  Trigesimo  Quinto.  —  Yo  el  Rey. 

Arxiu  municip.  Girona;  Manual  d'acorts  de  l'any  1535,  f.  87  y  88. 
Inèdit. 


XCVI 

(Volum  III,  plana  16). 


22  Desembre  iSig. 


Llicencia  d'encunyar  mil  lliures  de  «menuts»,  atorgada  a  la  ciutat 
de  Vich  pel  rey  D.  Carles  I. 

Nos  Carolus,  divina  favente  etc.  Ut  pro  parte  sindici  Civitatis  nostre  vici 
informamur  in  dicta  civitate  quoddam  existit  hospitale  vulgo  dictum  den 
Terrades  in  quo  receptantur  xristi  pauperes  et  infantes  orfani,  pro  quibus 
alendis  et  nutriendis  plura  onera  et  expensas  sustinet,  ad  quas  supportandas 
facultates  eiusdem  ita  sunt  tènues  quod  minime  sufficiunt,  ob  quod  xristi 
pauperes  et  infantes  multa  detrimenta  sustinent,  et  quia  diebus  preteritis 
quidam  Joannes  çaplana,  quondam,  in  suo  ultimo  testamento  disposuit  et 
mandavit  ac  dimisit  dicto  hospitali  nonnullos  redditus  et  proventus  ac  jura, 


Les  Monedes  Catalanes  457 

cum  pacto  et  condicione  quod  primitus  solvcrcntur  ex  cisdcni  ccrtis  pucilis 
in  adiutorium  maritandi  et  studentibus  de  gènere  suo  ccrtc  pecunic  quan- 
titates,  que  hucusque  non  fuerunt  solute  ob  malam  administracionem  dic- 
torum  reddituum  el  àlias,  pro  quibus  solvendis  aliam  viam  ncque  modum 
dicta  civitas  non  habet,  ut  asserit,  nisi  per  Maiestatem  nostram  licencia  in- 
frascripta  concedatur cudcndi  minutos  usquead  infrascriptam  quantitatcm, 
cum  quibus  vaieat  quantitates  dictis  puellis  et  studentibus  debitas  solvcre, 
quibus  solutis  tunc  dicti  redditus  et  proventus  per  dictum  çaplana  ut  dici- 
tur  dimissis  eidem  hospitali  aplicabuntur,  et  pauperes  et  infantes  melius  ex 
eisdem  subvenientur  et  vitam  ducent:  Quo  circa,  Maiestati  nostre  humiliter 
supplicavit,  ut  dictam  licenciam  cudendi  minutos  ratione  predicta  eidem 
de  benignitate  nostra  concedere  dignaremur.  Nos  vero,  cupientes  summo- 
pere  circa  opera  misericordie  intendere,  presertim  erga  tam  pium  et  lauda- 
bile  opus  moti,  respectibus  supradictis  et  aliis,  Tenore  presencium,  regia 
auctoritate  nostra,  de  nostri  certa  sciencia,  deliberate  et  consulte,  supplicati 
pro  parte  vestri  dicti  sindici  dicte  Civitatis  et  sindici  capituli  ecclesie  vici. 
licenciam  et  facultatem  et  permissum  vobis,  dicte  L'niversitati  dicte  Civitatis 
vici  et  consiliariis  eiusdem  et  administratoribus  dicti  hospitalis,  concedi- 
mus,  ut  non  obstantibus  quibusvis  prohibicionibus  prachmaticis  sanctio- 
nibus  et  aliis  quibuscumque  contrarium  disponentibus,  possitis  et  valeatis 
cudere  et  cudi  facere  in  dicta  civitate  vici  minutos,  sive  monetam  minutam, 
cuiuscumque  metalli  volueritis,  cum  signo  ex  una  parte  de  capite  et  ex  alia 
d'i  armis  Civitatis,  usquead  quantitatem  Mille  librarum  monete  Barchino- 
ne:  hoc  adiecto,  quod  dictam  quantitatem  teneamini  assecurare  et  assecure- 
tis  idonee  de  recuperando  eandem  monetam  ab  illis  in  quòrum  posse  de- 
venerit  et  loco  illius  aliam  bonam  monetam  auri  seu  argenti  restituere  et 
comutare  cum  quando  et  quociens  inde  fueritis  requisiti,  quam  securita- 
tem  prestaré  habeatis  in  posse  notarii  dicte  Civitatis,  qui  de  ea  et  de  quan- 
titate  predicta  que  cudetur  instrumentum  publicum  conficiat.  Mandantes 
eciam,  eadem  regia  auctoritate  nostra,  quod  dictas  quantitates  minutorum 
Mille  librarum  que  cudetur,  deponatur  in  posse  petri  de  fontarnau,  civis 
dicte  Civitatis, qui  requisitus  dictam  monetam  cum  bona  comutet.et  de  illis, 
solutis  prius  justis  et  necessariis  expensis,  illas  convertatur  et  converti  ha- 
beat  et  teneatur,  cum  interventum  vestri  dictorum  consiliariorum  et  nota- 
rii dicte  civitatis,  de  dictis  solucionibus  instrumentum  cunficienlis,  in  satis- 
íTaccionem  et  solucionem  quantitatis  debite  ut  dicitur  dictis  puellis  et  stu- 
dentibus, adeo  ut  voluntas  dicti  çaplana  adimpleatur,  ut  predicli  redditus  et 
proventus  in  adiutorium  pauperum  ad  dictum   hospitale  convertantur  et 

Institut  d'Estudis  Catalans.  •'S 


498  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ad  dictas  pecunias  conveni  volumus,  et  non  ad  alia  opera  nec  ad  alios  usus 
nec  alio  modo.  Quiquidem  minuti  volumus  eciam  et  mandamus,  eadem 
regia  nostra  auctoritate,  quod  per  totam  vicariam  vici  etausonie  recipian- 
tur  et  currant  sic  et  prout  alia  bona  moneta  recipitur.  Et  si  forsan  aliqui, 
ausu  temerario  ducti,  dictos  minutos  contrafacere  voluerint,  volumus  eos 
incidisse  in  penas  quas  incidunt  nosíram  monetam  contrafacientes.  Man- 
dantes  per  presentes,  eadem  regia  auctoritate  nostra,  cuicumque  futuro 
locumtenenti  generali  nostro  Gerentivices  generalis  Gubernatoris  in  dicto 
Cathalonie  principatu,  vicariis,  baiulis,  subvicariis,  subbaiulis,  etsignanter 
vicario  vici  et  ausonie  ac  consiliariis  eiusdem,  Ceterisque  universis  et  sin- 
gulis  officialibus  et  subditis  nostris  ad  quos  spectet,  ad  penam  florenorum 
auri  Mille,  quatenus  nostram  huiusmodi  licenciam  facultatem  et  permis- 
sum,  et  omnia  et  singula  superius  dicta,  teneant  fírmiter  et  observent,  tene- 
rique  et  observari  inviolabiliter  íaciant  per  quos  decet,  et  requisiti  de  his 
efectum  presencium  voce  preconia  publicari  faciant,  et  non  contrafaciant 
racione  aliqua  sive  causa,  si  graciam  nostram  charam  habent  et  preaposi- 
tam  penam  cupiunt  evitaré.  In  cuius  rei  testimonium,  presentes  fieri  jussi- 
mus  nostro  comuni  quo  antequam  ad  regium  romanorum  sacrumque  Im- 
perium  electi  essemus  utebamur  sigillo,  cum  nondum  alia  fabricata  fuerint, 
atergo  munitas.  Datam  barchinone,  die  .xxij.  mensis  decembris,  anno  a 
nativitate  domini  .M.  Quingentessimo  decimo  nono.  —  Yo  el  Rey.  —  Sacra 
Cessaria  et  Catholica  Maiestas  mandavit  mihi  Joanni...  visam  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3883,  fs.  173  v,  y  174. 
Inèdit. 


XCVII 

(Volum  III,  plana  17). 


25  Febrer  i525. 


Orde  de  D.  Carles  I  al  mestre  de  la  seca  dels  comtats  de  Rosselló 
y  Cerdanya,  d'encunyar  «ardits  y  menuts»  de  bilió  a  benefici  de 


la  vila  de  Puigcerdà. 


Don  Carles  etc.  Al  amat  e  feel  nostre  Joan  Salra  lochtinent  de  nostre  ge- 
neral prothoapotecari  y  mestre  de  la  Seca  en  los  contats  de  Rosselló  y  Cer- 
dana,  0  a  son  lochtinent  o  regent  lo  dit  offici,  salud  y  dilectio.  Per  quant 
hagut  esguard  y  Consideració  als  moltes  y  loables  serveys  que  havem  re- 


Les  Monedes  ("atalanes 


m 


buts  de  la  Universitat  de  la  vila  de  puigcerda,  y  a  sa  innata  fccltat  que  tos- 
temps  ha  be  mostrada  en  servey  de  nostra  real  corona  en  totes  les  entrades 
dels  foxenchs  y  francesos  en  lo  contat  de  Cerdaiïa,  y  als  grans  e  innumera- 
bles danys  que  han  rebuts  los  habitants  en  dita  vila,  y  a  les  moltes  despen- 
ses  que  ella  ha  fetes  en  les  coses  de  la  guerra,  per  lo  qual  ha  empenyora- 
des  e  venudes  moltes  propietats,  y  també  a  la  necessitat  que  ha  de  reparo 
en  les  muralles  de  dita  vila,  y  per  altres  justes  respectes  nostre  real  animo 
dignament  mcnentes:  A  humil  supplicatio  de  Antony  masada,  sindich  de 
la  dita  vila,  nos  havem  feta  la  gràcia  de  la  moneda  devallscrila,  convertidora 
en  obs  y  utilitat  de  aquella  republicà  y  universitat  de  puigcerda.  Per  tant, 
ab  tenor  de  les  presentes,  de  nostra  certa  sciencia  y  auttoridat  real,  delibera- 
dament y  consulta,  vos  cometem  diem  y  manam  que,  tantost  que  aquesta 
nostra  real  provisió  vos  serà  presentada,  façau  o  fer  façau  dos  mil  ducats 
de  moneda  de  billo,  en  ardits  y  menuts,  a  la  liga  y  ley  dels  ardits  y  diners 
menuts  que  corren  en  aquexa  nostra  íidelissima  villa  de  perpifian  y  terra 
de  Roselló,  ab  lo  matex  cuni  e  marca  de  la  moneda  de  billo  de  dita  vila  de 
perpifía,  o  de  altra  quasevol  marca  que  millor  vos  semblarà,  pus  sia  tal 
que  valga  en  totes  les  viles  y  universitats  y  altres  partes  de  aquexos  contats 
de  Rosselló  y  Cerdafía,  y  deduydes  les  despeses  y  salaris  ordinaris  y  acos- 
tumats en  aquexa  Seca  en  semblant  fattura  de  moneda  de  billo,  ab  tot  lo 
mes  avant  dels  dits  dos  mil  ducats  de  moneda  acudiau  y  responau  al  sin- 
dich o  sindichs  de  la  dita  vila  de  puigcerda  en  nom  de  aquella,  fehenilos 
real  e  complit  liurament  de  tot  lo  que  sobrarà  deduydes  les  dites  despen- 
ses  y  salaris  ordinaris  y  acostumats,  y  cobrau  apocha  opportuna  de  tot  lo 
que  axi  liurareu  per  vostre  descàrrec,  mirant  que  nos  cometa  en  manera 
alguna  frau  ni  engany  en  la  fabrica  de  la  dita  moneda,  la  qual  pugau  fer  fa- 
bricar dins  dita  vila  de  perpinya  o  en  la  de  puigcerda,  que  nos  ab  lo  mateix 
tenor  de  les  presents  y  per  la  dita  nostra  real  auctoritat  diem  encarregam 
e  manam  al  portantveus  de  general  governador,  procurador  real  y  son  loch- 
tinent.  Jutge  de  patrimoni  real,  vegues,  balles,  sotsvegues,  sotsballes,  con- 
sols, consellesy  universitats  tant  de  la  dita  vila  de  perpinya  com  altres  qual- 
sevol viles  y  lochs  de  aquexos  comtats,  y  als  alcaldes  dels  otficials  y  minis- 
tres de  la  dita  Seca,  y  a  qualsevol  persones  en  dits  contats  constituhides  y 
constituhidores,  que  en  la  fabrica  dels  dits  dos  mil  ducats  de  moneda  de  billo 
per  lo  etïecte  desús  dit  no  us  fassen  o  permeten  queussia  fet  en  manera  algu- 
na destorp  embarch  o  contradictio  alguna, ans  dexen  y  consenten  liberament 
córrer  dar  pendre  y  valer  la  dita  moneda  de  billo  dins  dites  viles  de  per- 
pinya y  puigcerda  y  fora  delies  en  los  dits  Contats,  que  nos  ab  les  matexes 


5oo  Joaquim  Botet  y  Sisó 

presents  volem  provehim  ymanam  que  aquella  valga  ys  metay  publiqueen 
totes  les  dites  parts  al  valor  y  la  raho  de  la  moneda  que  corre  en  la  vila  de 
perpinya  y  terra  de  rossello,  suplint  per  aço  ab  les  matexes  presents,  de  nos- 
tra real  auctoritat  y  poder  absolut,  tots  y  qualsevol  deffectes  clàusules  y 
paraules  necessàries:  E  los  huns  ni  los  altres  no  fassau  ni  fassan  o  perme- 
tan  que  sia  fet  lo  contrari  en  alguna  manera,  si  nostra  gràcia  teniu  cara 
y  la  pena  de  mil  florins  dor  de  Aragó  a  nostres  cofres  irremissiblament 
applicados  desijau  e  desijen  no  incórrer,  certifficant  vos  que  de  aquelles  no 
faltaria  rigorosa  execució,  com  axi  proceescha  de  nostra  determinada  volun- 
tat, tota  consulta  e  contradictio  cessant  :  Abdicant  a  maior  cautela  als  offi- 
cials  y  persones  desús  dites  tot  poder  de  fer  lo  contrari  ab  decret  de  nul•li- 
tat, y  donant  y  conferint  vos  a  maior  compliment  en  e  per  les  dites  coses  y 
cada  huna  delies  nostres  veus  loch  y  poder  bastant  ab  les  presents.  Dada  en 
madrid,  a  .xxv.  del  mes  de  febrer  del  any  de  la  nativitat  de  nostre  senyor 
mil  Cinch  cents  e  vint  y  cinch.  — Yo  el  Rey. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3887,  f.  191  y  192. 
Inédil. 


XCVIII 

(  Volum  III,  plana  19). 

28  Febrer  i525. 

Llicencia  d'encunyar  moneda,  oiorgada  a  la  Vall  d' Aran. 

Nos  don  Carlos  etc.  Volents  prosseguir  de  gracias  y  fauos  los  poblats  en 
la  nostra  Vall  de  Aran  merexent  ho  axi  lurs  fidelitat  y  serveys  per  ells  fets  a 
nos  y  a  nostres  antipassats  reys  de  arago  de  digne  recort,  y  volent  encara  pro- 
vehir  a  la  pecuniària  y  necessitat  que  aquella  te  de  dines  menuts,  suppli- 
cats  de  aço  per  lo  sindich  a  nos  per  ells  trames  :  Ab  tenor  de  les  presents, 
de  nostra  certa  sciencia,  deliberadament  e  consulta,  y  de  nostra  real  aucto- 
ritat, donam  y  otorguam  licencia  facultat  y  permis  als  sindichs  deia  dita 
vall  de  aran,  que  sens  incorriment  de  pena  alguna,  puxen  batre  y  fer  batre 
en  dita  vall  dines  menuts,  o  senyals,  de  coure  o  de  qualsevol  altre  matall, 
ab  impressió  del  senyal  de  la  dita  vall,  o  altre  que  ben  vist  los  serà,  en  una 
e  moltes  veguades,  fins  en  quantitat  de  Cinch  centes  lliures  moneda  barce- 
lonesa :  los  quals  menuts  o  senyals  los  dits  sindichs  sian  tenguts  y  hagen  a 
fer  ab  intervenció  del  balle  de  viella  y  de  son  scriva,  qui  cascuna  veguada 


Les  Monedes  Catalanes  5oi 

e  cascun  dia  en  lo  dors  de  las  presents  scriga  y  conlinuc  la  quantitat  dels 
dits  senyals  o  menuts  que  hauran  fets,  perquè  la  quantitat  de  aquells  no 
pugua  excedir  ni  excedesca  les  dites  Cinch  centes  lliures  de  la  dita  mone- 
da: la  qual  moneda  e  senyals  los  dits  sindichs,  ab  instrument  publich  testi- 
ficador  en  presencia  del  dit  batlle  de  viella  per  lo  notari  de  la  sua  cort,  sien 
tenguts  de  assegurar  y  deputar  persona  que  tinga  taula  a  tots  aquells  qui 
los  dits  senyals  o  menuts  hauran  rebuts,  de  cambiar  aquells  e  donar  los 
bona  moneda  en  seca  batuda,  la  qual  seguretat  agen  a  donar  en  la  dita  vila 
de  viella  abans  de  batre  la  dita  moneda:  la  qual  se  age  de  batre  dins  spay  de 
sis  mesos  y  no  altrament,  y  prestada  la  dita  seguretat  volem  e  manam  que 
los  dits  senyals  y  menuts  correguen  y  sian  presos  tant  solament  en  la  dita 
vall  de  aran,  e  que  axi  sia  manat  ab  veu  de  publica  crida  en  la  qual  sia  de- 
signada y  nomenada  la  persona  qui  tindrà  carrech  de  cambiar  dita  mone- 
da als  qui  la  hauran  presa  y  donarlos  ne  altre  bona.  Per  tant,  ab  tenor  des- 
tas  matexas  y  de  las  ditas  nostras  certa  sciencia  y  real  auctoritat  diem  y 
manam  al  Il•lustre  Castella  de  la  dita  vall  de  aran  y  al  lochtinent  de  aquell, 
balle  de  Viella  y  a  tots  altres  qualsevol  officials  y  persones  particulars  de 
la  dita  vall  a  quis  pertangue,  que  la  present  nostra  licencia  facultat  y  per- 
mis  y  totes  altres  coses  demunt  contengudes  tinguen  y  observen,  teniry  ob- 
servar fassen,  E  noy  contradiguen  per  alguna  causa  o  raho,  si  la  nostra 
gràcia  tenen  cara  y  pena  de  mil  florins  de  or  de  arago  desijan  no  incórrer. 
En  testimoni  de  las  quals  coses  havem  manades  fer  les  presents  ab  lo  se- 
gell comú  nostre  del  qual  usàvem  abans  que  al  sacre  Imperi  fossem  elet, 
com  altres  no  sian  fabricats,  en  lo  dors  segellades.  Dada  en  madrid  a  .xxviij. 
del  mes  de  febrer  any  de  la  nativitat  de  nostre  senyor  Mil  cinc  sents  vinty 
cinch.  —  Yo  el  Rey. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  3887,  f.  208  y  209. 
Inèdit. 


XCIX 

(Volum  III,  plana  39) 


24  Març  1574. 


Llicencia  pera  encunyar  tres  mil  lliures  de  «menuts»,  atorgada  a 

la  ciutat  de  VicIí. 

Nos  Don  Ferrando,  etc.  Com  per  lo  amat  de  la  Real   magestat  Sebastià 
costa,  scriva  peticioner  de  sa  Magestat,  sindic  de  la  ciutat  de  Vich,  nos  sia 


5o2  Joaquim  Botet  y  Sisó 

stada  presentada  una  letra  de  la  Magestat  del  Rey  nostre  senyor  en  la  for- 
ma acostumada  despatxada.  del  tenor  següent.  El  Rey  :  lUustre  Prior  don 
Hernando  de  Toledo,  primo  nuestro,  lugarteniente  y  Capitan  general.  Por 
parte  de  la  nuestra  ciudad  de  Vich  nos  ha  sido  hecha  relation,  que  por  ha- 
ver muchos  aiïos  que  no  se  fabrica  en  ella  menudos  ay  tanta  falta  dellos 
que  con  dificultad  se  hallan  en  la  dicha  ciudad,  lo  qual  es  causa  que  las 
Iglesias  pobres  y  religiosos  padezcan  y  que  se  quite  mucha  parte  del  co- 
mercio y  negocios  de  la  dicha  Ciudad,  supplicandonos  que  para  remedio 
desto  fuessemos  servido  concederles  facultad  que  en  una  o  muchas  veces 
puedan  fabricar  hasta  la  summa  de  diez  mil  libras  de  menudos,  francas 
de  todos  derechos,  para  que  puedan  convertirlas  en  pagar  muchos  cargos 
que  la  dicha  ciudad  esta  obligada  por  causa  de  la  sterilidad  de  granos  pa- 
ssados  y  en  la  fabrica  de  un  studio  que  hazen  y  de  un  monasterio  de  Mon- 
jas  enserradas  que  pretenden  fundar  en  la  dicha  ciudad  :  y  porque  ay  po- 
dreys  mejor  saber  lo  que  para  beneficio  de  lo  susodicho  convenga  hazerse, 
nos  ha  parecido  remitiros,  como  por  la  presente  se  os  remite  y  cometé,  el 
dicho  negocio.  Por  ende  os  encargamos  y  mandamos,  que  vista  la  Infor- 
mation que  por  parte  de  la  dicha  Ciudad  se  nos  ha  presentado,  que  ira  con 
esta,  y  comunicandolo  con  doctores  desta  nuestra  Real  Audiència  y  con  el 
maestre  racional,  provehays  sobre  ello,  con  pareçer  de  todos  ellos,  si  attentas 
las  causas  susodichas  convenga  en  parte  o  en  todo  concederles  la  dicha  li- 
cencia,  y  por  la  parte  que  pareciese  senyalar  les  dareys  los  despachos  ne- 
cessarios  en  la  forma  acostumbrada,  dando  primero  la  orden  y  forma  que 
para  la  buena  distribucion  del  dicho  dinero  ha  de  haver  para  que  en  el  haya 
buena  cuenta  y  razon  y  no  se  convierta  en  otras  cosas,  sinó  por  las  susodi- 
chas o  en  las  que  os  parecieren  mas  necessarias  y  convinientes  para  el  bene- 
ficio de  la  dicha  Ciudad,  que  tal  es  nuestra  voluntad.  Y  para  ello  os  damos 
nuestras  vezes  y  poder  complido  y  bastante  por  la  presente.  Dada  en  Madrid 
a  .XX.  de  noviembre  Mil  y  quinientos  setenta  y  dos.  Yo  el  Rey.  V.^  Don  Ber.^. 
Vic. 9  V.t  comes  generalis  thesaurarius.  V.^  Sapena  B."^  V.'  episcopus  Ur- 
gellensis  B."»  v.^  Sentis  B.^^  V.*  Campi  B.°^  Gassol  Secretarius  —  y  vist  lo 
que  ab  dita  letra  sa  magestat  nos  mana,  hajam  comunicat  aquella  ab  lo  vene- 
rable magnifichs  y  amats  consellers  de  sa  magestat  Micer  Francesch  Monta- 
ner, conceller,  micer  barnabe  Serra,  Regent  la  Cancelleria,  y  ab  los  doctors 
de  la  real  audientia,  y  per  verídica  informació  nos  haje  constat  de  la  falta  que 
tenen  en  dita  Ciutat  de  menuts  per  haver  gran  temps  no  sen  han  fabricats 
en  aquella,  y  també  de  la  necessitat  quey  ha  deques  faça  y  acabe  lo  studi 
general  de  aquella  y  un  monestir  de  monjas  tancadas  que  entenen   fundar 


Les  Monedes  Catalanes  503 

per  no  haverne  aigu  en  dita  Ciutat  de  Vich,  o  rehediíicar  lo  monestir  vell 
que  es  en  dita  Ciutat  :  Per  tant,  per  los  rahons  damunt  dites,  tenint  dcac.•o 
plena  facultat  de  sa  majestat  en  virtut  de  la  lletra  preinserta.  ab  tenor  de 
les  presents,  de  nostra  certa  scientia  y  real  autoritat  de  que  usam,  delibera- 
dament y  consulta,  donam  licencia  y  facultat  als  consellers  de  dita  Ciutat 
de  Vich  que,  sens  incorriment  de  pena  alf^una,  ab  una  o  moltes  volies,  per 
ara  tant  solament,  pugan  batre  o  fer  batre  en  lo  lloch  a  ells  ben  vist  de  la 
dita  Ciutat,  del  metal  o  metalls  que  als  dits  consellers  aparra,  fins  en  quan- 
titat de  tres  milia  liuras  de  menuts  Vigatans,  ab  la  impressió  de  la  figura  y 
nom  real  ab  lo  senyal  de  dita  Ciutat,  franques  de  totes  dietes  y  despeses, 
las  quals  volem  se  ajen  de  convertir  his  convertesquen  en  la  obra  del  dit 
studi,  o  per  luir  y  quitar  los  censals  que  per  raho  de  la  obra  de  dit  studi 
dita  Ciutat  se  ha  encarregats,  y  també  per  la  fabrica  y  obra  de  dit  mones- 
tir, de  manera  que  dits  consellers  qui  vuy  son  y  per  temps  seran  ne  ajen 
de  donar  comte  y  raho  al  egregi  y  amat  conseller  de  la  real  magestat  lo 
Comte  de  Aytona,  mestre  racional  de  sa  casa  y  cort  y  a  son  ofiíci,  de  com 
dites  tres  milia  liuras  les  han  convertides  en  la  obra  de  dit  studi  y  mones- 
tir, o  per  luir  los  dits  censals,  y  no  en  altra  cosa  ni  elTecte,  y  que  de  asso  ne 
puguen  ésser  compellits  dits  consellers  tostemps  que  a  dit  mestre  racional 
aparra,  y  ques  fassa  ab  interventio  y  assistentia  de  un  coadjutor  ordinari 
de  dit  offici  o  de  altre  qualsevol  persona  que  lo  mestre  rational  anomenarà, 
y  no  altrament.  Volem  encara,  que  los  dits  menuts  se  ajen  de  pendre  en  la 
dita  Ciutat  de  Vich  y  Vegueria  de  aquella;  manant  perço  a  tots  y  sengles 
officials  Reals  y  specialment  al  veguer  de  la  dita  Ciutat  de  Vich  y  altres 
qualsevol  officials  axi  reals  com  altres  y  altres  qualsevol  persones,  sots  pena 
de  mil  florins  de  or  de  arago  dels  bens  del  contraíahents  exhigidorsy  als  co- 
frens  reals  applicadors,  que  la  present  nostra  gratia  licentia  y  provisió  guar- 
den y  observen,  tenir  guardar  y  observar  fassen,  y  contra  aquella  no  vin- 
guen  en  manera  alguna,  si  la  gratia  de  sa  magestat  tenen  cara  y  en  la  damunt 
dita  pena  desijan  no  incórrer.  En  testimoni  de  les  quals  coses  etc.  Dada 
en  Barselona  a  .xxiiij.  del  mes  de  març  del  any  de  la  nativitat  de  nostre 
senyor  Mil  sinch  Cents  setanta  quatre.  —  El  prior  Don  Hernando. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  4703,  f.  118  y  següents. 
Inèdit. 


5o4  Joaquim  Botet  y  Sisó 


c 

(Volum  lli,  plana  39). 


24  Novembre  iSgy. 


Facultat  de  marcar  «ah  senyal  de  lleó»  quatracenies  trenta  lliures 
de  «menuts»  de  VicIí,  otorgada  als  Consellers  d'aquesta  ciutat. 

Per  quant  ab  Reals  privilegis  axi  de  sa  magestat  com  de  sos  locs  tinents 
en  aquestos  Principat  de  Cathalunya  y  Comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya 
concedits  y  atorgats  als  Consellers  y  Consell  de  la  ciutat  de  Vich,  los  fonc 
donada  Uisentia  permis  y  facultat  de  fer  y  fabricar  certa  quantitat  de  me- 
nuts per  ser  vici  y  us  dels  habitants  y  poblats  en  dita  Ciutat,  y  sefíalar  aquells, 
so  es,  los  primers  ab  senyal  de  Aguilà  y  als  altres  de  leo,  com  en  dits  pri- 
vilegis, los  quals  de  manament  y  orde  nostres  son  stats  vists  per  lo  magni- 
fich  y  amat  conseller  de  sa  Magestad  Miser  Joan  Sabater,  Regent  la  Real 
Cancellaria,  mes  llargament  esta  contengut,  y  com  de  la  quantitat  de 
menuts  que  fonc  feta  per  dits  consellers  en  virtut  de  dits  Reals  privilegis 
ne  resta  en  son  poder  Quatrecentes  y  trenta  lliures,  les  quals  encare  no  son 
senalades  ni  marchades  ab  ningú  dels  dits  senyals:  nos  han  humilment  sup- 
plicat  fos  de  mercè  nostre  donar  y  concedirlos  Uisentia  de  poder  picar  y  mar- 
char,  eo  assenyalar,  a  quiscun  diner  de  dites  Quatrecentes  y  trenta  lliures 
lo  senyal  del  lleó;  lo  que  attenent  los  serveys  que  dits  Consellers  y  Consell 
han  fet  a  sa  Magestad  en  les  occorrents  occasions  contra  lo  francès  ene- 
mich  de  nostra  fe  Catholica  y  en  los  que  per  avant  faran  com  a  bons  y 
faels  vassalls,  Ho  havem  tingut  y  tenim  a  be.  Perço,  de  nostra  certa  scien- 
tia,  deliberadament  y  consulta,  adherint  yconformantnosab  dits  Reals  privi- 
legis, Ab  sèrie  y  thenor  de  la  present  donam  y  concedim  licentia  permis 
y  facultat  a  vosaltres  los  amats  y  faels  de  la  Real  Magestad  los  Consellers 
de  la  Ciutat  de  Vich,  que  per  aquesta  vegada  tant  solament,  y  ab  assistentia 
y  presentia  de  Hieronim  de  Marimon,  veguer  y  balle  de  dita  Ciutat,  asse- 
nyaleu y  pugau  assenyalar,  ab  lo  senyal  y  emprenta  de  lleó  y  no  de  altra 
manera,  dites  quatrecentes  y  trenta  lliures  de  menuts,  y  no  mes,  y  que  dins 
quatre  mesos  prop  següents  nos  portareu  acte  autèntic  de  com  ho  haureu 
axi  fet  y  cumplit,  firmat  del  dit  veguer  y  vosaltres,  sots  pena  de  dos  cents 
denars  (?)  moneda  barcelonesa,  a  la  Real  Thesoreria  applicadors,  lo  qual 
acte  de  seguretat  haiau  primer  de  fer  y  fermar  en  poder  del  scriva  de  la 


Les  Monedes  Catalanes  .So5 

cort  de  ditveguer  y  ballo  ans  de  posar  nia  a  la  obra  y  niarchar  dits  niciuits. 
Manant  a  tots  y  sengles  olíicials  axi  Reals  com  altres  y  maiors  com  menors, 
que  la  present  nostra  llisentia  y  facultat  a  vosaltres  dits  Consellers  linguen 
guarden  y  observen,  tenir  guardar  y  observar  facen,  y  contra  no  vinguen 
en  manera  alguna,  si  la  gràcia  de  sa  Magestat  tenen  chara  y  en  la  pena  de 
cinch  cents  florins  de  or  de  Aragó  als  Reals  cofrens  applicadors  y  dels 
bens  dels  contra  faents  irremissiblement  exhigidors  desijen  no  incórrer. 
Dada  en  Barcinona  a  .xxiiij.  de  Novembre  .MDLxxxxvij.  —  El  Duquc  de 
Feria,  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  4721,  f.  i5o  v.  y  i5i. 
Inèdit. 


Cl 

(Volum  III,  plana  40). 


4  Janer  iSyó. 


Llicencia  pera  encunyar  ires  mil  ducats  en  menuts y  sous  de  bilió 
otorgada  a  la  pila  de  Puigcerdà. 

Nos  don  Phelippe  etc.  Por  quanto,  por  parte  de  los  Consules  de  la  l'ni- 
versidad  de  la  Villa  de  Puigcerdan  nos  ha  sido  hecha  relacion  que  los  mu- 
ros  de  la  dicha  Villa  tienen  muy  grande  necessidad  de  ser  reparados,  y  que 
son  tantos  y  tan  grandes  los  gastos  y  costas  que  de  cadaldia  aquella  I  ni- 
versidad  se  oflrescen  por  respecto  de  los  hereges  enemigosde  nuestra  sanc- 
ta  fee  Catholica  que  residen  junto  a  ella  en  la  frontera  de  francia,  que  es 
impossible  poderlos  suportar  si  no  son  socorridos  por  nos,  supplicandonos 
que  para  remediar  esta  necessidad  le  hagamos  gràcia  y  merced  de  daries 
licencia  que  puedan  batir  moneda  de  aquella  tierra,  dicha  de  Villo,  la  can- 
tidad  que  fuessemos  servido  :  y  por  quanto,  aviendo  scripto  al  nuestro  lu- 
garteniente  y  Capitan  general  en  aquel  Principado  que  nos  informasse  con 
su  parescer  y  de  los  Doctores  de  la  Real  Audiència  y  intervencion  del  maes- 
tro  Racional  de  nuestra  Casa  y  Corte  de  lo  que  les  paresciesse  que  conve- 
nia que  proveyessemos  sobresto,  con  su  carta  scrita  en  Barcelona  a  diez  del 
mes  de  Deziembre  passado  y  por  una  informacion  que  por  orden  del  mis- 
mo  Visorey  se  ha  recibido  nos  ha  constado  de  la  necessidad  y  gastos  de  la 
dicha  universidad  y  de  la  falta  que  ay  de  menudos  y  sueldos  de  la  dicha 
moneda,  y  que  convenia  que  se  le  diesse  licencia  de  batir  de  la  dicha  mo- 

Institut  d' Estudis  Catalans.  64 


5o6  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

neda  hasta  en  quantidad  de  Tres  mil  ducados  :  Nos  lo  avemos  tenido  assy 
por  bien,  en  la  manera  infrascripta.  Por  ende,  con  tenor  de  las  presentes,  de 
nuestra  cierta  sciencia  y  real  auctoridad,  deliberadamente  y  consulta,  da- 
mos  licencia  permisso  y  facultad  a  los  dichos  Consules  de  la  dicha  villade 
Puigcerdan  que,  sin  incorrimiento  de  alguna  pena,  puedan  batir  o  hazer 
batir  en  menudos  o  sueldos  de  la  dicha  moneda  de  villo,  en  la  dicha  Villa  de 
Puigcerdan,  hasta  en  sumay  cantidad  de  Tres  mil  ducados,  francosde  todas 
dietas  y  costas,  por  mano  y  medio  de  las  personas  que  querran,  y  del  metal 
que  les  paresçera,  sin  mistura  alguna  de  plata,  y  para  batir  los  dichos  me- 
nudos y  sueldos  de  villo  les  damos  facultad  que  hagan  hazer  los  moldes 
que  seran  menester,  sin  incórrer  en  pena  alguna  ni  haver  de  pedir  licencia 
al  maestro  de  la  seca  de  la  villa  de  Perpiiïan  ni  a  otro  maestro  de  otra  seca, 
y  mandamos  que  en  los  moldes  se  pongan  las  letras  siguientes,  es  assaber, 
Puigcerdà  y  las  armas  de  la  dicha  Villa,  si  a  los  dichos  Consules  les  pares- 
çera: los  qualesTres  mil  ducados  se  conviertan  y  ayan  de  convertir  en  re- 
parar los  muros,  luiciones  de  censales,  y  otras  necessidades  de  dicha  Villa, 
como  dicho  es,  y  que  estén  obligados  a  dar  cuenta  y  razon  al  maestro  Ra- 
zional  de  nuestra  Casa  y  Corte  que  àgora  es  o  por  tiempo  serà  de  como  lo 
auran  hecho.  Con  esto  emperò,  que  los  Consules  y  Consejo  de  la  dicha  villa 
de  Puigcerdan  sean  y  estén  obligados  de  assegurar  con  aucto  publico  en 
poder  del  notario  del  Consejo  de  la  dicha  Villa  la  dicha  moneda,  antes  que 
se  comiençe  a  distribuyr,  para  que  si  alguno  o  algunos  quisieren  salir  de  los 
Condados  de  Rossellon  y  Cerdana,  en  los  quales  solamente  se  recibe  la  di- 
cha moneda,  o  otramente,  acudiendo  a  los  Consules  y  Consejo  de  la  dicha 
villa  en  qualquier  tiempo  y  sin  alguna  dilacion  les  ayan  de  cambiar  la  mo- 
neda de  villo  que  tuvieren  y  daries  otra  moneda  equivalente  que  se  reciba 
por  todo  el  nuestro  Principado  de  Cataluna:  y  queremos  que  la  dicha  moneda 
se  bata  y  pueda  batirse  en  la  misma  Villa  de  Puigcerdan,  por  evitar  las  cos- 
tas y  gastos  peligros  y  otros  inconvinientes  que  se  podrian  seguir  batien- 
dose  en  nuestra  ciudad  de  Barcelona  por  estar  tan  lejos  de  dicha  villa  de 
Puigcerdan,  y  que  se  haga  con  intervencion  y  assistència  de  una  persona 
que  nombrara  el  dicho  Maestro  Racional  de  nuestra  Casa  y  Corte:  man- 
dando  por  el  mismo  tenor  de  las  presentes  a  los  Il•lustre  Reverendo  nobles 
magnificos  y  amados  nuestro  lugarteniente  y  Capitan  general  en  los  dichos 
nuestro  Principado  de  Cathalunya  y  condado  de  Rossellon  y  Cerdaiïa,  Can- 
celler, Regente  la  Cancelleria  y  doctores  de  la  real  Audiència,  maestre  Ra- 
cional de  nuestra  Casa  y  Corte  y  su  lugarteniente,  Advogado  fiscal.  Por- 
tant vezes  de  nuestro  General  Governador,  Procurador  Real,  Vegueres, 


Les  Monedes  Catalanes  5,,7 

Bayies,  sotvegueres,  sotbayies,  Alguaziles,  Vergucros,  l^ortcros  y  otros  qun- 
lesquierolficiales  en  losdichos  nuestro  Principadoy  Condados  constiiuydos 
y  constituideros,y  specialmentea  los  maestrosy  Alcaldes  de  la  Seca  de  Bar- 
celona y  Perpinan  y  otros  olliciales  de  aquella,  so  incorrimienlo  de  nuestra 
ira  e  indignacion  y  pena  de  mil  llorines  de  oro  de  Aragón  de  los  bienes  del 
que  lo  contrario  hiziere  exigiderosy  a  nuestros  reales  cofres  applicaderos, que 
la  presente  nuestra  Gracia  Licencia  y  provision  guarden  y  (observen  y  con- 
tra ello  no  vengan  en  manera  alguna  si  nuestra  gràcia  tienen  cara  y  en  la 
pena  sobredicha  desean  no  incurrir  :  y  porque  de  las  presentes  no  se  pueda 
ussar  otra  vez  despues  de  fabricados  los  dichos  Tres  mil  ducados,  quere- 
mos  que  las  presentes  originalmente  queden  en  el  oíïicio  del  Maestre  Ra- 
cional. En  testimonio  de  lo  qual  avemos  mandado  despachar  las  presentes 
con  nuestro  sello  comun  en  el  dorso  selladas.  Dada  en  Sanet  Lorenço  Real, 
a  quatro  dias  del  mes  de  Enero,  aiïo  de  mil  quinientos  setenta  y  seis.  — Yo 
el  Rey. — Dominus  Rex  mandavit  mihi  Petro  Franqueza.  visa  per  don 
Ber.  Vic,  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  4306,  f.  236  v.  y  següents. 
Inédií. 


CII 

(Volum  III,  plana  61). 


23  Octubre  Kjiy. 


A)  Llicencia  d'encunyar  sous,  o  mitjos  i^als  de  plata,  de  lley 
igual  a  la  de  la  moneda  que  s  encunyava  a  Castella,  otor- 
gada  a  la  ciutat  de  Barcelona  pel  rey  D.  Felip  II. 

Nos  Philippus  Dei  gratia  Rex  Castelle  Aragonum  etc,  Comes  barchino- 
ne  etc  —  Sane  pro  parte  consiliariorum  consilii  universitatis  et  proborum 
hominum  civitatis  nostre  barchinone  fuit  nobis  humiliter  deductum,  eam 
civitatem,  quinimo  et  totum  principatum  cathalonie  et  comitatus  rossillio- 
nis  et  ceritanie,  ad  summi  penuriam  monete  argentei  devenisse.  eo  quod 
mercatores  et  alii,  tam  alienigene  quam  indigene.  eam  a  dicta  civitate  et 
comitatibus  extraxerunt  et  àlias  provincias  detulerunt  lucri  notorii  cupidi- 
tate  moti,  ea  que  de  causa  incolas  eiusdem  civitatis  et  tolius  principatus  et 
omnes  ibidem  mercaturam  et  comersium  exercentes  excessiva  el  varia  in- 
commoda  passos  fuisse  ac  pati,  et  ad  tam  miserum  statum  devenisse,  ut  ad 


5o8  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

victui  et  vestitus  necessària  emendi,  argentei  moneta  nequaquam  ad  pre- 
sens  reperiatur  nisi  cum  dampno  interesse  et  usuris  excessivis,  nedum 
propter  monete  predicte  argentei  deíïectum,  verum  ex  ingenti  abundància 
scutorum  auri,  vulgo  doblons  de  dos  caras  muncupatorum,  in  civitate  pre- 
dicta  currentium  pretio  longe  excedente  ipsorum  valorem  intrinsecum, 
Magestati  nostre  propterea  multiplicati  vicibus  per  Episiolas  et  per  orato- 
res  seu  ambaxiatores  et  ultimum  per  Consiliarium  ejusdem  civitatis  ordi- 
ne  primum,  ad  hanch  nostram  regiam  curiam  magno  civium  et  persona- 
runi  civitatis  comitatu  et  sumptu  transmissos,  supplicando  súper  hiis  de 
salubri  et  promptu  remedio  provideri  eidem  civitati  iicentiam  et  faculta- 
tem  concedendo  cudendi  scilicet  monetam  argentei  in  sicca  regia  ejusdem 

civitatis,  prout  in  hiis  nostris  castelle  regnis  cudi  solet,  quod  extra 

quacumque  scelebra  argenti  vulgo  marco  de  plata  dicte  civitatis,  que  ali- 
quantulum  majoris  est  valoris  quam  scelebra  argenti  castelle,  exlraheren- 
turet  fierint  octuaginta  argentea  sive  regalia,  quòrum  cujuslibet  intrinse- 
cus  valor  esset  vigenti  denariorum  barchinonensium  et  expediretur  et  ex- 
pendi  deberet  a  viginti  quatuor  denariis  ejusdem  monete.  Nos  vero,  animad- 
vertentes  innatam  ejusdem  civitatis  íidem  et  erga  vestrum  servitium  sin- 
gularem  amorem  et  effectum,  habita  prius  súper  hiis  informatione  a  nostre 
locumtenenti  et  capitaneo  generali  ac  regia  audientia  in  dictis  principatu 
et  comitatibus,  negotioque  semel  el  pluries  in  nostro  S'^'"°  sup'"^  R.  A. 
consilio  considerato  et  mature  regesto,  cum  comunicatione  et  voto  perso- 
narum  in  huiusdi  matèria  peritorum,  habitis  etiam  súper  hiis  nonnuUis 
congregationibus  presidentium  et  consiliariorum  ad  ministrorum  noslro- 
rum  servitium  nostrum  utilitatemquecommodum  et  benefitium  vassallorum 
nostrorum  zelantium,supplicationi  predicti benigne modoquoinfradicimus 
annuendum.  Thenore  igitur  presentis,  de  nostra  certa  scientia  regiaque  auc- 
toritate,  deliberate  et  consulte,  licenciam  concedimus  plenariamque  faculta- 
tem  impartimur  dictis  consiliariis  consilio  Universitati  et  probis  Homini- 
bus  nostre  Civitatis  barchinone  qui  nunch  sunt  et  pro  tempore  fuerint, 
quod,  per  hanch  vice  duntaxat,  quandocumque  voluerint  possint  et  valeant 
liceatque  eis  cudere  seu  cudi  facere,  per  operarios  tamen  et  monetarios  et 
alios  officiales  nostros  dicte  regie  sicce  dicte  civitatis  barchinone  ad  quos 
spectet  et  non  àlias,  monete  vulgo  nuncupate  solidos,  seu  dimidia  regalia 
argenti,  usquead  quantitatem  Centum  mille  ducatorum,  ad  legem  Castelle, 
ita  quod  ex  unaquaque  scelebra  sive  marco  argenti  ponderis  cathalonie 
tantummodo  formetur  et  cudatur  Centum  quinquaginta  duo  solidi,  effi- 
cientes  et  valentes  septuaginta  sex  regalia,  et  non  amplius.  Ita  tamen  ut 


Les  Monedes  Catalanes  5oq 

huiusmodi  massa  moneta  fabricari  non  possií  ex  massa  monctc  argcntca 
jam  fabricata  existente  tempore  huiusmodi  concessionis  in  quacumquc 
parle  predictorum  principatus  caihalonie  comitatum  rossiliunis  et  ccritanic, 
quantum  vis  privilegiarà,  sed  tantum  ex  ea  qua  cum  effectu  cadem  Civitas 
seu  illius  sindicus  emat  in  hiis  regnis  castelle,  et  inde  at  diclam  civitatem 
cum  licentia  nostra  adducat  in  massa  argentei  vel  moneta  argentea  du- 
plici,  sub  pena  amissionis  monete  contra  formam  predictam  fabricande 
nostris  regiis  applicande  erariis,  et  aliis  penis  ad  arbilrium  et  voluntatem 
nostram  seu  locumtenens  generalis  in  cuiuscumque  judiciis  compeientis 
ad  quem  spectet  incurrendis,  tam  venditoris  quam  emptoris  monete  veteris 
seu  jam  cusse  per  ecs  vendite  et  empte  quam  novè  que  ex  illa  fabricabitur, 
quarum  penarum  exequtionem  instaré  possint  quevis  universitas  et  sin- 
gulares  persone  dictorum  principatus  el  comitatum.  Ilanc  itaque  conces- 
sionem  facimus  predictis  consiliariis  consilio  et  probis  hominibus  dicte 
Civitatis  barchinone,  sicut  meliusdici  potest  et  intelligi,  ad  eorum  sane  sin- 
cerum  et  meliorem  intellectum,  non  obstantibus  quibusvis  que  huiusmodi 
gratia  et  concessione  obstare  possit,  quibus  omnibus,  pro  hac  vice  dumta- 
xat,  pro  bono  publico  dictorum  principatus  et  comitatum  per  hach  vice  de 
nostra  regie  pietatis  plenitudine  derogamus  et  derogatum  esse  volumus: 
presentemque  gratiam  et  concessioni  dicti  consiliarii  consilium  Universi- 
tatis  et  probi  homines  barchinone  utique  nequeant,  nisi  post  quam  huius- 
modi nostrum  privilegium  fuerit  officio  magistri  rationalis  domus  el  curie 
nostre  regestratum,  ad  effectum  ut  ne  vigore  huiusmodi  privilegii  et  licenlie 
cudalur  major  quantitas,  sub  pena  expressa,  de  quibus  ministri  et  olliciales 
predicti  offitii  curam  gerani  adhibita  forma  in  hiis  servari  assueta.  Decer- 
nimus  insuper,  quod  concessió  et  elargicio  nostra  huiusnKjdi  sit  et  esse  de- 
beat  dicti  Civitati  stabilis  realis  valida  adque  firma,  nullumque  in  juditio 
aut  extra  censeat  diminutionis  objeclum  deffectum  incommodum  aut 
noxe  cujuslibet  alterius  delrimentum,  sed  in  suo  semper  robore  et  firmiíate 
persistal.  Serenissimo  propterea...  etc.  Ill^'"'  vero...  etc  qualenus  huius- 
modi nostram  licentiam  et  facultatem  gratiam  el  concessionem  cudendi 
supra  diclam  quantitalem  Mille  ducatorum  moneta  argenti  modo  et  torma 
specifficatis  et  omnia  el  singula  superius  expressa  et  contenta,  in  modum 
supradictum  dictis  Consiliariis  consilio  el  probis  hominibus  civitatis  nos- 
tre barchinone  presentibus  el  fuluris  leneant...  etc.  si  dictus  Serenissimus 
Prínceps  vobis  amorem  gereret;  Celeri  vero  olTiciales  etsubditi  nostri  pre- 
dicti gratiam  nostram  charam  habenl  ac,  preter  ire  et  indignaiionis  nostre 
incursum,  penam  preappositam  cupiunl  evitaré.  In  cuius  rei  testimonium... 


5io  Joaquim  Botet  y  Sisó 

etc...  Dat.  in  oppido  ventosilla,  die  vigesima  tertia  mensis  octobris  anno  a 
nativitate  domini  Millesimo  sexcentesimo  dezimo  septimo,  regnorumque 
nostrorum  vigesimo.  —  Yo  el  Rey. 


B)  Instruccions  donades  pel  rey,  ah  igual  data,  a  son  lloctinent 
a  Catalunya,  referents  a  l'anterior  llicencia  y  al  for  de  les 
monedes  d'or. 

Ill.*''<=  duque  Primo  nuestro,  lugartenienie  y  capitan  general  en  el  princi- 
pado  de  Cataluna.  Recibi  vuestras  Cartas  en  respuesta  de  las  que  se  os  scri- 
vieron  sobre  la  pretension  que  esta  mi  Ciudad  de  barcelona  tiene,  de  que 
atento  la  falta  tan  grande  que  ay  en  ella  y  en  toda  Catalunya  de  moneda 
de  plata  respeto  de  sacalla  mercaderes  strangeros  y  naturales  por  sus  gran- 
jerias,  fuesse  servido  hacerle  merced  de  darle  licentia  para  batir  moneda  de 
plata  en  la  casa  de  la  moneda  delia  al  fuero  y  quilate  de  Castilla,  que  es  a 
onse  dineros  y  quatro  granos  de  ley,  con  la  qual  saldria  la  dicha  moneda 
menos  asendrada  y  fina  que  antes  y  en  ocho  granos  de  ley,  porque  hasla 
qui  ha  sido  de  onse  dineros  y  dose  granos,  y  del  peso  de  cada  real  que  se 
fabricasse  se  pudiesse  quitar  dos  dineros,  de  manera  que  cada  marco  desse 
tierra,  que  es  algo  maior  que  el  deste  de  castilla  porque  el  de  Castilla  pesa 
sesenta  y  ocho  reales  y  el  desse  setenta  y  dos  reales,  se  sacassen  ochenta, 
Cuyo  valor  intrinseco  fuesse  de  veinte  dineros  por  real  y  valiesse  y  pessasse 
en  la  plasa  por  venyte  y  quatro  dineros,  y  que  pudiessen  dividir  los  scudos 
o  doblones  de  oro  de  los  serenissimos  reyes  Catholicos,  que  llaman  ahi  de 
dos  caras,  en  dos  partes  iguales  o  medios  doblones,  y  que  pues  segun  dissen 
tiene  facultad  de  batir  moneda  de  billon,  que  entre  ella  pueda  batir  una 
spesia  que  se  llama  quern,  que  cada  uno  valga  seys  dineros,  que  es  la  quarta 
parte  de  un  real,  y  visto  y  considerado  bien  todo  lo  que  aserca  de  esta  ma- 
tèria se  ha  discurrido  por  esta  Audiència,  lo  que  vos  y  la  Ciudad,  diputados, 
obispo,  cabildo  y  el  magistrado  de  la  lonja  del  mar  me  aveys  scrito,  quanto 
las  personas  que  por  parte  de  dicha  Ciudad  me  han  sido  embiadas  y  ulti- 
mamente  su  consiller  en  cap  han  representado,  y  lo  que  se  me  ha  advertido 
por  mi  consejo  supremo  de  Aragón  y  Juntas  que  para  ello  se  han  tenido,  y 
visto  los  pareceres  de  todos  y  la  contradition  que  la  Ciudad  de  Gerona  hazia 
a  ello;  considerados  los  danyós  que  se  han  seguido  y  los  presentes,  y  el  aprieto 
tan  grande  en  que  la  contratation  [y]  comercio  de  toda  esta  tierra  se  halla  por 
falta  de  la  moneda  y  otros  maiores  que  se  sperarian:  dezeando  como  es  ra- 


Les  Monedes  Catalanes  5ii 

zon  consolar  a  todos  y  hazer  iiierced  a  estos  Ciudad  y  Principadfj  por  lo 
quesu  ^ran  fidelidad  y  buenos  ser\ici()S  mcrcccii.  ho  niandado  tomar  en 
ello  por  àgora  la  resoluiion  siguiente. 

De  dar  licentia  a  la  dicha  Ciudad  de  barcelona,  conio  se  la  d(^y  en  el  pri- 
vilegio que  para  ello  se  ha  despachado,  para  que  pueda  batir  cien  mil  du- 
cados  en  moneda  de  plata,  todos  en  medios  reales  sueldos  y  no  en  otra  spe- 
cia,  y  esto  en  la  casa  de  la  seca  real  que  hay  en  esta  Ciudad  por  medio  de 
los  ministros  que  en  ella  ay  para  este  efeto,  bassando  la  ley  y  quilate  de  plata 
desse  principado  y  el  peso  amigo  de  ella  de  manera  que  de  cada  marco  desse 
principado  se  saquen  setenta  y  seys  reales,  no  mas:  con  que  esta  nueva  mo- 
neda no  se  pueda  labrar  de  moneda  batida  que  al  tiempo  de  la  concession 
se  hallare  en  parte  alguna  deste  principado,  por  privilegiada  que  sea,  sinó 
solamente  de  la  que  en  efeto  compraré  y  llevaré  el  sindico  desta  Ciudad  de 
barcelona  destos  reynos  de  Castilla,  con  licentia  mia,  en  massa  o  en  moneda 
doble,  so  pena  de  perder  la  moneda  que  contra  la  forma  susodicha  se  hicie- 
re,  la  cual  se  aplique  a  mis  reales  cofres,  y  otras  penas  reservadas  a  mi  ar- 
bitrio  y  vuestro,  como  a  mi  lugarteniente  y  capitan  general  en  este  princi- 
pado, y  a  cualquier  juez  competente  que  lo  hubiere  de  juzgar,  en  que  incur- 
ran  assi  los  que  venderan  como  los  que  compraran  la  moneda  batida  vieja 
deste  principado  y  los  que  labraren  la  nueba,  cuya  exeqution  pueda  instar 
qualquier  universidad  y  particular  desta  provincià. 

Comensada  la  fabrica  de  la  moneda,  comensara  tambien  a  córrer  por  esta 
tierra  la  nesessaria  para  su  trato  y  comercio,  y  entonces  se  podrà  ba.xar  cl 
valor  del  oro,  que  esta  segun  entiendo  casi  todo  recogido  en  la  tabla  desta 
ciudad  y  a  presio  de  35  reales  los  doblones  de  dos  caras,  como  sabeys,  no 
baliendo  antes  mas  de  treinta  y  uno  o  treinta  dos,  que  es  tan  subido  presio 
que  la  misma  ciudad  desea  hasser  esta  buena  obra,  que  es  muy  nesessaria, 
y  assi  en  la  cantidad  que  se  ha  de  baxar,  como  en  el  tiempo  que  esto  se  ha 
de  hasser,  me  ha  paressido  remetirlo,  para  que  con  comunicatión  de  la  mis- 
ma ciudad  y  de  los  doctores  de  esta  mi  real  audiència  se  haga  la  baxa  del 
valor  que  oy  tienen  dichos  doblones  de  oro  de  dos  caras  y  estos  que  corren 
en  esta  ciudad,  encargandoos  a  todos  mucho  esto,  como  a  cosa  tan  impor- 
tante.  Al  Conseller  que  esta  aqui  instando  la  resolution  de  todo  lo  dicho, 
se  le  ha  advertido  de  mi  parte  lo  que  ya  otras  vezes  a  las  personas  que  de 
parte  de  la  Ciudad  han  tratado  de  lo  que  serà  conveniente  a  un  precioque 
la  Ciudad  tome  a  censo  una  gruessa  quantidad,  con  que  el  enbolso  de  ella 
sea  en  plata  efTectiva  y  no  en  oro,  y  esto  se  entiende  que  podrà  tener  efecto 
comensando  la  fabrica  de  la  dicha  moneda  de  medios  reales  que  digo  arri- 


5i2  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

ba,  porque  de  otra  manera  no  sacaran  los  particulares  la  que  tienen  guar- 
dada de  plata  pudiendo  contratar  con  los  doblones  a  tan  subido  pretio  como 
oy  tienen,  y  pues  este  no  se  puede  baxar  sin  el  batimento,  se  puede  sperar 
que  hecha  la  moneda  de  los  medios  reales  podria  conseguirse  el  íin  del 
cargamiento  de  los  censales  de  la  Ciudad,  y  que  con  lo  que  al  Conseller  en 
cap  se  le  ha  dicho  de  mi  parte  y  la  conveniència  que  la  ciudad  halla  en 
ella,  lo  pona  en  exeqution  sin  mucha  instansia,  y  vos  serà  bien  que  se  lo 
acordeys  si  se  descuydaren  dello,  que  a  su  tiempo  y  avisandolo  vos  mandare 
que  se  le  despache  licentia  si  para  ello  fuera  menester,  pues  ja  para  el  reparo 
de  los  danyós  que  la  dicha  Ciudad  padecera  en  lo  sobredicho  a  impuesto 
segun  dissen  su  Conseller  cierta  sisa  en  el  vino,  que  sin  ruydo  se  paga,  y 
rehasse  lo  padecido  hasta  qui,  y  rehara  lo  que  mas  padeciere,  si  con  los  di- 
chos  Cien  mil  ducados  no  hubiere  harto  y  la  sperientia  mostrase  que  no 
tiene  inconveniente  y  que  abrassa  todo  este  principado  este  expediente  sin 
contradescirlo,  mandare  verdespues  con  maior  acuerdo  lo  que  convendra. 
He  querido  advertiros  de  todo  lo  que  aserca  desta  matèria  he  mandado 
resolver,  para  que  tiniendolo  açi  entendido  podays  dessirlo  a  la  Ciudad, 
como  ja  aqui  se  ha  dicho  a  su  Conceller  en  cap  y  vean  todos  con  quanto 
cuydado  y  desvelo  se  mira  su  bien  y  lo  que  se  hasse  de  mi  parte  en  las  oca- 
siones que  se  offrescan  y  la  merced  que  reciben  en  lo  que  ha  lugar.  Vos 
dareis  a  la  Ciudad  la  carta  que  sobre  ello  se  le  scrive  en  vuestra  crehencia,  y 
les  significareys  nuestro  deseo  de  su  bien  y  augmento,  y  hareys  que  se  resuel- 
va  a  su  tiempo  lo  que  aqui  digo  en  quanto  a  la  reduction  de  los  doblones,  y 
sereys  cuydadoso  en  lo  que  mas  os  tocaré  a  la  exeqution  de  los  puntos  refe- 
ridos  y  de  avisarme  lo  que  se  fuere  hitiendo,  que  tal  es  mi  voluntat  y  serè 
en  ello  muy  servido.  Dad.  en  ventosillas,  a  23  de  octubre  1617  afíos. — Yo 
el  rey. 

Arxiu  municipal  de  Gerona  :  Manual  d'acorts  de!  any  1617  :  copia  unida  al  f.  iS^. 
I  nedi  Is. 


Les  Monedes  Catalanes  513 


cm 

(Volum  111,  plana  64  ). 


(j  Setembre  1O02. 


Acta  del  assaig  de  menuts  fabricats  a  (k-rona,  en  virtut  de  la 
llicencia  atorgada  a  dita  ciutat  pel  i-ey  D.  Felip  II  el  /  j  de  juliol 

del  any  i5gg. 

Vuy  dilluns,  a  nou  de  Setembre  xMil  siscents  y  dos,  Hyeronim  Ardevol  y 
Antich  Castelló,  argenters  y  ensayadors  de  la  fabrica  dels  menuts  fa  la  ciu- 
tat de  Gerona,  fonch  fet  ensay  de  dotse  menuts  de  la  moneda  de  billo,  pre- 
sos de  sinch  cabassos  de  menuts  fabricats  en  dita  fabrica  en  virtut  del  dalt 
insertat  privilegi  per  la  Magestat  del  Rey  nostre  senyor  concedit  a  dita 
Ciutat,  los  quals  menuts  a  la  una  part  tenen  una  cara  del  cap  real  ab  una 
lletra  .G.  debaix  dita  cara,  ço  es  en  lo  coll  de  dit  cap,  ab  unes  lletres  en  lo 
rededor  de  dits  menuts  dient  Phylippus  Dei  Gratia  Rex,  y  del  altre  part 
son  les  armes  de  dita  ciutat  ab  unes  lletres  al  rededor  de  dits  menuts  dient 
Civitas  Gerunde,  y  foren  fets  de  aram,  ab  la  lliga  de  argent,  axi  com  en  la 
capitulació  y  concòrdia  de  y  sobre  dites  coses  entre  dits  senyors  Jurats  y 
adiunts  de  dita  fabrica,  de  una  part,  y  Francesch  Sola,  argenter  de  Gerona, 
mestre  de  dita  fabrica,  de  part  altre,  feta  y  fermada  en  poder  del  notari  y 
scriva  devall  scrit,  y  en  lo  present  manual  insertada  mes  llargament  se 
conte;  y  axi  referiren,  migensant  lo  jurament  per  ells  en  lo  introhit  de  llur 
offici  prestat,  que  ells  en  presentia  y  assistentia  del  honorable  mossèn  fran- 
cesch Pasqual,  notari  publich  de  Gerona,  llochtinent  de  mestre  racional  de 
dita  fabrica,  de  Joan  Rafel  Ferrer,  ciutadà,  mossèn  llàtzer  monery  charol, 
mercader,  guardes,  Bernat  Tarroya,  mestre  de  Balanças,  y  de  mi  dit  no- 
tari y  scriva  real  de  dita  fabrica  ius  scrit,  han  fet  dit  ensay  de  dits  dotse 
menuts  y  han  trobat  ésser  a  lley  de  catorse  grans  nets  de  lley.  De  quibus 
acta,  presentibus  testibus  Galcerando  Serra,  carderio,  et  Raphaole  Saura, 
argenterio  Gerunde. 

Arxiu  municipal  de  Gerona;  Llibre  de  Moneda,  de  l'any  iSgg  al  lóo;,  t.  73. 
Inèdit. 


Institut  d'Estudis  Catalans.  ^^ 


5i4  Joaquim  Botet  y  Sisó 


CIV 

(Volum  II,  plana  66). 


5  Juliol  i6i  I. 


Llicencia  d'encunyar  tres  mil  ducats,  en  menuts,  atorgada  a  la 

ciutat  de  Vich. 

Nos  Philippus  dei  gratia  Rex  Castelle,  Aragonum  etc,  Comes  Barchi- 
none  etc. 

Nos  Petrus  Manrique,  miseratione  divina  Archiepiscopus  Cesaraugusta- 
nus,  S.  C.  et  Regie  Magestatis  Consiliarius,  Locumtenens  et  Capitaneus  ge- 
neralis  in  Principatu  Cathalonie  et  Comittatibus  Rossilioni  et  Ceritanie: 
Inter  cetera  regimini  Presidentis  incumbentia,  ea  siquidem,  quesuissubdi- 
tis  còmoda  esse  dignoscuntur  debet  incessanti  studio  querere  et  per  inde 
supplicantium  vota  favorabiliter  exaudire.  Cum  iíaque,  pro  parte  vestia, 
dilectorum  et  fidelium  Regiorum  Consiliariorum  et  proborum  hominum 
Civitatis  vici,  fuerit  nobis  reverenter  oblata  et  presentata  supplicatio  que- 
dam  bonum  publicum  eiusdem  ac  totius  Vicarie  concernens,  quam  decre- 
taré jussimus  pro  ut  in  calce  illius  continetur,  cuius  siquidem  supplicationis 
et  decretationis  tenores  seriatim  sich  sequntur.  Excellentissim  Senyor:  es 
tant  gran  la  falta  quey  ha  en  la  ciutat  de  Vich  y  plana  de  Ozona  de  mone- 
des bones  e  senceres  en  lo  Comerci,  ab  occasio  de  la  prohibitio  de  les  do- 
lentes y  cercenades  que  per  V.  Ex.  tant  justament  fonch  los  dies  passats 
manada  publicar,  y  tanta  y  tant  precisa  la  necessitat  de  haver  y  tenir  bona 
moneda  y  que  fàcilment  sia  rebedora  en  lo  comersi,  y  particularment  per 
la  cuUita  dels  grans  y  fruyts  que  en  dita  ciutat  de  Vich  y  plana  de  Ozona 
de  pròxim  se  espera,  que  si  per  V.  Ex.  no. son  socorreguts  de  prompte  y 
convenient  remey  ha  de  restar  del  tot  impossibilitada  dita  cullita,  en  molt 
gran  e  irreparable  dany  del  comú  y  particular  de  dita  ciutat  y  plana  de 
Ozona,  y  com  entre  altres  hajen  advertit  ésser  hu  dels  remeys  mes  conve- 
nients per  reparar  una  tant  urgent  necessitat,  fabricar  de  prompte  menuts 
de  la  forma  y  lliga  que  en  altres  occasions  han  acostumat  de  fabricar  en 
dita  ciutat  de  Vich,  fins  en  valor  de  quatre  milia  ducats  de  dotse  reals  : 
Perço,  y  altrament,  lo  sindich  de  dita  ciutat  de  Vich  a  V.  Ex.  supplica  li  sia 
de  mercè  donar  llicencia  a  dita  ciutat  de  Vich  de  poder  fabricar  de  promp- 
te dits  menuts  fins  en  dita  summa  de  quatre  milia  ducats  de  dotse  reals, 


I-es  Monedes  Catalanes  5i5 

pera  poder  ab  ells  facilitar  dita  cullita  y  acudir  a  altres  semblants  necessi- 
tats que  de  present  occorren  en  dita  ciutat  y  plana  de  Ozona,  y  facilitar  lo 
comerci  que  vuy  es  tant  stret,  y  que  l;i  dita  fabrica  sia  franca  de  tots  gastes 
y  despeses,  que  a  mes  es  cosa  tant  justa  lo  ques  supplica  dita  ciutat  ho  re- 
brà de  V.  Ex.  a  singular  mercè,  lo  olVici  etc.  Altissimus,  Jacobus  Aymerich. 
Plau  a  sa  Ex.^  concedir  licencia  a  la  ciutat  de  \'ich  de  que  puga  fer  y  fa- 
bricar fins  en  tres  milia  ducats  en  menuts  en  la  forma  y  per  los  elíectes 
supplicats,  ab  que  emperò  quiscun  menut  sia  del  just  valor  del  metall  de- 
duhit  lo  gasto  de  la  manifactura,  durador  per  temps  de  tres  anys,  y  per 
aquesta  vegada  tant  solament.  Volent  que  abans  de  usar  del  present  se  haja 
de  registrar  en  lo  offici  de  maestre  Racional  y  prestar  en  aquell  idonea 
cautio,  ab  promesa  de  donar  compte  feta  la  dita  fabrica,  de  calba  et  de 
Vall."^^  R.  -  supplicando  nobis  humiliter,  quatenus  pro  observantia  predic- 
torum,  privilegium  in  forma  expediri  mandari  dignaremur.  Xos  ilaque, 
aminadvertentes  supplicata  predicta  fore  justa  et  rationi  consona,  bonum- 
que  publicum  dicte  Civitatis  ac  totius  Vicarie  concernere,  habito  prius 
súper  his  maturo  tractatu  in  Regió  patrimoniali  consilio,  deliberationum- 
que  in  eodem  factam  inseguendo,  dicte  suppiicationi  tamquam  juste  et  ra- 
cioni consone  benigne  annuere  decrevimus;  tenore  igitur  presentis,  de  nos- 
tra certa  scientia,  deliberate  et  consulte  ac  Regia  qua  fungimur  aucthoritate, 
omnia  et  singula  in  supplicatione  preinserta  contenta  et  expressa,  juxta  de- 
cretationem  et  respontionem  in  calze  illius  de  nostri  mandato  per  magni- 
ficum  et  dilectum  Consiliarium  Regium  michaelem  calba  et  de  \'allesicha 
Regiam  Cancellariam  Regentem  appositam.  et  non  àlias  nech  alio  modo, 
vobisdilectiset  fidelibus  RegiisConsiliariiset  p  robis  hom  in  i  bus  civitatis  pre- 
dicte  vici  presentibus  et  futuris,  concedimus  et  elargimur,  nostreque  immo 
Regia  huismodi  concessionis  et  elargitionis  munimine  et  presidio  robora- 
mus,  aucthoritatemque  nostram  immo  Regiam  interponimus  pariter  et 
decretum:  Volentes  et  decernentesexpresse,  quod  nostra  immo  Regia  huius- 
modi  concessió  et  elargitio  sit  et  esse  debeat  dicte  civitatis  et  seu  vobis  dic- 
tis consiliariis  et  probis  hominibus  eiusdem  presentibus  et  futuris  stabilis 
realis  valida  atque  firma,  nullumque  in  juditio  nec  extra  sentiat  delkctu 
incommodum  aut  noxa  alterius  detrimentum,  sed  in  suo  semper  robore 
et  firmitate  persistat.  Volumus  tamen,  quod  antequam  gratia  et  licentia  et 
seu  privilegio  huiusmodi  utamini,  illud  registrari  íaciatis  in  libris  .Magistri 
Racionalis  domus  et  curie  Regie  per  coadjutores  illius.  nechnon  idoncam 
cautionem  prestaré  de  servando  et  adimplendo  omnia  et  singula  in  decre- 
tatione  predicta  contenta  et  expressa,  àlias  nullius  sit  roboris  et  momenti. 


5i6  Joaquim  Bolet  y  Sis 

Quo  circa,  Reverendo  spectabili  nobilibus  magnificis  Consiliariis,  dilectis  et 
fidelibus  Regia  Cancel•laria,  Regentibus  Cancellariam  etThesaurariam,  doc- 
toribus  Regle  Audientie,  gerentibus  vices  generalis  Gubernatoris,  Magistro 
Rationali,  Bajulo  generali,  Procuratori  Regió,  Vicariis,  Bajulis,  subvicariis, 
subbajulis,  Algutsiriis  quoque  virgariis,  Portariis,  ceterisque  demum  uni- 
versiset  singulisofficialibus  et  subditis  Regiis  in  dictis  PrincipatuCathalonie 
et  Comitatibus  Rossilionis  et  Ceritanie  constitutis  et  constituendis,  et  eorum 
locatenentibus,  presentibuset  futuris,  dicimus  et  mandamus  scienter  et  ex- 
presse,  ad  incursum  Regie  indignationis  et  ire  peneque  florenorum  auri 
Aragonum  mille  a  bonis  cuiuslibet  contra  facientis  irremissibiliter  exhigen- 
dorum  Regioque  erario  applicandorum,  quatenus  huiusmodi  nostram  li- 
centiam  gratiam  et  concessionem,  Cartamque  Regiam  et  omnia  et  singula 
in  ea  contenta,  teneant  firmiter  et  observent,  tenerique  et  observari  invio- 
labiter  faciant,  nechnon  dictos  denarios  minutos  vigore  huiusmodi  licentie 
cudendos  et  fabricandos  recipiant  et  admittant  et  per  quoscumque  perso- 
nas  universis  status  gradus  et  conditionis  existant  intus  dictam  civitatem 
et  totam  vicariam  vici  degentis  et  quomodolibet  advenientes,  recipi  et  ad- 
mitti  faciant,  contrariis  quibuscumque  penitus  proculpulsis,  cauti  secus 
agere  fíerive  permittere  ratione  aliqua  sive  causa,  pro  quanto  gratia  Regia 
eis  chara  est  et,  preter  ire  indignationis  Regie  incursum,  penam  preapo- 
sitam  cupiunt  evitaré.  In  cuius  rei  testimonium  presentem  fieri  jussimus 
Regió  comuni  sigillo  impendenti  munitam.  Datum  Barchinone  die  quinta 
mensis  julii  anno  a  nativitate  domini  millesimo  sexcentesimo  Undecimo, 
Regnorumque  Regiorum  decimo  Quarto. — El  Arzobispo  de  Caragossa.  Etc. 

Arxiu  Corona  Aragó:  Reg.  5i88,  f.  2i5  v.  y  següents. 
Inèdit. 


cv 

(Volum  III,  plana  66). 


30  Juny  1699. 


Facultat  d'encunyar  menuts,  atorgada  a  la  ciutat  de  Lleyda  pel 

rey  D.  Felip  11. 

ítem,  attes  la  dita  Ciutat  de  Lleyda  de  llarch  temps  ensa  fa  y  acostuma 
fer  pujeses,  quatre  de  les  quals  fan  un  diner,  y  es  moneda  inútil  per  al  co- 
rrent temps,  y  en  moltes  Ciutats  y  viles  del  present  principat  baten  menuts, 


Les  Monedes  Catalanes  517 

los  quals  la  dita  Ciutat  de  Lleyda  desijcn  poder  fer  y  batre  per  la  comodi- 
tat se  lin  spera  resultar,  ab  la  qual  y  altres  moltes  sumes  de  diners  que  ha 
menester  desija  acudir  a  reedificar  lo  pont  maior  se  li  es  derrcícat  y  repa- 
ració de  les  muralles,  les  quals  estan  arruhinadcs,  supplican  perço  los  dits 
syndics  a  V.  I\I,J  sie  de  son  Real  servey  concedir  lisencia  permis  y  facul- 
tat a  la  dita  Ciutat  de  fer  y  batre  menuts,  que  sien  de  lliga,  ab  les  armes  de 
la  Ciutat,  y  corregueu  per  ella  y  per  las  veguerias  de  Lleyda  Tàrrega  Cer- 
vera Balaguer  y  Agramunt.  Plau  a  sa  mag.*^  que,  essent  la  lliga  bona  y  con- 
decent,  sels  concedesca,  ab  que  sols  valeguen  en  la  vagueria  de  Lleyda. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  4879,  f.  25. 
Inèdit. 


CVI 

(  Volum  III,  plana  67). 


13  Juliol  i5<jg. 


Llicencia  d^encunyar  «menuts»  de  coure,  oiorgada  a  la  ciuUií 

de  Solsona. 

Nos  Philippus  Dei  gratia  Rex  etc.  Quia  regalis  favor  tuncdebet  esse  pro- 
pensior,  et  amplior,  cum  instis  Populorum  supplicationibus  imploratur, 
lis  praecipue  quae  ipsorum  Populorum  commodum  et  utilitatem  respi- 
ciunt;  hinc  est,  quod  per  fidelem  nostrum  Bartholomeum  Thomasa,  Syn- 
dicum  civitatis  nostrae  Solsonae,  de  cuius  potestate  Nobis  legitime  constitit 
et  constat,  fuit  oblata  et  in  scriptis  humiliter  praesentada  quaedam  suppü- 
catio  thenoris  sequentis.  — S.  C.  y  R.  M.  Per  part  de  la  ciutat  de  Solsona 
se  suplica  a  V.  M.,  sie  de  son  Real  servei  manar  concedir  a  la  dita  ciutat, 
per  via  de  Privilegi,  que  la  facultat  que  te  ara  de  poder  fer  diners  menuts  de 
llautó,  la  tinga  d'aqui  al  devant  de  poder  fer  diners  menuts  d'aram  o  coure 
valents  vint  y  quatre  un  Real  Cathala,  y  que  aixi  com  los  diners  menuts  de 
llautó  tenen  valor  y  son  acceptats  al  present  tres  lleugues  al  entorn  de  Solso- 
na, que  d'aqui  al  devant  los  que  faran  d'aram  o  coure  sian  també  acceptats 
y  tingan  valor  sis  lleugues  al  rededor  de  dita  ciutat:  Que  a  mes  de  que  ab  la 
concessió  de  dit  Privilegi  restarà  dita  ciutat  beneficiada,  y  la  moneda  corrent 
millorada,  tots  los  habitants  d'ella  ho  regoneixeran  sempre  a  V.  M.  a  par- 
ticular gràcia  y  mercè.  Plau  a  Sa  Magestat,  ab  que  valegan  per  la  ciutat  y 
dues  lleugues  al  entorn  d'ella  tan  solament.  Supplicando  nobis  humiliter. 


5i8  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ut  praeinsertam  supplicationem  et  omnia  et  singula  supra  dicta,  sibi  dicto 
nomine,  et  dictae  civitati  Solsonae  et  eius  singularibus  praesentibus  et 
fuluris,  concedere  dignaremur.  Nos  itaque,  animadvertentes  contenta  et 
narrata  in  dicta  supplicatione,  quae  visa  et  recognita  fuit  per  magnificum 
et  dilectum  Consiliarium  nostrum  Antonium  Oliva  J.  V.  D.,  ex  cuius 
relatione  nobis  constitit  et  constat,  pro  utilitate  dictae  civitatis  Solsonae  et 
eius  singularium  expediré,  eius  supplicationibus  inclinati,  omnia  et  singula 
in  praeinserta  supplicatione  contenta  iuxta  decretationem  et  responsionem 
in  ea  factam,  dictae  civitati  et  eius  singularibus  praesentibus  et  íuturis, 
mera  libera  voluntate  nostra  durante,  concedere  decrevimus,  prout  per 
praesentem  de  nostra  certa  scientia,  deliberate  et  consulte^  concedimus, 
laudamus  et  approbamus,  ac  nostrae  regiae  concessionis  munimine  ac 
praesidio  roboramus  et  validamus,  aucthoritatemque  nostram  regiam  inter- 
ponimus  pariter  et  decretum.  Quocirca,  illustribus  etc.  In  cuius  rei  testimo- 
nium  praesentem  fieri  jussimus  nostro  Regió  communi  sigillo,  quo  nostri 
locumtenentes  et  Capitanei  Generales  praesentis  Principatus  Cathaloniae  et 
Comittatuum  Rossilionis  et  Ceritaniae  utuntur  impendenti  munitam,  quia 
in  promptu  non  est  sigillum  Regium  commune  nostrum.  Datum  in  nostra 
Civitate  Barchinonae  die  decimo  tertio  mensis  Julii  anno  a  Nativitate  Do- 
mini millesimo  quingentesimo  nonagesimo  nono,  Regnorum  autem  nos- 
trorum  anno  secundo.  Yo  el  Rey.  —  Dominus  Rex  mandavit  michi  etc. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  4884,  f.  247  v.  y  següents. 
Salat,  t.  II,  doc.  n.  LXXII. 


CVII 

(Volum  III,  plana  68). 


30  Juny  1599. 


Ampliació  de  la  jacultat  que  tenia  la  vila  de  Granollers  d'encunyar 

diners  menuts. 

ítem,  per  quant  la  dita  Vila  e  los  Consellers  e  Consell  en  nom  de  aque- 
lla estan  en  possessió  de  fer  diners  menutsab  llicencia  del  balle  de  dita  Vila, 
Per  tant,  supplica  dit  Syndich  a  V.  M.^  sia  de  son  real  servey  concedir  ab 
privilegi  que  dita  Vila  sia  conservada  en  possessió  de  fer  dits  diners  menuts, 
sens  altre  llicencia  y  sens  perjudici  dels  drets  y  regalies  del  senor  Rey.  E 
que  sis  trobarà  que  algú  o  alguns  fessen  dita  moneda  falsa,  que  no  fos  feta 


Les  Monedes  Catalanes  Sm 


ab  orde  dels  Consellers  de  dita  Vila.  que  en  dit  cars  los  Consellers  puguen 
fer  punir  y  castigar  los  qui  tal  moneda  fabricaran  e  contra  los  lals  pu;;an 
fer  instància  y  part  formada.  Plau  a  sa  Magestat. 


Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  4884,  fs.  62  v.  y  53. 
Inèdit. 


C  \M  1 1 
(Volum  III,  plana  08). 


I  Setembre  lòoo. 


Lletres  execiitorials  de  la  llicencia  d'encunyar  qiiin;c  mil  lliures 
de  menuts  atorgada  a  la  vila  de  Banyoles. 

Nos  Philippus  etc. 

Laurentius  etc,  spectabili  nobili  magnifico  Consiliario,  dilectis  et  fide- 
libus  Regiis  Gerentivices  generalis  Gubernatores  in  Vicariis  Baiuliis  subvi- 
cariis  subbaiuliis  algutsiriis  Virgariis  Portariis  Juratis  et  administratoribus 
quarumcumque  villarum  et  locorum  dicti  Principatus  Cathalonie,  et  sig- 
nanter  totius  subvicarie  Bisulduni,  ceterisque  demum  universis  et  singulis 
otficialibus  tam  Regiis  quam  aliis  ad  quos  spectet,  presentesque  pervene- 
rint  et  íuerint  presentate,  aut  de  subscriptis  extiterint  quomodolibet  re- 
quisiti,  dictorumque  officialium  locumtenenti  seu  otíiiia  ipsa  regentibus, 
Salutem  et  dilectionem.  Cum  S  C.  et  Regia  Majestas  suo  cum  opportu- 
no  Regió  privilegio  expresius  Regiae  Magestatis  manu  firmato  eiusque 
Regió  sigillo  pendenti  munito,  aliisque  debitis  et  solitis  solemnitatibus 
morè  Regie  Aragonum  Cancellarie  expedito,  Datum  in  Civitate  Barchinonae 
die  Decimo  Tertio  mensis  Julii  anno  a  nativitate  domini  Millesimo  Quin- 
gentesimo  Xonagesimo  nono,  causis  motivis  et  respectibus  in  eodem  expre- 
ssis, lisentiam  permissum  et  facultatem  concesserit  villae  et  universitati 
Balneolarum,  gerundensis  diòcesis,  cudendi  et  íabricandi  seu  cudi  et  fabri- 
cari  faciendi  denarios  minutos,  ad  bonam  et  condecentem  ligam,  usque  ad 
summam  seu  quantitatem  quindecim  mille  librarum,  volens  et  expresse 
mandans  et  decernens.  quod  dicti  denarii  minuti  per  dictam  villam  et  uni- 
versitatem  Balneolarum  íabricandi  recipiantur  et  acceptentur  in  tota  dicta 
sub vicaria  Bisulduni,  pro ut  hoc  et  alia  in  dicto  et  prechalendato  Regió  privi  - 
legió  cui  relatio  habeatur  seriosius  exarantur:  Cumque  per  fidelem  Regium 
Petrum  Real,  syndicum  dictae  villae  et  universitatis  Balneolarum,  fuit  no- 
bis  humiliter  supplicatum,  quatenus  pro  executione  dicti  Regii  privilegií 


520  Joaquim  Botel  y  Sisó 

presentes  executoriales  litteras  concedere  dignaremur;  Volentes  igitur  pro- 
visiones  et  mandata  suae  iMajestatis  ut  par  est  debite  executioni  demanda- 
ri,  Tenore  presentium,  ad  pena  florenorum  auri  aragonum  mille  a  bonis 
secus  agentis  irremissibiliter  exhigendorum  Regioque  erario  applicando- 
rum,  vobis  et  cuilibet  vestrum  ab  quem  spectet  dicimus  precipimus  et  man- 
damus  scienter  et  expresse,  Requirendos  tamen  requirentes,  quatenus  pre- 
chalendatum  Regium  privilegium,  et  omnia  et  singula  in  eo  contenta  a 
prima  eius  linea  usque  ad  ultimam,  teneatis  fírmiter  et  observetis  ac  exe- 
guamini  et  compleatis,  tenerique  et  observari  exequi  et  compleri  per  quos 
deceat  omnino  faciatis  atque  mandetis,  juxta  illius  seriem  et  tenorem  ple- 
nioris,  et  si  opus  fuerit  vocepreconia  publicari  faciatis,  adeo  ut  dicti  denarii 
minuti  per  dictam  villam  et  Universitatem  Balneolarum  cudendi  et  fabri- 
candi,  ut  prehabetur,  in  tota  dicta  subvicaria  Bisulduni  recipiantur  et  ac- 
ceptentur,  cautis  eius  agere  fierive  permittere  ratione  aliqua  sive  causa,  Pro 
quanto  gratia  Regia  vobis  chara  est  et,  preter  irae  et  indignationis  Regiae 
incursum,  penam  preapositam  cupiunt  evitaré.  Datum  Barchinone,  Die  pri- 
ma mensis  septembris  anno  a  nativitate  domini  Millesimo  sexcentisimo, 
—  El  Duque  de  Feria,  Etc. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  4886,  f.  256. 
Inèdit. 


GIX 

(Volum  III,  plana  69). 


18  Juny  161 1 . 


Llicencia  d  encunyar  quatre  mil  lliures  de  «menuts»  otorgada  a 

la  ciutat  de  Tortosa. 

Nos  Philippus  dei  gratia  Rex  Castelle,  Aragonum  etc, Comes  Barchinone. 

Nos  Petrus  Manrique,  miseratione  divina  Archiepiscopus  Cesaraugusta- 
nus,  S.  C.  Regie  Magestatis  Consiliarius,  Locumtenens  et  Capitaneus  ge- 
neralis  in  Principatu  Cathaloniae  et  Committatibus  Rossilionis  et  Cerita- 
nie.  Inter  cetera  regimini  presidentis  incumbentia,  Ea  siquidem,  que  suis 
subditis  commoda  esse  dignoscuntur  debet  incessanti  studio  querere  et  per 
inde  supplicantium  vota  favorabiliter  exaudire.  Cum  itaque,  per  dilectum 
Regium  Joannem  baptistam  oriol,  civem  honoratum  ac  sindicum  Civitatis 
dertuse,  fuerit  nobis  reverenter  oblata  et  presentata  supplicatio  quedam 


Les  Monedes  Catalanes  5ai 

bontim  publicLim  eiusdem  ac  totius  Vicarie  dertuse  conccrncns,  quam  de- 
cretaré jussimus  prout  in  calce  illius  conlinet,  cuius  siquidcm  supplicaiio- 
nis  et  decretationis  tenores  seriatim  sic  sequuntur.  Excellcnlissini  Scny<jr: 
La  ciutat  de  Tortosa  te  necessitat  de  fer  menuts  per  al  comerç  de  dita  ciu- 
tat y  de  la  vegaria  de  aquella,  per  no  haverni  sinó  es  poquissima  C(jsa  y  per 
la  falta  de  moneda  de  plata  bona  y  de  pes:  supplica  perço  lo  sindich  de  dita 
ciutat,  sia  de  servey  de  V.  Ex.  donarlos  Privilegi  y  llicencia  pera  poder  fer 
batre  de  menuts  y  ardits  fins  en  quantitat  de  deu  millia  lliures,  encunyant 
en  la  una  part  la  figura  del  Rey  nostre  senyor  y  en  la  altra  una  torra,  que 
son  les  armes  de  la  ciutat,  la  qual  quantitat  conforme  la  penúria  quey  ha 
de  moneda  de  billo  y  de  bona  moneda  de  plata  precisament  es  necessària, 
y  a  mes  de  ser  cosa  justa  ho  tindrà  dita  Ciutat  a  gràcia  y  mercè,  lo  oflíici  de 
V.  Ex.  Altissimus  etc.  Ramon.  Plau  a  sa  Ex  concedir  llicencia  a  la  dita 
ciutat  de  Tortosa  que  puguen  fabricar,  dins  spay  de  quatre  anys,  fins  en 
summa  de  quatre  mil  lliures  de  menuts  en  la  forma  ques  supplica,  ab  que 
los  menuts  entre  metall  y  costas  sien  y  vinguen  ésser  del  just  valor,  y  que 
ans  de  usar  de  la  present  se  haja  de  registrar  en  lo  offici  de  mestre  Ratio- 
nal  y  prestar  idonea  cautio  en  la  forma  acostumada  :  de  Calba  et  Vallessi- 
ca.  Supplicando  nobis  humiliter  quatenus,  pro  observantia  predictorum, 
Privilegiorum  in  forma  expediri  mandari  dignaremur.  Nos  itaque,  animad- 
vertentes  supplicata  predicta  íore  justa  et  rationi  consona  bonumque  pu- 
blicum  dicte  civitatis  ac  totius  Vicarie  Dertuse  concerneri,  habito  prius  sú- 
per hiis  maturo  tractatu  in  Regió  patrimoniali  consilio,  deliberationemque 
in  eodem  factam  insequendo,  dicte  supplicationi  tamquam  juste  et  rationi 
consone  benigne  annuere  decrevimus,  tenore  igitur  presentis,  de  nostra  cer- 
ta scientia,  deliberate  et  consulte,  ac  regia  qua  fungimur  auctoritate,  omnia 
et  singula  in  supplicatione  preinserta  contenta  et  expressa,  juxta  decreta- 
tionem  et  responlionem  in  calce  illius  de  nostri  mandalo  per  magnificum 
et  dilectum  consiliarium  Regium  Michaelem  de  Calba  et  de  Vallesicca,  Re- 
giam  Cancellariam  regentem  appositam  et  non  aliis  alitcr  nec  alio  modo, 
vobis  dilectis  et  fidelibus  regiis  Procuratoribus  et  probis  hominibus  civita- 
tis Dertuse  presentibus  et  futuris  concedimus  et  elargimur,  nostreque  immo 
regie  huiusmodi  concessió  et  elargitio  munimine  et  presidio  roboramusauc- 
toritatemque  nostram,  Immo  regiam  interponimus  pariter  et  decretum  :  Vo- 
lentes  et  decernentesexpresse,  eiusdem  nostra  immo  Regia  huiusmodi  con- 
cessió et  largitio  sit  et  esse  debeat  dicte  civitati  et  seu  vobis  dictis  Procurato- 
ribus et  probis  hominibus  eiusdem  presentibus  et  futuris  stabilis  realis  va- 
lida atque  firma,  nullumque  in  juditio  nec  extra  censiat  detlectum  incom- 

Institut  d'Estudis  Catalans  ^^ 


522-  Joaquim  Botet  y  Sisó 

modum  aul  noxe  alterius  detrimentum,  sed  in  suo  semper  robore  et  firmi- 
tate  per  sistat.  Volumus  tamen,  quod  ante  quam  gratia  et  licentia  et  seu 
privilegio  huiusmodi  utamini,  illud  registrari  faciatis  in  libris  Magistri 
Rationalis  domus  et  curie  Regie  per  coadjutores  illius,  nec  non  idoneam 
cautionem  prestaré  de  servando  et  adimplendo  omnia  et  singula  in  decre- 
talione  predicta  contenta  et  expressa,  àlias  nullius  sit  robori  et  momenti. 
Quo  circa,  Reverendo  spectabili  nobilibus  magnificis  consiliariis,  dilectis  et 
fidelibus  regiis  Can  cella  rio,  regenti  bus  Cancellariam  et  Thesaurariam,  doc- 
toribus  regie  audientia,  Gerentibus  vices  generali  Gubernatoris,  Magistro 
Rationali,  bajulo  generali,  Procuratori  regió,  Vicariis,  bajulis,  subvicariis, 
subbajulis,  Algutsiriis  quoque  virgariis,  Portariis,  ceterisque  demum  uni- 
versis  et  singulis  officialibus  et  subditis  regiis  in  dictis  Principatu  Cathalonie 
et  committatibus  Rossilionis  et  Ceritanie  conslitutis  et  constituendis,  et  eo- 
rum  locatenentibus  presentibus  et  futuris,  dicimus  et  mandamus  scienter  et 
expresse,  ad  incursum  regie  indignationis  et  ire  peneque  florenorum  auri 
Aragonum  mille  a  bonis  cuiuslibet  secus  agenlis  irremissibiliter  exhigen- 
dorum  regioque  era  rio  applicandorum,  qu  atén  us  huiusmodi  n  ostra  m  licen- 
tiam  gratiam  et  concessionem  Cartamque  regiam,  et  omnia  et  singula  in  ea 
contenta,  teneant  firmiter  et  observent,  teneriqueet  observari  inviolabiliter 
faciant,  nec  non  dictos  denarios  minutos  vigore  huiusmodi  licentie  cuden- 
dos  et  fabricandos  recipiant  et  admittant  per  quoscumque  personas  cuius- 
vis  status  gradus  et  conditionis  exhistant  intus  dictam  civiíatem  et  termi- 
num  ac  loca  contributionis  et  seu  termini  eiusdem  et  totam  Vicariam  Der- 
tuse  degentes  et  quomodolibet  advenientes  recipi  et  admitti  fieri,  con- 
trariïs quibuscumque  penitus  proculpulsis,  cauti  secus  agere  fien  vel 
permittere  ratione  aliqua  sive  causa,  pro  quanto  gratia  regia  eis  chara  est 
et  preter  ire  el  indignationis  regie  incursum  penam  preappositam  cupiunt 
evitaré.  In  cuius  rei  testimonium  presentem  fieri  jussimus  regió  communi 
sigillo  impendenti  munitum.  Datum  Barchinonedie  dècima  octava  mensis 
Junii  anno  a  nativitate  domini  millesimo  sexcentesimo  undecimo,  regno- 
rum  autem  regiorum  decimo  quarto.  El  Arzobispo  de  Caragoza.  Etc, 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  5189,  f.  175  y  següents. 
biédil. 


Les  Monedes  Catalanes  Jjo 


CX 

(Volum  III,  plana  70). 


14  Juliol    I  Tu  I 


Llicencia  d'encunyar  Ires  mil  lliures  de  «menuls»,  olorgada 
a  la  ciutat  de  Tarrai^ona. 

Nos  Philippus  dei  gratia  Rex  Castelle,  Aragonum  etc,  Comes  Barchino- 
ne  etc. 

Nos  Petrus  Manrique,  miseratione  divina  Archiepiscopus  Çesaraugusta- 
nus,  S.  C.  et  Regie  Magestatis  Consiliarius,  locumtenens  et  Capitaneus  ge- 
neralis  in  Principatu  Cathalonie  et  Comittatibus  Rossilionis  et  Ceritanie. 
Inter  cetera  regimine  presidentis  incumbentia,  ea  siquidem,  que  suis  sub- 
ditis  còmoda  esse  dignoscuntur  debet  incessanti  studio  querere  et  per  inde 
supplicantium  vota  favorabiliter  exaudire.Cum  itaque,perdilectüm  regium 
Petrum  Altarriba,  sindicum  vestrorum  dilectorum  et  fidelium  regiorum 
consulum  et  proborum  hominum  civitatis  Tarrachone,  fuerit  nobis  reve- 
renter  oblata  et  presentata  supplicatio  quedam  bonum  publicum  eiusdcm 
ac  totius  Vicarie  Tarrachone  concernens,  quam  decretaré  jussimus  prout 
in  calce  illius  continetur  :  Cuius  siquidem  supplicationis  et  decretationis 
tenores  seriatim  sic  sequntur.  Exellentissim  Senyor.  En  la  ciutat  de  Ta- 
rragona es  tanta  la  necessitat  que  los  ciutadans  y  singulars  de  aquella  pa- 
teixen, per  no  tenir  moneda  de  plata  pera  despendrer.  que  estan  ab  los 
mayors  apretos  y  necessitat  que  may  en  ningun  temps  se  sien  vists,  y  com 
esta  necessitat  apar  ques  poria  algun  tant  remediar  tenint  los  Consols  de 
aquella  ciutat  licencia  y  facultat  de  poder  fery  fabricar  menuts,  per  tant  y 
altrament,  dits  Consols  quant  humilment  poden  y  deuen  a  V.  Ex.''  suppli- 
can,  sia  de  son  Real  servey,  attesa  dita  urgentissima  necessitat,  ferlos  grà- 
cia y  mercè,  ab  exprés  y  particular  privilegi,  de  que  puguen  fer  y  fabricar 
menuts  en  dita  ciutat,  y  que  aquells  hajen  de  ser  obligats  tots  los  ciutedans 
y  habitants  en  dita  ciutat  y  vegueria  de  pendrer  :  que  a  mes  de  que  apar 
cosa  molt  justa  lo  ques  supplica,  dits  Consols  en  nom  y  per  part  de  aquella 
ciutat  ho  rebran  a  molt  singular  gràcia  y  mercè  de  V.  Ex/,  lo  Real  ofilci 
etc.  que  licet  etc.  Altissimus  etc.  Berart,  Plau  a  sa  Ex.'^  concedir  llicencia 
a  la  ciutat  de  Tarragona  de  que  puga  fer  y  fabricar,  fins  en  summa  de  Tres 
milia  Lliures  moneda  Barcelonesa  y  no  mes,  de  menuts,  dins  spay  de  tres 


524  Joaquim  Botet  y  Sisó 

anys  propseguents,  ab  que  emperò  entre  metall  ygastos  de  manifactura  sia 
cada  diner  de  son  just  valor,  y  que  ans  de  usar  de  la  present  se  haja  de  re- 
gistrar en  lo  offici  de  mestre  Racional  y  prestar  en  ell  idonea  caucio,  pro- 
metent donar  compte  y  raho  feta  la  dita  fabrica  y  de  servar  y  cumplir  la 
forma  en  la  present  llicencia  donada.  De  Calba  et  de  Vallseca  R.^  -  Suppli- 
cando  nobis  humiliter,quatenus,  pro  observantia  predictorum,  Privilegium 
in  forma  expediri  mandari  dignaremur.  Nos  itaque,  animadvertentes  sup- 
plicata  predicta  fore  justa  et  rationi  consona,  bonumque  publicum  dicte 
civitatis  ac  totius  vicarie  Tarrachone  concernere,  habito  prius  maturo  trac- 
tatu  in  Regió  patrimonial!  consilio,  deliberationemque  in  ea  factam  inse- 
quendo,  dicte  supplicationi  tamquam  juste  et  racioni  consone  benigne 
annuere  decrevimus.  Tenore  igitur  presentis,  de  nostra  certa  scientia,  deli- 
berate  et  consulte  ac  Regia  qua  fungimur  auctoritate,  omnia  et  singula  in 
supplicatione  preinserta  contenta  et  expressa,  juxta  decretationem  et  res- 
pontionem  in  calce  illius  de  nostri  mandato  per  magnificum  et  dilectum 
Consiliarium  Regium  Michaelem  Calba  et  de  Vallesicha,  Regiam  Cancella- 
riam  Regentem  oppositam  et  non  àlias  aliter  nech  alio  modo,  vobis 
dilectis  et  fidelibus  Regiis  Consulibus  et  probis  hominibus  civitatis  pre- 
dicteTarrachone,  presentibus  et  futuris,concedimus  et  elargimus,  nostreque 
immo  Regie  concessionis  et  elargitionis  munimine  et  presidio  roboramus, 
auctoritatemque  nostram  immo  Regiam  interponimus  pariter  et  decretum. 
Volentes  et  decernentes  expresse,  quod  nostra  immo  Regia  huiusmodi  con- 
cessió et  elargitio  sit  et  esse  debeat  dicte  civitati,  et  seu  vobis  dictis  consu- 
libus et  probis  hominibus  euisdem  presentibus  et  futuris,  stabilis  realis  va- 
lida atque  firma,  nullumque  in  juditio  nech  extra  sentiat  deffectus  incomo- 
dum  aut  noxe  alterius  detrimentum,  sed  in  suo  semper  robore  et  firmitate 
persistat.  Volumus  tamen,  quod  antequam  gratia  et  licentia  et  seu  privilegio 
huiusmodi  utamini,  illud  registrari  faciatis  in  libris  Magistri  Rationalis  do- 
mus  et  Curie  Regie  per  coadjutores  illius,  nech  non  idoneam  cautionem 
prestaré  de  servando  et  adimplendo  omnia  et  singula  in  decrelatione  pre- 
dicta contenta  et  expressa,  àlias  nullius  sit  roboris  et  momenti.  Quocirca, 
Reverendo  spectabili  nobilibus  magnificisconsiliariis  dilectis  et  fidelibus  Re- 
giis Cancellario,  Regentibus  Cancellariam  et  Thesaurariam,  doctoribus  Re- 
gie Audientie,  gerentibus  vices  generalis  Gubernatoris,  Magistro  Rationali, 
Bajulo  generali,  Procuralori  Regió,  Vicariis,  Bajulis,  subvicariis,  subbajulis, 
Algutsiriis  quoque  Virgariis,  porteriis,  ceterisque  demum  universis  etsin- 
gulis  officialibus  et  subditis  Regiis  in  dictis  Principatu  Cathalonie  et  Co- 
mittatibus  Rossilionis  et  Ceritanie  constitutis  et  constituendis,  et  eorum 


Les  Monedes  Catalanes  525 

localenentibus  presentibus  et  futuris.  dicimus  et  niandanius  scicnter  et  cx- 
presse,  ad  incursum  Ref^io  indif;nationis  et  ires.  penequc  llorcnorurn  auri 
aragonum  mille  a  bonis  cuiuslibet  secus  alentís  irremisibilitcr  cxhigcndo- 
rum  Regioque  erario  applicandoruin,  quatenus  huiuismodi  nostram  liccn- 
tiam  gratiam  et  concessionem,  Carthamque  Regiani,  et  omnia  et  singula 
supra  contenta,  teneant  firmiter  et  observant,  tenerique  et  obscrvari  invi*;- 
labiliter  faciant,  nech  non  dictos  denarios  minutos  vigore  huismodi  licentic 
cudendos  et  fabricandos  recipiant  et  admittant,  et  per  quascunquc  perso- 
nas  cuiusvis  status  gradus  et  conditionis  existant  intus  dictam  civitatem  et 
totam  vicariam  Tarrachone  degentes  et  quomodolibet  advenientes  recipi 
et  admitti  faciant, contrariis  quibuscumque  penitus  proculpulsis.cauti  secus 
agere  lierive  permittere  ratione  aliqua  sive  causa,  pro  quanto  gratia  Regia 
eis  chara  est  et  preter  ires  et  indignationis  Regia  incursum  penam  preap- 
positam  cupiunt  evitaré.  In  cuius  rei  testimonium  presentem  fieri  jussi- 
mus  Kegio  comuni  sigillo  inpendenti  munitam.  Datam  Barchinone  die  dè- 
cima quarta  mensis  Juiii  anno  a  nativitate  domini  Millesimo  Sexcentesimo 
Undecimo,  Regnorumque  Regiorum  decimo  quarto.  —  El  Arçobispo  de 
Çaragossa.  Etc. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  5i88,  f.  228  v.  y  següents. 
Inéciií. 


CXI 

(Volum  III,  plana  91 ). 


1 1  Març  1642. 


Crida  manada  fer  pel  marquès  de  Bre^e,  prohibint  la  eneunyacin 
de  moneda  d'or  y  de  plata  a  les  ciutats,  viles y  llocs  de  Catalunya. 
y  limitant  la  de  las  de  coure  a  les  poblacions  que'n   tinguessin 

privilegi. 

Ara  ojats  tolliom  generalment,  queus  notifican  y  fan  asaber,  de  part  dol 
Ex.'"'  S.""  Urbà  de  Maille,  marques  de  Breze.  Mariscal  de  França,  cavaller 
dels  ordens  de  sa  Mag.\  conseller  en  tots  sos  consells,  Governador  en  sos 
Paysos  y  ducats  de  Anjou.  vilasy  castells  d  Angers.y  Samurde  la  provincià 
Anderguense,  Llochtinent  y  Capità  General  en  lo  Principat  de  Cathalunya 
y  Comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya.  Per  quant  la  experiència  ha  mostrat  los 
grans  danys  ha  rebut  y  reb  de  cada  dia  lo  present  Principat  y  Comtats  de 


526  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Rosselló  y  Cerdanya,  per  raho  de  las  novas  fabricas  de  monedas  se  han  fe- 
tes de  poch  temps  a  esta  part  y  de  present  se  fan  en  moltes  ciutats  viles  y 
llochs  de  dits  Principat  y  Comtats,  lo  que  totalment  es  la  universal  das- 
tructio  delís,  tan  per  desterrar  lo  comers  com  per  impossibilitar  los  altres 
regnes  lo  venir  a  contractar  al  present  Principat  y  comtats,  com  ho  ha 
mostrat  y  mostra  la  experiència  que  molts  son  arribats  a  estàs  mars  ab  pro- 
visions y  per  raho  de  la  confusió  de  les  monedes  sen  son  tornats  sens 
descarregar  ni  voler  vendrer  les  mercaderies  aportaven,  y  tot  resultant  de 
la  dita  causa,  lo  que  se  te  per  cert  que  si  nos  posave  prompte  remey  a  dits 
desordes  dins  poch  temps  vindrien  los  dits  Principat  y  comtats  a  total  des- 
tructio  y  ruhina,  y  com  se  tingué  per  cert  que  dites  fabriques  se  fan  en 
moltes  parts  de  Cathalunya  y  Comtats  sens  tenir  privilegi  ni  altrament  po- 
der fabricar  aquelles,  totes  les  dites  coses  atteses  y  moltes  altres  ques  dexan 
considerar  :  Desitjant  sa  Ex.^  posar  prompte  remey  a  dits  desordes,  lo  be 
universal  de  la  provincià  zelant,  Ab  thenor  de  la  present  publica  crida, 
inseguint  la  conclusió  en  lo  S.  R,  C.  sobre  asso  feta  als  .xxviij.  de  febrer 
.MDCxxxxij.,  diu  notifica  y  mana  a  tothom  generalment,  es  a  saber.  Conse- 
llers, Consuls,  Pahers,  Jurats,  Balles  y  altres  a  qui  toca  de  les  Ciutats,  Vi- 
les y  llochs  del  present  Principat  y  Comtats,  que  desta  hora  en  avant  no 
gosen  ni  presumescan  seriós  licit  ni  permès  fabricar  ni  fer  fabricar  per  via 
directa  ni  indirecta  ningun  gènere  de  moneda  de  or  ni  plata,  de  qualsevol 
valor  ni  espècie  que  sie,  fins  altre  cosa  sie  ordenada  per  sa  Ex.''',  sots  las 
penas  aci  per  dret  comú  com  per  municipal  statuhides.  Y  aci  mateix 
sels  diu  notifica  y  mana,  que  desta  hora  en  avant  nois  sie  licit  ni  permès 
fabricar  ni  fer  fabricar,  sots  les  mateixes  penes,  ninguna  espècie  de  moneda 
de  aram  ni  bello,  si  no  seran  aquelles  Ciutats  Viles  y  llochs  de  dit  Princi- 
pat y  Comtats  que  tindran  privilegis  per  poder  fabricar,  no  exint  en  ma- 
nera alguna  de  la  sèrie  y  forma  que  ab  dits  privilegis  los  es  stat  concedit : 
y  que  per  les  presents  crides  no  sie  fet  prejudici  algun  al  procurador  fiscal 
de  la  pretensió  que  pot  tenir  contra  los  qui  han  fabricat  moneda  sens  privi- 
legis. E  per  que  les  dites  coses  sien  a  tothom  manifestes  y  ningú  de  aquelles 
pugue  ignorància  allegar,  mana  sa  Ex.^  ésser  feta  y  publicada  la  present  pu- 
blica crida  per  los  llochs  acostumats  de  la  present  ciutat  de  Barchinone  y 
demés  ciutats  viles  y  llocs  de  dit  Principat  y  Comtats  ahont  convingue  y 
menester  sie.  —  Le  Marechal  de  Brézé. 

Arxiu  Corona  Aragó,  Reg.  I,  Firm.  Reg.  Franace,  f.  i. 
Inédií. 


Les  Monedes  Catalanes  527 


CXII 

(Volum  III,  plana  nj, ). 


■2  1  Març  \h\b. 


Priuilegis  sobre  la  cncunyació  de  moneda  olorgals  po-  IJiiis  \'í\' 
de  F)\xnça  a  la  ciutat  de  Barcelona. 

Ludovicus  Dei  Gracia  GalliaPLini  et  Navarrae  Rcx  Comes  Barcinonae 
Rossilionis  et  Ceritaniae. 

Universis  presentes  literas  inspecturis,  salutem.  Cum  per  nobilem  etdi- 
lectum  nostrum  Don  Fransiscum  Sala,  legatum  seu  ambassiatorem  fide- 
lium  et  dilectorum  nostrorum  Consiliariorum  et  consilii  Centum  Juratorum 
nostrae  Civitatis  Barchinonae,  nuper  fuerit  nobis  oblata  ac  praeseniata  sup- 
plicatio  quaedam  nomine  dictae  civitaiis.  quam  decretaré  fecimus  et  man- 
davimus  prout  in  calce  eius  continetur,  quae  est  tenoris  sequentis.  Senyor. 
La  ciutat  de  Barcelona  supplica  a  V.  Magestat,  sia  de  son  real  servey  con- 
firmarli  los  Privilegis  Reals  que  te  de  fer  moneda  de  plata  privativament 
a  les  demés  Ciutats  vilas  y  llochs  de  tot  lo  Principat  de  Cathalunya  com- 
tats de  Rosselló  y  Cerdanya,  Abdicantse  expressament  V.  Magestat  la  con- 
cessió de  semblants  Privilegis,  antes  be  restrenyentse  expressament  que 
quant  per  la  necessitat  publica  convinga  a  V.  Magestat  fabricar  moneda  en 
dits  Principat  y  Comtats,  fabricarà  aquella  en  la  seca  Real  de  Barcelona  ab 
exprés  consentiment  de  dita  ciutat  y  de  la  mateixa  moneda  conforme  dita 
ciutat  la  fabrica,  en  quantitat  no  prejudicial,  ab  les  demés  graciesy  prerro- 
gatives en  dits  reals  privilegis  contengudes  conforme  estan  en  sa  viril  vb- 
servancia  y  forsa.  Y  axi  mateix  supplica  a  V.  Magestat  dita  ciutat  de  Bar- 
celona, sia  de  son  real  servey  ampliar  dits  privilegis  concedintli  facultat  de 
poder  obrar  dita  moneda  de  plata  ab  la  lliga  antiga  de  las  pessas  de  vuit 
mexicanas  o  piastres,  la  qual  passa  en  france  y  per  tot  lo  mon.  Y  que  du- 
rant las  presents  guerras  y  necessitats  originadas  de  elles,  li  done  V.  Mages- 
tat facultat  y  licencia,  que  als  Reals  y  sous  de  plata  de  tern,  que  antes  de  las 
presents  guerras  solia  fabricar  y  de  assi  al  de\ant  ab  plata  de  la  dita  lliga 
fabricarà  (segons  sos  privilegis),  los  puga  donar  un  valor  extrinscch  major 
del  que  abans  solian  tenir  al  respecte  de  la  plata  hiy  haurà,  conforme  lo  te- 
nen vuy  las  pessas  de  plata  de  sinch  reals  corren  vuy  en  la  provincià,  que 
set  sous  de  plata  valen  deu  sous.  Deixant  expressament  al  àrbitre  de  dita 
ciutat  de  la  millor  manera  y  quant  li  aparexera  convenir  millor,  antse  lo 
temps,  lo  tornar  la  dita  moneda  al  just  intrínsec  valor.  Que  de  V.  .Mage,•,tat 


528  Joaquim  Botet  y  Sisó 

ho  rebra  a  singular  gràcia  y  mercè.  Plau  a  sa  Magestat,  servades  emperò 
las  prerrogativas  reals  en  lo  tornar  la  dita  moneda  al  just  valor  ab  la  forma 
acostumada  en  reductions  de  monedas.  Qua  quidem  supplicatione  nobis 
exhibita  ac  praesentata  et  per  nos  ut  supra  patet  expedita  et  decretata,  per 
dictum  Don  Franciscum  Sala,  nomine  dictae  nostrae  civitatis  Barcinonae, 
fuit  nobis  humiliter  supplicatum  ut  pro  ipsius  observantia  de  praedictis 
privilegium  in  forma  expediri  mandare  dignaremur.  Nos  vero,  de  senten- 
tia  serenissimae  Reginae  regentis,  parentis  nostrae  colendissimae,  matura- 
que  consultatione  in  supremo  nostro  consilio  praecedente,  ibique  pluribus 
ex  dictis  privilegiïs  in  publica  forma  extractis  attente  perlectis,  et  signan- 
ter  Regis  Jacobi  Dat.  Kalendis  Augusti  anno  Millesimo  Ducentesimo  quin- 
quagesimo  octavo,  Regis  Petri  secundi  sub  forma  Pragmaticae  in  corpore 
Constitutionum  Cathaloniae  coUocato  dato  Barcinonae  quarto  Kalendis  ju- 
lii  anno  Millessimo  ducentesimo  octuagesimo  tertio  :  Regis  Petri  data  Bar- 
cinonae quinto  Kalendis  julii  anno  Millessimo  ducentesimo  octuagesimo 
quinto,  Regis  Jacobi  dato  Caesarauguste  pridie  Kalindas  octobris  anno  Mi- 
llesimo trigentigesimo  decimo  septimo,  Necnon  Epístola  Regis  Petri  missa 
consiliariis  et  Consilio  Centum  Juratorum  civitatis  Barchinonae  data  bar- 
cinonae trigesimo  Augusti  anno  Millesimo  trecentesimo  sexagesimo  secun- 
do cum  responso  dictae  civitatis  dicto  Regi,  circa  requisita  data  prout  de 
illis  fidem  fecit  Jacobus  Agramunt  notarius  et  scriba  maior  civitatis  bar- 
cinonae manu  et  signo  suo  subscriptis  et  sigillo  dictae  civitatis  munitis, 
tamquam   reconditis  in  archivo  dictae  civitatis  Barcinonae.   Attendentes 

nostrae  regali  dignitati  expediré  servaré  et  (omni  sublato  ab  )  obser- 

vanda  mandare  omnia  Privilegia  per  omnes  nostros  praedecessores  inclitae 
fideli  et  dilectae  nostrae  civitatis  barcinonae  concessa  et  a  serenissimo 
Rege  patre  nostro  Ludovico  faelicis  recordationis  per  suum  legitimum  ple- 
nipotentiarium  Procuratorem  coníirmata  ac  iurata,  cum  sub  eius  obedien- 
tia  tota  Cathalonia  et  ipsa  Civitas  Barcinonae  libere  se  subiecerunt,  Atten- 
dentes etiam  Civitatem  Barcinonae  esse  caput  totius  Principatus  Cathalo- 
niae et  comittatuum  Rossilionis  et  Ceritaniae,  ab  eaque  caeteros  populós 
provinciae  tamquam  a  matre  pecunias  et  abundantiam  omnium  rerum 
tenere,  cui  soli  tamquam  excellentiori  ac  potentiori  ob  eius  fidelitatem  et 
legalitatem  Praedecessorem  nostri  perpetuam  facultatem  cudendarum  ar- 
genti monetarium  singularibus  gratiis  et  prerrogativis  fulcitam,  per  diver- 
sa privilegia  concessurum.  Attendentes  etiam  civitatem  Barcinonae  non 
sui  lucri  ?ed  nostri  regalis  obsequií  ac  totius  nostri  Principatus  conserva- 
tionis  cupidam  utcommercium  ex  pecuniarum  copia  conservetur  et  augea- 


Les  Monedes  Catalanes  Sag 

tur  in  petitione  desuper  expressa  supplicarc,  Perpendenles  dcniquc  pracdic- 
tam  Civitatem  quamplurima  ac  per  ^raíissima  obsequia  nobis  libcralissimc 
et  crebissime  in  omnibus  bellorum  expedilionibus  praestitis  quibus  crga 
suos  comitès  semper  tioruit  ut  sola  cunta  alios  provinciae  populós  in  hoc 
longe  superaverit  votis  dictae  civitatis  benif^ne  annuenles,  tenore  presentis 
privilegii,  ex  nostra  certa  scientia  rcgiaque  auctoritate  deliberate  et  con- 
sulto per  nos  et  successores  nostros  omnia  et  singula  in  prcinserta  suppli- 
catione  contenta  juxta  decretationis  et  respunsionis  in  íinc  eius  apposite  de 
súper  insertae  tenorem  dilectis  nostris  consiliariis  et  consilio  Cenlum  jura- 
torum  probis  hominibus,  ac  toli  universitati  nostrae  civitatis  Barcinonae 
confirmamus  consentimus  concedimus  ac  liberaliter  elargimur  nostracquc 
huiusmodi  concessionis  et  eiargitionis  munimine  seu  praesidio  roboramus 
auctoritatemque  nostram  interponimus  pariter  et  decretum.  Volentes  et 
decernentes  quod  huiusmodi  nostra  concessió  et  elargitio  sit  et  esse  debeat 
civitati  Barcinonae  et  hominibus  dictae  Civitatis  perpetua  stabilis  realis 
valida  atque  firma  nullus  in  iuditio  aut  extra  censeat  impugnationis  obiec- 
tum  deffectus  incommodum  aut  noxe  cuiuslibet  alterius  detrimentum 
sed  in  suo  semper  robore  et  firmitate  persistat.  Promittentes  per  nos  et 
nostros  successores  quod  unus  post  alium  in  perpetuum  cum  incipient 
regnaré,  iurabunt  et  confirmabunt  omnia  in  presenti  contenta  privilegio. 
Qua  propter  admodum  Illustri  venerabili  nobilibus  magnificis  dilectisque 
consiliariis  et  fidelibus  nostris  Locumtenenti  et  capitaneo  generali  nostro  in 
principatu  Cathaloniae  et  comittatibus  Rossilionis  et  Ceritaniae,  Cancella- 
rio,  Regenti  cancellariam  et  doctoribus  nostrae  Regiae  Audientiae,  gerenti- 
bus  vices  nostri  generalis  Gubernatoris,  Magistro  Rationali.  Baiulo  generali, 
Regenti  Regiam  Thesaurariam,  advocatis  et  procuratoribus  íiscalibus  et 
patrimonialibus.  vicariis,  baiulis,subvicariis,  subbaiulis,  algutziriisquoque 
virgariis  et  portariis,  caeterisque  demum  universis  et  singulis  ofllcialibus 
et  subdifis  nostris  tam  maioribus  quam  minoribus  in  dictis  Principatu 
Cathaloniae  et  comittatibus  Rossilionis  et  Ceritaniae  constitutis  et  consti- 
tuendis  eorundemqueoíficialium  locumtenentibus,  seu  officia  ipsa  rcgenti- 
bus  seu  subrogatisquovismodo,  presentibus  et  futuris.  dicimus  praecipimus 
et  iubemus  ad  incursum  nostrae  regiae  indignationis  et  irae  peneque  mille 
ducatorum  monetae  Barcinonae  nostris  regiis  inferendorum  erariis.  qua- 
tenus  preinsertam  supplicaíionem  et  omnia  et  singula  in  ea  contenta  juxta 
formam  et  tenorem  decretationis  et  responsionis  nostrae  in  fine  ipsius  appo- 
sitam  dictis  consiliariis  consilio  Centum  Juratorum  probis  hominibus  ac 
toti  universitati    nostrae  civitatis  Barcinonae  ad  unguem   et  inviolabiiiter 

Institut  d'Estudis  Catalans.  "^ 


530  Joaquim  Bolet  y  Sisó 

teneant  firmiter  et  observant,  tenerique  et  observari  faciant  per  quoscum- 
que  iuxta  ipsius  seriem  et  tenorem  plenarie,  contrarium  nullatenus  tenta- 
turi  ratione  aliqua  sive  causa,  si  omnes  officiales  et  subditis  nostris  prae- 
dicti  gratiam  nostram  caram  habentet  praeter  irae  et  indignationis  nostrae 
incursum  penam  praeappositam  cupiunt  evitaré.  In  cuius  rey  testimonium 
presentem  fieri  jussimus  nostro  regió  sigillo  pendenti  munitam.  Datam 
Lutetiae  Parisiorum,  die  vigessima  prima  Martii  anno  salutis  Mill.'"°  sex- 
cent.'""  quadrag.'"°  quinto,  Regnorumque  nostrorum  ac  Comittatuum  Bar- 
cinonae  Rossilionis  et  Ceritaniae,  secundo.  —  Louis.  —  Par  le  Roy,  La  Roy- 
ne  Regente  sa  mere  presente.  —  Le  Teliier. 

Arxiu  Corona  Aragó:  Reg.  Divers.  4,  del  Rey  Lluis  de  França,  f.  32  v. 
Inèdit. 

CXIII 

(Volum  III,  plana  94).  7  Abril    1653. 

Disposicions  de  D,  Joan  d' Àustria,  sobre  la  reciillida  y  extinció  de 
la  moneda  encunyada  en  temps  de  la  guerra. 

Ara  ojats  tothom  generalment,  queus  notifican  y  fan  a  saber  de  part  del 
Serenissim  Senyor  Don  Joan  de  Àustria,  Fill  del  Rey  nostre  Senyor,  (que 
Deuguarde),  De  son  Consell  de  Estat,  Governador  General  de  totas  las  Ar- 
madas  de  Mar,  Gran  Prior  de  Castella,  Lloctinent,  y  Capità  General  en  lo 
present  Principat  de  Cathalunya,  y  Comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya.  Que 
attenent  que  sa  Magestat  es  estat  servit  encarregar  a  sa  Altesa  la  extinctio 
y  consumo  dels  sisens  y  demés  moneda,  que  se  ha  fabricat  durant  lo  temps 
de  aquestas  alteracions,  ab  la  efígie  del  Rey  de  França,  y  altrament  contra 
la  forma  y  thenor,  dels  Reals  Privilegis,  y  Constitucions  de  Cathalunya 
sobre  asso  disposants,  y  que  per  aquest  effecte  ha  donat  sa  Altesa  llicencia 
y  permissio  a  la  Ciutat  de  Barcelona,  que  fabrique,  com  de  fet  ha  comen- 
çat ha  fabricar  en  la  Seca  Real,  la  moneda  Barcelonesa  de  bona  lley,  con- 
forme dits  Reals  Privilegis,  y  Constitucions,  pera  que  ab  aquesta  nova- 
ment fabricada  se  puga  cobrar  y  recullir  la  falsa,  y  adulterina  la  qual  ab 
tàcita  permissio  es  estada  consentida  pera  que  no  cessàs  lo  comers  en  la 
present  Ciutat  de  Barcelona,  y  demés  Ciutats,  Vilas  y  Llochs  del  present 
Principat  de  Cathalunya  y  Comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya  :  Emperò  con- 
siderant que  los  dits  sisens,  y  demés  moneda  fabricada  en  estàs  alteracions, 
no  tenen  lo  valor  intrinsech,  y  legal,  que  havian  de  tenir,  per  lo  qual  lo 


Les  Monedes  Catalanes  531 

valor  de  las  monedas  de  or  y  plata  ha  crescut  en  gran  excés,  y  al  mateix 
respecte  se  han  augmentat  los  preus  de  totas  las  mcrcaderias,  en  notable 
dany  dels  habitants  en  dits  Principat  y  Comiats,  y  en  particular  de  las  \'ni- 
versitats  que  cobren  en  dita  moneda  sos  drets,  y  dels  queab  la  mateixa  re- 
ban  pencions  de  censals  y  violaris  aniichs,  tot  lo  qual  considerat  per  la 
Ciutat  de  Barcelona,  ha  desliberat  suplicar,  com  ha  suplicat  a  sa  Altesa, 
que  ab  la  prestesa  que  requereix  negoci  de  tanta  importància,  y  en  lo  en- 
tretant ques  fabrica  suficient  quantitat  de  nova  moneda,  pera  recullir 
aquesta,  fos  servit  provehir  de  remey  oportú  :  Perço  sa  Altesa  desitjant  evi- 
tar semblants  danys,  y  que  reduhintse  los  sisens,  y  demés  monedas  al  va- 
lor mes  proporcionat  que  tenen  intrínsecament,  y  al  que  tenen  las  mone- 
das de  or  y  plata,  se  moderen  y  baxen  a  proporció  los  preus  de  totas  las 
mercaderias  y  demés  cosas,  ab  que  la  baxa  de  dits  sisens,  no  serà  danyosa 
als  que  vuy  los  tenen,  presuposat  que  ab  lo  mateix  numero  de  sisens  podran 
comprar,  y  compraran  lo  mateix  que  abans  de  feta  la  present  reductio.  in- 
seguint  la  conclusió  en  lo  Sacre  Real  Consell  sobre  asso  feta,  a  sinch  de 
Abril  del  Any  mil  siscents  sinquanta  y  tres,  diu  estatueix.  ordena,  y  mana 
a  tothom  generalment,  de  qualsevol  estat,  grau,  o  condició  sie,  que  de  la 
publicació  de  la  present  publica  crida  en  avant,  no  pugan  niïs  sie  licit  ni 
permès  pendrer  ni  donar  los  sisens^  sinó  es  a  raho  de  un  diner,  y  malla 
cada  sisè,  y  al  respecte  los  ardits,  y  diners  fabricats  en  temps  de  aquestas 
alteracions,  de  tal  manera,  que  setse  sisens  fassen  un  real  Cathala,  y  val- 
gan  tant  com  vint  y  quatre  diners,  o  dotse  ardits,  dels  de  la  fabrica  anti- 
gua,  feta  antes  de  aquestas  alteracions,  sots  pena  de  sinch  cents  florins  de 
or,  aplicadors  als  Cofres  Reals  de  sa  Magestat,  y  de  perdrer  dita  moneda, 
y  de  altres  penas  majors  y  menors,  y  encara  corporals,  a  àrbitre  de  sa  Al- 
tesa y  Real  Consell. 

ítem,  per  quant  disminuyntse  com  se  disminueix  lo  valor  dels  sisens  a 
la  quarta  part,  es  just  que  los  preus  de  las  mercaderias,  y  de  totas  las  cosas 
baxen  al  mateix  respecte,  sa  Altesa  inseguint  la  mateixa  conclusió,  en  lo 
Sacre  Real  Consell  feta,  diu,  statueix  ordena  y  mana,  que  los  que  tingan 
mercaderias  y  altres  qualsevols  cosas  pera  vendrcr.  vengan  aquellas.  a  me- 
nor preu  del  que  vuy  las  venan,  hagut  respecte  a  la  baxa  de  dits  sisens,  y 
si  y  conforme  se  acostumaven  vendrer  antiguament.  quant  la  moneda  te- 
nia son  just  valor  sots  las  mateixas  penas.  y  de  pcrdror  las  mercaderias  y 
cosas  que  venut  hauran  contra  la  dita  forma. 

ítem,  per  quant  convé  que  dits  sisens,  y  demés  moneda  falsa,  fabricada 
durant  lo  temps  de  ditas  alteracions,  sie  del  tot  abolida  y  extincta,  per  ma- 


532  Joaquim  Botet  y  Sisó 

jor  benefici  de  tota  aquesta  Provincià,  y  que  torne  la  moneda  en  lo  estat  y 
llustre  primitiu;  Inseguint  la  mateixa  conclusió,  sa  Altesa  diu,  statueix, 
ordena,  y  mana,  que  tots  los  naturals  y  habitants  en  dits  Principat,  y  Com- 
tats, desdel  últim  die  del  mes  de  Maig,  fins  lo  últim  del  mes  de  Juny  pri- 
mer vinents,  hagen  y  degan  portar  a  la  Taula,  y  Banch  de  la  present  Ciu- 
tat de  Barcelona,  tots  los  sisens  y  moneda  fabricada  en  la  seca  de  dita  Ciu- 
tat de  Barcelona,  durant  lo  temps  de  ditas  alteracions  a  efecte  que  per  dita 
Ciutat,  sels  done  y  pague  lo  valor  de  aquella,  conforme  la  sobredita  tatxa, 
en  moneda  bona  Cathalana  y  passat  dit  termini  seran  punits  y  castigats 
los  que  tindran,  o  expendran  de  dita  moneda  de  sisens,  o  altra  fabricada, 
durant  lo  temps  de  ditas  alteracions,  ab  las  penas,  per  Vsatges,  Constitu- 
cions y  altrament  imposadas  contra  los  que  tenen  y  expenan  moneda  fal- 
sa. E  per  que  las  ditas  cosas  sien  a  tothom  notòries  mana  sa  Altesa  ser  feta 
y  publicada  la  present  publica  crida  per  los  llochs  acostumats  de  la  pre- 
sent Ciutat  de  Barcelona,  y  altres  Ciutats,  vilas  y  llochs  ahont  convinga,  e 
menester  sie,  perquè  ningú  no  puga  allegar  ignorància. — Don  Juan. — Etc. 
Fonch  feta  y  publicada  la  present  publica  crida  per  los  llochs  acostumats 
de  Barcelona,  ab  thenor,  y  veu  de  dos  trompetes,  Per  mi  Joan  Ratera  co- 
rredor y  trompeta  Real  vuy  als  7  de  Abril  1653. 

De  un  imprès  de  la  època,  en  poder  de  D.  Joseph  Soler  y  Palet. 


CXIV 

(Volum  III,  plana  gS). 


29  Octubre  i658. 


Pragmàtica-sanció  de  D.   Felip  III,  sobre  forma  del  pago 
d'obligacions  contretes  abans,  durant  y  després  de  la  guerra. 

Nos  Don  Felipe,  por  la  gràcia  de  Dios  Rey  de  Castilla,  de  Aragón,   etc. 

Atendiendo  al  mayor  beneficio  de  los  naturales  de  nuestro  Principado  de 
Cathaluiïa,  assi  por  lo  que  se  le  desseamos  como  tambien  por  hallarse 
nuestra  Real  Corona  tan  necessitada  en  todo  lo  que  mira  a  su  conservacion 
y  tranquilidad  :  y  considerado  los  dahos  que  la  constitucion  de  los  tiem- 
pos,  y  las  armas  Enemigas  han  introduzido  en  él,  con  la  mudança,  y  alte- 
racion  de  las  monedas,  y  que  sin  embargo  de  los  pregones  que  Don  Juan 
de  Àustria  nuestro  hijo  siendo  nuestro  lugarteniente,  y  Capitan  General  en 
dicho  Principado  y  condados  de  Rossellon,  y  Cerdana  mando  publicar  :  el 


Les  Monedes  Catalanes  .S33 

uno  en  siete  de  Abril  del  ano  passado  mil  scyscientos  cinqucnta  y  tres  so- 
bre la  exlinction,  y  consumo  de  la  moneda  de  sisenes,  labrada  en  tiempo 
de  Francia.  en  que  se  mando  redu/.ir  a  dinero  y  medio  cada  siscn,  y  que 
corriese  assi  hasta  la  lin  de  Junio  siguienle,  privando  dcsdc  cntonces  en 
adelante,  y  extinguiendo  el  uso  de  dicha  moneda;  y  el  olro  en  vcinte  y 
quatro  de  Noviembre  del  ano  siguiente  mil  seyscientes  cinquenta  y  quatrfj 
en  que  se  baxó  la  nueva  moneda  a  la  mitad,  no  se  pudo  tomar  asiento,  ni 
forma  fixa  para  los  pagamientos  de  depósitos,  luycion  de  censalcs,  y  vio- 
larios,  y  pagas  de  deudas  particulares,  assi  del  tiempo  de  la  aitcracion  de 
dicho  Principado,  como  despues  :  de  lo  qual  se  han  movido  tales  picytos, 
y  controversias  entre  los  propios  naturales,  que  conviene  acudir  con  tiem- 
po al  reparo  dellas,  para  evitar  mayores  daiïos,  y  remediar  la  calamidad 
presente;  y  atendiendo  tambien  a  las  suplicas  que  sobre  esto  se  nos  han 
hecho  por  parte  de  algunas  Vniversidades,  y  particulares  personas  de  di- 
cho Principado,  para  que  proveyessemos  del  remedio  conveniente;  y 
aviendose  visto,  y  considerado  todo  con  la  atencion,  y  cuydado  que  requie- 
re  matèria  tan  importante,  con  lo  que  sobre  ello  se  nos  ha  consultado  por 
nuestro  Consejo  Supremo  de  Aragón,  Nos  ha  parecido  hazer,  y  publicar 
esta  nuestra  Pragmàtica,  y  Sancion  en  la  forma,  y  manera  infrascrita. 

Primeramente,  estatuymos,  sancimos,  ordenamos  y  mandamos,  que  las 
pagas  hechas  en  moneda  de  sisenes  de  las  deudas  contrahidas,  assi  de  parte 
a  parte,  como  de  censos  y  violarios  anteriores  al  ano  de  mil  seyscientos  y 
cuarenta,  y  en  tiempo  de  las  alteraciones,  y  despues,  hasta  todo  el  mes  de 
Junio  del  ano  mil  seyscientos  cinquenta  y  tres,  desde  treze  de  Octubre  an- 
tecedente,  que  se  reduxo  nuestra  ciudad  de  Barcelona  a  nuestra  obediència 
con  el  valor  que  respectivamente  tuvieron,  esto  es,  hasta  siete  de  Abril  los 
sisenes  por  seys,  y  de  alli  adelante  conforme  se  baxo  por  el  dicho  pregon 
de  siete  de  Abril  de  cinquenta  y  tres  en  uno  y  medio,  fueron  y  han  sido 
bien  hechas  dichas  pagas,  y  no  se  pudieron  rehusar  por  razon  de  la  mo- 
neda referida  de  sisenes,  por  aver  Nos  tolerado  su  uso  hasta  entonces  por 
el  dicho  pregon  por  dos  meses  mas  a  la  dicha  razon  de  dinero  y  medio 
cada  sisen. 

Que  lo  mismo  se  ha  de  entender,  y  entienda  de  todos  los  depósitos  he- 
chos  en  la  Tabla,  y  Banco  de  nuestra  Ciudad  de  Barcelona,  y  de  las  demas 
Ciudades  y  Vniversidades  de  esse  nuestro  Principado:  esto  es.  en  lo  que 
por  razon  de  la  moneda  no  se  pudieron  dexar  de  admitir,  y  se  hizieron 
para  pagamientos  de  deudas,  y  luyciones  de  censales.  y  violarios. 

Que  las  pagas  hechas  desde  el  primero  de  Julio  del  dicho  anu  mil  y  seys- 


534  Joaquim  Botet  y  Sisó 

cientos  cinquenta  y  tres,  que  conforme  el  dicho  pregon  quedo  extincta  la 
moneda  de  sisenes,  y  las  que  se  hizieron  de  alli  en  adelante  en  moneda 
corriente,  por  el  valor  que  se  le  ha  dado  por  los  pregones  publicados  en 
esta  matèria,  se  ayan  de  admitir,  y  admitan  por  todos  los  contratos,  y  obli- 
gaciones  hechas,  assi  antiguas,  como  modernas;  Por  esto,  y  lo  demàs  di- 
cho, y  expressado  en  los  capitulos  antecedentes,  no  se  aya  de  entender,  ni 
entienda  de  aquellos  contratos  en  que  expressamente  se  concerto  entre  los 
contrayentes,  que  la  paga  huviesse  de  ser  en  moneda  de  plata,  o  oro,  por- 
que  en  este  caso,  no  es  nuestra  Real  intencion,  y  voluntad  derogarlo,  sinó 
que  las  pagas  de  los  contratos  assi  hechos  ayan  de  ser,  y  sean  en  la  misma 
moneda  de  plata,  o  oro,  como  se  expresso  en  el  contrato. 

Assi  mesmo  es  nuestra  voluntad,  y  mandamos,  que  los  depositos  hechos 
en  cualquier  Tabla  de  las  Ciudades,  y  Vniversidades  del  dicho  nuestro 
Principado  de  Cathaluna,  assi  en  tiempo  de  las  alteraciones,  como  antes,  y 
despues  de  la  reduccion  de  Barcelona,  hasta  siete  de  Abril  del  ano  mil 
seyscientos  cinquenta  y  tres  aya  obligacion  de  restituyrse  en  la  moneda 
corriente  de  dineros,  y  ardites  :  de  suerte,  que  si  antes  se  depositaron  mil 
reales  de  moneda  antigua  o  de  sisenes,  àgora  se  han  de  bolver  otros  mil  rea- 
les  en  la  moneda  corriente  de  dineros,  y  ardites. 

Que  todo  lo  declarado,  y  expressado  arriba  no  aya  de  comprehender,  ni 
comprehenda  en  cosa  alguna  las  causas,  y  pleytos  que  ya  estuvieren  juzga- 
dos,  y  decididos  con  sentencia  de  nuestro  Lugarteniente,  y  Capitan  Gene- 
ral, y  de  la  Real  Audiència  de  los  dichos  nuestros  Principado  y  Condados 
passadas  en  cosa  juzgada. 

Tambien  es  nuestra  voluntad,  y  mandamos,  que  todo  lo  sobredicho  se 
observe,  cumpla,  y  execute  como  se  contiene,  y  va  expressado  en  esta 
nuestra  Pragmàtica,  hasta  que  en  las  primeras  Cortes  que  celebraremos  en 
dicho  nuestro  Principado  de  Cathaluna,  demos  y  resolvamos  la  forma  que 
huviere  de  darse;  reservandonos  emperò  (como  nos  reservamos)  la  facul- 
tad  de  anadir,  y  quitar  entre  tanto  todo  aquello  que  pareciere  convenir,  en 
todo,  o  en  parte  de  lo  que  va  dispuesto,  y  declarado  en  esta  nuestra  Prag- 
màtica. En  execucion  de  lo  qual  mandamos  al  llustre  Marques  de  Olias  y 
Mortara  nuestro  Lugarteniente,  y  Capitan  General,  Venerable,  Nobles, 
Magnificos,  y  Amados  Consejeros  nuestros  Canceller,  Regente  la  Cancel•la- 
ria, y  Doctores  de  nuestra  Real  Audiència,  Portant  vezes  de  nuestro  Gene- 
ral Governador,  Maestre  Racional,  Bayle  General,  y  Regente  nuestra  Real 
Thesoreria,  Avogados  y  Procuradores  Fiscales,  y  Patrimoniales,  Vegueres, 
Bayles,  Sotsvegueres,   Sotsbayles,   Alguaziles,  Vergueros  y  Porteros,  y  a 


Les  Monedes  Catalanes  535 

otros  cualesquier  Ministres  y  Oficiales  nuestros  mayorcs,  y  mcnorcsquc  al 
presente  son,  y  adelante  fueren  en  el  dicho  nuestro  Principado  de  Catha- 
luna,  y  Condados  de  Rossellon,  y  Cerdana,  y  a  quaiquier  otras  personas  de 
qualquier  estado,  grado,  prehemincncia.  y  condicion  que  sean,  que  la  pre- 
sente nuestra  Pragmàtica  Sancion,  y  declaracion,  y  todas  las  cosas  en  ella 
contenidas,  especilicadas,  y  declaradas,  tengan.  guarden,  y  executen,  y  ob- 
serven, tener,  guardar,  executar,  y  observar  hagan,  y  manden  inviolablc- 
mente  segun  su  sèrie,  y  tenor,  y  contra  ello,  ni  cosa  alguna  dello  hagan,  ni 
vengan,  ni  permitan  ser,  ni  atentado  en  manera  alguna  por  alguna  causa, 
titulo,  o  razon,  so  pena  de  nuestra  ira,  e  indignacion,  y  de  mil  ílorincs  de 
oro  de  Aragón  de  bienes  del  que  lo  contrario  hiziere  exhigidores  a  nuestros 
Reales  cofres  aplicaderos,  y  assi  mismo  mandamos  a  nuestro  Lugartenien- 
te,  y  Capitan  General  en  los  dichos  nuestros  Principado  y  Condados,  que 
haga,  y  mande  publicar  esta  nuestra  Pragmàtica  en  la  forma  acostumbra- 
da,  assi  en  la  nuestra  Ciudad  de  Barcelona,  como  en  las  demas  Ciudades, 
Villas  y  lugares  acostumbrados,  y  donde  convenga,  y  publicar  se  suclcn 
semejantes  Pragmaticas,  de  manera  que  venga  a  noticia  de  todos,  \'  nin- 
guno  pueda  allegar  ignorància  delia.  En  testimonio  de  lo  qual  mandamos 
despachar  las  presentes  con  nuestro  sello  Real  comun  en  el  dorso  selladas. 
Datt.  en  San  Lorenço  a  veynte  y  nueve  dias  del  mes  de  Octubre,  ano  del 
nacimiento  de  nuestro  Senor  Jesu  Christo  de  mil  seyscientos  cinquenta  y 
ocho.  —  Yo  EL  Rey.  Etc. 

Arxiu  Corona  Aragó  :  Conseio  de  Aragón,  plech  5o4-5o5. 
Inèdit. 


cxv 

(Vulum  III,  plana  gS). 


17  Novembre  x^'^b-}. 


Crida  ordenant  cl  cambi  y  rcciillida  de  les  monedes  ()bsidio)idls 
encunyades  o  contramarcades  a  Barcelona  durant  lo  scti  de  i()52. 

Ara  ojats  tothom  generalment  queus  notifican  y  fan  a  saber,  de  part  del 
Excellentissim  senyor  don  Francisco  deOroscoy  Ribera.  .Marques  de  Olias 
y  Mortara,  Gentil  hombre  de  la  Camara  de  sa  .Magestad.  Comcndad(^r  deia 
Comanda  de  la  Oliva  del  Orde  de  Santiago,  del  Consell  supremo  de  guerra 
del  Rey  nostre  senyor,  y  son  lloctinent  y  Capità  general  del  present  Prin- 


536  Joaquim  Botet  y  Sisó 

cipat  de  Cathalunya  y  Comtats  de  Rosselló  y  Cerdanya,  y  Capità  General  del 
Real  exercit  de  Cathalunya,  que  attenent  sa  Excelencia  que  en  lo  tempsque 
ab  les  armes  de  sa  Magestat  estigué  sitiada  la  Ciutat  de  Barcelona,  en  aquella 
se  ha  fabricat  certa  specia  de  moneda  de  plata  de  pes  de  un  real  de  moli- 
net poch  mes,  o  menys,  y  de  la  mateixa  hechura  anyadint  en  la  una  part 
en  lo  mitg  de  la  Creu  les  armes  de  dita  Ciutat  de  Barcelona,  y  per  inscrip- 
ció, Barcino  Civiias  obsessa^  y  en  la  altra  part  a  ma  esquerra  del  cap  un  X, 
y  a  la  dreta  una  R,  donantli  dita  Ciutat  deu  reals  de  la  moneda  corrent  de 
estimació,  a  quiscun  real  de  dita  marca  y  senyal,  y  en  moltes  pesses  de 
plata  de  sinch  reals,  y  de  sinch  sous  durant  dit  siti  hajen  posat  tres  mar- 
ques a  la  part  del  cap,  en  la  una  les  barres  de  Aragó,  en  la  altra  i652,  y  en 
la  tercera,  es  a  saber,  en  la  de  sinch  reals  dos  XX  y  una  R,  y  en  la  de  sinch 
sous  una  X  y  una  R,  donant  també  dita  Ciutat,  es  a  saber,  a  quiscuna  de 
les  de  sinch  reals,  vint  reals  de  estimació,  y  a  quiscuna  de  les  de  cinch 
sous  deu  reals  de  estimació  de  dita  moneda  corrent:  y  considerant  sa  Ex- 
celencia, que  ademes  de  ser  dita  moneda  falsa,  y  feta  sens  autoritat,  ne  han 
redundat  grans  danys  a  la  cosa  publica,  y  sen  esperen  seguir  majors  si  no 
si  aplica  ab  prestesa  lo  degut  remey  ab  lo  zel  que  te  del  benefici  publich,  y 
en  particular  de  la  conservació  de  la  ciutat  de  Barcelona,  consulatdellibera- 
dament  de  son  propi  motiu,  y  ab  la  autoritat  real  de  que  usa,  diu,  esta- 
tueix,  ordena,  y  mana  a  tothom  generalment  de  qualsevol  grau,  estat  o 
condició  sie  que  dins  deu  dies  de  la  publicació  de  la  present  publica  crida 
en  avant  immediatament  contadors,  porten  a  les  cases  de  la  dita  Ciutat  de 
Barcelona  tots  los  reals  de  plata  dalt  designats,  y  pesses  de  sinch  reals,  y 
de  sinch  sous  de  plata  ab  les  marques  sobredites  senyalades,  ahont  tindrà 
dita  Ciutat  persones  deputades  pera  rebrer  dita  moneda,  y  pagar  com  de 
fet  se  pagarà  la  estimació  que  per  dita  Ciutat  se  li  dona,  dalt  referida  y  dita 
paga  se  farà  per  dita  Ciutat,  o  per  les  persones  per  ella  deputades  en  la  mo- 
neda corrent  dita  sisens,  o  en  bona  moneda  de  or  o  plata  a  la  estimació  se- 
güent, ço  es,  los  trantins  de  dos  cares  de  just  pes  a  deset  lliures  per  quis- 
cun de  dita  moneda  de  sisens,  les  dobles  de  Espanya  de  just  pes  a  setse 
lliures  de  dita  moneda,  per  quiscuna,  y  al  respecte  la  demés  moneda  de  or 
major  o  menor:  los  reals  de  vuyt  de  just  pes  quatre  lliures  de  dita  mo- 
neda, per  quiscuna,  y  al  respecte  los  reals  de  quatre,  de  dos,  y  demés  mo- 
nedes de  plata  majors,  o  menors,  la  qual  es  conforme  la  que  tenian  quant 
los  de  sa  Magestat  entraren  en  dita  Ciutat,  y  se  continua  ab  tàcit  consen- 
timent de  sa  Excelencia.  Y  passat  dit  termini  seran  punits  y  castigats 
los  que  tindran,  o  expendran  de  dita  moneda,  ab  les  penes  per  Vsatges, 


Les  Monedes  Catalanes 


537 


constitucions  y  altrement  imposades  contra  los  qui  tenen  y  expcncn  mo- 
neda falsa  :  y  perquè  les  dites  coses  sien  a  tothom  notòries  mana  sa  Exce- 
lencia  publicar  la  present  publica  crida  per  los  llochs  acostumats  de  la 
present  Ciutat  de  Barcelona,  y  altres  Ciutats,  viles  y  llochs  de  dits  Princi- 
pat y  Comtats,  hont  convinga  y  menester  sia.  —  EI  Marques  de  Olias  y 
Mortara. 

Quod  quidem  preconicum  fuit  publicatum  per  loca  solita  presentis  Ci- 
vitatis  Barcinonae,  sono  duarum  tubarum  prius  ac  postcrius  emisso  per 
Joannem  Ratera  Tubicinam  Regium  die  .xvij.  mensis  Novembris  nnno  a 
nativitate  Domini  .MDCLiij. 

Arxiu  Corona  Aragó:  Reg.  55o5,  f.  108  v.  y  següents. 
Itiéíiil. 


CXVI 

(Volum  III,  plana  100). 


14  Janer  1O43. 


Auiorisació  a  la  ciutat  de  Vich  pera  posar  en  circulació  la 
quantitat  de  tres  cents  escuts  en  menuts  que  tenia  ja  encunyats. 

Lo  mariscal  de  la  Motte  lochtinent  y  capità  general. 

Arnats  y  feels  de  la  real  magestat.  Per  lo  sindic  de  achexa  ciutat  som  es- 
tats informats,  che  desdel  temps,  che  ab  crides  reals  se  proibi  universal- 
ment lo  fabricar  moneda,  achexa  ciutat  te  alguns  trescents  scuts  poc  mes,  o 
manco  ja  encunyats  en  lo  temps  de  dita  proibicio,  dels  quals  nos  pot 
valer  obstant  dita  proibicio.  Y  axi  per  part  de  dit  sindic  nos  es  estat  sup- 
plicat,  fossem  servits  donar  vos  licencia  i  facultat  de  poder  talar  dits  me- 
nuts ya  encunyats,  per  che  pugau  acudir  a  les  obligacions,  i  necessitats 
precises,  che  te  achexa  ciutat.  E  nosaltros  desigants  condecendre  a  la  pe- 
tició de  dit  sindic,  ab  tenor  de  la  present  vos  donam  licencia,  i  facultat  de 
poder  talar  dits  menuts,  che,  com  es  dit  teniu  encunyats,  com  no  ecsedes- 
chen  la  suma  de  dits  trescents  scuts  poc  mes,  o  manco,  perache  ab  els  pu- 
gau acudir,  i  satisffer  obligacions  i  necessitats  da  dita  ciutat,  si  i  conforme 
per  dit  sindic  nos  es  estat  supplicat.  Dat.  en  Barcelona  a  .xiiij.  de  Gener 
.MDCxxxxiii.  —  Le  marechal  de  la  motte.  —  V.^  Fontanella  R.°%  Antonius 
Joannes  Fita.  —  Consiliariorum  Civitatis  Vici. 

Arxiu  Corona  Aragó;  Reg.  Divers.  I,  Ludovici,  Reg.  Galliae,  f.  38. 
Inèdit. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  ^8 


SjS  Joaquim  Botet  y  Sisó 


CXVII 

(  Volum  III,  plana  loo). 


23  Febrer  1643. 


Llicencia  d'encunyar  menuts  per  valor  de  quatre  mil  ducats, 
otorgada  a  la  ciutat  de  Vicli. 

Nos  Ludovicus  dei  gratia  Galliae  et  Navarrae  rex  X."^"^,  comesque  Bar- 
cinonae,  Rossilionis  et  Ceritaniae. 

Nos  Philippus  de  la  Motte  Houdencourt,  mariscallus  Galliae,  S.  X.'"^'^  et 
r.  maiestatis  consiliariis,  locumtenens  et  capitaneus  generalis  in  principaïu 
Cataloniae  et  comitatibus  Rossilionis  et  Ceritaniae,  inter  caetera  regimi- 
ne  praesidentes  incumbentia,  ea  siquidem,  quae  suis  subditis  commoda 
esse  dignoscuntur,  debet  incessanti  studio  quaerere,  et  proinde  suppli- 
cantium  vota  íavorabiliter  exhaudire.  Cum  itaque  pro  parte  vestra  di- 
lectoruin  et  fidelium  regiorum  consiliariorum.  et  proboium  horninum  ci- 
vitatis  Vici  fuerit  nobis  reverenter  oblata  et  presentata  supplicatio  quaedam, 
bonum  publicum  eiusdem,  ac  totius  Vicariae  Vicencis  concernens,  cuius- 
quidem  supplicationis,  et  decreti  in  eius  calce  iussu  nobtro  facti  tenores  sic 
sequuntur:  Eccelentissim  Senyor:  La  ciutat  de  Vic  a  servit  en  aquestes 
guerres  del  principat,  acudint  la  primera  en  totes  les  parts  ia  aguda  inva- 
sió, i  es  estat  menester,  de  manera  che  may  a  vagat  un  punt,  en  che  a  gas- 
tat mes  de  setanta  milia  liures,  i  resta  tant  prostrada,  ecsausta,  i  acabada 
che  si  no  es  ab  la  mercè,  che  espera  de  voseccelencia,  no  tindria  remey  de 
poderse  sustentar,  ni  tampoc  ab  che  poder  acudir  dachiavant  a  les  mate- 
xes  gerres  per  les  quals  esta  tatxada  en  lo  batalo  en  quatre  milia  liures  per 
any,  lo  total  i  únic  remey  es  estat,  i  es  la  fabrica  dels  menuts,  la  qual  vuy 
nos  continua,  che  redunda  en  grandissim  dany  de  dita  ciutat  y  també  del 
be  publich  :  per  che  vuy  nos  troben  en  Catalunya  menuts  corregan,  sinó 
los  de  Barcelona,  i  de  Vic.  Perço  a  Voseccelencia  suplica  molt  umilment 
Monserrat  Saiz  sindic  de  dita  ciutat,  sie  servit  manar  concedir  a  dita  ciu- 
tat, che  puga  fer  quatre  milia  ducats  de  menuts  de  dotse  reals  lo  ducat,  i 
dits,  che  sien  francs  per  la  ciutat  pagats  tots  los  gastos  se  oferiran  en  fer 
dits  menuts,  a  efecte  se  puga  remediar  dita  ciutat  en  ses  necessitats;  lo  oíïi- 
ci  etc.  Altissimus  etc.  Franciscus  Fontanella  Plau  a  sa  eccelencia  conce- 
dir licencia  a  la  ciutat  de  Vic  de  che  puga  fer  i  fabricar  fins  en  quatre  mil 
ducats  en  menuts  en  la  forma,  i  per  los  efectes  suplicats,  ab  che  emperò 


Les  Monedes  Catalanes  53c 

en  cada  marc  de  metal,  age  de  aver  onsc  sous,  i  quatre  diners  de  menuts, 
que  ve  a  reexir  segons  la  mostra,  che  se  es  donada,  durad(>ra  per  temps  de 
tres  anys,  i  per  achesta  vegada  tant  solament,  volent,  che  abans  de  usar 
del  present  se  age  de  registrar  en  lo  oíici  de  mestre  racional,  i  prestar  en 
achel  idonea  caucio  ab  promesa  de  donar  compte,  feta  la  dita  fabrica. 
Fontanella  Rgs.  Fueritque  nobis  humiliter  supplicatum,  quatenus  pnj  ob- 
servantia  praedictorum  privilegium  in  forma  expediri  mandare  dignarc- 
mur.  Nos  itaque  animadvertentes  suplicata  fore  justa  et  rationi  consona, 
bonumque  publicum  dictae  civitatis-,  ac  totius  vicariae  concernere,  habito 
súper  hiis  maturo  tractatu  in  regió  patrimoniali  consilio.  deliberaiionem- 
que  in  eodem  faclam  insequendo.  dictae  supplicationi  tamquam  iusie  et 
rationi  consone,  benigne  annuere  decrevimus.  Tenore  igitur  praesentis  de 
nostra  certa  scientia  deiiberate  et  consulto,  ac  regia  qua  fungimur  aucihori- 
tate,omnia  et  singula  in  supplicatione  praeinserta, contenta  et  expressa  iuxta 
decretationem,  et  responsionem  in  caice  illius  de  mandato  nostro  per  mag- 
nificum  et  dilectum  consiliarium  regium  Josephum  Fontanella  regiam 
cancellariam  regentem,  appossitam  et  non  àlias,  aliter  nec  alio  modo  vobis 
dilectis  et  fidelibus  regiis  consiliariis  et  probis  hominibus  civitatis  praedic- 
tae  Vici  praesentibus  et  íuturis,  concedimuset  largimur,  nostraeque  immo 
regie  huismodi  concessionis  et  largitionis  munimine,  et  praesidio  robora- 
mus  aucthoritatemque  nostram  regiam  interponimus,  pariter  et  decretum. 
Volentes  et  decernentes  expresse,  quod  nostra  immo  regia  huiusmodi  con- 
cessió et  largitio  sit,  et  esse  debeat  dictae  civitati  et  seu  vobis  dictis  consi- 
liariis, et  probis  hominibus  eiusdem  praesentibus  et  futuris,  stabilis,  rea- 
lis,  valida  atque  firma,  nullumque  in  iudicio,  vel  extra  sentiat  defectus 
incommodum,  aut  noxe  alterius  detrimentum,  sed  in  suo  semper  robore, 
et  firmitate  persistat.  Volumus  tamen  quod  antequam  gratia  et  licentia, 
seu  privilegio  huiusmodi  utamini,  illud  regestare  faciatis  in  libris  oHicii 
magistri  rationalis  domus  et  curiae  regiae,  nec  non  idoneam  cautionem 
praestare  de  servando  et  adimplendo  omnia  et  singula  in  decretatione  prae- 
dicta  contenta  et  expressa  àlias  nullius  sit  roboris  et  momenti.  X'enerabili 
propterea,  nobilibus.  magnificis,  dilectisque  consiliariis  et  lidelibus  regiis 
cancellario,  regenti  cancellariam,  et  doctoribus  regiae  audientiae.  gerenti- 
busque  vices  generalis  gubernatoris,  magistro  rationali.  baiulo  generali, 
regenti  regiam  thesaurariam,  advocatis,  et  procuratoribus  fiscalibus  et  pa- 
trimonialibus,  vicariis,  baiulis,  subvicariis,  subbaiulis,  algutziriis  quoque 
virgariis  et  porta riis,  caeterisque  demum  universis  et  singulis  oíïicialibus  el 
subditis  regiis  maioribus  et  minoribus  in  dictis  principatu   et  comitalibus 


540  Joaquim  Botet  y  Sisó 

consti  tu  tis  el  constituendis,eorundemque  officialium  locatenentibusseuoffi- 
cia  ipsa  regentibus  et  subrogatis  quovismodo,  praesentibus  et  futuris,  dici- 
mus,  praecipimus,  et  iubemus,  ad  incursum  regie  indignationiset  irae,  pae- 
neque  mille  librarum  Barchinonensium,regiis  inferendarum  aerariis,quate- 
nus  concessionem  nostram  huiusmodi  teneant  firniiter  et  observent,  tene- 
rique,  et  inviolabiliter  observari  faciant  per  quos  decet.  Cauti  secus  agere, 
fierive  permittere,  ratione  aliqua,  sive  causa,  si  dicti  officiales  et  subditis 
regii  praedicti,  gratiam  regiam  caram  habent,  et  praeter  irae  et  indigna- 
tionis  regiae  incursum  penam  praeappositam  cupiunt  evitaré.  In  cuiusrei 
testimonium  praesentem  fieri  iussimus  regió  communi  sigillo  pendenti 
munitam.  Dat.  Barchinonae  die  vicessima  tertia  mensis  Februarii  anno  a 
nativitate  domini  millesimo  sexcentesimo  quadragesimo  tertio,  regnorum- 
que  regiorum  :  scilicet  Galliae  et  Navarrae,  anno  trigesimo  tertio,  Commi- 
tatuumque  Barchinonae  Rossilionis  et  Ceritaniae  secundo.  — Le  mareschal 
de  la  motte,  —  Etc. 

Arxiu  Corona  Aragó:  Reg.  1  Diversorum  Ludovici  Regis  Galiiae,  f.  68  v. 
Inèdit. 


CXVIII 

(Volum  III,  plana  104). 


22  Dezembre  1641. 


Contracta  entre  V Universitat  forana  de  Tarrassa  y  Josepli 
Bogunya,  pera  la  fabricació  de  sisens. 

F.°  Die  22  mensis  decembris  anno  1641. 

Sobre  la  fabrica  de  la  moneda  de  mulinet  que  entén  fabricar  la  Univer- 
sitat forana  de  Tarrassa  pera  suportar  los  gastos  que  la  dita  Universitat  te 
per  occatio  de  la  guerra  que  es  en  la  present  principat  de  Cathalunya,  en- 
tre les  parts  devall  scritas  se  son  fets  los  pactes  següents. 

Primerament :  Joan  rocha  busquets,  Perejoan  borrell,  Concellers  de  la 
Universitat  forana  de  Tarrassa,  y  monserrat  Ullastrell,  particular  de  dita 
Universitat,  Com  a  tenint  poder  a  ells  donat  per  lo  Consell  ordinari  de  dita 
Universitat  ab  un  Consell  ordinari  lo  dia  present  celebrat  per  dita  Univer- 
sitat en  poder  del  notari  devall  scrit,  de  una  part,  Joseph  bogunya,  sastre  de 
la  vila  de  Tarrassa,  de  part  altre. 

P.°  es  estat  pactat,  que  dit  Joseph  bogunya  haje  per  compte  de  dita  Uni- 


Les  Monedes  Catalanes  541 

versitat  fer  fabricar  un  mulinel  o,  los  que  sien  menester  pera  fcry  fabricar 
sisens  ab  la  matexa  mislura  y  ab  los  mateixos  senyals  y  encunys  los  fabrica 
la  Ciutat  de  barcelona,  que  no  puga  dit  bogunya  llevar  cosa  de  la  mislura 
de  plata  y  posa  la  ciutat  de  Barcelona,  y  dit  bogunya  tinga  obligatio  a  tots 
sos  gastos  y  dispeses  fer  los  dits  mulinet  o,  mulinets  sens  la  dita  Universi- 
tat haje  de  entrevenir  en  gasto  aigu  ni  en  bestraurer  cosa  alguna  per  occa- 
tio  de  dita  fabrica,  y  fets  dits  mulinets,  tot  lo  que  serà  menester  pera  la 
dita  fabrica  de  aram  plata  carbó  y  olficials  que  seran  necessaris  pera  la  dita 
fabrica  o,  haje  de  posar  dit  bogunya  y  tot  lo  que  dit  bogunya  haurà  gastat 
en  la  fabrica  de  dit  mulinet  o,  mulinets,  o  haje  de  cobrar  de  la  ganancia  la 
primera  cosa  antes  que  dita  Universitat  no  cobre  ninguna  cosa,  y  cobrat 
que  haje  dit  bogunya  lo  valor  de  dit  mulinet  que  se  haurà  de  traurer  del 
comú  de  la  ganancia  y  axi  mateix  dit  bogunya  cobre  primerament  cada 
semmana  lo  que  haurà  bestret  per  la  dita  fabrica  aquella  semmana  tant  en 
lo  metall  com  ab  les  mans  dels  officials  y  demés  coses  necessàries  per  dita 
fabrica,  tret  primerament  lo  valor  de  dites  coses  lo  demés  y  haurà  de  ga- 
nancia la  mitat  sie  de  la  dita  Universitat  y  laltre  mitat  sie  del  dit  bogunya 
la  qual  partió  se  ha  de  fer  cada  semmana  lo  diumenge. 

Ítem  es  pactat  que  dita  Universitat  no  puga  llevar  al  dit  bogunya  la  dita 
fabrica  de  sisens  de  sis  mesos,  los  quals  hajen  de  comensar  a  córrer  des  del 
primer  dia  que  comensara  lo  fabricar  dits  sisens  no  obstant  per  qualsevols 
personas  fesien  qualsevol  partit  ditferent  a  dita  Universitat,  ans  durant  dits 
sis  mesos  lo  dit  bogunya  tant  solament  servaran  en  la  dita  fabrica. 

ítem  es  pactat  que  durant  los  dits  sis  mesos  no  trauran  de  la  dita  fabrica 
al  dit  bogunya  sots  pena  de  dos  centas  lliures  aplicadoras  en  dit  cas  al  dit 
bogunya  pagadores  de  bens  de  la  dita  Universitat  y  juntament  prometan 
al  dit  bogunya  que  sempre  que  durant  dit  temps  de  dits  sis  mesos  li  llevas- 
sen  dita  fabrica  ademes  de  ditas  dos  centas  lliures  li  pendra  dita  l'niversi- 
tat  tot  lo  aram  plata  y  demés  cosas  dit  bogunya  tindrà  comprades  o,  esta- 
rà obligat  a  pendrer  le  y  pendran  al  mateix  preu  y  ab  los  pactes  dit 
bogunya  0,  tindrà. 

ítem  es  pactat  que  en  cas  dit  bogunya  treballe  los  dits  sis  mesos,  que 
acabats,  los  mulinets  resten  ala  dita  Universitat  sens  haverne  desmanar 
cosa  al  dit  bogunya. 

ítem  es  pactat  que  si  àcars  durant  dita  fabrica  y  haurà  privatio  de  fer 
dita  moneda,  que  dit  bogunya  no  haje  pogut  cobrar  lo  valor  del  cost  del 
mulinet,  que  en  dit  cas  puga  la  Universitat  pendrer  lo  dit  mulinet  pagant 
ai  dit  bogunya  lo  que  li  falera  a  cobrar  del  cost  de  aquell  y  també  sie  en 


542  Joaquim  Botet  y  Sisó 

llibertat  de  dita  Universitat  de  dexarlo  al  dit  bogunya  quen  fasse  lo  quen 
vulla  y  si  no  acabarà  los  sis  mesos  y  haurà  cobrat  lo  valor  de  aquell  que 
en  tal  cas  se  haje  de  vendrer  y  partirse  lo  quen  sen  trobarà  la  una  part  per 
dita  Universitat  y  latre  per  dit  bogunya  y  que  sie  en  dit  cas  en  llibertat  de 
dita  Universitat  de  rettenirsel  pagant  al  dit  bogunya  la  mitat  de  la  valor  del 
quel  estimaran. 

ítem  es  pactat  que  en  cas  que  isca  privatio  de  fer  dits  sisens,  que  dit  bo- 
gunya no  puga  demanar  a  la  present  Universitat  ninguna  cosa  del  que 
haurà  gastat,  ans  tot  vaje  a  compte  y  risch  de  dit  bogunya, 

ítem  que  dit  bogunya  los  dits  sis  mesos  haje  de  servar  los  dits  pactes  y 
no  apartarse  de  aquells  sots  la  matexa  pena  de  dos  centas  lliures  y  ne  dona 
en  fermansas  y  principals  pagadors  Hiacinto  Castallet  y  borer,  Paulo  me- 
llas  perayre  y  Joseph  peyret  notari,  tots  se  obligan  in  solidum  obligations 
fiat.  bogunya  et  peyret.  — testes  sunt  de  personas  y  bens  M.  Antoni  Carbo- 
nell, pere  y  pascual  udal. 

Copia  facilitada  per  D.  Josep  Soler  y  Palet. 
Inèdit. 

CXIX 

(Volum  III,  plana  198). 

31  Març  1670. 

Crida  prohibint  el  curs  de  les  «pallofes». 

Ara  oiats  tothom  generalment,  queus  notifican,  y  fan  a  saber  de  part 
del  Excelentissim  senyor  Don  Francisco  Fernandez  de  Còrdova,  Cardona 
y  Aragó;  Duch  de  Cessa,  Soma,  y  de  Baena;  Compte  de  Cabra,  Marques 
de  Tabara,  Compte  de  Villada  de  Palamós,  y  de  Olvito,  Descompte  de  Is- 
nacar,  senyor  de  las  Baronias  de  Bellpuig,.  Linyola  de  Calonja,  y  de  las 
vilas  de  Serón,  de  Sant  Jaume  de  la  Puebla,  mal  partida,  Rute,  y  Cambra, 
y  sas  jurisdiccions;  gran  Almirant  del  Regne  de  Nàpols,  y  Capità  General 
de  aquell  Mar,  y  son  Lloctinent,  y  Capità  General  en  lo  present  Principat 
de  Cathalunya,  y  Comptats  de  Rosselló  y  Cerdanya.  Que  conciderant  sa 
Excelencia  los  insoportables  danys,  que  la  moneda  de  ardits,  y  menuts  fal- 
sos, y  fabricats  ab  fals  encuny  de  algun  a  esta  part  ha  causat,  y  de  present 
causa  a  tot  lo  dit  Principat,  y  Comptats,  als  quals  encara  que  ab  edictes,  y 
cridas  Reals  se  haja  procurat  donar  remey,  però  per  quant  no  se  ha  pogut 
conseguir,  y  la  malicia  ha  crescut  en  extrem,  que  gran  part  de  la  moneda 


Les  Monedes  Catalanes  543 

de  ardits,  y  menuts  que  corren  es  falsa,  y  fabricada  de  tal  manera,  que  ha 
causat  y  se  tem  ha  de  causar  molts  disturbis,  inquietuts,  y  qüestions,  en 
lo  comers  dels  manteniments  necessaris  :  Perço  desitjant  sa  Kxcelencia  la 
pau,  y  quietut  publica,  obviar  los  danys  sobredits,  y  facilitar  lu  comers,  en 
las  Ciutats,  Viles,  y  Llochs  del  present  Principat,  y  Comptats,  n(;  entenent 
derogar  als  sobredits  edictes,  y  cridas  Reals,  ni  apartarse  del  que  íonch  or- 
denat ab  ellas  :  ans  be  estant,  y  perseuerant,  y  ab  la  present  a  aquellas  acu- 
mulant inseguint  la  conclusió  en  lo  Sacre  Real  Consell  sobre  asso  feta  als 
trenta  del  mes  de  Mars  mil  sis  cents  setenta  diu,  estatueix,  ordena,  y  mana 
a  totes,  y  qualsevols  personas  de  qualsevol  grau,  estat,  o  condició  que  sian, 
que  desta  hora  en  avant  no  pugan  donar,  ni  rebrer  scientment  moneda  de 
ardits,  y  menuts  prims,  y  llaugers  vulgarment  dits  pallofes  per  ser  falsos,  y 
fets,  y  fabricats  ab  fals  encuny;  ans  be  dins  quinze  dies  comptadors  del  dia 
de  la  publicació  de  la  present  Crida  tingan  obligació  de  denunciarho,  ço  es 
en  Barcelona,  y  sa  Vegueria  en  casa  de  hu  dels  Nobles,  y  Magnifichs  Jut- 
ges de  la  Regia  Cort;  y  fora  de  Barcelona  en  la  Cort  del  cap  de  la  Vegueria, 
o  Sotsvegueria  de  ahont  seran  habitants,  sots  pena  al  qui  contrafarà  a  la 
present  Crida,  o  que  passat  dit  termini  serà  trobat,  o  provat  tenir  en  son 
poder  de  dita  moneda  de  ardits,  o  menuts  falsos,  de  tres  anys  de  desterro 
del  dit  Principat  y  Comptats,  y  de  perdrer  la  tal  moneda,  de  la  qual  tallada 
sen  farà  tres  parts  la  una  per  los  Cofres  Reals  de  sa  Magestat,  laltre  per  al 
Oficial  executant  y  la  tercera  part  per  lo  acusador,  y  altres  penas  corporals 
majors,  o  menors  a  àrbitre  de  sa  Excelencia  y  Real  Consell. 

Mes  avant,  desitjant  sa  Excelencia  ab  tot  etTecte  abolir,  y  desterrar  esta 
moneda  de  ardits,  y  menuts  falsa,  inseguint  la  sobredita  conclusió  diu,  es- 
tatueix, ordena,  y  mana,  sots  la  mateixa  pena  a  totes,  y  qualsevols  perso- 
nas de  qualsevol  grau,  estat,  y  condició  que  sien  que  dins  lo  termini  de 
trenta  dies  comptadors  en  avant  del  die  que  se  acabarà  lo  temps  assenyalat 
per  denunciar  la  sobredita  moneda  falsa,  que  aporten,  0  aportar  fassen,  ço 
es  en  Barcelona  en  la  casa  de  D.  Joan  de  Mar  y  Mon  Regent  la  Real  Theso- 
reria,  y  fora  de  Barcelona  en  la  dels  Veguers  o  Sotsveguers  respective  de 
ahont  seran  habitants  las  quantitats  de  la  sobredita  moneda  de  ardits,  y 
menuts  falsos  que  hauran  denunciat,  ahont  hi  haurà  Oficials  destinats 
pera  tallarlos,  sens  que  los  amos  de  la  sobredita  moneda  degan  pagar  cosa 
alguna  per  dita  talladura;  y  tallats  que  seran  sels  restituirà  los  trossos. 

Y  aixi  mateix  inseguint  la  sobredita  conclusió,  sa  Excelencia  estatueix, 
ordena,  y  mana  al  dit  Regent  la  Real  Thesoreria,  als  sobredits  Veguers,  y 
Sotsveguers  que  passats  los  dits  quinze  dies  que  se  han  donat  pera  fer  la 


544  Joaquim  Botet  y  Sisó 

denunciacio  de  la  sobredita  moneda  falsa  tinguen  lo  dit  Regent  la  Real 
Thesoreria  en  sa  casa,  y  los  dits  Veguers  y  Sotsveguers  en  sas  Corts,  res- 
pective,  Oficials  destinats  pera  tallar  la  sobredita  moneda  de  ardits,  y  me- 
nuts falsos,  que  lo  gasto  que  per  est  effecte  faran  los  dits  Regent  la  Real 
Thesoreria,  y  Veguers,  y  Sotsveguers  per  tallar  la  sobredita  moneda  falsa 
sels  farà  bo  en  los  comptes  que  donaran  al  ofici  de  mestre  racional. 

Y  finalment  mana  també  sa  Excelencia,  inseguint  la  mateixa  conclusió 
a  tots  los  Notaris  de  la  Regia  Cort  y  de  les  Corts  dels  sobredits  Veguers,  y 
Sotsveguers  a  qui  tocarà  escriurer  dites  denunciacions  que  fassen  un  co- 
dern,  en  lo  qual  estigan  las  quantitats  de  la  moneda  de  ardits  y  menuts 
falsos  los  serà  denunciada  ab  los  noms,  y  cognoms  dels  amos  de  aquella, 
y  lo  dia  de  la  denunciacio  sens  que  per  asso  los  amos  de  la  dita  moneda 
los  degà  pagar  cosa  alguna  per  raho  de  sos  salaris,  ni  altrement. 

E  perquè  las  ditas  cosas  sien  a  tothom  notòries  mana  sa  Excelencia  ésser 
feta,  y  publicada  la  present  publica  Crida  per  los  llochs  acostumats  de  la 
present  Ciutat  de  Barcelona,  y  altres  Ciutats,  Viles,  y  Llochs  ahont  con- 
vinga,  y  menester  sie.  —  El  Duque  de  Cessa,  y  Baena,  Conde,  Marques  de 
Tabara.  —  Etc. 

Fonch  feta  la  present  publica  Crida  per  los  llochs  acostumats  de  la  pre- 
sent Ciutat  de  Barcelona  ab  thenor,  y  veu  de  dos  Trompetas  per  mi  Joseph 
Saurina  Corredor  y  Trompeta  Real  vuy  als  31  de  Mars  1670. 

D'un  imprès  de  l'època,  en  poder  de  D.  Josep  Soler  y  Palel. 


APÈNDIX  II 


ADDICIONS  Y  OBSERVACIONS 


I.  -  El  gravat  de  la  moneda  que  descrivim  ab  el  n.  5,  p.  lo  del  volum  I, 
es  el  que  figura  en  l'apèndix  II,  p.  219,  n,  5,  del  dit  volum.  El  que  hi  ha  en 
la  plana  10,  es  el  d'una  altra  varietat  dels  diners  de  Lluis  lo  Piadós  encu- 
nyats a  Barcelona,  pertanyent  a  la  colecció  del  Dr.  Massot  de  Perpinyà, 
quina  descripció  falta  en  lo  text  y  que  consisteix  en  portar  un  punt  en  la 
tercera  ratlla,  al  final  de  la  llegenda  del  revers. 

II.  -  El  dibuix  y  la  descripció  de  la  moneda  del  comte  Armengol  d'Ur- 
gell, corresponent  al  n.  123  (vol.  I,  p.  153),  son  com  segueix: 


i23.Anv.   :  ]   ER.VEGAVCOIVES,  entre  dos  cercles  de  punts  :  al 
camp,  cap  nú,  a  la  esquerra. 
Rev.   :   +  I   VRGI. LO,  entre  dos  cercles  de  punts;  al  camp, 
monograma  de  Xristus,  ab  A  y  w  (alpha  y  omega). 

Diner,  bilió  rich.  Col.  que  fou  de  D.  Arthur  Pedrals. 
Inèdita. 

Al  referirnos  en  el  vol.  1  a  aquesta  moneda,  fiantnos  massa  de  la  memò- 
ria, diguérem  que'l  tipu  de  l'anvers  era  una  creu  equilateral  paiada.  Hem 
tingut  ocasió  d'examinaria  y  resulta  ser  tal  com  en  la  descripció  qu'acabem 
de  donarne,  ço  es,  que  les  seves  empremptes  son  :  en  l'anvers,  un  cap  nú. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  09 


546  Joaquim  Botet  y  Sisó 

y  en  lo  revers  lo  monograma  de  Crist  :  aquest,  de  dibuix  quasi  igual  al 
figurat  en  les  monedes  atribuïdes  a  Alfons  VI  de  Castella  y  aquell,  molt 
semblant  als  que's  veuhen  en  les  monedes  aragoneses  de  Sancho  Ramírez 
y  de  Pere  I,  y  també  en  les  castellanes  d'Alfons  I  d'Aragó,  lo  marit  de  la 
regina  Dona  Urraca.  Los  tipus  son,  doncs,  una  barreja  dels  usats  en  les  mo- 
nedes aragoneses  y  castellanes  coetànies  o  poch  anteriors. 

III.  -  En  un  trevall  sobre  «Sigilografía  dels  Comtes  d'Urgell»  publicat 
per  D.  Ferran  de  Segarra  en  el  Butlletí  de  la  R.  Acadèmia  de  Bones  Lle- 
tres de  Barcelona  (n.  29,  any  1908),  s'hi  llegeix  que'n  l'Arxiu  del  Capítol 
de  la  Seu  d'Urgell  s'hi  conserva  un  document  que  conté  la  concessió  del 
delme  de  la  moneda  d'Agramunt,  feta  pel  comte  Grau  de  Cabrera  al  bisbe 
y  a  la  Església  d' Urgell,  el  18  de  Novembre  del  any  1223.  El  senyor  canon- 
ge magistral  de  la  Seu,  Rvt.  D.  Salvador  Bové,  ha  tingut  la  bondat  de  re- 
metrens  copia  d'aquest  document  inèdit,  que  diu  axí  : 

«Notum  sit  cunctis  Quod  nos  Gerallus  Dei  Gratia  Comes  Urgellensis  et 
uice  Comes  Caprarie  per  nos  et  omnes  successores  noslros  spontanei  atque 
consulti  donamus,  laudamus  et  perpetuum  concedimus  ac  confirmamus 
auctoritate  presentis  instrumenti  Domino  Deo  et  Ecclesie  Urgellensis  Sedis 
et  vobis  domno  P.  Dei  Gratia  Urgellensi  Episcopo  et  omnibus  successori- 
bus  vestris  decimam  partem  moneta  Acrimontensis.  Eo  modo  ut  quocies- 
cumque  et  quandocumque  predicta  moneta  acrimontensis  mutetur  vel  de 
novo  cudatur  vos  et  vestri  successores  et  Eclessia  Urgellensis  habeatis  ínte- 
gre et  sine  contradictione  predictam  decimam  plenarie  per  omnia  supra- 
dicta.  Quod  est  actum  XIII  Kalendas  Decembris;  anno  Domini  M.°  C.  C.° 
X  X.  tercio.  Signum  -\-  Geralldi  Dei  Gratia  Urgellensis  Comitis  et  vice 
Comitis  de  Capraria  qui  hoc  laudamus  firmamus  et  concedimus  et  testes 
firmaré  rogamus.  Sig+num  Raimundi  Fulchonis  de  Cardona.  Sig  +  num 
Raimundi  de  Podioviridi.  Sig+  num  G.  de  Anglerola.  Sig  +  num  Raimundi 
de  Ribellis.  Sig  +  num  Raimundi  de  Angua.  Sig  +  num  Raimundi  de  Basi- 
lia.  Sig+num  G.  de  Ganelor.  Sig+num  Raimundi  Petri  civis  Ylerde. 
Sig  +  num  G.  Bruni.  Sig+num  Ponceti  valentini.  Sig  +  num  Raimundi  de 
Ofegad.  Sig  +  num  Bernardi  de  Costa  de  Sanaugia.  Signum  Berengarii  de 
Gardia.  Signum  Petri  Andree.  Bernardus  de  Turre  hulinorum  notarii  do- 
mini Comiti  predicti  de  mandato  ipsius  scripsit  et  hoc -|- signum  fecit.» 

Sabem,  per  consegüent,  la  data  en  que'ls  bisbes  d'Urgell  adquiriren  el 
delme  de  la  moneda  agremontesa,  y  si  no  tenien  altres  drets  anteriors  sobre 
la  moneda  del  comtat,  lo  qual  no  es  de  creure,  donat  el  text  del  document 


Les  Monedes  (-alalanes 


5.Í7 


transcrit.  resulta  impossible  quc'l  bàcul  gravat  en  les  monedes  del  comte 
Armengol  VII  o  Armengol  \'1II  pugui  fer  referència  als  drets  dels  bisbes 
d'Urgell  sobre  la  moneda  agremontesa,  com  suposem  en  el  v(jlum  I,  per  ser 
sa  encunyació  anterior  al  any  1223.  Lo  probable  es  que'l  bàcul  en  les  dites 
monedes  fa  referència  als  drets  del  Monestir  de  Poblet,  com  tenim  dit  opi- 
nava'l senyor  Campaner. 

IV.  -  Les  monedes  incertes  de  la  època  comtal  que  posseía'l  senyr)r  Pe- 
drals  y's  mencionen  en  la  p.  189  del  vol.  I,  son  les  següents  : 


a)     Anv. 
Rev. 


b.)    Anv. 
Rev. 


c.)    Anv. 


En  la  circumferència,  llegenda  il•legible;  al  camp, 
creu  equilateral,  patada,  dintre  cercle  de  punts. 
En  la  circumferència,  llegenda  illegible;  al  camp, 
tres  anellets  disposats  triangularment,  dintre  cercle 
de  punts. 

Obol,  plata. 
Inèdita. 


En  la  circumferència,  llegenda  illegible;  al  camp, 

creu  equilateral  dintre  cercle  de  punts. 

En  la  circumferència,  llegenda  illegible;  lo  demés, 

igual  al  anvers. 

Obol,  plata.' 
Inèdita. 


En  la  circumferència,  llegenda  illegible;  al  camp, 
creu  equilateral,  dintre  cercle  de  punts. 


548 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Rev. 


En  la  circumferència,  llegenda  illegible;  al  camp. 
traços  informes,  dintre  cercle  de  punts. 

Obol,  plata. 
Inèdita. 


d.)   Anv.   :  Gap  nia,  a  dreta  :  al  seu  devant,  creu  equilateral  so- 
bre peu  :  tot  dintre  un  cercle  linial;  orla  de  punts. 
Rev.   :  Genet  embestint  ab  llança,  dintre  un  cercle  linial; 
orla  de  punts. 

Diner,  bilió  rich. 
Inèdita. 

Hem  tornat  a  tenir  ocasió  de  veure  aquestes  monedes,  lo  que'ns  ha  per- 
mès donarne'l  dibuix  y  descriureles. 

El  mòdul  de  les  tres  primeres,  catorze  milímetres,  fà  creure  que  totes 
tres  son  òbols;  y  la  qualitat  de  llur  metall,  quasi  plata  fina,  que  foren  en- 
cunyades al  segle  x  0  principis  del  xi.  D'elles,  la  senyalada  ab  la  lletra  a 
porta  al  camp,  tant  del  anvers  com  del  revers,  empremptes  exactament 
iguals  a  les  del  diner  qu'atribuhim  al  comte  de  Barcelona  Ramon  Borrell 
(vol.  I,  n.  17),  y  axò'ns  fà  tenir  per  molt  probable  que  es  l'òbol  corresponent 
a  la  emissió  d'aquest  diner,  per  més  que'l  no  haver  pogut  conseguir  llegir 
ses  llegendes  privi  d'assegurarho.  Igual  obstacle  oposen  les  senyalades  ab 
les  lletres  b  y  c  a  \a.  seva  deguda  classificació  :  farem  notar,  solament,  que 
ab  la  creu  com  emprempta  del  anvers  y  del  revers  hi  ha  publicats  alguns 
pochs  òbols  francesos  de  la  època  carolíngia  (de  Melle,  de  Tolosa,  etc). 

La  darrera,  0  sia  la  senyalada  ab  la  lletra  d,  es  de  bilió  rich,  y  per  conse- 
güent, la  creyem  encunyada  en  lo  segle  xii  o  darrers  del  xi.  El  genet  em- 
bestint ab  llança,  del  revers,  es  un  tipu  nou,  que  sapigam,  en  la  numismà- 
tica mitgeval.  No  porta  llegenda  y  no  tenim  cap  altre  antecedent  que'ns 
permeti  intentar  la  classificació  d'aquesta  moneda. 

V.  -  El  dibuix  de  la  moneda  de  Sancho  Ramírez  que  falta  en  la  nota  2 
de  la  p.  31  del  vol.  II,  es  aquest : 


Les  Monedes  Catalanes 


5.10 


VI.  -  Reproduhim  el  dibuix  del  diner  de  Múrcia  de  Jaume  II,  traycntlo 
d'un  altre  exemplar  d'aquesta  escassíssima  moneda,  més  ben  conservat  que'l 
que's  guarda  en  el  museu  de  Vich,  que  hem  vist  en  poder  de  1).  Antoni 
Vives  Escudero. 


VII.  -  A  la  p.  256  del  volum  II,  s'hi  ha  d'afegir  la  següent  moneda  : 

^SSbis.Var.:  Gom  el  n.  361.  La  llegenda  de  Tanvers  acaba  ab 
la  sílaba  AR. 

Croat,  plata.  Col.  del  Dr.  Massot,  Perpinyà. 
Inèdita. 

y  a  la  p.  360  del  mateix  volum,  aquesta  altra  : 

/[Q^bis.Var.:  Gom  la  precedent.  La  marca  de  darrcra'l  cap  de 
l'anvers  sembla  ésser  una  O,  o  una  mitja  lluna  cap- 
girada (^.  En  el  revers,  la  llegenda  es  :  AGOW'N 
o  ET  °  CASTELL  o  GOM,  y  la  lletra  P,  que  hi  ha 
a  cada  costat  del  escut,  té  un  petit  punt  a  sobre. 

Principat,  or.  Col.  de  J.  Puig,  París. 

Aquesta  moneda  ha  sigut  descrita  y  gravada  ab  el  n.  9.S3  en  un  catàlech 
de  la  venda  que  s'havia  de  verificar  a  Amsterdam  lo  dia  9  d'Abril  del 
present  any  1912. 

També'l  citat  Dr.  Massot  posseheix  un  croat  barceloní  de  Ferran  II, 
igual  al  que  describim  ab  el  n.  428,  però  que  porta  la  data  154...,  entre'ls  llo- 
rons  de  la  corona.  Examinada  detingudament  la  moneda,  resulta  haver  si- 
gut retocada  pera  afegirhi  la  data, 

VIII.  -  El  dibuix  de  la  moneda  673.  que  falta  en  la  p.  107  del  vol.  III.  es 
el  següent : 


55o  Joaquim  Botet  y  Sisó 

IX.  -  A  la  peça  de  deu  cèntims  feta  batre  per  la  República  de  les  Valls 
d'Andorra,  que  publiquem  en  la  p.  236  del  vol.  III,  s'hi  ha  d'afegir  la  de 
cinch  cèntims,  que  figurava  en  la  colecció  que  fou  de  Mr.  Maillard  de  Per- 
pinyà, segons  acaba  de  fernosho  a  saber  el  Dr.  Massot.  No  hem  vist  aquesta 
peça,  però  suposem  que,  fora  les  corresponents  modificacions  en  les  llegen- 
des del  revers  y  en  el  mòdul  y  pes,  en  lo  demés  deu  ser  igual  a  la  de  deu 
cèntims. 

Corretgida  en  la  fé  d'errades  d'aquest  tercer  volum,  la  equivocació  que 
vàrem  patir  al  descriure  la  peça  de  deu  cèntims  d'Andorra,  resulta  que'ls 
emblemes  figurats  en  l'escut  d'armes  que  porta,  fan  referència  als  dos  co- 
soberans  de  les  Valls;  els  de  la  dreta  de  l'escut  (quarters  i .'  y  3/),  una  mitra 
y  un  bàcul,  al  senyoriu  del  bisbe  d'  Urgell  :  els  de  la  esquerra  (quarters  2."y 
4'),  les  armes  reyals  d'Aragó  y  les  vaques  de  Bearn,  al  senyoriu  dels  comtes 
de  Foix  de  la  casa  de  Bearn,  que  tenen  aquestos  emblemes  en  son  escut 
d'armes  ^'\ 


(i)     H.  Castillon;  «Hisloire  du  Comte  de  Foix»,  t.  I,  p.  1! 


APÈNDIX  III 

NÒMINA  DE  LES  POBLACIONS  DEL  PRINCIPAT  DE  CA- 
TALUNYA QU'HAN  ENCUNYAT  MONEDA,  o) 

*  Àger  :  t.  11,  planes  104  y  io5. 

Agramunt  :  t.  I,  pis.  147  a  164;  t.  II,  pis.  104,  io5,  339,  36G, 
382  y  383;  t.  III,  pis.  129,  140,  141,  i85,  186  y  207  a  209. 

*  Albi  :  i.  II,  pis.  336  y  337. 

*  Almenar  :  t.  II,  pis.  104  y  io5. 

Andorra  (Valls  de)  :  t.  III,  pi.  236  y  Ap.  II,  pi.  55o. 
Aneu  (Vall  de)  :  t.  III,  pis.  209,  210  y  214. 

*  Aran  (Vall  de)  :  r.  III,  pis.  18  y  19. 
Arbeca  :  t.  II,  pis.  339,  361,  363,  379  y  380. 
Argentona  :  t.  III,  pis.  131  y  186. 
Aytona  :  t.  II,  pis.  339,  367,  383  y  384. 
Baga  :  t.  III,  pis.  41  y  49. 

Balaguer  :  t.  I,  pis.  i  62  y  i  53 ;  t.  II,  pis.  104,  io5,  287,  288,  368, 
384  y  386;  t.  III,  pis.  132,  133,  186,  2i5  y  290. 

Banyoles:  t.  III,  pis.  08,  69,  82,  83,  88,  134,  135,  i8h  v  187. 

Barcelona  :  t.  I,  pis.  9,  10,  12,  22  a  90;  ts.  II  y  111.  passini 
(Seca  Reyal). 

(i^     No's  comprenen  en  aquesta  relació  les  poblacions  qu'cncunyarcn  moneda  en  la 
Edat  antiga. 

De  les  poblacions  que  porten  asterisch,  no  se'n  concxen  les  monedes,  que  sapigam. 


552  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Bellpuig  :  t.  II,  pis.  339,  363,  364,  381  y  382;   t.  III,  pis.  133, 

134  y  186. 
Berga  :  t.  I,  pis.  123  y  124;   t.  II,  pi.  289;  t.  III,  pis.  136,  187, 

233  y  234- 

Besalú  :  t.  I,   pis.    1 10  a  121  ;  t.  III,  pis.  137  a  139,  187,  204  y 

205. 

*  Calaf  :  t.  I,  pis.  187,  188  y  2i5  a  217. 

Caldes  de  Montbuy  :  t.  III,  pis.  41,  49,  5o,  63,  64,   141  y  188. 
Camprodon  :  t.  III,  pis.  141,  188  y  189. 

Cardona  :  t.  I,  pis.  i85  a  188;  t.  II,  pis.  339,  366,  367  y  383; 
t.  III,  pis.  5o  y  207. 

*  Castellbò  :  t.  II,  pi.  140;  t.  III,  pis.  41  y  70. 
Castelló'd'Empuries  :  t.  I,  pis.  136  a  147  y  207. 

Castelló  de  Farfanya  :  t.  II,  pis.  371,  372  y  386:  t.  III,  pis.  21 1 

y  2i5. 
Cervera  :  t.  II,  pis.  286  a  288  y  334;  t.  III,  pis.  loi,   1 13,  1 14, 

142  a  145  y  189. 

*  Ciurana  :  t.  II,  pi.  339. 

Empúries  (Sant  Martí  de)  :  t.  I,  pis.  11  a  13. 

Figueres  :  t.  III,  pis.  146  y  189. 

Gerona  :  t.  I,  pis.  13,  90  a  iio,  198  y  199:  t.  II,  pis.  194,  196, 
281,  283,  286,  289,  290,  292,  294,  295,  306,  307^313.  327  a 
332,  339.  3^3  a  3^6  y  376  a  378;  t.  III,  pis.  37,  38,  46,  46, 
5i,  62,  63  a  66,  97  a  100,  146  a  149,  182,  190,  223  y  226. 

Granollers  :  t.  II,  pi.  339;  t.  III,  pis.  41,  48,  62,  63,  68,  81,  82, 
88,  113,  i5o,  182,  190  y  191. 

Igualada  :  t.  III,  pis.  loi,  i5o,  i5i  y  191. 

La  Bisbal  (del  Geronés)  :  t.  III,  pis.  102,  140,  187  y  188. 

*  La  Selva  (del  Camp)  :  t.  II,  pi.  339. 

La  Seu  d'Urgell  :  t.  II,  pis.  294,   296,   299,   300  y  339;  t.  III, 

pis.  19,  20,  40,  47,  48,  52,  70,  88,  208,  213  y  214. 
Lleyda  :  t.  II,  pis.  62,  63,  91,  92,  1 19,  263  a  268,  287,  288,  290, 


Les  Monedes  Catalanes  55- 

305,  312  y  339;   t.   III,   pis.  5.),  66,  67,  80,  81,  87,  88,  iM, 

i52,  191,  192,  225,  226  y  317  a  320. 
Manresa  :  t.  II,  pis.  296  y  296;  t.  III,  pis.  102,  i52a  154  y  192. 
Martorell  (?)  :  t.  III,  pis.  174,  196  y  197. 
Mataró  :  t.  III,  pis.  164  a  i56  y  192. 
Montblanch  :  t.  II,  pis.  290  y  339;  t.  III,  pis.  208  y  213. 
Oliana  :  t.  11,  pi.  339;  t.  III,  pis.  i56  y  192. 
Olot  :  t.  III,  pis.  69,  83,  88,  loi,  102,  i56  a  i58  y  192. 

*  Organyà  :  t.  II,  pi.  339;  t.  III,  pis.  19,  20,  40  y  41. 

*  Palamós  :  t.  II,  pis.  336  y  336. 

Perpinyà  :  t.  I,  pis.  124  a  136;  ts.  II  y  III,  passim  (Seca  Keyal). 
Pobla  de  Segur  :  t.  III,  pis.  209  y  214. 

*  Poblet  :  t.  II,  pi.  339. 

*  Pons  :  t.  II,  pis.  104,  io5  y  339. 

*  Prades  :  t.  II,  pi.  339. 

Puigcerdà  :  t.  II,  pis.  337  y  338;  t.  IIÍ,  pis.  17,  31,  33,  34.  39, 

40,  47,  52,  102,  103,  i58,  159,  192  y  193. 
Reus  :  t.  III,  pis.  70,  88,  104,  io5,  212  y  216. 
Salàs  :  t.  III,  pis.  210,  211,  214  y2í  5. 
Sanahuja  :  t.  II,  pi.  339;  t.  III,  pis.  160  y  193. 

*  Sant  Celoni  :  t.  II,  pi.  337. 

*  Sant  Feliu  de  Guíxols  :  t.  II,  pi.  336. 

*  Sant  Llorenç  dels  Morunys  :  t.  II,  pi.  339. 

Sant  Pere  de  Tarraça  :  t.  III,  pis.  103,  104,  164,  194  v  iqS. 
Solsona  :  t.  II,  pi.  339;  t.  III,  pis.  41,  49,  53,  67,  81,  88,  160  a 

162  y  193. 
Sort  :  t.  II,  pis.  365  y  382 ;  t.  III,  pis.  209  y  214. 

*  Talarn  :  t.  II,  pi.  335. 

Tarragona  :  t.  II,   pis.   282,  290,  334.  358  a  360  y  379;  t.  III, 

pis.  69,  70,  224  y  227  a  230. 
Tarraça  (Castell  de)  :  t.  III,  pis.  104,  162  a  164  y  193  a  195. 
Tàrrega  :  t.  II,  pis.  281  y  282;  t.  III,  pis.  164  a  167  y  njS. 

Institut  d'Estudis  Catalans.  7o 


554  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Tortosa  :  t.  II,   pis.   280,  293,  302,  303,  311,  366  y  382;  t.  III, 

pis.  69,  213,  216  y  226. 
Valls  :  t.  II,  pi.  339;  t.  III,  pis.  167  y  196. 
Vich  :  t.  I,  pis.  1G7  a  i85  y  211  a  2i5;  t.  II,  pis.  279,  292,  293, 

332  a  334,  339,  3^6,  367,  378  y  379;  t.  III,  pis.  i5  a  17,  30, 

31.  34^  38,  39.  46,  47,  ^2,  66,  78,  79,  87,  100,  loi,  167  a 

172,  195  y  196. 

*  Vilafranca  de  Conflent  :  t.  II,  pi.  276. 

Vilafranca  del  Penades  :  t.  II,  pis.  334  y  336;  t.  III,  pis.  172  a 
174  y  196. 

*  Vilanova  de  Meyà  :  t.  II,  pi.  339. 


APÈNDIX  IV 

NÒMINA  DE  LES  MONEDES  CATALANES  Y  D'ALGUNES 

MONEDES  FORASTERES  DE  CURS  FREQÜENT 

EN  EL  PRINCIPAT  DE  CATALUNYA 

MONEDES  EFECTIVES 

Alfonsí  d'Aragó  :  t.  II,  pis.  274  y  291. 

Agostar  :  t.  II,  pi.  71. 

Àguila  :  t.  II,  pi.  274  y  296. 

Ardit  :  t.  III,  pis.  17,  40,  67,  61,  85,  86,  198  y  218. 

Bessant  :  t.  II,  pis.  34  y  67. 

Blanca  coronada  :  t.  11,  pis.  193  y  194. 

Carií  :  t.  II,  pi.  71 . 

Coronat  d'Aragó  :  t.  II,  pis.  173  a  177,  i85  y  194. 

Croat  :  t.  II,  pis.  68  y  69. 

Croat  d'Aragó  :  t.  II,  pis.  192  y  193. 

Diner  :  t.  I,  pi.  19. 

»      de  plata  (carolingi,  comtal)  :  t.  I,  passini. 

»      de  uneto  :  t.  II,  pis.  23  y  24. 

»      de  quatern  :  t.  II,  pis.  27  y  28. 

»      de  doblench  :  t.  II,  pis.  38  y  39. 
de  tern  :  t.  II,  pis.  40  y  43. 


» 


»      de  coure  :  t.  III,  pis.  69  y  61 . 


556  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Dobla  (vegis  Masmudina). 

Dobla  castellana  :  t.  III,  pis.  92,  93,  198  y  199. 

Dobla  de  dos  cares  :  t.  III,  pi.  69. 

Dobler  :  t.  II,  pis.  323  a  326. 

Ducat  (igual  que  Principat)  :  t.  II,  pi.  74. 

Duro  (igual  que  peça  de  cinch  pecetes)  :  t.  III,  pi.  219. 

Florí  :  t.  II,  pi.  122. 

»     d'Aragó  :  t.  II,  pis.  122  a  138. 
»     de  Flanria  o  Franria  :  t.  II,  pi.  127. 
»     de  Perpinyà  :  t.  II,  pis.  126  y  127. 
Gros  y  Gros  blanch  (igual  que  Croat)  :  t.  II,  pi.  io5. 
Lluys  :  t.  III,  pis.  92,  93,  198  y  199. 
Malla  (igual  que  Obol)  :  t.  I,  pi.  30. 
Mancús  :  t.  I,  pi.  27  y  28. 
Mancusos  adai  :  t.  I,  pi.  30. 

»         adal  :  t.  I,  pi.  47. 

»  adalmodis  :  l.  I,  pi.  47. 

»  adalmuro  :  t.  I,  pi.  52. 

»  alcavovi  :  t.  I,  pi.  34. 

»  alman^oris  :  t.  I,  pis.  33  y  34. 

»  almeçdi  :  t.  I,  pi.  34. 

»  almucten  :  t.  I,  pi.  44. 

»  ceptis,  cetis,  cetinis  :  t.  pi.  34. 

»  de  Barcelona  :  t.  I.  pis.  44  a  47  y  230. 

»  de  mami  Bonnom  0  Bonom  :  t.  I,  pi.  44. 

»  de  mami  Eneas  0  henee  :  t.  I,  pi.  44. 

»  de  octava  :  t.  I,  pi.  192. 

»  de  Spania  :  t.  I,  pi.  34. 

»  de  Valencià  :  t.  I,  pis.  69,  60  y  230. 

»  iaaris,  iaharis,  jajaris,  japharis  :  t.  I,  pi.  26 

»         saragoncianos  :  t.  I,  pi.  34. 
Masmudina  :  t.  II,  pis.  28,  56  y  57. 


Les  Monedes  Catalanes  .SS7 

Masmu dines  contrafactas  :  t.  II,  pis.  56  y  Sy. 

»  dobles  :  t.  II,  pis.  60  y  71. 

»  »      castellanes  :  t.  II,  pi.  71. 

»  »      miries  :  t.  II,  pi.  71 . 

»  »      7^exedies  :  t.  II,  pi.  71. 

»  jucefies  :  t.  II,  pis.  29  y  67. 

»  marroquines  :  t.  II,  pi.  29. 

»  de  plaïa  (alquilatos)  :  t.  II,  pi    34. 

Menut  (igual  que  diner)  :  t.  II,  pis.  323  y  325. 
Millaresa  :  t.  II,  pis.  67  a  60. 
Moltó  :  t.  II,  pi.  296. 
(Moneda)  de  octava  :  t.  I,  pi.  192. 
Morabatí  :  t.  I,  pi.  56. 
Morabatins,  aiar,  aiadini  :  t.  I,  pis.  57  y  68. 

»  alfonsins  :  t.  II,  pis.  34  y  60. 

»  de  barba  roja  :  t.  I,  pi.  68. 

»  de  Spania  :  t.  I,  pi.  67. 

»  gy^ossos  (rnaiori)  :  t.  II,  pi.  34. 

»  lobe,  lobecios,  liibinos,  lupinos  :  t.  I,  pis.  57  y  68. 

.»  marini  :  t.  I,  pi.  68. 

»  marochini  :  t.  I,  pi.  68. 

»  melechini  :  t.  I,  pi.  68. 

»  niercatarios,  mercaders  :  t.  1,  pi.  68. 

Obol  :  t.  I,  pi.  30. 
Onzè  :  t.  III,  pis.  61  y  182. 
Pacífich  :  t.  II,  pis.  284,  289,  291  y  292. 

Pallofa,  Pallarofa  :  t.  II,  pi.  293;  t.  III,  pis.  63,  198  y  206  a  216. 
Peça  de  vint  pecetes  (doblon)  :  t.  III,  pi.  219. 
»     de  cinch  pecetes  (duro,  peso  fuerte,  reyal  de  iniyi)  :  i.  lü. 

pis.  92,  93,  198,  199  y  219. 
»     de  dos  y  mitja  pecetes  (escudo)  :  t.  IlL  pi.  219. 
•»     de  cinch  reals  catalans  :  t.  III,  pis.  90,  91  v  93. 


558  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Peça  de  cinch  sous  catalans  :  t.  III,  pis.  90,  91  y  93. 

»     de  deu  cèntims  :  t.  III,  pi.  235. 

»     de  cinch  cèntims  :  t.  III,  pi.  55o. 

»     de  sis  quartos  :  t.  III,  pi.  228. 

»     de  quatre  quartos  :  t.  III,  pi.  219. 

»     de  tres  quartos  :  t.  III,  pi.  228. 

»     de  dos  quartos  :  t.  lli,  pis.  219  y  228. 

»     de  quarto  y  mitg  :  t.  III,  pi.  228. 
Peceta  :  t.  III,  pi.  219. 

Ploms  :  t.  II,  p!s.  29,  293,  296,  296  y  337;  t-  HI,  pis.  41,  63  y  67. 
Principat  :  t.  II,  pis.  321  y  324. 
Pugesa  :  t.  II,  pis.  91,  104,  io5  y  264;  i.  III,  pi.  66. 
Quarto  :  t.  III,  pis.  219  y  228. 
Quern  :  t.  III,  pis.  61  y  85. 
Quirat  (alqiiilat)  :  t.  II,  pis.  63,  56  y  57. 
Real  o  Ral  de  plata  (igual  que  creat). 

»    de  Barcelona  :  t.  II,  pis.  196,  197,  290  y  291. 
Scut  o  Escut  :  t.  II,  pis.  274,  296  y  297;  t.  III,  pis.  10  y  55. 
Senyal  :  t.  II,  pis.  293,  338  y  339. 
Sisè,  de  plata  :  t.  II,  pis.  278,  287  y  288;  t.  III,  pis.  58  y  85. 

»    de  coure  :  t.  III,  pis.  90,  91  y  93. 
Sou  de  plata,  ka^mini,  cathini  :  t.  I,  pi.  33. 

»  »        (nnitg  real  català)  :  t.  III,  pis.  58,  59,  60  y  61. 

Sous  rossellonesos  (dobles,  senars  y  sisens)  :  t.  III,  pi.  12. 
Sterlí  :  t.  II,  pis.  21,  34  y  60. 
Tarí  :  t.  II,  pi.  60. 

Timbre  d'Aragó  :  t.  II,  pis.  169,  173  y  i85. 
Trentí  :  t.  III,  pis.  61,  179  a  192. 
Xavo  :  t.  III,  pis.  219  y  229. 


Les  Monedes  Catalanes 


MONEDES    IMAGINARIES  Y   \^F.  COMPrE 


559 


Argenç  :  t.  I,  pi.  ig. 

Lliura  (pes)  :  t.  I.  pis.  19,  193  y  194. 

»      (moneda)  :  t.  I,  pi.  19. 
March  :  t.  I,  pi.  20;  t.  II,  pis.  13  a  22;  i.  ÍII,  pi.  217. 
Pessa,  Pesa,  Pensa  :  t.  I,  pis.  26  y  27. 
Sou  :  t.  I,  pi.  19. 
Talent  :  t.  I,  pi.  8. 
Unça  :  t.  I,  pi.  19. 

DENOMINACIONS  GENÈRIQUES  Y  SOBRENOMS 

Auris  (aureiis)  :  t.  I,  pi.  62;  t.  II,  pi.  28. 

Barbuts  :  t.  II,  pis.  329  y  330. 

Boscatera  :  t.  III,  pi.  67. 

Bussana,  Bossonaya,  Balzonalla  :  t.  II,  pis.  24,  32  y  41 

Bruna  :  t.  II,  pis.  32  y  34. 

Escaldapoll  :  t.  III,  pi.  98. 

Exarachellos  :  t.  I,  pi.  31. 

Nummus,  Numos  :  t.  I,  pis.  52  y  67. 

Parpalloles  :  t.  II,  pi.  321. 

Rocabertins  :  t.  II,  pis.  281,  283,  294  y  313. 

Rovalls,  Rovallensis,  Rroals  :  t.  I,  pis.  52  y  53. 

Xambergos  :  t.  III,  pi.  198. 


ERRADES  Y  CORRECCIONS^ 


Planes  Ratlles  Diu 

13  9  10  d'Octubre  de  1345 

30  18          VICIVITAS   .   VCEXCIS 

52  5  Les  circumstancies 

54  6  arc 

58  12  a  Barcelona 

59  7  y  8  0  encuny 

60  29  fabricadera 

61  12  quarta  part  de  sou 
76  17}' 18  escut  coronat 
io5  8  NE. 

163  20  1645 

180  26  mitjos  dobles 

216  i5  segle  XVIII 

218  18  quarterat  en  el  primer 

220  8  -j-  Iguals 

226  I  I  damunt 

228  2  com  les  de  3 

232  8  1839,  1841, 

234  3  1640 


Ha  de  dir 

10  íf  Octubre  de  iS^S 

VCIVITAS   •  VICENCIS 

La  circumstancia 

arcs 

a  Barcelona, 

0  enginy 

fabricadora 

quarta  part  de  ràl 

escut,  coronat 

NO. 

1641: 

mitjes  dobles 

segle  XVII 

quarteraty  cantonat  en  el  primer 

Iguals 

damunt  d'ella 

com  les  de  6  y  les  de  3 

1839,  1840,  1841, 

1840 


(i)     En   el   volum  II,  ademés  de  les  errades  en  ell  apuntades,  s'hi  han  de  corretgir  les 
següents:"      Planes     17;  Ratlles     lóyiy  £>iit    com  en  els  croats  Ha  de  dir    com  en  els  florins 


»         273 
Institut  d'Estudis  Catalans. 


19 


1463 


1473 
71 


562 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


Planes 

Ratlles 

Diu 

Ha  de  dir 

235 

6 

un  capet  de  cara 

dos  vaques  passants  a  esquerra, 
Tuna  sobre  l'altra 

239 

10 

barchininonensem 

barchinonensem 

240 

33 

kalendis 

kalendas 

243 

24 

nont 

non 

264 

36 

octoris 

octobris 

280 

16 

corrible  el 

corrible  al 

280 

29 

e  .j.  mala 

e  .j.  malla 

282 

26  y  27 

acca  1  lletati 

acco  1  lletati 

283 

H 

debaent 

debeant 

287 

31 

alerius 

alterius 

288 

2 

recogtorun 

recogtorum 

3i5 

29 

numeratandum 

numerandum 

316 

12 

jebemus 

jubemus 

320 

22 

miruar 

minuar 

321 

17 

pretacte 

prefate 

321 

22 

veanientibus 

venientibus 

327 

34 

idts 

dits 

335 

31 

estanli 

estanthi 

336 

27 

maeeria 

matèria 

338 

3 

subthesaurio 

subthesaurario 

340 

8 

hi  serà 

hic  serà 

340 

29 

0  aquells 

e  aquells 

341 

36 

a  sens  menys 

e  sens  menys 

343 

1 1 

a  par  los  dits 

e  per  los  dits 

356 

12 

filis 

filii 

3^9 

22 

officis 

offlcials 

363 

33 

sine 

si  ve 

365 

12 

et  bona 

bona 

366 

16 

absents 

absentes 

368 

H 

LXII 

XLII 

390 

24 

celebris.  Su 

celebris,  Su 

399 

2 

dells,  fos 

dells  fos, 

411 

25 

las 

los 

4i5 

3 

Gabriel,  lo  sader, 

Gabriel  losader, 

4i5 

16 

fan, 

lan, 

422 

9 

de  florins 

de  croatsy  de  blanques  coronades 

Planes 

Ratlles 

433 

20 

436 

24 

441 

28 

442 

12 

448 

29 

449 

23 

460 

28 

461 

13 

45 1 

22 

452 

26 

453 

2 

454 

2 

454 

25 

460 

6 

460 

12 

461 

2 

464 

18 

465 

23 

468 

13 

470 

20 

470 

2Q 

471 

i5 

475 

32 

480 

19 

480 

25 

481 

I 

483 

3 

486 

18 

486 

25 

487 

33 

489 

19 

490 

27 

495 

I 

5o7 

8 

609 

5 

5l2 

^8 

521 

13 

Les  Monedes  Catalanes  563 

Diu  Ha  de  dir 

Alculdes  Alcaldes 

e  subditis  et  subdilis 

per  ipsem  per  ipsum 

de  pauperatis  depauperaiis 

no  diu  non  diu 

7  Agost  1478  7  Agost  1473 

.M.cccc.Ixxviij.  .M.cccc.Ixxiij. 

consulto  consulte 

tradens  tradetis 

perpetuam  perpetuum 

septembres  septembris 

consulto  consulte 

Destuse  Dertuse 

arbitrarum  arbitramur 

famumes  famines 

legia  legi 

consulto  consulte 

(Sota  aquesta  ratlla  s'hi  ha  d'afegir  :  Inèdit.) 

consulto  consulte 

(Sota  aquesta  ratlla  s'hi  ha  d'afegir  :  Inèdit.) 

persones  personas 

poso  peso 

daquant  daquen 

ducentorum  ducentarum 

consulto  consulte 

ei  et 

consulto  consulte 

consulto  consulte 

metalis  metalli 

consulto  consulte 

consulto  consulte 

consulto  consulte 

cumnon  dum  cum  nondum 

ello  ella 

at  ad 

copia  unida  copies  unides 

Ex  Ex/ 


564  Joaquim  Botet  y  Sisó 


Planes 

Ratlles 

Diu 

522 

9 

audiència 

522 

13 

committatibus 

525 

2 

ires 

525 

13 

ires 

528 

14 

data 

542 

14 

fiat.   bogunya  et   peyret  — 

testes  sunt   de  personas  y 

bensM.  Antoni  Carbó- 

542 

31 

de  algun 

Ha  de  dir 

audiencie 
comittatibus 
i  re 
i  re 
dato 
de  personas  y  bens.  —  fiat. 
— bogunya  et  peyret. — Tes- 
tes sunt  M.  Antoni  Carbo- 
de  algun  temps 


TAULA 

LES  MONEDES  CATALANES 


SECCIÓ    SEGONA 

MONEDES  REYALS  Y  LOCALS 

(acabament) 
Joana  y  Carles  I. 

Notes  històriques p|.  g 

Noticies  numismàtiques  :  Seques  reyals »  lo 

Seques  locals  :  Perpinyà »  1 1 

Gerona »  13 

Vich »  i5 

Puigcerdà »  17 

Vall  d'Aràn »  18 

Banyoles »  19 

La  Seu  d'Urgell  y  Organyà  ....  »  19 
Monedes  :  Reyals. 

Doblers  y  diners  de  Barcelona »  20 

Principats  (  o  Ducats"),  mitjos,  dobles  y  quàdruples,  de  Barcelona  : 

doble  Principat,  de  Rosselló »  21 

Locals. 

Ardits,  sous,  mitjos  y  dobles  sous,  de  Perpinyà «27 

Diners  de  Gerona »  29 

»      de  Vich »  30 

»      de  Puigcerdà »  31 

Felip  I. 

Notes  històriques , »  35 

Noticies  numismàtiques  :  Seques  reyals »  3^ 

Seques  locals  :  Perpinyà »  3^ 

Gerona  . *  37 

Vich »  38 

Puigcerdà *  39 


566  Joaquim  Botet  y  Sisó 

La  Seu  d'Urgell pi.  40 

Organyà »  40 

Granollers »  41 

Solsona »  41 

Bagà »  41 

Caldes  de  Montbuy »  41 

Monedes  :  Reyals. 

Croats  y  mitjos  croats,  0  rals  de  plata,  de  Barcelona »  42 

Dobles  sous?,  sous?  y  ardits,  de  Perpinyà »  43 

Diners  o  menuts  de  Gerona »  45 

»  de  Vich »  46 

»  de  Puigcerdà >>  47 

Llautons  de  La  Seu  d'Urgell »  47 

Diner  o  menut  de  Granollers »  48 

Llautons  de  Solsona »  49 

»        de  Bagà »  49 

Diners  de  Caldes  de  Montbuy »  49 

Llautons  de  Cardona »  5o 

Felip  IL 

Notes  històriques »  54 

Noticies  numismàtiques  :  Seques  reyals ,. .  »  55 

Seques  locals  :  Perpinyà »  62 

Gerona »  63 

Vich »  66 

Lleyda »  66 

Solsona »  67 

Granollers »  68 

Banyoles »  68 

Olot »  69 

Tortosa ,     .     .     ,     .  »  69 

Tarragona »  69 

Reus »  70 

La  Seu  d'Urgell  :  Castellbò  ....  »  70 
Monedes  :  Reyals. 

Reals  (croats)  mitjos  y  quarts,  de  Barcelona »  71 

Píe/or/ I  ?),  ardits  y  diners,  de  Barcelona »  74 

Onzens  de  Barcelona »  76 

Locals. 

Diners  o  menuts  y  ^-ardits.^,  de  Perpinyà ■  »  77 

Diners  o  menuts  de  Gerona.     ..,,,.,......  »  78 

»  de  Vich »  78 

»  de  Lleyda. »  80 

»  de  Solsona »  8t 

» .  de  Granollers »  81 

•»  .  de  Banyoles »  82 


Les  Monedes  Catalanes  567 

Diners  o  menuts  de  Olot p'-    ^3 

Felip  III  { Alçamenl  de  Catalunya  :  Lluís  XIll,  Li.uis  XIV  de  Frcn<,n 

Notes  històriques »     89 

Noticies  numismàtiques  :  Seques  reyals »     90 

Seques  locals  :  Perpinyà »     (jS 


Gerona 


07 


Vich »  100 

Igualada »  iot 

Cervera ^  101 

Olot ■  101 

La  Bisbal »  loa 

Manresa »  102 

Puigcerdà »  102 

Tarrassa »  103 

Cervera »  104 

Granollers »  104 

Reus »  104 

Monedes  d'abans  del  alçament. 
Reyals. 

Reals  (.croats)  y  mitjos  reals,  de  Barcelona »  io5 

Ardids  y  menuts,  de  íd »  108 

Trentins,  mitjos  trentins  y  onzens,  de  íd »  109 

Locals. 

Diner  o  menut  de  Granollers »  ''3 

»             de  Cervera »  1 13 

Monedes  del  temps  de  la  guerra. 

Seques  locals  :  Barcelona.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous  y  sisens,  a  nom 

del  rey  Felip »  114 

Iguals  peces,  sense  nom  de  rey »  117 

Iguals  p£ces,  y  a  més  diners  o  menuts,  a  nom  de  Liuis  XIII .  »  118 
Peces  d'or  y  de  plata  de  sistema  monetari  francès,  a  nom  de 
.     ,                    L•luis  XIII,  destinades  probablement  a  córrer  en  Catalunya 

(  encunyades  a  França) »  123 

Peces  de  cinc  rals,  sisens,  diners  y  ardits  o  menuts,  a  nom 

deLIuisXlV »  i25 

Peces  ressellades  ab  motiu  del  siti  de  Barcelona  en  i652  .     .  »  127 

Peça  obsidional  de  déu  rals  a  nom  de  Liuis  XIV »  12S 

Agramunt,  Peces  de  cinc  rals  a  nom  del  rey  Felip  y  sense 

nom  de  rey,  y  menuts »  129 

Argentona.  Peces  de  cinc  rals  sense  nom  de  rey »  '3' 

Balaguer.   Peces  de  cinc  rals  sense  nom  de  rey  y  de  cinc 

sous  a  nom  del  rey  Felip  y  sense  nom  de  rey ^3^ 

Bellpuig.  Sisens  a  nom  de  Liuis  Xlil 133 

Banyoles.  Peces  de  cinc  sous  a  nom  del  rey  Felip  y  de  cinc 

rals  y  de  cinc  sous,  sense  nom  de  rey *  '34 


568  Joaquim  Botet  y  Sisó 


Berga.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  sense  nom  de  rey  ,     pi.  136 
Besalú.  Peça  de  cinc  rals  a  nom  del  rey  Felip,  y  peces  de 

cinc  rals,  de  cinc  sous  y  sisens,  sense  nom  de  rey.     ...»    137 
La  Bisbal.  Pecesde  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  sense  nom  de  rey.       »    140 

Caldes  de  Montbüy,  Sisens  sense  nom  de  rey »    141 

Camprodon.  Ardits  a  nom  de  Liuis  XIII  o  XIV »    141 

Cervera.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  a  nom  del  rey  Fe- 
lip, sense  nom  de  rey  y  a  nom  de  Lluis,  y  menuts  a  nom 

de  Lluis  XIII  y  anònims »    142 

Figueras.  Peces  de  cinc  rais  sense  nom  de  rey »   145 

Gerona.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  a  nom  del  rey  Fe- 
lip y  sense  nom  de  rey  :  sisens  sense  nom  de  rey  y  a  nom 

de  Lluis  XIII »   146 

Granollers.  Peces  de  cinc  rals  sense  nom  de  rey    ....      »    i5o 
Igualada.  Peces  de  cinc  rals  a  nom  del  rey  Felip  y  sense 

nom  de  rey »    i5o 

Lleyda,  Rals  a  nom  del  rey  Felip  .-peces  de  cinc  rals  sense 

nom  de  rey »    i5i 

Manresa.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  a  nom  del  rey 

Felip  :  sisens  sense  nom  de  rey »   162 

Mataró.  Peces  de  cinc  rals  sense  nom  de  rey »    164 

Oliana.  Menuts  sense  nom  de  rey »    i56 

Olot.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  a  nom  del  rey  Felip: 

menuts  a  nom  de  Lluis  XIII »   i56 

Puigcerdà.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  sense  nom  de 
rey  :  menuts  a  nom  del  rey  Felip,   de  Lluis  XIII  y  de 

Lluis  XIV »    i58 

Sanahuja.  Sisens  a  nom  de  Lluis  XIII »    160 

Solsona.  Sisens  sense  nom  de  rey  y  a  nom  de  Lluis  XIII :  di- 
ners sense  nom  de  rey »   160 

Tabrassa  y  St.  Pere  de  Tarrasa.  Peces  de  cinc  rals,  y  sisens, 

sense  nom  de  rey »   162 

Tàrrega.  Peces  de  cinc  rals  a  nom  del  rey  Felip  y  sense  nom 
de  rey  ;  sisens  sense  nom  de  rey  y  a  nom  de  Lluis  XIII  : 

menuts  sense  nom  de  rey . »   164 

Valls.  Sisens  a  nom  de  Lluis  XIII »   167 

VicH.  Peces  de  cinc  rals  y  de  cinc  sous,  a  nom  del  rey  Felip, 
sense  nom  de  rey  y  a  nom  de  Lluis  Xlll  :  mitjos  rals  sense 
nom   de  rey  y  a  nom  de  Lluis  Xlll  :  diners  a   nom  de 

LluisXIIIy  de  Lluis  XIV »    167 

Vilafranca  del  Penades.  Peces  de  cinc  rals,  de  cinc  sous  y 

sisens,  sense  nom  de  rey »   172 

Incertes.  Peça  de  cinc  rals »    174 

Perpinyà.  Dobles  sous  y  sous,  sense  nom  de  rey  :  diners  a 

nom  de  Lluis  XIV »    175 


Les  Monedes  Catalanes  569 

De  després  del  alçament. 
Seques  reyals  :  Barcelona. 

Rals,  ardits  y  mcnuls ...  pi.  177 

Cari.es  II. 

Notes  històriques *    '97 

Noticies  numismàtiques  ;  Seques  reyals »    198 

Seques  locals  :  Reus »    i'»o 

Monedes  :  Reyals. 

Rals  de  Barcelona *    '9'J 

Fei.ip  IV    Carles  III,  arxiduc  d' Àustria;. 

Notes  històriques »   201 

Noticies  numismàtiques  :  Seques  reyals »   202 

Seques  locals  :  Reus ■»   202 

Monedes  :  Reyals. 

Rals  de  Barcelona  de  Felip  IV , »   202 

»                    »         de  Carles  l'arxiduc »   204 

Ardits  ressellegats  y  diners  de  Barcelona  de  l'arxiduc »   2o5 

Pallofes  (del  segle  XV  al  XVII I). 

Noticies  numismàtiques »   206 

Pallofes  de  Agramunt? »   207 

»          Montblanch »   208 

»          la  Seu  d'Urgell »   2..8 

»          la  Pobla  de  Segur »   209 

»          Sort »  209 

»          la  Vall  de  Aneu »   2l9 

»          la  Vila  de  Salàs »   210 

Pallofes  incertes »   211 

»       de  Reus  .     , ■ »  212 

»       de  Tortosa »2i3 

Nota  sobre  algines  monedes  encunyades  després  de  lany  1716  pera  us  del  Prin- 
cipat DE  Catalunya. 

Noticies  numismàtiques : »   217 

Monedes  :  Ardits  de  Ferran  VI  de  Castella  encunyats  a  Segòvia »   218 

Peces  de  cinc  pecetes,  de  dugués  y  mitja,  de  peceta,  de  quatre  quar- 
tos,  de  dos,  de  un  y  de  mitj,  y  peces  de  vint  pecetes,  encunyades  a 
Barcelona  en  lo  segle  XIX,  durant  la  ocupació  francesa     ....      »  219 

Peces  obsidionals  y  de  necessitat,  de  cinc  pecetes,  encunyades  a  Ge- 
rona,  a  Lleyda,  a  Tortosa  y  a  Tarragona,  durant  la  guerra  de  la 
Independència »   223 

Peces  de  sis,  de  tres  y  de  dos  quartes,  de  quarto  y  mitj,  de  quarto  y 
de  xavo,  encunyades  a  Reus,  Tarragona  y  Mallorca,  durant  la 
guerra  de  la  Independència *   227 

Peces  de  sis  y  de  tres  quartos,  encunyades  a  Barcelona  a  nom  de 

Ferran  VII,  l'any  1823 *   230 

Institut  d'Estudis  Catalans.  7' 


570  Joaquim  Botet  y  Sisó 

Pecetes  y  peces  de  sis  y  de  3  tres  quartos,  encunyades  a  Barcelona  a 

nom  d'Isabel  II,  del  any  1836  al  1846 pi.  231 

Pecetes?,  mitjes  pecetes  y  peces  de  sis  quartos,  encunyades  a  Berga 
a  nom  de  Carles  V,  en  temps  de  la  primera  guerra  civil  ....       »   233 

Peces  de  déu  y  de  cinc  cèntims  de  peceta,  encunyades  per  la  Repú- 
blica de  les  Valls  d'Andorra,  quan  la  revolució  del  any  1868,  pis.  235  y  55o 


APÈNDIX  I 

DOCUMENTS  JUSTIFICATIUS  DE  LA  SECCIÓ  SEGONA 
(VOLUMS  II  Y  III) 


I.  Cessió  temporal  de  part  del  delme  de  la  moneda  barcelonesa,  feta  al  rey  Al- 

fons I  pel  bisbe  de  Barcelona pi.  239 

II.  Establiment  per  Don  Alfons  I,  de  moneda  nova,  de  quatre  diners  de  lley.       »   240 

III.  Comptes  de  la  moneda  encunyada  en  Barcelona  desde'l  22  d'Agost  al  23 

de  Desembre  del  any  1222    .     .     .     , »    240 

IV.  Establiment  per  Don  Jaume  I  de  la  moneda  de  tern »   244 

V.  Confirmació  als  aragonesos  de  la  moneda  jaquesa  últimament  encunyada 

pel  rey  Don  Pere,  feta  per  son  fill  Don  Jaume  I »   247 

VI.  Abolició  per  Don  Jaume  I  de  la  moneda  nova  qu'havía  fet  encunyar  a  Jaca 

y  confirmació  als  aragonesos  per  deu  anys  de  la  moneda  jaquesa  de  son 

pare  lo  rey  Don  Pere »   248 

VI  (b).   Confirmació  pontificia  de  disposicions  sobre  moneda  jaquesa  dictades  per 

Don  Jaume  I  en  i5  d'octubre  de  1236  y  12  d'agost  de  1260    .....       »   262 

VIL  Estatut  manant  establir  taules  en  los  regnes  de  Valencià  y  Mallorca  pera'l 
cambi,  en  el  termini  que's  senyala,  de  les  monedes  en  ells  corrents  ab  la 
nova  moneda  de  reyals  de  Valencià,  y  fixant  el  for  o  valor  en  curs 
d'aquesta »   267 

VIII.  Confirmació  de  la  moneda  reyals  de  Valencià  y  promesa  de  no  mudaria  ni 

encunyarne  sense'l  consentiment  dels  regnes  de  Valencià  y  Mallorca  : 
feta  per  Don  Jaume  I  en  les  Corts  reunides  a  Valencià  :  les  quals  en 
cambi  s'obligan  a  pagar  al  rey  cada  set  anys  lo  tribut  anomenat  mone- 
datge  o  morabatí »   269 

IX.  Arrendament  a  Pere  Vidal  de  la  encunyació  del  gros  de  plata  de   Monl- 

peller ,     .     .     .       »   263 

X.  Permís  donat  a  Pere  Andreu,  pare  y  fill,  pera  encunyar  mazmudines  en  la 

ciutat  de  Barcelona »   265 

XL         Carta  de  S.  S.  Climent  IV  al  bisbe  de  Magalona,  manantli  que  no  encunyés 

moneda  millaresa »  266 


Les  Mnncdcs  Oatalancs  571 

XII.  Introducció  pel  rey  Don  Pere  II  de  la  moneda  barcelonina  de  plata  (Croats), 

y  confirmació  de  la  de  tcrn p|.  367 

XIII.  Fragment  d'un  llibre  ms.  qu'havia  sigut  de  la  Seca  de  Barcelona,  copiat 

per  Don  Ernest  Molinó  y  Brases »    27^) 

XIV.  Orde- circular  del  rey  Don  Pere  II,  als  justícies  de  la  illa  de  Sicilià,  sobrc'l 

curs  y  valor  de  la  nova  moneda  qu'havia  disposat  s'encunyés  en  aquella 

illa »   276 

XV.  Confirmació  pel  rey  Pere  II,  dels  privilegis  concedits  pels  reys  de  Sicilià 

als  mestres,  moneders  y  obrers  de  la  Seca  de  Messina »   277 

XVI.  Orde  del  rey  Don  Jaume  II,  pera  que  s'encunyés  a  Alacant  moneda  de 

plata  y  de  billó,  ab  curs  en  tot  lo  regne  de  Múrcia,  y  instruccions  sobre 

la  llur  encunyació »   280 

XVII.  Orde  de  Don  Jaume  II  al  batlle  de  Múrcia,  pera  que  fes  encunyar  octaus 

de  dobla,  com  los  que  s'havian  acostumat  encunyar  abans  en  dit  regne  .      »   282 

XVIII.  Instruccions  trameses  pel  rey  Don  Jaume  II,  als  encarregats  do  la  encu- 

nyació a  Sarinyena  de  moneda  aragonesa »   283 

XIX.  Ordinació  dictada  per  Jaume  II,  pera'l  bon  regisme  de  la  Seca  de  Barce- 

lona   »   285 

XX.  Facultat  concedida  a  la  vila  de  Camarassa,  pera  que  correguessin  en  son 

terme  les  pugeses  encunyades  a  Lleyda »   289 

XXI.  Facultat  concedida  per  Don  Alfons  III  a  Pere  de  Corneyies,  pera  encunyar 

pugeses  en  la  ciutat  de  Balaguer »   290 

XXII.  Comptes  donats  per  En  Guillem  y  En  Pere  Vicens,  de  la  moneda  encu- 

nvada  en  la  Seca  de  Barcelona  desde'l  dia  22  de  novembre  del  any  1322 

al  31  de  maig  del  1336,  aprobats  pel  rey  Don  Pere  III »   290 

XXIII.  Orde  de  Don  Pere  III,  disposant  la  encunyació  a  Càller  d'Alfonsins  d'or  y 

fixant  la  seva  lley,  talla,  tipus,  llegendes  y  for »   310 

XXI'V.  Orde  de  Don   Pere  III,  manant  cambiar  los  tipus  dels  Alfonsins  d'argent 

que  s'encunyaven  en  la  Seca  de  la  vila  de  Esglésies »   313 

XXV.  Ordinació  de  Pere  UI  sobre'l  curs  dels  croats  o  barcelonesos  de  plata,  y 

obligació  o  node  pesarlos »  3'4 

XXVI.  Orde  de  Pere  III  al  mestre  de  la  Seca  de  Barcelona,  pera  que  durant  un  any 

cambihi  els  croats  curts  de  pes  que  se  li  presentin  per  altres  que  tinguin 

lo  pes  degut »   3'5 

XXVII.  Nova  disposició  de  Don  Pere  III,  manant  que'ls  croats  se  pessesin  o  no,  a 

voluntat  de  quin  rebés , *   3"^ 

XXVIII.  Introducció  del  curs  de  la  moneda  barcelonesa  a  Lleyda »   3'7 

XXIX.  Orde  del  rey  Don  Pere,  pera  que's  designi  en  la  ciutat  de  Barcelona  un 

encarregat  de  pesar  y  regone.xer  les  monedes  d'or  y  de  plata  que  se  li 
presentin,  ab  obligació  de  inutilisar  les  dolentes »   321 

XXX.  Nomenament  de  veedors  de  la  moneda  d'or,  que'l  rey  Don  Pere  havia 

manat  encunyar  a  Perpinyà *   322 

XXXI.  Facultat  otorgada  pel  rey  Don  Pere  a  Ramon  de  Bo.xadors,  pera  encunyar 

florins  en  tot  lo  Principat  de  Catalunya,  en  lo  Ducal  de  Gerona  y  en  lo 
Comtat  de  Cervera *   3^3 


572 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


XXXII.  Benefici  0  guany  que  obtenien  los  arrendadors  de  la  encunyació  dels 

florins,  en  aquesta  data  (1356) pi.  325 

XXXIII.  Contracta  d'arrendament  de  la  encunyació  de  florins  en  la  Seca  de  Per- 
.   pinya,  pel  terme  de  dos  anys,  feta  per  Don  Pere  III  a  favor  de  Pere 

Blau  (o  Blan)  y  de  Joan  Pluer »   327 

XXKIV.  Altra  contracta  d'arrendament  a  favor  dels  matexos,  pera  encunyar  en 
la  Seca  de  Perpinyà  florins  dits  de  Perpinyà  y  florins  dits  de  Flanria 
o  Franria »   330 

XXXV.  Arrendament  fet  per  Don  Pere  III  a  Pere  Blau  y  Joan  Pluer  de  les 

Seques  de  sos  regnes,  pera  encunyarhi  florins  d'Aragó  y  moneda  cas- 
tellana   , »   338 

XXXVI.  Contracta  de  Don  Pere  III  ab  Pere  Sala,  pera  la  encunyació  a  Çaragoça 

de  moneda  castellana »   346 

XXXVII.  Part  que  corresponia  al  Rey  en  lo  benefici  resultant  de  la  encunyació 

de  moneda  castellana »   349 

XXXVIII.  Carta  de  Don  Joan  I  als  concellers  y  prohoms  del  castell  de  Càller,  so- 

bre la  encunyació  allí  d'AIfonsins  menuts »   360 

XXXIX.  Orde  de  Don  Joan  I  als  mestres  de  Seca,  de  posar  lo  seu  nom  en  les 

monedes,  y  senyal  que  cada  Seca  havia  de  posar  en  los  florins.     .     .       »   361 

XL.  Ordinacions  pera  la  encunyació  de  florins »   362 

XLI.  Arrendament  de  la  Seca  de  Perpinyà,  fet  pel  rey  Don  Joan  1,  pera  la  en- 
cunyació en  ella  de  «Timbres  d'or  d'Aragó» »   356 

XLII.  Ampliació  de  la  precedent  contracta,  facultant  als  arrendadors  pera  la 

encunyació  de  mitjos  Timbres  y  quarts  de  Timbre »   368 

XLIII.         Modificació  de  la  llegenda  manada  posar  als  Timbres  y  als  llurs  divisors.       »   369 

XLI  V.         Facultat  otorgada  als  arrendadors  del  batiment  de  «Coronats  d'Aragó», 

pera  ferne  batre  de  valor  de  dos  diners »   370 

XLV.  Facultat  otorgada  als  arrendadors  del  batiment  de  «Coronats  d'Aragó», 
pera  escursar  la  llegenda  en  ells  manada  posar  y  pera  gravarhi  con- 
trasenyals  indicadores  de  son  respectiu  valor »   371 

XLVI.         Orde  del  rey  Don  Martí  pera  que  s'encunyin  a  Valencià  reals  de  plata, 

anomenats  «dehuytens»,  de  lley  de  onze  diners »   372 

XLVII.       Arrendament  de  la  Seca  de  Perpinyà,  pera  la  encunyació  en  ella  de 

«Croats  d'Aragó»  y  de  moneda  menuda »   ^■/2i 

XLVIII.      Traspàs  y  modificació  del  arrendament  de  19  de  Novembre  de  1407, 

ampliantlo  ab  la  facultat  d'encunyar  «Blanques  coronades»     ...       »   383 

XLIX.         Orde  als  moneders  de  la  Seca  de  Perpinyà  de  trasladarse  a  Gerona, 

pera  encunyarhi  moneda »   389 

L.  Orde  del  rey  Don  Martí  al  mestre  de  la  Seca  de  Barcelona,  de  encu- 
nyar en  ella,  per  compte  de  la  ciutat,  croats,  mitjos  croats,  y  quarts 
de  croat »   390 

LI.  Arrendament  per  cinch  anys  de  la  encunyació  de  «florins  d'.Aragó»,  fet 

pel  rey  Don  Martí  a  favor  de  Guillem  Colom »   391 

Lli.  Arrendament  de  la  encunyació  de  florins  d'Aragó,  fet  per  Don  Martí  a 

favor  de  B.  dez  Cortey  y  Pere  Torrent »    402 


Les  Monedes  Catalanes 


573 


LIII.       Crida  disposant  que'is  florins  sien  dats  y  rebuts  pesantlos  y  que  no  sicn 

corribles  los  que  no  tingan  el  pes  degut pi.  418 

LIV.        Ordinació  del  rey  Don  Martí  sobre  el  pes,  for  y  curs  dels  florins  .     ...»   41Q 

LV.         Orde  al  mestre  de  la  Seca  de  Barcelona,  de  fabricar  pesals  de  florins     .     .       »   .yn 

LVI.  Pròrroga  del  arrendament  pera  la  encunyació  de  croats  y  de  blanques 
coronades  fet  pel  rey  Don  Martí  a  favor  de  li.  de  Montpalau  y  de  B.  de 
Cortilles,  otorgada  pel  rey  Don  Ferran  I »   .pj 

LVII.  Facultat  concedida  per  Don  Ferran  I  als  arrendadors  de  la  Seca  de  Per- 
pinyà, pera  batre  croats  y  mitjos  croats  ab  senyal  y  contraseynal  .     .     .       »  423 

L.VIII.     Restauració  pel  rey  Don  Alfons  IV  de  la  Seca  de  la  vila  de  Esglésies     .     .       »  425 

LIX.        Orde  del  rey  Alfons  IV,  pera  que  s'encunyin  en  la  Seca  de  Sardenya  do- 

blers  y  pitxols  de  bilió  y  alfonsins  d'or »    ,07 

LX.         Revocació,  per  Don  Joan  II,  de  la  llicencia  d'encunyar  moneda  concedida 

a  la  illa  de  Menorca  per  Don  Alfons  IV  en  11  d'Agost  de  1453.     ...»    p., 

LXI.        Creació  per  Don  Alfons  IV  dels  «Reals  d'or  de  Valencià»,  vulgarment 

anomenats  «Timbres  de  Valencià» »    lli 

LXII.       Facultat  de  traure  els  contrasenyals  en  los  croats  que  s"encunyessin  en  la 

Seca  de  Perpinyà »    U" 

LXIII.     Llicencia  d'encunyar  «doblers»,  concedida  a  la  illa  de  Menorca  y  a  la  vila 

de  Mahó  pel  rey  Don  Pere  IV  (Conestable  de  Portugal) »   ^48 

LXIV.     Llicencia  d'encunyar  moneda  d'argent  y  menuda,  otorgada  pel  rev  Don 

Joan  II  a  la  vila  de  Vilafranca  de  Conflent »   ^^^q 

LXV.  Orde  del  rey  Don  Joan  II  al  mestre  de  la  Seca  de  Perpinyà,  pera  que  en- 
cunyi diners  menuts,  per  compte  del  Consols  de  la  vila »  451 

LXVI.     Llicenciad'encunyar  moneda, otorgada  a  la  ciutat  de  Vich  pel  rey  D.  Joan  II.      »  452 

LXVIl.   Orde  de  posar  el  nom  del  rey  Don  Enric  en  els  florins  que  s'encunyin  en 

la  Seca  de  Barcelona,  y  de  no  posarhi  el  del  rey  Don  Joan »   453 

LXVIII.  Llicencia  d'encunyar  moneda  otorgada  a  la  ciutat  de  Tortosa  per  Joan  de 

Beaumont,  lloctinent  del  rey  Don  Enric »   433 

LXIX.  Confirmació  del  nomenament  d"emblanquidor  de  la  moneda  de  plata  que 
sencunyava  a  Barcelona,  feta  a  favor  de  Pere  de  Pla  pel  lloctinent  del 
rey  Don  Enric »   435 

LXX.      Llicencia  d'encunyar  moneda,  quan  s'hagués  acabat  la  guerra,  otorgada  a 

la  ciutat  de  Gerona  pel  rey  Don  Joan  II »  436 

LXXI.  Llicencia  donada  per  Don  Joan  II,  a  Requesens  de  Soler,  portant-veus  de 
Governador  general  de  Catalunya  y  Capità  de  Tàrrega,  pera  encunyar 
tota  classe  de  moneda  igual  a  la  que  corria  a  Catalunya »   458 

LXXII.  Orde  del  rey  Don  Pere  IV,  conestable  de  Portugal,  manant  fer  una  crida 
prohibint  la  circulació  en  la  provincià  d'Empordà  de  la  moneda  que 
s'encunyava  a  Gerona »   459 

LXXIII.  Orde  del  rey  Don  Pere  IV  d'encunyar  en  la  Seca  de  Barcelona  una  mone- 
da d'or,  anomenada  Pacífic >   400 

LXXIV.  F'acultat  de  contractar  ab  moneda  encunyada  a  Gerona,  otorgada  ab  cer- 
tes condicions  als  vehins  de  Castelló  d'Empuries,  de  Figueres  y  de  Pe- 
■     ralada,  pel  rey  Don  Pere  IV »  462 


574 


Joaquim  Botet  y  Sisó 


LXXV.  Orde  del  rey  Don  Pere  IV,  pera  que  s'encunyessin  en  la  Seca  de  Bar- 
celona altres  tres  menes  de  Pacífics pI- 464 

LXXVI.         Llicencia  d'encunyar  Reals  y  Sisens,  otorgada  a  la  vila  de  Berga  pel 

rey  Don  Pere  IV »  465 

LXXVII.        Contracta  feta  pel  rey  Don  Joan  II  ab  Jordi  Lobet,  mestre  general  de 

les  Seques  reyals,  pera  la  encunyació  de  varies  monedes    ....       »   465 

LXXVIII.  Disposicions  del  Infant  Don  Joan,  lloctinent  del  rey  Renat  d'Anjou, 
sobre  Tor  que's  portés  a  la  Seca  de  Barcelona  pera  la  encunyació 
de  Pacífics »   468 

LXXIX,  Llicencia  d'encunyar  Senyals,  otorgada  a  la  ciutat  de  Vich  per  l'In- 
fant Don  Joan,  lloctinent  del  rey  Renat  d'Anjou  »  469 

LXXX.  Disposició  del  rey  Don  Ferran  II,  sobre'l  batiment  en  la  Seca  de  Ça- 

ragoça  de  moneda  menuda,  y  de  ducats  y  mitjos  ducats  d'or.     .     .       »  470 

LXXXI.         Reformadela  moneda  catalanad'ory  de  plata,  feta  pel  rey  Don  Ferran  II.       »   472 

LXXXII.        Reforma  de  la  moneda  catalana  de  bilió  per  Don  Ferran  II  .     ...»   475 

LXXXIIl.      Ordinació  de  don  Ferran  II,  sobre  l'encunyació  en  la  Seca  de  Barce- 

celona  de  diners  menuts  y  de  doblers »  477 

LXXXIV.      Llicencia  d'encunyar  menuts  otorgada  a  la  ciutat  de  Gerona  pel  rey 

Don  Ferran  II »  480 

LXXXV.        Testimonial  de  la  encunyació  a  Gerona  de  m.enuts,  ab  la  empremta 

d'una  rosa  y  creus »   481 

LXXXVI.  Llicencia  d'encunyar  trescentes  lliures  de  menuts,  otorgada  a  la  ciu- 
tat de  Vich , »   482 

LXXXVII.  Llicencia  d'encunyar  senyals  o  menuts,  otorgada  a  la  vila  de  Vila- 
franca del  Penades  pel  lloctinent  l'Infant  Don  Enric »   484 

LXXXVIII.  Llicencia  d'encunyar  senyals,  otorgada  a  la  vila  de  Talarn  pel  llocti- 
nent rinfant  Don  Enric »   485 

LXXXIX.       Llicencia  d'encunyar  vint  y  cinc  lliures  de  menuts,  otorgada  a  la  vila 

de  Palamós  pel  lloctinent  l'Infant  Don  Enric »   486 

XC.  Llicencia  d'encunyar  menuts,  otorgada  a  la  vila  de  San  Feliu  de  Guí- 
xols pel  lloctinent  l'Infant  Don  Enric »  487 

XCI.  Llicencia  pera  subsiituir  per  altres  de  coure,  els  menuts  que  estava 

facultada  pera  encunyar  la  vila  d'Albi     .  »   488 

XCIl.  Llicencia  d'encunyar  menuts,  otorgada  a  la  vila  de  Sant  Celoni  pel 

lloctinent  l'Infant  Don  Enric »   490 

XCIIÍ.  Llicencia  d'encunyar  menuts  y  senyals,  otorgada  a  la  vila  de  Puig- 
cerdà pel  rey  Don  Ferran  II »   49' 

XCIV.  Llicencia  d'encunyar  menuts  o  altra  moneda  de  bilió,  otorgada  a  la 

vila  de  Perpinyà  pel  rey  Don  Carles  I »   493 

XCV.  Llicencia  d'encunyar  menuts  per  valor  de  quatre  mil  lliures,  conce- 

dida a  la  ciutat  de  Gerona  pel  rey  Don  Carles  I,  la  meytat  en  bene- 
fici de  dita  ciutat  y  l'allre  meytat  en  el  de  la  vila  de  Perpinyà.     .     .       »   495 

XCVI.  Llicencia  d'encunyar  mil  lliures  de  menuts,  otorgada  a  la  ciutat  de 

Vich  pel  rey  Don  Carles  I »   496 

XCVII.  Orde  de  Don  Carles  I  al  mestre  de  la  Seca  dels  comtats  de  Rosselló  y 


Les  Monedes  Catalanes  575 

Cerdanya,  d'encunyar  ardits  y  menuts  de  bilió  a  benefici  de  la  vila  de 
Puigcerdà pi.  ^,,8 

XCVIII.    Llicencia  d'encunyar  moneda,  otorgada  a  la  Vall  d'Aràn »   boo 

XCIX.       Llicencia  pera  encunyar  tres  mil  lliures  de  menuts,  otorgada  a  la  ciutat 

de  Vich »   5oi 

C.  Facultat  de  marcar  «ab  senyal  de  lleó»  quatrecentcs  trenta   lliures  de 

menuts  de  Vich,  otorgada  als  Consellers  d'aquesta  ciutat »   bo.\ 

CL  Llicencia  pera  encunyar  tres  mil  ducats  en  menuts  y  sous  de  bilió  otor- 
gada a  la  vila  de  Puigcerdà »   5o3 

CIL  A)  Llicencia  d'encunyar  sous,  o  mitjos  rals  de  plata,  de  lley  igual  a  la 

de  la  moneda  que  s'encunyava  a  Castella,  otorgada  a  la  ciutat  de 

Barcelona  pel  rey  Don  Felip  II »   507 

B)  Instruccions  donades  pel  rey,  ab  igual  data,  a  son  lloctinent  a  Cata- 
lunya, referens  a  la  anterior  llicencia  y  al  for  de  les  monedes  dor     .     .       »   5'0 

cm.  Acta  del  assaig  de  menuts  fabricats  a  Gerona,  en  virtut  de  la  llicen- 
cia otorgada  a  dita  ciutat  pel  rey  Don  Felip  II  el  13  de  juüol  del  any 
1 599 ^    ''13 

CIV.  Llicencia  d'encunyar  tres  mil  ducats,  en  menuts,  otorgada  a  la  ciutat 

de  Vich »   314 

CV.  Facultat  d'encunyar  menuts,  otorgada  a  la  ciutat  de  Lleyda  pel   rey 

Don  Felip  II »   5i'3 

CVI.  Llicencia  d'encunyar  menuts  de  coure,  otorgada  a  la  ciutat  de  Solsona  .     .       »    3i7 

CVIl.  Ampliació  de  la  facultat  que  tenia  la  vila  de  Granollers  d'encunyar  di- 
ners menuts »   5i8 

CVlll.       Lletres  executorials  de  la  llicencia  d'encunyar  quinze  mil  lliures  de 

menuts,  otorgada  a  la  vila  de  Banyoles •>■>   Sig 

CIX.  Llicencia  d'encunyar  quatre  mil  lliures  de  menuts,  otorgada  a  la  ciutat 

de  Tortosa       »   520 

CX.  Llicencia  d'encunyar  tres  mil  lliures  de  menuts,  otorgada  a  la  ciutat  de 

Tarragona »   5^3 

CXI.  Crida  manada  fer  pel  marquès  de  Brézé,  prohibint  la  encunyació  de 
moneda  d'or  y  de  plata  a  les  ciutats,  viles  y  llocs  de  Catalunya,  y  limi- 
tant la  de  les  de  coure  a  les  poblacions  que'n  tinguessin  privilegi    .  »   523 

CXII.        Privilegis  sobre  la  encunyació  de  moneda  otorgats  per  Lluis  XIV  de 

França  a  la  ciutat  de  Barcelona •>■>   327 

CXIII.       Disposicions  de  Don  Joan  d'Austria,  sobre  la  recullida  y  extinció  de  la 

moneda  encunyada  en  temps  de  la  guerra »   330 

CXIV.       Pragmàtica-sanció  de  Don  Felip  III,  sobre  forma  del  pago  d'obligacions 

contretes  abans,  durant  y  després  de  la  guerra >   532 

CXV.  Crida  ordenant  el  cambi  y  recullida  de  les  monedes  obsidionals  encu- 
nyades o  contramarcades  a  Barcelona  durant  lo  seli  de  i632  ....       *   335 

CXVI.      Autorisacióa  la  ciutat  de  Vich  pera  posar  en  circulació  la  quantitat  de 

trescents  escuts  en  menuts  que  tenia  ja  encunyats »  337 

CXVII.     Llicencia  d'encunyar  menuts  per  valor  de  quatre  mil  ducats,  otorgada  a 

la  ciutat  de  Vich »  538 


576  Joaquim  Botet  y  Sisó 

CXVIII.    Contracta  entre  la  Universitat  forana  de  Tarrasa  y  Joseph  Bogunya,  pera 

la  fabricació  de  sisens pi.  540 

CXIX.      Crida  prohibint  el  curs  de  les  pallofes »   642 


APÈNDIX  II 

Addicions  y  observacions .  , pi.  545 

APÈNDIX  III 

NÒMINA    DE    LES   POBLACIONS   DEL    PbINCIPAT   DE    CATALUNYA    QU'hAN    ENCUNYAT    MO- 
NEDA      pi.  55i 

APÈNDIX  IV 

Nòmina  de  les  monedes  catalanes,  y  d'algunes  monedes  forasteres  de  curs  fre- 
qüent EN  el  Principat  de  Catalunya pi.  555 

Errades  y  correccions »   56i 

Taula »   565 


)">! 


OLIVA,  IMPRESSOR 

VILANOVA  Y  GELTRÚ 
(BARCELONA) 


a 

< 

c- 

tí  co 

5  "^ 

g  t>- 

' 

q 

ÍO 

c^ 

— 

o 

Oi 

u 

Ki 

0 

IH 

ai 
0 

i4» 

oa 

i4 

0 

0 

í^ 

(d 

< 

E 

* 

Z 

•H 

c/5 

:3 

a> 

a 

í3 

aJ 

aJ 

.0 

H 

»-> 

«i 

-44 

• 

.        aJ 

vO 

9 

CQ 

•H 

d 

W 

0) 

t> 

fl 

+> 

0 

(U 

^ 

-P 

a 

oi 

1 

t-i 

u 

_ 

0 

u 

-<; 

k« 

üniversity  of  Toronto 
Library 


DO  NOT 

REMOVE 

THE 

CARD 

FROM 

THIS 

POCKET 


Acme  Library  Card  Pocket 

Under  Pat.  "Ref.  Index  Füe" 

Made  by  LIBRARY  BLTIEAU 


wM